Diari de Sant Cugat 056 by Premsa Local Sant Cugat

ELS0CANTO PERIÒDIC Any II. Núm. 56

INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ Divendres 1 de juliol del 1994

La participació, protagonista un any més de la Festa Major

I SERVEIS

fteu. 1 0 0 Pies.

Inaugurat el golf públic de Can Sant Joan

"La botiga al carrer", una de les iniciatives més ben rebudes La Festa Major d'enguany, malgrat l'aiguat del primer dia, ha estat més animada que mai. Els actes al carrer han aplegat els veïns per a gaudir de la festa gran de Sant Cugat. Les tradicions, com el Paga-li Joan o el pregó, han tingut un paper predominant. Balls, concerts i focs han animat les nits d'aquests cinc dies en què els santcugatencs fan de la gresca el seu treball. Joves de totes les edats han omplert carrers, places i passejos massivament. Una de les iniciatives més ben rebudes i amb més èxit d'assistència ha estat «La botiga al carrer». Per regla general els santcugatencs han acceptat amb bon humor els petits i n c o v e n i e n t s de trànsit que ha suposat aquestes jornades d'esbarjo.

Sant Cugat compta des del passat dimarts amb el primer camp de golf públic de Catalunya a Can Sant Joan compartit entre la nostra ciutat i Rubí. Fins ara només s'ha pogut inaugurar el camp de pràctiques mentre que a l'octubre obriran al públic els nou forats que corresponen a Sant Cugat. Els forats que han de construir-se a Rubí encara estan en projecte per la qual cosa el camp de Can Sant Joan trigarà encara a estar del tot acabat. Pàgina 20

CENTRE DE LA IMATGE Pàgines 16 a 18

I f

L'esterilització elimina la incineració dels residus hospitalaris La Coral Sant Cugat, la Jove Orquestra i l'Esbart commemoren els 50 anys del CMSC

Pàgina 8

«• Fotos en color en 1 hom ~ Diapositives en 1 hora *- Diapositives a paper en 2 hores «r Venda de material fotogràfic nou I usat ;%* (taller propi en la malaia* feetiea) *• Servei públic de * n t Y 4 : * - 1 ara també un neu jÇtijNfe H i les fotos de e e M « N Í M w i i Santa Maria, 14 tel. 675 56 74 - fax. 675 57 24 Sant Cugat

pàgina 26

Av. Catalunya, 72 Tel. 58019 53 - Cerdanyola -

SERVEIS

E L S 4 CANTONS

POLICUNIC

Tendència per al cap de setmana

TORREBLANCA S A N T

C U G A T

els informa de les

Farmàcies deTorn D e

£ Divendres

c Dissabte U

t 2

{' Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

Dijous

c Dimecres

Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

l'1

i 6

R A

7 I Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

0 8

9 4

Diumenge

Dilluns

i 4

! 3 A

R T

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

*8 E

Dimarts

N G

•% %/

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

Sol a dojo. temperatures altíssimes, localment es podran assolir valors de fins a 40 graus a l'interior i de fins a 36 o 37 graus a zones costaneres. Al Pirineu, nuvolades aïllades a les tardes, producte de la forta calor. Als capvespres possibilitat de tronades, sense pluja.

Els dissabtes tot el dia i diumenges al ! matí. també resten obertes: i Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78 - Tel. 674 23 72

| Divendres L

R T

S.Rusinol,38 Tel.6740645

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

S.Rusinol,38 Tel.6740645

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 18 8 8

Horari Autobusos

REFRANYER CATALÀ _

_ SANT ( 1 GAT • MIRA-SOL - MAS JANKR Di-sdcVIASJANKR la somJa i * I - < r ;iih i jK Kl minuts de .atia hrrj fins les 22 2l)h 1. ulliiii scrsei finalitza e 1 seu recorregut a l·.·Mji.·m de I- (i.C. de Sani Cugat. Dissabtes i festius, la. Sortida: 07.11) - 1 » 11*. i als 10 minuts de cada hora fins les 22.1 Oh. L últim sersei tirulit/a el seu recorregut a l'estació de K.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de AV. ALFONS SALA. - Feiners excepte dissabtes. la. Sortida: -f> 51) - (17 S0h i als 5(1 mintus dècada hora fins les : i 5t*iDissabtes i festius la Sortida: 117 5(1 - (W.50h. i als 50 mmtus Jc cada hora tin- les I] 51) h..RF.CORRr.Gl T: Mas Jjncr. btacio M'ra-M'l. HI ( an Cadena. Kslacw Si I uçat. Minat fiTre Blanca. CAP. A'Vns Sala. I an Cadena Lslacin Mira MI], Mas Jaiier L- 2 N I C L I l R B \ l)K SANT C l GAT Des de SANT DOMÈNFX I a sortida (Xi Ir. 1)6 46h. i als 16 i 46 mmtus de cada hora fins els 22 IMi Dissabtes i festius, la. Sortida: (f) 16 • (N 46h. i als 16 i 46 nnnlus de cada hora fins les 22.l6tl. Sortides des de SANT fRANCKSC Feiners excepte dissabtes, la. Sorlida 06.2? - 06 5Mv i als 23 153 mintus de cada hora fins les 22.23h.Dissabtes i festius, la. Sortida: W.2J - f».53h. i als 23 i 53 mintus de cada hora fins les 22.23h Sortides des de L'ESTACIO FGC Femers excepte dissabtes, la. Sortida 06.05 - 06.35h. i als 05135 mintus de cada hora fins les 22 35h Dissabtes i fesitus. la. Sortida: 09.05 - 09.35h. i als 05 i 35 mmtus de caJa hora fins les 22.35h. RECORREGUT: Sant Domènec, CAP. Sani Francesc. Pi Coll, Mercat Torre Blanca. Monestir, Estació KiC, í olomer. Sani [>omeix\ 1,-3 SANT Cl GAT - LA FLORESTA - LES PLANES Des de F. COLOM- Sortides Cada hora i mitia la sortida: M i r i mati i Dissabtes i festius a lesSOOhi l'llima sonda lï.Uih i Dissabtes i (estius a les 21 ?U hi. Desdel'F.STAl'lÓ- Sortides Cada hora i mitja la sorlida 7 20 h mati i Dissabtes i festius a les 8 5 0 h) Cliiina snrtida 22 2l>h iDissahies i fesiius a ies 22.20hi RF.COKREGCT: F Colom, La Floresta. P Centre. Mercat, CAP, Alfons Sala, Itstacio. PI. Centre. U Floresta, F. Colom A-3 SANT I T Í . A T • Rl Bl • TERRASSA IV dilluns a divendres, la sortida a les 5 4iV6.25h. i als 25 minuts de ,ada hora fins Ies22.25h. Sor.idcs addicionals (només cap a Terrassa) 6,55h " 55h. II 55 h Dissabtes, diumenges i festius la sonida. 6 25 i als 25 minuts de cada hora fins les 22 25h A-J SANT (T GAT-BARCELONA De slillun-a divendres la. sortida a les 5 '5 54ilh • als 40 minuts de ,. :K).I hora fins l'ultima sumida a Ics 22 ' 0 SoOides addicionals fins Cc·danvolaales22 4 0 h i 2 ? h Dissjblcs la vorliiia: 5 15-5 40'i l"1- ,il- 10 minuts de cada hora flr. "ull ma sonida a k's 22 T'h s,,rt:i:.i i,l,li.!..i:!al'üls Ccrdarvvola 2'fi D'iiTicnecs i festius' la. sor i.,;,i.. ,'s ' lot. ais H'ininutsdc'.aúa hora t r.s 'ull.ma sonda a Ics 22 ll'li. Sonida .Kldkional fins C.-rdaiv.olaa les 2 : h l)K K \ R l KI.ONAA SANT ( l C A T : IV olluns,, divendres 1., so'tiCa 5 ^-v ,|^ | s t 45 mmuts de cada fura fins l'ultima sor.ida a MS ^ .Si, s, irid,,'uiv (crdanvoia... es 22 15" Dissantcs a son: i. : 15 ,,,-- ; •iiimits de cada'.or. ; Ons I,.llima sortida a ies 21 4 ; 'lillll. - r .

1L>1:US 'a so't via .: Vs 't -*"

Joan

VJ4

del llibre

Amades 23r 4

Cantar la canya Confessar Obligar algú

la veritat a a dir la veritat

desgrat. per força

Té origen en l'antic c o s t u m d ' a s s e n t a r d e u t e s i comptes. Per calcular la feina feta. en molts oficis, i els articles v e n u t s a fiar, en establim e n t s , es prenia u n a fusta llarga s e m b l a n t a u n b a s t ó , se la serrava pel mig de llarg i se'n quedava u n bocí c a d a u n a de les p a r t s inter e s s a d e s , l'amo i el treballadors, el venedor i el comprador. Q u a n calia a s s e n t a r u n a q u a n titat es posaven els d o s bocins u n al costat de l'altre i a m b u n ganivet es m a r c a v a u n tall o u n a osca que agafés per u n igual els dos bocins. Q u a n calia treure el compte eren e n c a r a t s a m b d ó s bocins i calculat el n o m b r e d'osques o senyals convinguts. Cap de les d u e s p a r t s no podia afegir-hi cap senyal a la seva conveniència, car. com que no s'hauria avingut a m b el de l'altre interessat, s'hauria descobert l'engany. Aquest sistema era popularíssfm a r r e u de Catalunya, i potser e n c a r a és en ú s en a l g u n s petits establiments de m u n t a n y a ; t a m b é l'usen bosquerols i carbon e r s per a a s s e n t a r el n o m b r e de carretades de llenya o càrregLies de carbó fetes. El b a s t ó o la canya utilitzats a aquest efecte reben diferents n o m s : calca, galga. entalla, talla. canya, etc. C a n t a r la canya equival, doncs, a haver d'acceptar la veritat dels comptes declarats per la canya, sense poder-los alterar a conveniència.

,,[s-fs niitlllls ,1.',a(la

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 67516 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SERVEIS -Ajuntament - Ambulatori Les Planes - Bombers Bellaterra - Bombers Generalitat - Bombers Rubí -CAP - C.A.P. l'reències Casa de Cultura - Casal Valldoreix -Catalana de Gas - Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mira-Sol - Cinemes Sant Cucat I Reserves) -Correus - Creu Roja Sant Cugat - Creu Roja Valldoreix Dispensan La Floresta - Hm. Municipal Descentralitzada -ENHER (Rubí) -FECSA -F.F.C.C -Funerària -Grua -G. Civil i Mira-sol) -Hisenda -Jutjat - Oficina Municipal La Floresta - Parròquia Sant Pere Octavià - Parròquia Les Planes - Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix • Cuerpo Nacional de Policia • Urgències • Policia Municipal . - Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal (Valldoreix) • Comissaria de Policia -Taxis (parada) - Ràdio Taxi -Repsol-Butà - Sant Cugat Comerç

5892288 675 5105 692 8080 085 699 8080 5891122 5894455 5891382 6744599 725 2944 5890847 675 5105 589 20 18 5890941 6747096 674 12 34 6742459 6747615 674 2719 6991892 58912 26 67419 34 67405 25 6743371 6742379 5891155 67466% 589 08 47 674 11 63 20475 03 6740569 675 40 55 674 78 58 __091 092 092 908 79 51 25 674 7612 6740997 5894422 6741580 6740322

- SAUR (Aigües) -Valldoreix (parada)

589 00 21 6741111

ÚTILS • Aieües La Floresta 674 2089 - AÀPP i VV Mira-sol 67420 18 - AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 1003 - AAVV Sant Joan Mira-Sol 674 71 03 - AAPP i VV Valldoreix 674 2197 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21 05 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA.VV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.I (Cria prèvia) 5893080 -Greenpeace (91) 54347 04 - H. General de Catalunya 5891212 - H.Vall d'Hebron 427 20 00 - H.Sant Joan de Déu 203 40 00 - Unitat Coronària 24810 40 - Tel. de l'Esperança 4144848 - Inf. Carreteres 2042247 - Inf. Aeroport 478 50 00 - Inf. RENFE 490 02 02 -Inf. Pon 318 87 50 -OMIC 589 3188 -Policlínic Torreblanca 589 18 88 - PROMUSA 58917 32 ENTITATS - ASDI - Arxiu Gavin •Casal d'Avis S.C - Llar d'Avis Parròquia - Club Muntanyenc - Coral La Unió - Esbart Sant Cugat - El Tot Sant Cugat - Grup Sup. Immigrants - Ràdio.Sant Cugat - Televisió Sant Cugat - Els 4 Cantons

675 35 03 67425 70 58916 38 589 05 98 674 53 % 67410 06 675 26 52 674 86 61 674 9314 675 59 59 589 04 38 58914 01

T"À" x ï 589 44 22 SANT 67492 12 C U G A T

SERVEI DIA I NIT -servei de Gruo-

I VALLDOREIX

Cokan^ad>TorgetesdeCrèdHiTeleto(

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI i+ànttiàémíaJHtm

Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 17

li.ua I ••. .'-inia sortida a Ics 2 4 ; f

MIQUEL RAMS

• ELECTRICITAT • AIGUA • GAS • AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

CanvrCan Matas, d -SANTClKiAT-TcK. 6 7 4 8(1 3 9

11 908 897882

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

^p 674 95 84 - 674 9612

CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIPEZ DISCRECCION Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

ELS 4 CANTONS

Alguns veïns del carrer Arnau Cadell contra la promotora de casa seva

La manca d'espai dificulta a ASDI la seva futura tasca

ASDI es fa gran i el seu local petit Emma Ansola Ja fa tretze anys que l'Associació de Disminuïts psíquics i físics (ASDI) de Sant Cugat realitza les activitats educatives i de lleure a un petit local de la carretera Cerdanyola de la nostra ciutat. Durant aquests trezte anys han estat molts els nens i nenes que han passat pels casals, colònies i activitats d'esplai que ASDI ha desenvolupat amb l'ajut de col·laboradors, voluntaris i socis. Avui ASDI compta amb més de 80 nens que assisteixen freqüentment a les activitats programades al llarg de l'any en un local de 100 metres quadrats. Aquest espai però s'ha quedat molt petit per les necessitats que requereix un servei que des de l'Associació es pretén mantenir i alhora desenvolupar per millorar l'activitat dels disminuïts. Posats en contacte amb la presidenta d'ASDI, Enriqueta Guarch, ens explicà com l'associació s'ha vist obligada a obtenir beneficis amb la reestructuració de l'antic local en un edifici d'apartaments de venda al públic per tal de fruir d'alguns ingressos que permetin aconseguir un espai més gran per continuar treballant. Aquests beneficis anirien dirigits a la compra d'un terreny i a la posterior construcció de les dependències. Tot i així però, els beneficis que es podrien obtenir no cobreixen les necessitats més urgents i ASDI ha tramès el seu interès a l'Ajuntament de Sant Cugat i al seu màxim responsable, l'alcalde Joan Aymerich, per obtenir algun ajut que els permeti fer front a les dificultats d'aconseguir un terreny en els indrets de Sant Cugat. La informació obtinguda fins ara

Redacció Veïns del carrer Arnau Cadell han penjat de les façanes de casa seva unes pancartes de protesta per exigir a la empresa constructora Telibor S.A la conclusió de les obres al jardí i piscina comunitària que haurien d'haver estat acabades al juliol del 92.

El local d'ASDI es fa petit per acollir a tots els que volen participar. Fins i tot, ja són molts els pares que no poden assistir a les festes a causa de la manca d'espai.

des de l'Ajuntament ha estat de mans del departament de Benestar Social i de la seva regidora Sílvia Flury que manifestà i així ens ho confirmà en una posterior conversa telefònica amb Els 4 Cantons que "des de l'Ajuntament no podem regalar terrenys a entitats de Sant Cugat perquè implicaria un greuge vers d'altres que també ho demanessin". En una posterior reunió amb el departament d'Urbanisme, es va comunicar a ASDI que l'Ajuntament no pot donar terrenys d'equipaments perquè aquests han d'anar a concurs públic i que l'única solució era dirigir-se a terrenys d'equipaments de particulars. Per a ASDI, tota aquesta situació agreuja encara més la seva feina pel proper curs de setembre, ja que les necessitats d'obtenir un local provi-

sional mentre s'aconsegueix l'objectiu d'una nova edificació es fan cada cop més urgent a causa de la proximitat del mes de setembre. Segons Enriqueta Guarch, "en l'última reunió de la junta d'ASDI vam decidir tornar a posar-nos en contacte amb l'Ajuntament de Sant Cugat per poder arribar a un acord i alhora seguirem mantenint contactes amb particulars de terrenys". Actualment ASDI prepara els casals d'estiu per a nens entre sis i divuit anys durant tot el mes de juliol a Sant Cugat i les colònies a Can Remió, una escola natura situada a Hostalrich per a la primera setmana d'agost i a les quals assistiran uns quaranta-dos nois i noies. •

Els veïons reclaman que la promotora acabi les obres

En una carta que ens han fet arribar a la redacció els veïns manifesten que cansats de tantes falses promeses per part de l'empresa constructora no els ha quedat més remei que enlletgir les seves cases per aconseguir l'acabament de les obres. •

£1 Centre de Rehabilitació Susanna Nicoletti, onze anys dedicats a la cura dels santcugatencs Redacció Sant Cugat compta des de fa més de onze anys amb un centre mèdic especialment dedicat a la recuperació de les funcions perdudes o limitadades i per on han passat més de la meitat de santcugatencs. Aquest és el Centre de Rehabilitació Susanna Nicoletti. De la seva tasca i dedicació al manteniment de la bona salut dels habitants del nostre municipi en vam parlar amb la directora que no és altra que la pròpia Susanna Nicoletti. "Tractem pacients traumatologies, amb problemes d'accidents de cotxe o

esportius que queden amb alguna seqüela. De vegades no té perquè tenir cap lesió greu sinó algun esguinç o qualsevol enfermetat que tingui alguna relació amb els lligaments o els músculs. També tractem els malalts traumatologies que podríem denominar grans dolors d'esquena, de columna. També atenem enfermetats derivades del sistema central. Com es fan aquests tractaments? Tenim l'electroterapia amb els microones, els corrents; la termoteràpia com els infrarojos. També treballem molt amb el massatge per a relaxar la musculatura contreta, per dolors de ca-

REFLEXOTERÀPIA I CURACIÓ ENERGÈTICA

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

674 36 78 VENDA

Sant Antoni, 3 4 - 1er. Sant Cugat

CREACIÓ I DISSENY

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

MARTI ARMENGAU

mes per problemes de circulació de la sang i també la gimnàstica amb la qual treballem tots els músculs del cos que ens interessen. En definitiva tractem de corregir els mals hàbits gestuals. Quins són els problemes més freqüents '.' Són les patologies traumatològiques per accidents de moto i d'esports, per la mala pràctica d'aquests i la columna vertebral. Aquest és un gran problema dels nens. Tenen un mal hàbit d'utilització de les carteres on hi porten un sobre pes. En aquests casos és molt important la prevenció. •

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

' yÇ/J*

IAIITOC

OCTAVIO SARDA

TAI m o DDACWO

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

JOIERS - TALLERS PROPIS

RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

"W" BREITLING

TU -n

MECA

J1L

^amjlUOn KRONOS *JUNCHANS fTlaurice locroix

1B84

L C/ Balmes, 11 - Sant Cugat *S

674 58 62J

Santiago Rusiftol, 40 Tal. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

Celebrades les proves de selectivitat a Catalunya Els alumnes de l'IB "Arnau Cadell" i de FIES de la nostra ciutat van examinar-se a la Universitat Autònoma

i'ns 150 alumnes dels Centres de Secundària públics de la nostra ciutat van fer la selectivitat L ' I B " A r n a u C a d e l l " ha presentat Xl> dels 200 alumnes de C()t: que aquest curs té mat r i c u l a t s . l'er la seva banda. l'Institut d ' E n s e n y a m e n t Secundari n'ha presentat 64 d'un total de 107. A la sortida dels exàmens del segon exercici, els alumnes de l ' I B " A r n a u C a d e l l " c o mentaven nerviosos les dife-

rents preguntes. La tensió acumulada en aquests dies es reflectia en l'expressió de les seves cares, però la majoria es declaraven satisfets de com eU havien anat les proves. Sobre els exàmens de les m a t è r i e s c o m u n e s , les opinions coincidien en assenyalar la d i f i c u l t a t de la p r o v a de Llengua Lspanvola d ' a q u e s t any. "El temps (una hora) va ser molt just", comentaven un futur advocat i una futura empresària. LI comentari de text i la prova de català es van entre gar conjuntament i es va disposar de dues hores i mitja de temps. "Això esta molt b é " . deia en Marti, "perquè si et sobra t e m p s del c o m e n t a r i el pots d e d i c a r al c a t a l à " . Lis textos de Filosofia a escollir. dels autors Hume i Plató, han estat entenedors, res a veure amb els fragments de dificult o s a c o m p r e n s i ó de Kant i

ERC demana responsabilitats pel dèficit de l'Ajuntament Xavi Cava E s q u e r r a R e p u b l i c a n a de Catalunya considera escandalós que en el pressupost de 1992 de l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat s'hagi trobat un "error" de 400 milions en la comptabilitat, fet que ha provocat un empitjorament de l ' a c t u a l s i t u a c i ó econòmica municipal. David Bajona. cap de premsa del partit a Sant Cugat, va manifestar el seu dubte que el delien del eonsitori. que en els dos darrers anys ha arribat a prop de 1 200 milions de pessetes, es pugui eixugar abans de les properes eleccions. Aquest fet hipotecarà l'acció de govern del partit o partits que surtiran refrendats en aquestes eleccions.

Núria di' Mas I'II-N .M)O(M) e s t u d i a n t s d'arreu de Catalunya van haver de passar per aquesta deeisiv a eila en el seu eun iculum aeadeinie. 1 a nota que obtinguin en les l'AAl juntament anili la unta de ''expedient de B I T i ('( H ' determinarà l'aeees als lutui's estudis universitaris .Aquells que ne superin la seleel i v nat o que desitgin pu |ai noi a i indi an una nov a oportunitat en la pròxima eon vueatoria del nies de setembre. Lis e x à m e n s , e o m e a d a anv. s'han repartit en dues jornades. I-d primer exereiei v a tenir lloe el passat dia 20 i \ a incloure el eomenlari de text i les proves corresponents a les a s s i g n a t u r e s e o n i u n e s de COL: llengua Catalana. Llengua E s p a n y o l a , Llengua Estrangera i filosofia. EK exàmens sobre les matèries optatives i obligatòries d'acord amb la branca de COL cursada van dut -se a terme el passat dia 20.

DIVENDRES. 1 JULIOL 1994

Aristòtil de l'any passat. " T ' h o jugues quasi tot el segon dia", deien dos aspirants a enginyers industrials. "Si et posen un problema molt difícil de Física, per molt que hagis estudiat, no el pots resoldre". S e g o n s van e x p l i c a r - n o s , l'examen de Física, que l'any passat va registrar un 15r'< de suspesos, aquesta vegada "ha estat una mica niés fàcil". Les notes de les proves es faran conèixer oficialment el pròxim 5 de juliol. Aprovar la selectivitat, segons les estadístiques. és fàcil, tot i que des de fa a l g u n s anys no g a r a n t e i x obtenir una plaça per a la carrera universitària desitjada, ja que cal fer encara la mitjana de la qualificació o b t i n g u d a amb la nota de l'expedient de BL'P i COU. i estar per nota dins del nombre de sol·licituds que cada Facultat pot admetre. •

ERC demana dels responsables de finances de l'Ajuntament q u e . ja que en la seva propaganda voleu construir una ciutat "europea", assumeixin les seves responsabilitats eom es fa a la resta d ' E u r o p a . El portaveu del partit, però. no ha volgut concretar quines eren. per a ell. aquestes responsabilitats: "Això es una qüestió que han de decidir les persones que es consideri que han tingut res a veure amb aquest error". Per a Bajona. gran part de l'endeutament es deu a l'àrea de finances de l'Ajuntament que ha actuat amb una gran manca de previsió en els últims anys. La font principal d'ingressos municipals és urbanisme, i aquest és un sector on qualsevol crisi es pateix amb especial força, i per tant es devia haver calculat l'efecte que l'actual crisi produiria.

Planta incineradora David Bajona també va parlar del crispat ple municipal del passat dia 2 1 . on un nombrós grup de veïns de Ylira-sol van exigir de l'alcalde, Joan Aymerich. explicacions sobre la gestió de l'esterilitzadora de residus sanitaris recentment construïda a l'Hospital General de Catalunya. La crispació que es va deslligar al salo de plens va ser a causa, segons Bajona, de la manca d'informació i la indecisió de l'Ajuntament sobre l'ús de la planta i la quantitat de residus que pot tractar en el futur. El portaveu d ' E R C va rebutjar les acusacions d'Aymerich que els veïns havien actuat manipulats per interessos partidístics, i va dir que aquest és un tema que afecta la salut i la seguretat dels veïns, i es lògic que la inquietud augmenti si no s'ofereix informació. •

Aigües de La Floresta Pearson S. Coop. Catalana Ltda.

Incendi a Can Ravella Redacció LI passat divendres 24. diada de Sant Joan, es va produir un incendi a Can Rabella, en una pineda al costat de l'antic camp de m o t o - c r o s s . on hiha el cementiri de cotxes i un abocador "espontani" on s'acumulen tota mena de residus que fa més de 20 anys que ningú no neteja. HI foc va fer una gran fumera perquè també hi havia deixalles dels cotxes (pneumàtics i altres) i es va poder sentir alguna explosió). Hn total van cremar 400 metres quadrats de ferralla i escombraries i pnemàtics. però no va afectar cap dependència o indret habitat. HI foc va ser apagat per tres cotxes dels bombers de Rubí i dos provinents Cerdanvola i Sabadell. •

Plaça d'Aigüallonga, 1 08190 - LA FLORESTA PEARSON [)OI (1 Fi i MINI

COMUNICA A tots els cooperativistes que, a partir del 1 de juliol i a tots els efectes el servei d'aigües de La Floresta pearson, pasarà a dependre directament de SAUR Telèfons 589 00 21 i Averíes 674 12 43. Tal i com va quedar aprovat en l'Assemblea cel.lebrada el dia 5 de març prop-passat. Per tan, el rebut corresponent al segon trimestre serà possat al cobrament per aquesta Cooperativa. Els altres rebuts que quedin pendents de cobrament, seran gestionats per SAUR qui, posteriorment els liquidarà a la Cooperativa. El Consell Rector aprofita l'ocassió per saludarvos i despedirse afectuosament de tots els cooperativistes.

ELS 4 CANTONS 5

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves oficines drAssistència Sanitària Col·legial a Sant Cugat. A partir d'ara, som ben a la vora. On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10 (davant del Pavelló Municipal d'Esports)

Sant Cugat del Vallès Tels. 589 49 88 - 589 50 48

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

L'objecció, una alternativa amb moltes objeccions Molts objectors de consciència consideren que la prestació social obligatòria hauria de ser substituïda per un servei voluntari Anna C'abussu/Xavi Cava Son Ics eine de la malinada ilel dissabte, i el Raül Martínez pi m a d espantar la son amb una (Kisi de televisió, l-.s la seva primera setmana d'objeetor a l'Apintamcnt de Sant CiiLiat, un Sant Cugat tnlalmenl abocat a la lesta Major. Pern ell no pnt parlicipar de la gresca te servei nocturn de deu a sis. i cl tornarà a tenir la pi ovim.i nit. Mentre atén les poques trucades d'emergeiu i;i. peiis.i en cl permís L|IIC s ha gu.mv.il per aquest servei i els dics que cncaia queden de Pesta M.i|or. Segons la llei que recula iol·ieccio de cniiseièiieia. els nh|eeiois han de complir una prestació social obligatòria que es desenvolupa en els sectors de protecció civil, conservació de la nauiia. serveis socials, sanitaris i programes de cooperacin inicinacinnal. [ai qualsevol cas l'nbjectnr esta exclòs de realitzar tasques de responsabilitat, i tampoc pot ler cap lema que impliqui la substitució d un lloc de treball.

Flexibilitat horària I .'Ajuntament de Sant Cugat te signat un conveni amb l'Oficina per a hi Prestació Social dels Objectors de Consciència (OPSOC) mitjançant el qual pot proporcionar placa t'ins a vint i cinc nb|ectors en diferents àrees. Per a Jordi Conzalez. cap del departament de Cultura i Joventut. aquestes places tenen per objectiu facilitar el treball dels funcionaris i en general la gestió a cada arc.i per oferir un millor servei al ciutadà. L'Ajuntament ofereix als objectors una gran flexibilitat horària per fer la prestació, que s'ha de correspondre amb una bona predisposició per part de l'objector per realitzar les seves funcions. I és que la llei ohlica a tenir un control

Estudiant universitari d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C+*, Assembler, Cobol, SQL, Pascal i Clipper en concepte de pràctiques

sobre l'objector en el compliment de la prestació.

L'Ajuntament ofereix places als objectors, a protecció civil, cultura i serveis socials

Un grup d'objectors i voluntaris a l'ex-lugoslàvia. Foto J. A. Mula

Avantatges i desavantatges de l'objecció x.c. / A.C. L'objecció de consciència presenta evidents desaventatges. les més evidents de totes són la seva durada, tret/.e mesos en lloc dels nou del servei militar, i la llarga espera fins a començar a fer la prestació social, normalment entre dos i tres anys. Malgrat tot això. aquesta alternativa permet que els objectors continuin la seva vida habitual en gran mesura, és a dir poden combinar la prestació social amb els estudis o la feina. A més. la prestació social té una altra gran aventatge sobre el servei militar i és que pot realitzar-se a la mateixa localitat on resideix l'objector.

El què cal saber

realitzar-se en horari de matí o de tarda, partit o especial per tal de poder adaptar-ho als seus horaris de treball. En total s'ha de realitzar entre 35 a 40 hores setmanals . Només hi ha un cas en que no és possible combinar la feina amb la prestació social i és el d'aquelles persones que ja treballen per a T'administració. Els objectors reben al llarg del servei social la mateixa quantitat mensual que els soldats que realitzen el servei militar. A més a més, reben un val per un valor al voltant de les setanta mil pessetes per adquirir roba als m a g a t z e m s concertats. Per altra banda, tot objector ha d'estar cobert per u n a a s s e g u rança de vida i d'accident. Al llarg de l'any gaudeixen de permisos ordinaris per un total de trenta dies i divuit dies de permisos extraordinaris.

Creu Roja A Sant Cugat, però. no només l'Ajuntament ofereix als jo-

Els objectors han de saber que la PSS pot

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC Fabricación pròpia

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L.

M. LOMÍNA,S.L

VISITE NUESTRA EXP0SICI0N EN SANT CUGAT

MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REFORMAS ESCALERAS - BANOS COCINA • FACHADAS

U1ÏSSA S I S T E M A S PVC

cl. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fox. 788 07 19 EXPOSICION: Arquimedes. 150 PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO Tel. 733 14 05 -TERRASSA-

Tel. 67415 02

PELUQUERIA J.

GARCIA

CABALLER0S RKPAKAC'K) I VENDA DK

Truqueu al telèfon 674 96 25

L'Oficina per a la Objecció de Consciència de l'Ajuntament. encapçalada per Manel Turón. coordina quatre programes destinats a cobrir les places d'objetors assignades per l'OPSOC. Set d'aquestes places estan assignades a col·laboracions en programes de serveis socials. desenvolupats al Centre Cultural. la Biblioteca del Milenari. tasques d'ajut als minusv alids. assistència a la tercera edat. etc. LI segon programa engloba altres tasques socials com la dinamització d'entitats, que actualment suposa un reforç en l'intent de descentralització als districtes de l'Ajuntament, suport a grups juvenils i promoció de la pràctica esportiva. Lis dos últims apartats són el de protecció civil, amb vuit places, i el de coordinació de tots els objectors, que només compta amb una plaça. En el primer, que es el més recent i que en a q u e s t s m o m e n t s s'està ampliant, els objectors assumeixen tasques administratives, d'informació al públic i patrulla al carrer. El segon, l'unic objector s'encarrega de portar els tràmits legals i el control horari dels seus companys ja que, segons la llei d'objecció de consciència. per cada vint-i-eine objectors es té dret a una plaça de coordinador per facilitar els diversos tràmits legals que comporta l'objecció.

MAQl'INÀRIA PORTÀTIL I ARTH'LKS DK FKRRKTKRIA Taller. Kxposickj i Venda: I Pep Wnïurj Ivjnl úim'r Sxk'M itiK f.74%78 MM^ISantCüEa

1 Reserve hom por telefono 1 1 Tel. 674 00 77 1 ("/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT • FONTANERIA • CALEFACCIÓ llar, c o m u n i t a t s i e m p r e s e s Instal·lació i manteniment INSTVLLUÏONS

M I N G O s.c.P.

demani'ns pressupost Tel. 6 7 4 4 1 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

ELS 4 CANTONS

MANÉ ESPINOSA

ves objectors la possiblitat de fer la prestació prop de casa seva. La Creu Roja de Sant Cugat també té un conveni amb la OPSOC per un total de set places, de les quals actualment n'hi ha cinc cobertes. La feina que realitzen és administrativa i d'atenció a la centraleta telefònica, però aquells que desitgin treballar a bord d'una ambulància ho poden fer, realitzant prèviament un curset preparatori de cent cinquanta hores.

Objeccions a l'objecció Però molts objectors no troben la prestació gaire positiva. Marcos Serra va fer-se objector com a única alternativa al servei militar. Fa poc va acabar la PSS a la Universitat Autònoma; va plantar-se als nou mesos. "És molt injust que els que fan la mili s'estiguin nou mesos i nosaltres dotze", explica Marcos, "per això ara molts objectors el que fan és plantar-se, com a mesura de pressió". Molts altres objectors pensen com el Marcos, i fan el servei social sense massa convicció. Se'ls comença a anomenar objectors per conveniència. Però, quina alternativa hi ha si no es vol fer la mili? Són moltes les veus que reclamen un exèrcit professional i, és clar, eliminar el servei militar i el servei social com una imposició.

L'estat es troba desbordat perquè hi ha més sol·licituds d'objectors que places per fer el servei social El Marcos creu que de moment ja està bé que hi hagi cada cop més objectors "siguin o no per conveniència". "L'estat s'està trobant desbordat perquè hi ha més sol·licituds d'objectors que places", diu el Marcos,"és una forma de pressionar". De totes maneres, no es mostra massa esperançat en aconseguir algun dia la supressió de l'exèrcit. "És un estament molt arrelat a la història d'Espanya i serà difícil aconseguir que l'eliminin", afirma el

Marcos. "El que més m'ha servit dels mesos que he estat fent la PSS ha estat les estades als camps de refugiats a l'ex-Iugoslàvia", recorda el Marcos. Fou allà on probablement va fer la tasca de més servei, ja que aquí com molts altres objectors troben vana la seva feina.No és el cas de Pere Ortiz, estudiant de sociologia que realitza el seu primer mes de servei social al Centre l'Aura de Sant Cugat que acull nens i nenes d'entre 6 i 16 anys amb problemes familiars. "El centre fa una mica de família per als nanos, jo m'encarrego de donar-los classes de repàs perquè molts d'ells tenen problemes a l'escola", explica el Pere. Ell no pensa plantar-se als nou mesos. "Potser abans de començar l'objecció hagués acceptat plantarme, però ara em seria moralment impossible deixar la tasca que estic fent", diu el Pere, "perquè aquí hi ha molta gent que necessita ajuda i jo m'hi he implicat totalment". El Pere troba Sant Cugat com una bombolla on tothom és feliç i tot és perfecte. "A vegades és bo sortir d'aquesta bombolla i veure que la realitat va per una altra banda", considera el Pere, "hi ha gent que pateix i necessita una ajuda". El seu cas és diferent al d'altres objectors que senzillament s'estan a un despatx o realitzen tasques de manteniment. "Ara ja no em plantejo que estic fent d'objector, em considero un voluntari més i penso que és una forma de lluitar contra aquesta suposada obligació que és l'objecció o la mili", explica aquest objector de 23 anys. "Em seria molt difícil trencar la relació que ara he establert amb els nanos, m'hi he implicat molt i ja ho faig com una cosa meva no com una imposició", acaba el Pere.

Lenta burocràcia Sant Cugat comptava, el passat 22 de juny, amb 265 objectors reconeguts i 237 esperant la resolució del seu cas. Aquestes dades, però, no són gaire fiables, ja que el procés és desesperadament lent. L'OPSOC cau molt lluny, a Madrid, i els objectors

normalment han d'esperar molt de temps per rebre alguna resposta.

La llei només reconeix els motius religiosos, ètics, morals, humanitaris o filosòfics El procés per declarar-se objector comença per tramitar una instància on s'expliquen les raons per les quals es vol lliurar del servei militar obligatori. Actualment la llei només reconeix els motius religiosos, ètics, morals, humanitaris o filosòfics com a causes reconegudes per exonerar del servei a qui ho sol·liciti. Si per part del Consejo Nacional de Objección de Conciencia no arriba cap resposta al cap de sis mesos de presentar l'instància corresponent, el sol·licitant obté automàticament la condició legal d'objector. A partir d'aquest moment, poden transcórrer dos o tres anys abans que es pugui incorporar a la seva destinació.

hi ha un gran desfasament entre la quantitat d'objectors i les places on poden realitzar la prestació. Mentre s'està a l'espera que el govern central digui la seva última paraula, milers d'objectors esperen anys la seva destinació mentre altres milers de joves es declaren a la seva vegada objectors cada més. A Catalunya, el total d'objectors es troba ja molt a prop del cinquanta per cent del total de joves en disposició de fer el servei militar. Entre els universitaris aquesta tendència es encara molt més acusada, i per exemple a la Unversitat Autònoma s'hi troba al voltant del vuitanta per cent.

Moviment reivindicatiu

consciència ha estat, per a molts, un dels pocs exemples de mobilització política i social d'un sector de la població, el jove, que usualment es considera poc participatiu. Un exemple, a més, exitós, ja que ha obligat i està obligant als poders públics a respondre a les seves demandes, plantejant la transformació d'un sistema militar que molts consideren obsolet. Es indubtable que el moviment d'objecció és en gran mesura el responsable de l'actual debat entorn a la creació d'un exèrcit professional que substitueixi el de lleva. Però, fins que no es produeixi aquesta transformació, els objectors encara hauran d'esperar força temps.•

El moviment d'objecció de

DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles

Es molt difícil de predir quina serà la situació de l'objecció en el futur. Si considerem només els números, és evident que

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI DI&SENY I FABRICACIÓ PRÒPIA DE MOBLE EN FERRO FORJAT

PROMOCIONS QUINZENALS \questa seiTu^-ia: CERÀMIQUES J\S-Ct

3RES I CENTRES

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte. ft& CÜÏ && fr&ideoc !! XERRIC, 25 Tel. 5 8 9 45 36 SANT CUGAT

ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

L'esterilització elimina la incineració dels residus hospitalaris Fins ara molts residus han estat eliminats per incineració perjudicant el medi ambient o bé colgant-los en abocadors sota terra. En el segon cas sense cap tractament previ i directe sobre els residus. Amb l'esterilització s'elimina tota vida microbiòtica i bacteriana possible. .Josep M . C a h r e r i z o LI passat mes d'abril es va inaugurar a Constantí, en el Tarragonès, la primera planta d'esterilització de residus sanitaris de l'estat espanyol. La planta té una capacitat de tractament superior a les 3.400 tones/any que sumades a la planta que s'està construint a l'HGC. a Mira-sol, fan un total superior a les 6.500 tones possibles de tractar en les ducs plantes. Actualment l'estat espanyol té uns 200.000 llits hospitalaris que generen diàriament unes 50 tones de residus biocontaminants o de risc. La majoria d'aquests residus van a parar a abocadors no sempre amb l'adequat tractament previst. L'empresa Consenur, constructora de la primera planta, ha manifestat que l'administració no pot exigir el compliment de la normativa atès que no es disposen de plantes necessàries. Els mateixos hospitals. la majoria d'ells, no disposen dels mitjans necessaris per eliminar correctament els seus propis residus. Tot apunta que fins ara el tractament que s'ha donat a l'eliminació d'aquests residus no ha estat el mes adequat, l'nes \ e gades per manca d'intcies per qüestions tècniques o econòmiques i altres per no disposar de les degudes instal·lacions que ho han impossibilitat.

Ksterilització sí, incineració no Lis residus hospitalaris no sempre es generen en els mateixos hospitals. Existeixen altres residus igualment perillosos que poden provenir de consultes privades de metges o clíniques, laboratoris, farmàcies. residències, infermeries, fins i tot domicilis particulars, que moltes vegades han estat considerats, sempre que no ho

fossin en quantitats grans, com a residus domèstics. Cal assenyalar, però, que considerant la creixent problemàtica sobre malalties com l'hepatitis o la Sida l'administració està fomentant la construcció de plantes idònies per a l'esterilització d'aquests residus. Lins ara. el que es feia per eliminar-los era mitjançant abocadors sota terra, més o menys controlats o incinerant-los. La incineració ha perjudicat sempre el medi ambient. L'esterilització es defineix com la total eliminació o destrucció de totes les formes de vida microbiòtiques. incloses les formes més resistents a les espores bacterianes. El procediment, segons manifesta el gerent de CONSENUR, és el mes net. Treballa únicament amb vapor d'aigua i no utilitza cap compost químic que pugui produir residus tòxics. El residu que origina és sempre aigua estèril. El seu procediment és fàcilment controlable mitjançant els monitors i registres dels paràmetres físics del sistema d'autoclau. com també l'ús de controls bacteriològics existents al mercat. L'n fet a destacar és que elimina la trituració prèvia, j a que a m b el sistema que utilitza C O N S K N I R els envoltoris i els residus són introduits a la cambra esterilitzadora i tancats hermèticament, i només són oberts en el seu interior mitjançant diversos buits fraccionats, a m b la qual cosa eviten qualsavol contacte del residu contaminant a m b l'ambient extern. Aquests últims dies a la nostra ciutat s'ha parlat molt sobre la planta que està construint l'empresa Cespa a l'HCiC. i sobretot del ball de xifres a tractar. També pel risc que pot suposar el trànsit de vehi-

Els abocadors incontrolats afavoreixen el perill i contagi de malalties eles amb aquests residus pels carrers i zones urbanes de Sant Cugat, i concretament de Mira-sol. Altra qüestió de la qual s'ha parlat molt ha estat la proximitat de la planta a vivendes urbanes que ha provocat les protestes dels veïns, que no veuen amb bons ulls aquesta construcció. És evident que la societat haurà d'acostumar-se de mica en mica a conviure amb aquests serveis i també amb tota mena de recipients per a la recollida selectiva d'escombraries i de deixalles. Fins ara hem vist, en els nostres carrers, recipients per a vidre, roba i cartró, a més dels ja "clàssics" per a bosses de deixalles i brossa. Ara caldrà preparar-nos per als de plàstics o tetrabrik. I en els hospitals, farmàcies i centres mèdics o veterinaris per als residus hospitalaris. A Sant Cugat, que juntament amb altres dues poblacions va ser escollida com a ciutat pilot per a la campanya de recollida selectiva d'escombraries, té en projecte una planta per a tractar aquests residus, possiblement situada a Can Galopa. Ara es parla d'una altra planta ben diferent i també novadora. una planta d'esterilització de residus hospitalaris dins el mateix Hospital General de Catalunya. Aquesta novetat desperta tota mena de preguntes, de \egades per la deficient informació i per la novetat que representen aquests serveis. En un futur potser sigui normatiu conviure-hi, com ja és habitual a molts municipis d'altres països més sensibilitzats pel problema que pateix el nostre entorn. Potser aquest és el camí per acabar d'una vegada amb els abocadors incontrolats on s'hi pot veure de tot i força. •

Mira-sol comptarà amb una planta per a l'esterilització de residus sanitaris de gran abast Funcionament d'una planta d'esterilització El cicle d'esterilització es presenta en quatre fases, segons sigui la planta. Aquí expliquem la de Constantí Els residus arriben a la planta sempre en recipients tancats, que són introduïts sense manipulació dins la cambra de buit, on seran esterilitzats mitjançant el procediment següent: Primera fase. Es procedeix a tres buits fins a una pressió relativa de -0,85 atm, de tal manera que en finalitzar la tercera injecció de vapor la proporció d'aire a l'interior de la cambra és de 99.20% de vapor i 0,20% d'aire. Segona fase. La cambra és escalfada per injecció contínua de vapor fins arribar a una temperatura de 134° C i una pressió de +2,2 atm. Tercera fase. Esterilització per injecció c o n t í n u a de vapor fins que el procés ho requereixi, semp r e m a n t e n i n t la t e m p e r a t u r a i pressió necessàries. Quarta fase. Desvaporització per extracció de vapor fins arribar a un buit de 0.90 atm, que elimina la humitat afegida en el processament. Tot seguit, un cop arribada a la pressió atmosfèrica, es procedeix a l'obertura de la cambra, descàrrega mecànica dels carros, compactació i transport fins als abocadors corresponents.

Les necessàries condicions per a preservar el medi ambient obliguen a controlar cada vegada més els residus de tota matèria. Al cartró, vidre, piles o roba s'estan afegint un altre tipus de reciclatge i destrucció de residus, com ara els olis industrials, aparells radioactius o residus sanitaris. Aquesta exigència, que la societat s'imposa per protegir-se contra la destrucció del seu entorn, obliga cada cop més a construir plantes per tractar convenientment cada un d'ells.

Fonts d'informació de la revista «Residuos-Bilbao»

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

ELS 4-CANTONS 9

Compta a Sant Cugat. Cada botiga, un amic

Pla del Vinyeta un comerç modern i actiu

Bang & Olufsen Sant Cugat HI - FI

T.V. VÍDEO TELEFONIA PARABÒLIC AS Av. Torreblanca, 2-8 local 15 (Junto Pàrking) Tel. 589 00 37

L Q FLfíUTO

2^H^

e*t&iefetuui i ara, tots els migdies: - MENÚ ESPECIAL - PLATS COMBINATS • TAPES encarrega els teus entrepans Elies Rogent, 56

589 26 60

^^m^

Tintoreria Ràpida

• s*? mm. m

SèfsmM

La Qualitat en una Hora

V 1 /I T G E S EURCÏCUOT S. A•

Elies Rogent, 52 b (Al costat Mercat Torre Blanca) Tel. 675 27 06

CUINA PAPERERIA

GflLfl QUIOSC Mercat TorreBlanca Local 2-15 Telèfon 589 01 9 9

MERCAT TORREBLANCA

Tel. 589 10 25

MEX - CAT BURRITOS NACHOS

TORRADES PATÈS

ei som m-cm PONCS... SI HAÍ mÇUBSS1SANAR. AUNÜJDC HBSOHBNYS NOU, si ei VINGUÉS PB qusi WÍMK CJJBIJCOM MBSOMBNVSNOQ, BN UN iwc pe smt mm MBOSMBNYS NOU, MINB /)... MBSOMBNYS L . JOIMZAS PB NOU.

cl. Elies Rogent Tel. 589 38 23

RACS • USCCD- CASSETTES -VÍDEOS •LLIBRERIA - PREMSA (diaris, revistes, col·leccions) • LLAMINADURES (preparem bosses per a aniversaris) • REGALS (de tota mena per a gran* I fwttts, ho mes i dones i de tots ets preus) • PAPERERIA (servei de fax, fotocòpies, piastH cats, enquadernacions, material escolar, tècnic, d'oficina, segeMs d» toma i servei d'Impremta)

Elies Rogent, L-14 Telèfon 589 50 54

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

La Primmirada

I què?... què!!

L'altre

Josep M. Cabrerizo

o es pol acceptar que la culpa de tot l'enrenou que està provocant aquesta planta esterilit/adora de l'HCiC només en siguin culpables els representants cle les associacions de veïns o els mateixos habitants de la /ona Qui més culpa en té són els responsables que han autoritzat l'obra per la m a n e r a com s'ha fet. Hs desitjable, ara que el mateix Alcalde ha agafat les regnes dels consells de districtes, que es recondueixi el lema per vies de millor diàleg i, sobretot, informatives. L'espectacle que es va viure en el passat ple municipal, per aquesta problemàtica, cal suposar que no tenia un altre interès, entre els implicats, que defensar segons cada part les seves creences en benefici nostre. Això és el que la majoria dels ciutadans esperem de les nostres autoritats i representants. Ln el decurs del ple es varen fer unes observacions intentant treure "ferro"

unirà, els tres eixos tot passant entre Can Borrell i Sant Medir. Com es pot observar, no som el punt de mira pel nostre Monestir, ni per les nostres tradicions, el nostre tarannà o les simpaties que transmetem, sinó pel nostre potencial urbanístic, o el que en queda. Si els s a n t e u g a t e n c s g a u d i m , ara. d ' a l g u n s d'aquests "béns preciats". com el Centre Cultural; el més recent, cal puntualitzar que no ens l'han regalat, sinó que el pagarem entre impostos i patrimoni nosaltres... els s a n t e u g a t e n c s , i per més coses importants que intento cercar al meu entorn, no endevino trobar res que no ens hagi costat a canvi quelcom.

que que ~T~1^^^^BB~ÏÏ vol instal·lar en el nos- ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ w " " tic m u n i c i p i es una planta estei ilit/adora de residus hospitalaris perillosos 1 11(1 v< /í S iVW'/lCrnii\ c v. i Í/Í/Í'I i v íiiiDlciihiíit s n cniistrucfitms nsiílt'iu itils. Venien a dir. aquestes observacions. que M ara ens toca la p l a n t a aquesta.. OI 1..' I ambé ens \ a tocar els estudis de Telev isió. el camp de golf i moltes altres bones coses". Doncs bé.. jo pregunto i què. de què? Com ha estat de bo tenir els estudis de Televisión 1 spahola. II camp de golf., a quin camp de golf es referien, al camp públic que s'inaugurat aquesta mateixa setmana a Can Sant Joan o a l'altre, perquè si fos aquest últim hauríem de fer moltes preguntes. Si hem de preguntar-nos quines altres coses, potser arribaríem fins al Centre Cultural o a l'Arxiu Nacional de Catalunva, o sinó a les cruïlles d'autopistes, o els túnels de Vallvidrera. De "coses bones" és evident que Sant Cugat n'ha rebut, però no es pot owar que la majoria ha estat per la nostra característica de reserva urbanística de Barcelona. HI nostre municipi, amb 48 quilòmetres quadrats de superfície, és el segon més g r a n de C a t a l u n y a i fa molt de temps, és considerat com a /ona d'expansió de Baicelona. Només cal veure com el Pla General hi preveia mes ric 1 NO.000 habitants. Tota una expansió de Barcelona cap al Vallès interconnectada per tres túnels sota el Tibidabo i una via. la de cornisa que uniria, u

Un locutor de Ràdio Sant C u g a t deia: " t a m b é els s a n t e u g a tencs que anem a Ter r a s s a o S a b a d e l l hi deixem els nostres residus. Per què no acceptem a r a que s*instal.li aquesta planta al nostre municipi?"... vull fer notar que també els sabadellencs. terrassencs i molts altres ciutadans de tol Catalunya ja venen a Sant Cugat a deixar els seus residus a l ' H G C . per tant no és una qüestió de sensibilitat i solidaritat amb els altres1, sinó més abiat de manca suficient de informació, diàleg i responsabilitat entre nosaltres. els santeugatencs.

Acceptar o w> acceptar la planta esteriiitzadora u Mira-sol no es una qüestió de solidaritat amb altres pobles...

I N F O R M A C I Ó , la necessària, perquè el ciutadà. el de Mira-sol sobretot, sàpiga que la planta és o no perillosa. és o no beneficiosa per a la col·lectivitat. DIÀLEG, el que calgui, entre l'administració i els representants dels veïns per a convenir el millor i menys perillós camí per a fer arribar els residus al centre hospitalari. R E S P O N S A B I L I T A T , la que tot responsable ha de tenir envers als altres, sobretot si les seves decisions no són prou compartides. No es pot oblidar que autoritat la dona el ciutadà i aquest te dret a decidir. Avui és Mira-sol, demà pot ser la Floresta. Les Planes o Valldoreix, el nostre municipi és tan gran que podríem dir que hi té cabuda una mica de tot. Ara ens toca a la planta d'esterilització de residus hospitalaris, i q u è ' . . . I QUÈ DE QUÈ.

Quina Europa per a qui? J U S T Í C I A I P A U . C o m i s s i ó de Quart M ó n

l passat 3 de juny. Justícia i Pau va convocar el segon Parlament de la Fraternitat: una taula rodona on es discutia la direcció que. en diferents àmbits. està prenent la política europea. Els ponents d'aquesta taula varen ser Hèlix Martí. Antoni Pigrau. Arcadi Oliveres. Josep Riera i Joana Martin. D'aquest Parlament en va sortir un manifest. L's en presentem un resum per a la seva difusió. Amb la guerra als Balcans com a test. hem vist que els objectius públics de la Unió no són els ideals democràtics ni el de possibilitar un desenvolupament més lliure dels pobles i de les persones. Actualment. la Unió Europea és sobretot una conferència permanent dels estats. L'elevat pes polític dels ecoburòcrates i la concentració del poder en l'executiu (en detriment del legislatiu) ens en fan reclamar reformes substancials. Els diversos elements de cohesió marxen desequilibradament. No es pot oblidar la "doble cara" d'Europa en el moment de creació de les comunitats: la voluntat de superar

els tradicionals enfrontaments i alh o r a el d e s i g d ' e s d e v e n i r una potència. A l'interior augmenta, lentament però constant, el percentatge de població estadísticament considerada pobra i el distanciament entre les "regions" benestants i les empobrides. En el Tractat de M a a s t r i c h t es p e n s a en la convergència econòmica i monetària però no en la social. Pel que fa als països de l'Est i al Tercer Món i malgrat les belles declaracions del parlament, sembla que els països de la Unió Europea només hi busquin matèries primeres. produccions barates i apaivagar les reivindicacions perilloses per a L"statuts quo" occidental. Concretament per al primordial àmbit agrícola, cal una nova política. fidel a l'article 39 del Tractat de Roma, és a dir, que tinguí per objectiu l'equilibri dels territoris i de les explotacions agràries. La política de preus i mercats duta fins ara sols ha beneficiat al 20 per cent dels empresaris agraris, majoritàriament situats als territoris atlàntics. La nova Política Agrària Co-

muna ha de tenir uns objectius socials, territorials i mediambientals i ha de primar la qualitat dels aliments davant d ' o b j e c t i u s únicament produetivistes. Hn aquest sentit, calen ajuts directes a la pagesia de zones d'alta muntanya i comarques deprimides que, si bé no competeix amb la pagesia més productivista, convé que continuï mantenint la seva activitat perquè té cura del territori on viu. Si la Unió Europea troba el seu fonament polític i ètic en els drets humans, calen polítiques decidides d'integració de les poblacions emigrades. Des de les institucions es pot afavorir la igualtat de tracte amb els nacionals, l'accés a la nacionalització, unes polítiques d'habitatge, treball i formació que suposin igualtat d'oportunitats, polítiques generals contra les discriminacions i el dret a vot. La construcció d'Europa s'està realitzant amb diverses llengües. cultures i religions. Que tant de les institucions com de les persones sorgeixi la comprensió i la solidaritat.

Fina Pérez

o hi ha qüestió més fonamental per a la vida. que la molt problemàtica relació entre el jo i X alt re. Tots els progressos morals de la història humana s'han produït a base d'un acostament en aquest sentit, és a dir, entre el jo i l'altre. entre els uns i els altres, entre els d'aquí i els d'allà. Des del cristianisme primitiu, passant per l'ascens del constitucionalisme, el parlamentarisme, i el sufragi universal, fins les lluites més actuals a favor de la igualtat d'oportunitats i garanties econòmiques per a tothom, el salvament de les distàncies socials entre el jo i l'altre —tot i que hi ha molt camí encara per fer— és esperançador; i tot acte. tota declaració, que milita a favor del reconeixement de l'altre, també s'ha de reconèixer com el resultat d'una voluntat emancipadora. De manera que el senyor Gonzàlez. en representar els catalans —els «altres» de Madrid estant— com subjecte col·lectiu d'una llengua, cultura, i política pròpies, dóna testimoni d'un jo —el seu— molt més gran que no pas si hagués opugnat tal reconeixement. Cert. el fet que les seves declaracions en defensa de la catalanitat vénen a propòsit d'unes determinades circumstàncies polítiques —la necessitat de reforçar una espècie de pacte (o no pacte) amb els poders fàctics del llevant—; però també és cert que no tots els destacats noms que figuren a les llistes encapçalades pel senyor Gonzàlez haurien sabut aprofitar l'avinentesa: la vertadera grandesa del jo està en el reconeixement de l'altre. Encara corren, però, per les terres d'Espanya, certs individus que, amb tot el respecte, no veuen les coses així, i postulen la grandesa del jo —o més ben dit: un jo grandiós— a través de la negació de l'altre. Es tracta, ben mirat, d'una diferència de perspectiva... Diferència de perspectiva que fa que un senyor Gonzàlez passarà, un dia. a la història: mentre que un senyor Aznar —com, d'altra banda, el seu ja boirós antecedent. el senyor Fraga— passarà, segurament, a l'oblit. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler. 91 08190 Sant Cugat del Vallès CIF : B60281367 Director en funcions: J. MarcdeSemir Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: Gl-1.405-93 Filmació: Casas (Girona) Impressió: Rotimpres I Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo. Emma Aihola. Pere Pich. AnnaCabassa, Xavier Borràs. Adolf. Anna Borau.Núriade Mas. Fina Pérei. N. Artigas. Rosa Carrasco. Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català. Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M. Espinosa, M. Sant Redacció: 5 8 9 14 01 Publicitat: Tel i Fax 6 7 4 0 2 0 4 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat. Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció

589 14 01

Telèfon publicitat 674 02 04

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

OPINIÓ

E L S 4 CANTONS

EDITORIAL S'ha acabat la festa

a poques hores que ha aca- que Sant Cugat és una població molt bat la Festa Major, i és el jove. Els infants han omplert carrers moment de fer balanç encara i places amb uns ulls de taronja per que les recents diades festives són al tal de descobrir una nova cara del llindar de la nostra porta d'estiu. Val seu entorn. Amb famílies, amb colles més o menys petites, ballant, assela pena fer algunes consideracions. És evident que el gran protago- guts, rient, corrent... Aquests dies la nista d'aquests dies lúdics ha estat la ciutat s'ha vist inundada de joventut part humana de la ciutat, la gent, de que sortia no se sap d'on, tal com si totes les edats i condicions. A ells, a hagués passat el Flautista de Hametots, petits, joves i grans, devem gran lin. part de l'èxit. Felicitar, a banda de les proposLa manca de recursos econòmics, tes consolidades com l'arrossada de palesa en un programa amb poques la plaça de Barcelona, o el Paga-li flors de renom, s'ha vist totalment Joan , l'esforç imaginatiu del CPA, compensada amb l'esforç imagina- el Centro Popular Andaluz, una entitiu, un any més, de la Comissió de tat que s'ha guanyat un lloc destacat festes. Cal felicitar-ne l'esforç i tre- a casa nostra, pel seu dinamisme, inball, totalment desinteressat. És, tegració i treball. Amb una mínima però, una llàstima que no puguin subvenció, han omplert un espai imcomptar amb més diners i progra- portant del programa d'enguany. Femar encara que sigui alguna vetlla- licitar també noves iniciatives estreda estrella, com per exemple els re- nades en aquesta edició, com la Bocordats concerts de fa uns anys al tiga al Carrer que demostra la vitalicamp municipal d'esports i que, en- tat de gran part del nostre comerç cara que de pagament, van demos- que, amb la mateixa imaginació que trar que va ser una bona iniciativa i comentàvem, vol anar endavant. fins i tot econòmicament compensaMolts i molts actes que caldria da. destacar, però això ja ho fa la nostra Enguany no hem tingut figures de redacció a les planes interiors. En la «cançó» ni Mecanos ni Últimos de aquest editorial volíem donar una vila fila, però cal dir que gairebé no sió, com sempre global, de com ha ha fet massa falta. La participació anat la festa. És evident que la festa, ciutadana i la programació de les amb les lògiques millores que cal fer mateixes entitats amb un bon grapat i que segur que la comissió tindrà de propostes han distret com mai cura de fer-ho per a l'any vinent, ha una ciutat que entra per la porta estat tot un èxit un any més, però sobretot un èxit de convivència i partigran de la festa a la recta estival. tots pleGent, calor humana, pertot arreu. cipació. Felicitem-nos-en gats. Aquests dies hem quedat convençuts

Bon Nadal Josep M. Cabrerizo

e tant en tant es bo pensar amb els altres i fer-ho en dates tan assenyalades, com per exemple per Nadal, em fa creure que sovint només és un costum per quedar bé o només per complir amb les tradicions més o menys imposades. Tenim al llarg de l'any molts motius i moments per pensar amb els altres i difícilment ho fem. Diria que quan ho fem, per dates nadalenques, és perquè és el dia de fer-ho i no perquè hi hagi un especial interès moral envers els altres. Per això, ara just per la Festa Major, he pensat desitjar-vos un bon Nadal a tots. Si més no. seré el primer, i això compta molt a dins els "estatuts" socials en què ens movem tots plegats. Que consti que jo ja ho he fet. ELS DESITJO UN BON NADAL I FELIÇ ANY NOU. No pensin que ho faig per no desitjar-los una bona Festa Major, millor dit el que queda per cloure. Ho faig perquè estic segur que tots em creuran si els desitjo un bon Nadal i feliç any nou 1995 ara i no després. El proper Nadal serà molt difícil poder triar entre tots els "bons desitjós" que els arribaran. Serà difícil escollir aquells que realment mereixin ocupar un lloc d'honor sobre la xemenia o ser penjats de l'arbre al costat del Pare Noèl. Molts d'aquests missatges els arribaran només perquè és costum o perquè porten una altra intenció de fons. És fàcil pensar, que si no fos Nadal, igual els desitgaríen que paguessin els impostos perquè no obli-

din que "Hacienda somos todos", o que es preparin per a votar a algun polític, no perdin de vista que el maig proper tornarem a votar. Que canvin de banc o caixa a canvi d'una bicicleta, una vaixella o un parell de patins en linea. Nadal només és una bona excusa. Una bona excusa per posar en marxa les més imaginatives campanyes de publicitat comercial que es puguin pensar Bon Nadal a tothom ara, a vostès i també als pobres desgraciats que cada dia són actualitat en els programes informatius. De ben segur que aquest any els ciutadans de Ruanda guanyaran en el "ranking de desgraciats". L'any passat el van guanyar sens dubte els ciutadans de Bòsnia. Un cop més podrem demostrar la nostra solidaritat comprant targetes d'Unicef per Nadal i contribuir a mantenir el "significat" del Nadal. Potser ara no sigui el moment més oportú de fer aquestes observacions, però penso que de tant en tant cal fer-se la pregunta màgica: QUAN ÉS EL MOMENT OPORTÚ?. Entre Nadal o la Festa Major hi ha el mateix temps i d'un a l'altre i els mateixos dies. La humanitat o sense anar tan lluny, cada un de nosaltres, no en tenim mai de temps per adonarnos que deixem per Nadal el que no som capaços de fer durant tot l'any. Una cosa són les bones intencions i altra són les obres. Posats a desitjar bons auguris amb el soroll dels cuets i les nits màgiques de juny, bona Festa Major i un Bon Nadal, encara que menys. •

IS I A r a Vistes del Monestir de primers de segle on el poble s'acabava just a les muralles, i just a partir d'allà començaven els camps i contreus. A la fotografia de Cabanas hi podem veure una pagesa pasturant un petit ramat de bens. A la fotografia d'Ara els edificis han envoltat el Monestir.

OPINIÓ

E L S 4 CANTONS^

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

CARTES DELS LECTORS urbà no hi ha pàrkings ni públics ni privats, i els que hi podria haver, els varen pintar de blau. Sr. Director. Ja ho crec que podrem pasEs prou coneguda de totsejar! però no serà pel nostre hom la imminent conversió del carrer. En tot cas ho haurem de carer Major de la nostra ciutat fer per anar a cercar el cotxe en /.ona de \ianants. De ben qui sap on. No sé per què. però segur que el carrer quedarà no m'estranyaria gens que tots molt bufó i el Consistori es els qui se'ls ha ocorregut podrà posar una altra medalla, aquesta idea tenen aquest properò molt em temo que els inblema solucionat... convenients que això reportarà No crec que sigui precisa-que també n'hi ha-, s'han deiment aquesta la manera d'inxat de banda i que el veïnat centivar l'ús del transport pús'espabili com pugui. (La solublic, tant urbà com interurbà. ció d'aquests problemes no En tot cas és qüestió d'arribar duu medalla inclosa). ben tard i sortir ben d'hora. Per exemple: perquè la diligència dels "bla- Qui controlarà els crida- veros" és proverbial. Més que ners i brètols noctàmbuls que la de qualsevol altre "servei": ens amenit/en les nits. sobretot tan diligents com hem de ser els caps de setmana'.' Si ja ara els ciutadans a l'hora de pagar es creuen amos de la nit i del l'Impost de Circulació. carrer, jo em pregunto: Què Durant els Jocs Olímpics passarà quan sigui /.ona de viade Barcelona, als afectats per nants'.' Serà la gresca permales restriccions i mesures espenent':' Val a dir que la presència cials de trànsit i circulació. de la Guàrdia Urbana, ni que se'ls facilitava la targeta de refos de tant en tant, és realment sident, i tots contents. Suggecorprenedora. No podem sortir reixo que arbitrar una mesura de casa que no hi ensopeguem. d'aquest tipus podria ser una - Actualment el carrer Ma- solució, si més no pel que fa a jor té cabuda per a una vintena les zones blaves. No és just de cotxes aparcats, que, si fa o que els avantatges per a molts no fa, són sempre els mateixos, els hagin de pagar uns pocs. és a dir, els dels veïns. On els Finalment, permeti'm Sr. haurem de anar a deixar? És Director, comentar-li que a Saben clar que al centre del casc badell, capital del Vallès Occi-

La conversió del carrer Major

Drogues legals o il·legals

dental. durant el mes d'agost. als parquímetres hi ha un cartellet que cl i LI : "Tancat per vacances". Pel que hem vist fins ara. els santeugatencs no ens mereixem aquestes delicadeses.

Blanca (nmeno i Farreras *

Feliu I-'arri oi i Vinyes

Agraïment del Partit Popular La Junta Local del PARTIT POPULAR de Sant Cugat vol agrair públicament a tots els santeugatencs que el proppassat 12 de juny ens varen donar el seu vot, la confiança dipositada en nosaltres, que ens ha permès gairebé duplicar el percentatge obtingut en les darreres Eleccions Europees a Sant Cugat, i que ha contribuït també a fer possible el nostre triomfa nivell nacional. I un agraïment molt especial a tots aquells que. a banda del seu vot, ens varen oferir la seva valuosa col·laboració personal durant la jornada electoral actuant com a interventors i apoderats. Tant de bo que l'any vinent siguem molts més els santeugatencs que optem pel PARTIT POPULAR en les Eleccions Municipals. La Junta Local del PP

STOPl • • • • • • • • • • • Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits tets, no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin ler -hi les seves observacions.

Un pres Agic començament de Festa Major aigualit

La Comissió Organitzadora dels actes de la Festa Major van posar per la posteritat i dins el llac del Centre Cultural. El seu atreviment no var ser gaire ben vist per Sant Pere que els va castigar amb una remullada extra, tot just inaugurats els actes, després del pregó que va fer Alex Corretja des de l'Ajuntament. Aquest any la remullada ha estat doble per a alguns.

er què es consumeixen les drogues il·legals? Per què són drogues o per què són il·legals? Aquest és el drama que des de fa temps manté dividida l'opinió pública. Tothom -excepte, òbviament, els narcotraficants- té el desig d'acabar amb la drogadicció. Però mentre uns sectors de l'opinió pública advoquen per penalitzar la venda i consum de la droga amb el contundent i elemental argument que, si no se'n té, difícilment se'n podrà consumir i encara menys iniciar-s'hi, altres sectors són partidaris de la despenalització. Basen la seva teoria en suprimir la reacció psicològica del gust per les coses prohibides, eliminar el contagi de l'hepatitis-B i de la SIDA -cada dosi duria la seva pròpia xeringa- i en el boicot als guanys dels traficants. Probablement Suïssa és l'únic país del món que ha posat en pràctica, al seu propi territori i alhora, aquests dos sistemes de lluita contra la drogadicció. Així. als cantons de forta tradició religiosa i agrària s'ha reprimit la droga, mentre que a Berna i Zurich gairebé ha estat liberalitzada totalment. Sembla que els dos sistemes han fracassat, encara que en grau diferent. Hn el primer, perquè la policia no ha estat capaç d'evitar la venda clandestina de droga; en el segon, perquè Berna i Zurich s'estaven convertint en un autèntic paradís, no només de drogaaddictes -autòctons i emigrants-, sinó també de narcotraficants que, a recer d'una legislació permissiva, ha estès el seu negoci fins a extrems insospitats. Personalment sóc partidària de la repressió de la droga amb especial èmfasi en la persecució i càstig dels narcotraficants,

perquè considero aquesta mesura com una barana que col·loca la llei per a protegir els febles i els que ja senten el vertigen del tòxic, però, per damunt de tot, com a ciutadana corrent i observadora del meu entorn, considero el problema de la droga prou seriós com per jugar amb ell per raons exclusivament polítiques. Tenim prous exemples aquí, on en aquesta darrera dècada ha crescut de forma alarmant el nombre de drogaaddictes. Se'ls pot veure fàcilment pels carrers. La majoria són joves que, seduïts per la gerga d'un fals progressisme, provaren la droga i passaren, sense solució de continuïtat, del consum experimental al consum ocasional i al consum amb dependència. La majoria són joves que, enganyats per la gerga d'un fals progressisme, a canvi del promès paradís de llibertat, només trobaren esclavatge i amb els seus ulls manifesten la seva tragèdia personal. La seva tragèdia familiar és fàcil d'endevinar. Sigui com sigui, seguint els savis consells de l'experiència, en aquest cas prou dolorosa, ja és hora de deixar definitivament d'estimular els joves a "col.locar-se". Ja és hora d'alertar seriosament sobre les males conseqüències que produeix a l'organisme humà. a nivell psicològic i físic, el consum d'estupefaents. Ja és hora que els governants abandonin l'esquizofrènia que en aquest afer els caracteritza, perquè mentre es mostren comprensius amb la droga, alhora legislen durament contra els fumadors. gairebé com si es tractés d'enemics públics.

* Catedràtic d'Institut

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

Bellesa, estètica i salut Els cabells i l'estiu p e r r u q u e r s

Camé i Bosc, perruquera Ha començat l'estiu. Ara fem les activitats pròpies del bon temps. Tal i com ens protegim la pell, hem de fer-ho amb el cabell. Cal tenir en compte les agressions que pot rebre quan som a la platja, a la piscina o quan passegem. El sol, el vent, la sal, la sorra i el clor agredeixen els nostres cabells. Considerant que tots desitgem mantenir la bellesa de la nostra cabellera, igual que ho fem amb la pell, necessitem també protegir-la i reparar-la. Existeixen productes específics que ens proporcionen protecció, reparació, suavitat, brillantor i faciliten ei desenredat; tot sense donar una sensació de cabell greixós. Són productes que incorporen filtres anti UVA-UVB i actius antidesecants. Proporcionen una pel·lícula al cabell formant una capa protectora, que a més, acostuma a ésser resistent a l'aigua. Per aconseguir tenir a finals d'estiu, uns cabells igual de suaus, sense perdre el color i amb un aspecte immilllorable, consulteu el vostre perruquer, que us aconselteran el producte que millor pot ajudar-vos a aconseguir-ho. Hem de poder mantenir la bellesa dels nostre cabells tot l'any.

Francesc Moragas, 23 bis, 1er Tel. 674 08 8 3 Sant Cugat

/^~y^

/-•-, / ^

MA^VEI^ M" Luisa Vera Romeo

Paseo Rubí. 110

Tractaments corporals i facials Diagnòstic gratuït de la pell ^ j j g r * Carrer del Carme, 37 (junt Santiago Russinyol)

anc 11 CC U/jZlJJ

f 1

ÇSL)X~

b! "'

Quiromasajistas diplomados JUAN MONTERO - AURORA BUXADÉ ESTETICISTA DEPILACION ELÈCTRICA INDOLORA -DRENAJE LINFATICO MANUAL JAQUECAS - CELULITIS - STRESS - LINFOTERAPIA a

Hospital, 2 5 3° 2 - Sant Cugat

Tel. 6 7 4 9 42 5

NOVA ESTÈTICA CARTOIXÀ

N SILVIA

Gimnàs Ioga Centre d'estètica

Tel. 589 18 26 Valldoreix

Solàrium UVA alta pressió Depiloció higiènica Jroctoments facials Diagnòstic i tractaments capil.lars personalitzats HORES CONVINGUDES

ROSARA su BELLKZA Dos de Maig, 22 2° 2"

Tel. 589 33 62

SANT JORDI, 19 SANT CUGAT

SL Domènec, 22 TaL 589 25 8 0

ID € N N A Centre

d'Estètica

TeL 674 43 47

D I A

Sant Cugat

Major, 36 1 er Tel. 6 7 5 5 2 5 4

Sant Cugat

SEMPRE AMB PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ

Els nostres productes en fusta són càlids i confortables. No contaminen el medi ambient i contribueixen a regenerar la massa forestal. Dels frondosos boscos de Finlàndia procedeix la fusta que, un cop tractada, és elaborada a Holanda on es creen productes de la més alta qualitat i garantia per al seu jardí.

INDUBRUC, S.A. Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 589 00 23 Sant Cugat del Vallès

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

L'alcalde afirma que és l'ünic que pot impulsar l'àrea de Descentralització

La Floresta / les Planes

L'estudi de prevenció d'incendis es vol presentar al juliol

"Sóc conscient que és una cartera difícil, política i en alguns moments ingrata i poc reconeguda", subratllà Aymerich J.

Pep Català

Mi i /

L'estudi sobre prevenció d'incendis als llocs de la Floresta i de les Planes que no es troben considerats pel pla general del Parc de Collserola. es presentarà el proper juliol coincidint amb la represa de la dinàmica JeK consells de districte, segons que va anunciar l'alcalde. Joan Aymerich. La realització d'aquest estudi va ser anunciada per Josep Romero a les últimes reunions dels consells fetes a l'abril. HI treball el fa la Direcció del Medi Natural de la Generalitat i tracta no només el risc d'incendi, sinó també de camins i d'altres aspectes, segons l'alcalde. qui va afirmar que la seva finalitzacio era immediata. Aymerich va subratllar que aquesta era una de les qüestions que vol portar als propers consells de tots dos barris i que serií d'aplicació immediata, si després del debat que es produeixi en el si d'aquest organisme s'accepten les propostes. L'alcalde va subratllar que aquest treball estava destinat sobretot a la Floresta, els habitants de la qual són els més afectats i qui més l'han reclamat, però també per a les Planes. •

I-1 buit dci •'• ,n pi-i l o s e p R o m e r o com .i liin'iii d'alcalde de I K'scenliahlzai lo ; Participació ('mlailaila M'1,1 omplen pel ma!cr- •'. a .la Juan \v n i n ' k li es;.. .1 -p. 's,i; a donar un Duu impuls .iN consells ili.' districte tal i i.aii \A -.'ha\ la manifestat aiviu-. ila ia re mmcia del pi u n a ' . a h.ise de la importància qua l ' a l c a U a d o na a a q u e s t s oi ^ J I ' M I K ' V

'alcalde ha pu I decii e p la sin (.1 as sa ri i : il aquesta "cail.'i a dit a il, política i. fins i Ini. inaia:,! i poc reconeguda" perquè ..oi'Mdcra que "s'ha ai nh.it ,i ans ninHK'nls crítics. Í,I .li: ,i. de desaonU'iil i tols -,,':vin que la gent parla dels i. oiiscl Is de districte eom vi nu lum lonessin. eom si no serveixin per a res. Vull donar ,1 tot això un nou impuls, una nova motivació i tornar aquesta il·lusió que teníem al principi i que encara penso que es una hona eina". 1:1 camí per aconseguir-ho. segons l'alcalde, passa perquè ell mateix assumeixi la d i r e c c i ó d ' a q u e s t àmbit i d'aquesta manera involucrar totes les àrees que hagin de fer les tasques tècniques al districtes. "Penso que si no puc fer-ho jo, ja no el podrà fer ningú en aquest Ajuntament", subratllà el batlle. Joan A y m e r i c h es c o n s c i e n t de 1 enorme tasca que comporta aquesta arca municipal i per això delegarà les seves responsabilitats de l'àmbit de Seguretat Ciutadana en el regidor Pasqual d'Ossó, en el moment que assumeixi les tasques pròpies de l'àmbit de Descentralització i Participació Ciutadana. Quant a possibles canvis en les composicions dels consells de districte, Aymerich va afirmar que per la seva banda no n'hi hauria cap. a no ser que es pressentés alguna dimissió.

Pep Català

Encara està per fixar la data dels propers consells de districte, que segons el seu futur president voldria que es celebressin a principis de juliol. Els últims es van realitzar en la primera quinzena d'abril.

Electoralisme L'alcalde va negar rotundament que agafés la direcció de l'àrea que havia deixat Romero per motius electoralistes. ja que com s'ha anunciat la data de les properes eleccions municipals està fixada per d'aquí onze mesos, el 28 de maig de 1945. "Jo mai no hagués assumit aquesta cartera, sinó hagués dimitit el regidor que la portava. En el moment que renuncia algú, he de fer una remodelació perquè queda un forat vacant. Aleshores faig una opció política. en la qual per donar sortida als problemes que existeixen en els consells de districtes m ' e n c a r r e g o j o de l'àrea.

També hi ha una altra raó important: els consells de districte són Ajuntament. no unes entitats menors descentralitzades. i la meva interpretació és pràctica, si sóc el president de la Coorporacio perquè no ser-ho dels consells de districte amb la voluntat d'agilitzar els problemes que hi han als barris i d'aquesta manera motivar a les persones que hi treballen".

Aymerich molest Joan Aymerich se sent molest amb la renúncia de Josep Romero perquè havia aconseguit el compromís de tots els regidors del seu grup que ningú no deixaria el càrrec o canviar d'àrea a un any de les eleccions. "Després em surt Romero amb aquesta decisió, que no m'hi puc oposar perquè es una postura molt personal, i no m'ha resultat agradable fer canvis motivats per això a un any vista del procés electoral". •

Valldoreix

Cinema a l'aire lliure per a les nits d'estiu Redacció La pel·lícula "El piano", guanyadora de l'òscar per la millor actriu principal i actriu secundària, obreel cicle de cinema a l'aire lliure, organitzat per l'Entitat Municipal Descentralitzada. La sessió començarà a les 22h3() d'aquest divendres al pati del Casal de Cultura de Valldoreix. L'entrada serà gratuïta. Cada divendres de l'I de juliol i fins al 2 de setembre podrem gaudir d'algunes de les últimes novetats cinematogràfiques. Les pròximes pel·lícules seran: "Los visitantes"( 8 juliol), "Robocop 2" (15 juliol), "Como agua para chocolate" (22 juliol) i "El fugitivo" (29 juliol). •

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

BISTHFCTÉS

TELS 4 CANTONS I S

Entrevista amb Josep Romero, ex-regidor de l'Ajuntament i antic responsable de Decentralització i Participació Ciutadana:

«Cal que les àrees municipals siguin sensibles i receptives a les peticions dels districtes» i. A. MULA

Josep Romero, ex-tinent d'alcalde de Descentralització i Participació Ciutadana i ex-regidor de l'Ajuntament, s'ha dedicat a la política activa durant onze anys. Josep Romero va començar amb il·lusió la seva tasca com a Tinent d'alcalde de Descentralització, però la desmoralització va guanyant terreny, segons passen els mesos. Romero presenta la seva renúncia com a regidor al·legant raons professionals, però, segons queda palès a l'entrevista, aquesta última etapa no ha estat un camí de roses i afirma que no és casualitat que sigui l'alcalde qui es fa càrrec de la regidoria de Descentralització perquè d'una vegada funcioni coordinada amb la resta d'àrees. Marc de Semir / Pep Català Al principi, va militar amb el Partit dels Socialistes fins al 1989. Durant aquesta etapa, va ser tinent d'alcalde d'Obres i Serveis, impulsant el servei de neteja i la implantació dels contenidors, així com les obres del Mercat de Torreblanca i d'altres infraestructures. Al febrer de 1989, es separa dels socialistes per discrepàncies internes, i queda com a regidor independent. Al juliol del mateix any, Aymerich li ofereix un lloc al seu equip dirigint la regidoria de Comerç i Indústria, on renova després de les eleccions de 1991. D'aquest temps són, entre d'altres actuacions, la remodelació del Mercat de Pere San i la I Mostra de Comerç i Indústria. Al novembre de 1992, agafa la cartera de Descentralitazació i Participació Ciutadana en substitució de Vicenç Gavaldà. iQuin balanç faria vostè dels onze anys que ha dedicat a la política ? Crec que he aportat el meu gra de sorra per a la transformació de Sant Cugat en una ciutat amb uns serveis i equipaments importants, i me'n sento satisfet. Vaig arribar a la localitat quan tenia quinze anys amb la meva família des d'Andalusia i sempre he lligat la meva tasca política a la integració dels immigrants a la societat catalana, sense oblidar-se de la seva cultura, que també és important. Com es troben els districtes el novembre de 1992, més reivindicatius o no? Quan jo vaig entrar hi havia problemes perquè Gavaldà va tenir problemes de dedicació i familiars. Poc abans d'agafar la regidoria hi havia hagut una manifestació dels veïns de les Planes i em vaig trobar amb una carta de denúncia sobre el funcionament dels districtes. Penso que els vocals dels consells em vam rebre amb una certa dosi d'il·lusió, perquè per manca de dedicació i de temps no hi havia problemes, però, al cap d'un temps, a les demés àrees municipals va mancar-hi agilitat per poder resoldre els problemes. Cal destacar que els districtes és on es fa el major grau de fiscalització de l'Ajuntament i aquest ritme de fiscalització no es correspon amb la capacitat

de resposta de l'Ajuntament. Aquesta pressió fiscalitzadora ha provocat un cert rebuig per part de les altres àrees de l'Ajuntament? Efectivament, les àrees municipals no han estat prou sensibles ni receptives a les peticions dels districtes. Cal recordar que els vocals dels consells dels districtes són representants d'associacions i entitats, els membres de les quals també els demanen explicacions sobre els temes que exposen, també els fiscalitzen. D'aquesta manera, les preguntes es traslladen al consell. Aquesta dinàmica es trenca des de l'Ajuntament, perquè la maquinària municipal no responia a les circumstàncies. El problema de base no ha estat el sentiment de marginalitat que es té sobre els districtes? El ritme de consolidació d'infraestructures ha estat més ràpid al centre que als districtes. El mateix Aymerich va dir l'any passat que ara li toca als districtes, i per això estan en marxa els temes del centre polivalent, el centre cívic i d'altres, malgrat la frenada econòmica que hi ha. Deixant de banda les grans obres infraestructurals, jo poso l'accent en les petites coses, en els temes puntuals, de manteniment, que es podien solucionar i l'Ajuntament no ha estat a l'altura de les circumstàncies, ja que no eren qüestions pressupostàries, és a dir, de noves inversions, sinó de la tasca normal de cada dia.

Un mateix tema s'ha tractat durant sis mesos sense arribar a resoldre'l

S'ha sentit impotent per aquesta situació, influint en la seva decisió de renunciar al càrrec? La meva renúncia ha estat motivada pel meu treball professional. Però, sí que hi ha hagut moments en què un tema ha sortit durant sis mesos a les actes i que després comprovés que l'àrea que l'havia de resoldre no ho ha pogut fer. No és contradictori que Aymerich hagi fet un elogi dels districtes i que ara vostè ens

comenti això? Jo sempre he mantigut informat a l'alcalde de tots els problemes puntuals que hi havien. Penso que si el mateix alcalde ha agafat la regidoria ho fa amb la intenció que cap regidor o funcionari deixi de prestar la seva col·laboració. Es a dir, que les àrees seran més receptives. L'alcalde agafa la cartera per solucionar els problemes de coordinació dels diferents àmbits i d'aquesta manera donar-1'hi més agilitat i resoldre problemes que fa mesos i mesos que hi són. Segur que amb l'exigència i presència d'Aymerich al front de la regidoria, ara hi haurà menys problemes de coordinació.

Aymerich imposarà la seva autoritat per solucionar els problemes dels districtes

L'alcalde ha manifestat que es sentia una mica molest per la seva renúncia al càrrec quan falten només onze mesos per les eleccions i més després d'haver demanat el compromís a tots els regidors que ningú no li faria remodelar l'equip de govern en aquest període ? Jo crec que presentant la meva renúncia al càrrec he estat responsable. El fet que Aymerich agafa la direcció de l'àrea vol dir que imposarà la seva autoritat per solucionar els problemes dels districtes. El compromís el tinc jo amb els electors, als quals sí que demano disculpes. També Aymerich va renunciar com a regidor ja fa temps per després presentar-se per a alcalde.

Sovint els temes de Descentralització provoquen problemes de competències Ens han arribat informacions de que les seves relacions amb els regidors d'Unió no han estat del tot bones ? A mi, mai se m'ha explicitat

que per part d'Unió hi hagi qualsevol problema. El que passa és que jo he reclamat moltes vegades a l'àrea d'Obres i Serveis i de Medi Ambient, que estan dirigides per gent d'UDC, i sempre m'he queixat que la Brigada Municipal hauria de ser més present als districtes. Però a nivell concret mai no se m'ha dit res. Sí que ens hem discutit per aquestes qüestions, però no per diferències polítiques. Reconec que he "emprenyat" molt, i no obstant això, no crec que m'hagin declarat "persona non grata". Vostè personalment s'ha sentit responsable dels problemes dels districtes?

F R E G I D U R I A

Quan l'alcalde agafa la responsabilitat directa d'aquesta àrea és perquè aquí no hi ha un problema estrictament personal meu, si no posaria una altra persona. Això vol dir que és un tema genèric municipal que no funciona, perquè si fos Josep Romero es posaria a "Pepito Grillo" i funcionaria. Quan es posa Aymerich es que hi ha un tema municpal que no ha encaixat dins de les demés àrees. Tots els temes de descentralització provoquen problemesde competències. Això ha passat també a Sabadell. •

RESTAURANT

La Nansa

M A R I S Q

PESCADO Y MARISCO FRESCO todos los días ESPECIAUDADES

U E R I A

PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 ARROZ NEGRO 1 250 SUQUET DE PESCADORES 2 900 ZARZUELA DE PESCADO 2 900 ESPECIAL LA NANSA 3.000 (Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langosfineras y Calamares) PARRILLADA 2.700 (Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA 3.800 (Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas)

Cerrado martes noche y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0

47 RUBÍ Tol. 6 9 9 1 1 5 2 (Cerca Mútua )

FESTA MAJOR

ELS 4 CANTONS

I LI Festa Major, cinc dies de moguda C o m j a és t r a d i c i o n a l l a Festa M a j o r v a c o m e n ç a r a m b u n a c e r c a v i l a i el p r e g ó , e n g u a n y a càrrec d e l c o n e g u t tennista santcugatenc A l e x Corretja. L'Alex va declarar o b e r t e s les festes a m b u n p o t e n t s e r v e i d ' a q u e l l s q u e l ' h a n c o n s a c g r a t í d o l d e la r a queta. Concerts d e rock, d e jazz i d e música clàssica, jocs d e tota m e n a p e r a menuts g r a n s , festival d ' e s c u m a al carrer, balls actuacions diverses, sardanes, el "PagaJ o a n " i la g r a n a r r o s s a d a p o p u l a r v a n o m plir d e g e n t , g r e s c a i x e r i n o l a els c a r r e r s , places i passejos del municipi.

Els castellers toquen el cel de Sant Cugat C a p i t o l a part m e r e i x l ' a c t u a c i ó d e la Colla dels M i n y o n s d e Terrassa, q u e v a c a r r e g a r i d e s c a r r e g a r el " c a r r o g r o s " o q u a tre d e v u i t , a m é s d ' a l t r e s c a s t e l l s d e m e n o r alçada. L ' a r r o s s a d a p o p u l a r , el c o r r e f o c i la " B o t i g a a l c a r r e r " h a n estat a l g u n s dels actes q u e h a n a p l e g a t m é s p ú b l i c . La C a s e t a d e l C e n t r o P o p u l a r A n d a l u z (CEPA) t a m b é h a estat molt v i s i t a d a aquests d i e s . Un dels actes més esperats p e r tothom v a ser e l m a g n í f i c C a s t e l l d e F o c s , q u e p e r p r i m e r a v e g a d a v a tenir c o m a e s c e n a r i el Parc C e n t r a l .

Empreses de Sant Cugat patrocinen la Festa Major El p r e s s u p o s t d e l a Festa h a e s t a t d ' u n s 12 milions d e pessetes, dels quals un 1 5 % a p r o x i m a d a m e n t prové dels p a t r o c i n a d o r s . L ' A r e a d e C u l t u r a hi h a a p o r t a t un m i l i ó m é s , q u e h a s e r v i t p e r s u f r a g a r les d e s p e ses d ' o r g a n i t z a c i ó d e l s c o n c e r t s d e g r u p s d e r o c k l o c a l s i les d e l s d o s c o n c e r t s d e lazz.

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

FESTA MAJOR

ELS 4 CANTONS 1 7

Gràcies a tothom Valoracions d e l a Festa M a j o r Francesc C a r b ó , m e m b r e d e l a Comissió d e Festes. Sempre he dit que quan acab a un a c t e , i més a r a un seguit d'actes q u e h a n configurat la Festa M a j o r , h a n d e ser les persones assistents, els s a n t c u g a t e n c s , les s a n t c u g a t e n q u e s i l a gent d e comarques q u e ens ha visitat, els q u i h a n d e fer la v a loració. Des d e la comissió, el p r i m e r q u e h e m d e f er és d o n a r les g r à c i e s a t o t h o m q u e h a estat en els diferents punts d e suport a la festa i a g r a i r m o l t s i n c e r a ment l'esperit cívic q u e h a imp e r a t aquests d i e s en els c a rrers i les p l a c e s d e l n o s t r e p o ble. Des d e l a c o m i s s i ó s o m c o n s cients q u e a certs actes els v a f a l t a r q u a l i t a t p e r ò t a m b é és cert, pels c o m e n t a r i s sentits, q u e e n l a m a j o r i a la g e n t s ' h o p a s s a b é , i v a v i u r e l a Festa e n e l r i t m e q u e es n e c e s s i t a v a . La s e t m a n a p a s s a d a p a r l a v a d e l a F i r a . Les q u e i x e s e s t a n més q u e justificades. S ' h a n d e portar bones atraccions i trebal l a r e m p e r q u è l ' a n y v i n e n t segui així. P a r l a r d e n o v e t a t s es f a d i f í cil p e r ò v o l d r i a destacar l'èxit d e la botiga al carrer q u e ens obliga a començar a treballar a m b tots e l s b o t i g u e r s i e l s mitjans d e c o m u n i c a c i ó p e r q u è a q u e s t a festa iniciativa arreli t o t a l m e n t . La d e s c e n t r a l i t z a c i ó d e l s a c t e s , a m b el n o u lloc d e Parc C e n t r a l , o n l a b e l l e s a d e l s

Focs d ' a r t i f i c i f o u m a g n í f i c a , h a permès passejar pel poble i viure m é s l a Festa. T a m b é a n o t a r e l p a p e r d e l e s Entitats q u e a m b p r o f u s i ó d ' a c t e s c u l t u r a l s , e s p o r t i u s i lúdics h a n a j u d a t a completar un prog r a m a q u e a força d'imaginació pensem q u e ha arribat a tothom. A r a s ' a c a b a l a Festa i p e r a la m a joria l'estiu v i n d r à a c o m p a n y a t d'uns dies d e vacances. Gaudiu-les i a n e u a les Festes M a j o r s d e l s p o bles o n e s t i g u e u . A i x ò intentem fer els m e m b r e s d e l a C o m i s s i ó a m b l'esperit d ' a g a f a r idees i c o m e n ç a r a b a r r i n a r q u è f a r e m el 1 9 9 5 . P e r ò d ' a i x ò ja en p a r l a r e m un altre

dia.B

ELS 4 CANTONS

FESTA MAJOR

La «Botiga al Carrer», una iniciativa a repetir Mai els santcugatencs havien mostrat tant interès pels aparadors dels botiguers. Mai el comerç local havia tingut tanta feina. Mai abans ens havíem trobat amb la «botiga al carrer».

d'anar convencent establiment per establiment, des dels més entusiastes fins als més escèptics, que no van dubtar a última hora a participar com el que més en una iniciativa que planteja i descobreix una de les eines del comerç tradicional: la imaginació. C o m e r ç i a n i m a c i ó al carrer amb la presència d'activitats. espectacles infantils, havaneres i cercaviles, van entretenir els milers de visitants tant d'aquí com d'altres ciutats, que van quedar sorpresos de l'oferta i de la imaginació del nostre comerç del centre. Comerç que, d'altra banda. \ a aprofitar el dia per fer trobades de germanor entre col·legues, com el dinar o el sopar dels carrers Santiago Rusinol i Santa Maria. l'n dels ingredients que també respectivament. va contribuir a l'èxit fou, sens Hxposicions de productes d'alidubte, el convertir per unes ho- mentació, de llibres, de roba, res l'eix comercial del centre d'artesania i de tot tipus d'eleen una illa de vianants, una illa ments comercials van ser els on passejar, jugar, mirar i re- protagonistes de la diada, diada menar entre molta oferta co- que. d'altra banda, es pensa remercial. i passar-ho bé. Carrers petir. Tots hi estan d ' a c o r d , habitualment plens de trànsit i fins i tot en altres èpoques de soroll de vehicles, com el cas l'any i oferint la possibilitant a de Santiago Rusinol. oferien d'altres carrers i establiments una imatge molt més humana i d'afegir-se a la iniciama. plena de sorpreses per al via- La «Botiga al Carrer- ha tingut nant. el suport d'Lk 4 Cantons i la La resposta a una iniciativa resta de mitjans locals com Raplantejada quan falla\en escas- dio Sant Cugat, Tol Sant Cugat sament unes setmanes de la tes- i T e l e \ i s i ó Sani C u g a t , així ta \ a g a u d i r d ' u n a r e s p o s t a com de l'Ajuntament, la Co massiva. que fins i lot \ a sor- missió de Festa Major i l'assoprendre els impulsors, que van ciació de comerciants Sant Cu\ e u r e recompensada la tasca üat C o m e r ç . •

urant tot un dia. vuit c a r r e r s van d e c i d i r c o m idar la ciutat amb un aparador molt especial, un aparador al mateix carrer, un a p a r a d o r d i f e r e n t . La g r a n majoria dels c o m e r ç o s d e l s carrers de Santiago Rusiiïol, Santa Maria, Xerric. part de Valldoreix, plaça Dr. Galtes, Major, plaça Pere San i Endavallada. van esprémer la seva i m a g i n a c i ó per a c o n s e g u i r l ' a t e n c i ó i, fins i tot. m o l t s d'ells van ser felicitats i encoratjats pels visitants a seguir amb aquesta brillant idea. Podríem dir que el contacte de les botigues i els seus professionals a m b la ciutat va ser total.

DIVENDRES, 1 JULIOL 1 9 9 4

OPINIÓ LA BOTIGA AL CARRER o LA UNIÓ FA LA FORÇA Evidentment que sí, que es pot fer, s'ha demostrat i valia la pena. El comerç tradicional, en constant amenaça, disposa d'eines al seu abast Una d'elles és la capacitat d'unirse en un projecte divers i dinamitzador. El comerç local, el de sempre, és la cara humana, la cara afable que el consumidor pot conèixer i refiar-se'n. Perquè tan sols dels amics potrebreconsell i Tacte de la compra mereix una total implicació tant del que necessita com del qui ofereix. Botiguer i client s'han interrelacionat més que mai en el seu hàbitat més immediat, el carrer, davant mateix d'unes portes obertes de bat a bat a la confiança, a l'especialització, a la diversitat. Davant d'aquests arguments, cap macroàrea comercial no hi té massa a fer, els seus arguments precisament són a l'altre extrem, són Faltra cara d'una moneda que ofereix impersonalitat, xifres de venda, anonimat i massa metres de prestatgeries. Sembla un contrasentit, la moderna concepció de la distribució comercial, a través de la instal·lació de grans superfícies, ha de produir un efecte positiu en el botiguer tradicional i familiar que es preocupa d'anar endavant, posant al dia les seves estructures i la seva formació, desenvolupant la imaginació i tota la força que dóna el treball en comú. Això, sí, amb un clar suport de les seves administracions, sobretot de la local, que no fa les lleis però que sí que pot tenir actuacions decisives que potenciïn i dinamitzin ei seu desenvolupament, com la implantació de grans zones d'aparcament, zones per a vianants i facüitótsípitotsete sentits per ta! d'humanitzaria ciutatfefiíproperes tes zones comercials ais ciutadans. La resta és feina i responsabilitat dels boti, preparaat^t&at ells com els seus es|||?ii&&i$ i amb productes i preus c o m p l í ^ ? è n t 4 o s conèixer amb els mitjans qae tenen al seu abast i, sobretot, ajuntant esforços, defugint les picabaralles estèrils i Ses divisions que els afebleixen. Unint-se a la realització d'esdeveniments com el que hem vist, on en pocs dies uns quants han aconsegait moure i entusiasmar amb una idea ftcü de portar a terme a la gran majoria de cottterços éü centre històric; molts d'efis, ink&tBent escèptics, que finalment s'han volgut apuntar a la iniciativa davant d'una realitat molt evídent.Unint-se davant Padministració amb causes comunes i racionals, no es pot demanar la lluna, però sí una escala per veure-la millor. Unint-se si més ao per ptaatejar-se problemes i experiències que afecten tot el col·lectiu. Umat-s«é*v»»ttes oportunitats i adversitats. • '-*''. Unmt-$e8s$i&|#&} bao fet, aprofitant redkrvesteÉÍ^#Éípliinmde Santiago Rusinol i SaatàMirla per tal d'oblidar en alguas caso» «eBea^éfeGftales i donant pas a bromes í $e*$ca4i*fe8t <T«n plat i una copa de cava. Tot això es pot fer i ha quedat demostrat amb una iniciativa modesta» però que ha engrescat a tots. La «Botiga al Carrer» ha estat un bon punt de partida, valia la pena l'esforç d'uns pocs que van creure-hi des del primer moment que van encendre l'espuma. Convé anomenar-los: ia Neus i l'Adela de Paideia, el Jaume Sàbat, l'Asun Rius De Gerd, la Rita de Va Bene i la Rosa M. Camprnany. La «Botiga al Carrer» és, a partir d'ara, història; val la pena continuar escrivint-la. Ramon Grau

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 1 9 MANÉ ESPINOSA

Exit de participació en les jornades d'Escacs de la Festa Jofre Llombart El t o r n e i g de p a r t i d e s simultànies a vint taulers va tancar la sèrie d'activitats organitzades pel Club d'Escacs Sant Cugat amb motiu de la Festa Major. Aquesta darrera competició va comptar amb la presència d'Atanas Kolev, posseïdor del títol de Gran Mestre dels escacs, qui es va enfrontar amb vint escaquistes de la nostra ciutat. Kolev, búlgar de naixement i resident a Sabadell, va declarar a Els 4 Cantons que la tradició pels escacs a Sant Cugat "és molt bona perquè tot i no ser una població gran hi ha moltes activitats i sobretot un torneig internacional cada any. Això a la llarga es veurà recompensat amb bons jugadors". Impressionat pel bon nivell de joc que ha observat a tots els tornejos, i molt esp e c i a l m e n t a l'infantil, el Gran Mestre Kolev va reco-

manar als jugadors més novells que "el més important no és el talent sinó el treball dur, perquè els escacs és un esport d u r i per a r r i b a r a guanyar-te la vida amb ells t'has d'esforçar molt". El torneig infantil, en el qual els p a r t i c i p a n t s eren menors de 14 anys, va guanyar-lo Miquel Andreu, mentre que el seu germà Ferran es va h a v e r de c o n f o r m a r amb el sots-campionat. Josep Maria Duc es va emportar el torneig de la Gent Gran i Albert Gaspa es va fer amb el torneig de partides ràpides. Pel que fa al t o r n e i g per equips, amb vuit clubs partic i p a n t s , el C l u b d ' E s c a c s Sant Cugat va quedar el primer, superant el Barberà i l'Epic de Terrassa. Aquesta competició es podria veure ampliada a deu participants l'any que ve. D'altra banda, J a u m e R i o s , m e m b r e del club organitzador, es va mos-

trar "molt satisfet amb la marxa de totes les activitats perquè hi ha hagut molta esportivitat a pesar de la forta competitivitat". Per a Rios, el fet més destacable d'aquestes j o r n a d e s ha Els escacs van ser un dels protagonistes de la Festa Major estat "la presència de Kolev, ja que no, no seríem un club d'es- per a Rios de "doblar l'èxit ens sentim molt orgullosos cacs". La intenció de cara a aconseguit aquest any". • de tenir un mestre aquí; si la Festa Major de 1995 és

Interès assegurat durant 5 anys.

Els tornejos de futbol omplen la Festa Major Redacció Moltes han estat les activitats esportives organitzades amb motiu de la Festa Major, des de campionats de petanca a una classe d'aeròbic muntada al mig del carrer, passant per les exitoses jornades d'escacs. Però sens dubte una de les activitats destacades ha estat el futbol que, amb dos tornejos, ha emmarcat la festivitat santcugatenca d'enguany. El primer va ser organitzat pel Sant Cugat: el 12è Torneig Nacional de Futbol Base que com cada any va agrupar a particiapants d'arreu l'estat en les tres categories que es van plantejar. A l'aleví hi participaven els Maristas, l'Àguilas, el Sonseca, l'Espanyol i els dos Sant Cugat, essent campió l'Espanyol en derrotar a l'Àguilas a la final.

Pel que fa als infantils, a més a més dels dos equips del club organitzador també van jugar la Penya Blaugrana, l'Àguilas, el Vallcarca i el Sonseca i en aquesta categoria es va imposar el Sant Cugat, guanyant al Sonseca a la final per 3 a 2. En els cadets es va repetir la final dels alevins però aquesta vegada va vèncer l'Àguilas, quedant primer per davant de l'espanyol, el Sonseca, la penya Blaugrana i el Sant Cugat.

l·liw «I 8 % assegura! independentment de les baixades dels lipus d'interès. fe*IM;KUt%mfe3M.pKU«ttt.feSM.|»:t«m

Tot»! Ikiuiditai per poder disposar dels vostres diners quan ets necessiteu. Màximaflexibilitatper escollir eJ lla que més s'ajusti a le* vostre» necessitats: amb aportacions periòdiques per a constituir un capital sense esforç, o be amb una aportació inicial de 500.000 pta per a aconseguir mes rendibilitat.

7ena Diada de Futbol Base L'altre torneig és l'internacional organitzat per la Penya Blaugrana que aquest any compta amb setze equips participants entre els quals hi jugaran dos de la República Txeca i un d'Itàlia. El torneig va començar el propassat dia de Sant Pere i conclourà el 3 de juliol. •

Estalvi d'impostos: lin un lla, els rendiments aconseguits s'acumulen al capital, sense cap mena de retenció, lin cas de disposició ei tractament fiscal és molt favorable de manera que, a partir de 15 anys, es pot disposar del capital acumulat sense pagar impostos.

Interès no assegurat.

Aixi, considerant un rendiment del 8%, un lla al terme dels primers 5 anys dóna una rendibilitat financero-fiacal que arriba fina al 13,97%. Si preferiu el cobrament mensual dels interessos, disposem de dues modalitats d'estalvi a termini, a 3 i 5 anys, amb Ics rendibilitats assegurades per a iot el període. l'asseu per qualsevol de les nostres Oficines, trobarem cl millor lla per als vostres estalvis.

P».A?ÍS y*sr^t-vt

Aquest és l'equip del Gin Giró, conjunt que es va adjudicar el torneig de futbol sala organitzat per la Penya Blaugrana la passada setmana, i no l'equip del Bokatas com erròniament va sortir publicat en aquest setmanari.

flereones, $er\«. QuaStat

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

S'inaugura el camp de pràctiques del golf de Can Sant Joan Els nou forats pertanyents a Sant Cugat seran oberts l'octubre

'tn*

Redacció FI camp de golf de Can Sani Joan |a tS una realitat. Dimarts pass.it ja i'v va inaugurar l'arca dedicada a les practiques amb la presencia de destacades personalitats del món de l'esport i politic. A que si camp s'emmarca en una actuació urbanística de l'Institut Català de Sòl (Incasòl) de 300 hectàrees de les quals IdO són per al lleure i per a l'esport. FI camp de Can Sant Joan. que es troha al darrera del Cementiri Municipal de Sant Cugat en el polígon industrial coneuut també amb el nom de Can

Sant Joan. es cl ptimei ..amp de golí públic a Catalunya. D'aquesta manera Sant Cugat ha tornat a ser pionera en matèria golíista ja que. com be \ a recordar el nostre alcalde. Joan Aymerich. "ta uns 80 anys ja es va construir a la nostra localitat el camp privat de Catalunya". Aymerich va destacar la importància que ha tingut el golf a Sant Cugat per a tenir una personalitat pròpia, un entorn diferenciat i el nivell de qualitat de vida actual dels seus ciutadans. L'alcalde va agrair la iniciativa que va partir de l'Institut Català del Sòl però va reconèixer que el camp de golf de Can

Sant Joan s'ha de convertit en el motor econòmic de la /ona per a atreure la iniciativa privada i crear el parc de negocis entre Sant Cugat i Rubí. l'e; a l'alcalde "aquest camp públic proporcionarà a aquells que \cicn el golf com un esport d'elit. La Generalitat, representada en Fidel Sust també \a ser present a l'acte. Sust v.i assegurar que aquest dia d'inauguració era un dia important per al golf català i per a l'esport català Sust també va manifestar que els tres mil practicants potencials de golf sense club tindrien en el golf de Can Sant Joan la seva casa. Va cloure l'acte de presentac i ó - i n a u g u r a c i o del camp de pràctiques Joan Antoni Solans, Director General d'Urbanisme de la Generalitat. Solans va argumentar la seva participació en el projecte de construcció d'aquest camp de golf dient que "per la importància estratègica en dos objectes: tant per obrir el golf a tothom com perquè formava part del projecte més gran i important dels espais pel l l e u r e " . Per a S o l a n s la importància del golf Sant Joan és que "també forma part d'una es-

tratègia de d e s e n v o l u p a m e n t econòmic per donar una imatge diferent de la que es donava en els anys 60 i atreure així empreses estrangeres".

Classe, cursos i cursets L'escola de golf Sant Joan oierirà un seguit de classes i cursos per a iniciar-se o perfeccionar el nivell de pràctica del golf. Així, les classes de prova

d'una hora costaran 1.3S0 pessetes amb boles, pals i professors. Després tindríem els cursos d'iniciació de cinc dies a dues hores setmanals a un preu de 13.800 pessetes. També hi hauran cursos de perfeccionament pel repàs del swing. cops curts, cos de recuperació, putts i sortida de camp en 10 hores i per 14.800 pessetes. •

Sant Joan: el primer camp públic català L'esport del golf s'està generalitzant cada vegada més. El que fins ara es veia com una activitat elitista està provant d'arribar a tothom i això necessita d'unes instal·lacions apropiades per a fer-ho viable. D'aquesta manera, els 9 camps que es contabilitzaven a Catalunya a finals dels 80 han passat a ser 27, amb la previsió d'obrir-ne 4 més al llarg d'aquest any 94 i tenintne de 10 projectats en curs. El camp de golf de Can Sant Joan es va posar en marxa després de la signatura del conveni entre el Consejo Superior de Deportes, la Generalitat de Catalunya, la Real Federación Espanola de Golf i la Federació Catalana, amb el consentiment dels dos

ajuntaments que hi estaven implicats (Rubí i Sant Cugat). Les característiques d'aquestes noves instal·lacions així com el seu propi estil han estat dissenyades pel conegut golfista Severiano Ballesteros. Segons l'organització, els objectius són formar i ensenyar a jugadors a través d'una escola de golf així com la promoció de l'esport i l'organització de competicions a tots els nivells. La inauguració del camp de pràctiques de Sant Joan fa que només resti per a la seva finalització els primers nou forats (previst per a l'octubre del 94) i la segona fase, els restants nou forats que encara són un projecte.

TVSC *é*> JUé#ia< TV Sant Cugat ha contribuït modestament, un any més, al seguiment de les nostres festes, fent-la arribar a tots aquells que per qualsevol motiu no l'han pogut seguir en viu. TV Sant Cugat oferirà a partir del divendres 1 de juliol la repetició dels principals actes de la Festa Major d'enguany. Tot això ha estat possible gràcies a l'ajut del comerç i institucions locals que han col·laborat amb nosaltres. Televisió Sant Cugat - Rambla del.Celler, 91 - t e l . 589 04 38 - 08190 Sant Cugat - Servei Tècnic ANTENEX, Sr. Rabassa 589 22 4 7

Membre de l'E.F.M.D. (European Foundation for Management Development). Vinculat a la Universitat de Carolina del Sud. Adscrit a la Universitat de Gal·les

CURS 1 9 9 4 / 9 5

Bachelor of Science in Business Administration Carrera en Ciències d'Administració de Negocis

TÍTOL OFICIAL BRITÀNIC atorgat per la CARDIFF BUSINESS SCHOOL (UNIVERSITY OF WALES) avalat també per la UNIVERSITY OF SOUTH CAROLINA PUNTS FORTS D'AQUESTA CARRERA: • Proporciona una formació multidisciplinar: comptabilitat, finances, marketing i relacions internacionals. • Nombre reduït d'alumnes per curs.

.pCVON

• Atenció i orientació personalitzada. • S'aconsegueix un ampli domini de l'idioma anglès. • Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable. • Compta amb l'aval i supervisió de la Cardiff Business School (University of Wales). • Permet ampliar els estudis a les universitats amb les què estem vinculats (University of Wales i University of South Carolina). • Ofereix còmodes possibilitats de finançament. • Carrera becada parcialment per la Caixa de Terrassa. • Té bones sortides al mercat laboral.

0Bt«

eo'W* rt\\iM* ^ofcW*

7*&*.

s^JE; ^ * 3

Í S

c l a s s i f i c a t s S 674 02 04 ADMINISTRACIÓ! DE FINgUES'

$ SUZUKI

AP'HLR 58B 57 06 =itaacra- -. Es.n A F'itr i R L 3 CASAS A"ors Sala 22 nai>os 2or

o··i'í'bb

SA<A =INQÜES Valaore'x. 6C

5^1 6 " 5

=INQJESGRONE__A D lana Hospna ' 0

6."4 72 5-1

- u n repte -

AUTORITZAT

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

MÈTODE IRENEU SEGARRA

J. Guix

LOGIC

674 0910-5891310 Francesc Moragas, 42

-INQUES V'A^RONPA' 538 51 96 ^sg F'ancesc Macià 32. P73 v'CO'.'ÇA

MOBLES - DECORACIÓ

CENTRE

Rosselló. ^2 baixos OS 14(1 Sant Curat Tel. 675 19 I I Fax. 675 37 11

Cànovas del Castillo. 14 Tel. 6751194

08190 Sant Cugat

-'.J:F50

fier,

i.;u":;:.uli,".,l.,lí-A.vu-s

CONTROL

"3 5 u

brot

San: A T H 1 j V I L A R A S A J CFROEN r,

ALUMINI

' vALLES TECNO_OGiC S A 589 35 00 ESPORTS - GIMNASOS 3i3Ç3 U r a 3

arcesc Moragas i i

CASAJUANA

C.ARAUL'.T N i " Re-a ' r fa .

67121 23

# GARRIGA

TAPERS ... Sani Anlcri, 62

UatmV

675 55 06

GALERIES SANT JORDI TALLERS MECÀNICS

Mcoles 1 Decoració Mobles de cuina a mica

589 0 4 38

Mataiassos i Somiers

ELS4CANTONS Rbla. del Celler. 91

Santiago Rusincl 37 T

5691401

DANVI. MOTOS, S.L Sabadell, 32 B

675 '.6 06

A_LERESMENA passeig Toreblanca, 13

67153 31

FX. Servei 0* 3CSC-1 Cas:e.lv 25

5 " i 56 76

el 589 22 32 PUNTS DE SERVEI FECSA

C-.••-.•• M d p ' . í -li: £!t UlCC

INSTRUMENTS DE MÚSICA

CECVCCECC=ACO F-ancesc Mrraqas 1

V . A l \ M . V -.I

Exposició i venda: Valldoreix. 53 Taller: Onente 68

CASA J E . E S CORONES '.'c'o'Ba agje- 26 RJBI

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

BARS CAFETERIES

*ïï 675 29 02 Fax 6 7 5 2H 61 Sant Cugat del Valies

. cJ

' NTOP'EF i SAN" Sartiaq.: Fi.s'i.: 5

BELLES ARTS BORRÀS Plana Hospital, 3-5 Local 2

Í E L L E S ARTSCABANAS Sartiagd Rusm"' 51

6717615

-;"ART Ca-re' de La Crej, 1

-7i " - -

3 P J 7 SELLES AP'S Monlse'rat 3 '

Sant . 11 2

TINTORERIES

908 89 79 501 mm il i

2 •_

INS~A_A0 2'.ES ZAMORA 569 26 38 r.\Sv?n Crr:i l..,£"caci.e7i6 ï a l d y e ' i

i , " : • •

AMBULÀNCIES

LINEA D'RECTA 569 Ennque Granados. '6 - . x a S

Carrer ili». uV Mars. 25-l.ival 4A Tels. 675 50 10

,., ., ,,, ,.

^ ^ J

TELEFONIA

AAo.v'Ai,-. í : l . - í ^ i . - . > - .

FALGUERA Villa, 1 local 2

Il}4|

SABATERIES!

visual*!

VIDRES AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

i : - , ' - • • • , : ' .

WtÜip

JUNY 1994

NETEGESj

r/ArrSERV, S A A.. Catalúnva 18

6"4 6C 56

*NTOPEPIASAN T CJGA~ 67 =a-7:ia ^ts'ateda 3 i TINTORERIA SANT CJoA" 674 1" 67 Al'ans Sa.a C

67=20 01

RESTAURANTS TRANSPORTS

ANIMALS VETERINARIS ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2 _A-AJNA Parrl-i .ie.C-a.'er J5VET EAUCJGA Vinyo.es. 'C W!T% ^ y

BICICLETES jvj·cr.o

CICLES CARDONA /a lacre x. 4'

^ ^

671 '3 05 BODEGUES

ARTS GRÀFIQUES COPISTERIES 675 36 53

COPV-GRAF'C Can Matas 3 COP' r/A*GE Rambla de' Cei'er 96 G B A F : O U E 5 C E L .ER VIC. 11

569 23 66

CARNISSERIES POLLASTRERIES

J G ASSOC A S °l Barcelona, 9 baixos

675 3012

PAPIOL-VENDA I NETEJA- 674 65 00 Canovas del Castillo, 4

CISTELLERIES

674 0711

CAN BUFA Carrer de La Torre. 16

Servei d Assessorament Administratiu Assegurances generals i administració de finques

674 43 04

FOTO VÍDEO F » Rambla del Cei'er, 93

674 79 68

V'DEO CLUB S T CUGAT A'for.s Sala, 52

674 6649

ZOOM SartaMana. '4

675 56 74

gjj^

CONSULTORIS DISPENSARIS

CONSTRUCCIONS MATERIALS

DOLCERIES

DOLGETS Altcrs Saia 20

DROGUERIES

674 '4 9'

A P DROG CAN MORA 1 Rano a Can Mera 9 AUTOESCOLES'

-E5CCLA CASAS

6"4'1^7

AUTOMÒBILS

:,ÍMEÜ=;*L_6S

6"i

ADMINISTRACIÓ N 1 Valldoreix, 67-A

589 47 42

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

674 0882

ADMiNISTRAC'O N 2 Major 33 (junt Monestir)

. ..674 0174

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

. '.'RET 675 53 53 Mc-rcul ' j r e c . a x a pa'ada i-42 589 44 6' J05E:RL."S Meca: D e'e Sar parada ,123

mmmmi:

GAS - ELECTRICITAT

ELABORACION EN MÀRMOLESYGRANITOS NATURALES

674 4' 44

MINGO, SC = Onert 4 1

S 699 38 98 Fax- 588 24 53

675 ^ 51

SALA RUSINOL Santiago Pcsino

-AULEDA-RCOMA

Carretera de Terrassa, 97 0 8 N 1 KL'Bl

CANALS GALEP A D ART Car'eroe'aC'ej,'(

675 19 02

•

GEPC•SANT =laça De-e Sui

iSEVERINC

£fflD

18 iÏÏcaón

toda Espana 675 10 11 - 9 0 0 300 400

TOTA UNA TRADICIÓ

XARCUTERIES

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

CAFÈS PERE BUSCALU Francesc Moragas, 5

674 15 24

MAILING VALLÈS. S i 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas .26

674 08 81

INDEX de SECCIONS 46 Metges

24 Ensenyament

47 Missotgers

Especialistes en

03 Ambulàncies 04 Animals i Veterinaris

25 Esports - Gimnasos

48 Mobles i Decoració

26 Estones

49 Moda i Confecció

lents d'alta definició

05 Arts Gràfiques-

27 Estètica

50 Motos

Copisteties

28 Forns de Pà

51 Netejes

06 Assegurances

29 Fotografia i Video

52 Obres - Construccions

07 Assessories Gestories

30 Fusteries

53 Òptiques

08Autoescoles 09 Automòbils

31 Fruiteries 32 Gas - Electricitat

10 Alimentació

33 Galeries d'Art

11 Bars - Cafeteries

34 Hetboloris • Oietètko

12 Belles Arts

35Hidrocultius

13 Bicicletes 14 Bodegues - Vins

36 Hípiques

15 Calefacció

38 Instruments Musica

1 d Camiceries

39 Jardineria

61 Repartidors correspon.

17 Catifes

40 Joguines

62 Sabateries

18 Cistelleries

41 Joieries - Rellotgeries

63 Tallers Mecànics

19 Consultoris-Dispensatis

64 Telefonia

20 Construccions- Moter.

42 Loteries 43 Marbres-Pedra Artificial

21 Dolce-ies

44 Marcs

66 Transports

22 Drogueries

45Matolasseries

67 Xarcuteries

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54 08190 Sant Cugat PEIXATERIES ASSUMPCIÓ Monestir, 33

674 36 51

PERRUQUERIES FORMAS Elías Rogent. 18-A

675 40 06

PRESENZA l·'^.ire'l 23

58916 51

5 5 Perruqueries 56 Persianes 57 Pneumàtics 58 Publicitat 59 Punts servei FECSA

37 Informàtica

60 Restaurants

65 Tintoreries

VARVER 58913 26 3 d Rubí, " C -VA_.D0REIX-

3^162

PNEUMÀTICS "REN SANT MAG Fçtape 2

674 65 02

MISSATGERS PUBLICITAT VRW San" Cugat

Paqueteria urgentea

23 Electrodomèstics-AT.

PERSIANES!

SJSANNAN'CCIE'TI 674 712 S r i : A T V ' I . 7 I :ia <:.:s - s:3r:i.:rja

KNVIOsl'RHANOS.NAU(l\\I.h.v i: INTkRNACÏOSALKS

02 Alumini-Vidres

MARCS

MATALASSERIES

COURIES

01 Administració Finques

MEDECINA FISIOTERÀPIA

INFORMÀTICA CRD.NASOFT Rbla Can Mora 9

CENTRE ÒPTIC S A L D ON 1 9 5 6

SOLSONA... Rosselló, 2

F DRO-LCP

HÍPIQUES

67158 52

674 53 07

Tel. 674 05 07 Sr. Ferran

POSITA 674 3147 Pg.Rubi.110 -VALLDOREiX-

HERBOLARIS DIETÈTICA! ATEL E C 3_AU A'.' Tor-etlanc-a 71 L

MLA=*05E„A S.i—acc =j=nrji -?

Bares, "

BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA

ÒPTIQUES

HIDROCL'LTIUS

V.AE.ECTPCLLAFSA Sana Mana 1C

CASABLANCA Satacell i ;

REFORMAS INTEGRALES DE LAVIVIENDA

Presupuestos sin compromiso LOTERIES

ENSENYAMENT

539 26 49

.674 45 7'

674 03 18

6T ;

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

\ i S > A \ ROMAN M ; ,i,.. e 1 ' RENAL.T-ACERSA Ctra Cerdanyoia 55

674 58 54

FUSTERIES

674 42 32

G.C.I. CONSULTING .675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

ÍT:1

AJGUET Santiago Rusinol. 4C

GALERIES D ART

ASSESSORIES GESTORIES

G t S ' C C A CASAS Ali.r Ï,: Sala. 22

675 52 52

Francesc Moragas 8 2on

SUMIMSTROS VALLDORE'X 674 14 90 Mossèn Jaant Verdaguer 107

CASTE.LV Se-.eis Ad~!s 674 12 H Rus - a J , e . 4

JOIERIA TOUS Rbla Riibatallada, 24 C

R, QUEPAL ELECTRICITAT ,574 55 47 Av Casts Icl 73 -VA^DOREIX-

Santiago Rusinol, 32

539 17" 32

FRUITERIES

T d v ( i 7 S 1 7 1 ) 2 - 0 7 4 66 69 I-'ax. 584 27 74

JOIERIES RELLOTGERIES

SANBER-5 Anselm Clave. 20

CATIFES

SANT CUGAT GESTIÓ, S.A.

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

. A l U E SCBPEGRAL. Mina, 53

ASSEGURANCES

PROMJSA Av Torreblanca 2-E

67416 75

WORLDWtOE

674 41 44

MNGC 3 C Oren: n

D G . D ASSEGURANCES .675 42 03 Rambla del celler. 95

67115 32

589 19 63

CALEFACCIÓ

589 37 02

; 1 „OGUINESMAPGA„ FOTOGRAFIA - VÍDEO Santa Mana 44

VINS

675 0512 VINS NCE S.A. Baixada Sannt Sever, 4

OBRES i] CONSTRUCCIONS

-LECAVALLDOR Reia Messer Crio Verdaguer 21 Va

LA BOLERA Ba'xaca rje _ Alba, 20

TOT SANT CUGAT.. Sant Antoni. 4244

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI SUPERMERCAT VILARÓ 58935 82 CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas 674 63 08

Menjars Preparats TASTA'M 589 29 29 - 589 35 35

•

• • • • m a

Immobiliària AP\

llncusan

674 78 50 - 674 91 61

Av. Barcelona, 70

TORRES EN VENDA

Tel 699 65 48

Sant Cugat - Valldoreix.al coslal de l'estació FFCC. terreny 500 m:, torre 100 nv, menj. sala d'estar 30 m:, cuina, 4 hab. 2 banys, llar de foc. orientació i vistes excel·lents. Sant Cugat - Valldoreix. Zona Passeig Rubí, torre 110 nv, terreny 300 m:. menjador, sala d'estar, cuina-office, 3 dormitoris, 2 banys, estudi, calefacció. IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roie. OPORTUNITAT. Terreny 1625 nv. torre 90 nv (ampliables), menjador. sala d'estar, cuina. 3 hab.. bany. calefacció, traster. piscina amb depuradora. Sant Cugat, zona d. Granollers, torre adossada cantonera, 240 nv. menjador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 nv. 4 dormitoris (I suite). dos banys, un servei, cal.lefacció. hab.. planxar, traster. jardí privat amb piscina. Sant Cugat - Valldoreix, /ona Rambla Verdaguer, terreny 1133 nv. torre 230 nv, menjador sala d'estar 40 nv, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 nv, dos banys, servei. cal.lefacció, llar de foc. San Cugat - Mas Janer, terreny 900 nv. torre 90 nv, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab., bany i traster. Sant Cugat • Zona El Colomer, torre adossada 300 nv, menjador sala d'estar, cuina-office, 5 hab., (una suite), sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i caixa forta. Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nv, torre 300 m:, menjador sala d'estar 50 nv, cinc dormitoris (una suite), cuina-office, dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig. Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Escayola, terreny 1405 nv, torre 295 nv en una sola planta, menjador 16 nv i sala d'estar 50 m!, cuina-office 15 nv\ 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefacció, parquet, garatge 32 nv, piscina amb depuradora.

finques C/ Valldoreix, 60

674 6715 589 33 68

RUBÍ

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS Administració de finques. Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, SL. GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viudetat -I.L.T. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apartat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

OFERTflS ALQÜILERES Centro del pueblo 100m2,3 hab. (1 suite), 1 bafio, calefacción, balcón, armarios empotrados. 95.000ptas /mes 1 Àtico dúplex 100m2, C/ Martorell. 4 hab., bafio y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas/mes C/ Reus, àtico a estrenar, 90m : , 2 hab., bano y aseo, calefacción, terraza, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca estación piso 112m2, 4 hab., bano y aseo, exterior, amueblado. 90.000 ptas/mes Piso amueblado 80m2 Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc, patio. 100.000 Ptas/mes TORRES Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m2, 4hab., 2 banos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio. Torre alto standing junto campo de golf, 450m2 const., salón-comedor 50m2, 4 hab. dobles+1 hab., servicio, 3 bafíos, 2 aseos, jardín privado, garage y piscina

PISOS Etl VENDfl Zona

darrera

PISOS LLOGUER Zona estació, Apartament moblat, terrassa, 1 hab. Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 90m 2 , 4 habitacions, sol i vistes. 65.000 ptes/mes tot inclòs.

Piso Masnou Céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 bafíos, parket, calefacción. 16.000.000. Ptes. 555 50 18

APARTAMENTS VENDA VALLVTORERA, 135 m1, menjadorsala d'estar 58 nv, cuina americana 9 nv, 2 hab,, dobles, estudi, bany, calefacció, pre-instal.lació llar de foc. SANT CUGAT - LA FLORESTA 100 nv de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc. 7 M.

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONANOVA, Solar de 600 m1, excel·lent orientació SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nv, orientació sud, vista excel.lent SANT CUGAT, solar de 629 m! a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvidrera. FACILITATS DE PAGAMENT.

iMUY INTERESANTE! VENDO PISO Y DOS ATICOS Zona Creu Gran d e Terrassa Doy muchas facilidades Mensualidades como u n alquiler Entrada a convenir. Directo de propietario.

W 323 6

6747254 6747466

estació,

1 3 8 m + 1 0 terrassa, 5 hab., 2 banys complerts, tot exterior, calefacció, parket tot el pis, doble finestra a tot el pis. 18 M. Zona estació. 3 hab., 1 bany. parket, tot exterior, calef., 14M. Zona alta, àtic dúplex 100rrr+30 terrassa, 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt maques. 18 M. Zona estació, 130rrr, 4 hab. dobles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking. Zona comun. amb pisicna i jardí. 28 M. Zona estació, c/ Villa, 85m 2 , 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calef., parket, terrassa, vistes maques. 16 M. Zona estació, 82m', 3 hab., 1 bany, calef., tot exterior, terrassa 12 m \ 15 M

PISOS EN VENDfl Zona Mercat Torreblanca, 84 nv , menjador sala d'estar amb parquet, aire condicionat, dos dormitoris, cuinaoffice, bany complert, armaris encastats, parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nv, menjador sala d'estar 30 m:, aire condicionat. 3 hab. (una suite), cuina-office, dos banys, calefacció a gas, armaris encastats, parquing. 23 M.

Plana l'Hospital, 10

A 14 Km. de FIGUERES Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l

VENDA I LLOGUER DE:

hectàrea bosc cente-

TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

llats, 2 banys, molta

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques i Extensa cartera amb molt bones ofertes!

nari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assoleaigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.Part. a part. 674 87 40

classificats BORSA DEL TREBALL

LLOGUERS VENDES

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, Se ofrece chica para can telefono, parquing. Impeguros. Sra. Pilar. Tel. 674 c a b i e jel. 674 9497 87 88 (Noches)

ofertes

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, en els 4 Cantons. 42m2. 60.000 Ptes/mes. TeL 589 48 22. De 19 a 22 hores.

pàrquings

Plaza de parquing con trastero, adosada. En venNoia s'ofereix per fer ta, buen precio. Tel. 675 cangurs de dilluns a di- 10 92 vendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole ES TRASPASSA Gonzalez. 775 08 87 Per canvi de reisdència, Cafè-bar musical en ple Noia s'ofereix per fer de funcionament. Àmpüa tecangur, dissabtes (Matí, rrassa. Plaça cèntrica a la tarda, nit) TeL 674 40 08 Floresta, Sant Cugat. MàFRINE xima rentabilitat. T. 58916 75 -589 «334

fem Fundació

fem créixer la pedrera Durant els darrers t e n p s els jugadors de casa nostra ens han donat moltes alegries. Són esportistes de talent, però sobretot, de sentiment. Ningú pot viure amb més intensitat els nostres colors. Per això en el f u t u r la Fundació els cuidarà i farà créixer; dedicant encara més recursos al futbol base, millorant les seves i n s t a l · l a c i o n s , a c o n s e g u i n t els millors entrenadors, formant-los com a persones i com a jugadors.

la Fundació, la nostra solució fes-te'n promotor trucant al telèfon

% BANCA CATALANA Banc del Barca amb el patrocini de

(gstrdto Damm

ASSOCIACIÓ

PROMOTORA

DE LA

FUNDACIÓ FC BARCELONA

(93) 404 41 91 A més t ' a c l a r i r e m qualsevol p r e g u n t a que ens vulguis fer sobre la Fundació. Els nostres horaris d'atenció són de 8 a 20h.de dilluns a divendres i de 9 a 14h. dissabtes.

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

CULTURA i ESPECTACLES

La IX Mostra d'Art Català s'ha inaugurat a la nostra ciutat

ELS 4 CANTONS

D'art parlem-ne

Les últimes tendències de les arts plàstiques a la Casa de Cultura MANÉ ESPINOSA

Xavier Borràs La Casa de Cultura acull, des del passat dia 22, la IX Mostra d'Art Contemporani Català, una exposició bianual de caràcter itinerant que té per objectiu fer conèixer l'obra de joves artistes plàstics dels Països Catalans. Enguany, la mostra presenta obres de 36 artistes catalans (que es reparteixen entre 21 poblacions del Principat) i dos andorrans. La mostra es va obrir amb un parlament de Josep Canals, galerista santcugatenc prou conegut, i director d'aquesta mostra des del primer any. Canals va referir-se a la mostra d'obres d'art com un document que reflecteix la sensibilitat del moment present. "Amb aquests colors i aquestes formes deixem constància d'un temps (el present) i d'un país (el nostre)" va dir. A continuació va parlar el Regidor de Cultura, Jordi Franquesa, que venia en representació de

seves nou convocatòries i en va fer una valoració per als mitjans de comunicació. En va destacar la fermesa de la continuïtat de la proposta, que en aquests nou anys no ha vist defallir, i va tenir paraules d'elogi per a en Josep Canals: "Val la pena assenyalar l'esforç d'en Canals per a mantenir-ho (la mostra). No tothom, avui dia, està disposat a fer un lliurament a l'art sense esperar contrapartides de reconeixement social pertinent". Pel que fa a la valoració de les obres exposades, es va referir: "L'obra de tipus conceptual és el que predomina, és el que caracteritza més els artistes actuals, la qual cosa porta als artistes potser a deixar una mica de banda aquells aspectes antics de la pura emotivitat i la pura percepció d'un cert romanticisme, per anar més cap a un aprofundiment en l'estudi de la sensibilitat més pròpia del temps contemporani, un temps on els instruments de comunicació ja no

El director de la mostra a la presentació davant del nombrós públic procedent de diferents indrets del país el passat dia 22 de juny. l'Alcalde, a qui va disculpar. Segons va dir, altres compromisos li havien fet impossible fer acte de presència. Aquest és el primer cop que la Mostra, que ja ha passat vuit cops per Sant Cugat, no és inaugurada per l'Alcalde de la vila. Així que va ser el regidor Jordi Franquesa qui es va encarregar de pronunciar la frase ritual "Queda inaugurada aquesta exposició".

Predomini de l'art conceptual Qui també hi fou present a la inauguració, encara que no va parlar en públic, va ser el President de l'Associació de Crítics d'Art, Arnau Puig. Antic catedràtic d'estètica a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la mítica revista "Dau al 7", Arnau Puig ha seguit la mostra en les

són els naturals, sinó que són tots artificials. Això porta a aquest predomini d'allò conceptual, que malgrat que sembli que surt de la mateixa estructura del nostre entorn, n'és precisament la resposta contrària". També es va referir (pel que fa als artistes exposats no estrictament adscrits al conceptualisme) a una certa "continuïtat dins la modernitat", en el sentit que la "modernitat" en el fer, defugint els classicismes, s'ha sedimentat fins arribar a una mena de nou classicisme. La Mostra d'Art Contemporani Català romandrà exposada a la Casa de Cultura fins al dia 25 de juliol, i després continuarà el seu periple per diverses poblacions de Catalunya i Andorra. •

Pere Pich Rossell Durant aquest mes, podrem contemplar a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, la Mostra d'Art Contemporari Català. L'exposició té els elements necessaris per justificar la seva visita: la Mostra realitazarà un recorregut per diferents poblacions catalanes i andorranes; és una iniciativa promoguda des de la nostra ciutat; l'exp o s i c i ó r e s u l t a una oportunitat per a gaudir d'un itinerari carregat d'impressions i per en- La Casa de Cultura per uns dies centra de l'art més jove del país. dinsar-se per les últimes tendències de les arts De la Mostra d'Art Con- un dia era esplendorosa i caplàstiques realitzades al nos- temporani en podem treure rregada de matisos, i que el tre país. com a idea general que cada temps en el seu fatídic ritme La Mostra ens arriba en la seva octava edició. Des d'un principi ha tingut l'objectiu de mostrar les últimes aportacions dels artistes catalans, treball realitzat des de l'òptica contemporània. La Mostra de Sant Cugat s'ha convertit en una selecció, un i n d i c a d o r de l'art fet amb l'objectiu clar d'estar compromès en l'època que viu, un art que realitza poques concessions i té molt d'investigació i de recerca dels límits propis de l'expressió artística. La selecció de les obres va ser realitzada sobre un número important d'artistes, donant com a resultat una visió en format de telegrama de l'estat creatiu del país. Les p i n t u r e s , fotografies, gravats o instal·lacions que podem veure a la Mostra fan evident la gran varietat de camins oberts, contactant la subjectivitat i privacitat en què estan realitzades.

artista explora la seva individualitat creativa, creant micro-estils i utilitzant breus referències de les avantguardes com l ' e x p r e s s i o n i s m e abstracte, el minimal o l'expressionisme. Al meu entendre, l'aportació que realitzen els artistes que treballen e la "tercera d i m e n s i ó " r e s u l t a la més atraient. Aquests treballs es troben a mig camí entre la instal·lació i l'escultura. E x e m p l e s els t r o b e m en obres com la que té el títol de "Un metro quadrat de terra i un metre quadrat de cel" a on els espais represenatats, la terra i el cel esdevenen síntesis poètiques. Una altra obra interessant, el "Parvulari", és una construcció amb capses i grafismes. Aquesta útlima obra sap crear una fantasia i curiositat de l'espai tancat i especula sobre la sorpresa. L'obra anomenada S/T es remet al pas del temps, a la natura morta que

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

d e s t r u e i x . Altra e s c u l t u r a que veu de les experiències de les instal·lacions són els caps d'escaiola dintre de cubells. Aquesta escultura és crua i no realitza c o n c e s sions e s t è n t i q u e s p e r ò és molt interressant en suggerir múltiples interpretacions. En el camp de les obres bidimensionals, la fotografia és reepresentada amb mèrits propis amb la imatge dels militars amb m à s c a r e s de bestioles, obra compromesa i c r í t i c a . Sergi B a r n i l s ens mostra un gran quadre matèric de tons groguencs i composició geroglífica. L'escultura també titulada S/T contraposa les difderències de les tensions de materials i l'obra "Presència vertical" sap trobar l'essència de la simplificació. Tot plegat, la M o s t r a d'Art Contemporari Català és una bona oportunitat per a introduir-nos i gaudir pel futur art. •

Torres individuals, bones vistes Parcel·la de 430m2, vallada A 15'de Barcelona A 2 Km. de Sant Cugat Junt Camp de golf Rubí-Sant Cugat 4 hab., 2 banys, 1 aseo, cuina equipada Calefacció. Gas. Garatge 2 cotxes. Bodega

Passeig Francesc Macià, 80 Tels. 588 40 17-588 54 99 (Laborables i festius) - RUBÍ

ELS 4 CANTONS

CULTURA i ESPECTACLES

La Coral Sant Cugat celebra el cinquantenari del CMSC

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

Fila Zero presenta Mordisco Desgarrador

El cabaret és viu i mossega

IM Jove Orquestra i l'Esbart Sant Cugat van sumar-se a la celebració Noclnrnos Lie la ventana" de I .Vila i.amb Xavier forns i Mireia Roma al piano), fins a un lli p:issa! dimecres la C"oral Sani Cugat va oferir un concert conjunt de temes religiosos com "(ilonus Kmgdom" i "Fili l·lli" al I caire Auditori amb mol n. del 50è aniversari del Club Mim- iamb Micjiiel Bohigas). t .i 11 \ enc I .a Jov e Orqucsi ra : F r a g m e n t s do la sarsuela l'l·lsbart Sant Cugat van inlerve '('anço d'amor i de guerra", amb n u e n la segona pari del concci! !a participació dels solistes Rosa I n la primera pari es v an re- \l Campanv i Daniel Mutïoz i la eoidai ics diverses etapes per les Jove Orquestra Sant Cugai sota la direcció d'Hnnc A/uaga. van quals ha passa! la Coral Sant Cuomplir la segona paït del con gat des de la seva creació l'anv l ' ) 7 \ Per començar, el cor va ceri. que es va cloure amb el interpretar "l·ll cant dels ocells" "Paga-li Joan". en memòria del fundador de la [•In Ui part final de I acte. coral. \ a v icr AscjLieta. l-.duard Soler, president del Posteriorment. la Coral, sota C M S C . va lliurar una placa la batuta de Josep Ferré. Xavier commemorativa del cinquanteforns i Miquel Bohigas. va de- nari als mostres que ban estat dilectar el públic amb obres ben rectors de la Coral, així com a diverses, des del ' Hey Judo" dels diferents entitats que han donat Beatles i. amb J o s e p Ferré I. suport al Club. Núria de Mas

Josep Ferro. director de la Coral Sant Cugat des del 19S5 al 1990, va e\plicai-nos que retrobar-se amb els membres de la Coral 'ha estat molt agradable i simpàtic", i va qualificar aquella etapa de "molt bonica i viscuda amb molt entusiasme". Per la seva banda, Xavier Torns va destacar la bona comunicació "i el nio!; bon feeling que sempre hem tingut la Coral i jo", "l·ll record mes maco que tinc", va dir. "es l'anada a l'Alguer (Itàlia)'', on vjn participar en un concurs de corals. Miquel Boliigas. que va deixar la direcció do la Coral en mans d'Fnnc A/uaga el passat mos de febrer, va declarar sentirse "realment emocionat'' de retrobar-se amb la Coral. • Redacció El teatre do La Unió do Sant Cugat ha acollit durant aquests dies de Festa Major l'espectacle teatral Mordisco Desgarrador í/e la companyia Fila /.oro, un espectacle de cabaret contemporani sota la direcció i muntage de F d u a r d de Riquer i Langkjaer. Fil públic assistent a Pacte va poder riure d'allò més amb la

Breu història d'una coral arrelada a Sant Cugat Núria S e r r a ï m a Sant Cugat, entro d'altres coses, ós vila do Corals (n'hi ha més de 10). i la Coral que porta el nom de la ciutat, la Coral Sani Cugat, podem dir que es ja una de les veteranes, ja que la seva historia es remunta a l'any l ' l ' o l.a seva trajectòria ha anal sempre lligada a la del Club Munianvenc. del qual n'és una secció gairebé des de la seva lundació. lis per això que la Coral s'ha sumat a la celebració del C i n q u a n t e n a r i del C l u b Muntanyenc, i ho ha l'et. lògicament amb un concert. lln aquest s'ha vulgui fer conèixer, sovint d'una manera simbòlica, les etapes por les quals ha passat aquesta Coral des del seu naixement. lis per això que el concert ha tingut un autèntic caràcter de festa i celebració. i s'ha vist desfilar per l'escenari tant a molts dels excantaires com als mateixos exdirectors do la Coral. També ha comptat amb una segona part dedicada a la coral i director ac-

tuals. en la qual s'ha interpretat una obra amb acompanyament de la Jove Orquestra de Sant Cugat, i amb intervencions do cantants solistes: uns fragments de la "Cançó d'amor i de guerra". de Rafael Martínez Valls. Tot per a c o n s e g u i r aquest caràcter festiu, lúdic i commemoratiu desitjat, sense oblidar l'aspecte qualitatiu propi també d'un concert emmmarcat dins els actes de la Pesta Major. Pern tem ara uns brous apunts del que ha estat l'evolució de la Coral, les diferents etapes per les quals ha passat al llarg dels anys: fundada el ja esmentat any 1475 per en Xavier Azqueta: aquest en fou el mestre director fins la seva mort. l'anv 19S5. l·ln aquest moment. la Coral, que ja comptava amb deu anys d'existència i nombroses actuacions dins i fora del país, va passar a ser dirigida pel mestre Josep Ferré, actual director do l'Orquestra de Cambra Sant Cugat, així com de la Jove Orquestra. Sota el mestratge del mostro Ferré, la Coral inicià una

nova etapa, però les tradicionals actuacions a la Missa del gall o bé el Concert de Nadal al monestir, continuaren. Aquestes actuacions, juntament amb el tradicional Concert de Festa Major, es feien cada cop més ambicioses, però també més i més esperades pel sempre nombrós públic I ideí que no se los perdia. Però els nombrosos compromisos d'en Josep Ferré l'obligaren, l'any 1990. a deixar la direcció de la Coral en mans dol mestre Xavier Torns. Posteriorment entrà a dirigir-la. l'any 1992. en Miquel Bohigas, que l'ha dirigit fins l'actualitat. Dos de fa pocs mesos el mestre director actual, que dirigirà la segona part del concert, es ITinric Azuaga. l.a Coral actual està formada per uns 50 membres, més un director i un sots-director, i espera celebrar ja l'any vinent els seus 20 anys d'història, història lligada tant al Club Muntanyenc com a tota la vila de Sant Cu-

"at. •

presència dalt de l'escenari d'un quadre d'actors preparats per a devorar el compungit públic. Un retrat de vampirs i vampiresses van fer la sala tota seva. convertint-lo en un indret que recollí els quadres més variats do cabaret, l·ll couplé. el mim. l'erotisme, la música, la passió varen ser els lemes que varen omplir la nit de colors negres i vermellls. •

Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

JULIOL MATRÍCULA GRATUÏTA AV. A L F O N S SALA, 2 9 B

TEL 6 7 5 3 7 0 7

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

CULTURA i ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS 2 7

MONTSE SANT

El Concurs de pintura ràpida es consolida amb cent participants

Els artistes van omplir els carrers de Sant Cugat

Núria de Mas Des del 27 de juny i fins al 12 de juliol s'exposen a la Casa de Cultura les obres dels guanyadors del VII Concurs

de pintura ràpida dut a terme el passat diumenge dins dels actes de la Festa Major. En l'edició del Concurs de pintura ràpida d'enguany s'han inscrit 111 participants:

17 en la categoria infantil (fins als 10 anys), 23 en la categoria juvenil (dels 11 als 17 anys) i 71 en la categoria d'adults (a partir de 18 anys). Els participants van disposar d'un màxim de 7 hores per pintar un tema lliure de la vila en paper, cartró o tela, i lliurar-lo al jurat. Els premis es van concedir al Centre Cultural. Els premis i guanyadors de l'edició del concurs d'aquest any han estat els següents: ler premi (175000 ptes, concedit per l'Ajuntament): Pere Llobera de Barcelona. 2n premi (85000 ptes, concedit per la Sala Rusinol): Jaume Rodes de Sant Antoni de Villamajor. 3er premi (65000 ptes, con-

Algunes de les obres guanyadores del concurs

cedit per Galeria Febo): Rosa Maria Cortàzar de Terrassa. Premi Local (60000 ptes, concedit per Jardineto Bar): Adolf Priante de Sant Cugat. Premi Amateur (50000 ptes, concedit per Viatges Euroclot): Cèlia Serra de Sant Cugat. Premi Aquarel·la (35000 ptes, concedit per LI2 Publicitat): Carles Ballestero de Barcelona.

El Grup d'Esperanto Jozefo Anglès exposa a la Casa de Cultura

del 22 de juny al 25 de julio

Núria de Mas Entre les diverses exposicions que es poden visitar a la Casa de Cultura durant aquests dies, destaca la mostra de documents i cartells cedits pel Grup d'Esperanto Jozefo Anglès de la nostra ciutat. L'exposició, oberta al públic des del passat dia 25, pretén donar a conèixer l'Esperanto, idioma auxiliar internacional creat cap al 1887 pel metge i lingüista polonès L. Zamenhof. Segons va explicar-nos la Presidenta del Grup Jozefo Anglès, Trinitat Garcia, "l'objectiu és fer difondre l'Esperanto perquè arreli amb força a Sant Cugat".

Què significa ser esperantista? Ser esperantista va més enllà del simple aprenentatge de les regles gramaticals i fonètiques de l'idioma. Ser esperantista implica "estar convençut que parlar i ensenyar l'Esperanto és realitzar una missió de fraternitat universal, d'apropament efectiu i no retòric entre els homes i dones de tots els països". Per a la Presidenta del Grup Jozefo Anglès, que confessa sentir passió per l'Esperanto, "sota la bandera de l'Esperanto, hi caben totes les ideologies, tots els colors, l'agermanament dels éssers humans". Durant la visita de l'exposició podrem apropar-nos una mica més al petit gran món que envolta aquesta llengua i al perquè de la necessitat d'adopatar-la com a vehicle de comunicació entre tots els pobles.

Premi Juvenil (material ofert per Sprint): Conrad Homs de Rubí. Premi Infantil (material ofert per l'Ajuntament): Anna Homs de Rubí. Premi Dibuix (material ofert per l'Ajuntament): Cries Cabanas de Sant Cugat. A partir del 13 de juliol i fins a l'I de setembre les obres dels guanyadors quedarn exposades al Jardineto Bar. •

CASA DE CULTURA SANT CUGAT DEL VALLÈS

C ANILÇ CAURIA O'ART

ELSQCANTONS

La presidenta, Trinitat Garcia acompanyada d'un grup d'esperantistes - Foto M. Sant

La mostra ensenya els nombrosos canals i mitjans que es posen al servei de la difusió de l'Esperanto, des de publicacions de tota mena, espais de televisió i de ràdio fins al seu ensenyament en diferents Universitats, i a la tasca de moltes associacions esperantistes. Podrem fullejar traduccions de llibres clàssics com "La Divina Comèdia" i "El Quixot", llegir poesia de Garcia Lorca, novel·la de Cela, contes per a infants, i fins i tot mostres de l'abundosa literatura original escrita en Esperanto. També hi trobarem revistes i fulletons editats en països dels cinc continents, així com multitud de fotografies d'esperantistes reunits en congressos i trobades d'esbarjo, extretes de l'arxiu del Grup Jozefo Anglès.

Pròximes activitats per als esperantistes El Grup Jozefo Anglès, nascut l'any 1983 a Sant Cugat de la mà de Trinitat Garcia, prepara ja la Setmana de Turisme i Cultura Internacional d'Esperanto que per segon any tindrà lloc el mes d'octubre al Centre Borja. La trobada aplegarà esperantistes de diversos països, i serà obligat parlar en Esperanto. En el calendari d'activitats s'inclouen excursions i visites turístiques. D'altra banda, el Grup continuarà en la seva tasca d'organitzar cursets per a aquells que desitgin aprendre la senzilla gramàtica esperantista. Trinitat Garcia ens ha assegurat que en només dos mesos d'estudi ja es pot establir correspondència, i que en sis mesos ja es pot parlar perfectament. •

La recepta Conill amb mostassa Ingredients (4 persones): 1 conill, alls, mostassa, sal, pebre i oli Es prepara el conill tot senser. Es sala, s'hi posa pebre i tres o quatre alls sencers a dins i s'unta per fora i per dintre amb mostassa. Es posa en una plata d'anar al forn amb oli i es deixa que es vagi fent, ruixant-lo de tant en tant amb el suc fins que sigui cuit.

Servei Gratuït a Domicili Mercat Pere San Parada 120 589 14 48

Mercat Torreblanca Parada 1-5 675 13 89

ÜOSGJtVÜS Mercat Pere San Parada 123 | SERVEI GRATUÏT A DOMICILI |

Tel 589 44 81

ELS 4 CANTONS

UNIVERSITAT DE LA PAU

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

Sota el cel de Sudàfrica Avui portem a les pàgines de Els 4 Cantons, una experiència viscuda per tres persones que viuen a la nostra terna i que seguint les seves inquietuds, han arribat a poder aportar alguna cosa pròpia. A això en diem la pau. ha Lídia Vilalta, el José Ma. Ruiz i el Javier Navarro, aquest últim alumne reincident de la Universitat Internacional de la Pau, varen formar part del cos d'observadors internacionals de V ONU a les eleccions de Sudàfrica Lídia Vilalta, José Ma. Ruiz i Javier Navarro Parafrassegem cl títol d'una cançó de Paul Simón, "Under African Skios" de l'àlbum "Graceland", per apuntar el contingut d'aquestes línies: el relat de la nostra experiència com a observadors de N a c i o n s U n i d e s (NNUU) a les passades eleccions sudaíricanes.

Marc Introductori HI 1992, i després de la massacre de Boipatong, en la qual 42 persones varen perdre la vida, el Congrés Nacional Africà (CNA) de Nelson Mandela es va retirar del "Congress for a Democràtic South Àfrica (CODESA), a la vegada que trencava les negociacions bilaterals amb el govern i exigia la intervenció de la comunitat internacional per sortir del pou de violència en què es trobava el país. CODESA, promogut per Frederik W. de Klerk. havia estat creat a finals del 1991 per a impulsar un procés democràtic que acabés amb l'"apartheid" i alhora eliminés l'embargament, defensat pel CNA, al qual els sotmetia la comunitat internacional. La col·laboració de NNUU en el procés democratit/.ador es materialit/à en l'enviament de la Missió d ' o b s e r v a d o r s de Nacions Unides a Sudàfrica (UNOMSA), que en la fase final (observació de les votacions i escrutini) tenia previst el desplegament de 1.800 observadors, entre els quals hi érem nosaltres. La incorporació al procés democràtic de l'Inkhata Freedom Pany (IFP) de Mangosuthu Buthelezi, a escasses dates de l'inici de les votacions, suposà la fi de la cadena d'atemptats antielectorals, alhora que serena els nostres ànims, un tant perplexos per

les notícies que ens arribaven a través dels mitjans de comunicació, abans d'emprendre viatge a l'Àfrica Austral. Un cop sobre el terreny, quatre dies de "briefing" a les proximitats de Johannesburg, fixaren quina havia de ser la nostra tasca: observar (veure i escoltar. sense interferir-hi) que les votacions s'ajustessin al lema "free and fair" -lliure i net- a la convocatòria dissenyada i coordinada per la Comissió Electoral Independent (CEI). Per exigències del partit Inkatha, les jornades electorals inicialment previstes per tres dies, varen passar a ser quatre en algunes regions.

L'hipotètic diari d'un observador M i g d i a del d i m e c r e s 27 d'abril del 1994, priaief dia d e votacions per tot ï*etectorat. Hi ha hagut una jor$«&tt«seríor reservada per a persones grans,

malalts, dones embarassades i forces de seguretat La humitat i d fted de Pi donen pas a un matí assofeBüt li ventoler. Dins cf B» vehicle amb enganxines de H N U U , Sipho (conductor sudafrlcà), CriStofíi (observador de Mozambique) i jo mateix, ascendim per una pista de terra en males Fa una estona que l'asfalt i no tenim cap certesa de ser en el camí marcat en els filils de ruta per accedir al col.legi electoral que hemd'iobservar. Sipho, coneixedor dels dialesctes locals, recorre de tant en tant a la gent de color que transita, en ambdós sentits, per la pista per tal de confirmar l'itinerari. El c o l . l e g i e l e c t o r a l , que ocupa un aula de l'escola pública del '"veïnatge". es troba a

l'extrem d'una àmplia meseta, dominada en aquell moment pel rumor de centenars de persones formant una cua d'aparença inversemblant. De camí a l'edifici, intercanviem somriures i salutacions, donem la mà i toquem amb el dit les panxes dels nens que s'apropen per a veure dos individus vestits amb una arminya blava que porta les inicials U N a l'esquena. Resulta impossible no deixar-se emportar per les emocions. A la porta de l'escola, una senyora blanca pregunta per la cua de blancs. Òbviament li indiquem el final de l'única cua que existeix. Això que avui no deixa de ser una anècdota més o menys divertida, és un símptoma dels canvis. Un cop hem saludat les forces «pgjgyegdes; de la seguretat (exÉKÉ'èlpolicià) i verificat que

deix que la gent voti més d'un cop perquè l'existència del cens permet que pugui fer-se en qualsevol col.legi electoral (el nombre d'electors s'estimava sobre els 22 milions). La numeració de les paperetes serveix perquè els reponsables del col.legi i els agents dels partits polítics que concorren (un per formació) pugui verificar que no es manipulin fraudulentament. Les persones amb discapacitajg^ifpllabetes poden sol.lici'/tjtf Wfíírílel president sota la suü <Mn$nt m. ooLwgt etec- pervisió d'un oficial del CEI o "; $ reaïírzar el gruix de la b é dÓ8 observador internacional. Un dels cops que sóc requerit, nostra tasca d'observació. >nt de color em sorprèn Els responsables del col.legi» el CNA de Mandela a president i oficials, després dC Is i al partit nacional comprovar documantalment <pe els votants són més grans de 18 dfc Üfc'lCterk a les provincials. Acabada la jornada electoanys i que les mans no guarden vestigis a la llum del raig ultta- rals, <JUC í/allrga des de les 7 del violeta, ruixant les seves maas m a t í fins a l'últim votant que amb una tinta invisible meàjJfS eatrarpl Col.legi abans de les 19 pels ultravioletes. Aleshores els hores d e la tarda, la vigilància lliuren les paperetes numerades de les unies degudament segeper l ' a s s e m b l e a nacional, i a UaééÉ ^'encomana a les forces continuació per la provincial, 60 4 * #tg«felat. que poden efecles quals es marca amb una crea tuar-la "in situ" o bé en centres la casella confrontant el nom, p r o v i n c i a l s h a b i l i t a t s per a inicials i foto del líder del partit aquesta tasca. triat. Per a completar el dia, sota La incorporació retardada de els estels del cel de Sudàfrica, Buthelezi ha obligat a afegir-hi tornem a la capital del districte al peu una tira adherent amb els que ens han destinat, on haurem senyals d'identitat del IFP i la de lliurar al nostre cap d'equip casella.La tinta invisible impe- els qüestionaris en els quals donem compte de l'observació.

XI Universitat Internacional de la Pau 17/24 de juliol del 1994

Epíleg És cert que la participació com a observador proprociona

una visió parcial del desenvolupament del procés electoral, tenint en compte les disparitats de Sudàfrica, però el dignòstic de cadascun de nosaltres quatre va coincidir: "free and fair". Un cop a Barcelona, un article de la Nobel sudafricana, nadine Gordimer, publicat per "El País", ens esbrinà la clau de tot. sobretot de l'emocionant dia 27: els sudafricans de color varen viure la seva incorporació a la democràcia amb un entusiasme que s'encomanava. Ningú no sap amb certesa què ens depararà el futur que s ' e n d e v i n a c o m p l i c a t per a Sudàfrica i pitjor per a la resta de l'Àfrica subsahariana. Formalment r"apartheid" està derogat, però la desaparició total no es preveu a curt termini i nous conflictes, a la ment de tots, vénen a sumar-se als existents. Aprofitem aquesta oportunitat per a reivindicar una solidaritat no interessada, tant dels nostres governants com de la societat civil de la qual tots en formem part, amb què incorrectament anomenem Tercer Món. Per últim, esperem no oblidar fàcilment un assolellat, encara que ventoler matí, quan una sudafricana blanca demanava indignada per la cua dels de la seva raça.

Lídia Vilalta, José Ma. Ruiz i Javier Navarro, són col·laboradors de Món-3 i de la Fundació Internacional OlofPalme.

Seminaris: EDUCAR PER LA PAU PER MITJÀ DEL CONFLICTE: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. TEORIA I TÈCNIQUES DE LA MEDIACIÓ PAU I CONFLICTES Mediterrània Occidental: economia i política Objecció: insubmissió, servei militar, exèrcit (un debat) La reforma de les Nacions Unides. Conflictes a l'Est RACISME I MIGRACIONS/INTERCULTURALITAT ACCIONS PER A LA SOLIDARITAT. QUÈ FEM? TALLER DE TEATRE Lloc: Centre Borja/Sant Cugat del Vallès. Inf../inscnpcions: Tel: (93) 417 53 85. Fax (93) 434 00 27

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

2 S 0 PTES. TOTA LA N I T Pàrking C i n e m e s i Auditori Obert les 2 4 hores PUPIL·LATGE - S ADMETEN ABONATS

AGENDACULTURAL

DIVENDRES, 1 JULIOL 1 9 9 4

Divendres 15 CONCERT DE SARDANES I MUSICA PER A COBLA

Cinema a Valldoreix

ELS 4 CANTONS

Casals i Tallers d'Estiu a Mira-sol CASALS D'ESTIU

Amb les cobles Sant Jordi i Mediterrània. A les 22 hores als Jardins del Monestir. Org. Agrupació Sardanista

1 de Juliol

Dissabte 16

«El Piano»

XII CURS INTERNACIONAL DE GUITARRA JOSÉ LUIS LOPATEGUI

8 de juliol

Estudi, tallers, jocs organitzats, piscina, excursions De 5 a 12 anys Del 4 al 15 i del 18 al 29 de JULIOL De 9 a 14h. PREU: 10.000 Ptes. (torn)

TALLER DE TÈCNIQUES ARTESANALS Ceràmica, torn, tècniques primitives de cocció, paper maché, cartró pedra, estampat samarreta. A partir de 13 anys Del 4 al 22 de JULIOL De10a12h. PREU: 11.000 ptes. (inclou material)

TALLER DE TEATRE

A les 22 hores a l'Església del Monestir concert inaugural. Org. Aula 7

"Los visitantes»

Concentració, interpretació, treball de text amb final de taller. A partir de 13 anys Del 30 de JUNY al 22 de JULIOL De10a12h. PREU: 9.000 Ptes.

TALLER DE TEATRE, DANSES I PLÀSTICA

ALTRES

ACTIVITATS

18ena. EXPOSICIÓ DE COL·LECCIONISME. A l'Ateneu Santcugatenc cada les tardes. Org. Ateneu CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc LES CIUTATS PERDUDES "Exposició de fotografies d'Isidere Trullàs" Fins al 17 de juliol Org. Ass. d'Amics UNESCO

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 589 13 82 MOSTRA D'ART CONTEMPORANI Fins al 25 de juliol EXPOSICIÓ CONCURS PINTURA RÀPIDA Fins al 12 de juliol BIBLIOTECA DEL MIL·LENARI EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Fins al 23 de juliol

CANALS GALERIA D'ART C/ de la Creu, 16. T 675 49 02 "Cesc" (dibuixos) Fins al 14 de juliol SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 Pintors de la Casa Estiu 94 Del 30 de juny al 31 de juliol RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 La Floresta Fèlix Alcoceba Lallana Fins al 7 d'agost

ANAL

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). Del 10 a 13h.idel7a20h. FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55 "August Rosell" Fins al 17 de juliol

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES Cl Sant Bartomeu, 11 Tel. 674 24 50 Col·lectiva de ceràmica i pintura sobre seda de tres artistes santcugatenques: Carme Canals, Ma. Dolors Padrós i Evelyn Freitag. Del 17 de juny al 15 de juliol

Configuració de decorats, atrezzo, interpretació, dansa. De 8 a 13 anys Del 30 de JUNY al 22 de JULIOL De17a290h. PREU: 11.000 Ptes.

TALLER DE COSTURA Passar punts, fer traus, sobrefilar, punt de creu. De 7 a 14 anys Del 4 al 29 de JULIOL

De16a18h. PREU: 3.000 Ptes.

TALLER DE GUITARRA Grups de 3 alumnes o classes individuals A partir de 8 anys Del 4 al 29 de JULIOL Dimarts i dijous de 18 a 20h.PREU: 8.000 Ptes. Informació i inscripcions al Casal Cultural de Mira-sol C/de la Victòria, s/n. tel. 589.20.78 Organitza: MADEAC

COL·LECTIVA D'ESTIU PINTORS DE LA CASA d e l ' l al 31 de juliol

MIQUEL CABANAS "Can Casfell-EI Baell -Ribes de Fresser"

Cesc

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 4 9 02 - Fax 675 57 6 9

Sala Suslfiol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

CINEMA-RÀDIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

SALM La Peste Versió en català

(Majors de 18 anys)

Horaris: 17.00,19.30, 22.30

SALA 2 Los Aristogatos Torna a les pantalles el clàssic de Disney sobre una família de gats francesos, hereus de la immensa fortuna de la seva mestressa.

De 07h a 9.3Oh. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, notícies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Magazine De 13h.al3.30h. "Sant Cugat Avui" L'informatiu. De 13.30h. a 14h. "La tertúlia" (Repetició) Del4hal5h. "La gramola" Les cançons de lo teva vida. Del5h.al9h. "Vol de tarda" El ploer de la música i res més. Del9h.a2lh. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De 21.10h. a 21.20h. "L'esportiu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De 21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics. Programació de nit Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai no entrevistades. Dimarts. "L'estafeta" Un espai de lectura de caries.

Horaris: 16.40, 18.30, 20.30, 22.30

Nova entrega de Mi chica en la qual la petita Vada aprèn a conèixer-se a si mateixa i a estimar de veritat. (Apta)

Segona part de la pel·lícula Beethoven, però aquesta vegada amb més membres a la família. Beethoven es converteix en pare quan la gosseta Missy té les quatre cries de San Bemardo. Però la mestressa fa tot els possibles per a recuperar la gossa i les cries. (Apta)

Horaris: 16.35,18.35,20.35, 22.35

RADIO SANT CUGAT

Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" -ll.OOh. "Això és pot salvar" 12.00h. "L'estafeta" -13.00h." Avant-Matx" -14.00h. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ" -18.00H. "Marató" -23.00h. "Et sona?" Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) M.OOh. "Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ" 18.00h. "No m'agraden els dilluns" -2i.00h. "Esports en marxa" -22.30h. " Històries"

Títol original: Beethoven 2. Director: Ron Daniel. Guió: Len Blum Edmon Dantes i Amy Holden-Jones. Producció: Michael C. Gross i Joc Medjuck . Fotografia: Bill Butler. Música: Randy Edelman. Intèrprets: Charles Grodin. Bonnie Hunt, Nicholle Tom, Oïstopher Castile. Satan Rose Karr.

Mi chica 2

Beethoven 2 «La família crece»

indecent»

Beethoven 2: la família crece

SALA 3

SALA 4

Dimecres. "Això es pot salvar" J ^ È \ Programa d'ecologia i medi gi f m l U ambient. P M Dijous. "Una proposició IwV

Comentari de cinema Beethoven contra Cruella DeVil

(Apta)

Horaris: 16.30,18.30, 20.30, 22.35

DIVENDRES. 1 JULIOL 1994

Xavier Borràs

rriba l'estiu, hi calor espesseeix cN processos mentals, la canalla té \acarices i emprenya a casa... Tot això provoca que la cartellera s'ompli d'allò que se'n diu "cinema familiar". espantable etiqueta sota la qual s'amaguen tol de films d'encefal.lograma pla habitats per nens repipis i animalons graciosos. Per als cinèfils, són el terror. LI comú de la gent els despatxa amb la famosa i críptica frase: "sí. és Lina tonleria. però per a la canalla ja està bé" Personalment, em desagrada aquesta tendència a tractar els nens com si fossin subnormals profunds, però en l'i. és el que la gent pensa. Beethoven (1) \ a ser un gran èxit del cinema familiar del passat estiu. lira una comèdia domèstica de traç gruixut amb un protagonista caní: un enorme üossot Sant

Bernard batejat Beethoven no pas en honor de l'irascible l.udwing Van. sinó del rocker Chuck Berry i el seu clàssic tema Roll over Beethoven. que servia de banda sonora per a l'assumpte. Les activitats predilectes del gossot en qüestió eren menjar-se els mobles, babejar abundosament sobre persones i propietats i amargar la vida al sofert pare de família (Charles Grodin. un apreciable actor de comèdia que mai no ha tingut un paper digne de les seves possibilitats). L'èxit de la primera part feia inevitable la filmació d'una segona, i aquí la tenim: Bàsicament va del mateix pal, amb l'afegit d'un plagi descarat de 101 dúlmatas. Aquí, el simpàtic Beethoven troba la seva costella, una gossa tan grossa, lletja i portadora de desastres com ell mateix. Beethoven funda família i té descendència: quatre cadells.

per a ser exactes. També n'hi apareix una de dolenta que és un calc bastant aproximat de Cruella DeVil (un dels dolents més carismàtics que mai no hagin sortit de Can Disney), encara que a aquesta deixebla li manquin uns quants punts de sadisme refinat, humor pervers i sex-appeal malaltís per aproximar-se a la seva recordada mestra. Aquesta Cruella bis tractarà de trencar la sacrosanta unitat familiar i quedar-se amb els cadells, fet contra el qual Beethoven lluitarà amb totes les seves temibles forces. Com veieu, la cosa va d'exhaltació encesa dels valors familars tradicionals, que segons sembla els americans consideren vàlids fins i tot per als fills de gossa. Tot el conjunt queda ben adobat per les habituals dosis de trencadissa i babes de gos. Sí. és una tonteria. però per a la canalla ja està bé. Això diuen.•

PASSATEMPS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

ELS 4 CANTONS 3 1

MOTS ENCREUATS

HORÒSCOP

Per Lin Mithal-Hir

À R I E S (21-3/2-4) f^\ Després d'uns dies de tant d'enf\ renou és convenient que seguis i " deixis que les coses es calmin un xic. No vulguis treure conclusions massa depressa, deixa que el temps passi.

B A L A N Ç A (22-9 / 22-10) _ Vols ser equànime i just però ser J l · així no farà pas que siguis més ^ ^ popular entre els que volen els teus favors, i no pas les teves justícies. No et deixis entabanar i segueix el teu camí.

T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ Reflexiona abans de fer un pas ^ \ tan definitiu. No corris tant que ^ ^ tens temps i necessites tenir el cap ben fred per poder sospesar molt bé totes les implicacions.

E S C O R P Í (23-10/21-11) ^ A la llarga i a la curta tot et Í T l j vindrà bé, si no et cases amb **** aquells que no et convenen. Vigila el que veus i amb qui parles i tot podrà sortir de primera.

B E S S O N S (21-5/21-6) ^— Et sents baix de forma i lax. Ne11 cessites una mica de calma i repòs en la teva vida. Saps molt bé que per molt quevulguis fer no pots arribar a tot. Fins i tot els més forts necessiten repòs.

S A G I T A R I (22-11/21-11) • La sageta vola ràpid, més ràpid *J^ que el vent i pot ferir greument aquell que no s'ho espera. Les teves paraules també són ràpides i lleugeres i moltes vegades fereixen com sagetes, vés amb compte.

C R A N C (22-6/22-7) _m ^ El dia i la nit perden la seva defi^ Q nició en aquest temps. Tan t'és treballar i sortir de nit com dormir durant el dia, però vés amb cura que després arriben les conseqüències.

C A P R I C O R N I (21 12/19-1) ^ ^ El món i la fortuna giren més poj ^ \ derosos. Demà només seran des^ ^ pulles i els que avui estan a sota seran els que més enlaire es trobin. No desprescïis ningú, perquè mai no se sap qui pot ser enlairat demà.

L L E Ó (23-7/22-8) ^ ^ La calor no t'acapara i el teu cos Q i pot aguantar bé el tràfec d'aquests dies de sol i foc. Et sents ple de forces, no desaprofitis el moment, que ara és la teva època.

A Q U A R I (21-1/18-2) Si vols buidar el mar amb una ga «^^» lleda o vols portar la lluna dins un cove és feina inútil, hi ha coses que per més que ens esforcem no seran mai al nostre abast.

V E R G E (23-8/21-9) ffY% Durant aquesta setmana tindràs l | l f protagonisme. El teu fat protector farà que la teva presència sigui ben acollida en les reunions i que les teves idees siguin acceptades pels altres.

P E I X O S (19-2/20-3) Busca el nou camí però abans marca molt bé el que ja has trobat, no sigui que per buscar un nou camí perdis el ja conegut i al final del dia et trobis perdut sense remei.

2 1 2

10 11 i

•^

6 7

9 10 11

Horitzontals . - 1 . Element pacificador.- 2. Extensió d'aigua salada més gran que el mar. Arriba a ésser.- 3. Que té poc greix. Al revés, a l'exterior- 4. La part davantera d'un vaixell. Mamífer marí. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics- 5. Contrari de pobre. Al revés, forma arcaica de sigui. Forma dialectal de veritable.6. Dita poc clara. Progenitor.- 7. Símbol del sodi. Treuen la brutícia. Abreviatura de nord- 8. Símbol del sofre. Ordenar, governar. Tros de fusta- 9. Ràbia. Vocal oberta. Nom curt per a un animal gran. Vocals tancades-10. Forma oposada a la prosa. Posa al marge o s'allunya.-11. Agrupació de persones. Verticals .- 1. Persona que té facilitat per posar-se a la pell dels altres.- 2. Instrument musical popular fet de terra cuita. Volia dir cosa i ara vol dir el no-res3. Forma de guanyar diners. Plural, més petit que l'oceà- 4. Part oposada a la creu. Forma en què es presenta el blat. Allò que percep l'oïda- 5. Vocal tancada. Abreviatura d'est. Conversa fàcil de seguir i agradable. En números romans, deu desenes- 6. Al revés, article masculí. Lloc on apunta un tirador. Vocals que expressen queixa.- 7. Al revés, afirmació. El nom d'un sostenidor del cos. Classe militar que dóna la cara i la vida- 8. Al revés, element fantàstic dels contes medievals. Lletra setzena de l'alfabet català. Recipient de tela gran- 9. Un riu, sortint del seu llit. Al revés, terminació d'infinitiu -10. Forma prefixada que vol dir ou. Terminació d'infinitiu. Cotxe-11. Dada que relaciona.

SOLUCIONS

*»" Prediccions biològiques per a la setmana vinent Aquesta època és bona per a excursions i sortides al camp i a la muntanya però és bo que es prenguin precaucions per no patir accidents. Tingueu cura de portar bon calçat i una farmaciola en condicions. Vigileu els insectes i els animals perillosos i gaudiu de l'estiu.

• o i VJ.L d

.!.]"•

s JDJBV

0 V 1 N~BTN~ 3

aiv í

3!a[_v_ d

a T[A" TJBT d io 1 a 3

d V

A 3 0

a o a V

1 0

i_vJ H ]

o s1 s vu

s a a: A 01 V ; dj 1 6

N V

N 3 a

•

v'N

L 1 N 3 9

s i1v o i 'a S o o |IV o a ' d ijHfT a 0 V W e s ! 3 * 1V 3 oj o z 1 í 1 | 1 |0 N o 0 i

U 0 1 6 8 Z 9 S » C Z I

EL VERANO Y TUS CABELLOS

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

Los rayos solares junto con la sa! del agua de mar y el ctoro en el agua de las piscinas, modifi- protegen e hidratan los cabellos con el fin de que car) la estructura de tu cabello, lo decolora y oxi- no resulten danados durante nuestras exposicióda sin piedad. FORMAS te propone y aconseja nes al sol y al agua. Todos estos productos ayudan a dar un look tratar tus cabellos antes y despues del bano para juvenil ya que los cabellos quedan sueftos y brique ei verano no deje huella en tu cabello. La gama KERASTASE tiene la solución con llantes (no grasos). Despues de estàs exposiciones es conveniente lavar con ei compensador sus productos: el FILM PROTECTOR; el FLUIDO PROTEC- BANO APRÈS SOLEIL, y aplicarse un tratamienTOR (especial puntas) y el GEL FLUIDO que to reparador con la CREMA ENRIQUECIDA.

c/ Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

Mossèn Pere Vivó Montse Sant ascut a Sabadell va arribar a Sant Cugat farà cinc anys per l'octubre procedent de la parròquia de Sant Ignasi de Barcelona. Va arribar amb l'alè d'un aire fresc i renovador al nostre Monestir, adormit des de feia anys. El Monestir vivia des de feia temps un ensopiment, una inèrcia polsosa i cansada, de deixar passar el temps i no fer res de nou. Els més joves prou que intentaven fer que el recinte es renovés però " el no s'ha fet mai i per això no es pot fer i "l'això no" eren les respostes. Mossèn Pere, inquiet renovador i home fet a la cultura ia la història, va caure de bon principi en l'encanteri de les pedres del Monestir. Es va enamorar de la seva història i de l'estrany atractiu que tenen per als esperits sensibles i inquiets. La seva inquietud i la seva activitat han commogut la calma immobilista que rodejada el vell recinte i per la seva obra s'ha renovat la fesonomia de l'església, i no tan sols la física. Entusiasta i nerviós, des de bon principi va obrir finestres i portes, va treure la pols i les teranyines i va engegar una tasca gegantina . Obert a tothom, actiu i enamorat de Sant Cugat, Mossèn Pere ha consagrat moltes hores a redescobrir les meravelles que es guarden entre les pedres i les cortines polsoses i ha recuperat per a Sant Cugat tresors culturals amagats des de feia anys. Mossèn Pere es considera només custodi d'aquest tros d'història i sempre esta a punt per facilitar la tasca de qualsevol interessat en estudiar i redescobrir la nostra història. Ha volgut fer de la tasca parroquial i de la història, una tasca viva que pot donar al poble nova vida perquè la seva visió del món cristià i de la tasca d'una parròquia no és la d'un racó on la gent pot anar. Mossèn Pere no s'està quiet, sap sortir a cercar el poble i és sem-

Esteve Rodó

pre el que sap donar el primer pas. Sota el seu impuls, un equip de persones que fan professió de fe cristiana i són enamorades del Monestir, lluiten i treballen de ferm per recuperar tot allò que anys de descurança havia amagat o fet perdre. Gràcies a la seva tasca, aquest any es celebra el mil·lenari de la Parròquia, celebració que afirma la història de Sant Cugat. El nou frontis de l'altar i la reproducció de l'altar Santa Maria, vesteix altre cop el temple. Ara per la festa de Sant Cugat la reprodució de l'arqueta reliquian amb les restes del sant serà posada al peu de l'estàtua

PRESTIGI I ELEGÀNCIA AL SEU ABAST

-^M&mm

que presideix l'altar. També gràcies a la recuperació de les moltes estances de la casa rectoral ara hi ha nou espai adient per veure part de la nostra història.. Lluny de la visió d'una parròquia immobilista plena de pols que estava esperent de feia anys. ara és part viva del poble, pren part en les activitats culturals i socials, entra en el joc, i el resultat d'aquest esforç és ben evident. La Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat és una força viva que és capaç de moure la gent i que tots estimen i respecten. La parròquia és la llar de tots a Sant Cugat. •

ansat, saturat, aixafat per la calor i per la festa, em disposo a fer la migdiada sota la persiana, al balcó, ben arran de lafinestrai dels geranis, on aquests darrers dies passa una mica d'aire, veritable amonidor de tant trasbals, anar i venir, menjar a deshora. dormir poc i ballar-la molt. La festa gran s'ha acabat i d'alguna manera ens ha arrencat de la rutina diària de tot l'any. Darrera d'ella un se sent ja entrat dins, de cop, sense avisar, en ple estiu. La festa és un parèntesi entre la feina i la canícula. Però parlem de la festa. Enguany, i una vegada més, aquests dies ens han fet retrobar amb el Sant Cugat viu, una ciutat jove, dinàmica, que viu de pressa, que ja gairebé no es coneix la cara ni entre la seva gent ni entre els seus traços urbans Una ciutat, però. que es re troba amb aquell poble de camperols i gent de camp, de verema, d'hort, de fires al setembre, de converses a la fresca de la lluna, de dinars al camp. de catifes per Corpus. Un poble, segons m'expliquen, on no podies anar des del monestir a l'estació sense saludar 30 o 40 vegades. Fins i tot hi havia gent que buscava recorreguts alternatius per no haver de trobar-se tanl i no perdre el tren. Aquests dies conflueixen tots dos pobles. On són la resta de l'any?, em pregunto jo. Què passa en altres èpoques i en moltes activitats, que sempre gaudeixen de la presència de les mateixes cares? Aquest és el gran repte del Sant Cugat del 2000. I N T E G R A R . Integrar tant els anomenats de «sempre» com els també mal anomenats «nouvinguts», dos nuclis diferents que són els mateixos perquè en definitiva conformen una única realitat. Cap dels dos per separat té la veritat, i sí moltes coses que complementar i enriquir. Sant Cugat anirà endavant si l'esperit i el gran missatge que ens porten els dies de festa major s'escampa per la resta de l'any. Un missatge positiu, engrescador, de convivència sana i enriquidora. Segur que aquests dies haureu saludat persones que veieu d'any en any. normalment per aquestes diades i en molles ocasions en els mateixos llocs de festa. Haureu pensat, on són la resta de l'any? I ells també ho pensaran. La nostra ciutat, per sort. és farcida d'activitats i el que és més important, d'entitats de tota mena. per a tols els gustos, entitats que. com ja vaig comentar en una altra ocasió, són un pes feixuc, molt si:\im portat al llarg dels anys per les mateixes persones. La nostra ciutat és com un gran trencaclosques, variat, divers i multicolor, on totes les afeccions i gustos hi tenen lloc, aprofitem-ho. Donem una mica del nostre temps, participem activament, això més tard ens revertirà amb la satisfacció d'integrar-nos i d'allunyar al mateix temps el fantasma del suburbi, d'elit, però suburbi d'una gran ciutat que té vocació de xuclar. Com un pop que no cap a la seva peixera. Intents no en manquen: Corporació metropolitana, cartes municipals, patronats. etc. etc. M'agradaria que. en aquest aspecte, com en altres, fos Festa Major tot l'any.