Diari de Sant Cugat 053

ELS0CANTON PERIÒDIC Any II. Ne 53

INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ Divendres 10 de juny del 1994

I

SERVEIS

te 100 Pies.

Pepe RubianeS fa UI1 espectacle Eleccions europees 94 Ja\.

T 1 i.

^

I

• J?

•' J

1

• *

J

J*

Tota la informació dels comicis de diumenge Com veuen Europa alguns santcugatencs

a mida per a Sant Cugat El carismàtic actor Pepe Rubianes actuarà a la Sala Res de Sant Cugat els dies 14, 15, 16 i 17 de juny.

L'espectacle Así empecé ha estat pensat expressament per a aquesta sala, un espai petit i íntim. Rubianes rememora a l'obra els primers números de cabaret que va fer a Cuba, on va viure molts anys.

Seguint la línia de barrejar tocs d'humor i de crítica, Pepe Rubianes ens presentarà a casa nostra la seva peculiar galeria de persontges. Sens dubte, té l'èxit assegurat.

9 L'Ajuntament aprova la proposta de la Generalitat sobre les competències de Valldoreix Pàgina 3

# Albert Mayol, nou jutge de pau, torna a recordar que cal un jutjat de primera instància Pàgina 6

# La llibreria Paideia treu al mercat la col·lecció «VTTRIOL», llibres inèdits i curiosos Pàgina 24

Pàgina 26

CAMPANYA DE P R O M O C I Ó DE

LENTS PROGRESSIVES la visió natural en totes les distàncies

1 a CAMPANYA MÈDIC-PREVENTIVA DEL CÀNCER

ÒPTICA ( ^ ) RUSWa Gaudeixi d'un 20% de descompte fins el 31-7-94 [ANGFl RODRÍGUEZ j ftblo Can Mora,9 Tel i Fox 6 7 5 3 0 5 2 • Pça Sant Francesc, 1 Tel i Fax 5 8 9 0 8 3 3

Alfons Sala, 40 w 674 51 17 SANT CUGAT DEL VALLÈS

POIICUNIC TOBWLAftÇA SANT

CUQAT

SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

POLICUNIC

Tendència per al cap de setmana

TORREBLANCA

S A N T C U G A T els informa d e les

Farmàcies deTorn D e l I) í) Divendres M K N F V Sant Magí, 50 H Tel. 674 33 53 1

I.

10

()

Dimecres

B K R I N

c;

11

12

,

Dimarts

Dilluns E R

Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

A

13

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

R T

14

S. Rusihol, 38 Tel. 674 06 45

Durant aquest cap de setmana entrarà una massa d'aire fred, que farà haixà les temperatures.

Tempestes disperses per tot Catalunya, especialment al nord.

Bon temps i sol a tot arreu.

Entrada de vent de tramuntana.

Lleugera pujada de la humitat. v

Dijous

M () R

16

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

RW. del Celler, 97 <> Tel. 674 77 49

1 7 - 0 6 - 9 4

c Diumenge

Dissabte

R K N Sta. Maria, 27 S Tel. 674 15 31

15

|}

1 0 a l

DIVENDRES, 10 DE JUNY 1994

L

Divendres

17

Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

«-^sSv.íf^k. MW >'¥

Els dissabtes tot el dia i diumenges al i matí. també resten obertes. i Pintó de Valldoreix, d Església, 3 ! Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, | Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA

fo»^ 'èmm> \ mmm Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove

-»#«&'&w#ft«i:iei

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos

REFRANYER CATALÀ

i.-i s w i c u , \ i -Mim-sni .\IAS.I\NKK I t e d t M x s j V s h l C l . i ^n'.oj (»i 1 "' l:il. 'i ^' :ii:ii,r,;i!s de

,^k Joan Amades 3 l| i ! ç »

^.id.t h H.i Uns ics 22.20h. Lullirr; s a u ' i í:[;.il;l/,i c I seu raiirrCiUil .1 1 L^tacio de h Ci C de Sani Cuiül Dissabte i festius U. S.-rtida.

(17 IH liti I (Hi i als II) minuls de cadj hora fins les 22 lílh l.'ultim

servei finalit/a el seu recorregut a í estació de h G.C" de Sani Cüiial Sortides des de AV. ALFONS SALA -Feiners excepte dissabtes. la Sortida -d.Sil 07 sllh i als sr)minius Je sjda hora hn-. les 21 .'Oh Dissabtes i festius la Sortida: (17 >ü - US.SOh. i al-, Sil mitilus de ,aJa tvora fins Ics 2', sli h RECORRKCLT: Mas Janer. b l a n o Min -.'I i1 i',.::(' 1,1.1 ,i 1 sia.'li: S' CUÇJI. Mercat TiTf Rlilki:. CAP Mlnhsal., : .11.1 .«Jetla, I - u , U : J -i'l, M.-Jjncr

L- 2 M U ] l R B A D l · S \ N I ( U , \ T Uesdi-SAM DOMKNH la sortida <* \h :Ki i'in : J K ' M 4 6

nnnlus dècada hora fins el-22 h h Dissabtes i festius 'a SrriJa IN Ih IR-ltih. i als ioi4<sinintusJc,.idilii·ra ! ínsles22 Ihti Sortides des de SANT FRANCESC feiners eKceplc dissabtes la SumJalXi.23 lKi.5">h i ais2>; \ ' raintus Je .ada hora t'ins les 22 2 <h Dissabtes i festius la Sortida: IN 25 IN.5sh i als 22.Í5? nnnlus Je eada hora fins les 22 2 ! h Sortides des de L'KSTACK) K í C feiners eueplc dissabtes, la.

Sortida liti Os 1)6. !Sh i ^ n ' i " nnnlus de eada hora fins les 22 's|i Dissabtes i fesitus la S.flida: IRIIS - IR2>Sh. i als 1)5 135 nnnlus de cada hora fins les 22 Í5h. RECORREGUT: Sani Domènec.

CAP. San: l'-alkesc. P: ( ull. Mercat Torre Blanca, Monesür. Kslacio K l t . C.i'a-mcr S.cn Domcíks.

1.-3 SAN r t LCA I • LA FLORISTA - LES PLANES Des de f. COLOM Sortides. I ada hora i nniia. a sortida ts ï(>h maii :I)issahies, festius j les Siji)h), l'llima sortida 21 ' " h iDissahles i festius a les 21 30 hi Desdel'F.STACIO- Sol des t jda hora i mitja la S.K'IJJ "2l>h lll·i'l : | ! s . . a h l C s i l c s | i i i s l l l c s S 5 í l h l'tiiin.: s..rtidj 22 2 ' I - !i|.s,|iic- : tesiius j Ics 22 21'hi Kf.l O K K K . l l : M i ' '• 1 .: floresta. P Centre. Mercat. CAP. Allnns Sala. I -tacio. PI (entre l a R o r ^ u . !• Cilom A - J S \ N T ( ' U i V r - R l ' B l - TERRASSA De .l'illills j divendres la sirada a I c s ; 4|V-í> 25h i a l - 2 S ' m i m i s Je cada IH',1 tirs c s 2 2 2 s - s ,-i ces addcn'ii.Cs iiomcscapa lcrass.il 'isSf. 7 SS[, . . s í l , |>i.^.,hlcs. dmiik-necs i Ic-Iiu- la. s.rt.ta e 2^ l a . s 2 i ' - · i . t s d e . a,l.i h o r a ' n o les :2 25h. \-3 Dtdll:.nsa.ll'.,lld|,.·s

S\NTtU,VT-B\RCELONA I.' s.i·lc-.a.; e s 5 | 5 S 4 l ! | , i a.s 4l

ulsdc

,a,l,: ''ci.. ''in- I aliliu.i s.'1 ..:a ... es 22 l'I Sortides adúicn l',, •• f'-s ( fKi.ni'. 'la af.'s 22 4ülii 2 - ' Dissabtes la sortida. 5 |5 - H'f O ' l i i j . s ! ' i " . " . j s , ' . c . a . l a h i ra!ins|'..i:iiil.is,.1.daa ..'•'.'

Vtrl.vla addicli'll.:! tlll-i cic.ur, ',.: 2 ; h Ihillllcnctcs

"

te--': .

ikl.ia Ics :.l(lh i ais In t'ioiuls.V .ada hora Inh I ,. t i r a . •:

,i • i . .

22 'Hi Sonda ad.lu ..-.altiiisCerdan>oia.·.'es2o.

I>t. RUtCl·LOW \ S \ N T C U ; A Í ' : I V . I i l l ' . i i ' s a : •.•.'•." sonda s | S | , i . : ; , . - . ! ; - • . • s . l e . a d a l · . l . r i i i s l ' . ' : : i i ' . . . • ' .: les 2 I " ' ' s o l d a I'"-'. Cl- ni'. I,: .1 lo- 22 •<!'. D , » . . " . ' d,. - :• al- ; S „ , I , I I I I , ... . , i-, -., t • .

i,,, - , . .,,:,.:.. ,:.

'

.•

del llibre **»

I»

Salta, borni, que hi ha un rec Usat per a convidar algú que faci un salt o un bot; també es diu en sentit burleta o mortificant, quan hom veu un borni.

Conten que u n passant donà u n a pesseta d'almoina a u n cec. L'acompanyant del captaire, en veure u n a almoina t a n extraordinària, féu u n a exclamació que donà entenent al cec que li havien fet u n a caritat major que l'acostumada. A l'hora de p a s s a r comptes, l'acompanyant no parlava de la pesseta; el cec li'n féu memòria i, en negar haver-la rebuda, li respongué que no ho negués, puix que ell ho havia vist; com sigui que l'acompanyant li objectà que no ho havia pogut veure perquè era cec, aquest li contestà que no ho era, que només era borni. El company del captaire es veié obligat a donar la pesseta, però es féu el propòsit de venjar-se del propi cec. Un dia, l'encarà a u n a paret i li digué: Salta borni, que hi ha un rec: i el pobre cec féu u n salt i es trencà el cap.

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SERVEIS -Ajuntament 58922 88 • Ambulatori Les Planes 675 51 D5 - Bombers Bellatc-rni 692 80 80 - Bombers (ieneralilat (185 - Bombers Rubí 6998080 C.A.P 5891122 -CAP Urgències 58944 55 -Casa de Cultura 5891382 - Casal Valldoreix 6744599 - Catalana de Gas 725 29 44 -Centre Cívic U Floresta 5890847 - Centre Cívic Les Planes 675 5105 - Centre Cultural Mira-Sol 589 20 18 - Cinemes Sant Cueal (Reserves) 589 09 41 - Correus 674 70 % - Creu Roja Sant Cugat 674 1234 Creu Roja Valldoreix 6742459 Dispensari La Floresta 67476 15 - Em. Municipal Descentralitzada 674 27 19 -ENHER(Rubí) 69918 92 -F.E.C.S.A 5891226 -F.F.C.C 6741934 - Funerària 674 05 25 -Grua 6743371 - G. Civil (Mira-sol) 67423 79 -Hisenda 5891155 -Jutjat 6746696 - Oficina Municipal La Floresta 589 08 47 - Parròquia Sant Pere Octavià 6741163 - Parròquia Les Planes 2047503 -Parròquia Valldoreix 6740569 - Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55 - Cuerpo Nacional de Poücia„ _... 674 78 58 - Urgències 091 - Policia Municipal —092 • Voluntaris Protecció civil 092 - Policia Municipal (Valldoreix) .....908 79 5125 • Comissaria de Policia 674 7612 - Taxis (parada) 6740997 - Ràdio Taxi 5894422 -Repsol-Butà 67415 80 - Sant Cugat Comerç 67403 22

-SAl'Rl Aigües i -Valldoreix (parada)

5890021 6741111

ÚTILS Aigües La Floresta 674 2089 -AAPPi VV Mira-sol 6742018 AAVV Verge Carme Mira Sol 674 10 03 AAVV Sant Joan Mira-Sol 6747103 - AAPPi VV Valldoreix 67421 97 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall..674 2105 - AAPP i V V Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA.VV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 2684567 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.I (Cito prèvia) 5893080 - Greenpeace (91) 543 47 04 H. General de Catalunya 5891212 - H.Vall d'Hebreu 427 20 00 - H.Sant Joan de Déu 203 4000 - Unitat Coronària 248 1040 •Tel. de l'Esperança 4144848 - Inf. Carreteres 2042247 - Inf. Aeroport 4785000 - Inf. RENFE 490 02 02 -Inf. Port 318 87 50 -OMIC 5893188 - Policlínic Torreblanca 589 18 88 - PROMUSA 589 17 32 ENTITATS -ASDI - Arxiu Gavin • Casal d'Avis S.C - Llar d'Avis Parròquia - Club Muntanyenc -Coral La Unió - Esbart Sant Cugat - El Tot Sant Cugat - Grup Sup. Immigrants - Ràdio.Sant Cugat - Televisió Sant Cugat -Els 4 Cantons

6753503 674 25 70 58916 38 589 05 98 674 53 % 6741006 675 26 52 674 86 61 674 9314 675 59 59 589 04 38 589 14 01

ASS. RADIO

TAX I SANT CUGAT

SERVEI DIA I NIT-servei de Grao-

I VALLDOREIX

CobraMHt oabTargetes de CrèdH i Teletoc

•S74 9212

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI ^^^^^^^W^M^^- 1

L

Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 1 7 msmmsimïyA

MIQUEL RAMS ( ',iiïcT < '.in M ,

• ELECTRICITAT - AIGUA - GAS • AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

SAVI Cl ( , \ I

li

674 SO 39 m 'h, I 908 897882

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. 7 'V

*r 674 95 84-674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC...

PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS

3

L'Ajuntament aprova la proposta de la Generalitat sobre el marc competencial de Valldoreix Mané Espinsa

L·s dues institucions entren en un nou procés de diàleg i entesa Joan-Marc de Sentir L'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per majoria absoluta la proposta de resolució feta pel Departament de Governació de la Generalitat en el conflicte de competències plantejat entre el propi Ajuntament i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. El Ple no va poder aconseguir la unanimitat el passat dia 2 de juny per l'abstenció dels dos regidors del Partit Popular.

Els grups polítics d'IC i del PSC i CiU presents a l'Ajuntament van coincidir en afirmar que aquesta votació favorable era el començament del final d'un conflicte inherent entre ambdues administracions i que perdura des de la creació de l'EMD l'any 58.

El portaveu d'Iniciativa per Catalunya, Jordi Casas, va mostrar la seva intenció de fer una reflexió de futur "desitjant que el pronunciament favorable també es faci a Valldoreix". Casas va congratularse que per fi l'EMD de Valldoreix tindrà una definició jurídica del seu marc competencial. El regidor d'IC va recalcar que el document obre les portes perquè es pugui acabar aquest contenciós competencial.

Per la seva banda, Maria Sansa, regidora del PSC va afegir que esperen que "la resolució final de la Generalitat determini el que volen els ciutadans de Valldoreix".

Ramon Gaspar de Valenzuela, del

Partit Popular, va declarar que li feia la sensació d'estar votant els mateixos criteris que va presentar l'Ajuntament a la Generalitat perquè aquesta pogués fer la proposta de resolució. El regidor del PP va manifestar que no li estranyava que els dos documents s'assemblessin tant, ja que "al pertànyer al mateix grup polític les idees haurien de ser les mateixes". Per Gaspar de Valenzuela, l'ideal seria no haver d'imposar una resolució sinó recollir el que la gent vol.

El Tinent d'Alcalde de Personal i Serveis Interns, Pasqual D'Ossó va dir que la Generalitat proposava unes regles del joc que són la pròpia llei de les entitats municipals descentralitzades. Per a d'Ossó no hi pot haver cap altre resultat que l'enteniment entre les dues institucions. "L'aprovació quasi per unanimitat dels representants de tot el municipi -continuà el Tinent d'alcalde de l'Ajuntament- demostra que la resolució del conflicte competencial ha agafat un rang no tant polític com institucional".

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar que es tractava d'un ple extraordinari pel tema que es debatia. Per a Aymerich també s'obre un nou procés.

L'alcalde va deixar ben clar que el que es votava el passat 2 de juny no era la delegació de competències a Valldoreix.

"Tampoc no s'ha d'enganyar ningú -afegí Joan Aymerich- dient que aquest document li treu competències a l'EMD, ja que Valldoreix avui no té competències

Tres jornades sobre fàrmacs a la Casa de Cultura Xerrades educatives sobre ek medicaments Anna Cabassa Aquesta darrera setmana concretament els dies 7,8 i 9 de juny, la Casa de Cultura de Sant Cugat va acollir unes xerrades educatives dins el Pla d'Educació Farmacèutica. Les jornades estaven destinades a difondre un bon ús i un major coneixement dels fàrmacs i medicines entre els ciutadans.

Durant quaranta-cinc minuts, cada dia, diversos farmacèutics de la nostra ciutat van parlar de diferents temes relacionats amb el món de la farmàcia. El dia sis la xerrada va estar dedicada a un primer apropament als medicaments.

"Què són els medicaments?", "per a què serveixen?" o "com actuen?", són algunes de les qüestions sobre les quals va

intentar informar-se. Malauradament, a diferència de l'èxit que tingueren les jornades l'any passat, només una persona va ssistir a aquesta primera jornada, fet que va deslluir l'interès de la xerrada.

Tot i així el dia següent van continuar els temes de farmàcia a la Casa de Cultura. En aquesta segona jornada el tema va ser els prospectes, els cartonatges, els medicaments amb recepta o sense recepta i la importància del consell farmacèutic a l'hora d'adquirir una medicina.

Per últim el dia 8, la xerrada va dedicar-se als casos i possibilitats d'intoxicació amb medicaments. El tema va centrar-se sobre tot en aquells grups amb més risc de la població, els infants, la gent gran i les dones en estat. •

exceptuant les quatre que li atribueix la pròpia llei".

L'alcalde també va sortir al pas de les pors de diversos veïns de Valldoreix i del propi equip de govern de l'EMD que l'Ajuntament pugui treure en qualsevol moment les competències de Valldoreix delegades. Aymerich va cloure la seva exposició manifestant que en el passat ple extraordinari es posava en ordre una cosa desordenada des de fa temps. L'alcalde va reconèixer que li hagués agradat més que la proposta s'hagués aprovat per unanimitat i que estava molt sorprès per l'actitud dels representants del PP. L'alcalde

va acusar els populars de voler obrir un procés electoral a Valldoreix que ell considera "equivocat".

Si finalment l'EMD de Valldoreix també aprova per la seva part el document de la Generalitat, després caldrà esperar que ambdues administracions es posin d'acord a l'hora de la delegació de competències per part de l'Ajuntament a l'EMD. Una vegada determinades les competències que ha d'exercir Valldoreix s'entrarà en una nova negociació per arribar a un acord financer que regeixi en els propers anys. •

Sant Cugat, la localitat més exportadora de la demarcació de Terrassa Joan-Marc de Semir Dues empreses situades a Sant Cugat, la Hewlett Packard Espanyola i la Lucas Automotive es troben entre les tres companyies amb major xifra d'exportacions -18.862 i 12.125 milions respectivament- de la demarcació de Terrassa. Només són superades per SONY Espanya localitzada a Viladecavalls i que factura més de 24.000 milions en material exportat.

Segons informa la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, "la pèrdua del valor de la pesseta davant de les principals monedes i una certa moderació dels costos laborals han estat els

principals elements dinamitzadors de les exportacions". A més, la Cambra de Comerç destaca que "cal afegir també, al mateix temps, la necessitat de les empreses a orientar la seva producció cap als mercats exteriors a causa de la situació de debilitat de la demanda interna".

Les empreses de la demarcació de Terrassa han exportat un 36, 08 per cent més que l'any anterior. L'àrea a on exporten més és la Unió Europea que rep el 66 per cent del total de les exportacions.

Altres empreses santcugatenques que entren en el rànking són l'empresa Ciama que exporta material elèctric i Albus que fabrica productes químics. •

LÍNIES DE FINANÇAMENT PREFERENCIAL PERA L'EMPRESA I EL COMERÇ Des del

fins al'

7'58 % 1 1 %

* Interès nominal {7,80% TAE) Tipus d interès fixat setmanalment per l'institut de Crèdit Oficial.

INFORMEU-VOS A QUALSEVOL OFICINA

I

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

4

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

El Celler Cooperatiu, més de setanta anys a Sant Cugat

Tres imatges del Celler: l'antic, l'actual i una maqueta del futur edifici que construiran al lloc on ha estat fins ara.

^•••tMf##i G.G. L'any 1921, un grup d'agricultors del nostre poble es decidiren a agrupar-se per resoldre els problemes que tenien per a l'elaboració del seu vi. Encara que molts tenien els utensilis i el lloc adequat per transformar els raïms de la seva collita en vi, m o l t e s v e g a d e s , en a n y a d e s abundoses, es trobaven que no sabien on encabir-los i havien de malvendre les existències que els restaven per fer lloc.

Es constituí la societat amb el nom de «Sindieato Viti-vinícola i Caja Rural de San Medi'n». Fou el nucli inicial del que seria més tard el Celler Cooperatiu. Els estatuts del sindicat es regiren per la «Lev de Sindicato s Agrícolas d e f 2X-1 -1 906».

Després de diverses sessions de la Junta per decidir el seu emplaçament, es preferí adquirir uns solars de Miquel Galceran i Prats, que tenia al costat de la riera de Sant Cugat, per construir-hi el Celler que avui coneixem.

S'encarregà l'obra a l'arquitecte Sr. Cèsar Martinell i es va construir en diverses fases, pels molts p r o b l e m e s que la seva

execució va plantejar. El problema més i m p o r t a n t va ser l ' e c o n ò m i c , com s e m p r e sol passar, fins i tot molts d'ells hi van hipotecar els seus interessos. Però les grans obres s'aconsegueixen amb l'ímpetu dels grans homes que tenen empenta per tirar endavant les iniciatives d'envergadura, com la que ells tiraren endavant.

La c o l l i t a de l ' a n y 1922 s'elaborà ja al «Celler». Fou un gran esdeveniment per al poble.

Molts viticultors que fins aleshores ho havien observat amb molts recels, s'hi anaren adherint. Això comportà poder adquirir més m a q u i n à r i a per a l'elaboració i la construcció de noves tines. Els anys 20 foren molt pròspers per al «Celler», ja que es va produir una elaboració molt encertada pels coneixements que se'n tenien en aquells moments. L'any 1929 es va concedir el guardó de «Gran Premio» per la collita de l'any anterior al C e l l e r C o o p e r a t i u en l ' E x p o s i c i ó Internacional de Barcelona. fils temps de la Guerra ho van trasbalsar tot, però teresa de molts directius i ciats feren que el Celler no

Civil l'enassorebés

les conseqüències d'alguns forasters que es volien aprofitar de les suors dels seus associats. Durant la guerra, tots els sindicats locals es van fusionar en un de sol: el Sindicat V i t i v i n í c o l a .

Quan es va acabar, el Celler continuà funcionant com podia, fins que l'any 1945 es redacten uns nous estatuts basats en la «Ley de Cooperación del 2 - 1 1942», de manera que el sindicat quedaria denominat «Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès».

La Cooperativa tenia instal·lada a lloguer dintre dels seus edificis la « H e r m a n d a d Sindical de Labradores y Ganaderos», però l'any 1947 la Cooperativa comença a funcionar sola i se separa definitivament de la «Hermandad», però resta encara com a llogatera uns anys més dintre la Cooperativa.

Després vindrien uns anys de prosperitat i bon funcionament. fent-se moltes obres amb noves tines, les oficines noves i el cobriment del Celler, puix les tines eren al descobert i patien totes les inclemències del temps. El 1950 rep el «Diploma de Honor» a la «Primera Feria Nacional del Campo», a Madrid, amb

aportació de vi embotellat i engarrafat amb l'etiquetatge de l'artista local J. Grau Garriga.

L'any següent, a conseqüència del bon moment que passa la Cooperativa, s'adquireixen les cases veïnes de la part de dalt, ampliant així el seu patrimoni.

A partir de meitats dels anys 60, la Cooperativa es ressent de la transformació que s'esdevé a la nostra vila, que de mica en mica va deixant de ser eminentment agrícola per passar a ser una localitat de segona residència, amb el conseqüent desmembrament de les seves vinyes i camps. Això comporta que, de mica en mica, cada any restin més tines buides quan s'acaba la verema. Arriben els anys 80 i la transformació de vila en ciutat ja és molt patent, i la Cooperativa necessita provar altres horitzons per no desaparèixer com moltes altres. Es diversifiquen les seves vendes a mesura que els socis ho van demanant.

L ' a n y 1987 s ' a d q u i r e i x e n tots els serveis que resten de la Càmara Agrària Local i es preveu construir un nou local a l'espai que ocupen les dues cases que hi ha a la part de sobre, entre els carrers Balmes i Sant Medir, puix la demanda del públic s'ha anat diversificant més. Es construeix el nou edifici per a oficines, baixos c o m e r c i a l s i pàrquings. i un carrer per a vianants.

Això fou pensat per emplear els baixos com a nou local de vendes, puix el vell, a part de ser-ho, no reunia les condicions per a la demanda que els socis

cada vegada anaven exigint més.

L ' a n y 1986 s ' a d a p t e n els nous estatuts i es canvia la denominació per l'actual «Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès. Societat Cooperativa Catalana Limitada».

Es comença a fer realitat el que els m e m b r e s de la Junta Rectora volien portar a terme feia uns quants anys, presentant un projecte de molta envergadura, que el 21 de juliol de 1992 va ser aprovat definitivament per la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat. L'entitat cedeix amb les seves clàusules la «Sala dels Arcs Parabòlics» al poble i l'ús públic del passeig que l'envolta. La resta de terreny es dedicarà a la construcció d'habitatges de diferents tipus, locals c o m e r c i a l s i pàrquings.

S'acaba el segle, que ha estat, per al nostre poble, ple de canvis radicals que han transformat la seva fisonomia. La Cooperativa no en podia quedar al m a r g e , t a m b é ho està fent.

Aquest dimarts dia 7 de juny s'han iniciat les vendes al local nou, on els socis i el públic poden trobar-hi els articles que comprava a baix i altres de nous, a fi de garantir un bon servei.

Aquest canvi comportarà que quedi lliure el local vell de vendes i el magatzem, on es podrà enderrocar seguidament tot el que faci nosa, que abans havia costat tants esforços.

Però ningú no es pot quedar sense moure's i deixar passar les transformacions locals que estem presenciant. •

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

5

La Cooperativa Viti-vinícola es trasllada provisionalment

Pep Català La Cooperativa Viti-vinícola de Sant Cugat del Vallès ha tancat les portes que donaven a la Rambla que porta el seu nom, Rambla del Celler Cooperatiu.

El tancament de les portes no significa una notícia dolenta,

acostumats com estem a aplicar aquesta frase a una empresa que plega. Tot el contrari, el que passa és que aquesta societat fa un pas endavant. S'ha traslladat a un local de la seva propietat que han construït a les esquenes de l'antiga seu, en el Passatge del Celler, entre el carrer de

Balmes i el carrer de Sant Medir. Allí han obert un botiga per a vendre tots els productes que comercialitzaven fins ara. El passat dimarts, dia 7 de juny, van obrir al públic després d'unes quantes setmanes de trasllat i condicionament. L'horari d'atenció als seus socis és el mateix: al matí, de dos quarts de nou a una del migdia i a la tarda des de les cinc fins a les nou del vespre. La direccció

de la Cooperativa va decidir obrir al públic, malgrat que tot el material encara no havia estat traslladat, concretament mancaven les oficines i el material de magatzem. La nova planta on es troba la botiga de la Cooperativa es de la seva propietat. Té uns quatrecents metres quadrats.El trasllat a aquest nou lloc es provisional, segons ha confirmat el propi president de la Cooperativa, Jaume Grau, qui

L'Ajuntament manté el recurs, però veu positivament la planta de l'Hospital General Redacció L'Ajuntament de Sant Cugat no està en contra de la instal·lació de la planta esterilitzadora de residus sanitaris que hi ha a l'HGC, però vol que el procediment pel qual es posarà en marxa sigui perfectament legal, per aquest motiu, encara manté el contenciós que va presentar cau-

telarment per irregularitats de procediment. L'alcalde Joan Aymerich ha anunciat que inaugurarà aquesta planta, com a senyal que l'Ajuntament no s'oposa en absolut a la construcció d'aquest equipament. Aymerich va recordar que aquesta planta esterilitzadora és «una avenç molt important per a la salut pública». L'alcalde va manifestar que els veïns

de Mira-sol poden estar tranquils, perquè el mètode d'aquestes instal·lacions és «molt més segur i saludable que el que es fa servir ara». Actualment, els residus hospitalaris es cremen. En canvi, la nova planta permetrà esterilitzar-los i, després, els seran traslladats a un abocador.

Les associacions de veïns de Mira-sol han enviat una carta a l'alcalde on mostren la seva preocupació per la instal·lació de la planta d'esterilització de residus sanitaris de l'HGC. Els veïns del districte consideren que els residus a tractar són d'alt risc, perquè comprenen residus sanitaris infecciosos, anatomies, sang i agulles, i material sanitari, i estan preocupats pel perill que comporta el seu transport, emmagatzemem i tractament en una àrea propera als habitatges. Els veïns donen suport a l'Ajuntament per presentar un recurs per irregularitats de procediment de l'empresa CESPA, propietària de la planta.

a més ha recordat que és previst cosntruir un nou edifici al lloc on es troba la vella construcció, respectat la sala dels arcs modernistes que s'ha qualificat d'interès artístics per la seva construcció d'estil modernista.

El nou edifici, l'accès al qual donarà a la Rambla del Celler Cooperatiu, constarà de planta més cinc pisos. L'edificació disposarà també de tres soterranis.

La Cooperativa serà la propietària de la planta baixa, que es dedicarà a superfície comercial, i dels tres soterranis, un dels quals servirà per donar suport a la planta comercial, ha informat Grau. La superfície de la qual gaudirà la Cooperativa serà de 2.4(K) metres quadrats, "més gran que Caprabo i al centre de la localitat", ha comparat Jaume Grau.

No obstant això encara no està gaire definit com s'aprofitarà aquest espai. Tant Grau com Carles León. director de la Cooperativa, no van concretar res sobre quina serà l'estratègia que seguiran, quan d'aquí a dos anys, l'edifici s'hagi aixecat i acabat.

La resta de plantes, cinc en total, les comercialitzarà el constructor fent 35 habitatges.

El mateix dimarts, el president de la Cooperativa signava la sol·licitud per enderrocar la vella seu.

La maqueta del projecte considerava una mena de plaça pública entre la nova construcció i la sala dels arcs de l'antic celler. •

DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI DI&SENY I FABRICACIÓ PDÒPIA DE MOBLE EN FEDQO FODJAT PROMOCIONS QUINZENALS Aquesta

setmana:

*C0RT.NES PLEGABLES I ENROTLLABLES tots estils - tots models - tots els sistemes

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte.

ROBA DE CASA 30 % dte.

FLOR SECA 20 % dte. oo< oc& 6& feendecc !!

XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT

6

ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

Entrevista amb Josep Mayol, nou jutge de Pau de Sant Cugat

«Sant Cugat necessita un jutjat de primera instància» meditar-ho vaig acceptar i al ple tots els grups van votar a favor del meu nomenament.

Sant Cugat te des del passat Q u i n e s s e r a n les seves dia dos de juny un nou jutge de pau que substitueix a Núria funcions en els propers quaT e r r i b e s . I a n t e r i o r j u t g e s s a tre anys? que lleixa després de més de Les funcions típiques d'un Ires anys aquest càrrec per de jutge de pau que és l'últim esdk'ar sé a l'adv ocacia. Josep glaó del sistema judicial. El Mavol. un santeugatenc de ^N jutge de pau s'encarrega dels an\s indicis menors i el registre civil. a part de les de la tema que I antei IOI jutgessa \ a M'I d e s p e d i d a pe i lots éls gi ups arriba d'altres jutjats. p o i a u s del consistori amb pa Per què no hi ha un jutjat l aïllés dé gratitud. Joan Av lllé- de primera instància a Sant i léli \ a du que gi aeu's a les se- Cugat? % és qual 11 als h u m a n e s ha\ la I d problema es de dotació aconseguit 'apiop.u l'adnunis econòmica i de nnt|aiis de la H ai1 io dé iiistieia ,i tots éls e u pròpia administració de insti ladaiis que han utilii/al aquest eia. Sant Cugat, que es una ser\ ei ' losep Ma v oi eneai a ciutat en creixement, u c e s s i t a a.i a una i iiaudal dé Ljii.it! é ans s una dotació de més nivell que amb possibilita; de leeleeeio. un jutjat de pau. Aquesta cisit.it per' i el moment es dil l'eil per g e n e r a m o l t s C M ' - tant en que. eoni ell mateix reeoneix. l'àmbit ci\ il com en el penal. en aquesta entre\ista. Sant Cu Quins criteris segueix gal necessita eada cop més un doncs l'administració a l'hojutjat de primera instància. ra d'ubicar en un o altre lloc Com ha estat ui seu no- els jutjats de primera instància? menament com a jutge?

Vaig parlar amb la jutgessa Quan es \ a ubicar el jutjat i l'alcalde que van proposar-me de primera instància a Rubí va ocupar el càrrec. Desprès de seduir-se el criteri del nombre Anna Cabassa

d'habitants. Però personalment jo penso que és més una qüestió de manca de mitjans que no pas de manca de voluntat. Un jutjat de primera instància demana no només un edifici, sinó un funcionarat que hi treballi constantment. El que realment passa és que falta dotació també als jutjats més grans perquè si no s'arriba a la situació de col.lapse.

Aquest és el cas d'un dels jutjats de Rubí. no és així?

Jo tampoc sóc un professional de la justícia, però en tinc na prova evident, tinc constància que molts documents estan aturats des de fa mesos als jutjats de Rubí, no per manca de voluntat sinó perquè han d'esperar el seu torn.

Com espera que sigui el mandat que ara enceta?

Estic informant-me per tal d'arribar a exercir el millor possible aquest càrrec de jutge de pau. tenint en compte que és l'últim esglaó de l'administració. Vull fer correctament les coses, encara que sigui en un futur l'últim jutge de Sant Cugat.

PROMUSA lliura 43 habitatges de Protecció Oficial corresponents al 92

Josep Mayol substitueix Núria Terribes al capdavant del Jutjat de Pau de Sant Cugat.

Ho diu per criteris personals?

No, no. és un desig perquè si això es complís voldria dir que ja tenim un jutjat de pri-

mera instància que tant mereix.

Es un inconvenient que tots els temes que es generen aquí hagin d'anar a parar obligatòriament al jutjat de Rubí. •

Nou sistema de recollida de poda

Mano hspinosu

Redacció

Redacció Els actes formals d'entrega de 43 habitatges de les promocions de l'empresa municipal PROMUSA (Promocions Municipals S.A) iniciades l'any 1992. Els actes van ser presidits per l'alcalde de Sant Cugat i president de PROMUSA. Joan Aymerich.

Els 43 habitatges entregats corresponen a les promocions

Colomer 2 i Colomer 3 que es troben ubicats al costat del Parc Central, inaugurat el passat dia 23 d'abril.

A finals del present mes de juny PROMUSA entregarà 48 habitatges de la promoció) de Can Ganxet.

Els 45 habitatges de la prom o c i ó Colomer 1. l'entrega dels quals està prevista pel mes d'octubre, completarà la finalització dels projectes ini-

ciats per PROMUSA el 1992 que han suposat l'edificació de 136 habitatges, 2.500 nv de locals comercials. 1.300 nv d'oficines i 261 places d'aparcament.

D'altra banda cal recordar que el 22 de juny es clou el termini de recepció de sol·licituds per a les promocions del 1994. havent passat ja més de 60 persones amb els impresos omplenats. •

A partir del proper 15 de juny es posa en funcionament un nou sistema de recollida de poda. Aquesta recollida serà domiciliària prèvia trucada al telèfon verd 589.28.17. Caldrà deixar la poda dins de bosses, caixes o en feixos a punt per a ser recollida.

A més a més es mantindran alguns dels contenidors instal·lats als districtes i Valldoreix, fins que properament sigui obert al públic un solar municipal, on es podrà portar aquesta poda. De moment els contenidors verds de 5m instal·lats a Valldoreix i els districtes han estat retirats durant uns dies a causa de la seva incorrecta utilització a més de la brutícia generada als seus voltants.

Les

actuals

ubicacions

d'aquests contenidors són les següents: Casal Cultural (Mirasol), Poliesportiu i PI. de l'EMD (Valldoreix), Centre Cívic (La Floresta) i PI. Creu d'en Blau (Les Planes).

A més a més. per a millorar la recollida, a partir d'ara els contenidors petits blaus amb rodetes de paper del centre estaran fixos al carrer. Aquests contenidors són només per als veïns, que ara hi podran portar el paper cada dia de la setmana.

També canvia la recollida del cartró dels comerços. Ara es recollirà tots els dimarts, dimecres, dijous i divendres, i fins i tot els dissabtes, a partir de les 14 hores. Els comerciants han de treure el cartró moments abans de les 14 hores del migdia, plegat i lligat i deixar-lo com fins ara, al costat del contenidor de brossa més proper al vostre establiment. •

DIVENDRES, 10 J U N Y 1 9 9 4

0 PI N I O

EDITORIAL Europa

A

quest diumenge dia 12, els santcu- generositat per a la humanitat. A la foto de gatencs i tots els ciutadans europeus família del cinquantenari ens hauria agratenim la responsabilitat de renovar dat trobar-hi més cadires plenes. Els grans el Parlament d'aquesta casa gran anome- absents no tan sols eren els caps d'una nonada Europa, una realitat que hem de cons- va Alemanya que vol oblidar, sinó les de truir entre tots, que no podem defugir. En tots els representants dels diversos països aquest cas, Europa, igual que qualsevol al- que conformen la que avui anomenem Eutre tipus de consulta, és responsabilitat ropa. En aquella guerra maleïda, com tonostra, de tots i cadascun dels ciutadans. tes, tots hi varen deixar quelcom.

Cada dia més, les decisions que es prenen Quina ocasió perduda, aquest esforç oral Parlament europeu afecten el present i el ganitzatiu i econòmic, també hauria pogut futur del nostre petit país i de l'estat on servir per treballar la pau d'una altra som immergits, és a dir, val la pena apos- guerra petita en extensió, però gran com tar-hi, fins i tot a banda de la qüestió totes, amb les mateixes barbaritats de la econòmica, que sens dubte és molt impor- que ara celebrem com a superada. Evidenttant, perquè la garantia de les nostres lli- ment, es tracta de la guerra dels Balcans. bertats nacionals depèn també en gran me- Allà, avui, ahir i demà mateix i, fins i tot, el sura d'aquesta casa gran. dia que tots anem a votar hi continuarà Mentre escrivim aquest editorial, encara morint gent, gent com nosaltres, europeus sentim els darrers focs d'artifici de la cele- com nosaltres. No entenem com, endinsats bració del cinquantenari de l'operació en la fastuositat de la festa, els caps d'estat Overlock, més coneguda com el desembar- dels països vencedors de Normandia, no cament de Normandia. Un pressupost de van fer cap referència ni cap ferma intendiversos milers de milions ha estat eixugat ció, amb fets, no amb paraules, d'aturar la en pocs dies en una operació de relacions matança que avui a tots ens avergonyeix. públiques bàsicament pensada per millorar Un infant ens comentava si aquella guerra la imatge d'uns caps d'estat qüestionats i que celebrem aquests dies com ja oblidad en èpoques flaques a l'interior dels seus era la mateixa que cada dia surt pel «Telepropis països. Desfilades, protocol, desem- notícies». I és que els infants en la seva vibarcament cerimonial, fins i tot paracaigu- sió de les coses, sense tics ni prejudicis, no distes octogenaris revivint moments de jo- entenen res, i en això com en tantes altres ventut amb uniforme i medalles incloses. coses cal prestar atenció a les seves refleTots els vencedors aplegats novament xions, perquè moltes vegades, la veritat, la sota els milers de llampecs de flashos, re- trobarem en les paraules innocents d'un incordant moments transcendentals de la fant. nostra història més recent. Esplèndid, però Potser aquesta seria una de les raons de quina ocasió més desaprofitada, quina llàs- pes perquè aquest diumenge tots anem a tima, era un moment únic perquè vencedors votar enfortint des de la nostra contribució, i vençuts s'apleguessin junts en una lliçó de una Europa diferent.

ELS 4 CANTONS 7

Drets del votar Josep M. Cabrerizo

V

otar em dóna, entre d'altres drets, els de poder protestar o de queixar-me si arriba el cas d'haver-ho de fer. Exercir el dret a votar m'autoritza a manifestar la meva opinió, que només en un suposat cas de no haver votat, moralment, hauria de callar i no dir res. Però com que sempre he votat em considero amb tot el dret d'expressar la meva queixa. Al cap i a la fi és la meva opinió tan digna i respectable com la que més. O si ho volen tan poc com altres, segons qui sigui el lector.

Ara, em sento amb aquesta necessitat, QUEIXAR-ME. És com una mena d'alliberament després del restrenyiment. Evidenment que no parlo pas de caguera sinó de cagades. Per exemple la que s^ha fet en el tema de la planta de residus perillosos de l'HGC. És una de les cagarades més grosses que s'han fet a Sant Cugat en els últims anys.

Per cert que ara que he d'anar a votar altre cop... no recordo que aquest projecte de la planta de residus estigués en cap programa polític, de cap grup, de les últimes eleccions municipals.

Tampoc en el temps que he estat com a director de Els 4 Cantons mai no ha sortit cap notícia que pogués fer pensar en un projecte d'aquesta magnitud Es clar que això té explicacions ben lògiques.

Segur que va entrar després de les votacions.

Per què serà que com més hi penso més tinc la sensació que aquesta mena de feina no té res a veure amb aquelles campanyes de publicitat anunciant-nos que "La feina ben feta té futur"?. No es pot dir que aquesta feineta sigui d'allò més brillant. Més aviat dolenta i barroera. Ha estat una mala feina, que fàcilment ens porta a recordar que no fa pas gaire la Conselleria de Sanitat va ajudar l'HGC amb un aval de 2.00() milions per sortint-se de la crisi. Un que no és mal pensat no pot deixar-hi de pensar, per què serà?

Ara, quan falten poques hores per exercir aquest dret a votar, altre cop, és quan mes hi penso. Es clar que ben mirat encara puc donar gràcies que tan sols es tractarà el 50% de tots el residus sanitaris perillosos que es generin a Catalunya. Podia haver estat pitjor, el que no vol dir que no ho estigui quan estigui en marxa la planta. Per la feina feta fins ara podem esperar de tot.

Com a veí, solidari amb la resta de poblacions, no em molesta tant el fet com la desconsideració que hem rebut. Em molesta el perill i sobretot la manca d'informació que els veïns hem tingut. Ha quedat clar que els ciutadans moltes vegades només conptem per anar a votar i no per decidir qüestions tan importans com aquesta que ens afecta tan directament. Votar és quelcom més que el dret de fer-ho. Com a ciutadà, com a veí. penso que una planta d'aquestes característiques d'alt risc, no had'estar tan a prop de nuclis urbans com és ara el cas de Mira-sol.

Ens gastem, els diners fen campanyes de publicitat, per fer entendre a la gent que cal fer "la feina ben feta" i després patim d'estrenyiment, cada dos per tres, amb aquestes feines. Potser sigui cert, que on no n'hi ha no hen pot rajar, per més campanyes de publicitat que fem ni per més que votem, o POTSER NO?. •

A B A N S i A R A Poques explicacions entre l'Abans i Ara d'aquesta finca. El canvi que ha experimentat en els últims anys la casa del carrer Cànovas del Castillo, és a la vista de tothom que passi pel seu davant. Coneguda com a Villa Felisa, avui compta amb les dependències de la Policia Local, que seran inaugurades properament.

OPINIÓ

8 ELS 4 CANTONS

Passar de votar

El meu vot és per a IC

\ ictòria C a m p s :

C l a m Andreo*

E

s t e m c o m csi,..\. -in l'c .CN cl i es a b a n s del < de jiii'\ passai 1 (emanant un \ oi M 'iaia • :. '.!:l! ' ! Ilk i'! m l deU dcsCoi.i ;.' . clcsnliisi, ,a •• • |iu . |\-| n o v o t a l M^Liii"-'..'. p;h Vli

D I V E N D R E S , 10 J U N Y 1 9 9 4

..K" •. e l a

Kaolis l l i ! • ' ! de siil·lc's pe'I' seillli sa aínpi I i i o u c leini: al il.i i era a.

I,

tema. N e volai eis scki.r el matei \ que l'.e \ o;.a

Despí es de pi.", i de • mi an\ s de democràcia nu ens podem ; v : mel ie MI.M isai lan poc i sei lan barroers. ! iiis ! .a .k donar i cnleadie que. es Li dem ••• .a el que no vo-c".! perquè no tuneia • i .. democràcia, aquí o i I nrop.i. I:.. d.

"• lia '•.-• n a ic.'lc •: •: < ae 'na . al laboral q u e .aíkiK a d' nua -i. - : - i • ailails t • "• I jiis; e n c e t a i la l'al o. al ' i a i a : . ía' !p iia e m e r g i t tel al pn lia .. ii ,;.•.• :\"-ia: ' anava. a . j m n nu d c m . v a , a.

I . , ' ! • • " ' - s - i s i a - iici p n d o n e n k's m, • i lia:. n. ic' i ; i'is ; ' i r u i \ \ i als a g t a d a tai .la I . nac\'ss;i,.| \ a l i i ! . I I vot da aasii.j e o n t m i a i sani ai a'ii.ka da k's e l e c c i o n s del dia I .

I as e a m p , i n \ e s . es v e n t a t . \ . ; ; i p e . ::.• In aju.len l e i i d e i x c n a sai p n i a p n N i . ilal. d u a n v a i Mils e q u i v a l a, g u a n v a i ..ndie'K :... l'ei a a l g u n s c a n d i d a t s ;<M -, a l pel lal .1' .lc i Ml se LLU i I' Ulls e|ii;nils p u n i s pei clanunii l ' a d v e r s a r i . P e r ò t a m bé a q u e s t a c o n c l u s i ó es fàcil i s i m p l i s t a . N o toth o m la de la e a m p a m a un eire d e s g r a c i a t i de mal g u s j Mi lia d i s c u r s o s ben a r g u m e n t a t s i coherents, amb substància i contingut. La geuel a l i l / a c i o p o c a c u r a d a p o r t a a f i c a r - h o tot d i r s ilel m a t e i x s a c : la b o n a i la m a l a c a m p a n y a , e l s p o l í t i c s c o r r u p t e s i els q u e no h o són.

C a p s i m p l i f i c a c i ó n o ajuda a m i l l o r a r é ! sis-

i. - in llauna de sei

i III-M

' i

í.a

e l l l o l II.la

ek'sples

l i ' I.IIIC-

e l e \ •, a M i s

psa-s, ' d e . i''..r e-- cviniliar la democ c 'e. a q.ie -; ah. ..:,. . • .. p e r m e t , es q u e sa|.lLMia!n qui s o r e! • . ai u p a ' s i els no d e m ò c r a t e s I . s J e c c i e i i i s e u r o p e e s ei's a o - e n d a \ a n l el !ei ni. • i m p o r t a n t de la i \ n s i e i o d e m o c r à t i c a : I i;iea>.i e n s r e c o n e i x i ens ie en c o m p t e , 1.1 pro iccic e u r o p e u es en. ai i i idecis i p o c e n t e n e d o r . pe l'o no hi lla c a p .kaMe q u e h a estat un p r o j e c t e i m p u l s a t p e r l.i d e m o c r à c i a i p e r l ' e s q u e r r a .

Alisteinr-.se de \ o i a r ara es n e g a r - s e a a d m e t r e ho. n o v o l e r p a r t i c i p a r en l'esforç; de solidaritat q u e v o l d r í e m q u e fos L u r o p a . E n c a r a pitjor: a b s t e n i r s e . en a q u e s t s m o m e n t s , es d e i x a r c r e u r e a la d r e t a q u e g u a n y a p e r m è r i t s p r o p i s i no e x e l u s i \ a m e n t pels e r r o r s dels altres.

I a b s t e n c i ó és a n t i d e m o c r à t i c a . Si p a s s e m de v o l a r no t i n d r e m c a p dret de q u e i x a l nos q u e la p o l í t i c a passi de n o s a l t r e s .

Senadora socialista Brussel·les

C

Europa J o s e p Vilar* Is B a l c a n s n o e s barallen s e r / / / \ bis. croats i m u s u l m a n s , sinó > > JL \ . d o s m o d e l s s o c i a l s . El d e la c o n v i v è n c i a . S a r a j e v o . i el d e la i n t o l e r à n c i a . q u e son els qui e s g r i m e i x e n la r a ç a . la r e l i g i ó , la d i f e r è n c i a , p e r s e m b r a r l ' o d i i p e r p e t u a r - s e en el p o d e r - . H o diu J o s é M a r i a M e n d i l u c e . e x alt c o m i s s a r i de les N a c i o n s U n i d e s p e r a i s r e fugiats.

A

- V o s t è s a p qui e r a H i t l e r ' » . li p r e g u n t a el fiscal.

E n f i l ò s o f - , li r e s p o n un d e l s c a p - r a pats e n e a u s a t s p e r la m o r t d ' u n t r a n s v e s t i t a B a r c e l o n a , l a s e t m a n a p a s s a d a va c o m e n ç a r el judici. Son joves d ' i d e o l o g i a i estètica n a / i s q u e o d i e n les p r o s t i t u t e s , els h o m o s e x u a l s , els m a r g i n a t s . A q u e s t s j o v e s són a c u s a t s d ' a p a l l i s s a r d o s t r a n s v e s t i t s i un r o d a m ó n . L ' a c t e d e b r u t a l i t a t va d u r a r q u i n / e m i n u t s . Q u i n z e m i n u t s de c o p s d e p e u al c a p . En d i u e n t o c a r el t a m b o r . E n d ' a q u e s t s t r a n s v e s t i t s , la S ò n i a , va

morir. Q u i n o fa la h i s t ò r i a , s i n ó q u e la p a t e i x . n o p o t t o l e r a r q u e e l s q u i la fan c o n d e m n i n a m b t e b i e s a el p a s s a t m é s o b s c u r d ' a q u e s t vell continent. No p o d e m justificar una història que e n s ha dut a l ' e x t e r m i n i è t n i c i c u l t u r a l .

N o sóc partidari d e l ' E u r o p a dels e s t a t s , ni t a m p o c d e les N a c i o n s , h o s ó c d e l ' E u r o p a d e l s c i u t a d a n s . D e l s c i u t a d a n s q u e m o r e n per la i n t r a n s i g è n c i a feixista a S a r a j e v o . i els m a r g i nats q u e m o r e n per la ira i r r a c i o n a l d ' u n s joves n e o n a / i s . Per a i x ò e m fa p o r la frivolitat d ' u n a "pija- d e C h a m b e r í o el «tot s'hi val» del p o piilisme italià. l a q u a r a n t a a n y s u n a g u e r r a f r a t r i c i d a va d e r r o t a r el f e i x i s m e . D i l l u n s q u e v e h o p o d e m t o m a r a fer. N o m é s c a l d r à o m p l i r l e s u r n e s de vots. N o c a l d r a n c a d à v e r s . I la S ò n i a i S a r a j e v o ens ho agrairan. *Cap àrea de Política Serveis Informatius T V E a Catalunya

Per què votaré el PP Pere Contreras Rahera*

H

a b i t u a l m e n t sóc e s p e c t a d o r en p o l í t i c a , tinc a m i c s i c o m p a n y s simpatitzants o militants de d i v e r s o s partits: tinc confiança en ells i en la seva bona fe per millorar el nostre àmbit, però no n e c e s s à r i a m e n t c o i n c i d e i x o en el c a m í que han escollit per millorar-lo.

Els partits e s p a n y o l s q u e t e n e n p o s s i b i l i t a t s d'influir realment en la c o n s t r u c c i ó d ' E u r o p a i en el d e s e n v o l u p a m e n t de la seva legislació bàsica, són dos: el Partit Popular (integrat al Partit Popular Europeu, el més important) i el Partit Socialista (que t a m b é s'integra en el seu h o m ò l e g europeu: ja sé que a C a t a l u n y a v a l o r e m t a m b é C o n vergència i Unió, però la seva indefinició i el fet que els seus diputats, un c o p elegits, s'aniran dispersant per diferents grups. P P E i liberals, treu tot interès a aquesta o p c i ó .

I aquesta construcció d'Europa, que sembla tan llunyana, va influint j a , i molt, a les nostres vides: el t i p u s d ' i n d ú s t r i e s q u e p o d e m c r e a r , els p r o d u c t e s q u e p o d e m c o n r e a r , els r e q u i s i t s p e r

exercir j a certes professions, per als productes q u e p o d e m c o n s u m i r i un llarg etcètera.

Mai m ' h a v i a e n t u s i a s m a t l ' o p c i ó s o c i a l i s t a , malgrat q u e solen e x p r e s s a r - s e molt bé: he vist sempre moltes paraules i pocs fets.

Però ara q u e h e m c o m p r o v a t q u e la c o r r u p c i ó q u e s o s p i t à v e m arriba fins a la e i m e r a , seria indigne que els d o n é s s i m suport. H a u r í e m , c o m va fer Hèrcules a m b el femer que era la cort d ' A u gies. desviar el riu Alfeu, perquè s'endugués tota la brutícia.

N o és al n o s t r e abast de v o t a n t s d e s v i a r els rius. peto si d o n e m m a s s i v a m e n t el nostre vot a l ' o p c i ó contrària, al PP, on els seus líders tenen p r o v a d e s b i o g r a f i e s d ' e f i c à c i a i n e t e d a t en les funcions que han desenvolupat, i han redactat un p r o g r a m a q u e es c o m p l e m e n t a a m b els q u e els seus socis de la resta d ' E u r o p a p r o p o s e n , aconseguirem alhora que aquesta riuada de vots descontamini els nostres carrers i que la nostra veu sigui ben escoltada al parlament E u r o p e u .

om diu un cartell d'Iniciativa per Catalunya. «Europa té nom de dona», però Europa té i és —o millor dit. pot tenir i pot ser— moltes altres coses.

Europa pot ser un gran espai de lliure comerç, on s'agreugin els desequilibris territorials i les desigualtats socials, o pot ser una Unió política, homogènia, econòmicament i socialment. Que sigui una cosa o altra depèn, en bona part. de la legislatura que començarà a partir del proper dia 12, és a dir, de la composició que tingui el futur parlament Europeu.

En aquesta tessitura, cl meu vot és clar: Iniciativa per Catalunya (en coalició amb Esquerra Unida). No necessito seguir quotidianament els debats electorals per saber que aquesta opció política és la que aporta el millor bagatge en matèria d'honestedat política i defensa dels interessos dels treballadors. Ho avalen anys de fer compromís amb la causa de la democràcia i la justícia social i, més en concret, el fet que els seus eurodiputats i eurodiputades —ho ha dit fins i tot la premsa— hagin estat els que més han treballat, malgrat el seu escàs pes numèric.

Tot indica que EU-IC augmentarà considerablement el nombre d'eurodiputats. Això, juntament amb l'avenç de l'esquerra en altres estats, farà possible una correlació de forces al Parlament europeu més favorable a les posicions d'esquerra. I això és el que necessitem. Ho necessitem per tal de construir una Europa dels pobles i dels ciutadans.

Una Europa més democràtica, on el Parlament sigui un vertader òrgan legislatiu. Una Europa on el treball sigui un dret efectiu per a la gran majoria, on treballem menys per a treballar tothom. On es respectin, ara que bufen vents en contra, els drets aconseguits per l'estat de benestar. Una Europa basada en un model de creixement sostenible, on prevalgui la política d'estalvi energètic i potenciament de les energies renovables i de primacia del transport públic respecte al transport privat. Una Europa on les regions, nacionalitats i municipis participin en el disseny, programació, execució i seguiment dels projectes comunitaris. Una Europa que defineixi una política exterior i de seguretat comuna i defensi la desaparició progressiva de l'OTAN i la de la UEO. En definitiva, una Europa, i no tan sols pel seu nom. que faci possible que la igualtat en el dret entre homes i dones es converteixi en una igualtat de fet.

Estic convençuda que Iniciativa per Catalunya és qui millor defensarà aquests principis, per això us demano el vot per a aquesta formació política el proper dia 12 de juny.

i

*notun

*met2essa

OPINIÓ

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS 9

La Primmirada

Per què voto l'Europa de les Nacions

Europa (i 2)

Ronald Puppo

erquè, en el fons, com ja va observar un senyor anglès molt conegut a mitjan segle passat: «Eren els millors temps, eren els pitjors temps, era l'edat de la saviesa, era l'edat de la follia, era l'època de les creences, era l'època de la incredulitat, era l'hora de la llum, era l'hora de les tenebres, era la primavera de l'esperança, era l'hivern del desesper, tot ho teníem davant nostre, res no teníem davant nostre...»

Perquè aquest «nostre» del senyor Dickens és, al capdavall, de nosaltres també; un nostre ric en la diversitat però també molt conscient de l'espai compartit; el nostre tal com l'entenia, d'altra banda, el senyor Ortega y Gasset: perquè «es insensato poner la vida europea a una sola carta, a un solo tipo de hombre, a una idèntica "situación"».

Perquè la nacionalitat és una forma de ser.

Un concepte social i político-cultural que uneix les persones, no les divideix ni les 9 M ^ p r e a i fomenta la convivència entorn d e l S | | | n e la llibertat, que són el reconeixeme^^^^^^ycia. No com l'ultranacionalisme deisT||Prsque, amb una freqüència sobre manera, dljdenyen les nacionalitats minoritàries perquè són, senzillament, minoritàries. Ni tampoc com l'ultrana-

P

cionalisme dels estats falsament monolingües, monoculturals, o monopolítics. Perquè la diversitat i la pluralitat només són temibles per als estats monocolors més implacables.

Perquè la política, molt més que un vocable desagradable per a l'oïda, és una forma de ser responsable —o irresponsable— davant les exigències múltiples dels interessos més complexos i contradictoris provenint.de tots els costats. I perquè la democrik ia HO vol dir la predominança dels interessos més fin^ ni més vosols més volguN Peiqúè una política ca vol dir, sobretot/ la plena garantia .legítims també de les minories menys Jïïtérrys votades, i menys volgudes. ïquè solidaritat no vol dir submissió. Al contrari: la solidaritat només és possible des de la diferència —el contrari de la indiferència—; la solidaritat no s'obliga sinó que s'ofereix.

Perquè el poder del vot no ha de coincidir sempre amb el poder del diner.

Perquè l'Europa de les Nacions no és un somni, sinó que fa temps que s'està fent.

Perquè són quatre dies. I el que hi ha en joc és el futur: no tan sols el nostre, sinó també el dels nostres. Tot allò que volem, però que encara no hi és.

t, els avantatges i la necessitat de la Unió Europea Orfeí Segarra* ***Ag

quests dies d'eleccions al ParlaWient Europeu, se sent parlar poc de temes europeus. La premsa ens ho recorda cada dia, i no se'ns fa estrany llegitr que en tal país la campanya se centra en temes casolans, o bé que les eleccions seran un vot de càstig, o coses semblants. La veritat és que per convèncer de la necessitat del vot en aquestes eleccions, els raonaments que s'han de fer són molt diferents dels que cal esgrimir per unes d'autonòmiques o estatals, ja que, com deia el president Delors en unes declaracions recents: votar en aquestes eleccions és manifestar l'interès per un futur col·lectiu. I és així, és demostrar la voluntat perquè l'ideal europeu avanci, canviï, com fa dia a dia. Desentendre's del tema europeu, vol dir que ja ens està bé com està. El president de la Comissió continuava dient en aquesta entrevista: «L'elecció és simple, entre els partidaris d'una Europa política que accepta compartir la sobirania cada cop que els països membres tenen un interès comú o bé els d'una àmplia zona de lliure canvi sense ànima i sense columna vertebral».

La realitat és la que tenim fins avui. Una història mil·lenària, que es pot dividir en períodes, només cal mirar els llibres d'història, amb etapes més brillants que d'altres, però que fa quaranta anys està realitzant una etapa amb moltes novetats (impensable fa només cinquanta anys), i que no se sap on pot acabar, perquè som al bell mig del procés, amb tot l'apassionament del moment i amb tot l'idealisme d'un projecte ideològic. El fet és que tenim una realitat, ens agradi més o menys, de la qual ningú no es vol allunyar i a la qual molts volen pertànyer.

Aquesta realitat dóna, ha donat i donarà

A

avantatges als qui hi pertanyen, avantatges globals que sens dubte ha requerit sacrificis indiviiforosos. Però aquesta realitat neduals ima i una columna vertebral, que cessita via política, per poderjjissar del li vin que ha e' t un esquer necessíB^plMercat Únic, a 1 uropa federal, mafC-^^Mmn els avantatges per als europeus creixen, perquè com a tals ens situarem millor en el mapa mundial.

D'aquesta manera, cobrirem una necessitat que la resta de continents, països, potències, digueu-ne com vulgueu, reclama d'aquests països i estats, que encara viuen pensant en antics imperis i potències, que tant els costa de prendre acords sobre guerres, bacallans, etc, que prenguin decisions ràpides i parlin per boca d'un sol en nom de tots, que bé que ho fan quan es tracta de temes econòmics. És el Japó, són els Estats Units, és el Sud-est asiàtic, que no els val la manca de lideratge, la manca d'acord en la mida del producte que sigui, per dir que Europa no opina. Altrament, si badem gaire, correm el risc, malauradament ja l'hem patit, d'adormirnos mirant-nos al mirall.

Els ciutadans europeus, però, hem de poder dir que l'Europa que volem, i suposo que som molts els que volem que aquesta Europa sigui, i no a més a més, sinó essencialment, més demòcrata, més solidària amb el Tercer Món, que no tingui diverses velocitats, i que no sigui xenòfoba. Qui sap l'Europa d'aquí deu anys com serà?, on acaba Europa? Vivim un temps i un tema apassionants, i crec que s'hi ha d'apostar fort, perquè Europa és una realitat treballada, amb uns avantatges clars i amb un futur necessari. * advocat, expert en temes europeus

Fina Pérez «Europa es, en efecto, enjambre: muchas abejas y un solo vuelo.»

—José Ortega y Gasset

C

ap partit polític, ni cap polític, ni cap alt càrrec d'estat no comparteix amb els altres el seu poder, guanyat amb feines i treballs, per pur amor al proïsme. Des de Maquiavel ja se sap —no obstant la ndat desinteressada de Ses Majestats Gaspar, Melcior i altasar— que el poder només coneix tres modalitats: uisició, l'exercici, i la conservació; i si la bondat s'hi barreja, us hi podeu jugar el rei de copes que en tramen alguna.

Que el poder només es refrena i es controla amb la institucionalització S'altres poders que serveixen de contrapès, i que tal sistema de contrapesos de poders polítics resulta, al capdavall, factible i realitzable és, sense cap mena de dubte, el descobriment més gran de tot el pensament arrelat a les terres d'Europa. Es tracta del parlamentarisme. Des de la Carta Magna —signada de mala gana pel rei Joan d'Anglaterra el 1215— passant per la Revolució anglesa del segle XVII, fins a la Constitució espanyola del 1978, la paiticipjpió cada cop més àmplia en l'art de governar s'ha aÉ$||j|bnsolidant a través dels contrapesos, a saber, aipé^'-^j^ració dels poders que, en última instància, provefjfcri de sectors i interessos de la societat ben distints; Europa ha estat —i continua sent— l'escenari d'un llarg procés de separació i descentralització del poder polític, no per amor al proïsme sinó per exigència, és a dir, pel creixent paper del parlamentarisme en vetllar pels drets dels governats.

Ara bé, l'autèrçtjc progrés d'Europa —tant el científic com el social i m&ral·— rau ara, com sempre, en l'experiència conviscud&'\ bokupartida: des de les revolucions científica i industrial"! fascens de l'estat del benestar, fins a les últimes mobilitzacions en defensa del medi natural, la proximitat i les semblances que hi ha entre els països d'Europa fan que, a l'hora de la veritat, compartim una unificació de facto de cor i de ment. Però es tracta, sobreli|y|funa unificació d'esperit democràtic i pacífic, i de reoofljllgrrient mutu entre totes les nacionalitats —i no tan « p e l s estats— que formen part d'Europa. El gran valoftque té el Parlament Europeu és que representa, abans de tot, el parlamentarisme. M

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edito: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat del Vallès CIF: B60281367 Director en funcions: J. Marc de Semir Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Filmació: Casas (Girona) Impressió: Rotimpres (Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau.Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català.

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M. Espinosa. M. Sant Redacció: 5 8 9 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 0 4 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat, Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 5 8 9 14 OI Telèfon publicitat 6 7 4 0 2 0 4

10

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

CARTES DELS LECTORS

Una campanya no gaire europeista

Gràcies 4 Cantons Benvolguts amics: (.hiatrc ['.ulli.'-, només per a cnm u n i c a r vos que el p r o j e c t e de Mans b u i d e s il'oiiLiiiaiiy es realitzarà. u que hem a c o n s e g u i t la quantitat iiccessana per tirar-lo endavant r e c a p t a n t un total de 4.(i77.(Hi>) pessetes Sabem que això no hagués estal possible sense l.i vostra col laboraem i la d altres Entitats i persones de la nostra localitat. ( : s lelicitcm pei la vostra genelosital i a|ut. i esperem que la propera cauipanva continueu treballant amb nosaltres pei ler del nostre un mon mes |us| i solidari.

Vosaltres lio leu possible.

Mims

1

niilcs

Les Associacions de Mira-sol reflexionen sobre la planta de l'Hospital General [.Is representants de les Associacions sotasignants, recollint el sentir dels veïns del districte de Mira-sol i a causa de l'apariem al Diari de '/<•/7Í/SS<Í de les següents paraules atri buides al Sr. Aymerich, batlle d'aquesta ciutat: «Supongo que los vecinos de Mira sol se habrían enterado de que llasta que no se ponga en marcha la nneva planta, el hospital està incinerando los residuos. Fiso sí que produce humos y materiales volatiles que pueden ser perjudiciales para la salud".

Es \euen obligats a formular per escrit les següents reflexions: 1- Si aquestes paraules dins del seu context son certes, ens trobem davant d'un cas greu d'irresponsabilitat de l'Ajuntament en autoritzar la instal·lació i utilització d'un crema ton "que pot ser perjudicial per a la salut".

2- Els veïns de Mira-sol habitualment estan mancats d'informació, la reben tard i sovint amb manca tic transparència, la qual cosa a aquestes alçades, a qui menys hauria de sorprendre, es al Consistori.

Davant del fel que tenim un incinerador que "pot ser perjudicial per a la s a l u t " , i a fi i efecte de tranquil·litzar el veïnat l si es que això és possible), li agrairíem Sr. Alcalde, que informés l'opimo publica sobre els següents punts A) El crematori actual esta legalitzat i compta amb l'aprovació de les Autoritats Sanitàries, efectua una producció d'origen X i d'una quan lilal Y. estant la documentació pertinent a disposició de qualsevol interessat.

B) S'han efectuat les revisions as senyalades per la Llei dels sistemes, mètodes, utensilis, e t c , que es fan servir, existint constància dels tipus de residus, procedències, quantitats tractades i destí, dins de l'esmentat incinerador.

C) Afirmació rotunda que correspongui als perjudicis reals a la salut causats per l'emissió de fums i materials volàtils de residus sanitaris i d'alt risc, i és el cas. mesures de tipus cautelar o administratiu que s'han pres o que es pensen prendre

# # • • # • • • • • •

4» •

davant del fel que una instal·lació amb l'esmentada particularitat no disposi d'acord amh la llei d'un sistema de filtració, rentat de gasos o d'un sistema de retenció) de sòlids.

D) Garanties que la planta esterilitzadora no pot produir directament o indirecta a curt i llarg termini mal a la salut de les persones que viuen al seu entorn. Pensem que una descripció de plantes similars dins Europa amb nom. adreça, telèfons, amb els quals puguem contactar i veure amb detall quins condicionaments reuneixen per a dissipar uns dubtes més que raonables, sobretot si tenim en c o m p t e el r e c o n e i x e m e n t de l'existència d'un incinerador que "pot ser perjudicial per a la salut". l.es Associacions signants reconeixen la coherència de l'Ajuntament amb les decisions que pren i espera que es manifesti en la resposta a les anteriors al·legacions, a la vegada que espera ser rebuda en audiència pel Sr. Batlle, tal corn vàrem demanaren l'anterior escrit.

Respectuosament. /iv.v. de Veïns Saní Joan de Mira-sol Associació de Veïns de Mira-sol

Nota .4 la secció «EI Còmic- d'Eh 4 Cantons del 27 de maig, el text aparegut a l'acudit de Jimmy Jazz no era el que originàriament havia escrit l'autor. Els 4 Cantons demana públicament disculpes per haver modificat aquest text sense el consentiment de l'autor.

•

•

•

•

•

•

#

Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits fets. no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudarà milloraria convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer -hi les seves observacions.

Pintades, masses pintades

Cada vegada és més freqüent trobar pintades i empastifades per tot arreu.

L.es parets són els llocs preferits per aquesta mena de brètols que no respecten res.

Com podem veure, fins i tot posen en perill les vides dels vianants i conductors i pinten damunt senyals de trànsit propers a una escola.

Carmen Perdices

C

orn és inevitable, el discurs electoralista està ja ben ficat en tots els àmbits polítics. Cada partit té definits els que seran els seus eixos programàtics, o almenys així hauria de ser. tot i que sembla que més que cap als programes, els eixos van encaminats cap als adversaris.

I potser això no hauria de ser així, però és que n'hi ha que semblen demanar-ho a crits. Parlo concretament de la sincera diputada del PP que va exposar amb claredat el que no tan sols és la seva opinió, sinó la de molts altres joves del seu partit, segons que manifesta ella mateixa.

Per aquest camí difícilment la dreta espanyola, del PP, podrà apropar-se a la dreta liberal com pretenen transmetre alguns dels seus membres.

El fet de considerar que a Catalunya podem escollir un boig per a la presidència de la Generalitat és esgarrifós. Aquesta posició és precisament la que accentua sentiments disgregadors de la societat, la que fa tornar fantasmes del passat i la que. veritablement, fa por.

Si algun polític català manifestés por que les institucions de Testat fossin dirigides per algun membre del PP, aquest sortiria ràpidament amb desqualificacions sobre la qualitat de «separatistes» dels catalans, però són aquestes actituds les que precisament fomenten l'esperit de separació de la societat i representen una agressió a la convivència democràtica més elemental.

En aquest cas. no es pot acusar cap partit de parlar del passat i de l'estreta relació que alguns dels actuals membres de la dreta mantenen amb ell, i dic mantenen, perquè els fets ho diuen per si mateixos. En aquest cas, han estat ells sols els que han aixecat la llebre i han permès a la resta de partits fer les recriminacions cap al PP que hem sentit al llarg d'aquests dies.

El que és clar és que cal agrair que de tant en tant els partits diguin el que realment pensen, sigui voluntàriament o de manera espontània, com sembla en aquest cas, perquè això permet a l'elector potencial saber quina és la veritable posició del partit que vol votar.

El que sí que em sembla lamentable és que actualment persisteixin idees com aquestes de sentir i, fins i tot. manifestar por del que és senzillament el tarannà de la vida en democràcia. I per això és pel que que molta gent tornarà a sentir por d'aquestes opinions, i no caldrà que altres partits facin servir aquesta estratègia de la por, perquè en aquest cas ens arriba servida en safata pels mateixos interessats.

D'altra banda, sembla que unes declaracions així han caigut malament no tan sols aquí. Per exemple, la democràcia cristiana europea sembla que s'ha sentit ofesa veient-se comparada amb el caducat "Movimiento Nacional", mostrant-se avergonyits i totalment allunyats d'una catalogació que consideren del tot ofensiva i gratuïta.

I és que és normal si de la boca d'un partit teòricament instal·lat en el sistema democràtic i europeu i del que bona part dels seus membres volen representar la figura d'una dreta democràtica i liberal, desconnectada del passat surten declaracions com aquestes, que són per si mateixes preocupants. Però el que realment fa por a molta gent no és que surtin a la llum. sinó que de fet existeixin dins, no d'un partit petit i extraparlamentari, sinó dins el primer partit de l'oposició del Parlament espanyol.

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS

11

Compta a Sant Cugat. Cada comerç, un amic

NETEJA-RESTAURACIÓ I GUARDA Servei de recollida i lliurament GRATUÏT

j746500:589222[ Vendes: Cànovas del Castillo, 4 Tallers: Avda. Can Caldes, 16

IHEHBKItaiHHgl

PLANAS Articles regal Material d'oficina Material escolar Fotocòpies, enquadernació Servei de tax

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

Rambla Can Mora (Cant. Vinolas) Tel. 6 7 4 1 6 6 2 Fax. 5 8 9 3 3 8 0

Rambla Can Mora, 9 Tel. i Fax. 675 32 03 Apartat de Correus 350 -SANT CUGAT-

TENIM LES MILLORS TELES DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALS PER TREBALLAR-LES HO FEM TOT EN TAPISSERIA I CORTINES

Jaurrerocs Dos de Maig, 2 Tel. 675 07 02

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS DECORACIÓ

C. del Sol, 23 Tel. 674 09 90

c/. Girona, 15 (cant. Rambla Can Mora, a 50 m. Ayuntamiento)

Tel. 589 30 08

9

1 p CLÍNICA VETERINÀRIA ~ * S A N T C U G A T DRA NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària - medecina preventiva - Cirurgia, Radiologia SERVEI A DOMICILI URGÈNCIES 24 HORES Tel. 487 13 31 (ab. 1618) Vinyoles, 10 Tel. 675 05 12 MATINS (DL o OS) 10,30 -13 h. TARDES (DL o DV) 17 • 20h.

12

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

«Mercès, Mercedes de la Merced» Víctor Alexandre*

E

m sabria molt de greu. estimada Mercedes, que jutgessis aquesta carta com una més de les moltes que diàriament arribeu al teu domicili. signades per homes que. com tu. estan com cucuts que un dia d'aquests «volverà .i reu la pnniuv era--. També em sabria inoil de eren que cm veiessis com un -omple uspnani a ocupar un lloc en el ceiele pimlcgial de v arons que gaudei \en di'ls iens la\o:'s en agraïda correspondència pe; pari tc\a a la piolunda adniiiauo que el-, inspira cl i ahal energètic de que las gaia v.ula \cgada que \eus un un. lolun dav aní tel. Icuuhucnl ai'enlns :ui.i in,ill que pensessis cinc no s, K conseieul de l'important llm. que cvupes a ics lli ,1 es del l'ai Hi Popular per a les presents .•UwnMis eiih'pccs i la conliança que en les ie\cs e.Hi\ u eieiis i en la manera de dclcnsar les tenen cK seus ina\ims dirigents. l'.t dic ai\o perquè. des de la meva li ii ui i I coudu.ni de periodista, voldria liviicar una llança a lavor teu empès per Ics continues manitestacions que contra la leva persona s'han publicat aquests últims dies en eN mitjans de comunicació d'aquesta Catalunya que tu tant estimes.

No et pots imaginar el dolor que sento quan veig com una societat tan democràtica com la catalana, gosa acusar-te de feixista. A tu, Mercedes, que l'únic que has l'et ha estat verbalil/ar els sentiments mes pregons de la caverna' No et pols imaginar com em dol que se'n riguin quan dius que Catalunya porta camí de tenir un boig com a president, tot fent entendre que l'actual potser ja ho és, però espera el moment estratègic per demostrar-ho. M'ha emocionat molt. en canvi, que hagis tingut la gosadia de defensar l'obra d'un gallec universal gràcies al qual els espanyols han pogut dir amb orgull que el Koland Carros d'enguany «ha sulo una victorià del tenis espaíïol».

Creu-me que es horrorós haver d'escoltar impotent com prestigioses veus d'arreu del mon neguen cruelment a Franco el títol de benefactor de la humanitat. Per sort. tu has fet justícia dient ense embuts que .eiodo el inundo sabé que Franco puso en marcha las pensiones, que construvo un monton de viviendas para pobres y que era una persona que se preocupaba por las clases débiles». Així m'agrada!

Al c a p d a v a l l , a qui li importa que a aquests habitatges i pensions només hi tinguessin excés aquells «débiles» que no \'h.iv ien significat políticament contra vil ' (Juina importància poden tenir els seus milers de crims contra la humanitat si Ics monedes de curs legal deien ben clar que era «Caudillo por la gràcia de I )ios•> i. per tant. divina la seva causa'.' Jo també m'indigno, benvolguda Mercedes. quan veig com s'escarneix el nom de Hillcr. acusanl-lo d'haver exterminat sis milions de |ueus sense dret a la vida i no es diu, en canvi, que tou ell qui \ a manar construir les carreteres que avui tan d'Alemanya cl paradís europeu de les autopistes, Si u'es de desagraït, el món' Una altra cosa que em treu de polleguera són Ics llengües verinoses que inlèiilen desacreditar-te com a llicenciada en Historia, quan afirmes en relació amb Franco, que «aquella fue una època que vn no \ i \ í » . Com és possible que no s'adonin que la teva meravellosa i tresca joventut ilreuta-trcs anys) l'incapacita de

talunya assolirà la independència en un curt espai de temps i la Unió Furopea no deixarà de fer el mateix que els serbis a Bòsnia». En altres paraules, «o estem més units que mai contra els catalans o aviat, si volem continuar tenint una colònia, no ens quedarà més remei que envair la casa Puig».

Tu, estimada Mercedes, que ets de l'opinió que qui té Ics armes le la força i que pobre d'aquells que tenint la rac» no tingui armes per defensar-la, es lògic que estiguis una mica preocupada recor dant la proclamació de la República el 14 d'abril del 1^31 i de l'estat català el ó d'octubre del 1 C'34 i que pensis, com ei Sr. Vidal-Quadras. que «si es recorden aquests procedents, ningú no es pot escandalitzar que celles coses s'hagin de pensar dues vegades abans de dui-les a la pràctica, perquè ni Macià ni Companys eren boigs en ei sentit clínic del terme. però sí que foren molt imprudents en el terreny polític, quan van violar l'ordre constitucional espanyol». De tota manera. jo, si fos tu. silenciaria al màxim que Hspanya és signatària dels Drets dels Pobles a la llibertat i que mentre doneu suport a l'existència d'un estat palestí, us posa molt neguitosos imaginar una Catalunya sobirana. Fn tot cas. quan et retreguin aquesta contradicció, sigues nnírria i no diguis pas el que penses, que de Palestina no en trèieu res i de Catalunya tol.

'fil*

&1&1ANA Pí.oenowTe

ple per conèixer el que va succeir abans del teu naixement'.' Que no es recorden que el teu company José M. Aznar ja va adduir raons d'edat per justificar que no li constava que la llengua catalana hagués estat perseguida'.' Fixa't, a més, si són malignes els catalans que. emparantse en una frase teva. «personas como yo. en el Partido Popular lo somos casi todas», acusen Vidal-Quadras i Aznar de neofeixistes. FI primer per defensar-te, i el segon com a responsable de la teva candidatura. Saps què al·leguen? Al·leguen que. de la mateixa manera que Aznar exigeix la dimissió de Narcís Serra per haver nomenat l.uis Roldàn. també A/nar hauria de dimitir per haver-le nomenat a tu. \qucsta tesi la fonamenten en aquella vella diia segons la qual «quien calla olorga-.

No et refiï's mai dels catalans, admirada Mercedes. Creu-me. són gent massa intel·ligent i miirria per al teu nivell i abans que tinguis temps de reaccionar, et trobaràs entrant a Catalunya per la porta d'arribades internacionals. De l'et, no sé per què el dic això si tu ja has intuït que

en un futur pròxim Catalunya esdevindrà democràticament independent. Al cap i a la fi. jo sóc el primer a reconèixer que. si bé és cert que Déu es va mostrar massa català a l'hora de dotar-te d"intel·ligència —molt garrepa, ja m'entens - . també reconec que va ser molt generós quant a la teva capacitat intuïtiva, deu ser per això que, contràriament a l'opinió dels meus amics, jo et veig com una dona molt femenina. Tot i així. vés amb compte amb el que dius. Mercedes, perquè als catalans no se'ls n'escapa ni una. i saben que per a vosaltres la democràcia només és vàlida si serveix els vostres interessos, i que la lliure, pacifica i democràtica decisió d'un poble de regir el seu destí us la passaríeu per la pedra eiiv lanl els tancs a la plaça de Catalunya, com el govern xinès, ara fa cinc anys, va fer a la plaça de Tiananmen. Si. és clar. ja sé que una cosa és la Xina i una altra la Unió Furopea. Per això em faig canec de la profunda preocupació que expressen tots els crits d'alerta del club de Valladolid, advertint suhliminalmenl als espanyols que «si no es prenen mesures dràstiques, Ca-

Per acabar, perdona que insisteixi en el tema de les llibertats nacionals de Catalunya, però és que a una regidora de Chamberí com tu, hi ha moltes coses que lògicament se li escapen. Digues als teus amics del PP, ABC, Cambio 16 i COPE que no facin campanyes tan crispades i primitives contra Catalunya. Que exorcitzin la seva enveja, que aprenguin del tarannà europeu dels catalans i que. en lloc de llençar pedres contra la seva teulada. es limitin a dir: «Si Catalunya no és lliure és senzillament perquè no vol». Quedareu com uns demòcrates de tota la vida i ningú no sospitarà que teniu Catalunya emmanillada per un Codi Penal que en l'article 214 castiga amb una pena de 20 a 30 anys la declaració d'independència d'una part del territori espanyol; que Tarticle 155 de la Constitució diu que el govern, amb el vist-i-plau per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'imposar el compliment forçós de les lleis i obligacions en aquella comunitat; i que el govern podria demanar al Congrés dels Diputats la declaració de l'estat d ' e x c e p c i ó per un període de 30 dies prorrogable a 30 més tot suspenent els drets i garanties constitucionals.

Sàpigues, incompresa Mercedes, que jo sempre et defensaré de les ires dels meus conciutadans que t'acusen sense pietat de reaccionària, franquista, neoíeixista, espanyolista i tendenciosament inculta. Sàpigues que jo sempre t'agrairé dues coses: com a home, la teva infinita generositat despullant-te davant meu i mostrant-me els teus libidinosos atributs ideològics; i com a periodista, la teva inapreciable i desacostumada manca de sentit del ridícul.

Per totes aquestes coses i unes quèntes m é s , que per p u d o r em r e s e r v o . mercès. Mercedes. *Periodista

Membre de l'E.F.M.D. (European Foundation for Management Development).

Vinculat a la Universitat de Carolina del Sud. Adscrit a la Universitat de Gal·les

CURS 1 9 9 4 / 9 5

Bachelor of Science in Business Administration Carrera en Ciències d'Administració de Negocis

TÍTOL OFICIAL BRITÀNIC atorgat per la CARDIFF BUSINESS SCHOOL (UNIVERSITY OF WALES) avalat també per la UNIVERSITY OF SOUTH CAROLINA PUNTS FORTS D'AQUESTA CARRERA: • Proporciona una formació multidisciplinar: comptabilitat, finances, marketing i relacions internacionals.

• Nombre reduït d'alumnes per curs.

• Atenció i orientació personalitzada.

• S'aconsegueix un ampli domini de l'idioma anglès.

• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable.

• Compta amb l'aval i supervisió de la Cardiff Business School (University of Wales).

• Permet ampliar els estudis a les universitats amb les què estem vinculats (University of Wales i University of South Carolina).

• Ofereix còmodes possibilitats de finançament.

• Carrera becada parcialment per la Caixa de Terrassa.

• Té bones sortides al mercat laboral.

14

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 10 JUNY 1994

Valldoreix

Les Planes

Les obres de Can Monmany començaran la propera setmana

L'Ajuntament es fa càrrec provisionalment de les obres del poliesportiu

Els treballs d'urbanització duraran un any i costaran 147 milions de pessetes IVp C a t a l à

L'Ajuntament s'ha fet càrrec provisionalment les obres dels vestidors del poliesportiu al districte de Les Planes.

LI següent pas que vol fer el consistori es aconseguir que una entitat de la zona agafi la responsabilitat del manteniment i vigilància d ' a q u e s t e s instal·lacions.

Ln aquesta línia, l'àrea de Descentralització i Participació Ciutadana vol fer una reunió amb totes les entitats ciutadanes de Les Planes per defi-

1es obres d'ui bum l AK io del bani de Can Monmain començaran la propera setmana. segons ha inlormut des de l'Liüitul M u m e i p a l I k'serenlalit/ada. l i s ^ ai tel K ni loi mal ius ja SIMI posats i nome> o'^la

t.nteai uns a^ ords , • e:upreses submiMi •'. i..d. a c--obie lemes de d.i\ cL'ueruni peupie L's maquines o >nicn• ui a aivei. ar e h eai'i'ei s.

I ! s ii e i \ d Is dm ai ,ii; un ,i 11 \ . s C ij, in s - esi i pu I a al com em si ena; ciaic I MI > i i \ inpiesa adiudii.al.il 1.1 de íes obies. l ' R O I V >s \ No i 'bstant. lonis de la constructora han asscm alat i|tie podi ien a c a b a r k's o b - , - en \ un mesos si iot \ ,i I-.-, se l'olis \ an dl i en la i en n io i|ue \ .ai mantenir la uns dies a m b k e q u i p l e c t o r elc r LÍVID. [d eost de la urbanit/aeió de CaiiMonman} s'havia pressiiposiat en 204 m i l i o n s de pessetes, però es \ a adjudicar íinalment per 147 milions.

I . T ' M l ) pagarà el deu per eeni dels eost mentre que els \ e ï n s hauran de pagar el nolanta per cent. Això suposarà que als propietaris de les parcel·les els correspon amortitzar I Ti milions aproximadament de l'obra, costen una mitjana de OI 3 mil pessetes a cadascú, però. segons les earacterístiq u e s de les p r o p i e t a t s . Ics quantitats individuals oscil·len

oi. i

C l ' K S O S INTLNSU S AL .111 K)[.

• l'ei .i adults, joves i nens 9 Recuperacions per a escolars INIOKMA IIN \l. ri'I.t l'ON

675 21 06 11 J\I

Els 4 Cantons

La urbanització de sis carrers del districte a la recta final

t*.

P. C. des dels eme milions a les cinquanta mil pessetes.

Casal de Cultura La mateixa empresa PROINOSA va ser també l'encarregada d'urbanit/ai l'illa d'accés al Casal de Cultura de Valltloreix.

Aquestes obres c o m e n c a ren a principis tic maig i està previst que í i n a l i t / i n durant aquest mes de juny.

Lis treballs inclouen la urbanit/ació dels tres carrers que rodegen el Casal: un tram del

carrer de San Albert, el carrer del Tibidabo i el carrer de Coster.

Fins ara s'ha fet el clavegueram i l'asfaltat dels carrers.

Aquesta setmana treballaven en les voreres i abans de acabar el mes és previst posar els llums, l'arbrat i la senyalització.

Les obres es van adjudicar per 19 milions de pessetes i es va r e b r e u n a s u b v e n c i ó del PCAL per realit/ar aquesta urbanització que pujava a 12 milions. •

4

v;

PROMUSA PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S.A. Habitatges de Protecció Oficial i Lliures a preu Taxat

La urbanització) de sis carrers de Mira-Sol que estan a tocar el sector de Mas Janer han entrat a la recta final de les obres. L'Ajuntament ha informat que els treballs estan molt avançats, malgrat que hi ha algun carrer que encara es troba a l'inici de la urbanització.

Lis sis carrers són: el de Terrisers, el de León de Gredos. passeig del Nard. el carrer de Lugo. el dels Andes i la carretera de Sant Cugat a Papiol.

L'empresa adjudicatària

DA'i'LS:

del 16 de maig al 22 de juny

HORARI:

dilluns a divendres de 9 a 14 dijous de 16 a 1M

LLOC:

Avda. Torre-Blanca 2-X. local planta baixa al costat de Saur

Imprescindible acreditar un mínim de 5 an\s d'empadronament al Municipi de Sant Cugat del Vallès

dels treballs va ser C O M S A per 65 milions de pessetes. LI concurs es va realitzar a finals de 1993 i es van presentar nou c o n s t r u c t o r e s . El pressupost i n i c i a l e r a de 9 9 m i l i o n s .

L'oferta de C O M S A va suposar una rebaixa d ' u n 33 per cent.

LI cost de les a c t u a c i o n s s'ha dividit en un 26 per cent a càrrec de l'Ajuntament i el 74 per cent sufragat pels veïns.

El termini previst al conveni d ' o b r e s signat p r e v e i a que els treballs durarien set mesos. •

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TAIXEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

«yC/ Balmes, 11 - Sant Cugat C

Informació i Sol.lieiiuds:

Ï L L L L O N . 5X9 44 06

589 14 01

nir i consensuar qui vol encarregar-se d'aquesta tasca.

Les o b r e s han i n c l ò s la construcció dels vestidors per als jugadors i àrbitres, serveis p ú b l i c s , m a g a t z e m , sala de calderes i d'un espai per a bar.

La superfície que ocupa es de 175 metres quadrats i també l'ellumenat de la pista poliesportiva.

LI pressupost inicial era de 24 milions de pessetes, però es va adjudicar a l'empresa Catalana d'Obres i Serveis per 2u.2 milions a finals del I U U C •

Mira-Sol

Noves promocions d'habitatges 1994

ESCOLA D'ANGLES

Sant I )omonc'c. "

p. c.

674 58 6 2 ^

CRK/U'K) I DISSI.NY

OCTAVIO SARDA

A9/J>

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

JOIERS - TALLERS PROPIS

RELLOTGES D ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

**&* BREITLING

K

M E G A

n '^'n A 11X1111111011 KRONOS <UUNCHANS ÍTlourice Locroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

D I V E N D R E S , 10 J U N Y 1 9 9 4

E L S 4 CANTONS 1 5

ESPECIAL ELECCIONS

Sant Cugat torna a votar en les eleccions europees El dia 12,33.099 santcugatencs aniran a les urnes per escollir els representants al Parlament europeu Joan-Marc de Semir El proper diumenge dia 12 de juny 33.099 santcugatencs tindran l'oportunitat de tornar a exercir el seu dret a vot en les cinquanta meses electorals per escollir els representants al Parlament Europeu. Anecdòticament, en aquestes terceres eleccions europees, serà el primer cop que podran votar els 241 estrangers residents a Sant Cugat.

En les eleccions europees del 10 de juny de 1987, el guanyador a Sant Cugat va ser el PSC amb un 30, 94 % del vots mentre que en els passats comicis del 15 de juny del 1989, CiU va sobrepassar el PSC aconseguint 4.511 vots que representa un 32,42 %.

El nivell d'abstenció en les dues eleccions anteriors ha anat en augment passant d'un 32 % l'any 87 a un 48 % al 1989. Aquestes dades fan suposar que el proper dia 12 l'index d'abstenció serà alt pel desinterès demostrat pels electors a causa dels casos de corrupció política dels darrers temps. Un altre element que pot fer créixer el desinterès pot ser el gran desconeixement que té el ciutadà de les funcions del Parlament Europeu i en què l'afecta directament.

La campanya electoral a Sant Cugat ha estat certament una de les que ha passat més desapercebuda amb pocs actes electorals i sobretot amb pocs, encara que inevitables, cartells que enguany no han inundat els carrers de la nostra ciutat com en altres ocasions.

D'altra banda els diferents actes a nivell estatal no han

produït res més que un increment del desencís entre els electors que en lloc de rebre unes propostes clares i concises sobre el que es farà en els propers cinc anys a Europa, han vist com els diversos candidats entraven en el joc de les desqualificacions creuades.

Tot sembla indicar que en els resultats d'Espanya Partit Popular i PSOE aniran certament igualats tot i que les enquestes donen un lleuger avantage als populars.

A Sant Cugat, vistos els resultats de les passades europees del 89 i de les eleccions generals de l'any passat sembla difícil que es produeixi un resultat diferent, i amb quasi tota seguretat CiU tornarà a guanyar. Els resultats poden confirmar altres fets com l'increment de partits com ERC i el PP. Aquestes eleccions del proper diumenge poden ser un test per veure com està el panorama polític santcugatenc de cara a les properes eleccions municipals que si res no canvia es celebraran el dia 28 de maig de 1994. •

CiU PSC PP IC ARM EP

LV CDS MEC N-EP LVE HB

4.511 3.892 1.468 794 518 497 328 320 304 256 191 141

O F R E C E lOO.OOOptas.

Resultats 1 9 8 9 estat espanyol

PSOE

PP COS EU4C

CiU ARM PA CN EP HB EP

vots 6.258.749 3.389.341 1.129.599 959.270 662.757 609.171 297.218 295.741 289.915 269.743 238.528

% 39,56 21,42 7,14 6,06 4,19.

3,85 1,88 1,87 1,83 1,71 1,51

Resultats 1989 Sant Cugat vots

SI S U C O C H E T I E N E ÍO A N O S O M A S

% 32,42 27,97 10,55 5,70 3,72 3,57 2,35 2,30 2 ,18 1,84 1,37 1,01

ARM: Agrupació Ruiz Mateos; PA: Partit Andalusista; C N : Coalició Nacionalista (PNB, AIC, CG); EP: EP: Europa dels Pobles (EA, ERC); LV: Llista Verda; MEC: Alternativa Verda Moviment Ecologista; N-EP: Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra; LVE: Els Verds Ecologistes; HB: Herri Batasuna.

XOO.OOO PTAS. 100.000 PTAS.

PLAN RElMOVAClCilM I51il. CÍOHIKRNO** P R O M C X J O N PEUCiKOT (COMO MINIMO)

200.000 ptíis. de? Ahorro Y U N P L A N 13E F I N A N C I A C I O N M U Y

ESPECIAL

100.000 P T A S . I i li l:NTRAI)A

15.000 ptas. al

mes

A P R O V H C H E ESTA O P O R T U N I D A D .

LK E S P E R A M O S E N S A N T C U G A T .

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Tallery Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventas) SANT CUGAT DEL VALLÈS SL

PEUGEOT

AGENÏEPEUGEOT

1 i'M- n r s e i I . M O i - M: ssr.M ii)\i)i s

. ..h.l.i l u « ; i d i I 7 u i ,

:.\.uik-iKÍ.Klu ( I V A . imph.Mc .is. M Ï . V O l ' f i l ( l i ) 'i .•'.. ii.

A \ ( t , IS.(KM) pi.,* . : " \ N i ) lli) .k'Uilml.ihli' ,i n l M . . ii , •.•.

ul.ii *|i.llh I N I R A D A IIKI.IKHJ pl.i il.i* ; í A N O . 2h.lXKI plu .i cochos u ü . iL-nuan l l i ar

.,-. AMÍ .1 I l \ i

> < lulJII-KM)' \ I ) 1 I S7IMKKI

i M ni:-;

16

DIVENDRES. 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS

ESPECIAL ELECCIONS

El Partit Popular acusa els Socialistes de fer una campanya antidemocràtica

IC, partidària de legalitzar les drogues Xavier Borràs

Iniciativa per Catalunya-Izquierda Unida proposarà al Parlament Europeu l'instauració d'una llei que suposi la despenalització del consum de drogues i deixi el seu Mané Espinosa subministrament sota el control d'un monoRedacció poli estatal. Aquesta llei permetria minimitzar les conseqüències sanitàries i socials més dramàtiques del problema de la drogaHI president de i grup popular al Senat, dicció, segons va explicar el passat diAlberto Ruiz Gallardón. va intervenir dimarts dia 8 el coordinador regional de Jovendres propassat en un sopar en un resves amb Iniciativa, dins un debat que tingué taurant santeugatenc en presència de la lloc a la Casa de Cultura. plana major del Partit Popular a CatalunUn projecte de llei similar ja havia estat ya i davant de més de 120 militants o presentada al Parlament Europeu l'any M2. simpatitzants. per un diputat del Partito Democràtico delia En el decurs del sopar. Gallardón va Sinistra (PDS, antic Partit Comunista Itaacusar els socialistes tic portar a terme lià). El projecte de llei va comptar amb el "una campanya perversa, falsa i antidesuport de tots els grups de l'esquerra parlamocràtica" per la por que els socialistes mentària. llevat del Partit Socialista Italià i estan posant al cor dels electors sobre la cl PSOE espanyol. Segons Josep Vendrell. possibilitat d'una victòria del PP a les el tema encara és obert i cada cop més pereleccions europees. Kl president del PP al sones es qüestionen l'eficàcia de la política Senat va manifestar que "jo dic que si repressiva que s'ha dut a terme durant els guanya el PSOF. Espanya anirà pitjor endarrers 30 anys. sense resultats apreciables: cara. No vull dir que Kspanya es vagi a segons dades recollides pel Parlament Eutrencar o enfonsar-se en una catàstrofe. ropeu, només entre un 5 i un \5ci de tota HI PSOH fa un discurs antidemocràtic en la droga que circula és interceptada per la introduir la por sobre una possible victòpolicia. ria del PP".

"El nostre no és el discurs lliberal-radiRui/ Gallardón va dir que només el eal de perquè tothom prengui el que vulgui" PP o el PSOH! poden guanyar les elec- municipal de l'Ajuntament de Barcelona. lipe per higiene pública". Ariza també va va dir també Vendrell, per qui aquesta hicions del proper diumenge, quelcom que Hnric l.acalle, van voler deixar ben pale- criticar el president de la Generalitat. Jor- potètica legalització comportaria la distri\'l\a d'explicar clarament a aquells que sa la importància de Catalunya fins al di Pujol per intentar capitalitzar els inte- bució controlada a establiments públics com ara farmàcies, amb prohibició estricta puguin tenir altres preferències". Per a projecte d'Espanya. ressos de Catalunya.

Gallardón, una hipotètica victòria sociaGallardón va cloure el sopar assegu- de venda a menors i de qualsevol tipus de HI diputat català resident a Sant Culista "seria vista pel PSOH com una am- gat, Julio Ari/a. va expressar el seu re- rant que "ningú no vetllarà més pels inte- publicitat. Va negar que això signifiqui fanistia general a tots els casos de corrup- buig al president del Govern. Felipe Gon- ressos de Catalunya a Europa que els cilitar l'accés a les drogues i comporti un automàtic increment del seu consum: 'Ara ció que hi ha hagut. Podran dir que el po- /àle/. en declarar que "hem de treure Fe- nostres representants. • mateix, no ens enganyem"-va dir-", drogues ble espanyol va voler perdonar-los del de les dites 'toves' com el hashish o la maRoldàn. els Rubio, els Filesa. els minisrihuana són molt fàcils d'aconseguir. 1 les tres diinilits i iot alio que ha avergonyit la drogues dites 'dures', com la cocaina i l'hesocietat espanvola". roïna. també. Amb la legalització!, almenys.

II president del gup popular al Senat Ruiz Gallardón, Aleix Vidal Quadras.

Pep Català es faria en millors condicions sanitàries". va haver de reconèixer que "el PSOH ha Armand Querol i Arcadi Canyelles, prePel que fa a les relacions europees, guanyat molles eleccions perquè ha treEl míting del Partit Popular A Rubí sident local de la formació política.

Vendrell va reconèixer que el tema no és ballat mes i millor que nosaltres".

Afioveros va destacar la tasca dels es va resoldre en tres quarts d'hora, va electoralment agraït, ja que genera molts I n el sopar també els representants començar a dos quarts de deu i va fina- eurodiputats del PP, mentre que Ruiz dubtes i rebuig entre bona part de la pobladel Partit Popular present, entre els quals ció. També es va referir a les darreres escalitzar a un quart d'onze. Davant de poc Gallardón va subratllar que Catalunya es trobaven el president del PP a Catalunramusses verbals de la campanya, en què el més de 150 persones, els oradors dema- és l'avantguarda d'Espanya i va demanar PSOE es presenta com l'unica opció realista ya. alci\ \ idal-Quadras. el secretari prinaren als rubinencs la seva assistència a a militants i simpatitzants de fer proselid'esquerres: "El PSOE es recorda que és un vincial de Barcelona. Armand Querol; els tisme per al PP. ja que malgrat que hi ha les urnes el proper dia 12. partit d'esquerres només en període electodiputats ai Parlament de Catalunya. DoEls oradors eren el candidat a euro- molts partits, només el PP o el PSOE ral. Quan no hi ha eleccions, vés a saber lors Montserrat i Julio Ari/a. el conseller podien guanyar. parlamentari. julio Afioveros, Alberto què és".

Alberto Ruiz Gattardón afirma que si el PSOE guanya, Espanya anirà pitjor

El PP demana al rubinencs la seva participació electoral

ELS 4 CANTONS 1 7

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ESPECIAL ELECCIONS Acte electoral del PSC a la Casa de Cultura

El PSC es defensa amb la seva vocació europeista Xavi Cava El passat dilluns el PSC va convocar els seus simpatitzants i votants en un acte polític dins el marc de la seva campanya electoral per a les eleccions europees del proper dia 12. A l'acte van intervenir-hi Josep Montilla, alcalde de Cornellà i secretari d'organització del PSC, i Joan Colom, representant socialista a les institucions europees.

Ambdós polítics van destacar la vocació europea dels socialistes espanyols i catalans, i l'important paper que molts dels seus dirigents han tingut en l'impuls europeista, com el mateix Felipe Gonzalez, Enrique Barón, Fernando Moràn o Pas-

qual Maragall, vice-president del Comitè de Regions d'Europa.

Desgast de corrupció Els dos dirigents socialistes van admetre que la seva formació política haurà de patir el desgast en vots que suposen els errors que alguns dels seus companys han comès, en referència als casos de corrupció Rubio i Roldàn. Però van asegurar als seus simpatitzants que, més enllà dels resultats d'aquestes eleccions, al congrés de Madrid hi continuarà el mateix nombre de diputats socialistes.

Joan Colom va mencionar els dos eixos principals del pro-

grama socialista, la construcció d'una Europa en pau i la lluita contra l'atur. Recpecte a la primera qüestió, Colom va expressar el desig de que la Unió Europea tingui les competències i els mitjans per evitar tragèdies com les de Bòsnia, i va recordar que encara persisteixen conflictes latents, com l'enfrontament entre Rússia i Ucraïna per la península de Crimea.

Pel que fa a l'atur, Colom va dir que la mà d'obra europea és de les millors del món, però que no s'ha sabut adaptar a les noves tecnologies. Es per això que els socialistes europeus volen afavorir la formació dels futurs treballadors en un món molt flexible. •

IC demana una Europa federalista i solidària Ramon Espasa tem un creixement menor del que prediuen les enquestes M. Mula

Xavi Cava El diputat al Parlament espanyol, Ramon Espasa, va defensar en un acte organitzat per aquesta coalició a la Casa de Cultura, un model d'Europa que sigui solidari amb el Tercer món i mantingui una clara orientació progressista. Per Espasa, dels tres grans gegants econòmics (Japó, Estats-Units i Europa), l'única amb la presència d'una esquerra conscient més palpaple és l'europeu. Aquesta presència ha de servir, segons ell, "per alterar el sentit dels fluxos econòmics internacionals i aturar la depredació sobre els recursos dels països més pobres".

Pel que fa a la política interna europea, aquesta ha de tendir a una major cohesió social, de manera que els països més rics ajudin al desenvolupament dels més retardats en un grau molt superior al que es fa ara. El pressupost de la Unió actualment només representa el 2 per cent del total que es recapta anualment en el conjunt dels països membres.

Per a Espasa, aquest pressupost hauria d'augmentar significativament per a crear una autèntica solidaritat entre les regions europees.

Campanya penosa En l'àmbit de l'estat espanyol, el membre d'Iniciativa va rebutjar la campanya d'insults i desqualificacions que porten a terme socialistes i populars, que va titllar d'"espectacle penós", i de la qual la seva formació sempre s'ha desmarcat.

Retreure's un passat franquista o els casos de corrupció no hauria de ser la manera de fer campanya electoral i molt menys en unes eleccions europees. També va expressar la seva desconfiança sobre els resultats que les enquestes electorals pronostiquen, ja que "hi ha una enorme bossa d'indecisos que poden fer variar els resultats, i que fan molt insegures les enquestes". Espasa tem que la seva formació no arribi a assolir el creixement que la majoria d'enquestes l'hi auguren, però tot i això considera que hi haurà una sensible pujada de vots. •

V O T A EUROPA

VOTA PSC Pel futur d'Espanya Pel futur de Catalunya

18

RUBÍ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

«No sóc un alcalde de transició» Eduard Pallejà afirma que no era gratuït que ell anés el segon en la llista i que pensa presentar-se a les pròximes eleccions municipals 1:1 nou alcalde de Rnhi. l.duanl Pallejà, vol deixar clar que ell no ha ocupa! el íàrreiper ser-hi només un any. Te voluntat de continuar sent alcalde de Ruhí, .si el.s ciutadans d'aquesta />ohlacit> valh sana atorguen la majoria a Informació que porta governant la localitat ja fa quin:c anys. Tots els que encara no l'han vist en persona, ho podran fer al llarg d'ai/uest any escàs que manca per a les eleccions municipals, el 2S de maig de / W . \ ja que encara resten molts projectes per inaugurar, ara en la recta final, i d'altres promocionats per diverses administracions amb col·laboració amb TAjuntament. A mes a mes. també està disposat a fer acte de presència a la majoria de les activitats que organitzen les entitats ciutadanes. pròpies i del contacte amb la gent, i poden estar ben segurs tots els ciutadans que continuaEduard Pallejà va accedir a rem amb aquest tarannà. l'alcaldia de Ruhí. després de la P.: I les seves relacions amb renuncia de Miquel Llugany. el els mitjans de comunicació, serà passal, fi de maig. Fa pocs dies, més accessible el nou alcalde? s'ha v isi cmhulicai en un enfronlamenl verbal amb la Guàrdia R.: Sí, la meva opinió és que IThaiia de Barcelona, els agents els mitjans de comunicació han de la qual ja han tingut mes d'un de ser una eina de servei al ciualtcrcal amb altre-- ciutadans com tadà, d'informació). 1 crec que a conseqüència del nci\ IOSMUC hem de prémer l'accelerador en «Em sento content i que hi lla pel la negociació del amb ganes d'encarar explicar les coses, que hi hagi seu con \ em col • lecli u a m b obertura. Més obertura soels reptes de futur, del més l'Ajuntament tic Barcelona. Que bre les coses que tinguem lligatreball que representa des i al sac. La utilització dels va passar la matinada del 29 de maig'.' mitjans per explicar coses que ser alcalde» encara no estan lligades i no Resposta: Res important i somolt desenvolupades la contibretot deixar clar. que ni bevíem Això significa que l'Aluard alcohol ni tampoc vàrem ser pre- Pallejà es presentarà com a cap nuarem en la línia seguida fins potents ni vàrem insultat a nin- de llista per Iniciativa per Cata- ara. gú I. atestat eia ple de mentides lunya a Rubí?

P.: El rumor funciona a tot i ja m'he posat en contacte amb R.: Sí, estic disposat a en- arreu, i els rumors que circulal'Ajuntament de Barcelona per capçalar la llista d'IC o a donar ven per Rubí. abans del canvi fer un seguiment de la investiga- suport a aquesta formació políti- d'alcalde, eren que l'Eduard Pació oberta per aquest cas, ja que ca. I continuaré d'alcalde si la llejà no volia accedir a aquest càsóc part interessada. De moment majoria de la població ho vol a rrec i que s'ha vist obligat per les no posaré cap denúncia fins que través del seu soport electoral. pressions de membres imporno sàpiga el resultat de l'actuació P.: La llista de les persones que tants de la cúpula d'IC? administrativa.

R.: Això és mentida. Es cert acompanyaran Pallejà, la farà ell P.: Quin es el futur d'Eduard mateix o la farà el comitè polític que els rumors i el fer safareig és molt habitual, i d'això a la veritat Pallejà com alcalde.' local?

R.: Jo. el futur el veig amb R.: Cadascú té el seu estil, el hi ha molta diferència. Es cert molt d'optimisme, i a més amb meu antecessor tenia una idio- que hi ha sectors a la població tina predisposició total i absoluta sincràsia pròpia i jo en tinc una interessats en posar en boca meper treballar per la meva ciutat. altra. Ara be, el projecte de ciu- va certes paruales que no són A base d'això, em sento content i tat, de comarca, de territori, i en certes. A mi. si em pregunten, amb ganes d'afrontar eU reptes definitiva de país, es el mateix. responc. Si no em pregunten, de futur, del treball que represen- L'elecció de les persones es a ni- que no s'inventin coses. Ara bé, ta ser alcalde, l.a meva decisió vell a intern, i dependent de les puc assegurar que jo no he rebut d'accedir a l'alcaldia no és de formes com es facin les reunions cap pressió ni de les altes esferes

IVp Català

transició, que ningú s'ho pensi, siiui que ho he fet amb voluntat de servei per col·laborat a l'esdevenir del futur de Rubí. No he pres aquesta decisió per un any.

Espero que els votants confiïn de nou amb el nostre projecte i tornar a encapçalar l'equip de govern.

d'IC, ni del meu grup municipal. ni pressió d'IC a nivell local, ni tampoc d'altres persones que. sense pertànyer a cap partit, puguin donar suport a una opció política com la nostra. Ha estat una decissió personal, fruit d'un procés de reflexió individual i molt profund, i que no ha estat una decisió d'ultima hora. no és gratuït que j o anés de número dos a les llistes del 91. Si no s'ha manifestat quin era el substitut fins les últims dies era per jugar també amb l'efecte sorpresa, que en aquestes casos tenen doble valor.

contrari. L'experència del COOB em va servir per elaborar un pla director que es basa en un procés d'actualització trimestral, amb el qual es vol arribar a aconseguir una sèrie de fites a partir dels pressupostos de què es disposen. Per fer això, s'ha creat un comitè de direcció, integrat pels quatre caps de les macroàrees i a m b els g e r e n t s de l ' I M P E S (Institut de Promoció Econòmica i Social) i de PROURSA (Promocions Urbanes, S.A.), amb uns canals de comunicació entre las línies polítiques i tècniques per assolir els objectius estaP.: Altres qüestions que han blerts i resoldre els problemes augmentat la rumorologia han puntuals que es puguin presenestat que no se'l veia molt als ac- tar. tes públics i la seva marxa com a directiu tècnic al Comitè Olímpic de Barcelona.

Cal apropar els joves a R.: Jo vaig marxar al COOB un compromís i enforabans de les eleccions municitir la participació ciupals, el 1989. i em vaig presentar tadana a les llistes d'IC. Això vol dir alguna cosa. A més jo puc posar aquesta experència que vaig tenir P.: Vostè és jove, té 32 anys i al meu càrrec com alcalde. Sem- era el número dos de la llista, és pre he treballat en llocs que han una aposta per al jovent 9 suposat fer algun servei a la coR.: Es evident que es necesmunitat. No m'hi veig en altre tisari apropar els joves a un compus de tasca que no sigui de serpromís participatiu. Jo el que sí vei als demés. Tot el que diguin que intento durant aquests dies de si faig o no faig a Rubí, si als pregons de les festes de barri vinc només a dormir, que mirin i a les reunions de les associael meu currículum professional i cions de veïns per dir-ho és que ho comprovaran. no podem millorar, com a ciutat i com a país, sense enfortir els eixos de relació entre el que és la «No he rebut cap institució p ú b l i c a , com és l'Ajuntament, i el que és el teixit pressió de ningú per social. És a dir, enfortint les relaser alcalde» cions, enfortim la participació ciutadana. En cl cas dcE joves el que s'ha de fer és saber transmeP.: E d u a r d Pallejà ha dirigit tre aquest missatge. Jo no cm recentment una reestructuració crec que els joves siguin '"passoile l'Ajuntament que ha provocat les". També voldria que el io'-1 ni un cert melosiar enlre els trebano es cregui el primer que c--."!

I kidors i , .i: 1 - de ^eccio per la ' • '•nia en utk ^'l'a porlcl. que ii;: ien. sinó que analitzin els mi- -aiLVS que els arriben des ileK mu| ! •-..!! c \ , i , l a m e n t .'

1

1 , 1 a prniieia in ilu 1a •.-..e i i... i.' '' .iqnes; maiestar. no ho ' ü l h.'ii iiel. j v i o .- nu ';< • •:

'

M Iih.it

i c s ,1 : ! " • i .

i i •'

;

j.iiis

ile

l i i i i i n i i i ' , . ' . , ' i> • i

1,; íi ' Í C .

iles de les iiv-liliu ions e.li.i.il i '-• i que sapigner. dileieiK'iai i Ic; SÍ

. ' M - Li s..... , : s - , , | 1 ! ; ! |. ,

•

ESPORTS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS 1 9

El Dirt-Track va omplir el camp voleibol femení municipal d'aficionats al motociclisme El Sant Cugat, millor equip català del 94 Sant Cugat 3 - Esplugues 1 Anna Borau Potser ningú no s'esperava que les noies del Club Voleibol Sant Cugat podrien demostrar la seva superioritat i s'imposarien al seu etern rival a la final d'aquest Lliga Catalana del 94'. Però de fet va ser així, i les jugadores de Víctor Hugo Rupill van saber treure el joc dels "vells temps" i es van adjudicar el títol per 3 sets a 1, amb uns parcials de 15-3, 1315, 15-11 i 15-12.

La clau del partit va ser la mentalització, que els va atorgar la possibilitat de sortir a la pista amb un pantejament ben

seriós, fermes a la defensa i contundents a l'atac deixant ben clar des del principi la intenció de portar el títol a Sant Cugat. L'Esplugues no hi va poder fer res, només provar de plantar cara a les campiones de Catalunya d'aquest 1994.

Sopar de fi de temporada Aquesta nit el Club Voleibol Sant Cugat es reunirà un conegut restaurant santcugatenc per a celebrar el sopar anual de fi de temporada que aplegarà enguany una centena d'assistents, atesa l'ampliació del club amb la incorporació dels equips base. •

J. A. Mula

Redacció Dissabte a la tarda el Camp de Futbol Municipal va patir una gran transformació: futbolistes i pilotes van ser canviats per motos i amants del motor que van poder apreciar com corredors d'arreu de Ca-

talunya feien meravelles pel circuit que va haver d'adaptar-se a les instal·lacions de la Rambla del Celler.

Aquesta cursa motociclista, que c o n s t a v a de dotze voltes per aquest circuit oval, era la primera de les sis proves del Campionat de Cata-

lunya (entre les quals hi ha la de resistència de Calafat) i va ser organitzada a la nostra localitat gràcies a les gestions del Moto Club Sant Cugat que el va organitzar amb la c o l · l a b o r a c i ó de l'Ajuntament. •

Handbol

La UESC perd el primer partit dels 1/4 de final de la Catalana Gràcia 25 - UESC 21 Marta Àltaïr Els jugadors de Ramon Grau van sortir derrotats del partit d'anada dels quarts de final d'aquesta Lliga Catalana d'enguany que els encarava al Gràcia de Sabadell, que es va imposar amb un resultat final de 25-21.

Malgrat aquest resultat, el partit que van plantejar els santcugatencs va ser molt correcte. Els de la UESC van sortir molt forts i van pressionar els seus rivals des dels inicis del partit, plantant cara a un Gràcia que havia de ser, en principi molt superior atès que enguany ha aconseguit pujar a la Divisió d'Honor B. Però tot i aquesta

RESTAURANT

La Nansa G I D U R I

Q U

PESCADO Y MARISCO FRESCO todos los dias

ESPECIALIDADES PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 ARROZNEGRO 1.250 - SUQUET DE PESCADORES 2.900 -ZARZUELA DE PESCADO 2.900 - ESPECIAL LA NANSA 3.000 (Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares) -PARRILLADA 2.700

diferència, els de Sabadell ho van tenir difícil per a imposarse a una UESC molt inspirada que els va saber plantar cara fins a la fi del patit, que va concloure amb un resultat fa-

vorable als locals per només quatre gols, diferència que deixa obertes les espectatives per a la possible classificació a les finals per als de Sant Cugat. •

(Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA 3.800 (Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas) Cerrado martes nodie y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0 oua. üaucií

47 RUBÍ Tel 6 9 9 1 1 5 2 (Cerca Mútua )

ESPORTS

2 0 ELS 4 CANTONS

Ciclisme femení

Set Ball i Altis ofereixen una quota conjunta

Marta Vilajuçana s'adjudica el Campionat de Catalunya del 94' El Campionat de Ciclisme de Catalunya organitzat pel Club Fermin Torres Gil de La Floresta va tenir lloc dissabte passat i va acollir la participació de 25 corredores, destacant la classificació de Karen Thompson, del club floresenc, en tercera posició M. ISpinosa

Redacció 5 i LI V CHI Is. S CUd e t s i 1 2 a ni,lleu Is \ au ser k's p a r t i c i p a n t s de l'edició d ' e n g u a m del Campionat de Catalunya. el d e s e m o l u p a m e n t del i|iial va tenir lloc a la nostra localitat.

En categoria amateur \ a sei la c o r r e d o r a del C l u h C i c l i s t a Montcada Marta Vilajuçana qui s'endugué cl títol de campiona de C a t a l u n y a d e s p r é s de r e c ó r r e r els 7X kilòmetres de què constava cl circuit.

De l'equip local del qual \ a n participar Marta P o n c e .

Deme Herència, Estela Peris, Kati Valribera. Susana Raigada i Karen T h o m p s o n va ser aquesta darrera qui va obtenir la millor posició, arribant ter-

DIVENDRES. 10 JUNY 1994

cera de carrera però sense poder a c c e d i r a ser n o m e n a d a tercera de Catalunya atesa la seva nacionalitat anglesa. •

El Club de Tennis Set Ball i ïAltis de Cerdanyola han posat en marxa, a partir d'aquest mes un projecte d'oferta conjunta destinat a oferir millors serveis als seus socis Redacció A partir d'aquest mes. els socis dels clubs Set Ball de Sant Cugat i Altis de Cerdanyola podran optar a l'oferta conjunta que permet gaudir de les instal·lacions de les dues entitats esportives.

Ea idea va sorgir quan un soci comú \ a plantejar la possibilitat als directius i a partir d ' a q u e l l m o m e n t van c o mençar els contactes i el diàleg. A i x ò era al gener, i sis mesos després es posaria en marxa el projecte dut a terme pels directors gerents d'ambdós clubs: Eulàlia Font i Fuset del Set Ball i Marcelino Hernàndez del Rey de l"Altis.

L'oferta té tres variants: el set-altis (l l.500 PTA i dóna dret a tot), el set-fit ( l 0 . 0 0 0 PTA ofereix tennis i musculac i ó ) i el s e t - p a n a t t a ( 9 . 5 0 0 PTA, variant de l'anterior sense les classes de gimnàstica).

Dinar anual al Set Ball El proper dimarts dia 14 de juny tindrà lloc el dinar que celebren les fèmines del Set Ball cada any. En principi, els o r g a n i t z a d o r s e s p e r e n l'assistència de representants de la Federació Catalana així com la p r e s è n c i a d'alguns t e n n i s t e s importants, com ara Manuel Orantes o Àlex Corretja. •

Futbol

El Sant Cugat finalitza la lliga amb una derrota a casa del Banyoles Banyoles 2 - Sant Cugat 1 Raubó Els homes de Carles Munuera van sortir derrotats del camp del Banyoles en l'últim partit disputat d'aquesta la. Divisió Catalana de la lliga de futbol. Malgrat el resujtat. el Cluh Esportiu Sant Cugat mantindrà la categoria per a la propera temporada.

El partit disputat el cap de setmana passat, l'últim de la lliga l ).V°4 \ a finalitzar amb lavictòria per la mínima del club de casa. el Banyoles, que es va

imposar al conjunt santeugatenc per un atapeït 2-1. El Banyoles \ a dominar el joc durant lot l'encontre, relegant al santeugat l'opció de jugar al contracop, però no va aconseguir marcar fins a l'últim minut de la primera part, marxant al descans amb l'l-().

Al segon període els jugadors de la nostra localitat \an reaccionar, pressionant el seu rival fins a aconseguir l'empat, que arribaria mitjançant un gol de Casado al minut 9. L'ambició

del Sant Cugat. però. va quedar estroncada per la reacció dels seus amfitrions, els quals van tornar a agafar el domini conscients que es jugaven més que no pas els vallessans: els de Banyoles havien de guanyar si volien optar a a tenir la possibilitat de pujar a la 3a. Divisió la propera temporada.

Al final, d e r r o t a per a un Sant Cugat que tot i no fer un paper estelar ha aconseguit, al final, mantenir la categoria de cara a l'any vinent. •

Mini Bàsquet

L'UESC organitza les primeres jornades de mini-bàsquet Idjjie T. hi primer torneig de mini-bàsquet que organitza la L'nio Esportiva Sant Cugat, conjuntament amb els Jocs Esportius Escolars. va ser tot un èxit de participació. Nens i nenes de tota la comarca van omplir diumenge al matí la sala del Pavelló santeugatenc. Aquestes primeres jorna-

des van començar a les deu del matí i van durar tot el matí. amb un total de setze partits.

El guanyador de l'edició va ser l'equip de l'Escola Nostra Senyora de Montserrat, mentre els conjunts santeugatencs van quedar de la següent manera: al tercer lloc l'equip masculí de la UESC i als últims els del Pins del Vallès i el Maragall. Després

d'aquestes jornades, les properes que s'organitzaran a la nostra localitat seran les d'handbol, que tindran lloc al pavelló de Valldoreix durant el matí d'aquest dissabte 11 de juny. D'altra banda, a finals de mes tindrà lloc la Pesta de Cloenda dels Jocs Esportius Escolars que s'han organitzat durant aquest curs 93/94 amb els equips millor classificats . •

Director: JOSÉ LUIS ALCA2AR CASAS

NORMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACION - Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas entre comidas.

- Procurar ingerir alimentos tan naturales como sea posible, sin refinar ni adulterar y sin compuestos químicos.

- Evitar la mayor cantidad de grasas posibles.

- Sequir una dieta alta en hidratos.de carbono, complejos (patatas, arroz, pastas, verduras...) y evitar los azúcares refínados "dulces, pasteles, etc...".

- En todo caso evitar tomar grasas y azúcares en la misma comida.

- Beber alrededor de 3 litros de agua diarios en pequenas dosis.

- La fibra de los vegetales crudos y de los productes integrales, facilita la digestión y la posterior elimtnación de los materiales de desecho.

- Efectuar las comidas de forma pausada, mastícando bien ios alimentos para facilitar una correcta digestión.

- Acabar siempre las comidas antes de sentirse completamente lleno.

- Hacer algun ejercicio moderado de forma habitual beneficia nuestro metabolisme a la vez que mejora nuestro estado físico.

AV. ALFONS SALA, 29 B TEL 6 7 5 3 7 0 7

AjOTOt

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

w

m

MOTOR.

Antoni Llaveria

«

&

*

P Ó N T E A L DIA. C O N E L T R Í O Y U P Y . SCOOPY Y V I S I O N

ROSELLÓ,

RECAMBIOS ORICINALES SERVICIO EN 2 4

15.

TEL.

32

1 1.

FAX

93/589

32

11

• •• breves • • •

Ctra. Cerdanyola, 24-26 Tels.674 5216/66Fax.589 07 32

EXCESO DE CARGA Influencia sobre la utilización del automóvil Si habitualmente conduce un automóvil, habrà experimentado alguna vez que, cuando ha circulado con todas sus plazas ocupadas y cargado con su necesario equipaje, el automóvil acelera con menor ímpetu, siéndiole muy difícil alcanzar su punta de velocidad y exigiendo mayor distancia de frenado para detenerlo.

Todo ello, no lo dude, va acomparïado de mayores desgastes en los diversos órganos mecànicos del vehículo (frenos, suspensiones, motor), elevando el consumo de gasolina en las peores circunstancias hasta en un 50%. Por lo tanto, cuando prevea la necesidad de utilizar el coche en di-

589

Cotne ride with us

SERVEIS ADMINISTRATIUS C I 3.IL.

93/

75,

HONDA

H

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

CIMAM 2>lFlUn,

/

/estrf&\/e4<a*€€?

«A

C A S T E L L V Í

ELS 4 CANTONS 2 1

chas condiciones, seria muy importante para circular con mayor seguridad, revisar el posible desgaste de frenos, suspensiones, etc..., así como niveles de agua del radiador, aceite, liquido de frenos..., todos ellos sometidos a mayores pérdidas en sus cualidades por el exceso de temperatura.

EUROVESPA 94 de Girona se celebrarà los poximos dias 18 y 19 de Junio en las calles de la ciudad. Uno de los momentos mas importantes de la concentración, serà el del desfile donde participaran todo tipo de Vespas y otros vehículos fabricados por la marca Piaggio. Se otorgaràn premios al mejor disfraz, traje original, mejor comportamiento y a la Vespa mas original de las participantes.

CASAS i G. S.L. (CA • Administració i gestió empresarial • Fiscal • Laboral

• Renda i tributació en general •Assegurances •Vehicles

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 67414 97 Fax. 589 40 09

OFICINA GESTORA DE SEGUROS <&• PUNT DE VENDA

iracio El seu BMW ara a Sant Cugat del Vallès TMG Reparació S.L. i DRAC MOTOR

TODAS LAS COMPANÍAS TODO TIPO DE SEGUROS

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

ii ofereixen tota la gamma, així com els serveis de

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JOVENES

Tel. 675 42 03

PAGO FRACCIONADO SE RESPETAN BONIFICACIONES

Fax 589 48 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

MECÀNICA, PLANXA I PINTURA AL FORN TALLERS: Camí Can Calders, Nau 1( costat CIAMA) Tel. 6 7 4 3 4 7 5 EXPOSICIÓ I VENDES: Alfons Sala, 34-36

Tel. 675 56 53

classificats S 674 02 04

JUNY 1994 TALLERS MECÀNICS

A_"0 HKAMSIOS VA^ES Car de a C'tL. 24

575 19 S

NbíAN ROt.'.A\ Valcrel 11

6"5 45 7S

3 -

:;

58S 26 49

"'l-

:EV.JL'-AL:EHSA 2>a Oaaryola 55

Rbla Car Mora. 9 Tel. i Fax: 675 32 03

MÈTODE IRENEU SEGARRA

s'í 3 >

Api.Ccr'ejs 350 08190 Sant Cugat dei Valies

GALERIES SANT JORDI

$ SUZUKI - im repte -

J. Guix

"5 5 vi

Cànovas del Castillo. 14 Tel. 6 7 5 1 1 9 4

CASAJUANA

ESPORTS - GIMNASOS v

Francesc Moragas, 42 08190 Sant Cugat

CLARAMENT INS" OGA Rie-a 'Eba«s oMNASOlM^C Av Altars Sala 29 !

674 21 03

Mobles;

SOFTWARE

Mobes; _.c ; j n a amida

SUMINISTRES

Mataiassos i Somiers

589 35 82 Actes Sodofc

SERVEI TÈCNIC LOGIC

brother

CONTROL

,,,,;;''•'.',';,v;.;:!..;.';..

Rossell... 32 l u i w Tel. 675 \f I I Fax. 675 37 11

TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI

ELS i CANTONS Rbla. del Celler. 91 SUPERMERCAT VILARÓ

CONSTRUCCIONES W*»»

e l " : 59 22 32 Ca'·sr M Sant

a: oe Va es

DECMODECCFACC...

F'ancesc Moragas 4

Reformas - Torres • Nuevas 674 6308

e -Tel 674 16 30

0 8 1 4 0 Sant C'u;j:it 575 3^ C7

674 86 61

Df co-ac o

HARDWARE

3 a - aC' R„3in3l. 3 "

674 0910-5891310

Sense moure's de casa TOT SANT CUGAT Sant Antoni. 4244

674 38 92

RVS

589 0 4 38

Menjars Preparats TASTA'M 5892929-589 35 35

Sfbsefruüs Mercat Pere San Parada 123 SERVEI GRATUÏT A DOMICILI Tel 589 44 81

Immobiliària ímmt

WlSA<A

AP\

IncïjwaK^

674 78 50 - 674 91 61

Av. Barcelona, 70

TORRES EN VENDA

Tel 699 65 48

Sant Cugat - Valldoreix.al costat de l'estació FFCC. terreny 500 m\ torre 100 m;, menj. sala d'estar 30 nr, cuina. 4 hab. 2 banys, llar de foc, orientació i vistes excel·lents.

Sant Cugat - Valldoreix. Zona Passeig Rubí. torre 110 mJ, terreny 300 nr, menjador, sala d'estar, cuina-office. 3 dormitoris, 2 banys, estudi, calefacció, IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roig, OPORTUNITAT. Terreny 1625 m:, torre 90 nr (ampliables), menjador. sala d'estar, cuina, 3 hab., bany, calefacció, traster. piscina amb depuradora.

Sant Cugat, zona cl. Granollers, torre adossada cantonera, 240 nr", menjador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 nr, 4 dormitoris (1 suite), dos banys, un servei, cal.lefacció, hab., planxar, traster, jardí privat amb piscina.

Sant Cugat - Valldoreix, zona Rambla Verdaguer, terreny 1133 nf, torre 230 nr. menjador sala d'estar 40 m;, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 m', dos banys, servei, cal.lefacció, llar de foc.

San Cugat - Mas Janer, terreny 900 m:, torre 90 nr, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab., bany i traster.

Sant Cugat - Zona El Colomer, torre adossada 300 m!, menjador sala d'estar, cuina-office, 5 hab., (una suite), sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i caixa forta.

Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nf, torre 300 nf, menjador sala d'estar 50 nf, cinc dormitoris (una suite), cuina-office, dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig.

Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Escayola, terreny 1405 nf, torre 295 nf en una sola planta, menjador 16 nf i sala d'estar 50 nf, cuina-office 15 nf, 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefacció, parquet, garatge 32 nf, piscina amb depuradora.

Finques

RUBI

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS Administració de finques.

Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

CASAS FERRERAS, S.L. GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva.

Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viudetat -I.LT. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apartat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

OFERTflS 0LQUILERES Centro del pueblo 100m2, 3 hab. (1 suite), 1 bano, calefacción, balcón, armarios empotrados. 95.0O0ptas /mes 1 Àtico dúplex lOOnr, C/ Martorell. 4 hab., bano y aseo, calefacción. A 5 minutos estación.

100.000 ptas/mes C/ Reus, àtico a estrenar, 90m 2 , 2 hab., bano y aseo, calefacción, terraza, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca estación piso 112m2, 4 hab., bano y aseo, exterior, amueblado. 90.000 ptas/mes Piso amueblado 80m 2 Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc, patio. 100.000 Ptas/mes

TORRES Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m2, 4hab., 2 banos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio.

Torre alto standing junto campo de golf, 450m2 const., salón-comedor 50m 2 , 4 hab. dobles+1 hab., servicio, 3 banos, 2 aseos, jardín privado, garage y piscina

674 67 15 589 33 68 PISOS EN VENDfl Zona darrera estació, I38m ! +10 terrassa, 5 hab., 2 banys complerts, tot exterior, calefacció, parket tot el pis, doble finestra a tot el pis. 18 M. Àtic, Ctra. Cerdanyola, 2hab.+20m : terrassa, tot exterior, 1 bany, I aseo, calefacció.

Zona Eixample, 100m!, terrassa, tot exterior, 3 hab. dobles, 2 banys, parket, calef., llar de foc, 1 pi. pàrking i traster. 26 M. Zona estació. 3 hab., 1 bany, parket, tot exterior, calefacció, 14 M. Zona alta. àtic dúplex 100m3+30 terrassa, 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt maques. 18 M. Zona estació, 130m!, 4 hab. dobles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking.

Zona comun. amb pisicna i jardí. 28 M.

PISOS LLOGUER Zona estació, Apartament moblat, terrassa, 1 hab.

Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 90m!, 4 habitacions, sol i vistes.

65.000 ptes/mes tot inclòs.

Piso Masnou Céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 banos, parket, calefacción.

16.000.000. Ptes.

555 5018

PISOS EN VENDfl Zona Mercat Torreblanca, 84 nr . menjador sala d'estar amb parquet, aire condicionat, dos dormitoris, cuinaoffice, bany complert, armaris encastats, parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nf, menjador sala d'estar 30 nf, aire condicionat, 3 hab. (una suite), cuina-office, dos banys, calefacció a gas, armaris encastats, parquing. 23 M.

APARTAMENTS VENDA VALLVIDRERA, 135 nf, menjadorsala d'estar 58 nf, cuina americana 9 nf, 2 hab., dobles, estudi, bany, calefacció, pre-instal.lació llar de foc.

SANT CUGAT - LA FLORESTA 100 m de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc. 7 M.

HIDROCULTIU Plantes sense terra més fàcils de conservar Instal·lacions í manteniment d'oficines i despatxos

Plana l'Hospital, 10

6747254 6747466 VENDA I LLOGUER DE: TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

iExtensa cartera amb molt bones ofertes!

Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central.

Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.Part. a part.

674 87 40

classificats BORSA DEL TREBALL

LLOGUERS VENDES

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, Se ofrece chica para can- telefono, parquing. Impeguros. Sra. Pilar. TeL 674 c a W e T e | ] $74 9^97 87 88 (Noches)

ofertes

PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2, 3 hab. Salón-comedor, 1 bano 1 aseo Cocina offíce SOL calef. gas tel.

75.000.- pàrking opcional El Taller: Se dan clases Tel. 674 94 97 de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, Noia s'ofereix per fer en els 4 Cantons. 42m2. cangurs de dilluns a di- 60.000 Ptes/mes. Tel. 589 vendres. També dóna 48 22. De 19 a 22 hores. classes d'Alemany. Nicole Gonzalez. 775 08 87

pàrquings

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONANOVA, Solar de 600 nf, excel·lent orientació SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nf, orientació sud, vista excel·lent SANT CUGAT, solar de 629 nf a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvidrera. FACILITATS DE PAGAMENT.

A 14 Km. de FIGUERES

Av. Joan Borràs, 54^-Valldoreix tel. 674 75 98

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarda, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

p j a z a d e parquing con trastero, adosada. En ven^ fcuen p r e c i 0 . Tel. 675 1092

24

CULTURA i ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

Paideia presenta la col·lecció de llibres Vitriol La llibreria Paideia, aquesta vegada com a editora, va presentar al Cafè Belgrado una col·lecció de llibres inèdits Anna Cabassa

especial".

Aquesta és la primera vegada que Pujol publica els seus contes, encara q u e a n t e r i o r m e n t j a ha p u b l i c a t 19 obres. Aquest autor resident al barri barceloní de Sant Gervasi. ha treballat sempre en contacte amb la literatura i el món editorial. "He vist la literatura des de molts punts de vista, fa 40 anys vaig c o m e n ç a r a treballar per editorials. a més faig d'assesor literari i de jurat pel premi Planeta, he stat durant 15 anys de professor d'universitat de literatura, crític literari i a part escriptor, és clar", explica Carlos Pujol.

Envoltats d'un ambient força peculiar. el del Cafè B e l g r a d o , una cinq u a n t e n a de persones van assistir el passat dimarts, dia 7 de juny. a la presentaeió d'una nova col·lecció d'escrits i alhora d'una nova editorial VITRIOL. e n c a p ç a l a d a per la llibreria de Sant Cugat Paideia. l's tracta d un projecte que la prop d'un an\ \ a sorgir d'un grup d'amics interessats pel món dels llibres i la c u l t u r a . 1 e i n a n d o Valls, Neus Ribatallada. (iina Rosquelles i S t e \ a 'l'errades formen aquest e q u i p que i's proposa editar tres llibres cada any. en català o castellà.

Kls tres primers llibres que editarà V I T R I O l . son " H o l n i e s . W a t s o n y compartia" de Carolos Pujol. "Música vista" d'Àngel Crespo i "Homenaje a Pedró ( i o m e / Valderrama" que inclou un poema inèdit del poeta c o l o m b i à mort fa prop d'un anv i un altre poema t a m b é inèdit de J u a n l.uís P a n e r o .

"Norma para lo efímero".

"Pa molt temps que solíem fer una col.leccio de llibres modestos, de petit format, i com a entreteniment i plaer, no pretenem fer cap negoci", explica Fernando Valls, "pensem editar de cada llibre només cinc-cents exemplars".

Fls llibres que editarà VITRIOL seran diferents cada vegada, amb un format diferent i original. "Intentem que tant el text com el disseny siguin singulars". diu Fernando, "que s'apropin el màxim possible a una obra d'art, que no signi senzillament un llibre".

Així doncs, el que més crida l'aténcio d'aquesta col.leccio és el format i el disseny dels llibres. FI primer, de ('ai los Pujol, que ja va presentar-se el passat dimarts, es presenta en forma de carpeta i conté diversos contes d'aquest autor barceloní. Fes següents entre g u e s s e r a n d i f e r e n t s . "Fn a q u e s t a col.leccio s'ajunten una sèrie de característiques, el paper, els dibuixos, el disseny, que no té cap altre col·lecció". explica l'editor, "i a més cada llibre tindrà un format radicalment diferent. una de les gràcies q u e t i n d r à serà la sorprès aque tindrà el lector quan rebi els llibres". I es que una altra de les ca-

racterístiques de la col.leccio de VITRIOL és que els llibres s'entregaran mitjançan una subscripció.

Durant Tacte de la presentació s'anuncià t a m b é l'edició d'un llibre de Luís Goytisolo. una novel·la de petit format. Fernando Valls, però, va explicar que VITRIOL no vol centrar-se només en escriptors famosos, sinó que

també pretenen publicar textos d'autors joves.

L'autor de la primera obra que edita VITRIOL, Carlos Pujol va presentar el seu llibre c o m un r e c u l l de c o n t e s "molt especials, plens de fantasia, d'humor. de fantasmes, de personatges ficticis i per això crec que és molt adecuat publicar-los amb un format tant

Un dels contes que publica Pujol.

"Somos o no sonios", fou un encàrrec de la Caixa l'any 19S7 quan teu una exposició de Sherlok Holmes. "Fstava cansat de fer crítica literària i vaig decidir fer alguna cosa amb més fantasia per a q u e s t a e x p o s i c i ó , d ' a q u í sorgí aquest primer conte", diu Pujol.

"He intentat millorar aquests personatges, el Holnies i el Watson. de C o n a n D o y l e , perquè trobo que són una mica de cartró pedra, crec que surten millorats humanament", finalitza l'autor. •

Vitriol, un repte i una aventura literària nova Montse Sant A Sant Cugat parlar de la llibreria Paideia vol dir parlar d'inquietud pel món de la literatura. Des de fa molt temps aquesta llibreria ha volgut ser quelcom més que una botiga de llibres.

Per a les germanes Ribatallaba, la Neus i la Lluisa, el fet de tenir una llibreria mai ha estat només vendre llibres, és quelcom més. i per això en el apretat espai físic de la seva botiga sempre s'hi pot trobar quelcom més que llibres.

Entre les estanteries, plenes de tota mena d'escrits, pot trobar-se consells per aconseguir allò que es cerca, tertúlies d'afeccionats en un o altre gènere que tot remenant fan petar la xerrada amb llibertat i amb cura, però sense presses. Moltes coses més poden donar unes persones amb una forta inquietut per contribuir amb la cultura del nostre

TVSC *&<i Itoatna •iwnMmargmrM

poble i que s'esforcen per posar a l'abast de tothom els tresors amagats entre les fulles de paper dels llibres.

Aquesta concepció de la llibreria com un servei i un vehicle cultural és la que ha decidit a "quatre bojos" de la lectura i els llibres, la Neus, la Gina, l'Esteve i el Fernando (sota les ales de Paidea) a llençar-se a l'aventura d'editar llibres inèditsen la col.leccio VITRIOL. Neix sota el dit llatí "Visita interiorem terrae rectificando invenies operae lapidem", utilitzat pels alquimistes mitjavals com a definició de la seva recerca de la pedra filosofal, la pedra de toc, la "lapis excelsa", font de riqueses, de veritats i sabiesa.

Els nous editors parteixen doncs a m b la v o l u n t a t de guiar i d o n a r a conèixer allò que està amagat al fons de la terra, en aquest cas els escrits de grans plomes que per diverses raons no

Divendres a les 21 hores LA REDACCIÓ

en directe

són mai editats per les grans editores comercials.

"Els tres primers llibres que editem són tresors amagats", afirma la Neus, "mai han estat editats perquè són de tamany reduït i els seus autors ens els han cedit perquè els posem a l'abast de tothom". "Volem fer una edició restringida, d'uns cinc-cents exemplars, editats en formes d i v e r s e s i originals amb il·lustracions, amb un preu raonable i per distribuir-los mitjançant una subscripció".

Més endavant, si tot va bé, continuaran amb altres projectes editorials, alguns potser de major envergadura, com ara l'edició d'una novel·la llarga i altres coses. Tot un repte i una aventura dins el món literari que ara comença.

Un nou esforç que es suma als molts que ja es fan a Sant Cugat, un poble culturalment viu.

Per als abonats a

Recull de I actualitat local - Espai setmanal

La Pel·lícula " 0BJETIV0: CAROLANN" Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

Si vostè és abonat a Canal Plus ara en pot gaudir a tots els aparells de televisió de la seva llar. informació

« 589 0438

i \ fa

r v v

r~Y*.*"^ï-.*rMpcf·\

.

tOCÀf •"

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS 2 5

«La Gavina» bressola un públic profà Mané Espinosa

Emma Ansola EI Teatre-Auditori del Centre Cultural va acollir durant el passat cap de setmana l'obra "La Gavina" de l'escriptor rus Txèhov. Una nova disposició de l'escena teatral, on el públic va seure a les grades disposades en el mateix escenari, va oferir una major proximitat entre públic i actors.

El teatre intimista i realista que presenta l'obra de Txehov va estar receptiva per la Companyia Capvespre de Teatre i així ho va transmetre en la posada en escena, sobretot en els intervals d'actes, on es van superposar belles imatges pictòriques amb re-

ferències a la permanent interpretació simbòlica de la realitat en l'obra de Txèhov.

Un altre punt però, seria la il·luminació, perquè aquesta va ser feixuga i en molts casos impedia la visió dels actores en escena.

La pèrdua de la identitat, la manca de comunicació i autenticitat en les relacions humanes són el tema que ocupa l'obra. El seu sobri estil molt controlat i el tractament igualment objectiu dels incidents còmics i tràgics va produir un rebuig entre els seus contemporanis, més arrelats a preocupacions socials i que no entenien les subtils insinuacions

Xavier Tort, a dalt a l'esquerra, i Sílvia Servan en un moment de "La Gavina". Els actors de la Companyia Capvespre de Teatre van fer un treball molt bo.

de Txèhov. No obstant, l'èxit l'aconseguí en el Teatre d'Art de Moscou.

A Sant Cugat però, la manca d'una tensió dramàtica prou explícita i els freqüents monòlegs que marquen les actituds dels personatges, tan característics de Txèhov, va fer difícil al públic

connectar amb l'obra. Un altre dels trets representatius de l'obra, molt ben portats a escena, és l'explotació de les pauses, els silencis perllongats i els suggeriments poètiques com recursos escènics amb l'objectiu d'aconseguir un retrat realista.

De ben segur, Txèhov s'hagués

tret el barret.

La companyia Capvespre de teatre i el seu director Joan Mallofré van saber reflectir molt adequadament l'obra de Txèjov, però llàstima que l'espectador no en tingués gaire notícia per poder admirar aquesta petita obra poètica. •

M. Dolores Pradera canta en el Teatre Auditori | Cicle de Música a Valldoreix E.A El proper divendres 17 de juliol, l'artista Maria Dolores Pradera pujarà a l'escenari del Teatre Auditori de Sant Cugat en una única actuació a Sant Cugat del Vallès..

La prou coneguda cantant de ranxeres estarà acompanyada dels guitarristes Julian López i Lucho, el bateria Pepe Ebano i el contrabaix Fernado López.

El programa inclou les cançons Fina estampa, Cuàndo pa Chile me voy, la hija de Don Juan de Alba, Caballo Viejo, Los Palmeros i La flor de la canela entre d'altres. •

Redacció El Cicle de Música Clàssica de Valldoreix continua oferint, en el bell indret de la Parròquia de Sant Cebrià, els concerts de Música, Cant Coral i Cant i Poesia. El passat dissabte 4 de juny el grup "Xaloc" va oferir als as-

sistents un concert de Música Mediterrània a càrrec de Feliu Gasull.guitarra, Javier Mas, arxillaüt i mandolina i Àngel Pereira marimba i vibràfon. Dissabte dia 11 de juny el "Trio Villanesca" oferirà un concert de música barroca. Els concerts es celebren a les 9.30 hores de la nit. •

FURGON DAILY AUTOPISTA

EL

TODO-TURISMO

Peaje de Türismo: para pagar praccicamene la mitad en peajes por su rueda única trasera de gran diametro.

(Ejemplo de un mismo recorrido de 188 Km y túnel: vehiculo 6 ruedas, 4.100 Ptas.; vehiculo 4 ruedas, 2 J 8 0 Ptas.).

Confort de Turismo: por su nivel de prestaciones y equipamiento, alcanzando facílmence los 120 km/h.

Mas una gran capacidad de carga: hasta IS m3 y 3.500 Kg de PMA.

^KN.

Conceslonario oficial

^ ^ ^m^.

«t

IVECO

Sepauto/s A y Servlcios/

^—^

f.tra riaMnntnaria « 1 1 . Ta» 785 ?3 00* . TFRRASSA

^*.m . A ^ k i . _ .

v Servlcios/

_

Carnet de Turismo: B-l.

Precio de Turismo: desde solo 1100.000 ya puede dfefrutar de su Furgón Daily Autopista y de todos los servicios Iveco Pegaso.

IVECO EL GRAN SALTO

Servicio oficial

IVECO

Camí Can Calders, 1 - Tel. 674 34 75

T.M.G. Reparació, S.L. • Sani Cugat del Vallès

26

CULTURA i ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

El Brujo canvia el Lazarillo per Don Juan Tenorio Rafael Alvarezpre-estrena "La sombra del Tenorio" al Teatre-Auditori

\ m i ; i ( abassa

1,1 Icatre- \ u d i l o r i rch una uni-

Desprès de I espectacular l'Ml del I a/arillo. amb la genial inici prelació LIC l'actor Rafael A k a i e / 'el Brujo'. tornem a gaudir de I ai't d'aquest allista cordoves. aL|iiesia vegada amh au alliL- i l.issie ile la litcralin a

ca representació avui divendres de 'La somhra del Tenorio'. el nou espectacle de 'el Brujo". ipie posteriorinent pari ira a ler una gira per suclamenca i ses Irenara a k escenaris harcclonins el mes de setembre. l.a somhra del lenorio" es .sioria ilun còmic vell a

caslcliaha.

D e l l .lúali

i eao- M

punt de morir, un actor que sempre ha representat el paper del Ciutti i desitja abans de morir poder fer el paper de Don Juan. Vetllat per una monja.

Salurnino Morales, arrenca un m o n ò l e g en el qual barreja anècdotes de la seva vida de còmic ambulant amh el paper de Don Juan i les diferències amh el del Ciutti.

F.l paper de Sor Inés afegeix un xic més d ' o r i g i n a l i t a t a aquesta versió del Tenorio. perquè es tracta d'una monja que fa vot de silenci i per lanl no diu res. només escolta a Salurnino Morales. "Hi ha alguns aspectes d'aquest personatge que m'agraden i amb e k quals em sento identifica!", diu Rafael Alvarev. "com ara la seva passió pel teatre, l'aire que dóna ak versos del Tenurio".

quedar moll satisfet perquè el públic va acollir-me molt bé i. a més. lot i que l'escenari és molt gran. el públic està distribuït d'una forma molt còmoda per establir-hi un diàleg". "Aquesta peça és una o p o r t u n i t a t per mostrar al públic el món que hi ha llanera dels escenaris", explica "el Brujo". "i a més és un pretext per eslablir una relació

amh el públic molt diferent a la que normalment tenen els actors i els espectadors".

"El Brujo" diu que no anvora cap personatge com ho fa el protagonista de la seva nova obra, "per Saturnino Morales el Tenorio ha representat un món inaccessible durant tota la seva

vida". •

Satisfet de la primera actuació Rafael A k arc/ v a marxar satisfet de la seva primera ac tuacio al Teatre-Auditori. "Vait

Rubianes: «Quan actuo em sento com un torero davant el toro» /. 'actor còmic Pepe Rubianes actuarà la propera setmana a la Sala Res \ n n a Cabassa I )uranl Ljuatrc dies actuarà cl carismàtic actor Pepe Rubianes a la Sala Res de la nostra ciutat.

Seia la segona vegada ipie Rublanes es planta davant el públu santcugalcnc. després ile la sc va actuació durant les 1-csies \ l a | o i s de \ a l l d o r c i x ta dos anvs I,k dies 14. 15, Hi i 1 7 de |imv Rubianes presentarà "Asi L·inpcec". un espectacle amh els seus primers números i adaplat a l'espai de la sala del carrer Sant Domènec, Hntrc aquests iHiir.eios desiaquen Codigos. I a pasion. hi amor es algo inundi-

lo, Nino hucim i Si vo lucse mujer.

L'n espectacle e n t r e üllliCS "Feia temps que volia fer un espectacle ambiental en un lloc petit, amh poc públic, com quan vaig començar a Cuba", explica Pepe Rubianes. Aleshores va sorgir la possihilu.ii de ler "Asi empece" a Sant Cugat, un lloc que Rubianes considera moll important perquè hi ha passat llargues temporades de repòs.

I. espectacle conté moments d' humor, de critica i personatges diferents 'molts d'ells fracàssals. perquè a mi m'agraden

moh". explica I actor còmic.

Cada dia aniré canviani una mica les h i s t o r i e s " , diu kiclor."tols son números que he anat fent des de l'any K2 quan ^ u g començar". A la Sala Res li caldrà prescindir de les hislot'ics teatrals, a causa de les dimensions de la sala i es centrarà en ek seus números de cabaret.

I .a primera vegada que Pepe Rubianes actua a la nostra ciutat ho teu al Casal de Cultura ile \ a l l d o r c i x . ' Aquella lou una actuació que m emociona moll". recorda Rubianes. "perquè v;irem tenir algun problema tècnic i tot i Ic's dues hores d'espera el públic no va voler marxar, vaig quedar al.lucinal' .

"Km sento com un torero"

Pepe Rubianes en plena actuació

Desprès de mes de deu anvs actuant Pepe Rubianes diu que sent la malei \ a por cada cop que puja a un escenari. ' ('om que loi '[.espectacle depèn de nu cm -ento una nuca com un íore ro dav anl del toro. el públic és com el toro i |o davant seu to! sol' . explica Rubianes. "és impossible evilar una mena d'esirangulanieni visceral".

Ara Rubianes es picpara per treballar a la televisió, "però si puc els caps de setmana faré teatre, un any sense teatre seria massa dur", acaba. •

El Brujo1' interpretant l'anterior paper de Lazarillo

10

c

XS!& Rs \\ Ragull Tel. 675 06 04 l IS I l»i i SAN'í'CIUiAT DHL VALLÈS

ANIVERSARI

Per celebrar aquest aniversari esperem tots els ex-pares, mestres i alumnes de l'escola, de la mateixa forma que els que encara hi treballen.

11 Juny PROGRAMA DELS ACTES DE CELEBRACIÓ EXPOSICIÓ FOÏOCRU'ICA \ p . r " • .i.'i '' (U1 j t i n v

ile 'esL·iL PORTADA ( OEI.SEROEA A TOPE" i i k-...•-..• 'kli jiiiiv c-padiar. veure li- i I •••-.'s p;-'p^!,"-.k p.vi.ules pera la \'. si. <: •;! i s| KMI \ \ mi'l-" DIT SER EE 10 Des del iniiiisal I'* de jun\ D.aiaaiem e-di*.- • •>:• d".."s,.,acies- .kioUdei.ii'' I:,I lelacinnats airhel !!i.:ia veis.i.. di V-uti

GRAN SOPAR Nu hi falteu IScrà el 17 de jum a partir de k's') ilel vespre. Hi haurà un GRAN PASTIS l'ommemnraliu del K'è .tniv r/rs.ai i acabarem la gresca ank un BAI I de huiva U1 sinicnií/at per l'orquestra "S0I.1SÏT.S 1>E LA COSTA" CLOENDA FI 19 dt juny començaicm amh ,i:i„ \0COI.ATADÀ ales HI-lül:. Desprès. I-SiT.CI \( I.h INI ANTIL. RI.PRHSI.M ACl(') ïl.A TRAÍ. a càrrec dek alumne- i:e a'! Xe. i hakid.i de l.'P.SBAR I S \M (i GAT. Tanihe PI. ANTARIAl I N \KHRl· al pati ele ''esci'la i c's prese ilara en prií iici,. la revista •COLLSIiROI.A A TOPP" I0e anviersan

CULTÜRATESPECTS'CLÏS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

ELS 4 CANTONS 2 7

FIRART, Fart s'apropa al ciutadà Redacció El 10 d'abril d'enguany va ser el primer diumenge que Firart va sortir al carrer a la plaça del Monestir de la nostra vila, i des de llavors tots els diumenges (si la pluja no ho impedeix) han estat acompanyats d'aquesta explosió de color i creativitat. Ara Firart és una associació legalment constituïda, amb una formalització que ha permès l'adquisició de materials com els parasols blancs que ara els resguarden de la calor, i altres elements que aniran enriquint encara més la presentació de les obres.

La seva presidenta, Begona Valcàrcel, m'explicava els objectius de l ' A s s o c i a c i ó : "volem fomentar l'art i la cultura acostant-la al ciutadà. presentar la gran diversitat d'expresions plàstiques i tècniques que els artistes ens

ofereixen, promocionar les activitats dels socis en el camp artístic, e t c " . Una de les activitats de l'Associació Firart és aquesta mostra d'obra plàstica original que els seus autors ens presenten cada diumenge, i més endavant realitzaran altres actes relacionats amb l'art i la cultura, com una mostra artística oberta a tothom als jardins del Monestir. El nombre de parades de Firart Monestir és de 30, i tots els expositors són membres de l'Associació. El gran volum de gent que està interessada en participar-hi ha obligat a fer una comisió de selecció de les obres, que es fa a partir d'una llista d'espera.

La Fira és tot un èxit segons els organitzadors i nosaltres hem pogut constatar la gran afluència de gent i l'interès que demostren remenant les obres i preguntant no no-

més el preu sinó com han estat fetes, i les impressions i els gustos del pintor, dibuixant, gravador, aquarel·lista, etc, ect. L'única nota negativa l'han posat alguns galeristes de la ciutat (no tots), que criticaven aquesta activitat perquè creien que els podia afectar econòmicament; els expositors diuen que la gran majoria de compradors no són clients habituals de les galeries i que més aviat aquesta activitat està incentivant el gust per l'art en el poble.

Queden dos diumenges per poder gaudir de l'art al carrer, perquè després faran vacances fins al setembre, i per això l'organització recomana aprofitar aquests dies per comprar art o per encarregar algun tipus d'obra, ja sigui un retrat, o un determinat paisatge, etc.

Recordem l'horari: d'11 a 14'30 els diumenges a la plaça Octavià. •

El dia 16 comença la Festa Major J.C. CESC, el conegut ninotaire i pintor, inicia la Festa Major el proper dijous dia 16, amb una exposició de pintures a Canals-Galeria d'Art. Aquesta és una Festa Major molt particular, que aquesta galeria santcugatenca engega amb l'optimisme de les obres d'en CESC. En CESC ha creat un estil propi i inconfusible dins l'acudit periodístic, personatge entranyable, que amb els seus dibuixos ha anat escrivint la història del nostre país. La seva personalitat queda plenament emmarcada dins d'una època de conquesta de les llibertats en què, un dibuix seu en un diari, sovint expressava molt més que una simple anècdota d'actualitat.

L'exposició és una selecció de dibuixos i pintures inspirades en la Festa Major de Sant Cugat, i tot el moviment

FESTA MAJOR

que aquestes celebracions provoquen en una vila o ciutat. Personatges, carrers, espais o les taules d'algun bar, ens transportaran fins els ambients més genuïns de l'època estiuenca i festera que es viu en aquesta ciutat.

Sant Cugat gaudirà doncs d'una interessantíssima exposició d'aquest artista, bàsicament motivat pel color i l'expressió i als ambients quotidians i senzills, hàbilment copsats, però, per la seva agudesa.

L'exposició es podrà veure des del dia 16 de juny fins al 14 de juliol.

El CESC ens va fer una obra reproduïda en el n° 51, dedicada a la nostra publicació, i aquesta setmana és la portada del TOT Sant Cugat". •

XI V I

19 9 4

COMERÇ

Preparem la festa Major!

Tel. 674 03 22

Conill ofegat Ingredients (4 persones): 1 conill, 1 ceba grosseta, 2 tomàquets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i romaní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert)

SANT CUGAT

A partir del dia 20 v Els nostres aparadors a punt!

La recepta

~

En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomàquets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi, quan el vi s'ha evaporat s'hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní, Es remena bé i es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre.

28

ELS 4 CANTONS

CULTURA i ESPECTACLES

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

2a Jornada lúdico-esportiva al CP Pins del Vallès

£1 món cultural català serà a Sant Cugat el dia 22

L'associació de pares aplegà, el passat 5 de juny, més de 500 persones en una diada festiva i de participació Redacció Per segon any consecutiu. l'APA del CP Pins del Vallès va aconseguir reunir una bona part de pares, mares, mestres i alumnes en una tronada que s'han p r o p o s a t o r g a n i l / a r - l a anualment.

Amb l'experiència acumulada de l'any anterior els organit/adors van preparar una sèrie d'activitats on tothom hi tenia cabuda. I.es proves atlètiques loren per a totes les edats i de tols tipus, bis partits de handbol. futbol 1 el Cios jiopular van demostiai que c k tills/es estan més en forma que els p.i res i mares.

Cua gimkama lamiliar que recorria diferents països, va permetre que lamilies senceres s'anisquessin a passar por. a ser

Redacció

seia e x p o s a d a a Mollet. l.neamp. Sant 1 cl i LI, l'Hospitalet...

•\ I L! 11 n s dels a r t i s t e s i i te el suport dels ajuntaments intel.lectuals mes importants del d'aquestes poblacions, de la Genostre país. a mes de destacats ueralitat i de la Diputació de polítics, s'aplegaran a la nostra Barcelona. ciutat el 22 de juny a Ics S del Kl conseller de Cultura de la u-spie per inaugurar la l.\ Mos Je la (ieneralitat. Joan Guitart, ira d'Art Contemporani Català no podia ser present a l'acte per1W. què serà de \isita ot'icial a Inl.a Mostra serà a Sant Cugat donèsia. però ha I et un escrit per fins al dia 25 de juliol i després al catàleg oficial de la Mostra

mullats o a menjar els ingredients més inversemblants.

A tota hora els mes menuts i els no tant podien pujar a divcrses atraccions o circulat amb ur. tren elèctric recordant els lerrecarrils de la Generalitat.

Ja a l'hora tle dinar una bon.: colla es va aplegar per mental" plegats botifarra i seques així com una exquisita escalibada ; amanida.

A la tarda pallasos i li de festa. Intre Iotes i iots els assis. lents es comenta1. .1 que cal mai: tenir aquestes lesles que ajuden a fer Kscola 1 que la gen: es ,.->• negui i faci amistat.

Des dels quatre cantons ie:i eiiar a l'APA pel seu esforç 1 la seva imaginació en mtir.tar una Pesta 011 el bon temps 1 la parlicipació foren les notes destacades. •

en què destaca que -es una niicialiva moll notable i que cal felieitar. perquè ens dóna l'oporturatat de copsar i conèixer millor la producció artística que es rea lit/a actualment, es a dir. I ai I contemporani català». HI consellei remarca també la voluntat descentralitzadora del projecte i el dinamisme cultural que comporta. •

La Jove Orquestra de Sant Cugat ofereix un concert pro-Bòsnia a Cerdanyola Redacció

CONTEMPORANI CATALÀ del 22 de juny al 25 de juliol CASA DE CULTURA SANT CUGAT DEL VALLÈS

La Jove Orquestra de l'Associacó Orquestra Sant Cugat i el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell ofereixen, avui divendres a les nou del vespre.un concert pro-Bòsnia. Amb aquest recital Ics dues entitats pretenen recapdar fons per ajudar les víctimes de la guerra que afecta els territoris de l'e.x-Iugoslàvia.

HI concert tindrà lloc a l'església de Sant Maní de Cerdanyola i serà dirigit per Josep Ferré i Rovira. Kntre les obres que s'interpretaran destaquen peces

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

250

ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ELS QCANTONS

P A NA L 0 U

GALERIA D'ART

U

de Cimarosa, Kckart. Xuclà. Vivaldi, Gounod, Verdi , Mascagni i dos autors que escapen de la normalitat Lennon i McCartney.

HI preu de l'entrada servirà com a donatiu per a les persones que es troben afectades per a q u e s t a guerra als B a l c a n s .

L'Associació de Veíns Setvugu.lliners. de Cerdanyola, ha estat l'encarregda d'organit/.ar aquest concert. Es tracta d'una mostra de solidaritat per recordar que la guerra encara no s'ha deturat i cal ajudar les persones innocents que s'hi troben implicades. •

PTES. TOTA LA NIT Pàrking C i n e m e s i Auditori Obert les 2 4 hores PUPIL·LATGE • S ADMETEN ABONATS

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

AGENDrCüETURÀL

ELS 4 CANTONS 2 9

Divendres 10

Diumenge 12

CONCERT A L'LB. ARNAU CADELL Cor Aulos i Jove Orquestra Sant Cugat. Obres de Cimarrosa, Xuclà, Eckart, Joplin, Llibre vermell de Montserrat, Verdi, Haèndel... A les 18 hores a la Sala d'actes de l'Institut (entrada lliure). Org. Cor Aulos-I.B. Arnau Cadell i Jove Orquestra St. Cugat.

SANT CUGAT MES DE MIL ANYS D'HISTÒRIA Recorregut a peu: L'àmbit rural de la plana, la parròquia de Sta. Maria de Campanya (1047) i el seu rodal. Lloc i hora de sortida a concretar. Org. Ass. d'Amics UNESCO ValldoreixSant Cugat. Col. Ajuntament, CMSC, Grup d'Estudis localsParròquia Sant Pere, Arxiu Gavin

MÚSICA A LA FLORESTA Actuació de "Pere Iniesta Grup". A les 23 hores al local social de l'UREF. Org. Unió Recreativa i d'Esports la Floresta

Dissabte 11 MUSICA A LA FLORESTA Performance de Quebec. A les 23 hores al local social de l'UREF. Org. Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta.

75è ANIVERSARI DE L'ASS. DE P. I VEÏNS DE LA FLORESTA PEARSON Actuació de l'Esbart Sant Cugat. A les 22.30 hores al local social. Org. A.P. i Veïns la Floresta Pearson

75è ANIVERSARI DE L'ASS. DE P. I VEÏNS LA FLORESTA PEARSON Concert de Cants Corals. A les 12 hores a l'Església de M. de D. de Montserrat. Org. A.P. i Veïns la Floresta Pearson

Dijous 16 EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Inauguració-cercavila. Actuació del grup Xarop de Canya.

A les 19 hores sortida de la plaça Barcelona. Org. Ajuntament i Comissió del Llibre Gegant. Col. Llibreria Paideia i Tot Sant Cugat

ATJU&

Dissabte 11 TEATRE AL CENTRE CULTURAL Pre-estrena a Catalunya de "La sombra del Tenorio" de José Luis Alonso de Santos.

Intèrpret i direcció Rafael Alvarez "El Brujo". Al Teatre-Auditori del Centre Cultural a les 22 hores.

Venda anticipada d'entrades al carrer Francesc Moragas, 30. Tel. 589 22 88

Gran festa - Bails de Saló

ALTRES ^ ACTIVITATS FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART". Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià.

«V ANIVERSARI ESCOLES DE BALL DE SALÓ: PEP ASENSIO I ELVIRA AYESA, S. Cv» «II TROBADA ALUMNES DE BALL DE SARAGOSSA I SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dissabte 18 de Juny a les 20 hores

CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol ESCOLES ESPORTIVES D'ESTIU I ACTIVITATS FÍSIQUES PER A ADULTS. Matriculació i informació a partir del 30 de maig a l'OMET (c/ Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73). Org. Ajuntament i ACEF

Amb exhibició de la parella professional internacional: Pepe Asensio i Elvira Ayesa.

Demostració de Ball de Saló per nivells a càrrec dels alumnes de les escoles del Vallès i Saragossa de Pepe Asensio i Elvira Ayesa.

6

" " • / *i t t í Y K i y i » *

B,MLES

DK UVJ

,-o

3ALON

LLOC: Pavelló Municipal de Sant Cugat. C/ Rambla del Celler, s/n (al costat del camp de futbol) ORGANITZA:Escoles de Ball de Saló Pepe i Elvira, S. Cv. ENTRADES:

BALL DEL VANO I EL RAM "PAGA-LI JOAN". ASSAIGS a partir del 6 de juny. Dilluns, dimecres i divendres a partir de les 19 hores el petits i a partir del 21 hores el grans. Inf. i inscripcions al CMSC

Venda anticipada. 300 ptes., als centres de Ball "Pepe i Elvira", de 21.00 hores a 22.30 hores.

Venda en taquilla. 500 ptes., al Pavelló el dia 18 de juny a les 20.00 hores Es prega no filmar en vídeo.

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82 TALLER D'ART L'OBRADOR Mostra de treballs.

Fins l'li de juny.

MOSTRA DE TREBALLS DE L'ESC. MUNICD7AL D'ARTS I D'OFICIS Fins al 20 de juny.

Org. Escola d'Art Sant Cugat

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 "Gómez Vellvé" (Olis) Fins al 28 de juny

EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Del 16 al 26 de juny Org. Comissió Llibre Gegant

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 "Jaume Gispert" (Olis) Fins al 22 de juny

CANALS GALERIA D'ART C/delaCreu, 16.T.675 49 02 "Cesc" Del 16 de juny al 14 de juliol

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). Del 10 al3h.idel7a20h.

ANAL

Cesc

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 4 9 02 - Fax 675 57 69

GOMEZVELLVE Del 9 al 28 de juny

Sala Susfnol

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

.«A'M

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

30

ELS 4 CANTONS

CINEMA-RÀDIO-T.V. De07ha 9 30h "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, notícies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia.

De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Magazine

"""ic,-* 1 ^

SALA1 Detràs de la notícia 24 hores en la vida d'un diari sensasionalista de la mà de ferro de la cap d'edició. Els criteris de l'editora no són els mateixos que l'editor de la secció local que prefereix passar-se la vida desenterrant històries plenes de morbositat però que arriben al cor.

(Apta)

Horaris: 16.15,18.25, 20.35, 22.45

SALA 2 Distracción fatal Parodia enfollida d'"Atracción Fatal" i altres films. Molt en la línia cTAgàrralo como puedas". "Aterriza como puedas", "Hot Shots" i similars. Protagonitzada pel Rei del Mambo Armand Assante.

De 13h.al3.30h. "Sant Cugat Avui" L'informatiu.

De 13.30h. a 14h. "La tertúlia" (Repetició) D e l 4 h a l 5 h . "La gramola" Les cançons de la teva vida.

D e l 5 h ! a l 9 h . "Vol de tarda" El plaer de la música i res més.

Del9h.a21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5.

De 21.10h.a 21.20h. "I/esportiu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De 21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.

Programació de nit Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai no entrevistades.

Dimarts. "L'estafeta" Un espai de lectura de cartes.

DIVENDRES, 10 JUNY 1994

Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient.

Dijous. "Una proposició

i n W

SÀDIO SANT CUGAT

Propostes pel cap de setmana.

Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" -11.00h. "Això és pot salvar" -12.00h.

"L'estafeta" -13.00b." Avant-Matx" -H.OOh. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00b. "Marató" 23.00h."Etsona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -14.00h. "Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ" -18.00h. "No m'agraden els dilluns" -21.00h. "Esports en marxa" 22.30h. " Històries"

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.30,18.30, 20.30, 22.30

SALA^

Comentari de c i n e m a n n H H i Tot s'hi val en l'amor, la guerra i el periodisme The Paper-detras de la noticia

El tren de la muerte (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.35,18.35, 20.35, 22.35

mm nu & a i MMinm

Títol original: The Paper Director: Ron Howard.

Guió: David Koepp i Stephen Koepp.

Producció: Brian Gra/er i Frederick Zollo.

Fotografia: John Seale.

Música: Randy Newman.

Intèrprets: Michael Keaton. Glenn Close, Marisa Tomei. Randy Quaid.

Robert D u v a l i .

Xavier Borràs

SALA 4 Conserje a su medida Comèdia romàntica a l'us sobre un conserje d'hotel trepa i enredaire. Protagonitzada per Michael J. Fox, el noi de "Regreso al Futuro". El director és el mateix de "La Familia Addams" I i II. (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.40,18.40, 20.35, 22.40

Els 4 Cantons

Normalment, la crítea és venevoleni amb les pel·lícules sobre el món del periodisme. Potser perquè la majoria dels crítics són periodistes també, i aquesta vocació professional conté una important dosi de narcissisme. També conté una important dosi de masoquisme. així que, com més crític es mostri el film en qüestió envers la premsa, més bones crítiques recollirà. D'aquesta circumstància se'n beneficial pel·lícules més aviat discretes, com Bajo el fuego. Interferencias (enèsima versió de Primera Plana ) i HI reportero de la calle 42 , que d'altra banda van rebre resultat 1 - de taquilla mc^ aviat discrets: moltes vegades els periodistes, narcissistes com som, no ens adonem que el públic no té per què compartir necessàriament els nostres interessos i/o neures. 'l'he Paper és una pel·lícula sobre el món del periodisme es cru. variant premsa gioga 1! SL·LI director. Ron Howard, es un altesa eficaç i un hàbil fabricant de productes comercials dignes. No es pas un artista: mai no serà un

Coppola ni un Kasdan, ni tan sols un Spielberg, però, si compta amb un bon guió sobre la feina i uns bons intèrprets, es pot esperar d'ell una feina ben feta. I així ho ha fet amb The Paper: ha agafat un guió excel·lent i una colla de bons actors, i amb tot això ha bastií una feina molt ben feta.

L'equip actoral està d'Oscar. començant per Michael Keaton i Marisa Tomei, seguint amb Randy Quaid i el sempre eficient Robert Duvali I Glenn Close, si li perdonem alguns excessos histriònics, també. I no hem d'oblidar una legió de secundaris que li saben treure tot el suc a uns diàlegs que Billy Wilder o Ben Hetch no haurien tingut escrúpols de signar.

L'argument (vint-i-quatre hores desesperades a la redacció d'un diari sensacionalista) conté elements dePrimera Plana i de Deadline i'.S.A. (obres magnes que qualsevol periodista o estudiant de periodisme hauria de veure i reveure fins que se les sabés de memòria) i barreja amb habilitat quasi shakespeariana comèdia i drama per fer un retrat quasi bal/aquia del que diuen que és el se-

Pap eï gon ofici més vell del món. Hi surt tot: els horaris de bojos, l'obsessió pel titular d'impacte, les jugades brutes i els abusos de confiança amb amics i coneguts per conseguir informacions, les carreres contrarellotge en el tancament de redacció, les fotos fetes a latzar que donen la campanada per pura casualitat, el dualisme interès periodístic-interès econòmic... Per tot això i més, al que això firma no li costaria gens cobrir de lloances aquest film: com Deadline U.S.A., és de visió inel.ludible per a qualsevol periodista o estudiant de periodisme. Però em queda el dubte de si tot això que a mi em sembla tan cabdal no serà. per a un espectador allunyat dels interesos del sector, pura barrija-barreja que afeixuga l'argument del que és, al capdavall, una senzilla comèdia de costums. •

Telèfon de publicitat 674 02 04

DIVENDRES. 10 JUNY 1994

HORÒSCOP

PASSATEMPS

ELS 4 CANTONS 3 1

MOTS ENCREUATS Per Jordi Alins

Per Lin Mithal-Hir

1 2 3 4 5 6 7 8 9 À R I E S (21-3/2-4) f^\ Si mires, remmeores, estudies i n tornes a mirar abans de fer quelV com, motivaràs que un altre de més espabilat que tu, passi davant teu i et prengui allò que volies.

B A L A N Ç A (22-9 / 22-10) _ Si tens el sol de cara no podràs J L veure-hi gaire lluny, perquè el mmmm seu reflex és massa viu per als nostres ulls. Si el tens d'esquena, la teva pròpia ombra et taparà el camí.

T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ Aquesta setmana serà prou difí^ ^ cil per als afers quotidians i més ^ ^ val que no et carreguis amb feines extres. Es millor posar ordre a casa teva i en els teus afers que voler arreglar els dels altres.

E S C O R P Í (23-10/21-11) ~l Si encetes un camí fes-ho amb Í T l j delit i veuràs que per cada passa ' que fas una nova aventura s'enceta. La més petita flor pot fer aparèixer el somrís del sol.

B E S S O N S (21-5/21-6) ^ ^ Els temps de llum canviant fan PI que el teu signe continuï sent inestable. Els caos pot envoltar els teus afers i els teus afectes. Sigues molt viu i avisat a l'hora d'escollir el que vols fer.

S A G I T A R I (22-11/21-11) • La sageta fugissera d'Eros pot J ^ moure els més grans ideals i ensorrar els més alts murs. Com vols tu sol amb les teves minces forces defugir-la. Rendeix el teu cor. No hi ha altre remei.

C R A N C (22-6/22-7) El teu és un signe favorable per " ^ aquest temps de calor. El teu estat ideal seria no fer res envoltat de palmeres i de sorres daurades si no, pots assolir el teu estat ideal. Somniar és l'únic remei.

C A P R I C O R N I (2112/19 1) ^ ^ Si t'entestes i et fiques en allò j ^ \ que ningú no et demana no ploris ^ ^ després per les conseqüències.

No et fiquis en afers d'altres com un esperitat si no vols embolics que et poden costar car.

L L E Ó (23-7/22-8) ^ ^ El lleó és el rei de la selva i ho és rt I més per la seva indolència que per la seva ferotgia. És molt millor respectar que no pas escridassar els altres i guanyar-se el seu odi.

A C U A R I (21-1/18-2) La veritat és allò que ningú no sap totalment. Els homes pel sol fet de ser homes només poden veure un petit reflex d'allò que creuen.

Si algú et diu el contrari desconfia.

V E R G E (23-8/21-9) gfY% Es cacen més mosques amb mel l l i r que amb vinagre. Si vols que la gent t'escolti és millor que parlis fluix i amb dolcesa que no pas escridassis i renyis a tothom.

P E I X O S (19-2/20-3) « » Ningú no pot ser el guardià de la + T consciència d'un altre. Ningú no pot obligar-nos a fer allò que no volem fer, tots els homes tenim els mitjans per fer allò que realment pensem que hem de fer.

10 11

HORITZONTALS . - 1 . Pel llcules de curta durada presentades com a document .- 2.

Imatge adorada. Insinua una rialla.- 3. Sortir bé d'una prova. Consonant vibrant. Allò que surt en una alenada- 4. Consonant velar. Segona lletra de l'abecedari. Metall lleuger.- 5.

Fer niu. Al revés, article. Tros de fusta- 6. Referent a la sortida d'un astre. Impulsor de la sang. Vocal tancada.- 7. Peça teatral en un acte de caràcter còmic i popular.

Característica que diferencia el mascle de la femella- 8. Consonant dental. Situat al nord.

Al revés, símbol de sodi.- 9. Lletra que té dos noms. Vintena lletra de l'alfabet català.

Símbol del prefix deca. Al revés, en números romans, cent cinquanta.-10. Símbol del coure. Es mou a l'aigua amb les mans. Negació-11. Persona que viu en un alberg.

VERTICALS-1. Busca els símptomes d'una malaltia.- 2. Contrari d'amor. Pecat capital que demana calma i tranquil Irtat. Part oposada a la cara.- 3. Plural, peça de vestir que es posa al voltant del coll. Consonant sonora- 4. Prefix procedent del grec que significa cicatriu. Prefix procedent del grec que significa nas. Nota musical.- 5. En números romans, cent desenes. Sigles d'un tipus de societat. Al revés, toma a fer sortir un fet poc agradable.- 6. Pronom de tercera persona. Dígraf que representa un so palatal.

Consonants dentals. Símbol del magnesi.- 7. Habitant d'un pafs nòrdic concret. Al revés, vall característica del desert.- 8. Símbol del tuli. Símbol del metre. Província veTna Vocal tancada.- 9. En un partit de futbol, la persona més criticada. Consonants.-10. Sistema de transport del Tarzan. Individu tocat del bolet.- 11. Manifestació exagerada de la confiança en si mateix.

SOLUCIONS

Prediccions biològiques per a la setmana vinent

V l|S i no H 3 8 T V V Vi VIW 3 Ui ÏÏJ3 V a 0 1 HA 0 I V 3 i ia •» O | N 3 x 3 S i 3 _NJ I V S 1 • ' H 0 b |n I I H O i N 3 V 1 2M N 1 n\n TjV O V B O * i V n I a wpls T o a I S j 1 1 V J.|N|H Vi n o|o a l l 0 l 6 8 / . 9 S f r E £ I

T

•i

l

L'arribada sobtada de la calor pot propiciar una certa sensació d'abúlia generalitzada.

Es recomana prendre's les coses amb certa calma. El temps de la calor és perillós pel que fa a la pèrdua de líquid, sobretot en nadons i gent gran, per tant es recomana veure més quantitat de líquid. Vigileu les cremades del sol, sobretot aquells de pell més sensible.

T

LmA

H

V ï

LA C A L V Í C I E M A S C U L I N A ( A L O P E C I A ) - T R A T A M I E N T O En primer iugar el objetivo es obtener la informarien necesaria pam poder efectuar un diagnostico correcte y totalmente personàJizado. Las àreas de información son tres: ,-

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

• Cuai es el estado capilar actual.

• Cua) es el factor o factores causantes del problema • Que solución es la que mejor se ajusta a las necesidades del cliente.

Para la correcta aplicación de todo et programa en FORMAS disponemos de la experiència y medios adecuados contando entre eltos con un microvisor fotogràfico (última generación) que nos permite obtener una

fotografia capilar con lo que facflitamos el diagnostico y el control de las evoluciones capilares, así como la posibilidad de contratar de forma clara el "antes" i el "después" del tratamiento.

Lo ideal es efectuar unos tratamientos profundos con frecuencla semanal. En estos tratamientos se nutre y estimula el bulbo anémico, frenando la caida del cabetlo. Estàs acetones se acomparïan de un masaje para reequilibrar la tírculación en el cuero cabeltudo y facilitar la oxigenación del mismo.

Todo ello se efectua bajo un proceso de control y seguimiento durante y después del tratamiento, facilitando al cliente el asesoramiento adecuado para el mantenimiento en su casa.

c/ Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

ym^^mmm íj^-^SW^^í^BíilW

rí«W

••••'"• - " « y í - M t a B

SffefèíS

* *

La pintura d'Adolf, l'esforç per copsar la realitat

.1

a SCIHKUK. passada, com \ a sortir a bastament rellectit a tra\és deU ;',.' t mitjans de comunicació de casa. ' \a tenir lloc l'aete d'entrega dels premis Sani Jordi de einema que eada am atorga l'emissora de Ràdio Vtcional d'Hspanya a Catalunya. i d'això ja la 3S an\s. l.s. per tant. tota una institució en favor del cinema que es l'a aquí. un cinema discutit, maltractat i carregat de tòpics. ,w, cinema que com tantes altres coses de la \ida lunciona quan està ben iet. i llavors es quan interessa: si no és així. passa sense pena ni glòria per les cartelleres contribuint a I exclamació malauradament tan estesa •·utï... una altra pel·lícula espanyola-.

Tornem al premi, aquest es el mes antic que es concedeix a l'Hstat i enguany ha escollit el marc niés nou. el del Teatre-Auditon del ("entre Cultural. Cal agrair aquesta decisió. encapçalada pel director tic RNF a Catalunya. Josep M. Balcells, d'altra banda santcugatenc. que mai no desaprofita cap ocasió per aportar forces positives a la seva ciutat. 1 és que d'això es tracta, de sumar esforços. iniciatives i. com deia la setmana passada. d'aprofitar-nos tots plegats del bagatge dels santeugatencs que arriben amb capacitat de decisió i d'opinió en els diversos àmbits: cultural. esportiu, econòmic, e t c . etc.

L

a pintura figurativa, com la que realitza el pintor Adolf, té per principal objectiu captar la realitat: una objectivitat plena i rebossant de formes, de colors i de tonalitats. Els pintors realistes com l'Adolf, volen posar dins d'un espai fictici, amb nom de quadre, tot el que la seva sensibilitat d'artista pot observar, tenint com a únics estris uns pinzells i un grapat de pigments i com a fórmula magistral, la capacitat d'observació i el treball metòdic.

Les pintures d'Adolf reprodueixen una realitat que té nom propi, com el de paisatge, el del model o el de l'edifici i els converteix en pintura, en quadres amb la personalitat pròpia de conservar l'olor de la seva existència anterior.

Adolf començà a pintar després d'una curta estada a la Facultat d'Econòmiques; descobrí el que intuïa des de petit, que la pintura, l'art d'expressar-se amb colors, havia de ser la seva professió i canvià els números pels pinzells i estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Cugat i a la Llotja de Barcelona.

Acabada la seva etapa formativa començà a pintar; els seus quadres reflecteixen la seva afecció pel cinema i el còmic, les pintures d'Adolf aporten una síntesi, un mestissatge entre la tradició de la pintura figurativa, el món en moviment del cinema i les vinyetes del còmic; d'aquesta etapa en sorgí la Fotopintura i l'Art Seqüencial.

Una altra constant d'Adolf és la seva participació en la vida cultural de la nos-

La Finestra ^ 4u Ksteve Rodó

Pere Pich Rosell

"*-

tra ciutat; el podem veure a la Televisió de Sant Cugat realitzant un programa sobre cinema, o podem gaudir dels seus dibuixos, mig caricatures, mig acudits, sobre temes d'actualitat a "Els 4 Cantons" i Tlnformatiu de Valldoreix".

També realitza tallers, de diferents tècniques artístiques a dues escoles de Sant Cugat.

Els diumenges al matí, el trobem envoltat dels seus quadres a la Plaça d'Octavià, participant activament a "Firart"; Adolf és un defensor de treure l'art al carrer i fer partícips a tots els vianants del seu gust per la pintura. •

l'.l I caire Auditori \a sor tota una festa. plena de cares conegudes: IT-.chano\ c. I.i Forqué. el Casanovas, la Tortosa, la ministra de Cultura, gent del cinema, la ràdio, el teatre. la televisió, comentaristes de la faràndula com el Peiró o el Sandoval i fins i tol •l'Antonio del Poble Nou», que no va deixar ni un moment de signar autògrafs als admiradors i seguidors d'una sèrie que ha demostrat Lina \egada mes que les coses de casa. tetes per gent de casa. si són ben fetes, interessen.

Cares conegudes i populars al costat dels polítics locals i gent nostra confegien un popurri eada vegada més habitual a les nostres nits. Això està molt bé.

Sant Cugat, i ho veig clarament des d'aquesta finestra, situada en posició de privilegi. ha d'aglutinar tantes iniciatives i esdeveniments d'aquí com altres de rellevants de fora del nostre entorn més immediat. És interessant compartir escenari, per un costat, amb en Joan Fàbregas o amb els premis Santeugatencs de l'any i, per l'altra. amb els Sant Jordi o amb l'Antonio de Poble Nou que. per cert, també viu a Sant Cugat. •