ELS 0 CANTON PERIÒDIC Any II. Núm. 54
INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ Divendres 17 de juny del 1994
I
SERVEIS
?m. 100 Pies.
El 56% dels santcugatencs voten a les europees M \ \ E ESPINOSA
Les eleccions europees a Sant Cugat han tornat a donar com a guanyadora la coalició nacionalista Convergència i Unió amb un ampli marge de 16 punts respecte al segon partit més votat, el Partit Socialista. El PSC ha tingut un fort retrocés en relació amb les europees del 1989 i les generals de l'any passat. El Partit Popular quasi s'ha convertit en el segon grup més votat, amb una diferència de 146 vots respecte als socialistes. Iniciativa per Catalunya es confirma com la força política que més ha crescut, perquè ha doblat el percentatge de vots obtinguts. Tot i el desmotivament polític dels electors en general, la participació dels santcugatencs ha estat força alta, un 56%, en comparació amb els anteriors comicis europeus. Els representants a Sant Cugat de CiU, PP, 1C i ERC estan molt satisfets amb els resultats obtinguts tant a la nostra ciutat com en l'àmbit estatal. El PSC considera preocupant la seva davallada, tot i que ja s'ho esperaven. Pàgines 18-19
Torna la Festa Major
# La junta de Sant Cugat Comerç amenaça de dimitir si finalment construeixen Kampio
El tennista santcugatenc Alex Corretja n'és el pregoner
# Els sindicats de la policia estatal denuncien que reben un tracte despòtic del comisssari
Pàgina 3
Pàgina 4
Amb un programa en la línia dels darrers anys, la Comissió de Festes i les entitats del municipi han fet un esforç per oferir un seguit d'actes diversos oberts a totes les edats. Alex Corretja, semifinalista del darrer Torneig Comte de Godó, serà enguany el pregoner de les festes que començaran dissabte 25 de juny i s'acabaran la diada de Sant Pere. L'esportista està molt content de viure a la nostra nostra vila, si bé, pels seus compromisos, hi fa gaire vida. Pàgina 25
# El Centre Popular Andalús celebra el dissetè aniversari amb una gran festa Pàgina 5
W L'Azqueta tanca les portes. Breu història d'una escola que mai no s'ha dit així Pàgines 16-17
LÍNIES DE FINANÇAMENT PREFERENCIAL PER A L'EMPRESA I EL COMERÇ fins al'
INFORMEU-VOS A QUALSEVOL OFICINA
•|s * Interès nominal (7.80% TAE) Tipus d'interès fixat setmanalment per l'Institut de Crèdit Oficial.
CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.
SERVEIS
ELS 4 CANTONS
El Temps
POLICUNIC
Tendència per al cap de setmana
TORREBLANCA S A N T els informa de
C U G A T les
No hi haurà canvis significatius aquests dies, l'ambient serà calorós amb xafogor a la costa. La nebulositat augmentarà al Pirineu i a les comarques del nord, però no serà de gran importància. Les temperatures seran altes i superaran els 30 graus a zones de l'interior i a les hores centrals.
Farmàcies deTorn D e l ()
M E N K
17
R A
Sant Magí, 50 H Tel. 674 33 53
^ Dimecres
Dijous
l 22
R N S
Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31
P Divendres
RW. del Celler, 97 O Tel. 674 77 49
S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45
19
o
24
23
I
D
2 4 - 0 6 - 9 4
Diumenge
18
(
Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44
R T
al
D () Dissabte
Divendres
M
1 7
Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83
c
Dilluns
Dimarts
20
21
Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64
DIVENDRES, 17 DE JUNY 1994
Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30
*si<MtSt?ïass·s&
Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72
PERRUQUERIA SALÓ D'ESTÈTICA
í
SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures
Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat .«WïiííftSÏSiSWÍSSÍ
TELÈFONS D'INTERES
POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 18 8 8
SERVKIS
- Ajuntament
Horari Autobusos
REFRANYER CATALÀ del llibre
I.I
iS&j,
SANT Cl (, VI • MIRA-SOI. • MAS JANKK DtsdtMASJANKR
j MIUIJJ
!«• 1 i r i n i i u l -
l'iminui-Jc
1
. J.IJ luir.i ïins k's -2 2ílh l.'ullir servei f i n a l c / a : ! seu rcscrrciiti: a I L'VIJ^ÍII Je l*.CJ (.' Je Sani L utiat Dissabtes i festius la 117 Kl-liK.HHi
Sortidj
lals II) minuts úc-sadahura firis Ics : : H l t i L ' i i l t i m
servei finalitza el seu rei.irTejiut a I cstacir de I' (i (' de Sant C u p l Sortides des de AV. AI.FONS SALA.
Fer peça
Feiners excepte dissabtes.
la Surtida: -f> s i M P silfi i als 5(1 minlus dècada hora fins les 21 50h D i s s a b t e i festius Avadah(ir.lf:nslcs2l
la. Sortida- <P S I M I S . 5 0 h i als 50 minlus
>(l h R L T O R R K G I T : Ma-Janer
Kslacio
Mira s,,i. HI t an ( adc'a h'.asM Y Caejt. Vk-:.a. larte H.ar.ca, CAP.
Agradar, interessa,
convenir,
simpatitzar
Mluns Sa a, ( an Cadena, l-sotr. M.v ,•> Mas laise:
L- 2 NlCI.URBADl·.SWTCTCAT UesdeSASTIXIMKNKC
la s.m.Ja i * lt>
nh4Mi i als I h i 46
minlus dècada hora r.:is eK 22 It'h Dissabtes i festius (tM l(i
CUMi
la
Sortida:
i als '.h • 4fs r.,n:us de cada -.Ta fins les 22 Ihh
Sortides des de SAVI' l RANCLSC
Feiners e u e p l e dissabtes Ja.
iVs 5 sh i ais 2 1 i 5 1 mintus de sada hora fins les
Sortida IXs 2s
22 2 ih Dissabtes i festius
la Sortida: ÍN 2 1 - Í N ' . ' h . i als 22 i 5 3
minlus de cada hora lins les 22.22h Sortides des de 1,'tSTAClO FGC Feiners excepte dissabtes Sortida iih t)5 22 " h
Dissabtes i fesittis
la Sortida: IW.05 - IM « h
minlus de cada hora fins les 22.ï5h ( \ l ' . Sai.l Irancesv
la
i als (15 i V5 minlus de cada hora fins les
iKi'sh
PI I'..''
i als 05 135
R L C O R R E Í i l T : Sani Domènec,
Mena! l i r . - Blaiwa. Monestir, KsldLH'
l'ílC, CoHimer Sani IHimenes I.-3 SANT C I C A T • LA FLORESTA - LES PLANES Des de F. COLOM
Sortides Cada hora i milu.
la welala: (• illfl mall Mflssahtcs; festius ales tt.ÜO hi. lïlima sortida 21 ' d h
iDissahlcs i festius a Ics 21.30 hi.
Des de l'F.S TACIO- N<1 ales Cada hora i imtia. '.d sortida " l ' o h
mati i Dissabtes! festius ales S 50 hi
I llima sortica 22 2'lh 'Dissabtes i tesims a les 22 21) hi RECORREU!:
I- Colom. I ..Floresta. P Centre. Mercat. CAP.
\ fons Sala l'sia, .i PI I filtro l.af'o·esl.-.. f •\-J S A M ( T C A T - R L B l -
TERRASSA
, j . sortida a n's 5 all í> 2^h. I ais 2 5 'tim..ts Jc
De dl lulls a d o e ' i e j e s cada hi.'a lins 'es 22 l í h b55h " sss
Colom
Sortietes addiciona's.només cap a l'erassai
; ] 55 h D.ssables. sliumcnçcs: leslius
la sortica l· 25
aK 25 niintils de cada hor., fins les 22 l'*t A-3 S W I
CUiAT-BARCELONA
I,: sortida a l e s ; I5 s 4iir. i als 4)1 minuts de
DeJilliiiis... docndrcs
:
•Ja.'.a ho-a l'-.s 'ull,nu sonida a les 22 l
Sortides .id.li.acials 'llis
( ï r t l a r . i · l a ales 22 4iih
\
'i >r
2 ' h Diss^oies
TCa. 5 15-5 4,1-
iK I l!iiiinils,los.»·an..-,,l"·· -nit -na sortida ales 22 H'F
Soriida .nklisional'llis Csr.lapsola l . „ a „ es ' I II, ao
I ':
2) h Dnirnençes i festius
la sor
i;|. Ce .a-:.l li n a t ' • "ull 'na s o n d a a :.
22.l!lh SoníJaaJJicional l'-.s C.T.laii>olaa les 22-h. DE BARCELONA A SANT C l t, \ T : De Jidiuis a duendres sortida 5 : - -
a
jis |5 , js [uiiuits ilc.ada no-afins l'ultima sortida a
I . s 2 l - . 5 | i Sortida tïlis t e ' i ! a " : s " . i . es 22.15|t
Dissabtes
la. sorti-
da 5 45 i ,i s : ; -".':,.'s .i; ..i.L 'i n- ' n o I . :im,i sortida a les 2' 45 f)..-nenc.^
'cs'uis
L: s,.on:.. : ' o . 5 I'
És terme de teixidor, que significa que el fil portat a teixir és prou bo, ben filat i en quantitat suficient per a poder-ne fer u n a peça, que reunirà les condicions precises en quantitat i qualitat. Els vells teixidors en molts casos no tei2xien per compte propi, sinó que transformaven en peces de teixit el fil filat a casa de les dones; aquestes peces restaven de propietat de qui les feia teixir i el teixidor el limitava a cobrar u n a quantitat per la seva feina de transformador. Si el fil era mal filat, poc retort, mal cuit, poc rentat, e t c , o no n'hi havia la quantitat suficient pera obtenir u n a peça de la mínima tirada corrent, el teixidor refusava la feina perquè no feia peça. El mot peça, referint-se a la roba mentre el teixidor la teixia, ha donat lloc a diverses frases i dites. Per a qualificar algú de dolent i pervers es diu que és u n a mala peça. o sia u n teixit difícil i dur de teixir per deficiència del fil o per alguna altra circumstància. Per a indicar que algú té u n a malaltia de guariment difiícil, la qual pagarà amb la mort, es CIÍLI que té mala peça al teler. Per a indicar que algú ens ha desbaratat un projecte, ocasionat un perjudici o plantejat u n a dificultat, es diu que ens ha tirat la peça per terra.
aF -5 nnnuo de *dh
MIQUEL RAMS
• ELECTRICITAT • AIGUA • GAS • AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
Carrer Can Matas. 6 -SANT CUGAT- Tels. 674 80 39 mòbil 908 897882
^>§5
Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove
589 22 88
- Ambulatori Les Planes Bombers Bellaterra - Bombers Generalitat -Bombers Rubí -CAP - CAP. Urgències -Casa de Cultura - Casal Valldoreix - Catalana de Gas - Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mira-Sol - Cinemes Sant Cugat (Reserves'l -Correus -Creu Roja Sant Cugat - Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Ent. Municipal Descentralitzada - ENHER (Rubíi -F.E.C.S.A -F.F.C.C - Funerària -Grua - G. Civil (Mira-sol) -Hisenda -Jutjat - Oficina Municipal La Floresta - Parròquia Sant Pere Octavià - Parròquia Les Planes - Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix - Cuerpo Nacional de Policia -Urgències - Policia Municipal- Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal (Valldoreix) - Comissaria de Policia - Taxis (parada) - Ràdio Taxi -Repsol-Butà -Sant Cugat Comerç
675 5105 6928080 085 699 8080 5S9 1I22 5894455 5891382 674 45 99 725 29 44 5890847 675 51 05 589 2018 589 09 41 674 70 96 674 12 34 674 24 59 6747615 67427 19 699 1892 58912 26 6741934 67405 25 6743371 6742379 5891155 6746696 589 08 47 674 11 63 204 75 03 6740569 675 40 55 674 78 58 091 ....092 092 908 79 51 25 674 7612 6740997 58944 22 67415 80 674 03 22
- SAUR i Aigües) -Valldoreix (parada)
589 00 21 6741111
ÚTILS - Aieües La Floresta 674 20 89 - AÀPP i VV Mira-sol 6742018 • AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 1003 - AAVV Sani Joan Mira-Sol 674 71 03 - AAPPi VV Valldoreix 67421 97 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21 05 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA. VV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 2684567 - Alcohòlics Anònims 31777 77 - D.N.I (Cita prèvia) 589 30 80 - Greenpeace (91) 5434704 -H. General de Catalunya 5891212 -H.Valld'Hebron 4272000 - H.Sant Joan de Déu 203 40 00 - Unitat Coronària 24810 40 - Tel. de l'Esperança 414 48 48 - Inf. Carreteres 2042247 - Inf. Aeroport 478 5000 -Inf. RENFE 4900202 -Inf. Port 318 87 50 -OMIC 5893188 - Policlínic Torreblanca 589 18 88 -PROMUSA 589 17 32 ENTITATS -ASDI - Arxiu Gavin - Casal d'Avis S.C - Llar d'Avis Parròquia - Club Muntanyenc -Coral La Unió -Esbart Sant Cugat - El Tot Sant Cugat - Grup Sup. Immigrants - Ràdio.Sant Cugat - Televisió Sant Cugat -Els4Cantons
67535 03 674 25 70 589 16 38 589 05 98 674 53 96 6741006 6752652 674 86 61 674 9314 675 59 59 589 04 38 5891401
VA'x'l 589 44 22 SANT 674 92 12 C U G A T
SERVEI DIA I NIT -servei de Grua-
I VALLDOREIX
CobraMem m b Targetes de Crèdit i Tektot
CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI yP^WP^F'
I
Servei Recollida de Voluminosos 589 2 8 17
PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.
« 67495 84-674 9612
CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUAUFICAPO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION Ctra. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
SANT CUGAT AL DIA
ELS 4 CANTONS
3
La Junta de Sant Cugat Comerç dimitirà si Kampio tira endavant
David Bajona, nou president de les Joventuts d'ERC
Jaume Roca ataca durament el centre comercial i el gerent
La secció de Sant Cugat de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) vol apropar la política als santcugatencs i en especial als més joves. Així va quedar palès en la presa de possessió del càrrec del nou President de les JERC, David Bajona feta davant dels mitjans de comunicació locals dimecres 15 de juny. Dins de les prioritats del nou President entra la dinamització de la secció a través d'un contacte més proper amb els joves. D'aquesta manera a par-
Joan-Marc de Semir Jaume Roca, President de Sant Cugat Comerç, va assegurar aquesta setmana a Els 4 cantons que la Junta de l'associació de comerciants dimitiria en ple si finalment la Generalitat dóna el seu vist-i-plau a la instal·lació del centre comercial Kampió en els terrenys del Colomer. Jaume Roca també ens ha fet arribar les seves queixes pel que considera unes desafortunades declaracions del senyor Laymón, gerent de Disvahe, empresa promotora de Kampio al nostre setmanari. En aquestes manifestacions mantenia entre d'altres que "Sant Cugat és una de les zones del Vallès menys saturades de grans àrees comercials". Roca afirma que les afirmacions de Laymón sobre les possibles sol·licituds de participació en el projecte Kampio de diversos comerciants de la ciutat són totalment falses. Com a mesura de pressió perquè la Generalitat rebutgi el projecte, el President de
Sant Cugat Comerç li va fer arribar al Director General de Comerç de la Generalitat, Enric Grass, una carta, datada del 8 de juny, on fa una argumentació en contra de la construcció del centre comercial en qüestió. Roca assegura que la seva implantació no suposaria cap millora en les estructures comercials existents ans al contrari ja que provocaria la desaparició d'un sector del comerç tradicional. Pel President de Sant Cugat Comerç, Pryca i
Kampio són dues coses ben diferents ja que Kampió afecta directament el centre de la nostra ciutat mentre que Pryca té una àrea d'influència molt més gran. La Comissió Territorial d'Equipament Comercials de la Generalitat, presidida per Enric Grass, s'ha de pronunciar abans del proper dimarts dia 21 si no el projecte de Kampio tirarà endavant pel que es denomina "silenci administratiu". •
Joan-Marc de Semir
tir de l'any vinent s'intentarà organitzar agrupacions independentites dins dels instituts d'ensenyament secundari. "El canvi no és rupturista com va declarar Bajona- sinó que es tracta de continuar la feina que es feia fins ara". L'anterior President, Patrici Cros es dedicarà a partir d'aquest moment a la coordinació comarcal de totes les seccions del partit al Vallès Occidental. Tot i els canvis, Bajona continuarà exercint el seu altre treball de Cap de premsa d'ERC a Sant Cugat. •
Patrici Cros i el nou president de les JERC, David Bajona
Reunió entre la Plataforma Torre Negra i la conselleria de Medi Ambient Xavi Cava
La Plataforma Torre Negra i la conselleria de Medi Ambient van mantenir una reunió el passat divendres per tractar sobre el tema de la urbanització dels terrenys de la Torre Negra. Els representants de la plataforma Manel Cunill, Christian Herbolzheimer, Jesús Murias i Marc Moliner van exposar als tècnics de Medi Ambient la seva preocupació pel perill que pateix la zona i
la seva confiança en la bona voluntat de les institucions per resoldre la situació. Xavier Carceller, responsable dels serveis jurídics de la conselleria, va manifestar el seu compromís d'estudiar la situació urbanística del paratge davant la Direcció General d'Urbanisme. Carceller no es va voler pronunciar oficialment sobre el tema a l'espera que l'Ajuntament de Sant Cugat faci un primer gest. En canvi si va afirmar que
en la seva opinió els terrenys de Torre Negra, que ja ha visitat amb anterioritat, tenen la mateixa importància ecològica que la resta del massís de Collserola, tot i que s'ha d'esperar a tenir un estudi més rigorós. La plataforma també ha fet públic el que ja es el seu "logo" oficial. La plataforma ha escollit com a símbol emblemàtic la silueta del conegut Pi d'en Xandri, enclavat al bell mig dels terrenys de Torre Negra. •
pEFEl]lSE/Vi TORRE NEGRA C O L L S E R O L A
Plataforma Cívica PER LA DEFENSA DE TORRE NEGRA I RODALS
CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE
la visió natural en totes les
distàncies
mm.
Alfons Sala, 40 Tel. 674 5117 SANT CUGAT
GAUDEIXI D'UN 20% DE DESCOMPTE FINS EL 31-7-94
4
ELS 4 CANTONS
SANT CUGAT AL DIA
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
successos
Funcionaris de la policia estatal denuncien l'actitud del comissari
Detenció de dos delinqüents per diversos robatoris
Avelino Maestre, comissari en cap: «No hi dono gens d'importància»
M. de R.
c
El 7 de juny van passar a disposició judicial Antonio Manuel C.A., de 24 anys i Javier G.M.. de 18 anys, com a autors d'un robatori de vehicle, dos robatoris amb intimidació i un delicte de falsa identitat. Els dos delinqüents tenien diversos antecedents per robatori. Els detinguts, després de robar un vehicle a Rubí, es van dirigir cap a Sant Cugat, on van estar deambulant per diversos carrers cèntrics. Aproximadament a dos quarts d'una de la nit. quan transitaven pel carrer d'Estapé. es van dirigir cap a una senyora i, intimidant-la amb una navalla, li van prendre la bossa amb les pertinences.
2.
l'na hora i mitja més tard.
7' quan la víctima va denunciar el
Marc l)t Rojas Els quatre sindicats de la policia estatal, el Sindicat Unificat de la Policia (SL'P), l'Associació Nacional de Policia Uniformada (ANPU), el Sindicat Profesional de Policia Uniformada (SPPU) i la Unió Eederal de la Policia (L'EPi van convocar dijous de la setmana passada una assemblea a la Casa de Cultura per denunciar els problemes que afirmen tenir amb el seu cap superior de la dependència. Els policies l'acusen de tractar-los despòticament i de manera vexatòria. El representant del SUP va destacar que «no estem d'acord amb l'actitud del nostre comissari amb els nostres funcionaris i per això ens veiem obligats a convocar una assemblea sindical per posar-hi remei». D'altra banda, el representant de l'ANPl' va comentar que •<o bé milloren les nostres relacions o bé que deixi el càrrec». El representant del SPPU va ser més explícit en les declaracions: "El que nosaltres pretenem amb aquesta assemblea és una millora a la comissaria per tenir un tracte més bo amb el poble i millorar així els serveis en els quals treballem. Si està mala-
ment a dintre, evidentment el funcionari que surt al carrer no pol fer la feina policíaca com caldria». Ecs declaracions de 1UEP van ser més acusadores: «Aquest senyor té molt despotisme i practica un règim molt dictatorial». L'n dels punts que va tenir més polèmica a la assemblea va ser el baix índex de delinqüència que hi ha en aquesta ciutat i l'obligació de fer més de deu identificacions diàries. U'n altre punt que hi van esmentar va ser la reducció del pressupost de ben/ina. que té com a conseqüència el que anomenen «patrulles a peu». Els s i n d i c a t s van d e n u n c i a r que «mentre que el nostre comissari agafa el cotxe oficial per traslladar-se al seu domicili a la localitat de Terrassa, amb la ben/ina que es crema amb quatre viatges diaris es podrien fer més de deu serveis en aquesta localitat". S e g o n s que han d e c l a r a t . més de quatre policies es troben en aquest moment expedientats per no haver saludat el seu cap. També afirmen que els policies que són de baixa per raons de malaltia han estat visitats pel comissari acompanyat d'un inspector per comprovar si real-
ment estaven malalts. L'n altre punt en qüestió a l'assemblea va ser la pèrdua de relacions entre la policia estatal i l'Ajuntament, la policia local i la guàrdia civil. Tots aquests punts van ser recollits en un acta que encara na han dirigit al cap superior de la policia de Barcelona. Els 4 Cantons es va posar en contacte amb el comissari Avelino Maestre per saber-ne l'opinió. El comissari va destacar que aquest és un problema intern de la mateixa comissaria i que els sindicats s'han saltat l'ordre jeràrquic perquè no li han comentat res a ell. Maestre va assenyalar respecte als policies expedientats per no haverlo saludat que la salutació és obligatòria perquè així ho diu la llei. Pel comissari tot aquest moviment ha estat portat per tres o quatre funcionaris que no representen la unanimitat dins la comissaria. Avelino Maestre ens va explicar que el descontentament dels policies podia haver estat originat pels canvis de personal que hi ha hagut a la comissaria. Aquests provoquen que els funcionaris hagin de doblar torns. •
La pedregada de dissabte va enblanquinar uns instants els carrers
fet a la policia estatal, en van informar totes les dotacions de la policia que eren de servei, així com també la policia estatal i la policia municipal de Barcelona. causa justificada perquè els delinqüents van fugir cap a la capital. Una dotació de la guàrdia urbana de Barcelona els \a detectar a la /ona de la Rambla. Aleshores \a enmençar una persecució dins cl nucli urbà fins que finalment els van detenir i van recuperar el vehicle i tots els objectes robats. l'n dels delinguts. en el moment de ser identificat, va facilitar una identitat falsa, perquè el dia d de juny havia comes un robatori amb intimidació en un establiment de Cornellà. El delinqüent va ser reconegut per les víctimes. •
Un policia local salva una garsa a la plaça de Barcelona M. de R. Una anècdota molt curiosa i plena de tendresa va tenir lloc dimecres 8 de juny a la plaça de Barcelona. El fet va succeir quan un policia local posava una multa prop de l'Ajuntament. El policia va tenir una bona sorpresa quan de darrera el cotxe multat va sortir una petita garsa. L'ocell
no podia volar perquè era molt jove. Gràcies a la col·laboració ciutadana, el policia va salvar la garsa. Va tallar el trànsit i alguns vianants encuriosits intentaven agafar l'ocell, el qual, espantat, corria de cotxe en cotxe. Finalment, la garsa va ser salvada i traslladada a un centre de rehabilitació. Quan creixi la deixaran lliure a la zona verda de la Torre-negra. •
CENTRE DE LA IMATGE • • • •
Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax
• I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
SANT CUGAT AL DIA
ELS 4 CANTONS
5
El Centre Popular Andalús celebra el 17è aniversari «L· nostra entitat gairebé ja és major d'edat», va bromejar el vice-president del Centre Popular Andalús, al discurs de presentació de la celebració del 17è aniversari, que tingué lloc a la sala d'actes que aquesta associació té al carrer de Sant Francesc, dissabte passat dia 11. A l'acte també van parlar el president, Gabriel Ruiz, i el regidor Pasqual d'Ussó, com a representant de l'Ajuntament de Sant Cugat, i hi van lliurar el premi anual en reconeixement als mèrits d'un soci, que enguany ha tocat a Encarna Martín L·guna. en Sant Cugat para ver la manera de mantenerse en contacto con sus raíces. Esto fue en el ano El regidor Pasqual d"Ossó venia en represen- 1977. Y se constituyó casi podríamos decir que tació del consistori i de l'Alcalde, de qui va dis- en la semiclandestinidad, pues aquel fue un ano culpar la no assistència per problemes d'agenda. que, si hacemos un poco de historia, aunque los També va fer broma amb la data de l'aniversari: asuntos políticos ya se estaban clarificando para "Este centro es tan acogedor y sois todos tan di- llegar a lo que luego fue nuestra democràcia, aún vertidos, que aquí siempre hay ambiente. Es co- el fenómeno asociativo no estaba demasiado bien mo tener una novia muy guapa. Sant Cugat tiene visto desde los órganos de poder de entonces. una novia muy guapa, que es el Centre Popular Cuando se inicio este proyecto, fue pensando tanAndalús. Y ademas tiene diecisiete anos, que es to en los andaluces como en los no andaluces. Se penso que aquí tenían que tener cabida todos los una edad que està muy bien para una novia". Més poètic, el president del Centre, Gabriel ciudadanos del estado espanol, aunque no fueran Ruiz, va llegir el seu discurs com si fos una ima- andaluces. (,Por qué?, porqué nuestro lema es la ginària carta de felicitació que el Monestir de concòrdia, la paz y la libertad. Sant Cugat adreçava al local del centre, d'edifici -Quants membres varen ser, al principi? a edifici, per a simbolitzar l'arrelament de la coAl principio fue un grupo reducido; como munitat andalusa dins el teixit social de la vila. siempre ocurre, los comienzos son todos muy diDesprés d'un recordatori dels vuit presidents fíciles, y en un principio eran, no sé, veinticinco, anteriors i el lliurament del premi al soci més me- quizà treinta personas. ritori de l'any, l'acte va concloure amb el cant de -I ara, quants membres tenen? l'himne de la Comunitat Andalusa i una exhibició Actualmente tenemos trescientos veinticinco de sevillanes. socios. El Centre Popular Andalús fou inaugurat el 27 -Han canviat moltes coses, en aquests anys? de juny del 1977, a un local de lloguer del carrer jUy!, en estos anos han cambiado muchísimas Rius i Taulet, amb la intenció de dotar els immi- cosas. Cuando empezamos, estàbamos en un edigrants d'Andalusia afincats a Sant Cugat, d'un ficio de alquiler. Aquello les costo (en aquella lloc per a reunir-se i per a mantenir el contacte època, yo no tuve la suerte de estar con ellos) muamb la seva cultura d'origen. Posteriorment, l'en- chísimos sacrificios. Hasta que un dia, un presititat va comprar l'edifici d'una vella bòbila al ca- dente que era un gran hombre, José Gómez Sanrrer Sant Francesc, que varen restaurar i encara és tos, tuvo la idea de comprar un local que es éste la seu social del centre. Al llarg d'aquests disset en el que nos encontramos ahora, que se inauguro anys, el Centre s'ha destacat per una participació hace unos siete anos. Esto era una antigua bóbila. i col·laboració molt activa dins el teixit cívic de la Y con el sacrificio de todos los asociados empezó vila. El mateix Alcalde, Joan Aymerich, així ho a construirse esto, hasta llegar donde estamos. Esva reconèixer durant els actes d'inauguració de la to es un edificio al que nosotros le tenemos sumo nova seu del Centre Castellano-Manchego, el carino, porqué es el único que un centre regional passat mes de maig, on va posar el Centre Popu- tiene en propiedad en Espana. Y nos sentimos lar Andalús com exemple en aquest aspecte."So- muy orgullosos de haber hecho realidad el pensamos de raíz andaluza, però no podemos olvidar miento de aquellos pequenos però grandes nomque estamos en Sant Cugat". bres que lo empezaron. Cuando digo pequenos, me refiero a que el pueblo andaluz es humilde: nosotros no queremos ser mis que nadie. Lo que Entrevista amb el president del Centre ocurre es que... me voy a remitir a las palabras de Popular Andalús un cierto personaje de la historia de Espana, que decía que todas las naciones tienen hombres vaAbans d'iniciar els actes commemoratius, el lientes, lo que hace falta es demostrarlo. Y aquepresident del Centre Popular Andalús va concedir llos hombres lo han demostrado, y aquí tenemos una breu entrevista a Els 4 Cantons, on va repas- sus frutos. sar una mica aquests primers disset anys d'histò-Quines activitats hi desenvolupen, aquí? ria del Centre Popular Andalús de Sant Cugat: Pues tenemos un amplio abanico de activida-Ens podria explicar breument com varen ser des; tenemos un grupo de teatro, por ejemplo, teels orígens del centre? nemos grupos de murgas, tenemos un coro rocieEl Centre Popular Andalús fue iniciado por un ro, y por supuesto, tenemos los cuadros de baile. grupo de personas andaluzas que se unieron aquí Y últimamente hemos constituido el àrea de juXavier Borràs
Gabriel Ruiz, President del Centre Andalús ventud, que prometé mucho, porqué entendemos que nuestra asociación tiene que potenciar con sumo carino la juventud, que es nuestro futuro. -I quines perspectives hi veu per al futur? Bueno, las perspectivas que tenemos para el futuro son amplias. Nos queremos abrir ampliamente al pueblo de Sant Cugat, porqué... le voy a decir una cosa: nosotros somos de raíz andaluza, de idiosincracia andaluza, però lo que no podemos hacer es olvidar que esta-
MANÉ ESPINOSA
mos en Sant Cugat, con lo cual siempre, siempre, en todo lugar, nos presentamos como andaluces sancugatenses. Esto es algo que al principio no se acababa de entender, però que afortunadamente ya se va entendiendo. En definitiva, y respondiendo a la pregunta que me ha hecho, nuestras perspectivas son de abrirnos totalmente a este maravilloso pueblo de Sant Cugat, abrirnos a Catalunya, abrirnos a Andalucía, abrirnos a Espana. •
DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles
AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI DISSENY I FABRICACIÓ PDÒPIA DE MOBLE EN FEDDO FOQJAT PROMOCIONS QUINZENALS Aquesta setm 3113.'
'CORTINES PLEGABLES I ENROTLLABLES tots estüs - tots models - tots els sistemes i també...
ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte. uo< u& 6& fiendeu !! XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT
6
SANT CUGAT AL DIA
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 17 JUNY 1994
Jesús Serra i Santamans i el Club Muntanyenc, homenatjats pel Rotari Sant Cugat
L'escola Pla i Farreras celebra el 25è aniversari Montse Sant
MANF: ESPINOSA
K. R o d ó LI president del grup CatalanaO e c i d e n t i el C l u h M u n t a n y e n c . han rebut el premi Paul Harris i la Venus de Sant Cugat, respectivament. Aquests són guardons instituïts pel Rotari Cluh de Sant Cugat i|ue es \ a n entregar en un sopar celebrat dissabte passat. Jesiis Seria, com a motor de di\ cises iniciatives empresarials i culturals que. evidentment, han deixat solc en la nostra \ ida local (com és el cas de subvencions al Centre Cultural, a l ' h s b a r t . a l'Orquestra Sant Cugat o a m b u n a important aportació a les obres de restauració del \1onestiri. \ a manifestar en el seu p a r l a m e n t d ' a g r a ï m e n t s q u e . pel que ta a aquest darrer tema, alguna de Ics obres que s'han dut a terme en el nostre m o n u m e n t no son de la seva satisfacció. Les crítiques no es referien a la restauració) del claustre, sobre el qual va c o mentar que s ' h a seguit un tractament acurat que el deixarà ben aviat llest per a visitar-lo. sinó a la utilització d'espais que ell imaginava al servei de la ciutat com biblioteques. sales d'exposició, e t c com a lloc d'emmagatzemament d'objectes; aquesta referència feia al·lusió directa al Centre de Restauració de Béns Mobles que la Generalitat va instal.lar-hi fa u n s anys i q u e actualment ha estat també remodelat.
Una ciutat que ell va escollir, quan ningú no s'hi fixava. per instal.lar-hi la seu central de C a t a l a n a - O c c i dent; a partir de llavors. va m a n i f e s t a r , m o l t e s grans empreses van adonar-se de les seves possibilitats. Jesús Serra compta amb diversos guardons. els quals la Creu de Sant Jordi, entregada en la seva d a r r e r a edició) pel president de la Generalitat. D'altra banda, la fig u r a e s c u l t ò r i c a d e la V e n u s de S a n t C u g a t , obra original de l'escultor santeugatenc Sala. va s e r a t o r g a d a al C l u b Muntanyenc Sant Cugat per la seva trajectòria a favor de l'esport i de l'associacionisme a Sant Cugat, a banda de la celebració) del seu C i n q u a n t e n a r i , que ha suposat una majoria d'edat i un e x e m p l e a seguir per totes les entitats.
El p r e s i d e n t del c l u b . E d u a r d S o l e r , va a g r a i r al R o t a r i C l u b l'atorgament del premi i va explicar la tasca d'aquesta entitat tan arrelada a casa nostra; al mateix temps va oferir al Rotari una placa c o m m e morativa del Cinquantenari. Francesc Balaguer, president de Serra, en to de broma, va explicar q u e va refusar la c o l · l o c a c i ó l'entitat organitzadora, va manifesd ' u n s vitralls de Joan Miró en la tar la gran vàlua de la personalitat barreja d ' e s t i l s q u e un arquitecte de J e s ú s Serra i l ' e x e m p l e d ' u n a c o n t r a c t a t p e r la d i r e c c i ó de les entitat com és el CMSC, que durant obres volia imposar. « V o s t è » , va tants anys ha fomentat les línies que afegir, «és l'arquitecte, però j o sóc d e f i n e i x e n el m o v i m e n t r o t a r i : el que paga». El tècnic va ser relle- Amistat i Servei. vat per la Generalitat. El Rotari Club va néixer a ChiSerra també va fer referència a c a g o , als E L A . l'any 1915 i s ' h a la bona col·laboració que sempre ha estès a tot el m ó n . Actualment és trobat a Sant Cugat i l'Ajuntament l'entitat que gaudeix de més assoper iniciar projectes, en una ciutat ciats, m é s d ' u n milió de persones que va qualificar de molt activa. en fornien part, bàsicament empre-
Estudiant universitari d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C++, Assembler, Cobol, SQL, Pascal i Clipper en concepte de pràctiques
TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC Fabricación pròpia VISITE NUESTRA EXP0SICI0N EN SANT CUGAT
Aquest any la tradicional festa de fi de curs del col·legi Pla i Farreras s'uneix amb la celebració dels 25 anys de fundació del centre educatiu. Amb motiu d'aquesta data tindrà lloc al matí un gran festival aeri a càrrec del grup Ales Catalanas amb el l'airament d'un globus i una exhibició d'ultrelleugers i un cross infantil. A la tarda es farà un maero festival amb diverses representacions dels alumnes, un festival Folklòric amb la participació de l'Esbart de Sant Cugat. FI grup de ball Raiees Nuevas de la Unión Extremenya, la Irmandade Galega i el Centre Popular Andalús. A la nit. ja més privadament es celebrarà un sopar i el comiat dels alumnes de vuitè acabant la festa amb un ball amenizal per l'orquesta Festival. •
XVIII exposició de col·leccionisme a l'Ateneu Santeugatenc Redacció
Del 24 de Juny al 3 de Juliol. l'Ateneu celebrarà la IS exposició de col·leccionisme La participació a l'exposició és oberta a totes saris i professionals q u e treballen aquelles persones amb inquietud col·leccionista que en projectes p e r a la c o m u n i t a t a vulguin fer a conèixer el fruit del seu esfors exhibint banda de fomentar l'amistat. El Ro- la seva col·lecció havent de satisfer una petita quota (8()0pts) per despeses de local i altres costos de l'ortari Sant Cugat va organitzar ara fa ganització. Tots aquells que vulguin pendre-hi part es dos anys un camp internacional de poden posar en contacte amb el 6781566. joves sords-muts i ha portat a terme HI col.lecionisme és una aficeió enriquidora i la restauració, en col·laboració de quasevol sèrie d'objectes pot esdevenir una col·lecdiverses empreses locals, dels bancs situats a l'església del m o - ció sense cap neeesitat que els objectes escollits siguin valuosos. Aquesta és una de les exposicions nestir. amb més tradició i èxit de les moltes que organitza El Paul Harris és un guardó inanualment a l'Ateneu ternacional que atorguen els clubs a També al mateix Ateneu tindrà lloc el dia 21 de persones que s'han destacat per la juny a les sis de la tarda el sorteig per fer el calendari seva vàlua i que han encapçalat inidel 5è torneig social de Tenis -taula. • ciatives positives q u e han afavorit la societat. Els antecessors de Jesús Serra i Santamans van ser el vicepresident del Govern, Narcís Serra, per la consecució per a Barcelona dels J J O O i el desaparegut mestre pastisser Jaume Sàbat. Redacció La Venus de Sant Cugat, guardó
Assistència Sanitària Col·legial inaugura les seves noves oficines
creat pel Rotari local, va ser entregada abans del Club Muntanyenc a Mn. Juli Nàjera, rector durant molts anys de la parròquia de Sant Pere
Octavià. •
HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L.
M. LOMENAu
C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS • B A N O S COCINA • FACHADAS
SISTEMAS PVC
cl. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)
FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24-Fax. 788 0719 Tel. 67415 02 EXPOSICION: Arquímedes. 150 PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO Tel. 733 14 05 TERRASSAPELUQUERIA J,
GARCIA
CABALLER0S MAQLINÀRIA PORTÀ HI.
L
MÀRMOLES GUIMAR
i$ URSSA
RKPVRACIOI VKNDADK
Truqueu al telèfon 674 96 25
La mútua Assitència Sanitària Col·legial inaugurarà el proper dilluns 20 de juny les noves oficines al carrer Jaume Sàbat de la nostra ciutat. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, farà el descobriment d'una placa commemorant l'acte. •
ARTK'LKS DL I KRRKTKRIA Taller, Kxposick) i Venda: P! Pep VL-nt.-rj t . i r : .urror Salle··i c\ i h \ 674%78 iiM'UíSmiCiiEat
Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 5 8 8 0 5 0 1
ELECTRICITAT - FONTANERIA • CALEFACCIÓ
<5,
llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment INSTAL·LACIONS
MINGO
demani'ns pressupost Tel. 6 7 4 4 1 C/Martorell. 16 08190 Sant Cugat del Vallès
SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT
«9
44
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
OPINIÓ
EDITORIAL Gràcies Nou Foment ~W "Tna Escola tanca. L'escola Nou Foment deixa de donar servei a m I la comunitat educativa de Sant Cugat. L'Azqueta, el nom pe ^ y qual el coneix tothom, el proper 22 de juny veurà que per le seves portes del carrer Major surten per darrera vegada quitxalla, alumnes. Darrera d'aquest fet, inevitable i lògic per altra banda, queda tota una història de 90 anys. El descens de matrícula no ha estat un dels motius principals. Per les seves aules hi han passat bona part de santugatencs i santcugatenques, en grup mixtes o en agrupacions de nens i nenes per separat. La família Azqueta, i l'equip de professorat que ha treballat amb ells, en temps de dictadures o democràcia, de repressió o de llibertat ha fet un veritable esforç per adaptar el ritme educatiu a les necessitats de cada moment. El servei que ha fet cal valorar-lo en la seva globalitat i en l'esforç que al llarg dels anys ha anat fent. La cobertura educativa la nostra població que ha fet el Nou Foment, en un esforç d'arrelament a la vila i d'obertura a totes les classe socials, ha permès que avui per avui els records que molta gent en té siguin més de la banda positiva que negativa. El tancament és un fet trist per a tothom però queda el record, el servei que ha donat i la formació que molta gent ha rebut.
Europa, massa lluny encara
L
es eleccions ja han passat. Enrera queden els discursos, els programes, els enfrontaments, el treball dels polítics. Les votacions i les abstencions. L'augment de participació a la nostra població de tres punts respecte a les europees de 1989, no justifica que amb un 57% encara estem lluny de sentir-nos vinculats a Europa. Encara queden 4 anys. Ara cal, en el dia a dia, que es faci un treball afons d'explicar què és el parlament Europeu i quines competències té que ens poden afectar. Paral·lelament, i a tots els nivells de la política, caldrà recuperar amb actituds el desprestigi que han portat els darrers fets. Sant Cugat no ha estat diferent que la resta del país, i en aquest sentit l'esperit cívic i de participació en una jornada sense incidents, ens porta a creure que sortosament tenim democràcia per molts anys.
ELS 4 CANTONS 7
Bé, doncs ja hem votat!! Josep M. Cabrerizo
D
esprés d'estar aguantant tots els insults que una bona colla de representants polítics s'han fet, en defensa dels nostres interessos ... diumenge per fi...!! va arribar el dia assenyalat, el dia de la veritat, el 12J. Un servidor, que per primer cop li va tocar fer de president de taula, va tenir l'ocasió de viure algunes anècdotes pròpies del dia... Sabien vostès que el president i els vocals de taula cobren 8.300 pessetes cadascú ..., que cobren fins i tot força abans d'acabar la jornada..., que a més fórem convidats a esmorzar i a dinar..., que també teníem dret a mig dia de festa a l'empresa l'endemà, ho sabien? Ben mirat, exercir de president o de vocal d'una taula electoral no és, segons el meu punt de vista, més una OBLIGACIÓ que un DRET. És un acte de civisme, que al cap i a la fi, tenim tots per a tots. Una pregunta que vaig fer-me.. a quants d'els aturats que té aquest país els hauria agradat ocupar llocs en les taules electorals? Ben segur que els hauria ajudat a sentir-se útils a la societat. A més, si tenim en compte l'esplèndida generositat de la nostra administració els hauria suposat un ajut més necessari a ells que no pas a molts dels qui ens va tocar estar-hi. En una diada com aquella es poden compendre altres qüestions més enllà del malbaratament, per exemple: els neguits i desesperació que alguns polítics pateixen al llarg del dia. Van de taula en taula
per a sentir el soroll de les paperetes a les mans dels votants. Compten a ull, segons la pila que fan els sobres tancats dins les urnes, la participació. Intueixen per les butlletes que queden a les piles si els resultats els seran al final favorables o no. És un dia molt especial, sobretot per a ells, els polítics. Alguns intenten dissimular-ho, són humans, caminen tot prement-se les cames, perquè saben que tot està decidit, el resultat final ja no és a les seves mans. És només qüestió d'hores o de minuts i és que encara que ho dissimulin s'hi juguen molt. Aquests mateixos polítics, obliden que també el resultat final pot ser el resultat d'anys, els mateixos anys que es necessiten per a guanyar-se el vot del ciutadà, i que moltes vegades volen defensar-lo o guanyar-lo quan només manquen pocs mesos perquè els votants ens pronunciem a les urnes. Una bona mostra d'aquesta manera de fer política, estranya política, és l'actitud del Partido Popular, que amb els resultats obtinguts, en aquestes últimes eleccions, sobre tot a la resta de l'estat espanyol, ja està venent la pell de l'os abans d'haver-lo caçat del tot. És una mostra clara d'entendre la política, segons alguns polítics. Hom pensa que té molt a veure aquesta visió l'esplèndida generositat de l'Administració que els provoca a molts polítics una sospitosa salivera de servei. De servei diuen, en benefici dels ciutadans... Per cert que les votacions del diumenge eren per al Parlament d'Europa, oi? •
A B A N S i A R A Han passat més de 23 anys d'una foto a l'altra. Són els components de l'Expedició Anoukrim 71. Amb motiu del cinquantenari del CMSC s'han trobat per recordar com s'ho van passar de bé. Són en Pepe, en Miquel i en Ramon Pros, en Ramon Durà, en Josep M. Navarro, en F Campmany, en P. Pérez en Joan Bas i en Jordi Farrés. A veure si els aparelleu.
8 ELS 4 CANTONS
OPIMO
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
La Primmirada
El Quart Cinturó o la mutilació definitiva del Vallès
Resultats Fina Pérez
\ D K \ i C i Associació per a la defensa i estudi de la natura) i ( i r u p de Natura del C'MSC
E
n els últims anx^ .issistim a una proliferació e\li aoiilinai ia de \ ics de eomunieaeio ( \uiopista Terrassa Manresa. Autopista del (iairal. Túnels de Vallvidrera. Rondes de Haivelona... i. l'n d'aquests projectes, el del Ouart Cinturó. amenaça amb destruir els encara ele\ats valors naturals i paisatgístics del Valies. Aquest escut \ol fer conèixer l'estat actual del projecte, tot aportant elements de debat. Les arrels del problema son molt generals i estan lligades directament a l'evolució de la nostra societat durant aquest segle. LI transport. a petita i a gran escala, ha esdevingui un dels pilars de la nostra forma de viure: i el model actual prima el transport privat per carretera en perjudici d ' a l t r e s sistemes mes e c o n ò m i c s i menvs impiietants sobre el medi com el fermenml o el transport públic en general. Lneara que l'automòbil com a mitja de transport presenta avantatues en ter mes de mobilitat i c o m o d i t a t , les conseqüències negatives d'aquest model son cada cop mes evidents. 1 ."ocupació p r o g r e s s i \ a de l ' e s p a i del vianant i la contaminació gasosa i acústica a les ciutats sou a l g u n e s de les manifestacions a les quals ens hem habituat. La c o n s t r u c c i ó d' un nombre creixent d ' a u t o pistes i autovies n ' é s una a l t r a . potser de les mes contundents. L'efectivitat d'aquestes en la transformació del territori rau. mes que en la important pèrdua de sòl directa. en ser vies de penetració per al creixement urbanístic incontrolat al mes pur estil "desarrollista" dels 1)0. lanmateix. responen a un model delormai del país on el centralisme econòmic i polític son els protagonistes. Històricament, els orígens del projecte del Cnutrt Cinturó podem trobar-los en el Pla Director Territorial de l'Arca Metropolitana de Barcelona ( l % b ) . L'objectiu essencial del projecte era el de congestionar el trànsit a Barcelona ciutat tot permetent el creixement urbanístic de la (iran Barcelona. Però no és fins I'11 de juliol del I 985 on el Pla de Carreteres de Catalunya. aprovat per tots els grups polítics al Parlament de Catalunya, legitima el projecte del Quart Cinturó. Ln el nou (vell) projecte, el Quart Cinturó és concebut com una nova autopista entre Mataré) i Vilafranca del Penedès, passant per Granollers, Caldes de Montbui. Sabadell. Terrassa i Martorell (enllaç amb l'autopista A-7). L'últim any. el Quart Cinturó ha estat incorporat a un projecte molt més ambiciós. Es preveu la construcció d'un nou eix mediterrani per la / o n a prelitoral. des de la frontera francesa fins L'Hospitalet de l'Infant, potser fins i tot, fins al País Valencià. Ln essència, es volen substituir amb un nou eix Nord-Sud les pro-
blematiques N-1I i N-340 que passen per les concorregudes /ones de la costa catalana. Només el cost de la part corresponent al Quart Cinturó i tram Abrera-Massanet) s'estima en uns 50.000 milions de pessetes. Aquestes costoses inversions es justifiquen oficialment, segons documents del mateix MOPTV1A. a base de les quatre finalitats següents: ai Solucionar els problemes de trànsit NordSud de les N-H i N-340 a l'alçada de Barcelona ciutat. b) Crear un nou cinturó de dcsocngestió del trànsit de Barcelona ciutat. ei Resoldre la gran demanda de trànsit prevista ui base què' 1 ) l'any 2.000 a la B-30 (en la qual. per cert. últimament s'ha reduït el trànsit en un 30 per cent i a l'A-7). di Millorar la comunicació entre els mumei pis del mateix Vallès. l's tracta d'un projecte d ' a u t o via a m b limitació total d'accés amb la propietat colindant. L'amplada prevista és de 2 X 7 ni. amb marges exteriors de 2,5 m. i interiors d'l m. Tanmateix. preveuen una intensitat de trànsit d'entre 7.000 i 27.500 v e h i c 1 e s diaris. LI t r a ç a t no és e s p e c i f i c a t més e n l l à del n o m dels municipis afectats, però en tot cas, les reserves de sòl efec' ' tuades pels mun i c i p i s en e l s seus plans urbanístics permeten aventurar-lo amb força definició. A Sabadell, les /.ones més afectades són les de Togores. Can Déu. així com els camps i boscos situats entre Sabadell i Terrassa. Les conseqüències d'aquest projecte que podria entrar en funcionament a finals del 148S ( d e c l a r a c i o n s de premsa, d e s e m b r e del 93). completat amb la nova autovia del Baix Llobregat i la de M a t a r ó - G r a n o l l e i s . són les d'una fragmentació i transformació enèrgiques del territori vallesà a curt i mitjà termini )es de l'ADKNC i el Grup de natura, manifestem la nostra oposició a aquest projecte. Per a nosaltres, es evident que a mitjà i llarg termini cal replantejar-se l'actual sistema de transport. La solució al problema no consisteix en sepultar progressivament la natura sota l'asfalt, sinó en ser conscient que la "Cultura de l'Automòbil" ha tocat sostre i cal posar en practica alternatives ambientalment sostenibles. A curt termini. però. proposem tota una sèrie de mesures alternatives suficients per a solucionar les mancances que el QUART C I N T U R Ó pretén cobrir: ampliació de carrils de l'Autopista A-7; supressió dels peatges i semàfors de la B-30; desdoblament de les carreteres ja existents i millora de la xarxa viària actual en general, sense descartar la construcció de rondes de circumv alació d'abast local.
T
o t h o m g u a n y a , t o t h o m perd. A i x ò són els indefugibles cinc c è n t i m s que arreu es treuen de les b u t x a q u e s l ' e n d e m à de q u a l s e v o l visita d o m i nical a les u r n e s , el p r o n ò s t i c paradoxal del p r i m e r dilluns de la p r i m e r a s e t m a n a de l ' a n y nou polític. LI p r i m e r dilluns: dia dels c i r c u m l o q u i s per e x c e l · l è n c i a . d e les p a r a u l e s m é s p u r e s q u e m a i . I ben mirat, p o t s e r la s e n t è n c i a . Tothom ífiuinvii. tothom perd, és del tot e n c e r t a d a . Prou bé ho s e m b l a : el P S O E perd cinc e s c o n s e u r o p e u s ; p e r ò el seu oncle d ' L u r o p a en g u a n y a d o s . i. a m e s . c o n t e m p l a a m b gran s a t i s f a c c i ó el d e s c e n s sensible del seu rival, el Partit P o p u l a r E u r o p e u , q u e en perd c a t o r z e . LI PP. en c a n v i , ja pot a n a r xiulant, j a q u e la victòria n o deixa de ser s i m b ò l i c a : c o m aquell qui treu un repòquer... i s ' e m p o r t a tot cofoi una a p o s t a de q u a t r e rals. Són I I \C les q u e p u g e n d e m a n e r a m é s e s p e c t a c u l a r , m é s q u e doblant els seus e s c o n s a B r u s s e l · l e s ; on. p e r ò . les m a t e m à t i q u e s els c a u e n a sobre a m b una venjança de càlcul g a i r e b é infinitesimal. I una c o s a s e m b l a n t pod r i a d i r - s e t a m b é d e la c o a l i c i ó C i U . . . a m b un trio d i n à m i c els c o m p o n e n t s del qual ni van a parar al mateix lloc. A l ' ú l t i m , t a m b é puja e s p e c t a c u l a r m e n t la força electoral d e la c o a l i c i ó E R C - A C C . però el seny o r Barrera es jubilarà sense q u e ningú no li prengui el relleu. Q u a n t a A n d a l u s i a , els q u e hi han manat fins ara hauran d ' a p r e n d r e l'art d e p a c t a r (corre la b r a m a q u e la G e n e r a l i t a t o r g a n i t z a r à uns c u r s e t s d e reciclatge en a q u e s t a art g a i r e b é o b l i d a d a ) . P e r d e n el p o d e r absolut; p e r ò a la llarga g u a n y a r a n en caràcter. I una benvinguda calorosa a Àustria, encara que l ' e x p a n s i ó d e la U n i ó E u r o p e a n o d e i x a d ' a b r i g a r g r a n s i n c ò g n i t e s . E s p e r e m i c o n f i e m q u e . a la fi, totes les parts hi tindran m é s per g u a n y a r q u e no pas per perdre. De m o m e n t , p e r ò , ningú no en sap res. N i n g ú . Es a dir. els resultats del d i u m e n g e dia 12 no són m é s q u e xifres... n ú m e r o s sobre el paper. M e n t r e s t a n t , els resultats de d e b ò , e n c a r a n o s ' h a n d o n a t a conèixer.
ELS Ei CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat, S.L Rambla del Celler. 91 OS NO Sani CuMldei Valies CIF : BMi:x;3ív Director en funcions: J Marc de Semir Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit legal: 01-1.405-^3 Filmació: Casas i Girona i Impressió: Rotimpre-.1 Girona)
Col·laboradors: Josep M. Cabreri/o. Fmir.a Ansola. Pere Pich. Anna Cabussa, Xavier Borra-,. Adolf Anna Borau.Núria de Mas. fina Pérez,, N, Artigas. Rosa Carrasco. Montse Sant. Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català, Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M Espinosa, M. Sant Redacció: 5 8 9 14 01 Publicitat: Tel i Fav 674 02 04 Distribució: Mailin" - Valle-- S.L.
M e m b r e d e l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat, Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estnele respecte que mereixen persones i institucions.
Telèfon redacció
589 14 01
Telèfon publicitat 674 02 04
Generalitat de Catalunya
A la natura, qualsevolfoc és molt perillós. Aquest estiu, una simple burilla pot tenir la potència devastadora d'una bomba incendiària; només serà necessari que un inconscient la llenci per la finestreta del cotxe, no l'apagui trepitjant-la o faci servir el bosc com un immens cendrer. Aquest any, aquest estiu, el perill d'incendi és màxim. Qualsevol flama o espurna, per insignificant que pugui semblar, pot tenir conseqüències desastroses: per això, si us plau. aquest estiu no encengueu foc, enlloc.
10
OPINIÓ
ELS 4 CANTONS
CARTES DELS LECTORS
Les coses al seu lloc
^
Una bona iniciativa fils dono les gràcies per deixar-me dir cl que penso en les seves planes. Sóc mare de dos nens de 7 i 10 anys i cada cap de setmana passo m o l l e s h o r e s a m b els meus fills a la plaça del Centre Cultural. A ells els agrada patinar i jo i el meu marit aprofitem per lleguir el diari o un llibre. Mai no hens havia costal tan pocs diners passar una bona estona com ara. Només hi trobo a faltar arbres que facin niés ombra perquè els que han posat són una mica pobres, tot i ser tan cars. Els magnolis són macos però tenen un creixement molt lent. Deixo caure una idea per si es vol tenir en compte. Fer-hi una ombra amb elements de fusta o ferro que a l'estiu ens permetin protegir-nos una mica. Maria Garcia de la Torre
A l'escola Azqueta, gràcies Perquè en cap moment, pels problemes que a vegades els nanos poden tenir, no ens hem trobat mai sols, sempre per part de l'escola hi havia una amiga que ens va ajudar a solucionar-los. ja que a part del bon ensenyament, ha estat prioritàriament el tracte humà. la direcció i el professorat. Abans que res eren amics de
W
w
•
tots nosaltres, era tan fàcil parlar amb ells. els nens semblaven gairebé tan seus com nostres, i així moltes coses es solucionaven fàcilment. Per això a l'hora de l'acomiadament (i parlem en nom de molts pares), rebeu la nostra estimació i agraïment, de tot cor. gràcies. Família Baeta
Els parcs de Sant Cugat Referent al projecte de construcció del nou parc a la part posterior del Monestir, es fa imprescindible significar diverses coses. Kn principi, significar que l'art ha trobat a Sant Cugat un lloc on establir-se i que la seva i m p o r t à n c i a , tant q u a l i t a t i v a com quantitativament, és cada vegada més gran. Però, quant a l'úmtim precedent, el Central Parc sembla ser que s'ha deteriorat pel disseny, que no és art. ja que aquest es dedica a la delineació d'edificis o figures, a diferència de l'art, que ha de ser entès com aquella capacitat que té l'home per a crear bellesa. Serveixi d'exemple el camp de golf. el Turó Parc, etc. El Central Parc pretén ser un parc que combina un excés de material inadequat, com són els molts fanals i els bancs metàl·lics, amb un escàs nombre d'elements naturals, quan la seva majoria conformen per si mateixos el perfil
#
•
DIVENDRES. 17 JUNY 1994
d'un lloc bell: un parc! L'ohjecte d'aquesta carta rau damunt d'aquest motiu, demanar que el nou parc mereixi el seu nom i que el personal encarregat d'aquesta empresa sigui l'adient. això és, que siguin els artistes, la sensibilitat i bon gust dels quals els obligui, els responsables de crear art i no pas els arquitectes. l'urbanisme dels quals sembla ser estès a tot allò susceptible del mateix. Xavier Campmany
Carmen Perdiees
Comissió d'estudi, encara existeix? Encara existeix la Comissió d'estudi per la viabilitat de la segregació de Valldoreix '.'??. Fa poc hi va haver una reunió d'alguns veïns de Valldoreix -però no es tractava de la Comissióper discutir uns punts sobre la resolució de la consellera Cuenca, i ara s'està esperant una resposta sobre els límits i condicions de les delegacions que té la EMD. Però, què passa amb la C o m i s s i ó ? . Fa mesos que no se'n parla. Ja no volen estudiar més si hi ha viabilitat o què'?. T e n i m dret a saber q u e l c o m , però no li demano a Els 4 Cantons que ho investigui, m'agradaria que la EMD publiqués una nota oficial explicant què passa. moltes gràcies. Sergi Oleguer Samper
# # # • • • # #
Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash. aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar i atenció oe petits fets, no forçosament amb ànim tan sols de critica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana Aouesta secció es oberta a tots e/s lectors que desitgin fer -hi les seves observacions.
Una manera d'estacionar molt difícil
Deixar els vehicles ben estacionats és cada cop més difícil com podem veure en aquest STOP. La majoria dels vehicles que ocupen les places reservades d'estacionament en el passeig de Torre Blanca prefereixen ocupar-les incomplint les normes de circulació, per la dificultat d'estacionar-hi d'esquena al sentit de circulació. Dit d'una manera més planera; cal entrar-hi de cul i això és, menys, difícil i contradictori.
L
'ànsia per assolir el poder, mostrada en aquestes eleccions per alguns, els porta a voler provocar unes situacions que no serien sinó properes al "surrealisme" polític. Imaginem que demà hi ha unes eleccions legislatives i les guanya el partit X. Posteriorment, se celebren diferents eleccions autonòmiques i/o municipals. Els resultats d'aquests segons comicis són, com és d'esperar, variats. Però aleshores, algun il·luminat (del partit X, naturalment), comença a deixar anar el lluït raonament que, ja que l'alcalde d'aquell poble o el president d'aquella comunitat autònoma escollits, no són del mateix partit que el que va guanyar les eleccions legislatives, és a dir el seu. la d e s l e g i t i m a c i ó d'aquests últims és clara i el que han de fer l'alcalde o el president és dimitir o convocar unes eleccions anticipades. Òbviament, aquesta seria una s i t u a c i ó a b s u r d a , e n t r e d'altres coses, perquè estaríem fent eleccions constantment i perquè finalment (per tal d'obtenir la legitimació necessària segons alguns), totes les institucions democràtiques haurien d'acabar governades pel mateix partit, ja que seria l'única manera de tenir-ne a s s e g u r a d a aquesta legitimitat. Tots coincidirem que aquesta seria una dinàmica sense cap ni peus. I a ningú no li semblaria seriosa una proposta d'aquestes característiques. Totes i cada una de les eleccions a què acudim els votants, presenta unes circumstàncies i uns interessos d e t e r m i n a t s i molt específics. Així, a causa d'unes europees no podem esperar una resposta de l'electorat igual a la que per exemple es pot esperar de les municipals. Concretament, les eleccions municipals són, segurament per la proximitat entre els ciutadans, els seus representants (que solen ser molt coneguts per la gent) i la gestió política que desenvolupen, unes de les més participatives quant al vot. Pel que fa a les autonòmiques, els exemples mostrarien diferències entre unes comuni-
tats i altres. Suposo que. sobretot, perquè potser n'hi ha que varen néixer amb vocació i la mantenen, i n'hi ha que són un mer resultat de l'aplicació de la Constitució, dit sense cap ànim de m e n y s p r e u . Aquestes diferències en el punt de partida de les diferents a u t o n o m i e s ofereixen, d o n c s , resultats i anàlisis diferents. En general. les eleccions autonòmiques no són tan "populars" com les municipals perquè per diverses raons, molta gent no les percep tan properes o no se sent tan directament la repercussió dels resultats de l'acció de govern, com passa a les municipals. Quant a les legislatives, semblen ser les que més mobilitzen l'electorat en cas d'incertesa, o així el vàrem veure a les celebrades darrerament, amb un índex de participació superior a l'habitual. Sigui com sigui, a cada convocatòria electoral hi concorren situacions diferents que per les seves peculiaritats les fan absolutament independents unes d'altres, tant a nivell formal com a l'hora d'interpretar els resultats de cada una d'elles (diferents interessos ciutadans, diferent opció de vot). Potser és per tot això que m'indigna sentir establir una relació causa-efecte entre els resultats de les europees -que. a més a més. són les que presenten un major nivell d'abstenció. per tant, poc representativesamb la política anterior. Em sembla que el que s'està fent és posar en dubte els resultats d'unes eleccions celebrades fa només un any, amb el que comporta de voler córrer davant dels mateixos vots que no són sinó -ens agradi més o menysl'expressió pura de la legitimitat en una democràcia: la voluntat popular. 1 és aquí on fa mal. Si s'han d'avançar les eleccions que sigui per causes de política interior i no per la impaciència irresponsable d'aquells que saben que prendran el relleu i volen córrer més que els propis esdeveniments, barrejant peres i pomes. Sovint, aquesta ànsia per governar fa que l'arbre del present no deixi veure el bosc del futur.
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
11
Bellesa, estètica i salut SALINAS
Urïas quebradizas
P C Í . U O U E S O
Dona - Home • Nens Estètica Sant Jordi, 2 5 Tel. 6 7 4 8 9 15 Sant Cugat
Dolors I Núria Garriga Este f e n ó m e n o p u e d e d e b e r s e a una eventual desmineralización, c u y o tratamiento c o r r e s p o n d e ai c a m po medico, aunque frecuentemente e s consecuencía d e u n desmaquíllaje de las unas c o n disolventes no grasos. Un disolvente del t i p o acetona elimina l o s lípidos. En caso d e emplea r l o , d e b e r à a n a d í r s e l e un 1 % d e aceite d e ricino. Las unas quebradizas pueden mejorarse c o n b a n o s de aceite h i d r ó f i l o al q u e se anade u n 5% de aceite d e ricino. Sumergírlas en un bano caliente a t e m p e r a t u r a s o p o r t a b l e d u r a n t e 10 m i n u t o s . N o l a v a r . s e c a r cuidadosamente. Para las unas blandas, estriadas y manchas amarillas(de nicotina), una buena crema a base de queratina puede, eventualmente, dar resultad o s interesantes, a s í c o m o b a n o s d e agua caliente c o n algunes g o t a s de tintura d e mirra al 5%. Las manchas d e nicotina s e e l i m i nan con agua oxigenada. Enjuagar bien y acabar, si es posible, con u n aclarado de hiposulfito de s o d i o al 5%, enjuagar d e n u e v o con agua y enjuagar cuidadosamente.
NOVA ESTÈTICA .SÍLVIA CARTOIXA
LA PELVQVERIA
Qf
)/
difuaión
Sant J o r d i , 33
Tel. 675 3 3 01 Sant Cugat
ROSARA su BKLLEZA Dos de Maig, 22 2° 2' Tel. 674 43 47 Sant Cugat
iiWk
Tel. 589 33 62 SANT JORDI, 19 SANT CUGAT
St Domènec, 22 Tel. 589 25 8 0
ID C M N A Centre
d'Estètica
DIA Major, 36 1er Tel. 6 7 5 5 2 5 4
ESTETICISTA DEPILACION ELÈCTRICA INDOtORA DRENAJE LINFATICO MANUAL JAQUECAS - CELUUTIS STRESS - LINFOTERAPIA
Hospital, 25 3° 2 a - Sant Cugat
^MA^VEI^
^
p
•
r •
v
q
u
•
r >
Solàrium UVA alta pressió
M" Luisa Vera Romeo
Depiloció higiènica ïmctamenfs focials
raso:;: Ruoi. 110
Tel. 589 18 26 Valldoreix
Tel. 674 94 25
S~?^
Sant Cugat
Ca*fU <i RouJL
Quiromasajistas diplomados
JUAN MONTERO AURORA BUXADÉ
Gimnàs Ioga Centre
Diagnòstic i tractaments capilhrs personalitzats
HORES (0HVIN6UDES Francesc Moragas, 23 bis, 1er Tel. 674 08 83 Sant Cugat
PERRUQUERIA - SALÓ D ESTÈTICA
^
s" Dilluns tarda obert - Descomptes 3a edat i Carnet Jove
Tractaments corporals i facials Çsúxr" Diagnòstic gratuït de la pell _ j g j=— Carrer del Carme, 37 (junt Santiago Russinyol)
^ . j « . __ " 0 / 3 Z 1 3 3
I I
L '
Montiïll
Alfons Sala, 23 baixos -Sant Cugat-
Tel. 6 7 5 16 51
Jjem? CUIDADOS DE BELLEZA Y ESTÈTICA P o u s . 10. bajo» 2." Tel. 674 50 54 (Hora> a c o n v e n i r ) 0*1*0 S A N T CUGAT D E U VALLftS
12
ELS 4 CANTONS
OPINIÓ
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
Les relacions Ajuntament-EMD de Valldoreix Jordi Casas* a proposta de resolució de la conselleria de Governació de la Generalitat del proppassat Ui de maig situa a la recta final el contenciós competència! entre l'Ajuntament i l ' E M D de V a l l d o r e i x , El fet q u e l'Ajuntament iple del dia 2 de jun\ i s'hi hagi pronunciat fa\ o r a h l e m e n t . malgrat cjiie el matei\ dia el president de l'EMD \ a presentar hi al·legacions (algunes de consideració i. la preveure que abans de l'estiu tindrem la ivsolu CH'I definitiva, la qual cosa vol dir que estarem en condicions de definir definitivament el marc c o m p e t e n c i a l de l'EMD.
L
ment'.' Aquest aspecte és recollit al conveni del 1982. peó) ha quedat desfasat. Això implica la necessitat de fer-ne una revisió integral. Malgrat la complexitat de la qüestió, que requereix abans de qualsevol quantificació un aclariment conceptual, a tall indicatiu caldria tenir en compte -a part dels ja previstos al conveni- els següents serveis prestats des de l'Ajuntament: Centre Cultural. Patronat Municipal d'Ensenyament, biblioteca. transport públic, ràdio municipal i les infrastructures que afecten tot el municipi (la qual cosa implica imputar una part de la càrrega financera actual).
Si be aquesta definició no presenta Lianes problemes, perquè la mateixa resolució regula les competències delegables per part de l'Ajuntament, la qüestió fiscal es presenta més complicada. Gap de les lleis municipals no regula la c o m p o s i c i ó de les f i n a n c e s de les EMD. El marc jurídic sobre aquest aspecte queda reduït als següents punts: 1 ) L'KM D de Valldoreix d i s p o s a de preus públics, taxes i contribucions especials pròpies, juntament amb dos impostos cedits per l'Ajuntament: plusvàlues i impost sobre construccions, instal·lacions i obres (resolució, punt 1, apartats g, h i i, i punt 7). 2) L'EMD té l'atribució legal d'elaborar, gestionar i liquidar el seu pressupost (resolució, punt 1, apartat f). 3) L ' E M D ha de contribuir a les càrregues generals del municipi en la forma i la proporció que determina la legislació de finances locals (llei IS/1987, Art, 80.5). l'esmentada llei de finances no ho determina, i 4) L'EMD no pot tenir impostos propis ni participar en els tributs de l'estat. però sí en els del municipi al qual pertany (llei 39/1988, art. 137.1). A part d'així), res més.
Cap dels dos criteris aplicables no garanteix una distribució de la despesa que tingui en compte el nivell de renda i. per tant, que en possibiliti una redistribució progressista, però podria acceptar-se com el preu a pagar per la descentralització administrativa obtinguda. Si l'EMD necessités més recursos, per tal de garantir un nivell de serveis superior a la mitjana municipal. els hauria d'obtenir a partir dels ingressos propis (augmentant la pressió, si cal). De tota manera, cal dir que, pel caràcter d'aquests, les possibilitats en aquest sentit són escasses.
A l'hora de definir la futura compo-
ÍVtMAWA
sició de les finances de l ' E M D de Valldoreix. podem partir de dos criteris diferents: a) una concepció de caixa única m u n i c i p a l , o b) l ' a t o r g a m e n t a l ' E M D de tots els recursos generats al seu territori. Segons el primer criteri. l'Ajuntament passaria a l'KMD el que aquesta necessita per funcionar, d'acord amb les competències recentment definitives. Però, per tal de posar un límit i tenint en compte la tendència a generar d e s e c o n o m i e s d ' e s c a l a per part de
PíDCnowrí
l ' E M D , es fixaria el següent sostre: els diners per a Valldoreix i aportats per l'Ajuntament (més els ingressos propis de l ' E M D ) no podrien superar la despesa per càpita del conjunt municipal, destinada per l'Ajuntament a la prestació dels mateixos serveis o d'equival e n t s . És e v i d e n t q u e l ' o b j e c t i u d'aquesta limitació no és altre amb un problema: com participa l ' E M D en la despesa global municipal, de la qual també gaudeixen els veïns de Valldoreix, que és pagada des de l'Ajunta-
En definitiva, les possibilitats són variades. Ens consta que a nivell tècnic ja s'hi treballa i àdhuc és possible que s'hagi arribat a alguna concreció. A m b aquest article no volem fer altra cosa que avançar alguns aspectes de la nostra opinió, per tal que aquest tema no es r e s o l g u i a nivell r e s t r i n g i t i que abans de qualsevol signatura de conveni s'intenti assolir el màxim de consens institucional, com s'ha fet fins ara al nostre Ajuntament amb quasi tot el que es refereix a aquesta qüestió. Portaveu del Grup Municipal d'IC
Recuperació amb incerteses Francisco Valera Tabuena*
L
' e c o n o m i a catalana comença a mostrar petits signes de recuperació econòmica, sempre tenint present que el punt de partença té com a referència el pitjor exercici de les últimes dècades, on el PIB va baixar un 2,5 per cent. i la taxa d'atur es situa en el 21,7 per cent de la població activa. Això significa que tota hipòtesi de recuperació s'ha de realitzar amb la màxima prudència. Per exemple, és cert que els beneficis empresarials han augmentat durant el primer trimestre d'enguany. però això s'ha produït damunt d'una base de referència molt negativa, on la més mínima millora es tradueix en grans variacions, on encara una gran part de les empreses tenen números vermells, on la rendabilitat mesurada en proporció a les vendes, és en la meitat del seu valor normal, i on l'atur encara continua baixant. Kls diferents sectors industrials mostren signes que permeten tenir esperances envers un canvi de tendència. Les vendes d'automòbils han experimentat
un augment durant el mes de maig. No obstant, aquest factor té un gran component cojuntural en coincidir amb les mesures de suport del govern, la qual cosa, probablement hagi provocat un efecte anticipació en els compradors, i per això hàgim de prendre amb prudència les xifres. La majoria d ' e s t i m a c i o n s e n v e r s l'evolució de l'economia ha revisat a l'alça les seves projeccions realitzades sis m e s o s e n r e r a , cosa p o s i t i v a . En aquest sentit, considerant el tradicicional comportament de l'economia catalana. s'espera que aquesta augmenti per damunt de la mitjana del conjunt de l'economia espanyola que. recordem, el govern ha situat després de l'última revisió en el 15 per cent. mentre l'OCDE ha modificat a l'alça tres dècimes la seva previsió, situant-la en 1' l'2 per cent. Això és positiu, però cal recordar que perquè el nostre sector productiu generi ocupació en termes nets de forma positiva. és necessari que el creixement es si-
tuï al voltant del 3 per cent. El malalt presenta signes de millora, però encara té febre. Amb totes les seves divergències, la majoria de pronòstics assenyalen que, per ara, la demanda interna no ofereix possibilitats d'un canvi de tendència a curt termini, especialment en el que fa referència al consum, tant públic com privat. El primer, enganxat en un dèficit de les Administracions Públiques que supera el 7 per cent, un volum d'endeutament que ja supera el 60 per cent del PIB i un deute comercial amb el sector privart que supera els 2'5 bilions de pessetes. El segon, el consum privat es troba "enganxat" en uns nivells elevats de desocupació i en un augment de la taxa d'estalvi, això últim positiu, derivat de l'ajustament que els consumidors han realitzat en els últims dos anys. La inversió, adormida durant els últims anys. es troba en un punt d'inflexió on, malgrat que les expectatives siguin
incertes, s'ha de recuperar encara que només sigui per a poder mantenir els nivells mínims d'estocs que en garanteixin la continuïtat. L'evolució del sector exterior, de tradicional rellevança en l'economia catalana, de major grau d'obertura que la resta de comunitats, és el factor més positiu sobre el qual fonamentar les perspectives de recuperació. Les exportacions, gràcies en part a les passades devaluacions de la pesseta, han aconseguit obrir mercats. L'augment de les importacions de béns d'equip permet esperar certs símpotomes de recuperació de la inversió en un futur immediat, la qual cosa s'afegiria al ja esmentat canvi de tendència. No obstant, el signes encara són molt febles com per afirmar amb certesa que el camí de la recuperació es troba a la cantonada.
Sotsdirector Departament d'Economia de Foment del Treball
ELS 4 CANTONS 1 3
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves oficines dAssistència Sanitària CoLlegial a Sant Cugat. A partir d'ara, som ben a la vora. On vostè ens necessita.
Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10 (davant del Pavelló Municipal d'Esports)
Sant Cugat del Vallès
14
DISTRICTES
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 17 JUNY 1994
Mira-sol
Les associacions de veïns denuncien massa sigil en la instal·lació de la planta esterilitzadora de l'HGC Les agrupacions han convocat els ciutadans a una assemblea per aquest dissabte per informar-los de les últimes novetats IVp Català
acurada de la planta i un debat posterior entre la població, per fer I \ s s o c I ,IC !0 lli.' Ve I lis d e complir el principi do transparènS.inl Joan \ .i convocar divendres cia informativa. p.iss;ii nn,i reunió de lotus k's |unLK a s s i s t e n t s ., ,m signar el U-- de la-- aL'l'lipacions veïnals del nianilest i els lepresentats de Sant Joan os v .ui cóiiiptoinc:ie a passar IllUlilCipi de S.l'l! CllllUt pi'l Ull el document pe: la testa d'agrud ' l i l t o l Ml.II k ' S d e 1,1 s i l ü a C I O 011 k t pacions per aconsellin oi sou sui|ii,il os n.>h;i\ oi: iespècie Jo ki port. Desprès laian anihar l'escrit pi,ml,i cslci ililAidoia construïda ,i a l'Ajuntament i a la Conselleria klkispiiai (icncial de ('aluUm\ ,i i de Medi Ambient. ;lo los ,k ll,,a lulis I mobli ll/auoils l|l.C pClls.IV Oli lol Lis representants de les asso\ la conv >>L ai.iria \ an respon- c i a c i o n s v e ï n a l s de Sani J o a n . Mas .lanor i Verge del Carme de .lio los ass. viacions do Mas .lanor i \ oi ÜO dol ( amic do Mira Sol. la Mira-Sol han convoc.it els ciutadans d o k sector a una assemblea de ('an \ l a ] o i I ' A s s o c i a c i ó do demà dissabte al Casal de Cultura Voms i l'ropiclaris do Valldoreix per fer conèixer com esta la situa: la do Can I ontanaU do Sani Cució quines son les novetats i Ics 1 'ol·|ooiiu que volien assolir accions a realitzar c- el cas. ora oi suport do k's donios associacions al manifest que van pre Sospi ispites sonlar. oi contingut dol qual deAl llarg de la reunió os \ a n nuncia oi silenci que ha envoltat subratllar una sèrie de sospites Iota la tramitació de la construcque tenen els representants veïció de la planta cstcnlit/adora de nals sobre l'assumpte, relacionaresidus sanitaris d'alt risc i de les des amb la situació econòmica de modificacions posteriors respecte l'HGC. de k's lones que os volen tractarLa primera era que la cessió hi sense passar per l'Ajuntament. de l'espai per part de l ' H G C per el qual ha posat un recurs contenconstruir la planta li reportaria ciós administratiu per aquesta raó uns guanys econòmics importants en contra de la dita modificació. per les seves malmeses finances. LI Consistori havia donat permís ja que no s ' a c a b a v e n de creure per tractar 1UÓ tones anvals menq u e la c o n t r a p a r t i d a per fer el tre que el canvi fel ha significat tractament al centre sanitari fos un augment de la quantitat fins a n o m é s l ' e s t e r i l i t z a c i ó dels seus los 1.50(1 tones a l'any. residus. kls representants de Sant Joan van posar l'accent en el tipus de residus que es tractaran i sobretot en el seu transport, del qual no saben res. l'd manifest elaborat proposa q u e c o n t i n u ï n p a r a l i t z a d e s les obres de construcció, la realització d'un estudi d'impacte medio ambiental per part de la regidoria competent de l'Ajuntament, que inclogui una anàlisi detallada de l'obra i del seu entorn, i. en tercer lloo. volen informació complerta i
O L I
També van subratllar que això coincidia amb l'aval de dos mil milions que la Generalitat havia atorgat a aquest centre hospitalari. Per últim dubten de k's mesures de control sobre el transport dels residus per la proximitat en què es troben els habitages de Mira-Sol r e s p e c t e de la planta de tractament i per l ' i n c o m p l i m e n t de les directives e u r o p e e s i ensems de la llei catalana al respecte. •
• Per a adults. ]oves i nens • Recuperacions per a escolars INIORMA TL'N Al. TELÈFON
675 2106 Sant Domènec. ~ - I r. 2a
Els 4 Cantons
P. C. Els quatre presidents de les associacions de veïns de Mira-Sol es van reunir el dissabte passat al matí amb l'alcalde Joan Aymerich, per tractar de la planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya. Ca reunió va durar tres hores. segons Josep Maria Àngel, president de l'Associació de Sant Joan. i es mostrà satisfet perquè l'alcalde va agafar el compromís de defensar els termes de la llicència que inicialment havia atorgat l'Ajuntament, el tractament de 109 tones anuals. D'altra banda. Joan Aymerich va reconèixer a Els 4 Cantons que el projecte modificat va entrar a l'Ajuntament el novembre passat i que el 2 de maig es va atorgar la llicència per tractar mil to-
nes anuals. També, va assenyalar que no va veure en cap moment aquest projecte modificat, perquè "no puc mirar-los tots". No obstant, va afirmar que hi havia interposat un recurs i que defensarà el tractament de les 109 tones inicials del primer projecte amb la finalitat de reduir els vehicles que porten aquests residus.
Transport L'alcalde va subratllar que té un document signat pel president del consell d'administració de l'empresa CESPA segons el qual aquesta societat es compromet en determinades qüestions preocupants per al municipi. Un d'ells és el transport. Tant dels residus contaminats d'altres hospitals cap a l'HGC com els que una vegada esterilitzats surtin
Noves promocions d'habitatges 1994
ESCOLA D'ANGLES ( L R S O S INTLNS1LS AL JULIOL
L'Ajuntament reconeix que la llicència era per mil tones
4
SJ
PROMUSA PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S.A. Habitatges de Protecció Oficial i Lliures a preu Taxat
CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS
TALLEDA-MCOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...
VENDA
D'INSTRUMENTS
C/ Balmes, 11 - Sant Cugat 1 ï 6 7 4 5 8 6 2
Informació i Sol·licituds: I) V I L S :
del U> de maig al 22 de j u n y
HORARI:
dilluns a d i v e n d r e s de 9 a 14 dijous de 16 a 19
LLOC:
Avda. T o r r c - B l a n c a 2-K. local planta baixa al costat de Saur
TLLLLON: 589 44 06 Imprescindible acreditar un mínim de 5 anys d'empadronament al Municipi de Sant Cugat del Vallès
MUSICALS
X
CREACIÓ 1 DISSKNY
OCTAVIO SARDA
/9/£ ,«,,.„-
589 14 01
d'aquest lloc cap a la planta que tenen a Santa Maria de Palautordera es faran sempre per l'autopista. En el cas que hagin de fer alguna recollida d'algun centre sanitari de Sant Cugat, el camí serà marcat per l'Ajuntament i el traçat serà el més curt per arribar a l'autopista. Un segon compromís important segons Aymerich és la renúncia per part de l'empresa a sol·licitar una ampliació del tractament de les mil tones anyals durant un període de cinc anys. Amb les mesures que s'estableixen al document, Aymerich se sent satisfet perquè l'Ajuntament tindrà informació de primera mà i se soluciona una de les reivindicacions dels veïns de Mira-Sol: els vehicles de transport no passaran pels carrers del sector.
T
., , ™ „ „„«„,„
JOIERS - TALLERS PROPIS ^
TU
TLING
Hamilton
i*
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D-ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQl ES
K
KRONOS
MEGA
<IJUNCHANS
JTL maurice Locroix
i884
Santiago Rusinoi, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès
DISTRICTES
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ELS 4 CANTONS 1 5
La Floresta
SAUR es farà càrrec de la gestió de l'aigua PI de juliol ha Cooperativa d'Aigües de la Floresta vol construir una piscina pel barri amb el producte del traspàs del servei Pep Català A partir del primer de juliol, la Societat d'Aigües Urbanes (SAUR) agafarà la gestió de tot el relacionat amb la distribució, manteniment i administració de l'aigua de la Floresta, segons que ha informat la direcció de la Cooperativa. Això vol dir que els veïns d'aquest districte pagaran el rebut del segon trimestre encara a la Cooperativa d'aigües, però a partir del tercer trimestre, el rebut del qual s'enviarà a l'octubre, anirà ja amb el segell de SAUR. D'aquesta operació es va informar als cooperativistes els passat dissabte al matí, durant la reunió general ordinària que es va celebrar als locals de l'Associació de veïns i Propietaris. L'assemblea va comptar amb la participació de divuit cooperativistes dels 1.360 que són censats. Altres punts de l'ordre del dia van ser aprovar la memòria de l'exercici anterior, el nome-
nament dels censors de comptes per realitzar les gestions necessàries per formalitzar el traspàs i discutir i aprovar la proposta de la junta respecte de la destinació que donaven als béns de la Cooperativa: una piscina municipal.
Piscina El traspàs de la gestió suposarà per a la Cooperativa un ingrés de 35 milions de pessetes, a més de les reserves previstes pels pressupostos de 1994, que poden incrementarse en cinc milions més. D'aquest diners, una part es tornarà als cooperativistes que han pagat la part corresponent a les reparcions fetes per la societat. La junta directiva ha calculat la quantitat a retornar que puja a gairebé onze milions de pessetes. No obstant, els diners que no es puguin tornar passaran a incrementar els fons de reserva que volen destinar-se a la construcció d'una piscina pública a la Floresta, segons es
va votar en l'assemblea, per tretze vots a favor (nou dels assistents més els quatre dels representants presents de la junta) i nou en contra. D'aquests últims, una part demanava que s'oblidessin d'aquest equipament perquè ja hi havia en marxa una iniciativa privada en aquest sentit, i un altre grup pensava que això és treure feina a l'Ajuntament, la responsabilitat del qual és justament fer instal·lacions d'aquesta mena.
Modificació dels estatuts Perquè la majoria del béns de la Cooperativa d'Aigües es poguessin destinar al bé del districte de la Floresta, calia modificar els estatuts de la societat. Aquest acte es va fer el mateix dissabte, després de la reunió ordinària, en una assemblea extraordinària que la junta havia convocat a dos quarts d'una. El redactat anterior imposava a la Cooperativa que un seixanta per cent de les reser-
ves existents quan es dissolgués la societat, hauria de passar als fons d'aprenentatge de l'Associació de Cooperatives de Catalunya, mentre que el quaranta per cent restant es podria destinar a actuacions socials. Amb el nou redactat, els percentatges varien de forma important i només es destina-
ran a aquest fons institucional el vint per cent de les reserves finals, mentre que la resta es podrà invertir en obra social. Aquest és el punt més destacat que va subratllar la direcció de la Cooperativa. Respecte dels demés, sols va ressenyar que eren canvis formals, gairebé tots sense variacions de contingut ressaltables. •
SEMPRE AMB PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ
Els nostres productes en fusta són càlids i confortables. No contaminen el medi ambient i contribueixen a regenerar la massa forestal. Dels frondosos boscos de Finlàndia procedeix la fusta que, un cop tractada, és elaborada a Holanda on es creen productes de la més alta qualitat i garantia per al seu jardí.
INDUBRUC, S.A. Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí
Tel. 589 00 23 Sant Cugat-del Vallès
16 ELS 4 CANTONS
REPORTATGE
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
La Nova Escola del Foment tancarà les portes després de quasi cent anys de servei al poble El proper dilluns dia 20sïnaugura una exposició commemorativa de la història de l'escola Azqueta Montse Sant
lat els sous somnis a baso do treball dur i vocació. Hls dos l'na vegada ara ta molts junts \an crear una escola que anvs un jove ben plantat i de- seria durant noranta anys la oidit. dedicat a l'ensenyament, terra l'eraç on brollaria l'edu\a arribar al poble, \enint de cació per a molts sanlcuga moll i moll trenes. lluny, de niés La " N u e \ a en I la de les " -*«*,·*·*í.«.*•*» Hseuela del i oinuntanv es del meu to v a ser regne de Nava- «Càndido Azqueta i per a la majoria rra. l'ortav a un dels santeugaMaria Àngels iiran sac carrel'escola de Marrans van fer tencs ga! il'iI.ILisions i "l'Asqueta". airealitat els seus xí amb el cogde llibres. ('om acostunia a somnis, van crear nom del matripassar el noi es una escola que moni catalanit\ a enamorar zat i tot més d'una jove i ho- seria durant molts nostra. Hstic senica sancuga- anys l'altra llar de gura que per a lenea que tenia molts el mestre molts infants una escola per A/quota i la santeugatenes» a nens. l'encola senyora AngoNostra Senyora leta els sembladels Àngels, i com és tradi- bem inseparables dels mots cional on els eontes es van ca- escola, apendre, saber, educasar i van viure plegats por ció i por sobretot Sant Cugat. sempre. Aquí és on totes los Més tard va arribar la Gerondalles acaben però por al rra Civil i la "Nueva F.seuela jove mestre (andido i per a la del Fomento" i el Colegio bonica Angeleta es llavors "Nuesira Sonora do los Angequan va començar lot allò a les" van haver de tancar les que dedicarien la seva vida portes, encara que no pas per sencera . gaire temps. Passada la uuerra el niaCdndido A/queta i Maria Angels Magrans van fer roali- trimoni A/queta va tornar a
Senyora Angeleta, esposa i co fundadora de l'escola
Mestre Cadido Azqueta, fundador de l'escola l'any 1904
l'ensenyament, ara al carrer Major nens i nenes, junts però separats. L'escola Azqueta ora popularment la dels nens i la de la senyora Angeleta per a les nenes, era al mateix lloc però amb classes, patis i entrades separades. El mestre va morir molt poe temps després de la guerra l'any 41, la seva esposa "dona Angelita" va continuar al oapdevant del'eseola ajudada pols seus fills Xavier i Montserrat.. Perquè aquesta és l'altre de les coses que Candit i Àngels van saber fer, trasmetre l'amor i la seva vocació de mestres els seus fills. Fins l'any 85 l'escola va
estar regida pel meste Xavier A/queta que a més do l'ensenyament es va interessar pel camp de la música, va arribar a compondre diferents peces i fundar una coral, i sobretot va ser un personatge molt arrelat al nostre poble i a les seves tradicions. En morir, la direcció passa a la seva germana Montserrat i a la seva filla Maria Càndida. Malauradament aquest és l'últim curs que funciona. L'A/queta. doncs, el seu reduit espai físic i la nova reforma do l'ensenyament fan impossible la seva continuïtat. Amb l'Azqueta es tanca tota una tradició escolar al nostre
poble. La Nova Escola del Foment tanca però l'Azqueta restarà per sempre en el cor dels santcugalencs. La desaparició de l'escola Azqueta tanca un concepte d'escola familiar, nio mancada de grans valors educatius, que avui dia s'ha tornat inoperant amb la reforma de la nova llei d'escolarització. Aquest tipus d'escola va saber portar el concepte d'educació i ensenyament adeqüis a les necessitats d'una època en què difícilment els infants podien accedir a grans escoles privades més costoses i elitistes. •
Grup de nenes, als braços de la senyora Angeleta hi ha Maria Càndida, actual directora del centre
REPORTATGE
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ELS 4 CANTONS 1 7
J. LLAMAS
Alguns ex-al·lumnes ens parlen de PAzqueta L'escola Azqueta és l'escola de quasi un terç dels santcugatencs d'avui, és per això que hem volgut que uns pocs ens parlin d'aquells records que de ben segur seran els records de molts dels nostres lectors. No hi són tots els que voldrien ser-hi perquè l'espai no ha permet.
Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat Els meus records d'escola van units a l'Azqueta, la meva primera escola. De molt petit vaig anar al parvulari que estava a l'edifici de l'Ajuntament. No me'n recordo del nom que tenia, perquè tothom en deia l'escola dels caganers ja que era l'escola dels més petits. En fer sis anys vaig començar a anar a l'Azqueta amb la senyora Angeleta, i vaig continuar anant-hi fins als catorze anys. El Mestre Xavier Azqueta el recordo com un home molt seriós, recte i disciplinat que ens imposava..
A l'Azqueta vaig tenir-hi la primera nòvia anava a les classes de les nenes, però els patis eren a tocar l'un de l'altre i de vegades ens podien escapolir per veure'ns per la tanca. Llavors jo tenia uns deu anys. També recordo que va ser com a representant de la meva classe que vaig parlar per primera vegada en un acte públic. Va ser en una festa homejatge als avis. Cada escola escollia un nen per llegir un vers i em van escollir per fer-ho. Vaig recitar un poema que es deia "El meu avi". També vaig apendre a ballar sardanes i el Paga-hi Joan. Sempre tindré un bon record de V escola Azqueta ja que va ser la que em va preparar per al futur.
Un grup de "nens" de l'Azqueta en una trobada d'ex-alumnes l'any 89
Anna Munné, mestra
Alumnes de l'última promoció de l'escola Azqueta.
Joan Auladell i Domènec, músic Dir quelcom sobre l'escola Azqueta és fer una evocació de les vivències més boniques i importans de la infantesa i primera joventut. Pràcticament tota la vida, i això és conegut de tothom, ja que es fonamenta en els coneixements assolits en aquell període. El mèrit principal d'aquesta escola és la pedagogia humana que ha desenvolupat i que es pedra fonamental de tot el seu ensenyament. ;Com recordem la figura patriarcal, seriosa, amable, comprensiva, plena de bondat de Don Càndido i de la seva esposa Sra. Angeleta .L'arimètica, gramàtica, geografia... lligades d'una manera natural i perfecta amb l'ensenyança
de la naturalesa, de l'estima i amor als principis, la veneració als pares i l'instruir amb aquella matèria tan important; la urbanitat. L'escola era tot, i el mestre l'eix principal. De grans, quan recordem aquelles nobles figures, ho fem agraint amb una oració silenciosa, tot el que varen fer per nosaltres per poder ser homes. Ells posaren la primera pedra; nosaltres sols intentem pujar l'edifici d'aquella humanitat. Que bonic seria tornar a ser infants, com llavors...! Amb els seus fills, en Xavier, que va continuar ensenyant-nos els mateixos fonaments.Després, la música ens va unir del tot ,en una profunda amistat; i la Montserrat, encarnació dels principis inculcats a l'escola, sencillesa, eficàcia i bondat, el fer i pensament de pares i germà.
"Nenes" de l'Azqueta celebren la inauguració del carrer Xavier Azqueta l'any 91
J. LLAMAS
He rebut una trucada, em demanen que jo faci, com d'altres un esbós dels meus records a l'escola. Per què jo ?... ... És el lloc on he passat les millors estones de la meva vida. Vaig entrar-hi quan encara no tenia tres anys, la meva mare ja n' era ex-alumne i la meva àvia companya de la sra. Angeleta. Fa un any vaig sortir-ne per primera vegada. Ara, en aquest moment, penso que no sabré fer-ho perquè em venen al pensament tants records que anomenar-los em seria molt llarg, però quan arriba el juny, i se sent la flaire de la ginesta qui no recorda l'olor que sortia de la classe de la Sra. Angeleta, plena a vessar de clavells i ginestra, ruscle i pètals de rosa, per fer catifes del Corpus... Quan s'acostava el mes d'abril, els assatjos, preparant les funcions, els decorats, la missa, els rams, els regals... Al desembre al camp de futbol -quin fred que feia!!- per anar a veure els partits preparats pel dia del sant del mestre ... Són tants i tants els records, tantes les hores, que només em resta agrair per sempre més als meus pares el seu desig que jo pogués anar a aquesta escola i també els meus fills. Però no tan sols la meva gratitud és per a ells sinó també per als meus mestres i als mestres que he conegut dins i fora de l'escola i a totes les "petites" i grans persones que durant aquests anys he tingut el gust de compartir les hores de la meva vida a l'entorn de la "meva" escola. Gràcies !
Mercè Erra, administrativa Vaig anar a l'escola Azqueta des que tenia tres anys i fins al final de bàsica. Recordo que estàvem dividits en tres grans classes cada una formade per dos o tres cursos. Primer i segon anaven amb la Sra. Anita, el tercer i quart amb la Sra. Montserrat i els cursos de cinquè fins a vuitè amb el Xavier Azqueta. Ara emb sembla mentida com podia fer-nos rutllar en aqueta distribució però llavors per a mi era tan normal que quan un dia em van dir que a les altres escoles hi havien classes separades no me'ls volia creure. Els meus records del meste Azqueta són els d'un home sever i disciplinat però simpàtic, sabia renyar, però després normalment sempre feia una broma o un acudit sobre "Perico de los palotes" que ens feia riure i ens treia l'amargor. Hem passat moltes coses bones a l'escola. Recordo un dia que estàvem a la plaça del Monestir jugant, com cada dia, esperant que fossin les tres per entrar a classe, el Manuel Moreno debia ser al Meson i el Pinxo, el seu gos, jugava amb nosaltres. Com que fèiem tard vam córrer cap a l'escola i el Pinxo ens va seguir fins entrar a classe, es va instal·lar sota la tarima de la Sra. Montserrat i només moure'ns ell grunyia ensenyant les dents. Quan el Manuel va arribar per endur-se'l la mestra va comentar que mai no ens havíem portat tan bé com aquella tarda.. Més tard quan vaig acabar l'escola vaig estar d'ajudant, durant un temps, amb els més menuts .
18
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ELS 4 CANTONS
ELECCIONS
CiU torna a guanyar i manté l'hegemonia a Sant Cugat PSC i PP es disputen la segona plaça amb un 20 per cent dels vots cadascun Joan-Marc de Sumir Convergència i l'nio va tornar a guanyar a Sant Cugat a Ics europees de diumenge passat. anih 6.75? vols. un 36.65 per cent del total. D'aquesta numera, manté el percentatge de les generals de l'any passat. Ja són \ llit els comicis, és a dir. set anvs des de les municipals ilel 87. en que C i l ' manté 1 heg e m o n i a L'iitie els saiitcugatencs. l'ei la sé\ a banda, el Partit Socialista de Catalunya va tenir una torta da\ aliada, tot ressen-
tint-se de la p è r d u a de confiança dels electors a causa dels darrers casos de corrupció i de la crisi e c o n ò m i c a , q u e han desgastat el PSOK a nivell estatal i de r e t r u c el l ' S C . Kn aquesta ocasió, els socialistes han o b t i n g u t 3.8 2 8 vots ( 2 0 . 7 6 ' í ). mentre que el PI'. que ha estabilitzat els resultats al v o l t a n t d ' u n 2 0 ' i i 3.6 86 \ots). ha estat a punt de convertir-se en la segona força política del nostre municipi, l e n t una comparació amb els resultats de les anteriors eleccions europees, l'any 84. cal destacar
que el PSC ha baixat en nombre de vots i en percentatges. ha passat de tenir un 27. 47':'r dels vots al 20,767,, HI PP. per la seva banda, ha incrementat espectacularment els vots i ha passat de 1.46X el 89 als 3.686 que va obtenir diumenge. Iniciativa per Catalunya \ a obtenir els millors resultats. IC segueix la dinàmica de la federació estatal Ksquerra Unida. Ha passat en cinc anys d'obtenir un 5 , 7 0 (:{ de vots ( 7 4 4 vots) a un 10.25 ':•}• amb 1.840 vots. D'aquesta manera IC es manté i s'atïança com a quarta
força política de Sant Cugat. davant d'Hsquerra Republicana que també ha incremantat la porció de vots en el pastís santcugatenc. del 3.57</í del 1484 al 6,72'í. Cal destacar a més la polaritat de partits a Sant Cugat amb només cinc partits o coalicions majoritàries i després tot un grapat d ' a g r u p a c i o n s , partits encapçalats pels Verds que no arriben a r e p r e s e n t a r un l ' í dels vots. l'n altre fel a comentar d'aquestes eleccions és la bona predisposició dels ciutad a n s a e n t r a r en el j o c d e -
mocràtic i d i p o s i t a r el vot a l'urna. L'índex de participació va sobrepassar el 5 6 ' í . una quantitat més que respectable si tenim en compte l'índex de les passades europees, en què només va votar un 51.46 '.í dels santeugatencs amb dret de vot i s'ha assolit un percentage semblant al de les eleccions municipals del 1441. Ara. la propera cita que tindrem els santeugatencs amb les urnes serà el 28 de maig. quan haurem d'elegir els representants municipals i l'alcalde. •
MANK ESPINOSA
DAVID SAMPERE(ERC):
JORDI CASAS (IC):
«Si es manté la tendència, esperem un regidor»
«Els resultats no són extrapolables al municipi»
/ A'C Ui una valoració molt positiva dels rcsulhiís oblingut.scn aquestes clccciims europees. A San! Cui;ai. hi ha hagut una i onsolidacio del vol a Lsquerra. id voltant del ó a /'<. Des de fa uns iitiys es manté aquesta tendència i per a nosaltres això implica que amb tota prolhibilitat obtindrem itn regidor ti h's properes elcccio}\s municipals. Si l'any / W J temem el J.57 per cent dels vots a Sant Citrat a les mateixes eleccions, avui hem assolit el 6,72 per i c/i/, qitt representa gairebé el doble di- vots. lot ai\o s'ha produït malgrat la forta bipolarit:ació de la campanya electoral i el tractament discriminatori per part de molls mitjans de comunicació cap a la nostra formació política, que
en el cas < onerci de / V.'' ha estat escandalós. l.a pariu ipacio ha estat molt baixa. (Juc un /•»" i dels electors no hagin \oli,','f/ i \td ir i I dret de vol demostra que la pollina s'ha i onvertit en un espectacle. en un < <.euici ile inïtnpteting. Els responsables dels partits polítics ja no s'ocupen de vehicitlar les inquietuds latents a la societat. A Sant Cugiit. el nostre partit ha intentin fer propostes dia a dia atenent aquesta sensibilitat envers la societat. Finalment, hem de lamentar el jet que només per uns milers de vots no hem assolit el nostre representant al Parlament europeu. També ens dol la forta baixada que la nostra coalició de l'Europa de les Nacions ha tingut al l'ais Basc.
Dels resultats de les eleccions al l'arlamenl europeu es poden extreure dos tipus d'interpretacions. D'una banda, una interpretació global que és el triomf previsible del PP, segons les enquestes, i l'ensorrada estrepitosa del PSOE. Aquest descens dels socialistes, també a nivell de les eleccions andaluses, crec que fa necessari que es replantegin la política d'aliances que porten a terme des de fa un temps. Es curiós cpic el vol de càstig hagi fet tan mal al PSOE i en canvi a CiU. que és la seva aliada, no. Una segona interpretació sém els resultats aconseguits per Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya, que són molt positius. Hem doblat els resultats, també a
Andalusia. A Sant Cugat els resultats són bons, malgrat la tendència de vot. que sempre és més favorable a CiU. L·i participació em pensava que seria encara més baixa i sempre és preferible que en unes eleccions la participació sigui alta. L'abstenció és explicable per la poca percepció que es té encara de la qüestió europea i també pels casos de corrupció dels darrers mesos. Cal destacar que en general a Catalunya la mitjana ha estat més baixa que a la resta de l'estat. Els resultats no són extrapolables a l'àmbit municipal. Les eleccions locals són molt diferents i, per tant. no crec que es pugui extreure cap mena de conclusió sobre la política local atenent els resultats de les europees.
ELS 4 CANTONS 1 9
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ESPECIAL ELECCIONS JOAN AYMERICH (CiU):
FRANCESC LLATJOS (PP):
MARIA SANSA (PSC):
«Convergència continua
«Els espanyols ja no donen
«La davallada del PSOE
guanyant eleccions al municipi»
suport a Gonzàlez»
és preocupant, però s'esperava»
J. A. MULA
Per a CiU els resultats de les eleccions són clars: continua guanyant eleccions al municipi. A més, les europees d'enguany eren difícils per a CiU, perquè la campanya es va polaritzar molt al voltant de dos partits o dues persones. CiU ha guanyat en unes eleccions no autonòmiques i a Sant Cugat fins i tot hem augmentat els resultats. En faig, doncs, una valoració positiva. Això ens anima, perquè no hem tingut cap vot de càstig. La davallada del PSC no m'ha sorprès, però em preocupa el vot de càstig que han patit perquè nosaltres, des de la nostra formació, vam dir que manteníem el suport al partit de Gonzàlez. De totes maneres, si l'electorat no ens hagués votat potser hauríem de replantejar-nos aquesta política. Com que no ha estat així, ens ha animat a donar suport a un govern poc estable fins a les properes eleccions, perquè jo no estic gens a favor d'avançar-les. Cal un rellançament econòmic. A Sant Cugat, el PSC també ha baixat i el PP ha pujat però tampoc no tant com a la resta del territori. El PP ha tocat sostre a nivell local. Els resultats d'aquestes eleccions no crec que tinguin cap sentit a nivell local, perquè en cada elecció molta gent vota diferent. A les generals voten la governabilitat d'un país i a les municiàls hi ha més coses properes al ciutadà. Les europees han servit a alguns per començar campanya municipal. Jo crec que falta un any i no ens hem d'avançar.
J V MULA
Aquestes eleccions han estat molt importants per a Europa i també com a test general per al govern, que ha estat un fort revés per a ells. Això demostra que el poble espanyol ja no dóna suport a Eelipe Gonzàlez- El PP ha obtingut 1.700.000 vots més que el PSOE, i això és un toc d'atenció per al govern. L·i seva obligació, ara, seria dimitir o convocar noves eleccions, però haurem d'esperar a veure quines accions porten a terme. Els resultats a Sant Cugat també han estat de gran rellevància. Hem augmentat el percentatge de vots respecte a les anteriors europees, i hem passat d'uns 1.400 vots a més de 3.000. Això ens col·loca amb el mateix percentatge que el PSC, i és un resultat molt positiu amb vistes a les properes eleccions municipals. Pel que fa a la participació, ja abans havíem mostrat preocupació per un possible índex d'abstenció molt alt. Ja vam recomanar a tots els ciutadans que votessin, perquè l'abstenció no és bona per a ningú, i menys per al ciutadà. De totes maneres, la participació, tot i que podria haver estat més alta, no ha estat tan dolenta com en altres llocs.
J A MULA
La davallada del PSOE és preocupant però esperada a causa dels errors dels darrers anys. El que cal ara és posar totes les mesures possibles per analitzar els problemes i trobar-hi una sortida adequada que satisfaci els ciutadans. A Sant Cugat ja sabíem que era difícil guanyar, ara bé, la població que ens votava ho ha continuat fent. Crec que l'apropament dels resultats del PP als del PSC aquí a Sant Cugat és més el resultat del que fa el PP a Madrid que no pas del que fa aquest partit al municipi. Si ha augmentat la participació també es deu al fet que el PP ha sabut mobilitzar un electorat normalment desinteressat per la qüestió europea, però, com que es presentaven les eleccions amb un altre significat, sí que han votat. Els resultats, però, no poden extrapolar-se de cap de les maneres a un altre tipus d'elecció. Tot i així, molta gent ha votat en reacció contra la mala situació que viu el país.
20
ESPORTS
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 17 JUNY
1994
Voleibol femení
El Club Voleibol Sant Cugat acomiada la temporada en el seu sopar anual, amb un centenar de convidats CLUB VOLEIBOL S A N T # G W TEMPORADA 93-94 6 è «„.VERSARI
Anna Borau l'n centenar de persones van ser els convidats del sopar anual que celebra el Club Voleibol Sant C'uvzat a la l'i de la temporada. Junta directiva, pares i jugadores van sopar divendres passat en companyia dels representants ilels mitjans de comunicació local i de Ferran Domínguez com a representant de l'Ajuntament, en companyia del regidor d'esports, Xavier Figueres qui arribaria més tard atès que havia hagut de comparèixer en un altre acte.
'*
Carles Castro, president del Club, va dirigir unes paraules als assistents, valorant la temporada de "molt positiva" i felicitant les jugadores per la seva actuació així com agraí la colaboració dels mitjans de comunicació i de l'Ajuntament, a qui demanà més suport de cara a l'any vinent. Per la seva banda Xavier ligueres felicità el club i elogià la tasca de base, referint-se als equips més joves com a "pilars sense els quals no existiria el club". elogià la dedicació del club durant aquesta t e m p o r a d a i els animà per a continuar endavant
en les properes, afegint que des de l'Ajuntament es faria tot el possible per a colaborar-hi. Molts canvis per al 94/95 Carles Castro va declarar a Fls 4 Cantons que "el més important d'aquesta temporada ha estat cl salt quantitatiu i qualitatiu de passar d'un equip a quatre. perquè ha estat posar unes arrels aquí a Sant Cugat". Aquestes arrels augmentaran de cara a l'any vinent atès que el club comptarà amb 7 equips (sènior, 2 cadets, 2 juvenils i 2 infantils) amb la possibilitat de crear-ne 2 d'alevins. Castro va declarar que "el gran problema que tinc és què fem amb els equips masculins", atès que ha rebut propostes d'alguns pares de fer equips per als fills i, a nivell sènior, jugadors del Barca i l ' H i s p a n o Francès residents a Sant Cugat li van proposar també formar part del Sant Cugat. En aquest sentit Castro va afirmar que "seria molt més fàcil incloure un equip sènior, perquè està format i és més assequible als horaris d'entrenament que podem oferir". FI problema econòmic serà resolt per l'ampliació del número de socis a través dels propis jugadors i. com va dir C a s t r o ,
"atès que la temporada vinent anem a la Divisió d'Honor i que la crisi s'està superant, penso que trobar un espònsor serà més lacil". Un dels possibles espónsors hauria estat la Winterthur, ubicada a Sant Cugat, però sembla ser que finalment patrocinarà l'Espanyol. Així que en principi el club només compta amb els 7 milions de pressupost previstos. Pel que fa a les jugadores sènior, hi haurà alguns canvis: de les actuals es quedaran la majoria excepte Valerià, que per motius d'estudis hauria de deixarho, Judit que s'ho volia pensar i les dues Sandres, l'Estornell potser marxarà als Estats Units i la Sànchez. amb la qual el presi-
dent haurà de parlar entre el I X i el 23 de juny, atès que té les proves de selectivitat i després marxa en concentració amb la Selecció F-spanyola. Hi haurà noves fitxes atès que el club ja ha fet alguns contactes amb quatre jugadores de clubs catalans, però. com va declarar Castro "fins al dia 30 no s'acaba la temporada i estan lligades als seus clubs", de tota manera, com va dir el president: "el handicap és l'econòmic, però penso que no hem de resoldre les coses a cop de talonari, hem d'intentar fer un equip de base que vagi pujant i que el sènior del Sant Cugat surti d'aquests equips". •
El sènior femení d'aquesta temporada
Handbol
La derrota contra el Gràcia deixa la UESC fora de la Copa Catalana UESC 17-Gràcia 23 Kauhó Fls jugadors de la UFSC només han arribat fins a quarts de final, però han plantat cara a un equip d'una categoria superior com és el Gràcia, tot i que la diferència teòrica no va ser tan gran a la pràctica. Fls de la UFSC havien de guanyar aquest segon partit, i amb aquesta mentalitat van sortir a la pista a l'inici del partit, fins i tot van aconseguir dur un avantatge d'un gol que es mantindria fins al descans. Al segon període les coses van anar d'una altra manera, el Gràcia va reaccionar i va començar a aprofitar les seves jugades d'atac i la pressió a la defensa per a remuntar els tres gols de diferència i fer girar el marcador per canviar el rumb d'un partit que quasi estava a mans dels de Sant Cugat. Segons l'Armand Mora. jugador de la Unió Fsportiva Sant Cugat. "la diferència va ser en l'aspecte físic, perquè tècnic;.ment no eren molt més bons que nosaltres". Al final, però,tot i demostrar
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL! SUSANA NICOLETTI
Curso para la correción postural de la espalda dirigido a jóvenes escolares Duración: 2 semanas (20 horas) Fechas: Julio y Septiembre (primera quSncena) Contenido del curso: clases teoricas y practicas
que estava a falcada dels grans, la UFSC es queda fora del campionat, als quarts de final de la Copa Catalana.
24 Hores a Granollers Demà dissabte dia 17 de juny c o m e n ç a r a n les 24 h o r e s de Handbol que organít/a anualment el Granollers. Fn aquesta edició del 94'. a més a més de l'equip organitzador i de la Unió Fsportiva Sant Cugat, hi participaran els equips: H. Palautordera, H. Cardedeu, H. Fa Roca, H. Sant Fost, H. Parets i el botxí de
la UESC, el C.S.S. Gràcia. Aquest torneig del cinquentenari del Club Granollers començarà a les vuit de la tarda de dissabte amb el partit Granollers- La Roca i conclourà diumenge amb el partit que s'iniciarà a les 19:20 i que encararà el campió del campionat amb la selecció. La UESC encetarà la seva participació dissabte a les 21:40 contra el parets i, en cas de no ser campió, l'últim partit el disputarà diumenge a partir de les 16:00 contra l'amfitrió, el BM. Granollers. •
Teoria * La necesidad de compromiso con la postura para mejorar las condiciones de la espalda. * Nociones de fisiologia y anatomia con material audio-visual. * Realización de fotos indlviduales. * Estudiós funcionales de las cltadas fotos para conocer en profundidad cada caso. * Observación de los malos nébitos posturales de cada alumno, a fin de realizar un asesoramiento posterior. Practica * Gimnasia correctiva, con atención particularizada a los participantes. Cl. Sant Antoni 74 baixos Tel. 6 7 4 7 4 3 7 Sant Cugat del Vallès
ESPORTS
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ELS 4 CANTONS
21
La UESC organitza les El Sant Cugat finalitza la 2es. Jornades de Minitemporada amb guanys econòmics Handbol a Sant Cugat Futbol
Jofre Llombart
IdgieT.
El Club Esportiu Sant Cugat, que a partir d'ara recuperarà el nom i l'escut de Sant Cugat Esports Futbol Club, ha tancat la temporada amb un superàvit econòmic de 150.000 pessetes. Aquesta dada es va fer pública a l'assemblea del club que es va celebrar el passat divendres a la Casa de Cultura. Després de molts exercicis deficitaris, el Sant Cugat ha pogut concloure l'any amb beneficis gràcies al sanejament de fons i una política financera austera duta a terme per la nova Junta Directiva encapçalada per Francesc Ruiz, ex-jugador del club. El tresorer, Pere García, va declarar que l'economia del Sant Cugat "depèn dels 3 milions de pessetes amb que els subvenciona l'Ajuntament anualment i d'una quantitat similar que aporten els socis amb els seus abonaments". Aquests abonaments seran incrementats en 1.000 pessetes l'exercici vinent, amb la qual cosa ser soci del Sant Cugat a general costarà 11.000 pessetes i 13.000
La Unió Esportiva Sant Cugat ha organitzat les segones jornades de mini-handbol que es van celebrar dissabte passat al pavelló de Valldoreix. Els equips participants procedien del Ripollet, el Regina Carmeli, el Polinyà, el Sant Esteve Sesrovires, els Maristes de Rubí el Mataró, l'escola Santo Àngel i, de les de Sant Cugat van participar l'Escola
Avenç, el C.P. Pins del Vallès, el C.P. Catalunya, el C.P La Floresta i el C.P. Joan Maragall. Van ser nou els conjunts alevins que hi van jugar, quedant campió l'equip A del Mataró, mentre que a la categoria benjamí guanyava el campionat, entre els 12 conjunts que el disputaven, els jugadors" dels Maristes de Rubí, quedant en segon lloc l'equip aleví que representava l'escola santcugatenca Avenç. •
Francesc Ruiz i membres de la Junta pessetes si el seient és a tribuna. Els components de la Junta Directiva van justificar la puja per "la creació d'un equip sub-21 que doni més sortides als jugadors més joves". Tot i el balanç positiu, Ruiz creu que "la situació econòmica és encara molt delicada" i afegeix que amb el pressupost previst per a la temporada vinent, uns 8 milions i mig de pessetes, "s'intentarà mantenir la categoria o millorar-la, encara que tenim molt clar que amb aquestes xifres no podem fer
miracles perquè ens hem de conformar amb jugadors barats". El president del Sant Cugat també va aprofitar l'assemblea per posar el seu càrrec a disposició d'aquell soci "que tingui més possibilitats de portar el club endavant", al-legant que presideix l'entitat "a la força i per amor al Sant Cugat". La reacció dels socis ratificant-li el seu suport fa pensar, però en la continuïtat de Francesc Ruiz al capdavant de la Junta per la propera temporada. •
Futbol
Fi de lliga per als petits de la Penya
Pre-benjamí A Redacció La temporada 93/94 s'ha acabat i els més petits podran gaudir de les vacances després d'haver acabat amb èxit les lligues corresponents. Aquests tres són els equips més joves de la Penya Blaugrana de la nostra localitat. L'AIeví B va ser campió en la lliga Adebufe. destacant per la seva capacitat golejadora. Pel que fa als més petits, el prebenjamí A va ser campió de la Copa de l'Escola de futbol
Sant Pere Lumen després de vèncer a la final a l'Olímpic de Can Fatjó per 2-3, i el B va quedar sotscampió de la lliga de la mateixa escola, on el guanyador va ser el Sant Cu-
Pre-benjamí B gat que va vèncer els de la Penya Blaugrana per 2 gols a 1 en el partit final. Després d'una temporada més. la j u n t a de la Penya Blaugrana, en declaracions fetes a Els 4 Cantons, va agrair "a tots els jugadors, tècnics i directius per evi fer possible un any més de bon funcionament de tots els equips que formen l'escola de futbol de l'entitat" i va convidar tothom al torneig que organitzaran a partir del dia 29. •
F
RESTAURANT
E
La Nansa
R
ESPECIALIDADES PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 A R R O Z N E G R O 1 . 2 5 0 - SUQUET DE PESCADORES 2.900 - ZARZUELA DE PESCADO 2.900 - ESPECIAL LA NANSA 3.000 (Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares) -PARRILLADA 2.700 (Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA 3.800 (Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas) Cerrado martes noche y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0
tra. Sabadell, 47 R U B Í Tel. 6 9 9 1 1 (Cerca Mútua )
52
í s
c l a s s i f i c a t s O 674 02 04 ADMINISTRACIÓ j DE FINQUES]
# SUZUKI
A.RTHLR 586-7 06 3 ilagoras.5 Es: A Ert- •• P_3
- un repte -
CASAS Alfons Sa!a 22 baixos 2 n
- 4 ' 5 66
SAKAFNCIES Vòlldo'en 60
-:4o:ii
-INQUES GRONE--A p, ara hospi'a ' 0
674 7. 54
AUTORITZAT
3
IRENEU SEGARRA.
LOGIC ,,, b r ° t í i e I r l l l ,
674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0 Francesc Moragas, 42 08190 Sant Cugat
CCKTR0.
: - A - A S A l C TFCEN : <i'ces: '.'o-acas, "
"3 ^
VVLLESTECNCLOGCSA
ESPORTS
AUTOSERVEISl ALIMENTACIÓ;
Exposició i venda: Valldoreix. 53 Taller: Oriente. 68
DECORACIÓ
CASAJUANA GALERIES SANT JORDI Mooles i Decoració Mooles de cuina a mica
Ea":aqc ^ s r a . S ? h :
- "- ''•'- J-J
589 33 OC
6 7 4 21 03
I N S T R U M E N T S DEJ E
•; : : d i «
6T37C
?ÜJ\IP:
MUSICA]
p—— flKJ
CASADELESCOR'NES Víctor Balaguer 26 RUBÍ
ELS 4 CANTONS Rbla. del Celler. 91
58914 01
PUNTS DE S E R V E I FECSA
63,2C7.
Villa. 1 local 2
,
674 12 34
TALLEPES MENA oasseig TOT-3O anca F X Ser.e Qt BOSCH Cistelvi.22
674 76 'i
H
TELEFONIA
TINTORERIES
TINTORERIA SAN* CUGAT 674 11 33
i M l m S . . n i ( ii4.il il
Sam^aco RJSIPOI 35
ESTANC VCNE3" R P =W Octavia, 3 BORRÀS 675 35 00 Plana Hospital. 3-5 Local 2
AMBULÀNCIES!
SaDadel 37 3
SOL-NET P Torreblanca 52
Ti·ls. f)755(l WSS«)79 5(hi
0"TAS la-'a h..Sf i:a 35-37
BELLES ARTS CABANAS Sanvago Rusinol 54
DANVIL '.'•"OS S .
ffi"
C.iriL'nUjL·Miíi!:. :.
BELLES ARTSJ
TALLERS MECÀNICS
c LINEA D.RECA 6 E n r a e Granados 15-Local 5
Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic
FALGUERA
RlST'-C Parbaceí Cel*- ÍT
6~i 5" 97
CREU RCJA Sant Juli 2
589 0 4 38
M í · n ' A i . · s íE'I.VI.·u-i·^
a
CRISTA.ERIESG. Clra Cerdanvola 26
RVS V . / W . w - , - '..I
DECUO DECORACIÓ Fsancesc Mo'agas. 4
574 58 62
- . A - L D A RIC0I.1A
Balmes 11
F a x 6 7 5 28 61 Sant Cugat del Vallès
TATERS Sant Antoni. 62
Te 589 22 32
CAFETERIES
675 29 02
Mff SoóA VÜM tàaóà
1
Matalassos i Somiers
BARS
:
SABATERIES
GIMNASOS Plaça UTO 3
i ^ M J r V " NST '-'0GA
Eziaa cu.'!
RUBIO Villa, 1 Local 5
MOBLES
Carre' M a p s ^r':'
t"4\>71
VIDRES
#GAflR|GA
Rosselló, 32 baixos. OKl·HtSa.mCí.isuil IVI. 675 lv> II Ka\. 675 M 11
Canovas del Castillo, 14 Te 675 11 94
•.••:-•'••:
ALUMINI
HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC
MÈTODE
J. Guix
-INQUES VA. .HONRA -R- 54 14 D sg F-aii'ji'ír Ma:...-. -IJ P' -. '.'COVÇA
^ v
CENTRE
JUNY 1994
TINTORERIA SANT CJGA" 674Sant Antoni, 1
674 06 49 INS'AJCIONES ZAMORA 589 26 38 Mossèn CntoVeroaaue-,18 Valldoreix
TINTORERIA SANT CUGAT 675 22 25 Rambla Ribatallada. 34
T
T0TAR Carrer de La Creí 1
674 63 53
MANTSEPV. S A Av Catalunya. 18
GRUP VI BELLES ARTS Montserrat. 31
T NTOPEP 4 SANT CJGAT 674 41 67 A'fonsSala, 2'
675 20 01 RESTAURANTS TRANSPORTS
ANIMALS • VETERINARIS ANIMALS Perruqueria 589 13 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2 LA FAUNA ... Rambla del Celler 35-37
674 1509
CICLES CARDONA Valldoreix, 41
F-ECAVAJ.DOP 674 2 ' 9 5 ^''a w °ssen Cnto Verdaguer, 2' Vall
E3
JOGUINES 574 ' 5 32
JOGU NES MARGA Sarta Mana 44
6 7 4 ' 3 05 BODEGUES • VINS
VET SANT CUGAT Vinyotes 10
H3^
BICICLETESl
675 0512 VINSNOES.A Baixada Sannt Sever, 4
ARTS GRAFigUES COPISTERIES
COPV-GRAFIC Can Matas 8
675 36 53
COP! iMATGE Rambla del Celle-, 95
589 23 6
GRÀFIQUES CELLER
589 37 02
58919 83
CALEFACCIÓ
JPV] U J
AIFA Clra. Cerdanyola. 18 FOTO VÍDEO F.P Rambla del Celler 93
674 79 68
VÍDEO CLUB STCJGAT Alfons Sala 52
674 66 49
JOIERIES RELLOTGERIES
JOIERIA TOUS Rbla Rnbatallada. 24 C
675 52 52
AUGUET Sanago Rusinol, 40
674 58 54
SANBER-6 Anselm Clave, 23
674 45 71
OBRES I CONSTRUCCIONS PROMUSA Av Torreblanca 2-8
BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA Presupuestos sin compromiso
ASSEGURANCES
ACf·'N·STPACC N ' Val oo-ei» 67-A
D. G. 0 ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler. 95
J
=APIO_-VENDAiNE T E„ACanovas de' Casli lo, 4
G ASSOC ATS Marcel .r'a i; U '
574 55 GC
CISTELLERIES
SANT CUGAT C.ESTIO, S.A.
CAN BUFA Car-er de _a Torre '6
Servei d'Assessorament Administratiu
ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 '.'Rtr 675 53 53 M- •• ii " i-'-o.: • i fa-a'a1-42 oOSE F=JiTS 5,sJ 44 8t Me-calPereSa- Oí-aca G3 GAS
CONSULTORIS DISPENSARIS
674 4 • 44 CONSTRUCCIONS] MATERIALS;
SanuaLii R u s i n o l . "O ï d v <WS | 7 i P
GALERIES D ART SUMMS'RCS VA.lDCPf Mossc-r Ja;.ri Verdag.if"
ASSESSORIES GESTORIESl CAS'ELn'l Ser.-os A : r l -
674 -2 4 -
Rl.siTai.let 4
DOLCERIES COLCE'S Airons Sala, 20
^Q CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6
MAMHOUS RS/Bki.
Especialistes en ELABORACIONEN
lents d'alta definició
MÀRMOLES Y GRANITOS
l;rancLsc Moratias. 4 Tcl.6TSi)7S4 (18140 Sant C'usai
NATURALES
PEIXATERIES
(IS • ) ! k l 'HI
CANA_SGALEF A r AR Ca-re-de la Crv., 15
ASSUMPCIÓ Mones: r, 33
674 36 51
ROSTA 674 3147 D g Reti ••;} -VA^DOPEIXMARCS;
PERRUgUERIES
HERBOLARIS DIETÈTICA
G.C.I. CONSULTING San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.
DROGUERIES
J
Eír'«A aic-e .27
VIATALASSERIES
^
'
HIPiylES
urgente a •
10 JRcsón
Vs
toda
BAR - RES1AURANT
Espana 675 10 11-W0 301) 400
TOTA UNA TRADICIÓ
XARCUTERIES
589 23 7
CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas 5 CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas .26
674 15 24
674 08 61
INDEX de SECCIONS 01 Administroció Finques 02 Alumini-Vidres 03 Ambulàncies 04 Animals i Veterinaris 0 5 Ars GràfiquesCopisteries
23 Electrodomèstics-A.F. 24 fnsenyoment 25Esports-Gimnasos 26 Estancs 2 7 Estètica 28 Forns de Pà
46 Metges 47Missatgers 48Mobles i Decoració 49 Moda i Confecció 50 Motos 5'Neteies
06 Assegurances 07 Assessories Gestories
29 Fotografio i Video 30 Fusteries
52 Obres - Construtoons 53 òptiques
08 Autoescolss 09 Automóbis lOAiimentocó 11 Bars - Cafeteries
31 Fruiteries 32 Gas - Electricitat
54 Peixateries 55 p ernj( j Uer j es
12 Belles Arts ,,„..,. 13 Bicicletes 14 Bodegues • Vins 15 Calefacció lòCnmiceries 17 Cctïfes
^ ' u ^ n - r * 34 Herbolaris • Dietètica 35 Hidrocultius ,, „. . 36Hípiques 37Wormàt,ca 38 Instruments Música 39 Jardineria 40 Joguines
„ » „ mi.t„ ,.,,,.... 58Publicitat . rrrr, r n l , ,_ 59 Punts serve, FECSA 60 Restourcnts 61 Repartidors correspon. 62 Sabateries
18 Cistelleries 19 Consultoris-Dispensoris
41 Joieries - Rellotgeries 42 Loteries
6 3 Talle,s Wecon,cs
20 C o n s t a oris- Mcter. 21Cclcenes 22 DrooL-eries
43 Marbres-Pedrc Artificial 44 Marcs 45Matalcsseres
^ Tintoreries 66 Transports 67 Xarcuteries
5 6 t e m K
64 Telefonia
539 13 26
SOLSONA.... Rosselló, 2
ELECTRODOMESTICS| ALTA FIDELITAT'
Paqueteria
70PEIX-
H1DROCULT1LS AL'TOESCOLES
WOKLDWtOe COURIES
M A - L ; N G VALLÈS. S L
MARBRES PEDRA ARTIFICIAL
Fax- 588 24 53
4223Ü7 ENVIOS URBANOS. NACIONALES E 1NTERNACIONALES
Sani Domènech, 10-baixos
( aín-u-i.i .!. k · · i . i s s . i . 'I
SA..A RLS'NCL Sarliagc Ri.sino
.674 53 07
REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA
.. 674 V 74
C r e r ! 41
f>74 hh(M
kiV 5S') 27 "74
5 47 AL·LCOPEI:>
CL. DENTAL BANARES 674 18 77 Francesc Moragas. 8 2on.
ADVNISTRAC J N.2 Ma or 33 l|unt Moreslr;
ELECTRICITAT
P OLERA.
Assegurances generals i administració de finques
539 47 42
FRUITERIES
CASABLANCA Sabadell, 47
Tel. 674 05 07 Sr. Ferran
LOTERIESl JAJME S03=EGPAL N'ina '"•
67416 75
REFORMAS INTEGRALES DE LAVIVIENDA
FUSTERIES
Vic. 11
58917 32
LABOLERA Baixada de L Alba. 20
PERSIANES
TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI
MEDECINA FISIOTERÀPIA
AI TÜMOBILS
Sense moure's de casa
PNEUMÀTICS Mai'a 47
SUPERMERCAT VILARÓ 58935 82
ENSENYAMENT
"A.-EDA-PCCMA
INFORMÀTICA
MISSATGERS
PUBLICITAT TOT SANT CUGAT.. Sant Antoni, 42-44
CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas 674 63 08
Menjars Preparats TASTA'M 589 29 29 • 589 35 35
Immobiliària tVKMK*
*w
-^^^^rTT llncusarfe&£
674 78 50 • 674 91 61
Av. Barcelona, 70
Tel 699 65 48
TORRES EN VENDA Sant Cugat - Valldoreix.al coMat de l'estació FFCC. terreny 500 m\ torre 100 nv, menj. sala d'estar 30 nr, cuina. 4 hab. 2 banys, llar de foc. orientació i vistes excel·lents. Sant Cugat - Valldoreix Zona Pas seig Rubí, torre 110 nr. terreny 300 nr, menjador, sala d'estar, cuina-office. 3 dormitoris. 2 banys, estudi, calefacció. IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roig. OPORTUNITAT. Terreny 1625 nr. torre 90 nr (ampliables), menjador, sala d'estar, cuina, 3 hab., bany, calefacció, traster, piscina amb depuradora. Sant Cugat, zona d. Granollers, torre adossada cantonera, 240 nr. menjador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 nr, 4 dormitoris (l suite), dos banys, un servei, cal.lefacció, hab., planxar, traster. jardí privat amb piscina. Sant Cugat - Valldoreix, zona Rambla Verdaguer, terreny 1133 nr, torre 230 nr, menjador sala d'estar 40 nr, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 nr", dos banys, servei, cal.lefacció, llar de foc. San Cugat - Mas Janer, terreny 900 nr. torre 90 nr, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab.. bany i traster. Sant Cugat - Zona El Colomer, torre adossada 300 nr, menjador sala d'estar, cuina-office. 5 hab., (una suite). sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i caixa forta. Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nr, torre 300 nr, menjador sala d'estar 50 nr, cinc dormitoris (una suite), cuina-office, dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig. Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Escayola, terreny 1405 nr, torre 295 nr en una sola planta, menjador 16 nr i sala d'estar 50 nr, cuina-office 15 nr. 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefacció, parquet, garatge 32 nr, piscina amb depuradora. PISOS EN VENDA Zona Mercat Torreblanca, 84 m . menjador sala d'estar amb parquet, aire condicionat, dos dormitoris, cuinaoffice. bany complert, armaris encastats. parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nr, menjador sala d'estar 30 nr', aire condicionat. 3 hab. (una suite), cuina-office, dos banys, calefacció a gas, armaris encastats, parquing. 23 M.
APARTAMENTS VENDA VALLVIDRERA, 135 nr, menjadorsala d'estar 58 nr. cuina americana 9 nr, 2 hab., dobles, estudi, bany, calefacció, pre-instal.lació llar de foc. SANT CUGAT • LA FLORESTA 100 nr de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc. 7 M.
RUBI
CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS
Administració de finques. Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances
C& F CASAS FERRERAS, S I . GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viudetat -I.L.T. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apartat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès
67415 66-67410 54
OFERTflS flLQüILERES C e n t r o del p u e b l o 100m\3 hab. (1 suite), 1 bano, calefacción, balcón, armarios empotrados. 95.000ptas /mes 1 Atico dúplex lOOnr, C/ Martorell. 4 hab., bano y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas/mes C/ Reus, àtico a estrenar, 9 0 m \ 2 hab., bano y aseo, calefacción, terraza, pàrking. 110.000 ptas/mes C e r c a e s t a c i ó n piso 112m\ 4 hab., bano y aseo, exterior, amueblado. 90.000 ptas/mes Piso amueblado 80nr Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc, patio. 100.000 Ptas/mes
TORRES Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m2, 4hab., 2 bafíos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio. Torre alto standingj unto campo de golf, 450m2 const., salón-comedor 50m 2 , 4 hab. dobles+1 hab., servicio, 3 banos, 2 aseos, jardín privado, garage y piscina
WlSACA Finques
674 6715 589 33 68 PISOS EN VENDfl Zona darrera estació, l3Xnr'+l() terrassa. 5 hab., 2 banys complerts, tot exterior, calefacció, parket tot el pis, doble finestra a tot el pis. 18 M. Àtic, C t r a . Cerdanyola, 2hab.+20m' terrassa, tot exterior, 1 bany. 1 aseo, calefacció. Zona Eixample, KXlrrr, terrassa, tot exterior. 3 hab. dobles, 2 banys, parket. calef., llar de foc, 1 pi. pàrking i traster. 26 M. Zona estació. 3 hab., 1 bany, parket, tot exterior, calefacció, 14 M. Zona alta. àtic dúplex 100m:+30 terrassa. 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt maques. IX M. Zona estació, 13()m\ 4 hab. dobles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking. Zona comun. amb pisiena i jardí. 28 M.
PISOS LLOGUER Zona estació, Apartament moblat, terrassa, 1 hab. Pis m o b l a t C t r a . Cerdanyola, 90m ! , 4 habitacions, sol i vistes. 65.000 ptes/mes tot inclòs.
Piso Masnou Céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 ket, calefacción. 16.000.000. Ptes. 555 50 18
HIDROCULTIU Plantes sense terra més fàcils de conservar Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos
VENDA I LLOGUER DE: TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques
{Extensa cartera amb molt bones ofertes!
Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.
27.000.000.Part. a part. 674 87 40
classificats BORSA DEL TREBALL
LLOGUERSVENDES
Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, Se ofrece chica para can telefono, parquing. Impeguros. Sra. Pilar. Tel. 674 c a b l e T e ! ; 674 94^97 87 88 (Noches)
ofertes
PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2, 3 hab. Salón-comedor, 1 bano 1 aseo Cocina office SOL calef. gas tel. 75.000.- pàrking opcional El Taller: Se dan clases Tel. 674 94 97 de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04 Se dan clases de Francés, ni vel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE
Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, Noia s'ofereix per fer en els 4 Cantons. 42m2. cangurs de dilluns a di- 60.000 Ptes/mes. Tel. 589 vendres. També dóna 48 22. De 19 a 22 hores. classes d'Alemany. Nicole Gonzàlez. 775 08 87
pàrquings
NOVA, Solar de 600 nr, excel.lent SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nr, orientació sud, vista excel.lent SANT CUGAT, solar de 629 nr a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvidrera. FACILITATS DE PAGAMENT.
67472 54 6747466
terrazas, 2 banos, par-
TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONAorientació
Plana l'Hospital, 10
A 14 Km. de FIGUERES
Av. Joan Borràs, 54^-Valldoreix tel. 674 75 98
Noia s'ofereix per fer de P l a z a d e parquing con cangur, dissabtes (Matí, ^ , ^ 0 , adosada. En ventarda, nit) Tel. 674 40 08 t a b u e n p r e c i o T e L 6 7 5 FRINE 10 92
24
MOTOS
ELS 4 CANTONS 0
w
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
Antoni Llaveria
Primera reunión del Comitè organizador del certamen S I S U C O C H E ' l ' I E I M F 1 () A N O S O M A S
El Salón Internacional del automóvil se celebrarà en Barcelona entre los días 13 y 21 deMayode1995 El Salón Internacional del automóvil, Vehículo Industrial i Motocicleta ha celebrado en los primeros días del presente mes de Junio la constitución de su Comitè Organizador, al mismo tiempo que ha realizado la primera de sus sesiones de trabajo previas a la convocatòria del certamen, que tendra lugar en el recinto de la feria de Barcelona entre los días 13 y 21 de Mayo del próximo ano. Presidido por javier Godó, Conde de Godó, el Comitè Organizador del salón esta formado por dos vice-presidentes, Guillermo Bueno Henke y carlos Espinosa de Los Monteros, su director, Alberto Gimeno, y por la representación de la pràctica totalidad de las asociaciones profesionales, empresiariales y firmas mas importantes del sector. Con la ocupación prevista de la totalidad del recinto de la Feria de Barcelona, el Salón contarà con la
participación de los siguientes sectores: Automóviles; Equipos para la personalización de los automóviles; Recambios, partes, componentes i accesorios para el automóvil; Autobuses y autocares; Carroceros y equipos especiales para vehículos industriales; Car àudio, telefonia y alarmas; Coparïías Petroleras; Lubricantes, productos químicos y pinturas; Neumàticos; Zona de Boxes; Prensa Tècnica y Servicios. El Comitè Organizador del salón acordo, entre otras cuestiones, la distribución del espacio por sectores en los diferentes palacios del recinto ferial, así como las fechas en que se celebraran los Dias de la Prensa (11 y 12 de mayo), jornadas previas a la apertura del Salón a los visitantes (13 al 21 de Mayo). Tal como ya se hizo en la convocatòria de 1993, el Salón prolongarà su horario hasta las 22 horas el dia 18 de Mayo.B
EL GOBIERNO OFRECE lOO.OOOptas LO MEJORA ÍOO.OOO PTAS. ÍOO.OOO PTAS.
DI-SDIi S O I . O
100.000 P T A S .
15.000
OE ENTRADA
ptii*>. Í\\ m e s
\ * \
MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel: 675 18 63 (Tallery Recambios). Tel.: 67415 03 (Ventós) SANT CUGAT DEL VALLÈS SU A G E N T E P E U G E O T
PEUGEOT
•Ejemplo ite Financiación Peugeot 106 Kid: P.V.P. Recomendado (IVA. impuesto de matriculatlón y iransporte): 1.170.000 ptas. AHORRO GOBIERNO: 100000 ptas. DESCUENTO PEUGEOT: 100000 pus. NUEVO PRECIO: 970.000 ptas. ENTRADA: 100.000 ptas. CAPITAL FINANCIADO: 870.000 ptas. 48 MENSUALIDADES (12cuotas poraflo): 1' ANO. 15.000 ptas.; 2° ANO, 20.000 ptas.; 3" ANO, 26.000 ptas.; 4° ANO.31.600 ptas. TAE: 12,12%. Oferta vàlida hasta el 31-7-94 para vehículos en stock, no acumulable a otras en vigor. ·*Paracoches que tengan 10 aftos o mas.
• •• breves • • •
El mini cumpte 35 arïos. Rover preCtra. Cerdanyola, 24-26 para para el 28 de Agosto en el circuiTels.674 5216/66Fax.589 07 32 to de Silverstone, la fiesta del 35 Aniversario del Mini. La de los 34 anos reunió a 37.000 Minis y mas de 120.000 personas. Si desea asistir, infórmese escribiendo a: Mini 35 P.O. la pueden utilizar?
GASOLINA SIN PLOMO El plomo es utilizado en la producción de la gasolina como lubricante de los asientos de vàlvulas y para aumentar su octanaje. Todos los coches equipados con catalizador, dispositivo que depura los gases que salen por el tubo de escape transformando gran parte de las emisiones nocivas en otras menos contaminantes para la atmosfera, necesitan utilizar gasolina sin plomo. Todos los coches fabricados antes del ano 1990 pueden usar la gasolina sin plomo, teniendo en cuenta que, de cada cuatro lle-
ESPECIAL
A P R O V E C H E ESTA O P O R T U N I D A D . LE E S P E R A M O S E N S A N T C U G A T .
c i a·L·.
coches
clc A h o r r o
V U N P L A N 13E F I N A N C I A C I O N M L J V
S E R V E I S ADMINISTRATIUS
iQué
I'ROM(X:ION I'HK;I;ÜT (COMO MÍNIM» »
200.000 p t i i í s .
CONSEJOS PATROCINADOS POR:
u^m C I I M / \ W - ~ M P W n »
PLAN R K N O V A C I D N OI-!. t i O B U K N O * *
nados del depósito, tres tiene que ser con gasolina sin plomo y una con plomo. Todos los coches fabricados posteriormente a esta fecha ya disponen de asientos de vàlvulas reforzados y, por tanto, estan preparados para usar la gasolina sin plomo.•
Box 1959 Birmingham B 20 1 AE Gran Bretana.' Novedosa garantia de Rover, única en Espana. Rover se comprometé
dentro de los 30 primeros días o 1000 Km. recorridos a cambiarle el coche o devorverle su dinero si no queda completamente satisfecho sin obligación de significar el motivo.
OFICINA GESTORA DE SEGUR0S T0DAS LAS C0MPANIAS T0D0 TIP0 DE SEGUR0S PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES PAGO FRACCI0NAD0 SE RESPETAN B0NIFICACI0NES
Rambla del Celler, 95 (lad0 Farmacia) Tel. 6 7 5 4 2 0 3 Fax 589 48 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
FESTA MAJOR
ELS 4 CANTONS
25
Torna la Festa Major
Del 25 al 29 de juny Sant Cugat serà una festa Redacció El dissabte 25 i encara sota els efectes de la revetlla i la diada de Sant Joan, els santugatencs podran tornar a sortir al carrer per participar dels actes diversos que ha preparat la Comissió de Festes i les diverses Entitats de la població. Alex Corretja obrirà la Festa Major amb el pregó que llegirà des del balcó de l'Ajuntament. Els 4 Cantons us ofereix una àmplia entrevista amb aquesta jove promesa del tenis català. A partir d'aquest moment mainada, joves, adults i grans podran gaudir de balls, de concerts, d'espectacles infantils i de multiplicitats d'ac-
tes que permetran que la vila sigui una Festa constant. Amb un pressupost limitat la Comissió de Festes ha hagut de tenir imaginació per omplir uns actes que en dissabte i diumenge i la Diada de Sant Pere s'esperen com a més forts. El 27 i el 28 la Plaça de Barcelona oferirà com l'any passat la Fira de la Pesseta i jocs per menuts. Pep Pros, membre de la Comissió de Festes, ha comentat que ha calgut parlar amb totes les Entitats per atendre totes les seves propostes i encabir-les en un programa equilibrat i obert a tothom. D'aquesta manera torna la Trobada Gegantera, el Centro Popular An-
daluz continua tenint el protagonisme que sempre ha tingut, i les Entitats culturals en el Monestir, al carrer o a l'auditori oferiraran concerts de música clàssica i més actual. L'esport mantindrà les activitats dels darrers anys mantenint la trobada de futbol i ns i la de Bicicletes de Muntanya per l'èxit que van tenir l'any passat. Els actes històrics o tradicionals com el Paga-li Joan o l'arrossada popular mantindran una Festa Major viva que ofereix com a novetat una proposta anomenada "La botiga al carrer". El proper número dels quatre cantons portarà el pro- J grama i l'explicació més deta- £ llada de les activitats. • 1
EL PREGONER D'ENGUANY
Àlex Corretja: «M'encanta viure a Sant Cugat» Acaba de fer els vint anys i ja ocupa un lloc important en el món del tennis internacional Barceloní de naixement i santcugatenc de domicili, Alex Corretja, el noi que va començar a jugar al Set Ball i va destacar-se al Tennis la Salut, haurà d'encarar aquest mes de juny dos reptes: jugar el Wimbledon sobre una superfície que no és la seva i superar la timidesa per fer el pregó de la Festa Major.
A. Borau Àlex Corretja serà l'encarregat de fer el pregó que obri la Festa Major de Sant Cugat en aquest any 94. El noi que va créixer admirant el joc espectacular d'Ivan Lendl i l'estil d'Estefan Edberg ha aconseguit mitjançant la seva dedicació total esdevenir una de les figures a tenir en compte dins el món del tennis internacional. Ara s'enfronta al repte de fer dues coses que no ha fet mai: jugar sobre herba i inaugurar amb les seves paraules una festa major, la de la ciutat on viu des que tenia 8 anys. D'aquestes i altres coses va parlar en l'entrevista que va concedir a Els 4 Cantons pocs
dies abans de marxar cap a Anglaterra. - Com és que t'has decidit a jugar el Wimbledon, potser pressionat pels darrers resultats? - L'únic pel que vaig al Wimbledon és perquè en principi podria tenir opcions a estar en l'equip de Copa Davis, que es jugarà sobre Herba contra Alemanya. Si no vaig a Wimbledon gairebé em descarto de l'equip, perquè puc guanyar o perdre partits, però al menys demostro que hi tinc interès. - Si guanyes partits, però, no podràs estar aquí per la Festa Major... -No m'importaria guanyar partits.
- Com et veus de posssibilitats? -Bé, vaig negatiu pel que em toca. Laconte és un jugador molt bó, té molta experiència, no és cap petard... és un d'aquells jugadors incòmodes. A més si ell ha jugat mil partits sobre herba jo no n'he fet cap. - Si fos sobre terra seria una altra cosa? -Segur, la meva mentalitat seria totalment diferent Sortiré a guanyar, el que no puc fer és sortir pensant que vaig a perdre, això no ho he fet mai, però sóc conscient que el meu rival té una potència espectacular. -I com valores el teu joc? -Consistent, amb un bon joc de cames i una bona mentalitat. Potser hauria de millorar la sacada per tenir més garanties i potser també hauria de tenir una dreta més guanyadora, però de mica en mica... - Quins trets t'agradaria tenir? - La sacada del Sampras, la dreta de l'Aberasategui i el revés no ho sé, potser de l'Stich. - La resistència, la teva? -Sí, m'agrada patir a la pista i no em deixo anar, no regalo els partits i m'empren-
yo gaire quan jugo. Campió d'Espanya quan era més jove i campió mundial de la categoria cadet quan tenia 16 anys l'Àlex ens explicava què havia passat per la seva ment quan li van dk de fer el pregó de la Festa Major -Em va sorprendre molt, perquè no pensava que pensessin en mi, no m'imaginava que fos ningú per haver de fer el pregó. Però es van fixar en mi i em va fer molta il·lusió, tot i que quan m'ho va dir el meu pare no entenia res, quina relació podia tenir jo? - No hi ets gaire per Sant Cugat.. -Hi sóc poc. Però no és que no estigui aquí a Sant Cugat, sinó que no paro a Barcelona. - Com t'hi trobes? - Aquí m'agrada molt estar-hi, estic molt a gust perquè estic a casa, però ja dic el fet que no hi estigui gaire és perquè la meva vida professional es desenvolupa a Barcelona, és un problema de treball. Però jo em sento d'aquí, m'agrada viure a Sant Cugat i no ho canviaria. - Què t'ha semblat el seu desenvolupament en els darrers anys?Trobes normal aquest creixement?
- M'agrada que evolucioni, però tal i com ho està fent, no m'agradaria que es convertís en una ciutat com Barcelona. I sí que ho trobo normal, perquè penso que han fet un esforç molt gran, perquè s'han aconseguit moltes coses, i són coses que s'havien de tenir, ara pots viure a Sant Cugat sense moure't. Potser abans estava més endarrerit, però ha canviat molt, cada vegada que torno trobo alguna cosa nova. - Les aprofites, les noves infraestructures? -Sí, sempre que puc, m'agrada anar al cinema i sortir, fer la vida que fa un noi de la meva edat però sóc conscient que la tinc molt més limitada. -1 de la problemàtica social, te n'assabentes? -La veritat és que no gaire. Però no és que en passi, és que no te n'assabentes, has d'anar d'aquí cap allà i no és que no sàpiga res de Sant Cugat, és que no sé que passa al món, no vivim al dia. Però provo d'estar-ne informat Així, aquest "santcugatenc internacional" tindrà l'oportunitat, si pot arribar a temps, de posar-se al dia amb les festes de la seva localitat. •
26
CULTURA i ESPECTACLES
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
Sant Cugat, una festa de les arts Pere Pich Rosell HI proper dimecres dia vint i dos de juny, tindrà lloc la inauguració de la IX Mostra d'Art Contemporani Català a la Casa de Cultura de la nostra ciutat. Com cada dos anys. la nostra ciutat es vesteix de testa de les arts. realitzant una important aportació en la promoció de l'art català. La mostra totalment c o n s o l i d a d a . s'ha convertit en un punt de referència. tant pels artistes com pels espectadors i afeccionats de l'art. I.a mostra, organitzada per "Canals-Galeria d'Art", és un aparador del dinamisme de la ciutat de Sant Cugat en la potenciació de l'art català. Darrera de la IX Mostra d'Art Contemporani, hi trobem el galerista Josep Canals, recentment guardonat com a santeugatenc de l'any, personatge inspirador i organitzador de la Mostra; per aquest motiu el nostre diari li ha realitzat una entrevista per a comprendre millor les raons i la importància de l'exposició. -Resumeix la idea general de la mostra d'art contemporani català. I.a intenció de la Mostra d'Art Contemporani Català és posar de manifest. cada dos anys. el punt on es troben les tendències artístiques, tant pel que fa a Catalunya com al Principat d'Andorra, i veure així en quina situació ens trobem aquí, respecte a la plàstica que es ta fora. -E-"és una petita trajectòria de la història de la mostra. La Mostra neix l'any 1977 amb motiu del Congrés de Cultura Catalana, per a fer balanç, de la plàstica a Sant Cugat, i a partir d'aleshores participa en tots els esdeveniments rellevants que es produeixen a Catalunya: els mundials de futbol del 82. l'Olimpíada Cultural l )092. essent l'única manifestació d'art jove inclosa dins d'aquest esdeveniment cultural, etc. Un fel important, digne d'esment, és el caràcter itinerant de la Mostra, que permet veure l'exposició a diferents llocs, descentralitzant-la dels grans nuclis urbans. -De la primera mostra a la d'avui, que és el que més ha canviat'.' Potser el fet més destacable des de la primera edició de la Mostra fins ara. és l'augment notable de ciutats que l'han volgut acollir, a mesura que han anat passant els anys. Aleshores les institucions municipals no disposaven d'espais adients per a exhibir-hi l'exposició, i
amb els anys ho han pogut anar solucionant, i avui existeix de forma desentralit/ada forces espais artístics amb una dinàmica important. El fet d'augmentar el nombre de ciutats que volen exhibir la Mostra és molt important, ja que això facilitava l'apropament de l'art actual a llocs que, de no ser per la itinerància de la Mostra, hauria estat impossible de veure art actual. -Per què aquest c o m p r o m í s cap a l'art contemporani'.' B à s i c a m e n t perquè em sento una persona d'aquest final de segle. Un home dels nostres dies que espera començar, dins de pocs anys el nou segle. I perquè em sento molt de Sant Cugat, lloc d'on va arrencar el nou concepte contemporani tèxtil, l'existència també a Sant Cugat de l'Escola Internacional de Pintura Mural, fets radials de la nostra cultura i jo volia ampliar aquesta vitalitat existent a la ciutat amb una nova aportació viva, actual i contemporània. Per això neix la mostra d'Art Contemporani. -Com participen les institucions públiques en la realització de la mostra'.' Tant els ajuntaments com les diputacions i la Generalitat han donat suport des d'un primer moment a la Mostra. Sense la seva inestimable col·laboració. no hauria estat possible aquest fet cultural que tanta gent mou. No és només el fet econòmic, que en cap edició ha cobert despeses, sinó) també l'ajut moral d'aquestes institucions, que han vist la Mostra com un fet positiu, molt gratificant. -Com s'han seleccionat les poblacions catalanes de la mostra itinerant'.' Sempre tornem a oferir a les poblacions que varen participar en la Mostra anterior, la possibilitat de tornar-hi a col·laborar: en últim cas, cada ajuntament té l'última paraula. -Després d'haver vist 348 dossiers d'artistes, per a la selecció dels artistes, quina valoració fas de la salut de l'art català.' La salut de l'art català és molt bona, els nostres artistes tenen creativitat, tenen força i ganes de continuar lluitant, tot i el mal moment que pateix el món de l'art en general. La valoració dels nostres artistes està al nivell d'altres països d'alt nivell, el nostre art es pot exposar a les millors sales del món amb tot orgull. -Quina aportació fan els artistes seleccionats al panorama de l'art contemporani'.' Els artistes seleccionats aporten prin-
cipalment un gran nivell, fruit d'un treball constant. Una característica general dels artistes seleccionats és la seva preocupació per estar en contacte amb els corrents contemporanis, fent una lectura p e r s o n a l o r e l e c t u r a de les ú l t i m e s tendències de l'art. -Com trobes la vida artística a Catalunya i Andorra? La vida cultural i artística de Catalunya i Andorra és molt interessant. Andorra comença a tenir una activitat artística important, de dos o tres artistes de fa pocs anys, ha passat a un bon grapat de pintors i escultors que treballen molt intensament; a Catalunya hi ha un important grup d'artistes que treballen amb la intenció clara de convertir l'art en la seva professió, donant un nivell a la seva obra molt important al mateix temps que continuar aportant a l'art universal el millor de la nostra cultura. -I a Sant Cugat? Sant Cugat es troba amb un petit interrogant. Tenim una escola d'art, unes acadèmies, uns quants tallers d'artistes, però tot es troba molt difuminat i en molts casos sense l'ajut necessari: la Mostra vol col·laborar a fer conèixer tot
TVSC -^* %<«?&& namMMXismm
Què fa la Televisió local de Sant Cugat aquest any per FESTA MAJOR
aquest important potencial humà del qual disposa aquest municipi, al mateix municipi i a la resta del país. -Per què és positiu promocionar una política cultural descentralitzada de la ciutat de Barcelona? La ciutat de Barcelona ja té un gran poder cultural, fruit de l'estatus de gran capital; Barcelona disposa d'unes impressionants infrastructures realitzades per a les Olimpíades. Cal pensar en Ja possibilitat de promocionar altres ciutats. com Cadaqués, Sitges o Sant Cugat. i difondre l'art per tot Catalunya ja que aquestes són ciutats culturals. -L'Any Miró ha ajudat a fer arribar a tot el públic de Sant Cugat la importància de l'art contemporani? L'Any Miró ha fet entrar l'art contemporani a totes les escoles de la nostra ciutat, i només per això l'Any Miró ha estat important. L'art contemporani és el llenguatge visual del nostre temps, i seria bo que tothom hi pogués entrar a fer-hi la seva lectura personal. El futur depèn de cada persona, la seva inquietud cultural i la seva existència. •
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ELS 4 CANTONS 2 7
Compra a Sant Cugat Cada comerç, un amic Si ti fa, oíauna «*»* f«& identificafaKoat%& ciutat c& úe*a duéte l"eàtac(& deU *?wt6cwvUtA @atala*A. Ptutt «emàtçie, datant mUtà. a*ufà,,dcfaciutat. S* fa pUmena imatae queneft tt vüitant fut oeam&úte** Sant &tçat. tfa etttwi* pU de comença dina, vitalitat <*fanadatia de l'e&tacié.
Plaça de l'estació i rodalia CAFÈ BAR
SAJMBftflT ENSENYANÇA I TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUIR
14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança Villa, 1 Telèfon 674 42 00
FALGUERA
SUCRE
TAPISSERIA DECORACIÓ
Valldoreix, 39 Tel. 674 04 50
Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01
Garcia Guillén
Finques
m\
6i6'S Valldoreix, 43
Valldoreix, 60 bxs. Tels. 674 67 15-589 33 68 Fax. 589 33 68
Tel. $893955 OFERTES PERMANENTS NO ESPERI A DEMÀ, APROFITI-HO ARA !
PASTISSERIA BOMBONERIA
EXISTÈNCIAS
la botiga de
LIMITADES
©err pem
ExuiJDriesoL Valldoreix, 7 9 Tel. 6 7 4 0 7 7 1
(2tÍ5tO.ÍQXUi
/VFUE
VIDRES PLANS FUSTERIA D'ALUMINI VIDRES DE COLOR IMPORTACIÓ. TOTS ELS COLORS VIDRERES ARTÍSTIQUES AMB PLOM
Tapisseria, matalasseria cortines i complements per a la decoració Obtindrà grans avantatges
TOM*
Valldoreix, 44 Telèfon 674 71 64
RUBIO
Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres
AUT0SERVICI0 AUTOSERVEI
Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13
Villa, 1 - Local S Tels. 674 62 99 - 589 04 25
Valldoreix, 45-47 Tels. 674 53 35 - 674 51 04
iatWs Calçats i Complements Sant Antoni, 62 Valldoreix, 22 i 24
Tel. 675 55 06
28
ELS 4 CANTONS
CULTURA i ESPECTACLES
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
M \ \ l l·.sl'INf •> '•
El Brujo omple amb el Tenorio Rafael Alvarez «El Brujo» toma al Teatre Auditori amb el seu nou espectacle «IM sombra del Tenorio» Anna Cabussa Rafael AK.ue/. mes conegut en el mon de l'espectacle com HI Hrii|o. \a omplir gairebé del tol el teatre Auditori de la nostra ciutat, on dissabte passat va fer la pre-estrena del seu nou muntatge /.</ \onilu-n del l\ iiurm. Desprès de le\it d'/.7 La:ürillo. Rafael A K a r e / va c o m e n ç a r amb bor peu la icprcsculació d aquesta \CIMM del clàssic ll·ii l·itUs l\-i'iiy;n es^iala pel José i.ais \loiisu de S.uitos. l n actuí. (pialre personatges Ralael Mvare/ interpreta sobie l'escenari el paper d'un vell ai 'oi conuc que. ingrcss.il en un liospna! i en la danera nu de la sc\ a v id.a. vol interpretar nu papci i| K sempie ha somiat, el del lenoiui. \qnes; lepreseula. per a Satuinino Moiales. un mon impossible, perquè ell ha treballat la major part de la seva vida
en el paper del criat. el C'iuiu. Així. amb un art magistral. Rafael A h a r e / combina en la interpretació tres papers força diferents i fins i tot en algun iimment sembla que ell mateix els confon. I-d quart personatge es "»a monja, sor Ines. que la \ ot <-lc silenci i es mira impassible Ics anades i vingudes del malalt que vetlla. Tal com havia promès I actor cordovès a la presentació de la Soiuhru del Teiiciia. viuran; la mitja part i davant la sorpresa del públic, l'autor sorteja un perml ibèric que som de SOL, els enagos de sor Ines. Records del l.a/arïllo De la genial interpretació del I .a/arillo de Tormes que fins ara ha portat a escenaris de lot l'e.slal Ralael M v . n e / . retornen a escena ara amb el l e n o n o els moviments i gestos que tan caractent/.en aquest carismàtic ac-
tor. Hi retrobem també certes anècdotes que II Hrujo ja explicava assegut a les escales durant '£. el «descans.- d'l·l I ti:ttrillt> i - també de nou topem amb la mài gia i la gràcia que Rafael Alva- re/ sap donar tan bé a una inter-
prelació, tan feixuga, a vegades com es la dels monòlegs De l'espectacle de dissabte passat, també cal destacar la capacitat d'fil Brujo per improvisar, tot fent referències a l'entorn de la jornada o bé dialogant sob-
tadament amb un espectador que estossega amb por. La somhva del l'cnorio tornarà als escenaris barcelonins cl mes de setembre. després d'una lornet que farà al llarg de l'estiu per països de Sud-amèrica. •
Mil anys de pregària feta cant Diumenge dia 12 se celebrà al monestir la missa dels cantors Montse Sant Com un acte mes de les ce lehracions del mil·lenari es van c o m e m o r a r els mils anvs de pregària feta cant amh una missa d'acció de gràcies solemnit/.ada pel cant d'una coral forma per totes aquelles persones que durant les mises dominicals canten tot ajudant a la pregària i a hi celebració de la missa. I'ns setanta-cinc cantaires dirigits per el mestre Joan Auladell van omplir el recinte amh l'harmonia de les veus. Durant la celebració es va ler una ofrena simbòlica de la música sota el sitine d'tines partitures i una rosa. Acabada la missa, els CM\laircs v ,in retuur-se al peu de la creu de terme per cantar peces populars. A lots els assistents a l'acle els van recalar hi repro-
i*
duccio d'una obra de l'artista saiiteugatec (irau Ciarriga. creada amb motiu d'aquest mil.lenan I obra representa un pentag'ama amb noies musicals que s'eleven i penetren al monestir
*
per la gran rosassa, tot simbolit/ant el cant l'et pregària de feligresos i monjos que al llarg dels segles han pregat i han com iscul junts tot lent la historia del nostre poble. •
CULTURA I ESPECTACLES
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
ELS 4 CANTONS
29
Rubianes: el seductor torna als orígens L·s actuacions tenen tant d'èxit que es prorroguen fins dissabte Ton Marcet
Deu anys fent teatre Anna Cabassa
Quatre actuacions, quatre plens, quatre èxits. Rubianes torna a Sant Cugat i marxa amb el públic a la mà. Durant els dies 14, 15, 16 i 17 l'actor gallec ha rememorat alguns dels seus primers números d'espectacles ja tan coneguts com Paypay, La creación o Scum. Els espectacles van començar amb Códigos, La pasión. El amor es algo inaudito, Nino bueno, Si yo fuese mujer, Las tapas i va finalitzar amb Me moriré solo y rodeado de gatos, una mena de cant a la rebel.lia. Cada número té un destinatari, vells amics de Rubianes, gent que l'ha impressionat o indignitat, tots personatges amb un regust de fracàs i sarcasme. Si existeixen realment o si són tan sols una invenció és quelcom difícil d'esbrinar a causa d'aquesta tendència, que ell mateix ha reconegut, a dir mentides i a inventar la seva pròpia història, potser tal com li
hauria agradat viure-la. La setmana passada Rubianes féu una conferència de premsa per presentar aquest espectacle, Así empecé, a mida per a la sala Res. Ja aleshores avançà el que ha anat repetint al llarg de les quatre actuacions. «Sant Cugat és un lloc molt especial per a mi perquè hi he passat llargues temporades de descans i també perquè conservo encara velles amistats», va explicar Rubianes entre dos números. D'altra banda, Pepe Rubianes traspuava emoció mentre explicava la importància de tornar a treballar en un local petit, amb el públic tan a prop, «tal com vaig començar a Cuba ja fa més de deu anys». Després de gairebé dues hores d'espectacle, Rubianes esgotat però content per la resposta del públic es queda encara a fer unes copes amb amics, vell coneguts o simplement persones que potser l'admiren i mai no l'havien tingut tan a prop. •
Pepe Rubianes necessita menys de dos minuts per posar-se el públic a la butxaca. S'enfila dalt d'un escenari, obre l'aixeta de l'humor i enganxa el públic fins al final de l'espectacle. Dimarts, a la Sala Res de Sant Cugat, vam poder constatar una vegada més que aquesta màquina de seducció teatral que és Rubianes està molt afinada. Ni tal sols no va haver d'enfilar-se enlloc, perquè la Sala Res no té escenari, pròpiament dit, i la platea es conforma posant unes cadires plegables i arraconant les taules. És un espai petit i acollidor i això és precisament el que sembla que buscava l'humorista per muntar aquesta antologia del seus millors números. No endebades l'espectacle es titula Así empecé, un títol que fa referència tant als seus primers esquetxos, algun d'ells es remunten a l'espectacle Pay Pay, com al tipus de locals on es va a donar a conèixer com a actor solista, com a home-espectacle. com a narrador tot terreny, digueu-ho com vulgueu. Cabaret teatre, n'hi va dir Rubianes, ni que fos per puntualitzar a continuació, sempre capficat amb la presència femenina, que «per ser cabaret faltarien les cabarateres», i ho deia amb aquella cara lúbrica que forma part del seu personatge. Café-teatre, doncs, o sí voleu, gin-tònic teatre, que tampoc no seria una mala fórmula. Rubianes sembla trobar-se a gust en aquest capbussament en el passat, amb la proximitat dels espectadors que passen per davant seu quan tornen de la barra o del lavabo i li fan perdre el fil (o ho fa veure?) i li permeten aleshores d'improvisar acudits i gràcies. Després, entre número i número, l'actor explica que ell ha viscut temporades a Sant Cugat, i il·lustra l'experiència amb una anècdota: «Jo —diu— sóc un dels privilegiats mortals als quals un ministre (i actual vicepresident del govern central, hi podria afegir) li tocava el piano a l'hora de la migdiada». I deixa sense aclarir si aquesta circumstància va influir en el seu canvi de d'aires cap a altres indrets (al cap i a la fi, ell passava temporades a la nostra ciutat per fer repòs). En aquest ambient, ben diferent dels escenaris barcelonins més convencionals (Villarroel Teatre o Teatre Goya) on havia presentat espectacles més recents, Rubianes manté —si no augmenta— tota la seva eficàcia. La distància curta s'escau als monòlegs surrealistes, hiperbòlics i irresistiblement desternillants d'aquest gran actor. No hi fa res que ja coneguem les peripècies de les tapes d'un bar de Sevilla, la seva particularíssima versió de la passió de Jesús, les malifetes del «nino bueno» Wenceslao o les experiències sexuals amb Titina, mulata tremenda per excel·lència: són històries que han esdevingut clàssiques. Qui li ho hauria dit a Pepe Rubianes, tan rebel i amb tanta devoció pels personatges marginals! I és que deu anys donen per a molt. Per cert, és de justícia destacar l'esforç dels responsables de la Sala Res per fer una programació d'espectacles a cops d'il.lusió, sense ajudes externes, i mantenir-la a base de vendre copes: gin tònic-teatre, ja ho hem dit. •
DAILY
SOLO
FAMILY
1.900.000
• 7 m' de capacidad. •3.170 Kg de PMA. • Motor de 2,5 L y 75 CV. • Inyección directa, cinco velocidades. • Frenos delanceros de disco y posteriores de tambor. • Dirección servo-asistida de sèrie. • 6 cómodos asientos con segunda fila facilmente desmontable.
5 s * g f
VENTAJAS
• Tapizado integral de paredes y techo en cabina. • Revestimiento en zona de carga. 1 Sistema de calefacción y aireación de tres velocidades. • Etc, etc. • Y todo, por solo 1.900.000 ptas. (todo incluido excepto IVA, matriculación y transporte).
IVECO Concesionario oficial
IVECO
EL GRAN SALTO
Sepautos.A. k >
Ctra. de Montcada, 591 - Tetf. 785 23 0 0 ' - TERRASSA ASSA
y Servicios/
W^
(^ÍVECO
T.
Reparac
Camí Can Calders, 1 - Tel. f674 34 75 - Sant Cugat de) Vallès
-G. ió, S.L.
30
CULTURA i ESPECTACLES
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 17 JUNY 1 9 9 4
El meu llibre de Sant Cugat apropa el poble als escolars
L'Ajuntament ha subvencionat aquesta publicació que s'incorporarà a partir del curs vinent a les escoles de Sant Cuga Anna Ca bassa El meu llibre de Sant Cugat recull els orígens del municipi. així com també les tradicions. costums o l'àmbit natural que ens envolta i s'enceta amb una foto a la portada del pi del Xandri. símbol des de fa temps de la identitat de Sant Cugat. Amb la intenció de donar a conèixer tots aquests aspectes als escolars, des de segon fins a sisè de primària. l'Ajuntament ha editat aquest llibre, que va ser presentat dilluns 13 de juny. a la Casa de Cultura. Del llibre, que segueix la línia de la r e f o r m a e d u c a t i v a (LOCISK), se n'ha fet una primera edició de cinc mil exemplars, tots a c o m p a n y a t s d'una guia didàctica per als professors. 1:1 projecte va néixer fa dos anys gràcies al treball conjunt del Centre de Recursos Pedagògics del departament d'Knsenyament de la Generalitat de Catalunya i el servei d'K.nsenvament de l'Ajuntament. A partir d'aquí va formar-se un grup de treball amb Jaume Busquets de l'Institut de Ciències de l'Kducació de la UAB, que ha elaborat el llibre del mestre. i amb Francesc Carbó. Àngels Ponsa i Dolors Moreno han
lèt el llibre de l'alumne. També diversos mestres d'escoles de Sant Cugat han col·laborat amb el projecte i han fet una primera prova de la validesa de la publicació. Teoria i pràctica El meu llibre de Sant Cugat s'organitza en cinc capítols. El
primer se centra en el medi natural i físic que envolta el municipi. el segon parla de la història, seguidament un tercer capítol dedicat a la societat i l'economia. el quart és dedicat a la vida cultural i a les tradicions i el darrer als mitjans de comunicació. Jaume Busquets va explicar
durant la presentació del dia 13 alguns dels continguts del llibre. «Hem donat molta importància als mitjans de comunicació local perquè Sant Cugat és situat en un punt de confluència no tan sols viària, sinó també de la comunicació», va explicar Busquets. «Juntament amb tota la in-
Presentació a la Casa de Cultura d'El meu llibre de Sant Cugat
C r í t i c a
de
MANI
KSPINOS-X
formació que els alumnes podran trobar sobre el municipi també hi ha una part dedicada a activitats de treball». El llibre conté també una part important d'educació cívica, ambiental o de convivència, aspectes bàsics de la pedagogia moderna. Sant Cugat, més a prop «Sant Cugat ha crescut molt des de l'any 1987, hi ha vingut molta gent de la ciutat de Barcelona que no coneixia la identitat del nostre municipi», va dir l'alcalde, Joan Aymerich, que va presentar Tacte. «Aquest llibre és precisament per anar en contra d'aquesta tendència, per donar un coneixement més ampli sobre Sant Cugat als nens des de les escoles». I és que Et meu llibre de Sant Cugat pretén ampliar en diversos camps els coneixements que les nenes i els nens del municipi puguin tenir sobre el lloc on viuen. «Els nens explicaran als pares el que aprenen i així. gràcies a ells. els grans també descobrirem aspectes desconeguts de la ciutat», diüué l'alcalde. Els autors, com mostren al títol del llibre, volen que nens i nenes facin seva la identitat de Sant Cugat. •
l l i b r e s
Joxe Marí Bakero: de pelotari a futbolista Títol: La Balada de Wembley 1 Autors: Josep Abril/Pere Cullell i Editorial: La Campana, 1994 . 160 pàgines 4
La balada deWembley
Marta Martín La Balada de Wembley és una biografia novel·lada sobre un dels jugadors més carismàtics i estimats per l'afecció del FC Barcelona: Joxe Mari Bakero. El llibre nana en segona persona del singular les sensacions, peripècies, emocions, creences i idees que se succeeixen, no sense tendresa i temor, al llarg d'un període de la vida del futbolista, nascut a Goi/ueta l'I I de febrer del 1963. La narració aporta un clímax psicològic que permet al lector pensar i fer Pere Cullell i Josep Abril, els dos periodistes autors de la novel.la. igual que el protagonista. La lectura de La Balada de Wembley és un exercici de transmutació de personalitat, el màxim exponent de indeslligable dels savis consells del capellà don Vicente, el seu més la qual es verifica entre el lector i el personatge com en un joc de fervent admirador, sense oblidar les llegendes del seu avi que sempre va apostar per Joxé Man. eik'ara que no encertés la seva especomplicitats i de silencis. L.i novel.la reflecteix algunes de les condicions necessàries cialitat esportiva. Tradicions basques, records, primers amors, primeres morts. com ara la \oltintat. la perseverança i la disciplina per avorrer el no sempre fàcil canti cap a l'èxit, el qual sí que necessita una condició primers èxits, pruneres traïcions, ei vertigen de la lama i la iransuficient —la coherència personal i indiv iduai per transforma:' e s quil.litat de lluitar per allò qt.e un estima: la cara humana del persosomnis d'un noi base. el cinquè d'on/e germans, en un futbolista natge. cuc ^^x\ tot ésser humà pateix i estima, somia i deduïa unes delit que no oblida mai d'on prové. L'ns orígens deU quals se sent veritats q.<e cl mateix Bakero assegura que l'han fel reileximiar. orgullós i que invoca davant un marcador advers, ja sigui en el terrenv de joc ja sigui en la intimitat. L'n fil invisible l'uneix a la seva mtantesa. De les seves arrels és d'on brolla la seva forca personal.
•\nih aquesta primera novel.la. de formal circular. Josep Abril i Pere Cullell reten homenatge a l'honestedat, a la perseverança i a la disciplina humanes en contraposició a la competició i a
Josep Abril - Pere Cullell Pròleg de Joxe Mari Bakero eaooNS <è3
la rivalitat de l'esport professional. Una narració àgil i plena de subtileses. en les quals no s'escapa una certa crítica als professionals del periodisme esportiu que en nom del sensacionalisme, sovint. s'obliden de la imaginació. Els autors descriuen així una història d'amor correspost entre un esport, el futbol, i un home, Joxé Mari Bakero. Cna novel.la tendra sobre la fugacitat dels instants, sobre el futur i el passat de les il·lusions.
CULTURA i ESPECTACLES
3 1 ELS 4 CANTONS
D'art, parlem-ne
Repartiment de passaports pels territoris nòmades a La Floresta
MANCEUVRE NOMADE
A T I R R A I S Q l l Ai> II.RKAM
COLI ECTIF INTER/LE LIEU MAI KTJUIN 1994 Quebec • Europe
Pere Pich Rosell El passat dissabte dia onze, La Floresta es va convertir en un cantó, en un territori on alguns dels seus habitants es varen declarar nòmades, disposant fins a les tres de la matinada d'un protocol virtual. Els singulars fets varen succeir en una "performance" o acció artística amb el món de "maniobra nòmada", on el col·lectiu artistes canadencs varen proposar la creació d'un "territori nòmada" en contraposició, com diu el col·lectiu "INTER/LE LIEU" a "l'afirmació ètnica i l'exacervació dels nacionalismes" dels moments actuals. Durant la nit, els artistes del Quebec veren fer de cònsols, dels virtuals territoris, instal·lant una ambaixada als locals de la U.R.E.F., i varen lliurar passaports tot utilitzant tecnologia digital en la realització de les fotografies i dels documents; els artistes convidaven als assis-
tents a reflexionar sobre la llibertat de moviment dels països del món. La "performance" realitzada a La Floresta, era una més de la que realitzava el col·lectiu per tot Europa i els EE.UU. Els artistes volen emetre mil passaports, presentant-los el mes d'octubre en un festival internacional de "performance"; el col·lectiu té l'ajut i el suport del "Conseil des Arts du Canadà". La dinàmica comuna a tots aquests artistes és la seva implicació en la recerca d'una alternativa a les maneres d'expressió i producció de les arts institucionals, els caracteritza un esperit obert, festiu i nòmada. El col·lectiu "inter/le lieu" no va anar a caure a La Floresta per casualitat, sinó per l'amistat i coneixença d'un artista florentí: Valentí Torrents, un nòmada més que en aquest cas els va oferir el seu territori. •
La festa Major s'inaugura amb en CESC Redacció Francesc Vila i Rufas, més conegut amb el nom de CESC, va estar ahir a la nostra ciutat, per a inaugurar a Canals-Galeria d'Art una exposició de pintures i dibuixos, que es pot visitar fins al dia 14 de juliol a aquesta galeria. CESC ha participat en la nostra Festa Major, i així aquest espai d'art santcugatenc engega la gran festa local amb l'optimisme de les seves obres. L'any 1943 CESC va exposar per primera vegada a la Sala Rovira, i el 1952 s'inicià com a dibuixant d'humor al "Diario de Barcelona". Després, ha col·laborat en diversos diaris i revistes de Catalunya i de la resta de l'estat, i alguns dels seus "cartoons' han estat reproduïts en prestigioses publicacions estrangeres. CESC ha guanyat els premis Ynglada Guillot i Ciutat de Barcelona. CESC ha creat un estil propi i inconfusible dins l'acudit periodístic, personatge entranyable, que amb els seus dibuixos ha anat escrivint la història del nostre país. La seva personalitat queda plenament emmarcada dins d'una època de conquesta de les llibertats en què, un dibuix seu en un diari, sovint expressava molt més que una simple anècdota d'actualitat. L'exposició bàsicament motivada pel color i l'expressió, ens suggereix els ambients més genuins de l'època estiuenca i festera. Personatges, carrers, espais o les taules d'algun bar, són els temes escollits per l'artista, per a endinsar-se en allò que és més quotidià i senzill, però que és habitualment copsat, pel seu grau d'observació. •
La recepta Conill ofegat Ingredients (4 persones): 1 conill, 1 ceba grosseta, 2 tomàquets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i romaní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert)
19 9 4 SANT CUGAT
COMERÇ
Preparem
la festa Major!
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
reMfl^
A partir del dia 20 t ^ c S r ? ^ Els nostres aparadors a punt! Tel. 674 03 22
En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomàquets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi, quan el vi s'ha evaporat s'hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní. Es remena bé i es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre.
32
CULTURA I ESPECTACLES
KUS 4 CANTONS
DIVENDRES. 17 JUNY 1994
La Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat /:,' l'ilCi
'••.'',',,; /'•,': ''";,V,'/.7;,/1' m hi l'tltl í/i Síii:' Cll^d!
;/( I Ydlics
liHI fundada
i'tlllV
/ ^ ' . í Dl f !/í/i iilllVÜ de
•" \;;{,"•:::>u ::: v , i , v ' • < < : ' < | : : / 'r ;''>,-1 ; .'/,'( O apropa'' ,; :/ :,'<Ï.'.' 'I/ /VI>.'W "hitiui dels conti ictí s • L- 'nis-quetla de soiu• •,,..i;\. -'/TI' \: !<,<:••:;;, :d pau La l 'niversaa; ii:n :> ' 'H1." ••.''<,''<' comptar a la seva presidim ni amb di: l'eemi :\ohe! de i'n' /'<•/?(. WÍ<','" /'i /'i'." I:sqni:el.
comjheí\
i/• ji/üt • .':; !,„,,/i v ' ^ r i :,V.'\'\ </<•• (!i/'w>\ I/ 'CSI'/ÍÍ /V/N I,\'/<!'\ /.V/IÍ /UÍUÍ/Í
s
iilf'· de .LU'ít' alu>"'h • i l >' y.rojí ssofs ,/(' ditcrcnlCl
nacionalitats.
Li: dina. v'i; i/: i'ÍI'I.'U ui í /,'.''.Í /M/ui na i ••Mi !tdni!:'iu de di'u 'sos otiiius, en e! tenen: :U !<s iiiinln^ws. lemes i "//i < / d', /1.'/)/(,••, ií> (/c ; ,i/!i /CÍ.'Í ;'ÍÍ i/ne lord coiisitU nu re\"!in inihin. en^uanv fonen: pid'l dels plantejament1, conwn'íid'í'/y Uimhe ui passar i'epocii de! l'ech iin'mi:. tai Ú/ vt'i'íí oivanuuii n> lia anal \arianl des (dinis començaments iissamhlcaris en els quals heu: inh u\ 'aa passant per una etapa i/< i ursos que cordauuoen eada anx i finaliidiit hd adaptat la tonna de seminaris que s'nipaneixat en nvs diis. La l·iiuersnai, que manté vincles amb les ( i!t\cr\i!dts Í/C /:; Pau ;/( Inriíia a Itàlia, di \amtir a Bèlgica, Sa de Hriidfard d la (iran Rrctanxa i amb la d'ai- „ ;'((<.\ eau-nie\ di \lc\tc. Ls una oportunitat per pasiir-sc ai dut, percudiu r ; v w de diferents Hacs i maionalitats i ~ per i untik'tar amb naus miciativis. Cada arc: s'ojvieixci: i ursos amb di\ersos temes que corresponen als conflic- < ics mes acmais. Tothom pal participar-hi i du \cobrir que alia que es pot fer per hi pau es prou divers i imaginatiu.
ENTREVISTA AMB FREDERIC RODA, DIRECTOR DE LA UIP Agucda de Urruela Amb ocasió de la celebració de l'on/ena edició de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, que es celebra del 18 al 23 de juliol al Centre Borja, ens adrecem al director. el Sr. Frederic Roda per assabentar-nos de les activitats que es preparen i de la se\ a significació. P. Sr. Roda com es va decidir de crear una Universitat Internacional de la Pau a Sant Cugat? Frederic Roda: Fa idea que va sorgir ara fa on/e anys era la de c o n v e r t i r Sant C u g a t del Vallès en "capital catalana de la pau". Fes ciutats petites tenen com a recurs Fespecialil/ació per aconseguir una certa dimensió. així hom identifica Cannes amb el cinema o Avinyó amb el teatre. Fs \a pensar en promoure una dimensió cultural més ample de Sant Cugat, que no es limites a la història del Monestir i de Ics excavacions . Avui Sant Cugat ha adquirit una nova dim e n s i ó amb la l o c a l i t z a c i ó deiiipresses multinacionals com
la Hevvlel-Packard o la Sharp i d'altra banda també la Generalitat hi ha traslladat algunes de les seves estructures com I'Arxiu Nacional de Catalunya. Fa Universitat és un marc d"intercanvis. i així es va proposar convidar cada any un alcalde d'altres Comunitats Autònomes en un intent de crear una plataforma federalista. A nivell internacional m a n t e n i m r e l a c i o n s a m b universitats de Itàlia, Bèlgica, Gran Bretanya i Mèxic. El nostre vincle amb Mèxic s'estèn als amics de la Unesco i a les comissions de drets humans mexicanes, alguns dels nostres professors hi v i a t g e n per d o n a r classe a la Universitat de Aguas Calientes i els seus alumnes assisteixen als nostres cursos. P. Quin és l ' e s p e r i t d e la Universitat'.' F.R. Fa Universitat vol ésser un fòrum de debat obert a totes les opinions i és per aquest motiu que des d'un començament vam donar audiència a militars de carrera, com és el cas del General d'artilleria Alherto Piris, que ens visita cada estiu. D'aquesta forma pretenem apro-
XI Universitat Internacional de la Pau 17/24 de juliol del 1994 Seminaris: l-DFCAR PFR FA PAF PFR Ml I JA l)FF C O M F I C I F: RFSOFUCK) l)i: CONFF1CTFS. l'FORIA 1 TFCN1QFFS l)F FA MF1MACK) PAU 1 CONFFICTFS Mediterrània Occidental: economia i política ()b)eccio: insubmissio. servei militar, exèrcit tun debati Fa reforma de lesNacions Unides. Conflictes a l'Fst RACISMF I MIGRACIONS/1NTFRCUFTURAFITAT ACCIONS PER A FA SOLIDARITAT. QUÈ FEM? TALLER DE TEATRE Lloc: Centre Borja/Sant Cugat del Vallès lnf../inscripcions: Tel: (93) 417 53 85. Eax (93) 434 (X) 11
par la realitat militar que a vegades ens sembla molt llunyana com una mena d'entitat abstracta o com fills naturals de Franco. i a la vegada confrontar el seu punt de vista amb els dels objectors de concièneia. L'esperit que regna a la Universitat és cl d e l ' o p t i m i s m e , que es pot treballar per la pau i si venim a parlar de la reforma de les Nacions Unides és perquè pensem que es positiu i factible i creiem en el progrés de la humanitat en la resolució de conflictes. P. Un dels temes més tradic i o n a l s de la U n i v e r s i t a t és l'educació per la pau... FR. Sí. d u r a n t els ú l t i m s quatra anys hem anat organitzant un seminari sobre educació per a la pau, cosa que ens ha portat molta afluència de gent del món de l'ensenyança. Per a nosaltres era important donar-li un contingut sòlid, que no es fes només aprendre als nens a trencar armes i portar flors, que no s'infantilit/és en altre paraules. Amb aquesta intenció vam decidir de fer anàlisi de conflictes i sociologia del conflicte, inspirant-nos en l'Institut de Polemologia Victor Seix. Vam voler anar més lluny perquè alguns podrien preguntar-se per què serveix l'anàlisi, quina aplicació) pot tenir, i ens vam especialit/ar en la Mediació seguint l'experiència de la Universitat belga de Nanuir. P. Fa Mediació seria com una mena d'intervenció per la solució de conflictes, com un arbitratge'.' F.R. No. al contrari la Mediació es distingeix d'altres formes de solució de conllictcs perquè no ve imposada des de fora. ni de forma violenta com la guerra, ni jurídicament com la sentència, ni impositivament com l'arbitratge A la Mediació son les parts en conflicte les que. amb l'ajut de mitjancers professionals, troben la solució a llur conflicte. En el decurs de l'edició d'enguany aprofitarem per institucionalitzar la mediació aní la creació de l'Institut de
Carlos Taibo, Frederic Roda i Arcadi Oliveres, impulsors de la UIP la Teoria i de les Tècniques de la Mediació amb la intenció) de crear una nova professió de gestors de conflictes. P. A quin tipus de conflicte podria aplicar-se la tècnica de mediació? F.R. F'única condició és que el conflicte es produeixi entre grups de persones, així associacions de veïns, conflictes laborals amb enfrontament de dos grups d'interès, conflictes de b a r r i , p o d r i e n ser s u b j e c t e s d'una mediació. Seria idea de recuperar ía figura del jutge de pau amb un contingut professional més sòlid. Hem de tenir present q u e és una t è c n i c a que s'aplica normalment en altres països, només a Austràlia hi ha 14,000 piediadors censats. Als conflictes internacionals es solucionen sempre amb mediació. si les parts no volen no hi ha solució. . P. La Universitat inclou tota la varietat de tenies de l'actualitat... F.R. Intentem que hi siguin presents diversos temes de l'actualitat, encara que incloure-ho tot i en tant poc temps ens resulta impossible. De l'elecció dels seminaris s ' e n c a r r e g a Arcadi Oliveres. Aquest any tenim, a m é s del p r o g r a m a e s m e n t a t abans seminaris sobre la reforma de les Nacions Unides, sobre l'objecció, els conflictes a l'Est.
la situació) a la Mediterrània i sobre racisme i migracions amb els problemes que impliquen per a la convivència a casa nostra. P. Però. a més dels seminaris cada any a la Universitat es fa un Taller de teatre, a quina finalitat respon? F.R. El Taller de Teatre és el que gaudeix de més acceptació a la Universitat, perquè ens fa viure una experiència col·lectiva. pacífica i de convivència. El teatre esdevé un fet social de laboratori on es superen problemes d'estètica, de llenguatge, és a dir seria el model que s'hauria d'aplicar al món polític. A més contribueix a crear-hi un ambient simpàtic per passar-ho be a l'estiu. P. El cartell de la Universitat havia estat dissenyat per Tapies... F.R. Si, l'original es troba a l'Ajuntament, el logo que tenim ara és l ' o b r a d e l ' e s c u l t o r Eduardo Chillida i simbolitza Ja porta de la pau. Crec que Chillida ho va comprendre bé, no es tractava de dibuixar colometes de la pau perquè aconseguir la pau és dur. la pau té un preu. la pau és una dimensió del conflicte. La Universitat Internacional de la Pau està oberta a tothom i els veïns de Sant Cugat tenen entrada lliure a tots els seminaris. •
Generalitat de Cata.unya Departament de Treball
I »* ** *••»*
CURS DE D I S S E N Y G R À F I C I AUTOEDICIÓ PER ORDINADOR (Entorn Macintosh) Por a aturats menors de 25 anys Curs subvencionat per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu Interessats truqueu al tel: 697 25 52 de 8,30 a 13 hores del mat:
Disseny Gràfic / Publicitat - RUBÍ
Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 5 8 9 24 81
250
PTES. TOTA LA NIT Pàrking C i n e m e s i Auditori Obert les 2 4 hores PUPIL·LATGE • S ADMETEN ABONATS
AGENDA CULTURAL
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
Divendres 17 EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Inauguració-cercavila. Actuació del grup Xarop de Canya. A les 19 hores sortida de la plaça Barcelona. Org. Ajuntament i Comissió del Llibre Gegant. Col. Llibreria Paideia i Tot Sant Cugat
ELS 4 CANTONS
BALLET CONTEMPORANI Presenta la trilogia: "Cants per a dona". Coreografia i Dansa: Montse Barquin (Caracola). Ballarins: Eulàlia Gonzàlez i Montse Bo. A les 20 hores a la Unió Santcugatenca. Org. Llibreria Claret i anna Barberà
Diumenge 19 MUSICA AL CENTRE CULTURAL MUSICA AL CENTRE CULTURAL Maria Dolors Pradera, en concert. Al Teatre-auditori a les 22 Concert coral i orquestra de l'Escola Fusió. Al Teatre-auditori hores. Venda anticipada d'entrades al c/ Francesc Moragas, 30. a les 19 hores. Venda anticipada d'entrades al c/ Francesc Moragas, 30 Tel. 589 22 88 Dissabte 18 FESTA FI DE CURS ASDI Actuació del grup "Que et moqui la Iaia". Als jardis del Monestir a les 17 hores. Org. ASDI II FESTA DE LA PRIMAVERA DE LES PLANES Cantada d'havaneres, concurs d'acudits, poesia, karaoke... Lloc: Passatge d'Aigües de Barcelona. Org. AA.VV. de Can Borrull. Col. Comissió Festes i Ajuntament
ALTRES
33
75 ANIVERSARI DE L'ASS. PROPIETARIS I VEÏNS LA FLORESTA A les 10 hores carreras de BMX al circuit de la Floresta A les 18 hores Festival Infantil al local de l'Associació. Org. A.P. i Veïns la Floresta Dijous 23 REVETLLA DE SANT JOAN •A les 23 hores ball amb l'orquestra "Òxid" a la plaça del Coll. »A les 24 hores ball amb "Els nois de la Mare" al Camp de Futbol
ACTIVITATS
FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART". Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià.
Divendres 24 TEATRE A LA UNIÓ AMB FILA ZERO Pre-estrena: "Mordisco desgarrador". A les 24,30 hores al Teatre de la Unió. C7 Anselm Clavé Organitza La Unió Santcugatenca. Col·labora Ajuntament
Gran festa - Balls de Saló «V ANIVERSARI ESCOLES DE BALL DE SALÓ: PEP ASENSIO I ELVIRA AYESA. S. Cv» «II TROBADA ALUMNES DE BALL DE SARAGOSSA I SANT CUGAT DEL VALLÈS
Dissabte 18 de Juny a les 20 hores CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol ESCOLES ESPORTIVES D'ESTIU I ACTIVITATS FÍSIQUES PER A ADULTS. Matriculació i informació a partir del 30 de maig a l'OMET (c/ Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73). Org. Ajuntament i ACEF
Amb exhibició de la parella professional internacional: Pepe Asensio i Elvira Ayesa. Demostració de Ball de Saló per nivells a càrrec dels alumnes de les escoles del Vallès i Saragossa de Pepe Asensio i Elvira Ayesa.
^o
ALON
LLOC: Pavelló Municipal de Sant Cugat. C/ Rambla del Celler, s/n (al costat del camp de futbol) ORGANITZA: Escoles de Ball de Saló Pepe i Elvira, S. Cv.
MOSTRA DE TREBALLS ESCOLA MUNICIPAL D'ARTS I D'OFICIS Fins al 20 de juny. Org. Escola d'Art Sant Cugat
CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 589 13 82
CENT ANYS D'ESCOLA Exposició de material i records de l'Escola Azqueta Del 20 al 25 de juny
RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53
"Jaume Gispert" (Olis) Fins al 22 de juny SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). Del 10 a 13h.idel7a20h. FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55 "Fèlix Plantelech" Del 17 al 30 de juny
EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Del 16 al 26 de juny Org. Comissió Llibre Gegant
CANALS GALERIA D'ART C/de la Creu, 16. Tel. 675 49 02 SALA ASSOCIACIÓ DTDEES "Cesc" (dibuixos) C/ Sant Bartomeu, 11 Fins al 14 de juliol
MOSTRA D'ART CONTEMPORANI Del 22 de juny al 25 de juliol
Col·lectiva de ceràmica i pintura sobre seda de tres artistes santcugatenques: Carme Canals, Ma. Dolors Padrós i Evelyn Freitag. Del 17 de juny al 15 de juliol
ENTRADES: Venda anticipada. 300 ptes., als centres de Ball "Pepe i Elvira", de 21.00 hores a 22.30 hores. Venda en taquilla. 500 ptes., al Pavelló el dia 18 de juny a les 20.00 hores Es prega no filmar en vídeo.
GOMEZVELLVE Del 9 al 28 de juny
Tel. 674 24 50
GEGANTS DE CATALUNYA Del 23 al 30 de juny Org. Geganters i trabucaires
SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 "Gómez Vellvé" (Olis)
Fins al 28 de juny
ANAL
Cesc
GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69
Sala RusirTól Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès
Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
34
ELS 4 CANTONS
CINEMA-RADIO-T.V.
DIVENDRES, 17 JUNY 1994
De 07h a 9 30h "El Gall del Monestir"
Dimecres. "Això es pot salvar"
Revista d'informació, despertador, notícies de Sant
Programa d'ecologia i medi
Cugat i el Món, la tertúlia.
ambient.
De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio"
Dijous. "Una proposició
El Magazine
indecent»
li '^b
'RSC RADIO SANT CUGAT
Del3h.al3.30h. "Sant Cugat Avui"
SALM El tren de la muerte
['informatiu.
Propostes pel cap de
De 13.30h.al4h. "La tertúlia" (Repetició)
setmana.
De 14h a 15h.
Divendres. "Vallès sense fronteres"
"La gramola"
Les cançons de la teva vida. Del5h!al9h.
(Majors de 13 anys)
Programa de suport als immigrants
"Vol de tarda"
De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per
El plaer de la música i res més. Del9h.a2lh.
amenitzar la ni t
"Al lloro" Programació cap de setmana
La música dels 90 als 91.5.
Horaris: 16.35,18.35, 20.35, 22.35
Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès
De 21.10b. a 21.20h. "L'esportiu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels"
sense fronteres" -ll.OOh. "Això és pot salvar" 12.00h. "L'estafeta" -13.00b." Avant-Matx" -14.00b. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ " -18.00h.
Música sobre els clàssics.
"Marató" -23.00h. "Et sona?"
SALA 2
Programació de nit
Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en
Dilluns. De 23h. a 24b. "Un pam de món"
Conserje a su medida Comèdia romàntica a l'us sobre un conserje d'hotel trepa i enredaire. Protagonitzada per Michael J. Fox, el noi de "Regreso al Futuro". El director és el mateix de "La Familia Addams" 11II.
Entrevistes insòlites sobre personatges mai no entrevistables.
Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) 14.00h. "Esports en marxa"-15.00h. "Súper DJ"-
Dimarts. "L'estafeta"
18.00h. " No m'agraden els dilluns" -21.00h. "Es-
Un espai de lectura de cartes.
(Majors de 13 anys)
marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia,
ports en marxa" -22.30h. " Històries"
Comentari de c i n e m a
Horaris: 16.40,18.40, 20.40, 22.40
MBMMMI
De Niro ens carrega
SALA 3 La noche y la ciudad Rosita please
Títol original: Night and the City. Director: Irwin Winkler. Guió: Richard Price. segons novel.la original de Cïerald kersh. Producció: Jané Rosenthal i Irwin Winkler. Fotografia: Tak Fujimoto. Música: James Newton Howard. Intèrprets: Robert de Niro, Jessica Lange, Cliff Gorman, Jack Warren. Eli Walach, Alan King.
Corredia esoanyoia amb Amparo Moreno
(Apta)
Horaris: 16.45,18.45, 20.45, 22.45
SALA 4 Distracción fatal Parodia enfollida d'"Atracción Fatal" i altres films. Molt en la línia d'"Agàrralo como puedas", "Aterriza como puedas", "Hot Shots" i similars. Protagonitzada pel Rei del Mambo Armand Assante. (Majors de 13 anys)
Horaris: 16.45,18.25, 20.30, 22.30
SüffiS
Xavier Borràs I.a noche v la ciudad és un clàssic menor del gènere negre que va filmar el 1950 Jules Dassin (artífex d'altres apreciables clàssics menors del gènere. com Morada de ladroucs). Sembla ser que mentre l'estava rodant, li va arribar la noticia que el seu nom apareixia a la llista negra de la comissió M c C a i l l n i va fugir. i.ames ajudeu-me!, a (irècia. on \ a trobar l'amor de sa vida al costat de Ylelina Mereouri. i \ a perdre bona paït del seu àngel cinematogràfic (l'amor de les dones afebleix el guerrer, segons que diria un samurai i. l a un parell d'anys. Robert de N n o \ a i n t e r p r e t a r i I i naiiçar i mitjançant TRIBECA. la seva productora) un interessant film que es deia. precisament. Ea lista ni'xra. on interpretava el paper d'un director de cinema perseguit pels caçadors de bruixes roges de McC'arthy. que podria ser moll be el mateix Dassin. Diriuia el
novell Irwin Winkler. ex-prod u c t o r de M a r t i n S e o r s e s e . Ara, el mateix actor-produetor i el mateix director ens presenten aquest "remake" de l'obra mestra de Dassin, remodelat i actualitzat. I aquest cop han l'et pana de la manera més lamentable. Potser en mans de M a n i n Seorsese, aquest "remake'' hauria surat per damunt de la seva línia de llotacio. tota vegada que el tema i l'ambient són molt escaients per a l'autor de Mtdas calles. EI (olor del dincro, Uno de los niiesIros i Taxi Drivcr. Però Winkler mimés fa que i m i t a r l'estil d ' S c o r s e s e de manera força maldestra: allò que Seorsese sembla inspirat. aquí només sembla amanerat. Posats a iiintar. s e m b l a que Winkler hagi volgut imitar el naufragi que el seu mestre va tenir a m b un altre " r e m a k e " d'un altre clàssic menor del cin e m a n e g r e . El cabo del miedo. N'ha copiat fins i tot el repartiment, posant a De Niro
al costat de Jessica Lange un altre cop i afegint-hi dues velles glòries (Robert Mitchum i Gregory Peck allà, Eli Walach i Jack Warden aquí) en papers secundaris. Però el pitjor del film és. sens dubte, el mateix De Niro. que aquí exerceix de rei absolut de la funció: surt en gairebé tots i cadascun dels fotogrames, i fa una interpretació encara més passada de voltes que la que va fer a El cabo del miedo. que j a és dir. ja. Com molts grans mestres de la interpretació, cau en el parany de la sobreactuació, i el film esdevé un inacabable recital de ganyotes, gestos, posats i enfatismes variats '"made in De Niro". Arriba a ser agobiant de debò. Arriba a fer-te pensar: Però, és que no sap dir una sola frase de manera normal? i, sobretot, arriba a fer-te enyorar el sobri Richard Widmark, que va fer el mateix paper en la primera versió. I és que aquí. De N i r o . m é s q u e De N i r o . sembla Jack Nicholson en els seus pitjors moments. •
PASSATEMPS
D I V E N D R E S , 17 J U N Y 1 9 9 4
E L S 4 CANTONS 3 5
MOTS ENCREUATS
HORÒSCOP
Per Jordi Alins
Per Lin Mithal-Hir
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 À R I E S (21-3/2-4) A A D'on menys et penses, ve l'ajut, i fi tot tindrà un final feliç. Pots tenir " una agradable sorpresa referent a aquell afer que tant t'amuina. Vigila els refredats que en aquest temps són molt traïdors.
B A L A N Ç A (22-9 / 22-10) Riure l'últim és una cosa, però fo• T L tre-se'n dels altres és molt dife^^™ rent. Aprèn, que riure junt amb els altres no és el mateix que riure's dels altres. Si rius dels altres, després no ploris quan els altres es riuen de tu. I no siguis tan vegetatiu.
T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ Amb la teva proverbial sort, tot ^ ^ s'arregla a l'últim minut. No si^ ^ guis tan cap de trons. Per què no intentes que la teva personalitat més assenyada prengui el control una estona? Intenta tocar de peus a terra.
E S C O R P Í (23-10/21-11) ^ ^ Tot va bé, però els esperits són inf l i • constants. Intenta que segeuxin I I " propicis. No deixis que els fums es pugin al cap. Vigila el teu cor; et pot trair. Si camines entre les fulles humides, ben aviat estaràs xop, i si ho fas entre espines... S A G I T A R I (22-11/21-11) • Comences a ser conscient que tu 'fl· no ets el centre, i això està bé. Aquest és el camí. Mira al teu voltant i veuràs que tot té la seva importància. No siguis impacient. Aprèn a esperar i deixar que els que són més lents facin la seva feina.
B E S S O N S (21-5/21-6) ^— No et prenguis la vida tan serioI I sament, una mica d'alegria i disbauxa no és dolent. Tingues més sentit de l'humor, si els altres riuen, per què no els acompanyes? Veuràs com les teves relacions milloraran.
C R A N C (22-6/22-7) * ^ En saps un munt de nedar i guar^ Q dar la roba. Bé per a tu, amic! Però alerta, pensa que no tot és mèrit teu, també els esperits t'han ajudat força. Sigues agraït i els tindràs sempre al teu costat.
C A P R I C O R N I (21 12/19 1) Ja et vaig advertir; la fortuna és inconstant i és molt difícil apresar-la. Si vols de veritat aconseguir el seu favor, torna a intentar-ho. Si vols ser un bon genet, torna a pujar sense por. Ella és dóna i no es pot resistir a la gosadia dels que s'hi atreveixen.
L L E Ó (23-7/22-8) ^ % Les coses semblen millorar. A A I poc a poc i bona lletra, que el córrer no cal. Pren la fortuna quan t'és favorable, però no la forcis. I no juguis que perdràs tot el que has guanyat.
A C U A R I (21-1/18-2) Quan més llargues són les ombres, més bri llant sembla després el sol. I també a la fos cor hi ha bellesa; no ploris pel sol i podràs veure la llum dels estels. Mira una petita es purna, del més llunyà estel pot esdevenir el més gran dels sols, si t'hi pots apropar.
V E R G E (23-8/21-9) fvy» Si trobes un bon camí, per què no 11 Jf el segueixes? Sí que de tant en tant pot tenir algun roc, però un roc no és una muntanya, i si demanes ajut, trobaràs qui et doni una mà. Sigues prudent, no és el mateix que ser covard.
P E I X O S (19-2/20-3) Bon temps per a emprendre un nou camí. Els esperits et són favorables, la vida és feta de sorpreses. El destí crida els que són nascuts sota el temps del canvi. Escolta el teu cor i sigues valent.
H
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
•
V
J• _•N •
•
Horitzontals -1 Plural, dificultats perdura terme una acció.- 2. Feix d'espigues Al revés, el nom d'un element radioactiu.- 3. La casa d'un animal. Al revés, nom que rep el pendent d'un revolt fet per compensar la força centrífuga - 4. Femení que té ondes. Narració que intenta explicar el món- 5. Al revés, nom que rep una fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral lels. Diftond.que designa un producte comú dels ocells i del rèptils. Consonant vibrant- 6. Al revés, giny usat per explorar. Abreviatura d'ascensió recta. Pronom de primera persona.- 7. Contrari de brut Que pot rebre una pena- 8. Símbol del crom. Capa petita. Consonant vibrant.- 9. Al revés, gènere poètico-musical. variant dialectal de cim.10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. El nom d'un impost. Melodia relacionada amb l'òpera - 1 1 . Individu que ha sortit viu d'una catàstrofe. verticals . - 1 . Plural, estat de qui no sap res- 2. Dona que té cura dels infants. Vocal tancada.- 3. Persona que actua sense arriscar-se Forma prefixada procedent del grec que significa greix.- 4. Al revés, Contrari de mal. Fornia prefixada procedent del llatí que significa anus. Recipient fet de matèria vegetal.-5. Símbol del prefix deca. Etzibar un tret.6. Vocal tancada. D'aquesta manera. Prefix prodecent del grec que significa sobre. En números romans, mitja desena- 7. En lletres, deu centenes. Al revés, nom d'un vas sanguini. Símbol del iode- 8. Individu víctima de l'amor. Ai revés, sense valor- 9. Forat del nas. Fer sortir el gra de l'espiga-10. Allò que surt d'un fusell. Article masculí. Al revés, lloc on hi ha metralladores instal lades-11. Lloc on s'hi pot comprar de tot.
SOLUCIONS
Prediccions biològiques per a la setmana vinent
X NI a A | T A H 3 d V I H v VA i 31 ( l i •A I M o i V xa d V D 1 a a VÍN a d X IV a aivj s'o K MHÍI T ijjsl 3 i v a|v,a d a H V I jJÉi íl n H V MíT v a H s X N 3|Wi a 3 d
l
»•
La forta insolació d'aquesta setmanal recomana protegir les pells sensibles sobretot la de criatures petites. Risc d'insolacions i cremades. El cansament produït pel final de curs i exàmens es podran combantre amb la pràctica d'esport i una aportació complementària de fruita fresca i verdura. Una passejadeta per la platja és la millor teràpia per al cansament, depressions, varices...
aT
IIOI
oh
n
•V 5
S
3 I D
3 M
aV
VM NI O I N
V O IM I
6 S L 9 S P Í Z I
ALOPECIA FEMENINA
PELUQUERIA
F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA
Dentro del desequilibrio hormona! en la mujer se pueden dar dos tipos de trastomos: • por exceso de androgena. 0 por exceso de estrogena. El exceso de androgena puede tener diferentes causas aunque de forma genèrica se presenta a partir de la menopausia, creando una afeccíon fisiològica normal llamada hirsutismo. El exceso de estrogenos en la mujer aparecen en el periodo del embarazo, ocasionando cambios cutaneos mínimos, disminución de la segregación sebécea y apenas caída de Cabello. Se trata de un estado "hiperestrogénico fisiológico". La alopecta difusa post-parto acontece a partir del parto, sobre el segundo mes, con una caída importante del cabello, la cual puede continuar durante largos periodos si no se cuida y trata convenientemente. Esta caída general del cabello viene
originada por su metabolismo y por el traumatismo del parto. Los orígenes y factores respecto a la alopecia post-parto tres: . Disfunción metabòlica. Las mujeres embarazadas precisan de cantidades importantes de hierro, calcio y magnesio ademàs de vitaminas y otros elementos para ambos organismos. La falta de ellos representa en el post-parto unas disfunciones orgànicas que inciden directamente en el bulbo capilar, ocasionando la caída difusa. . Trauma post-operatorio. Por representar el parto una operación quirúrgica en el paciente, con el consabido sufrimiento pueden tener, indirectamente, una relación con fa caída del cabello. . Regulactón hormona!. Se ha comprobado que el factor hormcnal interviene en la pérdida de cabello dentro del post-parto.
d Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat
* ~ -\
.Pers Rudolf Hàsler: un homenatge als detalls invisibles
Í
- • * * rl
U Finestra Esteve Rodó
Marta Martín
V
iu a Sant Cugat des de la d è c a d a dels 70. Pertany a la generació del 27. Es un cosmopolita que els santcugatencs han adoptat com a seu, tot i haver nascut a Interlaken, un poble situat al cor de Suïssa. Rudolf Hàsler, però, fa tota la sensació que va arribar del món i que pel món camina fentse seu un trosset de cada lloc on ha viscut i de la gent que hi ha trobat. El seu esperit aventurer l'ha portat a viatjar, sempre acompanyat per un quadern de notes i d'esbossos, per països tan d i s t a n t s com oposats són cadascun dels cinc continents. En aquests recorreguts va quedar captivat pel refinament cultural de països com Txecoslovàquia i la Xina, enamorat de la riquesa del desert saharià, desbordat per l'exhuberància cubana i perplex per la deshumanització dels Estats Units. El seu carisma sedueix. De petit, explica, era absolutament tímid i absolutament inquiet. És per això que va començar a fixar-se en els detalls imperceptibles, per a molts, de la realitat que l'envoltava, un exercici de reflexió que avui és un dels trets més característics de la seva personalitat i de la seva obra. Observant i observant va entendre que calia tenir tot el temps del món per dedicar-lo a l'humanisme, a l'art, i a la seva vocació apassionada: la pintura. Ros, g r a n , amb la veu g r e u , de ritme pausat i d'erres alpines arrossegades càlidament per una cantarella de diminutius, transmet saviesa, sensibilitat, perseverança i geni. Els seus ulls, d'un blau quasi transparent encara que petits, arriben a fer visibles els detalls invisibles i hom creu que, potser, la transparència no és altra cosa que una convenció per evitar veure allò que no es vol veure: la substància,
l'essència. La seva agudesa visual, més perfecte pel fet de ser humana que la de qualsevol màquina de fotografiar, combinada amb el traç segur i ferm de les seves acollidores mans fa que les seves creacions siguin una recerca constant de la perfecció, una obsessió pel detall i un esforç de fidelitat per retratar una realitat plena d'abstraccions. En aquest univers, la pressa no hi té cabuda. Pinta lentament amb la mestria de l'artesà, acuradament. El pinzell esdevé lupa escrupolosa, amb la qual ressegueix les pistes dels objectes, dels rostres i dels paisatges. La tècnica és quasi d e t e c t i v e s c a , igual que la capa ampla que el defensa del fred a l'hivern. Igual que, a l'estiu, la senzillesa d'unes sandàlies marca el compàs d'un món pausat on el moviment no s'atura. Contemplant els seus quadres (és impossible només mirar-los), la majoria
de grans dimensions, els límits del marc es desdibuixen i les sensacions es desperten davant l'espectacle de precisió, real i onírica per real, que plasmen. La realitat i els somnis, igual que a la vida, es barregen. Els panets exposats al taulell del forn són calents, entrar a fer un cafè al bar Catalunya és quotidià, pujar per l'escala d'incendis d'un barri de Nova York només és una proposta, sentir la tebiesa del Carib ens recorda les nostres arrels i la llum translúcida del Magrib ens aproxima a la Mediterrània. I així és com l'artista, Rudolf Hàsler, projecta la seva monumental personalitat satisfeta i un xic vanitosa, la seva enorme tendresa respectuosa, la seva eloqüència irònica i les seves contradiccions, perquè totes juntes són el millor aparador del personatge i de la persona, que també és Rudolf Hàsler.
àgt "1^ermeteu-me que. després del canv i ^ J ^ s a m e n t d'unes jornades on Euro"^ pa i les eleccions han marcat la '. pauta dels nostres darrers dies, segui al llindar d'aquesta finestra, on avui sembla que s'ha girat una mica d'aire. Ho noto pel brusc moviment dels geranis oberts com magranes mirant el sol. Un sol que, en aquestes últimes setmanes, s'ha fet notar; pensant-hi. permeteu-me, com us deia, unes reflexions literàries i carregades de nostàlgia. La visió del que tinc davant no em permet fer-ho d'una altra manera. L'aire, però. és calent. Com sempre, la calor ens arriba d'una forma sobtada, ens agafa desprevinguts encara amb la manta al llit i la samarreta al cos. Com sempre, l'estiu i les primeres calors ens cauen com una llosa de xafogor al damunt, cosa que sembla un càstig diví a la peresa d'un cos acostumat a gaudir més que mai. abrigat i mandrós, a la vora del foc. La calor ens arriba. com sempre, de cop, provocant la bogeria dels armaris i dels cossos. Uns cossos que, de mica or: mica. desperten d'una hivernació mesura da per tal d'anar assaborint els nous descobriments de cada an\ i que mai no deixen de ser nous: l'amor, l'olor, la •, i>.;;Í. l'olfacte, el plaer de passejar, el plaer d'uns cossos descobrint els altres, el plaer de les nits i de la testa, la remor del mar que ens torna properes diades familiars de crits, tovalloles, gelats, ombrel·les, turistes... cues... La calor, com sempre, ens a/riba de cop. sense avisar, i amb ella sobtadament ai'iibcn turistes no desitjats: el mosquit, la pols. l'al.lèrgia, el toc que depreda. Que bonica és la calor, això sí. per estirar-se plàcidament sota d'un xop o un pi o al costat de qualsevol altre regal de la natura que porti fulles abundoses, o bé a prop d'un recinte humit per remullar-se com la piscina, la bassa o bé el mar (si és aquest darrer, encara millor). Que bonica és la calor per seure a la fresca de la nit i recordar un poble on es deia bon dia, bona nit. passi-ho bé, des d'una punta a l'altra. Un Sant Cugat petit on diuen que quan arribava aquesta època, no fa gaires anys. se sentia fins a dins les entranyes l'olor penetrant del blat tallat fa poc, barrejat amb l'esclat desvergonyit ple de color dels tomàquets, les mongetes, els enciams, els pebrots i tots els productes curosament conreats en centenars d'horts escampats com una catifa de corpus per planes i marges. Que bonica és la calor, per viure-la, això sí, llegint un bon llibre al costat d'un rierol que fa saltirons, extasiats pel concert de cant de totes les bestioles que volen per damunt nostre, les orenetes, els falciots, la t ó r t o r a . . . , t r a v e s s a n t un cel blau i net.Quan arriba el mes de juny, arriba la calor, pintada de diades plenes de festa, la festa més gran. Aquesta arriba també despertant carrers i places, desvetllant petits, joves i grans, portant-los d'un lloc a l'altre com l'invisible flautista de Hammelin. I és que quan arriba la calor, arriba també la Festa Major.
ELS0CANTONS s
P
e
X
3 7 joves creadors de Aquestes pàgines Catalunya i Principat constitueixen, juntament d'Andorra es mostren, amb el vídeo-cataleg de lo amb les seves idees i Mostra'94 i el catàleg actituds personals, a general de l'exposició, una diferents indrets de aproximació al fet mes nou Catalunya i Principat del nostre art jove. d'Andorra.
i
A. .1
m$
C U L T U R A
L
M0STRR D I T JOVE
Generalitat de Catalunya
T r e s - c e n t s quaraiita-vuit artistes plàstics de
Catalunya i Principat d ' A n d o r r a han presentat «'Is sens dossiers per o p l a r a la selecció i participaren la IX MOSTRA D ' A R T ( O M ' K M I ' O R A M CATALÀ' 1 *!. D ' a q u e s t total, finalment
El Conseller de Cultura
e n 8Ón escollits t r e n t a - s e t . que són els artistes q u e fornien aquesta exposició i t i n e r a n t .
I Galeria Canals de Sant Cugat del I ^ \ Vallès ha organitzat, i enguany arriba L a C i n la seva novena edició, la Mostra d ' A r t Contemporani Català, un certamen bianual en què s'obren les portes perquè joves artistes del nostre país exposin les seves obres. Aquesta és una iniciativa molt notable i que cal felicitar, ja que ens dóna l'oportunitat de poder copsar i conèixer millor la producció artística que es realitza actualment, és a dir, l'art contemporani català, i, en aquest punt, cal destacar la voluntat descentralitzadora d'aquesta mostra, que passa per les persones que hi participen i que provenen de vint-i-una poblacions de Catalunya i del Principat d'Andorra, i també pel seu caràcter itinerant. La riquesa cultural d'un país es fonamenta en la seva capacitat d'engegar iniciatives, de portaries a terme i, perquè aquest sentit tingui continuïtat, cal fonamentalment que aquestes s'obrin a la joventut, potenciant el seu enginy i capacitat creativa perquè es puguin manifestar i endegar els camins d'una trajectòria artística i cultural que el futur i aquells qui ens hi rellevin hauran d'aprovar i valorar. Per t o t això, em plau adreçar aquesta salutació a la Galeria Canals, que exemplifica aquest dinamisme cultural que hi ha a Catalunya, a totes les persones que han col·laborat en l'organització d'aquesta mostra artística, i també a les persones que hi han participat amb les seves obres, a qui vull encoratjar perquè continuïn amb la seva tasca creativa.
CATÀLEG VÍDEO OFICIAL MOSTRA'94
A l g u n s d e l s m i l l o r s e s p e c i a l i s t e s del m ó n d e P a r t del n o s t r e p a í s , en representació de galeristes, artistes, historiadors, crítics i la universitat, han format el jurat de la IX MOSTRA, i els seus noms són: l'KRK FALCO, viee-degà de la Fatuïtat de Belles Arts. DANIEL ARGIMON, president de la Federaeió Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya, IMM A JULI AÍN, catedràtic d'Història d'Art Contemporani de la l niversitat de Barcelona i crític d'Art. COINXITA OLIVER, crític d'art del Diari Avui i memhre de la Junta d e l'Associació Catalana de Crítics d'Art, i JOSEP CANALS, director de la MOSTRA i membre del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. Trenta-set. joves artistes de Catalunya i Principat d'Andorra ens presenten el seu treball, sobre el qual aquest jurat valora l'aetual moment creatiu del nostre art.
LH MQSTRfl 94. IHRÜGURRDR EL MES DE JUNVfiSfMT CUCffTKL VALLÈS. ES CLOURH EL MES BE FEBRER DE 1995flL HOSPITALET DE LL0BRE6RT La Mostra és Túnica manifestació d'aquestes característi(gne| que existeix a l'Estat espanyol, i un fet únic a l a Unió Europea. Durant quasi dues dècades la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ ha estat un fidel reflex d'alguns dels corrents plàstics m é s importants que s'han desenvolupat a Catalunya en els últims Durant aquests anys s'han exposat < quals tenen avui un merescut reconeixement 1 Enric Pladevall, Perejaume. Snsana Solano, Arf^^f^G^n^aTosK^mofií Irferreros, Joan Pere Viladecans, Broto, i un llarg e t c , són un petit exemple dels artistes que formen part de la història de les diferents edicions de la MOSTRA. Aquesta alternativa plàstica descentralitzadora, sorgida a Sant Cugat del Vallès, ha aconseguit agrupar en la seva organització els sectors implicats en l'art actual: galeristes, artistes, historiadors, crítics i la universitat. Així mateix, el suport institucional fa possible el seu recorregut itinerant. Els t r e s - c e n t s quaranta-vnit artistes q u e s'han p r e s e n t a t mitjançant la convocatòria pública feta per Canals-Galeria d'Art (amb una àmplia distribució de l e s bases d e l c o n c u r s a c e n t r e s ^ « r t , e s t u d i s d ' a r t i s t e s , g a l e r i e s i institucions), ha permès copsar el nivell d ç la nostra plàstica. El resultat de la selecció són aquestes trenta aCt'j manifest les principals tendències per Ics qual» actualment.
RLTERNRTIVR DESCENTRALITZADORA Aquesta és una mostra singular creada a Sant Cugat l'any 1 9 7 7 , que té com a objectiu estimular i difondre l'art de les joves generacions, potenciant la descentralització i donant a conèixer l'art que es l'a a les comarques. Preu
2000 ptes
A LA VENDA A LA SALA D'EXPOSICIONS
es estiu *^Ü,.
Tenim l'oferta més propera i més variada. Si ja ens coneixes, et continuarem sorprenent. I si encara no ens coneixes, a que esperas? Estem oberts des de les I I de la nit fins a la matinada, tots els divendres i dissabtes. N o preguntis com és, vine a veure-ho tu mateix. Aquí trobaràs el teu ambient, jove o madur, mogut o tranquil, per ballar i pendre copes o, fins i t o t , pots provar les teves habilitats en les nostres pistes de mini motos i motos-quads.
Krí·ii·-
" H^Wfiififtlt^ï- • i,.
KIKE'S BAR El bar dels amics Hem fet un bar per als nostres amics... i per als que vulguin ser amics nostres. Potser ens coneguis de la UESC: allà en tenim un altre. I ara, amb aquest, hem volgut seguir la mateixa línia. I si no ens coneixes de la UESC, vine al KIKE'S i ens coneixeràs: T'ho passaràs bé.
APTC Anar al APTC és atractiu Hem creat per a tu i per tu, allò que esperaves a Sant Cugat, un local senzill on gaudir escoltant els ritmes que sempre havies desitjat, amb la teva gent. Prenem el vol cada setmana a AIRPORT SANT CUGAT.
EL P I R A T A El local preferit de John Silver i de Barbanegra Un local amb personalitat per prendre una copa en bona companyia, mentre s'escolta bona música: Funky, Rock'n'Roll, Soul..., de tot, menys màquina! No cal que naveguis fins a l'illa de la Tortuga: Si estàs «pirat», vine al Pirata.
Si vols desfasar-te, vine al DESFASE Som un grup d'amics que ens hem ajuntat amb una idea: ajudar la gent que vulgui desfasar-se de la seva rutina diària. I per això res millor que muntar un local com aquest, on cada dia és una revetlla. Si no t'ho creus, vine a veure'ns.
TRÒPIC Relaxant ambient tropical Al Tròpic tenim un bon ambient i, al mateix temps, tranquil i relaxant, ideal per a majors de 25 anys, per a qualsevol tipus de gent tranquil·la i sense problemes. Amb un repertori musical d'allò més variat.
YELLOW Tinc un local groc Se'ns va acudir folrar l'hangar amb tela de color groc. I, quan vam acabar de fer-ho, vam adonar-nos que només el podíem anomenar d'una manera: com el famós submarí. Si vols passar una bona estona, vine al
wm
local groc: és fàcil de trobar.
LÀSER K A R A O K E El karaoke màs professional de Sant Cugat Tenim un equip de so professional i TOT el repertori de cançons en castellà i, a més, una gran quantitat en anglès, francès i italià. També organitzem concursos arbitrats per un jurat professional i amb suculents premis: viatges, sopars de luxe...
CODIGO B A R La nostra simpatia, el nostre capital principal Som els més antics d'aquesta plaça, i un dels més simpàtics: un grup de gent de Mira-sol i Valldoreix als que ens agrada crear un ambient d'amics: tenim una clientela fixa i fidel que en sap molt d'això. I els divendres, la tercera consumició és gratis.
BOOCATA Donem menjar al qui té fam Airport necessitava un f a s t - f o o d on la gent pogués sopar: és aquest. Obrim tota la nit fins a les 6 de la matinada. Entrepans freds i calents, amb pa d'elaboració pròpia. També tenim pizzes, brioixeria, patates fregides, amanides i cafè. Tot és molt assequible.
LA SALSA Un petit hangar per poder ballar Ens diuen l'hangar petit però tot ho fem a lo grande. Tenim la pista més calenta per als qui volen quelcom diferent. Oferim concerts, activitats i, potser et convidarem.
t'esperem
!
^"Í8É1Ï > : :;3'4W'*S*teí
"T&«
Una iniciativa de Canals, Galeria d'Art, amb el suport de la GENERALITAT DE CATALUNYA, DIPUTACIÓ DE BARCELONA, i els Ajuntaments de SANT CUGAT DEL VALLÈS, MOLLET DEL VALLÈS, ENCAMP, SANT FEUU DE LLOBREGAT i L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
MT CU6AT DEL VRLLES Organitza: Ajuntament i Canals Galeria d'Art Sala: Casa de Cultura Adreça: C/ Castellví s/n Data: Del 22 de juny al 25 de juliol de 1994 t
< \
'i « * • * • ! * • ;
\
• L L E T DEL VALLÈS Organitza: Ajuntament Sala: Can Mula Adreça: Cl Alcina, 1 Data: Del 2 de setembre al 2 d'octubre de 1994
RHTISTES PflRTICIPHNTS Montserrat ALTET, F. \ a \ i e r A L U M Í I U S . Miquel A M ) R I X O , Carnien AINZAINO. Sei-i I U R X I L S . Marta RERROCAL. Àiifïí-ls C A M Ó S , Mami CLW'Klt. Jai-inl ' • ' " • • • • • • -S. Rilúana CRESPO. DALM U - GORRIZ. I -ll„ i
is I)E
w
—Prat d'Andorra— Organitza: Comú d'Encamp Sala: Sala d'Exposicions Complex Esportiu i Sòcio-Cultural Adreça: Prat del Bou, s/n Data: Del 7 al 31 d'octubre de 1994
l·l<;i EROLA. Felip CAN;. Charo (, MA EZ. Al. Antònia IIERXANDEZ. GAIXET, Matias k R A I I X . I . \ a \ i e r L O Z A N O . AL Neus L L A T J E . G a b r i e l M V I Í T I X . C o n x i t a M A R T Í N E Z . K U I J Í T M A S , Magdalena A I E S S E U K K , l l e c t o r
M I L L A . Ceii.ma M O L E R A . Montserrat M O X Ï E R O . Fiona A I O R R I S O N . d i a r i M l R. K i M - r O D l R E R . Al. Jesús O L I V A . Anna R E C I O , Montserrat R E M \ C I I \ . liïaki S A L O AI.
Cuillem T O R N É . I
V A L L S . Tots rifi. Catalunya
d'Ami.
Els I n h a l i - >ón un e x p o n e n t d e U m e - •
Organitza: Ajuntament Sala: Sala d'Exposicions del Casal de Joves Adreça: Ctra. Laureà Miró, 118-122 Data: De l'I de desembre de 1994 al 8 de gener de 1995
•....! >. «-li els i.
quals lli eolialiiten la fl^uraeió i T a l i s i r a t M i o ; ie> m a n e r e s expressionistes, les gestuals i les n i a t è r i q u e » . Diversitat q u e no p o s l i u o d e r i i i M i i e , a m l i alguna dosi no és es aliena aliena a a un un cert <• d ' e e l e r t i e i s n i e . q u e sedueix l»é el> mestres d e les avantguardes històriques. L«-s I«-<·MÍ<|II«-- I J I M ' p a r t i c i p»en e n en en a questa mostra s ón: son: aques
p i n t u r a , e s e i i l t u r a , <ïravat i f o t o g r a f i a .
# T FELIU DE LLOBREGAT
#SPITRLET DE LLOBREGAT Organitza: Ajuntament Sala: Tecla-Sala Adreça: Cl Josep Tarradellas, 44 Data. Del 13 de gener al 26 de febrer de 1995
WHKWBP!**??.:.; Sf&
Ï I Jteeón TOTA UNA TRADICIÓ PUNT DE TROBADA
GASTRONOMIA
CULTURA
ART
~ssííï&8&8#$as%ífc:
£*aÉÉaWs»#"
PI. Octavià, 5 Sant Cugat del Vallès
Tels. 674 10 47 - 589 27 02
OFICINA GESTORA D'ASSEGURANCES CAIXA DE CATALUNYA SUCURSALS AL SEU SERVEI A S A N T CUGAT DEL VALLÈS 141 SANT CUGAT PI. Pere San, 5 Tel. 674 57 99 299 ESTACIÓ
c/ viiià, 7 Tel. 674 46 00 492 A L F O N S SALA C/ Rius i Taulet, 33 Tel. 675 19 04 611 C. CERDANYOLA P. Torreblanca, 31 Tel. 675 01 00
TOTES LES COMPANYIES T O T TIPUS D'ASSEGURANCES PREUS ESPECIALS PER ALS JOVES PAGAMENT FRACCIONAT ES RESPECTEN B O N I F I C A C I O N S ASSEGUREM OBRES D'ART Rambla del Celler, 95 (al costat de la Farmàcia) Tel. 675 42 03 Fax 589 48 02 Sant Cugat del Vallès
Bang & Olufsen Sant Cugat HI - FI "TV. VÍDEO TELEFONIA L>1U Av. Torreblanca, 2-8, local 15 (al costat del pàrquing) Tel. 589 00 37
jf?
«S> 'i&