Diari de Sant Cugat 071 by Premsa Local Sant Cugat

ELS CANTONS

Divendres, 9 de desembre de 1994

I Punt i seguit Els pares de l'escola pública Joan Maragall reclamen un nou gimnàs i un nou menjador. Plana 4 La direcció de l'IFP Leonardo da Vinci protesta per la proximitat de la deixalleria. Plana 4 L'escorxador municipal sacrifica 12.000 bens i més de 1.000 vedelles a l'any. Plana 5 Sant Cugat ja té el primer espai públic perquè els gossos hi facin les seves necessitats. Plana 6

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 71»Any II»200 pessetes

Sant Cugat té l'aigua assegurada fins al segle XXI A partir d'ara, es podrà disposar del cabal del riu Llobregat • Sant Cugat.— El consum d'aigua dels habitants de Sant Cugat era superior al que li pertocava. Si la població continua creixent, d'aquí a uns anys es podrien haver presentat problemes de subministrament,

I Economia

La mesura s'ha pres davant el previsible creixement de població

com ha passat a d'altres pobles del voltant. Des d'ara, l'aigua potable que consumeix la ciutat no es limitarà només al riu Ter: la Junta d'Aigües de la Generalitat i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics

paguen les despeses de contracció d'una canonada que transporta aigua del Llobregat des de Sant Quirze. D'aquesta manera, el submnistrament es garanteix fins ben entrat el segle XXI. Plana 2.

LA TEMPORADA DEL CENTRE CULTURAL

La majoria dels comerciants de Sant Cugat tanquen les botigues els dies 6 i 8. Plana 11 El Parc Tecnològic del Vallès amplia el seu àmbit amb 12 empreses i arriba al límit de Sant Cugat. Plana 12

I Cultura i espectacles Surt a la venda el cinquè número de «Gausac», del Grup d'Estudis Locals. Plana 15 L'Ajuntament organitza un concurs de lletra i música de rock en català. Plana 15 Un santcugatenc era l'editor de les aventures de La Sombra a l'Estat Espanyol. Plana 16

I Esports Un estudi del CAR revela que Sergi Bruguera pica la pilota a 126 quilòmetres per hora. Plana 28 El Patí Hoquei Sant Cugat aspira a pujar a primera catalana gràcies al bon inici de lliga. Plana 29 L'equip de tennis del CN Sant Cugat és eliminat al campionat de Catalunya per equips. Plana 30

I Punt divers Localitzen a Martorell les mans de la noia mutilada que van trobar a la Floresta. Plana 32 El santcugatenc Santi Jové recull material sanitari per als refugiats bosnians. Plana 33 La Plataforma del 0,7% endureix la campanya mentre no avancin les negociacions. Plana 33 El CAP de Sant Cugat tracta vint afectats de la sida. Plana 34

I Apunts El Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Pere Octavià s'ha reactivat considerablement. Plana 36 Richard Gere arriba diumenge a Sant Cugat per participar en pràctiques budistes a Barcelona. Plana 36 TV Sant Cugat inicia una nova temporada de programacions. Plana 37

Presència io$ donaran us exaqrfardebttvistaïVesèscia

Una foto de grup d'actors i altres membres del muntatge de Germans de sang davant el Centre Cultural. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Presenten a Sant Cugat el musical «Germans de sang» • Sant Cugat.— Actors, el director i responsables del muntatge del musical Germans de sang van presentar l'espectacle dimecres al Centre Cultural de Sant Cugat. Aquest melodrama musical, del dramaturg

britànic Willy Russell, s'estrenarà al Teatre-auditori el dies 17 i 18 de desembre. Àngels Gonyalons protagonitza aquest musical, acompanyada, entre d'altres, per Joan Crosas i els joves Roger Pera i Gemma

Preveuen apujar els bitllets dels Ferrocarrils un 4,4% B Sant Cugat.— Ferrocarrils de la Generalitat preveu apujar els preus dels viatges un 4,4 per cent a partir del mes vinent. Aquesta puja és inferior a la que que es va aplicar a principis d'aquest any.

L'aprovació de les noves tarifes està pendent de l'aprovació de la Comissió de Preus de Catalunya. Simultàniament, s'eliminaran els polèmics vagons de segona classe. Plana 3.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA Cursos per a totes les edats Word Perfect

Comptabilitat

Lotus 1-2-3

Programació

Windows

Una noia morta a l'accident d'Andorra era de Sant Cugat • Sant Cugat.— Maribel Urgell Duque, de 27 anys i filla de Sant Cugat, va ser una de les víctimes mortals de l'accident de les Escaldes (Andorra). La noia va morir

atropellada pel camió descontrolat que va causar fins ahir nou morts. Maribel Urgell treballava a Andorra com a assistent social cuidant avis. Plana 32.

Brió (coneguts pels seus papers a la sèrie de TV3 Poble Nou). El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, valora molt positivament la temporada de tardor del Teatre-auditori. Planes 13 i 14.

Excel-Word

Horari de tarda

ÏURACIO e Matrícula gratuïta

6 Regal d'l caixa de disquets c Amb I curs: 50' < yratis (li (|ll.lkl·l|]|

altre a escollir

Program Accés ^ E S C O L A D'INFORMÀTICA C. Santiago Rusinol, 14 - Tel. 675 15 56

P U A DEL PREU D E L S FFGG

Z • Divendres. 9 tic desembre de 1994

ferrocarrils de la Generalitat proposa que les seves tarifes s'incrementin per l'any vinent en un 4,4 per cent. La puja coincidirà amb la supressió dels vagons de segona. Plana 3.

MENJADOR I GIMNÀS NOUS

L'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública Joan Maragall han penjat pancartes reclamant que l'Ajuntament inclogui una partida al pressupost del ÓS per construir un menjador i un gimnàs. Plana 4.

SERVEIS S a n t C u g a t t i n d r à l'aigua a s s e g u r a d a p e r al segle X X I . La J u n t a d ' A i g ü e s i l ' E n t i t a t M e t r o p o l i t a n a de Serveis Hidràulics han s u f r a g a t les o b r e s d ' i n s t a l · l a c i ó d ' u n a can o n a d a provinent de Sant Quirze que

arriba fins al dipòsit que hi ha darrera del cementiri municipal. Aquesta canonada transporta l'aigua del riu Llobregat. Tota l'aigua potable que es consumeix a Sant C'imat ve del vessant del Ter.

Però. tot i que encara no han aparegut problemes greus de proveïment, el previsible creixement de la població ha obligat a deixar enllestida la connexió amb el Llobregat, perquè s'utilitzi si cal.

Sant Cugat s'assegura el proveïment d'aigua per als propers cinquanta anys Des d'ara es podrà portar aigua del Llobregat sempre que es necessiti ANdhl.SCASTUHRA H Sant Cugat. — La necessitat de proveir d'aigua Sant Cugat i la garantia que aquest servei es podria donar sense problemes a tots els veïns ja s'havia constatat fa temps. Tant l'Ajuntament de Sant Cugat com l'empresa que s'encarrega de la distribució de l'aigua potable a tot el municipi. S A U R , n'eren conscients. •distem consumint aigua del Ter en un volum superior al que ens pertoca, i qualsevol estiu molt calorós o en un període imprevist d'altes temperatures o de sequera, ens podríem trobar que no tinguéssim aigua», va explicar el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens. -•Cada anv ens trobàvem més problemes per proveir d'aigua alguna / o n a alta de Sant Cugat, sobretot els mesos d'estiu. Hn gastàvem mes de la que arribava», va assenyalar R a m o n Albareda, cap de / o n a de SAL'R a Sant Cugat. A m b aquesta mesura de previsió, s'ha garantit el proveïment d'aigua a Sant Cugat per als propers cinquanta anys. Ara. tot està a punt perquè arribi l'aigua des del Llobregat quan sigui necessari. Les obres, que encara s'estan realitzant, han consistit en la col·locació d'un tub de 600 cm de diàmetre que enllaça el dipòsit de Sant Quirze, que abasta l'àrea de Terrassa, Rubí i Sabadell, amb el que es va construir a Sant Cugat, darrera del cementiri. Des d'aquí, la companyia S A U R s'ha encarregat de connectar aquesta canonada general a m b els tubs de la xarxa de potabilització, que arriben a les cases. LI pressupost encara no esta tancat, però, segons ha afirmat el tinent d'alcalde de M a n t e n i m e n t . Obres i Serveis,

La Junta d'Aigües i l'Entitat Metropolitana han sufragat les obres

La Setmana de Natura se centra en els problemes ecològics al Vallès XAVICAVA

B Sant Cugat.— El G r u p de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat organitza, entre cl 10 i el 17 de desembre, la cinquena edició de la Setmana de Natura. Amb aquesta celebració el grup ecologista vol donar a conèixer les activitats i reivindicacions que ha portat a terme en el darrers 12 mesos relacionades amb temes de protecció del medi ambient. Enguany el G r u p de Natura vol «donar un caire de divulgació i informació de la temàtica urbanística» a la Setmana. D'aquesta manera. bona part dels actes versaran sobre alguns dels projectes urbanístics o d'infraestructures que poden afectar el municipi o la comarca. LI Grup de Natura organitza dues xerrades col·loqui sobre les problemàtiques ambientals de caràcter comarcal. La primera té com a títol Del Valies, en quedarà res?, i tindrà lloc dilluns dia 12. a la seu del C M S C , a les 8 del vespre. La segona es titula Cerdanvola-Saul Cugat, el mateix debat i tracta dels problemes comuns a les dues poblacions: els futurs túnels d'Horta i Sant Medir. el traçat del l'ren de G r a n Velocitat ( T G V ) i la carretera de Cornisa. entre d'altres. Com l'anterior, tindrà lloc al C M S C .

HI proveïment d'aigua quedarà garantit per als santeugatencs en els propers cinquanta anys. Foto: MANF. F.SPINOSA. Joan Recasens, l'últim tram d'aquesta canonada va costar uns 55 milions de pessetes. La sol·licitud per poder fer arribar aigua del Llobregat a Sant Cugat i resoldre així aquest problema, es va fer fa temps. Finalment. ha arribat l'autorització per part de la Junta d'Aigües de la Generalitat i el Servei Hidràulic de l'Entitat Metropolitana de Barcelona. els dos organismes implicats en aquest tipus d'obres. Durant força temps, aquesta qüestió ha quedat bloquejada no només a Sant Cugat, sinó a qualsevol

dels municipis de l'Entitat Metropolitana. El problema de les competències en matèria d'instal·lacions hidràuliques entre la Generalitat i l'Entitat Metropolitana ha fet retardar el començament de les obres. Les dues institucions van arribar a un acord per cedir-se la part de pressupost que els pertocava aportar i van decidir que només un organisme s'encarregués de Ics obres. En el cas de Sant Cugat, l'empresa Aigües Ter Llobregat, que depèn de la Junta d'Aigües, és responsable de les obres. El pres-

supost total de la instal·lació va a càrrec de la Generalitat i el Servei Hidràulic de l'Entitat Metropolitana a parts iguals. Aquestes dues institucions recapten, a través del rebut de l'aigua, les partides destinades a les millores del servei. Això no significa, però. que l'import del rebut es modifiqui. Les contribucions queden gravades directament en els impostos. «Els santeugatencs no pagaran més. Estaran tranquils perquè rebran tanta aigua com necessitin», va assegurar Joan Recasens.

La Setmana de Natura també inclou actes de caràcter més festiu. com la plantada de l'arbre del Cinquantcnari del Club Muntanyenc Sant Cugat als Jardins del Monestir, dissabte dia 17, a Ics 12 del migdia, en commemoració d'aquest esdeveniment i el ja tradicional Torneig Medieval Ciclista. Aquest acte reprodueix un típic enfrontament entre cavallers medievals en què els cavalls són substituïts per bicicletes, amb la intenció, segons els organitzadors. de fomentar l'ús d'aquest mitjà de transport a la ciutat. Els actes es completen amb una exposició sobre les àrees agrícoles del Vallès i la seva importància ecològica i paisatgística, organitzada per l'associació Adenc. i la presentació de la campanya de recollida d'ampolles de cava. organitzada per C E P A . Els fons recaptats amb aquesta campanya aniran destinats a una organització no governamental.

SERVEIS

Es perfora el sòl sota la carretera de Valhidrera per renovar el clavegueram XAVlCAVA • La Floresta.— Un tram del clavegueram que travessa la carretera de V a l h i d r e r a està sent substituït des del dia 28 de novembre passat per treballadors de l'Ajuntament. Les obres es fan a l'altura de la plaça del Centre, a la Floresta. i tenen com a objectiu renovar un tram dels col·lectors que es troben en estat precari pel seu desgast. Per evitar tallar el trànsit per la carretera, s'utilitza un sistema de perforació amb barrina en lloc de fer una rasa a la calçada. Aquest sistema de perforació «re-

presenta una reducció del temps d'execucio respecte al sistema tradicional. i una alternativa més econòmica», segon-- es desprèn de l'informe tècnic de l'àrea de Manteniment. Obres, Serveis i Medi Ambient. Lis col·lectors, un de W centímetres de diàmetre per les aigües pluvials i un de 50 per les residuals, es troben a sis metres i mig de fondària respecte de la rasant del carrer. Segons fonts de l'àrea de M O S M A . -aquesta obra representa una millora important en la xarxa de clavegueram del barri de la plaça del ( e n t r e » .

Ptr pertot ii tl ttrr t--ot i lit i. it'tter i ts 11 servn una b irriti i inili uimpnssot I,.in M \ M ISPINOSV

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

COMUNICACIONS

Ferrocarrils de la Generalitat vol apujar els preus un 4,4 per cent Pany vinent

ce.

Segons l'empresa, l'increment no compensarà la supressió de la segona classe CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— Ferrocarrils de la Generalitat ja ha fet la seva proposta d'increment de tarifes per l'any 95, que està pendent de l'aprovació de la Comissió de Preus de Catalunya:

serà un 4,4 per cent, una puja inferior a la que es va aplicar a principis d'enguany. Simultàniament, s'eliminaran els polèmics vagons de segona classe, una decisió que la companyia va prendre després de l'anunci pú-

blic del dimissionari conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell. Els nous preus, que afectaran totes les possibilitat' de pagament que ofereix l'empresa, es començaran a aplicar el gener.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya no pretén compensar l'eliminació de la segona classe dels trens a través de l'increment de tarifes, tal com era previsible. La proposta de pujada de preus de bitllets, targetes i abonaments per l'any vinent és d'un 4,4 per cent, davant el 5,13 que, segons la companyia, es va aplicar al gener del 94. De moment, l'empresa ha plantejat aquesta xifra davant la Comissió de Preus de Catalunya i no serà definitiva fins que l'organisme no l'aprovi. Els nous preus entraran en vigor al mes de gener, coincidint justament amb la supressió de la classe preferent de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquesta mesura, a la qual la companyia s'havia oposat reiteradament, comportarà una pèrdua d'ingressos. Avantatges pels de segona En cas que s'aprovés aquest increment del 4,4 per cent, els viatgers que fins ara anaven en segona encara sortirien beneficiats, perquè la diferència de preu entre el bitllet de primera i el de segona és superior a aquest tant per cent. De fet, els FFGG és el transport

3 C/Santo

^ ^ ^ ^

La supressió dels vagons de segona coincidirà amb la pujada de preus. Foto: MANÉ ESPINOSA. públic que més utilitzen els santcugatencs per desplaçar-se a Barcelona, especialment pels que hi treballen. Segons les últimes da-

c /lA* M*,s.c. I <ertr-

* Apartat de Correus 395

Tel 589 23 71

^tX'&jy \ l /

TALLEXPBES s ^ MANIPULACIÓ 1 ^-s. 08190 S a n t C u j r a t ^ Recoidaa DISTRIBUCIÓ DE TOTA ^ \ ^^-^ donici CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA del V a l l « ^ ^ s ^

d'onze milions de bitllets de tren a la Unia que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa passant per Sant Cugat.

\ f » U B U C r r A T DIRECTA^^^^^

t Domingo, 10, baixos

des que ha facilitat l'empresa a aquest setmanari, corresponents al de gener d'enguany, durant aquest mes es van vendre més

URBANA, INTERURBANA I INTERNACIONAL

febo 1 I

Més usuaris a l'autopista Sant Cugat-Terrassa i menys als túnels I Sant Cugat.— El nombre de conductors que utilitzen l'autopista de peatge que enllaça Sant Cugat del Vallès amb Terrassa ha augmentat en més d'un 11,5 per cent durant l'últim any, segons dades publicades al diari La Vanguardia. Aquest increment és força sorprenent, atès que aquesta autopista, juntament amb el tram que uneix Terrassa amb Manresa, és una de les més cares de l'Estat Espanyol. Fonts de la companyia Autema, que explota aquesta autopista, atribueixen l'augment d'usuaris als abonaments que l'empresa va posar en funcionament a principis d'any per als conductors que la fan servir amb més assiduïtat. Autema confia millorar encara més aquests percentatges amb l'inici de l'època d'esquí, encara que aquest any la temporada s'hagi retardat a causa de la manca de neu. En contrast amb els percentatges d'utilització de l'autopista Sant Cugat-Terrassa, el nombre d'usuaris dels túnels de Vallvidrera ha baixat considerablement des que van entrar en funcionament les rondes. El trànsit entre Barcelona i el Vallès s'ha repartit després de la inauguració de les rondes, amb el consegüent perjudici per a la via que explota l'empresa Tabasa. Molts conductors opten per sortir de la ciutat Comtal a través dels trams lliures de peatge des del nus de la Trinitat.

1 5 anys treballant amb art plus § art Espai d art i enmarcació

CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ

Emmarcació i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, etc.: l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d ' u n s professionals que coneixen l'art de p r o p facilita l'elecció d ' u n o altre color, forma o material. A més, hi ha motUures decorades a m à , miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 58 62 - Sant Cugat uraatwiuua

iebo RESTAURANT

••3cfC-&, ' :

Col·lectiva de

Nadal «SENYORES DE L'ART»

Setmana de l'11 al 18 DEGUSTACIÓ D'ARROSSOS 2.000 Pta PINTURA: ALÍCIA GRAU

Amb aperitiu, primer plat, segon plat i vi (Puigmont) c/Alfons Sala, 36 - Tel. reserves: 675 34 06

Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de d e s e m b r e de 1994

ENSENYAMENT

Els pares de l'escola Joan Maragall reclamen un gimnàs i un nou menjador L'Ajuntament diu que ja ha previst una partida per començar les obres l'any vinent AM il·l.N l'ASTL'L-RA CÈLIA CF.RNADAS • Sant Cugat.— «Col·legi Públic Joan Maragall. No més promeses. Nou menjador, ja». diu la pancarta que aquesta setmana ha penjat a la plaça Octavià l'associació de pares de

l'escola, que actualment té un menjador decent places on dinen més de 300 nens. L'APA demana, a més. que l'Ajuntament inclogui en el pressupost del 95 una partida per a la construcció d'un gimnàs que permeti als

nens practicar esport dins l'escola els dies de pluja. L'Ajuntament recorda que les escoles públiques són competència de la Generalitat, encara que. tot i això. ja ha previst aquesta despesa per iniciar les obres l'any vinent.

I.'Associació de pares d'alumnes de l'escola pública Joan Maragall ha optat per la protesta pública penjant pancartes a la plaça Octavià i la plaça Barcelona. Volen que per l'any que ve quedi definitivament concretada la construcció d'un nou menjador i d'un gimnàs pels nens del col·legi. Carme Roig. membre de l'APA, argumenta que "la mes de sis anys que esperem que l'Ajuntament faci alguna cosa, i fins ara no hem rebut mes que promeses». De fet. el projecte ja existeix: al llarg d'aquest an\ representants de l'Ajuntament s'han reunit diverses vegades, l'ultima al mes de setembre, amb representants de l'escola per cnsen\ar-lo. Carme Roig reconeix -que ja sabem que existeix el projecte, però això no vol dir res; també que hi ha la intenció que l'inclouran al pressupost. però volem un compromís més l'erm», Lti realitat, el que reclama l'APA es que l'Ajuntament es comprometi per escrit a incloure la construcció del menjador i el gimnàs, especificant la partida que es destinarà, quan s'aprovaran els pressupostos i quin dia començarien les obres. «Qualsevol cosa que ens ho faci veure clar», especifica Roig. Actualment, el col·legi públic Joan Maragall disposa d'un menjador per a cent persones que utilitzen per dinar més de 300 nens, dividits en torns. Per tant. segons l'APA, un nou menjador seria el més prioritari. Pel que fa a equipaments esportius, l'Aj u n t a m e n t hi va construir una pista descoberta c o m p l e t a m e n t nova

m a n t e n i m e n t de les e s c o l e s d ' E G B . La resta, inclosa la construcció d'infraestructures, és competència del D e p a r t a m e n t d'Ensenyament de la Generalitat. El nou any portarà les obres

Els pares de l'escola Juan Maragall han penjat pancartes a diferents lloes de la ciutat, entre ells la plaça Octavià. Foto: JA. Ml'l A. «que els nens no poden fer servir els dies de pluja o de fred per fer esport», explica la representant de l'APA. Roig afegeix que «els nens surten suant de la pista, i d'aquesta manera se'n van a clas-

se. I així un dia i l'altre». Per això, els pares, «com a part més directament afectada», demanen la construcció d'un gimnàs cobert. D e fet, a l'Ajuntament de Sant Cugat només li correspon fer el

Tot i això. l'administració local ha previst una partida de quaranta milions de pessetes que s'inclourà als pressupostos del 95 i que servirà, l'any que ve, per iniciar la primera fase de les obres. Segons fonts municipals, el finançament global es faria en tres anys buscant també una subvenció dels departaments d'esport i ensenyament de la Generalitat. Les mateixes fonts han indicat que els pares ja coneixen aquesta previsió i que d e m a n d e s d'aquest tipus s'haurien d'haver plantejat a la reunió que el consell municipal escolar va celebrar la setmana passada. A més, recorden que al llarg d'aquest any l'Ajuntament ha fet diverses actuacions a l'escola que han servit per millorar les seves infraestructures: segons dades de l'àrea de Manteniment. O b r e s i Serveis. s'ha remodelat la planta baixa, s'ha fet un drenatge complet al pati del parvulari perquè els nens no es trobessin amb bassals d'aigua els dies de pluja i s'han renovat totes les instal·lacions, des de la llum fins a la caldera. En relació amb aquest conflicte de competències, la representant de l'APA indica «que nosaltres aquí no hi p o d e m fer res». «La responsabilitat d'exigir pressupost a la Generalitat és de l'Ajuntament, nosaltres reclamem al que tenim més a prop», precisa.

MEDI AMBIENT

La direcció de l'IFP Leonardo da Vinci protesta per la proximitat de la deixalleria El tema es tracta dilluns al consell escolar XAVI CAVA

• Sant Cugat.— La direcció del Institut eie Formació Professional L e o n a r d o da Vinci ha adreçat una carta a l'alcalde, Joan Aymerich. en la qual manifesta la seva oposició a l'actual emplaçament de la deixalleria que l'Ajuntament ha instal·lat recentment. La deixalleria es troba darrera de l'institut. i forma part del projecte Residu Mínim de recollida selectiva d'escombraries. La direcció de l'institut es va alarmar quan uns dies enrera van començar a aparèixer munts de deixalles en les proximitats del centre. El director. Ramon Casals, creu que aquest fet es deu a una deficient campanya informativa i al fet que la situació de la mateixa deixalleria no es troba ben senvalit/ada. «Molta gent llença la runa que porta al nostre costat, en comptes de portar-la fins a la mateixa deixalleria», segons Casals, que també es mostra preocupat perquè algú porti residus diferents dels que tracta el centre i els llenci a prop

sals aclareix que l'institut dóna suport a la recollida selectiva d'escombraries. perquè «des del punt de vista educatiu portem tres anys organitzant xerrades informatives per divulgar-ho». Només protesten per la proximitat al centre. La qüestió es tractarà en el proper consell escolar de l'institut, que se celebrarà dilluns a les 7. El r e g i d o r de M a n t e n i m e n t , Obres. Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, te previst assistir-hi per donar explicacions i escoltar la posició de parcs, alumnes i de la direcció. Per Recasens, «la posició ,le l'Ajuntament és no tancar cap porta i escoltar a tothom». 1 .a respons ible del projecte R e sidu Mínim. Metes (iiiop.a. s'ha mostrat sorpresa per la protesta de l'IFP Leonardo da Vinci. i considera que es deu a una manca d'informació. Mercè Girona con sidera que les deixalleries són uns e q u i p a m e n t s imprescindibles a municipis com Sant Cugat i que no suposen cap perill o molèstia

Conferència sobre les precaucions dels diabètics amb vista als tiberis de Nadal J.M.V.

I Sant Cugat.— El proper dijous dia 17 de d e s e m b r e , a les set deia tarda, el doctor Miquel Àngel Alvarez, metge nutriòleg de l'Hospital M ú t u a de Terrassa, i Rosa Sauló, infermera educadora del C A P Sant Cugat, seran els ponents de la conferència Què puc fer per la meva diabetis? Què menjarem aquestes festes'.', que tindrà lloc a la Casa de Cultura i no a la sala d'actes del C A P Sant Cugat, com inicialment era previst. La diabetis és una malaltia crònica que permet dur una activitat absolutament normal a qui la pateix, amb només alguns ajustaments en els seus hàbits i costums. La millora de la qualitat de vida del malalt diabètic passa necessàriament per la formació del mateix malalt, des dels seus familiars i del públic en general. A m b aquesta finalitat l'associació de diabètics p r o m o u l'organització de r e u n i o n s i x e r r a d e s sobre aquest tema. Per aquest motiu. dins el 1 Curs d'informació per a diabètics i els seus familiars. el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya ha organitzat ducs conferències al C A P Sant Cugat. La primera, que es va fer cl mes de novembre passat, va tractar en profunditat de la diabetis. A la sala d'Lducacio Sanitària del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat plena de públic interessat, el doctor Jordi Anglada, metge endoerí de l'Hospital Mútua de Terrassa va analitzar i explicar en què consisteix la malaltia.

Taller de medi ambient a Mira-sol adreçat als nens de set a dotze anys H Mira-sol.— L'Associació de talleristes de Mira-sol ha programat un taller per a nens i nenes de set a dotze anys destinat a conèixer l'entorn natural. A m b el títol Descobrint el nostre entoni, el taller es desenvoluparà al llarg de tot el curs, cada dissabte de deu del matí fins a la una, al Casal Cultural. Eugènia Mestre. una de les monitores del taller. ha dit que aquesta experiència pretén ser un complement a l'educació mediambiental que es dóna a les escoles, fent sortides a la muntanya i a través d'activitats didàctiques com ara fent dibuixos. explicant contes o fent excursions. Una de les sortides serà per conèixer l'entorn urbà i per aprendre a comportar-se amb civisme i respecte a la ciutat. Aquest taller forma part dels que enguany es faran al Casal Cultural de Mira-sol. T o t s els nens que vulguin més informació es poden dirigir al mateix Casal. El taller té capacitat per a 40 places. ,'J.M.v.

Terrassa completarà el seu pla d'aparcaments de bicicletes

La deixalleria és a prop d<. el cas de Torrelles de Llobregat. on «la deixalleria és enmig del nucli urbà i l'acceptació dels veïns es total». Per la responsable de Residu Mínim, la protesta reflecteix -una posició insolidàriu. d'al-

gu que no vol tenir a prop un centre d'aquestes característiques. V i s'ha de censurar cl projecte Residu Mínim per l'accio d'algun desaprensiu que llença ics seves escombraries .un v o l ' .

B Terrassa.— L'Ajuntament de Terrassa començarà la setmana que ve les obres del pla d'est a c i o n a m e n t p e r a bicicletes. Aquest programa preveu habilitar quinze nous espais d'aparcament per a aquests vehicles, situats especialment a les zones e s p o r t h e s i escolars. A Terrassa hi ha, ara com ara. 28 aparcaments per a bicis. que amb la posada en marxa del pla pujaran a 4b. Si la mesura té èxit, l'Ajuntament s'ha compromès a ampliar les places a noves zones de la ciutat. El pla respon a l'augment continuat entre els terrassencs de l'us de la hictult-D-.i pel desplaçar-se. v e

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

SERVEIS L'escorxador de Sant Cugat ha hagut d'adoptar les mesures exigides per la Unió Europea sobre la higiene, la temperatura interna, el sistema de transport de les carcasses i el procediment per al sacrifici dels animals. Fotos: J.A. MULA.

una vedella normal, d'un pes teòric de 200 quilos, té un preu aproximat de 4.000 pessetes.

Sant Cugat va disposar oficialment d'un escorxador de titularitat municipal a partir del 1950, tot i que a la pràctica ja n'hi havia un des de principi de segle. La successió de lleis i reglaments va obligar a abandonar les matances casolanes i a portar un control cada vegada més estricte de què, com i quan es mata. L'actual escorxador de Sant Cugat s'ha hagut d'adaptar a les normatives europees per subsistir, amb successives ampliacions i la renovació de les instal·lacions.

£1 silenci dels anyells L'escorxador sacrifica 12.000 bens i més de 1.000 vedelles a l'any per proveir el municipi XAVl CAVA

• Sant Cugat.— El petit ramat de bens ha estat despertat molt de matinada a la seva granja. Els han fet pujar en un camió amb el qual han fet un curt viatge fins a un corral on, un cop descarregats, esperen mig adormits que s'obri la porta que dóna accés a l'edifici municipal. Uns homes vestits amb bates blanques, tacades de vermell, els fan entrar d'un en un per un passadís, fins arribar a una petita cambra enrajolada, també blanca, amb una mena de

banyera en un costat. Un cop dintre, els col·loquen un parell d'endolls al cap, i manipulen un interruptor. De be a carcassa Seguint la normativa europea, el be que ha de ser sacrificat ha de rebre una descàrrega elèctrica que el deixa en situació de mort cerebral, mentre que en el cas de bestiar més gran, com les vedelles, el procediment és d'un tret al cap. Un cop mort, el cos es penjarà en una cadena de trans-

port, amb la qual es portarà per les diferents seccions, on se li tallen el cap i les extremitats, es deixa dessagnar, i s'extreuen la pell i els òrgans interns. Les carcasses queden així preparades perquè els carnissers les triïn i se les emportin. Fent una mitjana, per l'escorxador municipal passen entre 250 i 300 bens cada setmana, i al voltant de 30 vedelles. Però les dades varien molt d'una setmana a la següent, i fins i tot d'un any per l'altre. Segons Antoni Rueda, re-

gidor de Comerç de l'Ajuntament, «al 1986 el total de bens sacrificats va ser de 15.012, mentre que al 1993 se'n van matar 11.995, cosa que representa una diferència de unes 24 tones de carn». La major part d'aquest bestiar prové del mateix municipi, però de tant en tant es maten alguns animals de Rubí, Cerdanyola, Barberà i altres nuclis propers, tot i que no es té previst que aquesta pràctica vagi a més. El preu de la matança és de 20 pessetes per cada quilo, cosa que vol dir que sacrificar

Al ritme dels reglaments Les espècies que actualment es maten a l'escorxador són vedelles, bens i cabrits. Fins fa uns anys també es sacrificaven altres tipus d'animals, però al 1983 es va deixar de matar cavalls, i al 1986, porcs. De fet la història de l'establiment ha anat marcada per la evolució de les lleis, que han anat delimitant cada vegada més les pràctiques que s'hi desenvolupaven. L'escorxador va estar regit pel reglament del 1949 fins fa 8 anys, quan es van haver d'efectuar una sèrie de reformes per adaptar-lo a la normativa europea. Però el cost de les reformes i, sobretot, el del manteniment de l'establiment, van fer que l'Ajuntament considerés que era necessari que s'establís una gestió privada. D'aquesta manera al 1989 es va fer el primer concurs públic, guanyat per la mateixa persona que va aconseguir la pròrroga atorgada recentment. Una carn de qualitat L'actual gestor, Josep Masó, va fer una segona reforma aquest mateix any, que ha suposat la creació de cambres frigorífiques i la instal·lació de la cadena de transport dels cossos. Masó considera que la qualitat de la carn a Sant Cugat «és molt alta, perquè es tracta amb molta cura. Per exemple, els animals no han de fer un llarg viatge de les granges a l'escorxador, cosa que afecta directament la seva qualitat». Per Masó, ha calgut fer un esforç considerable per mantenir-lo en funcionament, «perquè hi va haver un moment en el qual va estar a punt de tancar, ja que no era rendible. Això hauria estat molt dolent per al poble». Però l'escorxador va aconseguir tirar endavant, i avui tot Sant Cugat pot gaudir de la seva carn.

URBANISME

U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT nfs facials i bció elèctrica i /Maquillatge

lassatge

iapddàJ ielii

ntosmospnere+5EA

/ Maquilla^ permanent / Tint í permanent pestanyes /Deodoració /Manicura

/ Rfirç corporal + ríaVatació Voreres més amples.— Circular a peu per la vorera de la cantonada que forma el carrer de Santiago Rusinol amb la plaça d'Octavià serà més fàcil. poc. L'Ajuntament va començar les obres d'arranjament en aquesta vorera, on es formaven molts embussos de vianants. La, vorera era molt estreta

i només s'hi podia passar en fila índia. Si, a més, es portava un carret o un cotxet, el passejant es veia obligat a baixar a la calçada. Amb aquestes obres s'eixamplarà la vorera perquè s'hi pugui passar millor i es treurà la plaça d'aparcament que hi havia fins ara./Àc. Fota-LA. MUtA.; • <•••

C Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cuqat del Vallès

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de desembre de 1W4

SOCIETAT

Creu que s'ha de sancionar els amos de gossos que embruten el carrer?

Miquel Garriga

Neus Artigas

Joan Valentines

Joan Oliva

Jaume Catot

19 anys. Estudiant

28 anys. Dissenyadora gràfica

38 anys. Metge

78 anys. Jubilat

68 anys. Jubilat

• «Home, suposo que si, però depèn de ia quantitat de llocs on se'ls permet deixar anar els gossos. Encara que hi hagi pipi-cans, la gent que en viu lluny i s'ha de desplaçar per portar-hi l'animal hauria de tenir-ho més fàcil. S'hauria de ser més transigent.»

• «Seria una manera d'evitar que els carrers estiguessin tan bruts. Jo m'he trobat, per exemple, que el meu fill, jugant amb la sorra, s'ha quedat amb algun excrement a les mans. Però tampoc no crec que les sancions hagin de ser gaire altes, perquè hi ha coses pitjors que trobar-se coses d'aquest tipus enmig del carrer.»

• «Jo crec que s'ha de sancionar qualsevol vianant que porti un gos sense tenir-lo lligat, i que pugui fer les seves coses allà on li doni la gana. L'Ajuntament s'escarrassa a fer jardins i zones verdes, i allò queda fet una barbaritat. Els amos s'han de conscienciar que el gos ha d'anar lligat.»

• «És un conflicte que tenim entre la necessitat de mantenir els carrers nets i la dels propietaris de gossos, que els han de treure a passejar. Això és difícil de resoldre. L'Ajuntament s'ha de preocupar que la via pública estigui bé, però les multes han de ser assenyades. S'ha d'arribar a una bona entesa amb els amos dels gossos.»

• «Em sembla molt bé. Crec que un gos a ciutat és un luxe, i qui en vol tenir hauria de pagar-ne les conseqüències. Haurien de pagar impostos o sancions si els enxampen in fraganti. Crec que és positiu que s'instal·li un pipi-ca, però els pobres que hi visquin al costat, que tremolin.»

Antonio Pérex

Neli Iglesias

Josep Munoz

Antonio Martínez

José Manuel Aragón

84 anys. Jubilat

55 anys. Mestressa de casa

62 anys. Operari

54 anys. Operari

7 anys. Estudiant

• «Això està bé. Jo tinc un gos, i conec molts amos de gossos que els deixen fer les seves necessitats a qualsevol lloc, i això no pot ser. Crec que està bé que posin una mica d'interès en aquestes coses, i també s'haurien de preocupar dels animals abandonats. La gent que abandona els animals si que és bèstia.»

• «Jo havia pensat trucar a l'Ajuntament per demanar-li que posi un pipi-ca a prop del barri de Sant Francesc. Aquí cada cop tenim menys llocs on portar els gossos. Els que funcionen ens cauen molt lluny. De tota manera, jo sempre porto una bossa i recullo el que deixa el meu gos.»

• «El pipí-ca és molt lluny. Allà no hi anirà ningú. Però ja està bé que es vigili, i això ho sabem els que tenim gossos. N'hi ha que no respecten res. Si a un gos el tens ben ensenyat, ja sap on ha d'anar a alleugerir-se. No es pot treure el gos de qualsevol manera. I penso que en aquesta zona, al voltant del Monestir, necessitem un pipí-ca.»

• «Estic d'acord que l'Ajuntament posi multes als amos de gossos que no respecten els seus veïns. Però també hauria de posar, a cada paperera, bosses d'escombraries i guants de goma, per recollir els excrements dels animals. Ja sé que això és dificil d'implantar aquí, però els pipí-cans no són l'única solució.»

• «Jo tinc el meu gos des de les vacances i el cuido molt, per això no vull que vagi fent les coses a qualsevol lloc. Però no crec que a la meva mare li agradés pagar res. Però ella ja l'ensenya. Jo, a vegades, li pego, però ja sé que això no es pot fer. Els pipi-cans estan bé. Nosaltres recollim el que han fet amb un paper i el portem a casa.»

Text: ANCÜLS (ASTUCRA. Fotos: J A . MULA.

Sant Cugat ja té el primer espai públic perquè els gossos hi facin les necessitats Els ciutadans demanen sancions raonables ANCií·i s i \ S I U L R A

• Sant Cugat.— Sant Cugat ja té el primer espai públic dedicat exclusivament a les necessitats dels gossos. El pipi-can de l'avinguda de Gaudí és una solució alternativa que l'Ajuntament ha triat per evitar les sancions que entraran en vigor amb les ordenances municipals. Aquestes mesures econòmiques pretenen conscienciar els propietaris de gossos que el manteniment dels carrers nets depèn de tothom. l·ls propietaris de gossos de Sant Cugat poden utilitzar el primer pipi-can de la viutat des de fa una setmana. Aquesta instal·lació. situada darrera de la Biblioteca. contribuirà que els ciutadans facin un ús mes cívic dels espais públics. Aquesta és la intenció dels responsables de mantenir els carrers de Sant Cugat nets i polits. De fet. el pipi-can completarà l'actuació de l'Ajuntament, que d'aquí a pocs dies donarà vigència a les noves ordenances municipals. que incideixen especialment en aquest aspecte. Moltes de les infraccions que fins ara els santeugatencs feien impunement, com ara llençar un paper a terra o deixar caure una burilla des de la finestra d'un cotxe, tindran un preu quan les ordenances entrin en vigor. Hi ha un costum generalitzat entre els amos de gossos: permetre que els seus animals defequin allà on la necessitat els obliga a fer-ho. Després, els excrements queden enmig d'una vorera o empastifen una zona verda. La majoria dels santeugatencs que no tenen gos havien reivindicat en moltes ocasions una solució que evités aques-

tes situacions. Multes i pipi-cans L'Ajuntament ha implantat una mesura dissuasoria i força contundent per reduir Ics defecacions dels gossos a la via pública. A les ordennace·· que entraran en vigor aviat, queda clarament especificat que cK propietaris de gossos que no es preocupin de netejar allò que han embrutat les seves mascotes seran sancionats amb multes que aniran entre les 3.00(1 i les 5.000 pessetes. Aquesta sanció no té un caire retributiu. segons ha explicat el tinent d'alcalde tic Manteniment. Obres i Serveis. Joan Recasens. La idea. doncs, no és la d'engreixar l'erari municipal, sinó la de convèncer els ciutadans que la responsabilitat en aquest aspecte <-es de tots». Però no només amb multes es pot dissuadir el ciutadà. També són necessàries les alternatives. Per això ha començat a funcionar el pipi-can. Se n'instal·larà un altre al Parc Central i, segons l'ús que se'n faci, s'ampliarà el nombre d'aquestes instal·lacions. Els propietaris de gossos veuen aquesta

I pipi-c;:

alternativa molt bé, però consideren que fan falta més espais exclusius per als gossos repartits per tot el municipi. Les sancions, a més. han de ser raonables. En aquest punt coincideixen tant els santeugatencs que tenen gos a casa com

EI següent s'instal·larà al Parc Central. Foto: J.A. MULA.

els que no. Els ciutadans consideren, en general, que les multes han d'evitar que sovintegin els excrements a les voreres, però si són massa elevades, es convertiran en mesures impopulars i difícilment aconseguiran el seu objectiu. Altres aspectes que també re-

gulen les ordenances es refereixen als abocaments incontrolats o a les enganxades de cartells. Per a molts veïns, les mesures no tenen en compte els sorolls que es generen a Sant Cugat, i que, segons asseguren els afectats, ocasionen moltes molèsties.

T A L L E R S P

Instal·lacions Reparacions

Perruqueria

Montserrat Església, 6 Tel. 67411 47/674 82 57 Valldoreix

R.OUERAL

• CALEFACCIÓ • ELECTRICITAT

• AIGUA • REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS Av. Castellot, 73 Tel. 674 55 47 Tel. Mòbil 908 94 44 79

LACREU MENJARS CASOLANS PREPARATS

PUÇA ESTACIÓ, NUM. 1 08190 VALLDOREIX TEL. 674 28 26

PUNT DC SCflVCI Rblo.M.Cinto Verdaguer, 18 Tel. - Fax 589 26 38 Valldoreix Av. Mas Fuster, 45 VALLDOREIX

Tel. 675 13 22

INSTAL·LACIONS

VALLDOREIX

A . Zamora (tro. de la Floresta, 32 Tel.-Fax 674 22 91 Ap. Correus 50 Valldoreix

VICOMÇA

u& 72e&Ctfa

FORN DE PA I PASTISSERIA

u#te& &o*te& "peúteb de

M>l

TORRES - TERRENYS - PiSOS - LOCALS

Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, 21 Telèfon 674 2195 VALLDOREIX

Compres-vendes - l oguers Administració de finques Assessorament: urbanístic i Taxació de béns immobles

SUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÓN VALLDOREIX, SL Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, tuberia,

PI. Can Cadena, 2 (Valldoreix) Tel. 674 78 50-674 91 61 Fax 589 03 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

revestiments, ceràmica i sanitaris

fctM4$ FRUITES i VERDURES DIRECTES DE PAGÈS Tel.

6 7 5

Servei Rbla. Mossèn Jacint Veraogver, 107 - TeL 674 14 90 08190 VaUoreix

1 6

3 7

domicili

Passeig Valldoreix, 159 - Valldoreix

PUNT DE VISTA

Els que de veritat lluiten per Bòsnia

ELS Fi CANTONS Setmanari IIUÍC|VIK1IMI(. català, c o m a r c a l i democràtic

Premsa Local de Sant Cugat SL

t'ani-r XtTTK. \ ir i18190 Sani Cugat del Valies t s«'ih; K: Fa< . ^ Q : O Q I

President K.ti'i.-níinm i V.Lie\ila

Director W p Riera i l·iint

Redacció M.iil. (iuisj do iffpim.o, iVIu Ccnuda> I Ajuntament i Política i, \ a \ : Cava lM.il

cm i i-Kin-srit Sarsiian, Suna Je Vtas lEíisoiyamcni). Pt-pCdiala

1 ll>mr .Uv : K..lv \.i'.fi li"lc; J (MiiriLipis .. ITJIKT-*; Cartxi lEiitilaLM, Catí

M,.rr 1 [>. ik'rnui. I IMIIJ -\iwla. A I I C I M ' . M I I C M . lor.ïi IWtk-s. P m Pteh. i V I M H..rnis •;( nit .r.i • I ^ M ^ I O - . M.i-Us» San: i Reportares i. Curm • K,-i,•nv kiin.i:. I ,x\\\>: i U'imiu Ciriptc iKp.-nv I, iPum OiwrM Mir, i Vil. \p..nl-

Sílvia BarroM. i

j,. M -p Marí.i \ i'1-s. i irm: rYMur-s i Sorna

N.n.• H '. >f '.i i I('.>I:I.IÏ..II. M.iii'.' F-spiriosi i Ji.^-p \ntoni

ELS 4 CANTONS / Divendres. 9 de desembre de 1994

a vergonya aliena veure com els països que es consideren importants al món discuteixen hores a Budapest, asseguts a la poltrona, sobre la manera més adient de posar fi al conflicte sagnant dels Balcans. 1 és aliena la vergonya perquè arriba un moment que desespera pensar que són aquells homes i dones que veiem per televisió els que han de prendre decisions (si és que alguna vegada acaben de prendre'n alguna d'útil). De què ha servit tanta discussió, tanta estratègia, tanta prudència mal entesa, si després de més de dos anys els míssils dels serbis apunten a la ciutat musulmana de Bihac í els camins cap els camps

de refugiats estan tancats? Però les reflexions sobre la guerra de Bòsnia han embrutat ja molts papers mecanografiats. Hi ha persones que opten per no pensar tant i actuar més. I així sorgeixen les iniciatives de caràcter privat, anònimes, que van aconseguint els seus petits èxits. Una dona paralítica d'un camp de refugiats, que es queixava de dolors molt forts a les cames, va poder ser tractada a Barcelona. No eren físics els dolors; era l'angoixa de veure com destruïen el seu país i se separava la seva família cl que no la deixava viure. 1 una altra de set membres, en què hi falta el pare. perdut entre els milers de civils que lluiten a uns

centenars de quilòmetres, sobreviuen en una casa de lloguer de Castellbisbal. I tot això amb l'ajut econòmic d'uns quants santeugatencs. Però resulta també que la solidaritat va per temporades. I cada cop són menys les persones que fan aportacions al compte corrent obert per ajudar els bosnians: aquesta guerra, de tant sentir-la, se'ns ha convertit en un refredat crònic al qual ja ens hem acostumat. S'acosten les festes de Nadal: a finals d'any surt un nou comboi d'ajuda humanitària organitzat des de Sant Cugat. Fem alguna cosa, abans que ens agafi el mal de panxa després dels grans tiberis.

Cap comercial

les ordenances: una crida al civisme

C,·Ii;r1.lIWh

Equip comercial K,*.t Miri, i'.iTTav-). N i i r u O l i v r i H v a Planas

Impressió

Distribució Mailini: \ a l i o SL. I > ; » ^ - loj.il Cl 4I)S >);

i.i icnii'' in :[•> ívlitifiat. Fl> jftxïes lïmiJtN c I K 4 i andins no *J •*". a nxesNanamítit

^ aquí a pocs dies entraran en vigor Ics noves ordenances municipals. Aquesta normativa pretén bàsicament garantir la netedat a la via pública i als espais verds i preveu una sèrie de sancions com a mesura dissuasòria perquè es compleixin les ordenances. De fet, però, entre tots els ciutadans s'hauria d'aconseguir que les ordenances no tinguessin raó

El desinterès per l'ensenyament públic • Tots sabem el creixent desinterès dels nostres polítics per l'ensenyament públic. La constant desviació de recursos cap a l'escola privada i la reducció de pressupostos a la pública produeix un progressiu deteriorament de les condicions educatives i d'infrastructura als centres públics. El Cl' Joan Maragall n'és un exemple clar. Cada migdia més de tres-cents alumnes compateixen un petit menjador de menys de cent places. Això provoca l'amuntegament dels nens. els incomodes torns i Ics presses a l'hora de menjar com a única manera d'esquivar el gicu problema. Els 557 alumnes del Joan Maragall no tenen gimnàs i mai no han pogut fer l'educació física de manera adequada com ho fan a les altres escoles, problema que s'agreuja els dies de pluja. lis que els nostres fills no poden menjar en un lloc adequat? No es l'educació física una assignatura important per a la formació integral del nen? Sant Cugal té Centre d'Alt Rendiment (CAR) i el Joan Maragall no té les instal·lacions mínimes, després de més de sis anys de vanes promeses que els pares estem farts. Estem disposats a dur a terme les accions que siguin necessàries per aconseguir el que és de justícia per als nostres fills. ASS(:MllLt:A [)l

l ' A K I S 1)1 l . ' M ' A Dl-il. J O A N M A -

R A d A I I. S;inl ( ug.it

L E C T O R

de ser. Això voldria dir que tothom té prou sentit cívic com. per exemple, no deixar que els gossos facin les seves necessitats al mig del carrer, no escopir a la via pública, no llençar burilles de cigarret a terra, no encendre foc sense autorització, etc. Si aquest tipus de comportament s'ha hagut de regular, però, és perquè encara convé. Només cal passejar pels carrers, per exemple, per trobar mas-

sa sovint rastres de gossos. El mateix esperit amb què s'han fet les ordenances és una crida al sentit comú: no es tracta de prohibir, sinó de regular una sèrie de conductes que en realitat perjudiquen la col·lectivitat. Amb ordenances o sense, és obvi que entre tots s'ha d'aconseguir fer una ciutat més habitable. Si tothom té una conducta individual correcta, el col·lectiu se'n beneficiarà.

E S C R I U

l·ls lc\los tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 211 ratlles mecanografiades I.'aulor eK podrà signar .tr.ib inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible q.ic hi tigunn el domicili, el telèfon i el número de DNI o pasvipoit de l'autor. Eh 4 Cunion\ es reser\a cl dict J c publicar le-. comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

ajuntaments feien a traves del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. En una carta adreçada al Tol Sant Cu^ai. els acampats a la plaça de Barcelona demanaven que fossin publicades les dades reals d'ajut al Tercer Món dels cinc municipis vallesans «a través o no del Eons Català de Cooperació•'. Responent a la petició que feien els acampats i també, evidentment. al desig que se sapigueu les quantitats reals que eU ajuntaments de Rubí i Sabadell, tots dos amb equips de govcin d'Iniciativa per Catalunva. destinen al Tercer Mon. ens hem posat

a la cooperació internacional a les quantitats esmentades, haurien d'afegir-s'hi les aportacions que es fan a través del Fons Català de Cooperació. en contacte amb els responsables el 1994. hi va destinar 5.750.000 2. Les quantitats esmentades. polítics de Sabadell i Rubí i n'hem pessetes, quantitat que representa a partir de projectes propis o a obtingut la informació que traun 0.35''í del pressupost, calculat través de les ONG, arriben ínmetem a continuació. a partir de les partides 1 i 2 dels tegres als països del Tercer Món. ingressos. Enguany els països que han rebut Els dos municipis son adherits l'ajut han estat: Rvvanda, Nicaal Fons Català de Cooperació i Per l'any 1995. els equips de ragua, El Salvador. Guatemala. han creat dues entitats. Rubí Sogovern de Sabadell i Rubí tenen r Cuba, el Sàhara... lidari i Sabadell Solidari, en les la voluntat d'arribar al 0,45 f Saquals són presents Ics associacions badell i el 0,55''; Rubí. Tots dos Ben segur que s'ha d'anar niés i partits més representatius de la municipis han adquirit el comlluny i que tot el que Sabadell ciutat. A través d'aquestes dues promís d'arribar al 0.7'r l'any i Rubí hi han aportat és insuorganitzacions, es canalitzen ajuts 1997. En el cas de Rubí hi ha ficient. però seria faltar a la veritat als països del Tercer Mon. Sa- la possibilitat, no oblidem que en fer la impressió, per omissió, que badell hi va destinar el 1994 aquests moments discuteixen els Sabadell i Rubí hi aporten menys IS.200.000 pessetes, quantitat que pressupostos, d'arribar-hi el 1996. que Sant Cugat, per exemple. representa un 0.3'V del pressuI, finalment, voldríem deixar Com deia Juan de Mairena «la post. calculat partint de les parclars dos aspectes importants: veritat és la veritat la digui l'amo tides 1, 2, 3 i 5 de despeses. Rubí, o el porquer», josri' vi ANOI I . 1. Per obtenir el total de l'ajut responsable

P U N X A

D'EN JAP

de comunicació

d l ( . Sani

Cugat

El Mesón ha fet 30 anys M Sembla com si fos ahir. El Mesón ja ha fet trenta anys i les seves parets guarden un munt de records. En aquells moments fou quasi un oasi en la grisor. Allà han quedat converses, tertúlies. enamoraments, passavolants, estadants de luxe, il·lustres anònims. cares de sempre, records d'amics que ja no hi són. Som trenta anys més grans i El Mesón continua amb nosaltres. Gràcies, Carmen, gràcies a El Mesón, per continuar sent testimoni de tot plegat. I per molts anys. .' J O A N . Sant Cugat

La cooperació dels municipis vallesans B Aquests darrers dies ha aparegut en dos mitjans de comunicació locals, un quadre que feia referència a les quantitats que cinc ajuntaments de la comarca. Sabadell, Rubí, Terrassa, Cerdanyola i Sant Cugat, destinen a l'ajut als països del Tercer Món. Més concretament, el quadre resumia les aportacions que els quatre

F E

D ' E R R A D E S

M La visita del dia 26 de novembre va ser organitzada per Convergència Democràtica de Sant Cugat i no pas pels Amics de la L'nesco. com dèiem a l'article de la plana 14 il7:/.v 4 Cantons del dia 25.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 L A

9 L A

centment aprovat Llibre Verd de la Comissió Europea sobre l'àudio-visual, el fons del problema té caràcter estructural a tot Europa. Per paradoxal que sembli, els problemes de la producció cinematogràfica de països potents com Alemanya o Itàlia s'aproximen als de països petits com Catalunya o Dinamarca o Finlàndia. Al final, tots els països europeus ens trobem i reconeixem en una mateixa voràgine, en una espiral de crisi de la producció per manca de canals de distribució, no pas per manca d'idees. La indústria nord-americana té els canals i els mercats ja ocupats i ben travats. En definitiva, el cas del cincma català no és pas únic a JOSEP DUIXANS Europa, ni molt menys. Això no vol dir que no tingui unes partidents en aquest sentit, no hi haurà cularitats. sobretot en dos àmbits: l'emai normalització. conòmic i cl professional. Catalunya Una altra cosa ben diferent és la no sembla que tingui capacitat de finormalització del cinema català com a indústria més o menys autònoma. nançament de grans projectes. Però, d'altra banda, és que hi ha hagut o Des del costat de l'exhibició, la indústria s'han proposat grans projectes? L'obra sembla força normal, amb grups emfeta no sembla que satisfaci gaire ningú, presarials que poden competir i que ni el públic, ni els crítics, ni els mateixos de fet ofereixen uns repertoris i uns serveis similars o millors que els dels realitzadors. països veïns. Des del costat de la disNormalitzar la producció de cinema, tribució, però, la realitat és la inversa: doncs, té una component molt tècnica ni hi ha empreses catalanes ni sembla i molt professional. La indústria àuversemblant que n'hi pugui haver. Es dio-visual, la indústria de programes, un problema d'escala, i fins que des imposa una lògica implacable. Qui no d'Europa no s'hi posi mà, res no es s'hi amotlla, no estrena, queda fora podrà fer per contrarestar el predomini del circuit. absolut de les filials nord-americanes. La Generalitat hi té una missió: menDe manera, doncs, que la norma- tre ho permetin els acords del GATT lització del cinema català s'ha de referir i les directrius de la Comissió Europea al sector de la producció. I és aquí —i només queden uns pocs anys—, on es plantegen també problemes greus, hauria d'aplicar-hi grans recursos. Però, sobretot de finançament, de màrque- com reconeixia el conseller Guitart, ting, de distribució i d'economia d'es- bona part d'aquests recursos encara els cala, a part dels tan airejats problemes reté i controla el Ministeri de Cultura. de qualitat. Fa quinze anys que els podria haver Es cert que la qualitat, les bones traspassat. ('.Quants anys haurem d'esidees i el bon saber professional con- perar encara? dicionen el producte. Però el nus de la qüestió, a hores d'ara, no és el factor Josep Gifreu és professar de la Universitat Pompeu Fabra humà. Com ha posat de relleu el reE

i avui, lector, fas pont —o si en vas fer dilluns, o dimecres— hauries de tenir mala consciència. No saps fins a quin punt la teva actitud irresponsable és perjudicial per als interessos col·lectius, per a l'economia del país. Hauries de reprimir aquesta teva tendència a no fer res, a ajeure't al sofà i a deixar passar les hores davant del televisor, a anar a prendre el vermut amb tota la calma del món, llegint aquest setmanari que ara tens a les mans. Aquests hàbits miserables són nefastos per a la competitivitat i la productivitat. Amb gent com tu aquest país mai no anirà enlloc, sempre només de

MIQUEL PAJROLI

bracet amb Portugal i Grècia. T'imagines que els alemanys fessin el mateix? Perquè tinguis una idea de fins a quin punt és nociva la teva actitud de gandulàs has de saber que el Foment del Treball Nacional, benemèrita agrupació dels empresaris catalans, ha fet els comptes de les pèrdues que reIM

peu cAfUAL 33, A i£S

enen la sort que la gent d'aquest país ha posat pell morta de tant poar aigua en un cistell. Fa dècades que ens esforcem per ser un país normal, com tants. Les circumstàncies històriques ens han conduït per dreceres tortuoses i l'últim segle hem gaudit de limitats períodes de fecunditat autòctona. Els sectors més poderosos de l'economia han fet sempre la traveta quan s'ha tractat d'avançar cap a cotes massa agosarades d'autogovern, de normalitat en definitiva. Per acabar-ho d'adobar, l'emigració dels darrers anys ha abocat sobre la societat catalana un tarannà més radical, que vol dir més fermesa en els sectors que malden per aquesta normalització política i més intransigència en els que pretenen, en el millor dels casos, una autonomia vigilada des del Govern central. Per molt fi que sic-i . gui el comentarista li

«Els sectors mes

poderosos de

impossible;

aquest moment cabd

l'economia han fet

fer " n a , a P o s t a

de futur. Hi ha massa interrogants a l'aire, massa incomprensió en molts ambients, cap a cotes agosarades massa agressivitat en d'autogovern, de contemplar el pro,. blema sense amplinormahtaten tud de mires. definitiva» Si les coses van sortint bé podem esperançar anar tirant cap a una normalitat ben precària. Si ens envaeix el pessimisme, i no és gaire difícil, ens costa ben poc imaginar-nos un obscur esdevenidor, sense il·lusió, dominat pel silenci dels anyells. La força —moral, per descomptat— del nostre poble està massa dividida pels particularismes. Tothom sap que per separat mai arribarem enlloc i els de l'altre bàndol se'n sortiran sense que s'hi pugui fer res. És tant el que demanem els catalans al món? Ser una nació políticament normal, normalíssima, que s'autogoverni, tot respectant els drets de tots i cada un dels ciutadans de Catalunya i integrats a l'Europa de la qual formem part, sense que des de no sé on ens hagin de titllar d'inconstitucionals, d'insolidaris i, si els ve bé, de terroristes.

sempre la traveta quan s'ha tractat d'avançar 1

Exhortació a la productivitat

Sï<*-«'c seL·ic*!*» « c-4 ( V a u c * 4 T C*M coB&trr*

m SANTI MASSAGUER •

JOSEP GIFREU

Escudella a la catalana

Normalització i cinema a nova política d'ajuts al c i n e m a que ha anunciat el Departament de Cultura de la Generalitat ha introduït una distinció nova i oportuna pel que fa al repartiment de recursos. Una cosa és la normalització del cinema i una altra, ben diferent, la normalització del català al cinema. Sembla molt evident, la distinció. Però no ho és tant ni ho era almenys fins ara. De fet, algunes de les crítiques més angunioses contra la política cinematogràfica de la Generalitat procedien de sectors no pas sospitosos de falta de motivacions i d'interès en la normalització lingüística. Més aviat discrepaven de les exigències imposades en el disseny de producció de pel·lícules per aconseguir algun ajut. Pel·lícules parlades en diferents llengües, com La teta i la lluna, de Bigas Luna, o Souvenir, de Rosa Vergés, no podien gaudir d'ajut perquè no eren produïdes totalment en català. Si directors com Bigas Luna i com Rosa Vergés, per exemple, no poden fer cinema amb ajuts de la Generalitat, es fa difícil entendre quins objectius es persegueixen. És evident que el català no està de cap manera normalitzat al cinema. Millor dit, el cinema a Catalunya, com a sector cultural i econòmic que té una indústria pròpia —producció, distribució i exhibició en sala—, continua funcionant pràcticament en castellà. El problema de la normalització lingüística, de tota manera, no s'ha de situar en la producció. S'ha de situar sobretot en la distribució i exhibició. Catalunya podria deixar de produir cinema i no per això els catalans deixarien d'anar al cinema. El problema, aquí, no és tècnic, ni tan sols econòmic. És senzillament polític: Fins quan la Generalitat no podrà imposar quotes de cinema en català als distribuïdors i exhibidors? Sense mesures contun-

Salinas presenten per a les empreses catalanes els ponts d'aquesta setmana. Són 60.000 milions de pessetes. 60.000 milions, aviat és dit! I després encara reclamaràs contracte fix, que t'apugin el sou cada any, jubilació als 65 i més luxes. Sort que encara hi ha seny a Catalunya. Sort que aquests senyors del Foment sempre que hi ha un pont o una vaga es transformen en la veu de les nostres essències i fan públic el perjudici. Però tu, amb la teva poca vergonya, encara diràs que la culpa és del govern i dels capellans i que aquests del Foment són un corcó. Ai, poc podem pas anar bé...

IMMA MERINO

J agrada aquest aire de ballarina maldestra de Julio Salinas. Aquestes ganes de complicar-se la vida per les quals falla els gols més cantats, com si cultivés el barroquisme futbolístic sense virtuosisme, però amb l'esperança d'aconseguir finalment el més difícil després d'haver renunciat al més fàcil. També he de reconèixer que, quan jugava al Barca, reia tot sovint per conjurar la histèria que em provocaven les seves errades difícilment suportables en els moments més decisius. Tal com els devia passar dimarts als seguidors del Depor. Però alhora és cert que, quan menys ho esperava i acceptava el desànim, Salinas es convertia en el mag que treia el conillet del gol del seu barret. D'aquí, el seu gol a l'últim minut em va alegrar més que no pas va decebre'm l'empat. Quan et rebutgen, no tens dret a la venjança, però sí a recuperar l'autoestima. Potser hi he caigut, però no volia referir-me de nou al futbol com a gastada metàfora de la condició humana. Senzillament, volia contradir els que van blasmar Salinas per haver fet el mateix que durant anys va celebrar-se a can Barca.

PUNT DE VISTA L A

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. *) de desembre de

No és això, junta de Sant Cugat Comerç

Diguem-ho clar i català

lOSI-.l» VI. ( A H R I . R I / . O D O M r - N K ' Kl \ I K l í R •

n el meu últim article. - Q u o vadis. Sani Ciliat'.'»., deia que sobre Kampio encara correria molta tinta i que considerava preocupant que aquesta tinta no tos per ajudar a posar claredat en l'afer. LïJs nostres botiguers, tal com es van produint els fets. ho necessiten i s'ho mereixen. Tingueu pei segur que a la ma joria els cal una informació veraç de tol cl que ha passat i del que pol p,i-.s,u a partir d'ara.

Pcimctin-mc que els digui que a l'article que \ostes Mullen w n e n a donat me la 1.10 en la me\a pieoctip.uao i no es ai\o. s e m o i s de ,.i iimta de go\ ei n de S.uil ( imat ( omerç. no es .u\o el que cal en aquests n o n u nls pel al comerç de S.uil ( nuat. ( om costes saben, des del dairera de diteients taules es busquen sortides dmnes pei a lolhom: per a Kampio. pei a l'Ajuntament i per al col·lectiu de comerciants de Sani Cimal. Per això. petmetin-me que els sigui que no son aquesta mena d'articles i comentaris els que han d ' a j u d a r a trobar una sortida digna i evitar a la fi la implantació de Kampio a Sani Domènec-el Colomer. En aquest camí. senyors, no tan sols hi ha encallat Kampio. també hi és l'Ajuntament tic Sant Cugat, la mateixa Generalitat de Catalunya i fins i tot vostès, perdi), nosaltres, perquè jo també soc associat de Sant Cugat Comerç. l o t s hi estem encallats i patim aquest encallamcnl per excessos de rauxes fora de to. petites patinades que un dia o altre tots tenim. Per exemple, la seva mateixa queixa contra el que va publicar aquest mitja en relació, primer, amb unes manifestacions a Joan Aymerich i. segon, amb la ••pontificabilitat», ho diuen vostès, d'unes manifestacions fetes a l'editorial. Fonamenten la queixa

£^<g$

Per la meva vinculació amb /:7.v 4 Cantons, permetin-me que els digui que no craiiprateixo els seus raonaments, penso que no tenen cap raó en el que diuen. Vostès es queixen que des de l'editorial es digués que Kampio te el dret d'instal·lar-se a Sant Cugat. Si ho deia es perquè hi ha prou fonaments per dii-ho. l ' n a altra cosa és que a vostès els agradi que es digui o no. això són ous d'un altre cistell. Opino que no és moment de posar més llenva al foc. sinó de mesurar molt el que es diu i com es diu. Per això ei CL que publicai articles, permetin-me dir-ne distorsionailois, no es el que cal publicar en aquests moments si el que es \ol es no dificultar les possibles sortides de l'alci Kampio. \ o els sembla'.' ('ap be no I anem, per exemple, discutint tol el que es \ a signar aquell 14 d'octubre del l()').i davant notari. Ni del pacte cinquè del contracte privat de eompra-venda. ni del pacte tercer que fa referència al compromís de l'Ajuntament i en el qual es diu que la parcel·la de referència possibilita JORDI SOI la construcció d'un supermercat de 2.l'l)ll metres quadrats i galeries sobre la decisió que va prendre la cocomercials en 2.W0 metres quadrats missió territorial d'equipaments contra més. Tampoc, de moment, no serviria la sol·licitud de Kampio. Aquesta opinió de res parlar de la resolució que la contribuirà al fet que molt probablecomissió teirilorial d'equipaments va ment Kampio s'acabi implantant més treure's de la màniga —un cop aprovat per l'orgull ferit dels seus promotors Pryca— i que vostès tan a pit s'han que no pas només per qüestions ecopres. Gràcies per haver-la fotocopiat nòmiques. i haver-la repartir entre tots els asFstie d'acord que com a caps visibles sistents a l'última assemblea de Sant de l'associació de comerciants vostès Cugat Comerç. Gràcies pel detall. lluitin per esgarrapar qualsevol possibilitat, per mes minsa que aquesta sigui, Només cal llegir el que vostès maamb la intenció d'evitar que Kampio teixos van repartir per entendre que se surti amb la seva. Això els honra. no són atacs contra aquest mitjà el Estan en el seu dret i també és el que ara toca. FJs 4 Cantons ha fet seu deure, però no estic d'acord que costat al ciutadà i al comerç de Sant ho facin amb el to desacreditador contra Cugat infinitat de vegades, vostès prou aquest mitjà, sabent que en cap moment que ho saben. No tinguin cap dubte va faltar a la veritat. que ara, això. no és el que toca.

L A

n la secció d'«Ll lector escriu.» de divendres de la setmana passada hi ha un escrit que amb el títol «La llengua no agonitza» em dona. malauradament, la raó pel que la referència al fet que la salut de la nostra llengua depèn absolutament de l'actitud de nosaltres mateixos, els catalans. 1 lo deia en aquestes mateixes planes (p. 1(1. l,N-\l- l )4). Lntre d'altres coses, l'autor de l'esmentada carta comenta que la presència actual del català a tots els àmbits és amplíssima i acaba dient que, si el bilingüisme es la solució per assolir la pau social, troba molt be la pèrdua de sobirania de la nostra llengua.

Per desgràcia, aquestes opinions són avui àmpliament compartides, cosa que demostra tins a quin punt es va acomplint el procés de desnacionalit/acio que comença de torma pacifica el segle W ' l i continua -Qui es vulgui durament i com a castellanitzarà canvi conseqüència de la desaparició detinitide tranquil·litat i pau va de la nació catasocial que es lana IT 1 de setembre del 1714. A partir castellanitzi, els d'aquella dala ('alaerudits que vulguin lunya resta integrada a Castella, que inicia escriure en castellà l'assimilació total i que ho facin, però plena a la seva llengua i cultura. sense demagògia ni Avui, la gent no males excuses.» té les idees clares, per la qual cosa cal fomentar la memòria històrica i. a partir d'aquesta realitat, que cadascú faci el que li sembli, perquè crec que la llibertat individual és fonamental i cal respectar-la. Així, qui es vulgui castellanitzar a canvi de tranquil·litat i pau social, que es castellanitzi; els fills dels immigrants nascuts a Catalunya que no vulguin fer servir els seus drets i deures com a catalans, que no ho facin; els erdudits que vulguin escriure en castellà que escriguin en castellà. Ara bé, que tothom faci el que vulgui però sense demagògia, sofismes ni males excuses. Fa molt de temps que em va captivar una frase que deia: «Qui perd la identitat es mutila». Jo hi afegiria: «Qui es vulgui mutilar que es mutili, així de clar i català.

F I N E S T R A

Massa trampes MAtTfiGUISADO

mesura que passen els anys, me n'adono que cada cop sóc més ignorant i entenc menys coses, i que conceptes que abans tenien un significat clar ara cada vegada sé menys què volen dir. No entenc, per exemple, com una cosa que es diu Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa pot acabar les sessions i no voler-se pronunciar al document final sobre la guerra als Balcans. Com que no ens entenem, devien dir, fem com si res, no existeix, dissimula. I a sobre deixen de ser conferència i es constitueixen en organització, amb tota la maquinària que això implica, com si volguessin fer veure que ara va de ho i ens posem a treballar, com si volguessin construir Europa a base d'organismes i burocràcies, i no pas a base d'accions. No entenc tampoc per què deixem que periòdicament esclatin les bombes d e m o gràfiques amb tragèdies com les de Somàlia, Etiòpia o Rvvanda. com si esperéssim que arribin al límit per anar-hi tots corrent, com si abans ignoréssim quina és la situació d'aquests països i només fóssim capaços d'actuar quan ja es més que insostenible i absolutament vergonvant. Tampoc no sé què vol dir missió de pau si el que fan és enviar-hi soldats i allà on sigui la gent no deixa de matar-se

cada dia més. No entenc, per molt que m'ho justifiquin «històricament» o «estratègicament» com poden donar el Nobel de la Pau a dos paios amb un historial no precisament pacifista. No sé què vol dir Tercer Món. No sé què vol dir Occident. No sé què vol dir Europa. No sé q u è vol dir alto-el-foc. No sé què vol dir Nacions Unides, ni Consell de Seguretat. N o sé què vol dir desarmament. Ni què vol dir la solidaritat de la qual sento parlar. N o sé què vol dir ser d'esquerres. N o sé què vol dir ser de dretes. Ni què vol dir liberal. Ni què vol dir «popular». No he entès mai què significa «opinió pública». T a m p o c no sé si televisió pública significa que és al servei dels ciutadans. No sé què vol dir grup nacionalista ni minoria catalana. No sé de quina normalització lingüística parlen. Quan diuen «país», no sé de quin país parlen. Quan diuen «nació», no sé a quina es refereixen, perquè tan aviat parlen de l'una com de l'altra fent servir el mateix terme. No sé què vol dir impacte ambiental. No sé què vol dir '«medi» «ambient»', com si «ambient» definís de quin medi parlem... Suposo que moltes coses sempre han estat caòtiques o falses en totes les èpoques. però jo és ara que me n'adono i acabo pensant que aquesta fi de segle té massa trampes.

l i *

ELS COMERÇOS NO FAN PONT

Divendres, 9 de desembre de 1994

EL PTV AMPLIA L'EXTENSIÓ

Els comerciants de Sant Cugat van tancar les portes dels seus comerços els dies 6 i 8. Però han anunciat que obriran les portes diumenge vinent i el dia 18, per iniciar la campanya de Nadal. Plana 11.

Dotze noves empreses s'han instal·lat al Parc Tecnològic del Vallès en l'últim semestre. Aquesta ampliació implicarà una inversió de 1.000 milions de pessetes, a més d'una ampliació de l'espai. Plana 12.

COMERÇ

Els dos dies festius d'aquesta setmana no han afectat la majoria de comerços i empreses de Sant Cugat, que han fet jornada de portes tancades tant el dia 6 com el dia 8. Els únics establiments

que van obrir les portes van ser els dedicats específicament al sector de serveis (bars, restaurants, quioscos, e t c ) . Els comerciants de Sant Cugat faran jornada de portes obertes els diumenges 11 i 18

de desembre vinents per aprofitar els dies anteriors a Nadal, segons s'ha fet públic en una circular que la junta de Sant Cugat Comerç ha enviat a tots els comerços de Sant Cugat.

L'IMPES s'adhereix a les jornades europees sobre ocupació en el tèxtil CM.

B Rubí.— «Un Rubí actiu econòmicament necessita integrar l'eficiència econòmica i la competitivitat pública i privada amb la cohesió social i la solidaritat. Rubí ha d'afrontar un triple repte: un desenvolupament econòmic i social integrador i equilibrat, una actitud ecològicament respectuosa amb l'entorn i una actitud solidària i de cooperació enfront l'exclusió social». Amb aquestes paraules obria la ponència a les Jornades Europees sobre Formació i Ocupació en el Sector Tèxtil, —que es van celebrar la setmana passada a Ics Drassanes Reials de Barcelona sota el títol Parternàlia—, el gerent de l'Institut de Promoció Econòmica i Social (IMPES), Domènec Martínez García. Martínez va donar molta importància a l'entorn local, ja que, segons ell, és el principal agent de transformació i dinamització. Segons Martínez, «s'ha de reforçar el paper de desenvolupament econòmic local, per anar cap a \a descentralització i cap a la creació de polítiques actives que permetin la dinamització del mercat de treball i la generació d'ocupació, ja que l'alt índex d'atur entre els joves actua com una bomba sobre la credibilitat de la Unió Europea». Una solució és la formació

El carrer Santa Maria de Sant Cugat dimarts, dia de la Constitució, f om J A MULA.

La majoria dels comerciants de Sant Cugat tanquen les portes els dies 6 i 8 Obriran l'I 1 i el 18 de desembre vinents per arrodonir la campanya de Nadal CATI MORELL

I Sant Cugat.— La majoria de comerços de Sant Cugat han mantingut les portes tancades durant els dos dies festius d'aquesta setmana. Segons han explicat els responsables de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç, la junta va enviar una circular a tots els comerciants en què se'ls informava de la intenció de fer jornada de portes obertes a tots els comerços de Sant Cugat els dies II i 18 de desembre. Els comerciants de Sant Cugat volen aprofitar aquests dos diumenges amb vista a la campanya nadalenca. La junta, segons ha informat el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, ha preferit no fer esment de les dues festes d'aquesta setmana perquè cadascú fes allò que cregués més convenient. De fet, a Sant Cugat només han obert les portes aquells comerços destinats a oferir serveis (bars, pastisseries, forns i quios-

cos). La resta de botiguers han aprofitat aquests dies per fer festa i alguns, per engalanar els seus comerços. No hi ha pont El Departament de Treball de la Generalitat va rebre un total de 416 avisos d'empreses que traslladaven la festa de la Constitució a divendres per fer pont. Tres-centes d'aquestes empreses són de la demarcació de Barcelona, però al Vallès Occidental el nombre d'empreses que han fet pont amb motiu d'alguna de les dues festes és ínfim. A més, segons algunes empreses de la comarca vallesana, no és preceptiu que les empreses alterin el calendari laboral, tot i que es pot fer quan es tracta d'una decisió pactada entre l'equip directiu i el comitè d'empresa o els representants dels treballadors. Tot i el nombre d'empreses que han decidit no fer pont, la Ge'jrji

-J.'.J

j---;i,y.i\:

- i ' r.;'.i'ji.i o.'! J

Els dies festius només van obrir aquells establiments dedicats als serveis neralitat ja va advertir que a Catalunya es perdrien aproximadament seixanta milions de pessetes amb motiu del pont d'aquesta setmana. La unió comarcal de CCOO va afirmar que considerava exagerada la posició de la patronal sobre les festes del 6 i el 8 de desembre. Segons el sindicat, «la valoració de la patronal sobre les pèrdues econòmiques de les empreses era desmesurada i exagerada». Segons CCOO, les empreses elaboren els seus calendaris laborals a principi d'any, comptant els dies de treball, de vacances i de festa. A més, segons el sindicat, independentment de la coincidència de dos dies festius al llarg d'una mateixa setmana, cada empresa té 14 dies de festa, durant els quals el procés productiu es paralitza. Per això, la posició de la patronal sembla irreal, segons l'opinió dels sindicats. :ui.·í·' n'í

t<.'i.

Campanya de Nadal Els botiguers de Sant Cugat han anunciat, a més, la intenció d'obrir alguns diumenges més després de les festes nadalenques i després de la festa de Reis. Segons el vice-president de Sant Cugat Comerç, Santi Garriga, aquesta decisió es fa després d'haver valorat quins són els dies en què la gent aprofitarà la festivitat per sortir a passejar i a comprar. Els comerciants de Sant Cugat han engegat una campanya per potenciar el comerç local durant les festes, que consistirà a pagar la primera hora del pàrquing de tots aquells clients que presentin els seus tiquets als establiments adherits a l'associació de botiguers de Sant Cugat. A més, s'encarregaran que el Pare Noel sigui present als carrers més cèntrics de la ciutat i aprofitaran el costum d'engalanar els arbres de Nadal per fer una campanya,ecologista.

La formació professional ha de prendre avui en dia una nova dimensió, va afirmar Martínez davant experts de la comissió europea i de tots els indrets del món econòmic. Per això, el gerent de l'IMPES aposta pel Llibre Blanc: creixement, competitivitat, treball sobre la necessitat de racionalitzar i dedicar tots els esforços en la qualitat de l'ensenyament professional. El binomi formació-qualitat «és un dels principals eixos sobre els quals s'aguanta l'acció de l'institut rubinenc», segons va explicar Martínez. Només per aquesta via, va dir, «poden convergir les aspiracions de la iniciativa local, els sindicats, els treballadors, les instàncies i institucions educatives i formatives, els gremis i les organitzacions professionals». La missió de l'IMPES, per tant, ha estat «generar fòrums locals entre els diversos agents implicats i facilitar la presentació de Plans agrupats». Segons Martínez, a l'institut s'ha treballat per generar una cultura de la cooperació. Per això, s'ha fet una petita passa en el conveni de col·laboració subscrit entre els sindicats UGT, CCOO i RECA. Martínez va afirmar que en un futur més immediat «s'ha d'agrupar i comprometre tots els protagonistes implicats en la generació de respostes adequades» i que «això és determinant en les polítiques de planificació estratègica de caràcter local». Segons Martínez aquest aspecte s'ha de potenciar més en els municipis que, com Rubí, tenen economies i xarxes industrials vinculades a la producció de components i accessoris del sector de l'automòbil, un dels sectors on la formació, la innovació i l'adaptació als nous temps necessita un tractament més dinàmic i actiu del mercat.

ECONOMIA

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 9 de desembre de 1994

EMPRESES

El Parc Tecnològic del Vallès amplia el seu àmbit amb 12 empreses noves L'ampliació costarà més de 1.000 milions ( A l l MOK1.I.L

H Cerdanyola. — 1:1 Pare Tecnològic del Vallès incrementarà la seva influència al Valies Occidental, ja que des del segon semestre d'aquest any 12 empreses noves han decidit instal·lar-s'hi. Aquesta iniciativa comportarà una inversió de poc més de 1.(100 milions de pessetes. que es traduirà en l'ampliació del parc fins al límit entre els municipis de Cerdanyola i Sant Cuuat. HI l'arc Tecnològic del Vallès. que ha passat per un període de crisi coincidint amb l'etapa posterior a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amplia ara el seu àmbit d'actuació, amb la instal·lació de 12 empreses noves. Aquestes empreses s'han instal·lat a Cerdanyola durant el segon semestre d'aquest any i la inversió total necessària per a la seva implantació seia de mes de 1.000 milions de pessetes. Actualment hi ha S(i empreses acollides a la \arxa que ofereix el Parc Tecnològic del Vallès, un parc empresarial on hi ha la participació. de manera equitativa. del ( e n t r e d'Intormacio i Desenvolupament Empresarial ( ( Í d e m ) de la (ieneralitat i el Consorci de la Zona I ranca. HI parc preveu tacturar un total de 2(l.f)00 milions de pessetes, corresponents a l'exercici del 1994. Aquesta xifra significa un increment tlel 29 per cent respecte a l'exercici anterior. Iotes les empreses del parc tecnològic es dediquen a tasques relacionades amb cl desenvolupament d'altes

tecnologies i les seves vendes representen aproximadament un 15 per cent de la facturació total. l.es empreses mes destacades del l'arc Tecnològic del Vallès són Olivetti i l'empresa del Banco Central llispano. Totes dues es dediquen a la recerca i desenvolupament en malcries informàtiques, que formen part de diversos programes de receica organitzats tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit internacional, amb altres països de la l ' n i o Europea. Les 12 noves empreses que s'hi instal·laran es dediquen també en bona part al \oft\uirf i estan lligades a les telecomunicacions. A més d'empreses estatals, com Servicom. que treballa amb xarxes de comunicació anomenades autopistes d'informació, s'hi han instal·lat també algunes empreses japoneses i nord-amei icanes. A més d'empreses dedicades al vo/nví/rc. el parc tecnològic també té empreses dedicades a diverses enginyeries, medi ambient, electrònica i química fina. Darrerament s'ha anat cap al desenvolupament de l'automatització, la tecnologia

COMERÇ

\l l ' i n

I Li'ioliigit del V alies s'In troben H6 empreses d alta tecnologia. I oio. J.A.Ml'l.A.

mèdica i els nous materials. El pare empresarial de Cerdanyola ha aconseguit, en pocs anys. aglutinar tot un grup d'empreses punteres, com la nord-americana Hewlett Packard o la multinacional japonesa Sharp, al Vallès Occidental. Aquestes empreses s'han instal·lat a Sant Cugat, i han contribuït al creixement econòmic de la comarca, una comarca que, segons els diplomàtics, empresaris i economistes, es la / o n a econòmica del futur i que actualment registra el creixement econòmic més important de Catalunya des-

prés del Barcelonès. La implantació d'aquestes empreses també és afavorida per la situació geogràfica de Sant Cugat i Cerdanyola en el mapa de carreteres i hi xarxa de comunicacions de Catalunya i també de cara a l'exterior. HI Parc Tecnològic del Vallès ha establert un model empresarial moll concret. Les empreses que s'instal·len a Cerdanyola dins dels límits del parc dediquen més d'un 7 per cent de la facturació anual als seus departaments de receica i d e s e n v o l u p a m e n t (R + D) i

aproximadament un d per cent de les seves plantilles es dediquen a desenvolupar tasques lligades de manera molt estreta amb la innovació tecnològica. Precisament, el Parc Tecnològic del Vallès ocupa una posició privilegiada entre els grans parcs que hi ha arreu del món i l'any que ve presentarà la candidatura per convertir-se en la seu permanent de l'Associació Mundial de Parcs Tecnològics i, en aquesl sentit. els responsables del parc ja han iniciat els actes que serviran per promocionar la idea.

EL CENTRE COMERCIAL DE LA GUINARDERA

Jaume Roca ratifica la posició dels comerciants respecte de la construcció de Kampió No creu que l'alcalde hagi canviat de parer M Sani Cugat. - 1.1 president de l'associació de comerciants Sant Cugat Comerç. Jaume Roca. ratifica la posició de l'associació respecte de les declaracions de l'alcalde. Joan Aymerich. Roca ha afirmat que l'associació no pot creure que l'alcalde de Sant Cugat «haej manifestat que legalment no es pugui aturar la implantació tic Kampió-, i hi afegeix: «Ell mateix en vuit ocasions diferents, ens ha promès el contrari.» Segons Roca. Kampió ha picscntal la seva sol·licitud disminuint el nombre de metres, en una maniobra que tothom esperava. Però l'alcalde va manifestar en diverses ocasions que. tot i que Kampió en disminuís el nombre, no concediria la llicencia, segons ha explicat Jaume Roca. Segons el president de Sant Cugat Comerç, els comerciants entenen que l'alcalde era «partidari de la implantacié) de Kampió. en un principi» i ho demostra el fet que, segons Roca. Aymerich oferís la parcel·la situada a la zona de Sant Domènech-Colomer als comerciants de Sant Cugat. Roca ha explicat que quan Kampió va d e m a n a r els permisos corresponents a la comissió territorial i aquesta els hi va denegar, el consistori santeugatenc va acatar una decisió d'un òrgan superior, que és la (ieneralitat. En aquest moment, segons Roca, l'alcalde va manifestar que «si no ho accepta la Cieneralitat. l'Ajuntament ni)

pot acceptar-ho». «Kampio no te els permisos per fer el centre comercial que tenia previst, en principi, i es troba amb la voluntat negativa per part del consistori, que ha acatat la decisió de la comissió territorial . ha afirmat Roca per definir la situació de Kampió. Segons ha explicat Roca, el sector mes perjudicat s] es pioduís la implantació del centre comercial Kampió. • s c n a . sens dubte. cl de l'alimentació». l'ero això no és el que importa, segons Roca. que diu: II benefici que pogués Mgmticai l.i implantació de Kampió pei a alt i es sectors del comerç., no l'hem trob.it enlloc i. a mes, els comerciants tenim clarissim que crea una problema important al sector de l'alimentació.•• Roca creu que es -de justícia que els promotors de Kampió puguin treuie piofit de la inversió que han tel a la /ona de Sant D o m è n c c h - H Colomer-, però això no treu. segons ell. el perjudici que provocaria la instal·lació d'una supcrticic d'aquest tipus directament adreçada a la població santeugatenca. Roca creu que els promotors de Kampió haurien de buscar una alternativa a la superfície comercial, i que en aquest sentit «l'única cosa que pol fer Sant Cugat Comerç, és .-.uggerir allò que pot ser una bona sortida». però la paraula final no es dels botiguers, sinó dels promotors de Kampió, que són qui, segons Roca, ha de buscar la solució.

M;-qn-ta ik I nou centre comercial que es construirà a la Ciuinurdera. Foto: M. ESPINOSA.

Enginyers del centre comercial esperen els permisos per iniciar les obres M Sant Cugat. • - La maqueta del nou centre comercial que s'instal·larà a la zona de la (luinaidera ja ha arribat a l'Ajuntament de Sant Cugat. L'empresa francesa CHHIC. promotora comercial, ja ha entregat la maqueta definitiva, que deixa veure l'aspecte exterior i interior que tindrà el centre comercial un cop acabat. La maqueta que han presentat els pro-

motors j u n t a m e n t amb els enginyers encarregats del projecte té alguns canvis respecte al disseny que s'havia fet en una fase inicial, però es tracta de petits detalls de construcció que han variat per fer l'espai més pràctic i treure'n el millor profit. El centre comercial de la Guinardera es construirà amb materials d'alta qualitat que, en certa manera, recorden l'aspecte exte-

rior de l'arxiu històric de Catalunya. Els enginyers i dissenyadors han plantejat la construcció del centre comercial basant-se en els grans centres comercials europeus, però sense deixar de banda el model americà, a c t u a l m e n t molt explotat i que reuneix tots els serveis que el client necessita a la mateixa zona per passar les 24 hores del dia sense trobar a faltar res.

N O H I HA E N T R A D E S

• Divendres, 9 de desembre de 1994

«LA S O M B R A » D E SANT CUGAT

El rocambolesc protagonista de rancis còmics i fulletins nord-americans va tornar a ressorgir als anys vuitanta a l'Estat Espanyol de la mà d'un santcugatenc, Miquel Badia. Plana 16.

El Centre Cultural tanca la temporada amb les localitats pràcticament exhaurides per als dos últims espectacles de l'any. Aquest èxit preveu que el 95 entri amb molt bon peu.

LA TEMPORADA DEL CENTRE CULTURAL 1 Àngels Gonyalons torna a Sant Cugat per estrenar, al Teatre-auditori, el seu darrer musical: Germans de Sang, la versió catalana de Blood Brothers: un melodrama amb cançons del dramaturg

britànic Willy Russell (autor també d'aquella Shirley Valentine que fa pocs dies va visitar el mateix escenari, amb la direcció de Rosa Maria Sardà i la interpretació d'Amparo M o r e n o ) . Ger-

mans de Sang és un luxós muntatge que es convertirà, sens dubte, un dels plats més forts d e la temporada. Acompanyen la Gonyalons sobre l'escenari Joan Crosas (veterà del gènere, encallit

a musicals de la categoria de Mar i Cel i Los Miserables) i dos joveníssims actors molt coneguts del gran públic: R o g e r Pera i G e m m a Brió, Marc i A n n a alatelenovel·laPoblenou.

À N G E L S G O N Y A L O N S . Actriu i cantant

«He tingut una carrera molt atípica» Joan Pera, Josep Costa, La Nina, Isabel Soriano... Jo sempre he dit que era antiacademicismes, sempre que fossin teòrics. Si actors com la Rosa Maria Sardà, per exemple, es posessin a donar classes, jo hi aniria. Però que, d'això, en donin classes teòriques, la veritat, no ho entenc, perquè això és un ofici. I sí, jo he tingut una carrera bastant atípica: no tinc una formació acadèmica, però he treballat molt. He pogut fer una mica allò que es feia abans, que per a mi és el més vàlid: el meritoriatge. O sigui, treballar al costat de bons actors, fent papers petitons, a vegades només d'una frase, però que et donen l'oportunitat d'observar i d'aprendre. Jo he estat molt receptiva: diguem que he nascut amb una certa oïda, i una certa veu, i ja des de petita l'anava desenvolupant imitant cantants i actors que cantaven, com Liza Minnelli.»

XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— D'ençà de l'any 1986, quan va actuar a La botiga dels horrors, fins a la recent Germans de sang, la carrera de l'actriu Àngels Gonyalons s'ha decantat molt fortament pel musical: malgrat l'aparició en obres teatrals d'altres gèneres, pel·lícules, programes de TV i una experiència com a presentadora de concurs, els set musicals que ha interpretat o protagonitzat en aquests vuit anys, més / ara què, Xènia?, la primera telesèrie musical feta a TV3, pesen molt a l'hora de valorar la seva carrera. —Pensa continuar dedicant-se més que res al teatre musical? -—«No, la vida és llarga, tinc trenta-un anys i encara puc fer moltes més coses. Es cert que el gran gruix de feina m'ha vingut donat pel musical, tot i que també he treballat altres gèneres. De tota manera m'agrada molt fer musicals, tant dramàtics com aquest com de comèdia. M'agrada molt, la comèdia musical: m'agrada molt passar-m'ho bé dalt d'un escenari, i fer una comèdia que sigui alegre t'anima molt; almenys a mi.» —Vostè havia començat amb la companyia de Paco Moràn... —«Ja havia començat abans: allò amb el Paco Moràn va ser l'any 1984, i jo vaig començar l'any 1981, amb la companyia de teatre infantil de Ricard Reguant. El meu primer musical va ser amb aquesta companyia, era El príncep i l'aviador, un muntatge sobre «El petit príncep», en el qual jo substituïa la Carme Conesa. I uns anys abans havia fet uns pastorets-rock, també.» —Vivim en un país sense gaire tradició de teatre musical: la poca que hi ha és recent i s'estructura més que res al voltant d'alguns nous artistes com vostè mateixa. Li ha costat molt, formar-se en aquesta disciplina dins un pano-

Poc després de representar Memory a Madrid, Àngels Gonyalons torna a l'escena catalana amb un paper dramàtic. Foto: MANÉ ESPINOSA. rama tan erm? —«Jo, en això, sóc un exemple atípic, perquè no tinc una formació acadèmica en cap sentit. Però tampoc no vull enganyar la gent jove que tingui ganes de de-

dicar-s'hi, que n'hi ha molta. Jo sempre he dit que era antiacademicismes. Ara bé, si comencés ara el que faria és anar a una escola com la que jo he muntat, a aprendre amb professors com

—Aleshores, es definiria com a autodidacta? —«No m'agrada la paraula autodidacta: em sembla prepotent. M'agrada més la paraula receptiva.» —A Catalunya, vostè és una gran personalitat... —«Noo! En tot cas, una persona amb certa popularitat.» —D'acord. Però no li ha donat més popularitat el fet de ser «aquella noia que presentava el Betes i films a TV3» que no pas els seus grans musicals? —«I ara!, al contrari, a mi, quan m'atura la gent pel carrer em diu: «m'ha encantat el Memory». M'ha passat el millor que li pot passar a un actor: que el públic el conegui perquè s'ha mogut per anar-lo a veure al teatre.» —Doncs sap que és un cas molt atípic? Acostuma a donar més popularitat una aparició a televisió, per fluixa que sigui, que un bon paper al teatre.» —«Sí, és atípic, però és molt gratificant.»

L'èxit d'aquesta temporada al Teatre-auditori augura una bona programació per a la que ve EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— La temporada d'espectacles que ha presentat el Teatre-auditori aquest darrer trimestre es clou aquest mes de desembre amb la pre-estrena de l'espectacle musical Germans de sang i el concert de Nadal que oferirà l'Orquestra Simfònica del Vallès. Una temporada que, a més, ja ha exhaurit les entrades per a l'última aixecada de teló de l'any i que preveu un ple total en l'espectacle protagonitzat per Àngels Gonyalons. De fet, moltes de les entrades per anar a veure l'espectacle ja han estat venudes, i la direcció del Centre Cultural recomana a tots aquells que vul-

guin assistir-hi que reservin l'entrada el més aviat possible. Tomàs Seix, director del Centre Cultural, va valorar de «molt positiva la temporada trimestral». «Si bé va començar molt lentament, s'ha anat animant fins arribar al que estem ara, que és un ple absolut en espectacles com Shirley Valentine del divendres passat i les entrades exhaurides setmanes abans per assistir al Concert de Nadal. Tant de bo que això es vagi consolidant, tot i que em va saber molt de greu que hi hagués gent de Sant Cugat que no va poder trobar entrades per anar a veure l'obra d'Amparo Moreno», va precisar Seix.

Pel que fa a la programació de la nova temporada, no es farà pública fins la setmana vinent. No obstant això, sí que s'ha confirmat la representació de l'espectacle Ballem «Un pont de mar blava» de l'Esbart Sant Cugat amb música en directe del compositor Lluís Llach. Aquest espectacle havia creat una gran expectació entre el públic. L'auditori del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa serà el proper escenari de l'espectacle i el públic santcugatenc demanava que es fes una representació al Teatre-auditori de Sant Cugat. Aquesta ha estat una de les raons per les quals ja s'ha confirmat l'espectacle, tot i que,

segons Seix, «ha estat molt difícil arribar a un acord amb Lluís Llach». Recordem que l'espectacle Germans de sang, de Willy Russell, s'estrenarà el dissabte i el diumenge 17 i 18 de desembre i que les entrades es poden reservar a les oficines del Centre Cultural. Aquest és el primer espectacle musical que es representa a Catalunya i l'avala el gran èxit de públic que ha recollit al llarg de les diverses representacions que s'han fet arreu d'Europa i Nord-americà. Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera i Gemma Brió són alguns dels actors d'aquest musical.

El musical més car que una companyia catalana ha fet fins ara XAVIER BORRÀS

H Sant Cugat.— Setanta-tres milions de pessetes costa el muntatge de Germans de Sang. Això la converteix en la producció més ambiciosa de tota la història recent del teatre musical a Catalunya. La quantitat va ser facilitada pel representant de la productora Focus durant la conferència de premsa que es va fer el dimecres al bar de l'Auditori. També és el primer musical català subvencionat: el departament de Cultura de la Generalitat, el ministeri de Cultura i l'Agrupació Mútua han col·laborat en el patrocini, a més de les empreses privades Caixa de Catalunya, El Periódico i les emissores COPE i Cadena 100. Blood Brothers és un dels musicals contemporanis de més èxit. Es va estrenar el 1983 a Londres, i encara ara és en cartell a la capital britànica i a Broadway. L'autor, Willy Russell, té altres èxits al currículum, com un musical sobre els seus conciutadans (Russell va néixer a prop de Liverpool) The Beatles, titulada John, Paul, George, Ringo... and Bert i estrenada el 1974, i les comèdies Educando a Rita i Shirley Valentine, entre altres. Pel que fa a Blood Brothers, es tracta d'un melodrama d'ambient proletari contemporani, sense balls però amb cançons, «hi ha més feina interpretativa que de cantant» va dir el director de la versió catalana, Ricard Reguant, que va calcular que un 75 per cent de la feina dels actors es basa en l'actuació. Reguant també va assenyalar les diferències entre l'obra original i el muntatge en català. La més important, el tractament diferent que tenen els dos personatges principals: el de Mr. Johnstone, la mare, interpretat per Àngels Gonyalons («un personatge molt bonic i no gens fàcil», va dir l'actriu), originalment era interpretat per artistes de més edat (Kiki Dee, Carole King, Petula Clark...) i el del narrador, interpretat per Joan Crosas, en aquest muntatge apareix més integrat dins el marc de la narració, i no limitat a tan sols la veu del destí. Altres diferències menors són una escenografia més elaborada i alguns alleugeriments dels extrems més melodramàtics «per evitar que algunes escenes caiguin en el ridícul». Pel que fa a la part musical, Reguany la va qualificar de rock pop amb una forta retirada al so Liverpool. El director musical, Jordi Doncos. va dir que és un «musical diferent» perquè la música va en funció de l'acció. La partitura es compon d'unes quantes cançons principals i temes musicals de fons que es van repetint, amb diferents variacions, en funció del desenvolupament de l'acció. Germans de Sang es representarà a l'auditori de Sant Cugat els dies 17 i 18 de desembre.

CULTLRA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S . Divendres, <•) de desembre de 1444

LA TEMPORADA DEL CENTRE CULTURAL I

GEMMA BRIO. Actriu

ROGER PERA. Actor

«Hem de superar un llistó molt alt»

«És una sort interpretar 9 'Germans de sang »

Amb molts nervis. lis un projecte molt agosarat i tots hem posat molta il·lusió en aquest nou espectacle, tant per part dels actors, com director i productors. Personalment puc dir que hi treballo amb moltes ganes, la feina és dura i sempre hi ha darrera els nervis de la pre-estrena que, de fet, ja em comencen a aflorar. ( r e c que és molt important el fet que tots els actors que hi treballem estem realment e n a m o r a t s del nostre personatge i de l'espectacle.»

1 \1MA ANSOI \

B S ii ii t (' u g a t . - (ieninia Hrio es una jove actriu que d'ença del seu primer treball a la pel·lícula La febre d'or. de ( i o n / a l n I Icrralde, ha vist créixer la seva p o p u l a r i t a t amb el paper d'Anna Aiguadé a la sèrie televisiva de 'l'V'3 Poble \oa. Actualment ha estat una de les actrius seleccionades per interpreta! un papet en el musical (iennan·, de Saiee. que es representarà p r o p e r a m e n t al I c a t r c - a i i d i t o i i de Sant C u g a t . T a n t la ( i e m m a com el Roger. el seu companv teatral. lambe. en aquest nou espectacle, son centre d'atenció de les preguntes dels periodistes. I s neguen, en rodo. a parlar de que els passarà als seus personatges de Poble Sou. La setmana passada van acabar cie n niat els últims episodis de la sèrie i actualment només pensen en el nou repte que se'ls presenta amb un espectacle musical com Germans de' siing O u i n c s van ser les laons que la van portar a escollir el mon de l'espectacle per dedicar-s'hi protessionalment.' • I )e tet. la mev a mare es actriu i de ben petita sempre m'ha agradat aquest mon. (Juan anava a l'escola sempie havia participat en les obies de teatre que hi fèiem, desprès vaig treballar en companv ics d'ateccionals. lins que finalment em vaig decidir a cuitat a l'Institut de l e a t i c i prepa-

(iemma Brió. I i ai -me en ferm per a aquesta carrera professional.» l a recent popularitat que li ha arribat pel seu paper a la sèrie Poble Sou. creu que la beneficia o que la pot perjudicar a l'hora d'interpretar un altre personatge? -••Mes que res jo crec que el paper de Poble Sou ens ha posat el llistó molt alt per a properes interpretacions. Tanmateix, però, el fet que m'hagin escollit per interpretar el paper de Linda a ('n'mnins de sang ha estat gràcies al fet que ja em coneixien en el papci d'Anna Aiguadé.» -Germans de sang es el seu primer treball dalt d'un escenari, com enfoca aquesta nova trajectòria professional'.'

—LI seu paper de Linda a Germans de sang té alguna cosa a veure amb l'Anna de Poble Sou? —«No, no, i ara! Tot i que en aquest paper torno a estar unida s e n t i m e n t a l m e n t a m b el p e r s o n a t g e que e n c a r n a Roger Pere, Linda és molt diferent a l'Anna.» •Té nous projectes al m.iruc de l'obra Germans de sang! • No. de moment estic dedicada plenament als assaigs. Tot just la setmana passada vam acabar de rodar els últims episodis de PtibU \ou i aquesta tarda (dimecres dia 7) continuem assajant Germans de sang ja aí teatre de Sant Cugat. I s una feina que requereix molta atenció i actualment hi estic ficada de ple. Després de la primera representacié) encara no sabem que passarà, perquè tot depen de l'èxit que tingui entre el públic.»

mouen d'un canto a l'altrc, però les repercussions d'aquest desequilibri son molt diferents tant en un com en l'altrc.» —Actualment assaja l ' e s p e c t a c l e Germinis de sani;, com enfoca aquest treball'.' — A m b molta, molta il·lusió. Vaig anar a veure'l a I .ondres i em vaig enamorat de l'obra i .sobretot, del personatage del Miekcv. Realment ha estat una sort que m'hagi tocat interpretar aquest paper.»

I MMA ANSOI.A

• Sant Cugat. HI mon del teatre ha estat per a aquest jove actor. la casa de jocs des que era un infant. Fill dels populars actors Joan l'era i Marta Angclat. de ben petit es va sentir atret pel teatre. La sev a formació artística va començar en les cabines de doblatge. Recentment ha estat la veu del jove I.eonardo di ('arpio a la pel·lícula I ula de e·.ie clueo. L'I papei de Marc en la sèrie Poble Sou. ha estat definitiu per a la popularitat de Roger, que actualment treballa preparant l'estrena de l'espectacle musical Germans de sang. dirigit per Ricard Regnant. on encarna cl personatge del germà pobre, addicte a la droga, que perd la feina i acaba delinquint. - - C o m lia incidit la professió dels seus pares en la seva elecció pel mon del teatre'.' - Vloltissim. els meus pares son actors però. a niés. pensa que tots els amics dels meus pares eren també actors i. per tant. cm feien gairebé de segons i tercers pares. Tot el que sentia e s t a v a r e l a c i o n a t amb el teatre i a poc a poc cm vaig anat endinsant i a sentir-me atret per aquest mi'm lins que van arribar les primeres feines de doblatge i la interpretació) cl'uns dels personatges de Poble Sou." LI seu treball a Poble Sou creu que el públic que l'ha .mat seguint en la sèrie

Roger Pera. Foto: M.F. l'ha classificat en aquest paper determinat? —«Jo crec que abans que res nosaltres som actors i la gent ho ha de veure així, i, per tant, com a actor, puc interpretar qualsevol personatge al marge de la meva personalitat com a Roger Pera. — D e fet, però, el paper que interpreta a Germans de sang també té alguna cosa a veure amb el personatge del Marc del Poble Sou. Tots dos són personatges desgraciats? —«Tots dos són personatges amb problemes, potser tenen en comú que tots dos viuen al límit amb els consegüents problemes que se'n deriven. Són uns personatges que no tenen les v i d e s e s t a b i l i t z a d e s , es

— La interpretació del seu paper comença quan Mickey te set anys i l'obra s'acaba quan es un jove de vint-i-sis anys. Li ha costat molt representar aquesta transformació? —«LI mes difícil es fer creïble que nosaltres tenim set, catorze o vint anys. La nostra feina, tant la de l'Anna com la del Sergi, el meu germà a l'obra, i la meva és la d'haver de lluitar i treballar molt perquè siguin realment creïbles els nostres personatges'» — I , per acabar, la pregunta obligada: quin final espera els protagonistes de Poble.Sou'! —«No en tinc ni idea. ja veurem què passa. Jo aposto perquè la gent ho descobreixi el mateix dia que emetin l'últim episodi i perquè no es capfiquint gaire en què passarà. A poc a poc els mateixos personatges ens anireu descobrint el final, com passa en els llibres i pel·lícules.»

EI coratge i la felicitat de Valentine-Moreno Nlllkl 1 x \ \l I N I INI Villar: \\ illv Ki.sscil lnU'rpri't: \ni|>aio \F>K I'.O FscrnograFia i «estuari: Monts; \I:HIII>S : |s l · lu IVOIKS

Dii'eciio: KHS.I \I.II .I S.nd.i Lloc: I e.i'ie aiidilon Jet ( 'ellti ( iiian al Diu: : de dcsclllhlc. I'l 1' ll'l.t'l S n llunva 7 d'abril es va estrenar a Barcelona Shirlex 1 tdentine. títol de l'obra i nom de soltera del personatge interpretat sota la direcció de Rosa Maria Sardií per una eamaleonica A m p a r o Moreno. La bona acollida de l'espectacle per part del públic ha fet que nou mesos desprès aquest muntatge encara estigui viu, i que l'èxit continuï.

Aj>ust en el paper La raó és que un text ben construït ha trobat una actriu que se sent molt a gust amb el personatge i la historia, que aconsegueix més la forma aguda i divertida d'explicar-ho que la història i el personatge en si una connexió molt solida entre l'actriu i cl públic durant les dues hores de l'espec-

tacle. Molts busquen la loima d'allargar la vida. però alio que ta la Shirlcy es buscar d'cixamplar-la. Shirlev Valentine es una mestressa de casa. a primera vista, ingènua. casada, amb fills grans i una vida rutinana. monòtona i sense comunicació amb el seu mant. Joc Nomcs parla amb la seva cuinel.i. i amb Ics pedres quan viatja a (itecia. on passa unes vacances que li serveixen per trobar-se ella mateixa. Lila s'amaga darrere la seva cuina fins que s'allibera. fins que afronta cara a cara el problema d'incomunicació amb el seu home. I a Shirlev. dialogant amb cl pubhc. es converteix en un dona forta, admirada, valenta i nien\'s ingènua del que semblava. L'espectador s'assabenta de la vida d'aquesta dona com si mantiguessin una conversa, un tu a tu. a la cuina de la Shirley, i després a la vora de la mar hel·lènica. Segurament, aquesta és la clau de la seva gran comunicació. juntament amb cl llenguatge planer i directe que empra, a més de la dona tan humana i entranyable que ha creat l'Amparo. Durant la funció, aquesta dona

Amparo Moreno, en el seu paper de mestressa de casa. Foto: MANE ESPINOSA. farà una canvi substancial extern i intern. Canvia totalment de vida. Un canvi que rau en el reconeixement del seu treball, dels seus ous ferrats, la qual cosa ens ve a dir que mai és tard per ser feliç. La peça de Willy Russell —escrita per un home i interpretada i dirigida, en aquest cas. per dues doncs— és un mirall

on es poden reflectir les dones i un pany de porta per on observen els homes, que mercès a la interpretació de I"Amparo M o r e n o fa que no t'adonis que sigui un monòleg. Àcid i divertit L'obra que interpreta A m p a r o Moreno i dirigeix Rosa Maria Sar-

dà és un espectacle divertit i àcid. que convida a somriure, a reflexionar i a passar una bona estona. L ' a u t o r d'aquest text, Willy Russell, és també l'autor de Germans de sang. L'atzar ha volgut que la setmana vinent puguem veure al mateix Teatre-auditori una altra obra seva, però aquest cop un musical.

» k

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

L'Ajuntament organitza un concurs de cançons de rock en català XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Enrocka't és el títol de la convocatòria del primer concurs de lletra i música de rock que organitzen els serveis d'ensenyament i català de l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquest concurs és una altra activitat del pla municipal de Dinamització de l'Ensenyament, i va adreçat als alumnes dels cursos de secundària (BUP, COU i FP) dels centres docents del municipi. La idea va sorgir després d'observar que, de fet, en molts dels centres docents de secundària ja hi havia grups de rock més o menys estables, segons que ens ha comentat Àngels Ponce, membre de l'àrea d'Ensenyament i coordinadora del concurs juntament amb Lluïsa Gallego, del servei de Català. Al concurs, però, es pot participar tant en grup com individualment. La forma de presentació dels temes a concurs pot ser tant de manera enregistrada o escrit en paper. S'hi poden presentar tant temes complets, amb lletra i música, o només lletres. En aquest darrer cas l'organització del concurs posaria en contacte l'autor amb un grup o compositor que musiqués la peça. Els temes han de ser originals i inèdits. La lletra ha de ser en català i l'estructura, preferentment, d'estrofa tornada. Les cançons poden tenir tema lliure o tema històric referit a llegendes, tradicions o història de Sant Cugat. Les peces a concurs seran recollides pels professors de llengua catalana dels centres educatius. Els premis per als guanyadors seran, a més d'un pin amb el logotip Enrocka 't, l'estrena de l'obra a la festa major per part d'una formació musical de rock coneguda. O, per als grups ja formats, la possibilitat d'estrenar ells mateixos la seva obra dins el marc de la festa.

Raimon de Gaztanondo i Rosa Cirillo exposen al Club Muntanyenc • Centre.— Els artistes santcugatencs Raimon de Gaztanondo i Rosa Cirillo exposen les seves pintures al Club Muntanyenc. Podem visitar l'exposició fins al 21 de desembre. L'artista Rosa Cirillo, hi presenta una selecció de pintures de les quals es destaquen dues sèries d'aquarel·les, realitzades amb colors de tons naturals. Les aquarel·les resulten molt suggerents i recorden paisatges emboirats. Gaztanondo pinta, amb la tècnica de l'oli, racons de Sant Cugat i de Catalunya en general. L'horari de la mostra és de 7 de la tarda a 9 del vespre els dies feiners i els matins els dissabtes i els diumenges. / p. P.

Exposició de dos pintors de Mira-sol • Centre.— Els pintors Ricard Andrés i Xavier Martí exposen la seva obra pictòrica a la Casa de Cultura de Mira-sol. Els quadres tenen un caràcter figuratiu. L'exposició es realitza seguint la nova tendència de descentralitzar les exposicions i promoure que els pintors dels districtes puguin exposar als seus centres culturals. /p.p.

Seminari sobre aspectes legals de l'art H Sant Cugat.— L'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya organitza, del 12 al 21 de desembre, un seminari d'introducció als aspectes legals relacionats amb l'art, com per exemple el mecenatge. p. p.

Un esmalt de Carme Llorens exposat a la galeria Canals.

La renovació d'una tècnica ancestral • EXPOSICIÓ D'ESMALTS DE CARME LLORENS Autora: Carme Llorens. Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Fins al 18 de desembre. Obres: Joies, escultures i plafons d'esmalt.

PERE PICH

la sala Canals Galeria d'Art podem visitar fins al 18 de desembre l'exposició de Carme Llorens, artista que treballa la singular i poc coneguda tècnica de l'esmalt, des de l'òptica de la contemporaneïtat. La tècnica de treballar l'esmalt al foc sobre una planxa de coure es coneix des de l'antic Egipte; també a Grècia —800 aC— s'han trobat joies amb incrustacions d'esmalt, un exemple n'és el man-

tell de l'estàtua de Zeus de Fídies, que era decorat amb esmalts; els celtes ornaven les armes amb colors d'esmalts. Durant el renaixement italià es destacà com un excel·lent esmaltador i l'orfebre l'artista Benvenuto Cellini. A l'Occitània, famílies senceres s'aplegaren a Llemotges al voltant de tallers d'aquest art. D'aquestes sortiren importants artistes, com va ser Nardon Penicand —segle XVI— que va renovar la tècnica i creà obres de tipus pictòric, en les quals es destacaren fons translúcids amb figures amb blanc, que produïen efectes de clar-obscur. A Catalunya tenim excel·lents esmalts, com ara el missal de Sant Ruf de la catedral de Tortosa. Els grans difusors de l'esmalt contemporani al nostre país han

estat Lluís Masriera i Miquel Soldevila. Soldevila, director de l'escola Massana durant molts anys, va impulsar una renovació, tant en la tècnica com en les possibilitats expressives modernes que pot tenir un art ancestral com és l'esmalt. Carme Llorens és l'exemple clar d'una artista que heretà una tècnica que té un pes específic i, que sense renunciar als coneixements de l'ofici, aporta d'una manera valenta la seva personalitat i la renovació de la tècnica. L'artista ha aconseguit tenir un important reconeixement. Crítics d'art de prestigi com Francesc Miralles diu de l'artista: «les seves obres trenquen els límits de l'ortodòxia i avancen cap a noves formulacions. Bon gust sempre, bons coneixements tècnics, que

millors resultats aconsegueixen com més s'allunya de qualsevol referència figurativa». Els esmalts que presenta sobre plafons, s'irradien sobre suports singulars com el vidre, el fibro-ciment, la fusta i el maó. Aquests materials es converteixen en complements que l'artista treballa com si de l'obra es tractés i aconsegueix d'aquesta manera ressaltar els esmalts. Les seves joies són petites combinacions de colors i volums. Les escultures que presenta són investigacions valentes on els colors modelen i ressalten la tercera dimensió. Carme Llorens ha realitzat exposicions individuals a tot l'estat. Podem veure la seva obra permanentment al Museu d'Esmalt de la població de Salou.

PUBLICACIONS

Surt a la venda el cinquè número de «Gausac», del Grup d'Estudis Locals

FÈLIX ALBAJES Del 15 de desembre al 10 de gener

La revista s'endinsa en la història EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Aquest mes de desembre surt a la venda el cinquè número de la revista Gausac, una publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL) que va fer el primer pas, ara fa tres anys, cap a la difusió escrita de qualsevol aspecte o fenomen relacionat amb Sant Cugat i la comarca. Investigar sobre el present i el futur de Sant Cugat i conservar-ne la identitat i els orígens formen part de la línia que des de la revista s'ha volgut seguir al llarg dels últims números publicats. Els temes dels estudis que Gausac ha publicat des d'aleshores han estat, majoritàriament, dedicats a història contemporània, moderna i medieval. Els estudis s'han centrat en el municipi de Sant Cugat, tot i que no han oblidat la comarca i l'àrea metropolitana. Quant al contingut del número de desembre, sortiran publicats els estudis referents a «El territori

de Sant Cugat del Vallès a l'època romana. Una primera aproximació», de Noemí Terrats, «EI capitell d'Adam i Eva del claustre del monestir de Sant Cugat», de Rafael Bastardes, «Els primers anys de franquisme a Sant Cugat» de J. F. Mota, «Els establiments hostelers del Vallès Occidental, 1929-1994», de Josefina Romero i «La formació del Sant Cugat contemporani», de Domènec Miquel. Aquest estudi és la trancripció d'una conferència del cicle organitzat pels Amics de la Unesco i el Grup d'Estudis Locals per commemorar el mil·lenari de la parròquia de sant Pere Octavià. Pel que fa a patrimoni, Josep Altet escriu sobre «Els camins històrics de Sant Cugat» i Joan Troyano és autor de «El molí fariner de la família Estapé». Quant a didàctica i medi local, Carles Salines publica «L'estudi dels ibers a l'ensenyament secundari. L'exemple del jaciment arqueològic de la Illeta del Campello».

SOCIS FONS D'ART

Sala Rusfíïol

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

PUBLICACIONS Tu Soinhru (The Shadtnv), el folletincsc personatge protagonista de rancis serials radiofònics, novel·les, còmics i pel·lícules (la darrera, encara en cartell, ha tornat a posar-lo de moda) va tenir, també, una aventura santeugatenca. Una aventura editorial, és veritat, però on no hi van pas mancar —noblesa obliga— elements d'intriga ni un final adequadament rocambolesc: una desaparició sobtada que ara es desvetlla. Qui en va ser el culpable? The Shadow knows!

I una ombra va sorgir de Sant Cugat La peripècia d'una edició de novel·les de «La Sombra» que va protagonitzar Miquel Badia \ \ \ II U. H< )KKAs • Sant Cugat li /;.• > A.'írni v whal c. i! inris in llu '•icar1 <>! nit'n'.' l'he S'/i./uU'. ML-in t(Jlt! •.ci/i i/iillhl nhiiu.i' \ 'uiniiKii i'l' i'l , i <r [,'<7\ honu -: I Onihni /..• *.,'/'.'I l na veu Mhilan! I'Í II·IC ne; i\ i d'aqucsia mallei a I I elllalaa: n:ili una rialla tèI r KM i un .leK .clials i .iLllotunics nies popul.n- a s I s l a t s l l l i l s d e la deeada vicis trenta... dies de depi e-.Mn ccoiu iiniea. p e r n l a m h c dies de i adn >. 1,I com explica una coneguda pel·lícula le Vvoodv Alien, l a veu de // Shadow la \.in posat divcisos uctoi's; en l.i k n i p n i a d a l''í~ Vs la t'eia un ]oveiicl que es deia ( )tson W'elles. I 'exit va animal la productora a treure una seiie de novel·les de deu centaus (dites popularment pidps, perquè s'inipiunien en balal paper de polpa de fusta), lis deia Ihc Sluiilnu \!iiga;ine i va treure el primer exemplar l'abril de 1931. i d'aleshores ençà un cada mes. fins a ter-ne 325 (eap alia el 1949). Cairehe totes les va escriure Maxwell Ciraiit, pseudònim de l'eseriptor i màgic il·lusionista Walter B. (iibson, un estajanovista de l'escriptura que a més d'una novel·la mensual escrivia els guions dels còmics per als diaris, i bona part dels episodis radiofònics. Un cop li va dir a Miquel Badia al seu domicili de Sant Cugat, i la portada de l'últim exemplar I inèdit) de La Sombra. Foto: J.A.M. un entrevislador que només parava d'escriure quan li començaa part d'alguns exemplars prohipotser era el moment oportú per amb adreça a l'apartat 245 de ven a sagnar les ungles. bits, La Sombra no podia publicar reeditar-les. Va adreçar-se a EdiSant Cugat. Van començar amb el seu logotip a la portada: el torial Molino per oferir-los l'eA l'Estat Espanyol, Lditorial les col·leccions de La Sombra i nom tenia massa evocacions clandició conjunta. Molino va desesMolino va començar a publicar Doc Savage, amb una tirada de destines. Malgrat tot, H o m b r e s timar l'oferta, però van cedir-li les n o v e l l e s de The Shadow (ara 5.000 exemplars cada un. Van teAudaces va ser tota una descoels drets de les traduccions orija La Sombra) a l'agost de 1936, nir una molt bona acollida: un berta per als nois de la generació ginals i el van posar en contacte dins la col·lecció Hombres Aupetit reportatge aparegut a La de postguerra. L'n d'aquells nois amb Alfons Figueras, un dibuixant daces, alternant amb altres herois hoja del Urnes va provocar una era Miquel Badia Company. de còmics (autor del personatge del pulp: Doe Savage, Bill Barnes allau de t r u c a d e s tal q u e va de Mister Hyde, publicat habitual(un aviador intrèpid) i el cow-boy col·lapsar la centraleta del periòMiquel Badia sempre havia rement al diari Avui) que posseeix Pete Rice. La col·lecció anava pels dic. C A T E va aconseguir un miler cordat amb afecte i certa nostàlgia una col·lecció molt completa de cinc números quan va esclatar la de subscriptors «La majoria era aquelles lectures de j o v e n t u t . novel·les puip nord-atnericanes. guerra civil. HI 1941 va tornar gent de la meva quinta —recorda L'any 80, enmig d'una crisi ecoVan fundar el Centro A u t ó n o m o a editar-se a l'Hstat Hspanyol. amb Badia— que els havien llegit de nòmica similar a la nord-ameride Trabajos Editoriales (C'ATE), ocasionals problemes de censura: joves, com jo. Molts eren procana dels anys 30, va pensar que

Antoni Bosses saludant el públic després del concert. Inic: JA. Mlil.A.

Bona acollida de les jornades de repertori romàntic • Sant Cugat.— La Casa de Cultura i el conservatori Victòria dels Àngels han estat els escenaris de les Deu jornades de repertori romàntic que l'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch ha organitzat al llarg de tota una setmana. Antoni Besses va

ser l'encarregat de la direcció musical dels concerts en què van participar alumnes d'estudis musicals i professionals d'aquest art. En finalitzar les jornades es va fer entrega d'un certificat d'assistència als participants. KMMA ANSOL-V

fessionals liberals, advocats, i també molts militars: curiosament, als advocats els agradava més La Sombra i als militars. Doc Savage». L'èxit va animar-los a ampliar l'oferta amb les col·leccions de Bill Barnes i Pete Rice. Fins que un bon dia van rebre una carta d'una editorial mexicana. Hdiciones Andinas, que deia: «Vostè no pot publicar els títols de Doc Savage i La Sombra. 1 es patents d'aquests títols són propietat nostra». Miquel Badia es va sorprendre: ell pagava els drets als propietaris n o r d - a m e r i c a i i s . Jove Puhlieations. i a Editorial Molino per les traduccions. I cap dels dos no en sabien res. Va encarregar una investigació a un agent de patents i. efectivament. Idiciones Andinas no posseïa els drets sobre les novel·les de Doc Savage i La Sombra. però havia enregistrat al seu nom tots dos títols per a l'Estat Espanyol. Badia va intentar un acord. «però ells em van dir que l'únic que volien era que no s'edités res amb aquests títols. Després em vaig assabentar que. ocasionalment, havien editat en castellà algun còmic sobre aquests personatges». Però com que encara tenia un parell d'exemplars a impremta, els va tirar endavant i va d o n a r per cancel·lades les col·leccions. Havien sortit deu exemplars de La Sombra i Doc Savage. i cinc de Bill Rames i Pete Rice. La cancel·lació va provocar un allau de cartes i trucades de subscriptors. Hi havia qui es mostrava disposat a pagar «2.000. 3.000 pessetes per exemplar: el que sigui» (valien 300 pessetes l'exemplar). Però Miquel Badia, molt disgustat pel que va considerar que era una bajanada de l'editorial mexicana, va tancar C A T E . T e m p s després va assabentar-se de sistemes per esquivar el problema dels drets de registre: si hagués publicat les novel·les sense el títol La Sombra, com havia imposat la censura franquista, o si hagués reproduït la p o r t a d a original deixant-hi un marge (s'hauria considerat reproducció facsímil d'una edició antiga i n o quedaria obligat pels drets d e registre p o s t e r i o r s ) . « P e r ò aquestes coses costen molt d'arrencar. I quan es paren, encara costen més de tornar a arrencar». I així va acabar l'aventura santeugatenca de La Sombra.

l'na imatge del concert de dissabte a passat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Concert de jazz al Casal Cultural de Mira-sol H Mira-sol.— Eines 70 persones van assistir dissabte passat a la sessió de jazz amb Lautaro Rosas organitzada per l'Associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol al Casal Cultural. Els organitzadors d «cte van reproduir l'ambient d'una cava de jazz a

la sala d'actes del Casal Cultural de Mira-sol posant-hi tauletes i una llum suau per crear un ambient intimista i acollidor. Tot i que s'esperaven uns 150 espectadors, els organitzadors creuen que en properes convocatòries es pot reunir més públic, J.M.V.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

ART I

PIET MONDRIAN Pieter Cornelis Mondriaan va néixer el 7 de març de 1872 a Amersfoort, en una família calvinista. Després d'obtenir el títol de professor de dibuix, va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts d'Amsterdam. Per resoldre les seves necessitats pintava retrats, feia còpies en els museus i donava classes de dibuix. El 1909 va exposar les seves primeres obres lluminoses, on manifestava ja una preocupació per la sobrietat. Es va adherir a la Societat Teosòfica, doctrina que no deixarà d'influir-lo al llarg de la seva evolució. Després de conèixer Cézanne, Braque i Picasso, va viatjar a París i va iniciar una ruptura que va començar amb la supressió d'una «a» en el seu cognom. Inspirat en el cubisme, depurava allò accidental per desmaterialitzar l'objecte, i les seves obres s'organitzen sobre la base de ritmes lineals verticals i horitzontals. El 1919 pinta els primers quadres romboïdals, i a partir del 1921 redueix la seva paleta als tres colors primaris. Deprimit per la guerra, se'n va a Nova York, on mor el gener de 1944 a causa d'una pneumònia.

VASSILI KANDINSKI

Nascut a Moscou el 1866, Kandinski va començar de petit els estudis de música i després, els de dret. El 1895, una exposició d'impressionistes francesos li va revelar l'obra de Monet, i va consagrar-se a la pintura. Va recórrer Europa i va començar a fer exposicions en diversos països. Es va posar en contacte amb Klee, Arp, Macke, Schònberg i funda, amb Franz Marc, el grup Der Blaue Reiter —El Cavaller Blau—, una aventura relacionada amb el seu trànsit a l'abstracció. El 1912 apareix el primer Almanac del grup, que es va dissoldre per la guerra. Va tornar a Moscou durant la Revolució, però després es va traslladar a Berlín. El 1922 va ser sol·licitat al prestigiós Bauhaus per dirigir el taller de pintura, i aviat el van nomenar subdirector. El 1933, els nazis van tancar el Bauhaus i Kandinski es va traslladar a França, on va conèixer Mondrian. I també són els nazis qui, el 1937, li van confiscar 57 obres perquè van A dalt, un paisatge pintat al 1903 i una improvisació abstracta de l'any 1910, de Kandinski, i a sota, un dels considerar-les art degenerat. El molts i primers molins que va pintar Mondrian, juntament amb una de les seves obres cubistes, Eucaliptus (1912). 1939 va adquirir la nacionalitat francesa i el 13 de desembre de És tan discutible qui ha estat realment l'inventor de l'art abstracte com que Vassili Kandinski i Piet Mondrian han estat primera fase la recepció del 1944de va morir, a Neuilly. cubisme per Mondrian es reflecdos pioners en aquest llenguatge. Aprofitant que aquest any es commemora el cinquantè aniversari de la mort d'aquests teix en algunes obres dels anys dos grans pintors, la Fundació «la Caixa» de Barcelona presenta aquests dies una esplèndida exposició que té com a principal 1910-11. El vibrant color de les finalitat evidenciar les similituds i les divergències entre les evolucions dels dos artistes cap a l'abstracció. seves primeres pintures lluminoses havia donat lloc així a severes línies rectes que separaven les formes, sovint triangulars. El color com a vehicle de l'expressió s'havia substituït per un joc de línies sobre pàl·lids monocromatismes. A partir d'aquí, Mondrian s'aventura a expressar la seva construcUna mostra evidencia les similituds i les divergències de l'obra de Kandinski i Mondrian ció interior de la realitat a través ració de dos grans estudiosos de bona assimilació de la pintura pos- la Primera Guerra Mundial, els de la ideologia simbolista, i la TINA CASADEMONT • L'atzar va voler que els dos Kandinski i Mondrian: Vivian En- timpressionista, però no va ser contactes amb l'avantguarda dels desenvolupa servint-se de l'ordre grans pioners de l'art abstracte dicott Barnett i Herbert Henkels, fins al voltant del 1908 quan el anys següents i la seva arribada vertical-horitzontal, dels tres comorissin el mateix any, ara fa mig respectivament, dels quals cal elo- pintor, que ja tenia quaranta-dos a la Bauhaus de Weimar es poden lors primaris en la seva versió segle, i, tot i que la commemoració giar l'anàlisi que dels artistes ofe- anys, va començar a digerir la fixar com els moments clau a par- pura i els no-colors: el negre, el d'aquest aniversari seria motiu su- reixen en l'esplèndid catàleg. teoria abstracta que tant l'havia tir dels quals Kandinski adopta blanc i el gris. ficient per celebrar l'exposició que La manera com aquests dos in- preocupat. A l'estil dels fauvistes, l'abstracció com a llenguatge total. Després de les seves morts, aquests dies es presenta al centre ventors va evolucionar es fa ben en els quadres d'aquest període Els inicis de Piet Mondrian en i Mondrian van conscultural «la Caixa» de Barcelona, evident amb la contemplació de es conserva el tema, però l'ex- l'art de la pintura tenen similitud Kandinski tot un precedent i un model el fet d'exhibir l'obra conjunta de les obres, així que, amb la re- pressa amb una progressiva des- amb els de Kandinski, ja que amb- tituir per les generacions creaKandinski i Mondrian es justifica comanació ineludible de la visita, preocupació per la versemblança, dós se centraven en la pintura a seguir del període d'entreguerres pels paral·lelismes i divergències aquí ens limitarem a fer una in- i deixa que siguin les formes i de paisatges i en l'interès per les dores i també per les generacions de en el desenvolupament dels res- troducció als dos personatges. els colors els que transmetin la tècniques neoimpressionistes de les etapes següents de la postpectius llenguatges abstractes. Vassili Kandinski va decidir de- realitat observada. En els anys se- dissociació de colors, però quan guerra. La pintura abstracta, insAquesta excepcional exposició dicar-se a la pintura a l'edat de güents, fins al 1914, Kandinski es el rus va descobrir Matisse i els pirada en les tendències geomèaplega quasi un centenar d'obres, trenta anys i, abandonant una prova consolidant com a artífex pro- fauves, Mondrian va decidir seguir triques de Mondrian, o en l'exentre olis, dibuixos, aquarel·les i metedora carrera jurídica, es va pagandístic i estimulador de l'abs- Van Gogh. I així, a principi de pressionisme abstracte de Kanguaixos, que abracen des de l'any matricular en una escola d'art de tracció com a objectiu. Va escriure la segona dècada d'aquest segle, dinski, va arribar a ser el llen1898 fins al 1929 i que provenen Munic, ciutat que, amb París, era el llibre De l'espiritual en l'art i comencen a separar-se els seus guatge dominant de la seva època. dels museus més prestigiosos el centre artístic del món occi- nombrosos i influents articles pu- respectius camins cap a l'abstracMés enllà de la seva intenció d'Europa i els Estats Units. Co- dental i un dels santuaris del sim- blicats a Alemanya i a Rússia. ció. Mentre Kandinski trencava temàtica, aquesta exposició té com missariat per l'ex-director del mu- bolisme i de l'art nouveau. En Va impulsar un bon nombre d'as- els límits del fauvisme i donava a finalitat mostrar la diferent forseu Guggenheim de Nova York, aquest nou entorn, els seus pri- sociacions d'artistes i exposicions, a conèixer que havia fundat la ma a partir de la qual la creativitat ara assessor general d'Arts Plàs- mers paisatges i figures d'inicis i, en aquest aspecte, cal esmentar pintura abstracta amb un quadre de Piet Mondrian i Vassili Kantiques de la Fundació «la Caixa», del segle XX quedaven prou lluny la publicació del famós almanac del 1911, Mondrian, establert a dinski va generar els inicis de l'art Thomas M. jylesser^ aquest pro- d'insinuar Jp^ei qyg vindria^ djes- , Çl.genet,k(çjn. ,(f)çr Blauter Reiter).París,, jniciava el, çanyi.cap a„una. .., jnoderjj. No.esperin a lamentar-se,. La fugida de Munic, arran de adaptació dei cubisme. De fet, la d'haver-se-la perdut. jecte ha pogut tenir la col·labo- pres. La seva obra palesava la

Dos camins cap a l'abstracció

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

LLETRES I

'••

Histories de família • -OMBRICS» Editorial: Fdicions de la Magrana, Barcelona, l'W4. Pàgines: 215,

I'ONC, •[ > UK;[)I-:VAI.I.

mbres, la primera novella per a adults que puhliea Júlia C o s t a ( B a r c e l o n a . I94N), presenta una ortodòxia argumental, estilística i estructural del tot acordada amb el que d e m a n a l'imaginari del lector inconstant i reticent al risc. A Ombres tot funciona de la manera que exigeixen els cànons del gènere mes o menvs ruralista en que s'inscriu, tot es mou dins de la previsió més estricta: a partir de la mort de la s e i n o r a 1 lortensia Codina, mestressa de la família i que no s'ha mogut mai de la casa pairal, els membres encara vius de la família recorden els topants de les seves biografies i refan la historia dels Codina des dels anys anteriors a la guerra civil fins ara mateix. lis la vida de tres generacions que es mouen entre el poble d'Userda, nom fictici d'algun poble petit de les comarques pirinenques de Girona. i la ciutat de Barcelona. HI que em sembla més interessant de la proposta novel·lística de Júlia Costa és l'afany conscient que mostra per renovar el gènere, tant pel que fa als personatges com l'estructura i el que algú en diria la geografia mítica. Però, malauradament. l'esforç es queda a mig camí, com si no gosés traspassar-ne les fronteres i. cohibida davant les opcions que se li ofereixen. reculés cap al territori segur del ja conegut. Com si l'espantés la possibilitat de jugar amb els lemes i problemes que ella mateixa abans havia convocat.

L'autora s'ha trobat d'entrada que havia d'esquivar un entrebanc molest. Com es diu en un moment de la noi el la, «les històries una mica escandaloses, rurals, amb capellà pel mig, han passat de m o da». I l'objectiu principal de Júlia Costa sembla haver estat desmentir aquesta opinió. Ha volgut consolidar l'actualització del gènere a través d'una arquitectura treballada i d'acord amb els ensenyaments del perspectivisme, una opció perfecta a l'hora de mantenir l'atenció del lector i implicar-lo en els avatars de la història. Però el que en un principi hauria de ser una novel·la muntada sobre la pluralitat dels records, versions de la història familiar observada des dels diversos angles particulars de cada personatge, relats superposats sense encaixar i enriquint per tant la personalitat de cada protagonista, a la pràctica funciona ben p o q u e s vegades. Una història plantejada a partir de l'ambigüitat dels fets que al final resulta estar massa inclinada cap a uns blocs monolítics.

lució més a d e q u a d a , alternant-se sense cap raó els records en tercera persona i la fàcil sortida del monòleg interior. Un altre aspecte que Júlia Costa es planteja renovar a Ombres és el tractament dels personatges. A la tradició ruralista, apareixen sovint moguts per passions arrauxades i excessivament literàries. O bé són la representació d'una fe ingènua en la bondat de la gent. L'autora, en canvi. opta pel to m e n o r de les petites tragèdies domèstiques sense renunciar, n o obstant això, als trossos de passió, enveges i dolor que arrossega cada vida. La gran por de la muntanya que ensenya Júlia Costa és només una molèstia callada davant el gris de les minúscules mesquineses quotidianes. I tot i que l'extrema senzillesa d'alguns dels personatges amenacin de desbaratar les bones intencions de l'autora, aquí sí que el to es manté sempre a la mateixa alçada, compenetrat amb l'estil senzill i moderat, amesurat en la seva aparent facilitat.

Talls verticals Cada capítol és com un tall vertical i fa sovint la impressió que ha estat escrit independentment dels altres. Un lloc de deixar que la matèria es comuniqués, l'autora no gosa descollar del tot la successió natural dels esdeveniments. I el lector preocupat per la versemblança del punt de vista narratiu es pot preguntar qui és el dipositari, d'on surt el material que ocupa el capítol vuitè, uns fets fins en aquest m o m e n t desconeguts per la família sencera, tan sols intuïts, i que la mateixa protagonista s'havia encarregat de deformar. Qui els recorda i els

Júlia Costa, en la fotografia de la portada del llibre. I-oto: ANTONI BtiRNARD. convoca no pot ser cap dels qui hi van participar, tots morts, ni tampoc el fill, perquè encara no havia nascut. Ombres es ressent

de l'ús limitat de l'estructura triada. Hi ha un cert desordre a l'hora d'exposar els fets i una indecisió en el moment d'optar per la so-

La geografia de la novel·la només queda mitificada en les pintures costumistes que es conserven al museu comarcal i on ben segur acabarà anant a parar el q u a d r e de la casa pairal de la família Codina que es vol encarregar a algun pintor de renom. Dels personatges, de les vides, dels secrets, al final en queda tan sols una ombra, que s'anirà desdibuixant mentre s'allunyen els últims assistents a l'enterrament. Com les ombres que ocupen la vella fotografia que contempla una de les protagonistes al principi de la novel·la i que anuncien una petita història que el temps també enfosquirà.

NOVETATS importants de la vida quotidiana, sempre amb el llit com a rerefons, tot i que no es tracta d'un llibre eròtic. De fet, les situacions quotidianes que planteja li serveixen per parlar de sentiments com ara la il·lusió, la por. la felicitat, l'amor, la necessitat i tot allò que realment importa a la vida. A m b aquest llibre Carme Guasch ha passat a una altra fase de la seva vida literària, que fins ara havia estat molt marcada per la mort del seu marit. Els personatges d'El llit isabelí estan descrits amb tendresa i amb un estil àgil i planer. C a r m e Guasch és llicenciada en «Un temps del diable» filologia romànica. Guasch va ser finalista del premi El Brot amb Autor: Robert Saladrigas. la novel·la Trena de eendra i va Kditoríal: Columna. obtenir el premi Víctor Català Pàgines: 17S. amb Sihuuïons insulars. El seu B A m b Un temps del diable Rodarrer llibre de poesia és Pràctica bert Saladrigas s'endinsa en el de vida. món de l'adolescència, en les angoixes i expectatives pròpies d'aquesta etapa en el pas cap al món «Gats en zel» adult, un món que l'adolescent Autora: Maitc Nogué. percep com a hipòcrita i convenKditnrial: Columna. cional. La història comença amb Pàgines 222. les reflexions d'en Berna, un jove que. des del m o m e n t que s'ena• És la primera novel·la de la mora de l'Isa comença a expebanvolina Maitc Nogué, actualrimentar en la pròpia pell els alts m e n t resident a Figueres. E n i baixos anímics i emocionals que aquesta explica una història d'ali provoquen els primers passos mor, però també de solitud. Els per intentar conquistar-la. personatges, la Neus i en Martí, comencen una relació que, inevitablement, els anirà canviant. «El llit isabelí» Per en Martí esdevé una càrrega. per la Neus. una tortura, però Autora: Carme Guasch. Editorial: Edi-liber. una dependència gairebé malalPàgines: 11)8. tissa els fa provar-ho una vegada i una altra. El fil que guia els • Cl llibre és un conjunt de nados personatges, prim com cl d'urracions de l'escriptora figuerenca na passió, els va fent esclaus dels i resident a Badalona des de fa més primaris i perillosos sentianys C a r m e Guasch. Els deu conments: la possessió, la gelosia i tes fantàstics de què es compon la desconfiança. cl llibre ens acosten a aspectes

Joan Salvat-Papasw'il

«Pretèrit imperfecte»

Poesies completes

Autor: Antoni Soler. Editorial: Columna. Pàgines: 133.

«Poesies completes»

H La primera novel·la de l'historiador i periodista figuerenc Antoni Soler planteja un viatge per la R o m a dels Cèsars, la guerra dels Segadors i el present d'una Catalunya feliçment integrada en la República Francesa, a través de l'experiència d'un historiador actual que intenta capgirar el passat, a m b resultats insospitats per a ell mateix i per al seu país. El resultat és bastant més que una novel·la d'aventures.

Autor: Joan Salvat-Papasseit. Editorial: Cercle de Lectors. Pàgines: 271.

«Pere Bosch Gimpera»

• Cercle de Lectors s'ha afegit a la commemoració del centenari del naixement de Joan Salvat-Papasseit, amb aquesta edició especial de les seves Poesies completes. El volum inclou el pròleg doble que apareixia en l'edició de 1962 de l'editorial Ariel: l'esbós biogràfic que, de Salvat-Papasseit, va fer l'escriptor i advocat barceloní T o m à s Garcés, i una interessant introducció a la seva poesia, a càrrec de Joan Fuster. Un dels principals al·licients d'aquesta edició són les il·lustracions de Perico Pastor. «Per malaguanyat i per avantguardista, més que no pas pel valor absolut que es pugui atribuir a la seva obra, Salvat-Papasseit entra en la consideració rutinària dels nostres crítics i en rep l'homenatge i la llàstima. Salvades algunes poques excepcions, ha estat així», afirma Fuster davant l'evidència que «no hem estat ben bé justos amb Salvat-Papasseit».

Autor: Josep M. Sans i Puig. Editorial: Columna. Pàgines: 62. • El volum 107 de la col·lecció Gent Nostra, de Columna, està dedicat a la figura de Pere Bosch G i m p e r a (1891-1974). «Arqueòleg, universitari, creador d'una escola, director d'institucions arqueològiques, artífex de la singular transformació de la Universitat de Barcelona durant la Segona República, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya durant la G u e r r a d'Espanya, historiador que va continuar treballant durant el seu llarg exili, incrementant les línies d'investigació i reflexionant sobre els problemes nacionals, és sens dubte una personalitat destacada de la Catalunya del segle XX», afirma Josep M. Sans i Puig en el pròleg. Sans i Puig ha publicat Liberales y carlistas, EDOSA, una empresa centenària i Cronologías contemporancas.

«La passió segons Renée Vivien» Autor: Maria-Mercè Marçal. Editorial: Columna-Proa. Pàgines: 353. • M a r i a - M e r c è M a r ç a l (Ivars d'Urgell, 1952) va rebre el premi Carlemany 1994 per La passió segons Renée Vivien, la seva primera novel·la després d'una llarga trajectòria com a poeta i traductora d'autores com ara Colette, Yourcenar o Fini. La passió segons Renée Vivien recrea la vida i l'època —la belle époque— d'aquesta poeta, a partir de les investigacions que, sobre ella, porten a terme dos personatges, amb objectius ben diferents: un erudit francès dels anys vint i una guionista de cinema dels anys vuitanta. Al llarg del relat, van apareixent una sèrie de personatges que van conèixer R e n é e Vivien: un burgès amb què la p o e t a va mantenir un idil·li epistolar, u n a princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó i, sobretot, la famosa Amazona, que va inspirar Vivien, Colette o Djuna Barnes.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

CULTÜRA-E SPECTACLES

LLETRES I El 3 de desembre de 1894 va morir Robert Louis Stevenson a la seva casa de l'illa polinèsia d'Apia. Ahir, doncs, va fer cent anys de la mort de l'autor de L'illa del tresor, entre altres narracions que conserven el seu encant i a les quals és plaent retornar. Stevenson va ser enterrat a M o n t Vaea, a quatre mil metres d'altura, de cara als mars del Sud. A la tomba, s'hi pot llegir: «Aquesta és la tomba de Tusitala.» Tusitala és «el que explica contes».

L'illa de Robert Louis Stevenson L'autor de «L'illa del tresor» va morir ara fa cent anys als mars del Sud IMMA MERINO

• «Sota el cel immens i estelat / caveu la meva fossa i deixeu-me reposar. / Alegre he viscut i moro alegre, / però en caure vull fer-vos un prec. / Que poseu sobre la meva tomba aquest vers: / Aquí reposa on va voler reposar; /de tornada del mar està el mariner; / de tornada de la muntanya està el caçador.» Robert Louis Stevenson, que sempre va tenir una salut molt precària a causa d'una tuberculosi mal curada, havia escrit anys abans de morir aquest Rèquiem. A Vidas escritas, Javier Marías explica —potser en part recrea literàriament— el moment de la seva mort: «Robert Louis Stevenson se convirtió en un muerto natural, sosegado y sepulto el 3 de diciembre de 1894, en su isla, Samoa. Al atardecer abandono el trabajo y jugo una partida de cartas con su mujer. Luego bajó a la bodega por una botella de borgona para la cena. Salió al porche con Fannny (la seva esposa), y allí, de pronto, se llevo las dos manos a la cabeza y gritó: 'ÍQué es eso?' Y a conünuación pregunto ràpidamente: 'i Tengo un aspecto raro?' Al tiempo que decía esto cayó de rodillas al lado de Fanny, víctima de un derrame cerebral.»

Dualitat moral Mentre que s'entén que el protagonista de L'illa del tresor experimenta vivencialment la seva dualitat moral i sempre hi conviurà, es tendeix a interpretar que el problema del Dr. Jekyll és que vol separar tan radicalment el bé i el mal que genera un monstre, Mr. Hyde. En certa manera, volent-se convertir en un sant, sent de manera irresistible la temptació del mal. També s'ha comentat que, amb aquest dualisme fatal, Stevenson mostrava els perills de la moral puritana que tan bé podia conèixer, ja que va néixer durant el regnat de la reina Victòria. Altres, però, prefereixen remarcar que, a L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde —que ha inspirat moltes recreacions amb el tema del doble—, Stevenson sobretot avisa que la dualitat moral habita en cada individu de l'espècie humana. Així ho considera Jorge Luis Borges en una crítica ferotge, que ho és al puritanisme d'Hollywood, a l'adaptació que Victor Fleming —amb Spencer Tracy— va fer-ne: «En la novela de 1886, el doctor Jekyll es moralmente dual, como lo son todos los hombres, en tanto que su hipóstasis —Edward Hyde— es malvado sin tregua y sin aleación; en el film de 1941, el doctor Jekyll es un joven patólogo que ejerce la castidad, en tanto que su hipóstasis —Hyde— es un calavera, con rasgos de sadista y acròbata. El Bien, para los pensadores de Hollywood, es el noviazgo con la pudorosa y pudiente Miss Lana Turner; el Mal, la cohabitación ilegal con Fròken Ingrid Bergman o Miriam Hopkins. Inútil advertir que Stevenson es del todo inocente de esa limitación o deformación del problema.»

A desgrat del seu amic Henry James, que l'enyorava, feia uns sis anys que Stevenson i la seva esposa Fanny voltaven pels mars del Sud. L'escriptor escocès —nascut el 13 de novembre de 1850 a Edimburg— hi havia arribat tot esperant un clima favorable per a la seva salut, però també a la recerca del paradís, que sempre està perdut. Va viatjar per diferents illes de Samoa, però va quedar-se a Apia, on va fer construir una casa a l'estil polinesi, que va nomenar Vailima («cl lloc dels cinc rius»). Stevenson no va comportar-se com un europeu distant —que pot tenir el vessant arrogant o malenconiós— i es va comprometre amb els problemes de la comunitat polinèsia. «Tusitala» A més, els nadius disfrutaven tant d'ell com a fabulador que li van posar un bell sobrenom: Tusitala («el que explica contes»). I, a més del seu Rèquiem, damunt la tomba de Stevenson hi ha aquesta inscripció en samoà: «Aquesta és la tomba de Tusitala.» Les restes de l'escriptor són enterrades, de cara al mar, a quatre mil metres d'altura, al cim del Mont Vaea, que els nadius van convertir en lloc sagrat on no es va anar a caçar més per tal que els ocells poguessin viure en pau al voltant de la tomba de Stevenson. S'explica que, durant anys, els samoans recordaven Tusitala al capvespre en els seus cants: Plany-te i plora, oh cor destrossat pel dolor! I Tusitala no hi és. Qui queda ara al bosc? I Inútilment esperem i plorem. Quan tornarà? I Plany-te, oh Vailima! 11 espera V, espera 7 eternament! / Cerquem, preguntem als capitans dels vaixells: / Ve Tusitala?. Els seus amics samoans, igual els seus lectors contemporanis i posteriors, devien percebre les narracions de Stevenson com una promesa de felicitat. A més, van poder escoMr'èls'ïòhtés éri •Boca

«Al cap i a la fi, no és el demoníac John Silver qui ensenya a Jim les virtuts tàctiques de l'oportuna incorporació a la legalitat?», escriu Savater respecte a l'ambigüitat moral de la història, que recorda com la més bella que li han explicat. De fet, l'aventura fa que Jim hagi de prendre una decisió —amb el que comporta de compromís moral—, però vivint-la haurà après molt de l'opció que formalment rebutja. No és en va que, durant el viatge, Jim Hawkins també visqui com un pirata.

A dalt, Stevenson fotografiat l'any 1989 per A.G. Dew Smith. A baix, una il·lustració de l'edició de L'estrany cas del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde publicada per La Magrana. Al costat, diferents portades de L'illa del tresor. de Stevenson d'una manera en què restava restituïda l'oralitat. No és que Stevenson fos un escriptor sense consciència del fet d'escriure, però algunes de les seves narracions conserven el perfum dels contes, és a dir, de les històries que volen ser explicades i escoltades una i altra vegada. Això, perquè retornen a un estat de felicitat, com tan bé sap el protagonista de l'última novel·la de Leonardo Sciascia, El Caballero de la muerte, que, sentint la mort pròxima, rellegeix L'illa del tresor perquè recorda la seva lectura com el més semblant' a'1à,'fè11c,rtàt

que pot experimentar-se a la vida. Hi ha un altra reconeguda obra en què un malalt llegeix L'illa del tresor. A iQué verde era mi valle!, una de les obres mestres de John Ford, el nen protagonista de la pel·lícula té una greu malaltia i, durant la convalescència, se li fa arribar el llibre. A Fernando Savater, un dels lectors que més deuen haver manifestat públicament el seu entusiasme per la narrativa de Stevenson, li agrada comentar-ho amb el convenciment de les propietats curatives de la novel·la en què Jim Hawkins es debat entre ià' terííp'ta'ció qúe

representa la manera de viure desordenada del pirata John Silver —«ho, ho, ho, i una ampolla de rom»— i l'ordre —que també sap d'estratagemes, enganys i paranys— que simbolitzen el capità Trelawney i el doctor Livesey. Savater, en el capítol que li dedica a La infància recuperada —o la rememoració agraïda a les narracions que va descobrir a la seva infància i adolescència—, defineix la novel·la de Stevenson com un tresor d'ambigüitat. «Jim Hawkins vol convertir-se en un home de bé, però se sent fascinat pel vell pirata», ha coméntòt'èl'ÀfÒsòlf. !

«Amistats perilloses» Javier Marías, en el retrat literari que en fa en el llibre esmentat, comenta que a Stevenson sempre va interessar-li el mal i que no rebutjava la companyia de certes persones en virtut dels actes que poguessin haver comès. «Stevenson tuvo numerosas amistades que sus adinerados y estrictos padres habrian desaconsejado. Si se piensa en Long John Silver y en Mr Hyde, en el senor de Ballantraeyen elladrón de cadàveres, no hay por qué sorprenderse de que su creador tuviera una moral ambigua, si no en lo referente a sus propios actos, sí al menos como espectador y oyente.» De fet, sembla que, abans de casar-se, Stevenson havia dut una vida bohèmia i havia viatjat com un rodamón. Fins a quin punt algunes de les seves narracions no tenen a veure amb una certa manera de viure la vida? De la mateixa manera, Mark Twain possiblem e n t va escriure Aventures d'Hucklebeny Fynn amb la nostàlgia de la seva vida lliure i aventurera. Ho comentava recentment Sam Abrams en una conferència a Girona, en què va parlar de la novel·la de Twain com una història escrita per a nens de 8 a 80 anys. Com també ho és L'illa del tresor. I La fletxa negra, El senyor de Ballantrae, entre tantes altres narracions plenes d'^nçant, 'à^etilu'ra/cúïib^tat fàtídacia!' l ' ;

CULTURA-ESPECTACLES

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

MUSICA I «Els valencians s o m m é s algerians que e u r o p e u s del nord. Ens estan imposant u n estil d e v i d a m o l t n ò r d i c q u e n o és el n o s t r e » , a f i r m a V i c e n t T o r r e n t ,

líder d'Al Tall. El g r u p valencià d e riproposta. q u e c e l e b r a r à el s e u v i n t è a n i v e r s a r i d u r a n t el 1975, a c a b a d e p u b l i c a r u n n o u disc, Europ eu!, e n

q u è r e c o r d a el v i n c l e h i s t ò r i c del P a í s Valencià a m b Algèria i c o m b a t l'adscripció dels Països Catalans a l ' E u r o p a no mediterrània. Segons Vicent To-

AL TALL. G r u p

r r e n t , la s o c i e t a t o c c i d e n t a l v a m p i r i t z a el T e r c e r M ó n : « R e f u s e m l ' a d h e s i ó f e r v e n t a l ' e u r o p e i s m e q u e e n c a r n a el b ú n q u e r de l'explotació.»

valencià

«Som més algerians que europeus del nord» citals en què a la segona part presentaríem el disc nou i a la primera convidaríem a pujar a l'escenari els músics que han col·laborat amb nosaltres durant aquests anys. N'hi ha una vintena llarga... De fet, només amb la formació actual ja som deu persones dalt l'escenari, després de la incorporació de l'Enric Banyuls, que canta amb una veu com la d'en Miquel Gil, un dels tres fundadors d'Al Tall, que va deixar el grup ja fa uns anys. El so que donem ara reforça tot l'espectre del joc de veus.»

XKVt PLANAS

I —Molts antics seguidors d'Al Tall pensen que el grup j a no es compromet políticament amb els textos de les seves cançons. sinó que s'estima més tractar de temes sense implicacions ideològiques. Tenen raó? —<No. Es veritat que en els nostres tres últims discos potser vam centrar més els nostres esforços a realitzar experiències de fusió musical mediterrània, però ara tenim ganes de tornar a dedicar molta importància a l'explicació de les nostres preocupacions socials a traves dels textos de les cançons. Ho podrà comprovar qui escolti el nostre nou disc. I:itrt>i> en', en el qual prenem una posició política ben clara.» .Aquesta posició és antieuropeista'.'

Un públic jove

•Nosaltres estem contra la societat occidental que vampiritza el Tercer Mon. Refusem l'adhesió fervent a l'europeisme que encarna el b a n q u e r de l'explotació. A mes. ens estan imposant un estil de vida molt nòrdic que no es el nostre i sVsta encomanant un sentiment de racisme que porta a Li \cnolobia. lot a i \ o es abM i r a r al sud Al l'all mira mes al nord que al sud? • A l.urop en!. proposem un exercici de memòria per recordar l'emieraeio del sutl d'Europa que hi va haver a Algèria. Dels 700.000 europeus que es van establir a Alger quan hi va haver la colonització Iraneesa. uns 150.01)0 eren valencians. Al l'ais Valencià. yairebe totes les tamilies tenen un parem, piopci o llunva. que se'n va an.it a .Algèria. .Aquestes emigiacions pertanyen a un episodi de la nostra historia recent i sembla que s'hagi volgut oblidar.

Vicent Torrent i Manoln Miralles —a la dreta de tot—, fundadors d'Al l'all, amh els altres ,s membres actuals del grup. Nosaltres som europeus dels que hem estat emigrants al sud i dels que no ens espantem quan coneixem els immigrats que han arribat del sud. Aquests processos són normals, fins entrecreuem els uns i els altres amb tota naturalitat.» —Al Tall s'ha proposat, a Europ cu.', denunciar la demagògia que hi pugui haver en el discurs europeista'.' —«Sí. E u r o p a , tan solidària ella. no vol mes vent que el del

nord, per congelar els queviures que treu del Tercer Mon. Nosaltres som del sud. no del nord. No ens agrada la solidaritat amh el bloc occidental. I s hipòcrita. egoista. Enriqueix el banquer benestant a costa dels països subdesenvolupats. l a nostra veritable àrea d'influencia es cl Mediterrani. e l b l o c s u d - e u r o p c u que enllaça amb el Magreb. E h textos d'Europ eu! ho deixen ben definit. Hi ha una part que relata la història d'Algèria i una altra que explica

la història d'un adolescent valencià que un cop acabada la guerra del 36 se'n va a treballar a Algèria i s'hi queda a viure, després de casar-se amb una algeriana. Al final, quan ja és vell. mor la seva dona i ell torna al País Valencià amb hi seva filla.» —E'any que ve. Al Tall complirà 20 anys. Ho c o m m e m o r a r à d'una manera especial? —«Segurament hi haurà algunes celebracions. De moment, ens agradaria oferir una tanda de re-

—El públic d'Al Tall ha canviat molt durant aquests 20 anys? —«Sí. H e m volgut experimentar i no sempre hem tingut una resposta tan popular com als anys 70. Hi ha una part del públic que està acostumada a veure'ns actuar a les places i nosaltres hem tret alguns discos en els últims anvs que no eren precisament de bon presentar a les places, l'oes i i i/rcv. per exemple, va ser un disc gairebé d'art i assaig. Q u a n el vam publicar. hi va haver gent que ens va mirar amb molt mala cara. Amb Xarq Al Andalús, també vam tornar a despistar els nostres seguidors de tota la vida. Des de fa uns tres anys i mig. observem. però. un canvi ben significatiu de públic.» — E n quin sentit? —«Ara ve als nostres recitals molta gent jove que coneix gairebé totes les nostres cançons. Ho vam començar a constatar quan vam compartir un concert a la placa de Bous de València amb l.oquillo. Els joves que omplien el recinte tant van vibrar amb les nostres cançons com amb les de Loquillo, que fa un tipus de musica completament diferent del nostre.»

DISCOS

BBC»

«Viure més

<Stolen moments»

OCULTS Lditora: Al·leluia Records. Formats: Cl) i K7. Gènere: Roek-folk.

J O A N M A N I I 1 SI R R A I Editora: HM(r \ n n l a . Formals: C l ) . LI' i K". Gènere: < ,tn..> d'autor.

SADE Editora: Sony Músic. Formats: CD, LP i K.7. Gènere: Pop

TH1-: BHATI.HS Lditora: Applc-HMI. Formats: Doble CD, LP i K.7. Gènere: Rock.

VARIS Editora: GRP-MCA. Formats: Doble CD i K7. Gènere: Fusió.

• La intervenció de Tomeu Penya a la cançó Ai, quinu alegria •--que, de fet. podria ser perfectament un tema del repertori del cantant d e Vilafranca d e Bonany i l'aire festiu que traspua la peça Sa quadrilla d'en Perot criden l'atenció en aquesta nova producció d'Ocults, en la qual han col·laborat diversos músics d e prestigi: Pep Gol i Pep Pasqual. entre altres. \iure més potser no causarà taircs sorpreses als seguidors del grup manacóii. però atnadara als qui s'ho van passar he escoltant .-1 eontra\ení. l'an-

• L'acurada producció de Nadie es perfet to no evita que Joan Manuel Seriat recaigui en els tics interpretatius de sempre i provoqui un cop mes la sensació) d'estar-se repetint fins a l'autoplagi en la manera de cantar. Musicalment, el compacte aporta pinzellades que el fan mes interessant que alguns dels últims discos de Joan Manuel Seriat. Pel que fa les lletres, el cantant del Poble Sec es mou amb comod.it.c tractant alguns dels temes ><asicament de crònica social que -cmpre ha plantejat amb mes suhnhtat l al llarg de la seva'carrci a . , ; ^ . \

H Desprès de deu anys en actiu. el grup de Sade Adu ha fet un balanç de la seva trajectòria en aquest compilatori. que inclou tres cançons de Diamond lij'e. quatre de Promise. tres de Sironger llum pride. cinc de l.ove tleluxe i una d'inèdita —l'lease send me someone to love— o almenvs no inclosa en cap dels seus àlbums oficials. Tornar a escoltar cançons tan esplèndides com ara Sniooth operator o The v u r r / c í ial>oi> es tul un plaer per als sentits. Pop sofisticat d'ascendència jaz/isliea. amb el suport d'una veu única i unes cançons pei icej^*;) V,./^ /," ,

• Esplèndida edició de bona part de les sessions que el mític grup britànic va oferir en diversos programes de la BBC a principi dels anys f>0. Un total de seLxanta-nou cançons, bona part de les quals no apareixen en cap dels discos oficials de The Beatles. Hi ha molles versions d e clàssics del nu k '/.' rol!, fragments d'entrevistes i altres al·licients molt atractius per al tan més acèrrim i per al públic en general. La producció de (ieorge Martin ha aconseguit que cl doble àlbum tingui un so '\istant bo. tenint en compte l'e-

H L'últim capítol del projecte benèfic R e d Hot and Cool està dedicat a la previsible fusió entre rap i jazz, dos gèneres que estaven condemnats a trobar-se. Sense ser excepcionals, els resultats son molt dignes. Músics tan diversos com ara U S 3 , Herbie Hancock. M C Solaar, Don Cherry, Guru i Digable Planets. entre altres. participen en una sèrie de duets en què rappers i jazzmen manifesten un gran respecte pei l'altrc bàndol. En el segon disc, Brancford Marsalis ofereix una lectura bastant més ortodoxa d ' l love sn-

^^x4Hl·ryí·H>",)r·.;\í(íL. '.'."Jl.

I W /A'.Klràíiwte'^iW'j'G '

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries treuen el seu primer disc

Els compilatoris omplen les botigues de discos amb motiu de les festes de Nadal

X.P.

• Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, el trio de Tortosa que va ser una de les principals revelacions de l'última edició del cicle de concerts de música tradicional Tradicionàrius, acaba de treure al mercat el seu primer disc, Es cantava i es canta. Fins ara, el grup, fundat el 1992, només havia enregistrat una cançó per al doble compacte col·lectiu Tradicionàrius-94. Es cantava i es canta, editat per Tram, inclou deu composicions i és una mostra de l'espectacle que presenta el trio, en què divulga amb bon humor la tradició musical de les terres de l'Ebre, d'on és originari, Segons un guió inspirat en alguns aspectes en persones que van viure a Tortosa fa uns quants anys, Artur Gaya, Xavi Borràs i Jordi Fusté assumeixen els rols d'un cec, el seu acompanyant i un mut, per escenificar les peces del seu repertori seguint el fil conductor de la relació que els uneix des que, segons l'argument del muntatge, es van conèixer fa una trentena d'anys en un petit tren de fusta on es guanyaven la vida interpretant cançons. Abans d'unir-se artísticament per crear el trio Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries —el conjunt es completa, de fet, amb el reforç d'un quart músic, el teclista Santi Martorell—, Artur Gaya, Xavi Borràs i Jordi Fusté havien enregistrat discos com a components de La Cucafera —guanyador-fïnalista del concurs Cançó-83—, Lontainers i Delirios, entre altres formacions, a més d'haver intervingut decisivament en la gravació del disc senzill 2000 i Espera 't.

Se n'han editat de Sting, Elvis o Perales XAVIER CAST1LLÓN

B El Nadal és una època fonamental per a la indústria discogràfica, que aprofita aquesta època per activar desorbitadament l'edició de compilatoris de tot tipus, amb el suport de les inevitables campanyes televisives. The Beatles, Sting, Queen, Sade, Maria Dolores Pradera, José Luis Perales i un llarg etcètera tenen nous compilatoris en el mercat. Compilatoris temàtics i discos de nadales completen l'oferta. La selecció d'aquest any podria començar amb Mis trenta mejores canciones, un doble àlbum de José Luis Perales. Isabel Pantoja, més modesta, ha reunit Mis mejores canciones —concretament, quinze— en un sol volum. Com un compilatori de compilatoris es podria definir el Greatest hits I & II, de Queen, un filó inesgotable, com també ho són The Beatles —Live at the BBC, molt més que un compilatori en el sentit estricte—, Elvis Presley —The essential collection—, Bob Dylan —Greatest hits. Volume III, Sting —1984-1994 fieldsofgold—, REM —Singles collected—, Aerosmith —Big ones— o Gary Moore —Ballads & blues 1982-1994—. Maria Dolores Pradera ha reunit també les cançons més destacades del seu repertori en el doble Toda una vida, disc que conté dos inèdits: Toda una vida i Dos amores. Una altra gran dama de la música, Sade, també té un compilatori nou en el mercat, i la llarga trajectòria de Chris Rea ha quedat resumida en un The best of, que ja és el segon compilatori de la seva discografia oficial. El grup australià INXS ha fet un repàs de la seva obra a The greatest hits, que inclou «el seu nou èxit», Strangest party, i Bob Seger, del qual no es pot dir que sigui exactament un gran facturador d'èxits comercials, prova sort amb Greatest hits. En directe En la modalitat de discos en directe, destaquen Barbra. The concert, de la incomparable Barbra Streisand, Compromiso i De amor, els dos discos d'edició simultània de Seguridad Social, Secret World Live, de Peter Gabriel, Live, de Michael Nyman, i Unplugged in New York, l'acústic pòstum de Nirvana. D'un gran valor testimonial és El directo. Zeleste 1989, de Pata Negra, grup que també té nou disc en estudi, Como una vara verde. I, evidentment, no ens podem oblidar de Heli freezes over, disc que inclou cançons en estudi i en directe dels recuperats The Eagles. Un altre document important és el doble Woodstock 94, el resum en 140 minuts de la segona edició del mític festival. Pel que fa als compilatoris de diversos artistes, a part dels ine-

vitables resums de l'any —Lo màs disco 5, per exemple—, s'ha de remarcar l'edició del segon volum d'Elks, una representació de les millors veus femenines internacionals, complementada amb el primer Ellos, el mateix, però en versió masculina. Molt propi d'aquesta època és Canciones de Navidad, disc amb grups i solistes tan diversos com ara Aretha Franklin, Bros, Wham! o The Platters. En la mateixa línia hi ha Miracles. The holiday àlbum, el disc de nadales de Kenny G, però bastant més divertit és, sens dubte, If I were a Carpenter, o l'excusa perfecta perquè Sonic Youth, American Músic Club, Shonen Knife, Babes In Toyland i 4 Non Blondes, entre altres, es dediquin a reivindicar el discutit llegat dels germans Richard i Karen Carpenter. Ja fora de l'àmbit del pop i del rock, els triples Los grandes musicales i T6cala otra vez... —amb Bogart en portada, evidentment— reuneixen, respectivament, cançons clàssiques de Broadway i Hollywood, per dir-ho d'alguna manera. Dobles són els dos volums de 100 anos de bolero, que en total reuneixen prop d'un centenar de cançons. I si es té molta afició pel gènere, aquests quatre compactes es poden complementar amb el triple Los boleros de Olga Guillot. També cal recordar que ja ha sortit a la venda el segon volum dels Duets, de Sinatra i companyia. Novetats reals Evidentment, el mercat no es pot aguantar només a base de compilatoris i refregits. En el capítol de llançaments de material inèdit, les novetats reals, s'ha de remarcar la sortida a la llum pública de discos com ara Vitalogy, de Pearl Jam, Second coming, de The Stone Roses, i Amorica, de Black Crowes. Pel que fa al mercat estatal, han sortit a la venda discos com After-shave, d'Australian Blonde, La caza, de Tahúres Zurdos, Mi pequeno animal, de Christina y Los Subterràneos, i Un mundo separado por el mismo dios, de Nacho Cano.

S'edita un llibre sobre el pop de la dècada dels 60 a l'Estat Espanyol X.P.

De dalt a baix, José Luis Perales, Sting i Elvis Presley, tots tres amb compilatori nou en el mercat. Fotos: EL PUNT.

Els monjos, les veus búlgares i el Papa X.C.

H Navidad gregoriana en Silos és el retorn triomfal dels monjos més prolífics de la història de la música popular. Tot un sorprenent fenomen de masses que segurament es traduirà aquest Nadal en un nou èxit comercial. Passa més o menys el mateix amb el Cor de la Radiotelevisió Búlgara, molt més conegut com El Misteri de les Veus Búlgares, que té també nou disc en el mercat, el doble Las voces del cielo. El cor, dirigit per Dora Hristova d'ençà de 1972, està format per trenta cantants

femenines i quatre instrumentistes, i està previst que presenti aquest disc a l'Estat Espanyol en una gira que tindrà lloc la primavera vinent. Qüestió de relaxació Si el que es busca és relaxació, a més dels monjos de Silos i de les Veus Búlgares, es pot optar pel disc Relax —res a veure amb Frankie Goes to Hollywood—, molt apropiadament subtitulat «120 minutos de música para reia jarse». D'efectes mòlt semblants' és '

també el disc Aires de glòria, que reuneix «lo mejor de lo mejor» de les cantates de J.S. Bach. Tampoc no és gens exaltada la música que contenen els compilatoris Passion i Romance. El primer reuneix una sèrie de peces interpretades amb guitarra, a càrrec de Randy Roos, Nando Lauria, David Arkenstone i Friedemann, entre d'altres. Romance aplica el mateix criteri, però amb el piano com a instrument protagonista i interpretacions a càrrec de Michel Whalen, Fred Simón, Ira Stein o Wayne Gratz. • '••

Altres discos que poden quedar molt bé com a regal de Nadal són Adagio, de Karajan, i The 3 tenors, de Carreras, Domingo i Pavarotti, dos àmbums clàssics que competeixen des de fa mesos amb les estrelles del pop i del rock per les posicions privilegiades de les llistes d'èxits. En aquest sentit, també és molt apropiat Homenatge al Liceu i, amb les amistats més devotes, sempre es pot quedar molt bé amb Misa v homilia dedicada a la família y misa del gallo en gregoriano, de Joan

Pata II.

B Guia del pop espanol en los anos 60 és el títol del llibre que ha editat el col·leccionista de discos valencià Vicente Font amb l'objectiu d'oferir el màxim nombre possible de dades —especialment discogràfiques— sobre els solistes i grups de música popular de l'Estat Espanyol que van tenir el seu èxit més important durant la dècada dels 60. El volum, de 484 pàgines, s'obre amb un pròleg del comentarista musical José Ramon Pardo i és, de fet, una edició corregida i notòriament augmentada d'un altre treball anterior obra del mateix autor. La primera part de la Guia del pop espanol en los anos 60 és un diccionari musical —d'Abel a Los Zuecos, passant per artistes d'una gran projecció pública, com els cantants barcelonins Joan Manuel Serrat i Josep Guardiola, o menys coneguts, com els conjunts Estels Blaus, de Cassà de la Serva, i Los Sherpas, de Sant Feliu de Guíxols— que sintetitza les biografies d'alguns dels protagonistes musicals de l'Estat Espanyol del pop i altres gèneres afins a la dècada dels 60. Un catàleg discogràfic amb les dades bàsiques de cada producció —editora, referència, any d'edició i títols de les cançons— configura el segon bloc de la Guia del pop espafiol en los anos 60, que es tanca amb sengles índexs de segells discogràfics, artistes i botigues de discos especialitzades^ '•''-''

Xarcuteries

FELIU GRIFUL 1 V I niïs d e s de- X5U k t i a s s o r t i m e n t d e lots cistelles d e Nadal

Placa Pere San. I I 'I el. n75 sh í,3

A les 19 hores, al teatre de la Unió Sar Grup Teatre Fila Zero. DILLUNS, 19 DE DESEMBRE XERRADA-COL·LOQUí: Experiènries a Xile i Bolívia. A les 21 h o r e s , als Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc.

CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

EGB-BUP COU - SELECTIVITAT Estudi vigilat ( .' Balmes. .14 |,.| i,-," 44 Síi - Kix S89 SANT CUGAT

DISSABTE, 10 DE DESEMBRE FESTA PER A LA GENT GRAN DE M1RA-SOL Berenar al restaurant Mas Janer, a les 5 de la tarda. Org.: Consell de Districte de Mira-soL

DIMARTS, 20 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL C CULTURA I SOCIETAT. «Mèxic: Els Mai< Josep M. Gavin - investigador-. Org.: Cer

DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE EXCURSIÓ MATINAL: Coneixent la Serra de l'Obac (Les Coves). A les 7 hores, davant el Monestir. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat. CINEMA DOCUMENTAL ••Missió Mauritània. Ferro al mig del desert», per Joaquim Monturiol. A les 19 hores, al Club Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc. X JORNADES DEREPERTOR1 ROMÀNTIC: CONCERT DE CLOENDA. Amb els professors i alumnes participants (entrada lliure). A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

DIMECRES, 21 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel grup A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira-« DILLUNS, 26 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel grup A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira-< Org.: Mira-sol Teatre. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció: C A les 19 hores, al teatre de la Unió Santcuj Org.: Grup Teatre Fila Zero. ALTRES ACTIVITATS

DIMARTS, 13 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL CENTRE BORJA: CULTURA I SOCIETAT. «Rusia ayer y hoy». Per Natàlia Nlovosilzov, professora de rus a la UAB. Al Centre Borja, a les 19.45. Org.: Centre Borja.

• COSMÈTICA • DIETÈTICA •REGAL

DIVENDRES, 16 DE DESEMBRE TEATRE INFANTIL: -El barret de palla d'Itàlia». Pels alumnes de l'EP Catalunya. A les 7 de la tarda, al Casal Cultural de Mira-sol. Org.: APA Catalunya. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció: Guillermo Ayesa. A les 22 hores, al teatre de la Unió Santcugatenca. Org.: Grup Teatre Fila Zero.

« ^ ^

MCwv~

' 'UF

DISSABTE, 17 DE DESEMBRE SUBHASTA D'ART PRO-ASDI A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org.: ASDI. TEATRE INFANTIL: «Una història d'àngels i dimonis» i • El testament d'en Nasi». Pels alumnes de 4t de l'EP Catalunya. A les 7 de la tarda, al Casal Cultural de Mirasol. Org.: APA de l'EP Catalunya. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcdó: Guillermo Ayesa. A les 22 hores, al teatre de la Unió Santcugatenca. Org.: Grup Teatre Fila Zero.

i l

. :f J l 1

..i-".-

DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE / MOSTRA D'ART ALS JARDINS DEL MONESTIR DB SANT CUGAT. Diumenge 18 de desembre, de les 11 a les 21 hores. Org.: Associadó FIRART. SUBHASTA D'ART PRO-ASDI A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org.: ASDI. CONCERT DE NADAL A MIRA-SOL Amb les corals La Unió Santcugatenca i Serra d'Or. A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira-soL Org.: AA W de Sant Joan de Mira-sol. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció: Guillermo Ayesa.

ESBART SANT CUGAT M0dta,6 Ttt.0752862

TM. p « l 074 63 81 ftAMT CUQAT DEL VALLÈS

#M<

- Gènere de punt interior

c/ Sant Antoni, 19 Tet 674 00 97 08190 Sant Cugat del Vallès

10 JORNADES DE REPERTORI ROMANÍ Del 2 a l'li de desembre, al Conservatori «Victòria dels Àngels i la Casa de Cultura / MOSTRA D'ART ALS JARDINS DEL Mi SANT CUGAT Diumenge 18 de desembre, de les 11 a les lr CONCURS DE PESSEBRES A DOMICl PESSEBRE VIVENT AL CASAL CULTURA COR INFANTIL I JUVENIL SANT CUGA1 Les activitats del cor inclouen concerts, so setmana i tallers complementaris. CURS D'ESPERANTO ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LA I Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfei ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LES Taller de música de banda, de costura, de manualitats, Casal de Joves, Escola d'Adt físiques per a adults. ACTIVITATS AL CASAL CULTURAL DE DIBUIX, PINTURA I ESCULTURA PER A Els dimarts, de 5 a 8 de la tarda. TALLER DE NATURA PER A NENS J NE, ANYS «Descobrint el nostre entorn». Eb dissabtes, de 10 a 13 hores, al Casal Cu FIRART: MOSTRA D'ART ORIGINAL lr i 3r diumenges de cada mes, al matí de A la plaça Monestir. CJNQUANTENARl DEL CLUB MUNTAN CUGAT EXPOSICIÓ: «Què ha estat el Cinquanten Fins al dia 27, ala seu del CMSC.

OBRES f DECORACIÓ

m MOMfSKlM^

• SERVEI GRATUÏTA DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS

SAMITÀfcm,;/-

l ' W

l Oro Cerdanyola

- Llenceria home/dona

U PREMI GAUSAC DE RECERCA 1995.

£3

IRamUaJJÍeL

M6894555 30175/01067

L'OU DELS Se***** Mercat Pere San, 125-126 Tel. 589 38 06 SANT CUGAT

MILAR

CREACIÓ 1 DISSENY

OCIWIO SARDA

JOIERS- TALLERS PROPIS

TOBELLA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT LES MILLORS MARQUES

= |

5 ANYS AL VOSTRE SERVEI

fk BREITUNG

Santiago Rusifiol, 49 - Tel. 674 06 57 - SANT CUGAT DEL VALLÉS

J&amüton KRONQS

MEGA *JUNCHANS

_ Jk "•«ÜSÜS0*'

Santiago Rusifiol, 40 - Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

CLASSIFICATS •

G .Cl.

I •

CONSULTING

MES

MARCS

Granados

S a n t B o n a v e n t u r a , B. E n t l .

Enric

•

Sant Cugat.

TT 5 8 9 1 4 2 9

•

DOLCETS

Altons

Sala,

•

FUSTERIA

RIA

20. «

Creu,

674 42 82

Camí

baixes

•

ASSESSORIA CONSULTORIA

•

MILAR TOBELLA

•

Mtsnot

Francesc Woragas. 2 1 .

ANTONI

wiit'lit'íMiíliíininmiiHI

VILA

ELECTROLLAR

•

<W 156000-

« 5 8 9 02 71

•

M I R E T Mercat Torre-

M 1S9O0O1

blanca

parada

CA-

1-42

•

Tel. EXPOSICIÓ I VENDA:

AIGUA

VALLDOREIX, 53 TALLER: ORIENT, 68

675 19 51

1670001

•

AUTOMÒBILS

Sala.

FAX675 28 6I Sant Cugat del Vallès oooaívooosí

ROMAN

Tel. mob 908 94 44 79 T

§ SERVEI GRATUÏT 1 A DOMICILI

TORRE-

o'reblanca,

•

ANIMALS

Clirií. I •

O ' V e

Clra

Ce'danyola

Dai*os

R« 106CO01

Re- -.i90(»l

ANIMALS

R I A C a r r e r a e la C r e . j

•

589 26 49

•

PERHUQUE

CITROEN

F ' a n c e s c M o r a g a s , 11

Rel -280O01

5 8 9 13 29

DEL

•

SL C u g a t

SANT

DO-

Rejs

25.

LA F A U N A

H.ir- m.i

!••

Celler, 3 5 - 3 /

WAY-INC/Grcna.

•

DECMO

- ar

mi*

•

HIDROFLOR

•

VET.

SANT

CUGAT

674 62 99

; MÈTODE SÍ IREM) s b SEGARRA

Re- I530X"

V i r y o l e s . 10 Tr 6 7 5 0 5 12 Re* '490C01

•

BAR-CAFETERIES

COPI IMATGE

Ba^iD

" O í CanoMLidül J S = Castillo. 14 ":"- Tel. 675II94

Rt- J0OOX

TT 5 8 9 2 3 6 8

•

Re J270001

tal. 35 37

B O K A T A S Plana Hospi« 5 8 9 19 72

Ret 7SOX•

COPY-GRAFIC

Matas. 6

•

i r 675 36 53

O'Valldoreix

Cai.'.uc

MERMELADA

'."

1 9

0H190 Sant Cugat del Vallès

Rel 820OU1

• •

D G .

CES 95

D'ASSEGURAN-

Rambla

del

J.G.

•

Torreblan-

Torrent de

Rd 10002

« J O I E R I A Mt-e.as

GRUP

BELLES

Jorín

FW 1560001

•

675 20 OI

ESPORTS

TERRANEU

FRANCINO

08*90

6 7 4 62 02

R<* 13305

1 3

•

M taraoi C I C L E S C A R D O N A Vall-

doreix. 4 1

««741509.

GIMNÀS

OLIMPO

FW '190001

•

SANT CUGAT •

VINS NOE

SOUASH

SANT

CU-

J O I E R I A S P A D A c/ B a l -

• «

•

S A N B E R - 5 A n s e l m Cla

WS0OOO1

Ret 1400001 ESTANC

M PAPK3L-VENDA

Tel. 589 22 32 Carner Major, 6 Sort Cugat del V o f a

20 « 6 7 4 45 71

6 7 4 01 74

•Mctimm • CL. DENTAL BANARES Francesc Moragas. 8. 2rr « 8 7 4 1 8 77 Mtexooi

INSTITUT

S A R V B Cl

BELLE-

Francesc

•

Valldoreix.

A D M I N I S T R A C I Ó

NÚM.1 Valldoreu

ragas, 25. Sant Cugat

« 5 8 9 47 42

« 6 7 5 58 55

Rei B60C01

« 6 7 4 1 4 82

•

TÈNUE, MODA

Av. Catalunya

67-A

ÍNTIMA

jnoni

Francesc Moragas. 4 Tel 675 37 54 08190 Sant Cuca:

Sant

•

SUMINISTHOS

DOREIX

Mossèn

A * n t t . Riu» i Taulet. 4.

Verdaguer. 107

MENJARS

PREPA-

« 1 7 * 1 2

6 7 4 14 9 0

M.3M0O1

ÀTIC

DUPLEX

Zona

menjador

amb

xemeneia,

c u i n a « o f f i c e » , '. b a n y ,

TT 5 8 9 2 9 2 9 i 5 8 9 3 5 3 5

lavabo, calefacció, marbre,

-f

MOC"

parquet.

•

SUPERMERCAT

VI-

PVC

i climalit,

parquing i traster

opcional

preciós.

LARÓ

22.000.000.-

589 35 82

t r 675 33 55

4 1360X

t r 589 26 43 iKS*Ges:tó lmmobili4Via|. Rel KSA IXl&ï't •

ASSUMPCIÓ

e •

•

U10001 ROSITA

Pub

110

Valldoreix

DANVIL

MOTOS,

b a r y s + lavabo, saló m e n -

16 0 6

TALLER

ELECTRO19

Bogen:

R(? 1320X11

MECÀNIC

• PERRUQUERIA

SA-

L I N A S Cl S a n t J o r d i . 2 5 « 6 7 4

8915

674 63 62

CEBADO

rrassa. 5 dorm.. 2 banys +

TALLERES MENA

Pas

na e q u i p a d a , a - m a n s .

674 53 01

lefacció. p à r q u n g ,

12OX01

c o m j n i t à n a piscina.

• •

LINEA

DIRECTA

que G'anados,

PRESENZA

Martorell.

000-

fet 1000)1

Sant Cugat

P I S À T I C C/ A l f o n s S a -

Enn-

la. 4 h a b . 1 b a n y , 1 l a v a -

15 • local

bo a m b d u t x a , 4 0 m J d e t e -

« 5 8 9 03 74

rrassa

Rel 1340001

ca-

zona

TT 6 7 4 5 7 1 6

Sant

o 675 33 01 W]0O0^ •

lavabo, saló menjador, cui-

s e i g T o r r e b l a n c a , 13

CAR-

D R . M U R I L L O , 11 àtic-

45 000

PERRUQUERIA

Jordi, 33

jiiogaii ReMMC 20001

d u p l e x 2 0 0 m-' •» 7 0 m 3 t e -

Rel Z700C1

MEN

pàr-

comuniiàna,

Fax 6 7 4 57 5 4

•

Rel 1430X' •

calefacció, zona

45.000.000.•

27 «

qjing.

« 6 7 4 57 16 I

TALLER

« 675 40 06

piscina.

6 7 4 36 8 8 Sant C u g a t

18-A.

5 dorm.,

j a d o r . c u n a e q u i p a d a , ar-

R* I6ÒC0C•

Elías

+ 70

«675

C A N A L S C,' S a n : L l o r e n ç . FORMAS

2 0 0 m-

Sabadell, 32 B

m- t e r r a s s a .

SOLci'Sol, num

•

C; DR. M U R I L L O , 1 1 .

Àlic buplex

n a " j ,

« 6 7 4 31 47

1 plaça

RUBÍ d

B a g e s . 112 m '

SANT

CUGAT.

1r p i s , 3

r a t g e (1 c o t x e ) , p a . ' o u e t i

calefacció. 22.000.000

(Ï_W

d e ser-

Terrassa, garatge

reformada.

n o u , pati,

hab., bany n o u , balcó. Ga-

Zona

adossada,

curna

•

per

t r 699 65 48

1*10006 _ _ _

RUBÍ

c/ C a n a r - a ,

mr, 5 hab.,

560

menjador-saló

a 3 c o t x e s . J a r d í ( 1 0 0 nV) i

amb xemeneia, cu'na.

piscina pnvals.

cambres de bany,

53.000.000-

s a . g a r a t g e [2 c o t x e s ) i t e -

terras-

rreny. 2 6 . 2 5 0 . 0 0 0 t r 699 65 48 0 Re* IICO100O9

22 000.000-

Rel « 0 X 1

SOL

•

COPERSE

674 82 3»

W TO001 •

«•ttttflWÍM

- NET

Ton

674 41 49

•

674 77 76

CREU

ROJA,

àtic duplex d'uns

PROP

1 0 0 m*.

amb 3 terrasses, 3

hab.,

TINTORERIA

SANT

tranquil la ( s e n s e veïns sobre).

« 6 7 4 11 82

18 0 0 0 . 0 0 0 . -

Rei •4TO0OI

t r (93} 674 67 15

Tnquas Sacai •

BORRÀS

Plana

Hospi

•

TINTORERIA

CUGAT

« 6 7 5 35 00

Del. 59X01

Rel '48X01

TOMES EH V M M Sant Cugat-VaUoreix, oi cosftt de l'estadi FFCC, terrenv SOO TI2. lone 100 m2, ranj. solo d'estor 30 m2, mina, 4 tiob., 2 banys. lai de Fot, onenhài i vistes excel.lenls. Sont toWHortix. !«ic Pnsseig Rubí, torre 110 ml, terreny 300 «i2, menjadot, sok d'estar, aiinwffice, 3 óomiitoris. 2 > r í , estudt, caletKLió, IMPECABLE. Sont Cugat-VaUocelx, zona Mos Roig, OPORItlNIW. Tetierry 'ó/S m2, totre 90 m2 (omplobles), menjadoi, solo íesto, cuino, l hob., bany, calekció, traster, piscina amb depurodora. Sant Cugat, zona c/ Granofes, torre odossooo tontonero, K r.l rrkenjaaW-cuno 30 m2, solc d'estar 50 m2,4 dorotors',] soitel, 2 bonys, 1 servei, calefacció, hob. plomo, hoste, Jordi pnvot amb piscina. Sant tugat-Vailoieix, zono Rambtu veraoguer, terreny 1133 mï, torre 230 m2, menjodoi sda d'estor 40m2, cmncKfte equipodo, 3 ctariitofis dobles, estui 35 m2,2 bonys, servei, cJekció, Itar de foc Sont CuootMas Joner, terrenv 900 m2, torre 90 m2, neiiodor sota d'estar, cuino equipada. 3 m , bony fuster. Sont (ugot-Zono el Colomer, torre adossada 30C m2, rnen^iooi solo d'estoi, ajintHiiice, 5 hob., (I suite), solo í'estor, 3 bonys, se™, estudi amb sotànum, armoiis encasrafs am: interiors, go'atoe 3 cotxes, safareig,, trostei, sistema de tele-seguetat i corxc lorto Sont CugoMono c/ Oipuídia, caso de disseny, terreny 600 rn2, torre 300 m2, mentadex salo d'estor SO m2,5 dormitcins (1 suite!, cueno-aífice, 2 bonys, servei, colefntció, goroige 3 cotxes i safareig. Sant üxfi-Wam, zono í Escoyolo, terreny 1405 m2, torre 295 m2 en una sola plonlo, menjador 16 m2 i solo d'estor 50 m2, cuincKiiTÍce 15 m2 4 dornietorís dobles, 2 bonys, das imsters, ceUer rebost, gotes, edefocció, parquet, gorotrje 32 m2, ptseinc omb depurooora PtSOSENVENDA Zono Meicatfan^beonco,84 m2, menjodoi, sola d'estai omb parquet, ah cittfcionct, 2 íormitore, cunWrice, bony complet, omiorisenoiHs,eàt|iM 14.500.000. Zona Mercatfcmblanca,123 m2, menjador solo d'estor 30 m2, oie condüorar, 3 hob (una suite), amwíhce 2 banys, colefocció o gas, ormans encastots, pànjung 23 (*.

tot exterior, assolellat, moít

C U G A T Sant Antoni, 1.

tal, 3-5 local 2.

7 8 SO 91 61

par-

quing.

« 5 * 9 46 51

Santiago

SANT

PS 10120006

•

RAMBLA

Rusinol,

« 6 7 4 11 83

DEL

CE-

L L E R , àtic 1 6 0 m». 3 h a b .

VUIMUNnnVBIN VMIVtDKERA. 135 m2. Merindoriob d'estar 5B rn2, cuinc omencano 9 m2,2 hob. dobles, estudi, bany, calefocc», premstolloaóloidek SANT CU6AHA FlOFÍSft. 100 rn2 de Jordi, menjodor S É d'estor, cuino, 2 oorrnilais, bmy, hi de foc. 7 M

dobles. 2 banys, sala d'es-

• AIFA Ctra. Cerdanyola. 16 « 6 7 4 43 04 fwuraoi

A T E L I E R B L A U Av

To-

neblanca. 2 «58919

•

CASTELLVÍ

HONDA

ZA-

•

FOTO

VÍDEO

Rambla del Celler, 93. « 8 7 4 79 68 W 470001

F.R.

•

MARCS

VALLÈS

•

TINTORERIA

SANT

C U G A T Rambla

daguer, 18. Valldoreix.

da. 34.

«589

« 5 8 9 28 38

«560001

Rel 1540001

•

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Alfons Sala, 21 « 674 41 67 Ael IMM1

3211

Rel, 129X01

M lüO».

INSTALACIONES

M O R A M o s s è n Cinto Ver-

Rosselló. 15.

VALLJacint

{FW|UWROM)MFT.10060C,A

6 7 4 6 7 4

An'or

RATS TASTA'M

•

nsai

tat. 4 3 , 0 0 0 . 0 0 0 -

588 57 08

bai

rr-' t e r r a s s a , 4 h a b , s a l ó •

674 57 49

Ret 40X1

wtioooa

•

iüíisiícopiícao

M e r c a t N o u , 1 2 0 rrv + 2 0

w «rooi

Rel <5XO0l

R«J520W •

CAMPMANY

ADMINISTRACIÓ NÚM.

2 M a j o r , 3 3 (junt m o n e s t i r )

240

q u i n g s , tot e n p e r f e c t e e s -

vei

675 55 0 6

1510001

lo, 4

CASA ADOSSADA

m ! , a p r o p e s t a c i ó . 2 pàr-

a dos nivells, h a b

fel 160002

•

Cugat.

•

VENDES TATERS

blanca, 52.

•

V I S Q U I en un àtic a R u -

b i p e l p r e u d ' u n pts a S a n t

VICOMÇA 1 J Ü P !

•

674 85 00

•

674 08 81

nrmarte, SAJ

T E J A Canovas del Casti«

Rel LAMGOOe

JU-

« 5 8 9 23 71

6 7 4 01 74

I NE-

CANSALADERIA

Colomer,

MONESTIR

na 510001

f a * » 74

675 52 52

Sant S e v e i . 4 . « 5 8 9 1 9 1 3

•

C/MMolugnol,31. U L Í7517 02 674 U 69.

UUEOI

Rbla

Rel 540*1

Baixada

g·n·rali i administració R d * finques

Serveis

TOUS

Ret FS 10120006

« 5 8 8 57 06

•

Scrüago Rusinol, 3 7

JOIERIA

jRrxiuesSàcai

bany

Plaça Octavià. 3

d' A i · · s s o r a m · n t Administratiu AsMguranc··

CASTELLVÍ

589 55 4 9 Sant Cugat.

Ribatallada, 24 C

674 98 62

•

Articles per a nens perits.

wraoom

R« 1550001

GESTIÓ, S.A.

• «

S3D001

G A T Sant Jordi, 33-35 «

6 7 4 58 5 4 Sant Cugat

m e s , 3 9 , 1r d r e t a .

« 6 7 5 37 07 M

d'uns

1B.000.000-

R- ->J0C

•

Matalasseria

J O I E R I A A U G E T Q' S a n -

tiago R u s i n o l , n ú m . 4 0 Rel S0IH0I

A B o n s S a l a , 2 9 B. •

•

se-

t r (93)674 67 15

ben situats. Des d e

•

Re- 302X01

i Decoració.

« 6 7 4 99 40

Sant

planta baixa, 1 hab . men-

MAILING VALLÈS

•

c,' Va'l-

Re' X'OCOl

C/ S a n t A n t o n i , 15 Sant Cugat

a z o n a semiresidenctal, al-

Eson

San* DoTiènec

Mobiliari

INST

URBANITZACIÓ

34.000.000

3 0 m 1 1 m e n j a d o r de 17 m '

CLARAMUNT

V O G A Riera. 15 b a i x o s

entl. 1a. « 6 7 5 26 0 4

•

CASAJIANA

15 3 2

589 53 48

•

Rei 1370001

Moragas

ïïf'l

GALERÍAS SANT JORDI

A R T S Montserrat, 31

5 0 9 19 dS

Francesc

C U G A R T Cl

t r 6 7 4 21 03

M i IOT NOGUERA

B L O C K C/ Rosselló

Ret 2130001

M A P F R E Pg

•

50.000.000 -

70 m : , calefacció

jardínada i parcs infantils,

e s t u d i d e 5 0 nV, s a l ó

xus

Especialistes en lents d'alta definició

MARGA

M a a «

Sant Cugat

« 674 43 90

t r 6 7 5 3 0 12 W 'ZXBOI

ca. v

la B o m b a , 14

Barcelona, 9 Danos

•

674 06 49

Ret 44000' ASSOCIATS

JOGUINES

CABA-

N A S Santiago Pusinol, 54.

celler

« 6 7 5 42 03

Ret I SMC•

ARTS

cotxes

+ 2 trasters. P a r q u i n g moft

300 m', 3 hab- triples, un

•

« 674 36 51 BELLES

per a 2

e s p a i ó s , jardi privat

W LA «00006

•

i garatge

ox-

.-7 Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01

TT 5 8 9 3 3 0 0

EXPRÉS

ÀTICS de 120 m' a Ru-

He* FSC I00400O5

TT 6 7 5 3 2 n 3

Hab. de

servei

Francesc, cantonera,

prendrà. Davant zona en-

(Fhas San! Cugat]

Car MO'Ü, J

VALLESTECNOLÒGIC

[2 s ó n « s u i t e s » ) , e s 3 banys, saló de

m:, xemeneia, etc

m i n o v a ; al d a v a n t hi té u n

t r 674 08 97

Rbla

SA F H

hab tuci

•

b i . Preguntí e l p r e u . e l sor-

DECORACIÓ

- Tapisseria - Decoració

•

270

W.F^:0C«rjC4

Artu)

esc Moragas. 4

FALGUERA

ORDINASOFT

Zona pnvat

fMncas 5*n Cugai

MU«00007

Pi Octcvio 5 Tel 6741047 / 589 27 02 Sont Cugat del Volies

TT 6 7 4 11 4 0

•

« 674 36 36 del Celler

HÍPICA SEVERINO

Don

B a r , ei R o s s e l l ó , 2 •

•

CUGAT

t ï 674 08 97

TT 5 8 8 5 7 0 8

Tota una tradició

C E N T R E ÒPTIC S A L D O N

R U B I O Villa. 1 local 5

roure, vidres

674 38 92

•

portes de

exteriors de P V C , plets

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. Ferran

B. i s 'i « 674 75 96

CENTRE AUTORITZAT

À T I C S d e 120 m1, a c a -

jador.

« 697 20 71

674 00 60

6 7 4 13 25

Ret 'J4XC'

Rubí

« 6 7 4 13 0 5 Rtí «0001

DE LES C O R T I -

SANT

t r 675 43 24

Rt* 523CC

C!8190 S a c ! C u g a t •

SANTIVERI

« 6 7 4 06 93 R u s i : a j i e l

GRANJA

MINGO

P!n.;,i P-- 11 S a - i , 9

nel 25ÜO01

GERD

SaLM

CASA

NES Viclor Balaguer. •

S a n t D o m è n e c , 7, 1 r 2 a

VETERI-

VALIES

U r g è n c i e s 24 h delí, 2 3

d'argles

fW 1X04

DISPENSARI

NARI

CONNEC-

Escola

FW '310001 •

6 7 4 13 21

Rel 420C0I •

ENGLISH

TION _

VILARASAU

local 2

•

pFrcaïSar·Cjgat] Rel FSC10WOO01

FG IQQKIQCi'

dimalit, cuina i bany com-

M 430001

Tel. 589 44 81

RENAULT-ACERSA

5 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - -n 6 7 4 0 8 9 7

{^rcai Gtroretel

ta qualitat en acabats, molt

Prtsiupuesuis = sin ctHiipmniistt

5 8 9 32 89

Re* 4SO0r.·

TT 6 7 4 7 2 5 4

p o r t e r , c a l e f a c c i ó c a b l e ra-

CERÀMICA

per un parell de c o t x e s .

bats d'alia qualitat, video-

L I A N A Francesc Moragas,

S O L S O N A Rosselló, 2

Tr 5 8 9 2 4 81 W • *ix>0-

•

700

i 20C

corstruïts, 6 hab., garatge

•

6 7 5 10 11 900 300 400

•

IMOQUETAS^

589 12 7 6 i fax

terreny

15.000.000.-

•

PARQUETS

0O15O/0O170

2 8 local garatge

n T,

Parada 123

EL BON DESCANS

M a r t o r e l l . 2 8 St. C u g a t Ret 230001

Tel. 589 61 25

1400X'

PAHQUING

•

jardi públic, 3 hab. + estudi

COCINAS

Mercat Pere San

AV. Castellot, 73

Rel

B L A N C A Av

—ul.iH[ii..·y*«^M|

Mar

lorel! 41 » 675 45 79 •

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

i comunitari a m b piscina. 4

Paquetería urgent atot Espanya

PM'^Í^^IPP REF0RMAS INTEGRALES DE LA VIVIENDA

çtosfffrui/f

PERA JARDINS

34-35

NISSAN

675 16 37

terras-

zona Indivi-

m : c o n s t r . m é s jardí

EH71MENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

BANO

Re* 1JSUX' •

Fax 588 24 53?

Pavstig YalldoreLi. 150

REGS AUTOMÀTICS

TMQ

Alfons

Tor-e

589 17 32

ELECTRICITAT

Reparació

TEL. 675 29 02

Tel. 6 9 9 3 8 9 8 Ï

CALEFACCIÓ

V A L L È S Camí de la C r e u ,

Rel 37rXC'

VERDl'RES DIRFA'TES DE PAGÈS

Rel PTOOOI

RECAMBIOS

PROMUSA

EL MAS I

97 R OUERAL

674 63 08

Rel 570001

àmplies

•

D o s i Maig. 25-Local 4A TeLs. 675 50'l0 908 89 79 50 imóvil) Fas 675 50 58 08190 S a m C w del Valies

ves.

CUGAT,

c/ V e r g a r a .

s e s . M o H sol i o e n c r i e n t a t

diador,

• No-

blanca, 2-8

Reparacions

S A S Martorell. 47

- Tores

SANT

Goif.

CONSTRUCCIONES

Retornes

S A Santa Mana, 40

•

cambra

Vinyet, adossada, de

TT 6 7 4 0 8 8 2 •

Instal·lacions

AUTO

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

EIIilHIÏ

CAMPOS

m sxoc--

•

woftLDwtM coumitm

San

« 6 7 4 06 57

TT 6 7 5 5 3 5 3

AUTO-ESCOLA

mrt'Wi

„-

V A L L È S N E T Sant Ra-

tiago Rusinol. 4 9 .

Tel. H i 3 7 1 5 - M l »

ALUMINI I VIDRE

,V\.,*lA|,.* OUfn.

Rel 164(00' •

;

V . j A ' - i>. •'

589 35 23

Rol 1*500Ct

« 6 7 4 8 9 18

SAHT CUGAT OaVAUÍS

«67414

mon. 4

Ptono Hospital, t, lod tsq.

®SM>1

Son,

5 8 9 47 53

He* 240ÜC-

RAMÍREZ LAMBEA

•

Iria

Cuga!

Het 1570001

PAMOBE

veida

dual, cataloo?*ja

de bany,

-e' 2W001

EBENISTE-

S O B R E À T I C en

Dos dormitor'S, a m p l m e n j a d o r - s a Ió, c u i n a ,

•

MOTO TRÀFIC

Alfons

MANTSERV,

Vallès, 23. Sant Cugat.

Sala. 2.

C a t a l u n y a , 18.

« 6 7 5 49 43

« 674 07 73

« 8 7 4 8 0 58

rwf.2!3ü001

Ret « S O I

i»rot

Rioatalla-

6 7 5 2 2 28

tar, m e n j a d o r , c u i n a , t o t a l ment exterior, amb

plaça

d e p a r q u i n g , vistes al T i b i dabo. 35.000.000.t r 674 78 4 5 t r 6 7 5 50 53 r**wc*tjj W VC 30001

nRRENTS EN VBU>A SANI CuWZONA U BONANOVA. Sotor 600 m2, excel.ient onertoaó SANI O M * F I O » Sota 750 m2, crecitoaó sud, trista e exceUent. 8 SANT CUGAI. Solar 629 m2 o 1.000 m sorlida 4. Túnets de i Vabtdreio. FAUliUIS K FSGAMEHT I

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de desembre de 1994

•iHjCi——i UMKSSSSI Incuba OFERTES LLOGUERS A SANT CUGAT • C/REUS: 90 mx, 2 habitacions, bany i lavabo, colefacció, cuina equipada, pati, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pla/mes. • C/ALFONS SALA: 112 m ! , i habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pla/mes. • C/GORIN/V 100 mJ, 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pla/mes.

l M

OFERTES LLOGUERS A RUBÍ

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet I terrassa. Preu venda: a partir de 8.400.000 Pta. TI 874 72 54 IftasStmm, M.TOicona»

•

RUBÍ d Maresme. 120

f e s , pati, g a r a t g e ( 1 c o t x e ) .

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m2 i 4 hab. a l'Av. A/fons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000.« 580 86 69 « 5 8 0 98 54

O F E R I M 2 locals comer-

[Foc PisoCèrtarryol^.M FPC 990003

26.250.000-

iots tipus d e c o m e r ç . Infor-

n 699 65 48

mació TT 5 8 8 5 7 0 8

n o v a s , pis d e 4 h a b ( 3 d o -

; w 110010007

llmmoCiana Artur). Rel IA 4000006

bles), 1 2 0 ny, 2 banys,

• RUBÍ Zona Els Avets, 4 hab., menjador, cuina. 1 cambra de bany i lavabo, golfes, garatge (2 cotxes); terreny. 20.000.000Tr 699 65 48 O.flef I10O1CO10

(Finques Roca). Ref FR1006O0O8

11.800.000.--H 674 77 76 (bimarbs, SA) W 160001

« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 •FrquasSaai rV-S lCtiaw01

(Fora Pso Certanyotti

cuina «officev balcó, e n -

• C; BORRELL pisos 1/2 hab., bany complet, ampli saló menjador, armaris de paret, cuina equipada, tot exterior. Des de 8.410.000.-«674 41 12

tresolats, ascensor, cale-

Ref. 100003

•

• SANT CUGAT preciós pis al C/ Alfons Sala, amb 3 hab . 110 m*, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m*. cuina equipada, terrassa de 25 m1, ascensor, calefacció. • A P A R T A M E N T molt exterior, finestres d'alumini cèntric 5 0 m ! , a m b mo- i portes d'embec 19.000.000.bles, molt de sol.

• K-M. SAHT CUGAT. Tem a • a r a de la Floresta; jardí de 600 ni, casa de 90 m', 3 habitacions, 1 bany: per ratormar. OcasàA només 1^000^100 Pta. I M . 15/0009. T«l 569 2084. • K*SArfTCUMT.T<maazor» teles Rares te VaMdrer^^ Tel 5892084.

• A 2 M I N U T S estació d e Valldoreix, 6 0 m ! , 2 hab., calefacció, sortida jardí, p o c s v e ï n s . Tranquil i a s solellat. 1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

FM FPC 990006 SANT C U G A T Psg Cà-

f a c c i ó , exterior, p à r q u i n g , assolellat. 21.500.000.-

«580 86 69 «580 98 54

•

C/ CANOVAS

CASTI-

L L O , 2 . Oportunitat. 130 m : , 4 dorm., 2 banys, saló m e n jador, cuina, calefacció, pàrquing, pintat. 2 1 0 0 0 . 0 0 0 -

« 580 86 69 / 580 96 54

(Foto Piso Certèü**).

« 6 7 4 5 7 1 6 / F a x 674 57 54

(Foto Pisc Cerdanyola) Ref FPC 990004

(hagi). M I N O 20002

FPC 990005

- K « . rWBÍ K dúctai, paatlaia, 150 rri edficals, 115 rriúai, 4 h a ^ • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mrasoi a la vora de col·legis, 80 iri de casa, 3 h a M a ^ Ibarz r«reharjite. Posseïu 12.0M.000 Pla. Rel. 15)0005. Tet 589 28 64.

67415 66-67410 54

cials a R u b í , a p t e s p e r a

n a -Office». 2 b a n y s , pati.

(Fot Rw Cflrtanyois). W.FTC9W002

•

R U B Í cV T e r u e l . 2 2 0 m ' ,

4 h a b . . menjador-saló, cui-

• K * RUBÍ. Taraiy zona Can Mir a l'Av. Prindpal, superfície de 628 ni, 19 m. façana, 2ora urbarffzarja arrò t r t els serveis. SfTH Tel.5862362.

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

«580 88 69/580 98 54

'tMV6)mSíf»itm.Qai63t«uar\LM.tlTdSHaa.

• K * RUBÍ Terony zona ala i assofelada per erjfcv 6 cases, Mal 6 JMO ni.Oasi6i«rr*12IM0O00Pta.Rel.14/m.Tei.5BB23e2. • K-M RUBÍ. Pis zona Can Fan, 80 ni, ps al i assotat* 3 hattaoos, 11»», safareia,ertm bo. Preu 8.0J».urjO fe M.12IP. Tel 58823(32. • K-M. RUBl Pis m t mercat, « a m excel·lent, 73 ni, 3 haMarjor* assoleix Preu 9 . 0 M J W P I I M - K-H RUBÍ Pis dúrie> pa escena, 185 rri. 130 rri útts, 50 ni ds Rrras^ Pta. Ref. 1/0. Tel. 586 23 62.

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

rrasses, calefacció.

0 Bel 110010008 •

• LOCAL 17ÜITÍ, c/Cami Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. P r e u : 2 5 0 0 0 . 0 0 0 Pta o 160 000Pta/mes. t r 675 43 24

• K * RUBÍ. Taren» ztra Vallés Part. supafioe 900 ni, amb • K * RUBÍ. Taren» l a » Can M^surarfideTW rri, a ï r a r à 5882362.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiodaments

S A N T C U G A T pis d e 3

2M«mtt,lansi\i3tvt»»^ïbmi,íab&i)a*mta^<mm.l)qúi

• K * RUBL Torre amb 128 m" de habtage, 3 Itatocm, 1 bany, sol i ertrme)<r^fartUrgekïerKh.ftr«12«l0^Pla.rW.ir.Tel96923tt - K « RUBÍ. T m al rxrlre del r^Ue, 90 ni arrt r « ^ p* a r r t ^ » •K*«MTorrezm(^Fatxo,jardi200iri l cisB*100rrf l 3raMacens,1ba^^ •K·M.rHBUenwyzmaSartMuCiSiiierMell)^

-I.LT.

garatge (2 cotxes), 2 te-

TT 6 9 9 6 5 4 8

- M L f n r i . Torre al cernttddrjocis ara t a l * al plaïa b t a lírica, només «2000 000 Pla. Rel. VT. Ta. 5 » 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 ni de terreny 600 mi rje bosc i 1000 uf de ïHrte,rCTnès140Ce(100Pl2.FW£ÍT 191588236!. •K-M. RUBÍ T m en centre urbi,2W rri edicaX|iio: 50 iri, ^

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat

hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000.-

nlüumtèitaaç»Mi>^pmam,rM^^mii/Jtvbmia^0aàbmt

• K-M. RUBÍ Tomj nova per esíena, r/MMg» té 340 ni, més un tal be 90 r r r ' l s « L » l t e r t e M n ^ i r W M M e l d ^ C « ^ 2 < i n j m n a r M . 3 r r . T a l S a S 2 3 e Z . • 1 ^ RUBl. Tom i r « Sani M * osa de 2M rtf, 5 h l * * S i w ires «SuS^ 2362.

GESTIÓ RSCAWOMPTABli Estimació objectiva Mòduls I.VA Ima. Societats Imp. Renda i Patrimoni

• SANT CUGAT pis maco de 90 m* i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «omee», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800000« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 98 54

22.000.000-

• K-M. RUBÍ, o m San Mur; Restaurant «i» habtage i 2000 ni de «reny, al tamAa I nuocis. 37500.000 Pta. Ref. 2/T. TeL 56S 2362.

CASAS FQtRERAS, S.L GABINET ADMINISTRATIU

Fnquw Roa) FM. FB10060013

• K * RUBÍ, wre jora Els Aws, s e r * M 140«i de «tanta. 4 tub, 1 bany, 1 l8Net»,)an)ide3a&rrf Ocaii62S-SOO.00OPlaM.1rT. Tet 588 23 62.

C&F

• PiS R E S I D E N C I A L planta baixa 100 m* + BO m* jardí, 3 donrt., 2 banys, 2 parqulngs i trastef. Nou a estrenar. 26.800.000.CT 675 43 24

Servlcios d e gestiòn inmobiliaria

Admiíiislroüò n (inques Lloguen i ComuniMs de Veïns Gabinet Juridtt Agents d'Assegurances

• PIS OE NOVA CONSTRUCCIÓ SO m>, acabats de 1 a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000.i r 87412 0 4 / e 7 4 1 H 1 IS«J) W-STOCoan

(Fot) Pho Cariwyoia). FM FPC 990001

na. rebost. 2 b a n y s , gol-

J0SB> M. CASAS EKOLES nSOS-TORKES-LOCAlS-TlRRENYS

• P I S DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, safareig., cambra de bany complet Exterior. Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000.TT 674 72 54

• SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola, amb 85 m*, 4 hab-, bany, saló, menjador, cuina, batec i ascensor. 11.800-000.« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 98 54

m 1 , 4 h a b . , m e n j a d o r , cui-

CASAS

s> PIS 80 rri, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000.11 «75 43 24

•

• PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planta baixa 100 m 2 , planta pis 184 m 2 , dividits en despatxos.

• K * S*MT CU^T. Tore a B Ftoresta; sefarte838 mi, 200 iri oe essa, 126 rrf úte^ • K-M. SANT CUGAT. Torre a VafUgreix, zona lenris, a 500 m. de l'estació. Jardí *520iïT\90m·,òecasa 3hab possttíi^ím*aaó,;rjnaalai»r*yslMaCol5a* Ocasió 18.900.000 Pla. Rel. 2511001. Tel. 589 20 84, • K * SArff OIOAT. Tem a « Hrmsla; iar*te496 m", casa * 2 » ni, i » K • K-M. SANT CUGAT. Torre a MrasoL Zona col·legís, a 200 m de rsstadó, jardi 330 ni, casate96 ni, 3 hab, 1 bany, en periecte estat Preu: 25.000.000 Pla. flel 25/1003 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a VaMon*. Jardite600 ni, casa de 130 ni en 2 plantes. 6habitaà>m,2barrys,p*rrfarrwirMorme^ amo vistes ranrirriques. Ocasió, només 21,000.000 Pla. Rel. 25/1004.Tel.5B92084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Vaüorm per refiabiltar cofrçfettrr^600rrifcjardi,ciisafe150rri,4ha^ Pla. Ref, 25/1006. Tel. 5892084. • K4«. SArfT OK»T. Torre a VeMoreix. Zma àteCa, jardí * 6M 25/1013. Tel. 589 20 84, • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mrasol Jardí te 200 ni, casa 80 iü, 3 habitacions, 1 bany en una sota planta, zona col·legís carrer urbanitzat, estació a 700 m Preu18 900.000 Pla. Ref. 25/1017. Tel 589 20 84 • K-M. SArfT C U W Torre a »Ifcresta: jardí Ce 968 rM casate190 rri ^ només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84, • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Roresta; jardi 760 iri. casa 60 ni, en perfecte estat 2 habitacions, 1 bany, possibitattfampiadó.Preu: 16.500.000 pta. Rel. 25/1022. Ta. 5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valooreix. Jardi 447 ni, casa 56 ni, 3 liabíaoons, 1 bany a reformar, rjosstotlal d'ampíació. Zera lenris i a 700 m de restarü. Ocasió: només 16.800,000 Pta. Ref. 25/1026, TeL 589 20 84, • K-M.SWTCWAT.TrOTaValaaea. Jardí2i30m,c3Mde96tf^^ 1030 Tel 589 2084 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Vataecí Zona estació, jardi de 785 ni, casa*85m,4haMarions,1 banys. r*relormarr^ • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïHada, sot i vistes rpanorarrníojes. Jardí2.000m,casate135rti4 haWadons. 1 bany i 1 lava» Preu: 28.000,000 Pta Ref. 35/2003. Ta 589 20 84 • K-M. SANT CUGAT. Tcne a «rasot A 3 la vora r * col·legis i te l'estació; jarti te 850 ni. casa de 140 nr"', Ots 100 ni, 3 hattacions, 1 bany. pa retornar Preu 34.000 000 pta. Ret, 35/2004.Tel. 569 20 84, • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Roresta, d'estil antic, jardi de 1.862 rri, casa de 180 rri per refiabiltar. possibiltat d'edücar una casa més; ocasió única per a dues lamiles Preu 34.000.000 Pta Ref, 35/2023. Ta. 589 20 84 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valdonw. Jardí de 1.000 ni, casa de 100 rri, 3 ha*»ore, 1 bany, possibüal rjampíaoó. Preu 33.600.000 Pta. Ref. 35/2026. Ta. 589 20 84. •K-M.SAmO)r«T.TomaVa»rJ»Bi.)ardite8W zona esta» i comercial. ftac40MOr* pta. FW. 45/3001. Ta. 589 20 84. Oliana Valldoreix: cf Muntanya, 2 • tel. 58) aiM-5TXUÜAI|IJicmaHubNHalael Casanovas, 1» - Tal- hB8 IB tfi! -HlMl

fàmsmmmmàéà

O R G A N I Z A C I O N INMOBILIARIA

IÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell. • 1 y 2 habitaciones. • Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta. y pàrking desde 1.400.000 Pta.

flUMINOS, I I

INfORMAMMOSI

Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS-(£) 5 8 0 8 6 6 9

CLASSIFICATS •

C/ C A N O V A S

LLO,

CASTI-

menjador, cuina

astellví S.L. • Carrer Aymerich: 3 hab., 2 bonys, amb armaris de paret, calefacció, exterior 65.000 Pta + comunitat. • Av. Catalunya: 3 hab., bany, reformat, amb armaris de paret, exterior 65.000 Pta. • Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior 75.000 Pta + comunitat. • Camí de la Creu: 3 hab bany, 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Estapé: 4 hab , bany, exterior 50.000 Pta + comunitat. • Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo, calefacc-o 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab., bany, moblat 60.000 Pta + comunitat. • Carrer Alfons Sala: 2 hab , bany, cumc americana, moblat i equipct, amc pàrquing. 80.000 Pta + comunitat. • Carrer Orient: 3 hab., 1 bany, exterior 50.000 Pta.

SANTIAGO

' 1 0 rr:. 4 nab

bary,

1 lavabo

iado'

C J na «oHice-

ca e'ac

cale'accic.

saló, j u lavaoo.

Molt

de se ,

t r 674 72 54

t r 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

,;Fnc« fjfoneto) Rr ^G I0O6OC" T

tax-i

depàr-

C / D E L A C R E U 2 nap .

•

bany corrplet, s a c -nerja-

•

dor,

àmplia

c u na t o ' d

a m b vistes a Coliseroia. 20 000

C A M P F U T B O L pis 180

000-

PIS

VENDA

xemeneia, cuina

CJ r a

3 banys

paret, c a i e f a c a o

salo Tien,acor. par-

salareig. calefacció. garatge 2 cotxes, f a s t e r

TT 6 7 4 4 1 1 2

pàrqj.rg

p a r t . 2 0 0 m-'. Zora

RW 100M2

25 200 000

n i t à r i a a m b jardí i p i s c i n a .

__C. / .D O C T_O R . M. U R I L L O

TT 6 7 4 4 1 12

45000 000-

Set 'XO-i'

35 m \ cu •

•

CAN

D'o-icro.

pàrquing

cloc-

2 banys

lacv.-

cL.ca, calelac. te-

Zona

cornLmta-

piscifò

terior.

rrassa

28 500

000-

48-1C8 rr- 2-4

;FnOB Gironeiai Re- "1130KK' 2

INFORMACIÓ:

•

salo m e n -

FINCAS VALLHONRAT

pàrQjmg,

opciona..

zora

traster

comunilàna

PISOS OCASIÓ

Zona

Monestir, 75 r r . meri|adcr m1. cuina.

bany, safareig, terrassa 4 nr.

ascensor,

sol

te/oes.

1B 0 0 0 0 0 0 a 2 3 5 0 0 0 0 0

fecte estat.

P-a

11.600.000-

w 6 7 4 57 16

TT 6 7 5 3 3 5 5 ,' 5 8 9 2 6 4 3

C/ F R A N C E S C

MORA-

Desembre 94 De

4 6 . O p o r i L - i :at 3S

salo m e n j a d o r , c u i n a . r e f -

•

A PROP

estació

S/n! r

. g . v 1 "-ab

terras-

sa '.''-'

' 2 nr

leras-

MOLT

ot-'M'

17 5 0 0 0 0 0 -

ga-rebé tot

.^s-nçlta'

TT 6 7 4 5 7 1 6 '

- 5 IX.IÜ 0 0 0

Fax 6 7 4 5 7 5 4

TT 9 3 6 7 4 6 7 15 1

!inog*i Q*f NCrOCCi •

:,'.-

'.'•

t d - - , .i--nL·i

s a l o rner|a<J;r

u " . i . •''•'

geracio-calefai.;: i •

'Í'·'A·Í

sa. p à r q j r y

•

CIÓ San: C j g a : baL:

una

: o : a i r r e r t r p - i : u •*

•• n-\,

5e pis 4

^ s : a i r c l ! maca. bai 1 b a n y • ' iaVJ-

PROP

ESTACIÓ

CUGAT

• v , 1,-h,-,-. e x t e r i o r

7- .93

6 7 4 6 7 15

•-.-.^.-r..i

- •:. ••

• i -

Cl MIGDIA

•

p i s ve-vda .1

haD , b a n y

' a ^ a b i ; : *-A\O cura

tot e x t e r or

•l.'l-.·AII·í

sa'v-!.|

^ a v t a L - >•

•

PARK

CENTRAL

"at' , 2 canys. lavatc " ' t - i •• ,.t o i l e V x i a .

r-.ar s d e p a r e :

r*"- r a r q i rç

. 12 5 0 0 0 0 0 -

i vtsr

tv.-s yr ;•• üi..^J-:a: : > ^ - ' • n "if i "ínn

=«* lXO>i

NERAL

1 !•<;• \ - a : i

nca;

ORIENT

:.? coc coc -

105.000 Pta. • Carrer Dr. Murillo: 122 m \ 55.000 Pta + comunitat.

• f f 6 7 4 4 1 12

TT 6 7 5 4 3 2 4

bala-*-

...

•

'.>;:.i

] "•'•

IT . p ü S [ : . : , . ! i

• 1

l i i-f^lmca

',•1

a l ' assü.eUa' Pa'qjrfj

*-•«•-.

l i , - • , r .]• .

RIUS I TAULET .

rrer ao^r

• . ,

. •• fl-l F i i::i:•.•:.M

RAMBLA

, -• i . i 1 .:.

i terrasi...

• •' •• •' •

PIS

::.r f

1 ' 0 ni

ÏLÍ'Q.

'i i

27 5QC"X)<~!

25 tXC CCC

TT 6 7 4 57 0 4

675 43 02

n.'.na

b -.:•

V j les a ~ i b

.ír-n.'-r.

CL" CCC 0 0 0 -

; \ r . ; . . . - g , a l : ' » - . j ' . > r . i '•

qi.mg

ÍÏ

' i'i.:a 'I3W. " l - 1 ry<,

•ii . .i w . r •-••-' . ( 1 • : ,t ••',-

.' ., , , . s -..ilo i

. ri m i ,

. .-• - a i L p A - -

j UU'liJ . . l . , ' 5 JÜ0 'KM

PIS DE ' : :

• i ' i

.1^'.'.

. .-.I .1 ' 1

'i i " ï \

4 Jj-min u f LiQ'ia

R U B Í , àtic p t g e

nat. fi/ musical, menjador,

Bullidor

equipada condicio-

foc a

•

ne - acc

•

RUBÍ

n o u , 8 5 TV

Estatji 3 hab

Entrada

-t

Elec

•

í>/.«.•-•

RUBÍ

-,'

6 9 0n0 3 0 C

588 54 99

l'itoues ï i H w t a i •

RUBÍ

Estatut

hab , pis assole'lal

•

RUBI

: i . i ; . l ^ » ;..

bon estat, menjador, cui na, cambra d e bany 7.750.000 -

(amb mobles i sense)

TT 5 8 8 4 0 1 7

w 699 65 48

TT 5 8 8 5 4 9 9

I Re» 130'OOCM

. F i . ; . « * * - , t - M . H.' ••.. . - - i " '

•

P e res

R U B Í c/ C a s p

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

de 1l 8 i 2 i 3

veiïs

•

R U B Í cv

r;jjr-

I r i f a c a n ;if>r - ü l ' l " • • n a - ' t

opeona,.

PFA

»:.:m r - s P • • r ..

Nous. 14.200.000.-

TT 5 8 8 57 0B

1T 5 8 8 4 0 1 7 ,

•re ::nlii-:. l i ' . '

588 54 9 9

hab. m e s entreí-olat

26 C0G.00G TT 6 7 4 7 8 4 5 TT 6 7 5 5 0 5 3

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

R U B Í cl L l u í s R . D a s , 4 Arrb

RUBÍ

100 i l

p s c, 1

:-,-L

".;r-.i^.--

j ra:-

pàrpu'ng. Acabats de qiia-

N i T i é ? r i c s i.-:- ' "•

litat

6 500 000 -

loc

Pocs veíns

Llar d e

19 5 0 0 0 0 0

TT 5 8 8 4 0 17

t r 588 40 17 / 5B8 5 4 9 9

frue1.

.<"ic-5',j-,i:..-n-, ^ •••

'.'atiar'ai;

& -"'.' i t ' X ' .1

588 54 9 9

A RUBI - PISOS DE 2 - 3 - 4 HABITACIONS * * * * * * *

2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS FN FI

rW^NOVíTí POSSIBILITAT D INTERÈS yj I SUBVENCIONS , % A FONS PERDUT

PRFIJ

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80

Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

ïiiRïsa INTERCONSULT INMOBIUARIA, S.A. EDIFICI BARCELONA (C/ Barcelona cant. Ueida)

PREUS: 2 H.

3 H. DES DE 9.200.000 A 10.750.000

t r - i l - H ' . ',.=,%•• ;i

quing

e n : e n o r , v i s t e s ai ^ o n j ï t r

TT 6 7 4 11 6 1

i= ri;>

a o i r : .:s cl 3 * -; ;v-.t fT'Ò.j •

Acabats de quanta; P a ;

=-• »ïf •:(.•:

TT 6 7 4 12 0 4

sf--„„;.

labilf.riarr-, esír-c .í -1.3

•

22 JJ..:

,. . ,_,

TT 6 9 9 6 5 4 8 -•íi l ' . v ' i v . , :

-•& •"•'¥•''.•

•

TT 6 7 4 5 7 16 .

??.'-;•.

3 COC 0 0 0 P t a

P e s t a hipoteca. t r 588 40 17

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

TT 6 9 9 6 5 4 8

bary

lavabo. Calefacció.

G a s . Pocs

amb plaça de pàrq.i r q

-J,r''3'

6 9 5 f OOL

2 t e r r a s s e s . C a e-

^ . . , i i.

R U B Í c; V ' q e i c el P i a r

3 han

banys

sara c e s : . , ' ,

.•fl-.S'ci

8 500 000

meijaaor, cuina, :c:a;irpri

lavabo

rova

c e ba'-y. pii, e^ter c

TT 6 9 9 6 5 4 8

laccic

3 t-ap i : '

han , C.II·IH

• I R*l i ' M I I ' X ]

Dúpiex

1 -r±.-

588 54 99

De 4 a 5 nab

DEL CE

M /or q u e

ir;jf=. .•illrri.-irri R? F-a s

terra.

cambra

135 m

et VC J j j >

J. t j r . i o r 95

' F-ax674 57 5 4

iRnoues -/a*ioflat. 5 P n .' K'XC3

Danj •

TT 5 8 8 4 0 1 7 TT

trenar

í x t :n.m'

10 J.

6 7 5 50 53

e«Ltem:- a Í >

1 4 5 m-

dcbles

O M A S . '-i-

r-er-a

21.500.000-

pargj.fg

RAMBLA

LLER. T

C. S A N T

. 2 -a-j

6 7 4 7 8 4 5 - 6 7 5 íiO 5 3 - •r-Cal·.^·

•

TT 6 7 5 4 3 2 4

v1*', " J ( •

1 1C r

9 53C 00C

16.000.000-

DEL CE-

:iaiiy, saia d e s t a Jo'

•

narv.

TT . 9 3 i 6 7 4 6 7 15

•

•••)••. '. (•-

etvij-

• >*y. : ; c c

...

•-< 1 H'-''.¥,--••• •

iv , 4 t'dl

> Vallps/,

;• ..,> [ . . i . j j n g .

LLER, •

MERCAT NOU

Mort.r'C,

P e V r ni a l . ' J S -

r r 674 78 45

P I S 133 -n , - b l a R i n . , - ,

Ti^daDo

a m b pàrquing

« 6 9 9 65 48

VENDA I LLOGUER DE:

. ••'! n •!. 3 n a b

, . i • • .,

;

674 Z2 5 4 6Z4 Z4 6 6

i . , --t ( S i . - ^ . - : :

PROP 1

exterior

cantonada plaça

c a l e f a c c i ó , aire

Plana de l'Hospital, 10

fanuu

-in i i r

•

! , . . •-•

s a c r *r

mol!

CT 9 3 : 6 7 4 6 7 1 5

i- ;

1 ..l; 1S OS

-, - . ' • nu

19 0 0 0 0 0 0

banys

dp C a t a U n v a Pis

. • V - I - ' P ' ,it ci.ir

>*.t-

7? 6 7 4 4 1 12 •

HOSPITAL GE-

?'A

trastfií \a<c

",.Ï •xrri.nilans

PROP

•vi.-^·C]

>.-

. ' pi,t

c u i n a , totalment

bany, 3 terrasses

TT 9 3 ; 6 7 4 6 7 15

la-is

•-. j ni -i00 -

' í? ' ) 0 0 >>XI -

1ï 6 7 4 57 16

RUBÍ

n a o , 8 9 m-

4 riab.. c u i n a

SANT

aa'qung

•

T e r a e-nber P o ^ a Diinda-

lavabo.

".'-centèCa)wi| rV •.ZX·X'ò

4 büp , 2 banys

. : ( ! - • ' ; .i 0 p l a ç a

DEL CE-

nr'. 3 ' l a b . b a n y

• •

RAMBLA

L L E R , pis 3a planta, 95

ESTA-

:«:• S c l d e t a - d a

--•

dormitoris, 2 sanys

17 500 0 0 0

rreniarjor,

FINQUES GIRONELLA A.P.I.

BAIXA amb

TT 6 7 4 12 0 4 • 6 7 4 1 1 8 1 - , _ , , .- ^.y-^

A PROP

i " J"ID![,

PLANTA

|ardi a z o n a r e s i d e n ^ a í

38 3 3 3 •:•.(•:

- " ' ~"JXï

MOLT

•

* » IMC'i •

•

et K Ï A

parauig

MORA-

48 opc-vr

m-, 4 drjrr-

••-.-•• vis.a

'--•

C> F R A N C I S C O

GAS,

per-

'D06O012

geració. calefacció, ; sa. pàrquing

vistes a Montserrat,

JKSA Gest.: nmbi-.-cnï

4 dorrr . bany. 'avarxi.

Passeig Francesc Macià. 80 Tel. 588 54 <W (laborables i festius) - RUBÍ

3 bab , 1

oisana

nr'

construïts. GARATGE OPCIONAL.

674 72 54

•inúosa; R* -ocrcooí

GAS.

SUPERFÍCIES de 103 m ' i fins a 257 m<"

comu-

•B 6 7 4 5 7 0 4 ' 6 7 5 4 3 0 2

•

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

Jardi

B E R N E T , 15 n o v a

na - o f f i c e - , 2 places oe na a m b jardí

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

zona

ral. ' o i e * ! t ? ' i o '

salo m e r j a d o r

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

-ofice»

complets,

UL-et. c a ' e t a c o c . g a s n a t u 2 places

00 < 74/00208

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

cuina equipada, portes blindades, grans 4

14.000000 •

Des de

ARUH PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» *AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

dorm., menjador saló a m b

m- a i i c , 5 h a b . 2 b a n y s .

ment equipada, a ' t r a r s ce

D e s ce

;. K í; -.; [.' í: ' i M> hwh'4 IJ ui i'ü!'i SANT CUGAT DEL VALLÈS

VENDA

-w

plaça

130 m'. 4 n a b . 2 banys

bany complet,

2 4 1 50 0 0 0 -

• Carrer Dr. Murillo: 70 nr,

- \ p . C iwrt'iiN íi 1

au'ng

pisos 2.4 nul-

-i

PIS

d e m . nen]ador

•e-_assa.

• Santa Joaquima: 60 m ; , 55.000 Pta + comunitat.

Kn.^. i i . u l - ' *

nova

•

•B 6 7 4 5 7 1 6

•tt 6 7 4 4 1 12

• Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

salo-men-

21 0 0 0 . 0 0 0 -

•

LOCALS DE LLOGUER:

PÀRQUINGS:

RUSI-

NOL

ció, pfirguing, pinta:

•

PISOS DE LLOGUER:

•

' 3C sa c

2 opo'^iitat

rrr\ 4 d o r r n , 2 Danys

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de desembre de 1994

4 H. DES DE 10.000.000 A l 1.600.000

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de desembre de 1994

WISACA S Sj$>\ 6 7 4 5 8 9

Finques €>7 1 5 3 3 *SS

PISOS EH VENDA 1. ZONA ESTACIÓ: 119 m\ 5 hab., 2 banys, parquet, calefacció, exterior, terrassa 10 m2.18.000.000 Pta. 2. PASSEIG TORREBLANCA: 75 m ! , 3 hab., 1 bany, parquet, calefacció, exterior, 1 pi. de pàrquing. 13.650.000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic, 70 nf, 2 hab., 1 bany, menjador molt gran, calefacció, cuina nova, terrasses de 32 i 22 m2.15.000.000 Pta. 4. PIS EN VENDA: Rbla. Celler, 90 nf, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció, sol i vistes. Plaça de pàrquing opcional. 12.500.000 Pta. 5. PROP ESTACIÓ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 m 2 ,2 banys, calefacció, molt bon estat, 1 pi. pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardí. 6. PROP ESTACIÓ: 95 m\ 3 hab., menjador sala d'estar, 2 banys, calefacció, 1 pi. pàrquing opcional. 17.000.000 Pta. 7. VILLA: 83 nf, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció, 14.000.000 Pta. 8. PROP MONESTIR: 96 m ! , 4 hab., 2 banys complets, parquet, calefacció, armaris de paret, pi. pàrquing opcional. Pis en molt bon estat. 9. ZONA ESTACIÓ: 82 m!, 3 hab., 1 bany, calefacció, terrassa. 15.000.000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab., 1 bany, parquet, calefacció, sortida al jardi comunitari. 10.500.000 Pta. • SANT CUGAT Pla del Vinyei, baixos amb jardi, 170 rrf, menjador, salo de 40 m' amb A/A, 4 dormitoris dobles, 2 banys, 1 lavabo, cuina de 20 m*. calefacció, 2 pàrquings, piscina i jardi comunitaris. IFrquet VlAwraE). M . FV « 1 3 40.000.000.« 5 8 91104 • RUBÍ pis nou de 61 nf, a Av. Estatut, 132. Amb 2 (fint»B·ci«) W.FB 1000006 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb te- • SANT CUGAT Zona Estació, 100 m*, menjador, rrassa. Superi. 61 m*. saló, 4 dormitoris, cuina, 1 11.000.000,bany, 1 lavabo, calefacció. « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 18.000.000.tRrquM Vslwnft. M . FV 200009 «5891104 • RUBÍ pis nou de 74 m1. (fcctiBtós! Rel FS1000003 En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. • SANTO TOMÀS Nova promoció, de 46 a 94 m1, Només dos veins. 1-3 dorm,, saló menjador, 12,000.000.1-2 banys, cuina equipa« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 da. calefacció, armaris, (RnfluwV»tiawg.R«(.FVa»OW pàrquing opcional, tardor• RUfll zona la Josa, to- 95. De 6.600.000 a cant mercat 3 hab., bany i 15.200.000 Pta. lavabo. Ext. i persianes « 674 57 16 d'alumini. Caletacctc-. Gas, WiüWia cuina nova. 10.500.000.• ZONA Av. RiusiTaulet, de 170 m*. 4 hab. dobles, « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 terrassa, saló de 40 m*, (ftmuBS V * m Q . FW. FV 45K xemeneia. Pàrquing. • RUBÍ Zona Les Torres, 27.000.000.prop FF GG. Pisos des de « 6 7 4 08 97 7.500.000 Pta. 3 hab. Ca- fFraiStncCugB) FW FSC 100*0006 lefacció, gas, cuina, bany. • ZONA c/ Alfons Sala, de « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 100 nv. 4 hab., armaris <Je j F n w s V l t o n l ) . Bat. FV 2QD006 paret saló- menjador, cui• SANT CUGAT c/ Alfon- na, bany i 1 lavabo. so Sala, apartament mo16.500.000.blat, menjador, cuina, 1 « 674 08 97 dormitori doble, 1 bany. IFtcaiSinlCuEO, FM FSC 100*0006 10.000.000,• ZONA CREU ROJA, 3 «5891104 d o r m . , saló m e n j a d o r , cui(Fines, 6lCfti).M.m000D01 • RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fusteria ember i alumini. Ext. 9.500.000.« 5 8 8 4017 «588 S 4 M

• S A N T C U G A T c / Bel·lat e n a , àtic dúptex, 1 6 0 rrf, menjador-saló, 3 dormitoris d o b l e s ( 2 « s u i t e s » ) , 3 b a n y s , estudi, t e r r a s s e s , 1 pàrquing. 29.000.000.-

«5881104 IRrcisBlch^M.mCPOOO* • SANT CUGAT c/ Dr. MurÜo, 150 m*, 4 dormitoris, menjador, saló de 40 m*. cuina, 2 banys, calefacció, jardí i piscina, zona de jocs, 2 pàrquings. 36-000.000.«5891104 (Fra Bttto) FM FB1000005 • SANT CUGAT c/ Francesc Moragas, 50 m \ 2 dormitoris, menjador, cuina. bany, calefacció. Des de 12.800.000«5891104 (Finca BKhttlWFB 1000002

n a , b a n y , b e n cuidat. 11.500.000.-

« 6 7 4 32 08 M. 100020 • ZONA ESTACIÓ 3 dorm., saló menjador, cuina «office», 1 bany, terrassa, fusteria alumini, reformat, mott a la vora de l'estació 18.400.000.« 674 32 08 M100024 • ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador, 2 banys, cuina «office», piscina comunitària, pista pottesportjva, a la vora estació FFCC, nou a estrenar, tranquil. 21.500.000.« 6 7 4 32 08 Ral 100027 • Z O N A E S T A C I Ó apartament, saló menjador, 1 dorm., 1 bany, xemeneia tei, traster, p a n o r à m i c . 9.300.000.-

• SANT CUGAT t* Verdi, 150 m*. 4 dormitoris, saló amb xemeneia llar, cuina «Office», 2 banys, lavabo, 2 pàrquing amb traster, jardí i piscina comunitaris. 42.000.000«5891104

• ZONA MERCAT NOU 4 d o r m . d o b l e s , saló m e n j a dor, 1 b a n y , 1 lavabo a m b dutxa, b o n a orientació.

(Rrott Bat-is). M. FB1000CQ7

12.500.000-

• SANT CUGAT La Sotana del Golf, 250 rrr\ menjador saló de 50 m* amb xemeneia llar, cuina «otfl· ce» de 25 m*. 4 dormitoris dobles, 3 banys, 1 lavabo, calefacció, 3 pàrquings, 1 traster, jardí \ piscina comunitaris. 70.000.000.«5891104 (Ffw»BltfH).W.FB 10000»

« 674 32 08 FM 100019

« 6 7 4 32 08 W. 100021 • ZONA MERCAT N O U 90 rrf, saló 32 m* amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 26 43 (KSA Gtstjí immobilwia). Rtí KSA I00600O5

CLASSIFICATS

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat, cèntric. 12.600.000.« 674 32 08 W. 100022 • ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada, 1 bany, panoràmic, vistes al Tibidabo. 12.650.000.« 674 32 08 FM 100023 •

ZONA MONASTERI 80

m*. 3 d o r m . , saló m e n j a dor, c u i n a r e f o r m a d a . 1 b a n y , s a f a r e i g , exterior, 16.000.000.-

« 6 7 4 3 2 06 fiaf. 100025 •

ZONA MONASTERI 86

m1, 3 d o r m . , s a l ó m e n j a dor, c u i n a «office» e q u i p a d a . 1 b a n y , i m p e c a b l e , ref o r m a t , millor q u e n o u .

• BELLATERRA Torre individual d'estil colonial espanyol, de 1.900 m 1 de solar, 5 hab., saló-menjador de 60 nf, piscina i vestuaris, etc. 80.000.000.« 674 06 97 tFtosSirtCna).fM. FSC10040002

FM. 100026 • Z O N A MONATERtO De 1 0 0 m1, 4 hab. (dos dobles), saló d e 2 4 m 1 a m b parquet. Dos banys complets. 17.500.000.-

« 6 7 4 0 8 97 (FrcuSMCugaQ. FM FSC10040007 • ZONA MONESTIR, 90 m*, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior, perfecte estat. 12.500.000.« 675 33 55 « 5 8 9 26 43 (KSA Gçjt-o immobiliària}. Ref. KSA I0O500O3

• ZONA PEATONAL 70 m', menjador, cuina. 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000.-

w 675 33 55 « 5 8 9 26 43 (KSA GwttO immobiliària}. FM. KSA 10050004 •

ZONA PG. SANT

MA-

• C/ LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m' habitatge. 500 m' solar. 4 dorm., bany. saló, cuina, pàrquing, jardi, per restaurar. Zona urbanitzada. 29.000.000.« 6 7 4 5716/ Fax 674 57 54 (Inopai). RH.INO 20006 • C/ L A S P A L M A S , 4 (a ta vora arxiu), 226 m ! habit a t g e . 5 0 0 rrr solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing. jardi, per restaurar, zona urbanitzada 29.000,000w 674 57 16 fW, 100017 • C/ OCÉANO ATLÀNT1CO, 53. (Final 95). 600 m* sotar 294 m* habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina e q u i p a d a , estudi. Pàrquing. Jardí. 60000.000.« 6 7 4 5716/ Fax 674 57 54 (togap.M·WO MOS • C/ OCEANO ATLANTICO, 53 (final 95). 600 m* solar, 294 rn' habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi, pàrquing, jardi. 60.000.000« 6 7 4 5716

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 , b a i x o s . Oportunitat. 8 5 m 1 + pati. 3 d o r m . , bany, saló menjador, cuina equip a d a , calefacció. 16.000.000.-

« 6 7 4 57 1 6 / F a x 674 57 54 (tngvl fM W0 20007

14.750.000.« 674 32 06 FM. 100026

fM. 100016

dor, cuina tota e q u i p a d a , 1 b a n y , pis r e i o r m a t ,

pocs

veïns.

• ZONA RESIDENCIAL • C E R D A N Y O L A M a s i a 100 m \ saló amb xeme- d'alt nivell, 4 5 0 m ' , 2 . 0 0 0 neia, cuina «office», 3 m 1 d e s o l a r , 6 d o r m i t o r i s hab., 2 banys, 1 pàrquing, d o b l e s , m e n j a d o r s a l ó traster, calefacció, jardí in- a m b x e m e n e i a Dar, c u i n a , fantil, només 6 veïns, tol terrasses, 3 b a n y s , m e n j a exterior. dor d'estiu a m b b a r b a c o a , 26.000.000.celler, piscina, g a r a t g e . « 6 7 5 33 55 60.000.000.« 5 8 9 28 43 «5691104 tKSA G H M lininobik·n.). Ral KSA [fost Badi}. F1af FB 1000015 10060007 • MsftASOL torre 350 m ! , • Z O N A T R A N Q U I L · L A solar 6 0 0 m', 6 h a b . . 2 100 m 1 + 160 m* jardí pri- banys, saló menjador, 6 0 vat, saló-menjador 3 0 m*. nf, cuina «office», sala 6 0 4 hab., 2 banys, calefac- rrf, garatge 2 cotxes. c i ó , aire condicionat, 1 66.000000.pàrquing + traster. « 6 7 4 57 0 4 / 8 7 5 43 02 26.000.000Owlwa) FM. 110070002 « 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43 (KSA 6sW)ú hninobïaria). Rel KSA • NOVA PROMOCIÓ 10 10050006 torres adossades amb jardí i piscina comunitària, • ZONA TRANQUIL·LA 240 n f , 6 m façana, garat95 m1, saló-menjador, cui- ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, na, 4 hab., 1 bany, 1 lava- 2 banys, 1 l a v a b o , parbo amb dutxa, terrassa 12 quet marbre. nf, calefacció, tot exterior, 38.700.000,1 pàrquing. « 6 7 5 33 5 5 / 5 8 6 2643 18.500.000.(KSA Gestió Immobiliària] Rel. KSA « 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 2 8 4 3 ',0050003

URBANITZACIÓ

Cuina í bany renovats. 2 h a b . m é s traster i h a b . s a fareig i planxa. 11.000.000,-

« 674 06 97 (Fn»S«ntC^lt)WFSC 100*0009

SCÜMSÍICI • MRA-SOL 2 solars 605 1 650 m'. Pg. Camèlies. Magnifica vista. « 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 (M·Mt.M.MOOTWtO • SOLAR residencial, 650 m1. Zona escola arquitectura. Edificació immediata. 29.000.000.« 6 7 5 4324 (Ftoquw Roca). FM. FR10060006

• BELLATERRA carrer núm 7, torre untfarniRar de 400 m*. menjador saló de 40 m* amb xemeneia Rar, cuina de 20 m*, 5 dorm. dobles, 1 dorm. senzill, 2 banys, 1 lavabo, rebost, gimnàs, pàrquing 3 cotxes. Calefacció. 42000 000«5891104 fFtaasBtdw) M FB 10WM • BELLATERRA Tirso de Molina. 450 nf en 2 plantes, 760 m* de solar, S dormitoris, menjador saló-de 50 m* amb xemeneia Har, cuina «office», 4 banys, sala de jocs de 60 m1, 2 barbacoes, garatge 3 cotxes. Acabats d'alt nivell. 90.000.000« 5 8 9 1 1 04 (FfcBBadtt) FM FB 1000014

• SANT CUGAT pis zona estació, 4 hab., parquet, calefacció, 1 placa de pàrquing. 19.000.000.« 6 7 4 2 2 16 (FinquesVBJWorj. BMFV ^OIOOIQ

• SANT CUGAT torre aïllada 390 rn*. solar 1.100 nf, 6 hab., 3 banys, lavabo, saló-menjador, amb xemeneia llar, golfes, celler, garatge 3 cotxes, piscina, 70.000.000.« 674 57 04 « 6 7 5 43 02 totím). FW. 110070001

FW.FSC10O400O3

• ST. CUGAT c/ Sta Te resa. adossada 320 nrf, 4 hab., 2 banys, lavabo, saló- menjador, 35 nf, cuina «office», golfes, sala d'estar. terrassa, hab. màquines, garatge 3 cotxes, jardí privat 100 nf i piscina comunitària. 57.500.000.« 6 7 4 5 7 04

FM. FV 1010006 • S A N T C U G A T c/ S a n t F r a n c e s c X a v i e r , 1 6 0 m*, menjador saló d e 3 5 m ' a m b x e m e n e i a llar, 3 dormitoris, cuina «office», 2 b a n y s , 1 lavabo, golfes, 2 p à r q u i n g s , jardi particular. 39.000.000.-

• S A N T C U G A T c/ S a n t J o s e p , 3 5 0 m1, m e n j a d o r s e i d , c u i n a «office», 5 dormitoris ( 2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, calefacció, c e l l e r a m b x e m e n e i a llar, 4 p à r q u i n g s , jardi i piscina comunitària. 65.000.000.-

«5891104 (FvmBachf). FM. FB 1000010 • S A N T C U G A T M i r a s o I, torre 1 6 0 n f , edif. 4 1 2 n f solar, 5 h a b , , calefacció, g a r a t g e , 2 cotxes. 29.500.000-

« 674 22 16 (Rng^Vaklcn.MFV1OirjO01 • SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar, 210 nf, edif, 350 rrf solar, 4 hab.+ 1 «suite», calefacció, garatge 3 cotxes. 35.000.000.«6742216 (FinquaiVaWor). FM- FV 1010002 • S A N T C U G A T Mirasol. tom» per estrenar. 2 0 0 n f edif. 4 5 0 n f solar, 4 h a b . + 1 «suite» + estudi. C a l e facció, garatge 3 cotxes, piscina. 55.000.000.-

« 674 22 16 (FinquetVsUnr). FM. FV 1010006

(KSA Gettiú Immobiliària) Rel. KSA 10050013 • VALLDOREIX t / Alcalde E s c a y o l a . 6 0 0 m 1 , 1.000 rrf de solar, menjador saló de 50 nf amb xemeneia llar. cuina de 2 0 nf, 5 dormitoris dobles, 1 dormitori senzill, 3 banys, calefacció, golfes de 125 nrf, celler de 8 0 n f , saló de 5 0 n f , garatge 2 cotxes, piscina. 130.000.000.«5891104 fFncasBacttt).ÍM. FB 1000016 • VALLDOREIX torre 235 m ! edil. 5 5 0 n f solar, 5 hab., 3 banys, calefacció, garatge, 2 cotxes, piscina. 39.000.000.-

• TORRE A BELLATER R A 2 5 0 n f , 9 0 0 m 1 de tardi, una antlguetat de 4 a n y s , 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.« 6 7 4 1 2 04 «6741181 (SwpfMS 1000000* • TORRE A BELLATERRA unffamHiar 180 nf, 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 m', cuina 20 m', parcel·la 400 nf. 39.000.000» 674 77 76 Qm«Aa,SAl. FM.I60006

(iiraiB FW Ajorn»

tt 674 22 16 (FrouesVaUor). FW. FV 10100W • Z O N A M O N E S T I R torre adossada 140 n f , 5 hab., 2 b a n y s , g a r a t g e i jardi 6 0

nf.

• APART. LLOGUER C/ Borrell a estrenar 1/2 hab., bany complet, armaria rje paret, cuina equipada, tot exterior. Des de 55.000/mes.« 6 7 4 4 1 12 Mimn

Hnmarba.SA|.FM.I600O5

•

PIS DE LLOGUER

des

d e 6 5 0 0 0 P t a al m e s d a v a n t Estació. T a m b é torres de toies classes, encara que també més cares.

« 674 08 97 (FncasSarK Cuoafl. M FSC 10040011 • P t S O S , a p a r t a m e n t s , torres. locals i places d e p à r quing d e lloguer.

« 674 12 04 9 674 11 81

•

« 6 7 4 77 76 (WlBAtSA). FM.I600M • T O R R E ADOSSADA CANTONERA motí cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bohardWa, sala de màquines í hab. planxa, 2 places de garatge, A A 32.000.000w 674 77 78 9mba,SA).nal laoooa • TORRE INDIVIDUAL Beflaterra, consta de saló menjador a dos nivells, cuina «office» i un bany, tot això a planta. A t'entreplanta dues hab. dobles amb armaris de paret, a la planta superior o entreplanta dues hab., una és •suite» i l'altra es fa servir d'estudi. A la planta baixa hi ha Ifiab- de màquines, rentador i una altra que és de planxar, etc. A més té una hab. que es pot fer servir per al servei. 70000.000« 8 7 4 06 97 (FtXKSMCuo-Q. FM. FSC 10040D12

• TORRE INDIVIDUAL Beilaterra, consta de saló menjador d'uns 24 nf, cuina «office», 4 hab., una sala peth estudi, 3 banys complets. Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alumini lacat en blanc i vidre que fa a vegades de menjador. De solar té 620 m*. 72.000.000.9 874 08 97 (Finca* Sa« Cugat) FM FSC 10040013

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m1, tranquil, aigua i llum ja d'alta. 65.000/mes.« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (RnquffSari) FW. FS 10120010

33.000.000« 674 77 76

R U B l àtics d e l o g u e r , 2

habitacions, cuina, m e n j a dor, 1 b a n y , molt a s s o l e llat, d u e s terrasses, òptima

« 5 8 8 57 06 flmnxttaria Artur). FM IA4000001

• RAMBLA DEL CELLER 1 5 . àtic d ú p l e x + c o m u n i tat. R e n d a : 1 0 0 . 0 0 0 P t a . 3 hab., 1 b a n y . 1 saló, 1 c u i na, p l a ç a g a r a t g e .

« 6 7 4 1 5 66 (CaMa).Raf.Ç 10130004

• APARTAMENT en lloguer. Molt cèntric i tranquil. Pàrquing opcional. 5S.O0O/mes.«6764324 |Fr»»FtaM FM FB 10060018 • APARTAMENT en lloguer 50 m', nou a estrenar. 70.000/mes.«6747*46 « 6 7 5 SO 53 f i t a r » C4WFW VC 3CHJ7 • A P A R T A M E N T e n lloguer c / Montserrat, 1 hab., bany, c u i n a a m e r i c a n a . 50.000/mes-

« 6 7 5 4 3 24 (TiaaiiVHtM Fnioaxnt • APARTAMENTS de noguer d'1-2 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló amb cuina incorporada, cambra de bany complet. Preu lloguer: a partir d * 50.000 Pta En diverses zones de St. Cugel «•747254 IFtmOKKhl Bel. FG10080001 • AV. A L F O N S S A L A , 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. 1 bany, 1 saló. 1 cuina, 1 « 6 7 4 1 5 68 FC«»!.MCl<rUttG • C/ABATMARCET, 30. 1-2. Renda: 70 000 Pta * comunitat, 3 hab., 1 bany. 1 saló. 1 cuina. « 6 7 4 1 6 66

tcuMMcmiarxi • CASA ADOSSADA LLOGUER zona cinemes, 3 hab.. bany i lavabo, cuina, safareig, saló menjador, armaris de paret, calefacció, jardí 3 0 m*, 1 placa pàrquing. 105.000/mes.« 674 41 12 fM. 100009

wmmm • SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Abat d'Avinyó (z. Monestir), locals per estrenar. Des de 110 m' fins a 550 m'. A partir de 600 Pta/rrf al mes. 9 5(9 45 66 I * » » * ) ArfUXOOIB

• LOCAL c/ Caslilleios, 15,80m>. 75.000/mes.. nST41S66 P M I FW C1313MM • LOCAL DAVANT CAP SAMT Cugat, 0/ Mina, 1980 n i . 80.000/mes.i r 67415 66 (OMS). M C UI30W; • LOCAL EN VENDA o «oguer 112 m'. Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. n 67S 43 24 IFInques Rocal I M FR1DÚ60O15

IWIH • SANT CUGAT 0/ Cast e M . 430 rrf, amb sortida de tums. 350.000 /mes.S5B11104 (ftMBuM) FW. FB 10000»

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat t àrea cultural. 80.000/mes..« 6 7 4 72 54

• SANT CUGAT DEL V A L L È S cl Bergara | z . Gott), torre urrifamilar cantonera adossada, sup. 350 m* I jardí privat: 60 m', 5 hab. (1 «surte»), 3 banys. 1 lavabo, saló menjador 40 rrr1, cuina «offioB», safareig, goses amb lavabo i terrassa solàrium, garatge 3 cotxes, arm. paret, parquet I marbre, caM. a gas. Lloguer 300.000 Pta/mes. Venda: 65.000.000 Pta. « 5 8 9 45 66 («roman) FW «3(0X6

IFrcss Gironelu MFGiOOTO»

• PIS LLOGUER Estació, ètic amb ascensor, totalment reformat, 3 hab., bany complet, cuina, par• SANT CUGAT DEL quet, xemeneia. 2 grans VALLÉS cl Abat d"Avinyó, terrasses. núm. 14 (z. Monestir), c/ 80.000/mes.Rosselló, 12 (z. Estació). « 6 7 4 41 12 cl Abella, 4 1 . Places de FW 100010 pàrquing. Des de 7.500/mes.• PIS L L O G U E R zona « 5 8 9 45 66 Monasteri, moblat, 3 hab.. |*™™an),M.* 30000] bany complet, saló menja-

(Fugues Vafctm. FM. FV 101OWS • V A L L D O R E I X torre 4 0 0 n f , edif. 1 6 0 0 r r f solar. 5 h a b . + 1 «suite», c a l e f a c ció, garatge, piscina. 70.000.000.-

situació.

• TORRE ADOSSADA A R U B Í p e r e s t r e n a r , 2 2 3 rrf + 1 0 4 de jardi, 4 hab.. 2 banys, 3 places de garalg e , fusteria interior d e rour e t exterior d e P V C a m b vidre doble. 26.000.000-

• SANT CUGAT cl Santiago Rusinol. 210 rrr1 en 3 plantes. 350.000/mes.«5S91104 (fncttflgfa). M. F6IQO0O27

• VALLDOREIX torre 3 hab.. 985 nf solar, zona cèntrica. 31 000.000.« 6 7 4 2216

« 6 7 4 22 16

(Serin|. FM. S10000005

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara. 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m', 2 places de garatge i traster gros. 47.000.000.» 674 77 78 (••Tiba, SA) W. 160007

• SANT CUOAT 0/ Plana de l'Hospital. 60 m". 55.000 /mes.«5691104 FtalBM»|.WFBHrjMa

• SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Abat d'Avinyó (Z. Monestir), pis per estrenar. sup. 80 m*, 2 hab., bany complet, gran saló menjador, cuina equipada, safareig, tot exterior, calefacció gas. acabats 1a qualitat. Lloguer: 75.000 Pta/mes. Pàrquing opcional. « 5 8 9 45 66

« 8 7 5 43 02 DmoM). FM 110070003

{Rncas San Cugat). M.FSC1OM0O14

• SANT CUGAT Adossada per estrenar, 210 m' edW. 2 hab. + 1 -suite» + estudi, calefacció, garatge 3 cotxes, jardí, cèntrica. 33.000.000O 674 22 16

• TORRES Zona tranquil·la, adossada cantonera, 150 rrf, garatge 2 coixes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina «office·, 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «suite»), estudi, jardí privat 40 rrf, calefacció. 28 500.000.« 675 33 55 « 5 8 9 2643

(Finques VaMoT). FM FV 1010006

• SANT CUGAT-VALLDOAEIX torre indiv. nova a estrenar, de 600 m* de solar í 365 m* constr., 5 hab., estudi, 2 banys complets i un lavabo, salómenjador de 47 rrf, 18 nf de cuina. Garatge per a 2 cotxes més celler, hab. de toca, traster. piscina. 70.000.000.« « 7 4 0 8 97 {FiícaiSaiCugri}

« 674 22 16 fftqiBi VHdBV FM FV 1010007

(HncMBadtj.tM FB 1000009

80000.000.«5891104 (Fïictt Bada). FM FB 1000013

13.700.000.«6742216 (FnqueiVaidcr) f M FV 1010OO9

• S A N T C U G A T adossad a gran qualitat, 1 6 0 m 1 edificats, 3 hab. + estudi. Garatge 2 cotxes, jardí, oportunitat. 30.000.000.-

«5891104

• B E L L A T E R R A Cami de S a n t C u g a t . 3 0 0 m», 1.180 m ' d e solar, 4 d o r m i t o r i s , menjador saló a m b x e m e n e i a llar, c u i n a , 2 b a n y s , lavabo, golfes, garatge 3 cotxes, magnífic jardí a m b piscina i b a r b a c o a .

S A N T C U G A T pis z o n a

estació, 3 hab., exterior. sot.

• TORRE ADOSSADA Zona eixampla sud, Turó Golf. consta de 3 hab. dobles I un estudi d'uns 2 4 m' a m b la seva terrassa solàrium. Saló menjador de 31 m'. Cuina «office» de 1 3 nv. En total t é 2 banys i un lavabo. Garatge per a 2 cotxes. Traster. Jardí d*uns 4 0 nf. 40.000.000.« 674 08 97

(KSA Gestió Immobiliària) Füí. KSA

• ZONA

•

fttMOQQlS

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 8 baixos, oportunitat, B5 m* + pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equipada, calefacció. 16.000.000.« 674 57 16

G Í , 3 dorm., saló menja-

«5881104 (HrttMBvfa). FM.FBK00011

16.000 000.-

« 6 7 4 3 2 08

• S A N T C U G A T Passeig Vafldoretx. 2 5 0 n f , 6 4 0 m> d e solar, 5 dormitoris, menjador saló de 6 0 n f , c u i n a , 3 b a n y s , torreó. c a lefacció, piscina, g a r a t g e . 68.000.000-

• C/ALFONS SALA 110 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m', cuina i terrassa. Moblat 90.000/mes.-

« 6 7 4 6704 « 6 7 6 4 3 02 ravMa).M.iiomn>7 • C/POZOS, 10, 3 t 2 a ( a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab-, 1 bany. 1 saló, 1 cuina. «•741566 (Cami. MCUiaUB • CASA ADOSSADA cl La Ptana. 140 m", 3 hab., 2 banys, lavabo, salómenjador, 3 0 m', cuina «office», golfes, traster, terrassa 10 m', jardi privat, 18 m» I plaça de pàrquing. 170.000/mes.«6746704 «6754302 (Ma* M.iirjom» • P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sala, 1 bany, 1 lavabo, 1 placa pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 1 5 66

icwFWcicisoca; • PtS de 2 dorm., menjador. cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mi. rasoj. SSOOOfmes.« 6 7 4 72S4 IFra.Gnr.fcl FW.FGIOOn»

• GOLF 1.8. GL.BJP. « 6 7 4 6 6 50 (Aiatl^aiinMVllai). FW «CVKWOXH

• G O L F G T I , 16 V. A A . B^V.

« 6 7 4 6 6 50 (Auto Coure» M VUM) M . ACV • LADA Nlva, B-NL 550.000« 5 6 9 09 91 IFtooriíjFWF 10020008 • LANCIA Delia. HF, tur00, B-KY. 790.000.« 5 6 9 09 91 Í T Í M . I I ) fw fiotgmi?

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mirasol) Renda: 70 000 Pta, 3 hab., 1 saló. 1 bany, 1 cuina, jardi. « 6 7 4 1 5 68 iCamj FW C10130»»

• LANCIA Prisma, TDS. 0-AK.

750.000.« 5 6 9 09 91

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 n i . A Mirasol. Zona molt tranquil·la. 90.000/mes.« 674 72 54

dor, cuina equipada, safareig. 65.00Q/mes.« 6 7 4 4 1 12 IM 100007 • PLA DEL VINET 130 m \ 4 hab. (1 -suite»), 2 banys, saló menjador, 35 m*. cuina «office», galeria, terrassa 30 m'. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes« 6 7 4 57 04 « 6 7 5 43 02 (ta*Mi FW II007BW

(FHCH.I'JFWFIOOSOM) • LANCIA Y-10.B-HD. 325.O00.« 5 6 9 09 91 (Fttor.tll FW fl0O2DOO6

( F t a i u n a a ) . Fat. FS I00BHO5

• OPEL Corsa, B-tS. 475.000« 5 8 9 09 91 (FHor.Uj FW.Fiotstrrji

• U R G E I X torres per a t e n d r e g r a n cariarà d e Oients en demanda de tones de lloguer, z o n a d e S a n t C u g a l V a l d o r e i x i Mirasol.

• OPEL Corsa GSI, FJ-LK. « 6 7 4 6 6 50 (Ai·iComraaiï·lM). FW«CVMO(0Ol)5

«6742216 IFnxeiVatWFWFVlonoit

• O P E L Kadett. 1.3, 5 p . B-HY.

• RBLA. RIBATALLADA 160 m', 2 terrasses. 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàrquing, calefacció, assoleRat, exterior jardí + pisdna comunitaris. 150.000/mes.« ( • 3 ) 6 7 4 6715

450.000.« 5 8 9 0991 (Faor.UJFW F10020004 • OPEL Kadett, 1.8 GT, blanc, B-JZ. 600.000.« 5 6 8 55 35 lAiaxarM) M.Aintnn

(FrtM»S«H FW FS 10UOOOO • S A N T C U G A T cl B e « a terra. À t i c d ú p i e x , 1 6 0 m", menjador saló, 3 dormitoris d o b l e s ( 2 « s u i t e s » ) , 3 banys, estudi, terrasses, 1 pàrquing. 135.000 /mes.-

LttSIWS

• OPEL Vectia 1.6 1 A.A. B-MN.

• LOCAL, habitatge a zona sen«residencia1 a Rubí. per a informació « 5 8 6 5706 (ta>*a«Aai).MK·)ia(»

«5691104 (FtaasBadB) FW. FSIOODOig • S A N T C U G A T Cànovas del Castillo, moblat, 1 4 0 nr\ menjador saló a m b xemeneia lar, cuina «office», 3 dormitoris d o b l e s , 1 dormitori s e n z i l l , 2 b a n y s , 1 lavabo, calefacció, 2 pàrquings. jardí i piscina 0 0 munitaria. 150.000 /mes.-

« 6 7 5 32 57 (AWFjMan). (WAE10030008

• P A S S A T Variant 1.8, A.A. B-MG. « 6 7 4 66 SO |Ai«)Ca>»iaMVa1ls).

Fw.Acviofaoon • INVERTEIXI compri un Pàrquing.

• RENAULT blanc, B-LX. 650.000.« 5 6 6 56 35 iAakcsM) FW.AIOIOaffi

9 6 8 8 6706

« 9 » 11 04 |FK»ia»J»).FWFBII10aiH

• RENAULT 21 2.0, A A FJ-U. «6746680

• SANT CUOAT P. Sant Magf, 100 m1, menjador sakS, 4 dormitoris dobles. 2 banys, cuina, calefacció. 85.000/mes« 5 » 11 04 (Fnaiaid») FWF81000017

|Au»c<»«>ca<wv«tHl

Mianaim • RENAULT 21 TXE. blau, B-JJ. 660.000.. « 5 8 6 5 5 35 lAutcaaaVM.AIimiBM

• SANT C U G A T Parc Central, 135 m*. menjador saló 30 m', 4 dormitoris, cuina, 2 banys, aire condicionat, 1 pàrquing i traster, terrassa 120 m*, jardí I pr»rjna rxmunttari. 200.000/mes.. « S 0 1 1 04 if·ttl·dal.M.re IO00O21

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.« 5 * 6 55 35 IAMXM4

FW «loioon» • RENAULT Cllo, RN-1.4. B-OD.

• SANT CUGAT Pla del Vinvet, baixos amb jardi, 170 m', menjador saló 40 m* amb a/a, 4 dormitoris d o t * » , 2 banys, 1 lavabo. cuina 20 m*, calefacció, 2 pàrquings, jardi i piscina oomunrtari. 200.000 )mes«5691104 (Ftai»d«|_FWF« 10000a • SANT C U G A T D E L VALLÈS cl Llaçares (z. Arrabassada), pis totalment moblat, sup. 250 rrr1, 4 hab. (1 «suite»), 2 banys. 1 lavabo, saló menjador, cuina «office», tot equip., parquet, calefacció a gas, pàrquing doble, piscina, pista de tennis i jardi cximunkarts. 225.000.« 5 6 9 45 66 rVw»nn| FW «3W05 • SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Rosselló (z. Estació), apartament, sup. 60 m". hab. doble, bany ooroptet, erm. paret, cuina americana, saló menjador, acabat de pintar. Pàrquing opcional. 55.000/mes.«5694666 ( A r n a l r¥,<MOOi

• BELLATERRA torre unifamiliar moblada, 300 m>, menjador saló amb xemeneia llar, de 50 m", cuina «office» de 20 m', 4 dorm. dobles, 2 banys, 1 lavabo. 1 pàrquing, jardi privat de 500 nf. 275.000 Anes.«5891104 lAisBatt). FM.FBtonOM • SANT CUGAT c/ Sant Josep, 280 m', menjador saló. 4 dormitoris, cuina «office», 2 banys, 1 lavabo, golfes, 2 pàrquings, jardi i piscina comunitària. 275.000 (rnes.«5691104 (Frionaact·j.

BttFBirxxes

« 6 7 5 32 57 yUEsatan). FWAE10O3O007

• RENAULT « 0 1-2, 3 p., vermefl.B-OM. 975.000.« 5 8 8 55 35 lA«la«««1FW*101iaK • SEAT Ibíza, 1.5 i, 3 p , B-OB

« 6 7 5 3 2 57

• ALFA3316V. negre, BLK. 600.000-

i«««iE««iWi| FW«£l0O30CO!

« 5 6 6 55 35

•

ne.kioioDoio

400.000.-

S E A T Iblza 1.2, negre,

B-JX.

« 5 6 6 55 35

• ALFA Romeo 33, «WT. 475.000-

(fcaxxrsa), Paf A1010000?

« 5 6 9 09 91 (Ftar.uj FWFIUBWG

• S E A T I b i z a 1.5. 5 p „ BKP.

• ALFA Romeo 33, 1.5. U GE-Z. « 6 7 6 3257 (Auc E«»t»nj

« 8 7 5 32 57 (AuBEUtej

w.iciaaioot

• S E A T Ibiza 1.5. BMSSSLK. Negre.

• ALFA Romeo 75, 2.0 Twtn Spark. B-IU. «6763257 (Au* a t u r i FM.AE 10000002 •

A U D I 1 0 0 . F3-IG

«6746660 |Au»Ce>mde'Vd>i|.

fW AE1OO3O00Í

« 6 7 4 m 10 fàiaJrjFWsiOlWOOl • SEAT Terra, blanc, BKT.

350.000.« 5 8 6 55 35 (A«BarW). Faf.AIOIIIOON

• A U S T I N Metro 1.3. blanc. B-HZ. 225.000.« 5 6 6 55 35 (IWanM). FW «10100001 • C I T R O E N AX, G T (ext r e s ) . FJ-JU.

« 6 7 5 32 57 lAJoFjeMrH

• S U Z U K I Swlft G T I , B1872-1P. blanc. «6740910 (Suatü FW S IQIIOOte • V O L K S W A G E N Oo« 16 V.B-LM.

« 6 7 5 32 57 (AWFjatsft FW AE1 «30010

FW.AEioosoaig • C I T B O É N AX B-IM.

11.TRE,

350.000.« 5 6 9 0991 [Fswr.lJ) MF10029006 • F I A T U n o 4 5 5 , B-1900H U . pMtelat.

« 6 7 4 0 » 10 punts FWSIOIIOJM

•

M S S A N Pajrol 6 o«. die-

s e l . curt. B-JV.

« 6 7 6 3 2 57 lAtaiEsMei). W.A£1t»0D4 • NISSAN Vanene pràctic dlesel. B-MS.

« 6 7 5 32 57 (AiasEsatai). FWAEIOCrjOOX

• FIAT Uno turt», IE, B-

• SANT CUGAT c/ Venja• PIS de 3 dormitoris, rà, 225 m', menjador aató menjador-saló, cambra de amb xemeneia Rar, cuina, bany complet, cuina. Pis 4 dormitoris, 3 banys, careformat, com nou. En el lefacció, goftes amb xemecentre de Sant Cugat Llo- tvaw llar, 2 rjàrraingt. guer al mes: 85.000 Pla. 200.000 /mes.« 6 7 4 72 54 «5691104 (Fixat Oroisk). lAxaSats). Rel FG 10030002 WB1000082

'- .•'•.•.-•• •'/

19 T S E .

't"f"-{7*:

IK. 475.000.« 5 H 0 9 91 (Fto.rJj-FW.Fllxaow • FORD Resta 1.1 , gris metB-JT. 300.000.-

• RENAULT Exprés. rJesel,B-JZ. 650.000« 5 8 9 0991 Fanr.iM. M F 10020000

« 6 6 6 66 36 A^·íi·iiii^jfi-

1/HOQUEI RODA CAP A PRIMERA L'equip sènior del Patí Hoquei Sant Cugat lidera la classificació del seu grup, després dels sis primers partits. Si continuen així, els nois de Toni Paredes tenen possibilitats de pujar a primera. Plana 29.

2 8 . Divendres, 0 de desembre de IW4

EL CNSC CAU ELIMINAT

El Campionat de Catalunya de tennis per equips continuarà sense el Club Natació Sant Cugat. Els santeugatencs no van poder superar la ronda d'individuals davant el Tennis Tarragona. Plana 30.

RECERCA Ell tennista català Sergi Bruguera pica la pilota a una velocitat de 12ò quilòmetres l'hora. Ho demostra l'anàlisi feta pel departament de Biomecànica del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat.

L'estudi, elaborat amb el programa dissenyat entre el CEíIT de Sant Sebastià i el C A R . ha permès descriure i explicar la tècnica individual de l'actual número 4 del rànquing mundial de l'ATP. Es

tracta del mateix estudi que van aplicar al llançament de falta de Koeman i a la rematada de cap José Mari Bakero. L'objectiu d'aquest estudi és arribar a aconseguir l'esportista perfecte.

El Winterthur Sant Cugat perd amb el Gavà en un derbi per oblidar

4 2

Gavà: Carulla. Marín. Costals. López. A/austrc vine inicial—. Benetc i Bonaventura.

Sant Cugat: Nino, Pla. Pinol. Mauri. Rata -cinc inicial--. Oriol, Carles Navarro. Xavi I opcv. Jaume i Juan Méndez. Gols: 1-0 Marín (l.V). 2-11 Bonaventura (19'), 3-0 Azaustre (30'). 4-0 I.opc? (30'), 4-1 Pinol (34'), 4-2 Mauri (3" i. Àrbitre: Alamo i Ciabaldon (Col·legi de Barcelona). Públic: Uns 300 espectadors. Al. IX 1 OPI-/

Imatges di^italu/ades del drivc i del revés de Sergi Bruguera.

Un estudi del CAR mostra que Sergi Bruguera pica la pilota a 126 Km/h Les imatges que han fet possible l'estudi han estat preses al Màster estatal de tennis CARME REVERTE

• Sant Cugat.— El doble campió de Rolund Garros, Sergi Bruguera, ha estat motiu d'estudi del departament de Biomecànica del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. De l'estudi es desprèn que Bruguera pica la bola, amb el braç dret, a una velocitat mitjana de 126 quilòmetres l'hora. Segons l'anàlisi biomecànica, el gest del tennista català segueix una seqüència. Primer mou l'espatlla, després el colze i a continuació el canell. Així aconsegueix el punt màxim en el moment de donar el cop amb la raqueta. La metodologia emprada per fer aquest estudi s'ha basat en l'anàlisi videogràfica. Amb aquest sistema és possible obtenir la informació necessària sobre la tò-

nica del jugador sense que el tennista se senti observat. Les imatges del joc de Bruguera van ser preses durant la competició del Màster estatal, al Palau Sant Jordi. Les imatges enregistrades són digitalitzades i es converteixen en una representació tridimensional del jugador, que permet l'estudi dels cops des de qualsevol angle. Un dels punts mes importants de l'estudi és l'anàlisi de la cadena cinemàtica. la seqüència adoptada pel tennista per transmetre l'energia generada pel eos a la raqueta i posteriorment a la pilota. L'estudi mostra que la velocitat aconseguida per l'espatlla (12,85 quilòmetres l'hora) s'obté una dècima de segon abans de produir-se el contacte de la raqueta amb la pilota. Quatre eentòsimes des-

El treball pemetrà al campió català millorar alguns aspectes tècnics prés, el colze aconsegueix la màxima velocitat, tot i que aquesta és encara més elevada (21,67 Km/h). Dues eentòsimes de segon després adquireix la màxima velocitat del canell. I quatre eentòsimes més tard es produeix el contacte de la raqueta amb la pilota, la primera aconsegueix una velocitat de 90,32 Km/h i proporciona a la pilota una velocitat de 126 Km/h. Quant al drivc, el treball del CAR mostra que en el moment de picar la pilota, Bruguera, flexiona dorsalment la mà per obtenir amb la raqueta un angle de 81 graus. Aquesta angulació dóna com a resultat que la pilota surti a una velocitat de 126 quilòmetres l'hora. A l'estudi realitzat pels experts del CAR Josep Escoda, Xavier Balius i Carles

Turró, queda constància de les diferències entre la velocitat vertical del drive (45,7 Km/h) i la del revés (22,00 Km/h). Segons l'estudi això es deu, principalment, perquè el revés analitzat és un revés d'atac, precedit d'una pujada cap a la xarxa. En canvi en l'anàlisi que s'ha fet del drive la potència es veu en el sentit de la xarxa, però continua conservant un «liftat» important que donarà força a la pilota, perquè el rebot contra el terra sigui més llarg. Aquest estudi del CAR, realitzat dins el programa Sàndoz Sport Research, és un dels més sofisticats i té com a objectiu aconseguir l ' e s p o r t i s t a p e r f e c t e . Aquests estudis són els mateixos que fan. actualment, als Estats Units.

1 Gavà.— El derbi català entre el Gin Giró Gavà i el Winterthur Sant Cugat va acabar amb victòria de l'equip local per 4 a 2. En línies generals va ser un partit força avorrit, sobretot a la primera meitat. Cap dels dos conjunts no va saber imposar el seu estil de joc, tot i que al llarg del partit es van succeir els dominis territorials d'un conjunt i de l'altre. El Gavà va ser un vencedor just. però mai no va arribar a dominar amb total autoritat. El Sant Cugat es va despertar, ja massa tard. a la segona part. amb dos gols als últims 6 minuts que feien valer les ganes i l'ambició no mostrada al primer temps. Els primers cinc minuts de partit, el Sant Cugat va intentar tenir el control del matx però no ho va aconseguir. Els darrers deu minuts de la primera part. el Gavà va assetjar la porteria del Sant Cugat, defensada per Nino. Fruit d'aquesta pressió en el minut 13 i 19 respectivament establien el 2 a 0. Si al primer temps els jugadors del Gavà xutaven a porta des de qualsevol posició, a la segona va ser el FS Sant Cugat qui buscava porteria a la desesperada. El Gavà no es va deixar sorprendre i va continuar treballant de valent per no deixar-se escapar cap dels dos punts en joc. A la segona part, el Gavà sentenciava el partit amb dos gols que posaven les coses força difícils al Winterthur Sant Cugat. Però aquests quatre gols i la mala actuació dels àrbitres a la segona meitat van tenir una influència positiva en els homes de Carles Navarro. Van treure l'orgull i la motivació que els havia mancat a la primera part. D'aquesta manera, al minut 14 de la segona part, Pinol rebia una passada mil·limetrada des de la banda i de taló marcava el 4-1. Quan faltaven tres minuts per al final Mauri establia el 4-2 definitiu. En aquests moments, el Winterthur Sant Cugat ocupa la quarta posició a la taula classificatòria. Demà dissabte rebrà la visita del Diari de Notícies Xota, que ocupa la sisena posició. El partit es disputarà al pavelló municipal a partir de les 6 de la tarda.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

HOQUEI SOBRE PATINS Els jugadors del PH Sant Cugat en plena pretemporada ja es mostraven animats per l'inici del campionat de lliga; potser no esperaven, però, que aquest fos tan bo. Ara lluitaran per mantenir-se en aquesta bona línia.

d'Àlex Costa. En vista d'aquests resultats, el conjunt santcugatenc ha hagut de replantejar-se els seus objectius. De fer un paper digne i intentar millorar la quarta posició de l'any passat, l'equip s'ha proposat l'ascens a primera catalana. Aquest no seria el primer cop que el Patí Hoquei milités a primera perquè ja hi ha estat en temporades anteriors. Aconseguir-ho és possible perquè enguany el grup en el qual es troba el Patí Hoquei és més assequible que el de l'any passat. El club aposta pel planter

L'equip sènior del Patí Hoquei Sant Cugat està protagonitzant un excel·lent inici de temporada. Després de nou jornades, lidera la classificació del grup 5 de segona catalana, amb els mateixos punts que l'Andorra, un dels ferms candidats a assolir l'ascens a primera catalana. El balanç fins ara d e l'equip entrenat per Toni Paredes no pot ser més positiu. D e sis partits que ha jugat, només n'ha perdut un. A r a l'objectiu ja no és només fer un bon paper, sinó pujar de categoria.

Cap a primera sobre rodes El bon inici del sènior del Patí Hoquei Sant Cugat a la lliga fa augurar un bon final CARME REVERTE

B Sant Cugat.— El primer equip del Patí Hoquei Sant Cugat ha hagut de replantejar-se els seus objectius després del bon inici en el campionat de lliga. L'equip entrenat per Toni Paredes lidera la classificació del seu grup de segona divisió catalana amb 10 punts, els mateixos que l'Andorra. Dels sis partits que ha disputat només n'ha perdut un, contra el PH Monjos en la sisena jornada de lliga. Els santcugatencs van

perdre per 2 gols a 6. La resta de matxs ha estat un passeig; si més no, els han guanyat sense gaires dificultats. El partit del debut es va resoldre amb un 6 a 2 contra el Can Palet, amb 4 gols del nou fïxatge d'aquesta temporada, David Olmo. Després de descansar en la segona jornada, els homes de Paredes es van imposar a domicili al Simó de Palau per 5 gols a 7, en un partit que els santcugatencs van resoldre a favor

seu en els quatre últims minuts de partit. Després d'una altra jornada de descans, el Patí Hoquei guanyava el Badia per 2 a 6, en un matx resolt ja al primer temps. La primera i única derrota fins ara, arribava en el sisè compromís, contra el PH Monjos. Els santcugatencs no van saber guanyar un partit en teoria assequible i es van deixar sorprendre per un rival inferior per un resultat contundent, 2 a 10. Una setmana després el Patí Hoquei s'enfrontava

a un dels més ferms candidats a pujar de categoria, l'Andorra; un equip jove i ben unit que té jugadors de primera. Novament David Olmo va ser peça clau en el triomf dels santcugatencs. Cinc dels 10 gols marcats pel Patí Hoquei contra l'equip andorrà portaven la seva rúbrica. Els de Toni Paredes van guanyar per 4 gols a 10 un partit en principi complicat. L'últim matx també es va resoldre amb victòria (7-1) contra la Penya blanc-i-blava, amb 4 gols

El Patí Hoquei Sant Cugat té molt clar que s'ha de treballar amb gent de casa i que, si és possible, cal formar els jugadors des de ben petits. La mostra és que en l'equip sènior d'aquesta temporada només hi ha un fitxatge, David Olmo, procedent del Mataró. La resta de components —Xavi Torres, Sam Jul, Jordi Cervantes, Àlex Costa i Jordi Vilallonga— són jugadors del club, als quals cal afegir els júniors Toni Zaplana, Jordi Rius, Jordi Montserrat i Daniel Antón. La filosofia d'aquest club santcugatenc s'ha resumit en el treball amb la base. Bona part dels jugadors s'han fet des de molt petits al club. Les primeres caigudes i els primers cops a l'estic els han polit al llarg dels anys amb el seu pas per les diferents categories, abans d'arribar al sènior. Amb 5 i 6 anys ja poden començar a l'escola del club, on els ensenyen, primer de tot, a mantenir l'equilibri sobre els patins. De mica en mica es van formant els futurs jugadors del primer equip, perquè si alguna cosa tenen clara és que amb una mica d'il·lusió i dedicació poden arribar a ser el mirall dels que comencen. El treball amb la base assegura el futur del club en un esport arrelat a Sant Cugat, en particular, i a Catalunya, en general.

HOQUEI SOBRE HERBA

FUTBOL

£1 Júnior perd 3 punts en la doble jornada contra els equips de Terrassa

El Sant Cugat Esport perd de manera injusta els dos punts contra el Guíxols

Manel Diumenjó era a la graderia CD Terrassa: Oller, Cinavante, Ridameya, Colomer, Maicas, Guila, De Ignacio. Hemàndez, Sentís, Martín i Camón. Júnior. Boix, Maragall, Negre, Scarpatti, Vidal, Canals, Berriozàbal, Alcover. López, Abad i Katery —equip inicial—, Eli. Gols: 0^È7i^zàbaT(17'),T-TMartín (23'), 2-1 De Ignacio (28'). 3-1 Sentís (34'), 3-2 Eli (68'). Àrbitre: Alestrue i Pujades. Malament. Públic: Uns 45 espectadors. Incidències: El tècnic del Júnior, Manel Diumenjó, que va decidir la mateixa setmana deixar l'equip fins que la direcció administrativa del club no es pronunciés, va veure el matx des de la grada. Diumenjó s'ha molestat

3 2

per l'actitud d'algunes jugadores.

R.F. / C.R.

B Terrassa.— Després d'haver empatat amb l'Atlètic Terrassa, les noies del Júnior perdien contra el Deportivo, en el segon partit d'aquesta doble jornada contra els equips de Terrassa. Els primers

minuts del matx van ser de domini local, amb jugades de perill ben resoltes per la portera santcugatenca, Maria Boix. Contràriament a l'ofensiva del conjunt local, el primer gol el va marcar el Júnior. Això va permetre al conjunt de Sant Cugat retrobar la seva posició al camp i jugar amb més tranquil·litat, tot i que el perill continuava arribant per part terrasscnca. El Deportivo va aconseguir en deu minuts capgirar el resultat a favor seu amb tres gols que posaven el matx molt complicat a l'equip de Sant Cugat. A la represa el Júnior va sortir decidit a retallar les diferències en el marcador, però només va ser possible marcar un gol més, el que va fer l'olímpica Eli Maragall en una jugada personal. L'esforç de les jugadores del Júnior no va donar els seus fruits i la derrota va ser inamovible. Aquest cap de setmana el Júnior rep a casa el Club de Campo i el Valdeluz.

L'àrbitre no va xiular dos penals a l'àrea gironina Sant Cugat: Comellas (4), Aznar IÀngel(4), Javi (4), Erncsto (3), Miguel (4), Óscar (3), Àngel (3), Carlos (3) (Bayo 36'), Jaume (4), Casado (4), Rafa (3) (Roger 55'). Guíxols: Busquets, Valero, Casellas, Camprubí, Sala, Pedri, Carmelo (Ramos 61'), Gordillo, Juli, Carré (Giralt 61'), Gala.. Gols: 0-1 Vaïe'ro~(14' penal),TT7íü> me (55'), 1-2 Casellas (68'). Àrbitre: García Moreno. Nefast. Targetes grogues a Aznar, Óscar i Rafa, del Sant Cugat, i Gordillo. Juli i Gala, del Guíxols. Públic: Uns 250 espectadors. Incidències: L'àrbitre es va empassar dos penals a l'àrea del Guíxols, fet que va provocar les protestes del públic un cop acabat el partit.

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Aquesta vegada el Sant Cugat Esport va perdre injustament el partit. Els santcugatencs no van poder evitar la desfeta contra un discret Guíxols. Els gironins van tenir la sort de trobar-se als 14 minuts de joc amb

un clar penal d'Ernesto sobre Gala, que el col·legiat no va dubtar a assenyalar. En cap cas els guixolencs no van fer mèrits per endur-se els dos punts. La primer meitat va ser, en línies generals, molt fluixa quant a ocasions, però molt disputada quant a joc. Tanmateix, aquest primer període no va tenir un dominador clar. A la segona meitat el Sant Cugat va sotmetre els gironins a una pressió constant fins al punt d'aconseguir l'empat. Jaume, un dels destacats del partit, va igualar el partit després d'una bonica vaselina. Però els visitants en van tenir prou amb una aproximació a l'àrea local per marcar el segon gol. Malgrat l'empat, el Sant Cugat es va buidar per complet i en l'últim quart d'hora va disposar de clarissímes oportunitats per igualar novament el resultat. L'àrbitre, però, es va encarregar d'impedir-ho. Dos clars exemples de la pèssima actuació arbitral van ser les faltes comeses sobre Roger i Casado dins l'àrea guixolenca,

que el col·legiat es va negar a xiular; dues faltes mereixedores del màxim càstig, que haurien canviat el signe del partit. Tots els esforços dels homes de Munuera van ser insuficients contra l'actitud de l'àrbitre del partit, que amb aires de prepotència l'únic que va aconseguir va ser encendre els ànims entre l'afició local. Al final del matx el tècnic local, Carles Munuera, es mostrava satisfet pel treball dels seus homes però no pas pel resultat. Munuera va manifestar: «L'únic equip que ha merescut la victòria ha estat el Sant Cugat, perquè ha donat la imatge d'equip, que és el que jo vull.» Aquesta desfeta manté els sanícugate/jcs a la zona perillosa de la classificació, empatat per punts amb el Rose i el Roda de Ter. Per al pròxim partit el conjunt vermell-i-negre es desplaçarà fins a Palafrugell, on jugaran diumenge a partir de les cinc de la tarda. El Sant Cugat espera recuperar, en aquest desplaçament, els punts perduts a casa. ,

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

BÀSQUET

El sènior A de la l E Sant Cugat no pot posar-se a l'altura de l'Hospitalet Al minut 2 ja no hi tenien res a fer CATÍ MORELL

I L'Hospitalet.— El cap de setmana passat el sènior A de la L'ESC no va poder plantar cara al seu rival, un Hospitalet que va anar a totes des de l'inici del partit. Massafred no va poder comptar ni amb Albesa —per lesió— ni a m b Asensio —per sanció—. La banqueta santeugatenca tampoc no tindrà Fontanals diumenge contra el Navàs, ja que la federació l'ha sancionat amb 4 partits. O O L ' H o sP'talet: Alocen (4), MoZf\J reno (26), Avinyó (9). Medina (-). Dani (4), Lavina (10). Azeón (II)). C'heehu (4). Molero (4), Lluís (r>). Suàrez(2). Montes (10). C © L'E Sant Cugat: Sevillano (2), J O García (17), Santillana (S), Moreno (5). Riera (12). Badosa (3), Argento (2). Fontanals (7). Albesa (-), García (-). Solano (-), Carazo (-). Descans: 54-32. Arbitres: Carvajal i Del Olmo. Públic: Unes KHI persones.

11 tennista santeugatenc Jordi Navarro, serveix la pilota, hom: MANI-, HSPINOSA.

L'equip del Natació Sant Cugat, eliminat del campionat de Catalunya per equips ( AKMI Kl VÍRIC • Sant Cugat.— 1:1 Club Natació Sant Cugat ha quedat eliminat del campionat de Catalunya absolut per equips. 1:1 Tennis Tarragona va ser-ne el botxí. Els tarragonins es \ a n imposar a domicili al conjunt de Sant Cugat per 4 a 1. L'eliminatòria va ser ràpida, ja que només es van disputar els individuals. La superioritat del Tennis Tarrasiona va fer

del tot innecessari que es disputessin els dobles. HI santeugatenc Jordi Massana va ser l'únic tennista del Club Natació Sant Cugat que va guanyar el seu partit. Massana va vèncer Josep Cardona en tres sets (2/6. 6/1 i 6/2). La resta de representants santcugatencs no van poder superar els seus rivals, l ' n a de les sorpreses va ser la d e n o t a de Jordi Ortiga, número I del Natació Sant

Cugat. Ortiga va perdre contra David Valeriano per 6/(1 i 6/4. LI segon partit també es va resoldre a favor dels tarragonins. José Caballero es va imposar per 6/0 i 6/1 al local David l'i/.à. Jordi Navarro i Francisco Arco tampoc no van poder vèncer els seus adversaris. 1:1 primer va caure derrotat contra el tarragoní Miquel Puigdevall per 6:1 i 6/2. LI segon va perdre per un doble 6:0.

M El sènior A de la Unió Esportiva Sant Cugat continua ocupant l'últim lloc de la taula classifieatòria i tot indica que continuarà en aquesta posició durant moltes més jornades, si no és que es produeix un canvi radical i l'equip comença a exterioritzar el bon joc que tothom espera. HI cap de setmana passat els homes de Marcel·lí Massafred només es van poder mantenir per sobre del seu rival durant els primers 30 segons del partit (2-3. al marcador). Després, els locals van aconseguir el domini i van controlar el joc fins a l'últim mo-

ment. tot i la remuntada que va intentar fer l'equip santeugatenc a la segona part. Al final, victòria local ( W ó H ) . Aquest cap de setmana els de Massafred reben un CB ICMAN Navas que ve amb la intenció d'endur-se una nova victòria del Municipal de Sant Cugat. La banqueta local recuperarà per a aquest partit Lluís Albesa. D'altra banda, Asensio haurà de complir el seu quart partit de sanció, per la falta desqualificant que li van xiular en cl partit a casa contra el Sícoris de Lleida. 1 a Asensio se li afegeix Fontanals, que va veure diumenge passat com els col·legiats Carvajal i Del Olmo li xiulaven una falta desqualificant que el mantindrà allunyat de la pista durant quatre jornades. A més, Massafred haurà de prescindir del capità de l'equip, Oriol Gómez, que ja fa dues jornades que és absent de la banqueta santeugatenca. El Navàs, en canvi, podria tenir tots els seus homes a la pista si tot va bé. segons el president del club del Bages. R. Isern.

ESPORT ESCOLAR

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI GIMNÀSTICA PER A LA 3 a E D A T

/ Grups reduïts / Programes personalitzats en funció de l'edat i l'estat de salut. / Els objectius de la gimnàstica son: La millora de l'elasticitat muscular, la flexibilitat articular, la funció càrdio-respiratòria. Frenar l'osteoporosi i les malalties reumàtiques. Millorar l'estat físic i anímic. CONSULTI'NS SENSE COMPROMÍS Cl Sant Antoni, 74, baixos - Tel. 674 74 37 Sant Cugat del Vallès

M i ni h a n d b o l — L'escola Ferran i Clúa participa en la competició de minihandbol dels Jocs Esportius Escolars amb un equip benjamí. Els components d'aquest conjunt de Valldoreix són Mare Rius, Nil Ciuro, Quim Noto. Alfred March. Bernat Tous. Joan Marc Gallart, Xavi Màrquez i Ale\ Masferrer. Tots ells entrenen amb Natxo Andrés, cl seu monitor.

Després d'haver perdut el primer partit contra el Santa Isabel per 2 gols a 1, i d'haver empatat a 2 gols contra el mateix equip en la segona volta. el Ferran i Clúa passa a la segona fase del campionat dins el grup B. En el mateix grup queden inclosos els equips del Flopins i l'Avenç,, que disputaran tots dos una lligueta. / c.R.

Paseig Torreblanca, 12-14 Tel. 675 35 56 08190 Sant Cugat del Vallès • Fotos carnet en dos minuts. • Ei servei individual de cada una de les vostres íoioaralies. sense pagar més. • El servei de revelatge 1 /2 hora.

extraràpid

• Els articles de regal més originals i bonics! PARTICIPEU EN EL SORTEIG DE 12 CAMERES!!!

<$£$

:«r Servei * Gratuït a Domicili 'NlSA**

Mercat Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

POLIESPORTIU

M i l · l e n a r i , 1-PB St.Cugat, 2 Mil·lenari: Izquierdo, Villar (López II 73'), Sierra, Moya, Jiménez, Delcan, León (Delcan II 78'), Gómez, Aranda, López i Cabezas (Juan Carlos 57"). Penya Blau-grana: Edu, Quim, Reverte, Tato, Luis, Javi, Carre, Isaac, Campos, Raúl (José 85') i Carrillo. Gols: 0-1 Tato (20') penal, 0-2 Campos (85'), 1-2 León II (91') Àrbitre: Collado. Regular. Targetes grogues a Moya i Gómez, del Mil·lenari, i a Carre, de la Penya. Comentari: El plantejament de la Penya va donar bons resultats contra el Mil·lenari. Els blau-grana van esperar al darrera per sortir al contraatac i sorprendre el seu rival. Tot i així. la Penya va disposar d'ocasions aïllades per marcar un gol en cada període. El més irregular del partit va ser l'arbitratge, que va perjudicar tant els locals com els visitants. Va xiular dos penals a favor de l'equip de casa. que el Mil·lenari va desaprofitar i, d'altra banda, no va assenyalar penal contra els locals per unes mans clares dins l'àrea. La Penya rebrà demà a casa el Montserrat de Terrassa. C.R.

U E S C B, 82 Ripollet B, 80 UESC B: Munera (7), Ferreiro (9), Soler (9), Martínez (23), Crespi (7). Garcia (7), Garcia (11), Crespi (2), Sanz (-), Junyent (-). Argento (7), Moreno (-). Ripollet B: Alegre (9), Manzano (13), Uribe (6), Guillamón (3). Ràdua (31), Pérez (4), Solas (5), Igualada (2). Egido (4), Cara (2), Arús (2). Àrbitres: Jordana. Comentari: L'equip B de la UESC va aconseguir la primera victòria de la lliga contra el Ripollet B, després de jugar un partit molt disputat i que va obligar els jugadors a anar a la pròrroga després d'haver acabat amb un empat a 66 els 40 minuts del matx. Al final del primer temps, l'empat

a 36 ja anunciava una segona part molt discutida. L'equip de Sito Roque va fer la millor defensa de la temporada. cosa que li va permetre aspirar al triom final, que van obtenir. Aquest cap de setmana la UESC visita la pista del Cambrils. / CM.

Roses Santfeliu, 57 Mira-sol, 60 Roses Santfeliu: Sousa (10), Grané (8). Arranz (12), Gamero (10), Saavedra (5) —cinc inicial-—, Monilla (2), Granero (2), Luque (3), Fernàndez (1) i Garcia (-). Mira-sol: Màrius (4), Edu (8), Oscar (18), Javi (6), Víctor (-) —cinc inicial—, Miquel (2), Miguel (2), Rafa (17), David (3), Dani (-). Àrbitre: Jerez. Correcte. Comentari: El Mira-sol es va imposar per només 3 punts de diferència contra un Roses que mai no va donar el partit per perdut, tot i el bon inici dels mira-solencs. Els últims 5 minuts del primer període van ser de domini local, cosa que es va traduir en un parcial de 13 a 5. La segona meitat va ser molt més igualada. Mentre el Mira-sol aconseguia uns punts d'avantatge, l'equip gironí retallava immediatament les diferències, però en cap cas això no va ser suficient per aconseguir la victòria. Demà el Mira-sol s'enfrontarà al Noia. / C.R.

Olimpyc,10 -La Almúnia, 7 Olimpyc: Nortes. Octavi, Dani, Joan i Jordi —cinc inicial—, Mur, Pep, Oriol, Manolo i Revilla. La Almúnia: Nacho, Longares, Sanjuan, Víctor, Paniagua —cinc inicial—, Embid, Sergio, Dito i Orna. Gols: 1-0 Jordi (6'), 2-0 Jordi (8'), 2-1 Paniagua (15'), 3-1 Jordi (19'), 4-1 Joan (28'), 4-2 Longares (30'), 5-2 Mur (32'), 6-2 Mur (34'), 7-2 Revilla (35'), 8-2 Revilla (36'), 9-2 Jordi (36'), 9-3 Paniagua (38'), 9-4 Paniagua (39'), 9-5 Paniagua (39'), 9-6 Dito (39'), 10-6 Manolo (39'), 10-7 Paniagua (39'). Arbitres: Gil i Zamorano. Bé. Targetes grogues a Manolo de l'Olimpyc

i a Paniagua, Embid, Dito i Orna de La Almúnia. Comentari: L'Olimpyc va superar la xifra fatídica dels tres gols, aconseguits al primer temps, per golejar amb una certa facilitat l'equip saragossà al segon període. La Almúnia va ser un adversari sense idees i amb un escàs poder ofensiu, gens inquietant per als florestans. Només en els últims minuts de partit van poder escurçar la diferència de gols que existia en el marcador. El tècnic florestà. Àngel Ruiz, va donar entrada a tots els jugadors que tenia a la banqueta, fet que va provocar un cert desgavell en l'esquema de joc dels locals C R

Júnior, 0 - Egara 35,2 Júnior: Carpenticr, Negre. Patllé, Clarasó, Vidal, Quintana, Romagosa, Bogufià, Jani, Abad i Lelet —equip inicial—, Serra, Bozal, Cabestany i Sallés. Egara 35: Puigarnau. Rovira. Rutiliano, Fité, Costa, Invero. Ruiz. Gispert, Rius, Amesqua i Barba —equip inicial—, Rodó i Daura. Gols: 0-1 Rius (20'), 0-2 Ruiz (28'). Àrbitres: Bustos i Pallarols. Bé. Targeta vermella a Bozal del Júnior. Comentari: La derrota del Júnior deixa els santeugatencs en la tercera posició del seu grup, cosa que comporta que s'hauran d'enfrontar al RC Polo en els quarts de final del campionat de Catalunya. L'equip de David Pérez va ser sorprès per un Egara 35 molt ordenat al darrera. El joc desordenat del Júnior va facilitar la sortida al contracop dels egarencs, que en van tenir prou amb dos gols per vèncer l'equip local. Tot i la derrota, els de Sant Cugat continuen aspirant a la final amb garanties. F.B. C.R. At. T e r r a s s a , 2 - J ú n i o r , 2 At. Terrassa: Freixes, Matarrodona, Lucas, Moragas, Moragas II, Bosch, Castells, Gómez, Camprubí, C.Moragas, G.Moragas —equip inical—, Latorre, Ridameya. Júnior: Boix, Maragall, Negre, Scarpatti, Vidal, Canals, Berriozabal, Eli, López, Abad i Katery —equip ini-

cial—, Ainoa.

Gols: 0-1 Berriozabal (25), 1-1 Lucas (52'), 1-2 López (56'), 2-2 Lucas (60'). Arbitres: Torres i Lazaro. Bé. Comentari: Les noies del Júnior no va fer un mal partit, però no van passar de l'empat contra el penúltim classificat a la lliga. Al primer temps el domini de les santeugateques es va traduir en un únic gol. Al segon període el Júnior, dirigit des de la banqueta pel segon entrenador, va fer un joc amb alts i baixos, que van aprofitar les terrassenques per igualar el resultat en dues ocasions. Les excessives errades del Júnior van fer que no guanyés. Aquest cap de setmana cl Júnior té a casa un altre doble compromís, amb els equips madrilenys del Club de Campo i el Valdeluz. / R.F. / C.R.

CH St. Cugat, 5 Riudebitlles, 5 CH Sant Cugat: Oriol, Roger, Marc (1), Burnat i Solà (3) —cinc inicial—. Bernat (1). Riudebitlles: Bel (2), Boixeda, Jaume, Nins (3) i Bustens —cinc inicial—, Pavia, Domènech i Escalón. Evolució marcador 1-0, 1-1, 2-1, 2-2, 2-3,3-3,4-3, 4-4, 5-4 i 5-5. Àrbitre: Bernat. Bé. Comentari: El CH Sant Cugat va plantar cara al líder, capaç d'empatar el partit als últims segons. Va ser un partit molt igualat entre dos conjunts que van mostrar les aspiracions per pujar a la primera divisió catalana. Quan semblava que el triomf es quedaria a casa, el Riudebitlles va establir l'empat definitiu, resultat que es pot considerar just. I.S. / C.R.

CH S t Cugat, 9 Sentmenat, 6 CH Sant Cugat: Pasquí, Hernan (1), Espot (2), Llacer (1) i Novella (1) —cinc inicial—, Marcos (4), Climent. Sentmenat: Linares, Vivet, Carbonell, Medina i Ferrer —cinc inicial—, López i Tomàs. Evolució del marcador 1-0, 2-0, 2-1, 3-1, 4-1, 5-1, 5-2, 5-3, 6-3, 7-3, 8-3,

AGENDA Divisió d'honor cat.

17.00

Palafrugell-Sant Cugat IDium.)

3a preferent

2a divisió

3a regional

Juvenil 12.00 Andorra-Sant Cugat (Dium.) 15,30" "Júnior-PB Sa^CugaTjDJis.) 18.30 ~SanTCügat-Ba7bera~(D"iss.T

17.00 Montmany-Chess (Diss.) T7.00 Bokatas-Selga (Diss.) ~ 18.30 Can Deu-Valldoreix (Diss.)

O. la Floresta-Santa Coloma (Dium.)

LesTorres-O. la Floresta (Diss.)

f~£fjt

**.*'•,

frf

15.15 16.15 10.00 12.30 15.00

Sant Cugat-O. Can Fotjó (Diss.) Sant Pere-PB Sant Cugat (Diss.) Sant Josep-Júnior (Dium.) Adesa-Terrassa (Diss.) RubTSant"Cugat (Diss.)

11.00 Júnior-Jobac (Diss.) 12.45~PETSant Cugat-Sant Pere (DTsiX" 9.45 Sant Cugat-Terrassa (Diss.) 12.15 Terrassa-Sant Cugat (Diss.)

Divisió d'honor fem. 16.00 Júnior-Club de Campo (Diss.) T2.30 Júnior-Aldeasa (Dium.)

JÚNIOR 10.30 Júnior-Polo (Dium.)

18 00 Sant Cugat-Canteras Alaiz (Diss )

~ 1a divisió A 17.45

Roldàn Pastor-O. la Floresta (Oiss.)

1a divisió B 19.30 Sant Cugat-Sant Gervasi (Diss.)

SÈNIOR 19.00 Martorell-UESC (Diss.)

Campionat de Catalunya 2a CATALANA 20.15 Sant Cugat-Cess (Diss.) 19.30 St. Pere Ribas-St. Cugat B (Diss7) JÚNIOR 19.30 Vilanova-Sant Cugat (Diss.) JUVENIL 11.45 Sant Cugat-Esplugues (Diss.) 13.15 St. Feliu-St. Cugat B (Dium.) 19.00 Corbera-Sant Cugat C (Diss.)

SÈNIOR FEMENÍ 17.30 Sant Cugat-Palma (Diss.)

'__

INFANTIL 10.30 Sant Cugat-Bigues i Riells (Diss.) 19.00 T r e m p - S a n t Cugat (Diss.) "~ ALEVINS

Campionat de Catalunya SÈNIOR FEMENÍ Sant Cugat-AE Grècia

Divisió de plata

''í>.ï

1a divisió estatal Aleví

SUB-23 18.00 Mirasol-Noia (Diss.)

:$*** - > í ; í i J bsfStr !

Campionat de Catalunya Infantil

CV Múrcia: Reyes, Martínez, García, Moya, Méndez i Hcrnàndez —equip inicial—, Sanchez, Molina, Salar i Hernàndez. CV Sant Cugat: Bartra. Castané, Salto, Sànchez, Vila i Mampel —equip inicial—, Rubio i Massa. Parcials: 1-15/M51TÏ5. ~~ Arbitres: Molina i Espinosa. Bé. Públic: Uns 35 espectadors.

M 3a catalana femenina mm

y.s*

SÈNIOR 19.30 Mirasol-Noia (Diss.)

Alevins 16.00

Amistós amb derrota a Benidorm

41 3a categoria A

Cadet

Cadet 12.30 Terrassa-PB Sant Cugat (Dium.) 10.0(núnïï>r-Rubí (DiuTn.) 15.30 Les Fonts-SarUCügat"(DÏssT| íT00 Tàfad-Adesa (Diss.) 16.45 Sant Cugat-Maurina Egara (Diss.) 9.00 PB^anFCugàrTiFrassa IDTssTj ~

JÚNIOR 16.00 UESC-Vilatorrada(Diss.)

M 3a divisió

11.45

BÀSQUET

17.00 Sant Cugat-Esplugues (Diss.) 14.30 Sant Cugat B-Sant R a m o n (Diss.) BENJAMINS 16.00 Sant Cugat-St. Feliu (Diss.) PRE-BENJAMINS 15.00 Sant Cugat-St. Feliu (Diss.)

SUB-23 12.30 UESC-Navàs (Dium.) JÚNIOR 16.30 Èpic Casino-UESC (Diss.)

O.v. C.R. • Múrcia.— El Club Voleibol Sant Cugat continua sense haver perdut cap partit. Les jugadores de Rupil van desenvolupar el seu joc habitual, sense fer res de l'altre món. El joc d'equip els va permetre imposar-se al conjunt murcià, p e r ò amb algunes dificultats. El primer set va ser realment fàcil, un 1 a 15 a favor del Sant Cugat, fet ja habitual en les noies de Víctor H u g o Rupil, que acostumen a sortir força concentrades en els primers moments del partit. Va ser a partir del segon set q u e les jugadores del Volei Múrcia van oferir més resistència. Això va complicar un xic el matx, tot i que al final el Sant Cugat es va e n d u r el segon i el tercer set. Primera derrota de la temporada a Benidorm

' 2a divisió estatal SÈNIOR 11.00 UESC-Navàs (Dium.)

Rubí, 22 UESC, 40 Rubí: Artés, Marín (1), Balbino (4), Boixaderas (4), Arnal (-), Puig (1), Garcia (6) —equip inicial—, Estévez (4), Magraiié (2). UESC: Cornet, Romero (2), Peli (4), Armand (14), Edu (7), Tomàs (6) i Fisas (1) —equip inicial—, Casaubón (3), Esteban (2), Alfredo (1), Pere Lluís (-), Joanpe. Arbitres: Pastor i Garcia. Correctes. Comentari: La UESC va superar de 18 gols el cuer de la classificació, una diferència que hauria pogut ser més àmplia si els santeugatencs haguessin aprofitat la seva superioritat física i tècnica. Després dels primers sis minuts el control del matx va passar a mans dels de Josep Ibanez. A partir d'aquest moment, el Rubí es va quedar sense aspiracions al triomf final. Si a la primera meitat la UESC va perdre moltes pilotes i es va permetre el luxe de no fer cap gol durant cinc minuts, a la segona part els santeugatencs es van dedicar a ampliar la seva victòria, sense gaires problemes. El santeugatenc, Armand Mora es va convertir en el màxim realitzador del matx amb 14 gols. El partit de demà e l s e n f r o n t a r à al C a r d e d e u . / P.M. / C.R.

El CV Sant Cugat supera, en poc menys d'una hora, el Volei Múrcia per 0 sets a 3

SÈNIOR 12.00 Cambrils-UESC B (Dium.) SUB-23 10.30 Cambrils-UESC B (Dium.)

17.00 Orange-O. la Floresta (Diss.)

15.30 Manresa-Sant Cugat (Dium.) 10.15 Rubinenc-Can Cortés (Dium.) 11.45 Júnior-Les Fonts (Dium.) ï 8.00 PB'Sant Q j g l ^ M o n t s e T r a ï (Diss.) TOO Sa"badell-Mirasol"(DÍss.r 18.00 Àdesa-Montcada (Diss.)

HANDBOL

VOLEIBOL

17 00 C. Flores-Cercle Sabadell (Diss.)

1a catalana

8-4,9-4, 9-5,9-6. Àrbitre: Abrent. Bé. Comentari: L'equip B del Club Hoquei Sant Cugat es va imposar amb alguna dificultat al Sentmenat. Com ja és habitual, el conjunt santeugatenc va tenir un inici excel·lent. De seguida el bon joc dels locals va donar fruit. Els gols d'Espot i Hernan deixaven el resultat en un clar i avantatjós 4 a 1, amb el qual es va arribar al descans. A la represa va passar el que acostuma a ser habitual en l'equip santeugatenc. L'excés de confiança els va dur al relaxament i això va permetre que els visitants se'ls apropessin. Al final, però el Club Hoquei va reaccionar i no va permetre que els dos punts fossin per al seu adversari./I.S./C.R.

1 a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 19.30 UESC-Cardedeu (Diss.) J U V E N I L MASCULÍ 21.00 UESC-Cardedeu (Diss.)

A la tornada el Club Voleibol Sant Cugat va disputar un amistós contra el C V Playas Benidorm, quart classificat de la divisió d'honor femenina. El Sant Cugat va encaixar la primera derrota d e

v·5rwv·^'v*"·

la t e m p o r a d a contra aquest equip de la màxima categoria. Les de Rupil, tot i fer un bon partit, van perdre per 3 sets a 1, a m b parcials de 15-12, 11-15, 15-13 i 15-10. Les santeugatenques van caure a m b el cap ben alt contra un bon equip. Les de Rupil van demostrar que amb l'equip actual podrien fer un paper digne a la màxima categoria del voleibol femení. El partit va ser disputadíssim i de gran qualitat. El Sant Cugat va saber plantar cara en tot m o m e n t al rival més fort que ha tingut fins ara. Si el primer set era p e r a les jugadores locals, el segon va ser favorable a les santeugatenques. A m b el matx igualat a un set, el partit va haver d'arribar als 4 jocs. Els dos últims també van ser per a les jugadores locals, que, tot i vèncer, no van trobar cap facilitat en el joc practicat per les de Sant Cugat. A m b aquests amistós el tècnic del Sant Cugat ha pogut constatar el nivell de les jugadores, ja que en el campionat de lliga la superioritat és força evident respecte a la resta d'adversaris. L a prova és q u e el Sant Cugat encara n o ha cedit ni un set des del com e n ç a m e n t de la lliga. El pròxim compromís enfrontarà el Club Voleibol Sant Cugat al Vélez Sport d e Palma de Mallorca. El partit es disputarà dissabte a 2/4 de 6 d e la tarda a Valldoreix.

* » ; * ^ Ï ' - « » * Í . > · % V

AJUTS PER A BOSNIA

lil santcugatcnc Santi Jové torna a viatjar a un camp de refugiats de Croada per ajudar els desplaçats de la guerra als Balcans i demana la col·laboració dels ciutadans amb material sanitari. Plana 33.

. Divendres. ') de desembre de IW4

POCS AFECTATS DE SIDA

El CAP de Sant Cugat atén vint persones afectades de sida. Són les úniques dades oficials de què es disposa, perquè la majoria de portadors i malalts opten pels hospitals. Plana 34.

SINISTRES

La filla de Sant Cugat Maribel Urgell Duquc va ser una de les víctimes mortals de l'accident de les Escaldes (Andorra). fil tràgic accident es va produir dimarts passat a 3 4 de 4 de la tarda quan un

c a m i ó d e g r a n t o n a t g e va q u e d a r s e n s e frens e n p a s s a r p e r l ' a v i n g u d a C a r l e m a n y , el c a r r e r p r i n c i p a l d e les E s c a l d e s . M a r i b e l U r g e l l t r e b a l l a v a a A n d o r r a c o m a assistent social c u i d a n t avis. E n el m o m e n t

del s i n i s t r e , la n o i a d e S a n t C u g a t p a s sejava p e r u n a d e les v o r e r e s del c a r r e r a c o m p a n y a n t un d e l s avis q u e c u i d a v a . M a r i b e l U r g e l l , q u e va m o r i r en s e r a t r o p e l l a d a pel c a m i ó , t e n i a 27 a n y s .

La majoria de marroquins de la comarca vénen de zones rurals Sil.VIA BARROSO

Una de les víctimes mortals del tràgic accident d'Andorra era filla de Sant Cugat Maribel Urgell Duque va viure la major part de la seva vida a Sant Cugat

La jove santeugatenca de 27 anys va anar a Andorra fa uns anys per treballar

RAMON 1 V (.)( 1

• Sant Cugat La filla de Sant Cugat Maribel Urgell D u q u e . de 2 7 anys d'edat, es una de les víctimes mortals del tràgic accident que va viure dimarts passat el comú d T s c a l d c s ( \ n d o r r a ) . 1.'accident es \ a produir quan cl conductor de! camió amb matricula francesa (ó.í-ADM-.iU. que provenia de franca. \ a perdre el control del seu vehicle a causa d'una fallada en cl sistema de trens. El camió va .mai sense control a una velocitat de SO quilometres per hora d'una banda a l'altra de l'avinguda ( ailemany, el carrer principal de ics Escaldes. Després d'atropcllai diverses persones i arrossegat col\cs. el camió va travessar un test.uiiant i una pertumeiia d'uns mans magatzems. on va avabai la seva dcscontrolada trajcctoiia. A l'hora de tancar aquesta edició Ics \ ictimes mortals cien nou. entie elles Maribel Urgell. i els lei Us. cinquanta.

Amb tot. ei Valies Occidental presenta un trencament respecte de les dades de la resta de Catalunya. ja que la província amb més presència es \ a u c n . la / o n a més muntanyosa de la regió de Jcbala. d'on venen el 2 0 ' Í d e b marroquins. A la resta del país. en canvi, el grup que predomina és el dels nascuts a Nador. del Rif, que arriba al 7S.S'"< a Osona i al 71.4% al Baix Empordà i només ocupa cl segon lloc al Vallès Occidental, amb el í s . y ; dels immigrants regularitzats.

Kls l igill son de Sant Cugat Maribel Uigell Duque era filla de Sant Cugat i va \ iure la major paí'l de la seva vida ell aquesta ciutat. \ i a ta uns anys es va establir a la localitat andorrana d'l iH.inip, juntament .un' 1 una gel mana mes gran que ella. per treballar com a assistent social cuidant avis al comú d'Escaldes. Segons lonts del govern andorrà, la víctima, que va ser enterrada ahir a les 4 de la tarda al cementiri d ' E n c a m p . va ser una de Ics primeres persones atropellades pel camió. Maribel Urgell passejava per una de les voreres de l'avinguda Carlemany amb un dels avis que cuidava quan es va veure sorpresa pel gran vehicle. Els familiars de Maribel Urgell, la majoria veïns de Sant Cugat, es van

l a t'K . . \ l

ió II I I . n i u Sani Domen

dirigir a Andorra en s^bei' la notícia. Alguns familiars de la víctima tenen negocis comercials a Sant Cugat, l a fleca Mcritxell del carrer Sant Domènec de Sant Cugat és propiciat del cunyat i la neboda de Maribel: a més. Neus Urgell, germana de la víctima, treballa com a dependenta a la fleca del Mercat Torreblanca. El conductor, ferit lleu HI camioner que conduïa el vehicle. que només va patir ferides lleus, es mostrava consternat «pel mal» que va provocar amb l'ac-

cident i va afirmar que se sentia com «un assassí». "Algú que mata nou persones es un assassí, fins i tot si és sense voler, Es un homicidi involuntari. Ho sento, cm considero un assassí»., va dir Jean Erançpis Pasini. Fil camioner, que trevallava per a l'empresa francesa Salvatori, va explicar que quan va patir l'accident transportava al camió un carregament de 34 tones de sucre, que havia de portar a un centre comercial de Sant Julià de l.oria (Andorra). Eons policíaques van assenyalar que tot sembla indicar que la ca-

.) A vilil.A. bina del camió tenia un problema en cl sistema de frens i que feia vuit mesos que havia de passar la inspeeciéi tècnica corresponent. Antoni Aleix, director de la policia andorrana, va afirmar que el camioner havia infringit la llei circulant pel centre de la localitat. En aquest sentit, Aleix va recordar que a l'entrada de les Escaldes-Engordany hi ha un pannell informatiu que recorda la prohibició pels camions de gran tonatge de circular pel centre de la ciutat i es recomana la desviació a una carretera alternativa.

SEGURETAT CIUTADANA

Localitzen a Martorell les mans de la noia mutilada que van trobar a la Floresta Sit VIA BARROSO

• Sant Cugat.— Les mans de la noia morta i mutilada que un barraquista va trobar a la carretera tic Vallvidrera el 10 de novembre han estat trobades aquesta setmana a les rodalies de Martorell, segons fonts de la investigació. Tot i que la Guàrdia Civil de Martorell no ha fet públic cl seu nom, se sap que la pista ha permès identificar la noia. que seria deia comarca, i que pot aportar elements fonamentals perquè avancin les investigacions. La tesi de treball principal en la recerca policíaca del cas as-

H Sant Cugat.— LI grup més ampli d'immigrants marroquins regularitzats al Valies Occidental prové de zones rurals del seu país. segons les dades per comarques que recull l'estudi Mtnroqums a Calalunva del gabinet sociològic loé, que l'Institut Català d'Estudis Mediterranis acaba de publicar a la col·lecció Estudis i Simposis. Igual com a la resta de Catalunya i de l'Estat Espanyol, la majoria dels marroquins instal·lats legalment a la comarca són nascuts al Rif o a Jcbala. Ics dues regions majoritàriament rurals del nord del Marroc que pertanyien al protectorat espanyol.

senyala que cl presumpte homicida es una persona del cercle familiar o íntim de la noia. Aquesta seria la rao que l'hauria dut a desfigurar el cadàver amb cops i ferides de la mateixa arma de tall utilitzada en la terida mortal i a mutilar-ne les mans, ja que el procés d'identificació del cos es complica i fins i tot es pot fer impossible sense les empremtes digitals i la cara desfigurada i, per tant, és poc probable que s'arribi a obtenir el nom de cap sospitós relacionat amb la persona assassinada. Aquest és el procés psicològic,

segons els experts, que segueixen els homicides quan tenen una relació personal amb la víctima, b n la mateixa línia d'actuació estaria la voluntat explícita d'enterrar el cos, en lloc d'abandonar-lo al mateix lloc dels fets. i de rentar el cadàver i canviar-ne la indumentària, com va passar en aquest cas. Aquests detalls en torn de l'homicidi. que es van conèixer immediatament tot i el secret de sumari decretat pel jutjat de Rubí. es van afegir a la descripció que el barraquista Antoni Sabadell va fer de l'home que va veure fugir

del revolt de la carretera de Vallvidrera a la Floresta: l'individu aparentava uns quaranta anys —i doblava, per tant. l'edat de la noia— era alt. prim i calb i va fugir precipitadament en un cotxe que havia deixat aparcat a la carretera. abans que Sabadell pogués veure el que estava fent. Tots aquests clements van fer que des d'un principi es parlés de crim passional. Ara, en canvi, no es descarta aquesta possibilitat, però es considera que també hi podrien haver intervingut altres factors que haurien desencadenat l'homicidi.

La presència notable de nascuts a Xauen al Vallès Occidental contrasta amb les xifres relativament baixes que els nascuts a aquesta província representen a la resta del país. Només el 4 . 7 ' ' dels marroquins legalitzats a Catalunya provenen de Xauen. i la segona comarca on sé>n més presents es el Barcelonès, on no superen, però. el 8%. X a u e n . situada al nord-oest del Marroc, és una província molt muntanyosa amb costa al Mediterrani, predomini de població rural i amb una taxa de natalitat molt elevada que arribava al 52,8 per mil en el cens de 1982. l'últim elaborat. Aquell mateix any, la mitjana marroquina de naixements era de 42.6 per cada mil habitants, i Xauen era la província amb la taxa mes elevada. El resultat d'aquest índex de natalitat és un percentatge també molt elevat de població jove, que arriba al 47,4%, i és el màxim del Marroc. La segueix la província de Nador, la segona en presència al Vallès i la primera de mitjana a Catalunya, a m b un 41,7% de població jove. Aquest seria el factor determinant perquè aquests siguin dos dels principals focus g e n e r a d o r s d ' e m i g r a c i ó . malgrat que el cas de Xauen és més limitat i només hi ha una concentració notable de marroquins d'aquesta província al Vallès Occidental. Tot i que Nador és una província amb un índex de població urbana més alt que Xauen. les dues són zones ruralitzades i amb una població molt jove. Aquestes són les claus que defineixen el perfil de la immigració a Catalunya, dominada per homes joves, solters i provinents de zones camperoles. L'altre sector vindria de ciutats de més de ..()().(><)() habitants com Tànger o Tetuan. que representen cadascuna un 11.7% dels marroquins del Vallès Occidental i tenen una presència a Catalunya directament proporcional a la proximitat amb Barcelona.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

PUNT DIVERS SOLIDARITAT

ativa particular recull material Una iniciativa sanitariri per als refugiats bosnians El santcugatenc Santi Janti Jové viatjarà a Croàcia a final d'any per portar els donatius SÍLVIA [A BARROSO

• Sant Cugat.— El santcugatenc Santi Jové, impulsor de diverses campanyes d'ajut per als refugiats bosnians del camp de: Kamenjak, ha fet una nova crida per recollir lir material Els refugiats bosnians del camp de Kamenjak, a la ciutat croata de Pula, rebran a final d'any el material sanitari que es reculli a Sant Cugat fins el dia de Nadal. La campanya ha estat endegada per Santi Jové, un santcugatenc que des de fa un any i mig manté contactes amb el campament i hi viatja personalment per lliurar les donacions recollides de particulars i empreses. Aquesta vegada, la crida s'adreça especialment als laboratoris i hospitals per poder reunir el material necessari per a la medicina d'emergència que es fa als camps de refugiats: xeringues, agulles, xeringues per a insulina, cotó fluix, gases, guants i esparadrap. Els medicaments per evitar les infeccions i controlar els efectes de malalties cròniques i els nutrients infantils bàsics són també productes d'abastiment difícil i, alhora, imprescindible per a un campament, i els coordinadors de la campanya demanen per això iode, mereromina, antipirètics, antibiòtics, antihipertensius, antidiabètics, vitamines, analgèsics, sedants, llet —en pols o condensada— i el sucre. Tot i que, segons el responsable de la campanya, «aquest tipus d'aportacions han de venir fonamentalment de laboratoris i centres mèdics», també s'accepten les donacions de particulars. «En aquest cas, però —puntualitza Jové— haurien de portar-nos almenys caixes d'unes quantes unitats del producte, perquè no tenim mitjans per classificar el material». Les iniciatives de Santi Jové durant el darrer any i mig han creat una petita xarxa de ciutadans d'altres municipis que ara col·laboren en

sanitari per al campament. Dues furgonetes sortiran el dia 26 cap a Croàcia per portar els donatius, en el que serà el setè viatge de Jové a Kamenjak. La campanya actual s'adreça fonamentalment als laboratoris i hos-

pitals, però també s'accepten les donacions de particulars per a un col·lectiu que, segons el responsable de la iniciativa, ha estat oblidat a causa de la persistència d'una guerra que «ha passat de moda».

Els santeugatencs poden apadrinar una família bosniana de set membres CÈLIA CERNADAS

• Tot i que la quotidianitat de la guerra als Balcans ha esvaït el seu interès entre els ciutadans, encara hi ha refugiats repartits per tot Europa per als quals la possibilitat de tornar a casa és encara llunyana. A Sant Cugat hi ha un compte corrent obert per contribuir a la manutenció d'una família bosniana que viu en una casa llogada de Castellbisbal. La família Jelic, integrada per set membres (des de l'àvia fins els néts, menys el pare, que és a la guerra) va arribar a Catalunya en el marc de la campanya no governamental Ajudem el poble de Bòsnia. Precisament per això, la tramitació de la seva situació legal s'ha endarrerit i amb els permisos que tenen no poden trobar feina. Per pagar el lloguer i el menjar, la família Jelic depèn exclusivament de les donacions i els apadrinaments, la forma més segura de garantir uns ingressos estables: la persona que s'hi compromet hi destina mensualment una quantitat fixa. El compte corrent on es poden ingressar aquests diners, que continua obert, és el número 0 200 163213 de l'oficina de la Caixa situada al carrer Valldoreix. Fruit de la sensibilització

Una tramesa d'ajut humanitari a Bònia i l'impulsor de la iniciativa a Sant Cugat, Santi Jové. les campanyes. D'aquesta manera, la recollida de material sanitari es fa també des de Terrassa, Barcelona i Calella i se centralitza al magatzem de Creu Roja de Catalunya a Barcelona, on es reuniran tots els donatius i des d'on el dia 26 sortiran dues furgonetes cap a Pula. Guerra passada de moda Aquesta nova campanya arriba en un moment en què, segons Jové, «la guerra de Bòsnia ha passat de moda i la gent està poc

motivada. A més, fa uns mesos la solidaritat es va abocar a la situació d'emergència de Rwanda i ara està costant recuperar l'atenció per a Bòsnia». Després de dos anys, la precarietat permanent és el que defineix, segons l'impulsor de la iniciativa, la situació actual dels refugiats bosnians de Kamenjak i la resta de camps croates: «Ni tan sols tenen assegurada l'alimentació —diu Jové—• i depenen absolutament de l'ajut extern. Ells no poden fer res, i Croàcia és un país d'uns

quatre milions d'habitants amb mig milió de refugiats. És impossible que els puguin mantenir». El viatge de Jové a finals d'any serà el setè que fa a Kamenjak, un camp amb uns 800 refugiats on sempre fa arribar el material obtingut amb les campanyes que organitza: «He preferit centrar-me en un únic campament perquè així he arribat a conèixer els refugiats i les seves necessitats reals. Prefereixo fer una cosa mig bé que una i mitja malament», sentencia.

Aquest compte corrent no és l'única iniciativa que s'ha dut a terme a Sant Cugat per ajudar als refugiats de la guerra a Bòsnia. De fet, va néixer després de la campanya de sensibilització Música per la pau, que va impulsar Ràdio Sant Cugat en col·laboració amb nombroses entitats de la ciutat. D'aquest compte s'ha destinat mig milió de pessetes de l'Ajuntament a enviar material didàctic per als nens dels camps i al trasllat a Barcelona de dues refugiades que necessitaven atenció mèdica especialitzada. Sis-centes mil pessetes de donacions particulars han servit per pagar el lloguer de dues famílies, la de Castellbisbal i una de tres membres que ja ha tornat a Bòsnia.

COOPERACIÓ

La Plataforma del 0,7% endureix la campanya mentre no avancin les negociacions Escalen les parets del Centre Cultural SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un dejuni simbòlic de 24 hores va obrir diumenge la nova fase de mobilitzacions de la Plataforma del 0.7% en l'intent de fer una «campanya més seriosa», segons les paraules del membre del grup German Llerena, en un moment «decisiu per als nostres objectius, quan els pressupostos municipals pel 1995 estan a punt de discutir-se». Tot i que les negociacions amb l'Ajuntament no han avançat les dues darreres setmanes, la Plataforma no va voler entendre el dejuni com una mesura de pressió política, sinó com una reflexió. «És evident que no pressionem ningú —va explicar Arnau Montserrat, un dels portaveus del col·lectiu— perquè no posem en perill la nostra vida. El que volem és demostrar que cal renunciar a molt poc per cedir el 0,7% de la nostra riquesa al Tercer Món». Per difondre aquests objectius, els membres de la Plataforma van

assistir als actes que havien organitzat vestits amb una samarreta reivindicativa del 0,7% i amb la cara pintada amb les mateixes xifres, i així es van instal·lar també davant les cinemes diumenge a la tarda, on van recollir signatures i convidar els santeugatencs a sumar-se a l'abstinència. El punt més àlgid de les mobilitzacions va arribar, però, dimecres a la nit, quan alguns dels membres de la Plataforma van escalar les parets del Centre Cultural per penjar una pancarta i els responsables de l'equipament van avisar la policia municipal. El director del Centre, Tomàs Seix, va criticar l'actuació, perquè «no és adecuada enmig d'unes negociacions obertes», però, segons Lluís Llerena, membre de la Plataforma, van «assumir el risc d'un acte il·legal perquè està demostrat que les actuacions espectaculars mouen l'opinió pública i fan reaccionar els polítics». Després de quatre setmanes

Els membres de la Plataforma i part del públic dels cinemes, diumenge al Centre Cultural. Foto: J.A. MULA. d'acampada, l'alcalde es reunirà avui probablement amb els representants del grup per intentar arribar a un acord en el pla de terminis per assolir el 0,7%, que

segons la Plataforma ha d'acabar el 1997 i per a l'Ajuntament el 1999. Amb tot, s'ha convocat per dilluns un vivaç pels carrers de la ciutat i una cercavila amb ten-

des per dimarts, el mateix dia del ple de desembre, al qual la Plataforma assistirà després d'una concentració silenciosa amb espelmes davant l'ajuntament.

PUNT DIVERS

LLS 4 C A N T O N S

SANITAT

El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat tracta 20 afectats de la sida La xifra és poc representativa perquè els malalts i portadors opten pels hospitals sii \ i \ i; \KKI IM i Siint Cu^at. I es dades sobre la incidència de la sida a Sant Cugat son encara pràcticament inexistents perquè cl Centre d ' Y Icncio Ptiir.aiiu (CAP) te registrats només

20 historials elinics d'afectats que tan el seu seguiment a l'ambulatori. Aquesta tendència es generalitzada a tot Catalunya: els malalts i portadors prefereixen controlar-se en centres hospitalaris amb mes infrastructura, iot i que

els responsables sanitaris dels municipis, t menten el seguiment personalitzat tics del CAP. Malgrat la manca de dades. però. el perfil sòcio-cconomic de la ciutat apunta una penetració poc alta de la pandètnia.

l dat '•• mlcna de malalts o portadi >• s dv I \ :i i|s de la sida fan el seu seguiment medic habitual al ( eul i e d \ l encio l'rimaria (( A l ' l dv Sani ( 'ugal. l's una xilia icdi.ida i pa.Kial però asi cik n: p c r . j i e . au i la tendència dels il.\ l a - pv 1 -.li us d'inimuno-.'.cln R Ik !.- IM i' ma I \ II I I a llacla•-pikilv 1 assistència i r.ilcucianl q u e els ••':.> de la sida. es

Sit VIA H A R R O S I i

• Sant Cugatl·l departament de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament tara un cens de les entitats socials de la ciutat per poder analitzar les seves necessitats i organitzar el voluntariat en funció d'aquestes mancances. La tinent d'alcalde de Sanitat i .Serveis Socials, Sílvia Llury, va anunciar aquest compromís municipal a la taula rodona Wihmhiiïiit social, i tiixò ijiiè es? que l'Ajuntament va organitzar divendres passat a m b la Federació Catalana de Voluntariat Social a m b motiu el diu Internacional del \ oluntariat, que se celebra el 5 de desembre de cada any des que l ' O M ' \ a instaurar aquesta data el I ''S5.

l'Ancianitat

l.isvp \ 1 , l l a

I l \ p ' I as

van: ( ïi

• i'. 11: a I p a l s l ' i p h IIIK

k'l vi'.inJiamkisi p naeiada i i .mi m . e l n .R I ..rient. el pa. -.i i "ari h a -.veiatiRn! vies ••. I 'l'ibulaa ••! I ;:•• i a pa •.'. al nombi e reduït d l a - i o i k ' . . miques de sida conI M I . U I O i l a dels C A P ta que \)o ai n a dada- concloents sobre :.i lueid.ai. 1.1 ik \ u us per ciutats. I v --xili v s na s detallades indiquen . ple . la Kegio S.mitaiia ( e n t r e . ,|iiv inclou cl \ alies Occidental. c'l \ alies (tiivt'lal. el Berguedà.

ei Bages i la t 'eldanva : i ia el |un\ passa: vliV m.-.la.' ; -u l.i \questa /ona es la qi ei i ea I ui dex el'incivk ncia d. ••;•;.- de B.u eclona. c'- Iki \ I •'•• epa!-( lai i al i el Harceloius r . . p Maresme i. encara que er.'k'bi IUP. s eoniai ques. la contigu.-.. -a -.vial de cada arca la suposat que li :i'.a joria de casos de la l\vaP''< c i f c s'han delectat al Valies V cans la responsable d ' b d u i . k i . ' Sanilaria vle l'arca vle Satulat i Serveis Socials vle l'Ajuntament. I afilia Sancho, la (iencraiit.il desgloss.,rj

pariu de l'nin \ a i a i e '. s.l.idcs Pa. a'ottalilat pel sala P.. cada eailal. .Aleshores J H I S rclio liiidiem una base ciai.tr va pci aalibrar la incivleneia dv la malallia a Sant Caeat l'e:o. tot i que es arrise.it. es pal preveure que no serà uu iiHmi."ipi amb penclracio alta vle la patidcraua perque hi ha un nivell d'intormacio alt i perquè les dades de mortalitat encara estan moh in.iie.u'.es pels factors soeio-economiv s .. I I programa dT.duc.icio Sanitaria e|uc liirigeix Sancho, a m b

in ...p.ulal dedicat a l'educacio sexual a '.a prevenció de la sida plieat per tots els instituts de la ciutat excepte els religiosos . |·| ha permès avaluar el grau de coneixement de la sida dels | O v s de Sant Cugat. •<La majoria de" nois parlen oberlament a m b els pares de la sida, de les vies de transmissió i de les precaucions que cal prendre. LI resultat és que afronten el sexe amb responsabililal. encara que amb un excés vle pors v|iie també intentem racionalitzar-., conclou Sancho.

SOCIETAT

PRESONS

El Constitucional diu que les raons ideològiques no poden justificar la insubmissió

Afers Penitenciaris estudia que els presos puguin complir condemna «a la carta»

Només es poden referir a la «mili»

Es vol facilitar la reinserció

IIS4CAMONS

• Madrid LI Tribunal Constitucional ha declarat q u e ningú no pot negar-se a fer la prestació social suhstitutoria apel·lant a raons de llibertat ideològica, atès que manté q u e aquestes només poden ictciíi-se al servei militar. Ln una sentencia del passat mes ile novembre, el tribunal afirma que -el dret a la llibertat ideològica no resulta suficient per eximh els ciutadans de deures legalment establerts». Subratlla, a mes. que el deure a fer la prestació social va néixer de l'objeccio de consciència, la qual només està establerta respecte al servei militar. La sentencia, dictada per la sala primera del tribunal, respon al recurs presentat per un jove insubmís de Logronyo q u e havia estili condemnat a u n a pena de dos anvs i quatre mesos de presó per un jutjat d'afers penals i. posteriorment. per l'Audiència Provincial.

i C \ \ IS i.

\ ICCIR

l'rius, va d e b a t ; . :.i spaav u vk s voluntaris catalans , , Vl UR'IIS ., central va sei que la i m , -,-app d'organitzar el llllla,I la per conèixer am xil.Uisll tasques e|Ue pot ler de cada nuínieipi i un cens dels voluui ciutat. La idea va per Sílvia Fiu i \ v om per part vle l'Anu'.i, i n i c ; l'ei la tinent d'.tlc.ildc. a q i . c i se I : una via per fonicntai el ' .lluitaria!. ja que -Sani ( 'ugal se ap . te una tradició impoiian. cii la creació d'entitats dedic....es .. p a ques socials, pern cal aiia: a ;i:eperquè cada dia In liaca nies aeia que ajudi eN col leeliíis maieanals».

a v i ' l s g^nes . : .hicclor

\i'

L'Ajuntament censarà les entitats per organitzar el voluntariat

La taula, encapçalada pel president de la Federació. I luis Martí. i amb la paiticipacio també del president vle la Cooi"din.ide. a Interinstitueional d'Alenem a

i •! •: • 111 a I o I' s

'" . •

Divendres. () de desembre de LW4

Ln el seu recurs, cl jove basava el seu raonament en l'aplicació de l'article 10.1 vle la Constitució, en q u è s'afirma q u e l'únic límit que estableix la llibertat de pensament es la no alteració de l'ordre públic, i mantenia que tenir idees pacifistes no alterava, en cap cas. aquest ordre. Ncgar-se a fer la PSS L'insubmis considera q u e si s'accepta la negativa a fer la mili per raons ideològiques, també s'hauria d'acceptar la negativa a fer la PSS. A mes. el jove va d e m a n a r que s'apliqués el principi d'igualtat de tots els ciutadans de l'Estat Lspanyol. atès que. segons ell, la mateixa sala de l'Audiència de Logronyo que el va condemnar va absoldre altres joves en la seva mateixa situació. Per acabar, l'insubmís feia referència a la pena de preséi q u e li havien imposat. assegurant que ne) estava orientada a la reinserció perquè ell ja està integrat a la societat.

1£LS 4 C A N T O N S

• Sant Cugat.— La Secretaria Superior d'Afers Penitenciaris està preparant un projecte de reglament que permetrà que els presos puguin complir la seva condemna «a la carta», la qual cosa els permetria gaudir de programes penitenciaris individualitzats. orientats a la seva millor reinserció. La filosofia del nou reglament, que estan dissenyant tres experts a instàncies de la Secretaria, també reportarà modificacions substancials en les normes de funcionament intern de les presons. Pot ser aprovat pel Consell de Ministres al mes de mare; vinent. Aquest reglament substituiria l'actual, que està en vigor des de 1981. fil projecte preveu que hi continuï havent tres graus penitenciaris; el primer per als interns més perillosos, el segon p e r als reclusos que compleixin normalment la seva condemna i el tercer grau per als presos q u e estiguin

Ln aquest senti I, el piesicicr! de la Federació, lluís Mai'l i. \ i assenyalar lambe que - val lei una valoració positiva vle la iciua dels 1S0.IKH) voluntaris que eslau treballant actualment a ( a l a l u n v a . però encara estem molt llum d'arribar al nivell vle països ei un (iran Bretanya o Suïssa, on el 10'. deia població pertany a algun grup de voluntariat... Per explicar el sentit i la dimensió personal que. segons ell. poden tenir les tasques socials no retribuïdes, Marti \ a assegurar q u e <el voluntari s'ha de preparar per donar molt sense rebre res a canvi, però finalment sempre rep més del q u e dona. Va a ensenyar i surt havent après. Va a donar i surt havent rebut .

La policia recupera objectes robats a Mira-sol

I La policia municipal va detenir dilluns els dos presumptes culpables de quatre robatoris a torres de Mira-sol i dos cotxes. Dins d'un dels cotxes robats es van trobar eines elèctriques i objectes en regim obert. Segons la proposta de jardí robats en coberts de quade nou reglament, quan una pertre cases de Mira-sol després d'hasona ingressi a la preséi. un equip ver-hi passat la nit. La Policia de professionals qualificats li hauNacional s'encarrega ara del cas ria de fer un programa a mida, i té u n a part del botí que no el qual seria revisat cada sis mesos. pot tornar als propietaris perquè D'aquesta manera, els experts que els objectes no estan marcats. La estan treballant en la redacció del policia judicial de la comissaria document consideren que el pres de Sant Cugat té els objectes clasaniria recuperant valors com l'ausificats perquè els veïns de Mitoestima, perquè se li anirien donant més responsabilitats de ma- ra-sol q u e hagin patit robatoris recents vagin a identificar-los. s n nera progressiva. Entre d'altres mesures, el reglament també preveu que els presos que ho sol·licitin puguin rebre tractaments de deshabituació del consum de drogues o la possibilitat q u e els interns surtin regularment dels centres penitenciaris p e r anar a u n a institució de l'exterior a cursar estudis o programes especialitzats. El reglament també preveu canvis pel que fa a les visites i proposa que es puguin fer al pati de les presons o en sales més acollidores q u e els locutoris.

La sorprenen in fraganti i diu que fugia del marit M Una delinqüent amb ordre de recerca i captura del jutjat penal número 3 de Girona va ser sorpresa la setmana passada dins d'un pis on presumptament cometia un robatori. Q u a n la policia la va interrogar va explicar q u e s'havia ficat a la casa perquè fugia del seu marit, q u e la volia apallissar, però es va comprovar que havia donat un nom fals i que està buscada pel jutjat gironí, s li

floíMeria Sant Jordi £. Muntures de moda • Lents de contacte Vidres de qualitat • Li graduem la visió jWMÍ&àQcaf:;;

Sant Jordi, 39 • Tel. 674 10 53 Sant Cugat del Vallès

Í Ü ^ ^ l l Í:Í|Í^»!f3f > í l W i ^É £ H

tenint tota fa moda ^Tardor - Jíivern

PERFUMERIA MMRIA

Sant Jordi, 24

Tel. 589 29 54 08190 Sant Cugat del Vallès

cedd

ÓNJX

C / S a n t J o r d i , 3 5 - Tel. 675

17 99

SALINAS

ARTICLES D'ARTESANIA

PERRUQUER

BIJUTERIA EN PLATA I MINERAL

itüil

MINERALS

Sant Jordi, 37 Tel. 674 64 07

CORALS

Dona

FÒSSILS

Home Nens

TRANSPAREHT DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

C / Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

Estètica ESPECIALITZAT EN PEIX DE PLATJA SANT J O R D I ,

25 - TEL. 6 7 5 00 01

€ / Sant Jordi, 2 5 . 674 89 15

R K II ARI) G L R E A S A N I C U G A T

. Divendres. l> de desembre de 1(W4

3 6

HI tamossíssim actor nord-americà arribarà diumenge a Sant Cugat i s'allotjarà en un xalet, encara no localitzat, mentre duri el congrés budista que presidirà la setmana que ve a Barcelona el Dalai Lama.

NOVA ETAPA PER NADAL

Després d'aturades intermitents, TV Sant Cugat inicia una nova temporada de programació amb un informatiu local setmanal. A més, el mitjà retransmetrà en directe les campanades del Monestir. Plana 37.

APIS LA VIDA SOCIAL

Els seglars prenen la paraula Amh l'eiptip de sacerdots participen cu el Consell Pastoral de la Parròquia 1 K \N( I S< < \KHO

M Sant Cugat. Amb l'arribada, ara ta cinc a n \ v de mossèn l'eie Yivo. nou rector nomenat pel Bisbal, el Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Pere Octavia ha .matat protaüonisme per discutir i decidir les línies bàsiques de les diferents actiutats que es duen a terme en l'ambit parroquial. f.hian ara fa s anvs mossèn Pere Vi\o \ a arribar a la parròquia de Sant Pere Octavia. un dels reptes que tenia sobre la taula era el de dinamit/ar i donar una forta i engrescadora empenta al Consell Pastoral. Als dairers temps gairebé no es reunia. Des del novembre de l<Wt. Ics diferents activitats que es tan a la parròquia tenen un o una representant. que juntament amb el rector i un dels dos vicaris. Gabriel Baves, es reuneixen amb periodicitat mensual, per fer el seguiment general de la comunitat. per vetllar perquè funcioni el que ja existeix i donar impuls a tot alio que es vol fer de nou. l.a tasca que ha dut a terme el nou rector ha estat decisiva "ja que no només ha donat facilitats, sinó que ties que va arribar s'ha posat a disposició del fidels», ha comentat Salvador Carbonell. membre que des que

hi ha consells pastorals mai hi ha mancat. Representants de la catequesi d'infants i de la d'adults, de Mans finides. de la llar d'avis, del grup de joves, de l'acollida de promesos, de les diferents comunitats religioses. de Caritas. i del barri de Sant Francesc, es troben periòdicament per donar comptes de la tasca que duen a terme en l'àmbit parroquial. Fs tracta d'avançar cap a una església participativa i en la qual els seglars hi tinguin una part decisiva. Altres moviments actius a la parròquia no son representats al Consoli Pastoral. però periòdicament fan arribar a l'equip sacerdotal i al consell les seves iniciatives. Són els equips de litúrgia i de cants, de les petites comunitats que fan revisió de vida, dels antics escolans del Monestir, de l'equip de pastoral de malalts, i de l'esplai infantil i juvenil Pica Roca. que està

El rector, dirigint-se als seglars en l'últim consell pastoral de la parròquia. Foto: JA. MULA.

vinculat al moviments d'esplai cristians. A part, si el consell ho creu convenient, es creen comissions concretes per a tasques puntuals, com és el cas de la que ha funcionat el 1W4 amb motiu del mil·lenari de la parròquia, i que actualment està treballant per buscar nous espais, on, segons el rector, «en un futur calgui portar-hi una presència d'església».

Parel·lelament la parròquia convoca un cop a l'any la seva assemblea parroquial en la qual tots el feligresos i feligresos poden conèixer i debatre què fa. on és i cap a on va la comunitat parroquial.

d'un punt do vista de fe cristiana el barri de Sant Francesc a la parròquia. Ell és el representant al Consell Pastoral i des de sempre aquest barri ha fet un treball coordinat amb la parròquia. A m b el local al carrer Abat Biure 26, en el mateix lloc on hi ha l'Escola Bressol parroquial de Nostra Senyora de Montserrat, no tant nombrosa com la parròquia però més familiar, la comunitat

El b a r r i de Sant Francesc Des de fa més de vint anys. Salvador Carbonell ha estat el seglar encarregat de dinamitzar i vincular des

ofereix el servei de Càritas. de missa el diumenge i festius i de catequesis. A m b Carbonell ha col·laborat, des de s e m p r e i e s t r e t a m e n t mossèn Higini Magem, que per motius de salut i d'edat fa dues setmanes es va haver de retirar. La seva tasca ha estat «il·lusionada i de constant servei a la comunitat. El trobarem ha faltar», ha comentat emocionat Carbonell.

Desconvocada la jornada d'aquesta Richard Gere escull Sant Cugat per a les seves pràctiques budistes setmana del torneig de billar XAVll-.R ISOKKAS

I Sant Cugat — Aquest dilluns passat havia de disputar-se la primera part de la tercera jornada del II torneig de billar Ranquing Social a la sala C U E , però la convocatòria ha estat desconvocada per raó del pont del dia de la Constitució, a petició de molts dels participants. Fs disputarà, doncs, el proper dilluns dia 12. Recordem que aquest torneig de billar (de modalitat a m e r i c a n a ) ha estat convocat per la sala C U E i es disputa en aquest local tots els dilluns a la nit, des de fa quatre setmanes. Fls

40 participants, dividits en dos grups, A i B, disputen una j o r n a d a cada q u i n / e dies. en setmanes alternades. fins completar les d o t / e jornades que componen la prova. Fa que hauria d'haver-se disputat aquest dilluns passat, si no hagués estat desconvocada. era la tercera del grup A. De moment, els principals classificats són Ricard Hernàndez, del grup A, amb 270 punts, i Juanjo García, del g r u p B, a m b 200 p u n t s . Aquest torneig, adscrit a les normes de la Federació Esportiva de Billar, es disputa a Sant Cugat per segon any

consequtiu, després d'haver-se fet, amb un nivell de participació similar, l'any passat. D'altra banda, fa dos dilluns van començar les proves del Ranquing C U E , prova federativa que es desenvolupa en dues modalitats: billar lliure i bola 8. En billar lliure, els capdavanters son Jaume Porta i Salvador, amb 14 punts cada un. Pn la modalitat bola 8, els guanyadors van ser Pau Mir (105 punts) i David Lloret (102 punts). Els 4 Cantons publica setmanalment les puntuacions resultants de cada una de les jornades.

Concert de Nadal dia de Sant Esteve, 26 de desembre de 1994, a les 10 de la nit . U L I l

1 A L

Teatre Auditori del Centre Cultural * >J T l ' L ' I H T

JOVE ORQUESTRA SANT CUGAT

CïiLIACERNADAS

M Sant Cugat.— Potser perquè està cansat de les jungles d'asfalt, potser perquè vol escapar-se dels paparazzi i de passada amagar-se en un indret perdut de la serra de Collserola per meditar sobre la religió que li ha pres cl cor, el famosíssim a c t o r nord-americà Richard G e r e arribarà diumenge a Sant Cugat i s'hi estarà fins el dia 19. Ha estat impossible descobrir fins ara on és el xalet que ha llogat Richard Gere. F a c t o r nord-amcricà, al qual han fet mes conegut les seves vel·leïtats personals

que les seves qualitats interpretatives davant la camera, baixarà de l'avió a l'aeroport del Prat per seguir de p r o p la missa per la pau que el líder polític i espiritual dels tibetans, el Dalai Lama, oficiarà diumenge al Palau Sant J o r d i . Així, doncs, G e r e arribarà amb el temps ben just; sembla que els tràmits de separació de la seva dona, la model Cindy Crawford, li estan provocant molts maldecaps. De tots són conegudes les simpaties de Richard Gere pel budisme; de fet, ja ha confessat, entre pel·lícula i pel·lícula, que la seva dèria

Subscriptors de

ELS

Associats a la

'l£/,

Associats a

és la difusió d'aquesta religió oriental entre els sous compatriotes nord-americans des del casal Cultural del Tibet que p r o m o u a Nova Y o r k . L ' a c t o r participarà també en un sopar a Barcelona que servirà per recollir fons per al casal de les mateixes característiques q u e o b r e les portes al passeig Sant Joan. Es parla que altres famosos triaran Sant Cugat per estar-s'hi aquests dies; no tindrem, però, la satisfacció de veure de prop, amb una mica de sort i molta paciència, el també famós Harrison Ford. que ha confirmat que no vindrà.

CANTONS ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT

AMICS DE LA RADIO

Veniu a recollir U's vostres localitats gratuïtes del 1 J al 1(> de desembre a: Redacció dels 4 Cantons C. Xerric, 5 Ràdio Si Cugat, St Jordi 5

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

TV Sant Cugat vol retransmetre en directe les campanades de cap d'any La televisió local ha iniciat recentment una nova temporada de programacions RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Roman Ventura, director de Televisió Sant Cugat (TVSC), va afirmar que l'emissora local vol retransmetre en directe les dotze campanades de cap d'any des del monestir TV Sant Cugat va iniciar, ara fa unes setmanes, una nova temporada de programacions. Un informatiu local —que es produeix cada divendres i es repeteix al llarg de tota la setmana—, juntament amb un petit espai anomenat El poble opina —que intenta copsar les opinions dels ciutadans sobre diferents temes locals— són l'oferta de producció pròpia que ofereix ara TV Sant Cugat. Un dels plats forts d'aquest retorn de la programació, després d'un llarg parèntesi de vacances, serà la retransmissió en directe de les dotze campanades de cap d'any des del monestir de Sant Cugat. Tot i la gran competència que les grans cadenes de televisió tindran la darrera nit de l'any, el director de TVSC, Roman Ventura, opina que «a la gent de Sant cugat li pot fer il·lusió menjar-se el raïm amb les campanades del Monestir». Roman Ventura va afir-

de Sant Cugat. TVSC ja havia ofert les campanades santcugatenques en anys anteriors. En les edicions passades, la televisió local enregistrava les dotze campanades del dia trenta de desembre per donar-les en diferit el dia 31.

Aquest any, segons va informar el director de l'emissora, les campanades seran les del dia 31 de desembre mateix, ja que l'equip tècnic i humà de la televisió local de Sant Cugat es desplaçarà fins al Monestir.

Roman Ventura, director de TVSC. Foto: JA. MULA. mar que aquest retorn de la programació respon al fet que «les temporades de les televisions locals van d'estiu

a estiu». Ventura va dir que el període de relatiu descans «és necessari per preparar coses noves». La pretensió

de TVSC és millorar l'actual informatiu i recuperar antics espais com Qui és qui? o Associem-nos. Fer l'informa-

tiu més cops a la setmana i un programa de petits reportatges que parlin sobre la història de Sant Cugat també són altres idees que projecta el director de l'emissora. A les hores en què TVSC no emet programació pròpia connecta amb canals satèl·lits com MTV o Eurosport. Roman Ventura va afirmar que «TVSC no aprofita el satèl·lit per coses seves». Segons el director, «l'única cosa que s'ha fet és posar-ho». «Nosaltres el que fem és fer difusió d'uns canals que molta gent no té», també va declarar Ventura. A més de TVSC, en aquests moments a Sant Cugat es poden veure dos canals més de televisió local: el Canal 4 de Sabadell i Televisió de Sabadell, una de les emissores pioneres que va fer televisió local a Catalunya. Això és possible ja que el repetidor de TVSC està llogat a aquestes dues emissores.

La coral Serra d'Or busca cantaires F.C.

H Sant Cugat.— La coral Serra d'Or, vinculada a l'entitat santugatenca de l'Ateneu, fa una crida a tots els amants de la música, i més especialment del cant, perquè s'incorporin a la coral. Concretament, necessiten baixos i tenors, cantaires en inferioritat numèrica respecte a les sopranos i contralts. Els assajos els fan els dimarts de les 9 a les 11 de la nit i els divendres de 2/4 de 10 a les 11 de la nit. Els més de 30 cantaires que formen el grup coral es troben per assajar a l'Ateneu santcugatenc, a la plaça Pep Ventura, 1, en un ambient d'entusiasme per participar en el moviment cultural del municipi. Sota les ordres del mestre Andreu Recasens, els integrants de la coral Serra d'Or volten pel Principat i col·laboren amb les entitats del municipi. Fa poc van participar en el 75 anys de la creació de l'associació de veïns i propietaris de la Floresta i fa més temps van estar a Navàs. Properament, el dia 18, actuaran al Casal Cultural de Mira-sol i el dia 26, al monestir de Sant Cugat, faran el tradicional concert de Sant Esteve. Amb un repertori de cançons populars catalanes i de clàssiques esperen que algú escolti la seva crida.

Ràdio Sant Cugat /Cada dia 18.000 oients ^Cada dia 18.000 amics

t\ ,níl li RSC 12 anys. El prestigi de la 9i.5 FM comunicació a Sant Cugat.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 9 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL S'obren les inscripcions als concursos de pessebres

Jaume Pros i Casas

I KAN( I SCC ARRM

/.v un reconegut naturalista de Sant Cugat que compagina la seva gran passió per l'obseiració i l'estudi dels ocells i la fauna en general amb el seu establiment zoològic \l( ' M SI s \ M

I Valldoreix Sobre nosalties c-ten l:i se\;i capçada immensa tiii.i alzina i les se\ e- !! o n d i ' - c - bl a IH|ües amaiiucií un mil ,iele del i|LI;ii llelll poguí sel Ic-llllionis. I .i un inomeni. J a u m e , mentre els aïlles en- arnauavem rcic els v idre- del -eu inenl.idoi. li.i -;iese|;il un pol de plastie i. .i l;i -e\.i ei ida. han arribat una m u m o de tórtores. pardal-. garses i altres oeell- - a K a t e e - que .lanme. amb paeieneia inlnnla. eada dia alimenta i cuid.t. Aquest es el seu gran secret: un -eeiel l'cl d'amor i preocupaeio per protegir la fauna.

Un jurat amb experiència. premiarà i escollirà els guanyadors que participaran en una de les quatre categories que ha previst l'organització: la A, fins a 10 anys: la B, de 10 a ld anys; la C. mes de 16 anys, i la D. que esta reservada a entitats o empreses. Les incripcions es tanquen el 24 de desembre. vigília de Nadal, data a partir d e la qual l'organització es posarà en contacte amb els incrits per anar a casa seva i jutjar la qualitat dels pessebres, que hauran construït segons la tècnica lliure que hagin escollit.

•<l)e- de moll petit vaig sentir fascinació per observar els animal-. R e e o r d o q u e de- de molt menut anava al Sant Crisi perquè allí lli podia veure els grans llangardaixos verds. (Juan els nois eseoltes anaven d'exeursio. la meva patrulla era la mes popular perquè eonexia on podíem observar les petites bestioles. I a meva afició fins i tot va eostar-me no poder a p r e n d r e a nedar amb l'escola.Com va ser això.' «•Mira. un estiu, eneara no hi havia piseina municipal i l'acadèmia I.eon va llogar la piscina d'una easa particular per ensenyar els seus alumnes a nedar. La easa era vora del bosc. p r o p de la Font de l'Ermità i vaig proposar a tres companys d'anar a la font per veure salamandres. Dit i fet. I a m b les s a l a m a n d r e s ens vam oblidar de l'hora. LI mestre. que no s'havia adonat que ens havíem eseap.it. com que no en- trobava, es va pensar que ens havíem negat. Espantat. ens va buscar desesperat fins que algú li va dir que érem a la font. I s va enfadar tant que em va expulsar de ela—e i no va deixar-me tornar mai mes a natació. Vaig haver d'aprendre a nedar tot sol. Desprès van venir els p n v g i a m c - del Dr. Rodríguez de la l'ucnle i això va acabar de refermar la meva afició." \ a conèixer el Dr. Ro-

Jaume té cura dels menjadors per u ocells. I;nu>: I..A. MULA.

«M'agrada estudiar la fauna » -Nom: J a u m e Pros i Casas. -Lloc de naixement: Sant Cugat. -Data de naixement: El 3(1 de junv de 1952. Estat civil: Casat. -Professió: Comerciant. -Aficions: "Qualsevol cosa que tingui a veure amb la zoologia i en la qual pugui

dríguez de la Fuente o només va ser a través de la televisió que li va fer despertar aquesta vocació naturalista? —«Bé, el primer van -et els p r o g r a m e s q u e feia. Aquells programes van ter augmentar la meva afició pels estudis i l'observació de la fauna, i vaig voler conèixer de prop aquell home que feia dels animals els seu-

gaudir del contacte amb els animals». —Un llibre: Els ocells a Catalunya, de Jordi Lalueza i Fox. — U n a pel·lícula: Philadelfia. — U n a música: Les quatre estacions. — M à x i m a aspiració: «Poder recórrer els petits pobles de conreu per estudiar la fauna autòctona d'aquests llocs».

amics i ens ensenyava a entendre els seus costums i les -eves necessitats. Com q u e sóc tossut de mena, vaig aconseguir conèixer-lo, quan feia una xerrades a Barcelona. Més tard. vaig fer amb ell una campanya d'anellatge d'aus. Va ser una experiència inoblidable.» —Vostè va posar el primer establiment zoològic a Sant Cugat. El respecte i

la preocupació pel món animal i el respecte de l'entorn han augmentat en aquest temps? —«Sí, sobretot les generacions joves tenen molt més respecte pels animals, volen saber coses sobre ells i els agrada poder protegir-los. Abans era comú que els nois juguessin martiritzant bestioles que haguessin caçat. p e r ò avui és corrent q u e em

La cerveseria El Siciliano torna a estar oberta H Centre. La cerveseria 1.1 Siciliano torna a estar oberta desprès de tres mesos de reformes, que han coincidit a m b la remodelacio del carrer Plana Hospital. Aquest establiment es únic en la seva especialitat, amb una oferta de cerveses de mes tic dues-centes marques. Es la primera cerveseria de Catalunya en marques d'importació. T a m b é té una gran varietat de tapes i marisc, amb productes de primera qualitat. La cuina és a la vista i els clients poden veure com es preparen els plats. L'horari es deies 9 del mati a la matinada. 1 I.s : i XN'IONS

I Sant Cugat. - Per quinze any c o n s e c u t i u . l ' A t e n e u Santcugatenc organitza el concurs de pessebres a domicili. I e- inscripcions ja es poden fer al- local- de l'entitat placa l'ep Ventura. I—, de dijous a dis-abte de 6 a 9 del v espre. o al carrer de la Sort. 2casa particular del Si. M'.incaii II socis i sòcies de l'Ateneu no han d'abonar drets d'inscripció. mentre que Ics altres persones han de pagar la mòdica q u a n t i t a t de 5011 pessetes.

vinguin a veure nens i nois a m b petits rèptils i amfibis per d e m a n a r - m e què han d e fer per cuidar-los com cal, o a m b cries p e r d u d e s o caigudes del niu que volen saber q u è fer per criar-les i d e s p r é s r e t o r n a r - l e s al bosc.» — C r e u q u e tots som responsables d'educar en el respecte als animals i als seus drets i en la protecció del medi ambient? —«Sí. Aquesta és una feina de tots. I els professionals del ram sabem q u e tenim una gran responsabilitat en aquest aspecte. És per això que posem tots els nostres esforços per donar suport a complir aquesta tasca. És una tasca que ens agrada i q u e crec que ha de ser reconeguda com cal i protegida d'intrusismes i de falses acusacions.»

El veredicte es donarà a conèixer cl dia IS de gener de 1995 als locals de l'Ateneu en un acte en que hi ha previst lliurar els premis als guanyadors i en què participarà la coral Serra d'Or, vinculada a l'Ateneu. L'organització assegurà una medalla de record per a tots els participants i importants premis entre els guanyadors de les diferents categories. T a m b é a Mira-sol D'altra banda, per primera vegada la dinàmica i activa associació de veïns de Sant J o a n de Mira-Sol vol animar els veïns del districte i, si h o desitgen, també els de tot el municipi, a participar en el primer concurs d e pessebres a domicili que organitza l'associació. Amb una organització modesta i sense categories, es concedeixen 3 premis als primers classificats. Els interessats cal q u e s'inscriguin a la tarda, fins al 23 de desembre. al Casal Cultural de Mira-Sol. El preu per qui vulgui participar és de 400 pessetes.

Les pròximes festes nadalenques ja estan a punt al Casal d'Avis Sant Cugat JOSHP MARIA VALLÈS

La cerveseria F.l Siciliano ja torna a estar oberta després de les reformes.

• Centre.— El dia onze de desembre començarà el programa d'actes a m b l'actuació de la coral Art i Unió de Parets i la coral del Casal d'Avis Sant Cugat. El dia 16 continuarà la celebració a m b l'actuació de la coral Aula Universitària de la G e n t G r a n de Barcelona. El dia 17 tindrà lloc el dinar de Nadal a m b l'arribada, és clar, del Pare Noel. El divendres 23, a 2/4 de 6 de la tarda, es farà el pessebre vivent del casal a m b la col·laboració de la Creu Roja i

els n e n s d e l ' e s p l a i del C M S C . D u r a n t l'adoració del nen Jesús s'admetran joguines i aliments destinats a Càritas i a la Creu Roja. Dissabte se celebrarà, a íes 9 de la nit, la Missa de Gall. El 26 a les 5 de la tarda tota la gent gran del Casal d'Avis Sant Cugat està convidada al ball de Sant Esteve. El dia dels Sants Inocents, 28 de desembre, hi actuarà l'esbart. El darrer dia de l'any, sopar i ball i. el 6 de gener, els Reis d'Orient tenen previst visitar la residència a les 5 de la tarda.

LA VIDA SOCIAL Carmen Luque ha estat lligada a la vida social del Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat des dels orígens d'aquesta entitat. Ara fa 4 anys va dedicir encarregar-se de l'activitat del

ELS ENTRETENIMENTS Grup de Ball i se'n va fer responsable. Luque va néixer a Madrid, però quan només tenia mesos es va traslladar a Utrera (Sevilla), on va viure fins als 16 anys i va adquirir arrels andaluses.

C A R M E N L U Q U E . Responsable del Grup de Ball del CPA

«Les sevillanes agraden perquè tenen una gràcia especial» R.L.

• Sant Cugat.— Com es va dedicir a fer-se càrrec del Grup de Ball del CPA? —«A mi, de fet, sempre m'ha agradat molt el ball i la relació amb les nenes. Feia temps que col·laborava amb el Grup de Ball i un bon dia, ara fa quatre anys, l'ex-president Manolo Fernàndez, a petició de la professora del grup, em va proposar que me'n fes responsable i vaig acceptar-ho.» —Quina és la seva feina? —-«Bàsicament, ajudar la professora. Quan ella no pot assistir a alguna actuació, jo sóc la que la substitueixo. A més, també maquillo i vesteixo les nenes. En definitiva, la meva feina és fer que tot surti bé. Això sí, amb la col·laboració de les mares de les nenes i els socis del CPA.» —No hi ha nens en el Grup de Ball? —«És una llàstima però ara mateix no en tenim. Hi va haver un grup de ball de nens molt maco però el problema va ser mantenir-los quan es feien grans. Amb les noies passa el mateix: es fan grans, es casen, surten amb els seus xicots i ho deixen.» —Hi ha afició a Catalunya per les sevillanes? —«Moltíssima. No només a Catalunya sinó a tot arreu. Avui dia s'escolten les sevillanes fins i tot a les discoteques de música moderna. Les sevillanes agraden perquè tenen una gràcia especial. Quan sona una sevillana els peus van sols.» —És difícil aprendre a ballar sevillanes? —«Sí, un a mica. Quan

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

ENCREUATS Horitzontals: 1.- Afanyar-se en un treball. 2 . - Cada un dels forats que hi ha en certes taules de billar, on es fiquen les boles. Planta amb una cabeça plena de grans. 3 . - Nom de consonant. Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge, al revés. Sigla de l'est. 4 . - Preposició. Assenyalarà el dia de fer alguna cosa. Símbol del magnesi. 5 . - Jaquir, deixar. Festí on es cometen diversos excessos. 6.- Es fa anant a l'una. Dilatat. Espinavessa. 7.Esclau dels lacedemonis. Vent del sud-est. 8.- Vocal repetida. Encís, gràcia. Romana de Girona. 9.- Cinc-cents romans. Malt. Premi Nobel de Literatura 1989. 10.- Elevat. Empraria a la biorxa. Verticals: 1.- Acció irreflexiva. 2.- Dret i rígid, de baix a dalt. Porció de terra voltada d'aigua de tots costats. Cinquanta romans. 3 . - Successió periòdica segons un ordre determinat. Nom d'home. 4 . - Sortida, excursió. Riu molt gironí. 5 . - Virtut teologal. Illa de l'arxipèlag britànic. 6.- Mescla de gasos que formen l'atmosfera terrestre, de baix a dalt. Vocal de pas. Cent dues romanes. 7 . - Comar-

GIRALT

2 3

>..

molts passos i cada un té la seva particularitat. Cada sevillana té el seu significat. De fet, el ball representa una parella d'enamorats.» —Heu actuat a Andalusia? —«De moment, no. Gabriel Ruiz, l'actual president, és molt actiu i té la intenció de fer-ho. Està en contacte amb moltes cases

5 6

'•

7 8

& :

-'fe

§1

ca gironina. Repetida arreu. 8.Vocal que fa que puguem parlar el català. Cosa molt poc freqüent. Part posterior de les bèsties de càrrega. 9 . - Facultat de raonar. Part de la cara que s'estén a cada costat de sota l'ull a la barba (plural). 10.- Sigla de societat limitada. Pintor i escultor català. Símbol químic del luteci. 1 1 . - Qualitat que tenen les persones que presenten una distin-

ció en les maneres, moviments, etc., plena de gràcia i sense afectació.

rjsure

•'rv --oi «ro 'ipjo s -"6 i >un:>ua vv -•« '3°i*x Brou --i uiv u n 7TV -"9 -BAIO 'JICTD --jg! «w ?re!PV

•V-"»"a·0"!"»wZ-ï'BV"««wo'j,-x as-jsïifBDV"I :s|B|uoz|uoqopn[OS R. SOLER

éí^Jj

é^^t\j)^&ÇK

ÀÀ";

H ^^?r JV J^i^SbAs^ · v ·.

SOPA DE LLETRES

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit objectes d'us personal.

E' A

PUi

J. ESCUDER

VSllerj 8 'VUDSd L'VLVOfrd '9U*Vd*l S

'au 3*1 *• ÍV9V ica c '+HÍV gx«a x 's^v " i íçpntos

GIRALT

POBLE DEL BAIX EMPORDÀ Forma unitat de població del municipi de Castell-Platja d'Aro.

socis que han treballat més per l'entitat. Durant l'acte del cap de setmana passat Ruiz va anunciar el canvi d'orientació en el funcionament de l'entitat, que a partir d'ara treballarà en una línia més d'«obertura» a tots els santcugatencs. / J.M.v.

*-•* \ U Ï ' ; ~

Amb una llarga però no gaire complicada posició, les negres acaben d'acorralar el rei blanc.

JEROGLÍFIC

B Sant Cugat.— El lliurament d'una placa a Rafael Gallardo, vice-president del Centro Popular Andaluz i un dels socis fundadors, va obrir els actes de la diada de l'entitat. Segons el president, Gabriel Ruiz, aquest premi s'ha instituït per recompensar els

* ..jf

ESCACS

33lO||3J 'EOEWd

El Centro Popular Andaluz celebra la seva diada

^^tòfàM-ï&M

'srarjaiireui 'exiej 'wieòeiq 'otssq 'strong 'saieqEs .opnjos

Imatge de la diada del CPA de Sant Cugat. Foto: MANÉ ESPINOSA

Carmen Luque, responsable del Grup de Ball del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat. Foto: J.A.MULA

andaluses no només d'Espanya sinó també de l'estranger. Hi ha afició per les sevillanes a tot el món i el president té contactes amb cases andaluses de Mèxic, l'Urugai, Veneçuela...» —I a Sant Cugat també hi ha interès per les sevillanes? —«Sí, perquè hi ha molta gent que vol aprendre'n. Aquí, a part del CPA, hi ha altres escoles de sevillanes.»

10 11

SIS DIFERÈNCIES

ho veus, penses q u e és fàcil i que h o pot fer qualsevol, p e r ò el cert és que hi ha

PiON©

DOWASt (0) S3H («P) HVNOd (IP) WONOHd (W3) Hfld OHV.a TTaiSVD

SOLUCIÓ DIFERENCIES

^•:-:iiiisisg»

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres. s> de desembre de 1994

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA

Cupó de TOnce

Dilluns tarda obert

Sorteig d e dimecres, 7-12-94

73617 Numero

Premis

73t>17 361 1

50.000 b 000

61;

ALTA CERDANYA 3A x i CER0AN''.

500

i /

o §

ROSSELLÓ

,.lv

2.500 000

«£25-

100

VALLESPIR

CÍÜQF

-fr

ALT EMPORDÀ

N' ú m . p r e m i a t

Sorteig D i m a r t s . t) 1? 9 4

00000

D i l l u r - s . !ï - 1 2 - ' 114

82202

D i v e n d n •s. 2 1? 9 4

60528

Allons Sala, 2 3 , baixos

homes - doncs i nens

DESCOMPTES 3o edat i M n w l jove

n *—1 «-11 *~m

Sorteig de d i m e c r e s , 7 - 1 2 - 9 4

•

J-iJNfS

e£^>

§ 5? •?.•'.•'.•';'.

Trio

Tel. 675 16 51 Sant Cuaat

vïrrn v.v.%\

087 Sorteig

N u m premiat

Surt 1 1 , 3 9 fsolar,

0 8 . 0 5 (otictai,

1 2 , 3 9 (oíiciai)

Es pon

1 6,22 íso/'arj 17,22 rofciaij

23,51 isolar) 00,51 fo/icia/f

Temperatures d'ahir Països Catalans

T .i i «not HA : E'.if-.·fi; ÍMflrtAW

^»

Surt 0 7 , 0 5 isolar/

IM.1 AflPIÍ SA31

Màx.

Min.

Alacant

Badalona

Barcelona

La B i s b a l

u*nfcn^sA

Blanes

•^AJ"-*

W.,N0iS>

Cadaqués

11 8

D i m a r t s . 6 12 9 4

108

C a s t e l l ó d e la P l a n a

D , l l u u s , 5-12 9 4

803

Eivissa

L'Eslartit

Figueres

Fontcoberta

F o r n e l l s d e la S e l v a

Girona

D i u n ' i · i u j c . 4 12 9 4

355

D i s s a b t e . ?, 12 9 4

331

Súper 10

Lleida

Sorteig dedimecres, 7-12-94

1-11-12-13-16 18-19-22-28-35 36 - 46 - 47 - 48 - 50 51 - 53 - 63 - 67 - 68

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 3-12-94 l

20 23 26 32 36. M 6 R-8. Pessetes

Encertants 1 (IB 6

231.334.675

9.941 990.00

290 145 d e 3

S o r t e i g d e d i j o u si, 1 - 1 2 - 9 4 43 - 44 - 4 8 D 3 R-1

14 - 38

Falca d'altes pressions

151.252 136

2 de 6

? 13 d e 5

587.672

14 8 3 3 d e 4

11.955

326 4 4 3 de 3

1 150

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 7-12-94

7 - 1 0 - 16 21 - 4 4 -47 cC o m p l e m e n t a r i

45 Pessetes

Encertants

502 624 620

1 d e6 1 d e5 + C 17 dlo 5 886 de 4

789.962 38.723 2.080 406

16 5 0 5 d e 3

Bonoloto Sorteig de dimecres, 7-12-94

10-13-17 30 - 40 - 45 Complementari

El temps experimentarà una progressiva millora i les temperatures diürnes augmentaran

20.862.364

3 de5 + C

Reintegrament

Sorteig de dimarts, 6-12-94 7

Perpinyà

El P o r t d e la S e l v a

Puigcerdà

Ripioll

Roses

-1

Sant Adrià d e Besòs

S a n t X u g a t de^Vallès

—

St. F e l i u d e G u i x o l s

St. Privat d ' e n Bas

St. Pau d e S e g u r i e s

Sta. C o l o m a d e Farners

Sta. C o l o m a d e G.

Tarragona

València

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Saragossa

10 16 9

Sevilla

Toledo

14 11

Estat Espanyol

Pessetes

Encertants

Palma de Mallorca

437.099

13,642 d e 4

23.931.174

2 de 5 + C 219 de 5

La M o l i n a

(.l-MMA

ció meteorològica estarà dominada per les altes pressions. L'ambient serà estable i assolellat. A les comarques i n t e r i o r s sovintejaran les boires matinals. A les illes Balears l'ambient es caracteritzarà p e r ser insegur i poc definit, tot i que el risc de ruixats minvarà ostensiblement. Els vents seran fluixos i de direcció variable. La mar estarà arrissada, p e r ò a m b freqüents àrees d e marejol, principalment fora de la protecció de la costa.

DORC'A

H Un anticicló envia una falca d'altes pressions sobre Catalunya. C o m a conseqüència. a la majoria de les comarques del Principat dominarà l'estabilitat atmosfèrica. La humitat ambiental augmentarà progressivament i les boires tornaran a ser denses i persistents, especialment a les valls i planes d e les comarques lleidatanes. A la franja litoral sovintejaran els bancs de núvols baixos. Els valors termomètrics seran molt suaus. excepte a les zones amb boires. on l'ambient seia fresc i desagradable.

Tnmuwm M MuN i i

GaflX

eGrapi 1

Xak»

Mojoat

Sol i estabilitat

A les comarques gironines el temps experimentarà una progressiva estabilització. Durant el matí sovintejaran els intervals de núvols, però a la tarda hi haurà un total domini de les clarianes. I.es boires matinals seran abundants i. en algun punt. persistents. de tipus baix i els valors terAl Barcelonès els núvols mometrics seran suaus. A la Catalunya Nord la s'alternaran amb les clarianes. Sovintejaran els núvols nuvolositat disminuirà pro-

gressivament. El risc de precipitacions serà p r à c t i c a ment nul. Al País Valencià la situa-

L'anticicló d e les illes Açores abraçarà plenament els Països Catalans. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. El sol dominarà a la major part d e les comarques catalanes. Les boires seran freqüents i, a les planes interiors, seran força denses. Les t e m p e r a t u r e s diürnes seran molt suaus i les nocturnes es mantindran fresques. Els vents seran fluixos i d'origen marítim.

Santander

Valladolid

Món Amsterdam

Atenes

Berlín 4

Bonn

Bratislava

Brussel·les

Buenos Aires

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Montevideo

Moscou

-7

Nova York

Paris

Praga

Pequín

Rabat

Rio d e J a n e i r o

Roma

Santo Domingo

Tòquio

Varsòvia

Washington

4 15 3

2 8 -1

20 39 - 44. C-10 R-2.

Encertants 0 de 6

Pessetes

225.122.048

0 de 5 + C 43 de 5 2,472 d e 4 49 104 d e 3

439.399 3.458 400.00

Sorteig d e dilluns, 5-12-94 12 - 1 8 - 35 • 36 • 4 3 - 4 a C 4 9 R-2. Encertants 0 de 6 1 de5 + C

Pessetes 207 577.462 18.767 4 3 3

88 d e 5

85.307

4.132 de 4

2.877

71.894 d e 3

400.00

• Cranc. 22 juny-22 juliol • Àries. 21 març-20 ahni —Hauries d'estar nies pendent dels teus -- T'aniria bé canviat d'aires i comentar algun nou projecte. Lstaves massa amics i amigues, que, des de fa un encallat/da. temps, has deixat de banda.

• Balança. 22 set.-22 octubre Calma't, tranquil lit2a't, relaxa't i oblida't de lot. encara que només sigui per minuts.

• Capricorn. 21 dcs.-19 gener —Intenta reduir despeses durant aquestes festes. Ja gastaràs prou amb regals i detalls.

•Aquari. 20 gener-18 febrer • Kscorpí. 2.i oci.-21 novembre -Pateixes massa per coses que. a la —Arrisca't més. no siguis tan previsor a llarga, no tenen tanta importància. i deixa't anar. No val la pena tocar No exageris. tant de peus a terra.

•Taure. 21 abnl-20 maig —Vigila molt la teva economia, perquè darrerament has tingut massa despeses supèrflues.

• Lleó. 2.' juliol-22 agust — Procura ser més pacient amb la teva família. Saps que esteu passant un moment no gaire ho.

• Bessons. 21 maig-21 jun> —Agafa forces per treballar en aquests pocs dies que et queden abans de començar vacances.

• Sagitari. 22 nov.-2(l desembre • Verge. 23 agust-21 setembre —Després d'haver recuperat forces du—Intenta fer algun pas per millorar rant les vacances hauries de tornar aquesta situació tan tensa que ja fa a l'activitat. temps que dura.

• Peixos. l u febrer-20 març —Si simplifiquessis els problemes no se'l farien tan grossos com et semblen. La vida és senzilla.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre d e 1994

ELS CINEMES «El cuervo»

• SAN CUGAT

Director. Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson, Michael Wincott i Rochelle Davis. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Eric Draven, un enigmàtic personatge, torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters, juntament amb la seva xicota. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia. En la seva missió, Draven sempre va acompanyat per un misteriós corb. És una història simple, sense artificis, una venjança en el seu estat més pur, tremendament violenta, situada en un lloc perdut de Gotham City.

Sant Cugat 1 La Màscara

4.15,6.20,8.25,10.45

Ctoeart-tres

La Màscara

San) Cugat 2 Peligrotmrtnente

4.45,7.30,10.15

Euterpe

Júnior

Sant Cugat 3 Júnior

4.05,6.15,12$, 10.40

Sant Cugat 4 B R e y U ó n

4.30,6.35,8.35,10.35

«El especialista» Director: Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone i Eric Roberts. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • May Munro planeja venjar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares a Miami. Els violents successos van passar quan ella era una nena, i des d'aquell moment ha estat planejant la seva venjança. Per poder duria a terme s'introdueix en un grup de criminals encapçalats per Joe León i sedueix el seu fill gran, Tomàs. Però May sap que ella sola no podrà realitzar els seus plans i implica en la seva vida i en la seva obsessió Ray Quick, un solitari especialista en explosius que també s'enamorarà de May. Ned Trent és un assassí a sou contractat pels León per investigar la vida de May, que fa anys havia estat company de Quick.

«Forrest Gump» Director: Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol americà de la universitat,

TSABADELL 4.00,6.10,850.10.45 Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.50 Feslus-. 4.20,6.10,8.15,10.50

per Scar, han estat assolades pel patiment i les calamitats, Simba decideix tornar i ocupar el lloc de rei que li correspon, conscient que l'esperit del seu pare està amb ell. Inicia d'aquesta manera una batalla decisiva contra el seu oncle i un exèrcit de hienes.

Montecarlo

La Màscara

4.00,6.10,8.20,10.45

• RUBÍ

Principat

Solo Tu

4.00,6.20,825,10.50

Rubí Palace 1 Pesadilla antes de Navidad Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i fasSus: 4.30,8.30,8.30,10.45

Rambla

Stargate

4.10,6.20,8.30,10.50

«Stargate»

Magnapax: El Gran Canta

4.05,9.45

El Rey León

4.50,8.50,8.50,10.50

Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

Solo Tú Peligro Inminente

4.00,6.20,8.45,11.15 5.10,7.50,10.30

El Especialista Reatity Bites Forrest Gump

4.20,6.40,8.50,11.05 5.15,7.10,9.10,11.10 5.00,7.40,10.25

Pesadia antes de NavidM El Cuervo

4.45,6.45,8.40,10.40

Stargate Júnior

4.00,6.15,8.30,10.45 4.15,6.30,8.55,11.10

La Màscara

5.00,7.50,10.30

Rub(Pa!ace2 Pellgro Inminente IPalac8 3 El Rey León

Laborables: 5.00,7.45,10.30 Dissabtes i (estius: 5.00,7.45,10.30

TCERDANYOLA Kursaal

7.00

Laborables: 6.00,8.00,10.30 si festius: 4.00,6.00,8.00,10.30

Rubí Patece 4 Stargate

Laborables: 6.15,8.30,10.30 Dtesabtesilestius: 4.00,6.15,8.30,10.45

RubíPalace5 La Màscara

Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i testa 4.30,6.30,8.30,10.45

• SABADELL Cineart 5 sales Peligro Irtminente Pesadia antes de El Ray León El

campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca. Durant la seva agitada trajectòria cap al triomf, Gump coincideix amb el cas Watergate, la guerra del Vietnam i l'efervescència dels moviments contraculturals i coneixerà diferents presidents i diverses personalitats americanes.

«Júnior» Director: Ivan Reítman. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Danny DeVito, Emma Thompson i Frank Langella. Recomanada: Apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • El doctor Alex Hesse és un home disciplinat, sempre consagrat al seu treball, que fa anys que estudia l'instint més bàsic de l'espècie humana, allò que la porta a reproduir-se. Inventor de la droga que assegura en les pacients un procés de maternitat exemplar i segura, Hesse decideix implatar en el seu propi cos un ou congelat que roba de l'hospital. Aquest canvi físic i emocional conduirà el doctor Hosse a convertir-se en inesperada parella de la doctora Reddin, número u en conge-

4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45

lació d'ous pel seu estudi i màxima rival del doctor Larry Arbogast, un eminent ginecòleg que es dedica a millorar la fertilitat dels seus pacients masculins.

«La màscara» Director: Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene i Cameron Díaz. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, i es converteix en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui. Des del moment en què Ipkiss es posa la màscara inicia una venjança personal contra tots els que el van menysprear, i es defensa de manera original dels atacs que pateix.

«Peligro inminente» Director Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe, Anne Archer i Joaquim de Almeida.

Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2. de Sant Cugat: Rubí Palace 2. de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • L'assassinat d'un home de negocis, unit estretament al president dels Estats Units, posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la lluita contra el narcotràfic per part del govern nord-americà. Jack Ryan, un analista de la CIA, decideix investigar els fets i el mateix president envia dos dels seus homes en una missió secreta paramilitar.

«Pesadilla antes de Navidad»

5.00,7.00,9.00,11.00

«Reality Bites» Director Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke. Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Lelaina és una jove que, després de graduar-se en el col·legi, aspira a ser directora de cinema, però ha de conformar-se a ser assistent de producció en un programa de televisió. Durant el seu temps lliure, Lelaina realitza un vídeo sobre la vida quotidiana del seu cercle d'amistats.

«El rey león»

Director Henry Selick. Intèrprets: Dibuixos animats. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. B En un món en el qual cada festa es fa en un país diferent, Jack Skellinton, el popular rei de les carbasses de Halloween, és l'encarregat de supervisar les sorpreses macabres que aquesta festa exporta tradicionalment al món real. Quan, de sobte, descobreix la Ciutat del Nadal, Jack s'obsessiona en la idea d'obtenir el control del Nadal.

Director. Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Recomanada: Apta. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les dèries usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili. Quan troba la lleona Nala i li explica que les seves terres, governades

U El 1928, un equip d'arqueòlegs troba a Giza un estrany tresor, una anella metàl·lica que no saben per què serveix. Actualment, una arqueòloga que va assistir a aquest descobriment sent una nena es posa en contacte amb Daniel Jackson, un egiptòleg de teories brillants, i el recluta per participar en una operació secreta del govern nord-americà. L'operació consisteix a desxifrar el secret de l'anella egípcia, que no és res més que una porta estel·lar, un accés a una altra dimensió que els condueix al planeta Abydos. En aquest planeta viu una civilització extraterrestre sota la tirania del déu Ra, un personatge amb molts poders que va visitar l'antic Egipte fa segles travessant la porta estel·lar i que ara veu la possibilitat de tornar a la Terra.

«Solo tú» Director Norman Jewison. Intèrprets: Marisa Tomei i Robert Downey Jr. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Des que tenia 11 anys, Faith Corvatch ha estat una gran romàntica, convençuda que sap quin és el nom de l'home de la seva vida. Quan Faith està a punt de contraure matrimoni, rep una trucada d'un tal Damon Bradley, que la truca des d'Itàlia. Faith ho deixa tot i marxa cap a Itàlia acompanyada per la seva amiga Kate. Un cop allà, topa accidentalment amb un altre americà, Peter Wright, i es fan amics. D'altra banda, Kate coneixerà un italià amb el qual viurà una intensa història d'amor. Peter i Faith localitzen un americà que correspon a la descripció de Damon.

Un antídot contra la nyonya de les pel·lícules Disney I «PESADILLA ANTES DE NAVIDAD» Títol original: Nightmare before Christmas. EUA. Director: Henry Selick. Productors: Tim Burton i Denise De Novi.

gassat, els moviments dramàtics són mínims i n o t e n e n força. L'estructura musical del film de Burton r e m e t cap a ressonances dels musicals dels 50 a m b alguns tocs de Kurt Weill, p e r ò e n cap m o m e n t les c a n ç o n s t r e n q u e n l ' e s t r u c t u r a del ÀNGEL QUINTANA o és cap casualitat, film. A El rey León, en canvi, p e r ò Pesadilla antes hi ha escenes injustificades de Navidad, la fan- que n o m é s han estat construïdes p e r la cançoneta de tasia de Tim Burton —promocionada per la Dis- torn. ney—, té totes les virtuts que La comparació entre les manquen a la insípida da- dues pel·lícules podria ser rrera gran superproducció molt més llarga i, curiosade la casa, El rey león. Men- ment, aniríem d e s c o b r i n t tre que el guió d'£/ rey león com el film de Burton és no sap com avançar, a Pe- gairebé l'antítesi de la dasadilla antes de Navidad gai- rrera prepotent superprorebé hi ha una idea per fo- ducció Disney. Pesadilla antograma. El sentit del ritme tes de Navidad guanya p e r de Pesadilla antes de Navi- K O El rey león p e r q u è disdad esta tan calculats que posa de dos elements clau durant la seva hora i quart per al funcionament d'una de durada n o hi ha res que bona pel·lícula narrativa i hagi estat més subratllat del que els sistemes àudio-vique calia, ni cap m o m e n t suals actuals han oblidat: que resulti gratuït. A El rey imaginació i agilitat. El film león, en canvi, tot està aliar-. és, a més, un prodigi tècnic

q u e elimina qualsevol tipus d'estructura preconcebuda i aconsegueix ser una autèntica fita en el món de l'animació. Per sobre els múltiples aspectes que diferencien els dos productes, n'hi ha un de clau: la voluntat de Burton de realitzar una obra que trenqui el costat tou amb què es tracta la bondat en els films Disney. E n els films de Tim Burton la maldat sol tenir colors foscos, mentre que la bondat està envoltada de llum. A Batman, el món de l'home rat-penat era fosc, mentre que el del Jocker era lluminós i estava marcat pel somriure etern del personatge. A Eduardo manostijeras el món gòtic del protagonista contrastava a m b els colors postmoderns de la ciutat, d'on sorgiria el mal. A Pesadilla antes de Navidad, Tim Burton construeix un m ó n gòtic, a b s o l u t a m e n t gris, format per tots aquells personatges que poden po-

blar un univers de malsons infantils. Jack Skellington, el rei d'aquest món, és un personatge a m b cara de calavera, els seus companys són bruixots, h o m e s a m b dos caps, dimonis. Veiem carrosses mogudes per esquelets i l'enamorada del protagonista és una noia feta a pedaços, com si fos la núvia de Frankenstein. Aquest món, generalment associat a la maldat, apareix com un univers simpàtic on estan permeses tota mena de bromes i on és possible la trans-

gressió. El m ó n del Nadal, en canvi, és un m ó n de colors ple de gent nyonya i embolcallat de sensibleria. Es un món absolutament avorrit p e r q u è n o hi ha matisos i potser p e r q u è la bondat és, tot sovint, molt poc interessant. D e fet, en les velles al·legories bíbliques sempre han estat més fascinants les calderes de l'infern que els núvols de cotó fluix del cel. Un cop plantejat el contrast entre aquests dos universos, Tim Burton esquiva

qualsevol m e n a d e maniqueisme tradicionalista, rebutja el tòpic i l'arquetip. El resultat final és u n film d'animació increïble i una brillantíssima comèdia musical per a petits i grans. Està molt bé que, enmig d'unes festes nadalenques envoltades de tanta banalitat ensucrada, el públic infantil pugui reivindicar el m ó n d e Halloween, un univers on s'han suspès totes les regles i on tots els nens n o tindran cap problema si volen ser entremaliats.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques. (/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació) Tel. 589 22 47 SANT CUGAT H i H ,!,[,

'ifliT,; I

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 9 d e d e s e m b r e d e 1994

L'AGENDA

• Kadiu Sani ( ugat De dilluns a dÍM'iidres DIVENDRES - De 7 ;i <->.M) li. /-./ call del Monestir. la uifiirnuiao amb • Sants Xinici I m u d i s i L'K Serveis —Prestitud. I c o c a d i a i \ alena. Inlorm.iluis de KSC'. - De HJII .i 1(1 h. \,j;if l ii^ul ituí u diu. amb \ . Casanovas. I V 1(1 a l l . ï n b . ' na habituat) amb astes. amb M Arnal. • Cafè de Belgrado I V i : 3n ;t 1 v.^u h. Res a —A Ics 11.3(1 de la nit, countn i cure. presenlal per M. Ricu directe amb Country Joc balta i M. Cavuelas. and llis Pcrfect Show. IV 13.311 a 14 h. Sant l'itfítií diu a dia (repetició) I V 14 a V \\ l oi de tarda l'ieseiitat per .V Martin. De l 7 a IS h. •iuuata taula puiietn de : dilluns, la realitat ilels immiL!! ants a I ulles sense D I S S A B T E t'rontt res I )imai ts. p r a e t i quein la solidaritat a I iure íi la terra, a m b \ . Casanovas • Sants i M. ('osta. 1 ViKvres. e n t r e m N u a . Sra. tic Loreto, Eulàlia a / / >nuí;ti!.:e//i. a m b VI. ( '.isde Mérida i Melquíadcs. tillo. C Calilldo i M Call.iseo l)i|uns. obiím el eoneii dels allios a / 'estaleia. amb I' I ar i I ( asares. I)ivendies. I Abad i A lionet • Mira-sol pteseiiten / '< si'e/ut - A Ics s de la iaida al resDe l.s a b'h Res a \cure taurant Mas J a n c i . berenar (ie|ielieio| per a la gent gran de Mira-sol De l " a 2\\\. Al i!,>n,. novetats Ori;.: consell de districte de musicals amb S. \ allve. Mira-sol. /\ les J l . l l l h, I 'esportiu. amb ( kcveilc Di- : i . l n a 2\ li. Sons / isais. amb I'. Pallissa IV : Í a M li Dilluns: I iure • Monestir u la una. dimaris: /./ nia- V Setmana de Natura. A les ;jui;cm. dimecies: l .'estaletu. (i de la tarda als i.inlms del di|ous: / estrena, i divendres: Monestir. V lDrneig MedieI ulles sense fnmteres. val Ciclista i xocolatada per De Ull a 7 h Musua al teu qui vagi disfressat d'epoca. :'<stat. Musiea non-siiip Inscripcions, el mateix dia.

• Dissabtes De N a II» h 1:1 vn// '/''/ Monestti (edició dissabte I. De lli a II li. /:/ /nti^ar:f/n (lepeticiol. De 1 1 a i : li. / estrena (repetició). I V 1 2 a l.í li l'estafelu (repetició). De 13 a 14 h. \vanl-matx. C Rcvei te i l'equip d'esports. De 1-1 a l.s li. l'ullis- sense fronteres I repetició). — I V 15 a lli li. Manual M\ster\ lottr. amb J.M. Alvira. De ](i a ll> h. Súper /)/. Musica amb \ . M o n t e r o . I V l1) a 20 h. Riff-Raff. Musica heae\, a m b M. l'icanyol. De 21) a 22 h. Iraek a Iraek. Kock. si ml i funkx a m b J. Maiqucs. I )e 22 a s h. Musua al teu eostai Musica non-siop • DillIlH·llKt'S

P R O P O S T A • C e n t r e Borja — A les l c )45 dins el cicle Conj'erenetes sobre Cultura i Soeietat: liusia, ayer y hoy, per Natàlia Novosilzov, professora de rus a la L'AB. Estudiants. entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

Rs portaran a terme activitats relacionades amb l'ecologia.

V Setmana de la Natura

q u e s t s d i e s se c e l e b r a la V S e t m a n a deia N a t u r a i, p e r a i x ò . el C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t ha organitzat diverses activitats rel a c i o n a d e s a m b el m e d i a m b i e n t . D e m à , als j a r d i n s d e l M o n e s t i r hi t i n d r à lloc el 5 è T o r n e i g M e d i e v a l C i c l i s t a i u n a x o c o l a t a d a p e r als q u i v a g i n d i s f r e s s a t s d ' è p o c a . A m e s , d u r a n t la s e t m a n a , hi h a u r à c o n f e r è n c i e s i d e b a t s q u e t r a c t a r a n el t e m a d e l ' e q u i l i b r i e c o l ò g i c , s.d.

12 D I L L U N S

VCÜS* -s- *

14 D I M E C R E S • Sants -Joan de la Creu, Nicasi. Pompeu i Abundi.

Monestir, sortiria de l'excursio matinal: ( oneacnt la Serra • U i < )hae l Les coves).

• Club Muntanyenc —A les 7 de la tarda al C luh Muntanyenc, Cinema documental: Missió Mauritània. I etrt> al IIUÍ· del desert, per loaquim M o n t u n o l .

• ('luh Muntanyenc V Setmana de Natura. A les 7 de la tarda conferència. Salvem Castell. Defensem Torre S'cffru. una problemàtica comuna, a càrrec de Josep Vilanova. representant l'associació Salvem Castell, Palamós.

• Sants — Níra Sia de ( i u a d a l u p c i Joana brancesca bremiot de Chantal.

• Club Muntanyenc — V Setmana de Natura. A les 21),(III, conferencia: Del l'alies f/i ({iteihiru res'/ l'utur teintonui de lu etnnarea. per S. Rueda, biòleg i psicòleg.

15 D I J O U S • Sants Valerià i Cristiana.

• Cafè de Belgrado —A les 11.30, blues en directe amb Chicago Blues Tribute.

D I U M E N G E • Sants — Dama*. Daniel Hstilita i Ida.

• C luh Munlanjenc - A les 7 del matí davant del

• Kscola Municipal de Música A les 8 del vespre a l'aula magna, concert cloenda de les X J o r n a d e s de Repertori Romàntic, a càrrec dels prolessors i a l u m n e s participants. Lntrada lliure. Org.: escola d'estudis musicals Montserrat C'alduch.

13 D I M A R T S • Sants —Llúcia. Olilia i A u t b e n .

• C l u b Muntanyenc —V Setmana de Natura. A les 7 de la tarda conferència: Cerdanyola. Sant Cugat, el mateix debat: T G V . Túnels d ' H o r t a i Sant Medir, carretera de cornisa. P G M . Golf de Collserola. T o r r e Negra...

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació a la Casa de Cultura, l'el.: 675 32 23. • C e n t r e Cívic de la Floresta — C e r à m i c a , ludoteca, música. dansa i altres activitats. Informació de 5 a lí hores. Tel.: 5H')()S47. • C e n t r e Cívic de les Planes —'lallers de musica, manualitats. casal i altres activitats. Informació de 5 a C hores. Tel.: 675 51 05. • Casal C u l t u r a l de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, nianualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. 'Càller de natura Descobrint el nostre entorn. per a nens i nenes tle 7 a 12 anys. Dissabtes, de II) a 1. Informació de 5 a ') hores. Tel.: 5Sl> 2(1 7S. • Casal C u l t u r a l de Valldoreix —Dies 23. 27. 2S. 2<). 50 de desembre i 1. 2, 3. 4 i 5 de gener, de {> del mati a 2 del migdia, diverses activitats: estudi. tallers, ludoteca, jocs organitzats, excursió a l'V.v Per a nens i nenes de 5 a 14 anys. Informació: (i74 45 í>í>. Preu: 10.500 tots els dies. 6.500 del 23 al 3o i s.OUO del 2 al 5. • A t e n e u Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia. porcellana russa, cuina i altres, bins al junv. Tel.: 675 43 S8 (Ma. Antònia Navarro). • Pessebre vivent —Dissabte 24 de desembre de 6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir, Pessebre Vivent 94. Org.: grup de joves de la parròquia. • C r e u Roja — C a m p a n y a de conscienciació respecte de la natura. Recollida d'arbres vius de Nadal del 15 al 25 de gener de l) a 20 hores als locals de la Creu Roja. • C u r s d'esperanto —Org.: G r u p d ' E s p e r a n t o Jozefo Anglès. Tel.: 674 61 SO. • Club M u n t a n y e n c — G r u p de muntanya per a nois

f 4 A ttLORESTA.LES PLANES Sortida* de* de Mas Janer. -Dies leiners. 1 a sortida: O6.l0h-07.i0hialsl0minutsde cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finaliUa el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.l0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

De S a ') h. I l dia del Scnvor. I missió de la missa tic dissabte i inlormacio de l'esylesia evaimclica l:bcn l:/fr. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. De 'i a (),3li h. I.spor! en -Oies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. marxa I a edició. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. I >c M 3d a 14 li. Rinlu d'uimes. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. ( o i u l a i t per I'. Pallissa. Poesia a m b I I . (larcia. sardanes Recorregut Mas Janer Estació Mira-sol Plaça Can Cadena, Estació St Cugat Mercat i saisuela amb .1. Fàbregas, Torreblanca CAP AHons Sala Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer i les un pas per i'l:sbart. i De 14 a 15 li. l:\ports en niari.ii. 2a edició. StiL·.'·a·» " ^ ' sDe Is a 1<> li. Mutual AAvien Sortides des de Sant Domènec. lour. -Dies feiners 1 a sortida 06 16h 06 46b i als 16146 minuts de cada hora fins a les 2216h I V 10 a I1) h. Súper DJ. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. IV I'l a 21 h. Iraek a Iraek. Sortides des de Sant Francesc. De 21 a 22 h. Imports en -Dies feiners.' a sortida 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. niiir\u. .ui ctlicio. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. I V 22 ÍI 7 h. Musua ui teu costat. Musica non-stop. Sortides des de l'Estació FGC. 1. cada hora... Butlletins ho-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. raris informutius. Connexió -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. amb Catalunva Informació. Recorregut. Sant Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, inlormacio local i comarcal. Estació FGC Colomer, Sant Domènec. Serveis Informatius de RSC.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1a sortida. 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació. Plaça Centre La Floresta F Colom Jilk. -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h, -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11 55h.(feiners)

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15 i 45 minuts de cada horafinsates21.45h. -Dissabtes lasorfida 05 451 als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06 45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15b (feiners).

MIQUEL RAMS

n ^ O B H

ÍHl^^^^H T A X I

Servei de grua

• Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6

HHR^^^I I^^H

Cobrament amb targetes de Crèdit

Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

j T H

ASS. RADIO SERVI DIA 1 NIT S A N T C U G A T

*at.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

1 VALLDOREIX ' lfc!etac

(589 44 22-674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te soci de |

Creu K o j a |

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

L'AGENDA i noies de li a 14 anys. Tel.: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda. —Classes d'anglès a nivell de conversació. Tel.: 674 53 96. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Tel.: 674 53 96. —Esquí de fons. Del 27 de desembre al 3 de gener a Lles, refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys. Inscripcions fins al 16 de desembre a la secretaria d'esquí, de dilluns a divendres de 19 a 21 hores. —Del 8 a 1*11 de desembre, esquiada a Val-Thorens. Preu: 22.750 ptes, inclou autocar, forfait, allotjament i taxes. Més informació a la secció d'esquí del Club Muntanyenc (Plaça Barcelona, 5) o al telèfon: 674 53 96.

•Centre Borja —Dimarts 20 de desembre a les 19.45 de la tarda, dins el cicle Conferències sobre Cultura i Societat: Mèxic: els maies al Yucatàn, per Josep Ma. Gavin, investigador. Estudiants, entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. •Club Muntanyenc —Dilluns 19 de desembre, a les 9 de la nit, als locals del Club Muntanyenc, xerrada col·loqui: Experiències a camps de treball a Xile i Bolívia.

Dia/Poble

•Pessebres a domicili —Primer Concurs de Pessebres. Inscripcions al Casal de Cultura de Mira-sol de I'l al 23 de desembre. —15è Concurs de pessebres. Inscripcions a l'Ateneu Santcugatenc. PI. Pep Ventura, 1.

• Sales municipals —Del 12 de desembre al 7 de gener al Casal Cultural de Mira-sol, exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Hor.: De 5 a 8. Dissabtes de 10 a 1. —Fins al 16 de desembre a la Casa de Cultura, Exposició d'Art Pro-Asdi. Dissabte 17 de desembre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda: Subhasta Pro-Asdi.

| Farmàcia {adreça}

SERVES

| Telèfon |

Moral (Sta. Teresa, 40)

6753344

Ajuntament

5892288

Grua

6743371

* Cerdanyola

Torrents (Diagonal, 34)

5803904

Ambulatori Les Planes

6755105

Aigües La Floresta

6742089

ï Rubí

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

Bombers Betlaterra

6928080

AAPP i W Mira-sol

6742018

? Montcada

Capdevila (Conca, 10)

—

Bombers Generalitat

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

j Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

Bombers Rubi

699 8080

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

•

Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

CAP

5891122

AAPP i W Valldoreix

6742197

S Cerdanyola

Peretro (Av. Catalunya, 51)

5809700

CAP urgències

5894455

AAPP i W C . Montserrat Vall. 6742105

" Rubí

Oriol (Zafiro, 28)

6994396

Casa de Cultura

5891382

AAPP W Can Majó Vall.

6745049

i Montcada

Duran (Rbla Montcada, 37)

5751543

Casal VaMorebt

6744599

AA Prop, i Veins La Floresta

6742089

A.V1à(Av. Generalitat 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAWAiguaBongaLaFlor.

6745129

6741531

Centre Cívic La Floresta

589 08 47

Ass. Consumidors

2684567

6924708

Centre Cívic Les Plenes

«755105

Wcohofcs Anònims

3177777

5892018

DNI (Cita prèvia)

5880941

Greenpeace

1 Sant Cugat

Sant Cugat

Papiol

1 Sant Cugat 1 Cerdanyola

Uorens (Sta. Maria, 27) Uuls(Altimra,18)

085

~ Rubí

Gfcert (Torres Oriol, 4)

6996899

Centre Cultural Mira-sol

~ Montcada

Duran (Rota. Montcada, 37)

5751543

Cinemes St. Cugat (Reser.)

j Papiol

A.Wà(Av.GeneraBat,35)

6683967

Correus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

•

C u W ( P . Diputació, 6)

6740364

Creu Roja SantCugat

8741234

H.Vald'Hebron

4272000

i Cerdanyola

Sanchez (Passatge Xops, 2)

6923184

Creu Roja VaMoreb:

«742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

- Rubí

BaSori(MilàiFontanab,1)

6990388

Dispensari La Floresta

«747615

Uniu Coronària

2481040

" Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia,2)

5642139

Ert. Municipal descentra*.

6742719

Tet. de l'Esperança

4144848

A W à ( A v . Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubí

6881892

Informació Carreteres

2042247

Riera (Dr. Murifc, 1)

6740430

FECSA

6881226

Informació Aeroport

4785000

Orcfe (Av. Argentina, 17)

5807859

FFCC

«741» 34

Informació RENFE

4900202

«74 05 25

Informació Port

3188750 5893188

SantCugat

Papiol

•

SantCugat

i Cerdanyola

5893080 (91)5434704

s Rubi

Pont(M8gíRamertol,7)

8973456

Funerària

Guix (Major, 25)

5641645

6. Civil (Mira-sol)

«742379

OMIC

6683967

Hisenda

68»1155

Poidínic Torreblanca

5891732

Jutjat

6748696

PROMÜSA

5891732

Montcada

Papiol

A.VTà(Av.Generaltat,35)

• SantCugat

Salavert (S.Rusi)ol, 38)

*. Cerdanyola

Selva (Tomant, 12)

Garcia (Segòvia, 1)

, 6740645 6918901

Oficina Municipal U Floresta

5880647

Parròquia SL Pere Octavià

6741163

• Montcada

E ReW (Av. Catalunya, 65)

— —

Parròquia Les Planes

2047503

AV1là(Av. Generalitat, 35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569 6754056

ASDI

6753503

6747858

Rubí

Papiol

ENTITATS

SantCugat

Teixidó (Rbla del Celler, 97)

6747749

Piscina Municipal Valldoreix

£ Cerdanyola

Àlvarez (Galeries Unicentro)

6926721

Cuerpo Nacional de Policia

Arxiu Gavin

6742570

6992099

Urgències

091

Casal d'Avis SC

58916 36

5645904

Policia Municipal i Prat Civí

092

Llar d'Avis Parròquia

5890598

Club Muntanyenc

6745396

•

• Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Temes relacionats amb Sant Cugat o el seu àmbit comarcal. Dotació: 200.000 pessetes i diploma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bascs a l'Ajuntament, Casa de Cultura o Arxiu Municipal.

TÏÍ.EFSHS

FARMÀCIES DE TORN

È Rubí i

Montcada

£ Papiol

CalsinafNtra.Sra.de Lourdes, 35) vila (Jaume 1,20) A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix)

5 Sant Cugat

Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

Comissaria de Policia

6747612

Coral de la Unió

6741006

5 Cerdanyola

Bach (CordeHes, 67)

6922367

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

67526 52

908795125

-.: Rubi

ParriUa (Xercavins, 7)

—

Ràdio Taxi

5894422

Ei Tot Sant Cugat

6748661

ü Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Repsol-Butà

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

A. V i a (Av. Generalitat, 35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5690021

Televisió Sant Cugat

5895366

Valldoreix (parada)

6741111

Els 4 Cantons

5896282

Papiol

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

-Fins al 13 de desembre a la Casa de Cultura: artesania tèxtil, ceràmica i arts florals. Org.: Talleristes i Artesans. -Del 12 de desembre al 7 de gener al Casal Cultural Mira-sol exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Hor.: de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 a 1 del migdia. -Del 16 al 18 de desembre a la Casa de Cultura: Nadales Condiesel. Lucas-Condiesel. -Del 12 al 19 desembre a la Casa de Cultura exposició: El rodal agrícola del Vallès. Amb motiu de la V Setmana de la Natura. Org.: CMSC

• Sales privades —Fins al 13 de desembre a la Sala Rusifiol, olis de Morató Aragonès. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51. —Fins al 18 de desembre a la Galeria Canals: Carme Llorens. Tel.: 675 49 02. Hor.: cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d'li a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns tancat. —Fins al 12 de desembre a la Sala d'Associació d'Idees, escultures de F. Gómez Gardellà. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

—Fins al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'art Hor.: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55. —Fins al 4 de desembre, 7a Exposició de pintura a l'Ateneu Santcugatenc —olis de Ticó—. Hor.: De 6 a 9. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic. Tel.: 674 49 50. —Fins al 21 de desembre al Club Muntanyenc: olis i aquarel·les de R. Cirilo i R. de Gaztanondo. Inauguració el dia 2 a les 19.30. Hor.: feiners de 7 a 9 i dissabte

tot el dia. Festius d'H a 1. —Firart. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la pi. del Monestir. —Diumenge 18 de desembre de les 11 del matí a les 9 del vespre, I Mostra d'Art als jardins del Monestir. Bases fins al 15 de desembre a la Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82. Org.: Firart.

TEATRE •Centre Cultural —Dissabte 17 a les 22.00 i diumenge 18 a les 19.00, a l'Auditori, estrena del musical

Germans de sang, amb Àngels Gonyalons. Dir.: R. Reguant. Entrades de dimarts a divendres, de 12 a 2 i de 6 a 8.30, al c/ F. Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90. •Casal Cultural de Mira-sol —Divendres 16 de desembre a les 19.00: El barret de palla d'Itàlia, pels alumnes de l'EP Catalunya. —Dimecres 21 i dilluns 26 de desembre a les 19.00: Els Pastorets, per Mira-sol Teatre. —Dissabte 17 de desembre a les 19.00: Una història d'àngels i dimonis i el Testament d'en Nasi, pels alumnes de 4t de l'EP Catalunya. • Unió Santcugatenca —Divendres 16 a les 10, dissabte 17 a les 10, diumenge 18 a les 7, dilluns 26 a les 10 i divendres 6 a les 10: Cyrano, d'Edmond Rostand. Entrades a pi. Pere Sant, 15 i Torrent de la Bomba, 14. Org.: Fila Zero.

MUSICA •Cafè de Belgrado —Divendres 16 de desembre a les 11.30, Country Joe and His Perfect Show. —Dijous 22 de desembre a les 11.30, Blues in the Night. —Divendres 23 de desembre a les 11.30, Country Joe and His Perfect Show. —Dijous 29 de desembre a les 11.30, 77IÉ> R'N·R Elephant. •Casal Cultural de Mira-sol —Diumenge 18 de desembre a les 19.00, Concert de Nadal, amb les corals Unió Santcugatenca i Serra d'Or. •Centre Cultural —28 de desembre a les 10, a l'Auditori, Concert de Nadal, amb l'Orq. Simfònica del Vallès. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c/ F. Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.500 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. Tel.: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 i de 4.30 a 8. Dissabtes de 10 a 2. Tel.: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2on., Matins. Tel.: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —PI. Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabte de 4 a 8. • Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82.

LES M A N S Com són: La seva part externa disposa de molt poques glàndules sebàcies, la qual cosa les fa extremadament fràgils. Tot i això, no s'arruguen amb la facilitat del rostre, però s'emplenen de taques i es tallen. Convé cuidar-les i hidratar-les PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

diàriament, sobretot a l'hivern, ja que el fred és un dels seus pitjors enemics. Mitjançant cremes específiques, una vegada a la setmana convindria aplicar un tractament que els aporti les substàncies hidratants, nutritives i regeneradores que necessiten, i no oblidis una manicura un cop a la setmana per donar una bona imatge a les teves mans. Formas t'aconsella Azual Crema, que t'hidrata i a la vegada et tractarà i, en cas de taques, les emblanquirà. Elies Rogent, 18 A (o tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 4 0 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS

CANTONS

Divendres, l ) de desembre de 1W4

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallés: l Xcmc :• V ss1* sj *;

L ' E N T R E V I S T A

L A

Relax

GLÒRIA ROGNONI. Actriu «

La gent no té esperit d'aventura

M i o t ' i a . HHRCÍA •

Glòria Rognoni va tornar a actuar desprès de vint anvs el desembre del IW.V Havia reconegut que s'envorava i interpretar /•.'/ desi va ser un repte. Si fos per ella. continuaria fent aquesta obra pels teatres de Catalunya. Però tieballa a m b la mateixa il·lusió dirigint, pensant i esciivinl. ('reanl. en definitiva. I la seva l'illa .lana. que ara te quatie anvs. t,imbc |i ocupa una bona part del temps No tant. però. com a ella li agradaria. \ \ i ,l l s < \ s n l k . \

S a n t ( u g a t clt-1 V a l i e s ( 'om sent la tornada a l'eseenaii d'un lealie un an\ desprès de l'eslrena d'/ / ( /csí? ••Soe molí dolenta pel recordat Jades, la la Ini ativ'.' I n linc un h'e, i| d nu >ll espí. i i.il No v ull que sembli un topu . peto es ai\i. 1 li", vam p i e p a i a i moll. n: vaig posai molles Lianes, i significava ret i nb.ii•-me a m b un e s c e n a r i . actuant, desptes de molts anvs. 1 a pi HII leni hav e i pet llongat. a nu in'liauii.i .iLii.ui.it molt. íis una obra que ha anat molt be. però no se n'han let tantes representacions eom |o hauiia volgut. Hi ha una cosa curiosa: si no vas a Barcelona, no teus la difusió que es mereix l'obra. I a Barcelona tampoc no hi ha tants teatres, i els que hi ha els porten ties o quatre persones, i encara gràcies, si ells no hi han posat els diners, difícilment col·locaran una altra obra.»

•

lis a Barcelona, doncs, on encara es talla el bacallà? - «Sens dubte. 1 això perjudica el teatre que es vol portar a fora, eom ara el del Centre Cultural. Aquest espai va néixer a m b l'oblectiu de contractar les obres que precisament no arribaven a Barcelona i captar-ne el públic. Però, m a l a u r a d a m e n t , a la gent ja li costa anar al teatre i, si a més ha d'agafar el cotxe i potser perdre's per una sortida dels tunnels. la mandra els supera. La gent té poc esperit d'aventura, i espera que li portin les coses a la porta de casa.Sens dubte. Glòria Rognoni no ha passat un anv sabàtic.

(iiona K.

fJV** JfiU*=Si.V.

un. fotoerafiada en un racó de casa seva. a Mira-sol. l-oiu MAM- l SPINOSA

producció, que ja em va ajudar —«Una de les coses que mes amb els Paralímpics. I els veïns m'agrada d'aquesta professió és de Granollers, sobretot el sector que t'estàs una temporada trebaque es fa dir blaus, s'hi va abocar. llant sense alè. i en canvi pots Fins i tol els músics tenir desprès uns mesos van fer ponting.» en els quals et fa por «Per molts pensar en el futur. Per —Quina diferena mi. aquest es un gran esforços que facin cia hi ha entre munquè d'aquesta profestar una cerimònia i les ciutats i els sió.» dirigir una o b r a de pobles d'arreu, teatre? —Tot i la calma, pen—«Tol es multiplisar la cerimònia d'inau- una obra no té la ca p e r mil. H a s de guració dels Speeial difusió que es saber combinar el ritOlympics ja representa mereix fins que no m e . q u e t a m b é é s molta feina. — « L a p r à c t i c a dels és representada a i m p r e s c i n d i b l e e n teatre, amb qualsevol Jocs Paralímpics em va Barcelona» aspecte visual q u e s e r v i r m o l t . 11 m é s p u g u i e n r i q u i r el i m p o r t a n t es q u e h o m u n t a t g e . P e r ò cl vam fer amb poc presque més canvia és el sistema de supost i el temps gairebé se'ns treball. U n a cerimònia s'assaja i tirava a sobre. Trobo que el resulno en veus cl resultat final fins tat va ser excel·lent. No ho podria que no arriba el moment d'estrehaver fet sense el meu equip de

.-''V-ÍJ

C O L U M N A

nar-se. Fas una planificació, com al cinema, i t'imagines el que pot sortir." — T a m b é ha tingut la temptació d'escriure? —«Vaig escriure el guió d'un capítol pilot d'una telesèrie, una mica a u t o b i o g r à f i c a . La s è r i e volia reflectir el procés d'adequació de les persones que han tingut una experiència com la meva. Un accident, el temps a l'hospital i el c a n v i q u e a i x ò c o m p o r t a . Aquest és un món que la gent no coneix, p e r ò que enriqueix molt. És una tall a la vida i has de començar de nou. La feina és la de reconèixer-te d e n o u . aprendre a mirar la vida a m b uns altres ulls i acceptar la teva nova vida. Si no, t'enfonses. Podia haver sortit una sèrie maca, a m b aquesta idea. T V 3 s'hi va interessar, però no va passar d'aquí.»

isculpin. J o també sóc dels que van a córrer, juguen a tennis i etcètera, tot i haver passat la quarantena. Es, sospito, un mal generalitzat. Ens trobem situats clarament a la part superior del tobogan i. doncs, a punt d'iniciar la patinada accelerada q u e constitueix la — d i e m - n e — sf^una part de la vida. Tot i això, practiquem activitats arriscades. No hi ha res a fer. L ' h o m e n o m é s c o n t r o l a v a g a m e n t els impulsos suïcides que li són propis. Els mes joves procuren estar a l'altura de Ics circumstàncies a base de practicar esports d'alt risc anomenats mes eufemísticament e.\p<>/i.\ tl'a\c?nura: salts de pont. ales delta, paracaigudes... l'is a dir. els joves (amb la i n c o r p o r a c i ó il·lustre d e la senyora Ferrusola) tampoc se'n saben estar. Iots anem passats de rosca. Tots patim per sobre de les nostres possibilitats. Tots lendiír. a pertànyer a una societat poblada de vells disposats a maquillar la seva decrepitud amb la distressa més patètica: la màscara de la joventut. I així. culte eslnitcc i esbufec, ens anem acomodant a un món histèricameut profilàetic q u e es b u i d a d e liim a m b la mateixa celeritat que s'omple de preservatius. Vivim en l'apaienca d'un paradís de l'eterna joventut que només pot haver sorgit d'un pacte diabòlic entre Marx i Satanàs. Convé recuperar cl sentit de la mesura. Convé, de fet. recuperar la sensata saviesa dels metges d'abans. Dels que encara no havien assimilat l'arrogància de l'individu del segle XX i creien que la nostra energia és un bé escàs q u e cal no malversar. Defensaven la teoria que tots disposem d'un estoc limitat de vitalitat i que, per tant. no cal estar dret si es pot estar assegut, assegut si es pot estar estirat, o només estirat si es pot fer un son de passada. Publicaven estudis en revistes m è d i q u e s a m b afirmacions com la que ens ajudarà a arribar al final de la columna; «Passats els quaranta no cal aixecar un dit si no és del tot imprescindible. Ajupir-se p e r cordar-se les sabates, portar la forquilla a la boca, eixugar-se després d'una dutxa, r i u r e , p a r l a r i llegir: tot ai.xo cobreix, de sobra, les necessitats d'exercici diari.» Si han arribat fins aquí, descansin.

ADMINISTRACIÓ DE LA LOTERIA

ADMINISTRACIÓ

NACIONAL

DE LA LOTERIA

Núm* % N ú m . 3 Major, 3 3 (costat Monestir) Tol. 6 7 4 0 1 7 4 SANT CUOAT M L VALLÉS (Barcolona) •M4MMK

Ctra. Cerdanyola, 4 9 Tel. 6 7 5 3 8 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)