Diari de Sant Cugat 046 by Premsa Local Sant Cugat

PERIÒDIC Any II. N9 46

INDEPENDENT

D'OPINIÓ,

INFORMACIÓ I SERVEIS Divendres 22 d'abril de 1994

Sant Jordi, una Valldoreix aprovarà dijous data recordada un pressupost de En la diada de Sant Jordi de 1978 es va posar 1.100 milions una senyera en el MonesL'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix aprovarà, gairebé amb tota seguretat el proper dijous, un pressupost de prop de 1.100 milions de pessetes per a aquests any. Fonts pròximes a L'EMD han indicat que gairebé la meitat del pressupost es destinarà a inversions. D'aquesta manera, gairebé 600 milions s'invertiran en la urbanització i enllumenat de carrers així com en el condicionament dels Casals i de les zones esportives.

tir que encara avui és recordada per molts ciutadans per la magnitud dels fets, sobretot tenint en compte els moments polítics que el país vivia. La senyera va ser col·locada per un grup de joves amb esperit de muntanyenc més que no pas polític. Setze anys després els "joves atrevits" expliquen l'aventura que va suposar col·locar aquella senyera.

Pàgina 18

Pàgina 3

I f

Ple ordinari del mes d'abril a l'Ajuntament de Sant Cugat Pàgs4

S'inaugura oficialment el Parc Central de Sant DomènecEl Colomer Pàg centrals SUMARI

# Especial Sant Jordi amb selecció de llibres de santcugatencs i entrevista amb Baltasar Porcel P À G s . 3 1 , 3 2 i 33

N RUBÍ

•HMyv%^\

a3minutc>s de la estackin F C C .

Preciós apai•tir de

Í5iw S ^ R ^

^lO%fc>

Financi

11.000.000.-

ARTUR

ación personaHzada

IMMOBILIÀRIA j 1 ^^"^É^^w • * V w k » cl. Pitàgores, 5 Escala A entrs. 4*

1 «HL .-

(D 5 8 8 5 7 0 8 FAX. 588 56 96 RUBÍ

SANT

CUGAT

DEL

VALLÈS

Preu. 1 0 0 Pies.

SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

POLICLINIC

Tendència per al cap de setmana

TORREBLANCA b

A N

Li U là A

els i n f o r m a d e les

Farmàcies deTorn Del M O R A 1

D O M E N F

Divendres

2 2 al

Dissabte

^ Dimecres

29-04-94

Diumenge

23 I 24

C Sant Magí, 50 H Tel. 674 33 53

Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

Dijous

N s

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

;27 K T

FtW. del Celler, 97 ° Tel. 674 77 49

S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Dilluns

I E R

Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

Dimarts

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Divendres

Els dissabtes tot el dia i diumenges al

matí, també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -

Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Pg. Baixador, 7 8 - T e l . 674 23 72

X I

REFRANYER CATALÀ del ibre _ v»í "

I.-I S-WT Cl (. VI • MIRA-SOL • MAS JANER Dt·sdt'MxS.lxNKK la «'ti'.dj IXi.l -117 l Oh i als lli minul·. de ..i.L !s i.i'ni-1L-> -2 ^l'h I -.niu se-u-i f.-.j!il/ae I seu reeorregut a IVsu. " ü c l (II de sani Caçat Dissabte» i festius U Sortida IC li: MK ;nl·i uK FI nunuls de cada hora l'iris ,es 22.1(16 L'últim sersei 'inaal.'a : seu re.nrree.ut a lestaetn de F (i C de Sant Cugat. Sortides des de AV. ALFONS SALA feiners excepte dissabtes. la S.Ttida ' i ; i | oTSoh i a!s 51! tninius deeada hora fins les

Joan

Amades

Quedar-se a la lluna de València

21 ^ í-, Dissabtes i festius 1 a Sortida 1í? 51) - 08 50h. i als 50 mintus de eada hora fins ies : 1.50 h RKCORREGl T: Mas Janer, Esuctü M :,:„•• l'I Cantade-ia I-.staei.i V (.usat, Mcrca! Tem Blanca. CAP. AM-- Si a (Vi Cadena. Istae e- M.:a -oi. Mas Janer

Defraudar-se un projecte, no assolir un desig, no obtenir una cosa esperada

L- 2 M ( L I IRBÀ DE SANT CIGAT Des de SANT DOMÈNEC la sortida: 06.16 - 06 46ti. i als 1614* mmtus de eada hi ira fins els 22.1 Ni. Dissabtes i festius, la. Sortida INlh • i'l 46h i ais ld : 46 mmtus de cada hora fins les 22 lòh. Sortides des de SANT FRANCESC Feiners excepte dissabtes la. S.iniJa llri 2* Itfo.sh i a! s 2 31 \3 mintus de cada hora fins les 22.2.* Dissabtes i festius la. Sortida: 0M.2? • I» 5'h i als 2? 15? rnin:us de cada hora fins ic* 22.2;h Sortides des de l.'LST ACFO FGC Feiners excepte dissabtes, la. Sonada 1)6 05 ' tes ^ h i aK :is i ís mintus de cada hora fins les 22 sSh Dissabtes i fesitus I a Sonda IN.1)5 • m 55h. i als 05 i .15 mintus de cada hora tiris les 22 !5h RFCORREGl'T: Sant Domènec. IXI' Sant Fra-cesi. PI ' ell Me-.al Fíre Blanca. Monestir. F.slaoó ll< t'..io'iii-.sar,·U·-ie;ie,

Li són atrbuïts diversos orígens. Vora la ciutat de València hi ha una platja en forma de mitja lluna, coneguda popularment per la Lluna. Llavors de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume, els sarraïns fugitius es concentraven en aquesta platja i d'allí embarcaren cap a l'Àfrica. Les naus de què disposaven no bastaren per a embarcar a tothom, i en quedaren una gran part esperant el retorn de les naus en un segon viatge. Mentre esperaven, els cristians fanàtics els van assassinar. Hom també diu que part de fora de les muralles de València hi havia un hostal! anomenat de la Lluna, on s'havien de quedar a pernoctar els qui arribaven a la ciutat quan els portals ja eren tancats. Hom també diu que la tal lluna no era un hostal, sinó una plaça en forma de mitja lluna que hi havia davant del portal dels Serrans, on havien de romandre al ras, esperant que l'obrissin, els que arribaven a la ciutat quan ja era tancat. També s'ha dit que aqueixa lluna és el golf de València o de Sant Vicens, que té forma de mitja lluna, que antigament era així anomenat, on la navegació és difícil i hi quedaven moltes naus. La dita és coneguda per tota la Mediterrània i és molt possible que tingui origen mariner.

SANT Cl CxT - LA HORRSTA - LES PLANES Des de F. COLOM Sortides Cada nora i mitja la .. tttda 'i -'i- aalnDisvibiesilesttusjlesMlDhi I In-asor-la 2' ;l h ili-ss.ihiesilestiusaks2l.s0hl. Dt-sdtTFSTxClO sv.mdes Caüa hora i uniu. la „,rtda

' 2;ill mal

Ulssariies IcstlUs ... .es S.50 hi.

'. li m.isi ni.i,- :: :>•'•• i''s,. : l·icsiv.i.,- jk-s 22 2t>h. RFCOKRKI.l 1:11 ol·if 1 .• Floresta I' Centre. Mercat. CAP Xlton-s.,|.. I-.-.,.. , PI ( anlre l.al ; l.,-esla. F Colom

A-.l SANT Cl'GAT • Rl Bl - TERRASSA De dilluns a disendres la sortida ales 5 4lt-6 25h. i als 25 minuts de Latiu hora fins '.es 22 2;h Sort.des addiciotiais oioniés capaTerrassji: h " h 7.5Sh i' « h |i|,s.ihles. diumenses i l'estius la sortida: 6.25 i a's 2< r -i:.is,.le.adahorit"insles 22 25h. \-.> SANI Cl 'GAI'- BARCELONA De dl! ans a diuïidrcs '..i sortida a les 5.15-5 41 Hi. l als 40 minuts de .adahora 'nis l'alluna sortida a les 22.10 Sortides addicionals fins i ei -.ansol.! ales 22 4l.h i 2sh. Dissabtes la. sor.ida 5 15-sii<> i'l- i ah lo muní:-d; cada hora lins l'ultima sortida a-es 22 lor Sor'.ula addion-a! luis C.-rdair.ola 2 ; h Diumenges i festius 'a sor ;H:,I .I les " :nb • al- [:l 111111110 de cada nora tins l'ultur.a sortida a e22 l·lli Sortida acídaieiia. l:-:sCetJain.ilaales25h. DF BARI KLONxA SANT Cl G \ T : De dilluns a divendres !., si-ilida ; -t'l' : als h i - s minuts de cada '-.ora :ïns l'ultima soitioa .: i-21-sii Sor.da'insCe-dat'M'la ales 22'.5h Dissabtes !a si.ni,1a ^ 4S 1 ais '- -:.n..:s .le .a.la hola l'ois i'uKillta sortida j les 2! 45 l·iaineni.·es icsino L sortida .1 les 0 4>h 1 ah -5 minttis Je cada

Temps inestable per al cap de j, setmana causat per l'increment de núvols que portaran ruixats a les /ones de l'interior. Previsible augment de les temperatures que poden produir fenòmens tempestuosos a la tarda. Diumenge canvi de temps provocat per l'entrada d'aires de ponent. Infurimn

u'i fat iliuula

Me;e{>rtil<ií!Ír Í/C

pel

Centre

Cuíalutna

PERRUQUERIA SALÓ D'ESTÈTICA

Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - C u r e s POLICLINIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88 Horari Autobusos

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

}jt)/uTJü3oj düiíU-SS 5 TJ3TJ3 Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SKRVEIS Altinlüirii·iit Ambulatori Les Planes - Bombers Bdlaterra - Bombers Generalitat • Bombers Rubí -C.A.P - C A P Urgències - Casa de Cultura - Casal Valldoreix - Catalana de Gas - Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mtra-Sol - Cinemes Sani Cugat iReservesi.. • Correus - Creu Roja Sant Cucal - Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Hnl. Municipal Descentralitzada.. -KNHERiRubíl -FL.C.S.A -F.F.C.C - Funerària -Grua -G. Civil (Mira-soli -Hisenda -Jutjat - Oficina Municipal La Floresta - Parròquia Sant Pere Octavià - Parròquia Les Planes Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix - Cuerpo Nacional de Policia -Lrgències - Policia Municipal - Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal (Valldoreix) - Comissaria de Policia - Taxis tparada! -Radio Taxi -Repsol-Butà - Sant Cugat Comerç

.. 589 22 88 . .675 51 05 . 6 9 2 8(180 085 .699 80 80 ...5891122 ...5894455 .5891382 . 6 7 4 4 5 99 . 7 2 5 2944 .5890847 .6755105 .5892018 ...5890941 .6747096 . 6 7 4 1 2 34 .674 24 59 ...6747615 ...6742719 .6991892 ...58912 26 6741934 6740525 6743371 67423 79 5891155 6746696 5890847 674 1163 2047503 6740569 675 40 55 674 78 58 091 092 _ 092 9 0 8 7 9 5 1 25 674 7612 67409 97 5894422 6741580 6740322

-SAURí Aigües!

589 00 21

-Valldoreix l parada i

67411 II

IT11.S - Aiiües La Floresta 67420 89 -AÀPPiVVMira-sol 674 2018 •AAVVVeree Carme Mira-SoI 6741003 - AAV V Saní Joan Mira-SoI 674 7 1 0 3 - AAPPi VV Valldoreix 674 21 97 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21 05 - AAPP i VV Can Majo Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA.VV Aiguallonsa La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.llCitaprèviai 589 3 0 8 0 -Greenpeace |91) 54347 04 - H. General de Catalunya 589 12 12 - H.Vall d'Hebron 427 2000 FLSant Joan de Déu 20340 00 -Unitat Coronària 24810 40 -Tel. de l'Esperança 4144848 - lnf. Carreteres 2042247 -Inf. Aeroport 478 50 00 - l n f RENFE 4900202 - l n f Port 318 87 50 -OMIC 589 31 88 - Policlínic Torreblanca 589 IS 88 -PROML'SA 589 17 32 ENTITATS -ASD1 - Arxiu Gavin - Casal d'Avis S.C -Llar d'Avis Parròquia

675 35 03 674 2570 58916 38 5890598

- Club Muntanvenc

674 53 96

-Coral La Unió - Esbart Sant Cugat -El Tot Sant Cugat -GrupSup. Immierants

674 10 06 675 26 52 6748661 67493 14

- Ràdio.Sant Cucat - Televisió Sant Cueal -Els 4 Cantons

67559 59 589 04 38 58914 01

»,. .».,o 5 8 9 44 22 SANT 674 92 12 C U G A T

SERVEI DIA I NIT -servei de Gruo-

I VALLDOREIX

Cobrament anb Targetes de Crèdit i Telelot

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 17

hora l-nsi'"'!.!!!.-. sortida l l e s 2 i 4-h

• ELECTRICITAT • AIGUA • GAS

MIQUEL RAMS

• AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. 6 -SANT CUGAT- Pels. 6 7 4 8 0 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

-ET

674 95 84 - 674 9612

CASAS PARTKULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION Ctra. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

PRIMERA PLANA

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS

Setze anys de la primera onejada de la senyera al Monestir

La nova llei d'incendis Una diada de Sant Jordi per al record atorga als bombers funcions de policia Montse Sant

Era la diada de Sant Jordi i en el Monestir es preparava celebrar l'aplec de Sardanes. Això era l'any 1978. Els santcugatencs més matiners van veure amb certa sorpresa com una immensa senyera voleiava per sobre la teulada del Monestir, des del campanar fins al cimbori. Algú podia pensar que havia estat un grupet de "delinqüents" que durant la nit havien escalat el Monestir per tal de celebrar, d'aquesta manera, la festa tot col·locant la senyera. En Vicenç Soto, muntanyenc de tota la vida, va ser el director de l'escamot d'afeccionats a l'escalada, tots socis del C.M.S.C, autors del fet. Vicenç Soto diu "Eren uns anys en què es restaurava la democràcia, poc a poc. Semblava que les coses començaven a rutllar. Els catalans, que durant tans anys havien patit la persecusió i privació dels seus signes, començaven a exterioritzar-los cada cop més. Nosaltres no érem pas polítics però, teníem il·lusió i ens agradava la idea de posar una senyera tan gran en un lloc tan simbòlic com el nostre Monestir. Feia poc havíem tornat del Perú, de fer escalada, en total deu o dotze. De seguida s'hi van afegir d'altres; Manel Garrell, Joan Farrés, Rovira, en Navarro, en Barberà i els germans Pros.

A les dotze de la nit tots al Monestir "La majoria vam sopar plegats i ens vam trobar amb els altres a les dotze de la nit. La veritat és que no vam pujar fent escalada, com molts es pensen. Ens malfiàvem de l'estat de les parets i vam entrar per una petita finestra del claustre, després per una trampella que hi havia a les golfes, al sostre del Monestir, on hi una portella que dóna al campanar".

Redacció Segons la nova llei els bombers tindran status de policies en el desenvolupament de les seves tasques. Amb aquesta llei la Generalitat pot cobrar als ciutatans el cost del serveis de salvament i protec-

Amb escales de pintor fins al cimbori Unes escales de pintor, deixades per en Barberà van servir per arribar de la taulada del Monestir fins al cimbori. Vicenç Soto i en Josep Pros no es cansen d'explicar anècdotes d'aquella nit, "un parell de nosaltres, des de baix, vigilava que ningú no ens veiés i dirigien l'operació. Teníem un aparell de "walkis" per comunicar-nos". També cal dir que vam pagar la novatada, perquè es van oblidar de fer uns forats a la senyera i al migdia la força del vent la va fer caure. Per sort es va trencar per una punta arran del campanar. A migdia van haver de recórrrer a Mossèn Juli per pujar i arreglarla. Aquesta va ser la circumstància que els va descobrir. "Mossèn Juli, ens va reunir a tots a la sacristia, per fer-nos una estirada d'orelles. Semblava

ungall de panses, primer va cridar molt, però quan li vàrem assegurar que durant la nit no havíem entrat per l'església va deixar-nos fer i vam poder arreglar la senyera tornant a pujar al campanar.

ció del cos de bombers. En el cas d'ajuntaments aquestes previsions han estat ajornades per acord parlamentari. Segons els sindicats aquesta llei afavorirà que els bombers puguin fer la seva tasca amb més efectivitat. •

Obert el període de preinscripció a les escoles bressol Municipals

La del Monestir va ser la primera Aquesta va ser la primera senyera que va penjar el grup del Club Muntanyec. Des d'aquell Sant Jordi, de fa 16 anys, hem penjat moltes senyeres. Algunes de molt vistoses. Hem penjat senyeres al 'Gorro FrigP al 'Cavall Bernat" i a d'altres. La del sostre de l'abadia quan la Flama Olímpica va pujar a Montserrat, també la vam penjar nosaltres. Són moltes senyeres a molts llocs però, la de fa 16 anys al Monestir va ser la primera i la que més recordem. •

Redacció Del 20 al 29 d'abril, queda oberta la preinscripció de les escoles bressol municipals. Aquestes escoles són Gargot a

Sant Cugat, Niu a Mira-sol i Mimosa a Floresta. Les preinscripcions es poden fer en els Centres Cívics dels districtes o al mateix Ajuntamen de Sant Cugat. •

EUROPA: QUE HI HEM APORTAT I QUE ENS APORTA"

A càrrec de JOSEP VERDE I ALDEA, vice-president del Parlament Europeu. Dilluns dia 25 d'abril, a les 8.15 hores de la tarda, al local del PSC. Avinguda Rius i Taulet, 6 -lr.2a.

Cicle: ASSABENTEM-NOS-ENI DIGUEM-HI LA NOSTRA AGRUPACIÓ SANT CUGAT DEL VALLÈS

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC - PSOE)

S S r ^ ' * "umxí

4 ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Ple ordinari del mes d'abril de l'AjuntamentL de UV^ Sant U U 1 U Cugat V^UgUl

Nous noms de carrers, places i L'Ajuntament demana subvencions per a plans rambles per a Sant Cugat d'ocupació d'aturats Veïns de Can Barata en desacord amb el cost de la urbanització del barri J o a n - M a r c de S e n t i r

J-M de S.

Sant Cugat ja te nous noms per als taiiers. places i rambles de iiin;i creació. L'Ajuntament va aprovar en el transcurs de ple del dia lò la nova nomenclatura de v ies urbanes en sol urbà i en diversos sectors de sòl urbanitzable. l.s tracta d'un primer paquet de proposta de noms de nous carrers i|ue han sorgit com a conseqüència del creixement dels daiiers anvs i que no temen assignada cap denominació. D'aquesta manera, s'han batejat en el casc urbà de Sant Cug.it tres vials o places. La plaça del (entre Cultural es dirà l'laca del Centre Cultural, la [llaça que neix a conseqüència d'una edificació entre el carrer Colom i el carrer d'Alfons Sala es dirà Plaça de la l'nió -ja que dona per darrera del teatre de la l'nió Santcugatenca-. l'n tercer punt seria la plaça que neix després de la creació del Parc Central de Sant Domenech-Ll Colomer i que es denominarà Plaça del 50è a n i v e r s a r i del C l u b Muntanyenc on també s'ubicarà un monòlit recordant aquesta data tant important per al centre excursionista i per a tota la ciutat.

1. Ajuntament de Sant Cugat va aprovar en el ple del passat dimarts la sol·licitud de subvencions per valor de 58 milions de pessetes a l'Inem per posar en marxa cinc projectes de plans que pretenen donar feina persones aturades de la nostra ciutat. Aquests projectes de plans d'ocupació afectarien a 33 persones. cinc durant sis mesos i vint-i-vuit durant dotze mesos. Si s'atorgués la subvenció. l'Aj u n t a m e n t hauria de fer una aportació de 7,2 milions pujant el total del cost del programa a 65 milions. FI pla més ambiciós és el que rep el nom de "Aprenentatge integral d'oficis" destinat a vint-i-cine joves que no hagin acabat la secundària. El programa vol ensenyar a aquests joves oficis de pintor, jardiner, lampista, mà d'obra i fuster per integrar-los a la Brigada Municipal. L'n altre dels projecte és el

I na rambla per a Jaume Sàbat I. Ajuntament també va decidir homenatge al Mestre-Pastisser Jaume Sàbat -mort enguanydedicant-li una rambla de la nostra ciutat. lis tracta de l'espai comprès entre la Rambla del Celler i el carrer dos de maig que cobreix part de la Riera de Sant Cugat a la part del poliesportiu i que se li donaria el nom de Jaume Sàbat. La resta de sectors que rebran nous noms serien el de Can Trah.il. La Guinardera i Coll Lava Segons va manifestar el Tinent d'Alcalde d'ITbanisme. lo.ni franquesa. "el criteri que s'ha seguit ha sigut esgotar els toponímics de les /ones, incorporar p e r s o n a t g e s en sentit genèric de cultura catalana des d'arquitectes, escultors, poetes o escriptors". Així. per exemple a Can Irabal hi hauran carrers dedicats a Lduard Balcells. Josep Pàllach o Josep Llimona, a La Guinardera es crearan dues avingudes, de la Via Augusta i d'Luropa i a Coll Lava tindrem carrers dedicats a Miquel Costa Llobera. Josep Vicenç boix o Jaon Salvat Papasseit.

Reclamacions dels veïns de Can Barata Ln finalil/ar el ple i durant el torn de precs i preguntes, alguns veïns de Can Barata van prendre la paraula per exposar la

Aquest és l'aspecte de la recentment batejada Plaça de la Unió

seva oposició al preu de la urbànit/avciói del barri. Lis veïns a traves de la seva portaveu. Carme Ortega, no van mostrar el desacord amb el fet que s'urbanitzi el barri sinó en el cost que això suposa per als veïns. LI pressupost provisional previst per l'Ajuntament és de 350 milions de pessets que segons la senyora Ortega "esta per sobre de les nostres possibilitats". Carme Ortega va instar als membres de l'Ajuntament a visitar el barri perquè 's'adonin de la realitat que Can Barata no és un barri d'alt "standing" sinó un lloc on residex gent treballadora i persones de la tercera edat. LI Tinent d'Alcalde d'l Thanisme. Joan franquesa. va respondre als veïns convidant-los a reunir-se amb ell per parlar del tema de manera mes reposada. Joan Franquesa va senvalar que les quantitats que han de pagar els veïns eren lotalemenl provisionals ja que el projecte no ha estat aprovat pel ple. Fls veïns van insistir en el fet que no haurien de ser ells que paguessin els quaranta mi-

lions de pessetes que costen els terrejiys que tormen el "cinturó forestal" que envolta Can Barata.

15 anys d'ajuntaments democràtics Dimarts 19. dia del Ple de l'Ajuntament, es van celebrar els quinze anys de la constitució dels ajuntaments democràtics a Espanya. L'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va fer menció al fet a l'inici del ple. Per la seva banda, l'actual regidor del Partit Popular i alcalde del període de la transició política entre el règim franquista i la democràcia. Francesc Llatjós. va voler retre homenatge a tot l'equip de persones que van estar amb ell a

"La meva preocupació -continuà la portaveu socialista- està més en el que digui la Conselle-

i/ i

"i'

•

iwinMIflÉi

,\i,;

M**BhSS

l'Ajuntament durant aquells mys. Ln resposta a aquesta participació. l'Alcalde va fer un recordatori a Francesc Llatjós dient-li que que no havia volgut assistir a la constitució del primer ajuntament d e m o c r à t i c

l'any 1"79. •

Sansa (PSC): "Acceptem el vot de Carme Pérez a Valldoreix" Maria Sansa va manifestar que el PSC no tenia constància que 1C s'hagués deslligat de la Candidatura de Progrés per a Valldoreix. Respecte al vot favorable als eriteiis pel mare c o m p e t è n c i a ! presentats per l'KMD de Carme Pérez, Vocal a l'LMD per !a Candidatura de Progrés, Sansa va afegir que creia que 'Valldoreix fa una oferta que és diferenciada i que la nostra representant allà defensa el que ella creu que es millor per a Valldoreix". "Penso que és una falta de respecte de la Consellera de Governació quan fa dos mesos i mig ens va fer pronunciar d'una manera ràpida i encara no sabem què en pensa. Això ens crea conflictes amb Valldoreix".

que uue fa referència a elaborar un estudi per eliminar les barreres arquitectòniques a les vies publiques i als edificis municipals de Sant Cugat. Aquest pla ha estat pensat per a dues persones amb minusvàlties que realitzarien l'estudi que pretén millorar la qualitat de vida de la població. Aquest projecte ja es va presenta l'any passat. La resta de projectes es resumeixen en el reforçament de la inserció) laboral d'usuaris de serveis socials, la dimamit/ació de la gent gran del barri de les Planes i finalment la digitaliizacio en "Autocad" d instruments de planejament i obres. FÍ Tinent d'Alcalde de Personal i Serveis Interns, Pasqual d'Ossó va destacar que "és una proposta ambiciosa tenint en compte que l'any passat vam rebre tres milions de pessetes que es va destinar a l'aprenentatge integral d'oficis. Esperem que aquest any ens donin major participació". •

CENTRE DE LA IMATGE

• • • • Maria Sansa

ra i no en el que diguin Valldoreix o San Cugat. Nosaltres acceptem el vot de Carme Pere/.. no com a PSC sinó com a Candidatura de Progrés on hi ha molts independents que volien que es fes aquesta votació. Sansa va finalitzar dient que "de moment no ens hem plantejat deslligar-nos de la Candidatura".

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -

Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

SANT CUGAT AL DIA

Si l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix no acatés la resolució de la Conselleria de Governació

ELS 4 CANTONS

TíMCSi Ullft d l t F d

L'Ajuntament podria arribar a exercir la í galeria d'art competència d'urbanisme a Valldoreix Redacció

L'alcalde ho considera un mal menor si s'arribés apactar la construcció d'uns 500 habitatges a la Joan-Marc de Semir

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, en el transcurs d'una roda de premsa del passat divendres 15 d'abril, va fer un breu repàs de les notícies i fets més importants que s'estan produint a la nostra ciutat. L'alcalde va iniciar la seva exposició centrant-se en el tema que després es demostraria ser el principal com és el de Valldoreix. El dia abans l'Entitat Municipal Descentralitzada aprovava el criteris marc que han de determinar les competències que ha d'exercir Valldoreix. Aymerich va celebrar que els vocals que CiU té a Valldoreix votessin negativament a la proposta feta des de l'equip de govern de l'EMD per considerar-la "un paragrafàs i sense base jurídica". "L'únic que els interressa és mantenir les competències d'urbanisme", va afegir l'Alcalde. Fent al.lusió al vot de Carme Pérez, l'alcalde va declarar que "és més coherent el vot de CiU a Valldoreix que altres que ja no sé qui representen -el grup socialista que és on milita la senyora Pérez- o bé no sé qui. L'alcalde va assegurar que sabia que tant Maria Sansa com Jordi Casas li havien manifestat el rebuig al text presentat per Valldoreix. Segons Aymerich, "l'EMD de Valldoreix vol tenir les mateixes competències que un municipi i per això el que han de fer és demanar la segregació. Ahir (dijous 14) ho van fer de manera encoberta. En la nostra proposta, nosaltres érem més generosos que la pròpia legislació i si després d'això encara el que se'ns demana des de Valldoreix tot

allò que no es pot donar o tenen uns mals assessors o tenen una voluntat que s'hagi de fer una resolució per força i que no s'adapti al conveni que van aprovar ahir (dijous 14). Això faria que e l'EMD promovés un recurs que paralitzaria la resolució de la pròpia Conselleria de Governació. Aquest recurs podria trigar uns tres anys. L'Alcalde va Joan Aymerich en el moment de signar el crèdit avançar el que penJoan Aymerich- perquè la senyora Pésava fer des de l'Ajuntament de Sant rez vol acabar sent Presidenta de Cugat. La primera seria buscar un acord l'EMD provocant un desmarcament popolític amb totes les forces representalític de la resta de l'equip de govern i des a l'Ajuntament de Sant Cugat o amb portar una crisi interna molt important". totes aquelles que pugui. Segon, buscar fer un calendari de què hem de fer enKampio front a aquesta situació un cop recurreAymerich va reconèixer que ha tinguda la resolució de Governació. De cagut molts contactes amb els promotors ra a les eleccions municipals de l'any del centre comercial i que s'estan busvinent aquets fets no han de servir a cant solucions al tema que no són la imValldoreix com una plataforma anar a plantació d'aquesta zona comercial a buscar aquells vots que algú es pensa Sant Domènec. que trobaran, defensant que l'EMD ha L'alcalde va assegurar que si la Gede tenir més competències, encara sabent que no respecten el marc legal vi- neralitat no donava el permís a Kampio perquè no ho creia convenient, l'Ajuntagent. ment de Sant Cugat tampoc ho faria en L'Alcalde va assegurar que "si la re- el cas que els promotors decidissin resolució arriba un dia i provoca el recurs duir els metres quadrats dedicats a code l'EMD estic disposat, amb el suport mercial. Aymerich va argumentar que dels altres grups a l'Ajuntament, a mi- "si la Generalitat veu que és contraprorar d'exercir les competències munici- duent un equipament d'aquest tipus a pals com seguretat ciutadana, transports Sant Cugat, jo el que dic és que també urbans i urbanisme". és dolent per a l'Ajuntament i no se'ls hi "Jo veig un mal final d'aquest equip donarà el permís". de govern de Valldoreix.-continuà dient

Torre Negra

L'Ajuntament signa el refïnançament de 1.800 milions L'Ajuntament de Sant Cugat va signar el passat divendres el refïnançament de crèdits de 1.800 milions a través de diferents entitats bancàries i caixes. Es tracta d'un crèdit sindicat on l'entitat emissora és La Caixa que aporta 600 milions. Altres entitats són la Caixa del Penedès amb 600 milions més, la Caixa de Terrassa amb 300, Banca Catalana amb 100 i el Banc de Sabadell amb 200 milions. Aquest refïnançament permetrà a l'Ajuntament reduir la càrrega financera fins A un 15 per cent com es va anunciar en l'aprovació dels pressupostos municipals ja que els interressos que es paguen pels crèdits passaran d'un 14 per cent a un 8,60. La duració del crèdit és de deu anys amb dos anys de carència (el que significa que no es paguen amortitzacions durant els primers dos anys).

L'alcalde també es va referir a la problemàtica de la Torre Negra. Aymerich va reconèixer que no entenia aquesta "moguda" i no sabia perquè sortia ara. "Suposo que deu ser perquè venen eleccions municipals", va dir. L'alcalde va insistir que "no sé a que obeeix. És el moment menys indicat perquè hi hagi un moviment d'aquest tipus". L'alcalde va afegir que "al Pla General Metropolità preveu que allà s'hi poden fer cases. Reconeixem que tot i poder-se fer cases no seria bo per a Sant Cugat fer tota la ocupació. A mi em costa molt poc fer un projecte de requalificació de la zona però qui té la darrera paraula és la Generalitat. Això és molt difícil perquè hi ha una sèrie de propietats que s'hauran d'indenmitzar i això val molts diners. No entenc aquesta 'moguda' a no ser que vingui promoguda políticament per tal d'intentar fer veure que l'equip de govern -que no és veritat- vulgi fer cases a Torre Negra". L'alcalde va finalitzar la seva exposició dient que "si nosaltres arribéssim a pactar de fer 500 vivendes dins de l'àmbit de la Torre Negra, al costat de la carretera de Cerdanyola, o a la Rabassada al costat del Club Natació i posar-hi les mínimes cases possibles, preservant que ara no ho està- el triangle comprès entre Sant Medir, Torre Negra i Pi d'en Xandri, fins i tot seria positiu". •

La Galeria d'art ARSENAL ha tancat definitivament les portes al púTorre Negra blic. En pocs mesos la ciutat ha perdut quasi totes les seves galeries públiques. En aquests moments només hi ha oberta, de manera contínua, la Galeria Rusinol, les altres dues, Canals i Febo ho fan espaiadament. Aquesta situació, propiciada per l'actual situació econòmica, serà debatuda en una propera reunió el proper 25 d'abril amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Franquesa, juntament amb diferents representans de les galeries i gent relacionada amb el món de l'art. En dita reunió es vol fer conèixer una àmplia informació sobre el Llibre Blanc que el Ministerio de Cultura prepara per evitar el continu deteriorament de l'art a l'estat espanyol. També seran exposades, al regidor de cultura, les mesures que a Sant Cugat es podrien emprendre per trobar una solució al continu deteriorament en aquest sector. •

LUCAS DIESEL, un treballador es veu afectat per l'últim atemptat d'ETA L'empresa Lucas Diesel ha tramès un comunicat als mitjans d'informació en el qual manifesta el seu sentiment pel dolor d'un dels seus treballadors que s'ha vist afectat per l'últim atemptat d'ETA a Barcelona, la família de Vicente Beti. Es la segona vegada que un atemptat de l'organització terrorista ETA afecta treballadors de l'empresa. L'anterior ho va ser en l'atemptat de Hipercor. Els diferents col·lectius d'aquesta empresa han expressat la seva indignació pels fets. •

Per Sani Jordi ;;;: ~ nTí@<? /r.;& S>niffit

v ,7/4

SANT CUGAT AL DIA

E L S 4 CANTONS

D I V E N D R E S , 2 2 ABRIL 1 9 9 4

Signat el conveni de col·laboració entre els mitjans d'informació i la Fundació Eugeni Canas ,|.C

l·ii

l i i els local-- de IT.shait Sani Cugat cl passat dissabte es \a procedir a la signatura d un conveni de col·laboració entre la l·iuulacio l·iigcm ( anas i els mitjans d'intormacio. I,K cjuatic mitjans locals: Radio Sant C u g a t . IV Sant C u g a t . Tot Sant Cugat i el nostre setmana ri F.ls 4 Cantons. També s'hi varen atcgn. Catalunya Radio. els diaris A\iu i lerrassa l'ois dollaren suport :i la tasca, tant de promoció, com de divulgació. dels actes que la Fundació generi a partir d'ara.

l'acut de la siiinaiura lli varen assistir cl Diicclm de l'Hsbart. Joan R m i í . i . acmnpanyat per Jordi l-raiupiesa, Regidor de Cultura de I' \junlament de Sant Cugat. Lluís Puig. representant al llepariament de Cultura de la (leneralital. i diversos membres de la Junta de l'Hsbart Sant Cugat. Hn el parlament. Joan Ro\ira i Francesc Franquesa \aren fer una petita glossa de la persima d ' F u g e n i Canas que els familiars, presents a la sala. varen agrair sensiblement emocionats. Hugeni Canas. home sem-

pro vinculat a la cultura i Ics tradicions, tant de Sant Cugat com també de Catalunya, va deixar empremta com a home de bé en moltes de les seves dedicacions, especialment Ics relacionades amb l'Hsbart Sant Cugat. Avui. d o n c s , aquesta entitat ha volgut retre el seu h o m e n a t r g e d o n a n t - l i el seu nom a la Fundació. Jordi Franquesa, regidor de Cultura, va dir: "és difícil trobar una altra fundació més encertada que aquesta. Nosaltres. d e s de l ' e q u i p de g o v e r n , veiem amb il.lusió i esperança la seva projecció, la qual. es-

HI president de I' Hsbat Sant Cugat aconipanval per Jnrdi Franques, regidor de Cultura de f Ajuntament de Sant Cugat i Lluís Fuig del departament de Cullura de la GeneraliUit de Catalunva i una filla d'Funein Canas tem segurs ampliarà els seus camps no només en la música sinó que contribuirà a fer ciutat i país".

Tot seguit, es va fer un reconegui per les noves instal·lacions. actualment en fase de construcció. •

L'acle reivindicatiu es va completar amb l'aixecament d'un fals mur

La plataforma Torre Negra presenta el seu manifest Xavi Cava Fa Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies va presentar aquest dilluns el manifest q u e servirà com a base per a la seva campanya de recollida de signatures en contra de la urbanització de la / o n a de la Torre Negra. La plataforma va organitzar un peculiar acte de reivindicació i protesta en els mateixos terrenys susceptibles de ser edificats, molt a prop de l'edifici de la Torre Negra. Rodejats per un paisatge que incloïa els camps al v o l t a n t del Pi d ' e n X a n d r i fins al centre Borja, un grup de nois i noies, subjectant ca-

Estudiant universitari d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C + \ Assembler, Cobol, SVL, Pascal i Clipper en concepte de pràctiques

dascú una gran lletra, formaren la frase " N O M ' U R B A N I T Z E U " en u n a p a n c a r t a col·lectiva. Mentre un membre de la plataforma explicava als presents els objectius d'aquest moviment cívic, dos suposats "paletes" aixecaven ceremoniosament un mur que s i m b o l i t z a v a l ' a g r e s s i ó que podria patir aquell paratge en cas de ser urbanitzat. Per tal d'evitar suspicàcies, van assegurar que un cop finalitzat l'acte recollirien tots els totxos sense deixar cap rastre de la "construcció". Un cop enllestit el mur, els membres de la plataforma varen oferir el text del manifest als r e p r e s e n t a n t s de la

"NO M'URBANITZEU" El lem de la plataform i el planell de la situació de la Torre Negra. premsa i els curiosos congregats al voltant. L'ambientació es completava amb uns senyals indicadors de direcció amb rètols com "cap a la plaça del Pi d'en Xandri". "Carretera de Cornisa", o "ur-

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC Fabricación pròpia

a dir el conjunt de terrenys propietat de l'empresa Nufïez y Navarro susceptible de ser urbanitzat, tingui un ressò més enllà dels límits de Sant

Cugat. •

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L.

M. LOMENA,S.L

VISITE NUESTRA EXPOSICION EN SANT CUGAT

MARMOLES GUIMAR CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

URSSA

ESCALERAS • BANOS

SISTEMAS PVC

COCINA - FACHADAS

c/. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 -Fax. 788 07 19 Tel. 67415 02 EXPOSICION: Arquímedes. 150 PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO Tel. 73314 05 -TERRASSA-

PELUQUERIA J.

GARCIA

CABALLER0S R K P A R A ( . Ï 0 1 YKNM I)K

Truqueu al telèfon 674 96 25

banització Torre Negra", fent referència als diversos indrets que es poden veure afectats per les obres d'edificació. Amb aquest acte la plataforma cívica vol que el problema de la "queixalada", es

MAQUNAR1A PORTÀTIL I ARTltI IS |)K IKRRKTKRIA Taller. Kxposició i Venda: Pi :V;-> \ L-nlura k\int carrvr Ndiie> cl l . u r.74%78 "M '•*.! Sant í \

.eserve nora por i Tel. 674 00' C7 Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ

Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT • FONTANERIA - CALEFACCIÓ llar, c o m u n i t a t s i e m p r e s e s Instal·lació i manteniment INSTAL·LACIONS

MINGO

S.C.P.

demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

OPINIÓ

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1 9 9 4

ELS 4 CANTONS

EDITORIAL A l'empremta d'Eugeni Canas m 111 va ajudar a apropar les trar j dicions del nostre país als » -^ santcugatencs. Va ajudar a mantenir, contra el temps, els nostres costums. Va col·laborar a promoureles i a mantenir-les. Per això volem ajudar a apropar la seva figura a la societat actual. I ho fem subscribint aquest acord amb la Fundació que porta el seu nom. Eugeni Canas, fou un home compromès amb els seus ideals i amb els seus amics, va treballar per treballar, i avui això és difícil d'entendre en una societat on tot té un preu o un favor. Per a ell, moltes vegades, el plaer de la pròpia autosatisfacció era el preu just. UEsbart Sant Cugat li ret homenatge, posant-li el seu nom a la Fundació, però cal dir que el millor de la seva tasca té una continuïtat en la seva família, continuïtat, que sense cap mena de dubtes, és la millor de les gratificacions que l'Eugeni esperava. La nostra col·laboració serà d'agraïment envers a la seva persona.

"Mangoneos ixanxulios" finsalgorro m "m e la corrupció n'hem parlat i m M continuarem parlant-ne. Rara JL^r és la setmana que no ens assabentem d'un "xanxullo", que a Madrid en diuen "arte de mangonear". Una setmana darrera Valtra els escàndols van deixant pas a una farum que per la seva intensitat fa pensar que hi ha molta merda sota la catifa. Potser algú pensa que ha arribat el moment de començar a fer "dissabte",

a les portes d'unes properes eleccions, les Europees. Alguns partits s'han afanyat a estirar la manta i la catifa tot junt. Com ja és habitual, en les pre-campanyes, els "motors" s'escalfen abans d'hora i una manera de fer-ho és treure tot allò que més pugui desqualificar el contrari. Si a més es dona el cas que el "camp" està tan "abonat" resulta fàcil de treure a la llum escàndols un darrera l'altre. Què en pensa el ciutadà de tot aquest espectacle? Potser, no el que hauria de pensar realment. Doncs les informacions li arriben com es vol que li arribin. No ens enganyem. Quan els polítics ho volen ens fan ballar el "ball "que més els interessa que ballem i que poques vegades és el que més ens agradaria ballar. I Això que moltes vegades el "so de la música" el sentim desafinat però sempre acabem ballant la "dansa dels mussols" La setmana passada el nostre amic Jimmi Jazz, dibuixant del còmic en el nostre setmanari la va encertar ben encertada. Té tota la raó quan interpreta que un "xoriço " pot romandre a la presó mes anys que no pas un "lladre de guants blancs". És com aquell dit que diu "corromp, corromp que alguna cosa queda "... -un moment, que sembla que ens rectifiquen - el dit no diu així, sinó "Injúria que algo queda ir

Ja és hora que la societat es pronunciï i digui prou a tanta corrupció, que per sort ja comencem a adonarnos de qui són els que roben i els que injurien. Estem farts de "xanxullos " i de "mangoneos". En les properes eleccions al Parlament d'Europa tindrem una bona ocasió de dir-hi la nostra.

EI 23 d'abril Ronald Puppo Hi ha dues coses que em semblen remarcables del 23 d'abril als Països Catalans. Primer, i simplement, els llibres; però també el fet -que al foraster no li deixa de sorprendre- que hi hagi tot un dia dedicat a ells. . Els llibres, la lectura, la literatura: l'objecte, l'activitat, el concepte. En anglès, el concepte de "literatura" denota, a més de l'art d'escriure i llegir, el significat addicional d'"i mpresos", "fullets", o "informació impresa", Terriblement pràctics els anglòfons, si un compra un equip de so, un PC o un minipímer, de l'acompanyant paperam també adquirit se'n diu "literatura": la pura utilitat de la qual cap comprador no posaria mai en dubte. Els francesos, qui sap si a còpia d'haver portat durant tants segles el pes de la inèrcia "civilitzadora" a l'Europa continental, han afegit a l'accepció habitual un significat menyspreador: «Et tout le reste est littérature» escrigué amb ironia el mateix Paul Verlaine. I aquest sentit despectiu de la paraula "literatura", també hi és (per culpa dels ^| francesos?) en \ < . català. Però jo diria que la literatura i, en particu-

lar, l'obra que anomenem "ficció", moltes vegades ens apropa molt més a les realitats concretes, a les vivències reals, als problemes més comuns i profunds, que no pas altres tipus de discursos i escrits. Avui dia podem, a través d'un llibre de ficció com és ara una novel·la, contactar molt més directament amb la realitat que no pas escoltant discursos polítics, o limitant-nos a la lectura habitual del diari, o només mirant telereportatges: que també són interessants, sens dubte, però que no estableixen cap vincle íntim amb el lector o espectador, ni fan treballar la imaginació de la mateixa manera. A la televisió, per exemple, les imatges ja són donades totes: no cal que l'espectador s'imagini res; les imatges ja hi són... per tant, no cal que treballi la imaginació. Tanmateix, és el segon aspecte de la diada de Sant Jordi el que trobo més interessant. I és el fet que hi ha, en torn del llibre -la lectura, la literatura- tot un dia festiu. Crec que és un dels motius de festa més encertats que hi ha. Es més: trobo encertadíssim que el llegendari sant i màrtir Jordi, que habità les terres palestines probablement al segle IV, en sigui el patró. Exemplifica el paladí, el cavaller a la recerca de la justícia, que ens recorda que la vida no és ben bé un regal sinó un quest. Que cal que busquem sempre més enllà d'allò que ens donen tot fet, de les creences i prejudicis que ens tapen els ulls, de les respostes de sempre. Que no hàgim de veure el dia en què l'amor pels llibres es faci pagar amb una penyora de sang... amb la rosa vertadera sempre hi ha el perill de les espines. •

La Pujada dels Caçadors, 18 de Juliol o l'Endavallada, on el cnvi és evident amb el temps no només amb els noms sinó també amb la imatge. El que no ha canviat és la diferència que existeix entre el fet de conèixer el lloc com a quatre cantons i que realment hi ha cinc carrers.

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

La llista de Schindler J.N. Santaeulàlia £ £ M "^ i una cosa ens ^ ^ . e n s e n v a la histò-

Pk-^r ria es que 1 ho me. fora de la gàbia de la ei vilil/aeió. llançat dins l'espi ral de la ignomínia, pot arri bar a límits tic malson". Aquesta simfonia d ' h o rrors ens commou d'una ma riera especial. Potser perquè els sabem reals. I en blanc i negre. com els testimonis de l'època, encara ho semblen mes. No són pas fruit. com tantes \ egades. dels d e s \ ari s d ' un guionista al·lucinat. falses orgies d'escorxador. galledades de sang per a la nostra set. Aquí a s s i s t i m . eslereïls. a un espectacle d i f e r e n t . Hls plors dels infants, les mirades de terror, els espasmes de 1 agonia. la sang tenyint la neu. cl fible de l'odi, les bótes dels soldats, els lladrucs ilels gossos, el fum de la sinistra xemeneia... Tot això. en aquesta pel·lícula, una aura de \ crilat que esborrona.

Amb tot. hi ha una cosa encara més horripilant. 1 és el monstre que Spielberg ens posa davant dels ulls. molt més terrorífic que cap "Tiran o s a u r u s R e x " . Aquest monstre és la criatura humàna: som nosaltres, tal com podríem ser. Si una cosa ens ensenya la historia és que l'home fora de la gàbia de la

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Rèplica a las devenen, en paraules de Josep Pla. "ramats de cecs dirigits per folls", la nostra eapaeitat per a l'abjeeeió és il·limitada. Els botxins itnplaeables del film no són monstres perquè siguin na/.is. sinó perquè són humans. (Oskar Schindler. en canvi. és inhumà per massa bo). Sortint del cinema, ens assalta la sospita que. per més que a v a n c e m . sempre som a un pas de l'horda i de la jungla. Els caps de l'hidra rebroten arreu on bufen vents de follia. arreu on una causa allibera les feres. Ahir eren na/is; avui poden ser milicians serbis o -quina paradoxa!- soldats israelians.

Recordar el passat, tenir-lo ben present és la millor arma contra la d e m è n c i a col·lectiva. La llista Bibiana Pedemonte de S c h i n d l e r és un civilització, llançat dins l'es- bon antídot contra l'oblit. Es piral de la ingomínia. pot bo que l'art, de vegades, siarribar a límits de malson. gui també sotrac i commoQuan els problemes entren ció. un cop de puny a la nosen estat de "delíriuni tre- tra consciència. • mens", quan les masses es-

"Cartas del Diablo" M. Mercader

esde haee dos semanas que en "Els 4 Cantons". por otra parte un periòdico magnifico, se vienen publicando unas "Cartas del Diablo a la Família" que me asombran que se publiquen. Soy eatólico y practicante. asisto a la Santa Misa y me siento integrado en la conumidad parroquial. La primera carta del seiïor J.M. Giménez era "carca", tendenciosa y absurda: me hi/o reir. petisé que era un despropósito que tachasen una música alegre y rítmica eomo vehíeulo del diablo. Debò confesar que cuando asisto a la Santa Misa. yo participo plenamente en lo que para nosotros es el mas importante momento de la jornada, si las canciones son las modernas. para aclarar: las espirituales negras. las "roek". las llenas de ritmo. Muchas veces sigo el ritmo con el cuerpo y no me siento en absoluto poseido por el diablo al hacerlo. El canto gregoriano es bello y solemne, però no es participativa. escucharlo es oir un concierto. Una experiència espiritual. però fría. alejada de mi.

Estonià

Superpoblació i religió C armen Pèrdues

ctualment a la terra hi ha 3.701) milions d'éssers humans. Si continuem com fins ara. d'aquí a vint anys arribarem als 10.000 milions d'habitants. Són xifres que parlen per si mateixes. D'aquests gairebé d.000 milions, el 75 per cent viuen en països del que anomenem Tercer Món. que no és més que l'altra cara de la moneda del que nosaltres gaudim i i del que en diem països occidentals. L'augment de població allà on la gent és més pobre, resulta cada dia niés nombrosa Misèria, fam. malalties infeccioses, milions i milions de nens que cada any moren al món. Aquesta situació requereix una resposta internacional que miri de posar-hi l're. lïns i lot, sembla que per primera vegada uns organismes com l'ONf s'han decidit a parlar decididament que cal un esforç de cooperació nord-sud que acceleri un desenvolupament de les zones mes sotsdesenvolupades que permeti a la població servirse dels recursos de què disposen d'una manera equilibrada, conservant-los i fent-los servir racionalment.

Aquest objectiu ha de passar forçosament per l'estabilitat de la població mundial, i això exclusivament. s'aconsegueix a través de la planificació familiar, i per tant, dels mitjans anticonceptius. L'ONU. està posant en marxa un pla que persegueix l'estabilització de la població en uns 7.200 milions d'habitants per a l'any 2050. per tal d'afavorir aquests objectius que ens haurien de preocupar a tols. Aquest és un tema en el qual tota persona amb una mica de sentit comú hauria d'estar d'acord. Fins i tot des del punt de vista de la naturalesa, hem de tenir en compte que estem malmetent la terra i que els recursos naturals s'estan esgotant. Però a banda d'un necessari millor ús d'aquests recursos, tornem al tema central que ens ocupa: la població humana s'ha d'estabilit/ar per al bé comú. Així doncs, polític--, científics. economistes i tot un llarg etcètera, semblen convençuts deia trascendència que en la solució d'aquest problema té el control rigorós de la natalitat. Doncs bé. resulta que no tothom està consciència! d'aquest greu problema. Al voltant de les declaracions de

Esta semana, "la carta" del dichoso diablo es peor. es una carta insultante y cruel. Hiere. (".Dónde esta la Caridad. seiïor José Martín Giménez? Habla de la ordenaeión de las mujeres sacerdotes Anglieanas. L'n paso valiente dado por un grupo de cristianos que no siguen las viejas normas obsoletas de una iglesia estancada. En SLI eserito. tacha a los Pastores Anglicanos de simples delegados de la comunidad. con desprecio: los Sacerdotes son otra cosa, son los Elegidos de Dios. Olvidando que los Anglicanos son cristianos. que siis pastores son sacerdotes y que lo son de tal manera, que el sacramento lo ha reconocido implieítamente el Papa. al decir que los anglicanos que se hagan eatólieos conservaran la dignidad sacerdotal en el se no de la Iglesia Catòlica. Evidentemente. yo no soy teólogo eomo usted. però la Iglesia. estimado seiïor. no la fundo un teólogo. sinó un pobre earpintero que nos dijo muy claro que lo que euenta solo es una cosa: Amor. y todo lo de mas son reglas humanas. disfraces y pinturas de guerra. En resumen: NADA. •

la conferència de l'ONU sobre població i desenvolupament en aquest sentit, han sortit veus en desacord. I qui podria estar en contra de planificar el naixement de criatures per a les quals no es garanteix ni una mica de farina de blat? Naturalment l'església. concretament les esglésies catòlica i islàmica. És lamentable que, per fonamentalisme, surti el mateix Papa dient (en contra dels mitjans anticonceptius), que s'han de defensar els valors de la veritable família. Quina família'?, la que no pot més que veure morir el seu fill de gana'.', i des de quin punt de vista'.' des de l'Estat del Vaticà'? Estic segura que molts cristians. molta gent "gent del carrer" defensen la família. Però davant de la més que dramàtica situació d'aquestes famílies que viuen en la més profunda misèria, allà al Tercer Món, misèria. ja no material, sinó humana, estaran plenament convençuts de la necessitat de portar a terme un control -el més rigorós possiblede la natalitat en aquests països, per tal de poder ajudar en el que sigui possible la vida d'aquells infants que. avui per avui. ja hi són aquí, al mon real. •

Ronald Puppo

ndependent de l'antiga Unió Soviètica des del 1991, Estonià, amb 1,57 milions d'habitants, és el més petit dels països bàltics. I és la primera de totes les en altre temps "repúbliques" soviètiques que dóna senyals d'una clara millora econòmica. Gens sorprenent. La casa Viisnurk. a Parnu, produeix 250.000 parells d'esquis cada any: el 99% dels quals e'exporten a països occidentals. A Finlàndia, la majoria d'esquis que es venen són de Viisnurk, tot i que porten diverses etiquetes fineses. Des del 1992 Estonià també encunya la seva pròpia moneda, i amb 370 milions de dòlars al darrera, el krun està estabilitzat pel marc alemany, evitant així la hiperinflació de les monedes de l'est. La seva llengua -a diferència de les de Letònia i Lituània- se sembla al finès, i tant els finesos com els suecs s'hi apunten cada vegada més per negocis i vacances. Tanmateix, no tot són flors i violes. Alguns obrers es queixen que amb el seu sou -uns 14 mil pessetes mensuals- ja no hi arriben, mentre que alguns preus ja han assolit nivells occidentals. Els pagesos -que no reben subvencions- difícilment poden competir amb productes d'importació. I les pensions... algun treballador jubilat compta amb només 3500 pessetes al mes. De totes maneres, l'alliberament polític i econòmic d'Estonià comença a donar resultat: la seva economia creix. Que duri. Amb totes les conseqüències. •

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS 9

Vargas Llosa," el llepacrestes peruà" Víctor Alexandre Periodista

es recents declaracions de Mario Vargas Llosa alertant Espanya contra Catalunya, amb motiu d'haver estat nomenat membre de la Real Acadèmia Espanola de la Lengua, així com la seva bufonesa rebequeria contra la revista "Ajoblanco" per haver-li concedit el premi "Jeta", han confirmat a casa nostra les sospites que d'un temps ençà teniem en relació al gir reaccionari que els darrers anys ha experimentat la ideologia d'aquest escriptor nacionalitzat espanyol. És per aquest motiu que, superada ja la primera i natural reacció d'enuig i fent una lectura més reflexiva de les seves paraules, podem adonar-nos que treuen a llum un corrent de pensament que, lluny del seu proòsit, ha de ser altament encoratjador per a nosaltres els catalans. Veiem-ho sinó. El senyor Vargas Llosa,

Vingut de les terres del Perú, colonitzades per aquells a qui avui tant honora, el senyor Vargas Llosa fa la impressió de voler ser el deixeble que supera el mestre en aspectes que, a aquest, per raons de centenària senilitat, se li escapen. forteix les nostres conviccions tot estimulant-nos a continuar avançant pel mateix camí. Ves per on, aquest escriptor, que els ciutadans del seu país varen rebutjar amb molta saviesa quan es va presentar com a candidat a la presidència, no només fracassa com a polític sinó que, a més, ho fa en un terreny que se li suposa propi, el de les paraules. Víctima d'aquestes, mentre es lamen-

transcorreguts d'ençà que se'n va anar de Catalunya on, si si quedava, no li hauria estat tan fàcil instruir-se en l'ús del jou i les fletxes de la intolerància. Tot i això, però, hi ha un component divertit en el discurs d'aquest defensor de la "hispanidad", un component que no es troba en les paraules emprades, sinó en el rerafons de la ideologia que l'empeny a dir-les.

"En el caso de un supuesto referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Vasco, los votos deberían reflejar no tan solo la opinión de catalanes v vascos, sinó la de todos los espanoles." Es a dir, que el dret a la llibertat no podrà ser exercit pel colonitzat sinó compta amb el vist-i-plau del colonitzador, i com que aquest és i serà sempre superior en nombre, queda definitivament tancada tota possibilitat de canvi. Posades així les coses, quins elements haurien de confluir per tal que el colonitzador decidís desprendre's un dia de les seves colònies? Sens dubte, quan el manteniment de la colònia li resultés més costós que el preu de la seva llibertat. És clar que això voldria dir també que, quan la porta de la gàbia s'obrís, el colonitzat, com l'ocellet domèstic, s'adonaria que ja no disposa dels elements imprescindibles per a l'exercici de la plena independència. És per això que els gurus espanyols i el seu deixeble peruà tenen tanta por de la pressió social a Catalunya, perquè saben molt bé que s'hi materialitza la identitat d'una nació que té molt clar que el seu lloc en el món no té res a veure amb el que Espanya li atorga.

"Los nacionalismos son un problema que Espana vive con varias caras: una cara violenta, que es la mas terrible en lo inmediato, però la menos peligrosa a la larga, y otra mas sutil, mas eficaz, que es la del nacionalismo catalàn. Allí creo que hay un proceso peligroso, porqué es un nacionalismo de gentes muy hàbiles, que no utilizan la pistola, que tienen una presencia muy tolerante y democràtica, però que, en realidad, estan creando unas estructuras cerradas ". Amb d'altres paraules, aquest nou i espontani àngel de la guarda de la "unidad de destino en lo universal" ve a dir que Espanya no ha de mirar amb recel Euskadi, ja que els afanys independentistes d'aquell país es redueixen a un seguit d'accions armades amb un nombre lamentable, però perfectament quantificable de morts la majoria dels quals són, al capdavall, membres d'unes forces que tenen com a missió el manteniment d'un designi diví: la unitat d'allò que el vencedor entén com a pàtria indivisible. L'autèntic perill, és clar, rau en la intel·ligència i subtilesa catalanes. Per a entendren's, mentre el País Basc és com una mena de gos esquifit els lladrucs del qual no tenen altre objectiu que amagar les pròpies mancances; Catalunya, en canvi, és el llop amb pell d'anyell a qui cal tenir ben controlat si no es vol caure en el parany de les seves múrries estratègies. És evident que aquesta manera de pensar traspua un tuf inequívocament feixistoide, però com dic, lluny de reaccionar amb indignació, els catalans ens hem de sentir afalagats perquè, sense adonarse'n, el senyor Vargas Llosa referma i en-

per als altres, el conflicte està servit. És per això que el nacionalisme expansiu es guarda ben bé prou de no utilitzar mai el verb colonitzar. Per què hauria de fer-ho si el llenguatge modern li'ni ofereix un altre de més subtil que es diu "harmonitzar". El rostre més galdós del cinisme, això no obstant, no és el que ens ofereix el deixeble peruà, sinó el d'un altre guru del nacionalisme espanyol anomenat Txiqui Benegas, autor de la següent declaració de principis:

ta que no hi hagi a Catalunya una lluita armada que ens criminalitzi davant del món legitimant així la intervenció de les forces de seguretat espanyoles, no s'adona que ens està dient que el llenguatge de la violència, per més justa que sigui la causa que el generi i lícita la fita a assolir, esdevé sempre una arma de doble tall que, tard o d'hora, acaba ferint qui la branda. Obsessionat com està a accionar els mecanismes que aturin l'avenç de Catalunya, l'escriptor fa un crit a la societat espanyola advertint-la que els catalans tenim molt clar que només la fermesa respectuosa amb els principis democràtics acaba erosionant la moral triomfalista de qui es creu en possessió de la veritat pel simple fet d'haver mantingut inalterades les regles d'un joc entre vencedors i vençuts al llarg de gairebé tres segles. No es pot negar, arribats aquí, que al senyor Vargas Llosa, fent honor al seu segon cognom, li pesen els vint anys

El llibre de Sant Jordi per als amants de l'art Títol: Royo a Miró a Sant Cugat (80 pàgines) Any: 1993, desembre Autor: Josep Canals i Gual Editor: Andrés Morón -Edicions- per l'Ajuntament de Sant Cugat. Preu: 4.800 pessetes Venda exclusiva a: Canals-Galeria d'Art, a la Casa de Cultura i a totes les llibreries de Sant Cugat.

El que ell no sap és que l'Alerta Roja contra Catalunya ja fou activada anteriorment per un guru anomenat Alfonso Guerra, quan va advertir que "el País Vasco es un problema de la Guardia Civil, Catalunya es un problema político". Calia una major capacitat de síntesi? Certament, són moltes les coses que el deixeble peruà ignora, però amb les quals estaria d'acord si hom el posés al dia de les línies de pensament que circulen entre els nous apòstols de l'espanyolisme en relació a una "solidaritat" que, segons ells, només es pot entendre com un sacrifici dels fets diferencials. Avui, per exemple, un dels elements més emprats en aquest àmbit és el de la demagògia sense rubor consistent a no negar el dret a la llibertat, però qualificant aquesta de reaccionària si el seu exercici trenca l'harmonia. Com que, malauradament, el que és harmònic per als uns no ho és tant

A Vargas Llosa, que escriu pròlegs de llibres per al senyor Vidal Quadras, li fa vergonya que l'acusin de feixista o de nacionalista espanyol i, per a evitar-ho, no se li acut res millor que definir-se com a internacionalista. És possible que els seus coneixements etimològics siguin tan migrats que ignori que no hi ha intencionalitat sense nacionalitat? És possible que ignorí que Catalunya és una nació i que en dret polític això suposa la facultat de dotar-se d'institucions pròpies i} si s'escau, de constituir-se en estat? És possible que ignori que intrenacionalisme vol dir solidaritat entre nacions sobre la base d'uns drets i uns interessos comuns en un pla de plena igualtat i llibertat? És possible que la defensa emocional de les seves idees li hagi fet perdre el sentit comú? És possible. •

I^!Ü!SÍM0GÍN6RÍ Llibreria especialitzada en infantil i juvenil Jocs didàctics

C/ Major, 25 B 1 589 00 73 - 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÉS

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS^

DIVENDRES, 15 ABRIL 1994

La coíuMfteÚa

CARTES DELS LECTORS Carta al pintor Miquel Cabanas Estimat amic Miquel. Moltes felicitats! La \ ostra exposició és un regal per a la vista i un goig per als sentits. Divendres Sant vaig estar a Sant Cugat i la vaig visitar al matí. Hi ha molta teca. però tota molt selecta. Km varen impressionar molt els temes vistos per les finestres. Les composicions són molt reeixides i originals, i els colorits, sobretot els rogencs, són generosos amb matitsacions exquisides. Sou un gran mestre! Vostre discurs, és íntim i agosarat alhora, desinvolt en la realització i sumament estructurat. LI més sorprenent de tot és la facilitat com administreu la pinzellada. Ln general hi ha una aparent despreocupació, fruit d'una experimentada maduresa creativa. Sou una meravella! Hi ha una espontaneïtat generalitzada que ho la tot fàcil i comprensiu. LI misteri desapareix ofegat per la màgia d'una poesia intimisia i tamiliar. Ln tota la vostra obra. sempre el llenguatge plàstic està sucat amb poesia, aquesta condició li dona una identitat molt original i encomanadissa que ràpidament capta l'atenció de l'espectador. Ln sort i i. j o atuiv a a m b l'amic Colom, escultor de Bellatcira. i v aig tenir Li sensació

d'haver deixat un món entranyablement suggestiu i familiar. Ln món reviscut per la delicadesa dels vostres pinzells, curulls d'enyorances plàstiques i sensacions íntimes. LK impressionistes francesos, els postimpressionistes es passejaven per les vostres construccions, per les vostres arquitectures com si fossin a casa seva. Matisse. Bonnard. Braque, Duífi, tots es passejaven per la vostra exposició del nostre braç. Contents i satisfets de trobar-se a casa. De trobar-se amb els objectes que els eren tan familiars i reviure cels i clarors estimades. cadires, taules, butaques, flors i fruites compartides durant dies i vetllades meravelloses. Tot això li ho explicava a l'amic Colom i envejava fins a cert punt la vostra capacitat creativa, al mateix temps que us agraïa la generositat amb què amb tants temes i les seves tantes variacions, m'havíeu donat l'oportunitat de lliurar la meva fantasia a un exquisit món de tants i tants suggeriments plàstics. Una força abraçada, amic Miquel, i rebeu l'admiració i el respecte del vostre amic. Felicitats! 1 per molts anys'

El teatre de Sant Cugat Parlem aquesta vegada del magnífic teatre que tenim a Sant Cugat. Malgrat tot, les seves magnífiques instal·lacions no aconsegueixen amagar els seus defectes: en aquest cas. la sonorització. Hi he estat diverses vegades: la música se sent perfectament, no així el teatre: o sigui, la paraula. No obstant el sonor va resultar molt bé amb el "La/.arillo de Tormes" i alguna altra. Però, no gens amb "La mort i la donzella"; la Sílvia Munt la vaig perdre en la meitat de les paraules, llàstima, perquè el diàleg havia de ser molt interessant. Tampoc no va anar massa bé amb "Les amistats perilloses", que havia vist al cinema, i que era bona de debò. Haurien de mirar d'arrenjarho perquè les obres s'ho mereixen, i si no s'escolten bé, el públic no fa més que avorrir-se. Pilar Oristrell

£/ Claustre del Monestir

Llorenç Alier

Protessor de hormilcio de Conceptes de l'Art de l'E\enla de Belles Arts de Barcelona

L'economia al relentí Serà fàcil oblidar l'.m> I W Malgrat tot. serà difícil lambe esborrar de la memòria l'exercici anterior, lan negre, per a tots els sectors de la producció. Donar un cop d'ull al quadre macroeconómic convida a plorar, i moll! La inversió va caure i continuarà fentho. si /es coses continuen així i no s'eviten els greus problemes de la corrupció, per tomar la confiança als inversors, reforma laboral, competitivitat, sindicats representatius i capaços de negociar a l'alçada de les circumstàncies, i d'altres. La recessió ha portat l'economia espanyola a un PIB negatiu de 0,9 punts i encara avui l'atur és un autèntic drama. malgrat el modest canvi de sentit a la baixa. que afecta 24 ciutadans de cada KM) en edal de treballar. Les successives desvaloracions de la pesseta han pogut ajudar una mica l'evolució interna, però no es del tol cert, ja que lluny de les nostres fronteres també hi ha crisi, en els mercats dels dot/e. també s'han encongir Això vol dir que la marxa de la nostra economia va de la mà de la resta de socis de la Comunitat Europea. La caiguda dels tipus d'inlerès. que el Joaquim Torn Rei Banc d'Lspanya xifra en 4.5 punts, durant La Floresta tot el I W . tampoc sembla que hagi ajudat a aturar l'impacte de la recessió a nivell general, tot i que cal fer algunes diferències entre diversos sectors econòmics i industrials. Vol dir això, que ja eslem deixant la Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima crisi enrera':' \l voltant hi ha massa interessos. Les tradicionals locomotores de de trenta línies i han de dur prou dal'economia europea, especialment l'aledes per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i manya. estan al relentí. i només des de DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Canl"altre costat de l'Atlàntic, des dels tons es reserva el dret de publicarHE.L'I', arriben senyals de netes recuperaies, senceres o bé resumides. Adrecions. No perdem l'esperança, això no es ceu les vostres cartes a: Rbla. del pol aguantar més temps. • Celler. 91- 08190 Sant Cugat

el meu parer no serà compartit per molts dels seus lectors. Segueixo el seu diari i puc observar com majoritàriament hi ha un cert rebuig a les obres realitzades al claustre. També he observat certes campanyes de d e s p r e s t i g i , als treballs fets. que no comparteixo. D'acord que crida l'atenció bona part de la feina feta. però correspon al nostre temps. Nosaltres sóm del segle XX i això no podem canviar-ho. Crec que ha estat una solució necessària, ens agradi o no. Es clar que tot són gustos i maneres d'entendre la cultura. Jo p r e f e r e i x o veure el claustre com està. o millor dit com quedarà, que no en ruïnes.

Gràcies per d e i x a r - m e dir la meva en el tema del Claustre del Monestir, Estic segur que

Només fa 4 dies Í'Í )'M . • "'> /• i * a'.'lv. fi ;> i : "l'iC'iMcn ili ;><7'V",'ie> i ïiüitiin i/i« i initruriiWWi:!;.'' ÍÍ.'IÍ' t '• '..'.ï'i;;,1,'' :: '" c ' liiicii mi íciíi/'A ritr:, ,'ÍÍI i! tir n-in·'tliír /'cr IÍ nini·s. l)c \v;ihit '"(/ei' l·ii.er i 'ui! ohlidtiw (KI.V l'Wli !\"v wv/.Mg/iíiMo di lo'ni·niiriiit ili'iir..: u'u' ';.': li'iC.'íl'í

STOP

ull'

la veu de

Aques'. espai esta pensat per 'ecolur. a tall oe flash, aquelles pevies coses que passen en una ciutat com la nostra. en que ae vegades cal cnaar I atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que pucju:n .i,udar a millorar ta convivència ciutadana. Aquesta secció es oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves observacions.

Això també és per plorar L

a setmana passada dèiem que posar cartells, sense c a p n o m q u e se'n faci r e s p o n s a b l e . no ens s e m b l a v a bé. F è i e m r e f e r è n c i a a una c a l a v e r a p l o r a n e r a q u e ens convidava a visitar el claustre del Monestir. Doncs mira quins Sants ous!! Aquests cartells de les f o t o g r a f i e s sí q u e p o r t e n nom de l'empresa anunciant. i hem de continuar dient que aquestes no són maneres d'anunciar qualsevol espectacle empastifant parets o façanes. A q u e s t és un m a l c o s t u m que cal posar-hi cura.

Article ptihliiiit tt"l.ci Veu de San! Citrat", Butlletí de l'Ajuntunicti! de Soni Citrat, ni'tni. 15 de l'auv SI - \innova /' l·ililoniil IC\ ah iilile Aui;el Ccisiis.

Carta al poble La greu situació a què va arribar l'empresa "Tapissos i Catifes Aymat". que obligà a tancar la indústria i procedir a la seva liquidació per tal de poder indemnit/ar els seus treballadors. ha portat l'Ajuntament a la d e c i s i ó d ' a d q u i r i r l ' e s m e n t a d a empresa. La raó d'aquesta decisió és triple. Lín primer lloc. que la propietat pogttés indemnitzar els treballadors: en segon terme. adquirir per al poble el patrimoni històric, artístic i sentimental que Aymat representa. Finalment, poden destinar el terreny i l'immoble -degudament condicionats- a la ubicació de l'Escola d'Art i Música, auditòrium per música, tea-

tre i d'altres activitats artístiques i culturals, incloses les de l'Esbart Sant Cugat. L'abast d ' a q u e s t projecte no s'amida pel seu cost econòmic, superior als 45 milions de pessetes, sinó per la unànime a c c e p t a c i ó a m b què ha estat rebut, tant per part dels treballadors, com per part del poble en general i dels partits integrants del Consistori, que han votat favorablement la proposta.

Aquesta ha estat per a mi una de les decisions més agradables, ja que saber que tot el poble ho vol i que tots els partits ho han acceptat, representa una cosa important d'aconseguir...

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS 1 1

Cap on va l'EJVLD. de Valldoreix? Jordi Casas Regidor d'IC i membre de la Comissió Mixta Sant Cugat-Valldoreix

ontràriament al que havia anunciat la representant de l'Equip de govern que l'E.M.D. de Valldoreix al Ple del proppassat 25 de gener, el Conveni-marc de distribució de competències, aprovat per aquesta institució la setmana passada, no és complementari a l'aprovat per l'Ajuntament en el Ple esmentat. Al contrari, s'hi enfronta clarament en tres temes: urbanisme, hisenda i transport públic.

Jordi Casas

En el primer i tercer ho fa en termes competencials; en el segon, per comissió de qüestions cabdals. No és admissible -pels motius que vaig exposar en un article publicat al número 36 d'aquesta revista i que no cal repetir -que l'E.M.D. reclami l'aprovació de plans parcials i la retenció del 10 per cent d'aprofitament mitjà que se'n deriva. Tampoc no és acceptable que condicioni la titularitat de l'Ajuntament en matèria de transport públic, reconeguda dos cops per la Generalitat, al compliment d'una sèrie de requisits que són més propis d'acords posteriors de caràcter tècnic. I, per últim però no menys important, no és de rebut -i a més molt sospitós- que l'esmentat Conveni-marc quan parla d'hisenda, malgrat reclamar insistentment ingressos, no faci cap referència a l'estudi del C.E.P. (valorant les prestacions de l'Ajuntament envers Valldoreix) i no parli de la necessitat de revisar en profunditat els criteris del conveni fiscal del 1982. Resta molt lluny del text aprovat per l'Ajuntament demanant-ne la revisió integral, per tal d'evitar "greuges comparatius entre la població resident a l'àmbit de l'E.M.D. i els habitants de la resta del municipi". Cal dir que malgrat que l'urbanisme ha estat i, probablement, continuarà essent el tema estrella, el rovell de l'ou de l'afer és de caire econòmic. No debades l'Equip de govern de l'E.M.D. ha impugnat la partida del pressupost de l'Ajuntament que recull la transferència que aquest fa a l'entitat valldoreixina. A part que la impugnació és absolutament inconsistent, no es pot acceptar -independentment de qui hagi tingut més responsabilitat en la manca d'acord entre ambdues institucions- que s'impugni una transferència que supera en uns 80 milions la quantitat que hauria de rebre l'E.M.D. si s'apliquessin els coeficients actuals. A aquestes alçades, crec que aquest contenciós competencial ha de ser tractat sense embuts i en aquest sentit, i des d'una òptica estrictament personal, plantejo les següents línies de reflexió: 1) S'hauria de saber diferenciar el sentiment de pertinença a Valldoreix,

Sóc conscient que la brevetat que exigeix aquest article fa augmentar la contundència d'algunes afirmacions, afirmacions que evidentment són discutibles, però en tot cas no se'm en negarà la claredat. Claredat que seria exigible, si més no desitjable, que tots empréssim en parlar d'aquest tema. que ningú no qüestiona i que cada veí pot sentir amb més o menys vehemència, de l'organització administrativa amb la qual es dota. El que hi ha en discussió és com organitzar de la millor manera possible -a nivell municipal i de l'E.M.D.- les competències pròpies de l'administració local i no la identitat de Valldoreix. Cal dir clarament, pels motius que apuntaré en el següent punt. que l'horitzó competencial de Valldoreix hauria d'apropar-se més al que preveu el títol cinquè del Reglemant Orgànic Municipal sobre desconcentració administrativa -segons la lletra i l'esperit amb què fou aprovat el febrer del 1989, i no com s'ha aplicat durant els darrers anys-que no pas a la dinàmica competencial que pretén consolidar el text aprovat per l'E.M.D. Això no vol dir que hagi de desaparèixer forçosament com a institució. 2) Abans he dit que el nucli de la qüestió és de caire econòmic, anem a veure-ho. Si el pressupost de l'E.M.D. d'enguany està equilibrat, és perquè hi ha un ingrés provinent de l'Ajuntament, superior en uns 80 milions al que correspondria segons els coeficients actuals, quantitat que representa un no menyspreable 18 per cent dels seus ingressos ordinaris. Això fa possible que el nivell de despeses per Valldoreix sigui quasi idèntic a la mitjana municipal, però aquest nivell de despeses no inclou l'actualització de la transferència feta per l'E.M.D. a l'Ajuntament en concepte dels serveis que aquest presta a Valldoreix (l'estudi del C.E.P. esmentat). I, per descomptat, no inclou les prestacions de l'Ajuntament no previstes en el conveni del 1982, la quantitat econòmica de les quals -jo he fet números, però me'ls reservo- és considerable. Dit en altres paraules i atenent-nos als ingressos reials de l'E.M.D., l'Ajuntament "subvenciona" enguany, aproximadament el 20 per cent de les seves despeses ordinàries (sense tenir en compte els

serveis no previstos en el conveni del 1982). Això posa damunt la taula dos fets cabdals: a) Amb l'actual dinàmica i per les deseconomies d'escala que genera, l'E.M.D. és econòmicament inviable sense finançament extern; i b) En conseqüència, es produeix una redistribució dels ingressos municipals a favor de l'E.M.D., redistribució regressiva si tenim en compte el factor renda. 3) les forces polítiques que vàrem donar suport al Conveni-marc aprovat per l'Ajuntament (CiU, PSC i IC) som majoritàries a Valldoreix (63 per cent dels vots), malgrat això els que marquen el pas a l'E.M.D. són un President que només disposa del 32 per cent dels vots i una força política (UNÍS) que només en té el 17,5 per cent.

Això és possible gràcies a l'existència d'un pèssim sistema d'elecció, sistema que no ens és possible canviar, almenys a curt termini. Però allò que podem fer aquelles forces que apostem per una E.M.D. diferent a la que planteja l'actual Equip de govern, que no és altra que la que es recull al Conveni-marc aprovat per l'Ajuntament el proppassat 25 de gener, i és el següent: a) Fer d'aquest acord un compromís institucional a impulsar des de l'Ajuntament, independentment que arribi o no la resolució de la Conselleria de Governació de la Generalitat (que tot sigui dit, és la principal responsable de la situació actual); b) Traslladar aquest tema al si de la societat civil santeugatenca i valldorexina, cal que surti de les quatre parets d'àmbdues institucions; i c) Fer-ne un element important dels propers programes electorals, per tal que un cop refrendats pels electors, poguem actuar des de Sant Cugat i des de Valldoreix en la línia recollida en l'acord que he anat esmentant. •

- La Primmirada Dirigents Fina Pérez

ls entesos en la matèria ens expliquen que cal comprendre molt bé el paper dels nostres dirigents — polítics i alts càrrecs servidors de vostès i jo— i la relació que tenen amb el públic en general, del qual deriven els seus poders... reflexió oportuna per si les mosques succeís algun cas. posem per cas, «Ro» o «Ru». Ras i curt: la relació dirigent-ciutadà és equivalent a la relació servidor-servit. Qui serveix i qui està servit. Però no és una relació "contractual" (vincle propi de l'esfera privada i que implica drets i obligacions per ambdues parts), sinó que es tracta d'una relació més aviat "fideïcomissària". Parlant clar, això vol dir que tots els drets estan a la banda dels beneficiaris, és a dir, els ciutadans. Els dirigents no tenen cap dret que no sigui els de simple ciutadà. I si tenen alguns poders especials no és per cap propòsit sinó per garantir, en tant que bons servidors, els drets dels servits. De manera que la (segons per a qui) crisi econòmica potser no és altra cosa que una crisi de dirigents. Primer en sentit literal: perquè se'n va la riquesa, generada per l'esforç de la societat, a les butxaques dels servidors de vostès i jo. Però també en un sentit més ample: sense dirigents i alts càrrecs corruptes les oportunitats econòmiques serien repartides de manera molt més equitativa, la factura que ens passarien seria molt més reduïda, no ens escanyarien a cops d'impostos, les empreses petites i mitjanes prosperarien, i la gran majoria no hauríem de pagar els actes criminals d'uns quants que han abusat de la seva situació privilegiada. Tot el progrés de la història moderna no significa res, si no hi figura en primer pla la inversió absoluta de la relació entre el poble i els seus dirigents. Dic: el poble i els seus dirigents... no els oficials d'una galera i la seva tripulació de remadors. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat. S.L. Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat del Vallès CIF :B60281367 Director: Josep M. Cabrerizo Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: GI-1 405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Víctor Morera.Talo, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs. Adolf. Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez, N. Artigas. Rosa Carrasco. Montse Sant, Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 6 7 4 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen Ja seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Seu de la Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix

Telèfon redacció 589 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

LOCAL

ELS 4 CANTONS

Continuen els actes de commemoració del mil·lenari de Sant Cugat

Conferència sobre la Parròquia de Sant Pere Octavià

La parròquia va desaparèixer com a tal el segle passat. com a resultat de la desamortització de béns e c l e s i à s t i c s

que significa I expropiació per part de l'Estat de bona part de les terres i els edificis de l'Església. que posteriorment eren venuts a particulars. Ja el 1833 es va decidir traslladar l'altar de la p a r r ò q u i a al m o n e s t i r quan. en el curs de les guerres carlines. l'exèrcit va convertir l'església en g u a r n i c i ó . Dos anys després, amb la segona desamortització, l'església, la casa rectoral i el vell cementiri. que formaven el conjunt par r o q u i a l . foren e x p r o p i a t s . També es \ a traslladar el retaule de l'església, del qual no es conserva cap reproducció.

ja que va ser d e s t r u ï t l ' a n y 1936 amb l'esclat de la guerra civil, P e r ò la p a r r ò q u i a havia viscut ja abans èpoques molt difícils. Les guerres i pestes del segle XVIII van colpejar Sant Cugat com arreu. El 1752 un exèrcit francès, s'acantonà prop de la nostre vila i l'església de Sant Pere es va convertir en presó, on es custodiaren uns SO espanyols detinguts a Terrassa. Per aquestes dates es va declarar una e p i d è m i a de pesta b u b ò n i c a que p r o v o c à n o m b r o s e s morts entre els veïns. •

Alumnes de La Farga solidaris amb el tercer món Montse Sant Per segon any els alumnes de COC de la Farga organil/en una campanya sota el lema " A l i m e n t s per a 1000 nens", africans i iberoamericans durant un mes. Aquesta eampanva es ta per conscicnciar els joves estudiants de les mancances que te el tercer món a causa de l'opulència del països niés rics. La campanya està gestionada pels mateixos alumnes i s u p e r v i s a d a per un grup de professors. Els nois invesiigen i trien les organitzacions a les quals després faran arribar els diners.

Sant Cugat té des de fa un any un cens voluntari d'animals domèstics L'any 95 serà obligatori censar aquests animals Anna Cabassa A partir de gener de l'any v inent tots els ajuntaments de Catalunya hauran de crear un c e n s en el q u a l s'enrregistrarà els gossos, les seves d a d e s , així com les dels seus p r o p i e t a r i s . Els animals. prèviament, hauran de ser identificats n u t j a n a ç a n t un tatuatge a la pell o la implantació d'un xip electrònic.

Xa vi Cava l·ls actes amb els quals es c o m m e m o r a el mil·lenari de Sani C iiy.it van c o n t i n u a r el passat dia 14 a m b una conferencia a càrrec de l'historiador Joan Auladell i Serrahogunva . organitzada per l'Associació d'Amics de la l'iiesco Valldoieix-Sant Cugat, que es va celebrar a la Casa de Cultura. I ' a c t e t a m b é c o m p t a v a a m b la c o l · l a b o r a c i ó de l'Ajuntament, el Club Muntany e n c Sant C u g a t , el G r u p d" Estudis Locals, la parròquia de Sant Pere i l'Arxiu Gavin. La conferencia, que tenia per títol " l a parròquia de Sant Pere ()cta\ia: \isio històrica", va apropar els assistents als principals esdeveniments que van deixar la seva empremta en el que al llarg dels segles fou el centre parroquial de Sant Cugat. Partint dels seus inicis. A u l a d e l l va fer un i n s p i r a t repàs de la historia de la parròquia de Sant Pere. que segons fonts documentals es trobava a la /ona sud de la mateixa plaça d'Oclavia.

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

L'Ajuntament de Sant Cugat ja compta des de fa un any amb un cens d'animals domèstics. però de caràcter voluntari. Fils propietaris poden censar els seus animals sense que això els reporti cap mena de despesa. La n o v a n o r m a t i v a es d e s p r è n de la reforma de la llei de protecció d'animals del Parlament de Catalunya aprovada el passat 6 d'abril i que va tenir el suport de tots els grups parlamentaris. A partir de les dades que s'incorporin en aquests cens el Deparament d'Agricultura de la Generalitat

elaborarà el Registre d'Animals de Companyia de Catalunya. La n o r m a t i v a no n o m é s a f e c t a r à als g o s s o s , j a q u e també a partir de l'any vinent tots els gats que hagin estat adquirits en botigues especialitzades hauran d'incorporar-se a l'esmentat cens. Si els gats tenen una altra procedència no hauran de ser censats fins d'aquí quatre anys. Tots els animals quedaran d'aquesta manera enregistrats. com a màxim tres mesos més tard del seu naixement o adq u i s i s c i ó . i s e r à m é s fàcil identificar-los en cas de pèrdua o robatori. •

La Nansa

Fregidoria Marisqueria Ctra. Sabadell.47 - Rubí Telèfon 69911 52

Conill escabetxat Ingredients: 1 conill, 1 cabeça d'alls, julivert, oli, sal, pebre negre, vinagre.

Els alumnes de COU de La Farga, han fet de la solidaritat el seu millor projecte

Enguany la campanya ha escollit Intermón. Prodeïm i Mans Unides. Les raons de triar aquestes entitats, segons el portaveu dels alumnes, "és perquè són organitzacions docents que ajuden el desenvolupament dels països pobres per mitjà de creació d'escoles i tallers, i creiem que és important no tan sols donar ajuda per aliments sinó tam-

be l'ensenyament, per exemple eonrear la terra i aprofitar els propis recursos. Aquesta experiència -segons m e m b r e s del professorat- fa que els alumnes descobreixin el \alor de la solidaritat entre les persones. Els ajuda a experinienlar practicant i gestionant la comissió que ells mateixos han creat per al projecte.

La recaptació d'aquesta campanya. passa de les tres-centes mil pessetes, i ha estat entregada a les organitzacions escollides. Mans Unides ha fet arribar mitjantcant Els 4 Cantons el seu agraïment als alumnes i professors de COL' del col·legi la Farga. •

Es talla el conill a trossos ben petits, es sala, s'espolsa amb pebre negre i es fregeix fins que queda ben ros. Es retira el conill, i a la mateixa paella, es sofregeixen els alls i el julivert ben picats. Quan els alls agafin eleolor daurat, s'hi afegeix unatassa petita de vinagre. Es remena uns segons i s'hi posa el conill donant-li unes voltes fins que agafi ben bé el gust. Es deixa reposar una mica i ja es pot servir.

LOCAL

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 3

Els Papers de Paper Comencen a construir-se les primeres vivendes de Coll Fava Redacció

El preu d'alguns pisos de la zona superaran els vint milions de pessetes Anna Cabassa Un dels projectes urbanístics més ambiciosos de Sant Cugat comença ja a materialitzar-se. Es tracta de Coll Fava, la zona delimitada per l'actual nucli urbà, la circumvalació nord i la línia de RENFE Mollet-El Papiol. De moment només l'empresa Vertix ha iniciat ja les obres de construcció dels primers edificis que no superaran les cinc plantes. El projecte aprovat l'any passat preveia la construcció d'un total de 1.500 vivendes. El projecte, però, també preveia la hipotètica instal·lació de l'estació de l'AVE, una aspiració de l'ajuntament que finalment no va materialitzar-se i que ara podria modificar alguns aspectes del polígon residencial de Coll Fava. Segons responsables de l'empresa Vertix, "el pla no serà

modificat encara que ja no hi vagi l'estació de l'AVE". Aquest mateix responsable no va voler especificar al nostre diari què es farà dels cinquanta mil metres quadrats de sostre edificable que el projecte reservava per a activitats terciàries, com oficines i hotels, en el cas que s'instal.lés l'esmentada estació a Coll Fava.

Creix el casc urbà El casc urbà de Sant Cugat creixerà entre un 20 i un 25 per cent quan quedi acabat definitivament aquest projecte de Coll Fava, que suposa la urbanització d'un total de 54 hectàrees, 23 de les quals es destinaran a parc urbà. Aquestes darreres hectàrees seran cobertes de gespa i s'hi plantarà uns dos mil pollancres. Ja fa un any el regidor d'urbanisme, Joan Franquesa, va afirmar que la posta en marxa del pla suposaria "un dels més grans

creixement urbanístics de Catalunya". Sant Cugat podrà acollir un cop acabat el pla unes cinc mil persones més. Es tracta, però, del pla menys el.litista de Sant Cugat, segons paraules de Joan Franquesa publicades al diari "La Vanguardia" el mes de gener de l'any passat. Els pisos no haurien de superar els vint milions de pessetes, segons afirmacions del propi regidor. El representant de l'empresa Vertix, no obstant, va respondre a la pregunta de si es mantenia aquest límit per als preus que això "depenia de les característiques dels pisos". Tot i que el pla preveia la finalització de les obres per l'agost d'aquest any, el cert és que el vuitè mes de l'any difícilment veurà tot el projecte acabat. Fins ara, com hem dit, només una empresa, Vertix, ha començat ha treballar-hi. •

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), amb el suport de l'Ajuntament i la col·laboració dels Centres d'Ensenyament de Sant Cugat, presenta una exposició de diferents tallers fets amb paper reciclat. La mostra, amb el nom de "Els Papers de Paper: una volta pel món del paper"; la podeu veure del 19 al 29 d'abril a la Casa de Cultura. L'exposició vol fer a conèixer les diferents possibilitats del paper des del punt de vista de la recuperació. Per aquesta raó es presenta una mostra artística d'Hermínia Garbacho, professora i membre d'Ensenyants per a l'Educació Medi-Ambiental (EEMA), amb diversos treballs que ens faran veure la vessant artística d'aquest material. El

P A P E R *

% i D U

í M

CEPA ha preparat diversos murals explicatius sobre el tema. També hi haurà exposats alguns treballs realitzats per diferents cursos d'escoles i instituts de Sant Cugat, fruit de la coordinació i de la campanya d'educació ambiental que està portant a terme el CEPA dins del Projecte Residu Mínim. •

Dimenge es celebra el Dia de la Terra El Patronat de Collserola celebra una jornada d'educació medio ambiental Montse Sant

Vertix és, de moment, l'única empresa que ha començat a vendre pisos a la zona de Coll Fava

rCRRCTERIA

El proper dia 24 d'abril es celebra el Dia de la Terra. El Patronat del Parc de Collserola vol commemorar-ho amb una jornada d'educació ambiental oberta a tothom. Amb aquest motiu a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al baixador del FFCC, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia es realitzaran diferents activitats com la selecció i reciclatge d'escombraries segons les se-

ves característiques: llaunes, papers, vidres, etc. La segona activitat serà un supermercat en el qual, sobre un menú prefixat, s'escolliran el productes segons els seus embocalls per tal de triar aquells més fàcilment recicables i que produexin menys deixalles. Aquestes activitas estaran guiades pel Grup la Vola, especialista en educació medioambiental, i són obertes a tothom. •

SUBMINISTRAMENTS

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

INDUSTRIALS

TAIXEDA-RICOMÀ

MAQUINARIA ELECTRICITAT BRICOLATGE

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Sant Cugat ^

674 58 62

CREACIÓ 1 DISSENY

JARDINERIA

OCTAVIO SARDA

/<9/£

» 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

IAICDC

TAI i C D P n n n n m

JUIfcno - lALLbnb rRUPIS

PRESS

<JP0ST0S SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB

LES MILLORS MARQUES ^çWBREITLING

üf fg) MEGA jfk H a m i l t o n KRONOS tfJUNGHANS mourice locroix

1884

Sant Cugat del Vallès

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Successos

Conferència a la Casa de Cultura

"Com ensenyar avui perquè els infants aprenguin?" Nií riu di' Mas Pilar Benejam. professora de la l'Afí. va ^ci I encarregada ile ter aquesta xcn.ida. melosa en el 111 Ciele de conferències sobre lemes educatius organit/al per l'Ajuntanieni. l i s i. ,m\ is en el eamp de l'Educacio i 1 anàlisi de la base Ien l'iea sobic 1.1 qual descansa la luUira Reluima educativa vau eentrar el discurs de la e> MileieiKaanl Benejam \a asscnvalar que per entendre avui l'I .iiscnv amem i la Reforma \al la pena conèixer be en quins piineipiN ès supoila. perquè "la practica neeessiia de la teoria: si nu. un la les coses per costum sense saber ne el perquè". Tal inni \ a vlir-se. la Reforma pren enm a base les propostes de l'anomenat Coiistrucliv isme. segons el qual "per ensenyar cal ler intervenir dues variables: el que s'aprèn i ciència i i qui ho aprèn. conceptes que tamhe han canviat profundament al llar;: del temps obligant nos a modificar la manera d'cnsenvar". Avui "no es pot entendre la Ciència com indiscutible o estable. sinó que es humana, carn iant i. per tant. històrica". Això vol dir que la Ciència, definida com el conjunt de respostes que la comunitat científica dona als problemes a cada moment, canvia quan canvien les circumstancies. i canvia perquè es feta per persones que interpreten el mon d'una determinada manera a cada moment i en el seu temps. Com .i conseqüència, "ni els professors ni els pares no poden ensenvai de la mateixa manera que quan es considerava la Ciència com a quelcom objectiu i invariable'. Ja no es tracta de traspassar el que sabem com a quelcom acabat o final, sinó que "rumies es pol ensenyar dialècticament, es a dir. presentant i discutint les coses a traves del diàleg". Aquesta manera de pensar sobre la ciència, anahl/antla i posant la com a qüestió, no significa. però. dubtar de les coses, sinó simplement "presentar-les com a problemes". Pel que fa a la persona que aprèn, la eonlereneianl va destacar el tel que el concepte que s'ensen-

M*|WH| I r t i l · p · n d è n c t a i unió

Dos detinguts a la zona de Chic Marc d e Rojas El passat dia 17 a les (IS.4? del matí una dotació de la Policia Local va procedir a la detenció d ' A . M . C A de 24 anys i de C M . l i de 23 a n y s , tots dos amb domicili a Sant Cugat. FI l'et va ser motivat en rebre's a la centraleta del 092 una trucada telefònica en la qual es comunicava que a l'Av. CJraells i al carrer Vic hi havien dos individus

forçant els vehicles estacionats. Membres de la P o l i c i a F o c a l v an fer una batuda per la /ona. local i l / a n t e l s d e l i n qüents prop de la discoteca C h i c . En a q u e s t a batuda es van recuperar diversos objectes robats. com ràtlio-cassettes. procedents dels 10 cotxes lorçats. H o r e s d e s p r é s els dos detinguts \an passar a disposició de l'auloritat uidicial. •

Detinguts dos traficants de drogues a Les Planes M a r c d e Rojas ya resulta diferent en passar per les estructures mentals de cada alumne. Aquest procés ha estat estudiat per grups d'investigadors de les operacions de la meni humana, anomenats cognitiv istes. HI Cognitiv isme afirma que qualsevol impressió que rep una persona es grava en una cèl.lula cerebral. Pensar implica relacionar conceptes adquirits prèviament: "quan es posen en contacte unes idees i es combinen conceptes la persona comprèn, pensa", aquesta comprensió "fa que la persona entengui el món i actuï millor". Però, segons va comentar Pilar Betiejam. una gran part dels nostres judicis "han entrat per contacte, per experiència": s'aprenen "pel fet de viure amb els altres". Per tant. el comportament dels pares i dels mestres juga un paper decisiu a l'hora d'cnsenvar els nens i nenes perquè aprenguin. "L'esforç per ser coherent és importantíssim en l'Ensenyament: el que hom diu no té forc.a si no va acompanv at del que hom fa". Així doncs, les estructures mentals de cada persona, que han entrat per experiència o perquè algü les hi ha ensenyat, "guien els processos de selecció del coneixement". Ks a dir. "segons el que hom sap. hom entén el que aprèn". Cadascú entén i interpreta un discurs d'una manera diferent. "Si no esbrinem com els nens i nenes interpreten les co-

ses. podem entrar en un diàleg de sords", va dir Benejam. D'aquí, la importància també del deixar parlar. D'aquesta manera els mestres i els pares poden i n t e r v e n i r per "completar aquest coneixement previ tot afinant-lo i apropant-lo cap al coneixement científic".

Motivar, problematitzar i repetir Responent a la pregunta de com s'ha d'ensenyar perquè els alumnes aprenguin, Benejam va explicar que en primer lloc cal motivar-los molt. i el mestre és el professional que sap com a c o n s e g u i r - h o . "Aprendre ha estat lligat sempre a la il·lusió i a l'interès: pel càstig no s'aprèn res". En segon lloc. les coses s'han de "plantejar com a problemes oberts, mai com a situacions tancades" perquè "si la persona hi participa s'interessa, i si li agrada continuarà aprenent tota la vida". En tercer lloc. va dir que no s'aprèn més que per repetició. Mica en mica i a força de sentir una mateixa explicació diverses vegades, les idees es van resituant i van agafant sentit, i arriba un moment que l'alumne les entén. Finalment cal acceptar que aprendre és una feina "enormement difícil i lenta" per tot el que comporta (posar en dubte el que hom creu, considerar les coses noves, comparar i quedarse amb el que té més raons). •

Independència i unió d'Estats Units d'Amèrica Traducció i introducció de Ronald Puppo Editorial 1"Index. 118 pàg. 1145 pessetes. Vuit textos clàssics polítics i literaris. Inclou la Declaració d ' I n d e p e n d è n c i a i altres escrits de Jetïerson, Franklin. Madison i altres, com també el cèlebre conte de Washington Irving. "Rip Van Winkle". índex de continguts, notes i cronologia.

Al rerafons d'aquest llibre hi ha una inquietud: la llibertat de pensament. de consciència moral i religiosa com elements necessaris per a una societat lliure. Els textos clàssics triats i traduïts al català segueixen a grans trets la construcció d ' u n a República federal amb garanties constitucionals per als ciutadans i estats membres. En el llibre s'hi barregen textos polítics i literaris, ja que, segons Ronald Puppo, sovint la "ficció" ens apropa molt més a la realitat que no pas els escrits o programes estrictament polítics. Fm tot cas. és l'obra literària la que ha d'informar i enriquir el pensament polític: no a l'inrevés.

FI passat dimarts una dotació de la Prefectura del cos de Policia Nacional va detenir dos individus que acabaven de comprar droga a un conegut traficant que actua per la / o n a de les Planes. Els fets van succeir, quan dos individus,que estaven sota vigilància p o l i c i a ! , es van d e s plaçar fins a les Planes per comprar droga amb la intenció de vendre-la

o consumir -la. Quan es t r o b a v e n a p r o p de la plaça de la creu. una dotació de la Policia Nacional va procedir deternir-los. incautant-los quatre paperines que c o n t e n i e n quatre dosis d'heroïna. Els detinguts corresponents amb les inicials P.B.R i J . A . M , de 30 anys respectivament. que tenen el seu domicili fora de Sant C u g a t . van passar a disposició judicial. •

Apredregat un tren dels FFCC

Redacció El passat dilluns 18, el tren dels Ferrocarrils de la Generalitat procedent de Barcelona que arriba a Sant Cugat a les 18 hores, va ser apedregat en el t r a m en q u è circula a cel obert entre les estacions de Sarrià i Peu del Funicular, probablement des d'un dels ponts superiors. La p e d r a d ' u n s 15 cm de diàmetre.va trencar un dels vidres anterior del v a g ó c e n t r a l , d ' u n a c o m p o s i c i ó de tres unitats. Per sort,

aquest vagó era del tipus furgó, amb una plataforma a la que el públic no hi té accés, per la qual cosa ni la pedra ni els vidres qual es van d e s p e n d r e no causaren mal a ningú i els desperfectes no p a s s a r e n del vidre trencat. Alrament. hagués pogut causar danys d'importància. L'estrèpit de l ' i m p a c t e va ser advertit pels passatgers. que comentaren la gravetat del fet. si no hi h a g u é s c o n c o r r e g u t aquesta circumstància casual. •

I v

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 5

Bellesa, estètica i salut MJHÀS

LA CEL·LULITIS

P E l U O U E f t O

Yolanda Ventura

INSTITUT DE BELLESA 1LEHUS La cel.lulitis apareix quan el greix que constitueix la hipodermis s'infiltra a través de la dermrs, que dóna lloc al mal funcionament de la circulació linfàtica de la zona afectada, modificant l'aspecte extern en aparèixer el que tots coneixem com "pell de taronja". Normalment els nòduls que es formen al pessigar-los són dolorosos, sobretot en teixit cel.lulític dur. Aquesta afecció sempre provoca mala circulació a causa de la pressió que exerceix el greix acumulat sobre la circulació venosa, obstaculitzant la normal fluïdesa e intercanvi sanguini. Les causes poden ser: tiroides, hormones, stress, defectes posturals, l'abús de peces ajustades, etc... Per combatre-la l'esteticista disposa de molts mitjans realment efectius i sobretot, la predisposició i ajut de la persona a qui es tracta.

Valldoraix, 76 b - Tel. 589 07 08 - M1SD Sant Cugat - Baroalon*

/ \ NOVA ESTÈTICA / k > x S I L V I A CARTOIXÀ

LA PELVQVERIA

1 L JP ] Sant Jordi, 33

Tel. 6 7 5 3 3 01 Sant Cugat

ROSARA su BHLLFZA OosdeMoyo,22 12° Tel. 674 43 47 Sant Cugat

Tel. 589 3 3 6 2

*)*4tttut de Selteú* Tractaments corporals i facials Diagnòstic gratuït de la pell Carrer del Carme, 37 (junt Santiago Russinyol)

675 21 55

rff

.fi.Jjr-

\ h m fv. ! \

SANT JORDI, 19 SANT CUGAT

\ \

ESTETICISTA DEPILACION ELÈCTRICA INDOLORA DRENAJE LINFATICO MANUAL JAQUECAS-CELULITIS STRESS - LINFOTERAPIA

Hospital, 25 3° 2 a - Sant Cugat

Centre d'estètica St. Domènec, 22 Tttl.5892580

ID C N N A Centre

d'Estètica

Major, 36 1 er Tel. 6 7 5 5 2 5 4

JUAN MONTERO AURORA BUXADÉ

Gimnàs

, [L·rT

difusión

Quiromasajistas diplomados

Solànittm

Dona • Home - Nens Estètica Sant Jordi, 2 5 Tel. 674 89 15 Sant C u g a t

Sant Cugat

CavtU i Botcü

°MAi^yEi^

p •

i i D q u c i »

Solàrium Í/W alta pressió Depilació higiènica Jroctaments facials Diagnòstic i tractaments capil·lars personalitzats

Ma Luisa Vera Romeo

Tel. 5 8 9 18 2 6 Valldoreix

Tel. 674 94 25

HORES C0HVIN6UDES Francesc Moragas, 23 bis, 1er Tel. 674 08 83 Sant Cugat

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert - Descomptes 3a edat i Carnet Jove

Maniiïll

Alfons Sala, 23 baixos -Sant Cugat-

Tel. 675 16 51

jj&s^ CUIDADOS D E BELLEZA Y ESTÈTICA Pous, 10. bajos l." Tel. 674 SO 54 (Hora» a c o n v e n i r ) 08190 S A N T CUGAT D E L VAUUBS

•

REPORTATGE

16 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

L'ambient cultural en Padolescència de l'Eugeni Canas Joan Aukidill i Si'rralx>j»umà

B l a n c h , de l ' " ( ) r l e o P a t n a " de M o l i n s de K e i . ho p i o c ! a m . t \ :r

.i l l a r g a d è c a d a q u e c o

ici\.

h r c i v c k a n > - del l 1 1 :.i al

l'er l'amor

l'J ' 5 . en ki q u a l

i de la nostra

in'

l.i.

s'insc-

UIILUICILI i

adolescència ik'l recordat ni

(" LI n;is

Lugc

del bon

en cada cor

d'infant

una flor hi ha

esclaludu.

i A u l a d c l I I 1 k> I S

I ''SN). c o r r e s p o n a una c l a p a de

l'er dos amors

I I n i c u l i v m > \ at i n c u l t i u , d

són sos perfums

de!

pals. i m p u l s a d a pet una c i l ' J i e -

per l'amor

Cudoi'Ll e c l o s i ó

i de la nostra

ladania

Deu

l'àtria.

política

I llc

CIU

sagrat \ i

flaire^

del bon

Deu

l'àtria.

( ' u k i l u n v a i la nostra \ i

Sota el mantell piotcclor de la Mare de I Vn de Montserrat. o d e d o l ç Cjiie. i n a l a u r a d a n i c n l . els "Pomells" agermanaren el remulla , M apça.l. c o k l u p s a l d e l binomi religió i nacionalisme l o l . per l ' e n s i i K i L i d n del IM.'fv català, dues tacetes essencials en la lormació del jovent de l'cpoKcmcmoi amem brcnmenl quines l o i e n le- manitc-.tacions ca k.l pollaven en tou ia icvisla mes destacades que e m m a r c a r e n "Àmfora". i. sens d u h l c . i n f l u ï r e n d e c i s s i 1 'abadia moniscrraliiia puv u m c n l en ki f o r m a c i ó h u m a n a blica. dins la Biblioteca Popular de l ' E u g e n i C a n a s més e n l l à del Litúrgica. l'"Lucologi deU Poc e r c l e f a m i l i a r i de l ' e s c o l a , un mells de Joventut" l l l '22i que dels mes genuïns I representaincloïa les misses de la Mare de tius t r u i l s d ' a q u e l l e s c i r c u m s i a n Deu de Montserrat, la de Sant cies g e i i c r a c i o n a l s . Jordi, i cants litúrgics amb notació gregoriana. A Sant Cugat, l'estiu del "En Patufet" i els \i)2\ quedava orgLinit/at el po"Pomells de Joventut" mell "Garba de flors", de noies. i l'any següent, quan la dol/ena En uns temps de tan migrada inicial haviLi passat a les cent sensibilitat social per al lleure cinquanta, cl pomell "Sant Medels infants. sense altra expansió dir". de nois. Units l'raternalque els |ocs de carrer, una publi- ment als de Rubí -on destacava cació setmanal atreia petits i el santeugatenc Pau M u í n v i grans i era esperada i llegida Castanyer, de can Castanyer, del amb delit a totes les comarques grup "Fortitud" -publicaren conCLitiikmes: el "Patufet". Els acujuntament "Endavant", la primedils, els contes, els ninots, però ra publicació periòdica aparegusobretot les "Pàgines viscudes" da a la nostra vila. si be radicada d'en Folch i Torres, exemplars. a la població veïna. estimulants, formatives, amb La testa inaugural se celebrà l'insubstituïble complement dels el 5 de juny del 1922. dilluns de dibuixos d'en Junceda. eren esPasqua, amb missa de comunió, cola de l'idioma, dels costums i les pomellistes, amb la caputxetradicions, saborosa menja espita característica, i plàtica per ritual que nodria i enfortia. mossèn Xercavins. Hi assistiren Des de les seves pàgines. Jo- el patriarca Josep Ma. Lolch i sep Via. Folch i T o r r e s , el L) Torres, que fou rebut oficiald'octubre del l l )20. havia propa- ment a la Casa de la Vila, i l'acgat la decisió d'aplegar els in- tiu rector de Rubí. Dr. Guardiet. fants en "Pomells de Joventut". Es procedí, en presència de I. en electe, esperonats pel "Po- les Autoritats i llegida Lacta de mell CatLilà" de Molins de Rei. l'acord municipal, a imposar el format per Serra i l'strell. secre- nom de "Plaça dels Pomells de tari del directori, en sorgiren rà- Joventut", segon cas a Catalunpidament arreu del país capti- ya. a la que avui és de Pep Venvats per l'alt i generós ideal que tura. coklocant hi una placa de els impulsava: l'amor a Déu i marbre. l'amor a la Patna. Catalunya. Pronunciaren parlaments els 1 ."himne, lletra del fundador fundadors Folch i "Porres i Serra i m u s i c a del m e s t r e Miquel la. Sant ( ' t i g a t . I: u ï r c i i d ' u n a l -

L'K!. il lu-oonat i p i o g r c s s i u perí-

Diada de "Els Pomells de Joventut", any 1923. Foto Arxiu Municipal i Ustrell. A la tarda, sardanes al Parc Municipal amb un ple a vessar. cançons, patriòtics parlaments. belles poesies i representació de "Flors i Joventut", de mossèn Malats. En retornar a l'Estació els pomellistes forans animaren

mellistes de "Garba de flors" aconseguiren el seu mestratge i assessorament per a les danses populars catalanes. Entre els elements més actius. c o n d u ï t s pel c o n s i l i a r i mossèn Guillo i delegat el metge A e u s t í G a l t e s , es troben

Any X X . N.° IOC3-Preu : 15 cònts.. of riso sun'ernent 10 Barcelona 3 novembre 1923

Il·lustració de la revista "En Patufet", 3 de novembre de 1923 els c a r r e r s amb el V i r o l a i . l'Himne dels Pomells i el cant d'Els Segadors. Va crear-se L"Orfeó de Sant Medir", any 1922. amb el jove Miquel Oristrell de director, format per seccions d'homes, senyoretes, nens i nenes, fins a setanta cinc orfeonistes. La primera audició, a base de cançons nostres les oferí el 2 de febrer del 1923. en la "Diada Pomellisla" Atenent una oferta del mestre Rigall, director de l'Esbart Folklore de Catalunya, els po-

L Eduard Rodó. president, Pere San, Ribas. Antònia Musella. E. Reguli. Ramona Puigvert. Francesc Vila i Trabal. Dolors Ros. Maria Codonyés, etc. La "Diada Pomellista" del dia de la Candelera a què ens hem referit, fou organitzada pels pomells barcelonins "La Llar", "L'Escó". "Cors blancs" i "Caliu de la Pàtria" amb l'adhesió dels rubinencs, en homenatge als nostres per haver obtingut la dedicació de la Plaça, exemple que havia de ser imitat en d'altres poblacions. Presidí l'acte.

una vegada més, en Folch i Torres amb l'esposa i fills. Serra i l'strell, i el regidor nacionalista Joaquim Degollada, que apadrinaren les banderes. Una munió de blanques caputxetes i roges barretines emplenà el temple, on predicà el canonge Cardo; danses i sardanes a la Plaça dels Pomells i a la Plaça Major, per l'Esbart Català. Dinar de germanor amb cent-cinquanta comensals; parlaments. Festa patriòtica a la Sala del Parc Municipal amb actuació del novell "Orfeó de Sant M e d i r " ; més parlaments... El 20 de maig a s s i s t i r e n . sent-hi presents el Sometent armat i les autoritats, a la instal·lació canònica de la Confraria de Nostra Senyora de Montserrat, a l'església monasterial. En foren promotors l'Avel.lina Casadevall, Melcior Mas. Bertomeu Tortosa, Francesc Rifà, Mufio/. i Castanyer, Joan Cabanas, Pere Vila, Montserrat Garriga, Maria Ursul... Un ordre governatiu de la Dictadura de Primo de Rivera va dissoldre els "Pomells de Joventut ", el setembre del 1923, degut al seu caire catalanista. Amb tot, en algun lloc. com ara Rubí, pogueren encara subsistir: Lincrebantable Dr. Guar-

Divendres a les 21 hores LA REDACCIÓ en directe Recull de l'informatiu de l'actualitat local T.V. SANT CUGAT 3 8 - 3 9 UHF

LA PEL·LÍCULA DEL DIVENDRES El Paraiso del Tiburon Repetició a les 10.00 - 14.00 • 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns NOU TELÈFON 589 04 38 Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

REPORTATGE

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS 1 7

Catalunya i la nostra vila, Sant Cugat, fruïren a primers de segle, d'un àlgid període de temps progressiu, dolç i il·lusionat diet mantingué la joventut, l'obra i el portaveu "Endavant", aixoplugats al "Casal Popular" parroquial. Els entrebancs oficials no foren prou per a esmorteir del tot l'empenta del moviment. Anys després de la forçada dissolució, el 1931, el líquid sobrant de caixa, 2.250,65 ptes., fou lliurat a l'"Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana", secretari Folch i Torres, per a ser invertit en premis dels concursos juvenils de coneixements d'Història de Catalunya.

"L'Esbart Dansaire" És en aquelles favorables circumstàncies que apareix a Sant Cugat el primer Esbart Dansaire, any 1923. L'inicià el mestre Peracaula, acreditat folklorista que havia estat cridat a Rubí i que a la nostra vila creà un grup en el qual aviat destacà Manuel Farrés. L'Isidre Gimferrer féu a conèixer el "Ball de Bastons" que, com ha recordat un dels integrants, Francesc Cabanas, actuà arreu amb gran acceptació,

fins i tot en la processó del Corpus de Barcelona.

La Unió Paral·lelament, la Societat coral claveriana "La Unió", en l'estatge social que encar tenia en contrucció, cultivava el cant i, amb cura i encert, el teatre. El 9 de juliol del 1922 havien celebrat una "Festa patriòtica i cultural" en la qual participaren la "Schola Orfeònica", l'esbart dansarie "Pàtria" amb sardanes per "La Principal Barcelonina". Entitats i participants havien estat rebuts corporativament a l'estació per l'Ajuntament. Joan Berenguer i Dausà, tècnic electricista establert aquí a Rubí on dirigia els pomellistes "Sant Muç" (1921), profund coneixedor de l'art escènic, realitzava representacions excel·lents i espectaculars. Hom recorda encara uns "Pastorets" a "La Unió" o "El sometent d'Igualada" a Rubí amb uns efectes luminotècnics tan impressionants que ni a Barcelona es podrien trobar.

Portaveu * la Swírtat <*w*t • LA UN!«5

Recepció i homenatge d'Angel Guimerà a l'antic Ajuntament, any 1922

Adduïm novament el testimoni d'un jove participant, Francesc Cabanas, després artista pintor i dramaturg: "En entrar a l'Elenc Artístic Juvenil de La Unió, sota la ingent direcció de Joan Berenguer, vaig penetrar en un món nou. Per primera vegada en la meva adolescència vaig copsar uns seguit de coses que se succeïen les unes a les altres, meravelloses". El 1922, l'entitat va promoure 1'homnatge local a SANTCUOATENCA l'Àngel Guimerà, que assistí a la representació de

? úmíM, m púè mirmm A D'iiOíbsm %MtMí%7 s'hi poden trobar fotografies per explicar als néts o als nouvinguts com era el Sant Cugat d'ahir

"Terra Baixa" i a l'obertura del passeig que du el seu nom. El 1926, a Santiago Rusinol amb la interpretació de l'"Auca del senyor Esteve" i imposició del nom al carrer de Baix, dit del Príncep. En aquestes dates actuaven dins la Societat l'Agrupació Artística", l'"Elenc Artístic Juvenil" i un grup d'antics afeccionats encapçalats i dirigits per Roc Codó. Cap al 1929 inicià uns cursets estables de solfeig i de música instrumental a cura dels mestres Oristrell i Magrans. Els alumnes -germans Ansón, flauta, Bascaran, saxó, etc- reeixiren en formar una orquestrina que animà i revitalitzà les sessions del ball familiar. També hi

rebé les primeres nocions musicals, del seu oncle, en Xavier Azqueta i Magrans amb d'altres condeixebles del col·legi patern com ara el signant d'aquest escrit. El 1930, l'estrena del nou estendard, disseny i realització d'Aymat, va ser motiu de congregar els cors claverians i de col·locar una placa al carrer que donava nom al de Josep A. Clavé. La Societat comptava amb una nodrida biblioteca i sala de lectura. S'hi acolliren el "Centre Republicà Federal", "Esquerra Republicana", els Rabassaires Ramon Mas hi edità "L'Avenir", setmanari-, i altres com el Grup d'Esperanto. • Continuarà la propera setmana

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS

Valldoreix vol aprovar el dia 28 un pressupost d'uns 1.100 milions

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Valldoreix

L'EMD destinarà enguany gairebé Les obres de Can Monmany a finals de maig 600 milions de pessetes a inversions Els'iniciaran cost total de la urbanització serà de 148 milions Joan-Vlart de Semir

J o a n - M a r c de Semir 1 .'equip ilc govern de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix aprovarà. gairebé amb iota seguretat cl proper dia 2.X. un pressupost anual por al l ' W que ^nara al voltant dels 1.1(10 milions de pessetes. l e s primeres informacions anuncien que quasi la meitat del pressupostat, es a dir uns óOO milions, es destinarà a inversions en tres grans àrees: I' urbanística. l'enllumenat de carrers així com la potenciació de I esport i dels casals. A nivell u r b a n í s t i c , l'obra mes important serà el cobriment de la riera de Saladngucs i l'urbanització de dilerents carrers de Valldoreix. L'enllumenat lambe ocuparà un lloc privilegiat en les despeses de l'EMD. I ,a tercera gran part d'inversió per part de l'EMD anirà cap a la millora de les instal·lacions esportives -com l'arranjament de la pista poliesportiva i les piscinesi culturals -els casals d'avis i de cultura-. Al Casal de Cultura. aprofitant les obres d'urbanització dels carrers dels voltants que s'estan portant a terme actualment. es acondicionaran els lavabos. D'altra banda, el proper dijous es vol donar llum verda a una operació de tresoreria que tregui l'EMD de l'ad/ucac econòmic en que es troba actualment. l·ls altres punts de l'ordre del dia seran la presentació per a la seva aprovació dels preus públics de l'escola Bressol i de la contratació de l'obra de cobriment de la riera de Saladrituies. •

El Casal de Cultura serà acondicionat durant el 94

Masanés i Custodio signen l'acord amb una encaixada de mans

L'EMD obté préstecs preferencials per als veïns afectats per les urbanitzacions

l.es obres d'urbanització del barri de Can Monmany de Valldoreix començaran a finals de maig. L'obra costarà uns 14X milions de pessetes i és previst que duri tot un any tot i que espodria acabar en vuit mesos. Finalment sembla que els veïns afectats i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix han arribat a un principi d'acord després de les desavinences inicials dels veïns a haver de pagar les contribucions especials que representen un 90 per cent del cost total de l'obra mentre que l'EMD només es fa càrrec del 10 per cent restant. El principal punt pel qual s'ha tirat endavant el projecte -i motiu de satisfacció dels veïnsha estat hi reducció del pressupost inicial des dels 325 milions previstos per l'EMD, respecte a preus de mercat, fins al 148 que es pagaran finalment a l'empresa PROYNOSA a la qual s'adjudicarà l'obra. De l'import total els veïns hauran de pagar uns 120 milions en concepte de contribucions especials mentre que la Cooperativa d'Aigües de Valldoreix i FECSA també han de fer font a contribucions especials amb 7 i 6 milions respectivament. Del 10 per cent restant,

es a dir uns 15 milions, se'n tarà càrrec l'Entitat Municipal Descentralitzada. EMD i veïns estan ara discutint la forma en què s'hauran de pagar les contribucions especials. l.a voluntat dels veïns es la de poder fragmentar el pagament donant un 20/30 per cent a l'inici de les obres i la resta una vegada finalitzin aquestes. D'altra banda l'EMD té la intenció de demanar als veïns el pagament inicial del 60 per cent de les obres. Els veïns afectats per la urbanització es van unir en una associació de nova creació -que serà reconeguda legalment i oficialment per l'EMD en la propera sessió plenària del dia 2Namb el nom d"'Associació administrativa de contribuents de contribucions especials del barri de Monmany de Valldoreix". El seu president. Xavier Lecina, va manifestar al nostre setmanari que "la nostra associació es podriu disoldre quan s'acabin les obres ja que s'ha constituït per fer un seguiment del tema puntual de la urbanització del barri i de les obres.Tot i això hi hauria una altra possibilitat, poc probable, com seria la de formar una n o v a a s s o c i a c i ó de veïns de Monmany". •

Aquesta setmana el President de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Miquel Masanés, ha signat un acord amb el director regional del Banc NatWest, Modest Custodio. D'aquesta manera, el banc es compromet a facilitar préstecs a interès preferencial als veïns de Valldoreix que així ho sol·licitin per tal de fer front a les despeses d'urbanització previstes.

La Generalitat estudia la prevenció d'incendis a la Floresta i les Planes Pep Català La Direcció General del Medi Natural de la C o n s e l l e r i a d'Agricultura. Ramaderia i Pesca ha realitzat un estudi per a la prevenció d'incendis al Parc de Collserola inclòs al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. segons va informar el tinent d'alcalde de descentralització i participació ciutadana. Josep Romero, als vocals dels consells de districte de la Floresta i les Planes. .Aquest projecte contempla un seguit d'actuacions per disminuir el perill de foc: instal·lació de boques hidrants a diversos llocs per prendre l'aigua. neteja dels boscos i l'adequació dels camins tallafocs. Romero no va donar més detalls de 1"assumpte perqtie va assenyalar que ell no havia vist encara el contingut del treball, però que si que coneixia quines eren les lí-

L'EMD informa als veïns sobre el marc competencial Redació L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix va informar dimecres al vespre als veïns dels punts més importants sobre les competències que vol mantenir i delegar respecte a l'Ajuntament de Sant Cugat. L'equip de govern va destanies generals que s'havien seguit i pensava que eren les correctes. Josep Romero va assenyalar que amb tota probabilitat el projecte podrà presentar-se d'aquí un mes i serà un pas important per als districtes. Va assegurar als vocals que ells en tindran la

informació adient per conèixer el contingut i estudiar-ho a les comissions sectorials. Kl tinent d'alcalde va informar que l'aplicació d'aquest pla es finançarà amb les subvencions que demanin a d'altres administracions.•

car la necessitat de mantenir les competències d'urbanisme per poder preservar el model de vida (ciutat-jardí). La Junta de Govern pretén. d'aquesta forma, mantenir informats als veïns ja que "la qüestió competencial i les seves futures repercussions són cabdals per a Valldoreix". •

Sopar literari a Valldoreix Redacció El proper dia 30 tindrà lloc un sopar literari al restaurant La Reserva. En el transcurs de la vetllada es farà el lliurament del premi Literari organitzat per

l'Entitat Municipal Desentralitzada de Valldoreix. El preu és de 3710 pessetes i els tickets es poden passar a recollir al mateix restaurant o a l'EMD fins al dia 25 d'abril. •

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

DISTRICTES

Consell de districte de la Floresta

ELS 4 CANTONS

Consell de districte de les Planes

Els representants veïnals volen triar els Els veïns es lamenten de membres dels consells per votació popular la manca d'informació de lfAjuntament Pep Català

Els representants veïnals de la Floresta van demanar al tinent d'alcalde de descentralització i participació ciutadana, Josep Romero, la legitimació dels consells de districte mitjançant l'elecció popular dels seus membres, durant la celebració de la sessió ordinària del mes d'abril. La raó de la petició es basa que els veïns fan responsables als vocals, membres de diferents associacions ciutadanes, de les actuacions que desenvolupa l'Ajuntament a la Floresta, i els representants veïnals volen deixar clar que la seva tasca es purament consultiva i no decideixen res, segons va ressaltar Joaquim García, vocal de l'Associació de Veïns de la Floresta. Aquesta reivindicació va sortir després de la valoració feta per Josep Romero dels cinc anys de funcionament d'aquests organismes. Tal i com va destacar a Mir-Sol, el tinent d'alcalde va subratllar que els consells de districte eren una eina útil, malgrat les mancances d'informació que havien sofert fins ara. Josep Romero va assenyalar quins eren els trets fonamentals per donar una nova vida a aquests organismes: la necessitat de potenciar les comissions sectorials, va animar-los a continuar la tasca de participació i fiscalització de les agrupacions ciutadanes, i va subratllar l'ampliació dels serveis que s'havia fet a les oficines dels consells de districte.

Manca d'informació Darrerament, un per un tots els representants de les diferents agrupacions i entitats representades al consell de districte van dir-hi la seva sobre aquest punt. Tots van coincidir en el decensís que patien per la mancança d'informació sobre els assumptes

Pep Català

que es tractaven als consells de districte i que estaven cansats de tornar cada mes a parlar dels mateixos temes sense veure solucions. També van ressaltar els representants que ja estava bé que les diferents àrees de l'Ajuntament es prenguessin seriossament als consells de districte, "però que era molt trist a aquestes alçades", segons va subratllar Raquel Gonzàlez,. El tinent d'alcalde va respondre que la proposta d'escollir per votació els vocals era interessant, però que "ara no és el moment de fer canvis qualitatius als consells de districte sinó de potenciar la fiscalització de la tasca que es fa".

Centre polivalent El centre polivalent de la Floresta s'inaugurarà cap a la tardor, si les previsions del tinent d'alcalde Josep Romero es fan bones. Resten alguns detalls, segons va informar i realitzar la urbanització de l'entorn de l'equipament. També va assenyalar que s'havien invertit nou

milions més per introduir millores i modificacions per augmentar la qualitat del centre, com per exemple l'acondicionament de les finestres. Els veïns van posar en dubte que el treball que s'havia fet amb la sala d'actes era el previst en els plànols del primer projecte, on segons els vocals el pendent del pati de butaques era més pronunciat que el que s'havia fet. Els representants municipals els van portar els plànols que demanaren perquè els poguessin estudiar.

Associació per als avis El tinent d'alcalde també va anunciar la propera convocatòria de tota la gent gran de la Floresta perquè s'associïn provisionalment en una entitat pròpia. La reunió se celebrarà el proper dissabte dia 30 d'abril. Prèviament, hi haurà una reunió de la comissió sectorial de benestar social per definir els trets fonamentals que assolirà.•

La Colònia Monserrat de Valldoreix fa el trencaclosques més gran de Catalunya Montse Sant El dissabte, diada de Sant Jordi, a les 12 h del matí el casal de la Colònia Montserrat de Valldoreix presantarà oficialment el trencaclosques gegant compost de 8000 peces i que té el rècord de Catalunya. El rècord internacional està establert per la Casa Diset amb una portada de un diari realitzada durant les olimpíades del 92, any de l'estadi Olímpic de Barcelona. El trencaclosques, de la casa Educa, té la particularitat de ser el més gran dels que es poden trobar de sèrie, és a dir que es pot adquirir en qualsevol botiga i ha estat homologat com el més gran d'aquestes caraterístiques fet a Catalunya. Ha estat muntat

Josep Romero, tinent d'alcalde de descentralització i participació ciutadana, va repetir per tercera vegada la seva proposta per potenciar els consells de districte. El lloc va ser a les Planes, durant la reunió del consell de districte del mes d'abril a aquest sector de Sant Cugat. També per tercera vegada va rebre les crítiques per la mancança de comunicació sobre els diferents assumptes que es tracten en aquestes assemblees de zona que es celebren cada mes. Els representants veïnals de les Planes van recordar a Romero tots el temes pendents que hi havia als sector: la urbanització de carrers, la qüestió de la legalització d'un grup de vivendes que s'arrossega des de fa anys i la construcció de les depuradores que es necessiten entre d'altres punts, que segons una representant de l'Associació de Veïns de Les Planes, "són prop del 80 per cent de les reivindicacions que es fan consell darrere consell, algunes des de fa ja tres anys". Fins i tot, un veí va afirmar en el torn de prec i preguntes que "la proposta de dinamitzar els consells de districte té bones intencions, però aquest organisme és un paracops de l'Ajuntament. No té potestat per fer res i vosaltres mateixos com a representants municipals -referint-se a Josep Romero, Maria Sansa, vice-presidenta del consell i Bellauvi, secretari- us heu de sentir frustrats per sentir sempre les mateixes preguntes i no portar solucions"

mar la presència dels tècnics quan faci falta i fer conèixer l'ampliació de serveis que serà una petita conquesta de cara a un millor futur.

Malestar

Malgrat les crítiques coincidents dels representants veïnals, es notava una certa tensió a l'ambient entre els vocals de l'A. VV. de les Planes i el responsable de la sectorial d'esports, Cristóbal Melero, contra els representants de l'agrupació veïnal de Can Burrull i un vocal independent, Centeno, per qüestions de les tasques que cada vocal ha de fer a les diferents sectorials que existeixen. Tots van negar l'enfrontament, però fins i tot algú del públic va apreciar la discòrdia i ho va ressaltar. El poliesportiu i la seva utilització per totes les entitats que ho vulguin fer servir, proposat pel tinent d'alcalde i la seva actitud decidida a tallar les intervencions quan pujaven de to, va aconseguir refredar els ànims, i que passessin a parlar de col·laborar en la planificació de l'ús que es farà de l'equipament. Altra preocupació dels veïns és l'increment de vehicles que passen pel carrer Maria Antònia, i la velocitat que porten, que segons es va apuntar pot ocasionar un tràgic accident greu qualsevol dia. El veïns van reclamar que se senyalés la zona i s'augmentessin la vigilància perquè els automobilistes anessin més a poc a poc. Josep Romero va anunciar El tinent d'alcalde Romero que l'alcalde presidirà el proper va insistir que els veïns estu- consell de districte igualement diessin la proposta de potenciar com farà amb els altres dos, el les comissions sectorials, recla- de Mira-Sol i la Floresta. •

COMERÇ LÍDER DEL SECTOR DECORACIÓ - INTERIORISME necessita

INTERIORISTA Es requereix Persona de 20-30 anys amb bona presència i tracte afable. Català parlat i escrit. Coneixements de dibuix i decoració d'interiors. Es valorarà titulació. amb la col·laboració de tota la colònia especialment de les nenes. S'ha trigat quasi un any per fer-lo.

Ara emmarcart i protegit per un vidre decorarà una de les sales de l'edifici. •

• Incorporació immediata a plantilla. . Alta Seguretat Social. • Sou a convenir, segons vàlua del candidat. . Bon ambient de treball.

Persones interessades enviar historial detallat adjuntant fotografia recent i telèfon de contacte a la següent adreça: Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès- Ret 4 C

RUBÍ

2 0 ELS 4 CANTONS

Surt el primer llibre del "Rubí a l'Abast" dedicat a les ciències socials El projecte és un estudi afons de les característiques i història de la localitat amb un contingut didàctic

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

L'Institut Català del Consum premia la cap de l'OMIC

Pep Català

Redacció

HI primer volum del projecte ""Rubí a l'Abast" es cl producte de deu anys d'esíoiço-, investigadors d'un equip format per deu persones, la majoria relacionades anih l'àmbit de l'ensenyament. coordinats per Àngela Mas. La presentació d'aquest llibre es tara avui divendres. "Rubí a l'Abast" recull una àmplia informació sobre la ciutat pel què fa a la seva historia, geografia, demografia. agricultura, indústria, art. i les festes i tradicions rubinenques. Totes aquestes informacions són desglossades en mes de 200 pàgines, acompanyades per 1 IX fotografies, tret/e plànols i 5? quadres estadístics. HI volum té un gran interès didàctic i està pensat especialment perquè els docents tinguin una eina útil al seu abast. HI pressupost de l'obra, que edita l'Ajuntament de Rubí. ha costat cinc milions de pessetes i el finançament ha estat a càrrec de la Diputació de Barcelona, que ha posat 1.200.000 pessetes, el Consell Comarcal del Vallès Occidental. 400.1)00. i el mateix Ajuntament de Rubí, la resta. Els cinc milions ha estat el que costava l'edició dels 2000 exemplars, ja que els autors del treball investigador no han cobrat res per la feina, segons que va informar la regidora d'ensenyament. Núria Buenaventura, que a més a més, va destacar la gran tasca de recerca que s'havia fet i el valuós suport tècnic i material de l'Institut de Ciències de l'Hducació de la Universitat Autònoma de Barcelona i de les 29 persones i nou entitats que hi han prestat col·laboració. Hls autors d'aquest primer volum dedicat a les ciències socials han estat: Ramon Batalla, llicenciat en història; Glòria Camarero. doctora en història de l'art i llicenciada en dret; Lluís García, mestre d'HGB especialista en ciències; Josepa Ciardenyes. mestra d'HGB especialista en ciències

La directora de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor de Rubí (OMIC), Maria Jesús Cayuela. ha estat premiada a títol particular per l'Institut Català de Consum (ICC) amb un accèssit. "Hls punts negres tle la llar" és el nom del treball que la directora de l'OMIC realitzà i on s'analitza els accidents que es produeixen a les vivendes i com evitar-los. No només tracta dels petits cops i problemes que es poden produir habitualment, sinó també de les intoxicacions que es socials; Maria Margarit, mestra d'HGB i postgrau d'educació física; Hrancesc Margenat, mestre industrial i investigador local; Jorge A. Martín, mestre d'HGB especialista en ciències socials; Agustin Martínez, estudiós de metereologia; Joan Miquel Merino, investigador local; i Miquel L'rroz, mestre d'EGB especialista en ciències humanes i llicenciat en ciències empresarials.

Veus al desert Durant deu anys, els promotors d'aquest projecte han estat donat veus en el desert de les institucions perquè financessin la idea. L'n deceni gairebé han trigat a aconseguir els diners que calien per a editar un treball que ja s'havia començat sense esperar res a canvi que no fos la gratificació personal que la tasca que es feia no s'esfumés, segons van fer a entendre tant els autors com la coordinadora del projecte, que, a més, va recordar que estava en preparació un segon volum, dedicat a les ciències naturals. Àngela Mas i Joan Miquel Merino van desitjar que les institucions no triguessin uns altres deu anvs a interessar-s'hi. •

L'Associació d'Amistat amb Guatemala demana suport econòmic a Rubí Solidari p. t .

1.'Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala va presentar a Rubí el seu projecte, l'objectiu del qual és el retorn dels refugiats guatemaltcncs que es troben al sud de Mèxic. La presentació es va fer a l'antiga estació dels Herrocarrils de la Generalitat de Catalunya divendres passat, en un acte organitzat per l'entitat Rubí Solidari. Joan Hont, membre de l'Associació d'Amistat amb cl Poble de Guatemala, va subratllar que el retorn dels refugiats és una tasca difícil pels bastons a la roda que posa el govern militar del país centreamericà. 1:1 projecte considera l'estada d'almenys dues persones amb els refugiats durant aquests dos anys. 93 i 94, amb la missió) d'ajudar-los a tornar al seu país d'origen i integrar-s'hi. Les funcions que fan aquestes persones són dues bàsicament. segons Joan Hont. l'na,

donar protecció simbòlica, és a dir que el fet que hi hagin estrangers apoiats per les seves ambaixades és la garantia perquè l'exèrcit no faci malbé el procés d'integració i espatlli el treball que porten a terme aquestes comunitats per adaptarse a la situació del país. La segona és ajudar-los en tot el que està al seu abast, la qual cosa significa fer de conductors. acompanyar-los a presentar les denúncies que calguin comra els militars que no compleixen el pacte signat de no molestar les comunitats i escriure a màquina els documents que necessiten. entre d'altres tasques.

Brigadistes l'n altre tema que es va tractar a la conferencia va ser la preparació de brigades de treball solidari per a diferents països d'Amèrica Llatina, com són Cuba i Nicaragua entre d'altres. Aquestes brigades aniran a l'estiu a treballar als llocs que

hagin escollit els seus integrants i donaran suport en diverses tasques a les poblacions on vagin destinats. Començant el maig, s'iniciaran les reunions perquè tots els que vulguin apuntar-se. puguin informar-se sobre Ics condicions per fer-se brigadista i quins seran els treballs solidaris que desenvoluparan. •

produeixen per usar uns productes específics per netejar. Aquest estudi l'havia fet Maria Jesús Cayuela per l'Institut Català de la Dona (1CD) -que és el que va presentar el treball al concurs-, on imparteix cursets sobre aquest tema específic. La directora de l'OMIC va assenyalar que és un dossier que s'havia fet per a les classes i no sap si l'ICD té intencions de donar-li forma de publicació. La tasca que es realitza des de l'OMIC de Rubí ha estat premiada dues vegades anteriorment, una el 1990 i la segona el 1991. •

Ferrovial paralitza les obres de Can Solà per falta de pagament p. c. Les obres d'urbanització de Can Solà s'han aturat per falta de liquidesa de la Junta de Compensació que ha provocat un endarreriment en el pagament de les certificacions que supera els cent milions de pessetes i encara queden treballs per fer per un valor d'altres cent milions. L'empresa Ferrovial, adjudicatària de les obres ha deixat de treballar fins que no s'arribi a una solució que faci desaparèixer el deute i garanteixi el pagament dels següents rebuts. La falta de liquidesa l'ha provocat, per un banda, el deute que mantenen un grup de vint propietaris que s'oposen a la tasca realitzada pels membres de la Junta de Compensació, i en segon lloc perquè el patrimoni (parcel·les i equipaments) que va cedir l'antic propietari dels terrenys. Solà Saladrigues. encara no s'han venut. HI sistema de compensació per realitzar unes obres d'urbanització deixen tota la direcció i capacitat de sanció a la junta directiva. Es per això. que els membres d ' a q u e s t a han buscat que l'Ajuntament faci de mitjancer per ajudar-los a buscar sortides pel problema de l'empresa constructora.

Nerviosisme Aquesta paralització dels treballs va provocar una assemblea de parcel·listes tormentosa per la no assistència de cap representant municipal a la reunió, que es celebrà el 9 d'abril, fent que els assistents anessin a les portes de l'Ajuntament a reclamar la presència de l'alcalde o de la regidora d'Urbanisme. El 9 d'abril era dissabte i no hi havia ningú. A l e s h o r e s , van convocar-se altre cop per al dilluns, dia 11, per parlar amb els responsables municipals. El dilluns van reunir-se prop d'una trentena de persones davant del Consistori per buscar solucions. La regidora va parlar amb els membres de la junta solament per dir-los que no hi havien assistit perquè no portarien solucions concretes i no era qüestió d'augmentar el nerviosisme. La regidora es va comprometre amb la direcció de la Junta de Compensació per buscar nous avals bancaris o mirar si era possible formalitzar una pòlissa de crèdit per superar la situació. Al mateix temps, la regidora va assenyalar que parlaria amb la vintena de parcel·listes que no volen pagar les seves quotes per disconformitat amb els membres de la Junta de Compensació. •

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 1

L'UESC fa presentació dels seus projectes

Neix la Mitja Marató sobre "patins en línia" Marc Codó El dissabte passat, a les 12 del migdia, es va celebrar al local de la UESC, una roda de premsa per tal de fer conèixer els nous projectes del club, després de la fusió amb el Club Bàsquet Sant Cugat. El president de la Unió Esportiva, Jaume Espina, i el sotspresident, Emilio Peralta, ens varen parlar de l'entrada d'uns canvis en l'estructura i equips del club. A nivell organitzatiu, la línia a seguir serà la ja marcada des dels inicis de la UESC. La d'intentar superar els pressupostos d'enguany i dels vinents, amb l'esforç propi del club. Es pretén una base sòlida econòmica mitjançant una fundació. Aquesta figura salvaguarda el patrimoni de l'entitat i garanteix un seguit d'avantatges fiscals amb la nova llei sobre fundacions, pendent d'aprovació en uns mesos. Es tracta de garantir el futur de la Unió Esportiva en un futur a llarg termini. "Podrem disposar d'uns 16 o 17 milions de pressupost per al proper any", assegura el president. Enguany, el pressupost era de 13 milions de pessetes.

gimnàstica rítmica, de forma gairebé segura. A proposta del Centre d'Alt Rendiment, el club estudia la creació d'una escola dedicada a aquest esport, i seria oberta a tothom que ho volgués. Esdevindria un grup de promoció. D'altra banda, hi hauria un altre grup de tecnificació que treballaria a les instal·lacions del CAR amb tècnics de la federació Catalana de Gimnàstica. Ambdós grups però, estarien sota la disciplina de la UESC.

Activitats

A l'esquerra de la fotografia, Jaume Espina, presindent de l'UESC

La presentació oficial de la Fundació es farà en un termini de tres mesos A nivell esportiu, es va comentar la creació d'una comisisó CB-UESC, per tal de tutelar el club fins a final de temporada, i treballar de cara a l'any vinent. L'absorció del CB per part de la UESC, no significarà cap canvi de filosofia en aquesta última, que seguirà sent la de treballar amb gent del poble i de forma amateur. Aquesta comissió té dues vessants.

La tècnica, que s'ocuparà de tot el que faci referència a l'organització del club, i l'esportiva, encapçalada per en Marcel·lí Massafred, i formada per un seguit d'entrenadors de la casa i nous, com Artur Barros, ex-entrenador del CB. Aquesta comissió treballarà partint del bàsquet base, és a dir, dels equips de promoció de la UESC i del CB. En Jaume Espina ho explica: "pretenem aconseguir un estil propi, obtenint el màxim rendiment possible, sense recórrer a la recerca de figures".

En la secció de handbol, hi ha prevista la incorporació d'un seguit de jugadors de categoria júnior a l'equip sènior, per tal de reforçar-lo. A més, hi ha el projecte de formar dos equips juvenils i dos més de cadets, procurant garantir el futur d'aquesta secció. El tennis-taula també fou un punt tractat en la roda de premsa, i es va comentar la poca participació que té a nivell competitiu, tot i que a nivell lúdic, l'interès augmenta considerablement. La nova secció per a la propera temporada serà la de

Per al dia 29 del proper mes, es prepara una mitja-marató sobre patins, amb el nom de "Patins en línia". Aquesta seria, de ben segur, la primera que es fes a Catalunya, i possiblement també a Espanya. Constarà de 21 quilòmetres, amb un recorregut de mitjana dificultat. El que encara és un tema a decidir és la col·locació, o no, de límits d'edat en la participació de la cursa. Serà tot un matí dedicat al patinatge, ja que a més, hi hauran curses de cent metres per als més petits i exhibicions d'slàlom, promogudes per la Federació Catalana de Patinatge. "El còmic del gat Rodamón" també va tenir aparició en la roda de premsa convocada per la directiva de la UESC. Es va avançar que el lloc destinat a la fita podria ser el Parc Central, on el volum de trànsit no seria perillós i les condicions, en general, serien òptimes. •

Handbol

Bàsquet

L'UESC lidera el tercer grup de la Copa Catalana

Derrotes en els seus compromisos per al CB. i l'UESC Montgat 104 • CB. Sant Cugat 76

Martorell 19 • UESC 28

Redacció

Idgie T. Els jugadors de handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat tornen a estar en un bon moment i així ho van demostrar en el partit disputat a la darrera jornada contra el Martorell. La superioritat de l'equip santcugatenc va quedar clara des de l'inici del partit, tot i que la primera meitat va ser força igualada. El Martorell es resistia a perdre i el conjunt de la nostra localitat no acabava d'aprofitar les oportunitats que el seu amfitrió li oferia. Però tot i això, l'UESC va marxar al descans amb un avantatge de tres gols: 10-13. A la segona meitat, els jugadors de Ramon Grau van sortir decidits a tot i van començar a fer de les seves aprofitant la baixada en la línia de joc que va presentar l'equip

Els jugadors d'Albert Viella no van poder fer res contra la inspiració encistelladora del seu amfitrió. Tot i que l'encontre va començar d'una manera igualada, amb un Club Bàsquet que mantenia el capteniment, el Montgat va marcar les diferències, escapant-se en el marcador gràcies als encerts dels seus jugadors des de la línia de 6'25. Així marxarien al descans amb un parcial de 58-41, que posava difícils als de Sant Cugat repetir

les victòries que havien obtingut contra aquest conjunt en les fases anteriors. A la segona meitat el Montgat va sortir decidit a tot i ho va aconseguir, perquè tot i que el Sant Cugat volia remuntar, no va poder fer-ho atès que passat l'equador d'aquest darrer període el Montgat havia aconseguit una diferència més que considerable i a dos minuts per al final ja havia sentenciat, guanyant per 22 punts que van augmentar fins a 28 en el temps restant. •

La Salle Condal 87 - UESC 53 que jugava a casa. Així, aprofitant els forats defensius del seu oponent, l'UESC s'escapava al marcador, mentre el Martorell no aprofitava les seves ocasions, fallant-ne algunes de molt clares. Al final un contundent 19 a 28 que posa al

conjunt de la nostra localitat en la primera posició de la taula, lloc que podrà seguir ocupant si supera aquest cap de setmana l'equip de Sant Esteve Sesrovires, a qui rebrà a casa. •

Els jugadors de l'UESC per la seva banda continuen perdent els seus encontres, aquest últim disputat contra el La Salle la seva pista. La Salle no va deixar de pressionar en cap moment els santcugatencs i tot i que ja al descans guanyava per 51-18, no

va donar opció als de l'UESC que van sortir a la segona meitat amb intenció de remuntar. En aquesta segona meitat el joc dels jugadors de l'Enric Tomàs va millorar, però el La Salle va continuar sense baixar el ritme fins al final, quan es va acabar imposant per 87 a 53. •

ESPORTS

KLS 4 CANTONS

DIVENDRES. 22 ABRIL 1994

Futbol Sala

Hoquei herba

Un gol a l'últim minut de Mauri trenca les aspiracions del Premià

El Valdeluz s'imposa a Sant Cugat Júnior 2 - San Pablo Valdeluz 5

Sant Cugat 4 - Premià 3 Idgie T.

Kaubó

1.1 Premia ho \ a prov ar. pi'i'o no va poder. Tot i que \ a aconseguir marcar al primer minut, g r à c i e s al gol aconseguit per Lluís (jugador que lana eK tres gols pel Premia i l'equip visitant no va poder fer front a la reacció del Sani Cugat que va deixar ben clar qui es el líder de la I .i divisió nacional de futbol sala. II Premià \ i sortir a la pi sia coneixedor de les seves possibilitats i també de les del seu rival: es per aquest motm que \a començar el joc d ' u n a manera molt forta. pivsNionat a la deleiisa i essent constant a l'atac el qual li va donar el primer Iruil només començar el matx. Desprès del primer gol. l'equip v isitant \ a continuar amb la mateixa línia però no \ a impedir la reacció dels homes de Carlos Navarro. que aconseguirien l'empat 4 minuts després i tot seguit es posarien al davant. 1.1 Sant Cugat, un cop feta la volta al marcador, va seguir amb una forta defensa per a no deixar cap opció al Premià que es veuria obligat a jugar des

LI Valdeluz es va imposar al Júnior a domicili fent-li encaixar cinc gols que l'obliguen a renunciar a les seves aspiracions de q u e d a r quarts en la taula clasificadora de la Divisió d'Honor d'enguany. HI Júnior no va poder fer front a l'esperit golejador del

de fora veient com els locals creaven moltes o p o r t u n i t a t s . Abans del descans David faria pujar a l'electrònic el tercer gol pels de la nostra localitat. Tot i el resultat que hi havia a la mitja part. els visitants no van donar per perdut l'encontre i van posar un xic més d'emoció al duel dels primers classificats començant la remuntada i aconseguint l'empat a tres gols. Kl Sant Cugat va passar un moment de nerviosisme però no va

perdre els papers en cap moment i lot i que v a desaprofitar moltes oportunitats va aconseguir el gol de la victòria gràcies a Mauri, quan transcorria ja el compte enrere per a la conclusió del matx. Així doncs, importantíssima la victòria del Futbol Sala Sant Cugat contra el segon classificat. que ara es situa a tres punts. La propera jornada el Tracoinsa rebrà l'equip que. si res no canvia, promocionarà aquest any. •

Futbol

El Sant Cugat no guanya el cuer Lloret 1 - Sant Cugat 0 Redacció l'n l.l.oret que fins a aquesta darrera jornada no havia guanyat cap partit a la lliga es va saber imposar a un Sant Cugat sorprès per la seriositat del seu amfitrió. A la primera meitat el Lloret va sortir al terreny de joc amb un plantejament molt correcte, so-

bretot a la defensa, la qual cosa impossibilitava als de Sant Cugat fer efectius els seus atacs i facilitava als de casa sortir al contracop. Així van transcórrer els p r i m e r s 45 m i n u t s , però abans del descans els jugadors del Lloret havien aconseguit ja fer pujar al marcador el seu primer gol, el qual seria, a posterio-

ri. el definitiu. Al segon període, tot i l'expulsió del porter local per agressió, el Sant Cugat va continuar nul a l'atac, mentre el seu rival s'aferrava a la idea d'aconseguir la primera victòria en el campionat. Al final del matx victòria per al Lloret contra un Sant Cugat molt poc inspirat. •

seu r i v a l . Tot i q u e va c o mençar el partit dominant, els jugadors del club santeugatenc no van poder evitar l'encaixar el gol transformat per Iglesia, i amb el 0-1 tot va canviar. A partir d ' a q u í qui va agafar el control del j o c va ser el conjunt visitant, superior al Júnior

IVIOTO

CJLUB

II SANT CUGAT

500

SORTIDA EN MOTO DISSABTE, DIA 30 D'ABRIL DE 1994

en aquest aspecte. Gràcies a una bona jugada confeccionada des de la / o n a mitjana els madrilenys van aconseguir cl 0-2, però el gol qtie Hoffman va aconseguir abans del descans encara els feia mantenir les esperances. Malgrat això. el Valdeluz no es va deixar impressionar i només començar el segon pen-

ode va deixar palès el que havia vingut a fer. Així es van escapar en el marcador amb l ' l a 4 i van seguir pressionant després del segon gol del Júnior per a aconseguir, a un minut del final el cinquè i definitiu gol del matx. •

Recorregut secret per 500 k m de carretera INSCRIPCIONS Socis Moto Club Sant Cugat 5.000 PTA No-sods 6.000 PTA Acompanyant 3.000 PTA INCLOU Esmorzar, dinar i obsequi C/C "la Caixa" Núm. 2100-0343-13-0200194048 LLIURAMENT ROAD-BOOK 7.30 h, a la plaça del cinema PRE-INSCRIPCIÓ Moto Club Sant Cugat Fax: 589 43 49 INFORMACIÓ Els dilluns de 20.30 a 22 h Moto Club Sant Cugat Rambla del Celler, 99 08190 Sant Cugat

Tel. 589 43 49

Els 4 Cantons Tel. 674 14 01

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 3

Tennis

6è Concurs de tennis Nacional Obert Redacció S'està disputant al Club Esportiu Valldoreix la fase final del Concurs de Tennis Nacional Obert del 1994. Aquesta sisena edició del torneig ha aplegat la participació d'uns 256 tennistes, essent els caps de sèrie Neus Àvila, Sílvia Ramon, Yolanda Clemot i Eva Bes en les proves femenines i Tino Anda, José Maria Arenas. David Valeriano i Juanjo Flexas en les masculines. El Concurs d'enguany atorga als guanyadors 815.000 pessetes de premis en metàl'lic i en les edi-

cions anteriors ha tingut els següents vencedors: 1988 Carles Costa i Marisa Sànchez Vicario, al 1989 Jesús Colàs i Margarita Vaquero, al 1990 Federico Sànchez i Sílvia Ramon, al 1991 Juan Alberto Viloca i Eva Bes i al 1992 Fèlix Mantilla i Yolanda Clemot. Després de no tenir lloc al 1993, l'edició d'enguany del campionat ha despertat moltes espectatives, tot i que encara no se sap qui accedirà a les finals que tindran lloc el proper diumenge 24 d'abril. •

El Júnior serà la seu del Campionat d'Espanya de veterans júniors 1994 tat espanyola que hagin complert al 93' els 35 anys i que tinLes instal·lacions del Júnior guin en vigència la llicència feF.C. acolliran les proves d'en- derativa. El campionat reuneix guany del Campionat d'Espan- any rera any el bo i millor del ya de veterans júniors. El tor- tennis estatal a nivell de veteneig començarà el dia 9 de rans i enguany la classificació maig, data a partir de la qual es en aquesta categoria està endisputaran les eliminatòries dels capçalada per: Fernando Luna, individuals, masculí i femení, Ernesto Vàzquez, José López i dels dobles i del doble mixt, es- Miguel Mir en la secció mascusent el dia 15 de maig quan es lina i Mana Angeles Estradera, tancarà el Campionat amb les fi- Carmen Chillida, Argentina Carril i Mana Pilar Duenas pel que nals. Aquest torneig està obert a fa a les fèmines. • tots els jugadors amb nacionaliRedacció

Jordi Ortiga i Elisabeth Mateos, guanyadors del Campionat Social del Club Natació 3, 3-6 i 6-1 durant el qual ja va quedar clar qui seria el guanyaEl Campionat Social del dor. Pel que fa a la final femeniClub Natació Sant Cugat ha na, Tània Sanz va sortir molt arribat a la seva fi. Tal i com us forta al primer set, on va plantar anunciàvem al darrer número de cara a la campiona de Catalunya Els 4 Cantons, les finals Elisabeth Mateos, però aquesta d'aquest torneig van tenir lloc el darrera es va adjudicar el set per proppassat diumenge 17 d'abril 7-5, mentre al segon no va doen les quals hi van participar, en nar cap oportunitat a la seva la final individual masculina oponent, guanyant-la per un clar Jordi Ortiga i Sergi Domènech i 6-1. en la femenina Elisabeth MateEn la final de consolació os i Tània Sanz. masculina, Jorge Valdés va ser Jordi Ortiga es va imposar a el vencedor després de guanyar Sergi Domènech en un partit el primer set per 6-4 i de guanmolt disputat, en el qual es van yar el segon per 4-1, atès que haver de jugar els tres sets. Orti- Joan Olivé va haver d'abandoga va vèncer el seu rival per 6- nar a causa d'una lesió. •

SI QUIERES U N COCHE YA NO NECESITAS COGER EL TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A LA

C I U D A D . V E N A MOTOR RALLY Y ELIGE, C O N T O D A C O M O D I D A D Y SIN TENER Q U E

U N

El Club Tennis Horta no va deixar cap opció a l'equip de veterans del Club Natació Sant Cugat, imposant-se per 3-1 i fent perdre al club santcugatenc qualsevol possibilitat de continuar endavant en aquest torneig.

COCHE

DESPLAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE TODA LA GAMA PEUGEOT.

«jJPOR Q U É

COGES

Y ADEMAS, CON U N EXCELENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ T O D O

E)L T R E N

Redacció

Campionat de Catalunya de Veterans sèniors per equips

QUIERES

LO Q U E N E C E S I T E S P A R A D I S F R U T A R T U N U E V O P E U G E O T S I E M P R E A P U N T O .

O EL

AUTOBÚS?

VEN A M O T O R RALLY. TU A G E N T E P E U G E O T EN SANT C U G A T DEL VALLÈS

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE PEUGEOT

Tel.: 674 15 03 (Ventes)

PEUGEOT

MOW

2 4 ELS 4 CANTONS

Nueva versión para Mayo

DIVENDRES. 22 ABRIL 1994

Antoni Lla ver ía

PEUGEOT 106 XSi

Ahora el XSi con motor 1.6 de 105 cv., neumàticos 175/60 montados en llanta 14, con una velocidad punta de 195 Km./h. y aceleración de 0/100 en

10" con un consumo medio de 7,6 litros. En opción equipa dirección asistida, ABS, techo corredizo y aire acondicionado.

• •• breves • • • A la subvención de 100.000 el aire acondicionado gratis, ptas. ofrecida por el gobierno etc... para todos los interesados en HONDA CÍVIC CRX VTi comprar un coche nuevo Atractivo para dos plazas. Su techo convertible tipo targa le confiere una gran originalidad. A Espana solo nos llega con el motor mas potente, un 1.6 de 160 cv. con el que se puede alcanzar los 207 siempre que entreguen un Km./H., acelerando de o/100 vehículo de mas de 10 anos en 9,2" y con un consumo para desguace, se anade la promedio por debajo de los 9 oferta de la mayoría de los fa- litros. Su equipamiento es bricantes de otras 100.000 completo, interior agradable y ptas. de descuento, mante- cómodo, aunque el maletero niéndose en la mayoría de los queda muy reducido al guarcasos las promocionales que dar los elementos del techo desmontables. ya tenían programadas como

•^^•^f^j-

CONSEJOS PATROCINADOS POR: yummmm

CASAS i G. SL.

SERVEIS ADMINISTRATIUS *--—- CIMON S L ^ tra ' Csrdanyola, 24-26 - ^ ciu ívrn, J · I ^ · Te|s^ 674 5 2 1 6 / 6 6 Fax^58g Q7 32

GESTORIA

• Administració i gestió empresarial

• Renda i tributació en general

• Fiscal

• Assegurances

• Laboral

• Vehicles

CONDUCIR SIN DERROCHAR GASOLINA

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 674 14 97 Fax. 589 40 09

BOLSA DEL M O T O R FILACAR 589 09 91

AUTOMÒBILS

TMG 675 56 53

I \NCIA V-I0I.X .'(Ml

SEPAUTO Y SERVICIOS, S.A.

i \MÏ\\-IDI..M;I' ; |i Kk ^n .•«>'

FORl) KSl'OR'l"C.ihru I

('aiiií Jo (\\n CaiJors. I

hi.„x

Sani CUÍJ; - 674 34 75

I . \ M Ï \ ^-lOinOOHKK H IK -_1; 10: H \ l l NU I'l KRO

K ) R I ) S I K R R \ 2 . i 4x4

H4W-M

-• -

•-

C:,i Jc MiiU.aJj. y»l

ora k\nn SR :> i.—

l l \ l l NO 1.3 li M l

II3:I--JM

TCIT.I^Í·. - 785 23 0(1

B-MiW-l

"KKI

KORDMKS1 \ l.MMKSH H

H I R C i O N K l K S

,<SII.<«:

H I K D O K I O S l.fti I! i\ ir- <>

/ •

KORIHOIRIKR li-M/

PERE(ANALS

( ll'ROKN l \ C T -• 'i K < I I K I I I - S \ \ 1.1

nvrnrc vro

674 63 fi »2

Cmiihi b

li NU

FORI) TRÀNSIT W\ (,OI K . l H i I

S^IHK'

M / l k ï SWI'VNV li l i N

? H ' 1KM1

( I1KOI.M -15 \ l k l s U I Vl>\ H 11)1

.. 4SH <«'

SKVI ) ' \ M ) \ l'K.RRV i-, MM ,uiM,i..,.l.i

^*tm-

St'at Panda \ cniicll

R HM

lMi|."Tlk

1 annaHI'i::<iiKI

B IA

CWIIOIVKCO "'i-l-,

\ulohiaiK'hi A: 1'

li \'A

l·irtl hi-tu

Krnault K ~-

n n\

•

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

MoviLine Ctra. Cerdanyola - i ! I el 6 7 4 0 6 6 6 -Sant Cugat

H J N

:< )'A

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS

&tsi

l;. K l '

La gasolina tras su combustión en el motor produce la potencia necesaria para mover nuestro coche. Tanto al frenar como acelerar bruscamente, patinar, etc..., el motor no aprovecha totalmente la energia de la mezcla aire/gasolina. Si quiere conducir económicamente, deberà actuar siempre con suavidad el pedal del acelerador, así como pasar de marcha sin prisa, escuchando el ruido del motor y observando que éste acelera progresivamente. Procure frenar con la antelación suficiente sin apurar los frenos y reemprenda la marcha con suavidad. Deberà utilizarse siempre, durante el mayor tiempo posible, la marcha màs larga (4 0 5 ) en regímenes de par motor ( la mitad o algo mas de la velocidad màxima del coche). No debe caer en el error de mantener la velocidad màs larga durante una subida con el pedal a fondo, es preferible una marcha mas corta con lo que el motor girarà con màs alegria. sehal de que aprovecha mejor toda la gasolina que se le proporciona.•

Diverses modalitats d'abonament. Línia des de

2.200

ptes. al mes.'

Telèfons mòbils des de 59.900 ptes.

T0DAS LAS C0MPANIAS T0D0 TIPO DE SEGUROS

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

Tei. 675 42 03

PAGO FRACCIONADO

Fax 589 48 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SE RESPETAN BONIFICACIONES

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

CULTURA

ELS 4 CANTONS 2 5

Res-so de primavera a la Sala Res

Concert de Sant Jordi a l'Auditori Torna Luciano amb la Jove Orquestra Sant Cugat Federico amb Agustí Visa

Demà dissabte, dia 23 d'abril, a les 22 hores La Jove Orquestra oferirà un concert al Teatre-Auditori del Centre Cultural. Aquesta serà la primera vegada que l'Orquestra actua dins la campana acústica. En el concert s'estrenaran diferents obres compostes expressament per a la Jove Orquestra.

Música del passat i del present El concert que ens presentaran consta de dues parts. A la primera (música del passat) tindrem obres de D. Cimarosa, C.F. Abel, A. Dvorak i A. Vivaldi. en la qual podem destacar d'aquest darrer autor la intervenció de dos solistes, Santiago Burgos (professor del Conservatori Victòria dels Àngels, de Sant Cugat) i de Joan Figueres (col·laborador habitual de l'Esbart Sant Cugat), que ens interpretaran el Concert núm. 3 per a dues mandolines i orquestra. A la segona part, (música del present), iniciarà el concert la sonatina prima per a cordes de H. Genzmer, Dansa del Nord-est d'E. Eckart (estrena), composta expressament per a la jove formació, Música urbana (estrena), del compositor T. Xuclà, autor de la música de "Històries de Sant Cugat" que va presentar Fila Zero, i la sardana Sant Cugat, composta pel mestre Cohí Grau. Com és habitual, comptem amb el pianista santcugatenc Eloi Jové, que des del seu inici ha participat en totes les activitats de la Jove Orquestra i de l'Orquestra de Cambra, la col·laboració del Dr. Josep Carbonell, que és assessor musical de l'AOSC, i el di-

rector Josep Ferré. La Jove Orquestra de l'Associació Orquestra Sant Cugat, va néixer ara fa dos anys, i al llarg d'aquest temps ha anat creixent fins arribar actualment a un nombre important de músics. La majoria d'aquests joves són

santcugatencs i la resta tenen relació amb les escoles de música de Sant Cugat i de la comarca. Ha actuat a Sant Cugat del Vallès en els actes d'inauguració del Centre Cultural i a diferents ciutats catalanes. Recentment ha actuat a Sevilla. •

Viatge a Sevilla El passat 15 d'abril, la Jove Orquestra va oferir dos concerts, amb motiu de la inauguració dels nous equipaments de l'Hospital de Miraflores de Sevilla. Al migdia, l'orquestra va tocar uns minuts a l'aire lliure davant d'un gran nombre d'assistents. Cal destacar la presència del Bisbe de Sevilla, Monsenyor Rodríguez de la Borbolla, representants de la UNESCO, de la Diputació de Sevilla, metges, etc. L'acte fou organitzat

per ADDEPOS. A la nit, a l'annexe de l'Hospital, que té una capacitat per a 700 persones, la Jove Orquestra va interpretar el concert amb molt d'èxit. Els aplaudiments varen obligar l'orquestra a fer un bis. La valoració final fou molt positiva, tant en l'aspecte musical, com el que representa la convivència i integració dels joves músics de l'orquestra.

Avui divendres dia 22 d'abril Els membre de la Jove Orquestra en un assaig al Centre Miraflores de Sevilla

Ser feliç amb cara de pomes agres El passat divendres, dia 14 d'abril, el Teatre Auditori del Centre Cultural va acollir la preestrena de l'obra teatral "La Gateta i el Mussol". Aquesta obra de l'escriptor Bill Manhoff ha estat adaptada i dirigida per Ricard Reguant. El seus protagonistes, Montse Guallar en el paper de Doris, i Enric Majó com en Fèlix, són els responsbles d'introduir en l'espectador els conflictes sentimentals, morals i socials que esdevenen en aquesta comèdia. Fèlix, dependent d'una llibreria, té el somni d'arribar a ser un escriptor de gran talla professioal, dedicació que omple les seves nit en l'apartament. Al costat hi viu la Doris, una jove prostituta que rep les visites a casa seva. El batibull de les nits és motiu de queixa per part d'en Fèlix, que cansat de les gresques del costat decideix parlar amb el llogater. A partir d'aquí, les vides de tots dos protagonistes es troben, ja que la Doris culpa al Fèlix

Redacció L'actor Luciano Federico torna a actuar a la Sala Res amb l'obra jPorca Misèria!, concretament, el dimats 26 i dijous 28 d'abril. L'obra és un monòleg que va tenir molt d'exit quan fou representada ara fa un any a la mateixa Sala Res. L'actor Luciano Federico ha realitzat col·laboracions i ha protagonitzat i dirigit espectacles de teare, cinema i televisió. Aquest espectacle està dedicat a Mauricio Zanchi. Durant el mes de maig la Sala Res tornarà a oferir espectacles teatrals i concerts de música amb grups de rock de casa. A finals de maig, es representarà l'espectacle de gags Moltes Gràcies de Poca Conya. Els 4 Cantons us en mantindrà informats.

Preestrena de "La Gateta i el Mussol" en el Teatre del Centre Cultural

E.A

\Porca Misèria!

d'haver-la deixat al carrer. Entre ells naixerà una història on el diàleg provocarà situacions divertides i insòlites, alhora que es manifestaren com dues persones infelices del seu entorn professional. En Fèlix intentarà aproximar la Doris al seu nivell cultural, modificant i corregint-li contínuament la seva parla. Poc a poc, la siceritat de tots dos personatges s'endinsarà en les seves manifestacions. La Doris, ingènua i somniadora, creu que algun dia aconseguirà ser una model de gran fama, es passa els dies mirant la televisió i imitant els gestos de les models i actrius més famoses. Tots dos s'adonaren compte que malgrat les seves vivències i habilitats, han d'oblidar

Recital de poesia a la Casa de Cultura Redacció La Col·lecció de Poesia , El Bardo" ha preparat per avui divendres un recital de poesia a càrrec de Rodolfo Hassler. M. Cinta Montagut, José M. de la Pezuela i Fco. José Cantero. L'acte serà presentat per Conxa Garcia a les 20. 30 hores a la Casa de Cultura. L'acte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. • Francesc de R Llatjós í García

SANT CUGAT DEL VALLÈS De vila rural a chriat moderna

u (0 ca 03

aquests somnis i deixar pas a la crua realitat. Només així aconseguiren ser feliços encara que ells mateixos continuaren estant immersos en el seu gran fracàs. Aquesta comèdia teatral ens aproxima aquests conflictes universals, propis de desnivells socials, culturals i morals. •

T3 ©

classificats CONSTRUCCIONS MATERIALS!

ADMINISTRACIOl '• A ,

DE FINQUES; I ^

S U Z U K I

MIIMÍS I Í

>. .'à. lijHt > rl Viíraan i-'- '

- un repte -

J. Guix E3

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

Sarti '.V

FUSTERIES!

DOLCERIES

LOGIC

674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

CONTRO.

Francesc Moragas. 42

ESI

DROGUERIES

08190 Sant Cugat V.ARASA. CnRC'EN 'an:esc Mcra-ji; '1

-L.··-.R·^r

AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

6^4 06 5"

_ARSA

EQ ALUMINI - VIDRESÍ

BARS CAFETERIES

563 32^1

^ ^

lax- 588 24 53

:a_.E=~ECNOJjGiCS A .589 33 5L ac3Lnc 3 INSTRUMENTS DE MÚSICA

4 56 62 [ í í l j

"A.LFDAP CCf..

S A L D O N 9 5 6 1

OTAF"

675 20 01

ELjfcvCedro

Av. C a t a l u n y a , 3 Tel, 674 00 2 4 San? Cugat del Va!les

Cons:ricc,ons - Manteniment de iarems • oiscines - Regs per aspersic

OLERA. ELECT= CITA" v 4 - 5 4;

A-< Caslekí T3 -VALLCOPEIX-

"S '— r. (j

Canovas del Castillo, 14 Te 675 11 9 4

INFORMÀTICA MUSICAL ir

nl.-.j.:.-

^ ^

MINGO 5 C P Onent. 41

niC -S CAFiDCNA IM( I Dl M H S ( ' I R S ( ) S C A l ) \

GALERIES SANT JORDI GALERIES D'ART

,,., ; , ,,..

Castillo, 20 C8-90 Sant Cugat

INDUBRUC

CANALS GALEF A j APT .. 675 49 02 Carrer de la Crea '6 HERBOLARIS DI3ETÈTICA

ASSEGURANCES

D.G. D ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler. 95

M NGC, S C c Crent 4-

,.,3CA - HAN'_ NO

CARBONERIA NURI S.L. 6753

'•' 3 ''7.b.''a can vcÇ A. -arvai 1,3.0- 036 1v ~. | .„aa ri" aa. v 2 t v.;^ ap -

|J|f

JOGUINES

E S P O R T S - GIMNASOS

CLAPAÍ/'.NT'NS' vOGA Faa - '5 aa <::a

674 2103

GIMNÀS CLIMPO

6'5 37 C7

HOROFLOF ,,674 75 98 Av .oan Bonàs 54 -VALLDOREIX-

i -(iasolb A 1 C

SA-.TCJGi'ES^P'S Rartaaflaaler 25

674 72 15

SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35

674 98 62

..OGUINES MARGA., Santa Mana 44

674 15 32

h °ICASEVEPINC Pg. Ca!aoo 12

ASSESSORIES GESTORIES

(.'.irhí'riv 1 lieme^de loiainena

," MONESTIF niava 3

674 0174

675 52 52

AJGJET Santiago Rusinol. 40

674 58 54

IDIOMES

P R

I N T

DE LLENGÜES ESTÈTICA

674 45 71

SANBER-5 Anselm Clavé 20

Tel. 589 22 64 CARNISSERIES POLLASTRERIES

CATIFES F O R N S DE PA

. A'.'b LIS ViLLES a C '.., 24

675-3.1

CAPICL-VE'.LA NE"E„A- 674 55 03 Caaav?.;ae Caslil:, 4

H;NAL ••Ai.".ERSA :;,"i

' . - - I i " V a Vi

CISTELLERIES

CANBL-A C a r . e r j e _a Tn're

674 07 4-

;

569 26 49

^V",':í;:, v F -^JVlf

ORDIN A S O F Ï Informàtica d'Empresa

I FOTOGRAFIA - VÍDEOj i

CONSULTORIS DISPENSARIS

N ESAN -Cí.'AN

CASTELLVÍ HONDA Rosselló 15 MOTO TRÀFIC Alfonso Sala, 2

,674 07 73

674 17 59

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. 8 2on.

674 0' 74

LLENCERIES MERCERIES

FOTOViDEO-F Pa'-.r.ladelCeler 93

"Hardware. Software i

WPlk C / S a n t Antoni, 19

674 00 97 Sant Cugat del Vallès

r,i;np'erneri!* Informàtic!

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

Rbia Can Vora. 9 T

674;

MARVER 589 13 25 Pg. Rubí, 110 -VALLDOREIX-

589 32 11

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

Fax 675 32 03

„ a . ; f ° M S 3 * . , MAPI/OLESSANTCUGA- 675 5-08 J8__9a0_ban1 e,jgat del Va' e_s_ _ car-wa-ncr ' 2 Nau 3

PNEUMÀTICS TREN SANT MAGÍ Estape, 2

VALLÈS NET Sant Ramor 4

,674 8918

PROMJSA A. 'orreolanca. 2-3

58917 32

REFORMAS INTEGRALES DE LA VIVIENDA BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA Presupudlos sin compromiso

^Tel. 209 1 4 Ï 0 " Sr. Ferran

PUBLICITAT

l££J ELS 4 CANTONS Rbla. del Celler. 91

:*u PAMOBES.L Sort. 32 1er. 1a.

OBRES I CONSTRUCCIONS

INFORMÀTICA;

^iï

ADM NISTRACiO N 2 Va or, 33liurl Worestir,

67415 01

ACTOESCOLESl

589 46 5'

PERSIANES

LOTERIES

Santiago Rusinol, 2 Tel. FERRETERIES MAQUINÀRIA

PERRUQUERIES

i »

674 14 82

CAMPMANY... Valldoreix 16

MOTO 77 SANT CUGAT Castellví 27

Francesc Moragas, 8

082"» CERDANYOLA

ROSrA =c Rac-i. 113 -VALLDOREIX-

MOTOS JO'ERIATOUS Roia Riibatallada, 24 C

CENTRE D'ESTUDI

aL'Olm,32-58000IS

ASSLMPC.C Monestir 33

PRESENZA Martorell 20

NETEGES C/Sania Maria, s/n-692 Oh 94

AUTOMÒBILS

FALGUERA Villa, 1 local 2

, 5 4H 4c

.ii-.ib 0J-iViii>ii-.-cislern.i 1 .n;ih oip'.adi'rüe litres

CASA DE LES CORTINES .697 20 71 Víctor Balaguer. 26 R'JBI

PEIXATERIES

-Petroli ESTANCS

674 38 92

MODA I CONFECCIÓ

DIDO JOGUINES.. Vinyoles. 10 JOIERIES RELLOTGERIES

fil

-Servei a donnoi.i l i R A ' U T l

San-iacc FLsuao, 37 Tel 589 22 32 Carrer Ma>or, 6 T e 674 1(5 OC San: Cugat ce Valies DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas, 4

HIPigUES CARBONERIESi

.VJ-.iA'.HA. ^Ela.ROE II- 1

,574 OC 60

GERD - SANR'EP 3 laça Pe>e Sar S

HIDROCULTIUS

1.22 Sani Cuu.il Tel. 674 mi

Matalassos SOTI-CS

Tel. 589 41 7 7 - 5 8 9 2819

CALEFACCIÓ

\\eoV a

Mobles de c ^ a a r r - d a

Cànovas del

l·lSÏO

Void.iaicr.2l-V. T d 674 2195

Mobies 1 Decoració

ARTSENAL Va Idcreix. 58

TRIMKSTRK

589-9 83

MOBLES - DECORACIÓ

CASAJUANA

674 41 44

ARTS GRAFigUESj

NS NOE 5 A a«aca SarrI Sever 4

PASTISSERIES

Sa j">-,l I, 'i...' 'I|S -'. : c c :

; S ' ' . . | ' \ ; : Í ; ( ..3.3 •:.•: \ a l c

SALA RUSINOL Santiago Busino

BICICLETES

BODEGUES - VINS

\-L·:L.O.K4

le' iv.^ d " 5-

MRW Sani Cuca'

..nonon'itr

Valdcreix.41

l·iar'.ja,

MISSATGERS

GARRELL

6 - •= 55

H..= ' . ' I 6 E „ E S A " S W'"-,:ra:. 3'

Hspedalistc. on lonis (.l'alia do l'i nio i ó

: , ai i't ai I va. I.' la.a

4> ^ i '

: -'. •

ÒPTIC

l ^ l ' I U S a l i ; CllE.il

MÈTODE IRENEU SEGARRA

CREP Carrer Valldoreix

MATALASSERlESl ' Qr£|\|TRF

SJSAN NANICCLET~I ,, 5?í 74 T 5aa; Anaan 74 aa xa; Fisoie·apla

ELECTRICIDAD

AUTORITZAT

ANIMALS •] VETERINARIS^ E,E__ESAP~S CA3ANAS Sanraga Pas rel, 54

òptics diplomats L'endavallada. 15 Tel. 674 58 46

(IV.'M Kl "HI

MEDECINA FISIOTERÀPIA

CENTRE

CHBALLL =E~

BELLES ARTS

COPISTERIESj

699 38 98

(' IITL·IL·I.I de T C I M ^ J . '>""

LA BOMBETA, S . L

• IÍ " a j - e : 13

ANIMALS Perruqueria. Carrer o> la Creu, 33 Local 2

*ïï

674 53 32

-8 U

AMBI I.ANCIES

brother .•\,!'^..',\'.',\C'-.:['.-.

ENSENYAMENT NTj

EOKATAS : ara PospiB 35-37 pv

AtIKA-SOL

NATURALES

JARDINERIA

5 S'PO . Rarrtla JeiCeaer 3"

GAS - ELECTRICITAT

MÀRMOLESYGRANITOS

J05E : : BL"S 585 44 8' '-'e-:::',: Pe'O Sar farala ,123

' :;.

RUBIO Villa. 1 Local 5

ADVOCATS

. V RFT 675 55 53 Mercal ~rr.:i a-ca rs-ajai-42

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

ÒPTICA

u s i ' M San'. ( u a a l I el. 6 7 5 I') 11 t a \ . ft75 3 7 11

ittiom.l

ANTONI CAMPOS... Francesc Moragas, 21

ELABORACIONEN

k , i - ^ i l · i . ,ï: l'.n'sns,

FRUITERIES I

ÒPTIQUES

58914 01

tí:í,©aa¥;i'»3Ba».}i

3 M e Sud* : «to riwtrtoi fenmmSP

RVS

589 04 38 Els seus |

anuncis i

spots a Cinemes Sant Cugat

Carrer Montseny. IS Tol. 5S4 4U Ui , Sani CtiL-aUlci Valle- :

o f •# PUNTS DE SERVEI FECSA

V.yVlAnrt- s.l

EL MOLÍ P. Pep Ventura, 3

l t l s j

TINTORERIA SANT CUGAT..67411 83 Santiago Rusinol, 35

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

TINTORERIA SANT CUGAT .674 11 82 Sant Antoni, 1

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 - baixos

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic Carrer dos de Maig, 25-Local 4A

Tels. 675 5010 908 89 79 50 (mèvil)

INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn CintoVerdaguer,18. Valldoreix

51 Metges

02 Advocats

27 Esports - Gimnasos

52 Missatgers

03 Alumini-Vidres

28 Estancs

53 Mobles i Decoració

04 Ambulàncies

29 Estètica

54 Moda i Confecció

05 Animals i Veterinaris

30 Ferreteries - Maquinaria

55 Motos

06 Arts Gràfiques-Copisteries

31 Forns de Pà

56 Netejes

07 Assegurances

32 Fotografia i Video

08 Assessories Gestories

33 Fusteries

09 Autoescoles

34 Fruiteries

10 Automòbils

35 Gas - Electricitat

urgente a r

11 Alimentació

36 Galeries d'Art

toda

12 Bors - Cafeteries

37 Herbolaris • Dietètica

13 Belles Arts

38 Hidrocultius

14 Bicicletes

39 Hípiques

15 Bodegues • Vins

40 Informàtica

16 Calefacció

41 Idiomes

17 Carboneries

42 Instruments Música

18 Carniceries

43 Jardineria

19 Catifes

44 Joguines

20 Cistelleries

45 Joieries - Rellotgeries

69 Sabateries

21 Consultoris • Dispensaris

46 Loteries

70 Tallers Mecànics

22 Construccions-Materials

47 Llenceries - Merceries

71 Telefonia

23 Dolceries

48 Marbres - Pedra Artificial

12 Tintoreries

24 Drogueries

49 Marcs

73 Transports

25 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

50 Matalasseries

74 Xarcuteries

67555 06

TRANSPORTS

DANVIL MOTOS, S.L Sabadell, 32 B

6751606

PERE CANALS Sant Llorenç, 27

6746362

42232F WOMDWIDM

COI/fffFS

ENVIOS URBANOS, NACIONALES EINTERNACIONALES

674 60 58 TALLERESMENA passeig Torreblanca, 13

674 5301

F.X. Servei Of. BOSCH Castellví, 25

674 56 78

Paqueteria

Espana QUEVIURES

675 11)11-90(1300 400

FRANCESC SITGES PINA ....674 01 44 Martorell, 55 TELEFONIA

XARCUTERIES

RESTAURANTS LABOLERA Baixada de L'Alba, 20

67416 75

CASABLANCA Sabadell, 47

674 5307

ELMESON P. Octavià, 5

6741047

LINEA DIRECTA. 5890374 Enrique Granados, 15 • Local 8

TINTORERIES

SOL-NET P. Torreblanca, 52

INDEX de S E C C I O N S 26 Ensenyament

TINTORERIA SANT CUGAT .674 41 67 Alfons Sala, 21

TALLERS MECÀNICS

ABRIL 1994

01 Administració Finques TINTORERIA SANT CUGAT..675 22 28 Rambla Ribatallada, 34

SABATERIES

TATERS Sant Antoni, 62

08190 Sant Cugat del Vallès Fax 675 50 58

MANTSERV.S.A Av. Catalunya, 18

5891740

UP 4M UP *w

CAFES p£RE

6744149

•#Cv

Ets 4 cm®m. '5é9lèòli

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^

58 Òptiques 59 Pastisseries 60 Peixateries 61 Perruqueries

6740211

62 Persianes 63 Pneumàtics 64 Publicitat 65 Punts de servei FECSA

„ ,524

Francesc Moragas, 5 CRISTO FRAN, S.L Carme,32

57 Obres - Construccions

66 Queviures 67 Restaurants 68 Repartidors correspondència

classificats BORSA DEL TREBALL

Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

ofertes

alimentació

Se ofrece chica para cai guros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)

.tóií

Se dan clases de Francés, ni vel 1. Sabados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

tuw* Mercado Mercado Pere San Torreblanca Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

xarcuteries

FELIU GRIFUL Plaça Pere San, 11

T. 675 56 63

Mercat Pere San T. 675 52 67 .Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 321)6 Sant Cugat del Vallès

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87 Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

3b$efrutís

Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros... Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

Lampista. Atendemos sabados y domingos. Únicamente urgéneias. Tel. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 01 Lluís Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., baiïo. aseo, calefacción, telefono, pàrquing. Impecable. Tel. 674 94 97

pàrquings Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

5892929-5893535 Mercat Pere San

vans CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas 674 6 3 0 8

Parada 123

589 44 81

DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. Tel. 675 24 42 i 675 27 37

Senyor gran vend RENAULT 11 verd. Com nou, amb 51.000 Kms. Sempre garatge.

425.000.- ptes. Tels. 788 8816 - 783 23 59

assificats VICOMÇA

AP\

Finques

Incusarte

Oc t o n » i

674 78 50 - 674 91 61

Av. Barcelona, 70

TORRES EN VENDA

Tel 699 65 48

674 12 04

RUBI

Plaça Augusta, 4

Sant Cugat - \ alldoreiv.il u i s u t <k l ^ : ^ : , - I !('(

UMun\ i= Ci<> m . MMC

l'Hi in . IIK'II! -Ad ik^ídr .M'in . aniui. 4 tuf' 2 \ n > - , lla: >lc U\, •.niniLuio i

CASAS

Sant Cugat - \ a l l d o r t i x

JOSEP M. CASAS EROLES

/ o n a I'.is

M-'IÍ.' Knhi I.TU- I II" ni . kTrcm .^Hl in . :ikT:|,iJ,o[. sai.i ,1 L'V.!I, aim.i n i i k c

=IS05-TORPES-LOCALS-"E^RENVS

ilurniil'Tis. .' t\ 1 ii\s. L'FUJI. ^alt'ÚLLio.

sant cugat

Aamimst'aciode linques Lloguers i Comunitats de Ve ns

I M l ' l C \HI I Sant Cugat V a l l d o r e i x , / u n a M.^ K.-1J. ( i f n k i r M ' i \ r

KÏTVIU

it^:>

Gabinet J-,':dic

Alfonso Sala, 1 12m , 4 h;th., bano y aseo, piso e\t. 90.00()ptas/mes. Piso amuehlado Carrer Gorina 100m2. 3 hab. (Isuite). 1 bano. caletacción, balcón. armanos empotrados. l )?.0()()ptas/mes 1 Àtit'o dúplex 100m : , 4 hab., bano y aseo, calet'acción. A 5 minutos estación. 1(X).(K)0 ptas/mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m2. 2 hab., bano y aseo, calefacción. cocina equipada, terra/a uso exclusivo, pàrking. Desde 90.000 ptas/mes. Amueblado 110.000.ptas/mes Piso 80 m\ 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc. Centro Pueblo. 75.000 Ptas/mes

Age p ts d Assegu'ances

in . :I»ÜC l ''i T • .impikihk'si. mcniador, • j | „ ilVslai

u n i u . ^ h.ih . h.un . tak*

kiL^i'i ü.Mc;. :i!^i:u amb depuradora.. Sant Cugat, /ona c/. C r a n o l l m , torre .kJ-'-^.-..í.i j.ini.Micr.i. 24U ni . nienia iloí a i m a Mi \])2 sala d'esL-.r 5ll m . 4 iliiimiions i ! vjiioi. du- k m \ v un -er •.ei. eal letaeuit. l-.ab . pLuivar, trasiei. iard, pi:\ ,il amb

;ÜHI'I.I

Sant Cugat - Valldoreix, /"iia Kam M.i \eidainier. leiiein 1 I ; ^ m . torre ."S'í in

mediador -ala d esKir 4ll m .

C &F

.unia r.lliLC equipada. ,ï dormitoris dohles. e-ludi ^ ui , dos k i n v v servei. ,J lelaeeio. llar de k v . San Cugat - Mas Janer, terren\ WX)

CASAS FERRERAS, S I . GABINET ADMINISTRATIU

;ii . torre *0 ni . meniador -ala de-tar. a m i a equipada, tre- hab.. banv i tra--

GESTIÓ FISCAL -COMPTABLE

!er

Estimació objectiva Mòduls I V A . Imp. Societats Imp Renda i Patrimoni

Sant Cugat - / o n a Kl Colomer, torre adossada li Hi ni . menjador sala d'estar, euina olïice. 5 liab., (una -uitei. sala d'esiar. ties hanvv MTUM. estudi amb solàrium, armaris eneastats amb interiors. luralge. tres u > l \ e \ -atarei^, traster sistema de tele -eguretat i e a u a

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions:

lona Sant Cugat - Zona d. Orquídia, easa de disseny torenv MM) m . torre 300 m . meniador sala d'estar 50 nv, eine doiitntoris (una suilel, e u m a - o í t i c e . do- banys. st.-r\ei, cak'ïaccio. garatge tres cotxe- i -alareig. Sant Cugat - Valldoreix, /ona R b . >.au4a. terreny 141)5 m . torre 2M? nv

-Jubilacions -Viudetat -I.L.T.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

TORRES

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

en una sola planta, menjador 16 nv i -ala d estar 50 m , euina-office 15 nv". 4 dormitori- dobles, dos banys, dos tras-

Av. Alfons Sala 22. bj 2. Apartat de correus. 12

lers. celler rebost, golfes, calefacció,

Sant Cugat del Vallès

parquet, garatge 32 m . piscina amb de-

67415 66-674 10 54

puradora.

Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m\ 4hab., 2 banos, 1 aseo, bodega, p à r k i n g . buhardilla, jardín y piscina. Buen precio.

Plana l'Hospital. 10

674 72 54 674 74 66

PISOS EN VENDfl

OFERTflS fILQUILERES

M^l.'- i'V^L'l I L ' M *

674 67 15 589 33 68

Torres - Locales Terrenos Apartamentos en Venta y Alquiler Administración de Fincas

Consúltenos!

Zona estació, e/ Villa, 85im;, 4h. lbany. laseti amb dutxa, exterior, lerras. parket. calefa., 16 M. Zona Mercat nou, àtie K()m:. 4()nr terrassa, 3h, 1 bany, luseu amb dutxa. nous, calela, parket tot el pis. 17 M. Zona Mercat nou, 45ni . 3h. parket, ealet'a.. lbany i aseos nous. En pert'eete estat tot el pis. 16,5 M. Ctra. Cerdanyola, Hünr. 4h. lbanv, nienj. cuina, terras. 1 1 M. Pg. Torreblanca, 70nr, 3h, lbany, laseo, calefacc., armaris encastats. 13 M.

PISOS LLOGUER Zona estació, c/ Villa, sobre-àtic, 3h. 1 bany ext, terrassa. Tot exterior, calefa., 80.000 Ptes/mes. Zona estació. Alfons Sala, 90m : , 3h. lbany, calefa., bon estat, sol matí. 75.000 Ptes/mes

VENDA I LLOGUER DE: TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques {Extensa cartera amb molt bones ofertes!

A 1 4 K m . d e FIGUERES Molí antic restaurat 300m 2 , enmig d ' l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.Ples. Part. a part. 674 87 40

PISOS EN VENDfl Zona Mercat Torreblanca, S4 m . Mk'ii|.ulur s.il.i Jostar amb parquet, aire c.'iKlieu'ïKit. A's dormilnriv aniUi-oft'ia \ kinv o m p l e r t . a r m a r i encasUlv parquins, 14 5IK1.IKKI / o n a Mercat Torreblanca. Í2. 1 in , menador -.ala J'esiar }() nv. aire eonJiuini.it. ' h a b luna Miitei. uiiiia-otTiee. ilm runs v ^aletaeeHi a ^as. armaris en eavlais. parqunli; l 1 ' M

HIDROCULTIU Plantes més fàcils

sense terra de conservar

Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

APARTAMENTSVENDfl W I . I . V I D R K R A , 135 nr, menjador vila J'e.lar 5S m , cuina americana 4 ni . 2 hab , doble-,, estudi. han\. calcl'.icci.', pre in.tal.lació llar de toc S\NT ( K i V l

- LA F L O R K S T V

l'Hi ;r de |ar,li. meniador sala destar. uiina. ilos dorimioris. banv, llai de toc

Av Joan Borràs, 54*:Valldoreix tel 674 75 98

• \1

TERRENYS EN VENDfl SANT U ' Í Í A T - ZONA LA BON AN O \ A.

Solai de NW m . e\ccl lent

oricnlauo SANI C U J A T - LA r ï . O R K S T V solar 7*•>) in . onctllauo sud. u - t a e\ .el lent SANT t l C i \ I

solar de HM ni a

Ullin ml- sortida 4 TúncU de . a l l u dieta I \ C l i n M S D I P U i W I I N T

Piso Masnou céntrico. 4 habitaciones. todo exterior. 2 terrazas.2 banos, parket, calefacción. 16.000.000.-Ptes. Tel. 555 50 18

Guia immobiliària ELS 4 CANTONS Particulars i professionals V e n d a , lloguers, traspassos. . . Consulti els professionals d ' a q u e s t a guia

674 02 04

CULTURA i ART

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

"Calidoscopi", una combinació de ciència, art i jocs L· Casa de Cultura acull una exposició centrada en els calidoscopis Anna Cabassa La Casa de Cultura de Sant Cugat acull fins al dia 29 d'abril "Calidoscopi, instants màgics de bellesa irrepetible", una de les exposicions més originals de la temporada. Es tracta d'una mostra d'aquests curiosos artilugis, inventats l'any 1817, i que de moment aconsegueixen captivar grans i petits. L'exposició, obra dels autors Joan Serra i Alfons Llobet de Sabadell, ha viatjat al llarg de dos anys per diferents indrets de Catalunya i ha estat visitada per més de 20 mil persones. "Arreu on hem estat tothom ha sortit al·lucinat, tothom té la mateixa resposta tot i que ens visita gent molt dife-

rent", diu Joan Serra. Aquesta coincidència és, segons explica, perquè l'exposició toca una fibra humana que captiva a tothom. Calidoscopi excita el punt màgic, irracional de les persones, "perquè combina una sensació de caos amb una altra de serenitat", explica Serra.

Una mostra per a tothom L'exposició combina l'aspect lúdic, centrat en diferents jocs amb els calidoscpis, la llum, les imatges i diverses figures, amb una lectura més científica i, fins i tot, artística. "Aquesta exposició és també art", diu Joan Serra,"perquè juga amb la composició de línies, amb les llums, és poesia

Un dels mobles amb calidoscopi exposat a la Casa de Cultura

de la imatge". Dins la part científica, destaca un racó on hi ha instal·lada la "calitaula", un moble on dos professors de la Universitat Autònoma han materialitzat els seus estudis sobre la llum, la reflexió i les imatges reals i virtuals. L'exposició combina aquestes diverses lectures de manera que podria estar instal·lada tant a festes, com a sales d'art com a museus científics. I és per aquest mateix motiu que l'interès que desperta no només afecta els més joves. "Calidoscopi és una exposició per a tothom, i de fet. moltes vegades són els nens els qui han de treure els pares", explica el seu creador. Entre les peces més curioses destaquen el calidoscopi més llarg que fa 6,8 metres, els jocs òptics amb miralls, una taula de jocs amb llums del segle XVI i material on s'explica la creació de la imatge calidoscòpica. L'exposició de Sant Cugat ja ha rebut de moment la visita de més de dues mil persones a les quals cal sumar les escoles que cada dia la visiten, tant de Sant Cugat com de altres ciutats. •

del 28 d'abril al 10 de maig

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 589 13 82 Exposició Calidoscopi " Joan Serra i Renom i Alfons Llobet i Plantada" (Instants màgics de bellesa irrepetible). Fins al 29 abril

Sala iusínol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

A finals de mes es presentarà l'Associació del Llibre Gegant

El Llibre Gegant de l'any passat va aplegar molta gent A. C.

a Sant Cugat el Llibre Gegant, un acte amb un fort poder de EI proper dia 28 d'abril convocatòria i en el qual particil'"Associació del Llibre Gegant" pen nens i nenes de la ciutat es presentarà oficialment al juntament amb diferents profesCafè Auditori del Centre Cultu- sionals de la il·lustració. Els priral. Es tracta d'una organització mers s'inventen les històries, els que neix amb l'objectiu de do- segons s'encarreguen de dibuinar continuïtat a una de les fes- xar-les en una plana del llibre. tes que poc a poc va tornant-se Del treball conjunt entre els més popular a la nostra ciutat. més menuts i els dibuixant sorL'associació sortejarà, al geix cada any un llibre de dillarg d'aquest acte de presenta- mensions enormes en el qual es ció, l'obra "Peixos" del pintor troben diversos contes, històries de Sant Cugat Paco Minuesa i pensaments. És el fruit d'una per tal de recaptar fons per a l'e- experiència de participació dició d'enguany. col·lectiva que es realitza a la Ja fa tres any que al llarg de plaça Barcelona. • la diada de Sant Jordi s'elabora

Exposició de treballs amb paper reciclat. Escoles públiques de St. Cugat Fins al 29 d'abril. Org. CEPA-Ajuntament.

J. SANTACANA

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

ELS 4 CANTONS 2 9

Exposició fotogràfica i de material de la vida del CMSC Fins al 15 de maig. org. CMSC. Col. Ajuntament SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 CABANACH. Obra recent Fins al 26 d'abril

ANAL GALERIA D'ART

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). DelOal3h.idel7a20h. CANALS GALERIA D'ART C/de la Creu, 16 Tel. 675 49 02 "Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica sobre paper) Fins al 30 dabril SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES Sant Bartomeu. Tel. 674 24 50 "Harry Tozer" (Titellaire). Exposició sobre els titelles Fins al 30 d'abril

UCLES

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 4 9 02 - Fax 675 57 69

AGENDA CULTURAL

ELS 4 CANTONS

Divendres 22 VI Cl RS D*APROXIMACIÓ AL TERCER MÓN "Lis \alors de l'educació". Taula rodona inauuiiral, amb la presència de Victòria Camps. Catedràtica d'Ètica de la l'AB. i Jaume (unes. psicopedagog i periodista. A Ics 18 hores. Casa de Cultura

PREMI GAUSAC DE RECERCA Lliurament de premis i \errada-col.toqui. A les 19 hores a la Casa de Cultura RECITAL DE POESIA A càrrec de Rodolfo Hàssler, Ma. Cinta Montagut, José M. de la Pezuela i Fco. José Cantero. Acte presentat per Conxa García.

A les 20.30 hores, Casa de Cultura

basco. A les 22.30 hores a la Unió Re creativa Esports La Floresta.

Dissabte 23 I CURSA DE PATINS A les 11 hores, sortida del Mercat Torreblanca. Int". i inscripcions a l'OMET. C/ Sant Antoni, 10, tel. 589 09 37. de 5 a 8. III CONCURS HÍPIC DE PRIMAVERA Doma, tècnica d'enganxada i salts. A les 11 hores a la zona Torre Blanca AUDICIÓ DE SARDANES Amb la Cobla-Orquestra Costa Brava. A les 12 a la Plaça Octavià CERCAVILA amb animació del Grup Mira-sol i els Grallers de Santa Perpètua. A les 12 hores des de la plaça pere San (sortida i arribada)

CONCERT DE MUSICA JOVE Actuació dels grups Rythm & Veus, Antibiòtics. Strawberrys. A les 22 hores als Jardins del Monestir (al costat de la Casa de Cultura) SANTCLGATENCS DE L'ANY 94 Actuació del Cos de Ball de l'Escola Eusió i de La Jove Orquestra Sant Cugat. A les 22.30 hores al Centre Cultural MUSICA A LA FLORESTA Amb cançons d'or i de sempre: Actuació del Grup Hansoom i Lautaro. A les 23 hores a la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta

CERCAVILES DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI Cercavila del Drac: A les 17 hores a la Rbla del Celler. Cercavila de la Princesa: A les 17 hores a la Plaça Pere San. Cercavila de Sant Jordi: A les 17 hores a la Plaça Dr. Galtes. (Totes les cercaviles es trobaran als jardins del Monestir) XOCOLATADA I ANIMACIÓ INFANTIL Actuació del grup "Tirotitaina". A les 18.30 hores als Jardins del Monestir. MÚSICA A LA FLORESTA Concert de pop-rock amb el Grup Ta-

TltTKl Dissabte 23 TEATRE AL CASAI. CULTURAL DE MIRA-SOL Mira-sol Teatre presenta a Tabula Rasa. amb l'obra "La Dispesera" de ('. (ioldoni. A les 22.30 hores. Org. Mira-sol Teatre. Col. Ajt. MOSTRA I)F. TEATRE A VALLDOREIX "teatre de poetes" amb Cia Klaka i Grup Teatre Espiral. A les 21.30 hores. Casal de Valldoreix. Or». G. Teatre Espiral

Diumenge 24 MOSTRA DE TEATRE A VALLDOREIX "Teatre de poetes" amb Cia. Klaka i Grup teatre Espiral. A les IS hores al Casal de Valldoreix. Org. Grup teatre Espiral TEATRE AL CASAL CULTURAL DE MIRA-SOL Mira-sol teatre presenta a Tabula Rasa amb l'obra "Ea Dispesera" de C. (ioldoni. Org. Mira-sol Teatre.

Dissabte, 23 d'abril a les 22 hores Diumenge, 24 d'abril a les 18 hores

Dimarts 26 RES.SÒ DE PRIMAVERA A LA SALA RES Teatre: "Porca Misèria" amb I.ueiano Eederieo. A les 23 hores a la Sala Res (Sant Domènec. 19. T. 589 33 19). Ors:. Sala Res

Dijous 28 SALA RES. Teatre: "Porca Misèria" amb Luciano Federico. A les 23 hores a la Sala Res

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

Diumenge 24 CERCAVILA DE DOLÇAINERS Cercavila del Grup de Dolçainers de La Sénia. Concentració a les 12 hores a la Plaça del Centre Cultural. Org. Coral Bella Harmonia

ACTES INAUGURACIÓ PARC CENTRAL A les 12 hores descobriment de la placa commemorativa a l'estany del parc

CINQUANTENARI DEL CMSC - Inauguració del monòlit commemoratiu. A les 13 hores al Llac del Parc d'El Colomer - Parlaments i actuació de la Coral La Lira. Els Bastoners de l'Esbart i els Geganters de St Cugat - Inauguració de l'exposició: "50 anys del CMSC" i presentació del llibre del Cinquantenari. A les 17 hores a la Casa de Cultura. XXVII TROBADA DE CORALS INFANTILS DE CATALUNYA Participació de les corals: El Rierol de Sant Jaume dels Domenys, Coral Bella Harmonia de Sant Cugat, i el Grup Instrumental de Joventuts Unides de La Sénia. (Entrada lliure). A les 17 hores a l'Aula Magna del Conservatori. Org. Coral Bella Harmonia de Sant Cugat. Col. Ajuntament

ALTRES

III TROBADA DE POETES A L'ATENEU SANTCUGATENC Actuació del cantautor Jordi Alguero i el grup de Poesia Viva de la Cova del Drac de Barcelona. A les 18.30 hores a l'Ateneu Santcugatenc Org. Ateneu Santcugatenc. Col. Ajuntament

Dijous 28 1 HORA DE MUSICA Amb Xavier Ribes, tenor, i Antoni Fontanals, llaüd. A les 19.30 hores a l'Aula Magna Conservatori Municipal PARRÒQUIA DE SANT PERE D'OCTAVIÀ CONFERÈNCIA: "Una mirada als orígens: Les excavacions del monestir". Per Pere-Lluís Artigas, Mònica Blasco. Maria Sardà, arqueòlegs. A la Casa de Cultura, a les 19.30 hores. Org. Associació Amics Unesco Valldoreix-St Cugat Col. Ajuntament-CMSC-G. Estudis Locals-Parròquia St Pere-Arxiu Gavín

ACTIVITATS

CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA". Dirigit per: Dalibor Majdenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Dia 23 d'abril a les 11 hores. Zona Mercat Torre Blanca. Quota 300 Ptes. Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni. 10.Tel. 589 09 73 de 17 a 20h.) Sant Cugat Esports, Plaça Quatre Cantons, s/n FIRA D'ART AL CARER: "FIRART" Cada diumenge de d'11 a 14 hores a la plaça Octavià. CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol FESTA MAJOR 94 Concurs de Cartells de la Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Lliurament de cartells fins al 4 de maig. Org. Comissió de Festes Sant Cugat. Concurs-adjudicació instal·lació Bars de Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

(Sant Jordi

ELS 4 CANTONS 3 1

Baltasar Porcel, escriptor i ciutadà

J.A.Mula

L'escriptor Baltasar Porcel, prou conegut en els àmbits literaris i periodístics per la seva feina en tots dos camps, ens va obrir les portes de casa seva, a Valldoreix, el passat cap de setmana. En una breu entrevista vam poder conèixer les seves activitats professionals com escriptor literari i articulista de La Vanguardia. També ens va explicar les darreres tasques que s'estan realitzant a l'Institut d'Estudis Meditarranis, entitat que ell mateix va crear. Guanyador de diversos i importants premis literaris, acaba de publicar el seu darrer llibre "Lola i els peixos morts ". Emma Ansola S'ha dit del llibre que representa una conseqüència directa d'un canvi d'actitud del seu autor. Ha canviat, realment, la seva visió del món? "El llibre reflecteix, efectivament, un canvi, però en el terreny de l'expressió. Aquest llibre s'assembla a"Les pomes d'of que vaig publicar als anys setanta sobre la violència moral, física i sexual. Aquest està en aquesta línia, però aplicat al món de Barcelona i el que jo he viscut aquests anys. Crec que el món de Mallorca, com a centre dels meus llibres, està acabat, però no pel que fa els seus elements. En "Lola i els peixos morts" he girat el prisma i l'he centrat en una visió més directa de la societat. Des del punt de vista estilístic continua existint la meva riquesa expressiva però alhora amb un element de llenguatge viu, directe i a estones brutal. Pel que fa al contingut, és un llibre molt obert perquè hi ha aspectes lírics, filosòfics, sexuals, mítics i existencials. El que predomina és un tipus fracassat que viu a Barcelona i que ha sublimat aquest fracàs, aquella obsessió sexual, a través del cinisme." Tots els personatges de la novel·la tenen un passat trist, quina és la relació del protagonista Helios amb la resta de personatges? "Tothom que l'envolta és igual que ell. La Lola, però, és qui resulta, al final, més llesta que ell, té una personalitat molt dura i ha pogut canviar la seva vida, ell, en canvi, continua penjat. De fet, però, el món és tal i com nosaltres el veiem i d'aquí la visió cínica del protagonista. Com a escriptor en llengua catalana, com li afecten les darerres manifestacions que s'han fet sobre el català? En la problemàtica de la llengua hi ha moltes coses, però jo crec que sóc una de les persones amb més propietat per parlar del tema que molts dels polítics d'avui, perquè jo escric en català. L'ús que es fa de la llengua implica, alhora, la seva capacitat de créixer, per això a mi m'afecta molt més que el 90 per cent de la població catalana."

La política catalana Què opina del tarannà de la política catalana i estatal dels darrers any? Fa temps que vaig escriure tres petits llibrets sobre Pujol, Tarradellas i Pallach. Tarradellas i Pujol varen arribar a la Generalitat, Pallach va morir aleshores, però

Baltasar Porcel acaba de publicar la seva novel·la "Lola i els peixos morts" el socialisme que defensava és el que ha triomfat, no el que defensaven els socialistes d'ara. Per tant crec que vaig ser clarivident del que passaria en aquest país. Com veu el paper transformador de la Catalunya actual? Catalunya ha conquistat uns espais de poder, desenvolupament i llibertat que no tenia des de feia 500 anys. Anem endavant malgrat que hi ha problemes,com l'economia, que provoquem que la tradició literària i cultural quedi molt estancada. Es imprescindible, per tant, la seva projecció. A més hi ha gent que confon l'autonomia o les llibertats de Catalunya amb un tancament en el reduccionisme. Crec que l'única manera de tirar endavant un país, i amb més força com més petit sigui, és convertir-se en més internacional, més obert i creador. Vostè que ha estat un dels creadors de l'Institut d'Estudis Mediterranis, ens podria explicar quines són les tasques que s'hi estan efectuant? L'Institut dels Estudis Mediterranis és una de les institucions més importants en estudis pluridisciplinars. Estudiem, fonamentalment, la relació de Catalunya amb el Mediterrani i aquest amb Espanya. Sobretot amb el Mediterrani Occidental. Un dels problemes més importants que hi ha a França i que comença a ser important a Catalunya és l'emigració que arriba del nord d'Africa. Doncs bé, nosaltres som un dels especialistes europeus més importants en aquest tema. Una altra de les feines és l'estudi del sistema de valors de les poblacions més joves. Un altre tema important de treball és l'estudi del futur de Catalunya i Espanya en relació aquest arc polític que conformen Itàlia, França i Espanya. La zona del Magreb, també és molt important per a nosaltres, més que l'Europa de l'Est. La seva economia, la seva població, la seva estabilitat política i les seves institucions són la base de la nostra pau o guerra futura.

"A Sant Cugat s'ha fet un urbanisme excessiu i sovint mal fet" Sent veí de Valldoreix, com valora

que l'Entitat Municipal Descentralitzada reivindiqui les competències d'Urbanisme a l'Ajuntament de Sant Cugat? Crec que a Sant Cugat s'ha fet un urbanisme excessiu i sovint mal fet. Sembla que l'Ajuntament de Sant Cugat només tingui la intenció d'edificar, creant, així, una mena de situació suburbial de la Barcelona caòtica. S'ha d'entendre absolutament que l'EMD de Valldoreix no vulgui entrar en aquest sistema d'urbanisme. Sant Cugat és un poble molt agradable que té el perill de convertir-se en suburbi d'una gran ciutat. Considerant el sentit democràtic, no entenc, a més, com hem estat lluitant contra el centralisme espanyol, i després vénen ells i fan centralisme aquí. Les 6.000 persones que vivim aquí hem de poder opinar sobre el que volem i no subjectar-nos als criteris que vénen determinats per l'alcaldia de Sant Cugat. A punt d'acabar l'entrevista, l'escriptor català va voler manifestar-se com un

ciutadà més de Valldoreix conscient d'una greu manca d'urbanitat. "El 50 per cent dels cotxes que circulen per aquesta rambla no compleixen cap de les normatives vigents pel que fa a la velocitat. No entenc, primer, per què la gent és tan dement quan puja al cotxe i, segon, per què no se'ls "cus" a multes, quan no compleixen les normes. Una altra de les queixes és la quantitat de brutícia que s'acumula en els solars buits d'aquesta mateixa rambla. No comprenc que no es netegi.

"Els 4 Cantons té nervi" Acabada la nostra conversació, vam preguntar-li l'opinió que li mereix el nostre diari, segons Porcel, "Me'l llegeixo i crec que és la millor publicació que es fa aquí. Reflecteix la vida local, però penso, evidentment, que s'ha de millorar. Té un determinat grau d'independència i se'l veu amb nervi. •

"Lola i els peixos morts" Últim llibre de Baltasar Porcel "Les possibilitats que pot oferir la vida constitueixen un gran cercle invisible que es va obrint, fins que ben visible es va tancant: ja l'estic veient, ja es tanca...' escriu Baltasar Porcel en la seva obra en indicacions del personatge central. Amb aquest nou llibre, Porcel introdueix una nova vissió del món on la violència i la crueltat dels personatges està a flor de pell. Hèlios, el seu personatge reflexiona del que ha estat el seus darrers vint-i-cinc anys a partir del seu encontre amb una vella amistad, la Lola. Les reflexions protagonista inclouen el seus conflictes amorosos, sexuals, professionals i

socials. Arran d'aquestes reflexions el protagonista ens evoca un món sòrdid, cruel i egoista. El seu fracàs, a més, es veure augmentat després del seu encontre amb la Lola. En definitiva, un món on tots els estrats socials es visionen des d'una perspectiva cínica i que arriben al lector d'una forma brutal a través de la riquessa expressiva que demostra l'autor per mitjà del llenguatge. NOVEL·LA EDICIONS PROA 384 PÀGINES - 2.600PTS. BARCELONA, ABRIL 94

*&mt Jordi

ELS 4 CANTONS

D I V E N D R E S , 2 2 ABRIL 1 9 9 4

Sant Cugat escriu per Sant Jordi Sant Cugat, abans d'ara de Montserrat Runibau Pròleg a càrrec de Joan Aymerich Presentació de Josep VI. Ainaud de Lasarte. Edicions Ramon Grau. 123 pàgines. 2.800 pessetes. Set;ons M o n t s e r r a t Rumbau. "aquest llibre nu pretén ser la historia completa de Sant ( ueat. I s un reeull ilel que ha estat el n o s i i e poble al 11 ai IJ deN an\ s: del que lia passat o del que ens pensem que ha passat. 1.1 llibre \ oi ser aeeessihle a tothom, tant per als petits com per als tirans, i intenta, sob r e t o t . ser un text ante' i fàcil de llegir".

La Gran Contradicción. Príapo de Clytoris

Les presons de Catalunya eduquen o castiguen?

Antologia de poetas griegos de los siglos VII al III a. J.C.Versió de José M. de la Pezuela. Ed. Libros de la frontera. Col. El Bardo. 96 pàgines. 1250 pessetes. José M. de la Pe/uela. ha estat el descobridor casual d'aquesta antologia i autor de la \ersió. l'Ou a Festiu de 1990, durant unes excavacions arqueològiques en una casa totalment en ruïnes de la ciutat sagrada de Delfos. que es trobà un exemplar complet d'aquesta antologia. Aquest antologia conté l'obra de quaranta-dos poetes que varen viatjar, estudiar i treballar a Hgipte Mesopotàmia i l'índia.

s.nil ( nu^l. iihüixs (í'ani

rí

Poesia anglesa i nord-americana contemporània Antologia a cura de D. Sam Abrams

El llibre conte una amplia mostra gràfica de fotografies del Sant Cugat de principis de segle.

El Gran Libro del Dragón Text Montse Sant. Il·lustració de Ciruelo Hditorial Timun Mas. 126 pàg. 3.800 ptes. Traduït a l'anglès per Ros Scinvartz. Aquest llibre descriu m i n u c i o s a ment el mon dels dracs, les seves caracteristiques fisiològiques i psicològiques. el seu entorn, interessos i aleceions. A més. inclou Lina relació de les mes famoses llegendes que tenen com a principal protagonista un I )rac.

Edicions 62. 411 pàgines. 2752 pessetes Abrams, professor, escriptor i traductor nord-americà afincat a Sant Cugat ja fa anys, ha publicat nombroses traduccions de poesia catalana a l'anglès. Resideix a Catalunya des dels 70. i ha col·laborat estretament amb poetes catalans com ara Agustí Bartra. Joan Vinyoli. Marià Manem i altres. Imparteix cada any a l'Institut d ' E s t u d i s Nord-americans el cicle de conferències literàries Ralph Waldo Emerson. L'antòleg ha estat molt atent i sensible a les minories nacionals, ètniques o d'altres tipus que s'amagen darrera la den o m i n a c i ó g e n e r a l de "poesia anglesa i nordamericana".

Records d'infant i Coses de Gran

Introducció de José Carlos Lechado i Carlos Taibo, professors de la l'A Madridi de la Universitat de la Pau Ed. Fundamentos. 147 pàgines. 1.200 ptes.

lm vatlam «asos»***

Informació bàsica per una comprensió tilohal dels conflictes iotiuslaus

Sant Jordi,

T L O R S I PLANTES DEL^ALLÈS (JliAÍKf CANTONS

23 d'abril

Rambla del Celler, 97 (cant. Passeig Torre Blanca) Tel. 674 08 85

Una travessa per la Serra en què els excursionistes santeugatencs vam aprendre a caminar.

•

' f e k J E W 6674 46 46 74 73 73 674 57 87

••

Autor Joan Tortosa Editat per l'Ajuntament de Sant Cugat Vallès 149 pàgines.

PAPERERIA

GflLfl

Floristeria Sant Jordi

QUIOSC

^* ^m JÈST w

de Josep Barberà i Jordi Roca Edicions Ramon Grau. 35 pàgines. 500 pessetes.

PARADA EXTERIOR DIVENDRES I DISSABTE

la .librcria

•"Xa Txefra. mmm

Carenejant per la Serra de Collserola

Aquest llibre és un homenatge esplèndid a la gent que ha fet teatre a Sant Cugat a traves de l'Agrupació Teatral Maragall i fins a arribar a Fila Zero 19491993. El llibre conta fil per randa fets i vivències del teatre a la nostre ciutat.

Relats que arrencat de la infantesa fins ja passat el servei militar. Són records escrits en el viver de plantes Riera amb un clar sentiment envers el poble de Sant Cugat. Es el llibre de l'home que cerca, per sobre de qüestions m a t e r i a l s d e i x a r quelcom mes a la història d'un poble, el seu.

L me* 'rc\:! tw :Í i o 1 nibl c tnó* :id. ta! v • a la Jc>iKi t i k > f.N ;no^i l i cl marit me* *.TVÍ cial M vila k' c\\\ cad anv li v

"La intenció del llibre és pensar una mica en veu alta i oferir, a qui vulgui participar-hi, uns quants arguments i experiències que puguin facilitar un debat obert sobre el tema de les presons", escriuen els autors del llibre entre els quals es troba Helena Bosch resident a Sant Cugat, mestra de català i secretària de direcció al col·legi d'Arquitectes de Barcelona

S 'Aixeca el Teló

de Jaume Grau Edicions R.G.P. 184 pàgines. 2.000 pessetes

Los conflictos yugoslavos

Autors: Rafael Battestini, Helena Bosch, M.Costa, M. Lluïsa Fernàndez, F. Xavier Moreno, P. Sànchez, M. Thomas, Grup Dona i Presó, Col·lectiu Porta Oberta. Prolèg de Lluís M. Xirinacs eduquen Centre d'estudis o castiguen l Joan Bardina. Edita Difusora Europea. 123 pàgines.

Mercat Torre Blanca Local 2-15 Telèfon 589 01 99

Sant Jordi, 39 Tel.674 10 53

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

flant Jordi

ELS 4 CANTONS 3 3

Llibres amb paraula El Virrei

Màrmara de Maria de la Pau Janer Edicions 62. 250 pàg. 2.300 pessetes. Premi Sant Joan 1993 Amb el seu nou llibre, Maria de la Pau Janer recrea el mite de la Bella i la Bèstia. Una noia jove coneix en una botiga del Barri Vell de Mallorca, un artesà xueta, més aviat lleig i ja gran que és el millor orfebre del món. D'aquest encontre naixerà un amor màgic, estrany i difícil entre la bella i la bèstia, entre la bellesa i la saviesa, en una història plena de lirisme.

Vescrivent i altres contes

El Hermano Pequeno

de Josep Antich És Jordi Pujol un fidel aliat de la Corona o un cavall de Troia dins de la Zarzuela? Editorial Planeta. Col. Ramon Llull. 421 pàg.- 2.500 pessetes Amb el Virrei, el periodista Jo sep Antich ofereix un apassionant i implacable recorregut a través de l'univers polític sorgit de la transició espanyola que té a Catalunya el seu escenari i en Jordi Pujol el seu protagonista. L'autor combina, en el seu text, la crònica periodística, l'anàlisi política i la narració novel·lada, imprimint en el conjunt de l'obra un rigor absolut.

de Manuel Vàzquez Montalbàn Sèrie Carvalho. Editorial Planeta. 221 pàgines. 1500 pessetes. Amb l'última de les novelles de M. Vàzquez Montalbàn, el policia Pepe Carvalho investiga els actes de corrupció que han traïcionat la vida i els ideals d'honestedat d'un dels personatges de la novel.la. En la novel.la s'ajunten els elements propis del Carvalho més essencial, l'humor, el sarcasme i la melancolia.

de Maria Mercè Roca Ed. Columna. 133 pàgines. 1350 pessetes. Premi Sant Jordi de novel·la 1992 per l'obra Cames de seda Marí&Mf!€& Roca

Després de l'èxit de Cames de seda, l'escrivent i altres contes torna a incidir en el tempestuós però inevitable mar de les relacions humanes. Un estudiant es guanya la vida fent d'escrivent a la Rambla: copia documents, cartes comer-

cials i, de tant en tant cartes d'amor. Cada cop li és més difícil separar la seva vida de la feina professional i s'implica en una història d'amor que no és la seva.

El asesinato del perdedor de Camilo José Cela Editorial Seix Barral. Biblioteca Breve. 238 pàgines. 1700 pessetes. Aquesta és la seva primera novè.la publicada després d'haver obtingut el Premi Nobel de Literatura. Es una obra singular, al mateix temps que plenament característica de l'autor. La història narra com un ésser inerme és empès al suicidi per una hipòcrita i brutal reacció social i repressiva a causa de l'eufòria amatoria. Es la vida la que l'ha convertit en perdedor. En el relat també s'entrellacen cada una de les històries que configuren els altres personatges de la novel.la.

El tamano de mi esperanza de Jorge Luís Borges Editorial Seix i Barral. Biblioteca Breve. 137 pàgines. 1200 pessetes. Fins ara aquest llibre no es trobava en la seva única edició, publicada a Buenos Aires al 1926. Ha estat Maria Kodama que ha rescatat per al públic de parla espanyo|< ü'iy.' Liiis Borges la un dels títols que t.mtano de mi cs|X'i.tn/j conté les arrels i el desenvolupament d'algunes de les preocupacions literàries i morals més característiques de l'autor argentí. La intel·ligència, la seva sabiduria estilística i el seu món propi apareixen reflectits perfectament en El tamano de mi esperanza. Sri» BSuo! -wS>t>tH>trSo Breve

El Joc del Mentider de Lluís M. Todó Ed Columna. 286 pàgines. 1975 pessetes. Finalista Premi Sant Jordi de Novel·la 1993

Els Jívaros,

caçadors de somnis

Aquesta és la segona novel.la que escriu després de l'èxit de critica i de públic que va tenir Els Plaers Ficticis. Lluís M. Todó és doctorat en Filologia Francesa. Ha traduí al català obres d'autors franceLlu is M*. Todó sos: Bossuet, Balzac, l·L JOC DEL Maupassant, Flaubert M L N T1 D E R de qui traduir Madame Bovary, en una esplèndida versió molt reconeguda en el món literari. Aquesta és una narració dura i apassionant on succeeixen seduccions, enganys, Finalista Premi Sant Jordi intrigues, erotisme i rede Novel·la 1993 flexions morals dels seus tres protagonistes.

Josep M. Fericgla va viure llargues temporades entre els shuar, coneguts amb el nom de jívaros per la seva antiga costum guerrera de reduir els caps dels enemics morts en combat. L'autor va investigar quins són els pocessos que duen els shuar a conèixer i interpretar el món d'una determinada manera i la importància decisiva que hi tenen les substàncies al.lucinògenes, avui anomenades enteògenes, element fonamental en la cultura i la mentalitat dels shuar.

de Josep M. Fericgla Ed. La Campana. 57 pàgines. 2.300 pessetes.

Llibres per Sant Jordi LLIBRERIA Smtugo Rusi/lol, 40 Jtl. 67403 M - Fmx S89093S 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS U.AB. Econòmiques - T»l. 5811260 U.A.B. Ciències - T»t. 58 í 1036 08193 BELL ATERRA

CINEMA-RADIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

Cartellera de Cinema F"^CÏ

^Tn»

**;ws#KïWI SALA1 Misterioso asesinato en Manhattan Una nova comèdia de Wooüy AHen aquest cop amb tocs d ntriga pobc'aca Amb Diane Keaton (Apta)

Horaris: 16.30,19.35,22.35

SALA 2 Mi padre ;que ligue!

VÍDEOS MÉS LLOGADES M à x i m o riesgo El fugitivo Bambi Un proposición indecente El ultimo gran héroe Pasajero 5 7 Sin testigos Como agua para chocolate Este muerto esta muy vivo II Un abril encantado

video-cldb sant cugat

(Apta)

Horaris: 16.35,18.30, 20.30. 22.45

« %

"El Gall del Monestir"

Revista d'informada despertador, noticies de Sant Cu gat i el Món, la tertúlia.

De09.30h.al3h.

.**

RADIO SANI CUGAT

"Dies de Ràdio"

El Mogozine

Del3h.ol3.30h.

"Sant Cugat Avw"

L'informatiu. Del3.30h.al4h. "La tertúlia" (Repetició) De 14h a 15h. "La gramola" Les cançons de la teva vida. De 15h. a 19h. "Vol de tarda" El plaer de la música i res més. Del9h.a21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. Tesportiu" 10 minuts amb tot I esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics. PíOPMJOthil Dilluns. De 23h a 24h "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. "L'estaleta" Un espai de lectura de cartes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cop de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Musico per amenitzar la nit

Programació cop de setmana

Alfons.Sala, 52 Tel. 674 66 49

SALA 3

Sant Cugat

Entre dos mujeres

Horaris: 16.25,18.30, 20.35, 22.45

De07ha 9.30h.

DE LES PEL·LÍCULES DE

Comèdia irie'ptetaca ser Kathe'ine Heig , una colescer: decic da .-. •"ores; ona- a se.. '.'".'-:• .r'.'n

d . ' d ce t" a n c i à ' entre un bo~"e casat iR c \ i r c Gere; la seva dc:-a iSbaron Stc-ei la seva amant iLolita Daviaov cr Ni va v·"sn: r'ord-a."-ercana d i r antic melod r arra francès (Majors de 13 anys)

W -

"RANKING"

12345678910-

DIVENDRES, 2 2 ABRIL 1994

Dissabte: -8.00h. "Nosequeting1 -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" 11,00h. "Això es pot salvar" -12.00h. "Lestafeta" -I3.00h. ' Avant-Motx" -14.00h. "Un pam de mon" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Marató" 23.00h. "Et sona?" Diumenge: -8.00h. "Missa" 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics1 (Racó delo poesia, Sardones, La sarsuela, Lo música de sempre) -14.( 'Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ" -18.00h. " Ho m'agraden els dilluns "Esports en marxa" -22.30H. 'Històries'

Comentari de cinema

Ernesto "Che" Gerónimo Gerónimo Títol original: Gcronimo-An American Legend

Director: Walter HiII. Guió: John Militis i Larry Gross.Argument de John Milius. Producció: Walter Hill i Neil Canton. Fotografia: Lloyd Ahern. Música: Ry Cooder. Intèrprets: Jason Patrick. Robert Duvall, Gcne Haekman. Wes Studi. Xavier Borràs

SALA 4 En tierra peligrosa D v a natal a oer salvar els temtons salvatges d'Alaska i protegir al seu poble nterpretaaa per Steven Seagal i Michael Came (Majors de 18 anys)

Horaris: 16.20,18.25, 20.30, 22.35

Al seu llibre liury my Iwart al Woundcd Knee (probablement, el més complert estudi històric sohre el genocidi de l'indi nordamericà), Dee Brown ja deixava ben clar que Goiathlai (conegut com Gerónimo) no era pas un gran cabdill amb un projecte polític definit, com Cotxís. Brau Assegut o Cavall Esperit (conegut com Cavall Foll), sinó un líder guerrer sotmès, que de tant en tant t'eia incursions per robar ca\alls o bestiar, (o senzillament per tornar a paladejar l'antiga llibertat). no el guerriller revolucionari-subversíu en guerra total contra l'home blanc que la premsa de l'època publicitava. Però aquesta darrera \ isió és la que han escollit el director Walter Hill [Forajidos de Leyen(hi. Calles de Fuego) i el guionista John Militis \Apocalypse \oH\ FI viento v el léon, Adiós al Rey !. HI seu Gerónimo és un guerriller carismàtic, romàntic i idealista, una mena de Che Cïue-

Els 4 Cantons

vara en versió apatxe. Fins i tot la imatge inicial, quan apareix el títol. mostra un retrat de Gerónimo amb el mateix posat que el Che al seu famós pòster. Es a dir, la veritat històrica, tot i que hi és present, es subordina a la llegenda (de fet. el títol original és "An American Legend". una llegenda americana) I per què no? Al capdavall això és un western, i el western és llegenda, epopeia i mite. com l'Odissea, les històries de cavalleries o les de samurais. I la veritat històrica no té res a veure amb el valor de Gerónimo com a símbol d'orgull pel poble indi. Però per ser un film pro-indi té el mateix gran defecte que Bailando con lobos: Tenir blancs com a protagonistes principals, el que inevitablement vicia el punt de vista del relat. Així. no veiem la història de Gerónimo, sinó la visió) que l'oficial Al Sieber (Robert Duvall), el general Crook Llop Gris1' i Gcne Haekman) i el tinent Charles Gatevvood "Capità Gran Nas" (Jason Patrick). també personatges històrics, i els verita-

bles protagonistes del film. tenien d'ell. De fet. als títols de crèdit. els noms de Patrick. Duvall i Haekman surten els primers, i el de Wes Studi. l'actor d'ètnia txeroki que personifica GerónimoGoiathlai. el darrer. La publicitat presumeix que tots els indis són interpretats pers actors indis, però encara sembla llunyà el dia en què un actor indi protagonit/i un film de Hollywood. (Burt Reynolds és mig txeroki. però ho porta molt amagat). El film encara té un altre gran defecte: tot i que, tros per tros, és molt atractiu i ben realitzat (Walter Hill demostra, més que mai, el seu deute a m b Sam Peckinpah), el conjunt global no acaba de q u e d a r ben a r r o d o n i t . Les parts estan bé, però el conjunt falla, com una maionesa tallada. L'n defecte de guió. que fa quedar aquest Gerónimo p e r sota de films sobre el problema indi com Pequeno Gran Hombre d'Arthut Penn, o sobretot com Apache o la colpidora IM venganza de Vlzana, de Robert Aldrich. •

Telèfon de publicitat 674 02 04

D I V E N D R E S , 2 2 ABRIL 1 9 9 4

HORÒSCOP

PASSATEMPS

E L S 4 CANTONS

3 5

MOTS ENCREUATS Per: Lin Mithal-Hir

1 2 3 4 5 6 7 8 9

ÀRIES (21-3/2-4) S\/V Has de ser agosarat i encetar de f\ bell nou el teu camí; fes-ho sense girar els ulls enrera ni plorar per allò que podies ser i no ho vares ser. Només així podràs conèixer de veritat el teu potencial com a home.

BALANÇA (22-9/22-10) $ f* Si llences a terra la fruita podrida i ^^™ veus que un pobre afamat la recull, | a> no et tombis; ans deixa'l fer i dissimula, però aleshores, llença rera teu la fruita més dolça i l'ajudaràs, sense ferir- » lo, en la seva desvalguda situació.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ El que va lligat als verals del carro ^ ^ j no és el qui el mena, però el seu esforç fa moure tot el pes. Hi ha homes per a menar i n'hi han per arrossegar les càrregues. Pensa bé de quina mena vols ser i canvia segons et sembli.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) | jMk Et queixes de no tenir amics de J I I I * debò, però els amics no es com- > • I " pren, es guanyen. Per a tenir -# amics has de ser el primer en brindar I amistat. Sigues sincer, que moltes vega- 5 des, el somriure és el millor regal. #

10 11

SAGITARI (22-11/20-12) BESSONS (21-5/21-6) • Et sents el rei del món, tot sembla . ta^ Al desert més val una sola gota 11 d'aigua que tots els brillants del j ^ venir de cara i ja no te'n recordes , món; per a ser feliç més val una que molts et varen ajudar per arriespurna d'amor veritable que tots els tre- bar fins on ets. Reflexiona, no vinguin ^ sors amagats al fons de la terra. aquells que et varen triar i enfonsin d'un sol cop la teva sort. CRANC (22-6 / 22-7) ^ 0 ^ Encara que fossis l'home més poW ^ k derós de la terra i a les teves ordres ^mJ hi haguessin tots els exèrcits del món, ni tot el teu poder podria tornar a la vida la més insignificant de les formigues. Si tan feble és el poder, per què el cerques?

CAPRICORN (21-12/19-1) _ j . Vols canviar, però tens por de ferj ^ \ ho. Però el canvi ens envolta sem^ ^ pre; pensa que ningú no és una illa i no pots restar sol. Sigues valent i fes la primera passa, veuràs com a poc a poc avances sense gairebé sentir-ho.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ k Si veus que el front del teu germà rk I està solcat pel dolor i l'angoixa, no » tanquis els ulls per a no veure el seu patiment. Ans estén el teu braç i acompanya'l, si no pots fer res més. Més val plorar junts que tombar-te d'esquena.

AQUARI (20-1/18-2) _ ^ L'home savi cerca primer la seva * ^ ^ » pau interior, sense fer cas del que marca la moda. És més fàcil deixar-se endur que nedar contra corrent, però els que gosen fer-ho són sempre els que fan avançar el món.

PEIXOS (19-2/20-3) VERGE (23-8/21-9) fyy» Com vols que els altres t'ajudin si » * L'home savi és com els joncs que I \w n o s a P s demanar a J u t ? El demanar • f t es dobleguen amb la ventada, però passat l'huracà tornen a aixecar-se, no avergonyeix si ho fas amb naturalitat. Tots hem de manester ajut un mentre els arbres més forts amb els troncs dia o altre, i és això el que ens agermana. ben rígids són arrencats de socarrel i després, només són llenya seca i morta.

Horitzontals - 1 . Embotit fet amb carn de porc - 2. Nom genèric de beguda alcohòlica. Que ha existit sempre.- 3. Al revés, porta. Recipient usat per beure. Ala bastarda.- 4. Individu de cara mitjana. Vocal oberta. Toix.- 5. Terminació d'infinitiu Fruit de la morera. El punt més elevat d'una muntanya-6. Símbol del nitrogen. Al revés, contrari de dolent Al revés, elnom de la perpendiculardel vèrtex a la base - 7 Les dues primeres lletres de l'abecedari. Em faria un tip de riure. Consonant dental- 8. Plural, part del cotxe que toca a terra. Forma prefixada procedent del llatí relacionada amb càrrecs i honors passats. Corden- 9. Al revés, conjunt de troncs que baixaven lligats pel riu. Astre que ens dóna llum. Tractament que s'anteposa al nom d'una religiosa- 10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Domini ple i absolut sobre béns immobles Objecte format per cera i un ble.-11 Femení, que depèn d'algú. Verticals - 1. Plural, conjunt de llums- 2. Persona que sedueix. Serpent famosa relacionada amb el Petit Príncep. Vocal tancada.- 3. Mascle de l'oca. Símbol del sofre. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Al revés, entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.- 4. El nom d'un mes. Article usat per la gent de parla occidental- 5. Element que forma part de l'espiga. Símbol de l'oxigen. Al revés, cavall de mitjana qualitat- 6. Vocal oberta. Festa amb ball inclòs. Al revés, conjunt de dues persones- 7. Abreviatura de nord-est. Part soterrada d'una planta. Vocal tancada- 8. Al revés, col loquialment, Nativitat. Forat gros d'una bóta. Consonants - 9. Femení i singular, dit de les coses millors. Forma arcaica de sigui.-10. Al revés i plural, begudes amb un contingut important d'alcohol. Cadascun dels ferros que sostenen la volada d'un balcó. -11. Matèria hipotètica formada per antipartlcules

SOLUCIONS

Prediccions biològiques per a la propera setmana Els vents de llevant fan augmentar la humitat de l'ambient i netegen la vegetació i la pols ambiental. Els reumàtics es poden veure afectats per aquesta humitat. La fruita, especialment els maduixots, són en millor moment i són molt recomanats per a totes aquelles persones de pell sensible, igualment que els tomàquets i les pastanagues. La fatiga crònica es pot veure incrementada per l'augment de les temperatures. Igualment, l'eufòria de primavera i les migranyes.

llOI68£9SfrC

PARTES DEL C A B E L L O El cabeilo lo componen tres zonas perfectamente diferencíadas: Cutt'cula, Córtexy Médula.

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

Cutícula. (parte exterior), denominada también epidermícula, està constituida por células planas cuyos núcleos estan atrofiados, estando dispuestos a manera de teja, con la extremidad libre dirigida hacia atràs. En la cutícula se encuentra la queratina, matèria dura y transparente, primordial en los tejidos orgànicos. Córtex (parte intermèdia). El córtex rodea

CANAL MEDULAR

a la médula del cabeilo a manera de tubo hueco y, cuando esta falta, constituye por si sola la parte del cabeilo. Està formada por numerosas células alargadas en forma de hueso, colocadas transversalmente las unas con las otras, sujetas por puentes cistínicos formando una masa fibrosa. La Médula o canal medular (que puede no contener médula en la parte exterior) se encuentra en fa parte interior del cabeilo. La médula està compuesta por células voluminosas a veces retraídas y unidas entre si por delgados puentes.

cl. Elías Rogent 18 A (junto mercado Torre Blanca) T e l . 6 7 5 4 0 0 6

Sant Cugat

El cinquè cantó Marta Balaguer... il·lustra que il·lustraràs

S.I.D.A. Per Víctor M. Morera

Pere Pkh Rosell Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas. uan recordem contes com la Blancaneus, el Gat amb Botes o els Tres Os••?, sos, ens vénen al cap dibuixos fantàstics que complementaven perfectament les històries; il·lustracions que donaven ^ cara i ulls a la Ventafocs i al Príncep Valent, o que donaven sentit a les situacions més inversemblants, com la sortida victoriosa d'en Patufet de la panxa del bou. Aquestes il·lustracions, foren el complement i l'ajut imprescindible per a introduir-nos en el món enrevessat de les lletres i de les paraules; sense elles, els llibres esdevenien laberints infranquejables. D'un temps ençà, s'ha produït una important renovació dels contes, han aparegut nous personatges i noves històries adients a la realitat actual de les nenes i els nens. Una de les més importants dibuixants d'aquests nous corrents de la il·lustració és Marta Balaguer, que viu a la nostra ciutat des de fa deu anys; el seu treball ha estat reconegut amb els premis "Crítica Serra d'Or", "Apel·les Mestres" i "Lazarillo", entre els oficials, i amb una llàntia d'or i una sabata de cristall, entre els màgics.

Marta Balaguer estudià Història de l'Art, però la seva afició per explicar històries, la mateixa que tenia la narradora de les mil i una nits, va fer que de molt petita, amb deu anys, fes la seva pròpia editorial, "NordEst" en què seria un joc premonitori, el d'explicar i dibuixar contes. La relació de Marta Balaguer amb Sant Cugat, és més de la que va tenir la rateta amb la seva escaleta, perquè va col·laborar en el naixement d'un dels grups més interessants, el "Triangle Taller d'Expressió"; la nostra ciutat li serveix de referència, en contes com "Quina nit de Reis" on apareixen edificis, colors i formes dels nostres carrers. Els dibuixos de Marta Balaguer, realitzats amb la mateixa sensibilitat de Geppetto tallant el ninot de fusta que es transforma en Pinotxo, són dibuixos descriptius, plens de detalls i de racons; un dels seus últims treballs, és la il·lustració de "La Bíblia pas a pas", publicada per l'Abadia de Montserrat, tres llibres que estan dibuixats tenint en compte els colors dels llocs on succeeixen les històries bíbliques.Cal recordar, que com la Ventafocs, Marta Balaguer es transforma i deixa en alguns moments els estris de la il·lustració i es converteix en una artista que realitza gravats, que podem veure en les seves diferents exposicions. / cric-crac, el conte s'ha acabat.

índrome de Inmunodeficiencia Adquirida. Esa es hoy todavía la gran lacra de nuestra Sociedad a nivel mundial. Jamàs en un 5è. Cantó, había tocado este tema. ni siquiera de refilón. No había oportunidad para ello, o tal vez inconscientemente quería eludir el problema sin mas explicaciones. Las cosas cambian cuando lo vives de cerca, cuando conoces la realidad a tu lado. Un buen amigo mío, de esos que se pueden contar "con los dedos de una oreja" tiene SIDA. Lo supo ayer. La prueba fría y sistemàtica no ofrece duda alguna. Hacía meses que se encontraba realmente mal, y en su inconsciència, cabia la posibilidad de que su enfermedad fuera el temido síndrome. Su condición de homosexual, le llevaba a ello. Però aún con todo conservaba la esperanza de que todo pasara por una mala racha de salud. Antes de saber de su enfermedad, compartimos un cafè la semana pasada en "El Mesón". Los cafès con mi amigo eran siempre largos, desde las cuatro hasta cerca de las siete y media de la tarde hablamos de la familia, de los amigos, de la profesión mía y suya, del dinero, de los impuestos, de futbol, y hasta del futuro de nuestro país. Ayer, con gran entereza él siguió hablando del futbol, del país y de los impuestos, yo no. Él comento, que se había él hecho al animo, que podia viviot todavía un ano o ano y medio y que sabia que su final seria difícil però, procuraria que su familia, sus padres y hermanos no lo vieran en estado terminal. Yo escuchaba y callaba. Me comento que se iba lejos de su ciudad, lejos de su familia, que iba a resultar para todos una "fuga por amor". Yo callaba y lloraba. Hoy sé que ya no esti en la ciudad. Al despedirse, en el mismo lugar donde casi siempre tomàbamos cafè, me entregó un sobre cerrado, un par de efectos personales y una carta dirigida a alguien. La carta està entregada, los efectos personales, me rogó que me los quedarà, en el sobre cerrado que prometí abrir esa misma noche, està su dirección actual, un telefono, y otro sobre màs pequeno, para abrir cuando la enfermedad termine con él. El sobre tiene en su portada el siguiente lema: "Para publicar en tu periódico cuando yo no esté". Lucharé. Te lo juro. •

PÜMíïCITAT

mwm

AMB PRODUCTES NATURALS PEP AL JAPDÍ

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí Tel. 5 8 9 0 0 2 3 Sant Cugat del Vallès

INDUBRUC, S A .

ELS 4 CARTONS

DIVENDRES, 22 ABRIL 1994

El proper 24 d'abril

wtft ©wm& E

l parc es troba situat en un dels punts estratègics que pertanyen als espais agrícoles residuals compresos entre la trama urbana existent. Es el sector que limita amb el propi nucli urbà de Sant Cugat, la carretera de Vallvidrera, la carretera de Rubí i el "Turó del Colomer". El Parc Central s'ha projectat amb la idea de connectar l'espai verd que va des del nucli de Sant Cugat fins al "Turó de Can Matas" a través del "Torrent de la Bomba". Aquest parc té com objectiu ordenar i consolidar les zones adjacents a l'antic torrent que travessa la zona. Per aconseguir això, les actuacions que s'han realitzat són: 1. S'ha sanejat i consolidat el torrent procucant-hi l'arribada d'aigua que l'alimenti. 2. S'ha traçat un camí sensiblement paral·lel al torrent que recorre tot l'àmbit del parc en sentit longitudinal. Aquest camí s'ha fet en asfalt ritmat amb peces de pedra artificial. És

(éfeOI WüQO

un camí mixt, per a vianantsi bicicletes, i està il·luminat i vorejat per arbres. 3. Disposa d'un passeig paral·lel i tangent al carrer Manuel Farrés, pavimentat amb totxo i adequat amb bancs i mobiliari urbà que es constitueix en una alternativa més urbana de passeig pel Parc i, al mateix temps, es converteix en un mirador d'aquest. Així mateix resol la seva ubicació un problema de cotes entre el carrer Manuel Farrés i el Parc, en situar-se a mitja pendent. Des d'aquest passeig s'accedeix al Parc mitjançant escales i rampes. 4. S'ha traçat un sistema de camins que, a diferència del camí central i del passeig, que són longitudinals al sentit del Parc, són sensiblement transversals i permeten la comunicació entre els dos costats. 5. L'aigua de pluja es recull a través de diferents tipus de cunetes i es condueix al torrent. Aquest torrent acaba en un llac artificial de 0.60 m.de fondària mitjana.

La vegetació del Parc La vegetació ha estat tractada a dos nivells: Arbrat L'arbrat triat reforça les dues idees bàsiques del projecte. El torrent i el camí del Parc s'arbren amb un arbre de rivera típic de fons de torrentera. Prats Les zones compreses entre camins s'han tractat com a prats de gespa i gramínies en la seva totalitat. Només algunes de aquestes peces s'han plantat amb abustos. Tocant al carrer de Pere Serra s'ha plantat una devesa de plàtans i, al costat del llac, s'ha fet un bosc de pi i alsina. Per tal d'incorporar els dos polígons del sector Sant Domènec-Colomer, s'ha contruït un petit pont sota la via que permet continuïtat física tant al torrent com al camí del Parc. Fotos IVf. Vallès

ACTES D'INAUGURACIÓ D i u m e n g e 24 d'abril a les 12 h. a l'estany 12 hores.

Descobriment de la placa commemorativa a l'estany del Parc a càrrec de l'Alcalde de Sant Cugat del Vallès i dels Presidents de les Juntes de Compensació.

13 hores.

Inauguració del monòlit en motiu del cinquantenari del Club Muntanyenc de Sant Cugat a càrrec de l'Alcalde Sant Cugat del Vallès i del president del Club Muntanyenc.

13.30 hores.

Actuació de la Coral La Lira i dels Bastoners de L'Esbart de Sant Cugat i Gegants de Sant Cugat.

ï] Ajuntament \f de S a n t Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 22 ABRIL 199T

—r~r

DADES T È C N I Q U E S CARACTERÍSTIQUES Camí asfaltat (4m) Camí secundari (2m) Passeig (10m) Riera Prat Estany Devesa Arbres SUPERFÍCIE TOTAL AUTORS DEL PROJECTE:

775 m. 577 m. 780 m. 490 m. 47.240 m2 1.675 m2 8.740 m2 1.360 unitats 72.209 m2

EMPRESES PROMOTORES Empresa Municipal PROMUSA CENTRAL PARC ICOSA i les Juntes de Compensació del Colomer Carretra Vallvidrera i la de Sant Domènech El Colomer.

,-'•••

· * - ; V > / . - ·

* .J/i' » •

--••,

=*.*\ v,. EMPRESA URBANITZADORA FERROVIAL

Enric Batlle i Joan Roig, arquitectes. Lluís Jobert, arquitecte col·laborador. Lluís Roig, arquitecte tècnic. Manel Colomines, enginyer tècnic agrícola.

x <

/ :

•~'S

& : ..j'ii*-' .-,

'*" n-OT^S

Lt^«^*""

W^M '"**

UÈ&

#'£K'.íl·" /$ i

INVERSIÓ: Parc Central 600 milions, resta zona Sant Domènec-Colomer 1.400 milions.

t^sy^::

DIVENDRES. 22 ABRIL 1994

ELS 4 CANTONS

Diumenge ple d'activitats

El Club Muntanyenc de Sant Cugat en el punt àlgid dels actes del Cinquantenari L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich intervindrà en eh diferents actes programats per l'entitat les activitats, "aquest monòlit és una obra d'art per al poble El Club Muntanyec de Sant de Sant Cugat i perquè recorCugat ho té tot a punt per cele- di el Cinquantenari del Club". brar el cmquantanari de l'entiMés tard cap a les 14.30 tat. Aquesta c o m m e m o r a c i ó tindrà lloc en el Pavelló Escompta amh diferents activiportiu de Valldoreix, el dinar tats que s'aniran d e s e n v o l u - animal del soci que enguany té pant al llar de tol el diumenge q u e l c o m més a celebrar, l'n 24 d'abril. aquest dinar es lliuraran les I K actes començaran a la ensenyes d'or i argent als asso13 hores amb la inauguració ciats que pertanyen al CMSC del l'arc Central, organitzada des de fa cinquanta i v int-iper l'Ajuntament de Sant Cu- cinc anys respectivament.I.'ar;jal. 1 ai aqtiest mateix acte. es tista Círau i Garriga ha realitcommemorarà el cmquanlcna- za! una litografia commemoraii del Club amb la col·locació tiva ilel ('inquaiUenari. d'un monòlit de marbre, obra de l'artista gallec Xavier Costa. I alcalde de Sant Cugat JoEls socis que rebran an Aymerich i el president del l'ensenya d'or són: Club Muntanyec. senyor Eduard Soler intervindran Pere Hordes i Camps a m b d ó s en llurs p a r l a m e n t s . Pere Esiape i Pila En l'acte. també hi participarà Octavi Galceran i Peguem la coral "La I.ira", centenària Josep Rius i Venien del Club. Miquel furiosa i Sola !• mina Ansola

Segons Lrancesc Carbó. m e m b r e del C l u b . i que ens explica el desenvolupament de

Josep Casaiuana i faries Josep Ivrre i Jove Jaiiuii Pila i Pila

Joan Servera i Chaeón •\nioni Vihalonga i Pablo I n cop acabat l'apat. aprox i m a d a m e n t cap a les 17.30 hores, està previst presentar el llibre del Cinquantenari i inaugurà l'exposició retrospectiva fotogràfica i d'objectes de les diferents activitats que ha realitzat el Club al llarg d'aquests cinquanta anys. Aquest darrer acte tindrà lloc a la Sala d'Actes de a Casa de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat. L ' e x p o s i c i ó ha c o m p t a t amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona i el fotògraf M \ P L Kodak.

Sant Cugat acull l'Assemblea de la Federació d'Kntitats Excursionistes de Catalunya

Amb motiu del Cinquantènari de C l u b . la f e d e r a c i ó d'Lntitals E x c u r s i o n i s t e s de Catalunya ha escollit aquest any Sant Cugat per celebrar la

seva Assemblea General. La reunió tindrà lloc al tru tí a la Sal d'Actes de la Cas de Cultura •

Ara et convidem a veure els partits del Barca Volem premiar la fidelitat dels nostres subscriptors regalant entrades per als partits del Barca» Previ sorteig, els premiats amb dues entrades per al

Barca - Sportinq