Diari de Sant Cugat 036 by Premsa Local Sant Cugat

PERIÒDIC INDEPENDENT Any 2. N9 36

SUMARI Bona acollida a la campanya Residu Mínim als districtes PAG.3

La Floresta comptarà a la tardor amb un nou centre polivalent PAG. 5

La Flama de la Llengua Catalana arriba al CMSC PAG.6

Asepeyo vol construir un nou hospital a la nostra població PAG.12

Rubí: l'empresa Proursa ampliarà les zones blaves PAG.20

Entrevista amb RudoIfHàsler "de Cuba a Espanya" PAG. 22

D'OPINIÓ,

INFORMACiÓ

I SERVEIS

DE SANT

Divendres 11 de febrer 1994

CUGAT

DEL VALLÈS Preu. 100 Res.

Més de mil corredors es van donar cita a la Mitja Marató Diumenge va tenir lloc l'XI edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que en aquest any formava part de la celebració del cinquantenari d'un dels seus organitzadors, el Club Muntanyenc Sant Cugat. Prop de 1.100 participants, emprengueren la sortida d'una marxa considerada com una de les millors que es celebren a Catalunya. El corredor marroquí Mustafà Majid va travessar la meta situada al Monestir en un tems d'l hora 7 minuts i 36 segons. Nombrós públic va seguir la cursa en tot el recorregut pels carrers de la nostra ciutat. La imatge recull un dels moments més espectaculars; el pas de tots els corredors per la zona del Pla del Vinyet.

Fot. J.A.Mula Fnt .I A I

Pàg. 4

L'Ajuntament vol engegar una campanya de promoció de la ciutat

Pàg.6

Molts dels objectes que la policia recupera no els retira el ciutadà

Pàg.14

58914 01 'Mm:ÉlMMM"ÈXM£

TARGETA D ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic TorreblancaSant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

*% JT^A

SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

POLICLINIC

Tendència per als propers dies

TORREBLANCA S A N I

c; u t d

els informa d e les

Farmàcies deTorn D e l | j Divendres

M E

K E N S

St. Magí, 50 Tel. 675 35 53

Dissabte

N E C II

11 a l

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Dijous

Dimecres

•16

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

I> R. Celler, 97 ° Tel. 674 77 49

1 8 - 0 2 - 9 4

c Diumenge L L E

M () R L

Pg. Diputació, 1 Tel. 67403 64

Divendres

Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

Dilluns E R A

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

DIVENDRES. 11 FEBRER 1994

Dimarts

A L A V E R S. Rusiftol, 38 T Tel. 674 06 45

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

S E R V E I P E R M E N E N T D'INFERMERIA Injeccions - C o n t r o l P r e s s i ó Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 8 8

Durant oi cap de setmana la nuvolositat serà variable amb precipitacions febles a la part de Girona. Al Pirineu per sobre dels 1000 metres es produiran nevades. Le temepratures tenen tendència a baixar. Dissabte el sol s'imposarà. però li costarà d'escalfar la terra i fer pujar les temperatures. En conjunt sol i fred, les mini mes niés baixes i sota cero a l'interior. Vents febles amb alguna ratxa de tramuntatna a Girona

PERRUQUERIA SALO D'ESTETICA

8 SETMANAS FANTÀSTIQUES Rentar i secar Tallar Moldejar i reflexos Color Tallar nens Tallar homes

homes, dones i nens

Montull mm m

DESCOMPTES

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 SantCuszat

•ïï

3a. Edat i Carnet Jove

TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS

Horari Autobusos

REFRANYER CATALÀ del llibre

Joan

SANT C l GAT • M1RA-SOI. • MAS JANER |i.-i!tM\M\MK ;,i ^M1\;.Í

Amades

s.irtiJes (\idu V r . i : i ; u ; m

f i . ' l l , :n.i!! .Ji.sahU's

I c n u s .i " 45 hi

l'li.nu «•nul.i : Í ' I I ! I iDi^.ihk--1 '..i ... j 21 lo hi.

I>. - -i \l I < >N-^ S \I \ Sniidc. ('JJJ h.irj i .aun i.: .mul.: : . " "al1 i|ii~N.ihk'. i :;sim. jX. sOro. i ni".i.,iri.l.i '.'.]ih ilv^jhu-. MI-MIUW;; !5hi RK'ORKKCl'l·M.i-Jj'.i·r I.SI.I.M Mira-vl. Flslaci» Valldoreix. I' 1,1. I.i Sa"!' ÍII..1I ML'KaI.t'ri'll k o | a . V. Alíons Sala.

Arrancar-se el cabells del cap Com o acte de desesperació o també de gran penediment. Es fa ressò d'un costum antiquíssim

L- 2 M C I . l l R B À DE SANT CUGAT [1, . ú . ' S W I DOMI-SI l'H s.mijes < a J a V minuts \ i viri Ja f . M h 111.J; .'lll·sjnlcs . M i u . j V ;.<hl. I ''inu...it.i!a

: : I - : , ÜI-VIUIL-

U-.IIU. J : l l i hi.

I'CMII-ITSIU lli Si.nn'.o 1. j.1.1 ü! murals l.i « i i : . i

t'ïdri mal, UI^JK.'V

:t-.'.ius j " 3 l l h i

I li,ni.:.i>nnl.i 2: i ' l " l |>h.jhk'M·^lu,.a::.J0hl.

KFt OKKK(;r l: San: Is.nYikYü. Cn-u R,i|a. Soni Francesc. PI l - I MCM,:. M i:.cl:M au Cilmiu-r. Fsljciu dels FGC I-3 SANI (TGAT - LA FLORESTA - LES PLANES IV..I. I l'Dl.OM-Siríacs (aiiahoraimiiia ,. ...il.Cj f i v l h liut

lll^ai'..'-

listliis i l c K . Ü O h l .

i li ::,.... rtiil.i ;: ; "'' iD.s.ahk'-i'.^l,u.alc.21 !0hi lii- I: . I SIACI'i Si r.lJiN Mala li.Ta 1 milla, ,. .niiJ.i ":•!•, •'.ui- r>i»ahv> •.^lia.alc.SSiihl.

ii'-,a.rri.i,.;::i·ii m...jhif.it.>!....au-s2::nhi RKtIRRKI.l 1:1 I . I, n< I .. i I.TCI.I. I' l'cnlrc, Mercat.Creu V •!.. V : . ' i i . Vil.. i - ü . •

A-3 SANT (T'CAT • RIBI • TERRASSA líc.lil ..'". a,h'.Liklr>

a ..m..l,i,. ii'sS.JU-tOSh l jls - 5 minulv

.1. i ...:.ih I M I ' . . . . - : : : \ ' i

s .-i !...,:.:., i,,|. -.-c.. ij'.i :.:r.i..a! c.S>h " 5Sh. 11 " h. {': ...ibu-., .i.,.;il·:i!i:L'.

IL-.IIII.

.; ...nu!., 'i 2 ; ; al. 2S nimut. 4

\ - 3 SANT Cl GAT-BARCELONA [vs.iv Mic.J iK,.'..li ii.. :>. .li . .a.ln.nlr/. 'a , n .:,i.. c. s I^JJIh i.:.. 4a • -. -..i. 'I

I.IJ h.-

1.1,..1,1 11, . . • • a | . i . : i , ; ' . : . l . . r . , · | . i . i l . - . 22 4 l ' h i M l I V . s j h c . .. -iiila •

. l i M i i . . . 'i - - . . ' , . : . : . . i.l.i l n . i l i i i . i ' . . :

.,,. l i -,'1'lJ. :-.

I-1.1.

.i ,,•

VTIA'..Í 1 " . ' , ,'i.i.ir.;..'

a u . I .'ui'., .,1'lkla a 1L'

El costum d'arrencar-se els cabells com a prova de dolor es troba encara avui entre diferents pobles de cultura primària. Una atenuació del costum encara era molt corrent a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gent humil els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells, i entre els estaments benestants llogaven dones que tenien per ofici seguir els enterraments donant mostres de desesperació en el sentit indi cat. Fins fa quatre dies, en les processons de pregàries per conjurar calamitats públiques com a acte de penediment pels pecats comesos pel comú, en càstig dels quals Nostre Senyor enviava el flagell, hom tractava d'impetrar misericòrida esbullant-se els cabells. Les dones que concorrien a les processons anaven en camisa amb els peus nus i a cabellera estesa, i durant tot el curs simulaven estirar-se els cabells. I ELECTRICITAT - AIGUA - GAS

MIQUEL RAMS

I AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ I INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Canvi Can Matas. 6 -SANT' (TGAT- Tols. 674 80 39

908 897882

- Ajuntament - Ambulatori Les Planes - Bombers Bellaterra - Bombers Generalitat - Bombers Rubí -C.A.P -(' A.P. Urgències - Casa de Cultura -Casal Valldoreix - Catalana de Gas - Centre Cívic l.a Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultura] Mira-Sol - Cinemes Sant Cugat I Reserves).. -Correus - Creu Roja Sant Cugat - Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Ent. Municipal Descentralitzada.. -ENHER (Rubí) F.ECS.A F.F.C.C - Funerària -Grua -G. Civil (Mira-soli -Hisenda

..589 2288 675 5105 ...692 80 80 085 .6998080 5891122 .589 4455 .5891382 .674 4599 .725 29 44 .5890847 .6755105 589 2018 .589 0941 6747096 ...6741234 .6742459 .6747615 .6742719 6991892 58912 26 6741934 67405 25 6743371 6742379 5891155

-Jutjat

67466%

Oficina Municipal La Floresta 5890847 Parròquia Sant Pere Octavià 674 11 63 Parròquia Les Planes 204 75 03 -Parròquia Valldoreix 6740569 - Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55 - Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58 • l rgències _ —091 - Policia Municipal 092 - Voluntaris Protecció civil _092 • Policia Municipal l Valldoreix) 908 79 51 25 - Comissaria de Policia 674 76 12 -Taxisíparadai 6740997 -Radio Taxi 5894422 -Repsol-Buta 67415 80 - Sant Cugat Comerç 6740322

ASS.

RADIO

T A X I SANT CUGAT I VALLDOREIX

-SAURCAigüesi -Valldoreix I parada 1..

58900 21 6741111

ITI1.S .6742089 - Aigües La Floresta . 674 20 18 - AAVV iPP Mira-sol .67410 03 - AAVV Verge Carme Mira-Sol.. .6747103 - AAVV Sant Joan Mira-Sol .6742179 - AAVV i PP Valldoreix - AAVV i PP Colònia Montserrat Vall. .674 21 05 - AAVV i PP Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AAVV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 26845 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.I (Cita prèvia) 589 3080 -Greenpeace |91) 54347 04 - H. General de Catalunya 589 12 12 - H.Vall d'Hebron 427 20 00 - H.Sant Joan de Déu 203 40 00 -Unitat Coronària 2481040 - Tel. de l'Esperança 414 48 48 - lnf. Carreteres 204 22 47 - Inf. Aeroport 478 50 00 -lnf. RENFE 4900202 -Inf. Pon 318 87 50 -OMIC 589 3188 - Policlinic Torreblanca 589 18 88 -PROMUSA 589 17 32 ENTITATS -ASDI - Arxiu Gavin - Casal d'Avis S.C -Llar d'Avis Parròquia -ClubMuntanvenc -Coral La Unió - Esbart Sant Cugat -El Tot Sant Cugat -GrupSup. lmmicrants -Ràdio.Sant Cugat - Televisió Sant Cuaat -Els 4 Cantons '

67535 03 674 25 70 589 16 38 58905 98 674 5 3 % 6741006 675 26 52 674 86 61 67493 14 675 59 59 589 14 86 6740166

589 44 22 Servei dia i nit SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Brigada Municipal Tel. 674 01 48

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

-a- 67495 84-674 9612 CASAS PARTICUIARES - COMUNIDADES DESPACHOS - IOCALES - PÀRKINGS - ETC...

PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION Ctro. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

PRIMERA PLANA

Consells de districte del mes de febrer

Èxit rotund als districtes de la campanya Residu Mínim

ELS 4 CANTONS

Arriba el Carnaval Fotos M. Vallès

FECSA invertirà 90 milions en millores a la xarxa elèctrica a ha Floresta i Les Planes durant l'any 1994 Joan-Marc de Semir La setmana passada van tenir lloc els consells de districte a Mira-sol, La Floresta i Les Planes. Aquests consells de participació ciutadana van ser instaurats fa exactament cins anys i com va manifestar a Els 4 Cantons Josep Romero, regidor de Descentralització a l'Ajuntament: "S'han consolidat i s'han convertit en una eina molt important per als veïns". Aquest mes de febrer els consells de districte s'han centrat en dos temes que afecten directament El benestar dels veïns com són la recollida selectiva de les escombraries i la millora de la xarxa elèctrica. La campanya Residu Mínim, que es va engegar el setembre, "ha estat un èxit rotund de seguiment pels veïns, com va declarar Romero, i la participació ciutadana s'ha de felicitar ja que els contenidors estan molt allunyats entre ells". Segons Romero, és molt provable que l'Ajuntament incorpori més conteni-

Josep Romero

dors a la via pública per facilitar la tasca als veïns. El regidor de Descentralització i Participació Ciutadana es va mostrar sorprès per l'èxit de la campanya i va dir que "als districtes proporcionalment els veïns participen més que en el casc de Sant Cugat".

FECSA inverteix 90 milions D'altra banda un altre tema que va sorgir en els consells és la nova inversió de la companyia FECSA a La Floresta i Les Planes. FECSA té previst realitzar

obres de millora substancial en la xarxa elèctrica per import de 90 milions en el transcurs d'aquest any. Aquestes millores consistiran en incrementar la potència de tensió de les linies que passarà a 25.000 Kv, la construcció de dues noves estacions transformadores i l'adaptació de les dues estacions de Les Planes a la nova tensió. El resultat hauria de ser una millora en el subministrament que en cas d'avaria no s'interromprà.

Puntualització sobre els autobusos Sortint al pas d'un article publicat al Diari de Terrassa, Josep Romero va comentar que després dels últims canvis en les línies 1 i 3 que passen per Mira-sol, La Floresta i Les Planes, aquestes han conegut un increment de passatgers. En el primer cas, la línia 1 ha crescut un 25 per cent mentre que la línia 3 després d'un estancament ha vist aumentar un 5 per cent el nombre de clients. •

Recollits 243.417 quilos de material recuperable

Redacció Com cada any el Carnestoltes torna a visitar novament la nostra ciutat. Aquesta festa que no té data fixa dins del calendari, per la diferent ubicació de la Setmana Santa, també té un reflex important tant a la nostra ciutat com als districtes de Sant Cugat del Vallès. El proper diumenge dia 13, el Rei Carnestoltes organitzarà un carnaval infantil a Sant Cugat que sortirà a les 12 del migdia i recorrerà diferents carrers de la nostra ciu-

A Sant Cugat, s'han recollit 243.417 quilos de materials recuperables des que, la tardor passada, es va iniciar la campanya "Residu Mínim" de recollida selectiva de vidre, paper, cartró, roba, voluminosos, piles i medicaments. Aquestes dades apareixen en el "Clar i net", primer full informatiu de Residu Mínim, editat per l'equip Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) amb la col·laboració de l'Ajuntament. De tot aquest gruix, el paper és el material més recollit, amb una xifra de 142.348 Kg. Des-

prés trobem els voluminosos, 19.745 Kg. El vidre, amb 77.844 Kg. i la roba 2.320 Kg. els van darrera. Per últim, de piles se n'han recollit 921 Kg, i de medicaments 239 Kg. L'Ajuntament de Sant Cugat i l'equip de CEPA fan un balanç molt positiu de les primeres xifres de les recollides, alhora que feliciten els ciutadans per la sensibilització i participació que han demostrat i ens animen a continuar fent-ho. Mereixen una menció especial el treball fet a les escoles (exposicions, tallers, dossiers...) i la importància que té que els petits, que són el futur, estiguin conscienciats en el

tema, a més, d'intentar fer canviar els hàbits dels grans.

Properes campanyes Ambdues entitats tenen previst de fer més campanyes en el mateix sentit. Una d'elles serà la de reducció de residus dirigida a consumidors i comerciants distribuïdors del municipi. La campanya es concretarà en la reducció d'envasos fabricats amb PVC, tetrabrics, bosses de plàstic i safates de porexpan. Aquesta campanya té com a objectius resoldre ecològicament els problemes de l'augment constant de les escombraries. •

ciutat. •

L'Hospital General suprimeix l'assistència gratuïta de per vida MCF

Mont Carvajal

tat amb la companyia del grup Tirotitaina. Després a la una ball de disfresses i crema del carnestoltes, als Jardins del Monestir. Districtes com la Floresta Valldoreix i Mira-sol, preparen també les seves festes especialment dedicades, a la mainada. De xocolatades infantils, a botifarrades d'ou, i en la majoria dels casos acompanyades de gresca amenitzada per conjunts i grups infantils. Un any més, doncs, la festa de disfresses visita la

L'Hospital General de Catalunya (HGC) ha suprimit el dret d'assistència mèdica gratuïta de per vida als gairebé 1.800 socis vitalicis que no han acceptat una alternativa que cl centre els oferia. L'exclusió no afecta els serveis d'urgència. Alguns dels afectats han fet saber la seva negativa davant notari, la qual cosa fa preveure que el conflicte pot acabar en els tribunals. La crisi de l'HGC ve de temps enrera. A l'any 1986, el conseller delegat de llavors, Carles Soler Durall va tenir una pensada (que a la llarga va ser un fracàs) per esquivar una de les crisis financeres de l'empresa. Es tractava que aquells que aportessin 333.000 pessetes que es van convertir en 750.000 al final del procés- tindrien dret a l'assistència gratuïta a l'hospital durant tota la vida. Unes 6.000 persones es van apuntar a aquesta alternativa. Però l'any 1992, aquesta fórmula havia suposat una pèrdua d'uns mil milions de pessetes al centre, a més de ser una de les causes principals de la

suspensió de pagaments presentada fa un any. El nou president de l'HGC, Pere Narbona. va oferir als vitalicis una nova alternativa. Aquest cop. l'empresa es comprometia a pagar-los la quota de la mútua de l'hospital durant cert nombre d'anys, nombre que depenia de la quantitat aportada en el seu .moment i del cost dels serveis utilit/ais des de llavors pel titular. En aquesta ocasió, han estat més de 4.000 vitalicis que han acceptat la compensació. Per a la resta, els qui no s'han avingut al tracte, l'hospital els ha suprimit aquest dret. Pere Narbona afirma que el manteniment d'aquest privilegi hipotecaria absolutament el pla que preté recuperar la solvència econòmica del centre. Si el cas arriba als tribunals i l'HGC perd, Narbona està decidit a recórrer fins les més altes instàncies. L'any 1993, l'HGC va perdre uns dos mil milons de pessetes, la meitat de la xifra perduda al 92. Segons Narbona, això "demostra que estem fent tot el que podem per a reconduir la situació." •

LOCAL

ELS 4 CANTONS

La Mitja Marató del cinquantenari aplega més de 1000 participants

Un dur recorregut per als atletes Walter Pereira primer classificat local Fot. M Sani

Aquesta especial edició de la mitja Marató de Sant Cugat, va aplegar més de mil participants que van córrer els 21,097 km sense aconseguir rebaixar el veterà record d'aquesta prova, però amb el bon gust d'haver pres part en la marató del cinquantè aniversari d'un dels organitzadors de la prova; el Club Muntanyenc Sant ( ugat.

Aquesta es la tercera cursa en que participa Mapd al nostre paí's, havem participat també a la de Situes i Granollers. que juntament amb la de Sant Cugat són de les mes importants de Catalunv a. Walter l'ereira. corredor local \ a quedar classificat quart de la general. superant la seva marca fins dei\ar-la 1:0S'()0". Per part de les tentines va ser Maria Surroca la primera classificada mentres que Paloma 1.obeïa, una estudiant que es va presentar com a entrenament. va entrar com a primera c l a s s i f i c a d a l o c a l , a m b un temps de 1:44' 00".

L'Arxiu Nacional de Catalunya a punt de finalitzar les seves obres Núria de Mas Lis fons d o c u m e n t a l s de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troben actualment a Barcelona, seran traslladats aquest mateix any a les noves instal·lacions als terrenys de Can Ganxet de Sant Cugat. LI nou edifici, amb una superfície total de tret/e mil metres quadrats i cent quilòmetres de prestatgeries, esta pràcticament acabat i p o s s i b l e m e n t serà inaugurat a finals d'any o la primavera del 1995. A més l'ANC rebrà tres importants aportacions les prope-

Redacció I 'on/ena edició de hi Mitja Mamin de Sant Cugat organitzada pel CMSC. pel Club NaKK IO Sant (' 11 ;j. 11 i per la Lede i ai 10 ,\l lei ica de C 'in ses. ha plegat prop de mil ecni corre doi s enlrc les mil ires centes nisei ipeioiis possibles. I .1 Milpi Marató del em qtiunte n a n \ a le n ir c o m a guanvador absolut, igual que l'aiitcrioi edició, LIU corredor marroquí. Aquest.i vegada \ a ser Musiala M.i|id. el primer en l r a \ c s s a i la línia de meta a m b un l e m p s de 1 :07 "3n", lleugerament per sobre del record actual.

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

Walter Pereira Walter v a manifestar que aquest ha estat un any dur. primer pel fred i desprès per la torta calor, cosa que a i \ o sempre a f e c t a els c o r r e d o r s en a q u e s t t i p u s de c o m p e t i c i ó q u a n hi ha a q u e s t s c a r n is climàtics, de totes maneres es va m a n i f e s t a r molt satisfet d'haver pres part en aquesta especial celebració que coincidia a m b el c i n q u a n t è a n i v e r s a r i del CMSC.

Thomas Hill C o r r e d o r de n a c i o n a l i t a t anglesa, es va manifestar molt sorprès per la gran participació de corredors i per l'organit/aeio que en tot moment \ a considerar impecable. LI corredor que havia pres pari en l'última competició a (íranollers. es va mostrar molt agraït amb el tracte rehut i va assegurar prendre part l'any vinent en la propera edició.

res setmanes: I"arxiu fotogràfic de la companyia elèctrica catalana FKCSA.' el fons del Congrés de Cultura Catalana, un moviment nascut el 1975 per fomentar la cultura catalana, i finalment, una part del llegat del rc'Lonegut \ ioloncelista Pau Casals. LI director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Sr. Sans i fravé. ha reiierat l'exigència que sigui retornat a les Institucions Catalanes l'Arxiu de la Geneialitat Republicana que actuament esla dipositat a l'Arxiu Nacional de Salamanca. •

amb 1:()7'36" a la Mitja Marató s a n t c u g a l e n c a . p u n l u a h l e per als campionats de fons de C a t a l u n y a , va q u e d a r a m b molt poc temps del rècord absolut de la cursa. Aquest és un | o \ e corredor amb grans possibilitats. que procedeix de l'escola Saíd Agüita. corredor reconegut aneu del món. Mustafà va prendre part per primera vegada a la cursa santcugatenca, la seva satisfacció va ser molt notòria perquè era el primer premi aconseguit a la nostra ciutat.

Classificacions

Vsta aèrea de l'Arxiu Nacional de Catalunya

Maculí lr. Mustafà Majid 1: 0 7 ' 3 6 " 2n. Manuel Martínez 1: 07' 38" 3r. Eduard Munoz 1: 07' 39" 4r. i 1 r. local Walter Pereira 1: 08"

Mustafà Majid

Femení lr. Maria Suroca 1:21" 2n. Laura Paradell 1:23'43" 3r. Lourdes Gurrera 1: 31' 18"

Corredor marroquí que es va classificar en primer lloc

la. local Paloma Lobera 1: 49' Fot. JA.Mula

Nou número detelèfonde

Els 4 Cantons 58914 01

CENTRE DE LA IMATGE

• • • •

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

LOCAL

ELS 4 CANTONS

El SIJ organitza de nou un cicle informatiu per a Is joves a la Casa de Cultura

La inauguració és prevista per la tardor

Un nou Centre Polivalent per millorar Xerrades d'orientació la qualitat de vida a La Floresta acadèmica i professional El consistori santcugatenc incorporarà en els propers pressupostos anuals una parJoan-Marc de Semir Els veïns de La Floresta tenen motius d'estar satisfets. A partir de la propera tardor podran gaudir d'un nou Centre, anomenat Polivalent, que incorporarà uns serveis sanitaris i culturals que fins ara aquest districte no havia tingut. El Centre Polivalent de La Floresta neixia el 20 de desembre de 1990, moment en què va ser aprovat el projecte d'aquest important equipament amb un cost previst de 128 milions de pessetes. Aquest Centre Polivalent integrarà, en un edifici de 1.200 metres quadrats de moderna concepció, un consultori mèdic local depenent del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat. A més hi haurà un despatx per a serveis socials de l'Ajuntament, una zona d'esbarjo per als avis, una biblioteca, una sala d'actes i despatxos que serviran de seu al Consell de Districte mensual de La Floresta. La superfície útil de les dues plantes que conformen l'edifici serà de més de 800 metres quadrats. El consultori, amb més de

200 metres quadrats útils, comptarà amb un espai de recepció, una àmplia sala d'espera, vestidors, dos despatxos dobles per a metges i infermeres i una sala polivalent. La llar d'avis disposarà de la mateixa superfície que el consultori, mentre que la sala d'actes tindrà una gran capacitat gràcies als seus 218 metres quadrats. Per la save part la biblioteca ocuparà la resta de l'espai que conforma la planta inferior de l'edifici, Amb uns 85 metres quadrats. L'espai de la planta superior, on s'ubicaran el consultori per a la agent gran, es completarà amb els despatxos per al cap de Descentralització i un administratiu.

Millora de la qualitat de vida Josep Romero, regidor de Descentralització i Participació Ciutadana al consistori santcugatenc va manifestar a Els 4 cantons que "La Floresta farà un canvi qualitatiu molt important després de l'estiu amb el centre polivalent". Romero va destacar la importància del Centre en la vida associativa de La Floresta ja

descriu com són i de què tracten els estudis, quins són els horaris "Com ajove que estàs acabant i quines són les condicions una etapa dels teus estudis d'accés, la segona versa sobre saps que has de prendre una les possibles sortides al mercat decisió important. Vols seguir de treball un cop acabats els esestudiant o vols incorporar-te tudis i quines són les demandes al món del treball? I en qualse- que es fan des d'aquest mateix vol cas, què vols estudiar o de mercat, la tercera part, per Turon "és la que nosaltres consiquè vols treballar? Amb la intenció d'ajudar a derem fonamental, perquè els resoldre aquestes preguntes als joves s'hi plantejen els seus estudiants que encara no veuen dubtes i inquietuds sobre tot gens clar el seu futur, el Servei el que s'ha explicat". d'Informació Juvenil i el deparDe les xerrades que confortament d'Ensenyament de men el cicle, la major part tracl'Ajuntament organitzen, durant ten carreres universitàries o esfebrer un cicle de xerrades tudis superiors, cobrint un vend'orientació acadèmica i profes- tall de possibilitats que englosional. Aquestes xerrades es fan ben medicina i arquitectura, bea la sala d'actes de la Casa de lles arts i informàtica. Aquest Cultura, a càrrec de professors fet és perquè, segons Turon, a de diferents facultats i escoles que "els joves ens demanen superiors. sobre tot informació sobre el El cicle està destinat especí- món acadèmic i les seve sortificament als joves que estudien des, en vista a continuar els tercer de BUP, COU o segon seus estudis, i no tenen tant grau de FP. Molts d'ells encara interès o no veuen gens clar el no han decidit quins estudis vo- tema professional". Tot i això, len fer, si decideixen continuar el cicle es tanca amb una xerraestudiant, o bé necessiten infor- da amb el títol "Com buscar feimació sobre plans d'estudi, na i la importància de la formacondicions d'accés o les sorti- ció contínua", destinada a des laborals que els ofereixen aquells que volen optar per inles diferents opcions. Per a Ma- corporar-se al món laboral. nel Turon, cap del Servei d'InLa resposta dels joves a formació Juvenil, les xerrades aquest cicle ha estat, segons els tenen l'objectiu de fer accessi- seus organitzadors, molt possible als estudiants aquestes ifor- tiva, i si l'any passat es xifraven macions. en 750 els assistents, aques any De fet les xerrades es divi- el número podria augmentar. • deixen en tres parts, la primera Xavi Cava

tida de trenta milions per als accesos, aparcament i mobiliari del Centre que aquesta es veurà molt afavorida. El centre pretén ser un nexe d'unió entre els habitants de La Floresta. El regidor de Descentralització va insistir en el fet que "el nou Centre Polivalent és totalment compatible amb el Centre Cívic que segur que no en minva I' activitat".

30 milions per acabar les obres L'Ajuntament incorporarà en els propers pressupostos anuals una partida de trenta milions per completar les obres del Centre Polivalent. Aquests diners es destinaran a la construcció d'un aparcament, la realització dels accessos indispensables per poder-hi accedir i la compra del mobiliari necessari. Ara només caldrà esperar fins a la tardor per poder fruir d'aquest Centre. Aquest nou equipament cultural i sanitaque s'emmarca en la política d'infraestructrures de l'Ajuntament traduïda en obres com el Centre Cultural, el Centre d'Assitència Primària i el Casal de Cultura de Mira-sol. •

Trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Sant Medir Redacció El dissabte dia 19 de febrer, a les 3,30 de la tarda, el Grup de Joves de la Parròquia començarà la ruta a peu des de Can Borrell, per a traslladar la imatge de la Mare de Déu de Sant Medir. Tots aquells que vulguin i puguin fer aquest camí a peu per acompanyar la Mare de Déu, es trobaran a Can Borrell.

FABRICACIÓ I TALLERS PROPIS PECES EXCLUSIVES FINANÇAMENT FINS A 2 ANYS (1 any sense recàrrec)

9mamanm JOYEROS Alfonso Sala, 28 Tel. 675 33 06 -SANT CUGAT-

LONGINES PIKRRE BAI.MAIN

LOTUS

VíCERCX ffloufke locrofx

BREITLING

(Sant Valentí 14 d e febrer

A les 5 de la tarda es calcula arribar a l'ermita, on es farà la recepció de la imatge a la seva nova seu, i la pregària d'acció de gràcies. Diumenge dia 20 de febrer al Monestir, la missa de dotze serà presidida solemnement per l'Abat de Montserrat, P. Cassià Ma. Just, amb motiu de les celebracions del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere Octavià. •

ELS 4 CANTONS

LOCAL

Aquest cap de setmana comencen els actes i es perllongaran fins al proper dia 20 de febrer

XXV Renovació de la flama de la llengua catalana El Club Muntanyec actua enguany com a amfitrió de la festa, motiu pel qual s'ha organitzat a la seu del Club una exposició fotogràfica que recollirà diferents moments d'aquests vint-i-cinc anys Arxiu

Kmma Ansola Kl proper 12 d'abril serà renovada, com ja ta vint-i-cinc anys. la l'lama de la llengua catalana. Aprofitant el 50è Aniversari del Club Muntanyec de Sant Cugat. serà aquesta entitat que enguany acollirà la flama encesa provinent de Prada de Conflent. fils actes començaren, com és costum, davant de la tomba d'en Juan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, va encendre I Pompeu Fabra al ce- flama l'any passat a Prada de Conflent. mentiri de Prada, després d'uns breus parlaments i el dinar benedictina de mans de representants es retornarà cap a Sant Cugat. S'espe- del Club Muntanyec, i tot seguit es ra que cap a les vuit del vespre arribi celebrarà una missa conventual. la flama a la seu del Club on quedarà A les dotze del migdia tindrà lloc oberta una exposició fotogràfica re- Tacte més esperat pels assistents, la trospectiva de tots aquests darrers renovació de la flama a l'atri del Moanys. nestir presidida per l'Honorable ConKl dia 19 a la tarda la flama sortirà seller de Cultura de la Generalitat de cap a Monistrol i arribarà a Montse- Catalunya, el senyor Joan Guitart i Agell. Com a cloenda de l'acte, interrrat a l'endemà, diumenge. Seran membres del Club els que vindran els Cantaires de la UEC i la portaran la flama des de Monistrol a Coral Núria de la UE de Catalunya, Montserrat, concretament, el grup de Gràcia, la rapsoda Núria Candela i la Cobla la Principal de Collblanc. Fimuntanya. A les 10 del matí està prevista l'a- nalment hi haurà una ballada de sarrribada de les vint-i-quatre Flames de danes on hi participarà tothom. La presència de l'alcalde de la la Renovació a la plaça del Monestir de Montserrat. Fn aquest mateix in- nostra ciutat encara no ha estat notifidret. actuarà l'Esbart de Sant Cugat cada, però s'espera que pugui assistir que representarà l'estrena de la "Dan- a l'exposició retrospectiva que es farà el dia 18 a la seu del Club Muntansa de la Flama". Mitja hora després la flama serà yenc. • rebuda pel pare Abat i la Comunitat

El C ò m i c

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

Després de la reunió de la Fundació Sant Cugat Actiu

L'Ajuntament vol engegar una campanya de promoció turística i comercial de Sant Cugat Sant Cugat Comerç vol incrementar les funcions de Sant Cugat Actiu posant en marxa una guia de serveis anual o bianual Joan-Marc de Semir

Després de la reunió de la Fundació Sant Cugat Actiu, la setmana passada, l'Ajuntament de Sant Cugat va decidir, amb l'acord de Sant Cugat Comerç, engegar en breu una nova campanya de promoció i atracció de visitants a la nostra ciutat. La intenció primera és promoure el sector comercial a través d'unes jornades en les quals es farien uns itineraris que començarien amb visites de tots els indrets amb interès turístic o culturals com ara el Monestir o el Centre Cultural. Després es faria una aturada gastronòmica per dinar en algun dels restaurants santcugatencs per posteriorment fer un passeig pel centre i gaudir de tota l'oferta comercial de Sant Cugat. Jaume Roca, president de Sant Cugat Comerç, i Antoni Rueda, Tinent d'alcalde de Comerç de Sant Cugat, han coincidit en manifestar que aquesta campanya està dirigida a persones de l'entorn de Sant Cugat i en especial de Barcelona. "L'únic problema que pot existir per tirar endavant aquesta idea és l'econòmic -afirmava Antoni Rueda- ja que suposa una campanya de promoció bastant costosa".

cugat Actiu, que d'aquesta manera ampliaria les seves funcions. "En aquesta guia - com ens va dir Jaume Roca- la idea és donar un espai als comerciants per fer-se a conèixer, serien com les pàgines grogues" A mes inclouria apartats sobre la història de la nostra ciutat així com del Monestir.

Ajornament de la Mostra Sant Cugat Actiu

La reunió va aportar altres novetats entre les quals es troba l'ajornament de la Mostra Sant Cugat Actiu. Els 4 Cantons ja informava en el passat número sobre els motius del canvi de data de la Mostra. Segons sembla la causa principal del trasllat a la primavera de la Mostra és únicament econòmic i fins i tot metereològic. El Tinent d'alcalde de Comerç, consum i indústria, Antoni Rueda va declarar al nostre periòdic que "després dels primers contactes amb els comerciants va semblar més convenient traslladar la Mostra a la primavera perquè el moment econòmic no és el més adient". Rueda va assenyalar que "també hi ha un motiu menor com la climatologia però en la reunió mai s'ha parlat d'interessos polítics com la presència de les eleccions molt a prop". Per la seva part, Jaume Roca va incidir en el fet que el llistó que s'havia posat en Una guia de serveis i de comerços D'altra banda a la reunió també es va les dues edicions anteriors era molt alt. posar sobre la taula un altre tema que pot Arran d'això hi ha una certa por a no tenir resultar molt interressant per als comer- la mateixa resposta, no tant dels visitants ciants santcugatencs com és la possibilitat sinó més dels comerciants que ara mateix d'editar una guia de serveis i comerços de no es veuen en cor de realitzar les despeSant Cugat amb caràcter anual o bianual. ses que suposa el tenir un estand a la MosAquesta guia es faria en el marc de Sant tra. •

OPINIÓ

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

EDITORIAL

La historia interminable

Honestedat de premsa, una utopia possible bm que això és un "diari", avui si els sembla bé parlarem suaument de llibertat de premsa. Perquè fer un "diari" pot ser una feina al menys tan honesta com qualsevol altra, i no podem posar-la en dubte cada vegada que aquest mitjà d'informació demostri una certa independència dels uns o dels altres. (Es a dir, cada vegada que no satisfaci del tot els uns, o no ensucri prou els altres). En la curta història del nostre Els 4 Cantons setmanal hem après més dels errors que no pas dels encerts. Potser perquè aquests ens els fan notar poc, mentre que aquells sí que ens els refreguen a la mínima ocasió. Això ha fet que ens acostumem, de grat o per força, a la sana virtut de l'autocrítica, la qual ens encantaria que s'encomanés als qui tendeixen a no respectar altres opcions que no siguin les seves pròpies. O a no llegir més que el que volien llegir. Amb els quals ens topem, sense voler, setmana sí, setmana també. Intentem respectar les opcions de qualsevol altre mitjà (i ho hem demostrat contínuament a la pràctica no carregant crítiques, possibles, cap a aquest cantó). Igualment esperem que tots plegats ens respectin la nos-

ELS 4 CANTONS

tra opció d'estar lliures de tota mena d'influència que no sigui la d'una informació imparcial i eclèctica. Però veiem amb dolor que això no ens ho concedeixen. Perquè? Pel que sembla poden més els interessos que la comprensió profunda què sense uns mitjans independents la democràcia no seguiria rutllant. Se'ns ve a dir que els interessos són l'única veritat palpable i que tota altra cosa és "sospitosa". Ens sona com si haguéssim tornat al que ens deien els nostres pares els anys 60, allò que "facis el que facis sempre manaran els mateixos". Trista opció. I per tant, potser tota honestedat, a hores d'ara, seguirà passant per no tenir una actitud interessada, per més que "ens renyin ". Per a nosaltres no es tracta d'aconseguir una independència i una objectivitat exquisites, impecables i immaculada tema prou difícil per a tothom. (Encara que per aquest ideal val la pena lluitar, si més no per a acostar-s'hi, que això sí que és possible). Però sí que es tracta d'exercir la llibertat de premsa amb naturalitat, lluny de tota fal·làcia, perquè així millora la convivència i la informació per als ciutadans, per als lectors... i, fins i tot, per a qui no els agradi. M

Carmen Perdices i Domínguez

s curiós, si més no, que a hores d'ara el Tribunal Suprem trobi que la Llei de Normalització Lingüística Catalana pot atemptar contra preceptes constitucionals, com la llibertat de la persona o el desenvolupament de la personalitat, després de gairebé onze anys d'aplicació amb total normalitat. Aquesta providència la dicta el Suprem després que un advocat presentés un recurs contra el decret que regula l'aplicació de la llei en l'àmbit de l'ensenyament, exclusivament. El procés continua, i si el Suprem tramita el recurs, la llei anirà al Tribunal Constitucional. Davant d'aquesta possibilitat, bona part dels polítics de Catalunya manifesten la seva sorpresa-indignació, i sospiten que darrera hi ha raons polítiques (més que jurídiques) contra una de les essències de Catalunya, la llengua. I ja hi tornem a ser. Un nou intent de crear conflicte entre la gent que convivim amb normalitat i que fa onze anys que vivim sota l'aplicaicó d'aquesta llei, generalment sense cap problema. Però qui pretén minimitzar l'aprenentatge o l'ús del català, no s'adona que el que fa té precisament l'efecte contrari. Es radicalitzen posicions i es creen uns enfrontaments que tots plegats ens podíem estalviar. Cal tenir present que aquest recurs té el suport d'un grup de pares que no accepten que els seus fills estudiïn català a l'escola,

sinó només castellà. Bé, però és que comparat amb els que estem d'acord que els infants aprenguin ambdues llengües, aquest grup és molt reduït, i el que no s'acaba d'entendre, és que per una petita minoria amb tots els seus drets, naturalment, però minoria, s'hagi de posar en dubte la constitucionalitat de l'actual llei. Perquè fins ara, ningú no ha qüestionat si la Llei de Normalització és o no inconstitucional, i sembla que han tingut prou temps. Però, realment aquesta llei atempta contra la llibertat d'un infant, pel fet d'aprendre la llengua pròpia del país on viu? O és que la llibertat que realment se sent afectada és la dels pares? I per què aquesta negativa que els infants aprenguin català? Si en tot cas el coneixement no ocupa lloc. Segur que l'actual llei planteja problemes en la seva aplicació. D'acord que alguns casos individuals poden sentir-se perjudicats i tenen dret a reclamar. Però d'aquí a plantejar la inconstitucionalitat de la llei, hi ha un abisme. Que aquest plantejament el faci el Suprem és curiós, sobretot, perquè l'advocat que va presentar el recurs acaba de dir que si la Generalitat es compromet "seriosament" que els pares puguin escollir la llengua que aprendran llurs fills, retira el recurs. O sigui que després de muntar el que han muntat, resulta que se'ls ha fugit de les mans, i ara fan marxa enrera. Molt propi del "Capità Aranya". •

Fotografia publicada al llibre de Montserrat Rumbau "Sant Cugat abans d'ara"

Fotofrafia M.Vallès

A B A N S imatges del Sant Cugat de primers de segle des del pla del Vinyet

A R A la mateixa imatge presa des del terrat del Teatre-Auditori al pla del Vinyet

Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc

ELS 4 CANTONS

OPINIÓ

DIVENDRES, 1 1 FEBRER 1994

Algunes reflexions sobre les futures Crònica d'urgència Falla el sistema relacions entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'E.M.D. de Valldoreix Ignasi Roda i Fàbregas

econòmico-financer subscrit end'ambdues institucions. Abans que la Generalitat re- tre ambdues institucions l'any Munuipal 1982. Entre d ' a l t r e s c o s e s . solgui sobre aquesta matèria, cal que l ' E . M . D . s'hi pronunciï. aquest Conveni (apartat B.l) regafo com a excusa por a D'acord amb la intervenció que cull l'aportació econòmica que elaborar aquest article, la va fer la representant de l'equip ha de fer l'E.M.D. a l'Ajuntameva frase reproduïda en de govern de l'Entitat, cal espe- ment per la utilització que fa la el darrer numero d'aquest periò- rar que el que s'aprovi no es di- primera de serveis prestats o fidic ip. 5(, arran del ple del prop- ferenciï massa del que ha apro- nançats pel segon. Un estudi repassat dia 25. Amb l ' a c o r d vat l'Ajuntament. L'n cop resol- centíssim encarregat per ambd'aquell ple deia que "es posa gui la Genrealitat, caldrà desen- dues institucions a un Centre punt final a un procés engegat fa volupar i concretar a través d'un d'Estudis, ha indicat i ho dic més de tres anys i a la indefini- conveni els criteris aprovats en amb molta cura perquè encara no he tingut ocasió d'estudiarció jurídica de Valldoreix que el Ple que anem esmentant. Naturalment el que el conve- lo. que aquesta aportació està s'anava a r r o s s e g a n t des del 1454". D'antuvi voldria aclarir ni sigui possible, i el seu contin- molt per sota del que hauria de que el que vaig dir en algun mogut d e p e n d r à de la voluntat ser. I. això és importantíssim, ment del Ple. l'ou exactament d'ambdues parts. Els precedents aquest estudi només té en compque l'acord pres posa punt final. que ham anat acumulant ens inte els seveis recollits en el Condes de l'òptica de l'Ajuntament. diquen que no serà fàcil. Aquí veni del 1982, serveis que han a la indefinició jurídica en què voldria parlar del que em sem- estat àmpliament superats al bla, d'acord amb el que es digué llarg dels darrers on/.e anys. ha romàs el marc compelencial de l'K.M.D. de Valldoreix des en el Ple per part d'algú, i del M'explicaré. El conveni no recull, aleshoque s'ha dit en altres llocs, són de la seva creació. res no podia, el conjunt d'actuaCal comenc.ar, doncs, expli- els dos grans temes a tractar. El primer és de caràcter ur- cions fetes per l'Ajuntament i ficant -encara que sigui breumentnançades per aquest i de es quals s'en gaudeixen o en poden gaudir els veïns de Valldoreix. Posaré alguns e x e m p l e s : Centre C u l t u r a l , habitatges de P R O M U S A , Escola de Música, Biblioteca i Cinemes. Una bona part d'aquesta obra s'ha fet independentment de opinió que em mereixiamb el 10 per cent d'aprofitament mitjà dels plans urbanístics endegats en els darrers anys a Sant C u g a t i M i r a - s o l . Evid e n t m e n t . a q u e s t j a és motiu suficient per a indicar que els possibles 10 per cent d'aprofitament mitjà generats a Valldoreix haurien d'anar a raure a la mateixa caixa com u n a , és a dir, a la de l'Ajuntament. Però hi ha un alels acords presos en el Ple es- banístic, es tracta de la possible tre aspecte. mentat. L'Ajuntament, contes- tramitació de plans urbanístics I n d e p e n d e n t m e n t de c o m tant el requeriment de la Conse- per part de l ' E . M . D . malgrat lleria de Governació de la Gene- queda clar en el document apro- s'hagi finançat aquesta obra, és ralitat, ha fet la proposta del que vat que es tracta, per diferents evident que Valldoreix ha de considera que haurien de ser els raons que ara no puc desenvolu- participar d'alguna manera en el criteris-marc dins els quals s'ha par, d'una competència d'àmbit seu manteniment, és a dir, en el de moure la futura actuació de municipal i. per tant. pertanyent finançament de la despesa orl'E.M.D. En altres paraules, ha a l'Ajuntament, hi ha qui acari- dinària que genera, que és moldelimitat jurídicament la futura cia la idea que aquesta figura ur- ta. I si el que acabo de dir té alactuació competencial de l'es- banística pugui ser aprovada per guna raó, és pel fet que Valldomentada Entitat. I ho ha fet con- l'E.M.D. D'acord amb la realitat reix -d'acord amb el Conveni siderant tres blocs de competèn- urbanística de Valldoreix, és del 1982- rep la totalitat de la c i e s : les que són p r ò p i e s de molt possible que mai no s'inici recaptació fiscal generada en el l'E.M.D.; les competències que en aquest territori cap pla urba- seu territori. Si no es troba una pertanyen a l'Ajuntament, però nístic, però el debat que amaga fórmula de col·laboració finanque p o d e n ser d e l e g a d e s a aquesta idea és de fons, és con- cera Ajuntament/E.M.D., no esl'E.M.D. i que, d'acord amb el ceptual. Quan es planteja aques- taríem complint el que s'indica, que aprovà el Ple el 5 de nota possibilitat, s'està dient implí- i crec que no cal argumentar, en vembre del 1990, hi ha la volun- citament que Valldoreix hauria el document aprovat pel Ple el tat de d e l e g a r ; i les que són o podria quedar-se el 10 per cent proppassat dia 25: la necessitat d'exercici directe de l'Ajunta- d'aprofitament mitjà de sòl que d'una "redistribució interterritoment. A més a més, i això és im- passa a mans del municipi quan rial de la despesa pública a base portant. s'han definit els meca- es realitza un d'aquests plans. I del principi de solidaritat coopenismes de col·laboració i coordi- això ens porta al rovell de l'ou racional de les zones o districtes n a c i ó e n t r e A j u n t a m e n t i de la qüestió, la relació hisendís- del terme municipal". La necessària brevetat que E.M.D.. pel que fa a les com- tica entre l'Ajuntament de Sant ha de tenir aquest escrit m'ha petències pròpies del primer, i Cugat i l'EMD. s'ha previst la creació d'una sèL'n dels aspectes que recull obligat a deixar el tema només rie de comissions sectorials, per el document aprovat que anem esbossat. Espero que hi haurà tal de coordinar permanentment esmentant, és la necessitat d'una més ocasions per a tornar-hi. • els diferents àmbits de gestió "revisió integral" del Conveni

Jordi Casas Pollaven del (iru/>

institucions públiques implicades (que són totes), lluitaran pel control del futur Liceu.Els hereus morals de la Lírica, reclamen compensacions i privilegis, i tots plegats entraran dins la turbulència pròpia que defineix la manera de fer del nostre temps: presses. poder, benefici, insubstància. Darrera de tots. impassibles. sovint per impotència, massa sovint per manca de compromís, la gent que fa teatre, la gent que actua. L'opinió d'un pobre comediant segueix tenint la mateixa força que fa mil anys. perquè davant del seu criteri artesanal. preval la veu del poderós o la del tècnic especialista que "sap com s'ha de fer un teatre", sense ha-

l Gran Teatre del Liceu s'ha cremat! Aquest és un fet consumat i consumit per unes flames intemporals que davasten allò que toquen. Hi ha tres grans motius de tristesa que indistintament o bé de comú. efecten els sentiments dels contemporanis de la gran desfeta. Primer de tot, el sistema operístic. Ens hem quedat orfes d'òpera perquè, tot i els esforços d'altres iniciatives líriques, la raó antropològica de l'òpera, la nostra societat passava pel Liceu. La segona raó és la teatral. El Liceu era un gran teatre, i les seves característiques el feien especialment desitjat. La seva grandiositat empetitia i. alhora, engrandia aquells que actuaven damunt del seu escenari. La tercera raó és la patrimonial. Un teatre que no solament contenia tota la tramoia del concepte teatral dels darrers dos-eents anys. sinó que també la seva decoració i la seva estructura eren una peça de museu digne de ser conservada amb tota cura. LI 1861, el Liceu també es va cremar i, diuen les cròniques que en un any fou reconstruït. No esperem miracles ara. El que varen fer aleshores, fou construir una gran escenografia. un magnífic decorat de fusta i guix que ha sobreviscut més de cent anys. I el que ara s'ha cremat no és res més que això. un immens deocrat que calia vigilar, refer, apuntalar, modificar, dia a dia, funció a funció, de la mateixa manera que es refà una pintura o una escultura. El Liceu treballava per damunt de les seves possibilitats, i això només es podia permetre si el local reunia totes les condicions de seguretat que el 1994 es poden preveure i organitzar. Els responsables, però han tractat el Liceu amb la mentalitat de fa més de cent anys i, com a conseqüència lògica, han reaccionat amb la mateixa mentalitat, llençant un missatge de reconstrucció patriòtica que s'allunya de la realitat actual. Falla el sistema, falla la mentalitat d'aquells que assumeixen la responsabilitat d'ordenar la nostra cultura, de potenciar la nostra cultura, de conservar la nostra cultura. Les prioritats són més a prop de la mesquinesa de l'home que de l'interès col·lectiu. No ens sorprengué, doncs, la reacció diversa que suscita un esdeveniment com aquest. Les opinions dels arquitectes seran múltiples, i tots i cada un, voldran ficar-hi cullerada. Les

ver fet mai teatre. El plor que hem vist aquests dies de grans personalitats, era més de vergonya que d'orgull traït. La societat ha canviat per molt que ens vulguin fer creure que les coses continuen com fa cent anys. El Liceu ja no serà aquell Liceu, perquè tampoc ho ha de ser. No ens aferrem a la nostàlgia. Redivim amb orgull tot el que ell ha representat, i canviem el sistema. El ball ha començat i mentre uns parlen que el Liceu ha de ser una institució pública, altres afirmen que la seva reconstrucció ha de recaure en la iniciativa privada. I això només és el principi d'un "drama" dolent. Proposo un darrer homenatge a l'antic Liceu, a dins seu, enmig de les ruïnes. Avesats com estem a fer representacions enmig de les ruïnes gregues o romanes, bé s'escauria un homenatge pòstum a aquest magnífic i immens decorat que fou el Liceu. Un homenatge que reprovés la negligència i que tracés la línia divisòria d'una època, per donar pas a un nou concepte més integral de la cultura, dels seus espais i dels seus usuaris. •

OPINIÓ

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

El PSC, entre la crisi i la renovació

ELS 4 CANTONS

Veritat i idees

• •

En aquest sentit, encara que el marketing polític del PSC intenta desdramatitzar què ha passat, a ningú no se li escapa el fet que el PSC feia anys que no estava tant malament. Raimon Obiols continuarà de Secretari General del PSC amb una sortida de compromís d'última hora, acompanyat d'una executiva de set membres plena de figures polítiques del socialisme català.

ra reunió de la executiva del PSOE després del Congrés del PSC. I és que la debilitat del PSC pot afectar perillosament l'estratègia felipesca del proper congrés Federal del PSOE. El que també sorprèn, és la posició "de regal" de Narcís Serra en el nou Comitè d'acció política del PSC. És difícil d'entendre com el Vice-president del Govern té tant poc pes específic i tant poc carisma en el si del socialisme català, a jutjar pels resultats obtinguts en les votacions (el menys votat del nou Comitè). El seu paper neutral li ha jugat una mala passada. Un altre aspecte que s'ha volgut reforçar per tal de treure importància a la crisi del partit, ha estat el caràcter democràtic del Congrés. Per primer cop el PSC es decideix a fer una votació secrta sobre l'informe de gestió del Secretari General (Raimon Obiols), resultat: crisi de partit. En aquest sentit, Benegas que estava de visita es va apressar a dir que en el proper Congrés Federal del PSOE les votacions, al menys les importants, seran obertes i públiques. Hom es pot preguntar llavors, i per què no poden ser sempre secretes les votacions?.

Josep Ma Sala sembla ser l'impulsor de la "renovació" interna del PSC, "renovació" que sembla no copartir Felipe Gonzàlez a jutjar pels pocs comentaris (cap) que va fer en la prime-

En definitiva, aquest Congrés del PSC ha demostrat que el socialisme català i espanyol estan en un període transitori on cal, sembla ser, renovar (persones i idees). •

Oriol Gifra

l recent Congrés del PSC a Sitges ha posat de relleu que la renovació serà un concepte difícil de posar en pràctica. En primer lloc, perquè els partidaris de la "renovació socialista" estan dividits a l'hora de decidir què vol dir renovació i com s'ha d'implementar aquesta. En segon lloc, perquè la vessant guerrista del socialisme català i espanyol no hi està gaire d'acord.

Els resultats de les votacions d'aquest Congrés no han deixat de sorprendre a tothom, incloent-hi els propis dirigients del socialisme català.

Ronald Puppo

s cert -tal com va observar un periodista de The Washington Post- que l'obús que va matar 68 persones al mercat Markale de Sarajevo «no canvia realment res». Ben mirat, equina diferència pot haver-hi entre morir d'un tret al cap -com tants fins ara- i morir víctima d'un obús apuntat a un dels centres més vitals de la ciutat? Cap diferència per a ells... i encara menys per a nosaltres, els espectadors llunyans. De manera que la notícia deixa de ser novetat.

Mentrestant, des de les premses barcelonines més prestgioses, el senyor Baltasar Porcel ens explica que «si no aconseguim imposar com a única veritat totes les idees, només donarem vida a tots els fusells». Frase bonica, però equivocada. Hi ha "idees" que amb prou feines mereixen aquesta denominació, i encara menys ser-ne predicada la modalitat "vertadera". Pitjor encara, hi ha "idees" que els homes -imperfectes que som- converteixen a vegades en realitat horrible i, sobretot, criminal. Si un adolescent mata el seu pare a sang freda, o si també maten uns policies corruptes gairebé tota una família, no dubtem ni un segon a recórrer a la força -i tota la que sigui necessària- per impedir la perpetuació de les desgràcies sembrades pels delinqüents. Tal fronteres endins, tal fronteres enllà. El nostre segle ja ha vist, més

d'una vegada, la delinqüència institucionalitzada; el nostre segle ja ha vacil·lat, més d'una vegada, davant dels crims més esgarrifosos en contra de col·lectivitats senceres; el nostre segle prou s'adona que hi ha, més que idees, actes que atempten contra els drets més fonamentals ja no dels pobles concepte abstracte i discutible- sinó contra els drets més fonamentals de persones, com vós i jo, de carn i ossos.

Si de veritats úniques es tracta -i aquí ja trepitgem un terreny perillós, sobretot pel que fa a la moral i la jurisprudència- ja fa temps que tenim la veritat més fonamental de totes: la inviolabilitat del dret a la vida. No defensar-la, amb tota la força i fermesa que sigui necessària; no fer-la respectar, encara que sigui fronteres enllà, sobretot ara que disposem d'un consens i organització internacionals que comencen a perfilar-se amb serietat; no dedicar-nos amb intransigència per a la màxima universalització dels drets de què nosaltres gaudim ja fa t e m p s ; tot això no seria sinó l'aquiescència més abjecta, una prova llastimosa que del nostre segle, encara no n 'haguéssim après res. •

Narcotràfico sentimental José-Martín Giménez Doctor en Teologia

n programa de televisión, la publicación de unas fotografías en una revista o la grabación de unas cintas pueden violar derechos fundamentales de la persona. Por ejemplo, el derecho a la intimidad. Hay que estar prevenidos, en especial quienes gozan de cierta notoriedad. Porqué el afàn de captar audiència y la avidez de un publico deseoso de noticias hacen que este derecho sea vulnerado con demasiada frecuencia. No queda màs remedio que dar la razón a los obispos en sus críticas a la programación de televisión. El documento episcopal fue redactado antes de la última escalada de pornografia moral. Basta recordar recientes ediciones de los "reality shows". Las cadenas de televisión son cada vez màs proclives al escàndalo sensacionalista, aireando asuntos íntimos que nunca deberían sa-

lir del àmbito familiar o de un reducido circulo de amigos. Gran parte de la degradación televisiva es consecuencia de la lucha ferozpor el índice de audiència. El éxito comercial de la exhibición de los sentimientos es la motivación última para la realización de numerosos subproductos culturales. Ya es bastante lamentable que algunos ciudadanos quizàs, sin culpa- tengan un pésimo gusto. Encima, se les arroja en casa una tonelada de basura por la ventana abierta del televisor. Ante la subida de la marea de impudor sentimental, el criterio moral es el único que puede evitar el naufragio de la gente de la calle. Aquí no acaba todo. Algo habría que decir también de la pérdida de la intimidad. Tanto la Declaración de los Derechos Humanos (art. 12) como la Constitución Espanola (art. 18) dejan muy claro el derecho que tiene cada

persona de ser respetada en lo que a su intimidad se refiere. Però no siempre son los medios de comunicación los causantes de la agresión. Hay personas que con su conducta infringen en sí mismas este derecho. Quienes desvelan públicamente aspectos muy personales de su vida, demuestran que les importa poco que su intimidad sea respetada. No sienten ningún pudor al desnudar su alma ante millones de desconocidos. Ellos y cierto tipo de períodismo son los productores, fabricantes y "camellos" de una nueva droga: forman la red amarilla del narcotràfico sentimental. La elegància humana y el respeto a las normas éticas de la convivència deberían evitar el actual acoso a la intimidad. Por ejemplo, que un periodista haya recibido determinada información no supone que siempre deba convertiria en noticia. No es preciso que todas las personas sepan todo de todos los de-

màs. Un periodista honesto no puede preguntarlo todo, a menos que quiera rebajar al entrevistado, al publico o a sí mismo. El derecho a saber tiene sus limites, que no pueden ser rebasados con preguntas hechas en tono deportivo, con un desenfado espontineo o con un aire festivo de còmplice divertido. Un mínimo código ético periodístico debería oponerse a la difusión de informaciones que supongan una lesión de la legítima reserva. Ello no significa la defensa del secreto o del puritanismo. Mucho menos el deseo de un falso moralismo en los medios de comunicación. Es simplemente reclamar una mayor calidad informativa. Que la televisión, en concreto, cumpla una función educativa y de sano entretenimiento: ésto es lo que piden muchos ciudadanos. O al menos, que no se hiera su sensibilidad haciéndoles pasar por trances, que podrían haberse evitado con solo tener en cuenta el derecho a la intimidad y las reglas de la buena educación. •

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 11 FEBRER 1994

La co&utrtieúa

CARTES DELS LECTORS temps que tan trigat en obrir, hi hauria d'haver més llibres. Encara estem esperant els carnets per a emportar-nos els llibres a c a s a . b é . els pocs l l i b r e s , i d'això ja fa quasi un any. Un altre inconvenient és referent a les finestres, que no hi ha cap mena de protecció amb el sol del matí. Creiem que haurien de posar unes persianes perquè el sol no hi entri tan fort. Esperem que hi facin alguna cosa.

La biblioteca Com que he vist que hi ha gent que esta lent queixes de la biblioteca nina. he decidit exposar les meves. A part que ja era hora que fessin una n i n a biblioteca, i això està molt bé. trobo que l'haurien pogut fer millor, amb una mica més d'esforç per part de tothom. l-.n primer lloc. no s'haurien de deixar les carpetes o carteres jcist al costat de la porta, a l'abast de tothom. També penso que han deixat poques taules per hi quantitat de gent que hi ha. Tothom espera que es tinguin en compte aquestes queixes. sobretot per part del jovent.

Carol i Mònica

Sobre el topònim GAUSAC Sr. director, amb la voluntat de respondre a la carta de M. Ribalta, publicada a Kls 4 Cantons divendres 14 de gener de 1994. voldria manifestar referent al topònim G A U S A C . el següent; 1-Aquest topònim apareix al c a r t u l a r i de Sant C u g a t del Vallès amb les següents variants: Gausac. Gausch. Gausag. Gausago. Gaqvusago. 2-Aquestes diferents grafies poden respondre a les següents e x 1 i c ac i on s; a) G a u s - a c u s: "Gaus" ve de Gaut. que és el nom de la divinitat que dóna

Susanna Exp. Recentment ens hem assabentat d'un seguit de robatoris a la Biblioteca de Sant Cugat. Crec que hi haurien d ' h a v e r posat detectors magnètics, com hi ha a totes les biblioteques. T a m b é creiem que hi ha poc espai per a seure; a l'entrar veus que hi ha molt de lloc, però a l'hora de seure no n'hi ha prou. l'n altre punt que trobem negatiu és que no hi ha llibres per a e m p o r t a r - t e ; a m b el

™Bf

•

nom als gots. 1. "-acus" és el sufix que a la /ona oriental de l'imperi romà es feia servir per tal de posar nom als "fundi". Cal recordar que els visigots primer s'assentaren a la part oriental de l'imperi i que, posteriorment, Barcelona arribarà a ser capital d'aquests. b)Gaus/ag: En aquest cas, al nom de Gaus se li afegeix "ag" que. en germànic, vol dir "espasa". 3-Els visigots també, durant un temps, foren assentats a Occitània. Això succeí just abans que els francs els obliguessin a desplaçar-se cap al sud. 4-E1 topònim Gausac el trobem documentat a Sant Cugat del Vallès, a la Vall d'Aran "i a Campdevànol, a part d'altres indrets on existeixen variants d'aquest mateix nom. 5 - C o n s i d e r a n t tot el que acabo d'esmentar, haig de concloure que; a) No crec que hagi de sorprendre a ningú "la deno-

tes cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: Ftbla. del Celler, 91- 08190 Sant Cugat

•

mínaeió, aparentment occitana. GAUSAC. per a una vall de la Serra de Collserola". b(Tampoc crec que calgui cercar l'explicació de la presència d'aquest topònim a Collseroal. per l'arribada "d'algú que vingués del lloc de Gausac. a la Vall d'Aran (tot i que podria ser una possibilitat). c)Més aviat, sóc del parer que la presència d'aquest topònim a Collserola. respon més a l'existència de pobladors visigots a la vall d'aquest nom. Tanmateix, al proper número (4) de la revista GAUSAC. hi apareixerà un article més detallat sobre aquest topònim. amb un seguit de referències bibliogràfiques, per a tot aquell que hi sigui interessat i. des d'aquestes línies, vull aprofitar per encoratjar a tots aquells interessats en la toponímia, a fomentar un debat en aquest tipus d'estudis amb l'objectiu d'enriquir els nostres coneixements.

Jordi Aguelo Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat

La realitat de la vida <se Diuen que Deu va crear el ruc i va dir: irehailarc.s incansablement Je sol a sol. carregaràs el teu llum. menjaràs herba, no tindràs intel·ligència. viuràs 50 uny>. El ruc va respondre, seré -ik. treballaré de sol a sol. carregaré el meu llom. sempre, menjaré herba, però viuré v'l anys? Vï es massa, dona-me n Ml. I avi va ser. Igualment. Deu va crear el gos i va dir: >eràs gos. tindràs cura de la casa dels homes i a més en seràs el millor amic, menjaràs el que et donin i viuràs 20 „nys. Hi gos '. j respondre tindré cura de la casa. >eré amic de l'home, menjaré el que em donm. però viure 2H ,invs'! No' és massa. dona'm In anys. I aivi va ser. Sembla que Dea va ere.tr el mico i va dir: seràs mico. saltaràs fent pallassades, seràs divertit i vmras 21! anys. El mico va respondre, saltaré tem pavassjdes. però viuré 20 anys' Noi es massa finalment sembia cuc Deu \.\ crear .lome : \„ dir seràs bonic. . únic ser raciona! sobre la terra, utilitzaràs la tntíl hgen.ia per sobreposarte als altre* animals de la naturalesa, dominaràs el món i viuràs 3(1 anys. L'home va respondre. Senyor serè el mes intel·ligent cels animals, dominaré el mon. però viuré 3(1 anys.' És molt poc. Senyor donum si us plau eh 2d anys que no ha volgut el ruc. els !il que no ha .olgut el gos i els 1(1 que no ha volgut el mico 1 així es va fer. L'home viu 31) anys. com un home. es casa i passa a viure 2(1 anys com un ruc. treballant de sol a sol i carregant sobre les seves espatlles de tot i més. després es jubila i viu 10 anys com un gos, tenin cura de la casa. després es fa més vell i viu 10 anys més. com un mico saltant de la casa d un fill a I altre, lent pallassades per divertir els seus néts. Això és la realitat de la vida.

Només fa 4 dies Nova secció per recordar dits. fets i comentaris de persones i entitats que contràriament al que estem acostumats a llegir, tenen un temps curt, fàcil de recordar per a molts. De vegades aquests poden liaver estat oblidats pels mateixos protagonistes de la història encara que faci quatre dies.

•

Aquest espai està pensat per recollir, a tall, de flash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cai cridar I atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves observacions.

Els veïns es confonen de contenidor

Escrit publicat a l'informatiu de l'Ajuntament de Sant Cugat "30 dies". Número 7. Desembre de 1988.

(part del discurs de:)

n industrial ens fa arribar la fotografia d'un contenidor ple de deixalles i "trastos" de tota mena. Aquest contenidor estava situat al carrer Orient en el moment de fer la fotografia. L'industrial és qui pagà el lloguer del contenidor per deixar-hi restes del seus treballs, mentre alguns veïns li omplen de bosses d escombraries cada cap de setmana. c

o t . J.A Mala

Josep Ma. Ainaud de Lasarte en els actes del Mil·lenari a Sant Cugat ... nosaltres durant mil anys hem construït un País amb voluntat de ser, un País basat en la llibertat. en la solidaritat i en la integració de tothom que ha volgut venir a viure i treballar a Catalunya i a sentir-se com un de nosaltres. Catalunya, els catalans no som una raça. som. essencialment, una cultura que vol dir una actitud clavant de la vida i una manera de ser. oberta i integradora. 1 això és el que ens ha portat a fer-nos un lloc en el món. No la nostra força militar, no la nostra foi\a econòmica, no c'l nostre imperialisme, el respecte que ara ens te el mon és per la nostra cultura. Mireu, per un moment, si des d'un monument romànic com es Sant Cugat, fins als noms gloriosos que tenim del nostre segle. pensem per un moment: Gaudí. Casals. Miró. Tàpies. Dalí.... els

que vulguem; el nom de la cultura no pot prescindir de l'aportació de Catalunya en aquests mil anys. però essencialment en aquest segle, que és el de la nostra recuperació nacional. I això és essencialment el que convé recordar. Vosaltres ara, -a partir d'avui podeu dir-ne la data d'obertura d'aquest segon Mil·lenari, hi ha tot un camí per a fer. no tot un any. no, és el portal de! segon Mil·lenari, és la gent jove la que consolidarà la Catalunya de l'any 2000, és el que tiraran endavant. Perquè els pobles són. sobretot. una mostra d'afirmació o de continuïtat i de creativitat. I així), és el que volíem demostrar durant mil anys. Estic segur i estic convenç uf que a Catalunya hem emprès un camí de convivència. de pati i de treball que va precisament per aquest costat. •

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS 1 1

La Primmirada

Treballadors i professionals: sindicats i col·legis

Tama i Pezuek FinaJ*érez

Jaume Rodríguez

n dels punts per a reflexionar després de la vaga general del 27 de gener, és analitzar quins grups socials hi varen participar i quins hi varen participar poc; quins no hi varen participar i quins hi varen estar manifestament en contra. És cert que l'adhesió a una vaga no depèn només de la pròpia pertinença a grups socials, sinó que cal considerar altres factors més personals de l'anàlisi i de l'experiència de cada persona. Però de cap manera es pot oblidar que -tot i que no ho reconeixem explícitament-, tots formem part de classes socials que condicionen molt la nostra actitud davant de temes com aquest. No cal dir que entre els propietaris d'empreses, especialment grans -això que hom sol dir eufemísticament la classe "empresarial"- difícilment hi havia moltes diferències quant al paquet de mesures laborals i quant a la subsegüent convocatòria de vaga. Entre els petits comerciants i industrials ja existien més diferències. No tots ells s'empassen allò de la culpabilitat absoluta de les despeses salarials en tots els seus problemes. La concentració lenta però segura del capital en mans dels seus rivals grans els fa reflexionar. El contacte amb la seva clientela és també un factor important: el petit comerç de Rubí o de Cerdanyola va aturar molt més que el de Sant Cugat. I no només per causa dels famosos i terribles piquets (tant esperats, per altra banda, per molta gent). Però vull assenyalar una diferència entre el grau de participació de dos grups objectivament afectats: aquells que es consideren treballadors i aquells que es consideren professionals. El que es diu "professional" passa del tema de la desregularització del mercat de treball, que és un dels bàsics en la nova reglamentació laboral, perquè ells es consideren persones que treballen per lliure i no els afecten les modalitats dels contractes ni les possibilitats d'acomiadaments col·lectius. Bibiana Pedemonte Les professions lliberals són les que fan aquells que no cobren un salari fix, sinó unes minutes a cada persona que els contracta. Però caldria considerar si molts professionals són realment professionals lliberals. No és suficient tenir un títol universitari: molts -i cada dia més- llicenciats en Dret, Econòmiques, Medicina, Enginyeria, Arquitectura... són assalariats. I realment viuen fonamentalment del seu salari: la seva contribució fiscal bàsica és l'IRPF. Ni les seves rendes ni el seu patrimoni representen una part important de les seves entrades. No deixen d'exercir professionalment la Medicina, ni la Tecnologia ni l'Arquitectura... perquè ho siguin. Fan un treball intel·lectual, tenen una responsabilitat professiona..., però depenen d'un salari. Això crec que és fonamental en determinats moments: per exemple a l'hora de parlar de les modalitats de contractes de treball. No és cap contradicció considerar-se un treballador (intel·lectual, si es vol), en relació a uns temes, i al mateix temps considerar-se un professional en relació a d'altres. I tampoc és cap vergonya parlar dels diners que es cobren, o de les hores de treball, o de í'estabilitat de la feina. El metge que diu al client -perdó, al pacient- que de diners en parli amb "la senyoreta", no li dóna menys importància a aquest tema, que aquell que parla francament dels honoraris. I cal reconèixer que hi ha interès en reduir l'abast del terme treballador i a! mateix temps d'ampliar el de professional. És sorprenent per

exemple, el mateix nom de "formació professional" donat a la Llei General d'Educació franquista de l'any 70, mentre els mateixos que li donaven tal nom establien un sistema de segregació als 14 anys entre els que farien aquests estudis i els que estudiarien precisament els estudis universitaris que socialment són els únics que donen accés a les que habitualment se li diuen professionals. I l'organisme que correspon a ser un assalariat és un Sindicat. Com és una "Associació de Veïns" la que correspon a la defensa d'uns interessos de barri. Però també existeixen els Col·legis Professionals, per a representar els professionals. No vull establir una incompatibilitat entre ser membre d'un col·legi professional i ser membre d'un sindicat. Ni legalment ni estatutàriament es presenta aquesta incompatilbilitat. Perquè les seves funcions estarien definides. Crec que el col·legi professional, amb les seves revistes i cursos intensifica el reciclatge del professional, en potencia la relació, i també defensa laboralment a qui fa l'exercici lliure de la professió. Aquesta última funció és sens dubte la més coneguda, i la que converteix els col·legis professionals en organitzacions potents. En organitzacions potents, i als ulls de motls, en pràcticament oficials i obligatòries. L'Estat sembla deixar al Col·legi de Metges la determinació de si una persona té fiabilitat per a guarir. I un metge es pot permetre dir que fa o no fa una cosa perquè el col·legi ho determina (com si el col.legi no fos una associació de la qual ell n'és lliurement membre). Quin treballador, en canvi, podrà dir que va a una vaga perquè el sindicat així ho ha determinat? El propietari de l'empresa (em sembla enganyós parlar sempre d'empresari) li dirà que si és un sindicat és cosa seva, perquè ell no n'aplaudeix ni en potencia l'afiliació. I la premsa dirà que amb això ha perdut la seva llibertat. I davant de la defensa dels seus interessos jo diria de classe, però no voldria entrar en un concepte al qual molts s'entesten en negar validesa, però que és bàsic per a comprendre la realitat social, tant com va ser bàsic el d'inèrcia per a comprendre la Física -haurien de comprendre que el dret (i l'exercici d'aquest dret) de vaga és bàsic. Considerant que el seu capital, és la seva força de treball, tenir una llibertat damunt d'ella és molt important. Si el seu esperit professional lògicament l'impedeix jugar amb la qualitat de la seva feina, què hi ha de mal en poder jugar amb la quantitat de la seva feina? Hem arribat -per molts motius, i la situació internacional no és la més petita- a un punt en què la vaga es veu com una violència. No diguem si va acompanyada de piquets. En canvi, la violència empresarial de jugar a la llarga amb el lloc de treball -o més sibilínament amb la forma concreta d'exercir el treball- no és considerada com a violenta. Tantes vegades la mateixa persona que defensa entusiàsticament Ghandi per la seva "resistència passiva" a Sudàfrica, impulsant trencar els papers que segregaven les minories racials, veu una forma de violència, l'exercici del dret de vaga, violència que mai a la vida no voldrà fer. Ja volria que tota la violència social i institucional que patim els propers anys, sigui comparable a la que han exercit tots els vaguistes junts (piquets inclosos) en totes les vagues dels últims anys. •

'art, a vegades, ens fa veure el món d'una manera que no sigui l'acostumada. Una obra d'art, igual que un llibre, és capaç de fer-nos veure, imaginar, o sentir coses més enllà de l'objecte plasmat... més enllà de l'escultura, la fotografia, el tapís, el quadre. Ben mirat, això darrer no deixen de ser una mena de porta, o més ben dit: un passaport que aixeca les fronteres de dominis que, tot i ser molt reals -perquè p o d e n ser compartits i treballats- solen escapar a la mirada habitual i quotidiana. Curiosament, també es dóna la relació inversa: també el món, a vegades, ens fa veure l'art d'una manera que no sigui l'acostumada. El conjunt d'informació, imatges, i experiència directa que ens arriben des del món, tot això ens ajuda a comprendre els objectes enigmàtics -i no tan enigmàtics- que surten de la mà de l'artista. Però el punt de referència sempre és el món, o la idea que ens en fem, vist per un microscopi de gran potència. Tal és el cas de la fecunda creació artística que ens han ofert aquests dies

Tama Mercader i José M. de la Pezuela a la Casa de Cultura. L'exposició ens recorda que hi ha una altra manera de veure el món, que no sigui la que ens ofereix la resplendor reconfortant de la petita pantalla, ni l'«objectivitat», laboriosament calculada, de la retransmissió de notícies i no notícies per presentad o r s ben p e r f i l a t s a m b pentinat de gala. Ens rec o r d a que, a més d'un Einstein, hi ha hagut també un Freud, potser no tant el Freud psicoanalista com el Freud sociòleg: el de El malestar en la cultura. I ens recorda, oportunament, que el nostre pitjor enemic no és sinó la pròpia vanitat. Hi ha un tipus de producció artística que no posa un acabat setinat al món. I no és que el setí no sigui bonic, sinó que no ha d'esmorteir l'impacte que ens pugui fer l'obra d'art... impacte que pot produir sensacions incòmodes, que no s e m p r e e n c a i x e n bé amb la nostra vanitat. De manera que, a vegades, tenim la sensació que l'art ens fa sentir incòmodes. Millor. El cas és que, a vegades, la incomoditat és molt més generosa que la comoditat. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat del Vallès CIF :B60281367 Director: Josep M. Cabrerizo Sots-Director: Víctor Morera Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Talo, Jean-Marc de Semir, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau, Mont Carvajal, Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català Fotografia: Cristina Ubinana, J.M. Mula, M.Vallès, M.a. Devesa Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

M e m b r e d e l ' A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d e la P r e m s a C o m a r c a l Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 58914 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

Nou telèfon

589 14 01 ELS 4 CANTONS

ACTUALITAT

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 11 FEBRER 1994

La Mútua Asepeyo vol construir ERC local pregunta al Parlament sobre les un hospital a Sant Cugat El centre de prevenció i rehabilitació està previst per a l'any 1995

patologies del Monestir Redacció

1.'Oficina Parlamentaria de Sant Cugat ha transmès tres preguntes mes al Diputat Sr.. Xavier Bosch per tal que siguin exposades al (iovern de l a ( i e noralitat. via Parlament do Catalunya. l.a primera d'olles la relerènoia a los patologies que patcix el Monestir.la segona a quinos causes directes obeeix l'eMaqueta de l'edifici que ofereix una vista frontal del futur hospital Mont Car\;ijal

quisició d'equips mèdics d'alta tecnologia. segons lonts de la mateixa mútua L'edifici •-'albarà on un solar de I5.3bó metros quadrats a l ' A \ i n g u d a Alcalde Barnils. prop de l'estació Sant Joan. dols ferrocarrils do la (ieneralital. l'n cop construït, l'hospital tindrà una superfície de 20.71 1 metres quadrats.

un quiròfan. HI servei de rehabilitació disposarà d'atees d'electroleràpia i radioteràpia, entro d'altres. LI centro també tindrà l a Mútua d'accidents i ma un servei de ressonànoia nuclelalties professionals de la Seguar, quatre quiròfans, tros mòduls rotat Social. AS1 PIA (). inaudo consultes externes, laboratogurara un hospital noti a Sant ris d'hematologia i microbioloCugat del Valies. Lis responsugia. a més de molts altres serblos del projecto pre\cuen i|ue. veis. quan el nou centro estarà llest a Kl futur edifici tindrà una esl'ans \inent. reemplaçarà la clítructura longitudinal, a m b la nua actual dol carrer Anell. de façana p r i n c i p a l e n c a r a d a a Barcelona. * Ser\eÍS I .'hospital, iiue serà un conPel que fa als serveis. el cen- l'Avinguda Alcalde Barnils. Hi tre de presencio i rehabilitació, tro comptarà amb 128 hahita- haurà un aparcament de 155 suposaia una cost de nies de eions individuals, una unitat de places. 53 de les quals estaran a 5.5(10 milions do pessetes. I. MM) cures intensives lUVl) amb sis cobert i les altres 102 a l'extedols quals os dedicaran a l'ad- llits i una sala d'urgències amb rior. •

La Sala Rusinol presenta el llibre de l'artista Josep Cruanas MC'K Josep Cruanas va inaugurar ahir al sosjiie. a la Sala Rusinol la seva exposició de pintura en la qual es \a fer la picscnlacio del sou llibre. .Aquesta es la primera mostra individual que el reconegut artista realit/a a Sant Cugat. 11 llibre inèdit Josep Cruanas es el volum 11) i de la col·lecció "A/ijo/mv .;< iitiilt •, </< la pinluiíi , oi.jhmn".

v hi

Campanya de Mans Unides 1994 M.Sant Aquest d i u m e n g e es fa a Sant Cugat la col·lecta per rec a p t a r fons p e r al p r o j e c t e Mans Unides 94. L'any passat va ser una escola d'infermeres a Togo. aquest any és la creac i ó d ' u n a e s c o l a - t a l l e r de mecànica a Monte Carmelo (San Salvador). Els joves de la comunitat de T i e r r a Virgen q u a s i tots fills de famílies desplaçades per la g u e r r a p o d r a n , en aquest taller, estudiar i alhora guanyar un sou digne per do-

tar a la comunitat d'uns corts mitjans econòmics. LI projecte necessita per d e s e n v o l u p a r - s e uns q u a t r e milions i mig de pessetes i és el q u e pretén portar a terme l'organització de Mans Unides a Sant Cugat. La quantitat no és gaire segons fan notar els organitzadors "pensem a m b els d i n e r s q u e e n s p o d e m

gastar en petits capritxos. Només que cada santeugatenc destinés vint duros a aquesta campanya el projecte seria àmpliament finançat. Es un sacrifici molt petit el que demanem". •

El Grup 0,7% inicia campanya de sensibilització envers el tercer món Redacció

L\i>tUint

1 ant cl llibre com l'obra van ser piesonlals per en Mossèn Josep Carretes i lVn.i. autor do l'esmentat volum. ,'H i ipu>• teòleg i tiloleg. I 'cxpósKio es podrà veure Uns al piopei dia J!2 de tebrei' a la Sala Rusi :ii>i de la nostra ciutat. B

\istencia de dites patologies i. on darrer terme, si les tasques d'excavació que s' estan portant a terme en el Monestir són do caràcter urgent. Aquestes preLtuntes són conseqüència de la resposta que el (iovern v a exposar la uns dies i que LRC Seoció Local les ha considerat utsatistactòrios. segons fa menció en una nota úc premsa enviada als mitjans d'informació. •

El grup ().7f.i de Sant Cugat farà arribar a l'Ajuntament de Sant Cugat una carta demanant q u e en l'elaboració del p r e s s u p o s t m u n i c i p a l d'enguany es tingui en compte l'ap o r t a c i ó d ' u n a part. la m é s propera al 0 , 7 ' Í . per al Fons

Català de C o o p e r a c i ó al des e n v o l u p a m e n t que ja es va iniciar l'any 1990. Per ajudar a sensibilitzar en aquesta proposta es repartiran. per diferents punts de la ciutat, cartes adreçades a l'alcalde que els ciutadans podran fer arribar do manera directa per donar suport a la campanya. •

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

PUBLICITAT

ELS 4 CANTONS

BON DESCANS, alta qualitat en comoditat

BON DESCANS

BON DESCANS és una botiga especialitzada en equips de descans,situada al carrer Martorell, 28 de Sant Cugat. Una alta gamma de matalasseria suïssa ,alemanya, francesa i nacional està a disposició del client així com les noves tecnologies en somiers Fot, J.A.Mula

MPOatÜMM M UlTIMS Dl MKOMt

EQUIPS DE DESCANS, LA TECNOLOGIA AL SERVEI DE LA COMODITAT a primera matèria que s'utilitza en aquests articles és la més innovadora que existeix avui en el mercat. Els matalassos, amb rnés de 21 models disponibles, estan fets de làtex, goma natural de cautxú, embuatats amb llana natural o cotó. Aquests materials aporten l'element de confort, mentre que el somier treballa per garantir les necessitats i la salut de la persona. Els somiers estan fets amb llames elàstiques superiors toves per tal que qualsevol persona pugui ajeure's-hi amb comoditat.

FACI SALUT MENTRE REPOSA Els somiers s'adapten per si sols a la forma del cos i al pes corporal alhora que poden solucionar les habituals molèsties físiques de l'usuari, com problemes de varices, dolors d'esquena o cervicals, mals d'estòmac, etc. També són de gran ajuda per a persones d'edat o per a aquells que han de reposar després d'intervencions quirúrgiques. Per aquest motiu els somiers disposen de sistemes manuals, automàtics o semi-automàtics que regulen la for ma del somier més adient a la necessitat particular del beneficiari.

QUALITAT A BON PREU A BON DESCANS trobarà les primeres marques europees com les prou conegudes SWÏSSFLEX, EUROSLEEP, TRECA a més d'una gran varietat de les millors marques nacionals i articles més comuns que s'adapten a les necessitats del client que busca qualitat. FACILITATS DE COMPRA Per gaudir de tots aquests avantatges, BON DESCANS li ofereix la possibilitat d'un finançament sense interessos a 4 terminis perquè vostè pugui tenir el confort i la calor a la llar des del primer dia. Francesc Roca, el seu responsable ens explica els avantatages d'un Bon Descans. Quin servei ofereix Bon Descans als seus clients? Sempre hem intentat oferir una atenció personalitzada, i quan ens dirigim al client la nostra primera pregunta està dirigida a resoldre les seves necessitats, tant en matèries de salut com d'espai. Segons això, li oferim el material més adient per a cada problema.

Quina relació guarda el preu d'aquests articles amb un llit convencional? L'usari pot pensar que es tracta de un material costós, però en realitat el que li oferim es pot adaptar a qualsevol economia, i a més, hem de tenir en compte que qui compra un llit com aquests ho fa per tota la vida, els nostres productes estan garantits entre 20 i 25 anys. La qualitat dels nous materials no es pot comparar amb els usuals, si bé el làtex guarda certa similitud amb l'an-

tic matalàs de llana pel seu confort, ofereix l'avantatage que no es deforma. Què pot trobar el santcugatenc que visisti BON DESCANS? De fet, des d'aquí oferim, a més de qualitat.una àmplia gamma d'articles tant nacionals com d'importació relacionats amb el descans, des de coixins fins a qualseval article que es basi en l'art del bon dormir. Volem que qui ens visiti entri a l'establiment i que sigui ell mateix el que pugui provar el matalàs o l'ar-

adequat sempre amb el consell de l'expert. Per a qui estan pensats aquests articles? Els nostres articles estan pensats per a tothom, però són també de gran ajuda per a persones amb alguna molèstia física que a més de comoditat vulguin un ajut per al descans. Especialment per a persones que pateixen de varices, mal d'esquena, cervicals o de mal d'estòmac. Persones de la tercera edat o que hagin de fer Marges estades al llit són els més indicats per gaudir del nostre producte.

swssFim

ACTUALITAT

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 11 FEBRER 1994

Avelino Maestre Cap de la Comissaria de Sant Cugat "Esta es una ciudad tranquila"

Molts ciutadans no reclamen els objectes robats uno que tenemos nosotros en depósito. Aún con todo. y en estos casos c o m o en cualquier otro. se le entrega el material en depósito.

Víctor M. Morera L'actual cap de policia de la nostra ciutat Avelino M a c a r é . concedí nua extensa entrevista a aquest redactor amb la li d'esbrinar entre altres q ü e s t i o n s . que passa amb els objectes que el cos ilc policia recupera de diferents robatoris i que queden a disposició tlek denunciants en el moment d'aquell fet. HI més curiós tic tol va ser poder compro\ ar que en el transcurs dels tres últims anvs. s'havien poguí recuperar centenars d'objectes diversos que mai no han estat reclam.its pels seus propietaris reals, l'n curiós "rastro" digne del mercat mes popular de la ciutat.

Eines de llaurar

D'una cafetera a un bonsai HI Sr. Maestre ens explica el procediment habitual pel qual aquests objectes queden dipositats a la comissaria de Sant Cugat: "Cuando se procede a la detencion y posterior registro de un posible delincuente. solemos encontrar mfinidad de objetos. de los que el detenido no puede demostrar su procedència. Hn ese momento, quedan incautados por la policia, y si no son ohjeto de alguna prueba que deba pasar a disposición judicial. empe/amos la búsqueda desde esta comisaria de sus posible propietarios. Si hay denúncia presentada, ràpidamente podemos locali/ar a la persona que en su momento. sufrió el robo o la sustracción. si la denúncia no ha sido presentada en ninguna comisaria, la búsqueda resulta exiremadamente difícil y en ese

caso los objetos quedan depositados en esta comisaria durante anos, a veces hasta que el juez, decreta subasta pública de todo el material incautado. HI imporle de dicha subasta pasa al tesoro publico del Hstado.

Aquí hernos tenido de todo. período de caducidad de estos desde una colección de 25 bon- perecederos. nos ve mos obligas a i s , que se r e c u p e r a r o n en dt)s a su destrucción". Valldoreix, hasta televisores a color, microondas. vídeos, mas El Sr. Maestre ens comenta de 60 bicicletas. decenas de radiocasettes de coches y hasta l'obligatorietat de controlar la una cafetera vieja o una maqui- picaresca, "muchas veces ocurre que se presenta alguien aquí dina de súper 8. Recuerdo una ve/ que recu- ciendo que le han robado un raperamos un excelente abrigo de dio cassette y, que pese a no visón que nadie pasó a recla- presentar denúncia en su momar. después de dos anos y por mento, desea comprobar si està mot i vos de sanidad (el visón es- como objeto incautado. Lógicataba lleno de polilla) practiea- mente, no se acepta su solicitud mos las diligencias oportunas e si no ha presentado denúncia, en hieimos incinerar el abrigo. Lo algunos casos muy claros. se mismo ocurre con los productos puede aceptar denúncia posterior al hecho para reclamar un perecederos. cajas de bolleria, objeto. que por las caracierístilatas de conserva,... que son incas resenadas por el interesado cautados a los "amigos de lo (color, mueca característica, núajeno" y después nadie reclama. mero de sèrie, ect) coincide con Si así ocurre y transcurrido el

Picaresca controlada

LA CREU Av. Mas Fuster, 45 -VALLDOREIX-

Lògicament en la nostra inspecció per les dues dependèncias plenes de material, vàrem poder trobar realment de tot. Hns crida l'atenció un carro ple. de gom a gom. d'instruments per a jardineria, "en efecto. esta es una vieja història. Locali/amos hace algun tiempo una elemento buscado en dit'erentes ctimisarias de la /ona. que se caracteri/aba por no tenor suyo ni la camisa que llebava. hi hombre, llevava en el momento de su detención. una gran cantidad de instrrumentos de jardineria. ha/adas. rastrillos. sierras, picos, palas. etc. HI coche zeta que detuvo al individuo lo hi/i> por pura intuición ";hombre, fulano con un pico y una pala, imposible! En efecto, se comprobó que se había tratado de un robo. Depositamos aquí todos los aparejos hace ya mucho tiempo, su escaso valor y la falta de denuncia hace imposible su devolución a sus auténticos propietarios. De hecho nosotros solicitamos siempre encarecidamente a los ciudadanos que presentan denúncia se pasen por nuestras dependencias con el fin de poder recuperar infinidad de objetos que como usted puede ver. nos causan, a veces, verdaderos problemas de espacio en nuestras dependencias. •

fCRRCTERIR ±ÍX

Aquesta setmana, d'entre tols el plats que us hem preparat, us recomanem:

de primer: "Calçotada" de segon: "Perdiu a la Vinagreta" MENÚ DIARI 850 P T E S . "Escudella i Carn d'olla"

DIMECRES:

FEU EL V O S T R E E N C À R R E C AL T E L È F O N

f-iSSTAUriAiNjT

La Nansa

675 13 22

SERVEI A DOMICILI

la Sra. Carme, propietària i cuinera de LA CREU, us vol explicar com prepara la "Perdiu a la PERA4 PERSONES: 4 perdius, 6 o 8 cebes, l cap d'alls, sal, pebre, llorer, suc de llimona,

Fregidoria Marisqueria Ctra. Sabadell.47 - R u b í • Telèfon 6 9 9 1 1 52

l / 2 I . d'oli, 162l.de vinagre Es netegen bé les perdius:. s'obren per la meitad. S'hi tira el suc ;;e llimona sal i pebre. Fregiu les perdius amb una mica d'oli sense que agafin color; en una cassola

Vinagreta":

de terra poseu-hi oli una mica de vinagre, les cebes tallades, els alls i unes fulles de llorer. Afegiu-hi les perdius, tapeu la cassola i diexeu-lo durant 2 hores a foc lent. Abans d'acabar la cocció, afegiu el vinagre que us queda, sal, pebre i deixeu que s'acabi de coure. serviu les perdius en el plat i tireu la salsa per sobre.

SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS MAQUINARIA ELECTRICITAT BRICOLATGE JARDINERIA ?? 6 7 5 0 1 7 5 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès

Ilenècid s'enfonsa. id màfia continua fent mal Copd Intercontinental. ara Pizza Ulorld presenta els seus extraordinaris canelons i lasajna. tes tragèdies més podran suportar els italians? Pizza World Sant Cugat - Tel. 675 55 12 - cl Francesc Moragas, 27-29

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

Santcuaatencs il·lustres

Pau Munoz i Castanyer (i II) P.PaniSsa

Joan Auladull i Serraboj>iinva

inh en Mimo/ i Caslainer a l'Alcaldia i el Dr. Joan Clerch. sabadcllcnc. nou rei.'I or eie la Parròquia. el poble començà a iccupcrar l'c-.pei.mea Alguns dcU e\ilials polítics -en Magí H.ulialol. e\ alcalde repul·liea. en Joan C i 1 me ne/. piopuUor d' aeli\ it.its cullurals catalanes eo^aren relornar a casa. I Is S Í M - oe "I a 1 nio Saiucugalcnca". enlil.'.l e!.i\ erian.i 1 e\ republicana. Irobaleii 1 I supoii oi k i.;l anpie-i. nulihie per a poilei uie'.ai anihexil la r e upeiacio dels iiriuoblc- requisats. e-ile\ inguls "Casino \acioiul" l a Delegació loeal de la Comissió Abat Oliva. sorgida per a v igorit/ar la realilal essencial de Catalmiva a traves de MtiiHsei"i'ai. aplega antics "pomellistes". "leioeiMe--" 1 nouvinguts dalerosos d'assolir la normalil/acio del pals. En Pau Muno/ en lon un dels mes il·lusionats inipuNois; a ell es deu la \1hra11l endreça de presenlaeio 1 eon\ it a participar-hi (teli re 1 1947). l.a seva actuació a l'Alcaldia es caracteritza per l'afany de diafanitat expositiva mitjançant fulls volants dirigits al poble, en temps en què no es disposava d'altre mitjà de comunicació. Així. la benvinguda de recepció al Dr. Clerch (octubre PUS) o la sonada ruptura de relacions amb l'Associació de Propietaris de la Eloresta (gener 1949) que havia de costar-li el càrrec. hi motiu en fou el projecte de carretera d'enllaç amb l'Arrabassada. L'actitud municipal, avalada per un dictamen del prestigiós lletrat Vallès 1 Pujals, fou durament 1 iradament replicada per un tal Rónuílo Rocamora, advocat i publicista, en un manifest en el qual retreu els antecedents polítics del ""Magnifico (?) Alcalde. actualmente.... en sus buenos tiempos inscrito en la l.'nión Democràtica de Catalunya aeaudillada por el senor Carrasco y hormiguera"; i de l'assessor jurídic. "restos del pasado ignominioso de esa

Pau Munoz i Castanyer, el quart començant per la dreta, durant la festa dedicada als avis Lliga, en los famosos tiempos en los que resultaba posible gritar ^Muera Espana! y ;Viva Catalunya', origen de esas jornadas sangrientas en las que Espana y Cataluna quedaron suspendidas a un abismo insolidable". El pamflet acabava amb l'amenaça d'una independència per a Mira-sol, La Eloresta i Valldoreix. El groller atac provocà la dimissió de Pau Muno/. indefens, a mitjan 1949. Prosseguí col·laborant a la revista parroquial "Guia", que havia iniciat amb Programa d'acció (gener 1949): Necessitat d'una solidaritat humana. Hi serem a temps'1.... Poc després, en anunciar-se la celebració d'unes eleccions municipals per a renovar la meitat del terç corresponent

~W™^ , itQu«

h«W '

.obre U 1,-ílN »'"" <« II) en proV^ i.,uk'

... n u ' >"

AC S '

"L"1-

lC„«

,: >(-t«1*' 1 i> I"--'*" .,

'""' ^ c r . · r . c " · . ' " '

....... r~rJ*> ;:::,,,11

-.-^•'hf'

«*' " 1V

. . . . i ^ "

«j l l M ' i

r-f*""

Ifl

> ; · : ' ; ·'7::o'· ; " , ''· i, '';v'-'-"'' •'«••i"'""

.•••:•<"> ' ' ' „ , . . ,ir !•' ' • " ' ' "1 .'.,11.-"*"" li i »

, , to"'"

l l M

„

1..1

„„.„,.. ' .

....

,.·,N'" , ·

f A

.r.\HY''" A ^ " ' ' '"

als caps de família i que oferien la possibilitat d'intervenció democràtica en l'accés a l'equip de govern, Munoz Castanyer no ho desaprofità. En el manifest al poble, novembre 1951, diu que es presenta aquesta vegada "por mi pròpia voluntad, libre de toda suerte de coacciones, independiente de todo partidismo, puesta mirada únicamente en el interès de la población"; i advertint que "la continua y creciente vitalidad de nuestra bella población hacen de ella presa codiciada por el interès de empresas anónimas y de negocios particulares". En el Consistori que presidí Josep Ma. Martí Gras, advocat barceloní estiuejant a Valldoreix, que assolí l'alcaldia el 13 d'abril del 1956, el problema més agut i polèmic amb què topà el grup de l'oposició acabdillat per Munoz i Castanyer, tinent d'alcalde -els Cahís, Llahí, Ursul, Earrés. Auladell Pou-, fou la sol·licitud cursada per determinats veïns de la parròquia de Valldoreix (Lemmel, Escayola i el rector) de constituir-se en "Entidad Local menor". 29 agost 1956, pretensió que ja comptava d'antuvi amb l'adhesió expressada de l'alcalde. Muno/ i Castanyer presidí la Comissió especial per a estudiar el cas i que sol·licità informe tècnic al lletrat Josep Ma. Pi Sunyer amb resultat desfavorable a la concessió. En la discussió, Muno/. i Castanyer, disgustat per immerescudes censures a la gestió de la Comissió, presentà la dimissió de la tinència d'alcalde (22 febrer 1957); la votació definitiva acordà la denegació de la sol·licitud, per unanimitat (1 març 1957). malgrat tot, un any i mig després, el 30 d'octubre del 195S. quan Muno/ i Castanyer ja n'havia sortit per la renovació del càrrec, el B.O. de l'Estat publicava un decret del dia 5 del Ministeri de Governació "'por el que se autori/a la consütución en entidad local menor de Valldoreix, perteneciente al municipio de San Cugat". La voluntat de l'"Asociación de Propietarios de Valldoreix" -que comptava amb la poderosa i decissiva protecció de l'influent advocat Francesc Manich, diputat de la Diputació Provincial i president de l'Acció Catòlica barcelonina-

s'havia imposat, finalment, a la del poble. Val a dir que Munoz i Castanyer, cap de l'oposició, era així mateix, feligrés de Valldoreix i coneixia prou bé la problemàtica del nou Valldoreix de les urbanitzacions i de les "viles-jardí", car l'oncle matern, Rafael Castanyer, n'havia estat el pioner, com indica la plaça que hi té dedicada. Des de fora, com a "ex-regidor', continuà adherit al seu grup del Consistori impulsant, per exemple, la defensa dels interessos municipals sobre el concert del "consumo de lujo" amb l"'Empresa Serra-Llaseera", monopolitzadora dels cinemes locals (febrer i abril del 1958). Retirat a la casa pairal, tingué cura d'articular una especialització agrícola i ramadera racional, d'estructura familiar, enfront de la rutina, l'absentisme o l'abandonament imperant en el món rural immediat; tesi anys ha, defensada per ell entre els components d'"Acción Rural Catòlica", de la qual en fou un dels homes més representatius. Morí, patriarcalment, en l'estimada pairalia dels avantpassats, el 2 de febrer del 1979, essent soterrat en el fossar de la pròpia ermita. No arribà a veure, doncs, l'aparició de la Democràcia en el país; per a la consecució de la qual havia lluitat a la nostra Vila i terme, a la seva manera. esforçadament, tossudament i en solitari, com un autèntic precursor. D'entre l'abundosa obra escrita dispersa, convé destacar el treball "Passat 1 present del nostre Municipi" que condensa cl seu ideari cívic i polític. A partir de dades històriques rigorosament inèdites obtingudes de l'amic Serra i Roselló, expressa la seva inquebrantable confiança en les virtuts racials del nostre poble, la seguretat d'un brillant futur, la inel.ludible necessitat que les noves generacions prenguessin el relleu en les regnes del govern local. Lou tema de conlerència pública en l'època d'alcalde (12 setembre 1948), repetida posteriorment al Casal Parroquial (novembre 1959) i publicada a "Guia", núms. 136-144 (1960). •

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

ELS 4 CANTONS

•LBPOTMf nw» o í dii*wnervgc <?2 <i* TÉ brsr»-a fe« t r e s 3Se ta.tewdeíe·\ GaJrrïtfei·.

•

El ball de gitanes és un dels més coneguts i estesos del Vallès

Les Gitanes, un ball de Carnestoltes Montse Sant El Ball de Gitanes té el seu origen en els festivals de Carnestoltes i es troben diferents versions en la major part de les poblacions del Vallès. A Sant Cugat s'havia perdut i el va rescatar T'Esbart que l'ha convertit en una de les danses més estimades i conegudes del seu repertori. És un ball alegre, mogut, molt àgil i viu. Una colla o tribu manats per un capità i per la núvia dirigeix la dansa. Sembla que els nuvis representen els genis tutelars de las contrades i el seu seguici està compost de diferent nombre de parelles i en molts casos d'uns "servidors" i un nutrid grup de diablots. Sembla que en las versions més antigues, els diablots feien gran xerinola atacant els espectadors amb fuets, sacs de sutge i ruixadors d'aigua. Un d'ells acostumava a morir i per tal cosa els altres cercaven un metge entre el públic entre grans escarafalls. Quan al final el diablot tornava a viure, atacava els companys amb gran gatzara. Al bell mig del ball, els dansaires es mostren esgotats i deixen de ballar. Els "servidors" aleshores s'afanen a donar-li menta per beure per tal de retornar-los l'alè. Després tots els balladors reprenen la dansa. Sembla que aquest costum té el simbolisme de l'esgotament dels camps i els conreus durant l'hivern i l'ofrena de dons als déus protectors per tal que a la primavera tornin a brotar amb força. Tota la ballada acostumava a finalitzar amb una gran desfilada seguida d'una festa popular i animada on els balladors es confonien amb el poble i els diablots aprofitaven per perseguir a la fadrinalla intentant de fer un petó a les noies i embrutant tot aquell que es posés al davant seu. • Parella de nuvis que presideix el Ball de Gitanes del Vallès (Gravat extret del Costumari Català de J. Amades)

FE&TA DE CADNE6TOLTE6 LA IXOBEdTA 1994

qsQ®a&*M !• I '

Dissabte dia 11 de Febrer

•Tr^fv

•12h A la plaça de l'estació Botifarrada d'ou •16,30h A l'agrupament escolta La Floresta, Gran Carnestoltes infantil per tota la quitxalla, amb concursos i jocs •18 h Xocolatada amb melindros a la U.R.E., per a tots els nens de la Floresta •23 h Ball de Carnestoltes a la U.R.E, per a tothom

disfresses des dels 6 mesos complements pintura, maquillatge, barrets, caretes, sprai, serpentines... Triï la seva disfressa per catàleg d'entre més de 150 models. Entrega en 24 h.

Organitza Comisió de Festes de LA FLORESTA

Vinyoles, 10 Tel. 674 50 4 9 -Sant CugatHorari: de 10 a 13,30h. i de 17 a 20,30h. Dissabtes obert

DIVENDRES. 1 1 FEBRER 1994

S'inaugura un curiós edifici "flotant" a Sant Cugat Una promoció privada que ha despertat nombrosos comentaris Fotos : JOAQUIM CASTELLS

n el primer mes de 94 s'ha donat per totalment cabat l'edifici que uns promotors pivats han aixecat al carrer Sant Jordi cantonada Rbla. Can Móra, així com la urbanització de la Plaça colindant. Si portem a aquestes pàgines aquest edifici és pels nombrosos comentaris que, tant a favor com en contra, s'han aixecat a tot sant Cugat per la seva atrevida arquitectura. L'edifici "dels miralls", com ja el denomina més d'un, s'aguanta en un porxo amb arcades, les quals curiosament, no toquen a terra, sinó que queden flotant a un pam de terra. Sobre d'aquestes arcades, una curiosa combinació de vidre cortina amb una succesió de balcons verticals iguals als de les cases de principes de segle, amb baranetes de ferro forjat i balconeres coronades inclús amb frontons clàssics (encara que siguin d'alumini i no de pedra). En conjunt, una arquitectura atrevida que persegueix conjugar uns esquemes estètics tant tradicionals com una utilització dels materials més moderns. en una façana que no hi ha ni un metro de pintura ni d'estuc, ja que tot és formigó, alumini i vidre.

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

LOCAL

ELS 4 CANTONS

Vam poder localitzar al seu arquitecte, José Manuel Infiesta, dins de la reunió de constitució de la nova comunitat de propietaris. El Sr. Infiesta, de família antigament vinculada a Sant Cugat, ha realitzat als seus quaranta-quatre anys, unes tres-centes obres d'arquitectura, i ens contesta així a algunes de les nostres preguntes: -Com se li va ocórrer la idea d'un edifici així? "Una idea, una creació, sorgeix d'un pòsit d'haver vist molt, d'haver pensat molt, d'haver viscut moltes sensacions. No hi ha una idea única, però sí una sensibilitat, una manera de veure els volum, que s'acaba plasmant en un edifici. I cada edifici ha de ser únic i irrepetible. La idea de respectar uns cànons de bellesa clàssics (com són els porxos amb arcades, les balconades amb motí I u res i de proporcions verticals, les cobertes en pendent, les torrasses punxagudes, les escultures a la cantonada noble de l'edifici) però saber jugar amb els materials perquè l'aspecte exterior sigui total i rotundament modern, és el que m'atrau. Unes balconades clàsiques, però fetes d'alumini, i al mig d'un mur cortina, és una forma d'expressar aquesta dualitat. -Quins costos suplementaris té fer un edifici així d'un altre d'aspecte més normal? "Evidentment, sempre té un cost superior un tractament amb materials nobles. Perquè se'n faci una idea, una sola de les trenta xemeneies d'obra vista que té l'edifici val igual que deu xemeneies de las de qualsevol altre edifici normal de la zona. Però en el conjunt de la promoció, sempre he defensat que la diferència de preu no suposa més d'un 5% del cost total de l'edifici, i aquesta petita diferència de sobrepreu es compensa amb una millor comercialització. -A propòsit, com van les vendes? "No és el camp que a mi m'ocupa, però tinc entès que està tot totalment vengut, tant vivendes com locals. Crec inclús que el promotor i constructor Sr. Joan Jané, "Cartons", està fent gestions per iniciar un altre edifici en bon emplaçament, sempre aquí, a Sant Cugat." •

ENTREGA DE CLAUS La setmana passada la direcció d'aquest edifici singular de Sant Cugat, va entregar les claus als seus propietaris, complint així, un acte molt esperat entre els que volien ocupar ràpidament les seves vivendes. Al mateix temps, es va constituir la comunitat de veïns i en un ambient molt distendit i simpàtic es van repartir els diferents càrrecs que tindran un caràcter rotatiu. Amb un intent de singularitat molt especial.d'altra banda molt adient a un edifici que ja se'n diu l'edifici flotant de Sant Cugat, l'entrega de claus fou acompanyada d'un petit lunch que va amenitzar els diferents propietais. En aquest acte hi varen assistir el Sr. José Manuel Infiesta Monterde, arquitecte de l'edifici i en Joan Jané, promotor i constructor de la idea, que varen departir durant una estona amb tots i cadascun dels propietaris del nou edifici aixecat al carrer Sant Jordi de la nostra ciutat.

VALLÈS

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

Rubí

PROURSA ampliarà les zones blaves durant 1994

L'Ajuntament nega haver presentat una querella contra les torres d'alta tensió

Fot. J A Mula

Pep Català L ' a m p l i a c i ó de les / o n e s b l a v e s a f e c t a r à la Plaça del Doctor Pearson i carrers del voltant, des del centre fins a Mútua de Terrassa, sense entrar a la / o n a Nord i. per últim, a la Rambleta de Joan Miri), segons que ha informat Jordi Domingo. gerent de la societat municipal P r o m o c i o n s U r b a n e s . S.A. (PROURSA). Per altre banda, dins de la mateixa proposta hi ha inclòs fer un tipus de sistema d'aparcament similar darrera del camp de futbol de la l'nio Ksportiva Rubinenca.

Comerciants discriminats Aquest projecte d'ampliació respon a les sol·licituds fetes pels comerciants de les diferents /ones. El principal argument exposat pels comerciants del sector de la Plaça del Doctor Pearson, és la seva discriminació respecte dels botiguers de la zona de Francesc Macià, ja que tenen més avantatges perquè aquest carrer és d'una sola direcció. mentre que l'Avinguda de Barcelona en té dues.

Quant a l'ampliació prevista des de l'Ajuntament fins a la Mútua de Terrassa, Jordi Domingo va assenyalar que no es passaria més enllà per les protestes de la Zona Nord. malgrat que no se sap quins són els inconvenients q u e hi veuen els m e m b r e s de l ' A s s o c i a c i ó de Veïns. Per ú l t i m , el g e r e n t de PROURSA va anunciar que el

sistema que s'ha pensat establir a l ' a p a r c a m e n t de superfície que es farà darrera el camp de futbol, és ben similar al de les /ones blaves. Però els preus seran més econòmics i s'està tractant amb Ferrocarrils de la Generalitat la reserva d'un nombre determinat de places per als usuaris d'aquest mitjà de transport. •

La regidora d ' U r b a n i s m e . Lourdes Vifias, ha negat que s'hagi interposat cap querella criminal contra "Red Fdéctrica, S.A." (REDESA), pel tema de les torres de molta alta tensió que creuen el terme municipal. tal com va sortir en un mitjà de comunicació barceloní. La regidora ha informat que només dues torres d'aquestes característiques se situen al terme rubinenc i va subratllar que de moment no havien pensat

presentar querella. Hn canvi, altres municipis afectats sí que ho havien fet. com són els de Vandellòs i Castellbisbal. Lourdes Vifias va comentar. en demanar-li sobre la possibilitat del soterrament d'aquestes línies, que això. si es feia, "seria a molt llarg termini", segons els sondejos que des de l'Ajuntament s'han fet a les companyies propietàries; i va afegir que la investigació al terreny d'aquest tipus de conduccions està molt endarrerida i per això es necessiten construccions tan aparatoses. •

Els idiomes, un complement de la formació de l'individu

•••'•'-;.; •MmM.s

w 7:..m, -A'v-'- % .9-

SPRINT organitza cursos a l'estranger

í.'.v i

CENTRE D'ESTUDIS DE LLENGÜES

aber respondre una pregunta senzilla com "Do you like some tea?", poder comprendre una indicació per anar a un carrer determinat, o poder prendre apunts d'una classe en una llengua i un país que no és el nostre, implica tenir una base assolida de l'idioma en qüestió. El Centre d'Estudis de Llengües SPRINT va celebrar una sessió informativa sobre cursos a l'estranger. - Abans d'anar a estudiar a l'estranger, cal saber l'idioma que s'hi parla- diu convençuda la directora del centre. Montserrat Obiols-, Els cursos a l'estranger s'han de prendre com una pràctica i un complement dels coneixements adquirits en classes preses prèviament. És sabut per tothom que aprendre idiomes no és pas una moda ni mania d'uns pocs, sinó que "és un complement indispensable de la formació d'un individu, una inversió en el món real, intencionalista i competencial, ple d'intercanvis comercials i empresarials". Aquesta és la filosofia del centre SPRINT, que no tan sols ho expressen així sinó que actuen en conseqüència, organitzant diversos tipus de cursos d'idiomes: cursos a l'estranger, cursos a universitats i cursos especialitzats per a professionals. - A qui van adreçats els cursos d'estiu.' -Treballem amb "British Summer" per fer cursos a (iran Bretanya, França. Canadà. Alemanya. Recomanem als joves que facin aquests tipus de cursos. perquè adquireixin experiència, obrin horitzons i tinguin contactes internacionals, cosa que sempre \a bé. - Estudiar en una universitat estrangera sembla molt difícil d'aconseguir, gairebé una utopia.

Passar un estiu a l'estranger o fer cursos especialitzats, alguns dels serveis del Centre - No ho és pas. Això sí, el que han de fer els universitaris és informar-se molt bé abans de fer aquest pas. Cal saber si els estudis que es van a fer a l'estranger, seran con validats quan tornin, si es poden fer estudis previs abans de marxar, si es pot marxar a fer els dos darrers cursos d'una carrera, el grau o el post grau... Tot això és imprescindible de saber, si no, es perd molt de temps i diners. Per informar-se'n bé, SPRINT té contactes a m b IES i Josep Vila i Marta Boadella tenen aquesta informació, especialment per a estudiar a les universitats dels Estats Units. - 1 en els cursos per a professionals, què s'hi fa? - Són cursos molt especialitzats dirigits a grups de p r o f e s s i o n a l s d e t e r m i n a t s . Per exemple per a metges, advocats... en

els quals s'ensenya un llenguatge molt especialitzat en cada camp. Aquests cursos també es fan a universitats estrangeres durant tot l'any. SPRINT forma part d'una federació que envia persones a estudiar a l'estranger i, el que és més important. se'n fa responsable. Obrir-se al món, preparar-se per afrontar el terreny laboral amb plenes competències, solidificar els coneixements adquirits d'una llengua, estar disposat a intercanviar idees, cultures i, fins i tot, ser capaç de treballar a l'estranger o amb estrangers, és ja imprescindible en els nostres dies. SPRINT, al C/ Francesc Moragas, 8 i C/ Santiago Rusinol, 2 de Sant Cugat del Vallès, l'ajudarà a aconseguir aquestes fites a més de complementar la seva formació. Sigui c o m sigui, truqui als telèfons 589 22 64 o bé 674 15 01 i informise'n bé.

•

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

VALLÈS

Rubí

Ajornada la recepció del polígon d'habitatges "25 de Setembre"" Pep Català L'Ajuntament retarda el tràmit per considerar que encara hi ha deficiències en les obres realitzades per ADIGSA. L'Ajuntament de Rubí ha ajornat la signatura d'acceptació del polígon d'habitatges "25 de Setembre", fins que no estiguin arranjats els defectes que han detectat els tècnics municipals, segons que ha informat la Regidora d'Urbanisme, Lourdes Vinas. La recepció del barri estava prevista per al dilluns 24 de gener, però no es va portar a terme per manca de trossos d'asfaltat, resoldre problemes d'enllumenat, i posar les plantes de temporada als jardins del barri, tal com estava previst en el conveni que es va signar amb ADIGSA,

l'empresa de la Generalitat que s'encarrega del manteniment del lloc. Lourdes Vifías va informar que es farà una reunió de tècnics d'ambdues parts per a establir quins defectes s'han de reparar i en quin termini de temps. La Regidora pensa, segons els informes municipals que en té que en un mes podria solucionar-se l'afer i l'Ajuntament es faria càrrec definitivament del manteniment del barri. ADIGSA va signar un conveni amb el Consistori l'any 92 per a reparar aquest polígon d'habitatges, abans de fer el traspàs definitiu a l'Ajuntament. Les obres han trigat poc més d'un any i han inclòs la reparació de l'asfalt i de les clavegueres allà on calia, la impermeabilització dels blocs d'habitatges

Lloc arbrat Per altra banda, la Regidora d'Urbanisme va anunciar la futura plantació de 225 pollancres molt a prop del barri "25 de Setembre". El lloc concret és el triangle format pels carrers d'Edison i Marconi i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat, al costat de la pista poliesportiva, de recent construcció, i davant del futur Centre d'Assistència Primària de la Zona Sud. Allà mateix, s'ha fet una reserva d'espai per a ubicar-hi un centre cívic que ja està previst i que se'n farà el projecte més endavant. •

Balanç positiu després de 8000 visites El Policlínic Torreblanca cumpleix un any al servei de la nostra ciutat. El projecte que avui ja és una realitat ha rebut en aquesta curta existència més de 8000 visites, de les quals un 75% han estat de ciutadans de Sant Cugat. El Dr. Ferran Cases, director mèdic del centre, considera el balanç enormement positiu. "El Policlínic s'ha afiançat com un centre de referència en aquesta zona, hem superat inclús les previsions inicials, que sense cap mena de dubte hem d'agrair, a la ciutat de Sant Cugat i a les poblacions que ens envolten, el confiar en el nostre sistema d'entendre la sanitat. Durant aquest any s'han obert serveis nous, seguint la nostra vocació, de millor servei pels nostres clients. Donem com exemple el servei d'urgències de dia, amb gran acceptació per part del públic, havent obert també una clínica dental i un servei de "chequeos" mèdics integral, coberta per tots els

especialistes. Dintre d'aquesta línia de serveis, hem efectuat una concertació amb les principals mútues per donar un millor servei als associats d'aquest tipus d'entitats. M'agradaria destacar també, la gran acceptació de la targeta d'abonat de Policlínica, que avui està a prop dels mil socis". El Sr. Albert Obrador, gerent de Policlínic Torreblanca, ens explica breument amb què consisteix aquest nou sistema implantat pel centre "la targeta d'abonat és un abonament familiar que cobreix, com el seu nom indica, tots els membres de la família i que permet la utiltzació de tots els serveis del Policlínic amb unes condicions preferents". El Dr. Cases aclareix un tema força interessant: "nosaltres sóm un centre assitencial, però remarquem molt l'interès per la prevenció, i per això hem iniciat diferents vies en aquest respecte, per una banda un butlletí d'informació, de gran tiratge, dedicat a la salut, que fa difusió de mi-

La Cambra de Comerç de Terrassa proposa un mecanisme especial de finançament per a les PIMES

amb un repàs de pintura exterior en alguns, i el reacondicionament dels espais verds de la zona.

lr Aniversari de Policlínic Torreblanca

Redacció

ELS 4 CANTONS 2 1

satges dirigits a la prevenció. Possiblement ampliarem aquesta mesura en conferències i xerrades dirigides a la població sobre temes de previsió sanitària. Nosaltres hem basat l'esperit del Policlínic en tres fonaments bàsics que considerem molt importans; donar molt bona qualitat mèdica assistència!, erradicar les demores per a ser atesos, i príporitàriament fer un centre privat econòmicament molt assequible. Dins del futur immediat del nostre centre, tenim preparat una unitat de prevenció i tractament de la mama, amb tota la seva complexitat. També iniciarem una unitat de prevenció per a deshabituació del tabac i una de les nostres grans il·lusions és inaugurar, properament, el servei d'urgències mèdiques les 24 hores. Sabem que és una necessitat molt rellevant per als ciutadans de Sant Cugat" Bones perspectives per a la sanitat a Sant Cugat del Vallès gràcies a Policlínic Torreblanca.

Redacció La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa ha presentat a les Conselleries d'Economia i Finances i d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya una poposta basada en la creació durant els propers cinc anys d'un fons comú destinat a contribuir a finançar inversions de les petites i mitjanes empreses, mitjançant l'obtenció de préstecs a tipus d'interès reial zero. Aquest fons comú es nodriria de les aportacions anuals per part de les Caixes d'Estalvi catalanes, d'aproximadament un 5 per cent de la seva dotació a l'obra social de cada entitat. Així mateix, l'esmentat fons quedaria sota l'administració i control de les pròpies entitats financeres i de les Cambres de Comerç catalanes. A Catalunya hi ha actualment deu Caixes d'Estalvi (Catalunya, Girona, Laietana, Manlleu, Manresa, Penedès, Pensions, Sabadell, Tarragona i Terrassa) que l'any 1992 varen destinar dels seus beneficis uns 12.000 milions de pessetes a l'obra social. Als actuals nivells de l'IPC interanual i vistos els tipus d'interès preferencials actuals de les

entitats de crèdit, el volum de crèdit total proposat a concedir, hauria de ser de 10.000 milions de pessetes a repartir proporcionalment entre cada Caixa d'Estalvi catalana. Si es considera l'augment de beneficis que han obtingut les Caixes d'Estalvi en el primer mig any del 1993, s'estima que l'aportació conjunta d'aquestes al fons comú, el primer any seria de 700 milions de pessetes. En els anys posteriors, aquest fons es nodriria de noves aportacions per part de les Caixes d'Estalvi, en funció del volum de crèdit que quedi viu, restant sempre sotmès a les variacions que pugui experimentar ÍTPC i l'interès nominal global en cada moment. L'esforç econòmic sol·licitat a les Caixes d'Estalvi es justificava en uns moments de recessió econòmica com l'actual, i es demanava de forma puntual i extraordinària, fent esment novament als importants beneficis, en augment, que obtenen aquestes entitats. Per altra banda, cal tenir en compte que l'ajut sol·licitat té una clara projecció social contribuint a assegurar la continuïtat de les empreses, ajudant-les a obtenir un nivell de competitivitat òptim i consegüentment a mantenir i crear ocupació. •

Les instal·lacions del Policlínic Torreblanca tenen avui un dels nivells més alts de tota l'àrea del Vallès. Diferents àrees de la sanitat han estat cobertes per Policlínic Torreblanca amb la tecnologia més avançada tot intentant, rapidesa, seguretat i un preu el més assequible possible per al ciutadà de la nostra ciutat.

CULTURA

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 1 1 FEBRER 1994

Un alemany a Sant Cugat

Rudolf Hàsler, de Cuba a Espanya iya El pintor realista creu que les condicions de vida de Sant Cugat no es troben oben enlloc Anna Cabassu

molts a n y s que viu a q u í haurà vist com ha anat canviant Sant Cugat Si. cuaiulo llegamos a Sant Cugat era un puehlo que toda\ia no pretendía mudarse a eiudad. Kntonces para eualqmer cosa tenías que hajar a Hauelona. para comprar, por las uendas. era aún muy rural cou iinos 15 mil habitantes. Ahora \amos haeia los 50 mil. Muchos se quejan de esta explosion però yo considero que no es malo porqué Sant Cugat lia 'janado mucho en calidad

Va arribar a principis dels anys 70 a Sant ( 'ugat amb la seva família. hsla\ en causals d'una \ ula gens fàcil a l'illa de Cuba. sobretot Rudolf Hàsler volia trobar un lloc ou poder desem olupar-se com a artista i treballar la sev a pintura que alguns anomenen hiperrealis la. però que ell prefereix de l'inu com a realista. Després d'esiai dos anys a Mojàcar. a Andalusia. \an escollir Barcelona una ciutat mes cosinopo 11 ta i on les arts plasiiques comptaven amb toia mena de possibilitats. Però. es clar hi Kntre a q u e s t s c a n v i s , havia els problemes de la po- quins li semblen més posilució. el trànsit i per això van tius? venir amb un cop de tren a En el régimen anterior, preSant Cugat aleshores encara fiero no citar su nombre, se un petit poble i més aviat ru- construyeron edificios horriral. bles. se destruyò la costa, sin ningún tipo de planit'icación o Per quins motius va deci- de urbanismo. L'itimamente. dir venir a viure a Sant Cu- se ve que hay ordenan/as que gat? hacen de Sant Cugat una eiuHe viajado por muchas ciudad mas bella y limpia. Se nodades y sitios del Mediterra- ta que circula dinem, porqué la neo. en Atenas no se vive gente restaura sus casas. Sant bien. ni en Marsella, ni en Ro- Cugat es una de las ciudades ma. ni en Ciénova. ni en mu- mas ricas. sin duda, de todas chas otras ciudades. Barcelona las que nos rodean. en ningún creo que es la metròpolis mas sitio se eneuentra la calidad de agradable para \ivir. con gente v ida que hay aquí. acogedora. una oferta cultural Hi ha quelcom que no li extraordinària i una soeiedad muy toleranle. Sant Cugat esta agrada, que li sembla negaen un lugar privilegiado a las tiu? No quiero ni siquiera nompuertas de la eiudad mas habibrar ningún aspecto negativo. table del Mediterràneo. Suposo que com que fa Bueno quizà que al estar el

Valies situado en una espècie de banera Megan todos los venenos y aires tòxicos de las indiistrias cercanas y para la gente con prohlemas respiratonos. o con asma no es demàsiado bueno. fií cambio déjame destacar algo que me parece muy posilivo. ahora hay en Sant Cugat mucha gente de lucra entre la que hay una calidad humana extraordinària; intelectuales. fotógrafos. prolesorado. dibujantes de còmic, pintores también aunque creo que tanto se ha hablado de artistas locales que ya me parece un globo hinchado. Així pensa que aquesta diversitat de gent és bona per a la ciutat Sí, por supuesto. hay una colònia espanola y extrangera muy interesante a la que las autoridades deberían aprovechar mas. Pienso que una política inteligente debe ser una política aperturista, internacional. En Sant Cugat vas por la calle y puedes hablar con rusos. japoneses, hay gente de sitios nuív distintos. Quan va arribar i al llarg d'aquests anys que ha viscut a Sant Cugat ha trobat cap mena de problema per integrar-se? Ningún problema, cuando acabo de trabajar unas horitas siempre salgo a pasear, a to-

Carrara. Barberia (41 x 30,5 cm) 1983. Acrílic mar mi eafelito y hablo"coH todo clios", casi soy el padre confesor de medio pueblo. Incluso me he hecho popular, mira recuerdo que las úllimas Navidades un santeugatense tuvo que convèncer a su hijo de que yo; no era Santa Claus! Fins i tot si és necessari parlo el català perfectament amb accent rural i tot. La verdad és que me siento muy integrado y me gusta mucho esta cultura. Pensa quedar-se aquí encara per molts anys? Mira los arabes tienen la expresiòn "•inshallah" que significa "nunca se sabé". Yo viajo mucho però debò decirte que es un lugar soberbio al que me encanta regresar. Cuando ando por Las Rambles me siento cuino en casa y luego cuando cojo el tren hacia Sant Cugat se hace uno de los viajes mas hermosos.

Fuente de Neptuno, Florència (265 x 159 cm) 1985 - 89 Oli

Quines coses espera que passin a Sant Cugat en els propers anys? Bueno, pues que el Centro Cultural que es muy grandote

lo llenen de cultura, que los gritones del pueblo no griten tanto y que se hagan cosas de calidad. Quins plans té per al seu futur professional? Yo trabajo muy lento, no trabajo por kilómetros cuadrados o por toneladas culturales. como otros. Es una lev del mercantilismo moderno que se preocupa mas por el caràcter cuantitativo, yo valoro mas otro aspecto, al revés. Por eilo trabajo poco a poco. Rudolf Hàsler. somriu, se'l nota satisfet de la seva manera de veure i viure la pintura. amb el seu accent alemany s'escarrasa per a utilitzar un llenguatge entre coloquial i poètic. Realment s'ha guanyat a pols un lloc destacat dins la societat santeugatenca i no és difícil creure que poca gent no reconeix la seva peculiar silueta, embolicada en la seva capa negra caminant pels carrers enfosquits de les tardes de Sant Cugat. Es un dels molts estrangers que veuen passar la vida des de les seves cases a la nostra ciutat, segons Rudolf, una ciutat privilegiada. •

CULTURA-ART

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

agenda cultural DIUMENGE 13 CARNAVAL INFANTIL a Sant Cugat A les 12 hores Rua de Carnaval amb el grup Tirotitaina. Sortida de la plaça del Monestir. A les 13 hores Ball de disfresses i cremada del Carnestoltes als jardins del Monestir. Org. Ajuntament

periors, nàutica... a càrrec de Jaume Pagès, vice-rector d'ordenació Acadèmica de la UPC. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.

CONCERT DE MUSICA amb la "Joven Orquesta Nacional de Espana". Concert mongràfic de Falla: "La vida breve", "El CINEMA DOCUMENTAL: "Iran monu- amor brujo"... Solista: Rafael Orozco, piamental i humà" (la. part) A càrrec de Jo- no. Director: Edmond Colomer. A les 22 sep Maria Gavin. A les 19 hores al local hores al Teatre-Auditori. Preu: 2.500 ptes. Venda d'entrades al Teatre-Auditori. del CMSC. Org. CMSC Org. Ajuntament. DIMARTS 15 DUOUS 17 XERRADES d'Orientació Acadèmica i Professional. Arquitectura a càrrec de XERRADES d'Orientació Acadèmica i Lluís Fortaza, professor de projectes de Professional. Mòduls professionals per a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura alumnes de 3r. de BUP, COU i 2n grau de del Vallès. A les 20 hores a la Casa de FP a càrrec de Ferran Castrillo, tècnic de FP de la Direcció General d'Ordenació i Cultura. Org. Ajuntament. Innovació Educativa. Departament d'EnSEMINARI sobre el renaixement Flo- senyament de la Generalitat de Catalunya. rentí. Per José Antonio Roig, especialista A les 20 hores a la Casa de Cultura. en Art i Literatura. Al Centre Borja a les Org. Ajuntament. 19.45. Tel. 674 11 50. Org. Centre Borja. RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb música. Actuació de Pau Riba. A les 23 DIMECRES 16 XERRADES d'Orientació Acadèmica i hores a la Sala Res. Inf. 589 33 19. Org. Professional. Enginyeries tècniques i su- Sala Res (Sant Domènec, 19) ALTRES ACTIVITATS EXPOSICIÓ DELS 25 ANYS de la Flama de la Llengua Catalana. Inauguració: 12 de febrer a les 20 hores. Cloenda 19 de febrer. BALLS DE SALO al Casal Cultural de Mira-sol. Inici Curs: Dilluns 14 de febrer (12 sessions). Horari curs inicial: Dilluns de 20 a 21,25 hores. Dimecres de 21.30 a 22.55 hores. Dissabte de 10.30 a 11.55 hores Horari curs de perfeccionament: Dilluns de 21.30 a 22.55. Dimecres de 20 a 21.25. Dissabte de 12 a 13.25 Preu antics alumnes: 5.900.- ptes. Preu nous alumnes: 6.900.- ptes. Inscripcions al Casal de Mir-Sol de 17 a 21 hores. Tel. 589 20 18 i a l'O.M.E.T. carrer Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73. Org. O.M.E.T. Col. Ajuntament.

Í^PO$ICIONÍÍ?AÍtt

CRUANAS

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 58913 82 Les dones fan història Fins al 28 de febrer Org. Ajuntament

fins al 22 de febrer -?z

L'evolució Fins al 28 de febrer Org. Ajuntament i CRP SALA RUSífoOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 "Josep Cruanas" (olis) Del 10 al 22 de febrer FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55 ROLLAN Fins al 28 de febrer

Presentat el llibre «CRUANAS» n° 101 de la col·lecció "Maestros actuales de la pintura y la escultura catalanas"

Sala Rusinol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9 Tel.

675

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 "Puri Morerno" (Escultures, ceràmiques i retrats al carbó) Del 17 de febrer al 17 de març

ELS 4 CANTONS

ADOLF a la Sala Plus-Art

"El Monestir i la plaça Octavià", oli sobre tela de l'ADOLF.

Quadres a l'oli representant el Monestir de Sant Cugat i flors són les últimes creacions de l'artista. Redacció Aquests dies de febrer podrem gaudir d'una nova exposició del pintor ADOLF a la Sala PlusArt. Tot i que gairebé sempre podem trobar alguna obra seva en aquesta Sala, ara se'ns ofereix la possibilitat de veure juntes quatre vistes del Monestir de Sant Cugat amb els seus canvis de composició i de llum però sempre amb la

qualitat que li dóna el seu realisme. A més del Monestir també podreu observar unes obres de petit format amb el tema de les flors, i la façana d'una casa d'un poble aranès. La tècnica que empra aquest artista valldoreixenc és la de l'oli sobre la tela. Actualment l'ADOLF treballa fent tallers a un parell d'escoles santcugatenques, fent retrats i altres quadres per encàrrec, i col·labora esporàdicament en aquest periòdic com a il·lustrador. La Sala Plus-Art obre de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores, excepte els dilluns al matí i els diumenges. •

ARCO obre portes a la seva cita amb l'art Redacció Del 10 al 15 d'aquest mes de febrer, Madrid tornarà a ser centre de l'art contemporani internacional. També una bona oportunitat per a poder comprovar la "salut" del mercat de l'art a l'estat espanyol, en aquest moment de cessesió. Sembla ser que de totes maneres moltes galeries, i catalanes, han apostat per una certa recuperació. Aquesta és l'edició que hom creu que es pot començar a notar la recuperació de l'art en el nostre país després dels últims anys de davallades i desinflament de preus, desorbitats moltes vegades per un mercat mas-

sa proper a l'especulació. A Madrid podrem admirar l'art més modern junt amb els joves avanguardistes del moment. Les últimes tendències seran exposades a la crítica per a recollir impressions del món de l'art modern. També cal afegir que Catalunya estarà representada per un bon nombre de galeries que estan consolidant, juntament amb la resta de galeristes de l'estat espanyol, una de les fires d'art més importants del món. En total seran cinc dies de fira que aplegarà en una mateixa cita, Arco, un ample ventall artístic format per galeristes, artistes, col·leccionistes, directors de museus i crítics d'arreu del món. •

ANAL GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT Tel. 6 7 5 4 9 0 2 - Fax 6 7 5 5 7 6 9

E:LS 4 CANTONS

Secció coordinada per Joan-Marc de Semir

ESQüí

Pça. Barcelona, 5

Tel. 6 7 4 53 96 Fax. 589 05 68

Èxit de participació del CMSC en la 17a Marxa Beret els 5 i 6 de febrer

l passat cap de setmana, dies 5 i 6 de febrer, es va celebrar a l'estació aranesa de Baquiera-Beret la ja tradicional Marxa Beret de fons. Aquesta prova que aplega als fondistes més importants d'Espanya va comptar amb la participació de més de 1.100 esquiadors. El Club Muntanyenc de Sant Cugat no va ser absent ja que hi va anar un autocar amb més de 55 persones. Els esquiadors van haver de r e c ó r r e r les d i f e r e n t s distancies de que consta la Marxa, es a dir, els 10 km, els 22 Km i els 35 Km. en la tècnica d'altern o clàssic.

Aquesta Marxa, mes que una competició, és una prova popular on hi assisteixen des dels més petits fins als mes grans. Els guanyadors van ser dos dels corredors que aniran als Jocs Olímpics d'hivern de Lillehamer i que aspiren a entrar entre els 20 o 30 primers de les seves respectives modalitats. Campionats de Catalunya Pel que fa als corredors del C M S C , aquest cap de s e t m a n a p a r t i c i p a r a n als C a m p i o n a t s de C a t a l u n y a que es faran al mateix Pla de Beret.

Una nova sortida d'esquí a Pal i Arinsal

l proper cap de setmana, dies 19 i 20 de febrer, el Club Muntanyenc ha organitzat una nova sortida a les estacions andorranes de Pal i Arinsal. Tothom pot apuntar-s'hi, sigui soci o no. Els preus són de 9.800 pessetes per als socis i 10.400 per als no-socis. Aquests preus ho inclouen gairebé tot: dues nits d'hotel, dos esmorzars, un sopar, els forfaits, el trasllat amb autocar de Sant Cugat fins a l'estació i fins i tot classes gratuïtes per als socis.

PETITS

1994

- ,rf

ai i ni l'I

II i HI i; SRI1T H i I I

DIVENDRES, 11 FEBRER

Les olimpíades d'hivern a Lillehamer Demà dissabte s ' i n a u g u r a r a n els jocs d'hivern de Lillehamer. L'esdeveniment olímpic ha revolucionat aquesta petita ciutat n o r u e g a de 23.000 habitants que ha vist créixer el nombre de visitants de manera exhorbitada i alhora es farà conèixer al món sencer. Amb aquest jocs es trenca el tradi cional cicle olímpic de quatre anys per passar a ser de dos, recordant que els passats Jocs es van celebrar a Albertville l'any 92. Els organitzadors noruegs han vetllat en especial per mantenir i tenir cura del medi ambient. Per això s'han realitzat poques obres de gran magnitud. Les obres s'han fet amb materials ecològics i sense trencar amb el paisatge. Aquests Jocs batran els records de participació a causa dels canvis polítics i geogràfics especialment a Europa. Al menys 66 països amb 1.940 participants seran en els jocs 44 anys després d'Oslo. Pel que fa a la participació catalana i espanyola als jocs resta una incògnita després de la retirada de l'esquiadora Blanca Femàndez Ochoa, medalla de bronze en els passats jocs de Albertville. De fet només 12 espanyols competiran en les diferents modalitats, una xifra gairebé simbòlica i que té molt poc a veure amb l'èxit de participació i resultats obtinguts en els Jocs d'estiu a Barcelona fa només dos anys. Les diferents modalitats que tidran lloc a Lillehamer fins al 27 de febrer, dia de clausura són les següents: salts de trampolí, esquí alpí, esquí de fons, esquí i patinatge artístic, patinatge de velocitat, biatlon, luge, bobsleigh i hoquei sobre gel.

SANÍ CUGIT ESPORTS Si voleu gaudir de dos dies d'esquí en bona companyia adreceu-vos al Club abans del dijous anterior a la sortida. El dia de sortida és el divendres al vespre.

CONSELLS

ÒPTICA ( ( £ ) RUSIN0L

TENIM TOT EL MATERIAL D'ESQUÍ A PUNT VINE A VEURE'NS

•:*

Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215

Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81

"TfFV íM.««-a»W«SW!

ESTACIONS

Alfons Sala, 4 0 Sant Cugat del Vallès Tel. 6 7 4 5 1 1 7

OBERT

32/32

40/40

EYNE

II?

17/17

26/26

LES ANGLES

IMI

140

19/19

29/29

71)

140

7/7

17/17

IÓ

i:o

13/13

17/17

FORMIGUERES PORTE PUYMORENS

VERA

140

PRIMA-

JADA

FONT ROMEU

I (II)

120

K/9

19/19

I 40

155

15/15

22/22

PAL

120

15/15

20/20

ORDINOARCALIS

100

221)

11/11

19/19

0,0

210

30/30

47/47

I2>

21^

20/22

30/32

ÏS

110

14/14

24/27

• iS

110

10/10

42/42

30/30

1 2/1 2

PUIGMAL ARINSAL

PAS DE LA CASA

LA MASELLA PORT DEL COMPTE

Tel. 697 09 51

ACCESSOS

PISTES OBERTES

COTA SOPERIOR

LA MOLINA

Francesc M a c i à , 8 Rubí

REMUNTADORS OBERTS

COTA INFERIOR

SOLDEU/EL TARTER

Tenim tot tipus d ulleres per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar

DURA

ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU TREPIT-

Una de les opcions quan ens iniciem en l'esquí és la de comprar l'equipament i en especial els esquís. Una vegada decidits haurem de tenir en compte certs factors importants a l'hora de compar-los com per exemple el nostre nivell d'esquí, la nostre alçada i el tipus d'esquí que desitgem. Sobre l'alçada de l'esquí s'ha creat un tòpic que diu; "Com que no sé esquiar em posaré uns esquís més curts". Això és totalment fals. Per a un principiant, l'ideal és posar-se uns esquís d'uns 10 centímetres més alts que nosaltres, per un nivell mitjà de 10 a 15 centímetres més mentre que per un bon nivell els esquís haurien de ser d'uns 20 centímetres més que la nostra alçada. Pel que fa als esquís per a un nivell debutant en necessitarem uns que siguin lleugers, més tous del normal i amb una característica que és la de tenir poca resposta de viratge.

INFO-NEU POLS

Compte a l'hora de posarse o comprar uns esquís

VAL_TER 2000 RASOS DE PEGUERA BAQUEIRA BERET

'JO

i:o

14/15

ioo

i in

100

S'5

9/9

"I ^ / I - )

43/43

|90

•2D

X .

X X

CADENES

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 5

Cinquantenari del Club Muntanyenc Sant Cugat •r

II preferien anar als balls, mentre que nosaltres agafàvem les motxilles i ens en anàvem d'excursió, era una altra manera d'esplaiar-nos que volíem fer conèixer. - Com van ser els inicis d'aquest projecte? - Van ser importants les circumstàncies. En aquell temps, per muntar qualsevol tipus d'associació hi havia molts impediments, per això, al principi, havíem de ser una delegació del Club Montanés Barcelonès. El Sr. Farrés es va fer càrrec de la presidència i, així Josep Barberà aconseguírem la Casa de les Llorençones com a primera seu. Més tard vam tenir la possibilitat d'aconseguir un pis Anna Borau a la Casa de Cal Rodó. Era d'una penya que hi havia, la Penya Dandis, que Un dels clubs més emblemàtics de es va dissoldre i ens va traspassar el lola nostra localitat arriba enguany al seu cal així com algunes de les pecinquantè any de vida. En tot aquest ces del seu material. Des temps han passat moltes coses d'aleshores el Club ha anat i se n ' h a n organitzat e\ olucionant any rera any. moltes més, s e m p r e , ^ - Troba molta diferència però, mantenint aquell entre l'excursionisme esperit excursionista d'abans i el d'ara? dels seus progenitors. El - Home, tot era molt que és evident és que els diferent, molt més difítemps que corren ara són cil. Avui hi ha molt més molt diferents als d'abans i material, nosaltres el que en aquesta evolució hi dúiem casolà: ens ha moltes coses que podrien fèiem nosaltres mateiésser destacades. Algunes xos els sacs de dord'aquestes són les que ens exmir, les cordes eren plica el santcugatenc Josep de cànem i les d'ara Barberà, un dels muntanyencs són de niló, els més destacats arreu dels Països mosquetons eren Catalans i també un dels pares de ferro i ara són fundadors del Club Muntanyenc d'alumini, tot un plegat de code Sant Cugat. ses que fan que ara practicar el muntanyisme sigui molt més senzill. Es no- Com va néixer la idea de fer un ta fins i tot en el temps, per exemple club muntanyenc a Sant Cugat? abans per anar al Pedraforca necessità- Al principi només érem un grup vem tres o quatre dies, ara amb un en d'amics (R.Estrems, R. Sagalés, F. Fa- tens prou. Es un món molt diferent, rrés, A. Zanini i R. Ralui) que ens agra- però ni millor ni pitjor, nosaltres només dava molt fer excursions i sortir a la teníem allò i ens agradava. muntanya, però ens feia gràcia muntar el nostre club i donar la possibilitat a - A part del material tenien algun altra gent de poder fer el mateix que altre tipus de dificultat per a fer les exnosaltres. A la festa major els joves cursions?

Imatges de l'any 1955 a la Gelera Viguemal - Franquesa i Farrés

- Sí, és clar... per exemple només per anar a esquiar a La Molina necessitàvem un "salvoconducto de fronteras" que havíem d'anar tramitant i renovant. Tot estava molt controlat. - De totes les experiències que ha tingut, quina és la que més destacaria? - N'hi ha moltes i totes de molt maques. La pujada al Cavall Bernat em va fer molta il.lusió i l'Operació Montserrat va ser una gran tasca. Però no es pot destacar més unes coses que altres,

tot plegat ha estat molt important per a mi. - Pensa que la seva experiència dins el camp de l'excursionisme i el Club li han servit per desenvolupar altres activitats, com ara l'escriptura dels seus llibres? - Sí, tot hi ajuda, però la cosa important en aquest any no són les meves activitats sinó la celebració del cinquantenari del Club, desitjo de tot cor que vagi molt bé i que continuï endavant, l' esforç que hi estan posant tots ho mereix. •

Pujol rep al Palau de la Generalitat al C.M.S.C

Redacció

I a. Marxa del CMSC I' any 1949 - control M. Farrés - corredors, Marín, Farrés, Josep Barberà, Mas, Jové, Ramon Custó, Ambrós, Segalés. Fot. Cabanas

Dimecres dia 9 va tenir lloc al Palau de la Generalitat una recepció amb motiu de la celebració del cinquantenari del Club Muntanyenc Sant Cugat. A Tacte hi van ser presents Jordi Pujol, President de la Generalitat, el Sr. Vilaseca, Secretari General per a l'Esport, eJ Sr. Sust, Director General de l'Esport i el Sr. Sanahuja, President de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, així com els representants del Club Muntanyenc Santcugat. Eduard Soler, President del Club Muntanyenc, va destacar la importància del Club en la història dels anys 40 fins

avui, així com la d'oferir un ampli ventall d'activitats excursionistes, esportives i culturals a la gent de Sant Cugat, destacant al mateix temps, la capacitat integradora del club de gent d'altres indrets. Per la seva banda el Sr. Carbó, coordinador del Cinquantenari, va fer una explicació dels actes donant relleu al llibre que se'n farà sobre aquest, a l'exposició i al dinar del soci convidant al President de la Generalitat a que hi assistís. Jordi Pujol va felicitar el CMSC per la seva tasca i va dir que faria el pròleg del llibre, així com que miraria de combinar-s'ho per poder assistir a la celebració que tindrà lloc el proper dia 24 d'abril.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

Futbol Sala

Handbol

El líder venç el Camprodon

L'UESC s'emporta els dos punts d'un partit molt igualat

Sant Cugat 8 • Camprodon 3

Fotos. J.A.Mu'a

UESC 20 - Arrahona Castellar 15

Anna Borau

Anna Borau Partit brillant el que van disputar el darrer eap de setmana eU dos primers classificats de la la Divisió Nacional. HI Sant Cugat. però. va demostrar la seva superioritat deixant una clara imatge reflectida LI l'electrònic en el marcador final: un S o que no donava opció a cap tipus de dubte. Lis de Cailos Navarro van e n c a r a r el partit de bon començament: David. Xavi i Pau van materialitzar tres gols molt matiners que demostraven que el Sant Cugat no es deixaria intimidar pel Camprodon, aleshores el seguidor mes proper. Després de deixar les coses clares i amb la seguretat que proporciona aquest avantatge, els jugadors locals es van relaxar, així com també ho va l'er l'equip visitant. el qual s'ho veia cada cop més difícil. Després del descans. Pau i Xavi van tomar a marcar, evidenciant molt mes la superioritat

l't 1

é£n,

del Sant Cugat que es desmarcava amb un marcador quasi sentenciat. Però el sis a zero no ho \ a acabar tot. atès que el Camprodon va remuntar obligant al conjunt local a reaccionar. Al final, un S a 3 que deixa els dos punts a casa. a mans d'un Sant Cugat que continua líder en solitari. ara a dos punts del Premià que torna a ser el segon.

3M«

El més destacat d'aquest partit va ser la incorporació dels dos nous fitxatges del Champion. Mauri Ginés i Xavi López. Aquest darrer va a c o n s e g u i r marcar dos gols però serà baixa durant un parell de setmanes atesa la lesió de tormell que va patir durant la segona part de l'encontre. •

L ' e q u i p d ' h a n d b o l de la Unió Esportiva Sant Cugat ja té dos punts més que l'apropen al líder del grup. La Roca. i li donen espectatives per a fer un bon paper en aquesta fase d'ascens. A la primera part del partit va ser l'Arrahona Castellar qui va marcar primer i qui va dur l'avantatge al marcador en els primers compassos. Però el conjunt santeugatenc va reaccionar molt bé. i amb la seva bona defensa no només va aconseguir reduir diferències sinó que va aconseguir guanyar el primer parcial, al descans: 12-20 per a l'equip de Sant Cugat. La segona meitat va ser una altra història. Els de Ramon Grau van sortir dels vestidors a

lluitar i a jugar-se el tot pel tot. Però l'Arrahona no els hi posava gens fàcil i el partit va esdevenir un xic dur i amb un gran nivell de competitivitat. L'atac dels locals funcionava força bé però sens dubte el millor va ser la defensa. que desbaratava les accions del seu rival i aconseguia mantenir l'avantatge que reflectia el m a r c a d o r ja al primer temps. Al final, resultat favorable per a l'LIESC que va guanyar un partit difícil gràcies a la notable millora defensiva dels seus jugadors i a la seva constància a l'atac que va amortir les poques errades efectuades. L'L'HSC. doncs, recupera la bona línia i la propera jornada jugarà contra el Manvanct. •

Futbol

El Sant Cugat goleja a casa C.E.Sant Cugat 5 - Roses 1 r-ot J.A.MJa

IdRie T. El Club Esportiu Sant Cugat va a c o n s e g u i r d i u m e n g e passat contra el Roses un dels resultats més voluminosos d'aquesta temporada. Els primers 4? minuts van ser molt t r a n q u i l s , tant p e r l'equip local com pel joc dels j u g a d o r s del R o s e s q u e van mantenir-se a l'expectativa. El Sant C u g a t s ' h o va p r e n d r e amb molta calma i t'ins i tot va a c o n s e g u i r marcar el primer gol del partit gràcies a un penalt transformat per Francis, resultat amb què marxarien al descans. A la segona meitat tot va canviar. Els j u g a d o r s locals van sortir molt més mentalit-

Voleibol femení

El Sant Cugat s'imposa al Ciutadella C.V.SantCugat3 C.V. Ciutadella 0 Redacció

/ a t s practicant un futbol molt més ofensiu que el de la part anterior. La t r a n q u i l ' l i t a t va tornar a aparèixer després d'aconseguir materialitzar dos gols més (Queralt i Francis),

però el 3-1 els va tornar a fer engegar la màquina i els dos golejadors van tornar a fer-ne dos m é s , r e s u l t a t q u e es va arrodonir a m b el cinquè gol, que va tornar a t r a n s f o r m a r Queralt. Fins i tot hi va haver temps per fer-ne un altre, que va ser anul'lat per fora de joc. Al final, però, 5-1 a favor dels santeugatencs en un partit on la nota negativa va ser la lesió de Comellas, porter suplent que va haver de ser substituït. A la p r o p e r a j o r n a d a els d'Antoni Garrigó s'encararan als jugadors del Guíxols en el partit corresponent a la 23ena jornada d'aquest campionat de lliua de la Catalana. •

En un cap de setmana on tots els equips del Club Voleibol Sant Cugat van vèncer els seus rivals sense deixar perdre ni un set, les sèniors que s'entrenen sota les ordres de Víctor Hugo van fer el mateix davant les fluixes jugadores del Ciutadella. Les m e n o r q u i n e s no van plantar gaire cara a l'equip santeugatenc. el seu joc era lent i fluix, mancat d'idees que feien que fos molt més fàcil per les de la nostra localitat agafar avantatge al marcador, tot i que aques-

tes darreres tampoc no van practicar el millor voleibol. El primer set va finalitzar amb el resultat de 15-7, mentre que al segon les visitants van aconseguir que durés un xic més arribant a m a t e r i a l i t z a r nou punts; tot va canviar al tercer set. curt en la seva durada i sense cap tipus d'emoció en el seu joc atès que les del C.V Sant Cugat el van guanyar per un voluminós 15-1. Res de nou, doncs, en la trajectòria del Sant Cugat que continua guanyant tot i que no practica el seu millor joc. •

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment INSTAL·LACIONS

MINGO. s.c.p.

demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

ESPORTS

DIVENDRES, 11 F E B R E R 1 9 9 4

ELS 4 CANTONS 2 7

Bàsquet

Hoquei herba

La incertesa marca el futur del Sant Cugat

Estreta victòria del Júnior Júnior 2 - F.C. Barcelona 1 cans, com el conjunt amfitrió marxava amb un avanMolt estreta la victòria tatge de dos gols a zero que va aconseguir l'equip (transformats per Vidal i masculí del Júnior davant Hoffman). d'un dels cuers. el F.C.BarLa segona part va conticelona, qui va dominar el nuar en la mateixa línia, el joc durant tot el partit. Barcelona atacant sense A la primera meitat el aconseguir res i el Júnior Júnior es va tancar a darre- desbaratant les seves acra, mentre el seu rival pro- cions ofensives per aguantar bava d'atacar sense aconse- el propi avantatge. Al final guir materialitzar les nom- molta sort per a un Júnior broses oportunitats de què que va saber guardar la disposava. Fins i tot va ser compostura contra un cuer el Júnior qui va marcar pri- que quasi li dóna un ensurt. mer, aprofitant el contracop El Júnior es manté en la per posar aigua freda sobre quarta posició de la taula, les aspiracions d'un Barce- compartida amb el Valdeluz lona que va veure, ja al des- i el Sardinero. • Redacció

La manca de diners fa perillar una bona marxa esportiva Mont Carvajal Després de jugar el que podria ser considerat com el millor partit de la temporada i vèncer a casa al que era líder imbatut per cinc punts de diferència (Sant Cugat 77 - Santfeliuenc 72), la situació del Club Bàsquet Sant Cugat continua complicada, caracteritzada per la incertesa en les accions a efectuar per part dels tres bàndols implicats. Ni la Junta Directiva, ni l'entrenador, ni els jugadors saben què els depara el futur a un equip que, fins al moment, està fent un bon paper en la competició d'aquesta temporada. Però si esportivament, les coses van prou bé, econòmicament, la situació és força crítica. El fet que la directiva no hagi trobat encara cap espónsor, dificulta molt la situació financera del club. D'una banda, els jugadors, que cobraven fins ara petites quantitats de diners per a les despeses del transport (gasolina o tren), j a que la majoria d'ells viuen a Barcelona i han de venir a entrenar, fa dos mesos que no reben aquest petit "sou". D'altra banda, l'entrenador, Àngel Martín Benito, va manifestar la setmana passada que deixava d'entrenar perquè es sentia enganyat. Diu que el president del club, Toni Gómez, li havia fet una sèrie de promeses que no ha complert. Aquest, per la seva banda, diu estar a l'espera d'entrevistar-se amb dues empreses que podrien finançar l'equip. Els jugadors també esperen (i desesperen) el desenllaç d'aquesta història i, de moment, fan pinya i volen actuar en bloc: o tots pleguen, o tots continuen.

Futbol Sala

L'AEC apallissa el Castellgalí a domicili

De moment els jugadors cobraran els dos mesos que els devien.

això. Tenim constància per diferents mitjans de comunicació, que ho ha deixat córrer, però crec que es contradiu. No es dirigeix a nosaltres. He de parlar amb ell. Si marxa, serà perquè ho vol així, no perquè l'haguem acomiadat nosaltres." - Què pensen fer ara per ara? - Aquest vespre entrenaran i demà s'ha de jugar. Llavors s'ha d'acabar la temporada i, si cal, De moment, demà dissabte, el Sant Cugat hauria vendre'ns la categoria i amb els diners, pagarem d'enfrontar-se amb La Salle, però ningú no sap si re- els deutes. L'entrenador Àngel Martín Benito ens explica alment serà així. "Els 4 Cantons" ha parlat amb el president del que "todo este lío no viene motivado porqué no me club, Toni Gómez i amb l'entrenador Àngel Martín paguen para entrenar, ya que representa poco dinero. Estoy molesto porqué m e prometieron un per conèixer ambdues versions. - E n la darrera reunió q u e v a m tenir a m b trabajo de lo que fuera y trabajar en las Escoles l'Ajuntament respecte l'espònsor- comença Toni Esportives que organiza el Ayuntamiento. Però no Gómez- se'ns va dir que no havien arribat a cap me han conseguido ni una cosa ni la otra. En la acord amb l'empresa amb la qual s'estava nego- última reunión dije que n o entrenaba mas porciant. Mentrestant, però, l'Ajuntament ens conce- quéme habían enganado. Però me sentia obligado deix una subvenció, amb la qual pagarem els dos con los jugadores porqué les conozco desde hace tiempo y vinieron a jugar aquí porqué yo se lo pemesos que es deuen als jugadors. Pel que fa a la relació amb l'entrenador, el presi- dí. Así que también dije que me quedaria si los judent diu que "està fent una bona tasca. És la millor gadores continuaban. Me llevo muy bien con ellos. - Demà els aniràs a portar contra La Salle? classificació de la història del Sant Cugat, però té - N o lo sé. Hoy tengo que hablar con la Junta. problemes personals perquè no té feina i necessita diners. La Junta i ell no podem estar barallats per A ver si solucionamos algo. •

PELUQUERIA J.

GARCIA

Castellgalí F.S. 1 - AEC La Floresta 9 I.Towanda

Tot i les incidències preliminars al partit, conseqüència de l'absència de l'àrbitre, els de La Floresta van jugar un gran partit, amb un resultat final més que espectacular: 1 a 9 a favor de l'equip visitant. El problema de l'àrbitre es va solucionar perquè l'entrenador del Castellgalí es va oferir per arbitrar. Aquest fet, que podia haver estat tot un handicap per a l'equip de L'Associació Esportiva i Cultural de La Floresta, no va resultar tan incòmode a la pràctica: els floresencs van demostrar la seva superioritat en un partit que no els va oferir cap

MARMOLES GUIMAR

CABALLEROS

C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS

TALLEDA-RICOMÀ

ESCALERAS - BANOS

Reservo hora po Tel. 674 ()(

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue.

COCINA - FACHADAS Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí)

C/Martorell. 16 08190 Sant Cugat del Vallès

RUBÍ

Tel. 5 8 8 0 5 0 1

Pel que fa als jugadors del Bokatas, no van jugar el partit d'aquesta jornada a causa de la retirada de la competició de l'equip rubinenc Chapeau, que no jugarà més aquesta temporada. El Bokatas jugarà aquest cap de setmana contra el golejat Castellgalí. •

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

H N O S M A R T I N DEL VALLÈS S.L. "Ü^n^e^^n

tipus de dificultat. Joc fàcil i moltes possibilitats a l'atac, de les quals només se'n van materialitzar nou, amb 3 gols del Juan Carlos, 2 del Carlos Rueda i un del Manel, un del Jordi, un del Carlos Sarasa i un altre del Sergio. Un total de nou gols, que van permetre que la victòria quedés a mans dels visitants, marxant els dos punts amb ells cap a La Floresta.

VENDA

D'INSTRUMENTS

C/ Balmes, 11 - Sant Cugat Ï T

MUSICALS

674 58 62J

C R E A C I Ó I DISSENY

OCTAVIO SARDA

A9/J> ,„.,.„„ RKPAR,\( 10 I VKNDA I)K MAQUINARIA PORTÀTIL 1 ARTItLKS l)K FKRRLTKRIA

fi OMEGA

Taller. Exposició i Venda: PI. Pep Ventura Icant. carrer SallcsJ Tel. i Fax 674 % 78 - 08190 Sant Cugat

, . . . „ « „„^„,«

JOIERS - TALLERS PROPIS

BREITLING

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

Hamilton

KRONOS #JUNCHANS

1884

Santiago Ruslnol, 40 Tet. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

üosefruits ^r

M a r r a t Pere Para ÇSan Í Mercat

SERVEI GRATUÏTA DOMICILI

Parada 123

SANT CUGAT, VALLDOREIX IMIRA-SOL

w 589 44 81

CLASSIFICATS ET

53a 3 5 ' 6

539 26 49

a r a hospital 1]

HIDROCULTIUS AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

57167 '5

=APIíX-VENDA

NETEJA-

674 65 00

Cancvasde Castifo 4

HIDROFLOR

Tt"TAHTl RAFAELLOPE 5 .

_A MONTANtSA

v 4 12 34

SER \

Ai Verge de Mortser-al 77- L a Feres

Augusta 4

VICOMÇA Sar! Arfor

CAN 3 L " A

BARS CAFETERIES

Santiago Rusinol, 23 Tel. 674 03 08 08190 Sant Cugat

676 56 66

3.STPC R,;-io.ade Ceier 3"

.NMAPBA A/o-s Sala 54

CL. DENTAL BANARES

67418 77

Francesc Moragas. 8 2on. 50-;A"A5

674 15 ne

CASAS

539 19

Puna hospr.3

Afers S a * ; v :

CERV CABALLL = E~T

ADVOCATS

' ^ ~ 5 j e t 19

DOLCERIES

„AU»,'E=CDE? .-, 3 - i r i , 7 ' 4,,1 ;•,;

674 „ •

ES^

Rcssel: L

Hp:j\ s i T , f i-l

FERRETERIES MAgUINÀRIA

675 3C52 EL D O N T Francesc Moragas 44

ALTA F I D E L I T A T ! F O R N S D E PA 674 06 57

Carrer Valldoreix, 23 Tel. 674 93 35

AMBULÀNCIES

589 02 71

08190 Sant Cugat dei Vallès

CFE_ RO..A Sarl Jui í

CENTRE

AUTORITZAT !

3 -

•

58913 29

Carrer de la Creu. 33 Local 2 :

BE..ESARTSCABANAS Santiago Rusinol 54

674 06 49

TOTART

5 7 4 ' 9 95

Carer de La Creu. 1

_A AJNA

6 4 13 05

Rambla del Cehe- 35-3"

GRUP VI BELLES ARTS

VET S A N T C L G A '

675 20 3'

IRENEU

•O w

SEGARRA

... 1

Sí Z "3 0 5

Cànovas del Tel. 6 7 5 1 1 9 4

Vmvoies, 1C

ARTS GRÀFigUES COPISTERIES

COPv-GRAF ! C

BICICLETES

674-5 09

CICLES CARDONA Valldoreix, 41

Car Matas 3

BIKEHOUSEDUYASA.

INFORMÀTICA MUSICAL LL'ir.[v*k, 1 .s-sn arm'-ih amb i-.rdinador I,.ik•[,.-'-n i-'icriiwvK'u' uuimpamajtiem Har-i.'iiu -:v.JcT,a a p l i c a -.•larn1 x r a n pia.-iMrS' U'JaK. vn'.íTt i " a u elèctrics

Can Matas 2-4 COP11MATGE Panbia de! Celler 95 GRA-IQUES CELLER

•

589 37 02

Ve. 11

BODEGUES - VINS

Rambla del celler 95

Cànovas del

PÏJgjQ

ASSEGURANCES

D ASSEGURANCES .675 42 03

INHT DU NOUS CURSOS CADA TRIMESTRE

5891983

Baixada Sannt Sever, 4 BUGADERIES TINTORERIES

«is,, ^ i . i s »

58919 95

M U T J A G R A . SEGUROS

574 42 00

08190 Sant Cugat

ESCOLES D'IDIOMES

FOTO VÍDEO F R

,674 7S 68

Ramcla del Celler, 93

OGf

CONTROL VÍDEO C L U B S ' C U G A T

,574 66 49

Alfons Sala 52

675 56 74

ZOOM Santa Mana. 14

FUSTERIES

JAUME SOBREGRAU

674 0318

FRUITERIES

CALEFACCIÓ

, 6 7 4 12 41

Rius i Taulet, 4

I ES

AUTOESCOLES

AUTO -ESCOLA CASAS

674 14 97

Martorell 47

674 4 ' 4 4

AUTOMÒBILS

AU'OESTE3AN

,, ,675 32 57

Rambla de Celler 39 A_T0 BEC.AMBIOS VALLÈS Camí de la Creu, 24

,67519 51

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 6741501

CARBONERIES

674 14 91

GES T ORiA CASAS AfonsoSala 22

MINGO, S.C.P Orient. 41

G.C.I. CONSULTING 67 San Bonaventura. 8 Enllo 3a.

PROMUSA . . A1* T orrebianca. 2-8

mmmmiíú Q

589

òPTiguEs;

ÒPTICA MIRAS0L

Rosselló. ?2 baixos. 0X190 Sant Cugat Tel. 675 19 11 Fax. 675 37 11

ELABORACION EN MARMOLES Y GRANITOS NATURALES

VALL.ES TECNOLOGiC S A . 58933 00 Plaça Unió. 3

INSTRUMENTS DE MÚSICA

TALLEDA RICOMA

^ 699 38 98 Fax- 588 24 53 Carretera de Terrassa. 97 08191 RUBÍ

67458 62

67- 58 46

Endevallada. ' 5

CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

Especialistes en l e n t s d'alta d e f i n i c i ó

MARCS

ATELIERBLAU

5891931

Av, Torreblanca, 2

Francesc Moragas. 4 Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat

675 53 53

Mercat Torreblanca, parada 1-42 MATALASSERIES

PEIXATERIES

JOSÉ FRUITS 589 44 81 Mercat Pere San parada ,123, ASSUMPCIÓ Monestir, 33

GAS - ELECTRICITAT

El,JfcXedro Construccions - Manteniment de jardins i piscines - Regs per aspersió

LA BOMBETA, S.L.

Alfons Sala, 21 ASSESSORIES GESTORIES

GESTORIA CASTELLVÍ

OBRES I CONSTRUCCIONS:

MEDECINA FISIOTERÀPIA

SUSANNA NICOLETTI

ROSITA 674 3147 Pg, Rubí, 110 -VALLDOREIX-

674 74 37

PERRUQUERIES

Sant Antoni, 74 baixos (Fisoleràpia)

Camí de la Creu, 10-Local 1 Tel. 589 23 40-Tel.rnòvil 908.5915 53 08190 Sant Cueat del Vallès

MISSATGERS

674 36 51

FORMAS Elías Rogent. 18-A

TINTORERIA SANT CUGAT ,674 41 67

P' Barcelona 9 baixos

•

675 51 03

Campoamo-, 12 Nau 3

Maquina descriure

JARDINERIA

TINTORERIA SANT CUGAT 675 22 23

675 3012

MARMOLES SANT CUGAT

,»r>K^vlJor^lt.cKle-

ANTON! CAMPOS . Francesc Moragas. 21

S P R I MT

Rambla Ribataliada, 34 J G ASSOCIATS

Sant Antoni. 19

Balmes. 11

675 26 04

Francesc Mcragas i-3 Entl 1a.

5 " í 3 9 13

V A ^ E S NET Sart c amon. 4

TOT PJJNT

b r o t h e r

rZZ}?

Sant Antoni, 1 NOGUERA =PAMCINO

PAMOBES.l Sort, 32 1er. 1a.

Ramcla dei Celler. 2

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

Santiago Rusinol. 35 TINTORERIA SANT CUGAT 674 11 32

•

NETEGES i

MARBRES

TINTORERIA SANT CUGAT .674 11 83

Villa, 1

569ÍS96

Tel. 5 8 9 41 7 7 - 5 8 9 2 8 1 9

P Torreblanca. 52 MAPFPE Ps Torreblarca

Castilo, 20

674 41 49

sa-NET

Castellví 27

F O T O G R A F I A - VÍDEO

J. MIRET

VINSNOES.A

ta D G

1 ;R; PS RhDUfrs

589 23 68

WTOSGINES.. Enes Focen: j : a

Apt.Correus 350 08190 Sant Cugat del Valies

Mina, 63

675 36 53

PosseUc ' 5

Castillo, 14

Uj-s©

Montserrat 31

675 05 12

539 32 11

CASTELL'-." HONDA

PEDRA ARTIFICIAL

I S I K R VI

ANIMALS Perruqueria

•

LLENCERIES MERCERIES

ENSENYAMENT

'5'_

d'estu

BELLES ARTS

5 - 19 •'•

Montserrat 22

MÈTODE ANIMALS VETERINARIS

MOTOS

MOTO 77 SAN~ CUGAT

FLECA VALL D OR 674 2195 Pbla Mossèn Cinta Veraaaue-, 2 1 Val

...674 36 9"

674 C' 74

OJENAPANTY

5,;.'i:;i M ir a 4C

cals

REGALS

' • ; ' . E6-PO1.LAP SA.

Rbla. Can Mora, 9 Tel i Fax: 675 32 03

ALUMINI - V I D R E S

E XLTS CAPMEN

Maior. 33

LOTERIES]

ADMINISTRACI O N 2 Major 33 (junt Monestiri

Informàtica d'Empresa

LA BAIXADA.

6-'5 35 32

ORDINASOFT

675 0' '

ELECTRODOMÈSTICS!

Ui.AR " B E L L A S-i-liaq'Pi.sr.) 49 ;

Rambla Rihatallada. 24 C Tel. 675 52 52-5S 1 ) 02 2^ 08190 Sant Cucat

DROGUERIES

A F jRC'G CAN MORA RamrjiaCan Mura 9

B A S S A R S - REGALSl AIGUA T R A C T A M E N T S

•

589 2313

Francesc Moragas. 3 Entl. 3a.

..674 33 43 i C a r r e r Valldoreix X ' N BAF

GRUP EME SERVEIS

GILDA

674 42 32

DCLCETS A.'ons Sala, 23

P.CASADO COCA.. Pg. Castanyer, 13

Cartier Tag Heuer Breitling Camel

INFORMÀTICA

ESTÈTICA

674 -4 82

Valldoreix, 13

.574 11 40

;

35-37

MODA I CONFECCIÓ

Valleoreiï. 1 6

joiers

Objectes de regal

CONSULTORIS DISPENSARIS

TOUS

HÍPigUES

h =iCA SEVEPINC c e Ca.ado 12

..674 45 71

CAMPMANY

674 O7 41

...

Ca-rer de La To-re 16 574 78 50

674 75 í

CAL CRISPIN

- 4 13 9

Villa. 1 local 2

SAN3ER-5 . . Anselm Clave 2C

A. Joar Bor-as 54 -VALLDORE'X-

697 20 7 '

FALGUERA

674 58:>4

Sartiagc Rusinol 40

VILARASAU CITROEN 674 72 54 "raicesc Moragas 11

SAKA -INQUES Valido^eu 60

AUGUET

Í74 00 6C

GERD

Ctra Cerdanyoia 55

Plaça Rere San. 9

^INQUESG'RONE^A

CASA DE LES CORTINES Viso- Balaguer. 25 RUBÍ

JOIERIES RELLOTGERIES

HERBOLARIS DDXTÈTICA

RENALL T -ACERSA

CAPMANCa-re-Uno ? F J E

N'SSAN ROMAN Malorell. 41

ADMINISTRACIÓ DE F I N g U E S

CARBONERIA NURI S.L. -Gasolis A i C -Petroli -Servei a domicili GRATUÏT amb carmonveistema i amb coptadorde litres -Carbons i llenu-s de toia mena

OL,Oto,32-58000t8 OSa»uMaria,8/ii-692(1694 08290 CERDANYOLA

CENTRE D'ESTUDIS DE LLENGÜES

•

GIMNÀS OL'MPO

„ . „ . , 6 , D 3 / 0 '

GALERIES D ART

RUSINOL Santiago. Rusmol

67547 51

SQUASH SANT CUGAT..

CANALS GALERIA D'ART

675 49 02

Sant Jordi. 33-35

Carrer de la Creu, 16

674 72 15

SALA

Mobles i Decoració Mobles de cuina a mida Matalassos i Somiers

PISCINES

FERRON 589 OC 97

Av Alfons Sala 29 B SANT CUGAT ESPORTS Rambla del celler. 23

' i 7 j s : r ' a Can f/ag s

San; Cjgat ae Vs'lés

ARTSENAL. Va'ldoreix, 58

PERSIANES

GALERIES SANT JORDI 7 ™

Te 58-9:0 23-Fax 674 33 71

•

58946 51

Martorell, 20

IN DU BRUC AL P a 3 u ! $,'•> ''au ' 9

E S P O R T S - GIMNASOS

PRESENZA

CASAJUANA

Av Castellet. 73 -VAL J O R E i X ,

674 41 44

...6751011

MARVER 5891826 Pg. Rubí, 110 -VALLCOREIX-

R QUERAL ELECTRICITAT 674 55 47

MINGO S C P Onent. 41

CLARAMUNT NST *OGA ...674 21 0 3 Riera, 15 baixos

MRW.. Sant Cugat

ELECTRICIDAD GARRELL Av. Catalunya, 3 Tel. 674 00 24 Sant Cugat del Vallès

•

„OGUINES MARGA Sanla Mana, 44

DIDO JOGUINES. Vinyoles. 10

JOGUINES

Santiago Rusinol, 37

.674 68 47

Rius i Taulet, 20

Teí 589 22 32 Carrer Major. 6-Tel. 674 16 00 6741532

Sant Cugat de : Vallès

DECMO DECORACIÓ .. Francesc Moragas. 4

674 38 92

m TREN SANT MAG! Estape 2

PNEUMÀTICS

..674 33C2

-s* 674 02 04 PUBLICITAT

MANTSERV.S.A Av. Catalunya, 18

674 6058

r oú ucc io : Audio V i s u a l s

QUEVIURES

PERE CANALS Sant Llorenç, 27

674 6362

TALLERES MENA passeig Torreblanca, 13

674 53 01

27 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

53 Metges

02 Advocats

28 Ensenyament

54 Missatgers

03 Aigua - Tractaments

29 Escoles d'idiomes

55 Mobles i Decoració

J0'

*%mJT

5 8 9 14 8 6

LA BOL LABOLERA Baixada de L'Alba. 20

67416 75

04 Alumini • Vidres

30 Esports • Gimnasos

56 Moda i Confecció

05 Ambulàncies

31 Estancs

CASABLANCA Sabadell. 47

674 53 07

06 Animals i Veterinaris

32 Estètica

ELMESON P. Octavià, 5

6741047

EL MOU P. Pep Ventura, 3

5891740

Els seus

07 Arts Gròfiques-Copisteries

33 Ferreteries - Maquinaria

0 0

anuncis i

08 Assegurances

34 Forns de Pà

spotsa

09 Assessories Gestories

35 Fotografio i Video

60 Òptiques

10 Autoescoles

36 Fusteries

61 Peixateries

Esparïa

11 Automòbils

37 Fruiteries

675 10 11-91111300 400

12 Alimentació

38 Gas - Electricitat

13 Bars - Cafeteries

39 Galeries d'Art

62 Perruqueries 63 Persianes 64 Piscines

14 Bosars - Regals

40 Herbolaris • Dietètica

65 Pneumàtics

15 Belles Arts

41 Hidrocultius

66 Publicitot

16 Bicicletes

42 Hípiques

17 Bodegues - Vins

43 Informàtica

18 Bugaderies

44 Instruments Música

19 Calefacció

45 Jardineria

20 Carboneries

46 Joguines

21 Carniceries

47 Joieries - Rellotgeries

22 Catifes

48 Loteries

72 Sabateries

23 Cistelleries

49 Llenceries - Merceries

24 Consultoris - Dispensaris

50 Marbres - Pedra Artificial

25 Dolceries

51 Marcs

26 Drogueries

52 Matalasseries

73 74 75 76

42E3Z7 W O f f l p m o f COUKtES

ENVIOS URBANOS. NACIONALES EINTERNACIONALES Paqueteria urgentea

Cinemes Sant Cugat Carrer Montseny, 18 Tel. 589 4010 »*• Sant Cugat del Vallès PUNTS DE SERVEI FECSA

INSTALACIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinlo Verdaguer, 18. Valldoreix

toda tj

674 56 78

TRANSPORTS

RESTAURANTS

•

REGS AUTOMÀTICS

FERRON Rius i Taulet, 20

6746847

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

r /

TRENS DE RENTAT

MAILING VALLÈS, S.L 5892371 Sant Domènech, 10 - baixos

TREN SANT DOMINGO Ctra. Sant Cugat a Rubí

MRW Sant Cugat

TREN SANT MAGÍ Eslapé, 2

6751011-900.300.400

SABATERIES

^ H

674 5813

674 03 02

XARCUTERIES

V.jAl/^u-t* s.l

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

TATERS Sant Antoni, 62

6755506

TALLERS MECÀNICS

DANVIL MOTOS, S.L Sabadell, 32 B

CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas, 5

67415 24

CRISTO FRAN, S.L Carme, 32

6740211

6751606

Carrer dos de Maig. 25-Local 4A Tels. 675 50 10 908 89 79 50 (mòvU) 08190 Sant Cugat del Vallès Fax675 5058

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^—N

alimentació

#jjfc Mercado Pere San

Mercado Torreblanca

\y iMfcSïí xarcuteries

FELIU GRIFU1

Tel. 5 8 9 1 4 4 8 Tel. 6 7 5 1 3 89

T.6755663 Plaça P:re San, 11 T.6755267 Mercat Pere San Mercat Torreblanca. 38-39 T.6752955 Torrehlanca 14-15 T 6751206

OSlWSantCuüat

Sant Cuffat del Vallès

Parada 120

Parada 1-5

SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82 TASTAM

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques

FRANCESC SITGES PINA ....674 01 44 F.X. Servei Of. BOSCH Castellví, 25 Martorell, 55

OMMft?

Sbsefruik

MASAJETERAPEUTKX) Carolina Uonch

o persona malalta a

Mercat Pere San Parada 123

589 44 81

qualsevol?

BORSA DEL TREBALL ofertes Jove de 25 anys busca treball en empreses properes a Cerdanyola, Sant Cugat. No importa treballar de nit. Tel. 580 3163

voris

I Bg|nMkïJttjMa|MH&atV '^

LWPwSwPt, ';.:ï^;f:r"v·''|^l·;'T' ;'

Chica, se ofrece para canguros. Sàbado (mariana, tarde i noche). Friné. Tel. 674 40 08 Àlgebra, calculo y estadística, clases particulares ajustadas a cada asignatura y con buenos resultados. (Alta proporción de notables). T. 675 03 68 Es donen classes de bateria. Raó telèfon 674 26 44

CARPINTERIA RAFAEL MUNOZ

6751428-6743810

Prolessionalitat i molts anys CONSTWCCIONES MONTES d'experiència

Es necessita noia per Bar Musical. Bona presència i bon nivell cultural. Trucar al 588 56 56. Hores d'oficina.

DIVERSOS

Dibulo técnico y artístico, pintura y VENC Piano "KAWAIT". 589 28 84 modelaje. Ninos y adultos. Tel. 674 62 89. ISABEL (17 a 21 h.) VENDO CARAVANA ADRIÀ 5,50 mts. doble eje, equipada, calefacción, Auxiliar, Recepcionista o Telefonista AVANCE, como nueva, cama matriS'ofereix. FRANCÉS PARLAT I ES- monio montada, comedor en rotonda, CRIT Tel. 589 26 10 Susana. Perfecta para nieve. Buén precio. Llamar horas oficina 674 01 66 - 674 Noia estudiant d'empresarials dona 02 04 preguntar por Carlos. classes d'EGB i fa cangurs. Mònica Tel. 674 38 44 Vendo Mountain Bike por 8.000

Si no és així, truquin's

675 2329

59 Obres - Construccions

67 Punts de servei FECSA 68 Queviures 69 Restaurants 70 Regs automàtics 71 Repartidors correspondència

Tallers Mecànics Transports Tren Rentat Cotxes Xarcuteries

Vendo remolque tienda plegable, ideal para 4 personas, con accesorios. 30.000 ptas. Tel. 339 30 44

LLOGUERS-VENDES VALLDOREIX petita torre, 2 dormitoris, estar-menjador, cuina equipada, moblada. 45.000 ptes. de lloguer. Tel. 589 13 89 Alquilo apartamento (dormitorio, terraza, lavadero) P° Torreblanca. Tel. 589 22 20

Alquilo habitación amplia, exterior y sol. Trato familiar. Cerca estación, precio razonable. Glòria. 674 32 67

ptas. Esperanza Tel. 691 79 56

..589 43 41

Confiaria vostè l'avi

58 Netejes

classificats -particulars

5892929-5893535

serveis mèdics

FEBRER 1994

6746308

demandes Si t'interessa el món de la Televisió i el vídeo, a T.V. Sant Cugat ens interesses. Truca al 589 14 86.

porqaings Nieves Valverde Sànchez. Reflexologia. Horas convenidas. Ctra. Cerdanyola, 3-5° 4*. Tel. 674 82 74 Retratos al óleo. Víctor Ros. Estudi d'Art. C/ Guadinana, 8 3 T (Barna) Tel. 331 97 77 Diseno moda por ordenador. Subvencionado 100%. Menores 25 anos. Tel. 675 34 90

Llogo pàrquing cl. Vallès Torreblanca Tel. 675 12 30

Places de pàrquing en venda al Centre de Sant Cugat Tel. 674 18 40 (Cont. automàtic)

SlSSItlCSítS APARTAMENTS VENDA

VICOi(A

\ \ l IAII)RKR\. 135 iiv nen

674 78 50 - 674 91 61 e^i.d:. r^p'., .,t j l . i a . . ni.' \n\-

TORRES EN VENDA

l.-.i '.iv!f I A ] ,!I' l.\

Sani t'ujjat • Valldoreix..il Ú ^ U I 1

do 'L-SUÍLU I !( (

!or:o:i> 5* K: ir .

'.•rn1 l'K.' ni :ikT| vila violar -'I ni. u:ir.i, 4 h,ih I kiEu v l',;- ,1c

SW1 CK.AI - I..V Kl.ORKST\

KÍT.

HarJo-i., ~\\.

TERRENYS EN VENDA

/uii,i

í'.t^iM:: Ki.hi, M'K' ; I1! m , ;c

SANT C l ' ( ; \ T - / . O N A I . \

ÍTL'TS W ! I.I . mL'i:|ikiur. vi..: J o

ROWNOVA,

'.LI

CUKÏ.I n i i v c .

Jnrni:tnr>, "

Snlar do N.K» m .

.'\.L'I UT.: nncT.'.a.iu

.'ABU..

S A M C U ; \ T - 1 . A HORKSTA. H'Iar ~>H ir.'. iTifnla.'in >'.|J.

Sani Cugat - \ a l l d o r m , /. IU.

iivü L'\cel Ien!

Mas RtMi!. O l ' l l R l l ' M I \ I ' U-

S \ N T t'IKlAT. vilar de h ^ in

riem ! f'^ ni . ii-'u- ''H ni ,ii;i

.i '.ÍKIII ml- virtida -l TJneK de

;iluhli>'. .l'cniiiiVr, MI';I dVsLir.

•.aMMdre-a

•iar.\v cvud,. j a k - U w . iMIM

'.una.

'íah . h a m . L . ; I O \ K \ n.

I : AC11.ITATS Dh

l'Ad.WII-.NT

üastL'i". piscina .imi' dL*puraJ*>r.i. Sant Cugat, /ona c . dranoilerv Mm' ad'jvsaJa v-jntnncrj.. 2-V' :r'. 'iKTi|ai.l.'r i.JIIUL ^í1 ri2. vtl.i di> :ai Sil ni

4 ..•'MM'T- . 1 MIÜI'I.

dus Kiinv ar -CT\CI. uti.k'Uaio. h.ih.. l'ianvai

tr.hte:, Í.LKIÍ pmal

amh pis, ma Sant Cugat - \ alldoreu. - n a Kainhla Verdaguer. [crviu i I 1 ' in. . t•.»rrL" 2 M' ni . n v i ^ i J u r sala

CASAS

d'c-l.ir -K in . -u na ntfkc equipa Ja. > d»«nin:nri<' d i o k v estudi 35 ni diis h a m v n'ivci. ..il ki-i^m. ilai de IÜL

Av. Barcelona, 70 Tel. 699 65 48 RUBÍ

LI J L ^ L I : . L.IMU, 0.'^ JpN'üittrh.

KH.. unL'MLKi',' . "> i · ^ cwcí k";:s Sant Cugat • Valldoreix

UNl i:; ..li' j.irdi ·I-L··I|.U:.·I -.I

4ncus3&í::;

JOSEP M. CASAS EROLES p

OFERTflS ALQÜILERES sant cugat Centro ciudad 85m;. piso solcadc. 2 hah.. hano y aseo, cakdaccion, cucina. 75.000 pla\;nicCarrer (lorina 100mJ. 3 hah. i Isuttci, 1 bano, caleún.·.'Hin. halcón. armarios einniUrados. 95.000 ptas/mes 2 Atkos dúplex 100m!, 3 y 4 hatv. hami > aseo. calefacción. terra/a. A ? minutos estacinn. Dcxdc 90.000 ptas/mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m;. 2 hab., hano y asco. calefacción. cocina equipada, terraza uso exclusi\o. pàrking. Desde 90.000 ptas/mes Alfonso Sala, 112m!, 4 hab.. bano v aseo, piso exterior. 9II.IHKI ptas/mes

ISOS-TORHES-LOCALS-TERRENYS

San Cugat - Mas Janer. icm'in '-"Kl 'li . liine '**' in , 'iicipador sala

Administ'acio de finques

J ' o u r . .unia equipada. '.ro hah .

L oguers i Comunitats de Ve7ns

Knr. i ir.^ic; Sani Cugat - /-ona Kl Colomer.

Gabinet J^ndic Agents d'Assegu'ances

liiire .ul'issada ^IH; rr . rretvjjur s,da dk-sl.ir. vü'iu oltuc. * hah .

TORRES Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m:. 4hab.. 2 hanos. 1 aseo. bodega. pàrking, buhardilla. jardíti y piscina Buen precio.

i i;r,j si:."..'', ^ i l a .! estar. ' : e ham s se*"\ ei. CSU;,II . m n V U J

OFKINflS

nuïn. ar:nar> ciiuis;tiN a-nh inte-

Ofieinas muy eenlnea-. Para despaehos profesionales. totalmente equipadas. Divididas. aire aeondicionado. Todas las instalaeiones en uso.

riors. L.iuiïic ire- .olves, salareiL:. Taller, sistema de lele Haureu. ' wUwkHKi Sant Cugat • Zona d. Orquídia. ,asa de dhser:\. torrem MK) m . luRe MX) m . meniador sala d'esia: ^(' ni enn d''"ii;lnns mna -uitc•. a m a ^ I K i ' , dus h a m s . >e:un. . . d e t a l l i n iMialiíe : r o et>l\es •.

C & F

SEXIN 67412 04 PISOS EN VENTA Apartamento a estrenar, 2 dormitom's-caleíacción. zona cèntrica. '.2.750.000.Atico Dúplex Mejor que nuevo. 25.000.00(1.Piso zona centro. 3 dormitonos. hano. salón. cocina. hién eonservado. ll.9(HI.()00 Apartamento nuevo. 2 dormitonos. zona centro, muy soleado. 13.500.000.Cénrico, 4 dormitorios. bano y cocina nuevos. calefacción. 'l5.(KX).IKK).-

FINQUES ROCA

AQUALONGA, S.A. Rbia M.C.Verdaguer "9

yipi

Finques

Tel. 674 21 83

674 6 7 1 5 - 5 8 9 33 68

Xerric, 8

PISOS EN VENDA

675 43 24

Kixample lOOnv. 4 hab.. 2 b , .alel.u . exl . lerrassa. parkel. 2

PISOS EN VENTA

Zona Mercat Pere San, 2O0m:-l2nv terrassa, menjador sala estar 35nv, cuina amb dinet ISm , 3 hab.. 2 banys, calefacció! a gas radiadors, armaris encasiats. parquet tot el pis, porter s ideo. porta blindada. pàrking.. 24 M. Zona C.Berga-Residencial. Comunitat 5 veïns. Nous a estrenar. lOOnf+lOOnr terrassa. Planta baixa, lOOnv+lOOnv jardí.. 3 hab.. 2 banys, armaris, ALQUILERES parquet tol el pis. calefacc, raApartamento de 2 dormito- diadors. tot exterior. 2 places rios. gran terraza. sol. SO.lKKI.- pàrking i traster. 2XM. Visites En Cerdanyola, amuehlado, a convenir. També lloguer. 3 dormitorios. 55(KKtC.Verdi. Immillorable situaPiso amueblado. 3 dormito- ció. 150m:, 4 hab.. armaris, 2 rios, todo nuevo. calefacción. banys, menjador-saló. àmplia 80.000.terrass. cuina amh galeria, caSin Muebles, totalmente re- ef.. parquet tot el pis. Soleiat i noxado. 4 dormitorios. 2 ha- ext. 2 places pàrking i traster. nos, mu\ buena vista, soleado, Zona comunitària amb piscina. 150,000. • Plaça Octavià. Alt soleiat, 3 Atico Dúplex, amuehlado. 3 hab., 2 banys, terrassa, calefac. dormitorios, 2 oanos. calefacC.Sant Martí. 84 m!. 3hab., 1 ción. HKI.(XX).bany.parquet tot el pis. 12M. Colomer, 3 dorm., salon con Av. Alfons Sala-Torrent de chimenea. calelac, 2 hanos. la bomba. 104m'. tot exterior, terraza, 2 pl.psg I15(KK).3 hah., 2b.. saló-menj. 35m:. terrassa rodeja tot el pis+anex TORRES EN VENTfl d'estudi al terrat. 18.5M. Torre adosada cerca estación. 4 dormitorios. 2 banos. 1 LLOGUERS aseo. salón comedor. estudio. Cèntrics apartaments nous, buhardilla. ascensor 4N.5M 1 habitació, 1 bany, menjaTorre aislada, zona Pinar. dor-cuina de 50m:. Des de nueva construccion, buena 50.000 a 60.000 ptes. mes. vista, muchosol. 50 Millones Torre aislada a 150 m. estaOPORTUNITAT! ción Mira-sol, 5 dorm.. 2 baSolar per vivenda nos. piscina, solar de fiOOnr. unifamiliar vora l'Estació 40 Millones de Valldoreix. 16.000.000.-

pi. pkg.. pis.ma com., bon estat. Rubí. zona mercat, 7 5m', 3hab..

VENDA TORRES Mira-sol. Torre uilalmer.'c refamiaJa !óm eci:. lar.lri 3 hib.. calciaec.on. PMill. Mira-sol. Torre a reformar SÍITT edif.. '.erreno -i.sii nr Oportunidad A§ reformar. IhMill.

1 bany. l e r r a ^ a . nu exterior. 8.950 M Valldoreix, prop esiació. 2 hah , I bany, calefac.. llar de toe. jardí. II M. Zona estació. 3 hab.. I bany.. calefacc , parket. Ini exl , en bon e-lat U.5M. Zona Joan Maragall, Wnv. 4 ha.b. 2banys, tot ext., calefacc, terrassa. 15.6 M Pisos nous a estrenar a diverses zones de Sant Cugat de 2 i 3 hab. Des de 9 M. Pisos de lloguer amb mobles o sense a diferents zones de Sant Cugat

PISOS PER U.OOAR Sant Cugat, juntn estación. Pi-o IPOm . -thab.. 2b. eoir.. eoc. ealetace.. parquet. 1 pi. pk 1 Ifl.Onft'mes Sant Cugat. Piso lujo. 180 m eJií.. 4han., 2 b.. saler, com con chim.. CIK equip , pisc elïmatiZjdd. Jard.n tomunil Alto Soleado Todo exle-:or Aire aoodie. v ealcfi.ee.. 2 pla/as park'.ng. 1 Sfl.OOdi'me-

TORRES LLOGUER l'rgen torres para atender, Gran cartera clientes en demanda de torres en alquiler. Zona de Sant Cugat, Valldoreix y Mira-sol. Tel. 674 21 83

ÚLTIMES PLACES

DE PÀRKING CARRER GORINA (Quatre Cantons) DESDE

1.800.000.INFORMACIÓ

TEL. 674 18 40

CASAS FERRERAS, S.L. GABINET AOMINISTRAT!U

>a'areiL Sant Cugat - \ a l l d u r m . /.n.i K

GESTlC FISCAL-COMPTABLE

Is^ci·la

Es:inac'0 objectiva.

i.-ne-n. l-u* ni i . - v

il.-r Ui in i sl·1i,[ d t Ma: Ni m . a i tia nttiee 1 ^ ni . -- denrainris do lehüv. L'i'l'es, ..lid.u.ii', parque:. ;.•,! :.LV \ n . p s c r „ .ml- dep1..

Mofluls i.V.A imp. Societats mp Renda

Patnmon.

ASSESSORAMENT LABORAL Seg^'etat Social • Nòmines

Telèfon d'Informació 674 04 60 Plana l'Hospital, 10 6747254-6747466 VENDA I LLOGUER DE:

Autònoms ?enso"s: PISOS EN VENDA /.una Mercat l n r r i t i k u u ; i . s-l

-Jubnacions -V ^oetat -ILT.

Wagist r at„'a -Conciliacions

TORRES - LOCALS TERRENYS-PISOS I PARTAMENTS (amb mobles i sense)

-Acomiadaments GA3INE" JURiDIC

/ u n a NU irat 1 iirriblaiua

AGENT3_21A3SEGURA_\CES

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

Av A'ions Sala 22. bj. 2. Apartat de correus. 12 San; Cugat del Vallès

674 15 6 6 - 6 7 4 10 54

iExtensa cartera amb molt bones ofertes!

L-

4 habitacions, 2 banys complerts, 1 aseo, menjadorsala d'estar 60m 2 , bodega 55m 2 , garatge dos cotxes. Total construït 390 m2. Acabats de primera qualitat. Terreny de 2.200 m2. totalment ajardinat.

PO>4!C.S p k - i . l i l , ' 1 , ' » , i-|i

:..»J;i *VT càlid* i ccjicii.'l·lcx No ,V!|l;ffl. : .'kT. :.,; 'Ik'ili

'.ll'l'icill

i cC-0'ib..iciíi.'C!' :t :'i y'..'ii " ' ' " b

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí Tel. 5 8 9 OO 23 Sant Cugat del Vallès

"I o-M I. '": '*sl;il. .

"I- tlc··'·.ci^v b c W . > i.Í'

"i' ' \'A:i

pl'A'Cdcix

':t Ml.sl·i

i .. •. un cop lmc';iol;i. i;.- àAx-:i

•Oli p'I

cSKMPQl*: AMft P Q O D I C T K é NAÏUDAL6 PED AL J A P D I

INDUBRUC, S.A.

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

ESPECTACLES

Teatre

Mira-Sol riu amb Plaute

Fot. J.A.Mula

ELS 4 CANTONS 3 1

"L'elisir d'amore" de Donizetti, al Centre Cultural

Emma Ansola

Mont Carvajal

El grup "Mira-Sol Teatre" va representar el passat cap de setmana l'obra "La Comèdia de l'olla" del comediògraf llatí Plaute. Dins d'un ambient familiar els actors varen fer valer les dots artístiques, força aplaudides pel públic, dalt d'un escenari que representava el popular ambient de les ciutats gregues, façanes blanques i el blau del mar i el cel. Un-rtext graciós, espontani i viu ens endinsa en un món on el personatge de l'avar guarda amb una enorme gelosia la seva olla plena de monedes. La seva avarícia el porta a sospitar de tot el poble, els seus maldecaps es centren en la conservació intacte de l'olla. A causa d'aquesta actitud es provocaran divertits embolics. El tema utilitzat per l'autor de "La Comèdia de l'olla" ha influït molt en les literatures modernes, el cas més conegut pels lectors és, sens dubte, "L'avar" de Molière.

Els Amics de l'Opera de Sabadell, dins el Vlè cicle d'Opera a Catalunya, portaran a Sant Cugat "L'elisir d'amore", de Gaetano Donizetti. L'espectacle es representarà al Centre Cultural, el proper dissabte, dia 5 de març, a les 22.00 hores. L'òpera, que consta de dos actes, situa la seva acció a la segona meitat del segel XVIII, en un poblet del País Basc francès. El repartiment és el que hi ha a continuació: Nemorino, el camperol enamorat, és Eduard Giménez; Adina, la nineta dels ulls de Nemorino, és Ae-Kyung Shin; el sergent Belcore és Carmelo Cordón; el doctor Dulca-

El text ha estat adaptat per la seva directora Marina Julià que extrapolà la història a un realitat contemporànea. Pel que fa al treball amb els actors ella mateixa ens comentà "és important treballar des d'un teatre de text per poder anar enriquint els actors, si bé no tenim gaires pretensions crec que s'ha fet un treball molt digne i que ha agradat força al públic que hi va assitir i als

propis actors". Dins del seus projectes es plantegen la possibilitat de tornar a representar l'obra, i després d'un breu descans tornaran a pensar en una propera representació teatral. "Els actors estan força animats a continuar fent teatre, i jo ja tinc pensa des algunes obres, després de parlar amb els actors decidirem i ens posarem a la feina altre cop." •

"Belle Époque" i altres films candidats a l'Oscar ja s'han exhibit a Sant Cugat Xavier Borràs Belle Époque, de Fernando Trueba, va ser una de les primeres pel·lícules espanyoles en exhibirse als Cinemes Sant Cugat; concretament, es va projectar durant el mes de Febrer passat. Ha estat designada candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera, guardó pel qual competirà amb tres pel·lícules orientals que han estat molt ben rebudes per la crítica: Adiós a mi concubina , de Xeng Kaige (Hong Kong), El olor de la papaya verde, de Tran Anh Hung (Viet-Nam) i El banquete de boda, de Ang Lee (Taiwan). Cap d'elles s'ha exhibit a Sant Cugat, però totes han estat estrenades a Barcelona. Les dues darreres encara s'exhibeixen a cinemes de la capital. L'altra pel·lícula estrangera en competició és un film britànic, Hedd Wynn, encara inèdit al nostre país. El nom oficial del guardó és "millor pel·lícula en llengua no anglesa", i per això aquest film britànic, rodat en gaèl.lic, participa en aquest apartat, i no en el general com la també britànica En el nombre delpadre i la novazelandesa El piaMillor peUfcula no, totes dues parlades en an-El Fugitivo glès. El piano ha estat exhibiEn el nombre delpadre da recentment als cinemes Sant Lo que queda del dia Cugat, i és una de les grans faEl piano vorites, amb 8 nominacions, les La lista de Schlinder mateixes que Lo que queda del dia, de James Ivory. La gran Millor pel·lícula en llengua favorita, però, és la darrera no anglesa obra de Steven Spielberg, La •Belle Époque lista de Schlinder, que porta Adiós a mi concubina 12 nominacions. La gran sorEl banquete de bodas presa ha estat la nominació de El olor de la papaya verde El Fugitivo, que ha desbancat Hedd Wynn a films més prestigiosos com La edad de la inocencia, de Martin Scorsese, i Philadelp-Jim Sberídan, per En el nomhia, de Jonathan Demme. El bre delpadre. fugitivo, un típic i sòlid exemJané Campion, per El piano. ple de cinema d'acció, també James Ivory, per Lo que queda ha estat exhibida als Cinemes del dia. Sant Cugat, on va assolir un Steven Spielberg, per La lista important èxit de públic. • de Schlinder.

Eduardo Giménez mara és Àngel Odena i l'Olga Sala fa de Gianetta. Per a informar-vos del preu de les entrades i l'horari, podeu trucar al número de telèfon 589 22 88. •

Ricki Sabates i Xavi García, en el "Res-so d'hivern" MCF Els músics Ricki Sabates i Xavi García van actuar ahir a la nit, a la Sala Res. La parella va tocar peces de rumba-jazz, amb alguna inserció de flamenc. El concert formava part del cicle que es du a terme en aquest local del carrer Sant Domènec, 19, amb el nom genèric de "Res-so d'hivern". Després de Santi Arisa i Lakatans, el duo Sabatés-García va oferir ahir a la nit, una actuació digna de re-

cordar, dins l'ambient intimista que ofereix la sala de "per se". La parella va saber connectar, des de les primeres fins a les darreres notes amb el públic -un cop més nombrós- que havia acudit a la Res per assaborir el ritme fantàstic de Sabates i García. Però, sobretot, els moments de més connexió era quan el duo emprenia malabarismes i picabaralles musicals: l'un provocava i l'altre replicava. Així, jugant i tocant, va passar la vetllada agradablement. •

Principals candidats als Oscars d'enguany -Robert Altman, per Short Cuts. Millor actor -Daniel Day-Lewis, per En el nombre delpadre. Lawrence Fishbume, per Tina. Tom Hanks, per Philàdelphia. Anthony Hopkins, per Lo que queda del dia. -Liam Neeson, per La lista de Schlinder. Millor Actriu -Àngela Basset, per Tina. -Stockard Channing, per Six degrees of separatíon. -Holly Hunter, per El piano. -Emma Thompson, per En el nombre delpadre. -Debra Wringer, per Tierras de penombra.

Olis i Aquarel·les Dol 15 de febrer al 2 8 de febrer de 1994

>4RTSEN>*L G

MARIA DOLORES RUBIO INAUGURACIÓ: dlmarti 15 «l« Wjnw a l w 7"30 d * la tarda. C W VUMnuti, 581» 100•». d.r«—dt| ». ú«al dtf Volta Ihnlnoj To·dwd.rjOar». Mwob·.d·lO'aOorSO. D»—— IfuMlmal, W.J·ÇOOW Fa«M9l060

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

3 2 ELS 4 CANTONS

Antoni Llaveria

Renault Laguna

Llega para sustituir a los R-21. l Laguna se enfrenta directamente dentro del segmento de berlinas familiares medio alto (Ford Mondeo, Opel vectra, Citroen Xantia). La pròxima semana se pondrà a la venta con motores de gasolina (1.8 95cv., 2.0 115cv., 3.0 170cv.)con acabados RN, RT, RXE i RTI , quedando las versiones diesel y familiares para pasado el verano, por lo que todavia se pueden adquirir las respectivas versiones del R21D y Nevada (familiar). El Laguna posee una línea estilizada y elegante que recuerda a su hermmano mayor (Safrane). El

Todas las versiones del Laguna contaran con dirección asistida y "air bag" de sèrie.

t § t § breves § § § • Stephen Roche, el gran ciclista irlandès, practica esporàdicamente su

afición a los rallyes. En la última edición del rallye de Montecarlo participo on un Ibiza 2.0 I de grupo N inscrito por el importador de Seat en Francia. BMW ha comprado el 80% de las acciones de la firma Rover Cars, cuya propiedad era de British Aerospace. El 20% restante continua en propiedad de Honda.

Shuttel Eurotúnnel Durante el próximo mes de Marzo se inaugurarà el túnel bajo el Canal de La Mancha. La empresa constructora Shuttel Eurotúnnel es la encargada de transportar las mercancías en el tren lanzadera que unirà las Islas Britànicas con el Viejo Continente. Citroen complementarà los ZX con nuevas versiones Break que estaran en el mercado a partir de mediados de este aho. Dos motores de gasolina 1.4i, 1.6i y dos diesel 1.9D y 1.9 TD. La carrocería de cinco puertas es 19,5 cm. mas larga, consiguiendo asi un maletero con extraordinària capacidad. Su habitàculo es amplio y luminoso. el techo ha sido reforzado y en las suspensiones se mantiene el eje trasero de efecto direccional.B

^&.%mim£<m<%8®»,w°J% ssa * ? ^ats***»vs -w*m s *#•

habitàculo està muy bien insonorizado y las suspensiones permiten una muy buena estabilidad y un elevado confort. Todas las versiones llevan de sèrie dirección asistida y Air bag, siendo opcional el ABS (que sale de sèrie en el modelo V-6 RTI). Los p r e c i ó s o s c i l a n e n t r e los 2.250.000 ptas del modelo bàsico hasta los 3.355.000 ptas. para el modelo mas alto de la gama, el V6 RTI. Las opciones que ofrece Renault son pintura metalizada 40.500ptas.; Aire acondicionado 185.000 ptas.; ABS 168.000 ptas y cambio automàtico 214.000

ptas. •

EXCESO DE CARGA Influencia sobre la utilización del automóvil. i habitualmente conduce un automòbil, habrà experimentado alguna vez que cuando ha circulado con todas sus plazas ocupadas y cargado con su necesario equipaje, el automòbil acelera con menor ímpetu siéndole muy difícil alcanzar su punta de velocidad-y exigiendo mayor distancia de frenado para detenerlo. Todo ello, no lo dude, va acompahado de mayores desgastes en los diversos órganos mecànicos del vehículo (frenos, suspensiones, motor), elevando el consumo de gasolina en las peores circunstancias hasta en un 50%. por lo tanto, cuando prevea la necesidad de utilizar el coche en dichas condiciones seria muy importante para circular con total seguridad revisar el posible desgaste de frenos, suspensiones, etc..., así como niveles de agua del radiador, aceite, liquido de frenos..., todos ellos sometidos a mayores pérdidas en sus cualidades por el exceso de temperatura. •

>~ ï°ft'&<**- * * B i

TALLERS

PERECANAfo Reparació General d'automòbils

COMPRA-VENDA DE VEHICLES NOUS I USATS OFERTES PERMANENTS. CONSULTI'NS s 674 63 62 Sant Llorenç, 27 -SANT CUGAT DEL VALLES-

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

SERVEIS ADMINISTRATIUS

SIMÓN, S.L.

Ctra. Cerdanyola, 24-26 Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

MOTOR

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

ELS 4 CANTONS 3 3

Rover 220 turbo coupé El Rover deportivo con mejores

prestaciones

over tiene dos coupés de altas prestaciones dentro de su gama, ambos con la misma carrocería; sus motores son distintos. para el 216 16v. 1.6 Twin Carn 16v. 122 cv. y el 220 Turbo con el 2.0 turbo 200 cv. que posee unas prestaciones que dejaràn contentos a los mas exigentes. Su diserïo es muy deportivo con solo dos puertas, perfecto acabado, confort interior y completo equipamiento de sèrie que incluye dirección asistida, llantas de alación, volante regulable en altura, sistema de alarma ultrasónico e.incluso, techo acristalado desmontable que una vez retirado le da una apariencia de cabriolet, que todavía le resalta su exclusividad.B

FICHA TÈCNICA

HONDA VF 7SO

220 turbo coupé

Motor tetracilíndrico de cuatro tiempos refrigerado por agua. Diàmetro por carrera: 54 x 54,5 mm. Cilindrada total 124,8 ce. Relación de compresión: 14,5 a 1. Potencia màxima:34 cv. a 11500 rpm.B

TOYOTA

CITROEN AX 11 TRE Manco B-JX

450.000

CITROEN AX 11 TRE Azul metalizado B • KE

500.000

RENAULT 5 Azul metalizado B-DW

150.000

RENAULT 9 gris metalizado B-GL

250.000

JEEP

Viasa

JEEP

Any 88. B - JS

Wrangler Y-10LX

LANCIA

Y-lOFire

400.000

LAND ROVER Gasolina250.000 OPEL CORSA SWLNG 1.2 gris mel. B-GK

400.000

OPEL CORSA LS blanco B-HP

CONDICIONS ESPECIALS 9.5% INTERÈS SENSE ENTRADES

375.000

TALBOT HORIZON GTD

AUTO TALLER MORRAL 699 55 04 PEUGEOT 306 XT 1.8 A/A Any 93 B -OB (Procedent de Direcció l

FIAT LANCIA 589 09 91 SEATIB1ZA

Sport 1.2a.'

B-JC FIAT UNO B-LV

Turbo

FIAT UNO

45 S

B-LS FIAT UNO

60 S

B-LV FIATTIPO

I6v.

PEUGEOT 505 SV 3 Any 91 B MI. i Procedent de Direcció)

FINANC1ACIÓ FINS A 60 MESOS

PEUGEOT 309 GT A/A Any 89. B - JZ

SENSE ENTRADA

38.995.-

CHAQUETA DAINESA 30.000.-

CascoSHOEY (Kosinski)

AUTO COMARCA DEL VALLÈS SEAT 674 68 50 Seal Ibizal^GLX.B-8658 HH

46.000.-

A estrenar. Regalo de la matrícula

GolfGTI16V

B- 0505 JV

i seguro

FordFiesta

B-8530KN

DERBI Variant Sport E.S.

FordFiesta

B-5947 KY B-7535IU

•FZR600 B-KT

450.000 ptes.

•CBR 600 B-NF

800.000 ptes.

11.000 Kms.

35.000 Kms •FZRIOOOB-KJ

700.000 ptes.

•CBR 600 B-MD

KAWASAKI •ZZR600B-NZ

550.000 ptes.

650.000 ptes.

13.000 Kms.

16.000 Kms.

•TOM 850B-MY ....750.000 ptes.

•NX 650 NA-AB...400.000 ptes.

•KI0ORSI6v.(ABS)B-LD

4.000 Kms.

13.000 Kms.

l.lOO.OOOptes. 28.000Kms.

•XT600 B-MX

450.000 ptes.

3.000 Kms.

SUZUKI •DR800 T-AB

•XT600 B-JU

250.000ptes.

28.000 Kms.

500.000 ptes.

8.000 Kms. •GSX1100 RB-MM800.000 ptes.

HONDA •VFR 750 B-.MH 10.000 Kms.

BMW

850.000 ptes.

8.000 Kms. •GS500 B-LI 4.000 Kms.

375.000 ptes.

SUAUTO 674 78 48 Vendo Moto con sidecar Marca UraJ. 700 ce. Color negro475.000

DERBI GPR 75 Sport...289.000.-

B-5641 [W

Alfa 33

MOTOR

MOTO 77 Sant Cugat 6741759

Citroen BXGTI

140.000-A estrenar DERBI Variant BOX...160.000.A estrenar. Obsequi Candado Piton

PERE CANALS 674 63 62

PEUGEOT 309 GT Any 87

Seat Panda Vermell

B-IM

Lancia HPE 2.000

B-D.\

PEUGEOT 309 Automàtic .A/A

AulobianchïAlI2

B-EW

Any 89 B -KU

FordFiesta

B-FW

PEUGEOT 205 XLD Diesel

Renault R.S

B-DX

Anv 89. B JZ

CHAQUETEDAINESE

(Gorotex)

PEUGEOT 405 SRI Any 88 B - JN [amb extres)

85.000.-

lGoretex)Comp

B-FW

FORD FIESTA XR2 blanco B-GT

525.000.-

Paraninos

RENAULT 11 GTL Any 83

B-LC

17.000 Km-BLW

BETA50cc.Mini-Triall992

B-EH

B-MN LANCIA B-LV

MOTOGINES 5894207 YAMAHA Súper Tenere 750 ce.

89. B -KW FORD FIESTA 1.3 Any 80

B-DC

4200 6.6 s. 0-100Km./h. 9.3 I./100 Km. 350 I. 875 3.982.500

Rambla del Celler, 95 esq. P9. Torreblanca

OPEL KADETT 1.8 I3p. Any

B-LD

discos

Tel .675 4 2 0 3 Fax. 5 8 9 48 0 2

PEUGEOT 205 XRD (Diesel) Land Cruiser Extras

traseros Longitud Aceleración Consumo medio Volúmen maletero Peso Precio final

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

B O R S A DEL B-LD

4cil. turbo 2.000 ce. 200 cv. a 6500 r.p.m. 240 Km./h. discos (op. ABS)

S E G U RO S

Al igual que el resto de la moto, Honda ha creado un cuadro de instrumentos bien realizado. En él se encuentran todos los indicadores necesarios para conocer el buen funcionamiento de la moto .(Motor 16) •

T.SANCHEZ 6994879

Motor Cilindrada Potencia max Velocidad màxima Frenos delanteros

B-HM

MOTO TRÀFIC Sant Cugat 674 07 73 YAMAHA •Divcrsión B-MU .575.000ptes. 7.000 Kms

Se vende este "FDRMÜLA LJBRE1 160 cv. 255 KmJh. 1.2OO.0OO.-ptas. INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

CINEMA-RADIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

"RANKING" DE LES PEL·LÍCULES DE V Í D E O S MÉS LLOGADES 1 - Súper Mario Bros 2- Jennifer-8 3- Made in America 4- Tortugas Ninja III 5- Stalingrado 6- La asesina 7- La chica del ganster 8- Aguilas de acero III 9- La fuerza del viento 10- Una Navidad con Mickey

vídeo -club sant cugat SALA1 Mrs. Doubtfire

Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49 Sant Cugat

Horaris: 16.30,19.30,22.30

"El Gall del Monestir"

Revista d'informació despertador, noticies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia. De09.30h.oi3h. "Dies de Ràdio" El Magazine Del3h.al3.30h. "Sant Cugat Avui" L'irtformatïu. Del3.30h.nl4h. "La tertúlia" (Repetició) Del4hal5h. 'La gramola" Les cantons de lo teva vida De 15h. D 19h. "Vol de tarda" [I ploer de Sa musica i res més. De 19h a 21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.n21.20h. Tesportiu" 10 minuts omb tot l'esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis 1 estels" Música sobre eh clàssics.

RÀDIO SANT CUGAT

Programació de nit Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai enlrevistnbles. Dimarts. "L'estafeta" Un espai de lectura de cartes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Dissabte: -Ü.OOh. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" -11 .OCh. "Això és pot salvar" -12.00H. "L'eslafeta" -13.00h." Avant-Matx" -H.OOh. "Unpeni de món" -1 S.OOh. "Súper DJ"' -lB.OOh. "Marató" -23.00h. "Et sona?" Diumenge: -B.OOh. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics' (Racó deia poesia, Sardanes, Lo sarsuela, La música de sempre) -14 "Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ"-1 B.OOh. " No m'agraden els dilluns -21.00h. "Esports en marxa" -22.30h." Històries"

SALA 2

Comentari de cinema

Mr. Jones

Transvestit, transvestit

Richard Gere es un manac depressiu que alerna momerts de gran eufóna a ~ o *cies deoressions. Lena Olm es la psiqu atra que ei tracta. Dirigeix M v~ c igç s. l'autc de ' Asuntos sucós L unes tormentcsc (Majors de 18 anys)

Horaris: 16.15, 18.25,20.35,22.45

SALA 3 Elegidos para ei triunfo (Apta)

Horaris: 16.25,18.30, 20.30, 22.35

SALA 4 Como ser infeliz y disfrutarlo ;

De07ho 9.30h.

Programació cap de setmana

J'JI.I p'olagon :zaad per RcDin W íiams qi. aquest cou •epresc'itè j n p a s c D C s i n ç j a r ei d ..na'avia ^ o l m a - s c s a (Apta)

WK.JOM S

DIVENDRES, 11 FEBRER 1994

i .i-: C :i'n.. ••••--' ' '. r . n m;:-• e " e i n e r t c . acaptLíi'J.: •:•• ".-/cl .a i . ' . : , -."in • !•' :~. ::;i. v C'^'-eclia soore les VICISS t J •••• i V . T , d.,na : •.•• -. .ela de "" i>a->a edat (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.45,18.35, 20.30, 22.45

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI Mercat Torreblanca P. 1-5 Mercat Pere San P. 120 Tel. 67513 89 Tel. 58914 48

Sant Cugat del Vallès

Sra. Doubtfire. papa de por vida Títol original: Mrs. Diiiihijire Director: Chris Columhus. Producció: Marsh LI Garcés Williams. Robin Williams i Mark RadclitTe. (iuió: Rain.lv Mayem Sitiger i Leslie Dixon. segons una novel.la original d'Anne bine. Fotografia: Donald McAlpine Música: Howard Shore. Intèrprets: Rohin Williams. Sally Ficld. Pierce BrosiiLin. ILtrvev i-iei'siein. Robert Prosky. Xavier Borràs \ Ics capelletes de Hollywood se sol dir que quan una dona vol aconseguir l'Oscar a la millor actriu cciva un paper dc prostituïa, i quan un home \ o ! aconseguir l'Oscar Ltl millor actor cerca un paper dc dona (encara que els pLiper-- d'alcohòlic o dc mintisvàlid iLimhé fan cl l'etl. I ,'aeior transvestit te un mei'il afegit: és un recurs còmic gairebé infal·lible. Per iiixo son incomptables oU actors que s'han posat la perruca. Ics miiics i les pesianyes poslisses per fer gràcia en panialla: Bustor Kealon, Charles C'haplin. C'acy Ciranl, Tony Cuiíis. Jack I emmon, Je.in-Paul Belmondo. Diisiin Holïmann, Kuit Russcll... fins i lot nu de lan mascle com Buit Lancaster ho ha fel. no un. sinó dos cops. lis menys freqüent el t r u n s v e s t i s m e a m b finalitat dramàtica, però també s'hi dóna: recordem a John Lone a M iiuíterfly o a José l.uis López Vií/cjuez a Mi querida svíiorita. per posar dos exemples. 1 per què no? al eapd;i\all el transvestisme és una antiga tradició) teatral, practicada habitualment tant per la companya ihc (ÏU>IH . que dirigí William ShakespeLirc, com pel tradicional teatre Kahuki japonès. Robin Williams és un més que noUible actor, amb una veta histriònica i pallassa que el la particularment adequat per a la comèdia. Resulta evident que ha escollit el paper de senyora Doubtfire amb els ulls posats en l'Oscar. LI film es touilment seu: va tenir llibertat absoluta per improvisar, modificar i tlns i tot canviar cl final. LI film no té més virtut que servir de vehicle per al lluïment inierpretativo-

còmic dc Williams, que també és el productor executiu, junt amb la seva muller. Ris altres actors serveixen per poc menys que per donar-li els peus. i ni cl guió ni la direcció del mediocre Chris Columbus tenen més funció que fer de basc sustentadora perquè Williams, sota quilos i quilos de maquillatge i làtex, ofereixi un recital de les seves habilitats interpretatives. Llàstima veure'l doblat, perquè el principal puntal dc aquestes habilitats seves és la seva camalcònica, torrencial veu. que aquí, inevitablement. ens és escamotejada. I l'actor que el dobla ho fa molt bé. però no tant. Cap altre punt d'interès no hi cerqueu en el film. perquè no en trobareu. Lora d'una excel·lent tasca dc l'equip de maquillatge, és

clar. •

DIVENDRES, 11 F E B R E R 1 9 9 4

PASSATEMPS

ELS 4 CANTONS

3 5

MOTS ENCREUATS

HORÒSCOP

Per Jordi Alins

Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) / y t Les coses s'espatllen, aquests dies f j són favorables per a grips i refredats. Vés en compte, no surtis a les nits, que el millor és una bossa d'aigua calenta, i al llit ben tapadet.

BALANÇA (22-9/22-10) {* El teu cor pot donar-te sorpreses ™^™ impensades, vés i llença't a l'aventura, que ningú no pot abastar la fruita millor si no puja a l'arbre. No tinguis por i llença-t'hi.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ Sembla que tinguis un forat a les ^ ^ j butxaques, i els diners se t'escapoleixen de les mans sense saber com. Vés en compte, vigila el que fas i sobretot vigila el que menges.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) Les coses rutllen bé i tot pot ser m l l i t m iH° r a m ' 5 una mica d'esforç per • I " part teva. Mira de seguir en aquesta línia, que l'èxit està assegurat per als teus afers, sobretot si són creatius.

BESSONS (21-5/21-6) ^ M A poc a poc les coses sembla que 11 milloren, però la dualitat del teu signe pot fer que facis un mal pas quan vulguis arranjar les coses. Pensa que tot té dos cantons: un de bo i un de dolent.

SAGITARI (22-11/20-12) • Mira que els núvols de tempesta m T^ comencen a envoltar el teu esperit, cerca un bon parallamps, un refugi còmode, un sofà ben tou i un bon llibre, i deixa que passi la tempesta.

CRANC (22-6/22-7) Assegura cada passa abans W A d'avançar, aviat tindràs sorpreses ^mr i totes no seran bones. N'hi hauran d'agradables i no tan agradables, però la vida és així i no es pot evitar.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Et crida el món de la imatge, que j^S pot ser un bon camí per a tu. Mira ^ que la teva feina estigui relacionada amb aquest món i tot t'anirà molt més bé, pensa que allà hi ha el teu destí.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ Lliga bé la corda si no vols que el Q I vaixell se t'escapi, assegura abans » les coses que tens fetes i no t'embranquis en fer-ne una de nova sense deixar al teu darrera les coses lligades i ben lligades.

AQUARI (20-1/18-2) Vigila els teus afers del cor, no ^ ^ sempre és bo ser l'únic que té raó. Mira que la raó es pot repartir i mai és un de sol el que guanya una batalla, sinó que la majoria perd.

VERGE (23-8/21-9) M a La lluna afavoreix el teu signe, I i V vés en compte i veuràs com les coses s'arrangen i surten bé. Aquest és un bon temps per a començar de bell nou la teva aventura.

PEIXOS (19-2/20-3) • » El no actual no és el mateix que T T ser un immobilista, deixa que les coses vagin al seu aire i no posis obstacles inútils als esdeveniments futurs, que per més que tu t'hi esforcis, les coses passaran com estan escrites.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 11

Horitzontals .- 1. Femení, persona que prepara un equip.- 2. El nom d'un emperador romà. Al revés, individu que s'apropia d'una nau- 3. Fenomen meteorològic propi de l'estiu. La tretzena lletra de l'alfabet català.- 4. Tomar a posar en funcionament una cosa espatllada. Al revés, la quarta part d'una pesseta.- 5. Espais celests. Nota musical. En números romans, mitja centena. Uetra que pot representar dos fonemes vocàlics.- 6. Consonant bilabial. Consonants sonores. Al revés, Làmina d'acer recoberta d'estany.- 7. Ingredient vegetal de bon gust i de mal alè. Vocal oberta. Determinat possessiu femení. Article contracte.- 8. Negació. Consonants oclusives. Posa fora de la vista.- 9. Acolorir. Al revés, part d'una extremitat superior- 10. Primera lletra de l'abecedari. El nom d'un metall procedent del ferro. De forma corbada-11. Esdevenir un altre cop amics. Verticals - 1 . Ensopegar- 2. El nom d'un arbust de la família de les ericàcies. Al revés, terminació usada en química orgànica. Abreviatura d'est- 3. Tribulació. Al revés, és necessari- 4. Al revés, acció de granar els cereals. Siltabesrepetides que designen el nom d'un fruit.- 5. Al cinquena lletra de l'abecedari Abreviatura d'ascensió recta. Adquireix coneixements- 6. Felicitació de Nadal. Un tros de circumferència.- 7. Deixar algú sense esma. Vocal tancada- 8. Abreviatura del deca. Al revés, interjecció que deixa entreveure un mal presagi. Consonants alveolars i sonores- 9. Òrgan de l'oïda. Al revés, el nom de la novena lletra de l'alfabet grec-10. Una de les característiques d'una estrofa. Individu de la dinastia egípcia durant l'època hel lenfstica.-11. Enginyer tècnic.

D_v_nt d _ t_ m'_st_c, _ t_t, d m'h_ v r_s, _ q s_ s_mpr _ l_ p_nt_ d'_n _scr_t T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF

s v_lt_ s m tr_b_r_s

SOLUCIONS

Repetició a les 10.00 - 1 4 . 0 0 - 21.00 - 24.00 tots els dies de la setmana Servei Tècnic. Antenex. Sr. Rabassa 5 8 9 2 2 4 7

a: v i 1 ò4ï o -i

« i

3 ala V' • v a v i a o 1 oS

H 3

o|o

Aquest divendres a les 21 hores l'informatiu en directe

v ójv w V D 1 VM V x 'I TJV íl Ni TTa O V a v q a v a Va V alvlM a

d V

I H

1 1 3

x|¥ a a O a x

8 T vpn> iífa]a X

i ey/a// e/ :oionios

1[ V

•a

X ü V

ENDEVINALLA •»uos8 un,p eiund B| B sejeqoj| we aidiuas isenb \ 'sBjnaA iq.uu SSJIOA sanp 'jo} e 'ouse.w nj ap JUBAEQ

3 N

a o N a 1U16 I i 9 í > f t

COPISTERIA PROFESSIONAL FOTOCOPIES COLOR ADUES CARES REPRODUCCIÓ DE PLANELLS DIAZO FOTOCOPIA

iPROBLEMfíS DE HÜMEDfïD?

LA SOLUCION

ENQUADERNACIONS

Can Matas, 8 baixos Tel. 675 36 53 -SANT CUGAT DEL VALLÈS Pere Esmendía, 23 Tel. 697 50 05 -RUBÍ

CANONET ESPIRAL TERMOENCOLAT

MATERIAL D'OFICINA COMERCIAL I TÈCNICA

2 0 % de descuento

El cinquè cantó PICARSE

Agnès Trias, quan Fart és impuls

IVrc Pich Rosell ormalment. quan c o n t e m p l e m una obra d'art, en quantifiquem els continguts estètics; analitzem elements com el color, la textura, la lluminositat o els materials amb què està realitzada. Rarament pensem en les motivacions "immaterials" que varen fer possible que l'artista s'expressés mitjançant l'obra d'art. Per a comprendre la trajectòria artística i pedagògica d'Agnès Trias, persona que treballa de pur sentiment, cal comprendre la relació de l'obra d'art i el que la realitza o dels sentiments i impulsos que fan possible el treball de l'artista. Inspirada en els corrents de pensament de principis del nostre segle, que utilitzaven l'art com un mitjà terapèutic, la impulsa a col·laborar amb el Centre d'Estudis del Nen. de Sabadell, per ajudar per mitjà de l'art, nens i nenes amb problemes a l'escola. També col·labora amb un equip de teràpia, realitzant cursos a l'Escola d'Estiu Rosa Sensat i a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, sobre la possibilitat de les tècniques d'expressió. La cultura coneguda com a popular, amb els seus aspectes lúdics, ha estat una font d'interès constant per Agnès: conjuntament amb Xavier Jansana. va realitzar un recull exhaustiu de tots els animals i personatges de la tradició popular que tenen contacte amb el foc, i com si hagués extret l'energia dels dracs, va esdevenir l'any 1980 la inspiradora del nom i de la festa del "Correfoc" de Barcelona.

Per Víctor M. Morera

Va crear un taller conegut amb el suggerent nom de "El Somni", on dóna vida a gegants, titelles, capgrossos i personatges màgics. D'aquesta etapa surt un llibre titulat "Els nostres gegants de Montmeló", que recull el treball de realització dels gegants d'aquesta població, on hi col·laboren tots els artesans del poble. Des de fa uns anys, realitza seminaris de formació de plàstica per a professors d'EGB, a càrrec de la Universitat Autònoma; les seves classes, mancades de les receptes tradicionals que s'utilitzen per a ensenyar plàstica, esdevenen per al mestre un seminari no per aprendre, sinó per a comprendre, que la matèria de plàstica és de les poques oportunitats que té l'alumne per a mostrar-se com sent i pensa: de tota aquesta experiència pedagògica, està preparant un llibre. Fa deu anys va arribar a Sant Cugat i treballà al "Triangle"; properament col·laborà amb el grup "Cepa", inspiradors de la recollida selectiva de deixalles de la nostra ciutat, la seva tasca constarà en realitzar tallers a les escoles, per a informar de com reciclar el paper sobrer i realitzar-ne de nou o per a fer escultures del mateix material. El dia vint-i-sis de febrer, podem trobar Agnès Trias al Casal de Cultura de Valldoreix, on realitzarà un curs amb M. Barmentlo i M. Cabeza, anomenat "Despertar el cos", on interrelacionarà l'expressió corporal amb l'expressió artística, amb l'objectiu d'explorar les possibilitats creatives que tenim tots; també posa en marxa un taller per a nens i nenes amb mancances, per a descobrir llurs propis recursos. •

no de los temas que menos me gusta reílejar en esta columna es el de la lacra social de la droga. No lo hago. porqué pienso que en realidad estoy haciendo un favor a quien la vende, quién la distribuye y a quien la consume. Siempre he pensado que si los medios de comunicación hiciéramos menos propaganda a los asesinos de E.T.A.. estos malarian menos. Por esa razon es por la que me auto-repnmo a la hora de hablar de "pincharse" "esnifarse" o "colocaiv" con pastillas. Qui/i la columna de esta semana sea la excepción que confirma la regla, però es que la experiència vívida justamente ayer merece que la dediquenios esta humilde \ección. No por nada. es por ver si alguier. le "mete mano" ai tema de una "punetera" ve/. La pasada semana mi hija llegaba llorando a casa. realmente. debò reeonocer que me encuentro ante una persona de once anos recién cumplidos y extremadament sensible. però pese a esta apreciacton. resultaba difícil i.ontener sus làgiimas. Caando pasó la eufòria de los primeros dic/ "iinulos llegaba la explicación. entrecortada. infantil. con pocas palabras \ por todas esas ra/ones. exacta, fiable y cruel. "Cuando volvía del cole en los ferrocarriles me he sentado como siempre cerca de la puerta. Entonces. euando he mirado a mi lado, un sefior joven estaba atandose una goma al brazo, muy fuerte. Después ha sacado de una bolsa de patatas fritas una "inyección" se la ha elavado en el brazo y me he asustado mucho porqué todo el "tubo" se ha llenado de sangre. Una seflora que estaba sentada dtlante nuestro le ha dicho que aquello era una bestiada y el senor le contesto que no se metiera con él. Yo me he levantado del asiento y me he sentado en otra silla porqué me daba mania la sangre". Creo que no es necesario traducir al lenguaje de adulto el comentario de la nina. No pienso perder el tiempo en criticar la actuación del "yonqui" en cuestión. Ni tan siquiera es necesario aquí plantearse la problemàtica de la droga en nuestro país. La lacra social, funciona y demasiada gente està ya "enganchada" a la coca. la heroina. el hachís o el èxtasis. Mi preocupación, mi única preocupación, es preguntarle a las autoridades civiles o policiales, públicas o privadas que controlan. los Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya, que hacían ayer Jueves 9 de Febrero de 1994, a las Ix13 horas. Donde estaba el revisor? Ese senyor que ademàs de perseguir al que se cuela sin pagar tiene que estar para algo mas. Dónde estaban esos brillantísimos guardas de seguridad que se pasan todo el dia subiendo y bajando en estaciones de tren. sin otra obligación que la de defender a los pasajeros ante cualquier desalmado. Lo cierto, es que de este hecho he podido contastar que no es la primera vez que pasa. Al parecer està proliferando la pràctica de "meterse un chute" cómodo en un vagón de cualquier tren, encubiertos por la mejor cobertura que este tipo de gente puede tenen el acto en un lugar publico. Ojalà erradicàramos defmitivamente la droga en nuestro país. però mientras este hecho no sea posible. habria que exigir a los drogadictos que se preparen, se pinchen y se relajen en su casa. Los que somos normales se lo agradeceríamos.

divendres 18 de febrer

Ca r na v a

a partir de les 23,30 h.

'•••

es pot repetirfà. ''Çfrjgl

Premis

In 300.000 2n. 150.000

OtitCïïdk?

ptes ptes.

3r. 100.000 ptes. i regals fins a l .000.000

t. : ptes.

Rius I Taulet, 120

El 93 un grup dé Sant Cugat va IM