Diari de Sant Cugat 074 by Premsa Local Sant Cugat

***** L i * * * - '

m ® jïf , rtf. »•; íï

ELS CANTONS •t

.vi

•;, t . í ï

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 30 de desembre de 1994

I Punt i seguit Els veïns de Mira-sol esperen amb escepticisme l'estudi d'impacte ambiental sobre la planta de l'Hospital General. Plana 8 El nom del nou institut de l'àrea del Colomer, Angeleta Ferrer, només és provisional. Plana 9

I Economia A. Solé Palou, una empresa familiar quasi centenària, és capdavantera en importació odontològica. Plana 14 Els comerços donen el primer premi dels grums i engeguen la campanya del grum multicolor. Plana 14 Correus preveu estrenar oficines en un local de l'avinguda d'Alfons Sala l'any vinent. Plana 15

I Cultura i espectacles Rudolf Hàsler farà una antològica a Zuric per mostrar l'obra dels darrers 25 anys. Plana 16

Núm, 74«Any II«100 pessetes

L'Ajuntament denuncia el conveni econòmic amb l'EMD L'equip de govern ja ha elaborat una proposta actualitzada

• Masanés ho qualifica d'«abús», «coacció» i mostra de «prepotència»

• Sant Cugat.— L'Ajuntament govern de l'EMD de Valldoreix no presentarà un recurs contenciós ha rebut de bon grat la nova proadministratiu contra el conveni posta de conveni i ha fet públic econòmic vigent entre el consistori un comunicat en què qualifica l'ali l'Entitat Municipal Descentralitcalde, Joan Aymerich, de «prepozada de Valldoreix perquè consitent» perquè vol «imposar per la dera que lesiona els interessos del D'esquerra a dreta. Ginjaume, Masanés i Pérez. Foto: ELS 4 CANTONS. força la seva voluntat a Valldomunicipi en general. Aquest conreix». En el comunicat es qualifica veni, que no s'ha revisat des de fa catorze la proposta de «coacció» i «abús» i acaba tament ha presentat a l'EMD una proposta anys, continua vigent malgrat que les dues assenyalant que l'alcalde «vol que Valldoper a l'aplicació a partir de l'any vinent parts han reconegut en diverses ocasions d'un nou conveni que serviria per revisar reix no tingui altra sortida que desarreque està desfasat. Paral·lelament, l'Ajunels coeficients més obsolets. L'equip de lar-se». Plana 7.

L'Hospital General proposa als creditors que perdonin la meitat del deute per evitar la fallida

Entrevista a Josep Pla i Narbona, dissenyador de prestigi mundial que viu a la Floresta. Plana 17 Surt el cinquè número de la revista Gausac, que celebra el segon aniversari. Plana 17

I Sant Cugat.— Els responsables de l'Hospital General de Catalunya (HGC) ja han fet una proposta concreta per retornar els més 12.000 milions de pessetes que deu als creditors, que són més de cinc mil. El president de l'entitat, Pere Narbona, ha demanat als creditors, principalment Finances i la Seguretat Social, que

I Esports Francesc Godàs, president del Rugbi SC, espera el camp que ha promès l'Ajuntament. Plana 31 L'antic president de l'antic CB Sant Cugat es defensa de les acusacions de l'entrenador. Plana 32

perdonin la meitat del deute com una manera viable d'evitar la fallida. L'altra meitat del deute es començaria a abonar d'aquí a tres anys i en un termini de dotze. Perquè aquesta proposta tiri endavant cal que hi votin favorablement un grup de creditors que representin un 75 per cent del deute. Plana 9.

El 1994, l'any dels incendis, la restauració del Monestir i el Centre Cultural

I Punt divers Aprofitant les festes nadalenques, netegen el bosc del voltant del col·legi la Floresta. Plana 33 La família bosniaxia apadrinada per Sant Cugat torna a celebrar el Nadal a Catalunya. Plana 34

I Sant Cugat.— Els incendis de l'estiu, sobretot el que va cremar més de 150 hectàrees a la Floresta i les Planes, quedaran en la memòria dels santeugatencs com el fet més negatiu de l'any que s'acaba. La inauguració de la restauració del Monestir i la consolidació del Centre Cultural han compensat aquest mal tràngol. En

El Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç tracta 130 nens de tota la comarca. Plana 35

I Apunts

l'àmbit polític, mentre Aymerich encara no ha confirmat si es presentarà a la reelecció, Jordi Casas (IC) i Francesc Llatjós (PP) ja han anunciat que no seran a les llistes. Els partits que actualment no tenen representació, per la seva part, ja tenen candidat: Jaume Busquets (ERC) i Josep Maria Llauradó (UNÍS). Planes 2 a 5.

El dia 5 les cavalcades dels Reis d'Orient portaran la il·lusió a tots els racons de la vila. Plana 36 Gran èxit de les activitats per als nens que fan a l'Envelat de Nadal dels Quatre Cantons. Plana 37

pa d a

Una encertada representació del Poema de Nadal al Monestir aplega molt públic. Plana 38

_ MUOTOU -CnriatiAn D i o r

Continua la campanya «Un nen, una joguina», que amb el suport de Ràdio SC i els Cinemes va obtenint una bona participació. Plana 39 Les obres són a punt d'acabar. Foto: MANÉ ESPINOSA. Celebren els 30 anys d'El Mesón amb un sopar de productes amb denominació d'origen. Plana 40

Presència

, •'••.

Acaben les obres a Rius i Taulet • Sant Cugat.— El carril del carrer Rius i Taulet que és tallat des del 7 d'octubre aviat tornarà a ser obert al trànsit, perquè les obres per reparar l'esllavissament que s'hi va

produir són a punt d'acabar. Gairebé només queda asfaltar el tram que es va desprendre a causa dels aiguats i de les obres del pàrquing que promou Kampió. Plana 8.

•<; +>"" HORAH: KMUUNSADBMNE Mofcd·lOa 1 . 1 M B * 5 a » MlUNSMAlfUNCAT C/MIMES, 39, Irdrata 08190 SANT CUGAT DB.VAUES TH. 5*955 49

NOI CONVENI ECONÒMIC

2 . Divendres. M) de desembre de 1994

EVITAR LA FALLIDA

I.'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu contra el conveni econòmic que va signar l'any S2 amb la llavors Entitat Local Menor de Valldoreix i ha elaborat una proposta actualitzada. Plana 7.

Els responsables de l'I íospital General han fet una proposta als creditors de l'entitat en què els demana que perdonin la meitat del deute per evitar la situació de fallida. Plana 9.

BALANÇ DE L'ANY I Una JLtgacla precipitada en una partida , C'ujiai s'han espavilat per moure els seus peons amb antelació. I així. disd'escacs pot significar la mort del rei. cussions i negociacions més o menvs Pern cl 25 de maia de 1W5. el dia de les eleccions municipals, no agafarà , difícils hauran quedat en l'oblit, amb ningú per sorpresa: els partits de Sant | sort, quan la cita electoral estigui real-

ment a prop. Tot i que en forma d'enquesta els líders de les formacions polítiques destaquen, uns. el que s'ha aconseguit de bo i els altres el que ha quedat per fer (tots amb els incendis

del mes d'agost al cap), els últims mesos de l'any polític han servat per veure de quin peu van coixos alguns, han introduït civils en el mon de la política i han demostrat que no tot és harmonia.

Joan Aymerich

Maria Sansa

Francesc Godàs

Francesc Llatjós

Jaume Busquets

Josep Maria Llauradó

Alcalde de Sant Cugat (CiU)

Primera secretària deIPSC

Coordinador d'IC Sant Cugat

President del Partit Popular

Cap de Dista rfERC

Secretari general d'UNIS

• «Un dels moments més tristos d'aquest any han estat els incendis de l'estiu. Però hem d'estar satisfets de les coses que com a col·lectiu hem aconseguit. Aquest any el recordarem com el de la consolidació del Centre Cultural, el del redreçament del centre històric, amb el punt àlgid de la recuperació del Monestir. També hem afermat territoris que necessitaven un tractament urbanístic especial i hem continuat el programa d'urbanització dels districtes. Tenim un nou institut i hem continuat la promoció d'habitatges de Promusa. entre moltes altres coses»

• «L'any 1994 a Sant Cugat podem valorar-lo com un any problemàtic, igual com a tot Catalunya Ens han arribat els dos grans problemes que hem patit el foc i l'aigua Sant Cugat és una població heterogènia i caldria tenir-ho en compte a l'hora de fer propostes concretes. És cert que s'ha inaugurat tes reformes del Monestir, que el Centre Cultural funciona però que l'Escola de Música continua amb problemes, que no sabem què passarà amb l'Escola d'Art, que hi ha zones amb mancances i altres en què no s'ha aconseguit l'entesa institucional desitjable... Esperem que el 1995 ens porti millors solucions»

• «En intentar fer una valoració política d'urgència de l'any 94 és temptador referirse en negatiu a tots els esdeveniments de corrupció, estafes, terrorisme d'estat... que ens han aclaparat els darrers mesos, però em sembla més important destacar en positiu la mobilització arreu de l'Estat per aconseguir de les administracions la cessió del 0,7% per ajudar els països més necessitats. Tot aquest moviment solidari, que a la nostra ciutat té noms propis, com també els grups ecologistes, fa que els que maldem per la transformació de la societat puguem encarar el final de segle amb una nova càrrega d'optimisme»

• «Els incendis forestals han evidenciat la manca de previsió. Sant Cugat necessita un parc de bombers, al cap i a la fi, hi ha d'altres municipis més petits que en tenen. El retard en l'actuació va ser decisiu per a la importància de l'incendi de les Planes i la Floresta. La mala gestió econòmica de l'equip de govern en aquests anys s'ha consolidat al 1994 amb un col·lapse de pagaments i un endeutament cinc vegades més gran que el que van deixar els socialistes. L'enfrontament del grup de Convergència, a Barcelona i a Sant Cugat, només pretén anul·lar l'Entitat Municipal Descentralitzada».

• «La campanya de sensibilització per a la conservació dels rodats de la Torre Negra és una iniciativa important, que espero que tingui èxit. Per contra, els incendis que van afectar també Collserola no es poden repetir. També destacaria aspectes polèmics: manca d'entesa entre l'Ajuntament i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, i també polèmiques entre el comerç local i els promotors de les grans superfícies comercials. Com a aspectes positius, recordo la represa de la Festa de Tardor i la recuperació del carrer Major i del claustre del Monestir per als santeugatencs. A més, s'ha inaugurat un institut nou».

• «Destaco la manca de solidaritat per part de l'Ajuntament amb els petits problemes dels ciutadans. En segon lloc, aquest ha estat l'any de la indecisió política de ('alcalde, Joan Aymerich: es presenta, no es presenta. Kampió si, Kampió no, Kampió si. Aquest any, l'equip de govern ha sabut polititzar el poble i s'han incomptert promeses: per exemple, per Nadal, Rius i Taulel continuava sense arranjar. Falta renovació d'idees, i preparen coses a corre-cuita per a les properes eleccions: el carrer Major o l'avinguda d'Alfons Sala».

1:1. I'l'VI"

Petita història de dubtes i decisions Els partits polítics han viscut un final d'any molt agitat davant la proximitat de les eleccions CI·I.IACKRNADAS CI·l.lACkíRNADAS H Sant Cugat.— Es va acabar l'estiu més mogut dels últims anys a Sani Cugat i l'alcalde, Joan Aymerich, va deixar entreveure que no es presentaria a la reelecció. Ja fa molts dies que desfulla la margarida: que està cansat i una mica desmotivat, ja ho sap tothom. Si es presentarà finalment o no, només ho sap ell i els seus íntims. No és. de moment, una decisió

cantada, ner per moll moh uue que el president Pujol li dones un eopet a l'esquena el dia que va venir a inaugurar la nova cara del claustre del Monestir. Mentrestant. 1,'nió ja ha demostrat que vol mes presència a les llistes electorals. El PSC ha reproduït enguany a petita escala la discussió estelar entre l'Ajuntament i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Millor no parlar de di-

visions internes, encara que arribar a acords respecte a Valldoreix els suposi unes quantes hores de reunió. L'aire esta remogut i potser no tornarem a veure la primera secretària del partit, Maria Sansa, presidint els mítings. Jordi Casas, portaveu municipal d'IC, ha anunciat que se'n va després de dos mandats com a regidor. Qui recollirà l'herència dels seus discursos és encara un interrogant. El

aue ha format tot l'any l'arr tàndem que amb la regidora Montse Turu no ha acabat de funcionar: les seves visions divergents sobre Valldoreix han inaugurat també una etapa de debat a IC. Localitzar una nova ubicació per al bust del Rei ha estat segurament una de les reclamacions més habituals del 94, en boca del portaveu del PP, Francesc Llatjós, que també deixa la política. No-

més destacar com els conservadors han endurit la seva oposició amb les eleccions al punt del mira. 1 els joves d'ERC donen per fet que tindran, com a mínim, un regidor i amb aquesta esperança han triat Jaume Busquets, un candidat amb bones referències que haurà de treballar per donar-se a conèixer. UNÍS compta amb Josep Maria Llauradó, un advocat sense pèls a la llengua.

Missatge d'any nou JOAN A Y M t . R K ' H i AROt'A •

cabem un any i n'encetem un altre. Cada vegada que comencem un projecte ens imbuïm tots plegats de renovats estímuls i renovades esperances. M'adreço a tots vosaltres, precisament, per fer-vos arribar un missatge de confiança en aquest 1995 que ara comença. Certament el 94 ha estat un any difícil. Hem transitat per una crisi econòmica que ara podem dir que ja ha tocat al seu final, però que ens ha afectat com a administració, com també ha afectat cadascun dels membres que conformen aquesta comunitat. Un dels moments més tristos d'aquest any que ara ens deixa ha estat l'incendi de la nostra serra; Sant

Cugat no es va escapar de la desgràcia que va assolar el país els mesos de juliol i agost. Segurament, moltes coses no han anat com voldríem, però seria fals a l'hora de fer un balanç del 1994 destacar els fets negatius per damunt dels positius. 1 lem d'estar satisfets de les coses que eom a col·lectiu hem aconseguit. Aquest any els recordarem com el de la consolidació del Centre Cultural, que ha convertit Sant Cugat en un pol d'atracció per a tota la comarca i en una peça clau en el sistema cultural del país. Aquest 1994 s'ha començat també el redreçament del centre històric. El punt més àlgid ha estat la recuperació dels claustres del Mo-

nestir. Hem fet més nostre un monument fonamental en la història de Catalunya. I amb el Monestir, hem començat la recuperació dels carrers del centre. És l'inici d'un procés que. amb els anys. ha de convertir el centre de la vila en l'eix fonamental de la vida ciutadana. Aquest 1994 hem afermat també territoris que necessitaven un tractament urbanístic especial. Així. hem guanyat els espais de Torre Blanca, el Parc Central de Sant Domènec-el Colomer, el Parc de l'Escorxador. Sant Francesc, ete. Hem continuat també el programa d'urbanització dels districtes, que, avui, podem dir, sortosament, estan molt més ben

comunicats amb el centre i s'estan dotant d'infraestructures importants, com ara el poliesportiu de les Planes, el Casal Cultural de Mira-sol o el polivalent de la Floresta. La nostra oferta educativa ha crescut en aquest 1994. Hem fet realitat el nou institut de batxillerat. la nova seu de l'Escola d'Art Municipal, i hem incrementat les places a l'escola pública. Hem continuat amb empenta la promoció pública d'habitatges que fa l'empresa municipal Promusa, solucionant així un dels problemes més difícils de la ciutadania com és l'adquisició del primer habitatge. Podria continuar amb una llarga llista de fets positius que ens

ha deixat el 94, però tampoc es tracta d'això. El que us vull fer arribar en aquest missatge d'Any Nou és que, col·lectivament, els santeugatencs no baixem la guàrdia; que tots plegats continuem treballant per millorar la qualitat de vida del conjunt dels ciutadans. En aquesta tasca positiva hi trobareu sempre la mà oberta d'aquest Ajuntament. Us demano un esperit positiu en començar aquest 1995, un esperit que ens ajudi a superar els reptes que tenim tots plegats. Desitjo un 1995 en què siguem capaços de millorar com a comunitat i que ens mantinguem en el camí de la concòrdia, la solidaritat i la convivència.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

PUNT I SEGUIT

BALANÇ DE L'ANY / IMATGES I

L'any dels incendis, d'aniversaris significatius i de la recuperació del Monestir i del centre Un repàs als esdeveniments més importants de l'any 1994 a Sant Cugat C.C./P.R. ,'À.C.

• Sant Cugat.— 1994 serà recordat a Sant Cugat com l'any en el qual es van perdre més de 150 hectàrees de bosc sota les flames dels incendis estivals. El foc va fregar

el municipi al juliol i va arribar per quedar-s'hi un fatídic 11 d'agost. L'experiència de veure el bosc cremat va esperonar els veïns i les institucions a evitar que es repetís. Foc, mai més va ser el lema de la Festa

de Tardor d'enguany. La Floresta, una de les àrees més afectades pels incendis, va tenir també un motiu d'alegria. La seva Associació de Propietaris i Veïns ha fet 75 anys aquest 94. La Parròquia de Sant

Pere Octavià en complia molts més, arribava fins als mil. El Club Muntanyenc, tota una institució, ha celebrat durant tot l'any el seu cinquantenari. I, a més, el Monestir ha estrenat una nova imatge. JÈLm.

w W

ü ; a^,yç#*«i**í**f"

K"?!ï

La Parròquia fa mil anys • La parròquia de Sant Pere Octavià, la que acull el Monestir, va celebrar el seu Mil·lenari recordant el seu agermanament amb el Monestir de Montserrat. Cassià M. Just, l'abat emèrit montserratí, va oficiar una missa a Sant Cugat. Mil anys d'història

van merèixer un cicle de xerrades dels Amics de la Unesco. La ràdio celebrava un aniversari més modest: cinc anys. A principi d'any, Sant Cugat arribava gairebé als 44.000 habitants i l'Orquestra i el Cor del Liceu van actuar al Teatre Auditori.

Protecció ecològica de la Torre Negra B Entitats cíviques i polítiques, associacions diverses i particulars van constituir una plataforma que defensa la Torre Negra com a àrea no urbanitzable. La Generalitat dóna llum verda a la instal·lació d'un Pryca al Parc Augusta que aixecarà polseguera.

Els pressupostos municipals estan marcats per l'austeritat, però es mantenen les inversions. El total puja un xic més del 7.000 milions. L'aplec de Sant Medir va congregar, com sempre, milers de santcugatencs a l'esplanada de l'ermita.

Zones verdes a Sant Cugat

Es confirma la crisi de l'Hospital General

H Un nou parc, que vertebra el nou centre de la ciutat, va estrenar-se a l'abril. El Parc Central acull una bona part dels habitatges de Promusa. Les bases de les noves promocions indiquen que al 96 es lliuraran 157 cases més. Una plaça que commemora

• El jutjat que porta el cas de l'Hospital General va aprovar la suspensió de pagaments amb més de 12.000 milions de pessetes de deute. El president de l'entitat, Pere Narbona, va demanar a finals d'any que els creditors perdonin la meitat del

el Cinquentenari del Club Muntanyenc presideix el Parc, que s'ha convertit en una nova zona de passeig i esbarjo. S'imposa la moda del patí de carrer. El tennista Alex Corretja treu de la pista el campeoníssim Courier al Godó.

deute. Si no, l'Hospital se'n va en orris. Al Monestir va aparèixer una escala de cargol, desconeguda fins aleshores. Josep Cabanas Alibau va ser Santcugatenc de l'any per la seva trajectòria. Deu persones més van merèixer reconeixement.

L'inici d'un gran centre comercial H L'empresa Dorn va tornar a comprar els terrenys de la Guinardera en subhasta pública, i acabava la polèmica iniciada quan el PSC va interposar un recurs a la primera venda, feta el 1989 amb adjudicació directa. El nou institut, que encara no té nom definitiu, el va inaugurar el conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals. El conseller va destacar la qualitat de l'educació a Catalunya i la va comparar amb la dels altres països europeus. El centre està emplaçat al Parc Central. Actualment hi estudien 520 alumnes, encara que n'hi caben 800. Per primer cop, Governació es va pronunciar sobre el repartiment de competències entre Sant Cugat i Valldoreix. I es constitueix formalment una iniciativa cívica solidària: CAVIS.

CIMTRI D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes. 11 - Tel. 6 7 4 5 8 62 - Sant Cugat

P I NT I SEGUIT

FÍLS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1 W

BALANÇ DE L'ANY / IMATGES

La Festa Major i «Oh, Europa! » I La l'esta Major s'anava preparant amb un punt. joc i partit del pregoner revelació, Al ex Corretja. I n aquesta edició, els santcugatencs es van abocar en participar-hi. CiU va assolir la majoria a les eleccions europees, menti c els tuncionaris de la co-

missaria de policia, en bloc, demanaven la dimissió del titular, Avelino Macstre. Ja es podia jugat al golf en un camp públic. la Generalitat donava carbasses a Kampió i els veïns de Mua-sol protestaven per la planta d'cMct ilit/ació de l'HGC.

Una temporada de Teatre-auditori M 26.(1(10 espectadors havien assistit als diferents espectacles del Centre Cultural des del setembre del s>3. Rafael Alvarez, /•;/ Hriijn. va ser un dels actors e|ue va penjar el cartell de \o queden entrades. La Universitat per la Pau crea un Institut de

Tècniques de Mediació, que afavorirà l'entesa entre parts en conflicte. L'alcalde assumeix la presidència dels consells de districte, que prenen un nou impuls. Ls crea una comissió que seguirà el funcionament de la polèmica planta de l'HGC.

Els incendis de la Floresta i les Planes trenquen la calma estiuenca B Un incendi que es va originar el dia 11 d'agost a les 5 de tarda al costat del peatge dels túnels de Vallvidrera va ser l'inici d'un mes molt mogut a la ciutat. Mentre el Montseny és en flames i hi ha trenta incendis més a tot el país, l'A-

juntament de Sant Cugat crea un gabinet d'emergència per coordinar les tasques d'extinció del foc. que afecta principalment els districtes de la Floresta i les Planes. El balanç, és de 168 hectàrees de terreny afectades i diversos habitatges i propietats

afectades. L'Ajuntament tramita els expedients dels afectats per reclamar ajuts i celebra consells extraordinaris per tractar de les conseqüències dels incendis, en què es decideix crear una comissió per encarregar-se d'actualitzar el pla de prevenció

i extinció d'incendis. Un informe dels Mossos d'Esquadra estableix que una línia elèctrica de Fecsa pot haver causat el foc. Durant tot el mes, diversos focs de menys consideració cremen petites superfícies de terreny al municipi.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

I BALANÇ DE L'ANY / IMATGES 1

£1 somni frustrat de Miquel Cors I Miquel Cors demanava la independència de Valldoreix, el mateix mes que la consellera de Governació dicta una resolució que limita les competències que pot exercir l'EMD, després de més de deu anys de conflicte. Mentrestant, gairebé coincidint

amb la Diada de 1*11 de Setembre, surt a la venda Els 4 Cantons, enderroquen l'edifici del Celler Cooperatiu, el Centre Cultural celebra el primer aniversari i el jutjat investiga la possible responsabilitat de Fecsa en els incendis del mes d'agost.

Esllavissades, basses d'oli i dubtes I Una esllavissada a Rius i Taulet a causa dels aiguats i les obres del pàrquing que promou Kampió comporta que s'hagi de tallar un carril de la carretera. Ningú no sospita, però, que el tall durarà fins a final d'any. El ple sobre les competències

La cara nova del Monestir • Aymerich veu fet realitat un dels seus primers desitjós com a alcalde: Pujol inaugura oficialment la primera fase de les reformes del Monestir, que al novembre també és el marc de la cloenda del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere Octavià. La Festa de Tardor recorda els incendis de l'estiu

de Valldoreix és, en canvi, una bassa d'oli i s'arriba a un acord definitiu, que acabarà sent temporal. L'Esbart actua amb Lluís Llach, mentre l'alcalde dubta de la seva presència al ball de les municipals. I després d'un ajornament, arriba la Marxa Infantil.

Inquilins a la plaça de l'Ajuntament i avisa els santeugatencs: Foc, mai més.'. Una qüestió de forma torna a plantejar els problemes de fons entre Sant Cugat i Valldoreix. Mentrestant dos nouvinguts asseguren que ells sí seran presents al ball de les eleccions municipals: Josep Maria Llauradó (UNÍS) i Jaume Busquets (ERC).

• Fins a 4.000 signatures, 40 entitats i 30 tendes instal·lades a la plaça de Barcelona. Després de quatre setmanes i mitja, Plataforma i Ajuntament acordaven la cessió del 0,7% en quatre anys i posaven tot Sant Cugat per testimoni. Mentrestant, els propietaris i veïns de la Floresta cloïen també les seves celebracions pel 75è aniversari. Finalment, va arribar Nadal i el pessebre es va muntar a la plaça.

y^/^ Dilluns 2 de gener... Oh

REBAIXES

Sant Jordi, 24 - Tel. 589 29 54 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Generalitat de Catalunya

TELÈFONS D'INFORMACIÓ Relació de les seus dels Departaments i dels telèfons d'informació. TELÈFON OBERT (INFORMACIÓ ADMINISTRATIVA)

(93)3151313

SEUS DELS DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT PRESIDÈNCIA OFICINA D'ATENCIÓ A L'ADMINISTRAT ESPORTS JOVENTUT INSTITUT CATALÀ DE LA DONA (ICD) UNIVERSITATS I RECERCA GOVERNACIÓ ECONOMIA I FINANCES ENSENYAMENT CULTURA SANITAT I SEGURETAT SOCIAL POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA TREBALL JUSTÍCIA INDÚSTRIA I ENERGIA COMERÇ, CONSUM I TURISME BENESTAR SOCIAL MEDI AMBIENT

08002 BARCELONA 08002 BARCELONA 08950 ESPLUGUES DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) 08015 BARCELONA 08010 BARCELONA 08002 BARCELONA 08003 BARCELONA 08007 BARCELONA 08034 BARCELONA 08002 BARCELONA 08028 BARCELONA 08017 BARCELONA 08008 BARCELONA 08011 BARCELONA 08010 BARCELONA 08008 BARCELONA 08008 BARCELONA 08003 BARCELONA 08029 BARCELONA

PI. de Sant Jaume, 4 (Palau de la Generalitat) PI. de Sant Jaume, 4 (Palau de la Generalitat) Av. dels Països Catalans, 12 Calàbria, 147 FontaneUa, 21-23 Tapineria, 10 .Via Laietana, 69 ..RWa.de Catalunya, 19-21 ..Av. Diagonal,682 ..RWa.de Santa Mònica, 8 (Palau Marc) Travessera detesCorts, 131-159 (Pavelló Ave Mana) Dr.Roux,80 Pg.de Gràcia, 105 (Torre Murïoz) Sepúlveda, 148-150 Pau Claris, 81 (Casal Sant Jordi) Pg. de Gràcia, 105 (Torre Munoz) Pg. de Gràcia, 105 (Torre Munoz) PI de Pau Via, 1 (Palau de Mar) Av. Diagonal, 523-525

CORPORACIÓ CATALANA DE RÀDIO I TELEVISIÓ (CCRTV)

Av. Diagonal, 477..

08006 BARCELONA

93 4024600 93 3719011 93 4838383 934121773 93 3102263 93 4840000 93 3025020 93 2803097 93 3185004 93 3391111 93 2051313 93 2372442 93 4262928 93 3015037 93 4849500 93 2379045 93 4831000 93 4193085 934109696

DELEGACIONS TERRITORIALS DEL GOVERN DE LA GENERALITAT BARCELONA

Pg.de Gràcia, 11, esc. B.

.08007 BARCELONA (Barcelonès)...

GIRONA LLEIDA TARRAGONA

Gran Via de Jaume 1,9... . Lluís Companys, 1 Rambla Nova, 58-60

17001 GIRONA (Gironès) 25003 LLEIDA (Segrià) 43004 TARRAGONA (Tarragonès)

.93 3021079 .972182300 .973 271999 977 236559

TELÈFONS D'INFORMACIÓ MONOGRÀFICA .934830263 085 900 300548 .933184411

INFORMACIÓ ESPECÍFICA DE CONVOCATÒRIES BOMBERS DE LA GENERALITAT PROGRAMA D'INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ ALS ESTUDIANTS TELÈFON OBERT D'INFORMACIÓ CULTURAL NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CONSORCI) INFORMACIÓ SOBRE CURSOS DE CATALÀ PER A ADULTS TELÈFON LINGÜÍSTIC TELÈFON D'URGÈNCIES MÈDIQUES INFORMACIÓ SOBRE DONACIÓ D'ÒRGANS TELÈFON DE LA SIDA TELÈFON D'INFORMACIÓ PER A DROGODEPENDENTS (LÍNIA VERDA) INFORMACIÓ SOBRE LA XARXA SÍSMICA INFORMACIÓ SOBRE EL RISC D'ALLAUS INFORMACIÓ DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT INFORMACIÓ SOBRE LES CARRETERES DE CATALUNYA INFORMACIÓ PROFESSIONAL (BARCELONA)

.934820200 . 9 3 4820202 061 . 9 3 3398303 .900212222 . 9 3 4120412 . 9 3 4429519 . 9 3 4429804 93 2051515 .932042247 .93 3176163

INFORMACIÓ FITOSANITÀRIAI ESTACIONS D'AVISOS BARCELONA

.93 3309561 .93 8900659 .972 502707

VILAFRANCA DEL PENEDÈS GIRONA LLEIDA TARRAGONA AMPOSTA MÓRA LA NOVA LA TALLADA D'EMPORDÀ

.973 977 977 977 ,972

INSPECCIÓ TÈCNICA DE VEHICLES (ITV), INFORMACIÓ GENERAL TELÈFON DE CONSULTA DEL CONSUMIDOR TELÈFON D'INFORMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL . GRADUÍ'S, ARA POT! INFORMACIÓ LOTO CATALUNYA INFORMACIÓ MARÍTIMA (EMISSORES DE LA GENERALITAT)

248182 219312 701741 401466 780338

. 9 3 3151313 900 300303 . 900 300500 .900 333100 93 2002770 93 2017171

• VIDEOTEX informació mon complela i diversa (organigrama de la

E> menú principal

Generalitat, informació administrativa, disposicions del Dian

consta de

Oficial (DOGC), dades turístiques, d'esport, de joventut.

i Informació institucional

etc i consultable directament o a través de bases de dades

2. Accés als serveis

interactives.

3 Buslia de l'usuan

S hi accedeix mit|ançant qualsevol aparell connectat a la

4 Informació d'interès

xarxa Ibertex (nivell 031), a través del codi "CATALUNYA*

5 Ultimes novetats

La informació institucional conté: 1 Parlament de Catalunya 2 Govern i Departaments 3. Diari Oficial de la Generalitat 4. Informació administrativa 5. Esquema de l'autogovern 6 Pressupostos de la Generalitat 7. Eleccions al Parlament 1992

A traves de l'opció 2 d'aquest submenú s accedeix a I organigrama per estructura, i a través de la seva nova opció 98 es pot passar direciamenl a la consulta de l'organigrama per orga-

•TELETEXT Teleservei de TV3 que conté informació sobre l'organigrama de la Generalitat, disposicions, ajuts i subvencions, premis i exposicions, Agenda cultural, Turiservei, Informació comarcal, Informació agrària i Informació sobre el medi ambient.

VEREDA

Altres serveis de la Generalitat, ambcodis mnemònics "amic". d'accés directe a partir dels nivells corresponents d'Ibertex. 031 031 031 031

'ACCESTEX* 'AGENDACULT* 'AGENDAJOVE# 'AGROTEX*

032

'CIDEM*

031

'CONSUM*

031 033 031 031

'ESPORTEX* 'EUROPA* 'JUSTITEX* "OPOSTEX*

031

'TURISTEX*

Accés a la universitat Agenda cultural Agenda |uveml Informació agrícola, ramadera i de pesca Informació a empreses industrials Informació a consumidors i usuaris Informació esportiva Servei Europa Universitat Atenció jurídica al ciutadà Informació sobre oposicions de la Generalitat Informació turística

Informació a través de pantalla tàctil (Projecte VEREDA -prova pilot-): A l'estació Barcelona-Sants.i a 5 altres punts de Catalunya.

TELÈFONS VIGENTS A 25 DE NOVEMBRE DE 1994

^SSSSS:^

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

LA DEFINICIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC PER A VALLDOREIX

L'Ajuntament creu que el conveni econòmic amb l'EMD lesiona els interessos municipals i el denuncia L'equip de govern ha elaborat una proposta actualitzada que s'hauria d'aplicar a partir del 95 de Valldoreix perquè considera que va en detriment dels interessos dels habitants del municipi en general. Aquest conveni, que no s'ha revisat durant aquests catorze anys, continua encara vigent malgrat que les dues

CÈLIA CERNADAS

B Sant Cugat.— L'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu contra el conveni econòmic que va signar l'any 82 amb la llavors Entitat Local Menor L'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat ha decidit optar finalment per la via judicial per aconseguir anul·lar el conveni econòmic de l'any 82 amb l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i l'entrada en vigor d'un de nou que serveixi per actualitzar tots els coeficients que han quedat desfasats durant aquests catorze anys. La denúncia del conveni era el punt principal del ple extraordinari convocat ahir dijous: tot i que a l'hora de tancar aquesta edició no s'havia celebrat encara, és segur que la proposta tirarà endavant amb els vots a favor d'Iniciativa per Catalunya. El conveni econòmic de l'any 82 es va signar quan els socialistes Àngel Casas i Josep Maria Martínez ocupaven, respectivament, l'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Cugat i la pedània de la llavors Entitat Local Menor. Segons el document, Valldoreix rebria la part corresponent del que es recaptés a tot el municipi en concepte d'impostos i, per contra, pagaria els serveis que li facilita l'Ajuntamnet. Però no va incloure cap clàusula de revisió: això significa que el conveni s'ha mantingut intacte durant els últims

parts han reconegut en diverses ocasions que està desfasat. Paral·lelament, l'Ajuntament ha presentat a l'EMD una proposta per a l'aplicació a partir de l'any vinent d'un nou conveni que serviria per revisar

els coeficients més obsolets, principalment l'impost de béns immobles (IBI). Valldoreix ha rebutjat de moment aquesta proposta, que interpreta com un acte de prepotència orientat a reduir els seus ingressos.

LES CLAUS DE LA PROPOSTA DE L'AJUNTAMENT PEL CONVENI ECONÒMIC DEL 1995 * 1iL 'Ajuntament transferirà a l'EMD la part proporcional que li correspongui dels ingressos globals del municipi, seguint així el mateix criteri que es va fixar al conveni del 82. > 2, S'actualitzen els coeficients, revisables cada dos anys, referents a l'IBI, l'IAE, l'Impost sobre Vehicles i ei Fons Estatal de Cooperació. Es tenen així en compte l'evolució en el nombre d'habitants i la configuració urbanística de Valldoreix respecte al municipi. * 3 . Per contra, l'EMD haurà de pagar els serveis que li presta l'Ajuntament (policia, cementiri, recollida d'escombraries, ensenyament..). Alguns d'aquests serveis, entre ells Promusa, el Centre Cultural o la ràdio municipal, no existien l'any 82. '

'tu " f y "

—

•'

' i.1/

• -'

"~~~"~~•——————

ELPUNT

catorze anys, sense tenir en compte l'evolució del padró d'habitants ni el creixement urbà de la ciutat. Dos factors que influeixen, per exemple, a l'hora de calcular els milions de pessetes que Valldoreix ha de rebre en concepte del que es recapti per l'impost de béns

immobles o el Fons Estatal de Cooperació, que es calcula en funció de la població. Aquest oblit ha provocat que l'EMD hagi impugnat reiteradament i amb èxit els pressupostos de l'Ajuntament de Sant Cugat, argumentant que el que es pretén és ofegar-los

econòmicament. En què consisteix el nou conveni «El conveni del 82 ha quedat clarament desfasat fins i tot, en alguns aspectes, en detriment de l'EMD», argumenta l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. És

per això, segons l'alcalde, que s'ha optat per presentar una proposta actualitzada a l'EMD on es mantenen, però, els mateixos criteris globals de l'any 82. Actualitzar el conveni, a més de tornar a calcular la quantitat que paguen en impostos els veïns de Valldoreix, significa incloure serveis que l'Ajuntament ha creat els últims anys i dels quals es beneficien els mateixos veïns: els habitatges de l'empresa municipal Promusa, el Centre Cultural o el mercat municipal Torreblanca. Tots aquests percentatges es revisarien cada dos anys, per assegurar-ne la vigència. Segons fonts del consistori, però, el nou conveni significaria que l'EMD rebria uns vuitanta milions menys cada any. Les primeres reaccions al consistori santcugatenc que va recollir aquest setmanari abans de la celebració del ple van ser diverses, però previsibles. El portaveu municipal d'Iniciativa per Catalunya, Jordi Casas, defensava la denúncia del conveni en favor de la seva.actualització, mentre que el portaveu del Partit Popular, Francesc Llatjós, criticava la pressa amb què l'equip de govern ha presentat la nova proposta.

La «prepotència» d'Aymerich c.c. H Valldoreix.— L'equip de govern de l'Entitat Municipal Descentralitzada no ha rebut amb gaire bons ulls la proposta de nou conveni elaborada per l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat. De fet, en un comunicat tramès a la premsa qualifiquen l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, de «prepotent» perquè vol «imposar per la força la seva voluntat a Valldoreix». Les raons que aporta l'EMD per fer aquesta valoració són dues, principalment: la primera, que l'equip de govern ha presentat el nou conveni pel 95 amb masses presses, «sense donar temps a l'EMD per estudiar la nova proposta i la segona, que la seva intenció és «retallar a Valldoreix ingressos i competències». L'equip de govern defensa que el nou document no respecta el

Restaurant

15 anys treballant amb art

que van elaborar conjuntament els tècnics de l'Ajuntament i els de l'EMD i que, segons afirma, va quedar pactat el mes de maig d'enguany. «Els números que sortien no van agradar a l'alcalde, que va donar ordres molt concretes de prescindir dels tècnics de Valldoreix», diu el comunicat. L'EMD creu que aquesta actitud d'Aymerich respon a la proximitat de les municipals: «A mesura que s'apropen les eleccions, sembla que el nerviosisme i la prepotència vagin parells». Després de qualificar la proposta de «coacció» i «abús», el comunicat acaba assenyalant que l'alcalde «vol que Valldoreix no tingui altra sortida que desarrelar-se... per deixar un gran embolic al nou equip municipal i per desacreditar l'actual. Som a l'època dels Pastorets i el Dimoni».

plus Q art Espai d ar t i enmarcació Emmarcació i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d'uns professionals que coneixen l'art de prop facilita l'elecció d ' u n o altre color, forma o material. A més, hi ha motllures decorades a mà, miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

"B,",·m"

CAN 6PO Informi's ara mateix dels nostres menús de Cap d'Any i Reis.

FELIÇ ANY 1995!

canc&vè VINGUI A CONÈIXER EL NOSTRE MENÚ DE CAP D'ANY

Bon Any 1995!

Lleó XIII, Bellaterra. Tel. 692 24 24 - 580 66 60

Nadal

Tel. 580 88 39

SENYORES DE L'ART>

BOUTIQUE

JOSEPDARGALLÓ ?eécç/4te?

Col·lectiva de

/99S

RAMBLA RIBATALLADA, 8-10 • Tel. 674 62 96 08190 SAWT CUGAT DEL VALLÉS

PINTURA: Josefina Ripoll

SASTRE

Rbla. Ribataüada, 6 Tel. 674 19 55

Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. M) de desembre de 1W4

URBANISME

£1 carril tallat del carrer Rius i Taulet està a punt de ser obert de nou al trànsit Ha estat tallat des del 7 d'octubre i ara gairebé només falta asfaltar la calçada XA vi ( AV \ , abans que s'acabi l'any. La calçada es va tallar I en el mateix període que les pluges di principis ~" S;inl Cugut. lils treballs per recuperar a la circulació el passat 7 d'octubre a causa , d'octubre, i mentre es c o t w r u í a un aparcament la part e n t o n s u l a de la calçada del carrer d'un esllavissament de terres al collat de la soterrani al costal de l.t caiietera. Kampio, Riu1- i Taulet han començat aquesta setmana. carretera, que \ a provocar esquerdes al mur l'empresa promotora, s'haurà de ter càrrec i I'.Ajuntament espera que estiguin enllestits de contenció. 1 'esllavissament es va piodmr del cost de Ics reparacions I Is ticballs de reconstrucció han . omençal creant una seru di platatormcs que han de pei n e l i e que es ml loqui el toimigo tins ai labat' al nivell inicia! de 1 t s.ipi Í licie. 1 'n c o p enlleslid i aquesta pau s'ha de procedir i la c o H o i a e i o del pa', intent astal tic. .Aquesta darrera tasc es la que mes p>-.'. u tardat els treballs pe i pioblctnes de dates amb l'em presa encat i eeudu de les obies l ' n tècnic de l'Ajuntament supei u s a lot ei pioecs i compiova que iN piive.linients emprats siguin els coireeles. l'er l'Ajuntaiuc!!' \.m M I les ohics ile conslruceio del pa:quinL; les que \ a n provocat l'esllaMssaii'i nl. Aquestes obres les dui.i a tel me l'empresa b \ pol'esa a i c q u c n m c n t de k a m p i o . i per tant es aquesta darrera l'eniarreL',ii!a de pagar els gairebé set/e milions de cost de Ics reparacions. La causa de l'cnfonsamenl parcial de Rius i Taulet es troballa, segons fonts del cons i s i o i i . en l ' a i x e c a m e n t d'un min-pantalla al costat de lli caiietera. Kampio. empresa constituïda per l ) i s \ a h e i Comercial SI'S, també projecta edificar un supermercat als mateixos terrenys de Sant Domcncc-el Colomer.

[3-

l.es nbu-s de Rius i Taulet aviat estaran culleM'ilcs I

Els veïns de Mira-sol esperen amb escepticisme l'estudi d'impacte de la planta de l'HGC XAVlCAVA

l'er Josep Maria Àngel, membre de la comissió de seguiment de la planta, «hi ha una certa

confusió entre la terminologia emprada i el que realment es farà». Segons el representant dels veïns, tot i que en la documentació tramesa entre l'Ajuntament i l'ICT es parla d'estudi d'impacte ambiental, el que l'Ajuntament demana realment es una auditoria ambiental. Joan Santacana. representant dels veïns, explica que «un estudi d'impacte ambiental s'ha de fer abans de la construcció de la instal·lació i ha de preveure qüestions que aquí no es demanen. com una anàlisi detallada de l'indret on es preveu fer l'obra o la situació administrativa de l'à-

A9/J*

rea afectada», lot això fa que els veïns pensin que l'estudi serà molt més limitat del que havien demanat. De iota manera, volen esperar que s'hagi publicat per realitzar qualsevol crítica. Plarita d e p u r a d o r a Un altre punt que preocupa els veïns és la situació de la planta depuradora de l'hospital, que tracta els líquids provinents de l'esterilitzadora de residus sanitaris. Tècnics de l'Ajuntament van descobrir una avaria a la depuradora, fet que \ a portar a ordenar la paralització de l'esterilitzadora.

Lis veïns temen que fins que no es va detectar l'avaria, el 23 d'octubre. els líquids de l'esterilitzadora haurien pogut estat tractats deficientment per una d e p u r a d o r a en males condicions. Això ha estat desmentit pel regidor de M O S M A de l'Ajuntament, Joan Recasens, que considera que «l'avaria a la d e p u r a d o r a va ser d e s c o b e r t a abans que la planta esterilítzadora entrés en funcionament, cosa que demostra que l'Ajuntament es troba molt atent en aquesta qüestió». Segons fonts de l ' H G C . la depuradora ja està arreglada i funciona amb normalitat.

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

.0l OCTAVIO SARDA

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS BREITLING

d >i l i LI g o

MEGA

m Hamilton R li s i ii <i i

KRONOS i n

T e l

ÍTlaurlce locrolx

•O-JUNGHANS 6

5 <S'

S a n t

C u g a t

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS IXttMHfty Straijónsky , 8 IPol. ind. Con Jord'

SiKniiHa

Tel. 588 05 01

À.C'.

• Sant Cugat.— Més de 100 establiments comercials de Sant Cugat s'han afegit a la campanya de reducció de residus que s'inclou en el p r o g r a m a de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, que funciona des de fa un any. LI Centre d'L.studis i Projectes Alternatius ( C L P A ) ha explicat als comerciants la importància de icduit e! volum de residus pei tacilitai-ne l'climinacin. Durant el mes de desembre, i comiidint amb L posada en marxa de li c a m p a n \ a . membres de! C L P A han \:siiat e b botigueis i els han dona', mini mai io si'bte els avantatges dels envasos • eològics. C 'om a ICMIIIU' .'.' iqi.'est.i ronda in forma In i. un ei i.p de conten, iants de Sani ( i.ea. s'h . A._\ heril a aquest ' proposta • a pa:'.Í d'ara propoteii m n ,m b. .^-e . .. roba o cabassos a b sers ^ h, ais. per Ieduu les q u a n t q a l s de p l a s u t . moll contaminant en '.a s e t ..ae •.eió i en el pi oces d'i 'untin •. :• • De let, aquesta imc:..lKu lesp, <e també :i la d e m a n d a d'un e; a;ui de santi ugaliiies .,ue reclama 1 , en feia temps aquesta possibilita!. D'altra banda, e h membres etel grup C L P A li;tII imci.il una promoció paral·lela pel" tomel'lar 'a reducció de residus, en col·laboració amb l'cmissoia mumeiptil Ràdio Sant Cugat. Dins l'espa: que el nuíizuzlin· matinal dediet: al programa de recollida sclecli'. u d ' e s c o m b r a r i e s , es regalen a b oients earrets de compra i cabassos. Lis oients només han de donar la seva opinió sobre la reducció de residus. Lis membres del C L P A reparteixen 11 HI cabassos i 50 earrets.

SANITAT

• Sant Cugat.— Lis representants dels veïns de Mira-sol que s'oposen a la planta esterilítzadora de residus sanitaris instal·lada a l'Hospital (icncral de Catalunya esperen a m b un cert escepticisme la publicació de l'estudi d'impacte ambiental que està realitzant l'Institut Català de Tecnologia. L'Ajuntament u i encarregar l'estudi el 21 d'octubre, i es disposava d'un termini de dos mesos per tealit/at lo.

Els comerciants repartiran bosses de roba i cabassos als compradors

La targeta T-mes dels autobusos es podrà utilitzar a partir de diumenge V l

B Sant Cugat.— L'abonament mensual per viatjar en els autobusos municipals començarà a funcionar a partir de 1T de gener. La Comissió de Preus de la G e neralitat va aprovar les tarifes d'aquesta targeta mensual i n'ha autoritzat la utilització. La T-mes és un abonament vàlid per fer el n ú m e r o de viatges que es desitgi tots els dies del mes. L'abonament costa 4.100 pessetes i és d'ús personal i intransferible. L'Ajuntament de Sant Cugat anuncia per aquest motiu a tots els usuaris que cal formalitzar prèviament un carnet per poder adquirir la targeta. Aquest carnet es tramitarà a l'oficina d'informació de l'Ajuntament, després d'haver facilitat les dades personals i dues fotografies. La targeta mensual d'abonament dels autobusos s'afegeix a la que ja s'utilitza des del mes d'octubre a les tres línies urbanes. La targeta té 10 viatges i costa 700 pessetes. Aquests dos sistemes d'abonament s'han implantat per contrarestar l'augment de) preu del bitllet senzill de l'autobús, que de les 60 pessetes ha pujat fins a les 100.

* Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria Taller, exposició i v e n d a : PI. Pep Ventura (caní. carrer Sallès) Tel i fax 6 7 4 9 6 7 8 Sant Cugal

*vi£4 j» Servei * Gratuït a Domicili 'AfWl* Mercat Pere San, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

El nou institut només té un nom provisional, «Angeleta Ferrer»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

SANITAT

À.C.

• Sant Cugat.— El nou centre d'educació secundària de Sant Cugat tindrà, de moment, un nom provisional triat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat fins que el mateix municipi no decideixi com batejar-lo per sempre més. L'institut, on estudien els alumnes que abans anaven a la Casa Mònaco, encara és conegut entre molts santcugatencs amb aquest nom, tot i que els professors i els alumnes en parlen com l'«Angeleta Ferrer». Mentrestant. es busca un nom consensuat amb el qual tothom —alumnes, pares, professors i representants municipals— estigui d'acord. La Generalitat, com amb qualsevol altre nou centre de Catalunya, va buscar un nom quan l'institut va començar a funcionar, l'any 1993. Aquesta serà el nom que portarà fins que no s'esculli el definitiu. Seguint el procés marcat per fer-ho, el consell escolar del centre ja va triar el que li agradaria que portés l'institut: «Octavià». Aquesta proposta va arribar a l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament i a l'alcalde, Joan Aymerich. En diferents reunions amb els portaveus de les altres formacions polítiques amb representació al consistori, s'ha discutit aquesta opció, que no sembla tenir gaire adeptes. El consell escolar de l'«Angeleta Ferrer» va triar el nom d'«Octavià» per la referència històrica que té a Sant Cugat. Encara que no s'han pogut determinar les altres opcions, el fet és que els representants dels partits polítics del consistori no estan d'acord amb aquest nom. Un cop s'hagi consensuat el nom definitiu, cosa que, segons les previsions, tindrà lloc al primer trimestre del 1995, el nom es comunicarà al consell escolar perquè el ratifiqui. Si tant els representants del centre docent com els polítics hi estan d'acord, el nou nom s'anunciarà a la Generalitat, i l'institut l'adoptarà definitivament. Un centre més ampli El nou institut es va construir a causa de la necessitat del municipi d'ampliar la seva oferta educativa pública. Les classes d'aquest centre s'havien impartit a la Casa Mònaco, però les aules s'havien fet petites i en els últims cursos, els alumnes més grans feien classes a dues barraques prefabricades que s'havien muntat al pati de l'edifici. La Casa Mònaco, un espai privilegiat, és la seu de l'Escola Municipal d'Art des d'aquest curs. Els alumnes de secundària que hi havien estudiat es van traslladar al nou edifici, situat a l'àrea del Colomer, al principi del curs 1993-94. El nou institut «Angeleta Ferrer» té instal·lacions adequades a les necessitats dels 600 alumnes que hi reben la seva formació, i ja s'hi ha començat a aplicar la reforma educativa. El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va escollir el nom d'«Angeleta Ferrer» en record de la mestra i pedagoga catalana, filla de la també reconeguda pedagoga Rosa Sensat. Ferrer va ser deixebla i continuadora del seu innovador sistema educatiu i d'aprenentatge, que va assolir un alt prestigi. Rosa Sensat va introduir un nou concepte en la pedagogia durant els anys trenta. La seva filla, Angeleta Ferrer, i alguns companys de Magisteri van crear una fundació amb el seu nom dedicada a la formació d'educadors i a la divulgació del seu sistema d'ensenyament.

L'Hospital General anirà a la fallida si els creditors no perdonen la meitat del deute El jutjat que tramita la suspensió de pagaments ja ha rebut la proposta de conveni ,..,,,,-.,,» XAVI CAVA

1:,„„ „ x , . An „ : „ „ ™:i i'„«»:»„. ~A„ creditors, més de cinc mil. L'entitat només té capacitat per pagar un cinquanta per cent d'aquesta quantitat, que es començaria a abonar d'aquí a tres anys i en un termini de dotze. Perquè la proposta de conveni tiri en-

• Sant Cugat.— L'Hospital General de Catalunya ha fet ja una proposta concreta per retornar els més de dotze mil milions de pessetes de deute que té pendents amb els seus

A . .._•• c ui . ..._ davant, cali que votin favorablement un grup de creditors que representin un setanta-cinc del deute. En cas contrari, el president de l'HGC, Pere Narbona, ha advertit que l'entitat farà fallida.

Les modificacions en el conveni amb els creditors es van presentar el dia 22 davant del jutjat número dos de Rubí, que tramita l'expedient de suspensió de pagaments de l'Hospital General de Catalunya. El nou conveni planteja un període inicial de tres anys de manca, és a dir, durant els quals no es pagarà cap deute. La intenció expressada en l'escrit presentat al jutjat és la de «permetre l'esperada reactivació econòmica de l'empresa mitjançant l'entrada de possibles entitats i grups perquè aportin capital i activitat». Del total passiu resultant, es farà un quitament del 50 per cent, de tal manera que l'hospital només pagarà el 50 per cent restant. Aquest pagament es farà en un període de 12 anys posterior als tres anys de manca. Resposta dels creditors Per posar en marxa el conveni és necessària l'aprovació prèvia de la major part dels creditors, o com a mínim dels que repressentin el 75 per cent de la massa total del deute. L'adhesió al conveni s'ha de fer notarialment, i l'abstenció es considerarà com un vot contrari. El terme inicial per realitzar l'adhesió tindrà lloc fins a final de febrer de 1995, però en el cas que no s'arribi al quòrum mínim necessari s'obrirà un nou termini d'un mes. Pel president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, l'aprovació del conveni és crucial per al futur de l'entitat hospitalària. Segons el president, l'hospital es troba en una clara recuperació econòmica i, personalment, es troba «satisfet de l'activitat realitzada fins ara a

Una assemblea informativa als socis de l'HGC sobre la viabilitat de l'entitat. Foto: ELS 4 CANTONS.

l'HGC». «Hem transformat el sistema informàtic, el de telefonia interna i hem tornat a obrir tres sales que havien estat tancades», afirma Narbona, que hi afegeix que «si no s'aprovés el conveni, s'anirà a la fallida segura de l'hospital; no hi haurà possibilitat de fer un altre conveni». En cas de fallida, els creditors preferents, que sumen un total de 7.304 mi-

MERCAT TORREBLANC US DESITJA

lions del total de 12.116 del deute, es quedarien la major part dels béns de l'hospital, segons Narbona. Dels tres creditors preferents més importants, el primer és Hisenda i el segon, la Seguretat Social.

conciliació amb els socis vitalicis. Segons ell, s'ha d'aclarir que tot i que el jutge ha tret de la llista de creditors els vitalicis, en la mateixa resolució considera que «poden ser un passiu condicional o potencial». En aquest sentit, el mateix dia 22 l'HGC va presentar al jutjat un declaratiu en què es demana una resolució per tal d'aclarir la seva situació.

Socis vitalicis Narbona també ha assegurat que des de l'HGC se cerca la

/ V I . 1_J /V% I N

I r> R

US CONVIDA A PARTICIPAR EN EL

ALUMINI I VIDRE

GRAN SORTEIG de 3 magnífics viatges • EURODISNEY (4 persones) • MALLORCA (2 persones) • ANDORRA (2 persones) HORARIS

PER

AQUESTES

8a2tb 8al8h DISSABTE 24: •o14h «MARTS 27; idbt7cr20b 8o?4it DIMECRES 2 $ 8aí4h DUOUS29: DIVENDRES 23:

)

DIVENDRES 30: DISSABTE 3 1 : MUUNS2: «MARTS 3: DIMECRES 4 : DUOUS5:

DIADES

8o21h 8ol8h 8o!4h 8a14h idel7o20b 8o14h 8ol5h

DEMANI LA SEVA BUTLLETA ALES PARADES COL·LABORADORES

EXPOSICIÓ I VENDA TALLER

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61 08190 SANT CUGAT

PUNT DE VISTA

ELS

L'ultimàtum per la supervivència

CANTONS

P r e m s a Loca\ de Sant Cugat SL

a continuïtat de l'Hospital Genei al de Catalunya ja no esla en mans de la gestió del seu equip directiu, sinó dels mes de cine mil creditors que te l'entitat sanitària. El seu president. Pere Narbona, ha advertit aquesta setmana que si no accepten el conveni que proposa l'entitat per pagar els més de dot/e mil milions de pessetes de deute que té acumulats, l'hospital farà fallida, una amenaça que fins ara ha poguí eludir gràcies a un pla de viabilitat dur i metòdic que ha aconseguit reduir les seves pèrdues. Potser alarmista, però també realista, Narbona adverteix que no es pot cantar victòria, malgrat que s'hagi aconse-

Director l .s.-ki.·r.i ••• n-

Redacció (:••.! i i-n.i.Lf.. \ I M «'.n.i

V _-. • i .!'-t'.. Í I Nii-.i •!• M.1-- Pimt i sctiut),

M.nh ii.is.nlu 1*11-1 ii; .ísi.f i ...• M.-ili.fris, ],, r i |. H,,r;V-v h-r- \\-

I. "','- .i

i,),,.»,! |,-:-i . r

I T-m.i V'.-silj, Xavier

i·irii i i-spivüd«.p. Mimbe

Vinr K,|x.n.1l·--si t .iniK- Kc, .•!•>• I . . ; - i " i. s ..'.t ï i . n ^ . 1 , Ramon Lai]in. V'mr

tllvcr-.

J.NT

M.i'l." \ . ! ; ! • • -

S u d (Hi '.MiCniur. t \'r-\

i-HK.

•• <• -vT'«

ELS 4 CANTONS; Divendres. 30 de desembre de 1994

S..I-M GcTHlhrr ( A p u n l v .

y • -•< i 1. -ep ^ " " " i Mula iFoCi^lïa!

Cap comercial Urtnm.ifWh

guit mantenir en peu l'hospital quan presentava les pitjors perspectives. Perquè els creditors, principalment Hisenda i Seguretat Social, aprovin el conveni hauran d'acceptar que l'hospital els pagui només la meitat del que els hi deu, una quantitat que començarien a rebre d'aquí a tres anys. Les condicions són poc atractives en principi. Però son les que pot oferir una entitat sanitària que fa quasi dos anys \ a presentar suspensió de pagaments amb greus problemes d'organització i funcionament. Des de llavors, s'han reduït els costos de personal mitjançant una reducció de plantilla, d'altra banda difícil. Les negociacions amb altres

entitats sanitàries per augmentar l'ocupació de llits de l'HGC seran fermes si el conveni amb els creditors s'aprova; s'ha aconseguit transformar en mutualistes una gran part dels socis vitalicis, que suposaven un pou sense ions de despesa per l'hospital. Oueda pendent el conflicte amb el miler que no han volgut acollir-se a aquesta reconversió. Assumint que la situació difícil d'una de les entitats sanitàries privades més importants de Catalunya és fruit d'un mal plantejament inicial i una pitjor gestió anterior, cal reconèixer que el fracàs s'ha sabut gestionar i ara el futur de l'Hospital General ja està encarrilat.

Equip comercial K.-s,. V . 1 i , , . i , . i r . i ^ , , S u r . t i i l r . . -

De pastorets i de dimonis

[••,;, Pl;t:i;iv

Impressió K. V- .;!•:-,

>' i l " :

4IM!V-IS

o s'acabarà l'any com es volia. No hi haurà ni conveni competencial ni nou conveni econòmic entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Per tant. encara que hi ha hagut moltes gestions. plens, reunions i cartes pel mig, l'any 94 acabarà, a la pràctica, igual que va començar. Existeix una proposta de delegació de competències

Distribució M.iil·i; \ i' i ^ S l l'itv-ii •.-L:.'.' íil 4il?-lJ.í

l·.t·4i.'j:iMi.M >|í.Ns.t imiuirnin Li v..i ornir mcLs ídiionafc. Elsankksfirmat t-*rxf*-n l'i^inh' i l o sci:s JUI.H^, ifk- t k -i Camut. no fa *oa necrsstriameni.

d'un conflicte que el mateix Miquel Masanés va declarar que volia tancar abans de les eleccions. Hi ha la possibilitat que des de l'EMD algú s'hagi adonat que si el problema s'arregla. serà molt més difícil elaborar un discurs electoral. El Nadal ha portat una representació política dels Pastorets, tal com defineix Valldoreix la situació; més delicada és la distribució dels papers.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2{) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. EL-, 4 Cantons es reserva cl drel de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-tes quan ho consideri oportú.

(armen Rojo, del Mesón, contínua amb nosaltres • A tu. Joan (carta a Els 4 Cantons. 9-XIl) i a tots els «Joans». tant hi fa el nom. que heu «viscut» trenta anys de Mesón. Trenta anys idealitzats en el record, no perquè siguin millors, sinó perquè són nostres. De les velles fotografies trentanàries, plagades d'absències. rescato els rostres, encara joves, del «tict- Ton Rifà, de l'avi Montana. Saber que encara hi són m'anima. I ni dones les gràcies per res. El Meson, el vau fer el poble de Sani Cugat, l'Autònoma, els •<senvors·· de Barcelona, la gent de pas i els turistes (com aquella família italiana que visitant el Monestir amb un nen de dot/e anys. e- \an enamorar del Meson i avui toimen part de la nostra família. I oi i que Ren/o. el till compartit. es el niemhie d'aquesta família que nien\s s'ha escarrassat al Meson). I I meni ha estat vostre. Per a nu. !a -ti • ha estat inesperadament emocionant, malgrat la moii absència. Ens van visitar Maila l'esarnidona, l'amiga de sempre, i (armen Martin (iaite. que seüucivo i admiro des del seu pruner llibre en companyia de Sani Abrams. Igual que en aquells temps de vells joves professors. Ja ho veus. Joan. el Meson continua sent plural (català, castellà. americà i... japonès). Avui brindo per i amb tots els Joans .•niesoneros·». intentant deixar de ser la «mesonera», oblidant i deixant que m'oblidin les noves generacions, fins que arribi el dia en què algú pregunti el significat de la paraula «niesonera». D'ara endavant seré espectadora muda. Seran els nous propietaris. juntament amb els seus fills i els vostres fills, els qui escriuran el capítol següent del Meson. que, sense cap mena de dubte. serà cl que tots els santeugatencs us mereixeu.

L E C T O R

pendent d'una nova resposta de la consellera que no acaba mai d'arribar, després que una coma posés pals a la rodes d'un acord que semblava segellat. Existeix també una proposta unilateral de conveni econòmic que eliminaria el document del 82, però que l'equip de govern de l'EMD qualifica d'acte prepotent de l'alcalde, coacció, abús i dictadura. No són els millors auguris per a la solució

Jo em quedo amb vosaltres, amb els meus amics de sempre. , CARMÍ'N ROJO S.ml Cugat

Temps de Reis • Diuen que fa un parell d'anys el nostre batlle es va disfressar de rei Baltasar i va prendre part a la cavalcada del fi de gener. Ignoro si es va sentir còmode dins la regia pell del rei negre. perquè mai no s'ha manifestat gaire amic de ceptres, trons i corones. C) potser l'única reialesa que li agrada es precisament la del mite i la parafernalia. la reialesa de

cavalcada, patge i palafrener. Els monarques de debò. els d'aquesta fi de segle, els constitucionals, caps d'estat no tan sols aquí, sinó als països del nord d'Europa, on regnen la tolerància, la llibertat i la convivència: aquests no semblen ser sants de la seva devoció. I dic això perquè el Sr. Aymerich continua sense complir la moció aprovada per acord unànime del ple municipal ja fa gairebé cinc anys. assumint el compromís de restaurar el monòlit de la plaça del Rei. dinamitat poc abans per uns brètols especialment violents. Per cert. que hi ha un detall que m'encurioseix: LA P U N X A

D'EN

J A P

el llibre Acció de govern municipal que l'Ajuntament va repartir el 1991 i que mostra les principals realitzacions d'aquell primer mandat convergent, recull en un apèndix totes les mocions aprovades entre 1987 i 1991, llevat d'una, inexplicablement omesa: la relativa al bust del rei. Com si algú s'avergonyís d'haver-hi votat a favor. No m'imagino un batlle gal·lès o escocès fent el ronso per restaurar un símbol de la corona britànica malmès per l'acció de grups radicals. Tot i que allà la conducta privada de la família reial no es pot dir que aporti a la institució el valor d'exem-

plaritat que aporta en altres llocs: a casa nostra, per exemple. Aquest any que ve es casarà la infanta Helena. Em sembla que seria un bonic detall aprofitar l'avinentesa per restaurar el monòlit del rei. I és que vivim «temps de Reis», també en el sentit polític de l'expressió: no podem ignorar que d'ençà de la desfeta del bloc comunista han sorgit moviments monàrquics en diferents països. i fins s'ha fet algun referèndum per instaurar la monarquia on mai no hi havia existit. No crec. doncs. que el gest que suggerim fos mal vist pels santeugatencs. Però tornant al llibre que ens obsequià l'Ajuntament fa 4 anys (n'esperem un segon ben aviat...). he trobat una altra moció, aprovada pel ple el 21 de juny del 1990 a proposta d'IC en la qual l'Ajuntament es comprometia a «assolir la recomanació de les Nacions Unives del 0,7'; dels ingressos ordinaris» per a ajuts al Tercer Món. Quan penso que ha calgut omplir de tendes hi plaça de Barcelona per aconseguir —l anys més tard— un 0.2'Í a augmentar gradualment, cm començo a neguitejar davant una pèrdua de memòria tan greu. Perquè si la qüestió del rei és important. el drama del Tercer Mon ho és més. En la meva carta als Reis (als Mags, vull dir), demanaré un bon sac de cues de pansa per al nostre equip de govern mun i c i p a l . Q u e b o n a falta li f a n . , FRANCHSC l.LATJÓS. regidor d e Partit Popular. Sant Cugat

F E

D ' E R R A D E S

• Roger Pera no és fill de la Marta Angelat, com dèiem a la plana 14 d'£7.v 4 Cantons del 9 de desembre.

• Unió Democràtica de Catalunya va tenir sis candidats a les llistes que CiU va presentar a les eleccions municipals del 1991, i no tres, com informàvem a la plana 13 de l'edició passada.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 T

>m>v

La cultura de la informalitat

A bona hora

m JOSEP PUJOL i COLL •

TONI STRUBELL i TRUETA

n una entrevista recent, Joan F. Mira aporta la seva particular visió d'allò que J.B. Culla va anomenar «el cansament nacional». Es queixa del «temps que hem de gastar defensant si la llengua, si porta accent o no, si l'Acadèmia, si les normes... Saps la quantitat de temps tan idiota que es perd?... Això fatiga» (El Temps 28-11-94). El cert és que els Països Catalans són una de les nacions on els científics de múltiples disciplines —geògrafs, lingüistes, economistes, sociòlegs. historiadors, etc.— més hores han de perdre per defensar obvietats que en països normals —és a dir als estats— tothom ja fa anys que té assumidíssimes. Alhora és un país on les entitats populars encara han de fatigar-se al màxim en tasques que als països normals ja van concloure en l'era pre-diluviana. Una de les raons que expliquen aquest peatge que s'ha de pagar és la misèria del cos legislatiu i institucional que va néixer de la transició. Ni tan sols recull que la llengua nostra —com defensen totes les facultats de Romàniques del món— sigui una i la mateixa. Indubtablement, a l'hora de redactar lleis, ordres i decrets, va pesar més el sabre de Mart que la saviesa d'Atenea. Qui pot estranyar-se, doncs, que basant-se en aquesta legalitat, fins i tot la UE es vegi obligada a considerar el català i el valencià llengües diferents al programa Lingua. Això només ens passa a nosaltres... El curiós és que en els darrers mesos, però, s'ha pogut copsar l'aparició d'una certa catalanitat de darrera hora —gairebé diríem d'emergència— als rengles

el lermista. I és que el sector oficialista ara s'ha afanyat a homologar els títols acadèmics de la llengua amb els de la resta dels Països Catalans. És a dir, ha reconegut públicament la unitat de la llengua. Eureka! Un cop refets de l'ensurt, cal demanar-se per quins set sous han esperat tots aquests crucials anys per fer-ho. No serà que després d'una ' dècada d'una molt perjudicial ambigüitat, la seva mala consciència els fa témer que el PP galopant substituirà la situació de viu-viu en què malviu la llengua a València per una de mort-mortl El professor universitari valencià Vicent Franch veu així aquesta síndrome: «La por al que ve influeix en l'afebliment de la pròpia memòria sobre unes responsabilitats no tan velles respecte a allò que els ve a sobre.» (La Vanguardia 4-12-1994)

JOSEP

del PSOE valencià. No sols s'ha mogut el sector més nacionalista amb la seva adhesió a l'interessant document País Valencià i democràcia, sinó fins i tot E

Algú va dir que el fet de deixar de sorprendre'ns davant la vida és senyal que alguna cosa ha mort. En Culla i en Mira poden diagnosticar cansament davant els atacs al català. Però deixar de reaccionar i resignar-s'hi ara seria un suïcidi. La història està plena de moments difícils en què les veus crítiques han hagut de representar un paper que els poders públics no han pogut —o volgut— fer. Ara podríem parafrasejar Churchill i dir: «mai els futurs parlants d'una llengua han depès tant de la tossuderia d'uns quants». En definitiva, ni podem permetre'ns el luxe d'un cansament nacional, ni poDUIXANS dem refiar-nos d'uns poders públics que si actuen, solen fer-ho tard. Toni Strubell és professor de Filologia Anglesa a la Universitat de Deusto

ies enrere, vaig programar el vídeo per gravar un programa que s'emetia a altes hores de la matinada en una cadena pública. Vaig deixar-ho tot a punt, i fins i tot vaig calcular els imprevistos: vaig repassar l'hora al diari del dia, no fos cas que l'haguessin mogut a l'últim moment; vaig deixar mitja hora a davant i tota una hora a darrere per allò dels retards en la programació. Les previsions van ser insuficients. A la cinta hi va aparèixer un final de pel·lícula vagament eròtica i l'inici d'un documental sobre tortugues en perill d'extinció que prometia. Setmanes enrere, vaig encarregar uns mobles. S'acostaven les vacances de Nadal i no m'asseguraren quan arribarien, si abans o passat festes. No pateixi, ja trucarem per confirmar-li-ho, cm van assegurar mentre s'embutxacaven la paga i senyal. Encara els espero. Mesos enrere, van venir pintors a casa. A última hora van deixar algunes cosetes per acabar; ja passarien algun dia de la setmana següent. També els espero. Afortunadament, res no és greu. Els mobles arribaran i els pintors també, suposo. El programa no, me l'he ben perdut. Als dels mobles i als pintors els recordaré que els he enyorat. Obtindré qualsevol excusa, adobada potser amb algun somriure. Visites postergades —la setmana que ve passo, segur!—, préstecs esdevinguts furts —llibres, diners i paraigües, no se'n tornen gaires—, memòries dèbils per a segons què —em tocava a mi, rentar els plats?—. Ningú no es morirà per aquestes petiteses. A nosaltres, tan simpàtics, aquests compromisos no acomplerts no ens els poden recriminar. Perquè som d'una societat adolescent, educada en els drets més que en els deures. I res no és seriós, tot és de per riure. Ara els deixo, que tinc una feina pendent. Vam quedar amb un amic que ens trucaríem. I com que aquest ens és la manera més còmoda d'eludir responsabilitats, ni l'un ni l'altre ha telefonat.

«Visites postergades, préstecs esdevinguts furts, memòries dèbils per a segons què... Som d'una societat adolescent, educada en els drets més que en els deures. I res no és seriós»

Sobre l'existència d'X

onsales afirma sobre la trama antiterrorista il·legal, de nou matèria de jutjat, que és impossible demostrar una cosa que no ha existit. Sí que hi ha arguments. Primer, la prova del moviment: els elements coneguts de la trama no tenen prou importància per comunicar-se a si mateixos el moviment, per tant hem de postul·lar l'existència d'un primer motor immòbil, origen de la seva actuació, que anomenem X. Segon, la prova de la causalitat: cada un d'aquests elements hem d'entendre que actuen per una causa, la qual és causada per una causa d'ordre superior, i. continuant així, hem d'admetre

MANUEL CASTANO

una causa primera, incausada: X. Tercer, la prova de la contingència: aquests personatges se'ns presenten com a contingents, ja que si no haguessin estat ells a disparar o a posar la bomba, uns altres ho haurien fet, potser amb més encert i tot; per tant, hem d'admetre l'existència d'un ésser necessari, X, que cxN

seffi.'í renSAV*

pe* *&*•

reNS^ri

L E R -.JSfF»

pliqui l'existència d'aquests éssers contingents. Quart, la prova dels graus de perfecció: cada un sap alguna cosa de l'afer, pot afirmar algun mèrit de la seva participació, però hi ha algú, X, que ho sap tot i pot assumir tots els mèrits. Cinquè, la prova de les causes finals: la realitat de la trama ens apareix ordenada (amb més o menys encert) a un fi, hi ha d'haver doncs un fi suprem, raó i origen de l'ordenació, que és X. Aquestes anomenades proves de l'existència d'X, tot i que no en el sentit de Ics demostracions científiques, són arguments convergents i convincents que permeten assolir una certesa veritable.

En Xavi

PACO SOLER

nguany fa dos anys que Xavi Agraz féu l'últim acte de protesta, es va morir. La vida d'en Xavi va ser un excés. Caminava fent les passes grans i balancejant-se. Quan parlava escridassava. Tenia les mans grosses i les ungles com gúbies. Reia i plorava amb la mateixa facilitat. Havia arribat a demanar els carajillos en filera de metre (rigorosament cert). En Xavi era tremendament afectuós, d'aquests homes càlids que abracen i fan petons. Era escultor, però la seva relació amb aquest medi va ser duríssima, com una il·lusió que no acabava de concretar. Va triar el vessant més dur de viure: la marginalitat. Va odiar sempre les coses temperades i devorava els qui les defensaven. En Xavi es troba a faltar; la seva crítica sistemàtica era un filtre impecable. Des que va morir, la contaminació ha augmentat. En Xavi és un producte genuïnament santeugatenc, perquè reflectia la duresa i l'encant del poble. Ha estat un home singular, com quelcom similar al fet artístic. Crec que es mereix que en algun racó del poble hi hagi una mostra de la seva obra, perquè no sigui marginat mai més.

PUNT DE VISTA

12 L A

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 30 de desembre de 1994

L A

l a relorma educativa ja teia anys que era en marxa quan vaig assolir el primer èxit remarcable de la meva carrera docent. Després de grans esforços vaig aconseguir que un elevat percentatge de nens i nenes del curs segon de l'LSO (Ensenyament Secundari Obligatori) aprenguessin a fer la O amb un canut. Ea tasca fou duríssima i desprès de nombroses sessions de reforç", s'assolií l'objectiu. Si a mes tenim en compte la incipient edat de la canalla (13 anyets) i que en cap cas no es produí cap mena de trastorn físic ni mental, cal qualificar l'èxit de memorable. Animat per tothom, la meva intensa dedicació, afavorida pels extraordinaris plantejaments pedagogies de la reforma educativa, va fer que en cursos posteriors em tixes unes fites molt més agosarades: que els nens aprenguessin també a escriure correctament la A, la E. la I i la l ' . Ea tasca fou molt mes dura i vorejant l'cxtenuació, però l'elevat nombre tic resultats positius valgueren hi pena. E'unica taca del meu brillant currículum fou no haver aconseguit ensenyar a escriure la U. A base de múltiples triangulacions trigonomètriques i d'aprendre a fer servir el regle amb fluïdesa, la majoria dels tendres infants airibarcn a fer els pals paral·lels verticals, però la petita corbeta que els enllaça per la part inferior de la

L E R I /

m MIOUl·l. R1HAI IA

DOUl·.Nl·CRHVl·.RTHR

Qui dia passa any empeny!

Conte himalaià vui es un dels dies mes feliços de la meva vida. Sóc al salo mes principal del palau mos representatiu del país i envoltat pels mitjans de comunicació audiowsual mes importants i deN que tan mes anunci 1 - de perfum per televisió. I honorable president m'imposa un dels guardons mes importants de la nació: la ( i cu de Santa Rita. Mentre l'agulla de la medalla penetra suaument en el teixit de la meva elegant americana, el meu pensament s'endinsa voluptuós en el mar dels records...

hores indesxifrable. Vaig trigar només set dies i set hores a solucionar aquell increïble jeroglífic gràcies a la meva experiència de més de seixanta anys d'intentar entendre la lletra dels alumnes. A la fi, es va poder llegir: «Honorable president, que tothom escolti la vostra paraula tant al país com a l'estranger, i que el vostre partit sigui per sempre votat. Que la nostra 'tele' ens renti el 'coco' cada dia millor i no deixeu mai parlar a l'oposició. Oue continueu col·laborant a la governabilitat de la nació germana. Feu que continuïn els tràfics d'influències, i que JOSEP D l IXANS es basteixi d'una vegada la urbanització d'alt estànding de la Torre Negra: però. sobretot, allilletra fou un fracàs total. E'csforc havia bereu-nos de la Nova Relorma Eduatuït gran nombre de nens i nenes, cativa.» i molts pares es van queixar a les autoritats competents perquè els seus fills La descoberta era important i vaig començaven a tenir irregularitats mend e m a n a r permís als monjos per publicar tals i malsons a la nit. Vaig rebre una la inscripció. Me'l concediren amb una amonestació verbal i un avís d'obertura única condició: que mai no es publiqués d'expedient per l'afer, per la qual cosa al diari ,-IH'C perquè en les últimes vaig haver d'abandonar el projecte. eleccions a monjo suprem els havien tractat de separatistes i insolidaris sense Malgrat tot. però. avui el meu èxit cap motiu i estaven molt enfadats. Vaig professional és reconegut arreu del Vaacceptar i de tornada al país vaig portar llès Occidental i d'altres contrades més la inscripció a la Universitat Teocràtica llunyanes del nostre territori nacional. d'Horta de Sant Joan. on, després de Fins i tot. i pels meus indiscutibles mèprofundes investigacions metafísiques i rits, he aconseguit la jubilació avançada metalingüístiques. d'inacabables reuencara que només tingui vuitanta anys. nions entre l'acreditadíssim claustre de A més. m'he convertit en model a seguir savis professors i d'innombrables conper a joves generacions reformades. sultes amb deïfiques editorials sobre Per això. precisament, no he entès la probable rendibilitat econòmica de mai el final d'aquella inscripció lapiles meves futures possibles obres esdària que vaig trobar al Nepal. crites. em nomenaren Mestre en Gai Fou en aquella travessa de l'Himàlaia Saber i m'apuntaren a la llista d'espera seguint la vall de Kali Gandaki. En per guanvar un famós premi literari. un recòndit i amagat indret a prop El missatge himalaià mai no s'arribà de Mustang. molt pròxim a la frontera a publicar, però vaig guanyar el premi tibetana, vaig trobar un vell monestir. literari al cap d'uns anys. A més he Vaig ser rebut meravellosament com estat reconegut i lloat arreu de la nació a hoste i la meva desbordant energia com un dels herois més grans de la féu que els monjos, gent sàvia i senzilla. Reforma; però. com he dit. mai no m'oferissin la seva amistat fins al punt he arribat a entendre el sigificat profund de mosirar-mc una de Ics seves joies del críptic final del misteriós missatge mes preuades: una pedra més que petri oriental. mil·lciuiia ,·.ml· una inscripció fins ales-

L A

a ens hem polit un any més, qui ho diria! Però. compte, perquè ara ve el pitjor: fer el balanç V ' I ; | ' de' l'any i redactar els propòsits per al que comença; ah!, i organitzar-se el cap d'anv (tota una càbala). Pel que fa a balanços, què voleu que us lligui, tampoc no m'hi mataria gaire, fel i fet sempre és el mateix. És com quan ens anàvem a confessar de petits, quins pecats has fet?, he enrabiat la mare, pegat la germana, m'he barallat amb els de classe. he dit mentides. A més. un cop t'hi poses o bé no rccoriles el més sucós de l'anv o acabes estressat acumulant les dades de tot l'almanac. Fer els propòsits de l'any que comença: un acte absurd, inútil i fals! Mai no ho acabes complint. Intentaré ser més bo! Penseu que en Karadzie segur que es va fer aquest l'any passat. No tornaré a fer allò «Per acabar en què he fallat! L's podria redactar una incomplint promeses llista de gent que més val que no s'ho va proposar, enc a p ç a l a d a per una perdeu el temps fent c o r r u a de polítics. bons propòsits per a però em titllaríeu de vil. Reforçaré els llil'any nou. Sigueu gams amb els que com sou: dolents, m'envolten! Potser sí ineficaços, que en leltsin s'ho va proposar, p e r ò qui insolidaris...» té t a n t a m e m ò r i a d'un any per l'altre? O sigui que per acabar incomplint promeses (carai, quina gran frase per començar un any d'eleccions!) millor que no perdeu el temps amb cabòries i sigueu com sou: dolents, ineficaços, insolidaris... I arribem al pitjor maldecap d'aquestes dades: ja sabeu què fareu aquest cap d'any'.'. què us posareu'.', on muntareu la festeta?. a casa de qui és el sopar? Xocareu amb el rei a Vaqueira?, s'haurà esgotat la llenceria fina color vermell-hortera? A m b qui acabareu el 94 i/o començareu el 95? Això sí. us ho d e m a n o , no caigueu en l'error d'empassar-vos el raïm davant el pitjor record del 94. aquell estrafet home-acudit d'una tele privada o. si no. cap dels meus inspirats consells per començar l'any no us servirà de res... finstres!

F I N E S T R A

Passejant pel carrer Major JOSI.P M . ( A U R I R I / . O

a es pot t o m a r a passar pel carrer Major. L'arranjament arriba a la fi. Feia talta aquesta transformació! Amb els anys. cl carrer havia anat perdent inicies per als santeugatencs i això que es un dels carrers histories, juntament amb les places de Pere San i Octavià. Tots tres indrets son bocins d'arrels de molts santeugatencs i tic la mateixa història del poble. Sembla, doncs. que. al carrer, li havia arribat l'hoia de renovar-se o morir per sempre. fenia ganes que desapareguessin els entrebancs. volia tornar a caminar com ho havia fel sempre, i això és el que vaig fer el cap de setmana passat. Vaig tornar-hi per veure l'arranjament i contemplar el que s'havia fet durant tots aquests mesos de treball. T a m b é ho confesso, tenia por que (lasses si fa no la el mateix que al claustre del Monestir, tan bonic per a uns i tan criticat per altres. Per sort. no passarà, estic convençut que aquesta vegada l'arranjament ha estat molt mes encertat. Ouau hi vaig tornar, vaig notar que el meu caminar pel carrer no era el mateix d'altres vegades. Aquell caminar d'abans quan calia lei compres o anar al mercat havia c.ir.vial. l ' n a mena tic sensació que em feia creure que el carrer ja no era el mateix, que ja no hi tornaré només a caminar-hi. aia hi aniré a fer les compres. com abans, però lambe a passejar-hi. Aques-

ta tornada al carrer Major ha estat com descobrir un nou espai, un espai moll sant cugatenc que encara conserva el flaire del Sant Cugat que a mi m'agrada recordar i que, malauradament, ja n o trobo en altres carrers, tot i ser més populars. Com passa amb la música, que la sentim mes que no l'escoltem, al carrer Major. miràvem però no vèiem. A partir d'ara s'hi podrà escoltar la seva «música», que fluirà del caminar pausat, del caminar tranquil que permetrà veure molts detalls que. havent-los mirat, abans no els havíem vist. Nombrosos detalls a les façanes de les cases. a les portes i finestres, a les voltes i a les arcades, i sobretot hi veureu la il·lusió, il·lusió a les cares dels veïns per haver recuperat un tros tan santeugatenc. L'arranjament d'aquest carrer i d'altres carrers només ha fet que començar, perquè la iniciativa que prengué l'Ajuntament segur que la continuaran els veïns i comerciants: els veïns, «rentant» les cares de les cases, algunes realment magnífiques, i els comerciants. apostant pel futur, perquè és l'única alternativa valida per assumir la competència de les noves àrees comercials que de mica en mica s'instal·len a la nostra ciutat. Si uns i altres s'hi miren, segur que els santeugatencs sabrem apreciar-ho. corr ja apreciem ara aquest regal de Nadal un carrer Major que teníem sense saber-ho

l/il

rara

E L E C T R O L L A R S. A

HI-FI

PASTISSER - CONÈIXER

VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT

Santa Maria, 40 Tel. 589 02 71 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SERVEI GARANTIT

Santa Maria, 11 - Telèfon 674 1 3 52 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Síercauíns ft*** I §

OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE NOCES

Carrer Santa Maria, 10 Tel. 674 03 54 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS |

C/ Santa Maria, 25 Tel. 589 31 93 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos a color en 1 hora

Roba directa de fàbrica

JOGUINES

A4AJPGA

Santa Maria, 44 Tel. 674 15 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre

Plaça Dr. Galtes, 2

Tel. 675 08 52

SANT CUGAT DEL VALLÈS 00328/15609

La millor selecció de joguines al seu abast

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 SANT CUGAT Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

^outique

n:.;í

;:•;•;.'••.;;:^::'·:iíí/

UNITED COLORS OF BENETTON.

Santa Maria, 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 675 53 09

é.

21 02

CORREl S ESTRENARÀ LOCALS

1 4 . Divendres. 30 de desembre de IW4

lil servei de Correus de Sant Cugat podria estrenar un nou edifici a Alfons Sala el 1W5 i un altre a Can Sant Joan. II pla de millora del servei considera el Vallès un repte. Plana 15.

PROMOCIÓ EMPRESARIAL

La secció local d'Fsquerra Republicana de Catalunya ha proposat que Sant Cugat tingui un centre d'iniciatives empresarials per fomentar la creació de llocs de treball estables. Plana 15.

EMPRESES I . ' e m p r e s a d e S a n t C u g a t A. Solc P a l o u . q u e es d e d i c a a la i m p o r t a c i ó i \ e n d a de maquinaria i productes d'odontologia. \ a c o m e n ç a r lent b u t a q u e s p e r a les barb e r i e s . d ' a q u e l l e s q u e t a m b é es feien s e r \ i r

| p e r t r e u r e q u e i x a l s . V a a p o s t a r p e r la b a l l a d o r s , m o l t e s p e c i a l i t z a d a . S e g u i n t la m o d e r n i t z a c i ó i es va e s p e c i a l i t z a r en la p a u t a d e la r e n o v a c i ó c o n s t a n t , l ' e m p r e s a b r a n c a s a n i t à r i a . A c t u a l m e n t és c a p d a - i té previst d ' i n c o r p o r a r d u r a n t a q u e s t any \ a n t e r a en la i m p o r t a c i ó d ' a q t i e s t s e c t o r , v i n e n t un servei d e c o m p r a i n f o r m a t i t z a d a i te u n a plantilla j o v e . d e s e t a n t a t r o - | p e r a t o t s els c l i e n t s .

Una empresa familiar quasi centenària, capdavantera en importació odontològica I/empresa es dedica a la importació d'aparells per a odontòlegs

Aquest any 1995 aplicarà la compra informatitzada per a les comandes

l \ l I MORI I 1

• Sant Cugat. Aquesta empresa santeugatenea te una premissa molt clara: -qui deixa de ser millor ha deixat de ser h o - . Aquesta deu sei la nio per la qual. en aque-ls moments. A. Solc l'alou, elingida i gestionada per la seinoi a l'.u abismi, es troba entie k's llimes eapda\ aiHcrcs de la sv". a especialitat. la importació i la \ e n d a de inaqumaiia i productes d'odoniolocia Sumida al p* 'llu MI industrial de San: M.iMKt .•. Sani ( ugal. aquesta einpies.i imporia el nonmla in MI pei et ni dels piodliclcs que comcK lahl/a i manle contactes amb les imllois marques d'ai ien del mon 1 a causa d'aquesl \nhini lan L'nin d importació d aquesta inenii de pioduclcs. scLOIIS Albert l.lopis. director coineieial de l'empresa. rau en el lel que a I s p a n v a es dedica moll puc.i infi asii uctuni a la tabricacio de material per al sector de l'odontologia-, ( cull alit/ada a Sunt Cugat \clualnicnt. A. Solc Palou treballa amb 31)11 fabricants de SO països i comercialitza 22.000 relerencics. Per a l'empresa, els 70 treballadors de la plantilla son mes que treballadors. Segons l.lopis. la direcció • s e m p r e ha pensat que no son 70 treballadors, sinó que son 70 famílies de les quals depèn el bon tuneionament de l'empresa-, l n part. per això A. Solc l'alou ha intentat millorar el rendiment de l'empresa centralitzant la gestió, que es feia a les nou delegacions que te repartides per tot l'estat, en un sol centre administratiu, el que han construït a Sant Cugat. I.'cditici es basa en unes esli ucliucs mòbils que permeten co-

I empresa Solc Palou, situada al polígon Sant Muniet brir tot tipus de necessitats de l'empresa. A més, segons .Albert l.lopis. «ara s'ha de vigilar de manera especial el control de qualitat de la gestió interna», perquè només d'aquesta m a n e t a es trobarà la resposta de millora que s'espera. l'na plantilla molt jove Albert Llopis afirma que l'empresa és molt optimista i que té un esperit renovador, perquè té treballadors molt joves i molt especialitzats. La mitjana d'edat dels treballadors d'aquesta empresa és

d'uns 35 anys. N'hi ha que fa més de vint anys que treballen a A. Solé Palou i han vist passar l'empresa per diferents generacions de la mateixa família. A. Solé Palou es una petita empresa familiar la trajectòria de la qual va començar ara fa més de 90 anys a Barcelona. Aleshores, el fundador d'A. Solé Palou feia butaques de perruqueria, les butaques de barberia que s'utilitzaven també per a l'extracció de queixals a principi de segle. Aquest és l'origen de l'especialització. A m b la moder-

Els comerços engeguen la campanya del grum multicolor I Sant Cugat. 1.1 repartiment del grums de la campanva de promoció de l'associació de botiguers i comerciants Sant Cugat Comerç s'ha modificat per afavorir que els compradors puguin completat els àlbums. A partir de divendres wnent. sis botigues col·laboradores repartiran segells de colors diferents dels que els correspondria pel seu sector comercial. La campanya dels grums consisteix a omplir un àlbum amb segells de diferents colors, segons quin sigui el sector comercial al qual pertanyin. Així. el color groc correspon a l'alimentació: el vermell. a parament de la llar: cl verd. a roba i complements, i el blau. als electrodomèstics.

I,Is botiguers de cada sector reparteixen uns quants m'unís als clients que fan una compra superior a les cinc mil pessetes, l'n cop completat tot l'àlbum, es pot canviar per valor de cinc mil pessetes en articles de qualsevol deies botigues associades a Sant ( u I gat Comerç;. Lis cinc primers àlbums tenen un premi extraordinari de 23.000 pessetes. Lis segells grocs son fàcils de completar, perquè les compres que es fan a les botigues d'alimenlacio son ben be diàries, I n canvi, omplir les planes dels altres colors costa mes temps. Per aquest motiu, els organitzadors de la campanya han decidit facilitar la feina als usuaris. «Durant quinze dies, sis botigues donaran mamis de qualsevol color, excepte el groc. Lis establiments cumiaran periòdicament-, ha explicat Antoni Rabaseall, vocal de l'associació. Per començar, els comerMAN1-: I S t ' I N O S A ços que hi col·laboren són la botiga Tobella, les dues de Sant Cunitzaeió i l'especialització, A. Solé gat Esports. La Casona i Verd. Palou va saber evolucionar i es Lis responsables de la campanya va desviar cap a la branca saanunciaran periòdicament les bonitària. tigues Multicolor als mitjans loAra, segons el director comercals. cial de l'empresa, «no hi ha ca«Ja havíem calculat que ara copacitat per fomentar una odonmençarien a sortir els premis, i tologia més àmplia» i les noves amb aquesta iniciativa esperonatecnologies terapèutiques resulten rem encara més tots aquells commolt cares. Per això. segons Llopradors que estan a punt d'acabar pis, «és necessari fomentar la imels seus àlbums», assegura Jaume portància que l'odontologia té en Roca, president de Sant Cugat la societat d'avui, perquè d'una Comerç. La campanya dels grums bona salut bucal depenen moltes es va iniciar el mes d'octubre respostes del nostre cos» i no en passat. som conscients.

LABORAL

L'associació Sant Cugat Comerç dóna el primer premi de la campanya dels grums A M i l l S ( AS II 4 KA

• Sant ( ugat M. Isabel Armeni es la primera santeugatenca que ha aconseguit omplir completament un dels àlbums dels m ums de colors que l'associació Sant ( ugat Comerç ha organitzat per promoure el comerç local entre els saiilcugatencs. VI. Isabel \ i m c r o . moll emocionada i mosliant efusivament la seva alegria. \ a recollií cl premi dimecres passat. a la seu ele l'associació. Jaume Roca, president de l'entitat, va sci l'cncai regat ele concedir-li les 30.000 pessetes del premi. Qual-

sevol àlbum omplert pot intercanviar-se per 5.(HM) pessetes en articles de les botigues associades. Però la primera llibreta completa i les quatre següents tenen un premi extraordinari de 25.000 pessetes mes. Segons va explicar Jaume Roca. president de Sant Cugat Comerç. M. Isabel va rebre el premi amb molta il·lusió. «Havia de sortir de viatge aquell mateix dia. i va aprofitar el premi abans de marxar per completar algunes coses que ii faltaven per fer la maleta. Va esuotar-lo immediatament.»

La guanyadora rep cl premi ele mans de Jaume Roca. president Uc Sant Cugat Comerç. I-oiu: I A.MCI.A

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

INFRASTRUCTURES

Correus preveu estrenar oficines noves l'any vinent ent a l'avinguda d'Alfons Sala També obrirà unai oficina als polígons industrials de Can Sant Joan-la Guinardera El servei de Correus de Sant Cugat 'ugat podria estrenar un nou edifici aquest 1995. Tot depèn de si la seu central de Madrid accepta la proposta d'instal·lar el servei en un local de Promusa situat a l'avinguda d'Alfons Vlfons Sala. CATÍ MORELL • S a n t Cugat.— Dins el pla d'actuació engegat fa tres anys per l'OACT per millorar la xarxa postal a tot l'estat, s'ha proposat de traslladar la seu de Correus de Sant Cugat a un nou local de l'avinguda d'Alfons Sala. Segons el pla presentat pel cap de Correus a Catalunya, Antonio Càrdenas, «els objectius són millorar l'oferta de nous serveis, apropar aquests serveis a la xarxa industrial, millorar les infrastructures i estendre el lliurament universal». El pla d'actuació preveu invertir a millorar infrastructures 12 milions i mig de pessetes a Catalunya, 8 milions dels quals es destinaran a la demarcació de Barcelona. A més, el pla preveu la creació d'una xarxa de vendes amb gestors comercials, l'ampliació dels serveis de lliurament, la instal·lació d'oficines en polígons industrials, nous serveis de valor afegit, converses amb Cambres de Comerç, serveis d'informació i d'atenció al client, una línia 900 per a reclamacions i assessorament per utilitzar els serveis i un servei postal exprés. Des d'octubre, Sant Cugat ha augmentat els efectius i ha col·locat tres repartidors més, motoritzats, per cobrir una zona del terme municipal que fins aleshores cobria Barcelona. Ara les oficines de la Floresta i Valldoreix han estat requalificades i han rebut els requisits necessaris per convertir-se en agèn-

Aquesta iniciativa s'insereix dins el pla d'actuació que el 1992 va posar en marxa l'Organisme Autònom de Correus i Telègrafs, l'OACT, i que fins a final del 1995 s'ha marcat com a objectiu millorar el servei de la xarxa

postal a tot l'estat. Segons els responsables de l'OACT, comarques d'unes característiques determinades, com el Vallès Occidental «representen un repte de primera magnitud, on queda compromesa la credibilitat de Correus».

Aquestes són les oficines actuals de Correus. Foto: J.A. MULA cies urbanes. Des de l'I de desembre, el lliurament als polígons industrials de Sant Cugat s'ha fet universal, gràcies a la reorganització dels serveis i a la nova furgoneta. Actualment, busquen un local per a la nova oficina de la Floresta, que podria ser un que

ha cedit l'Ajuntament. Càrdenas explica que l'alcaldia de Sant Cugat ha posat en contacte els responsables de l'OACT i els de Promusa. Promusa diu que ja han triat un local a Alfons Sala i que només cal l'aprovació de la central de Madrid. Això se sabrà el mes

vinent. A més Correus té previst d'instal·lar una oficiona d'admissió als polígons de Can Sant Joan-la Guinardera. Els nous serveis de Correus tindran ara un seguiment estricte que desenvoluparà la Cambra de Comerç de Terrassa.

SINDICALISME

Esquerra Republicana vol que Sant Cugat tingui un centre d'iniciatives empresarials

£1 president (TIC creu que el sindicalisme santeugatenc passa per un moment feble

Proposen adoptar els programes de la UE

Les eleccions sindicals tenen mancances

ÀNGELS CASTUERA

I Sabadell.— L'Ajuntament de Sabadell invertirà 4.000 milions de pessetes durant els propers deu anys en la construcció de 2.200 habitatges, que estaran situats en el futur barri de Can Llog, segons han informat aquesta setmana fonts municipals. Aquesta és una de les actuacions urbanístiques més importants que s'han projectat en les últimes dècades a la ciutat de Sabadell i significarà el naixement d'un nou barri. Segons el Pla Parcial de Can Llong, que aquesta setmana ha estat ratificat en el decurs de l'últim ple municipal de l'any, en una primera fase es durà a terme la urbanització de tot el sector i posteriorment es construiran els blocs de pisos i els habitatges unifamiliars previstos en el projecte inicial. L'Ajuntament de Sabadell i l'Institut Català del Sòl (Incasol) van subscriure recentment un conveni per a la creació d'un consorci urbanístic que serà el responsable de la construcció del nou barri, a més de la venda de les parcel·les edificables. Juntament amb la construcció dels pisos, el pla parcial també preveu que s'habilitin vies de comunicació i accessos que permetin comunicar el nou barri amb altres sectors de la població. / ELS 4 CANTONS

El TSJC desestima el recurs de contribucions especials de Sabadell

LABORAL

H Sant Cugat.— La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya proposa la creació d'un centre d'iniciatives empresarials per fomentar la creació de llocs de treball estables, especialment per als santeugatencs més joves. Els responsables d'Esquerra Republicana van definir aquest centre com un espai que potenciaria les propostes de creació d'empreses per a qualsevol persona de Sant Cugat. Aquest centre proporcionaria informació i assessorament i, fins i tot, un espai físic a baix cost que els permetés d'engegar la seva empresa. La formació seria també un aspecte molt important del centre. Segons Joan Vives, responsable de les qüestions econòmiques i laborals de la secció, «cal alguna cosa a la nostra ciutat que motivi la gent a muntar empreses o a crear associacions que permetin reactivar l'economia. També caldria buscar solucions per a les empreses que es troben en una situació propera a la fallida. En definitiva, es tractaria de frenar la supressió de llocs de treball». Una altra qüestió que els republicans consideren primordial és la potenciació de les empreses pe-

Construiran 2.200 pisos a Sabadell amb inversió municipal

tites i mitjanes davant la proliferació de grans centres de producció multinacionals. «S'ha de mantenir a Sant Cugat el model català de l'empresa familiar, que no passa dels vuit o nou treballadors», va dir Vives. Els membres d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Cugat denuncien la manca de preocupació de l'Ajuntament per afavorir la creació de feina. Segons els republicans, el consistori promou el sector de la construcció, que repercuteix en l'expansió del municipi. «És cert que es creen llocs de treball i que es genera feina per a les empreses proveïdores, però la construcció és un sector fluctuable de l'economia. Tal com ve, se'n va», va explicar Joan Vives. La secció d'Esquerra Republicana va suggerir que l'Ajuntament s'aculli als programes de la Unió Europea de promoció del treball. «El Leonardo és un exemple per fomentar la formació de treballadors a empreses estrangeres, i intercanviar accions amb altres països», va afegir Vives. La idea dels republicans és que Sant Cugat es mantingui en contacte amb regions europees similars a la nostra.

R.L./G.A.

B Sant Cugat.— Francesc Godàs, president d'Iniciativa per Catalunya a Sant Cugat, va declarar, en una xerrada organitzada pel seu partit, que «l'activitat del sindicalisme santeugatenc es troba en un moment molt feble». Per Godàs, un dels fets que van motivar la crisi de l'activitat sindical va ser el trasllat de la Unió de Comissions Obreres a Rubí. La mobilitat geogràfica dels treballadors també podria ser una de les causes d'aquesta crisi. Segons Francesc Godàs, actualment «hi ha poca gent que visqui i treballi al mateix lloc i això és un problema que està afectant les unions locals dels sindicats». En aquest sentit, Sant Cugat és una ciutat més afectada que d'altres ja que el nombre de gent que treballa fora del municipi és molt elevat. El sistema no afavoreix l'afiliació La xerrada sobre el sindicalisme es va celebrar dijous de la setmana passada a la Casa de Cultura de Sant Cugat. El motiu d'aquesta xerrada era donar a conèixer el nou procés d'eleccions sindicals, que va començar el 15 de setembre i finalitzarà el desembre del 1995. El convidat per parlar

d'aquest procés electoral va ser Alfons Labrador, responsable d'organització de CCOO. Alfons Labrador va afirmar que «el sistema d'eleccions sindicals que existeix a l'Estat Espanyol permet una renovació periòdica dels representants laborals, però en contrapartida no afavoreix l'afiliació sindical dels treballadors». Pel resp o n s a b l e d ' o r g a n i t z a c i ó de CCOO, aquesta contradicció diferencia el sindicalisme de l'Estat Espanyol del de la resta d'Europa. Alfons Labrador va manifestar que «per superar aquesta situació cal que el sindicalisme aporti components no només reivindicatius sinó també de serveis». Aquest objectiu és bàsic «per mirar d'engrescar no tan sols al sectors més concienciats de la classe treballadora, que ja estan als sindicats, sinó també altres col·lectius que es poden sentir interessats d'estar en uns sindicats que a més de donar una tutela sindical els donen uns serveis que són eficaços», va dir Labrador. La xerrada sobre el sindicalisme, que va ser organitzada pel grup local d'Iniciativa per Catalunya, va aplegar un total de quinze persones a la sala d'actes de la Casa de Cultura.

• Sabadell.— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat un recurs presentat pels veïns de la Rambla de Sabadell contra les contribucions especials fixades per l'Ajuntament amb un motiu de les obres que es van efectuar en aquest sector de la ciutat, segons han informat aquesta setmana fonts municipals. El recurs va ser presentat el mes de maig del 1992 per alguns comerciants i veïns de la Rambla perquè consideren «abusives i injustes» les contribucions especials, que en alguns casos fixaven el pagament de fins a 200.000 pessetes. En la sentència del Tribunal no s'adverteix cap circumstància que invalidi les contribucions acordades per l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell després de les obres de pavimentació i enllumenat públic que es va efec-, tuar. La presentació del recurs va ser portada a terme pels presidents de les comunitats de propietaris, que van efectuar una campanya entre els veïns del sector perquè també presentessin els recursos corresponents. / ELS 4 CANTONS

Premien 4 establiments de Sant Cugat en el 21è concurs d'aparadors • Terrassa.— La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) ha premiat quatre establiments de Sant Cugat en el 21è Concurs d'Aparadors que organitza l'entitat per les festes nadalenques. L'establiment Ridox Decoració (carrer Valldoreix, 45), d'objectes de regal, ha rebut el primer premi, la botiga Layla Regals (carrer Rius i Taulet, 11), també d'objectes de regal, el segon, i Chispas (carrer Santa Maria, 13), de comerç tèxtil, el tercer. La Farmàcia Llorens (carrer Sant Maria, 27-29) ha rebut un accèssit. En aquesta edició dels premis hi han participat un total de 129 establiments comercials. L'objectiu d'aquest certamen és fomentar i promoure al màxim nivell el comerç detallista de la demarcació de la Cambra de Terrassa. / ELS 4 CANTONS

P I A I \ A R B O \ A r D I I V I AI CAMADA

1 6 . Divendres }n de desembre ilc 1W4

L'ESBART I LLACII ARRASEN

I ."artista l'la i Nuvhona ha estat seleccionat un dels deu millors ilisscinadius de la l'nio Huropca I KM" l ' e d i t i H ial c a n a d e n c a

I.es entrades per anar a veure I espectacle liiilh'/n 'I :/i pont tic mar hlavtiWc I.l.uís l.laeh i IT-shurt Sant Cugat s'han exhaurit tres mesos ahans de la representació al Teatre-audit.ui. HanaJ.7.

Quon

1\lilions. que acaba de publicar Ijtnipt'tiu

( '('UHtiuiv

/Vvg'/L P l a i m l T .

ART Rtidolf l l a s l e r es un dels a l l i s t e s q u e | el C a n a d à , el J a p ó i la X i n a . Les ex\ a escollir Sant C u g a t c o m a - e s t a c i ó p e r i é n e i e s q u e ha a n a t a s s i m i l a n t en t e r m i n a l de r e c a l a d a p o r t u à r i a - d e s - . el c o n t i n u c n l r o n t a m e n t a m b a l t r e s culp i e s d ' u n llarg p e r í o d e d e \ íatges p e t u r c s li h a n a p o r t a t un a m p l i c o n e i x e riòdies als I-stats l ' n i t s . At'rica. C u b a , i m e n t del c o m p o r t a m e n t h u m à i d e |

les d i f e r e n t s c u l t u r e s q u e es b a r r e g e n a n e u del m ó n . H à s l e r és un g r a n a d m i r a d o r d e l s a r t i s t e s del R e n a i x e m e n t p e r q u è van c o m b i n a r la b e l l e s a d e l'art a m b la c a p a c i t a t h u m a n a d e r a o n a i

i d e r e f l e x i o n a r , a s p e c t e s q u e ell t a m b é , p r o p o s a als q u a d r e s . A c t u a l m e n t té en perspectiva una exposició antològica a la K u n s t h a u s d e Z u r i c s o b r e els ú l t i m s | vint-i-cinc anys d e la seva c a r r e r a .

Hàsler projecta una antològica per mostrar l'obra dels darrers 25 anys Probablement la mostra es farà a la Kunsthaus de Zuric, un dels museus europeus més importants

L'exposició recollirà el treball que l'artista ha realitzat des que l'any 1970 es va traslladar a Sant Cugat

Per l'artista, la societat actual no té propòsits ni continguts que vulguin ser expressats amb l'art.

1 M\l.\ ANSOI.A H Sant ( n u a t . - J o cm baso en impressions òptiques: viatjo, veig, miio i obseivo. però amb això no n'In ha prou. Per això desprès reflexiono sobre allò que he vist i intento que la meva pintura provoqui alhora aquestes mateixes sensacions \ i \ o significa que la pintura te vida pròpia.- Així explica kudolt Hàsler el concepte d'.ut en que basa la seva pintura. \elualnienl. te en perspectiva recollir en una mostra antològica l'obra lealit/ada eU darrers 25 unvs. que i. oi ne i de ixen amb la seva epoca a Sant ('usial. Scuons l'aríisi.i. es molt probable que a partir de l'anv vinent lol quedi mes assegui al un cop s'acabin les negociacions amb el museu Kunsth u i s de / u i ie I '.ui i-l.i e o n i e s s a que d'un temps eue i m> ulilil/a lanl el dibuix. peique. tal com ell diu. -hi li.i un cert niomeiil en que |a no cal dibuixar, peique la memòria i.i esla e n l i c n a d a . No obslant això. penso que el dibuix es toiiam.enlal per a algú que. com to. ulilil/a. a mes. la fotografia pel a la seva documentació.» bis seus vialües per l'estranger li han aportat un ampli coneixement deies diteienls cultures, que ell ha intentat comprendre després de passai HaiiHies temporades entre eK seus habitants. I n coneixement que amplia amb la lectura de textos literaris i filosòfics com a bon humanista i home de ciència que es considera, perquè el seu referent immediat l'ocupen els clàssics i el mon de l'art renaixentista. I home es distingeix pel seu pensament, te la capacitat d'aplicar la lògica i per tant aquesta

I ,i Is .nivs que Rudolf Hàsler es v retlexiò ha d'entrar en la pintura. Cada quadre és una abstracció i sobretot una combinació i una regla, perquè el pensament confísiques i sisteix a cercar

gat. A la dreta, la pintura Strech u Dallar. I.cmer Manhattan. FutoJ.A. MOLA

lògiques immutables que pertanyin a la natura.» Hàsler, que considera que la societat actual no té propòsits ni continguts que vul guin ser expressats mitjançant

l'art, creu que «ens trobem en una època de transició que marca la fi d'un concepte de vida basat en la idea de colonització en un món on cada cop hi ha menys

interessos però t r e m e n d a m e n t poderosos. Tot i així hi ha infinitat de bons senyals que preveuen que el món s'unirà partint de la solidaritat i l'amor al proïsme»

MUSICA

Festival de valsos i danses ICONCl Rl Dl. NADAL. 1 cstiv.il de valsos i danses. Intèrprets: Orquestra Simfònica del Valies. Dirt'i'tor: Jordi Mora. Ohrev Wollgang \madeus Mo/.m. .lolianncs Hrahms. Darius Milhaud i Johann Strauss. l.loc: Teatre-auditor i del Centre Cultural. Dia i hora: èl.s de desembre a les UI del vespre,

I 1H i-\KI J .ll-M-li

es tradicions, siguin o no musicals, estan determinades en la nostra època pels mitjans de comunicació, en el cas que ens ocupa per la te-

levisio i la ràdio, que van convertir el concert d'Any Nou que fa tradicionalment al mati del primer dia de l'anv la 1 ilhaimoniea de Viena en un esdeveniment popular de caràcter mundial. 1 sembla que al nostre país la cosa arrela si tenim en compte que les entrades per al concert estaven exhaurides des de feia molts dies, que l'Orquestra Simfònica del Vallès repeteix el programa a diverses poblacions de C'atalunva i que, tota la setmana vinent, una orquestra austríaca fa el mateix al Palau de la Musica de Barcelona. C'adria dir que a Viena fer un concert lleuger basat en la música

de la família Strauss té uns components característics propis i que. per altra part. hauríem d'envejar: allà hi ha concerts gairebé cada dia. de tota mena de música i sempre són plens. Per això el concert d'Any Nou te un aire diferent de complicitat entre l'orquestra i el seu públic que aquí no té comparació possible. Segona j j a r t a n i m a d a Creiem, un cop dit tot això. que el públic va dísfrulat més a la segona part que a la primera. perquè hi va trobar plenament allò que esperava. Les (> Í/IÍHWV iileiiumvcs de Mo/.art que van iniciar la sessió (que va començar

amb mitja hora de retard a causa de l'accident d'un dels músics) van discórrer amb un lempo excessivament lent i amb entrades irregulars. A continuació es va interpretar Dites danses hongareses de Johannes Brahms, que van trobar una orquestra més centrada i amb un so més ajustat. Les Saiulades do ílrazil del francès Darius Milhaud són set peces curtes característiques d'aquest compositor contemporaniq ue experimenta amb les dissonàncies del grup de metall i que. al nostre parer, estaven absolutament fora de lloc en un concert com aquest. Per achar la primera part es va interpretar l'obertura del Haro (ii-

tano, en què. finalment!, va arribar Strauss i que deixava la porta oberta a una segona part totalment coneguda i reconeguda. Les Roses del sud van permetre l'obsequi de roses al públic i les polques i valsos van trencar la fredor de la sala, que va reconèixer per què havia anat al concert. LI 1 Í//.S </c l'emperador va tancar el concert oficial, i després. a causa dels aplaudiments del públic. cl mestre Jordi Mora va iniciar els bisos típics, unes danses zíngares, més polca i la definitiva Marxa Radctzkx. co-dirigida per dos nens del públic i acompanyada amb il·lusió pels picaments de mans de tot cl personal present.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES ENTREVISTA

L'artista Josep Pla i Narbona,, president de l'Alliance Graphique Internationale, rnationale, ha estat seleccionat un dels deu leu millors dissenyadors gràfics de la U n i ó3 Europea. El seu treball ha estat publicat at al llibre

titulat European Comunity Design, publicat p e r u n a prestigiosa editorial de disseny gràfic del Canadà. Els seus treballs es troben en els més museus més importants dels Estats Units. Pla i Narbona ha il·lus-

trat llibres d'escriptors de la talla de Salvador Espriu, J. V. Foix, Camilo José Cela i D à m a s o Alonso. També fa pintura, escultura i gravat. L'artista viu i treballa a la Floresta des de fa cinc anys.

J O SS E P P L A I N A R B O N A . Dissenyador, pintor, gravador i escultor

De la Floresta oresta aprecio la tranquil·litat» PERE PICH

H La Floresta.— Josep Pla i Narbona, reconegut dibuixant, gravador, dissenyador i escultor, president de l'Alliance Graphique Internationale, va ser fundador del Foment de les Arts Decoratives (FAD), que atorga cada any els premis d'arquitectura i interiorisme. És un artista reconegut arreu del món i sobretot rep encàrrecs dels Estats Units. Ha fet exposicions a Nova York, Varsòvia, Frankfurt, Londres, Lausana, Jerusalem i Milà. Té dibuixos al Museu d'Art de Baltimore i obra gràfica al Museu d'Art Modern de Nova York. Nascut a Barcelona ara fa 67 anys, va començar la seva trajectòria fent un art manierista, al marge de modes i fora dels circuits comercials. En una primera etapa, configurà un món personal de figures fantàstiques, que posteriorment va anar deformant i fragmentant. Amb un domini excepcional del dibuix, Pla i Narbona arribà a una síntesi entre la figura i el paisatge. Paral·lelament, s'inicià en la realització d'escultures. Pla i Narbona ha publicat llibres tècnics i teòrics sobre el disseny gràfic. Fa pocs dies ha sortit al mercat European Comunity Design, que recull les obres de diferents dissenyadors europeus. El llibre ha estat editat per Quon Editions del Canadà, una prestigiosa editorial. —Vostè és l'únic dissenyador de l'estat que inclou el llibre? —«L'editorial canadenca ha seleccionat deu dels millors grafistes de la Unió Europea. En el cas d'Espanya em van seleccionar a mi per representar el disseny que es fa a casa nostra.» —Quina és la seva aportació personal al món del disseny gràfic?

Imatge retrospectiva de l'artista al seu estudi.

—«Crec que el meu treball es caracteritza per un respecte cap al passat i paral·lelament és obert al present. Les meves aportacions són la integració de l'art contemporani amb el disseny gràfic clàssic.» —El públic en general el coneix pels cartells que va fer pels Jocs Olímpics del 1992. Actualment, en què treballa? —«Estic treballant en un concurs restringit, per a una agència publicitària dels Estats Units. El tema del concurs és la violència

en el món. El lema del meu treball és: «Prou de violència». De moment, han estat seleccionats deu disenyadors de tot el món; l'artista que guanyi tindrà la possibilitat de veure el seu cartell a les tanques publicitàries dels països més industrializats. En el camp del dibuix i del gravat, il·lustro llibres, com el que vaig dibuixar per a Camilo José Cela.» —Ara desenvolupa el seu treball des de l'estudi que té a la Floresta. —«Visc a la Floresta des de

fa cinc anys. Tenia contactes amb el filòsof Jordi Riera, que també hi viu. Sant Cugat en va semblar un bon lloc per viure. La tranquil·litat és el que més aprecio. L'art és un acte íntim i necessita la serenor i la calma.» —I què li sembla Sant Cugat, en general? —«Sant Cugat és una vila amb arrels rurals i això resulta molt atractiu. D'altra banda també trobo un avantatge les facilitats de comunicació que té respecte a Barcelona i a tot Catalunya.»

PUBLICACIONS

El Grup d'Estudis Locals celebra el segon aniversari de la publicació «Gausac» Ha coincidit amb l'aparició del cinquè número EMMA ANSOLA

H Sant Cugat.— El cinquè número de la revista Gausac, publicada pel Grup d'Estudis Locals (GEL), acaba de sortir a la venda coincidint amb el segon aniversari de la seva primera publicació. Aquest esdeveniment es va celebrar amb un acte a la Casa de Cultura, divendres passat, en què va assistir l'alcalde, Joan Aymerich, i el regidor de Cultura i Joventut, Jordi Franquesa. Durant l'acte, tant la presidenta de la revista, Reis Fontanals, com el seu director, Jaume Busquets, van manifestar la satisfacció que els produïa un acte com aquest, que permetia parlar de la consolidació de Gausac a Sant Cugat. D'altra banda, l'alcalde va remarcar que gràcies a aquesta publicació es referma la identitat de la ciutat tant pel que fa als ciutadans de sempre com pels nouvinguts i futurs ciutadans. Un cop acabats els breus parlaments, Jordi Maluquer de Motes, membre del consell assessor de Gausac

i catedràtic d'història econòmica de la UAB, va ser l'encarregat de fer la conferència El procés d'industrialització, instrument bàsic de conformació de la Catalunya contemporània. En acabar l'acte, Jaume Busquests va afirmar als mitjans de comunicació que amb aquest número deixava la direcció de la revista, la qual prendrà un nou rumb a principi d'any amb la proposta de Domènec Miquel com a nou director i Jordi Casas com a president de Gausac. Aquesta proposta serà presentada en assemblea al gener, data en què quedarà, probablement, aprovada. El número cinc de Gausac inclou els estudis El territori de Sant Cugat del Vallès a l'època romana, de Noemi Terrats; El capitell d'Adam i Eva, de Rafael Bastardes; Els primers anys de franquisme a Sant Cugat(1939-1941), de José F. Mota; Els establiments hotelers del Vallès Occidental (1929-1994), de Josefina Romero, i La formació

Èxit i ovacions en l'estrena oficial de «Germans de sang» al teatre Condal EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— L'èxit que va acompanyar el musical Germans de sang en la seva primera representació al Teatre-auditori del Centre Cultural va tornar a repetir-se en l'estrena oficial al teatre Condal de Barcelona dimarts passat. L'aprovació del públic que fins ara ha pogut veure l'espectacle, permet afirmar que aquest serà un dels espectacles que, de ben segur, es mantindrà a les cartelleres de Barcelona una llarga temporada. Germans de sang és una producció de la companyia Focus i del Centre Cultural de Sant Cugat i està dirigit per Ricard Reguant, amb el treball dels actors Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera i Gemma Brió, entre d'altres. Willy Russell és l'autor d'aquest text, que, per si sol, enllaça amb els sentiments del públic creant una expectació apassionada vers els personatges que lluiten per fer front a problemes relacionats amb la droga, l'atur i les diferències socials. El treball dels actors ha estat forca aplaudit per la crítica en general, sobretot pel que fa al tàndem format pels actors Roger Pera i Sergi Zamora. Gonyalons no queda al marge d'una bona classificació si, a més, hi afegim que després d'haver realitzat espectacles musicals com a única protagonista, aquí comparteix un treball coral amb una interpretació sòlida i conjunta. El treball del director Ricard Reguant —la crítica l'emmarca dins del millor muntatge que ha fet fins ara— ha tingut l'encert d'introduir el personatge que encarna la veu del destí i que està interpretada, amb gran força, per l'actor Joan Crosas.

L'Esbart i Lluís Llach repetiran l'actuació de «Un pont de mar blava» • Sant Cugat.— Les entrades per anar a veure l'espectacle protagonitzat pel cantant empordanès Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat han quedat exhaurides per a la primera representació, que es farà el 4 de febrer a les deu del vespre. No obstant això, l'interès demostrat pel públic santcugatenc per l'espectacle ha permès que Ballem 'Un pont de mar blava' repeteixi actuació l'endemà de la primera representació, a les set de la tarda. Les entrades per assistir a aquesta segona representació ja es poden obtenir a les oficines del Centre Cultural de dotze a dues del migdia i de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre de dimarts a dissabte, a excepció de demà dissabte, dia 31, en què les oficines estaran tancades. / E.A.

La biblioteca del Mil·lenari escenifica contes per a nens

Joan Aymerich, acompanyat de Reis Fontanals.Foto: MANÉ ESPINOSA.

del Sant Cugat contemporani, de Domènec Miquel. En la publicació s'hi inclouen, a més, les seccions de patrimoni, documents, ressenyes, didàctica, medi local i

opinió. Gausac es troba a les llibreries al preu de 1.200 pessetes. Recordem que el GEL convoca el II Premi de Recerca Gausac, fins al 28 de febrer.

• Sant Cugat.— Cesc Serrat serà, aquesta tarda, a la biblioteca del Mil·lenari per escenificar diversos contes infantils i juvenils acompanyat d'uns quaranta nens d'edats compreses entre els quatre i dotze anys. L'hora del conte ha estat organitzat per la biblioteca del Mil·lenari per tal de dinamitzar el joc de la lectura entre els més petits i donar a conèixer altres usos que es pot fer d'aquest indret al marge de l'acostumat préstec de llibres. La capacitat de la sala infantil està limitada a un total de quaranta nens, que participaran en les diverses activitats que els proposi el rondallaire Cesc Serrat. Aquesta activitat començarà a les sis de la tarda i finalitzarà una hora més tard. / E.A.

^ÍRtSÀSAM ;Í KVH K . r . i i o IMMOBILIÀRIA

Administració de ' inqnob Agencio P rcp iTii'ioniliàrio

SERVICIOS INMOBILIARIOS

Endevalladci. ? 1 . í)<i:xos - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Tel. 589 45 66

PI. Octaviano, 7 - Tel. 674 32 08 - Telefax 675 34 04 08190 Sant Cugat del Vallès íBarcelona)

\i imhl.i ( in Mor.i 1 0 .•I 6 / 1 ',/ 16 / 6 / 4 5 7 54 " Sant C u g a t d e l Vallès i -í, *r: t ' I ' - P

Ca&vo SOLUCIONS IMMOBILIÀRIES

Plana de l'Hospital, 10

£>-74r 7 2 5 4 ( ' / Francisco Moragas, 5 8 . 08190 Sani Cugat del Vallès Tel. í>74 78 4 5 - 6 7 5 5 0 5 3 Fax (>75 4 9 54

VENDA I LLOGUER DE: TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS APARTAMENTS (amb mobles i sense)

VICOMCA TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

Compres-vendes-lloguers Administració de finques Assegurances •Assessorament: urbanístic i immobiliari •Taxació de béns immobles

l'I ( ,\n ( ,i<it'ii.i. 2 :Vj|l(l(wt'iM

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques Extensa cartera amb molt bones ofertes!

Finques ROCA LA NOSTRA EXPERIÈNCIA SERÀ EL SEU MILLOR ENCERT

h ' l . ( > T t ' H r>ii - h~A 'U d l l.i\

>H'i H i 5 i

l ü i l ' i i ) SANT CUGAT DEL VALLÈS iH.in i · l o n . n

*• 675 43 24

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

ART

Pintura de sensacions

Exposició col·lectiva de dues pintores

I Ferran Martí Galeria: Ferran Martí. Dates: fins al 15 de gener. Obres: olis i dibuixos.

• Marta Aguas. M Rosa Vernet Galeria: Casa de Cultura de Valldoreix. Dates: fins al 15 de gener. Obres: olis i acrílics.

PERE P1CH.

a pintura de paisatge, com la que realitza el pintor Ferran Martí, sempre ha tingut una gran acceptació al nostre país. Actualment, podríem entendre aquesta acceptació pel constrast amb la vida de la ciutat, però des de fa segles que s'admira la natura i la representació d'aquesta sempre ha estat un tema tractat pels pintors. Els pintors de natura no sempre han sortit a representar els espais bucòlics que els envoltaven: segles enrera, els artistes havien pintat paisatges extrets dels textos sagrats; després, van representar llocs idílics on els paisatges eren parts de països inexistents, més a prop dels somnis que de la realitat. En el nostre segle, els pintors han agafat els seus estris i han sortit a pintar al camp: uns, per representar les ziga-zagues de la llum, com van fer els impressionistes francesos; d'altres, per pintar les mancances de la mateixa llum, fruit de les boires del mes de febrer als boscos de la Garrotxa. Entre els uns —l'exuberància de la llum de la Provença— i els altres —la llum humida de les fagedes— hi ha un interès per sortir al camp i pintar no només el que els ulls veuen, sinó també el que els pintors senten, oloren i toquen. La pintura de paisatge realitzada sobre el propi terreny, com la de Ferran Martí, té uns matisos que les obres fetes a l'estudi d'un artista no poden tenir. En la pintura de Ferran Martí endevinem, millor dit, sentim les estacions —l'hivern o l'estiu— en què han estat pintats els quadres. Percebem les emocions del pintor davant una natura moltes vegades modelada per l'home. Un clar exemple són les seves últimes pintures, on la intervenció

P.P.

Camps de Sant Sadurní d'Anoia, realizat per Ferran Martí. Foto: Els 4 Cantons. de l'home realça i construeix una natura poderosa. Les pintures que presenta a l'exposició han estat pintades al Laberint d'Horta, de Barcelona, i són una bona mostra d'aquesta pintura. Aquest parc, recentment restaurat, es converteix en les pintures de Ferran Martí en un ésser que té vida pròpia, una nova espècie ecològica que disposa de la grandesa d'esperit que li dóna la natura, amb el racionalisme de la intervenció de la mà d'home sobre aquesta. Destaquem quadres com el de

la Bassa del Parc, on els reflexos de la llum sobre l'aigua envaeixen la totalitat de la pintura. L'artista també presenta quadres de fruites i elements florals. Paral·lelament, podem veure dibuixos, composicions amb llapis sobre paper de totes sienes. Els dibuixos o esbossos, estudis de futurs quadres, tenen l'interès de mostrar el procés de creació de les seves pintures. Intuïm en els dibuixos el treball seriós de l'artista. Si visitem l'exposició —que es troba a la plaça Gorina, cantonada carrer Sant Ramon— hi trobarem

el pintor mateix. L'espai en què exposa és durant la resta d'any el seu propi taller o estudi, el lloc on realitza el seu treball amb models o natura morta. Aquesta manera personal de presentar les pintures permet tenir un diàleg amb el pintor, que d'una manera col·loquial i amical explica les claus de la seva pintura. Ferran Martí ha realizat exposicions a Barcelona i a tot Catalunya. Destaquem l'exposició a la galeria d'art Grifé & Escoda de Barcelona, on va presentar una sèrie de quadres a la població de Torrelavit.

la Casa de Cultura de Valldoreix s'hi presenta actualment una exposició col·lectiva de dues pintores de la població. Marta Aguas realitza una pintura amb colors vius i de paleta generosa cromàticament. Els treballs, en els quals es veu la influència dels corrents expressionistes, estan realitzats amb un traç gestual i amb molta textura. Hi destaquen els petits dibuixos de formes humanes. També resulta interessant la composició de dues parts sobre un tema floral. El quadre, que ha estat tractat amb colors potents i amb un dibuix realitzat amb la tècnica de la reserva del color, resulta molt suggeridor. Rosa Vernet, d'altra banda, realitza una pintura amb figures càndides i de formes simplificades. En els seus quadres hi trobem personatges amb actituds serenes. El tractament del color que realitza la pintora, en forma de taca plana, ajud'i a simplificar les formes humanes que l'artista proposa. Els treballs de totes dues artistes es complementen bé a la sala de la Casa de Cultura. La potència expressiva de Marta Aguas es relaciona per contraposició amb la pintura relaxada i tranquil·la que ens ofereix Rosa Vernet. Totes dues artistes realitzen una pintura interessant, tot i les mancances pròpies de dues pintores que tenen un llarg camí per recórrer. L'exposició es troba al pis superior de la Casa de Cultura de Valldoreix i es pot visitar a les tardes. L'horari és de sis de la tarda a nou del vespre

PUBLICACIONS

El periodista Ricardo Daulah publica «Tantra para occidentales» XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— El tantrisme és una antiga forma esotèrica d'espiritualitat originària de l'índia. Cal distingir-ne dos tipus, encara que molt similars: l'hinduista i el budista. Recull elements de la tradició vèdica i del ioga. Dins el budisme, simbolitza la suprema realització. El tantrisme és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica de tots els fenòmens. Tantra para occidentales és el títol del llibre que recentment ha publicat el periodista i escriptor santcugatenc Ricardo Daulah. El llibre, escrit en un to voluntàriament divulgatiu, vol ser, més

que no pas un tractat canònic sobre el tantrisme, una reflexió sobre la concepció occidental de l'amor i el sexe, feta a partir dels pressupòsits d'aquesta filosofia: un plantejament molt d'acord amb el seu esperit empíric i pragmàtic. «Jo no he escrit aquest llibre per dir a la gent que faci tantra, en realitat no és ben bé un llibre tàntric», explica Ricardo Daulah. «El que he fet és El amor y el sexo en la nueva era (aquest és el subtítol, que en la portada del llibre apareix sota el títol). Així l'havia titulat. El que passa és que Ediciones Obelisco va preferir titular-lo Tantra para occi-

M. LOMENA S.L. Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

VI&Te NUtyfcTRA EXPQ&CtÒN

PRESUPUESTO

SIN COMPROMISO

FÈLIX ALBAJES Fins al IÓ de gener

dentales perquè és més comercial. Amb la meva autorització, és clar.» Daulah és periodista i la seva activitat professional, juntament amb un afany personal, l'han portat a l'estudi de temes religiosos i esotèrics, temes sobre els quals espera publicar altres obres. «És el primer llibre que publico sobre aquests temes, però no és pas el primer que escric. L'he volgut publicar perquè voldria dignificar el món ocult, un món sobre el qual hi ha molts malentesos. Es coneix poc i malament, i moltes vegades això ha donat lloc a fenòmens lamentables, com el sectarisme», declara.

® URSSA v p v

SOCIS FONS D'ART

SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓN: Arquímedes, 150

Sali llusflïol

Horari: motí de 9 • 2 tardo de 5 a 9

Tel. 733 14 05 TERRASSA

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

*^wi T M G Reparació

Autocomarca del Vallès, S.A. ^

RENAULT

ULTOCÏKWA 1 Í

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial Renault a Sant Cugat

Alfons Sala, 29-35 Tel. 674 68 50 Fax 675 24 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Ctra. Cerdanyola, 2 2 T e l . 5 8 9 26 4 9 - 5 8 9 3 2 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTO RECANVIS

Dirigit pel Sr. Manich Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

VALLÈS E. JULIÀ, S.L. Recanvis i accessoris per a l'automòbil.

CL(

ANT S nli I

Tallers: Camí Can Caldes, 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

•V »£

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

\uro

r-l-

Lucas

•i

\»

TREN DE RENTAT

$ CamidelaCreu, 24 Tei. 675 19 51 -Fax 675 11 50

/í*ut

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Í995

SANTO DOMINGO

TALLERS

ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

•HZSJ

Asmivi

NISSAN

POSA'T AL DIA A M B EL T R I O Y U P I S C C O P Y I V I S I O N 75,

M O T O R S.L.

H O N D A HA CONVERTIT EN CLÀSSICS ELS SCOOTERS DE TECNOLOGIA I DISSENY MÉS ACTUALS, ELS QUE ESTAN AL DIA JA SABEN QUE LA POLIVALÈNCIA DELS SCOOTERS

I O M 1 SSIONARI OFICIAL

** -Jf®T

RiusiTaulet, 131 Tel. 675 58 13 SANT CUGAT DEL VALLÈS

D ' H O N D A ELS FA INSUBSTITUÏBLES. DECIDEIX-TE I COMPROVA-HO

AUTORADIOS

ROVIRA AUTORADIOS-TELEFONIA MÒBIL-ALARMES

Taller:

C/Vic, 18 Tel. 674 00 86 Exposició i Vendes: C/ Martorell, 41 Tel. 675 45 79 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Q Rossel.o. 15 Tel |93i 589 32 11 - Fax (93) 589 32 11 - 08190 SANT CUGAT DEL V A L L È S (Barcelona) ,

mmmmmmmsm>-,u> • :<-:iTT

rpr

SERVEI OFICIAL

FILACAR, SL 3000

LANCIA

CASAS i G. S.L.

MoviLins « Moblis Tel. 674 06 66

VENDA r.yuda A';onb San 22 Tel 57^ 14 91 ~e ! .674 M 9 7

Fax 589 40 09 Aparta! de Correus 3", : :S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Í.;:T

Ctra. Cerdanyola, 47 - Tel

TALLERS -RECANVIS

.'r:••.i :r:nv>l,i S 10

i SANT CUGAT DEL VALLÈS Re.: ••ülcnai

674 06 66 08190 SANT CUGAT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

MUSICA I Gairebé trenta anys d'amistat amb la cantant i de treball rigorós d'anàlisi de la seva obra avalen l'escriptor i periodista Joan Manresa com la persona més preparada per firmar un llibre sobre Maria del Mar Bonet. Edicions de la Magrana acaba de posar a la venda la primera biografia que acosta els lectors a la personalitat i la carrera artística d e la cantant.

Maria del Mar Bonet, de prop L'escriptor i periodista Joan Manresa publica a La Magrana el primer llibre biogràfic sobre la cantant mallorquina XEVT PLANAS

• Joan Manresa és la persona que ha seguit més de prop la trajectòria musical de Maria del Mar Bonet. L'escriptor i periodista de Felanitx, autor del treball 25 anys de Nova Cançó a Mallorca i profund coneixedor de la música popular de l'àrea mediterrània, ja va realitzar fa 28 anys, el 28 de desembre del 1966, la primera entrevista que va concedir la cantant. L'interviu va ser a l'àtic del carrer de sa Pelleteria, al barrí de sa Calatrava de la Ciutat de Mallorca, on Maria del Mar Bonet va néixer el 27 d'abril del 1947, aviat farà 48 anys. Des del 1966, Joan Manresa ha difós amb més rigor que ningú l'obra de la cantant, a través dels seus textos en publicacions periòdiques i dels espais radiofònics que ha presentat durant anys. En la biografia que li acaba de publicar Edicions de la Magrana, subtitulada Una dona marinera, Joan Manresa sintetitza tots els seus amplis coneixements sobre la que va ser la catorzena component del col·lectiu de cantautors Els Setze Jutges, al qual es va sumar per influència del seu germà, Joan Ramon, que en formava part. El relat biogràfic de Joan Manresa s'inicia amb anècdotes dels orígens familiars de Maria del Mar Bonet. Explica, per exemple,

com la seva mare va conèixer el seu pare, periodista al diari Baleares, quan ella hi va anar a oferir articles sobre dietètica. El repàs a la vida de la cantant recorda instants especialment significatius de la seva carrera, com l'entrada a Els Setze Jutges, la incorporació a El Grup de Folk de Barcelona, el recital a la sala Olympia de París amb Ovidi Montllor i la rebuda del prestigiós premi de l'Académie Charles Cros, de l'Estat Francès. En les abundants fotografies que es recullen al llibre, Maria del Mar Bonet apareix al costat de Daniel Viglietti, Paco Ibànez, Maria Dolores Pradera, Antoni Parera Fons, Lluís Llach, Raimon, Massiel, Marina Rossell, Georges Moustaki, Milton Nascimento, Manel Camp, Joan Manuel Serrat, Joan Bibiloni i Zülfü Livaneli, entre altres cantants i músics. Fotografiada amb el company També se la pot veure al costat de personalitats com el metge Severo Ochoa i el ballarí Nacho Duato. En la penúltima il·lustració del volum, Maria del Mar Bonet surt fotografiada al costat del seu company, J.A. Martín Curty, per primer cop en una publicació. La biografia es completa amb un documentat apartat que aporta dades cronològiques, discogràfiques i bibliogràfiques.

Maria del Mar Bonet, en tres moments diferents de la seva carrera. A l'esquerra, en una foto de Toni Catany del final dels 60. A la dreta, amb Albert Moraleda a la meitat dels 70. A baix, en una foto del 1988.

DISCOS

«Nexsò»

«Santa Festa»

«Stoner witch»

«Compaííía General del Ruido»

«El espejo»

DIVERSOS Editora: CDR. Format: CD. Gènere: Rock.

THE ELECTRON1A CORPORATION Editora: Süicone Records. Format' Maxj-single. Gènere: Màquina.

MELVINS Editora: Atlantic. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

COMPANÍA GENERAL DEL RUTDO Editora: BMG-Ariola. Formats: CD i K7. Gènere: Rock.

OIL Editora: Zafiro. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop-rock.

• Noves notícies de Dale C, King B i King B, més coneguts com Melvins, autèntics precursors del grunge. Baix, guitarra i bateria al servei d'un so extremadament elemental, que connecta per via directa amb el hard rock dels 70. El trio és especialista a crear autèntiques allaus d'electricitat, i a Stoner witch això es concreta en 11 cançons, la majoria de les quals són d'execució molt i molt lenta, i fins i tot alguna —Lividity— gairebé atmosfèrica. És enganyós: Melvins no necessita la velocitat per crear sensacions realment extremes. / XAVIER CASTILLÓN

• Primer àlbum d'aquesta banda, que es mou físicament entre Barcelona i Banyoles i, estilísticament, en aquest terreny indefinit anomenat crossover. A part d'alguna balada esporàdica —Historia de H—, el gruix del disc el formen una amalgama de guitarres contundents sobre una base rítmica derivada del funk. Tampoc no hi falten fragments de rap —Policromia—, amb resultats bastant respectables. Tot i que ha sortit a la llum en un moment molt propici per a aquest tipus de propostes, CGR sembla molt més que un producte de temporada. / X.C.

• Carlos Torero i Ricardo del Castillo són dos músics amb una trajectòria professional tan llarga com impecable. Torero havia estat bateria de grups tan diferents com ara Espasmódicos i Radio Futura, i també havia format parella artística amb Mercedes Ferrer. Pel que fa a Ricardo del Castillo, va ser component d'una de les últimes formacions de Glutamato Ye-Yé. El seu projecte conjunt, OU, té ja tres àlbums en el mercat, l'últim dels quals, El espejo, demostra el seu talent per crear cançons pop amb mil influències diferents. / x.c.

U Nexsò recull una mostra del repertori de les quatre bandes que ha seleccionat el jurat d'un concurs de rock organitzat per la sala Nexus i la botiga de discos Tecso, de Vic. Ós Pedrer, el conjunt guanyador, hi aporta sis cançons, en les quals alguns potser trobaran influències de Karda Fàstik. Neatles Miris —un dels grups més divertits que han sorgit a Osona en els últims anys—, L'Esperit de la Criada —que sorprèn amb el seu rock instrumental— i Trips, els tres altres escollits per aparèixer al compacte, hi intervenen a raó de dues peces cada un. / x.p.

• En un temps en què a les discoteques s'imposen la màquina i el bacallà, publicar un disc amb un referent com La Santa Espina —encara que només sigui per citar-lo musicalment de passada— pot garantir un cert èxit entre els clients d'aquests locals que expressen el seu nacionalisme amb símbols com la sardana d'Enric Morera. Joan Blasco i Yago García han convertit La Santa Espina en Santa Festa, i animen els qui ballen a les pistes amb els crits La Santa Festa no para de ballar!, Endavant! i Som-hi!. i X.P.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de desembre de 1994

LLETRES I

Focs d'artifici l·.GATSl·N/.l·I.·· Autora: Maite Nogué. Editorial: Columna. Pàgines: 222. l'ONl,' l'I ICIDl-VAl.I. ddis en ri7, primer llibre que publica Maite Nogué (Banyoles. 19d2). tota' la matèria narrativa es mou exclusivament dintre de l'ambit sentimental, pot fins i tot semblar que ho faci d'acord amb el codi que regeix el gènere melodramàtic. Però un dels grans encerts de l'autora es haver esquivat Ics estridències del color rosa i haver-se centrat en la claror i l'obscuritat d'una contemporània història d'amor i desamor, d'encontres i d e s e n c o n t r e s entortolligant-se com els traços d'una espiral i que. finalment, deixen obert el camí cap al futur presentat al primer capítol. Mes encara: Maite Nogué no s'acovardeix a l'hora de radiografiar les estacions de la crisi, i s'escapa de la comoditat que representaria narrar la progressiva desintegració de la parella protagonista a base de silencis i suposicions còmplices i sobreentesos pel lector segons la seva experiència tic la qüestió. Gosa, en canvi, endinsar-se en la descripció detallada del camí que condueix, des de la mes entranyable unió, cap a una separació si fa no fa inevitable. 1, el que és més important, en els moments més aconseguits prescindeix de l'obvietat psicològica convencional i es centra en l'espai mental de la intuïció i l'alienació que guia l'actitud d'una parella que pertany a la generació del benestar.

Amb la precisió d'un entomòleg, l'autora va escandint els passos i els mals passos dels dos protagonistes, les esquerdes que apareixen on el lligam semblava més consistent, contempla microscopicament els interrogants que plantegen els dubtes sobtats, els espais morals encesos de cop i volta on moments abans hi havia tan sols unes cendres a punt d'escampar-se. Traça matemàticament les condicions del desballestament de dues persones que sense pensar-s'ho es descobreixen soles, En certa manera. Gals en zel es pot llegir com el reportatge d'una obervació fenomenologica dels escenaris i els gestos i els comportaments d'una parell.i durant el temps d'una crisi sentimental. Quan Maite Nogué s'aparta d'aquest territori i assaja el pas cap a una òrbita més narrativa, quan opta per l'acció i la creació de situacions, la novel·la perd en eficàcia i s'evidencien amb claredat les càrregues que arrossega. Gats en zel és una novel·la que funciona sense la xarxa de cap tradició consistent que l'empari perquè està escrita a cops de sinceritat i amb massa ímpetu, amb una il·limitada confiança cap al poder de la ficció, sotmesa a l'interès de l'anècdota. Exigeix al lector que sigui capaç de dissoldre's dins el món imaginari que se li obre al davant. Pot aconseguir-ho perquè l'autora no pretén ni la renovació ni l'exploiacio de les lleis del gènere, sinó. sobretot. no avorrir. Maite Nogué tria una militància ben concreta, la de mantenir en flames l'ohjcctiu del gènere novel·lesc: explicar una

duts fn zel és la primera novel·la que publica Maite Nogué. Foto: EUDAl.D PK'AS història amb passió, suscitar l'arravatament entusiasta que impedeixi que el lector arraconi la lectura. Però també aconsegueix que es senti una recança per la poca exigència formal que planeja per tot el llibre i que fa que coixegi massa, per la poca consistència que entre ells tenen els diversos blocs narratius, per l'absència d'una definida voluntat d'estil i que al final pot anar esborrant en el record del lector els mèrits dels bons moments localitzats. És un

estil poc treballat, com si la novel·la hagués estat escrita a raig i l'autora s'oblidés de polir la textura de cada sintagma i es conformés amb constatar que la història i els personatges anaven avançant pels camins establerts. Dénia la impressiéi que Maite Nogué es deixa temptar per la trampa de la facilitat. Diu coses interessants però no sonen bé, en el to de les notes s'hi descobreixen massa dissonàncies. Un cop acabada la lectura de

Gats en zel, el lector desitjaria a la Maite Nogué que no pogués escriure mai més una sola línia sense aquella terrible sensació de saber que totes les paraules de l'idioma s'han convertit en el seu enemic personal, sense una consciència claríssima que tot el que escrigui serà un irremeiable fracàs. Només llavors, n'estic segur. sabrà canalitzar tots els gavadals de talent que en aquesta novel·la es dispersen i exploten com momentanis focs d'artifici.

seva tasca de recuperació de la narrativa de Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957), amb l'edició de la novel·la Era una dona com les altres, publicada per primera vegada l'any 1932. L'autor, membre del grup de Sabadell i mestre de la ironia, pren la infelicitat com a tema central d'aquesta història, en la qual però, com és habitual en ell, defuig el melodrama, la psicologia o la truculència, i fa passar l'acció pel sedàs de l'humor. La narració comença en el moment que dos desconeguts es troben a l'enterrament d'una vella amiga, l'Erènia. En el recorregut de l'església al cementiri enceten una conversa que posa al descobert que la defunció de l'amiga comuna —una nena que es va fer dona sense adonar-se'n i a la qual la contemplació de dos coloms fent-se carícies li va desvetllar «una m e n a de set que ja mai més no pogué apagar— s'ha produït en circumstàncies estranyes.

relaciona amb els seus propis silencis d'una manera semblant a com ho fa amb les seves pròpies mans, i s'adonaran que els silencis importants, els que haurien de figurar al seu llibre impossible, són els petits secrets que ens permeten sobreviure, les mínimes traïcions amb què s'alimenta l'amor, els sentiments inconfessables.

NOVETATS TERENCI MOIX

VENUS BONAPARTE

"Venus Bonaparte» Autor: Terenci Yloiv Editorial: Planeta Pàgines: SI2. H Terenci Moix ret el seu homenatge personal a Paulina Bonaparte, la germana de Napoleé> —que va ser definida per Stendhal i Chateaubriand com «la dona més bella del mé>n»—. en la seva darrera obra en llengua castellana. Publicada al mes de novembre. i ja amb la segona edició al carrer. Venus Bonaparte representa el retorn de Moix a la novel·la històrica. gènere que li va reportar excel·lents resultats de vendes a ,\'r> digas que fue un sueno i El sueno de Alejandría. L'obra, qualificada per l'autor de «novel·la romàntica», vol ser un acte d'amor a la ciutat de R o m a i un retrat dels seus costums i modes en el període que va des de la Revolució Francesa fins a la instauració i l'ensulsiada de l'imperi napoleònic. Ln aquest marc trobarem Paulina, que, instal·lada en un palau al costat del Tíber. viu experiències apassionades i recorda al mateix temps la seva sumptuosa vida anterior a París i la terrorífica odissea a l'illa d'Haití.

«Marcel·lí Roqueta»

J o r g e l.uis B o i u e s Inquisic ioncs

Autor: Sempé. Editorial: Pirene. Traducció: Albert de la Torre. M L'editorial Pirene publica dins la seva col·lecció d'humor juvenil La Pera una història escrita i il·lustrada per Sempé. amb traducció d'Albert de la Torre. I'l protagonista és Marcel·lí Roqueta. un noi totalment normal, sj no fos perquè té la rara i empipadora qualitat de posar-se vermell constantment. excepte en els moments que tothom s'hi posaria. LI seu amic Bernat Rastrell, en canvi. tot i que també és un noi normal. té la qualitat de no constipar-se mai i d'esternudar sempre.

«Noms propis» Autor: Ferran Soldevila. Editorial Barcelonesa d'Edicions. Pàgines: 179. • L'historiador figuerenc Enric Pujol, autor d'El descrèdit de la història, i profund coneixedor de l'obra i la personalitat de Ferran Soldevila (1894-1971), ha tingut cura de preparar aquest volum que. amb el títol Mols propis, reuneix un conjunt d'articles de l'historiador, literat i periodista que tenen com a comú denominador el fet de referir-se a un contemporani seu. Els escrits, donen testimoni de l'amplitud d'interessos de Ferran Soldevila, que abasten una interessant panoràmica humana. En molts casos s'imposa l'homenatge pòstum — D u r a n i Reynals, López-Picó. Lluís Segalà, Carles Rahola. Antoni Rovira i Virgili, etc.—, però també hi ha reflexions, retrats i comentaris que no parteixen de motius no obituaris. sinó d'una conferència pronunciada, d'un tema d'actualitat. etc.

«Inquisiciones» Autor: Jorge Luis Borges. Editorial: Seix liarral. Pàgines: 173. M El primer llibre en prosa de Jorge Luis Borges va aparèixer publicat el 1925, quan l'autor encara no havia complert 26 anys, i no s'ha tornat a reeditar fins ara, a Seix Barral. Els assajos del llibre contenen una part important de les preocupacions centrals de la futura obra de l'escriptor: hi apareix el Borges entroncat amb la tradició de la cultura castellana. parlant de Quevedo, Torres Villarroel, U n a m u n o , Herrera Reissing, R a m o n G ó m e z de la Serna o Cansinos Assens, el vinculat al llegat cultural anglosaxó —des de sir T h o m a s Browne fins a Joyce. sense oblidar la filosofia idealista de Berkeley— i el que dialoga amb el món germànic, com a traductor, en aquest cas. de tres poetes expressionistes.

«Era una dona com les altres•> Autor: Francesc Trabal. Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 141. •

Quaderns Crema continua la

«La historia del silencio» Autor: Pedró Zarraluki. Editorial: Anagrama. Pàgines: 202. • El barceloní Pedró Zarraluki ha guanyat ex aequo el premi H e r r a l d e de novel·la 1994 a m b aquesta narració, que es publica dins la col·lecció Narrativas Hispànicas. L'autor d'El responsable de las ranas —premi Ciutat de Barcelona— presenta ara la història d'una parella que decideix embrancar-se en la preparació d'un llibre sobre el silenci i no tarda a descobrir que el silenci apareix a tot arreu, en l'insomni de Scott Fitzgerald, en els escrits d'Auden o a la tribu dels mabaanes. A m b el temps, arribaran a sospitar que cada persona es

«L'hivern a Belleville» Autor: Ponç Pons. Editorial: Cruïlla. Pàgines: 141. H La darrera novel·la del menorquí Ponç Pons (Menorca, 1956), editada a la col·lecció Gran Angular, és l'autobiografia d'un adolescent illenc que vol ser escriptor i comença els seus estudis a la universitat. Durant l'estiu, treballarà al sud de França i anirà a viure a París, on escriurà aquesta novel·la, que és la història d'un amor apassionat i una crònica del dur i difícil camí que ha d'afrontar per ser fidel als seus somnis. Ponç Pons t a m b é ha publicat a la col·lecció Gran Angular la novel·la Memorial de Tabarka.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

CULTURA-ESPECTACLES

I LLETRES I J a u m e Vallcorba creu que s'ha parlat molt d e la relació del noucentisme amb la Mancomunitat, p e r ò no pas dels seus fonaments estètics, que vinculen

el moviment a un de més ampli — q u e , tal com exemplifica, s'expressa en la reacció antisimbolista a França— que proposa la represa de la cultura me-

diterrània. D'aquí, el classicisme racionalista és una resposta al R o m a n ticisme nòrdic i sentimental. El resultat és Noucentisme, mediterraneisme i clas-

sicisme. Apunts per a la Història d'una Estètica, e n q u è exemplifica a m b els casos d'Eugeni d'Ors, Joaquim T o rres-Garcia i Josep Maria Junoy.

J A U M E V A L L C O R B A . Editor. Romanista. Autor d e «Noucentisme, mediterraneisme i classicisme»

«El noucentisme no són quatre burgesos carques» IMMA MERINO

H A l'entrada de les dependències de l'editorial, a Barcelona, hi ha apilonats uns cartells que reprodueixen un lema: Quaderns Crema, quinze anys d'independència. —«Per què remarcar la independència? És que hem funcionat amb una independència de criteri i econòmica. Aquesta editorial ningú no l'ha manada, ni l'ha pressionada. No hem fet altra cosa que el que volíem fer. El resultat és un catàleg fet amb total independència de les modes.» —Però s'ha volgut crear una certa moda amb Quaderns Crema? —«És que una cosa és la moda i l'altra és l'estil. I ens hem mogut d'acord amb un estil de fer coses al marge de la moda, l'oficialitat i els premis. Al capdavall, és un estil que acaba afavorint la literatura i la qualitat. A vegades m'he pogut equivocar, però si també hem tingut una cosa clara és que no hem fet exclusions pel que fa als gèneres, considerant que no n'hi ha de primera o segona divisió. Una cosa com Pasta gansa pot ser perfectament vàlida si compleix els objectius que es proposa. És que no n'hi ha, de gèneres excelsos. Ara bé, és curiós que l'únic que sempre ha mantingut un cert prestigi és la lírica.» —Els noucentistes, en canvi, sí que sembla que apostaven per una jerarquització dels gèneres. Atès el realisme del gènere, no els agradava gaire la novel·la. —«No establien ben bé una jerarquització. Més aviat separen actituds creatives. El moviment noucentista, com la resta de mediterraneistes, vol recuperar un estat d'esperit creatiu propi. És una manera d'acarar-se a l'obra artística que no té res a veure amb l'organització d'un rànquing de gèneres, sinó amb la represa d'un esperit perdut arran de la ingerència del pensament nòrdic, germànic. Aleshores, la represa és una invocació al classicisme, estableix un cànon estètic en què la sentimentalitat i les emocions personals no tenen cap paper. És una reacció contra l'art nòrdic, qualificat de bàrbar i que, de fet, es correspon amb el Romanticisme. Apel·lar al classicisme significa mantenir el jo a distància.» —En el seu assaig, hi ha la voluntat explícita de desmarcar el classicisme de l'academicisme. —«És que, en el cas del noucentisme, sovint hi ha hagut una identificació. En tot cas, cal tenir present que, en el moviment, hi conflueixen moltes persones i que no totes tenen la mateixa actitud. Hi ha una tendència més oberta, creativa, innovadora, moderna i europeista —que és la que a mi m'interessa— i una altra de més tancada i restrictiva. En relació amb el cubisme, per exemple, la primera tendència hi troba moltes afinitats perquè, de fet, exemplifica l'austeritat, el despullament, el distanciament, l'ordre de la realitat. Així, a La veu de Catalunya, en un número de l'any 1912, Eugeni d'Ors defensa el cubisme com a model d'art. Però també és cert que, en aquest mateix número, Folch i Torres es carrega el cubisme i diu que és una pallassada. I no és que hi hagi una evolució d'una a l'altra, sinó que les dues tendències conviuen. Però hi són les dues, de tal manera que quan Joan Brossa encara, d'una cosa

Una recerca dels principis estètics sense entrar en matèria política I.M.

H Quan vaig demanar a Jaume Vallcorba si era possible fer-li una entrevista a propòsit d'aquest seu últim assaig, l'editor i filòleg va comentar-me que el llibre havia despertat un interès que no esperava, tot i que hi afegia que potser s'explica pel fet que gairebé ningú no s'ha preocupat de l'estètica noucentista, mentre que hi ha molts treballs sociològics en què s'insisteix en els noucentistes com a intel·lectuals orgànics. —«Del que no he volgut parlar, perquè precisament se n'ha parlat molt, és de la seva vinculació amb el projecte polític de la Mancomunitat. Tot i que també caldria tenir present un fet com ara que la deïenestració d'Eugeni d'Ors va començar amb la publicació de News fivm Nowhere —Notícies d'enlloc—, que va interpretar-se com una apologia de l'amor lliure. Més d'un va considerar que no podia ser que algú a prop del poder impulsés la publicació d'un llibre d'aquesta mena. I, bé, ja se sap que després es passarà al castellà, etcètera. Però abans va fer alguna cosa tan important com la creació de la xarxa de biblioteques. Si ara en tenim, és gràcies a ell. Vull dir que a aquests intel·lectuals orgànics els devem prou coses, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, la normativa or togràfica, el projecte de la Fun dació Bernat Metge, etcètera.»

Jaume Vallcorba ensenya literatura de tradició europea a la Pompeu Fabra de Barcelona. Foto: NÚRIA SANTIAGO. llepada, en diu noucentista té raó, posar-se a Europa, hi ha un cert prejudici pels quals se'ls considera però de manera parcial. De fet, amb excessiva facilitat uns reactal com he escrit en un article cionaris a nivell artístic. Però mira, inclòs en el catàleg de l'exposició i no sóc l'únic que ho sobre els inicis del noucentisme que ara s'ha «El noucentisme penso, no crec que l'art abstracte sigui necessàinaugurat a Barcelona, riament un art de proconsidero que una de forma part d'un les pervivències del mimoviment més grés.» llor noucentisme són —Els noucentistes ampli que les sextines de Brossa. són clàssics i moderns? No sé si li agradarà representa una —«No cal oblidar gaire.» reacció contra que el noucentisme és —Potser el durà a allò propi del nou-cents l'art nòrdic, repensar la seva valo—del segle XX-, que ració del noucentisme. es contraposa al Roqualificat de —«Així ho espero. Ara, manticisme del XIX. I, bàrbar i que, de bé, el que pretén Eutambé l'entenc, perquè no pot negar-se que hi fet, es correspon geni d'Ors no és col·loha noucentistes carcar partenons als rebeamb el ques. Però, repeteixo, dors de l'Eixample. no es tracta només de Quan s'apel·la al racioromanticisme quatre burgesos carnalisme, a l'harmonia, sentimental» ques. Un detall que em a l'ordre del pensament sembla revelador és Iffffïlf grec, com a fonament que Josep Maria Junoy, de la cultura mediterràa La Publicidad, anunnia, representa una macia que una exposició de les esnera d'aproximar-se a les coses cultures de Casanovas escanda- —que és l'important— que relitzarà burgesos i arcaics. Ara bé, butja la sentimentalitat i aposta com que aposten per un art fiper la intel·lectualitat. Del que guratiu en un moment en què es va en contra és del líquid verbal, les avantguardes comencen a imde la sentimentalitat tova, que en-

cara ara es manté viva.» —A més d'Eugeni d'Ors, es refereix al pintor Joaquim Torres-Garcia i a Josep Maria Junoy com a figures representatives a Catalunya del corrent de recuperació del classicisme lligat al mediterraneisme. —«L'anàlisi que he fet també es podria aplicar a altres, com ara Josep Carner o Joaquim Sunyer. De fet, aquest breu assaig pretén ser una invitació perquè altres continuïn en aquesta línia de recerca. Però si he triat aquests tres personatges és pel fet que exemplifiquen que el moviment va tenir diversos fronts. A banda del cas singular d'Eugeni d'Ors, Torres-Garcia era un pintor. I Junoy, del qual he fet l'estudi i edició de la seva obra poètica, era crític d'art, poeta i agitador cultural. A aquest últim el trobo en un moment en què escriu en castellà, fet que recorda que no és un moviment estrictament catalanista, tot i que Junoy després es convertirà al catalanisme i, bé, més tard també serà franquista.» —De la recent polèmica en relació amb el premi Sant Jordi no en vol parlar. Diu que està cansat.

—En tot cas, quan fa referència al moviment de recuperació raediterraneista a França, que s'oposa al simbolisme, deixa clar que s'ha ocupat dels seus principis estètics sense interpretar els polítics. De fet, l'afirmació pot extrapolar-se a la resta de l'assaig. —«Certament, no hi he volgut entrar, en qüestions polítiques. A més, en el cas dels francesos, ja se sap que un dels seus representants, Charles Maurras, era l'ultradreta d'Acció Francesa.» —Però l'antigermanisme estètic, que es fa evident en el moviment, no té relació amb el clima de pre I Guerra Mundial? —«L'antigermanisme és més tàctic que res més. L'art germànic, nòrdic, s'identifica amb el subjectivisme, el sentimentalisme, l'obscur. És la contraposició a la mediterraneïtat, que es vol recuperar com a tradició pròpia. I la mediterraneïtat es presenta no només com una opció estètica, sinó també com una manera de vestir, de parlar, d'estructurar la política, etcètera. D'Ors, per exemple, afirma que tot ha de ser mediterrani. Però també cal tenir present que, sobre la I Guerra Mundial, el mateix Xenius la considera un gran error. En un país dividit entre germanòfíls i aliadòfils, ell, que defensa el retorn a la mediterraneïtat, parla de la unitat moral d'Europa. Això fa que rebi pals de tots costats.» —La seva conversió al franquisme fa que no es valori prou l'aportació intel·lectual deXenius? —«Aquest fet pesa. En tot cas, és un tipus ben interessant, d'una gran finor intel·lectual. Hi ha qui diu que, quan va marxar a Madrid, no vam perdre res, els catalans. No puc menys que contestar: 'Animal, què dius!'. A Quaderns Crema anem publicant la seva obra. I, bé, tenim molts exemplars al magatzem. Però continuarem, perquè val la pena.»

Xarcuteries

FELIU GRML Pernils d e s d e 8.M) k y i assortiment d e lots i cistelles de Nadal

Plaça Pere San. I I - Tel. 675 56 63

m CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

EGB - BUP COU - SELECTIVITAT Estudi vigilat

Baxciïona * Sant Cugat '*'!

IV Balmes, '59 Tol. í ^ - 44 H! - Fax 589 15 87 SANT CUGAT

^ » K41J OI J

m^ïiM*

MQN • COSMÈTICA 'DIETÈTICA 'REGAL

futucU

j ValId oreix, 58 - tel. 589 00 8190 S ANT CUGAT DEL VAI

o 0CEMO1O7O

AGENDA CLLTLRAI

// PREMÍ GAUSAC DE ÜECERCA 3995.

ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LES PLANES Taller de música de banda, de costura, de guitarra, de manualitats, Casal de Joves, Escola d'Adults, ' activitats físiques per a adults.

lr CONCURS DE PESSEBRES^ DOMICILI DE MIRA-SOL

ACTIVITATS AL CASAL CULTURAL DE MIRA-SOL PESSEBRE VIVENT AL CASAL - ' DIBUIX, PINTURA I ESCULTURA PERA ADULTS CULTURAL DE MIRA-SOL B s dimarts, de 5sa 8 de la tarda. COR INFANTIL! JUVENIL SANT TALLER DE NATURA PER A NENS I CUGAT 1ÇENES D£ 7 ^ 4 2 ArWS «Descobrint Les activitats del cor inclouen ét nostreèrrfÇrnï. concerts, sortides de cap de setmftrifi' Els dissabtes, cle 10 a 13 hores, al tallers complementaris. . Casal Cultural de Mira-sol. mAKTiMOSTRA D'ART ORlàffJAL lr Í3r diumenges de cada mes, al mati dé 9-a 14 hores. A la plaça 'Monestíc.

ESBART SANT CUGAT Mgdta.6 TaL6752652 Tai part. S74 63 91 SANT CUGAT DEL VALLÈS

fftik - Gènere de punt interior - Llenceria home/dona c/ Sant Antoni, 19 Tel. 674 00 97 08190 Sant Cugat del Vallès

FRUITA SELECTA FRUITA TROPICAL MATALAÍS&EQIA

CISTELLES DE FRUITA I VERDURA DES DE 3.000 PTA

niJcL Servei gratuït a domicili

MENJA POC I PAEIX BÉ Plaça Pere San, 9 - Tel. 674 00 60 08190 SANT CUGAT DH. VALLÈS

Mercat Municipal Pere San Sant Cugat del Vallès Tel. 589 44 81

Kossdló, 2 - Tel. 589 32 89 OR 190 SANT CUGAT D E VALLÈS

TALLER MECÀNIC J. TRABAL

Climatització Alarmes Contaminació Susp., direcció i frens So, telèfon mòbil Bateries injecció

CAL CRISPIN

/t%ticle& de *ey*t

Rbfo. Celler, 27 (cantonoda Bdmesl 0 8 1 9 0 Sont Cugat del VaHè» J e L 6 7 4 6 9 6 6 • Fox 6 7 4 6 7 16

Santiago Rusinol, 23 - Tel. 674 03 08 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I Festa 0RGAN1T7ACIÓI ARTICLES DE FESTA REGALS (

LUÇOS ESPELMES

t T í . A l Dl·l VAIlfcS

VALLÈS NET Centre de neteges S.inl K.irnun, 4. h,iisos Ti-i. i l , ] \ (.'•••I f i ' l 18 f i f l ; <)() SANT C U G A T DEL VALLÉS

S.Rw«ol,41

Tel. 674 42 5* SANT C U G A T DEL V A U È S

L'MA DELS QUALITAT I BON SERVEI

Mercat Pere San, 125-126 Tel. 589 38 06 SANT CUGAT

MILAR TOBELLA S& tttüUonA %e$al& fien <t oqueatet £e4tc4> Santiago Rusinol, 49 - Tel. 674 06 57 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

CREACIÓ I DISSENY

OCTAVK) SARDA

JOIERS- TALLERS PROPIS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT LES MILLORS MARQUES 5 ANYS AL VOSTRE SERVEI

f I

ME< - « * D 5A »_.A *JUNCHANS "*»««£><** B «lT^o ftamOton KRONQS Santiago Rusinol, 40 - Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

•

G.C.I.

•

CONSULTING

Sant Bonaventura, 8

COLHORA

blanca

Éntl.

TT 675 49 05

•

FOTO

• IDEO

F R

•

Instal·lacions

TT 6 T 4

J O I E R I A M r e as

doreix •

674

•

C A S A DE L E S CORTI-

j NES

v r::n

riíilag.iei

* ^.io

t r 6 9 7 20 71

•

2fi

Llar, comunitari i empreses. Instal·lació i monlenimenl

V A L L È S C d m i d e la C r e j

REGS AUTOMÀTICS •

ANIMALS '

AUTOMÒBILS

f*.·|-1i,l ANIMALS

.,:-•-!

Tel. 589 61 25

•

VETERI-

•

NISSAN

;-i-tl

NARI

: * .

1 NSTAL.LACIONS

•«,'••'i

•

ROMAN

Tel. mób. 908 94 44 79

Mar

PÀRQUING

j BLANCA .

j j u w p w \

TORRE-

SERVEI TÈCNIC AUTORITZA!

•

, «MILAR

SAN r

589 26 4 9

ACERSA

VILA

CITROEN

}

•

DECMO

COPERSE

SANT

DO-

Pe-js

ENGLISM

TION

;

SFFR A

womLomtow

•

JOIERIA

a .li'l 1

•

BORRÀS

s \

.'i

TT 6 7 4 4 5

VALLDOREIX ".i

^oíselri

ADMINISTRACIÓ

2PAi|j-

•/••• i . r ' -

•

TEL. f>7 29II.'

f\\ f."

•

\ r'KDl KLS

•

3iiv je ML'^, 25 - Liú - i Tí'vri'sj"'l'.ll 90889 79 fOiwili Fas6o:0s8 'M'si-lfual^Vjfo

l-^uesSaca; Ret FS 131^3006

la b ' i

•

COPI

IMATGE

•U: C t - ' l í : '

I .i

TI.I-.I

T 67=

--VI

BELLES

COPY

Mata

GRÀFIC

• BLOCKL

Sant Cugat •

DG.

CES

O ASSEGURAN-

Rambla

!>•

, Valldoreix

•

[

ATELIER

•

INSTALACIONES

MORA

r/- - . - . i

ZA-

- NET

•

CLARAMUNT

'ÍWÏ:'

TT 6 7 4 2 1 0 3

MES

TT 6 7 5 3 0 12 • r,.r,-tlan

ESPORTS

VINS NOE SA

Baixada

Rí' 'DOOí

TT 5 B 9 19 9 5

TT 5 8 9 1 9 6 3

'«X.X'

He* TÚ0QC

•

TERRANEU * =,

•

'"pf

Wqor 6

•

"fi

OLIMPO

29 B

GERD

PAMOBE

MARCS

I VALLÈS i • •• 4

BON

M - d >r. I<

DESCANS -

mmmmm

Si.

Santiago

SANT

•

PAPIOL-VENDA

I NE-

T E J A C a n o v a s del Castillo. 4

•

S O L S O N A FL

TINTORERIA

•

HIDROFLOH

Jcan

Valldoreix.

W -4600C1

SQUASH

SANT

C U G A T ABons Sala

TT 6 7 4 9 8 6 2

RES

Francesc

E3ANAMoragas

Servei d'Assessorament Administratiu Assegurances generals i administració

HlPICA SEVERINO

Y G8ANÍTOS NATURALES

'Í'XBI •

=et •eoooc't

Can Mora, 4

ORDINASOFT

Rfc'a

•

MATERIALS

FOAP

INSTITUT

SA R V B C fagas. 25

DE r

BELLE-

Mncesc

Me-

San! Cugat

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. Ferran •

• S A

PROMUSA

Fax. 589 27 74

DOREIX Ve'daguer

Mossèn

•

107

ELS ARCS. SALÓ

Admts

Pius

V.IPI

T J 6 7 4 1 2 41

t r 674 42 82

^e- ' ^ ) O 0 '

'5TXC-

A-lloni

MENJARS

PREPA-

ÀTIC

Alfons

DUPLEX

Mercat Nou

RATS TASTA

TT 5 6 9 2 9 2 9

5 8 9 35 3 5

nen]ador

Zona

1 2 0 m- *

Tjiieblarica

« T A

LEDA

OE K-

CAMPMANY

va-kl-iiei*

TT 6 7 4 14 8 2

ASSUMPCIÓ

Mnneslii

t r 6 7 4 36 51 fel •

RIuOMA

I TT 6

•

SUPERMERCAT

amb

parquet,

PVC

i climalit.

parqu.ng i Irasler

TT 5 8 9 3 5 8 2

preciós

opcional

2 2 0OOOOO -

TT 6 7 5 3 3 5 5

-i'*:' ROSITA

-g

=ub

l l i

589 26 43

•

TI674 31 47

4 58 6 *

CASTELLVÍ SSPIIC

Clra

- -

Cerdai.old

1B TT 6 7 4 4 3 0 4

«JOGUINES Sa

HONDA

TT 6 7 4 15 3 2

TRÀFIC

MOTOS.

URBANITZACIÓ

A;Ò-

v d(»s

i:,ir-a i b a n v et n -

TT 93 674 6 15

À T I C S d e 1 ? 0 m- a R.iP r e g u n t i ei p r e u

e l sor-

•^<ít

Davant zona eninfantils •CASA

ADOSSADA

Des de

TT 6 T - . 4 3 24

SO 61

PISOS EN VENDA Zona Meicol lorrebtoico, 84 m2, menjador, sota d'esTor amb parouet, aire condicionot, 2 dormitons, cuiniKjffice, bany complet, armaris encastots, Dòrquing, 14.500.000. Zcm Mertat íotrebWo, 123 m2, meniodoi seia d estar 30 n i , aire condicionot, 3 hcb. (uno suitel, cuino-off'ce 2 bonys. C3tefcc: E gas, ormons encastots, pcrquinç. 23 M.

Alfons

TT 6 7 4 0 7 7 3

FORMAS

El as P e .

•

maris, ELECTRO-

18-A

S O L ü S o l num,

TT 675 40 06

TT 6 7 4 3 6 B8 S a r l C i . r j a l

-a- UiOiX'

j a d o r , c u i n a e q u i p a d a , ar-

*ÏX' TALLER

+ 70

5 dorm

b a n y s • lavabc. salo m e n -

•9

APARTAMENTS EN VENDA M I D I f f i , 135 m2.tepcjof-solad es:ar 5E rr2 cu.-: amencano 1 <iil, 2 hob. dobles, estudi, bony. ocf::(:, jre-nstel bcio llar defex. SANT füGAT-U fLORfST».' 00 m2 de jardí, meriado' sa!c i í t r , cuina, 2 dormitoris, bany, lla de fot. ï !4

DR. MURILLO, 11. rjuolex. 2 0 0 nv

terrassa,

qumg •

MOTO

DANVIL

TT 6 7 5 1 6 0 6

MARGA •

Atc •

— -

-::A

'CC>Kr

Valldoreix

MCOJi

AIFA

xemeneia,

LARÓ

- r l <0C

Sala

terrassa. 4 h a b . saló

avabo. calefacció, marbre,

19. l o c a l

•

Sani

•

TT 5 8 9 3 2 11 •* NÍI11 DOLCETS

c u n a .'Oflice.., 1 b a n y , 1

•

TATERS

TT 675 55 06

•

jacint

TT 674 14 90

Serveis

•

0 0

•

CASTELLVÍ

TT 5 8 9 2 3 71

<S» jesl r, I ^ T : D I.-IÒ ^f!

•

SL ba -

VALL-

Re- >9C0t-

s»n

ü Santiago ftifiiüol 32 ïek 6/517 02 -674 66 69.

ni:rrenec.

VALLESTECNOLOGIC p dÇii Jri|1J j

• SUMINISTROS

MAILING VALLÈS.

Sant

£-8

TT 6 7 4 0 5 0 3 S a n t C u g a t

•

I •

TT 5 8 9 17 3 2

C 3 1 9 1 RUBÍ , , 5 3 9 33

TT 6 7 5 5 8 5 5

C " c . de Terrassq, 9 7

Pet

Rius I Taulet, 2 7

Tel. 67410 4 7 / 5 8 9 27 02

Prcsupucslos sin iiiniprcimissi

blanca

TT 6 7 5 3 2 0 3

ímmm

Tel. 699 38 98: Fax 588 24 53

TT 6 7 4 0 1 7 4

•

nalifflOOI

Pt. Octavià 5

BANO COCINAS PARQUETS I MOQUETAS^ CERÀMICA I

mmwiú

MONESTIR

« 6 7 4 18 7 7

CONSTRUCCIÓ

de finques

ESTANC

Plaça Octavià V

8. 2n

mM eson

INTEGRALES

Ret -tJX' •

DENTAL

JU-

TT 6 7 4 0 6 8 1

REFORMAS

EU^ORACIÓN

G A T Sant Jordi, 33-35

MÍÉIÈÍÈÍM

CL.

CANSALADERIA

LIANA Francesc Moragas. 26

Tota una tradició

CU-

•

vmm

DELAVIVIENDA

C a l a d o , 12

•

TORRESEN VENDA Sa'l Cugcf-VofiÒDrei», oi cosint de l'estoc» FFCC. terrerv ÍC3 rr2 tor-e 100 TI2, qenj. salo d'esta 30 m2, amo. 4 to ï bon1,-;. h de be, onentactó i vistes eiceüents. Sont Cugot-l/oUdoteix ta Pcssetg Rubi, tone' 10 n i , ie"enys 300 ml, menjodof. solo d'esta, ajrKhofhce. 3 dormíons, 2 MT/Í, estudi, colefocció, IMPECABli. Sont CuQcit-Vciktofea. zona I t e Rotg. OPORTUNITAT. ïeneny 1625 m2, tare 90 m? (ompíobles), menjodot, solo d'estar, cuinc, 3 heb, bony, colelocció, traster, piscino amb depuroclorc. Sont Cugat, zona c/ Gronollers, torre o t a o o conronerc, 240 tr.2. mHijooVajino30m2,solod'estoi 50m2,4 donriitotis 11 suitel, 2 bonys, 1 seivei, colekciò, hab. planxa, Irastet, pidí pnvtt amb piscina. Sant CogoHMdoieoi, zona Rambla Verdoguec, tetteny i 133 TI2, te 230 m2, cnef^ador solo d'estat 40m2, Mimfíce equipada, 3 domitoré dobles, estudi 35 m2,2 bonys, seivei, calefacció, lot de lot Sont Cugat-Mas Joneí lerienv ?00 m2, torre 90 m2, menjodot sola d'estat, cuino equinoa, 3 hab., bony i tetet Sont Cuoot-ïono el Colomer, tons ooossodo 300 ir? merjado' salo d'esta, cuma-office, 5 hab, (1 suite), solo d'estat, 3 Danys, ser«, estudi omb solàrium, ormons encostals omb «tenors, garatge 3 cotxes, sototeiçj, tiostet, sistema de telusegucetat i caixa torta Sant (ugot-Zono c/ Oiquídn, cosa de dtsseny, terreny 600 m2, Torre 300 m2, tneniodoi solc i'estoi 50 m2,5 oornifons 11 suttcv cuirKhotrke, 2 bonys, servei, calefacció, gocatge 3 cotxes i safareig Sont Orpot-Valldoreix, zona l fscayola, terreny 1405 m2, tem 295 m2 en oro solo planta, rtenjador 16 m2 i solo d'estar 5C n2, cuinooftice 1S m2,4 dormitoris dobles, 2 banys, dos trnters, cete 'fes, calefacció, parquet, garatge 32 m?. piscnc 3n:

SANT

*et 169O0C-

- I i. .

T T 6 7 4 11 4 0

GESTIÓ. S A .

CUGAT

=rcjie

r.c- P'.'C

674

t r 6 7 4 89 1

ir .

TT 6 7 4 0 0 6 0

TT 6 7 4 7 5 9 8

'ai ''OCCÍ

SANT C l GAT

SANT Ribaialla-

tT 6 7 4 6 3 0 8

%'. -55OO01

Tï 674 65 00

SANT

VICOMCA

Rusinol.

TINTORERIA

•

N E T S.

CON5'RUCCIONES

l l

SANTIVERI

FJorras. 5 4

^e' 630CC1

Rei '59COC'

SANT

TINTORERIA

CUGAT

TT 6 7 4 6 0 5 8

• I TT 5 8 9 3 5 2 3

u8i-«J

Tt 6 7 5 37 07

1a tT 6 7 5 2 6 0 4

~\ï ^

TT 6 7 4 0 8 9 ^

VALLÈS

'ffrv

GIMNÀS

A l l o r s Sala

• NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas. 1-3

•

TT 5 8 8 5 7 0 8

TINTORERIA

Sent Cugal del Volies

TT 6 7 4 6 2 0 2

H*l

) ) )

TT 6 7 4 11 8 2

Sani Cugat

Sant Sever. 4

entl

•

C' Sant A n t o n ;

M A P F R E ; ; >i

•

al-

I de

- 8 COO 0 0 0 -

Ret 7-OOr.'

TT 6 7 5 2 2 2 8

Re' l ' i » : -

PI t , •

*)U

e D

v.d^i-

pc-rtes d e

b e r situats

C U G A T Rambla

TT 5 8 9 14 29

•

l'i

^ h . ; • ••,

BLAU

MARCS

•

i DOMIC'J

INST.

Re*

ASSOCIATS

(Is

ta q u a t n a * e n a c a b a t s , r m i l :

Torre-

TT 6 7 4 4 1 4 9

- i . , '.'i."-

MANTSERV.

TT 5 6 9 3 2 8 9

Y O G A R i e r a . 15 b a i x o s

J G

un pa

i L

plets

•

SOL

•

Tel. 589 44 81

-CXJO;

TT 6 7 5 4 2 0 3

Bar'elcra

dt si

^ ' 0 m-.

ja-ainada i p a r ; s

•

TT 5B9 5 3 4 8

•

r pn

a I

r a e t a c c c cable M -

cimal't

Enri

15 - ' C X Ü

) j 5"3

>• - T

i J I Q

C U G A T Sant Anton . i

Tt 5 8 9 12 ^ 6 •

e il

À T I C S oe

prendrà

ícnïagcRusnol, 37

- SEPVE GRATUÏT

CARDONA

ber crer.tal

TT 6 7 4 7 2 5 4

Parada 123

H TT 6 7 5 36 5 3

CICLES

ter-a?.-

15 0 0 0 0 0 0 -

Mercat Pere San

WAY-iN

t r 6 7 4 0b 9 3

• tT 6 7 5 20 01

•

de b a n y . à m p l i e s Molt sol

fet 1JJÍ0C-

, A R T S M o n t s e r r a t . 31 •

TT 5 8 9 0 3 7 4

blanca

•

Sósefiruik

TT 6 7 4 4 3 9 0

GRUP

camb;a

a ^ 0 " d s e m ü e s ' d e r c i a i . ai-

Articles per a

•C 5 8 9 4 7 42

TT 6 7 5 4 9 43

"' •

CUGAT

venda.

]ador-saló, cuina.

TT 588 57 08

l'ren; de

TT 5 8 9 2 3 6 8

SANT

ses

W 674 41 67 CUGART

S O B R E A T I C en

D o s dormitoris, ampli m e n -

L1NEA D I R E C T A

que Granados,

A D M I N I S T R A C I Ó

• •

•

Sant Cugat dd VaHes

"O í Canovas del J « c Castillo. 14 .-• Ttrl. 6751194

SantCu >at drl U l l i s

18.000.000.TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

Dii'ter

TT 5 6 9 19 31

EXPRÉS

1X(

F S ,

•

N U M . 1 V i .:: r • • •

IWii\;illdiirei\.l?H

MERMELADA

TT 6 7 4 0 8 9 7

djal

Dats ^ alta c u a itat

•

T e l . 675 16 37 servei a domicili

TT 5 8 9 19 7 2

2«iii

sobre)

•

assolellat, m o l l

tranquil·la (sense veïns

extt-'io-s

nens petits.

niRKl TFS DE'. P-U.T.S

\'- SEGARRA

iS-37

ROJA,

diadc-

Calal.inya

B O K A T A S Pana pospi-

la'

6 7 5 10 11 900 300 400

NUM

• --

TT 6 7 4 0 1 7 4

TT 6 7 4 3 6 3 6

TMLER: ORIENT. hH

par-

1 0 0 m-,

Matalasseria •

": MÈTODE

BAR-CAFETERIES 3c 1

i-ar

2-5 :ocal 1

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enliumen.it públic

Mobiliari

EL MAS •

CREU

ENV1MENT5 UREANSr NACIONALS I INTERNACIONALS

DECORACIÓ

i Decoració.

AUTORITZAT

EXPOSICIÓ I \E\L)V

1 plaça

PROP

•

ANTONI

CENTRE

TT 5 7 4 62 9 9

CUGAT

4 0 m* d e te-

àtic d ú p l e x d'uns

Paquetería urgent a tot Espanya

( , \ l IRÍAS S \ M JOKDI

TT 6 7 4 DS 32 RUBIO

SANT

7 > •

coumsn

CASAJUANA

TOU^

SANBER 5 -

M..J

•

dutxa

tot e x t e r i o r

EBENISTE

C n i N E

^G/J'J'.ÍG>: A i '<

M t o n s Sa-

' i a n , 1 b a n y . 1 lava-

i r - r . ^ Si, Ret 150052

str/zítí

TT 6 7 4 6 2 3 9

• i

tr 675 52 52

GRANJA

PIS À T I C C

TT 6 7 4 7 7 7 6 •

1 tt i

I TT 5 8 9 5 5 4 9

TT 5 8 9 0 2 7 1

RIA

MINGO

• •

<1J 'JOO 0 0 0 -

TT 6 7 4 38 92

I «JOIERIA SPADA i

ELECTROLLAR

T t T 4 13 21

•

/ena

45.000.000.-

11 a-v-..-.

•

TT 5 8 8 5 7 0 8

ca-

p a r q u -ig

c o r r u n t a n a piscina.

TT 5 8 9 4 6 5 1

••

S A M I ta M i ( VILARASAU

arrnanç

V I S Q U I e c u n alic a R u

Cugal

J-i

•

Tt 6 7 5 05 12

TOBELLA

liago Rusincl 6 7 4 0 6 57

efacao,

Pas-

Marlo'e!

ilel \ allès

FAUNA

VET

! seiy ï o - r e b a r c a

OSl'XI Sani Ciij;;il

'jrreDarca.

RENAULT

TALLERES MENA

.,' VilU I i.*v:ii: k i fi?? : i ni

<•* al j c i - . i t q e

•

saló menjador, cui-

na equipada

TT 6 7 5 3 5 0 0

! TT 5 8 9 2 4 8 1 •

lavabo

~Ï,:A'"' •

2 banys

b; p e l p r e u d LJP p.s a S a n

TT 674 63 62

t r 6 7 4 53 01

PRESENZA

la.

• i •

•

m- + 7 0 rrv te-

5 dorm

a m b 3 terrasses. 3 hab .

demani'ns pfessypost oi 674 4144

TT 675 45 79

Sani

D R . M U R I L L O , 1 1 àtic

d ú p i e x 200

l'<; ar-ib

Tapisseria Decoració

& MING0»

Av. Costeltot, 73

••

kx-ai .= 7T 5 6 9 l ' i

DISPENSARI

Sd a

.Ï4-.V.

PERRUQUE-

R I A C u - ' - r o..

TMG

All j r i

•

rrassa

l·ALGL'KRÀ

PERA JARDINS •

•

Jmrm

S a i : . .oren:,

la. -

ELECTRICITAT FONTANERIA -CALEFACCIÓ

ELECTRICITAT

33 b a r i C u a a t

TT 6 7 4 14 9 7

AIGUA

MECÀNIC

T T 6 7 4 5 7 16 •

AUTO-RECAMBIOS

CAR-

TT 6 7 5 3 3 0 1

CA-

CALEFACCIÓ

CEBADO

ïrj

TALLER

j CANALS C

CKI.V

S A S U a - l o r e t l . 47

•

PERRUQUEHIA

MEN

r u m 4Í.-

5 8 54 S a n

. • | 27

*e';:ix>3!

JOIERIA AUGET

A. SA-

S a r l J o r d i , 25

T T 6 7 4 8 9 15

TT 6 7 4 9 9 4 0

tiagc R j s i r o l tr

AUTO-ESCOLA

PERRUQUERIA

| LINAS C

9 68

Reparacions •

• •

mmm

1P-M

piscina

calefacció, zona

par-

comunitari.

45 000.000 •

TT 6 7 4 5 7 1 6 Fax 6 7 4 5 7 5 4 r - « a i , Rei ,r*:i;r.«x-

nRRENÏSEN VENDA SAtí CJ6AT-Z0NA LA 30NAVOVA Soiar àOO r-2 oceltett í>nent!tió SANTCUGAT-LAfLORES'A Solar?50ni,cner.rcti:sic. ,'ist: «tel lent SANT CUGAT. Solor 629 a i 2 : ' .000 -n sonda 4. Tinefc :• VcIrvKíiem FACILITATS j [ FA3AMEN'

,. 1 k I

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 30 de desembre de 1994

4HBFI3— Incusa

I immobiliària Artur) Rsf.lA 4000005

OFERTES LLOGUERS A SANT CUGAT • C/REUS: 90 m2, 2 habitacions, bany i lavabo, calefacció, cuina equipada, pati, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pta/mes. • C/ALFONS SALA: 112 m 2 , 4 habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pta/mes. • C/GORINA: 100 m 2 , 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pta/mes.

• OFERIM 2 locals comercials a Rubí, aptes per a IcAs tipus de comerç. Informació t r 588 57 08

OFERTES LLOGUERS A RUBÍ • PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planta baixa 100 m 2 , planta pis 184 m 1 , dividits en despatxos.

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1.700.000TT 674 77 76

ilnmaría.SAj M l 8 0 0 0 1

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris, menjador-saló amb cuina a m e r i c a n a , cambra de bany complet i terrassa. Preu venda: a partir de 8.400 000 Pta. « 674 72 54 iRncas Gironella, Rei F<5 10060006

• PtS 80 rrf. nou a estrenar, 3 hab.. 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14500 000« 675 43 24 (Frxjues Roca; Rei FR 1QO60C12

• PIS DE 3 dormitoris amb a r m a n s de pavet, menjador-saló, cuina, safareig. cambra de bany complet. Exterior Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000« 674 72 54

(j.Rtf 11X10006

• RUBÍ c/ Canària. 560 m*. 5 hab . menjador-salo amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany. terrassa. garatge (2 cotxes) i terreny. 26.250.000.« 6 9 9 65 48 l) Ret 110010009

• RUBÍ cV Maresme, 120 rrf. 4 hab., menjador, cuina, rebost, 2 banys, golfes, pati, garatge (1 cotxe) 22 000 000« 6 9 9 65 48 II. W . 10010006

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 nV. acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000• RUBÍ tí Teruel, 220 m ! , « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 4 hab , menjador-saló. cui- iSerw) f¥ S '0O0COQ1 na «office-. 2 banys, pati, garatge (2 cotxes), 2 te- • PIS R E S I D E N C I A L planta baixa 100 rrf + 80 rrasses, calefacció. nY jardí. 3 dorm., 2 banys, 26.250.000 - « 699 65 48 2 pàrquings i traster Nou !) «et l 0 ' O10CO7 a estrenar • RUBÍ Zona Ets Avets. 4 26.BO0.0O0hab., menjador, cuina, 1 « 675 43 24 (Fiques Rocal Ret F3 10060013 cambra de bany i lavabo golfes, garatge (2 cotxes}, • SANT CUGAT pis de 3 terreny. hab.. banys, cuina, saló 20 000 000- « 6 9 9 65 48 menjador, balcó, ascenfi Rel. 110013010 sor, exterior i assolellat. 12.700.000« 580 86 69.' 580 98 54

IMMGOCS

i Folo PsoCenaanyrtai Ret. FPC 990002

• SANT CUGAT pis maco • LOCAL 170 m', c/ Camí a carretera de Cerdanyola Colomer. 2 portes al ca- amb 85 mJ, 4 hab., bany, rrer, en venda o lloguer saló, menjador, cuina, balPreu. 25.00O.00O Pta o có i ascensor. 160.000 Pta/mes. 11.800.000« 675 43 24 « 580 86 69 / 580 98 54 (FotoPtsoCertanyola} flat FPC 990001 [Finques Roca| Rel ffí 10060009

JOSEP M. CASAS EROLES PftOS-TORRES-LOCALS-TFMNYS Administrotió de (inques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C&F

|Freas Gwwfc) Rel. FG10080006

• RUBÍc/ Bages, 112nV. planta baixa. 1 hab., menjador, cuina relormada, bany nou, pati, 1r pis, 3 hab . bany nou, balcó. Garatge (1 cotxe), parquet i calefacció 22.000 0 0 0 « 6 9 9 65 48

CASAS

(Irmarte SA). W I BOQiQ

• A P A R T A M E N T molt cènlric 50 m*. amb mobles, molt de sot. 11.800.000tt 674 77 76

K-M. RUBÍ, torre zona Els Avets semrova 140 nf de vivenda 4 hab. i bany, 1 bvafco jardi de 395 nf. Ocàs» 25 500.000 Pla. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. K-M. RUBl, zona Sant Muç Restaurar! amb habitatge i 2 000 nr de terreny, ei restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge te 160 mf. 7 habitacions Ocasió per a temitainaaoas 37.500000Pta.(tel 2íT.Tel.5882362 > K-M RUBl Torre nova per estrenar d'habitatge té 340 rrí. més un local de 80 rrí situada entre Mirasol i Rubí. sol lot et rja. Ocàs» 24.500.000 Pta. Ret. 371 Tel. 588 23 62. ' K-M. RUBÍ. Totre zona San! Muç, casa de 280 rrf, 5 habitacions mes estiri, sot i vistarJanoràr^tó|ar1lil)e1650rn , urr»Mvenó^riomes27C»0OMPB. Ref.4IT Tel. 598 2362 1 K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 ni amb mstal laoons rhatrtalge tè 120 rrf amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 nf Ocàs» única, només 42 000000 Pta Rel 57T, Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç 1600 nf de terreny 600 m* de bosc 11000 r í de zona edtable, la casa tè 3 h a b t a n s . 1 bany. acabats de primera ouaital can nou. Urgeix

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES Av.AHons Sola, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54 • SANT CUGAT pis maco de 90 m ; 1 3 hab., 2 banys complets, saló menjador. cuina -office-, 2 balcons. ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opctonal, assolellat. 14.800.000.« 580 86 69 I 580 98 54

ció, pàrquing. assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000-

« 580 86 69 / 580 98 54 (PotoPscj Cerdanyola). Ref FPC 990006

(Foto t>ao Cerdanyolai W . FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al C/ Alfons Sala. amb 3 hab., 110 rrr*, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 rn', cuina equipada, terrassa de 25 m 1 , ascensor, calefacció. exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000.« 580 86 89 / 580 98 54 FotoPisoCenJaíT/oB) Ral FPC 99000*

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m ! i 4 hab a l'Av. AHons Sala. 2 banys. saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefac-

Servicio: de gestión •nmobiliaria

• SANT CUGAT Psg Cànovas. pis de 4 hab (3 dobles), 120 m', 2 banys, cuina «office-, balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing. assolellat. 21.500.000.« 580 B6 69 • 580 98 54 ffqtoPBoOarianyto) M FPC JHQCft

mm • A 2 MINUTS eslació de Valldoreix, 60 nV. 2 hab., calefacció, sortida jardí, pocs veïns. Tranquil i assolellal. 10.500.000.» (93) 674 67 15 (FnouesSaca) firi FS 10120001

vendre, només 14 000 000 Pta. Ret 6/T. Tel. 588 23 62.

•K-M. RUBÍ. Tone en centre urbà, 200 m e d i a l s , jardi 50 rrf. 2 habitacions 1 bany llesta per entrar-ln a vkjre Ocastò, 22.000 000 Pla. Rel. 7/T. Tel. 588 2362. ' K-M. RUBÍ. x otre amb 128 rrf de habitatge, 3 habitacions 1 bany sol i entorn excel·lent Urgeix vendre Preu: 12 600 000 Pla Ref. 9/T. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Torre i centre del sobte, 80 n i a n * projecte per ampliar 80 m-més d naMatçe, jardí de 40 rn* O T M I I ^ ^^ • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo jardi 200 n i . casa de 100 ni, 3 habitacions, i bari. situació i entorn me* bo Ocasió, urgeix vendre 19.000,000 Pla. Ret. 177T. Tet 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Teneny zona Sant Muç, superfície 1000 rrf, alt i assolellat i amo vistes Oportunitat saldo 3 500.000 Pta Bel 1iTR. Tel. 568 23 62 • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park. superfície 900 nf, amb instal·lació tela d'aigua i lum. Ocasió 3.800 000 Pta. Ref, R Tet 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir. superfície 7D0 ni, amb caseta de 70 rrí 2 habitacions, zona urbanitzada amb lots ets serves. Ocasió només 9 500 000 Pta. Ref bVTR Tal 588 23 62. • K-M RUBÍ. Terreny zona Car Mir a l'Av Principal, superfície de 62B rrí. 19 m laçana. zona urbanitzada amb tots ets serveis. Preu immitorable només 4.5X000 Pta. Ref. 9/TR. Tel. 588 S3 62 • • • •

K-M. RUBÍ. Te'reny zona a»a i assolellada per educa 6 cases, tolal 6.000 n*. Ocàs» només 12 000 000 Pta Ref. 14/TR Tel. 583 23 62. K-M. RUBÍ. Ps zona Can Fatxo. 80 rrí. pis alt i assentit, 3 habfaaons i ba»y, safareig, entorn bo Preu 8.000,000 Pta. Ref. 12/P. Tel 588 23 62. K-M. RUBÍ. Ps zona me'cat entorn excel·lent 73m·, 3 habitacions assole». Preu 9.000.000 Pta Ret. 14,P. Tel. 588 2362. K-M. RUBÍ. Ps d.olex pe- estrenar 185 rrf, 130 n i útils, 50 rrí de terrasses, 4 habitacions. 2 banys, saló de 35 rrí, acabats de I n , cerçuinn opcional. Ocwtunitat 19 800.000 Pla, Ref 1,0 Tel 588 2362

• K-M. RUBÍ. Ps ducta, per estrenar, 150 m> edtfcats. 115 nf útils, 4 habitacions 2 Danys, saló 35 n i , all i assolelat. Opottuníal 20.800,000 Pta Rel 3 0 . Tel 386 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasola la vora de col·legis, 80 rrí de casa. 3 Habitacions. 1 bany per rehabilitar. Possíitat ampliació' jardi 500 nf. Ocasió només12 000.000 P-a Rel 15«X»5. Te 1 .5892084. ' K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardi de 600 rrí casaoe90m 3 r.atutaciotis 1 bany: per reformar. Ocasió, només 12.000 000 Pla. Rel 15/0009 Tel 589 2064 • K-M. SANT CUGAT. Tone a la zona de les Planes de Valtvidrera 1106 - í de terreny casa de 60 nr zona alta i assotetlada. Opoctuntal, 11.000.000 Pta. Ret. 1bV0010 Tel 589 20 84 • K-M. SANT CUGAT. Tone ala Floresta. solarde838nf 200 rr'de casa. 126 r útils zona Iranquil·ia; aillada Ocasic 11.000.000 PB. Ref. 15/0011 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a ValldoreK zona tennis, a 500 rr.. de 1 estaco J a r í de 520 nf 90 r r de casa. 3 hab possWitats tfamptoció, zona alta i amb vsles a Cokerola. Ocasic 15900000Pta Ref.25,1001.Tel.5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a ia Floresta: jardí de 496 uf, casada 205 rrí. unslfim-'. resta amriacio: zona tranquil·la laillada Preu: 17.000.000 Fia. Ret 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Mirasol Zona col·legis, a 200 m de I eslació jard: 330 "f, casa de 96 nf 3 hab.. 1 bany en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Rel 25/1003. Te: 589 2084 • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Jardi (biUOnf. c a s a d e l 3 0 n f e n 2 pantes. 6 habitacions 2 banys pe' re'ormar Wenorment, estructura en bon estat Zona alta i ar-ovistesoanoràmques Ocasic,només21.000.000Pta Rel 25/i004Tel 5892084 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per lefnbütar completament. 600 rr' de jardí, casa de 150 nf. 4 habitacions, zona att estarAig. entorn immillorable Preu- 23 500 000 Pta Ref 251008 Tel 5892084 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 r f , casa de 60 rrf 3 habitacions. 1 bany, oossblilat ampliació. Preu immiorable: 15600000 Pla Rel. 25,1013 Tel 58920 84 • K-M. SANT CUGAT. Tor-e a Mirasol. Jardí de 200 nf, casa 80 rrf. 3 habitacions. I bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urtanitzat, estació a 700 m Preu1 18930000Pta Rel 251017.Tel5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 rrí. casa de 180 n> edil útils 125 nf. 5 habJacions 1 banys, 1 bvabo; par rehabilitar. Torre d"estJ antic de 1950 Ocasió. només 22000000Pla.Ref.25/1020 Tel.5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardi 79} rrf, casa 60 rrí en oedecte estat. 2 habitacions. 1 bany, possibilitat tfampliació Preu: 16.500,000 pta. Ref 25/1022 Tel 589 2084 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 rrf, casa 56 nr. 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16 800 000 Pta. Rel 251026 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a VaMoreix. Jardí 2130«f, casa de 96 nf, 4 habitacions 1 bany, zona tranquil la ala vota dub de tenns. Vistes i sol tot el dia. Rel. 1030 Tel 589 20 B4 • K-M. S A m CUGAT, t o m a Valldoreix Zona estació, )»di de 785 nf c a s a d e K m 4 nahtaoons, i banys, per reloimar Preu: 25.000.000. Ret. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta. Zona aülarja. sol i «sles panoràmiques, jardí 2 000 rrr, casa de 135 nf, 4 habitacions, 1 bany 11 lavabo. P'eu:28000000Pla Rel 3 S M 0 3 Tel.5892084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a b vora dels coíegis i de í'estaao. jardi oe 850 rr-, casa de 140 nf, úHs 100 nf, 3 haMacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34 000 W0 pta. Rel 35/2004 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a li Floresta. rfesS antic, jardi de 1.862 rrf casa de 180 nf per rehabilter, possibilitat d'edificar una casa més' ocasió única per a dues familes Preu 34 000 000 Pta. Rel 3572023 Tel 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix Jardí de 1.000 rrí, casa de 100 nr', 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliar» Preu: 33.600.000 Pta. Rel. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone aValdoreix. Jardi deSOOnf, casa de 225 nf, útits 110 nf, per retornar zera estació i comercial. Preu: 40.030.000 pta Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84. Oficina Valldoreix: tí Munlanya, 2 - tel. 589 20 84 -ST. CUGAT; Oficina Rubi: a Rafael Casanovas. 19 • Tel. 588 23 62 - RUBÍ

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iULTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell. • 1 y 2 habitaciones. • Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta. y pàrking desde 1.400.000 Pta.

f l U M I N O S , i l fNFOfMIARfMOSf Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS - ©

580 86

CLASSIFICATS •

astellví S.L.

BORRELL b

salo

parel

•

T G

C/ C A N O V A S

merïjad

•

CASTI

4 57 04

cio

bANT

TOMÀS

•

PIS

VENDA 1

Fax 6 7 4 5 7 5 4

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 nr

I ! •

CASTI

NOL Ti , i.,

>-io

Darqumg

i-alrf.i

,,,.,

pinta!

i •:

.•

. "

I .... -_ '

•

'. ( • • : r e r ,.

•,

: ' • , ii

!•

•

PISOS

20 m

cuina

Lany

]., • J

FINCAS VALLHONRAT

Z-,ra

3 hab

safareig, t e r a s s a

'-i , a s c e n s c TT 6 7 4 57 0 4

INFORMACIÓ:

J _L_.. l · . _

OCASIÓ

P^'crestir, 75 T T . r ï i e n . a c o r

;

t r 6 7 4 S7 1 6 Re* ''X0U

construïts. GARATGE OPCIONAL.

RUSl-

4 -i.;t.

••

•-••li

2 1 OOOOOO -

t |d

i 5 '300 OOO -

SANTIAGO

;:!" sal.i

cjma.

4 57

.' < i

TT 6 7 4 7 2 5 4

2 oportjniïd:.

f-.en|ador

ld d d

4 do-m., 2 b a n y í

LLO, r-i

*, 4 • '•

|-.:ge- =e' 'YJ Í O J A " • C/ C A N O V A S

sol

-i

C/ D E L A C R E U .' I ,•!

b a n y c o m p et do<

amplia

paret

i.... •'.•

•

CAMP FUTBOL p s

' •(

i> .

.tr-i.n-

caletacc o

•••

'«0

• -Ltt.

? r'i"V i

•:;A Je<1: niyj

•

• ' • » • '

I I

[

•

.!•-•--•

TT 6 7 4 41 I 2

.— —

parqumg

.-L.I

2 pla;:*"-?. úc-

Zona

•

C A N B E R N E T , 15 n . M

I-'1

,••: .•

•>

Tt 6 7 5 43 02

P:.i

'•• -

;

C/ F R A N C E S C bany.

' salo r r e r i | a d o r qeracio

4l:

.a-at^

cuina, retn-

calefacció

. ,i e ' ^

. te-

•

:nste-

Deser-.D'-e 9 4

rrv

•

Dr-

MOLT

toc con

b.l i " '

' .' ' I ' ••

o-;la.:n

,'.• tt

•••

MOLT

-,ViU.

j.i • •

--''-i

• .

•

3 4 x^ jan:i

i DsC'i-a c o m u n i t a i s a u i r .its g r a n q u a l · I a l D e s d e

6Z4 Z2 54 6 7 4 TA 6>S

•

,,\-

OCC OOC -

PROP

salo

sa'a-eiy.

tol extenor, c a e t a c c c

v!:i

T T | 9 3 i 6 7 4 6 7 15

IOOCOJ

C/ O R I E N T a

esvenat dup'e<

PIS

' i:

3.000.000

RUBl

, pis assolellal

TT 6 7 5 43 2 4 ^„i ; ; '•,„.•:, •

TT 6 9 9 6 5 4 8

ben esial. menjador,

pos

> en cui-

1. -••

.' t \ l · - i v s

•. -.Li

j.·-.tfií-·jirç

19000 000

.'.

" r i i ! ï:i. r-.a

« 6 7 4 4 1 12

TT 6 7 4 12 0 4 6 7 4 11 8 1 .H. «-in;

' •

RUBÍ Av

i.'(<*'

L Estatul

000-

; TT 6 9 9 6 5 4 8 i

118 i 2 \ 3 Cale-

Pacs

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

RUBÍ c

"ar-

P r i J C A- s neva.

carr-ba

p i ; extersar

tr 699 65 48

•

ryyyr.-i

R U B l r.: S . i h , m r l

,; :

'•l'-'l·'tn'-

ir-.^-e l..ti.;:-i J

e·.L· '- s c l d e -natirvi :

VLt'jíJ

Duran i Bas

4 hab.. cambra

c o m p l e t a , sol de

TT 6 9 9 6 5 4 8 90

|r.:ii,:l Rí'

--..'.I..-

IraMi ^ '

5*":.

barv y

malins

men|ador 24 m . places de parqumg opcionals.

irasai Re' 50006

(amb mobles i sense)

•

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

bany i lavabo

R U B I c : V r g c n de! P 1^-

(3 ca-

lefacció. exterior. 2 terras-

TT 6 9 9 65 4 8

ses, parqumg. 14.800.000-

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

I-CLKI Ret ÍO0C7

8 500 000 -

000-

r'TCJfii naiirnis' "s •

de bany

., Rf

veïns

de q u a h f a t

•O 6 9 9 6 5 4 8

•

jixjsa; Ret i Ï0O&4

hab , cambra

•

R U B l c,' L I U I S R i b a s

hab

més entrnsoiat.

pàrquing

3 h a b , m o l l de sol

7 250

RUBl c

hab , c u n n

i ,!Ï.i ;_• 4 ' v i l .

M 200

De totes les característiques

7 7 b 0 OOO -

4 a c n -

Des de

i'n

Dupiex

Nous

:. Re* 130-OOCM PIS DE U 0 m

Pe- es-

De 4 a 5 h a b

Acabats

;

à 000 ' » 3 TT 699 65 48

2 terrasses

dobles}

Estatut

na. camDra de b a n y .

R U B l ei C a s p

•Je

s e p S e r r a . 9 5 rrv. 4 h a b

-<:.·í'. '.aíXin'i Re' . ' «16

nab

•

facció. Gas

Pta

588 54 99

J ^ i u« i • i- i' i

s a l a ' t ' . g , t -_- - - L» • .: •'•

camb

699 65 48

R U B l . . P a , i C ai s. A

v MO A j u n t a r T ^ ' r t

'.eru

« 6 9 9 65 48

E!ec

•

" •

eqaipni.·.a toc a

i35rv

fid

'uns

. .i

;_..Í • •;.11 r n

Calefacció

p a r q . n '. i " ••-•• r . T i.^-,tr r. t n . ,i r i •.••( } ,ir\s

pla^a

Estatul

•tr 5 8 8 4 0 1 7

TT5B8 40 17 588 54 99

000-

banvs

Resta hipoteca

: -:.::i

;• u l i . - !

85 n r , 3 hab . bany i

Ent-aca •• • 1

Í T T 6 7 4 41 12

banys, salo menja/lnr

RUBÍ

rv..u

ar banvs

ptsos 2'4 hab

•

lavabo

TT 6 7 5 4 3 2 4 F '.j, -i !-. . . • • :• •

in^&ï Sacai Re' -S ' 0'K-Xií

RiData-

t i i . • j •(, | ; •;;;;;

12S00 00O-

Pis

5 300.000.-

•"

. i - v ' i : o!l,i: t<tü' . u | i i i; 'r i- 1 --- rj-ai

mans de pare:

GE-

3 hab , molt t r a n q j i i

;i = s a l e i l a i . d a r

P I S i H •-,, , -bla h h

HOSPITAL

N E R A L de Catalunya •Li-.-t t

-un B S J 0 OOf

a i - e c o n c i c ...

' . • " . , • - . : I" r- ... i

i lavabo

cjina

trenar

VENDA I LLOGUER DE:

-.1 .;.

R U B l , atic p l g e . B u i í i d u '

TT 5 8 8 5 4 9 9

•

C / M I G D I A pis v e n d a

« 5 8 8 4 0 17

l.i

' r!:i ' " " í X"

ESTA-

9 3 . 6 7 4 6 7 15

=e* *00C •;.

^ ixooe

CENTRAL

2 banys, lavabo,

•:-s p a r q u m g , t r a s t e r

• : , ( '

RUBl

•

- n e n e t a , c a l e f a c c i ó . 2 pla-

->•

'1 ,,[•,.' •

TT 6 7 4 5 7 16

•

PARK

naD

- 'il·- • ,t

A PROP

! •

17 5 0 0 0 0 0

•

•• - V Í D t o r r a s -

sa. p à r q u m q

bany

Plana de l'Hospital, 10

2 8 OOO OOO.-

6 7 4 6 7 15

•nqaffi Sacà

16 0 0 0

MORA-

ri.n i

oxtei i r

bany, 3 terrasses

Tt , 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

A PROP

i ii-

C I Ó -.-r • • 'I i'l . i •,- i

r/any

RLBÍ

'<•< .i - " - " i : "

'3650CCC -

rneniador,

TT 6 7 4 4 1 12

g e r a c i o - c a l e l i í r ? •"• * • "

•

SANT

p.irquinçj

assolella!, exterior

saló menjado-

ESTACIÓ

•

"i I : I . 33

h,nv

•B ( 9 3 | 6 7 4 6 7 15

4 hab

' c x'Jt^ Íica[ *$ FS \Zrt%:. .

S r't •

•

48 o p i -'ui- ta:

4 dorm

PROP

NOU

ï hab . '

calefacció

c a e ' a c c t o , plaça

ij". :

TT . 9 3

FRANCISCO

MERCAT

ï o - i e b l a n - : , • v.= I-- .

plaça p à r ^ j m g

• 6 7 4 11 8 1

C U G A T 4 hab , 2 banyí

i 7 5 0 0 OOC • TT 6 7 4 5 7 1 6

piscina,

w - ' · P-il íitl'JOTXCj

/ona rom.i-itar a

OOÜ ooc a J3 T T 6 7 4 5 7 16

!-•

t'.:!(••!

'^rras

pa-quing

GAS,

FINQUES GIRONELLA A.P.I.

ati'b

i d OOO OOO • TT 6 7 4 1 2 0 4

••

MORA-

48. Opr.".i'iita-

4 dorn

L;.t.ji. ng

D.bcr-a

'•*•-'•

i ia

t- - . i;i,.i:'nal

TT 6 7 4 5 7 0 4

' ' "

PROP

seminou

n a l . fil m u s i c a l

2 8 5 0 0 DOC

PT'

BAIXA

co-^incn

lerlof

GAS.

PLANTA

íArquing

"lary-,

na a m b j a ' d i i p i t ' - n i

•

•-'-

(Pg

•M'aimerl renovat

MURILLO

4 hab . 2

"Dt^ice-

•-.v-j,

-t>

dufTiitons, 2 banys, cuina,

C/ D O C T O R

1 3 0 rrv'

-ÍUÍ

jarO' a z o n a r e s i d e n c i a l

-X'Xi

salo - n e n j a d o r . 35 - i

MlKlii. SO

5 8 9 26 43

•'IC5O012

; I - I - : ; I i-' i

<B 6 7 4 4 1 1 2

•

l·lalKvsc

S > .i4 'I'»

(luhur.ihk- i I W O I I M

•

TT 6 7 5 3 3 5 5

•"•ii - i - n - o n a d o ' r<<r; !••• • ,\\-''-i ' r i ' i , - . ' - ' h i t a

j - • • :•

* 4 0 0 0 OOC ^

Tel.

per-

1 1 500 000 -

•• i • r - -

rnenl equipada

Pils^'ii;

(ardos,

visles a Mcntserrat

675 43 02

fecte estat. •

cuina equipada, portes blindades, grans «GRAN QUALITAT» Pocs veïns.

De 3 hab., amb estudi més terrasses. Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, menadors, baiecns. TOT EXTERIOR

menjador, cuina.

l!HI MI SANT CUGAT DEL VALLÈS

-1

pan

hab

i ( Mi t , i \ <i 7 4 12 S8

^54

1 1

TT 6 7 4 5 7 16

-\|i. ( n r r e u s iO

2 1 OOO OC

•

• Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

TT 6

l-xçari % ' NO'TC 3

PÀRQUINGS:

ARUBI PISOS i DÚPIJXS EN VENDA «NOVETAT» •AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

675 43 02

Fax 6 7 4 57 54

55.000 Pta + comunitat.

VENDA

•j.'jj

• Carrer Aymerich: 3 hab., 2 banys a ^ o armaris de paret, calefacció e\\er or 65.000 Pta + comunitat. • Av. Catalunya: 3 hab , bany. reforma', amb armaris de paret, extenor 65.000 Pta. • Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior 75.000 Pta + comunitat. • Camí de la Creu: 3 hab., bany, 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Estapé: 4 hab., bany, extenor 50.000 Pta + comunitat. • Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo, calefacció 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab., bany, moblat 60.000 Pta + comunitat. • Carrer Alfons Sala: 2 hab , bany, cuina americana, moblat i equipat, amb pàrquing 80.000 Pta + comunitat. • Carrer Orient: 3 hab , i bany, ex'enor 50.000 Pta.

I,"4 |.' 41

m , 4 d

• Carrer Dr. Murillo: 122 m ,

T T 6 7 4 4 1 12

LLO.

• Santa Joaquima: 60 nv , 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Dr. Murillo: 70 rrv, 105.000 Pta.

PIS

PISOS DE LLOGUER:

LOCALS DE LLOGUER:

1 •

8 410CK*

•

le's

RIUS 1 T A U L E T

exterior

K I . I - ; I .uilet. 4

hab

fü.S 4 CAN IONS/ Divendres, 30 du desembre de IW4

lital

RUBl -; Z a ' M

ban^

e*ie

Anb

t r 699 65 48

Acabats de qua-

Pocs veïns. Uar

de •

loc

RUBl c

ZaVc

3 hac

cu.na,

carror

19.500.000-

menjador

588 4 0 1 7

d e b a n y , pis e x i e f i o ' .

5 8 8 54 9 9

6 900 000 - t ï 699 65 48

i F inques VaBronral J sef ^200(11]

; Pel i '00130C2

A RUBl - PISOS DE 2 - 3 - 4 HABITACIONS * * * * * * *

2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS E N EL

iWhNOWft POSSIBILITAT D1XTERES M%rftf ISVBVESCIONS

PREU

1 5% A FONS PERDUT

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

ïiiRisa INTERCONSULT I N M O B I U A R I A , S.A.

EDIFICI BARCELONA (C/ Barcelona cant Lleida) PREU

3 H. DES DE 9.200.000 A 10.750.000

4 H. DES DE 10.000.000 A 11.600.000

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 30 de desembre de 1994

AMIC IMAGINARI Llibreria especialitzada en infantil i juvenil Jocs didàctics

í T

cuv foc cUventtt.

5 SOM MOLT EXIGENTS Només venem joguines que aconsegueixin que l'aprendre sigui divertit.

OFERTA PRODUCTES MOLT ESTUDIADA Gran fiabilitat sobre la durabilitat, la seguretat i la capacitat de diversió d'aquests productes.

PREUS JUSTOS No hi ha cap raó perquè les joguines bones costin més.

N O SEXISTES Les nostres joguines serveixen igualment per als nens com per a les nenes.

K«e

r"*;;^

JOGUINES SEGURES = JOGUINES SEGURES Estàndars de seguretat de la CE (CN71).

INFORMACIÓ PUNTUAL

à 0

A les nostres botigues podrà omplir la fitxa per rebre els nostres catàlegs, que amb molt de gust li remetrem al seu domicili gratuïtament i puntualment.

N O A LES JOGUINES BÈL·LIQUES/RACISTES No hi ha «indis dolents i vaquers bons» ni cap altre tipus de joguina que pugui influir violentament en la formació dels nens/es.

BON SERVEI AL CLIENT El nostre personal espera assessorar, informar i escoltar, però mai pressionar.

SOM SOLIDARIS Col·laborem en la venda de productes ADENA i AYUDA EN ACCIÓN. Una part de l'import de la seva compra en els nostres productes va directament a aquestes organitzacions d'interès social.

e/ W*?**. 25 s 5X9 00 73

Centre Primer Aprenentatge

Sant Cugat

1R*m&a det gelien, X9 * 674 Ot 07

CLASSIFICATS

30 •

ZONA

• SANT

> BELLATERRA

ESTACIÓ

CUGAT

'i Ulc desembre de llW4

HI.S 4 CANTONS/ IMei ?

t VALLDOREIX

•***?*»«fylPb

| # Pis

LLOGUER

•

T O R R E DE

a r n b TiDb.t-S

LLOGUER 3

tary •

y^PJ

SANT

CUGAT

Finques

• • i ••

. i

: i :

6 7 3 3

SANT

CUGAT !

i «

•

SANT

•

LLOGUER

CUGA"

URGEIX l C;.:-F

•

- r i 1·|

LANCIA

l l o g j . ? - , .- r, ,

BELLATERRA >SANT

CUGAT

l!HÈ

ADOSSADA

TT '>89 0 9 9 1 TT 6 7 4 2 2 16

A •

» ZONA

•'

— 589 1 1 04

p-.t Ter.

^ ANCIÀ

d r e g r , : r ;. r t t er

•

:v.i

I •

TT 5 8 9 0 9 9 1 PiS

TT 5 8 9 11 0 4 ESTACIÓ

PISOS LLOGUER SENSE MOBLES

SANI

C'JGAT

PLA

MERCAT

DEL

VINET

130

: nat -> t r istre r '

2 ZONA CORREUS

''^y

ale

D:/c,et 75 3GC

•

» BELLATERRA 'ONA

MERCAT

NOU

TORRE

COMPRES

ADO

CANTONERA

ESTRENAR:. =; ; - . r a : . - . . a " ^ :e c v e i

•

ir 674 57 04 : 675 43 02

SANT

OPEL:

TT 6 ^ 4 6 8

laces

3. ZONA MERCAT NOU APARTAMENT NOU PER

17 5 8 9 0 9 9 !

674 32 08

• ZONA

tT 674 72 54

21 t>OJ OOu

1 3 *SS

1-ZONA COLL MARAGALL: ' '

"-\rV- t i a r

qun la QO QOC"ne^ •

6 7 4 5 8 9

Zona

LANCtA .i

c Jir- :i

S o l a r a e 5 0 0 -n

Miraso!

•

i.i'C li .!!•.

mer.ador-sala,

'ALLES •

RBLA.

RIBATALLADA

4. ZONA PL. AJUNTAMENT ::: Ï •: ::cs vers 60 Jlj : ':.: res 5. ZONA MONESTIR: •:

•ü 675 33 55

589 26 43 •

::-r,

SANT

• LOCAL, t nq. J H I i n

CUGAT

TT 5 8 8 e>5 3 5

RANOLLERS •

:3lefaCClle«*:'i::r ::: _ ' . ' j - \ ; i' -'•

6. ZONA ALTA. ÀTIC DUPLEX: •:•:!" 4:e-3sses - hafc 2 tarv r , : -"• : :;V:..::. c D i ' C i g cpcional.lras;-' • ^ ' C O ^ m e s

ZONA

MONASTERI

tr .93; 674 67 15

I VALLDOREIX •a 6 7 4 2 2 16

•

SANT

CUGAT c

Aüc d u p l e x . , «SANT Rt

CUGAT

•

SANT

4 hab

r_ i

VALLÉS

CUGAT •

Ara'

|ad

sar

Bella-

ZONA

160 m*

d o r m , salo m e n i a d i

1. ZONA ESTACIÓ: 11C r + 5 G i i ^'rassa, 4 hab.. 1 banyi lavaoc ;ae'c.:;L llar de'oc. parquet •00.000 Planes 2. ZONA MERCAT NOU. APARTAMENT: 1 hab.. 1 Dany, cuina. ne%aco' 65 3GC ^ t i n e s .

norarr

na equipada

>iA •

•

'••L.mi •

12 650 0 0 0 n 674 32 08 •

ZONA

dor

s.ih

•C 6 7 4 5 7 16

-• ••; r ir

16.ÒO0.0OO-" «

MONASTERI

2 9 OCiO '"K i0

mena-

1 bany, impecable, -e-

• nar d * quafttai

SANT

CUGAT

MunÜO, 1 5 0 n r

..i-n-Mva

•

CO,

ZONA MONATERIO

100 n r .

4 hab

(dos

n a G'".' f

dc-

b l e s ) . s a l ó d e 2 4 r-

arri: : i .' r T i

Dos ba-ivs

•ts. m e r . i a d o r

600-

'accio

salo de

5 M 4 f 17

5 8 8 54 99

RUlÍEdrlici

MortM-i f a r -|.i • .j

<0 5 0 9 . 0 0 0 -

G e .t

SANT

:uma i bany

m j i e , «fll·ftors

Moragas fcany

calefacció

t r 5 8 9 11 0 4

14 0 0 0 0 0 0 TT 675 33 55

Fs i .•XOCS

SANT CUGAT

' 5 0 manb

4 dormitoris, 2 banys

- -

iard

pati

lador, cuina Iota equ-paoa 1 bany t 4 750

-uíta:':

-^l F5 ' ;00X''

SANT CUGAT

amb

x e m e n e i a llar, c u i n a

-ottt-

8 500.0»©.tT 5 3 0 4 * tf

ce. ' 5 8 8 54 99

3 banys

calelacco R U B l pis C

, '-aster

Ma-ga-ca

X-'gu, 4 h M

lavabo,

3 parquings.

|ardi i piscina co-

mjn.tans

menjador.

RESIDENCIAL

. 2 banys

3 dorm , bany

70 0 0 0 . 0 0 0 -

•

R U i J l p t s n o u .)•-- o -

a Av

Ealatl/

t-ab , b a n y

' V

bo.

5 8 9 2 6 43

••••

tació

i lavabo

ZONA

9 5 mna

menjador. cuina. 1

calefacció

salo-menjado'

4 hab

1 bany

nY. c a l e f a c c i ó

ti..: H . . I C I

.•

R U B Í Plaça

100 m J , S h a b

Progrés,

t-3 dorm . saló

8 900.0» TT699··4·

;•

: -XM) anTaoocc _

t-2

banys, cuma calefacció

equipa-

hab

armaris.

8 600 000

10 5 0 0 0 0 0 -

de 170 m-. 4 h a b

t r 5 8 8 4 0 17

terrassa, xemeneia

i^inojesvaihonia'i Rel £« JWÍ

27 000 0 0 0 -

3 hab

1 0 0 m-

c u i n a . Dany

4 hab

armaris de

paret, salo- menjador,

na, bany i 1 l a v a b o

cui-

16.500.000-

•

TT 8 7 4 0 8 9 7 FrcaiSanrCjsat] <W -SC 13040008

SANT CUGAT o

Arton-

so S a l a , a p a r t a m e n t blat, menjador, dormitori doble

cama,

Finca?,Rdtns

ZONA

CREU

ROJA,

•

SANT

;:a-ir-

6 7 5 43 02

CUGAT

•

ZONA

•

SANT

CUGAT

pa quings 39 « 0

3 0 0 m-

1 180

de solar, 4 dormitoris.

•

josep sa>c

cotxes, celler mini 'acat en

banys

sa. tustena alumini,

cotxes

partícula

•

Arre< naufclanc

mcasSar'Cjsa!i Rf

llar,

paiqu•

29 0 0 0 000 -

tacio

8 0 0 0 0 OOC -

65 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 5 8 9 11 0 4

18 4 0 0 0 0 0 - t r 6 7 4 3 2 0 8

TT 5 8 9 11 0 4

T ï 5 8 9 11 0 4

ií-ca;Ba-r.=

Rel '0002*

FícaiBacra

."incasSài^is Rff

;

Ven=5jr

;

zona rentat,

tras rn-

cu'na-oflce'

bany, 1 lavabo, 3 r a b jardí

banys,

saló-

3 0 m-

cuma

golfes, traster, teprivat,

piaça 85 000

pàrquing

Renda:

Pla.

;' pri-

Mnv:

P'S

•

SANT

CUGAT

J o s e p , 2 8 0 nv\

fareig

1 1 2 m-

P-eL

ven

Llogue-

de D

3 dcmi oe

Exterior en

anys

bian

|PBUJK<. MMorRaly) FM PUR 120007 • •

FIAT Uno 455.

B-1600-

SUZUKI Sw't

«674

I&Aki' Re" S * D" 10iX2

674 09 10

GT|

B-

1872-IP. blanc

H U , platejat.

0910

Sant

saló, 4 dormitoris,

cuina

••otlice», 2 b a n y s , 1 lavagolfes, 2

F I A T U n o t u r b o . I E , B-

V O L K S W A G E N Goll 16

B-LM.

IK.

675 32 57

475.000-

i.fetoEsMtWj Ftel AE-CO3C013

« 5 8 9 09 91 ( F t o , s . l j F W . F 10020003

pàrquings, •

FORD

Escort

XR3.

B-

« 674 15 0 3

^reasBacns. Re* =B'0O(XS3

iPwgetf WotoRalyi °*

•

SANT CUGAT d

ra, 2 2 5 n r

Verga-

menjador

saló

PMfl 120005

F O R O F i e s t a 1.1 , g

300.000.- «

4 dormitoris. 3 banys, ca-

tAutognUl). Ftef. A10100003

CUGAT c

QOLF1.8

•

G L , B-JP.

074 68 50

N I S S A N Patró. 6 a l . diè-

B-JV.

675 32 57

lAdhEumm. Ref. AE-303000* N t S S A N V a n e f l e pràctic

dièsel DEL [z

torre unifamiliar c a n 350

6 0 rrv, 5

(1 « s u i t e » ) , 3 b a n y s .

1 lavabo, saló

•

10090004

Bergara

i j a t d i privat

hab.

588 55 36

lAulo Comirci tel Viltasi Rel ACV

i ' r a s a a r t s . Re" =8 '00002 SANT

«67415

sel, curt • «

w 5 8 9 11 0 4

•

F O R D E s c o r t d i è s e l , B-

HW. !F^u9W Motor Ratyi Re: »MS ISOCX^

met. B-JT.

a m b x e m e n e i a Har, c u i n a ,

/mes-

•

menjador

fareig. golfes a m b lavabo i

•

G O L F G T 1 , 16 V.

B-JV

A.A.

674 68 50

B-MS

675 32 57

i Auto Esteban Ref *.E 1X130005

(Auto Comarca M i Vaün) Ral. ACV •

10090001

RENAULT

sel, •

L A D A Niva, B NL

550.000.-

« 5 8 9 0 9 91

Exprés, diè-

B-JZ

650.000 5 8 9 09 91

Filaa- s i Rei ='XKO:ií

(Plaga s J Ftel F10020009

terrassa solàrium, garatge 3 c o t x e s , a r m . paret, par-

cambra

complet

EN V E N D A

10 m i l i o n s

S E A T Terra,

F I A T T i p o , 1 6 v , A / A . B-

•

menjador

Llo-

65 000 ^ta

menjador-saio, e m a

Casas -e' C 'ÜIXOV

PIS

;Suium. flai S ' C ' D X ' •

IFtea f i ) Ftel F100200»

|SuiAi|. FM. S10110003

40 m'. cuina " o f f i c e - , sa-

« 674 72 54 •

i 5

Negre

« 6 7 4 09 10

;Hrcas Sac^s Rff SB1000C2*

Lloguer

LOCAL

jardi

q u e t i m a r b r e , calef. a g a s

TT 6 7 4 1 5 6 6

•

E n el

8 0 OOO/mes -

lloguer

Ra' «S^

g u e r al m e s

cuma.

c e n t r e de Sant C u g a t CAP

de 20 m',

tonera adossada, sup

dormitoris,

refo'mat, com nou

SEATIbiza

.Auloantrall Re' »'313*XS

GoH).

8 0 nV

26 500

5 8 9 2 6 43

bany complet

DAVANT

•

11. TRE,

« 6 7 4 15 03

VALLÈS

:creas Gircnela; Rel FG '0080003 de

CITROEN AX

LC.

«oflice»

dorm. dobles. 2 banys, 1

2 0 0 OOO complet.

menjador-saló, cambra

S A N T Cugat

v a t 4 0 <r\ . c a l e f a c c i ó 000-

cuma, bany

PIS

i.Aiitc Estabani Ftef AE 13030009

«75 32 57

n e i a llar, 2 p a r q u m g s .

P I S de 2 d o r m , m e n j a -

•

m e n e i a llar. d e 5 0 nr". c u i -

lefacció. golfes a m b x e m e -

« 674 72 54

Casti-ejos

« 675 32 57

275.000 'mes.-

L·isasi Ref C'C!30005

dor

• S E A T Ibiza 1.5. 5 p., B(ex-

m . m e n j a d o r saló a m b xe-

«58911

1 lavabo,

588 55 35

iMocerrali W A tcrjrjúCT

350 0 0 0 « 5 8 8 55 35

jardí i piscina c o m u m t à n a .

P. D E L A C R U Z 3 5 , 3r 1 bany.

Ibiza 1 2, n e g r e .

•

bo,

6 7 4 5 7 0 4 ,' 6 7 5 4 3 0 2

la,

SEAT

B-JX. «

CITROEN AX. GT

•

lavabo,

tAt^c Eslebari Ftel A£i:oaOü&

400.000-

300

« 5 8 9 11 0 4 c<

' B r n ' i plaça de p à r q u m g

•

Re- :iC'300Ca

LOCAL

moblada,

275 000 -mes

ADOSSADA

r a s o l 5 5 OOO/mes -

•

torre

privat de 5 0 0 n f

terrassa. Pis moblat a Mi-

úixü\

can-

ter. saló estar en d o s

iXiWC">

A pa'tlr

=et IXOK2

LOCAL

BELLATERRA

íavabo, 1 pàrquing,

« 6 7 4 15 66

15, 8 0 rm"

coties

• f ; J Ges'ií i T T c r l i - a i

per

' 1 0 rn-

75 OOO'mes TT 674 15 66

Zona

adossada

t r 675 33 55

Des de

fins a 550 m '

•

J - !X4X'

TORRES

ve!'s.

d'Avmyo

Monestir), locals

estrenar

ffiYïi'4ifW«iniéiil·inifti

m^n

D e solar '.e 6 ^ 0

DEL

vdre

menjador 3

CUGAT

a 6

150 nv, gara:ge 2

ca'e'ac-

SANT

narys

piscna comun

Re' - ? ' ' . O X ' Í

4 hat'

••suite»-), e s t u d i

piscina i barbacoa

1 saló. 1 cui-

r r a s s a 10 m : . jardí

r r 5 8 9 45 6 6

TT 6 7 4 0 8 9 7

t r a n q u i l la

suites- i

avato

Renda

6 0 0 P t a a n - al m e s

tonera

C / P O Z O S , 1 0 . 3r 2 a (a

2a, 4 h a b . , 1 m e n j a d o r - s a -

Sant

CUGAT

unifamiliar

•

salc

q u e la a v e g a . l e s d p

=9t FÇ'>XOS

m a g m t i c ja^di a m b

golfes, 2

35C !-•-,

m.tons

lerrasses, 1

c u m a - j H : c e • 5 der-

n e i a Har. c u i n a . 2 b a n y s

banys, estudi

jard

i r-Xhi. G# I '0070007

CASA

1.3,

350.000.« 5 8 9 09 91

. r-jesàj =*af I -QC7Tj309

•

G a r a t g e oe-

3 0 3 - t r 5 8 9 11 0 4

SANT

menjador salo a m b xemelavabo, golfes, garatge

Metro

B-IM

•

3 p .

tres). B-JU.

•

te-

Moblat

•<oHice i ·

.ma

-oftice",

sala petil e s l u d

^olfice-, 2

lavabo

saló

t r 674 57 04 , 675 43 02

menjador,

ter

72 000.000 -

cuina '

2 oanys,

' 5

675 32 57

•

AUSTIN

•

SEAT ibi/a.

iAutcEsaban! R* AE10C30003

110

1 7 0 OOO-'mes.-

cui-

jador

hanyS.

V A L L È S c/' A b a t

Sant

salo de 35

4 nab

INDIVIDUAL

r- ; : n s

B E L L A T E R R A Carn. de

o c

A ' es

consta ne

complets

160

rr-

oaixa

m e n j a d o r d ' u n s 2 J r-

rti- D . i p m e n e i a llar, 3 d o r -

n a "Office», i bany. terras-

-a' ^B'MCOCiJ

TORRE

Bellalerra

icncj8st>oeai Re' - - Uc^Xcií

-suites-i

refor-

•

t r 675 43 24

r i s d o b l e s {2

m a t , m o l t a la v o r a d e l'es-

garatge

-:ertr'ca

ii'-n.ador

d o r m , saló menjador,

pàrquing

que

29 000 000

nr 3 cui-

+ 1 "Suite-

cd'efaccio

r - - d r . t 5 C Xavier.

Edihcacic I T M .

Sant Cugat ESTACIÓ

rn-

residencial

Z o n a e s c o l a ar ^,n

men|ador-saló, 3 dormito3

2 hab

l .15 OOO/mes -

t r 674 08 97

210

jaroi

màcumes

etc

una hab

Adossa-

estrenar.

« 5 8 9 45 6 6

C/ A L F O N S S A L A

r e n t a d o r i u n a attra q u e p de p l a n x a r

bany

588 55 35

B-OB.

l « l * m M ) H* A1010000'

i_a P i a n a . 1 4 0 m-, 3 h a b

ca-

T T 6 7 4 41 12

i c ixas Sa^lCjga'i Ret F Ï C '0W>D12

SANT CUGAT

^^Bi.ri

Bella

'60

iardi

~-i J'Jü >00 - t r 6 7 4 2 2 1 6

••XTrx·í

11 5 0 0 OOO -

terra, alic dupiex,

160

menia-

•

B-IG

Pàrquing

•

: ava ua'Qütng

en:ie.-.na e s

A la p l a n t a

hi h a l ' h a b

• •:,-•- . ; i.-- =e- r '.' ' ' / X p e

•

saló

A U D I 100

menjador,

sup

hab. doble,

' 2 . 3 p

lÀjtocerfa'l Ftel *. \:'í·X>^

opcional. 55 000 /mes.-

iCasasi Ftel :·C'3O0O2

cinemes.

Hi-ia-is de oaret

?!a.. . o

a la

'" -"'- 'i,yM %' r,,,,:iigc07

t» 674 57 04

SOLAR

superior

ADOSSADA zona

75, 2 0

B-IU

acabat d e pintar

« 6 7 4 15 66

tiaoy i lavabo, cui-

safareig

I T •-

s e r v i r per al s e r v e i

'>.. i.t>.e< , a i d

[ •-,

A l'enve-

pianta dues hab d e s ) ud i

+ estudi.

2 cetxes,

^sti.ci

•

:.• t a c

•

t-d f

.•-

Re* -00020

planta

vS»

adossa

qualitat

M a g n i f i c a vista

cui-

t r 674 32 08

«' rG'|"CüOJ'

Pi'

CASA

LLOGUER

70 000.000 -

i.:a p e r

• --i'-

na, bany. b e n cuidal

04 3

•

dorm . salo menjador

1 Dany

g-an

,'iaiA'ge

mo-

10000 000TT 5 8 9 11

MIRA-SOL ,

tura

l'irxwes ^ i w r a t ' =<«' T* ?X00í

CUGAT

e d ' i. a t s . 3 h a b =e* ^ . ; '.-IHV-.

Z O N A d Alfons Sala, de

TT 5 8 8 4 0 1 7 588 54 99

000-

tmowa *v •

-3i

30 OOC OOC - t r 6 7 4 2 2 1 6

i 650

lí-ncasSartC^Bt: FW FSC'0040006

589 26 43

•

sa bary

Romeo

a m e r i c a n a , saló

hab . 1 bany

nivells

ALFA

Twm Spark

1 saló. 1 cuina

50.OOC P t a + c o m u n i t a t

INDIVIDUAL

•

t r 6 7 4 15 6 6

60 m'.

7 0 OOO P t a +

la v o r a e s t a c i ó ) .

a m b a r m a r i s de paret

(2.

R E N A U L T Cl o

975.000-

DEL

Rosselló

;

vermell. B-OM

;Ait1c ConatM Oe Valleíl Rfl' *CV

CUGAT c

•]k.x Esebï/i; Paf A E ' » 3 X c : •

Tl 674 68 50

iA.-enasari Ref A300006

9 0 OOO.'mes -

plaça garatge

3 3 , 1 5.

comunitat, 3 hab., 1 bany.

rrassa

1 ca -

Romeo

jAjlo EslBOai} Re* AE'OCeCK'

•

SANT

RN-1 4

GE-Z.

t l 675 32 57

i*u10Eaeoan. Re» *E 10O3O0O2

pista de tennis i jardi 000-

Estació), apartament,

•

cot

tot

calefacció

t r 589 45 66

3 hab

m e n | a d o r 2 0 m-, c u m a

000-

hab

"Oflice-,

ALFA

cina

VALLÈS

40 000

i un

•

total-

2 5 0 rrr.

«suite*').

R E N A U L T Cl-o

« 675 32 57

Tt 8 7 5 3 2 5 7

•

J a r d í d ' u n s 4 0 rrr

lot a i x ò a p l a n t a

-.ip-->'tL.ritat

•

Pàrqumg

SANT

1 bany. 1 salo

t r 6 7 4 15 6 6

• • s u i t e " i l'attra es fa s e r v i •

TT 6 7 4 0 8 9 7 F·ncasSa-O.ïat

par-

OCC -

l 3

hab

B-OD

1009000?

Renda

RAMBLA DEL CELLER

Traster

pianta dues

- < :;

•

T É * a - , i h 3 * f'0O2OOC2

lA.·enasart Ref A 300004

per

a dos

.•-. •.--•

80 000 ^ a

•

a g a s . p à r q u i n g d o b l e , pis-

225

tL^bc

CO.«

TT 5 8 9 0 9 9 1

comunitaris.

SALA. estació)

'Casas. Re* C 13130001

àtic d u p l e x + c o m u m -

consta o^

1 lavabo

ALFONS

A L F A R o m e o 3 3 , B-IT

blanc B-HZ 225 000« 5 8 8 55 35

•

cuina - o f f i c e "

p'S

equip., parquet

Cl A B A T M A R C E T , 3 0 .

1-2

Renda: 100.000 Pla

menjador

5 GT

B-HT

250.000-

complet, arm. paret, cuina

•

Garatge

TORRE

hab

DEL

Llaceres

jador. cuina

iCasasi Ret ÇiÇ30003

•-

CUGAT ei

RENAULT

negre

n 586 SS 35

banys, i lavabo, saló m e n -

« 6 7 4 15 66

assole-

Bellalerra

4 nab , estadi

sa-

Pisos des de

7 500 000 Pla letacció. gas

'orres.

•

molt

lal

a 2 cotxBs.

Cu-

dobles.

t r 674 08 97 R U B Í Zona Les

renevats

m e s traster \ h a b

I I 000

saló de 40

t r 588 54 99

URBANITZACIÓ

i bany

bany

banys i ur lavabo

•

q.icl, marbre

farBig i planxa

p à r q u m g opcional, tardor-

3 hab

prop FF G G

.(B ' X

ZONA

Cuina

to15 2 0 0 0 0 0 P l a bany i ] t r 674 57 16 l a v a b o . Ext i persianes Re< -CC01] _ ^ ^ _ ^ _ d alumini Calefacció Gas • Z O N A Av R i u s i T a u t e l . cuma nova

•

i i

AV.

d e St

SANT

^L".:e^t.a. ^e ; » ' -i'> •

600.000-

piscina

ment moblat, sup

B-

t r 5 6 8 55 3 5

Ar-abassada).

bany

dues terrasses, òptima

»oftice"

comunitària,

2 tarys

5 8 9 26 43

--.:•

traster

cuina, menja-

menjador

6 m façana, garat-

t r 6 7 5 33 5 5 •

R U B Í z o n a la J o s a

cant marcat

•;-.• i . L''*es

•OtftCOQ-

menjador

da,

i p se n a

i . i j

p r o m o c i ó , d e 4 8 a 9 4 rn-

|2 d o b t e s i ,

calefacoèa, pis extenor

•

Nova

| •:

000-

habitacions

A L F A 33 16V. nsgre

LK.

IA*jcen5i| FW *10I30C'C

VALLÈS

1 bany. 1 saló. 1 cuina. 1

En tota^ té 2

'F·xasSait.i/jBi! Ret FSC

'i '-I-'S a d o s s a d e s a m b jar-

pàrquing

Cuina

m-'

•

ncor-

Preu lloguer

zones

Renda

t r 674 08 97

| • NOVA PROMOCIÓ 13

a..i '.

KSA J e s i :

675 43 02

-•>.*. -v ' v r x c ;

II.I

'erras^a

18 5 0 0

SANTO TOMÀS

bo a m b dutxa I

1104

TRANQUIL

tT 6 7 5 33 55

•

j-ratyt- ? Ljtxes

-r

Saió

cambra

amb

menja-

RENAULT

6 5 0 COO • TT 5 8 8 5 5 3 5

•

lavabo.

4 7 5 OOO -

de p a r e t ,

blau. B-JJ

dormitoris

•

d e llo-

r·TcaSorone.lai Re' -G OX^CCC^^

-mMiu

del

jardí.

l'incasBacrBi. Ref.gBTjQQQgO

APARTAMENTS

TT 674 72 54

R U B Í aties de noguer

a m b a<a, 4

RENAULT

•

Pla

t r 5 8 9 11 0 4

gat

•

CUGAT

2 0 0 . 0 0 0 -'mes.-

iSen-, 5er 3''XO0CO5

terrassa

de 31 m

SANT

• ^ c - a s í r c a i Re' == 1Xi&»S

TT 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

estudi d'uns

VENDES

p a r q u m g s , jardí

q u i n g de lloguer

! TTobi.era Aitar; Ref IA40COOOI

la s e v a

TT 6 7 4 6 8 5 0

cu na 20 n r , calefacció

verses

ADOSSADA

solàrium de

-•.-.. • •• T j a O O ' 6 0 ?• , s a l a 6 0

t r 674 57 0 4

ia ooo ooo -

•

bles i j n nv a m b

TT 6 7 5 3 3 5 5 5 8 9 2 6 4 3 l«5* JBSI c I I T ; D 'ia-ji Rj- <S*

•

TORRE

B-U

cina c o m u n i t a r i .

dooles. 2 banys, i

partir d e 5 0 0 0 0 P l a En di-

Golf, c o n s t a de 3 h a b . do-

calefac'

to-

Zcna eixample sud. Turó

TT 5 8 9 1 1 0 4

IX5Ú006

1 0 0 m-

bany

garatge

6 0 DOC CCC

banys

=e' : B •I;CÚC*

4 dormitoris

i t r 589

p-ï'.ma

•

terrassa 120 mJ. jardí i pis-

comunitari

2 2 , 3r (a la v o r a

! -nata SA 3 * i B0001

barbacoa

cond'cional.

PtSOS, apadaments

t r 674 77 78

3 Danys, menja-

llo-

g u e r d 1-2 d c r m i t o ' i s

encara

Re' " I':'• :>

•

.'•-osBacnsi Re' -9'00002'

rres. 'ocals i places de oar-

t r 588 57 08

• M I R A S O L te re 3 5 0 rns o l a r fc'.ir , r •3 h a b 2

aire

•

stuacio

x e m e n e i a llar. c u i n a

Ai/:>:e"it'a

cional. 1 p à r q u i n g i traster

t r 5 8 9 11 0 4

rVontserrat, 1 h a t ,

dcr-salo amb cuina

llat

c'es'i. amb

Tr 5 8 8 5 5 3 5

t r 675 43 24

•

-suites".

menjador

170 nv, menjador saló

tT 6 7 4 0 8 9 7

dor,

salo

lo^es

60006

APARTAMENT

•

RENAULT

650 000 -

dormitoris

V'nyet, baixos amb

complet.

nv.

TORRE ADOSSADA

•

armaris

47.000.000.-

dormitoris

p à r q u m g + traster

ció,

S A N T C U G A T Zona Es-

I salo

rlasses

traster g r a n .

tyrasses

i;0\ran-

q j e tzi'-io? "'ses c a r e s

nv. 2 places de garatge i

meniador

26 000.000 -

t T 5 8 9 11 0 4

•

i"-óOa SA i W

cale-

4 0 0 0 0 OOC •iraiisí'ïs

1T 6 7 4 7 7 7 6

pisct-

2 b a n y s . 1 lava-

na i |ardi c o m u n i t a r i s

588 54 99

39 0 0 0 . 0 0 0 -

salo 30 nr

TT 6 7 5 4 3 2 4

po-ada

180 m ' , 4

6 7 4 15 0 3

• Parc

55 0 0 0 ' m e s -

BELLATE-

35 rrr. c u i n a 2 0

, bany

farrbe

2 000

.1Í> s e ar

rt-'ib

••b"

1 6 0 n v ,ardi pri-

4 hab . 2 banys

XXXOQi

na equi-

•

da-

de to:es 81

p a r c e l - a 4 0 0 rrr'

Central, 135 m \

tot

b a r y . ca r a a m e r i c a n a

des.

vant Fs:acio

CUGAT

. 5 0 OOO.'mes -

PIS DE L L O G U E R

450 m :

' ] L S es

garatge,

000:

Pàrquing c p c o n a l .

guer c

d e 6 5 3 0 0 P:a ai n e s

lavabo, saló menjador

vat, s a l ó - m e n j a d o r

i lavabo,

•

Masia

i: alt r- ' . v i .

TRANQUIL

LLOGUERS

CERDANYOLA

ter

ZONA

, dorm. dobles. 3 banys. 1

26 0 0 0 . 0 0 0 -

MoM c e n d e

qjil

BELLATE-

RENAULT

cuina, calefacció.

SANT

dormitoris,

Bergara

exterior

1 0 0 nV -

salo de

2 parquir.gs

- :at

TT 6 7 4 5 7 16

fantil. n o m é s 6 v e m s

•

del

iardt.

c u i n a d e 2 0 rn-

'accic

11 0 0 0 . 0 0 0 TT 5 8 8 4 9 1 7

menjador

' s dobles

p-i u f A m u !e

' 70 rr-

Pia

amb

TORRE

dor

ENGRÀCIA,

nenanur

da-

4 0 m- a n b A ' A . 4 d o r m i l o -

Ar-.h ,

r.nra

N ^ m é a f l o s ve.-is -rassa. S t a j e d

rr-

CUGAT baixos

4 dormitoris dobles. 2

cuma, 2 banys, aire condi-

APARTAMENT

gue-

i piscina

2 5 0 m-', 9 0 0

•

menjador

2 0 0 . 0 0 0 'mes.•

hab , 2 banys, saló menja-

-t p a t i . 3 c

celleSANT

Vmyet

TORRE

•

J,W

üfv

•

a-mans

Des de

« 6 7 4 4 1 12 i Ret 'XOOÉ

•·<',í;

d'es-

tT674 1204/67411

-a:< 6 7 4 5 7

C/ S A N T A J

complet

paret, cuina e c u p a d a

hab. màqui-

100 n r

60 000

Ftxaï Sacrs =e< ^'COCCOe ' •

tai

g a r a t g e 3 c o t x e s , jar-

Senri W

golles. sala

nv.

Sant

b i a n c , B-LX •

55 QOO/mes -

; -nata ''•'- -e'

estudi goifes.

1 parqumg

i<;SA jflSt'O mrriorj' ianj

tT 5 8 9 11 0 4

TT 6 7 4 7 7 7 6

banys

caiefacco

traster. calefacció, iard

V 675 33 55

adossada 320 m:. 4

anys,

16 0 0 0 COC

xeme-

«ofíice»-.

3 3 OOC OOC -

R R A unifamiíiar

salo

toto

d e 2 5 m-, 4 d o r m r t o f i s

dobles

uati

i Dau>

cuina

'-< n a b

Fii']i.HP».. -si FR - I . v a l :

Oportunitat

; X ^ Ó I I 3*'

ZONA

140 - i

2 banys. ca-a:j/.' i ard

Te-

terrassa

w 6 7 4 15 0 3

j ' i o I a e s t r e n a - ' .'2 h a n

•

000-

100 m!, salo a m b

Sta

-.-••

B-HX

i - x ^ 3 a L " i Re1 : 5 * ï v : n 7

i. r e

LLOGUER

TT 674 57 04 , 675 43 02 l-wesa - r 'X70OO3

CCC 0 0 0 -

Ref -00023

neia

tí

Y:itirR...

PEUGEOT ;,0^

TT 5 8 9 11 0 4

MONESTIR

adossada

-í.5*'

8 5 0 0 0 .'mes

9 3 ; 6 7 4 6 7 15

57.500.000.-

es-

m e r ' i a d o r . c u i n a equ>-

TT 6 7 4 3 2 0 8

•

men-

i a o o ' salo de 50 n r

tr i

APART,

FSC •fJC-*OQ03

Tr 674 15 03 •

CUGAT

'00

banys

sao nen-

p a d a , ca c-tai :

N o m a a é a a vems

a u i

ZONA

2 oar-

i pis: na co-

c t F=i:iXCIj_

SANT

comunitària.

pocs

La Sola-

n a d e l Gol1. 2 5 0 m-

;

."• h a D

pts r e f o r m a t ,

unmarï*. í11! R+=" >••.•.''.i •

Magí.

di pnvat

ENGRÀCIA.

t r 6 7 4 5 7 16

•

veïns

•

SANT

traster

TT 5 8 9 11 0 4

--^**<iQ|1Q La CI P J

amb

sac

' -

M A G Í , 3 dorm . salo men-

42 000 000 -

? 6 M « Í 4 9

•

589 26 43

lavatw,

• piscina c o m u n i t a t s

, 4

•,.,s

6, t

PG.

•

lardi. una antiguetat de 4 SANTA

ZONA

-• .r

PeJ*:'t !.':':•-JI'-.Í Rf

r | M

Piscina.

ST. C U G A T

RRA

saló •

o c m

i c u .lívida,

ia:la

cuina

traster

i 1

tT 674 77 76

hab. de

Mi:v-; ,

PEUGEOT

mtars

S Üt

46 50i M H H i

G a r a t g e per a 2

hat:atge 5

--•

salo

;

de cuina

•

C Verdi,

« e m e n e i a llar

:->

cu na

d M

m e n j a d o r d e 4 7 rrr, 13 m

nes.

r a l e t a . : . ••

;<.SA ÒBStC <~<-r:: I 3- i'

•

-acianl

f-io.iir.

FncaíBacrs ^

|ado>

-et K ~ Í

PEATONAL

2 banys

3 800«».-

R Ü * f *t»

Des

ZONA

menjade .

PVC

100 m*. T · r r a s s a

•

sol i vistes

2 parqL'ng

•

2 cui-

xemene'a

ta'.

'CO5C0C3

hab

R U « f l a o a t a Les *

1 r

5 0 m-

Tieniaoor,

n i

s a l ó 3í) m

hab . 2 banys, lavabo, sa-

ATLANTI-

banys

589 26 43

-.SA 3est: r-n&\

m•',

4 0 m». h a f t y

t r 675 33 55

I 2 800 000 -

•o^ce•

9 'iX'XCJ

-Herio'

Ip'acoèépa» c a b l f

d ah

complntamenl

moblat, fusteria

«5»tft7

C U G A T •:•' - r a n -

i i . 4

garatge

i un l a v a b o ,

resa Fax 6 7 4 57

5 3 . f i n a l 9 5 i. 6 0 0 m294

R U r t « n v e n d a t-is d e .1

habitació»». acaoats

CO, sola-

•;&• 3a.Ti

pa _~ I d

piets

"Office"

bany

Zona

;

constr , 5

"3 - ' d_ io

rgs

ii OOO.'mes tr 589 11 04

1 i

t r u i t s 2 ? C r1

^.^:•

^nzi • 2 banys. 1

VALLDOREIX

hab . estudi, 2 banys com-

•

C/ O C E A N O

12 5 0 0 . 0 0 0 -

•

PEUGEOT

1 T 6 7 4 15 0 3

menjador salo a m b xe-

i r t ir

3 1

banyb

140

d o r m i t o r i s d o b l e s . 1 dor-

ló- m e n i a d o r , 3 5 nr 3 , c u i n a

•

rior, p e r f e c t e e s t a t

(i-j'r,i·to'i5

e s t a n ò h g . a preu

cuina,

•

Cànovas

moblat

m e n e i a har. c u i n a " o f l i c e » ,

TT 5 8 9 4 5 6 6

exterior

16 3 0 0 ÜOC

na. •

menjador

F -ca; S Í T a$at. ^

estudi.

e" 3 ^ " i + A " /

TT 5 8 9 11 0 4

j i>?sc

t r 6 N N «

nova

tr 674 08 97

menjador,

•JOU •

MONESTIR,

CUGAT-VALLtorre mdiv.

70 000 000 -

;

r e l o r m a t . 4 n a b . tot e x t e -

m . 3 hab-, cuma i ...f[-t r i hany r·KwmatS

ZONA

SANT

jocs

Zo-

Jardí

Je . o c s . 2 p a r q u m g s

%JU I M t e w H Bat F; .T«». • •

•

saló

Rei rK^ODC-

cotxes m e s celler

600 nr

habitatge

TT 6 7 4 5 7 1 6 5

Freas S í * Cugat

cale-

95:

5 d e m . 4 banys,

d.-abo

000-

n 674 08 97

jardí i p i s c i n a . z o n a

ATLANTI-

L-^ii'a e q u i p a d a , "aiqj.rG

17 5 0 0

- I T 6 7 4 2 2 16

sola- i 385 m

5 3 . \> n a

solar . M i T

70 OOC' 0 0 0 -

r r f S i ||,

ema

a e s t r e n a r , de 6 0 0 n r

C/ O C E A N O

.. J^ i l ^ ,i Tj 1 H H 1 1111

•

16.000 0 0 0 tT 6 7 4 3 2 0 8 Be» 'OMCS

4 dormttO-

m-. c u i n a . 2 b a n y s 19 0 0 0

TT 6 7 4 5 7 1 6

lormat. millor q u e nou

plets esvc

solar

ed'

Mer. g a ' a t g e 3 c o t x e s , pis

DOREIX

da,

parquet

^er

dor. cuina '-orfice- e q u i p a -

saló

Cftv.3

Pel

SANT CUGAT

VALLDOREIX

•

;d-:ti parqj r a v -?ona j ' L ' .

3 dorm.

•

-.rfi

hab

•r*^

ZONA

•

amb

•fa a r * u !

2 2 6 nr' n a D -

x e m e n e a llar. g o l f e s , ce-

•B 6 7 4 5 7 0 4 ,' 6 7 5 4 3 0 2

674 32 08

3 b a n y s , lava-

i L A S P A L M A S , 4 la

Bel -0CO25 •

sal;:-n~er.;ador,

I D 5 8 9 11 0 4 111

TT 6 7 4 2 2 16

1 100

ho. Fa« 6 7 4 5 7

u 674 68 50

J1 O M

S A N T C U G A T torre ai 6 hab

'*.'• . . T - i.- i

s a t a r e Q -*l>

INVERTEIXI

t r 588 57 08

pfitrri

nr MONASTERI

cb"ia

banv

5. PB KSPATX MOBLAT, ZONA ESTACIÓ: 80 nr, bany, bwbo tots e s se^e-s ccmoiets.

Oúplex

•-ah

1::' -8' P.'^-OOi:

hada 390 n r , solar

fTV. 3 d e r r r

4. ZONAEIXAMPLE. ÀTIC DÚPLEX: ^30m 5 ^iab * estudi, 3 banys, parquet calefacció, pi. pàrquing, :errissa. zona er arc raja amb piscina, pista terms.

R U *

VALLDOREIX

TT 6 7 4 2 2 16

C/ L A S P A L W A S , 4.

Titic

3. ZONA ESTACIÓ: MO n 4 hab. 2 banys, parquet,calefacci.:e-^ssa p oa r cjrig,* 100O0 Pta/mes.

•

J J

1 Dany.

v i s t e s al

3 do rn lo-

pàrqumg.

MONASTERI

PISOS LLOGUER A M B MOBLES

OPEL

TT 6 7 5 32 5 ?

plac* r •

• • t S C * ^ .

Com

IOMK sa-

Venda

3 0 0 0 0 0 F>ta/mes. 6 5 0 0 0 0 0 0 F>ta.

« 5 8 9 45 66

bany

J;wasan; Ftef A 300006

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets.

Unca nou

l a ç a de pàrquing inclosa

Junt n o u m e r c a t i àrea cul-

•

TORRE

TOPACIO

(Mira-sol).

Renda:

70 0 0 0 Pta, 3 hab., 1 saló,

60 000 Pta/mes

' u r a l 8 0 OOO/mes -

t r 675 43 24

« 674 72 54

«67415

i ' TtJ& Roca Re' CP ' 'X6C-] 1:

i- Tcas j'-onerti Re' -G 1XB00C-1

:Casa$| Ret C-O'SOOM

bany, 1 cuina, jardí. 66

Fes-te soci de

Creu Roja

GÓMEZ CONTESTA MASSAFRED

« Divendres, 30 de desembre de 1994

El president de l'antic CB Sant Cugat, Antoni Gómez, diu que l'entrenador Marcel·lí Massafred s'ha equivocat i no ho admet. Gómez contesta així les acusacions del preparador. Plana 32.

HOFMANN, SELECCIONAT

El jugador del Júnior d'hoquei sobre herba Marcos Hofmann ha estat convocat per a la selecció estatal sub-21. El primer partit serà al torneig de Reis del Polo. Després ve la copa d'Europa. Plana 32.

RUGBI Des que un grup d'estudiants d'empresarials de Sabadell va crear el Rugbi Sant Cugat, fa sis temporades, el club arrossega el problema de la falta d'un camp propi. Durant la primera època el Rugbi Sant

Cugat va disposar del terreny on actualment es troba la biblioteca municipal; després, l'equip ha anat d'un lloc a l'altre esperant una solució. Francesc Godàs combina les funcions de president i en-

trenador alhora. H a jugat des dels 16 anys i ha estat 4 cops internacional, cosa que el converteix en un bon coneixedor del rugbi. Però, tot i les dificultats, G o d à s confia en la paraula de l'Ajuntament.

F R A N C E S C G O D À S . President del Rugbi Sant Cugat

Sense camp és difícil una continuïtat» CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Quina ha estat l'evolució del Rugbi Sant Cugat? —«Fa dos anys que estem en una situació inestable, delicada per motius diversos que es resumeixen en el tema del camp. Com que no tenim camp, és molt difícil una continuïtat i més encara si no hi ha una base a les escoles i instituts que vagi alimentant el sènior. Com que no disposem d'això i juguem a fora...» —Llavors, el plantejament de l'inici és el mateix d'ara? —«El nostre plantejament sempre és el mateix. La nostra esperança és confiar en la paraula de l'Ajuntament, que ha dit que tindrem un camp de rugbi; ja fa 3 anys que l'hauríem de tenir. Aquesta va ser una promesa de l'alcalde, que ens va dir que tindríem un camp a la ciutat esportiva, però hi va haver uns problemes urbanístics i ens va dir que esperéssim fins que tinguéssim un camp definitiu. Nosaltres hem fet bastants actuacions, algunes de bastant agosarades, com va ser la de confiar en un camp de futbol que hi ha a Valldoreix. L'EMD de Valldoreix al començament ens va donar molt bones paraules i la condició era que nosaltres l'arregléssim. Ho vam fer en una primera fase amb el nostre pressupost, que és molt limitat, i es va arribar a fer una competició de rugbi a 7 femení. Però ens vam trobar que el camp era contínuament envaït per motoristes i automobilistes. Llavors, les autoritats de Valldoreix no van ser sensibles al nostre problema, se'n van desentendre dient que era qüestió nostra. Van decidir no continuar la inversió que havien de fer i ho vam deixar. Allà vam perdre bastants diners, un dèficit que arrosseguem des d'aleshores.» —Amb el tema del camp solucionat el rugbi aniria endavant a Sant Cugat? —«A Sant Cugat estem en una situació bastant idònia per crear un equip de rugbi perquè la població jove és àmplia, hi ha molts col·legis, 3 instituts, una escola universitària i la UAB. I si no fos a Sant Cugat penso que el Vallès és una altra opció. Però sempre tenim el problema del camp. Amb això som molt pesats, però és molt important. Tot i així, he de reconèixer que l'Ajuntament ens ha facilitat les coses per entrenar un dia al CAR, en unes

L'Atletisme Hospitalet fitxa el santcugatenc Israel Luque R.L.

• Sant Cugat.— Israel Luque, actual campió de Catalunya i sots-campió estatal dels 200 metres indoor, ha abandonat la disciplina de la Unió Atlètica Terrassa (UAT) per defensar aquesta temporada els colors de l'Atletisme Hospitalet (AH). Luque ha arrribat a un acord amb l'equip del Llobregat per aquesta temporada amb possibilitats de renovació per alguna més si totes dues parts hi estan interesades. L'atleta santcugatenc ha signat un contracte per barem. Això vol dir que Israel Luque tindrà uns ingressos fixos que s'incrementaran si assoleix les marques establertes pel club. Tot i que tenia ofertes d'altres equips, Luque va comentar que s'havia dedicit per l'AH perquè «és un club amb molt de futur encara que estigui en una categoria baixa com és la segona catalana». A més de l'atleta santcugatenc, l'AH ha fitxat altres esportistes importants, com ara Xavier Brunet —campió iberoamericà de decatló— o Raül Sabaté —integrant de l'equip estatal de relleus 4 per 400 metres—. Amb la contractació d'aquests importants atletes, l'AH vol aconseguir entrar en la lliga estatal de clubs en dues temporades. Israel Luque va abandonar la UAT perquè «no van complir l'acord que s'havia pactat». L'equip egarenc encara està pendent de fer alguns pagaments a l'atleta de Sant Cugat. Una cursa de cinc clubs

Francesc Godàs presideix el club des fa 3 temporades. Foto: J.A.MULA. instal·lacions magnífiques». —Ara com ara, la solució han estat els camps de la federació? —«Sí, però aquests camps es troben en una situació tercermundista. Als vestidors hi ha un rajolinet d'aigua... freda, evidentment, aigua no potable. A més, són lluny d'un centre mèdic. Però un any van anar a Santa Coloma. L'Ajuntament ens pagava el lloguer del camp.» —Amb aquestes perspectives quin plantejament fan? —«Mantenir-nos en la competició. Aquest seria l'objectiu a curt termini. Un altre seria dotar-nos d'una estructura humana compromesa. Un cop tens això et plan-

teges altres objectius, com la promoció i la qüestió econòmica.» —«Com defensaria el rugbi del tòpic que el titlla d'esport dur i violent? —«El rugbi no és violent però sí que és dur, ja que és un esport de contacte. Però trobo que hi ha esports més violents que aquest, des de l'handbol fins al futbol, i això ho indica el tipus de lesions que hi ha.» —Com definiria l'actual equip del RSC? —«És un equip molt jove. Bàsicament tots són estudiants i gairebé la meitat són nous en el rugbi. És un equip inexpert. Físicament està bé i està força com-

pensat, però li falta experiència i molta tècnica. Però el veig més bé que l'any passat.» —«Què n'opina, del cas de la federació catalana i la FIRA? —«Estic d'acord amb la proposta de la federació catalana de recuperar la presència que tenia en la FIRA. Les reaccions que hi ha hagut després crec que perverteixen el sentit de les paraules i el concepte de què és la federació. És una idea que cal estudiar sense atribuir-hi un caràcter polític. Si som un país plural en tots els àmbits, també ho podem ser en l'esport i cada autonomia ha de poder decidir com ha d'organitzar la seva competició.»

L'AH és el cinquè equip que defensa Israel Luque. L'atleta local va començar a practicar l'atletisme a la Joventut Atlètica Sabadell, on va córrer durant quatre temporades. Amb vint anys va fitxar pel Centre Gimnàstic Barcelonès i va competir durant dos anys amb aquesta samarreta. El Barca va ser el següent pas de la cursa de Luque. Durant dues temporades va córrer en la secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona. El quart peregrinatge d'Israel Luque el va dur fins a la Unió Atlètica Terrasa, on va competir la temporada passada. Els objectius més immediats d'aquest atleta local en el seu nou equip seran els campionats nacionals i estatals de pista coberta. El darrer cap de setmana del mes de febrer tindran lloc els campionats estatals d'atletisme en pista coberta a València. Una setmana després se celebraran els campionats de Catalunya al Palau Sant Jordi. El recinte olímpic s'estrenarà d'aquesta manera com a pista d'atletisme. Serà un assaig dels campionats mundials, que també es disputaran al Palau Sant Jordi.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 30 de desembre de 1994

BÀSQUET

Antoni Gómez creu que Massafred s'ha equivocat i que no vol assumir-ho L'entrenador acusa l'antiga junta dels problemes del sènior A t A II MORI-1 1

• Sant Cugat. hi president del desaparegut CB Sani Cugat. Antoni Gómez, eonsidera que l'actual responsable de la secció de bàsquet de la UESC, Marcel·lí Massafred. equiEl president del ja desaparegut Club Bàsquet Sant Cugat, Amoni Gómez, ha afirmat a aque-t setmanari que no creu que ell hagi d'assumir la responsabilitat dels partits que ha perdut el sènior A de la l'nio Esportiva Sant Cugat aquesta t e m p o r a d a . D ' a q u e s t a manera G ó m e z contesta', a les paraules del coordinador de la secció tic bàsquet de la l T'SC i actual entrenador de l'equip de segona estatal. Maieel li Massafred. Massatrcd \a alirmar la setmana passada que ell no se sent responsable d'haver perdut la categoria aqucsla temporada, ja que «la categoria la va perdre l'antiga directiva del CU Sant Cugat amb la seva mala LICSIIO econòmica. durant la temporada passada-. Per això. Antoni ( i o m e / ha volgut deixar molt clar que l'antiga directiva va deixar l'equip a la segona divisió estatal i ell mateix va signar la baixa de tots els jugadors ilcl club. ••perquè legalment no es podia ter res més». A mes. Gómez afirma: -Totes les

vocat i que no vol assumir-ho. Massafred acusa l'antiga junta dels problemes de l'actual equip de segona estatal. G ó m e z creu que ell no és responsable dels partits que ha perdut cl sènior A de la U E S C aquesta temporada:

baixes que jo vaig signar. Ics va revisar l'actual coordinador de bàsquet de la U E S C i ell sap molt bé que no es podia retenir cap jugador.» Segons Gómez, «no es el mateix ser el segon entrenador d'un equip juvenil —encara que sigui el Barca— que ser el primer entrenador d'un sènior de segona estatal». Per això. segons Antoni G ó m e z . «Massafred no ha de disculpar les seves e n aties sobre la pista, en la gestió del club de la temporada passada», quan. segons ell, una cosa no té res a veure amb l'altra». --Jo estic convençut que amb l'equip que hi ha ara no s'ha de ser a l'últim lloc de la classificació, amb mimés un partit guanyat», ha afirmat Antoni Giímez. que ha explicat: -fins ara he callat perquè un cop absorbit el club, ja no havia ele dir res més, però ara tinc l'obligació de defensar la junta que jo representava.» Segons Gómez la junta del CB Sant Cugat es va equivocar en algunes coses, - p e r ò mai no va perdre Ics ganes de

<• Massafred no ha de disculpar les seves errades sobre la pista en la gestió del club de la temporada passada». Per Antoni Gómez, «la junta del CB Sant Cugat mai no va perdre les ganes de fer coses pel bàsquet de la ciutat.» en una junta que fins i tot va fer esforços economies personals per mantenir l'equip a la segona divisió estatal». La marxa d'Oriol Gómez Antoni Gómez ha explicat que la marxa del capità de l'equip, Oriol Gómez, li ha «dolgut molt perquè ell mateix el va animar perquè es e]uedés a la U E S C . quan tols els companys d'equip marxaven a altres clubs-. A més. segons Antoni Gómez, «si l'Oriol marxés i l'equip funcionés no tindria res a dir. però les coses no són així». Oriol Gómez va deixar l'equip perquè, segons ell, ha perdut «la il·lusió per jugar».

fer coses pel bàsquet ele S ant Cugat». A més, segons ell «ningu no pot disculpar les seve- errades

I.a L'nio Esportiva Sant Cugat va absorbir cl CB Sant Cugat després d'ha\cr-ser fet càrrec ele les despeses de final ele temporada ele l'antic club santeugatenc, unes despeses que sumaven 1.700.(10(1 pessetes i que van servir per pagar arbitratges, desplaçaments i endarreriments del club que presidia Antoni Gómez.

Les noies de la UESC inicien amb bon peu la lliga ( A R M I KIA t.RIt-

B Als equips de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat no tot són derrotes i problemes. L'equip sènior femení és un clar exemple de l'èxit que es pot aconseguir amb la feina ben feta. Les noies de la LT'SO han passat de ser un dels equips de la zona baixa de la classificació a ser un dels de la part mitjana alta de la taula. En les dotze jornades disputades les jugadores entrenades per Gero Montoro i Víctor Carretero han aconseguit 1S punts de sis victòries i sis derrotes. L'inici del campionat de lliga

en el grup 2 de la tercera categoria catalana ha estat mes bo del que s'esperava i. en vista de la marxa de l'equip, els tècnics no descarten que el sènior femení de la U E S C es mantingui en aquesta bona línia i escali algun lloc més en la classificació. Tot i així. un dels tècnics de l'equip, G e r o Montoro, eonsidera que «en un principi s'esperava que la U E S C anés una mica més bé, però uns petits problemes ho han impedit». Segons Montoro, «les noies son molt joves i tenen certa por als equips i massa respecte a la categoria.». Aquesta temporada l'equip fe-

mení ha sofert un canvi positiu, gràcies, segons Montoro, a la concentració. «Ara. més que res les estem ensenyant a motivar-se i a concentrar-se perquè són massa joves i encara no tenen el caràcter format», ha dit Gero Montoro. L'equip d'aquesta temporada només té 3 jugadores en edat sènior. La resta encara són júniors, però. segons assegura Montoro, «juguen al sènior perquè tenen un nivell molt alt». L'equip manté, pràcticament, el mateix sistema de joc d'altres temporades tot i que hi ha alguns aspectes que encara ha de millorar, com per

exemple la defensa. El tècnic G e r o M o n t o r o assegura: «A l'equip li falta una mica d'agressivitat en defensa, un aspecte del joc que estem treballant amb més intensitat. En atac les coses van sortint, tenen molts recursos tècnics.» Ara com ara. la principal preocupació d'aquest equip és consolidar-se en la categoria, tot i que el rendiment de l'equip anirà molt en funció dels estudis de les jugadores. T o t h o m confia que les noies de la U E S C anirant millorant i quedaran en un bon lloc a la classificació.

Cinc santeugatencs prendran part en la final territorial de cros escolar (ARMI

RhVtRTb

I T e r r a s s a . — Cinc dels 31 participants santeugatencs en el campionat comarcal de cros escolar s'han classificat per disputar les finals territorials a Cardedeu. Eva Sanchez. Pol Carulla i Marc Garcia —de l'escola Avenç— i Kevin I-'isher i Ramon Puigveró —del Club Muntanyenc Sant Cugat - son els corredors que prendran paït en la final territorial en les seves respectives categories. Per equips, l'únic representant santeugatenc seia el de l'escola Avenç, format per Gregori Gil. Arnau Rodríguez. Bernat Vaqui, Arnau Martínez. Marti Melo i Oscar l-'onrodona. La prova, que va tenir lloc a la zona esportiva de Can Jofresa (Terrassa), va aplegar mes de 2000 participants de diferents categories i modalitats. Els representants santeugatencs van tenir una bona actuació. En benjamí femení. Marina R o m e r o del C M S C va ser segona: Berta Carulla, de l'Avenç. es va ciassifiacr en el lloc 25è. i Elisabeth Fornell i Núria Benito. en el 52è i cl 57è. respectivament. En la categoria alevi femení Eva Sanchez va ser quarta. La resta de corredores de Sant Cugat es van classificar en aquest ordre: Adriana Cabrieeran, 14a: Patrícia Mallol, 21a: Anna Costa. 41a: Anna Carraseal. 43a, i Anna Velasco. 47a. Kevin Eisher i R a m o n Puigveró, del C M S C . van ser cinquè i sisè, respectivament, en la categoria d'aleví masculí. La resta de participants santeugatencs van ocupar aquests llocs: Gregori Gil, 14è; Arnau Rodríguez. I6e: Bernat Vaquí, 24è; Arnau Martínez, 26è; Martí Melo, 42è; Óscar F-'onrodona, 44è; Javier Mana, 49è: Pau Clemente, 51è; Pau Llaró. 62è; Pere Benito, 115è, i F e r n a n d o Serrano, 117è. En infantil masculí Lluís Carnicer va ser 15è. Xavier Puertas 16è i Patrici Serrano es va classificar en el lloc !S9è. Pel que fa als cadets masculins els dos representants de l'Avenç, Pol Carulla i Marc Garcia, van ocupar la cinquena i la novena posició, respectivament. Guillem Clemente va ser tercer i Albert Mampel, dissetè en la categoria de benjamins.

HOQUEI SOBRE HERBA

El jugador del Júnior Marcos Hoftnann, convocat per formar part de la selecció estatal sub-21 Una lesió li impedirà debutar en la lliga ( ARMt

RIAtRll-

• Sant Cugat.— El jugador del Júnior Marcos llofmann es un dels 20 convocats per Salva Indurain per formar part ele la selecció estatal sub-21 d'hoquei sobre herba. La selecció sub-21 participarà en el torneig ele Reis. organitzat pel RC Polo. competició c|iie tinelra lloc el S ele gener vinent. Aquest torneig servirà de prova per al combinat d'Indurain amb vista a la seva participació en la fase prèvia de la copa d'Europa. En aquesta primera fase, que tindrà lloc a Lille (Estat Francès) del 2 1 ' d'abril al 7 de maig. el combinat estatal s'haurà d'enfrontar a Bèlgica, Suècia i Ucraïna. Segons Marcos FFofmann. «la selecció hauria d'estar a les semifinals de la copa d'Europa i lluitar per una medalla contra Anglaterra, Holanda i Alemanya». Per

Hofmann. --baixar d'aqui seiia un fracàs i no classiticar-se per la fase final seria un daltabaix perquè significaria no uigar la copa del món. i u \ o ni es preveu». El jugadoi del .lunior. que haurà d'estar de baixa durant 40 dies per una lesió al dit petit de la ma dreta, es perdrà l'inici del campionat de lliga de divisió d'honor. Aquesta lesió. però. no li impedirà disputar la fase prèvia ele la copa d'Europa amb la sub-21. El jugador de Sant Cugat no podrà jugar la fase final perquè haurà passat de categoria en el moment que aquesta se celebri, l'any IW6 a Dinamarca. Marcos F loímann ha disputat 14 partits oficials amb la selecció sub-21. 4 de copa d'Europa, 3 en un torneig internacional a Alemanya i 7 corresponents a la copa del món. em l'equip estatal va aconseguir la setena posició.

M i n i h a n d b o l . — L'equip benjamí de l'escola Avenç és un dels classificats en el grup B per disputar la lligueta corresponent a la segona fase dels Jocs Escolars, organitzats per l'Ajuntament i la UESC. Aquest equip, entrenat per Antonio Tortosa Peli. el formen Oriol Carreras, Pol l.upon, Uelios Sanchez,

Albert Cuéllar. Joan Roca, Nicolau Salabert, Nacho Alvarez, Lluís Tomàs, Ferran Pacheco, Carles Salvany, G e r a r d Morera i Carlos Andrés. En la segona fase l'Avenç s'haurà d'enfrontar al Ferran Clúa i al Flopins. Un empat i una derrota és el seu balanç en la primera fase. c.R.

CAP D'ANY LLUNY D E BÒSN1A

Els Jelik-Mujkic, refugiats b o s n i a n s , viuen des d e fa un any a Castellbisbal, a p a d r i n a t s p e r s a n t c u g a t e n c s . A r a , p a s s e n el N a d a l a m b tradicions catalanes mentre e s p e r e n t o r n a r a casa. P l a n a 34.

• Divendres, 30 de desembre de 1994

niDiis

N E N S AMB D I S M I N U C I O N S El c e n t r e D A P S I a t é n d e s d e S a n t Cugat nens amb disminucions p s í q u i q u e s i físiques d e cinc ciutats del Vallès. La d e t e c c i ó i el t r a c t a m e n t p r e c o ç són els m è t o d e s q u e s'hi utilitzen. P l a n a 3 5 .

Quatre ferits en un accident a la Floresta

SERVEIS

Aprofitant les vacances escolars, una empresa contractada per l A j u n t a m e n t està netejant els voltants de l'escola d'ensenyament primari de la Floresta de la densa vegetació que l'envolta i que comporta

un gran perill en cas d'incendi. Aquesta actuació s'emmarca en la neteja dels marges dels vials i carrers de les zones afectades pels incendis de l'estiu. Fins ara s'ha actuat en una superfície total de

8 hectàrees, repartida en 4.150 metres de carrers. En total es vol netejar una superfície de prop de 40 hectàrees, que inclou actuacions puntuals n o previstes inicialment però demanades pels veïns.

Comencen les tasques de neteja del bosc al voltant del col·legi la Floresta El vial que porta fins a l'escola tindrà una sortida cap al Club de Tennis de Valldoreix

La superfície total de marges de vials netejats fins ara és de 8 hectàrees

XAVI CAVA

H La Floresta.— Els incendis de Fil i el 12 d'agost passats van fer palesa la necessitat de netejar els voltants de l'escola i d'obrir una sortida del camí que hi porta, que acaba en un cul-de-sac. Aquesta darrera era una reivindicació que els veïns havien expressat més d'una vegada. Xavi Cortés, regidor de Medi Ambient, explica que l'Ajuntament la vol solucionar «arribant a un acord amb el Club de Tennis Valldoreix per tal que el vial que porta fins al col·legi tingui una sortida pel club». Segons Cortés, és molt probable que l'acord passi per col·locar una cadena en aquesta sortida, la clau de la qual es trobaria en mans de la direcció de l'escola i també dels encarregats de la vigilància del bosc.

Una ferida lleu en una col·lisió al Camí de Can Gatxet

Neteja de marges La franja que es neteja al voltant del col·legi té uns 25 metres d'amplada. Per Xavi Cortés, l'objectiu és que «en cas d'incendi, les flamarades no arribin directament a l'escola». La primera tasca consisteix a netejar el boscatge, per després, i sota la supervisió dels tècnics de l'Ajuntament, talar part dels arbres i deixar només aquells més característics i menys perillosos. La neteja es fa coincidint amb el període de vacances del Nadal, per evitar la possibilitat d'un accident per la presència dels escolars, i acabarà a final de la setmana que ve. El cost previst és de 13 milions, i s'espera que se'n subvencioni una part. La neteja dels voltants del col·legi públic de la Floresta forma part de l'actuació global que l'Ajuntament està duent a terme a les zones afectades pels incendis

B La Floresta.— Dos ferits de consideració i dos de més lleus és el balanç de l'accident d'un Seat Ritmo amb quatre ocupants, dilluns a la matinada a la carretera de Vallvidrera, a l'alçada del paratge de Can Llobet de la Floresta. El conductor, Pablo Ahmed Andrés, de 21 anys i veí de l'Hospitalet de Llobregat, va ser traslladat amb ambulància a l'Hospital de la Mútua de Terrassa amb ferides de consideració, però se'l va poder donar d'alta el mateix dilluns a la tarda. L'altre ferit més greu és José Carlos Núnez Gonzàlez, de 23 anys i veí de Barcelona, i va ser ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebron. L'accident es va produir a dos quarts de quatre de la matinada, quan el vehicle va caure en un marge del quilòmetre 10,400 de la carretera de Vallvidrera en agafar un revolt amb excés de velocitat, segons la Guàrdia Civil de Trànsit. Els dos ferits lleus, un noi de 23 anys de Montgat i una noia de 24 anys de l'Hospitalet, van ser traslladats també a l'hospital de la Mútua de Terrassa, on van estar ingressats només unes hores. / s.B.

Foto: MANÉ ESPINOSA

d'aquest estiu. Fins ara s'ha treballat en 4.150 metres lineals de terreny al voltant de vials, en una franja que abasta uns 15 metres d'amplada a cada costat del vial, tot i que en alguns punts està tallada per habitatges. Els trams on ja s'ha treballat són el carrer de Can Cortés, el del Sanatori, el carrer de les Aigües de Sabadell i el del Turó del Fumet, i també als camins de can Cortés, el de can Fio i el que arriba fins a la torre de vigilància. Les tasques principals són la neteja de la vegetació baixa i la

tala dels arbres afectats pel foc. Amb aquests darrers es pretén fer un aprofitament forestal: es venen com a llenya, mentre que el brancatge i les capçades dels arbres es trituren i s'escampen per les zones cremades com a cobertura vegetal i per protegir el terra de l'efecte de la pluja. El 75 per cent de les zones tractades fins ara és de propietat privada, mentre que la resta és de titularitat pública, tot i que no pertany a l'Ajuntament de Sant Cugat. La tasca més complicada ha estat localitzar els propietaris,

però la majoria, amb excepcions puntuals, no han obstaculitzat la neteja. L'Ajuntament també ha enviat un requeriment a la Diputació de Barcelona i a Ferrocarrils de la Generalitat perquè facin el mateix amb els seus terrenys a les carreteres de l'Arrebassada i Vallvidrera, i als marges de la via del tren, respectivament. Xavier Cortés creu que la neteja estarà enllestida cap al març vinent, però «això depèn de la quantitat de demandes d'actuacions concretes que surtin per part dels veïns».

H Mira-sol.— Una noia amb ferides lleus i una illeta enjardinada destrosssada és el balanç d'una col·lisió entre un cotxe de Sant Cugat i un de Terrassa, al Camí de Can Gatxet de Can Gatxet, a Mira-sol, divendres a la nit. Els vehicles implicats eren un Citroen Visa i un Opel Corsa, la passatgera del qual va ser la que va resultar ferida. La policia municipal de Sant Cugat, que va intervenir a l'accident, va tramitar la reclamació de danys per la destrossa de la illeta./s.B.

Un cotxe xoca contra un semàfor • Sant Cugat.— Un cotxe conduït per un veí de Cerdanyola es va estavellar diumenge a la nit contra un semàfor del carrer Pla del Vinyet, davant del Centre Cultural. Tot i ser un accident aparatós, no hi va haver ferits. La policia municipal va tramitar la reclamació de danys pels desperfectes del semàfor. / s.B.

PACIFISME

L'Institut de la Mediació defineix el perfil dels seus col·laboradors SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Definir el perfil del mediador. Aquesta és la primera tasca de l'Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació, creat recentment com a «fill natural» de la Universitat Internacional de la Pau, segons el president de la nova entitat i director també de la universitat amb seu a Sant Cugat, Frederic Roda. L'objectiu de la iniciativa és estudiar i difondre les tècniques de mediació i prevenció en tot tipus de conflictes entre dos grups socials parts. «És un nou concepte d'intervenció —matisa Roda— que pot contribuir a resoldre des

d'enfrontaments internacionals fins a problemes veïnals». Però el que diferencia la mediació de qualsevol altre model d'intervenció és, segons Roda, «que facilita que les dues parts trobin la solució, sense imposar-la des de fora. El mediador no és un jutge o un àrbitre que està per damunt dels enfrontats. No dictamina quina és la via per resoldre el conflicte. I és aquí on es diferencia de conceptes com la justícia.» És per això que els responsables de l'Institut han considerat que la primera tasca per posar-lo en funcionament és definir les condicions imprescindibles del me-

diador, que ha de ser independent, ha de tenir credibilitat i ha de garantir la confidencialitat. Algunes de les missions de les Nacions Unides i les de l'ex-president dels Estats Units Jimmy Carter —un dels artífexs de la negociació pel retorn de Jean-Bertrand Aristide a Haití com a president constitucional— són per a Roda exemples clars del que és la mediació. El concepte, de creació relativament recent, està molt estès a Europa i va arribar als seminaris que hi la Universitat Internacional de la Pau des de fa tres anys a través de l'agermanament amb la universitat belga de Nemours.

Frederic Roda. Foto: ELS 4 CANTONS.

PUNT DIVERS

KLS 4 C A N T O N S / Divendres. 31) de desembre de IW4

SOLIDARITAT

Santi Jové surt cap a Croàcia en cl seu setè viatge per portar ajut humanitari s.n B FI material sanitari recollit pel santeugatenc Santi Jové i els seus col·laboradors ja és al c a m p a m e n t de refugiats bosnians de Kamenjak. a la ciutat croala de Pula. Jové va iniciar dilluns el seu setè viatge cap aquest camp on viuen S()(l persones que. segons ell «estan en una situació cada dia més precària». Després d'un anv i mig de col·laborar periòdicament amb Kamenjak i viatjar-hi personalment per trametre l'ajut que recull, per a l'impulsor de la campanya «en aquests moments, l'ajut és més necessari que mai. La guerra s'ha endurit, però al mateix temps ha passat de moda i la gent se n'ha anat oblidant.»

.la Jelik amb les seves filles, Elma i l.cjla. i la seva neboda Aidd davant el pessebre, l-oto: l\. Ml'I.A.

Mai no havien celebrat el Nadal fins l'any passat. La família Jciik-Mujkic, arribada a Catalunya des d'un camp de refugiats ara fa un any i mig i apadrinada per la campanya Sant Cugat Ajuda Bòsnia, s'ha afegit aquests dies a les tradicions dels seus amics catalans i està decidida a tornar a casa amb un tió. Però mentre esperen el moment de tornar, recorden els tres dies de festa i les reunions amb els amics amb què es comença l'any a Bòsnia.

Cap d'any en terra de pas La família bosniana apadrinada per Sant Cugat celebra el Nadal mentre espera tornar SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— «Quan tornem a Bòsnia, si Déu vol, farem cagar el tió allà. Lis molt divertit per als nens.» Majda Jelik. bosniana i musulmana no practicant, celebra el Nadal per segona vegada a la seva vida i està tan decidida a tornar al seu país com a portar-hi la tradició catalana. Fa un any i mig que va arribar a Catalunya amb la seva tamília. desprès d'haver estat al campament de Split. l'er la seva condició de refugiats, no poden treballar i viuen a Castellbisbal amb l'ajut dels apadrinaments de la campanya Sant Cugat Ajuda Hòsnia. Abans que esclates la guerra. els Jelik-Mujkic vivien a Sarajevo. una ciutat compartida per ortodoxos, jueus, musulmans i catòlics. ••Mai no hem donat importància a la religió de cadascú —explica Majda. Nosaltres no celebraven el Nadal, només el cap d'any. Però com que aquí és una tradició, la compartim amb els nostres amics catalans.» A m b la mateixa capacitat d'adaptació, les filles i els nebots de Majda han muntat un pessebre al menjador de casa i escriuen postals de Nadal en català. però. malgrat el grau d'integraeio a què han arribat, tenen una única idea fixa: tornar. «Quan l'anv passat ens van regalar les liguretes del pessebre —recorda Majda vam pensar que no ens caldrien, que aquest cap d'any ja hauríem tornat a Bòsnia i el celebraríem a la nostra manera. Fins fa poc encara intentàvem calcular quan podríem tornar. Ara ja no posem terminis a la guerra.» 1:1 canvi d'actitud és conseqüència de les notícies que Majda rep de part de la seva família, encara a Sarajevo: «Quan parlo amb el meu marit o el meu germà, noto

que han perdut la força que conservaven fins fa uns mesos». Però la resignació no és compartida per la mare de Majda, Mejra. de 72 anys. Per a ella, la tornada és urgent: encara té un fill a Sarajevo i no vol morir lluny de casa. T a m b é la filla gran de Maj-

CENTRE

da, Lejla, de 19 anys, vol tornar aviat a Bòsnia per exercir la carrera de metge que començarà a estudiar Catalunya, però que vol continuar al seu país, «si queden metges per ensenyar als joves després dels bombardeigs als hospitals». Les úniques que no volen

DE LA

tornar són Elma, la filla petita de Majda, i Aida, la neboda. Tenen cinc i sis anys. Recorden molt poc Bòsnia i parlen gairebé amb més facilitat cl català que la seva llengua materna. «A elles els sembla que ho tenen tot. a q u í — a d m e t Majda— però hem de tornar.»

Ln la mateixa línia de la crida de Jové. Maria Permanyer. responsable de Sant Cugat Ajuda Bòsnia. ha reforçat la campanva per aconseguir nous apadrinaments per a la família Jelik. «Després d'un any de contribuir regularment —apunta Permanyer— alguns dels socis podrien donar-se de baixa. La constància és molt difícil d'aconseguir.» Assegurar la continuïtat de les aportacions no és, però, l'únic objectiu de a renovació de la campanya Sant Cugat Ajuda Bòsnia. Les col·laboracions regulars encara són, segons Permanyer, «insuficients per a una família de set membres en una societat consumista que els ha creat necessitats noves». A m b les aportacions estables de Sant Cugat només s'obtenen 35.000 pessetes mensuals. Són les donacions puntuals el que permet arribar a les 65.000 pessetes d e mitjana cada mes i afegir aquesta quantitat a les 150.000 que es reuneixen a Castellbisbal, on viu la família bosniana. Per aconseguir nous apadrinaments, Maria Permanyer ha endegat una campanya de sensibilització en què està prevista, una conferència de l'eurodiputat i cx-comissionat de les Nacions Unides per als refugiats de Bòsnia José Maria Mendiluce.

IMATGE

M«

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hores" • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei li passem les fotos de color a blanc i negre

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT / Tractaments facials i corporals / Depilació elèctrica i per sonda

Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

(Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Maquillatge

/ Quiromassatge

/ Maquillatge permanent

/ Reflexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàtic

/ Decoloració

/ Tractament osmosphere +SEA

/ Manicura

100

/ Solàrium alta pressió: facial i

/ Píling corporal + Hidratació

Sta. M a r i a , 14. Tel. 6 7 5 56 7 4 - Fax. 675 57 24. Sant Cugat

/ Tractament TUENDA

corporal

CONSULTA MEDICA

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 -Sant Cugat del Vallès

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

35 Atraquen una botiga i fracassen en l'intent en una benzinera

SERVEIS SOCIALS

H Sant Cugat.— Dos joves armats amb una pistola i una navalla van robar divendres al vespre en una botiga i van intentar després un atracament fracassat en una benzinera, segons les sospites de la policia. Quan faltaven uns minuts per l'hora de tancar, dos joves van entrar a la botiga de discos Carreras, al carrer de Valldoreix, i van amenaçar els encarregats de l'establiment perquè els donés el contingut de la caixa registradora, amb la reepatació del dia. Un quart d'hora més tard, dos individus que encabien amb la mateixa descripció, van intentar repetir el robatori a la benzinen Repris, a la zona de les discoteques del carrer de Vic. Aquest cop, però, la resistència dels treballadors de la benzinera a entregar-los els diners va fer que fugissin al cap d'una estona d'intentar el robatori amb intimidació. La policia municipal, que va relacionar els dos fets, va fer una batuda perls carrers de la ciutat, però no va trobar cap sospitós. / S.B.

Tres contenidors incendiats en dos dies

Els nens es relacionen amb l'entorn també mitjançant les joguines. Foto: JA MULA.

Qualsevol trastorn físic o psíquic que es detecti en un nen de fins a quatre anys serà fonamental en el seu desenvolupament posterior. Si un nen triga més de l'habitual a començar a parlar pot ser símptoma que la seva relació amb l'entorn familiar és dolenta. Restablir aquest vincle és feina de molts professionals: els que treballen des de fa sis anys al Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç de la Generalitat, situat a la plaça del Rei de Sant Cugat.

Quan un nen no ens respon Cent trenta nens de Sant Cugat i la comarca amb disfuncions reben tractament a DAPSI CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Si el nen plora insistentment en plena nit, la mare s'aixeca corrent pensant que li passa alguna cosa. Pot ser que senzillamnet tingui gana o malsons. Però en alguns casos pot ser símptoma de problemes en la relació entre el nen i l'entorn. «De vegades ens ve una mare preguntant si el seu fill té un problema de sordesa, perquè nota que no para atenció en el que li diu o no la mira quan parla. Segurament no vol dir que el nen hi senti malament: potser és que està més lligat a l'estímul que li pot oferir un altre objecte», explica Mercedes Ruiz, psicòloga infantil. Ruiz forma part de l'equip de tretze professionals, integrat per dos neuropediatres, dos fisioterapeutes, tres logopedes i sis psicòlegs-pedagogs que treballen al Centre de Desenvolupament i

Atenció Precoç (DAPSI). El centre és situat a la plaça del Rei, en uns locals cedits per l'Ajuntament, on atenen també nens de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Rubí. Una àrea geogràfica molt àmplia, on viuen més d'11.500 nens: actualment un total de 130 segueixen tractament a DAPSI, dels quals 34 són de Sant Cugat. El centre de DAPSI és un dels quaranta-dos que hi ha a tot Catalunya, coordinats des del programa d'estimulació precoç del departament de Benestar Social de la Generalitat. Aquests centres van néixer com a cooperatives de professionals que actualment reben una subvenció de l'Administració autonòmica i el suport dels ajuntaments dels municipis. Amb aquests mitjans, els professionals de DAPSI atenen casos molt variats: si un nen comença a caminar tard, segurament té problemes en el sistema motriu; es

donen també deficiències en el desenvolupament sensorial, a la vista i l'oïda. En aquest cas, serien disminucions físiques. Però segons quins problemes, com trastorns en el llenguatge i la comprensió, poden respondre a un retard més general en el desenvolupament del nen, que es pot traduir en trastorns cognitius (diferents graus de retard mental), de conducta (hiperactivitat, inquietud) i emocionals, que es manifesten a través de canvis d'humor, ansietat i autisme. El paper dels pares Sorprenentment, encara que l'entorn familiar hi té molt a veure, només en un cinc per cent dels casos són els pares els qui decideixen posar el Fill en mans d'especialistes. Segons dades de DAPSI corresponents a l'any 1993, en un 27 per cent dels casos és el mateix pediatre qui trasllada

el cas als professionals dels centres d'atenció precoç; en la resta, són el parvulari o l'escola bressol, els hospitals i els departaments de serveis socials els qui se n'encarreguen. «L'acceptació per part dels pares de la deficiència del fill varia molt; per a alguns és molt difícil perquè s'han frustrat les expectatives que havien dipositat en el nen», explica la psicòloga Mercedes Ruiz. «Es neix amb unes capacitats; si no es posen en joc, això significa que o bé el nen té mancances o que no se li dóna l ' o p o r t u n i t a t de d e s e n v o l u par-les.» Per això, la tasca dels psicòlegs també s'ha de centrar en els pares, que en alguns casos no saben o no volen donar al fill l'atenció adequada. «Hi ha mares que quan el nen els estira els cabells es queden indiferents; el nen llavors sent que no en rep cap resposta.»

Com restablir el vincle entre un nen i el seu entorn c.c. H A les habitacions dels locals de DAPSI es poden veure joguines. nines, contes i trenclacosques, tot en un ambient tranquil. A mig matí d'un dia normal entre setmana entren dues o tres famílies. Sorprèn que a nens tan petits se'ls pugui detectar problemes emocionals o dificultats de comunicació amb els seus pares i el seu entorn. Però precisament la prevenció és una de les tasques principals d'un centre d'atenció precoç com DAPSI, un concepte on s'inclouen tot

el conjunt d'intervencions adreçades a la població infantil, en la petita i primera infància, que presenta disminucions, trastorns o disharmonies en el seu desenvolupament o risc de patir-les. D'aquesta manera, la detecció d'una disfunció física o psíquica se centra en els nens d'entre zero i quatre anys, encara que l'atenció es pot perllongar fins els sis. Un cop diagnosticat el problema, DAPSI se centra en el seguiment de l'evolució del nen a través del tractament individual del nen i

la seva família per aconseguir potenciar la seva capacitat de desenvolupament. El tractament se centra en els àmbits sanitari, social i educatiu, seguint les directrius d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut. Segons Mercedes Ruiz, psicòloga de DAPSI, «es tracta de restablir el vincle que s'ha trencat entre la mare i el nen». Com? «A vegades, en lloc d'anar a buscar al nen, cal esperar que tingui el seu espai i el nen es vegi respectat —explica Ruiz—. En aquell

estadi tranquil, estirat o jugant, potser un menut habitualment indiferent a les persones que l'envolten acaba dirigint la mirada cap a algú i estableix així un contacte.» Fins a quin punt un nen quedarà completament restablert dependrà de la gravetat de la seva disminució: «Les garanties d'èxit no són del cent per cent. Però sí que hem pogut observar el que passa quan el nen arriba a adolescent sense que aquestes disfuncions s'hagin tractat.»

H Sant Cugat.— Tres contenidors de recollida de deixalles instal·lats en carrers de Sant Cugat es van incendiar entre divendres i dissabte. Una patrulla de la policia municipal va observar divendres al migdia com es cremava un contenidor d'escombraries al passeig Sant Magí i va apagar les flames amb l'ajut dels veïns. Al dia següent es va trobar amb foc un contenidor de paper al Turó del Pinyer, i es va avisar una dotació de bombers de Rubí per sufocar l'incendi i retirar després el recipient. Finalment, unes hores després, una patrulla de la policia local va participar, també amb l'ajuda dels veïns, en l'extinció de l'incendi en un contenidor al passeig Pollancres, a la Floresta. / s.B.

Surt la Caravana per la Pau cap a Algèria H Dos camions tràilers carregats de material amb ajuda humanitària van sortir ahir des de Barcelona cap a Algèria. Era la segona Caravana per la Pau, organitzada per diferents entitats solidàries en benefici dels refugiats saharians del sud d'Algèria. L'itinerari traçat passa per Alacant, on s'embarcaven els camions fins a Oran. A partir de la ciutat africana, el viatge continuarà per terra fins als camps de refugiats. La situació de perillositat al país ha impedit aquest any que viatgessin representants de les entitats col·laboradores amb la caravana, integrada únicament pels conductors dels tràilers / s.B.

Recuperen un cotxe robat prop de l'HGC H La policia municipal va recuperar divendres un Opel Kadett, a m b m a t r í c u l a de L l e i d a LE-0909-S, prop de l'Hospital General de Catalunya. El vehicle, que constava com a robat des de feia dies, pertanyia a un veí de Rubí. Una patrulla de la policia local circulava per la zona quan va veure un cotxe amb senyals d'haver estat forçat i va comprovar la seva matrícula. / s.B. U n s aspersors provoquen

una glaçada H Uns aspersors es van disparar divendres a la matinada al carrer Pla del Vinyet i van fer un bassal que es va glaçar amb la rosada. La brigada de manteniment, obres i serveis de l'Ajuntament va haver de cobrir la calçada amb sal per evitar patinades i accidents. / S.B.

ELS ACTES D l .NADAL

3 6

. D n c n d r c s . 3!' de desembre de llW4

EL TEMPS. CINEMA I AGENDA

las actes tradicionals tic Ics testes estan aconseguint omplir les sales de la ciutat. I K Pastorets, l'envelat. els pessebres \ ivents i els concerts formen un cicle que culmina dijous amb la cavalcada. Planes 36 a 42.

Quatre planes de serveis, amb la informació metereologica. el joc. la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 43 a 47.

LES FESTES DE NADAL

) i k ^ imatges de la cavalcada de Reis de l'ain passat. Intov [ I S -i CANTONS.

El dia 5 els Reis d'Orient porten la il·lusió als nens Recolliran

les cartes, repartiran

més de 2.(XX) quilos de caramels

1 RANCI'SC CARBÓ

• Sant Cugat. Dijous de la setmana vinent. els Reis d'Orient arribaran a Sant Cugat per omplir d'il·lusions els infants, joves i adults de la població. Acompanyats (Juan es \a acabar la cavalcada del l'W4, ja van començar a preparar la del IWs. L'Agrupació de Futbolistes Veterans es troba cada dimecres per fer el cafè a can Pros i anar parlant de tots els aspectes que giren a l'entorn de la cavalcada de Reis. Són setze persones que des de fa més de trenta anys coordinen i organitzen la cavalcada a Sant Cugat. Amb el pas del temps, han hagut d'anar canviant costums i aspectes de l'organització. HI creixement de la ciutat i els problemes de seguretat han imperat a l'hora de confeccionar un itinerari que vol procurar arribar a tots els racons del nucli urbà. Cal pensar que és el dia de tot l'any que surt més gent al carrer i que la majoria son infants i joves. Al principi, quan l'Agrupació es féu càrrec de l'organització, els Reis anaven amb cavalls, després amb cotxes i darrerament, des de

i 4.000

pels patges i pe r molts voluntaris, recorreran els principals carrers i places de la vila tot repartint ca ramels. globus i molts petons. I.a cavalcada al nucli urbà començarà a dos quarts de set del vespre i omplirà els

fa tres anys, amb carrosses arrossegades per tractors. D'aquesta manera, cl Reis es veuen des de tots els indrets, i poden anar acompanyats per molts patges que els ajuden en les seves tasques. Actualment són més de cent persones les que colla-

boren en l'organització perquè tot vagi sobre rodes. Voluntaris. Protecció Civil, policia municipal i Creu Rovetllen per la seguretat a la cavalcada, aspecte que preocupa força l'organització. La gran quantitat de caramels que es reparteixen, més de 2000 quilos, provoca allaus

globus carrers a vessar, com ja es tradicional cada any, i acabarà a la plaça de Barcelona. Lis organitzadors, l'Agrupació de Futbolistes Veterans, recomanen que la gent s'estigui a les voreres i no envaeixi els cai concentracions de gent que a vegades són de difícil control. Dàltra banda, no volen que cap nen ni nena no es quedi sense globus. Per aquest motiu preveuen repartir-ne 4.000. L'hora prevista d'acabar son les nou del vespre. Enmig de l'itinerari el mags

rrers, perquè la seguretat és força important en una diada com aquesta. A Valldoreix i als districtes sortiran paral·lelament quatre cavalcades, farcides també d'obsequis i regals.

adoraran l'infant Jesús a la parròquia de Sant Pere i al final del recorregut seran rebuts a l'Ajuntament per l'Alcalde i el consistori de la vila. Després sortiran al balcó i baixaran a la plaça per rebre les cartes de tots els santeugatencs. L'itinerari previst, el ma-

Cavalcades a Valldoreix i als districtes Í-'.C., HA.

• Els Reis d'Orient també tenen previst visitar els districtes de les Planes, la Floresta i Mira-sol i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. A les Planes sortiran a les 6 de la tarda de la plaça de les Tres Torres. Després de passar pel Dessert i la Mata arribaran a ca l'Avi. Encara avui els Mags de les Planes arriben a cavall. Dies abans, 1T de gener, els ambaixadors reials hauran re-

collit les cartes al Centre Cívic, de les 6 a les S. A Mira-sol la cavalcada sortirà de Mas .laner a les 6 de la tarda. Arribarà fins a l'estació del ferrocarrils, per tornar pel carrer baixador i aturar-se al Casal de Mira-sol. En aquest districte els Reis arriben amb furgonetes, i després de recollir les cartes tenen previst assistir al Pessebre Vivent que als jardins del casal escenificarà la mainada del barri. Al final i abans de repartir

les joguines, podran prendre xocolata desfeta. A la Floresta la sortida els reis la tenen prevista a les 3/4 de 6 de la tarad de la plaça de l'Estació del FFCC. Després de passar pel pont del Diari, la plaça Pere Planas i la del Centre. entre altres indrets, arribaran a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta, on escoltaran els infants i recolliran les cartes dels veïns del Districte. A Valldoreix, els Reis sor-

tiran del Casal Cultural a dos quarts de set de la tarda cap a la plaça can Cadena i el passeig de Rubí fins arribar al Mafiós, des d'on agafaran el carrer Ramon Escayola per arribar al Colin ado Víctor, on es farà una xocolatada. La cavalcada continuarà passant per la plaça dels Ocells, l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i el Mas Roig. El recorregut finalitzarà davant de la seu de Creu Roja, on els reis faran un parlament als nens.

teix dels darrers anys. és el següent: Sant Josep, Mariné. Canovas del Castillo, Francesc Moragas, Rius i Taulet, avinguda Catalunya, places Pere San, Major, Octavià, La Torre, Plana de l'Hospital, Abat Armengol, Indústria, Augusta, Castellví. Camí de la Creu, plaça Sant Francesc, Santa Engràcia. Montserrat, Orient, plaça d'en Coll, Torreblanca, carretera de Cerdanyola, de la Creu, la Torre. Santiago Rusinol, Santa Maria. Valldoreix, Rosselló. Alfons Sala, plaça LLuís Millet, Àngel Guimerà, Villa, Valldoreix, Sant Antoni i plaça de Barcelona. Alguns d'aquest carrers seran recorrreguts en sentit contrari. A la nit, els mags s'acostaran a les cases per fer arribar les il·lusions a tots els santeugatencs que han demanat als reis allò que ningú més no els pot portar. Tots esperen una capsa plena de salut per al 1995.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL ACTIVITATS DE NADAL A L'ENVELAT Divendres 30

De 10.30 a 14 Tallers amb l'AE Berenguer El Gran Centre de Titelles de Lleida. La Janna i e/s tres ossos (titelles) Quintet Lisboa (balls de saló)

Dissabte 31

10.30 a 14

Tallers amb l'Esplai els Disbarats Pep López i Sopars de Duro. Revetlla de Cap d'Any (animació) Titiriteros de Binéfar. E/pa/s dels colors (titelles) Minicurs de balls de saló

10.30 a 14

Tallers amb l'Esbart Sant Cugat Binixiflat. En Joan de la carbassa gran (titelles) Minicurs de balls de saló

10.30 a 14

Tallers amb l'AE Berenguer El Gran La Saragata. L'Auca dels tres reis (musical de titelles) Minicurs de balls de saló

10.30 a 14

• Tallers amb l'AE Berenguer el Gran Titelles Parranda

17.30

Àngel Daban (animació)

18.30

Ambaixador reial Minicurs de balls de saló Noé Ribas, Cantant i ballant el fred se'n va (animació) Cavalcada de Reis Fivonacci (balls de saló)

Un any més, les activitats per a menuts són les que més èxit tenen. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Els més petits es fan seu l'envelat de Nadal L'ambaixador reial recollirà les cartes de tots els nens i nenes a l'envelat el pròxim dimecres 4 de gener JOSEP MARIA VALLÈS

H Centre.— Avui comença la segona setmana del Nadal a l'envelat d'enguany. Des de divendres passat fins avui, menuts i grans han participat i assistit als diferents tallers i espectacles de l'envelat de la plaça dels Quatre Cantons. Com en els tres últims anys, els més petits han estat els protagonistes.

Amb la Saragata de Festa i Desastrosus Circus començaven les activitats infantils d'enguany: els petits acompanyats dels seus pares esperaven que els monitors, que s'encarreguen del bon funcionament del envelat, els donessin el senyal per entrar i, després, agafar un bon lloc. El dia de Sant Esteve el contador de contes

Cesc Serrat va explicar històries nadalenques als nens que omplien el recinte de l'envelat. Els contes eren composats bàsicament per rondalles de creació pròpia i d'altres escrites per autors moderns. Dimarts, el grup de titelles de Vilanova L'Estaquirot va interpretar El Patufet. L'Estaquirot, que ha rebut recentment el premi

Un moment de l'audició de la Coral Serra d'Or al Monestir. Foto: JA. MULA.

Rialles, va néixer l'any 1973 i ha interpretat El Patufet unes 500 vegades. Durant 40 minuts aproximadament la Núria, l'Olga i l'Albert van donar vida a un seguit de personatges tot captivant el jove públic. Dimecres els pallassos M. Gros i P. Callau es van encarregar d'engrescar i arrancar les rialles als nens i nenes de Sant Cugat.

Aquest dies els tallers han tingut un paper fonamental a la plaça dels Quatre Cantons amb la participació de Lluís Pinyot o el mateix Esbart. C. Serrat, enmig d'un cercle de nens, va parlar i explicar de la dansa tradicional catalana. Els nens també han participat en altres tallers, l'A.M. El Faristol i l'Agrupament Escol-

ta Berenguer el Gran. Les nits de l'envelat Els espectacles per a adults no han tingut el mateix seguiment que els dels menuts. Avui pot ser una de les nits que més s'ompli el recinte ja que hi ha balls de saló. Demà hi haurà la nit de cap d'any amb P. López i Sopars de Duro.

Escena de l'anunciació als pastors en l'edició del Pessebre Vivent d'enguany. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Concert de Sant Esteve de la Coral Agosarada i emotiva escenificació del Pessebre Vivent Serra d'Or, al Monestir XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— El temple del Monestir de Sant Cugat va ser l'escenari on es va desenvolupar el concert que la Coral Serra d'Or va oferir el dia de Sant Esteve a les nou de la nit. Davant una nombrós públic, entre el

qual que hi havia també el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Franquesa, la coral va oferir un repertori dividit en dues parts: a la primera, la coral, sota la direcció d'Andreu Recasens, va oferir un seguit de nadales en cant coral. La

segona part, dedicada als solistes, va tenir un acompanyament de set instruments: tres violins, viola, violoncel, flauta i orgue. Per acabar, la coral va convidar els assistents a cantar amb ells els temes Fum. fum fum i Pels fills d'Adam i Eva.

FRANCESC CARBÓ

H Sant Cugat.— Amb un fred que glaçava, el dia 24 de desembre al vespre, el grup Joves de la Parròquia va escenificar una nova edició del Pessebre Vivent. Al voltant del Monestir, més de 80 nens i nenes van

posar en pràctica el que havien estat assajant dies abans: nou escenes diferents de la infància de Jesús. Amb uns decorats que situaven perfectament l'època i uns jocs de llums i música que permetien avançar d'una escena a l'altra seguint

un fil conductor, molts santcugatencs van assistir en aquest pessebre vivent, que any rera any aconsegueix superar-se. En acabat, molts infants van assistir a la Missa del Gall dirigida a la mainada que es fa abans de mitjanit.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. M) de desembre de 1994

LES FESTES DE NADAL

l 'n m i a n c n l de Li n i u

.lacie del -Pocnia de V i d a l

a la •

.ipiuil.ir.I i

MANI I M'IMIN \

\elll Iclndc

I i l u v c ( I t q i l c s l l l S l l i ! ( IIL il

li I c a t r e a u d i t o r i

l o t o M X M

ISI'INOSX

Exit de públic a la representació La Jove Orquestra Sant Cugat fa omplir el Teatre-auditori del «Poema de Nadal» \A\

II K UOKK \ S

I Sant Cugat. l a penombra del claustre només era trencada per la llum de les espelmes que. col·locades a terra, formaven un camí fins a la sala capitular. Allà. mes penombra. Sota l'esmorteïda llum, el públic silenciós atapeïa les cadires disponibles i esperava. En un racó. els músics de l'Orquestra de Cambra. Al centre, davant la porta, un escenari sobri. molt sobri —poc me;s que un entarimat cobert de fullaraca verda i aromàtica i un faristol de fusta vetus-

H c u l a d . Xlu •

tada—. esperava els quatre rapsodes. En aquest escenari, en aquest ambient, els actors (Joan Llamas, Maria Dolors Vilarasau, Joan Berlanga i Ernest Naté) interpretaren, més que no pas recitaren, les quatre parts del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. L'na part cadascun, separades i contrapuntejades per la Suite de Nadal, la peça del músic Torri Xuclà composta especialment per a l'ocasió. La composició incloïa dues peces cantades per una soprano de l'Or-

. i l . s l ' l •-.. ^ I ,i,. \l i s l ' I M i s v

Concert de la Banda de les Planes B Les P l a n e s I [ .MMCCII d e S a n ! I s l e \ e d e i li i v . de M i i s x a d e les l'i na. s. da iiuida pe i R a l ,e! ( a s i d a v •..ilei o i n p l n d e e e i d , 1 ( a -al ( iiltiual c ' a q u c s l disi i ., ;,. | 1 •. si. i / e i a u - . \ -s ,.k I i-,i!: i. de -.el a q u r i . ' c a i v - , ,;.a, | u r n \ u la '"and.1 \ . i n ' d e i a un e o i k i i l dividu cu d u c s ii.itls \ la p n i · i e i a c m 11'.

IcrpicMi m a r x e s p r ò p i e s de la b a n d a . -. e;:r.a-Mes <aa; i e he t o l c - p e ! dii-.-,:nr. Ke.t.icl ( asiilas. m e n l i . q u e a la seeaaia '..ui i r l e i p i e M r m e l ó d i e s i • a d k i, • 11.11 - e i n"i al a b o ' c l o s . v a l s o s ,, p a s - d o b ' . c s . k a l a c l < asili.is \ a d c c l a i a r q u e c e a c c i Is v i in cl >ic S:uil I sie\e i i i i c i k n ompli: d'acliv i t a t i . i b.-.nd.i •. Kl

questra, «El noi de la mare» i «La cançó del rabadà». Un joc de llums senzill però acurat completava la posada en escena, i aconseguia integrar dins l'espectacle l'especialíssim edifici que li donava recer: aquell capitell de la Mare de Déu amb el nen, que als intermedis entre part i part adquiria brusca presència gràcies a un canó de llum que el rescatava de la foscor general. Tot plegat conformà un espectacle sobri i acurat, sense concessions a la nyonva habitual.

Holst i Toni Xuclà. A la segona part van interpretar un repertori de cançons populars i nadalenques, la Suite de Nadal i un fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Josep Ferré, director de l'orquestra, va afirmar: «L'estructura del concert interpretat permet que alguns dels músics facin de solistes, com passa en tot els nostres concerts.» L'actuació de la Jove Orquestra va ser organitzada conjuntament per l'associació Amics de Ràdio Sant Cugat, l'associació Orques-

RAMON IX'OLh

M Sant Cugat.— El Concert de Nadal que la Jove Orquestra Sant Cugat va fer el dia de Sant Esteve al Teatre-auditori va ser tot un èxit de públic. Les 700 butaques del teatre estaven gairebé totes ocupades. Només alguns seients de les darreres fileres de l'amfiteatre van quedar buits. La Jove Orquestra va fer un concert dividit en dues parts. A la primera van tocar un repertori de tipus més barroc, amb peces d'Arcangelo Corelli, Bach, Gustav

".d.

Iotes Ics l c c n k | i k s sun d i d e s ací paiticip.it. I - k , I V M i l \

Tradicional Concurs de Pessebres K

H Sant Cugat Mes de ^ i n s e r i t s s ' h a n a n i r i a ! a p..ii i i ip.n en e- \ \ I ( i au u: -• d e K s s e l m s q u e . >i g.ir-il .M , l'Aleneu s.i n I c a LM t c n c. ' V u k s t s d i e s i n e n i l · i e s ,.kl i a n a t . uilci.;ia* p e ' í a s e v ; i ; eio d e pe sscln M e s ,!e S i l ' a d e l l 1 d e !' Ve ik ,1 m a t e i x . h a n r e c o i r e g u i Ics d i \ c r s ç s '. a s e s p a i l i c a l . i l s pel e s c o l l i r

e's m i l l o r s p e s s e i a c s J e : o ' l i l e i i i e , A ' L S ' Í . O . que ;•• c-. íanie n! s ha-, ien I i xa I se-jotis ies , d a i s •del'- i i i n c u r s a n t s , I '. v c:,. ,lk te n o es d o n a r a a c o i u i v u Inís al 1 ^ de g e n e t , u i u i ' ; v e t l l a d a |a t i a d i c i o n a i a 1' \ l e n e u du1.111I la q u a l c a n t a la ( ' o r a l | S e r r a d ' O i i es p i o i e c l e i i j vídeos. la '

tra Sant Cugat i el setmanari Els 4 Cantons. Al final tots es mostraven contents i esperançats de poder celebrar un altre concert l'any vinent. Ramon Grau, president de l'associació Amics de Ràdio Sant Cugat, destacava que «l'experiència d'ajuntar-se tres entitats per organitzar un acte és molt positiva amb vista al futur». Per la seva banda, Flora Puntos, presidenta de l'associació Orquestra Sant Cugat, va dir que «si totes les parts es posen d'acord es pot iniciar un cicle de concerts».

pcssc-ac vivent del Casal d'Avis ] ,„,, IX M!

Pessebre vivent al Casal d'Avis • CentriI ca u p d e Icap r e s e n t s m o l t n e n s . -,., t i U e í i e de I ( '.-.s.-.l d'A 1 . is de S a n t e n u n m o m e n t d e la l e p i e ( u g a l v a !ei c i s - . i b k p a s s a ! s e n t a c i o d e l n a i x e m e n t v all a la sala d ' a c l c s de l ' e n t i t a t a p a r è i x e r els R e i s d ' O r i e n t . el ' i u d a n eiai p e s s e b r e vi1.1 C a s a l d ' A v i s ha o r g a vent l ) i : i . m l la i c p i e s c n i a nit/at tota una sèrie d'accio es \ .11, ' . . u d a ! n a d a l e s l i v i i a t s a b a n d a del p e s s e b r e i es \ a n K collir j o g u i n e s 1 \ i \ e l l t . C o n c e r t s c o r a l s . m e n j . n que cl ( asal l'ara balls, s o p a t ' s i t e s t e s sou I', •• a r r i b . u a C u i i c - i a la C r e u l'erta q u e a q u e s t s d i e s , , | c l \ o ; a . \ l ' a c l c lli v a n ser r c i \ el ( ' a s a l d ' A x i s , k i

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

LES FESTES DE NADAL

El Joves de la Parròquia i Ràdio Sant Cugat han recollit més de 100 joguines. Foto: MANÉ ESPINOSA

Pessebre vivent al carrer, fet per la secció juvenil del CPA. Foto: J.A. MULA.

Més participació en la campanya Els joves del CPA surten al «Un nen, una joguina» carrer per recollir joguines FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat— El dia 26 al matí, diada de Sant Esteve, Ràdio Sant Cugat, amb la col·laboració de Cinemes Sant Cugat, va voler afegir-se a la campanya que els Joves de la Parròquia duen a terme aquests dies de Nadal. Un nen, una joguina pretén fer arribar els Reis a totes les famílies de Sant Cugat, població on n'hi ha més de cent que tenen dificultats econòmiques. Per aquest motiu l'emissora municipal Ràdio Sant Cugat va organitzar una ses-

sió gratuïta per a tot els nens i nenes de Sant Cugat als cinemes de la població. L'única condició que es demanava era que quan assistissin a les sessions de la pel·lícula portessin una joguina nova o en molt bon estat. D'aquesta manera s'ampliava el nombre de joguines que els Joves de la Parròquia estan recollint per repartir la nit màgica de Reis. Van ser més de 100 les que es van aplegar, tot i que el dia en què es va fer la sessió —Sant Esteve— va fer restar una mica la participació de la

La coral infantil i juvenil en plena actuació. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Les nadales animen el carrer • Centre.— El dia 24 al matí, el nucli de Sant Cugat va viure un espontani i gratificant ambient nadalenc. Membres de la Coral Infantil i Juvenil Sant Cugat van recórrer els carrers de la vila, tot cantant nadales, acompanyats per un senzill teclat. Si bé del mercat Torreblanca van sortir 50 can-

taires, al final, a la plaça de Barcelona, davant del pessebre monumental, eren més de vuitanta. Força gent va escoltar els tradicionals cants d'aquestes diades. Amb un repertori totalment nou respecte al de l'any passat, la coral va aconseguir ambientar un matí que s'havia aixecat força fred./F.C.

mainada de la població. Els organitzadors de la campanya, que estan rebent una gran resposta, insisteixen que no s'esperi al darrer dia —el 4 de gener— per donar la joguina, que ha de ser nova o en bon estat. Aquestes darreres, que és previst que sobrin, serviran per fer-les arribar a altres col·lectius o entitats de Sant Cugat o rodalia que atenen infants i necessiten joguines per tenir-les als seus locals. La idea és ampliar la solidaritat més enllà de la diada estricta de Reis.

RAMON LUQUE

H Sant Cugat.— La secció juvenil del Centro Popular Andaluz (CPA) va organitzar divendres passat un pessebre vivent al carrer i una recollida de joguines. L'objectiu de l'acte era col·laborar en la campanya de recollida de joguines que organitzen cada Nadal els joves de la parròquia del Monestir de Sant Cugat. La iniciativa d'organitzar aquest acte va sortir de Lourdes García, membre de la Hermandad Galega de Rubí. García va exposar la

El menuts van fer participar el més grans. Foto: TONI GIMÉNEZ.

seva idea als joves del CPA i aquests es van encarregar d'organitzar-ho tot. Segons García, la seva pretensió era «demostrar l'esperit nadalenc i h u m a n i t a r i q u e aquests dies té tothom». Sant Josep, la Verge Maria, el nen Jesús i 5 pastorets van aguantar immòbils, durant més d'una hora, la baixa temperatura que feia al carrer. Mentre el naixement es representava, un grup de cantaires interpretava nadales en català, castellà i gallec. Per Pedró Enrique Jersón, profesor de ball i membre

de la secció juvenil del CPA, el fet de cantar en tres llengües diferents és una demostració que «el Nadal no té fronteres». Jersón va dir que «els joves del CPA estan oberts a tot i a tothom, i per això han de recollir cançons en totes les llengües, ja que la joventut és el sector social amb una mentalitat més oberta». Els assistents a l'acte van anar deixant les seves ofrenes als peus del nen Jesús. Al final, els organitzadors es van mostrar molt satisfets pel volum de joguines recollides.

Una escena de l'obra El parc. Foto: JAUME CIFUENTES.

Conte nadalenc del grup Xàfec

Obra teatral al Club Natació

I Centre.— El dia 22 de desembre, a les 7 de la tarda, el grup Xàfec del Club Muntanyenc Sant Cugat va desitjar un bon Nadal amb la representació d'un original conte escrit pels infants mateixos: Una història de Nadal molt especial. Es tractava d'un relat en què la mainada, de 6 a 12

• Sant Cugat.— El dia 26 a les 7 de la tarda, un nombrós públic va omplir la sala d'actes del Club Natació Sant Cugat per assistir a la representació d'El parc. La quitxalla de 4 a 14 anys que forma part del la secció de teatre del Club Natació va escenificar una obra teatral que transcorre

anys, parlava de les aventures d'una bota perduda en el bosc. En l'obra no només hi van intervenir els components del grup, sinó que els petits cantaires van fer participar espectadors tot cantant nadales. Al final hi va haver, al club muntanyenc mateix, un berenar per a tothom./F.C.

al voltant d'una estàtua, en un parc públic. Més de 20 persones van intervenir en un acte més dels que aquest club santcugatenc organitza amb motiu de les diades nadalenques. Al final, els infants que van voler van entregar la carta al patge reial. El proper acte festiu és el sopar de Cap d'Any. / F.C.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 30 de desembre de 1W4

LA VIDA SOCIAL

Imatge dels Pastorets ;il C.is;il Cultural. l-'oto: MANI-: t.Sl'INOS V

Assistents al sop.ti del 30è aniversari d'Cl Meson .]-'nio: MANÉ ESPINOSA.

Els menuts de Mira-sol Teatre fan els Pastorets de J.M. Folch i Torres

Un sopar de denominacions d'origen per celebrar els 30 anys d'El Mesón

Els menuts van fer una adaptació

Set plats i vins diferents van formar un menú

.11 isl I' M ARI \ \ M i l s • Mira-sol. El grup infantil de Mira-sol Teatre va fer una representació dels Pastorets tic Folch i Torres al Casal Cultural del districte el dimecres 21 de desembre. I.a representació va ser tot un èxit de públic ja que cap dels seients de la sala es va quedar buit per veure l'actuació dels joves actors. Els nens de Mira-sol Teatre van fer una adaptació de l'obra perquè no fos gaire llarga. I.a directora del grup teatral. Rosa Sicart. va treure algunes escenes de la \ersio original de Folch i To-

rres. Concretament tota la part en què alguns dels personatges decideixen vendre la seva ànima al diable es va suprimir. Sicart, que estava molt contenta per la interpretació realitzada pels seus joves actors, va manifestar que era important haver aconseguit pujar el to de veu dels nens. Mira-sol Teatre va representar r e c e n t m e n t Sumni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. i aquest fet va motivar que els membres del grup no tinguessin tot el temps necessari per preparar l'obra.

Imatge d'una escena dels Pastorets. I oi,, MANI- kSI'INOSA.

RAMON I I 01 H

• Sant Cugat.— El Mesón de la plaça Oetavià va celebrar, dijous de la setmana passada, el seu trentè aniversari amb un sopar de denominacions d'oI I gran mestre de cerimònies del sopar d'aniversari d'El Mesón va ser Pep Blanes. El gastrònom s'esmerçava. abans de tastar un plat o un vi, a explicar alguns detalls sobre la delícia que els comensals estaven a punt de posar-se dintre la boca. Desprès d'assaborir cada vi o plat arribava el moment de les votacions. Els assistents havien de valorar, amb

Imatge de les paradetes de la I

rigen de Catalunya, comentat pel gastrònom Pep Blanes. Aperitiu, degustació de set plats i set vins de diferents parts del país, postres, cafè i la presentació del cava d'El Mesón van con-

un número de 1T al 10. allò que havien tastat i anotar-ho en cl programa de presentació del sopar. Desprès de gairebé tres hores de sopar, i amb les panxes ben plenes, tothom era positiu. Carmen Rojo, fundadora d'El Mesón, va manifestar que se'n sentia «més propietària ara que mai», tot i que ara fa poc va delenar les seves funcions

•I.. \1 \M I Sl'INOS \

Avui es tornen a representar La Fira de Santa Llúcia també es fa a la Floresta els Pastorets a la Floresta I Floresta.-- A les deu d'aquesta nit, els actors i la coral Clau de Sol tornen a representar al local de la l'nio Recreativa i Esportiva els Pastorets de T'olch i Torres. El divendres 23 de desembre. els 37 actors que fan els Pastorets a la Flo-

resta van escenificar la primera de Ics tres actuacions. El públic s'ho va passar molt be. fins i tot amb les improvisacions dels actors com quan. desprès d'enganyar Satanàs, els pastors li van dir -ja pots marxar a Sant Cuiíat». i \1 v

m Floresta. - Encara que molts ho saben, de vegades cal recordar-ho: per comprar aquella figura de fang que fa falta per al pessebre o l'arbre de Nadal o qualsevol objecte per decorar la casa aquests dies. no cal anar davant la catedral de Bar-

abundant

celona per aconseguir-ho. Només cal agafar el tren o el cotxe i apropar-se fins l'estació de la Floresta i caminar entre les paradetes de la Fira de Santa Llúcia del nostre municipi. Fins cl dia abans de Nadal la F'ioresta va muntar la tradicional fira. I V I V

figurar el copiós menú que els 47 assistents al sopar van poder tastar. Entre els comensals hi havia personalitats del món de l'espectacle, la política o la comunicació.

als deixebles. Per Josep Alà, gerent del local, era important «tenir cura d'un establiment a m b t r e n t a anys d'història ja que és una edat que no fa qualsevol». Una de les persones assistents al sopar va ser C a r m e Conesa. L'actriu catalana va definir el sopar com a «entranyable, encantador i amistós». Conesa comentava que «El M e són és tan emblemàtic que

podria ficar-se dintre d'un mateix paquet amb el M o nestir». Altres assistents van ser Joan Franquesa, que és regidor municipal; R a m o n Grau, president de l'associació Amics de Ràdio Sant Cugat; T o m à s Seix, director del Centre Cultural; Toni Rabascall, m e m b r e de la Unió de Botiguers, i Jaume Sàbat, conegut pastisser local.

Imatge d'un dels gags dels Avis de Valldoreix. l-'nto: M.K.

Els avis de Valldoreix es troben per celebrar el Nadal m Valldoreix.— El dimecres 21 de desembre els membres del Casal d'Avis de Valldoreix va celebrar la seva tradicional trobada de germanor de les festes nadalenques. La celebració es va fer al restaurant Vall d'Or de Valldoreix. En total s'hi

van aplegar uns dos-cents avis amb ganes de passar una bona estona. La trobada va consistir en un berenar i una representació de gags a càrrec dels avis del casal. T a m b é es van repartir els lots de Nadal a la gent gran de Valldoreix. J.M.v.

" 31 g>ttütano"

'Especialitat en marques d'importació i tapes Basques A partir d'aquest mes tornarem a ser amb vosaltres GRANS INNOVACIONS! Tet. 67528 52 • Sant Cugat deCVaiïès

«tentf

peaUjte*

la 5RAAEQIA

emp0Ú**r**'

ALFONS SALA, 24 • TEL. 675 15 03 08 1 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

pt.COOK 'Tasta fresca i saCses • Tastes

'Pta

'T_spaguetis blancs 'tspatjuetis verds 'L·ípaguetis vermetts 'Espaguetis negres 'Tortetlini • Salses Sntyvts 'Bolonyesa •Xjjcafort Saúa especial Cooí^

300 300 325 350 175

LA BRASERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

250 150 200 250

0022ÍV00267

C a p t . C O O K li recomana escalfar els productes en un F O R N M I C R O O N E S En t'l cas dels E N T R E P A N S C A L E N T S , es recomana

escal·lar-tos de nou duran! 10 minuts en un F O R N C O N V E N C I O N A L Així t o m a r a n a eslar tan cruixents c o m acabats d'elaborar.

Servi

589 61 61 TRUQUI'NS s i deixi que el sorprenguem | amb les nostres i SUGGERIMENTS DIARIS

Actuacions en directe Copes Cafeteria

Í owveftín»

EE«®2&;ffl

Lfl BOHÈMIA CÒCTELS

Sant Domènec, 19 Sant Cugat del Vallès

KARAOKE r * $ T A.U* A « T É , BILLARS

<£&&> per

conversar

Av. de Catalunya, 14 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU Braseria La B o l e r a

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a la brasa I arafempeus de porc.

I Cl Sant Martí, 12 08190 Tel. 589 47 90

Comienza la noche bebiendo un trago de tequila o margarita. Comidas: . \ menú9SOPtas.

"Cíf«davallada, 10 {Plaza de los CtMftfO Cantones) • Tel. 589 18 25 0ftífO SANT CUGAT D a VAUlS

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

L L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 30 d e d e s e m b r e d e

I W

ELS ENTRETENIMENTS GIRAU H o r i t z o n t a l s : 1 . - Q u e rep en dipòsit. 2 . - De molt curta J u r a da (femení). Avui encara es pregunta quina és la seva mare. 3 . Greix d'un animal. E s m o i / a r . d i n a r o sopar per c e l e b r a r un aplec en h o n o r d ' a l g ú . S u è c i a . 4.- Cinc-cents r o m a n s . Persona q u e pateix un suplici immerescut. Nota que es llegeix al dret i al r e v é s . 5 . - Relatiu als e s p a i s e e l e s t s . F a n l ' à p a t del v e s p r e . 6 . - H o m e c o m ú . Una fornia de ser que va sov int a m b els uts. D e s i t g e m que el q u e c o m e n t a demà passat sigui niés bo que el q u e a c a b a denia. 7 . - R e c o b r i r de matèria greixosa. Deixada de b a n d a . 8 . - Títol de cortesia femení. Pila de cartes de j u g a r n o distribuïdes. Cinquanta r o m a n s . 9 . - P r e p o s i c i ó . Capital de la Llombardia o municipi de l'Alt C a m p . Roma és la capital d'Itàlia, però també d'aquesta regió. 1 0 . - Sobirà. Es ta en colpir l'atenció fent molta impressió.

Ini l'em el pessebre foto J A ML I <V

Joan Moncau Membre de la Penya Regalèssia i treballador infatigable, dedica tot el temps a la pintura i a l'art en tot els aspectes MON ISI S W I I Sant Cugat. Tradicion a l m e n t el p e s s e b r e té u n lloc d e s t a c a t a la m a j o r i a d e les llars. P o d e n ser p e t i t s , grans. complicats. sen/ilK. m o d e r n s , c l à s s i c s . I hi ha q u i c o n v e r t e i x el p e s s e b r e e n u n a o b r a d ' a r t . 11 p e s sebrisme a ( 'alalunva es una t r a d i c i ó i un a r t . l'I s e n y o r M o n c a u es u n b o n e x p o n e n t d'aquest art.

ni s u r o . L e s f i g u r e s t e n e n molta importància en aquest tipus de pessebre, han de guardar una bona proporció a m b les c a s e s i p o r t e s . L e s d e l fons s e m p r e s ó n m é s p e t i t e s i h a n d e ser d e m é s qualitat. N'hi ha de molts preus i mides. Les meves son d ' O l o t . Vaig c o m e n ç a r a c o m p r a r - n e q u a n e m vaig casar i en c o m p r a v a u n a o d u c s c a d a any.»

— « P r i m e r visito el p o b l e q u e vull r e p r e sentar i miro dibuixos d e l lloc i u n p l à n o l a escala. Després com e n ç o a fer les p l a q u e s d e guix. A p o c a p o c vaig m u n t a n t les e s t r u c t u r e s . Si n o s'ag u a n t e n d e l tot s e m p r e e s p o t fer s e r v i r u n a a n i m a d e fusta per apuntalar-ho. Primer es m u n t e n i e s p i n t e n a c u r a d a m e n t les m u n t a n y e s i les c a s e s d e l fons d e l d i o r a m a i s'ac a b a a m b la d e c o r a c i ó d e l p r i m e r t e r m e . Se s e g u e i x el m a t e i x p r o cés a m b les f i g u r e s . Així s ' a c o n s e g u e i x d o nar una perspectiva a c u r a d a al p e s s e b r e . »

Obren una nova joieria al earrer Santiago Rusinol I Sant Cugat.— Coincidint a m b les f e s t e s n a d a l e n q u e s , un n o u e s t a b l i m e n t h a o b e r t Ics s e v e s p o r t e s a S a n t C u g a t . (is t r a c t a d e la j o i e r i a A n n a L u s c t , q u e estil s i t u a d a al c a r r e r S a n t i a g o R u s i n o l , n ú m e r o 4 5 . P r e c i s a m e n t la s e t m a n a p a s s a d a es va fer l ' a c t e oficial d ' i n a u g u r a c i ó del nou establiment. A n n a L u s e t J o i e s o f e r e i x als s e u s c l i e n t s els s e u s p r o d u c t e s d e disseny actual i convida tots els s a n t c u g a l e n c s a v i s i t a r la seva a m p l i a exposició de joies de tot tipus, rellotgeria i c o m p l e m e n t s . Lusct t a m b é te u n e s t a b l i m e n t a B a r c e lona. a m b una tradició de molts anvs. i i s 4 ( A N I O N S

5Í

1 i

" ' "

—

8 9

°L C ò d o l s de riera. 6 . - Encès d'ira. La p r i m e r a e m p r a d a pel taper. Motiu. 7 . - Planta papilionàcia de tiges alades coneguda a m b el n o m de g e r d e l l . C e n t r e de norm a 8 . - Fa q u e es p u g u i n p r o n u n c i a r els c a t a l a n s . Castell i Platja d e la Costa Brava. Es diu que així té el cap el qui el té buit. 9 . - Eructe. Casa dels pares o dels avantpassats. 1 0 . - Nom d'home. Mamífers remugants

s e m b l a n t s al cérvol. Clor. 1 1 . Mostri a m b el dit.

ÏL u o S PM ""OI 'P"T Çl'M V -f, ' T " u r j "N "'8 ^UK) JülUf] -'£ <uy il;_] ui-f -'9 usdos USIH -sj o» Jiuçi\ fj ~t S M y •i3es-·£ 'suo - c j s i u q j - 7 BUPIISÍXIIQ -•] :s[B)uoz}ut>q opnjov;

— I'n v a i g a p r e n d r e t o t sol i a h a s e d ' e r r o r s i d e intentar-ho moltes vegades. Ks l ' ú n i c m è t o d e v à l i d . » -lin què s'inspira per c r e a r el s e u p e s s e b r e ? — « M ' a g r a d a inspirar-me e n els d i f e r e n t s p o b l e s d e C a t a l u n y a . R e p r o d u i r car r e r s i llocs c o n e g u t s a d a p t a n t - l o s p e r r e p r e s e n t a r el p e s s e b r e . Linguany h e r e p r o duït un c a r r e r d e Besalú.» - O u i n és el p r o c é s q u e segueix'.'

O u i n a es la d i f e r e n c i a ( o m va a p r e n d r e a fer entre pessebre popular i pesaquests pessebres? s e b r e artístic'.' - -Id pessebre pop u l a r es pot l'e i a m b q u a n s e v o l m a t e r i a l : suro, s o r r a , m o l s a . I es f i g u r e s p o d e n sei d e Iang o la.be de plàstic. Nom: Joan Moncau son figures a m b una Lloc d e n a i x e m e n t : S a n t C u g a t c e r t a i n g e n u ï t a t i n o cal D a t a d e n a i x a m e n t : el 21 d e j u l i o l que vagin totes d ' a c o r d d e l 1°1M e n l ' è p o c a o e n la m u l a . h s t a t civil: c a s a t I. n p e s s e b r e a r t í s t i c es Professió: jubilat fet p r i n c i p a l m e n t d e - A f e c c i o n s : « p i n t a r i d i b u i x a r i, j u n guix. T e u n a f a c t u r a t a m e n t a m b el r e s t a d e la P e n y a mes acurada. G u a r d a Regalèssia, r e c u p e r a r Sant Medir les p e r s p e c t i v e s i les i cl s e u e n t o r n » p r o p o r c i o n s , b s la r e — l ' n llibre: - Q u a l s e v o l llibre q u e tracp r e s e n t a c i ó d ' u n lloc o ti d ' a r t » un p a i s a t g e , real o ima— I na pel·lícula: Ben-Hur ginari. p e r ò a m b tots - l n a m ú s i c a : Sabuco. de G. Verd i els d e t a l l s b e n a c u r a t s . - M à x i m a aspiració: «viure a m b salut. I-s t r e b a l l a p r i m e r la pau i tranquil·litat per a tots, esf o r m a , d e s p r è s es p i n t a p e c i a l m e n t p e r als m e u s , i c o n t i n u a r i n o s'hi la s e r v i r m o l s a fent la m e v a s e n s e d e s t o r b a r nintiiL-

«La meva gran afecció és la pintura»

V e r t i c a l s : 1 . - P r e n d r e el primer aliment del dia. 2 . - C o n s o nant. T a b a c a n d o r r à . Sigla de l'est. 3 . - M a e r o m o l è e u l a orgànica a c o l o r i d a . Nota m u s i c a l . 4 . - V e r e m o en sentit de baix a dalt. En aquest lloc. 5 . - C o n e c .

ESCACS En aquesta sopa hi rxxlreu trobar el nom ile deu colors

Les blanques rematen la seva superior posició. Strikovitx-Kurajica. Saragossa, 1994.

M A R A G D A

M E

O M A O

A R

R R

A M A

M E L L

R A

N U M G

N A T S

níqjnns,! 'IS-XIÜÍ!;' ' \uniSR.-i 'cujiuu 'iNs);qrn;.-t iiu.uu ni:|L| •;|,HÜJ.\\ "IISÍOJ 'iïp3eji^\i :opn|o^

fr U C L E ABANcS La nova joieria de Sant Cugat.

&•

DU £ 'd**! +XM. 'Z -V9d V*>1' I !S we.MrenB a v i í t>'vza v ç a £ 'aiDd*d z ' a i a + i w i :9Pni<>s

MUNICIPI DE LA CERDANYA Habitants: 142. Superfície: 21,09 km . El poble es situat a 1 1196 m d'altitud.

r o cS r o

J. ESCUDKR

isire) s.MYHV I Ni") m j n í i (d) HOdSCM SNYTiriHd :™^n|OS

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994

ELS SERVEIS EL TEMPS

EL JOC

Cupó de l'Once Sorteig de dimecres, 28-12-94

21795

PERRUQUERIA - SALO E>'ESTÈTICA Meus torst obert

DESCOMPTES U «dot I comet |ov«

21795

2.500.000

1795

50.000

795

5.000

sot

ClAHlÀMÍS

PUUUTS

EmuvoiAT

<^^a

500

Vm Sorteig

piajA

Núm. premiat

Dimarts, 27-12-94

50767

Dilluns, 26-12-94

35811

Divendres, 23-12-94

16742

Dijous, 22-12-94

09074

Surt

Smt

07,12(Mbrj 0 8 , 1 2 (oSàal)

1 7 , 0 8 (solar)

pon

16,08(o&«fl

«0*M

SOAMI

dfla*»

17,24fia*fa0

0 7 , 1 3 (wfcr; 09,13 (oSdtl)

neu

===

• Temperatures d'ahir

BC*U

•«—1

vEtnptuit

<-•

fBíTMOOefUT

Països Catalans

—m

VEHTFQRT

Alacant

Badalona

-~~- mfícjix

Barcelona

La Bisbal

SSSS \AA/

MUECMSM

Blanes

MMQHOSSA

Cadaqués

Sorteig de dimecres, 28-12-94

•UflPUM* aURAMOSUM

s=a=

905

fopMI

TEtPfSt/í

1 6 , 2 4 (Mar; «s&b

sí Trio

Núm. premiat

Sorteig

C8i^>

100

M.67516SlSatfC·gol

éà

Premis

Número

AHssi Sala, 23, bohes

homes - dones i nens

Màx. Min.

Castelló de la Plana

Dimarts, 27-12-94

735

Eivissa

Dilluns, 26-12-94

837

L'Estartit

Diumenge, 25-12-94

579

Figueres

Dissabte, 24-12-94

410

Fontcoberta

Fornells de la Selva

-2

Girona

-1

Lleida

-1

La Molina

-1

Palma de Mallorca

Perpinyà

17,8

El Port de la Selva

Puigcerdà

-9

Ripoll

10,5

-6

Roses

Sant Adrià de Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu de Guíxols

12,5

Súper 10 Sorteig de dimecres, 28-12-94

2-7-10-16-18 19-23-25-26-30 31-33-36-37-46 47-50-53-64-66

I Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 24-12-94 2 - 8 - 1 5 - 2 7 - 3 4 - 3 9 . C - 1 R-8.

2 1,5

St. Privat d'en Bas

4 de 6

51.089.853

St. Pau de Seguries

-4

2de5+C

21.140.629

Sta. Coloma de Farners

Sta. Coloma de G.

Tarragona

València

Pessetes

Encertant»

185.852

435 de 5

6.819 284.391 de 3

892

Sorteig de dijous, 22-12-94

De moment, pocs canvis

Estat Espanyol

1 - 5 - 26 - 45 - 47 - 48 C-21 Ft-7. Pessetes

Encertants

Núvols de tipus alt, clarianes i temperatures estacionaries

269.882.835

1 de 6

27.918.914

2de5+C 279 de 5

400.271

17.890 de 4

8.843

362.171 de 3

925

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 28-12-94

4-6-15 27 - 38 - 39 Complementari

33 Pessetes

Encertants

100.000.000

0de6

456.216

0 de 5+C

•

3 5,5

8 de 5

47.522

468 de 4

2.274

9.256 de 3

418

Bonoloto Sorteig de dimecres, 28-12-94

6-30-33 35 - 39 - 49 Complementari

Reintegrament

GEMMA DORCA • Una sèrie de sistemes frontals poc importants passaran fregant els Pirineus i les comarques pre-pirinenques. En aquestes zones freqüentaran els núvols alts i no es descarta que puguin caure ruixats aïllats i poc importants. A la resta del Principat la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions i el dia serà estable i assolellat. Els vents de l'oest s'intensificaran i les boires desapareixeran. La humitat ambiental serà baixa i la visibilitat, bona. Les temperatures no experimentaran canvis destacables. A les comarques gironines sovintejaran els núvols prims de tipus alt. A les àrees de muntanya podrien caure xàfecs dispersos, però a la resta el risc de precipitacions serà gairebé nul. Les temperatures màximes augmentaran lleugerament i Al Barcelonès, igual que les mínimes es mantindran. al Vallès Occidental, el dia Les glaçades seran poc im- serà estable amb tan sols portants. algunes nuvolades poc im-

tindran estacionaris. Al País Valencià la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i l'ambient serà assolellat. Les temperatures a les hores centrals del dia seran molt agradables. A les Balears dominarà el sol, però a la zona de Menorca freqüentaran els núvols alts. A la Catalunya Nord els núvols s'alternaran amb les clarianes. Sobre els relleus podrien caure ruixats poc importants. Al litoral català dominaran els vents de l'oest. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror a alta mar. Demà, núvols i clarianes El temps no experimentarà massa canvis. A les comarques del nord els núvols s'alternaran amb les clarianes, però a la resta dominarà el sol. Els vents seran moderats del nord-oest. La huportants. La humitat am- mitat ambiental serà baixa biental serà baixa i la vi- i la visibilitat, bona. Les temsibilitat, excel·lent. Els va- peratures es mantindran eslors termomètrics es man- tacionaries.

Màx. Min.

Bilbao

La Corunya

Granada

-8

Madrid

-6

Múrcia

Santander

Saragossa

-2

Sevilla

Terol

-6

Toledo

-5

Valladolid

Món

Màx. Min.

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bonn

Bratislava

Brussel·les

Buenos Aires

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Moscou

-1

Nova York

Paris

Praga

Pequin

-4

Rabat

Rio de Janeiro

Roma

Santo Domingo

Tòquio

Varsòvia

Washington

Sorteig de dimarts, 27-12-94 7-19-32-33 Encertants 1 de 6 3 de 5+C

34 41.C-27 R-1. Pessetes 5.708.255

63 de 5 3.254 de 4

108.729 3.333

63.357 de 3

400.00

Sorteig de dilluns, 26-12-94 3-14-17-26 Encertants

42 43.C-28 rV5. Pessetes

0de6

87.493.382

1 de 5 + C

10.826.967

34 de 5

L'HORÒSCOP

109.755.578

127.376

2.269 de 4

3.022

41.891 de 3

400.00

•Àries. 21 març-20 abril —El teu nou estat et provocarà un estrès i una angoixa molt forta. Per què no ho parles amb la teva parella? •Taure. 21 abril-20 maig —Busca una nova manera de passar l'estona, ja que no és bo passar la major part del dia tot sol. •Bessons. 21 maig-21 juny —La teva vida està del tot descontrolada per culpa d'aquest càrrec que acabes d'estrenar.

•Cranc 22 juny-22 juliol —El teu món pot caure en picat si no ets capaç de separar la realitat de la fantasia. •Lleó. 23 juliol-22 agost —Aprofita aquests dies festius per retrobar-te amb aquestes persones que ja fa temps que tens oblidades. •Verge. 23 agost-21 setembre —Els teus darrers comentaris han estat del tot desafortunats. Fes el possible per solucionar-ho.

•Balança. 22 set.-22 octubre —El teu posat altiu no et servirà de res si no ets conseqüent amb el que vols vendre als altres. •Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Els problemes que han sorgit aquests dies a la teva llar no tindrien importància si ho hi posessis cullerada. •Sagitari. 22 nov.-20 desembre —La teva economia comença a fer una davallada espectacular. Desgraciadament, no podràs estalviar massa.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Tot i que et recomanaria uns dies de relaxament, és probable que no et sigui possible. •Aquari. 20 gener-18 febrer —No et passis de llest/a ja que molt probablement ja t'han calat i et pararan els peus. •Peixos. 19 febrer-20 març —La teva psicologia comença a fallar. Ja no ets capaç d'esquivar els ruixats que estan caient.

S S/TNT ®\

CUGAT

TOTA UNA EXPERIÈNCIA

4 MANERES DE COMENÇAR UN 1 9 9 5 DE CINE

V A N

M E

HACE ID ANDS. MATARDN A SU MUJER. PERD TQDAVIA ESTA ATIEMPD DE SALVARLA.

TIMEeaiP POLICIA EN ELTIEMPD LA MUFRTE r s ALC-a PREVEqSIBLE-H.VSTA AHORA l

JWin«IIWlll>mïJa»iaJl(Ci<I8»Wr>«íiKaiiaU:* «US» WMKM««SBI«J6»Uffi«l*"lE? Wiii'JiUaiy t -.iwow<-;«iKiiii·aiiai·«DB!i»Bi',ï|f!9ni! o c= wiRíuiirraii---

^| Assegurí 's la seva localitat i eviti "s cues reservant la seva entrada per telèfon trucant al 589 09 41 Per a qualsevol consulta sobre les nostres pel·lícules, horaris, classificacions etc. disposem d'un telèfon d'informació que funciona les 24 hores del dia.

405 22 22

CINEMES SANT CUGAT. Centre Cultural Sant Cugat. Pla del vinyet s/n. Sant Cugat del Vallès

A l s e r v e i de l ' e s p e c t a d o r

Q g S S S S S S S S S H ^ I Pàrquing 2 h gratis

Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant

Descomptes més grans 65 anys

Accessos minusvàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon

Pop Snack

Pagament amb targeta crèdit

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de desembre de 1994

ELS CINEMES «Corina, Corina»

SAN CUGAT

Director: Jcssie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldberg i Tina Majorino. Recomanada: Apta. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. • Anys 50. Un home vidu contracta una jove intel·lectual afro-americana perquè tingui cura de la casa i de la seva filla Molly.

Sant Cugat 1

Entrevista con el vampiro

5.00,7.45,10.30

Cineart-tres

La màscara

Sant Cugat 2

La pasión turca

4.45,7.30,1050'

Euterpe

Timecop

«Entrevista con el vampiro»

«El rey león»

SABADELL 4.00,6.10,8.20,10.45

Sant Cugat 3

Breyleon

4.30,6.35,8.35,1055

Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.50 / Festius: 420,6.10,8.15,10.50

Sant Cugat 4

Timecop

4.20,6.25,8.30,10.40

Montecarlo

El rey león

4.10,6.10, 8.20,10.45

Principal

Stargate

4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla

Miagro en la Ciudad

4.10,6.20,8.30,10.50

Rubí Palace 1 Breyleon Laborables: 6.00,8.00,10.30. / Dissabtes i fesfeKAOO,6.00,8.00,1050 Rubí Palace 2 La pasión turca

CERDANYOLA

' •

Magnapax: el Gran Canon

4.05,10.05

Magnapax Niagara

7.00

Timecop

4.35,6.35,8.35,10.35

Breyteón

4.50,6.50,8.40,10.50

Laborables: 6.15,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Stargate

4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 5 Corira, Corina

Júnior

4.15,6.30,8.55,11.10

Laborables: 8.30,10.45 / Dissabtes i lesius: 8.30,10.45

Una foca en | # casa

4.45,6.45,8.45,10.45

SABADELL

Peitgroiwnjrwtte

5.10,7.50,10.30

4.00,6.00,8.15,10.45

ReaMyB&tti

5.15,7.10,9.10,11.10

Júnior

5.00,7.30,1045

Miagro en taCÜted

4.30,6.40,8.50,11.05

«Stargate»

Entrevista con el vampiro

5.00,7.30,10.45

La pasión turca

5.20,7.40,10JK

«Una foca en mi casa»

Breyteón

4.00,6.00,8.15,10.45

La màscara

5.15,7.15,9.15,11.15

Director: George Miller. Intèrprets: Keith Carradine, Tina Majorino, Chelsea Field i Shane Meier. Recomanada: Apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Història d'una foca petita anomenada André que després de la mort de la seva mare en mans d'un grup de pescadors és recollida i cuidada per la família d ' u n a r m a d o r de vaixells.

Una toca en mi casa

4.00,6.00,8.15,10.45

Entrevista con # vampiro

4.45,7.50, « J O

Director: Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • El coronel Jack O'Neil i l'egiptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Giza. El governant d'Abydos és Ra. un tirà dotat de grans poders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

Director Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise, Christian Slater i Virgínia McCollam. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I A final del segle XVIII arriba al món del vampir Least, un mortal desolat per la pèrdua de la seva esposa i la seva filla. Dos-cents anys més tard, a final del segle XX, a San Francisco, Louis decideix explicar la seva història a un jove reporter.

«Júnior» Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzcnegger, Danny DeVito. Emma Thompson i Frank Langella. Recomanada: Apta. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Kursaal

Director Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Recomanada: Apta. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili, on coneixerà dos col·legues que l'ajudaran a aprendre a acceptar-se a ell mateix. Quan es troba la lleona Nala i li explica que les seves terres, governades per Scar, han estat assolades pel patiment i les calamitats, Simba decideix tornar i ocupar el lloc de rei que li correspon, conscient que l'esperit del seu pare està amb ell.

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45 Rubí Palace 3 Entrevista con el vampiro Laborables: 6.15,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45 Rubí Palace 4 Júnior

Cineart 5 sales La pasión turca

• Un doctor especialitzat en fertilitat femenina decideix sotmetre's a un experiment mitjançant el qual resulta embarassat.

«Milagro en la ciudad» Director Les Mayfield. Intèrprets: Richrd Attcnborough. Elizabeth Perkins i Mara Wilson. Recomanada: Apta. Sala: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Kris Kringle és contractat per fer de Santa Claus en uns grans magatzems durant els dies de Nadal. Però Kringle es pren tan seriosament el seu personatge que acaba creient que és el veritable Santa Claus, disposat en tot moment a dur màgia i fantasia a les vides dels nens i nenes que el van a veure.

«La màscara» Director: Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene. Sala: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, convertint-se en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui.

«La pasión turca» Director: Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

H Una dona de províncies decideix trencar amb la seva avorrida vida de casada quan s'enamora bojament d'un guia turc i queda fascinada per una cultura totalment oposada a la

CIA. decideix investigar els fets i el mateix president envia dos dels seus homes en una missió secreta paramilitar.

«Peligro inminente»

Director: Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

Director: Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe, Anne Archer i Joaquim de Almeida. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. H L'assassinat d'un home de negocis, unit estretament al president dels Estats Units, posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la lluita contra el narcotràfic per part del govern nord-americà. Jack Rvan, un analista de la

«Reality Bites»

H Lclaina és una jove que, després de graduar-se en el col·legi, aspira a ser director de cinema però que ha de conformar-se sent assistent de producció en un programa de televisió. Durant el seu temps lliure, Lelaina es dedica a realitzar un vídeo sobre la vida quotidiana del seu cercle d'amistats més íntimes.

«Timecop, policia en el tiempo» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude Van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I A l'any 2004 l'home ha aconseguit viatjar a través del temps. Walker ha d'impedir que una banda de criminals modifiqui el curs de la història.

Desmesura visual i ineficàcia narrativa I «STARGATE» Títol original: Stargate. EUA/Alemanya, 1994. Director: Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader, Jaye Davidson, Viveca Lindfors i Alexis Cruz. ÀNGEL QUINTANA algrat que hi hagi una certa semblança en els títols e n t r e la i m p r e s s i o n a n t Heaven 's Gate {La porta del cel), de Michael Cimino, i la insignificant Stargate, de Roland Emmerich, afortun a d a m e n t n o hi ha cap m e n a de coincidència. La porta estel·lar del film d'Emmerich no és més que una variant galàctica de les portes que en la millor tradició del cinema d'aventures separen el món de la consciència del de la inconsciència. E n la primera versió de King Kong, una porta gegantina separava el món de la tribu d'un món inconscient on encara vivien les bèsties juràssiques. A Stargate, la porta galàctica separa la civilització americana actual —els protagonistes, en lloc de ser aventurers, són militars— d'una civilització primitiva absolutament esclavitzada pel domini del déu R a , que disposa de les claus del coneixement i que té tiranitzat un poble

al qual ha prohibit la lectura i l'escriptura. Els plantejaments inicials de Stargate podien enllaçar a m b u n a interessant tradició del cinema d'aventures, cent r a d a e n l'exploració d'universos desconeguts. Els p r o blemes sorgeixen quan E m merich vol donar una certa c o a r t a d a pseudo-cientifista al film inspirant-se en les teories del professor Erich V o n Daniken, q u e fa uns anys va a p u n t a r q u e potser les piràmides d'Egipte van ser construïdes amb l'ajuda de representants d ' u n a civilització extraterrestre. La teoria serveix a Roland E m merich d'excusa p e r construir u n a s u p e r p r o d u c c i ó dominada per la desmesura visual, la ineficàcia narrativa i la inutilitat de la posada en escena. Stargate vol tenir vocació de gran espectacle de masses. En la primera escena, a part de voler imitar En busca del arca perdida, de Spielberg, la camera mostra, mitjançant m o v i m e n t s d e grua pretesament espectaculars, milers d'extres disfressats. El moviment de l'aparell es converteix en símbol de reconeixement de la voluntat d e superproducció del film, p e r ò t a m b é es converteix en símbol de la seva inutilitat. Al llarg del film

n o hi ha cap m o m e n t en què el director sàpiga treure un autèntic partit narratiu de les masses d'extres a m b q u è treballa, ni dels decorats. Moltes de les escenes estan resoltes des d e la m é s absoluta gratuïtat, i s'encallen en disgregacions inútils. C o m la majoria de films d'aventures actuals, els efectes especials ocupen un lloc clau dins del protagonisme del producte. A Stargate, com a La sombra, els efectes són pedaços introduïts p e r dissimular la inoperativitat dels realitzadors. Stargate és una pel·lícula a m b uns personatges excessivament prototípics que no p e r m e t e n que els actors protagonistes puguin trobar un camí per realitzar un treball digne. James Spader apareix reconvertit en un jove científic atrevit i simpàtic, Kurt Russell actua com a contrast d'aquest personatge i es converteix en un militar amargat, mentre que Jay Davidson, en lloc d'interpretar un personatge, assumeix la funció de ser una m e n a d'espectre polifònic del déu R a . L'aparició del déu R a a mitj a pel·lícula serveix p e r q u è el director perdi absolutament el nord. Llavors, el film cau en la repetició i es converteix en un autèntic malson p e r a l'espectador.

La civilització perduda que retroben els americans en travessar la porta és d'inspiració egípcia.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques. C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació) Tel. 589 22 47 SANT CUGAT

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2.SO

l< )'I'A

I A

N i l

APUNTS

ELS 4 CAN TONS / Divendres, 3(1 Í!L- desembre de 19<M

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres - • D e "? .i 'J.3II I) El Call del Monestir. Li nilotm.ii.iu amb Xnvicr Fornells i els Ncn-cis Informatius de KS( . - • D e '>..>!> ,i III h. Siim Cucut iliu a ilhi. .irnh \ . Casanovas. -De Illa \l .M\ h. I nu iiuhdaeio amh vistes. amb \1 .Arnal. De 123n a Iv'Mi h lies a veure, presentat per \1 Ri balla i M ( 'auiclas. -De l.V.id a U li. .S.o;/ ( ni*;/

P R O P O S T A

DIVENDRES • Sants —Sagrada Família. Raineri i Aníssia.

D I M A R T S • Sants - A m e r i Genoveva.

Mansuet

• Centre — D e 111.31) a 2 del migida tallers amb l'Al Berenguer el Gran. — A les 6 tic la tarda L'auca dels ires Reic musical de titelles de l.a Saiagala. —A les 10 de la nit. minieurs de balls de salo.

• Centre Cívic les Planes A les 6 de la tarda, prnjes de la pel·lícula Muddin

Í/ÍÍÍ IÍ ,/ai I l e p e l i e m i .

De 14 a ! T li I • •/ ./.• tarda Presenta! pel \ \l.iiiin De I" a IS h. l,/n,Wa tatda puriein ilí illllnilv la l ea!::,il ^lels innniLirants a l aii< v M'Í M lloníeie^. J a n a : !-• pi .K i k|íl. ni la soliilalll.il a I um :l Ui ieira. amb V ( asa ..^ M < DMJ. ilnneei'. ^ enl K m i / .' Wd e'./ív/íi. amh M ( aMillo ( . (iahiulo i M ( a'i iseu. Di|ons ' ibi mi e! , n - 1 , .i dels a! tres. ., / ;.,;,,(, ,.,,. .unh 1'. I ai '. 1 ( asares. Divendres. 1 Abad i \ Huiu; piesenlen / 'estr, nu De Is a d'l: Re- ., .em, (upelieïui.

l i s tres Reis recoi ician cK carrers de Sant Cu t a I

• Biblioteca \ les d de la tarda, animaeio intantil: Cese S e r i a l a m b Rondallaire. Recomanat pei a nens i nenes de 4 a. 12 : u n s 'l'el.: 3SW 27 V>

Re\eite

hrfti:

dimarts:

/./

Mii-

uai;cm; dmieeies: l.'tstalttu: dijous: / i strctuí i d i w n d i e s : 1 ulles stnse Ironteos De llu a " |, \/,,Nl-, „ „/ , v „ i o\M/. Miisiea u, >>;-••;<>/>. • Dissabtes De S a In li / •' i,ui! del Monestir Ualiciu dissable) De l·l a I 1 h / / \lawt:cm í lepetieio) De II a i : h / est,, na t repetíeu 0. De i : a I i li / esiatetu Irepcliuo). De

1.-

\;,HU-I>I,II.\.

('. Re\ L i le i l'euuip J V^porls. De 14 a I ; li.' i alies sense troni, res i l e p e t k i u I. De I- a In li \hu.a „•/ Ww.'n /í.m.amM.M. \!vu. De ;f. a l'í li Si,, , ; / ) ; Musiea amb V M,.r.;'eh-. De I'l a ; n I: Ri·l-Rat'l. Musiea lu ,n v. amb M Pieanvol. De

2(1 a : :

ls Reis d'Orient passaran per Sant Curial aquesta setmana i cal donar-los nua bona benvinguda. Kl dia 4 ric gener, a 2 4 de 7 de la tarda, l'ambaixador reial visitarà l'envelat de la plaça Quatre ( anions perquè tothom pugui fer-li arribar les caries i el dia 5 de gener, a les f> de la tarda, els Reis recorreran els carrers de hi població, s <;.

• Centre De 1(1.311.1 2. talleramb i'AF HerciiLiuei ei ( Iran. A les 6 de la taula, cl ( entre Titelles de Lleida pre-enta / ,/ lannu i eh tres <mm. A Ic- 1U de la nit, balls de -alo amb Quintet l.i-boa.

• Centre De 10.311a 2 del migdia talleramb l'esplai els Disbarats. A les 6 de la tarda, animaeio Revetlla de Cap </'. I m , amb Pep l.dpe/ i Sopars de Duro.

• Diumenges De N a ') li. / i diu de! Sensor. ] missió de la missa de dissabte i inliirmaeio de l'esglesia e\anj;elie;i I ben H/LT. De n a '1,30 li. Esport en tihir\u la edieitr - D e ').3Ha 14 h Roda d'umtes ( o n d u l i pet P. Pallissa. Poesia amb .1 12 (,aieia. sardanes i sarsuela amb .1. 1 abreiias. t tes un pas per l·l:sharl. — De 14 a 13 h. Esports en marxa. 2u edició. — D e 15 a 16 h. Musical Mysti·iy l'our. — D e 16 a 19 h. Súper DJ. — D e 19 a 21 h. Irack u Track. — D e 21 a 22 h. Esports en mami. ,<<j edició. —De 22 II 7 h. Música al teu costal. Miisiea non-slop. ---[ eada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunva Informaeio. informueii) loeal i eomareal. Serveis Informatius de RSC.

D I M E C R E S • Sants - I itris. Rigobert i Àngela de l·üb'ino.

D I U M E N G E • Cafè de Bclyradn -

A le-

1 1.3n.

t OIIIIIO, loe

am:

llis Pcrteet Show

• Sants Solemnitat de Santa M a n a Marc de Deu. Concordi • 1 alrocina.

D I L L U N S • Sanis Basili i Giegori !. innia.

• I.es Planes De les h Cic la tarda a les s del vespre al C e n t i e < ' vie. v:sila de l'ambaixadoi ICI e

.ii.

F'scianzc i

• (entre De 10.30 a 2 del migdia, tallcrs amb l'Fsbart Sant ( ueat. A Ics d de la tarda titelles: l:n Joan de lu l'arhassa í^ran. amb Binisiflat. \ les 10, ball- de salo

fí'fe»j

„,Í„M„„;,ÍMM„,I„,

• Centre — A Ics (> de la tarda, cavalcada de Reis, sortida del carrer Matine i arribada a la placa Barcelona.

• Centre — A Ics 12 del migdia animació a m b Noe Ribas: Cuinant i hulla ni el fred \c'n va. A les h tic la tarda, cavalcada de Reis.

• Cafè de Beljjrudo —A les 11.30, Nues en directe amb 1 raditional Toiin-t.

• Cor infantil i juvenil A partit tic 4 anvs. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. ( oncerts. sortides de cap tic setmana i taller- complementaris. Tel.: (i~s 32 23 • Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, iudoteca. musica i altres activitats. Informació i inscripcions de l 7 a 2! h o i c Tel.: 5S9 0 S 4 7 . — -Dic- 23 i 24 tic desembre • i la placa listaeio tic la 1 loresta. l i r a de Santa I lucia • Centre Civie de les Planes — Música, costura, rramualitats. casal, activitat- li-apac- pel a adult- i altres activitats Informació de 17 a 21 hores l'el.: (>".- 31 03. — Trian-aular infantil de iulbol de saía.

jl,i ,JUri

·M«^Ma>M^aadJitaf,itii»,ai·

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja firis a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 0B.50h del mat! i cada hora i mitja fins a les 22 20h.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'úttim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena. Estació Mira-sol, Mas Janer.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Ftoresta F Colom.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(feiners)

V ÜMA 2 . NUCU URBÀ DE SANT CUOAT

A^SANTCUQAT-SAIICELONA

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners, la sortida: 06.16h-06.46ti i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.l6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.0Oh (dissabtes i festius).

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

CUGAT

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc. Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

• La Floresta - A les 5.4- de la tarda, cavalcada de Reis. sortida de 'a placa Lstació i arribada ala CRIT

Sortides des de F. Colom.

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07 I0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

• Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

•Sants I elestor, Simcó bslilita. l·iniliana i Amèlia.

• I A's Planes — A les 6 de la tarda, calvaleada de Reis. sortida de la plaça Ics Ires borres i arribada a Ca l'Avi.

».

' '-"-*—»*

MIQUEL RAMS

• (entre D e i e s 111.30 a l e s 2 del migdia, tallers amb l'AF Berenguer cl ( i r a n . A les 12 del migdia, actuació de Titelles Parranda. —A Ics 3.30 de la tarda, animació infantil a m b Àngel Davan. A les 1S.30 de la tarda, l'ambaixador reial arribarà a l'envelat i recollirà les cartes per als Reis. -A Ics 10 de la nit, minieurs de balls de saló.

D I J O U S

D I S S A B T E • Sants Silvestre, Melania i ( 'alci m. lisbourc.

• (entre A les 6 de la tarda /./ puo, dels i olors, a m b e b I n u a e i o s slc Binedar. A les 10 de la nil. minieurs de balls de saló.

h. />.;, À. ;/ /M/<Í.

Kciek. soni i ,'í(i;M amb I Marques. De 22 a S li. l/,|i„ a ,;/ /,•« , astut. \1usiea c a ; sriy>.

• l a Floresta A les III de la nit a la ( nio Recreativa i Fsporliva de la 1 faiesia: lh l'astorctc

i n n s k aN a m b S \ a l b e A les j ' l | i l h / ,^;..-.••.'...•,. . m i ' i

De : i . l l ) a :"' li S,;>n i estels. amb I'. Pallissa De J ' a 2-1 li I )ilhins:l iure

Els Reis d'Orient, a Sant Cugat

• Mira-sol - A les d de la tarda, cavalcada de Reis, del restaurant Mas .laner al Casal Cultural. Lliurament de cartes. Pessebre vivent i xocolatada.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

RADIO

SERVI DIA I NIT

TAXI SANT CUGAT

Servei de grua

ASS.

I VALLDOREIX

Cobrament amb Targetes de Crèdit i Teletac

589 44 22 - 674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Kts-tf soci de de tireu Rojaj

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de desembre de 1994

L'AGENDA • Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre, manualitats, boixets, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 1Ü a 13 hores. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores. Tel.: 589 20 78. —Pessebre vivent. Informació i inscripcions al telèfon 589 20 78. •Casal Cultural de Valldoreix —Casal de Nadal. Dies 23, 27, 28, 29, 20 de desembre i 1, 2, 3, 4 i 5 de gener, de 9 del matí a 2 del migdia. Estudi. tallers, ludoteca, jocs organitzats, excursió a TV3. Per a nens i nenes de 3 a 14 anys. Informació: 674 45 99. •Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: policromia, porcellana, cuina i altres. Tel.: 675 43 88 (Ma. Antònia Navarro). • C r e u Roja —Campanya de conscienciació amb la natura. Recollida d'arbres vius de Nadal del 15 al 25 de gener de 9 a 20 hores als locals de la Creu Roja. •Curs d'esperanto —Org.: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Tel.: 674 61 80. •Club Muntanyenc —Grup de muntanya per nois i noies de 11 a 14 anys. Tel.: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils cada dimarts de les 6.30 a les 7.30. —Classes d'anglès: conversació. Tel.: 674 53 96. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Tel.: 674 53 96. —Sortides a esquiar. Esquí de fons. Del 27 de desembre al 3 de gener sortida a Lles, al refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys.

NADALA L'ENVELA —Divendres 6 de gener a les 10 de la nit, balls de saló amb Fivonacci. —Dissabte 7 de gener de 10 del matí a 7 del vespre, Jocs de simulació històrica. A les 10 de la nit, funky amb Princes of Time. —Diumenge 8 de gener, de 6 de la tarda a 12 de la nit, actuacions en directe.

CONFERÈNCIES •Casa de Cultura —Dimarts 10 de gener a les 10 de la nit: Alaska, l'última frontera, amb Josep Maria Gavin. Dins el cicle de conferències i àudio-visuals viatgem amb en Gavin.

FARMÀCIES DE TORN

TlLÜOi!

Dia/Poble

Farmàcia (adreça)

! Sant Cugat

Saiavwt (Santiago Rusijol, 38)

6740645

Ajuntament

5892288

Qnta

6743371

ï Cerdanyola

Hiaalgo(Ronte Cerdanyola, 1)

6922368

Ambulatori Les Planes

675 5105

Aigües La Floresta

6742089

-: Rubí

Batafc (Francesc Macià, 23)

6990430

Bombers BeBaterra

6928080

AAPP i W Mira-sol

6742018

5 Montcada

E Rotat (Av. Catalunya, 65)

—

Bombers Generalitat

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

i Papiol

AVüà(Av.GeneraHat,35)

6683967

Bombers Rubí

699 8080

AAW Sant Joan Mira-sol

674 7103

• Sant Cugat

Taxxjrj (Rambla del Celar, 97)

6747749

CAP

5891122

AAPP i W Valldoreix

6742197

* Cerdanyola

Torrents (Diagonal, 34)

5803904

CAP urgències

5894455

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742105

* Rubí

Serra (Francesc Macià, 86)

6991343

Casa de Cultura

5891382

AAPP W Can Majo Vall.

6745049

í Montcada

P.r«raptf{CanCuy&tt0rauidia,8)

—

Casat Valldoreix

6744599

AA Prop, i Veïns La Floresta

6742089

í Papiol

A.VIà(Av.Generafeit,35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AA W Aiguallonga La Flor.

6745129

•

085

Botigues (Alfons Sala, 46)

6740483

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ast. Consumidors

2684567

\ Cerdanyola

Perako (Avda. Catalunya, 51)

5809700

Centre Cívic Les Planes

6755105

Alcoholcs Anònims

3177777

rí Rubi

FanM (Sant Jordi, 25)

6990291

Centre Cultura! Mira-sol

5892018

DNI (Cita prèvia)

E Montcada

P.Fanagut(CanCuyàs.BI.0rquiria,8)

—

Cinemes St Cugat (Reser.)

5890941

Greenpeace

í Papiol

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

6741234

H.vald'Hebron

4272000

Sant Cugat

589 3080 (91)5434704

• Sant Cugat

Moral (Santa Teresa, 40)

6753344

Creu Roja Sant Cugat

* Cerdanyola

LWsfC.Attmira,18)

6824708

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

= Rubí

Tom» (Passeig Les Fonts a/n)

Dispensari La Floresta

6747615

Unüal Coronària

2481040

= Montcada

Gapdstfa (Conca, 10)

— —

Ert Municipal descentralit

6742719

Tat de l'Esperança

4144848

•

Papiol

A.Vft(Av. Generalitat, 35)

0883967

ENHER Rubi

6991692

Infuiíiació Carreteres

2042247

•

Sant Cugat

Domènech (Passeig Sant Magí, 50)

6743353

FECSA

5891226

latomtackS Aeroport

4785000

jj Cerdanyola

Sénchez (Passatge Xops, 2)

—

FFCC

6741934

Informació RENFE

4900202

* Rubí

Ruiz (Ora. Sabadell, 95)

6995012

Funerària

6740525

Inflamació Port.

3188750

= Montcada

Duran (Montcada, 37)

5751543

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OMIC

5893188

1 Papiol

A.VIà(Av.GeneraBat,35)

6683.67

Hisenda

5891155

PofcWc Torreblanca

5891732

6746696

PROMUSA

5891732

Llorens (Santa Maria, 27)

6741531

Jugat

* Cerdanyola

ORÍS (Avda. Argenta, 17)

5807859

Oficina Municipal La Floresta

5890847

ï Rubi

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

i Montcada

Vte (Jaume 1,20)

5645904

Parròquia Les Planes

2047503

| Papiol

A.V»(Av.GeneraBat,35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

CuW(P.apulació,6)

6740364

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

AS»

6753503

tf Cerdanyola

Setra (Torrent, 12)

6918901

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Anfcj Gavin

6742570

i Rubí

Oriol (2aliro,28)

6994398

Urgències

091

Casal <f Avis SC

5891638

' Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

5642139

Pofioía Municipal i Prot. C M

092

LtarifAvts Parròquia

5890598

A.Vtt(Av.GeneraÉat,35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix)

Qub Muntanyenc

6745396

6747612

Coral de la Unió

6741006

•

Sant Cugat

•

Papiol

» 8 7951 25

ENTITATS

1 Sant Cugat

Riera (Dr.Murfc,1)

6740430

Comissaria de Policia

A Cerdanyola

Àh««t(G8J8nesUr*a*o)

6926721

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

ï Rubi

Gibert (Torras OrioL 4)

AQQJtnOÜ

Ràdio Taxi

5894422

BT» Sant Cugat

6748661

? Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

Repsol-Buta

6741580

GnySup. Immigrants

674S314

I Papiol

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Radio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895386

Valdoreix (parada)

6741111

EMCantons

5896282

(1)D'1/4de10delmatid' avui a 1 /4 de 10 del mati de demà.(2)D'1/4de10del mati d'avui ales 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

WN^CATÒRIES •Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Tema: lliure. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'ajuntament, la Casa de Cultura i l'Arxiu Municipal. •Casal Cultural de Mira-sol —Primer concurs de pessebres

a domicili. Inscripcions al Casal de Cultura de Mira-sol de I'l al 23 de desembre. Org.: A A W Sant Joan de Mira-sol. •Ateneu Santcugatenc —15è Concurs de pessebres a domicili. Informació a l'Ateneu Santcugatenc. Plaça Pep Ventura, 1.

EXPOSICIONS •Sales municipals —Fins al 8 de gener a la Casa de Cultura, olis d'Aurea Segura.

—Fins al 7 de gener al Casal Cultural Mira-sol exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Horaris: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 a 1 del migdia. —Del 17 de gener al 5 de febrer a la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena. •Sales privades —Fins al 10 de gener a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Fèlix Albajes. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 22 de gener a la Galeria Canals, exposició d'obres d'Artigau. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d'li a 14 h. Dilluns tancat. Del 24 de gener al 19 de febrer, Maria Girona. —Fins al 13 de gener a la Sala d'Associació d'Idees, Llaurar matèria; somniar desperts, obra gràfica i escultura de Bibiana Pedemonte. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. —Fins al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores

de l'art Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

?E£Í1Í •Unió Santcugatenca —Divendres 6 de gener a les 10 de la nit, al teatre de la Unió Santcugatenca: Cyrano, d'Edmond Rostand. Dir.: Guillermo Ayesa. Venda anticipada d'entrades a la plaça Pere San, 15 i Torrent de la Bomba 14. Org.: Fila Zero. •Centre Cultural —Divendres 13 de gener a les 10 de la nit Amor a mitges. Dir.: Jaume Villanueva. Informació i reserves al tel.: 589 22 88.

MUSICA • C a f è de Belgrado

—Divendres 6 de gener a les 11.30, country en directe amb Country Joe and His Perfect Show. •Centre Cultural —Dissabte 7 de gener a les 10 de la nit, actuació de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya. Dir.: Josep Pons. Mezzosoprano: Liliana Bizineche. Informació i reserves al tel.: 589 22 88. —Dissabte 14 de gener a les 10 de la nit, actuació del grup Diatessaron. Soprano: M. Lluïsa Muntada. Concert dedicat a George Friedrich Haendel. Informació i reserves al tel.: 589 22 88.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Tel.: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari: De 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on. Matins. Tel.: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82.

'peàteaPERRUQUERIA

FORMAS

HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

*•#.-• t&Kil

, 18 A (Q tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS CANTONS

Divendres, 30 tic desembre de 1W4

Sant Cugat del Vallès

s;uil I u^.it ilil Vilk'v i

L A

*£" ' *' i .' '

M E M Ò R I A

C O L U M N A

La gespa

f 7 pa de la nostra infantesa

IA1MAM 1:1 ( H I AS •

I O M A S G R A L i GARRIGA

cabem l'any, aquest any en què el paisatge natural de mig país ha mort consumit per Ics flames, parlant de g e s p a . D e la g e s p a del C a m p Nou. tu diràs, que no vol créixer ni a fum de sabatots i que fa que es torcin el turmell i perdin partits els delicats jugadors del Barca (els jugadors dels altres equips es veu que ja els estan bé tantes clapes i tanta desolació perquè ells bé guanyen els partits que el Barca perd). A la taula de Nadal, de Sant Esteve i de C a p d'any no es pensa en la molsa del pessebre ni en si hi ha neu esquiablc per les muntanyes, l's discuteix sobre la gespa del C a m p Nou i sobre les figuretes de porcellana que volen arribar a la cova protegida p e r l'àngel B u s q u e t s . Boscos i bosquels cremats, la gespa que no vol créixer, aquest no ha estat l'any de la recuperació econòmica ni dels pactes Pujol-Gonzàlez ni de la campanya contra Catalunya. Aquest ha estat l'any d'Atíla.

vui. quan algú vol menjar pa. el troba a qualsevol torn o parada de pa que hi ha instal·lats a la nostra ciutat, i de les varietats nies insosp i t a d e s . com el de sègol ( q u e abans s'havia de menjar per força). sense sal. integral i un llarg etcètera entre tipus i mides; des d e « p e l u f c s » d e la M a r i d e M i r a - s o l . d ' u n s vint o t r e n t a grams, fins al que en diuen de dos quilos, que elab o r e n en un d e l s forns que hi ha per ••/ï.s feien pans a q u e s t s ventis, on rodons de quatre e n c a r a fan un pa que s'assembla mes o cinc quilos. al de temps passats. Eren tan grossos Per aquests entorns, quan encaperquè només es ra g a i r e b é t o t h o m feien un eop a la vivia del camp. ens fèiem el pa a casa setmana i així un cop a la setmano s'assecaven na. encara que els que érem d'aquest tant." b a r r i l ' h a v í e m dep o r t a r a c o u r e al forn de ( a l l a n o . Recordo que es feien uns pans rodons de quatre o cinc quilos, que quan els trèiem del forn venien justos per p a s s a r p e r la p o r t a . E r e n tan grossos perquè, com que només es feien un cop a la setmana, així no s'assecaven tant. A cada casa tenien la seva pastera per fer aquesta feina. A la meva. en teníem una a la taula del menjador, que restava al descobert quan aixecàvem la tapa. Era ampla de dalt i estreta de baix. En una punta posaven la farina i al mig una fusta per separar el que seria la pasta. La mare, el dia abans al vespre, ja havia preparat la pasta que feia de llevat j u n t a m e n t amb una mica del de «París» per donar-hi un xic més de força. L'endemà es calculava pastar per a l'hora en què s'enfornava la pasta. A l'espai que restava a la pastera, es posava el llevat a m b l'aigua c a l e n t a p e r diluir-lo si era a l'hivern —perquè li costava més fermentar— i freda a l'estiu —per frenar un xic el p r o c é s — . l ' n cop el llevat era diluït, s'hi afegia la sal corresponent i es començava a abocar la farina per fer la pasta sense parar. Quan la pasta ja tenia una mica

l'cecs de pa Jel forn de'n Lluís i la Mari de Mira-sol. Abans el pa es feia a casa, però avui dia hi ha forns o botigues de pa per tot el poble, on podem trobar pa de totes les mides i varietats. Foto: KLS 4 CANTONS de consistència, es començava a funyir sense deixar d'ajuntar-hi farina, fins que es veia que la pasta ja era acabada. Aleshores es tapava amb uns trossos de sac blanc gruixut, per ajudar a fer la puja o fermentació. Aquesta feina era molt feixuga, perquè des que es començava a funyir fins queia p a s t a e r a feta no es p o d i a parar, per la qual cosa. era mes recomanable que la fes un home si era possible. Q u a n la pasta havia fet el seu cicle, era el moment de realit/ar la divisió dels p a n s . A m b una p a l e t a e s p e c i a l es tallaven les peces que serien que serien els

p a n s i les e m b o l i c a v e n en els mateixos trossos de sac amb què havien tapat la pasta. Omplien cistells per portar-ho al forn. Un c o p al p a s t a d o r de Cal T a n o , mentre el forner netejava el forn de brases i cendra, amb un tros de pasta deixada expressament a part les dones feien coques de pa estirat d'oli i sucre, de recapte (avui pizzes) o be alguna garlanda. Aquesta peça era com un tortell de pa. Totes aquestes peces servien per esbravar el forn i, com que la durada de la cocció era molt curta, ens les podíem menjar al cap de poca estona. Qui no recorda aquells trossos de garlan-

HEM INAUGURAT

LA TRADICIÓ EN JOIERIA CONEGUI ELS NOSTRES DISSENYS EXCLUSIUS

SANTIAGO RUSINOL, 45

08190 ST. CUGAT DEL VALLÈS

ANNAFUSET

TEL. 589 50 7 2 - 5 8 9 50 12

jBo&*

Gfafo*

da oberts pel mig i untats amb oli o vi polvoritzat amb sucre per sobre! Era el que nosaltres esperàvem amb ànsia per berenar. Q u a n s'havien t r e t a q u e s t e s peces, s'enfornaven els pans, on cadascú havia fet el seu senyal per reconèixer-lo en treure'l. Hi havia senyals de tot tipus, un grapat de palla al mig, que sortia tot cremat, un tros de plat, un de garrofa, una ametlla amb closca... A casa també hi posaven un tap de llauna de cervesa. Al vespre, els homes, quan arribaven de la feina, s ' e n c a r r e g a v e n d ' a n a r a buscar els pans, que ficaven dins un sac.

El debat parlamentari sobre els incendis va acabar a m b el partit que governa la Generalitat felicitant-se per la seva tasca de prevenció i extinció de focs. L'autofelicitació va provocar un escàndol que com tots els escàndols del país va resultar petit i de poca durada, i el president Núnez. com si no sabés encara que el Barca és més que un club i que un país i que tota la riquesa forestal, va provar de repetir l'argúcia felicitant-se per l'estat de l'herba del seu camp. L'escàndol ha estat tan majúscul entre l'afició, els socis i el país en general que Núnez ha hagut de rectificar com no ho farien mai uns parlamentaris i la gespa del C a m p Nou passa les festes de Nadal abrigada amb una flassada, amb la pell i la samarra. A i x ò és p r e v e n c i ó , c o n s e l l e r a Cuenca, això és un president, president Pujol. I això és una dona, la Marta Ferrusola, que es veu que és qui va plantar la gespa i que és qui ara la mima i l'acotxa a c o n s e l l a d a p e r la t e c n o l o g i a punta mundial. Podem estar tranquils. No tindrem boscos ni collita de rovellons però amb una gent amb tanta c a p a c i t a t d ' i n d i g n a r - s e i de reaccionar com la gent d'aquest país s e m p r e ens q u e d a r à l'oasi del C a m p Nou on anar a recollir triomfs esclatants.