Diari de Sant Cugat 075 by Premsa Local Sant Cugat

ELSHCANTONS

Divendres, 6 de gener de 1995

I Punt i seguit Un nou carrer Major ja remodelat s'ha obert aquestes festes als vianants i als botiguers. Plana 3 Els cotxes ja circulen pel carril d'entrada a la ciutat de l'avinguda Rius i Taulet. Plana 3 Els usuaris dels FF GG de Sant Cugat es mostren majoritàriament favorables a la supressió de la segona classe. Plana 4 El tren nuclear que passava per Sant Cugat cap a França procedent de la central de Vandellòs I ha fet l'últim viatge. Plana 5

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 75 «Any III»200 pessetes

L'Ajuntament pretén retallar els «privilegis» de l'EMD El conveni econòmic del 82 anirà als tribunals amb l'oposició de PSC i PP • Sant Cugat.— El conveni econòmic que l'any 82 van signar l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD suposa un «tracte de privilegi no per als veïns de Valldoreix, sinó per a la pròpia Entitat, que rep més diners

Valldoreix estudia impugnar els pressupostos municipals de l'any 95

per habitant que la resta del municipi», en paraules de l'alcalde, Joan Aymerich. A proposta de l'equip de govern, el ple va aprovar dijous de la setmana passada portar al Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya aquest document i aplicar pel 95 una nova proposta que no s'ha pogut consensuar de moment amb l'EMD. El seu equip de govern estudia impugnar el pressupost muncipal. Planes 2 i 3.

CAVALCADES

I Economia L'any 94 acaba amb quasi dos mil aturats inscrits a les oficines de la INEM de Sant Cugat, encara que més de tres mil van demanar feina. Plana 11

H Sant Cugat.— L'impost de béns immobles s'ha apujat un 5 per cent a partir d'aquest mes de gener, encara que la quantitat final a pagar dependrà dels nous valors del cadastre, que el Ministeri d'Economia ha revisat després de nou anys. L'impost d'activitats econòmiques, per la seva part, ha quedat congelat, una mesura que pretén afavorir la reactivació del comerç local. La resta d'impostos, taxes i preus públics s'incrementen també un cinc per cent en funció de l'evolució de l'IPC. Plana 10.

La direcció de Sharp i els treballadors arriben a un acord sobre la plataforma reivindicativa. Plana 11

I Cultura i espectacles Sam Abrams, filòleg nord-americà resident a Sant Cugat, explica que li van desaconsellar aprendre català. Plana 13 Sant Cugat amaga nombrosos tallers d'artistes que de portes endins creen pintures i escultures. Plana 14 El còmic El Víbora, que va néixer a la Floresta, celebra quinze anys com a referent històric i contracultural. Plana 15

La Generalitat no ha fet efectiva encara l'ajuda pels incendis

La Jove Orquestra Simfònica de Catalunya actua aquest cap de setmana al Teatre-auditori del Centre Cultural. Plana 15

• Sant Cugat.— Cinc mesos després del foc que va arrasar 168 hectàrees a les Planes i la Floresta, els afectats encara no han rebut cap subvenció. Tot i que la necessitat més urgent, un habitatge on viure, ja l'han resolta, molts veïns esperen els ajuts que els van prometre quan les brases encara cremaven. Les flames van devastar bosc i matolls i van destruir cases i vehicles. Molts veïns hi van perdre els mitjans amb què es guanyaven la vida i ara critiquen que els ajuts s'endarrereixin per culpa de la burocràcia. Plana 29.

I Esports El president de la UESC treu importància a la polèmica que han creat els mals resultats de l'equip a la segona divisió de bàsquet. Plana 26 L'equip de Copa Davis prepararà al CAR l'eliminatòria davant Àustria. Plana 25

I Punt divers Els robatoris fan pujar l'índex de delinqüència del 94 a Sant Cugat per primer cop en quatre anys. Plana 28 Esteban Martínez és l'únic que ven a Sant Cugat El Fanal, la revista dels indigents. Plana 30

• Apunts La Coral Sant Cugat celebra vint anys de concerts i prepara noves activitats. Plana 32 Les cues i la gran afluència de nens fan pensar a l'Ajuntament en una nova ubicació per a les activitats del Nadal a l'envelat. Plana 33

Aasb aquesta «dfcM5n$<kM&a& tat extt&ptsr efa»fet(«vista ftesftacia

Des del gener els impostos municipals són un 5% més cars

Els Reis van arribar puntuals la nit màgica. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Els Reis arriben a tots els racons de Sant Cugat Els carrers es van col·lapsar de nens i pares H Sant Cugat.— A la vigília de Reis no podien faltar Ses Majestats d'Orient perquè els nens poguessin lliurar-los les seves cartes. Melcior, Gaspar i Baltasar van ser capaços d'arribar simultàniament a tots els indrets del municipi. Però els tres Reis no es van limitar a les tradicionals carrosses: a la Floresta van arribar

en tren i a les Planes, a cavall. En alguns indrets van gaudir d'una bona xocolatada, com a Valldoreix, i a d'altres, com a les Planes, els van obsequiar amb una safata de gambes. Ni el fred ni el retard que van patir algunes cavalcades van poder treure la il·lusió dels més petits. Plana 31

El camp de golf públic Sant Joan obre els primers nou forats • Sant Cugat.— Des d'aquesta setmana ja es pot jugar al primer camp de golf públic de Catalunya, situat entre els termes municipals de Sant Cugat i Rubí. Des del mes de juny, en què va entrar en funcionament el camp de pràctiques, hi han passat quinze mil golfístes provinents de tota la comarca i de Barcelona. Ara el camp completa la primera fase obrint al públic els primers nou forats de la part de Sant Cugat. Tothom que hi vulgui jugar ha de passar unes proves d'aptitud i obtenir una llicència federativa. Plana 25.

P A S S U Í , P H CAKKKR M A J O R

I t l l l I I I I N K ALS T R E N S

ner de 1995

Els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat ja només paguen un preu per agaiar el tren. i tenen les mateixes possibilitats de seure o quedar-se drets. Fa decisió aixeca opinions enfrontades. Plana 4.

I N santciig;itcncs p a s s e g e n sovint pel remiklekil c a r r e r Major. F e s v o l t e s i l ' e m p e t l r a t d e l s o l liati a t r e t c o m p r a d o r s i els eomereiants e o n t i e n r e c u p e r a r els clients v a n p e r d r e a m b les o b r e s . P l a n a 3 .

LA DEFINICIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC PER A VALLDOREIX I I c o n v e n i q u e l'anv P'S2 van s i g n a r m i a . F n r i c R e n a u . Si l'any 199.5 s'al ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t i l'I Militat p l i q u e s a q u e s t c o n v e n i , s e g o n s un inM u n i c i | i a l D e s c e n t r a l i t z a d a es un p r i forme de l'interventor municipal. Vallvilcgi d e s c a r a t - ' p e r a V a l l d o r e i x , e n | d o r e i x r e b r i a 171 m i l i o n s d e p e s s e t e s p a r a u l e s del t i n e n t d ' a l c a l d e d ' F c o n o - ' m e s del q u e li c o r r e s p o n . P e r a q u e s t

motiu i a proposta de l'equip de govern d e C i U . el p l e va a p r o v a r d i j o u s d e la s e t m a n a p a s s a d a p r e s e n t a r u n r e c u r s d a v a n t el T r i b u n a l S u p e r i o r d e J u s t í c i a de Catalunya contra aquest d o c u m e n t .

al q u a l s u b s t i t u i r à u n a n o v a p r o p o s t a a c t u a l i t z a d a q u e h a e l a b o r a t l'Ajunt a m e n t s e n s e el c o n s e n s d e l ' F M D . FI s e u e q u i p d e g o v e r n e s t u d i a imp u g n a r d e n o u el p r e s s u p o s t m u n i c i p a l .

L'Ajuntament vol que l'EMD gestioni només el que es recapta a Valldoreix L'Ajuntament retirarà la denúncia si es consensua un nou pacte ahans de tres mesos

HI pic porta al TSJC el pacte econòmic del 1W2 amb la negativa de PSC i PP i i i i \ ii u \ \ n \s

B Sant ( ugat • O m tot cl que c- i ccapli ;i \ alldoieix si^m re11 ii ii.iI ;i \ alldoi eix. Ni un.i pesseta mes ni una menis Ai\i va definir il tinent d'alcalde d'Economia. I ni ic Renau, la lïlosotiu que prei;il a l'Ajuntament de Sani Cugat a l'Iioia d'establir quines quan iilat- s'hauran de Uan-tcni cada an\ a I'l iililat Municipal Dcscctltialil/ada I Ajuntament deiilini_i.na cl conveni econòmic vigent lius ala que icgula aquestes IranIcicncics, signat al l l 'X2. pciquc es, en palaiilcs de Keiian. -Iliopelanl " i le-ui pel a una distiihucin hscal dels iniposlos equitativa a tol el municipi-. Aquest docnnieill. segons Renau. es un • pinilcu,! descarat- a lavoi de l'I Ml ). els coeficients que s'usen pci c.ilculai les transferències han quedat destasats. segons reconeixen totes les parts. i no es coi iesponen amb la realitat socio-econòmica ni de Valldoreix ni de la resta del municipi. - N o es un privilcm per als veïns de Valldoreix, cl privilegi cl te l ' F M D com a administració -aclareix l'alcalde tic Sant Cugat, Joan Aymerich que rep més diners per habitant que la resta vici municipi. Per tant, els serveis també haurien de ser millors, però no es així. Fa ran es una mala gestió de l'equip de govern de l'FMD.>• Rotund va ser també el tinent d'alcalde d'Fcotiomia: »l.a necessitat de revisar aquest acord es inapel·lable. De fet. mai no s'ha pogut aplicar i ha estat la causa principal del conflicte Sant Cugat-Valldoreix que arrosseguem ta anys.» Fa denúncia del conveni davant els tribunals, que es va aprovar amb els vols en contra del Partit

HI ple va aprovar la denúncia del conveni amh Valldoreix pern les negociacions continuen obertes. Foto: ELS 4CANIONS dels Socialistes, el Partit Popular i la regidora d'Iniciativa per Catalunya, Montse T u r u . no és, però, definitiva. F'equip de govern de LA

CiU proposa que totes dues administracions se sotmetin a arbitratge institucional perquè s'apliqui allò que decideixin informes

externs. <• Per tant, no estem ofegant econòmicament ningú, tal com diu Valldoreix. Fa possibilitat de negociar continua oberta», va aclarir l'alcalde en el ple. Concretament. l'oferta que fa l'Ajuntament a l ' F M D és aprovar un conveni nou pel 1995 abans de tres mesos i retirar llavors la denuncia. Mentre això no es produeixi. l'Ajuntament aplica unilateralment per l'any 1995 un nou document que no s'ha pogut pactar amb l ' E M D . Pel regidor socialista T r i n o Martínez, la denúncia del conveni del 1982 <.es un salt al buit» i • un error, perquè tot acabarà als tribunals». «Creiem en la justícia distributiva i no volem cap privilegi per a Valldoreix», va reconèixer Martínez, que hi va afegir que «és evident que cal substituir cl conveni del 1982, però a m b l'acord de totes dues parts.» «S'esta qüestionant la supervivència de l ' F M D a través de l'estrangulació dels seus recursos econòmics», va concloure. Al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya les opinions es van dividir. FI seu portaveu, Jordi Casas. va votar a favor i la regidora Montse Turu. membre a més deia Candidatura de Progés per Valldoreix, en contra. «Es lògic que l'Ajuntament es plantegi la denúncia del conveni del 1982, p e r ò s'hauria d'haver plantejat a m b més participació de l'oposició», va ser la primera reflexió de Casas. El regidor considera que la transferència a Valldoreix que preveu enguany l'Ajuntament (214 milions de pessetes) «demostra que la continuïtat de l ' E M D és inviable sense el suport econòmic de l'Ajuntament de Sant Cugat».

CRÒNICA

Cues de pansa: un remei infal·lible CÈLIA CERNADAS

o era previst al guió ni estava planificat. Però alguns no s'ho creien quan ho van sentir: de fet, va servir de colofó a tres hores de disquisicions i intents de trobar la clau que expliqui el perquè de tants anys de despropòsits entre Sant Cugat i Valldoreix. Al regidor socialista Trino Martínez li va canviar la cara quan, després d'haver acusat l'equip de govern de CiU de qüestionar la supervivència de l ' F M D estrangulant-la e c o n ò m i c a m e n t , l'alcalde li va recordar que la quasi ileu anys l'equip de govern socialista va voler eliminar la llavors Entitat Focal Menor ( F E M ) , un tet que ja es coneixia i que va servir d'aiiüinicnl electoral en la

darrera campanya. De manera resumida, el foc creuat (sempre en to crispat) es va desenvolupar així: —Aymerich: «Al 1985 el PSC a Sant Cugat volia tancar PEEM i, si no ho va fer, va ser perquè nosaltres, C i U , vam ser prou prudents com per voler mantenir-la. Q u è vol ilir, ara. que el senyor Oriol Nicolau (alcalde de la ciutat aquell any) no era del PSC".'» —Martínez: «Està mentint descaradament. El senyor Nicolau no representava l'opinió del PSC. Lira l'alcalde i tenia uns criteris, però aquesta no era la posició olicial del partit. Que el senyor Nicolau opinés d'una manera determinada puntualment, cosa que desconec.

és una altra qüestió. Però el partit mai no ha estat en contra de l ' E M D . Potser hi ha hagut un problema de comunicació o entesa.» Continua la pel·lícula amb la intervenció de l'alcalde recordant-li que existeix un vídeo en què s'han enregistrat aquestes declaracions del mateix Oriol Nicolau. FI vídeo en qüestió és un programa de T V F en el qual l'ex-alealde socialista afirmava que «la posició del grup municipal socialista es que l'FFM no està justificada, perquè comporta unes deseeononues. unes duplicitats administratives i. en definitva. unes disfuncions institucionals. Sembla que no és cl model que necessitem

per aplicar al territori de Sant Cugat.» Aclarit aquest punt, i a banda de safarejos sobre el passat i repartiment de cues de pansa per a desmemoriats, el regidor del PP, R a m o n Gaspar de Valenzuela, excendint-se de les seves funcions, va suggerir el nom de Jordi Casas, regidor d'IC, com a candidat per convertir-se en «membre honorífic» de l'equip de govern, ja q u e , igual que CiU. defensava la denúncia del conveni econòmic del 1982. «Espero que l'equip de govern prengui alguna decisió ràpida sobre aquesta proposta, perquè d'aquí a cinc mesos plego de regidor. Ja cm diran alguna cosa», va respondre Casas.

-:V.> estem ofegant ningú. Oferim a l'alldoreix la possibilitat d'acordar un nou coinenipel /w.5 abans de tirs mesos i retirar aixi la denúnciaL'li Ml), i no els veïns de l 'alldoreix, gaudeix d'una situació privilegiada, perquè rep mes diners per habitant que la resta del municipi. Però això no es tradiuix en una millora dels serveis a i. au sa de la maia gestió de l'eijtttp de govern de l'EMD (Joan Aymerich., alcalde de Sani Cugat)

«Volen que mantinguem I alldoreix com una zona amb tracte de privilegi descarat respei te de les altres'.'«La necessitat de revisar el conveni del 1982 es inapel·lable. De fet. ha estat la causa principal del conflicte Sant Cugat-Valldoreix(Enric Renau, tinent d'alcalde d'Economia i

«Les xifres de la nova proposta demostren que la continuïtat de l'EMD és inviable sense el suport econòmic de l'Ajuntament«Es lògic que l'EMD no estigui disposada a discutir el nou document, perquè el resultat de l'actualització de les xifres és molt cru» (Jordi Casas, portaveu del grup municipal d'IC)

«S'està qüestionant la supervivència de l'EMD a través de l'estrangulació dels seus recursos econòmics» m

«La denúncia del conveni que proposa l'equip de govern és un error, perquè tot acabarà als tribunah» (Trino Martínez, regidor del PSC) • • •

«Amb la proposta unilateral de l'Ajuntament, l'EMD 'delenda est'» (Ramon Gaspar de Valenzuela, regidor del PP)

«Per nosaltres, l'únic conveni que continua vigent és del 1982. No espot aplicar unilateralment allò que digui Sant Cugat» (Lluís Ginjaume. vocal de l'equip de govern de l'EMD)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

PUNT I SEGUIT

LA DEFINICIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC

URBANISME/COMERÇ

L'ACTUALITZACIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC O Principals conclusions de l'informe d'intervenció de l'Ajuntament ~] I L'aplicació directa i automàtica del conveni econòmic de l'any 82 és I inviable, perquè no s'ajusta a la realitat sòcio-econòmica del municipi. O El conveni econòmic de l'any 82 és lesiu per als interessos públics econòmics de la hisenda local. El conveni econòmic de l'any 82 no té en compte l'augment dels serveis que l'Ajuntament de Sant Cugat presta a tot el municipi, inclòs Valldoreix, ni els canvis que s'han produït en les quantitats que es recapten cada any en concepte d'impostos. ^ I Cal revisar cada any les transferències que ha de fer l'Ajuntament de | Sant Cugat a l'EMD de Valldoreix.

O Quantitats que rebria enguany Valldoreix segons el conveni que s'apliqués A. Conveni econòmic de l'any 1982 B. Pactes puntuals dels anys 1992 i 1993 C. Conveni que proposa l'Ajuntament per al 1995

4 2 9 milions 3 3 0 milions 314 milions

Font: Informe d'Intervenció de l'Ajuntament de Sant Cugat

L'EMD vol tornar a impugnar els pressupostos de. Sant Cugat c.c. • Valldoreix.— L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix estudia la possibilitat d'impugnar els pressupostos municipals de l'any 1995, que s'aprovaran el dia 10 d'aquest mes. Si fos així, Valldoreix tornaria a recórrer als tribunals com ha fet sistemàticament amb èxit des de fa dotze anys per desacords en les quantitats que li transfereix l'Ajuntament de Sant Cugat. El problema, evidentment, se centra en com cada administració calcula la quantitat de diners que li correspon rebre a Valldoreix. Un informe de l'interventor municipal clarifica la diferència substancial que hi ha si s'aplica el conveni econòmic de l'any 1982, que l'Ajuntament denunciarà davant els tribunals, o s'apliquen criteris més actualitzats. Si l'any 1995 es calcula segons el primer document, a l'EMD li pertocarien quasi 430 milions de pessetes. Segons la nova proposta que ha elaborat l'Ajuntament i que l'EMD no ha acceptat de moment, la quantitat es redueix a 316 milions. La raó d'aquesta diferència, segons el mateix informe. és que la realitat social i econòmica del municipi ha canviat i actualment ha disminuït considerablement, per exemple, el que es recapta a Valldoreix a través de l'Impost de Béns Immobles. Però les diferències no acaben aquí: l'EMD hauria de pagar també pels serveis que li presta l'Ajuntament de Sant Cugat, com ara el cementiri, l'escorxador, Promusa. els mercats o el Centre Cultural. Per aquest concepte. Valldoreix hauria de pagar, segons l'informe d'intervenció, uns cent milions de pessetes. -L'Ajuntament ha utilitzat aquest informe per fixar la quantitat que transferirà enguany a Valldoreix i que consta als pressupostos del 1995: dos-cents catorze milions de pessetes. Sí a la filosofia, no als números Però evidentment l'equip de govern de l'EMD no hi està d'acord: «mentre no es digui el contrari o mentre no es pacti un nou conveni. per nosaltres només és vàlid el del 1982». explica Lluís Ginjaume. vocal d'Economia de l'EMD. Per tant, Valldoreix calcularà el que li ha de transferir Sant Cugat en funció d'aquest document. «Les xifres no coincidiran. i per tant és més que probable

Els passejants han envaït el carrer Major aquestes festes. Foto: J.A. MULA.

Els comerciants del carrer Major confien que es reprendrà l'activitat Durant els mesos de les obres, s'ha notat el descens de les vendes ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El carrer Major de Sant Cugat. remodelat, recupera de mica en mica la seva activitat habitual. Les festes de Nadal han afavorit que els ciutadans surtin al carrer i s'hi passegin. Els comerciants, que durant els mesos que han durat

les obres han patit les incomoditats del fang i la polseguera, esperen que el nou aspecte del carrer els permeti retrobar-se amb part de la clientela que havien perdut. La sensació general entre els botiguers del carrer Major és que les obres han durat massa, i que al febrer canviaran les coses.

Els adjectius que fan servir els obrers netejant, i les tanques eren truir més aparcaments públics al comerciants del carrer Major per fins fa pocs dies a banda i banda centre històric. descriure la situació que han viscut del carrer. Però, tot i que el sentiment en els darrers cinc mesos, mentre «Jo he perdut el 50% del volum de desavantatge és general, no s'hi han estat fent les obres de de venda. Ara. ens hem revifat el comparteixen unànimement remodelació, no són gens afalauna mica perquè per Nadal tottots els botiguers. «Jo crec que gadors. La gran majoria considera hom compra, però és a la prila remodelació era molt necesque els treballs dels operaris els mavera quan s'ha de demostrar sària, i tampoc no hi ha hagut han perjudicat i s'han perllongat que el negoci rutlla, i això ja ho tant de retard. El carrer ha quedat més del que era necessari. «Això veurem», diu l'Alfons, que té una preciós i la gent s'oblidarà que ha estat desastrós», explica M. carnisseria. Ell està d'acord que durant un temps era difícil veLluïsa Garriga, propietària del bar el carrer ha quedat molt bonic, nir-hi a comprar», assegura la proque ocupa el número 1 del carrer, però insisteix que els treballs s'han pietària d'una òptica. Amb aquesque hi afegeix: «Hem estat menallargat i que han resultat perta opinió coincideixen els comerjant pols i fang durant cinc mesos. judicials. «L'Ajuntament no ha ciants del carrer. De moment, els La culpa la van tenir els de l'aigua, pensat que es podria rebaixar a santeugatencs ja passegen sovint Lluís Ginjaume. Foto: ELS 4 CANTONS que es van retardar molt i tallaven la meitat les llicències municipals pel nou carrer Major i han reel subministre sense avisar.» El per compensar-nos, per exemple.» trobat els comerços més nous i vespre de Nadal encara hi havia L'Alfons creu que s'han de consels que tenen tradició. que impugnem els pressupostos municipals». Ginjaume assegura que, de fet, URBANISME l'equip de govern de Valldoreix està d'acord amb la filosofia de la nova proposta que ha fet l'Ajuntament per al 1995 «però vull veure d'on surten els números, com ha calculat Sant Cugat el que els veïns de Valldoreix paguen en impostos». «Ens diuen: us tornarem el que hem cobrat; però jo em pregunto, quant ha cobrat Sant Cugat de Valldoreix?», s'exclama el vocal d'Economia, que lamenta no haver tingut el temps material per estudiar la nova proposta de Sant Cugat per al 95. «Si a mi em demostren que les quantitats que diu l'Ajuntament es corresponen a la realitat, no hi haurà cap raó per rebutjar el document», assegura. Del suggeriment que va llançar l'equip de govern al ple de dijous de la setmana passada, en el sentit de deixar que sigui una institució externa la que determini els criteris d'un nou conveni que posi fi a les baralles, Ginjaume assegura que no en sap res. Hi ha encara una altra qüestió: el vocal d'Economia de l'equip de govern de l'EMD posa en dubRius i Taulet, obert al trànsit.— Les obres causa de l'esllavissament de terres que van fer malbé te que Valldoreix hagi de pagar de recuperació del carrer Rius i Taulet van acabar la calçada, conseqüència, segons l'Ajuntament, de a Sant Cugat els serveis que no el dia 31 de desembre amb la retirada de les tanques les obres de construcció d'un aparcament subterrani. són imprescindibles. «Al teatre ve que tallaven el pas dels vehicles en direcció a Sant Kampió, empresa encarregada de la construcció de gent no tan sols de Sant Cugat, Cugat. La principal via d'entrada al nucli urbà per l'aparcament, haurà de pagar el cost de les obres i bé que no han de pagar res». al trànsit provinent de Rubí havia estat tallada a de reparació. / x.c. Foto: J.A. MULA.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S

SERVEIS

^W**!»*^^

* W ^ ? | í Ç •-*• =•

Divendres, f> de gener de I W

L'Ajuntament sol·licitarà una subvenció per fer un gimnàs al Maragall AN<;|-:i.S(.'AS'Il l-KA

Sílvia Escoruela

Joaqum BenamkJi

Santi Martín

CarlosRuiz

Núria Noguer

30 anys Administrativa a Intermón

27 anys Treballador de la construcció

17 anys Estudiant

46 anys Mestressa de casa

«Crec que ja era hora que se suprimís. Si en un moment va tenir sentit, ara |a no en té. Jo em desplaço sempre amb els ferrocarrils, i mai no havia fet servir la segona classe. Això era un retard, que. per sort, ja ha quedat enrere.»

«Jo ni ho sabia. Ja no em quedaré dret pensant que vaig a segona. Sort que les han tret, però ara han apujat els preus i entre la targeta i l'esmorzar ja se me'n va un bitllet de mil pessetes. Haurien d'apujar els vicis.»

«A mi em sembla molt bé. La segona no era res, era una bestiesa pagar més per seure, i ara tothom té les mateixes oportunitats. És una qüestió de sort. El que m'emprenya és que hagin apujat els preus, però al gener és inevitable.»

«Abans, a tercera anàvem com les sardines, però ara et pots posar allà on vols. Feia una enveja veure els vagons de segona només mig plens...I si et ficaves en un vagó de segona, no hi havia més remei que quedar-te dret.»

«Jo no pago segona classe per res del món. És una vergonya que encara hi hagués diferències i també que hagin apujat els preus. Això dels ferrocarrils és una renda. Els meus fills em costen quinze mil pessetes al mes.»

Valen Garcia

Marià Recio

Montserrat Vidal

Ignasi Pareüada

Francesc GayoJ

37 anys Enginyer

54 anys Comercial

Mestressa de casa 69 anys

30 anys Informàtic

31 anys Enginyer de Telecomunicacions

«No m'ha fet gaire gràcia, perquè jo feia servir la segona classe. Penso que els avis ara ho tenen més difícil per trobar seient, i crec que s'hauria de mantenir la segona classe a segons quines hores. Hi haurà pinyes per poder seure.»

«Em sembla que això no arriba enlloc. En un termini curt de temps, d'aqui a dos anys, tots estarem pagant el mateix bitllet de segona que pagaven abans alguns, però sense poder seure, perquè no hi haurà Hoc.»

«Som tots iguals. No entenc la gent que per anar a Valldoreix ha de treure un bíttlet de segona. Ja no es tracta de pagar més diners o no, és que és molt lleig. Tots hauríem de ser més educats, cedir els seients i prescindir de les dasses.»

«Tota la gent que es queixa que no podia seure, ara tampoc no seurà. Només hi ha un vagó més. Aviat apujaran el preu del bitllet per compensar els ingressos que perden amb la supressió de la segona classe.»

«Em sembla bé. Però aquest canvi perjudicarà la gent que comprava bitllets de segona. Els avis tindran menys possibilitats d'assegurar-se el seient Però els que viatjàvem a tercera continuarem tenint els mateixos problemes.»

Ti·iit ANÍit I S C A S T L ' K R A . t'olus: JA. Ml I A

D e s d e I" l d e g e n e r , els F e r r o c a r r i l s d e la G e n e r a l i t a t n o m é s t e n e n u n a classe. L e s tarifes h a n pujat, p e r ò a r a el p r e u del bitllet es u n i t a r i i t o t s els v a g o n s s ó n i g u a l s p e r a t o t h o m . Els u s u a r i s s ' h a n p r e s a q u e s t a m e s u r a d e m a n e r e s d i f e r e n t s . Els e s t u d i a n t s , q u e h a v i e n r e i v i n d i c a t la s u p r e s s i ó , n ' e s t a n satisfets. Els v i a t g e r s q u e p r e f e r i e n p a g a r m e s p e r p o d e r s e u r e h o t r o b e n a fallar. L ' e m p r e s a c o m e n ç a d ' a q u e s t a m a n e r a u n a r e n o v a c i ó q u e té c o m a o b j e c t i u o p t i m i t z a r el servei i r e f o r ç a r - l o .

Fora classes als trens Els Ferrocarrils de la Generalitat volen compensar les pèrdues i reforçar el servei tava 85 pessetes, i el de segona KM). Enguany ha quedat en un valor intermedi: W pessetes. Les targetes de deu viatges, i els abonaments mensuals i anuals també han tingut canvis significatius, i, en general, s'han modificat fins assolir un terme mitjà entre els antics preus de segona i tercera classe. La direcció de l'empresa ha assumit aquesta supressió de les classes, que li reportarà una pèrdua d'uns l»ll milions de pessetes l'any, eom a mesura provisional abans no faci una modificació substancial del servei. FI manteniment de la línia, que ha perdut força viatgers els darrers anys, especialment des que es van obrir el túnels de V'allvidrera, ha obligat a aplicar aquesta mesuia. Però. a mes. la pressió dels mateixos viatgers ha tel palesa aquesta necessitat. lot i això. no tots consideren que hagi estat una bona idea. Fls que volien tenir garantit el seient com a mínim en un vagó no estan d'acord amb la desaparició de Ics classes.

AM,li S < \Sllt-RA

I Sant Ciliat. I Is trens de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat ja no fan distincions. Els vagons dels eonvois. tant els els antics, verds de vellut, com els mes nous. amb un supersònic disseny blanc i taronja, han perdut els números que des de la creació de les línies i fins al 31 de desembre d'aquest any passat distingien Ics classes segona i tercera. Aquesta dilcicnciació permetia a alguns usuaris tenir el seient gar a n t i t i viatjar c ò m o d a m e n t . Aquests darrers anys, amb la incoí poraeio de la línia que arriba fins a la Lnivcrsitat A u t ò n o m a i la mussilicacio dels viatges, fer el r e c o n e g u t Harcelona-Sahadell o a l'inrevés era tota una odissea. Fes tarifes, que canvien sempre amb l'anv. han pujat, en les línies interni bancs, d'un 4 ' 1 ' r . Fn el cas de les interurbanes, on hi ha les estacions del terme de Sant Cugat, la pujada es d'un 3"SS r r. líl preu del bitllet senzill s'ha fixat en una quantitat intermèdia entre el que abans \alien els de segona i tercera. De fet. la diferencia entre la tarifa de totes dues classes era notable. El FW4, per exemple. anar en tercera de Sant Cugat a Barcelona, costava 210 pessetes. Si l'usuari volia fer servir la segona classe, n'havia de pagar 50 més. Ara. el preu ha quedat en 225. Aquests preus pertanyen al grup 4. E.n el cas del grup 3, el dels

Ara no cal fi\nr-se en quin;

trajectes que uneixen Sant Cugat amb Terrassa i Sabadell, el preu del bitllet senzill ha quedat en 100 pessetes, que l'any passat creu 175 la tercera classe i 215 la segona. Les tarifes del grup 1. que

e n e n els \am»ns

• : l l . S - ( ANIONS

enllac,a trams curts del reconegut de la línia, eom ara els districtes entre si o amb Sant Cugat, i Sant Cugat amb Rubí o Bellaterra. també presenten modificacions. FI bitllet de tercera, fins ara, cos-

La companvia ferroviària té previst, els propers anys. incorporai set/e trens nous de quatre cotxes, i a més, el ] W 7 podria funcionat la variant entre Sabadell i l'Autònoma. que reduirà l'afluència a la línia que uneix aquesta ciutat amb Barcelona. L'objectiu és establir nous itineraris i augmentar hi freqüència dels trens u tota la línia.

• Sant Cugat.— El ple de l'Ajuntament que es va celebrar la setmana passada va aprovar sol·licitar a la Generalitat una subvenció de 33 milions de pessetes per construir un gimnàs a l'escola d'Educació General Bàsica Joan Maragall del municipi. L'ajuda econòmica s'ha demanat a la secretaria general d'Esports de la Generalitat per a l'edificació de les instal·lacions esportives del centre. L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, ja havia anunciat al consell escolar del centre en una reunió el mes de setembre que les gestions per sol·licitar aquesta subvenció ja es duien a terme. El projecte global per al col·legi Joan Maragall inclou també un menjador. Aquesta és una antiga reivindicació de p a r e s . alumnes i professors del col·legi. Representants del centre van demanar a l'Ajuntament que trametés les subvencions oportunes. i aquests darrers mesos s'han agilitat els tràmits. El pressupost global del projecte és de 50 milions de pessetes. L'Ajuntament, tot i no tenir competències en matèria d'Ensenyament, ha demanat a les àrees corresponents de la Generalitat subvencions de fins a 40 milions de pessetes. La del gimnàs en concret és de 33 milions de pessetes. El regidor d'Esports, Xavier Figueres, va explicar durant la sessió del 24 de desembre, en la qual es va aprovar aquesta sol·licitud, que si la Generalitat no concedia l'ajuda completa, l'Ajuntament es faria càrrec de la resta del pressupost. A l'escola Joan Maragall, els nens fan gimnàs en una pista polisportiva exterior que va finançar l'Ajuntament, però no tenen unes instal·lacions oportunes on es pugui fer esport també quan plou o fa fred. Així mateix. al menjador dinen cada dia 300 nens, quan la sala té capacitat només per a 100.

Per Nadal augmenta el volum de cartró recollit al carrer M Sant Cugat.— L'increment del consum durant les festes de Nadal representa també un increment del volum de cartrons d'embalatge respecte a la resta de l'any. Residu Mínim recull les caixes de cartró que els comerciants han de deixar al costat del contenidor d'escombraries més proper als seus establiments, dintre de les hores convingudes, és a dir. de dos quarts de dues a les tres de la tarda, mentre l'establiment roman tancat. Residu Mínim recorda que en aquestes dates s'ha de t e n i r una c u r a e s p e c i a l a m b aquests embalatges, perquè, com que n'hi ha molts, si s'acumulen poden envair el carrer. Els cartró ha de ser plegat i col·locat en el lloc corresponent, x.c.

Pujals visitarà el Centre Cultural, el Conservatori i el CP Maragall H S a n t C u g a t . - - FI conseller d'Ensenyament de la Generalitat. Joan Maria Pujals. farà dilluns que ve una visita a Sant Cugat. El conseller arribarà a mig mati. cap a dos quarts de dotze, i visitarà primer de tot el Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels. Després, es desplaçarà fins a l'escola Joan Maragall, on s'entrevistarà amb el director, i passejarà pel recinte. Pujals visitarà també alguns dels nous edificis de Sant Cugat, eom ara cl Centre Cultural. . A.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

PUNT I SEGUIT INFRASTRUCTURES

El 23 de novembre el tren que transportava els residus radioactius provinents del desmantellament de la central nuclear Vandellòs I va fer el seu darrer viatge. El ramal del Papiol, és a dir, la línia ferroviària de Renfe que passa per Sant Cugat, era la via per on s'enviaven els elements radioactius cap a una planta de tractament a l'Estat Francès.

Últim viatge del tren nuclear El darrer carregament provinent de Vandellòs I travessa Sant Cugat X A V l CAVA

• Sant Cugat.— El material provinent de Vandellòs I era combustible irradiat dels reactors nuclears que es transportava fins al centre de tractament de residus de Marcoulle, a l'Estat Francès. Aquests elements, altament perillosos, eren custodiats per tècnics de la mateixa central nuclear i per agents de la Guàrdia Civil en l'anomenat popularment tren nuclear. Es transportaven en plataformes especials, que anaven separades per vagons coixí, per tal d'evitar una col·lisió directa entre els contenidors en cas d'accident. El trajecte dels residus començava a Vandellòs mateix, i continuava per la línia regular de Renfe fins a Sant Vicenç de Calders, on es desviava en direcció al Papiol, passava per Sant Cugat i anava cap a Portbou, a la frontera amb l'Estat Francès. La central Vandellòs I va ser tancada definitivament l'any 1991, quan es va procedir al seu desmantellament. Aquesta era l'única central nuclear espanyola que enviava els residus nuclears fora de l'Estat, ja que la resta de centrals els emmagatzemen en piscines especialment condicionades. Els viatges amb material nuclear van començar el 1974, i en total se

Restaurant

i w,ü

Línia comercial Tot i ser conegut pel pas del tren nuclear, el ramal del Papiol és una línia on hi ha un intens tràfic comercial. La seva finalitat és el transport de les mercaderies que provenen de diferents punts de l'Estat i que han d'evitar el pas per la ciutat de Barcelona. Enguany el tràfic s'ha incrementat un 5 per cent respecte al 1993. El transport es fa tant amb càrrega directa com amb contenidors. Del total de transport que es fa, un 85 per cent té com a destinació Alemanya i, en menor quantitat, Anglaterra, l'Estat Francès i Itàlia. Les ciutats amb les quals existeix un major tràfic comercial són Mannheim, Düsseldorf, Karlsruhe, Leberkusen i Colònia, a Alemanya, i Londres i Liverpool a Anglaterra. En direcció contrària, existeix un modest tràfic entre poblacions com Girona i Granollers cap a Portugal. Les mercaderies transportades són majoritàriament vehicles, tant sencers com per peces. L'exportació de cotxes a la resta de la Unió Europea, sobretot a Alemanya, és la principal activitat de

la línia. Aquesta activitat ha augmentat fins a tres vegades respecte de l'any passat. Les mercaderies provenen de la fàbrica de Seat a Martorell, i d'altres de semblants de València i Aragó. També es transporten productes siderúrgics, químics, manofacturers, de butà i derivats del petroli. Juntament amb els productes d'automoció i de les manofactures, els transports que més han crescut enguany han estat els de productes químics, materials de construcció, cereals i paper. També destaca el transport d'aigua mineral catalana en direcció a Madrid. Eix europeu Renfe està potenciant aquesta línia seguint les directrius de la Unió Europea, que considera el transport per ferrocarril com el més ràpid, segur i ecològic. Per aquest motiu el Consell de les Comunitats Europees inclou la línia entre Portbou, Barcelona, València i Múrcia, per un costat, i la que uneix Lisboa, Madrid, Barcelona i l'Estat Francès, per l'altre, dintre dels 57 eixos de comunicació europea considerats com a «fonamentals». Això fa que la línia del Papiol sigui una important connexió ferroviària de mercaderies amb Europa.

Els trens de mercaderies travessen Sant Cugat en direcció a Alemanya, l'Estat Francès, Itàlia i Anglaterra. Foto: MANÉ ESPINOSA.

CAN £ 9 0 Informi's ara mateix dels nostres menús de Reis.

PRÒSPER ANY 1995 Lleó Mil. Bellaterra. Tel. 692 24 24 - 580 66 60

n'han fet 149, en els quals s'han transportat un total de 186.000 unitats combustibles.

1 5 anys treballant amb art

Us desitgem un pròsper any 1995 Av. Flor de Maig, 122 - Tel. 580 88 39 CERDANYOLA DEL VALLÈS

plus 0 ari Espai d'art i enmarcació Emmarcació i venda d'aquarel·les, gravats, làmines, fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix u n taller propi i l'experiència d'uns professionals que coneixen l'art de p r o p facilita l'elecció d ' u n o altre color, forma o material. A més, hi ha motllures decorades a m à , miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

Finques

1 5 PISOS LLOGUER SENSE MOBLES 1. ZONA COLL/MARAGALL: 65 m 2 ,3 hab.. 1 bany, tot exterior, vistes, sol, pocs veins. 65.000 Pta/mes. 2. ZONA CORREUS: 80 nf, 3 hab. + traster, 1 bany, 1 lavabo, calefacció exterior, parquet. 75.000 Pta/mes. 3. ZONA MERCAT NOU, APARTAMENT NOU PER ESTRENAR: cuina separada, armaris de paret, serveis d'alta. 60.000 Pta/mes. 4. ZONA PL. AJUNTAMENT: 65 m ! , 3 hab., 1 bany, pocs veins. 60.000 Pta/mes. 5. ZONA MONESTIR: 62 m ! , 2 hab., 1 bany, calefacció, exterior, 65.000 Pta/mes. 6. ZONA ALTA, ÀTIC DÚPLEX: 150 nf, 4 terrasses, 4 hab., 2 banys, calefacció, parquet, pi. pàrquing opcional, traster. 125.000 Pta/mes. PISOS LLOGUER A M B MOBLES 1. ZONA ESTACIÓ: 110 m2 + 50 m : terrassa, 4 hab., 1 bany i lavabo, calefacció, llar de foc, parquet. 100.000 Pta/mes. 2. ZONA MERCAT NOU, APARTAMENT: 1 hab., 1 bany, cuina, menjador. 65.000 Pta/mes. 3. ZONA ESTACIÓ: 110 nf, 4 hab., 2 banys, parquet, calefacció, terrassa, pi. pàrquing. 110.000 Pta/mes. 4. ZONA EIXAMPLE, ÀTIC DÚPLEX: 180 nf, 5 hab. + estudi, 3 banys, parquet, calefacció, pi. pàrquing, terrassa, zona enjardinada amb piscina, pista tennis. 5. PIS DESPATX MOBLAT, ZONA ESTACIÓ: 80 m2, bany, lavabo, tots els serveis complets.

Col·lectiva de Nadal SENYORES DE L'ART» ESCULTURA: Carme Grau

Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

PUNT DE VISTA

ELS

L'estratègia del cargol

CANTONS

S e t m a n a r i iiHlcjvrulcnt. c.tlala. comarca! i democratii.

Premsa Local de Sant Cugat SL

Cam/r \ . r v \ li UKIWSanl Cugat del Vallès

Pmld·nt K.Éiimifirjt.i^ldeviU

Director Jiiscp Riera i Fixit

Redactora «n cap < VIÍJ Cfnuvbh

Redacció Vivi Cava. .\r.fii-ís t w.teru, N.ina ,1è Mas iPunt i seguit), Maite liui^ulii Pum itc kisiat. Can Mixrll 'Kvnomia), Ertima Ansola. Xavier Borrav J.Td: litirites, Pere Pu'"., I·iíiuril Jencr i Cultura i espectacles!. Montse sani (Reportat pesi. Canue KI-MTII' I l-Aporti I. Sílvia Batroso, Ramon Luque tPunt dmTsl, JiK-p Mana \ alio. f-rancex: Cartx\ Sorna üenuher (ApunLs), Nacho IH, ivitiiCrtiidr^ai, Maiw I-sputosai Josep Antoni Mula (Fotografia).

ELS 4 CANTONS/Divendres, 6 de gener de 1995

a cinc mesos que van tenir Hocels incendis de la Floresta i les Planes, que van cremar cinc cascs de primera residència i un taller de ceràmica. Un període durant el qual els afectats han hagut de cercar un nou habitatge, sovint en unes condicions econòmiques molt mes difícils que les anteriors al sinistre. La generositat d'amics i familiars ha estat crucial per tirar endavant. Per a molts, encara ho és. perquè els ajuts i les subvencions que la Generalitat els va prometre encara no han arribat. FI fel de perdre-ho tot és dramàtic: cl que pateix aquesta situació ha de

refer una llar o uns mitjans de vida destruïts, i en aquesta tasca necessita un ajut que ha de ser solidari i ràpid. En aquests casos, les bones intencions dels polítics, tant els locals com els de més amunt, es donen per fel. Es preocupen de l'anguniejat ciutadà, li donen ànims i li prometen suport. Fins i tot les primeres actuacions que va assumir l'Ajuntament de Sant Cugat. les més urgents, van arribar quan realment es necessitaven. Però el problema ve quan les bones intencions queden diluïdes en la feixuga maquinària burocràtica. Els expedients, informes, la complexa ordenació de les relacions entre administracions, formen una densa

jungla que es fa lenta de travessar. Les solucions no arriben, els ajuts s'ajornen, tot i que pagar el lloguer de la casa nova no es pot pas ajornar. A la fi, no resulta sorprenent que el ciutadà percebi que l'administració se'n despreocupa un cop cl problema ha deixat de sortir als mitjans de comunicació. Polser és un sentiment que no té raó de ser. Però tampoc no tenen raó de ser els tràmits legals si els ciutadans han d'emmotllar-hi les seves vides, i no són els procediments els que s'adapten als ciutadans. Perquè, quan els homes queden lligats de mans per la burocràcia, les bones intencions esdevenen inútils.

Capcomardal (Vmma Bosch

Equip comarclai Kn^a Mana Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

R.Mimrires /

La UESC aposta pels resultats a llarg termini

[97:t 40 05 95

Distribució Mailing Valies SL Diposi! legal Ü I J 0 5 - 9 3

tu U v , j ,<p!nniiT ít. eiiitunab. Els arocitsi firmat .t.f1-, ^ue lils 4 CJMOT> nu fa seva uaessanamenl

ls resultats obtinguts fins ara pel primer equip de la UESC han estat motiu de polèmica darrerament. No es pot negar que la temporada actual no és de les mes brillants per a l'equip que te Sani Cugat a la segona divisió estatal. Però la UESC ja va explicar a principi de temporada que no tenia l'objectiu d'aconseguir grans resultats a la lliga, MIIO preparar els jugadors

ISadal 2.000 • La fe en la veritable encarnació del Fill de Déu és el signe de l'autèntica fe cristiana. Allò específicament cristià no és la creença en la divinitat de l'home, sinó la fe de la veritable humanitat de Déu. Pels cristians, el naixement de Crist és un esdeveniment únic. El Nadal és el misteri de l'amor de Déu vers els homes. El segle VI, el monjo Dionís l'Exigu ( + 556) va rebre l'encàrrec de fixar el calendari litúrgic de l'Església. La festa del naixement de Jesucrist assenyalà el primer any de l'era cristiana. Amb les dades de què disposava llavors, Dionís el va situar l'any 754 des de la fundació de Roma. Però tot indica que va cometre una lleugera errada i que Crist va néixer 6 anys abans, els quals, sumats als 1.994 en curs, ens donen com a resultat 2.000. Acabem, doncs, el segon mil·leni del naixement de Jesucrist. Segons les dades de la investigació moderna, el càlcul de Dionís s'ha de corregir. Entre els historiadors hi ha força c o n s e n s sobre això. Els

evangelis expliquen que Jesús va néixer «als temps del rei Herodes», que va morir el 750 després de la fundació de Roma, tal com explica l'historiador Flavi Josef a les Antiguitats judaiques. Jesucrist, per tant, va haver de néixer abans del 750 i no el 754. A aquesta diferència de quatre. s'han de sumar dos anys més, que és l'edat aproximada de Jesús quan es produí la matança dels innocents, decretada per Herodes pocs mesos abans de morir. En conclusió: el naixement de Jesús a Betlem va haver de pass.u l'any 748 després de la fundació de Roma, sis anys abans del que s'indica al calendari oficial. Abans de Dionís, els sistemes de datació eren molt variats i confusos. Tot i l'error de càlcul. Dionís va fer un bon servei a la humanitat. La nativitat de Jesucrist és el fonament de l'era cristiana, que també ha passat a servir de referència per als no creients.

L E C T O R

per a la temporada vinent. El fet que el Club Bàsquet Sant Cugat no pogués afrontar el final de la lliga a causa de la crisi econòmica i que la UESC es fes càrrec de les despeses per després absorbir el club ha causat una situació que només es pot solucionar de dues maneres: o bé baixant de categoria o fent una inversió econòmica lluny de la filosofia de la LIESC. L'estat actual del bàs-

quet no és un cas particular, sinó que respon a la línia general del que ha passat en l'àmbit esportiu els darrers anys. Els clubs van apostar per una política expansiva basada en la semiprofessionalització dels equips i s'han trobat amb la recessió econòmica i la davallada del nivell de competició. De moment, ara com ara, l'única aposta per assegurar el futur dels clubs és la de l'esport amateur.

E S C R I U

lils tcxMs 11 iiiicso, a aquesta secció nu han d'excedir J o Us ^d ratlles mecanografiades i .'autor els podrà signar amb TjeiaK o pseudònim si ho sol·licita, pern l'original Ira de venir signat i es imprescindible que In ligi i in et domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. /-.Vs 4 ( imtorv, es reserva el dret de :,L.ih!icar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

Dionís es va inspirar en sant Lluc, considerat el primer teòleg de la història. L'evangelista va concebre la història de la humanitat com una història de la salvació. Veu Crist com el centre del temps. En conseqüència, Dionís fa, del naixement de Crist, el moment cimer de l'esdevenir històric. La nativitat del Senyor vindria a ser el punt de referència obligat, la línia divisòria dels segles en abans i després de Crist. El Nadal és la celebració d'un esdeveniment únic. Pels cristians, és la commemoració de la unió indissoluble de la divinitat amb la humanitat en la persona d'un

Nen. Si la investigació històrica té raó, aquest fet s'esdevingué a Betlem ara fa exactament 2.000 anys. El Nadal és una festa singular i més enguany, quan, molt probablement, en celebrem el bimil·lenari.

,• JOSÉ-MARTÍN GIMÉ-

NEZ, doctor en Teologia. Sant Cugat

Els boscos es cremen, i els rius? H Aquest estiu la premsa va tenir l'oportunitat d'expressar àmpliament els sentiments d'impotència, descontentament i ràbia que els ciutadans hem tingut davant els

LA P U N X A

D ' E N JAP

incendis, que fins i tot s'han endut vides humanes i han deixat arrasada la nostra maltractada geografia. Els polítics, davant aquestes crítiques, sembla que comencen a qüestionar-se si realment són tan perfectes com creuen. D'una manera callada, els nostres rius fa molt de temps que són en flames sense aixecar polseguera, agonitzant de manera silenciosa. I és que les flames, en un riu, es manifesten d'una manera diferent, el cabal queda sec pel mal aprofitament hídric (regadiu per inundació, en lloc de degoteig o altres sistemes estalviadors com fan a Israel) o gairebé sec (cabal

ecològic per a alguns, normalment minicentrals elèctriques), o bé són maltractats i modificats radicalment amb extraccions d'àrids, que converteixen un tram amb corrent on l'aigua es purifica i s'oxigena en una gran llacuna poc profunda i d'aigües aturades. Sota aquestes condicions, la temperatura de l'aigua es dispara i arriba a cotes insuportables per a les poques espècies que ens queden. La contaminació, amb aquesta falta de cabal, es concentra fins a valors molt alts i, és clar, la piràmide fràgil, que correspon a la d'un ecosistema aquàtic, se'n ressent i emmalalteix. En tenim exemples clars que han passat per aquest procés, el més proper és la conca del riu Besòs. Fa només vint anys encara hi havia anguiles i fins i tot, poc abans, truites i molls. Tots hem assistit a la mort del Besòs en silenci, la premsa ho ha ignorat totalment, com ara ignora el deteriorament de conques com la del Segre, la Muga, el Ter, el Freser, l'Anoia, el Llobregat, la Tordera, etc. Els rius, desgraciadament, es moren lentamente de manera soferta i callada, sense aixecar columnes de fum. I aquesta mort silenciosa evita que la premsa assetgi els polítics, que només reaccionen davant el cadàver del riu. Però aleshores ja és massa tard. Caldria que les administracions apliquessin les normatives existents. Al Parlament han d'aprovar fa temps el Plan Hidrológico Nacional, que preveu canalitzacions despietades. El govern central ha reduït el cabal mínim al 10%, mesura que va en detriment de la utilització racional de l'aigua amb una política d'estalvi i alhora d'una garantia de sosteniment dels ecosistemes ja maltractats i fràgils. Crec sincerament que l'ésser humà encara serà capaç de sorprendre'ns i culpabilitzarà els mateixos rius de morir-se de manera silenciosa i de no protestar amb fum i asfixiant gent, de deixar-se matar sense queixar-se. ,• josl·l* í i R A l . ' . president Assoc. Pescadors Conservacionistes l ' a t a l u n v a . Sant Cugat

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995 L A

• •

7 L A

. I pau als animalons a tota la Terra?

Però que tinguin o no ànima no ens ha de preocupar si no és com a problema teològic purament teòric. Que són éssers de sang i dolor, ningú no en dubta, suposo. I tanmateix, des de les nostres consciències de cristians civilitzats, generosos i bondadosos, els infligim un patiment tan inimaginable que va portar la Milícia per als Drets dels Animals, el Departament Justicier o el Front

s fàcil retreure que els americans són pròdigs en armament domèstic, però aquí qualsevol ximple pot tenir una escopeta de cacera, i això demostra que, disposin què disposin les lleis, les armes sempre acaben arribant a mans de qui està disposat a fer-Ies servir. A Amèrica, fonamentada en la iniciativa individual i el respecte al lliure albir, qualsevol ciutadà pot posseir armament. Aquí, on el poder ha vist sempre en tot ciutadà un anarquista en potència, hi ha moltes limitacions, però en la pràctica són molts els cadàvers amb forats de bala. Conten les cròniques que a la diríeu que tranquil·la Vi-

MANUEL CASTANO

lafranca del Penedès ha actuat un assassí psicòpata, dels de cine, d'aquests que surten al carrer, armats fins a les orelles, i es posen a disparar a dojo contra qui li passa pel davant. A la mateixa hora, precisament, una televisió oferia una pel·lícula del mateix tema; així, aquest que fou oasi català s'ha trobat servida N

epassar les notícies, amb tragèdies a desdir, significa posar la pell en contacte amb fets dramàtics que fereixen la nostra sensibilitat i que fan que cada cop se'ns faci més difícil entendre la naturalesa humana. Algun dia potser en parlarem perquè creiem que mai no se'n parla prou. La llista és esfereïdora: Grozni. Alger, Ruanda, Sarajevo, Israel... Però ara voldríem comentar un altre fet, per sort incruent, que com a catalans convençuts de la bondat de la democràcia ens ha produït una gran tristesa. Si voleu potser és un altre tipus de tristesa. Més íntima, més melangiosa, però a fi de comptes tristesa. Al Parlament de Catalunya, mentre a l'hemicicle es debatien els pressupostos del 95, uns parlamentaris es permetien la trapelleria de cridar i cantar desaforadament pels p a s s a d i s s o s . Menjaven torrons, «Mentre a l'hemicicle bevien cava i, segons la premsa, muntats es debatien els damunt les taules expressupostos del 95, plicaven acudits i es uns parlamentaris es burlaven de les forces polítiques contràpermetien la ries. No va servir de trapelleria de cridar i res que se'ls cridés l'atenció. Van conticantar nuar com si res. I, desaforadament pels mentre, la Cambra estava gairebé buida passadissos» i els seients dels bromistes estaven freds i enyorats ja que no hi descansaven els culs dels seus posseïdors, que si ho són és per voluntat popular. Crec, sincerament, que és una notícia molt trista. Com a català, com a home de fe en les nostres institucions, aquesta desconsideració pública va ser la gota que va contribuir a aigualir-me les festes nadalenques. Els polítics es queixen del poc respecte i consideració que mereix la seva classe davant l'opinió pública. Fets com aquests no contribueixen pas a millorar-ne el concepte. Creia que ser parlamentari era tenir patent de seriositat i responsabilitat i, sobretot, de respecte a les nostres corporacions que, tot i les seves mancances, tant ens ha costat de recuperar. Veig que anava equivocat.

Els bojos som nosaltres

SClC'c A&PA*. "•'.•«31_£

JOSEP FRADERA i SOLER

inhumà sinó fins i tot inanimal, un patiment que no s'hauria de poder imposar a cap ésser vivent. Les nostres taules de consumidors grassos i contents estan plenes de sofriment i no ens n'adonem. Mengem els nostres companys de viatge en aquest coet espacial que es diu Terra amb la consciència ben tranquil·la, sense ni tan sols pensar-hi. Però en la mostra supèrbia ens considerem magnànims i bones persones. La matadissa de Nadal, Cap d'Any i Reis no ens afecta al més mínim. Al contrari, omple les nostres panxes i alegra els nostres esperits. Malgrat el nostre avançament moral, el nostre estat de civilitzats, continuem ignorant els drets dels animals. I fins que els respectem plenament. no serem plenament civilitzats. Però l'home és tan contradictori i paradoxal que sí que hi ha un país on els animals són respectats, on se'ls estalvia patiment. Es tracta de l'índia. La gran majoria dels indis són vegetarians, les vaques hi són sagrades, hi ha grups religiosos que arriben a l'extrem de portar màscares al nas i a la boca per no empassar-se bacteris, d'altres van escombrant el terra al davant seu quan caminen per tal de no trepitjar insectes. És certament portar les coses a un extrem poc pràctic, d'aDUIXANS cord. Però l'índia és sens dubte JOSEP el país on els animals pateixen menys. Ah!... Però és també un dels d'Alliberament Animal, a la Gran Brepaïsos on l'home més pateix, amb les tanya, a delinquir en el nom del benestar seves terribles i cruels divisions socials dels animals, a través d'accions que per castes i on, malgrat la democràcia, s'apropaven al terrorisme. les castes inferiors tenen menys drets Precisament aquests dies de Nadal que els animals. i Cap d'Any, quan tant es parla de bondat i d'amor, tenen lloc les més Senyors, m'atreveixo a preguntar: enterribles hecatombes d'animals per savers els homes o els animals, la crueltat tisfer la nostra cupiditat i gola. Animals forma part de la nostra naturalesa? en la majoria dels casos creats en condicions de terrible patiment, no només Manuel de Seabra és escriptor E L

Un altretipusde tristesa

MANUEL DE SEABRA

ixí mateix, així mateix. És clar que tampoc els homes a tota la Terra tenen la tan desitjable pau i fins i tot s ' a p r o f i t e n aquests dies per treure avantatges els uns dels altres. Però en relació amb els nostres companys de destí còsmic no se sent ni una paraula. Ja sabem que hi ha una carta dels drets dels animals aprovada internacionalment, però. com és obvi. és més paper mullat que la dels drets de l'home. És clar que hi ha gent que lluita pels drets dels animals, com Keith Mann. a qui la justícia anglesa ha condemnat a 14 anys de presó perquè va portar la seva lluita fins al punt de posar vuit bombes incendiàries en una granja avícola. De fet, nosaltres ens comportem envers els animals amb una prepotència i una crueltat absolutament immorals. Ni tan sols ens passa pel cap que els animals són éssers vius, fets de sang i dolor com nosaltres. És cert que l'Església ens diu que els animals no tenen ànima i en això es vol trobar la justificació per a tot el que els fem, però qui sap si un dia la mateixa església no vindrà a dir-nos que sí, que en tenen, d'ànima, els animalons. Potser una ànima petita i amable, però ànima que mereix respecte. De fet, oi que això va passar també en relació amb les dones, que durant molts segles no s'acceptava que tinguessin ànima?

E L

V E S P E R

Videoclubs la coincidència entre l'assassí de ficció i la ficció assassina d'un pertorbat. No donem la culpa al cine; al cap i a la fi, som perfectament ignorants de qui són i què els passa pel cap als nostres veïns, i les històries del cine ens ajuden a entendre'ls. No ens afanyem a concedir atenuants al criminal, l'últim que s'hauria de perdre és el respecte a la seva voluntat de fer el mal. Abans fóra un malànima, ara se'n diu psychokiller, però si qui troba sortida a les seves cuites amb l'automedicació d'una teràpia bèl·lica és un personatge de moda, vol dir que hi ha hagut moltes equivocacions i moltes inhibicions.

IMMA MERINO

ls propietaris dels videoclubs, que prou problemes tenen amb l'allau de pel·lícules mediocres que emeten les cadenes privades i públiques —a excepció de La 2— i la programació de films recents —sovint també mediocres— de Canal Plus, protesten perquè a les llibreries i quioscos ha arribat primer La sehora Doubfire que als seus establiments. Del que no protesten és que els arribin films com ara La sehora Doubfire i altres exquisideses que Hollywood ha produït sense escrúpols en els últims anys. Han deixat que la seva botiga s'omplís, a més dels èxits de torn, de productes de segona o tercera fila, de telefilms reciclats, de derivats degenerats de sèrie B i de porrws infumables. I ja se sap que en l'oferiment de la merda hi ha molta competència. Per què no pressionen les distribuïdores videogràfiques per tal que renovin l'oferta amb bons clàssics en versió original, amb pel·lícules que els cinemes no s'arrisquen a estrenar? Com a mínim, no tindrien tanta competència. Potser també haurien de tancar la botiga, però almenys no haurien contribuït tant a la pol·lució àudio-visual.

PUNT DE VISTA

8 L A

ELS 4 C A N T O N S

D i v e n d r e s . 6 d e g e n e r d e 1995

L A

VI K I \ HXRISI RO

11. '• i

.;.,

h I

r.l.inl

pe.

1111 l a i i i c u l

pel

i, u i s i e i o

11. -

..j;k

k I

i ai ai que

.li

I ' I M

I1VO-

I , p i I .i l'aellei'l-.

ai'ic-

u i ni al ue s q.ii i 1.1 o 11: i: as sk ilur.. l ' e : la u < i:s p: ei i c u p a I.; i i f a l g c d e . i.u i q u e lae ilila l,i | o g i i i n a c o i n e i c i a l i k's i c p e i c u s s i í i i i s q u e le e n el p r o c é s d e s o c i a l n / a c i o d e i n e n i la Meii.i R e g a l . u u n a i o g u i n a es l e g u l a i i d e e s „ , ! ' ; , ,i i]uc p o d e n iiigai k b í u M n l s I i s joguines possilulik'i ililerenls i o | s i |,n m e s ili i i l a i i o i i a i - s e . I l . i m b e i's ,:,,;i,,i l.i-, e l e m e n t s p e r q u è es laein u n a i d e a d e l m o n i in \ n i e n I s a dir. a m b la j o g u i n a els i n l a n l s a s s i m i l e n la l e a l i l a l , c o m d e i a P i a g e t , incoí p o i a n l - l a i d o m i n a n t - l a . A c t u a l m e n t , e n les j o g u i n e s que s'anuncien observem que In h a n i n o t s t a n t p e r als n e n s c o m p e r a Ics n e n e s , p e r ò t e nen una tipologia i uns c o m p l e m e n t s d i t e t e n t s . Lis n i n o t s p o s s i b i l i t e n fer u n j o c t c l a c i o n a t a m b la m a t e r n i t a t i a m b el fet d e t e m i c u r a d e l s a l t r e s i d e la s e v a a p a r e n t a física. T a m b é hi h a n i n e s p e n s a d e s p e r q u è la n e n a les p u g u i g u a r n i r , canv l u i - n e l ' a p a r e n t a i. si p o t

".iilirs.

.11

llak'Os

i ! ''

| li le e

, |l!c

laf

lOt...

• p c ' c i . U i-., a n e g a t i v a m e n t i li el . \ sk f k o h i p a n i e n t d e l s m l . u i l s . pciqi.k' p o t e n c i e n u n |,ik m a i o i il.u l a m e n t s o l i t a r i , q u a n . d e !ct, l ' a s p e c t e social i alek'f II ile's n e n s i n e n e s és i m p r e s c i n d i b l e p e r al s e u d e senvolupament. Normalment. aqiik'sics j o g u i n e s h a n e s t a t elissc'ivndes p e r a c o n s e g u i r u n a idea e o i r e e t a q u e s ' o b t é pitjant u n b o t o . m e n t r e el q u e es r e a l m e n t i m p o r t a n t e n els i n t a n t s es q u e a p r e n g u i n a t e mi m o l t e s i d e e s i Ics s à p i g u e n intcrrelacionar.

IIA'HI

lla

nascut

••Menjar, brindar i dii bestieses. (lasltirtol ullà que no es Ic per dir (jíic cl Nadal ha anal de prunera. Les iesies son eada cop menys llamineres. Cada dia iots ens mereixem mes carbó.

nou

del.

,e.

k s | C

ll.il n

l a i s del se.i p i e g i . , Illa. l'e l e , a k a C .. llos,ill I e s. i|Ui i's|c f e l i m i n i o b b g . o o i lam e n t a m b la l a i m . i a . e n s les h e m d ' e m p a s sar e n t r e plat i plat A i v o es el N a d a : . ' ( > hi ha a l g u n a msi mes'.' M e n j a r , blind a r a m b c a v a o xamp a n y a q u e l l qui pugui. i d i r b e s t i e s e s i b e s t i e s e s . G a s i a i p e r f o r ç a . C o m p r a r la n o v a c o l o m a ele l ' A r m a n i o el'un s o n a e s t a b l e r t a F r a n ç a q u e es diu P a c o R a b a n n e . C a l t r i a r cl lloc m e s c a r p e r a c o m i a d a r l'any, p e r q u è , si n o , q u e d i r a n els a m i c s ? C a l g a s t a r tot alio q u e n o es té p e r d i r q u e el N a d a l ha a n a t d e p r i m e r a . I d e s p r é s p a s s a el e|ue p a s s a , q u e t o t l'any a r r o s s e g u e s u n e s f e s t e s q u e c a d a c o p s ó n m e n y s l l a m i n e r e s , sj b e cada dia tots ens m e r e i x e m grans quantitats de carbó i no p r e c i s a m e n t per escalfar la c a s a , s i n ó p e r e s c a l f a r u n i n f e r n q u e j u s t a m e n t c o m e n ç a e a d a any p e r N a d a l . A m b tot p l e g a t volia d i r q u e jo n o m ' h i trobo bé per Nadal, senzillament p e r q u è j o n o s ó c així la r e s t a d e l ' a n y .

• nik'mhic .le ia e'iiorktin.ielor.i il KilieikUM-kT la Solidariui!

q;ii

o kpae els I C A h a n d c c i d i l a p o i l . u p ui elel p i k - s s u p o s t m i l i t a r al I c u c : M o n . . q u e l e l l s t n i D u d à i e v h.in elecie'u s u ï c i d a - -s, c o n j u n t a m e n t . A q u e s t e s n o t i c i e s e m 'i.r.i l'ien ili se-l d .ikj-.li -'..i

l'oles a q u e s t e s reflexions e n s fan ser c o n s c i e n t s d e l v a l o r JOSKP Dl'IXANS e|UC !c el joc ell l ' e v o l u c i ó p e r s o n a l i s o c i a l elcK i n f a n t s . P e r s e r . fer-les m e s a t r a c t i v e s . D ' a q u e s t a t a n t . c r e i e m q u e les j o g u i n e s s ó n m a s s a m a n e r a , les n e n e s a p r e n e n rols d e d o n a i m p o r t a n t s p e r q u è les d e i x e m e n m a n s o b j e c t e i e n q u e d e n p o t e n c i a t s els h à b i t s d e l s i n t e r e s s o s d e la i n d ú s t r i a d e les consumistes. joguines. M o l t s n i n o t s p o s s i b i l i t e n q u e es faci u n j o c d ' e n f r o n t a m e n t s bèl·lics o d e t r e b a l l s a s s i g n a t s al s e u g è n e r e . M i t -

o sé si us p a s s a , a v o s a l t r e s , p e r ò c a d a a n y e m c o s t a m e s a c c e p t a r tot allò q u e p o r t a i n t r í n s e c el N a d a l . Q u a n s ' a c o s t e n a q u e s t e s d a t e s , lot alio q u e h a u r i a d e s e r p l e d e joia i a l e g r i a es c o n v e r t e i x e n t r i s t o r , i m e s sj vols v e u r e q u e tol e s p e n s a t p e r fer-hi m a r q u e t i n g . c o m e r ç ; e n r e s u m , e n g n n v . Si vols a t a n s a r - 1 c a la r e a l i t a t , n o m é s et cal e n g e g a r ei t e levisor i v e u r e c o m o b r e n e b informatius: f o i l s a T x e t x è n i a . un b o i g q u e ma'.a g e n : a \ l a t ï a n c a . u n a u t o e a t ele i a n q u i s q a c s \ s'. vella a A b r e r a i, això si, es i c l v . i \ e s de N a d a l , q u e finalment han c o i i v n c a i No e l a n a n mai un informatiu feCalca.

il'.l-

!•]!'.'a' ' • c s d. 'f i ibfkl.i a e s i'.-l- ,'ie kiiaieg • k'o. ipel a c i o . ( ad.i c o p T e s . eh o c s i|uc s ' . m u n c i e n s.ip n:cs m c c a n i l .als : a'es selisivaie Vitlcoes. cel ves leiecai i g . K n i n e s

•: a e s s a .

'\ •

j a n ç a n t el p r i m e r t i p u s d e j o c s . d ' e n f r o n t a m e n t s b è l · l i c s , el n e n r e p r o d u e i x un m o d e l de societat competitiva, violenta. q u e d i v i d e i x el m o n e n b o n s i d o l e n t s , i q u e exalta l'afany de d o m i n i i p o d e r com a valors en sj m a t e i x o s . A q u e s t a m e n a d e jocs i o m c n t i . i i l e l a c i o n s d e d e s c o n f i a n ç a , d e p o r . d e riv a l i t a t , ilc r a n c ú n i a . . . q u e d ' a l g u n a m a n e t a e i i s c n v c n als infants utia ú n i c a m a n e r a d e r e s o l d r e c o n l l i c t c s ( a m b la t o i e a d e !.-. v i o l è n c i a ) i u n a a 'i ma di \ i n'.inada d ' e s t a b l i r • ei.-i .i is a m b pobli, s d i f e r e n t s ••i p'ici'.s. mil: .. , - . f a t e r r e s , •- .. i. en il. •.' .... p u o m o u r e 11 .u i o n s a - i ai i, i c a n v i ï n

I I 1110:1 d i. '..i o g u i n a es un Cal .U'.icl i . a e c u l .iiil a q u e s t s dics oleiciv . :. .-. isio a la quitv.ill.:. li .|i. i! '.I m . q o i la i.c '. c g a d e s. q i . e d a c f . i p . f x a d a ,;e '.eia e l a n l s .iiai'K is. I a m K cis i';i; es p :le Vi "i upa, s; • •. n -1 un

SI H. .SI! . l<( . \ •

stimades Majestats d'( ) r i e n t . C o m q u e aquest an\ he estat m o l t h o b o n a . vull q u e c m p o r t e u i o t e s Ics | o g u i n c s q u e a n u n c i e n a l.t telev isio i. a m e s . un o i d i n n d o i . u n v í d e o . . . ••. I) u n a in.uiei a s e m b l a n t p o d e n c o m c n ç a i nnl e i s ele c a l l e s q a e pci les elatcs n a d a l e n q u e s escí nu .in cK n e n s i n e n e s als k e i-. M a g s .

••i 11 l.u u n i e n

Per Nadal, un infern a cada corral?

La joguina, una imatge del món

ila

Sebastià Raça es present.atur J'l'sp.iii. ,i I \

E S T

Volia podrida, o tot ve d'Espanya I VLX11. IABRHGA

o fa g a i r e , e n u n c o n e g u t e s t a b l i m e n t , una no m e n y s c o n e g u d a revista de g a s t r o n o m i a q u e tot i s e r e d i t a d a a B a r c e l o n a es d e d i c a a c a n t a r les g l ò r i e s d ' E s p a n v a . o r g a n i t z a v a u n a d e les s e v e s m a n i f e s t a c i o n s . Lis c u i n e r s e n s v o l i e n d e m o s t r a r q u e tot. t a m b é e u l i n à r i a m e n l . ve d e la n o s t r a m a r e a n o m e n a d a E s p a n y a . . . La d a t a ha e s t a t b e n t r i a d a , p e r d i r si fa n o fa q u e l ' e s c u d e l l a i c a r n d ' o l l a q u e c r è i e m tan nostra es. en realitat, u n a d e r i v a c i ó regional d e l s e u eoeido ei d e la m é s s o l e m n e olla podrida. N e i m é s f a l t a r i a . LI c e n t r e . C a s t e l l a , q u e , s e g o n s el p o e t a , h a fet E s p a n y a , és t a m b é la r e f e r è n c i a : n o s a l t r e s s o m p e r i f è r i a , n o t e n i m h i s t o r i a ni r e f e r e n t s i. c o m diu J i m é n e z I . o s a n t o s . la n o s t r a l l e n g u a , d a v a n t les g l ò r i e s ele l'esp a n y o l p a r l a t p e r 3l)(l m i l i o n s , es c o m u n d i a l e c t e t r i b a l a f r i c à . L ' A c a d è m i a d e la L e n gua o A z n a r (seguit d ' A n g u i l a i G u e r r a ) t a m b é es f i q u e n ele p e u s a l'olla tot p a r l a n t d e la l l e n g u a coinúii. L per tant. t a m b é la c u i n a i l'olla eomnn es l ' e s p a n y o l a . R e s ele p e n s a r q u e la c u i n a c a t a l a n a e s n a c i o n a l , a m b històiia i guslos propis. C o m diuen cK llibres ele c u i n a <\p,ni\ola. n'es una man i f e s t a c i ó regional A a e | u c s t a g e n t , n o els a n i r i a m a l a m e n t un xic ele d o c u m e n t a c i ó . I ja q u e p a r l a v e n de' l ' o r i g e n a n t i c i p r i m i g e n i elel plat ibetie' a n o m e n a t « o l l a » , es p o d e n t r o b a i a m b la s o r p r e s a q u e a l m e n y s

la c a t a l a n a n o d e u r e s a E s p a n y a , al c o n t r a r i . Les p r i m e r e s referències d'aquest plat. en e s p a n y o l , s ó n el s e g l e X V I I . d a t a d e l p r i m e r r e c e p t a r i escrit en a q u e s t a llengua. P e t o e n c a t a l à j a el t r o b e m d o c u m e n t a t e n r e ceptaris dels segles XIII-X1V (com un inèdit d e la B i b l i o t e c a d e C a t a l u n y a , el Llibre de Sent Soví, passant pel q u a t r e e e n t i s t a Llibre del eoch o p e l Com usar bé de beure e menjar, de Francesc Eiximenis). Fins i t o t el n o m , m é s d e t a l l a t , d e carn d'olla é s r e c o l l i t p e r S e n t Soví; i E i x i m e n i s d i u que aquest substanciós brou i companyia s ' h a d e s e r v i r d e s p r é s d e l'ast o r o s t i t . E n c a r a a v u i , a M e n o r c a , e s fa t a m b é Volia podrida. A Sardenya, on s'han cons e r v a t t a n t s p l a t s c a t a l a n s , c o n t i n u e n elab o r a n t la lepudrida. q u e . c o m a f i r m e n les b e n f o n a m e n t a d e s f o n t s i t a l i a n e s , é s di <<nüine catalana. Per tant, per r e t r o b a r l'origen d e les n o s t r e s o l l e s , o l l a d e s . c a r n s d ' o l l a . b u l l i t s , olles podrides o Imites ( m o t s r e c o l l i t s a l ' A l c o v e r ) , n o cal p a s p e n s a r e n u n c e n t r e q u e és la m a r e d e t o t e s Ics o l l e s i u n a p e r i f è r i a q u e r e c u l l les e n g r u n e s o cK p l a t s ( e s c u d e l l e s ) t r e n c a t s . P o t s e r e s t o t el c o n t r a r i , o g a i r e b é . E n a q u e s t c a s . c o m en altres, no és e x a c t a m e n t cert que tots m e n g e n d ' u n a m a t e i x a olla. l l i h a . c e r t a m e n t . u n a olla e s p a n y o l a . P e n i t a m b é n ' h i ha u n a ele c a t a l a n a , f a r c i d a d e tot i l'orca... .l.ienic l.ihrk'iM es las:, .na.lei i puií-ain,

HiminTïMwiiSn i

ENSENYAMENT 1 TRAMITACIÓ DE PERMISOS

SJVHTttlGAT

DE CONDUCIR

ase

I I

-JSiwaBiftíafla^

El dia 9 , REBAIXES #,

Villò, 1 Tel. 674 42 00

14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança

ADMINISTRACIÓ DE LA

LOTERIA NACIONAL

Valldoreix, 67 - A

SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BC

Roba nens

«qp» > *qp»·

IlloUIjRpsIlt

Renovació

constant de models.

CEf¥REFESrlfíCÀ

Bona qualitat i bons Preus!

• Tractaments facials i corporals • Depilació definitiva • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Hidromassatge • ftesoteràpia • Algoteràpia Fangoteràpia • Sauna-Solàrium • Col·laboració mèdica

Valldoreix, 43

tel. 589 39 55

Cristalerias

ARTE nr m Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres. Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidreres artístiques amb plom

Valldoreix, 76 b Tel. 589 07 06

Eiufonesa

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

?*cUU& i 1/cndune&

PASTISSERIA BOMBONERIA '

&arwttefa,

Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

Dr. murillo, 3 Tel. 674 73 13

lalwm

Calçats i Complements

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Tel

Villa, 1 - Local 5 674 6 2 99 - 589 04

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06

Valldoreix, 27 Tel. 674 04 68 Sant Cugat del Vallès

1 ( 1 . Divendres, 6 de gener de 1995

PUGEN ELS I M P O S T O S

D O S MIL DESOCUPATS

Sant Cugat ha acabat el 1994 amb unes 2.000 persones a l'atur. Els mesos en què s'han registrat més desocupats són maig i setembre. Per sexes, l'atur a Sant Cugat està equilibrat. Plana 11.

Els impostos per al 1995 pugen un 5 per cent com a norma general, el mateix increment que es registra en les taxes i preus públics. L'IAE es congela i la taxa per obertura de nous comerços baixa. Plana 10.

IMPOSTOS E:.ls i m p o s t o s i t a x e s d ' e n g u a n y a S a n t Cugat h a n crescut un 5 p e r cent resp e c t e a l'exercici p a s s a t . A q u e s t inc r e m e n t afecta l'impost sobre béns imm o b l e s , l ' i m p o s t tic c i r c u l a c i ó , l ' i m p o s t

sobre l'increment del valor dels t e r r e n y s , la taxa p e r e x p e d i c i ó d e d o c u m e n t s a d m i n i s t r a t i u s , la taxa p e r r e t i r a d a d e v e h i c l e s , la t a x a d e c e m e n t i r i m u n i c i p a l i la d e llicències u r b a n í s -

tiques, a m é s dels preus públics. L'únic abaratiment q u e es produeix respecte a l'exercici p a s s a t é s el q u e c o r r e s p o n a la t a x a p e r llicència d ' o b e r t u r a d ' e s tabliments comercials. L'abaratiment

d'un 30 p e r cent e n aquest aspecte representa u n a probable disminució de més d e 8 milions d e pessetes en concepte d'ingressos. A m b aquesta mesura es vol a f a v o r i r la r e p r e s a e c o n ò m i c a .

L'augment de HM, sense les modificacions de la revisió cadastral, és del 5% L'impost sobre l'activitat econòmica es manté igual que en l'exercici passat

El consistori augmenta l'extensió fiscal per sobre de la pressió fiscal per repartir millor els costos

( -\l I MOKlil.L.

• Sant Cugat i I criteri general que ha seguit l'Ajuntament de Sant Cagat per aprovar l'increment dels impostos pel 1995 ha cst.it l'augment de l'extensió fiscal per siihic óc la pressió fiscal, amh la qual cosa es vol aconseguir que pagui mes gL-iil. 1 .a norma general pieveu un inciciuciU del 5'-' en la maioria dels u s i s I "excepció la piutaütinit/i. ii l'IAl: I impost d'activitats i Liiiioiaiqucs'i - q u e queda congelat - i les taxes cou e s p o n e n t s ,i l'obertura d'establiments comcícials I I consistori de sani ( UL;.U In decidit congelar l'I \ I per uiavoiit la represa econ o m n a . tol i la puja de l'IPC. Amb l,i reducció de les taxes per llu encia *:'• '"c l ' u u d'cslabliments , - ••.. •' i; n i u i ' ON| ical de trar r l.i. i* i. I •• . • 'i• •• !i i .• l'ii s indicat un

M-UCU'.I .lc '..IÍ it.i basat en el

ei uu .l'nu i mi. idi'al. i» vi\ lla; i peni: de I'.nfvd.il que cul desen\oinpai \ i \ i .-- piclcn eoiregir Ics quoies t. \eessi\ es auc provoca cl -usu nií de la tarita aplicada • u s ii i. en iclacio amb altres mu:ih ipis. \ m b ai|ucsia reducció la 111 •-. i i: 1111; v i •- • pio'\ihic dels ingresso-. l iiin :i conseqüència del canvi es pol siui.ii ai voltant d'un 30 ii un 3"^'< Ai\o significa una disui iiikio de nies de s milions o!e pessetes pel l'cxcrcie! del l l | l )s eu lei.iCH i ami > > I di I i1'1'-! en a t | U e ' s | e, Uie ^'p'u

I impost sobre els bens immobles se solmei enguanv. a la revisiei dels valors cadastrals que fa el Ministeri d'l conomia cada vuit anvs A mes. en el cas dels immobles urbans l'increment corresponent a l'cvercici del 1945 es del 0.5 pe i cent i en el cas dels immobles rústics l'increment es del 5 per cent. I.'impost de circulació o impost sobre vehicles augmenta un 5'-'<. Lis turismes pagaran entre 3.340 i 23.710 pessetes, en funció dels

La taxa per obertura d'establiments comercials baixa un 30 per cent respecte al 1994

.IVx

O IMPOSTOS

Pensió mínima familiar per ajnajors de 65 anys

• Impost de béns immobles (IBI) La quantitat que s'ha de pagar es calcula en funció dels nous valors cadastrals quel'1 de gener van entrar en vigor, a partir de la revisió que fa cada vuit anys el Ministeri d'Economia. Si una finca es revalora segons l'evolució del mercat, l'IBI s'apuja. • Impost d'activitats Queda congelat.

econòmiques

J30.220 ptes. / mes

Pensió mínima de viduïtat o invalidesa per a majors de 65 anys

51.180 ptes. /mes

Pensions no contributives per a invàlids ancians sense recursos

34.070 ptes / mes

Per a rra.ors de 18 anys

62700 ptes / mes

Pera menors de 18 anys

41 430 ptes. / mes

Retribució minima diària per attebaüadorseventuals i temporers

(IAE)

• Impost de vehicles Puja un 5 % l'impost que s'aplica als turismes, autobusos. camions, motos i tractors. • Plusvàlua de propietat urbana Es paguen en cas d'herència o de compra-venda d'un terreny i es manté el mateix ticus impositiu del 94, afectat també per la revisió dels valors c.anastrals.

Majors de 18 anys

2.971 otes. ,'dia

Menors de 18 anys

1963 ptes./dia

Retribució minima del servei domèstic Majors de 18 anys

48 7 pte^

'ca

Menors de 18 anys

322 ptes

hena

•_

' ' ^•^^•IHlilWF^ Beçi.at s alco-oiiques

Q TAXES • Retirada amb grua dels vehicles

/ ^ . S u p e r i normal. 2.1 ptes.

"jcac

/ \

Tipus

3.5

^ \

Gasc-i" es

Puja un 5%. • Llicència d'obertura d'establiments comercials i industrials Baixa un 30%. Exemple: Comerços en general, 55.000 ptes. Bars nocturns, 525.000 ptes.

ï;ïSsl

MESURES APROVADES ANTERIORMENT

fc„-i

Ros, " 3 ptes

Sense D'oni 2 Mes Negre 11 ple,

- -^M^^^^ff^l^^MIBMlEkl^^. 1994 1995

Súper- ïcut

Reduït

-r

Nnrma

15*.

•

Q PREUS PÚBLICS Utilització privada d'un terreny públic (instal·lar tanques per obres, parades, quioscos, terrasses de bar, guals) Puja un 5%.

Cartes urbanes i interurbanes intemac. Europa Fora a Europa

Font: Regidoría d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat

cavalls fiscals de cada automòbil. Eïls a u t o b u s o s p a g a r a n e n t r e 22.040 i 3l).235 pessetes, segons Ics places. I Is camions pagaran entre 11.190 i 39.235 pessetes, segons els quilograms de càrrega útil. Els tractors pagaran entre

4.670 i 22.040 pessetes, segons els cavalls fiscals I n el cas dels remolcs i semi-remolcs, pagaran entre 4.670 i 22.04(1 pessetes, en funció dels quilograms de càrrega útil. I en el cas de Ics motocicletes i els ciclomotors les tarifes van

1 pla.

, / j ^ 4_\

5 Dies

' \ / '

5 pies

des de les 1.170 fins les 16.000 pessetes, segons la cilindrada. Pel que fa a les taxes, hi ha un increment del 5% en el cas de les taxes p e r expedició de d o cuments administratius, la taxa per retirada de vehicles, la taxa

de cementiri municipal i la laxa per llicències urbanístiques. Ris preus públics pugen un 5%. com a norma general, tot i que no s'han revisat aquells que la comissió d e govern aprova en altres moments d e l'any.

S'apugen les pensions, el tabac, l'alcohol i correus I I l·l'NÏ

I Madrid. Ln l'última reunió de l'any, l'executiu estatal va prendre diverses decisions econòmiques pendents, entre les quals destaquen la rebaixa de l'IVA d'un punt i l'increment dels impostos especials i Ics tarifes postals, entre d'altres. Pensions revaloritzades

rresponent al 1004 a causa del desviament de la inflació, que significa un í),9% addicional, q u e es farà efectiu en una paga. La revalorit/ació del 1995 beneficiarà 6.375.0110 pensionistes, OO.IIOI) dels quals són de les comarques gironines. A més, el govern central va acordar que cap no podia superar les 265.332 pessetes mensuals.

El govern eslatal va aprovar Creix el salari mínim una rcvalorit/ació d'un 3.5 per LI salari mínim interprotescent de les pensions de la Seguretat Social al 1995. A més. siona! tindrà un increment d un 3,5 per cent. Segons això. el SV1I se'ls anlicarà l'actualització co-

ha quedat fixat en 62.700 pessetes mensuals Pei als treballadors menors de IS anys aquest salari de referència se situarà en 41.430 pessetes mensuals. La \\urn^s'apuja

poc

L'increment mitjà de de les tarifes elèctriques es d'un i .48 per cent. tot i que per al sector industrial . els grans usuaris significarà un descens en lermes monetaris a m b l'objeetiu de millorar-ne la competitivitat. Segons el Ministre d'Indústria i bnergia, Juan Manuel Lguiagarav, aquest

increment es el menor aplicat als últims vint anys, quan es va fixar el Sistema Integrat de Facturació d'Energia Elèctrica.

senten una liberalització de recursos p e r als contribuents de prop de 100.000 milions de pessetes.

I.'IRPF. deflactat

Mesures laborals

El govern també va fixar una nova taula de retencions a compte sobre rendiments del treball, que es deflacta d'un 3,5 p e r cent p e r descomptar l'efecte de la inflació prevista al 1995. Les modificacions en les taules de retencions i escales de gravàmens eliminen els electes de la inflació sobre els pagaments de l'IRPF i repre-

Les condicions p e r a la contractació laboral p e r circumstàncies de producció, interinitat, obra o servei determinats i nova activitat, han quedat regulats en el nou reglament. Segons cl Ministeri de Treball, el reglament es un pas més en la plena aplicació de la reforma laboral, per • afavorir la creació d'ocupació".

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

DESOCUPACIÓ

Més dei tres mil santcugatencs van demanarr feina a l'INEM l'any passat L'INEM EM ha atès més de 20.000 sol·licituds durant el 1994 ibrat durant Gairebé 2.000 persones han cobrat el 1994 el subsidi de desocupació a Sant Cugat. Són gairebé 2.000 persones que esi consideren desocupades. Hi ha un termini mitjà anual ítre el gener de 1.300 que han sol·licitat feina entre ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— L'agència de l'INEM de Sant Cugat ha tramitat al voltant de 3.300 demandes de treball al llarg de l'any que acabem d'acomiadar. Però aquesta quantitat no indica el nombre de desocupats que hi ha a la ciutat. De fet, aquests són només aproximadament 2.000. La resta, uns 1.300, són els qui demanen feina però que no tenen tota la disponibilitat per acceptar-ne qualsevol. Són estudiants, o gent que ja està treballant i vol millorar les seves condicions. Aquests demandants no es consideren desocupats, perquè no reben el subsidi o no necessiten trobar feina amb una relativa pressa. El percentatge que representen aquests 2.000 desocupats mensuals entre la població activa és impossible de saber, perquè cap institució no ha estat capaç de proporcionar dades sobre la quantitat de gent que treballa a Sant Cugat: l'INEM a Barcelona i a Sant Cugat i l'Ajuntament es passen la pilota mútuament. D'un mes per l'altre, l'increment mitjà de desocupats ha estat l'any passat de 45 persones. En aquest mitjana hi ha dues excepcions destacables. El mes d'abril la diferència entre les persones que es van donar d'alta i les que van demanar la baixa és de 93. Aquest increment en relació amb els altres mesos coincideix amb el registre de desocupats més alt de tot l'any, el mes de maig, amb 2.011 persones. El mes de setembre també és significatiu pel que fa al creixement de desocupats,

i el desembre del 1994, però que no es cataloguen com a desocupats. Són, simplement, demandants. EI gruix d'aquests dos grups conforma el volum de persones que són inscrites a l'oficina de l'INEM de Sant Cugat. Entre

els veritables desocupats, el percentatge d'homes i de dones és ben bé de meitat i meitat, i com acostuma a passar en la majoria d'agències d'ocupació d'arreu, el demandant tipus és jove i amb estudis mitjans.

L'oficina de desocupació, al carrer de Can Matas. Foto: J.A. MULA 122, i per l'elevat registre: 2010. El major nombre de persones que sol·liciten feina té entre 20 i 39 anys. Aquesta característica, la comparteixen homes i dones. En canvi, a partir dels 40, són els varons els qui presenten més

sol·licituds per tornar a treballar. Respecte a la formació, el 30% dels registrats tenen el certificat d'estudis. EI 21% ha fet l'EGB, el 10% té el batxillerat, el 7 5 % ha estudiat Formació Professional i un percentatge semblant té una

titulació mitjana o superior. Pel que fa a les activitats econòmiques, les més sol·licitades són les de comerç a l'engrós i al detall, administratius, operaris de la indústria tèxtil,i els serveis prestats a les empreses.

EMPRESES

Sharp signa amb els treballadors un acord sobre la plataforma reivindicativa Els dies vinents enllestiran el document CATI MORELL

H Sant Cugat.— La direcció de la multinacional japonesa Sharp ha arribat a un acord amb els treballadors pel que fa a la plataforma reivindicativa que el comitè d'empresa va presentar el mes de juliol, i s'ha compromès a iniciar una valoració del llocs de treball a partir del segon semestre de l'any. Les negociacions entre els treballadors i la direcció van començar el setembre, tot aprofitant l'anunci de la visita del president Jordi Pujol a la planta de producció d'aparells de televisió i fax. Amb motiu de la inauguració de les noves instal·lacions, els treballadors van anunciar una vaga que no van arribar a fer, perquè la direcció va començar a dialogar amb el comitè. En el primer contacte, van arribar a un acord sobre dos dels trenta-quatre punts que havien presentat a la plataforma reivindicativa del juliol. Els sindicats van aconseguir un augment de l'I per cent sobre el conveni provincial, amb caràcter retroactiu,

i una concessió de 12.000 pessetes en concepte d'ajuda escolar als treballadors amb fills d'edats compreses entre els 3 i els 16 anys. Això va servir perquè els treballadors desconvoquessin la vaga i per entrar en un procés de tandes negociadores que va permetre signar l'acord final l'última setmana de desembre. El document final que ha resultat d'aquests tres mesos de reunions conté l'essència del que es va projectar en un principi, tot i que se n'han matisat molts punts. Per exemple, s'ha aconseguit el plus de puntualitat que demanaven els treballadors, però, en lloc de ser les 5.000 pessetes que exigia el comitè d'empresa, el plus acordat serà de 2.000 pessetes mensuals. El conveni, que serà revisat l'any que ve, encara no inclou l'augment salarial per al 1995. Es preveu, segons els treballadors, que es decideixi aquest increment a principi del mes de març. Igualment, encara no han decidit quina serà l'ajuda econòmica que rebran

Denuncien que l'augment dels preus afectarà les famílies amb menys renda EL PUNT

H Madrid.— La pujada dels preus de l'electricitat, la gasolina, el tabac i l'alcohol, que va entrar en vigor el dia 1 passat, perjudicarà les famílies amb menys renda i comportarà una rebaixa «considerable» del poder adquisitiu dels ciutadans, van denunciar diverses organitzacions de consumidors. La presidenta de la Confederació Estatal de Consumidors i Usuaris (CECU), Maria Rodríguez, va destacar que els impostos indirectes que s'apliquen sobre alguns productes i serveis són «regressius i no tenen en compte el nivell de vida de cada ciutadà, i graven les economies més febles». Rodríguez va afegir-hi que, tot i que els productes de consum habitual i necessari no han pujat per sobre de l'IPC, hi ha «un doble sistema de mesurar», com és el cas de l'electricitat, el preu de la qual augmenta un 3 per cent per al consum domèstic i en canvi disminueix per al consum empresarial. Per a l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), l'augment generalitzat de preus comportarà un impacte «considerable» sobre l'IPC i la butxaca dels usuaris, que incidirà especialment sobre les famílies més desafavorides. En aquesta línia es va expressar el portaveu de la Unió de Consumidors d'Espanya, Rafael Urrialde, que va destacar que l'increment de l'IVA no està prou compensat per la baixa de les retencions de l'IRPF en els casos de gent a l'atur i famílies amb renda baixa. Per a la Federació Estatal de Mestresses de Casa «la puja dels preus és una reacció en cadena que afecta cada cop més al consumidor».

EI nombre d'hipoteques sobre finques urbanes baixa un 6,87 per cent H Madrid.— El nombre d'hipoteques sobre finques urbanes formalitzades l'octubre passat va pujar a 35.096, quantitat que representa un descens del 6,87 per cent en relació amb el mes anterior, segons l'Intituto Nacional de Estadística. D'aquest total, 28.775 hipoteques van correspondre a habitatge construït; 2.449, a projectat; 680 van ser solars i 3.198, altres edificis. El total del capital prestat per les capitals financeres va ascendir a 284.071 milions, un 5,02 per cent menys que al setembre. Les finques rústiques hipotecades van ser 1.600, un 1,46 per cent més que el mes anterior, i el capital prestat va pujar a 14.716 milions, un 0,81 per cent menys que al setembre. / EL PUNT

Alerten el consumidor sobre les rebaixes

Aspecte de les instal·lacions de Sharp a Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS. els treballadors amb fills que tinguin d i s m i n u c i o n s físiques. Aquest punt és molt difícil de decidir, segons declaren els treballadors, perquè s'ha de tenir present el tipus de disminució de

què es tracti en cada cas. De totes maneres, el conveni ha entrat en vigor amb l'any nou i durant el mes de gener s'acabaran de matisar aquells punts que encara no han quedat ben polits.

H Barcelona.— L'Associació de Consumidors de la província de Barcelona ha advertit, en un comunicat, d'algunes mesures que han de prendre els clients respecte a les rebaixes per tal d'evitar els malentesos i males compres en aquest període que ara s'obre. Per exemple, l'Associació aconsella que els consumidors no es deixin portar per l'impuls a l'hora de comprar els seus articles, que exigeixin sempre la factura, que mirin de no confondre les rebaixes amb liquidacions o saldos, ja que els articles rebaixats no poden tenir tares de cap tipus, mentre que en altre tipus d'abaratiment això sí que pot passar, i que, d'altra banda, s'assegurin que no es carrega un sobrepreu quan es paga amb targeta de crèdit.

Sbsefruiís • Servei gratuït a domicili

-5-*-

E n' ic Grancdoi 05'

' . i , l o c a l 2 ( M e r c a t P •. i >.: San]

<?0 SANT C L G A T DEL VALLÈS

T E L 5 8 9 21 17

Mercat Municipal Pere San Parada 123 Tel. 589 44 81

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

BLAN

(OOLOR

Cortines Persianes Edredons Tendals Papers pintats Pintures Suro Parquets Guies i complements per a la decoració

MN/W .S.j/i/ Ci<wl tlcl \'üllcs

Major, 10 Tel. i Fax 674 51 72 08190 SANT CUGAT

Sent*** <*< ADMINISTRACIÓ DE LA LOTERIA NACIONAL Mercat Pere San, 125-126 Tel. Í 8 4 .Í8Ü6 SANT CUGAT

Pillin • ^

Major, 33 Monestir) 0174 VTDEL

MENJA POC I PAEIX BÉ

ELABORACIÓ PRÒPIA I ARTÉS A N A L

FELIUGRIFUL xarcuteria • cansaladeria • formatgeria

Plaça Pere San, 9 Tel. 674 00 60 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

*©*

Servei Gratuït a Domicili Mercat Pere San, 120 Tel. 589 14 48

Mercat Torreblanca, parada 1 -5 Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63

3303^«1185

Tel. 675 13 89

ELS TALLERS DELS ARTISTES

«El VÍBORA» FA 15 ANYS

• Divendres, 6 de gener de 1995

El districte de la Floresta va ser l'indret on es va gestar El Víbora després de la creació d'Ediciones la Cúpula per Josep M. Berenguer, que defineix la revista com un «ritual de joventut». Plana 15.

La comunicació amb Barcelona, la facilitat per reconvertir antics espais industrials i la tranquil·litat de la zona són els principals factors que fan de Sant Cugat una ciutat amb més de 250 artistes. Plana 13.

LLETRES Li van desaconsellar que estudiés el català amb un argument: «Es una llengua desconeguda i sense futur.» En arribar a Catalunya — a m b u n a beca per estudiar castellà—, però, va adonar-se que el català

era una llengua a m b una gran tradició literària que valia la pena estudiar. «Com també s'ho val conèixer el portuguès per poder llegir Pessoa en original», hi afegeix Sam D . Abrams. Establert a Sant Cugat

des de fa més d e deu anys, ha estat professor en diversos centres docents, ha publicat nombroses traduccions de poesia catalana a l'anglès i col·labora com a crític literari en alguns diaris barcelonins.

S A M D . A B R A M S . Filòleg. Catalanòfil nord-americà

Em desaconsellaven aprendre català» IMMA MERINO

• Girona.— Com a traductor i divulgador l i t e r a r i , Sam D. Abrams viatja per una carretera —no sé si gaire asfaltada— en dues direccions. Segons el retrat que l'escriptora Marta Pessarrodona li fa al Uibre Fauna, recentment publicat, Abrams ha fet adonar els lectors catalans de la literatura nord-americana no coneguda, o en tot cas, fer conèixer millor la coneguda, com és el cas de les apassionants Aventures de HuckleberryFinn. Escoltant la manera com parla de la novel·la, es demostra l'última observació de Pessarrodona: «Sé, també, que sempre me'l trobaré solidari a favor d'alguna causa perduda.» Abrams m'ensenya un mapa, que no és del tresor, però que atresora l'itinerari que, a la recerca de la llibertat, segueixen Huckleberry Finn i l'esclau fugitiu Jim pel riu Mississipí i la seva ribera. El mapa està reproduït en una edició nord-americana d'Aventures de Huckleberry Finn, que també inclou imetges de diverses adaptacions cinematogràfiques de la novel·la de Twain. Li comento que cap de les que conec no em satisfà, i de manera particular, l'última, produïda per la Disney. —«Es espantosa. A més, passa per alt detalls fonamentals de la novel·la com ara aquell moment en què Huckleberry reconeix Jim i, sabent que és un esclau, dubta què fer amb ell fins que ho té ben clar i li diur'Encara que condemni l'ànima al foc etern, t'ajudaré.' Aquesta actitud és molt transgressora moralment.» —Però es correspon amb una actitud moral de Huckleberry. —«És clar. Huckleberry representa uns valors que Mark Twain creu que estan amenaçats i que tenen a veure amb la llibertat. la sinceritat i la compassió pels altres. A més, saps què passa? Que no s'acaba d'entendre la novel·la en relació amb el punt de vista que hi projecta l'autor. Mentre que Tom Sawyer l'escriu un home gran que mira enrere i reviu el que té de nen, Huclkeberry Finn reflecteix el que resta a Twain de rebel, rodamón i fugitiu. En relació amb la vida de l'escriptor, aquesta novel·la l'escriu en un moment en què fa temps que du la vida burgesa que va començar amb el seu casament. El seu nivell de vida era molt alt. Vivia en una casa amb cinc banys i quinze criats. De fet, ell era d'una manera i vivia d'una altra.» —En una conferència a propòsit de Moby Dick, José Maria Valverde comentava que aquesta novel·la de Melville és el llibre nacional dels EUA. Hi afegia que li agrada molt, però que prefereix Aventures de Huckleberry Finn pel fet que el commou que el jove s'enfronti a l'ordre social i que estigui disposat a anar a l'infern abans que delatar el seu amic. Valverde considera que aquesta gosadia no converteix l'obra de

Els Yideoclubs de Catalunya portaran als jugats la renda de pel·lícules als quioscos EFE

• Barcelona.— La venda de pel·lícules de vídeo a establiments que no tenen llicència per fer-ho fa perillar la supervivència dels videochibs, segons considera l'Associació de Videochibs de Catalunya, l'opinió de la qual és que aquesta practica és una competència deslleial. Aquest argument serà la base de les accions legals que l'entitat pensa emprendre per evitar que persisteixi la situació. La venda de pel·lícules a quioscos, llibreries, gasolineres o drogueries sovint la faciliten les mateixes productores de vídeo, com ha passat —posen d'exemple els propietaris de videoclubs— amb La senora Doubtfire, que va arribar a aquells llocs abans que a les botigues especialitzades. El mateix es pot afirmar —segons la mateixa font— de Liberad a Wilty i Los telenecos en cuentos de Navidad, que ja es poden trobar també a quioscos i llibreries. El president de l'Associació de Videoclubs de Catalunya, Carles Martínez, considera que la finalitat d'aquesta pràctica suposadament il·legal és aconseguir col·locar el producte a xarxes de distribució més àmplies. Per Martínez, que compara la situació que pateix el seu sector amb l'estrena d'una pel·lícula per televisió abans que es faci a les sales cinematogràfiques, això es «prepotència o pràctica monopolista» per part de les productores, una actitud que ja va ser detectada l'any passat —precisament al voltant de Nadal, quan augmenta el consum— amb La bella y la bèstia, de Walt Disney—. En aquella oportunitat, però, l'associació va aconseguir fer que es retirés la pel·lícula dels quioscos que només tenen autorització per vendre productes videogràfïcs. / EFE

Exposició del pintor Ernest Descals a la Sala Rusinol

Sam Abrams viu a Sant Cugat des de fa molts anys. Foto: ANNA CARRERAS. Twain en una bona candidata per els costa prendre's seriosament els ser el llibre nacional dels EUA. esforços literaris de Mark Twain. Essent nord-americà, està d'acord En canvi, Hemingway va veure amb aquesta consideració? clar que Huckleberry Finn és la —«lla subversió de l'ordre tamprimera gran novel·la nord-amebé és a Fulb d'herba, el gran poericana i en la qual hi ha una gran ma d'Amèrica de Walt creació de llenguatge. Whitman, i a moltes na- «Em deien que el De fet, és la primera rracions de Herman vegada en la història de català era una la literatura occidental Melville, que de Moby Dick només va vendre en què la llengua col·lollengua 200 o 300 exemplars a quial serveix per a la minoritària. Jo creació literària. Fins i l'època. Va costar molt de pair abans de ser contestava que hi tot Faulkner, que no considerada una gran parlava mai bé de ninha una gran novel·la. Crec que el gú, va haver de de reliteratura i que conèixer que Twain era gran problema és un altre: té a veure amb l'eun dels seus mestres.» val la pena dat del protagonista. El —A vostè no sembla fet que sigui un nen fa saber-lo per llegir costar-li reconèixer el pensar que no pugui d'altres literatutant ek clàssics valor tractar-se d'una literares, com ara la catalana. com Calders.» tura per a adults. Això —«Em preguntes pel perquè es considera que perquè del meu inteun nen no pot tenir senrès? Fa anys vaig venir timents profunds i una visió coamb una beca per estudiar casherent del món. A partir d'aquí, tellà. En arribar, vaig adonar-me s'ha situat el Huckleberry dins la de l'existència a l'Estat Espanyol categoria de novel·la juvenil. A d'altres llengües romàniques, que més, als professors d'universitat tenen la seva pròpia tradició li-

terària. En el cas del català és impressionant. Hi ha figures molt grans a gairebé totes les èpoques. De Ramon Llull i Ausiàs March a Maragall, Carner i Riba. És per això que no puc estar d'acord amb el fet que als departaments d'Hispàniques de les universitats estrangeres s'estudiï Garcia Lorca i se'ls oblidi a ells.» —La situació no ha canviat? —«És veritat que, en els últims anys, algunes universitats nord-americanes s'han fet més receptives a la literatura catalana. I sé que hi ha molts estudiants nord-americans d'Hispàniques que hi estan interessats. Quan jo vaig començar a estudiar català, em deien que no em serviria de res, que era una llengua minoritària que no coneixia ningú fora de Catalunya. Jo els contestava que hi havia una gran literatura i que val la pena aprendre una llengua per tal de poder llegir un autor en veu original. Val la pena conèixer el català per llegir Calders, posem per cas. I també el portuguès per llegir bé Pessoa.»

• Sant Cugat.— La Sala Rusinol presenta del 12 al 31 de gener una exposició del pintor Ernest Descals Pujol. Aquest artista va néixer a Manresa l'any 1956. De formació autodidacta —llevat d'una breu assistència a l'Escola Massana—, es va iniciar en la pintura a partir del 1973 i va participar en nombroses exposicions col·lectives i certàmens per moltes províncies de l'Estat, a més d'Europa i l'Amèrica Central. Va realitzar col·laboracions amb Picasso i amb causes humanitàries, com Amnistia Internacional. Segons el catàleg publicat per la sala, Ernest Descals és un gran creador d'atmosferes i no dóna gaire importància als detalls; es deslliura dels elements superflus en una síntesi d'essencialitat dels valors plàstics. Es lliura a la pintura intentant captar impactes emocionals i per aconseguir-ho juga amb les llums, amb les ombres. La seva pintura dosifica el color, alhora que busca l'harmonia dins d'una gamma que tendeix a les tonalitats grisoses. Les figures sorgeixen als seus paisatges com ombres fugisseres. Aquesta és la segona exposició individual que presenta a la Sala Rusinol, on no faltaran els temes d'escenaris com Barcelona i també París. / P.P

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

ART

l n m iin n u m h i c d'artistes han trohat aquí l'espai idoni per a la creació. Molts han adequat cases antigues o han reconvertit vells espais industrials per fer-s'hi el taller. Fotos: ELS 4 CANTONS.

L'any 1970 el grup Estudi d'Art tenia registrats 11)0 artistes que treballaven a Sant Cugat. Actualment, hi ha uns 2?() tallers d'artistes Són distribuïts per tots el districtes, però sobretot es concentren a la Floresta. A Sant Cugat s'ha produït un fenomen paral·lel a altres ciutat europees, com és la reconversió d'antics espais industrials en tallers d'artistes. Aquesta concentració es deu a la comunicació amb Barcelona, les facilitats per disposar d'espai i la tranquil·litat de la població.

Sant Cugat, taller d'artistes Al municipi hi ha instal·lats uns 250 tallers de pintors, escultors, ceramistes i gravadors t'tiRi: PI cu H Sant Cugat. Fa uns dotze anvs, l'associació d'Amics de Sant Cugat va publicar un escrit amb motiu de la primera Mostra d'Art. La secció Estudi d'Art, un grup d'artistes de la ciutat, que des de feia cinc anys havia entrat com a grup dins d'Amics de Sant Cugat van fer seu l'eslògan: «Sant Cugat terra d'artistes». A la publicació, on escrivien diferents artistes, es feia un estudi sobre la història i les raons de la gran concentració d'artistes a la ciutat. (al pensar que aquest fenomen, si existeix, es produeix en èpoques recents. En el passat, Sant Cugat no havia estat una població especialment productora i exportadora d'artistes o d'art; tot i els excel·lents exemples arquitectònics de la ciutat. l a primera exposició que es

va fer a Sant Cugat va ser, tal com ens explica Francesc Cabanes, l'any 1930 i la segona dos anys després. Posteriorment, l'any 1934, l'Ajuntament va fer una exposició per mostrar els cartells del concurs de la Festa Major. Els anys 1941 i 49 es van organitzar mostres d'art al mateix Ajuntament. El taller d'enquadernació de Canas va ser un nucli important d'artistes. Fou en aquests moments quan la ciutat va viure una important activitat creadora. La Casa Aymat va plantejar la seva renovació, que va originar la coneguda Escola Catalana de Tapisseria. Al voltant d'aquesta i de l'Escola Internacional de Pintura Mural, molts joves creadors van tenir l'oportunitat de treballar a la ciutat. L'artista Josep Grau Garriga és

un exemple de santeugatenc que en poc temps aconseguí una fama internacional. L'any 1970, l'anomenat Estudi d'Art tenia registrats 100 artistes que treballaven a Sant Cugat. D'aquest grup, impulsat per Josep Canals, actual director de Canals Galeria d'Art, sortí el nucli de l'Escola Municipal d'Art. Un altre fenomen que ha afavorit la concentració de tallers és la història recent de la Floresta. Els setanta van ser uns anys d'auge de la cultura. Josep Maria Berenguer, editor de la revista /;"/ Víbora, definia la Floresta com «la frontera de l'oest, situada entre dos grans municipis, que va ser un brou de cultiu de foragits culturals». D'aquesta època queden un gran nombre d'artistes que han continuat instal·lats aquí. Avui dia, tot i que no hi ha

cap cens dels artistes que treballen i viuen a Sant Cugat, cal pensar que el nombre ha augmentat considerablement. Entre Sant Cugat i els districtes trobem pintors com: Rudolf Hàsler, Paco Minuesa, Marta Balaguer, Xavier Figueres o Sergi Barnils. També trobem escultors com: Bibiana Pedemonte, Maria Roldan, Pep Codó, Francesc Lozano o Ricard Sala. En aspectes de l'art contemporani com ara les instal·lacions o el videoart, treballen artistes com Oriol Corominas, Àngels Ribé o Valentí Torrens. Tenim referència de molts més artistes que treballen i viuen a la població. Tot aquest important potencial creador no comporta que tingui una presència real en la vida artística del municipi, perquè és una activitat de portes endins.

Les raons són múltiples. Fins fa pocs anys, els artistes de Sant Cugat podien disposar d'espais de grans dimensions a preus assequibles. Un exemple en són els antics locals de la fàbrica de ceràmiques Barnils. Actualment hi ha un nucli de tallers d'artistes en aquesta zona. Paco Minuesa treballa des de fa anys en un local de l'antiga fàbrica. Per a ell, «aquesta zona és idònia per pintar. és molt a prop del centre i és tranquil·la. Un altre exemple d'espai reconvertit és el taller de sis dones artistes de la Floresta que treballen en un local que havia estat una granja de pollastres. Per l'escultor Ricard Sala, les principals raons de la concentració de tallers són també «la tranquil·litat i les bones comunicacions de la població. Tot acte creatiu necessita una tranquil·litat per poder treballar. Treballo a Valldoreix des de fa vint-i-cinc anys i sempre hi he trobat un tracte personal que afavoreix la creació». Una altra possible raó és la mateixa construcció dels habitatges, en especial a la Floresta, a Valldoreix i a Mira-sol. Pedemonte diu que «les cases de la Floresta tenen una gran quantitat d'espai per organitzar-hi els tallers i això permet sincronitzar el treball artístic amb la vida quotidiana».

MUSICA

El Concert de Nadal de la Simfònica del Vallès enlluerna el públic del Teatre-auditori A.C.

• Sant Cugat.-- El públic es va divertir de valent amb l'actuació que l'Orquestra Simfònica del Vallès va oferir el dia 2X de desembre al Teatre-auditori del Centre Cultural. Les entrades s'havien exhaurit amb dies d'antelació, i els espectadors esperaven expectants l'actuació dels músics i del director, un conjunt molt ben compenetrat que ha sabut fer del seu concert de Nada! un clàssic. Per l'escenari i per la platea van passejar-se les Roses del Sud. amb flors i lot. el lij/.v del Tresor

durant el qual un aferrissat pirata llançava monedes de xocolata al públic, i cl I als de l'Emperador, amb el qual es va tancar el piograma. Però. a més. va ha\cr-hi una primera part un xic diticil. amb sis danses alemanyes de Mo/art. precursores del vals. i una peça del compositor contemporani francès Milhaud que el públic no va entendre del tot. Els espectadors van gaudir d'alio niés amb els bisos. i van acompanyar picant de mans els populars acords de la de 1 Marxa de Radensky. 1:1 Teatre-auditori s'ensorrava.

Lis mi'.sies de la Simfònic.t van fer palès el seu excepcional sentit de l'humor, l-nto: MANT, hSPINOSA.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

La Jove Orquestra Simfònica de Catalunya actua al Teatre-auditori

PUBLICACIONS CCWHWA·JWjriCS- -UBOTT ~?rt79""^«5TTS"

mmm

EMMA ANSOLA

I Sant Cugat.— El teló del Teatre-auditori del Centre Cultural torna a aixecar-se aquest cap de setmana per donar pas a la nova temporada d'espectacles que es representaran durant els mesos de gener, febrer i març. Avui dissabte, la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), constituïda per músics d'arreu de Catalunya, actuarà a les deu del vespre amb la mezzo-soprano Liliana Bizineche. La JOSC va ser creada per la Federació de Joves Orquestres de Catalunya amb el suport de la Generalitat per tal de fer-ne un projecte pedagògic que té com a objectiu la constitució d'una orquestra simfònica d'alt nivell, ideada com a primer pas per als músics més.joves abans de la seva incorporació en el món professional. Per aconseguir aquesta fita, es disposa d'un professorat internacional que ha de canviar en funció de l'objectiu de cada interpretació musical mentre que els joves s'han d'anar succeint, sense renunciar a un instrument de formació i a un treball en equip. Les actuacions de la JOSC se celebren tres vegades a l'any, després d'una setmana de concentració en què es realitzen diverses proves als músics i es concreta la formació de l'orquestra.

GOÀf fon la parficipación especial de

CRIADERO !a continuació» de Viclousland, por

MAX IRON NAZARIO M. A. MARTÍN MÒNICA & BEA FONTERIZ JAIME MARTÍN

!$SHÍtA.&BEATRi: PROPELLER-MAN ^TSCHULTHHSS *

SHELTON SOLANO.

PEï£íí:8 AOGE' p0r

KÓNIG

Por SHELTON

y PIC^LWgüMBADAv

Josep Maria Berenguer, editor d'El Víbora, i la portada del quinzè aniversari. Foto: JA. MULA.

Fa quinze anys que la revista «El Víbora» va néixer a la Floresta Publicada per Ediciones la Cúpula, ha estat portaveu de la contracultura barcelonina XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Qui ho havia de dir, fa quinze anys, que la revista El Víbora seria un referent històric i (contra)cultural. També és la segona revista de còmics per a adults més veterana La Cúpula és una de les cases més conegudes i emblemàtiques de la Floresta: una semiesfera grisa, com un ou gegantí que un ocellot hagués deixat mig enterrat. Es la residència de Josep Maria Berenguer. La va construir ell mateix, els anys 70, quan formava part d'un gabinet d'arquitectes especialitzat en la construcció de cúpules geodèsiques: entre altres, el recinte esfèric que els va encarregar Albert Boadella per als assaigs d'Els Joglars. L'any 1979, Berenguer va batejar l'editorial que acabava de constituir amb el nom popular de la seva residència. Aleshores col·laborava amb l'associació de veïns de la Floresta, per als quals dissenyava cartells i publicava un butlletí, El Enterao, amb l'ajuda d'un altre veí, Josep Toutain, un editor amb molt de pes específic dins la indústria del còmic. La primera revista Aquell any, Berenguer va guanyar un premi de disseny pels seus cartells per a l'associació de veïns i es va engrescar a editar una revista, una mena de magazine per l'estil de YActuel francès. Toutain va deixar-li un milió de pessetes i el suport logístic de la seva editorial, amb la condició que la revista fos de còmics. «I encara sort que li vaig fer cas», diu, «perquè un temps després, quan vaig fer una revista més semblant a la idea que jo tenia en principi, hi vaig perdre uns trenta

del mercat, després d'El Jueves. Amb aquest motiu ha sortit al carrer un número especial. Normalment, els aniversaris se celebren en arribar als 25 anys o als 50. Però la gent d'Ediciones La Cúpula ha decidit celebrar

milions». La revista, que ja s'havia decidit que fos de còmics, s'havia de dir Goma-3 (nom filoterrorista que no va agradar a la presidència del govern, la qual va retenir el permís de publicació fins que el van canviar pel més subtil d'El Víbora) bevia directament dels postulats estètico-ètics d'«el rotllo», la versió barcelonina de la contracultura underground que tenia com a portaveus la revista Star i fanzines com El Rrollo Enmascarado (sic), (aleshores ja de-

els 15 anys, la nina bonita, perquè qualsevol oportunitat és bona per fer festa, diuen. I ho practiquen: a la Floresta, on es va gestar la criatura, el que més es recorda d'aquests quinze anys són els saraus llegendaris.

sapareguts) i com a centres neuràlgics el Bar Zurich de la plaça de Catalunya, els bars de copes de la plaça Reial i del Raval (aleshores encara se'n deia «el Xino») i les comunes de la Floresta. D'aquest humus fecund van sortir els primers col·laboradors habituals d'El Víbora: Max, Martí, Gallardo & Mediavilla, Nazario... ells feren un retrat irònic i canalla de la societat que els envoltava, un retrat ple de lumis, transvestits, policies fatxes, pinxos, macarrons,

23-F, paelles i disbauxa Poc menys que deu dies després de l'assalt del tinent coronel Tejero al Parlament, El Víbora va treure al carrer un número especial sobre l'afer, fet a cuita-corrents la mateixa nit del 23-F, a la Cúpula (lloc de reunió sempitern de la penya viperina), entre trucades d'amics estrangers que els oferien refugi a l'exili i un que proposava comprar pistoles a 50.000 pessetes a la plaça Reial per començar la resistència armada. Aquest especial 23-F, editat en un temps rècord, ha quedat com una de les anècdotes més significatives dins la història d'El Víbora, com l'especial Europa Viva, un magazine editat simultàniament per vuit revistes més (Actuel de França, Etc de Suècia, Frigidaire d'Itàlia, Mais de Portugal, Oor dels Països Baixos, The Face

de la Gran Bretanya, Tip d'Alemanya i Wiener d'Austria), un projecte de revista paneuropea que Berenguer va continuar tot sol i en el qual va perdre més de trenta milions. O la recent cremada de 500 exemplars a Veneçuela, ordenada pel cap de Correus sota l'acusació de pornografia i sense cap resolució judicial que ho confirmés. Formen part de la llegenda de la revista, com els famosos saraus que els anys vuitanta s'organitzaven a la Cúpula i les paellades al Casa Blava, que van fer famosa la penya d'El Víbora a tot la Floresta. Ara la revista s'ha professionalitzat molt i aquella disbauxa forma part del passat. «Aquests quinze anys m'han servit per aprendre l'ofici d'editor», confessa Berenguer. Els temps canvien. / x.B.

camells, sexe explícit i molta experimentació formal del mitjà. Contra el que tothom pensava, fins i tot els mateixos responsables de la revista («Ara som els degans del mitjà, però fa quinze anys no ens pensàvem pas que duréssim tant», comenta Berenguer), la revista no tan sols es va mantenir, sinó que va créixer vertiginosament fins arribar als cinquanta mil exemplars de tirada i va convertir-se en un dels referents culturals de l'època. Perquè El Víbora va marcar època: els diaris més importants li dedicaven extensos i erudits comentaris. Un disc de Joan Manuel Serrat va sortir amb un exemplar de la revista fotografiat a la portada, i a la redacció rebien un allau de trucades i cartes anònimes plenes d'amenaces que no es podien prendre gaire a broma, aleshores: feia poc que una bomba de l'extrema dreta havia esventrat el conserge de la revista El Papus. Ara ja no reben amenaces anònimes, la tirada ha baixat i s'ha estabilitzat en uns 20.000 exemplars. Curiosament, el públic continua tenint una mitjana de 24-26 anys. «El 90 per cent dels nostres lectors tenen entre 18 i 28 anys, i sempre ha estat així», explica Berenguer. «És un fenomen curiós: és l'etapa que va del final de l'adolescència fins al principi de la pèrdua de les il·lusions juvenils. Com si El Víbora fos una mena de... sí, de ritual de joventut».

El programa que oferirà la Jove Orquestra, dirigida per Josep Pons, inclou l'obertura Coriolà, de Ludwig van Beethoven; Wesendonk Lieder, de Wagner, i la vuitena simfonia postromàntica de Dvorak. La mezzo-soprano Liliana Bizineche, que ha actuat al costat d'artistes de renom com Verret, Gedda, Kraus, Schreier, Berganza, Cuberli, Furlanetto, Randova, Carreras, Janowitz i Manuguerra, també actuarà en aquest concert interpretant les peces amb la Jove Orquestra. La fundació Gulbenkian li va atorgar el premi a la millor interpretació per la seva participació en el concurs internacional de cant a París, alhora que va rebre l'Alice TuÚy Prize a la millor interpretació de música francesa. El diari Le Quotidian de París va fer esment del treball de la soprano en un article on destacava la puresa de la seva veu, l'art damunt l'escenari, el dramatisme i la dicció de la seva interpretació. Bizineche va iniciar la seva carrera internacional interpretant Charlotte en l'òpera Werther, de Massenet, al teatre Sao Carlos de Lisboa, acompanyant el tenor Alfredo Kraus. Entre els seus compromisos futurs, cal destacar les actuacions a Moscou, amb els Virtuosos de Moscou; a Leipzig, amb la Gewandhaus Orchestra, i a Roma i Londres sota la batuta de sir Yehudi Menuhin. El Teatre-auditori del Centre Cultural ha pres la iniciativa de reduir el cost de l'entrada del concert amb l'objectiu de fer arribar la música clàssica a tot tipus de públic, incloent-hi els més menuts. El preu establert és de cinc-centes pessetes. Els propers espectacles que es podran veure a l'escenari del Teatre-auditori del Centre Cultural inclouen teatre —amb Amor a mitges, d'Alan Ayckbourn, el divendres 13, a les deu del vespre— i un concert de música barroca pel grup català Diatessaron i la soprano M. Lluïsa Muntada, el 21 de gener. L'últim espectacle del mes estarà destinat a l'apartat teatral, amb l'obra Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith, interpretada per la companyia T de Teatre. Aquesta serà l'última representació d'aquesta peça teatral que es farà als escenaris catalans.

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS Divendres. 6 de gener de 1995

LLETRES L'escriptora gironina Maria Mercè Roca —premi Sant Jordi 1992 per la novel·la Cames Í/C seda — és la creadora de la historia de Secrets de família, la telenovel·la tic l'V'3 que, a partir

del dia I d de gener, substituirà Poble Nou a la sobretaula de la cadena catalana. Roca. que va rebre l'encàrrec directament de TV3 —perquè havia escrit històries que havien enganxat.

li van dir—. assegura que l'experiència està resultant molt interessant. L'escriptora, que creu que el secret d'una bona telenovel·la rau a explicar bé una història, afirma que Secrets de família

serà molt diferent de Poble Nou. Roca es resisteix a explicar detalls de l'acció del serial, que ja s'està rodant als estudis d'Esplugues de Llobregat i als carrers de Girona. Maria Mercè Roca i el seu gat persa, fotografiats dijous al seu domicili. L'autora diu que quan li van proposar fer la telenovel·la es va quedar molt parada, però alhora molt contenta. [•"(Un: MARTI ARTA1.1.IO.

no-res: primer tens uns personatges que no són res. després els comences a emparentar, a involucrar-los en problemes, a donar-los ànim, cor i a ter-los coherents. Ara som en una segona fase. cle la qual m'ha sorprès molt la immediates,! i la velocitat amb què es treballa a televisió. Això és una cosa que al començament et deixa una mica pei plexa També hi ha el fet de treballa! en equip. la qual cosa jo no ha\ ia let ma: 1 el caic esta elai es qrc -.cl'sc un •-.•quip ."ü'ofe-siiiFi.il eon: .-. m. -a. la lelcliovc' la Mi • :!.;' I.i e .•ni lai lo se | M.aij lv-ne1 1 Tc 1 ! ho ha : e|"..- .! l'i. lla s •.,;. -_...:..•- p..; tant oc ,'•'/'/; \, ••( i T- l-1| i lao de ei IM. i i ' e p :i! lv . - -No els ta poi e! ';:u -.-. I h.e la gen! busqui un nou /',-..'....- \. , i quedi decebuda'.' -Lis primers capítols seran una mica els mes durs perquè Poble Nou estarà molt present encara i. a més, una cosa no\u sempre costí: d'cntrai. I s elai que Poble Nou pesarà. Lis personatges de la sèrie han WNCÍI/ un anv amb

MARIA

MERCÈ

R O C A . Escriptora. Creadora de la historia de ..Secrets de família», el nou serial de T V 3

El secret és explicar bé una història MMJl't I Rll KA

I (piionn Com va anar que li encarreguessin la telenovel·la? - «Em van trucar de TV3 i m'ho van proposar. Em vaig quedar molt parada, però molt contenta. Vaig avisar d'entrada que jo no havia fet res per a televisió. Em van dir que ja ho sabien, evidentment. però que també sabien que havia escrit històries que havien enganxat la gent i que això era el que volien. A partir d'aquí vaig començar a treballar en el projecte.» —Quan va ser això? —«Entre maig i juny. Llavors vaig tenir uns mesos, no tant per escriure, sinó més aviat per definir la sèrie. És una mica com quan fas una novel·la, que els mesos se te'n van pensant i llavors el temps d'escriptura és reduït. 1 això és el que vaig fer. Pensar a quin lloc passaria l'acció, quins personatges hi hauria, què els hauria de passar, etc. Va ser el que em va ocupar més temps.» —De seguida va tenir clar que l'acció passés a Girona... —«Ho va proposar TV3, perquè jo, d'entrada, no m'hagués atrevit a proposar-ho mai. A TV3, però. ho van tenir molt clar des del començament. Em van dir que jo, vivint a Girona, coneixeria millor el tarannà de la gent, les coses que fa, com pensa, quines ambicions té. En definitiva, que la gent de Girona seria gent molt més propera a mi. I em va semblar interessant.» —Quin va ser el procés de

treball? —«Primer vaig fer una descripció dels personatges molt treda, que va consistir a especificar les edats, les professions, etc... També vaig determinar el caire vital de cadascun: com són. què els passa. quines dèries tenen, quines ambicions. Després vaig especificar els parentius entre ells. I finalment el que els passa a la sèrie. També vaig marcar el que jo pensava que eren les crestes més importants, una mica repartides al llarg dels capítols.» —I a partir d'aquí?

—-Això és el que televisió va aprovar. Tot seguit van cridar en Sergi Belbel perquè treballés els aspectes de dramatúrgia. A més, Belbel encapçala un equip que es dedica a farcir la història, perquè, evidentment, el que jo vaig fer va ser marcar les línies generals. Vaig definir coses com ara: aquesta persona comença a treballar a tal lloc, coneix aquesta persona i a través d'aquesta coneixença li passa tal cosa i després resulta que...>' —I després s'introdueixen els diàlegs?

Rodatge com el de «Poble Nou» MR

H TV3 utilitzarà a Secrets de família el mateix procés de rodatge que s'ha utilitzat a Poble Nou. La sèrie constarà de 190 capítols que es filmaran al ritme de cinc per setmana als mateixos estudis d'Esplugues de Llobregat, on l'Antònio i companyia han viscut durant tot aquest 1994. L'horari de treball dels actors comença a les set matí i acaba a les tres de la tarda. Tres equips diferents s'encarreguen de la realització dels capítols, a un ritme frenètic que només s'aturarà els mesos d'estiu, quan l'emissió del serial també farà una pausa. Ni TV3 ni Maria Mercè Roca han volgut revelar cap detall de la trama de Secrets de família fins dimarts vinent, quan el serial serà

presentat en roda de premsa a Girona. De fet, només se sap que l'acció girarà al voltant d'una família —com a Poble Nou— que viu en el popular barri de Sant Narcís. La cadena catalana tampoc ha volgut donar a conèixer de moment quins són els principals actors del serial. Secrets de família ja s'està rodant des de fa uns dies als esmentats estudis d'Esplugues, on de moment ja hi ha muntat un plató amb set decorats per començar a treballar. Ara s'està habilitant el plató on fins fa pocs dies s'havia rodat Poble Nou. Jaume Banacolocha, que repeteix en la producció executiva, comenta que aquests darrers dies s'ha estat treballant de valent, però que tot l'equip confia molt en l'èxit de la història.

—«No. abans dels diàlegs s'han d'especificar més coses de cada personatge, com per exemple quan comença a treballar en un determinat lloc i per què hi comença a treballar, i qui li dóna la feina, o com se la busca. Cal anar omplint la història setmana per setmana i capítol per capítol.» —Abans que li proposessin participar en Secrets de família, seguia Poble Nou o algun altre serial? —«Jo veia Poble Nou quan podia, però des que em van fer l'encàrrec no em vaig perdre cap capítol. Alguns els veia fins i tot dues vegades.» —Hi ha moltes diferències entre Secrets de família i Poble Nou? —«Sí, però no hem d'oblidar que estem dins el mateix gènere. En aquest sentit, una cosa que ens ha costat molt ha estat no repetir temes, perquè Poble Nou ja n'ha tocat molts. Per exemple, a mi em passava que se m'acudia alguna cosa i després ho veia a Poble Nou. Llavors havia de buscar-ne una altra. Tot plegat ha estat un esforç d'imaginació important, de buscar coses que interessin, coses noves i amb el handicap de ser els segons. Perquè si els de Poble Nou van tenir l'inconvenient de ser els primers, també van tenir l'avantatge que ho podien fer tot.» —Com valora aquesta experiència? —«Pel que fa a la possibilitat d'haver creat una història, molt bé. M'agrada veure com una cosa comença a agafar forma del

els teleespeetadoi s. | ,i -d'.l ja nr havia de ter cap esfoiç pei ca tendre'ls. Sabia perleclamcni cap. on anaven, que feien... 1 .aa canviem. Nous personatges, nous actors. noves histories. Nosaltics pensem que al començament a la gent li costarà una mica. però llavors s'hi enganxaran els que s'hi hagin d'enganxar. Pnble Nou crec que va ser un fenomen únic i irrepetible. Ara tendim mes a la normalitat i quan TV3 faci la telenovel·la número HI les coses seran més normals.» —Li fa por que algú la critiqui per haver fet una telenovel·la.' —«Estic molt tranquil·la. La telenovel·la és un gènere tan lloable com qualsevol altre. Un gènere que té unes regles que s'han de saber seguir. Treballant a Secrets de família jo no m'he sentit en cap moment incòmoda. Penso que està molt bé que es canviï de registre i que després d'això es faci una altra cosa.» —Quin és el secret d'una bona telenovel·la? —«Que la història estigui ben explicada, que no hi hagi res gratuït, ni res fora de temps, ni res precipitat, sinó que els personatges siguin coherents, del començament al final. Això s'aconsegueix només tenint la història molt ben travada abans de començar. Està clar que les històries ben explicades enganxen. Aquesta és l'arma: seduir explicant.» —Com són els personatges de Secrets de família ? —«En general tots són molt pròxims, molt quotidians, excepte un parell que potser surten una mica de la norma i que per això mateix potser també atrauran.» —No li espanta la feina que encara li queda? —«En un dels llibres que vaig llegir per informar-me una mica sobre la confecció de guions donaven la solució al guionista que és al principi d'una història i té por. Sortir-se'n és molt senzill, afirmaven. Com ho fa per fer quilòmetres? Primer un pas i després un altre i així s'arriba al final. Doncs, amb la telenovel·la és una mica així, primer un capítol i després un altre. Fins al final.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

LLETRES I

17 CINEMA

«Forrest Gump», «Pulp Fiction» i «Quiz Show», favorites als Oscar Tom Hanks i Jodie Foster destaquen com a millors intèrprets M.R.

H Sant Cugat.—Forrest Gump, de Robert Zemeckis, Pulp Fiction, de Quentin Tarantino, i Quiz Show, de Robert Redford, són les principals pel·lícules favorites dels crítics i especialistes nord-americans en la cursa dels Oscar, que es concediran el mes

Maria Mercè Roca està treballant des del mes de juny en la nova telenovel·la de TV3, que es començarà a emetre el 16 de gener. Foto: MARTÍ ARTALEJO.

«Hem de valorar les coses dintre el seu gènere» MIQUEL RIERA

H —S'ha dit que amb Poble Nou s'ha demostrat que a Catalunya també es poden realitzar productes àudio-visuals de ficció amb èxit, i trencar d'alguna manera el tòpic que afirmava el contrari. No creu, però, que els esforços d'escriptors com vostè s'haurien de dedicar també a altres productes àudio-visuals, a més de les telenovel·les? —«És una cosa que ja vindrà. L'important és començar i a partir d'aquí fer altres coses. Ara bé, sense deixar de banda les telenovel·les. Són importants les telenovel·les. En aquest sentit, penso que ens hem d'acostumar també a valorar les coses dins el seu gènere i a no comparar coses de gèneres diferents. Es com si comparéssim pomes amb peres. Entre les pomes, hi ha pomes bones i pomes dolentes i entre les peres, també. Doncs, també hi telenovel·les ben fetes i telenovel·les mal fetes. I en una telenovel·la hi ha solucions dolentes i solucions bones. Nosaltres, per exemple, estem fent aquest producte que és Secrets de família tan ben fet com sabem. Hi posem tot el nostre esforç perquè sigui una bona telenovel·la. És clar que s'han de fer altres coses. S'ha de fer tot. Hem de tendir cap a la normalitat. Però a mi em sembla que ja es va per aquest camí.» —Està preparant alguna altra cosa o Secrets de família no li deixa temps per a res més? —«Jo tinc una novel·la, que ja la tenia començada quan vaig rebre l'encàrrec de TV3. Ara mateix. no sé si la podré acabar perquè és molt absorbent això de la telenovel·la. El que passa és que, també és veritat, una novel·la de la qual ja tinc la meitat feta no seria gaire difícil intentar enllestir-la. A vegades també va bé poder aparcar un moment la història

de Secrets de família i fer una altra cosa. Desintoxicar-te...» —Vostè va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la fa dos anys. Com ha vist la polèmica que s'ha generat aquest any entorn al guardó? —«Per sort l'he vista des de fora. Penso, de totes maneres, que és molt trist que de la polèmica es pugui desprendre, sobretot per part dels escriptors que comencen, que tots els premis estan adjudicats i que els jurats ja no es llegeixen les obres que s'hi presenten. Això no és veritat. Si més no, no és la norma general. Jo he estat membre d'uns quants jurats i sempre ens ho hem llegit tot. Ara bé, que a vegades això no passa? Potser sí... Una altra cosa que em sabria greu és que arran de la polèmica, que, de fet, no té res a veure amb l'obra literària, es digués que l'obra guanyadora del Sant Jordi d'aquest any no és bona. L'obra és bona. Jo estic convençuda que la novel·la que ha guanyat és una bona novel·la, perquè si no no l'haguessin premiada.» —Quan va guanyar el Sant Jordi va comentar que ja podria viure del seu treball com a escriptora. Ha estat així? Quins canvis li ha comportat això respecte a la seva obra? —«Sí, puc viure'n, però la feina com a escriptora és exactament la mateixa. Ara tinc tot el temps que vull i això és molt important, no tant perquè aquella novel·la t'hagi de sortir millor, sinó perquè puc llegir molt més, viatjar, viure d'una altra manera, fins i tot perdre el temps. També et dóna una satisfacció personal molt important, que és el fet de poder viure del teu treball, com fa la majoria de la gent. Jo tinc dos anys d'excedència de la meva feina. Ara començo el segon. Quan s'acabi, ja veurem què passa.»

de març. Tom Hanks per Forrest Gump, Paul Newman per Nobody's Fool i Tim Robbins per The Shawshank Redemption són els favorits en l'apartat de millor actor, mentre que Jodie Foster per Nell i Jessica Lange per Blue Sky destaquen en l'apartat de millor actriu.

Forrest Gump, que repassa la història recent dels EUA a través d'un individu de baix coeficient mental però a qui les totes les coses surten bé, ha aconseguit situar-se ja com a quarta pel·lícula que més diners ha recaptat en tota la història. El film té set nominacions als premis Globus d'Or i un triomf als Oscar serviria per rellançar la seva carrera en el camp del vídeo. Pel que fa a Pulp Fiction, guanyadora de la Palma d'Or en el darrer festival de Canes, és una barreja explosiva de violència, acció, diàlegs brillants i dosis d'humor negre. El film, que s'estrenarà aviat a l'Estat Espanyol, té el vist-i-plau dels crítics de Los Angeles, que l'han considerat ja la millor pel·lícula de l'any. Quiz Show és el darrer film de Robert Redford, amb Ralph Fiennes i John Turturro. Redford explica la història d'un programa de televisió dels anys 50 on un concursant va encertar totes les preguntes diverses setmanes seguides. Només hi havia un problema: els productors del programa l'informaven de les respostes per aconseguir més audiència. Les crítiques per Quiz Show han estat molt bones, però el públic s'ha desentès del film de Redford. Més aspirants Altres films amb possibilitats són Prèt-à-porter —la pel·lícula sobre el món de la moda de Robert Altman—; Entrevista con el vampiro, de Neil Jordan; Frankenstein, de Kenneth Branagh —una nova visió més fidel a la novel·la de Mary Shelley—; Nell, de Michael Apted —la història d'una jove que ha viscut amagada per la seva mare a les muntanyes—; The Shawshank Redemption, de Frank Darabont —basada en un relat d'Stephen King—; Ed Wood, de Tim Burton —sobre el conegut com el «director de cinema més dolent de la història»—, i fins i tot Cuatro bodas y un funeral, pel·lícula de Mike Newell que ha tingut molt d'èxit. Els intèrprets En el camp de la interpretació masculina, els especialistes apov ten de nou per Tom Hanks, de qui tothom lloa l'actuació a Forrest Gump. Un altre candidat és Paul Newman, que a Nobody' Fool, de Robert Benton, ha fet el seu millor papaer des que va guanyar un Oscar per El color del dinem, al 1986. Newman interpreta un treballador que vol recuperar l'amor de la seva família. Els crítics també posen a la llista John Travolta per Pulp Fiction, Tim Robbins per The Shawshank Redemption i Tom Cruise per Entrevista con el vampiro. Jessica Lange per Blue Sky i Jodie Foster per Nell, totes dues nominades pels Globus d'Or són les principals candidates a l'Oscar a la millor interpretació femenina. En la cursa també hi participen Susan Sarandon per Mujercitas i El cliente, Meg Ryan per Cuando un hombre ama a una mujer i Jennifer Jason Leigh pel seu paper de Dorothy Parker a Mrs. Parker and the Vwious Cercle.

A dalt, Urna Turman, a Pulp Fiction, de Quentin Tarantino. A baix, Tom Hanks, en un moment de Forrest Gump, de Robert Zemeckis.

CULTURA-ESPECTACLES

HLS 4 C A N T O N S

Divendres. í, de gener de 1995

LLETRES

Quan Vavantguarda anava al davant a ultrança. Mes paranoic que crític. probablement Dalí hauria lloat igualment Negrin o Durruti (o un rei constitucional, com va fer més tard), sempre que el deixessin continuar les seves investigacions inquisitorials a Portlligat. h n tot cas, si no copsem el rerefons de Ics seves obres, no és pas perquè ell no s'expliques prou: pràcticament no va fer res mes durant tota la vida, fins al punt de dur l'autoanàlisi a la frontera del trenc sí.

I ••('.l'ni q i K -,c . i i a c a .i I ( i h v o n . l ; , " ••

Vutiir SaK.uloi Dalí (Itiuri- \ i : u k v l d i l i i l i . i l Sllllel·l l'àj-iiu-s: -I"' • \ V \ \ V. U I M I' \< .1 S l( )K1) \

^ any l'J"?I van aparèixer a l'ans els volums Om I: I /.u revulution paraiuiiquc 1 -* i Oui 2: l.'iirchiiiii·t·lisinc Uíi7i/j/í<//ii'. que aplegaven textos de Salvador Dalí de diversa procedència. l·l 1977. l'editorial barcelonina Ariel en va traduir una selecció amb cl títol Si. Ara. l'editorial madrilenya Siruela ha recuperat tots els articles, poemes, manifestos, catàlegs, conferencies i inèdits de Oui i n'ha fel una edició anotada, a c a n e c de Maria J. Vera. D'aquesta manera, al costat de textos apareguts en revistes com Cuiners d'un. I.c Surrealisme au senice de la révohuum, Minotaure i Art .VCH.V, tenim l'oportunitat de llegir els primers articles de Dalí. publicats entre 1927 i 1 "-J30 en revistes com L'amic de les Ans i La Publicitat, i escamotejats a l'edició d'Aríel. I'ls 84 textos de d'or auc se ataca a La Gioconda.'. escrits entre 1927 i 1928. p e r m e t e n tenir accés a les argumentacions, justificacions i exposicions d'un pintor que sempre es va preocupar d'explicar-se de paraula i sobre el paper, i que va fer pública ostentació de les seves obsessions. Si be la cultura de titulars en què vivim immersos facilita la desqualificació del pensament dalinià per efectista, provocador, inflat, e t c . la lectura atenta d'aquests textos revela una continuïtat i un desenvolupament coherent de Ics seves idees al llarg dels anys, de les quals voldria destacar-ne dues: L'ambició de Dalí en l'àmbit pictòric era «.materialitzar amb el furor de precisió més imperialista les imatges de la irracionalitat concreta». Si André Breton va considerar que la fotografia posava fi a la pintura realista, Dalí va anar més enllà, tot utilitzant les tècniques fotogràfiques i microscòpiques per transmetre els escenaris que poblaven els seus deliris. — A m b ei pas dels anys, l'avantguarda esdevé rereguarda. En una conferència de 1928, Dalí cri-

M a n i e r i s m e progressiu O r d e n a t s cronològicament, els textos mostren un to sensiblement similar al llarg dels anys. d'un manierisme progressiu, latent ja en els primers escrits. Els períodes circulars, les frases torrencials i l'adjectivació sinestèsico-alimentària són potser els trets estilístics més notables. Si bé els primers escrits revelen un visionari plenament convençut del que afirma. amb els anys es com si Dalí s'adonés que algunes de les seves idees inclinaven la gent a riure més que a pensar: a partir de l'etapa nord-americana, el seu discurs s'embolcalla de tècniques aproximadament circenses, sense que es produeixin grans variacions en les idees de fons. L'exemple més conegut és la conferència pronunciada a la Sorbona l'any 1955.

I.'editorial Siruela ha publicat un recull de texlos de Salvador Dalí sobre l'art i l'avantguarda. tica l'adoració de la pàtina, «una porqueria que el temps acumula sobre els edificis, sobre els objectes, sobre els mobles...», i la compara amb el to groguenc que solen adoptar les cantonades més visitades pels gossos. Dos anys més tard, Dalí escriu que qui aplaudeix Un ehien andalou és «un públic embrutit per les revistes i divulgacions de l'avantguarda, que aplaudeix per esnobisme tot el que li sembla nou i rar. Aquest públic no ha comprès el fons moral del film, que apunta directament contra ell amb una violència i crueltat totals». Afegim-hi

una frase de la cèlebre conferència Picasso y yo de 1951: «L'art modern es troba en via de crear un nou academicisme, potser pitjor que l'anterior; ja que en aquest, si més no, hi havia alguns vestigis de tècnica.» En els nostres dies, amb l'antiga avantguarda reclosa en museus i jutjada aberrantment per la pàtina, i una falsa avantguarda subvencionada amb fons públics, la incomprensió moral de l'art s'ha tornat encara més obscena. La lectura dels articles de Dalí contribueix a aclarir alguns episodis de la seva Vida secreta re-

lacionada amb Gala / Dullita o les llagostes, i c o m p r e n d r e l'aplicació de les teories científiques i psicoanalítiques a la pintura daliniana. Algunes de les seves idees envelleixen bé: Dalí va comprendre immediatament la importància de l'ADN, i la seva defensa de l'art pompier connecta amb l'ultrarealisme pictòric de moda. En canvi, el maquinisme dels primers escrits, de filiació futurista, avui ens sembla ingenu. Pel que fa als seus elogis de Franco, i sense voler justificar-los en absolut, crec que es devien a una posició insegura i defensiva

L'editorial Siruela ha publicat ÍPor què se ataca a La Gioconda'.' en una col·lecció dedicada a l'art. i, ja des del títol, se centra en els aspectes pròpiament artístics del discurs dalinià. La introducció de Maria J. Vera és interessant. però les seves notes resulten massa onomàstiques: descriuen personatges, però a vegades no expliquen prou el context d'una conferència, per exemple. D'altra banda, el criteri biogràfic és lax: a un lector català li pot sorprendre que se li expliqui qui és Pompeu Fabra, i que alhora es doni per entès que sap qui és Raymond Roussel. A grans trets, però. el sentiment que provoca aquest llibre és el d enveja. Si ja és trist no tenir un bon recull d'articles de Dalí en català, encara ho és més haver de llegir en una edició castellana traduïda del francès els textos que Dalí va escriure durant el que l'editor a n o m e n a «l'etapa catalana».

Els misteris de Granada • «Granada de las mil noches» Autor: Franeiseo Nieva. (íènere: Novel·la. Kditorial: Seix-Barral. Pàgines: 274. PONÇ PUIGDEVALL raneiseo Nieva (1927). conegut principalment per la seva activitat teatral, va publicar a c o m e n ç a m e n t d'aquest any la seva primera novella, El viaje a Pantaélica. Adoptant la forma d'un dietari particular, el protagonista deixava constància del viatge que realitzava l'any 1787 des d'un poblet de Galícia fins a la mediterrània illa de Pantaélica, un territori oscil·lant entre el mite i la llegenda i que actuava a la manera de centre i resum del món. Inscrivint-se dintre del corrent de la literatura al·legòrica i didàctica, i utilitzant elements i tècniques característiques d'altres gèneres, des de la novel·la picaresca fins a la sentimental, Franeiseo Nieva traçava un quadre satíric del món i aplicable a qualsevol època. Però de tots els aspectes d'irrefrenable força

literària que destil·la cada pàgina del llibre. El viaje a Pantaélica és especialment memorable per la constant invenció verbal, per la desenfrenada imaginació poètica i per la insòlita creació d'uns espais escènics i unes situacions difícils d'oblidar: el cementiri venjatiu, per exemple, o la delirant nit a l'òpera, o els preparatius de l'excursió al país dels colosos. I encara n o apagada l'admiració per aquesta novel·la, Nieva acaba de publicar la segona. Granada de las mil noches. Cal dir d'entrada que aquí el lector repeteix també la satisfacció d'anar de sorpresa en sorpresa, de constatar que les pàgines es devoren frenèticament i que. episodi rere episodi, es té la inusual sensació d'haver ensopegat amb una novetat que conté immenses dosis d'autèntica literatura. El títol no indueix ja a cap engany: la n o v e l l a transcorre durant les mil nits que un contemporani nostre passa a la G r a n a d a del segle dinou amb la intenció de conèixer un avantpassat seu. 1 tampoc se sentirà decebut qui inevitablement hi associí

el record de Les mil i una nits, perquè les fantasies i els relats que anota —també en un dietari— el protagonista d'aquest viatge cap al temps passat l'enllaminaran com els contes maquillats per Scherezade —àmpliament citada en aquestes pàgines. Estem lluny del que és una novel·la històrica. Saber i entendre els misteris Granada de las mil noches s'estructura de manera semblant a l'anterior. Es una mena de calaix de sastre on té cabuda tant l'experiència personal d'aquest viatger a una altra època com l'experiència escoltada als amics i coneguts, una variada lliçó de coses sotmesa sempre a l'afany de saber i e n t e n d r e els misteris, els violents contrastos d'una ciutat feta de jardins i cementiris inesperats. Un món entre sòrdid i hilarant que s'articula en una narració feta de paranys i tramoies de clara afiliació cervantina i estirada fins al límit de la farsa. Res és el que sembla ser, els personatges i els espais es transformen de sob-

te, no hi ha la seguredat de cap ortodòxia narrativa: Franeiseo Nieva, a les seves novel·les, hi crea les seves pròpies lleis i que s'emparenten, és clar, amb l'escenografia teatral. A vegades, de fet, es pot tenir la sensació de llegir la noveliització d'una peça teatral, amb tot el que comporta aquesta audàcia d'obertura i exploració del territori del gènere narratiu i que pot fer recordar de lluny una novel·la de Manuel Longares, Soldaditos de Pavia. I tot narrat amb un to sonor i conceptualment barroquitzant, i que té les arrels tant en el llenguatge popular, però mai utilitzat com en una operació costumista, com en l'elaboració i readaptació a les circumstàncies de l'escriptura dels clàssics. I alguna cosa sí que hi ha de teatral o d'operístic o, més aviat, de sarsuela, principalment en el seu caràcter plàstic. La G r a n a d a que apareix aquí fotografiada podria ser la descripció d'un ambient andalús segons els tòpics i la mirada en tecnicolor d'algun estudi del Hollywood clàssic. Fins i tot

hi ha un capítol on el protagonista contempla els fets tràgics que l'envolten d'acord a m b el blau i el vermell a m b què es filtraven el blanc i el negre del cinema mut. Els múltiples fils a r g u m e n t a l s duen implícit l'univers d'evasions que s e m p r e han figurat com a constants durant la trajectòria del romanticisme. I els mateixos protagonistes de la novel·la són sovint els estereotips que ocupen les pàgines de la narrativa del segle dinou. A r r e u de la novel·la hi ha una consciència cultural que filtra la percepció dels gestos i les coses. El narrador ho observa tot des de l'acumulació del coneixement i, en un moment, anota que «nos encontràbamos en el escenario mas idóneo para las estampas andaluzas de Estébanez Calderón». O es lamenta més endavant que ni Poe ni Stevenson ni Conan Doyle haguessin conegut aquesta ciutat. Per sort per al lector contemporani, Franeiseo Nieva ha decidit constituir-se en hereu directe i e m p r e n d r e la redacció dels misteris fantàstics de la G r a n a d a del segle passat.

11 7^

EL CENTRE DE LA GUITARRA

CENTRE D'EDUCACIÓ I INFORMACIÓ • Guitarra clàssica • Guilarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Musica de cambra • Orquestra de guitarres •Teràpia corporal • Dispokinesi Ctra. Cerdanyola 68, 5è 2a OS 190 Sant Cugat del Vallès HI !<)') SS')SS(>iS

1984-1994 10 anys d"activitat professional a Sant Cugat

'HE BRITISH CENTRE

4*fkx<U,

Valldoreix, 56, lr - Tel. 589 23 84 j \nglés per a nens i nenes des dels 6 anys t Cursos de preparació per als exàmens d'OXFORD & CAMBRIDGE

EGB, BUP, FP I COU • Grups reduïts • Aula de deures i esbarjo • Tècniques d'estudi • Cursets d'ortografia catalana • Cursets d'ortografia castellana

(onversation Qu6 per als que saben una mica (o molt) d'anglès. I També francès, alemany i castellà.

Secretaria: de 5 a 8 h tarda c / Villa, 22 -Tel. 5 8 9 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS 3*».»

Sant Cugat Centre d'Orientació i Assessorament Psicopetíagògk - Orientació professional i d'estudis - Diagnòstic i tractament psicopedagògic - Prevenció primària del fracàs escolar - Reeducacions - Tècniques d'estudi - Classes de repàs (EGB, BUP, COU, FP)

Centre de Plàstica per a Infants i Adults Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres coses...! Carrer Sallés, 16 - Telèfon (93) 589 20 04 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) 34096/011

Horari: de 4 a 8 (tardes) cl Alfons Sala, 10 - Tel. 674 32 04 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

£A3í?r<©£ ym'/oti - M(,J((H/MCtf. Curs integral de Restauració d'Antiguitats

^Htm

• Teoria i tècnica de la restauració, del 15 d'octubre al 15 de gener • Informació al 6 7 4 0 4 2 7 Impartit per Neus Santos Magatzem i tallers: Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir) 08190 Sant Cugat del Vallès

CENTRE CLÍNIC VETERINARI Dr. E. Toralles Dr. S. Grancro CERDANYOLA Sta. Marcel lina, 15 Tel. 692 94 01

SANT CUGAT Av. Graells, 7, baixos Tel. 674 85 61

RIPOLLET c/ dels Afores, 57 Tel. 580 70 12

Telèfon urgències 908 59 23 72 PERMANENT

ELSAIBKKS

Principis bàsics per tenir cura d'un animal:

• Criança selectiva de Dobermans de BIANSANC.

• Educació i control de l'animal • Vacunes, neteja i alimentació correctes

• Escola d'ensinistrament: Obediència, Defensa i Atac, Guarda, etc.

Consulta veterinària Visita domiciliària Perruqueria Servei de pinso a domicili Criança de cadells

• Residència Canina.

Identificació mitjanç microxip (obligatori < gener-95) Espai intern o extern pròpies necessitats d

Rhi.i M-. ( inlii VíTilaiiu-r, !, b a i x o s TH. SH'UI.S 7 I IW190 VALLDOREIX

• .Assistència Veterinària. • Controls sanitaris abans d'ingressar a les instal·lacions. • Correcció de problemes de comportament.

TeL 674 87 04 Sant Cugat del Vallès •

VETERINÀRIA

»«•

CLÍNICA VETERINÀRIA S A N T

C U G A T

L'ABANDONAMENT D'UN ANIMAL ÉS PROBLEMA DE TOTS • Hi ha centres de protecció on recullen el seu gos/gat

VACUNACIONS • RX-C«t*8iA MEDIONA PREVENTIVA c/ Vinyotes, 10 • 08190 SANT CUGAT DEL VAUES-BÀRCEIDNA AAATNS|0tADS)Hl30-13H TARD£S(DLABV)17 20H Tel.67505 12 «URGÈNCIES 487 13 31 ABONAT16Í8 C 1. í M C \ V K T E R I N À R 1 A

SANT CUGAT DIAGNÒSTIC Dra. ANNA

VENDRELL

• Sexatge

Perruqueria canina Passeig Sant Magí, 48 Tel. 675 37 54 08190 Sant Cugat del Vallès Horari: De 10a 1 - 5 a 8 Dissabtes: 10 a 2

• Revisions •

Desparasitacions

Javier Vergés Veterenan Esp. en Aus

Xavier Valls Veterenari esp en Rèptils i Rosegadors

bidosa dins b Clínica Veterinària Sant Cugat. C/ Vmyotes, 10

Urgències 24 h

/ / /' / r Jt /È

yy/rMll

/j^a^L

\ v v » ^ ^ v

v' v/Y/ •'' / / / >-/*W^l·

34020000*2

^3j

c/ DE LA CREU, Núm. 33 TEL. RESERVES 5891329 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dispensari Veterinari del Vallès 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS c/Sabadell. 23 Tel. 6 7 4 69 4 5 De 1 0 h a 1 3 h i 1 7 h a 20 h de dilluns a dissabte.

08190 VALLDOREIX Av. Baixador, 1 18 Tel. 6 7 4 55 45 de 17 h a 20 h dimarts i dijous.

Prevenció de malalties

> * (vacunes, desparasitacions, dietes d'alimentació, reproducció... J ^ J £ Tractament sanitari en general.

CENTRE VETERINARI

5" HORARI: Dies laborables 11-13.30 h i 18-20.30 h (Dissabtes només matins) Av. Enllaç. 29-31 (baixos B) lateral 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

Tel. 674 53 I I

Assessorament i informació a l'hora de comprar el seu animal.

>* >*

Visites a domicili. Possibilitat de concertar hores de visita per telèfon.

Tel. Urg. 24 h. 908 94 68 71

«?

c/Villa, 5 Tel. 675 01 52 SANT CUGAT DEL VALLÈS

»••«

' • < $

ANIMALS DE COMPANYIA ALIMENTS - ACCESSORIS • SERVEI A DOMICILI •AQUARIS, PEIXOS TROPICALS I MUNTATGE D'AQUARIS • RÈPTILS, MUNTATGE DE TERRARIS

CLÍNICA EQUINA

• PERRUQUERIA CANINA

Antonio J. Villatoro

Masia Can Caldes Ap. de Correus 173 Tel. (93) 589 31 41 (908) 85 96 81 08190 Sant Cugat del Vallès - Barcelona

- Pupilatge - Classes de salt - Compra-venda cavalls - Camps amb semillibertat c/ Oceà Atlàntic, 84 Tel. 674 82 29 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

HÍPICA SEVERINO - Classes equitació

HÍPICA

CAN CALDES Cavalls de pupil·latge En semillibertat

Masia Can Caldes Apartat de Correus, 254 Tel. 589 00 45 _ SANT CUGAT

- Lloguer cavalls - Compra-venda

MS OMPRAR LSEVOL ANIMAL... ;i AMB LES CONSEQÜÈNCIES

- Domatge - Pupilatge

NO ÉS CAP OBJECTE!!! LA FAUNA

C/ Príncep Tel. 674 11 40 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

El primer establiment zoològic a imatge i semblança dels que ja existeixen a Europa.

EI3H CANTONS El diari de casa d Xerric, 5 Tel. 589 62 82 SANT CUGAT

MES QUE UNA JOGUINA CWÍT>

SANT CUGAT DEL VALLÈS SOM ESPECIALISTES EN CASES Disposem de més de 20 models de diferents mides en exposició permanent. (A disposar a Tacte).

fw Desmuntables, aïllants pràctiques, resistents i molt decoratives.

Horari: Laborables de 9 a 2 i de 5 a9h. Festius de 10 a 2 h. Rbla. Celler. 35-37 • Tel. (93) 674 13 05 • 08190 Sant Cugat del Valies (Barcelona)

:4tww&«9m • JOIERIA TOUS R fcalatiada 24 c TT 675 52 52 • C A S T E L L V Í Serveis i A d m t s Rius I Taulet. 4 « • 6 7 4 12 4 1

• Vi , j~fSssH*¥&íW

daguer

18 V a l l d o - e u

R^ -àJÜ'

• SANBER-5 Anseir Gla .* 2C TT 674 45 71

TT 6 7 4 43 0 4

Reparacions

•

MANTSERV.

SA .1.

TT 6 7 4 6 0 5 8

• COLHORA blanca 1 ; ' ' 4

Rel 50TX-

• TINTORERIA SANT | C U G A T Rambla Pitatallaj da. 34

t r 675 49 05 •

FOTO

T* l ' J

CALEFACCIÓ

VÍDEO

F.R • ADMINISTRACIÓ NUM. 2 Major, 33 (Junt Tio'iestn TT 674 01 74

3 hH

AIGUA *íjy° .*ll|

• A U T O - E S C O L A CASAS Martorell. 47 TT 674 1497

-p; •?*

ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS

• FUSTERIA EBENISTE HIA L S . C a - . i i:,

PERA JARDINS

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldore.x. 6 ? A TT 589 47 42 R*' *O0C'

Tel. 699 38 98| Fax 588 24 531

TT589

Tel. mób 908 94 4 1 I I

VETERI í

LA FAUNA M

• NISSAN R O M A N Mar iD-ell 41 w 675 45 79 - * UOMC' •

VET

SANT

T- CíbOS 12

•

ANTONI CAMPOS . M I : I \j).\* 2 ' -T b 7 4 0 6 6 2

• AUTOMÒBILS TMG Hc-pa-acic A i ' o r s Sala, 34-35 -<? i : * o c

T- 6 4 1 3 05

•

Tel. 589 6125

13 2 9

• DISPENSARI NAR (

•

• AUTO-RECAMBIOS V A L L È S Crir.te la C - e i .

CUGAT

PARQUING TORREA A , 'or.eolanca.

•

6740945

•

TOBEUA

EL MAS H

•

B L A N C

P IÍ>I ai g d f í i l y e ^589248,

MILAR

i t i a g o R j s i n o l -d I t r 674 06 57 Re* **0C

VILA

ELECTROLLAR

675

servei i f i l l

• MARCS VALLÈS valies, 2 3 Sant Cut,at t r 675 49 43 - * 2'JCOC'

Ctrc. c•e errsssc, 081='

• M É S M A R C S C E ir G r a n a d o s . 15 Sar 11 i ^ TT 5 8 9 1 4 2 9 t *Ü(X,I

• CAMPMANY

domicili

• SOLSONA Rosselló. 2 t r 589 32 89 IV Jtf'X'

• CASTELLVÍ R i , lli TT 5 8 9 32 11 --•4 > i •

• GRANJA SANT DOMINGO c,1 R e u s , 2 5 08190 San: Cugat TT 6 7 4 13 25 ^ 1X0C

M 11 M I N I ! \ !í>kí

• R U B I O Villa t r 6 7 4 6 2 99 - " '63OQ0'

t J M I R E T Mt>[. ,

CENTRE

SosefiruUs

MÈTODE IREll)

' :

• BAR-CAFETERtES Don Bar c Rcssello 2 TT 674 36 36

f\M

Sjnt Cuaal del Vallei

CORTINES EDREDONSI

SER'.'E-GFATü'iT ;

i CCW CILI

• V TT Re-

"O ï Canovas del 2 c Castillo, 14 " • s Tel 67? 11W

-uc.yy

EXPRÉS

8 4 0 0 . 0 0 0 Pra TT 6 7 4 72 5 4 ;Frcas GioreHòi R-?t F

6 7 5 1 0 11 900 300 400

• CASA ADOSSADA 240 j m ; , a prop estació. 2 pàrquings, tot en perfecte es' tat. 43.000.000rr 675 43 24 fAju-esHocai fle* FH 130600^

TT 5 8 9 23 71

• CANSALADERIA JULIANA F-anceso Moragas 26 TT 674 08 B1 --•

• VALLÈS NET ' mor 4 TT 6 7 4 8 9 18

•

GERD

4>*:<

• L O C A L 170 rr-, d Carn C o l o m é ' 2 porres al car r e r e n v e n d a o Noguer Preu 25.000.000 Pta o 16C' 0 0 0 P l a y m e s . TT 6 7 5 4 3 2 4 ir«WJes^LKa ~4 FR'OOSCOOe

COORDINATS

(Quatre Cantons)

TT 6 7 4 OC 6C

Tel. 674 38 9?

• P I S D E 3 do r r - i c n a m n a ' m a n s i e Da e : meniadct-saio a, s a l a r e g c a n - D r ; dr- h r c o m a i e r E x t e f c P a ç a Cf p a r q j o g m r S^J J ir area culU'al 13.65CCOC'TT 6 7 4 72 5 4

13 5 0 0 0 0 0 TT 6 7 4 12 0 4 , ' 6 7 4 11 81 iSe-x-iflH'- r ' i : y ; i v •

PIS

RESIDENCIAL

r v |a'C. i .-...-rr 2 p a ' C i . i >:-. I " a estre-r~if 26 800 000 TT 675 43 24

: r .-ir-ys - •, r„-.

l r . n o j « -_•_<,

rTrW.l

CONSTRUCCIONES

674 78 SO 674 91 61

Tota una I PROMUSA A. -ar-i-a 2 P T 58Q 1 ' 32

tradició

TORRES EK VENDA Sant Cugot-VarMoreix, oi cosint k l'eít: i

torieT00m2,menj sola.d'efr30ni • C A S A DE L E S CORTI-

589 23 6 8

Re' 21X001 •

COPY-GRAFIC

PI Ortovio 5

Hi.fct • C U G A R T C ' Torrem d e la Eior-ioa 14 t r 674 43 90

• GRUP VI B E L L E S A R T S Montserrat, 31 TT 6 7 5 2 0 0 1 Ret •yyx.·

6 7 5 3 6 53

• SPRINT IDIOMES F r a n c e s c M-rrat;.:'-, L! TT 5 8 9 22 6 4 H* 2C'XXI1 • WAY-IN C/Girona 1 6 TT 6 7 4 0 6 9 3 P i s

' . I .,

-•

•

HIDROELOR A.

6 74 7S 98

•

Rel 1D0W

• A S S U M P C I Ó Mnneslli 33 TT 6 7 4 3 6 51 Re; -i-m_l_

-tr' 5ÍXC1

CASAJUANA (lAI.ERÍAS SANT JORDI

HIPK A SE-/ERIN

Sant [•jgal·Voldoieii. Zona Passeig Rj), 'cre

• ROSITA Pg FtuD., 113 Valldorex TT 674 31 47 Ret -eoOC'

estudi, (oletocció, «PtCABií.

Sant Cugat del Volies

Sant Cugot-Valkioreix, zona Mas 8wg, OPOSIUMW. le-ren 1;;': ml, torre 90 ml (ampliables), menjador, stla d estoc c.cc, 3 «jf>£*ï

hab., bsrry, colekuó, rtoster, pistre cn: dejj-odoco Sant Cugat, zona c/ Granolers, torre OCCSSCK enn'onerc,

•

TT 6 7 5 55 06

I J G [.-,•

• CICLES CARDONA Valldoreix. 41 TT 674 15 09

| •

t-i,,-i 1

•

lia.'CS

• VINS NOE SA Baixada Sart Sever, 4 TT 589 19 83

M A P F R E ("1

TT 5 8 9 19 9 5

v \ \ l

3e- WOOCt

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Canovas del CastiHo, 4 t t 674 65 00

t L.ü'AT

(,FSII()

S.A.

,V ! '·!|' ! :'|i'" ! ^ : 'l

CLARAMUNT

•

VALLESTECNOLÒGIC

2banys, 1 servei,calefacció,hab çior.jí, iv\ï.

_ Santiago Rusinol, 37 •

TALLEDA

Administratiu

f h4

530C'-'

• SQUASH SANT CU G A T S a r t J : n : i < ' •• TT 6 7 4 98 62

DENTAL BANA-

ESTANC

JOGUINES la M a a 4 4 6 7 4 15 32

MONESTIR

i administració

(•' Scn-iaoo ïusinol. 32. le-s 6751?"02

b74 66 69.

h» 539 27 74

• NOGUERA FRANCINO

> ANN> • M A T E R I A L S DE LA C O N S T R U C ^ O FLAP c, R us Taulet 2 V 674 05 03 Sant ( a RC XOUCO • SUMINISTROS VALL DOREIX Mossèn J a c n t Verdaguer ' O 1 TT 674 14 90 -« **cmi

DECMO

-JMCC

• INSTITUT DE BELLESA RVB ^ i n ^sc I 3 j i 5 ' u s i *t ' q i t TT e ^ S 58 55

•

j • DANVIL MOTOS. SL Sabadel 32 8 I TT 6 7 5 16 0 6

i • COPERSE TT 6 7 4 6 2 39

DECORACIÓ

JOIER A

TT 6 7 4 99 40

fa \ -M.XiUHRA Tapisseria IX'conicií)

Sont [i^otMns Janer, terreny 500 nt2 tire 90 rr2 Ttnpd;- s i : í'estoi, cuino eQuinodc, 3 hab., bany i ta'c-r SantCugat-ZonoelCoioner.'oiretxtaai]303r? reiindcra: d'estar, cuincMrffka, 5 hab., i 1 suitei, seia í eror 3 K";;, ;;r,; estudi omb sofònun, armors encaíter:. : n : rte-cis. icttcjí 3 (3hes, safareig,teler,sistema de teicrse;iii5lo: i CIÜC i r a Sont Cugal-Zona (/ Orquidio, casa de aisseny, terreny 603 r i 'orre 300 m2. menjodoc salo d'estoi 50 m2,5 Oomitons', 1 sntel.

• T A L L E R E S M E N A P;

Sent (jgatfolldoieix, zona l Escovolo, teneny 1405 m2, we 295 m2 en una salo planto, menjador H m2 i sota o'esnr 50 n i , cuncrtiffice 15 ml, 4 dormitoris dobles, 2 banys, dos urers celiei lebcsr, joies, calefacció, parquet, garatge 32 c? pisíi': JTO aepuoooi].

PISOS EN VENDA iona Mercot foneblonca, 84 m2, menjodor. sat :'ES'£I m i paicuet, aire conckionat, 2 dormitoris, cuinc-omce. bany üra·e· armons enenstots, pòrguing, 14.500 000.

1-1 '"'G

] gas, ü'irions eit:cstt, pcijufig 23«

Zoto Metco1 torreblonca 123 TI2, nen ::ci :;la c ts'oi 33 "3 areCDncicionaT,3hob.tunasu-te!,cune-office Í'M1,".. ::fl:r c

TT 674 77 76 APARTAMENTS EN VENDA

LmiesMT B T

•

Tr in-t n u l r^

PROP CREU LP

ROJA r m 1 a

n (

EnliiTi i in lk

•

L NEA DIRECTA

3£r

rthlfPW

B 46

|ÏJO\.

d )e l

rar 5:-ri

hnv(ití::i:

U J . F I I" t

:,,n:-cccr.rh-'·i

r. 1] OP I

5 TERRENYS EN VENDA

6 ^ 4 :>3 ^ 4

• JOIERIA SPADA ~-i«s 3 9 ' r 1 >••!.! t r 5 8 9 55 4 9 S--.-

de foc.

P I S ÀTIC C Alfons Sa,i 4 h al' h.my, 1 a v a : n a n í : : i!i.tx.a 4 3 m d e te"risscí t olaça de par

•

JOIERIA \ iii.-,. i i ..L,,i: h-l

• ELS A R C S S A L O DE T E P*- " : : i t f b a ' u . d 1 ' 14 l „ ,il

• TALLER ELECTRÓS O L J Sol. n J m 19 TT 6 7 4 3 6 8 8 S a n : C u g a t

H t r 5 8 9 03 •

3 dotmitonsdobles,estudi 35 rïi. 2 \tmfi. SJ-ÍH. (ici::c:, «i

cüitKMffke, 2 banys, sero, calefacció, garatge 3 (oíies i scfareicj • C DR. MURILLO 1 1 . A í i c d u p l e x 23C m- + 7 0 m ' r e r r a s s a 'j d e m , 2 b a n y s -* l a v a b o , salo m e n j a d o r c u m a e(|,i :>ada, armar. s , caletFií c e p a r au ng. zü'ia c i r n u n ' a i a, piscina 4 5 COO 0 0 0 TT 6 7 4 5 7 16 ,' ="a* 6 7 4 5 7 54 i u - a-t l · . . " : ^ '

• TALLER MECÀNIC P C A N A L S C i Sant [ In-rmi,

• D O L C E T S Alfons Sala, 20. t r 6 7 4 42 82

Rel

r : a r a u e t P ^ C ::MmaliT, parquing tras'e- c p c o n a i preaos 22 000 000 • TT 675 33 55 ,' 589 26 43 .h3AGes:n rnobi ans; =rt KSA 1Í6Ï-1

MARGA

generals

de finques

• PRESENZA Mnilo-fl'. 2 0 TT 5 8 9 4 6 51

• SUPERMERCAT VILARÓ TT 589 35 82

TT 6 7 4 38 92

RES Francesc Moragas 8. 2r « 6 7 4 18 77 M -600001 •

• PERRUQUERIA A SA L I N A S C/ Sant Jord 2 5 IT 6 7 4 8 9 15

T ) :tSL: y o r a g a & 4

•

Assegurances

• MENJARS PREPA RATS TASTA'M TT 589 29 M ,' 589 35 35 »*t ax-y

R1COMA

•

i •

Assessorament

<4X<»>

• AT1C DUPLEX Zona M e rea N o u 1 2 0 m* + 2 0 m- t e r ' a s s a , 4 h a b s a l ó mervador a m b xemeneia, olfic 1 marbre lavabo calefacci

Tel 589 22 32

Sant Cugat dd Voles -T R^4

Servei d

torre 230 m2, menjodor sala ü ± : 4!Jii3, :tiicj-:F :e c: joodii nliT

a i T e r '<Vj|Of, 6 •

::Í :• •!'nit

piscira. Sant (üOfjt-Vollòoreix, zonatontblaVctccçtei. te-eny!; 3 3 n 3

• F O R M A S E las R K ) H I I 1B-A TT 675 40 06

nens petits.

S A R .-._-i I . c n 3 TT 5 8 9 3 3 0 0

'ERRANEU " *'W

• G I M N À S O L I M P O Av A l t o r s Sa.a 29, B TT 675 37 07 R»

Articles per a

INST

Y O G A P ' p n i-", -i i • •• T T 6 7 4 21 0 3 Ret "54X":" • ESPORTS C/ S a c •*» •• S a r t C.(.;,;' t r 6 7 4 62 0 2 Saí IXO:.

Matalasseria

O R u i N A S O F T R Li I a i . M :•.: '- TT 6 7 5 32 0 3

A S S O C I A T S Pi

TT 675 30 12

•

i Decoració. • B L O C K L -» Í S H I I Sant Cugat t r 5 8 9 53 48 FW 'DOK:

I.7S ï-l l l i

l>SI«MIN;int C u s a l ihl \ all.s

Kivl

rnenjodcK-cuirKi30m2,solcd'estci 50T-2. 4 centes: 1 sjte

VENDES

TATERS =

Mobiliari • DG D ASSEGURANC E S ( . i r a >l « l l i . . .

3J]'Tii;-:

300 rr2, menjodo', salo í'estoi cu.nooft

Tei. 674 TO 47 / 589 27 02

6 9 7 20 71

hab : kn1,1!

IBI de foc, oriento» i notes excel.Ien's

NES Victcr Balaguer, 26 • C O P I I M A T G E M -.

"'-• • -

• S A N T C U G A T D -; ; l e 3 hab . D a r . ü , n . ^ a salc " i t n ' . T r t o - \:A i a s c e n sor e > t e r o r a s s u t-Na' 12 700 0 0 0 TT 5 3 0 8 6 6 9 .' 5 8 0 9 8 54 Fr:--.:;>.jüi',.ilii Fi.- - - - ^:«>:::

VICOMCA

Frrjncfóí Morogas, i

SANTIVERI

<«5>

• P I S 80 r r \ re L, a e s •e n a r , 3 h a b . 2 3a'" V'S. to e x t e r i o r . D a r q u n q 33C •3 nai 14 5 0 0 . 0 0 0 t r 675 43 24 i^rnjues Rwa =<? •:i:

• PIS DE NOVA CONST R U C C I Ó 60 H , a-analí. de t a qual·'a!, 2 rtr-mit:: ris.

Paquetería urgent a tot Espanya

• MAILING VALLÈS SL Sal", r j c r í i f i -D :IÜI

PAMOBE SL; -a 5 8 9 35 23 *4roi:

•

•MERMELADA <"•' V a l l d o r e i x S6

tr (93)674 6 7 1 6 i^mjesSaa; flel FS HM20006

Tel. 589 44 81

-. SEGARRA

XXOCCt

• B O K A T A S Plana H o s p tal, J 5 - 3 , r TT 5 8 9 19 7 2

F«h"'«61

TAPISSERIA

Mercat Pere San 3 araca'23

ÍFI.h"". MW1

I INTERNACIONALS

-i i a " r a de banv irnilH pr a s s a P r e u v e i c a a p a •ir i : -

T 675 53 53

AUTORITZAT

local 5.

XAILDOREIX, i I

Presupucslos sin cttinpronii-.tt

^,UJ.H,IJI."

EXPOSICIÓ I VENDA:

r-MLtR: ORIEST, b8

T T 6 7 4 0 7 73

NACIONALS

• U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc cantonera. sem i n o v a : a l d a v a n : hi t e ur j a f d i p ú b l i c , 3 hat) * e s t u d i + 2 t r a s t e r s Pàrciuing molt e s p a i ó s , )ardi p r v a t d ' u n s 7 0 m", c a l e f a c c i ó 34.000.000.-

ENV1MENTS URBANS,

HONDA

M O T O T R À F I C A • n's

50.000.000.TT 6 7 4 0 8 9 7 F·r..a:.5a·:Cjsa:i Rel FSC·CO«X)W

^f/ï?>fí

TT 6 7 4 14 82

!';hM;j\;illili.rm.l?0

.^CAi'J'JÍCÀ

BANO COCINAS PARQUETS IMOQUETAS_ CERÀMICA I

.SC 'X'WCC'S

• SANT CUGAT Zona V nyet a d o s s a d a , d e 2 7 0 nv c o n s l r m e s j a r d i p r i v a : i cornuTtar, a m b pisana. 4 t i a b [?. s ó n - s u i t e s » ) , e s tuCi 3 b a r y s , s a l ó d e 4 0 r v « e i - i e n e i a , etc tfaü d e servei i garatge per a 2 cotxes

DELAVIVIENDA

• Z O N A TORREBLANCA places c e garatge des e t i 700 0 0 0 TT 6 7 4 7 7 7 6 nritiítj^ i Rp "

• APARTAMENTS NOUS a es renar d 2 d mitons

r i r o s Sà-it Oucja:: Ast

INTEGRALES

jalhDPI.

53 000 000 TT 6 7 4 08 97

• TINTORERIA SANT C U G A T Artons S a l a , 2 1 TT 6 7 4 41 6 7 i =? I B : * -

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. Ferran

tT 589 26 49

• ENGLISH CONNEC T I O N ES.:;: i Sart D o r i e i " . i «e< 13100C"

REFORMAS

PUBI

IEMIE

l'\(,E.S Tel.

RENAULT-ACERSA

To-

RIURES

IURK

S A S a r t a M a r a 4C TT 5 8 9 0 2 71 Ret '6ÉOKI

• A T E L I E R B L A U Av -reblanca. 2 TT 5 8 9 19 3 1 -9t I : D X '

• SANT CUGAT. Znna Cülomer, acostada, d e 3 0 0 r - 3 n a b v i p l e s , ur e s t u d i d e 5 0 rr s a l o d e 30 T T i m e n j a d o r d e 17 rrr a d o s n i v e l l s , h a b . d e servfií T e r a s s a g a r a t g e o e r a 3 c o t x e s Jardí ( 1 0 0 n v ) , p i s c i n a pnva*.s

! TT 6 7 5 2 2 2 8 ^ -^40031

EtABORÀCIÓN ENMARMOIES Y<SRANITOS NATURALES

Av Coslellol, 73 • ANIMALS PERRUQUE RIA I i M

• TINTORERIA SANT C U G A T Santiago Rusi-ioi 35 TT 6 7 4 11 8 3 - ? I43OO01

Mi».

C a t a l u n y a 18

• G C I CONSULTING S a n t B o n a v e n t u r a , 8 . Entl. ROUERAL

• TINTORERIA SANT C U G A T Sa-il A - n : r i . 1 TT 6 7 4 11 8 2

INSTALACIONES ZA-

M O R A M c s s e r C ntc V n TT 5 8 9 26 38

• AIFA ;:ir i •p

Instal·lacions

Pblj

iwti$N®m

T W H

•

SOBREATK

IKH Li ErNANJui

rt.30Ti2.Mi i«r

n c

i \

SA1 0 ( j . F

Fiíb'xlhs

•

HM* S

T T 6 7 4 4 49

SOL

iraSnc750rr

orBi·acóud^s·ii

NET -n: 4 ''H--

111T

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 6 de gener de 1995 • SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola. amb 85 m2, A hab., bany. saló, menjador, cuina, balcó i ascensor. 11.800000TT 580 86 69 / 580 98 54

•

terrassa, plaça de pàrquing. 27 500 000« 674 57 04 / 675 43 02

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris, 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000.« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

[Foto PsoCantanyolal Rel FPC 99O001

( M t u ) FM 110070004

(Sem) Ref S1000QOC3

• SANT CUGAT pis maco de 90 m71 3 hab.. 2 banys complets, saló menjador. cuina «office-, 2 balcons, ascensor, calefacció, lot exterior, pàrqulng opcional, assolellat. 14.800.000.W 580 86 69 / 580 98 54

• C/ SANT T O M À S . 94 rrr7. 3 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95 15200 0 0 0 « 6 7 4 57 1 6 / F a x 674 57 54 llnopai fta* >N0 2000*

•

(Foto PBO Camanyaa). flef FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al Cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110 nv, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m ! , cuina equipada, terrassa de 25 m r , ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000t t 580 86 6 9 / 5 8 0 98 54 {ftfflPto Cerdanyola) Bel FPC 990004 • SANT CUGAT preciós pis de 120 m ! i 4 hab. a l'Av. Alfons Sala. 2 banys. saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000.t r 580 86 69 / 580 96 54 (Foto Pta Cwftnyota). Rel FPC 990006 • SANT CUGAT Psg Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m'. 2 banys, cuina «office», balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 98 54 (Foto PBO Cerftnyota). Ref. FPC 990005

MM • C/ CANOVAS CASTILLO, 2. Oportunitat. 130 m*. 4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció, pàrquing, pintat. 21.000.000.« 6 7 4 5716/ Fax 674 57 54

dwgy).aeiiHoaoooe • C/ DOCTOR MURILLO 130 m1, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m1, cuina •office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardi i piscina. Exterior. 28.500.000.TT 674 57 04 / 675 43 02 (fcndea). M 110070005 • C/ FRANCESC MORAGAS, 48. Oportunitat. 85 m*, 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refrigeració. calefacció, terrassa, pàrquing. 17.500.000.« 6 7 4 5716/ Fax 674 57 54 [hopaQ.M.WO 20003

C/ R I U S I T A U L E T 1 6 0

mr. 4 hab., 2 banys, salómenjador, cuina «office»,

PROP ESTACIÓ

« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Frcjues Saca) Rel FS 10120004 • PIS 110 m 1 , 4 hab.. 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 - « 675 43 24 (Finques Roca). Ref. FR10060011 • P t S D E 120 m', 4 dormitoris, 2 b a n y s , molt b o n a vista, pàrquing. 22.000.000-

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Sem). Ref S10000002 • PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina, bany complet, lavabo. calefacció. Molt de sol, amb vistes a Collseroia. 20.000.000- W 674 72 54 [RnasGra»àaJ.F«FG 10060011

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «office», 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster Jardí part. 200 m'. Zona comunitària amb jardí i piscina. 45.000.000.- « 674 72 54 (FnasGfooete) Rel FG1Q0BQ012

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 m*. menjador 20 m ! , c u i n a . 3 h a b . , 1 bany, safareig, terrassa 4 m ! , ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000.« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GeiüO Immobiliària) Rel. KSA 10050012

JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-IOCALS-ÏÏRRENYS

SANT

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Juridk Agents d'Assegurances

CUGAT 4 hab., 2 banys, calefacció, plaça pàrquing, assolellat, exterior. 28.000.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (Finques Saca). Ref. FS 10120003

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis • C/ S A N T I A G O RUSI- petit, 3 hab., molt tranquil, NOL 110 m ! , 4 hab.. 1 assolellat, clar. bany, 1 lavabo, saló-men- 6.300.000jador. cuina «office» nova, « ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 terrassa, plaça de pàr- (Finques Saca). Ref FS 10120002 quing. • PROP MERCAT NOU 24 150.000(Pg. Torreblanca / Vallès), « 674 57 04 / 675 43 02 seminou, 3 hab., 1 bany, Orrttsa) Ret 110070006 plaça pàrquing, exterior. • MOLT A PROP estació 13.650.000.Sant Cugat, 3 hab., terras- « ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 sa de 12 m 2 , gairebé tot (Fnjjes Saca,. Ret. FS 10120007 exterior, assolellat. • RUBÍ Av. Estatut, Ed. 15.000.000nou, 85 m', 3 hab., bany i « ( 9 3 ) 6 7 4 6715 lavabo. Calefacció. Elec. (FiquesSaca) Rel FS 10120005 Entrada 3.000.000 Pta. • MOLT A PROP ESTAResta hipoteca. C I Ó Sant C u g a t , 5è pis. 4 « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 hab., vista m o l t m a c a , balcó ampli, 1 b a n y + 1 lavabo. S o l d e tarda. 15.000.000.-

CASAS

C&F CASAS FERRERAS.S.L GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimadó objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

A RUBl -PISOS DE 2 - 3 -4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT M A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

RJVTiNOVf* POSSIBILITAT 1)'I\TKRÈS / .SÍ H\ I:\CTO\S I .1 /f)A l'()\S l'I:RDL'T

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

IFJnqwsVatwnraO. Rei. FV 4416 • RUBÍ Av. L'Estatut, 7 5 nV. 3 h a b . . m o l t d e s o l . 7.250.000-

« 6 9 9 65 48 [Incusaj- Ref. 150007 •

R U B Í c/ C a s p , P e r e s -

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

trenar. Dúplex de 118 i 135 m2. De 4 a 5 hab. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing o p c i o n a l . RFA. Nous. 14.200.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Volés

{Finques Vatwnr*). Ref. FV 200003

67415 66-67410 54

• RUBÍ c/ Duran i Bas, 90 m1, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m1, places de • RUBÍ d Pau Claris. A la vora Ajuntament. 80 m*. 3 pàrquing opcionals. 10 500.000 « 6 9 9 65 48 hab., ben conservat, exterior. 8.000.000 • prosi). M l 50006 • RUBÍ c/ Historiador Josep Serra, 95 m1, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, calefacció, exterior, 2 terrasses, pàrquing. 14.800.000.- « 6 9 9 65 48 (lnoaa).Ref.l50004

• RUBÍ c/ Lluis Ribas, 4 hab. més entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Llar de foc. 19-500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 {FinquesVtfonq. Rel FV200010 • RUBÍ c/ Monturiol, 3 hab. 89 m*. Reformat, fusteria ember. Porta blindada. Ext. alumini. Millor que nou. 8.500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 54 99 (FffiquesVaiMnraf) Rel FV443B

sseetsw

(rna4.M.IS0VB • RUBl d Sabadell, impecable, 4 hab. (3 dobles), cuina equipada 1 reformada (cuina Integrada, torn, etc.}, sol de matins. 9.000.000n 69» 85 48 (hajn|.MI50a>1

*-^p

m RUBÍ Dúplex per estrenar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19.000.000n 588 40 17 t r 588 5499 |Fir«a>V·lnra>n·l FV2O0O1I

INFORMACIÓ I VENDA: r

• RUBl Edifici Mercuri. 75 m', 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000.0 6 9 9 65 46 pia»). M i m » • RUBl local a Les Torres. 40 irr*. bany, pati. 3.600.000.0 6 9 9 85 46 (kKUS|.M.I50O10

• RUBl c/ Verge del Pilar, A la vora de Correus, 65 m ' , 3 h a b . , cambra de bany. 6.450.000 9 6 9 9 6 5 48 i l m « FW150X6 • RUBl c/ Zafiro, 70 rrí, 3 hab.. cambra bany, exterior i assolellada. 6.400.000.- f f 699 65 48 (hcusa). IW. i 50008

• RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab.. menjador, cuina, gas, reformat, fusteria ember i alumini. Ext. 9.500.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 588 54 99 ( f t l l · l V l l u n l l M FV4013

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

illRiSSI

INTERCONSULT IMMOBILIÀRIA, S.A.

EDIFICI

BARCELONA (c/ Barcelona cant. Lleida)

PREUS: 2 H, 8.300,000 3 H , DES DE 9.200.000 4 H„ DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000 C

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iULTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell. • 1 y 2 habitaciones. • Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta. y pàrking desde 1.400.000 Pta.

ILLÀMMNOS, I I INFOJIJMAJffMOSf Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS-C© 5 8 0 8 6 6 9

CLASSIFICATS

24 •

R U B I pis m i . d e 6 '

a Av

tstatut.

hab . bany

' :?L

^qjip

Normes dos. v - ' i s r-assa ,

Si.p«'l

• ZONA RESIDENCIAL 100 nr saló amo xemeneia, cuina «oMice», 3 hab , 2 Danys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí infantil. només 6 veïns, tot exterior 26.000.000tr 675 33 55 / 589 26 43

Arr-t: 2

cjira

A m b te!

OOO^XKl

TT 5 S 8 4 0 1 7

rm',^,

588 54 99

,iirii.--„: —• • . ICÜS

l»S* Geitxl tminobtüai»} Ret KSA •

RUBÍ

j s

A-

••< i. ;:<> -4

LslaM*

132

•

ZONA

TRANQUIL·LA 1 6 0 m 1 j a r d í pri-

n. - a ^qi. n

1 2 0 0 0 000

vat

t r 5 * 8 4 0 17 • 5 8 8 5 4 9 9

4 nab

Frques VaUhor';»:1 "--• • , XOVX

có.

s a l ó - m e n j a d o r 3 0 nV. 2 banys,

aire

calelac-

condicionat,

p à r q u i n g + traster RUBI

PI.i:,

1 0 0 m , :s narc calefacno

' o g• é s

26 000.000.-

dootes;

t r 6 7 5 33 55 / 589 26 4 3

500C2

RUBÍ zora

cant mercat lavabo

'a J o s a

to-

3 hab , oany '

Ext

d'alumini

salo m e n j a d o r

cu na equi-

persianes

Calefacció

ZONA

URBANITZACIÓ

d'uns

de 3 '

Cjna

xemeneia

4 6 50C OOC •

í.mx>ïi w

banys i j n lavabo. Garatge

TT 6 7 4 7 7 7 6

per

Itnnarba SA. ^

M I R A S O L t e r - e 3SC rr-. 600

m•', 6 h a b

2 60

m1. c u i n a « o r f i c f »

sala 6 0

total té

a 2 cotxes

Tras:er

40.000.000-

•

acossada

6 7 4 08 97

•

amb |ar-

conjr

Tàna

2 banys,

garatestudi.

t MVÍIÜU,

pa'

TORRE

ADOSSADA

26 000 tt

000-

m___^

CANTONERA

TT 5 8 8 4 0 1 7 , 5 8 8 5 4 9 9

•

RUBÍ / o n a

L H S Tu'res

prop FF G G

Ps,^. iVs

,' 5 0 0 0 0 0 P"a

650

ï •!.,:>

i\a-

lelacciO, gas. '.;. r,i hriry TT 588 40 17 588 54 99 ZONA

:kt

l <*C rr"

Camèlies

i*y. •

3t*

solar

130 00 0

plets

S O L A R residencial, 650 arquitec-

Tauiet.

tura. Edificació immediata

dooies,

2 9 0 0 0 0 0 0 - tt 6 7 5 4 3 2 4

salo

ïprnenea

P à r q . i nq

J e 4C

-'t.JLIÏÍ

,if~\i'is

paret, salo- m e n j a d o na, bany i '

ZONA

I •

| d t v d u a l d'estil colonial es-

Cii

iar. 5 b a b

NOU

ns. etc 3 0 0 0 0 0 0 0 . - tt 6 7 4 0 8 9 7 <^cas Sar Cugat. = * FSC 1X400CC

, -in <e •

d'HD J . i t x a

salo-men|ador

de 60 T V , p i s o n a i vestua-

'.-4tO.it

MERCAT

9 0 ni , -;alo V

B E L L A T E R R A T o r r e tn-

| p a n y o l . d e i 9 0 0 T T d e so-

TT 6 7 4 0 8 9 7

, r ricai ^ ' C x a - ! Fiat I'., •

:1e

lavatxj

16 5 0 0 COC

sr.l . ,i',%-s

GRANOLLERS

dossada

amb

ascensor

22C

jardí

privat.

«suiles»),

nr'.

traster

"AO

TORRE

ADOSSADA

•

Sta

•

aoor

TORRE

jador 4 0 rr-'

ia-d

J I M -l-.·ji.·i,!·

-<:'

ter

anys

J e u

4fi OOC 000 tt 674 77 76 •T-iartASA s* 60009

banys,

lavafcc

L A S P A L M A S , 4 . |A

6 7 4 12 0 4

6 7 4 11 8 1

OCKJ

'•»**,.-:,*:

TT 6 7 4

.-•& —i ''".i •

t-ï&r

• ZONA MONESTIR rr-

r n e n i a t f u r , v.ir.i

re'nr^iat, 4 hab

90 Dany

:o: pxte-

r or, perfecte e s í a i

com

500

solar

-laquines i!'a

Í QP

b que es i I servei

i, TORRE

RRA urrfamilia'

ata de

saic cui-

4 n a b , ..na

•••

: L ' ;,

n e x d alu-

dor

cjira

p a r c e - la 4 0 0 n r

iinoga- Rçi NC 20006

39 000

n a Gorí '-•

ZONA

PEATONAL

m e n ao<:r,

h a n , 2 ba-n>s sol ' V i s t e s

'..<. r a

caiofaccto.

M 000 000 -

TT 6 7 5 3 3 5 5 , 5 8 9 2 6 4 3 R-f

habitatge. Zo-

5 dorm . 4 üanys,

1 lavabo, saló

menjador,

curna e q j i p a d a .

estudi.

•pfc-'ira:

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

• p r t r e d e Sar 1 ! C u g a t

iSwr- =*' S 'OOÚ0006

, :i jor ai m e s

com neu

PLA

' rn-, 4 - i a h

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúplex - comunitat Penda 10C.000 Pta 3 nap . 1 bany, 1 saló. 1 cuina, plaça garatge TT 674 15 66 •Cdsos = * c-oi30o:w

•

3 nat

RBLA

VENDES

RIBATALLADA

dorm. dobles

• si., t o s •

lavabo, saló menjador mJ, 2 p l a c e s d e

60.000 000.-

traster gran

w 6 7 4 5 7 16

47 000.000

Fax 6 7 4 5 7 54

1 1 2 m'

1C ™ i i l i o n : i

P-et.

ver-

Licguer

675 43 24

garatge

s 675 33 55 t r 589 26 43

674 77 76

llrfTwt*. SA; Ret i 60TXP

ALFA

PEUGEOT

B-NL

D e l i a . H F . tur-

B-KY

TT 5 8 9 0 9 9 1

LANCIA

205

•

TORRE

TOPÍCIO

.,,:::•

f IDOWO

LANCIA ï-10

B-HD

cpa K

me B

i.I, t . ' . ^ - i

-e' A : ' J U

• AUDI ' 0 0 B G TT 674 68 50

OPEL Corsa, B I S

f . « a . si

Re --X20X)i

DD:I

II-

O P E L C o r s a G S I . B-LK. Ret ACV

' -C-^CHXn

• CITROEN AX

9C COCifiies

tre=.

B-JJ

TT 6 7 4 7 2 5 4

TT 6 7 5 3 2 5 7 »JM LiIrt^Tl fi? *í l

: «OPEL B-HY

K a d e t l . 1.3, 5 p

450000.-

TT 5 8 9 0 9 9 1

n t o - s I Rei F-XttKW

neç-e

--• i '..'.Kïï-

S E A T I b i r a 1 S, n p

B-

TT 6 7 5 3 2 5 7

SEAT

Tet-.-,

niar;

350.OOC.-

TT 5 8 6 5 5 3 5

•

SUZUKI

S« "

' 5 7 2 IP. blan:t r 6 7 4 0 9 10

•

VOLKSWAGEN

3 ™ ! 1fi

B-LM

TT 6 7 5 3 2 5 7 E -ta

TSE

000-

TT 5 8 8 5 5 3 5

•

..Autocarrlrai.. Re* »'0 X«XÍ

R E N A U L T 2 1 2 C. A .'

Tt 674 68 50 Aj'.c Conatca ce.'.'al ei

- t ' -,C

1CO900CG •

RENAULT

TXE

b l a u . B-JJ.

TT 6 7 4 6 8 5 0 Aj':: ^ j n . j i i a )el '.'a es

Z ' j t r •,

4 7 5 0 0 0 • TT 5 8 9 0 9 9 1

•

RENAULT

BIJ.

f .*-iï ; I Re" - '0OXH>6_ •

- :

blanc, B-LX

•

3 2 5 '000 -

TT 6 7 5 3 2 5 7

s.il^

S::IH'

Mirnsc

ALFA

• TORRE DE LLOGUER

QUI

TT 5 8 9 0 9 91

•

bary

TDS.

TT 5 8 9 0 9 9 1 l

• RENAULT 11 GTL GL TT 674 15 03

650

-*.a •

ni^r

Prisma.

0-AK

ALFAf-

lb..-rt

40C 0 0 0

iReuoeot. Motor R«»y

7 5 0 0 0 0 - TT 5 8 9 0 9 91 •

1 5 i, 3 p

" j t : i F ? t ^ < i fi- At '••'•y-'Xfi

• PEUGEOT 309 GT, , B-HX TT 674 15 03 ifieuoeo; Motor Rajy Ret PUR '.

TT 5 8 9 0 9 9 1

•

TT 674 15 03 IPei^eo- UowRa'M Re- PWfi-:

•

1 f

SEAT

•

-**» s :_Remxa»j?

TT 674 15 66 i , ... ï*.

orgues Sxai Re* : í ; ' 0* *•: l :

GTI

.•9C 0 0 0 -

• A 7 MINUTS a p e j ,1e ' es:actó de V a l d o r e u 4 nab , exle-ior, asso el al, amb pati priva! d'uns 40 nr, -ranqüil, aigua llum a d'alia 85 000/mes 11(93)674 67 15

205

Ibza

TT 5 8 8 5 5 3 5 Mocer-il

PEUGEOT

•

550 000 -

LANCIA

TT 5 8 8 5 5 3 5

IPeurjeot Motor fiat,] Re- fiW 12XCJ

Aj'c "onaica Í% '.'ÀI'BS; fie' A O

LADANiva,

SEAT

E-JX

G O L F • 8 GL, B-JP

j a r d í pr -

3 banys.

•

TT 6 7 4 1 5 0 3

•

B-OM

B Ü B TT 6 7 5 32 5 7 AjtjF.l^JI'i fi.-' *E 'KA7XA •

Rel A:v

•0O9CO06

A/A, B-JT.

•

1.1 . g r i s

B-JT

175 CCC'ines

, ilisa;. Re- : 1I1300]7 o

1 8

B-MG

JAuIC Conarca del Va es

TT 5 8 8 5 5 3 5

l»SXc:

R E N A U L T C 10 i 2 . 3 p

975 0 0 0

•

Variant

TT 674 68 50

; TT 6 7 4 6 8 5 0

•

EN V E N D A

PASSAT

A.A SC »MR 120X6

F O R D Fiesta

•

rem-;

•

300.000.-

TT 93 674 67 15

tras-

t«rce-,

B-

<,i·j»*TiiRe'«1]l3(a»

2 atace4-

BC OOCímes.-

LOCAL

•

O P E L Vectra 1 6 I A A

|Ai,10FjlBtwi| Rel A£tXeor.tt

Escuri XR3,

; - i t i v 5 ; Ret F1XC0U*

en cos r -

TORRE ADOSSADA i

FORD

mel.

1 j(j

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, -u Mina, 19ec mTT 6 7 4 1 5 6 6

•

RS-1.4

TT 6 7 5 3 2 5 7

VoFstefari Re' 'í

TT 6 7 4 5 7 0 4 ' 6 7 5 4 3 0 2

•

R E N A U L T Clro

B-OD

n 675 32 57

| * •• s j i t e > ;, 2

Zona

•

B-MN

TT 6 7 4 15 0 3

nitana a""o n s ^ r i a

car-

gara:ge Hntat

000-

'.^ca si. ïet ^10020X3

Llo-

VINET

20 - i

GT,

lAjloceraaJ! fie» A'C'''X«Xí

F I A T U n o l u r b o , I E . B-

i P e ^ « ( Motor R * ;

de p à ' d i . m q

1 a

B-JZ

Pis

t n PI

; b a n y s . SH>.< " w i j a d c i terrassa

Kadetl

TT 5 8 8 5 5 3 5

TT 5 8 9 0 9 9 1

6 5 OOC P t a

DEL

OPEL

TT 5 8 9 0 9 9 1

• , •

•

600 000 -

1K 4 7 5

TT 6 7 4 7 2 5 4

tt saca

Pàrquing. Jardi.

t:0600C4

cambra

,• £i*>',• c o m p e t , CL. r.a

TRE,

ve-mell

dormitoris,

'• '.- 1 : a c e r - s a l o

P I S O S , a p a r t a r r e r t s , te.

Zona

"•

000-

Be'gara.

blanc

•

6 0 0 0 0 Ptay'mes.

•tnmart», SA| FW i:>W.r •

q u i n g de lloguer

1T 6 4 08 97

18C m-, 4

h a b . 2 oanys, salo menja

ATLÀNTI-

PIS

r r e s . locals i p l a c e s d ^ p a '

llog.ier

BELLATE

Fax 6 7 4 5 7 5 4

•

tt67457

solar 2 9 4 n

1X6000?

banys

^ ge per a 6

gara:q

29 000.000.

C; O C É A N O

•

CITROEN AX

B-IM 3 5 0 000.-,aca s .: Rel F10020005

SC'OMOGi:

ns ^ 4 rr-

55 0 0 0 , m e s tt 674 72 54 r-.i.-.hjo-**. =w fj-xatío:

INDIVIDUAL

C O . 5 3 . ( F i n a l 9 5 ) . 6 0 0 rrv

•

q j e es

[-C

• Serri Ref S X00OO4

35 n r .

l ireasSar:C·jgaj R^ "5C r í - i X "

• •

is n o c i a : a M

Tf 5 8 8 5 5 3 5

ra-

16/

an;a baixa

HS de men-

•

Zona urbanitzada

encara

ós

, bany. saló, cuina. TORRE

ras c l

T a m b é torres

menja-

cuina, bany c o m p l e t

vant E s t a a ó

entre-

mne i v i d r e

p a r q j i n g . j a r d i , per r e s t a u -

•

u es

t r 6 7 4 7 7 76

• 2 500 000 TT 675 33 55 , 589 26 43

dobies

PIS de 2 d o n r

co',

terassa

^ PS fa servr

estudi golfes.

la v o - a a r x i u ] . 2 2 6 m J riabi•a:ge ' ' 'OG

bany

J i-s h a n . , m a

60 000 000C

nivells

. un

sjper i

BELLATE

TT 6 7 5 3 3 5 5

•

salo

s d e D a r e t , a ia

a ma

des

TT 6 7 4 0 8 9 7

a dos

- office»

PIS DE L L O G U E R

d e 6 5 . 0 0 0 P t a a! m e s d a -

que també més cares

TORRE INDIVIDUAL

mer

• •

ce totes classes,

Belia:erra. consta de

•

?$?.

U*t

2 places oe

ga'alge A A 32 000 OOC • W 674 77 76 lrr.tt.-i ;•+ -et I 50003

'X'X»^

RRA

garatge tras-

planxa

p anta dues hab.

resa. adossada 320 m 4 hab., 2 banys, lavabo, sa Ió- menjador, 35 m1. cu^ra «office». goffes sala des tar, terrassa, hab mòqu nes, garatge 3 cotxes ja di privat 100 nr i piscma comunitària. 57 500.000tt 674 57 04 tt 675 43 02 Imúesa «et

hab

màquines

tet a x ò a p l a n t a . A l ' e n t r e •> '.»'4i"0"

banys, i lavabo, saló men-

ZONA MONATERIO

674 08 97

ST. C U G A T a

Passeig ÏTímeesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RL'BÍ

LLOGUERS

molt cèntri-

na.'drla, sala de

cuina

dorm

•

a 2

P sc-ra

14 e.00 0 0 0 589 26 43

if? r r

Gara:ge ;>r

icncasSant ZijqàS - f •

4 hab

salo

m e n j a d o r a e 4 7 n-

Z O N A c/ A l f o n s S a l a

1 0 0 rr-'

constr

70 000 000

\-mx<s Roca, « * FHKWO0C6

TT 6 7 4 0 8 9 7

•

i un l a v a b o

de cuina jocs

;-' •' OOC 0 0 0 F'·'.BÍ «.r·Ljgv, H*1 l'V

i 385

cotxes mes celer

R,.o 4 nan

te'rassa

nova

hab . estudi, 2 banys com-

Zona escola

CUGAT-VALL-

a e s t r e n a r , d e 6 0 C p~-' d e

TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

rr-' •

Magnifica vista

INFORMACIÓ: F1NCAS VALLHONRAT

amb

674 77 76

•

675 33 55 | 569 26 43

SANT

construïts. G A R A T G E OPCIONAL.

vid'e doble.

D O R E I X torre indiv

674 77 76

f u s t e n a interior d e r o u -

re i e x t e n o r d e P V C

38.700.000

•

SUPERFÍCIES de 103 m 2 i fins a 257 m :

000-

i m a n & S A i Ret :60CO6

104 de jardí, 4 hab , 2

•ia, 3 d e r m , 2 b a n y s , o o -

2 solars 6 0 5

33 000

10060009

MIRA-SOL

«GRAN Q U A L I T A T » . Pocs veïns.

banys, 3 places de garat-

10500 000-

•

torre

1 4 0 in1" 5 h a b

.irT^rüi 5íi Re* 160004

q u e t , martnre

li%

menjadors, balcons. T O T EXTERIOR

MONESTIR

ca. a m b ptscina comunrta-

-•

ZONA

R U B Í p e r e s t r e n a r . 2 2 3 nr"

IKSAGSSIKÍ lüiirotiiliífiai fle' <S*

cuina equipada, portes blindades, grans

i Ò0C«

nr"

65 000.000tt 674 57 04 ; 675 43 02 ifcrQMa) w i •oc:ooo;

ge 4 cotxes. 4 hab

Amb 2 i 3 banys, segons pis. calefacció,

2 banys, garatge i ja:di 60

\~*\AS >ar &jgai> Rei -SC iX«4a'4

n r . g a r a t g e 2 cos*es

dl i piscina

Dillar

barbacoa

De 3 hab., a m b estudi més terrasses.

J a ' d i d'uns 40 m \

curna nova

^rqueiValframf

llar,

garatge

banys, saio - l e n i a q c ,

saló 35 nr, saia de

-ottice-

solar

terrassa menade

ARUBI PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» *AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

220 mJ, 4 o o r m . , 2

Fax 6 7 4 5 7 5 4 ^jy·yy

3J059I002CP

p a r c e l la 6 0 0 m-, cor.s-

banys, 1 lavabo, menjador

un esiud

2 4 0 m . 6 rr ' a c a r a

Gas,

V A L L D O R E I X Torre So

bles

Salo

674 57 1 6 ,

•

Turó

trjits

solarum

hab. m é s traster i hab. sa97

ADOSSADA

Golf, c o n s t a de 3 hab. dom- a m b la s e v a

fareig i planxa. Fr-as Sant Cugft W F$C ,0040009

TORRE

Zcna eixample sud.

16 0 0 0 0 0 0

Cuina i bany renovats. 2

11.000.000.-tt 874 M

•

pada, calefacció

torres a d o s s a d e s •

TT 6 9 9 6 5 4 8

\\raaa] ^

3 :1urni . D a n y ,

• NOVA PROMOCIÓ ' 0

pis it>:tinor

8 9 0 0 000 •

•

ENGRÀCIA.

O p i : r : , . i it.v

•

2 1 0 0 m-' -

•

C/ S A N T A

m- + p a t i

1-X6D0C

N o m é s dos ven-s

nab , bary

•

6, b a i x o s

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 6 de gener de 1995

FORD

Efi.ri r

1esel

TT 6 7 4 15 0 3 ^e.OK:- ^ i : ' : . - ^ ' , ' fi..' F'l·ifi

• NISSAN Pav se r n " B-JV TT 675 32 57 .AAFs-«ao

IVA de

=e- AF ' Í X O ' J

650 0 0 0 TT 588 55 35 lAjtocertraT; Rd AtCD ' OOW

• NISSAN Vane-e P'act.. cièset. B-WS TT 675 32 57 «j'jFnew. fif ^F xvox

• RENAULT 5 GT tu-b! negre, B-HT 250.000v 588 55 35

• RENAULT E<pres c e sel B-^Z 650 000 TT 589 09 91

iMocertral) M

AlC'DOOue

arai s

-et F ir.ij?Xoj

• K-M. SANT CUGAT. Torre a ía zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions. 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 nf. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 nf, 3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Pta. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Valtvidrera, 1106 nf de terreny, casa de 60 nf. zona alta i assolellada. Oportunitat. 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: solar de 838 m;. 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11 000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBI, torre zona Els Avets, seminova 140 nf de vivenda. 4 hab. 1 bany, 1 lavabo, jardi de 395 m;. Ocasió • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 mL de casa. 3 25.500.000 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. hab, Dossibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pla. Ref. 25/1001. • K-M. RUBÍ. zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 m- de terreny, ei restaurant té una capacitat de Tel. 589 20 84. 150 persones, ''habitatge té 160 n¥, 7 habitacions. Ocasió per a família i -egocis. 37.500.000 Fia. Ref. 2/T. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 nf, casa de 205 m2, útils 85 nf, resta ampliació: zona Tel. 588 23 62. tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Pta. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 nf. més un local de 80 nf. situada entre Mirasol i Rubí. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 nr, 3 hab., 1 sol tot el dia, Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 nf, 5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de • K-M. SANT CUGAT Torre a Valldoreix. Jardí de 600 nf, casa de 130 nf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, 1.650 nr. urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només • K-M. RUBI. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa d e ' 20 m- amb instal·lacions, l'habitatge té 120 21.000.000 Pta. Ref. 25/10O4.Tel. 589 20 84. nf amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 nf. Ocasió única, només 42.000.000 Pta. Ref. 5/T. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardi, casa de 150 m:. 4 Tel. 588 23 62 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 nf de terreny 600 nf de bosc. 1000 i f de zona edificable, la casa té 3 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 m2, casa de 60 nf, 3 habitacions. 1 bany. habitacions, 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre -ornés 14.000.000 Pta. Ref. 6/T. possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Pta. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Mirasol. Jardi de 200 nf, casa 80 m2,3 habitaaons, 1 bany en una sola pantà. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 nf edificats, jard i 50 m. 2 habitacions, 1 bany, llesta pe' entrar-hi a viure, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. Ocasió. 22.000.000 Pta. Ref. lf\. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardi de 968 nf, casa de 180 m2 edif. útils 125 nr, 5 habitacions. 1 • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 nf de habitatge, 3 habitacions. 1 oany, sol • entorn excel·lent. Urgeix vendre. banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Preu: 12 600.000 Pta. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 nf amb projecte per ampliar 80 nf més d'habitatge, jardí de 40 nf. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 nf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. P^eu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. Oportunitat ún.ca. només 12.700.000 Pta. Ref. 10/T. Tel 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardi 200 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions. 1 bany, situació i entom molt bo, d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Pta. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17[T. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 nf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranqu ila a • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç. superfície 1000 m:. a't asse e al amb vistes. Oportunitat, saldo ;a vora club de tennis. V.stes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardi de 785 nf, casa de 85 nf. 4 habitacions. 1 banys. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 m- amb -s'a. iacio 'eta d'aigua i llum. per reformar. Preu: 25 000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. Ocasió 3.800 000 Pta. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a a Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf, casa de 135 • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 70C r a^b saseta de 70 m\ 2 habitacions, zona urbanitzada m\ 4 habitacions,' fca-y 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. amb tots eis serveis. Ocasió només 9.500.CCC D 'a. Re'. 8rR. Te: 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Tereny zona Can Mir a l'Av. P r xipa suDerfice de 628 TT. 19 m. façana, zcna yoanitzada amb • K-M. SANT CUGAT, torre a Mirasor A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nr. casa de '40 m\ útus 100 m , 3 hab :ac-ons 1 bany, per -formar. Preu 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. tots els se-ve s preu immillorable només 4.500.000 Pta. Ref. 9;TP ~e 588 23 62. n . Ocasió "ornés • K-M. SANT CUGAT. Tcrre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 irf, casa de '80 nr per 'ehaoütar • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assoieiíada oer edificar 6 cases, tota posS'b tat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Pta. Re:. 35.'2323. 12.000.000 Pta. Ref. 14[TR. Tel. 588 23 62. Tel 589 20 84. oany safareig entorn bo. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo. 80 TT, D S a!t assolellat. 3 habitaco • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 m2, 3 habitacions,1 banv. possibilitat Preu 8.000.000 Pta. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62 3 p d'ampuació. reu 33 600.003 =:a. Pef 35/2026. Tel. 589 20 84. i Pta. Ref. 14/P • K-M. RUBÍ. is zona mercat, entorn excel·lent. 73 rr, 3 habitacions, assolellat. Preu 9 • K-M. SANT CUGAT, ' c e a Valldoreix. Jardí de 800 m2, casa de 225 nf. útils 110 rr-, oer 'efemar zona Tel. 588 23 62. 3 : • K-M. RUBÍ. Pis duplex per estrenar. 185 m-, 130 n jtils, 50 m de te-asse: 4 -aotacons 2 banvs. saic de 35 estac ei comercia -ç„ 4C-CCC CCC pta Pef. 45/3001. Tel. 589 20 84. ei 538 23 62. nr, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pta. Ref. 1;D. Oficina Valldoreix: c/ M u n t a n y a , 2 - tel. 5 8 9 2 0 8 4 - S T . C U G A T • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 nr edificats, 115 nr útils. 4 *a lacions, 2 banys, sa* 35 nf, alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref 3/D. Tel. 388 23 62. Oficina Rubí: c/ Rafael C a s a n o v a s , 19 - T e l . 5 8 8 2 3 6 2 - R U B Í

Servicios de gestión inmobiliaria

GOLF PÚBLIC A SANT CUGAT

POLÈMICA S E N S E SENTIT

• Divendres, 6 de gener de 1995

E l p r e s i d e n t d e la U E S C , J a u m e E s p i n a , c r e u q u e la p o l è m i c a q u e s'ha c r e a t s o b r e la s i t u a c i ó q u e t r a v e s s a el p r i m e r e q u i p d e la secció d e b à s q u e t n o t é sentit i é s f o r a d e lloc. P l a n a 26.

El c a m p d e golf p ú b l i c S a n t J o a n h a o b e r t els p r i m e r s n o u forats — m é s d e 3.000 m e t r e s d e gespa— u n c o p el 28 d e j u n y van p o s a r e n f u n c i o n a m e n t el c a m p d e pràctiques. Plana 25.

INFRASTRUCTURES El camp de golf públic Sant Joan ha obert al públic els primers nou forats, un circuit de 3.164 metres que ocupa una extensió de 30 hectàrees, a la zona que pertany al terme municipal de Sant

Cugat. Abans d'accedir al terreny de competició, els practicants hauran de passar unes proves d'aptitud per saber quin nivell de joc tenen i obtenir una llicència federativa. Aquests nou forats i el camp

de pràctiques, en funcionament des del 28 de juny, completen la primera fase de construcció del camp de Can Sant Joan. Des d'aleshores han passat per aquesta instal·lació quinze mil golfistes.

El camp de golf Sant Joan obre al públic els primers nou forats Hi vénen a jugar golfistes provinents de tota la comarca i de Barcelona

Els nou forats i el camp de pràctiques completen la primera fase del camp

CARMÍ- Kl·Vl·RI'i:

• Sant Cugat.— El camp de golf Sant Joan. cl primer de ütulariUü pública a Catalunya, ha obert al públic els primers nou forats. D'aquesta manera els golfistes feelerats que tenen unes condicions mínimes per jugar podran tenir accés a aquesta zona del camp. Aquells qui vulguin accedir-hi hauran de passar abans unes proves d'aptitud i obtenir una llicència federativa. Amb els primers nou forats i el camp de pràctiques. en funcionament des del 28 de juny. s'acaba la primera fase de construcció del camp. Fins ara l'únic que hi havia en funcionament era el camp de pràctiques, que ha rebut una afluència massiva de practicants. Segons Mario Llonch, director de l'escola, «Ics previsions s'han superat d'un 70 per cent». Llonch assegura que «el que realment incrementa el nombre de practicants és l'escola, perquè abans de sortir al camp han de passar-hi i aprendre a jugar, després han de passar un examen i aconseguir una llicència». Els cursets es fan per grups de fins a sis persones i també de forma individual. El tipus de practicant que ha passat per Can Sant Joan respon a característiques molt diverses. Segons Mario Llonch, «fins ara hi ha vingut gent de totes les edats, provinents d'a-

El camp es troba als termes municipals de Sant Cugat i Rubí. t-'oto: MANÉ ESPINOSA. rreu de la comarca i de Barcelona, però sobretot molta gent que no ho havia provat. També hi han passat molts golfistes federats com a independents que no tenien on practicar el golf».

La meteorologia ha jugat males passades a la gespa del camp Sant Joan. Primer amb la sequera de l'estiu i després amb els aiguats del mes d'octubre. No obstant això, el director de l'escola afirma

que «hem decidit obrir tot i que el camp no es troba en condicions òptimes, però esperem que la llavor que hem sembrat agafarà fort i que a l'abril tindrem un camp preciós».

S'obren les inscripcions per a la 12a Mitja Marató FRANCESC CARBÓ

1 Sant Cugat.— A partir del dilluns dia 9 de gener, totes les persones interessades a participar en la 12a Mitja Marató de Sant Cugat del Vallès poden inscriure-s'hi a la seu social del Club Muntanyenc Sant Cugat (plaça de Barcelona, 5) de les 7 a les 9 del vespre. Aquesta prova, que ja ha esdenvingut clàssica en la vida esportiva de Sant Cugat, se celebrarà el diumenge 5 de febrer. Com sempre, l'organització és a càrrec de la Comissió Atlètica de Curses, integrada a parts iguals per membres del Club Natació Sant Cugat i del Club Muntanyenc. Enguany, la presidència —que és rotativa i canvia cada 2 anys— ha recaigut en Domingo de Pablos. que pertany al CNSC. En les dues darreres edicions la direcció havia correspost a Asensi Giménez, membre del CMSC. La prova consta de 21,097 quilòmetres, distància certificada per la Comissió Marathon Catalunya. que transcorreran seguint el mateix recorregut urbà que en l'edició de l'any passat. La sortida es farà al Mercat de Torreblanca i l'arribada serà al Monestir. Els organitzadors demanen que la gent no esperi a darrera hora per inscriure-s'hi i animen als corredors i corredores de la població que s'hi apuntin amb l'esperança de superar el gairebé centenar de sateugatencs que van participar en la darrera edició. Per promocionar i donar difusió a la competició, els organitzadors tenen previst assistir diumenge vinent a la mitja marató de Sitges, i el dia 22, a la de Granollers, dues proves amb força participació en el marc de les de la copa catalana de fons. El cartell, com en les darreres edicions, és obra de l'artista local Paco Minuesa.

TENNIS

VOLEIBOL

L'equip de Copa D avis prepararà al CAR l'eliminatòria davant Àustria

El Memorial Arturo Cortés queda ajornat per causa de l'Europeu Júnior

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— L'equip de Copa Davis s'entrenarà els dies vinents al Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat. Els entrenaments havien de començar dilluns passat, però els tennistes aprofiten els darrers dies de descans i s'hi posaran a partir de dilluns que ve, segons fonts del CAR. Els tennistes que prendran part en els entrenaments fornien part d'una pre-selecció que sei"irà al capità, Juan Avendano, per configurar l'equip de Copa Davis. Entre els pre-seleccionats es troba el santeugatenc, Àlex Corretja,

que ha assegurat que «podré entrenar al CAR, tot i que no crec que sigui un dels seleccionats, perquè ara em preparo per a les competicions de terra batuda». Els tennistes de l'equip estatal prepararan reliminatòria davant Àustria en un dels pavellons coberts del CAR, condicionat amb una superfície especial. La pista que hi han muntat és de plexipave, una superfície ràpida, que esmorteeix el bot de la pilota. Aquesta serà la superfície sobre la qual haurà de jugar l'equip de Copa Davis a Viena, en partit correponent a la primera eliminatòria

del grup mundial. En la primera tanda del grup mundial de Copa Davis prenen part 16 equips, dels quals només 8 es classificaran per disputar la segona eliminatòria. Els perdedors de la primera tanda s'enfrontaran amb els 8 primers classificats per zones geogràfiques, en una segona oportunitat que pot servir de repesca als equips del grup mundial. La llista definitiva dels tennistes que formaran l'equip de Copa Davis, dirigit per Juan Avendano, no es farà pública fins deu dies abans de la competició.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

CARME REVERTE

• Valldoreix.— El Memorial Arturo Cortés, que tradicionalment es fa per Reis, ha quedat ajornat. Aquest torneig que els darrers anys ha organitzat el Club Voleibol Sant Cugat, concedit per la federació catalana, no es disputarà en les dates previstes. La causa de l'ajornament és que per Setmana Santa es farà l'Europeu Júnior masculí. Fonts del club han assegurat que el Memorial Arturo Cortés encara no té data, tot i que hi ha la possibilitat que es

disputi després de l'estiu. El Club Voleibol Sant Cugat treballa en l'organització del primer campionat de Sant Cugat, torneig que tindrà Uoc el mes d'abril i serà d'àmbit internacional. El president del Club Voleibol Sant Cugat, Carles Castro, ha avançat a aquest setmanari que els equips convidats seran un de francès, un d'italià i un equip de la divisió d'honor estatal. El primer campionat de Sant Cugat es disputarà només en la categoria sènior femenina.

4$m 'Arwi* Mercat Pere Son, 120 5891448

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S

BÀSQUET

Espina creu que no té sentit la polèmica sobre la situació del primer equip Lil president de la UESC éreu que ser a la segona divisió és un pur aeeident < ARMI

• Sant Cugat I I president de .launic Espina. \ol posai fi a la sorgida a n a u d'.mes declaracions dinadoi de la secció de bàsquet, I I presiclciil de la l ' n i o Esporli\a Sant ( 'ugat. .launie Espina. ha soitit ai pas de la polèmica creada pel les dcU.uacions tetes tant pel coordinadoi de la secció de bàsquet. Marcel·lí Massatred com pel l'ev pieisdenl del CH. Antoni < ioiiKv Massatred va fer unes declaiacions que alrihuien els problemes de! sènior A a l'antiga junla. nienlie que .Antoni Góm c / \ a manilestai que cl tècnic es va equivocat ; no ho ha volgut assimili. Jaume i s p u u vol ireure l'erro a aquesta situació perquè' -la polèmica no le tao de ser». Segons Espina -en cap moment Massatred s'ha evèusat amb la situació de l'anv passat al C B - . Espina ha afegit que •esportivament es va salvar la categoria i que econòmicament si no es perquè la U E S C va contribuir a resoldre cl problema, possiblement la federació hagués expulsat el club de la segona divisió per falta de pagament»'. Espina ha volgut aclarir que «aquesta situació no pot conduir a res de bo i que per tant és absurd remoure una situació que es va crear en aquell moment». Respecte a les declaracions fetes pel tècnic de la Unió Esportiva, J a u m e Espina no creu que «Massatred hagi atribuit, en cap monent la situació actual del primer equip a una gestió anterior. l'únic que pot imputar és

Kl.vt-.i<i'l Massatred, i de la posterior replica de l'cx-prc!a UESC. ' sident del CH Sant Cugat. Antoni Gómez. polèmica Espina no creu que c r u ip moment Massafrcd del coorno ha atribuït la situ ILIO actual del primer Marcel·lí equip a una gestió m ' c p o i Quant a la reacció

de Gómez, el president de la U E S C considera que -es devia sentir ofès personalment». Espina ha volgut treure ferro a l'afer, perquè creu que -la polèmica no te tao de ser» i troba «absurd remoure una situació passada». suficients per mantenir-se a la segona divisió estatal. El que ens interessava era jugar a la primera divisió catalana, però les gestions que vam fer no van donar el fruit que esperàvem i vam haver de muntar un equip de circumstàncies-.

Divendres. í> de uener de

Reparació parcial del parquet del pavelló municipal fl Sant Cugat. Aprofitant cl parèntesi nadalenc, que ha permès tancar cl pavelló municipal al públic. l'Ajuntament de Sant Cugat ha dut a terme l,i reparació parcial del parquet. I .'actuació duta a terme per l'empresa l\irkc\iil ha consistit e i la reparació de les peces mes fetes malbé. .Aquesta reparació ha representat un cost de mig milió de pessetes. Segons el tècnic del departament d'Espoiïs de l'Ajuntament. Eerran D o m í n g u e z , actuacions d'aquest tipus MHI habituals .m cop l'anv. perquè el parquet rer> l'agressió que resulta cie la practica del patinatge i l'hoquei. Des d ' a q u e s t a s e t m a n a els equips, que s'entrenen habitualment al pavelló, ja han dispos.it d ' a q u e s t a i n s t a l · l a c i ó uiiiiikipal. c.K.

l'n bon amic Ouant a la reacció de l'ex-presidenl del CH. Antoni Gómez,, a qui Espina considera un bon amic, creu que «es deuria sentir ofès personalment, però crec que això està tret de context -referint-se a Ics declaracions de Massatred-, perquè és una frase més o menys afortunada que podia dir en Marcel·lí, no amb l'intenció de carregar les culpes a l'anterior junta, sinó amb la d'intentar d o n a r una idea de quina era la situació actual». Per Espina la reacció d'Antoni G ó m e z «ha estat una mica desmesurada, però en el fons també entenc que es podia sentir ofès i al cap i a la fi té tot el dret d'opinar».

Jaume Espina, president de la UESC. Foto: J.A. Ml'EA. que no vam saber vendre la categoria, i en això té tota la raó». Segons el màxim responsable de la U E S C «tots érem conscients

en acabar la temporada passada que l'objectiu era vendre la categoria perquè no seriem capaços d'assumir un equip amb garanties

J a u m e Espina ha ssegurat que l'objectiu de la U E S C continua sent el mateix, «potenciar la gent d'abaix». Per tant els resultats passen a un segon terme perquè el que realment importa, segons Jaume Espina és que «l'equip humà adquireixi el nivell suficient per l'any que ve ja que estar a la segona estatal és un pur accident».

Els equips reprenen les competicions de lliga H Sant Cugat. Els equips santcugatencs han reprès el ritme habitual dels entrenaments després de les vacances de Nadal. I lan estat dues setmanes aprofitades de forma diferent pels equips santcugatencs. Mentre els uns han disputat algun partit amistós, els altres han optat per descansar. Tot i que les competicions no es reprenen totalment, els equips han començat les sessions d'entrenament. El Sant Cugat Esport, l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat, els equips de bàsquet de la U E S C . els equips d'hoquei patins tant del Club Hoquei com del Patí Hoquei, l'Olimpyc de la Floresta i d'altres equips tornen aquest cap de setm a n a a la competició de lliga. Els qui encara tindran un cap de setmana més per descansar són el Voleibol Sant Cugat, els equips d'hoquei herba del Júnior i el Winterthur Sant Cugat. c.R.

ESPORT ESCOLAR

AGENDA 12.00 Juneda-PH Sant Cugat (Dium.l i^l·jHwfewWÉWlhl

1a catalana 16.45 Vilafranca Sant Cugat (Dium.l

3a regional 18.00 11.45 18.00 12.00 18.00

Viladecavalls-Can Cortés jDiss.) Júnior-Poble Nou IDium.) PB Sant Cugat-Caçadors IDiss.) Mirasol-Espronceda (Diu.) _ Adesa-St. Marti Provençals (Diss.)

Juvenil 12.00 18.30 11.30 15.30

F. Martorell-Sant Cugat A (Dium.) Sant Cugat Tàfad (Diss.) Can Boada-PB Sant Cugat IDium.j Jumor-Can Dèu (Diss.)

JÚNIOR

19.00 A r e n y s Munt-PH St. Cugat (Diss.) JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-S. Manresa (Diss.) 17.30 UE Barberà-PH Sant Cugat (Diss.) 18.00 Àïguafreda-PH Sant Cugat (Diss.) JNFANTIL 10.30 PH Sant Cugat-S' Manresa (Diss.) 9.45 Mataró-PH Sant Cugat (Dium.) M.EVINS 17.00 PH Sant Cugat-S. Manresa (Diss j 14.30 PH Sant Cugat-S. Vilanova (Diss.) BENJAMINS 16.00 PH Sant Cugat-Canet (Diss.)

Cadet 1000 10.00 12.30 9.00 16.45

R. Llotens-Sant Cugat (Dium.) Júnior-PB Sant Cugat (Dium.) f ! Romeu-Adesa jbiss.) PB Sant Cugat-Viladecavalis (Diss.) Sant Cugat Terrassa (Diss.)

1a divisió A 17.00 C. Padilla-Olimpvc IDiss.I

1a divisió B 19.30 PB St. Cugat-Arenys Munt (Diss.)

Infantil 16.30 Sant Uorenç-Júnior IDiss.J 12.00 J. 25 Set.-PB Sant Cugat JDiss.) 15.15 Sant Cugat-Can Boada IDiss.)

fl Divisió d'honor cat. 17.00 Champion-Puig-reig (Diss.I

2a divisió 11.30 Aiguafreda-Olimpyc (Dium i

2a divisió estatal SÈNIOR 11.00 UESC-Valls(Dium.)

3a divisió 17.00 Bokatas Sa-'t Jordi (Diss.) 18.30 Cd'- Deu-Chess (Diss.i 12.00 La Costa-Valldoreix (Dium.)

SUB-23 12.30 UESC Valls (Dium.) JÚNIOR 17.30 UESC-CB Solsona (Diss.)

1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 19.40 ÚESC-Re"us "Esportiu (Diss i

;• Campionat de Catalunya

2a CATALANA 20.15 CH Sant Cugat-CH Prat (Diss.) " 21.30 Cassan.-CH Sant "Cugat B'(Diss.)

JUVENIL M A S C U Ü 18110 UESC-Reus Esportiu (Diss.) CADET M A S C U Ü 13.00 UÈSC-Ciutat Cooperativa (Diss )

M i n i h a n d b o l . — E'equip aleví de l'escola Pins del Vallès disputarà la segona fase del campionat de minihandbol en el grup B. En la primera j o r n a d a . l'equip entrenat per Glòria Tortosa, va perdre per 4 gols a 0 contra el Catalunya B. El Pins del Vallès descansarà la pròxima jornada i en el primer partit de l'any nou. que tindrà lloc el dia 14, s'enfrontarà amb l'Avenç B. La segona fase. la completarà amb

els partits davant l'equip de la Floresta i l'equip femení del Catalunya. L'aleví del Pins del Vallès és format per Aida M à r q u e z , Bernat Lleida, Bernat Rebés, Oriol Romaní, Jaume Rifà, Toni Català, Glòria Subirats i Hèctor Màrquez. Els equips que s'han classificat al grup A per disputar la segona fase són el Catalunya A, el Joan Maragall, l'Avenç A i el Collseroia., c.R.

«,e d e

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL^ AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT • • • •

• HIDRADERM • COLAGEN • ÀCID GLICÒLIC • LÍFTINGIPÍLING FACIALS MAQUILLATGE, MAQUILLATGE PERMANENT • TINT I PERMANENT PESTANYES -DRENATGE -QUIROMASSATGEi INFILTRACIONS • TRACTAMENTS REFERMADORS - T0T> TIPUS DE DEPILACIÓ-SOLÀRIUM

Equip tècnic especialitzat Productes d'alta qualitat Servei de nutrició i dietètica Medicina i cirurgia estètica PROMOCIÓ DOBERTURA Per una neteja de cutis et regalem una depilació completa

Amb col·laboració mèdica

U Francesc Moragas 25 Tel 675 58 55 .08190 Sant Cugat del Vallès .

Àngel Guimerà, 1 1 . Tel. 674 52 97 Sant Cugat

ROSARI LA SEVA BELLESA

IDCNNytf Centre

" - •

. -^M^^TT

• Tractaments corporals anticel·lulítics i per aprimar • M a s s a t g e circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors

d'Estètica

OBert tot d dia i dissabtes matí

• Tractament de l'acne • Rehidratació-Cathiodermis

Depilació a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • S a u n a finlandesa

Major, 36, 1 r Tel. 675 52 54

Dos de Maig, 2 2 , 2 n 2a

Tel 674 43 47

Sant Cugat del Vallès

SANT GUGAT DEL VALLÈS

Atu»L .- * »

«J» «J» •$• «J» «J» »J» «J» •*• »J» »J> •*• •*•

Major, 14 Telèfon: 674 01 63

W*»í*.

Els ofereix Saló de Bellesa i Perruqueria Home-Dona Castillejos, 32 Telèfon: 675 34 08

SANT CUGAT

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

DEL VALLÈS

p e r r u q u e r s

Perruqueria • Home •

Dona

•

Nens

• Diagnòstic i tractaments capil·lars personalitzats

Bellesa • Tractaments facials • Tractaments anticel·lulítics • Tractaments parafina mans/peus • Ungles porcellana • Manicura/pedicura • Permanent i tint de pestanyes • Depilació higiènica

Montserrat

• Maquillatge

Rafel

M. Antònia

Solàrium / UVA alta p ressio Hores convingudes c/ Francesc Moragas, 23 bis, 1 r Tel.589 60 88 08190 SANT CUGAT

IQUIROSI CENTRE D'ESTÈTICA Tractaments facials i corporals Deoilacé definitiva Qwomassatge Drenatge limfàte

• Hidiormssatge •Pnsoteràpia • Algoterapia - Fangoteràpia •Sarna-Solàrium •Col·laboració mèdica

Valldoreix, 76 b - Tel. 589 07 06 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

«I!

Z o • Divendres, 6 de gener de 1995

SUBVENCIONS QUE NO ARRIBEN

«EL FANAL» A S A N T CUGAT

Els afectats dels incendis forestals

E l v e n e d o r d e la r e v i s t a FA

d e l'I 1 i el 12 d ' a g o s t a l e s P l a n e s

elaborada per indigents, que

i la F l o r e s t a n o h a n r e b u t e n c a r a

d i s t r i b u e i x la p u b l i c a c i ó al c a r r e r

l e s s u b v e n c i o n s q u e la G e n e r a l i t a t

S a n t a M a r i a d e s d e fa t r e s m e s o s .

Fanal,

va a n u n c i a r h o r e s d e s p r é s del foc.

diu q u e als s a n t e u g a t e n c s e n c a r a els

Plana 29.

s o b t a la p o b r e s a u r b a n a . P l a n a 3 0 .

SEGURETAT CIUTADANA Els r o b a t o r i s h a n e s t a t n o v a m e n t el g r u p d o m i n a n t dels d e l i c t e s c o m e s o s a S a n t C u g a t d u r a n t el 1494 i h a n fet p u j a r l'índex d e d e l i n q ü è n c i a p e r p r i m e r a v e g a d a e n 4 a n y s . S e g o n s les d a d e s d e la

c o m i s s a r i a , el n o m b r e d e r o b a t o r i s e n d o m i c i l i s h a a u g m e n t a t d ' u n \7% i a l ' i n t e r i o r d e v e h i c l e s se n ' h a n c o m è s 2 0 0 — 1 3 m e n y s q u e el 1 9 9 3 — . P a r a l · l e l a m e n t , la p o c a i n c i d è n c i a d e l s a t r a c a m e n t s a m b

intimidació — n o m é s 4 2 — i dels robatoris a m b e s t r e b a d a — a m b u n a d i s m i n u c i ó del 2 3 ^ — c o n f i r m e n la t e n d è n c i a q u e a S a n t C u g a t es c o m e t e n d e l i c t e s c o n t r a la p r o pietat p e r ò sense agressions personals.

Els robatoris de l'últim trimestre fan pujar l'índex de delinqüència del 1994 El balanç és de 621 delictes i significa un increment del 17% respecte al 1993 sll VIA BARROSO • Sant Cugat. I I balanç global de la comissaria de Sant Cugat indica que durant el 1994 hi ha hagut 621 delictes, dels quals 2(K) són robatoris a l'interior de vehicles i 124. en domicilis particulars. Aquesta xifra significa un augment del I 7 ' < respecte als 530 del 1993 però. també segons les d a d e s de la Policia Nacional, aquesta puja s'ha eontrarrestat amb una efectivitat en casos resolts d'un 4 S ' r . que representa un increment del 14' <. Malgrat l'augment de l'activitat delietiva que reflecteixen les dades de l'últim any. la ciutat manté encara un index de delinqüència d'un 44' r menys que el 1990, quan va comene.ar la corba descendent. lis en aquest sentit que el comissari de Sant Cugat. Avelino Maestre, no considera significativa la repiesa de 1004: -«Durant els primers nou mesos de l'any es va mantenir la tendència a la baixa. Ha estat un parell d'onades de robatoris de bandes de fora de la ciutat el que ha fet disparar les xifres a ultima hora. Però en tot cas. son casos puntuals i localitzats que no comporten un canvi de tendència general.» U n a d'aquestes onades recents van ser els 36 robatoris a l'interior de vehicles comesos per un sol grup de delinqüents entre octubre i desembre. 1 Is autors eren quatre joves de Barcelona que van ser detinguts a mitjan desembre, després d'haver robat en diferents pàrquings comunitaris de Sant Cugat. 1. altra actuació de I any que la policia ha qualificat de «rellevant» ha estat la detenció, el 30 de maig i a final de novembre,

Un 14% més d'efectivitat en la resolució de casos fa de contrapès, segons la policia

d'un delinqüent que havia comès 21 robatoris, primer, i 4 més després, en domicilis de Mira-sol. L'individu ja havia estat detingut per haver robat al mateix districte l'any 1982, i després d'haver estat e m p r e s o n a t durant gairebé 10 anys ha tornat a la mateixa zona «perquè la coneixia i sabia on trobaria els objectes més valuosos». Actualment, després de l'última detenció, esta pendent de judici a la presó Model de Barcelona. Aquests son casos representatius del tipus de delicte dominant a Sant Cugat: robatoris d'objectes de valor comesos per individus de fora de la ciutat. HI perfil de la ciutat, amb un nivell de vida alt i poca marginalitat, és el que motiva, segons Maestre, «que s'importi delinqüència i que aquest tipus de robatoris siguin els més freqüents... En el mateixa línia, una tipologia de delictes amb poca incidència ha estat, una negada més, la dels atracaments amb arma i intimidació —que s'ha mantingut en 42 denúncies— i el robatori amb estrebada, que ha disminuït un 23°; respecte al l l | 1 '.\ a m b només 27 casos. Tampoc no són representatius, segons cl cap de la comissaria, els tres casos de violació d e n u n c i a t s - q u e no s'han demostrat— ni cl tratic de droga detectat durant cl l l ' l )4: momés s'han confiscat 123 grams d'haixix en fraccions petites, 2 grams d'heroïna i de cocaïna i «quantitats menors d'anfetamines i altres drogues sintètiques», ja que l'activitat en els -punts negres» de les Planes, la plaça de l'Estació i una casa de la Floresta, s'havia eliminat en diferents actuacions entre 199() i 1 W .

U POLICIA NACIONAL A SANT CUGAT 1994 Robatori a l'interior de vehicles

I Viriéctó

213

200

-6,1%

-23,0%

Robatoris en domicilis

106

124

+16,9%

Altres

186

270

+45,2%

Total delictes

530

621

+17,2%

Efectivitat en delictes aclarits

34%

48%

+14,0%

Robatoris amb estrebada

Avelino Maestre. Foto: MANF FSI'INOSA. Gràfic: FI. PUNT.

CAMPANYES

La Creu Roja ha recollit joguines no violentes en la campanya de Reis d'enguany SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Les joguines no bèl·liques han estat enguany l'eix central de la campanya organitzada per la Creu Roja en suport d'«Un nen, una joguina». A m b el lema «Això no és un joc», la proposta tenia l'objectiu de reunir joguines que no promoguin la violència, el sexisme o l'individualisme. El resultat ha estat que la sala de recollida de material de Creu Roja s'ha tornat a omplir, però aquest cop no hi havia cap pistola de plàstic ni jocs per fer guerres simulades. La intenció d'evitar els objectes sexistes ha tingut, en canvi, una repercussió

menor. Tot i que, segons el text difós per promoure la campanya, «no es pot fomentar la igualtat entre sexes si des de petits ensenyem els nens i les nenes el rol de viure en un taller mecànic o una cuina», la cuina clàssica de joguina no ha faltat entre els objectes recollits. La iniciativa d'orientar la campanya de Reis en un sentit determinat ha partit de la idea que el joc és una activitat fonamental en la formació de la mentalitat del nen i que tradicionalment s'han transmès a través de les joguines valors com la violència, el sexisme i l'individualisme.

Les joguines n. collides a hi seu de la Creu Roja. Foto: J.A. MOLA

El «Tot Sant Cugat» recull 200 quilos d'aliments per a Bòsnia S.H.

M Sant Cugat.— I'ns dos-eents quilos de farina, sucre i oli de giral-sol recollits a Sant Cugat és el resultat de la campanya de solidaritat organitzada per la publicació Tot Sani OÍCÍJÍ durant les festes de Nadal. L'estand instal·lat a la plaça dels Q u a t r e Cantons. al costat de l'Envelat, serà obert avui encara i s'hi podran fer les últimes aportacions abans que es reuneixi el material per classificar-lo i enviar-lo a Barcelona. Des d'allà sortirà amb el convoi de l'associació Ajuda Obrera a Bòsnia fins a la ciutat assetjada de Tuzla. Tot i que el recompte final detallat encara no s'ha pogut fer p e r q u è no es tanca l'admissió de donacions fins avui, l'editor i impulsor de la campanya, Ramon Grau, ha volgut destacar el ressò obtingut per la convocatòria «malgrat la precipitació amb què es va fer pública i tenint en compte que es va començar a p r o m o u r e el mateix dia en què s"obria l'estand. A més, és la primera vegada que cl Tot Sant Cugat fa una proposta d'aquest tipus i no teníem cap experiència». Per a Grau. «l'aspecte més positiu de la campanya és que ha arribat a molta gent. S'hi han fet moltes aportacions en petites quantitats i aquesta és la manera d'aconseguir una sensibilització mes àmplia». Paral·lelament a la recollida d'aliments es demanaven també, com a gest simbòlic, postals de Nadal dibuixades pels nens de Sant Cugat i adreçades als infants bosnians, «amb l'objectiu d'aprofitar el vessant educatiu de la iniciativa». Aquest, precisament, ha estat el punt amb menys seguiment: «la gent ha utilitzat més el sentit pràctic —explica Grau— i ha pensat molt més en la farina, el sucre o l'oli que no en els dibuixos. Però. tot i així, hem rebut unes quantes postals molt treballades que podem publicar reproduïdes. fins i tot.»

L'únic atracament a un banc de Pany 1994, el 27 de desembre • S a n t C u g a t . — L'n botí de 1.200.000 pessetes i dos atracadors sense identificar ni detenir és el resultat de l'únic atracament amb armes i intimidació que hi ha hagut en una oficina bancària de Sant Cugat durant el 1994. Q u a n faltaven q u a t r e dies p e r q u è s'acabés l'any, el dia 27 de desembre, dos individus armats amb una pistola i un ganivet van entrar a l'oficina del Deustch Bank de la plaça dels Q u a t r e Cantons i van amenaçar el caixer perquè els donés els diners de la caixa forta. La quantitat de gent que hi havia a la plaça, al voltant de l'Envelat i el mateix Envelat, van dificultar la visibilitat de la patrulla de la Policia Nacional, aparcada a l'altra banda de la plaça, des d'on es poden veure totes les oficines de bancs i caixes que hi ha a la plaça i als carrers del voltant. Segons la policia, aquesta és la raó per la qual els delinqüents van aconseguir fugir amb el botí de més d'un milió de pessetes un dels dies de l'any en què. estadísticament, hi ha més probabilitats que hi hagi assalts. . S.H.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

La Coordinadora de l'Ancianitat prepara un servei d'atenció telefònica S.B.

Alguns dels afectats pels incendis del 11 i 12 d'agost visiten les restes que van deixar les flames. Fotos: J.A.MULA. El foc dels dies 11 i 12 d'agost n o només va destruir 168 hectàrees de bosc i matolls. T a m b é es va emportar vehicles, mobles, fins i tot les llars d'algunes persones. N'hi ha q u e han perdut fins els mitjans amb què es guanyaven la vida, i contemplen el seu futur amb incertesa. Tot i que la necessitat més urgent —aconseguir un lloc on viure—ja ha estat coberta, encara esperen uns ajuts que els van p r o m e t r e m e n t r e les brases cremaven, ja fa cinc mesos.

Una espurna d'esperança Els afectats pels incendis de la Floresta i les Planes encara no han rebut cap subvenció XAVl CAVA

• Sant Cugat.— El foc va destruir totalment la casa de Sigrid Effing amb totes les coses que hi tenia a dins. Les flames van pujar en pocs minuts fins al número 42 del carrer Pere Planes, a la Floresta, i va deixar la Sigrid i les seves dues filles, de 18 i 20 anys, literalment al carrer. A partir d'aquí va començar a refer la seva vida. L'Ajuntament li va prometre ajut econòmic i una nova casa de lloguer, però ella no està gaire satisfeta: «Tots els llocs que vam anar a visitar amb l'assistenta social eren massa cars. La casa on visc ara, a Valldoreix, la van trobar uns amics. Es trobava en pèssimes condicions i la vam haver de reparar de dalt a baix.» Fins i tot així, la Sigrid paga pel lloguer cinc vegades més que pel de la antiga casa a la Floresta, que era de renda baixa. Mobiliari nou La Sigrid és separada i viu dels beneficis d'una botiga de la qual és propietària. L'incendi la va deixar en una situació molt precària. No només havia de pagar el nou lloguer, també necessitava mobiliari i parament nous, roba, electrodomèstics... El cost era massa alt, fins i tot si ho comprava tot a preu reduït, com li va aconsellar l'assistenta social. L'ajut va venir de mans particulars: dels amics, dels familiars, fins i tot de gent que amb prou feines coneixia. «Tot el que tenim és regalat: el sofà, les cadires, tot el mobiliari. Uns amics alemanys ens

van portar un equip de música; d'altres, un joc de cafè o unes cortines noves. Això m'ha fet creure amb molta més força en l'ésser humà i deixar de creure en les institucions.» Més afortunat, Pere Gómez del Moral només va perdre un cobert, part de les finestres i la instal·lació elèctrica. En Pere i la seva dona vivien sota la Sigrid, però el foc no va entrar a casa seva. Per ells, l'actuació municipal va ser ràpida i efectiva: «Després de l'incendi, un tècnic de l'Ajuntament va venir i va fer un informe, que deia que la casa era habitable, sense el qual el propietari ens hauria fet fora.

A més, van col·locar tela asfàltica al sostre cremat, per evitar que la pluja el fes malbé.» En Pere i la seva dona, l'Itziar, van veure com les flames pujaven ràpidament per la muntanya, i van tenir el temps just d'agafar el seu fill d'un any i escapar. Ara, com ia resta, esperen uns ajuts econòmics que semblen no arribar mai. «Encara no sabem res del tema. L'Ajuntament els ha demanat a la Generalitat, s'han presentat informes i més informes, i tot plegat sembla allargar-se massa.» En una situació més difícil es troba Daniel Caselles, que va perdre la seva terrisseria en l'incendi

La llebre i la burocràcia X.C.

M La crítica comuna de les persones que van patir els efectes del foc a Sant Cugat és la lentitud dels tràmits burocràtics necessaris per rebre les subvencions. Quan les administracions van haver de respondre amb urgència, la resposta va ser ràpida. Però, amb la catàstrofe ja gairebé oblidada, els que la van patir també semblen arraconats en les ments dels polítics. La gran majoria dels afectats reconeixen les bones intencions inicials de les administracions implicades. Però les intencions queden frenades pels tràmits burocràtics i la complexa relació que s'estableix entre els organismes oficials. La necessitat d'informes,

de peritatges, de paperassa va consumint el temps. Mentre passa aquest temps, les persones que ho han perdut tot han de pagar nous lloguers, sovint molt més cars que els anteriors, han de comprar de nou tot allò que tenien, han de plantar cara a una càrrega econòmica que per a molts és difícil d'afrontar, L'Ajuntament va oferir als que ho necessitessin ajut econòmic per pagar els primers messos de lloguer, i la Generalitat va donar línies de crèdits a baix interès. Però, cinc mesos després del desastre, aquestes ajudes encara no han deixat de ser promeses, mentre els seus destinataris han de viure de l'ajut econòmic i material de familiars i amics.

a les Planes. En Daniel té 38 anys i no coneix cap més ofici que les seves terrisses. La seva situació és més greu perquè la terrisseria, que ja és centenària, es troba en uns terrenys on no es permet l'activitat industrial. Ara està pendent del que se li digui per part de l'Ajuntament. «Hem estat buscant un nou emplaçament a molts llocs, però jo preferiria continuar aquí, perquè el forn encara està en peus i es pot arreglar». A l'Ajuntament ha trobat molta comprensió, però mentre espera una resposta no té feina, i s'ha d'acontentar a fer petites peces de ceràmica al Centre Cultural de la Floresta, les qual mostrarà en una exposició. Els estalvis es van cremant a poc a poc, i, com la resta, encara no ha rebut cap ajut econòmic. Artesania singular La terrisseria del Daniel feia servir una tècnica molt especial i és l'única de les seves característiques en tot el país. Les peces que fabricava eren d'una mida gran i es destinaven a la jardineria i a l'ornamentació. Però el forn també era visitat per escultors i ceramistes, que hi coïen les seves obres. «Vaig presentar un informe molt complet explicant què significava el taller i detallant tot allò que s'havia destruït. Van dir que arribaria alguna cosa, però encara estic esperant.» El taller de ceràmica té encara molts encàrrecs que el Daniel Caselles voldria satisfer. Però, com tots els altres, està pendent d'un futur incert.

• Sant Cugat.— La Coordinadora Interinstitucional de l'Ancianitat (CAVIS) posarà en marxa d'aquí a deu dies un nou servei d'atenció telefònica adreçat a la gent gran. El Telèfon de la Germanor, com l'han anomenat, serà atès cada tarda per voluntaris de l'organització. L'objectiu inicial és que el servei faci la doble funció de resoldre problemes pràctics dels qui l'utilitzin i d'escoltar les inquietuds personals dels avis. Segons el president de CAVIS, Vicenç Trius, «la qualitat principal que es requerirà dels voluntaris que facin aquest servei serà la de saber escoltar i saber també fins on poden arribar. Hi haurà problemes que ells mateixos no podran resoldre i que hauran de consultar i dels quals hauran de fer arribar la informació a qui l'hagi demanada.» Tot i que d'entrada la idea és que el Telèfon de la Germanor sigui utilitzat per gent gran, atendrà també les trucades de les famílies amb avis que es trobin amb problemes de convivència o de relació. «Al cadpdavall —matisa Trius— el que volem d'entrada és saber quines són les necessitats reals dels ancians, perquè a CAVIS és possible que deixem de cobrir-ne moltes per desconeixement. No hem d'oblidar que molts avis gairebé no es mouen de casa i, a part que tenen necessitats diferents, ni tan sols no ens les poden fer arribar.» Amb les previsions de resposta que han fet abans de posar en marxa el servei, han establert uns horaris mínims —els dies feiners, de les cinc de la tarda a dos quarts de vuit del vespre— que poden ampliar si el nombre de trucades ho recomana. «Som conscients —admet Trius— que és una iniciativa inèdita a Sant Cugat. No sabem què passarà: si es rebren una quantitat de trucades més o menys previsibles, si utilitzarà el servei la gent a la qual va adreçat i si demanaran el tipus d'ajut que ens imaginem. Segons la resposta, variarem l'actuació si cal.» El Telèfon de la Germanor, que entrarà en funcionament el dia 16, és el 589 57 98.

La policia li recupera el cotxe i no sabia que l'hi havien robat B Sant Cugat.— La policia municipal de Sant Cugat ha recuperat aquesta setmana un Ford Escort amb matrícula de Barcelona B-2295-OH a l'avinguda de Villadeprat amb senyals d'haver estat forçat i robat. El propietari, un veí de Barcelona, es va sorprendre en rebre la notificació i va assegurar que havia deixat el cotxe aparcat i ben tancat al carrer d'Aneto de Barcelona. Abans que li comuniquessin que havien recuperat el vehicle, encara no s'havia adonat que l'hi havien robat. D'altra banda, aquesta setmana també s'ha recuperat a Sant Cugat un Volkswagen Golf, propietat d'un veí de Barcelona/s.B.

Tornen a cremar contenidors • Un nou incendi en un contenidor de paper va ser detectat la setmana passada al passeig de Rubí, a la confluència amb el carrer Àvila. El foc va començar per causes desconegudes i el van apagar agents de la policia local amb les galledes i mànegues que els van deixar els veïns. Un cotxe dels bombers de Rubí, que va arribar al cap d'uns minuts, va assegurar l'extinció de l'incendi. / s.B.

PUNT DIVERS

KLS 4 C A N T O N S

SOCIETAT FI c a r r e r S a n t a M a r i a é s , d e s d e fa ttrreess m e s o s , el p u n t d e v e n d a h a b i t;ual u a l a SSaanntt C u g a t d'/./ lunal. la revista dlels els qui n o t e n e n c a s a ni feina. FI Mucatlam,m, d e ll'Es'Estat [ T a n c e s . i el .SY/.vs. d e la G r a ni B Brreettaannyyaa,,

j son s o n el p r e c e d e n t d e la p u b l i c a c i ó q u e i es v e n a B a r c e l o n a i M a d r i d i a la seva j r o d a l i a . É s u n n o u mitjà d e vida p e r als r o d a m ó n s q u e h a a r r i b a t a S a n t C u g a t als | g r à c i e s a un e s q u a t e r q u e viu a la F l o r e s t a .

ESTEBAN BAN MARTÍNEZ GUERRA. «

E s d ' o r i g e n indi i explica q u e h a v o l t a t m i g m ó n d e s q u e va m a r x a r d e l s E U A per « p r o b l e m e s polítics». Afirma q u e Sant C u g a t e n c a r a n o s'ha a c o s t u m a t a la p o bresa urbana.

V e n e d o r d'«El Fanal» a Sant Cugat

A Sant Cugat ugat els indigents encara sobten

Ml \ I \ H \RK< )S() I Sant Cugat. Parlar del problemes dels rodamóns, de les seves prccaiictats. del carrer, perquè la gent sàpiga que lu passa.Aquesta es diu la filosofia d7'.7 lunal. l·ll es qui el i e n a Sani Cimal des de "a I ics mesos. L'stehan Marlim./ ( n i e n i es el seu nom legal. ;H I O no el real. Nascut .1 Noti Me xic. als I stats l mils. de paí i mi 'Inca i marc mexicana \ a temi - p r o b l e m e s amb la uisticia noid-atr.cric.ina pel h.i\ LI paí IK ipal en <. I r.u • ciment iiulcpcndcn'i-a i : ml i i s va exili.u a l'I s'.u I : a:k v -. . es \a

allislai

1 la LL'I>>

h \.m

I'..1; \1..:l:rc/ ( iuerra, al carrer Sunta M ir.a. I n;., MAM I Sl'INOSA res. —«Així col·laboro en la tasca de sensibilització de la revista. A mes, jo tinc un interès especial a escriure sobre la droga, Lncaia que no he estat mai toxicòman. n'he vist molts, i m'agradaria contribuir a evitar que n'hi hagi més. Però haig de signar amb pseudònim. Q u a n escric soc Chieo o Vip. És com em coneix la gent del carrer, però així el comprador. encara que vegi la targeta que porto amb el nieu nom legal, no sap que ho he escrit jo. Si no. seria molt fàcil que no volguessin

/./ Fanal perquè pensarien que jo també sóc drogaaddicte." —Després d'haver venut /•,'/ Fanal a Barcelona, ha pretèrit el carrer Santa Maria. —«És que a Barcelona no s'hi cap. Hi ha gairebé 301) persones venent la revista. Aquí hi ha dies que només en venc 2 o 3, però puc arribar a les 10 o 15. La diferència entre una gran ciutat i Sant Cugat és la familiarilzació amb la pobresa. A Barcelona, la gent hi està acostumada i compra menys, però s'atura mes sovint a parlar a m b nosaltres. Aquí la

gent encara se sorprèn dels indigents, els fem cert respecte.» —Aquests últims mesos s'ha parlat molt de cedir el 0,7% al Tercer Món. Però també s'ha parlat del Quart Món, la pobresa als països industrialitzats. —«Aquests som nosaltres. Estem d'acord que s'ha d'ajudar el Tercer Món, però estaria bé que ens donessin algun subsidi, com a França. Potser algú s'ho prendria com una forma de vida, però molts ho invertiríem a buscar feina o a comprar material per fer productes d'artesania i vendre'ls.»

COOPERACIÓ

Mans Unides finança enguany un centre d'abocament de deixalles a l'Equador Caldrà recollir uns cinc milions de pessetes sn VIA BARROSO I Sant Cugat.— 1 Is membres de l'organització Mans l ' n i d e s a Sant Cugat coordinaran enguany un projecte de cooperació per finançar l'acabament de les obres de construcció d'un centre d'abocament de deixalles a Ouito. a l'Lquador. Segons el pressupost que el responsable del projecte, el jesuïta Ignacio l.arranaga, ha fet arribar a Mans l'nides. caldran 5.31 1.1 III pessetes per a la segona fase de construcció del centre. L'objectiu de la iniciativa és organitzar l'economia de subsistència sorgida de manera espontània als abocadors d'escombraries dels suburbis de Zàmbia i Chilibulo de Ouito. Lis anomenats «minadores». els drapaires i buscadors de deixalles aprofitables. hi recullen materials sòlids que després venen a intermediaris. La destinació final és el reciclatge dels objectes recuperats en indústries tot completant així

La caixera de Manresa, assassinada el mateix dia de la desaparició • Sant Cugat.— l.a caixera de l'hamburgucscna McDonald's de Manresa va ser assassinada el mateix dia que va desaparèixer, el 4 de desembre, segons que ha revelat l'autòpsia. A hores d'ara no han transcendit les circumstàncies de la mort de la noia. No obstant això, fonts dels serveis funeraris de Manresa van confirmar que l'autòpsia revela, gairebé amb seguretat, que la caixera va ser assassinada la mateixa nit que va desaparèixer quan anava a ingressar en un caixer automàtic la recapatació del McDonald's d'aquell dia. que ptnavu a unes 700.000 pessetes. Josep Rueda, president de l'associació de veïns vici barri font dels Capellans, de M a m e s a . on vivia Juana (iarrucho, ha responsabilitzat dels fels els responsables de McDonald's. «No es pot donar una caixa amb la recapatació a unti persona per ta! que. tota MII.I i a altes hores de hi nit, vagi a ingressar els diners, perquè hi ha altres mitjans sense havei de posar en perill la secu reial deis treballadors», va dit Rueda Fil cadàver de la tu.ia \.i ser trobat dimarts passat en un bosc de Sant Salvador de (uiardiola. HI cos va ser localit/al pe: un conductor, que es va aturar pe: orinar quan circulava per la carretera de Manresa a Igualada. La guàrdia civil va buscar la seva bossa de mà i la seva documentació per la rodalia pcio no ia va trobar, l·l.sa < w i < >\s

doii.u una nova i.tenlil.it i Ulla nacionalitat diu u i'l: !'e-p.ui\ola. \i\i i es L'I que l'la pi 'i tal a l'Istal l'spanvnl despre- d ha\el treballat a la mai illa e iv 'I '. auce- i. .l'una tuberculosi i d un au1. dt pi esi i per tr 1 havei pocu 1 yagai la 'actuia dcK li.ispiiaK ' d'un divorci amb pci viu.i de la p .11 i.i potestat Cvun a conseqüència \ i a ven lunal: • viu d'csqua'ci a la Floresta. ( om s'ha mu u el futur un venedor d'/'/ i nua: vlespres vl'uit vida com la que w'su descriu'.' ••Haig de '. niu al dia i no mirar mai e n i e i e . A l m c m s tira puc viure. que quan vaig arribar ;i Barcelona estava dormint a la plaent Reial. Ara visc. Abans, quan feia de mariner, tenia feina i guanyava molts diners, peto no vivia.» -- l'refereix la seva situació actual'.' — No es que ho prefereixi, però ara se que es la vida. Sé els problemes que trobes quan no tens diners. Abans feia com la resta de la geni. passava per davant de la precarictat i no la veia.— Venent /•.'/ lunal. per cada exemplar de 200 pessetes que li compren, en gnanva 150. Però també hi escriu sense cuanyar-hi

Divendres. (> de gener de 1W5

un procés que els responsables del projecte volen optimitzar per millorar les condicions de vida de Ics famílies que en depenen. Amb aquesta finalitat s'ha creat la cooperativa Nueva Vida i s'ha sol·licitat l'ajut per construir una deixalleria organitzada per distribuir i classificar els objectes reeiclables. La recaptació necessària per finançar el projecte es farà a través de la recollida tradicional de Mans Unides a les esglésies, la segona setmana de febrer, una encesa d'espelmes amb venda de ciris l'I 1 de feiner a la plaça dels Quatre Cantons i un concert de corals el mes de març. Les previsions indiquen, segons la coordinadora de Mans Unides a Sant Cugat Maria Àngels Huguet, que la campanya arribarà enguany a mes ciutadans «a causa de l'efecte del 0,7' i , que ja s'ha notat en la venda de postals de Nadal. La gent ha canviat d'actitud».

Un incendi causa danys en quatre pisos de Sabadell • Sabadell.— Un incendi en un immoble del carrer de València de Sabadell va causar danys materials en quatre pisos dimecres a la nit, segons portaveus dels Bombers de la Generalitat. Segons les mateixes fonts, l'incendi es va originar al primer pis del n ú m e r o 22 del carrer de València i es va propagar ràpidament cap a les dependències dels habitatges del costat. C o m a conseqüència de l'incendi, Alnnalena C M . , de 21 anys, va haver de ser atesa d'una crisi nerviosa, a l'Hospital de Sabadell, però no hi va haver més danys personals. Segons els portaveus del Parc de Bombers de Sabadell, l'incendi es va poder originar en un braser que estava situat a sota d'una de les taules del menjador. La unitat de bombers que es va desplaçar al lloc de l'incident va haver de desallotjar tots els veïns de l'immoble i va aconseguir apagar les flames després d'una hora i mitja. / ELS 4 CANTONS

Demanen 36 anys de presó pel presumpte sabotejador de trens

Construcció d'horts comunals a Trujillo, al Perú. finançada amb els fons recollits per Mans Unides de Sant Cugat el 1992.

H Palafolls ( M a r e s m e ) . — La fiscalia ha d e m a n a t 36 anys de presó per al presumpte sabotejador dels trens del Maresme, just quan es compleix un any del segon dels tres descarrilaments provocats. L'advocat Luis Chía ha assegurat que considera «desproporcionada» la pena d e m a n a d a per a l'acusat, el jove Andrés Rabadàn. que es va confessar autor del delicte i també de l'homicidi del seu pare. Els metges que atenen R a b a d à n al centre de menors de la Trinitat, a Barcelona, l'han diagnosticat com a malalt «psicòtic», fet que. segons l'advocat, constitueix un atenuant del qual la fiscal ha «prescindit» en elaborar l'escrit de qualificació provisional, on ha aplicat els 12 anys per cada descarrilament provocat, la pena màxima per aquest tipus de delicte. / J.M. FLORHS

20 ANYS D'EXISTÈNCIA

EL TEMPS, AGENDA I CINEMES

• Divendres, 6 de gener de 1995

La Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc complirà el mes vinent els 20 anys de la seva existència. Els responsables de la coral han previst diversos actes commemoratius. Plana 32.

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 36 a 39.

CAVALCADES

A dalt —d'esquerra a dreta— la Cavalcada del centre i la de Valldoreix; a baix —d'esquerra a dreta—. les de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Fotos: J.A. MULA / MANÉ ESPINOSA

Els Reis d'Orient arriben a tot el municipi en cavalls, tren i carrosses per repartir els regals M el fred ni el retard d'algunes cavalcades van impedir que eh santcugatencs sortissin al carrer a saludar Ses Majestats R.L./S.B./G.A.

I Sant Cugat.— Valldoreix, Mira-sol, la Floresta, les Planes i el Centre van rebre dijous passat la visita dels Reis d'Orient. Melcior, Gaspar i Baltasar van decidir preAl centre de Sant Cugat, els tres Reis d'Orient van iniciar el seu recorregut al carrer de Sant Josep a sobre tres carrosses de colors. En total, el seguici estava format per una vintena de vehicles guarnits amb cintes de colors i carregats de caramels i regals per als nens i nenes del centre del municipi. A causa de les obres del

sentar-se en diferents mitjants de transport. Els veïns de la Floresta van esperar els Reis a l'estació ja que van arribar-hi en tren. El cavall va ser el mitjà de locomoció escollit per Ses Majestats per visitar les

centre històric es va haver de canviar el recorregut previst. En arribar davant del Monestir, els tres Reis van fer la tradicional adoració al pessebre. A la plaça de Barcelona, les autoritats municipals —amb l'alcalde, Joan Aymerich, al capdavant— els van donar la benvinguda i un petit refrigeri. El Rei Melcior, des del balcó de l'ajuntament, va dir: «El

viatge des d'Orient ha estat molt dur i hem passat molt de fred, però en arribar a Sant Cugat ens hem refet de seguida.» Uns 500 quilos de caramels es van repartir a la cavalcada de Valldoreix i unes 1.000 persones van sortir al carrer, segons Creu Roja, l'entitat organitzadora, per rebre els Reis Mags d'Orient. Un circuit amb

Planes. A Mira-sol, Valldoreix i el Centre els Reis van optar per mitjans de transport més tradicionals com ara els cotxes i les carrosses. Més de tres mil quilos de caramels van repartir els Reis i els seus acompanyants principi i final a la seu de Creu Roja va ser l'eix de l'espectacle, amb el moment culminant de la xocolatada. A Mira-sol, els Reis van acabar el seu recorregut al Casal Cultural. Un cop acabada la cavalcada es va iniciar la representació del tradicional pessebre vivent. Els organitzadors van voler dedicar-lo a tots els infants que aquests dies de festa pa-

per tot el municipi. Les xocolatades i els tiberis també van ser presents per passar una freda nit de Reis. Les autoritats municipals van ser les encarregades de donar la benvinguda als tres Reis Mags.

teixen de fred, fam i les conseqüències de les guerres. A la Floresta, ses Majestats van arribar en un comboi dels Ferrocarrils de la Generalitat. Després de fer el recorregut, els tres Reis van recollir les cartes dels infants a la Unió Recreativa i d'Esports del districte. La cavalcada d'aquest barri va ser la més puntual en començar i la primera d'aca-

bar. A les Planes, els Reis Mags van arribar muntats a cavall. Ses Majestats i la comitiva reial van acabar la nit màgica a la parròquia de Ca l'Avi. Allà el rector els va oferir el tradicional tiberi a base de gambes i cava. Els assistents a la parròquia es van fer passar el fred amb una xocolatada amb melindros.

APUNTS

.S 4 C A N T O N S

Divendres, o de uener de 1995

LA VIDA SOCIAL

L.a Coral Sant Cugat en els seus inicis i el primer director, Xavier Azqueta, santeugatenc de l'any, el 1984. Fotos: ARXIU CORAL SANT CUGAT DEL CMSC.

La Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc celebra vint anys de la seva fundació La secció del CMSC, que es va fundar el 1975 amb molts cantaires de l'antic Orfeó Sant Cugat, ha previst diversos actes commemoratius \RANCESC

CARBÓ

H Sant Cugat.— El proper més de febrer, farà 20 anys que amants de la música i del cant van decidir crear una coral a la nostra població Dirigida durant els primers Fa vint anys naixia una nova coral a Sant Cugat. Molts cantaires del desaparegut Orfeó Sant Cugat, animats pel mestre Xavier Azqueta, van veure la necessitat de recuperar una tradició de corals que a la població havia existit anys enrera. [in un principi es va pensar desvincular-la de la P a r r ò q u i a p e r q u è tothom s'hi pogués integrar. Per aquest motiu es va d e m a n a r

onze anys pel mestre i dinamitzador Xavier Azqueta, els cantaires es van constituir en una secció del Club Muntanyenc, oferint un repertori inicialment de cançons de muntanya. després populars catalanes i pos-

ingressar com una secció al Club Muntanyenc, entitat força arrelada a la vila. Es va parlar amb Josep Güell perquè fos el primer president de la Coral i ajudés a engegar la secció. Güell ha qualificat el primer mestre, Xavier Azqueta. com «una persona fermament humana i que sentia el magisteri de la música.>• Azqueta va aportar durant onze anys els seus coneixe-

ments musicals i didàctics en una coral que en un principi va aglutinar noranta persones i que amb el pas del temps s'ha estabilitzat en una cinquantena. Aquest quantitat de cantarires és la que ha anat mantenint-se fins avui amb un problema constant: la maca d'homes. A Azqueta el van succeir Josep Ferré, Xavier Torns, Miquel Bohigas i Enric Azuaga que és el director

teriorment de tots gèneres. Des del 1975, quatre directors més, set presidents de la Secció i més de 200 cantaires han donat vida a una Coral que ha portat el nom de la població arreu de Catalunya, a l'Estat actual. Al llarg de tots aquests anys la Coral, que està afiliada a la Federació d'Orfeons de Catalunya, ha anat ampliant el seu repertori des de la cançó de muntanya a la moderna, tot passant pel jazz, la música clàssica i la popular catalana. Ha participat en diferents actes de vinculació santeugatenca com els concerts de Mans Unides, els de Festa Major,

Espanyol i fins i tot a Europa. Durant tot l'any, tenen previst organitzar una sèrie d'actes commemoratius. El proper serà el concert de nadal que faran el dia 14 al Monestir.

o en la inauguraació del Teatre-Auditori de Sant Cugat. La primera sortida important la feu el 1984 per participar en un concurs de cant al Pais Basc. El viatge que més recorden és el primer, que va ser d'una setmana, a la localitat de Montereale, a Itàlia. Es van començar a fer intercanvis, que s'han succeït posteriorment. També han cantat a França, Bèlgica i en el Festival musical

de Joensu, a Finlàndia. És una trajectòria que des de la junta i la coral actuals es vol c o m m e m o r a r el millor possible. El primer acte previst és el concert de Nadal que faran al Monestir el dia 14 de gener. Per la Festa Major n'estan preparant un de sonat. Altres iniciatives e s p e r e n c o n c r e t a r - l e s en l'assemblea de socis que la Coral farà el proper 17 de gener.

Sant Cugat respon solidàriament a la campanya «Un nen, una joguina» l-'R \N( I S< CARBÓ H Sant Cugat. l a gent. si be bastant ,1 darrera hora. ha respost força he. Des dels Joves de la Parròquia volem agrair l'esforç de la població santeugatenca-. ha manifestat José ( ion/alev. coordinador de la campanva l'n nen. una jnfiuiihi. 1 es que lins el dia 4 els organitzadors de la campanva no van poder assegurar que tots els nens i nenes tindrien 3 o 4 joguines noves per la diada de Reis. Han estat mes de 1 H) famíles de Sant Cugat i 50 infants de Barcelona que gràcies a la campanya que es va ineiar

el passat 23 de desembre, han pogut viure la il·lusió dels Reis com la resta de la mainada de la població. Son famílies necessitades i amb importants dificultats econòmiques. A la Parròquia de Sant Pere es van recollir les joguines noves i les que portaven en bon estat. Algunes. poques, s'han hagut de llençar pel seu defectuós estat ja que s'han revisat totes una a una. l ' n vegada ordenades i classificades, es va procurar atendre a Ics cartes que les famíles havien fet arribar als Joves de la Parròquia. Per reula general de les deman-

des fetes, dues joguines van respondre a la demanda feta, i després amb una o dues niés es van acabar de completar els Reis de cada infant. A aquesta tasca de recollida hi van col·laborar comerços de la vila i entitats com la Creu Roja i cl CPA. Ja en la nit de Reis, diferents equips van repartir les joguines, mentre que uns altres es va acostar el dia (> al Centre tic San Medir. Les joguines que han sobrat es faran arribar, entre altres lloes, al Centre Cívic de les Planes, al Centre Aura i al Casal d'Infants de la Ciutat Vella.

le la Parròquia han servit per recollir les joguines. Foto: MANÉ ESPINOSA.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

LA VIDA SOCIAL «El Savi», el joc d'«El Punt», nou concurs de Ràdio Sant Cugat JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Des del passat 27 de desembre l'emissora municipal de Sant Cugat compta amb un nou concurs que ha programat amb la col·laboració d'aquest setmanari, Els 4 Cantons. Els oients de RSC hi poden participar cada dia, a través del telèfon, de dilluns a divendres, de dos quarts d'l fins la 1 del migdia. Així, Maribel Cayuelas i Mike Ribalta converteixen diàriament el joc de taula d'El Savi en un concurs de ràdio apte per a tots els públics, en el qual, a més de jugar, s'aprenen moltes cases sobre la nació catalana. A part dels premis directes que es poden aconseguir diàriament amb la participació en el programa radiofònic, hi ha un concurs quinzenal per als concursants que més respostes hagin encertat. El guanyador s'endurà un joc d'El Savi cedit per Els 4 Cantons. Les cucs per entrar a t'envelat ja són habituals. Foto MANE ESPINÓS \

L'èxit de l'envelat de Nadal fa que cada dia hi hagi cues per poder entrar L'alcalde de la ciutat considera que és pràcticament impossible trobar un emplaçament millor J.M. VALLÈS

• Centre.— Les imatges parlen per si soles. Molts han estat els que han lluitat fent cues per aconseguir entrar en els 200 m2 de l'envelat de Nadal. Mentre alguns pares han mostrat les L'any passat van passar més de 5.000 persones per l'envelat de Nadal dels Quatre Cantons. Enguany, l'equipament, que arriba a la quarta edició, superarà probablement amb escreix la xifra de l'any passat. Aquets dies s'han format llargues cues de pares i nens davant la porta de l'equipament municipal per entrar-hi. Cada tarda, cap a les 6, co-

seves queixes per les dimensions del local instal·lat als Quatre Cantons, els reponsables municipals opinen que si canviés d'ubicació no tindria la mateixa resposta. Una vegada més, l'assistència dels nens ha estat massiva tant als

mençaven les activitats infantils que han tingut més acceptació i, per tant, són molts els que s'han apropat als Quatre Cantons. L'èxit de l'envelat ha provocat que molts, sobretot els pares, es qüestionin les dimensions de l'espai i hagin manifestat les seves queixes. Solució difícil L'alcalde de Sant Cugat,

Joan Aymerich, considera que si l'envelat no estigués on està tindria menys acceptació. Joan Aymerich afirma que «part de l'èxit que té aquest envelat és precisament per la seva ubicació. I, a la plaça dels Quatre Cantons, aquest envelat ja no es pot fer més gran». Aymerich explica que l'emplaçament escollit és just al centre de la ciutat i facilita

tallers del matí com en les activitats infantils de les tardes. Gran part de la responsabilitat de l'acollida de les activitats ha estat de l'equip de monitors encarregats de donar suport i de les entitats que han programat activitats matinals.

l'arribada de tothom. Mentre els nens juguen, els pares poden fer, per exemple, les seves compres pel centre de Sant Cugat. En aquest sentit, Aymerich diu que «abans sacrificaria l'espai que canviar de lloc l'envelat». El regidor de Cultura i Joventut de l'Ajuntament, Jordi Franquesa, considera que seria perfecte trobar un espai adient on concentrar les activitats de

Nadal i d'altres. Sis hores de música Les activitats programades arriben ja a la seva fi. Avui, dissabte dia 7, hi ha jocs de simulació històrica sota l'organització del Team Snafu. A les deu de la nit, música funky amb Princes of Time. Demà, fi de festa amb sis hores de música en directe.

ntercanvien opinions opinions amb amb l'alcal< Els nens intercanvien l'alcalde Festa Major o si l'alcalde pateix quan hi ha eleccions. Abans d'acabar les preguntes dels joves periodistes, l'alcalde també va voler fer preguntes. Joan Aymerich els va preguntar què troben a faltar a Sant Cugat. La resposta va ser unànime. Molts van dir que abans Sant Cugat era un poble on es podia jugar al carrer i als camps. Aymerich, sorprès, els deia als menuts que tan joves com són no podien haver conegut Sant Cugat com un poble: «En els últims dotze anys no hi ha hagut gaires canvis de poble a ciutat. Des que jo era petit fins avui el canvi sí que ha estat evident. Jo JUgaba a bales al carrer Santiago Rusinol. Avui hi passen cotxes».

JOSEP MARIA VALLÈS

M Centre.— «Ha estat molt agradable. Coses així reconforten la tasca diària d'un càrrec púplic com és el cas d'un alcalde. Valoro moltíssim que la quitxalla no tingui cap tipus de vergonya a preguntar o expressar la seva opinió. Això és molt important; a la meva edat no era així». Amb aquestes paraules l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, valorava satisfet una entrevista espontània amb nens i nenes, d'entre 7 i 12 anys, de totes les escoles del municipi a l'envelat de la plaça dels Quatre Cantons el dimecres 4 de gener. Els menuts volien saber si era divertit ser alcalde, si tenia animals domèstics a casa, què volia ser quan era petit o si li agradaria ser president de la Generalitat. Aymerich va explicar que, com la majoria de nens, quan era petit, volia ser futbolista i quan li van preguntar si li agradava ser al-

Els nens van preguntar el que volien, a iniciativa de Ràdio Sant Cugat. Foia: MANL LSPINOSA. calde no va dubtar en la seva resposta: «Molt. M'agrada molt ser alcalde perquè pots fer moltes coses

per a la ciutat on vius i que estimes, com, per exemple, l'envelat de Nadal on tots vosaltres ho passeu bé». Els

nens també van tenir curio sitat per saber quants ha bitants hi ha a Sant Cugat (44.852), com s'organitza la

També amb els avis Després, Joan Aymerich va visitar el Casal d'Avis Sant Cugat i va felicitar l'any nou a la gent gran de la residència.

El Savi, un joc creat pel diari El Punt, consta d'un tauler, 1.024 targetes amb preguntes i respostes i un targeter, 8 peces en forma de peó d'escacs, un dau i les capses. El Savi també es pot comprar. Per als subscriptors de Els 4 Cantons costa 2.800 pessetes. Per al públic en general hi ha dues ofertes: el joc amb publicitat al dors de les targetes i a la tapa de l'estoig, al preu de 4.900 pessetes, i el que no en porta, que en val 6.995.

Continua el cicle de tertúlies de la Llar d'Avis H Sant Cugat.— Aquest mes de gener la Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat reprèn el seu cicle de tertúlies Vivències santeugatenques. Com ja és habitual, les xerrades seran conduïdes per tres coneixedors de la història de la ciutat: Josep Castané, Tomàs Grau i Josep Altet. Segons el programa previst, el 10 de gener es parlarà sobre el cultiu dels cereals i sobre les eres. El 14 de febrer, de l'ermita de Sant Medir, i, el 14 de març, de les fàbriques. Les xerrades, que són obertes a tothom que hi vulgui participar, començaran a dos quarts de set de la tarda als locals de la Llar d'Avis./J.M.V.

Creu Roja envia el material recollit al Sàhara • Sant Cugat.— En total, unes catorze capses que omplien un camió de gran tonatge van marxar de Sant Cugat a la seu central de Creu Roja, per posteriorment enviar l'ajut de tot el ma\eïia\ ïecoüit als refugiats del poble saharià. La campanya efectuada a Sant Cugat ha servit per recollir roba, menjar, tendes d'acampada i fogons de gas. La seu de Creu Roja va recollir material fins la primera quinzena del mes de desembre. /J.M.V.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, d de gener de 1995

LA VIDA SOCIAL El Centro Popular Andaluz prepara les activitats d'enguany

Pere Formiguera

JOSLPM. VALLtS

A mes de ser un fotògraf d'anomenada internacional, amb obres exposades als principals museus d'art, Pere Pomiigueru també és un agosarat explorador de la imaginació i visitant assidu del món de Fantasia XII l \ I M s \ \ I

• Sant Cugal I oi hom coneix alguns del- habitants me* c o n c i l i s de I :nou cic Ianlasia. (.)ui no li.i '• i-t. encara que sigui de cua d'ull. un gnoin o una lada .' l'cm en cl mon de f-.ni i.isi.i hi li;i altres pci si >ualgcs que lambc pol se: inicies sant concixei l'et així> \.iIL1 \ i ilci cnlicv isl.ii un i iiii c. pe lo. Liil'l q U i es mol; 11111 k I. lema v c i g o m . i LL pailai iinh un icpoi ici i '. a i in MI un amic seu. i u l'cic. pel rcpieseii!ar-lo. ( 'om v a v i nik \ as >n ncixci l'ogre .' Va sci indiicclamcnl l.i saps que molts dcN csscis de I anlasia viuen amaiMls entie nosaltres. \ la placa I esseps lli ha una .. a-a on v IU una fada I a de portera. tlo te \ a t e l a ni ales peto es una ici ilable tada. \ casa mesa. sense que jo me n'adones. hi \ i\ KI un g;n un. I 'n dia. mentre estava c o n ml. es \a presentat. Vam començar a parlar i ens o m fel amics. I na H M UI portal a una altra i un dia que vaig comentat li que volia ler el llibie d'en Pol/et em va picscnlar l'ogre.Id va fer por trobar-te amb ells.' ••No. Son persones molt tímides i educades, l i s dos ogres ens van explicar toia la m i t o l o g i a r e l a c i o n a d a amb ells. Ens vau dir que In ha moltes histories falses que els presenten com a dolents i nwiijatn·iis. però això es del tol fals. I .a gran majoria d'ogres son vegetarians i no mengen ni nens ni carn de cap mena.» -('om que son tan grossos. deuen haver de menjar molta quantitat de verdura. • •No son grossos. No els confonguis amb els gegants. I Is ogres acostumen a ser d'una mida normal i no es poilen distingir dels homes. l'odcn anar pel carrer i ningú no nota que son ogres. lli ha alguns gegants que també son ogres, segurament fruit d'un mestissatge entre aquestes dues races. També tenen poders màgics.

• Centre.— El Centro Pop u l a r Andaluz ( C P A ) de Sant Cugat ja ha confeccionat el programa de totes les activitats culturals i lúdiques d'aquest any en què l'entitat complirà ei divuitè aniversari. Un gran nombre dels actes previstos pel Centre son propis de la mateixa entitat, tot i que son oberts a la resta de ciutadans. La resta son col·laboracions i paí licipacioils de! CPA en activitats d'altres entitats o associacions de! municipi o d'alircs poblacions. Del programa d'enguanv. es destaquen entre altres, la celebració del Dia d'Andalusia que tindrà lloc el dia 25 de febrer. Al mati hi llaurà un vi d'honor en commemoració de la diada i. al migdia, un[>i>nijc. A la tarda començarà un festival folclòrie andalús amb euiite, ball. recital de poesies i cantada dels cors participants. Andalús adoptiu

Pere l-nrmiguera viatja pel mon de 1 anlasia. 11

A. Ml'LA.

Somio un món sense violència »

-Nom: Pere Formiguera. Lloc de naixement: Barcelona de 1952. Data de naixement: 5 de m; -Professió: Fotògraf. -Aficions: «Explorar el mon de la imatge i també estudiar i viatjar pels móns de la fantasia i els mites. -Un llibre: «í ien unes de sníedad. de Gar-

que guarden en secret. Últimament sembla que van perdent aquests poders, segurament per culpa que els joves viuen entre els humans i moltes vegades ni saben que són ogres. Els ogres grans tenen por de transmetre els seus secrets. — P e r ò , segons els contes. els ogres són ferotges. — « N o són especialment ferotges. De vegades els

cía Màrquez.» —I na pel·lícula: «\o\vcciito.» —L'na música: «Bach.» —Màxima aspiració: •< Encara que sigui un desig utòpic i del tot impossible m'agrada pensar en un mon en el qual sigui realitat la total supressió de qualsevol tipus de violència.»

mascles tenen mal geni, però les femelles són molt maternals. tenen molts fills que estimen de tot cor. A mes. acullen qualsevol cria d'altres races amb tota la seva tendresa. Després vénen els problemes quan el senyor tic la llar es troba tota la casa plena de nens que fan xivarri i que es mengen el seu sopar. Ara això ja no passa tant perquè els nens

son mes llestos i no es perden.» —Els ogres viuen en cases i no pas en coves? ••Es clar. Fa molts anys que els ogres viuen en cases. Potser abans vivien en coves, però també molta gent hi vivia. Després van viure en cases, encara que. com que son molt tímids, les seves llars són normalment al mig dels boscos més foscos. A

mes, s amaguen perquè, com que tenen poders màgics, els homes els tenen enveja i abans els perseguien per descobrir els seus secrets, que són molt secrets. Ara molts ja s'han perdut. Ja no saben fer botes de set llegües.» — P e r ò els ogres guarden molts tresors? —«Això no és del tot veritat. Els ogres són molt estalviadors i és clar que si estalvies tens tresors.» — P e r ò el Polzet va matar l'ogre i va robar el tresor? —El Polzet, que era un noi molt espavilat, no va matar l'ogre. Si llegeixes el conte de Perrault veuràs que hi ha dos finals: un en què el Polzet només roba les botes de set llegües i després es fa carter reial; i un altre en què també roba el seu tresor però no el mata.»

El dia 11 de març. el Centro Popular Andaluz de Sant Cugat farà cl bateig de 1'-andalús adoptiu». D'aquesta manera, l'entitat vol acollir totes les persones, no andaluses de naixement, que pel seu amor i dedicació a la cultura andalusa, hagin fet els mèrits suficients per ser escollit andalús adoptiu. El dia 13 de maig, com ja és tradicional, el CPA celebra el dia de la Cruz de Mayo a m b una missa als jardins de la seu de l'entitat. farà una vistosa ofrena floral i, després, amb el corresponen vi d'honor i actuació del cor A nuestro aire. A la celebració, hi estan convidades entitats andaluses d'altres localitats properes. El primer dia del mes de juny, el Centre Popular Andalús organitzarà una gran festa per celebrar cl divuitè aniversari. Es previst un dinar de g e r m a n o r que tindrà la participació de la majoria de socis de l'entitat santeugatenca i es farà un reconeixement públic al soci de l'any 1995. Per completar la diada hi haurà un festival flamenc.

Hls contes de Cesc Senat B Sant Cugat.•-• En pocs dics de diferència, cl con-" la-contes Cesc Serrat va fer dues actuacions amb gran exil a Sant Cugat, l a primera \ a ser a l'Envelat dels Oualrc ('.nilons i. hi segona. a la biblioteca del Mil·lenari davant una cinquantena de nens i nenes que prèviament s'hi havien inscrit per assistu-hi. Serrat, acompanvat d'unes maletes, va explicar contes ajudat per objectes o ninots que representaven els protagonistes de Ics seves c a p l i v a d o r e s histories. A mes. Serrat va exsplicar els contes amb la col·laboració ileK mateixos nens i nens. que l'escoltaven bocabadats. I M v

Ceylan, un nou bar a Sant Cugat

Cesc Serrat va captivar tots els menuts de la biblioteca, i-uiu: J.A. MULA

M Sant Cugat.— Han inaugurat al n ú m e r o 9 del carrer de Castillejos un nou bar que té per nom Ceylan i que animarà l'ambient de Sant Cugat. Aquest establiment ofereix un lloc on es pot anar a fer tapes, i també on es podrà prendre una àmplia varietat de còctels. El Ceylan obre les portes des de les 8 del matí fins a la matinada. El telèfon és el 589 64 5 5 . : v e

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 de gener de 1995

APUNTS

ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS

La Fira d'Artesania instal·lada a la Plaça Octavià. Foto: J.A. MULA.

Moltes parades en la tradicional Fira d'Artesania • Centre.— Des del dia 2 fins el dia 5, en horaris de matí i tarda, diversos artesans d'arreu de Catalunya van vendre les seves obres en la tradicional Fira d'Artesania que cada any es fa a Sant Cugat, per aquestes dates d'inici d'any. El més de 20 firaires,

instal·lats a la Plaça del Monestir, van vendre, sota un fred glaçat, artesania de fusta, roba, orfebreria, ceràmica i altres tècniques a moltes persones que volien fer obsequis originals en aquestes diades nadalenques. / F.C.

Horitzontals: 1.- Rebran el sagrament de l'Eucaristia. 2 . Semblant al llorer. Etilè. 3 . Lloc on es munyen les ovelles, al revés. Petita quantitat amb què es contribueix a alguna cosa. Primera del grup. 4 . - Símbol del nitrogen. Unitat d'intensitat de corrent elèctric (plural). Símbol del molibdè. 5.- Crit del carreter per fer anar l'animal a la dreta. Home castrat guardià d'un harem. 6.- Substància elaborada per les abelles. Membrana tenuíssima. Instituto Naciónal de Indústria. 7.- Espai a recórrer entre dos punts d'una cursa. Metall rar d'un color gris de plom. 8.- Grau d'elevació d'un so. Viuré en un lloc. Consonant que fa riure. 9 . - L'altra consonant que fa riure. Relatiu a l'os. Continent. 10.- Cardinal. Rampinyar, furtar. Verticals: 1.- Aparell de mesura del pendent d'un terreny. 2 . Causa, al revés. Natural de Letònia. Sigla del sud. 3 . - Conjunt de murs que formen un clos. Antic nom de la nota do. 4 . - Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure-se'n. Preposició. 5 . - Símbol del radi. Carbonat de potassi. 6.-Època de l'era terciària entre

GIRALT

10 11

» 2 3 4 5 g J g g j - ^

-i n

el paleocè i Toligocè, de baix a dalt. Fito, posat a la biorxa. 7 . Recipient més alt i de base més perita que el gibrell. Preposició. 8.- Vocal de pas. Fer servir una cosa, a la inversa. Vall de Catalunya. 9.- Arrel. Infantesa. 10.Símbol d'un element químic radioactiu, alineat amb els halògens, darrera el iode, amb el qual té semblances. Conjunt de coses les unes sobre les altres, formant

SIS DIFERENCIES

elevació. Símbol d e l ' i n d i . 1 1 . T r a c t a r à u n afer m ú t u a m e n t a m b un altre o a m b altres.

jswyv isa -"OI '«isy jsifi ox -•g -Eimn Bdsjg -•£ INI p x 1»W -•» •Dirang osno -°S °W siaduiv N --fr O ï°qQ 'OT -'£ ?lfl 'Psmin --j írej -eSajquiCQ --\ :s|«)aoz|poq opnioç

R. SOLER

- P D 1( í/7

^lr?V

^^^•"^ ° £c**j\

XJL

À9T S o p a r de cap d'any d e l Casal d'avis. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El Casal d'Avis acomiada l'any I Centre.— Les celebracions de Nadal del Casal d'Avis Sant Cugat han arribat enguany a la seva fi. Ahir, divendres 6 de gener, els Reis Mags d'Orient van visitar els avis de la residència i els van portar un missatge de pau i esperança per aquest any que

ja ha començat a rodar. Abans, però, el 31 de desembre passat, com mostra la fotografia, la gent gran del Casal d'Avis es van aplegar per acomiadar l'any 1994 i donar la benvinguda al nou any amb un sopar iunball./J.M.V.

La segona Torre de Collserola

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar d nom de vuit grups de tropa armada.

p A R T

•06^ J. ESCUDER

Blanques guanyen amb una llarga combinació. SotoColina. Cuba, 1994.

1 D A Q A P

L M L N H Y Ç 1 N O K P J L R X Y Z R 1 A

1 A Q

1 N H D K S

D D H T A R A J

• Sant Cugat.— Aquests dies es pot visitar a la Casa de Cultura una reproducció de la Torre de Telecomunicacions de Collserola. La reproducció és una maqueta de la torre que està feta majoriatariament amb estany i que segueix el mateix patró que la construcció real, però a escala 1:1200. La nova torre de Collserola correspon a un treball conjunt dels alumnes de primer curs dels grups 1C5, 1C6, 1C7 i el grup d'Aprenentatge d'Oficis de l'Institut de Formació Professional Leonardo da Vinci de Sant Cugat. Els alumnes, ajudats

C Ç A P R U R G A V C B M G Q U A E B 1 J O K S C

1 B L C U D

1 E H G R A L D G

O L L A T A B F A E «ptusd 'çüpimbss '«)iuran3 *Bp83uq 'oisiAip 'ef[TIHHI 'ciXuBduioa 'oflBieg :ot3nfo^

JERÜtÍFIC

*<PO 01 '01» +HOT 6 '1*1 *P1 % ^Vl *DtV i '.OM. KM*! 9 !JDI13*a S-0O:>KlVllHtl9V·E:imD!HI'*d«<IiP[l [:«P"re

GIRALT

POBLE DE L'ALT EMPORDÀ Forma part de la unitat de població de Figueres.

pels professors, van fer

aquesta maqueta durant el curs 1993/94. Alumnes i professors van decidir fer aquest minuciós treball en observar que la torre de telecomicacions, construïda just abans de les olimpíades de Barcelona 1992, ja formava part de la serra. / J.M.V.

SOPA DE LLETRES

Jl·-J/íh

P O B L A C I Ó P O S S E Ï M Imatge del treball realitzat pels a l u m n e s del L e o n a r d o d a Vinci. Foto: MANÉ ESPINOSA.

(umrai) WJHSSOd (B|IA) QDVtHOd WINaLVlIA ••9P»toS

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

APUNTS

ELS 4 CAN TONS , Divendres. (> de gener de 1W5

ELS SERVEIS jüi

* ,*SRÍR

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de l'Once

D í l u n t tarda obert

Sorteig de dimecres. 4-1-95

71218

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

v'v CONFLENT ALTA CERDANYA

ROSSELLÓ

-ï'l''z-

'l'I'l'l ALT EMP0P;-A

•l'I'l'l

ey>s

N u m premiat

?& l : :l i i ' . ;• 1 Mh

3'o74

! : .- i n : . . - . . . Í : I I . ' .-)

'•?:•.U

VALLESPIR ooooo o

Sorteig

Alfons Sala, 23, baixos

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3a edat i cornet jove

«^

Surt

07,18.fsoiar, 08,18 'ofe/aij

10,10;so/ar,i 11,10 fciteia.'.i

Es pon 16,37 fsolar, 17,37 foffcjaíj

Es pon 22,38 fsd i,': 23,38 iWíc

cíTíf

•

—

•

—

...

Temperatures d'a hir BERGUEDÀ

Trio

Països C a t a l a n s Alacant

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 4-1 9 5

Arenys de Munt

575 Sorteig

N u m premiat

.•", ' ' i | , • .••• . ' .'.

:i-12 ,!48 BAGES

'/'/'/'/

Súper 10 Sorteig d edimecres. 4-1-95

VALLÈS ORIENTAL

2-5-6-15-23 27-34-37 -38-40 42 - 44 - 45 - 46 - 54 57-60-61 -66-67

ANOIA

ALT PENEDÈS

1H ,-'1 4? C 4 7 R-b

Encertants

Pesset.

'j d . - :, t

8 728.084

4 3 3 :!<• :>

201,572

.-'(] 0H3 He 4

6.163

3b 1 3 0 ? i l . : 3

74b

Sorteig de dijous, 29-12-94 3

1b - 18

36 40 - 44. C-l R-6.

Encertants

Pessetes

4 rli. 6

69 1 6 1 . 5 4 2

b ,1c b + C

11.447 4 2 8

bol

<i|. b

204.054

23 3 b 6 t i c 4

6.943

380 04b d i : 3

883

Loto 6/49 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 4-1-95

15-24 -28 3 0 - 3 3 -37 Complementari

36 Pessetes

Encertants

100.000.000

0 de 6

468,227

0 iif; b + C 10 d e b

39,018

407 d e 4

2.684

9 397 d e 3

423

Bonoloto Sorteig d edimecres, 4-1-95

14-31 -32 39 - 45 - 46 Complementari

Reintegrament

S o r t e i g de d i m a r t s , 3-1-95

4 25 33 35 39 40. C-26 R-7. Encertants 0de6 3 de5 + C

-5

Blanes

Cadaqués

C a s t e l l ó d e la P I V I Ü

Eivissa

L'Estartit

Figueres

Fontcoberta

?.c

F o r n e l l s d e ta S e l v a

Girona

Lleida

La M o l i n a

-1 1

Palma d e Mallorca

1 3

erpinyà

Variable i insegur nerals i d'una certa intensitat. A la resta de comarques el dia serà tapat i plujós. Els valors termomètrics experimentaran una progressiva davallada. Al País Valencià els núvols s'alternaran amb les clarianes i no es descarta que puguin caure alguns ruixats aïllats. A les illes Balears la nuvolositat augmentarà a mesura que avanci el dia. Al litoral català els vents seran fluixos i de direcció variable però, en general, del nord. A la mar dominarà el marejol.

I En el mapa isobàric s'observa com els Països Catalans estan sota l'àrea d'acció de les altes pressions. Malgrat això. la inestabilitat que hi haurà a Ics capes altes atmosfèriques, juntament amb el front que s'apropa per l'oest, afavorirà la formació de nuvolades i de ruixats a la major part del Principat. Al Pirineu. als Pre-pirineus i en algunes zones del pre-litoral les precipitacions seran en forma de neu i afectaran cotes d'aproximadament 4IKI metres. tot i que no es una situació típica de neu. Les temperatures seran baixes. A les comarques gironines el dia serà bastant tapat i amb un elevat risc de ruixats. A les àrees de muntanya nevarà però de manera feble. Lis valors termomòtries minvaran. Al Barcelonès i al Vallès Occidental la nuvolositat estarà bastant desenvolupada. l.es precipitacions seran intermitents però podran afec-

Demà, ambient molt fred Al Pirineu les nevades encara seran freqüents, però a la resta de comarques i especialment les del sud i de l'interior dominarà el sol. A les illes Balears la nuvolositat serà variable i el risc de ruixats, elevat. Els vents seran forts i del quatar qualsevol indret. Les A la Catalunya Nord la drant nord i les temperatemperatures, tant les diür- situació meteorològica és tures, molt baixes. La hunes com les nocturnes, seran poc definida. Sobre els re- mitat ambiental serà baixa baixes. lleus les nevades seran ge- i la visibilitat, excel·lent.

-s 5

9,5

10 5

Ripoll

Roses

-1

Sant Adrià de Besos

Sant Cugat del Vallès

St. F e l i u d e G u í x o l s

-10

St. P r i v a t d ' e n B a s

6.5

St. P a u d e S e g u r i e s

-10

Sta. C o l o m a d e F a r n e r s

-5

S t a . C o l o m a d e G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

Nevades al Pirineu i els Pre-pirineus, ruixats aïllats a la resta de comarques i ambient fred

2 _i

-9

M à x . Min

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

-4

Madrid

-3

Múrcia

Santander

Saragossa

Sevilla

Terol

Toledo

-2

Valladolid

-3

Món

Màx

Min.

Amsterdam

-3

Atenes

Berlín

-2

-8

Bonn

-1

Bratislava

-6

Brussel·les

-2

Buenos Aires

Ginebra

-1

-4

Lisboa

Londres

Montevideo

Moscou

-5

-10

Nova York

Paris

-1

Praga

-1

-7

Pequin

-4

Rabat

Rio d e J a n e i r o

-7

Roma

Tòquio

Varsòvia

-3

-10

Washington

-10

5.515652 174.178

2 805 de 4

3.736

57,388 de 3

400

Sorteig d e dilluns 2-1-95

Encertants

La B i s b a l

GARRAF

C i h M M A PORC

9 H

Puigcerdà

0.5

[Barcelona

3A=C|'.0MES f \

i O.fi

Badalona

El P o r t d e la S e l v a

BAIX LLOBREGAT

Pessetes 40.632.405

38 de 5

9-21-37-40

r >

'l'I'l'l

Loteria primitiva > /

^ kPi

OCCIDENTAL Ç

Sorteig de dissabte, 31-12-94 '

VALLES

Màx. Mm

41 - 45. C-12 RS. Pessetes

0 de 6

19.121.362

1 de 5 + C

14.708.740

20 d e 5

294.175

1.912 d e 4

4.872

43 126 d e 3

400

• C r a n c . 22 junv-22 juliol • Àries. 21 nuri;-2U abril — H a u r i e s de ser nies amable a m b la —Controla la situació q u e tens entre teva parella i estar mes pendent dels mans i procura que no s'hi fiqui ningú seus problemes. pel mig. Vés amb compte.

• Balança. 22 set -22 octubre —La teva família i tu n o esteu en el millor m o m e n t de relacions personals. Arregla-ho.

• C a p r i c o r n . 21 des.-19 gener — H a u r i e s d e creure m é s e n la gent que t'envolta i n o pensar que només tu tens la veritat. • A q u a r i . 20 gener-18 febrer —Assegura el t e u futur i proposa els projectes i plans laborals als teus caps. Ara és un bon m o m e n t .

• Taure. 21 .ibnl-20 maig —Intenta estalviar una mica mes durant aque-t any i mira de no tenir dcipescs inútib que pots evitar.

• Lleó. 2.T jU.liol-2: agnst -Sigues més prudent en la teva feina i n o et creïs problemes. A vegades és millor callar.

• Escorpí. 2.i OLC-21 novembre - - T ' h a u r i e s de relaxar i prendre't la vida amb m e s filosofia. N o pateixis tant, no val la pena.

• Bessons. 21 m.ng-21 juny - S i continues actuant amb tant orgull. la gent acabarà dei\ant-!e de banda i i~\o et t.ua cas.

• Verge. 23 agost-21 setembre -Les-te u n a mica de pla amb vista a les vacances q u e encara et queden. Pols aprofitar-lcs bé

• Sagitari. 22 nov -20 desembre • Peixos. 14 fcbrer-2U marc Selecciona més pel q u e fa a le-- afi- —Si tens estones que n o saps com omcioiis. L'itimament estàs una mica desplir, valdria la pena que les dediquessis bordat da i no pots amb tot. a la teva llar.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 6 de gener de 1995

ELS CINEMES «Días contados»

• SANT CUGAT

Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. H Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una prostituta drogoaddicta i filla d'un guàrdia civil.

Sant Cugat 1

Una foca en mi casa

4.30,6.30,8.30,10.30

Cinest-tres

La màscara

Sant Cugat 2

La pasión turca

4.45,7.30,10.30

Euterpe

Timecop

«Corina, Corina»

Rubi Palace 2 La pastón turca

Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldberg i Tina Majorino. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Anys 50: la mare de Molly Singer ha mort recentment; Molly s'ha tancat en ella mateixa i és incapaç de pronunciar ni una sola paraula. El seu pare s'ha estat ocupant d'ella, però ara ha de tornar a la feina i decideix llogar una mainadera. Manny Singer contracta Corina, una dona de raça negra molt educada, una mica sofisticada i amb una gran sensibilitat. Corina aconseguirà travessar la barrera emocional de Molly i farà que torni a parlar i que es converteixi en una gran amiga seva.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise, Christian Slater i Virgínia McCollam. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A final del segle XVIII, arriba al món del vampir Least un mortal desolat per la pèrdua de la seva esposa i la seva filla. Dos-cents anys més tard, a final del segle XX, a la ciutat de San Francisco, Louis decideix explicar la seva història a un jove reporter.

«Una foca en mi casa» Director George Miller. Intèrprets: Keith Carradine, Tina Majorino i Chelsea Field. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola.

Sant Cugat 3 Sant Cugat 4

• SABADELL

Elreyleón

4.30,6.35,8.35,10.35 4.20,6.25,8.30,10.40

Timecop

Rubí Palace 1 Elreyleón Laborables: 6.00,8.00,10.30 Laborables: 6.15,8.30,10.45

Dissabtes i festius: 4.00,6.00,8.00,10.30 Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Dissabtes festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 4 Júnior

Festius: 450,6.10,8.15,10.50

Montecarlo

El rey león

4.10,6.10,8.20,10.45

«El rey león»

Principal

Milagro en la ciudad

4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla

Corina, Corina

4.10,6.20,8.30,10.50

Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili. Quan es troba la lleona Nala i li explica que les seves terres, governades per Scar, han estat assolades pel patiment i les calamitats, Simba decideix tornar i ocupar el lloc de rei que li correspon, conscient que l'esperit del seu pare està amb ell. Inicia així una batalla decisiva contra el seu oncle, que ara està al capdavant d'un exèrcit de hienes.

• CERDANYOLA Kursaal

Rubi Palace 3 Entrevista con el vampiro Laborables'. 6.15,8.30,10.30

Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.50

4.00,6.10,8.20,10.45.

Magnapax El gran ca|6n

4.05,10.05

Magnapax: Niagara

7.00

La màscara

5.15,7.15,9.15,11.15

Corina, Corina

4.25,6.35,9.00,11.15

Stargate

4.00,6.15,8.30,10.45

Rubi Palace 5 torina, Corina

Júnior

4.15,6.30,8.55,11.10

Laborables: 8.30,10.45

Una foca en ml casa

4.45,6.45,8.45,10.45

Peügro inminente

5.10,7.50,10.30

Laborables: 6.15,8.30,10.30

Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Dissabtes i festus: 8.30,10.45

• SABADELL 5.00,7.30,10.45

ReaJitybtes

Júnior

4.00,6.00,8.15,10.45

Milagro en la ciudad

4.30,6.40,8.50,11.05

Entrevista con el vampiro

5.00.7.30,10.45

La pasión turca

5.20.7.40,10.25

Dias contados

4.00,6.00,8.15,10.45

Elreyleón

4.50,6.50, a40,10.50

Elreyleón

4.00,6.00,8.15,10.45

Entrevista con el vampiro

4.45,7.50,10.50

CineartSsales La pastón turca

• Història d'una cria de foca anomenada André que, després de la mort de la seva mare a mans d'un grup de pescadors, és recollida i cuidada per la família d ' u n a r m a d o r de vaixells.

«Júnior» Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Danny de Vito i Emma Thompson. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Un doctor especialitzat en fertilitat decideix sotmetre's a un experiment mitjançant el qual resulta embarassat. Per aconseguir-ho, ha hagut de robar un òvul al centre hospitalari on treballa. El doctor Larry Arbogast, un seu amic també ginecòleg, i la doctora Diana Reddin, màxima rival d'Arbogast i especialista en la congelació d'òvuls, l'ajudaran en cl seu intent.

«Milagro en la ciudad» Director Les Mayfield. Intèrprets: Richrd Attenborough, Elizabeth Perkins i Mara Wilson. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Kris Kringle és contractat per fer de Santa Claus en uns grans magatzems durant els dies de Nadal. Però Kringle es pren tan seriosament el seu personatge que acaba creient que és el veritable Santa Claus, disposat en tot moment a dur màgia i fantasia a les vides dels nens i nenes. Kringle estableix forts vincles amb una nena de sis anys que té seriosos dubtes sobre la identitat del personatge.

I Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment i es converteix en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui. Des del moment que Ipkiss es posa la màscara inicia una venjança personal contra tots els que el van menysprear, i es defensa de manera original de tots els atacs.

«La pasión turca»

«La màscara»

Director Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene. Recomanada: R/13. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Una dona de províncies decideix posar fi a la seva avorrida vida de casada quan durant un viatge s'enamora bojament d'un guia turc i queda fascinada per una cultura totalment oposada a la seva.

.5.00,7.10,9.10,11.10

«Peligro inminente» Director Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe i Anne Archer. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I L'assassinat d'un home de negocis, unit estretament al president dels Estats Units, posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la lluita contra el narcotràfic per part del govern nord-americà. Jack Ryan, un analista de la CIA, decideix investigar els fets i el president envia dos dels seus homes a una missió secreta.

«Reality Bites» Director Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cefdanyola. B Lelaina és una jove que, després de graduar-se al col·legi, aspira a ser director de cinema, però ha de conformar-se a ser

L'home armari i el seu doble I «TIMECOP» Títol original: Timecop. EUA. 1994. Director: Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme. Ron Silver, Mia Sara i Glòria Reubcn.

ÀNGEL QUINTANA

imecop s'obre com si fos un westem: una diligència avança en un paisatge semidesert i és aturada p e r un bandoler. Després d'una breu discussió, l'home desenfunda les pistoles i comprovem que les armes no són de l'època, sinó del futur. L'escena adverteix que ens trobem davant d'un producte que no té res a veure a m b el gènere, sinó amb un film fantàstic sobre el viatge en el temps. Curiosament, a Timecop només hi ha una altra escena que té lloc en el passat, durant l'any 1929. Les altres es concentren en un marge de temps situat entre l'any 1994 i el 2004, és a dir, entre el present i un imaginari fu-

tur en el qual tot és possible, menys la destrucció de l'estructura de la policia nord-americana. Timecop planteja alguns curiosos problemes filosòfics sobre el tema de la duplicitat i la destrucció de les fronteres del temps. El protagonista retrocedeix deu anys enrere per tal de p o d e r modificar la seva existència i salvar la seva esposa, morta a mans d'un grup de criminals. En el passat, l'home trobarà el seu doble —ell mateix amb deu anys menys—, a m b qui p o d r à conversar i a qui podrà donar consells. L'única cosa que no podrà fer amb el seu doble és tocar-lo, ni ocupar el mateix espai que ell, ja que podria córrer el risc d'alterar les lleis del temps i de la matèria, i crear un col·lapse de greus conseqüències. El tema del salt del temps apuntat a Timecop no és res més que una variant d'una història vista mil vegades abans. Regreso alfu-

assistent de producció en un programa de televisió. Durant el seu temps lliure, Lelaina enregistra un vídeo sobre la vida quotidiana del seu cercle d'amistats.

«Stargate» Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El coronel Jack O'Neil i l'egiptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Giza. El governant d'Abydos és Ra, un tirà dotat de grans poders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

«Timecop, policia en el tiempo» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat, i Euterpe, de Sabadell. • A l'any 2004 l'home ha aconseguit viatjar a través del temps. El policia Max Walker ha d'impedir que una banda de criminals modifiqui el curs de la història. Jean-Claude van Damme demostra a Timecop que coneix bé les arts marcials.

turó, El experimento Filadèlfia i Peggy Sue se caso són obres realitzades als anys 80 que expliquen històries de manipulació dels esdeveniments històrics mitjançant salts temporals. La diferència de Timecop és que el film de Hyams vol d o n a r una p r e t e s a transcendència al

problema, i convertir una sèrie de qüestions filosòfiques en un joc de paraules buides. L'únic que interessa al director, però, és establir un marc de ficció on es puguin moure els protagonistes i on J e a n - C l a u d e van D a m m e pugui realitzar una exhibició de les seves virtuts muscu-

lars. Al final, Timecop acaba sent u n a mediocre pel·lícula d'acció, en la qual els guionistes no han acabat de trobar un rendiment a una sèrie d'idees que tractades a m b un cert enginy haurien pogut produir una pel·lícula interessant. Així, la idea d'ar-

ticular la dramatúrgia a partir de la repetició d'una mateixa escena, en la qual s'han manipulat una sèrie de factors per evitar que acabi en desgràcia com la primera vegada, és atractiva. A Peter Hyams —un dels molts cineastes tot terreny de Hollywood— no li interessa forçar la mecànica narrativa, prefereix limitar-se a fer un prod u c t e e s t a n d a r d i t z a t al màxim, on qualsevol excusa és bona per col·locar-hi una escena d'acció o per fer una demostració d'efectes especials inspirats en els de Terminator II. V a n D a m m e continua d e m o s t r a n t q u e , malgrat que intervingui en productes de factura més h o l l y w o o d i a n a , està molt lluny d e ser un actor a considerar. N o és més q u e un armari d e músculs, p e r ò , ja se sap, som en un món on els armaris han substituït els actors, els quals, a la vegada, seran reemplaçats en el futur p e r imatges sintètiques.

APUNTS

FI.S 4 C A N T O N S

l ) i \ r m l t e v (> d e ü c n c t d e 1 W 5

L'AGENDA

• Kailio S;iril ( umil lït dilluns a tli\t n i l n s i \

W',"<

•: ; i • h

k •

I i >• i i .

DIVENDRES 1

.imll

I- i L ' K S L T \ U ^

l l l l i M i l l . i l i u - ..Iv k S ( IV

./ni

lli:! i : 'llli

l '-(I .i

.//.'//'

M ' h

Av. n n h \

i 'Ui ^

I V 1'

;

S.,•>;.' ( n t , : l

l r.;!\;!<ü,r:

.iiiil-

• Simis l'pilania. Haltasar

Melcior.

• Sants I lieini i Hortènsia.

Casp,

i i ,i I : li

\ r UA\

( .IMICI.:-

\ i < i ; t :r:,a

I k I I .1 '.'' h I ••/ d: ••..",.'„• I'IL'M-III.H pci \ M.iilin. I). : T ,i I M i I,/;;, ...-.,' ; , i ' , / , ; d, .

D I M E C R E S

.'•••

•/.'..' i i ..'.'i. 1 1 , : v n , i.

parlem

. J l l l i r l v l.i l a . l l l t . l t

<.k Is iiinnmi .inls .i I t,7iV* SÍ n\,' ,','< "i ( V" s: ilim. -.i [s p i a . n.|tKin Li Miliil.iiii.i' .i I iure u ;w ;< ,'ÍIÍ. iiinli Y ( a v i m n a - i \ l t ,'sl.i I )iiii,c:i.s criíciii ,il \l,:^,ii I " ' . mul- M l aMiIl·i. I ( ,.ilill·llli I \ 1 . < .111. is, d l)l|Ulls n b l l l ' l cl . . o l l i ' l l , l c l - a l l · i / v

:i / ;•,!,!', la, a m b P I ; i r I < iiMics llr-Liklic-, 1 \h.i,l i \ HniK'l p i c - c n l c n / :'.

• llniú SiinU'ti^iitrm'ii A les | n de la ml. al c al-e de la l nin SanleCL;:;:, i k . r < \>\iiw. dT'dnioiul Rosl.mc Direcció: CiuilleiMKi \\es.i \ e n d a anticipada d ' c n l i a d e a la plaça Pere San. 1^. : l o r r e n l de la Bomba. U Oi i;amt/aeio: ( i r u p de D a l i ^ í lla Z e r o .

• Centre A les 10 de la nit. ba'is de salo a m b fivonacci.

IV IS ., I')!- /,', , „• ,,•„„• íl, pclklul

i v l'c. :i>i un,.,,..

n,i\,Mis

musk a b .niih S \ ,ilhc \ Ics .'I I'l h / ,„',>.;;;, a m b ( Kcu-Mc

• Curí de Uelgrado \ les I 1.511 de la nit. a o » en directe a m b C o m ü i i I, and llis Perlect S h o w

I),- : i I I ' .i .' i h V / M - : , w<;\.

mnh IV l'.ihiss.i I )c .? ; a 11 li I blliinvl iiae ii la ícvií, dini.li !s / / ni,i•.'iii:, ni: ilunccics: / < ' \ictít i,r. /

(

\!rei!U I I I | \ C Í H 1 K ' V

I ,,7/ci v<v.'v !·\<iuen \ IV lHl a •" li Wi,w, ,i ,(,' ;< ü .<'*;.</ M I M W :;,.,; N;,./.' • Dhsahk's l)c S a lli li /•/ Cull del \ / o /,'.''/,'/ (cilicm dissabte i. I)c 1(1 ,i II h. / / inuyaizem j licpclicini I IV

li. /

CVÍMVIU l re- i

7 D I S S A B T E • Sants R a m o n Penvalort.

l a coral Sant Cuaal del C M S C l a , - \ R \ H

• ( r e u Roja - C a m p a m a de c o n s c i e n c i a c i ó a m b la n . i ' i i r a . R e c o l l i d a d'arbres \ o.i- de n a d a l . d e l 15 al 2 - de e e i i c r de ' ' d e l m a t i a S d e l \ e s p i e als i o e a b de ia ( i e n R o i a .

• Curs d'Fsperantu ()iL:.: Í irup d'l s p e t a n t o .lo/cio Angles, l'el.: d"4 dl SO • Cluh Muntanyenc

( irup de m i m t a m a pel a i'o> i noies de II a M a m s , I e lelon: (i7.( 53 Ud. --(irup \ a k \ . Activitats infantils al ( J u b cada dimarts clc les (i.5D de la tarda a '.es 7.5n del vespre. -Classes d angles, a nivell de eonv ers.kao. I elefon: l o - - 5 l 'b. ( lasses d'alletisme per a nens i nenes entre S : 12 n i o Pelcton 1-4.S.1')h.

• Sants Arcadi i \ a / . u i

20 anys de la coral Sani Cugat

l 14 d e genet" la C u r . i l S a n i ('iiiiat d e l C l u b M u n t a n y e n c o f e r i r à el t r a d i c i o n a l c o n c e r t d ' a n y n o u al m o n e s t i r , s o t a la d i r e c c i ó de l'aetual director del cor. Hnric A / u a g a . A m b a q u e s t c o n c e r t e s c o m e n ç a r à el p r o g r a m a d ' a c t e s p r e v i s t p e r c o m m e m o r a r cl v i n t è a n i v e r s a r i d e la c o r a l . A la p r i m e r a p a r i d e l e u n c e r t , cantaran un repertori nadalenc a m b cançons tradicionals catalanes, i \i \

del Centre Cultural, concert a càrrec de la Jove O r q u e s t r a Simfònica d e ( atalunya. Director: Josep Pons. Mezzo-sopnmo: I.iliana Bi/incehe. In tormacio i reserves al telèfon 5,su 22 S.S.

9 D I L L U N S • Sants .l'.dia I Uasilissa

D I U M E N G E

D I M A R T S • Centre —De II) del matí ti 1 d e la tarda. Jocs de Simulació Històrica. -A les lli de la nit, funkx a m b Princes o i T i m e .

I el n75 -15 S^ ( M a . A n t ò n i a N a \ a n o i.

D I J O U S

Iri na

lll|PUS

( . ^ a n n ' . .IN

IV i ; - I .: I í - l !• A'( í ,Í i. ;<it . p u 1 M ni r | •, i M R i l>alla i M

P R O P O S T A

,' ,• i . . i , " > / < :

W," . !.• l l i ! - '1 ! " : . K l .

\a\

L A

• Sants 1 ladi iTeofil.

• Sants Nicanor i Cionçal.

• Cor infantil i juvenil Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. ( encerts, sortides de cap d e setmana i tallers c o m p l e m e n taris. I el.: (i75 32 23. • Centre Cívic de la Floresta Ceràmica, ludotcca. piano, "uitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a l> del vespre hores, 'l'el.: -S'l IIS 47.

•

( lIllK

Itlll | 1

-Dini.li Is 24 de genet a les 7.45 ilel vespre, dins el cicle de eonlerencics sobre cultura i societat: HiMoihi i euliuni de

\U S ' ' / i i , . ' ( / . " i í i i

i/'iliiiíi.

amb 1 lisenda D u i b a n . especialista en i·Ltiploloüia. ( entre • Centre Cívic de les Planes Borja. IV!.:' b74 i'l 511 i d~4 lallers de música, costura. 5(i 2') mamialitats. casal i altres ac— Dimarts 51 de gener a ics tivitats. Informació i inscrip7.45 ilel vespre, dins el cicle ( cions de 5 de la tarda a ) de conferencies sobre cultura del vespre. Tel.: d75 51 (15. i societat. Ihsíoriii i t uiatiii Triangular infantil de futbol de la Mesiip:ituitihi antiga, de sala. Inscripcions al C e n t r e a m b lilisenila D u i b a n . espeRecreatiu i Cultural de les cialista en cgiptologia. C e n t r e Planes. Borja. Tel.: d"T4 I 1 511 i ii7-l 56 24. • Casal Cultural de Mira-sol -- Dimarts 7 de febrer a les 7 4 5 Paller de teatre, plàstica, madel vespre, dins el cicle de mialitats. boixets. costura. F!sconferencies sobre cultura i plai diari, casal d'avis i altres societat: l.a interuee'm euluirai activitats. Taller d e Natura en l'etn/nesa. Una neeissiutl l)e\eohrinl el nosire entorn. economu a. a m b V i c e n ç per a nens i nenes d e 7 a Trills, ex-directoi d e Bayer 12 anys. Dissabtes d e lli del Hispània Comercial. SA Cenmatí a 1 del migdia. Infortre Borja, l'el.: (W4 1 1 5(1 i mació i inscripcions d e 5 d e 674 56 24. la tarda a 4 del vespre. T e — D i m a r t s 14 de febrer a les lèfon: 5 8 " 20 78. 7.45 del vespre, dins el cicle de conferències sobre cultura • Ateneu Santcugatenc i societat: La mujer en la his—2on Curset Taller de M a n u a toria de los dereiho-. humunos, litats: centres florals, policroa m b Nazario (ïonzàlcv. camia. porcellana russa, cuina tedràtic d'història de la C A B . i altres. Fins el mes d e juny.

pcticin) I )c 12 .i I ' li / emulem (repetíem) De 13 :i 14 li. A\aiu-inat\. C. Reverte i l'equip d'esports. , A les 1(1 de la nit a la Casa De 14 a 15 li. \alles sense • Centre de Cultura: Alti.ska. l'última (remlere\ 11 epclieio). l'nmtcrti, a m b Josep Maria -A partir d e les 6 d e la tarda De 15 a l(i li. Mufiicul l/v.vrm· Cavin. Dins el cicle de coni fins les 12 d e la nit. acïottr. a m b J.M. Alvira. ferencies i àudio-visuals \ 'nittuacions en directe durant sis De ld a 14 h. Súper D]. M ú - • Centre Cultural erm amb en (iavin. hores. —A les 11) de la nit. a l'auditori sica a m b \ . M o n t e r o . De 1<) a 2(1 h. Riff-Ratf. M ú sica /íi·iiri, a m b M. l'icaiivol. De 211 a : 2 li l'rmk u In'iek. Hutk. \ifiil i Uinl\ a m b .1. Maiqncs IV 22 a s li. Miisien ui Ien gà&Éai i 'Ad» Mnsi,a nnti-·.iiip Sortides des de F. Colom. Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.luh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h • DiunuTi^fs L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OB.OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h. De S ;, 'i l, /•/ ,/,-,, ,/,•/ Semur. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. Sortides des de l'Estació. I missió ,le la missa d e disL'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. sabte i mini inaei" de lesule-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -i.i e'.aneellea I bell I v e l . ' Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. IV 'i ,, 'i 'II h / '/)<';•; i n -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. flecorreguí. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala. Estació, Plaça L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. "ii/i \il I:/ : M ' / ( I I ' Centre. La Floresta, F. Colom. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. D, 'i.'ll i l l ' ' /V'I/ÍÍ , / , 1 ' H Í C . L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. < uiuliill pel I' Pallissa. Pnesi i a m b I 1 1 i.ceia. sal danès Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena. Estació St. Cugat. Mercat -Dies feiners. fl a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25b. i s,ii si.ela. a m i ' I. 1 al'l e^as. Torreblanca. CAP. Alfons Sala Can Cadena. Estació Mira sol Mas Janer -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. l / c m!,",c pei-ri^hcirt -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h 07 55h i 11.55h (feiners) IV I I .1 Í5 li. /. V v>7\ CM ** »iiiM„ 2 a i f c s ' De 1- a lc h \t:i»u ,i! Mvsten Sortides des de Sant Domènec. Sufrufr-.!. >.s«*»Am lgA wijW w b j 8 , , U * ** ^ ^ -Dies feiners. 1 a solida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ates22.16h. -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. De K> a 1') li SupirlU. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.i6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22.16h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.l0tv De l'i a 21 h l'nu k ,i Inuk. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h Sortides des de Sant Francesc. De 21 a 22 h. I^pnih en -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius) -Dies feiners. 1a sortida: 06 23h-06 53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. nu/ u/ ï[j i-dieïu -Dissabtes i festius. 1 a sortida 09.23h-O9.53n i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. IV 22 a ~ h. Miisua ui ien • /'1,',,'í Musica nnn-siiip. Sortides des de l'Estació FGC. fcjfonjj&ijsg I , a d a IUM.I.. /ííí,'//c(iM' ht'i'íins -Dies feiners. 1 a sortida 06.05h-06.35h i ais 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dies feiners. 1 a sortida. 05.451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. iiilaimuliiis. ( ,'iine\ii> a m b -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09 05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. ( alalimva l·iliiniiacin. infor-Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h Recorregut, Sanr Domènec. CAP Sant Francesc. Plaça Celi Mercat Torreblanca, Monestir mació local i comarcal Ser-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). Estació FGC, Colomer. Sant Domènec. '., is lnloi maiiiis de RSC'.

T.Un.0ReS?A4.ESPUN

A SS .

RADIO

T A X I S A N T CUGAT I

VALLDOREIX

SERVEI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb Torjetes de Crèdit i Teletac

589 44 22 - 675 5151

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

Si creus en la Humanitat. ajuda aquells que lluiten pels seus drets. I·l".-!.- v i c i

( m i Kcijul

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 6 de gener de 1995

L'AGENDA TELÈFONS Farmàcia (adreça)

Dia/Poble Sant Cugat

Riera (O. Murillo, 1)

Cerdanyola

jAjyarez (Gajerias Unicentro) Gibert (Tones Oriol, 4)

Rubi

jGuix (Major, 25)

Montcada

A.Vilà(Av. Generalitat,35)

Papiol

•

San[Cugal[_ Cerdanyola

^aJa^jSaritiago^luajol, 38) Bach (P. Cordelles, 67) BaUkxi (MHà i Fontanals, 1)

Rubi Montcada 1 Papiol

•<

• Sant Cugat

Cerdanyola

6740645 6922367 6990388

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

•

AAPP i W Valldoreix

6742197

CAP urgències

5894455

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742105

Casa de Cultura

5891382

AAPPW Can Majó Vall.

674 5049

Casal Valldoreix

8744599

AA Prop, i Veïns La Floresta

674 2089

317 7777

Centre Cultural Mira-sol

5892018

DNI (Cita prèvia)

5893080

Cinemes SI. Cugat (Resar.)

5890941

Greenpeace

Correus

8747098

H. General de Catalunya

5891212

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.Valld'Hebron

427 2000

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

Dispensari La Floresta

6747615

Unitat Coronària

2481040 4144348

Rivera (C. Sant Ramon, 182)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

Cajsina (Ntra. Sra. de Lourdes, 35)

Montcada

Capdevila

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35) jDcmènecb (Passeig Sant Magi^SO)^ Torrents (C. Diagonal, 30)

697 3456

58414 81_ 6K3967 6753344 6922368 6992099 668

J?J6Z_

674 3353 ^803904^

Parrla(Xercavins,7)

Montcada^

J^ranJRbla. Montcada, 37)

Papiol

A.Vüà(Av. Generalitat, 35)

5751543^ 6683967

Uorens (Sta Maria, 27)

6741531

Pereiro (Avda. Catalunya, 51)

5809700

Ent. Municipal descentrat.

6742719

Tel. de l'Esperança

ENHER Rubí

6991892

Informació Carreteres

2042247

FECSA

5891226

Informació Aeroport

4785000

FFCC

6741934

Informació RENFE

4900202

Funerària

6740525

Irrtormació Port.

3188750

G. Civil (Mira-sol)

67423 79

OMIC

5893188

Hisenda

5891155

Poídinic Torreblanca

5891732

Jutjat

6746696

PROMUSA

5891732

Oficina Municipal La Floresta

5890847

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

Parròquia Les Planes

2047503

Parròquia Va«dore«

6740569

M W » y i! 11M M — W

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

ASDI

6753503

Cuerpo Naoiorial de Poüoa

6747856

Arxiu Gavin

6742570

6990430

Casal d'Avis SC

5891638

Vila (Jaume 1,20)

5645904

PoW» Municipal i Prol Chi

092

Uar d'Avis Parròquia

5890598

A.Víà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Pol.Munidpal(Va»dor9ix)

LWs(C.AItimira,18) Serra (Francesc Macià, 86)

6740364 6924708 6991343

908795125

Club Muntanyenc

6745396

Comissaria de Policia

«747612

Coral de la Unió

6741006

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

6752652

Ràdio Taxi

5894422

El Tot Sant Cugat

6748661

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

Pardo (Masia, 2)

5642139

Repsol-Butà

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895366

VaMMix (parada)

8741111

Els 4 Cantons

5896282

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

Centre Borja. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. • C a s a de Cultura —Dimarts 14 de febrer a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Xina i el Tibet, amb Josep Maria Gavin.

la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

EXPOSICIONS

CONVOCATÒRIES • Premi Gausac

—II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular

• Sales municipals —Fins al 8 de gener a la Casa de Cultura, olis d'Aurea Segura. —Fins al 7 de gener al Casal Cultural Mira-sol exposició

de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Horaris: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. —Del 17 de gener al 5 de febrer a la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena. •Sales privades —Fins al 10 de gener a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Fèlix Albajes. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21h. Diumenges i festius d'H a 15 h. Tel.: 675 47 51. —Fins al 22 de gener a la Galeria Canals, exposició d'o-

• C a s a de Cultura

—Divendres 13 de gener a les 7 del vespre, concert de música clàssica a càrrec de Tlieobald Ensemblc. Obres de Haydn, Beethovcn. Regcr i Martinu. Entrada lliure. •Centre Cultural —Dissabte 14 de gener a les 10 de la nit, música barroca amb el grup Diatessaron. So-

prano: M. Lluïsa Muntada. Concert dedicat a George Friedrich Haendel. Telèfon d'informació: 589 22 88. • Monestir

—Dissabte 14 de gener a les 10 de la nit, concert d'any nou amb la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, amb motiu del seu 20è aniversari.

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migida i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Tel.: 674 1150. • Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. De 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on. Matins. Tel.: 674 69 93. • Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. • Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82.

FÈLIX ALBAJES

091

O M (Passeig Diputació, 6)

•Centre Cultural —Divendres 13 de gener a les 10 de la nit: Amor a mitges. Director: Jaume Villanueva. Telèfon: 589 22 88.

(91)5434704

Urgències

Batalté (Francesc Macià, 23)

jj Papiol

5891122

Alcohòlics Anònsns

Rubí

Montcada

6747103

CAP

6755105

Hidalgo (Rda. Cerdanyola, 1)

5 Rubi

AAW Sant Joan Mira-sol

Centre Cívic Les Planes

Moral (Sta. Teresa, 40)

Cerdanyola

6998080

6921130

Sant Cugat

B Sant Cugat

67410 03

Bombers Rubi

Vals (Avda Catalunya, 17)

Cerdanyola

Montcada

674 2018

2684567

J. Relat (Major, 89)

1 Papiol

AAPP i W Mira-sol AAW Verge Carme Mira-sol

085

6740364

Montcada

É Rubí

6928080

Bombers Generalitat

Cullet (Passeig Diputació, 6)

Garcia (Segòvia, 1)

Sant Cugat

Bombers BeSaterra

674 51 29

Rubi^

J Cerdanyola

6742089

Ass. Consumidors

Beringues (Alfons Sala, 46)

CtentenyoJlL Rubí

Aigües La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

J3740483^ 6920676

Sant Cugat

6755105

5890847

668 3967

Ambulatori Les Planes

7252944

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Papiol

67433 71

Centre Cívic La Floresta

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

f Cjrdanyola_

Grua

Catalana de Gas

Papiol Sant Cugat

5892288

6683967

= Montcada

•

Ajuntament

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

Pont (Magi Ramentol, 7)

Rubi

SEftVEIS

Telèfon

6740430 J3S26721 6996899 5641645 6683967

Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'ari. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic. fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

bres d'Artigau. Tel.: 675 49 02. Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d'li a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d'li a 14 h. Dilluns tancat. Del 24 de gener al 19 de febrer, Maria Girona. -Del 24 de gener al 19 de febrer a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. -Fins al 13 de gener a la Sala d'Associació d'Idees, Llaurar matèria; somniar desperts, obra gràfica i escultura de Bibiana Pedemonte. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. -Fins al 15 de gener a Febo

F i n s al I Ó d e

gener

SOCIS FONS D'ART

Sala RusfíTol Rusind, 52-Sorri Cugat del Volés

Horari mati òe9o 2 tarda de 5 o 9

fel. 675 47 51

LES M A N S Com són: La seva part externa disposa de molt poques glàndules sebàcies, la qual cosa les fa extremadament fràgils. Tot i això, no s'arruguen amb la facilitat del rostre, però s'emplenen de taques i es tallen. Convé cuidar-les i hidratar-les

PERRUQUERIA

diàriament, sobretot a l'hivern, ja que el fred és un dels seus pitjors enemics. Mitjançant cremes específiques, una vegada a la setmana convindria aplicar un

FORMAS

tractament que els aporti les substàncies hidratants, nutritives i regeneradores que

HOME-DONA

imatge a les teves mans. Formas t'aconsella Azual Crema, que f hidrata i a la

PILAR HEREDIA ESTILISTA

necessiten, i no oblidis una manicura un cop a la setmana per donar una bona vegada et tractarà i, en cas de taques, les emblanquirà. Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

ELS CANTONS

Divendres, d de nener de l*M5

Sant Cugat del Vallès sant i ugnl del \ aliés: i . V rrn

9 *K'> 'i-* s

L ' E N T R E V I S T A

L A

C O L U M N A

Born

J O A N E N R I C G A R D E . Músic de l'orquestra del programa «Persones Humanes»

Mikimoto és una persona molt humana» versions de cançons antigues que s'utilitzen e n publicitat? — « N o hi ha cap competència. 1:1 90 p e r cent de les cançons dels anuncis no són versions originals perquè els drets de reproducció són molt cars. Són versions que fem nosaltres. Per tant, n o només no és una competència sinó q u e ens està obrint un gran mercat.» — C o m és el món de les Persones Humanes? — «Fantàstic i divertidíssim. Q u a n Mikimoto em va dir q u e necessitava una orquestra, li vaig dir de seguida que hi aniria jo, perquè el tema em feia trempar. I.a història té t r e m p e r a p e r q u è tot el dia estàs en tensió. Quan sona la s i n t o n i a del p r o g r a m a que es meva— tens dos segons per començar i si no l'has cagat. A mes. tens la sensació de tocar en d i r e c t e . L·n realitat, cl q u e veieu a la telc és molt poc. Nosaltres toquem abans de començar cl programa i durant les estones de publicitat. Aquest es cl motiu que la gent aplaudeixi com a boja. no com en altres programes en que ho fan de manera forçada. Aquí aplaudeixen l'orquestra i ho fan com en un concert.»

l a cuitat de Sant Cugat donava, ara l'a dos anvs, la benvinguda a un músic ple d'activitat. Joan I-.nric Ciarde toca cl piano en l'orquestra del programa de Mikimoto. és integrant del grup hxtranos en un Tren i dirigeix l'empresa Clàssic and New Prodigi, que es dedica a musicar anuncis de ràdio i televisió. A nn'-s \ ;i siravar dos l'iapc-- ,nnh cl itrup I ango i va fer la banda sonora de l.ct rodin l'olla. una pel·lícula de I tancesc Bellmunt. K W l l >\

•

Sant ( ugat

!a!'li"l[

i.I

-> '. ,

O'.nna <. • •>lv-si.> ' K'

.['I. l'a

11 e u i -

M r a la nuïs,. .• i i <i i a; \i. a i \ o . i nu'v a p t o l c s i o es una mica auv. l'odcin dir que hi ha dus musica: la de creació. ipnque • s ;.• .ai', lo està lligada a ;L -- ; I : Ui; . I I••..; 1. A la mev a C U l p ! i s,,

; e [ ! " . I . - , ! , .:

'llil.'l: U l l !

a>|iies|a s e u q i i . esla l l i ü . d a a alguna cosa. seinpie k an.i iau L li i l ' n seinoi ells >.; ida i in is.il:ics li k m una musica per a un anunci, l'er lant. es una musica c o n d i c i o n a d a pel c o m p r a d o r i d ' a q u e s t a m a n e r a perd la part l ' r h c n n a de la creació musical." l'er tant. es una musica a m b la qual els calcrs estan assegulals.'

•I'l músic el que inlcnta es que la seva musica linsiui transcendència. 1.1 seu somni es queia seva musica arribi a la majoria de gent. l·.videntment, quan un músic crea no pensa en els calci's. I)c tota m a n e r a , no e n s enganvem: jugar al pòquer i guanyar es l'hòstia.•> A q u a n t e s coses ha p o s a t musica'.' "A molles, lai publicitat cada any faig uns cent anuncis de diferents tipus. A més. m'és indiferent el producte, tant li fa fer el de Codorniu com el de Phoskitos. (in televisió he fet programes de Julià O t e r o i de Ramon P e l l i c e r ; e n r a d i o he m u s i c a t coses per a Catalunva Ràdio, R A C 105. C a t a l u n y a Musica... O u a n t al cinema, he fet la banda sonora de l.u radio folla, de Bellmunt, i n'he produït d'altres. HI

Joan Enric Garde al seu estudi. Clàssic and New Prodigi, durant un moment de : entrevista, l-'nto: J.A. MULA.

• Quan Mikimoto em va dir que necessitava una orquestra, li vaii> dir que hi aniria jo, perquè em feia trempar. Tens hi sensació de tocar en directe.»

cinema en realitat no m entusiasma. ja que l'únic que te de bonic és que fas la musica que vols i les peces son mes Marges. Malgrat aixo, en aquest país es paga molt malament i la culpa es que les sales n o volen pagar drets d'autors. Moltes vegades faria una

b a n d a s o n o r a g r a t u ï t a m e n t si després els guanys obtinguts pels d r e t s d ' a u t o r s funcionessin b é . Tot això que estic dient n o seria veritat si el cinema català no fos el que és, però és q u e el cinema català és una merda.» —Hi ha competència a m b les

— M i k i m o t o és u n a p e r s o n a humana? —«Sí. T é d e f e c t e s i v i r t u t s , però és una persona molt humana. Fa molt q u e el conec i es com el meu germà petit. Fs molt bona persona.» —I és un crack de la comunicació? — « N o és el millor perquè, com diria ell, el mestre dels comunicadors és en Puyal. Ara, és dels millors. La capacitat que té per posar-se davant d'una c a m e r a i omplir, la té molt poca gent. A m b treball i a m b el temps encara serà millor. T é u n a cosa problemàtica i és això de ser en Mikimoto, perquè serà m é s crack quan sigui el M i q u e l C a l z a d a . A r a la g e n t encara se'l mira c o m u n xavalet.» —Ell e n r e a l i t a t és un gran radiofórmulu'] — « N o és veritat, ell mai n o ha estat un disk-jockey. La seva passió és la ràdio, però la ràdio com a tal. Ell seria feliç fent l'.l matí de Catalunya Ràdio, sempre ho ha dit. Arribarà un dia que h o farà p e r q u è e n c a r a és molt jove, només té 29 anvs.»

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

R Torreblanca

TALLEDA R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

Josep Puig i Cadat'aU-h, s/n . T. Í89 24 8 1

.••\ '

D'INSTRUMENTS MUSICALS

OCTAVIO SARDA

/•9/J

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS K

K.RONOS Stintuifio

Rushïol.

~i<>

Tel.

MEGA <UUNGHANS

o " - / 5<S' 5 - Í

TViurtce LCXÍOII

Sant

Cugat

M ' l

om era d'esperar, els fastos en honor del canvi de segle q uc és a t o c a r ja h a n començat a escalfar motors. Dic escalfar motors perquè és més adient al sentit de l'espectacle que se'ns acosta, no només basat en la magnificència o el foc d'artifici, sinó, i sobretot. en la màquina, en el desplegament d'estris considerables. mecànics i sonors, en l'elogi de la síncope a través de l'impacte menys racional. Es e v i d e n t —i ja t i n d r e m temps de patir-ho— que hi haurà teories sobre la crisi que comporta tot final de segle, teories que a n i r a n d e s d e la i n t e r r o g a c i ó sobre la data exacta en que cal celebrar el traspàs mil·lenari fins a la reflexió mes saberuda sobre el futur de la humanitat amb un dos a davant. Ara. però. la festa ja és aquí. Els de la Fura dels Baus. a Maracanà, han llançat la primera bengala: pel que diuen han fet el que ja sabem que poden fer (que és molt). El lema que els ha inspirat, i que inspirarà la resta d'assaigs i e n t r e n a m e n t s fins al 2001.1. és aquest: Born. !.n portuguès vol dir b o . com és obvi, però. a més a més (i això també sabem que ho saben fer) els de la Fura han o b e r t el concurs públic p e r q u è cadascú utilitzi les sigles com mes li convingui. «Ballar o morir», proposen, i em sembla encertat. He vist persones transformades, corregides i millorades, pel ritme, frenètic o pausat, que una determinada música ha imposat als seus peus. Persones q u e , en m o m e n t s precisos de la seva existència, han viatjat, per culpa d'un m a m b o , a territoris q u e encara n o havien estat explorats. Els p e u s . els malucs han estat pilots guiats pel radar precís d'un bateria. Després d'aquestes excursions gratuïtes, i alhora tan cares perquè són excepcionals, el ballador ha tornat, m é s tard, a la civilització com si res no hagués passat. N o m é s els observadors han pogut copsar q u e es tractava d'una altra p e r s o n a . Els p e u s e r e n allà mateix, i tornaven a caminar s o b r e l l a m b o r d e s , p e r ò havien trepitjat u n o dos metres quadrats de paradís i no eren, doncs, els mateixos peus d'abans d'haver viscut.

*9^4t? Servei >5fijfc

Domicili

Mercat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1 5 6751389 .sxaaKm

C/ Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

l'RI-Ai l u l D I S S h S Í

lOSl.l'M. FONAI l·l.RAN •

^ «^8&-

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te soci de Creu Roja