Diari de Sant Cugat 064 by Premsa Local Sant Cugat

ELSECANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 21 d'octubre de 1994

I Punt i seguit Els socialistes de l'àrea Oest del Vallès inicien el curs polític a Sant Cugat amb la Festa de la Rosa. Plana 2 Joan Recasens, tinent d'alcalde del MOSMA, afirma en una entrevista, entre altres coses, que cal una actuació ràpida als boscos. Plana 3 Ha començat la neteja dels boscos de la Floresta i les Planes que es van cremar aquest estiu. Plana 5

I Economia El director de Serveis Corporatius de Deutsche Bank afirma que volen ser «el Mercedes de la banca». Plana 10

Núm. 64»Any II»200 Pessetes

L'Ajuntament congela PIAE i conté la pressió fiscal Els comerciants són els més afavorits per les mesures que es van aprovar en el ple • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat pretén afavorir la reactivació econòmica, i sobretot el comerç local, amb les mesures fiscals que va aprovar en l'últim ple, en un moment en què «comença a

• La resta d'impostos, taxes i preus públics s'apujaran segons l'increment de l'IPC

notar-se la represa econòmica». La mesura més destacada és la congelació de l'impost d'activitats econòmiques (IAE). una mesura que beneficia clarament el comerç local, igual com la rebaixa d'un 30 per cent de

l'impost per l'obertura de nous establiments. La resta d'impostos, les taxes i els preus públics pujaran un 5 per cent, segons les previsions anuals d'increment del cost de la vida. Plana 11.

Asepeyo obrirà al 1996 a Sant Cugat el seu nou hospital

Els treballadors de l'Ajuntament de Sant Cugat aproven el fons social que es va presentar el 1992. Plana 10 Els comerciants de Rubí culpen els de Sant Cugat de la instal·lació del Pryca a la Guinardera. Plana 11

B Sant Cugat.— Les obres del complex hospitalari que la mútua Asepeyo construeix a la zona de Can Sant Joan estan enllestides en un 40 per cent i estaran acabades a finals d'aquest any. La nova instal·lació, que es preveu que entri en servei a principi del 1996, suposa una inversió global de més de 5.200 milions de pessetes i serà el principal hospital de la mútua a Catalunya pel que fa a la quantitat de llits. El centre atendrà els associats afectats per accidents laborals, en els diferents mòduls destinats als serveis de seguretat i higiene en el treball. Plana 2.

I Cultura La Casa de Cultura ofereix les activitats més diverses per a tot tipus de demanda. Plana 13 L'Orquestra de Cambra fa aquesta nit un concert d'instruments inusuals al Teatre-auditori. Plana 15 La Sala Res presenta dijous vinent el nou disc d'Albert Pla, dins la nova programació. Plana 15 Mira-sol Teatre estrenarà el mes que ve Somni d'una nit d'estiu, del clàssic anglès William Shakespeare. Plana 16

La Plataforma Torre Negra vol implicar més entitats i partits

I Esports El Club Voleibol Sant Cugat té la intenció d'ascendir a la divisió d'honor femenina. Plana 24 El programa Atlanta % acollirà al CAR esportistes de països amb pocs recursos. Plana 25 Núria Florencio obté la victòria en el Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení. Plana 25 Ferran Domínguez, president de la Federació Catalana de Rugbi, afirma que Catalunya ha de tenir representació internacional pròpia. Plana 27

I Punt divers Els gitanos que viuen a la colònia Berta fan més vida a Rubí que a Sant Cugat. Planes 28 i 29 Vallès Sense Fronteres vol dur als tribunals el retard en la tramitació dels permisos de residència. Plana 29

I Apunts L'Esbart obté un milió i mig de pessetes per mitjà d'un programa de Ràdio Sant Cugat. Plana 31 L'Associació local contra el càncer organitza una subhasta de pintures per recaptar fons. Plana 35

Presència UB

• Sant Cugat.— La Plataforma Torre Negra ha demanat més participació d'entitats i partits polítics de Sant Cugat en la defensa dels terrenys emmarcats entre el Pi d'en Xandri i la zona de Can Trabal. Aquesta zona està amenaçada per una futura urbanització. La Plataforma vol pressionar les diferents administracions perquè aturin qualsevol «agressió» a la zona i considera que s'hauria de protegir pels diversos valors que té. Plana 4.

Una colla de nens, amb cares llargues per la suspensió de la Marxa, diumenge al matí. Foto: M. ESPINOSA.

La Marxa Infantil es fa aquest diumenge • Sant Cugat.— El mal temps que feia diumenge al matí va jugar una mala passada als organitzadors i els participants en la Marxa Infantil i es va haver de suspendre. Les pluges que havien caigut els dies anteriors van deixar

els camins per on havien de passar els nens gairebé impracticables. Fins a l'últim moment es va mantenir l'esperança que es pogués celebrar, però no va poder ser i es va haver de traslladar a aquest diumenge. Plana 31.

Acord definitiu sobre les competències de TEMD de Valldoreix • Sant Cugat.— El ple municipal de dimarts va ser el marc on es va segellar l'acord definitiu sobre les competències que pot exercir l'EMD de Valldoreix. Totes dues parts van manifestar públicament el consens a què s'ha arribat arran de la resolució de la Conselleria de Governació. Tots els representants dels grups municipals es van felicitar per la voluntat de consens que va presidir l'aprovació del conveni. L'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, va destacar que «el més

important és que aquest consens ha estat assolit per part de totes les forces polítiques i amb l'EMD. Que continuï aquest seny per part de les dues parts». Lluís Ginjaume, portaveu de l'equip de govern de l'EMD, va proclamar amb satisfacció que «per fi s'imposa el seny català». Els únics que van mostrar una certa reticència van ser els representants del PP. Ramon Gaspar de Valenzuela va reconèixer que el seu grup no és gaire entusiasta amb la resolució. Plana 6.

...L'alfa qualitat tecnològica. Aquesta vegada, a «és

' Conjuntament amb qualsevol model de 'SAMSUNG, s'entrega unes magnífiques uIHeres de sol, equipades amb vidres minerals de qualitat òptica homologada,

_ - M j t „ 1 - 1 , 7 i n ••<>•• —1 amb estoig de dissenya joc, « « M W / ww» W W F g B » » valorades en més de 5.000 Pta.

CAMERA -fUIXElUSS Av. Catalunya, 72 Tel. ifax:58019 53 CERDANYOLA Santa Mana, 14 Tel. i fax: 675 57 24 SANT CUGAT

2 . Divendres. 21 d'octubre de 1994

DEFENSAR TORRE NEGRA

ACORD DEFINITIU

La Plataforma Torre Negra vol implicar la màxima quantitat possible d'entitats, associacions i partits polítics de Sant Cugat en la defensa dels terrenys entre el Pi d'en Xandri i Can Trabal. Plana 4.

L'acord definitiu entre Sant Cugat i Valldoreix sobre les competències que exercirà FEMD ha arribat aquesta setmana, en la qual s'ha arribat a un consens entre les dues parts. Plana 6.

SANITAT Les obres del conjunt hospitalari que la mútua Asepeyo construeix a la zona de Can Sant Joan estan enllestides en un 40 per cent i s'acabaran a finals d'aquest any. La inversió total puja a 5.20(1 milions

de pessetes. El centre atendrà els associats afectats per accidents de treball, en el que serà el principal hospital de la mútua a Catalunya pel que fa a la quantitat de llits. L'hospital tindrà, dins els seus

15.369 metres quadrats, un mòdul destinat als serveis de seguretat i higiene en el treball. Juntament amb l'Hospital General, aquesta obra farà de Sant Cugat un important nucli hospitalari a Catalunya.

Asepeyo construeix a Sant Cugat el seu nou hospital per a accidents laborals La inversió de la mútua en les noves instal·lacions puja a 5.200 milions

Les obres estan enllestides en un 40 per cent i s'acabaran a finals d'any XAVI CAVA

H Sant Cugat.— 1:1 nou centre d'Asepeyo es dividirà en dos mòduls principals, cl primer dels quals tindrà cinc plantes ocupades per les àrees d'hospitalit/acio. serveis clínics i de rehabilitació, serveis generals i /ones d'instal·lacions i manteniment. Aquest mòdul disposarà de quatre unitats d'iiospitalil/acio amb 32 llits cadascuna. serveis d'urgències, radiologia i consultes externes, una unitat de cures intensives amb sis llits i un bloc quirúrgic amb quatre quiròfans, i una sala de reanimació. Ics habitacions seran individuals. i disposaran de lavabos amb dutxa, telèfon. televisió i connexions per poder utilit/ar ordinadors portàtils. I n cl segon mòdul s'habilitaran els serveis de seguretat i higiene i un àrea docent on s'impartiran cursos de seguretat en el treball i es formaran especialistes en el lema. lils serveis inclouran seccions sobre higiene d'agents tisies i químics, seguretat d'instal·lacions i equipaments, seguretat de processos i operacions, i seguretat contra incendis. S'hi inclourà una sala d'actes on es podran dur a terme sesions clíniques, conferències i congressos mèdics. LI centre també disposarà d'un arxiu d'historials clínics amb suport informàtic que estarà connectat amb altres centres hospitalaris. HI cost global de les inversions és, segons els responsables d'Asepeyo, d'un 5.200 milions de pessetes, dels quals aproximadament 1.300 estaran destinats a equipaments mèdics d'alta tecnologia. Les obres haurien de finalitzar abans de l'any vinent, i es preveu que el centre entri en funcionament a principi de 1996. L'edifici estarà situat a l'avinguda Alcalde

Les obres de construcció de l'hospital estan enllestides en un 4(1 per cent. Foto: MANÉ ESPINOSA. Asepeyo, juntament amb el situat al carrer Anglí a Barcelona i el del carrer Coslada a Madrid. La xarxa assistència! de la mútua es completa amb 130 centres mèdics i administratius regionals repartits per tot l'Estat, destinats a accidents laborals menys greus i rehabilitació dels assegurats afectats. Asepeyo és una associació d'empresaris que, amb el permís del Ministeri de Sanitat, gestiona el tractament d'accidents laborals i malalties professionals dels treballadors de les empreses asso-

ciades. El seu camp d'actuació són els accidents de treball, medicina preventiva i seguretat i higiene laborals. En la seva concepció no és una entitat amb ànim de lucre, i per tant tots els seus beneficis els ha de tornar al Ministeri, que és el que recapta les quotes dels associats. A més, totes les despeses que la mútua realitza han de ser aprovades pel mateix Ministeri. Entre les empreses associades a Asepeyo hi ha Danone SA, Ford Espana, El Corte Inglés, ABC, Banco Urquíjo o Catalana d'Occident.

POLÍTICA

Els socialistes de Pàrea Oest del Vallès inicien el curs polític amb la Festa de la Rosa ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La federació Vallès Oest del Partit dels Socialistes de Catalunya celebrarà el proper diumenge la Festa de la Rosa al Casal Cultural de Mira-sol. Aquesta és la tercera trobada dels militants i dirigents de les seccions locals de Terrassa, Rubí, Viladecavalls, Vacarisses i Sant Cugat, que es reuneixen en un dinar de germanor per intercanviar impressions sobre l'actualitat fora de l'àmbit estrictament polític. Aquesta reunió festiva té una forta tradició a d'altres federacions socialistes catalanes, i des

de fa tres anys també es fa al Vallès Occidental. Fins ara, s'ha fet a Rubí i Castellbisbal, i aquest any s'ha triat el casal Cultural de Mira-sol com a escenari per aplegar els militants socialistes i les seves famílies. La finalitat d'aquesta trobada de germanor és que els militants que només es reuneixen en xerrades o actes polítics puguin veure's en unes altres cirumstàncies. Però aquesta avinentesa serveix també per iniciar un nou curs polític. En l'edició de diumenge de la Festa de la Rosa, s'espera la pre-

sència de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, tot í que no s'havia pogut confirmar. El seu col·lega a Terrassa i president de la Diputació de Barcelona, Manel Royes, també hi serà, així com regidors socialistes dels municipis que conformen la Federació Sud. Durant la tarda, els dirigents repassaran l'actual situació política i parlaran de les eleccions municipals. «Aquest és el repte del partit ara com ara, i es tractarà d'una manera desenfadada», va assenyalar Trino Martínez, regidor socialista a Sant Cugat. El programa de la jornada in-

H La Floresta.— Demà dissabte que ve es constituirà oficialment el Grup d'Autodefensa de la Floresta (GAF). Aquesta entitat està integrada per voluntaris civils i té com a objectiu actuar quan es produeixin sinistres naturals. Segons els seus integrants, gairebé un centenar, són la primera agrupació formada per veïns de tot Catalunya i probablement també de tot l'Estat. L'assemblea constituent es farà a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. La convocatòria està prevista per les dotze del migdia. Durant la sessió s'escollirà la junta rectora i els altres membres de les diferents seccions de l'entitat. D'altra banda, en nom del grup s'ha demanat a l'àrea de Sanitat i Benestar Social de l'Ajuntament un llistat de totes les persones amb minusvalies psíquiques i físiques que hi ha al barri i no són als diferents centres d'assistència per a aquestes persones. L'objectiu és saber on viuen, per a casos d'emergència, com per exemple l'incendi de l'estiu passat, per poder-los localitzar amb rapidesa. / P.c.

Els florestans volen més atenció sanitària a l'ambulatori del barri

íb,^

Barnils, enfront de la seu de Catalana d'Occident, i ocuparà 15.369 metres quadrats d'una superfície total de 20.711 metres quadrats. Les raons que han portat a escollir aquest emplaçament són, segons el director adjunt del centre a Cerdanyola d'Asepeyo, Antoni Duenas, el creixement empresarial que està experimentant el municipi i la seva importància com a nucli en la xarxa de comunicacions catalana. El futur hospital de Sant Cugat serà el tercer centre d'aquestes característiques de què disposarà

Es constitueix el Grup d'Autodefensa de la Floresta

clou la participació en un partit de futbol, una competició de petanca i jocs infantils. Al matí es farà també una exhibició de balls regionals, acompanyats d'un grup folklòric. Després, els militants es reuniran per fer un àpat molt català: llesques de pa torrat amb tomàquet i anxoves i graellada de carn, botifarra i mongetes. La jornada es tancarà amb un ball per a tothom. Per això la secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya ja ha contractat una orquestra que amenitzarà les últimes hores d'aquesta Festa de la Rosa.

B La Floresta.— L'experiència d'ampliació de l'assistència sanitària que s'ha aplicat a l'ambulatori de la Floresta no és del tot satisfactori, segons ha subratllat Emili René, vocal de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta al Consell de Districte. Aquesta insatisfacció l'ha posat de manifest el representant veïnal a la tinent d'alcalde de Sanitat i Benestar Social, Sílvia Flury. René assegura que el nivell d'assistència és encara baix, ja que abans els dies de visita eren els dilluns, dimecres i divendres. Des del setembre, el servei s'ha ampliat també als dimarts i dijous, però amb visites concertades. «S'ha demostrat que és insuficient, ja que com que es dóna assistència a un nombre limitat de persones, el gruix es concentra en els tres dies ja establerts tradicionalment. Tanmateix, el fet que ja no puguem anar a Valldoreix els dissabtes, com es feia abans del canvi, ha significat una reducció en la assistència ambulatòria», afirma René. El representant veïnal assegura que «aquest no és el concepte de servei diari que ens van vendre»./P.C.

L'abandonament de gossos preocupa els veïns de la Floresta • La Floresta.— L'abandonament de gossos és una qüestió que preocupa «enormement» els veïns de la Floresta, segons ha informat Emili René, representant veïnal, a la tinent d'alcalde de Sanitat i Benestar Social, Sílvia Flury. La quantitat d'animals abandonats ha crescut de manera important i el vocal del Consell de Districte ha demanat que es prenguin mesures, ja que les molèties són creixents. La resposta municipal, segons René, ha estat que faran una campanya d'informació en un primer moment i posteriorment iniciaran una recollida de gossos pel barri. p.c.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

SERVEIS L'aspecte de la ciutat, per sobre de terra i per sota, és una feina d'envergadura. A Sant Cugat, les coses han de funcionar i mantenir-se tant al centre urbà com enmig del bosc, on també hi viu gent.

L'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient està treballant amb urgència en acondicionar el bosc per evitar que es repeteixi la situació d'alerta que va haver-hi a l'estiu. El programa residu

mínim, pioner a Catalunya, i les noves ordenances municipals, que són una crida al comportament cívic dels santcugatencs, són els principals temes d'aquesta entrevista.

J O A N R E C A S E N S i G U I N O T . Tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient

«Als boscos s'ha d'actuar amb rapidesa» ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— En quin punt es troba el Pla de Prevenció i Extinció d'Incendis que està redactant la comissió creada per a aquest efecte? —«Aquest pla s'està adequant a la legislació que ja hi havia, s'està adequant a l'Infocat, i s'ha de lligar encara un seguit de qüestions des del punt de vista tècnic. El problema, relatiu, amb el qual ens trobem és la coordinació dels voluntaris, perquè n'hi ha de molts tipus: el voluntari forestal, el bomber voluntari, el de Protecció Civil, i després hi ha un cos de voluntaris que s'ha creat espontàniament i que hem d'incloure dins el pla. Ara s'està treballant en la delimitació de zones.» —Coordinar la feina dels voluntaris és una de les dificultats més importants del pla? —«No és només això. La zona boscosa de Sant Cugat presenta problemes diferents per actuar en cas d'incendi, o d'emergència. Són diferents els organismes que han d'intervenir, i a més l'Ajuntament ha demanat que es clarifiqui la gestió del Patronat del Parc de Collserola. Tots aquests elements influeixen en la redacció paral·lela del text. Hi ha coses que ja s'estan fent a banda del pla, com la neteja de camins, perquè no podien esperar més. Els voluntaris són un altre dels aspectes que s'han d'incloure, tot depenent de la disponibilitat de cada persona.» —L'Ajuntament ha pres la decisió de netejar els boscos davant k urgència de la situació. Com s'està fent? —«Això va començar fa dues setmanes, i ara el que s'està fent és netejar quinze quilòmetres de carrer que estan a la zona cremada. A quinze metres a banda i banda, es retiren eb arbres carbonitzats. Tots aquells que presenten un brot es deixen, excepte en els casos que poguessin ser perillosos. D'aquesta manera evitarem que els arbres caiguin a la carretera o sobre les línies telefòniques i elèctriques. També es retiren els que poden afectar habitatges.» —L'actuació s'ha fet també en terrenys que són propietat privada? —«L'Ajuntament entén que aquesta operació és en benefici de béns públics o de persones, i això ens ha obligat a actuar ràpidament. Ara estem a punt de signar un conveni amb la Universitat Politècnica perquè ens cedeixi dues persones de suport perquè s'encarreguin de buscar i mirar el que s'ha de fer en els boscos dels propietaris grans i petits. En el cas dels grans potser és més fàcil, però a les propietats petites és més complex. Aquests dos tècnics forestals podrien donar un

^ % r vítífy tHffc

Servei Gratuïí a Domicili 1

Mercat Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1 5 0/J

1 J 07

00098/00104

tractament específic ajs terrenys.» —Quina és la valoració del sistema de recollida selectiva d'escombreries Residu Mínim? —«Estem molt satisfets. La recollida del vidre i del paper s'ha estabilitzat en aquest any escàs que fa que funciona el programa. Pel que fa als voluminosos, hem hagut gairebé de doblar el servei. Ara es recullen cinc dies a la setmana i hi ha dos camions per fer-ho. I encara haurem d'incorporar un altre vehicle l'any que ve, quan es comenci a recollir també la brossa dels jardins.» —Quan s'engegarà la següent etapa del projecte? —«Ara s'està fent el projecte de les plantes i de la deixalleria. El projecte es pot aprovar peT ple entre el gener i el març, aleshores hi hauria la convocatòria del concurs i la construcció de les instal·lacions. D'una altra banda, nosaltres esperem també que la Generalitat acompleixi el seu compromís de remetre els contenidors de matèria orgànica, i així tota la recollida del municipi es farà en contenidors.» —Quines funcions tindran cadascuna de les instal·lacions que s'han de construir? —«Una deixalleria és un equipament on es podrà portar qualsevol tipus de residu, però bàsicament servirà per acollir els que ara no tenen una destinació clara: fluorescents, dissolvents, pintures i d'altres que suposen un procés complex d'eliminació. Les dues plantes es construiran a Can Calopa, a Valldoreix. A casa se separaran les deixalles, en un cubell les orgàniques i als altres les inorgàniques. Aquestes es separaran a la planta de triatge i se'n farà l'ús més adequat. Les restes orgàniques es tractaran a la planta de compostatge.» —Quin paper té la sensibilització en el bon funcionament del Residu Mínim? —«El mes que ve iniciarem una campanya de conscienciació per a la reducció de residus. Això és el pas previ per a la segona etapa del programa. Es tracta d'entendre que podem comprar els mateixos productes sense augmentar el volum dels residus. Aquesta tasca de conscienciació s'adreçarà a les escoles, un front molt important, i als comerciants. Després se'n farà una de més general.» —Quan entraran en vigor les noves ordenances municipals? —«Aquesta normativa, que s'aprovarà al novembre, pretén que Sant Cugat tingui la cara neta, i per això afecta tant els propietaris de gossos com els que deixen voluminosos al carrer o els que hi netegen vehicles. Ara estem tipificant les infraccions més comunes i aplicant les multes corresponents, que no passaran de les deu mil pessetes.»

FISIOTERAPEUTA: s'ofereix per a aplicació i ensinistrament de tècniques de fisioteràpia per a malalts crònics de malalties respiratòries (asmàtics, bronquitis crònica, bronquièctasi, emfisema...) Tel. 589 40 65 g (vespres). Marisa. a

Joan Recasens —fotografiat durant l'entrevista— fa vetrepàsatotseb temes de la seva àrea. Foto: J.A. MULA.

ERC prepara la seva assemblea anual amb l'horitzó de les municipals CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Esquerra Republicana de Catalunya celebra el proper 3 de novembre la seva assemblea anual coincidint amb l'inici de la preparació de l'estratègia del partit per a les properes eleccions municipals. La secció local del partit renovarà els càrrecs de l'executiva local, inclòs el de president, que previsiblement continuarà ocupant David Sempere. L'assemblea, oberta a tots els militants, servirà per «començar a definir en el marc polític local la posició que volem per a ERC durant els propers mesos», segons ha afirmat Sempere. De moment, l'executiva del partit té clars els quatre punts entorn els quals vol articular el seu discurs: la defensa de la identitat i la cultura de Sant Cugat, el reequilibri interior de la ciutat a través dels consells de districte, la discussió .sobre el finançament local i la defensa del medi ambient, especialment de la zona de Torre Negra. David Sempere es mostra especialment crític amb la política de vertebració de la ciutat: «Quan l'alcalde, per afrontar les protestes dels veïns, argumenta que s'ha invertit als districtes és com un estudiant que té un examen i només es mira els llibres mitja hora per queixar-se després perquè suspèn». El president de la secció local d'ERC reconeix que les properes eleccions municipals són importants per al partit, «perquè s'hi juga poder entrar al consistori i aconseguir una repercussió social que ara no té». Les previsions d'ERC, que en aquests moments no té representació municipal, són molt optimistes i es compta ja segur amb un regidor. «Recolhrem el fruit del treball dels últims quatre anys, durant els quals ERC, per primera vegada, ha tingut ona presència continuada en el debat polític local». El partit republicà continua buscant el candidat per encapçalar la lfirta. «Mantenim converses amb persones rcBevants detatciutat», ha anunciat Sempere.

J5P

•HIVE Al'hNernpwsitomb·en ArSUAVERDpwtonjervor impecable l i seva piscina, i per nanes 1 2.000 ptes. aJ mes, productes químics inclosos.

LASEV A PISCINA SEMPRE NET A /M6U, 589 25 29

VERD PISCINIS I M A N T I N I M I N T S C. Dos de maig, 25 Sant Cugat

PL \ T I SEGUIT

ELS 4 CANTONS/Divendres. 21 d'octubre de 1W4

MEDI AMBIENT

La Plataforma Torre Negra demana més participació d'entitats i partits polítics Les associacions adherides acorden que la Plataforma tingui entitat jurídica XAVI C A Y \

B Sant Cugat. La Plataforma Torre Negra vol implicar la màxima quantitat possible d'entitats. associacions i partits polítics de Sant Cugat en la defensa dels terrenys emmarcats Representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Popular, les Joventuts d'Iniciativa per Catalunya, el Grup de Natura, Amics de la Unesco, el Grup d'Estudis Locals, l'associació 3 per 3 i el Grup 0.7 per cent van acordar donar un nou impuls a la campanya en defensa del rodals de la Torre Negra, en el decurs de la assemblea general que es va desenvolupar el passat dia 18. Els membres d'aquestes entitats integrants de la Plataforma volen que tant les entitats adherides i que no van ser presents en I acte com la resta d'associacions del poble participin més activament en la campanya. En el transcurs de l'assemblea es va fer un repàs a les accions que la Plataforma ha portat a terme fins ara. i es van explicar els resultats dels contactes que s'han mantigut amb diferents administracions. Segons va explicar Kristian Herbol/heimer, membre de la Plataforma, fins ara el Departament de Medi Ambient de la (ieneralitat ha estat l'organisme que mes clarament ha secundat les seves reivindicacions. El Departament ha confirmat que la zona de la «queixalada» és un espai a protegir, i que es podria incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Pel que fa a l'Ajuntament, en una entrevista amb l'alcalde Joan Aymerich, aquest va mostrar-se receptiu amb les intencions de la Plataforma,

entre els voltants del Pi d'en Xandri i la /ona de Can Trabal. Aquesta zona està amenaçada per una futura urbanització que podria arribar fins als 10.1)00 habitatges en el cas del projecte mes monumental. La Plataforma

vol pressionar les diferents administracions perquè aturin qualsevol «agressió» a la zona, que per a ells integra valors històrics, paisatgístics, ecològics i d'identitat cultural del poble, i que s'hauria de protegir.

Part de la -queixalada» amb l'emblemàtic Pi d'en Xandri i el Centre Borja al fons. Foto: JA. MULA. però manté una proposta d'urbanització amb baixa densitat d'habitatges que no satisfà les demandes ecologistes, que parlen d'una conservació total de l'espai. A proposta de Domènec Miquel, representant del Grup d'Estudis Locals, es va aprovar donar

personalitat jurídica a la Plataforma, de manera que pugui ser un interlocutor formal davant les administracions. També es va debatre la necessitat de finançament de la campanya, i es va acordar instaurar una quota única d'inscripció per a totes les entitats ad-

herides al Manifest en Defensa de Torre Negra. Per tal donar més empenta a la campanya, es va decidir crear diversos grups de treball encarregats d'explicar la importància de la «queixalada» i els objectius de la Plataforma tant al carrer com a escoles i instituts.

POLÍTICA

EQUIPAMENTS

Francesc Godàs continua al capdavant de la secció local d'Iniciativa per Catalunya

Una empresa holandesa s'ofereix per comprar el Casal de la Floresta

Es renoven càrrecs a la direcció

L'alcalde diu que el tema s'ha d'estudiar

( LLIACLRNADAS

• Sant Cugat.— Iniciativa per Catalunya, com la resta de formacions polítiques, es prepara per a les properes eleccions municipals introduint canvis en la seva comissió política local. Poques impreses. però: Francesc Godas continuarà al capdavant de la formació. encara que amb la incorporació de tres nous membres. Es tracta de José Francisco Mota. president de Joves amb Iniciativa. que s'encarregarà de l'organització; com a responsable de comunicació figura Josep Maria Àngel. ex-regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Jaume Rodríguez, professor de l'Institut d'FP, és l'encarregat de l'aspecte econòmic. Repeteixen també algunes cares: el regidor Jordi Casas s'ocuparà de l'àmbit de la política municipal i Montserrat Turu, també regidora al consistori, de la relació amb les entitats. Feia quatre anys que la secció local d'IC no renovava els seus màxims responsables; però, evidentment, segons assenyala Josep Maria Àngel, «l'elaboració del programa municipal de cara a les eleccions ho feia necessari i serà la seva feina més immediata». La nova comissió política a Sant Cu-

gat neix amb uns objectius molt clars, en el que pot ser un avançament d'aquest programa electoral: «Pensem treballar per construir una ciutat equilibrada, sense desigualtats socials, pensada per a les dones i els homes, respectuosa amb el medi ambient i descentralitzada ••. En el mateix comunicat, IC adreça també crítiques directes a la gestió de l'actual equip de govern. de Cil . que encapçala l'alcalde, Joan Aymerich: «Com a resultat [d'aquesta gestió] tenim una ciutat excloent que obliga alguns sectors de la població, almenys els mes deslavorits. a abandonar-la». Francesc Godàs no ha volgut confirmar ni desmentir la possiblitat que ell encapçali la llista per 1<' ,i les properes municipals. «De fet. jo tinc poques possibilitats. ]a que la nostra intenció és repartir la feina», assegura. Per tant, es podria donar el cas que el candidat a l'alcaldia per Iniciativa no fos ningú dels que formen part de la comissió política. Fins i tot, segons afirma Godàs, «hem pensat en cares conegudes que no són militants però que coincideixen amb els nostres objectius».

I'1T> CATALÀ

H La Floresta.— Una empresa inversora holandesa —de la qual no s'ha facilitat ni el nom ni cap dada concreta— s'ha oferit a comprar l'històric Casal de la Floresta, més conegut com a Casino, amb l'objectiu de construir-hi habitatges. Un representant d'aquesta empresa holandesa va presentar la seva proposta a finals de l'estiu passat. Si l'Ajuntament autoritza la venda d'aquest equipament, «es procuraria arribar a un acord satisfactori». segons ha manifestat a aquest setmanari Francesc Borràs, director de l'àmbit d'Urbanisme. Borràs ha subratllat la importància històrica d'aquest vell i deteriorat edifici i ha puntualitzat que va dir al representant de l'empresa holandesa que el tema s'havia de tractar en una reunió de l'equip de govern. El Casal està qualificat urbanísticament com a zona verda privada protegida, la qual cosa vol dir que es pot rehabilitar, segons el Pla General. Aquest assumpte es va fer públic en el decurs del Consell de Districte de la Floresta que es va celebrar al setembre, de la mà de Josep Vergés, vocal del consell per l'Associació de Veïns de la

Floresta, que va defensar que era una possibilitat que hi havia per reformar aquest indret, situat al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Un edifici històric Josep Maria Mas, vocal del consell per la mateixa entitat, va sortir en defensa del vell edifici i de la seva història. També Joaquim García, vocal en representació de l'Agrupació Sardanista i el Grup Escolta, que veu el tema més des d'un «vessant anecdòtic més que realment seriós», és de l'opinió que si es pren qualsevol mesura per fer desaparèixer el Casal, l'assumpte «podria portar cua». L'alcalde, Joan Aymerich (CiU), es va encarregar de tornar les coses al seu lloc quan va matisar que la destinació del Casal de la Floresta és un tema municipal, i que. com a tal, s'ha de tractar en el marc d'una junta de portaveus i, en última instància, en un debat popular. De moment, el Casal es quedarà tal com està, després del reforçament de totes les tanques per impedir l'assentament d'esquàters, com va passar aquest estiu, a l'expectativa que es prengui alguna decisió sobre el seu futur.

L'advocat Josep Maria Llauradó encapçalarà la llista dTMS í 1 I I \ Cl·KWDAS

• Sant Cugat. La Unió d'Independents de Sant Cugat. UNÍS. ha estat el primer partit polític de la ciutat que ha nomenat el seu cap de llista per a les properes eleccions municipals. Tal com era previst, l'advocat especialitzat en temes urbanístics Josep Maria Llauradó, de 3<> anys. va sortir escollit per majoria en el congrés que el partit va celebrar dilluns a la nit. D'aquesta manera. UNÍS reapareix set mesos i mig abans de les eleccions, encara que Llauradó nega aquest oportunisme: «És totalment incert que el nostre partit aparegui i desaparegui com el Guadiana, que és el que diuen alguns: només cal recordar que el president de l'EMD de Valldoreix, Miquel Masanés. és d'UNIS. No es pot dir que no hem estat presents en la vida política local dels últims quatre anys». Llauradó reconeix, però, que Masanés ha tingut un marge d'actuació molt ample i que «des de Sant Cugat no podem estar governant Valldoreix ni anar donant-li instruccions». El cap de llista d'UNIS, en un avenç del que podria ser el programa electoral de la formació. és especialment crític amb dos aspectes de la gestió de govern de CiU. El primer, l'endeutament econòmic de l'Ajuntament, que, segons Llauradó, està «pràcticament en situació de fallida» com a conseqüència d'haver «estirat més el braç que la màniga en un exemple clar de mala gestió». El segon, el que es considera «caos» urbanístic de la ciutat: «El centre neuràlgic s'hauria d'haver ordenat per poder absorbir tota la població que s'ha traslladat a viure als nous barris de la ciutat. S'ha volgut anar massa depressa a l'hora d'impulsar el creixement». Llauradó, conegut per la seva intervenció com a advocat en els conflictes del supermercat Kampió i l'hipermercat Pryca, ocupa a més el càrrec de secretari d'organització a la nova Junta executiva d'UNIS, que encapçala com a president honorífic Ramon Sagalés. La tasca immediata d'aquesta nova executiva, que també es va escollir al congrés de dilluns passat, serà l'elaboració del programa municipal «amb la intenció d'obtenir els millors resultats electorals possibles». afirma Llauradó.

Un arquitecte minusvàlid col·laborarà en la supressió de barreres H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha endegat un pla d'ocupació en col·laboració amb l'INEM que permetrà la contractació d'un arquitecte amb una disminució física que farà d'assessor a l'àrea de Manteniment, Obres. Serveis i Medi Ambient en l'eliminació de les barreres arquitectòniques als carrers i edificis de la ciutat. La incorporació de l'arquitecte Joaquim Borràs «serà immediata», segons el tinent d'alcalde de l'àrea. D'aquesta manera, es pretén anar suprimint progressivament dels espais públics els impediments, com ara escales o voreres, amb què es troben les persones amb minusvalies que utilitzen crosses o cadires de rodes. Aquesta iniciativa coincideix amb la creació d'una nova associació que vetllarà pels interessos dels disminuïts a Sant Cugat. Es tracta de l'entitat Sense barreres, que es presentarà oficialment a la Festa de Tardor d'enguany, els dies 12 i 13 de novembre. / c c .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

PUNT I SEGUIT

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

Dues imatges dels treballs per netejar els boscos que es van cremar encís incendis del mes d'agost. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Comença la neteja dels boscos cremats La tala afectarà els arbres més malmesos en una superfície de 45 hectàrees de Collserola CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha iniciat la tala dels arbres que el foc va cremar als incendis del mes d'agost passat a la Floresta i les Planes. La neteja Dos mesos després dels incendis que el mes d'agost van cremar a la serra de Collserola, l'Ajuntament de Sant Cugat ha iniciat la neteja dels boscos cremats a la Floresta i les Planes, una mesura prevista en el Pla de prevenció i extinció d'incendis que s'ha començat a elaborar per a tot el municipi. La tala es fa al llarg de quinze quilòmetres de camins situats prop de les urbanitzacions, amb una superfície total de 45 hectàrees. Les tasques de neteja del bosc, que realitza una empresa privada especialitzada, duraran fins el mes de febrer de l'any vinent com a mínim. De moment, es poden veure ja els primers resultats a les zones cremades properes a les urbanitzacions de Can Cases i Can

afectarà els marges dels camins que travessen les zones urbanitzades dels districtes, a més de les línies elèctriques i les telefòniques. D'aquesta manera, s'eliminaran en una superfície de quaranta-cinc hec-

Cortès de les Planes, on s'han eliminat, sobretot, els arbres cremats situats als marges dels camins i que per aquest motiu constitueixen un perill públic. Es tracta principalment de pins blancs, una espècie que crema amb facilitat i que després és difícil que torni a rebrotar. Per contra, es respecten les alzines i els roures que, malgrat que van resultar afectats pel foc, han començat a treure les primeres fulles noves. El procés sempre és el mateix: els troncs i les branques més grans s'apilen i l'empresa els utilitzarà posteriorment per comercialitzar-los com a llenya. La brossa i les peces petites es trituren, i les restes es dipositen al sotabosc, actuant així com a matèria orgànica. Aquesta operació, que ha

tàrees tots els arbres que suposen un perill i es prepara el bosc per a una nova situació de risc d'incendi. L'Ajuntament ha decidit actuar-hi, segons el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortès, «davant la manca

d'iniciativa per part dels propietaris de les parcel·les», als qui de fet correspondria dur a terme aquesta operació. Els tècnics asseguren que no es tocaran més arbres del que sigui estrictament necessari.

provocat les protestes d'algun veí, serveixen també per amortir la caiguda de la pluja i evitar així l'erosió del terreny. «Durant aquests primers dies, però, ens hem trobat amb el problema que molts veïns aprofiten les estones que els operaris no treballen per endur-se els troncs tallats», explica el regidor de Medi Ambient, cosa que suposa un greu inconvenient perquè l'Ajuntament va cedir aquesta fusta a l'empresa a canvi d'una rebaixa en el preu de la neteja global. D'aquesta manera s'ha solucionat en part un dels problemes principals d'aquesta mesura: el seu elevat cost. En total, l'Ajuntament hi inverteix quinze milions de pessetes.

proximitat a les cases serien molts perilloses si es declarés un incendi», segons explica el regidor de Medi Ambient. És el cas del carrer Sanatori de les Planes, els veïns del qual van demanar a l'Ajuntament, per mitjà d'una instància, la neteja d'aquesta zona, on la distància entre els arbres i les cases no arriba als cinc metres. La situació s'agreuja pel fet que els cables elèctrics passen literalment per enmig de les branques. Precisament un altre objectiu de la tala de boscos és netejar les zones dels voltants de les línies elèctriques i les telefòniques.

Però la tala pot afectar també zones verdes «que per la seva

La neteja de boscos s'ha reclamat sovint com a mesura pre-

A la recerca dels propietaris

ventiva contra els incendis, però de fet es troba amb un obstacle important: la majoria d'ells són de propietat privada, i seria justament a aquests particulars a qui els correspondria fer-ho, «però s'inhibeixen dels seus deures, bàsicament perquè no els surt a compte invertir en un terreny del qual no en poden fer res; és per això que, des del moment que els arbres cremats són un perill, l'Ajuntament ha decidit intervenir-hi», assegura el regidor de Medi Ambient. Des de l'administració s'ha intentat localitzar-los, assegura el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, «però els tràmits burocràtics són molt complicats i lents».

L'Ajuntament aprova una Tretze desocupats podrien netejar el moció per a la rehabilitació de bosc amb un pla d'ocupació de MOSMA les cases cremades a l'agost El Departament de Treball ha obert una nova convocatòria El tràmit l'exigia la Generalitat ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció que feia referència a les obres de rehabilitació, reconstrucció i reparació de les cases que van quedar afectades pel foc que va cremar a les Planes i a la Floresta el passat 11 d'agost. Aquest és un requisit que demanava la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge per tirar endavant amb els tràmits que s'estan portant a terme per concedir les subvencions oportunes als veïns. La moció assenyala que les cases que van quedar parcialment o totalment cremades a l'estiu han de tornar a les condicions d'habitabilitat en què es trobaven abans de l'incendi. El text determina, a més, que els promotors tenen la llicència urbanística per a la realització de les obres sempre

que els resultats de la seva feina reuneixin les condicions higiènico-sanitàries mínimes i d'habitabilitat. Les empreses encarregades de l'execució de les obres queden, doncs, habilitades per dur-les a terme. El tercer article de la moció, aprovada per assentiment al ple, especifica, però, que l'execució d'aquestes obres particulars no suposarà en cap cas l'ampliació o l'increment del valor de les cases en les quals s'estigui treballant. Les condicions en les quals quedin els edificis han de ser exactament les mateixes de què diposaven abans de l'onze d'agost Els tècnics de l'Area de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient s'encarregaran de supervisar i controlar el procés i les condicions en què es fan les obres, per comprovar que s'assoleix l'objectiu que marca la moció.

ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Tretze persones que ara con ara es troben a l'atur podrien treballar en la neteja de boscos, si la Generalitat accepta un pla d'ocupació que ha presentat l'Àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient (MOSMA). Segons aquest pla, dues quadrilles de cinc persones es dedicarien a eliminar les fulles, les branques i les restes d'arbres que han quedat al bosc després dels incendis. Cada grup el dirigirà un capatàs, que estarà supervisat per un tècnic coordinador. L'àrea del MOSMA va decidir presentar aquest pla d'ocupació per enllestir com abans millor una feina urgent, la de netejar la massa forestal per evitar que es repeteixi la tragèdia d'aquest estiu. El Departament de Treball de la Generalitat ha obert una convocatòria extraordinària i exclusiva per a tots els municipis que van cre-

mar als mesos de juliol i agost. L'Ajuntamnet de Sant Cugat s'ha acollit a aquest pla de promoció de treball després que la Generalitat en va acceptar tres més. Un és el que eliminarà les barreres arquitectòniques de tota l'àrea urbana de Sant Cugat. Un altre servirà per dinamitzar la vida dels avis del districte de les Planes. I el tercer, segons va explicar la tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, consisteix a racionalitzar i buscar nous recursos per a les persones que ara com ara s'acullen al PRIMI, un programa de suport econòmic de la Generalitat per a aquelles persones que tenen uns ingressos per sota del sou mínim interprofessional. Ara, el consistori espera també que le Departament de Treball aprovi aquest nou projecte, que proporcionaria feina a tretze persones durant sis mesos. La subvenció que es sol·licita és

de deu milions quatre-centes mil pessetes. Aprovat per assentiment La proposta de l'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient i de l'àrea de Serveis Intern i Promoció del Treball ja va ser aprovada en la comissió de govern. La Generalitat, però, exigeix que el pla s'aprovi al ple de l'Ajuntament. Tots els grups municipals del consistori van aprovar aquest projecte d'ocupació. La subvenció que es demana a la Generalitat servirà per sufragar les despeses dels recursos humans del programa. El mateix pla estableix que una part de la maquinària la podrà aportar l'empresa adjudicatària dels treballs. En concret, es tracta d'una trituradora forestal i d'un tractor. De fet, el pressupost total del programa de neteja puja fins als 32 milions de pessetes.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 2! d'octubre de 1W4

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

Acord definitiu entre Sant Cugat i Valldoreix sobre les competències de PEMD El ple aprova una moció consensuada i l'EMD accepta la resolució de la consellera CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.-- L'acord definitiu entre Sant Cugat i Valldoreix sobre quines competències exercirà l ' E M D ha arribat aquesta setmana. en la qual totes dues parts han volgut ma-

nifestar públicament aquest consens utilitzant el ple municipal com a escenari. Dimarts a la nit. tots els grups municipals aprovaven un conveni per a la delegació a Valldoreix de les competències de les quals l'EMD dis-

«El que avui aprovem té molta importància, tanca un procés que ha durat molts anys», destacava el portaveu d'IC. Jordi Casas, dimarts a la nit. en la sessió del ple en que tots els grups municipals van acceptar de forma institucional la revolució que fa més d'un nies va dictar la Conselleria de Governació sobre el conflicte conipetencial entre Sant Cugat i Valldoreix. L'aprovació d'aquest document consensual era nies que un acte protocol·lari: signittca que els partits polítics representats al consisloii santciíiMtcnc deixen de banda antigues di leneies i v i siotis divci uents MI le V a l l d o t c i x I opten en piincip pei consens. 1 el que es mes mi) ni. .ml: la tnoein es li uit tainbe i un aeord que el pollàveu di l i .el I de govern de l'Lnlita; \!'.ri:i :p.i I >csccntraI i t / a 11 a. 1 I u i s ( 11111 a..i:vai expressar públicament davant cl ple. «Es demostia que una vedada mes és el senv català el que s'imposa». va manifestat, i va afegir que «és veritat que la (lenctalitat ha servit de mitjancera, però aquest consens no hauria estat possible sense la voluntat política de les dues parts». Ginjaume va ategir. a mes. una mostra de bona voluntat: «Confiem i desitgem que, en el futur, tant polítics com tècnics tinguin el mateix criteri de bona voluntat i de diàleg que ha permès aquesta entesa». Des de dimarts mateix, i segons el conveni de delegació de competències que es va aprovar al ple. Valldoreix ja pot exercir les que li corresponen per llei i les que li transfereix l'Ajuntament de Sant Cugat: són totes menys algunes d'urbanisme, seguretat ciu-

posarà dins la legalitat. «Consens» és la paraula que més van repetir els polítics, mentre Lluís Ginjaume. portaveu de l'equip de govern de l'EMD. proclamava que «per fi s'imposa el senv català».

»*

%^&

ót

^ \ 4 L f ipr^^**

******

ie Veïns Jc l'limitat Municipal 1 Vsivnmilit/ada de Valldoreix. 1-oiu: ARXIU tadana i transport urbà. Felicitacions iiiútues L'alcalde de la ciutat. Joan Aymerich, va destacar que «el més important és que aquest consens ha estat assolit per paït de totes les forces polítiques i amb l'EMD. Q u e continuí aquest senv per part de les dues parts>•. Per la seva part, la cap del grup municipal socialista. M a n a Sansa. va afegir que «ens alegrem perquè els que

realment surten beneficiats d'aquest acord són els ciutadans de Valldoreix, i per això volem que tiri endavant». Els únics que van mostrar una certa reticència van ser els regidors del PP: R a m o n Gaspar de Valenzuela reconeixia que el seu grup no és gaire entusiasta amb la resolució, «però si l ' E M D hi està d'acord, no serem nosaltres els que portarem la contraria». L'eufòria, però, ha de ser con-

tinguda. S'ha solucionat el problema de les competències, però tal com es va encarregar de recordar el regidor per IC Jordi Casas, «no hi ha definició competencial sense definició fiscal o econòmica». Perquè queda encara per acabar de negociar el nou conveni econòmic, que hauria d'entrar en vigor amb els pressupostos del 1495 per deixar definitivament de banda l'acord econòmic del 1982.

L'Ajuntament investiga qui és el titular d'un carreró de la Floresta t'fií' CATALÀ I La Floresta.L'Ajuntament de Sant Cugat ha c o m e n t a t a fer els tràmits necessaris per conèixer qui és el titular d'un carreró de la Floresta, el que uneix el carrer del Doctor Pcarson amb el passatge de la Eloresta. El primer pas ha estat enviar una notificació a cadascuna de les persones que tenen propietat adjacents al carreró perquè informin sobre el tema. T a m b é d e m a n a r à un informe al Registre de la Propietat. A m b tot això es tara un informe sobre la situació amb molta més fiabilitat. L'objeetiu és esbrinar, en primer lloc, si la titularitat dels terrenys del passatge es va cedir a l'Ajuntament en un moment determinat i si es pot aplicar la normativa autonòmica sobre possessió demostrant un us públic continuat durant trenta anvs. amb la finalitat de trobar una solució definitiva. El carreró va ser tancat air.b dos portalons a començaments dels a n \ s vuitanta, al·legant raons de seguretat pels seus propietat is Un sector de s citis de la Horesta ha reivindicat rcite rad.imcni la seva reobertura, ja que si h: poden passar s'estalvien g a i i c l v tres-cents metres per a t n b a r i l'Estació dels ferrocarrils de !a Generalitat. Arran d'aixo l'Ajuntament comenci cN tràmits per resoldre el tema d'una manera satisfactòria. La història documental sobre aquest passatge es remunta vint anys enrera, a l'any 1974. quan es van fer els primers plànols parcel·laris i cadastrals, on es reflecteix l'existència suposadament ind e p e n d e n t del passatge. Ara bé. segons uns informes municipals de finals dels anys setanta i de principis dels vuitanta —que van ser d e m a n a t s per un dels propietaris, Josep de Mirandes—, no hi ha cap constància del caràcter de pas públic del carreró. Fins i tot es va obligar els propietaris a tancar el passatge amb dos portalons, un pel carrer del Doctor Pearson i l'altre pel passatge deia Floresta.

EQUIPAMENTS

MEDI AMBIENT

Iniciativa no troba suficients Els veïns dubten que el Centre Polivalent de les explicacions del conseller la Floresta estigui llest en el termini previst sobre la planta esterilitzadora L'entitat de la gent gran presentarà properament els seus estatuts Lxs associacions enllesteixen el seu recurs \

XV I (

XV A

• Sant Cugat IC considera insalistactories Ics respostes que el conseller de Medi Ambient de la Generalitat. Albert Vilalta, va fei a la sèrie de preguntes que aquesta formació va presentar a la mesa del Parlament sobre la planta estei ilit/adora de residus sanitaris de risc c o n s t r u ï d a a l'Hospital General de Catalunya. La formació política només accepta les explicacions que tan referència al volum màxim de residus que s'ha autoritzat tractar a la planta, i l'àrea geogràfica d'on poden provenir els residus. Segons la resposta del conseller Vilalta. la capacitat màxima autoritzada per la Junta de Residus és de l.(KK) tones anuals, i no s'ha establert cap m e n a de limitació quant l'origen dels residus, i per tant la planta pot tractar restes de tota Catalunya. La resposta més criticada per IC és la que es refereix a la idoneïtat de l'emplaçament de la

planta dins el mateix Hospital. La Coiiselk i I.I i oiisideí i que la ubicació de la pianla en un hospital ;IM :i v ,t|i eonti amdicacio mentre lit'.a.i un accés difetelieiat. i que va si i I i u.pi cx.i pi i iniolora la que v -, .Lvulu aquest emplaçarien; K •, i ca que aquesta resposta es n-.oit pobre, i no dona cap ile les n o u s que van portar a escollir aquest emplaçament. El conseller de Medi .Ambient també va donar explicacions sobre els controls que es faran sobre el funcionament de la pianla. i que consistiran en inspeccions d'ofici i control administratiu dels moviments de residus. Per últim, va informar que el projecte d'instal·lació no incorporava cap projecte d'estudi ambiental, ja que aquest no era necessari. Per una altra banda, les associacions de veïns que s'oposen a la planta esterilitzadora estan enllestint els tràmits per presentar el recurs amb el qual pretenen paralitzar el seu funcionament.

l'I l'í \ I \l A • La Floresta. - Veïns .ie la l·loresta \M\ demanar una reunió amb els icspiinsa'·'es c.c Sanitat i Bencstai Soda 1 pei tractar de diferents temes , v ,. sobretot. per sabet quan com.. :k,'i a l'ultima fase de Ie-- obres del ( e n ü e l'olivalent. que compten els accessos a l'edifici, que ja esta acabat. 1 ,'opinio d'aquests floreslans es que les obres semblen aturades, segons ! milt Rctic. vocal del Consell de Districte per l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. La resposta municipal, segons Rcne, va ser que Ics obres de l'última fase començaran el mes que ve amb l'objeetiu que estiguin acabades a finals d'any. El vocal florestà dubta d'aquestes previsions i considera que no estaran acabades fins el març o l'abril de l'any que ve. «El funcionament d'aquest centre portarà un gran benefici per al barri i possibilitarà l'inici de moltes activitats», va destacar el representant veïnal.

La segona fase del projecte preveu la realització dels accessos. un d'inferior i un altre de superior, i la millora de l'entorn del sector que envolta l'equipament: urbanitzar la riera, fer una esplanada per a usos diversos, instal·lar l'enllumenat exterior i fer-hi un aparcament. T a m b é inclou dues rotondes que permetran als vehicles fer-hi un canvi de sentit. Gent gran En relació amb el tema del Centre Polivalent, també es va tractar la qüestió de la futura associació de la gent gran que es vol crear a la Floresta. A la reunió van ser citats els deu membres que l'estiu passat es van apuntar per elaborar uns estatuts, document que pràcticament ja està redactat i que p r o p e r a m e n t es presentarà a la Conselleria de Justícia. D e s del moment que els estatuts estiguin legalitzats s'escollirà la junta rectora i els altres càrrecs. Emili Refïé va destacar la falta de motivació entre la gent gran

de la Floresta pel fet que el Centre Polivalent encara no estigui acabat i no disposin d'una sala o un lloc de reunió adient per començar a fer activitats. Un punt que encara continua sense agradar a Rcne es el fet de compartir la sala destinada a la futura entitat amb d'altres grups, ja que, segons el vocal. -<els diferents usos que es facin de la sala poden minvar la responsabilitat del m a n t e n i m e n t de la mateixa». D'altra banda, el representant veïnal ha d e m a n a t a Sílvia Flury. tinent d'alcalde de Sanitat i Benestar Social, un avançament sobre la futura subvenció municipal que tindrà l'entitat, una vegada sigui legalitzada, per fer un festival. R e n é està pendent, també, de fer una visita al Llar de la G e n t G r a n de Mira-sol per conèixer el seu funcionament després d'un any d'experiència. A m b aquesta presa de contacte pretén treure idees p e r a les activitats que es puguin fer a la Floresta.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

També se n'ha de beneficiar el consumidor

ELSfJCANTONS Setmanari independent, català, c o m a r c a l i d e m o c r à t i c

Premsa Local dft Sant Cugat SL

Carrer Xernc, 5, lr-08190 Sant Cugat del Vallès £ 589 62 82 -Fax 589 20 91

President Ramon Grau i Soldevila Director Josep Riera i Font Redacció Maite Guisado (Opinió], Cèlia Cemadas [Ajuntament i Política). Xavi Cava (Medi .Ambient, Urbanisme, Sanitat), Núria de Ma.*- lEnsanamentl, Pep Català (Districtes i Ruhi'.i, Xavier Bt>lella (Municipis), Francesc Carbó i Entitats), Cati Morell «.Economia), Emma Ansola, Àngel.'; Castuera, Jordi Bordes, Pere Pich, Pep Tugues i Xavi Borràs (Cultura i Espectacles.. Montse Sant (Reportatges), Carme Reu*rte. Ramon Luque i Gemma Compte (Esports}, Sílvia Barrosi> i Mireia Sala iPunl Divers), Josep Maria Valies. Carme Perdices i Sonia Genoher (Apunts). Nacho Orovio (Comarca). Mané Espinosa i Josep Antoni Mula (Fotografia).

ls comerciants seran els més beneficiats per les mesures fiscals que va aprovar el ple de l'Ajuntament dimarts passat i que entraran en vigor el gener de l'any vinent. L'IAE no s'apujarà ni una dècima i es rebaixa un 30 per cent l'impost per l'obertura de nous establiments. La resta d'impostos, taxes i preus públics, que afecten tots els ciutadans, s'apujaran en la mesura equivalent a l'increment de l'índex de preus al consum (IPC). Les mesures que afecten més directament els comerciants se situen en la línia de bona relació entre Sant Cugat Comerç i l'Ajuntament, que, a més de mantenir els tipus impositius

a uns nivells baixos, ha col·laborat dera. Això deixa pendent, però, la activament en la promoció i la difusió necessària transformació del comerç de la Campanya dels Grums de l'asper ser més modern i competitiu, sociació de comerciants. Els comeraspecte que sí beneficiaria directaciants santeugatencs, però, encara no ment el consumidor, que, d'altra banhan aconseguit que els consumidors da, té tot el dret de poder escollir hagin deixat de tenir la sensació que, entre anar a comprar a les botigues en general, el comerç local sigui més tradicionals o a les grans superfícies. competitiu, en tots els aspectes, que Un altre tema d'actualitat són les el d'altres ciutats mitjanes de Ca- acusacions dels comerciants de Rubí talunya on la pressió fiscal és més responsabilitzant els de Sant Cugat elevada. Més aviat dóna la sensació de la instal·lació de Pryca a la Guique totes aquestes mesures per afanardera. Com a afectats per la proxivorir el comerç local formin part d'un mitat d'aquesta gran superfície tenen pacte tàcit entre l'equip de govern tot el dret d'emprendre les accions municipal i els comercinats per comque considerin oportunes per evipensar-los per la instal·lació de la tar-ho, però culpar-ne el comerç santfutura àrea comercial de la Guinarcugatenc està fora de lloc.

Cap comercial

El dilema de Torre Negra

Gemma Bosch Equip comercial Rosa Mana Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

Impressió Rotimpres •/ • ( 9 7 2 1 4 0 0 5 95 Distribució Mailing-Vallés SL Dipòsit legal: Gl-405-9.1

ELs i Cantons expressa únicament la seva opinió en els editmak Els articles firmats exposen l'opinio dels seus autors, que Et- 4 Cantons no fa seva noassanament.

ls terrenys emmarcats entre el Pi d'en Xandri i la zona de Can Trabal, que envolten la Torre Negra, es poden convertir en un símbol de la lluita per a la protecció paisatgística a Sant Cugat si prospera la iniciativa de la Plataforma Torre Negra d'implicar més entitats, associacions i partits polítics en la defensa d'aquesta zona. La situació de l'Ajuntament, en

Trens sense segona M La supressió de la segona classe als trens de la Generalitat és una mesura demagògica i m'estranya que no provoqui comentaris de l'Ajuntament. A Sant Cugat tenim tres «pals de paller»: el Monestir, el Golf i el Tren. Els dos primers s'han millorat; el tercer, ara empitjorarà. La nostra vila presumeix de «qualitat de vida»; amb la supressió de la segona classe, aquesta s'empobreix. Molts usuaris de segona agafaran el cotxe i augmentarà el trànsit al nucli urbà. Volem ser europeus? Imitem els trens de rodalia a Europa: tots tenen classes. Si els qui van amb cotxe poden triar entre pagar peatge (túnel) o no (l'Arrabassada), per què no és igual per als qui van amb tren? Per què l'Ajuntament no parla d'aquesta qüestió. En el fons, tal com deia una carta publicada al diari, el que volen és «suprimir els caps de tren», amb les conseqüències que això pot portar d'accidents. Suggereixo als regidors i a l'alcalde que agafin el tren un dia a les 8 del matí i que no es deixin portar per la demagògia d'un alcalde de Sabadell que mai l'agafa, o d'uns estudiants que si poden fan servir el cotxe del papà. / FRANCESC CARBÓ i BATET.Sant Cugat

paisatgístics i ecològics són innegables. El principal problema, però, és que malgrat tot això els terrenys estan qualificats en el Pla General com a urbanitzables i això dóna dret als promotors a voler-hi construir. Satisfer plenament les demandes de les dues parts serà impossible. Potser la política de dividir el territori a canvi de pau serà l'única via possible. I mentrestant el temps corre.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el núm. de DNI o passaport de l'autor. £íí 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

dir que el comtat de Barcelona no té res a veure amb l'actual Catalunya. En segon lloc, diu que l'Associació de Propietaris i Veïns creà l'Entitat Local Menor per «disposar d'un instrument de gestió per un model de creixement urbanístic». Dóna a entendre que es pretenia especular amb habitatges, cosa en absolut certa, perquè Fobjectiu era que Sant Cugat no especulés a Valldoreix. L'ELM va vetllar perquè Valldoreix fos la ciutat jardí que sempre havíem volgut. Aquest és el desig dels valldoreixencs: que els carrers, ben asfaltats i il·luminats no siguin envaïts per edificis, com ja ha co-

mençat a succeir al d'Arnau Cadell. Valldoreix és Sant Cugat, però amb caràcter i història propis. / ADOLF PRIANTE.Valldoreix

del temible Mancherter United». El cronista, submergit als averns, persisteix: «I malgrat tot, malgrat els més de 43.000 'dimonis' que s'asseuen a la graderia —tan a prop que el futbolista sent el seu Rapsodes del futbol alè 'de foc' al clatell—, malgrat I Si bé el futbol no m'apassiona els 'diables vermells' que els juni mica, de tant en tant faig una gadors de Cruyff trobaran damunt ullada a les pàgines dedicades al la gespa». No em puc estar de tòpic de la pilota, per tal de re- cercar el nom del redactor barroc collir metàfores i metonímies. i m'adono que l'article fou escrit Quan aquesta carta aparegui, ja a duo. Reflexiono: «L'un deu esserà història el partit del Barca criure els fets concrets, l'altre hi amb un adversari «diabòlic», se- posa... la fantasia. Girem full». gons un titular, que continuava: Tota la pàgina següent va dedi«L'escenari de l'enfrontament cada a un crack dels blau-grana, serà 'l'infern' d'Old Trafford, feu amb una gran caricatura que el LA P U N X A D ' E N J A P

Jordi Casas i VEMD M En Els 4 Cantons del 7 d'octubre, Jordi Casas, historiador, publicava un article sobre l'EMD de Valldoreix que al meu entendre incorre en dos errors. Primer, diu que la Quadra de Canals dependia de l'abat del Monestir, cosa que, si bé certa, es produí fa pocs segles, mentre que el comte de Canals, amo de les contrades, havia prestat submissió al comte de Barcelona el s.XII. Canals, desaparegut el comtat i el castell, esdevingué un municipi independent que comprenia l'actual Valldoreix. Dir que Canals no té res a veure amb l'actual Valldoreix, com fa Casas, és com

L E C T O R

aquest cas, és molt delicada, ja que fa força anys que suporta la pressió dels promotors immobiliaris per urbanitzar la zona i veu com l'oposició dels ecologistes creix cada vegada més. I la solució no és gens fàcil. Lògicament, si la majoria dels santeugatencs s'oposa a la urbanització d'aquesta zona, el consistori hauria de satisfer aquesta demanda ciutadana, perquè els seus valors històrics,

mostra amb la camisa de quadres, mocador lligat al coll i pistola al cinturó. La redacció pertany al bard anterior, que ara ens trasllada a Texas. De mostra, unes pinzellades: «és el que desenfunda més ràpid», «l'únic que mai no perdona res», «té una mica de botxí», «té un cert instint assassí». D'això, crec que se'n diu la comunicació persuasiva, i MARIA ASSUMPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat

El cinema es veu borrós M És una vergonya! El 9 d'octubre vaig anar als cinemes de Sant Cugat a veure Forrest Gump. Deu ser una pel·lícula interessant i entretinguda, però per a mi va ser una tortura. Tota la pel·lícula es veu borrosa. Això ja m'ha passat altres vegades als cinemes de Sant Cugat, crec recordar que sempre a la sala 4 (Los amigos de Peter, Regreso a Howards End...). En dues ocasions he sortit de la sala per comentar-ho al personal del cinema. La resposta ha estat que ja ho sabien però que no podien resoldre-ho. Increïble. Si més no, podrien posar un cartell advertint que el projector (deu ser un problema del focus) no és en condicions i les pel·lícules manquen d'enfocament. Demanaria a l'empresa que, a més de donar les explicacions pertinents (ja ens han estafat prou diners), fessin saber quan les persones a les quals ens agrada el cinema podem tornar tranquils a aquestes s a l e s . / L ' E S P E C T A D O R . Sant Cugat

F E

<^r

D ' E R R A D E S

• A la plana 34 de l'edició anterior, erròniament dèiem Amics de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat referint-nos a l'Òpera de Cambra de Sant Cugat. • A la mateixa plana, parlàvem de l'agrupament Ramon Berenguer IV i òbviament es tracta del Ramon Berenguer el Gran.

PUNT DE VISTA L

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d'octubre de 1994

...i l'aigua ha arribat

La gran pantalla del petit país

SANIÏ PARES

t ' t T BRAS •

othom qui ha passat per l'escola, en principi lots. ha après una nuca del clima que hi ha a ditctents parts del mon. 1 ambe ens han ciiscnva;. en especial, la UI', lla d'oiatgc que lli ha al tu'-tic pal1- Pelo Ics coses, .ii ili c I K mp-, s'obliden i, amb el temps dels dies anteriors. s'c'- ideïuia -;iie responsables de l'toleecio ( r, ii de la (ieneialital ho han obluial espí. ilalnicni liep.issei i I a ' a l d o ; es I estació de l'anv que ve desprès de l\ stiu. 1 ^ s ditei'ents estacions de l'nin s'otiginen per les variacions de la posició de la I el la icspcclc al Sol. El lel es qiK a ( alalunva la tardor es i.iiaclci il/a pel tm oratge amb molta v ,u lahililal. amb p e n o d e s ik' ven'., de pluja i amb lenipei,duies no gaire b;u\cs I n paí liculai. les pluges cauen en molta quantitat a punts del iitoial i. a voltes. li-.i tan amb intensitats molt alies, gaitcbe com les tropicals. l'ei aqucsl motiu. Ylnstituto \,n tonal ili Wctcoraloata desplega un seguiment especial del temps i u!ihl/a uns graus d'alerta que permeten a l'administiacio li qui es l'administració'.' I prcvcnií els eteetes dels aiguats, riuades i n c i a d c s en ncncral. I.a (ieneralital i el V I O I T M A b i editat tríptics, han invertit en infrastructures, fan confeicneics de picmsa per presentar els plans que permetran fer la prevenen). envien laxos comunicant les alertes, molt be. Arriben els aiguats i les víctimes mortals. Alguns polítics han utilit/al la memòria dels morts per no entrar en altres \aloracions nies materialistes i, per tant, han esquivat possibles responsabilitats o anàlisis nies productives. I s plantegen un munt de preguntes. Cal analit/ar que ha passat per prevenir situacions semblants. Podem evitar les pluges'?, no, no es

11(1 \ N A Pl'iM

coneix cap manera per ter-ho. Podem anunciar-lcs millor?, sempre es pot millorar el pronòstic meteorològic, però actualment els meteoròlegs solen anunciat ptou be els aiguats. Podem cv itai eU efectes dels aiguats'.' SÍ! Com'.' No existeix la solució ideal, però sí que hi ha moltes coses a fer. l·ls poden tenir els llits dels rius i les rieres mes nets. l's pot controlar la construcció de carreteres i ponts per tal que es facin correctament i suportin les riuades tan be com els ponts romànics. lis pot coordinar Protecció Civil amb tots els cossos de seguretat per tal que amb la màxima rapidesa s'avisin tots els municipis que poden tenir ricrades. hs pol d e m a n a r als mitjans de

comunicació que transmetin amb urgència els avisos de pluges fortes... Ara com ara només hem sentit lamentacions i declaracions lamentables. Aquí. quan plou, tot el que passa és culpa vici temps, però el temps no els donarà la raó. S'han d'analit/ai les condicions de cada mort i dir c l a r a m e n t què s'hautia d'haver fet per evitar l'accident. Això sí que ens permetrà millorar la prevenció. A l'Alforja, al Baix Camp, van caure 412 litres per metre quadrat i amb molta intensitat. bis mateixos periodistes consideraven aquesta precipitació molt excepcional, seguint així el joc dels polítics, perquè en la mesura en que es una pluja excepcional no podem evitar-ne els efectes. Doncs no. No es tant excepcional. 1 a mes a més. Ics línies d'investigació actuals dels meteoròlegs se centren en els «sistemes comeetius de mesoescala» (SCM). que son els que ens poden deixar pluges com aquestes, En un reportatge de televisió l'exeepcionalitat dels 412 litres es demostrava amb les declaracions MON! I d'una senyora que feia trenta anvs que no veia baixat" la riera d'aquella maneta. Home!, només faltaria que caiguessin 412 litres cada anv i precisament al mateix lloc. Són poc habitual i mai no cauran al mateix lloc, però ningú no pot dir que es impensable que les nostres comarques vegin tanta aigua junta.

o entenc per què el Col·legi de Directors va convocar una reunió urgent al Festival de Sitges per escatir els orígens de la crisi del cinema català. Es claríssim que la culpa es dels amcucaiis. Tenen mes diners per fer pel·lícules: i punt. Cstic convençut que inintm llauna estat tant o nies comercial que l:nn ' i / ' e a lu tercera fase si hagués tinent mihoi s electes especials i. posats a demanar. amb an cameo del I rultaul: que entre / u'i amistatles /ielii;ro.\íis i (jac i'In ÍÍÍCI'H'V bC'v /'.'//'' hi ha només una tènue dilcrcncia di maquillatge. a t r e / / o i vestuari: i que I intrèpid Capità l·'.sealal·ont^ se tia mes populai que Hiilman si haguessin tet sa.mari el es. adhesius i maquetes del vaixell del blm. Vull elir que. de talents en potencia. ens en sobren. Només cal trobar la formula per Iieiiie'n el suc. No es cap problema especitie de la nostra cinematografia. 1 es J a i re r e s c r o a d e s So es cert que entre contra el d A l l han •Las amisuides ev idcncial que ei cipeligrosas< Í -Qui• / V i / n e m a e u i o p e n se sent com el lil·lipujugues Marí Pili?> tene David da\ alií el només hi ha una (ioliat ianqui. I s queixen que el cinetènue diferència de ma s'oniple per conmaquillatge, ulrezzo i templar productes

vestuari'.' Cineastes d'aquesta pàtria petita, no desespereu!

S.iiili I'.ires es tïsie i es el meteoroleii do Televisi,- t'.sp;myulü a ( a l a l u n v a

que SIMI

una merdeta maquillada amb bona fotografia. m u n t a t g e prèt-à-porter i actors de moda; mentre propostes mes arriscades del vell continent duren dos dies. Tenen tota la raó. 1.-11 cinema es indústria, però també art. i és injust que condemnem una obra pel simple fet que l'autor no ha tingut calés per impregnar-la d'una forma que ens entri pels ulls. A mi m'agrada mes Alícia a les ciutat que Paris-lcxas. tot i que Wenders va rodar la primera per 4 duros, en 16mm, i a la segona fins i tot va fitxar la Kinski. EraserhcaJ és una de les meves favorites del brètol Lynch, i més cutre impossible. D e manera, cineastes d'aquesta pàtria tan petita, que no desespereu. Guaiteu l'èxit de sèries nostrades com HI Comte Arnau i Poble Mou, i endavant amb les atxes. El futur és vostre.

ps clar que la gent està confusa amb lot el que sent. Millorar la prevenció no es posar deures als meteoròlegs. es posar-se a treballar al voltant d'una taula per mirar què ha passat, exigir icsponsahilitats i treballar per posar-hi solucions.

niiiilc in l Sí

Pep liras és periodisla anemalngralií-1 ni-\el lista

E S T

Infantilitzacio social J()St;-MARTlN CilMI-NhZ

es de l'infern observem la vostra preocupació creixente pels joves. No em refereixo als casos de violència. Paarlo del que costa anar-se'n de casa. Encara que hagin sobrepassat la majoria d'edat, continuen sota el sostre patern i son un menjapà. Creix el sector dels barruts i gregaris. Els pares no sabeu com tallar el parasitisme filial i evitar que la vostra casa es converteixi en un jardí d'infància per a gent adulta. L'atur és una part de l'explicació del problema. Dificulta que el jovent s'emancipi. Aquí baix passa el mateix, perquè cada vegada es necessita menys personal per temptar els homes. La patronal de l'infern només ofereix contractes temporals o d'aprenentatge i. a més, amb comptagotes. Els nostres joves tenen grans dificultats per incorporar-se al món laboral, guanyar un sou i pensar en la independència: acabaran perdent la iniciativa, immadurs, és a dir. sent diables de pacotilla. A la Terra us passa el mateix, però ampliat. Dieu que la situació és insostenible, sobretot per als parcs. I.N fills donen poques mostres de nerviosisme Molts estan tranquils. agafats a les taidilles de la mare i plomant la cartera del pare. Als 25 o 3(1 anys son nens grans, es a dir. burgesos prematurs. I n ocasions, els pares no sols han de carregar amb el fill. sinó també

amb el nét, quan el jove torna desprès d'un divorci. Satanàs els anomena -fills bumerang». Assistim a un procés d'infantilització generalitzada de la societat. LI mon es va convertint en una immensa guarderia. El fenomen té arrels educatives i polítiques. Perdoneu-me si sóc massa clar. La culpa. la teniu, en primer lloc. els pares. Massa feblesa. H e m aconseguit que es trenqui el model viril, la vostra identitat d'exigència i fortalesa. H o m e s i dones us heu acostumat a acceptar i a seguir els capricis dels vostres fills des que eren nens. Han crescut sense conèixer l'esforç i la disciplina, i menys encara el valor de la renúncia. Ara us sorpreneu del resultat: una legió de joves acriaturats, incapaços d'afrontar el futur. En segon terme, les causes són de tipus polític. Des de l'infern, hem fet que confongueu l'estat del benestar amb un cstat-dida. En lloc de defensar la iniciativa privada —que requereix imaginació i riscs—, us resulta més còmode exigir ho tot al govern. Igual que als nens. només us queda el dret de picar de peus. No us prenc més temps. Esteu massa ocupats amb els vostres fills. Teniu el cotxe a punt i el dipòsit ple de benzina, perquè el «nen» o la « n e n a - us el pot demanat aquesttt nit per sortir de copes. Paternalment vostre, el Diable. .1 \ I ( M m e i n v c M l . v . H ei- te-iL·ilia

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994 L A

PUNT DE VISTA T R

U NA

L A

El tam-tam del bisbe Kombo

L'altre gran tema que s'ha tractat en aquest sínode, que s'acaba el 29 d'octubre, és la revisió dels vots en la vida religiosa. S'ha parlat sobre si és o no convenient que els vots es facin com fins ara, a perpetuïtat. La

l'exclusiu privilegi de poder escollir Papa.

ra a Lloret està de moda estudiar rus. Sempre és bo saber llengües. Diuen que parlant la gent s'entén i si en benefici de la comunicació humana cal fer l'esforç d'aprendre un idioma tan exòtic, doncs endavant les atxes. Ara bé, l'interès certament insòlit i inesperat dels lloretencs per la llengua russa no és pas producte d'una passió intel·lectual sobtada i capriciosa sinó d'una estratègia comercial ben concreta i objectiva. Aquest estiu passat han aterrat a Lloret uns quants centenars de russos rics. Són especuladors que han fet bona pesca en les

***•'«

FI'MI'SSIÀM

Jaume Reixach és capellà i escriptor.

ada any per aquestes dates, els qui vivim en alguns dels nous barris de Sant Cugat vivim amb l'ai al cor. Així que els meteoròlegs ens anuncien aiguats ja ens posem a tremolar. Endevineu per què? Probablement. Imagineu-vos com se sent un en arribar al vespre a casa i trobar el pàrquing, el traster, el safareig totalment inundats. La raó? Senzillament, les clavegueres no engoleixen: tubs estrets, amb poca llum, poc aprofundits, que en comptes d'engolir l'aigua l'escupen cap a les parts baixes de les cascs. Imagineu-vos la ràbia a l'hora d'arremangar-se els pantalons, agafar cubells i començar a pouar l'aigua pudenta acumulada. Sense voler un es recorda de tots els parents dels responsables municipals que van permetre o no han resolt el problema. Prou que s'han tramitat les oportunes queixes. El màxim que s'ha obtingut és l'actuació d'un camió bomba que netegés mínimament les canonades. Però hom constata que no s'encara la solució definitiva. És costós refer el clavegueram? Segurament!, però els veïns no som els culpables de qui va dissenyar la xarxa o de qui l'havia d'haver revisat o de qui havia d'haver negat el vist-i-plau si no reunia les condicions tècniques adequades. És lògic que demanem responsabilitats a l'Ajuntament: pel que no va fer quan calia i per la passivitat amb què contempla aquesta situació. Penso que Sant Cugat ha d'aspirar a ser model d'una bona planificació, d'un urbanisme no massificat, d'un expansionisme racionalment i ecològicament controlat, d'uns serveis exemplars. Potser no hem de córrer tant i fer-ho bé. Seria molt demanar a l'Ajuntament que doni prioritat a refer allò que no s'ha fet prou bé, com és la xarxa de clavegueram en alguns barris, abans d'abordar nous projectes? Senyors, estalviïn als veïns, en dies de pluja, haver de viure amb l'ai al cor per por de trobar-se en arribar a casa amb l'aigua fins al coll!

«Seria molt demanar a l'Ajuntament que doni prioritat a refer allò que no s'ha fet prou bé, com és la xarxa de clavegueram en alguns barris, abans d'abordar altres projectes»

Que vénen els russos! m MIQUEL PAIROLÍ

aigües tèrboles de la Rússia posteomunista. Els diners els sobreïxen per les butxaques. Se'ls gasten amb l'abundància, l'ostentació i el menyspreu del nou ric. Han començat a provocar situacions divertides, que s'hauran d'afegir al variadíssim anecdotari turístic de la Costa Brava. A Lloret, acostumats a veure N

• JOSEP MARIA BALCELLS

Tira peixet! Que jo sàpiga, ningú no havia fet fins ara una proposta tan sagaç com la d'aquest bisbe africà, que sembla que no hi toqui però que hi toca de ple. Amb una sola jugada, si s'acceptava aquesta proposta, el paper de la dona quedaria definitivament resituat a l'Església. Influir en l'elecció del Papa és influir en el futur de l'Església. No cal dir que ta proposta de Kombo va produir un efecte semblant al d'una pedra llançada contra Ics aigües quietes d'un estany. EI mateix Papa, astorat, no s'acabava de creure el que estava sentint. Entenem-nos: tal com estan les coses, la proposta de Kombo pot semblar —ara com ara— desgavellada, però és perfectament vàlida i legal. En principi, ni tan sols contravé la voluntat papal de mantenir la dona allunyada del sacerdoci. Per ser cardenal no fa falta que la persona hagi estat prèviament ordenada o consagrada. En sentit estricte, el cardenalat és un títol, un honor, una distinció. Tot i que la reglamentació actual, insJOSEP DUIXANS taurada per Pau VI, exigeix que aquesta distinció recaigui sobre els sola idea de perpetuïtat, més que la bisbes. Però es tracta d'una reglamenintrínseca exigència dels mateixos vots, tació purament eclesial, no d'una exiactua com a factor dissuasiu en les gència teològica. Històricament, per ser joves vocacions. La tendència actual cardenal n'hi havia prou amb haver va cap a una flexibilització del comrebut els ordes menors, justament els promís. El candidat a la vida religiosa ordes que l'Església no nega a la dona. es comprometria a guardar el triple Per tant, es pot dir que la jugada vot de pobresa, castedat i obediència per un temps limitat i prorrogable. O de Kombo ha estat genial: aprofitant l'única escletxa possible, ha marcat un sigui, vots temporals. gol en la porteria papal. A partir d'ara, Però totes aquestes novetats, entre la promoció de la dona a l'Església cometes, han empal·lidit davant la prodeixa de ser un tema acotat per conposta brillant i agosarada que ha fet vertir-se en un tema obert. Deixa de el bisbe Kombo. Ha demanat, ni més ser privatiu dels catòlics avançats. Tamni menys, que les dones puguin accedir bé preocupa a l'església africana, on al cardenalat; que elles també puguin la dona viu socialment postergada. Al rebre, de mans del Papa, el capell i violí inicial s'hi ha sumat el tam-tam. la porpra que distingeix els qui tenen

E L

Amb Vai al cor i amb l'aigua al coll

JAUME REIXACH

rnest Kombo és un bisbe africà, de la diòcesi congolesa d'Owando. Kombo s'ha fet sobtadament famós a Roma, on aquests dies se celebra el Sínode de l'Església Catòlica dedicat a revisar la vida conventual i monàstica. És a dir, la vida de les comunitats religioses, homes i dones consagrats aDéu. Kombo és un dels 348 delegats de tot el món catòlic que hi participen. Val a dir que únicament 59 d'aquests delegats són dones, tot i que les comunitats femenines de vida religiosa són molt més nombroses que les masculines. Però ja se sap que a l'Església Catòlica les dones, ni que es tracti de dones consagrades a Déu, no compten gaire. No pot sorprendre, doncs, que en el transcurs del sínode s'hagin alçat veus de protesta per aquesta situació de desigualtat manifesta. Veus circumspectes però tanmateix crítiques. S'ha dit que era urgent * procedir a una millor qualificació de les religioses en general, que les permeti d'accedir activament a les funcions litúrgiques. Sense arribar a contradir l'explícita voluntat del papa Wojtyla, que ha congelat el tema d'ordenació sacerdotal de la dona, s'ha demanat que les dones puguin ser promogudes als ordes menors. Que puguin ser acòlites, lectores, distribuïdores de la comunió, predicadores... Sense que aquesta limitació pressuposi d'entrada la renúncia en un futur a l'ordenació sacerdotal completa. Qüestió d'estratègia. S'avança —ja se sap— pas a passet. Sobretot en els afers de l'Església.

«Don Camelo» només ciutadans de l'Europa de l'Est pobrets i tristois, els ricatxos russos han fet molt d'efecte, tant que ja hi ha nadius que s'han llançat a estudiar rus amb la intenció de retenir i cultivar aquest mannà caigut del cel. A ningú no se li havia acudit estudiar hongarès o txec, però, nois, els russos vénen carregats de diners. La cosa canvia. Tot s'ha de fer pel negoci, fins i tot endinsar-se a l'alfabet ciríl·lic, si convé. Aquesta flexibilitat camaleòniea. precisament, és un dels principis del comerç, aquí i arreu, i a Lloret tenen prou clar que de russos, a Rússia, n'hi ha una infinitat.

XEVISALA

l flamant premi Planeta, i al 1989 premi Nobel de literatura, Camilo José Cela, és autor de frases com aquestes: «A les dones, en general, cal explotar-les. No te les has de creure mai gaire. Explotar-les és normal». Fidel a aquesta proclama, el viatger de l'Alcàrria protagonitza de forma periòdica un espot en el qual una dona uniformada li fa de xofer. Dissabte a la nit, sota la direcció del mestre de cerimònies José Manuel Lara, va poder exercir una vegada més el seu paper triomfal sobre una dona. Si hagués de resumir l'acte, aquest novelista que rendeix culte al renec i a l'escatologia hauria de reconèixer que n'hi ha per cagar-s'hi. Perquè la victòria de Don Camilo va ser en realitat la de Don Camelo: ni ell necessita a hores d'ara que el Planeta el catapulti cap a la fama i el prestigi, ni hi ha tampoc cap necessitat d'esperar a mitjanit per llegir un veredicte que fa temps que és a les impremtes. Per això, l'única utilitat d'aquesta edició del Planeta deu ser la d'haver-li proporcionat la satisfacció d'impedir que un jove talent femení guanyés els 50 quilos.

1 0 . Divendres, 21 d'octubre de 1994

CONGELACIÓ D E L'IAE

ELS COMERCIANTS DE RUBÍ

Els comerciants de Rubí consideren que els de Sant Cugat haurien de ser els primers de mobilitzar-se contra la instal·lació de la gran superfície comercial de Pryca a la Guinardera. Plana 11.

L'impost d'activitats econòmiques (IAE) no s'apujarà l'any 1995, segons va aprovar el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat dimarts passat. Aquesta mesura pretén afavorir el comerç local. Plana 11.

EMPRESES

Josep R. Sanromà va néixer el dia 1 de juny del 1953. Actualment, és el director de Serveis Corporatius de Deutsche Bank, SAL:. Josep R. Sanromà va treballar des del 1968 i fins al 1985 per al grup

Banca Catalana. La seva darrera plaça dintre d'aquest grup va ser com a director de Control i Operacions, en l'etapa BBV. Al 1986, Sanromà comença a treballar per a Banco Atlantico i, al 1990, Sanromà

J O S E P R. S A N R O M À .

s'incorpora a la nova empresa com a m e m b r e de la direcció general. Deutsche Bank ha apostat per la qualitat i vol arribar a ser en banca el mateix que el Mercedes en la indústria de l'automòbil.

Director de Serveis Corporatius de Deutsche Bank

«Volem ser el Mercedes de la banca» CATÍ MORHl.l. • Sant Cugat.— Per què es va instal·lar Deutsche Bank a Sant Cugat? - •'Deutsche Bank va arribar a Sant Cugat com un projecte nou que partia de la base del Banc Transatlàntic. Vn cop decidits a instal·lar-nos a Barcelona, vam haver de pensar en el lloc mes adequat per a les necessitats del centre que volíem construir. llis \am ubicar a Sant Cugat per t'er una aposta de futur i perquè oferia qualitat de vida per als nostres professionals. A mes, tècnicament era mes favorable situai-nos a l'interior que no pas al litoral. • Com es determina la relació amb Ics empreses de la comarca o les de (ora d'aquesta'.' I a nostra relació amb les empreses es ta efectiva mitjançant el depai lament de Banca Corporativa. lli ha uns gerents de compte i cada responsable té al seu càrrec 5 o fi empreses amb les quals manté una relació d'oferta de serveis de manera permanent. A ( alalunva tenim contacte amb mes del 30 per cent de les empreses a l'àrea d'influència de la demarcació de Barcelona.» S'ha pensat a ampliar l'àrea d'influencia al Vallès'.' ••No. perquè nosaltres fem una estratègia global. Dues terceres parts de les nostres oficines son a Barcelona, Madrid i al País Valencià perquè son les tres àrees econòmiques més importants de l'Estat Espanyol. La resta estan distribuïdes arreu de l'Estat, a totes les capitals de província i a les poblacions amb un nombre important d'habitants. Ara tenim previst obrir vint oficines més al Vallès perquè és una àrea de creixement i inversió de futur». — Per què s'ha transformat la seu de Deutsche Bank a Sant Cugat en un centre de dades internacional de l'entitat'.' -«(Juan nosaltres vam construir aquest edifici a Sant Cugat. ja vam preveure més espai del que necessitàvem llavors, partint de la base que aquí hi havia una oportunitat històrica pel grup. amb vista al futur. El tema més

CM.

I Sant Cugat.— Els treballadors de l'Ajuntament de Sant Cugat van aprovar per referèndum el fons social que presentava el comitè d'empresa, i que «ja s'havia d'haver votat fa gairebé dos anys». segons va afirmar el president del comitè de treballadors, Francesc García. Amb 147 vots a favor, que signifiquen un 72.05 per cent del total, i 45 vots en contra (22.05 per cent) el fons social quedava aprovat dilluns passat a la tarda. El referèndum va tenir una participació del 62.96 per cent dels treballadors, la qual cosa «no és estranya ja que. cada dia, el 30 per cent de la plantilla de la policia té festa. A nosaltres ens hauria agradat que la participació hagués estat més elevada, però no ens en podem queixar», va afirmar García, ja que, segons ell «a les assemblees el nombre de participants és molt més baix». Un fons social innovador

Josep R. Sanromà a la seu de Deutsche Hank de Sant Cugat. I ei., M I-SIMNOSA. rellevant en aquest projecte és el de la relació entre la qualitat i el cost... Aleshores, si teòricament al 1990, la competitivitat espanyola era millor que l'europea, nosaltres havíem de ser competitius a l'hora d'oferir els serveis al grup des d'aquí, i ho hem aconseguit.» —Com es preveu des d'aquí el futur de l'economia espanyola? —«I,'economia espanyola es basarà en dues grans línies: la primera és l'economia productiva i la segona es el sector de serveis. La productivitat ens porta el dia a dia, es la línia en què insisteix tant el president de la Generalitat. Jordi Pujol, perquè és la que manté la competitivitat i els llocs de treball. Però l'economia produc-

tiva pot justificar els llocs de feina del 50% de la població activa, i la resta s'ha d'orientar cap al sector de serveis i cap a les noves activitats que aportaran un creixement sistemàtic de l'oferta.» —Quins són els problemes que pateix l'Estat Espanyol i que poden dificultar la convergència econòmica amb la Unió Europea':' —«Home, veig molt difícil que l'Estat Espanyol pugui estar en els llocs capdavanters de la Comunitat Europea, ja que tots els indicadors macroeconomies són poc favorables. Però tampoc no tindria sentit esperar més anys per arribar al procés de la unió monetària perquè és arriscar-se que els països de la cua no arribin

mai a l'estabilitat necessària. Haurien de canviar molt les coses en només dos anys perquè els espanyols ens poguéssim situar en el grup capdavanter perquè tant la inflació com el dèficit públic no poden registrar una millora tan important.» —Com valora les crítiques del FMI i el Banc Mundial al sistema de pensions espanyol? —«Aquestes crítiques responen al model americà i aquest model. amb Clinton i sobretot la seva dona, fa ara una política d'apropament al nostre model perquè és més proteccionista i afavoreix el creixement de les partides econòmiques que financen el model públic de pensions.»

Sant Cugat concentrarà la xarxa informàtica mundial • Sant Cugat.— Deutsche Bank va construir un edifici gran a Sant Cugat perquè feia una inversió de futur. Amb 3.(K)0 metres quadrats de terreny, un edifici de 5 plantes invertit i un importantíssim departament de Recerca i Desenvolupament (R+D), els professionals de Catalunya han demostrat al llarg dels anys la seva intenció de ser més competitius i. gràcies a això, segons els dirigents del banc alemany, la seva feina s'ha traduït en el creixement dels beneficis en la relació qualitat-cost.

L'Ajuntament de Sant Cugat aprova el fons social que va presentar al 1992

Ara s'hi concentra tota la producció informàtica de grans sistemes del grup, que fins ara es trobava a altres llocs. Des de Sant Cugat, Düsseldorf i Frankfurt, el grup Deutsche Bank donarà servei a més de d? països. Deutsche Bank SA Espahola donarà servei a països com Itàlia, on el volum de negoci és 1,5 vegades superior a l'espanyol, part d'Alemanya o països llatinoamericans, com Argentina. En aquest darrei cas. el banc alemany ha arribat a un acord amb Telefònica, a partir del qual s'aprofitarà la xarxa mundial del

grup en combinació amb la xarxa de telecomunicacions de la multinacional Telefònica. Mitjançant aquesta xarxa, Deutsche Bank donarà suport informàtic a les oficines que té repartides pels països de Sud-amèrica (només a Buenos Aires hi ha actualment més de 40 oficines de la xarxa alemanya). Un repte tecnològic Segons Josep R. Sanromà, «aquesta operació no s'hauria pogut ni plantejar fa pocs anys, ja que incorpora estructures de telecomunicacions punta, les mancances de les quals, no fa gaire, eren

molt importants». Avui en dia, Telefònica té una infraestuctura de telecomunicacions a l'Argentina que pot ser aprofitada per l'entitat bancària i això, segons Sanromà «és indubtablement explotable». Quan es va construir la seu de Deutsche Bank a Sant Cugat ja era una inversió de futur basada en la competitivitat dels professionals que hi treballarien. I, de fet. Deutsche Bank a Sant Cugat s'ha convertit en una de les tres seus més importants del món, la qual cosa. segons Sanromà. «ja està força bé».

El fons social que es va aprovar dimarts passat en el ple de l'Ajuntament presenta novetats respecte d'altres convenis perquè, segons el president del comitè d'empresa, «proposa un apropament dels treballadors als seus representants i una gestió més adequada dels diners». A mes, l'Ajuntament de Sant Cugat és pioner en aquest aspecte perquè, segons Francesc García, «al Vallès no hi ha cap Ajuntament que disposi d'un fons social. Té un fons social la Generalitat de Catalunya, que el va aprovar al 1993, un any després que es presentés a l'Ajuntament de Sant Cugat». El fons social s'ha presentat com una eina de gestió dels recursos, que té com a principals actors l'Ajuntament i els representants dels treballadors, mitjançant el comitè d'empresa. El màxim avantatge, segons García. «és que l'Ajuntament optimitza els recursos econòmics, i el conveni només és necessari per determinar les quantitats que es dirigeixen als diferents conceptes». El tema més destacat del fons social que es va aprovar dilluns és el que fa referència a les prestacions sanitàries, que «són inversament proporcionals als salaris. Qui cobra menys rep més ajuda econòmica i qui té més càrregues familiars, també gaudeix de més ajudes», va afirmar García. Segons ell, «els sobrants de les partides reverteixen en millores socials per als treballadors, com la creació d'un fons de pensions». L'aspecte econòmic Segons l'estudi econòmic i de viabilitat del fons social, es destinarà un total de 10.500.000 pessetes en concepte de prestacions sanitàries complementàries, a més d'una partida addicional de caràcter urgent d'un milió de pessetes. El pressupost es distribuirà entre els treballadors de manera inversament proporcional al sou. Es destinaran 10.600 pessetes per als que cobren el sou més alt i 34.311 pessetes per als peons. A més, el fons social determina un coeficient del 0,95 per cent per als solters i d'un 1.00 per cent per als casats, que s'incrementa d'un 0,05 per cent per cada fill.

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

IMPOSTOS

L'Ajuntament congela PIAE i apuja els altres impostos segons l'increment de 11PC Pretén afavorir el comerç local i no augmentar excessivament la pressiófiscalals ciutadans CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— L'impost d'activitats econòmiques (IAE) no s'apujarà ni una pesseta l'any 95, segons es va aprovar en el ple municipal que es va celebrar dimarts a la nit. Els comerciants seran els més beneficiats per les mesures fiscals que entraran en vigor a partir del gener de l'any vinent i que el consistori va aprovar per majoria dimarts a la nit. L'impost que els afecta més directament, l'IAE, no s'apujarà ni un sol punt, i d'aquesta manera continuaran vigents els coeficients del 1994. Aquesta mesura, segons el tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat, Enric Renau, es feia necessària «donat el moment econòmic actual. La nostra intenció és afavorir una reactivació que de fet s'està produint». De totes maneres, la congelació de l'IAE servirà per parar el cop en cas que s'hagi d'aplicar forçosament una llei del Ministeri d'Economia, que obliga les ciutats de més de quaranta mil habitants, com és el cas de Sant Cugat, a modificar alguns epígrafs que afecten activitats comercials molt concretes. De moment, segons va assegurar Renau al ple, l'Ajuntament està elaborant un informe jurídic per estudiar com evitar l'aplicació d'aquesta normativa, que faria que en alguns casos l'IAE s'incrementés molt. Una altra mesura fiscal amb la qual es pretén contribuir a aquesta reactivació econòmica és l'abaratiment de l'impost d'obertura de nous establiments, que es rebaixa en un trenta per cent: un local de 150 metres quadrats passarà de pagar quasi setanta-cinc mil pessetes a cinquanta-quatre mil. «Amb aquest esforç contribuïm, encara que de forma modesta, a l'augment de l'activitat comercial al municipi», destaca el tinent d'alcalde d'economia. Increment ajustat La resta d'impostos, taxes i preus públics pujaran un cinc per cent, en sintonia amb la inflació prevista per enguany. En aquest apartat s'inclouen, entre d'altres, l'impost de vehicles i la seva re-

D'aquesta manera, l'Ajuntament pretén afavorir el comerç santcugatenc en un moment en què «comença a notar-se la represa econòmica», segons va destacar el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau. La resta d'impos-

tos, les taxes i els preus públics pujaran un cinc per cent, equiparant-los així a les previsions anuals d'increment del cost de la vida. També destaca la rebaixa d'un 30 per cent de l'impost per l'obertura de establiments.

El tinent d'alcalde d'Economia —a l'esquerra— i l'alcalde de Sant Cugat. Foto: ARXIU. tirada mitjançant la grua, les llicències urbanístiques, l'increment del valor dels terrenys i els preus d'utilització de serveis municipals, com són els cursos de català per a adults o la utilització de terrenys que són propietat de l'Ajuntament. Per exemple, un bar que vulgui instal·lar una terrassa fora haurà de pagar 4.410 pessetes per metre quadrat a l'any si es tracta d'un carrer important, i poc més de 3.300 a la resta de carrers. Les reaccions a les ordenances

fiscals han estat diverses. L'únic que s'hi ha mostrat contrari ha estat el Partit Socialista. El seu portaveu en temes econòmics, Trino Martínez, va assenyalar davant el ple que «aquests impostos suposen un increment, encara que no exagerat, de la pressió fiscal sobre els ciutadans», una afirmació que el tinet d'alcalde d'Economia va rebatre puntualitzant que «el que augmenta és l'extensió fiscal, és a dir, les persones que han de pagar, i no la pressió fis-

cal». Per la seva banda, tant IC com el PP s'hi van mostrar a favor. El portaveu de la federació, Jordi Casas, va matisar, però, «que les ordenances fiscals ens haurien de portar a debatre els pressupostos de l'any vinent, que hauríem d'elaborar amb molta cura perquè una part no el gestionarem nosaltres», en referència a les eleccions municipals del mes de maig del 95, que poden comportar canvis substancials al consistori santcugatenc.

COMERÇ

Els comerciants de Rubí culpen els de Sant Cugat de la instal·lació del Pryca Han presentat un recurs contra la decisió de la Generalitat que l'autoritza CATI MORELL

B Rubí.— Els comerciants de Rubí van presentar la nit de dimarts els termes del recurs contenciós administratiu que han presentat contra la construcció del Pryca a la Guinardera. Els rubinencs van arribar a la conclusió que els comerciants santcugatencs, com a principals afectats, haurien de ser els primers de moure's. «Si no ho fan perquè es conformen amb la negativa que s'ha donat a Kampió, no els estaria malament que a llarg termini s'implantessin les dues grans àrees comercials a Sant Cugat, amb els perjudicis corresponents per al petit comerç», va afirmar el representant del comerç independent rubinenc, Arcadi Canyellas. El lletrat santcugatenc Josep M.

Llauradó, que porta els recursos presentats per l'Ajuntament de Terrassa i els comerciants de Rubí contra la construcció de la zona comercial de la Guinardera, va explicar que «com que es parteix de la llei d'equipaments comercials i aquesta llei només es pot recórrer quan l'informe és desfavorable, això provoca una situació d'indefensa per a tots aquells que es trobin afectats negativament per un informe favorable». Llauradó va afirmar que «s'ha imposat un recurs, precisament, contra la desestimació d'aquest recurs per part de la Generalitat». El problema del recurs recau en dos temes fonamentals: en primer lloc, que el tribunal vulgui entrar en el fons de l'assumpte,

i, en segon lloc, discutir el perjudici que crea aquesta instal·lació i la mancança de necessitat d'aquesta àrea en el seu emplaçament i els antecedents que obliguen a la negativa a la seva construcció, segons va explicar Llaurador. Un recurs amb història Les mobilitzacions dels comerciants rubinencs es van iniciar quan la Generalitat va donar llum verd a la instal·lació de la zona comercial de la Guinardera. «La comissió d'equipaments comercials va donar permís a aquesta construcció sense fer cas de les al·legacions de l'Ajuntament de Rubí», va afirmar el president de l'associació rubinenca de comerç, Manel Martori. Per això,

segons ell, el comerç adherit a alguna associació rubinenca va convocar una reunió al març. En aquella ocasió els comerciants es van manifestar pels carrers fins a l'Ajuntament de Rubí. «La intenció era fer pública l'amenaça que comportava per al petit comerç rubinenc la instal·lació del Pryca a un quilòmetre de la població», va dir Martori. Aquesta crida va provocar la reacció de les institucions i els promotors del projecte, que «ràpidament es van posar en guàrdia». Segons Martori, es va crear la comissió representativa de tot el comerç de la ciutat, que ara ha engegat el recurs contenciós administratiu per tal de frenar la instal·lació de les galeries comercials de l'Augusta Business Park.

Sant Cugat no té cap empresa a la fira multisectorial Expo-Vallès CM.

B Terrassa.— Al contrari del que succeïa en edicions anteriors, ni una sola empresa santcugatenca prendrà part en la cinquena fira multisectorial Expo-Vallès 94, que s'inaugura avui al Pavelló de Fires i Exposicions de Terrassa. La fira, que obre les portes a les 10 del matí d'avui amb les paraules de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes, tancarà l'edició d'enguany diumenge vinent, dia 23, a les 9 del vespre. En l'acte d'inauguració també hi prendrà part el president del comitè executiu del consorci de la fira de Terrassa, Ramon Trenchs, a més de destacades personalitats, com el director general de Promoció Comercial de la Generalitat de Catalunya, Jaume Angerri, i el secretari general del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Josep Xavier Hernàndez. Expo-Vallès 94 aplega un total de 72 empreses, el 57 per cent de les quals són de Terrassa; un 22 per cent, de la comarca, i un 21 per cent, de la resta de Catalunya. Els expositors tindran un total de 4.000 metres quadrats per col·locar 85 estands. Conjuntament amb Expo-Vallès, el recinte firal de Terrassa celebra la quarta edició d'Ofimat, la fira de material d'oficina i serveis a les empreses, i la segona edició de Vallès-Construcció. Pel que fa a la distribució de les mostres, a la fira hi ha 41 empreses que formen part d'Expo-Vallès i que pertanyen sobretot al sector de serveis. Tretze empreses especialitzades en material d'oficina exposen a Ofimat i divuit ho fan a la mostra Vallès Construcció. És previst que el nombre de visitants d'aquesta mostra superi el de l'edició anterior. Expo-Vallès 93 va rebre més de 70.000 persones, provinents de Terrassa i d'altres poblacions del Vallès, el Bages i el Barcelonès. Per això, segons els organitzadors, el consorci de la fira de Terrassa, aquesta és una «excel·lent oportunitat de promoció per als expositors participants».

Els sindicats demanen la creació de l'Ecosoc del Vallès B Sant Cugat.— Els sindicats majoritaris del Vallès Occidental, UGT i CCOO, han demanat la creació del Consell Econòmic i Social (Ecosoc). Aquest nou òrgan hauria d'assumir les responsabilitats de debatre, entre totes les parts implicades, els temes i afers referents a l'activitat econòmica i la inversió industrial, a més fer efectius tots aquells estudis necessaris per millorar la situació econòmica del moment. El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha intentat durant anys intercedir entre els sindicats i la patronal per aconseguir un acord que permeti deixar de banda les diferències entre les dues parts implicades i faciliti la creació del Consell Econòmic i Social. Fa pocs dies, els representants del Consell Comarcal del Vallès es van entrevistar amb alguns membres del Consell Econòmic i Social del Baix Llobregat per tenir més informació i conèixer amb detall el procés sobre el procés de constitució en aquesta comarca, ja que la similitud en termes econòmics de les dues comarques és indiscutible. Els sindicats no entenen «per què allà s'ha pogut arribar a un punt de negociació i al Vallès hi ha problemes»./CM.

ECONOMIA

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d'octubre de 1994

IMPOSTOS

Les noves mesures fiscals pel 1995

Quatre dones denuncien l'empresària que les ha acomiadat J.V.C.M.

La llei de pressupostos i la d'acompanyament inclouen totes les novetats tributàries I

H\M()NS

H (iirona 1:1 govern ha aprofitat com en altre-, anvs els pressupostos gencials per establir tol un conjunt de noves incMiic- lineals i|ue en aquesta ocasió entraran en vigor al 1 k pressupostos generals de l'estat estan plens de xifres hihon.irics. magnituds m a c i o c c o n o m i ques i ob|cctius que. tot i les boties intencions del govern estatal, son ciilicils de complir. Però entre els ei,uis números - q u e per la maloíi.i no deixen de ser això, numeios . In ha un seguit de mesuics que els ciutadans si que en leneii molt he. perquè repeieuleixcn du ectatuent sobte la s<.va butxaca, l'amhc aquest ,\m. ei eo \ e i n ha aprolitat els pressupostos ge neials pel 1995 per adoptai un seguit de mesures tiscals que de ben segui afectaran d'una niaiieia 0 una alt i a tots els contribuents. Itcspics de molts anuncis i.ç/o hus \uinlii. quan el dia 311 de setembre el Consell de Ministres va a p i o v a r definitivament eis comptes de l'estat per l'anv que \'e. a la maiona de ciutadans els van quedat clar temes moll con ei els: pu|ara l'IVA, baixaran les cotitzacions socials, les tardes i ics Ktencions de l'IRPI . hi haurà un nou pla per canviar els cotxes \ells. pujarà el preu del tabac, l'alcohol i la gasolina... Però les mesures que aquell dia van rebre el \ist-i-plau del govern son molt mes àmplies i eoncictes. 1 .'objectiu que s'ha proposat el üovern es ben clar: consolidar la l'ccupctacio econòmica i complir els ob|cctius de dèficit públic. Les inesuic's fiscals per aconseguir-ho. íecollides en la mateixa llei de pressupostos i en la d'acompanvament, afecten lant els contribuents individuals i tamilies com Ics societats. I N tteballadors poihan comprovar com el retoc de les tarifes i les retencions de l'IRPI i de les quotes a la Seguretat Social augmenten. me;s o menys, cl seu sou a partir de gener. Pet contra, s'ha de tenir en compte l'augment de l'IVA i dels preus del tabac, l'alcohol i Ics gasolines.

• Retencions més baixes. La mesura mes destacada es que per primera vegada durant els últims anvs es rebaixaran les retencions i la taula de l'IRPI- per compensar l'augment de la inflació d'un 3.5 per cent. Això vol du que a partir del gener Hisenda es quedarà nienvs diners dels sous dels treballadors i que, per tant, les nòmines seran mes altes. A més de voler ineentivar el consum posant mes diners ;i disposició dels contribuents, a m b aquesta mesura es pretén reduir l'alt volum de devolucions q u e ha de fer Hisenda després de cada campanya de declaració de la renda. LI percentatge d'un 3.5 per cent també serà el que s'aplicarà per augmentar les deduccions familiars i personals. Aquest és l'increment que s'aplicarà en el cas de les deduccions pels dos primers fills, mentre que a partir del tercer l'augment de la deducció superarà aquest 3,5 per cent. T a m b é es important destacar que la consideració d e família n o m b r o s a s'obtindrà a partir de tres fills. i no de quatre com ara, i q u e en cas de baixa per maternitat la dona cobrarà el 100 per cent del sou. contra el 70 per cent actual.

• S'abaratiran els mòduls. U n a mesura q u e s'aplicarà l'any que ve serà la reducció d'un 8 per cent dels rendiments nets de les activitats acollides al sistema de mòduls. Aquest sistema ja va

•

gener de 1995 i que es concreten en la llei d'acompanyament. Les mesures, que tenen per objectiu consolidar la recuperació econòmica, significaran canvis per als contribuents, que comprovaran com Hisenda c> que-

da menys diners de les seves nòmines, però veuran com els productes s'encareixen per l'augment de l'IVA i del preu dels carburants. T a m b é notaran Ics mesures quan comprin tabac o facin la declaració de la renda.

Impost sobre la renda de les persones físiques

—La tarifa i les retencions: s'abaixaran per ajustar-se a l'augment de la inflació del 3,5% —Fills: la deducció pels dos primers passa de 20.000 pessetes a 20.700, pel tercer serà de 25.000 i per la resta, de 30.000. —Lloguer: la quantitat màxima de la deducció del 15% passa de 75.000 a 100.000 pessetes. El limit per poder-la aplicar passa de 3 a 3,5 milions en les declaracions individuals i de 4,5 a 5 milions en les conjuntes. —L'obligació de declarar s'estableix a partir d'1.100.000 pessetes. —El coeficient d'imputació dels habitatges afectats per la revisió cadastral passa del 2 a l'1,3%. —Es redueix un 8 per cent el rendiment net de les activitats acollides al sistema de mòduls. —Se suavitza la doble imposició de dividends. —Se suprimeix el règim previst dels plans d'estalvi popular. —En queden exemptes les subvencions de la PAC per destrucció de capital.

•

Impost sobre el patrimoni

—El mínim exempt per declarar puja de 15 a 17 milions. —S'abaixa la tarifa per ajustar-se a la inflació. —En queden exempts els socis d'empreses familiars amb una participació del 15% (ara és del 20%)

• Impost sobre successions i donacions —S'ajusta la tarifa a la inflació. —Els pagaments fraccionats podran arribar a 10 terminis semestrals.

•

Impost sobre societats

—Es manté el 25% de deducció corresponent a les inversions realitzades en benefici de la internacionalització de les empreses espanyoles. —S'elimina la doble imposició jurídica internacional. —Es limiten les deduccions per despeses d'operacions amb entitats residents en paradisos fiscals.

•

Impost sobre el valor afegit

—Pugen un punt tots els tipus per compensar el descens de les quotes a la Seguretat Social,

pensarà l'any que ve a m b l'augment d'un punt de tots els tipus d'IVA: el superreduil. d'un 4 per cent. per als productes bàsics de consum com aliments, medicaments. llibres i revistes: cl reduït. d'un 7 per cent. per a altres béns J c consum: i el normal, d'un 15 per cent. que afecta el telèfon, cl gas o l'electricitat. Aquesta mesura ha estat una de les que ha provocat més debat. Lis empresaris posen en dubte que la rebaixa de les quotes pugui animar el mercat de treball. A mes. consideren que l'intercanvi —apujar l'IVA i abaixar les quotes— significa reconèixer que no es podrà controlar la despesa publica, que és precisament un dels objectius del govern estatal.

• Tabac, alcohol i gasolina. La modificació dels impostos especials es la que té més impacte sobre l'opinió pública, ja q u e afecten a productes com la gasolina. l'alcohol o el tabac. El govern ha optat per encarir-los un 3,5 per cent, percentatge que supera la mitjana dels països comunitaris en cl cas de l'alcohol. L'encariment del tabac és resultat del procés d ' h a r m o n i t z a c i ó t r i b u t à r i a amb els països de la Unió Europea. També baixarà del 13 a un 12 per cent l'impost sobre matriculacions.

• L'impost de societats. El projecte de llei de pressupostos no inclou cap modificació, però sí confirma algunes mesures adoptades en la llei de 1994. Els canvis nies destacats es troben, per tant. en la llei d'acompanyament, que inclou l'eliminació de la doble imposició jurídica internacional i la regulació de la deducció de la doble imposició econòmica. També es limiten les deduccions per despeses en operacions a m b entitats residents en paradisos fiscals.

M Sant Cugat.— Quatre treballadores de l'empresa tèxtil de Sant Cugat Luisa Maria Mera Soler han denunciat l'empresària per comiat improcedent davant el jutjat social de Barcelona. Segons Ics d e m a n d a n t s , la propietària de l'empresa on treballaven les va acomiadar perquè reclamaven el salari q u e estipula el conveni tèxtil. Leia 3 anvs que les treballadores —.losefa Satavia, A n a Maria Esteban, Pilar Cucnda i Juana Roig— treballaven per a Luisa Maria Mera i. ja des del principi. cobraven sous inferiors als que estipula el conveni laboral. Però en els darrers mesos la situació s'havia agreujat, ja q u e . segons elles, "cobraven els salaris amb 2 mesos de retard». Per això, van decidir d'assabentar-se dels seus drets laborals i exposar-los a la responsable de l'empresa tèxtil. Segons expliquen les acomiadades. Luisa Maria Mera Ics \ a remetre al seu advocat i. finalment, Ics va acomiadar. IX' moment. cap d'elles encara no ha rebut la indemnització estipulada a la carta d'acomiadament, q u e . de fet. segons la denúncia, - é s un xifra inferior a la corresponent». Condicions inadequades Segons elles, «l'únic que reclamàvem era treballar en les condicions adequades i cobrar el mínim que estableix cl conveni, no menys». A més. la denuncia estableix que l'empresa ha de pagar a les treballadores acomiadades 19 dies de feina, ja que no van rebre l'avís d'extinció del seu contracte a m b l'antellaeió corresponent de 30 dies. Les treballadores reclamen els seus drets perquè creuen que «se les ha enganyat a m b bones paraules q u e . al cap i a la fi, no han portat a res».

Sharp signarà un acord amb els treballadors la setmana pròxima

I Sant Cugat.— La directiva de la multinacional japonesa Sharp • Patrimoni i s u c c e s s i o n s . ha arribat a un principi d'acord —S'aplicarà el 7% a les operacions referents a obres d'art, antiguitats i Igual que en el cas de l'impost amb els treballadors sobre la plaobjectes de col·lecció. sobre la renda, el del patrimoni taforma reivindicativa que van i el de successions i donacions presentar a final del mes de juliol. —S'introdueixen modificacions que pretenen precisar l'aplicació del tipus es veuen beneficiats pel descens Després d'un mes de negociareduït a determinats béns, com ara els farmacèutics d'ús veterinari, de la tarifa per adequar-la a la cions, els treballadors han aconmedicaments, serveis d'empreses funeràries, productes alimentaris de inflació. En el cas del patrimoni, seguit que la directiva acceptés primera necessitat o operacions destinades a minusvàlids. el mínim exempt per declarar s'ales seves propostes a m b aquells puja de 15 a 17 milions de pesafegiments que s'han negociat. • Impostos especials setes, mesura que aquest any ja D e moment, només hi ha fet —Augmenten un 3,5% els impostos que graven l'alcohol i els carburants. es va aplicar a aquelles persones un esborrany sobre el que serà amb immobles afectats per la re—El tabac s'encarirà a conseqüència de l'harmonització amb la UE. la plataforma definitiva. Els trevisió cadastral. La llei d'acompaballadors esperen que abans d'una —S'abaixa del 12% al 13% el tipus general que grava determinats nyament fixa una reducció d'un setmana ja s'haurà enllestit la feimitjans de transport. 20 a un 15 p e r cent de la parna d e redacció i presentació dels ticipació a partir de la qual els punts de negociació. Si això fos • Impostos locals socis d'empreses familiars queden així, «els acords quedarien signats —IBI: s'actualitzen els valors cadastrals de bens rústics i urbans aplicant, exempts de l'impost del patrimoni. la setmana pròxima», va afirmar La patronal critica aquesta reducamb caràcter general, un coeficient del 3,5%. Excepte els que el president del comitè d'empresa, ció perquè, assegura, n o es podrà Francisco Ballesta. haguessin estat revisats al 1994. aplicar a patrimonis familiars on La negociació sobre la plata—S'amplia de 3 a 6 anys el període perquè els ajuntaments puguin intervé la segona o la tercera geforma reivindicativa va començar reduir fins a una quarta part els tipus de gravamen general d'aquest neració. E n la seva opinió, la so- a principi de juliol, m o m e n t que lució consisteix a canviar el sisimpost quan s'hagin fet revisions cadastrals. els treballadors amenaçaven l'emtema de còmput del percentatge, presa a m b u n a convocatòria de —IAE: es modifiquen diferents tarifes. de manera q u e passi de ser invaga. E n aquella ocasió, la didividual a familiar. rectiva i els treballadors van arriGràfic: bL l't INT. • E l s impostos locals. En el bar a un acord d'augment salarial d'un punt p e r sobre del conveni cas de l'impost sobre béns immobles, s'actualitzaran un 3,5 per provincial, a m b caràcter retroacnombre d'ocupats». Tot i aquesta provocar des de la implantació tiu, i u n a concessió d'un ajut escent els valors cadastrals dels béns referència concreta, els rendila protesta de diversos sectors colar de 12.000 pessetes anuals tant rústics com urbans. Aquesta ments es calculen a partir de molts afectats, com va ser el cas de l'hosals treballadors a m b fills de 3 a actualització n o s'aplicarà quan el taleria o la perruqueria, que van altres elements, com ara el con16 anys. valor cadastral hagi estat revisat sum d'electricitat, la superfície acusar Hisenda d'haver-se equial 1994. Respecte a l'IAE, es m o ocupada, les taules, llits, places vocat en calcular els rendiments A més, l'empresa va anunciar difiquen diferents tarifes. A més, o vehicles. que s'obtenen, que en la seva opila seva intenció de recuperar el la llei d'acompanyament inclou un nió són més baixos. La patronal • L'IVA s'apuja d'un punt. dia de la família i els ajuts a increment dels coeficients q u e catalana considera q u e la modiLa baixada d'un punt de les quotes activitats esportives. Les negociaapliquen els ajuntaments d'acord ficació d'aquest sistema demostra a la Seguretat Social (repartit en cions sobre la resta de sol·licituds amb la població en l'impost sobre «l'error q u e significa associar la un ü,8 per als empresaris i un van començar el 26 de setembre determinació del rendiment a un 0,2 per als treballadors) es c o m - vehicles. i ara han arribat a la seva fi. CM. —El tipus reduït, que serà del 7%, s'aplicarà als hotels de 5 estrelles i als restaurants de 4 i 5 forquilles.

«CUGATERIES»

«SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU»

13 • Divendres, 21 d'octubre de 1994

Mira-sol Teatre estrenarà el mes que ve al Casal Cultural Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. La directora, Marina Julià, creu que no s'ha de tenir por als textos dels clàssics. Plana 16.

L'Orquestra de Cambra Sant Cugat ofereix aquesta nit al Teatre-auditori un concert d'instruments inusuals. En el concert s'estrenarà l'obra Cugateries, de Josep Carbonell. Plana 15.

I ACTIVITATS DE LA CASA DE CULTURA I

L'Escola d'adults, classes de català i l'escola Triangle són mostres de les activitats que es troben a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA. La Casa de Cultura ha vist renovada enguany les seves estructures, tot i que la majoria d'activitats que es feien a les dependències continuen sent les mateixes. El canvi més substancial l'ha patit el departament de Cultura amb el seu trasllat a la planta baixa, des d'on es portaran a terme importants innovacions i es millorarà la coordinació amb les entitats culturals i juvenils de Sant Cugat. Els serveis d'activitats de la Casa de Cultura conformen un espai obert a tothom.

Una invitació per a tothom El Departament de Cultura crea un nou espai destinat als joves EMMAANSOLA

• Sant Cugat.— Ara ja fa vuit mesos que la Casa de Cultura va adoptar noves distribucions dels seus espais per tal d'encabir les dependències de l'àrea de Cultura i Joventut ja que un tant per cent elevadíssim de les seves activitas se centren en aquest indret. Aquest nou trasllat permet coordinar més directament tant els espais que es destinen a entitats santcugatenques com les activitats que es porten a terme des de la mateixa àrea. També hi coordinen la programació i la gestió de les activitats dels centres cívics de la Floresta i les Planes. Un dels nous projectes que s'espera endegar a finals d'any és l'Espai Jove, destinat a entitas culturals i juvenils i que comptarà, a més, amb espais destinats exclusivament a activitats teatrals, música moderna, assajos i jocs de rol, entre altres. Totes aquestes

activitats han estat organitzades a partir de les demandes que han fet els usuaris joves; és per aquesta raó que Jordi Gonzàlez assegura: «Sortim amb avantatge perquè totes les activitats estan d'acord amb la demanda i això és un important pas endavant per a l'èxit d'aquest projecte». D'altra banda, la Casa de Cultura compta amb una estructura molt determinada i singular que està marcada per la trobada d'escoles permanents, com l'antiga escola de música, avui Conservatori Victòria dels Àngels, l'Escola d'Adults, l'Escola Triangle, i aules on s'imparteixen classes de català, àrab, suec, esperanto i alfabetització. Si bé moltes d'elles pertanyen a l'ensenyament reglat des de la Generalitat, n'hi ha d'altres que estan organitzades per membres de comunitats que resideixen a Sant Cugat i que ofereixen, gratuïtament, el coneixement de la

seva llengua a totes les persones interessades a aprendre-les, com és el cas de l'esperanto, el suec i l'àrab. Un dels últims a arribar a les infraestructures de la Casa de Cultura ha estat l'Oficina Municipal de l'Esport per a tothom de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament. Un important tons d'art Un dels espais del qual se senten més orgullosos els responsables de l'àrea de Cultura són les dues sales d'exposicions que des del seu inici, ara fa set anys, ha realitzat un bon ritme, programat i reglat, d'importants exposicions que han donat, alhora, un valuós fons d'art. Un total de 200 obres, aproximadament, d'artistes consolidats en l'art pictòric seran exposades pels volts de Nadal a la Sala situada a l'entrada de l'edifici. Ambdues sales tenen una mitjana d'entre 10 i 11 exposicions

anuals cadascuna i són unes de les sales més visitades pels santcugatencs. En aquest mateix indret es situa el Servei d'Informació Juvenil (SIJ), adreçat a tots els joves que desitgin trobar informació sobre viatges, activitats culturals i esportives, etc. Una altra de les activitats que es porten a terme des de la mateixa oficina, i que últimament està donant molta feina als seus responsables, és la informació relacionada amb l'objecció de consciència. Al soterrani de la Casa de Cultura hi treballa l'Escola Triangle, on els més joves poden aprendre arts musicals i plàstiques per mitjà d'importants activitats pedagògiques. Espais d'assaig musical Una altra de les innovacions que es portaran a terme ben aviat és la creació d'espais insonorjtzats

per als grups f ï música moderna que ho necessitin per assajar. Aquest espai també estarà destinat a classes de'instruments moderns, com ara la guitarra, la bateria o d'altres que se'n demanin per millorar el coneixement dels nous grups. De fet, ja hi ha 70 persones que han demanat aquest servei i si les matrícules així ho confirmen, aquest espai s'aniria innovant seguint les noves demandes. Preu de matricules Una de les coses que més preocupa els usuaris és el preu de les matricules per a les activitats que es desenvolupen des de la Casa de Cultura. Segons Gonzàlez, «el preu està subvencionat i mai arribarà a estar al mateix nivell que el del mercat». Per la Casa de Cultura hi passen cada dia, aproximadament, un miler de persones, de les quals unes set-centes cinquanta sónfixesdels diferents serveis, i la resta són eventuals. Els seus serveis estan destinats a totes aquelles persones, entitats i associacions que els sol·licitin. Un dels fets, però, que cal remarcar seriosament i que hauria de solucionar-se el més aviat possible és la manca d'accessos per a la gent que pateix alguna disminució física i que l'impedeix moure's lliurement pel centre. Això, per ara, els és impossible, ( .„

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

i ACTIVITATS DE LA CASA DE CULTURA I

Iniciatives dinàmiques i engrescadores des de l'Escola d'Adults

Classes de català, un element més de la normalització lingüística E.A.

h.A.

• I 'L-scoia d'Adults treballa per oferir a les persones majors de divuit anvs la possibilitat de desenvolupar el seus coneixements, o si mes no millorar-los, per mitjà de les activitats que s'organitzen a l'escola. Lis estudis que es realitzen .permeten enriquir la persona alhora que la fan participar en un desenvolupament sòcio-econòmic i cultural equilibrat i independent» (Unesco). lots els alumnes que s'han incorporat als nous cursos que s'imparteixen des de l'escola poden optar, si el seus coneixements previs ho permeten, a realitzar diverses activitats des de l'obtenció del graduat a la preparació per la prova de maduresa del primer grau de formació Professional en la branca d'Administració. Altres activitats com l'Aula Oberta estan destinades a oferir un programa variat i alhora actual que permeti connectar l'alumne amb el seu entorn cultural més pròxim. Sortides, exposicions, manualitats. xerrades. teatre i jardineria són una mostra de les activitats que es fan des de l'aula. Ben aviat, els estudiants de l'escola assistiran al teatre per veure el darrer treball de la companyia d'Adolfo Marsillaeh. Don (lil de las Calzas Verdes. lil (entre Cultural de la ciutat també és un indret prou visitat pels alumnes. L'anglès també forma part de l'oferta d'ensenyament del centre, igual com l'alfabetització per als estranjers o el certificat d'estudis bàsics.

Les sales d'exposició tenen nous criteris i objectius des de setembre

L'expressió artística i musical dels nens dinamitza l'Escola Triangle

h.A.

H.A.

I Els pedagogs tenen clar que l'educació artística i musical dels nens és important en la formació dels infants. Des del 1983, any en què es funda l'escola, han passat moltes persones i actualment ja es pot parlar d'una consolidació del grup de pedagogs que organitzen els cursos. Pel que fa als treballs plàstics, l'escola compta amb tallers monogràfics de fang i modelatge, de representació en el pla, de construcció i de fotografia. des del taller de plàstiques. Els cursos estan destinats a nens d'edats compreses entre els 6 i els 15 anys, que formen part, dins el funcionament del taller, de grups de 15 alumnes. Cada grup assisteix de manera rotativa als diferents tallers, on cada un es portat per una persona especialitzada. Les principals tècniques que es treballen des del taller de representació del pla són el Un altre dels àmbits que ocupa dibuix, la pintura i el gravat, l'esel Servei de Català està destinat tampació. el collage i els retallats. a l'Aula d'Autoaprenentatge. per Els tallers monogràfics són per a totes aquelles persones que no a nens a partir dels 10 anys. poden assistir a cap curs o que volen presentar-se a una prova La realització d'un llibre, les d'oposicions o bé els interessa reombres xineses o la construcció passar algun aspecte concret de d'un gegant són alguns dels trela llengua catalana. I."Aula compballs que es porten a terme. D'alta amb un contingut de recursos tra banda, l'escola també imparque van des del vídeo fins a llibres teix tallers musicals per a infants de consulta, diccionaris, magnemés joves. tòfons i minicassetes portàtils. El L'oferta de l'Escola Triangle ritme de treball depèn de cadascú. s'ha vist sempre superada per l'alt i això permet que l'alumne adapti nombre de demandes que es curla seva assistència a l'aula al seu sen per matricular els infants. El horari disponible, i a mes té l'ajut resultat de tot això: nens amb d'una assessora. gran capacitat per expressar-se.

• l·ls cursos de català per a adults que ofereix el Servei de Català de l'Ajuntament formen part del procés de normalització lingüística que porta a terme la Generalitat des del 1981. Fils cursos que s'imparteixen des de la Casa de Cultura estan organitzats de la manera reglada com a la resta d'ajuntaments i un dels primers factors remarcables dels darrers anys ha estat el considerable augment del nombre de persones inscrites. 1:1 nombre d'alumnes de Sant Cugat s'ha vist incrementat fins a tenir-ne un total de 478. I.es classes estan destinades a majors de divuit anys i cobreixen tots els nivells d'adquisició de la llengua, començant des dels més bàsics. Aquests nivells serveixen per preparar els alumnes per a l'obtenció dels certificats de nivell que dóna la Generalitat.

Propostes i possibilitats diverses per completar l'oferta

I Les dues sales d'exposició que es troben a la Casa de Cultura també han sofert algunes de les millores que s'han fet a l'indret. Aquestes millores no se centren només en l'aspecte tècnic, sinó que ambdues han obert amb nous criteris i objectius. Aquest espai ha estat un dels més visitats, i per ells hi han passat artistes locals de renom i col·lectius de fora la ciutat. Amb la nova etapa les dues sales continuaran oferint el seu espai als artistes santeugatencs, amb una programació estable. Com a espai públic, les sales estan obertes a tots els estils pictòrics, amb l ' o p o r t u n i t a t d'innovar aquest món artístic. Rogeli Pedró, tècnic de l'Area de Cultura, va manifestar que «són molts els que demanen poder fer la seva primera exposició en aquestes sales; són una eina més de les moltes que ofereix la Casa de Cultura». Un apartat important ha estat el fons d'art que posseeix l'Ajuntament de Sant Cugat a partir de la cessió d'algunes obres dels artistes que han passat per les sales d'exposició. El nombre total d'obres s'aproxima a les dues-centes i seran exposades ben aviat durant les festes de Nadal. També es realitzaran les tradicionals exposicions en què es mostraran els treballs del taller Triangle i de l'Escola Municipal d'Art i del Llibre Gegant. El 29 i 30 d'octubre hi haurà una exposició subhasta d'artistes reconeguts per finançar la campanya contra el càncer.

H.A

B D'entre tots els serveis que estan instal·lats a la Casa de Cultura. cal remarcar aquells que determinades entitats santeugatenques ofereixen al públic d'una manera gratuïta. Un d'aquests espais està destinat a l'ensenyament de llengües com ara l'àrab, el suec i fins i tot l'esperanto. El Cor Infantil i Juvenil també és una activitat promoguda per l'associació musical Aula de So i té com a objectiu la creació d'un cor professionalitzat, oferint als seus cantaires una preparació tant de tipus musical com humana. Les activitats del cor s'emmarquen en treballs individuals i col·lectius, jornades de treball. concerts i intercanvis. D'altra banda hi ha aules polivalents que han estat utilitzades pels geganters, les associacions de veïns, el grup de voluntariat de Sant Cugat i darrerament per un grup de teatre professional amb vista a l'estrena a França d'una nova obra. La influència de la gent jove també es fa notar a les dependències de la Casa de Cultura. on joves aficionats com el grup SNÀFU, que practica jocs d'estratègia històrica, o ASAK. amb els jocs de rol, hi tenen cabuda. Un cop acabades i posades en marxa les dependències de l'Espai Jove, les activitats del centre augmentaran, i la música tindrà un apartat important en el centre. La Casa de Cultura està oberta tots els dies, matins i tardes.

Relació d'establiments adherits a Sant Cugat Comerç •'.^•U&&é$í£^^l· fCròtahrfa Moyano

BIKNIMHI $ • $ (

&roajMf$0 C M Mora

Gnfas·riBABoK

ftl.n

• ••«

- nvacMmonQ

i vtnNrasCHMitB

M é M M l fiiHnnn rwwMwln

18 Pool Comunicaria Ad. Finques Casos Ad. Loteries núm. 2 Arpali Auloescola Soni Cugat Auloreconvís Vallès EJ. Banco Central Híspano Beep Cash & Corry Castellví Motor C Rehab. Susana Niíoletti Contrallum Copimatge (opy Gràfic Crisol, Oficina Tècnica Chic Sani Cugat Edicions Vídeo Vallès twola d'tnform. St Cug Finques Gironella foir; Llamas foln Vidfo f R. Gestor Assegurances Gym Bloík Sant Cugat Giófiques Celler Grup Í.ITH: de Serveis

rafeNriaSÜMl

bequi os i Informaries

QtWIMVt Jtffll COM flMMMtttN M R W Mr.satgers Zei ï'Jovoíe! BCÍJ Síin! (uqfl

Els 5 prímeié^mis complets que a travé$^^ms^0bliment arribin 7^[PlSKtóii a Sant Cugàíl^^^^ran obsequiatsçí^ especial Sí^L^, en articles o sW^è.

Sun' Cugol Golio ítiiitr Wetantt J. ïrabaí 'vídeo Club Soni Cltgal -'oom Ctntre de lo Imolge

Per aconseguir els "GRUMS", demaneu-los als establiments amb el distintiu a la porta o a l'aparador i us els oferiran amb la vostra compra. L·ls àlbums son gratuïts. Guanyeu 5.000 pies. en articles o serveis indefinidament.

SAN1T

CUGA1

COMERÇ

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES MUSICA

L'Orquestra de Cambra estrena avui «Cugateries», de Josep Carbonell També interpreta per primer cop a l'Estat Espanyol una obra de Frank Martin

La Sala Res presenta el nou disc «Albert Pla supone Fonollosa» EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— L'estrena de l'últim disc del cantant Albert Pla més d'un ja que és el primer cop, a tot l'Estat per l'Orquestra de Cambra i l'estrena de l'obra serà un dels actes que es preEMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Tot està a punt, aquesta Espanyol, que els membres de la formació Cugateries, del compositor Josep Carbonell. sentaran el proper 27 d'octubre L'originalitat d'aquest concert es va configurar a la Sala Res dins de la pronit, per a l'estrena del concert d'instruments interpretaran una petita simfonia de l'obra inusuals a càrrec de l'Orquestra de Cambra del compositor Frank Martin. Un altre dels des del mateix Centre Cultural amb la voluntat gramació Res-so de tardor. El nou fets destacats serà la instrumentació emprada d'oferir quelcom de nou i atrevit. Sant Cugat. Aquest concert en sorprendrà disc, amb el títol Albert Pla supone Fonollosa, és la nova inversió de L'Orquestra de Cambra Sant l'artista en el món de la música, Cugat interpretarà aquesta nit, a aquest cop amb el suport del llenles 10 del vespre, al Teatre-auguatge poètic del poeta J.M. Foditori, un concert d'instrument nollosa, i del qual, afirma el caninusuals que sorprendrà per l'otant, «afloren totes les contradicriginalitat de les obres escollides, cions». Aquest proper espectacle per la instrumentació de l'orquesgira a l'entorn de destacats temes tra i per l'estrena de l'obra Cuque afecten la societat actual, com gateries, del compositor Josep Carara la mort, el sexe, el crim i bonell. Tots aquests elements han la violència. Si bé aquests temes estat fruit d'un laboriós treball ja havien estat tractats per Pla que va començar ara fa mesos, en els seus treballs anteriors, quan la direcció del Centre Culaquest cop ha volgut afinar la tural va concebre la idea de coploma i fer petits retocs al text produir un espectacle que oferís per tal d'imaginar l'home per mitquelcom d'original i que s'allunyés jà de la seva poesia i a través una mica d'allò que la formació d'un camí de coneixement i inhavia estat fent fins ara. certesa. Al marge de la instrumentació Ciudad del hombre: Barcelona inusual, Josep Ferré, director de és el poemari pòstum del poeta, l'orquestra, va mantenir contactes publicat l'any 1993, dos anys desamb el director i compositor, Joprés de la seva mort. Anteriorsep Carbonell, per tal de poder ment, Fonollosa havia publicat La estrenar, alhora, una composició sombra de tu luz, Umbral del simusical que tingués com a relencio i Blues i Cantos espirituales ferència la ciutat de Sant Cugat. negros amb la col·laboració d'AlD'aquesta manera va néixer l'obra fredo Papo. Cugateries, que, tal com ens va D'altra banda, el cantant Albert explicar el seu autor, «intenta evoPla es va donar a conèixer amb car en tres moviments, de Dia, el seu primer disc, Ho sento molt, de Nit i de Festa, l'agitació que amb el qual va influir en la moral es viu en una ciutat com Sant El mestre Josep Carbonell, a l'esquerra, durant un assaig de l'orquestra dirigida per Josep Ferré.Foto: MANÉ ESPINOSA de tota una generació i va ser Cugat al llarg de tot un dia. L'obra no té l'ànim de descriure la ciutat, cada un dels assajos descobríem guidament, s'interpretarà el Con- Tauler, flauta travessera, Leonard aclamat per molta gent i refusat tot i que hi ha elements que, de coses noves i el fet de treballar cert per fagot i orquestra en mi Castelló, fagot, i Eloi Jové, celesta. alhora per les institucions que veben segur, l'espectador podrà re- amb una orquestra on els músics menor, que tindrà com a solista Carbonell ha realitzat diverses taven la seva actitud. Més tard, es van editar els seus darrers trelacionar amb la tradició santcu- actuen alhora com a solistes de Leonard Castelló. sardanes, obres per a música de balls, S'ha acabat el que es donava gatenca». Josep Carbonell va as- les diverses peces del programa, La segona part estarà dedicada senyalar el bon treball que havia ha estat tot un repte. Esperem a una petita Simfonia concertant cambra, per a orquestra i solistes i No solo de rumbas v/ve el hombre, realitzat l'Orquestra de Cambra que la música faci aixecar la gent per a arpa, clave, piano i dues i arranjaments de les obres de aquest últim en castellà i que acCimarosa, Holst i Frank Martin, tualment es troba censurat des en els assajos que s'han fet fins del seu seient». orquestres de corda del compositor entre d'altres. Influencït per com- de fa un any a causa de la lletra ara i va afegir-hi que «això fa F. Martin. Els solistes d'aquesta positors del impresionisme fran- d'una de les seves cançons. Tot possible que puguem preveure un Programa musical composició són Margarita Arnal, cès com Ravel i Debussy, la seva va ser per una qüestió d'amor èxit aquesta nit». Ferré va conEn la primera part de l'obra arpa; Madrona Elías, clavecí, i obra s'ajusta als treballs d'aquests que el va portar a declarar el firmar les manifestacions de Carbonell, ja que «per nosaltres ha s'interpretarà un Concert per a Eloi Jové, piano. El concert aca- autors i, tal com ens confirmar seu amor a una princesa, que, estat un orgull i plaer treballar flautí i orquestra en do major d'An- barà amb l'estrena de l'obra Cu- Carbonell, «sempre he pensat si el rei li ho permetia, convertiria en un projecte com aquest. En toni Vivaldi, en què Núria Tauler, gateries, de Josep Carbonell. In- que, si Ravel encara visqués, ho en la seva esposa. Això, però, no flautí, actua com a solista. Se- tervindran com a solistes, Núria hauria fet de la mateixa manera». el va dur pel bon camí, tot i que Pla ja està acostumat als ensurts de la vida. Les seves primeres TEATRE cançons són fruit de la seva retirada del món i la posterior meditació de tot allò que l'envolta i que vol plasmar en els seus primers escrits. Abandona els estudis i es proclama autodidacta, se'n va de vacances, troba xicota i, I «HAVIES DE SER TU» Sinatra, i continua per ser una tors/autors que la van crear: no- per la pròpia por a afrontar de fins i tot, els del servei militar Autors: Renée Taylor i Joseph obra estrenada a Broadway l'any més amb l'escena abans esmen- cara la responsabilitat de deixar-se no volen saber res d'ell. Tot això Bologna. Versió catalana: Lluís M. 81 pels mateixos autors de la peça, tada del càsting amb què comença portar pels propis sentiments. li valdrà la imatge de nen inTodó. és a dir, escrita a mida i, pro- l'espectacle n'hi ha prou per saber I tot això suposa la gratificant Actors: Imma Colomer i Pep Sais. bablement, aplegant les seves ex- que dalt l'escenari hi ha una ac- experiència de veure, quasi sem- surgent. Ara, i després d'un parèntesi de tres anys, Pla torna Direcció: Lurdes Barba. periències personals i d'amics i triu, un animal escènic, que pot pre amb el somriure als llavis, als escenaris amb un nou treball, Escenografia i vestuari: Enric coneguts del món de la faràndula. fer que vulgui amb l'absoluta se- dues persones amb els seus de- encara no editat i d'estil diferent, Majó. Els nord-americans tenen la mà guretat que si el text i el per- fectes i virtuts (quines?, diria The- acompanyat d'una guitarra elècLloc: Teatre-auditori del Centre trencada en això de mirar-se el sonatge tenen la més mínima qua- da...), la seva biografia, els seus trica, feta per l'ocasió, i sons preCultural. melic i explicar-ho a la gent en litat i entitat humana, enganxarà fracassos i les seves íntimes as- gravats. Aquest treball s'estrenarà Dies: 15 i 16 d'octubre. forma de pel·lícula, musical o peça el públic des del primer minut piracions i, per sobre de tot, el a escala estatal des de Sant Cugat. de teatre i, a més a més, ho fan i no el deixarà fins el final. L'Imma seu incansable desig de viure i bé. Per ells tot pot convertir-se Colomer, i ja sé que les com- d'arribar a ser feliç. I, amb tot, EDUARD JENER La temporada de la Sala Res egar la simbiosi de les di- en un gran espectacle perquè la paracions són odioses, és una Shir- tal com diu el personatge d'en va quedar inaugurada ahir, dijous verses arts escèniques a les vida del país és sempre a l'apa- ley MacLaine a la catalana i aque- Vito, la gent anem al teatre a dia 20, amb l'actuació de la candarreries del segle XX és rador i, insisteixo, ho fan bé, en lla senyora (la MacLaine, vull dir) passar-ho bé i prou. tant de jazz Mefva Houston, que pot estar ben contenta. absurd. Això és el que pen- saben un rato llarg. Perquè, digueu-me, què és una es troba actualment fent una gira sava veient l'inici de l'obra, reLa història d'una senyora ja maobra de teatre?: unes paraules esper Europa. La cantant va estar Personatges apassionats cordant un munt de pel-Us on es dura que no obté l'èxit profescrites en un paper, perquè unes acompanyada, entre d'altres, del produïa una escena similar i, a sional en el món de l'espectacle En Pep Sais té un primer acte persones les memoritzin i repre- guitarrista Pere Soto. En el momesura que la història s'anava de- i l'estabilitat afectiva i emocional on, si bé la seva actuació és molt sentin que són uns personatges ment de tancar aquesta edició, senvolupant, sabia que aquella personal, i que cerca trobar-la si- bona, es veu arrabassat en tots que no són, en un escenari que encara no s'ha celebrat l'esmenmúsica ja l'havia escoltat altres gui com sigui fins que ensopega els sentits, és a dir, com a actor suposa un lloc que no existeix, tada actuació del treball de la vegades. Amb tot, cal dir que això amb un altre ésser que aparent- i com a personatge, per una The- durant un temps convencional que cantant Melva Houston. no és pas dolent. ment s'ha realitzat a la feina però da/Imma incommesurable. Al se- no és el mateix que passa en reaDesprés del treball d'Albert Havies de ser tu (It had to be que, en el fons, no està gens sa- gon acte, això canvia i és ell, en litat i, a la sala, uns espectadors Pla, els propers a actuar a la Sala jou) comença per ser el títol d'una tisfet del seu treball ni de la seva Vito/Pep que comença a treure es distreguin una estona i, apa!, Res, situada al carrer Sant Docançó dels anys quaranta, un d'a- trajectòria humana, no és res de la seva història a la palestra i adéu, demà serà un altre dia. mènec de Sant Cugat, seran els quells estàndards americans que nou. Dit tot això, cal afegir que els matisos de l'ésser humà que Però jo i molts dels que estaven membres de la companyia de teahan cantat des de Bing Crosby la parella que en país nostrat s'ha amaga darrera de la suposada in- a l'Auditori l'altre dia sabem que tre La Mòmia amb quatre reprefins a Harry Connick Jr. (banda liat la manta al cap per produir diferència i asèptica actitud da- no, que no és només això. Per sentacions de l'obra Tracti'm de sonora de Cuando Harry encontró i interpretar l'obra no té abso- vant la vida i els individus, una aquesta raó Imma Colomer, Pep vós durant la primera quinzena a Salfy) passant pel gran Frank lutament. res. a envejar als ac- persona que pateix la falta d'amor Sais i tutti quanü:. Moltes grat ,de jaqyexubre.

Anem a passar-ho bé

CULTURA-ESPECTACLES

ELS

4 CANTONS Divendres. 21 d'octubre de i w

TEATRE

Mira-sol Teatre estrenarà el mes que ve «Somni d'una nit d'estiu», de Shakespeare i ,;i Ji, octora de! ±- •;: • ccinsi·.k·ra que 110 s'ha üc tenir por als textos dels elassies H s.ini < im.H !•!.•'. •'

\111 ;i-sol. \ q u e a 'I' 111',M ge ' 1 r p e l a Mil d -, 11 I e :;. .1 o a i i m c m o i e . ! ,'• i i n q u c ! .; I a d i r c c t i M ! M i . i . I i u .

M : s, . k . i l k , :i a a a lexi d i I .. 1

, i.j 1 . -a ' . : m p de I 1 ' •:. I

v a'

Miia-so! ','IS'k

s na de

tem:

•!•• l e M • • -

d e l s ^Ki'-··ii·. ; q u e V L ; I H I - .il'in'l.i. i" "J L' 11 s e i a ; nu ai \. •. a -. e r a p s . n n . i k I;I • . > >n: Mii-.-^'l I •. C"e I I e : i . p •,m''·i. , - p l a n t e j a la n . ! v e ' " ! ; ! a i d, k : a n a m e s . e i ' . n l i a l . c o m i • e m . es la a V a l l d o r e i x .

Ica •....!•

vij.iih

!'•!> 1., u n e d i c s M I ; -. - : 1.1 •. c m als m c n i a d o i s •!:•',•' a l ' i ; i i c p i c s c i l 1 a . \ ( u l l . n a de Vall1 , ' ! . k a.lr.'.l \ a soi'. , • 1,1 ei I- v e n ' s , a m b

I v i U ; a 11 a

i I ( asal C u l :ri n u e n ' a m b i.ii d r e e l o i . i .

•1 i.l e . r i l · i . s \ ai: " iss.r a u n a !• a,l, ua d e a Ini -, M a n i l a .11;]:.i \ a ; i n i ( ' a M i . imcia'incnl. |ULM: a k a l : c aanb ia 1 1 'i>u 1 Ini Jcll di'i'" els a c t o r s ' e m p a s s a : d ' i n i c i p i c l a ; au p a p c l a 1 ril.u t. 11 ui!- Insa -•;... neiu.ii a n d 1 | v i s i n ; i l · L \ s eki-Mes 1 a se \ a pi'oposle. '. a siu d o b l e un.', h i s t o r i a d ' a i i M i air.b ' . m h d ' c m i g r a c i o i u n a n a n e e i a e n ki i|ual es p a r l a \ a d e l ' e n h a d . i en l u n e n m a m e n l d e l ( a-.il ( u l t u i a l / ,; ( nincdia Jc l'ull,i. de l'Iaute. un muntatge a d a p l a l [>ei la m a t e i x a d i r e c t o r a . \ a ser el s c a u e i i l l e \ l i|tie i;i t r e ballar M u . i s o l K-atic A q u e s t e s t i u el ei u p t a m b é ha p a r t i e i p a t i n la I e s t a M a j o r d e l disti iele pi ese n i . m l t e x t o s d e K u r t Y a l c n t m . un a c i o i i | u e s ' e - e i i \ i a \kcnhs p e i sia i n i c i p r e l a t s e n els l a b a i e t s aleni.ui\- d e b a n \ s tteilla M n . i sol I e a l i e l a m b e ha l'et el m a n l a l a e d u n s p a s t o r e t s a m b i n t a n l s 1 m : u a n \ la s e v a o r g a n i t / a e i o e s l a s u p e d i t a d a a la ins-

• Sant ( ll-al Kusinol c \ p • v e n i b i e oh . , Matas

Sa .. \ : s 11,_ ,., • -i \\,_ \a:i..i i

( 'om a l

Guíxols,

, :

t'l-- ' i

I ;. [í.i

.'•.

I 'I • a "

m a p a i l de e o e k .. . i. , ; . .i:.• j i m i i s i as n a , i. u n • •• .:.. I i. lles \ n i|, s , . .. e-. .. ! M I M de

!..

( ,.k,i

•

1 .lli·l'a

P i n a e o k e a M i i. i.' : -i I I a e .1 l a a n c e s e ( i al de l ' a l a . r - 's I dl ki seva li ,,ji i i- " ia .:•:.. li,. h a reeot r e g u i ..i Si •' u i i •.!•-. i id e S o r i a , kt I iei i a di ( '. a. :• la I à é b a r a . .ii'ib si. us n a . -11 is. •••• P i c o s d e b u i o p a . ' 1 a u p o i . ' . . . ia Selva, la < 'osta U i a v a i la i • r r o t x a . c o m a r q u e s a m b es q u a ' s s'identifiea p l e n a m e n t . C o m diu el c a t à l e g e.e I ,. xp-.' siciel. e d i t a t p e ; ki m a t e i x a s i a el p i n t o r ha esl.il elassid,- ,i pi i a l g u n s crítics c o m .-. s i e a a d . a de l'l·lscola il'( )lot, p e r ò es 11 ai ta d'i r pintor primordialment a u o e i d a c te q u e . p e r l ' o b s c n a c m a u - ! m d e t l i t e r e n t s m e s l r e s . e-seoles. h.i c r e a t el s e u p r o p i estil Mexambe M a t e s p i n t a p r i n c i p a l n u ni r i o i a i i temes urbans.

• . pi c s c n t a c i o . ,: '

Alexandre Matas i Pep Blanes exposen a la sala Kusinol i a la Ferran Martí

F r a n c e s c ( i a h . ei ilie d ' a r i , d a d e l p i n t o r : - T r e b a l l a la seva obi.tot s e r v i n t - s e d ' u n a sensibil.tai q u e c o n t e a c c e n t s p r o p i s d e la p o e s i a : el t r a s l l a t d e la r e a l i t a t a la p l à s t i c a el r e a l i t z a , p r i m o r d i a l m e n t . p e r mitjà d e l c o l o r , q u e p i n z e l l a lligat, a e r i . p l a . c i o s i o n . i t . d e n s . e x p l i c a t e n g a m m e s riqm'ssimes». t -..i _ >., 1 n :

,iel lllllllt.itüe d e l a c o n i l l i c i í si iK II : :.

tal·lació d ' u n a graella pei u b toeus. i.a r e s p o n s a b l e d ' a q u e s t a aetivitat es ki p r e s i d e n t a d e l g r u p . Rosa Sicari, que n o \ a n i e n l esta p r e p a r a n t u n s n o u s P a s t o r e t s . Sicart éreu q u e a q u e s t a millora possibilitarà q u e es laeui m l e r c a m i s d'espectaeles a m b altres grups a m a t e u r s . S i e a r t t a m b e \ a se r u n a d e les i n i c i a d o r e s d e l g r u p I n clàssic per un g r u p a m a t e u r S e g o n s la d i r e c t o r a . M a u n a J u lià. n o hi h a c a p p r o b l e m a q u e g r u p s a m a t e u r s t r e b a l l i n el text d ' u n c l à s s i c , en r e l a c i ó a m b el

1 >:<• l< :KI >l I < > \ í 11 i h i ) \

m u n t a t g e d e Sonin; J'uiui mi d'o nu. T d p r o b l e m a e s q u e n o es fan S l u i k c s p e a r e s p e r q u è n o m e s l ' e s c e n i f i q u e n els p r o t e s s i o n a l s i u n clàssic d e m a n a un cost m o l t iiran d ' c s c c n o g r a t i a i de i e p a r timiMit», d i u J u l i à . 1 a d i r e c t o r a c r e u q u e n o es ' • d e s t r o s s a - u n a o b r a si n o e's q u e el nivell d e l s a c t o r s és m o l t d o l e n t . I.a filosofia d e M i r a - s o l l ' c a t r e es m u n t a r escenografies p o b r e s o n es p u g u i v e u r e el nivell d e l s a c t o r s . « S e n s e v o l e r ser p t c l c n siosos, e s t e m tractant S h a k e s p e a re a m b r e s p e c t e i a f e c t e , i n o

a i n h la p o r q u e se sol t e n i r . U n b o n text c o m es a q u e s t d ó n a m é s joc a g r u p a m a t e u r s c o m n o s a l t i e s - , p u n t u a l i t z a J u l i à . lil g r u p , q u e ha o b e r t m o l t e s e x p e c t a t i v e s al d i s t r i c t e , es p o d r i a p l a n t e j a r properament d'organitzar una m o s t r a t e a t r a l , c o m la q u e se c e l e b r a a V a l l d o r e i x , tot i q u e . s e gons Julià, -el nostre p r o b l e m a es q u e c o m q u e t e n i m u n a b o n a sala, està molt sol·licitada». D u rant el d a r r e r a n v q u a t r e g r u p s p r o f e s s i o n a l s v a n p r e p a r a r els s e u s e s p e c t a c l e s al C a s a l C u l t u r a l d e Mira-sol.

ALEXANDRE MATAS fins al 8 de novembre

C E N T R E DE LA I M A T G E

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. M a n a , 1 à l'el. 675 56 7 4 - Fax 67.5 57 24. Sant Cuaai •;ci L a t a i c n v u , / z lei i r e :

.erafjfi'vaic

L ' a l l r e a r t i s t a q u e e x p o s a i a la s e v a o b r a és el s a n l c u g a l c n g P e p Blanes, q u e a partir del p r o p e r 29 d ' o c t u b r e m o s t r a r à d o t z e q u a d r e s a la sala d ' e x p o s i c i o n s i e s t u d i d e l p i n t o r F e r r a n M a r t i , s i t u a t al c a r r e r C ï o r i n a ( p r o p d e la p l a ç a dels Q u a t r e Cantons). P e p Blanes és conegut pels seus dibuixos realizats a m b l'estilograf i ú l t i m a m e n t a m b el grafit, t è c n i c a q u e r e q u e r e i x u n g r a n nivell d e p r e c i s i ó i s u b j e c c i ó d e la r e a l i t a t . Els seus t e m e s són n o r m a l m e n t extrets d e l'observació del C l a u s tre del M o n e s t i r d e Sant C u g a t . A l'exposició q u e p r e s e n t a a la g a l e r i a F e r r a n M a r t i s'hi p o d r a n v e u r e cine dibuixos del M o n e s t i r i set q u e va fer a la p r o v í n c i a d e P a l è n c i a , i n s p i r a t s en l ' o b s e r v a c i ó d e les r e s t e s r o m à n i q u e s q u e hi h a en a q u e s t a p r o v i n c i à . P a r a l · l e l a m e n t a l ' e x p o s i e i o s'editarà un catàleg de setze pagines e n les q u a l s a p a r e i x e r a n d i b u i x o s i reflexions p o è t i q u e s , escrits en les l l a r g u e s j o r n a d e s d e r e a l i t z a c i ó d e les s e v e s o b r e s . P e p B l a n e s h a e x p o s a t a la gal e r i a F e h o , a la s a l a R u s i n o i : a la C a s a d e C u l t u r a d e S a n t C u gat, i t a m b e a Barcelona i alties c i u t a t c a t a l a n e s . H a p u b l i c a t div e r s o s l l i b r e s , e n els q u a l s c o m b i n a la p o e s i a a m b la i l · l u s t r a c i ó d e l s s e u s d i b u i x o s , c o m el t i t u l a ; Pedra i Ploma. Confidcm ics al Claustre Jc Sani Citrat, e d i l a t p e ' l ' e d i t o r a R a u r i e h a m b un p i o i e e d e J o r d i Pujol.

SÉ.

Un milió i mig de visitants a Expocultura

SOCIS FONS D'ART

Ru-si

ii!olide9o2 lorda de 5 a 9

Tel 675 47 51

I HarccTona. M e s d ' u n ri 'a • i m i g d e p e r s o n e s s ' h a n i n k i,. s •• p e r la t r a d i c i ó , k: histoi ia. ei k atre. la m ú s i c a . !.. d a n s a . !'a; k M ' Í i la g a s t r o n o m i a catak·.i'.es. '.-.;.., r e p r e s e n t a c i ó d e les q u . i b s'i 1; , , . v h i b i t . d e l 7 al !í> d ' a q u e s t n i e s . al MoN d e la f u s t a d e B a r e e k n ' . . d i n s 1 x p o e u i t u : ; : lM ! : x'M" visiíaiHs ha s u p i ; al. di : .. -, .'. 511 ]rc ç::\T,. k s cxpci ' a i ; . e l ' o n r a n i l / a c i o , e : v ' e n : : ; .;. :' m o c i ó d e la ! i i i t u í : !'. 'p..la I i a i k i i' ala! ( a a ' . U ' . , . ,;.:. |,i p l a n t e j a : c : la rai "-i: . ; i c ; , •.:• m e n i . i í :•• ; i \ s i •: JNS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

I LLETRES I L e s p r i m e r e s a c t i v i t a t s d ' O r i o l V e r g é s c o m a escriptor del mes d ' o c t u b r e h a n c o i n c i d i t a m b l e s c r í t i q u e s d e l P S C a la s u p o s a d a a c t i t u d d i s c r i m i n a t ò r i a r e s p e c t e d e l c a s t e l l à d e la s è r i e Quin curs, el meu tercer!, u n p r o d u c t e d e F r a n c e s c B e l l m u n t b a s a t e n la n o v e l · l a h o m ò n i m a d e l ' a u t o r .

Oriol Vergés, prolífic autor català de novel·les històriques i de narracions amb adolescents com a protagonistes.

E n el seu volgut afany didàctic i divulgatiu, Oriol Vergés — q u e explica que el seu pare, traductor curós d'Horaci, s'estranyava de la seva rapidesa a l'hora d'escriure: «Ell era un virtuós de la llengua i j o sóc, a tot estirar, un narrador preocupat pel contingut i la divulgació d'allò que escric»— ha utilitzat un estil planer q u e Teresa D u r a n , en un breu text d'anàlisi inclòs en l'esmentat volum publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, defineix així: «Adjectiva poc, utilitza frases curtes, simples, a penes descriptives. L'axioma de subjecte, verb i predicat és d'allò més evident. L'atmosfera de l'acció ve d o n a d a , sobretot, per la puntuació. Oracions breus, ben encadenades, i un ús de l'el·lipsi ben moderat.»

Un «escriptor del mes» polèmic Oriol Vergés és l'autor de «Quin curs, el meu tercer!», que ha inspirat la sèrie homònima IMMA MERINO • El PSC ha considerat que Quin curs, el meu tercer!, en què l'adolescent protagonista està descentrat arran de la separació dels seus pares, és u n a sèrie discriminatòria p e r q u è el policia dolent parla castellà i el suposadament b o i simpàtic parla català. T a m p o c no li ha agradat que els alumnes de tercer de B U P d'Oriol Vergés protestin p e r q u è un professor els explica història d'Espanya de la manera més anacrònica. Ni la manera en què les protestes es complementen: un noi, q u e parla castellà. els recorda que els catalans van votar la Constitució, i la resposta és «Així ens va!». Altres sobretot lamenten la poca qualitat de la sèrie televisiva —segons Oriol Vergés, molt fidel a la novel·la—. I ho poden fer m e n t r e comenten que la reacció del PSC recorda una actitud censora. E n tot cas. deixant de b a n d a la valoració respecte a la qualitat del llibre i de la sèrie, es fa difícil no reconèixer a Oriol Vergés que alguna cosa deu saber sobre l'ambient dels instituts, ja que fa trenta

anys que hi ensenya geografia i història. D e fet, tal com explica en un text del petit volum divulgatiu publicat per la Institució de les Lletres Catalanes e n motiu del seu n o m e n a m e n t com a escriptor del mes d'octubre, Oriol Vergés va començar a escriure fa 29 anys quan feia les primeres classes d'història en instituts de batxillerat. I ho va fer mogut per u n a voluntat pedagògica: «Els meus primers llibres van néixer en ple franquisme p e r la necessitat de transmetre el coneixement del país als adolescents.» Aleshores va conèixrer la censura en un mom e n t en què aquesta intervenia en els textos de m a n e r a decidida i directa. D u r a n t els anys de la transició política, p e r ò , Vergés va especialitzar-se en la novel·la històrica —té més de 20 títols adscrits al gènere— tenint present el lector juvenil i d'acord a m b un didactisme cada cop més explícit: «La meva tasca de professor m'ha demostrat que els nois i noies n o poden e n t e n d r e la història, les causes dels esdeveniments i les

Adolescents protagonistes

interrelacions fins que no han assolit una capacitat d'abstracció intel·lectual a partir d'uns fets concrets... I per això em dedico a fer recreacions històriques. Sóc un fervent partidari de narrar una aventura a través d'uns personatges i uns fets imaginats. sobre la trama històrica real. A traves

dels petits detalls de la vida diària es pot recomposar el món de les generacions que ens han precedit. Es un camí per arribar a la ciència històrica que ens hauria d'explicar el passat per entendre el present.» Sempre, p e r ò . es pot qüestionar la manera com es recrea i es novel·la la història.

Aquest estil també l'ha aplicat a una sèrie de narracions que n o n o m é s van adreçades de m a n e r a particular als adolescents. Aquests i els seus problemes es converteixen en protagonistes, com és el cas d'aquest Quin curs, el meu tercer!, i també /, de mu, què en fareu?, !7 anys, primer viatge a Itàlia —certament, durant uns anys, els alumnes d'institut anaven a Siena-Roma-Florència-Venècia q u a n acabaven el tercer d e BUP—• i Mònica, la de COU. Narracions, aquestes, que, en un m o m e n t en què el més accessible és publicar literatura juvenil, aspiren a convertir-se en lectures r e c o m a n a d e s en els instituts de batxillerat catalans.

«Perfum. Maderas de Oriente»

«La estación total con 'Las canciones de la nueva luz'»

Autor Francesc Llinàs. Editorial: Destino. Pàgines: 216.

Autor: Juan Ramon Jiménez. Editorial: Tusquets. B Editorial Tusquets ha decidit publicar, per primer cop a l'Estat Espanyol, aquest recull de p o e m e s de J u a n R a m o n Jiménez de manera separada. El poeta andalús va d o n a r unitat a l'obra per a la seva publicació l'any 1946 a l'Argentina, a partir de p o e m e s escrits entre 1923 i 1936. La estación total con 'Las canciones de la nueva luz' es presenta com la culminació d'un període de l'obra de Juan Ramon Jiménez que aquest va definir com a mogut per «un anhelo creciente de totalidad», en un m o m e n t en q u è considerava la poesia «una tentativa de aproximarse a lo absoluto por medio de símbolos».

NOVETATS

«La novela de Pepe Ansúrez»

«L'enigma del laberint

«No se lo digas a nadie»

Autor: Gonzalo Torrente Ballester. Editorial: Planeta. Pàgines: 162.

Autora: Sissi Flegel. Editorial: Cruïlla. Pàgines: 174.

Autor: Jaime Bayly. Editorial: Seix Barral. Pàgines: 358.

• Gonzalo T o r r e n t e Ballester encara es presenta a premis —acostuma a a r g u m e n t a r que té molts fills-— i, a m b aquesta última novel·la, l'autor de Los gozos y las sombras va endur-se els deu milions de l'Azorín. La novela de Pepe Ansúrez es presenta com u n retrat satíric de les actituds provincianes. El protagonista és un empleat de banca que, considerat com el millor p o e t a local, és envejat, p e r ò sobretot ridiculitzat, a partir de la relació que manté amb la seva xicota. La noia està molt e n a m o r a d a d'ell, p e r ò la seva opció amorosa n o es basa en la fidelitat. T o r r e n t e Ballester passa factura a la mesquinesa.

H Sissi Fiegel, escriptora alemanya especialitzada en literatura juvenil, ha mostrat en els seus llibres l'interès que té p e r la cultura culta arran de diversos viatges per Irlanda, la Bretanya i Galícia. Pel que fa a L'enigma del laberint, l'acció transcorre a Irlanda. U n a jove hi passa les seves vacances i aprofita l'estada p e r investigar l'origen d'uns misteriosos caps de pedra que hi ha a les façanes d'algunes cases i esglésies antigues. A més, relaciona aquestes escultures a m b u n a estranya capsa amb inscripcions q u e uns obrers van trobar e n t e r r a d a p r o p de la seva casa, a Alemanya. Q u i n és el significat de les inscripcions?

• Jaime Bayly va néixer a Lima l'any 1965 i ha treballat com a periodista de televisió a la mateixa ciutat, a Santo Domingo i a Miami. No se lo digas a nadie és la seva primera novel·la i en aquesta es narra la trajectòria d'un fill de la burgesia m é s benestant de Lima que viu un procés de marginació arran de descobrir la seva condició homosexual. Aquest procés, però, es capgira a partir del moment en què s'accepta ell mateix i afirma la seva sexualitat. Mario Vargas Llosa ha elogiat la novella, mentre que la brillantor dels diàlegs i l'humor que conté han fet que algú recordi el desaparegut Manuel Puig en llegir-la.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA Cursos per a totes les edats

OFERTES INMÏGURACIO

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que Fes_te soci de

Comptabilitat

lluiten iiuucu

- Lotus 1-2-3

Programació

pels seus drets.

Windows

Horari de tarda

Word Perfect

' Excel-Word /

i*:

I) 1 n u s : 5 0 ' Í "i-atis

Program Accés C P

ESCOLA D'INFORMÀTICA

C. Santiago Rusinol, 14 - Tel. 6 7 5 15 5 6

Creu

B Rojjqjil·

• El mallorquí Francesc Llinàs, que està casat a m b l'escriptora C a r m e Riera, ha decidit donar-se a conèixer com a autor a m b la publicació d'aquest recull de contes sobre la vida d'un barri de Mallorca. Llinàs, amb un llenguatge inspirat en la parla viva de les Balears, recrea situacions q u o tidianes a m b ironia i tendresa. Els seus contes constitueixen un fresc del món de les Illes dels anys cinquanta i seixanta, amb detalls que gairebé p r e n e n una dimensió sociològica, com ara la compra del Sis-cents o la decadència de la casa d'un indià q u e s'acaba convertint en un banc.

TOUS oieria

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria Taller, exposició 1 v e n d a : PI. Pap Ventura (cant. carrer Solies) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

R a m b l a Ribatallada, 24 C 'l'd. 589 (.12 29 S.tnt Cugat del Vallés

TrTrTrjTT" |*^^·^·^"V»#\i •••••••^•••••^•••^••i c a t I i e s

ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS • Importació «Venda

• Neteja • Restauració

Canovas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 00 - 589 22 21 Fax 589 22 21 • Sant Cugat del Vallès

j i

Barcelona • Manresa • Lleida Sant Cugat • Madrid

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 2\ d'octubre de 1994

MUSICA I A m b la c a m p a n y a tic N a d a l ja en p e r s p e c t i v a . Ics d i s c o g r à f i q u e s r e a c t i v e n la seva p o l í t i c a d e g r a n s l l a n ç a m e n t s . D ' e n t r e tots. n ' h e m triat cinc e x e m p l e s , d e signe m o l t d i f e r e n t : els n o u s d i s c o s d e M a d o n n a . 1 he B l a c k C r o w e s i G l ò r i a E s t e f a n . el p r i m e r à l b u m p ò s t u m d e N i r v a n a i la t o r n a d a a l'activitat d i s c o g r à f i c a d e 1 he l.íaiilcs. C i n e a p o s t e s s e g u r e s .

Cinc apostes segures

Ï«W^

: /•%"'

gJÉaaistf

Surten a la venda o estan a punt de fer-ho els nous discos de Madonna, Glòria Estefan, The Black Crowes, Nirvana i The Eaçles \ W II K C'ASI'II.I.ON

B Aquesta setmana s'han posat a l.i venda els íillim.s discos de ducs daines que tenen poc mes en comú que els seus ascendents llatins. Després del sorprenent èxit ile Mi tiara, (iloria Estefan ha tornat a donar senyals de vida amb llold nu: tlirill nu: kiss me. una selecció de cançons dels anys (>(l i 7<), convenientment adaptades sota la direcció del seu home. Emilio. el productor per excel·lència del so de Miami, (iloria, que esta esperant una nena per al deseinl·ie. parla de llold nu:., com de la banda sonora de la meva vicio • I "altra dama a que ens referíem es Madonna. que (.los anvs després ile l'inti.naloral /•>.>//'<•./ ha tret al mercat licdümc Stories, el seu setè àlbum amb material inèdit i. pel que sembla, un notable canvi d'oiientacio en la seva trajectòria, tant des del punt de vista musical Per a mi es una mescla de pop, rhvthm'n'hlues. lup-hop i un disc de Madonna. Es molt. molt romàntic-, diu la mateixa Madonna com pel que fa a les lletres: de la lubricitat de les seves últimes produccions ha passat a triar com a primer sen/ill Secret, «una cançó sobre espiritualitat i autopotenciacio··. afirma Madonna. i afegeix: " C o n t é una filosofia índia hindú que diu que Deu viu en l'interior de cada un de no-

saltres i que la felicitat esta en les nostres pròpies mans.» I.'equip de productors de Bciltimc Slones inclou, a mes de la cantant italo-amerieana. Hahyface, Dallas Austin. Dave íiall i Nellie Hooper. que també signa amb Bjòrk el tema que dóna títol al disc. El dia 31 d'aquest mes arribaran a les botigues dos discos molt esperats: Amoricti. el tercet àlbum de l'he Black Crowes. i Unplugged in \e\v York. el primer disc pòstum de Nirvana, desprès de la mort de Kurt ("obain. l'abril passat, l'el que fa a I he Black Crowes. desprès de vendre II) milions de copies dels seus dos primers discos - Shiikc vinir nionev maker (1990) i l'he soiiihcrn harmonv íincl musical enntpiinion (1992)—, la banda del- germans Rohinson torna a provar sort amb un disc al qual ha dedicat molts esforços: mentre que llu- V<J«.hcm... es va gravar en una setmana, la gestació & -{morint ha trigat sis mesos. I a formula és més o menys la de sempre —rock. hlues. soni i gospcl . però amb un so mes polit. El 14 de febrer yinent. el grup actuarà a la sala Zeleste. de Barcelona. Unpluggi'd in .VÍ'H· York es el títol triat pels dos supervivents de Nirvana. Krist Novoselic i Dave Grohl, per al disc que recull les 14 cançons acústiques que el grup va gravar en directe als estudis

A dalt. Madonna, en un concert que va tenir lloc a Buenos Aires el 311 d'octubre de l'any passat. A baix, The Black Ciovves. una de les bandes fonamentals de l'escena americana dels 90. Fotos: Fi. PUNT. de la cadena MTV pocs mesos abans de la mort de Cobain. Són temes dels seus quatre discos anteriors —el primer sen/ill, Ahoui a girí, formava part originàriament de Bleach—, a més d'alguna versió com ara 77ie nuïn a/io solà f/te

worid, de Bowie. I inalment. el dia 7 de novembre sortirà a la llum Heli Freezes Over. el disc que ha tornat a reunir I r e y , Henley, l'elder. Walsh i Schmit o, el que és el mateix, The Eagles. A m b gira americana

inclosa, el grup ha tornat a la vida 14 anys després de la seva conflictiva separació. Heli... inclou versions elèctriques i acústiques dels seus clàssics, gravades per a la M T V , i quatre temes nous, entre ells el senzill, Get over it.

DISCOS 'ÉTiT.' -'Ai

El nervio del volcans

HOME

«Home»

«Atlas»

«14»

«Disco 2

CARl.b.S CASES Editora: t K Músic Format: ( 1). (it'nt'rr: Noves musiques.

MIKEI. 1 AllOA Editora: 1 Ik.u Format: < I' Cèiurc: < 'anco d'autor

PLTSHOP liOYS Editora: Parlophone-EMl. Formats: ( D , 1J> i K7. Gènere: Disco

CAlFANbS Editora: RCA. Formats: CO, I.l'i K7. Gènere: Pop-roek.

TERRY HALL Editora: Anxious-GASA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

B l a voluntat d'eclecticisme es un dels principals motors creatius de l'obra del músic manresà Carles Cases, que en aquest seu vanadissim segon disc de llarga durada convida a tasts sonors de musica clàssica, musica ètnica. j a / / , ritmes calents, balades romàntiques. ininimalisme... Es difícil destacar una peça d'aquest compacte tan aconseguit, però resulta especialment curiós escoltar les lelercncics a la música tradicional dels Països Catalans que In ha en la composició l'exiura i/'V Mediti •iiiini D o la torça del |.i// al tema RusiM plctuc .. \ t'

B I I Raimon basc. el patriarca de la cançó d l u s k a l llcrria, obsequia els seus sei:u;dois ;mib deu delicades composicions en el seu nou disc. que. pel no perdre el costum, te una cromàtica portada del pintin / t i m e t a i viu per títol cl numero d'ordre del treball cu el context de la seva discografia. Mikel Eaboa inclou a 14 una cançó interpretada en català b sentiré de a'itt. sobre un poema de Salvador Espriu al qual va po sar musica el l'Kó i. en un original homenatge a Carnal on de la Isla i .Kilin Cagc. una nova entrega vicis seus lekemn·.. \ l'

B Si es mantenen molts anys en aquest negoci —cosa molt desitjable—. l'SB acabarà tenint una doble línia de eompilatoris: la sèrie Discognipln -els temes en la seva concepció original: ile moment. un volum— i la sèrie Ditco. que reuneix les mescles per a discoteques vlels seus èxits. En aquest segon DÍKCO, la llista de manipuladors inclou The Bcatmaslcis. Rollo i Ja ni LX: Spoon. entre alt ics. Prenent com a base cançons de I i'n i liclhivionr --en 2 o 3 veisions ditetents. segons el cas es dona fornia a un iiuxu '"•" només per a addictes al grup. \ i

B Hem viscut tants anys d'esquena a la música llatinoamericana —i no. no parlo de l'OTI—, que provoca una certa sensació d'irrealitat la lenta però segura conquesta que. del nostre mercat, estan fent sobretot-- les bandes del nou lock mexicà. Caifanes no es exactament un grup nou fa set anvs que es en actiu-—, ni la seva pioposla connecta amb intencions nacionalistes d'altres grups d'aquell país. Però el seu pop clàssic, de reminiscències britàniques. va mes enMa de la copia mimètica. E n a altra alternativa a la nostra p;irahsi creativa. \ <'

B Membre fundador de The Specials, Terry Hall ha deixat de banda el guirigall rítmic del sku i ha apostat per la neteja melòdica del pop britànic tradicional, el que té com a referents niés immediats grups dels 8(1 com ara The Smiths i. sobretot. The Housemartins. Al marge d'aquest artifici que es la neiv wave de la new wuve -ctiqueta molt poc afortunada—. Hall, un dels supervivents de la new wuve única i imprescindible. conserva cl gust per les cançons curtes. Ics bones t o m a d e s i les i n s t r u m e n t a c i o n s senzilles. Pel pop. en definitiva. \ t

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

llista d e cantants i conjunts bascos és molt m é s llarga. «Això reforça la idea que la nostra llengua ha esdevingut vàlida p e r a qüestions e n q u è abans no h o era. A r a fins hi ha qui tant

Oskorri és el més conegut dels grups bascos d e música popular. Q u a n va néixer, el 1971, l'únic altre intent de fer música moderna en basc el protagonitzava Ez D o k Amaini. A r a la

escolta els cantautors clàssics —com Mikel Laboa o Benito Lertxundi—, com la segona generació —que potser representem nosaltres—, com els q u e han sortit després, tant els del rock

radical, com els del folk, com Ganbara, Kepa Junquera...», afirmen els m e m bres d'Oskorri, q u e n o refusen p e r a la seva proposta l'etiqueta d e folk industrial o música contaminada.

O S K O R R I . G r u p basc d e música popular

La música que fem està molt contaminada» XEVI PLANAS

• —Sovint s'utilitza el nom de folk industrial per definir la vostra música. Us agrada l'etiqueta? —«Cadascun dels que formem Oskorri venim d'una experiència musical diferent. Ens uneix l'objectiu comú de crear una música vàlida per al País Basc actual. Com que no volem llençar a les escombraries el bagatge cultural que hem heretat, sinó que el tenim molt en compte, diuen que la nostra música està bastant arrelada als timbres que ens han resultat familiars des de la infantesa. És per aquest motiu que afirmen que fem folk. Però com que alhora som fills del nostre temps i ens agraden molts tipus de música d'ara diferents, no tenim cap prejudici per barrejar-los tots en el moment d'expressar musicalment els nostres sentiments. Si a tot això hi afegim que som de Bilbao, que és una ciutat molt industrial, s'entén que de la nostra música en diguin folk industrial, en el sentit de folk contaminat. Pot sonar a broma, però de fet la nostra música està molt contaminada.» —Perquè és molt oberta... —«Sí. Som molt eclèctics. Això explica que un sector recalcitrant de folkloristes bascos se'ns hagi enfadat. No entenem la nostra música tradicional com una matèria destinada a un museu. Intentem desenvolupar-la, en comptes de guardar-la. No volem que faci pudor de naftalina i de xiprer, perquè ens sembla que no ha de morir, sinó evolucionar. En realitat, els temes tradicionals que interpretem tenen un màxim de 150 anys d'antiguitat i han sofert moltes transformacions abans d'arribar a les nostres mans. Han de continuar vius i nosaltres hem de ser una anella més de la cadena que els llega al futur.» —Quan vau començar, pràcticament només cantàveu en basc els membres del col·lectiu de cantautors Ez Dok Amaini i vosaltres. Ara té molta força l'anomenat rock radical basc. Amb qui sentiu més afinitat, amb els cantautors o amb les bandes de rock? —«Quan va néixer Oskorri, no hi havia encara una música moderna en basc, a excepció de la proposta monolítica d'Ez Dok Amaini, molt interessant literàriament, però una mica limitada

Oskorri —a la foto, durant un multitudinari concert que va oferir recentment— ha actuat fa poc a Vic i ho farà l'I de novembre a Girona musicalment. Abans només hi havia la tradició dels cors, que va alimentar la llegenda, ben falsa, que els bascos cantem molt bé. No cantem ni millor ni pitjor que els ciutadans d'altres països.» —Fins a quin punt la irrupció d'Oskorri va revolucionar el panorama musical basc? —«Nosaltres vam ser els primers a combinar instruments autòctons, com la txalaparta, amb d'altres com el saxó i la guitarra elèctrica, perquè consideràvem que els havíem d'incorporar d'una manera natural. Molts anys més tard, hi ha hagut un tall generacional i una ruptura estètica amb el sorgiment del rock radical basc. El més interessant és que ara hi ha una oferta molt gran de música cantada en basc i que el públic pot triar.» —Creieu que la independència

CREACIÓ I DISSENY

A9/J>

ocny» SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS , BREITUNG

Santiago

KRONQS

fcamilton Rusinol,

MEGA ^JUNCHANS

Tel. 674 58 54

fflaurto

Sant

UKTOIX

Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, plano,

nacional és l'única solució a la falta de sobirania política del País Basc? —«Ara la prioritat potser no és trobar fórmules que portin a la independència, sinó donar passos efectius per al nostre futur. Si som ciutadans lliures, hem de tenir el dret d'equivocar-nos. Sembla, però, que hi ha qui no vol concedir-nos l'exercici d'aquest dret, que és l'únic que demanem. El principal problema que tenim és que ei país està desmembrat, desorganitzat, dividit en moltes administracions diferents, i que cal consolidar-lo, perquè sovint és un país fictici, gairebé inexistent. No tenim ni la tranquil·litat de veure assegurada la pervivència del país, perquè hi ha forces polítiques que són al govern basc que ens neguen la nostra realitat cultural, lingüística i històrica.»

Un cel rogent del 1971 X.P.' del 1971, al paranimf de la UniH En la primera traducció de la versitat de Deusto. Bíblia al basc, que data del segle Oskorri, que el 1992 va recollir XVI, apareix per primer cop es- les lletres de les seves cançons crita la paraula oskorri, que en en el llibre plurilingüe 777 ehun basc significa cel rogent i s'utilitza ta hamaikatxo kantu, va publicar sovint en refranys com aquell que 13 discos de llarga durada durant en català diu: «Cel rogent al de- les dècades dels 70 i els 80: Gabriel matí, la pluja ja és aquí; cel rogent Arestiren oroimenez (1976), Mosen a la vesprada, la pluja se n'és Bernat Etxepere. 1545 (1977), el anada.» Els fundadors del grup doble Oskorri (1979), Plazarizplade Bilbao la van triar per batejar za (1980), ...eta Oskorri sortu zen el seu conjunt perquè els agradava (1981),AdioKattalina (1982),/4tecom sonava. manian Euskaraz (1984), Hau hermosurie! (1984), Infraganti (1986), Natxo Felipe, el líder d'Oskorri, el doble 15 urte... eta gero hau! és l'únic que es manté en la banda (1987) i Datorrena datorrela —en la qual al començament tam(1989). Ja a la dècada dels 90, bé hi havia Itziar Gallastegi, ImaOskorri, convertit ara en septet, nol Heredia i Juanma Zuazo— ha editat Hi ert dantzari, Badok des de la seva primera actuació, hamahiru i Katuen testamentua. que va tenir lloc el 25 de març

M . LOMENA S.L

URSSA

Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia VISITE N U l i t R À I M P O S I C I Ó N f N SANT C U f A T % TORRE, 1 {Ptaça d # r M o n e s t i r ) Tel. 6 7 4 1$ 0 2

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 2 4 - Fax 788 07 19

PRESUPUESTO

Tel. 733 14 05 TERRASSA

SIN

COMPROMISO

SISTEMAS PVC

EXPOSICIÓN Arquímedes, 1 50

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS - BAN0S - C0CINA - ftCHADAS Strawinsky , 8 (Pol. ind. Can Jardí)

Tel. 588 05 01

M é s d e 1 5 anys d e professionalitat fai d ' e n Francesc Roca tot un especialista < l'nora de v a l o r a r , aconsellar i encertar e el seu i d e a l . N o m é s u n B O N D E S C A N S fa possibluna b o n a salut. N o m é s u n a e x c e l · l e n t salut fa possibl una bona i llarga vida.

BON

Francesc Roca

DESCANS

A BON DESCANS, ENS PREOCUPEM PER LA SEVA SALU Martorell, li\ tel./rax 589 U 7i> SANT CUGAT UEL VALLÈS

t>J*J n '· , *7

* *

'Sabateria infantil i juvenil 'Gran assortiment en tottipusde sabates

«**A

IÍ

i v * e ,r <s a r i

Club M S a n t

unianycuc C u ç a '

C**

RECOIVIAJNACIONS ALS PAItES

PROHIBIT ENCENDRE FOC

Sant Bonaventura, 49 (18190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Barcelona Tel. (>74 41 50

LLOC DE DINAR: Recomanem als pares anar-hi a peu pel camí tradicional de Sant Medir.

VICOMCA

NOTA IMPORTANT:

JtPI

TORRES-TERRENYS-PISOS-LOCALS

• EGB, BUP, C O U SELECTIVITAT • FORMACIÓ PROFESSIONAL

MATRÍCULA OBERTA

•Compres-vendes-lloguers •Administració de finques 'Assegurances •Assessorament urbanístic i •Taxació de Dens immobles

Accés a Sant Medir per l'Arrabassada. Els pares que hi vagin amb cotxe cal ( tinguin en compte que el sentit de circulació serà únic per baixada i pujada. guiu les normes de la Policia Municipal. Estacioneu en llocs on no molesteu ningú i no deixeu cap camí tallat.

Per tal de no interferir en el bon funcionament de la marxa cordem que ELS PARES NO PODEN SEGUIR EL MATEIX ITÜ RARI. És necessari que els pares vagin al dinar de la marxi Sant Medir pel camí tradicional Sant Cugat-Can Borrell-Sant Medir, i que tornin pel mateix lloc.

INFORMI-SE'N SENSL COMPROMÍS TELÈLC >N

675

Fa\ 589 1 5 87 C; Balmes, (9 SANT CUGAT

l'I C m Cadena, 2 (Valldoreix) lel. (-74 78 50 - 674 91 61

t a \ 589 03 53 OH I ií) SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

^òa

^LAmA ^yjkMsew Tfarretem ae ÇJaraany<./a, 7

/fsf^yÇ^fcs.

Ófe/. G7U 3,9 5b íyiiuí i QJau/et., 2 dfe/. 67b 03 62 G/anf Tfuqat aet ) al/és

ornaüar •

CENTRE

•

BARBACOES

•

ESTUFES

•

RECUPERADORS

HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Josep Ma. Gomar i Cortès

DE CALOR

LLARS DE FOC

D'ESTUDIS

MUSICALS I

TAPA-RADIADORS TUBS I ACCESSORIS

Ensenyament,

solfeig,

piano,

violi,

orgi

VENDA D'INSTRUMENTS MU C/ B a l m e s ,

c/ Martorell, 59 - Tel 675 44 96 - Fax 675 44 96 • 08190 Sant Cugat del Vallès

2 3

II.

- Tel. 6 7 4 58 62 - Sant

Gèneres de punt Confecció

D..." C T U B R E

36a Marxa infantil Serra de Collserola L E G EN D

naunuot «mm CONTROL METRES 2475 SOKTOA Í A 1500 2A 4S 2300 48 6C 1345 6C 7D 19995 3540 70 9i 1655 91 11F 11F Airibuda • £ • ; • ! • • !•¥*••••••• CONTROL 2A 48 6C 7T> 9E 11F

Cugat

SANT&UGAT

V . i l l c l o r m , H>

50% dte. en peces de roba infantil

PISTA CAMÍ CORRKX DIRECCIÓ MARXA BOSC FONT PUJADA CASA-MASIA ERMITA PONT LÍNIA ELÈCTRICA RIERA-TORRENT CONTROL TEMPS MITJANA •640 32 3915 23 3630 38 4750 17 3740 32 4250 50 4510 22

CC\Q)\KJ,

PARADA 30 minuta 10 minuts 10 minuts 120 minuta 10 minuta 10 minuta

MOBIUARI INFANTIL - JUVENIL c/Mg

DURANT EL «"-"

Tel. 67$:

RECORREGUT

SANT4

ARMARIS A MIDA

SEGUIU LES MARQUES DE COLOR 5T

corre mobles Tel. 674 15 50

DDMILAR TOBELLA

Vestim la casa de cap a peus Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

aseltó,!?] Wradapei 08190 SAN?

Santiago Rusinol, 49-08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS hOlstarSl·

Tel. 674 06 57 - 674 79 09

SERVEI 2 4 HORES

SANT CUGAT D a VALLÈS C/SantJoRt,29 tal. (93) 589 02 66

CLASSIFICATS j •

SQUASH

SANT CU-

•

IMSIÜI:

G A T Sani Jordi, 33-35

•

AUTO-ESCOLA

•

CA-

HÍPICA SEVERINO '

•

CASAJUANA

C a l a d o . 12

S A S Martorell. 47 t t 6 7 4 14 97

« 6 7 4 11 4 0

Ret M70001

Re' 51JCC1

dorm

•

AUTO-RECAMBIOS

Re' j-'XOl

16'QOO?

t o r e l l , 41 «

M M M M J ANIMALS

PERRUQUE-

R I A (..•rr··· •].-• la ' , ' e i . l i , , ;

875 45 79

RENAULT-ACERSA

Clra Cerdanyola

s ^

TT 5 8 9 2 6 4 9

5 8 9 13 2 9

•

LA FAUNA 1

n.ei

VILARASAU

5 8 9 33 0 0

'TOÜOÜI

Francesc Moragas

i '

FORMAS

Elías

TT 6 7 4 13 2 1

«674

15 3 2

VET

SANT

CUGAT

MEN

CEBADO

....'•!•

C Sil":

Carrer Ma(or. ó Tel. 6 7 4 16 0 3

R i b a : a Irida «

PRESENZA

ü.r.ma

• va'ido-n.

COPERSE

t r 6 7 4 0 6 9 3 R LS.:O

OANVIL

WAY-IN

Ouona

IDIOMES

1c C

t r 6 7 5 33 55

589 26 4 3

14B2

eTALLERES

MENA F

DR MURILLO

• «

6 7 4 01 7 4

CASTELLVÍ

HONDA

nr/zm

^osseilo, 15. A D M I N I S T R A C I Ó

589 32 11

WOHLDWIOt COUKltR

^J 'líOfX-

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

A e MOTO TRÀFIC A l i e n ,

589 4 " 42

Sala. 2 « 674 07 73 %' Í2400C"

Reparacions

ENVtMENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

675 20 01

QUEfíAL

PAMOBE

S L Sr 1

CALEFACCIÓ

VALLDOREIX, 53

CICLES

Valldoreix, 41

MiHW

ELECTRICITAT

tT 674 15 09

TALLER: ORIENT, W

REGS AUTOMÀTICS

TEL. 673 29 02 FAX 673 28 61 •

lOOPO'OOOBf.

•

Rambla

del

llo, 4 t r 674 65 00

•

•** i;50oai •

J.G.ASSOCIATS

t r 6 7 5 3 0 12 Rel i :2O0C'

ona •

M A P F R E Pg 'orreblan-

Re'

HES Francesc R*

Oa deïerrossg, 97 08191 RUBÍ

•

Moragas

enll 1a

mwmki

tr 675 26 04

•

Ret

DOREIX

-T90X'

SUM1NISTROS VALLM o s s è n Jacint

Verdaguer, 107

674 4 3 04

Rel

•

2 «

5 8 9 19 3 1

Re1 12'íut-MARCS

VALLÈS

« VÍDEO

F.R.

PresupuesUis

675 49 43

Ret 2-30OC'

Tel. 6 7 4 0 5 0 7

ANTONI

ELECTROLLAR

IVI. 589 44 81 J. MIRET M

Clancd «

para.iu

675 5 3 53

e B L O C K C Rossellc. ' «

« Hpt e

j V j •

CONSULTING •-.

rtl

CASA

INST.

' 5 baixos

e «

'fi

GERD

PROMUSA Av

MANTSERV,

parqi, ng

:urvjri:\ar

jina

exterior

pis<:na

15 - l o c a l

Des d e

8410000

.••*

' J O 0 :yj::

« 6 7 4 41 12

;93 • 674 67 15

Re' TJ00C3

F^ix-^ai

674 57 16

PROP

CREU

ROJA.

cupie* dons

100 n r ,

3 terrasses. 3 hab., molt

(sense veïns a

C/ C A N O V A S

NERAL

salo

p e t i t , 3 h a b . m o n t r a n q j I.

ció,

pàrquing

•f-x}uesSaca. =«' : ; "OiSCÍC

( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

6 7 4 5 7 1 6 ' Fax 6 7 4 5 7

l-TQüeiàaca; "•* FS TÇ-gOPoe

iirogar) Ret 1NO200Q;

•

RAMBLA

DEL CE-

LLO,

dobles. 2 Danys, sala d'es-

m1, 4 d o r m . , 2 b a n y s , saló

13 6 5 0 0 0 0 -

menjador, cuina,

« { 9 3 1 6 7 4 6 7 15

menjador

cuina, total-

exterior, a m b plaça

ció,

2 oportunitat, 130

« 6 7 4 5 7 16

35 0 0 0 «

•

C/DE L A C R E U 2 hab

SANTIVERI

10 Jtesóit

d'estar, menjador, cuma

cambra

Tota una tradició

•

15.000.000.«

iVcsnte CaM}| Ret VC 3000Í

Zona

17.500.000« 6 7 4 5716

35 « 6 7 4 11 83

•

a d o s ntvells. h a b d e ser-

hab.,

vei

menjador, cuina

FW. T0OO15

C/ MIGDIA pis venda 3 bany i lavabo

t o t e x t e r i o r , c a l e l a c c i o . ar-

•k r-tis

H I D R O F L O R A.. ^

' J . Ï M.i·L'i

« 6 7 4 75 9 8

SANT

874 41 1 2

CUGAT,

zona

dual, calalogada. de700

pisos 2/4 hab., dúplex, 2

banys, saló menjador, cui-

de terreny

i 200 m'

•

CV O R I E N T a e s t r e n a r ,

construïts, 6 n a b , garatge

na,

per u n parell d e cotxes.

nv*, p o s . p l a ç a

55 0 0 0 . 0 0 0 -

Des de 19.000.000-

« 6 7 4 41 12

674 08 97

safareig, terrassa 4 0

anresc Moragas

•

674 38 92

RUBÍ

Canària

560

ihoBs; Ret I'00'0009 •

RUBÍ c

de pàr-

MENJARS

TT 589 29 29

•

SUPERMERCAT

SANTO

15.200 0 0 0 Pta

armaris ta-der-

8 6 3 0 00C

iNO 20004

C/ S A N T I A G O R U S I -

NOL

110 m ' . 4 hab . 1

e R U B I . ' leruei. 220 nr,

jador, cuina

4 nao , iren|ador-salo, cui-

t e r r a s s a , p.aça de pàr-

n« "O^ice-, 2 banys

qumg

-office" nova,

Z O N A Av Rius . Taulet.

de 1 7 0 m-, 4 nab dobles t e r r a s s a , s a i ó d e 4 0 ^n xemeneia

Pàrquing

27.000 000 «

674 0 6 97

!zircàiSar:C.iça*! Ret fSZ "i>X'N>"

garatge (2 colxest. 2 te-

24 150 0 0 0 -

rrasses. caiefaccio

« 6 7 4 5704

26 250 000 • «

Inoesa ^e1 ''Xroox

6 7 5 43 02

•

Z O N A c Al'ons Sala. i p

•0Q T\ , 4 h a b , a - m a n s 3 ( Í paret, salo- m e n a c r r

IX-ÏC"

R U B Í Zona Eis Avets, 4 cuma. 1

C A M P F U T B O L pis 1 8 0

m' àtic, 5 h a c cuina

c a m b r a d e b a n y i >avabo

quet

golfes

ral,

g a r a t g e (2 c o t x e s !

« 6 7 4 57 16

•

meriador.

equipa-

calefacció

Re' ^üüfx3

flrogeri W

•

699 65 48

Nova

menjador

95.

gol-

pati,

TOMÀS

1-3 d o r m . , s a l ó

15.200.000-

rebost.

2 traiys,

salo meniador

par

calefacció

ga*o n a t j -

tol exte·'O'

? places

ferreny

p a r q j nq

LARO

20 000 0 0 0

25 £ 0 0 0 0 0

TT 5 8 9 3 5 8 2

6 9 9 65 4 8

6 900 O O O - « 699 65 48

quing opcional, tardor-95

pati, garatge ( t cotxe)

hab

RUBÍ c/ Zatiro, 3 hab .

menjador, cuina, cambra de bany, pis exterior

1-2 b a n y s , c u m a

•

VENDES

•

parqumg opcional

na,

699 65 48

da.

fes.

PREPA589 35 35

RUBÍ c/ Virgen del Pilar,

3 hab.. menjador, cuma.

calelaccio, armaris, pàr-

« 6 7 4 57 1 6 / F a x 674 57

•

menjador, cuina equipada,

bany. 1 lavabo, salo-men-

•

|lrcusa| Het 110013003

nv. 3 dorm , 2 banys, saló

22 000 000 •

R A ' S TASTA M

« 6 9 9 65 48

•

Ci SANT T O M À S . 94

cui-

IrCLSai ^ -

8 500.000-

promoció, de 46 a 94 m , •

4 h a b , meniador

cambra

ilncusai Ret 1C01XC2

120

2 bar.ys.

675 50 53

674 57 04 / 675 43 02

Maresme

Decoració

( W l W S i ï n l ( nuat di-l \ ulli-.

g a r a t g e (2 c o t x e s ) i t e -

26 2 5 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 65 4 8

Especialistes en lents d'alta definició

terrassa, plaça

quing. 27.500.000'Imfesat. Ref 110070004

rreny

5 __5_..___fi

-oftice».

amb sa.

CENTRE ÒPTIC S A L DO N

4 hab., 2 banys, saló-

menjador, cuina

c a m b r e s d e Dany. terras-

674 78 45

RUBÍ C Pau Clans

6 950 0OO - «

O RIUS I T A U L E T 160

nr. 5 hab., menjador-saló xemeneia, cuina. 2

(incuGa).Ret MOCUDOCS

26 «

674 08 81

21 5 0 0 . 0 0 0 -

cambra de bany.

Rrf 100006 •

pàrquing.

C A N S A L A D E R I A JU-

Re< 480OO1

amb pàrquing.

de bany, pis exterior

Golt

Indivi-

Tibidabo

hab , cuina nova.

Vergara

lavabo, extenc-

canlonada plaça

•Vicar* Calvo; Ref VC 30006

CUGAT Attons Sala. 21

DEL CE-

3 h a b . bany

cuina, Totalment

•

FM. 100004

FW 1690001

PI. Octavió 5 fel. 47410 47/589 27 02 Soni Cugol del Voltés

salo

safareig,

a 3 c o t x e s . J a r d i ( 1 0 0 m") i

•

RAMBLA

3 0 irv" i m e n j a d o r d e 17 m *

SANT

6 7 4 7 8 45 ' 6 7 5 50 53

L L E R , pis 3a planta, 95

estudi de 5 0 m1. saló de

: C K O 5 Sant Cjga:( Ret FSC 'fXMOOO'

DECORACIÓ

terras-

•

3 0 0 m \ 3 h a b . triples, u n

garatge per

bidabo

geració-calefacció

adossada, de

Terrassa

sala

d'estar, c u m a , vistes al Ti-

sató menjador, cuina, refnsa, p à r q u i n g . CUGAT.

DEL CE-

2 h a b . .bany

m2. 4 d o m i , b a n y , l a v a b o ,

LIANA Francesc Woragas

OECMO

MORA-

48 oportunitat, 85

SANT

674 41 87

RAMBLA

L L E R , pis 1a planta, 70

FRANCISCO

GAS,

000-

674 78 45 .' 675 50 53

ivcemeCava Re; v C W M

rrv,

674 72 54

SANT

•

100002

CUGAT Santiago Rusinol,

370001

Des de

14000.000-

697 20

total-

armaris de

« 8 7 4 4 1 12 M

iFixasGíonefcl Ftó FG '006000?

Colomer,

e TINTORERIA

sala

8 500

15*000"

a m b armari d e paret

bany complet, saló menja-

SANT

DEL CE-

apartament

p l a n t a , 4 5 rrv" 1 h a b . d o b l e

dor, àmplia cuina,

S O B R E À T I C e n venda.

SANT

TINTORERIA

RAMBLA

LLER,

•

C U G A T Sant Antoni. 1

•

placa p à r q u i n g . exterior

•Finques Saca Re -S'0-2000'

6 7 4 7 8 4 5 ,' 6 7 5 5 0 5 3

blanca, 52 « 6 7 4 41 4 9

fW •480001

bany

ivge"ie:avci Rd vC 3C0Çii

lerras-

TINTORERIA

NOU

• V a l i e s i.

21 0 0 0 . 0 0 0 Rd 1000H

000-

calefac-

pàrquing, pmtat

dabo

orienta).

•

Torreblanca

seminou, 3 hab , i

L L E R , àtic 1 6 0 m 2 . 3 h a b .

15000 000-

PROP MERCAT

|Pg CASTI-

tar

de bany. àmplies

67411 82

<93! 674 67 15

•

C/ C A N O V A S

6 3 0 0 000 -

pintat

s e s Mofí sol i ben

l<730Cl

de C a t a l u r y a

assolellat e l a '

21.000.000-

« 674 60 58

calefac-

18.000.000 -

paret, calefacció

V-Í-JI;*]? HOSPITAL GE-

130

cutna,

jador-salo, cuma,

TINTORERIA

PROP

2. Oportunilal

menjador

ment equipada

•

nr 1 , 4 d o r m , 2 b a n y s

LLO,

Dos dormitoris, ampli m e n -

orre

CASTI-

sobre)

3tf «0001

RESTAURANTS

•

SANT

J I ,;-is=--

'340001

SOL - NET P

4 hab

45 000 0 0 0 -

« 5 8 9 0374

SA Av

CUGAT

p a r e t , c u i n a e q u i p a u . i ••..:

RIIDI

CP'QC

- f ^JUC«J1

s'fatjcii":

' 2

ampli

a r m a n t ae

V Catalunya. 18.

Tone

Fraices:Mc'3Çi; 4 T i 675O" 54 G3'9C5aT:jci:

I Altons Sala. 29 B

PROP ESTACIÓ

Ni i.

pisos

saio menjador

674 00 60

I e GIMNÀS OLIMPO A. « 675 37 07

C/ BORRELL

hab . bany complet,

•

« 6 7 4 62 02

DIRECTA Enn

que Granados,

675 49 05

- V W.O.r

LINEA

DE LES CORTI-

ESPORTS TERRANEU

C. Sant Artor.i

Plaça Pere S a n . 9

-^OJl

•

Víctor Balaguer, 2 6 .

FALGUERA Tapisseria

"ï

CLARAMUNT

2 banys <

.-'mans. ca-

NES

; sact C j q a !

3a «

x x c

j « 6 7 4 21 03

NJOT

S a n i BonaverH.r.-í

5 8 9 5 3 4fi

YOGA Piera

^.M.;e-

'.-i i't'1 4

6 7 4 12 4 1

G.C.I.

Cugat

•

18 V a l l d o r e i x

5 8 9 26 3 8

«58917 32

I SERVE'GRATjr I ADOMIC.LI

•

Ver-

Sr. Ferran

Mercat Pere San Parada 123

S A Santa Mana. 4 0

San!

Mossèn Cmlc

fi?! l·íOÏ'

btenca. 2-8

FW '560001

Tek. 67517 02 674 66 69. Fcx. S89 27 74

Hius

UXÍI1

0' Santtogo RINÜQI, 32.

CASTELLVÍ

5 8 9 32 8 9

TT 6 7 4 0 6 8 2

R# 16800C-

Atlrrls

S O L S O N A Rosselló 2

CAMPOS

TT 5 8 9 0 2 7 1

•

VILA

5 do'm

n v a ü r j . saiC r - i e n j a d c r c u i nn e q u i p a d a

Rtf «500C-

•

.; h a c , " -

rr] e B:*>.. F-l H WK'i !

iFincas San Cugali. Ret -SC 1004X05

674 06 57

P I S ]•',:: rr

1 0 0 r • - BC i !(,is1r-r

MILAR TOBELLA San

• RESIDENCIAL

12.500.000.-

tiago Rusinol. 4 9

•

INSTALACIONES ZA-

-e' ^OO 1

PIS

53 000 0 0 0 - « 6 7 4 08 97

, •

generals i administració p de finques

•

da. 34. « 675 22 28

S«rvet d'Assessorament •

«74 79 68

R«f 'Ï7000!

Administratiu Assegurances

l '

6 7 4 11 8 1

Francesc Moragas 20 « 6 7 4 42 82

6 7 4 12 0 4

maris d e paret.

«470001

DOLÇ ETS Altons Sala,

piscina privats

•

I ,;

íT 6 7 4 41 12

CUGAT Rambla RibataJla-

3:4

l a v a L - xe-

CONS ...il.;:

l a qual·la".. ;• : Í Í : I - T ' I

Rambla del Celler 93

R* 390X-

GESTIÓ, S.A.

-r.ií;sa

ment

sin c o m p r o m i s o

t? 674 14 90

SANT C U G A T

Hospi-

675 35 00

BANO COCINAS PARQUETS I MOQUETAS . CERÀMICA I I

Vallès, 23 Sant Cugat

'440001

FOTO

Plana

A T E L I E R B L A U Av T o -

rreblanca Cerdanyola,

NOGUERA FRANCINO

BORRÀS

•

BANA-

160000'

PIS DE NOVA

CENTRAL

? n-inys

:"W

de p a r q u i n g , vistes al Tibi-

REF0RMAS INTEGRALES DELAVTVIENDA

Rel lblOOC-

I A1FA Ctra

•

"«0001

Francesc

CONSTRUCCIONES

674 01 74

8 2n « 6 7 4 18 77

« 5 8 9 19 95

•

CL. DENTAL

tranquil·la

tal, 3 - 5 local 2 •

daguer

MONESTIR

Plaça Octavia

Barcelona, 9 bat*os

•

ESTANC

•

I -o 674 57

ió! exterior, assolellat

6 7 5 1 0 11 900 300 400

MXFEl·'OO0e3

MORA

TEJA Cànovas del Casti-

celler,

t r 675 42 03

EEZZ1 Ret 5^000'

e PAPIOL-VENDA I NE-

D G . D ASSEGURAN-

- I I - ^ ' Í =c-

amb

ves « 674 63 08

Fax 588 2 4 5 3 |

674 69 18

Tel. mob. 908 94 44 97

500001

PARK

I --i

674 72 54

e D R . M U R I L L O . 11 at.ccuplesi 2 0 0 iv- t 70 -TV t e

AVC

Reformes - Torres - Nu-

Tel. 699 38 981

CES

4 «

Ret -WO001

Tel. 589 4 1 2 5

«5891963

90K 89 79 50 > móvii i Faji 675 50 58 n<l*SaniCupdeiValfo

V A L L È S N E T S a n t Ha

mon

Y<^ANtK3$

Av. Cosldlol. 73

VINS NOE SA Baixada

Sant Sever, 4

•

SÀBORAOàN ENAMRMOfS

PERA JARDINS

Sant Cugat del Vallès

Tekti'fsi,'.||

=<e- MaOOC'-

AIGUA

CARDONA

6^4 5"" 16

Paquetería urgent atot Espanya

1r 1a « 5 6 9 3 5 2 3

I •

Ret TDOC'

EXPOSICIÓ I VENDA:

TT , 9 3 . 6 7 4 6 7 1 5

\\,<>;

« 6 7 5 43 24 54

BELLES

ARTS Montserrat

inclòs.!

ja d i 3 d o r m

Instal·lacions

P l a ç a >1í-

í a 1a b a i x a

i r

C. ' o r r e n t d e

GRUP

;.a

;)e b a i ' i ,

674 57 49

2 V |

=*• í-OOOf •

í'ir><>.

rr 6 7 4 5 3 0 1

e ADMINISTRACIÓ NUM

NUM 1

Al UVUNI I VIDRE

estaca

ga.rf-t^ 1.-

a est enar

674 43 90

MOLT A PROP

S.tnt C j g a t , 3 n a b . t e r r a s sa d . - - 2 rr

oaret

ei a

6 7 4 8 2 15

«:«•

33 55 . 5 8 9 2 6 43

c o m p l e t . ExlÉVicv

CABA-

la B o m b a , 14

a e - t e r t e estat

«675

ris

Pi.js!,Ji.lf·.v

TT 6 7 4 0 6 4 9 -e'

•íct

ascer-

'•f.^X'c

a'Tians

parqjmqs

N A S San:iagc Rusihol 54

eCUGART

4 planta b f n s e

°fi 800 000

TT 6 7 4 0 6 9 3

BELLES ARTS

Danv

calefac-

LIO

dormitori

'a-eig, can'^rn

p r a l 1a

^ ' -a

PIS DE 3

T R U C C I Ò ec r

Av Catalunya. ' 6 «

cuina

3 hab

' 3 5 0 0 00C

e TÈNUE, MODA INTIMA

6 7 4 4 5 "M

E S T A C I Ó 75

meniado'

ri r-i b d i.! x a , p a r

MOTOS, SL

•B 574 62 39

.* l

DAVANT

•O 6 7 5 16 0 6

e SANBER-5 A

•

lO-^O-J üCC -

opcic

13 65C 001.: 25

i 5 rr- 3 h a b . 1 b a n y

WAY-INC

674 57 16

àrea cultural

Sanadel. ^2 B

;-l i

2 banys, to:

rrienjadcr-salo

1 0 0 m- t- 2 t e n a s s e s

l :

«674 •

•

M l loiell

eCAMPMANY

Desembre 94 De

IF 3 0 0 3 0 0 a 2 3 5 0 0 300

14 5 0 0 . 0 0 0 -

amb

TT 5 8 9 4 6 5 1

;

675 52 52

Pii=rna

675 43 24

pàrqjing •

IavÜnt

TOUS

3 hab

i c ntMK s ica

r;uo' c-<t JOIERIA

te-

traster

Pla

P I S 8 0 m ' . n o u a est-e

<•=«*

-.inCjgal

675 33 01

c • ogL;-?r

25 0 0 00C0 P M n

reterma'

•

el. 5 8 9 2 2 32

sató m e n -

pàrquing,

.iprr.nai. / o r a comunitària

nal.

SERVEI TÉCHK AUTORITZAT

PEHRUQUERIA CAR-

rn^wn

TT b T 5 0 5 12

al ca

exterior, pàrqumg

674 4144

•8-A

Sanr Cugat del Vallés •

'-assa

6 7 5 43 2 4

na^

detrarti'm pressupost oi

Hogi-il

Santa Mana, 44

! -e> rr*XC

t ï 674 U 05

•

n T

•-

Ca-nr

(Fixws Roca; a * FR -coeoooe

fiar u : < r c

SEGARRA MARGA

INSTAL.LACIONS

•B 675 40 06

Matalassos i Somters

JOGUINES

Preu

2 portes

rrer. e n v e n d a

•

teles de cüiraonida

•

Colomer,

r70ir,

& MING0»

r»:i:-

Mobles i Decoració

VALLESTECNOLÒGIC

LOCAL

I T 6 7 4 31 47

fíu-A

S A Plaça Unto. 3

CITROEN

ijjtw

Valldoreix

Sanfiago Rusinol, 3 7 •

Pg R j b i , 110

6 7 5 32 0 3

\ MÈTODE . 2 = IRE.VEU

Rel UOCOC* •

•

ORDINASOFT

24 « 675 19 51

N I S S A N R O M A N Mar

HOSITA

'-fi e

Can Móra

•

TT 6 7 4 3 6 5 1

2 banys

jador, cuina, calefac •

Llor, comunitats i empreses. Instal·lació i manteniment

•

SANT JORDI

VALLÈS Camí de la Creu,

ELEQRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ

Monestir.

160 0 0 0 P t a j m e s

GALERIAS

CENTRE AUTORITZAT

ASSUMPCIÓ

C A N B E R N E T . 15 n o v a

promoció, 48-108 m \ 2-4

; t ï 674 98 62

6 7 4 41 12

Rel ' («.ni1

cr.i

banv i 1 la^abc

16 5OOÒ00 • « 6 7 4 0 8 9 7

•

ZONA i .'rr

CREU n-

ROJA , c-r

• >•

IVKOMCAIJIPI 674

TORRES EN VINDA Sont CugotMrJoreix, oi astut de l'estoc» FFCC, ferreny 500 m2, torre 100 m2, menj. solo d ' e * 30 m2, cuina, 4 hoh., 2 bonys, llor de fot, orientació i vistes extei. tenis. Sont Cugal-VcSdoreix. Zono Fosseç Robi, tone 110 ml, terrenys 300 m? menjorJor, solo d'estor, cuino-arfice, 3 dormitoris, 2 bcrvs, estudi, caiefocció, IMPECABlf. Sont Cugcrf-Valldoreix, zono Mos Rotg, OPORTUNITAT. Ferreny 1625 m2, torre 90 m2 (omptobles), menjador, solo d'estar, cuino, 3 noi, bony, calefacció, troster, piscino amb depurodcm Sont (ugrjl, zono t / Gronolers, torre odossoaa contonero, 240 m?, menjador-cuina 30 m2, solo d'estor 50 m2,4 dormitoris (1 suitel, 2 banys, 1 servei, caiefocció, fwb. planxa, troster, jardí privat cmb piscina. Sont Cugat-Valkloreix, zono Rambla Verdoguei, terreny 1133 m2, tee 23Q m2, metipdor sola d'estor 40m2, cuinwtfice equipada, 3 dofmjtoris dobles, estudi 35 m2,2 bonys, servei, colefocció, llor de foc Sont Coortos Joner, terreny 900 ml, ta 90 m2, menjodor sot d'estor, cuino eqwpoòo, 3 teli., bony i tasta. Sont Cugot-Zono el Colomer, torre odossodo 300 m2, menjodor solo d'estor, aiino-affice, 5 bok, 11 suitel, solo d'estor, 3 bonys, servei, estudi omb srjònum, ormoris erxostots omb «tenors, garatoe 3 cotxes, safareig, troster, sistema de teleseguterot i coixo torta. Soni Cugot-Zono c/ Otguidn, caso de disseny, terreny 600 m2, torre 300 m2, menjador solo d'estor 50 m2,5 dormitons (1 saite), cuino-amce, 2 bonys, servei, colefocció, porotje 3 cotxes i safareig. Sont Cugat-VoUareix, nm l Fscoyola, tefreny 1405 mï, tone 295 m2 en una sola ploma, menjador 16 m2 i solo d'estor SO m2, CMna-offíce 15 m2,4 dormitoris dobles, 2 banys, dos Itosters, ceb rebost, golfes, colefocció, parquet, garatge 32 m2, piscina amb depurodore. PISOS EN VENDA 2ono tat fetélanca, 84 in2, menador, solo d'estor omb parquet, aire conctanot, 2 dofmrtoris, aiino-office, bony complet, ormoris encostats, oàrouinj, 14,500.000. Zona Mercat Toaenanca, 123 m2, menjador sato d'estor 30 m2, oire condicionat, 3 hab. (ora suitel, aàno-aRke, 2 bonys, cotefocc» a gos, ormons eocostüts, pòiqung. 23 M. APWTAMENTSENVINM W I N t ï M , 135 m2. f t a d o r - s è d'estar 58 m2, cuino americono 9 m2,2 hab. dobles, estudi, bany, calefacció, piwnsrultóhróefc SANT CUGAT-U FLORESTA. 100 m2 de jardí, menjodor solo d'estor, cuino, 2 donnitons, bony, lor de foc 1M TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT-ZONA LA 60NAN0VA. ScJor Í00 m2, excel.lent onentoció SANT CÜGAUA FLORESTA Solar 750 m2, onentoció sud, vista

pyffJ Lpnt

SANT CUGAl Soior 629 m2 01.000 m sortida 4. Túnels de Voividr-eni. FACILITATS M PAGRAMENT. • ZONA dorm,, saló na «oHice», sa, fusteria mat. molt a tació

ESTACIÓ 3 menjador, cui1 bany, terrasalumini, relorla v o r a d e l'es-

18400.000•O 6 7 4 3 2 0 6 Ret 1P0C2*

! i

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran sató menjador, 2 banys, cuina «ottice», piscina c o m u n i t à r i a , pista p o l i e s p o r t i v a . a la v o r a e s tació F F C C , n o u a estrenar, t r a n q u i l . 21.500.000TT 6 7 4 3 2 0 8 Rel iQOQg?

• Z O N A E S T A C I Ó apartament, saló menjador, 1 dorm.. 1 bany, xemeneia llar. t r a s t e r , p a n o r à m i c . 9300 000-

V 674 32 06

§ 1

• Z O N A M O N A S T E R I 86 m!, 3 dorm., saló menjador. cuina «office- equipada, 1 b a n y . i m p e c a b l e , r e l o r m a t . millor q u e n o u . 16.000 0 0 0 •tt 6 7 4 3 2 0 6 fW 100026

• S O L A R residencial. 6 5 0 rrf Z o n a e s c o l a a r q u i t e c tura Edificació i m m e d i a t a 29.000 0 0 0 . - n 675 43 24 ^riques «oca! flef FH1Q06Q006

• B E L L A T E R R A Torre ind i v i d u a l d'estil c o l o n i a l e s p a n y o l . d e 1 . 9 0 0 rrV d e s o lar 5 h a b . , s a l ó - m e n j a d o r de 6 0 m ? , p i s c i n a i v e s t u a ris e t c 8 0 0 0 0 . 0 0 0 •B 6 7 4 0 8 9 7 .F-Kas Sa~ Cugat» =W *SC 100*0002 • C! L A S P A L M A S , 4 ( a la v o r a a r x i u ) . 2 2 6 rrv h a b i tatge 5 0 0 rrv s o l a r 4 dorm , bany, salo. cuina. pàrquing. jardí, per restaurar, z o n a j r b a n i l z a d a 29 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 5 7 1 6 ^ IMC'T • C/ O C E A N O A T L À N T I C O , 5 3 ( f i n a l 9 5 ) , 6 0 0 nrV solar 2 9 4 nv habitatge Zona Golf 5 dorm.. 4 banys. 1 lavabo, saló m e n jador cuina equipada e s tudi, pàrquing, jardí 6 0 . 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 5 7 1 6 =te' •QQOiij • a SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos Oportunitat 8 5 rrr + p a t i . 3 d o r m . , b a n y , saló menjador, cuina e q u i pada. calefacció. 16 0 0 0 0 0 0 - W 6 7 4 5 7 1 6 Fax 6 7 4 5 7 5 4 lioogari Rel IWO 20007 • a SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat, 85 m ! + pati, 3 dorm., bany, saló m e n j a d o r , c u i n a e q u i pada, calefacció. 16.000 0 0 0 TT 6 7 4 5 7 1 6 Rel 100018 • CANTONERA AMB VISTES a Central Park, 2 4 0 m\ g a r a t g e , s a l ó menjador a dos nivells amb xemeneia, cuina -office», 4 hab., estudi, 2 banys. 1 lavabo, calefacció, jardí p r i v a t . 1 2 0 m 1 que permet piscina privada. 45.000.000.t r 6 7 5 33 55 / 589 2 » 4 3 IKSA GestiO Immobiliària). Rel KSA 100M010 • M I R A S O L torre 3 5 0 rrr\ solar 6 0 0 m', 6 h a b . , 2 banys, saló menjador, 6 0 nr\ cuina «orlice», sala 6 0 rrr, g a r a t g e 2 c o t x e s . 65.000.000.t r 6 7 4 57 04 / 6 7 5 43 02 (inxtesaj Rel 110070002 • N O V A P R O M O C I Ó 10 torres a d o s s a d e s a m b jardí i p i s c i n a c o m u n i t à r i a , 2 4 0 rrf, 6 m f a ç a n a , g a r a t ge 4 cotxes, 4 hab.. estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre 38.700.000.t r 675 33 55 / 589 26 43 iKSAGBSItflTTimottfiiia). Rel KSA

• ZONA RESIDENCIAL 100 m1. saló a m b x e m e neia, cuina -office-, 3 hab., 2 b a n y s , 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí infantil, n o m é s 6 v e ï n s , tot exterior 2 7 . 0 0 0 000.-

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina lot equipat, 1 bany, 1 lavabo reformat cèntric 1 2 . 6 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 32 08 Rei 100022 • ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada, 1 bany, p a n o r à m i c , v i s t e s at T i b i d a bo. 1 2 . 6 5 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 32 08 3 * 130023 • ZONA MONASTERI 60 m', 3 dorm., saló menjador, cuina reformada, 1 bany. safareig, exterior 16.000.000•a 6 7 4 3 2 0 8 fleí 10OO25

• TORRE ADOSSADA Zona eixample sud, Turó Golf. c o n s t a d e 3 h a b . d o bles i un esludi d'uns 2 4 m 1 a m b la s e v a t e r r a s s a solàrium Salo m e n a d o r d e 3 1 m•'. C u i n a « o f l i c e " d e 13 m-. En total té 2 banys t un lavabo Garatge per a 2 cotxes Traster. Jardí d'uns 4 0 m ' 40.000 000 f í 674 08 97 ^reasSartCjgaü Re' -SC 1X4QCN • TORRE INDIVIDUAL Bellaterra. consta de salo menjador a dos nivells, c u i n a « o f f i c e " i un b a n y , tot això a planta. A l'enlreplanta dues hab dobles a m b a r m a r i s d e p a r e l , a la planta superior o entreplanta dues h a b . una és - s u i t e - i t altra e s fa s e r v i r d ' e s t u d i . A la p l a n t a b a i x a hi h a l'hab d e m à q u i n e s , rentador i u n a altra q u e é s d e p l a n x a r , e t c A m é s 1é una hab. q u e es pol fer servir p e r a l s e r v e i . 70.000000TT 6 7 4 0 8 9 7 (Fre«s Sa.nt Cugat) Re* FSC 100W12 • TORRE INDIVIDUAL Bellaterra, consla d e saló m e n j a d o r d ' u n s 2 4 m*. c u i na «office», 4 hab.,una sala petit e s t u d i , 3 b a n y s complets. Garatge per a 6 c o t x e s , celler. A n n e x d ' a l u m i n i lacat e n blanc i vidre que fa a vegades de m e n j a d o r . D e s o l a r t é 6 2 0 m*. 72.000.000« 6 7 4 06 97 (FincaiSartCugtf) Hef. FSC 100*0013

LLOGUERS • PIS OE LLOGUER des de 65.000 Pla al mes davant Estació. T a m b é torres de totes classes, encara que també m é s cares t r 674 08 97 (fincas Sant Cugat). Rel FSCtOWOOlf • PISOS, apartaments, tor r e s , l o c a l s i p l a c e s d e pàrq u i n g d e lloguer. «67412 04/6741181 iSerïit %f S'0000005

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» *AMB PISCINA COMONrTÀRlA*

• CASA ADOSSADA L L O G U E R zona cinemes, 3 hab.. bany i lavabo cuina, safareig, saló menjador, armaris d e paret c a lefacció, jardí 3 0 m1, 1 plaça pàrquing 1 0 5 . 0 0 0 / m e s t r 6 7 4 4 1 12 Rel 100009

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns. construïts. GARATGE OPCIONAL.

• L O C A L c/ C a s t i l l e j o s , 15, 8 0 n v . yS-OGO-'mes.« 6 7 4 15 66 •Casas Re* C "0130006

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

• LOCAL OAVANT CAP S A N T C u g a t c/ M i n a . 198 0 m ! 8 0 OOO/mes J t 6 7 4 15 $ 6

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

(Casasi Re' C 1D'3O0C7 • LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m'\ Preu v e n da: 10 m i l i o n s Lloguer 60.000 Pla/mes t r 675 43 24 IFnques Rasi Rel FR 10(60015

• A 7 MINUTS a peú de l'estació d e Valldoreix. 4 hab.. exterior assolellat a m b pati privat d'uns 4 0 m * . t r a n q u i l , a i g u a i l l u m |a d ' a l t a . 85.OOO/mes B (93) 6 7 4 6 7 15 IfinquesSaca) W FS 10120010 • A P A R T . L L O G U E R CV B o r r e l l a e s t r e n a r 1/2 h a b bany complet, armaris de paret, cuina equipada, lot exterior. D e s d e 55.000/mes9 674 41 12 fel 100009 • A P A R T A M E N T e n lloguer. Molt cèntric i tranquil. P à r q u i n g opcional. 5 5 OOO/mes tr 6 7 5 4 3 2 4 (FnquatRoai Ret FRt0OB0Ci6 • A P A R T A M E N T S d e lloguer d'1-2 dormitoris a m b armaris de paret, menjador-saló a m b cuina incorporada, cambra de bany complet. Preu lloguer: a partir d e 5 0 0 0 0 P t a E n d i verses zones de St. C u gat « 6 7 4 7 2 5 4 (Fincas Gronelia) Rel fÇ, 10060001 • CV A B A T M A R C E T , 3 0 . 1-2. R e n d a : 7 0 , 0 0 0 P t a + comunitat, 3 hab , 1 bany, 1 saló, 1 cuina 9 67415 66 iCasas] Rel C013000' • CV A L F O N S S A L A 1 1 0 nv*. 4 h a b . , 2 b a n y s , s a l ó m e n j a d o r 2 0 rrf, c u i n a i t e rrassa. Moblat. 90.000/mes•O 6 7 4 5 7 0 4 I 6 7 5 4 3 0 2 ílmom) fet 110070007

• C A S A A D O S S A D A cí La P l a n a , 1 4 0 m', 3 h a b . 2 banys, lavabo, salómeniador. 30 mJ, cuina "ottice», gotles, traster. terrassa 10 n r \ jardí priva), 18 n r i p l a ç a d e p à r q u i n g 1 7 0 OOO/mes.« 674 57 04 v 675 43 02 I -ndesai Re' '10070009 • P. O E L A C R U Z 3 5 , 3 r 2a, 4 h a b . , 1 m e n j a d o r - s a ta 1 b a n y , 1 l a v a b o , 1 plaça pàrquing. R e n d a : 85 0 0 0 Pta TT 6 7 4 15 $ 6 iCasasi Rel C'0130005* • PIS de 2 dorm., menjador, cuina, bany complet, lerrassa Pis moblat a M i rasol 55.000/mestT 6 7 4 7 2 5 4 fincas IVoneia). Ret. FG10080003 • PIS de 3 dormitoris, menjador-sató, cambra de bany complet, cuina. Pis reformal. c o m n o u . E n el centre d e Sant Cugat. Lloguer al m e s 6 5 . 0 0 0 Pta. n 674 72 54 fincas j^rsefla. Re» ^G 10060002 • PIS de 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, safareig cambra de bany complet Exterior e n finca de 4 anys. C o m n o u . Plaça d e pàrquing inclosa. Junt n o u mercat i àrea cultural 80.000/mes..•» 674 72 54 (Rncas (karate) Rel FG 10080X4

* 675 33 55 / 589 26 43 |KSA Qesttò iTirToOil'ï'iai flef KSA '0O5OOC7

• ZONA TRANQUIL LA 1 0 0 rrf + 1 6 0 m ' j a r d í privat. s a l o - m e n j a d o r 3 0 rrr, 4 hab . 2 banys, calefacció, a i r e c o n d i c i o n a t , 1 pàrquing + traster. 26.000.000«• 675 33 55 / 589 26 43 iKSA Gestió mmobti.aria Ret KSA I0O5OOO6

• ZONA TRANQUIL LA 95 m - , s a l ó - m e n j a d o r , c u i na, 4 hab.. 1 bany, 1 lavab o a m b d u l x a . t e r r a s s a 12 m7 calefacció, lot exterior, 1 p à r q u i n g 18 5 0 0 0 0 0 r r 675 33 55 / 5 8 9 2 6 4 3 ;KSA Geslo 'm-noP'ha·iai Se' KSA 10O5OOC-

• M I R A - S O L 2 solars 6 0 5 i 6 5 0 m= P g C a m è l i e s . M a g n i f i c a vista t r 674 57 04 / 675 43 02 jimdesai Rel ' tLXI700'0

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

• F I A T U n o 4 5 5 , B-1600H U . p l a t e j a t TT 6 7 4 0 9 1 0 (Suruhil Ret S10110303 • F I A T U n o turbo, IE, BIK. 4 7 5 . 0 0 0 . « 569 09 91 (Flttar. si i fíet F10020003

65 0 0 0 ' m e s - » 6 7 4 * 1 12 Re' ID0O0• P L A D E L VINET 130 m ' , 4 h a b (1 " S u i t e » ) , 2 banys, saló menjador, .35 m', cuina •oftioe», galeria, terrassa 30 mJ. 2 places de pàrquing. Zona comunitària a m b p i s c i n a . 1 7 5 OOO/mes V 674 57 04 / 675 43 02 <knM&) Rel l'OCTOocn

• F O R D Fiesta 1 1 . gris met B-JT. 3 0 0 . 0 0 0 « 5 6 8 55 35 [Autocenoaf] M A10100303 • G O L F 1 8 G L . B-JP n 674 68 50 {Auto Comarca del Vallosl Ret ACV

• RBLA. RIBATALLAOA 160 m', 2 terrasses, 4 hab-, 2 b a n y s , 1 p l a ç a p à r quing, calefacció, assolellat, e x t e n o r j a r d í + p i s c i n a comunitaris 1 5 0 OOO/mes t r (93) 6 7 4 6 7 1 5 fft0WSaca| fel FS 10120008

• TORRE DE LLOGUER a m b mobles 3 dormitoris, menjador-sala. cuina, b a n y . Solar d e 5 0 0 m*. A Mirasol. Z o n a molt tranquil·la. 90.000/mes - t r 6 7 4 72 54 (Fn*sGftratt) fel FG 10060005

• A L F A 33 16V, negre LK. 600.000.TT 5 8 » 5 5 3 5 FM. A10100010

• ALFA Romeo 33. B I T . 475.000.-

ssnnti (Tüacar. s.l-1 FW F100200& •

ALFA Romeo 33. 1 5

Tl. GE-Z • H Í T 5 3 2 5T |AüB6Mlb»i| I M >E I0O3O0O1 • ALFA Romeo 75, 2.0 Twm Spark B-IU. W 6 7 5 J 2 57 [AaBFjW»l|.IW.« 1003000g

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions Viduïtat -I.LT. Magistratura: -Conciliacions Acomiadaments

incuMH*™**™ Av. Barcelona, 70 - Tel. 699 65 48 RUBÍ

• D E P A R T I C U L A R a paí ticular c o m p r a r i a o c a n s a ria patit a p a r t a m e n t a S a n i C u g a t p e r planta b a i x a a re f o r m a r V l a n o v a i la G e l t r ú , de 3 hab.. menjador i cuina. pati. T r u q u e u als v e s p r e s a l

trmosss

• DÚPLEX c / Ferran Romeu (Junta Au-

Av. Alfons Sola, 22, boixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

21 T X E ,

(Ajtacennl) RetAIOIOOWI • R E N A U L T 5 G T lurbo, negre, B-HT.

250 000 - « 566 55 35 lAutxnraOFM.AIOIODOOa • R E N A U L T Cho. RN-1 4. B-OD. » 675 32 57 (AJoEaUCari). FM. AE10030007

• L A O A Niva. B-NL. 5S0OO0-tr569(M91 (TtKar.sl.) W.F10ieOD09

• S E A T Ibiza, 1 S i, 3 p . B-OB.

• L A N C I A Prisma. T D S . O-AK 750 0 0 0 - « 569 09 91 (Fïlacar sl> FW FI00EW10 • LANCIA Y-10.B-HD. 325 000 - t r 569 0 9 91 (Ftacar s l j Rel F10020006 • O P E L Corsa. B I S 475 000 0 569 09 91 iFtacar.stl Rel FI0020ÚD1 • O P E L Corsa G S I , B-LK « 674 68 50 (AL(O Comarca del Valesi Ret ACV

•comte • O P E L K a d e t t , 1.3, 5 p . B-HY.

450 COO - tr 569 09 91 (Fteat s i ) Ref FlOQgoCM • O P E L Kadett, 1 8 G T . blanc, B-JZ 600.000.t r 568 55 35

• AUSTIN Melro 1 3 blanc 8-H2 225.000.«566 56 35

|AuOVÉll|FW-A 10100006

lAutjcerÉTÍ) Ret «10103002

« 6 7 5 32 57 jAutEaaeoeiilRef Af.lO330Cm • S E A T Ibiza 1.2, n e g r e . B-JX. 4 0 0 . 0 0 0 « 6 6 6 66 35 DaccerandRel A111HO301 • S E A T l U z a 1 5 , 5 p . BKP.«67S32S7 |AufcEaab«,)FM»£ll»30CDl • S E A T I t x z a 1.5, B - 4 8 S 6 LK Negre «6740910 ISunlo) FM SI01I0001 • S E A T T e r r a , blanc, BKT.

350.000 « 5 6 6 65 36 lAtaoceneelMATOItno) • S U Z U K I S w i l t G T I . B1872-IP, blanc « 674 0 9 10 (Sumnl FM.SI011000Z •

V O L K S W A G E N G o d 16

V, B-LM. « 675 32 57 (Amo Eeaban). FM. AE 10030010

• O P E L Vectra 1 6 I A A B-MN. « 675 32 57 (AdUEsHanl FM AE10030X8

• N I S S A N P a t t o l 6 c u . rjtesel, c u r t . B ^ V . • P A S S A T V a r i a n l 1.8, « 675 32 5 7 • CITROEN AX. G T (exA A B-MG |Ai» EBeban) FM AE 10M0OX tres). B - J U « 6 7 4 68 50 9 676 32 57 (Amo Comarca del VaNecI FM ACV • N I S S A N V a n e t t e p r à c t i c IAMiEM«1).nil AE10CQOD03 dièsel B - M S 9 6 7 5 32 57 (Auto Eaotxii FM. AE 100300» • CITROEN AX 11. TRE. • R E N A U L T 19 T S E , B-IM. blanc, B-LX. • R E N A U L T Exprés, dlè 350.000.650.000set, B - J Z H5660661 « 5 8 8 55 35 650 O 0 0 - « 5690 9 91 (Autocertral) FM A10100005 IFiaa.sJ) fWFitreoMB

FM. 2*1001

ditori], \ 5 8 m , 2 habitacions indivi-

traster i pàrquing inclòs.

RNQUES aROCLLA A.P.I.

^4P|

1 4 0 . 0 0 0 Pta/mes.

Finques

tacions (1 sui'le), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret,

Plana d e l'Hospital, 1 0

8 0 . 0 0 0 Pta/mes. • A LA V O R A ESTACIÓ, pis U 2 m 2 , 4 habitacions, bany i lavabo, exterior, moblat. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes. • RUBÍ, Passeig Les Torres. Edifici d'oficines. Planta baixa 1 0 0 m : , planta pis 1 8 4 m ; , dividits en despatxos. SUPEROFERTES CENTRE CIUTAT. ACABATS DE RNTAR, TOTALMENT EQUIPATS

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

RENAULT

blau, B^IJ. 650 000 - « 566 55 35

• R E N A U L T C ü o 1.2, 3 p , vermel, B-OM. 975.000.« 6 6 6 65 36

• A U D 1 1 0 0 . B-IQ n 6 7 4 6 6 SO I M > Caure» m V i l * ! Btl «CV

• CENTRE DEL POBLE. 1 0 0 m\ 3 habiGESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

B-

•

• G O L F G T I , 16 V A . A . B-JV « 6 7 4 6 6 5 0 |Auto Comarca del Valies) Rel ACV 10O9W01

• L A N C I A Delta, H F , tutbo, B-KY 790 0 0 0 - t r 5 6 9 0 9 91 IFtecarsl) FM F 1002M07

1$KS«M • TORRE C/ T O P A C I O 17 (Mira-sol) Renda: 70.000 Pta, 3 h a b . 1 sató, 1 bany, 1 cuina, jardí. t r 674 15 66 |C«ÉS).fetCI0l3OOO6

• R E N A U L T 21 2 0. A A B-IJ « 6 7 4 6 8 5 0 (Ajto Comarca del Valies) Ref ACV

M.A1OIO0O0I

quipada, bany, terrasses, calefacció,

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

• PIS L L O G U E R zona Monasien. moblat, 3 hab., bany complet, saló menjador. cuina equipada, safareig

• PIS LLOGUER Eslabó, àtic a m b a s c e n s o r , totalment retormat, 3 hab., b a n y c o m p l e t , cuina, parquet, xemeneia, 2 grans terrasses. 60. OOO/mes.« 6 7 4 41 1 2 FW. 100010

duals + 2 golfes, menjador, cuina e-

C&F

cuina equipada, portes blindades, grans menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

-IHlüt

Administració de finques l l o g u e n i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

De 3 hab., amb estudi més terrasses. Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2

JOSEP M . CASAS EROLES reOS-TORttS-LOCMS-TERRENYS

Rei. 100019

• ZONA MERCAT NOU 4 d o r m dobles, saló menjador, 1 bany, 1 lavabo a m b dutxa, bona orientació 12500 000t r 674 32 08 3e' «XE-

• SANT CUGAT-VALLD O R E I X torre indiv. n o v a a e s t r e n a r , d e 6 0 0 m! d e s o l a r i 3 8 5 nV c o n s t r . , 5 hab., e s t u d i , 2 banys c o m plets i un lavabo, salóm e n j a d o r d e 4 7 rrV. 18 m ' de cuina. G a r a t g e per a 2 c o t x e s m é s celler, h a b d e j o c s . traster. P i s c i n a . 70 000.000 t r 674 08 97 fmcasSartCjga-.l Pf* -5Cl«W»Q3

CASAS

• ZONA PG. SANT M A G Í , 3 dorm . saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veïns. 14.750 0 0 0 - t r 6 7 4 3 2 0 8 FW 100Q2S

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 21 d'octubre de 1994

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR. • Pis c / Martorell, 8 0 m7, 2 h a b . , 1 bany i lavabo, calefacció, moblat, centre ciutat, acabat de pintar, totalment equipat, pràcticament a estrenar.

Torres individuals, bones vistes Parcel·la de 430 rTV, amb tanca A 15' de Barcelona A 2 km de Sant Cugat Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat

0006&,CKX)69

674 72 54 674 74 66

rlSOSMVENM I. IMoiir^eslim Sont Cugol, IMmJ, 3tó.,rneiijoiior 34 ti2,2 W , (otítKíió, krnsso 261»2, traster. 11.500.000 DIB. ?. AportoirreiTl tot rnoblul a P rotTabionca, 55 n2,1 baiy, a t » «porodo, tolerocòò. 11.000.000 fies. 3. A prop Mercal Nou, 95 m2,3 hab., 2 banys, porquel, O M O • o n , M txttiiM. l i . 5 0 0 . 0 K ptes. 4. Zono olla, pis nou o estreta, 85 m2,3 hab., 2 bonys, ciiWKuï.Weití^pJ.olspfflíAiirtjilSOmíiait pofijailar. 32.000.000 att». 5.*)iVtiïic^xi)VtOTkorie5tf,73m2,lerT0M,32ra2, colrloiuo, ocobols de primera, pi de pórun opdunrjl i Mor. 19.500.000 pies. 4. Zom torren •OOrSeXPiS tamstir, pis de 2 hab, 60 m2,1 bony, pàrtijtnt i troster» oiKiontil, opoonal,« to)i3obots ole eniwrti. 14.000. ] 6.000

VENDA I LLOGUER DE: TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques Extensa cartera amb molt bones ofertes!

•TERRANOVA - PISOS* NOVETAT ARUBÍ

7. Pis o IUBI, 170 m2, i hab., metiiodor 40 m2 2 bonys, I toith, mWotòó, tol exterior, o prop estarió, itíed per o htéirrjtge i rjjnpirrx. 1?.000.000 ptes. ï.rfeoCUSI Aprtiçrntttul, 75m2,3bob., I bony905,tol ertmor, moll ossolellrjl, 7.900.000 ptes. 9. tmum t Wm, U ml, 2tab.,1 bony, terra» 10 «fl, cuino eoutodo, W exterior, 7.000.000 ptes.

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardí i terrasses. Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta. Fins a 70 m2 útils amb 2 banys. «ATENCIÓ», PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU. EDIFICI DE DUES PLANTES AMB ASCENSOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i TV, etc. Entrada: 1.000.000 Pta, la resta a convenir fins a l'entrega de claus.

4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler

INFORMACIÓ:

FINCAS VALLHONRAT FINÍ)^^

n'Hi

Passeig Francesc Macià. SO AT Tel. 588 40 I7-588 54W (laborables i festius) - RUBÍ

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

Afí ANI V96 AI CAR

. Divendres. 21 d'oetubre de IW-t

esportistes provinents de països amb pocs recursos podran preparar-se a partir del nies vinent al CAR de Sant ( ugat amb vista als Joes ()límpies d'Atlanta. que es faran l'any 1W.>. Plana 25.

EL R C f . B I ( ATAI A

Ferran Domínguez, president de la Federació Catalana de Rugbi. atirma que països com ( atalunva i Fuskadi han de tenir representació internacional pròpia, sense haver de trencar amb la FFR. Plana 27.

VOLEIBOL

Desprès de di is a n \ s i n t e n t a n t - h o , el C l u b V o l e i b o l S a n t ( u g a t s'ha p r o p o s a t assolir l ' a s c e n s a la divisió d ' h o n o r e n la seva t e r c e r a c a m p ;inva i d e m o s t r a r així a t o t a la b a s e q u e e s f o r ç val la p e n a . A m b

V í c t o r H u g o R u p i l c o m a m à x i m resp o n s a b l e t è c n i c del c l u b , el s è n i o r f e m e n í c e r c a r à el cim d e l volei e s t a t a l , m e n t r e q u e la r e s t a d ' e q u i p s t r e b a l l a r a n p e r d e s -

va p o s a r d e m o d a d e s p r é s d e l s J o c s O l í m pics d e B a r c e l o n a . C a r l e s C a s t r o , p r e s i d e n t del c l u b , a s s e g u r a q u e cl S a r r i à ha c o m p l e r t cl seu c o m p r o m í s , q u e c o n sistia a r e i m p l a n t a r cl volei a S a n t C u g a t .

£1 Sant Cugat deixa un negatiu en la seva visita al camp del Barceloneta

Barceloneta: José Antonio. Rayo. Matamoros. Oscar. Ouique, Fermin. Francis, Vilches (Marcel 54'), Cabcza, Luis, (ioiuaW (Pablo 75'). Sant Cugat: Comellas (3). R. Martínez (4), Miguel Àngel (4). Rieardo (3), Entesto (3). Oriol (3). Àngel (2), Pagarolas (2).(Oscar 7(1'), Bayo (3), Casado | 2 | íYcrmejo 15), Roger_(3). Gols: 0-ï Bayo (20'), 1-1 Óscar (54). Àrbitre: Aguilar Rodríguez. Regular. Va mostrar targetes grogues a Matamoros. Caber/a. Rieardo. Oriol i Roger. Vermella directa a Fiancis i dues de grogues a Oscar i Carles Munuera. entrenador santeugatenc. Públic: L'n.s 200 espectadors.

t VRMl· Rl-VI·.RTl·

I-e's noies de Víctor 1 IULÍO Knp:! ; |uint per al delint. N'tu I A Ml i \

El CV Sant Cugat està preparat per ascendir a la divisió d'honor femenina Anna Mampel i Laura Castane venen a reforçar un equip que vol ser guanyador

I El club incrementa el nombre d'equips de I base i incorpora conjunts masculins

l•\KMI· Kl VI.KIl

• Sant C u g a t . - I I Club Voleibol Sant Cugat afronta la sev;i torcem t e m p o r a d a amb il·lusió i torces renovades. Amb molts més equips que en la campanya anterior. aquest club santeugatenc manté els seus objectius de sempre. I."ascens s'ha convertit en una necessitat per al sènior femení, que, per tercera vegada consecutiva, lluitarà per aconseguir-lo. L.es últimes fases d'ascens que han disputat. la primera a Toledo i la segona a Socuéllamos. han sorprès l'equip santeugatenc, que ha estat penúltim en la classificació. Per reforçar l'equip, el club ha fitxat la rematadora Anna Mampel. del Club Natació Sabadell, i, més recentment. la col·locadora de l'Avila Laura Castane. El tècnic argenti Víctor Hugo Rupil, que complirà la segona temporada en el club, creu que aquest any hi ha molta més motivació. «Aquest any les coses van per més bon camí. Enguany la qüestió del patrocini va més ben orientada i les jugadores estan ben mentalit/ades per ascendir de categoria», ha manifestat Rupil. Tot i les noves incorporacions, el club encara es reserva tres fitxes per a possibles novetats en l'equip. Aquesta t e m p o r a d a el Club Vo-

Club Voleibol Sant Cugat

Fumteetó (sods)

1987(100)

President

Carles Castro

Pressupost

8 milions (general del club)

Municipal de Voleibol

Víctor Hugo Rupil 1 sènior masc. (2a catalana), 3 juvenils (2 fem. i 1 masc), 3 cadets (2 fem 11 masc) í 1 infantil (femení)

Sandra Estronell BnnarrJel

Col·locadora

SV Sarrià

Laura Castane Ausio

Col·locadora

CV Àvila

M. Mar Salto Pujd

Remat, central i 4

AESI-CV Sarrià

Marta Rubio Lina

Rematadora 4

Sales.-Espanyol

Sandra Sàncnez Capdevila

Rematadora 4

CV Espanyol

Judith Vila Pont

Rematadora central

CV Espanyol

Elisenda Massa Fernàndez

Rematadora 4

AEISI-CV Sarrià

Valerià Bartra Viana

Rematadora central

22"

Anna Mampel Milian

Rematadora 2

leibol Sant Cugat ha augmentat el nombre d'equips de base. però té la novetat dels equips mascu-

CV Espanyol -

CN Sabadell

lins. El sènior, integrat per antics jugadors del Sant Cugat de fa uns anys enrera, disputarà el Cam-

pionat de Catalunya. Per assegurar-se l'èxit, el club ha planificat detalladament tota la temporada. L'apartat econòmic és un dels que més atenció rep. HI Volei Sant Cugat treballa intensament per aconseguir un patrocinador, propòsit que la directiva espera assolir d'aquí a poc temps. Uuan el Club Voleibol Sarrià va arribar a la ciutat, ara farà tres anvs. ho va fer amb el compromís de reimplantar aquest esport a Sant Cugat. Perquè Sant Cugat ja n'havia vist, de volei de debò. quan hi havia un equip masculí a la divisió d'honor. Hls santeugatencs havien vist. com poques vegades, el pavelló municipal ple de gom a gom. Pel president del Sant Cugat. Carles Castro, l'acord a què van arribar amb l'Ajuntament aleshores ja es pot donar per dut a terme. HI Sarrià es va c o m p r o m e t r e a treballar la base i. en l'actualitat, cl Club Voleibol Sant Cugat té sis equips de base. Demà. el pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix serà la seu de la presentació oficial de tots els seus equips, prevista per a dos quarts de vuit del vespre. Abans, però, cl sènior femení debutarà en la lliga contra el Santa Coloma.

I Barcelona.- HI Sant Cugat ha estat a p u n t d'aconseguir el primer triomf de la temporada fora de casa. Hn un camp complicat com és el del Barceloneta. els santcugatencs han esborrat un dels dos negatius que tenien. HI matx ha estat marcat per la duresa dels locals, que han vist com abans d'arribar a la ti del partit expulsaven dos dels seus jimadors. l.es coses es presentaven moll bé pètal Sant Cugat, que als vint minuts de partit marcaven el primer gol del matx. Hls baicelonins dominaven. però sense portal" perill a l'àrea contrària: menti estant, els de Vtunucra espciaven l'oca-io de contraatacar. S'arribava al descans amb un solitari gol lavorable als santeugatencs. HI segon temps. dominat pel conjunt de casa. va servir perquè el Barceloneta establís la igualtat en el marcador, poc després que comences la segona part. Si bé els locals van tenir un parell d'ocasions per canviar l'empat, el Sant Cugat no va donar mostres de perill en aquest segon període. Diumenge el Sant Cugat rebrà el Calafell, seriós candidat a l'ascens de categoria, al Municipal. La t e m p o r a d a passada va fer una bona campanya, i, precisament. en el seu pas per Sant Cugat va causar una molt bona impressió.

El Júnior, descartat de la lliga catalana per una distracció H Sant Cugat.— L'equip femení del Júnior no podrà ser en la final del Campionat de Catalunya d'hoquei herba per una simple distracció. Les noies de Diumenjó van jugar dissabte passat contra el Deportivo Terrassa, p e r ò passés el que passés ja estaven classificades per jugar les semifinals. Convençuts tots i totes que les semifinals tindrien lloc aquest cap de setmana, el Júnior no es va presentar al partit de semifinals contra l'Atlètic. El comitè de competició ha resolt donar els punts al conjunt egarenc, que disputarà la final diumenge contra el Polo. que va derrotar el Deportivo per 3 gols a 0. La federació catalana d'hoquei ha assegurat a aquest setmanari que va enviar dos faxs al club de Sant Cugat notificant la celebració de les semifinals per al dia 16 d'octubre. Per la seva banda, el club argumenta que no ha rebut cap fa.x i que per tant desconeixia aquest fet. El resultat és que el Júnior s'ha quedat sense la possibilitat de disputar el primer títol de la temporada. <" R

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

El sènior A de la UESC cau en picat contra el Gramenet £ © l'ESC A: Sevillano (2), García JO (li)). Solano (3). Badosa (14), Garcia (1 j. Gómez (3), Argento (2). Fontanals (13). Albesa (6). Peguera (I. Riera (-). Asensio (7). O dl Condis Gramenet: Trcaón (-). O U San José (-). Cea (14). Carrasco i-i. Pintado (7). López (25), ( ano t29). Julià (-). Vergés (-). Regàs (-). Rodríguez (10). Benito (1). Parcials: 10-OíCÏ7-22. 21-39. 25-44; 3>sT, 44.(4, 48-77. 5N-Hr>. Arbitres: Mateo i Marco. Correctes. Públic: L'ncs 11)0 persones. Incidències: 1 "expulsió de Massafrcd al minut S de la segona part. CATÍ MORELI

Joan Antoni Samaranch saludant els esportistes del CAR. Foto: JA vil I.A.

£1 programa Atlanta 96 acollirà al CAR esportistes de països amb pocs recursos Joan Antoni Samaranch i altres autoritats esportives van presentar el conveni CARME REVER TE

I Sant Cugat.— Esportistes provinents de països amb pocs recursos podran preparar-se a partir del mes de gener al CAR de Sant Cugat amb vista als Jocs Olímpics d'Atlanta El Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat reafirma la seva vocació internacional després de signar un conveni de cooperació amb el COI i Solidaritat Olímpica. Amb l'any nou esportistes procedents d'Àfrica, Àsia. Sud-amèrica, Amèrica Central i d'Oceania podran començar la seva preparació al CAR, amb vista als Jocs Olímpics d'Atlanta'%. Amb aquesta intenció s'ha creat aquest programa de beques que pretén oferir les mateixes possibilitats als esportistes de països que disposen de pocs recursos. Noranta-set esportistes, seleccionats prèviament, començaran la seva beca al CAR. Les seves marques seran sotmeses a control cada sis mesos per garantir la mi-

al 1996, segons preveu el conveni de cooperació que van signar, fa una setmana, el COl, Solidaritat Olímpica i el CAR. Aquest programa de beques es posarà en marxa amb 97 esportistes, seleccionats prèviament. Aques-

llora progressiva dels esportistes gràcies al seu treball. La signatura la van formalitzar Josep Lluís Vilaseca i Rafael Cortés Elvira pel CAR, i Joan Antoni Samaranch i Anselmo López pel COI. El president de Solidaritat Olímpica i un dels principals promotors d'aquesta iniciativa, Anselmo López, va explicar que «les beques Atlanta'96 neixen com a resposta a la protesta de països pobres que no tenen les mateixes facilitats i es veuen en inferioritat de condicions a l'hora de competir per una medalla». Pel director del CAR, Joan Antoni Prat, aquest nou conveni té dos propòsits: «D'una banda, estimular la superació dels esportistes d'aquí | referint-se als que són al centre],

ta nova iniciativa «neix com a resposta a la protesta d'alguns països, que sol·liciten les mateixes condicions i facilitats per als seus esportistes», segons va afirmar Anselmo López, president de Solidaritat Olímpica.

i de l'altra, corroborar la vocació internacional que el CAR ha demostrat des del principi». El màxim responsable del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat va manifestar, molt satisfet, que «en set anys s'han aconseguit tres objectius: la construcció i organització del CAR. la preparació dels Jocs del 92 i el seguiment dels esportistes i. per últim, la seva continuïtat amb nous desafiaments». El secretari d'estat per a l'Esport, Rafael Cortés Elvira, es va mantenir en la mateixa linia d'elogis envers el CAR, que van argumentar la resta de personalitats. Cortés Elvira va dir del CAR que «ha estat un model de col·laboració amb les administracions; centres com el de Sant Cu-

gat demostren l'autèntic canvi de l'esport estatal». El president del COI, Joan Antoni Samaranch, feia la seva segona visita al CAR i va quedar meravellat dels canvis que s'hi han fet des del primer cop, el gener del 1989. Samaranch es va mostrar molt satisfet pel conveni que s'ha signat i va voler reflexionar sobre el moment que viu l'esport. El president del COl va destacar que «potser sense adonar-nos-en estem vivint l'era d'or de l'esport a tots els nivells». Joan Antoni Samaranch va saludar els esportistes que conviuen al CAR i va conversar amb alguns d'ells; abans, però, va visitar el departamet de biomecànica i les noves instal·lacions.

M Sant Cugat.— El sènior A de la UESC va perdre, un cop més. en el partit corresponent a la quarta jornada de segona divisió estatal contra el Condis Gramenet. El resultat, 58-86, demostra que la categoria és molt superior al potencial que presenta l'equip que entrena Marcel·lí Massafred. Al primer temps, els santeugatencs van demostrar durant uns 10 minuts que podien aguantar el partit igualat, mantenint a ratlla l'home més perillós de la banqueta de Ramon Grau, López. Als 8 minuts de l'inici del partit, Massafred va optar per fer asseure l'home que defensava López, i en aquest moment el Condis va iniciar la seva recuperació. Al final de la primera part, el marcador (25-49) ja indicava que el partit estava pràcticament sentenciat. A la segona part la defensa santeugatenca va millorar i el contraatac va resultar més efectiu que en els vint minuts anteriors. Al principi, els santeugatencs van mantenir els parcials igualats i van aconseguir mantenir la distància amb el seu rival. Però el parcial de la segona part (33-37) no va ser suficient per aconseguir un resultat decent, després de l'important avantatge que el Condis havia aconseguit a la primera part. Al final, la victòria va ser per als visitants, un Condis Gramanet que amb aquests punts aconsegueix escapar-se dels últims llocs de la classificació.

Derrota del Futbol Sala Sant Cugat en el desplaçament a Gijón Gijón la Nuechi: Iiiaki. Albcrico, 5 Chori. Masa. Sergio —cinc inicial- Falo, Amador, Una. Carlos, Cordero. Carras. Sant Cugat: Nino, Xavi, Jaume, Sergi. Rafa —cinc inicial— Oriol. Pla, David, Carles, Mauri. Juanito, José Luis. Gols: 1-0 Masa 16', 2-0 Carlos 19', 3-0 Carlos 27'. 3-1 Juanito 35'. 4-1 Sergio 38". 4-2 Jaume 38". 5-2 Sergio 39". Arbitres: Gutiérrez i Mamo (Castella-Lleó).

CICLISME

Núria Florencio guanya el Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení ( A T I MORIT.t

I La Floresta.— La basca Izaskun Bengoa, del club Saunier Duval, va ser la primera que va arribar a la meta del Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení que es va celebrar dissabte passat, organitzat pel club fermin Torres Gil de la Floresta. Bengoa va fer els «2 quilòmetres i X(HI metres en lh.55'40". Després d'ella. arribaven la campiona de la Copa Catalana 1944, Núria Florencio. del club Saunier Duval (lh.57'13"). i la mallorquina Margarita Fullana. del club Villanueva ("lh.57'15").

Núria Florencio va ser qui va recollir el títol de campiona, ja que, com en anteriors edicions. la primera que va arribar a la meia no és catalana. (iran currículum La tarragonina Núria Florencio té un currículum impecable en el món del ciclisme; campiona de Catalunya, campiona d'Espanya de pista i velocitat, campiona de Tarragona, segona juvenil a la volta a Mallorca i primera juvenil en la cronoescalada de Montjuïc, entre aitres títols. Segon-, ella, «la prova es pre-

sentava difícil perquè hi participava la guanyadora de les dues edicions anteriors. Margarita Fullana. i va ser ella qui va marcar cl ritme més dur». En carn i. segons \a afirmar la mallorquina. -el fel que Bengoa i Florencio anessin juntes, ja que corren al mateix club. complicava les coses» i la va obligar «a anar a l'escapada durant gairebé 50 quilòmetres.». Tant ella com les dues ciclistes que van arribar a la meta davant seu van coincidit a afirmar «que la prova és molt difícil i consta de trams realment durs». I-a prova, puntuablc per a ht

Copa Catalana, que va acabar diumenge amb la cronoescalada de Montjuïc —en què Fullana \a guan y a r . s'havia de celebrar el I* de setembre, però es va ajornar perquè no hi van arribar els agenu de la Guardia Civil de Trànsit. Segons la presidenta de la comissió de dones de la Federació Catalana de Ciclisme, Montserrat Torres, «tot va anar tal com s'ha•-ia previst, tot i que en algunes cruïlles faltava gent de l'organització». Torres va afirmar que va poder veure «una gran cursa de dones ciclistes i una gran guanyadora». referint-se a Bengoa.

GEMMA COMPTE

• Sant Cugat.— El Futbol Sala San! Cugat va perdre per 5-2 en el primer desplaçament del campionat. L'equip que entrena Carles \ a \ a i i o va començar el partit basant cl seu joc en defensa, sense crear gaires oportunitats de gol. FI Gijón en va transformar ducs abans d'.trribar al descans. A la vegona part el Sant Cugat va sortir a pressionar. i això va Ici que el Gijón arribés ben aviat a Ics 5 faltes. Amb el 3 a 0 en cl marcador. Jaume va enviar una falta directa al pal. Poc després. Juanito feia el primer gol visitant. El Sani Cugat continuava dominant. mentre que el Gijón jugava ai contracop. En un llançament de falta directa. Jaume feia cl 4 a 2, i els locals posaven el 5 a 2 final en l'últim minut del partit. Demà el Sant Cugat rebrà la visita del Martorell a les 18h.

ESPORTS

H L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s . 21 d ' o c t u b r e d e 1 W 4

POLIESPORTIU pr

\* Rubinene, 2-P. Blau-grana, 3 Ruhini'nc: I con. Morales, (iutiérrez, G u e r r a . Muivn<> ( P e r e / 54 i. Ruiz. Merino (S.ilvaiKn 4d ). I.con II. Rubio ( M a i t i n c / <>5"l. Corral. Baron. P. Blau-grana: l·ilu. ( 'ohos, I.uis, Tuto (Isaac 2(i'), .l.nme. Ros ira. C'arrc (Ouinlana .iV). J a u . C a m p o s . Raui. Sergio ( O i u m r o ' t . Cols: 0-1 Rau! III. 1-1 Merino Z~!\ 2-1 Rubio .i^'. 2-2 C a m p o s .W. 2-í Luis (penal) 7,s'. Àrbitre: Mesa. Regular. Targetes grogues a ( i u t i e r r e / i Pérez II. del Ru binenc. i a l.uis de la Penya. Dues grogues a Morales, expulsat als Ml' C o m e n t a r i : 1 n un partit apàtic l'equip de C a l d e r ó n va superar a domicili el Rubincnc Alletie. un dels adversaris mes tluixos que ha tingut la l'enva tins ala l·l mal estat uVl Icrrcnv de joc va diliciillai. cncaia mes. cl |OC dels blau-grana. so:picsvis en ducs ocasions pel coni'.inl tubincnc. 1/csbroucada del kcr.ic de la Penya als seus homes al descans va donar cl seu icsuliat \ la tepresa. encara que de penal. I c q u i p santeugutenc va tel cl go! de la \ k t o i i a i K

J. 25 Setembre, 2-.|únior, 0 .1. 25 Si'tfmhri': Matin. R o d n g u c / ( C a i i n o n a 4 S ' | . l l i u r o , I s p i n o s a . \ Illcgas. S.UKIIO i.l'cie/ l'H). Ramis. I s tevez. < ratcia. \ c n l i n a . M i m o / J ú n i o r : C a b r e . I otnas ( d a r n g a 55'), Maiccllan. l'uigvcndicllos, ()livc I Agusli ' ó ' l . Soici I l'ci manyci 4 5 ) . Hoi\, ( i a n i d o . Casulicias I Prats 25'. Rancra. Alonso. (íols: I H Ramis (4II'|. 2-1) Vcntui.i Àrbitre: R o d n g u c / He. C o m e n t a r i : I I Júnior continua sense conèixer la victorià l'ora de casa. hls dos equips van jugar una primera part discreta sobre un terrenv tou i enfangat com a conseqüència de la pluja. l·l Júnior \ a d o m i n a r els primers 25' d'aquest període i va tenir oportunitats per inaugurar el marcador p e r ò sense encert. A poc a poc els locals van pressionar fins tancar el Júnior. Pruit d'aixo van arribar els dos gols que van decidir el partit.; C'.R.

Serragalliners, 3-Mira-sol, 3

feréneia. ( K

Serragalliners: Antonio. Mesita. Enrique, Manuel. 1 e r n a n d o (Javi 46'). C à r d e n a s l.losc 5 S ' | . Joaquin (Miguel Fli\, 77 W ) . Mesa. Manolo. Pablo, V i l l a W Mira-sol: A n t o m o , Minguella. Julio, l ESC B, 48 José Carlos. Natanjo. Marcel, Jaime. Flix: Santos (-). Vilar (11). R o c a m o r a Manolin (Mami 5 5 ) , Luis (Juan 55'). (-), Acero (-), Albiro (-). Del Peso ü u i q u e , l'ini. (21). M o n t o r n è s (15). Cervelló (-). Arbilrt':()cana. Molt bé. Va mostrat i Cervelló (-). Pareta (-). Mas (<S), Rctargetes grogues a Sergio, Manuel i venga (22). 1 n n q u e . del Serragalliners, i a l u i s , l ' E S C B: Q u i n t o ( I . Lerreiro (2), Marcel i José Carlos, del Mira-sol, Crespi (-), M o r e n o (7). Pa/ (-). Crespi 1 Cols: (l-l Tini (14'), 0-2 J a i m e (2 >'|. (7), A r g e n t o (6). Martínez (13), Sanz 1-2 Pablo ( » ' ) . 1-3 Luis (47'l. 2-5 (6), Junyent (2), Maehon (5). Sànehez M a n o l o ( 7 4 ) , 3-5 Pablo (41"). (-)• C o m e n t a r i : LI Mira-sol va tornar a Arbitres: Roset i Martí. Poc encertats perdre un punt, aquesta vegada davant a la segona part. un adversari molt lluitador, l·l Mi C o m e n t a r i : La U L S C B va encaixar ra-sol \ a jugar bé. sobretot en atac. la seva q u a r t a derrota. Lis jugadors La mostra es que en la primera mitja de Roque van jugar la millor primera hora de partit va fer dos gols. Però part des que s'ha començat el caml'equip de Cerdanyola no va llançar pionat. Però als 6' de la segona part. mai la tovallola. Al segon període es Crespi va veure com li xiulaven una \ a niatitciíií la mateixa tònica. Amb personal intencionada i. a partir d'acl jiaili! pràcticament acabat els locals quest moment, l'equip santeugatenc van establir l'empat definitiu. C R es va enfonsar. Mentre l'equip local va saber mantenir cl ritme de joc. C. Cortés, 7-Matadepera, 5 els h o m e s de Roque es \ a n enfonsar Can Cortés: lcllez. Muhoz. 1 rancisco i van veure com cl I h\ aconseguia lavic: ( C i a h c / 13'), Oscar. R a m o n . un important avantatge dilieil de reDior.i. \xel. Morilla, Carlos. C à r d e n a s muntar. : I.M.: C M ( l . o p e / i ó ' l , lienjamin. Roquetes, 70 M a t a d e p e r a : Ortega, l'uenseca (Ca h a m e i a s ~'>'i. ( i r a u . Garcia (Lita S4'l. Mira-sol, 72 M a i K s b o . Anglarill. Consul. C a r m o Roquetes: Buti (5). Caihonell (s.). na. Casas, Martorell. Jover. Ventura (2), Soeias (12l. Àvila (21) Cols: I -li ( arlos (2'). 1-1 C a r m o n a cinc inicial— Martm < 15). Pascual (h). 2 1 ( atlos ( I ? ' ) . 2-2 Jover (32'i. (2). Ruiz (2). Garca (-). Garcia P. (2). 3-2 Axcl l4tl'). 4-2 Benjamín (44'i. Mira-sol: Manolo (4), José (14i, Javi 4-^ < 'ai mona (52'). 4-4 Anglarill líiO'l. (3), Edu (5), Óscar (27) cinc ini5-4 Uiom penal (h8'(. 5-5 Anglarill cial— Miguel (3), Rafa (11). Martm r i ' i , t i > Morilla (SL). 7-5 Oscar iSd't. (.2). D a n i ( 3 ) , David (-). \ r b i t r t : \ n t o n i o Mesa. Be. Va amo Àrbitre: Jordana, Bé. ncstai ,·.mb targeta groga Oscar i P i o C o m e n t a r i : Tot i jugar el pitjor partit !ii. del ( an Cortés, i Cònsul, del del campionat de lliga els de Mira-sol Matadepera. no han deixat de perdre. El conjunt C o m e n t a r i : Aquest va ser el millor de Guillermo de Miguel no va tenir partit que ha disputat fins ara el Can el dia. sobretot en defensa. L'atac ( ' o n e s . A la primera part va fer q u a t i e no va ser gaire millor, cosa que evigols però va tenir oportunitats per dencia que va ser un matx molt fluix. aconseguir-ne molts més. Amb aquest Els mira-solencs van anar per davant ampli resultat el Can Cortes es va en el marcador, p e r ò al final van haver p r e n d r e la segona part amb molta de forçar una pròrroga en els últims mes tranquil·litat, cosa que va aprosegons de partit.: C.R. fitar el seu rival per escurçar la di

< * t

Olimpyc, 4-F. del Ebro, 4 Olimpyc: David. Joan, David Martín. Dani. Jordi —cinc inicial . Octavi. Pedró. F. del Ebro: Julio. Toni, José Miguel. l.ope, Trinchan —cinc inicial , lícr nabé. Vàzquez. Evolució m a r c a d o r 1-0 Jordi ( I V ) . 1-1 Miguel Àngel (31'). 2-1 Jordi ( 5 3 ) . 2-2 Lope (34'). 3-2 Joan ( 3 b ) . 3-3 Trinchan ( 3 8 ) . 3-4 Trinchan (3!C). 4-4 Jordi (39'). Àrbitre: Gil i Gonzàlez. Regular. Van a m o n e s t a r a m b targeta groga Jordi, de l'Olimpyc, i Vàzquez. del F u e n t e s del Ebro. C o m e n t a r i : L'Olimpyc va aconseguir el primer empat de la t e m p o r a d a . L'equip de Ruiz es va haver de conformar amb un punt, malgrat q u e va tenir la victòria a l'abast. La primera part va ser dels florestans, però la sort els va girar l'esquena. A la represa l'electrònic es va bellugar, gairebé sempre indicant avantatge dels florestans. fins al minut IS', quan els Saragossans es van posar, per primer cop. per davant. Però Jordi Reixach. molt inspirat, va fer l'empat definitiu. C . R .

Júnior, 1 - D. Terrassa, 0 J ú n i o r Maria. Anna. Natàlia. Elena, 1 lor, Kateri, Núria. Carol. Marta, Eli i Eva —onze titular—. Viki. Julià, 1 reia i Laura. I). T e r r a s s a : Rosa. Glòria, Sònia. G e m m a . Anna, Sílvia. Mireia. ISegoha. l a n i a , Raquel i Sara —onze titular—. Sonia de Ignaeio. Evolució m a r c a d o r 1-0 Carol (27"). Arbitres: Joosten i Soler. Correctes. C o m e n t a r i : Les noies del Júnior van aconseguir amb aquest triomf m a n tenir la imbatihilitat en la lligueta del C a m p i o n a t de Catalunya. L'esforç, però. va q u e d a r en no res com a conseqüència d'un oblit del mateix equip q u e li ha costat no poder aspirar a ser a la final. Kateri i Eli Maragall. j u n t a m e n t amb Carol A b a d . concen-

traven el p o d e r atacant del Júnior. que va disposar d'un stroke per fer l'únic gol del partit., I-'.B. C.R.

CH St. Cugat B, 5-Ripoll, 4 C H St. Cugat B: T o r r e n s , Josep Maria, Marcos, R o b e r t i J o a n — e q u i p inicial—, Borràs, Llacer i T o r r e n s . Ripoll: Solà, Guillamet, Martínez, Colomer i Carbonell — e q u i p inicial—. l'enas, Ortega. T o r r e s i Baiget. Evolució m a r c a d o r : 1-0 Marcos. 2-0 Robert, 2-1 Martínez. 3-1 J o s e p Maria, 3-2 Carbonell, 3-3 C o l o m e r , 4-3 Novella, 4-4 Carbonell, 5-4 Josep Maria. Àrbitre: Erutos G ó m e z . Be. Va mostrar targetes grogues a Robert, del Club H o q u e i , i a Guillamet. O r t e g a i Torres, del Ripoll. C o m e n t a r i : El Club H o q u e i Sant Cugat continua imbatut desprès de la segona jornada de lliga. Els santeugatencs continuen d e m o s t r a n t que l'experiència és un grau. Davant el Ripoll, un rival molt jove. van imposar els seus coneixements pel avançar-se en els primers instants de partit. A la segona part J o s e p Maria Espot va marcar el gol de la victorià. IS < K

UESC, 26 Rubí, 22 U E S C : J u a n p e . T o m à s (2), A r m a n d (S). Per Lluís (4), Eisas (3). R o m e r o (2). Alfredo (4) — e q u i p inicial—, Edu (1). Óscar (1). Rubí: Artés. Mariano (1). Xavier (')). Ivan (-). Puig (2), Jorge (-). M a n c h e h o (7) —equip inicial—. Juan [ 1 ). Jordi

(-)• C o m e n t a r i : La L'ESC va demostrar un cop més que encara ha d'entrar en el ritme de la competició. A la primera part va marcar molt ràpid a m e n t les distàncies, p e r ò . un c o p més. després d'una demostració de p o d e r va arribar la relaxació. Kn cap m o m e n t no van patir pel resultat, tot i que el Rubí s'apropava amb certa perillositat, la que van d e m o s t r a r Mancheno i Xavier. .' P.M., C.R,

AGENDA SUB-23 18.00 Mirasoi B-Vilanova GP (Diss.)

ü 1a divisió A 19.30

9 1a catalana 11.45

3a regional

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI MFMiMIll/lirfll I H n / l l mrtíun

L·l\

i3rffl

lüi'ifOlil

/ Grups reduïts / Programes personalitzats en funció de l'edat i l'estat de salut. / Els objectius de la gimnàstica són: • La millora de l'elasticitat muscular, la flexibilitat articular, la funció càrdio-respiratòria. • Frenar l'osteoporosi i les malalties reumàtiques. • Millorar l'estat físic i anímic. CONSULTI'NS SENSE COMPROMÍS Cl Sant Antoni, 74, baixos - Tel. 674 74 37 Sant Cugat del Vallès

18.15 18.00 12.15 9.45 18.00

VOLEIBOL

Sant Cugat-Calafell (Dium.)

Cazadores-Can Cortès (Diss.) PB Sant Cugat-Can Colapi (Diss.) Mil·lenari-Júnior (Dium.) Sp. Mirasol-PlanadaTpium.) Adesa-Matadeperenc (Diss.)

i ' 1a divisió femenina 18.00

CVB Sant Cugat-Sta. Coloma (Diss.)

> Campionat de Catalunya SÈNIOR M A S C U L Í 16.00 Igualada-CV Sant Cugat (Diss.)

Olimpyc-Vilassar Mar (Diss.)

i 1a divisió B 21.00

PB St. Cugat-La Unió (Diss.)

HI Divisió d'honor catalana 17.00 Champions-Tallers Cortada (Diss.)

• 2a divisió 16.00 Tallers-Pemar-Olimpyc

11 Juvenil 12.00 25 Setembre-PB St, Cugat (Dium.) 10.00 Sant Cugat-Júnior (Diss,).

J U V E N I L FEMENÍ 15.00 Winterthur-CV Sant Cugat (Diss.) CADET FEMENÍ 16.00 Pla Boet-CV Sant Cugat (Diss.)

W Cadet 10.00 25 Setembre-PB St. Cugat (Dium.) 16.45 Sant Cugat-Dosa (Diss.]. 10.00 Terrassa-Júnior (Dium.). 10.45 La Romànica-Àdesa (Diss.)

t t Infantil 15.15 Sant Cugat-Matadepera (Diss.) 12.30 Adesa-Terrassa (Diss.) 15.15 E ."Bonaire-PB SàntCugatTÜiss.)

% *#**$>*"alb **&~ * *2*ï %.

2a divisió estatal SÈNIOR 12.30 Sant B o i - U E S C A (Dium.) SUB-23 10.30' Sant Boi-UÉSC A (DTum.) JÚNIOR 17.30 ÜÉSC A - N . Terrassa (Diss.)

3a divisió 16.30 P. Tracap-Valldoreix (Diss.) 19.00 Coplasti-Chess (Diss.) ~ 12.00 Selva-Bokatas (Dium.)

HOQUEi-eaii!!! ;

~ Campionat de Catalunya

2a CATALANA 12.30 Simó Palau-PH St. Cugat (Dium.) 21.30 Folgueroles-CH St. Cugat A (Avui) 22.00 CPH Olot-CH St- Cugat B (Diss.) JUVENIL 11.45 PH St. Cugat A-CH Prat (Diss.) 17.30 S. Angel-PH St. Cugat B (Diss.) 18.30 St. Llorenç-PH St. Cugat C (Diss.) INFANTIL 10.30 PH St. Cugat A-St. Josep (Diss.) ALEVINS 17.00 PH St. Cugat A-Ripollet (Diss.) 10.30 Corbera-PH St. Cugat B (Dium.) BENJAMINS 16.00 PH St. Cugat-St. Josep B. (Diss.)

i Juvenil 13.00

11.45

SUB-23 10.30 UESC B-'Epic Casino (Dium.)

Polo-At. Terrassa (Dium.)

•

(Diss.)

1a catalana

JUVENIL MASCULÍ 11.00 Cardedeu-UESC (Dium.)

PETANCA 9 3a divisió Can Bassa-Sant Cugat A (Dium.).

S 5a divisió Can Sant Joan-AE St. Cugat (DiumJ^ Mirasoi A-UE Sants (Dium.)"

6a divisió

3a categoria A SÈNIOR 19.30 Mirasoi B-Vilanova GP (Diss.)

Qlimpyc-Esparraguera

SÈNIOR M A S C U L Í 12.30 Cardedeu-UESC (Dium.)

8.00 8.00

JÚNIOR^ 17.00 Sentmenat-UÈSC B (Diss.)

Qlimpyc-lnd, Garcia (Dium.)

HANDBOL

8.00

Cpt. Catalunya femení

(Diss.)

Alevins 11.00

3a preferent HOQUEI-HERBA

Ludicsport-Olimpyc

• Cadet

PRE-BENJAMINS 15.00 PH St. Cugat-St. Josep B. (Diss.)

SÈNIOR 12.00 UESC B-Epic Casino (Dium.)

(Diss.)

Divisió de plata 18.00

FS St. Cugat-Martorell (Diss.)

8.00 8.00

St. Cugat B-La Clau (Dium.) St. Francesc B-laRoca (DTum.)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

ESPORTS RUGBI

Ferran Domínguez, president de la Federació Catalana de Rugbi (FCR), afirma que la intenció de la Federació Catalana de Rugbi és ser membre de la Federació Internacional de Rugbi Associació (FIRA). Segons ell, la selecció catalana ha de tenir representació internacional pròpia. Domínguez és, a més, tècnic d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. F . D O M Í N G U E Z . Pres, de la Federació Catalana de Rugbi

«Catalunya ha de tenir representació internacional pròpia» RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Què és més difícil, treballar per l'esport santcugatenc o treballar pel rugbi català? —«Ara, actualment, per la situació que vivim és molt més difícil treballar per una federació històrica com és la FCR.» —Són compatibles els càrrecs de president de la FCR i de tècnic d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat? —«Sí, jo crec que no tenen res a veure. Un és un treball professional i l'altre és un treball directiu, però amateur.» —Per què la FCR es vol independitzar de l'espanyola? —«Jo, la paraula independència, la ficaria entre cometes. Nosaltres no ens volem independitzar de la federació espanyola: volem tenir un funcionament bastant més autònom del que tenim i, sobretot, que la FCR pugui tenir representació internacional, com ja va tenir des dels seus orígens.»

—Així, doncs, quin és l'objectiu que es persegueix? —«L'objectiu és que la FCR, com a membre fundador de la FIRA, sigui admesa dintre d'aquesta. Nosaltres creiem que el que li correspon és ser membre actiu amb dret de veu i vot. Intentarem fer això compatible amb la federació espanyola. És a dir, volem compartir l'espai.» —Això significaria tenir una selecció catalana que pogués participar en competicions internacionals? —«La primera fita que tenim és aquesta. Per nosaltres, això és una cosa fonamental perquè pensem que el desenvolupament del rugbi a Catalunya ha de passar a través d'una identitat d'aquest tipus.» —Els jugadors catalans de rugbi, què en pensen, d'aquesta fita que persegueix la federació? —«Jo no puc parlar per tots, s'haurien de manifestar ells. De tota manera, per les actituds i

15 anys treballant amb art _

Ferran Domínguez, president de la Federació Catalana de Rugbi i tècnic d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA. comentaris que he copsat crec que la gran majoria hi estarien d'acord. La majoria també coincideixen que no volen una ruptura.

A més, nosaltres tampoc no estem tancats al fet que un jugador català pugui participar amb la selecció espanyola.»

—Malgrat el suport de la FIRA, sembla difícil la integració de la federació catalana en el rugbi internacional sense el consentiment de la federació espanyola? —«No. Aquí, la FIRA és la que té la paraula. Nosaltres, al senyor Albert Ferrase, president de la federació internacional, vam manifestar-li el que pensàvem i el que preteníem. Ell va dir molt clar que tot el que sigui bo per al rugbi es farà i el que no sigui bo no es farà, independentment de les posicions polítiques que hi hagi. És a dir, la federació internacional no vol saber res de polítiques, ni d'estats, ni de nacions. El senyor Ferrase ha vist molt clar, i coincideix amb nosaltres, que el desenvolupament del rugbi a Catalunya passa per un reconeixement internacional de les seves estructures i, sobretot, de la seva selecció, que és la que ha de tibar tot això.» —Llavors, en últim terme, qui s'ha de pronunciar? —«Actualment, la FIRA. Nosaltres encara no hem demanat oficialment entrar a la FIRA, però hem vist quina seria la seva posició respecte a aquesta iniciativa. A partir d'aquí, tindrem contactes tant amb la FIRA com amb la FER. La nostra proposta serà molt senzilla: Espanya és un Estat amb molta diversitat i ha d'entendre que països com Catalunya i Euskadi tinguin representació internacional pròpia i que això no signifiqui un trencament. Intentarem que la FER entengui això igual que ho ha entès la federació internacional. Nosaltres volem ser membres de la FIRA i, si la FER ens fa escollir entre ells i la FIRA, tenim clar el camí que seguirem.» —I quin serà? —«Ho tenim clar.»

Visitar una exposició de pintures, comprar una obra d ' a r t o e m m a r c a r u n a pintura, és possible fer-ho en un mateix establiment d e Sant Cugat: Plus-Art i Febo, dos espais de qualitat a la rambla Ribatallada, n ú m . 6 int.

plus Q ari Espai d'art i enmarcació

Emmarcació i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d'uns professionals que coneixen l'art de p r o p facilita l'elecció d ' u n o altre color, forma o material. A més, hi ha motllures decorades a mà, miralls a mida i portaretrats.

febo 15 anys avalen la trajectòria d ' u n a galeria que sempre s'ha caracteritzat pel seu interès de mostrar l'obra d'artistes d ' a r r e u , per la seva il·lusió d ' o b r i r les seves portes als santcugatencs i convidar-los a visitar i conèixer les diferents exposicions. Horari:

plus 0 »** febo Espai d'art i enmarcació Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 6 7 4 1 9 5 5

•

De dimarts a dissabte: de 10 a 13fai de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns tancat

LA VIDA DELS GITANOS

PERMISOS DELS IMMIGRANTS

• Divendres. 21 d'octubre de 1994

El grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres estudia la possibilitat d'emprendre accions judicials contra el Govern Civil per dilacions en la renovació dels permisos de residència. Plana 29.

A Sant Cugat hi viuen gairebé una cinquantena de gitanos, que estan instal·lats molt a prop de la pedrera Berta. Van arribar-hi tres anys enrera i el que desitgen realment és anar a viure en un pis.

GITANOS A SANT CUGAT I

Diferents ,is[K I' •> '

i v i J . u k Is s a u n e s al camp ras de l.t \\ .t;s M Herl;i. I i · l i s . l U M

ISHNOSA

Uairehc cinquanta gitanos viuen a Sant Cugat, molt a prop de la pedrera Berta. Van arribar tres anys enrera i el que niés desitgen és traslladar-se a un pis. «Anem sempre traginant amb la casa, com els cargols». Aquest no és l'estil de vida que volen per als seus fills. S'estan a Sant Cugat, però no es consideren gens santeugatencs. És amb la gent de Rubí que els agradaria viure, perquè s'hi avenen més. Tot i així, no troben un pis de debò ni a un lloc ni a l'altre.

«En Sant Cugat hay mucho senorito

Els gitanos de la colònia Berta fan més vida a Rubí que a Sant Cugat ANÍ a t . S C A S I U I K A

• Sant Cugat— Les sis famílies gitanes que viuen en un campament instal·lat a la pedrera de Can Berta, a la carretera que uneix Rubí amb Molins de Rei, no estan gens contentes amb la seva situació. Dormen en vells carros, autobusos, camions o caravanes inutilitzats que arrepleguen per quatre xavos als drapaires i als tallers mecànics. Al descampat que hi ha al costat de la riera n'hi ha deu. No hi ha llum, ni aigua corrent, i la roba i el cos s'han de rentar al riu o amb una galleda. «Això no és vida», assenyala una de les dones. À cadascun dels vehicles hi viu una família. Tots són parents. L'Esteban i la Maria Teresa són cosins, i es van enamorar de ben petits. La seva aspiració és la de sortir del campament i tenir una casa de debò, amb totxos i una teulada. I una escola per als nens. Però, de moment, no han rebut cap ajuda de l'administració. La colònia gitana té també uns

quants cotxes amb els quals van a treballar cada dia. Lis mes grans marxen amb un orgue electrònic, una cabra i una escaleta i volten per Barcelona cantant i ballant. «La nostra feina es el nostre art. Nosaltres demanem la voluntat, el que ens vulguin donar». Però el cert és que els espectacles ambulants a empentes i rodolons permeten sobreviure a quaranta persones. A l'estiu treballen a dojo. Recollint préssecs, melons, patates, a la verema i en qualsevol feina amb la qual puguin estalviar uns quants diners per tirar endavant un altre hivern. «Tot just mengem; com vol que em compri una casa'?», explica la Maria Teresa. «Si jo pogués, li ben asseguro que no viuria així, al voltant de tota aquesta porqueria. I no deixaria que els meus fills haguessin de viure igual». El campament no té les mínimes instal·lacions higièniques, i Ics escombraries es barregen amb els draps bruts i les rates, companyes habituals de

la família Marino. Una casa i una escola Els gitanos que viuen a la pedrera Berta volen una casa i una feina a Rubí, la ciutat on, de fet, fan la vida. Allà hi compren, hi van al metge i hi tenen els amics. Però les escoles no admeten cap dels nens perquè no estan empadronats. «L'Ajuntament diu que és a Sant Cugat que li toca fer alguna cosa, perquè nosaltres estem instal·lats al municipi, però tampoc no dóna senyals de vida. La veritat és que molt poques vegades anem a Sant Cugat, perquè tenim la sensació que no som ben rebuts. Hi ha molta gent de diners», diu la Maria Teresa. A Rubí ja hi ha gent que els dóna suport, diuen, però no poden convèncer les autoritats municipals perquè els donin una casa. Les famílies gitanes no accepten la idea que això no és fàcil. «Demanem sis pisos que podem pagar. U s magribins vénen i la gent els vol, i tothom mira d'ajudar-los.

Per què nosaltres som menys?». També rebutgen els arguments sobre la seva manca d'integració. «Nosaltres volem viure com els paios, i treballar com vosaltres, i tenir els fills a escola». L'Esteban es posa molt seriós quan explica que l'hivern passat van muntar una barraca perquè els nens del campament, uns quinze, poguessin aprendre a llegir i a escriure. Els adults van demanar a una noia de Rubí que coneixien que els fes classe. «Però un dia —continua— va venir la policia i ens va fer tirar les fustes que havíem aixecat. Si ells no poden estudiar, els espera la mateixa vida que a nosaltres: no tenim cap lloc propi. Som d'allà on vivim, no tenim arrels». Posen com a exemple els gitanos que vivien al riu Sec. a Ripollet, i a qui l'Ajuntament els va donar casa i feina. Segons els Marino, són veïns com els altres. No són nòmades La Maria Teresa assegura que

el seu poble ja no té la tradició nòmada dels orígens. «Ens obliguen a anar d'aquí cap allà perquè no ens volen enlloc. Si jo tingués un habitatge, no voltaria pel món, i marxaria de vacances, com fa qualsevol. No és perquè ens agradi que vivim així». Ella somia, sobretot, amb una casa neta, on pugui dutxar els seus fills. La seva nena, la Vanessa, no s'imagina com podria ser la casa. Els nens passen el dia amb l'avi, jugant o mirant la tele. Enmig del paisatge d'escombraries i brutícia, surt una antena «per als nens, perquè de tant en tant es distreguin». També hi ha un vídeo, on la colònia ha vist més d'una vegada el tele notícies on van aparèixer fa tres anys, quan s'hi van instal·lar. Dues bicicletes aparcades en un turonet reposen, després que les dues nenes petites, bessones, les han fetes servir. Si no juguen, els nens ajuden els pares o els acompanyen mentre fan petar la xerrada al voltant del foc, sobretot a les nits. La família Marino no creu que mai pugui sortir del camp ras al costat de la pedrera Berta on viu ara. Esperen l'ajuda de l'administració, sigui quina sigui, per tenir una casa. Alguns representants van entrevistar-se amb tècnics de Benestar Social i els van demanar unes barraques mòbils per millorar les condicions d'habitabílitat, la instal·lació de sanitaris i evitar que cali aigua quan plou. D'això fa dos anys i encara no han rebut cap resposta.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

PUNT DIVERS

I GITANOS A SANT CUGAT I

IMMIGRACIÓ

„

> ^

* jys&ï

„

ISff

4 1

3É||

" ' i^<Xw

Valies SUISL Fronteres fa reunions periòdiques per analit7ar els problemes. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Vallès Sense Fronteres vol dur als tribunals el retard en els permisos El Govern Civil assegura que s'agilitaran els tràmits SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La llei de Procediment Administratiu podria ser la base legal perquè els col·lectius d'immigrants de la província de Barcelona denunciessin el Govern Civil per dilacions injustificades en la renovació dels permisos de residència. Segons

La Maria Teresa, amb una de les seves filles bessones, la Vanessa. En té tres més que es queden vigilant el campament amb l'avi. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Un clan amb obligacions A.C.

• La família Marino va arribar a Sant Cugat fa més de dos anys, a l'estiu de! 1992. El pare de la Maria Teresa, un dels patriarques dels gitanos, havia mort, i els seus familiars i amics volien acomiadar-lo tal com es mereixia. Però no trobaven cap lloc on poder fer la celebració. Finalment, van aparcar allà on van trobar un racó, i s'hi van quedar. Els va costar, això sí, les queixes dels veïns de Sant Cugat i de Rubí. «Va haver de venir la tele i gravar-nos perquè ens deixessin quedar-nos aquí», explica la Maria Teresa. Des d'aleshores que no se n'han mogut. «Tampoc no podríem, perquè la meitat dels autobusos no funcionen. Ara ja no ens molesta la policia, però ens fa por que algun dia tornin a venir per fer-nos fora». La família Marino la formen el patriarca, Jorge, i els seus cinc fills. Dos d'ells són casats, i les dones i els fills s'han afegit a la caravana. El pare va tenir 16 fills, dels quals en viuen 12. La majoria estan escampats arreu. «Tinc dues filles casades amb paios, i dos més que estan a la Corunya», explica, molt orgullós. I s'emociona quan recorda un dels més petits, que es va matar fa poc en un accident amb una motocicleta. Cap dels membres de la família té una feina fixa, excepte la de recollir fruita. «No ens deixen respirar. Una de les meves nores es guanyava la vida honradament venent mocadors de paper. Doncs ni això podia fer». A l'estiu, explica en Jorge, un home de 66 anys, «els meus fills s'aixequen quan encara hi ha estels, i se'n van a dormir que ja fa estona que brillen». Després, per guardar

alguns diners encara per si hi ha cap imprevist, es dediquen a treballar amb el que els surt millor: «Cantar, ballar i divertir la gent decentment, sense molestar ningú, sense robar ni assassinar», continua el patriarca. La família dels Marino han estat tota la vida titellaires. Treballaven de nit, a les places dels pobles, fins que van haver de canviar de negoci perquè aquell ja no funcionava. Però no es van desvincular de la faràndula. Les dues nenes petites ja mouen els malucs amb cadència gairebé sense pensar-hi. D'origen hongarès El seu origen és hongarès, i estan associats a una entitat del seu país a Catalunya que aplega la seva comunitat i la dels gitanos que viuen a Terrassa. És la seva targeta d'identificació. No tenen residència fixa i no estan empadronats, per això no poden inscriure els petits a les escoles. Disposen, però, d'una cartilla de la Seguretat Social, de la qual són beneficiaris. I, curiosament, voten. Jorge Marino ho ha fet «tota la vida», assegura, «encara que no sempre pels mateixos». També paguen les assegurances dels vehicles, els permisos de circulació i altres tràmits burocràtics. «Igual com paguem aquestes coses, també podrien tenir consideració i no deixar-nos viure així, que aquí hi tenim nens», diu la Maria Teresa. Ella assegura que no deixarà que el seu fill més gran, que ara té 17 anys, vagi a fer el servei militar. A alguns nebots seus ja els han cridat a files. «Jo no vull que compleixi amb una obligació amb l'Estat, que a nosaltres ens té tan oblidats».

El grup de suport als immigrants Vallès Sense Fronteres està estudiant la possibilitat d'emprendre accions judicials contra el Govern Civil de Barcelona per dilacions injustificades en la renovació dels permisos de residència. Segons el portaveu del col·lectiu, Vicenç Fisas, «no s'observa cap voluntat real d'agilitar els tràmits», que solen durar més de mig any, tot i que ja han presentat dues queixes formals, després d'haver-se entrevistat personalment amb el governador civil de Barcelona, Jaume Casanovas. L'enquesta anual que Vallès Sense Fronteres fa entre els immigrants de la comarca assenyala que els tràmits per obtenir el nou permís de residència s'allarguen fins a cinc o sis mesos en el 72% dels casos i que el 40% han d'esperar set mesos. «Ja se'ns ha acabat la paciència», assegura Fisas. «A partir d'ara ja no ens estarem de res i si podem presentarem una denúncia per violació de la llei de Procediment Administratiu. Fins i tot estem estudiant també la possibilitat de fer alguna actuació de

Vallès Sense Fronteres, després diverses reclamacions, els tràmits continuen durant més de sis mesos i el retard provoca problemes laborals als immigrants. Per la seva part, el Govern Civil argumenta que les renovacions, fins ara, eren de caràcter extraordinari i que les ordinàries seran més ràpides.

tipus penal», hi afegeix. Les dificultats laborals en la contractació són la conseqüència més greu del retard en les renovacions. Mentre no tenen el nou document oficial, els immigrants disposen d'un resguard que els acredita com a residents legals a l'Estat Espanyol i els permet signar un contracte de treball. Però, a la pràctica, Fisas assegura que «molts empresaris, segurament per manca d'informació, no s'atreveixen a contractar-los perquè desconfien que la renovació del permís sigui segura o perquè no els acaba de semblar legal». Aquí pot haver-hi una espiral de problemes afegits per a la renovació següent, perquè la condició imprescindible per obtenir el permís de residència és haver cotitzat a la Seguretat Social almenys sis mesos en l'últim any. «Tot plegat —conclou Fisas— és un cercle viciós, perquè si es passen més de sis mesos esperant la renovació i no els contracten durant aquest temps, l'any següent no hauran cotitzat prou». Per la seva part, el Govern Civil no ha respost encara a la protesta

presentada per Vallès Sense Fronteres, però Eladio Jareno, de l'oficina de premsa de la institució, ha assegurat a Els 4 Cantons que els terminis s'abreujaran sensiblement en la propera renovació. «El que vull deixar clar —puntualitza Jareno— és que fins ara només s'han fet renovacions extraordinàries, amb un procés complex que passava per Madrid». El juny del 1991 es va obrir el procés de regularització d'immigrants, que va durar fins al desembre. La residència legal dels familiars dels treballadors estrangers es va sol·licitar del gener al març de 1992, i durant la resta de l'any van arribar les respostes. L'any passat es va fer una renovació extraordinària i a principis del 95 es farà la primera ordinària. Serà a partir d'aquest moment quan, segons el Govern Civil, es veurà quin període de temps cal per obtenir els documents nous. «El que puc assegurar —diu Jareno— és que la nova Oficina Única d'Estrangers funcionarà aviat al cent per cent i que els tràmits es resoldran en poc temps, segurament en tres o quatre setmanes».

Sense la targeta vigent, no els contracten S.B.

• El retard en les renovacions dels permisos de residència provoca dificultats laborals a molts dels estrangers que viuen a l'Estat Espanyol. El problema afecta especialment els immigrants magribins, que només disposen de permisos anuals i moltes vegades obtenen el document nou quan ja està caducat. El resultat és que passen la major part de l'any amb un resguard que no mereix la confiança d'alguns empresaris, tot i que oficialment garanteix la legalitat de la seva residència. Abdulah i Trebak, membres de Vallès Sense Fronteres, són dos dels afectats. Trebak viu a Rubí i una empresa d'aquesta ciutat

li va negar fa uns mesos la possibilitat de contractar-lo perquè no tenia la targeta blava en vigència i només mostrava la caducada i el resguard. Finalment, el mes passat va rebre la notificació que ja se li havia expedit el document, però quan va anar a recollir-lo va veure que li lliuraven ja caducat: els tràmits havien durat un any. Sahli Abdeslam és un jove de 25 anys que va arribar a Catalunya el 1989 i, com tots els magribins, va regularitzar la seva residència el 1991. Ja aquesta primera vegada va haver d'esperar molts mesos per obtenir el permís, però «el més inexplicable —diu Sahli— és que els meus germans van anar-hi

més tard i els van donar les targetes abans». Ara fa gairebé deu mesos que està renovant el permís i torna a insistir que els seus germans han hagut d'esperar menys i que «això no s'entén». Tot i la sensació d'inseguretat que li provoca no tenir la targeta al dia, Shali reconeix que mai no ha tingut problemes concrets per culpa d'aquest retard, però ho considera una qüestió de sort. «Hi ha molts companys —continua— que no saben que el resguard s'ha de renovar cada tres mesos. Per això s'han trobat que han anat al Marroc de vacances i després no han pogut tornar perquè el tenien caducat i no els han deixat travessar la frontera».

Confií en outentics professionals

NTO^BTAURACIO

TOT UN MÓK AL SERVEI DE LES SEVES CH1FB - nUHS - MOQUETES

Rambla Can V«r.(. s/n

Fel. 58943 44 • 08190 Sant Cugat del Vallès

• • • 0,

CLÍNICA

VETERINÀRIA

S A N T

• INFERMERIA

C U G A T

DRA. MEUS R0QUÈ RODRÍGUEZ

• ANÀLISIS CLÍNIQUES

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària

• DIETÈTICA

ESPECIALS EN CATIFES ORIENTALS Vendes: Cànoves del Castillo, 4 Tallers: Av. Can Caldes, 1ó

Centre Sanitari «Can Mora» k»

• FISIOTERÀPIA

• PODOLOG1A

- medecina preventiva

ASSISTÈNCIA FN C O N S U L T A I A D O M I C I L I

Tel. 674 65 00 - 589 22 21

A T E N C I Ó A l'ARTICLT ARS I ASSOCIATS A

- cirurgia, radiologia

MÚTUES

SERVEI A DOMICILI J ï > IHBBQfflEÜJBBBI

Tel. 4871331 (ab. 1618) •Venda d'ordinadors amida • Reparacions, ampliacions i modificació d'ordinadors • Venda complements hardware (Impressores. CD-ROM. etc) • Software de gestió (Comptabilitat, facturació. nòmines, etc.) •Consumibles (Disquets, paper continu, arxivadors, etc.)

MATINS (DLo OS) 10,30 -13h. TARDES (DL ADV) 17 -20h C. V I N Y O L E S , 1C TEL 6 7 5 Ob (entre l'Ajunfornenf

r Correus,'

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS f

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

• Assessorament i posada en marxa de hardware

TENIM LES MILLORS TELES DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALS

Rambla Can Mora. 9 tel. i fax 675 32 03 Ap correus 350 Sant Cugat

PERTREBALLAR-LES. HO FEM TOT EN TAPISSERIA I CORTINES.

PAPERERIA

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS ''**'"-

,*#*§*,:

de'T rocl·i e

Articles regal

Rambla Can Mora, 18 - Tel. 675 33 42

C/ Girona, 15 (cant Rbla. Can Mora, a 50 m Ajuntament)

08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 30 08 Material escolar Confecció Home Dona

Material d'oficina

Punt Camiseria

Fotocòpies, enquadernació

Texans ESPECIALITAT EN PELL

Servei de fax

jQUfraxxs

fabrica'tCÏÓ Rambla Can Móra (Cant. Vinoles) Tel. 67416 62 -Fax 589 33 80

l'hora

d ' a p r e n d r e

'THELANGUAGEt INSTITUTEOF SANT CUGAT Rambla CAN MORA,18 Tel. 675 22 01 - 08190 SANT CUGAT (Barcelona)

- ANGLES - ALEMANY - FRANCÈS • Tots els nivells • Varietat d'horaris Preus especials per a germans

« () ii

t li e c o r n c r o I S A \ T ,| O R D I »

Dos de Maig, 2 Tel. 675 07 02 Carrer del Sol, 23 Tel. 674 09 90

EL TEMPS, CINEMA 1 AGENDA Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 36 a 39.

3 1 • Divendres, 21 d'octubre de 1994

EL TORO D'OSBORNE

Miquel Monfort, director de l'agència de publicitat MMLB, és l'encarregat de desenvolupar les campanyes publicitàries basades en el controvertit toro d'Osborne des de l'any 1973. Plana 32.

LA VIDA SOCIAL

El temps juga una mala passada a la Marxa Infantil i s'ha d'ajornar L'organització, a causa de l'estat del terreny i al mal temps, va posposar la prova per aquest diumenge FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Moltes famílies de Sant Cugat i rodalies creuen els dits perquè aquest diumenge no plogui. La suspensió de la Marxa Infantil ha trasbalsat els plans dels col·laboradors i de No va poder ser. La pluja que havia caigut durant tota la setmana, i que no va parar la nit de dissabte, va deixar els camins impracticables per poder fer la Marxa Infantil. Si bé al matí de diumenge plovia poc o gairebé gens, les previsions i el risc de noves pluges van aconsellar l'organització de posposar la prova a aquest diumenge. No era la primera vegada que es feia, ja que el 1992 també les inclemències meteorològiques van obligar a suspendre-la. L'organització va ser la primera a lamentar les dificultats que a tots els organismes col·laboradors va suposar tornar a reclutar gent i voluntaris pel dia 23. Tant Protecció Civil, voluntaris Sant Cugat, el CAP Sant Cugat, socis, sòcies i mitjans de comunicació ja han tornat a carregar piles per aquest diumenge. La Creu Roja també hi serà, si bé haurà de repartir els seus voluntaris amb Rubí, ja que també aquest diumenge celebren la seva marxa. Tots els controls han ajornat compromisos per poder estar al costat dels nens i nenes i les famílies hauran fet mans i mànigues per tenir aquest diumenge lliure i dedicar-lo a un dels esdeveniments més importants en l'àmbit santugatenc. Les que no ho hauran pogut fer encara estan a temps aquest divendres i dissabte, de 7 a 8 del vespre, de canviar la parella o fins i tot d'inscriure's. Recordem que el preu és de 600 pessetes per persona. L'organització garanteix samarreta als que

les famílies que, en la major part, van entrendre que amb un terreny impracticable i amb una dia que va començar plujós i que amenaçava mal temps, segons les prediccions, l'organització decidís, malgrat tot i a darrera hora, fer la

prova aquest diumenge. El Club Muntanyenc ha obert aquest dijous, divendres i dissabte l'oficina informativa de la Marxa per solucionar tots els entrebancs i canvis que s'hagin produït. Tot està ja a punt per aquest diumenge.

Els nens que havien de participar a la Marxa van quedar amb cara de tristesa. Foto. MANE ESPINOSA. ho facin a darrera hora, si bé recorda que tindran un nombre de pitral alt ja que els tocarà els que resten a partir del 1180, que és el número en què es van tancar les inscripcions la setmana passada. Dissabte es preveu resseguir el camí i tenir-ho tot a punt per aquest diumenge.

L'alcalde de la població, Joan Aymerich, ja ha manifestat que per compromisos municipals no podrà ser a la sortida, mentre que Fidel Sust, director general de l'Esport, a l'hora de tancar aquesta edició encara no havia confirmat la seva assistència. Tot dos també van viure de prop la suspensió

de la prova i van esperonar l'organització a treballar de valent per no caure en el desànim. El Club Muntanyenc torna a aconsellar als acompanyants que vulguin anar a peu que ho facin pel camí tradicional de Sant Medir, mentre que els que hi vagin en cotxe hauran d'anar per

la carretera de l'Arrabassada. Insisteixen també en el bon calçat que cal que portin els marxadors, en el respecte a la natura i que no s'ha de córrer ja que es tracta d'una marxa de regularitat. «No volem pensar en la possibilitat que faci mal temps», ha comentat Pepe Pros, organitzador de la Marxa.

L'Esbart obté un milió i mig de pessetes per mitjà d'un programa de Ràdio Sant Cugat JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— L'Esbart Sant Cugat està construint dues noves sales d'assaig destinades als infantils de l'escola de dansa. Una d'elles ja esta gairebé enllestida i el dia 1 de novembre acollirà les primeres classes. Actualment els paletes treballen en la segona aula. Les dues noves sales ocupen un total de 250 metres quadrats, just la quantitat de metres que es necessiten de parquet per vestir i poder utilitzar les classes precisa-

ment per practicar-hi dansa. La compra i col·locació de tot el parquet, que suposa una despesa d'un milió i mig de pessetes, ha estat possible gràcies a Fes un pas per l'Esbart, un programa de Ràdio Sant Cugat que ha comptat amb la col·laboració econòmica dels seus oients, amics de la cultura popular catalana i d'empreses i comerços interessats a ajudar l'Esbart. Aquest programa, d'una hora de durada, va començar a l'estiu i s'emet actualment els diumenges al matí.

Els oients telefonen i participen en el programa, que sempre compta amb un membre de l'Esbart, i col·laboren amb la compra mínima d'un metre quadrat de parquet, que costa 6.000 pessetes. A canvi, l'Esbart ofereix la possibilitat d'entrar gratuïtament als espectacles que organitzi a tots els que col·laboren. Fins el cap de setmana passat s'havien venut 224 metres quadrats, és a dir, ja s'han aconseguit 1.344.000 pessetes. Així, l'Esbart aconseguirà

vendre els 26 metres quadrats que queden abans de final d'aquest mes, aproximadament. Les dues classes d'assaig, un cop acabades, també s'utilitzaran com a sales alternatives on es representaran actuacions musicals i obres de teatre. La Fundació, més a prop Segons ha confirmat el president de l'Esbart Sant Cugat, Joan Rovira, és previst que el mes de novembre vinent es signi davant de notari la constitució de la Fun-

dació Eugeni Canas, després que la Generalitat hagi aprovat els seus estatuts. La fundació, que porta el nom del fundador i segon president de l'Esbart, pretén ser un centre neuràlgic per al foment de la cultura popular catalana. La Fundació vol recuperar balls antics i peces musicals que en algun moment han format part de la cultura popular catalana, però també pretén innovar i donar un aire nou i un nou significat a tot allò que ha format part del passat.

Quaranta participants a la Segona Setmana d'Esperanto SÍLVIA BARROSO

U Sant Cugat.— La Segona Setmana Internacional de Cultura i Turisme d'Esperanto ha reunit una quarantena d'estudiants de la llengua universal de Zamenhof al Centre Borja. El congrés, que es clourà demà al matí, ha tingut aquest any menys participació que en la primera edició, en què es van inscriure més de 60 alumnes. La raó de la davallada estaria, segons Trinitat Garcia, membre del grup Josefu Anglès de Sant Cugat i impulsora de la iniciativa, en les dates triades. «L'any passat era la primera vegada», diu Garcia, «i la novetat va atraure molta gent. Però la veritat és que és molt mala època i els joves que treballen no poden venir». Tot i que no s'ha arribat a les previsions de participació, el president del comitè organitzador, Lluís Maria Hernàndez, assegura que ('objectiu era que hi hagués alumnes estrangers i això s'ha aconseguit. Segons ha manifestat Hernàndez, «el contacte amb esperantistes d'altres països és imprescindible, perquè entre els qui parlem la mateixa llengua nacional ens costa practicar l'esperanto». El curs ha estat dirigit per la catedràtica italiana Caria de Lorenzi i ha combinat les classes amb sortides turístiques i activitats lúdiques. Aquest vespre es tancarà el programa d'activitats amb l'actuació de Mariona i Glòria, dues catalanes que faran un recital de cançons tradicionals traduïdes a l'esperanto.

El Col·legi la Farga celebra el 25è aniversari • Sant Cugat.— Aquest diumenge dia 23 d'octubre el col·legi la Farga de Sant Cugat ha organitzat Tacte acadèmic d'inauguració dels actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari d'aquest centre educatiu. L'acte, que començarà a les dotze del migdia, comptarà amb la participació del primer director del col·legi i també de l'actual director. La Farga aplega més de 1.200 alumnes, procedents principalment del Barcelonès i del Vallès./J.M.V.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques. | 1/ Àngel Guimerà, 2 (davant estoc»)

TeL 589 22 47 SANT CUGAT

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Miquel Monfort. a la so a casa de Sant l na.it. i alguns exemples d'utilització de la silueta del brau en la publicitat d'Osborne. Foto: J.A. MULA. M i q u e l M o n t u r t es la c o n n e x i ó c a t a l a n a del t o r o de \ c t e r a n o d e s d e l'any 7 3 . q u a n la seva a g e n c i a d e p u b l i c i t a t . M M L B . va ser c o n t r a c t a d a p e r O s b o r n e p e r d e s e n v o l u p a r u n a g e n i a l i d e a p u b l i c i t à r i a : la s i l u e t a d"un b r a u zaino. de buena planta v con niucho cuajo q u e feia s e t / e anys q u e a t a l a i a v a . altiu, a Ics c a r r e t e r e s . E n c a r a hi é s . e s p e r a n t u n a r e s o l u c i ó del S u p r e m p e r s a b e r si hi c o n t i n u a r à . D e s d e S a n t C u g a t , M o n f o r t diu q u e n o c r e u q u e el t r e g u i n . La suc/te esta echada, e n tot c a s .

Un toro famós i controvertit Històrics i anècdotes al voltant d'un anunci convertit en símbol cultural \ A \ I I K BORRÀS

I Sant Cugat.— 1:1 brau va néixer a Puerto de Santa Maria (Cadis) ara fa X! anys. 1:1 seti pare va ser el dibuixant Manuel Prieto Benítez, gadità del Puerto de Santa Maria, com el brau, i director artístic de la firma madrilenya A / o r Publicidad. El primer cap del ramat es va instal·lar al quilòmetre 55 de la carretera Madrid-Burgos. I:.ta de fusta troquelada i feia set metres d'albada. Els seus germans, fets de planxes m e t à l · l i q u e s , van arribar a fer dotze metres

i mig d'alçada i 50 tones de pes. L'anv 73 Osborne va encarregar a l'agència barcelonina M M L B tenir cura de ['animal. El seu director, el santeugatenc Miquel Monfort. recorda: «Nosaltres ja coneixíem el toro, és clar. L'havíem vist. Però se'ns va acudir incorporar-lo a tota la comunicació de l'empresa (al principi, era només la marca del brandy Veterano): el vam posar en els collarets de les ampolles, a les caixes... el vam convertir en la seva imatge de marca».

T a m b é el van fer protagonista de la campanya publicitària a la televisió. Va patir entrebancs amb la censura franquista, a la qual no semblava fer-li molta gràcia aquella visió d'un brau corrent lliure pels camps, mentre la \ e u de l'actor Sancho Gracia recitava uns versos pretesament lorquians (en realitat, o b r a de Miquel Monfort). Un anunci, on el vers deia Si tienes razón, combateihasta que hasta el aire vihre.! Es tiempo aún, aun no es tardeisolo así secwrav lihre. va ser censurat

per «invitació a la subversió». Hom pot suposar que els censors prenien el brau com un símbol subliminar de llibertat. No és pas l'únic contingut simbòlic que li han encolomat: a la pel·lícula Jamón. jamón. el director Bigas Luna feia servir el seus rotundíssims testicles com a m e t à f o r a gens subtil del masclisme secular hispà. I no fa gaire, en un debat televisiu, la diputada d ' E R C Pilar Rahola l'acusava de ser l'indesitjable r e p r e s e n t a n t de l'Espanya negra ancestral. «Jo vaig riure molt amb

cl que va dir la Pilar Rahola», diu Miquel Monfort, «que és una dona que, per altra banda, m'agrada molt quan parla. Però estava com obsesionada amb les curses de braus. I el toro O s b o r n e mai ha estat associat amb la festa dels toros, ni en una foto ni en una pancarta. Sempre ha estat un toro lliure». El brau, afegeix, és un antic tòtem de les civilitzac i o n s m e d i t e r r à n i e s : Els braus de Guisando, el de Minos (pare del Minotaure), els de Creta, l'egipci Apis, els babilònics... o Zeus trans-

format per raptar la donzella Europa, que és la imatge de la recent campanya europea, amb fotos d'Annie Leibovitz, Richard Avcdon i H e r b Ritts, on un loxogum (es diu Bob, és nord-americà i treballa als rodeos) posa amb una bella model nua a la seva esquena. Ara, la llei de carreteres de 1988 l'amenaça amb el desnonament. Per evitar-ho, l'estratègia proposada per M M L B va ser esborrar tota marca d'empresa de la seva superfície pintant-lo de negre (zaino, segons el diccionari taurí de Cossío) i interposar recurs devant el Tribunal Suprem adduint el seu caràcter de referent artístic i cultural, amb el suport d'enquestes i declaracions de personalitats (entre elles l'actual ministra de cultura, C a r m e Alborch). De moment, el recurs ha estat admès a tràmit. Q u e d a per veure si a la hora de la verdad el matador Borrell l'indultarà o li posarà la puntilla.

•

í-./s marxndors santuealencs. a

I. C-VSl'LÏ I .VI.

Santuüatenes a la XXI Marxa Estatal de Veterans • Sant Cugat. bis dies 8 i Ci d'octubre Palència va acollir la XXI Marxa Estatal de Veterans, que va aplegar excursionistes de mes de 40 anys de tot l'Estat. Vint-i-dues persones, entre marxadors i acompanyants, tots ells vinculats al Club Munvanvcnc Sant

Cugat, van gaudir d'uns agradables dics per visitar les terres de Castellà i Lleó i conviure amb gent de tot l'Estat. La propera marxa es tara a Montserrat, organitzada per la Unió Excursionista de Sabadell, la tardor vinent, i (

I a nova botiga :e i.n aiupl' assortit de calcat iníeanti! i juvenil. Foto: MANI: LSP1NOSA

Nova botiga de calçat infantil i juvenil H Sant Cugat.— Recentment s'ha obert a Sant Cugat una nova botiga que està especialitzada en calçat infantil i juvenil, El Carrilet. En aquest nou establiment s'hi pot trobar un ampli assortit de botes, sabates, calçat esportiu, sabatilles, botes d'ai-

gua i complements. A m b els productes d'El Carrilet trobarà flexibilitat, confort, dinamisme i seguretat a l'hora de calçar els seus fills. La nova botiga està situada al carrer Sant Bonaventura, n ú m e r o 49. i i s 4 ( ANIONS.

Capt. COOK li Tecomana escalfar els productes en un FORN MICROONES.

pt.COOK Tasta fresca i saíses • Pastes

Braseria

<Pta

• Salses

300

9ta

589 61 61

150

...325

'Espaguetis negres

350

•Rocafort

200

TorteUini

17*

Scdsa especial Cook.

250

La Bolera

Servim

250

300 "Lspaguetis vermeCL·

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

En el cas dels ENTREPANS CALENTS, es recomana escalfar-los de nou durant 10 minuts en un FORN CONVENCIONAL. Així tornaran a estar tan cruixents com acabats d'elaborar

TRUQUI'NS i deixi que els sorprenem amb les nostres SUGGERIMENTS DIARIS

Especialitats Carxofes a la brasa Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 St. Cugat del Vallès

Espàrrecs verds a la brasa i ara fem peus de porc.

lUtatón §

Tota una tradició

PI. Octavià 5 • Tel 674 10 47 / 589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Comença ki nit bevent un glop de tequila o Sopars i dinars: menú950Pw> 7

C E n d a v a l l a ^ 10 (Plaça 4els

lttttlff$KftTfÍ|.fe.·7'

Lfl BOHÈMIA

la BBA&E121A

CÒCTELS KARAOKE BILLARS

a g ^ d 0 b l e ll°r

L A BRASERIA D E L M E R C A T V E L L PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT T e l . 5 8 9 5 2 4 0 • Horari de 7 a 2 4 h.

Av. de Catalunya, 14 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PLATS PER EMPORTAR-SE

Ü ALFONS SALA, 24 • TEL 675 15 03

Sant Cugat

C/ Sant Martí, 12 08190 Tel. 589 47 90

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 21 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL Amics de la Unesco visita monuments de Barcelona

Maria Lluïsa Martínez l'a vint-i-dos anvs que regenta cl quiosc de la Rambla del Celler. Durant aquest any, a més de vendre molta premsa, ha vist urbanitzar tot l'entorn i el creixement de Sant Cugat \]{ i \ | s[ S \ \ 1

B Centre 1 .i I luisa es la mestressa di-1 quiosc de la Rambla del ( 'ellei. I ) o de l'anv l l | ~2. Kgcnta aquest quiosc. que es el mes antic de Sani < ue.il. I I quiosc a i o m p l c i x una a n p o t t a n t tuneio -.oi i al en qualsevol població \ tots els pobles es costum anal a buscar el pa i el diari. \rnb aquest 0 intacte dial I la : ceicio ell'ie cl qiiiosc|UCi i eU ciutadans es constant I luisa. Lum \ a sei que '.. a dec idu establn s ' \ Sant t 'agal.' - Vcuias. v aní -. e i'ir a \ iure a Sant < 'ugal de s de liatceluna perquè e I nie u lill patia d'asma i el 'íielce ens '. a teeninanai ean\iai d'aiies. Vam venir a viure a Sant ( ugal perquè eia a prop de Barcelona i estava ben comunicat. Vam trobar un pis davant del camp de lulbol. i cl mateix dia de comprar cl pis cl meu marit cm va dir: He tingut una pensada. 1 le vist que als que van aveure cl futbol els agrada portar un diari i que davnt del camp tic I Sant Cugat no hi lia cap quiosc. Per que no n'hi posem un nosaltres?' I dit i fet. l'n quinze dies ja teníem el permís. 1 .'Ajuntament es veu que ja pensava posar-n'hi un i volia trobar algú per donar-li la concessió, litis van donar la primera concessió per cinc aiivs, i fins ara. Va ser una bona pensada.» - C o m e r a l l a v o r s la Rambla del Celler' 1 « I I passeig era només un trosset davant del camp de futbol. Encara hi havia la casa de Can Ganxet de la riera. Més avall només hi havia la bobila i la Fauna antiga. Recordo un any que la riera va baixar molt plena i teníem por que l'aigua s'emportes el quiosc.» ("om van ser aquests començaments'.' •<V'an ser molt difícils. Van ser temps de lluitar dur, però ha pagat la pena. De bon principi jo no sabia ni com omplir la parada, per dir que el primer dia hi vam

H Sant Cugat. - l'Associació d'Amics de la l ' n e s c o de Valldoreix-Sant Cugat va visitar la setmana passada diferents m o n u m e n t s histories del barri gòtic de Barcelona. 1:1 president de l'associació, D o m è n e c Miquel. va remarcar que molts dels assistents a la visita no coneixien gairebé la catedral de B a r c e l o n a i qi.c p e r aquest motiu s'ha programat una excursió dedicada ínteg r a m e n t a aquest monument. Properament, l'associació preveu realit/ai v isites a l'exposició sobre Iklcloiis Cerdà, a Cardona i a les esglésies del Pi i de Santa Maria del Mai de Barcelona. tot dins cl cicle que ja va començar l'anv passat. durant el qual es preveu visitar tots els mi ui unien Is gest i o n a t s per la ( i c n e i a l i tat. .I.MA .

El Centro Popular Andaluz edita la revista «Jovesur»

Maria Lluïsa Martínez, al seu quiosc de la Rambla del Celler, l-oio: JA. Ml.'l.A.

M'agrada fer mitja i ganxet»

- N o m : Maria Lluïsa Martínez. -Lloc de naixement: Grisel (Saragossa). - D a t a de naixement: 8 de gener de 1930. - E s t a t civil: Casada. -Professió: Comerciant. -Aficions: Les labors, especialment fer mitja i ganxet. - U n llibre: Tomates verdes fritos i El teu

posar fins i tot els llibres dels meus nens perquè tingués un aspecte més ple... Després, a poc a poc. ens vam fer conèixer. Q u a n vam començar la Rambla del Celler era el límit del poble. Més enllà de la riera hi havia camps de blat i l'hípica Severino. Res més. Aquí hem aguantat de tot: calor, pluja, neu... Recordo un any que el quiosc estava colgat de

nom ex Olga. — U n a pel·lícula: Cuntando bajo la Havia. —Un disc: Amor de hombre, del grup Mocedades. — M à x i m a aspiració: «Arribar a la vellesa al costat del meu marit amb bona salut i disfrutar de la companyia dels meus néts».

neu i l'alcalde va passar i va espantar-se de com estava. fins el punt que va enviar la brigada per tirar sal i fondre la neu. La Rambla es va anar engrandint i civilitzant, la van urbanitzar, va desaparèixer la masia de Can Ganxet, la bòbila i els camps de darrera el camp de futbol. Ara la Rambla és al centre del poble. També el quiosc ha estat

reformat i modernitzat i hi ha molta més gent. De tota manera, els dies de pluja i vent encara patim per evitar per evitar que l'aigua ens entri dins la parada o que el vent no s'emporti els diaris i revistes. T a m b é hi ha problemes amb el sostre del quiosc, que és de vidre, i com que la tanca de la pista és baixa les pilotes dels que juguen boten fora i trenquen

els vidres. L'any passat vam haver d'arreglar-lo més de quatre cops.» — C o m han canviat els quioscos en aquests anys? —«Més que canviar, s'han diversificat. Ara també s'hi poden trobar vídeos, discos i llibres col·leccionables. T a m b é ha augmentat molt el nombre de publicacions especialitzades i de revistes.» — Q u i n perfil té el client del quiosc? —«Abans tot eren homes, però ara tant són homes com dones. T a m b é són un centre d'atenció per a la canalla. Hi vénen a comprar els seus tebeos i les llaminadures, que és una altra activitat típica del quiosc de poble. T a m b é són molt aficionats als cromos i a les col·leccions, i això fa que els nens siguin clients assidus.»

M Sant Cugat.— A partir d'aquesta setmana, la secció juvenil del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat edita una revista mensual,.lovesur. que té com a objectiu donar a conèixer l'entitat als socis i simpatitzants i divulgar. també, la cultura andalusa. La secció juvenil del ("PA també pretén incentivar l'intercanvi cultural entre la seva cultura i la catalana. D'altra banda, aquest diumenge dia 23 el C P A ha organitzat una xerrada sobre drogoaddicció, a partir de les dotze del migdia. /J.M.v

El Casal d'Avis organitza la Setmana del Jubilat • Sant Cugat.— El Casal d'Avis de Sant Cugat ha organitzat la Setmana del jubilat, que comptarà amb la p a r t i c i p a c i ó de r e p r e s e n tants del Casal de Sant Andreu, del Casal de Rubí, del Casal de Can Roca i del C e n t r o Popular Andaluz de Sant Cugat. La Setmana del Jubilat comença el proper dilluns i acabarà el diumenge dia 30 a m b un ball de comiat. Entre d'altres activitats, hi ha previst campionats de petanca, de billar. de d o m i n o i de cartes. J.M.v

Raffel Pagès exposa permanentment la seva col·lecció sobre estris de perruqueria SOMIA (il·.NOHt·.R

H Barcelona.— Deixant-se portar per la seva afieió a Ics antiguitats i seguint una inquietud que li ve de fa vint anys. cl conegut perruquer i estilista Raffel Pagès ha inaugurat, a l'institut que le a Barcelona, una exposició d'estris que permeten fer-nos una idea de l'evolució tècnica i estètica del mon tic la perruqueria. «La història de la perruqueria no es coneix», comenta Raffel Pagès, «tothom sap qui van ser Cleopatra o madame P o m p a d o u r

però ningú no sap qui van ser els seus perruquers». Pagès va començar a recollir peces fa uns v mt anvs. Sempre m'han agradat Ics antiguitats i hi he dedicat moltes hores. Vaig conservar objectes de la perruqueria del meu pare i vaig buscar-ne d'altres fins que vaig veure que tenia una col·lecció important», explica. Una de les peces més singulars és un dels primers assecadors de cabells. Un escalfador de gas del 1850 signat per Louis Smedt, un aparell de permanent art deeó

del 1940, navalles amb el mànec de vori utilitzades pels reis d'Anglaterra i una col·lecció de catàlegs que m o s t r e n l'evolució de la moda des del 1800 son alguns objectes que s'hi poden v e u r e . A c t u a l m e n t hi ha unes 9(K) peces exposades, però la col·lecció és d'unes 2.1100 i li agradaria expos a r i e s en un local habilitat com a museu amb vitrines segons temes i èpoques. L'únic antecedent de l'exposició és un museu de recent inauguració a Suïssa i, tot i que «alguns perruquers

tenen peces concretes», no es coneix cap altra col·lecció d'aquestes característiques. Raffel Pagès no mostra predilecció per cap objecte en concret tot i que explica que hi ha molts regals de gent que li ha ensenyat l'ofici. De tota manera, si n'hagués d'escollir algun diu que «potser seria l'assecador». una de les peces de més vàlua històrica. Aquest perruquer, fill de Barcelona. confessa ser un enamorat de Sant Cugat, on té un establiment i, en un futur, li agradaria viure.

La col·lecció és a l'Institut de Raffel Pagès, a Barcelona.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 21 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.- Ho diem d ' u n m u r al q u a l c a u e n a l g u n e s p e d r e s . 2 . - M e m b r e d e la dinastia que avui governa l'Aràbia ídem. Ventet. 3 . P a s t í s fet d e p a s t a d e f a r i n a farcit d e b r o s s a t , d e d i f e r e n t s formes segons comarques. Mamífer cetaci, al revés. La p r i m e r a de les b e c e r o l e s . 4 . L l a t i n a . M a n c a t de salut, al revés. G o s . 5 . - Q u e té forma d e lira. C a d a s c u n a d e l e s d u e s parts d ' u n s pantalons que cobreix una cama, a l'inrevés. 6 . - Etilè. Arrel. U n a forma d'anar. 7 . - Acció memorable. Natural d'Olot. 8 . - Símbol de l'americi. Contraposen, afronten. Es posa al mig de porta. 9 . - Consonant que riure. Petició. Una forma ser caragirada. 1 0 . - G o s presa. Funest, perniciós.

U n a imatge de l'exposició a la Casa de Cultura. Foto: MANÉ ESPINOSA.

L'Associació local contra el càncer organitza una subhasta de pintures

la fa de de

V e r t i c a l s : 1 . - Separarà els fils d ' u n a r o b a . 2 . - C l o r u r d e sodi. També. Consonant que fa a l l ò . 3 . - U n n o m b r e i n d e terminat i petit (plural). Aliment. 4 . - Ulula. Eructe, de baix a dalt. 5 . - Ep! interjecció. Exampen. 6 . - Metall alcalí d e c o l o r b l a n c d ' a r g e n t , al revés. Sigla de l'est. T o r n a -

.? . 3

GIRALT

5 f

I0,

8 .9 •

•

"t-

3 4

."'

• > ,

*•$.

7 8 9

. . * < •

10 v e u , a la b i o r x a . 7 . - Q u e p a r l a r e e m p l a ç a n t el s o d e la e s s a . C o n s o n a n t q u e fa f u m f i . 8 . P r e p o s i c i ó . A r b r e d e la f a m í lia d e l e s u l m à c i e s . D i v i s a . 9 . - E n g a n y , frau, al r e v é s . Dialecte català parlat ben bé f i n s al p r i m e r t e r ç d e l s e g l e XX a San Agustín (Florida) per emigrants m e n o r q u i n s . 1 0 . - U n a carta s e n s e c a p ni p e u s . El del c i g n e é s la d a r r e r a

obra d'un autor. Rot mut. 1 1 . - Persona q u e c o n r e a tabac.

?IV -'01 g^xu 'xud H -'6 a uasodo •uiy -'8 )10[0 »»S30 -L ™V PU ?>a -'9 · D Í U I B I > w n

-"s

WTO

I-'r H d°J! 9"ld-£ CJO'"llpnES-Z •)e|EX|3nbs3 ~'\ :s|Bjtiozi!Joi| onn|o^

L'exposició de pintures i objectes es pot visitar a la Casa de Cultura J O S t P MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Un total de 140 obres, entre pintures, escultures i diferents tipus d'objectes, estan exposades fins a finals de mes a la Casa de Cultura. Els dies 29 i 30 des farà una subhasta de totes les El dimecres 19 d'octubre es va obrir al públic l'exposició de pintures, escultures i objectes que ha organitzat l'Associació local contra el càncer a la Casa de Cultura. A finals d'aquest mes, els dies 29 i 30, es farà la subhasta dels 140 articles que omplen la mostra per recollir fons per a l'entitat en la lluita contra el càncer. Aquesta és la primera vegada que l'Associació local contra el càncer organitza aquesta exposició-subhasta. Tot i això, la presidenta d'aquesta entitat, Marta Martí de Farrés, està molt il·lusionada amb aquest projecte, «el primer dia que vam obrir l'exposició va venir

peces exposades per recaptar fons per a l'Associació local contra el càncer. La presidenta de l'entitat, Marta Martí de Farrés, es mostra esperançada amb aquesta nova iniciativa ja que «els santcugatencs sempre han respost a aquest tipus d'accions».

molta gent. Esperem que durant tots els dies que dura aquesta mostra passi el mateix, però, sobretot, desitgem que també vingui gent i participi en els dos dies que farem la subhasta per poder recaptar fons». Marta Martí s'ha mostrat molt esperançada ja que «els santcugatencs sempre han respost molt bé a aquest tipus d'accions». Recordem que aquesta associació contra el càncer organitza cada any durant el mes de febrer un sopar per recaptar fons i, normalment, és molta la gent que no pot assistir al sopar perquè les places queden exhaurides. Des d'aquest dilluns i fins

el dia de la subhasta, tothom que visiti l'exposició a la Casa de Cultura pot comprovar el preu de sortida de totes les peces exposades i anotar l'obra que els interessa. Les subhastes es faran els dos dies a les 7 de la tarda. Marta Martí de Farrés ha explicat que si aquesta experiència funciona es repetirà l'any que ve. «Tot el que sigui aportar diners per a l'associació és benving u t » , ha p u n t u a l i t z a t . Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l'acord de l'Associació amb una sala d'art d'Olot (Garrotxa). Aquest tipus de mostra va ser organitzat anteriorment per la Creu Roja.

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit col·lectius.

J. ESCUDER

Les blanques juguen i s'imposen amb una contundent maniobra.

N Y G E N T A D A R

E A Q A Q U

L P Q

T D S L L T L U U U E E

1 B

1 U N A A T

S A U T A A D

!±É±

L R A

C A L Q U R N L E P A U M 0 1 A T 1 C R M R T 0

^ SW

L D P S N A T

A L L U R T

T A A B

A P X C Ç

B[|LT(innb,B[irujed 'Epeïu^iï 'utïqsa nanbid 'pmiipiui 'ijoureosa 'EU11103 :opn|o$

•uaXuenS 13ZQ £ 'sça d*LL Z -081.1LL I :opn|f>s

GIRALT

RIU DE L ' A L T EMPORDÀ Afluent del Llobregat d'Empordà, col·lector de la riera d'Anyet.

U n a imatge d e la t o r n a d a a Sant C u g a t . Foto: JOAN FÀBREGAS.

Cent oients d'un programa de RSC se'n van d'excursió • Sant Cugat.— El dimecres dia 12 d'octubre, festa de la Verge del Pilar, un centenar d'oients del programa Roda d'amics, que s'emet els caps de setmana a Ràdio Sant Cugat, va organitzar una sortida cultural a l'Espluga de Francolí. Els simpa-

titzants de l'emissora municipal van poder visitar la fàbrica de galetes Rifacli i també el castell de la localitat. Va ser impossible visitar el museu de l'Espluga ja que les portes no es van poder obrir. La jornada va acabar amb un dinar de germanor. / J.M.v.

IV &

fc»

METALL U IR VOCAL (*) TVDOA (NH) •>*» I* fira (*>) TTViaW 'VNrTaO :9P«»I°S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

ELS 4 ( A N I O N S

l ) i \ c n d r e s . 21 d'octubre de 1W4

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA

Cupo de; l'Qnce

Dilluns lardfl obert DESCOMPTES 3a edal i cornet jove

Sort. f iy d.- (iiim-cres. 19-10-94

70282

homes - dones i nens vU

CONFLENT

ROSSELLÓ

ALT» CERCA'.YA

<£

Surt

<£^>

ey^i

£33

ALT EMPORCA

•/'/>/',

c£^j

premiat

J.'.«5 n6i>50

••

06,09

(fií

BERGUEDÀ

Trio

092

'/Wi' P'_A DE LESTA'JV

~J"Í

1/ l i :

Temperatures d'a hir

r„v

r«-<w Països Catalans

Max. Min.

Alacant

Badalona

1-1

•AA^ÀrWlSSAO"

Barcelona

^«S:

HtSFjíA

La B i s b a l

*"Of.j*ii4

Blanes

v>-*-<

•IAPGfl05SA

Cadaqués

<H'

«ÚL'+MI

Tíi'KWl

(116

«1

,)5C ,?Í)3

U i s s . i l . t . . . IS K; ')4

C a s t e l l ó d u la

BAGES

'84

Súper 10

VALLÈS

A<_

Sorteig de d i m e c r e s , 19-10-94

3-4-7-8-10 13-16- 17-21 -25 27 - 36 - 46 - 48 - 50 52 - 56 - 59 - 64 - 66

Loteria primitiva 2 ;23

14 17

ANOIA

•'MES : CE'.'AL

BARCELONÈS

«•T.

BAIX LLOBREGAT

48. C ^ 6 R-7 Pessetes

Encertants

0MEMTAL

f°H

S o r t e i g d e d s s a b t e, 1 5 - 1 0 - 9 4 11

T V

BAfWAF

0 ili! 6 6 ili! 5 + C 33» do 5

280.214 6.703

3 3 8 2t>8 d u 3

820

Sorteig de dijous, 13-10-94 3

10 12 2 6 - 3 0 - 3 8 . C49 R-4.

Encertants

Progressiva estabilització Núvols i ruixats a les comarques del nord i sol a la resta dels Països Catalans

13 tle b+C

4 453.159

415 de 5

278 993

Cil.MMA DORCA

25.511 d.. 4

6.430

392.355 du 3

885

• Les zones de baixes pressions es van allunyant de les comarques catalanes. En conseqüència, el temps experimentarà una progressiva millora. Les comarques on l'estabilitat serà més ferma seran les del sud, mentre que al Pirineu quedaran restes d'inestabilitat i el risc de ruixats encara serà elevat. Els vents del nord-oest s'intensificaran i es generalitzaran a mesura que avanci el dia. La humitat ambiental minvarà i la visibilitat millorarà. Les t e m p e r a t u r e s nocturnes baixaran però les diürnes es mantindran suaus.

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 19-10-94

8 - 1 7 - 25 39-43 -44 Complementari

28 Pessetes

Encertants 0 di! 6 0 de 5 + C

306 816.413 589.551

1 1 de 5

44.662

663 du 4

2.074

12.192 de 3

411

Bonoloto Sorteig de dimecres, 19-10-94

21 - 24 - 30 38 - 45 - 46 Complementari

Reintegrament

39 S o r t e i g d e d i m a r t s, 1 8 - 1 0 - 9 4 9

A les comarques gironines els núvols s'alternaran a m b les clarianes. El risc de ruixats serà elevat, si bé en general seran poc importants i més freqüents a les àrees de muntanya. De matinada es formaran alguns bancs de boires. Els vents seran variables. Al Barcelonès i al Valies Occidental el dia estarà do-

TiamuMn*

uestr* i a * * ^ : :;-.!• IN. ^C—SÍ) - ,

í — J ,.

A la Catalunya Nord la situació meteorològica estarà dominada per les baixes pressions. L'ambient serà insegur i variable. La nuvolositat estarà bastant desenvolupada i sovintejaran les precipitacions. AJ País Valencià el dia serà estable i assolellat. Els vents seran m o d e r a t s del nord-oest. A les illes Balears la nuvolositat serà variable. Al golf del Lleó i a la Costa Brava els vents seran fluixos i d'origen marítim. A la resta del litoral català d o m i n a r à el mestral. A la mar hi haurà marejol. C a p de s e t m a n a estable

minat pel sol, si bé encara hi haurà alguns intervals de iiuvols. El risc de precipitacions serà molt poc im-

portant. Les temperatures màximes augmentaran i les mínimes experimentaran una davallada.

A la major part de les comarques catalanes el temps serà en conjunt estable i assolellat. A les àrees de muntanya la nuvolositat estarà més desenvolupada però el risc de ruixats serà poc important. La humitat ambiental serà baixa. Les t e m p e r a t u r e s minvaran lleugerament però en conjunt seran suaus.

Eivissa

L'Estartít

Figueres

Fontcoberta

F o r n e l l s d e la S e l v a

Girona

Lleida

La M o l i n a

Palma de M a l l o r c a

Perpinyà

El P o r t d e la S e l v a

Puigcerdà

Ripoll

Roses

Sant A d r i à del Besc s

S a n t C u g a t d e l V a l l 3S

St. Feliu d e G u í x o l s

St. Privat d ' e n Bas

S t a . C o l o m a d e G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

Pessetes

0 du 6

"í.w.i

Sta. C o l o m a d e Farners

7 705 882

19 5 4 4 d u 4

Es pon 07,57 i s * 08,57 íoíc

= • • '

-—1 T i <-m

OSONA

1>- ' . l ' L i

Es pon 18,02,'of.c.a':

dHl

IMum premiat

Dl.;!!!." !)"

1 9 , 1 0 ;oficia;,i

1 7 , 0 2 ísoia-i

««ÍIAMA

[ir•ni",

18.10ísoían

0 7 . 0 9 .oíica..

rf«*¥.s*A

Ç£2>

S o r t e i g tle d i m e c r e s . 19-10-94

' . l i i i ' . n l ,, 1H l ' I • 1

Surt

'son;,

,'IÍL

<£>rf

Sortek)

...AX.^AÍS

1 no Num

VALLESPIR

!.l)ll

Sorteiy

Alfons Sola, 23, baixos Tel 6 / i 16 SI Sant Cugat

Màx. Min

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Santander

Saragossa

Sevilla

Toledo

Valladolid

Món

Màx. Min

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bratislava

4 -1

Ginebra

Lisboa

Londres

Moscou

-6 11

París

Roma

Varsòvia

9 -2

'4 Pluges de d mecres Localitats catalanes La Bisbal Colera Cadaqués L'Estartít El Far Figueres Llançà

l/m2 93 210 75 137 90 56 220

Portbou

180

E l P o r t d e la S e l v a

175

Roses

210

Sta. C u g a t d e l Vallès

10,3

Torroella de Montgrí

157

12 - 15 - 2 2 - 28 - 47 C-29 f M .

Encertants

Pessetes

0 de 6 2 de 5 + C

147.675.744 7.695.318

93 de 5

66.196

4 263 de 4

2.287

73.945 de 3

400

Sorteig de dilluns 17-10-94 25 - 31

32 • 4 0 - 4 1 - 4 3 C-2 R-0.

Encertants 0de6 0 de 5 + C

Pessetes 127.667.917

75 d e 5

316.570

2 927 de 4

3.670

55.892 de 3

400

• Àries. 21 mare-211 abril —En tot allò que estigui relacionat amb la teva feina, sigues molt caut a. No deixis res deslligat.

• Cranc. 22juny-22 juliul —Lis projectes que tens guardats al calaix comencen a estar a punt per treure'ls i tirar-los endavant.

• Balança. 22 set.-22 octubre —Baixa d'una vegada dels núvols i dedica't a pensar en temes més terrenals. La realitat no és tan crua.

•Capricorn. 21 des.-ls> gener —Pateixes massa i això fa que estiguis angoixat/da tot el dia. Si continues així, acabaràs malament.

• Taure. 21 abril-20 maig —Lis teus estalvis comencen a notar el poc moviment dels últims mesos. Procura reactivar la teva economia.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —No precipitis les coses pendents amb la teva parella. Ara no és un bon moment per posar-vos a discutir.

• Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Les responsabilitats que vols assumir són massa grans i no podràs aconseguir-ho tot. Dóna't més temps.

• Aquari. 20 gener-18 febrer —Evita les discussions a casa teva. Saps que hi ha un ambient una mica tens. No l'empitjoris.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Aquesta setmana serà d'aquelles en què et trobaràs actiu/va per fer qualsevol cosa que se't posi al davant.

•Verge. 23 agost-21 setembre —Hauries d'intentar ser més comunicatiu/va amb els que t'envolten. Fa temps que estàs tancat en tu mateix/a.

• Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Darrerament et sents deprimit/da i saps que no tens cap motiu. Només et faràs mal a tu mateix/a.

• Peixos. 19 febrer-20 març —La relació amb la teva parella està en un dels millors moments. Aprofita-ho.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d'octubre de 1994

ELS CINEMES «Asesinos natos»

• SANT CUGAT

Director: Oliver Stone. Intèrprets: Woody Harrelson, Juliette Lewis, Robert Downey JR i Tommy Lee Jones. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Sant Cugat 1

B Mentre que els polítics nord-americans busquen el vot fàcil, parlen sobre el crim i la violència, i els votants, en la seva paranoia induïda pels mitjans de comunicació, exigeixen més protecció per defensar-se dels predadors de la societat, 95 milions de ciutadans dels Estats Units han seguit fascinats per la televisió la caça d'un home per part de la policia.

Eldetectiveylamuerte

16.10,18.20,20.30,22.40

Euterpe

Forrest Gump

17.15,20.00,22.50

Sant Cugat 2

Asesinos natos

17.00,19.45,22.30

Montecarlo

Asesinos natos

16.00,18.10,20.20,22.45

Sant Cugat 3

En la mi (Americana)

16.30,18.30,20.30122.45

Principal

Cuatro bodas y un funeral

16.10,18.20,20.25,22.50

Sant Cugat 4

FOTOS* Gump

16.25,19.15122.15

Rambla

Cuando un hombre ama a una... 16.10,18.20,20.30,22.50

• CERDANYOLA Rubí Palace 1 Cuando tnhornbra anota una... 16.00,18.16,20.30122^5

«Maonapax»: B Gran Canon

16.30,18.30,20.30,22.30

«Magnapax»: NiàQara

16.30,18.30,20.30,22.30

16.30,18.3fr|B*H 22.45

Forrest Gump

17.00,19.40,22.30

Rubí Palace 4 Asesinos natos

16.00,18.15,20^122.45

Lobo

16.50,1950,2225

Rubi Palace 5 Forrest Gump

17.00,19;45ik30

Rubi Palace 2 La buida

16.ro, 18.1MMDÍ 22.45

RubfPalac»3 En la mM (Americana)

Director Luís Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn i Tina Majorino. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple de passió, tendresa i comprensió, i entre tots dos estan educant dues meravelloses nenes. Han format una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult no només als éssers estimats, sinó també a ella mateixa. La rutina de la família Green resulta alterada dramàticament el dia que Michael descobreix que la seva esposa és alcohòlica, i el camí que haurà de seguir la parella per superar aquest moment serà molt dificultós.

«Cuatro bodas y un funeral» Director Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Me gustentosNos

16.05,18.35,20.50,23.05

Juego mortal

16.00,18.15,20.30,22.50

16.0U 18.00,miS, 22.45

Enlami<Air»rtan#;

17.t5,19.15,21.15,23.15

Lot»

16.<»,t8.0(U&*$, 22.45

Merirasariíe*g9*g;:

17.10,1945.22JO

MarirasaBietaarJa»

16.00,18:00,293$, 22.45

Sp«ed

i%;

18.10,18.25,20.40,22.55

Meguatwtefas

1&00.18

122.45

Cuatro bodas y UB

tajlijr

t8.f5,18J0,20JS, 23.10

juejowoflal

18.00,18.0

í.22.45

Cuando un nombre a f t i j i i m , . 18.00, «.20,20.46,23.15

En la mM (Americana)

16.00,18.10,20.15,22.45

• SABADELL Cineart5sates Asesinoe natos

«Cuando un hombre ama a una mujer» OnearMres

Kursaal

• Charles, un solter empedreït cada vegada més ferm en les seves conviccions antimatrimonials, arriba a l'últim moment al casament d'uns amics. Charles és el padrí, però es deixa els anells i queda com un autèntic desastre davant la plana major del seu cercle d'amistats. Però el dia no serà enterament nefast, ja que coneixerà la dona de la seva vida, Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casament. La història continua amb un altre esposori, el de Carrie, un funeral i un altre casament, el de Charles.

«El detective y la muerte» Director Gonzalo Suàrez. Intèrprets: Javier Bardem, Maria de Medeiros, Carmelo Gómez i Charo López. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. • El film narra la història d'una mare que intenta tornar la respiració al seu fill i inicia una travessia per una ciutat endinsada en el caos, la violència i la desesperació.

«En la mili (americana)» Director Daniel Petrie Jr.. Intèrprets: Pauly Shore, Andy Dick, Lori Petty i David Alan Grier. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un pacifista empedreït s'allista a la Reserva de l'exèrcit amb la intenció de cobrar les dietes i treure profit de tots els extres, inclòs el menjar, l'allotjament gratuït i un sou segur a canvi de treballar el mínim.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, amb esforç, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol

Asesinos natos de la Universitat, campió de tennis de taula i propietari d'una creixent empresa de pesca. Durant la seva agitada trajectòria cap al triomf Gump coincideix amb el cas Waiergate, la guerra del Vietnam i l'efervescència dels moviments contraculturals i tracta amb diferents presidents i diverses personalitats.

«La huida» Director Roger Donaldson. Intèrprets: Alec Baldwin, Kim Basinger i Michael Madsen. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. • Don McCoy és un lladre professional que és a la presó. Mentrestant la seva esposa, Carol, ha fet un tracte amb Jack Benyon, que, a canvi de treure Don de la presó, obligarà els McCoy a ajudar-lo a cometre un atracament.

«Juego mortal» Director John Flynn. Intèrprets: Edward Furlong, Frank Langella i T. Ryder Smith. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

-if1

18.50, «.20,22.45

I Michael és un jove de caràcter fantasiós i molt aficionat als videojocs. Una nit entra en contacte amb un joc interactiu i s'introdueix en un món nou. Es troba en una casa que no coneix i on assassina un home que està dormint. De sobte, Michael es desperta i li sembla que tot ha estat un somni, però les notícies de la televisió informen que un home ha estat brutalment assassinat en el seu mateix barri.

«Lobo» Director Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson, Michelle Pfeiffer, James Spader i Kate Nelligan. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Will Randall és un editor que veu perillar la seva feina en una agència de Manhattan. Condueix sol per una carretera fosca i nevada i pateix un accident de cotxe provocat per un gran llop negre que acaba mossegant-lo en un canell. Això canvia la seva vida i, malgrat que el seu cos no aparenta cap transformació física, els seus

IMMA MERINO xpliquen que a les ciutats nord-americanes es veuen pel carrer individus que xarrupen d'una ampolla embolicada amb p a p e r de diari. Aquest fet crea una sospita: què amaguen? En bona part dels casos, una cerveseta calenta de pocs graus. Si n o és capaç de deixar el vici de la beguda, n o h o ensenyi, que fa mal efecte. El puritanisme és incapaç de consentir les debilitats h u m a n e s . A vegades, però, en la recerca de la puresa que vol separar el b é i el mal de m a n e r a dràstica, surt Mr. Hyde. Si més no, com que n o pot

evitar els considerats vicis, els vol amagar. Es la cara hipòcrita del puritanisme. U n dia, però, es fa impossible ignorar que mig país s'ha convertit en alcohòlic i l'altre practica el gangsterisme. Era la ressaca de la llei seca. Ara, amagant les ampolles, un dia p o d e n aixecar-se i descobrir que necessiten una dosi alcohòlica com si fos una medecina. Tal com passava al Ray Milland de Días sin huella, impressionant radiografia de Billy Wilder d'un escriptor impotent convertit en alcohòlic desesperat. Tal com passa a la protagonista de Cuando un hombre ama a una mujer, una professora amb dues nenes precioses i un marit que sembla atent durant les estones que deixa de pilotar un avió. Ella també amaga les ampolles a m b diaris. Fins que un dia pica una filla i cau a la dutxa. L'espectador gairebé n o veu mai que begui i p e r això, no sé si de m a n e r a volguda,

«Me gustan los líos» Director Charles Shyer. Intèrprets: Nick Nolte, Julià Roberts, Saul Rubinek i James Rebhorn. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, d* Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Dos reporters es coneixen quan coincideixen per motius professionals en un descarrilament d'un tren. Pete Brackett, un columnista llegendari, és allà per casualitat, ja que fa anys que no es dedica a les activitats del carrer. Sabrina Peterson és una novella meticulosa, en el seu segon dia de treball a la gran ciutat, i no té cap problema per treure la notícia abans que Brackett. Aquest fet els convertirà en rivals, tot i que deixen sortir els sentiments mutus.

«Mentiràs arriesgadas» Director James Cameron. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Jamie Lee Curtis, Tom Arnold i Bill Paxton. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Harry Tasker és un espia de l'agència Omega Sector que lluita contra el terrorisme nuclear i s'amaga sota l'aparença d'un venedor d'ordinadors. La seva esposa el considera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un impostor que es fa passar per agent secret.

«Speed» Director Jan de Bont. Intèrprets: Keanu Reeves, Dennis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Jack és un agent especial del SWAT que queda atrapat en un autobús que ha estat programat per explotar si se'n redueix la velocitat a menys de cinquanta milles per hora.

Meg Ryan i Andy Garcia protagonitzen Cuando un hombre ama a una mujer, un film de Luis Mandoki amb una contenció inesperada davant el tema de l'alcoholisme.

Si té el vici de la beguda, amagui l'ampolla • «CUANDO UN HOMBRE AMA A UNA MUJER» Títol original: When a man loves a woman. EUA, 1994. Director: Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn. Cinemes: Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

sentits s'aguditzen insospitadament. A poc a poc. l'esperit del llop ferit s'apodera d'ell i el converteix en un ésser enigmàtic, obscur i ferotge per a tots els que l'envolten.

Cuando un hombre... podria interpretar-se com un reflex de l'actual relació nord-americana a m b l'alcohol. L'amaguen, p e r ò hi és. Però, a més, aquest film de Luis Mandoki no es correspon a m b la comèdia sentimental que anuncien i en la qual l'alcoholisme de M e g Ryan

semblaria un accident. Tot i el que es ven, el film no es redueix a l'enunciat: «La família és una meravella, p e r ò quina llàstima que la dona begui!» Més aviat, el reconeixement de l'alcoholisme du a enfrontar-se a les pròpies mancances, al sentiment que la vida n o és

tal com l'esperàvem. La família, aleshores, n o és una taula de salvació, sinó un projecte p e r al tedi, un escenari per al retret on descobrir un desconegut: M e g Ryan veu vodka p e r tal que no es noti la bafarada d'alcohol, p e r ò Andy Garcia p o t molt bé preguntar-se c o m

és que no se n'havia adonat. Tampoc no és que ens trobem davant una proposta al nivell de Días de vino y rosas, o, com Blake Edwards suggereix, que l'avorriment de la parella du a un procés d'autodestrucció compartit. P e r ò Cuando un hombre ... té una duresa i alhora una contenció inesperades. Aleshores, recordes que M a n doki n o és n o m é s un dels responsables del fluix remake de Nacida ayer, de Cukor, sinó també el director sensible de Pasión sin barreras, capaç de mostrar a m b sinceritat dos éssers a la deriva. P e r ò tampoc no ens enganyem: hi ha tota m e n a de confessions teràpies de grup en q u è s'abaixa la guàrdia davant la temptació del sentimentalisme —alguns m o m e n t s a m b les n e n e s t a m b é hi ajuden—; hi ha detalls q u e anuncien l'inevitable happy end; i, a més, la planificació gairebé mai n o supera la d'un telefilm a m b aspiracions.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 21 d'octubre de 1994

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres Oc i .i y..«i h. I.I duu del Monestir. la intuí"inaciu amb Xavier 1 •nriK'lls i L'IS Serveis Informatius de KS('. De 'I..10 a Hi h. Sant Cugat dia a tlid, a m b \ . Casanovas. -De lila m i l h l-'na habitació amh us/es. a m b M. Arnal. De 12.31) a ]}.M) h. Res a i t ' i c i . pn.scnt.il per M. Riballa i M. ( avuelas. -De L'Oli a 14 li. Sant Cugat dia a dia. ( Repeliein) - De 14 a P h l o / </<• íun/u Presentat per \ . Martín. - D e 17 a IS h At/ucstu tarda parlem de...: dilluns la realitat ilels immigrants a 1 ii//ev sense l'n ulleres: dimarts praetie|uem la solidaritat a I iiíre a la terra. amb X. C 'asanovas i M. Costa. Dimeeres tem un l'essu a la son. amh I.. O r n o l s i C. Coliimina. DIJOUS obrim el enrreu dels altres. / estafetu. amb I', f ai i 1, Casares. Divendres 1. .Abad i A. Honet presenten /. 'estrena. De IS a ll>h lies ,/ \eure (repetieioi. De l ' l a 2\h. Al lloro. novetats musicals a m b S Vallve. A les 21.10 li. / i sportiu. a m b C. Keverte. De 21.10 a 23 h. Sons i estels. amb IV l'ahissa. De 23 a 24 h. Dilluns:) 'iure a la terra: dimarts: Pessic de mon: dimecres: l.'cslalcta: dijnus. I.'estrena i divendres: l'aliés sense fronteres. De (XI a 7 h. Musica al teu losdil Musica non-stop. • Dissabtes - De 8 a II) h. 1.1 dalt del Monestir (edició dissabte). - De Kl a I I h. l'essic de son (repetició). — D e 11 a 12 h. L'estrena (repetició). — D e 12 a 13 h. L'estafeta (repetició). — D e 13 a 14 h. Avant-Matx. C. Reverte i l'equip d'esports. — D e 14 a 15 h. Vallès sense fronteres (repetició). — D e 15 a 16 h. Magical Mystety Tour, a m b J.M. Alvira. — D e 16 a 19 h. Súper Dj. M ú sica a m b X. M o n t e r o . — D e 19 a 20 h. RiffRaff. M ú sica heavy, a m b M. Picanyol. — D e 20 a 22 h. Track a Track. R i x k , soul i funky a m b J. Marquès. — D e 22 a 8 h. Música al teu costat. Música non-stop. • Diumenges — D e 8 a 9 h. El dia del Senyor. Kmissió de la missa de dissabte i informació d e l'església evangèlica Eben Ezer. - D e l» a 4.30 h. Esport en marxa, la edició.. De l U ( l a 14 h. Roda d'amics: Conduït per P. Pahissa. Poesia a m b .1.1'. Garcia, sardanes i sarsuela a m b .1. Fàbregas. i /I'V un pas per l'l:shitrl. I)c 14 :, 15 h. l-.sports en marxa 2a edu i<>. De 15 a lli li. Magical Mystcrs lottr. De I b a l'Mi. Súper DJ. De 19 a 21 h. Track a Track. De 21 a 22 h. Esports en manu. Ja edició. De 22 a 7 b. Musica al icu i ostat. Musica non-stop. 1 cada dia. cada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunya Inloimaeio. intoiinacio local i 11'i",.u . ,u .iinh els Serveis In l o n n a t u i s d c KS< .

ASS.

L E S

D I V E N D R E S • Sants — Hilari, l'rsula i Celma.

• Centre C u l t u r a l —A les 1(1 de la nit a l'Auditori. Concert d'Instruments Inusuals a m b l ' O r q u e s t r a de C a m b r a Sant Cugat. Director: J o s e p l a r r e . Solistes: Núria Tauler. M. Arnal, Madrona lílias i L:loi Jové. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de IX a 20.3(1 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90.

• ( e n t r e Biirja A Ics 1(1 de la nit al Centre Borja, Recital de cançó Esperantista a m b M a r i o n a i Glòria. Dins els actes del 2n. Any de la Setmana Internacional d'Esperanto, Cultura i Turisme. Telèfon d'informació: 674 11 5(1. Organització: G r u p d ' E s p e r a n t o Jo/efo Anglès de Sant Cugat.

I.'Orquestra de C a m b r a St. Cugat oferirà el concert.

Concert d'Instniments Inusuals

«Albert Pla supone Forollosa»

A Ibert Pla supone Forollosa és el nom del l \ nou espectacle que aquest peculiar cantautor estrenarà el proper dia 27 d'octubre a Sant Cugat. Els incondicionals d'Albert Pla o els qui tinguin ganes de veure un espectacle diferent no hauran d'anar gaire lluny per fer-ho. ja que actuarà aquest dijous a les 11 de la nit a la Sala Res, al carrer Sant Domènec, 19 de Sant Cugat./s. GENOHBR

vui els melòmans tenen una oportunitat que no es presenta gaire sovint, la d'assistir al Concert d'Instruments Inusuals que oferirà l'Orquestra de Cambra Sant Cugat, a les II) del vespre, a l'Auditori del Centre Cultural. L·ls solistes Núria Tauler, M. Arnal. Madrona Elias i Eloi Jove. dirigits per Josep Farré, seran els encarregats d'oferir aquesta audició que no es pot deixar perdre., s. CÍFNOHI R

• Cliih Muntanyenc A les S tlel mati a la plaça del Monestir, sortida de l'excursió matinal Visió general de la Serra de l'Obac. Organització: Club Muntanyenc Sant Cugat. Telèfon d'inform.tcio: b74 53 96. Club Muntanyenc Sant Cugat: plaça Harcelona. 5.

24 D I L L U N S

23 —Joan de Capistrano.

- A les 7 de la tarda a l'Aula Magna de la Casa de Cultura. 1 H o r a de Música. A càrrec d e l s músics Santi B u r g o s —viola—. Ricard Peraire —clarinet— i A n n a Maria C a b r e r a — p i a n o — , que interpretaran obres de Mozart. S c h u m a n n i Rcinecke. Organització: Ajuntament de Sant Cugat. Telèfon d'informació: 589 13 82 (Casa d e Cultura de Sant Cugat).

• Sants —Evarist, Marcià i Llucià.

CONFERENCIA

25 m m AH ¥ #>

25è ANIVERSARI

•Suís

26 D I M E C R E S

• Centre Andalús —A les 12 del migdia al Centre Popular Andalús, conferència-col·loqui sobre la D r o goaddicció.

• C o l · l e g i la F a r g a —Inici dels actes d e celebració del 25è Aniversari del Col·legi la Farga.

• Casa de Cultura — A les 8.30 de la tarda a la Sala d'Actes, Principis de Salut. la llei natural. Dins el Cicle de Conferències sobre Vida Natural. E n t r a d a lliure.

• Sants —Antoni Maria Claret i Martirià.

• Casal d'avis —Inici de la Setmana del Jubilat al Casal d'Avís Sant Cugat.

DISSABTE • Sants —Heracli, Maria Salomé, Nunila i Eludia

Albert Pla presenta el seu nou espectacle a Sant Cugat.

•Casa de Cultura —A les 8.30 de la tarda a la Sala d'Actes, Salut Física, com tenir un cos sà. Dins el Cicle de Conferències lobre Vida Natural. Entrada Biure.

•Sants — B e r n a t Cah/ó, Crisant i Daria.

CONFERÈNCIA

MUSICA

ous

•Sants — V i c e n ç , Sabina, C r i s t e t a i Gaudiós.

CONFERENCIA •Casa de Cuitarà —A les 8.30 de la tarda a la Sala d'Actes, Salut Mental

•Centra

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

T LÍNIA 3 . SANT CUGAT-LA FLORESTA LES PLANES

-Mae feinera. lasorïda: 06.10h-07.l0h i als 10 minuts de c * M * » tesa les 22.2Qn. L'úim t e m i Inaffca al teu «conegut a restació de F.G.C. de Sant Cugat ffliiatitse I taaUne 1n mttlrlT fi-1 rth mi lfth i nin i f minin I n rnrin hrrn Intt n fmt """fiti L'úMm servei Rnattza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sani Cugat.

-Dies feiner*. 1a sortida: 0fL30h del matf I caoa>!*»li!i*|iftoale·2!30h. -Dfaaabtaa I faatJua. l a sortida: oe.OOh del maKíoada nora 1 mala Insates21.30h.

Sertatea daa de l'Avinguda Alfons Sala, -Dtaa feiner*. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21.50h. L'úrüm serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins ates21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer. CUGAT iJLa •"-i··-A·-· Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46ri i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

•£*

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides d e s de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09 05h-09 35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP Sa"< Francesc. Plaça Coll Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec

RADIO

SERVI DIA I NIT

T A X I ^ v e i ^e o'u!i 5 A N T Cobrament amb ar e,es

C U G AT ^ 9 I VALLDOREIX

re(

^ C i

i Te|etac

589 44 22 - 674 92 12

-Otea feiners. 1 a sortida: O7.20h del mati I cada hora I nüt* tns ate*22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.50h del mati 1 cada hora I ntfja fira ates22.20h.

Recorregut F. Colom,teFtorestt, Plaça Cents, Mercat CAP, Aitona Sa/a, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom. • A 3 , SANT CÜCAT-RUBÍ-TERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11 .SSh.(feiners) • A 9 . « A N T CUOAT-BARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-06.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges I festiu*. 1a sortida: 07.10h i als 10 rmrajts de cada hora fins ates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23:00h (feiners). 23O0h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15145 minuts de cada hora fins ates21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida. 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MTQUEL R A M S I it-c t r i c i l a t - \irt

Vi^im

(ias

c o n d i c i o n a l - í a k l a i t i<»

Instal·lacions

Industrials

L'/' C a n \ 1 a l ; i s . 6 '[VI. ( ^ 4 H()\V) I ' ) 0 S H L )7<SS: i i i m b i l ) Sant Cujjat del Vallès

I S Torreblanca i Cuilat'aU-h,

2 5 0 p t e s T<

^A N I T

Pàrquinj: CinfííU's i Autlílori Obert les 241i. PUPIL·LATGE - S'ADMETEN ABONATS

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 21 d'octubre de 1994

L'AGENDA com tenir una ment sana t equilibrada. Dins el Cicle de Conferències sobre Vida Natural. Entrada lliure.

Dia / Poble 1 Sant Cugat

MUSICA

Ü Cerdanyola l Rubí

• Sala Res

—A les 11 de la nit a la Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Albert Pla estrena el seu nou espectacle Albert Pla supone Forollosa. Tel. 589 22 19.

ALTRES ACTIVITATS • C a s t a n y a d a infantil

—Dilluns 31 d'octubre a les 6 de la tarda a la plaça Octavià, Castanyada Infantil. Venda de castanyes i moniatos durant tot el dia i animació amb el grup Marramango i el seu espectacle Pepsicolen. Organització: Ajuntament de Sant Cugat. •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat Telèfon d'informació: 675 32 23. •Concurs de cartells —Concurs de Cartells per la Festa de Tardor 1994. Informació i bases a la Casa de Cultura. Els originals es podran presentar fins el 23 d'octubre. Més informació als telèfons 692 11 13, 674 02 81 i 589 13 82. •Centre Cívic de la Floresta —Ludoteca, cursets i tallers de ceràmica, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores. Telèfon d'informació: 589 08 47. •Centre Cívic de les Planes —Tallers, casal per joves. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores. Telèfon d'informació 675 51 05. • C a s a l C u l t u r a l de M i r a - S o l

—Tallers, esplai diari, casal i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores. Telèfon d'informació: 589 20 78. •Centre Borja —Del 16 al 22 d'octubre al Centre Borja, 2n. Any de la Setmana Internacional d'Esperanto, Cultura i Turisme. Organització: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès de Sant Cugat. Centre Borja: carrer Llaceres, 30. Telèfon d'informació: 674 11 50.

EXPOSICIONS •Sales municipals —Del 15 al 30 d'octubre a la

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN Farmàcia (adreça)

SERVEIS 6740483

Ajuntament

5892288

6wa

8743371

Àrvaraz (Galeries Unkantro)

6926721

Ambutatorl Les Planes

6755105

Aigües La Floresta

6742089

Baflort W

6990368

Bombers Befiatona

6928080

AAPPIW Mira-sol

6742018

Bombers Genér&fflat

HBerNlues (Alfons Sala, 46)

i Fontanals, 1)

085

5 Montcada

J. Relat íMajor, 89)

5841481

; Papiol

AvTà(Av.GenaraÍat,35)

6663967

Bombers Rubi

6998080

AAW SW Joan Mira-sol

6747103

•

M. Moral (Sia. Tensa, 40)

6753344

CAP

5891122

AAPPiWWHorelx

674Z197

i Cerdanyola

Bach (PaneirjdBiK Cornetes, 67)

6922367

CAP urgències

5894455

AAPP i VVC. Montserrat Val. 874 2105

" Rubi

Port(MagfRamenW,7)

6973456

Casa de Cultura

5891382

AAWWCwMakWall.

8745049

i Montcada

Capdevïa (Conca, 10)

CasalVsMonet

6744599

AAr^tVMreUrteestt

6742089

í Papiol

A.vTà(Av.GenaraÉat,3S)

6663967

Catalana de Gas

7252944

AAWAfgueJongaLaFlor.

6745129

5890847

Ase. Coneumidoni

288 45 67 3175777

Sant Cugat

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

| Sant Cugat

M. Domensch (P. Sant Magí, 50)

6743353

Centè Cívic La Floresta

8 Cerdanyola

Vab(Av<to. Catalunya, 17)

6921130

Centè Cívic Les Planes

6755105

Alcohofcs Anònims

5 *«

Garcia (Segòvia, t )

Centre Cultural Mira-sol

«892018

DNI (Cia prèvia)

Cremes Si. Cugat (Resar.)

589 09 41

Greenpeaoe H. General de Catalunya

= Montcada

Capdevïa (Conca, 10)

— —

ï Paf**

A Via (Av. G e n e r a t * 35)

6683967

Correus

«|I096

• Sant Cugat

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

6741531

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.Vsl<fHebron

4272000

Í Cerdanyola •- Rubi : Montcada (Papiol

Ribera (Sar* Ramon, 182)

6920676

Creu Roja Valldoreix

87*2459

H. Sant A M I daMu

2034000

Cabina (Mta, Sra. de Lourdes, 35)

6992099

Dispensari La Floresta

8747615

Unitat Coronà*

2481040

Via (Jaume L 20)

5645904

Ert. Municipal descentrant

674» 1»

Tel. de l'Esperança

4144848

A.W(Av.GeneraÉal35)

6683967

ENHER Rubi

etttt*

Informatiu CMIVIMM

2042247

P.CuMfPg. Diputació, 6)

6740364

FECSA

59t«26

Informació Aeroport

4785000

rtdalgo (Rambla'de Cerdanyola, 1)

6922368

FFCC

6741934

_ Informació RENFE

4900202

Pamte(Xercavhs,7)

—

Funerària

6746525

Morrnado Port

3188750

Pardo (Can Sani Joan. Masia, 2)

5642139

G. Civil (Mira-sol)

674379

OMC

5893188

AW(Av.GenerataL3S)

66R39.67

Hisenda

SSBfISS

PoSdínicTorrafehnc»

5891732

Riera (Dr.Murio,1)

6740430

Jutjat

6746S98

PROMUSA

5891732

Torrents (Diagonal, 34)

5803904

Oficina Municipal La Floresta 5898647

Serra (Francesc Macià, 86)

6991343

Parròquia St Pere Octavià

Guix (Major, 25)

—

Parròquia Les Planes

2047503

A.VTà(Av.GeneraStaL35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740689

6740645

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

AStX

6753503

5809700

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Aneu Gawi

6742570

Farel (Sant Jordi, 25)

6990291

Urgències

091

CasaltfAvis SC

5891638

E Relat (Av. Catalunya, 65)

—'

Policia Municipal i Prot. Civil

032

Llar d'Avis Parròquia

5890596

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125

Club Muntanyenc

6745396

6747749

Comissaria de Polida

6747612

Coral de la Unió

6741006

6924708

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

5894422

B Tot Sant Cugat

6748661

• Sant Cugat !| i Cerdanyola s Rubi ï Montcada (Papiol I jj ï |

Sant Cugat Cerdanyola Rubi Montcada Papiol

• Sant Cugat 1 J Cerdanyola É Rubi

i Montcada |H Papiol I Sant Cugat * Cerdanyola

R. Satavért (Santiago R u s M 38) Pereiro (Av. Catalunya, 51)

AVBà(Av. Generalitat, K ) C. Tei&Jó (RWa. del Celar, 97) Uui's(Altímira,18)

5893080

5891212

ENTITATS

ï Rubí

Torres (Passeig Les Fonts s/n)

—

Ràdio Taxi

2 Montcada

Via (Jaume 1,20)

5645904

Repsol-Butà

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

: Papiol

À\flà(Av.GfcneraM,35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

RarJo Sant Cugat

8755959

SAÜR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895386

Valldoreix (parada)

6741111

Eb 4 Cantons

5896262

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

Casa de Cultura, Exposició-Subhasta: Pintors actuals. En benefici de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. Subhasta els dies 29 i 30 d'octubre a les 7 de la tarda. •Sales privades —Fins el 30 d'octubre a la Galeria Canals, exposició d'obres de Conde. Telèfon d'informació: 675 49 02. —Fins el 22 d'octubre a la Sala Isidre Cahué, exposició d'olis. Horaris: de dilluns a dissabte de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 674 24 50. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent

d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Cada diumenge al matí de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

DANSA •Centre Cultural —Divendres 18 de novembre a les 10 del vespre, a l'Auditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró, El Jardiner de la Cia. Gelabert-Azzopardi. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30

al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 1.800 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90.

TEATRE •Sala Res —Dimecres 2 de novembre, dijous 3 de novembre, dimecres 9 de novembre i dijous 10 de novembre a les 11 de la nit a la Sala Res, Tracti'm Devos de Raymond Devos, per la Cia. La Mòmia Teatre. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19.

MUSICA

(91)5434704

6741163

20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90. -Dissabte 17 de desembre a les 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, a l'Auditori, estrena de la comèdia musical Germans de Sang amb Àngels Gonyalons. Direcció: Ricard Reguant. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90.

•Centre Cultural —Divendres 4 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori Sabó-Sabó de la Cia. Pep Bou. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90. —Divendres 2 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori, Amparo Moreno és Shiriey Valèntine de Willy Russelí. Direcció: Rosa Maria Sardà. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a

• S a l a Res

—Dijous 17 de novembre a les 11 de la nit Función Privada amb Pop Latino. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Te). 589 33 19. —Dijous 24 de novembre a les 11 de la nit Pau Riba presenta Disc Dur. —Dimecres 30 de novembre i dijous 1 de desembre a les 11 de la nit Stupendams presenten les seves noves cançons. Tel. 589 33 19 •Centre Cultural —Divendres 11 de novembre a les 10 de la nit a l'Auditori, concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra. Obres de Toldrà, Montsalvatge, Britten i Cervelló. Direcció: Gerard Claret. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Telèfons d'informació: 589 22 88 i 589 02 90.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 13.30 i de 16 a 20h. Tel: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Pública. De dimarts a divendres de 12 a 14 h. i de 16.30 a 20 h. dissabtes de 10 a 14 h. Tel: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. De 17 a 21h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n. Oberta els matins. Tel: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 16 a20h. •Biblioteca del Centre de Salut —Medicina i assistència social. carrer Mirador s/n. Tel: 674 63 46. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Llibres relacionats amb la Joventut Tel: 58913 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

Elies Rogent, 18 A (o tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

CANTONS

Divendres, 21 d'octubre de 1994

Sant Cugat del Valle»

Sani ( ugat dd Vallès; l \t:rk. i * ^S4 ui S2

M E M O R L A

C O L U M N A

Fer festa EMMAM I.lCt:VAS • ls catalans, fidels al tòpic. som tan a v a r s q u e no donem res i tan treballadors que tot ho fem. No donem petons: fem petons. No donem classes: fem classes. No donem una volta o un passeig: fem una volta, fem un passeig. I posats a fer, fem festes. En una altra cultura, «fer festa» seria tingut com una contradicció perquè una festa, precisament, es la negació de fer, és viure en la inactivitat. Nosaltres, Ics festes. Ics fem, les elaborem, les treballem. fins i tot les sofrim. Agafem una festa qualsevol del calendari tradicional català. Sant loan. per exemple: treballen els pastissers fent coques, els pirotècnics de professió o d'ocasió. Agafem-ne d'altres: Nadal, Sant Esteve. Són festes de gastronomia elaborada. de moltes hores als fogons, de menjar molt i pair com sigui, però amb esforç. Una altra. l'Onze de Setembre: és festa de manifestar-se, de guanyar-se l'ésser o no ésser com a nació amb la suor del front i de les cames. Agafem ara la festa de Sant Jordi. Es tan autènticament, tan patronalment catalana que no és ni festa. Deu ser per això, m'imagino, que tothom aquests dies està tan queixós amb el pont festiu que el desembre els prepara. Uns altres estarien contentíssims: tres o quatre dies festius en una setmana, i més en un any en què Nadal i Cap d'Any cauen en diumenge. Nosaltres rondinem, i és perquè són festes en què no sabem què fer. Havíem arribat a trobar un cert sentit a la Immaculada. En dèiem la Mare de Déu torronera, que fa torrons. La festa de la Constitució, com la de la Hispanitat, en canvi, no sabem com treballar-la. S'hi distreuen a Madrid amb desfilades i recepcions. Nosaltres estem amb els braços plegats, i això sí que no. Significativament, una de les persones del país que més treballa en festius és el president Pujol. Cada diumenge és a un lloc o altre fent feina, fent festa. El dia de la Hispanitat va visitar les zones devastades pels aiguats declarant que aviat refaria els ponts que les aigües s'han endut. Aquests són els nostres ponts, aquest és el nostre guia, el nostre pontífex; pontífex, etimològicament: que fa ponts. D'obra, és clar.

Un ramat d'ovelles pasturant el gra que restava després de fer el paller, a la maMa de la Torreblanca a principi de segle, l-nuv ARXIU FAMlLIA PUJOL.

Construir el paller I (>M,\S GRAU GARRIGA

er un paller sembla una feina molt fàcil, però no ho és; es necessita una destresa molt acurada per duria a terme. Tant és així que moltes ventades han fet avergonyir més d'un constructor expert, per haver-se-li tombat la seva feina. Quan el gra ja era a bon recer, arribava la feina de fer el paller. Es construïa un xic apartat de l'era perquè amb el seu volum no tapés l'aire de les pròximes batudes. Un pal de pi dret de cinc o sis metres d'alçada es clavava a terra al seu voltant. Es portava la palla de l'era amb uns llençols de sac grossos i l'abocaven al voltant del pal, que quedava a càrrec dels constructors. Aquests l'anaven trepitjant, teixien la palla al voltant del pal i amb una forca donaven la forma de paller al cos-

s'acostumava a posar algun objectat de fora. Quan els que tragite còmic al capdamunt del pal, naven la palla no hi arribaven, hi com un barret de palla vell. Tot acostaven una llarga escala de depenia de l'humor del fusta per poder pujar constructor. els llençols plens fins a dalt. Els construcA l'hivern, quan es «Com a tors, a part de la pràcnecessitava la palla, es acabament, t i c a . no havien de començava a treure deixar cap sector del s'acostumava a per la part de baix. paller amb la palla fent una cabana perposar algun tova, p e r q u è q u a n què el paller quedés arribessin les pluges objecte còmic al protegit de la pluja. de la t a r d o r no hi N o r m a l m e n t , recorcapdamunt del dem entrés l'aigua, ja que els pallers a mig faria malbé la que es buidar com uns bolets pal, com un destinava al menjar per la forma barret de palla gegants per al bestiar durant que hi quedava. l'hivern. Molts tenien vell» Un cop era preparat la bona idea, abans de el gra i la palla, no resdeixar el paller per tava altra feina que acabat, de posar-hi un llençol de netejar bé l'era per deixar-la a boll ben premut al voltant del pal, punt per a la batuda de l'endemà. amb cabassos de terra a sobre. Després es treia el boll i se'n feia Com a acabament de l'obra, una pila ben apartada de l'era.

perquè no fes nosa. Molts la portaven a casa seva per treure la humitat de l'eixida, i l'aviram que hi pasturava triava el gra que encara hi restava. Era una feina dura, amb la calor de ple juliol i el sol que queia sense pietat, la pols que aixecava la batuda i la suor que et baixava cos avall. Era normal veure un home sense afaitar i ple de pols. Tot tenia el mateix color. Quan arribaven a casa, l'única manera de netejar-se era a cops de galledes d'aigua i. si tenies la sort de trobar una ampolla de vi fresc al pou, et podies refrescar. En fi, que quan van arribar les màquines de batre va ser un gran respir, i més quan van ser segadores i tot. Avui, si es treballés com abans, tot seria terra erma, i més com estan actualment els preus dels cereals al mercat.

Oficines-Estudi Can Gatxet • Totalment acabades •De62m 2 al30m 2 • Instal·lació elèctrica • Bany complet • Escalfador 501 •Tancaments d'alumini • Paviment de terratzo • Porter automàtic i porta de seguretat • Preu des de 10.000.000 Pta

PRONUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32