Diari de Sant Cugat 065 by Premsa Local Sant Cugat

ELSHCANTONS

Divendres, 28 d'octubre de 1994

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

• Punt i seguit

Núm. 65»Any II» 200 Pessetes

LA XXXVI MARXA INFANTIL

El cobriment de la riera de Sant Cugat donarà pas a la creació d'una gran rambla enjardinada. Plana 2

Més de 2.500 nens fan que la Marxa sigui una festa

Kampió repara l'esllavissament de Rius i Taulet però investiga per saber qui ho haurà de pagar. Plana 5 El quaranta per cent dels usuaris d'autobús ja fan servir la targeta multiviatge. Plana 6 El tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau, assegura que el dèficit municipal és un «mal menor». Plana 7 La planta de compostatge de residus que s'intallarà al municipi serà com les que hi ha a Holanda. Plana 7

• El bon temps va fer oblidar el trasbals que va suposar l'ajornament • A l'hora de dinar es van reunir més de 6.000 persones a Sant Medir • Els 4 Cantons publicarà divendres que ve la classificació de la prova

I Economia Els preus dels habitatges a Sant Cugat baixen un 3,7% però encara són dels més cars de Catalunya. Plana 12 Els comerciants de Sant Cugat accepten la implantació de Pryca com un fet inevitable. Plana 13

• Cultura El Teatre-auditori inicia una campanya de sessions didàctiques per als alumnes de Sant Cugat. Plana 15 La companyia de teatre La Mòmia fa quatre representacions de «Tracti'm Devos» a la Sala Res. Plana 16 L'Òpera de Cambra de Sant Cugat es presenta en societat amb un concert al Teatre-auditori. Plana 17 L'Ajuntament diu que controla les obres del carrer Major, però confirma la desaparició d'una llosa. Plana 17

I Esports El Júnior femení d'hoquei sobre herba és un ferm aspirant a guanyar la lliga de divisió d'honor. Plana 27

Uns nens travessen uns camps, amb la ciutat i el perfil de Monestir al fons. Foto: MANÉ ESPINOSA.

• Sant Cugat.— Més de 2.500 nens i nenes van fer diumenge l'itinerari de més de 14 quilòmetres per la serra de Collserola, acompanyats d'un dia esplèndid i una atmosfera netíssima, al contrari que la setmana anterior, en què el mal temps va obligar a suspendre la XXXVI edició de la Marxa Infantil. EI Club Muntanyenc, que va realitzar una organització impecable, va aconseguir que moltes famílies oblidessin el trasbals que els havia provocat la suspensió de la prova la setmana anterior. A l'hora de dinar es van ajuntar més de 6.000 persones a Sant Medir, on els pares van esperar l'arribada dels seus fills. Els 4 Cantons publicarà la setmana que ve la classificació de totes les parelles que han participat en la Marxa. Planes 35 i 36.

Masanés vol rectificacions en l'article sobre plans especials

Estefania Knut ho pot aconseguir la targeta per jugar al circuit americà de golf. Plana 28

• Valldoreix.— El president de l'EMD, Miquel Masanés, reclama que es rectifiqui el punt del conveni sobre les competències de Valldoreix que fa referència a l'aprovació de plans especials d'equipaments. A causa d'això, l'a-

El Club Voleibol Sant Cugat presenta tots els seus equips davant l'afició al pavelló de Valldoreix. Plana 30

I Punt divers

provació del conveni no es va incloure en l'ordre del dia de la Junta de Veïns d'ahir al vespre. La setmana anterior el ple municipal va aprovar per unanimitat el conveni, amb el vist-i-plau de Valldoreix. Plana 4.

El Grup d'Autoprotecció de la Floresta arriba als cent socis en l'assemblea constituent. Plana 32

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA

ASDI continuarà l'esplai en una sala de la Creu Roja mentre espera tenir la nova seu. Plana 33

Cursos per a totes les edats

IC acusa l'Ajuntament de cobrir llocs de treball amb objectors. Plana 33

I Apunts La Festa de la Tardor ja té cartell i el programa d'activitats està gairebé enllestit. Plana 37 El Casal d'Avis de Sant Cugat clou la Setmana del Jubilat. Plana 39

cMss$l^<SeÏRn[viBtaI,tes&tia

Word Perfect

Comptabilitat

Lotus 1-2-3

Programació

Windows Narcís Serra, amb els trabucaires que el van rebre. Foto: J.A. MULA.

Excel-Word

Horari do tarda

Serra, a la Festa de la Rosa • Mira-sol.— El vice-president del govern, Narcís Serra, l'alcalde de Terrassa i president de la Diputació, Manuel Royes, i el senador Josep Maria Sala van ser els polítics

més destacats que van ser a la Festa de la Rosa de les agrupacions del PSC a Sant Quirze, Rubí, Terrassa, Castellbisbal, Vacarisses, Viladecavalls i Sant Cugat. Plana 3.

Program Accés ESCOLA D'INFORMÀTICA

C. Santiago Rusinol, 14 - Tel. 675 15 56

I N ACORD OI K FS COMPLICA

Z . D I M I H I I C V .>• vtOctuhi c de inul

I V H S I A I)F I A R O S A

I .'ordre del dia de !,. Innla de Veïns de Valldoreix d'al: i •)<> incloïa, tal com era prev ist. l'api. >\ acicï del conveni definitiu per a la delegació de competències a !'! MI) a causa d'un article del icdaciat. Plana 4.

I.;i s e c c i ó l o c a l d e l l ' S C v a d o n a r cl i I V I d e s o r t i d a c u la c u r s a c a p a II'N e l c c c i u n s m u n i c i p a l s ilc l ' a n y v i n e n t a m b m o t i u d e la c e l e b r a c i ó d e la l ' e s t a d e I;. K o s a a M i r u - s o l . P l a n a .V

URBANISME A liuals ilc l'anv v i n e n t , s e g o n s les p r e v i s i o n s , t o t a la r i e r a d e S a n t C u g a t al seu p a s pel nucli u r b à h a u r à q u e d a t c o m p l e t a m e n t c o b e r t a . La J u n t a d ' A i g ü e s d e la ( i e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a

e s t à a p u n t d ' a d j u d i c a r les o b r e s p e r d u r a t e r m e l ' u l t i m a fase d ' a q u e s t p r o j e c t e : el c o b r i m e n t dels t r a m s d e la r i e r a q u e q u e d e n p e n d e n t s a la R a m b l a del C e l l e r i el t r o s q u e u n e i x el c a r r e r

À n g e l G u i m e r à a m b el del d o c t o r M u rillo. q u e s'havia c o n v e r t i t p r à c t i c a m e n t en u n a c l a v e g u e r a . U n c o p f i n a l i t z a d e s aquestes obres, s ' e n d e g a r à un projecte q u e c a n v i a r à la f e s o m i a d ' u n a p a r t d e

la c i u t a t : la r i e r a s ' u r b a n i t / a r à p e r c o n v e r t i r - l a en u n a p a s s e i g e n j a r d i n a t a m b / o n e s v e r d e s , q u e el t i n e n t d ' a l c a d e d ' U r b a n i s m e . J o a n F r a n q u e s a , defineix c o m - l a f u t u r a r a m b l a d e la c i u t a t » .

TTTC< Mur de formigó aplacat de pedra natural Ucorella Lloses de formigó de 20 x 40 x 4 cm. Sauló

Rambla del Celler Cooperatiu

o o 3

H=fcr% %-^1%-*fe-=s*^V * » * * * , * > «

Carrer Puig i Cadafalch

*v Art»fe cm Banc o Columna Nitoteontfil·luminació D Font

11 i'l M

El cobriment de la riera de Sant Cugat donarà pas a una gran rambla enjardinada Les obres per tapar la riera començaran el mes que ve i duraran nou mesos

El projecte permetrà guanyar un espai d'oci que connectarà dues parts de la ciutat

i 11 1AC1 RNADAS B Sant (.'usat. l·icnta-quatre empreses han presentat un projecte i un pressupost per dur a terme les obres del cobriment de la riera de Sant Cugat, que és hi fase prèvia d'un projecte que. a llarg termini, canviarà la fesomia d'una part de la eiutat. L'adjudicació de les obres, que haurà de decidir la Junta d'Aigües de la (ieneralitat. es un tràmit burocràtic que dóna llum verd al cobriment definitiu del quilòmetre i niiu de recorregut que té la riera en el tram comprès al nucli urbà de la eiutat. Les obres afectaran els trams de la riera de la Rambla del Celler, entre els carrers Sant Medir i Montserrat d'una banda, i el carrer Torreblanca amb la perllongacio del carrer Borrell de l'altra. També s'inclou en aquest paquet el tros de riera que uneix Àngel (íuimcni amb el carrer Doctor Murillo, on darrerament s'havien an.it acumulant escombraries i deixalles, convertint-se en un abocador. A p a r e n t m e n t , les o b r e s són simples: es tracta de construir una caixa de formigó que reeobrirà el llit de la riera per les quatre bandes, convertint-la en una gran canonada de vuit metres i mig d'amplada i dos i mig d'albada per on l'aigua de les pluges passarà s o t e n a d a m e n t . LI pressupost, però. es elevat: està previst invertir-hi 2h2 milions de pessetes. encara que segurament el cost final serà inferior. D'aquests diners, un vint-i-cine per cent els paga I' \|unt.iment i la resta la (ieneralitat nutianeanal subvencions. Aquesta ultima fase. que començarà a finals d'aquest any. és la culminació d'una obra cara i ditieil: de tel. Ics successives etapes ilel cobiiincnl de la riera han coslal |a a V \ i u n t a m e n t !sb mill' nis de ivs^elc- I .t i ici.i de Sant

l i|i lleis trams Cugat, que neix aproximadament a les Planes, passa també pel camp de golt ! la Rambla Can Moià. que es va cobrir ta ja molts anys; continua per davant del policsportiu. cl que ara es el cariei J a u m e Sàbat, i c o n c paral·le'.i a la Rambla del ('eller. on en p a l esta també ).i e i l x 11 i La r a m b l a de la c i u t a t

Però scüuramcnl el que c i r . •'•.-. mes l'atenció seia el projecte qa. l'Ajuntament esta elaboiant. i ca.. es pol pi entreveure als plane.ii dibuixos. I !n cop tota la riei a sisiui un caircr de tormigo. s u; b.mil/.na pel convcrlu-la en e'

I oi.. MANI- l'SPIN' >s V que el tinent d'alcalde d'I'rba•í.sine. .ham Franquesa, batepi mr.i la : aililtla de la ciutat''. I s i í acta d'un pro|ecle ambiciós i qtie -"ha d'acabar encara de detinti: en lloc d'una artèria que •i patava una pari de la ciutat en . ucs meitats. In li.una un passem •.." .: ' ui b a m l / a : Ces del pav i lli > uaiiiK ipal fins el parc de pi ill.uic:e- que la temps es va plani.ir a la totonda de l'entrada a Sani CUÜUI p c Ccidanvola. l a rambla lli

b.U|i

guran i lleure, fonts. U scgi -. un I

om una /ona c" mb arbres, /oi mes per sciiu 1- el plani i que api lila.' la

Ics aigües de la mateixa riera, que justament a l'altura de la rambla del Cellei es creua amb el torrent de la Bomba, bn total, un projecte de vuitanta milions de pessetes. l a urbanií/aeio del tram de la riera de la Rambla del Celler suposarà també la desaparició dels i'.iva la alcis que queden tot just ciilk la iicia i el nou edifici on s'i.piqucn les oficines de Promusa ; ei l'ohchnic Torreblanca. De fet. sigons el tinent d'alcalde d l ' r h.·.ni'-me, queden molt pocs pa:asos que siguin encara propietat is d'aquests terrenvs de cultiu. I a majoria d e h horts, a mes. ia no son productius.

La vertehració del Sant Cugat nou i ("històric H LI cobriment de la riera i la seva conversió en un passeiu es un projecte tècnic d'envergadura. però té també una lectura política que obeeix a una filosofia concreta. De fet. en paraules del tinent d'alcalde d ' C r b a n i s m e . Joan Franquesa, aquestes obres «no responen només a la necessitat d'eliminar les males olors o de tapar un forat que hi ha enmig del carrer». Serien raons suficients, però n'existeix una altra: eliminar «una antiga muralla psicològica que sempre havia limitat físicament el desenvolupament urbanístic de la eiutat», assenyala Franquesa. «Durant molts anys —explica— la riera ha creat la sensació que més enllà no hi havia res: només camps i més camps*-. D'aquesta manera, «el seu cobriment suposa trencar aquesta barrera i recuperar la riera com un espai col·lectiu». Hi ha encara una altra visió urbanística que va més enllà: s'acabaran vertebrant dos sectors de la ciutat, el del Sant Cugat històric i el del Sant Cugat nou, configurat per l'eixample sud. I també s'uniran dos centres d'oci: el Centre Cultural i el Monestir. «És veritat que la distància entre els dos punts n o és gaire llarga, p e r ò el fet que enmig hi hagi una riera descoberta accentua la sensació de llunyania». Les previsions de futur, en realitat, abarquen també la configuració definitiva del barri de Torreblanca. cm ja s'han instal·lat nombrosos equipaments, però que serà també una / o n a d'habitatges. Ja fa temps que l'Ajuntament de Sani Cugat va aprovar la construcció, tot just davant de la històrica masia de Torreblanca, d'un conjunt de pisos pluritamiliais També està prevista una nova promoció de l'empresa municipal Promusa. Aquest pla parcial suposarà la desaparició de la bohila que es pot veure entrant a Sant Cugat per la carretera de Cerdanvola. que només s'utiht/a ja com a magat/sin. Com a símbol, pero. ,-s conservarà la eran xemeneia..

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

PUNT I SEGUIT POLÍTICA

Pólvora de benvinguda per al vice-president c.c. • Ningú no volia que l'arribada al Casal Cultural del vice-president del govern, Narcís Serra, passés desapercebuda. I probablement tothom que viu a cinc quilòmetres a la rodona se'n va assabentar. L'himne del PSC a tot volum va ser el preludi de les salves repetides del grup de trabucaires que van rebre tan il·lustre visitant. Perquè tot i que té una caseta amb piscina a Sant Cugat, ja des dels anys que era alcalde de Barcelona, cada cop són menys les ocasions en què el vice-president s'acosta per aquí «a descansar, relaxar-me i desconnectar de la meva tasca a Madrid, que, tots ho reconeixereu, és prou difícil», va dir.

Narcís Serra, Josep Maria Sala i Manel Royes, acompanyats d'altres militants del FSC. Foto: J.A. MULA.

Sala diu que els alcaldes de CDC marxen perquè el partit no creu en la seva tasca Per la seva part, Serra demana unitat en la Festa de la Rosa del PSC CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— La secció local del PSC ha donat el tret de sortida en la cursa cap a les eleccions municipals de l'any vinent. Per primer cop, els membres de l'executiva i els La participació de militants en la Festa de la Rosa que els socialistes del Vallès oest van celebrar diumenge al Casal Cultural de Mira-sol va ser discreta, però a la celebració no hi van faltar alguns pesos pesants del partit. Amb el teló de fons de les eleccions municipals de l'any vinent i cadascú amb el seu estil, tant el vice-president del govern, Narcís Serra, com el senador socialista Josep Maria Sala i l'alcalde de Terrassa i president de la Diputació de Barcelona, Manel Royes, van destacar el significat que un bon resultat tindria per al partit. Com és habitual, Sala va jugar el paper més crític i incisiu: el senador del PSC va acusar Convergència de ser un partit «que no creu en la feina que fan els ajuntaments». No és casualitat, segons ell, que els alcaldes convergents de Manresa, Figueres, Vic i Tortosa hagin anunciat que no es presentaran a la reelecció. «La majoria són diputats, i el partit els obliga sovint a votar al Parlament contra els interessos dels ajuntaments». Aquesta circumstància «crea una situació de contradicció» que afectaria també el mateix alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que, com informàvem en edicions anteriors, ha

*viM *

:«P Servei * Gratuïï a Domicili 'NUi*

Mercat Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

militants de les agrupacions socialistes de Sant Quirze, Rubí, Terrassa, Castellbisbal, Vacarisses, Viladecavalls i Sant Cugat es van reunir a Mira-sol en la tercera Festa de la Rosa. Les activitats lúdiques es van barrejar amb

fet passes amb la intenció de copsar les reaccions que provocaria la seva renúncia a la reelecció. En opinió de Sala, «Aymerich està fent un joc que no sap encara gaire bé quin és». La conclusió del senador va ser contundent: «Catalunya és la comunitat autònoma on el tracte als municipis és més negatiu», i va afegir que a Convergència li fan por els grans ajuntaments perquè actuen com a «contrapoder». En un to més apaivagat i conciliador es va dirigir als militants el vice-president del govern, Narcís Serra, animant-los a practicar dins el partit els valors de la tolerància i la convivència «per transmetre'ls després a la societat en la qual vivim». Serra no va perdre, però, l'ocasió de remarcar que «les coses van millor per al socialisme a Espanya, que està aconseguint recuperar la confiança dels ciutadans», tot i que en aquells moments no es coneixien encara els resultats de les eleccions autonòmiques al País Basc. Confirmant el que diria després Sala en el seu discurs, el vicepresident va recordar que «per a un projecte socialista, el nivell municipal serà sempre el bàsic». Serenor i confiança són els valors

FISIOTERAPEUTA: s'ofereix per a aplicació i ensinistrament de tècniques de fisioteràpia per a malalts crònics de malalties respiratòries (asmàtics, bronquitis crònica, bronquièctasi, emfisema...) Tel. 589 40 65 I (vespres). Marisa. |

els discursos polítics, alguns d'ells improvisats: el vice-president del govern, Narcís Serra, va demanar unió per al partit, mentre que el senador Josep Maria Sala va criticar CiU perquè «no creu en els municipis».

que Serra va destacar com a «senyes d'identitat del PSC». A Sant Cugat, paciència Però falten encara set mesos per a les municipals i l'agrupació socialista local s'ho pren amb calma. Malgrat que la majoria d'a-

grupacions de la comarca han escollit ja el seu cap de llista, a Sant Cugat l'elecció no es farà fins al mes de gener, un cop «s'hagi discutit i elaborat tot el programa», segons explica el regidor del PSC Trino Martínez. De moment, però, avisa que aniran forts.

Els homes el van aplaudir i ovacionar amb crits; les dones, més discretes, s'acostaven a fer-li petons, en un preludi de la campanya electoral que cada cop queda menys llunyana i que el portarà a recórrer una per una les principals ciutats de la geografia estatal. Escortat per Josep Maria Sala i Manel Royes, un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra, vestit de carrer, sense corbata, Serra es va sentir possiblement com a casa durant les dues hores que va participar a la festa, abans de reicorporar-se a la dinàmica habitual: i és que diumenge passat hi havia eleccions a Euskadi. Li van demanar que fes un discurs; diuen que ell no ho sabia, però va accedir a pujar al petit escenari habilitat a l'aire lliure. En un exercici d'humilitat, va ser breu, recordant als que l'escoltaven «que no és dia de fer discursos, sinó d'estar junts, passar-s'ho bé i disfrutar del bon temps». I tenia raó: després de llargs dies de pluges i plugims, diumenge lluïa el sol. D'ocasions per passar-s'ho bé, n'hi va haver: més d'un centenar de persones es van reunir per dinar al migdia. Després, ja a dins del casal, perquè la fresca començava a notar-se, tots van ballar i es van acomiadar fins la festa de l'any vinent.

A L'HIVERN A l'hivern pensi també en AIGUA VERD per conservar impecable la seva piscina, i per només 12.000 ptes. aJ prodWes químics inclosos.

LA SEVA P I S C I N A S E M P R E NETA ÍM

.^sw*

H? 589 25 2V

P l f * p l i » I MANTINIMINT* • i-íA"- 'C Dos de maig, 25 Sant Cugat -

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS Divendres. 2X d'octubre de 1W4

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

Una coma i un «no» retarden a l'EMD l'aprovació del conveni sobre Valldoreix Masanés vol rectificacions en l'article sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments ( I 1 l , \ ( LKNADAS

B Valldoreix. Redactar amb claredat i exactitud, de vegades, es transcendental. L'ordre del dia de la Junta de Veïns de Valldoreix d'ahir al vespre no incloïa, tal com era previst, Desavinences aparentment sorprenents poden fer que l'acord definitiu competencial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix hagi d'esperar més del que tothom creia, quan fa pocs dies semblava resolt. Lluís Ginjaume. membre de l'equip de govern de l'I'MD, donava la seva conformitat dimarts de la setmana passada a la moció que va aprovar unànimement el ple i amb la qual es delegaven a l'EMD totes les competències que permet la resolució que va dictar el mes de setembre la consellera de Governació. Maria Eugènia Cuenca. Tot semblava u punt perquè la Junta de Veïns ratifiqués ahir dijous l'acord, però aquest tràmit s'ha ajornat.

l'aprovació del conveni definitiu per a la de- | Però ara l'equip de govern de l'EMD ha decidit legació de competències a l'EMD, un text que vol que es modifiqui el redactat de l'artick que el ple de Sant Cugat va aprovar la setmana que ta referència als plans especials d'equipassada per unanimitat, amb l'assentiment de paments, una competència que vol Valldoreix Valldoreix, mitjançant una moció conjunta. i que cl conveni no li delega. de Sant Cugat, resulta que no la tenim», explica Miquel Masanés. president de l'EMD.

ELS PUNTS DE LA DISCÒRDIA

2b. «Aprovació de Plans Especials que no es refereixin a equipaments amb un àmbit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix.> (Resolució de la consellera de Governació del mes de setembre)

2b. «Aprovació de Plans Especials que no es refereixin a equipaments, amb un àmbit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix. (Moció aprovada per unanimitat pel ple de l'Ajuntament el 18 d'octubre)

La coma Ara s'ha vist que el text de la moció i el text de la consellera no són exactament iguals en una frase molt concreta de l'apartat d'urbanisme. Aquí neix la discòrdia: en la moció es diu. com es pot veure en cl gràfic adjunt, que l'EMD només podrà aprovar «plans especials que no es refereixin a equipaments, amb un àm-

k\u

bit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix». Es a dir. que no pot aprovar plans especials d'equipaments. En el text de la consellera la coma no hi apareix. La conseqüència d'aquesta signe ortogràfic afegit, que segons fonts de l'Ajuntament es

15 anys treballant amb art

tOPi-z

va posar per aclarir millor el sentit, té la seva importància: a partir d'aquests textos. Valldoreix interpreta que «la voluntat de la consellera era que se'ns delegués la competència per aprovar aquests plans especials que es refereixen a equipaments, i segons el redactat

El «no» Però el problema no acaba aquí: de fet, la redacció de la consellera és tan confusa que, si es pretén interpretar-la literalment, no s'acaba d'entendre si Valldoreix pot tenir o no aquesta competència. És per això que les gestions de Masanés i Ginjaume, membre de l'equip de govern, s'han adreçat directament a la Generalitat perquè ho puntualitzi. En realitat, perquè quedés definit que Valldoreix pot aprovar plans especials d'equipaments, que és el que vol, s'hauria d'eliminar un «no», i la frase canviaria així substancialment de sentit: «Aprovació de Plans Especials que es refereixin a equipaments amb un àmbit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix». Masanés assegura que tot això és un malentès «que s'està negociant» i ha anunciat que convocarà una Junta de Veïns extraordinària per discutir-ho. Ginjaume afegeix que no té cap intenció «que per males interpretacions l'acord s'espatlli».

El Cap de Setmana culmina els actes a favor del 0,7 per cent XAVI CAVA

• Sant Cugat.— Diverses entitats no governamentals han convocat el Cap de Setmana pel 0.7 per cent. que començarà el proper dissabte 29 d'octubre a la plaça de la Universitat tic Barcelona. El Cap de Setmana és la culminació de la Setmana pel 0.7 per cent. que va començar dilluns amb concentracions diàries a la plaça de Sant Jaume. Aquesta campanya pretén que es destini un 0,7 per cent del Producte Interior Brut (PIB) a l'ajut al Tercer Món, una petició que l'ONU fa des del 1972. Actualment. l'Estat Espanyol destina un 0.26 per cent del seu pressupost a aquesta tasca. Amb la campanya també es vol demanar a les administracions locals, autonòmiques i a empreses i particulars que destinin el 0.7 per cent del seus ingressos a favor del països subdesenvolupats. Aquest és l'objectiu del Grup 0.7 per Cent de Sant Cugat, integrat en la campanya. El grup local vol que es faci efectiva la resolució que va aprovar per unanimitat l'Ajuntament de Sant Cugat, en què es comprometia a arribar al sostre del 0,7 del seu pressupost. Per Josep Iglesias, membre del grup, actualment s'està molt lluny d'aquest objectiu. L'Ajuntament destina, segons Iglesias, un milió i mig de pessetes d'ajut, quan hauria de destinar-n'hi 28. Amb la intenció de sensibilitzar els santcugatencs i pressionar als representants polítics, el Grup 0.7 vol iniciar una campanya informativa a entitats de Sant Cugat perquè demanin a l'Ajuntament un increment considerable del que destina a aquest fi.

Visitar una exposició de pintures, c o m p r a r una obra d ' a r t o e m m a r c a r una pintura, és possible fer-ho en un mateix establiment de Sant Cugat: Plus-Art i F e b o , dos espais de qualitat a la rambla Ribatallada, núm. 6 int.

plus Q ari: Espai d art i enmarcació

Emmarcació i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, ete.: l'agilitat q u e ofereix un taller propi i l'experiència d'uns professionals q u e coneixen l'art d e prop facilita l'elecció d'un o altre color, forma o material. A niés. hi h a m o t l l u r e s d e c o r a d e s a mà, miralls a mida i portaretrats.

febo 15 a n y s avalen la t r a j e c t ò r i a ( r u n a galeria q u e s e m p r e s ' h a c a r a c t e r i t z a t pel seu interès de m o s t r a r l ' o b r a d ' a r t i s t e s d ' a r r e u , per la seva il·lusió d ' o l t r i r les seves p o r t e s als s a n t e u g a t e n c s i c o n v i d a r - l o s a visitar i conèixer les diferents exposicions. Horari:

plus Ç} ai·i jebo^ Li-spai i.l ;ir i i í-ninarcacio

Rbhi. Kihula]]u<Iji. O Tel. (»7i 10 ;-,;->

De dimart» a d i ^ u l i t r : de 10 a U h i d e 17 a 20 h. Diumenpe: de 12 a 14 h. Dilluns t mirat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

URBANISME

epara l'esllavissament de Rius i Kampió repara Taulet però ò investiga qui n'és responsable ?a i l'empresa encarregada de les obres diu que s'han fet correctament L'Ajuntament s'exculpa CÈLIA.CERNADAS CERNADAS

H Sani Cugat.— Les versions sobre ibre l'esllavissament de terres que ha obligat ;at a tallar els carrils d'entrada a Sant Cugatt de la carretera Rius i Taulet són contradictòries. ictòries. La El divendres 7 d'octubre, tècnics de l'empresa Kampió i de l'Ajuntament van decidir tallar al trànsit i buidar els dos carrils d'entrada a Sant Cugat de la carretera de Rius i Taulet com a mesura urgent de seguretat arran de l'esllavissament de terres que, aparentment. van provocar els forts aiguats de principis de mes. Tocant a la carretera, en terrenys de Sant Domènec-el Colomer, l'empresa Expofesa construeix, per encàrrec de Kampió, un aparcament soterrani de tres plantes. Segons la versió de la constructora, aquell mateix divendres els tècnics van adonar-se que els puntals del mur que aguanta la carretera havien cedit uns centímetres. L'esllavissament va provocar esquerdes al mur, amb el consegüent perill que això suposava per al trànsit rodat. Les mateixes fonts asseguren que, probablement, la causa d'aquest esllavissament «van ser les pluges, que podrien haver arribat a alterar el terreny» provocant que els punts on el terreny feia més pressió canviessin de situació i Fapuntalament no ho resistís. Tot i això, Expofesa nega que les obres estiguessin mal plantejades des del principi, tal com han apuntat altres fonts. I afegeix, a més, que en cap cas el perill per als cotxes fos extrem, perquè «es treballa amb uns coeficients de seguretat molt elevats». De qui és la responsabilitat L'altra versió és la de la mateixa empresa Kampió, que de moment finança les obres per reparar i tornar a apuntalar Rius i Taulet «amb l'objectiu d'accelerar-les».

promotora de l'aparcament que es construeix a Sant Domènec-el Colomer, Kampió, diu que de moment es fa càrrec del cost de les obres, encara que els seus tècnics investiguen «per delimitar la causa que ha produït aquest

problema i el seu responsable». Fonts d'Expofesa, l'empresa que executa les obres, neguen que estiguessin mal plantejades des d'un principi i atribueixen l'esllavissament a la pluja. L'Ajuntament afirma que no hi té res a veure.

Una part de Rius i Taulet s'ha buidat per tornar a apuntalar la carretera. Foto: MANÉ ESPINOSA. «Això no vol dir que nosaltres haguem d'assumir-ne el cost», puntualitza Josep Prat, conseller de Disvahe i Comercial SPS, les empreses que integren Kampió. De fet, tècnics de la companyia estan investigant «per delimitar la causa que ha produït l'enfonsament i determinar-ne les responsabilitats», diu Prat amb certa reserva. De fet, aquestes obres costaran uns quants milions de pessetes que s'afegiran als més de mil que Kampió ja ha invertit a Sant Domènec-el Colomer.

L'Ajuntament ha eludit qualsevol responsabilitat: assegura que no té res a veure amb aquest problema i l'únic que fa és «exigir a l'empresa que repari com abans millor els danys causats perquè Rius i Taulet torni a la normalitat», segons ha dit el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, que ha defensat el seguiment de l'obra que han fet els tècnics municipals. Què passarà amb Kampió A banda d'aquest incident, la

incògnita és ara què farà Kampió un cop s'acabi l'aparcament, que és l'única construcció per a la qual té llicència. En realitat, la seva intenció és construir un supermercat i amb aquest objectiu ha invertit a la zona, encara que la Generalitat no ha autoritzat l'equipament comercial. «Tenim la convicció que el supermercat s'acabarà fent. No sabem com ni quan —afirma Prat— i no puc precisar com s'aconseguirà, perquè les decisions es van prenent sobre la marxa».

EI PSC demana potenciar les ADF i doblar els efectius dels bombers XAVl CAVA • Sant Cugat— El PSC va organitzar el dijous 20 un debat sota el títol Una proposta per defensar els boscos, a càrrec de Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament de Catalunya. Joan Roma també és alcalde de Borredà, un dels municipis del Berguedà que més va patir els focs d'aquest estiu, i coordinador de les Associacions de Defensa Forestal del mateix Berguedà. Roma va criticar la manca de senyalització i de neteja dels camins forestals, que va dificultar les tasques d'extinció dels incendis. També va fer constància del perill que suposen les línies de mitja i baixa tensió, causants d'una part important dels focs. Com a mesures a dur a terme, Roma va proposar doblar el nombre de dotacions de bombers, que actualment és de 1.700 efectius, i incrementar la seva professionalitat. També va expressar el seu suport als voluntaris forestals i a les ADF, i va demanar que aquestes últimes es potenciïn més, de la mateixa manera que va demanar més competències per als ajuntaments. Malgrat tot, Roma va recalcar que la direcció de les tasques d'extinció ha d'estar sempre en mans dels bombers. Aquest col·loqui s'emmarca en el cicle Assabentem-nos-en i diguem-hi la nostra, organitzat pel mateix PSC. El cicle es va endegar al 1993 i, segons Àngel Casas, representant del PSC, el seu objectiu es apropar els temes que són objecte de debat polític als ciutadans per tal que puguin expressar la seva opinió i aquesta pugui ser tinguda en compte. El cicle tracta temes que posteriorment seran objecte de debat al Parlament de Catalunya o bé al Congrés dels Diputats, i es fa de la mà d'alguna persona que conegui el tema personalment i a més participi en el debat. Per Àngel Casas, la idea és fer que els polítics prenguin contacte amb les opinions dels ciutadans, tant com que els ciutadans ho facin amb els temes polítics.

POLÍTICA

Sant Cugat: un ajuntament orientat al ciutadà? DAVID SEMPERE

o és cap novetat afirmar que el paper dels ajuntaments en el nostre país setà sotmès a un intens debat i a un procés de transformació força profund. Els analistes en ciència política de casa nostra subratllen que el paper futur dels nostres ajuntaments es veurà afectat per tres grans qüestions que s'aniran desenvolupant de diferent manera: 1. La necessitat de canviar la forma de gestió. 2. La necessitat d'afrontar el problema del finançament. 13. La necessària fixació del repartiment competencial dels serveis als ciutadans per a cada administració (estat central, govern català i ens locals). Sense voler defugir les altres qüestions, ens centrarem a plantejar la necessitat de trasformar la forma de gestió a les nostres administracions, i en aquest cas en la local. Des de plantejaments ideològics dispars s'ha arribat a consensuar un clar diagnòstic: el tradicional model burocràtic de gestió no respon a les noves necessitats del ciutadà que vol una atenció millor, més ràpida i menys costosa. Aquest model venia definit per

El president de la secció local d E R C a Sant Cugat afirma en aquest article que l'experiència de descentralització mitjançant els Consells de Districte ha estat insuficient i considera que els regidors haurien de trepitjar més el carrer. una direcció molt rutinària, per una gestió molt jerarquitzada i sectorialitzada i per una organització pública de gran rigidesa, tant vertical com horitzontal. Davant aquest model caduc està sorgint un nou model, el model postburocràtic de gestió, al qual sembla que s'està acostant el món occidental avançat, i que està fonamentat en una direcció per objectius, en una gestió descentralitzada i en unes organitzacions públiques amb estructures sensibles a l'entorn. Aquestes premisses bàsiques també han estat consensuades a la pràctica des de les concepcions neoliberals fins a les concepcions d'esquerres. Ara bé, constatada la necessitat d'aquests canvis, sorgeixen diverses maneres d'entendre'ls. A grans trets, el model neoliberal planteja el desenvolupament de les polítiques públiques des d'un plantejament gerencial donant entrada en grans aspectes de la gestió a l'empresa privada, i el model plu-

ralista, de l'esquerra europea, pretén que les polítiques girin entorn a estratègies descentralitzades amb la cooperació de les organitzacions civils de tot tipus: entitats, associacions de veïns, ONG's, etc. A l'Ajuntament de Sant Cugat, aquests darrers anys, hem pogut identificar determinats aspectes que ens semblaven indicar l'evolució en alguns àmbits de la gestió burocràtica a la postburocràtica. L'aspecte central i simbòlic d'aquest canvi havia de ser l'experiència dels Consells de Districte, amb la qual es pretenia una descentralització efectiva de l'Ajuntament en tres àrees territorialment i socialment ben definides. Aquesta experiència, però, s'ha demostrat altament insuficient, tal com ho indica l'opinió de desànim reiteradament manifestada pels integrants dels tres Consells de Districte, com per l'assumpció de direcció de l'àrea per part de l'alcalde per intentar frenar el

creixent descontentament dels districtes a un any de les eleccions. Però, què és el que ha fallat? Al nostre parer, el veritable problema és que s'ha pretès una descentralització des d'una mentalitat excessivament burocràtica, i això s'ha traduït en la creació d'una àrea de descentralització que no ha trobat a la pràctica cap suport en les altres àrees (urbanisme, cultura, etc.) que continuen tancades en una concepció tradicional i unisectorial. La gran majoria de demandes recollides des de l'àrea de descentralització s'han perdut en el llarg complex burocràtic, i no per la dificultat de solucionar-les, sinó perquè molt sovint ningú no s'ha preocupat de satisfer-les. Creiem que perquè l'Ajuntament s'orienti vers el ciutadà cal un canvi. El mateix canvi que faria funcionar, per exemple, l'àrea de descentralització. Ens cal no només estructures, sinó veritablement que els regidors de l'equip

de govern tinguin la capacitat i l'atreviment per adoptar un nou rol; el rol del regidor postburocràtic. Això significa tenir regidors orientats al ciutadà, disposats a passar el 60 o el 70 per cent del seu temps al carrer entrevistant-se amb la gent i recollint les seves peticions i inquietuds (associacions, col·lectius, ciutadans, etc), tractant els problemes des de l'inici i amb la voluntat anticipatòria. Hem de posar fi a la concepció del regidor assegut a la seva oficina municipal tot «gestionant els afers públics». Hem d'aconseguir que els regidors també siguin coneguts a la Floresta, Mira-sol i les Planes. Per a aquest canvi, però, cal una altra mentalitat. Cal gent il·lusionada i que estimi la política com a servei a la comunitat. Gent formada no només en els aspectes tècnics, sinó en el diàleg, l'esforç i la dedicació. Gent que cregui que encara és possible que els partits tornin a esdevenir referents i eines perquè la gent que es pensa unes determinades coses s'agrupi per canalitzar-les. Gent que estimi Sant Cugat i la seva gent, amb totes les seves formes i matisos.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

SERVEIS

URBANISME ques que, tot i la llei vigent, encara es mantenen en un municipi urbanísticament complex com és Sant Cugat. Tots dos asseguren que per eliminar els obstacles cal aplicar molt bé els recursos i mentalitzar la gent perquè respecti la llei d'accessibilitat vigent.

Molt pocs ciutadans són conscients que per desplaçar-se no només es fan servir les cames. També hi ha les crosses o les cadires de rodes. Núria Narbona i Joaquim Borràs, dos arquitectes amb discapacitats físiques, preparen un estudi per eliminar les barreres arquitectòniJOAQUIM

BORRÀS iNÚRIA NARBONA.

Arquitectes

«La conscienciació social és fonamental» ANlil·l S( ASIlhRA • Sant Cugat.— Quin és l'objectiu d'aquest pla'.' —«La finalitat d'aquest estudi és suprimir les barreres arquitectòniques a tot el municipi de Sant Cugat. Per això s'ha d'elaborar un pla d'etapes a curt, mitjà i llarg termini. Ls a dir. primer tarem una diagnosi de la ciutat, després buscarem la solució a les barreres, i finalment determinarem quant costarà eliminar-les.» — Q u i n a es la vostra primera impressió'.' A m b quines dificultats es troben els discapacitats quan es mouen per Sant Cugat? —«Això és difícil d'especificar, perquè hi ha diferents factors que s'han de tenir en compte. Ln primer lloc. s'ha de comptar amb les categories de barreres que preveu la llei d'accessibilitat, vigent des del 1991. lli ha els obstacles urbanístics, els dels edificis, els que es troben als mitjans de transport i als de comunicació. Només portem un mes treballant-hi, però, per fer-nos una idea del volum de feina, et donaré una xifra: només en edificis municipals ja hem fet una relació de 52 construccions.—1 quins altres factors intervenen'.' —«Hi ha moltes / o n e s urbanitzades que tenen barreres i d'altres que no. però això és lògic perquè durant molt de temps es va construir sense tenir en compte els obstacles. Des que hi ha la llei d'accessibilitat es vigila molt més això, sobretot les voreres i els guals. A mes. Sant Cugat és un municipi molt gran i la seva o r d e n a c i ó urbanística é s complexa. lli ha una gran diferència entre el casc. els districtes i els barris de nova construcció. No es pot generalitzar, hi ha obstacles que es podran retirar més fàcilment. Això és molt relatiu.» - Ln quin punt es troba ara l'estudi'.' — De moment, estem fent una relació dels edificis i els carrers, i redactem una fitxa amb totes les barreres, no només arquitectòniques, que presenten. Aquesta

a t

I f

i s

El preu de la targeta és de 700 pessetes B Sant Cugat.— La targeta T-10 per a autobusos va entrar en servei el passat dia 18 i en la seva primera setmana de funcionament ja és utilitzada pel quaranta per cent dels usuaris, segons fonts de l'Ajuntament. Aquest increment tan sobtat ha sorprès els responsables de serveis de l'Ajuntament, que esperaven un creixement més gradual de la demanda. La targeta, que només es ven als mateixos autobusos, costa 700 pessetes i es pot fer servir per deu viatges, cosa que representa un considerable estalvi respecte al bitllet senzill, que té un preu de 100 pessetes. Abans d'aquesta revisió el bitllet costava 60 pessetes, i amb aquesta puja s'han equiparat els preus amb els de ciutats properes com Cerdanyola.

servir a les tres línies urbanes d'autobusos. L'ús d'aquest servei municipal s'ha incrementat un 35 per cent en el decurs del darrer any. un procés totalment contrari al que és habitual en aquest tipus de serveis, que usualment tendeixen a perdre passatgers. La línia 1, que connecta Sant Cugat amb Mira-sol, és la que ha experimentat un major creixement en el nombre d'usuaris. Des de la regidoria de M a n t e n i m e n t , Obres, Serveis i Medi Ambient, aquest increment en la línia 1 té la seva explicació en la modificació de la ruta que habitualment es feia servir. Aquesta modificació ha significat reduir en un quart d'hora el temps necesari per realitzar el trajecte, de manera que actualment els autobusos poden sortir cada mitja hora.

Per a començaments del mes de desembre vinent està prevista la posada en servei de l'abonament mensual, la segona nova m o dalitat de pagament del servei d'autobusos. L ' a b o n a m e n t , que serà personalitzat i portarà una fotografia de l'abonat, p e r m e t r à a l'usuari fer tots els viatges que desitgi en el decurs del mes que duri l'abonament. El seu cost serà de 4.100 pessetes. Tant la targeta T-10 com l'abonament mensual es podran fer

Per J o a n Recasens, tinent d'alcalde d e M a n t e n i m e n t . Obres, Serveis i Medi Ambient ( M O S M A ) , el manteniment de les línies d'autobusos té una intenció social. L'Ajuntament, segons Recasens. no rep cap mena de subvenció per mantenir un servei que t é un cost anual de 40 milions. No obstant això, no s'ha plantejat en cap m o m e n t la possibilitat de retirar-lo. Aproximadament una tercera part dels usuaris són jubilats que no paguen bitllet.

XAVI CAVA

MEDI AMBIENT

Sensibilitat en la gestió dels aspectes ecològics MARC MOLINER i RAFA Núria Narbona i Joaquim Borràs consideren que Sani Cugat no és una ciutat especialment problemàtica pel que fa a les barreres. l-.ue JA MULA. és la primera eina per treballar. A continuació es farà un estudi tècnic amb les solucions més oportunes per eliminar-les i un programa detallat de les despeses.» — P e r ò , a banda de l'eliminació de les barreres que ja hi ha. una feina important és la d'cwtar que se'n construeixin de runes. —«Evidentment, i per ai.xo hem plantejat als polítics municipals que seria convenient introduir una ordenança per la qual els projectes urbanístics haurien de portar la fitxa d'accessibilitat. Aquest do-

cument el va crear cl Col·legi d'Arquitectes i garanteix que un edifici o un projecte urbanístic no té barreres de cap mena.» —Eliminar barreres és una feina de tots? —«Serveix de molt poc que les institucions s'esforcin a aplicar la llei quan els ciutadans no la respecten. Per molts guals que hi hagi per a minusvalids. són inútils si algú els vol fer servir i s'hi troba un camió aparcat. La conscienciació social es fonamental per aconseguir la igualtat.»

ESPECIALISTES

T T T T T T j T T EN CATIFES ORIENTALS | » ^ V * M ^ I V ^ V i

El quaranta per cent dels usuaris d'autobús ja fan servir la targeta T-10

• Importació

• Neteja Restauració

•Venda

Canovas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 00 - 589 22 21 Fax 58922 21 • Sant C u g a t del Vallès R a m b l a R i b a t a l l a d a , 24 C 1:1 -.H;> o i 2(> \iiii i uu.it del Valies

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

Ofcjh^

TALLEDA RICOMA

Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue...

VENDA D ' I N T R U M E N T S

MUSICALS

C / B a l m c s . 11 - T e l . 6 7 4 5 8 6 2 - S a n t C u g a t

Barcelona • Manresa • Lleida Sant Cugat • Madrid

urant el temps que fa que formo part del G r u p de Natura he tingut l'oportunitat de tractar diverses vegades amb representants d'institucions públiques. En aquestes ocasions m'he trobat dos tipus d'interlocutors, que hi prenen un paper molt diferent: els polítics i eis tècnics. Els primers són representants del poble escollits a les urnes. Ocupen uns càrrecs d'importància (regidors, consellers, alcaldes...) i són els que han de vetllar perquè s'apliquin les línies genèriques dels programes electorals. La seva formació hauria de ser tècnica, amb coneixements bàsics en l'àrea que dirigeixen, però principalment haurien de tenir una gran capacitat d'organització i gestió. Els altres, més nombrosos, són els encarregats de dur a t e r m e les tasques per al funcionament de la institució. Desenvolupen de forma pràctica els plans més generals. Converteixen les idees en realitats i donen solució als temes puntuals. Són arquitectes, enginyers. advocats, economistes, comptables... i la seva tasca està vinculada al camp específic que dominen. T e n e n com a funció, d o n c s , dissenyar intervencions concretes seguint les directrius fixades pels anteriors. Però juguen, per altra banda, u n p a p e r fonamental: el de l'assessorament dels que prenen les decisions. En l'aspecte ecològic seria molt interessant que fossin sensibles a la temàtica ambiental i conservacionista, però això potser depèn més de la seva preparació que

de la voluntat que en aquest sentit puguin demostrar. La sensibilitat en aquests aspectes que ocupen i preocupen a tants és més patrimoni del primer grup. La voluntat política ha d'imposar els criteris que han de regir l'actuació global. Per dur a terme aquesta missió és imprescindible que s'envoltin d'especialistes, perquè els aconsellin abans i executin d'una forma correcta posteriorment. Seran també els indicats per promoure cursos de formació en temàtiques innovadores. Per tant, crec que ha arribat el m o m e n t d'afrontar la realitat i iniciar un procés que es presenta irreversible d'incorporació de personal qualificat en matèria de reducció de residus, d'estalvi energètic, d'estudis d'impacte, de conservació i gestió d'àrees naturals, etc. en les institucions. I aquí no hi valen excuses: aquest personal existeix i és suficient per cobrir les necessitats del país. Pel que fa als representants d'aquestes institucions, massa sovint veiem com els plans s'improvisen d e p e n e n t de les pressions econòmiques i jurídiques exercides per uns quants. Crec que el polític valent ha d'anar sempre per davant de la societat i no a remolc. S'ha de trobar un equilibri entre les necessitats i el nostre entorn p e r ò comptant a m b l'opinió pública (que en el fons és qui té la sobirania) i sobretot ponderat a m b l'assessorament de personal tècnic en temàtica ambiental. Marc Moliner és membre del Grup ík Natura.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

ECONOMIA/ HISENDA La situació econòmica de l'Ajuntament de Sant Cugat no és pròspera, però tampoc es troba en un moment insostenible, segons explica el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau. La gestió de l'e-

quip de govern suposa unes despeses que no es volen sufragar sotmetent el ciutadà a u n a pressió fiscal elevada. És per això que el dèficit és inevitable, segons el responsable de l'àrea d'Economia. La reac-

que ja es comença tivació econòmica, eco Cugat, i la política asutera a notar a Sant S que manté manté l'equip de govern contribuiran aquesta càrrega. El pressupost a reduir a< del 95 serà per millorar les infrastructures.

XAVI CAVA

E N R I C R E N A U i M A N E N . Tinent d'alcalde d'Economia i Hist Hisenda

menor» «El dèficit és un mal meu municipal ha patit algunes descompensacions amb la crisi que s'han de corregir. Per tant, és obligat continuar amb la mateixa estratègia general pressupostària: mantenir els serveis creats i frenar les inversions, la qual cosa no vol dir que desapareguin.» —I en què s'invertiran els diners, fonamentalment? —«Moltes partides es destinaran a urbanització. S'ha fet molt, però encara queda feina. El projecte de l'Ajuntament és el de completar el procés d'urbanització i infraestructures per donar a Sant Cugat les condicions que mereix com a ciutat europea avançada. Aquestes actuacions afectaran sobretot els carrers del districte i el centre urbà, on s'ha de continuar la feina que ja s'ha començat.» —La oposició ha repetit moltes vegades que l'equip de govern ha estirat més el braç que la màniga. Quin és el dèficit de l'Ajuntament? —«Aquest dèficit no té cap secret. No van arribar a temps els ingressos previstos, per la recessió econòmica. A més, l'equip de govern volia mantenir tots els serveis i continuar els projectes que tenia en curs. I quan hi ha una situació de crisi, no queden gaires opcions: o redueixes serveis, o incrementes els impostos, que no és just, o generes un dèficit, inevitable, que hem intentat que sigui el més petit possible. Aquest és un mal menor. Nosaltres considerem que és millor continuar amb la gestió, encara que això produeixi un dèficit, que no pas aturar la feina. A més, considerem que amb la línia austera que seguim es podrà anar eixugant. Ara, la xifra es situa sobre els 1.000 milions de pessetes.»

ÀNGELS CASTUERA

I Sant Cugat.— Quina intenció té l'Ajuntament amb la congelació dels impostos aprovada en el darrer ple? —«El que volem és aturar la pressió fiscal. Pràcticament no s'incrementen els impostos, només ho fan en relació amb el cost de la vida. Les necessitats pressupostàries queden cobertes amb el que jo anomeno l'extensió fiscal. S'augmenta la base de persones que contribueixen amb una actualització dels censos i es mira que tothom pagui el que ha de pagar. Per exemple, ara hi ha gent que no contribuïa perquè era propietària d'una finca rural. Ara la seva propietat s'ha requalificat i, per tant, s'ha revaloritzat. Doncs els seus impostos s'han d'incorporar als ingressos. Jo sóc de l'opinió que no es pot esprémer el contribuent amb impostos en temps de crisi o quan se n'està sortint.» —El president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, s'ha mostrat molt satisfet amb la decisió de l'equip de govern, perquè afavoreix el comerç local. —«És que aquestes mesures, com ara la reducció d'un 30% de l'impost per obrir un nou establiment, s'han pres pensant en els comerciants. No es busca l'increment de la recaptació, sinó que prima la intenció d'afavorir la implantació econòmica.» —En quina mesura s'ha notat a Sant Cugat la reactivació econòmica, després que molts projectes van quedar aturats al 92? —«Va haver-hi projectes que van quedar bloquejats a causa de la recessió econòmica, i moltes iniciatives havien quedat guardades en un calaix. Ara, els mateixos promotors l'han obert, aquest calaix. Les perspectives per al 95 milloraran molt.» —Quins són els projectes més immediats? —«N'hi ha de diferents, però encara és prematur definir-los. Algunes empreses importants volen tornar a llençar els seus projectes. El més conegut és el del centre comerical del Pryca a l'Augusta Business Park, que pot estimular molt el sector terciari a l'àrea. Hi ha també el de Coll Fava, que està prenent molta volada des del punt de vista d'inversions. Es

Enric Renau assegura que el dèficit es pot superar. A la foto, repassa números a la seva taula del despatx. Foto: J.A. MULA. nota que hi ha ganes de construir, per exemple, a l'àrea de Sant Domènec-el Colomer.» —El parc Augusta es va idear com un gran motor del sector terciari que finalment ha necessitat el Pryca per poder-se activar. —«Com tot, la realitat obliga a fer certes modificacions en els projectes, però això ja és normal. El que és important és generar

expectatives bones al municipi, i les de l'Augusta ho són. L'únic que passa és que s'han dilatat en el temps.» —En aquest moment s'estan preparant els pressupostos per al 1995. Quina línia seguiran? —«L'any que ve volem mantenir la política de contenció i austeritat del 94, per aconseguir un bon equilibri financer. El tresor

—El refinançament dels crèdits no ha hipotecat l'Ajuntament? —«Això és fals. Hem aprofitat la baixa dels tipus d'interès per pagar-ne menys, durant més temps. Jo penso que és una reconversió molt ben feta. Mentre una ciutat com Sant Cugat tingui el futur que té, la viabilitat econòmica de l'Ajuntament queda assegurada. Però no em cansaré de repetir que, en el repartiment dels pressupostos generals, els ajuntaments sempre queden marginats. Hauríem d'aprendre d'Europa.»

EQUIPAMENTS

residus que La planta de compostatge de res tindrà Sant Cugat imitarà el mode model holandès CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El model de planta de compostatge que servirà per convertir els residus orgànics que es generen a Sant Cugat en adobs està pràcticament definit. La instal·lació d'aquest equipament permetrà la posada en marxa a la ciutat de la segona fase del projecte de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, amb la qual els ciutadans hauran de separar ja a casa els residus orgànics dels inorgànics. La decisió s'ha pres després del viatge que aquesta setmana ha fet a Amsterdam l'alcalde de Sant

Cugat, Joan Aymerich, acompanyat de dos tinents d'alcalde. Aquesta és la tercera vegada que viatgen a una ciutat europea per conèixer de prop els sistemes més avançats de plantes de compostatge. Els models de França i Alemanya es van descartar perquè la seva instal·lació hagués provocat problemes als veïns que hi visquessin a prop; en canvi, s'ha comprovat que el sistema holandès «no suposa cap molèstia ni d'olors ni de sorolls per les cases del costat», assegura Aymerich. Es tracta d'una nau comple-

tament tancada amb quinze boxes o caixes hermètiques tancades on es dipositen les restes orgàniques perquè es descomposin. «Aquest model s'hauria de retocar una mica per adaptar-lo, per exemple, a les condicions climàtiques i al nombre d'habitants que té Sant Cugat», precisa el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens. Ara només queda concretar la decisió amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, que hauria de finançar els vuit-cents milions de pessetes que costaria la planta de compostatge.

Faran una marxa amb tractors i bicicletes contra el quart cinturó

Aquest equipament s'instal.larà en uns terrenys de Can Calopa, a Valldoreix. Nou local per a voluminosos D'altra banda, el projecte de recollida selectiva Residu Mínim continua ampliant-se. El proper 2 de novembre s'obrirà un local municipal, situat a la carretera de Sant Cugat a Rubí darrera l'institut FP Leonardo da Vinci, on es podran portar els voluminosos, la runa i la poda. Estarà obert matí i tarda de dimarts a dissabte i diumenge només al matí.

• Sant Cugat.— Diverses entitats ecologistes, veïnals i polítiques han convocat pel proper diumenge 6 de novembre una «manifestació-tractorada» a Granollers en oposició a la construcció del quart cinturó. Aquesta manifestació és una continuació de la Marxa contra el quart cinturó que es va celebrar el passat 29 de maig al bosc de Can Deu, i que va aplegar a unes quatre mil persones. La manifestació reunirà manifestants a peu i també amb bicicleta i tractor que s'acabaran concentrant a la Porxada, al centre de Granollers. Els convocants veuen difícil repetir l'èxit de públic aconseguit amb la marxa del 29 de maig, ja que el lloc i el temps són diferents. Per Manel Cunill, membre de l'Adenc, Granollers no és una població tan gran com Sabadell, i a més la meteorologia al novembre no és tan favorable als actes a l'aire lliure com al maig. Per contra, sí que tenen previst superar la quantitat d'entitats adherides, que esperen que arribin al centenar. Per Cunill, això demostrarà que la conscienciació contra el quart cinturó està creixent entre la població, i té una resposta cada cop més àmplia. Els organitzadors s'oposen a la construcció d'una obra que consideran innecessària al duplicar el traçat de l'autopista de peatge A-7. A més, pels convocants, el quart cinturó imposa un model de creixement no sostenible, en el qual no hi ha una relació equilibrada entre l'augment de població i els recursos naturals, entre ells l'aigua. L'excessiu creixement del Vallès podria suposar a llarg termini un col·lapse de la comarca i una disminució en la qualitat de vida dels seus habitants. La construcció del quart cinturó comporta una organització del territori en funció dels interessos de les grans empreses i grups financers, i promou l'especulació del sòl i l'expansió urbanística que impliquen la desaparició de l'espai agrícola que encara subsisteix. Pel que fa al seu impacte ambiental, els opositors a la obra consideran que malmet elements geològics, cursos d'aigua i aqüífers, i crea un efecte barrera obstaculitzant la llibertat de moviments de les persones i la fauna, a més de fragmentar el territori. Per últim, es considera que amb la seva construcció desapareixeran els espais i paisatges de què diàriament gaudeixen els ciutadans del Vallès en activitats lúdiques diverses. Com a alternatives, les entitats convocants advoquen per una millora de l'actual xarxa viària, que està infrautilitzada. Algunes vies ja han incorporat millores, com la supressió de semàfors en la B-30 o la construcció d'una entrada des de la A-7 a la Universitat Autònoma en el carril en direcció sud. Juntament amb l'increment d'aquestes actuacions, es proposa la gratuïtat de l'autopista de peatge A-7, i la potenciació de l'ús del ferrocarril en determinades zones. Entre les entitats convocants es troba el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, que dóna total suport a la manifestació. El Grup de Natura vol sensibilitzar els santcugatencs en aquest tema, i durà a terme una campanya d'informació. Els membres d'aquesta associació ecologista tenen previst fer una sortida conjunta de tots els santcugatencs que vulguin participar en la ma. 1 llifestacióc „

PUNT DE VISTA

Un esdeveniment únic: felicitats!

ELSïïiCANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

Prwnu Local a> Sant Cugat SL

( a m r Xerris., s, 1 r - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del V a l k s

Ramon Grau i Soldevila

Josep Riera i Font

Redacció Maite Guisado tOpinioi. Cèlia Cemadas (Ajuntament i Política), Xavi Cava iMetií Ambient. Urbanisme, Sanitat), Núria de Mas (Ensenyament), Pep Català (Districtes i Rubí), Xavier íknella (Municipis), Francesc Carhn (Entitats). Cau Morrll (EctmomiaJ, Emma Ansola. -Àngels Castuera, Jordi Bordes, Pere Pich, Pep Fugues i Xavi Borràs i Cultura i Espectacles). Mom.se Sant i Reportatges), Carme Reverte, Ramon Luque i Gemma Compte iKsporlM, Sílvia Barroso i Mireia Sala (Punt Divers). Josep Mana Vailes, Carme Perdices i Sonia tienoher I Apunts), Nacho Oroviu iComarval, Mane Espinosa i Josep Antoni Mula i Fotografia).

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

n any més, la Marxa Infantil, que organitza el Club Muntanyenc, ha ofert als santeugatencs un bon grapat d'imatges per al record, copsades en centenars de fotografies. Però, el que és més important, és que totes quedaran gravades en la memòria de centenars d'infants que diumenge van practicar el que va ser, per a molts d'ells, el primer contacte estret amb la natura i la muntanya més propera. És evident que aquesta iniciativa que des de fa trenta-sis anys se celebra a la ciutat ha arribat a la majoria d'edat, però ho ha fet mantenint la frescor i la vitalitat que necessiten activitats d'aquest tipus, com també

és evident l'èxit de la prova, que ha depassat l'aspecte purament esportiu i competitiu per convertir-se en una gran festa social, esperada i desitjada amb il·lusió tant pels infants com pels seus pares. I una prova d'això és la desil·lusió que es reflectia a les cares dels nens quan la setmana anterior es va haver d'ajornar la prova a causa de la pluja. La Marxa Infantil de Regularitat és una cita obligada en el calendari de la gran majoria d'infants de Sant Cugat, que, com per art de màgia, desapareixen i fan canviar durant hores la fesomia de la ciutat, com si el flautista del conte passés per totes les cases i carrers. En aquest cas,

l'heroi del conte no és un de sol, són molts, i tots tenen nom propi i cares conegudes: els membres del Club Muntanyenc. Tots ells fan possible any rere any el miracle; són els que fan possible, amb una organització impecable, el repte sempre complex de moure per Collserola, com si es tractés del pati d'una escola, gairebé tres mil infants, amb els seus pares, avis, tiets i amics. Cal felicitar-los i cal felicitar-nos tots plegats per gaudir a casa nostra d'un esdeveniment com aquest. Poques vegades i a pocs llocs hi ha mobilitzacions socials com aquesta que fomentin la conscienciació i l'estima a la natura.

Cap comercial

Un pas endavant, dos enrera

Gemma Bosch Equip c o m e r c i a l Rosa Mana Canii**", N u m Ollve i Eva Planas

Impressió RoUmpres ^ ( 9 7 2 ) 4 0 0 5 95 Distribució Mailing-Valies SL I)ir>>,itlepal:G1^05-93

í.lsaCjniDr.M·xpressd imkanient U yrva opmw en ebedtonak Els articks furnats [•ir«*vii r.'pmn' IV-L- yiiN autors. que ELs 4 Cantons no fa seva ri

emblava que en el passat ple municipal s'havia posat punt final al conflicte de competències entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix. Tot van ser flors i violes. Tots els partits polítics representats al consistori i el mateix representant de l'EMD es van felicitar mútuament i van lloar la victòria del seny sobre la rauxa. Però vet aquí que, després d'aquell dimarts

La reixa de la sala capitular • D a r r e r a m e n t s'han sentit queixes per la desaparició de la reixa que tancava la sala capitular del monestir, tal com vam llegir fa uns dies en una carta al Tot Sant Cugat, que expressava la por que aquesta «antiga» reixa de forja fos venuda i es trobés qualsevol dia a Nova York o a qualsevol indret dels Estats Units formant part de la reconstrucció d'algun monestir. Volem aclarir que aquesta reixa no té una antiguitat superior als 75 anys i molts santcugatencs es recorden de quan la van fer i la van instal·lar. A més a més. a l'última visita que vaig fer al claustre, la reixa no havia desaparegut, sinó que l'havien guardada en un racó. suposo que amb vistes a col·locar-la definitivament en algun lloc adient. D'altra banda, puc assegurar que es tracta d'una reixa de ferro forjat però que no té cap mèrit artístic especial. No busquem tres peus al gat. ni fem massa drames per coses que no tenen cap importància. MONTSERRAT CAPDEVILA. Sani Cugat

El problema espanyol M No sé què s'empatollen els de Madrid amb el que ells en diuen el «problema catalàn». Aquí no en tenim cap. de problema. Gaudim d'una convivència exemplar, inalterable malgrat les bajanades que han proferit alguns sapastres. Des de la incomprensió, l'enveja i l'odi, tots ells fan el que poden per fomentar l'animadversió contra els catalans. No s'adonen que aquesta és la millor manera de desestabilitzar l'Espanya actual en la seva treballosa conversió en un estat democràtic. No hi ha «problema catalàn», sinó problema espanyol. JOSEP MARTÍNEZ DE FOIX.

Emancipats i universitaris • Al tren, s'hi pot aprendre molt.

L E C T O R wf^r»

que molts van qualificar d'històric, torna a arribar el desacord. La moció que es va aprovar per unanimitat en el ple no es va incloure ahir a l'ordre del dia de la Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix, tal com estava previst. En principi, un problema semàntic en la redacció de l'article sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments n'ha estat la causa. Per arribar al punt final sobra una

coma. Que no s'havien llegit el conveni abans? Es ratifiquen mocions sense llegir-se-les? Sembla que sí. A algú li haurien de pujar els colors a la cara. Però, què hi ha darrera la coma? Ganes de no perdre un discurs que ha funcionat en els darrers anys? Projectes urbanístics que no es poden controlar? Tot plegat, per a la gent de Valldoreix, és fer un pas endavant i dos enrera.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Hs -4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

Fa pocs dies hi llegia tranquil·lament la interessant entrevista que Presència va fer a en Jordi Tardà, quan s'assegueren al meu compartiment tres estudiants de gest afligit. Parlaven entre ells de la competència ferotge amb què es trobarien en acabarà la carrera. No vaig poder evitar de preguntar-me «què deuen estudiar?», mentre reprenia la lectura que es referia al dinàmic organitzador de fires, promotor d'un munt d'exposicions, programes de ràdio i col·leccions, relacionats tots ells amb la història del rock. (Per si de cas no l'heu llegida, en Jordi Tardà confessa a l'en-

trevistador Xevi Planas no haver estat un bon estudiant. «Ni tan sols no vaig acabar el batxillerat, perquè als 12 anys ja tenia ben clar que el camí de la meva vida seria el rock.») «Déu n'hi do l'empenta creativa d'aquest xicot. És un veritable self-made-man», m'anava dient jo, quan un dels universitaris veïns de tren exclamà, de sobte, tot crispat: «Té una ràdio a la seva disposició tot el matí. A la tarda és a la televisió. I a sobre fa classes a la universitat. Son aquests acaparadors els qui ens barraran el camí». Des de la revista oberta, el rosLA P U N X A

D'EN

JAP

tre més aviat seriós de'n Jordi Tardà em va semblarà que somreia... /MARIA ASSUMPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat

Malbaratament a RTVE? U Amb sorpresa vaig llegir que el director de Ràdio Televisió Espanyola ha demanat al govern 117.000 milions de pessetes per quadrar el balanç del 1995 d'aquest ens públic i això em fa suposar que, si a més dels copiosos ingressos que obté per publicitat hi ha unes pèrdues tan altes, és que en realitat a RTVE hi ha una mala administració.

Si l'estat té al seu càrrec el cost del manteniment de les emissores oficials de ràdio i televisió. els ciutadans, que indirectament paguem tants milions, tenim dret a exigir que se suprimeixi la publicitat de les emissions i tolerar-la només en les cadenes privades, que no ens costen tants diners. Com a emissores estatals, els objectius dels seus programes han de ser la informació, la cultura i la distracció, tot allunyant-se de la promoció del mercat i de la pressió al consum, per tal que els radioients i els telespectadors tinguin una programació útil i plaent. L'austeritat que obliga a reduir importants partides dels pressupostos generals de l'estat requereix un control en l'administració dels organismes oficials per tal de reduir les despeses, i RTVE n'és

un./LLUÍS DOMINGO Í MAS-

MITJÀ, president del Partit Ecologista de Catalunya. Barcelona

Les flames de la bèstia I Catalunya s'ha despertat gairebé sense boscos i el poc que queda sembla que té els dies comptats. Que els arbres es cremin és una de les desgràcies més grans per a un país. La consciència ciutadana se somou; la consciència de qui estima el país. Catalunya s'ha despertat també veient que som un país amb un segle de retard. No hi ha planificació territorial, tothom fa el que vol. Boscos amb camps de golf i urbanitzacions com bolets, carreteres que els travessen pertot arreu... No hi ha responsabilitats per a ningú. S'ha dit que hi ha una llei de protecció dels boscos que feia temps que dormia en un calaix. Ara no cal. Però sapiguem per què no la va aprovar el Parlament. El país arrasat és una mostra que les coses no van bé a Catalunya. Va ser un president de la Generalitat qui va dir una vegada que calia fer un cop de timó. Aquest cop l'ha de fer el poble català a les eleccions de l'any vinent, J.F.K.. Palamós

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 L

9 L

-'•fc?'.-^;^

El programa

Carall De Campanyes! • RAMON SARGATAL

DANIEL PALOMERAS

ai no havia experimentat la complicitat inalàmbrica. Des de fa bastants anys cada diumenge a les onze de la nit surto de Barcelona, amb el meu cotxe, direcció a Ripoll. M'acompanya la ràdio. Fa més de tres anys que escolto el mateix programa, el vaig sentir néixer. Crec que li he de retre un petit homenatge. Enceto dos camins, ja vells coneguts, la sintonia i la carretera. La primera, un teclejat de màquina d'escriure en un raig d'aigua, ha conegut la Diagonal, la Gran Via, les obres olímpiques i l'orgia del nus de la Trinitat. La veu familiar (no és un locutor professional) desgrana lectures que s'adiuen amb el tema elegit. De vegades em rebelo: avui no s'hi han trencat gaire el cap. Però és igual, aquest passa a ser un simple pretext perquè els autors llancin a l'aire les seves reflexions matisades de suau ironia o de pinzellades poètiques. Els autors deuen tenir la meva edat, fins i tot podrien haver estat companys meus de batxillerat. Se'ls nota. Me'ls imagino descobrint d'adolescents els nostres poetes, tan lluny de les lliçons de literatura del temari oficial on el català era una pàgina apendicular que no entrava mai en l'examen. Deixant-se captivar pel castellà convalescent de Jaime Gil de Biedma, el Uanguiment de les tardes de diumenge que continuem deixant enrere. Els meus companys de viatge van fer francès en els estudis secundaris, com tots els de la nostra quinta. El seu anglès és vacil·lant, tal volta uns cursos mal acabats a t'Americà o al Britànic. Es defensen amb l'italià, potser per algunes escapades transalpines, i aquí s'acaba la poliglòssia. N'hi ha de sobres. Quan deixo l'autopista per entrar a la general han intercalat ja algunes partitures. Al meu voltant

anys encara no sé si cal girar el botó cap a la dreta o cap a l'esquerra. Per fi retorna la veu amiga. Tot d'una m'adono que m'he distret. Potser la boira m'obliga a un esforç, la boira d'Osona, i perdo el fil de la conversa. Em disculpo? També la culpa pot ser d'ells, que a la fi són els que m'han de mantenir despert. La veu elabora un seguit d'acudits enginyosos al voltant del tema principal. Aquest és bo, l'altre, un xic gastat. Em deixo portar per la cultura de les olors urbanes de la infantesa, els sorolls, les clarors. els costums domèstics que endevino propers als meus. La veu té la mà trencada en la metàfora, és la seva eina preferida. de vegades la usa en excés i protesto en silenci, però la perdono, ja que uns moments després mostra la seva debilitat pel Barca. Ni el rock ni la música simfònica ens han de desvetllar, ja quan arribem a casa ens espera el llit. Els primers revolts, els he compartit amb la veu greu i desmenjada d'en Leonard Cohen. No em podrien negar els pares de la criatura una singular preferència per aquest cantant-poeta. Li van dedicar un programa un cop que va actuar aquí, i fins i tot el van repetir. Potser anaven curts de material. Si canta CONCEPCIÓ VIVOLAS en Cohen pot fer nevar una mica i tot, quan ja arribo a la Farga tot és més fosc i les seves músiques de Bebié, com si fóssim al Canadà, són sovint les meves. En Serrat deu i em permeto corejar les seves lletres haver fet cançons sobre quasi tot, ja amb el meu anglès tan precari. que és un convidat freqüent. També en Brassens o en Brel, amb traducció S'acaba el programa abans d'arribar prèvia o sense, cada dia més oblidats. a casa; el que ve després ja no m'inEn Brel és perfecte per a les nits de teressa. He oficiat el ritus radiofònic pluja, i per uns minuts el ruixim del dominical. La complicitat amb el proseu pla país es confon amb el meu. grama nocturn d'en Joan Barril i d'en El so es fa rogallós quan entro en Joan Oller Papers mullats. El programa una altra comarca i veus intruses surten més ensopit de la radiodifusió catalana. per l'altaveu, he de canviar de sintonia Ho diuen ells. i perdo el fil per uns moments, de vegades enmig de la cançó que em porta millors records. Després de tants Daniel Palomeras és metge i escriptor

E L

ls del ram dels concursos literaris voldrien fer-nos creure que aquesta és l'única activitat humana neta en els plantejaments, inassequible a la corrupció, basada en la innocència, dirigida per mòbils altruistes, aliena a les conseqüències del pecat original. Hauríem de creure doncs que una legió d'escriptors, des d'un premi Nobel fins al més novell dels aprenents, amb el mateix entusiasme i la mateixa esperança, tots dos igualment per pròpia iniciativa, coincideixen a aspirar al reconeixement justicier que l'èxit en un concurs fa de la seva obra? Hauríem de creure que els membres del jurat, elegits

MANUEL CASTANO

només per la seva vigorosa intel·ligència i la seva insubornable equanimitat, es llegeixen tots els textos presentats, els analitzen, els comparen, els sospesen, en un complex procés discriminatori, fins a arribar a l'única, la millor, la gran obra mestra mereixedora del triomf? Hauríem de creure que l'editorial organitN

Gustavo, de plantar cara a VOakland Unifield School District»

I sembla que l'exemple ha pres. Perquè en Gustavo Aguilar, al·legant que aquest darrer estiu ha estat represaliat només per haver denunciat l'arraconament de l'espanyol dels programes bilingües d'ensenyament i la retallada de mestres que ensenyin en aquesta llengua, també ha formulat demanda judicial. I jo que me n'alegro. Tot això ha passat a Califòrnia, que, recordem-ho, abans de ser ocupada militarment pels Estats Units fa poc més d'un segle havia estat mexicana. La senyora Maria farà bé de treure els quartos a la Greyhound Company i en Gustavo, de plantar cara a POakland Unifield School District. De mica en mica dignificaran els seus drets personals. Però, ai, el negre esparver... ells encara no saben que, tan bon punt comencin a rebotar, una Coordinadora d'Afectats en Defensa del Californià (CADECA) començarà la picotera...

Que barats que ens venem!

• 5 Í f i * ' « " e>PTVA»·'S"?>>

í, senyora! Ja va sent hora de tirar pel dret i de deixar estar tanta carteta al diari i tanta campanya d'afectats. I m'agrada perquè qui ha trencat motlles és una velleta. La senyora Maria Menjívar, que parla espanyol, ha formulat una demanda civil en defensa del seu legítim dret a parlar-lo allí on li plagui. Ella soleta. Resulta que aquest hivern tornava a ciutat en autocar (com fa sempre, quan ve del pueblo) acompanyada de les seves nebodes, les senyores Y. i R. Rodríguez. Però aquell dia, el carcamal del conductor es va enravenar perquè parlaven espanyol i va començar a insultar-les a crits. Com que les dones no afluixaven, fins i tot va aturar el vehicle al marge per fer-les fora tant sí com no. No ho va aconseguir, però en un dels intents va tancar la porta automàtica i li va enganxar el braç. Res greu, però la senyora «La senyora Mana Maria només d'arribar a ciutat se'n va farà bé de treure els anar al jutjat a inquartos a la terposar demanda civil per lesió. No del Greyhound braç, sinó dels seus Company, i en drets lingüístics.

E L

Visca el rugbi! zadora —sempre hi ha una editorial al darrere d'un premi—, sense voler saber res de la deliberació, està disposada a dissipar els diners en la infraestructura, en la promoció de l'acte, en el convit dels notables, a fi de publicar gentilment l'obra que només el veredicte del jurat ha determinat? Curiosa excepció la dels concursos literaris dintre del gènere humà si ens haguéssim de creure les paraules oficials; l'única tasca sense prevaricacions, l'únic negoci sense martingales. I tanmateix tots estem disposats a dir que sí, i a seguir les votacions, i a sorprendre'ns del guanyador, i a aplaudir, només a canvi d'un discret sopar.

PACO SOLER

em de felicitar Ferran Domínguez pel desig de tornar a formar part de la Federació Internacional de Rugbi (FIRA) per poder participar en les competicions internacionals amb una selecció catalana. Hi ha altres federacions, com la d'esquí, la de muntanya, la d'esports d'hivern, la d'entitats excursionistes, la de curses d'orientació, les de bàsquet, natació i atletisme, que lluiten pels despatxos per aconseguir la mateixa cosa. També la Federació Hípica, una de les que ha mostrat un tarannà menys català —als Jocs del 92 va ser l'únic esport en què la megafonia fou en castellà—, ha millorat en aquest aspecte amb el recent canvi de presidència i equip de govern. Efectivament, aquest mes la Federació Hípica ha participat a Bordeus en un campionat de les Euroregions, on ha guanyat l'equip català. Al repartiment de premis, s'hi van sentir amb sorpresa i emoció «Els Segadors». Així doncs, pas a pas... si no fos per la gran oposició de les mateixes Federaciones Espanolas, del Consejo General de Deportes i, a nivell internacional, només faltaria, de la monya catalana del Sr. Samaranch.

PUNT DE VISTA

10 L A

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

R •-Vw"***"""

Els negres es moren menys

Polítics i «polítics» cansats JOShPM

D e u ser cert allò que va dir en una ocasió el polític Nicolàs Sartorius, avui fora de l'escena política. «Hi ha dues accepcions de l'expressió 'fer política', una col·lectiva i l'altra individual. La primera, sobretot, és saber sumar forces per tirar endavant idees i projectes. La segona, des del punt de vista individual, ara. desgraciadament. és l'art de conservar el lloc i el poder.» Ho enllaço també amb l'article que va publicar a l'As 4 í'iinloiis. .loan Barril, escriptor, titu'.al Fatiga d'alcalde». Jo hi alcucixo: fatiga de tots. tant els qui han estat al capdavant del consistori com -els qui han est.ii a l ' o p o s i c i ó d u r a n t aquests temps. Deia l'eseriploi. entre altres coses, que m, 'l's alcaldes que són en actiu de- d'aleshores es troben cansa's i volen deixar pas a gent no-,..-, per retrobar el que mes han sacrificat durant, aquest llarg temps, la família. Jo penIHIANA i ' H D E M O N H so que es cert, la majoria es troben cansats. Cansats pels temps i es trobava en la foscor de la nit. de perquè son gent que pertany al primer la nit de la dictadura grup que definia Sartorius i que ara, Rellegint ara eN apunts d'aquell maassolida aquesta etapa dels primers anys nifest. que denunciava les mancances de democràcia municipal, veuen davant que Sant Cugat tema el 1476, m'ha el futur certament desmotivats. sorprès comprovar que avui moltes les hem anades resolent, fins i tot una 1 és que cl temps no tan sols els de molt important i difícil de percebre ha canviat a ells. sinó que també ha per als santeugatenes d'avui: la reducció canviat el panorama social i ho ha fet del creixement futur de Sant Cugat (el gràcies, entre altres coses, als «primers pla comarcal preveia més de 150.000 ajuntaments democràtics», dels quals habitants en pocs anys). Altres qüesells, els alcaldes, han estat els més sations encara queden pendents, com la crificats. a diferència d'altres càrrecs Torre Negra, el Casal de la Joventut polítics. Només cal veure a la televisió o el Museu de la Ciutat. els polítics que no es troben cansats, els quals sens dubte pertanyen al segon Ara que s'anuncien canvis en el pagrup que indicava Sartorius. La majoria n o r a m a polític de casa nostra —també són gent que ha viscut i viu sota palis és cert que passa a moltes altres podels Conde, Filesa, Ibercop, Juan G u e blacions— sembla que és el moment rra, Roldàn. Planasdemunt. Rubio o oportú de tombar la mirada enrera per Javier de la Rosa, que de mica en veure la feina feta i la que ha quedat mica i amb aquesta manca de cansament per fer després d'aquests primers anys demostren que és segur que posaran d'ajuntaments democràtics. U n a altra fi a la credibilitat de la classe política qüestió és si s'ha fet bé o no. E n això, d'aquest país, si és que encara en queda. la darrera paraula, la té el ciutadà.

ra que falten pocs mesos per a les eleccions municipals, ja es comencen a plantejar les p r i m e r e s hipòtesis sobre les llistes que cada partit presentarà a la nostra ciutat i és aquí on crec que hi ha un fet important en aquests comicis: canvia ;il capdavant de les llistes. Canvis que. al meu entendre. marquen cl final del que coneixem com a -pritncis ajuntaments democràtics-. \ pariu de Ics p i u p c ' c - i l.\ cioiis. |a no es pa. lai - . 1 ajtiiitamenls ilenv. >c : ai .es -. >-m a - !!', '• - li.Ull .1 fel dit-. 1 c l ' l ! i l.a i k l l l s t l l supera aqn. i, > detiiutiv a cap .'. I. N municipis. deia;. a i c s l nou panoraD.u uc portaran .'-.'Cl , ui-., seria inles p i , p i I qu,.• la a Sant tel esvuil històric t e l líl' ( nuat aquests anys del qu c li.UI o que '. all d e s ic le primeres n a l d c l'actual mandat l'any vinent. Fstic convençut que al ciutadà li agradaria conèixer fels com els que he llegit en uns escrits que guardo i que em situen a les portes de les primeres convocatòries municipals. Fan referència a una assemblea que la coordinadora d'entitats va fer a la Unió Santcugatenca el |97r> i en la quid. davant un miler de persones, van presentar un ideari democràtic municipal per a Sant Cugat. lira un ideari alternatiu u la gestió d'aquells moments, que patia les darreres alenades de la dictadura. La manca de drets del ciutadà per escollir i decidir per al seu poble causà que diferents associacions i entitats elaboressin aquell ideari democràtic de gestió municipal. Un ideari que. pels temps que corrien, es podia qualificar d'«idealista i futurista». Preveure, aleshores, que l'any 1994 tindríem mes de 15 anys d'ajuntaments democràtics era quasi impossible, no perquè la societat no lluités per aconseguir-ho, sinó perquè aquesta

• ALBERT FONT •

CABRERIZO

les curses de fórmula-1 una tribu de centenars de persones s'instal·la uns dies en un circuit desert, hi circulen una vintena de cotxes i nenes mig espitregades. Al final, un paio esquitxa tothom amb xampany, marxen i el circuit torna a quedar com abans. Els dos milions de rwandesos que encara queden als camps del Zaire i Rvvanda haurien de ser conscients que durant uns dies van gaudir de la celebritat a la qual. deia Andy Warhol. tothom tenia dret almenvs un cop a la vida. Sense xampany, ni dones espectaculars, ni publicitat, p e r ò ple de cameres de televisió, com a les cuiscv i els periodistes també portaven armilla (insígnia del periodisme electrònic de !i de segle; antibales a Bòsnia. beix a l'Atrica o a Puigcerdà). Ara els rwandesos es continuen morint igual, amb la mateix.: tor^.i televisiva- iie ' ' i v

pectaclc cte la mort en direIVro el de rwandesos es circ ja es tora. \ o m . c s hi quedi, n q u a l l i re continuen morint porters que cm ie:i igual que abans. Però cròniques .uie nhiüu no publica, militars ja és fora el circ dels voltors que estan disinformadors posats a reiniciar !a guerra i metges occidentals. A la de-verilat-de veritat. televisió, les imatges 1 els rwandesos. Fa poc. molts hau'es cremen' quan es rien distingit un hutu repeteixen massa.» d'un tulsi si se l'haguessin trobat al portal. U n a de les conseqüències del llogarret global. Però el que passa ara a Rvvanda i al Zaire ha sortit del circuit d'informació occidental, com Somàlia, Burundi, Libèria. el Kurdistan, quasi tot Amèrica (tret dels E U A ) o l'ex-Iugoslàvia (si no hi ha més de 5 cadàvers per un sol obús). A m b una lectura malèvola, es pot interpretar que la informació se sotmet als interessos dels polítics globals. Mirant-ho amb benevolència, el motiu és descarnad a m e n t més simple: la necessitat del mitjà televisiu de n o repetir-se fa que les imatges «es cremin» en pocs dies. L'impacte en l'audiència minva. Aviat, als informatius, la prevista notícia de Rwanda és substituïda per les imatges d'un elefant que es torna boig i mata el domador. Americà. I blanc. • Aru els dos

E S T

milions

La quadratura del cercle MARTA MARTIN

^ ençà que es va inventar la roda, el món gira més de pressa. Aquesta afirmació és fàcilment rebatible si s'analitza m a t e m à t i c a m e n t . Els grecs ja van fer càlculs aproximats sobre el moviment de la terra i avui la precisió és quasi exacta. Q u e el món giri més de pressa no exclou que no rodoli. E n general, es pot dir que es m o u ; això no vol dir, però, que el món sempre avanci. A m b la roda el pes es va fer més portable, vull dir menys pesant, i les distàncies, igual de llargues, es van escurçar. S'obria així una nova dimensió de l'espai, culminada a m b una petjada a la lluna, la qual, p e r cert. també és rodona, com també ho és el sol. No és estrany, doncs, que tinguin formes rodones estris com els rellotges. D e u ser circular, el temps? A m b la roda també començava un repte: el del manteniment de l'equilibri o el del desafiament de la força de la gravetat. U n element important p e r q u è les coses, rodones o no, rodolin o no, és l'impuls, la força necessària perquè la matèria es desplaci. El moviment, el temps si voleu, també transforma la perspectiva del món. O, potser, és la velocitat que pren el moviment el responsable d'aquest canvi? El cinema podria ser-ne una bona mostra. Imatges en moviment sincronitzades que rodolen, és clar, per una bovina que només

podia ser rodona. E n aquest cas, som espectadors d'aquesta roda, però... i quan ens desplacem?, quan som partíceps i protagonistes de l'acció? Aquest aspecte té un component indeslligablement lúdic, igual que el tenen moltes formes rodones. O no és cert que, molt del nostre temps, l'hem pssat rodant al costat d'una baldufa, pujant i baixant amb un io-io, jugant a pilota o mirant el paisatge enfilats dalt d'una nòria? Quin mareig això de les voltes de les rodes del món. I tot plegat venia p e r q u è quan feia cua al cinema, aquí a Sant Cugat, he vist el culte pels patins que tenen els vianants. É s u n a veritable bogeria que ha arribat també a Sant Cugat. Igual com a Barcelona la ciutat amb rodes es concentra la Vila Olímpica, a casa nostra s'apleguen davant el Centre Cultural. A part d'haver d'esquivar les corredisses i les bicicletes tradicionals dels nens, ara, quan un es passeja per aquesta zona, nota petits tifons que li passen pel costat i tal com vénen es desfan, sempre que no topin amb cap obstacle: són els patinadors. H a n fet seu el carrer. H e sentit comentaris que la guàrdia urbana se sent incompetent p e r q u è no hi ha legislació ni n o r m a que posi regles a aquesta nova m e n a de transport. A punt d'entrar al cinema, em pregunto si avui continua sent vigent allò que diu que el moviment es demostra caminant.

R Torreblanca

Tintoreria Ràpida

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

250 ptes TOTA LA NIT Pàrtiuint» CincniL-s i A u d i t o r i

O b e r t Ics 2 4 h . PUPIL·LATGE - S'ADMETEN

ABONATS

La Qualitat en una Hora Elies Rogent. 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès

PAPERERIA

GflLfl

- Carn de vedella, porc, pollastre, conill,... - Embotits artesans • Formatges Vingui a conèixer les nostres carns farcides!

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE

Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

P. Torre Blanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Lft

QUIOSC

FLftUTft • Pa acabat de fer

Bang&Olufsen Center • Embotits artesanah

Audiocugat Av. Torre Blanca, 2-8, local 15 Telèfon 589 00 37 08190 Sant Cugat del Vallès

/4mé- 'SaKy&ótufa* exfr&UmeK&vià cota fauna, ta&ilmeHt KÓVO, de veune ta, teUtUtéS.

A3LA A TQBREBLANC

Mo«:8-2h<*Ku«adi»abre Tardo: 5 - 8 h

fftwtémt * tkilíüu iuÜMiiüi _

PROFESSIONALS AL SEU SI Pàrquing gratüit

1 2 . Divendres, 28 d'octubre de 1994

ELS PREUS DELS HABITATGES

PRYCA I ELS BOTIGUERS LOCALS

Comprar un pis a Sant Cugat és avui més econòmic. Els preus han baixat gairebé d'un 4% en relació amb el 93. però és la tercera ciutat de Catalunya més cara pel que fa als preus dels habitatges.

Els comerciants de Sant Cugat es resignen que a la Guinardera s'instal·li una gran àrea comercial. El comerç local no troba cap més opció que negociar amb els promotors per treure'n profit. Plana 13.

HABITATGE Sant Cugat del Vallès és la tercera ciutat on els habitatges són més cars de tot Catalunya. Enguany el preu de l'habitatge ha baixat d'un 3,7 per cent respecte a l'any passat: el 1993, el preu mitjà per

metre quadrat a Sant Cugat va ser de 217.411 pessetes; aquest any 1994 el preu és de 209.283 pessetes. Aquestes dades del gremi de promotors i constructors situen Sant Cugat com la població que

té els preus dels habitatges més cars del Vallès Occidental, amb preus molt superiors als de Sabadell o Terrassa, on l'any passat, al contrari que a Sant Cugat, van créixer d'un 5,6 i d'un 4 per cent.

Els preus dels habitatges a Sant Cugat són dels més cars malgrat que han baixat El preu mitjà per metre quadrat ha baixat ! Els habitatges de protecció oficial han un 3,7 per cent i és de 209.283 pessetes | experimentat un creixement espectacular ( A l l MORIM.

• Sant Cugat— Desprès de Barcelona i Sani Just Desvern. Sant Cugat és la tercera població catalana on es paga més per metre quadrat d'habitatge. Durant el 1994, el preu mitjà de l'habitatge a Sant Cugat ha estat de 209.283 pessetes per metre quadrat. A Barcelona, el metre quadrat d'habitatge s'ha pagat a un preu mitjà de 230.485 pessetes, i a Sant Just Desvern, a 222.391 pessetes el primer semestre del 1994. Tot i l'abaratiment del cost de l'habitatge que Sant Cugat va experimentar l'any passat i també enguany respecte al 1992. continua entre les poblacions amb els preus dels habitatges mes alts de Catalunya, molt per sobre del que es paga a qualsevol de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona. Els preus dels habitatges de Sant Cugat es van reduir el 1993 d'un 1.9 per cent i enguany encara han baixat d'un 3.7 per cent més, tot afegint-se així a la tònica de davallada general. L'abaratiment dels preus ha estat determinat per diverses raons, segons l'estudi que ha fet públic la Federació de Promotors i Constructors de Catalunya. L'estudi analitza la nova configuració de l'oferta immobiliària i explica que ha tingut efectes importants sobre el nivell de preus al sector. De fet. l'anàlisi afirma que les promocions de preu taxat, instal·lades a les zones perifèriques de les ciutats, on el preu del sòl acostuma a ser més baix, enguany han significat un manteniment i fins i tot una suau reducció dels preus mitjans per metre quadrat a les principals ciutats catalanes. Segons l'estudi, l'oferta és també un factor molt significatiu. Amb un total de 429 habitatges acabats en oferta i 215 en fase de construcció, Sant Cugat se situa també entre les ciutats amb una oferta més gran, després de Barcelona, Sabadell i Badalona. Del total de 644 habitatges en oferta, són en fase de venda el 53,6 per cent dels que són acabats i el 46,4 per cent dels que encara no són en condicions per entrar-hi a viure. Això significa que el 70 per cent dels 920 habitatges en oferta es troba ja en tràmits de venda. Més habitatges protegits Sant Cugat també ha entrat en la línia de la construcció d'habitatges de protecció oficial. La promoció més recent és la que han impulsat la immobiliària Vèrtix. Caixa de Catalunya i l'Ajuntament a la zona de Coll Fava. Amb aquesta promoció, el mercat immobiliari santeugatenc assolirà un índex de preus molt per sota de la mitjana. Els 1.500 pisos d'aquesta promoció, d'entre 70 i 168

SH.I=I.HH.|.;!t.^:HI.MM

EVOLUCIÓ DEL

*- Habitatges de protecció oficial Mciatsa Catalunya 1r semestre

Habitatges de protecció oficial acabats a Catalunya 1r semestre

Barcelona

836

2.318

177.22

Barcelona

430

Girona

211

492

133.18

Girona

107

Lleida

384

3,00

Lleida

101

Tarragona

627

659

5.10

Tarragona

293

2.058

3.853

87,22

Catalunya

931

Catalunya

• Habitatges de promoció lliure iniciats a Catalunya 1r semestre K J ^ J E U Barcelona Girona

2.116

Lleida Tarragona Catalunya

1.747

28.67 87,65

*• Habitatges de promoció lliure acabats a Catalunya

aMJB 1r semestre

11.425 n 926 _ 4,39_

863 100.70 100 -6,54 407 J302.97

Barcelona

mW^lÈW^S^tÈ 11.647

9.622

-17,39

2.548

2.179

-14,48

1.444 1.834 15.079

-34,48

Girona

2.036

-378

1.098

1656

50,82

Lleida

1.081

1.598

2 053

28.47

Tarragona

2.799

16.237

17.671

8,83

Catalunya

18.075

33.58

-16,58

• Preus dels habitatges per localitats (preu mitjà per m2) f

;

• .'i.' ••••i,,„•,:•

i :

230.485 237.832

UHfMMl·Jiw?»-

222.391

m7An

MQlSEnBLWLt-

209.283

-i,s -6,5 -3,7

oficial, segons les dades que ha fet públiques la Federació Catalana de Constructors i Promotors. Segons l'estudi, els habitatges de protecció oficial iniciats han registrat un creixement del 87,22 per cent respecte del primer semestre de 1993, i en el cas dels habitatges lliures, l'augment ha estat del 8,83 per cent respecte al mateix període de 1993. En l'anàlisi feta per promocions, la Federació arriba a la conclusió que de 895 promocions en oferta l'any 1994, a les principals ciutats catalanes, 598 eren de règim lliure, 64 de protecció oficial i 233 de preu taxat. D'aquestes últimes, que són importants en termes quantitatius, només se'n troben 19 promocions a la ciutat de Barcelona. Això, segons l'estudi, es deu a la limitació del preu màxim taxat. Segons l'anàlisi feta mitjançant l'estudi de mercat de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, més del 50 per cent dels habitatges gaudeixen d'ajudes pel comprador i això provoca una important dinamització del sector. Del total d'habitatges estudiats, un 48 per cent són habitatges lliures, un 9,96 per cent són habitatges de protecció oficial i un 42,04 per cent son habitatges a preu taxat. Un sector reactivat

-2,3 -2,9

EL PUNT metres quadrats, es venen a un preu aproximat de 170.000 pessetes per metre quadrat, 40.000 pessetes per sota del preu mitjà que es paga a Sant Cugat actualment. El projecte s'ha iniciat amb la construcció de 173 pisos, el 80 per cent dels quals ja són en fase de venda. Amb aquesta promoció d'habitatges de protecció oficial, el mercat immobiliari de Sant Cugat s'adequa a la demanda majoritària i entra en una línia de preus mitjana a Catalunya. El nombre d'habitatges de pro-

tecció oficial ha experimentat els darrers anys un important creixement a Catalunya. Al primer semestre de 1991 el 6,3 per cent dels habitatges eren d'aquest tipus, al 1992, el 10,5 per cent, al 1993, I'l 1,2 per cent i enguany el 17,9 per cent. el major augment dels últims 4 anys. El nombre d'habitages iniciats a Catalunya de gener a juny d'enguany és un 17,65 per cent superior al registrat al primer semestre de l'any passat. L'increment s'ha registrat tant en habitatges de construcció lliure com en habitatges de protecció

Els indicadors d'activitat al sector de la promoció-construcció d'habitatges a Catalunya al primer semestre de 1994 manifesten un comportament expansiu i reafirmen el trencament de la tendència a disminuir de l'activitat en aquest sector, segons afirma l'estudi. L'abaratiment dels tipus d'interès ha contribuït de manera decisiva, segons l'estudi, a la recuperació, ja que permet la realització d'inversions en nous projectes a curt termini. Els habitatges en construcció han augmentat a Catalunya un 6,45 per cent durant els primers sis mesos de 1994, respecte del mateix període de l'any anterior. Això, segons la Federacó de Promotors i Constructors és un indicador d'activitat força destacat, ja que permet veure una forta recuperació de l'activitat, en un termini mig de temps. Segons la Federació Catalana de Promotors i Constructors, la política d'habitatge continguda al Pla de l'Habitatge 92-95 ha estat l'element catalitzador al sector de la promoció, i ha pogut compensar la disminució de l'activitat orientada al segment d'habitatges turístic o de segona residència, més sensible a la conjuntura i a les expectatives dels agents, que, a mesura que es vagin consolidant, donaran una certa animació a aquest sector del mercat.

Baltasar Porcel ha rebut el premi Fundació PIMEC H Barcelona.— L'Institut Català d'Estudis Mediterranis (ICEM) i el seu president delegat i veí de Valldoreix. Baltasar Porcel. han rebut el premi Fundació PIMEC. que atorga la patronal de la petita i mitjana empresa en l'apartat de publicacions. La Fundació PIMEC ha entregat el guardó per l'estudi Catalunya a l'horitzó 2010 - Prospectiva mediterrània. Aquest estudi, publicat cl 1992 i traduït recentment al castellà i al francès. va sorgir per donar resposta a una demanda creixent d'estudis de futur, i representa una radiografia de les forces i febleses deia societat i l'economia catalanes en el seu entorn geoestratègic. que ve determinat per Europa. l'Estat Espanyol i la Mediterrània. en especial la zona del Magrib. Els premis PIMEC cobreixen diversos àmbits, a part del de publicacions, com el cultural, esdeveniments notables, ensenyament. esport, accions internacionals, socials i economia. L'acte del lliurament de premis. que es va fer dijous passat a l'Hotel Feria Palace, el va presidir Jordi Pujol, en el decurs de la cinquena edició de la Nit de l'Empresari, C M

Jordi Pujol clourà la 15a Setmana del Comerç Comarcal H Terrassa.— El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, presidirà demà l'acte de cloenda de la 15a Setmana del Comerç Comarcal que ha organitzat la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa i que va començar aquest dilluns amb la 3a jornada per a les associacions i gremis de comerciants. La Setmana del Comerç Comarcal, que anualment organitza la Cambra de Comerç de Terrassa, se centra en l'organització d'una campanya d'informació i promoció adreçada al sector de comerç i serveis de la demarcació de Terrassa. Per això enguany aquesta campanya ha inclòs la celebració de conferències informatives a diverses poblacions, com Rubí, Sant Cugat i Olesa de Montserrat a càrrec d'especialistes en matèria de gestió empresarial i distribució comercial. CM.

Empreses del Vallès tindran tècnics de comerç internacional H Sant Cugat.— Cinc empreses de la demarcació de Terrassa i quatre de la de Sabadell participen en el programa de col·laboració entre titulats recents i empreses de nova exportació (CONERT). Mitjançant aquest programa, les empreses que ho han sol·licitat gaudiran durant un any de tècnics especialitzats en comerç internacional que les ajudaran en la creació i consolidació d'un departament d'exportació. El programa CONERT acull alumnes que combinen la fase teòrica amb la preparació d'un estudi de mercat per a l'empresa col·laboradora, i a partir del pròxim mes de gener i fins al desembre del 1995, mitjançant un contracte subvencionat, realitzaran un treball de gestió de comerç internacional dins de l'empresa col·laboradora. / CM

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 COMERÇ

Els comerciants de Sant Cugat accepten la implantació de Pryca com a inevitable El president de Sant Cugat Comerç creu que no poden lluitar «contra una realitat» CATI MORELL

• Sant Cugat.— El comerç de Sant Cugat no vol la implantació de Pryca i les galeries comercials de la Guinardera, però l'accepta com a inevitable, segons ha afirmat el president El president de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, ha afirmat que «l'associació de comerciants de Sant Cugat entén la postura dels rubinencs, ja que d'igual manera que es veuran afectats els de Sant Cugat, els de Rubí encara sortiran més perjudicats per la instal·lació de l'àrea comercial de la Guinardera». El problema de la proximitat pot ser, segons Roca, el que determinarà el mal que aquesta zona comercial farà als petits comerciants rubinencs, ja que «tot i ser de Sant Cugat s'instal·larà més a prop de Rubí». A més, els comerciants de Rubí no gaudiran dels avantatges que, en pricipi, s'han establert per al comerç local de Sant Cugat. Malgrat tot, segons Roca, «Sant Cugat Comerç no vol crear polèmica i vol defugir del pragmatisme perquè cadascú segueixi el camí més adient per als seus interessos». Segons el màxim representant dels comerciants santcugatencs, «aquí només s'està seguint el camí que l'assemblea dels comerciants va decidir com el millor». Per això, segons ell, si els comerciants de Rubí volen pagar un recurs que no portarà cap solució als seus problemes, són lliures de fer-ho. De fet, «tal com va dir l'advocat que porta el cas

de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç, Jaume Roca. Segons ell, els comerciants de Sant Cugat han escollit una via d'actuació que ha consistit en la negociació amb els responsables de l'explotació comercial de les

galeries. D'aquesta manera, segons Roca, «podem treure el màxim benefici d'aquesta implantació, no desitjada, però que ja és un fet» i contra la qual no s'hi pot lluitar, «perquè igualment arribarà».

dels comerciants de Rubí, Josep Maria Llauradó, guanyar aquest cas és molt difícil», ha dit Roca. Jaume Roca ha afirmat que «el comerç santcugatenc es troba molt inquiet pel tema de la construcció de la superfície comercial Kampió», ja que per un motiu o per un altre, les obres, ara per ara, van endavant. Segons Roca, «l'alcalde de Sant Cugat va assegurar als comerciants que aquesta àrea comercial no es construirà, però d'aquí a pocs mesos arribaran les eleccions i els comerciants no saben què passarà amb el nou equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat». «De moment, no volem acceptar el que s'ha dit sobre la possible renúncia per part de Joan Aymerich a presentar-se a la reelecció, fins que ell mateix no ho confirmi», ha dit Roca. «No estem satisfets» «Això no significa que estem satisfets», va dir Roca en resposta a l'acusació que els comerciants de Rubí van fer la setmana passada contra el comerç santcugatenc. En aquest sentit, Roca va afirmar que «a Sant Cugat, el comerç no té res a amagar i pel fet que hagi seguit una via diferent a la seva no és criticable». A més, Jaume Roca creu que si ja hi ha un grup de comerciants que presenten un recurs «no te-

da a cap petit comerciant de Sant Cugat, però «nosaltres ho veiem com un projecte impossible de parar i per això hem intentat trobar una solució que, com a mínim, ens aporti algun tipus de compensació».

Jaume Roca. Foto:ARXlU. nim per què posar tots els dits a trucar a la mateixa porta, sinó que s'han de seguir vies diferents i diversificar els esforços». El president de Sant Cugat Comerç ha volgut deixar clar en tot moment que la construcció de l'àrea comercial de la Guinardera no agra-

La congelació de l'IAE El president de Sant Cugat Comerç creu que les repercussions de la congelació de l'IAE en l'explotació dels comerços seran mínimes, ja que «la quantitat és tan poc significativa que els comerciants difícilment podran traduir-ho en preus més baixos de cara al consumidor». Malgrat això, però, segons Jaume Roca, els comerciants de Sant Cugat agraeixen «el gest que ha fet l'Ajuntament congelant aquest impost que va provocar tantes queixes quan es va implantar». Amb aquest gest, l'Ajuntament demostra la seva intenció de potenciar l'obertura de nous comerços per afavorir la reactivació econòmica, ja que el comerç santcugatenc està passant un mal moment, segons Roca. Jaume Roca va afirmar un cop més la seva creença que ara els comerciants s'han de convertir en empresaris i s'han d'adaptar als nous hàbits de compra dels consumidors si volen mantenir-se en el seu lloc.

Els professionals del sector s'han de reciclar CM.

H «El comerç santcugatenc passa enguany per un moment històric, per la seva transcendència», va afirmar el consultor de distribució gironí Francesc A. Izquierdo en una conferència celebrada dimarts passat a la Casa de Cultura de Sant Cugat, amb motiu de la celebració de la 15a Setmana del Comerç Comarcal, que organitza la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Izquierdo va afirmar que Sant Cugat està passant un moment d'expansió important en termes de creixement de població, però, segons ell, «no treurà beneficis

d'aquest important augment de la població ja que, encara que no es vulgui reconèixer, és una ciutat dormitori», i, segons el conferenciant, «una ciutat dormitori és el més semblant a un cementiri». Per això va afirmar que els comerciants de Sant Cugat «s'han de preparar per fer la guerra pel seu compte, ja que només així podran lluitar contra un enemic com és la gran superfície de la Guinardera». Per lluitar contra aquest enemic del petit comerciant, Izquierdo va dir que el comerciant tradicional ha de desaparèixer per adaptar-se als nous hàbits de compra i de vida dels

consumidors i s'ha d'adreçar a un públic jove i dinàmic «i oblidar-se dels bons moments que el sector va viure fa 25 anys». Professionalització El sector comercial necessita una urgent professionalització i una reestructuració del paper del comerciant. Avui dia, segons Izquierdo, el petit comerciant s'ha de convertir en empresari, ja que els comerços pateixen els mateixos problemes que qualsevol altra indústria. El gironí també va cridar l'atenció dels comerciants sobre la necessitat d'adequar els seus horaris d'atenció al públic al

temps de què disposa el consumidor per comprar. Izquierdo va desmitificar «el monstre de la crisi», al qual «es culpa de tot», va dir. Segons ell, «la crisi és subjectiva i no se'n pot parlar quan en un període de 9 anys l'Estat Espanyol ha passat de fer una despesa de 6 bilions de pessetes a gastar-ne 12 bilions en concepte de consum. I és que ara ja no es consumeix, es destrueix». Segons Izquierdo, avui circula més diner que mai i per això no es pot utilitzar el concepte de crisi per emmascarar una mala adaptació dels comerciants al moment històric que viuen.

LABORAL

CC 0 0 denuncia mitjançant un estudi la disminució de les prestacions de desocupació ELS 4 CANTONS

• Barcelona.— La reducció en la durada i en les quantitats econòmiques de les prestacions de l'atur i, en general, la retallada de l'acció protectora de les prestacions de l'INEM són els principals fets que destaca un estudi elaborat p e r la secretaria d'ocu-

pació del sindicat Comissions Obreres (CC OO). Aquest informe té com a objectiu estudiar els efectes dels canvis legislatius en la normativa laboral que tenen incidència en les prestacions de l'atur. Les conclusions del treball, fetes públiques aquesta setmana

per la secretària d'ocupació de CCOO, Angelina Puig, «constaten la davallada que des de principis d'any s'ha produït en la protecció de les persones desocupades». Contractes sense prestacions El nombre de beneficiaris amb dret a rebre prestacions ha disminuït a causa de les noves modalitats de contractació. Moltes d'aquestes noves modalitats contractuals no donen dret a rebre cap mena de prestació. Els nous contractes d'aprenentatge i a temps parcial en jornades reduïdes s'exclouen de la cobertura per-

què no arriben al mínim establert per la llei per beneficiar-se de cap ajut. La curta durada dels contractes temporals, que en el 80 per cent dels casos són inferiors als 12 mesos, fa que cada cop hi hagi menys gent amb dret a rebre prestació. Dos anys enrera es va eliminar el dret a la prestació contributiva per als treballadors que han cotitzat menys de dotze mesos, quan fins aleshores el límit era de sis mesos. L'estudi elaborat per CC OO considera que altres canvis legals que han contribuït a la precarietat

són la reducció de la quantia de la prestació mínima contributiva pels aturats sense càrregues familiars, que ha passat del 100 al 75 per cent del salari mínim interprofessional. També s'ha reduït la proporció entre els dies cotitzats i e/s dies de prestació. Ara sis mesos cotitzats en generen dos de prestació, davant dels tres mesos que corresponien anteriorment. Els aturats que vulguin iniciar una activitat com a treballadors autònoms no poden capitalitzar les seves prestacions per començar el seu treball.

Expo-Vallès acull més de 65.000 visitants al llarg del cap de setmana CM.

M Terrassa.— La cinquena edició d'Expo-Vallès, que enguany ha inclòs la fira multisectorial, Ofimat i Vallès Construcció, va registrar una afluència aproximada de 65.000 visitants durant el cap de setmana passat. El Consorci de la Fira de Terrassa creu que, tot i que la present edició ha estat un èxit, han influït de forma negativa les obres que s'estaven realitzant per a l'adequació de l'espai lliurat pel soterrament de la Renfe. Aquestes obres, segons el Consorci, dificultaven l'accés dels vianants i l'aparcament, i això podria haver estat un impediment per rebre més visitants. Expo-Vallès, que s'ha celebrat des del 21 fins al 23 d'octubre al recinte firal de Terrassa, va acollir un total de 72 expositors de diversos sectors que van ocupar 85 estands. Després d'aquesta edició, els expositors van manifestar la seva satisfacció per l'èxit de la fira, que han puntuat amb un 8 sobre 10 en les enquestes realitzades un cop finalitzada la celebració. Del total d'expositors que participaven en aquesta edició, el 57 per cent eren d'empreses de Terrassa, el 22 per cent de la comarca del Vallès Occidental i un 21 per cent de la resta de Catalunya, però ni una sola empresa de Sant Cugat, al contrari del que succeïa en anteriors edicions. Expo-Vallès l'han organitzat el Consorci de la Fira de Terrassa, organisme integrat per l'Ajuntament de Terrassa, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria egarenca i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Generalitat.

La Cambra de Comerç, lleugerament satisfeta amb la LAU CM.

H Terrassa.— La Comissió de Comerç Interior de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa va manifestar divendres passat la seva relativa satisfacció pel projecte de Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), aprovada el passat dia 19 d'octubre pel Senat. La Cambra accepta amb certa ressignació la LAU, ja que en anteriors avantprojectes les condicions eren més perjudicials. Segons la Comissió de Comerç Interior, en els termes actuals la llei garantirà la continuïtat de la majoria dels comerços durant vint-i-cinc anys, ja que la normativa dicta en 20 anys el termini d'extinció de contractes de pròrroga forçosa de locals comercials, ampliables a cinc anys més si accedeixen a actualitzar rendes des del primer any d'entrada en vigor de la llei. A més, pel que fa a l'antic dret de traspàs, el projecte de llei preveu el dret d'indemnització per clientela per als casos de traspàs de local en el qual es continuï exercint la mateixa activitat i que el nou arrendatari es beneficiï de l'antiga clientela. Mitjançant la Cambra de Comerç de Terrassa, els comerciants van transmetre al grup parlamentari català la seva inquietud per la possibilitat que la nova llei d'arrendaments urbans contemplés la desaparició del dret de traspàs i l'expiració dels contractes per temps indefinit. Amb els supòsits del projecte de llei aprovat pel Senat, els locals comercials gaudiran de majors terminis de resolució que els dedicats a altres activitats. A més, els comerciants entenen que això els permetrà fixar estratègies a mitjà termini.

Ifil

JOGUINES

ELECmOIXAR

S. A.

M^CGA

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS

Santa Maria. 4;) Tel. 5H<> n j " I 1H190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT

Santa Maria, 44 - Tel. 674 15 32 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Síercauins <t<

LES MILLORS BOÏIGUES • LES MILLORS BOÏIGUES • LES

OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE NOCES

l . i n r i S inta Maria, 10 li'l 674 0 > .4 M.","III S A \ T CUGAT DEL VALLÈS

C/Santa Maria, 25 Tel. 589 31 93 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE DE YA IMATGE

• Fotos a color en 1 hora

iROLLOT

.,1'ila M.iri.i. i I I,.! i,"", l>> : . i i.• SANT CUGAT DU. VALLÈS

• Diapositives en 1 hora

Santa Maria, 1 1 • Tel. 674 13 52 081 <J0 Sant Cugat del Vallès

• Diapositives a paper en 2 hores

l'ASTISSFR-CONUTER

• Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I aratambéun nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre

Af-a, tamU

COFRES

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 SANT CUGAT

Levrs

Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

au .... -

.-N 8

'Boutique

Santa Mana. ' fi 081<)0 SANT CUGAT DEL VALLÈS l e l . 675 5 ( OM

UNITED COLORS OF BENETTON. Santa Maria, 21 Telèfon 674 85 02

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

NOVA TEMPORADA DE LA RES Josep Serra, propietari de la Sala Res, explica els projectes que té per a l'establiment aquesta temporada. El seu espai està obert a propostes innovadores, amb qualitat i creativitat. Plana 16.

1 5 . Divendres, 28 d'octubre de 1994

ÒPERA D E SANT CUGAT

La nova entitat Òpera de Cambra de Sant Cugat es presentarà el proper 19 de novembre al Teatre-auditori amb un concert en què s'interpretaran fragments de diverses òperes. Plana 17.

MUSICA 336 nois i noies, alumnes dels col·legis de Sant Cugat, van assistir, divendres passat al migdia, a u n a audició prèvia al Concert d'instruments inusuals, que es va celebrar aquell mateix dia al

Teatre-auditori. L'Orquestra de Cambra d e Sant Cugat va interpretar per a ells fragments de les obres del programa d e la nit (dues d'elles, Petita simfonia concertante, de F. Martin, i

Cugateries, de J. Carbonell, eren rigorosa estrena) m e n t r e el mestre Josep Ferré els explicava els detalls de la interpretació, de l'orquestació i dels instruments. L'experiència va ser qua-

lificada de molt positiva tant pels responsables de l'orquestra com pels del Teatre-auditori i els mestres dels nens. Segons el director del Teatre-auditori, T o m à s Seix, l'experiència es repetirà.

L'Orquestra de Cambra fa una audició didàctica per als alumnes de Sant Cugat Per als mestres, l'orquestra i el director del Teatre-auditori, va ser una experiència «molt positiva»

Exit del «Concert d'instruments inusuals», de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat

Es va estrenar «Cugateries», l'obra del mestre Josep Carbonell dedicada a Sant Cugat

XAVIER BORRÀS

a Sant Cugat. Josep Carbonell va néixer el 1927 a Barcelona. Fill d'un professor de música que exercia dins l'orquestra del Liceu, de molt nen va conèixer Pau Casals, que el va animar en les seves composicions primerenques. «Va ser per a mi una influència tremenda», segons ell mateix confessa. Una altra de les seves grans influències va ser Blanca Selva, amb qui va estudiar piano, ja que el va interessar pels impressionistes francesos (Debussy, Ravel...). I encara reconeix una tercera gran influència, la dels postromàntics alemanys (Wagner, Brahms, Mahler...), que li va inculcar el seu professor d'orgue i composició, el jesuïta Antoni Massana.

B Sant Cugat.— Tres-cents trenta-sis alumnes de BUP van poder assistir, divendres al migdia, a una audició de l'orquestra de cambra de Sant Cugat. Els músics van interpretar fragments de les obres que composaven el programa del Concert d'instruments inusuah que es feia aquella nit, mentre el mestre Josep Ferré explicava les característiques dels instruments i dels fragments musicals que interpretaven: era, doncs, una funció de caire eminentment didàctic. Als assistents, a més, se'ls va proporcionar un programa de mà amb informació sobre la composició de l'orquestra i les característiques dels instruments. Aquest tipus d'experiència —assistència limitada a audicions o assajos generals amb propòsits didàctics— és el primer cop que es fa al Teatre-auditori, però, segons paraules del seu director, Tomàs Seix, que es va mostrar molt satisfet dels resultats, es repetirà sovint en el futur, tant pel que fa a concerts com ballets o espectacles teatrals. La idea va venir de la professora de música de l'escola Angeleta Ferrer: es tractava d'aconseguir que els seus alumnes poguessin assistir a un dels assajos de l'orquestra. La idea va agradar a Flora Puntos, la presidenta de l'Associació Orquestra de Sant Cugat, i la va tirar endavant. Però els músics preferien fer una audició, més atractiva pel possible públic que no pas un assaig. Un

L'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, durant l'actuació de la nit. Foto: MANÉ ESPINOSA. cop organitzada, es va cursar invitació a totes les escoles de Sant Cugat. Totes es van mostrar interessades, però al capdavall van anar-hi tres: la ja mencionada escola Angeleta Ferrer, la Farga i el col·legi Pureza de Maria. Potser la peça que va causar

més interès entre el jove públic va ser el fragment de Cugateries (concretament la part III, o De festa), en què el compositor havia encastat una melodia fàcilment reconeixible pel públic: el Paga-li Joan, la cançó popular que es canta i balla el dia de Sant Pere

davant del Monestir. Cugateries és una peça escrita expressament per a l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, que es va estrenar amb èxit en el concert de la nit juntament amb obres de Vivaldi i Frank Martin. És obra del mestre Carbonell, un compositor resident

Carbonell també va estudiar enginyeria industrial, i al llarg de la major part de la seva vida ha compaginat les dues activitats: emigrat a Basilea (Suïssa) poc després d'acabar els estudis, va començar a treballar en una important empresa química i poc després va entrar a formar part de l'Orquestra de Cambra de la Indústria Química (la segona orquestra de cambra més important de Basilea), de la qual ha estat director durant 12 anys. L'any 80 va venir a viure a Sant Cugat amb la seva muller, on encara combina les seves activitats com a director de departament de la seva empresa amb la música. La seva obra Cugateries vol ser un petit homenatge a la seva actual localitat de residència.

Nit d'estrenes • «CONCERT D'INSTRUMENTS INUSUALS» Intèrprets: Orquestra de Cambra de Sant Cugat Solistes: Margarida Arnal (arpa), Lleonard Castelló (fagot), Madrona Elias (clave), Eloi Jové (piano i celesta), Núria Tauler (flautí i flauta travessera). Director: Josep Ferré. Obres: D'Antonio Vivaldi, Frank Martin i Josep Carbonell. Lloc: Auditori del Centre Cultural. Dia: 21 d'octubre.

EDUARD JENER

a proposta que feia l'Orquestra de Cambra divendres passat era agosarada. Si es tractava de crear un públic assidu, habitual seguidor del conjunt que dirigeix Josep Ferré, hi havia programada una primera part tranquil·la i segura comptant amb la ubiqüitat sonora de Vivaldi, que mai s'acaba, i una

segona incògnita que podia fer desertar aquells que no volen sorpreses ni novetats. Per sort, sembla clar que l'orquestra i la ciutat que representa sintonitzen cada vegada més, en el sentit que per als amants de la música i per a aquells que no ho són tant té prou interès el fet de la seva actuació per l'experiència acumulada, concert darrera concert, d'una feina que va consolidant una presència musical cada cop més ferma i consistent. És per això que, des d'aquestes pàgines, preguem als déus perquè no manquin els suports indispensables per continuar aquesta tasca. Les obres de Vivaldi escollides van ser el Concert per a flauta i orquestra en Do Major i el Concert per a fagot i orquestra en Mi Menor, ambdues obres característiques del prolífic prete rosso. En el primer, Núria Tauler i l'orquestra van començar amb tempos dife-

rents a l'allegro, mentre que en el conegut largo tothom es va situar en el seu lloc, aconseguint una lectura evocadora que va culminar a Yallegro moltó amb el diàleg ric i estimulant del flautí i el baix continu. En el segon concert Lleonard Castelló va ser un executar correcte molt ben acompanyat pel conjunt, tot i que considerem que li falta netejar el fraseig per obtenir un so diàfan. El mestre Ferré va dirigir, a la manera antiga, des de l'espineta amb seguretat i fluïdesa. A la segona part vamtenir l'ocasió d'escoltar la Petita simfonia concertant per a arpa, clave, piano i dues orquestres de corda del compositor suís Frank Martin, que, segons va anunciar el director, era estrena a l'Estat espanyol. Aquest autor, deixeble de César Frank i Maurice Ravel, va emprar en la seva obra (no gaire abundant) des del mètode dodecatònic,

que va intentar unir amb les relacions tonals, fins a la fusió de l'harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l'escola de Viena. La Petita Simfonia presenta com a característica molt interessant els tres instruments solistes, Margarida Arnal a l'arpa, Madrona Elias al clave i Eloi Jové al piano, amb intervencions dialogades on participen d'una manera remarcable el primer violí i la viola. L'obra, que inicialment té unes reminiscències bartokianes pel seu aire tràgic, busca un crescendo de ritme obsessiu fins a trobar un espai líric per a l'inici de la intervenció dels solistes, fins al final, on torna el ritme obsessiu amb tot el conjunt lliurat fins la coronació de la partitura. La interpretació va ser esplèndida, plena de vida i d'exaltació quan convenia o de contenció quan abd ho demanava l'autor. Com a cloenda del concert vam

tenir una altra estrena: Cugateries, de Josep Carbonell, inspirada en les vivències de l'autor a Sant Cugat, on resideix des de fa anys. Una obra dedicada especialment a l'orquestra i a Sant Cugat, dividida en tres parts: De dia, De nit i De festa, amb un començament descriptiu i alegre, una segona fase amb la utilització de la corda molt suggerent i la intervenció dels solistes Núria Tauler, ara amb la flauta travessera, Lleonard Castelló amb el fagot i Eloi Jové a la celesta, tancant amb els aires ben coneguts d'una recreada melodia del Paga-li Joan, la cançó popular que es canta i balla el dia de Sant Pere davant del Monestir, de la tercera part de l'obra. L'autor, present a la sala, va pujar a l'escenari, reclamat pel mestre Ferré, per rebre els aplaudiments que el públic no va estalviar ni per a ell ni per a l'orquestra i el director.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS , Divendres. 28 d'octubre de 1994

ESPECTACLES LI primer cup que Josep Serra es va anys. Pel seu escenari han passat tot tipus I convencionalismes i marques comercials, endinsar en ei mon de la cultura va ser i de projectes culturals que poguessin oferir per mantenir un nivell cultural acceptable quan es va fer càrrec de l'espai que ara coses a l'espectador, propostes innovaimportant. Actors, músics i orquestres configura la Sala Res. La nova Sala Res dores i comunicatives són el principal han ofert des del seu escenari un racó va quedar inaugurada ara fa mes de dos ohjectiu de la Sala Res, al marge de íntim per als santeugatencs. J O S E P S E R R A . Propietari de la Sala Res

La creativitat no vol grans pressupostos

clara de rebre els productes d'una manera constant quan els grans mitjans de comunicació o fins i tot l'administració pública estan intentant fer el contrari, és a dir, cerquen la cultura-negoci o. en el cas dels polítics, la cullura-vot. Per ara tot s'està fent per mitjà de grans empreses amb molts diners o de les despeses de l'administració pública, que poc tenen a veure amb la creativitat i el nerviosisme que una feina com aquesta exigeix. L'única forma alternativa crec que passa per tornar a pressupostos coherents i sales petites on l'artista també hi pugui participar.»

I M\l \ VNSOI.A

I San Cujjal ( nin heu enfocat la nova programació de la temporada de tardor de la Sala Res'.' •Sempre que comencem una nova programació, pensem que es l'última que t'em. És per aquesta rao que la nova temporada es presenta des de dos vessants. Amb el primer, podríem dir que intentem fer surar el vaixell, mentre que l'altre intenta eerear espectacles interessants i innovadors que comuniquin quelcom d'important a l'espectador. Dins d'aquesta línia, encabiria Melva Houston i Albert Pla com a grans comumeadors. LI nous grups estan representats per l'unció Privada. entre d'altres.•> — La programació continua en la mateixa línia que en les darreres temporades'.' «Sí, de fet no hi ha gaires diferencies entre una i altra ja que sempre hem intentat portar espectacles de qualitat que mai han buscat la comercialització, exceptuant actuacions molt concretes. Durant la temporada passada vam mantenir aquesta línia, encara que durant el 94 vam ser capaços d'arribar a un equilibri entre les despeses que provocava l'escenari i les entrades que donava cada espectacle. Això ens va permetre aconseguir que el bar com a tal financés l'espai i que l'escenari s'autofinancés amb el que eren les seves despeses particulars.» —Us condicionen aquestes característiques alhora de rendibilitzar espais com el de la Sala Res'.' —«Si bé això es la novetat i l'esperança de la sala, per altra banda és la demostració d'una via que s'està perdent en aquests moments arreu del país. Totes les sales que cerquen aquest tipus de

Josep Serra ja fa més de dos anys que oferiex projectes alternatius del món cultural des de la Sala Res. Foto: J.A. MULA. camí estan en difícil viabilitat. Penso, però, que és necessari que la cultura torni una mica als seus orígens de creativitat, comunicació i participació de l'artista amb l'espectador i no a la macrocultura-negoci d'espectacles que ocupen el 90 per cent de l'espai cultural; això és negativíssim. La

creativitat no vol grans pressupostos.» —Com veu l'interès del públic per la cultura que s'està fent en aquests moments? —«Penso que hi ha un tant per cent de gent que creu en aquestes opcions, però és molt difícil poder mantenir una línia

—Quines són les principals dificultats que trobeu per presentar una bona programació? —«Són dificultats inherents al pressupost que tenim. La programació no excedeix del milió i mig de pessetes i, per tant, hem de cercar la bona voluntat. D'altra banda, tenim l'oportunitat de poder oferir un espai obert a qualsevol tipus d'activitat per poc comercial que sigui. Les sales petites es troben molt soles a l'hora de fer projectes. No s'acaba de coordinaries totes ja que no existeix cap política cultural per part de l'administració si no és per oferir aquesta macrocultura que tant els agrada. Tant a nivell estatal com comarcal i local es destinen centenars de milions en fets molts concrets i per a altres vies de promoció no hi ha ni un duro.» —Què en pensa dels productes culturals que s'elaboren des de Sant Cugat? —«Malgrat que sempre intento dedicar dos dies de la programació als nous grups locals, aquests projectes no troben gaire suport per part de l'administració pública. El nivell musical que tenen, però, és molt bo.»

TEATRE

La companyia de teatre La Mòmia presenta «Tracti'm Devos» a la Sala Res Raymond Devos és l'autor del text LMMA ANSOI.A

H Sant Cugat— La Sala Res acull, durant els dos primers dimecres i dijous del mes de novembre, el seu primer espectacle teatral amb l'obra Tracti'm Devos. del comediògraf belga Raymond Devos. que ha estat qualificat com un dels grans humoristes europeus dels últims trenta anys. LI seu estil, absolutament personal, juga amb les paraules i les associacions d'idees i d'imatges, que Devos manipula amb total desimboltura per crear un mon fantàstic ple d'anades i tornades de la realitat a l'imaginari mes delirant. Devos escriu per a un, dos o més personatges. però es sobretot en els seus diàlegs i en els seus monòlegs puntejats d'aparicions d'altres personatges on la seva obra pren volada i s'inscriu en la millor tradició dels grans humoristes: d'aquells que. mes enllà del seu propi valor com a figures del cabaret. la pista o l'escenari, són també llegits i representats com a autors.

La companyia La Mòmia, que ja va representar l'esmentada obra a Terrassa amb un gran èxit de públic i critica, esta formada pels actors Xavier Bertran i Albert Ribalta, sota la direcció de Jordi Vila, professor de l'Institut del Teatre i especialista en l'aspecte de gest. Tots dos actors són membres del grup Follim Follam i han actuat en el darrer muntage de La Mòmia. De cara a la paret, amb textos de Francesc Trabal. Xavier Bertran, a més. ha actuat a Home per home, de Bertold Brecht. amb el Centre Dramàtic del Vallès. Albert Ribalta, per la seva part, ha actuat a 1:1 cant del hosc i El desengany, amb el Centre Dramàtic de la Generalitat. LI vestuari ha estat realit/at per Carme Vidal, la música es de Joan Alavedra i la il·luminació es a càrrec de Nani Valls. La traducció de l'obra és del mateix director de l'obra. Jordi Vila, i compta amb l'assessorament linHÜístic de Montse Flores.

Expectatives positives amb la nova llei de mecenatge !T:RÍ: r i t u

I Sant Cugat.— Recentment s'ha aprovat al Senat una esmena transaccional o variació del projecte de llei de fundacions i de mecenatge, que aportarà beneficis i ajudes fiscals a les persones físiques —compradors individuals d'art— i les persones jurídiques —societats i entitats que vulguin invertir en l'art contemporani. L'esmena presentada al Senat per el grup català possibitarà la desgravació del 2\Y> en cl IRPF per als compradors individuals d'art i el ?i5°i en l'impost de societats, en Ics empreses, societats i entitats que inverteixin en la compra d'obres d'art; la desgravació serà possible sempre que les obres d'art tinguin una destinació que permeti la contemplació pública, tant en els museus com en fundacions o col·leccions. Les obres d'art hauran d'estar homologades per una «junta de qualificació». La seva funció serà valorar la qualitat de les obres i només les que tinguin una «condició garantida» podran acollir-se a les desgravacions i ajudes fiscals. La pràctica de comprar obres d'art amb la intenció de ccdír-lcs a museus o fundacions és un costum molt usual als països d'economia de mercat. Les fundacions, entitats o empreses cedeixen les obres d'art per raons principalment de promoció empresarial i, en segon lloc, per aconseguir ajudes fiscals. Les persones físiques solen acollir-se a aquests beneficis per al pagament d'herències o deutes a l'Estat. El projecte de llei ha creat expectatives positives en la vida cultural de Sant Cugat. El galerista i director de Canals Galeria d'Art ha declarat que el projecte presentat per Miquel Roca serà un bon incentiu per a les vendes d'obres d'art a Sant Cugat, ciutat que ha patit un important descens de galeries en els dos últims anys. Per al galerista Canals, les desgravacions de la llei estimularan la creació d'un futur museu d'art contemporani a Sant Cugat. Per al pintor de renom internacional i resident a Sant Cugat Rodolf Hàsler, la pintura i l'art en general pateixen una importantíssima crisi de vendes des de fa dos anys i qualsevol llei que incentivi l'art és bona. Segons el pintor, els poders polítics i econòmics tenen l'obligació de fomentar l'art, i posa com a exemple que el rei Carles III va eliminar tot tipus d'impostos als artistes. El pintor santeugatenc Sergi Barnils diu que les ajudes a l'art contemporani són «fantàstiques» i que la pintura és «una necessitat de primer ordre». Barnils afirma que les galeries d'art «haurien de tenir cua a les seves portes». «L'art desprèn una energia vitalizant que cal promocionar», conclou Barnils. Un altre aspecta a part de la llei de fundacions i de mecenatge és que els artistes hauran de pagar IVA com els professionals i els empresaris, a partir de l'any que ve.

Lluís Claret triomfa a Tòquio amb un concert en memòria de Casals

t'n moment d'una actuació de Xavier Bertran i Albert Vilalt

I Tòquio.— L'intèrpret santeugatenc Lluís Claret va fer la primera de les tres actuacions, dissabte passat, a Tòquio davant d'un entusiasta públic que el va aclamar amb el seus aplaudiments. LI concert va xervir per commemorar el vint-i-unè aniversari de la mort del compositor català Pau Casals. Properament Claret actuarà a Himeji i a Kobc. 111

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES MUSICA

de Cambra de Sant Cugat es L'Òpera de presentai amb un concert a l'Auditori L'entitat vol donar onar a conèixer aquest gènere líric, poc freqüent a Catalunya XAVIER IER BORRÀS

• Sant Cugat.— La nova entitat: Òpera de tarà en soCambra de Sant Cugat es presentarà e, a les 10 cietat el dissabte 19 de novembre, tre-auditori. de la nit, amb un concert al Teatre-auditori. Els dies 17 i 19 desembre de l'any passat, poc després d'haver-se inaugurat, el Teatre-auditori va acollir per primer cop el gènere operístic amb // maestro di cappella i Rita, de D. Cimarrosa i G. Donizetti, respectivament, amb partitures traduïdes al català per Gustau Erill. Les obres, dues òperes de cambra de breu durada relligades, van tenir una bona acollida de la crítica i el públic. La representació havia estat organitzada per l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat i coordinada per un dels seus membres, la soprano i professora de cant Mariona Benet (que en la funció actuava en el paper de Rita), que dins l'Orquestra portava el grup dedicat a l'aspecte lírics. Aquest grup va ser el germen de la futura associació Òpera de Cambra de Sant Cugat, que es va constituir, separant-se de l'orquestra —«per simples raons d'eficàcia», segons Mariona Benet—, el 9 de març d'aquest any. Mariona Benet va ser escollida presidenta, Montserrat Benet, secretària i Lluís Hosta, tresorer. Aquests, juntament amb els vocals Maria Dolors Aliaga, Lali Jové i Montserrat Cairó, formen l'actual directiva. L'associació neix com una entitat sense ànim de lucre, amb l'objectiu d'escenificar i difondre òperes de cambra (que s'estrenarien a Sant Cugat i farien després gires per comarques) traduïdes al català, per fer-les accessibles al gran públic, oferir concerts de fragments escenificats d'òperes i crear una videoteca-biblioteca-discoteca sobre el tema. Però seu principal propòsit, ara com ara, és captar nous socis, cosa que pensen fer mitjançant el con-

El concert, que consistirà en diversos fragments d'òperes, és previst que serveixi, a més de per presentar oficialment la nova associació, per atreure nous socis. L'entitat, nascuda d'una escissió dins l'Associació Orquestra de Cambra

de Sant Cugat, té com a objectiu donar a conèixer al públic aquest gènere líric peculiar —poc freqüent a Catalunya—, amb partitures traduïdes al català per contribuir a la normalització lingüística.

Tornen les bombolles de «Sabó-Sabó», l'espectacle de Pep Bou • Sant Cugat.— L'espectacle Sabó- Sabó és un idea de l'artista Pep Bou, que ja va actuar a l'escenari del Teatre-auditori de Sant Cugat durant la commemoració del primer aniversari de la sala. L'obra, que serà representada divendres 4 de novembre a les 10 del vespre, sorprèn per la utilització del sabó com a element artístic que separa el món real de l'imaginari. A partir de belles imatges, l'artesà intenta atrapar l'element femení que se li apareix en somnis. Aquest treball confirma l'evolució de Pep Bou des del primer espectacle, Bufaplanetes, un joc a través d'una fràgil manipulació de bombolles de sabó, on aquestes prenien continuïtat en el pla horizontal, tot guanyant estètica i obrint més possibilitats per a properes obres. Aquests dos espectacles formen part de la trilogia que s'acaba amb El vapor, en la mateixa línia que els altres, on el sabó és l'element generador d'imatges. Pep Bou actua acompanyat dels actors Marta Carrasco i Jaume Ventura. /RA

Francesc Todó exposa pintura intimista a Canals-Galeria d'Art

Un moment de la representació de Rita III Maestro di Cappetta l'any passat. Foto: J. LLAMAS. cert que organitzaran el 19 de novembre proper i la Festa de Tardor, en la qual pensen participar. Un altre objectiu immediat és trobar patrocinadors per finançar les representacions. Les òperes de cambra són peces de curta durada (consten només d'un o dos actes) i partitura senzilla, sovint còmiques, i no necessiten ni un cor ni una orquestra completa, per la qual cosa la seva posada en escena és més senzilla i s'adapta amb facilitat a escenaris petits. La seva senzillesa fa que

siguin molt fàcils de compendre i de seguir per als públics no habituats a freqüentar els teatres d'òpera. S'han fet servir sovint per introduir els nens a l'òpera, ja que moltes d'elles estan escrites per a veus blanques (infantils). El seu cost de posada en escena, segons càlculs dels responsables de l'associació, aniria pels voltants del milió i mig de pessetes. L'òpera de cambra és un gènere poc freqüentat a Catalunya, on gairebé tota l'oferta operística a l'abast són les grans òperes que

es representen al teatre del Liceu i al de Sabadell. Però a països com Alemanya i el Regne Unit tenen circuits de representació específics. A Catalunya, Carme Bustamante, professora de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu, organitza un cop l'any, amb els seus alumnes, una òpera de cambra que acostuma representar-se a la Universitat de Barcelona. Precisament Mariona Benet va ser alumna de Carme Bustamante, amb qui va fer tota la carrera.

H Sant Cugat.— La mostra es compon de trenta pintures de petit format que permeten observar els treballs pictòrics més recents de Todó i dels quals atreu la personal i peculiar sensibilitat de les representacions. Els objectes més quotidians, motius destacats dels quadres, són representats amb delicats cromatismes, tot creant ambients molt personals, que l'han fet mereixedor del gran renom a nivell internacional que té l'artista. La mostra, titulada «La pintura intimista de Francesc Todó», podrà ser visitada del 2 al 27 de novembre, coincidint amb l'aniversari de l'artista, el 21 de novembre. L'artista ja ha exposat en moltes galeries de tot el món i la seva obra avui és àmpliament apreciada i reconeguda. Todó és, per damunt de tot, l'autor que sap de què i com ens vol parlar i per això la seva obra té un lloc destacat en el món plàstic./E.A

PATRIMONI

L'Ajuntament controla les obres del centre, però confirma la desaparició d'una llosa

ALEXANDRE MATAS fins al 8 de novembre

No es tracta de l'ara de la parròquia, sinó d'una llosa sepulcral EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Les àrees de Cultura i Urbanisme de l'Ajuntament han contestat les crítiques de descoordinació que l'Associació Amics de la Unesco va trametre a l'àrea de Cultura a causa de les obres que es duen a terme al voltant d'una de les voreres de la plaça de Pere San. Segons Jordi Franquesa, regidor de Cultura, «les rases que vam fer a les obres són prou separades de la llosa i, per tant, aquesta no n'ha quedat malmesa. Tot i així, sempre hem estat interessats a seguir la sol·licitud que ens van fer arribar els Amics de la Unesco, però vam creure oportú que fossin els tècnics de Patrimoni Cultural de la Generalitat els qui portessin a terme l'extracció de la llosa per la importància del fet. El que ens manca ara és la confirmació de la Generalitat i poder aprofitar l'avinentesa del Mil·lenari per extreure finalment la llosa». D'altra banda, Josep Massagué, cap de serveis d'Obres de l'A-

Jordi Franquesa. juntament va confirmar que «en tot moment coneixíem l'existència d'aquestes pedres que podien tenir un valor històric local. Per

aquesta raó no vam tocar la llosa i vam emmagatzamar la resta de les pedres, tenint cura constantment, jo mateix i els tècnics municipals, del subsòl, on només vam trobar terra i arrels». No obstant això, segons que va confirmar Massagué, «hi hem trobat a faltar una de les pedres, d'uns 50 quilos, que portava una inscripció i que és evident que ningú no se la deu haver emportada, perquè és molt grossa i pesa molt». Aquesta pedra podria ser una llosa sepulcral de l'antic cementiri, situat a la mateixa plaça. La llosa té gravat, en un terç de la superfície, el fragment d'un escut. Tal com va informar aquest setmanari el dia 14 d'octubre, en aquest indret podia trobar-se soterrada una de les ares de l'antiga parròquia de Sant Pere, l'aixecament de la qual és pendent de confirmació fins que un treball arqueològic previ dels tècnics del departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat garanteixi la protecció d'aquest patrimoni.

SOCIS FONS D'ART

Sali RusfÏÏol Santiago Rusiüol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves y oficines d Assistència Sanitària Col·legial a Sant Cugat. A partir d'ara, som ben a la vora. On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10 (davant del Pavelló Municipal d'Esports) Sant Cugat del Vallès Tel. 589 49 88 - 589 50 48

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

I CINEMA I El 21 d'octubre de 1984 va morir a París el cineasta francès François Truffaut, l'home que estimava la vida, el cinema, els llibres i les dones. Truffaut, que va convertir-se en un crític polèmic en els Cahiers de cinema dels anys cinquanta, va dirigir el seu primer llarg metratge, Les 400 coups, a final de la dècada. A m b aquest film començava el cicle Antoine Doinel.

£1 cinema és com la vida, però la millora François Truffaut, el director de «Jules et Jim», va morir ara fa deu anys IMMA MERINO

• Hi ha un text de François Truffaut en què aquest explica per què és el més feliç dels homes. Ho explica, és clar, en relació amb la seva activitat com a cineasta, en la seva possibilitat de reflectir la vida i a la vegada capgirar-la. Al capdavall, què és un film sinó la possibilitat de millorar la vida, de corregir-la. Hi afegeix: «És perllongar els jocs de la infància, construir un objecte que és una joguina inèdita i a la vegada el recipient on dispositar, com si es tractés d'un ram de flors, les idees a les quals un és sensible actualment o de manera permanent. El nostre millor film potser és aquell en què arribem a esprémer, de manera voluntària o no, les nostres idees sobre la vida i a la vegada sobre el cinema.» En Truffaut, certament, la vida no està renyida amb el cinema: «Qui estima la vida, estima el cinema.» Però també podria sospitar-se que, en vista de les limitacions de la vida, el cinema pot revelar-se com una forma de salvació, una possibilitat de fugida, una manera d'alleugerir la solitud i de curar la ferida oberta per la brevetat de la felicitat —un tema que travessa les seves pel·lícules, com ara aquestes dues meravelles interrelacionades que són Jules et Jim i Les deia anglaises et le continent—. El cinema, de fet, és com la vida, però millorada. En tot cas, s'ha recordat sovint que l'amor incondicional pel cinema de François Truffaut deu tenir les seves arrels en una infància desgraciada i una adolescència difícil —plena d'escapades del col·legi i d'assistències clandestines a les sales de cinema—, que l'abocaven a una marginalitat de la qual va salvar-lo la seva relació amb el gran crític francès André Bazin —que, juntament amb la seva esposa, va acollir-lo i va convertir-se en més que un pare espiritual per a Truffaut, tenint present que el futur director de L'histoire d'Adéle H. no va co-

nèixer el seu pare biològic, i va influir decisivament en el seu futur com a crític i cineasta—. Si no va rebre la protecció ni l'amor en el marc d'una família tradicional —absent la figura del pare, la mare no sembla que es prodigués en afectes cap el fill—, Truffaut va trobar la seva família en el món del cinema, tal com reflecteix La nit americana, que no és només la història d'un rodatge, sinó la demostració que el cinema —crear-ne, veure'n o parlar-ne— és una manera de viure. Si en la seva infància va sentir el menyspreu dels adults, cal recordar que els nens tenen la sort de tenir La pell dura —tot i que el títol original d'aquest film és L'argent de poche, els diàlegs hi fan referència—, en què finalment es descobreix que un nen és maltractat pels seus familiars. Però també és veritat que a La pell dura s'expressa una certa confiança en l'educació —el mestre de la pel·lícula diu que ha escollit aquesta professió perquè, precisament, no li agrada com els adults acostumen a tractar els nens i vol contribuir a corregir-ho—, tal com a Le petit sauvage, una proposta que tan participa d'una influència rousseauniana —hi ha una bondat natural— com afirma les possibilitats de la cultura amb vista a millorar i eixamplar les condicions de vida humanes. Aquestes pel·lícules, doncs, delaten una certa inspiració autobiogràfica, però, tenint present la seva infància infeliç, potser cap no la té de manera tan explícita com Les 400 coups, el seu primer llarg metratge i amb el qual va triomfar en l'edició del Festival de Canes de l'any 1959, mentre Jean Cocteau somreia satisfet i la nouvelle vague començava a afirmar-se com una manera d'entendre el cinema que recollia una herència —dels clàssics nord-americans als cineastes europeus, Rossellini i Renoir, que havien encetat la modernitat cinematogràfica— però obrint-lo a noves

A dalt, François Truffaut i Jeanne Moreau durant el rodatge de Jules et Jim. A baix, durant el rodatge de Baisers volés, una de les pel·lícules del cicle Antoine Doinel. A l'esquerra de la imatge, Jean-Pierre Léaud. A la dreta, Truffaut.

aventures, deixant-lo respirar al carrer per tal de prendre el pols a la vida o descodificar els gèneres. Amb Les 400 cops i el personatge d'Antoine Doinel —interpretat per Jean-Pierre Leaud— començava una de les aventures cinematogràfiques més apassio-

nants de les últimes dècades. Al ritme del creixement de Léaud, Truffaut va seguir Antoine Doinel en diferents etapes de la seva vida i a través de quatre pel·lícules més: l'episodi Antoine et Colette, de L'amour à 20 ans, en què Doinel pateix el seu primer amor no

correspost —sembla que Truffaut també va pouar en el seu primer desengany amorós—; Baisers volés —film alegre, de certa plenitud amorosa, però que de manera significativa inclou una cançó de Charles Trenet que pregunta què resta dels nostres amors, a més dels petons robats—; Domicilie conjugal, on retrobem Antoine Doinel casat per tal de descobrir l'avorriment del matrimoni —una certa constant en Truffaut és que els amors còmplices ensopeixen, però els passionals duen a la bogeria (L'histoire d'Adèle f / o a la mort (en certa manera, Jules et Jim, i de manera decidida {La femme d'à cóté); i L'amour enfuite, la pel·lícula que tanca i a la vegada és una mena de síntesi del cicle Doinel. Per tot això, no és estrany que un matí, després que la nit abans una cadena de televisió hagués emès un dels últims films de la sèrie, Truffaut entrés en un bar i un cambrer li comentés: «Ahir el vaig veure a la televisió.» Ho va explicar el mateix François Truffaut en el llibre que recull els guions escrits per Antoine Doinel.

La política d'autors, l'amor pels llibres i Henry-Pierre Roché I.M.

H A banda del polèmic article manifest Une certaine tendance du cinema français, en què acusava bona part dels cineastes franceses d'academicistes i els guionistes, com ara Aurenche i Bost, de simples adaptadors, l'activitat de Truffaut com a crític és recordada per la seva reivindicació de determinats directors —com ara Alfred Hitchcock, al qual va fer una entrevista, recollida en un dels llibres de cinema més llegits i apassionants, Howard Hawks i altres vitals cineastes nord-ameri-

cans, però també Jean Renoir, el gran mestre estimat, i Rossellini, amb el qual va col·laborar en guions que mai no van convertir-se en films— lligada a la defensa de l'anomenada política d'autors. No és que Truffaut i la resta dels seus companys dels Cahiers consideressin que un film només depèn del director. El que defensaven, reconeixent el seu deute vital amb el cinema, és que els cineastes poden ser creadors tan importants com Dostoievski, Stendhal i altres mestres de la literatura, i que les seves apor-

tacions a l'humanitat són parelles. Evidentment, exigien un respecte pel cinema i no disminuien gens el valor de la literatura. Això era impossible en els cineastes de la nouvelle vague —Truffaut, Godard, Rivette, Rohmer, entre d'altres—, que mai no han concebut la imatge contra la literatura i que són grans lectors. En molts films de Godard i Truffaut, hi ha personatges que llegeixen llibres. Truffaut estimava tant els llibres que va voler adaptar Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, per tal de salvar-los del foc i que els

homes llibres els conservessin a la memòria. I va publicar un llibre amb els guions de La nuit américaine —cinema dins del cinema— i Farhenheit 451 amb el propòsit que s'hi barregessin llibres i films i fessin l'amor. A més, François Truffaut va dirigir Jules et Jim —qui escriu aquestes ratlles, confessa que és la pel·lícula que més estima—, a la manera d'homenatge al llibre que l'inspira i del qual és autor —als seus setanta anys era la seva primera novel·la i això va entusiasmar Truffaut— Henry-Pierre

Roché. Aquest també va escriure el text que Truffaut va adaptar amb Les deux anglaises, una demostració de com la paraula pot fer-se viva en la imatge i una nova aproximació a la naturalesa feliç i dolorosa de l'amor, que dialoga amb Jules et Jim, un himne a la vida i una declaració d'amor a Jeanne Moureau. Truffaut la va estimar, tal com a Bernardette Lafont, Catherine Deneuve, Françoise Dorleac, Julie Christie, Jacqueline Bisset, Isabelle Adjani i, evidentment, Fanny Ardant, la seva última amant.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'octubre de 1994

LLETRES I

Les entrevistes insolents de Baltasar Porcel I-GRANS CA I Al ANSAutor: Ualtasai l\n\.vl 1 (lilnri.il: l'to.i l'àjjint's: 7^2.

Vl( 1 \ ( , t'ACil·.S J O R D À

} an\ 196?. Baltasar Porcel \ a anai a veure Josep Pla per primer cop al seu mas de I.lot'riu. I.'objecte deia visita eia encarregar-li una introducció per a una guia de viatge de l'edilorial Planeta. La coneixença entre els dos personatges va vet fecunda, i mes endavant Porcel faria una llarga entrevista a l'autor d'1:1 quadern gris. que apareixeria el mateix any a la revista Serra d'Or. Seria la primera d'una trentena d'entrevistes als personatges clau de la cultura catalana d'aleshores, publicades per aquesta revista a final dels anys seixanta i començament dels setanta. i recollides al 1972 en el llibre Grans catalans d'ara. Simultàniament. a la revista Destino, Porcel hi publicava una altra sèrie d'enticvi\|cs. mes breus, sota el títol de I.os encttenlro\\ que apareixerien al 1969 en dos llibres. l ' n a selecció d'aquestes dues sèries. amb un total de setanta entrevistes. forma el sisè volum deies Obres C ompleies de Porcel. L'escriptor d ' A n d r a t x es va plantejar visitar els catalans que havien donat forma al patrimoni cultural, i ho va fer en primer lloc per omplir les seves pròpies llacunes: «Si treballo per servir el país';' No... declarava al 1992 en una entrevista. Porcel parteix amb la desconfiança de l'apòstol sant T o m à s i actua amb la innocència i la passió de (iulliver: vol conèixer amb els seus propis ulls els p r o h o m s de la seva cultura com si fos el primer a tenir-ne notícia. Però. tot i que Porcel aspira sobretot a procurar-se un bagatge cultural, a mesura que les entrevistes són publicades es perfila un cert impacte social: molts catalans recuperen, retroben o descobreixen una part de la història i la cultura del país, que havia quedat oculta darrere l'exili, els records inamovibles i l'anul·lació f r a n q u i s t a : « V a i g c o b r i r ,

doncs, per pur accident, un buit en la informació del país.» Porcel realit/a les entrevistes, d'altra banda, en una de les seves etapes de curiositat voraç i febre creativa: filologia, filosofia, història, art. medicina, periodisme, edició, economia, justícia... Pocs àmbits escapen a la seva atenció (en aquestes línies ens centrarem en la literatura). L'I resultat és un fris històiic. una ullada multifocal al passat recent, de lectura tant o nies recomanable en els nostres dies —similarment amnèsics, tot i que per altres motius—. L'escriptor Augusto Monterroso ha escrit que l'entrevista es l'únic gènere literari que ha produït aquest segle. Les Obres Completes de Porcel recullen unes 200 entrevistes que avui dia ens semblen singulars per dos motius: el rigor amb que estan preparades. desenvolupades i estructurades, i el paper actiu que hi pren l'entrevistador, que encara ara deu escandalitzar els profetes de l'objectivitat pciiodistiea. Ens hem acostumat a llegir entrevistes de tràmit, epidèrmiques, brevíssimes. preparades amb quatre retalls de diari fullejats a última hora; al seu costat, els retrats mort'opsicològics. els paisatges antropomòrfics. els contrapunts, les hipòtesis. les impressions porcellanes s'acosten al que solem anom e n a r literatura. Després de llegir unes quantes entrevistes de Grans eataians és difícil no pensar que la presumpta objectivitat és sovint el refugi de l'absència d'idees. L'entrevistador que mira de reüll el paper on té apuntada la pròxima pregunta, i que mentrestant no escolta la resposta de l'entrevistat, es troba a les antípodes de l'entrevista-conversa, l'entrevista-intercanvi, l'entrevista que es construeix a ella mateixa a mesura que avança i que pot m e n a r a territoris desconeguts pels dos participants. Però, naturalment. no tothom té el temps, la tècnica i Yego de Porcel. Les observacions de l'entrevistador ens fan avinents angles poc convencionals del personatge, que complementen els aspectes més

centatge de catalans de vàlua. Rep r e s e n t a una lliçó d'humilitat col·lectiva recordar les condicions en què vivien/viuen els intel·lectuals catalans de primera fila: recordem que Gabriel Ferrater traduïa a raó de vuit minuts la pàgina. Blai Bonet rebla el clau en un moment de lucidesa metàl·lica: «Si puc ésser un escriptor professional és perquè procuro tenir cada dia menys necessitats.» Contrastem-hi l'opinió de Josep Pla: «Sagarra volgué fer la vida del ric i es defensà amb l'oportunisme.» Potser en el fons Bonet i Pla estan dient el mateix...

Baltasar Porcel ha dedicat a Ics entrevistes el volum número sis de les seves obres completes. Foia: MANfL L1.AIX). intel·lectuals i tenen la virtut de facilitar-nos una informació significativa: la configuració de la casa de Francesc de B. Moll o de Joan Triadú, les limitacions econòmiques de Joan Fuster, l'entorn humà de Pau Casals i de Josep Carner, l'habitació on jeia Caterina Albert, l'avaria del cotxe de Joaquim Molas, els plats preferits de Salvador Espriu... L'espontaneïtat i la complicitat obren vies insospitades, com en el cas de Gabriel Ferrater, o encara més en el de Llorenç Villalonga: «Ja

sap que jo el tenc per un, diríem reaccionari...», dispara l'entrevistador. «Oh, aLxò és qüestió de geometria...», s'esquitlla l'entrevistat. Porcel ja s'havia destapat en una altra entrevista: «Jo, senyor Rubió i Balaguer, em torno adepte de Marcuse, com aquell qui diu.» Algunes qüestions recorren el llibre. Porcel es pregunta si l'opressió d'un poble pot tenir l'efecte de fer despuntar les seves individualitats, ja que troba desproporcionadament elevat el per-

Baltasar Porcel d e m a n a sovint l'opinió de l'entrevistat sobre la utilització del castellà per part d'autors del país: el debat sens fi. Com en tantes altres qüestions. l'interès de la pregunta respon. en un primer moment, als interessos personals de l'entrevistador. Si ordenem les respostes a aquesta pregunta en una gradació. els pols oposats són Jordi Rubió i Manuel de Pedrolo. Segons el primer, «e! qui escriu amb esperit català, des d'una posició catalana. recolzat en la societat i la cultura catalanes, aquest fa literatura i cultura catalanes tant si escriu en català com en castellà». La contundència de Pedrolo és similar: «No és el mateix ocupar-se d'una cultura, i fins i tot defensar-la. que formar-ne part.» En l'entrevista a aquest darrer autor, Porcel incorpora un dels seus paràgrafs més subjectius, que comença amb les paraules: «El q u e diu Manuel de Pedrolo seria notablement cert si...» i acaba una trentena de línies més avall, coincidint amb el punt final de l'entrevista. Potser el més interessant de Grans catalans és el diàleg inconscient que s'estableix entre els diferents entrevistats, units per l'omnipresent entrevistador. Sobretot tenint en compte que a l'hora de plasmar les respostes. aquest ignora olímpicament l'off' the record, tot incloent en nombroses ocasions frases de l'estil «No h o digui això». Porcel, en la seva insolència, ho diu, i el lector sempre hi surt guanyant.

NOVETATS

«Ferran Soldevila. Textos d'història i política» Editorial. Generalitat de Catalunya. Col·lecció Catalans Il·lustres. Gènere: Assaig Pàgines: 2.17. • L'historiador Enric Pujol (Figueres, 1960) és el màxim responsable de la publicació d'aquest llibre, editat per la Generalitat de Catalunya dins els actes comm e m o r a t i u s del c e n t e n a r i del naixement de Ferran Soldevila. Pujol, que està realitzant la tesi doctoral Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia contemporània. ha recollit en el llibre, després d'una àmplia recerca i selecció, un total de vint-i-tres textos de Soldevila, que l'historiador va publicar entre els anys 1924 i 1967 a la Revista de Catalunya, al diari La Publicitat i a Serra d'Or, bàsicament. Per a Enric Pujol, el fet que els escrits recuperats ara fossin justament realitzats per a la premsa del moment i no per a publicacions erudites els confereix una major amenitat. L'historiador figuerenc també és responsable d'una exhaustiva cronologia biobibliogràfica que apareix a les darreres planes del llibre, just després d'un petit recull de fotografies de Ferran Soldevila que el mostren en diferents moments de la seva vida.

Viatge en Transmiserià Carles Sentís Crimka viscuda rle lu prirmra £rsn

i que també van rebre crítiques d'alguns sectors més radicals del moviment obrer. Josep Maria Casassús els considera, en l'epíleg, com els reportatges que van encetar «la moderna tradició catalana del periodisme de recerca».

J. J. Armas Marcelo Madrid, Distrito Federal

«Mi senor feudal» Autor: Tchmina Durrani. Editorial: Muehnik Editores. Gènere: Autobiografia. Traducció: J.A. Gonzàlc Cófrcces. Pàgines: 426.

«Viatge en Transmiserià» Autor: Carles Sentís. Editorial: La Magrana Gènere: Articles periodístics. • Q u a n tenia 22 anys. el periodista Carles Sentís va anar fins a Lorca (Múrcia), des d'on va tornar a Barcelona dalt d'un dels nombrosos autobusos —coneguts com transmtserians— que llavors portaven els emigrants cap a Catalunya de manera il·legal. Sentis va explicar la misèria que es vivia a Múrcia i Almeria, com funcionava la cadena per portar els immigrants fins a Catalunya i com continuaven malvivint un cop hi arribaven. Els articles, publicats a la revista Mirador, van despertar un e n o r m e interès a l'època, tot

I Tehmina Durrani va estar casada durant catorze anys amb Mustafà Jar, un dels polítics més cèlebres del Pakistan. Davant de l'opinió pública formaven una parella admirable: ella donava suport fidelment al seu marit en la seva lluita política i era, en aquest sentit, l'emblema de la dona musulmana moderna. Però en privat Tehmina va patir tota mena de maltractaments psicològics i físics per part dels seu marit. Farta d'aquesta situació. Tehmina va decidir conquerir la seva llibertat i trencar, amb Mi senor feudal, el silenci tradicional de la dona musulmana. L'autora no es limita a rememorar el seu intern domèstic, sinó que també denuncia la corrupció política i la submissió del poble pakistanès. Però sobretot reclama més llibertat per a la dona musulmana.

MlftHl S, •

«Madrid, Distrito Federal» Autor: J.J. Armas Marcelo. Editorial: Seix Barra). Gènere: Novel·la. Pàgines: 275. B Al mig d'una ciutat utòpica, es mouen personatges tan atípics com Leo Mistral: un h o m e frustrat per haver intentat —sense cap fortuna— rodar una pel·lícula a m b Steve M c Q u e e n i aconseguir que Paul Bovvles li deixés fer una adaptació fílmica d'El cel protector. Mentrestant, el narrador de la historia, l'únic personatge que no revela la seva identitat, aconsegueix l'amor d'una dona mitjançant el dubtós mètode d'imitar l'estil pictòric de Jackson Pollocí.

<E1 monstre» Autor: Stephen Cranc. Editorial: Límits. Pàgines: 102. Gènere: Novel·la. Traducció: Montserrat Vancells. I L'editorial andorrana Límits. nascuda el mes d'abril passat, treu al carrer amb El monstre el seu tercer volum, després de Tcmguy, de Michel del Castillo, i d'El darrer estiu, de Ricard Huch. El monstre, que explica la història d'un jove criat negre que q u e d a completament desfigurat en un incendi després de salvar la vida al seu senyor, és una de les obres escrites per l'aventurer i periodista nord-americà Stephen Crane, famós p e r la novel·la La insígnia vermella del valor (The red badge of courage), que John Huston va portar al cinema. Crane va començar a treballar de periodista de molt jove a Nova York. El 1924 ja havia publicat la seva primera novel·la i després va dedicar-se a viatjar, fent de corresponsal de premsa. Entre d'altres llocs, va ser a Mèxic i a Grècia. on va cobrir la guerra greco-turca. Més endavant, va intentar entrar a Cuba d'amagat. Posteriorment, va viatjar a Anglaterra. Malalt de tuberculosi, va morir en un sanatori de la Selva Negra, poc abans de complir els 29 anys.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

I MUSICA I

Run reivindica el rock adult americà a «Cuando la guitarra Hora» AZ ha publicat el primer disc del trio XAVIER CASTILLÓN

• Albert Feedback, veu, guitarra i compositor; Jaume Catà, bateria, i Óscar Laserna, baix, són els components de Run, un trio sorgit entre Barcelona i el Maresme però que té els seus referents a l'altra banda de l'Atlàntic: el rock americà de bandes com ara Journey, Survivor, Foreigner o Blackfoot. Ara Run acaba de treure al mercat el seu primer àlbum, Cuando la guitarra Hora I When the guitar cries, en què es comproven les seves ambicions internacionals. «Fa dos anys que funcionem com a Run. Després de molts anys —en fa gairebé deu que estem ficats en la música— vagant per molts de grups en què no vèiem cap mena de seriositat, vam decidir enfocar les nostres vides només en aquest projecte. No tenim res a perdre, ni res més a fer. Som joves i tenim la força i les ganes», afirmen els membres de Run, provinents de grups com ara 9mm Parabellum, Juanito Piquete y Los Mataesquiroles, Tòtem, Datura, Calibre 69 o Los Berberechos Blues Band. I sí, són joves: tots tres tenen entre 21 i 27 anys. I per què un trio? «Som tres perquè hi ha molt poca gent suficientment boja per embarcar-se en un projecte com aquest, ja que perds molt de contacte amb la vida quotidiana i en treus molt pocs diners, que a més tornes a invertir en equip. Es podria dir que tot just ara estem anant cap a la professionalització: cada dia assagem de les 10 del matí a les 2 del migdia. A més, com a trio, t'entens molt més ràpid i desenvolupes més la teva tècnica instrumental. Has de tenir molta qualitat, perquè, a sobre de l'escenari, et trobes sol davant del perill». Tendència AOR Quan parlem de les seves referències musicals, queda bastant clara quina és la seva orientació: «Les nostres influències són grups com Journey, Survivor, Foreigner, Blackfoot, Jimi Hendrix... És cert que ens agrada molt el que s'an o m e n a adult oriented rock

(AOR), però tampoc no volem que se'ns catalogui. De fet, ens obrim molt a tot, perquè també ens agrada Nirvana, Pearl Jam, Santana o el jazz fusió. I tampoc no ens limitem a les bandes americanes, ja que també escoltem altra gent, com AC/DC, els Sex Pistols o Rory Gallagher. Sobretot és una qüestió de cultura musical: és terrible comdemnar-se a un sol estil de música». En t o t c a s , la t e n d è n c i a pro-EUA de Run queda bastant clara en els dotze temes que conté Cuando la guitarra üora I When the guitar cries: Power in the sky, Deseo, Rodando libre, Rizo, Heli, Eye of the tiger, Piel de lobo, La mujer en la ventaria, La naranja, Dia tros dia, El viaje i Loco. Run —que va compartir escenari amb Siniestro Total a l'última edició de la festa d'Avant— aprofita qualsevol ocasió per mostrar en directe les seves virtuts, de manera que la seva agenda de concerts acostuma a estar bastant plena. «Toquem sobretot a Barcelona —on pràcticament hem passat per tots els locals possibles— i el Maresme, però també hem fet actuacions a Girona, Salt, Lloret de Mar, Platja d'Aro... Ara presentarem el disc el dia 24 de novembre a Madrid, el 25 a la sala Zeleste, de Barcelona, i el 26 a Saragossa», diuen. En aquestes dues ultimes actuacions, Run estarà acompanyat de Tako, una banda saragossana de hard rock amb la qual comparteix discogràfica i que recentment ha tret al mercat el seu últim disc.

Els components de Run, de promoció, amb els instruments a sobre. Foto: LLUÍS ROMERO.

«Ens agrada que tot tingui sentit» x.c.

ment actual de Run, la seva evolució. «Ens agrada que tot tingui sentit, perquè, quan fas alguna cosa, te l'has de creure absolutament», afirmen. De fet, en la portada en blanc i negre apareix el títol del disc en castellà, mentre que en l'altra queda traduït a l'anglès. A més, tres dels dotze temes que formen el disc —entre ells, una versió d'Eye ofthe tiger, de Survivor, molt respectuosa amb l'original— són interpretats en anglès. És una opció clarament intencionada, tal com ells mateixos expliquen a continuació: «La nostra voluntat és obrir-nos a tot el món i, en aquest sentit, l'anglès és imprescindible. Tenim claríssim que volem sortir

fora d'aquí i per això no parem de treballar. Però primer intentarem triomfar aquí, perquè no pots començar de zero. De fet, l'agost passat ja vam tocar una vegada a Suïssa i vam fer contactes per portar a terme una possible gira per aquell país més endavant. Tornant al tema de l'anglès, hem pogut comprovar que a la gent li agrada més quan cantem en anglès, perquè el resultat és equiparable al d'una banda internacional.» EI que és clar és que estan molt satisfets de la seva opera prima: «El disc reflecteix bastant fidelment la canya del directe, tot i que evidentment els concerts tenen més feeling, ja que transmets d'una manera més immediata aquesta força.»

«Funky Mix»

«No prima dona»

«Greetings from the gutter»

DIVERSOS Editora: Blanco y Negro. Formats: Doble CD, LP i K7. Gènere: Funky.

DIVERSOS Editora: Polydor. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

DAVE STEWART Editora: GASA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

M Una gran selecció de clàssics del funky i la disco-music dels setanta i principi dels vuitanta, plantejada sota la sempre discutible fórmula del mix. Però ni tan sols Quique Tejada pot desvirtuar la t r e m e n d a presència d'Earth, Wind & Fire, Barry White, Kool & The Gang, Glòria Gaynor, Shalamar, Centra Line, The Whispers o Sugar Hill Gang, per citar només els noms més coneguts. En la versió CD, el temible Fernandisco protagonitza un concurs que només hauran de patir els usuaris de CD-ROM. A part d'això, bastant recomanable. / x e .

I Si hi ha un personatge que justifiqui un d'aquests discos d'homenatge que ens estan envaint de fa temps, aquest és Van Morrison. I ha estat dels últims a merèixer-lo: fins i tot Kiss o els Carpenters li han passat al davant. Sinead O'Connor, Elvis Costello, Marianne Faithfull, Lisa Stansfield o Hot House Flowers són alguns dels músics que han tingut el bon gust de retre tribut al gran músic irlandès. Els resultats varien molt d'un participant a l'altre: la còpia, l'adaptació respectuosa i la pífia més fora de to hi conviuen en perfecta harmonia. / x e .

• El primer treball en solitari de D a v e Stewart — e x - T o u r i s t , ex-EurythmJc— és una megaproducció que podria passar qualsevol control de qualitat. Stewart s'ha envoltat d'una colla d'il·lustres amics —Lou Reed, Mick Jagger, CarJy Simón, Laurie Anderson, Nona Hendrix o Lady Miss Kier, la veu de Dee-Lite, entre altres— per facturar onze cançons plenes de detalls, de matisos que en cap cas no passen desapercebuts. Cançons com Heart ofstone —primer senzill—, You taík aloto Chelsea lovers demostren un alt grau de maduresa compositiva./x.e.

I Cuando la guitarra Hora i When the guitar cries, editat ara fa unes setmanes per la companyia barcelonina AZ Records, va ser enregistrat el mes d'agost del 1993 als estudis madrilenys Payton, sota la producció de Braulio Paz Simón. «Si el disc ha trigat tant a editar-se és perquè volíem una portada molt ben feta. La portada, de fet, és doble: té moviment, en relació amb el nom del grup (run: córrer)», diuen els seus components. En una de les dues portades apareix una fotografia en blanc i negre dels tres components del grup, nus, en una actitud més aviat primitiva: representa, d'alguna manera, els orígens del grup. L'altra portada, d'un cromatisme gairebé psiquedèlic, mostra el mo-

Expansió internacional

DISCOS 8 - * * * c U*r*rr»r

l*U*WL

«El Fossar de les Moreres» TRO Editora: Urantia Records. Formats: CD i K7. Gènere: Pop-rock. • Francesc Rubino, que era el cantant del desaparegut grup lloretenc 972, prova sort ara amb Tro, un conjunt que pretén fer el que en diu música arrelista, en referència a la seva voluntat de tenir molt en compte les arrels musicals catalanes. En el primer disc de Tro, però, l'evocació a la tradició cultural autòctona només es nota en les versions curioses que inclou de La Maria de les Trenes, L'emigrant i El bandoler, i en les evocacions d'El Fossar de les Moreres, de Frederic Soler Pitarra, i el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. / x.p.

M««^

faMCVft

«Barne Kanta Gurutzeko Joan Donea Orixe» IMANOL-KARLOS GIMÉNEZ Editora: Larrazabal-Arpafolk. Format: CD. Gènere: Cançó d'autor. • Imanol interpreta en aquest disc el Càntic espiritual de sant Joan de la Creu en basc, segons la traducció que en va fer Orixe. Ja la mateixa portada, obra de l'escultor Eduardo Chiilida, dóna idea de la sobrietat que caracteritza aquest compacte. Els arranjaments del pianista Karlos Giménez —que, de fet, és coautor del disc i forma un interessant tàndem amb el cantautor de Sant Sebastià— resulten eficaços i contribueixen a subratllar la dicció d'ImanoUxp.

riRREGLQS fKIROIia

VICOMÇA

Sastre - Modista - Pelleter

TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

Arranjaments de tot tipus de roba

A N T - P E L L - NAPA hem roba a mida

Compres-vendes-lloguers Administració de finques Assegurances Assessorament urbanístic i immobiliari Taxació de béns immobles

l'I. ( ,m ( adena, J Valldoreix li·l. i."4 78 SO - (,"4 ' i | -.' lax S84 Oi "i i OHI'HI SANT CUGAT DEL VALLÉS íBan olona

Arquímedes, I 1 ' " Tel. 780 <>4 Hfi OS 124 TERRASSA

tnric dranados, 1 r> ;loc al 5) Tel. ">H9 7J7 | 4 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

[SIMILAR TOBELLA Santiago Riisihol, 40 - 08l<(0 SANT CUGAT DEL VALLÈS tel (>74 0(< S7 (,74 7'i l)<)

36a Marxa infanti BLOCK

DESCANS DINAR

c' Rosselló. i~ I el -lax W » ï i 48 entrada pel i / V m : Antoni, 74 08 l l »0 SANT CUGAT

FENT CAMÍ

K"M SERVdOS^Íf EMPRESA DE SERVEIS IMMOBILIARIS

**!f5*í Gèneres de punt Confecció allcloreix, 16

* * * A Cl** OFICINES A: Rbla. M. j . Verdaguer xamfrà c/ Muntanya, 2 Tel. 589 20 84 Fax 589 06 91 08190 VALLDOREIX

a n i v,

SORTIDA

club ^ S a n t

50% dte. en peces de roba infantil T t ' U , 4 14 K2 SANT CL GAT DEL VALLÈS

Rius i Ta Telèfon 67 Fax 675 08190 SANT CUG^

Més de 15 anys de professionalitat fan d'en Francesc Roca tot un especialista a l'hora de valorar, aconsellar i encertar en el seu ideal. Només un BON DESCANS fa possible una bona salut. Només una excel·lent salut fa possible una bona i llarga vida. Francesc Roca.

A BON DESCANS, ENS PREOCUPEM PER LA SEVA SALUT Martorell, 28 tel./fax 589 12 76 SANT CUGAT DEL VALLÈS

'-£&••.,..

Senti de Collseroki w

AERÒBIC INFANTIL

Masia Can 'Busquets 2-r«^

^Wl

PYI [fl

08190 La Jaresta TeCèfan 675 00 60 - ftvt589 17 SS fïorari: 'DiChms-cíwendrts. ISJO • 19k. THssaètes: 10 - lik.

17.00 a l 8.00 NIVELL I 18.00 A l 9.00 NIVELL II

w&^

UF***"5

DIMARTS I DIJOUS

M^ÍL·

NATACIÓ

SORTIDA DINAR

SANÍ CUGïï ESPORTS CURSETS PER A ADULTS CONSULTEU HORARIS

SQUASH % CONTROL

^BjH^H^^^^^^^

i<k

v^m-'CZL i

<ò°^rijcP ;

c/ Sant Jordi, 33-35 Tel. 674 98 62

•

Últims dies

Club Sant Cugat

ESMORZAR

Oosefruds

COMPRA AVUI I PAGA DEMÀ *

i'gaudeix dels avantatges que t'oferim amb el nostre 'io_. sistema de pagaments a ter^v:

r /

1 ¥^<S$: ÍSSKÏÏ

• >:

ta nyenc u s a t

ARRIBADA

Fotos: Maria Espinosa Club Muntanyenc

GRES • CERÀMIQUES

Plaça Quatre Cantons, s/n Tel. 674 30 81 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ELABORACIÓ PRÒPIA I ARTÉS ANAL

Servei gratuït a domicili També Minasol i Valldoreix

Paneres i centres de fruita per encàrrec.

FELIU GRIFUL • xarcuteria - cansaladeria • formatgeria

• BANYS • REFORMES

Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63 Mercat Pere San - Tel. 675 52 67

Mercat municipal Pere San, 123 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CLASSIFICATS • DECMO DECCRACIO F i cesr: Uo r a:ias -. t r 674 38 92

H • AUTO ESCOLA CA SAS Ma-ft r-1 -./ TT 674 14 97

| • PRESENZA Mart ! 20 TT 589 46 51

i • HlDROFLüR

•BLOCK ,; , TT ï&9 53 48

B.i r.,-

. •

•

...i. .

MENJARS

FIATS T A S T A

! TT 6 7 4 7?, 9 8

•

AUTO

VALLÈS

RECAMBIOS • ••

•

HÍPICA

SE V F R I N

•

PREPA M

I • C DR MURILLO. 1 1 . I r, 3jp|e< 230 rr- ' 70 i e assa. 5 O C T I , 2 i i i s lavaDo, salo mer1 LII a eu.i pada, ar-n.ins p a l r L i r c 3 p a r -

SUPFRWE

RCAT

LARO

- I

t DR. MURILLO,

: : r, (•;;

s \ N l'JOKIH

NiSSAN

ROMAN

MÈTODE 1 OffiNEU b SEGARRA

•

ANIMALS

PFiRRH'JUS

RtA i

•

RENAULT-ACERSA

Especialistes en lents d'alta definició

•

V41 i

Fs't-;

LA FAUNA

Cii'tl* 1 '

IS i . '

H.tr- l l i

•

:» •

>•

TT 6 7 4 13 Ob

CITROEN

r , j i

' '

TT 6 7 4 13 2 )

n^ «•>: •

VILARASAU

VET. SANT

Vryules

CUGAT

*'"" TT 6 7 5 D5 12

"O 'ú Cano%asdel Sic Ca*. 14 » 2 TA «5IIN

IMATGE

Rambla

del Celter, 95

wm»

TT 589 23 66

•

COPY-GRAFIC

Matas

Can

e TT 6 7 5 3 6 53

RH 32000'

• BOKATAS Plana Hospital 35-37 TT 589 19 72

•

JOGUINES

• C L A R A M U N T INST. YOGA Rera. 15 oa.xos t r 674 21 03 fi* 15800C-

MARGA

JOIERIA

woHLomot

TOUS

SANBER-5

Rb a

SOLSONA

Rosselc

Ai.,..fr

• COPERSE TT 674 62 39 Rel 40OX1'

TT 6 7 4 4 5 71

valo

e i

• BORRÀS P

TT 674 14 82

,. •

•

MODA

:.,itülj·i,a

• VINS NOE SA Banana Sa Sever 4 tr 589 19 83

•

D G

CES

675 10 11 900 300 400

I-.-I.

I ,' A

•

CASTELLVÍ

s3pl

HONDA

OUEFIAL

T;l<t.:??fil'J

TT 6 7 5 4 2 0 3

.V0C' J.G. ASSOCIATS

Ba*ceiona

9 3a xas

• PAPIOL-VENOA I NETEJA Cànovas oel Castillo, 4 TT 674 65 00

MAPFRE

Tel. mob. 908 94 44 97

TT -e-

589 19 95 liíOV

• NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas. I 3 ••n'l * a TT 675 26 04

yw*.'.B'}|..'fB"'"y"lt j « I* il r>4i«ilM»ill»-§

SANT CUGAT

• SUMINISTROS VALL DOfíEIX Mossèn J a c i ' Veraaguer. 107 TT 674 14 90 Re! Í90K-

GESTIÓ. S.A. Servei d Assessorament

Tel. 699 38 981 Fax 588 24 53| Ctra deTerrcisq 97

• ESTANC MONESTIR Plaça Octav à 3 TI 674 01 74

C/ Santiogo tusiml, 32.

fctí75i/n -wMé». F i í » 27 74

AIFA

Clra

C-danyola.

18 TT 6 7 4 4 3 0 4

•

FOTO

Hjrh.i

ATELIER

BLAU

'reoianca, 2 TT 5 8 9 19 3 1

VÍDEO

,:-•! j l · l e r

F.R. 93

MARCS

VALLÈS

Valies. 2 3 Sant

Cugat.

TT 6 7 5 4 9 4 3

Í TT 6 74 7 9 6 8

ANTONI

CAMPOS

CASA

•

• G.C.I. C O N S U L T I N G Sant Bonaventura, 8. Entl. 3a. 9 875 4 * 0 6 M.4M01

MIRET

DE LES CORTI

, N E S •.' • tt • H,II.H;L..-_-

1MC0O1

• ENSENYAMENT En. glish connection Escola d'angles Sant Domènec. 7. 1r2a. M T3T00CT • WAV4N C/Girona. 16 s 674 OS 93 Riusilaulel

w iaw • W A Y - I N IOIOMES Cl Girona, 16. C/ Riusitauleu. oral. l a . •B 874 06 9 3 / 674 «2 15 FM 'WJ3

Torre-

fi? T ? 6 7 4 4 1 4 9

5 SERVEI GRATU'iï \ A DOMICILI

TINTORERIA

• GERD - S A N T I V E R I Plaça Pere San, 9 V 674 00 00 3 * 74>X01

nye-ia ^

CUGAT

CONSTRUCCIONES - T3rres

Ne-

| • INSTALACIONES ZA MORA Mcsser C r l c Vp' jau.;'.", 1 3 Valldoreix TT 569 26 38

PROMUSA

Q FALGUERA - Tapisseria - Decoració

c/ Villa, 1 Local 2 Tt-l 67Í 24 01 081W Sant Cugat del Vallés

=«•

IMC-Í

DE LA CREU

2 bat

bary

complet

r-en|a-

Oor,

àmpha

saio cuina,

• PIS 80 w1. nou a estre nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000-TT 675 43 24 l·FfKmwFtaa. rW.FP1006a'2

oa-el. cale'accio

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina safareig. cambra de bany complet. Exterior. Plaça de pàrquing inclosa Junt àrea cultural. 13 650 000 t r 674 72 54 .FifKasGfron«a, Rtr.-G 130600GÉ.

FG '009000"'

• ÀTICS de 12C rr aca t:ats 1 al d qual tal vídeo per calef ÍCCIO cable fa c at-jr portes de roure emenors de PVC, vidres cl malit, cuina i bany comDiets t r 588 57 08 ilnnoMiara <0wi M IA 4000007 • ÀTICS de 120 nf a Rubí Pregunti e) preu, el sorprendrà. Davant zona enjardinada i parcs infantils, a zona semiresidenaal, alta qualtat en acabats, mott ben situats. Des'Üe 18000 0 0 0 -

• VISQUI en un àtic a Rubí oel preu d'un pis a Sant Cugat TT 586 57 08 W >A 4000006

total-

1^000

Des de

3 0 0 - « 6 7 4 4 1 12

-?' ICOOK •

C.i D O C T O R

130

MURILLO

m . 4 nab , 2 "Ciffice>\

oa'aurç

banys,

3 5 r-1

saio r r e r j a d e r

r.j •

2 alaces

Zar.&

.ie

corjiia.

na a m b | a r o i p i s c n n tenor

L«

28 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 0 4 : 6 7 5 43 0 2

I T * S S I R^ ,1M7XC:"i •

C,1 F R A N C E S C

MORA

GAS, 48. 033r: T I , 4 Í J O - T I . , nan» sac

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 rry\ acabats de 1a qualitat. 2 dormitoris. 13.500.000« 6 7 4 1 2 04/'674 11 81 (SWÏÍ, Ret S10000001

tí" l;it..=.t.-i

' % -,Í--I a c o r . C J r a

geracio, calelaccio,

f:fi

te-ra

s a , pafQLiïng i 7 500 000 TT 6 7 4 5 7

Fax 6 7 4 5 7 5 4 rroçari He! l'O 2000:

VICOMCA

674

TORRES EN VENDA

SO «SI 91

Smt Cugrjr-Vollóoieix, si costat de l estoíio FFCC' te-eny SOC -n; tom 100 m?, men|. solo d'estoi 30 r 2 u ítaf de foc, onentoció «rstes e*te ; .«ts

S a n : Ar -.o- , 1

T T 6 7 4 11 8 2

' •

Soni Cugot-Vnldotei». Zona Passeig RuD, :orie 1" 0 T.2 . -ette'('

TINTORERIA

CUGAT 35

Sar:>agc

T T 6 7 4 11

SANT Pusnoi

^e- '180001 •

TT 6 7 4 6 3 0 8

•

lOÇ yy

'• TT 6 7 4 57 16

300 m2, men|odor, solo d'es», n j i r « f t ( e , 3 i c n ' t i " ; ter;,'

-iíM^m^' •

| ^

ment equioada, a r c a n s de

SANT

-::n.'

• M A N T S E R V , SA Av '/.i-.alunya. 18. TT 674 60 58

TINTORERIA

j CUGAT

Rarrbla

SANT Ribaialla-

' d a 3 4 t r 6 7 5 2 2 2B =- i SaC-X''

2 8 TT 5 8 9 17 3 2 •

R«l 3 7[«X'

TINTORERIA

CUGAT

SANT

Alfons Sala

REF0RMAS INTEGRALES DE LA VfVIENDA

• SANT C U G A T . Zona Cciomer, adossada, de 300 rti', 3 hab. triples, un estudi de 50 m r . saló de 30 m-"1 i menjador oe 17 ny a dos nivells, hab. de servei Terrassa, garatge per a 3 cotxes. Jardí (100 m') i piscina privats 53.000.000.-

BANO COCINAS PARQUETS I MOQUETAS _ CERÀMICA 1 i

ï'ivsupueMus f' -.in coinproiiiiso

•

CANSALADERIA

LIANA 25

Francesc

JU-

Moragas

TT 6 7 4 08 B1

• FORMAS Elías Rogent, 1B-A t r 675 40 06 Ral 143X01 • PERRUQUERIA CARMEN C E B A D O C/ Sani Jordi. 33 Sant Cugat TT 675 33 01 Ret '0001

Sant Cugat-VaUdoreix, ;ora ta Roig, OPORTUNITAT. Tereny 1 t I S m2, tom 90 m2 (ompliibles!, menjador, so» d'estoi, cuino, 3 hob,, bany, (ofeteció, teler, piscira otnb depuroewe. Sant Cugat, zona t / Granollers, torre odossado c r t o r e i ] , H i n i , men)ador<i«na 30 m2, solo d'esta; 50 rr2.4 J a n t3-s [\ siMe:, 2 bonys, 1 servei, totefrxció, hob ptaxo, faste-, n i ;nr. orrt

piscina. TT 674 08 97 zona taMo Verdaguer -enenv'. 133 TI;, •fixas Sar: Cugatifíet.FSC10040005 Sort IvtfiMkiim, torre 230 m2, menjador solo d'estar 40rr2. cuinc-oUícB eouijc:;, • SANT C U G A T , zona 3 domtilons dobles, estudi 35 rn2,1 borvs, servei, cole'ac:» P:Gol!, et Vergara, Individual, catalogada, de 700 nr' de terreny i 200 nV Sant Cugat-irVis kneí, teceny 90C n i , lore 90 rr2. rrer.,odor sa1; construïts. 6 hab , garatge per un parell de cotxes. 55 000 000 - TT 874 08 97 (Fncas Sarrt Cugat] M FSClOMCOI

d'estat, amo « M « d a , 3 han., bony i tetei. Sonf Cugot-Zono ef Cotemer, torre odessado 300 rr.2, merijodo· sac d'estar, ojrüofrite, 5 hab., i l soite',, sola d'esta-. 3 tovs, servei, estudi amb solohunt, onratis encostts omb menors, goretge 3 cotxes, sofcreiçj, trastei, sistema de tele-seguíetar i cara forta. Sont Cuaot-Zono c / Oiquidia, raso de disseny, terreny 600 ir2.

HJfteson Tota una tradició PI. Octavià 5 fel. 47410 47/589 27 02 Smt Cugat del Vallés

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33 TT 674 36 51 Rei 'i-f.o'r. ^ • ROSITA Pg Rubí. 110. Valldoreix 1T 674 31 47 Rei US

estud, cdefocbó, iMPECABíf.

ote fat.

• MAILING VALLÈS. SL Sant Domènec, 10 • baixos. U 5 B 9 23 71 MH0001

Tel. 5S9 44SI

IhiWI

i « C

I n^ • i 1 * ; : '

Sr. F e r r a n

TT 6 7 5 53 5 3

Mercat Pere San Parada 123

ir^'

i^T^rwArüf •

Tel. 6 7 4 0 5 0 7

M. i

i; !-.,•:..

• VILA ELECTROLLAR SA Sanla Maria. 40 TT 589 02 71

Í^OSBGESIOSE • CASTELLVÍ Serveis i Admts. Rka i Taulet. 4 v «7412 41 w neom

tl.in.i

• ES VEN castayp a temporades 4 torrador" bon estat 100 0 0 0 - t r 674 74 02 M 3180001

=w- 4S00C1

Ftef -210001 •

I •

SOL - NET P

bla-ica

H 1 :W£

• •

• C L.ANO./AS CASTI LLO 2

« 5 6 8 57 08 iinrrvmàariaArM Ref.lA4^rjO0OB

TT 6 7 4 4 1 6 7

•

• MILAR TOBELLA San liago Rusinol. 49 TT 674 06 57

\;I:lus.d;]\j..i-> LKIC^'il·l'-.-,.

Hetorfies

AdminisfraHu Assegurances generals i administració < de finques

JS:^.

blanca

• CL D E N T A L BANA RES Francasc Moragas. 8, 2 r TT 674 18 77

Enn-

15 • local

ves

Tor-eblan-

DIRECTA

TT 5 6 9 0 3 7 4

Fax 6"5 ?<l ?S

ELABORACION EN MARMCHES Y GRANfTOS NATURAIES

t r 6 7 5 3 0 12

•

LINEA

qi-e G r a n a d o s ,

| •

9Mï«3llmpïili

Tel. 5B9 6 1 2 5

•

• 8

D-J;Mji;.2í-Lod4A

Av, Castellot, 73

i 7 -.!;•>-

a tot

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumena! públic

ASSEGURAN r-

• SOBRE ÀTIC en venda. Dos dormitoris, ampli men~ jaaor-saló, cuina, cambra de bany, àmplies terrasses. Molt sol i ben onentat. 15 000.000.TT 674 72 54

Espanya

Reparacions

Sant Cugat del Valies

35 000.000,t r 674 78 4 5 ' 6 7 5 50 53 Virar* C*o| FW VC 30001

t r 5 8 9 3 2 11

CALEFACCIÓ AIGUA ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

QuO t1

60 00C Pla^m s 675 43 24

urgent

INTIMA

NUM

Instal·lacions

F A U " 2 8 61

• RAMBLA DEL CELLER, àtic 160 ny, 3 hab, dobles. 2 banys, sala d'estar menjador, cuina, totalr r e i l exterior, amb plaça de pàrquing. vistes al Tibidabo

1 v .II

TT 5 8 9 4

*.f*¥·fí-HS(í.!

A D M I N I S T R A C I Ó T

?ji'd

Paquetería

TT 6 7 4 5 7 4 9 ADMINISTRACIÓ

I NÚM

• OFERIM £ k cals = z ais & Rub apte^ (ots tpus de c< m*=r • PROP CREU R O J A , maao .-•-1 i: ,;> ex ó uns 100 m \ TT 588 57 08 - I: S terrasses. 3 hao.. ;i-:noonara *TJÍ D ;ji.:e-io'. assoiella! molt quilla isense veïns a

H [

TT 675 35 00 TÈNUE,

VALLDOREIX, 5J

TEL. b7S 29 02

ENVlMEr^TS URBANS NACIONALS IINTERNACIONAIS

O ."i CAMPMANV

couRitn

~p 45.x-: 1

•

TT 5 4 11

fí

MECANkb

38190 Sant Cugat

Rb.i-.--:'J:i1a. 24 Z TT675 52 52

•

• CICLES CARDONA Vallijoret* 41 TT 674 15 09

TALLERS

Tel 675 37 54

TT 5 8 9 3 2 8 9 •

• CUGART r ; l a r o - i l ,!e d Bcr-ba "4 TT 674 43 90

TALLER: ORIENT, 68

Wf/ZM

• SQUASH SANT CUGAT Sart Jcrci :•:! 35 •tr 674 98 62

EXPOSICIÓ IVESDA:

ME\A

Frarcesc Moragas, 4

Sant Cugcrl del Volies

•

• ESPORTS TERRANEU C/ Sani Antam 15 08190 San! Cugat « 674 62 02 a* D l OOó

• GRUP VI B E L L E S ARTS Merlstvrat 31 TT 675 20 01

Ift. IFRFS

a ' i i í i r s. c a -

;!.v«iJir

lur-ipi^na

Tr ò 7 4 53 01

*t"~1

• GIMNÀS OLIMPO Av Alfons Sala. 29 B « 6 7 5 37 07

M l íMINÏ I XI! > R ï

;;

1P 000 000 TT 9 3 | 6 7 4 67 15 .«Saca z* -S10\20006

TT 6 7 4 15 3 2

•

• BELLES ARTS CABANAS Sarliago Rusinol 54 TT 674 06 49

''l.nïiaría

S D'e;

Scntiagc Rusiïol 37 i Tel 589 22 32 j Carrer Major, 6 í' 'el. 674 16 00 V-i

• « R U B I O Villa, 1 local 5 TT 674 62 99 COPI

MOT11S

TT 5 8 9 J ' '"•''•

•

I S A F'.-.. •

LIÜNV'I

: r t;75 ' £ 0 f

i : 'ihíí ?6 4 9

TT 5 8 9 13 29

11 atic-

I Prea •

IRDINAÏÜE T

RESIDENCIAL rr 3

a at •

.-IPCI"

M,ir

TT 6 . ^ 4 3 79

•zr 6 / 4 3 7 16 , I .

S A L D O N •

• RUBÍ Zona Els A hab menjador r cambra de bany i golfes garatge 2 Terreny 20.000 000 TT 699 65 48 t-xaa Re- X

T? 589 35 82

'. • M I R I VS

i - ld l r v . i ffb'4

•

• ^ 5 S 9 2 9 ?9 ' ^ 6 9 3b 35

CASAJUANA

CENTRE AUTORITZAT

• TATERS Sant Antoni 62 TT 675 55 06 4ri 1330001

• CASA ADOSSADA 240 m : , a prop estació, 2 pà/quings. tol en pedecte estat. 43.000 000- TT 675 43 24 Frïs-iej =íxa =*' -« vooeocu

torre 300 m2, rrien|rxk>r sola d'estar 50 iti2,5 domtons !1 sjite!,

• RUBÍ CJ Bages 112 m-, piarta baixa 1 hab , menlador, c u n a re'orrnada. bany r o u pati, 1 ' pis. 3 hab bany nou. balcó. Garatge (1 cotxe), parquet i calefacció 22 0 0 0 0 0 0 - T T 6 9 9 6 5 4 8 Jlioisa; Be* i 0C1OOO6

rebost, gofa, coietocció, parquet, garatge 32 m2, w ' K : " i ]

• RUBÍ ei Canària, 560 nr, 5 bab menjador-saló amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany, terrassa. garatge (2 cotxes) I terreny. 26 250 0 0 0 - t r 699 65 48 ifxl·sai Rei. (fOÜtí»»

Zona Mercat Torreblanca, 123 m2, menjador solo d'estnr 30 m2,

• RUBÍ C Maresme, 120 nv", 4 hab . menjador, cuina, rebost, 2 banys, goífes, pati. garatge ( i cotxe). 22.000.000.« 6 9 9 65 48 (lrcus»).rWI100100QB

ornereona 9 m2,2 bab. dobles, estudi, bany, colekciò,

c u i m i c e , 2 bonys, servei, calefacció, garatge 3 coixes i satoteig Sont Cugot-VaHdoreix, zona l fscayola, tereny M 0 5 m 2 . -one 295 m2 en una solo ptontj, menjador l ira2i salo í'estoi ! h ; , OJinc-offke 15 m2,4 dormitoris dobles, i tayí ces icsets, :el r deoatgcmi.

PISOS EN VENDA Zona Mercat Toneblonca, 84 m2, menjador, sala c'ernr amo parquet, ute conrjèaoncrt, 2 dormitats, cuir«H)ffice, Scrv compte', armaris n a s U s , iiorpuino, H .500.000. aire CMididonot, 3 hab. (ura suite), ciixuffice, 2 bonyí, calefacct o gas, armaris encestt, pdrquiíg. 23 M. APWrUMENTSENVENOA

mmm

135 «a. H^OMB d'c* 58 «a, cm

preinstd ladò l ú de foc. SANT Oim

FLORESTA. 100 m/ de jardí, menjador sola d'estar,

a i » , 2 dormitoris, bony, b t de hx. 7 H. TEMENYS EN VENDA

• ÀTIC Pg Torreblanca, 100 m' * 2 terrasses, 25 m- i 5 nr*, 3 fiab., 1 bany, l lavabo amb dulxa. parqjet, axl. 19.000.000TT 675 33 5 5 / 5 « 9 26 43 ;•<$* Gesiié lniroíwliana; Pe! ¥.$*.

• RUBÍ c/ Teruel. 220 m', 4 hab., rTwnjador·saló, cuina «offtee-, 2 banys, pati, garatge (2 cotxes), 2 terrasses, calefacció 26.250.000.n 699 65 48

SMT COWÍONAIA BONANOVA Salut 600 m2, exccJ.lent

SAm'cUStt Solar 429 m2 o 1.000 m sarrida ^. Túnels de

!»soooe

[bcusal FM M 0010007

Valvidrero. FACIUTATS DE PfcGAMtNT.

anentoDo SANT CUGAT4A FLORESTA Solot 750 m2, onentoaó s«j, « t o

• RAMBLA DEL CELLER, 110 m'. 2 hab.. bany, sala d'eslar menjador, cuina, exterior a c/ Vallès, amb pàrquing. 22 000.000TT 674 78 45 / 675 50 53 fyonlBCjKrj),Rt*VC 30003

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES LOCALS TERRENYS

C&F

I I»** 1 * fe ^W10CKK»«í

Incusa

Av. Barcelona, 70 - Tel. 699 65 48 RUBÍ • DÚPLEX c / Ferran Romeu (Junta Auditori], 1 5 8 m 1 , 2 habitacions indiviquipada, bany, terrasses, calefacció, traster i pàrquing inclòs.

• RAMBLA D E L C E LLER, apartament 3a planta. 45 m', 1 hab. dobte amb armari de paret, saJa d'estar, menjador, cuina. 8.500.000« 674 78 45 / 675 50 53

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

1 4 0 . 0 0 0 Pta/mes. • CENTRE DEL POBLE. 1 0 0 m ! , 3 habitacions |1 suite), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret.

ÍVcenteCalvcl.Fter.VC 30004

8 0 . 0 0 0 Pta/mes.

• RAMBLA DEL C E LLER, pis 1a planta. 70 nV, 2 hab., bany. sala d'estar, cuina, vistes al Tibidabo. 15.000.000.W 674 78 45 / 675 50 53

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions Viduïtat

• A LA V O R A ESTACIÓ, pis 1 1 2 m 2 , 4 habitacions, bany i lavabo, exterior, moblat. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes. • RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'ofi-

(VtMrteCrtttiRd VC 30005

cines. Planta b a i x a 1 0 0 m', planta

• RAMBLA DEL CELLER, pis 3a planta. 95 m3, 3 hab., bany, lavabo, cuina, totalment exterior cantonada plaça Tibidabo amb pàrquing 21.500.000.TT 674 78 45 / 675 50 53 rVianteCa^o) JW.VC 30006

-I.LT. Magistratura'. Conciliacions -Acomiadaments

pis 1 8 4 m 2 , dividits en despatxos. SUPEROFERTES

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

f> R U B Í

Av. E s t a t u t ,

lavabo. Calefacció. •

C/ F R A N C t S C O

MORA-

48 oportunitat,

m*. 4 d o r m . , b a n y , l a v a b o , saló m e n j a d o r , c u i n a , refrigeració-calefacció, terrassa, p à r q u i n g . 17.500.000.-

•

MOLT A PROP

estació

S a n t C u g a t , 3 h a b . , terras-

sa de 12 m 1 , gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000.t r (93) 674 67 15 Íft<MMSao).fl* FS1Q1?Q0a&

« • 6 7 4 5 7 16 Ret 100015

é 0

•

C / M I G D I A pis v e n d a 3

hab., bany i lavabo, salo menjador, cuina, safareig, tot exterior, c a l e f a c c i ó , armaris d e paret. 12.500.000.-

« 6 7 4 41 12 M.100004 • C/ ORIENT a estrenar, pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cuina, safareig, terrassa 40 m", pos. placa pàrquing. Des de 19.000.000.V 674 41 12 W 100006 • C/RHJS I TAULFT 160 m*. 4 hab., 2 banys, satómenjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000.tf 674 57 04 / 675 43 02 (ItnriBMl M l 10070004

• Cl S A N T T O M À S . 9 4 m*. 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. 15.200.000.t r 6 7 4 57 16 / Fax 674 57 54 IhotjalM. W0 20004 • C7 SANTIAGO RUSINOL 110 m', 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000.0 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02 frTriwvM.nrjCTCffi • CAMP FUTBOL pis 180 m' àtic, 5 hab., 2 banys, cuina, saló menjador, parquet, calefacció, gas natural, tot exterior, 2 places pàrquing. 25.200.000.O 6 7 4 41 12

• M O L T A PROP ESTACIÓ Sant Cugat. 5è pis, 4 hab.. vista molt maca, balcó ampli, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (FnjuesSacaJ M FS 1012000* • P A R K C E N T R A L 3/4 hab., 2 banys, lavabo, xemeneia, calefacció, 2 places pàrquing, traster, jardí i piscina comunitaris, acabats gran qualitat. Des de 3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . » 674 41 12 Ral. 100001

• PIS 110 m f , 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000 0 0 0 - « 8 7 5 43 24 ( F i * * Roa).flBfRR100630011 • PIS DE 120 m1, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000« 6 7 4 1 2 04/6741161 (SatWIMS 10000002 • PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina, bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a Colserota. 20.000.000.- t r 674 72 54 (FVcpGffrwm Ftf FG10060011 • PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «off.ce», 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster. Jardí part. 200 m*. Zona comunitària amb jardí i piscina. 45.000.000-W 674 72 54 (fnm Onwh). FW. FG1O0BOO12 • PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat piscina, pàrquing. 38.000.000.«6741204/6741181 (Srtr). FM. S10000003

RW 100005 •

• CAN BERNET, 15 nova promoció, 48-108 m*, 2-4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefac-, terrassa, pàrquing. traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 94. De 18.000.000 a 23.500.000 Pta.

tr 674 57 16 FW. 100012

• D A V A N T ESTACIÓ 75 m2, menjador, cuina i bany reformat, 3 hab., calefacció, 4 planta sense ascensor, perfecte estat. 10.600.000.n 875 33 55 / 569 26 43 (KSA Gestió Immobikvvi) M. KSA tOOHOOZ

PROP ESTACIÓ

CUGAT

SANT

4 hab., 2 banys,

calefacció, plaça pàrquing, a s s o t e l a t , exterior. 28.000.000.-

« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (F%^Sica).RH. FS 10120303 • PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assoleHat, clar. 6.300 000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 iFnviMStxl}.M.FS1Ol2000e • PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vaftès), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.«(93)6746715 (ftiquw Sua). FW. FS 10120007

• RUBf pis nou de 61 m1, a Av. Estatut. 132 Amb 2 hab.. bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb terrassa. Superi. 61 m*. 11.000.000« 588 40 17 / 588 54 99 [FiíamVelOTUtj FM FV 200009

• « »NT CUGAT Zona Estació. 100 m', menjador, saló. 4 dormitoris, cuina, 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 18.000.000«5891104 iFnaiams) t»ratmn»i

00174/00206

De 3 hab., amb estudi més terrasses. Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, cuina equipada, portes blindades, grans menjadors, balcons. TOT EXTERIOR «GRAN QUALITAT». Pocs veins. 2

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 m*

******V.l-V-K rW1 L.

MONESTIR,

construïts. GARATGE OPCIONAL.

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

r e f o r m a t . 4 h a b . , tot e x t e -

TT 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3 10060003

• ZONA PEATONAL 70 mJ, menador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14000 0 0 0 rr 675 33 55 / 589 26 4 3

• ZONA P G . SANT MAGÍ, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veins. 14.750 0 0 0 v 674 32 08 Ref 100023

• C/ LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m* habi* tatge. 500 m' solar. 4 dorm, bany, saló, cuina, pàrquing. jardí, per restaurar. Zona urbanitzada. 29000.000.Tt 674 5 7 1 * Fax 674 57 64 • C| LAS PALMAS. 4 (a la vora arxiu), 226 m* habitatge. 500 m* solar. 4 dorm, bany, tató. cuina. pàrquing, Jardí, per restaurar, zona urbanitzada. 29 000.000.«• 674 57 16 w icom; • C/ OCÉANO ATLANTICO, 53. (Final 85). 600 nf solar 294 nV habitatge. Zona Qotf. S dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardí. 60 000 000TT 674 5716 Fax 674 57 54 ilncqy M MOaai

• ZONA RESIDENCIAL 100 m', saló amb xemeneia, cuina - o f f i c e * , 3 hab.. 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, tot exterior. 27.000.000tt 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immoüilivú) Ref KSA • C/ OCEANO ATLANDCO. 53 (final 56), 600 in100SOX7 sular, 294 m* habitatge. • ZONA TRANQUIL·LA Zona Goir. 5 dorm., 4 100 m* + 160 m ! jardi pri- banys. 1 lavabo, saló men* vat, saló-menjador 30 m*. jaóor. cuina egiÉparia, es4 hab., 2 banys, calefac- tudi, pàrquing. Jardlció, aire condicionat, 1 60.000.000.pàrquing + traster. 0 674 5 7 1 * 26.000.000.M. 1(0016 v 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Ref. KSA 10050006 • ZONA TRANQUIL·LA 96 m1. saló-menjador, cuina, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, terrassa 12 m r , calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500.000.V 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA 10050001

• C/ SANTA ENGRÀCIA. 6, baixos. Oportunitat. 65 m' + pati. 3 dorm, bany, saló menjador, cuina equipada, calefacció. 16.000.000.1T 674 57 1 6 / Fax 674 57 54 (Kxy) W.lHOaOO;

ZONA

URBANITZACIÓ

Cuina i bany renovats.

h a b . m é s traster i h a b . s a fareig i p l a n x a .

• SANT CUGAT cl Sant Josep, 350 m*. menjador saló, cuina «office», 5 dormitoris (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, calefacció, cetler amb xemeneia llar, 4 pàrquings, jardí i piscina comunitària. 6 5 0 O 0 0 0 0 - « 5 6 9 11 04 (FrenSWai FW FB1MOO10

M I R A S O L torre 3 5 0 m*.

solar 6 0 0

m', 6 h a b . ,

banys, saló menjador,

2 60

m ' , c u i n a - o f f i c e » , sala 6 0 m ' . g a r a t g e 2 cotxes. 65.000.000-

0 * 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 02 itrwuj a« 1'-«Tom; • NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina comunitària, 240 irf,6mfaçana, garatge 4 cotxes, 4 hab, estudi. 2 banys. 1 lavabo, parquet. marbre. 38.700.000.« « 7 5 33 5 5 / 5 * 9 26 43

• C A N T O N E R A AMB VISTES a Central Park, 240 m'. garatge, salómenjador a dos nivells amb xemeneia, cuina •office». 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, calefacció, jardí privat, 120 m' que permet piscina privada. 45.000.000.« 675 33 551589 26 43 (KSA Gejtió Immobiliari.). Rel. KSA 10050010 • C E R D A N Y O L A Masia d'alt nivell, 4 5 0 m', 2.000 m 1 de solar, 6 dormitoris d o b l e s , m e n j a d o r saló amb xemeneia Uar, cuina, terrasses. 3 banys, menjador d'estiu amb barbacoa, celler, piscina, garatge. 60 OO0 000.. «5881104

• S A N T C U G A T Mirasol, torre 1 6 0 rrí, edü. 4 1 2 m> solar, 5 hab.. calefacció, garatge. 2 cotxes. 29.500.000.- « 674 2 2 1 * (Fsiquee Valoor). Baf. FV 1010001

• SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar, 210 rn1, edlf. 350 m' solar. 4 hab.t 1 «suite», calefacció, garatge 3 cotxes. 3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 22 16 (Tram VUdoO W FV M100K

• SANT CUGAT adossada gran qualitat, 160 m' edificats, 3 hab. + estudi. Garatge 2 cotxes, jardí, oportunitat. 30.000.000.. « ( 7 4 2216 (FnKlVttol M FV 1010007

• SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar, 200 nf edil. 450 m- solar, 4 hab. * 1 «suite» -*- estudi. Calefacció, garatge 3 cotxes, piscina. 55.000.000.« 6 7 4 2216 (T·OJ·.V··X»). M. FV 1010a»

• SANT CUGAT Adossada per estrenar, 210 m* edlf. 2 hab. • 1 «sultà» • estudi, calefacció, garatge 3 cotxes, jardi, cèntrica. 33.000.000- « 6 7 4 22 16 |Hr»J»VtaM>F»IFVI[l1»30e • SANT CUGAT c/ Sant Francesc Xavier. 160 m', menjador saló de 35 m 1 amb xemeneia Rar, 3 dormitoris. cuina «office», 2 banys, 1 lavabo, golfes, 2 pàrqulngs, jardí parooiar. 39.000000 « S í » 11 04 fRrmBM.1 FWFB10MM

(RncaeBecht) Rel FB1000015

• SANT CUGAT Passeig Valldoreix, 250 m', 640 nf de solar, 5 dormitoris, menjador saló de 60 m ( , cuina, 3 banys, toneó, calefecotó, piscina, garatge. 6 8 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 11 04 P«»B«a»i M r e i w m i

trK-M

Servicios d e g e s t i ó n inmobfliaria • K4L RUBf, U n z m Bs Awts, samrovl 140 nf de TsLSnStZ. - K-àl M * i 2 m SM tlu^ RsstavM aM h a b i ^

wnfóítMJ^,\Mto,iml«t»n/Oaii&i«llX0nLMm

i nsgods. J7S0O.0O0Pta.Re!.2fr.Tet8B623«2.

• K * M a i Tom nom par sttenar. íhabtaçe

leWri.tàwtttoKrr/,*Mk*intktà,M,Ktu<i<ta.Octi*iXXO000

Pn.F«._arT.T«L5ee23e2 > K4L M a l TOÏÏ» 2 » » SarI l a i ; cas» de 260 irí, 5 haHtadora mst o n d . sol i * t j panoràmica, jani da 1650 ni, troen venta, només 27 d i a » P». Rsf.«yr.TeLSS62362.

11.000.000.-

- K4L I I U D Í Tom al o t n n M p M amb t>kr an

t r 674 06 97

p ^

M i m a d l 120 af. Ocost) m a nonos «2.rxn.CUOPta.Rel 5/7. Tel5ge2362.

f n a t S t n l Cugat;.R<(.FSC 100*0006

•«a»

• MtflA-SOL 2 solars 605 i 6 5 0 m ! . Pg. Camèlies. Magnífica vista. 9 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02

> I14L M8Í. Tom S « M « 16«l nf oe amn< m

<iam.mm.\*rK*rúi,wniésHmi>MPa.M.en.riísui3t2. - K4LIWTom·noerMiit>i,2Xm'adifir^iFsiji

5 0 ^

Tal 5812312.

• i H t M a l Tom amb 128 ni da Wxtejs, 3

t^am^\^,iatx^mai^il^vr^?^l2mmf^MV\A<ímaB,

' K4L n U a l T o m al oorM dsl pookv W ni1 a n t r ^ i > ^ PU.RK.I0/T. Tal 5 B 2 3 6 2 . - M L 8>aA Tom loria C w Fatao, jaidi 2W rn1, cosa ile 11X1 ^ PB. rW.17TT.Tet 5682362

(iTuteta) Rel 110070010

-K-ILNsÍTaB^2m!>Hllu(sis^rficia1CC0<

•

• K* Mol Tamn» m Cmfet,superfoe

. K « I k M Tamilir t m V W s PFtk. aa^rtoa 900 ni. a n t S O L A R ressdenctal, 6 5 0

m*. Z o n a e s c o l a

arquitec-

tura. Edificació i m m e d i a t a . 29.000.000.-

n 675 43 24 (F^JCRIXIJ R^.f^lJOe0006

r ^ ^

Wrt,MtatttoTQtf.ï\tUtil^m»\fai»i&tàtomiK^Ocuiirmèi

i SXIJUI Pla. flat 0ÏÏR Tal 5*123 62. - K4L W t » ! TajMO) a n C»»l I k > fAv. P r i í r ^ !Wrtl<.mCtrjF l la.Pet.9(TRT·i.5e823S2 > K « M B Í TsmiV i m l a . i asioHaila per a o l w

- K 4 M R % tom te f t e , « n f , pit d i asaoMal 3 f i s t a ^ ^ - K « MBl P> a n n o M aiam e i o ^ l n 73 ^ - K « M H l « «a>ai por astnrw, 1 K nf, 130 r f iaa, a> opdonal^OporUOal tUOO JK» PHHof.1/D.Tal5S82362. ' K - t L M I R n i o t ^ p a i a F M r « ¥ , ISOrn'srlifitA, l l S i i f

• BELLATERRA Cami de Sant Cugat. 300 m», 1.180 m* de solar, 4 dormitoris, menjador saló amb xemeneia llar, cuina, 2 banys, lavabo, golfes, garatge 3 cotxes, magnífic jardí amb piscina i barbacoa. 80.000.000«5891104 (Ftaiihtínl·W.re 1000013 • BELLATERRA carrer núm 7, torre unitamiliar de 400 m*. menjador saló de 40 m 1 amb xemeneia llar. cuina de 20 m', 5 dorm. dobles, 1 dorm. senzill, 2 banys, 1 lavabo, rebost, gimnàs, pàrquing 3 cotxes. Calefacció 42.000.000«5891104 (FtetlBids) Ral FB1000012 • BELLATERRA Tirso de Molina, 450 m2 en 2 plantes, 760 m l de solar, 5 dormitoris, menjador saló de 50 m* amb xemeneia llar, cuina «office», 4 banys, sala de jocs de 60 rrv, 2 barbacoes, garatge 3 cotxes. Acabats d'alt nivell. 90.000.000.« 5 8 8 1 1 04 (Finca Biths).fM.FB 1000014

INFORMACIÓ:

FINCAS VALLHONRAT

p a n y o l , d e 1 . 9 0 0 m 1 d e so-

Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

•

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat. 85 nV + pati, 3 dorm, bany, sató menjador, cuina equipada. calefacció. 16 0 0 0 . 0 0 0 » 674 57 16 Fet 10001a

taUadora. Cxase psr • tmút •

•

Passeig Francesc M a c i à , 8 0

1 j

De totes les característiques

B E L L A T E R R A T o r r e in

dlvidual d'estil colonial e s lar, 5 h a b . .

saló-menjador

d e 6 0 m ! , piscina i v e s t u a ris, e t c .

naf.WToLW2362. - M L S » W G U U T . T o m a • 20ra de titasol. a la V O T de c ^ jard 5 C « l l r \ O t a a t t i m » k 12.000X100 Pta. Re.. 15/0005 Tal. 5892084

• K * SAOT CUGAT. Tom a la aona da la Rares* jardí

temrf,as»toWrt.ZM**xn,^^lwrtaMOc^H.rtmtt\^XaSa)

Paf«15«M09.TolSMffl84. • K*

SANT CUGAT. T o m 1 • zona da fes PUnes de Vahidrora, 1106nyda l e m ^ . ( m a de M r r f , 21x1a i t o i a t s a l a W a Opanuiaa.

11.000.000 (ta. flaf. ISfDOia ToL 589 20 8«. - M L SAlff « M A T . Tem 1

Flores^ tokv de 838 nf, 2TJ0 r r H «

15*0011 1 * . 5 » 20 04. - K-al aVUIT CUWT. T m a Valooreé. 2ona t e r m , a

« i l r t » ( » a C o l i a * O c a * 1Í.9W 1X10PttBel 2^1001 Tel5892054. - K4L SAlff C U M T . Tom a k lïreata: j M da 496 nf, casa de 2 « ni1, Pta. ( « 2 5 ( 1 0 0 2 . Tol 9 1 2 4 M

• K4L SAUT CU8AT. T e m 0 MrtMl. Zona coHagis, a 200 m de restacií, |ar* 330 iif, casa d( 96 rif, 3 r a i , 1 ban», » i p e n e » a s » Preit 25.000.000 PU. Haf.25fK»l Tal 599 20 84. ' M l . SAlff OIGAT. Tem 1 ValooiBK Jart de m

nf, c a s a «

on bon e a t a t Z o M o k í a o * v i s l a s p a n o r l m i i i s s . 0 ^ •K-ILSA>flCUMT.TomiValcaïtt|wreriafj*^ i n n f c a b » . P a u 23.500.000 Pta Ref. 25(1008. Tel 589 20 84. • K-H. SANT C M M T . Tara a VaMoreo. Zona aillada, jardi de 600 nf, casa de 80 nf, 3 habiaooni, 1 bony, pxssMIat srtipsice. Prou rmoTorafjlB: 15J0OJU Pla. Haf. 25/1013 Tet 599 2084. • ML

SAKT CU8AT. T o m a MaoaoL jardi da 200 nf. casa 80 nf, 3 t e t t e o K j ^

wirxxnt^mcot*as.amirtir*ia,

estaoí a 700 m. Pren 18900000 Pta. Rel. 25/1017. Tel. 5892084. • K * SAIIT « B M . Tom a »(loiosta; jardi de 968 * , casa de I f f i d'asil ante de 19S0. Ocam, nomai 22.000000 Pta. Ref. 25/1020. Tol 589 20 84, • M L SAKT CUSAT. T o m a la Ronst» jaro) 790 m', casa 60 nf, on pamela estat 2 hatuaixis, 1 bam, t n t s M t a l ifarnoiadó. Prem 16500.000 pta.Het 25/1022. Tel. 589 20 84. • M l . SANT CUGAT. Tom a Vaattreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 rabtaoons, 11xtiyaiofoniiar.pcaai·Utf da rssarj). Ocasü: n c n * 1 6 a » c i x Pta. flef. 25/1026. Tel 589 20 84.

• M L SAKT CUGAT. Tom a Vokkren Jardí 2130 nf, casa de 96 nf, 4 haM»ws, 1 t«r».rtratiami*kala>OTCuidetsnrt5. Vlaesiscllot otokM.ira.ToL5H28H • K * S A F f l CUGAT. TormaViMcnií Zona e s a m . « W i o e í 8 5 m - ' , c a a 35(2001. Tat. 599 20 84. - M l . SJUIT CUGAT. Tom a fe Rorasta Zora alodA aol i «sles p a i v ^ Prou 28.000,000 Pla. Rel. 35(2003. Tat 599 20 84. -MLSAtlTCUGAT.Tmal·rasolAafeKra

FIMCI^k

m ' , m e n j a d o r , cuina, b a n y

10050004

• SANTO TOMÀS Nova • RUBf pis nou de 74 m1. promoció, de 48 a 94 m1, En Av. Estatut. 1 3 2 . 2 1 -3 dorm., saló menjador, hab.. bany, cuina equip. 1-2 banys, cuina equipaNomés dos veTns. da, calefacció, armaris. • R U B Í c/ Casp. Per es- 12.000.000pàrquing opcional, tardortrenar. Dúplex d e 1 1 8 i « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 * 5 4 99 95. De 8.600 000 a 13Sm,.De4aShab.2l3 fFjxawVaeNxv» Ral FV 203008 15.200 000 Pta. banys, 2 terrasses. Cale« 6 7 4 5716 facció. Gas. Pocs veïns. • R U B f z o n a la J o s a , t o FW 100013 Acabats de qualitat Pàr- c a n t m e r c a t . 3 h a b . , b a n y i quing opcional. RFA. l a v a b o . E x t . i p e r s i a n e s • ZONA Av. Rius i Taulet. d'alumini. C a l e f a c c i ó . G a s , de 170 m', 4 hab. dobles, Nous. cuina nova. terrassa, saló de 40 m', 14.200.000.10.500.000xemeneia. Pàrquing. « 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 M « 5 8 * 4 0 1 7 / 5 * 8 549» 27.000.000(Fnq»»V*iMnl).ftl rvauno ftSP»»Vatxfian.Bj..FV«jO} « 6 7 4 06 97 • RUBÍ c/ Uuls Ribas, 4 |Fmo«iS«tOoB M rsciwwms hab. més entrasolat. Amb • RUBf Zona Les Torres, prop FF QG. Pisos des de • ZONA d Alfons Sala. de pàrqutng. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Uar de 7.500.000 Pla. 3 hab. Ca- 100 nf. 4 hab., armaris de lefacció, gas, cuina, bany. paret saló- menjador, cuifoc. 19.500 0 0 0 « 5 * 6 4017/588 54*9 na, bany i 1 lavabo. B 6*8 40 1 7 / 5 8 8 54 W (BrffaiVaTcrnIl.MFVZOOOOS 16.500.000.íFiqu» WOT«|. M. FV 200010 « 6 7 4 0 8 97 • RUBÍ c/ Monturlol. 3 • S A N T C U G A T cl A l f o n - (Fina, SMOjgajH»! FSC 10040006 hab, 89 m*. Reformat fus- s o S a l a , a p a r t a m e n t m o teria ember. Porta blinda- b l a t , m e n j a d o r , c u i n a , 1 • Z O N A C R E U R O J A , 3 da. Ext alumini- Millor que dormitori doble, 1 b a n y . d o r m . , saló m e n j a d o r , cui10.000.000nou. 8.500.000.n a , b a n y , b e n cuídat. «5*91104 11.500.000« 5 * 8 4 0 1 7 / 5 ( 8 54 99 (FnaB«Jtl M FB1MCTI « 6 7 4 32 06 IfjajeiVUMMIl. Ral FV 443» Mim» • RUBl cl Pau Claris, 3 • SANT CUGAT cl Bella1 hab., cuina nova, cambra tarra, àtic dúplex, 160 m , • ZONA ESTACIÓ 3 menjador-saló, 3 dormito- dorm., saló menjador, cuide bany, pis exterior. ris dobles (2 •suites·), 3 na «office», 1 bany, terras8 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 * 9 85 48 banys, estudi, terrasses, 1 sa, fusteria alumini, reforHICUMI M I lOOlMM pàrquing. mat mott a la vora de l'es• RUBf cl Vrgen del Pilar, 29.000.000 « 5 * 9 1 1 04 tació. 3 hab., menjador, cuina, (FitaB«d»l FWFBI00OOW 18.400.000.cambra de bany. « 6 7 4 32 08 6.950.000 - « 8*9 65 48 • SANT CUGAT cl Dr FM.1II00M (tosa). FM. 11001(0)5 Murillo, 150 nf, 4 dormitoris, menjador, saló de 40 • ZONA ESTACIÓ 4 • RUBf cl Zaflro. 3 hab., m', cuina, 2 banys, caledorm., gran saló menjador, menjador, cuina, cambra facdó, jardí i piscina, zona 2 banys, cuina «office», de bany, pis exterior. de Jocs, 2 pàrqulngs. piscina comunitària, pista 6 . 9 0 0 . 0 0 0 - « 8 9 9 * 5 48 36.000.000.posesporüva, a la vora es(Iwuss). Haf. I IQOIOOrB «5891104 tació FFCC, nou a estre!Rm< BM»I M FB ICttPS nar, tranquil. o> R U B l D ú p l e x p e r e s t r e 21.500.000nar de qualitat suprema. • SANT CUGAT cl Fran- « 6 7 4 32 0 * Pocs veins. cesc Moragas, 50 m 1 , Z M.1KJ027 19.000.000.dormitoris, menjador, cui« 5 6 * 4 0 1 7 / 5 8 8 54*9 na, bany, calefacció. Des • ZONA ESTACIÓ aparde 12.800.0O0tament, saló menjador, 1 dorm., 1 bany, xemeneia • RUBf en venda pis de 3 « 5 6 9 1 1 0 4 llar, traster, panoràmic. habitacions, acabats d'ait (FUMBKHI FM.FBIOOOttC 9.300.000estanding, a preu mòdic, • SANT CUGAT c/ Verdl. « 6 7 4 3 2 06 cuina i bany completament 150 nf, 4 dormitoris, saló moblat, fusteria interior w. loooi) amb xemeneia llar, cuina roure, exteriors PVC. Ca- •office-, 2 banys, lavabo, • ZONA MERCAT NOU 4 lefacció per cable radiant. 2 pàrquing amb traster, dorm. dobles, saló menja« 5 ( 8 5708 jardi i piscina comunitaris. dor, 1 bany, 1 lavabo amb rç»rt*»»Am; wmoalOK 42.000.000.dutxa bona orientació. 12.500.000.• RUBf pis cl La Creu. « 5 6 9 11 04 |Ftta»B»da).R«lFB10«)OO7 « 8 7 4 32 08 100 m*. Terrassa. 3 hab. FW 100021 Només dos veins. • S A N T C U G A T Pla del 8.500.000.Vinyet, baixos a m b jardi, • ZONA MERCAT N O U «5884017/588 54*9 170 m1, menjador, saló d e 90 m 1 , saló 3 2 m' amb xefflt>mvaixnl). Bel. FV 3122 4 0 m * a m b A / A , 4 dormitomeneia, 3 hab., cuina reris d o b l e s , 2 b a n y s , 1 l a v a formada, 1 bany, 1 lavabo • RUBf pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, b o , c u i n a d e 2 0 m ' , c a l e - amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000.cuina, gas, reformat, fuste- f a c c i ó , 2 p à r q u i n g s , piscin a l j a r d i comunitaris. « 8 7 5 33 55 ria ember i alumini. Ext. 40.000.000.« 5 ( 9 28 43 9.500.000«5M1104 (KSA G M M tanoNHala). R«1 KSA « 5 * 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 (Ftol6.aBj.WFB 1000006 rn»j«V*m«| M FV4013

ARUK PISOS i DÚPLEXS EN VEM3A ^NOVETAIV •AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

• ZONA MONATERK) De 100 nr, 4 hab (dos dobles). saló de 24 m* amb parquet. Dos banys complets 17.500.000.« 674 08 97 (FreasSarnes Ret FSC 10M0007

jXSA Gestió ImiroMianai Ref KS>

Elec.

• R U B Í Av. Estatut, 3 hab., pis assolellat i e n bon estat, menjador, cuina, cambra de bany. 7.750.000.« pVv OO 4 O jlrcaa) Ha 110010004

(amb mobles i sense)

(KSA Gest'C I mm oüi liana i Ref KSA

• Pis c/ Martorell, 80 m!, 2 hab., 1 bany i lavabo, calefacció, moblat, centre ciutat, ocabat de pintar, totalment equipat, pràcticament a estrenar.

Ed.

Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 588 40 17 / $88 54 99 fFwqu» Vatiomt). FW. FV 4416

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

12.500 000.-

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

nou, 8 5 m*. 3 h a b . , b a n y i

GAS,

VENDA I LLOGUER DE:

rior. perfecte e s t a t

TOTALMENT EQUIPATS

(IncuH) FW 110010001

67415 66-674 10 54

674 72 54 674 74 66

• ZONA MONASTERI 86 m-, 3 dorm., saló menjador, cuina «omce» equipada, 1 bany, impecable, reformat, millor que nou. 16.000.000.« 674 32 08 FW 11(3

Finques 4S7 1 5 3 3 •&«

PISOS EH VENDA 1. ZONA ESTACIÓ: 119 m!, S hab.. 2 banys, parquet, calefacció, exterior terrassa 10 (tí. 18.000.000 Pta. 2. PASSEIG TOfflfBUUICA: 75 rrr 3 hab., 1 bany, parquet, ratetacció, exterior 1 pi. de pàrqiing. 13.650.000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic, 70 rrr. 2 hab., 1 bany, menjador molt gran. calefacció cuina nova, terrasses de 32 i 22 uf. 15.000.000 Pla. 4. CTRA. CERDANYOLA: 70 m:. 4 hab. 1 bany, assolellat, 10600.000 Pta. 5. PROP ESTACIÓ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 nf, 2 banys, calefacció, molt bon estat, 1 pi. pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardí. 6. PROP ESTACIÓ: 95 m', 3 hab.. menjador sala d'estar, 2 banys, calefacció, 1 pi. pàrquing opcional. 17.000.000 Pta. 7. VILLA: 63 nf, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció, 14.000.000 Pta. I . PROP MONESTIR: 96 nv, 4 hab,2 banys complets, parquet, calefacció, armaris de paret, pi. pàrquing opcional. Pis en mott bon estat 9. ZONA ESTACIÓ: 62 nf. 3 hab, 1 bany, calefacció, terrassa. 15.000.000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab, 1 bany, parquet, calefacció, sortida al jardi comunitari. 10.500000 Pta.

Plana de l'Hospital, 10

• ZONA MONASTERI 6 0 m-, 3 dorm., sató menjador. cuina reformada. 1 bany, safareig, exterior. 16.000 0 0 0 7T 674 32 08 RX'OO»

ZONA

FINQUES

jfflH 6 7 4 5 8 9

Re* 1C0CC3

•

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR,

• RUBÍ, àtic ptge. Bullidor, 4 hab., cuina e q u i p a d a , calefacció, aire condicionat, fil musical, toc a terra, menjador, cambra d e bany, 3 terrasses. 16.000.000.« 6 9 9 65 48

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

JfS^J^m

• ZONA MONASTERI 3 dorm,, saló menjador, cuina equipada. 1 bany, panoràmic, visles al Tibidabo 12.650.000« 674 32 08

duals + 2 golfes, menjador, cuina e-

jV«ffle Carro;. Re*. VC 30002

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat, 1 bany. 1 lavabo, reformat, cèntric 12.600.000.« 674 32 08

HETCÜ—|

• RAMBLA DEL CELLER, 145 m'. 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany, lavabo, sala d'estar, menjador, cuina, totalment exterior, vistes al monestir, amb plaça de pàrquing. 26.000.000tr 674 78 45 / 675 50 53

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 28 d'octubre de 1994

des<x*feaoideraoaoi;a>di'(fe850irf,cas«d8l4Cm ! 1 iàlBlOOirfJ

por refermar. Preu: 34 000 000 pta. M . 36/2004 Tel 589 20 84. - K-IL SAKT CUGAT. Tom a fe Rrnsta. fosfI arlll; jardi única per a dues tomies. Preu: 34X100.000 Pta. Ref. 3S2023. Tol. 589 2084. ' M l . SAoïï ( X M T . T o m a ValOdroix J a r i de f.«)0 rn1, c ^ M . 3572026. Tel. 589 20 84. • K 4 L SAKT CUGAT. Ton» aVaataobc Jardi de tOOnf, o s a * 2 2 5 i r f , » 1 1 0 i # , p a r i a l o n i a r ;

zoriaoslas>)iooinaraalPreic40.0mOOOpta.

80.000.000.-

« 674 08 97 (RncasSartCupit). Ref. FSC 10040002

Rot 45/3001. Tol 589 20 84. Oft^VallccTO<.c/Mi«itarr^

CLASSIFICATS

fil. PI M

ARubí

EDIFICI

/ DKaulrvs, 2S de setembre de 1994

RfVTi NOVrTi

BARCELONA

jg>

ír

Pisos de < ^ m ^ ^ ^ habitacions 4> 2 banys. • Tancaments exteriors alumini. • Fusteria interior envernissada. • Calefacció gas.

• Cuina equipada. • Acabats de qualitat. • I a més a més, pàrquing inclòs.

PREUS: 4- 2 hab., 8.300.000 4> 3 hab., des de 9.200.000 a 10.750.000 •

4 hab,, des de 10.000.000 a 11.750.000

De 80 a 90 m2 útils • • • • • <

•••••••••••••••••••••••••••

•••

EDIFICI B A R C E L O N A (c/Barcelona cantonada Lleida) Passeig Francesc Macià, 80. Tel. 5 8 8 5 4 9 9 " 5 8 8 1 3 2 4 • 08191 RUBÍ • SANT C U G A T ;

• SANT C U G A T pis zona • ï s t a c o . 3 h a b . . exterior, SO

'. • 3 'OC 0OC - « |

6 7 4 2 2 16

dormitori senzill, 3 b a r y s .

• CASA ADOSSADA LLOGUER zona c r e 3 ^ab fjdry íavarxi •_L.Ina, safare.g, salo rreniador arniars de pare!, calefacció. j a ' d ' 30 ír'. 1 plaça pàrqung 105 000/mes «•674 41 12

calefacció

«ar 1X009

^ Í J ? < , ; * Q H Ret t-vU1M09

• VALLDOREIX cl Alcalde Escayola, 600 m J , 1 000 m de solar, menjai SANT C U G A T rot-e a> a-ia 39Ü ••! . scldr 1 100 dor salo oe 50 m-' amD xemeneia lla' cuina de 20 m . 5 dormitoris dobles. 1 der. . j i i ' . i ' y f 3 '.ctxes ETS,'G 000 '00/3 « 674 57 04 ' 675 43 02 Incesa ^ \ r X C 1 • SANT CUGAT-VALLO O f l f I X U f e irCiv nova a es^er-a' de 600 m de se a r • 385 rr- constf , 5 hab Rs:.id: 2 Danys complets .)'"•. lavaDo, salomen ador de 47 -n-, 18 nr •1e -:u;ra Ga'atge per a 2 cotxes mes celler nab de locs, traster Piscina 70 COC 000 - w 674 08 97 ,f>KéS Sari i^a:; 0 * FSC X40OO2

golfes de

125

m', celler de 80 w saló de 50 nv garalge 2 cot»es, piscina Frcas B a í í ' Rol FB 1300016

• VALLDOREIX torre 235 rr* e d i l 5 5 0 m J solar, 5 hab . 3 banys, calefacció garatge, 2 cotxes, piscina. 39 000 0 0 0 « 674 22 16 1 ,

VrvtAS VaWori R*JV C0OO5

• VALLDOREIX torre 3 hab.. 985 m' solar, zona cèntrica 31 000 000 « 6 7 4 22 16 JromM*óa R«l FV1C10OO3

w 674 57 0 4 / 875 43 02 V-naia R* 1DO^)0G3

• TORRE I N D I V I D U A L Bellaterra, consta de saló menjador a óos nivells, cuina -otfice- i un dany, (ot això a planta A l'entreplanta dues haD dobles amb armans de paret, a la p i a r t a superior o entrepianta dues nab . una es kSüiie» • l'alxra es la servir d estudi A ia planta baixa hi na I hab de maquines, rentade jna altra que es de planxar, etc A més te j n a l a b q^e es pot fer servir per al servei 70 000 000TÏ 674 08 97 .r-r-asSa-Cjça-i Be- FK '00*0012 • TORRE INDIVIDUAL Bellalera corsta de saio menador d'uns 24 m*. cuina «otV.fi», 4 nab una saia peli! eslud 3 barys rompiets Garatge pe' a 6 cotxes, celler Anne* d'aluH P I iaca! er blanc i vidre q j e la a vegades de menador De solar té 620 m72 000 00C TT 674 08 97 i^ncasSaMlugd; **

F£JJ 'úC*0Ct3

CUGAT

DÉL

•r^-ia'

roew; Ret 1100'XC?

S.JP Ò U r*-

c. n a p .

[••ar . • M'nr. <~;\ y i a r -•e* ..ICI r s a l a r é i;

'o* e í t e r c i

V . c c i .1 g a s .

cale

a-JHba:s

qL. ; -j VA'~ L t ü g u e Pldj^-i^s

sab

i i.rid eci.ipada, la

75 03C

Parjjng

cpciu-

ral

'A-er-àsan Fie' * 3üVC*"/

LLOGTO • PtS DE LLOGUER des de 65.000 Pla al mes davant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares •O 674 08 97 jílncia 3JP1 Cup«] FW FSC'00*001 •

• PISOS, apartaments, torres, locals i places de par qumç de lloguer TT 874 12 0 4 / 6 7 4 1 1 81 .$*T. ï» SO i OOOOOS

• SANT CUGAT DEL VALLÈS C A3,ir n'A^-t-yü (Z M a r e s ! -1 ui.d s pe* esfenar Des c?e i ' 0 rr1 fins a 550 m A parir Ce 600 Pta/r-v al rres 9 589 45 66 .Aranasan; Ret A 300CC

• LOCAL c/ Castillejos 15, 80 mJ. 75.000/mes V674 15 66

Cau- *# : ctjooct • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat o Mina, 1980 OOOymes« 6 7 4 15 66 'Caut' ** C iOi3000* • LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m- Preu venda. 10 milions Lloguer 60 000 Pta/mes t r 675 43 24 FUIUM Ftoai Rel FR '0060015

UXaSIMEGOCS •

SANT

tellv

CUGAT

Cí C a s -

4 3 0 m-, a m b

sortKJa

de t u m s 35C OC'O tr-es

•o 5 8 9 11 0 4 r

: »vjaí5acns. % •

•P'MOCiíS

S A N T C U G A T c,

P'ara

d e l ' H o s p ' t a l , 6C rr55.000 /mes t r 5 8 9 11 0 4 Ffxai Sachs =* SANT

? 'COXÍ

CUGAT

t i a g c H u s r o l , ? 1 0 r-

• RAMBLA DEL CELLER *5 anc dupie» - comunitat Renda 100 000 PTa 3 hab 1 bany, i salc, i cuina. plaça garatge « 6 7 4 1 5 66 :Casa. Re- C 1313000*

A 7 M I N U T S a peu

l'estaco r-at) amb •-''

de Vailao'e'X,

exterior, pa!

p'iva*

de 4

assolellat, d'uns

t r a n q . j I. a i g u a

l u m ja

d alta 35 000'mes t r I93i 674 67 15 Fr^^íSàcai fií' -SMifflür

•

• RUBl àtics de lloguer. 2 habitacions, cuina men-ador 1 bany, molt assolellat, dues terrasses òptima situació í r 588 57 08 '•fnotxMri Artïl Ret I* «00001

•

San H-I 3

plantes 350 000,'mes t r 5 8 9 11 0 4 ;FfKss3aí5 V

•B'ÚQOGT

• SANT CUGAT DEL VALLÈS d Abat d'Avinyó n j m 14 (z. Monestir) c/ Rosselló. 12 (z Estacio.i, ei Abella. 41 Places de pàrquing Des de 7 500 /mes « 5 8 9 45 66 ArBriaiar Ret * 300003

• Cj POZOS, 10, 3r 2a (a 'a vora estacioi Renda: 50.000 Pta + comunitai, 3 hab., 1 bany, 1 saló, i cuina. •B 6 7 4 1 5 6 6 ilasasi Rp : 13130002

« • 5 8 9 45 66

130 0 0 0 . 0 0 0 » 569 11 04

• ST C U G A T cí Sta Te'esa. adossada 320 m-' 4 ' • VALLDOREIX torre 400 nao . 2 Danys lavaoo, sam ; , edit 1600 m' solar, 5 o- *-nen,ador, 35 nv, cuina nab * 1 -suite». caieiac-office* g o t e s , sala d'esao, garatge, piscina. lar, terrassa hab m a q u i ' 70 000 000 - » «74 22 16 res, garatge 3 cotxes, jarOi pr v a l 100 TV i piscina iFrguMVriftr) FW. FV101000* corrunitana 57 500 0 0 0 -

• TORRE A B E L L A T E RRA 250 m \ 900 m' de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris. 2 banys. 1 lavabo, garatge estudi golfes. 60 000 000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 61 .Swj W S 1Q000004

• SANT •.:' M;ti

• C/ A L F O N S S A L A H C m \ 4 hab., 2 ban^s <;ale meniador 20 m- cuina i ter-assa. Mobla: 90 000/mes.t r 674 57 04 - 675 43 02

• APART LLOGUER C/ Sor-eH a esmenar 1/2 hab.. oany compte;, ar*~tarts de paret, cuma e q j pada. tot exterior Des de 55 000/mes t r 6 7 4 41 12 Be* '0O0OB

• A P A R T A M E N T e n lloguer Molt c è n i n c i t r a n quil. Pàrquing opaonal 55.000/mes TT 675 43 24 iFfxjuM_Rcea! Ret FR 10060016 • A P A R T A M E N T e n lloguer 5C m-, n o u a estrenar 70,000/mes t r 674 78 45 t r 675 50 53 ;Vante C*w| Rel VC 30007

• CASA ADOSSADA d La Plana, 140 rrr'. 3 hab., 2 banys, lavabo sam menjador 30 rr , cui .a •orfice», goHes. ïrasfer terrassa 10 m , jar.ii pr vat 18 m- i piaça de pà'cung 170 000/rres.t r 674 57 04 , 675 43 02 irnúesai Ftet l!C0*D0Cí • P. DE LA CRUZ 3£ 32a. 4 nao . * men.acor sala. 1 b a r y . 1 avab;> i plaça pàrquing Henca 85.000 Pla. « 6 7 4 1 5 66 i^asa-l Set C1CJ300O5

• PIS de 2 dorm . meniador, cuma, oany complet, ten·assa. Pis moblat a Mirasol. 55 000/mes t r 674 72 54 (FnasGnreia) ^ FG '0080003 • PIS de 3 dormitoris, menjador-saló. cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En ei centre de Sant Cugat. Lloguer al mes 65.000 Pta. « 674 72 54 ifr·cttGè·-jneta; Rei FG "XBOQ0í_

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exierior en finca de 4 anys Com n o u . • APARTAMENT en llo- Plaça de pàrquing inclosa. guer cy Montserrat, 1 hab.. Junt nou mercat i àrea cultural 80 000/mes..bany, cuma amencana. 50.000/mes « 674 72 54 'Frcasj>onelai Re*_FG 1008000* « 675 43 24 .RnquMRocai M F«n0600O9 • PIS LLOGUER Estaoó • APARTAMENTS de llo- àt c a*nD ascensor, f.oteilgue- d'1-2 dormitoris amb r r e n i reformat, 3 hab., bany complet, cuma. para r m a r i ce paret, menjaquet, xemeneia, 2 grans dor-sa'O amo cuina incorie - rasses porada, cambra de bany complet Preu lloguer a 80 0 0 0 ' m e s - « 6 7 4 41 12 part r de 50 000 Pla En ai- fle •COVO ve'ses zones de St C J • PIS LLOGUER zora ga: Monaster:. moblat, 3 hab., « 674 72 54 pany complet sa'O menjaF-C* 3 w r i -e- "•: i:•**(•;i dor cuma equipada, safa• AV. A L F O N S S A L A . reig. 65 000/mes - « 674 41 12 22 :•• la LI vora estació) fl^'*ca 30 C>00 Pta 3 nao Re -ococ? ' bary. ' sa>c " cuma 1 • PLA DEL VINET 130 •ras't" m-, 4 nat (1 «suile») 2 « 6 7 4 15 66 Danys, saiò meniador, 35 m-, cuina «o^ice», galeria, • C, ABAT MARCET, 3C. terrassa SO m' 2 places de pà-auir'9 Zona 3O-*ÍJ1-2 Rei\: =. '0 CCC Pta • ritana amb pisana c o m j i '.^' '• tab ' bany *75 000/rres.' salo 1 -i.n i « 674 57 04 / 675 43 02 « 6 7 4 15 66 Inoesa a* I''Ku>ï^ .Oasas --i i ' '* '>*''•'

• RBLA. R1BATALLADA i oi.: r~ 2 t e r r a s s e s , 4 hab . 2 b a r y s . 1 plaça oarGL i ç l a i e ' a c c i c assolella: Gxte-io- ard- • piscina ccn-uintaris 15C OOCjrres « 93)6746715 F-hK*' S*.a ; s ' fi i::'?XC'Çi • SANT CUGAT zí Bellaterra A:c djpiex, 16C rrmerjader salc, 3 cormnor.s copies ;2 ••sL·'tes»! 3 barys estud ler-asses, 1 parq.jirç • 35 COO /r-es « 589 11 04 F-caí EA-TÍJ Rf

-B-X'Xb

• SANT CUGAT Canovas de 1 Castillo moblat 140 m-, menjador saló amb xemeneia Na/, cuina «office». 3 dormitoris dobles, i dormitor. senzill 2 banys, 1 lavabo, calefaccic 2 parqj.ngs. jardí i pisc na comjmtar.s. 150.000 Imes« 58911 04 Fmcas Bacr*; Rel FB t000C19

• S A N T C U G A T P Sant M a g í , 100 m ; m e n j a d o r saló. 4 dormitoris dobles, 2 sanys. cuina, calefacaó. 35.OOO/mes « 5 8 9 1 1 04 Ftcas Bach*) Ref FB 1300017 • SANT CUGAT Pla del Vinyet, baixos amb jardí, 170 m1, menjador saló 40 m3 amb a/a. 4 d c m i t o n s dobtes. 2 banys. 1 lavabo, cuma 20 m ! , calefacció, 2 pàrquings. jardí i piscina comunrtan. 200 000 /mes.« 5 8 9 1 1 04 i^rcasBatfvi. R* ^B'000020 • SANT CUGAT DEL V A L L È S c/ Liaceres (z. Arrabassada), pis totalment moblat, sup. 250 mJ. 4 hab. (1 - s u i t e - l . 2 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina «oifice», tot equip., parquet, calefacció a gas, pàrquing doble, piscina, pista de tennis i jardí comunitaris 225.000.« 5 8 9 45 66

• SANT CUGAT c/ Sant Jcsep. 280 í r , menjador sa<ó, 4 dc'rr'ioris, cwna -'ü*fice«. 2 barys, 1 lavaDC golfes, 2 pà'qumgs ardi piscina conunitàra 275.000 /mes « 589 11 04 .Fir^adcris =# rB'0OOCE • SANT CUGAT c/ Vergara, 225 rrr, menjador salo amb xemeneia 'lar, cuma. 4 dormitoris, 3 Danys, calefaccic c o t e s amb «er-eneia .la', 2 pàrquings. 200 000/mes « 5 8 9 11 04 i^rcas 9*fts R# ^B TJOCCS

• BELLATERRA : o " e 'jnilannar moblada, 300 m-, menjador salc amb xemeneia Üar, de 50 m-, curi a «office» de 20 m 4 dorm. cooles 2 banys, 1 lavabo, * parquinç ardi pnvat de 500 m-' 275 000 /mes « 5 8 9 1 1 04 Ffxas 6*r*i Rp :'?'CXC?·!

'kjZcvmií

I0090O05

• ES T R A S P A S S A bar amb servei pollastres a

s« 3I7M01

lAjtc EsfcOSf, Re- *E13C30CiT

• GOLF 1.8. G L B - J P . t r 6 7 4 88 50 • RENAULT Cito 1.2. 3 p |Auto Coffllrci M Valies) Rel ACV vermell, B-OM. 100UOM 975.000.• G O L F G T I . 16 V A . A . t r 588 55 35 íAutócermaA Ret AIÍ100ÜC2 B-JV t r 874 68 50

• LACANiva, B-NL 550.000,TT 589 09 91 |FHl»,lJ}F»IF 10020006

l ' C o m fW. C WXC06

• LANCIA DeMA. HF. turbo, B-KY 790.000.t r 589 09 91 fFfcjr.iJl.MFICgIXO?

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-saía, cuina, bany. Solar de 500 m' A Mirasol. Zona molt tranquil·la. 90.000/mes « 674 72 54 iqncMaroneial.FW FGIOOaOOOS

• L O C A L , habitatge a zor a b e n residencial a Rubi pe- .i n'o'tvaoó n 588 57 08 Irrr^iif.í, * ï j , R» .A40ÜÍ0W

• LAHCIA Prisma. TOS, 0-AK. 75O.00O.t r 58» 09 91 (HMt,U).Htt.FIWa»)10

i.mm^ • A L F A 33 16V, negre, BLK. 600.000TT 588 55 35 Ajtocwwal Rel A10100010 • ALFA Romeo 33, B-IT 475.000.tr 589 09 91 :F*ar,s.-| FW F1Q02OOO2 • ALFA Romeo 33. 1.5. TI.GE-Z. t r 675 32 57 ALIC Estebar) Flel AE 10030001 • ALFA Romeo 75. 2.0 Twin Spark B-IU. tr 675 32 57 ;Att EsM«ni Flel A£ 10030003

• AUDI 100. B I G t r 674 88 50 ALta CoTarca Del Ve.lesl Rel. ACV 130MO02

• INVERTEIXI compri un pàrqjmg í r 588 57 08 inrcO*«a ATL'i; FW W C«0C3

:HXO:Í

• FIAT Uno 455 B-1600HU. platejat. • R E N A U L T 21 " X E t r 874 09 10 blau. B-JJ ISuafcl M S1011000S I 650.000 t r 588 55 35 • FIAT Uoo turbo. IE. BlAutxwrali Rel i !:'[•]«>; IK. 475.000.• R E N A U L T 5 GT U ' b o , t r 589 09 91 negre, B-HT IFUarilJIWF 18020003 I 250 0 0 0 t r 588 55 35 • FORD Flssta 1 1 gris ftjloqintaíi Re* »i31XOï mel. t W T 300.000.• RENAULT Cim, HN-i i « 5 8 8 55 35 BOD. M A10100003 t r 675 32 57

|Aak Comrca M Valies; Rel «Cy

COMPRES

Re"

mor, tu w F icoaa»

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta, 3 hab , 1 saló, 1 bany. 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66

• URGEIX torres per atendre gran cartera de clients en demanda de torres de lloguer, zona de Sant Cugat, Valldoreix i Mirasol. « 6 7 4 22 16 finques V*wí Ref FV101OO1'

•RENAULT blanc B-LX 650 000t r 588 55 35

• CITROEN AX 1 1 , T R E , B-IM • R E N A U L T 21 2 C A A 350.000.. B-IJ. TT 589 OS 91 t r 674 68 50

TT 674 97 73 La Floresta. • SANT CUGAT DEL V A L L É S c/ Bergara (z. Golf), torre unrfamiliar cantonera adossada, sup 350 m- i jardí privat 60 m', 5 hab. (1 -suite-), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m-, cuma «office». safareig gorres amo lavabo i terrassa solàrium, garatge 3 cotxes, arm. paret, parquet i marbre, calef a gas. Loguer: 300.000 Pta/mes Venda: 65.000.000 Pia. « 5 8 9 45 66 iArenasar Rtf.A 300006

|Venu»K Ret A 300005

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Rosselló (z Estació), apartament, sup 60 m1. hab. dob e, b a r y compíet. ami. paret, cuina amencana, saló menjaaor. acabat de pintar Paraumg Opaonal 55 000 /mes « 5 8 9 45 66 'Aiefasar: Rst A3000O4

• CITROEN AX, GT (extres) B-JU « S75 33 57 fAutoEjtetwii. Ret, A£ 10030003

• AUSTIN Metro blanc. B-HZ 225.000.t r 588 55 35 iMocerrai; Ret AI['0O0C'

• LANCIA Y-10.B-HD 325.000.t r 58» 09 91 (Ftjcat,i.q.ftatF1{ • OPEL Corsa, B I S 475.000.t r 589 09 91 iraaat.U) FMFirjBixi

• SEAT Ibiza 1 2 r B-JX. 400.000.t r 588 55 35 Ret A lO'.CCOC• S E A T Ibiza ! 5. 5 p BKP. t r «75 33 57 lAmEmtirl FM «£10030009 • SEAT Ibiza 1 5 EM896LK. Negre. 0 874 09 10 [SuzuU). FW S101 tOOCi

• SEAT Terra, blanc. BKT. 350.000.t r 5(8 55 35 jAütxarM FW.A101OO0OS • SUZUKI S w ' t GT|. B1872-IP, blanc t r 674 09 10 (Sua*^ Rel.SiOliDOO:

• OPEU Corea GSI. B-LK. 0 67488 50 • VOLKSWAGEN Gott 16 (Auto Comarca <M Vailet) Rel ACV V, B-LM. 10000005 t r 675 32 57 ,Autc Estebar) Rel AETAE3D1] • OPEL Kadett. 1 3 5 D B-HY. 450.000.t r 589 09 91 IHm.uJ Bel FlOOJOrx» • OPEL Kadett, 1 8 GT, blanc, B-JZ 600.000.t r 588 55 35 (Autocenoaf: Rel AIC0OOO6 • OPEL Vectra 1.6 B-MN. t r 675 32 57

A.A

(Auto Estebanl Rel AE 10030006

1 3.

• SEAT Ibcza 3 D.. B-OB t r 675 32 57 lAutcEaewi Rel fEIKSOOOe

• P A S S A T Variant 1 8, A A. B-MG. t r 674 68 50 ,Ault> Conrea cel Valies; =e' ACV '0O900O6

• NISSAN Patró. 6 cil. oièsel, curt B-JV t r 675 32 57 ALK Eaefcari! Ret AE -KyiX4 • NISSAN Varerte pràctic dièsel. B-MS t r 675 32 57 lAuloEsaKien Rei AE -XWO05 • RENAULT Exp-es aiésel. B-JZ. 650 000tr 589 09 91 F,aca $ i -« '- 'CCMte

EL VOLEIBOL PRESENTA E Q U l f S

2 7 . Divendres, 28 d'octubre de 1994

ESQUAK A SANT CUGAT

El CV Sant Cugat va presentar dissabte tots els seus equips per a aquesta temporada davant 250 persones al pavelló de Valldoreix. El sènior femení va guanyar el Santa Coloma per 3 a 0. Plana 30.

El Can Mèlich de Sant Just va guanyar el Campionat de Catalunya d'esquaix, el cap de setmana passat, a Sant Cugat. L'Esquaix Club Sant Cugat va quedar eliminat als quarts de finals. Plana 28.

FUTBOL HOQUEI HERBA

Després del Campionat de Catalunya, l'equip femení del Júnior afronta una nova temporada a la divisió d'honor. Les santcugatenques, que disputaran el primer partit de lliga a Alacant contra el San

Vicente, s'han proposat lluitar de valent per aconseguir el títol, que haurà de defensar la Real Sociedad. Per fer possible aquest objectiu l'entrenador del conjunt santcugatenc disposarà de 32 jugadores,

Desfeta del Sant Cugat davant un fluix Calafell i un pèssim arbitratge

13 del primer equip i la resta del de primera divisió. Totes s'han preparat a consciència per millorar el lloc de la temporada passada, en què van quedar cinquenes, empatades a punts amb el quart.

Sant Cugat: Comellas, (4), R. (2), M. Àngel (2), RiIcardoMartínez (2), Ernesto (2), Oriol (2) (R. Aznar 30') (3), Àngel (2) (Óscar 54') (2), Pagarolas (2), Bayo (3), Rafa (2), Bermejo (2). Calafell: Toni, Revilla, Fontfria, Óscar, Ernesto, Ivan, Gracia (Toto 71'), Martorell, Rios, Aguilera, Gil (Garo 18'). Gols: 0-1 Aguilera (22'). 1-1 Bayo (30'), 1-2 Revilla (90'). Àrbitre: Valdés Díaz. Nefast. Va amonestar amb targeta groga R; Martínez i Rafa, del Sant Cugat, i Óscar, Ernesto i Gil, del Calafell. Als 76' va expulsar Ernesto per dues grogues. Públic: Uns 200 espectadors.

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Un mal dia i un pèssim arbitratge van contribuir a la nova desfeta del Sant Cugat. L'equip de Carles Munuera va deixar escapar un partit que no va saber resoldre al primer temps. La falta de concreció en els últims metres no va permetre als vermell-i-negre marcar les diferències. El Sant Cugat creava les ocasions, però contràriament al que es veia al camp va ser el Calafell qui s'avançava marcant el primer gol. Vuit minuts després Bayo aconseguia la igualada d'un fort tret de falta directa. Amb aquest resultat les coses tornaven al seu lloc i s'arribava al descans. A la segona part poca història hi va haver. Els homes de Munuera es van encomanar del joc aeri del Calafell, que es va endur, injustament, dos punts, tot i que no va fer més mèrits que el Sant Cugat. Diumenge el Sant Cugat visita el camp del Vilassar de Mar, vuitè a la classificació.

£1 Júnior, un ferm candidat a conquerir la lliga de divisió d'honor femenina L'equip femení debuta aquest cap de setmana a Alacant davant el San Vicente El Júnior, que ha treballat intensament durant la pretemporada, té la intenció de guanyar la lliga. Per començar, diumenge visita el camp del San Vicente d'Alacant, on els espera un adversari assequible i que a priori té poc a dir en aquest campionat. Les noies del Júnior volen millorar l'actuació de la temporada passada, en què es van classificar cinquenes, empatades a 20 punts amb el Deportivo Terrassa. L'equip santcugatenc es veu amb ganes i possibilitats per fer front als campions per exel·lència de la divisió d'honor femenina, el Club de Campo de Madrid i la Real Sociedad de Sant Sebastià, actual campió de lliga. Com a mínim qui ho té molt clar és el tècnic del Júnior, Manel Diumenjó, que assegura tenir «el millor equip de la categoria». Després de l'experiència de la temporada passasa, en la qual el Júnior va haver de fer un gran esforç per disputar la lliga ja que tenia una plantilla molt curta, aquest any hi haurà un total de 32 jugadores, moltes d'elles de l'equip de primera divisió. L'equip intentarà que les baixes de jugadores com Sandra Serrahima i Rosa Tort, dues internacionals que han deixat l'equip, no es notin. La Real So-

ciedad haurà de defensar el títol davant una colla de candidats, entre els quals s'hi troba el conjunt de Sant Cugat. Tanmateix la lluita serà aferrissada entre equips catalans, madrilenys i bascos. Però sens dubte qui ha demostrat les últimes temporades que està en un gran moment és l'equip de Sant Sebastià, que ha guanyat les tres últimes lligues. El rècord, però, correspon al Club de Campo, que es va endur les sis primeres, des que es va crear la divisió d'honor, la temporada 85-86. Si a la lliga un tercer lloc aconseguit la temporada 91-92 ha estat la millor classificació de les noies del Júnior, la copa de la Reina mereix un capítol a part. El conjunt de Sant Cugat va guanyar la copa la temporada 87-88 i va ser finalista en dues ocasions, l'última la temporada 91-92, classificació que li va permetre disputar la Recopa. En les dues ocasions el Club de Campo va guanyar la copa, i com a guanyador de la lliga l'últim cop va jugar la copa d'Europa, fet que va afavorir la presència del Júnior a la Recopa. La seva primera participació internacional oficial no va ser pas dolenta. El Júnior va ser sisè de vuit equips en una competició que va guanyar l'HGC d'Holanda.

BÀSQUET

La UESC A mostra la seva inferioritat davant el Sant Boi

El tècnic, Manel Diumenjó, disposarà de 32 jugadores per afrontar la lliga

Q - | Winterthur Sant Boi: Mut >r JL (29), Trapero (4), Montoya (6), Redoiat (3), García (4), Molinos (-), Castrillón (11), Bultà (14), Martín (2), Gómez (3), Ruiz (3), Morro (12). £1 O UESC A: Sevillano (-), García O O (14), Solano (2), Badosa (7), García (-), Moreno (-), Argento (-), Fontanals (6), Albesa (18), Peguera (2), Riera (-), Asensio (19). Parcials: 12-08, 25-13, 34-18, 49-29]

CF Júnior President

Joan Maragall

Delegat secció

Jaume Juncosa

Pressupost

6 milions (secció hoquei)

Equips inferiors

1 masculí divisió d'honor, 1 primera femení, 1 juvenil

femení, 2 alevins femenins, 1 infantil femení, 2 segona divisió masculins, 2 juvenils, 2 cadets, 2 infantils, 2 alevins i 2 benjamins

LA PLANTILLA •Jugador

Edat

62-36,68-46,81-56,91-68.

Arbitres: Perea i Rodríguez. Públic: Unes 50 persones. ..is~ .

Posició

Temp,

Procedència •

Natàlia Maragall

Central

Júnior

Elisabet Maragall

Extrem esquerra

Júnior

Elena Maragall

Mitja punta

Júnior

Katerí Maragall

Migcampista

Júnior

Lucia López

Davanter centre

Júnior

Marta Vidal

20 44

Int. esquena

Júnior

CarolAbad

Mitja punta

Júnior

Maria Boix

Porter

Júnior

Florència Scarpatti

Lateral esquerra

Júnior

Victòria Scarpatti

Lateral dret

Júnior

Núria Vidal

Extrem

Júnior

Anna Negre

Uiure

Júnior

Telia Rucabado

Lateral dret

Júnior

Eva Berriozàbal

Interior esquerra

Club Egara

ELPUNT

CATÍ MORELL • Sant Boi.— El sènior A de la UESC va tornar a perdre el cap de setmana passat en el seu desplaçament a la pista del Winterthur Sant Boi, en el partit corresponent a la cinquena jornada de segona divisió estatal. Els homes que entrena Marcel·lí Massafred no van poder fer front a la veterania dels jugadors de Bonastre, que, tot i l'igualat inici del matx, van saber aconseguir un avantatge decisiu abans del final del primer temps. A la segona part els santcugatencs van tenir més encert i parcial va ser de 42 punts a 39. Però el bon joc dels de Massafred no va ser suficient per reduir els vint punts de diferència que ja s'havien assegurat els locals durant «Is primers 20 minuts. • •-.:»,

ESPORTS

ELS 4 CAN I O N S

ESQUAIX

El Can Mèlich s'adjudica el campionat de Catalunya per equips a Sant Cugat L'Esquaix Club Sant Cugat es queda als quarts de final t ARMI' Rt VtiRTE H Sant Cugat.— 1:1 campionat de Catalunya d'esquaíx per equips, que s'ha disputat a les instal·lacions de l'Esquaix Club Sant Cugat, no va defraudar els afeccionats a aquest esport.

Com es podia preveure, els dos favorits es van trobar a la final. El Can Mèlich, de Sant Just Desvern, i el Malibú, de Sabadell, es van disputar cl títol en una final molt igualada (3-2). .Amb aquest triomf, finalment els de

Sant Just han guanyat un campionat que feia cine anys que no conquerien. Els representants santeugatenes es van quedar a les portes de les semifinals en ser derrotats pel Badalona als quarts de final per 4 a 1.

El Can Mèlich de Sant Just Desvern s'ha proclamat campió de Catalunya d'esquaix per equips en vèncer a la final el Malibú de Sabadell, un dels màxims rivals. A l'enfrontament, que havia de decidir el nou campió català, s'aplegaven bona part de les millors raquetes de C a t a l a n s a i de l'estat espanyol, l'cro el CAU Mèlich. encapçalat per Víctor Montserrat, segon al ranqmg estatal, va derrotar pvr un ajusta! 3 a 2 els sabadellencs del Malibú. d'Albert Codina, el numero u català. Abans d'arribar a la final, el Can Mèlich va derrotar a Ics semifinals el Badalona. vencedor del Sant Cugat. pei 5 partits a n. I I Malibú va deixar l'ora de la final l'Eurosport en derrotar-lo per 4 a 1. Com evidencien els resultats, els dos finalistes \;iii ser molt superiors a la resta de participants. I-.Is equips amfitrions van tenir una actuació molt bona. sobretot l'equip A de l'Esquaix Club Sant Cugat, que va arribar fins als quarts de final. 1 n aquest punt de la competició, l'equip local va perdre davant el Badalona per 4 a 1. D'aquesta manera els badalonins posaven fi a la brillant trajectòria del primer equip del Sant Cugat en aquests campionats de Catalunya. L'equip B hi va fer una actuació modesta i es haver tic conformar amb les semifinals de consolació, desprès de perdre a la primera fase davant el Natació Sabadell B per 5 a

Dos dels participants del campionat. I-mo: JA. MULA 0. A m b el triomf dels de Sant Just. el Can Mèlich pren el relleu del G T A de Rubí. guanyador del campionat de l'any passat. Si alguna cosa se li pot retreure a aquesta edició del campionat de Catalunya ha estat cl baix nomb r e d ' e q u i p s inscrits. M o s t r a

d'això ha estat la competició en categoria femenina, on només han participat dos clubs, el Can Mèlich i el Natació Sabadell. T a m b é en noies els de Sant Just Desvern s'han adjudicat el títol, després de guanyar el Natació Sabadell per 2 partits a I.

Els finalistes d'aquest campionat també són els candidats per guanyar el campionat estatal d'esquaix per equips, que disputaran el primer cap de setmana de novembre a València. I és que tant l'un com l'altre són els màxims exponents d'aquesl esport.

FUTBOL

Estefania Knut haurà d'esperar una nova oportunitat per disputar el circuit americà

Rafa Garcia torna al Sant Cugat Esport FC després de passar per la Damm

El gener participarà al circuit asiàtic

Diumenge va debutar contra el Calafell

Estefania Knut no pot amagar el desencís i la ràbia després de no haver pogut guanyar la targeta, objectiu que s'havia marcat en aquest primer any en què juga com a professional. «Em fa molta ràbia i, és clar. sempre es una frustració. Això m'ha trencat tots els plans i m'he de reorganitzar, però aquest es el tipus de campionat on no pots despistar-te ni un moment. Sempre és una in-

Derrota del FS Sant Cugat en un matx marcat pel pèssim arbitratge

3 4

Sant Cugat: José Lais. l'la. Pinol. Sergi. Rafa cinc inicial—. Mauri. Jaume, McnUcv. Martorell: Pous, Gay. Serra. Fredy, (arhono -cinc inicial—. Milena. Areny. Gols: 1-1)'Pla p n . 1-1 Gay (12'T 2-1 Méndez (14'). 2-2 Gav (15). 2-3 Milena (16'). 2-4 Carbono (37"), 3-4 Rafa

yn L ____ Àrbitre: Casas i Alamo. Pèssims. Targetes grogues a José l.uis. Jaume i Carles Navarro del Sant Cugat. Públic: Uns 150 espectadors. A.I-.'C'.R.

GOLF

(ARMI Rt VtRTt: • Sant Cugat. — La golfista Estefania Knut no ha pogut aconseguir la targeta L P G A per disputar el circuit americà de golf. l ' n mal dia ha posat fi al somni d ' a q u e s t a sa n t e u g a t e n c a . q u e abans de marxar als Estats Units es mostrava optimista perquè hi tenia possibilitats ja que s'havia classificat a la prèvia de Los Angcles. El sistema de competició és tan dur que no hi val a badar. Estefania ens assegurava que «el primer dia em va anar bé, però el segon vaig perdre la targeta, perquè a la segona volta me'n vaig anar a l'aigua i després vaig fer un altre bottit: En aquesta situació el dia següent havia de ter una volta impensable per passar i es clar que, si l'espífies un dia. ja nv passes».

Divendres. 28 d'octubre de 1W4

satisfacció personal no haver-ho aconseguit-, ha explicat la jugadora. Pe l'o com ens explicava fa unes setmanes a l'etitievista que ens va concedit, ho tornarà a intentar. .•Segurament ho tornaré a provar, ara. tot depen del que faci al circuit europeu. Vull participar en tots els campionats d'aquest circuit, que començarà l'abril. M e n t r e s t a n t , miro alguns campionats del circuit asiàtic. Evidentment això no és el mateix que el circuit dels Estats Units. però aquesta era la meva segona opció en el cas que fallés», comenta resignada però sense cap intenció de llançar la tovallola. Estefania és conscient que ha de millorar per optar novament a la targeta LPGA, per això s'entrena de dilluns a divendres durant vuit hores diàries al Club de Golf Sant Cugat, controlada de prop per l'entrenador. Fernando Chaves. La golfista santcugalenca disputarà cap al gener alguns torneigs del circuit asiàtic. Per tant. Estefania Knut no para ni quan fa vacances, com ara mateix. No vol perdre ni un dia i. tot i que la temporada no començarà fins a l'abril, ella s'ho pren com el que és. una professional.

CARMl- RtAÍRIl U Sant Cugat.— Ha passat dos anys fora i no s'hi ha trobat pas malament La seva darrera temporada va coincidir amb una mala època per al Sant Cugat, que va haver de baixar de la tercera divisió tins on es troba ara mateix. Després <Je tot aquest temps, Rafa Garcia, torna a l'equip de sempre. toma a Sant Cugat. Rafa Garcia és el fitxatge més recent del Sant Cugat, un jugador jove, que s'ha fet al planter del club s a n k u g a t e n c i que. quan només tenia Hi anys. Ics circumstancies cl van fer debutar en la categoria de bronze del futbol estatal. Des de llavors fins avui ha continuat formant-se com a futbolista a la Damm, durant dos anvs. i aquesta temporada va fitxar per la Unió Esportiva de Rubí. Però la situació de Garcia a l'equip rubiíienc no era del tot bona, segons que opina, i per això va demanar la baixa. Assabentat d'aquesta situació el Sant Cugat es va interessar pel jugador i li va proposar que s'incorporés a l'equip de Carles Munuera. El nou fitxatge del Sant Cugat espera que personalment li surtin bé les coses en aquesta nova etapa al club vermell-i-negre i que -d'equip, que

té molta il·lusió, pugui mantenir-se bé a la categoria». El nou jugador santeugatenc ha trobat certes diferències respecte a la seva estada fa 3 o 4 anys. Recorda que «abans hi havia més veterania en l'equip i que els jugadors que venien de fora ho feien amb més cache. Ara la gent és jove. està il·lusionada i vol treballar perquè les coses vagin bé». Tot i que ha passat dos anys fora de casa, reconeix que l'han tractat molt bé en tots els aspectes —sempre referint-se al pas p e r la Damm—. Q u a n li pregunten per la seva última t e m p o r a d a al Sant Cugat, tot i que el moment no va coincidir amb una bona època del club, respon dient que «té bons records; va ser l'última temporada del Sant Cugat a tercera, però personalment va ser una bona temporada. Jo jugava llavors amb el juvenil i les circumstàncies —el club tenia problemes econòmics seriosos i molts jugadors no cobraven— van motivar que pogués debutar amb cl primer equip a la tercera divisió». Rafa no va tenir sort. El debut va coincidir amb un mal dia de l'equip, un nefast arbitratge i un rival que no volia jugar a futbol.

H Sant Cugat.— El derbi entre els dos catalans que han pujat a la divisió de plata va ser més intens del previst. El Sant Cugat va perdre per la mínima un matx que va començar dominant després d'un inici amb moltes precaucions defensives. Pla va trencar el gel fent el primer gol. resultat que va tenir resposta per part visitant. Arribaven al descans amb un 2 a 3. A la segona part. el tècnic local hi va introduir alguns canvis per d o n a r un aire nou a l'equip. El Martorell va exercir una forta pressió, per tota la pista, sobre els jugadors santeugatenes fins que aquests van reaccionar. Però quan faltaven tres minuts per al final els visitants marcaven el gol que els va d o n a r la victorià. L'arbitratge mereix un capítol a part, perquè la parella arbitral no va fer. en cap moment, la sensació de trobar-se dins el partit. Mostra d'això és que fins i tot en una jugada en la qual van decidir fer un bot neutral, els jugadors visitants van cedir la pilota als santeugatenes, tot demostrant les contínues errades arbitrals.

L'Olimpyc i el Vilassar empaten en un partit poc brillant

8 8

0limpyc: Xavi. David, Dani, Joan, Jordi —cinc inicial—. Revilla, Oriol, Manolo. Vilassar. Albert. Joan. Víctor. Carlos, Sergio —cinc inicial—. Avelino, Segura. Carbonell, Lluís. GoSrMTjordï (2').T-0 Revilla (3), 2-1 Sergi (4'), 3-1 Jordi (17'). 4-1 David (18'), 4-2 Víctor (18'). 4-3 Víctor (14'). 4-4 Avelino (20'). 5-4 Dani (20). 6-4 Jordi (28'). 7-4 Joan (28'). 7-5 Víctor (32'), 7-6 Víctor (34"), 8-6 Joan (3N'i. 8-7 Víctor (39'), K-8 Víctor (40'|. Àrbitre: Domínguez i Serrano. Malament. Van ensenyar targeta groga a David i a Joan de l'Olimpyc i a Carlos, Avelino i Segura del Vilassar. Públic: Uns 100 espectadors. C'.R.

H Sant Cugat .— L'Olimpyc ha tornat a cedir un punt a casa. Només començar va establir una diferència de dos gols. que li van d o n a r una certa tranquil·litat. Jugant amb certa comoditat va arribar a tenir un 4 a 1 a favor seu que es va convertir en un 5 a 4 a la mitja part. Els florestans s'havien deixat escapar una bona ocasió per garantir-se el triomf del partit. A la represa els d'Angel Ruiz van tenir sempre les espatlles ben cobertes amb un o dos gols de diferencia. El pes i cl ritme. els marcava el Vilassar, però el contraatac de l'Olimpyc era efectiu quasi al cent per cent. Cada cop que trepitjaven l'àrea contrària creaven perill, sobretot, si els encarregats de fer-ho eren els germans Reixach. Però un cop més les faltes directes, des dels 12 m e t r e s , v a n c a s t i g a r un Olimpyc que va merèixer la victòria i es va haver de conformar amb l'empat.

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

POLIESPORTIU ;:

- * - Is-

PB S t Cugat, 6-C. Colapi, 3 Penya Blau-grana:Edu, Cobos (Quim 65'), Luis, Tato, Jaime, Isaac (Quintana 70'), Carre, Javi, Juanjo. Raúl, Carrillo. Can Colapi: Abelardo, Colón, Jonathan, Santi, Calonge (Ignasi 51'), David (Orti 59'), Padrós (Borràs 80'), Castillano, Roca, Aguilar, Velasco. Gols: 0-1 Velasco 3', 1-1 Carrillo 8', 2-1 Juanjo 13', 3-1 Raúl 18', 4-1 Carre 23', 4-2 Roca 25', 5-2 Raúl 80', 6-2 Raúl 81', 6-3 Castillo 85'. Àrbitre: Gil. Correcte. No va mostrar cap targeta. Comentari: El conjunt blau-grana va disputar davant el Can Colapi el matx més brillant de la temporada. Els homes de Calderón van disputar un excel·lent encontre, que va tenir la destacada actuació del davanter local Raúl, autor de tres dels sis gols del seu equip. Tot i l'ampli resultat el matx hauria pogut registrar alguns gols més per part d'un equip i l'altre, però al final les forces van minvar com a conseqüència de l'esforç realitzat i el 6 a 3 no va variar en els últims 5 minuts. El públic que va presenciar el matx a Can Magí, uns cent espectadors, van gaudir amb el joc exhibit pel conjunt de José Antonio Calderón. Aquesta victòria demostra que la Penya va a més en cada partit que disputa. / C.R.

Mil·lenari, 6 - Júnior, 3 Mil·lenari: Ramis, Estévez, García, Marín, Lozano, Ferrer, Olans, Mur, Sancho (Aguilas 80'), Pérez, Plans (Gómez 60'). Júnior Cabré, Prats (Soriano 75'), Ferrer-Dalmau, Permanyer, Soler, Marcellàn, Agustí (Dàvüa 60'), Garrido, Edi, Micky, Boix (PuigvendreUós 45'). Gols: 1-0 Plans (5'), 2-0 Sancho (10'), 2-1 Micky (25'), 3-1 Olans (28'), 3-2 Edi (30'), 3-3 Edi (35'), 4-3 Pérez (50'), 5-3 Lozano (56'), 6-3 Olans (76'). Àrbitre: Gonzàlez. Bé. Comentari: Partit molt intens entre el Mil·lenari i el Júnior, sobretot a la primera part, en la qual es van

marcar sis gols, tres per cada banda. Es va avançar l'equip local als 10 primers minuts, aprofitant-se de la lentitud de la defensa del Júnior, que va sortir massa confiada. Un cop controlada la situació, els de Sant Cugat van passar a dominar el centre del camp i a pressionar el rival. Gràcies a això van arribar dos gols consecutius del davanter centre Edi, que va empatar el matx. Als minuts finals de la primera part els santeugatencs no van saber aprofitar fins a tres oportunitats clares de gol que podien haver decidit l'encontre. La segona part va començar com la primera, amb dos gols de l'equip local que van decidir el matx. Aquest segon període no va ser tan atractiu per al nombrós públic assistent./C.R.

Mira-sol, 1 - Planada, 0 Mira-sol: Antonio, Marcel, Juan Carlos, Julio (Manu 46'), Naranjo, Paco, Jaime, Luis, Manolin, Quique, Tini. Planada: Luis, Frutos, Montoya, Miró, Decra, Cazares, Paquito, Javi, Melo, Loren, Luis. Gols: 1-0 Jaime (7'). Àrbitre-.Galdeano. Pèssim. Comentari: El partit entre el Mira-sol i la Planada va quedar suspès a de 22 minuts per a la seva fi. L'àrbitre va decidir no continuar perquè va rebre amenaces d'un jugador visitant. El marcador reflectia un 1 a 0 per als mira-solencs, que durant el temps que es va jugar van desaprofitar nombroses ocasions de gol. El partit va ser dur i amb un joc poc vistós per part de tots dos equips i l'àrbitre el va voler controlar, sense aconseguir-ho, amb un grapat de targetes. / C.R.

Cazadores, 6-C. Cortés, 1 Cazadores: Giménez, Moreno, Ortiz, Calaf (Rafa 67'), Expósito, Manuel (Luis 54'), Ventura, Rafa, Moreno, Mellado (Ramos 54'), Ruiz. Can Cortés: Téllez, Munoz, Benjamín, Gàlvez, López, Dioni, Axel, Morilla, Carlos, Càrdenas. Gols: 0-1 Dioni 17' penal, 1-1 Moreno 30', 2-1 Calaf 45' penal, 3-1 Rafa 50', 4-1 Moreno 55'penal, 5-1 Ramos 58', 6-1 Rafa 90'.

Àrbitre: López. Malament. Comentari: El Can Cortés va perdre per un contundent 6 a 1 davant el conjunt rubinenc del Cazadores, que va haver de remuntar un gol aconseguit pel Can Cortés als 17' de partit. L'equip de Sant Cugat va jugar des del principi amb un home menys per falta de jugadors disponibles i l'esforç que va fer al llarg del matx es va notar, sobretot, a la segona part, cosa que els locals van aprofitar per incrementar encara més el seu compte de eols. / C.R.

UESC, 59 Èpic Casino, 60 UESC: Munera (21), Machón (8), Garcia (6), Crespi (11), Junyent (5) —cinc inicial—, Martínez (3), Paz (5), Garcia (-), Sanz (-), Argento (-), Moreno (-). Èpic Casino: Clemente (6), Royo (4), Martínez (8), Catalan (11). Jurado (11) —cinc inicial—, Alsama (7). López (6), Ruiz (-), Capel (-), Gijón (-). Usero (8). Àrbitres: Carvajal i Subirats. Bé. Comentari: L'equip B de la UESC va estar a punt d'aconseguir la primera victòria de la temporada en plantar cara, tot i perdre, a l'Epic Casino de Terrassa. Els santeugatencs van donar la seva millor imatge de la temporada i van tenir sempre a l'abast la possibilitat del triomf. De tota manera la UESC va perdre perquè no va saber mantenir la seva renda i per falta de confiança als darrers instants de partit, un símptoma ja hab i t u a l en l ' e q u i p s a n t e u g a tenc./I.M./C.R.

CB Mira-sol, 66 Vilanova GP, 61

Àrbitre: Meneses. Correcte. Comentari: Amb un pavelló ple de gom a gom el Mira-sol va mantenir una jornada més la seva imbatibilitat. Tot i no fer un gran partit, els mira-solencs van saber aprofitar la renda dels bons moments de joc per mantenir el control del matx. Va ser un partit jugat a un ritme intermitent, sobretot per part local. Aquest no va ser el dia dels rebots per als mira-solencs, que van permetre, en moltes ocasions, una segona opció als seus adversaris. L'home més destacat per part local va ser Màrius, que va agafar 16 rebots (10 defensius i 6 ofensius), en una gran actuació personal. / C.R.

al llarg del partit. Óscar Collado va ser l'autor del gol que va donar el triomf als santeugatencs. / I.S / C.R.

Olot, 3-CH S t Cugat B, 19 Olot: Camps, Gravolosa (1), Jau, Gironès (2), Costa —cinc inicial—. CH St. Cugat: Pasqui, Càrceles (3), Climent (-), Llacers (5), Novella (1) —cinc inicial—, Hernand (4), Spot (5), R u e ( l ) , Torrens. Àrbitre: Martín. Bé. Comentari: L'equip B del Club Hoquei continua sense perdre. L'Olot no va ser cap obstacle per a l'equip santeugatenc, que a la primera part ja havia marcat 13 gols, per només un dels olotins. Un cop més l'experiència del conjunt de Sant Cugat va servir per aconseguir un triomf que el consolida al capdavant de la classificació. Els líders reben demà el Breda en la quarta jornada de segona catalana. / I.S. / C.R.

^4*;Ï3:

S. Palau, 5-PH S t Cugat, 7 S. de Palau: Pamiès, Roig, Sants (2), Sanahuja (1), Alberic-cinc inicial-. Ardilla(l). Ribes (1). PH St. Cugat: Torres, Sam, Olmo (1), Costa (3), Jordi (l)-cinc inicial-,Rius (2), Montserrat (-), Anton (-), Zaplana (-). Àrbitre: Palomar. Comentari: L'equip de Toni Paredes va obtenir una important victòria a la pista del Palau de Simó. Si el primer temps va ser força igualat (3-2), la segona meitat va donar un gir. Els santeugatencs van dominar en tot moment aquest període, que els va servir per establir una còmoda diferència en l'electrònic. / I.S. / C.R.

lÀryoiii: Cardedeu, 21 UESC, 30 Cardedeu: Cullell, Carralero (4), Moya (4), Càceres (3), Golanas (2), Puig (5), Cuenca (1) —equip inicial—, Alfredo (1), Ribalta (1), Bellvehí (-). UESC: Bell, Tomàs (5), Martí (-), Estévez (1), Armand (11), Edu (6), Romero (3) —equip inicial—, Cinta (2), Esteban (-), Palència (2). Comentari: El conjunt de Josep Ibanez va demostrar davant el Cardedeu que està trobant el camí que vol seguir al llarg de la temporada. Els santeugatencs van fer un partit rodó. Despré d'uns primers minuts molt igualats la UESC ha imposat el seu ritme, fet que va desbordar el Cardedeu, sobretot al primer temps. Durant la segona part el domini va ser altern, però la UESC va saber controlar el matx amb el temps suficient com per imposar-se sense problemes. Armand Mora va ser una jornada més el màxim realitzador de l'equip, amb 11 gols. Amb aquests importants punts la UESC es consolida en els primers llocs de la classificació. Demà la UESC rep el Barberà. / P.M. / C.R.

Folgueroles, 5-CH S t C , 6 Folgueroles: Casadevall, Spola (2), Capdevila (1), Deseures (1), Rosa (-) —cinc inicial—, Closelles (-), Sagalès ( ! ) •

CB Mira-sol: Javi (5), Josc (2), Óscar (12), Màrius (8), Edu (10) —cinc inicial—, Manolo (1), Osúl (9), Rafa (11), Martín (4), David (4). Vilanova GP: Molina (4), Fernàndez (7), Lechuga (12), Capella (21), Moya (6) —cinc inicial—, Milà (2), Serrano (-), Rodríguez (2), Casto (4), Alba

(-)•

CH SL Cugat: Oriol, Bernat (1), Roger (2), Marc (1), Solà (1) —cinc inicial—, Bernat (1), Anglès (-), Óscar (1). Àrbitre: Casalí. Malament. Comentari: El Club Hoquei Sant Cugat s'ha imposat al Folgueroles, un dels equips forts de la segona divisió catalana i, per tant, un dels candidats a ser al capdavant de la classificació. La igualtat en el marcador i la duresa del joc local va ser la tònica dominant

AGENDA CREACIÓ I DISSENY

FUTBOL 1a catalana 11.45 Vilassar-Sant Cugat (Dium.)

3a regional 10.00 18.00 11.45 11.30

Can Cortés-les Fonts (Dium.) Víladecavalls-Sant Cugat (Diss.) Júnior-Fontetes (Dium.) Campoamor-Mirasol (Dium.)

12.30 UESC A-Ademar (Dium.) JÚNIOR 17.00 Navas-UESC (Diss.)

SÈNIOR 12.15 Caldes-UESC B (Dium.)

11.30

16.00 Casa Oliva-Adesa (Diss.)

ü 3a categoria A

: Sub-21

SÈNIOR 12.00 els Monjos-Mirasol (Dium.) SUB-23 10.30 els Monjos-Mirasol (Dium.)

Terrassa-Sant Cugat (Dium.) PB Sant Cugat-Tàfat (Diss.) Júnior-Can Jofresa (Diss.) Can Fatjò-Sant Cugat (Diss.)

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 20.00 Esplugues-CV Sant Cugat (Diss)

Cadet 16.00 10.00 9.45 10.00 12.30 16.45

VOLEIBOL

PB Sant Cugat-Rubi (Diss.) Júnior-Can Parellada (Dium.) St. Pere Lumen-Sant Cugat (Dium.) Adesa-Can Rull (Diss.) Matadepera-PB Sant Cugat (Diss.) Sant Cugat-Can Boada (Diss.I ~~

l i Campionat de Catalunya J U V E N I L FEMENÍ 18.00 C V S a n t C u g a t - S t a . Eulàlia (Diss.)

Infantil 15.00 Rubi-PB Sant Cugat (Diss.) 15.30 Can Boada-Júnior (Diss.) 15.50 ~Sant Cugat-25 Setembre (Diss^T Í6.30 Santl·lorenç-Sant Cugat (Diss.)' 12.00 Ullastret-Adesa (Diss.) 11.00 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Diss.)

18 Campionat de Catalunya 2a C A T A L A N A 20.15 CH Sant Cugat-Sta. Isabel (Diss.) 22.15 Sant Cugat B-Breda (Diss.) JÚNIOR 21.15 L'Hospitalet-PH Sant Cugat (Diss.)

li Alevins 11.00 Júnior-Rubí(Diss.) 12.45 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Diss.) 9.45 Sant Cugat-Can Boada (Diss.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-CESS (Diss.) 11.00 PH Sant Cugat C-Maristes (Diss.)

, BREITLING

SanVicente-Júnior(Dium).

Santiago

SÈNIOR 11.00 UESC A - A d e m a r (Dium.) SUB-23

Rusinol,

MEGA «JUNCHANS

Tel. 674 58 54

IDaurtM lacrolx

Sant

Cugat

Divisió de plata 18.30 Burlada-FS Sant Cugat (Diss.)

1a divisió A 17.30 Zalux-Olympic (Diss.)

1a divisió B 17.00 Platja d'Aro-PB Sant Cugat (Diss.)

CENTRE

IMATGE

i ! Divisió d'honor cat. 11.45 Castelt-Champion (Dium.)

l i 2a divisió

lor

17.00 Olympic-CN Sabadell (Diss.)

II 3a divisió 17.00 Valldoreix-Gironella (Diss.) 16.00 Chess-Navas (Diss.) 17.00 Bokatas-Vacarises (Diss.)

ves en 1 fives a

matehai \ c nou i.iïj ' propi a lo JHHIka " 'icdefax un m les fotos

' Juvenil 11.45 Olympic-Florida91 (Dium.)

Cadet 16.00 PaUejà-Olympic (Diss.)

líï Alevins 13.00 Bàbar-Olympic (Diss.)

2 jivr·ft·

'1 r ' . ' - 1 * !

INFANTIL 19.00 Mollet-PH Sant Cugat (Diss.) 15.30 PH St. Cugat B-Arenys M a r (Diss.)

2a divisió estatal

KRONQS

Hamilton

FUTBOL*8MII

Juvenil 12.00 18.00 15.30 18.30

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

Mi Divisió d'honor fem.

SUB-23 10.45 Caldes-UESC B (Dium.) JÚNIOR 16.00 UESC-la Salle Manresa (Diss.)

OC1AVIO SARDA

HOQUEI-HERBA

• 3a preferent

• Aficionats

18.30 Sant Cugat-St. Vicenç Horts (Diss.)

PRE-BENJAMINS 16.00 Mollet-PH Sant Cugat (Diss.)

1a catalana

ALEVINS 18.00 Mollet-PH Sant Cugat (Diss.) 14.30 PH Sant Cugat B-Gelida (Diss.)

SÈNIOR MASCULÍ 19.30 UE Sant Cugat-Barberà (Diss.l

BENJAMINS 17.00 Mollet-PH Sant Cugat (Diss.)

9.15

JUVENIL MASCULÍ UE Sant Cugat-Barberà (Dium.)

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24. Sant Cugat ,3

Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 28 d'octubre de 1994

VOLEIBOL

El Club Voleibol presenta els seus equips davant 250 persones a Valldoreix El sènior femení debuta amb un 3 a 0 CARME REVHRÏÏ

• Valldoreix . — El mateix dia del debut de l'equip sènior femení a la lliga va tenir lloc la presentació dels del Club Voleibol Sant Cugat. I.'acte oficial, fet al pavelló de Valldoreix, va ser presidit pel regidor d'Esports de l'Ajuntament. Xavier Figueres, i hi van assistir més de 250 persones. Carles Castro, president de léntitat. va dir que espera augmentar la quantitat i la qualitat dels equips. HI pavelló de voleibol de Valldoreix hi va haver una assistència de públic extraordinària per assistir a la presentació oficial de tots els equips del Sant Cugat. Més de 25(1 espectadors omplien la graderia d'aquest pavelló per veure desfilar un centenar d'esportistes, entre noies i nois, de les diferents categories. L'acte oficial va ser presidit pel regidor d'Esports de Sant Cugat. Xavier Figueres. El president de l'entitat, Carles Castro, es va encarregar d'obrir la cerimònia fent un repàs de la història del club des del trasllat de Sarrià. Castro va recordar el que s'ha fet i va explicar el que s'espera aconseguir en un futur pròxim, «augmentar la quantitat i la qualitat dels equips», tal com va dir el màxim responsable de l'entitat. El regidor d'Esports. Xavier Figueres, va cloure l'acte de presentació amb un parlamnet en què va felicitar la junta directiva per la tasca que ha fet tins ara, a mes d'encorat|ar-lo.s perquè continuïn en el mateix camí. Segons Figueres, «la presencia d'a-

quest club ha significat una empenta impressionant per al volei al nostre municipi. Això pot tornar a revifar el volei a Sant Cugat i aconseguir una escola important. que és el que es va fent». Figueres va manifestar que està «convençut que enguany les noies del primer equip ho podran aconseguir», fent referència a l'ascens a la divisió d'honor. Les paraules del regidor poden ser un presagi del que pot passar aquesta temporada, perquè el sènior femení, que va debutar just abans de l'acte de presentació. va obtenir el primer triomf de la temporada derrotant per 3 sets a t) el Santa Coloma. El primer rival de la temporada no va ser gens inquietant. En 46 minuts que va durar el partit, les santeugatenques en van tenir prou per esborrar de la pista un conjunt molt inferior. Els parcials ho diuen tot: (15-4), (15-3) i (15-2). Ara, el plat fort de la lliga au iharà demà, a la segona jornada de lliga. amb el partit que disputaran l'Esplugues i el Sant Cugat, dos dels candidats a l'ascens.

, J . . i.' .'.-95. Foto: J.A. MULA

Francesc Moragas, 25 Tel. 675 58 55 SANT CUGAT DEL VALLÈS Un concepte nou d'estètica, íntimament lligat a la salut, és a la base dels t r a c t a m e n t s que ofereix l'Institut de Bellesa RVB. A m b la tecnologia més avançada i amb un seguiment mèdic permanent, RVB vol oferir un servei d ' a c o r d a m b els temps. I pensant a m b aquesta mentalitat actual que posa l'estètica a l'abast de tothom, ha dissenyat un c a t à l e g de serveis personalitzables i ha establert la possibilitat de l'horari flexible fins a les deu de la nit i sense interrupció al migdia. A partir d'ara, Sant Cugat disposa d'un establiment on embellir-se i fer salut seran la mateixa cosa. RVB ofereix la possibilitat de quatre tipus de depilació'. des de la cera calenta tradicional fins a la depilació elèctrica per sonda, molt adient per a les persones amb problemes de circulació. Però, alhora, s'hi poden prendre banys UVA d'alta pressió, facials o corporals, o recuperar la joventut amb el tractament Tuenda, una fórmula hidratant i vitamínica que tiba la pell flàccida. El Tuenda té, a més, la versió PRE, per prevenir l'aparició d'arruges, i l'ACT, que permet recuperar l'elasticitat als cutis castigats, A RVB es fan infiltracions de colagen que harmonitzen el dibuix dels llavis, maquillatge permanent i mesoteràpia. Tot controlat personalment per la doctora Petra M. Vega, especialitzada en medicina estètica, i el doctor Àlex Ramos, dietista diplomat, i en un espai dissenyat i decorat amb la idea de potenciar-lo també com a punt de trobada, I per a qui decideixi modelar el seu cos, es fan tractaments anticel·lulítics i refermadors per perdre volum només en els punts on cal,

TALLERS ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

RENAULT T7TPTO

NISSAN AUTOCENTRAL

JOSEP M. SOTO i TORT

Concessionari Taller: C/Vic, 18 Tel. 674 00 86

Exposició i Vendes: C/Martorell, 41 Tel. 675 45 79 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Oficial Renault a Sant Cugat Ctra. Cerdanyola, 2 2 T e l . 5 8 9 2 6 4 9 - 589 3 2 5 3 ocsvore,,, SANT CUGAT DEL VALLÈS

PLANXA - PINTURA

AUTO RECANVIS VALLÈS E. JULIÀ, S.L Recanvis i accessoris per a l'automòbil.

ANT P SUn l u

( / Sant Pere, 7 Telèfon 6 7 5 1 0 1 3 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTORADIOS

Nou Seat Toledo GLX 1.8i.

CECAUTO

Lucas

Aire Condicionat Direcció Assistida, Doble Airbag, Tecnologia Alemanya

Camí de la Creu, 24 Tel. 67519 51-Fax 67511 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Si s vol l'equipament més complet i r a de pagar un preu.1 generalment at Per sort per a vostè, també pot comprar un Toledo GW1.8. Amb tot requipament que ofereix qualsevol cotxe de la seva categoria. I a un preu que,

ROVIRA AUTORADIOS-TELEFONIA MÒBIL-ALARMES

amfc,arairxtoDocfcM)agg.^ouncecjTpteequivateaJaquero necessita parlar amb el seu cap, què i sembla si parla amb el concessionariSEW?

TINGUI LABSOLUTA SEGURETAT P VJ>. W mpoi (MipruinM i n/xraò m Com irtm

PER NOMÉS 2.195.000 Pta DISTRIBLIDOR

Alfons Sala, 29-35 - Tel. 674 68 50 - Fax 675 24 11 SANT CUGAT

OFICIAL

Line :••••••

TÏ).

t>74

<)(> M>

Greu Candcmyela, 47

SERVEIS ADMINISTRATIUS

T«L 4740*46 O8190 SANfCiKÍAT

SIMÓN, S.L. • ASSESSORIA FISCAL I LABORAL • FINQUES • ASSEGURANCES EN GENERAL • AUTOMÒBILS

Ctra. de Cerdanyola, 24, baixos, 1a Tels. 674 52 16/674 52 66 Fax 589 07 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

OFICINA GESTORA D'ASSEGURANCES Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53 Tallers: Cami Can Caldes, 1 Nau1. Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

ASSEGUREM AMB TOTES LES COMPANYIES

àBkAMUJtBkàààh

NOMÉS ASSEGURANCES MILLOR SERVEI

CASAS i G. S.L

MOTOR s.L. CONCESSIONARI OFICIAL

> Avinguda Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 ,„ Tel. 67414 97

Fax 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

C/ Rosselló, 15 Tel. (93) 5 8 9 3 2 11 - Fax (93) 5 8 9 3 2 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

pg. Toneblanca De 9.30 a 13.30 h i tardes de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes de 10 a 13 h. Tel. 675 42 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ASDI JA TE LOCAL PROVISIONAL

Els monitors i nens d'ASDI continuen les seves activitats als locals de la Creu Roja a Sant Cugat, mentre busquen un emplaçament definitiu per a la nova seu de l'entitat. Plana i3.

Divendres, 28 d'octubre de 1994

POLÈMICA SOBRE LA P S S

fiï DillS

I C h a difós u n c o m u n i c a t en q u è acusa l ' A j u n t a m e n t de s u b s t u t i r t r e b a l l a d o r s a sou p e r o b j e c t o r s i d ' a s s i g n a r les places d e la PSS a militants i s i m p a t i t z a n t s d e C i U . Plana 33.

SOCIETAT El G r u p d'Autoprotecció de la Floresta ja ha començat a treballar. L'assemblea constituent de dissabte passat va escollir la junta directiva que governarà l'associació durant dos anys i que encapçala

Jaume Ventura com a president. En aquesta primera reunió oficial, el col·lectiu ja va arribar als cent socis. Ara ha d'organitzar les diferents comissions de treball, amb l'acció directa al capdavant,

per a la prevenció i la lluita activa contra les catàstrofes que afectin el districte santcugatenc, una tasca que es farà de manera autogestionària però cooperant també amb l'administració.

£1 Grup d'Autoprotecció de la Floresta arriba als cent socis només de començar L'associació va escollir dissabte la primera junta directiva, en l'assemblea constituent

Els estatuts preveuen actuar en la prevenció i la lluita activa contra les catàstrofes

SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Gairebé cent voluntaris es van inscriure com a socis del Grup d'Autoprotecció de la Floresta durant l'assemblea constituent de dissabte, que va escollir per unanimitat la junta directiva per als propers dos anys, encapçalada per Jaume Ventura com a president. EI grup neix, segons els estatuts, amb la finalitat que el districte santcugatenc es pugui «autoprotegir dels desastres naturals o provocats que afectin la Floresta i els seus ciutadans i boscos». Tot i la voluntat d'autogestió que defineix l'entitat, els estatuts preveuen també la cooperació amb els organismes de l'administració amb capacitat per legislar o actuar en la prevenció i lluita contra les catàstrofes. L'origen d'aquesta iniciativa ciutadana cal buscar-lo en l'incendi del dia 11 d'agost passat, que va cremar unes 140 hectàrees, gairebé la totalitat d'una de les dues masses boscoses més extenses de la Floresta. Malgrat el desplegament que els bombers, la divisió de protecció civil i la policia municipal van fer aquell dia, l'eficàcia de l'operació d'extinció va quedar limitada per les dificultats d'accés als focus de l'incendi. Segons Jaume Ventura, «ni els bombers ni la mateixa policia municipal coneixen els camins de la Floresta, i és normal, perquè són un laberint. Precisament per això hem constituït aquest grup. Com a veïns, nosaltres hem de conèixer cada racó del districte i podem aportar una informació molt valuosa en moments d'emergència». En aquest sentit, una de les prioritats de l'associació és l'elaboració d'un cens exhaustiu de tots els camins, fonts d'aigua, rieres i persones impedides de la

La junta directiva del Grup d'Autoprotecció de la Floresta durant l'assemblea constituíem. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Floresta. La idea fundacional, però, és que les actuacions vagin més enllà de les funcions informatives: cl cos de voluntaris del grup ha de participar activament en les tasques de lluita contra els incendis, les inundacions o les nevades, sobretot en els primers auxilis. La prevenció, que es concretarà en la neteja de rieres i camins i la vigilància, és una altra de les finalitats fonamentals. Com a Austràlia o Alemanya Aquest model d'organització està previst com una de les pos-

sibilitats de lluita contra les catàstrofes en el nou pla Infocat de la Generalitat, i segons Ventura, els grups d'autoprotecció fa anys que funcionen en països com Alemanya o Austràlia. «Està demostrat —afegeix el president de l'entitat— que són iniciatives que funcionen perfectament, i la Floresta és un lloc especialment indicat per provar-ho: no crec que hi hagi gaires llocs més amb una concentració de població tan alta enmig d'una zona de bosc espès». El grup d'autoprotecció crearà les comissions específiques d'acció

directa, sanitat, comunicacions i premsa i una d'extraordinària per a la redacció dels estatuts de règim intern. Els socis han de pagar una quota d'ingrés de 300 pessetes i poden optar per la modalitat de soci voluntari, si reuneixen les condicions físiques necessàries i volen col·laborar activament en les tasques de prevenció i lluita contra les catàstrofes, o de soci protector, a través d'una aportació econòmica mínima de 300 pessetes mensuals, i les dues formes de participació es poden compatibilitzar.

MEDI AMBIENT / JUDICIAL

Els directius d'Uphon, condemnats a nou mesos de presó menor i nou milions per delicte ecològic SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Els empresaris santcugatencs Enric Tusquets i Joan Colldefons, directius de Productos Uphon, han estat condemnats a nou mesos de presó menor i una multa de nou milions de pessetes per delicte ecològic, per haver abocat residus tòxics a la riera de Rubí. Segons la sentència del jutjat penal número 1 de Terrassa, la factoria d'Uphon, al polígon de Can Jardí de Rubí, abocava les deixalles químiques produïdes en el procés de fabricació al clavegueram general. Els residus anaven a parar a la riera

de Rubí i, a través del Canal de la Infanta, arribaven fins al riu Llobregat. Per la seva part. l'advocat de l'empresa, Joan Córdoba, ha anunciat que apel·larà contra la setència perquè considera que respon a uns fets que no ha quedat demostrat que hagi comès Uphon. Precisament en aquest argument va basar Córdoba la seva defensa durant el judici, fet el mes d'abril passat. L'acusació es fonamentava en unes mostres d'aigua de la riera de Rubí preses el 17 d'abril de 1991 al col·lector d'Uphon. L'ob-

jectiu de la recollida era comprovar si Uphon havia complert el compromís adquirit anteriorment de dur a terme un programa de descontaminació dels residus, després que ja a l'abril i a l'octubre de 1990 s'havia detectat un nivell excessiu de mercuri, coure i amoníac a les aigües residuals de la factoria. Finalment, es va comprovar que les mostres preses el 17 d'abril de 1991 registraven nivells alts de clorurs, amoníacs i cianurs i es va denunciar l'incompliment del compromís per part d'Uphon i es va acusar els seus directius, Enric Tusquets i Joan

Colldefons, d'un delicte contra el medi ambient. Tammateix, Córdoba va posar en dubte durant el judici la validesa d'aquestes proves recollides pels Mossos d'Esquadra perquè s'havien pres amb un recipient d'un litre i, segons ell, el col·lector d'Uphon és molt proper al d'altres empreses i pot contenir residus aliens. Ara, i malgrat que els agents de la brigada de medi ambient de la policia autonòmica va rebutjar la possibilitat d'error durant la vista, Córdoba interposarà un recurs d'apel·lació seguint el mateix argument.

Més vacunacions a mitja campanya contra la grip que en tot Pany passat S.B.

• Sant Cugat.— Unes 2.000 persones s'han vacunat contra la grip al Centre d'Atenció Primària (CAP) durant la primera meitat de la campanya. La xifra que els responsables del centre donaven a principi de setmana supera, per tant, el nombre de vacunacions de l'any passat, que va arribar només a 1.500, i depassa també les previsions del CAP per a aquest any, que calculava que seria a mitjan novembre quan s'hauria vacunat 2.000 persones. Aquest increment s'explica, segons el coordinador del CAP. el doctor Antoni Camarassa, «per l'ampliació progressiva dels nostres registres de pacients, que ens permet detectar una part més gran de la població amb factors de risc». Precisament l'objectiu central de la campanya són els majors de 65 anys i els malalts crònics amb problemes de diabetis, hipertensió, asma o afeccions càrdio-vasculars. els grups que són considerats de risc. «No és que no vulguem vacunar la resta de la població —puntualitza—. però el que sí fem és donar prioritat als pacients amb factors de risc i és a ells a qui recomanem especialment que es vacunin». Tot i el seguiment exhaustiu que els centres d'atenció primària catalans volen fer de la població de risc, les dades del Servei Català de la Salut indiquen que només entre un 40 i un 60c} d'aquests pacients responen a les campanyes de vacunació. Aquesta negligència prové, segons Camarassa, de la manca d'informació: «Hi ha gent que no és conscient que la grip encara provoca morts entre la població de risc i que és molt fàcil que derivi en una pneumònia amb complicacions serioses». De tota manera, la vacunació no garanteix una protecció total contra la malaltia, ja que els virus de la grip tenen mutacions contínues i les vacunes s'elaboren sis mesos abans sobre les previsions de l'Organització Mundial de la Salut. Tot i així, les estadístiques assenyalen una efectivitat entre el 70 i el 80%, que sí assegura. segons Camarassa, «una grip benigna per a qui la pateixi».

La policia local obre un expedient informatiu per denegació d'ajuda • Sant Cugat.— La policia municipal ha obert un expedient informatiu per possible denegació d'ajuda una ciutadana. Ana Sànchez, veïna de Rubí, va trucar la setmana passada a la Policia Nacional i a la policia local per avisar que hi havia una rata a casa d'uns parents de Sant Cugat amb qui estava en aquells moments. Segons Sànchez, la Policia Nacional li va dir que aquests serveis corresponen a la policia local, però la trucada al cos municipal tampoc no va servir de res: Sànchez assegura que l'agent que va agafar el telèfon se'n va burlar i li va dir que no podien fer res fins el dia següent. El cap de la policia local, Moisès Simón, ha al·legat que, en el moment de la trucada, la patrulla intervenia en un accident, però ha admès que hi podia haver anat un agent. / s.B.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

SUCCESSOS

SOCIETAT

ASDI continuarà l'esplai en una sala de la Creu Roja mentre no tingui la nova seu Les negociacions amb el col·lectiu Casa Nostra i Vostra no van donar fruit ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Les activitats de l'Associació pro Disminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat, ASDI, continuen a les dependències de de la Creu Roja, que els ha cedit una sala perquè L'associació ASDI va reprendre dissabte passat les seves activitats d'esplai en una de les sales de l'assemblea local de la Creu Roja, al carrer de la Mina. El president d'aquesta secció i la direcció de l'entitat per a disminuïts van arribar a un acord gràcies al qual els nens d'ASDI i del taller Jeroni de Moragues podran continuar les seves activitats. «Estem molt satisfets per l'oferiment que va fer Creu Roja», va dir la presidenta d'ASDI, Enriqueta Guarch. «Era difícil trobar un local ampli, que pogués aplegar nens i monitors, però a Creu Roja l'hem trobat. A més, aquest espai està acondicionat perfectament. Els banys, per exemple, estan adequats a les necessitats dels minusvàlids. Aquí tenim avantatges», assenyala. Per al president de l'assemblea de la Creu Roja a Sant Cugat-Rubí, Antoni Aguilera, cedir aquesta sala era gairebé una obligació: «La feina que fa ASDI no té preu i havia de continuar. Els hem ajudat en la mesura que hem pogut. Són una entitat santcugatenca i no podien quedar-se sense lloc». Actualment, a ASDI participen vuitanta disminuïts, i els atenen seixanta voluntaris. L'esplai diari encara no ha començat perquè els monitors han de retocar el seu programa. El dia que dedicaven a la cuina l'hauran de modificar, perquè a la sala no disposen del material necessari. Quan tinguin a punt les activitats, a partir del proper dilluns, segurament, els nens tornaran a l'esplai cada tarda. De moment, però, ja han fet la sala una mica més seva. Els nens han penjat un mural amb molts colors que porta el nom de l'entitat.

els gairebé 80 nens i nenes que ocupen el seu temps en l'esplai no deixin interrompuda una feina que ja fa tretze anys que dóna bons resultats. Els monitors i els nens d'ASDI esperen ara tenir una nova seu, després que

la que feien servir fins ara, a la carretera de Cerdanyola, els ha quedat petita i que ho han arribat a cap acord amb Casa Nostra i Vostra. Les previsions apunten que el nou edifici estarà construït d'aquí a dos anys.

Detingut per robatoris dues vegades en deu dies I Un santcugatenc de 21 anys ha estat detingut aquesta setmana per robatoris només deu dies després d'haver passat a disposició judicial pel mateix tipus de delictes. En total, s'atribueixen al detingut sis robatoris a l'interior de vehicles, un robatori en un aparcament i un delicte de robatori amb intimidació. La Policia Nacional el va detenir dimarts quan acabava d'entrar en un pis, després d'escalar per la façana, i amenaçava els ocupants amb una navalla per robar-los els diners i les joies que tinguessin a la casa. / s.B.

Tres menors roben a l'interior de tres cotxes • Tres joves evadits d'un centre d'acollida de menors de Barcelona van forçar tres cotxes aparcats a carrers de Sant Cugat diumenge a la tarda. La policia els va trobar, després de l'avís d'un ciutadà al 091, quan robaven a l'interior del tercer vehicle i va poder detenir una noia, però els dos nois van fugir. Els joves havien fugit d'un centre de menors de Barcelona amb un cotxe robat i havien arribat a Sant Cugat on, presumptament, van cometre diversos robatoris. / s.B.

Una ferida en un accident en cadena a la B-30

Una part de les dependències que ASDI utilitza a la seu de la Creu Roja. Foto: JA. MULA. Per facilitar-los les coses, la gent d'ASDI accedirà fins a la sala, situada a la planta baixa, per la part del darrera, on no hi ha escales i les cadires poden entrar sense grans dificultats. A més, a la banda posterior hi ha un petit jardí que quedarà net de matolls en pocs dies. La direcció d'ASDI havia negociat també amb el col·lectiu Casa Nostra i Vostra la possibilitat de compartir les dependències. «No semblava que hi hagués cap problema, ens havíem de com-

prometre a estar-nos-hi només dos anys. Però el president ens va dir, després d'una reunió amb membres del col·lectiu, que no podia ser». En delcaracions a Ràdio Sant Cugat, Martí Armengau va dir que alguns socis tenien la sensació que se'ls volia deixar en pitjors condicions de les que ja pateixen actualment, i va dir que la decisió havia estat democràtica. Tothom a ASDI confiar a tenir un nou edifici d'aquí a dos anys. «Ara esperem que l'Ajuntament ens doni permís per enderrocar

la casa vella, i de seguida demanarem la llicència per construir un altre cop». Al nou edifici hi faran pisos, i els beneficis que obtinguin de la venda es destinaran a les obres de la nova seu. L'associació havia demanat un terreny a l'Ajuntament, però aquest, per qüestions jurídiques, no l'hi podia cedir: «Ens hem hagut d'espavilar i buscar els recursos. Ara, amb l'ajuda de l'Ajuntament i d'altres institucions, esperem tenir la seu d'aquí a dos anys».

• Una dona ferida és el balanç de danys personals en la col·lisió en cadena de tres cotxes a la carretera B-30, el lateral de l'autopista A-7, dissabte passat al matí. Els vehicles implicats són un Alfa Romeo, amb matrícula de Barcelona B-8677-JT, un Ford Fiesta, amb matrícula B-8199-HP, i un altre Ford Fiesta, matriculat amb el número B-9202-MT. La ferida era passatgera del primer cotxe i una ambulància la va traslladar urgentment fins a l'Hospital General de Catalunya. /S.B.

Incendi d'un cotxe a la plaça del Doctor Galtes B Un cotxe es va incendiar la setmana passada a la plaça del Doctor Galtes, probablement per un curt circuit. Els agents del cos municipal van apagar el foc amb l'ajuda d'extintors de les botigues del voltant. / s.B.

ACCIDENTS LABORALS

OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

Una maniobra falsa amb el toro és la causa més probable d'un accident mortal a la Lucas

Iniciativa acusa FAjuntament de cobrir llocs de treball amb objectors

El jove va patir una fractura crànio-facial SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Una maniobra falsa en la conducció d'un toro de transport de càrrega seria la causa de l'accident en què va morir un treballador de Lucas Automotive SA divendres passat, segons les versions coincidents dels responsables de l'empresa i el comitè de treballadors. El jove Diego B.S., de 22 anys, treballava al magatzem que Lucas té a Cerdanyola des de feia gairebé tres anys i era el conductor habitual la màquina de càrrega. Segons Carles Cortés, del departament de recursos humans de l'empresa, l'accident va ser a dos quarts de nou del matí, quan el toro es va desestabilitzar, «segurament per una maniobra desafortunada», i es va tombar. El noi va anar a parar a terra i el sostre protector de la màquina li va caure damunt del cap. El cop li va provocar un traumatisme crànio-facial que, en un primer moment, segons Cortès, «no semblava greu,

perquè el jove va poder caminar fins l'ambulància que l'havia de portar fins l'hospital de la Santa Fe». Al centre sanitari de Sabadell es va estudiar la possibilitat de traslladar-lo a la unitat de cirurgia facial de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, però, segons afegeix Cortès, «el quadre clínic es va complicar i el noi va morir cap a les onze del matí». L'enterrament, previst inicialment per dissabte, es va fer diumenge perquè es va ordenar l'autòpsia per determinar les causes exactes de la mort. Tant el resultat de l'autòpsia com el dictamen d'Inspecció de Treball i de la Mútua Metal·lúrgica, l'asseguradora de Lucas, se sabran en els pròxims dies. Encara que els tràmits oficials no s'han acabat, ni José Martínez, del comitè de treballadors, ni l'empresa, segons Cortés, no creuen que hi hagi «cap demanda per part de la família ni d'Inspecció de Treball. És clar que va ser un accident desgraciat».

El consistori qualifica el comunicat d'«acte polític» SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El col·lectiu Joves amb Inciativa, d'Iniciativa per Catalunya, ha denunciat en un comunicat presumptes irregularitats comeses per l'Ajuntament en la gestió de les places de prestació social substitutòria (PSS), entre les quals hi ha la de substituir treballadors remunerats per objectors. Segons el membre de la comissió executiva local d'Iniciativa per Catalunya i màxim responsable de Joves amb Iniciativa, Josep Ferran Mota, «les irregularitats van començar quan l'Ajuntament va crear les primeres places de PSS al Servei d'Informació Juvenil de la Casa de Cultura. Els objectors que les van ocupar van substituir dos treballadors amb sou». Tot i que la Llei d'Objecció de Consciència prohibeix expressament cobrir llocs de treball remunerat amb objectors, que treballen de franc, l'Ajuntament de Sant Cugat «va poder fer la substitució —segons Mota— perquè

els treballadors no estaven contractats». A més d'aquests dos casos del SIJ, Iniciativa denuncia també «la coincidència sospitosa entre la no renovació de contractes a treballadors eventuals de l'Ajuntament i l'augment de places per a objectors en el darrer any». Però les irregularitats continuen, segons Iniciativa, en els criteris de distribució de les places. En aquest sentit, l'Ajuntament hauria creat llocs per més objectors dels que tenia concedits i els hauria atorgat a «objectors amb informació privilegiada» sense comunicar-ho a la borsa del Consejo Nacional de Objección de Consciència fins més tard. Aquestes assignacions haurien afectat especialment els objectors de l'últim contingent, que, segons Iniciativa, quan van haver de triar les places van trobar-ne moltes d'ocupades prèviament per «militants o familiars de militants dels partits governants al consistori, CDCiUDC». Al marge de les presumptes

irregularitats denunciades, Joves amb Iniciativa ha volgut fer públic que el mes de setembre es va declarar el primer insubmís a la prestació que tenia plaça per fer-la a l'Ajuntament. De fet, el consistori ja havia comunicat al Consejo Nacional de Objección de Consciència que el jove no es va incorporar a la PSS. Tammateix, l'insubmís no ha volgut fer pública la seva identitat per evitar represàlies socials. Per la seva part, fonts municipals han considerat que el comunicat de Joves amb Iniciativa té «una intencionalitat política clara i es basa en acusacions falses». Les mateixes fonts han anunciat una resposta detallada que faran pública aviat, però han avançat que «l'Ajuntament no només no eliminarà les places per a la PSS», com també demana Iniciativa al comunicat difós, «sinó que intentarà ampliar-les per oferir a tots els objectors santcugatencs la possibilitat de fer la prestació al seu municipi».

ÏXSAUCS

FORN DE PA I PASTISSERIA

VALL D'OR

SALO DE TE

'pefo a, la, fraatibàenia,

P<f. (oi'-t'-eèé'axca,

17-19 iocai

SMTCúfÇArDEt VAUÈS

l \ ! ) | , l . M i I S S I '!) < l l l l l i \,'T(l.!i:iicf. l,.|

..'I

i , ••: . ' I ' i - ,

Teí.6745400

VAUDOREIX

PASTISSERIA BOMBONERIA

WLuprhtsi

LA DOLÇA TRADICIÓ DELS PANELLETS PER TOTS SANTS

yaòtUi^cHXcL

Els panellets es mengen des de principis del segle XVIII, i la tradició va molt lligada al culte als difunts del 2 de novembre, ja que prové del fet que antigament era l'àpat funerari que envoltava el culte als morts. Era u s u a l en les religions primitives la celebració d'àpats al voltant de les tombes dels a v a n t p a s s a t s i, si les c a s t a n y e s són el fruit del temps, els panellets són el record dels antics p a n s votius que s'oferien als morts per fer el seu viatge cap al més enllà. En els primers temps del seu c o n s u m els panellets no es compraven, es rifaven a les places dels pobles. A mitjans del segle passat, aquest acte va p a s s a r a ser competència dels pastissers, que de mica en mica van a n a r introduint noves formes, modalitats i gustos. Aquestes postres estan elaborades amb u n a mateixa b a s e feta a m b sucre i ametlles. Aquesta barreja s'ha d'anar r e m e n a n t fins que les ametlles treuen oli i es converteixen en u n a p a s t a homogènia. Tot seguit, s'hi pot barrejar el cafè, el coco, o bé afegir-hi els pinyons, que són els més populars.

Glòries de Sant &uyat, e&frecúztitat de Ca, ca&z

STH

PASTISSERIES

SGÍIBBIL· ARTESANIA DEL DULCE, S.L.

Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71

O b r j d u r i i>n< mes: f w n c e s t Vi Li, s/n. N<ui, >. Col. I n d . C m M . i g í I c l . ~>ÍÍ9 1 5 0 6 - 589 1 5 6 b - ïà\

589 l (> 2 5

Botigues: S.inti.igo R u s i n n l , 4(> - T e l . 6 7 4 01 79 - Rambla Ribatallada, 8 - T e l . 6 7 4 79 4 7 081 9 0 SANT C U G A T D E t VALtÈS í B a n e l o n a i

Santiago Rusinol, 6 Tel. 675 l 4 53 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

3 5 ^ . Divendres, 28 d'octubre de 1994

LA FESTA DE LA TARDOR

La Festa de la Tardor d'enguany ja té cartell i el programa d'activitats per als dies 11,12 i 13 de novembre està gairebé enllestit. El pregoner serà Roger Llinàs, cap del parc de bombers de Rubí. Plana 37.

EL TEMPS, CINEMA 1 AGENDA

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 40 a 43.

APIS

LA XXXVI MARXA INFANTIL

Participants sota el pont gros i a la sortida, el tall de cinta a càrrec de les autoritats i control al pi d'en Xandri. Fotos: MANÉ ESPINOSA / CMSC.

Més de 2.500 participants a la Marxa Infantil El bon temps i la manca d'incidents van afavorir el bon desenvolupament de la prova FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat va aconseguir diumenge que moltes famílies oblidessin el trasbals que la suspensió de la Marxa va suposar la setmana El director general de l'Esport de la Generalitat, Fidel Sust, i el regidor d'Esports de l'Ajuntament, Xavier Figueras, van tallar diumenge passat la cinta de sortida de la 36a edició de la Marxa Infantil de Sant Cugat. D'aquesta manera començava l'aventura per a més de 2.500 nens i nenes de 6 a 14 anys, caminadors o no, que durant un dia van conviure amb la natura, van conèixer més Collserola, i es van sentir protagonistes d'un acte que ha format part

anterior. Amb un dia esplèndid i una atmosfera netíssima, més de 2.500 nens i nenes van fer un itinerari de més de 14 quilòmetres per la serra de Collserola. El recorregut estava prou bé en comparació

del cinquantenari d'aquesta entitat tan arrelada al municipi. Amb 12 controls al llarg del recorregut la quitxalla va diposar de 30 minuts per esmorzar i dues hores per dinar, a part de 4 parades de 10 minuts per descansar. Eren els controls marcats en el plànol que a part dels sis de pas configuraven un horari oficial que segons els punts que cada parella tingui de penalització, marcarà la classificació de la 36a edició de la Marxa. L'itinerari passava pel pi

d'en Xandri, s'enfilava per la carena de Can Borrell i, després de dinar, tornava per la serra de Sol i Aire i la zona de la pedrera. Amb grups de 10 parelles que sortien cada minut, els participants seguien senyals grocs, i el confeti que el control que obria la marxa tirava a les cruïlles complicades. A part, l'organització va comptar amb la col·laboració dels voluntaris de Sant Cugat, Protecció Civil i els ajudants que l'organització havia posat al llarg del re-

amb el que van fer els pares, que travessant més de tres cops la riera van anar pel camí tradicional a Sant Medir, on es van ajuntar més de 6.000 persones a dinar. De les 9 del matí a les 2/4 de 7 del vespre corregut i a les cruïlles perilloses que ajudaven al control dels participants a la Marxa. La policia municipal va cobrir els encreuaments més complicats del poble i els accessos en cotxe a Sant Medir, mentre que la Creu Roja es feia càrrec de l'assistència mèdica en coordinació amb el Centre d'Assistència Primària. Sortosament, a part d'alguna contusió i d'algun trau, a més d'unes 20 parelles que es van perdre i que Protecció Civil va retornar al camí ade-

l'organització va treballar de valent perquè totes les parelles estiguessin controlades i es solucionessin els problemes, poc importants, que van sorgir. Els 4 Cantons publicarà la classificació divendres que ve. quat, pocs problemes d'im- s'havia merescut. El clauer portaria ha destacat l'orga- de la marxa i elpi/i del cartell nització. Va caldre, però, van ser força ben rebuts, treballar de valent en els igual com les joguines, la passos estrets on tant en pu- beguda i els globus. Durant jada com en baixada es re- aquesta setmana l'organitzalliscava, i es va crear algun ció haurà treballat de valent embús que abans de 15 mi- perquè els mitjans de conuts s'havia solucionat. Ja municació locals, entre ells l'arribada a la plaça de Bar- Els 4 Cantons, publiquin, la celona una gernació de gent setmana que ve, la classiamb impaciència esperava a ficació de totes les parelles partir de les 15.30 l'arribada que han participat en la del fill o de la filla que amb Marxa Infantil. El proper 13 cara de cansament però a de novembre es farà el rela vegada de satisfacció repartiment de premis en el collia els obsequis que tant marc de la Festa de Tardor.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 28 d'octubre de 1994

LA XXXVI MARXA INFANTIL

Familars i acompanyants també participen a la Marxa • Ja fa ja una colla d'anys, l'organització de la Marxa va constatar que, enmig de la quitxalla, pares mares i acompanyants es confonien amb els veritables protagonistes de la festa, els nens i les nenes. Per aquest motiu darrerament s'ofereix un

camí alternatiu als que no estan entre els 6 i els 14 anys, que aquest any, si eren caminadors, van poder anar pel camí tradicional de Sant Medir, passant per Can Borell, fims a l'ermita. El més menuts de 6 anys, els que passen els 14 i enyoren

els que feien anys anteriors, els avis i àvies que van a veure els néts, i els pares i mares que porten el dinar als fills formen part d'aquest conjunt de gent que, força enfangats, van fer un itinerari preciós travessant més de tres rieres, i trobant massa

bicis de muntanya. No se sap si a l'entorn de Sant Medir si reuneix més gent el dia de la Marxa o la festa del patró, però el que sí és cert és que a les 4 de la tarda ja no hi quedava ningú. La cita ja era a la plaça de Barcelona. / F.C

Un dia de contrastos i de solucions per a tot • La més de 15 anys que cl mateix comitè organitza la Marxa i. així i tot. fins que van arribar ningú ho va saber, però en una cruïlla que semblava força senzilla 20 parelles es van desviar, encara que ben aviat van ser localitzades per Protecció Civil.

1 es que, malgrat totes les precaucions que es prenen, quan es treballa amb tanta mainada sorgeixen els problemes més imprevistos, Lis temors dels petits que no han tic córrer contrasten amb el ritme accelerat dels més erans. El fet de treure constant-

ment el full de ruta o no saber, els més menuts, quina utilitat té el paper amb lletres que es dóna per saber quan cal sortir del >ntrol, va ocasionar que parelles sortissin contro ics tard del previst. L'interès de trobar més cl s amics o els cosins fa que al final de

la Marxa es barregin cl pitral 12 amb el 900. I és que durant les hores de ruta. la regularitat ben entesa, amb el rellotge a la mà, gairebé ningú la \a practicar. Per aquest motiu tothom s'endú tina sorpresa ;a si queda entre els primc primers classificats. \ c.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

La Festa de la Tardor ja té cartell i el programa està gairebé enllestit El cap del parc de bombers de Rubí, Roger Llinàs, farà elpregor de la festa el 12 de novembre JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— La comissió organitzadora de la Festa de la Tardor i els membres de les entitats participants van lliurar ahir a Marta Pau i Martí Ballada el primer premi del concurs El programa de la Festa de la Tardor d'enguany ja està gairebé enllestit. Les entitats van reunir-se el dijous 20 d'octubre per perfilar les activitats que es duran a terme durant el segon cap de setmana del mes de novembre. El programa, però, començarà una setmana abans amb una exhibició de l'escola de patinatge que es farà al poliesportiu municipal. Aquesta actuació serà el dia 6 de novembre. Divendres, dia 11, a la nit, hi ha programat un debat sobre el lema de la festa, Foc: mai més, que es farà a la sala d'actes de la Casa de Cultura. La comissió organitzadora ha convovat per parlar sobre els incendis i la seva prevenció el regidor de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, un representant del parc de bombers de Rubí, Jordi Pallejà, un del Patronat de Collserola i un veí afectat pels incendis. Les entitats que participen en la Festa de la Tardor van decidir unànimement que el lema d'enguany estigués directament relacionat amb els incendis que els districtes de les Planes i la Floresta van patir aquest estiu. El lema i les activitats d'enguany pretenen conscienciar sobre la responsabilitat que tothom té davant l'inici d'un foc. Dissabte, el pregoner de la festa, el cap del parc de bombers de Rubí, Roger Llinàs, farà la seva intervenció.

de cartells que es convoca anualment per anunciar la festa. El segon premi va ser per a Cèlia Serra. Els 35 cartells que han participat en el concurs es poden veure a l'exposició de la Casa de Cultura. El programa de la festa va quedar

enllestit dijous de setmana passada en la reunió de la comissió i les entitats que van perfilar les activitats que es faran durant els dies 11, 12 i 13 de novembre. Foc: mai més! és el lema que presidirà tot el cap de setmana.

Subhasta a benefici de l'Associació contra el càncer • Sant Cugat.— Demà dissabte a les set de la tarda tindrà lloc a la Casa de Cultura la subhasta de pintures, escultures i objectes que es fa a benefici de la junta provincial de Barcelona de l'Associació espanyola contra el càncer. Entre les 140 obres que hi ha exposades s'hi pot trobar des d'un oli de l'artista Plana Puig amb un preu de sortida de 605.000 pies fins a una litografia de Lloveras a un preu de sortida de 10.000 pessetes. Les puges de les obres ja s'han pogut fer durant els dies que ha durat l'exposició. Diumenge es subhastarà el segon lot de quadres i altres objectes. Les normes de la subhasta estableixen que les puges seran de 1.000 pessetes, a partir d'aquella xifra que indiqui el subhastador. Quan s'arribi a 50.000 pessetes, la puja serà de 2.000 pessetes, i a partir de 100.000 p e s s e t e s , de 5.000./J.M.V.

L'arquebisbe clourà el Mil·lenari de la parròquia

Les paradetes als jardins del Monestir durant una edició de la Festa de la Tardor. Foto: ARXIU. Després hi haurà una cercavila amb gegantons i un parell de gegants de la Llacuna que són un bomber i una bombera. A més, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) ha organitzat una gimcana al matí. Les activitats centrals de la Festa de la Tardor es faran diumenge. Durant tot el dia

hi haurà parades de les entitats als jardins del Monestir. A l'entarimat central es lliuraran els premis de la 36a edició de la Marxa Infantil de la Regularitat que organitza el CMSC. També es farà entrega dels premis als vuit guanyadors de la Mostra de dibuixos sobre la Marxa: L. Huguet, F. Mora,

Una imatge de l'actuació de la coral santcugatenca

Y. Vehara, A. Arroyo, A. Barreda, J. Muntané, M. Pérez i B. Sandino. Després actuarà la coral Aulos, acompanyada d'un altre grup coral que ha convidat el Centro Castellano Manchego de Sant Cugat. També oferirà un concert la coral infantil de Sant Cugat. I, com ja és tradicional, el grup

de teatre Fila Zero de la Unió Santcugatenca farà una representació entorn al lema de la festa. Durant aquesta edició de la Festa de la Tardor es presentaran algunes entitats noves a Sant Cugat, com el Grup d'Autoprotecció de la Floresta i el col·lectiu Prou Barreres.

• Sant Cugat.— Aquest diumenge dia 30 d'octubre, l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, presidirà la cloenda de les celebracions del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere Octavià. Així, l'arquebisbe presidirà la missa de dotze al Monestir de Sant Cugat. És prevista una nova actuació del Cor del Mil·lenari amb motiu de la cloenda d'aquesta celebració. Per la seva part, un grup de l'Esbart Sant Cugat ballarà el Paga-li Joan, en homenatge a la parròquia perquè, segons un representant de l'Esbart, va ser «una dansa n a s c u d a al seu r e dós». /J.M.V.

Imatge dels ponents del col·loqui sobre drogoaddicció. Foto: MANÉ ESPINOSA

La coral Bella Harmonia va captivar el públic d'Expocultura

El Centro Popular Andaluz fa un col·loqui sobre drogoaddicció

• Sant Cugat.— La coral Bella Harmonia de Sant Cugat va oferir un concert a Expocultura el 15 d'octubre juntament amb la coral Cabirol de Vic, en representació de les corals infantils. Les dues corals van interpretar cançons a cànon i a

• Sant Cugat.— Una cinquantena de persones van assistir al col·loqui sobre drogoaddicció que l'àrea de joventut del Centro Popular Andaluz va organitzar el diumenge 23 d'octubre a la seu de l'entitat santcugatenca. La mesa de convidats

dues veus i van obtenir forts aplaudiments del públic que omplia el recinte del Moll de la Fusta de Barcelona. D'altra banda, la coral santcugatenca celebrarà el seu aniversari el proper mes de desembre. Farà deu anys que la coral Bella Harmonia

va debutar a València. Des de 1984 ha actuat a diversos llocs de Catalunya i també del País Basc, cantant a Berriz, Bilbao i Barakaldo. El seu repertori consta del que cada curs proposa el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya./J.M.V.

estava integrada per quatre ex-drogoaddictes que treballen al centre Betel de rehabilitació de Rubí i el director de l'Associació a Catalunya, Juan López. La xerrada es va desenvolupar a partir de les preguntes i les opinions dels assistents, que

es va centrar sobre com s'ha de tractar els toxicòmans. Segons López, el primer pas per a la rehabilitació d'un drogoaddicte és el reconeixement del problema i la voluntat de resoldre'l, i la col·laboració dels familiars i amics, /J.M.V.

APUNTS

ELS 4 CANTONS Divendres, 28 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL Una coral italiana visita Sant Cugat convidada pel Club Muntanyenc

Lupe Díaz i Asun Egea

F.C.

Des de fa uns anys elles dues són les castanyeres més populars de Sant Cugat, continuadores d'una tradició que semblava que es perdia. El seu és un ofici amb olor de tardor MONTSFSANT

• Centre.— Novembre, tardor, colors daurats i terrosos, silenci de les fulles caigudes i un aire amb olor de castanyes calentes i dolces. Des de ta anvs dues dones pictòriques d'il.lusio s'encarreguen que a la placa Octavià mai no hi faltin castanyes en aquestes dates. --«•Ens considerem continuadores d'una tradició. A Sani Cugat no hi havia castanyeres des de feia anys i vam pensar que seria una aventura divertida. Aquest any comencem el dia 22 i hi estem fins el dia de Tots Sants; també fem moniatos, però només el dia de la castanyada.» --És difícil torrar castanyes amb gràcia? - «Sí. Com qualsevol ofici, le el seu secret. Nosaltres els hem anat aprenent a poc a poc. La gent gran, sobretot les avies, ens han ensenyat molts d'aquests secrets i ara podem dir que ja tenim l'ofici de castanyeres. Els que es posen ara a vendre castanyes en altres llocs ens vénen a demanar consell. Sobretot ens demanen quines són les eines que es fan servir.» —I quins són els atuells necessaris per a aquest ofici? — El primer i més important és un fogó; ara es pot fer amb un bidó de metall ben net i cremant-lo prèviament perquè no hi quedi cap olor; a dins s'hi posa un trípode de ferro perquè la llenya quedi a mitja alçada. També és important tenir un cove tapat amb un sac per conservar les castanyes calentes. El gran secret és tenir paciència per triar les castanyes d'una en una perquè siguin bones i sense corcar; després s'han de tallar i humitejar una mica. i sobretot saber fer un bon caliu perquè no es cremin i es torrin ben bé.» —Quins són els clients més fidels'.' —«Com a clients a l'engros, els col·legis i guarderies i algunes comunitats de veïns que organitzen casta-

Les castanyeres de la pi. Octavià, en plena feina. Foto: JA. MULA.

«Som castanyeres per afició» -Nom: Lupe Díaz i Asun Egea. -Lloc i data de neixament: A Badajoz i a Sant Cugat, el decembre de 1954 i l'abril de 1955. -Estat civil: Casades. -Professió: Monitores de l'escola Catalunya. -Aficions: Sobretot la música, l'art en ge-

nyades per als veïns. Preparar les castanyes és un procés llarg i laboriós i la gent cada vegada està més atrafegada i els agrada trobar-se les coses solucionades per endavant. Troben més pràctic comprar les castanyes i els moniatos ja cuits i preparats. També ens encarreguem d'organitzar la castanyada del col·legi Catalunya. Com pots veure, no

neral i la lectura. -Un llibre: El buscador de perlas Tuareg. -Una pel·lícula: Pequeno gran hombre i La hija de Ryan. -Una música: La de Los Panchos i la d'Ana Belen. -Màxima aspiració:«V'iure la vida dia a dia i ser felices».

ens manca feina.» —Els menuts també compren castanyes o s'estimen més les llaminadures de colors llampants? —«Els nens són uns bons clients, sobretot quan surten d'escola. Molts ens coneixen de l'escola i s'acosten quasi sempre i els agrada veure el que fem. Ens fan preguntes i s'embadaleixen mirant el foc. La novetat els

Comença el cicle de conferències Cultura i Societat al Centre Borja JOSFP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Aquesta setmana ha començat el cicle de conferències que el Centre Borja organitza anualment. Enguany, dins el camp de les humanitats, es tractaran temes de cultura general, política i problemàtiques socials en un total de catorze conferències que acabaran cl mes de març. Imma Ollich, doctora en Història Medieval i professora a la Universitat de Barcelona, i Montserrat de Rocafiguera i Espona, arqueòloga i llicenciada en Prehistòria i Història Antiga, van iniciar cl cicle de conferèn-

cies parlant del jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda, a Osona. Les ducs historiadores van explicar la importància dels treballs que estan fent al jaciment ja que «demostren que aquesta /ona està dins l'òrbita de la iberització». Ecs troballes de les excavacions corresponen a un període ampli que abai ca des del segle VII a.C. fins el segle XIV d.C. Paral·lelament al jaciment. existeix un museu on s'exposen les peces més importants, hi ha una part didàctica enfocada a les escoles, un taller-laboratori i uns camps experimentals. Ecs

excavacions d'aquest jaciment, que ocupa una extensió d'unes dotze hectàrees, van començar l'any 1977. La propera conferència anirà a càrrec d'Imma Pueyo, llicenciada en Història i professora d'Art, que parlarà sobre L'expressionisme: La imatge estètica de l'angoixa el 8 de novembre. També participaran en aquest cicle A. Borràs. professor d'Història a l'Institut de Teologia Fonamental, J.M. Gavín. investigador, Vicenç Trius. enginyer químic, i Domènec Miquel. professor d'Història a la Universitat de Barcelona, entre d'altres.

atreu molt, suposo. Si poguessin trobar castanyes tot l'any la cosa seria diferent. També a la gent gran els fa il·lusió comprar castanyes a la tarda i menjar-se-les tot fent un tomb per la plaça. Sembla que amb les castanyes es faci més tardor, que sigui més novembre.» —No heu pensat mai de vestir-vos com mana la tradició?

—«Ui, no! Em sembla que em faria molta vergonya. En totes les altres coses seguim la tradició, però en això de les disfresses no.» —Las castanyes les veneu a pes o a tant la peça? —«Sempre es venen per dotzenes. Nosaltres intentem poder-les vendre un xic més barates que a Barcelona. Segurament aquest any sortiran a dues-centes pessetes la dotzena, però això sempre depèn del preu de Mercabarna. Ja sé que molta gent comenta que una dotzena de castanyes és cara, però no és pas veritat. Pensa que rera d'aquesta dotzena hi ha molta però que molta feina. I tota és feina feta a mà, sense cap màquina. Mai podríem comptar el temps que invertim. Si comptem els temps invertit surten més que barates.»

H Sant Cugat.— Convidat per la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, aquest proper llarg cap de setmana el Coro Polifonico di Varzo, petit poblet situat prop del llac Magiore. al nord d'Itàlia, visitarà la ciutat i farà alguna sortida per conèixer el país. D'aquesta manera la coral santeugatenca retorna la visita que a principi del mes de juliol va fer per terres italianes. El dia 29 els cantaires italians seran rebuts a l'Ajuntament de la vila i a les 22 hores faran un concert al Monestir, acompanyats per la coral Joia d'Alella i la del Club Muntanyenc. El diumenge 31) visitaran els claustres i cl Monestir, per anar a la tarda a Barcelona després d'haver cantat a la missa dominical de les 11 del matí. En l'apretat calendari que se'ls ha preparat el dilluns es desplaçaran al centre espiritual del país, i cantaran uns motels al monestir de Montserrat. A la tarda acabaran l'estada a Catalunya visitant unes caves de Sant Sadurní d'Anoia i fent un àpat de comiat amb la Coral Sant Cugat, que en tots els dies hauran acompanyat i fet de guies als visitants de terres italianes. «Esperem acollir-los bé i que s'emportin un bon record, com nosaltres ens vam endur d'allà», ha comentat Joan Casajuana, president de la Coral Sant Cugat del CMSC,

Fan un sopar per als que enguany compleixen 50 anys • Sant Cugat.— Quatre amigues que aquest 1994 han fet els cinquanta anys han decidit organitzar un sopar en el qual participin tots aquells sanctugatencs que aquest any també fan mig segle, per celebrar-ho de manera multitudinària. El sopar es podria fer el 16 o el 17 de desembre. Tots els que vulguin apuntar-s'hi cal que es posin en contacte amb Rosa Munuera trucant al telèfon 674 96 25, o bé amb Maria Dolors Casals al telèfon 674 22 04., J.M.V.

Acte d'homenatge al conserge del col·legi Pla Farreras XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— José Antonio López explicava que, fa divuit anys, quan ell era director del col·legi Pla Farreras i el seu fill de cinc anys n'era alumne, aquest, enfadat perquè les obligacions com a director del seu pare feien que no parés mai a casa, li va dir un dia: «Pare. li diré al senyor Arturo que et tregui de d i r e c t o r » . Aquesta anècdota, que va sortir en la ronda de parlaments de la primera part de l'homenatge, dóna idea de l'ascendent que Arturo Requena, el conserge del col·legi Pla Farreras, ha tin-

gut sempre entre els alumnes. Per això el gimnàs del col·legi, on es va celebrar l'homenatge de comiat a qui ha estat el seu conserge durant vint-i-tres anys, era ple de gom a gom de professors, pares, alumnes i ex-alumnes de totes les promocions. També va ser molt significatiu en aquest sentit el regal que li va fer el representant de l'Ajuntament en Tacte, el regidor d'Ensenyament, Gabriel Foix: una carta emmarcada, procedent dels arxius municipals, datada a l'any 77, signada per l'associació de pares i adreçada a l'alcalde d'aleshores

(Francesc Llatjós). La carta, que va ser llegida públicament, sol·licitava que Arturo Requena no hagués de passar les oposicions restringides a places de conserge que es convocaven aquell any, i es lloaven la seva entrega al treball, més enllà de l'exigible, i la seva excel·lent c o m p e n e t r a c i ó amb els nens, qualificant-lo d'«indispensable i insustituíble per a aquesta escola». Aquestes van ser algunes de les manifestacions d'adhesió i agraïment que Arturo Requena, visiblement emocionat, va rebre. L'acte va finalitzar amb un sopar.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

39 ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS

Horitzontals: 1.- Tramuntana forta. 2 . - Prescrigui un medicament. Anirà. 3 . - Establiment de caritat. Dit de paraula. Mil. 4 . - Cent. Que s'agafa o adhereix fàcilment. Aliança Popular. 5 . - Donar figura d'arc a alguna cosa. Malaltia crònica, infecciosa. 6 . - Gran extensió d'aigua salada. Cap vegada. Vint-i-quatre hores, al revés. 7.- Estimada. Punta de fil gruixut. 8.- Símbol del sodi. Rova. La primera a riure. 9 . - Final d'any. Cançó feta sobre paraules per a ser cantada per una sola veu en òperes. Pell-roja, al revés. 10.- Ocells. Peix conegut també amb el nom de castanyoleta.

Imatge de la presentació i inauguració de la Setmana del Jubilat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El Casal d'Avis de Sant Cugat clou la Setmana del Jubilat

Verticals: 1.- Ardit per treure d'algú el que no vol dar. 2 . Cap cosa. Peça de ferro on s'acolla el motlle en la premsa d'imprimir. Urani. 3.-Caiguda en desuetud, de baix a dalt. Puja al pòdium. 4 . - Melgó, alfals. Donar. 5 . - Unió de Pagesos. Mobles alts amb portes i dins prestatges, e t c , per guardar coses. 6.- Una font mal arranjada. Preposició. Allò que es diu per justificar quelcom.

1 2

GIRALT

Els m e m b r e s del Casal d'Avis de Sant Cugat, del Casal de Sant A n d r e u , del Casal de Rubí i del Casal de Can Roca de Terrassa han participat activament en la Setmana del Jubilat que acaba aquest diumenge. Aquesta Setmana també ha comptat amb l'actuació de la Coral Falguera. D u r a n t aquests dies el Casal d'Avis de Sant Cugat ha organitzat campionats de petanca, de billar, de d ò m i n o i de cartes. El diumenge a les onze del matí tindrà lloc el repartiment de premis de tots els campionats i, després d'un aperitiu, a les cinc de la tarda, arribarà el ball de comiat amb el grup l'Orquestrina.

A b a n s de tot això, d e m à dissabte, una representació del Centro Popular Andaluz oferirà una actuació. El dilluns dia 24 d'octubre, la tinent d'alcalde de l'àrea de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat, Sílvia Flury, juntament amb el cap de serveis de Promoció i Activitats del d e p a r t a m e n t d e Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Agustí Vila, van inaugurar la Setmana del Jubilat, acompanyades de la directora del Casal d'avis Sant Cugat, Dolors C a r r e res, i el president del Casal, Josep Llunell. Sílvia Flury es va dirigir als 200 avis aproximadament que om-

plien la sala del Casal com la gent «que n o us podeu aturar i heu de continuar organitzant activitats de tot tipus». Per la seva banda, el representant de la Generalitat, Agustí Vila, va definir la gent gran com «ejs mestres de l'experiència. Es la capa de la societat que té més coses per ensenyar». Josep Llunell es va encarregar d e presentar el programa de la Setmana del Jubilat. Pel president del Casal d'Avis, cal remarcar l'interès que tots els avis d e mostren p e r participar en aquestes activitats culturals, però «ens agradaria organitzar més coses».

SOPA DE LLETRES

9 10 11

3 4 5 6 7 8 9 10 7.- So agut. Cinquanta. 8 . Una vocal de passada. Ruc. Que té un desig immoderat d'alguna cosa. 9 . - Riu de l'Àfrica. Batuda, herba dallada que a conseqüència d'una ploguda s'amassa i es fa difícil de netejar. 1 0 . - Símbol de Pargó. Sec, estèril. Nota muda. 1 1 . El qui portava el llum davant

SIS DIFERÈNCIES

de les activitats organitzades aquests dies: «Encara voldríem fer més coses. La gent gran tenim coses p e r explicar, per ensenyar i per a p r e n d r e , p e r ò n o hi ha prou pressupost per fer altres propostes». La Setmana del Jubilat acaba diumenge a m b u n ball.

La gent gran del Casal vol organitzar activitats culturals més sovint JOSEP MARIA VALLÈS I Sant Cugat.— La participació de diferents casals ha estat una part important del programa d'actes de la Setmana del Jubilat. El president del Casal d'Avis de Sant Cugat, Josep Llunell, està molt satisfet

GIRALT

un emperador, etc.

•JWS sny --01 I«P! «uy A "'6 H «Aouy "N ""8 'spoBH BP«u«V - ' i 'Oï* !eW mvi --9 Bids-i JTOIV - - s tfy sojsïv 3 -'* W [«O TPV -'£ ?"I -p*»9H -1 •[BUBjunureiL --J tspqoozjuoq çpn|Os R. SOLER

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit estris de cuina.

I. ESCUDER

Negres juguen i guanyen amb una llarga maniobra.

H A O L L S R P E T C S U L P O A A R ç T A C E A P E E C S E S S O E T

L U D

R S R S S R L L L D A A L L O A L A L L A F O M G L E O E M C A A L L E A P R L A T T G F R A A O E F A L L E A R G T A 'en^eiS luados 'jsuoiu 'eno X ' XK>IP>Í> •Blp«d'i!|ossiO :opn|°S

JEROGLÍFIC

'«;HÍD Vfrl f 'Sil VXL £ -&d H£3 Z 'Víd -1 :?pn|OS

GIRALT

POBLE DEL BADÍ EMPORDÀ Canvien de data el seu Mercat Boig perquè aquest no es massifiqui. (El Punt, 5-9-94) Una part de les insta] acions del saló de bellesa Rub. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Un nou institut de bellesa a Sant Cugat I Sant Cugat.— R e c e n t m e n t s'ha inaugurat a Sant Cugat l'institut de bellesa R u b , on els clients p o d r a n trobar els tractaments més avançats en el c a m p de l'estètica — d e pilació elèctrica per sonda, banys de sol amb raigs U V A d'alta pressió, etc.— Tots

els tractaments tenen un seguiment mèdic constant. U n altra avantatge p e r als clients és que p o d r a n gaudir d'un horari flexible, sense interrupció al migdia. El nou establiment està situat al carrer Francesc M o ragas, n ú m e r o 25. /ELS 4 CANTONS.

nota

SINCER •(orog) HHONIS («I) VXON (1) OS ONVadVTI

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'octubre de 1994

ELS SERVEIS EL retir

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Alfons Sala, 23, baixos homes - dones i nens Tel. 675 16 51 Sant Cugat

Cupó de rOnce

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3a edat i carnet jove

Sorteig de dimecres, 26-10-94

48929 48929

500 00U

8929

' . i : uoo - uou 500 100

929 29

Sorteig

Num

v'.,

{2à

* - C — ï > CONFUNT

Premis

Numero

ALTA CERDANYA

Wft

VAUSSPIR

BAIXA CERDANYA

ï2S

VPFi líiíM'S

23403

ü II . u s , 24 10 94

35319

L l · v · · n d t . · s 21 1D í 4

r)840B

di»» EWNUfOu»'

V:.a,/^

MUA

rE»#Pfsr*

'/'/Vi

¥m

_~^~, Rll!>

16,52 fsofao' 17,52 fofciafl

^r>>

GARROTXA

'W/T' '/W/y\

Espon

premiat

D i n i , , r i s . 25 1U 9 4

Surt 0 6 , 1 7 (solar) 0 7 , 1 7 (oficial)

=LADE

Espon 1 3 , 0 9 (soian 1 4 , 0 9 (oficial)

«17

PEOÍM

nuïn. \| '///'/',

Surt 0 0 , 0 0 (solar) 0 1 , 0 0 fofoa/j

Temperatures d'ahir

SCUrW

BClotH*

*—>

rtVTR.l»t

Trio

rtkfrwooour

7m r ÇftJ

986 Sorteig

f-C~Zi

3IR3NES

«ss

Min.

Badalona

IMflMfltSSAOA

Barcelona

UUCJOt

La B i s b a l

Blanes

C a s t e l l ó d e la P l a n a

IMA0UUW

Màx.

Alacant

yEAfTPORT

Sorteig de dimecres, 26-10-94

Països C a t a l a n s

Num. premiat

Uiiii.irts, 25 i n 94

064

Eivissa

l l i l l . i n s , 24 10 94

4b3

L'Estartit

Figueres

Eontcobena

F o r n e l l s d e la S e l v a

Girona

U I I I ' - I M I Ç I I · . 2 3 10 9 4

Diss.ihte

648

!'l ' 0 94

863

Súper 10 Sorteig de dimecres, 26-10-94

5-8-11-13-16 19-20-25-29-32 34 - 35 - 37 - 42 - 50 51 - 5 2 - 5 7 - 5 8 - 6 0

Loteria primitiva S o r t e i g d e d i s s a b e, 2 2 - 1 0 - 9 4 3

8-10

1949 C 4 8 R-8 Pessetes

Encertants

657 235 983

2 d« 6

5.228.102

12 d e 5 + C 419 de 5

299.462

22.836 de 4

7.784

412.670 de 3

912

Sorteig d e dijou 5,20-10-94 9

44. C 4 6 R-6.

14 28 • 29 42

Pessetes

Encertants

808 463 748

1 de 6

35.123 779

2 d e 5-t-C 293 de 5

479.506

19 4 1 8 d e 4

10.250

414.931 de 3

1.016

Loto 6/49 S o r t e i g de d i m e c r e s , 26-10-94

5 - 1 4 - 17 1 9 - 2 0 -43 Complementari

49 Encertants 0de6 0 de5 + C

Pessetes 330.810.750 588.840

7 de 5

70.100

703 d e 4

1.954

12.488 de 3

400

Bonoloto Sorteig d» dimecres, 26-10-94

1-12-32 36 - 44 - 49 Complementari

Reintegrament

Inestabilitat elevada mantindran estacionaris. La visibilitat serà reduïda. A la Catalunya Nord la nuvolositat i el risc de precipitacions augmentaran a mesura que avanci el dia. Al País Valencià el temps serà inestable i plujós. Les precipitacions podrien ser intenses. A les Balears la nuvolositat serà variable i el risc de ruixats, força elevat. A tot el litoral català els vents seran del sector est o bé sud-est. A la mar dominarà el marejol.

GKMMADOKCA

• En cl mapa isobàric previst per avui s'observa que els Països Catalans estan sota els efectes de les baixes pressions. La inestabilitat serà elevada i les precipitacions, moderades i localment intenses. Les comarques de ponent seran probablement les zones on la inestabilitat serà menys important. Els vents seran molt humits i d'origen marítim. De matinada sovintejaran els bancs de boires. Les temperatures n o experimentaran canvis destacahles. A les comarques gironines, el dia serà tapat i plujós. Les precipitacions s'aniran intensificant a mesura que avanci el dia. No es descarta que de fornia puntual caiguin alguns xàfecs intensos. que poden causar alguns problemes. Les temperatures. tant les màximes com les mínimes, es mantindran suaus. Al Barcelonès i al Vallès Occidental la situació meteorològica estarà dominada

Demà, progressiva millora

per les baixes pressions. Les precipitacions seran generals i de forma puntual podrien ser intenses. Les àrees

La M o l i n a

9.2

0,5

Palma de Mallorca

Perpinyà

"8,1

El P o r t d e la S e l v a

Puigcerdà

3,5

Ripoll

Roses

Sant Adrià del Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. F e l i u d e G u í x o l s

St. P r i v a t d ' e n Bas

St. P a u d e S e g u r i e s

Sta. C o l o m a d e Farners

S t a . C o l o m a d e G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

El dia serà tapat i plujós a la majoria de les comarques catalanes

més properes al litoral seran probablement les més afectades pels ruixats intensos. Els valors termomètrics es

El temps anirà millorant de sud a nord a mesura que avanci el dia. El nord d e Barcelona i les comarques gironines seran les zones on la inestabilitat serà més elevada i on les precipitacions encara seran generals. Les temperatures diürnes es mantindran estacionaries i les nocturnes minvaran considerablement. D e matinada sovintejaran els bancs d e boires i d e núvols baixos. Els vents seran variables.

Lleida

Màx

Min.

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Santander

Saragossa

Sevilla

Toledo

Valladolid

Món Amsterdam Atenes Berlín Bonn Brussel·les Buenos Aires

Màx. M i n . 12 8 24 11 13^

22 22

16 5 _6 6 13

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Montevideo

Moscou

Nova York

París

Praga

Pequin

Rabat

Rio d e J a n e i r o

Roma

Santo D o m i n g o

Tòquto

Varsòvia

Viena

Washington

Zuric

Sorteig de dimarts , 25-10-94 10-14-23-27 Encertants 0 de 6

3 9 - 46. C-17 R-4. Pessetes 20.813.563

0 d e 5-t-C 48 de 5

466

971

2 727 de 4

3.718

52 4 2 5 d e 3

400

Sorteig de dilluns 2 4 - 1 0 - 9 4 11 - 12 - 21 - 3 1 Encertants 2 de 6 2 de 5 + C

3 3 - 45. C-17 R-1. Pessetes 109.343.840 8 396.718

78 d e 5

86.120

3.946 de 4

2 695

71.443 de 3

400

• Àries. 21 març-20 abril - -Lis teus estalvis no van gaire bé i això t'amoïna. Pensa en cl futur i sigues constant a l'hora d'estalviar. • Taure. 21 .ibnl-2H maig l a situació laboral es presenta força negativa, però en pocs dies podràs millorar-la amb nous projectes. • Bessons. 21 maig-21 juny —El teu estat d'ànim et fa pensar coses molt dolentes i t'impedeix comunicar-te amb els que t'envolten.

• Cranc. 22 juny-22 juliol

—Millorarà la teva relació amb la parella i els familiars, fits amable i agradable i això se't recompensarà. • Lleó. 23 juliol-22 agost —Et trobaràs molt enèrgic a la tema. Aprofita aquesta etapa de vitalitat per tirar endavant els projectes. • Verge. 23 agosi-21 setembre — Intenta evitar que el teu cos es desgasti amb coses innecessàries, perquè no ho soportaràs.

• Balança. 22 set.-22 octubre —La teva parella se sent abandonada. Reconeix que últimament l'has deixada força de banda. • Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Podràs obrir noves etapes de la teva vida. Això et pot servir per ajudar-te a millorar personalment. • Sagitari. 22 nov.-2íl desembre —Procura tenir més coses previstes i no malgastar diners. Aquest mes ha estat desajustat.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Vés amb molt de compte amb els teus amics. Saps molt bé que aquests canvis d'humor et perjudiquen. •Aquari. 20 gener-18 febrer —En la feina estaràs més bé que mai. Els teus companys seran sol·lícits amb tu i tindreu una relació solidària. • Peixos. 19 febrer-20 març —La parella i els amics estaran molt desagradables amb tu perquè no els fas gaire cas.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

ELS CINEMES «Asesinos natos» Director. Oliver Stone. Intèrprets: Woody Harrelson i Juliette Lewis. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Mentre els polítics nord-americans busquen el vot fàcil, parlen sobre el crim i la violència, i els votants, en la seva paranoia induïda pels mitjans de comunicació, exigeixen més protecció per defensar-se dels depredadors de la societat, 95 milions de ciutadans dels Estats Units han seguit fascinats per la televisió la caça d'un home per part de la policia.

SartCugaM

r^centattes

430,6-30,8.3DÍHM0

Sant Cugat 2

kMtÈmWtx

6,7.46 i 10.30

SantCugatS

Forest Gtcnp

4.25.7.15110,15

420,6.30,8.35 i 10.40 Sant Cugat* EICuww ^^^^^^^^^^^^^^^_ ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^ • RUBÍ ffetf Pairal Cuando uftDMbm ama.,, FWÉwM», 6.15,8-30,1046. UbonbüK 8.15,8.30, t<M6. RubfftÉK»2 En la ml (americana) As«49a'tÍÉD· RubíPaboe3

BOmm

Director. Michael Lehmann. Intèrprets: Brendan Fraser, Steve Buscemi i Adam Sandler. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • The Lones Rangers és una banda de rock de Los Angeles els membres de la qual confien que si poden interpretar la seva cançó tot el món reconeixerà el seu talent i les companyies discogràfiques els oferiran els seus serveis. Per tal d'aconseguir-ho, els Rangers prenen una emissora de ràdio per poder emetre la seva cançó.

«Cuando un hombre ama a una mujer» Director Luis Mandoki. Intèrprets: Andy García, Meg Ryan i Ellen Burstyn. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple de passió, tendresa i comprensió, i entre tots dos estan educant dues nenes. Han format

Fwtt*: 4.30,6.30 ÜÈO«Wet:6.30i8^0 F*«bra30M0.45 : 10.30 *rtus:4J0,&30,e.30ii<M$ ; 6.30,8.3011050

fejbfRatoQM Cabota* hpa>

ftoft* tíB, 6.30,8.3011A4S Ütty*fjkW«.30.8.30líOJO.

RubiPatoceS VotarparlwalM

ftwÉw: 4,6.15,8.30,16.46. : 6.15,8.30,1645

«Cabezas huecas»

T SABADELL CtaetiSssfeBCuwvo .

una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult.

«Cuatro bodas y un funeral» Director Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant i Andie MacDowell. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Charles és convidat regularment a les bodes que celebren les seves selectes amistats burgeses. En un d'aquests casaments, Charles coneix Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casament. La història continua amb un altre esposori, el de Carrie, un funeral i un altre casament, el de Charles.

«El hombre que mira»

• SABADELL

• SAN CUGAT

4.«,8/J0,8.1UQ.4S 4.00,6.00,8.15,1045

«El cuervo» Director Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Eraie Hudson i Michael Wincott. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Draven torna de la mort després 4'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia. En la seva missió, Draven sempre va acompanyat per un misteriós corb.

«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez i Karra Elejalde. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.

Juego Mortal Asesinos Nato En la min (americana)

4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,1045 4.00,6.00,8.15,10.45

Oneert-tres

Volar por los aires

4.00,6.10,820,1045

Euterpe

ForrestQump

Montecarlo

Volar por ta aires

Principal

Cuando un homorearr«,4i..i

Rambla

Cabess huecas

.,,.''-

5.15, aOO, 10.50 4.00,6.10,8.20,10.45

-K-"*8

4.10,6^0,8.25,10.50 4.10,8.20,8.30,10.80

• CERDANYOLA «yagnapax» «Magnapax»

Elgrancajòn

4.30,8.30,8.30110,30 4.30,6.30,8.30110.30

Kursaal

ElCuervo Cuando un hombre Asesinos natos Entemi (americana) Jueoo Mortal El hombre que min Cabezas huecas Cuatro bodes y utt Votar por los aires Forrest Gump

4.40,6.40,8.40110.40 4.00.6.20,8.45,11.15

• Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una prostituta yonqui, filla d'un guàrdia civil.

«En la mili (americana)» Director Daniel Petrie Jr.. Intèrprets: Pauly Shore, Andy Dick i Lori Petry. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Un pacifista empedreït s'allista a la reserva de l'exèrcit amb la intenció de cobrar les dietes i treure profit de tots els extres, inclòs el menjar, l'allotjament gratuït i un sou segur, a canvi de treballar ben poc. L'exèrcit el posa a prova i aquest soldat indisciplinat servirà la pàtria a la seva manera, i arribarà a posar l'exèrcit en alerta màxima.

450,750,10.46 8.15,7.16,9.15111.» 425.6.15,8.3011146 4^0,6.25,8.20,10.20 5.00.7.00,9.00,11.00 4.15,6,30,6\55,11.10 4.10,6^,84511055 5.00,7.40,10J5

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright, Gary Sinise i Mykelti Williamson. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. H Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però té un cor molt gran. Gump aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol americà de la Universitat, campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca. Durant la seva convulsa trajectòria cap al triomf, Gump tractarà amb diferents presidents i diverses personalitats americanes.

«Juego mortal» Director John Ftynn. Intèrprets: Edward Furlong i Frank Langella. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Michael és un jove de caràcter fantasiós i molt aficionat als videojocs. Una nit es posa en contacte amb un joc interactiu i s'introdueix en un món nou. Es troba en una casa que no coneix i on assassina un home que està dormint. De sobte, Michael es desperta i li sembla que tot ha estat un somni.

«Volar por los aires» Director Stephen Hopkins. Intèrprets: Jeff Bridges i Tommy Lee Jones. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Jimmy Dove és un dels millors membres del cos d'elit d'artificiers dedicats a desactivar bombes. Quan un perillós terrorista amenaça la seguretat social amb diversos atemptats, Dove inicia una caça obstinada, que es convertirà en un perillós joc en el qual es veuran implicats els seus amics i familiars. Forrest Gump (Tom Hanks) i la seva mare (Sally Field) són saludats per un militar que vol convèncer el jove que desprès de la universitat el millor que pot fer és allistar-se a l'exèrcit.

La història d'Amèrica vista per un idiota • «FORREST GUMP» Títol original: Forrest Gump. Estats Units (1994). Director: Robert Zemeckis Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Sally Field.

com a cantant foü, la veiem en les manifestacions anti Vietnam i en les comunes hippies i sabem que durant els anys setanta ha tingut problemes amb l'heroïna—, que acabarà sent castigada ÀNGEL QUINTANA amb la sida. Encara que el punt de visn els anys vint, quan Rex Ingram va adapta des del qual s'expliquen tar, llançant Rodolfo els esdeveniments sigui el Valentino a la popu- d'un brètol sense ideologia, laritat, Los cuatro jinetes del a Forrest Gump hi ha una apocalipsis, de Vicente Blas- ideologia que s'imposa per co Ibànez, va observar la sobre la visió del narrador guerra des d'una perspectiva delegat i que manipula conconservadora, com si fos un tínuament els fets. Si anacàstig de Déu pels pecats litzem com està explicat el i la frivolitat dels homes. Ro- relat, veurem com Zemeckis bert Zemeckis sembla recu- cau moltes vegades en disperar aquesta idea a Forrest funcions narratives que serGump quan observa la sida veixen per oferir a l'especcom si fos una plaga divina tador informacions tendencontra la perversitat dels jo- cioses que s'escapen al coves dels anys 60 que van neixement lògic del mateix passar de Yhippisme a l'in- personatge que narra —Fofern de la droga. Aquest mis- rrest Gump—. Un exemple satge conservador apareix clarificador té lloc a mitja clarament definit en el con- pel·lícula. La veu en off extrast que estableix el direc- plica que durant una època tor entre la personalitat de no sabia absolutament res Forrest Gump, vist com un de Jenny. De cop, aquesta heroi pur sense ideologia ca- veu desapareix i veiem una paç d'anar d'un costat a l'al- escena en la qual la noia tre de la història, com si és a punt de suïcidar-se per fos una ploma enduta pel culpa de l'heroïna. Si Fovent, amb el de Jenny, un rrest no sap res de Jenny personatge femení que és i Forrest és qui ha explicat vist com una representació tot el relat en primera perde l'inconformisme «malig- sona, la camera no pot donar ne» d'una època —comença cap informació sobre la pro-

Director. Tinto Brass. Intèrprets: Francesco Casale i Katarina Vasilissa. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Dodo és un jove professor universitari que viu una morbosa relació amb la seva esposa Sílvia, una jove d'enganyosa sensualitat. Sílvia desapareix misteriosament, i Dodo estableix una complexa i contradictòria relació amb altres personatges: Alberto, el seu pare, Fausta, la infermera, i Pascasie, una bonica noia negra.

tagonista femenina, fora que no sigui fruit de l'imaginari o que respongui a una voluntat manipuladora del discurs del director. En el cas de l'escena del frustrat suïcidi, Zemeckis dóna a l'espectador informacions que no tenen els personatges, per la qual cosa no dubta a manipular el punt de vista del seu relat. El guió de Forrest Gump pot considerar-se com un creuament de tres pel·lícules: Bienvenido Mr. Chance, de Hal Ashby, Zelig, de Woody Alien, i El mundo segun Garp, de George Roy HU1. Amb Bienvenido Mr.

Chance, Forrest Gump converteix una voluntat explícita de filmar la història americana des d'un costat absolutament naïf, però mentre que la faula de Hal

Ashby ens oferia una lúcida visió crítica de la vida americana, el relat de Zemeckis sembla voler-nos proposar un e x e r c i c i d ' a m n è s i a col·lectiva. Amb Zelig es

comparteix la voluntat de manipular imatges documentals del passat històric. Però mentre que Alien manipulava velles imatges ràncies per llançar un discurs sobre la crisi de la personalitat individual en el món americà, Zemekis manipula les imatges per crear bromes i generar un joc d'artifici que sïia convertit en el seu principal recurs publicitari. Finalment, Forrest Gump comparteix amb El mundo segun Garp una voluntat d'establir una faula on es jugui amb elements insòlits, màgics i, a vegades, amb l'absurd. Quan Forrest Gump es mou només en aquest nivell —primeres escenes del nen corrent— és més interessant i més coherent que quan cau en un cert sentimentalisme, com al final.

Antenex, S.L.

I ? Torreblanca

Venda i reparació d'antenes i parabòliques. ( / Àngel Guimerà, 2 (davant estadó)

T a l 589 22 4 7 SANT CUGAT

Josep Puig i Cadafaich, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p k - s '!'< ) 1 \

I A. NI l'I"

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s . 28 d ' o c t u b r e d e 1W4

L'AGENDA

• Radio Sant t ' u n i u l)i' dilluns a di\riHÍrt's [ K- "" ,i

i ;;i h .

V , " ( V'M',7 \ , r . ;ei

V'IACIS

.Ml.

i I .'.'/'•,•„• /„•

k'Ill

I >i|i'ii-

ili'K I'

jil.-^'MIl

.ilMv

IS ,,

( n

,'.,',,,', ; „ .

( .n.iU'i

\h.|,i /

i (

l ' h i n r . i'l ' ' '

I .11 ! I

Vi'IHÍHH

'-.' i

Ull / ' , - V , .,' •'..'

i,,». .;;nh I . ( l n ; n | i

; u u

tfra.

( ,,x·.ii.i\.is i M . I

I 'lllKVKs

.Ulli'

E S

iK.IVLim

I., , , • ! : > ! . i i - , i l

, ii·iin.i

S:Í.M. ( i,.;,;;

I h I M l I " i' l ,.,' ./, <..",,',1 l ' u -,,111.11 ; v : \ M u l l i n I I. ' | S |i lil.'íi V.,' ia'Ja /•..'.•,'ri., •••' d i l l u n s l.i K . i l l l . l t M K Í I ' . - I I I J - . I I ' S i í ..•.'.',-• v,','s, '', >/,;,'/' '. . I I I · L I I is pi .nlKjiiL'in ,.;ii'n \

D I S S A B T E

( .IMK'I.I-

.'..„ :,,::„

( lls.lllin.ls.

I i. :.' in .'. ; v.íii h. A'i-s ,i !!('' ]''l 1.' - ^ I 1 1 . t I pV ! M . K I I .,

• Sants Simó. Iiaii s I .nieu i ( iiil·la.

I V lil i I. 1 '-llh I i<,iluii<ilihi.< uní! i '•,!. : nul' M \rn,il

"IIM! III. tCH > J l l l b

.-/.',,' ,-.' : i V í . . I I'l I» \

I M

D I V E N D R E S

l:il< .i iri.ilu.-. >k R S ( I K 'i ;n i |i> h \ / n r ( iica:

I V

/ / (/,/// ,/i7

1 'i K IK • , - h

I /i.,

L E S

, ,:•,',,',

Ml'

l M

• Sanis Narcís i Maximil'.a

( , un cada anv se celebrarà la popular east.myad.

a Mòmia Teatre representarà l'obra 'In,

Castanyes i moniatos per a tots • ('tntni Andaliu \ ! es 1 1 de la nit al C e n l i o 1',,pul,,! A n d a l u / de Sant Curat ( ,,'i/í,' |ÍÍI/IJ Fliíinfnfií. .un!1 iu [\Hticipacio ile di\crsos .'.llistes. l'elelon d'inlor macio: 5Sll K> 74.

IIM'H'I

La Mòmia Teatre a la Sala Re s

a h a a r r i b a t la t e m p o r a d a d e Ics I t i n t e s d e t a r d o r i a m b la festivitat d e d o t s S a n t s a r r i b e n t a m b é les c a s t a n y a d e s . I d p r o p e r dilluns dia 31 l o t s e l s q u i h o d e s i t g i n e s p o d r a n a c o s t a r fins a la p l a ç a O c t a v i a . o n . d u r a n t tot el d i a . es v e n d r a n c a s t a n y e s i m o n i a t o s . Per als m e s p e t i t s , i a p a r t i r d e les d d e la t a r d a , el ;4i"up I V p s i c o l e n o f e r i r à cl s e u e s p e c t a c l e d ' a n i m a c i ó \larramu/if;<>.

a Sala R e s a q u e s t a v e g a d a e n s ofereix u n a p r o p o s t a d e t e a t r e . Tnicti'm Í V i w e s cl n o m d e l ' o b r a q u e r e p r e s e n t a r à l.a M ò m i a T e a t r e , d e la q u a ! e n farà q u a t r e f u n c i o n s . dues durant aquesta setmana. T o t h o m qui ho desitgi p o d r à assistir a l'espectacle teatral q u e t i n d r à l l o c a la S a l a R e s , al c a r r e r S a n i D o m è n e c . Ió. el p r o p e r d i m e c r e s d i a 2 i d i j o u s d i a 3 a l e s 11 d e la n i t . s cil·.NOiii·.R

S. (il·lM U l l K

/\V

•„,,

I !i'|H'l 1 .ni D i - l ' i ,i " l i

I//:,,/",

ihnii.ih

l ' í n k , . ! m ' h S. \ .ilKi' \ V'i ' I l'I h. / , ,'i/.. í ..·/.v. - r -1M * Ki". i i k I V .'I I H . l M l S , , M I ; , i ' , / i . iinh I' I M H S I . I D e . " .i M li I i i l l u n s I ,,,,, ,,

,',,• ; , " , , ,

„i/;:

,hm.,iM

iluiiiiiiv.

I M.Vi i,,,!,

/'.'i.,i

,/<

• C as;i df ( ultura \ les 7 de la tarda a la ( avi iie Cultura, subhasta de les obres de l'e\posicio l'inioi\ .hniuh. 1 ai benefici de 1 W soci.icio l'spanyola Contra el ( aneer

,'i,',,;,','„. ii,

li •.,,,-, , , i

Divialilts D i -s ,i i n li. / / ' ( . « / / dii

\to-

HI .i i I li. / ' , ' i s . v „',' v / t

(lepetlihi)

De II ,i \2 li. I.estima | r e pcticin) I)e ] 1 .i I > h. / 'cluícia I repetíem) De I i a 14 li hant-Man. ( . R c M i t c i 1'eejiiip d'esports. De I-i ,i 15 h. l'alies sense tronterc l repetició). De 15 a Id h. Màgica! Mvstfr, luiit. amti I.M. Alvira. De 11) a I'l h. Súper Dl \ 1 u siea .niili X M o n t e r o De N a 211 li. Rilf-Raft. Musica h e a w . a m b M. Ficanyol. 1 )e 2n a 22 li. Trafk a Trafk Koek. soul i tunky a m b J. Maia]ues, De 22 a S li Musifa al tfu , ,,ii,/l. Musica noii-slop. • Diimunuts D e S a l> li. 1:1 ilici dfl

Sfmor.

lluïssin de la missa de dissabte i informació de l'es^lesia e\aiii;elica libcn l i / e r De 'I a l '.30 h. Isporl fil nui/\ii

/,,'

i\luii>..

De 'l .ió a 14 li. Roda d'ainu \ ( niuluit per I' Pallissa, l'oesi.i anib l.l'. (i.treia, s a u l a n c s i saisuela a m b I. l-'alirciias. i / ei MM / « i />i'i'•/'/• shart De 14 a 15 h. l.\/>t>rts fil nuínti 2,1 filiau. De 15 a lli li. Mu^iial \l\Men I nin: De Id a M h . SupfrDJ De I'l a 21 h. Tnifk .< l'rtifk. De 21 a 22 h. /..i/xir/i fü niii/Xií.

fdifUK

De 22 a "? h. Musua ai tfu fusuii. Musica non-slop. 1 cada dia. cada hora... liulllftms horaris informatius. ( omiexio a m b Catalunya Informació. informació local i comaical amh els Serveis In Immatiiis de RSC.

ASS.

• Sants Alfons R o d i i t r u e / . Woll'anu i l.ueila.

Quinti,

• Sants -Marcel. Claudi, l.upcrei. V ic tori i Hutròpia.

i * ^ i ^

•*

• Casa de Cultura - A les 7 de la tarda a la ( asa de Cultura, subhasta de les obres de l'exposició l'inlcrs actuals. En benefici de l'Associació Espanyola Contra el Càncer.

• C a s t a n y a d a infantil \ les d de la tarda a la playa (Ictavia. Castanyada Infantil. Venda de castanyes i moniatos durant tot el dia i animació a m b el grup Marramango i el seu espectacle Pcpsicolcn. Organització: Ajuntament de Sant Cugat.

D I M A R T S

D I J O U S

• Sants - ( ó m m e m o r a c i o dels fidels di timts i sant Victori.

• Sala Kes \ Ics 1 1 de la nit teatre a la Sala Res: Tracti'm Devos. de Kaymond Dcvos. a càrrec de c o m p a n y i a l.a M ò m i a T e a t r e . O r g a n i t z a c i ó : Sala Res. carrer Sant D o m è n e c . 1'). Telèfon d'informació: 5Sl) 7i5 l l ).

Sortides des de l'Avinguda AHons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP Alfons Saia Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer

CUSAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 I6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tins a les 22.16h. Sortides d e s d e Sant F r a n c e s c . -Dies feiners. 1 a sortida 06 23h-06 53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners, i a sortida 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sonida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

TAXI SANT CUGAT

Servei de grua Cobrament amb Targetes de Crèdit

I VALLDOREIX i Teletoc

589 44 22 - 674 92 12

Les activitats del coi in J e u e n concerts, sortides de cap de setmana i tallers c o m p l e m e n taris. Organització: ( Cr Infantil i Juvenil Sant ( M a : (tel. fi75 32 231. • C e n t r e Cívic de la l·lnresta C e r à m i c a , ludoteca. piano. guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions d e 17 a 21 hi Mes (tel. 5X9 (IS 47). Organitza J ó : A L L À . l ' H S P I . A f i Arca de Cultura de l'Ajuntament.

• Sala Res —A les 11 de la nit teatre a la Sala R e s : Tracti'm Dcvos, de Raymond Dcvos. p e r la companyia La Mòmia T e a t r e . Organització: Sala Res, carrer Sant D o m è n e c , 19. T e lèfon d'informació: 589 33 19.

• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música de banda. de costura, de guitarra (clèctriea i espanyola), manutalitats. casal per joves (de 13 a 17 anys), d'adults, activitats físiques per a adults i altres activitats. Informació i inscripcions d e 17 a 21 hores (tel.675 51 05). Oruanit/ació: A . M . L ' E S C L O P "i A t e a de Cultura de l'Ajuntament

• Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura.

• C a s a l C u l t u r a l de Mira-Sol —Taller d e teatre p e r a nens i adults, plàstica, manualitats (dibuix i pintura p e r a nensl.

3 . WWTCII0AT.4À FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-Cl7.10h i als 10 minuts de cada hofa fins a les 22.20h. L'últim serveifinalitzaet seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

SERVI DIA I NIT

• Sants Armengol. Martí de Porras, l l u b e i t . Sílvia Casada i Pere Almato.

D I M E C R E S

TÜNIA1.SAHT

RADIO

D I L L U N S

D I U M E N G E

'i, M i L i l i i i , - i l i s i a h l c ) .

I K- nli ,i ' li \ ; , , n r , í al í.'ii , -ifiir M i i s i i a n n i i v t u p . •

• Sants I isiivita! de l o t s Sants

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins ates21,30h. -Dissabtes I testius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30ti Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut F. Colom, ta Floresta, Plaça Centre, Menat, CAP, Alfons Sa/a, Estació. Plaça Centre, La Floresta, F Colom

-Dies feiners. 1 a sortida. 05.40h-06.25h t als 25 minuts de cada hora fins a les 22 25h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11.55h.<feiners) Étmàà

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.1 Oh -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

tsHa

M i

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21 45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45ft. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL R A M S • Electricitat - Aigua - Cias • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas. 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te soci dde g Creu Roja|

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

L'AGENDA munualitats adults, boixels. costura. Esplai diari. Casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 a 13 hores. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores al (tel. 589 20 78). Organització: A.T. MADEAC i Àrea de Cultura de l'Ajuntament. • Fira d'Esquí —Del 7 al 25 de novembre a la Casa de Cultura, Fira d'Esquí de Material d'Ocasió. Recollida de material del 7 a l'U. Venda de material del 13 al 18. Devolució de material del 21 al 25. Horari: de 19 a 21 h. El dia 13 de 10 a 20 hores. Organització: Secció d'Esquí del Club Muntanyenc.

Dia/Pobte

;

• Gimcana

—El 12 de novembre a les 10 del matí a la plaça Monestir, Campanya Residu Mínim: Gran Gimcana de l'Envàs. Per a tots els nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfons d'informació: 675 50 96 i 674 17 56. Organització: C.E.P.A. Inscripcions fins el dia 4 de novembre. • Premis —El 4 de novembre a les 21.30 hores en el transcurs d'un sopar que se celebrarà al restaurant Panxa Contenta, 2ona edició del Premi Aqualonga i la edició del Premi Josep Altet. Informació i reserves: 674 57 32 i 674 62 44, de 7 de la tarda a 9 del vespre i 675 20 01 d'l l del matí a 1 del migdia. Organitza: Associació Vcinal d'Amics de Valldoreix i Amics del Museu de Valldoreix. •Curs d'Esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.

6747749

Ajuntament

5892288

Grua

6743371

Cerdanyola

Uuís(Albmira,18)

6924708

Ambulatori Les Planes

6755105

Aigües La Floresta

6742089

Rubi

Torres (Passeig Les Fonts s/n)

Bombers Bellaterra

6928080

AAPP i W Mira-sol

6742018

Montcada

Via (Jaume 1,20)

Papiol

A, Via. (Av. Generalitat, 35)

5645904 6683967

Bombers Generalitat Bombers Rubí

065

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

699 80 80

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

5891122

AAPP i W Valldoreix

674 2197

AAPP i W C. Montserrat Vall. 6742105

SantCugat

ÜBBringues(AfcnsSafa,46)

6740483

CAP

Cerdanyola

Sanchez (Passatge Xops, 2)

6923184

CAP urgències

5894455

Rubí

ftjg(C1ra.Sabad8l,95)

6995012

Casa de Cultura

5891382

AAPP W Can Majó Vall.

6745049

Montcada

J. Relat (Major, 69)

5841481

Casal Valldoreix

6744599

AA Prop, i Veins La Floresta

6742089

Papiol

A v i a (Av, Generalitat, 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AA W Aiguallonga La Flor.

6745129

6753344

Centre Civic La Floresta

589 0847

Ast, Consumidors

26845 67

5807859

Centre Cívic Les Planes

6755105

Alcohòlics Anònims

317 7777

11301

Centre Cultural Mira-sol

5892018

DNI (Cita prèvia)

Cinemes St Cugat (Reser.)

5890941

Gresnpeace

_ M. Moral (SantaTeresa, 40)

Cerdanyola

Ordis (Av. Argentina, 17)

Rubi

Via (Conjunt Rubi-2000)

Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Papiol

A.Vilà(Av.GeneraWat35)

6683967

Correus

674 7096

H. General de Catalunya

5891212

6741234

H.VafitfHebron

4272000

589 3080 (91)5434704

•

SantCugat

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

Creu Roja Sant Cugat

Cerdanyola

Selva (Torrent, 12)

6918901

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

Rubi

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

Dispensari La Floresta

6747615

Untat Coronària

2481040

Montcada

Duran (Rambla Montcada, 37)

5751543

Errt. Municipal descentrant.

6742719

Tel de l'Esperança

4144848

Papiol

AVüà(Av.GeneraÍat,35)

6683967

ENHER Rubi

6991892

Wormació Carreteres

2042247

6741531

FECSA

5891226

Momtadó Aeroport

4785000

6826721

FFCC

6741934

Wormació RENFE

4900202

6740525

Informació Port.

3188750

• * * =

SantCugat

C. Llorens (Santa Maria, 27)

Cerdanyola

Àlvarez(GalenesUnicentro)

Rubi

Oriol (Zafiro, 28)

6994398

Funerària

Montcada

Via (Jaume 1,20)

5645904

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OflC

5893188

A.Vfe(Av.GetwraÉat,35)

668.39.67

Hisenda

5891155

Poüciinic Torreblanca

5891732

6740364 6922367

Jutjat

6746686

PROMUSA

58917 32

Oficina Municipal La Floresta

589 08 47

E Papiol SantCugat

P.Cu»ea(P. Diputació, 6)

Cerdanyola

Bach (Passeig Cordetes, 67)

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

5642139

Parròquia Les Planes

204 75 03

Papiol

A.Vaà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

SantCugat

Riera (Dr. Murillo, 1)

674 04 30

Piscina Municipal Valldoreix

675 40 55

ASOI

Cerdanyola

Valls (Av. Catalunya, 17)

69211 30

Cuerpo Nacional de Policia

674 78 58

ArxKiGavm

6742570

091

Casat d'Avis SC

5691638

092

Llar d'Avis Parròquia

5890598

Club Muntanyenc

6745396

_Rubi_

Gibert (Torres Oriol, 4)

Rubi

Baüort (M8à i Fontanals, 1)

Urgències

Montcada Pa 0

Guto{Maftr,2S)

Policia Municipal i Prot. Civil

A.Vtt(Av. Genera»* 35)

Pol. Municipal (Valldoreix)

p* '

•

•Centre Borja —Dimarts 8 de novembre a les 19.45 del vespre al Centre Borja, cicle de conferències sobre Cultura i Societat. Expressionisme: la imatge estètica de l'angoixa, per Imma Pueyo, llicenciada i artista. Organització: Centre Borja (carrer Laceres, 30). Telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants entrada lliure. —Dimarts 15 de novembre a les 19.45 del vespre al Centre . Borja, cicle de conferències sobre Cultura i Societat. Criterios para el estudio y valoración de una obra de arte, per Montserrat Martí, especialista en pintura del segle XIX. Organització: Centre Borja (carrer Laceres, 30). Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants, entrada lliure. —Dimarts 22 de novembre a les 19.45 del vespre al Centre

SantCugat

•

Farmàcia (adreça) C.Texidó(Rbla del Celler, 97)

SantCugat

R.Salavwt(S.RusüoL38)

6683967 6740645

908 795125

ENTITATS 675 3503

Comissaria de Policia

6747612

Cors) de la Unió

6741006

6740997

a la Sala Res, Tracti'm Devos de Raymond Devos, per la companyia La Mòmia Teatre. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Telèfon d'informació: 589 33 19.

•Sala Res —Dijous 17 de novembre a les 11 de la nit Función Privada amb Pop Latino. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Tel.: 589 33 19. —Dijous 24 de novembre a les 11 de la nit Pau Riba presenta Disc Dur. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Tel.: 589 33 19. •Centre Cultural —Divendres 11 de novembre a les 10 de la nit a l'Auditori, concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra. Direcció: Gerard Claret. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90. —Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola (La Ventafocs) de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell. Directora Orquestra: Elisabetta Maschio. Director Cor: Josep Farré. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Telèfon d'informació: 589 22 88 i 589 02 90.

BJBUOtiOUES

Cerdanyola

Rbera (Sant Ramon, 182)

6920676

Taxis (parada)

Esbart Sant Cugat

6752652

• B i b l i o t e c a Centre Borja

Rubi

Port(MagiRamentol,7)

6973456

Radio Taxi

5894422

Ü Tet Sant Cugat

6748661

Montcada

E.Reiat(Av. Catalunya, 65)

Repsol-Butà

6741580

GmpSup. Immigrants

6749314

AVTà(Av.GerteraWat,35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

RMoSant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

TetarWó Sant Cugat

5895366

Valldoreix (parada)

6741111

Efe 4 Cantons

5896282

—Universitària. Horari: de 9 a 13.30 i de 16 a 20h. Telèfon: 6741150. • Biblioteca del Mil·lenari —Pública. Horari: de dimarts a divendres de 12 a 14 h. i de 16.30 a 20 h. dissabtes de 10 a 14 h. Telèfon: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari: cada tarda de 17 a 21 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n. Horari: oberta tots els matins. Telèfon: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Horari: dijous, divendres i dissabtes de 16 a 20 h. •Biblioteca del Centre de Salut —Medicina i assistència social. Carrer Mirador s/n. Telèfon: 674 63 46. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82. Llibres relacionats amb la joventut.

(1)D'1/4de10delmati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui ales 10de I a nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

Borja, cicle de conferències sobre Cultura i Societat. Restauracions en el Monestir de Sant Cugat del Vallès (1982-1994), per Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat de Barcelona. Organització: Centre Borja (carrer Laceres, 30). Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants, entrada lliure.

SUPOSICIONS •Sales Municipals —Fins el 30 d'octubre a la Casa de Cultura, Exposició-Subhasta: Pintors actuals. En be-

nefici de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. —XXIII Concurs - Exposició de Canaricultors. Del 9 al 13 de novembre a la sala 2 de la Casa de Cultura. Organitza: Unió de Canaricultors. •Sales Privades —Fins el 30 d'octubre a la Galeria Canals, exposició d'obres de Conde. Telèfon d'informació: 675 49 02 —Del 4 al 30 de novembre a la Galeria Canals, exposició d'obres de Todó. Telèfon d'informació: 675 49 02. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674

49 50. -Firart. Mostra d'art original. Cada diumenge de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

funció. Preu: 1.800 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

• C e n t r e Cultural

•Centre Cultural —Divendres 18 de novembre a les 10 del vespre, a l'Auditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró, El Jardiner de la Cia. Gelabert-Azzopardi. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i ducs hores abans de la

—Divendres 4 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori Sabó-Sabó de la Cia. Pep Bou. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francés Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90. —Dimecres 9 i dijous 10 de novembre a les 11 de la nit

POUS

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

:f Amb certón^íjència ens trobem, periòdicament i de manera méifo menys extensa, frwnifestacions de polls entre la població escolar. V~°' Els polls qye parasiten el cap dels escolars, en general no trcmsfl|§fen malalties, simplement s'ha d'efectuar un tractament d'eliminació. En cas d'infecció cai prendre mesures preventives amb elsi membres de la família i escola, cal utilitzar locions i xampú parasitaris. Com a complement, en cas d'excessiva població de paràsits s'ha o"<! al professional de perruqueria. FORMAS tracta en profunditat, m productes específics per eliminar totalment aquesta afecció. No m recomana utilitzar com a norma els productes antiparàsits, st no hi ha algú de la família o l'escola afectat, perquè l'ús de productes sense existència de polls, per la seva forta composició, destrueix b queratina del cabell i el deixa sec i trencadís.

ASSmOMMBffD'BTUTGff

TuaMuns m * u tauu i o n m m ami nuaMuii$NMN$ g ^ MKtovBomnoaUfK g^b

TlACT«affBKC«l«SBISO*»

g^b.

ErnRUTZMumuKnnuMtt txat-uHT K u c » «Mtmr-ntfu NO TANQUEM M.M0DH FÀatflnutCMsrr

El nostre < M l 8 é»"*fl*riHi un d t grau <fe satisfacció, b a s a t f M uns productes de

màxima- fttfjlàf I «§ el manegat presagi del nostre 0 Q ^ JMMÉ|U

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

CANTONS

Divendres. 28 d'octubre de 1994

Sant Cugat dol ¥a«ém

Sani Cugat dd Vallès: ( Xt-mt, 5 * W) 62 K2.

E N T R E V I S T A

L A

Misèries

J O S E P M A R I A B A L C E L L S . Director de Radio Nacional de Espana a Catalunya

«Em preocupa el periodista com a persona

Josep Maria Balcells es un santcugatenc que es dedica al mon de la comunicació des de l'any 1979. Al llarg dels darrers quinze anys ha tingut l'oportunitat de desenvolupar diferents tasques com a periodista. A televisió ha pogut fer de corresponsal a l'estranger i presentar /. 'Informatiu del segon canal de Televisió Espanyola (TVT.). Actualment. Balcells dirigeix Radio Nacional de Espana (RNE) a Catalunya. RAMON I l O l i '

H Sani Cugat.- L'anomenada societat de la informació sembla que ja ha arribat. Quina ha de ser la tuncio dels periodistes en aquesta nova societat'.' "Sincerament, a mi cm preocupa el periodista com a persona en concret, Em fa por que cada vegada quedi mes anònim cl seu treball i que quedi atrapat pels condicionaments de la seva tcina, sobretot condicionaments de tipus tecnològic. A mes es trobarà amb una concentració cada vegada nies man d'empreses periodístiques i ai\o tara mes anònima la se^a feina. 1) alguna manera, com mes forta sigui una empresa més anònim seia el treball del periodista, perquè l'empresa marcarà molt la línia editorial del mitjà. I probablament penso que la penetració del poder econòmic i polític en els mitjans també marcaran molt el futur.•• En un mitja públic com RNE suposo que ja es nota el poder polític? —•Difícilment un mitjà públic pot ser sectari perquè té un cert control parlamentari i. per tant, hi ha una vigilància de la professionalitat. Jo. com a director de RNE. puc dir que no hi ha cap mena d'entrebanc. A més intento que la gent que treballa a casa meva se sentin molt responsables i moll lliures per tal que cl seu treball sigui dictat només pel criteri de Li professionalitat." De tota manera, no es pot negar que cl partits polítics volen poder en els mitjans. -Segur que hi ha una pressió permanent. Però la informació no

Josep Maria Balcells, director de Radio Nacional de Espana a Catalunya. toto: ARXIU.

••Difícilment un mitjà públic pot ser sectari perquè té un cert control parlamentari i, per tant, hi ha una vigilància de la professionalitat»

la fan els partits, sinó els periodistes, que són els que han de triar.» —La crisi de KM a Catalunya sembla eterna, perquè mai se'n deixa de parlar. —«b n aquests moments podem dir que hem sobreviscut

amb dignitat i estem fent un salt qualitatiu perquè RNE es converteixi en una oferta plural i alternativa a Catalunya.» —Quan semblava que Ràdio 4 desapareixeria, ara ens sorprèn amb una poderosa programació. —«Jo no he dubtat mai de la

C O L U M N A

seva c o n t i n u ï t a t . Una de les meves apostes quan vaig assumir la direcció de RNE a Catalunya va ser que si Ràdio 4 desapareixia jo també sortiria per la porta. Això ho va entendre també el director general i les administracions públiques catalanes que han aportat els elements necessaris.» —Vostè que coneix bé TVE a Catalunya, perquè creu que no acava de funcionar un circuit català que pugui competir amb TV3? —«Jo diria que no es tracta de fer la competència. En aquests moments crec que a TVE-2 s'ha fet un pas important per poder programar uns determinats espais en català. Penso que ha crescut la capacitat del centre de Sant Cugat envers la televisió en català. Voldria remarcar que Sant Cugat també té una gran capacitat de fer espais en castellà per tot Espanya però amb una òptica catalana. No hem de renunciar a això.» —Què significa TVE-Catalunva per a la ciutat de Sant Cugat i viceversa? —«Jo que he passat un any a Madrid puc dir que Sant Cugat és una de les ciutats catalanes més conegudes gràcies a la televisió. Per contra, els treballadors de televisió estan molt lligats afectivament amb Sant Cugat. Alguns fins i tot han anat a viure.» —Com a santeugatenc, què va significar per a vostè entregar els premis Sant Jordi de cinematografia, que atorga cada any RNE a Catalunya, al Teatre-Auditori del C e n t r e Cultural de Sant Cugat? —«Per mi va ser un honor ensenyar el Centre Cultural a una colla d'autoritats que van venir del món del cinema, del món de les administracions públiques i del món de la política. Aquestes autoritats van venir directes de l'aeroport a Sant Cugat i encara que segurament ja ho coneixien, estic convençut que van mirar al mapa on estava Sant Cugat. Vull avançar que la meva intenció aquest any és repetir. Si ens posem d'acord amb el Centre Cultural i amb l'Ajuntament, els premis Sant Jordi es tornaran a lliurar a Sant Cugat.»

M1QUKLBKRGA •

egons el senyor Miquel Reniu, director general de Política Lingüística, parlar el català a Catalunya és necessari i no parlar-lo pot comportar complicacions. Vostès diran que el senyor Reniu és un optimista sense remei. Ha de ser-ho. Cap persona amb mínimes tendències depressives aguantaria en un càrrec que presenta tantes dificultats objectives. És possible, a més, que el senyor Reniu confongui els desitjós amb la realitat. La qüestió és que el senyor director general va gosar expressar aquestes opinions en l'acte de presentació d'un diccionari àrab-català. Va voler recordar davant diversos representants de la immigració que una plena integració a Catalunya significa el coneixement de la llengua pròpia del país. El senyor Reniu sap que si una llengua deixa de ser necessària, i no planteja cap complicació el fet de no saber-la. no queda altre remei que considerar-la en situació agònica i en procés d'esdevenir, simplement. llengua morta. Estudiosos d'aquest fenomen han fet cèlebres diagnòstics sobre els anys de lenta agonia que, a hores d'ara, deuen quedar-li al català com a llengua més o menys viva. El càrrec del senyor Reniu l'obliga a rebutjar hipòtesis tan doloroses, però en aquesta ocasió —tip, suposo, de patir-les per dins—, ha gosat superar-les per l'excel·lent mecanisme polític que consisteix a trobar la realitat agradable a base de descriure-la de manera agradable. L'emoció de trobar-se presentant un diccionari tan improbable devia accentuar les tendències optimistes del senyor Reniu. Jo, de tota manera, no hi tinc res a dir. El diputat Josep Sala, en canvi, s'ha posat a cent. Aquesta figura notòria del PSC ha demanat la dimissió immediata del senyor Reniu si no es disculpa públicament per haver dit coses tan grosses. Aquest episodi, vagament indicatiu de la ingenuïtat del director general, ha ferit l'exquisida sensibilitat lingüística del prohom socialista i, en vista de la gravetat dels fets, només es conforma amb la dimissió. Realment, els camins de la lleial oposició al govern de l'honorable senyor Pujol són inescrutables.

Locals Comercials Edifici Torre-Blanca • Des de 119 nr fins a 400 m • Fusteria exterior • Sistema de seguretat centralitzada 24 h • Pre-instal·lació d'aire condicionat • Al costat del Centre Cultural i dels Cinemes • Entrega immediata

PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32