Diari de Sant Cugat 085 by Premsa Local Sant Cugat

ELS

Divendres, 17 de març de 1995

• Punt i seguit El delegat territorial d'Ensenyament anuncia al Consell Escolar Municipal que el col·legi Collserola es reformarà en un termini de dos anys. Plana 4 La Generalitat aplica la resolució de Cuenca i nega l'aprovació de llicències classificades a l'EMD. Plana 6 S'apugen els preus dels túnnels de Vallvidrera i l'autopista Sant Cugat-Rubí-Terrassa. Plana 8

I Economia El CAETT mostrarà a Sant Cugat Actiu el treball realitzat des de la seu de l'edifici Torreblanca. Plana 14

CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 85 » Any III«125 pessetes

Els creditors donen suport majoritari a l'Hospital General Responent a la crida de Narbona, accepten perdonar la meitat del deute • Sant Cugat.— Tot i que està pendent de la decisió del jutjat d'instrucció número 2 de Rubí, l'HGC està cada cop més a prop d'aconseguir que se li aixequi la suspensió de pagaments i, per tant, de comen-

El jutjat núm. 2 de Rubí ha de decidir ara si aixeca la suspensió de pagaments

çar a regularitzar la seva situació amb els creditors. Els que han donat suport a la proposta de conveni que va presentar al desembre el president de l'entitat, Pere Narbona, representen un 75 per cent dels

més de dotze mil milions de pessetes de deute que l'hospital té pendents. Els creditors, entre ells Hisenda, la Seguretat Social i l'Ajuntament, accepten així perdonar la meitat dels diners. Plana 2.

INCENDIS

£1TSJC sentencia que és il·legal la urbanització de Sant Medir

I Cultura i espectacles Les obres de la façana sud del Monestir es reprenen, amb un arquitecte nou, i el Patronat ha convocat la reunió que van demanar l'alcalde i IC. Plana 17

H Sant Cugat.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica que la urbanització de Sant Medir, situada al costat de la reserva natural de la Font Groga, és il·legal. Les 29 cases que existeixen actualment es van construir abans que el Pla General Metropolità, aprovat a finals dels anys setanta, prohibís la urbanització d'aquesta zona, qualificada com a forestal. El Tribunal, que rebutja així el recurs que va presentar l'Ajuntament, recomana expropiar les parcel·les mitjançant indemnitzacions o cedir-les per un termini màxim de 75 anys. Plana 5.

Nats-Nuts Dansa presenta Bolero al Teatre-auditori. Plana 17

I Esports Dos jugadors del Júnior, pre-seleccionats pel tècnic de l'equip estatal d'hoquei sobre herba. Plana 28

I Divers Un equip d ' l i persones en procés de reinserció social fa la recollida de deixalles Residu Mínim. Plana 34

Victòria dels Àngels celebrarà al Teatre-auditori els 50 anys de carrera

I Apunts L'homenatge de l'Ajuntament al pastisser Jaume Sàbat reuneix 300 persones. Plana 35

I El retorn de Rialles El grup Rialles d'espectacles infantils reprèn, al Teatre-auditori, la seva activitat. Plana 19

I Concurs A l'interior d'aquest exemplar trobareu les bases i la butlleta per participar en el concurs «Descobreix els racons de Sant Cugat».

Les administracions han endurit les mesures de prevenció d'incendis. Foto: ELS 4 CANTONS.

La Generalitat qualifica Sant Cugat zona d'alt risc B Sant Cugat.— El departament d'Agricultura ha inclòs Sant Cugat en el grup de 565 municipis catalans considerats com a zona d'alt risc d'incendi. Efectivament, des de dimecres és prohibit encendre foc a menys de 500 metres de les

zones forestals. Perquè es compleixi aquest decret, l'Ajuntament preveu implantar mesures especials de vigilància, previstes en el Pla Integral de Lluita contra Incendis, que ha estat acollit amb reaccions positives. Planes 32 i 33.

Tarragó aconsegueix encapçalar la candidatura del PP i Colom a Sant Cugat El secretari general d'ERC es mostra convençut que el seu partit aconseguirà representació al consistori, en l'acte de presentació del cap de llista, Jaume Busquets. Plana 3.

•Tcsencift

Amb aquesta e4kfó m

• Sant Cugat.— En vista de la renúncia del diputat al Parlament Julio Ariza, l'ex-president de la Creu Roja, Jaume Tarragó, es confirma com a cap de llista pel Partit Popular a les properes eleccions. De fet, Tarragó comptava ja amb el suport majoritari de la Junta Local, un aval que avui ha de fer oficial el Comitè Electoral de Catalunya del partit. Ariza argumenta que ha decidit no presentar-se candidat perquè les seves tasques al Parlament s'han endurit. Plana 6.

• Sant Cugat.— Acompanyada al piano per Albert Guinovart, la soprano Victòria dels Àngels celebrarà els cinquanta anys del seu debut als escenaris amb un concert al mes de maig al Centre Cultural. Aquest és un dels plats forts dels onze espectacles que s'han programat per la nova temporada del Teatre-auditori. L'obra La extrana pareja, de Neil Simón, o el concert d'El Misteri de les Veus Búlgares són altres actuacions destacades. Plana 16.

FUSTERIA • ALUMINI • P.V.C. • VIDRES

(7 CRUZ

Baranes Paret cortina Instal·lacions comercials Corredisses Amb frontisses Oscil·lo-batents Rambla del Celler, 79 7 ei. 675 25 89 Fax 675 25 89 08190 Sant Cugat del Vallès

INSTAL·LADOR autoritzat

TECHNALS3 Jaume Tarragó.

C O L O M A SANT CUGAT

Z . Divendres, 17 de març de 1995

Àngel Colom va demanar dissabte a Sant Cugat que els ajuntaments puguin autot'inanear-se perquè no hagin de dependre neeessàriament de les diverses administracions que els transfereixen diners. Plana 3.

AUGMENT DELS PEATGES

F i l 1 SEGUT

Viatjar pels túnels de Vallvidrera o per l'autopista a Terrassa és un 4% més car des de dilluns. El peatge dels túnels per als cotxes és de 430 pessetes i. a l'autopista, el nou preu s'ha fixat en 210. Plana 8.

SANITAT I.'Hospital General de Catalunya pol respirar una mica. L'entitat ha aconseguit cl quòrum necessari per part dels creditors, que han accedit a perdonar-li la meitat del deute, tal com l'Hospital de-

manava en la proposta de conveni que cl seu president, Pere Narbona. \ a presentar el mes de desembre. Lis creditors que han signat a favor del conveni arriben al 75 per cent del total del deute, que

puja a més de dotze mil milions de pessetes. Ara es necessari que el jutge doni el vist-i-plau al conveni perquè es pugui aixecar la suspensió de pagaments. Mentrestant, l'Hospital busca socis i capital

El futur de l'Hospital General üV ( atalunya ara és més favorable 1 om M \NE t-SPINOSA

1/Hospital General aconsegueix el suport necessari dels creditors \ r i o V»<-n-« r>/->/->£i*-v<'o+ n o r r l r > t r i r l·i La majoria han acceptat perdonar la meitat dels dotze mil milions de deute ANHELS CASTUERA

I Sant Cugat.— L'Hospital General de Catalunya ha aconseguit el 75% del suport dels creditors, el necessari per poder aprovar el conveni de pagament del deute que el president de l'Hospital, Pere Narbona. va proposar el mes de desembre. L'entitat sanitària havia d'assolir aquesta xifra abans del 9 de març. Segons va explicar el president, Pere Narbona, el dia 6 de març ja s'havia aconseguit el «si» d'un 73% dels creditors i una setmana després el percentatge superava lleugerament el 75 per cent. «Nosaltres, en previsió del que pogués passar, vam presentar aquesta xifra al jutge que instrueix la suspensió de pagaments i vam demanar que ens perllongués el termini», va dir Narbona. La direcció de l'Hospital va voler assegurar-se d'aquesta manera l'acceptació dels creditors. En el segon termini, el de la pròrroga, que, segons Narbona, es perllongarà durant 30 dies, només cal el 66% del suport. El president de l'entitat va assegurar que en el temps de la pròrroga es podria arribar fins al 80%. «Aquesta és una situació molt positiva per a l'Hospital, perquè aquesta operació de l'aprovació del conveni de creditors era fo-

namental. D'ella depenia el futur del centre». Narbona ja va anunciar quan va proposar les condicions de pagament que. si no s'assolien, l'Hospital General de Catalunya no podria afrontar el seu deute, que supera els dotze mil milions de pessetes, i seria

Ï H I iiitrrf» Via d ' a n r o \ ; Q r í^l r»r\rí\7<=»ni El jutge ha d'aprovar el conveni i ordenar l'aixecament de la suspensió de pagaments molt difícil evitar la fallida. Pere Narbona va destacar el gest de solidaritat que han mostrat tots els creditors en donar suport a aquest conveni. «Sabien que aprovar la proposta era l'única manera de tirar endavant l'Hospital i han acabat aprovant-la. I

La guerra continua CÈLIA CERNADAS

• Quan el jutjat d'instrucció número 2 de Rubí va acceptar l'any passat la suspensió de pagaments que l'Hospital General havia presentat a principi del 93, el president de l'entitat, Pere Narbona, va respirar tranquil durant uns dies. El perill de col·lapse financer s'havia allunyat: segons l'estat de comptes que va presentar l'Hospital, just abans de presentar la suspensió de pagaments, l'any 92. l'entitat va perdre més de quatre mil milions de pessetes. L'any següent, les pèrdues s'havien reduït a quasi tres mil milions; eren els primers efectes del famós pla de viabilitat, que va comportar l'eliminació de 350 llocs de treball i la reducció dràstica de les despeses extraordinàries. Acceptada la suspensió de pagaments, s'obria

un nou interrogant: com retornar als més de cinc mil creditors els 12.800 milions de pessetes que l'Hospital va reconèixer que tenia pendents. Aquest era Pobjectiu de la proposta de conveni, que plantejava unes condicions molt dures: perdonar la meitat del deute i cobrar la resta d'aquí a quinze anys. El president de l'HGC va decidir ser dràstic i va llançar un advertiment: si els creditors no aprovaven el conveni, l'entitat aniria a la fallida. Els advertiments no s'han acabat, però: amb el suport dels creditors, «hem guanyat una batalla, però no la guerra», declarava Narbona aquesta setmana. L'entitat sanitària està buscant socis que aportin capital i ajudin a «fer aquest camí més lleuger». Les converses amb institucions continuen.

ho han fet tant creditors proveïdors com creditors financers. La gent ha sabut reaccionar tot i la duresa de la proposta i això ha demostrat la connexió que hi ha amb aquesta entitat», continua Narbona. Els creditors més importants són Hisenda, amb 3.000 milions de deute, i la Seguretat Social, amb 2.500, que ja han ratificat el conveni. La Generalitat és un creditor menor, amb un deute pendent de 60 milions de pessetes. L'Ajuntament de Sant Cugat, després d'haver decidit a l'últim ple subscriure el conveni, deixarà de cobrar per aquest motiu una xifra similar. Aprovació del jutjat El fet que els creditors hagin donat el seu vist-i-plau a la proposta de l'Hospital, no vol dir que el conveni estigui aprovat. Ara cal que el titular del jutjat d'instrucció número 2 de Rubí, que tramita el cas, revisi totes les signatures i determini si es pot aixecar o no la suspensió de pagaments. que l'Hospital General va presentar I'l de febrer del 93. La confiança dels creditors, com a mínim, ja existeix. Segons fonts del jutjat, l'aprovació del conveni serà automàtica.

Les associacions demanen un debat sobre la planta al ple municipal XAVlCAVA

M Sant Cugat.— Lis presidents de tres associacions de veïns de Mira-sol han demanat als portaveus dels diferents grups municipals que es discuteixi en el ple de l'Ajuntament l'Estudi d'Impacte Ambiental elaborat sobre la planta esterilitzadoru de l'Hospital General de Catalunya. Els representants de les associacions Verge del Carme. Mas Janer i Sant Joan han adreçat una carta als portaveus on recorden el compromís que van establir tots els grups municipals d ' e s t u d i a r aquesta qüestió, un cop es disposés de l'estudi elaborat per l'Institut Català de Tecnologia. Els representants veïnals han presentat aquesta sol·licitud ja que consideren que a l'estudi manca una «anàlisi detallada de l'indret on es preveu l'obra», i en concret dels usos del sòl i dels aprofitaments pre-existents. la situació administrativa de l'àrea afectada. i una descripció del medi físic. En el seu escrit també demanen. com ja han fet anteriorment, que l'estudi tingui un període d'exposició pública, de manera que es puguin presentar les al·legacions que es considerin adients. Segons el mateix escrit, si es demostrés que l'estudi conté llacunes importants, s'hauria de «sol·licitar a l'Institut Català de Tecnologia estudis annexos que el completin». Pels tres presidents. mentre no es resolgui el recurs que van presentar contra la planta davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, «l'Ajuntament ha de vetllar perquè totes les seves actuacions tinguin al màxim d'objectivitat possible i s'atenguin escrupolosament al que la llei assenyala».

Conferència sobre el peu diabètic a la Casa de Cultura B Sant Cugat.— L'Associació de Diabètics del Vallès, Adiva, va organitzar ahir una conferència sobre El peu diabètic: la importància de pensar en els peus, a càrrec de Jordi Viadé, metge de la Mútua de Terrassa, diplomat en podologia i especialitzat en diabetologia. La conferència s'inclou en el Primer Curs d'Informació per a diabètics i els seus familiars, que des de fa uns mesos porta a terme l'associació. La conferència va tractar de les precaucions que s'han de prendre amb aquesta part del cos, a la qual en general no es dóna la importància que es mereix, però que en el cas dels diabètics ha de rebre una vigilància especial. Els diabètics han de realitzar inspeccions periòdiques dels seus peus, controlant especialment que 4 mai no estiguin ressecs. S'ha de vigilar la mida de les ungles, i evitar ferides i lesions que puguin ser l'origen d'un problema més complicat. Jordi Viadé va explicar quin és el calçat més adient per portar, i quines són les mesures d'higiene que els diabètics han d'observar amb els peus. També va explicar com es poden hidratar els peus i les mesures preventives per evitar que apareguin problemes més greus, i posteriorment va respondre a les preguntes que li van fer els assistents. / x.c.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

El Consell de la Floresta debat la inauguració del nou centre sanitari

POLÍTICA

Colom reclama a Sant Cugat un sistema de finançament propi per als municipis

XAVI CAVA

B La Floresta.— La posada en funcionament del centre polivalent va ser el punt central del Consell de Districte de la Floresta. Els dos temes més importants que es van tractar van ser la inauguració del centre d'assistència primària, i la qüestió dels accessos al centre. Joan Aymerich va mostrar el seu convenciment que la part sanitària del centre es podrà inaugurar el proper mes d'abril, i va informar que «les gestions entre la Mútua de Terrassa, el Servei Català de la Salut i l'Ajuntament es troben força avançades». Per la seva banda Emili Rané, representant veïnal, va fer notar que «el servei mèdic de la Floresta ha patit darrerament algunes irregularitats», com la falta d'assistència del pediatre. Sílvia Flury, regidora de Sanitat i Serveis Socials, va assegurar que el problema ja havia estat detectat i comunicat al CAP de Sant Cugat, que ha promès solucionar-lo. Flury va explicar que l'absència del pediatre només es va produir en dues ocasions. Pel que fa als accessos i a l'entorn del centre, diversos representants dels veïns van demanar que estiguin en concordança amb la qualitat del centre. Per part de l'Ajuntament, el regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, va respondre que ja s'havia previst quins seran els accessos.

El secretari general i el cap de llista es mostren convençuts que ERC entrarà a l'Ajuntament CÈLIA CERNADAS/ÀNGELS CASTUERA

I Centre.— El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Àngel Colom, va tornar a reclamar dissabte a Sant Cugat «un sistema de finançament propi per als mu-

nicipis» per evitar «el clientelisme polític» dels ajuntaments respecte a la Generalitat, les diputacions i el govern de l'Estat. Colom va presentar oficialment el cap de llista del partit independentista per a les properes elec-

cions municipals, Jaume Busquets, que va demanar una ciutat més «humanitzada i respectuosa amb els espais naturals». ERC ha anunciat també la candidatura de Narcís Clavell a la presidència de l'EMD.

«El sistema de finançament municipal no ha funcionat durant aquests quinze anys de democràcia», va assegurar el secretari general d'ERC, Àngel Colom, «i s'ha fet evident el pes del clientelisme polític i la dependència que s'ha creat entre els ajuntaments i les administracions superiors, en funció del color polític que siguin». Durant l'acte de presentació del cap de llista d'ERC a Sant Cugat, que es va fer dissabte en un conegut restaurant de la ciutat, Colom va denunciar que el finançament actual dels municipis ha representat «la perversió del principi constitucional d'autonomia local». El secretari general del partit republicà creu que «la Generalitat, i especialment el seu president, ha viscut d'esquena a la vida local de Catalunya». Com a proposta, Colom va plantejar la posada en marxa «d'un sistema de finançament propi per als municipis» i que «l'administració local sigui competència de la Generalitat». «Qualsevol altra mesura serien pedaços», va concloure contundent. Convenciment Tant el secretari general d'ERC com el cap de llista a Sant Cugat, Jaume Busquets, es van mostrar convençuts que s'aconseguirà representació al consistori santcugatenc. «Hi haurà un tomb i ERC entrarà amb uns objectius molt clars», va assegurar Busquets. De fet, amb vista a aquestes eleccions municipals i sota el lema Poder local,ERC es proposa triplicar el nombre de regidors que va aconseguir a Catalunya en els darrers comicis de l'any 91. El candidat d'ERC va destacar la preservació dels espais naturals com una de les polítiques que

Neteja de parcel·les

Àngel Colom i Jaume Busquets en l'acte de presentació de la candidatura. A la dreta, Narcís Clavell. Fotos: J.A.MULA. s'haurien de dur a terme per «aconseguir una ciutat més humanitzada». Busquets es va referir especialment a la conservació de la serra de Collserola, «en la qual Sant Cugat té un paper important a fer; el parc natural forma part de la identitat de la ciutat en la mateixa mesura que les pedres mil·lenàries del Monestir». I aquesta defensa de la identitat s'ha de fer, segons el cap de llista d'ERC, «no com una cosa folklòrica i de tradicions», sinó per evitar que Sant Cugat «caigui en els mateixos defectes que les ciutats metropolitanes».

Candidat a Valldoreix El candidat a la presidència de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix per la formació republicana, Narcís Clavell, considera que els problemes entre Sant Cugat i Valldoreix s'han de resoldre per la via del diàleg. El candidat d'ERC a l'Entitat va afirmar-ho durant la seva presentació oficial com a aspirant a la presidència de l'EMD. «Ens hem de deixar de picabaralles i de tràmits administratius. Amb el diàleg entre les dues parts i una clara vocació d'arribar

a un acord, estic segur que l'Ajuntament i l'Entitat s'entendran», va dir Narcís Clavell. Un primer pas, segons Clavell, serà trobar un acord econòmic definitiu que substitueixi el que es va signar el 1982. El candidat republicà a l'EMD, advocat i bon coneixedor del teixit social de Valldoreix, va qüestionar la validesa de la resolució de la consellera M. Eugènia Cuenca. «Tinc opinions d'altres juristes que consideren que aquest text ja està viciat de bon principi, i que no serveix per delimitar les competències».

INFRAESTRUCTURES

IC presenta una proposició no de llei al Congres dels diputats contra el Quart Cinturó XAVI CAVA

• Sant Cngat.— El grup parlamentari Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya ha presentat una proposició no de llei a la mesa del Parlament espanyol on demana l'abandó del projecte de l'autovia coneguda com a Quart Cinturó, entre Sant Celoni i Abrera. La proposició també demana que les inversions destinades a aquesta obra serveixin per millorar les vies ja existents, i per crear una ronda ferroviària al Vallès que uneixi les poblacions de Mar-

3413*06062

torell amb Mollet, passant per Terrassa i Sabadell. Per Francesc Godàs, president de la federació local d'IC i cap de llista de la formació a les properes eleccions, «el projecte del Quart Cinturó és innecessari perquè ja hi ha prou vies ràpides al Vallès; el que demanen les ciutats de la comarca són millors connexions entre elles, potenciant diferents mitjans de transport». Un dels punts que el representant d'IC ha recalcat és la necessitat d'eliminar els peatges de

IHiWi'J.W

Blindades

Sant Cugat del Vallès, w 589 17 99

CREACIÓ I DISSENY

TALLEDA R1C0MÀ

F«l

tits polítics, sindicats, associacions de veïns i ajuntaments del Vallès. El projecte del Quart Cinturó és, per Iniciativa, la superposició de dos objectius diferents. Per un costat es basa en el projecte de la Generalitat d'unir diverses poblacions del Vallès amb una autovia. El segon projecte és el del Ministeri d'Obres Públiques, que pretén doblar l'autopista A-7 al seu pas per l'àrea metropolitana per aconseguir una descongestió del volum de trànsit que es calcula que hi passarà d'aquí a uns anys.

CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

SEGURETAT

Portes

l'autopista A-7 com els de Sant Cugat. En aquest sentit el grup parlamentari va presentar una pregunta a la mesa del Congrés de diputats demanant els motius pels quals el govern no vol impulsar aquesta eliminació de peatges. Segons IC, hi ha un gran corrent d'opinió que considera que «solucionant el problema del peatge, s'evitarà la construcció del Quart Cinturó». Aquesta és una de les reivindicacions de l'ampli moviment en contra de l'autovia, que integra grups ecologistes, par-

Ensenyament, solfeig, p i a n o , violí, orgue, flauta travessera, violoncel, g u i t a r r a , etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 6 2 - Sant Cugat

Emili Rané també va traslladar a l'equip de govern la preocupació de molts veïns per l'estat d'abandó en què es troben moltes parcel·les de la Floresta. Rané va denunciar que molts propietaris no es preocupen per netejar la seva propietat, i això afecta els seus veïns, que veuen amb certa por com s'acumula material fàcilment combustible al costat de casa seva. El cap d'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Jordi Torrijos, va anunciar que l'Ajuntament ja treballa en aquest tema, i quan tenen coneixement d'algun cas «instem el propietari a tenir cura de la seva parcel·la». De totes maneres, Torrijos va recomanar als veïns que denunciessin els casos de què tinguin coneixement. Molts dels propietaris de terrenys a la Floresta no han visitat la seva parcel·la des de fa anys, i alguns fins i tot viuen fora de Barcelona. Com va fer al Consell de Mira-sol, Joan Aymerich va informar de la posada en funcionament del nou servei de policia de barri. Des de fa unes setmanes, dos policies municipals patrullen diàriament pel districte en horari de matí i tarda. Amb el mateix objectiu d'acostar el servei al districte, aquest disposarà d'una brigada per encarregar-se de les obres i el manteniment de la zona. La brigada, que consta de dos membres, actuarà dos dies a la setmana, i serà supervisada pel mateix consell. Aymerich també va informar de l'adquisició d'un furgó per realitzar atestats a domicili, i evitar que els veïns es vegin obligats a desplaçar-se fins a comissaria.

OCTAVX) SARDA

A9f£

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS BREITLING

Santiago

KRONQS

3£amÜtOlt

Rusinol,

MEGA #JUNCHANS «UUNCHANS

Tel. 674 58 54

fnourtwtocroii

Sant

Cugat

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S : Divendres, 17 de març de 1995

ENSENYAMENT1

Es reformarà l'edifici del col·legi Collserola els propers dos anys El delegat territorial ho va anunciar en el Consell Escolar Municipal d'Ensenyament M'RIA Dl MAS • Sant Cugat. LI compromís adquirit pel d e p a r t a m e n t d'Ensenyament de remodelar l'escola Collserola es ••ineludible, temi i públic», sctions va manifestar el delega! tcmtorial

al Vallès Occidental, Ramon Farré, en el decurs del Consell Escolar Municipal d'Ensenyament. celebrat el dia 9 passat. Farré va presentar el Mapa Escolar del municipi, i va assegurar que la voluntat del departament

és d u r a terme l'arranjament del Collserola el proper bienni. A més, els centres públics de la ciutat van presentar un document amb algunes de les reivindicacions que serviran de base per a la discussió del Mapa.

El delegat territorial, tal com ja liavia fet q u i n / e dies abans en una reunió a m b els director-, dels centres públics de Sant Cugat, i en resposta a una petició del Consell Escolar Municipal. \ a explicar peisonalment les principal-, perspectives de futur de l'oleita d T n senvament a la nostra ciutat, previstes en el Mapa Escolar. I.a sessió va ser qualificada d'-diistorica per la mas-dva participació, una ••mostra del grau de p'cocupaeio que desperta Li implantació deia Reloí iii.i· Faric v ,i di liiiu el Mapa com una eina de delinicio I .nata. que valdia anal coneiel.iu: anv icia iiiv tins a la implanta, n • d. ! iiuliv a del nou s^tenia ecuk a: ui . 1 anv 20111. Aquest .i. n uní. Ml IIK l< ai la uigelll rulloia dels . q!i,p.u-|e il'.s del col·legi ( 'i >!lsci, 'la i llar c. lei mini. la i ce. n n . i s.. . d . i . dilici de l'esei >la l'la I ai i el ,i- ;K I nlucar-lii el quart I • i — t • 1111 de V v a n dai la del municipi. I.i . • ais'.: iu\ io d'una nov a escola a ( o l i I ava l·l Consell FseoLn Municipal va aplegar nombrosos pares i pn-ïcssors.l·oin MAM 1 SCI NOSA i la cieaeio d'una eseola olicial d'idiomes aprofitant les instal·lacions de I' 1 li Arnau (ailell. l i cedent de la incorporació de la tisfets perquè finalment s'ha obert el dictamen de les comissions de nou centre d'cducacio p n m a n a línia del col·legi Pla Farrcras. el procés de discussió del Mapa treball del Consell. Aquest peeonstara de dues línies, una de Els membres del Consell 1 -.Escolar. En aquest sentit, el Den o d e de consulta es completarà nova creació i una segona procolar Municipal van mostrar-se salegat es va comprometre a escoltar abans que acabi el curs acadèmic.

La implantació de la Reforma continua inquietant pares i professors N. de MAS • Durant la reunió, els centres públics de Sant Cugat van presentar un document com a primera base de discussió del Mapa Escolar. Aquest escrit recull diverses reivindicacions: el manteniment del Centre de Recursos Pedagògics, la construcció d'un nou edifici per a l'escola Collserola. la correcta planificació del transport escolar i del servei de menjador als instituts, una proposta concreta per al procés de transformació dels instituts en IES i previsions de plantilles de professorat, entre d'altres qüestions. Un aspecte que neguiteja enormement els pares i els professors és el procés de transició cap al nou sistema educatiu fixat per la L O G S E . especialment el transvasament d'alumnes de primària als instituts d'ensenyament secundari (IES). Ssegons el calendari oficial, cl curs % - ° 7 començarà la implantació progressiva de la reforma als instituts (els que ara imparteixen B U P i FP), amb l'inici del primer curs d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Alguns docents es pregunten com es podrà absorbir la d e m a n d a d ' E S O (12-ld anys) i batxillerat (16-18 anys) en els actuals instituts fins que no es construeixi el quart centre. Així, Jordi Beltran, representant dels professors, diu que cal treballar perquè els centres disposin com més aviat possible d'allò planificat pel departament, les previsions del qual el delegat va assegurar que «estan fetes centre per centre i són detallades».

S'organitzen dos cicles de conferències sobre ensenyament

>>.

'?>A'«Í>

N. de MAS • Sant Cugat.— El quart cicle de conferències de temes educatius, organitzat pel Patronat Municipal d'Educació de l'Ajuntament, va començar ahir amb una xerrada a càrrec del psicòleg Jaume Funes sobre l'agressivitat i la violència entre els adolescents. Dijous vinent el neurofisiòleg Eduard Estivit donarà detalls dels trastorns de la son en els adults i els infants. El cicle el tancarà el 30 de març la psicòloga d'educació infantil Carme Thió, que tractarà del paper de la família i el paper de l'escola en l'educació de l'infant. Les conferències començaran a dos quarts de deu del vespre a la sala d'actes de la Casa de Cultura.

-A 5 <M - ~ CAP A 6.

UNA SOCIETAT

IxVB r

•««aS

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT Q U A L I F I C A T / Tractaments facials i corporals / Depilació elèctrica i per sonda

/ Tractament TUENDA (Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Maquillatge

/ Quiromassatge

/ Maquillatge permanent

/ Reflexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàtic

/ Decoloració

/ Tractament osmosphere +SEA

/ Manicura / Solàrium alta pressió: facial i

100 / Píling corporal + Hidratació

corporal

CONSULTA MÈDICA

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

PLURlCUtTURAi

l.'exposició «Un món plural i divers» es podrà visitar a la Casa de Cultura fins al 2'> de marc- lnin: MANI' I NP1NOSA

Els escolars visiten l'exposició «Un món plural i divers» a la Casa de Cultura \

•:,• M A S

• Sant Cugat. - Un total de 400 alumnes de les es.-ok-s de Sant Cugat visiten aquests dies l'exposició « l ' n mon plural i divers-. l i n s ara ja hi han anal alumnes de 7 C j 8è dels col·legis Pla Farrcras, La Floresta i Avenç,. Els alumnes del Joan Maragall i del Collserola hi aniran els propers dies 20 i 21 de març. respectivament. I .'exposició consta d'un muntatge àudio-visual i de diversos

plafons informatius amb fotografies i grafies. La visita es introduïda per una monitora especialitzada. La mostra pretén sensibilitzar els nie-s joves pel que fa al respecte a la diversitat cultural, donar a conèixer les societats del Tercer Mon i estimular la tolerància com a resposta a les actituds xenòfobes. «Un món plural i divers» estarà oberta al públic a la Casa de Cultura de Sant Cugat fins al 2c) de març.

Sessions sobre la reforma El Centre de Recursos Pedagògics de Sant Cugat ha organitzat un altre cicle de conferències, especialment adreçat als pares dels alumnes dels centres d'ensenyament primari. La reforma del sistema educatiu és el tema que centrarà l'exposició dels ponents. Les dates que cal apuntar a l'agenda són les següents: les xerrades tindran lloc els propers dies 21 i 28 de març i 4 d'abril, i començaran a les 20 h a la sala d'actes de la Casa de Cultura. Hi intervindran membres de la Inspecció dels centres d'ensenyament, dels Centres de Recursos Pedagògics ( C R P ) i dels Equips d'Assesorament i Orientació Psicopedagògica ( E A P ) . Es prega que els interessats confirmin la seva assistència trucant al Centre de Recursos Pedagògics (telèfon: 5891382).

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

MEDI AMBIENT

El TSJC considera que la urbanització de Sant Medir és il·legal Les parcel·les es podrien cedir per 75 anys XAVI CAVA

• Sant Cugat.— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat la il·legalitat de la urbanització de Sant Medir, situada al costat de la reserva natural de la Font Groga, a Collserola. El TSJC ha denegat el recurs que l'Ajuntament va presentar contra l'informe desfavorable a la legalització, emès pel Departament de Política Territorial de la Generalitat. La majoria d'edificacions de Sant Medir es van fer abans del 1976, any que es va aprovar el pla general metropolità, amb el qual es va prohibir urbanitzar la serra. La resolució del TSJC desestima el recurs de l'Ajuntament i rebutja la possibilitat de modificar el pla general metropolità per tal de legalitzar les 29 parcel·les que formen la urbanització. Aquesta modificació consistia a canviar la qualificació dels terrenys a «zona de renovació urbana especial», cosa que significava regularitzar les edificacions. Segons el tribunal, la modificació que va sol·licitar l'Ajuntament «va en contra dels objectius de mantenir i potenciar el caràcter forestal dels terrenys inclosos en la serra de Collserola». La urbanització de Sant Medir es troba al costat de la reserva natural de la Font Groga, un espai de màxima protecció dintre de la serra. Expropiació o cessió temporal La sentència estableix les dues possibles línies d'actuació que es poden seguir a partir d'ara: expropiar les parcel·les i pagar una indemnització, o bé cedir l'ús dels terrenys per un termini de 75 anys,

després del qual tornarien a ser propietat de l'administració. Aquesta possibilitat ja la preveia l'informe del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que va motivar el recurs de l'Ajuntament. Les construccions a Sant Medir, com a molts altres indrets de Collserola, van proliferar amb anterioritat al 1976. Aquest any, amb l'aprovació del pla general metropolità, es va prohibir la urbanització de les zones que eren classificades com a forestals, com és el cas de Sant Medir. Malgrat això, en alguns casos es va continuar edificant i construint vials sense fer cas de la llei, com reconeix la resolució del TSJC. L'alcalde, Joan Aymerich, no vol fer cap comentari sobre la decisió judicial fins que els serveis jurídics municipals no facin un estudi rigorós però, segons fonts municipals, hi ha poques possibilitats que es presenti un nou recurs. Aymerich ha expressat la necessitat d'iniciar converses amb

La urbanització de Sant Medir continua sent il·legal. Foto: MANÉ ESPINOSA.

els veïns per veure quina és la seva posició. L'Ajuntament considera que, malgrat la resolució adversa, el recurs ha aconseguit un dels objectius pels quals va ser presentat, és a dir, aclarir la situació dels afectats i aconseguir una millor posició amb vista a possibles negociacions sobre el futur de la zona. El gerent del parc de Collserola, Marià Martí, ha expressat la satisfacció per la resolució, «perquè legalitzar una actuació urbanística d'aquesta importància hauria estat una barbaritat». Martí es mostra partidari de les solu-

cions ja comentades, és a dir, l'expropiació o la cessió per un període limitat de temps, després del qual els terrenys tornarien a ser de titularitat pública. Rèpliques ecologistes L'Adenc i el Grup de Natura del CMSC han publicat un comunicat conjunt en què avaluen positivament la sentència, perquè «atorga importància i validesa al pla especial de protecció de Collserola a l'hora de decidir sobre determinats espais del parc». Kristian Herbolzheimer, del Grup de Natura, critica el que considera

una tendència de l'equip de govern a afavorir les urbanitzacions: «De fet, l'Ajuntament ha intentat transformar sempre zones no urbanitzables en urbanitzables, però mai a l'inrevés.» Herbolzheimer també desaprova l'actitud del Patronat de Collserola, perquè tot i que aquest organisme s'alegra de la sentència desfavorable a l'Ajuntament, «no fa res per evitar que es continuïi construint a la carretera de Vallvidrera, o que es projectin obres com el golf de Cerdanyola», que, segons el Grup de Natura, són un greu atemptat a la serra de Collserola.

Av. Alfons Sala, 33, 2n-4a Tel. 589 31 33 • Fax: 675 53 92 08190 Sant Cugat del Vallès

G.S.A. és un nou gabinet de serveis auxiliars recentment instal·lat a Sant Cugat que es dedica a assessorar en temes jurídics, judicials i mercantils els exercicis administratius dels seus clients. Des dels inicis GSA està avalat per un bufet d'advocats i els seus serveis estan dirigits al tractament de deutes, ja sigui a través d'accions extrajudicials, viabilitats de negociació o quitances que permeten evitar, en molts casos, un procediment contenciós entre dues parts litigants. Tanmateix, es poden trobar altres serveis puntuals, com auditories en què s'elaboren exàmens de la situació econòmica d'una societat a fi de donar a conèixer l'estat patrimonial o financer, gestió d'impagats, consulta i màrqueting internacional, que estudia la quota de penetració en el mercat de qualsevol producte i el seu interès en el país que l'importi.

Amb una cartera de més de dos-cents clients, G.S.A. aposta per la bona negociació en els afers administratius i es compromet a tirar endavant el problema de l'empresa si abans, però, l'exhaustiu estudi de la situació i l'obertura d'expedient ho permeten. Antonio Fuster, director gerent de GSA, creu oportú «saber dir que no a moltes de les negociacions que es arriben si realment no estem segurs d'aconseguir una bona resolució. No obstant això, un cop n 'hem certificat la solvència, actuem de ple en les reclamacions»

GSA ja fa més de dos anys que treballa dins l'àmbit jurídic, judicial i mercantil seguint els bons trets de negociació que emanen dels resultats obtinguts. L'equip de professionals el formen censors jurats de comptes, especialistes en estudis mercantils que es dediquen a l'anàlisi i a la certificació de balanços de comptes i d'altres documents comptables, auditors, economistes i assessors fiscals. El seu objectiu és actuar al costat de l'empresa i mantenir-ne la fidelitat a través dels anys, perquè els agrada el seu treball i aposten per la seva consolidació en el mercat.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

PRE-CAMPANYA ELECTORAL

Jaume Tarragó es confirma finalment com a cap de llista del PP Ariza hi renuncia perquè les seves obligacions al Parlament «s'han endurit» l TUAChRNADAS I Sant Cugat. J a u m e Tarragó encapçalarà la llista del Partit Popular a les properes eleccions municipals, desprès que l'altre candidat en disputa, el diputat Julio Ariza, hagi pre-

sentat la seva renúncia aquesta setmana davant la Junta Provincial. D'aquesta manera, i després de setmanes d'incertesa, finalment s'ha imposat la proposta de la majoria de la Junta local dels conservadors, que donava suport

a Tarragó davant un altre sector que va arribar a impugnar la candidatura de Tex-president de Creu Roja. El comitè electoral del Partit Popular de Catalunya es reuneix avui per ratificar-la.

Julio Ari/a, diputat al Parlament de Catalunya, ha presentat aquesta setmana la renúncia a la seva candidatura a l'alcaldia de Sant Cugat davant la Junta Provincial «a causa de les seves obligacions» dins altres òrgans del propi partit. «S'acosten temps favorables per al Partit Popular i les oblighacions d'Ariza han augmentat», argumenta simplement el president local dels conservadors, Francesc Llatjós. A m b la retirada del diputat, s'obre via lliure perquè Jaume Tarragó, cx-president de Creu Roja, sigui el cap de llista a Sant Cugat per a les properes eleccions municipals del 2X de maig. De t'et, Tarragó era el candidat que tics del principi havia rebut el suport de la junta local, fins que Ari/a va expressar la seva voluntat d'encapçalar també la llista. Fins i tot. set membres de la direcció local del partit van impugnar davant la junta local la candidatura de J a u m e Tarragó. Feia dies que corria el rumor que Barcelona s'havia decantat per la proposta de Sant Cugat, però de fel no hi ha hagut encara cap pronunciament. Avui mateix és previst que el comitè electoral de Catalunya, en la seva reunió habitual dels divendres, ratifiqui Jaume Tarragó com a cap de llista. Tarragó no ha volgut pronunciar-se fins que la decisió no sigui oficial: «prefereixo no saltar-me les normes i esperar que tant el comitè electoral com l'assemblea local ho facin públic». Més responsabilitats Per la seva banda. Julio Ariza

• Sabadell.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va mostrar-se força crític en la passada reunió del Consell d'Alcaldes, que es va celebrar dimarts a Sabadell. Joan Aymerich no va dubtar a titllar el Consell d'«avorrit. poc participatiu i amb poca activitat». L'alcalde va recordar que el Vallès Occidental és una comarca molt complexa, perquè hi ha municipis molt diferents. Segons l'alcalde de Sant ( ugat, «la funció d'un consell és coordinar, i no fer plans especials», referint-se al Pla d'Actuació Comarcal. Aymerich va assegurar en acabar la reunió que no tornarà a presentar-se al càrrec de conseller. «El Consell Comarcal és un organisme que ha d'ajudar al fet que els municipis del Vallès Occidental es coneguin millor i puguin ajudar-se tant com puguin.» Aymerich és una altra veu discrepant entre les moltes que s'alcen per repetir que el Consell Comarcal té poc marge d'actuació i unes competències poc definides. A la reunió de dimarts es va fer un avançament de l'estudi sobre els incendis de l'any passat i dels plans de prevenció. El Consell va acordar elaborar un inventari amb tot el material disponible a la comarca, p e r q u è tots els municipis puguin fer-ne ÚS.: El-S 4 CANTONS

Es privatitzaran alguns trams del TGV entre Barcelona i França

.I.uimc Tarragó. a l'últim ple municipal. W>i<>: J \.MUl.A. recorda que no ha arribat mai a presentar formalment la seva candidatura, sinó que, simplement, «persones del partit em van plantejar aquesta possibilitat i jo l'he acabat descartant». «Les meves responsabilitats al Parlament

s'han endurit —explica— i, després de sospesar-ho molt, he decidit deixar-ho córrer». Reconeix que «treballar per la pròpia ciutat seria atractiu», p e r ò , a p a r e n t ment, no demostra massa entusiasme. «En política, poca il·lusió

em q u e d a » , afirma. Ariza vol deixar clar que Tarragó «és sens dubte un candidat molt vàlid» i argumenta que, si va impugnar la seva candidatura, va ser p e r q u è l'assemblea on el van escollir «no es va celebrar en condicions».

VALLDOREIX

La Generalitat comença a aplicar la resolució de Fex-consellera Cuenca Fixa que no pot aprovar llicències classificades • Sant ( ugat Valldoreix .-- l a resolució que l'cx-conscllera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, va dictar el mes de setembre passat per determinar les c o m p e t è n c i e s que pot exercir l'Entitat Municipal Descentralitzada ha començat a tenir conseqüències. La Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat ha retornat a l ' E M D els expedients d'activitats classificades que Valldoreix li va trametre, després que les aprovés la Junta de Veïns. Es tracta concretament de vuit expedients que fan referència, per exemple, a la sol·licitud d'una llicència per a la posada en funcionament d'una residència geriàtrica. Segons el comunicat que la Conselleria de Medi Ambient ha enviat a l'Ajuntament de Sant Cugat i que. segons el president de l ' E M D , Miquel Masanés, Valldoreix encara no ha rebut, els expedients s'han retornat perquè «la seva competència correspon a l'Ajuntament d'acord a m b la reso-

Aymerich creu que el Consell d'Alcaldes és «poc operatiu»

lució del Departament tic Governació». Aquest document, que va dictar Tex-consellera per resoldre el conflicte entre les dues administracions locals, fixava que les llicències d'activitats classificades són de competència exclusiva de Sant Cugat. Tot i que l ' E M D continua recordant que ells no han aprovat plenament la resolució i que per tant encara no és vàlida per a Valldoreix, tot i que en cap cas es va presentar recurs, aquest pas que ha donat la Generalitat suposa que per primera vegada es limiten competències des de l'Administració autonòmica que fins ara havia exercit Valldoreix. Per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, «queda clar que la resolució ha guanyat fermesa i executivitat», a més de delimitar «qui té les competències sobre certes matèries». Segons Aymerich, la decisió de la Conselleria de Medi Ambient serveix «per rebutjar l'argument que utilitza Valldoreix quan reclama que aquestes competències les ha exercit sempre».

M Sant Cugat.— El projecte del Tren de Gran Velocitat entre Barcelona i la frontera francesa, que previsiblement tindrà una parada a Sant Cugat situada a l'estació de la línia de Renfe del Papiol, es revisarà per redefinir alguns dels trams del traçat, els quals s'atorgarien en concessió a empreses privades. La revisió del projecte, que data de fa cinc anys, la farà la Generalitat i serà una de les aportacions de l'Administració autonòmica a la societat mixta hispano-francesa que e s crearà el mes que ve per dirigir les obres del T G V . E n aquesta societat participaran també Renfe i la seva homòloga francesa Société National de Chemins de Fer. La fórmula de finançament de la línia de gran velocitat entre la Ciutat Comtal i Perpinyà es concretarà en la cimera europea de Canes prevista per al mes de juny. La possibilitat de privatitzar alguns trams ja estava prevista en el projecte que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va presentar el mateix 1989. H I S 4 CANTONS.

El PSC presenta candidats a tota la comarca

La resolució de l'cx-consellera Cuenca comença a tenir efectes. loto: HI,S 4 CANTONS. L'alcalde vol aclarir, però, que «això no significa que la concessió de llicències s'entorpeixi, ja que l'Ajuntament tramitarà igualment els expedients». Per la seva banda. Miquel Ma-

sanés, president de la Junta de Veïns de l'EMD, no ha volgut fer cap valoració, «ja que T E M D encara no ha rebut cl comunicat» de la Conselleria de Medi Ambient.

• Ullastrell.— El Partit dels Socialistes de Catalunya presentarà per primera vegada llistes a tots els municipis de la comarca del Vallès Occidental, segons ha informat aquesta setmana. D e m o ment, ja es coneixen els noms de tots els caps de llista, a excepció dels de Rubí i Sant Llorenç Savall i inclòs el de Sant Cugat, Àngel Casas. Manel Royes, alcalde de Terrassa des de l'inici de la democràcia, tornarà a encapçalar la llista socialista a la capital comarcal. D u r a n t Tacte de presentació de les candidatures, que es va fer dilluns a un restaurant d'Ullastrell, Royes va reconèixer que el moment actual no és el més idoni per al socialisme. En Tacte va participar també el senador socialista, Josep Maria Sala, que va criticar durament la política municipal de TONS.

CiU.

t-x.s 4 CAN-

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

EXPLOTACIONS AGRÍCOLES Els germans Buscallà, camperols de sempre, no renuncien a continuar la feina de tants anys. En el temps lliure conreen una feixa que els permet autoproveir-se. D e tant en tant es deixen visitar per escolars p e r explicar-los la realitat del camp. Fa poc va venir un grup del col·legi Pegaso de Barcelona.

Una classe de naturals diferent Alguns dels últims pagesos de Sant Cugat transmeten la seva experiència a escolars ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— «Es pot plantar més d'una verdura al mateix temps?», demana molt encuriosida una nena que pren nota de la resposta del seu instructor. «Per què serveix, un tractor?», pregunta l'Aleix, amb el bolígraf a la boca. Els alumnes tenen unes deu o dotze preguntes semblants que han preparat abans de sortir «d'excursió». Joan Rovira, l'instructor, els dóna totes les explicacions sobre els hivernacles, el seu funcionament, els sistemes de reg i la periodicitat amb què es rega. Un cop ha acabat la teoria, els nens entren en un hivernacle per comprovar allò que els han explicat poc abans. «Fixeu-vos que en són, de petites, les plantes ara», diu Rovira. «Quan torneu, cap al maig, aquestes tomateres faran el doble que vosaltres.» «Vigileu, i no trepitgeu res», recomana la professora, mentre va fent fotos dels alumnes, que, en filera d'un, escolten embadalits

l'autèntic pagès del grup: Joan Buscallà. Els nens s'ho estan passant d'allò més bé, però ell no es queda enrera. «És molt emocionant transmetre els meus coneixements de tants anys a aquests petits. Molts d'ells no han vist mai una arada ni tenen la més remota idea de la feina de camp. És una llàstima i per això mirem d'introduir-los en aquest món.» Joan Buscallà ja havia provat això de ser «mestre de pagesia» quan treballava unes terres a Mira-sol i de tant en tant hi anaven els alumnes de la seva filla, mestra d'EGB. Ara continua aquesta tasca pedagògica, sempre sense ànim de lucre i amb la bona intenció d'ensenyar als nens allò que no poden veure a escola. Les terres que conrea des que és jubilat són del seu germà. Entre tots dos, ajudats per altres pagesos que ja no treballen, s'encarreguen d'aquests terrenys, situats a la carretera de Cerdanyola, tot just a la sortida de Sant Cugat. «Ara us ensenyaré com es re-

Un grup de nens passeja entre els aspres de mongeta d'un hivernacle. Foto: J.A. MULA. ga», anuncia en Joan. Els nens corren cap al camp de patates, on ha començat a sortir un rajolí d'aigua dels aspersors. «Senyo, com ha dit que es diu?» L'aigua s'ha aixecat a l'altura dels visitants i els més agosarats s'apropen fins al camp per deixar-se mullar. S'empenyen els uns als altres, o esquitxen els de la tercera fila. «Que bé, aquesta nit ja no em banyo!», exclama un dels nens que sembla més entremaliat. Tots treuen els quaderns d'espiral amb fulls quadriculats i es posen a dibuixar, amb veritable apassionament, el cap de l'aspersor. Després de veure els hivernacles, construïts amb una estructura U350WG53Í

r* BUTLLETA

CONCURS FOTOGRÀFIC

«Descobreix els racons de Sant Cugat» Nom Adreça Telèfon

de fusta i plàstic que fa retardar la sortida de la calor, els nens tenen una classe pràctica de llaurada. «Vaig a veure com funciona el tractor amarillo.» Joan Buscallà hi ha pujat i ha enfilat pel solc fins al límit. Les terres no són gaire extenses, tot just fan dues hectàrees, però el pagès s'ha fet petitonet a la línia de l'horitzó, i té un aspecte majestuós damunt el seu tractor. Els nens no paren de fer fotografies al pagès i també se'n fan d'ells mateixos, però ho deixen de seguida. Ha arribat 1' hora d'esmorzar i l'estómac no perdona. L'excursió pràcticament ja s'ha acabat; aviat pujaran a l'autocar per tornar a Barcelona.

Les bledes i els espinacs no seran sant de la seva devoció, però segur que els nens a partir d'ara es miraran les verdures que els posin a taula amb uns altres ulls.

AUX VYD V A

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat del Vallès, v 58917 99

BASES DEL CONCURS:

«Descobreix els racons de Sant Cugat» ].- Pot participar-hitothomtantes vegades com vulgui.

Cognoms Població , , ._ col·labora:

Foto 1 Indret Foto 2 Indret Foto 3 Adreça Centre d'Imatge Què hi ha actualment? Santa Maria, 14 - Tel. 675 56 74 Foto 4 Adreça Què hi ha actualment? CLUB MUNTANYENC Foto 5 Adreça Què hi ha actualment? Foto 6 Adreça Foto 7 Adreça Foto 8 Adreça Quin col·legi hi ha al costat? *Per entregar als 4 CANTONS del 27 al 30 de març

Foto: Jordi Roca

2.- Per poder participar en el sorteig cal encertar d'on són les fotos, una d'actual i una d'un lloc desaparegut (vuitfotosentotal),que sortiran als «4 Cantons» els dies 3, 10,17 i 24 de març. 3.- Les butlletes originals (no s'acceptaran fotocòpies) cal fer-les arribar a «4 Cantons», carrer Xerric, 5, de Sant Cugat, del 27 al 30 de marc, d e ° a l 4 i d e l ó a 2 0 hores. 4.- Entre les butlletes amb les respostes correctes es farà un sorteig el dia 31 a les 18.30 hores, a la redacció de «4 Cantons». El resultat es publicarà a l'edició del dia 7 juntament amb la solució a les 8 fotografies. 5.- Els premis seran: per a la primera butlleta premiada, una camera fotogràfica cedida per Zoom, i per a la segona, un joc d'«El savi». 6.- El fet de participar en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Foto: Jordi Roca

PUNT I SEGUIT

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

L'autobús entre Terrassa i l'Autònoma, a debat al Parlament H Barcelona.— La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Terrassa reivindica la creació d'una línia d'autobús entre Terrassa i la Universitat Autònoma que circuli cada hora. Les II -RC han tramès unes quantes preguntes al Govern de la Generalitat a través del seu grup parlamentari. Els joves republicans s'han reunit repetidament amb l'alcalde de Terrassa. Manel Roves. i amb el rector de la L AB. ( a t i e s Sola. per acordar aquest servei d'autobusos i la sev a ;x i lodieital.

L'Is joves l e n a s s e i u s d'L.squcira volen saber quina es la situació actual de la concessió d'aquesta línia, el control que en ta la Generalitat i quines mesuies te previstes l'Ajuntament en el cas que el servei w· funcionés adequadament. Totes aquestes gestions, però, son només un pas previ amb la intenció de presentar una proposició no de llei que les JERC de Terrassa tenen previst tramitar aviat i que s'afegiran a les iniciatives parlamentàries presentades com a mesura de piessio perquè Ics administracions trobin una solució al problema. L'imerès dels joves d'Esquerra Republicana per millorar Ics comunicacions entre Terrassa i la lJAB està iiistificada. segons els militants, pels 2.000 estudiants que es desplacen cada dia fins al campus de Bellaterra. l·l.S-u ANIONS. I -K elicnls habituals dels túnels són protessim-aN ,|iu- els utilitzen per anar i tornar de l.i lema. 1 nio: l·l. S 4 ( A N I O N S

L'ús de les vies ràpides de Sant Cugat augmenta després de la crisi del 1993 Els nous peatges dels túnels i de l'autopista a Terrassa s'han aplicat aquesta setmana \ N d l · I N CAS I'L HRA

• Sant Cugat.- l.es empreses labasa, explotadora dels túnels de Vallvidrera, i Autema, concessionària de l'autopista Sant Cugat-Terrassa-Manrcsa. han augmentat el preu dels Viatjar a Barcelona pels túnels de Vallvidrera o traslladar-se per l'autopista que enllac,a Sant Cugat a m b Rubí i Terrassa és més car des d'aquesta setmana. Dilluns van entrar en vigor les noves tarifes, que s'han incrementat d'un 4'v . Totes les autopistes i vies ràpides amb peatge han d'augmentar per llei els preus, d'acord amb el que estipula el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient.

peatges aquesta setmana. La pujada de més d'un 4':f i cl calendari d'aplicació els marea el Ministeri de Transports. Les vies ràpides. molt costoses i que sovint han estat criticades per aquest motiu, han notat també les con-

la quantitat es duplica. De fet, el trànsit per l'autopista Sant Cugat-Terrassa ha crescut progressivament des que es va inaugurar la via, el setembre de 1992. En els dos primers mesos del 1995, el volum de circulació ha augmentat d'un 10,5% en relació amb el mateix període de l'any anterior. Els túnels de Vallvidrera, que p e r m e t e n arribar a Sant Cugat des de Barcelona en 8 minuts, també ofereixen importants descomptes p e r als usuaris. A b a n d a de la targeta per als clients, hi ha e m p r e s e s del Vallès que contracten a b o n a m e n t s re210 i 310 \ 470 duïts per als seus treballadors. Segons fonts de l'empresa Tabasa, que explota els túnels, són molts els pro. Pl/NÏ fessionals que els fan servir. El retrat robot del client habitual co210: els camions lleugers. ^10. i rrespon a un home, de 26 a 60 els pesants, 470. anys. que viatja sol amb un cotxe Circular per totes dues vies no de tipus mitja o familiar i que ha de ser necessàriament c u . I es es desplaça per motius obligatoris. empreses que U> exploten ofeLs a dir. que va de casa a la reixen abonament-- >. duils Tai el feina i a l'inrevés. cas d'Autema, coike-siouària de l'autopista tins a I i i tas.a-ManTot i que s'ha notat un lleuger resa. els condueiois ;aiden aconinclement del nombre de dones seguir descomptes del 50' < a par- que hi ha entre els usuaris dels tir de 15 viatges complets d'anada túnels, el cert és que els dissabtes i tornada. Segons lonts de la comi els diumenges el nombre de fapanyia. uns 15.000 clients ja fan mílies i parelles a u g m e n t a . ús d'aquest avantatge. El tram enAquests dos grups signifiquen poc tre Sant Cugat i Rubí és gratuït. més d'un 20'V dels clients globals dels túnels, però es concentren A l'any 1994. el nombre de veel cap de setmana. Aquests deshicles que van circular per aquest plaçaments de cap de setmana, l-:iii! d'autopista va ser de prop que no son obligatoris, es destinen de 'Í es milions, i en el tram que .: tei grans compres o al temps -. .i . i. - de l'origen de la concessió de lleure. En parella o en família. t! i- a l'enllaç de Ruhi-Sabadell.

PREUS DELS PEATGES

Túnels de Vallvidrera (Tabasa)

"SíïS

Túnels de Vallvidrera (Tabasa) oVli L

«*§

lifctf Cugat «Rubí- ;;.«§ De Ics nombroses vies |ÍJ^lgrt:(MMia}-: l í i «•lÜ <iue enllacen amb Sant Cugat. les ducs que s'integren Sant Cugat-Rubí • dins l'eix del L l o b r e g a t 1995 Terrasa (Autema) —els túnels de Vallvidrera i l'autopista Sant Cugat-Rubi-Terrassa— ja han aplicat ""~~ la llei. Els peatges de la A-7, que connecta Maçanet amb moditat de viatjar ràpidament, tot el Papiol, han de pujar al llarg i que això signifiqui buidar la d'aquest mes. 11 preu ha d'inbossa. crementar-se també d'un 4'V. Lis túnels de Vallvidrera i la Peatges raonables via ràpida Sant Cugat-Terrassa, que encara es prolonga fins a En el cas de les vies que van Manresa, s'integren dins l'eix del a parar a Sant Cugat, aquest dcLlobregat, dissenyat dins el pla sembutxaeament és relativament de carreteres de la Generalitat elevat, segons el camí que s'agafi. l'any 19S5. Al mateix t e m p s , Lis túnels de Vallvidrera costen aquest eix s'inclou dins una altra des de dilluns 430 pessetes per :;i,in infraestructura viària: la E-9. als turismes, contra les 415 que Tairihit europeu i declarada d'invalia el peatge vigent anteriortercs comunitari. En els últims ment. Els conductors de motos dos anys. totes les vies de cohan de pagar des d'ara 3411 pesmunicació han experimentat un setes; els de camions i autocars. notable descens d'utilització, però 685. i els de camions pesants. 910. a partir del 1994 l'ús d'aquestes Pel que fa a l'autopista Sant Cuvies ha tornat a augmentar. La gat-Ruhi-Tcrrassa. els preus MIH crisi econòmica no perdona, però mes mòdics. Tes motos han de els usuaris lambe valoren la eopagar 11)5 pessetes' els vehic

seqüències de la crisi, i l'any 1993 van experimentar una davallada en la utilització. Els conductors de Sant Cugat, que tenen nombroses vies ràpides a l'abast, també valoren la comoditat que els proporciona.

Homologuen la titulació de Ciències Ambientals de la UAB I Bellaterra.— Els estudis de Ciències Ambientals que es fan a la Universitat A u t ò n o m a de Barcelona i la Universitat de Girona han estat homologats aquesta setmana pel Comissionat d'Universitats de la Generalitat i seran una llicenciatura oficial a partir del curs 1995-1996. Segons ha informat el Comissionat d'Universitats en comunicar la decisió, el preu de la matrícula serà el mateix que en la resta de carreres impartides en centres públics de la branca científico-tècnica. Precisament, uns 200 estudiants de Ciències Ambientals de l'Autònoma havien fet dimarts, el mateix dia de l'anunci de la decisió del comissionat, l'últim acte reivindicatiu abans que se'ls concedís el que demanaven: un matí de classes simbòliques davant la seu de la Generalitat, a la plaça Sant J a u m e de Barcelona, per aconseguir que l'administració fes oficial la carrera que ja han començat. Segons els alumnes, van començar la llicenciatura amb la promesa que estaria homologada abans que acabessin els estudis. / ELS 4 CANTONS.

Concurs sobre solidaritat per a escolars del Vallès • Sabadell.— La Lliga dels Drets dels Pobles ha organitzat un concurs de redacció per a escolars del Vallès, a través del seu G r u p de Treball Xile. El tema del concurs és: «Què vol dir ser solidari'?». En aquest concurs poden participar tots els joves d'entre 12 i 14 anys que estudiïn en alguna de les escoles de la comarca. Els treballs, que han d'estar relacionats amb algun aspecte de l'Amèrica Llatina i tenir el concepte de la solidaritat entre els pobles com a rere fons, s'hauran de presentar, amb una extensió màxima de tres fulls, a la Lliga dels D r e t s dels Pobles abans del 28 d'abril. Hi haurà tres guanyadors que rebran 10.000 pessetes en llibres i una peça d'artesania 'latinoamerieana. l i s x i \ N I ON

VINE AL MÉS GRAN APARADOR DE LA CIUTAT III mostra de comerç, indústria i serveis 31 març, I i 2 abril 1995 zona esportiva municipal rbla. del celler FUNDACIÓ PER AL COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

PUNT DE VISTA

ELS

Lev dues cares í/e la llei

CANTONS

i ui i inri intli·pi·iuli·m. i. n u ï n . otiiuirviíl i de miX-ralL Premsa Local de Sant Cugat SL

President '•Cr . . - i i i i t ; . . . I S . . M t - \ i l j

Director

Redactora en cap i . ' l i , i : -r--i.i.is

Redacció

. i V ,.!.-,

,!, M . , - •• * • • M X . >•. . \,t; I * r.v

•(•:: tï..'ik-v f V i r P k " .

••-i. \1.•:•[-..• S..: t i k . ' p T M t L M ' s i . t'arm;' K,-

, i, i i i . ..• . Í ' I I - Í ,lr..Ts.i, W - p

• -• o i r ,

\l·i:ij

s'hi van construir cases abans que es determinés el marc legal. Aquest dilema és precisament el que planteja la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que s'ha pronunciat aquesta setmana. El TSJC ratifica la il·legalitat de la urbanització de Sant Medir, situada just al costat d'una reserva natural de gran valor ecològic, com és la Font Groga. Aquest és el mateix cas que es va plantejar amb les 500 cases del districte de les Planes aixecades enmig de la serra de Collserola, que van acabar legalitzant-se, però amb una condició: continuaran dempeus mentre visquin els seus propietaris, però no podran deixar-se en herència. Una

ovint es fa una actuació i, posteriorment, s'elabora el marc legal que la regula. Als anys 50 i 60. en pic franquisme, quan les onades d'immigrants van arribar a Catalunya buscant feina i les famílies van començar a construir-se habitatges enmig del bosc, no hi havia cap legislació que protegís aquells espais. A finals dels anys 70, la Generalitat va aprovar un PGM que distribuïa i ordenava el territori: de llavors data la qualificació de la serra de Collserola com a zona forestal no urbanitzable. Ara queda clar que es prohibit edificar en terrenys protegits. però no és clara la situació en què es troben les famílies que

< iirn-r V-iTk. * i: n-,1^1 Sun! Cu^ui del Vjlles

! i: •... V . r t .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

\bl·1' hliunl RC^TV \.,IW

i \ | . , . " M . N . i . l i ' i " < n ' . . i C i · i i u r . . i i . M, ,

situació que es repeteix a molts municipis de Catalunya. La sentència del Tribunal satisfà els ecologistes: estableix precedent i pot orientar sobre el que pot passar. per exemple, amb la urbanització de Sol-i-Aire. La Justícia atorga un pes important al Pla Especial de Protecció de Collserola i el posa per damunt de possibles interessos urbanístics. La mateixa sentència, però. deixa en situació precària les poques famílies que viuen a Sant Medir: les seves cases són il·legals, i per tant no poden rebre el mateix tractament que la resta del municipi. Són efectes retroactius que sorgeixen quan la llei va a remolc de la societat.

Cap comercial

L'única resposta possible

Equip c o m e r c i a l • i '.irM-..' N u r . i l U r . i · i Y\:>. r'I.in.rs

Distribució M. : .:nif I! >*.:•

Vi:hM

CL-.

(M 4u* ^

.Ifé.v de què? I He llegit la «magnifica- publicació d'l IN1S apareguda la setmana passada a la nostra ciutat i, realment, estic bocabadada. Sembla que. quan s'apropen eleccions. tot es permès, pero mai no li.uma pensat que a Sant ( u üat, on atortiniadameiit no hi ha la crispació que es respira en altres llocs, s'arribaria tan avall per part de persones que. en principi, pretenen arribar a formar part del govern municipal de la ciutat. Les vuit planes de la publicació estan plenes d'informacions tergiversades i utilitzades de fornia expressament errada -com és el cas del polèmic tema de Valldoreix. També considero fora de lloc posar en dubte la maduresa política de l'actual equip de govern, per cobrir-se el candidat d'UNIS les espatlles davant les possibles crítiques que se li puguin fer, tot criticant ell. per avançat, el que diran o no diran els membres de l'equip de govern. LI candidat d'UNIS diu que

I Is te

(i.l-.A. S.int Cugal.

-A i

\\HA-

<^a^g

^m:

del -i I:I i

cal veure la televisió o anar al Tercer Món per adonar-nos que part de la societat plora i demana justícia, puix es troba marginada i discriminada. Desprenguem-nos de l'embenatge que tenim als ulls i veurem com a casa nostra, a Rubí, a Sant Cugat, hi ha persones que estan patint la discriminació, i la seva veu no vol ser escoltada. L'«Associació Compartir» vol prestar la seva veu clara i ferma a aquells que no tenen veu. És per això que posem de manifest la discriminació que pateixen els zíngars que l'Ajuntament de Sant Cugat i algunes persones, poc ubicades, anomenen els «Gitanos de LA P U N X A

gaments. Alliberar-se d'aquest llast significarà no només posar ordre a la relació amb els més de cinc mil creditors, sinó també poder encetar converses amb d'altres entitats sanitàries per tenir més llits ocupats. Narbona ja ha advertit que s'ha guanyat una batalla, però no la guerra. I mentre l'HGC continuï en suspensió de pagaments, la resta d'entitats no voldran formalitzar acords.

E S C R I U

' • ! ' . : !c :'.ihhc;ir els textos i ik ICMÜIÜ l o

a la ciutat en be de tots. La majoi la de les famílies solen tenir un nivell confortable i algunes força sofisticat. La tecnologia també arriba a regular el nostre temps de lleure i d'oci. Hem aconseguit un gran nivell!! Però, estem ficats tots en el mateix calaix? Podria ser que tots aquests valors de la societat es convertissin en contravalors o en una autèntica patologia: l'afany de posseir, de tenir, de ser, d'aparentar, pot portar a oblidar-nos dels que ens envolten. Molt llunv de la pretensió de fer una societat millor per a tots, igualitària, convivència! i solidària. Dic això perquè no ens

Al final del segle XX M El mé>n ha evolucionat gràcies a la tecnologia. Avui podem veure grans avenços en els mitjans de comunicació, en la industrialització, en els serveis que s'ofereixen

L E C T O R

- i n|i;c^ta *ccciii no han d'cxcedií de k s 2n r ill'; u k o pseudònim si ho sol·licita, pero l'oii^iiol t o .kiiiicili cl icleton i c! número de h N l .• piis^.ip iv

te por del q u e p u g n i fer l'equip

de govern de la ciutat per tal de desprestigiar-lo. Jo crec que més aviat hauria de tenir por —si és que d'alguna cosa n'ha de tenir— de la reacció dels ciutadans de Sant Cugat davant programes electorals com el seu i de campanyes com la que preveu que realitzarà aquest partit, d'acord amb el que ja hem vist a la publicació a què faig referència. Si el que volen donar de més a Sant Cugat és l'estil de fer política que es denota en aquesta publicació. jo ja hi renuncio. I que consti que tinc un gran sentit de l'humor, però hi ha coses que no me les puc empassar.

i proveïdors: uns ho hauran fet pensant que, si signaven el conveni i contribuïen a evitar la fallida de l'entitat, com a mínim cobrarien una part; els altres potser com un gest de suport a l'entitat sanitària que ha estat una de les més importants de Catalunya. El cas és que, gràcies a aquesta resposta per part dels creditors, l'Hospital pot veure cada cop més a prop l'aixecament de la suspensió de pa-

o hi havia cap altra opció. De fet, tot i les advertències i, fins i tot. el to alarmista amb què el president de l'IlCiC, Pere Narbona, va demanar cl suport dels creditors, costava imaginar que la resposta final hagués de ser negativa. Lis que han accedit a renunciar a la meitat del deute que tenen pendent amb l'Hospital son, bàsicament, creditors financers

Impressió :,., • ,;ri-.. ,' ; >r:i 4.. un us

tdev I '.mlor els podi. i es imprescindible . LLS-l CANTONS j r i iipiirtii

Rubí». Al final del segle XX. aquesta situació, en un país que es diu desenvolupat, és un punt negre i de molt poca sensibilitat social i política, per part de qui mana i té els mitjans per donar solució a la necessitat d'habitatge, higiene i integració d'aquestes persones per evitar possibles gèrmens de còlera i altres malalties pròpies de qui viu enmig de les rates, les escombraries i les aigües residuals. També ara s'hi ha afegit un important problema i és que aquestes persones viuen atemorides per alguns que trenquen els vidres dels cotxes i caravanes, els

D'E N J AP

££K sp\i£ /' hJO -TÉA//R \

% Uf

J ^ M r V \ W SER v]0V^ '

llancen pedres i han arribat a l'extrem de calar foc sota d'un autocar que serveix d'habitatge. Què s'espera? És que volem que hi hagi alguna mort infantil per posar-hi remei o que esdevingué ni notícia per culpa de la gent incontrolada? És que les paraules convivència i tolerància no s'han escrit en el diccionari d'aquestes bandes inhumanes? En quin món vivim? Quina societat estem muntant? Aquest problema val la pena que tothom el conegui i tots valorem cl nostre nivell de solidaritat o de xenofòbia. L'«Associació Compartir» fa un any que denuncia aquesta situació. L'Ajuntament de Sant Cugat ha estat informat per diversos mitjans; la resposta ha estat un silenci, però aquesta actitud no treu la seva culpabilitat. L'«Associació Compartir», acompanyant l'Ajuntament de Rubí, va exposar al mes de novembre la situació al director general de Serveis Comunitaris del departament de Benestar Social. També ho va fer amb el president de la Generalitat, aprofitant la recent visita a Rubí. Jo em pregunto: qui és el responsable que ha de posar fil a l'agulla en aquesta clara agressió als Drets Humans a casa nostra? Els zíngars (gitanos) de la Colònia Berta estan esperant un signe evident de canvi, de normalització de la seva vida; no volen paraules ni mítings polítics, volen un Dret: ser tractats com la resta de ciutadans. Hi ha una cosa clara: a qui correspon donar la solució és a l'Ajuntament de Sant Cugat, territori al qual ells pertanyen. I a tots ens correspon sensibilitzar-nos i solidaritzar-nos amb la gent que pateix les injustícies que encara resten al nostre voltant. Continuarem informant des de diversos mitjans de comunicació de tot Catalunya en la mesura que es vegi la ineficàcia de les nostres crides, o que es cregui convenient per al bé dels desatesos. / MOISÈS PLANAS, assessor de l'«Associació Compartir» Sant Cugat.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 L A

11 L

Sumaríssim 477

Una puerilitat JOAN TORTOSA

JORDI PUJIULA •

er sempre mes m'ha quedat gravada una imatge que em va sorprendre favorablement la primera vegada que vaig ser a París —d'això fa molts anys—, tot pujant les escales del Sagrat Cor. Però hauria pogut ser igualment en qualsevol altra plaça de París. Entre la quantitat de gent que pujava i baixava per aquelles escales— escenari accidental de titellaires i funàmbuls, amb hippies venedors d'atuells de cuir, arracades i afiblalls de molla de pa— de tant en tant, en un replà o al racó més tranquil, alguna senyora asseguda en una cadireta plegable de lona o recolzada a la barana, amb el braç estès i la mà plena de gra, donava menjar als ocells que hi acudien, els uns més tímidament, volant estàtics arran del palmell de la mà, els altres aturant-se un instant per omplir el bec d'una revolada. Pot semblar ara una puerilitat, però per als que hi anàvem des d'aquí, era una imatge tan infreqüent com les cartelleres de Pigalle, que mostraven sense embuts què passava dins els locals. O tan insòlita com aquells ànecs dels aiguamolls catalans que fugien esporugits quan veien de lluny que se'ls apropava algú, però que en canvi nedaven pacíficament als llacs dels països nòrdics o als canals d'Holanda, com si fossin aus de corral amansides. I no és gens estrany. Si els pagesos consideraven els pardals una plaga i intentaven espantar-los amb retalls de drap penjats a mig aire, amb llaunes

JrTo-&*

de les quals el vent treia so d'esquellots o amb l'ancestral espantall plantificat enmig del sembrat, la gent menuda, sense altres formes de diversió, perseguia els pardals a cop de roc i els esbullava els nius quan eren accessibles, sense fer cap cas de l'obligat llibre d'urbanidad ni dels esforços dels mestres per desterrar aquesta salvatge diversió. E

resultes de la detenció a l'estació de Sants d'un viatger carregat d'armes, el governador de la província de Barcelona ha dit que es tracta d'una notícia tranquil·litzadora, malgrat l'esgarrifança que fa pensar per què haurien servit les armes si haguessin arribat a la seva destinació. Hi ha gent que té una capacitat de relaxament extraordinària; heus aquí un càrrec públic que sap veure una ampolla mig plena encara que només hi hagi una sola gota vinguda d'un mar tempestuós. Ara és el moment que es disparen les especulacions, i que l'alleujament pel que no ha passat és ínfim al costat del

Els ocells, els ànecs i els esquirols sabien diferenciar molt bé Europa d'Espanya. Si sentien parlar en francès, en noruec o en suec, ja es consideraven salvats. Tot al contrari que amb el català, que els posava ràpidament en guàrdia. Era com un petit símptoma que, més enllà dels Pirineus, alguna cosa era diferent. Si aquí érem la «reserva espiritual de Occidente», allà potser eren la reserva cultural «on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure / desvetllada i feliç», cosa que, als d'aquí, tot i el gran privilegi amb què érem distingits, ens feia força enveja. Però de cop —potser no tan de cop— aquests tòpics (cinquanta anys d'avantatge que diuen que ens portaven), s'han esvaït, escurçant distàncies. Si aquella primera imatge d'uns pardals francesos menjant a la mà de les madames em sobtà, no m'ha sorprès menys veure ara aquí, en un carrer força transitat, tot un —abans esquerp— negre merlot picotejant arran mateix dels peus dels vianants sense cap mena de temor. I encara molt més soprenent va ser contemplar en una plaça cèntrica que un nen petit, abraçat a una grossa pilota, amb corredisses encara vacil·lants, volia atraJ.T. par un pardal que es comportava igual que un colom urbà: quan el nen hi era a fregar, feia una curta volada i es posava dues o tres passes més enllà, amb aquesta mena de joc d'ara sí que t'atrapo, d'ara sí que no m'atrapes, en lloc de fugir esverat com hauria fet cinquanta anys abans.

*V.;

I en veure això, em vaig dir que ara ja no em caldria anar a París. I

més de l'enrenou causat pel programa de TV3 sobre la mort de Carrasco i Formiguera, la veritat és que estem assistint a una estimulant polèmica que ens ha fet recuperar de sobte la gairebé oblidada passió per la història i pel periodisme entesos com a debat, recerca, i vehicle de punts de vista. Han estat primer les imatges del procés del màrtir de la Unió Democràtica (ells també tingueren els seus morts), han estat les cartes dels fills dels acusadors que, pobres, gairebé semblaven fills de les víctimes, han estat les divergències entre els historiadors. La guerra fou contra Catalunya —la guerra també fou entre catalans. Les evidents manipulacions, sembla, d'una hagiografia. Fins les disculpes d'un ex-alt càrrec. I alguns oasis de lucidesa com l'exclamació d'en Culla que no hi ha d'haver temes intocables malgrat siguin vius «Ek noms, per molt els protagonistes o els seus fills, i l'enconeguts que siguin, cara més sensata carno són més ta d'en Guillamet injustificables que dient que potser encara val la pena que qualsevol anònim carií parlem d'un tema o cenetista, i han de tan segrestat com el poder ser perfectament de la guerra civil. Amb tot, crec que 'explicables' peb el més corprenedor historiadors» de tot això ha estat precisament aquesta singularització en el cas d'en Carrasco i Formiguera. Com si les morts de la guerra civil poguessin desvincular-se d'un temps i d'un entorn. Com si hi hagués hagut unes morts justificables i altres sense justificació. Mireu si n'era de dolent en Franco que fins va matar un catòlic com aquell! No, senyors, els noms, per molt coneguts que siguin, digui's José Antonio, García Lorca, Mufioz Seca, Carrasco i Formiguera o Carles Rahola, no són més injustificables que qualsevol anònim carií o cenetista, i han de poder ser perfectament explicables pels historiadors, en aquell brutal context. Malauradament la mort d'en Carrasco i Formiguera ja no pot ésser plantejada ni com un símbol ni com un error, oblidant el temps i els noms dels altres milers de morts, de tots els morts, d'aquella guerra.

Totes les guerres passen pertot MANUEL CASTANO

que es veu a venir. Avui dia, totes les guerres, per poca intensitat que tinguin, passen a tot el món. Les armes que duia aquest subjecte que ara és al sac i ben lligat, encara que ningú no sàpiga d'on provenen, deuen haver estat fabricades ben legalment en una fàbrica sota

control estatal, desviades del seu camí cap als magatzems d'algun molt patriòtic exèrcit, despatxades per algun d'aquests personatges que són únics fent serveis tant als estats com als subversius dels mateixos estats... I el pacífic oasi català es pot convertir qualsevol moment en el lloc de trobada entre traficants i consumidors d'armes de matar. És impossible ser neutral. El detingut en qüestió, que de moment és una font de dades, pot ser el pretext —Bèlgica ha estat seriosament advertida— d'una onada de destrucció en el país que l'estatja. Qui pot dir que no és la seva guerra? Qui està tranquil?

Grappelli

IMMA MERINO

rriben estimulants cròniques del Festival de Jazz de Terrassa. Als seus 87 anys, el violí juganer de Stéphane Grappelli continua amb aquella vitalitat capaç de fer moure els peus i de revifar els ànims més tristos. No és un miracle que Grappelli faci arribar com acabada de fer la música que interpreta fa 70 anys? No és admirable que allò que és vell soni tan nou, tan fresc? Amb els anys, continues creient que gairebé tot s'hauria de canviar, però que hi ha algunes coses que cal conservar. Un exemple és la música de Grappelli. No sóc ningú per aconsellar estimulants anímics a ningú. De fet, cadascú se'ls deu buscar. Però no puc resistir la temptació de fer-vos una suggerència: Si, per un moment, voleu oblidar el dolor de viure, les penes d'amor, les declaracions de Roldàn, el casament de la infanta, proveu d'escoltar Grappelli. No és una aposta per la inconsciència, l'anestèsia moral o l'oblit. Si més no, no pot oblidar-se el sofriment dels altres. Però és una invitació a un moment d'alegria que crec que, a vegades, ens mereixem. O que hauríem de fer el possible per merèixer-lo.

PUNT DE VISTA

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

DOMÈNEC Kt VERI'ER

• d, :'!

i abadia .•. > ' i ! •. .

•

n i

i \ U i

U'i-1

•' ••

.. •

: i

i ; -

' '••

• - •' •!•

•

••••.

: •'

;. i

. .

un i J 1.1 nana . nu |. , . l e i i í e v - '..-. -i i i|i a 'I .!>.'••.• 1 na wk"- u ' i aa .;;' a •'. i ii i i\i 11! i i a | v n la! I', i na' 1 sal com a '.-a>M ,.i'.| a a ., H |,.. s"ha\ ien de i e i b l / a i ne. \es pel v c i m la i .i| Mi f ai i a mana d i K e.m-.'.id.ii -- ( ai i \ i gal·la i|Ue el nn-àte aa aa m mi'ilCaV a. UI; I p' i n a i V Í l I l M ' e i l'u

fliuU'

'.<<'•.

i --empra

':e: i

la noia m à x i m . i . U I M . J I K leu sospilar els sapicnls rústics dirigents de l ' o i d c . eK q u a l iniciaren una sublil inv - M .aai"io pel a c l . u i ! els k I - I m k 11 o ü a r c n i m b l e c i i i q u e - m o d e r n e s i sotisticades com l'csclala' uis n la p i o i c c c i o i i i i n t c i r o m p i i d a i l e l i seiie c o m p l e t a de pel·lícules sobte la ho|a ae.ulemia de policia. \ la l i . el xicot enntcssa e l --en seeiel: un m o r i j o e x a n i i n a i l o r . vell i d e c r è p i t . li havia l a e i i i l a l els resultats ile Ics p i u v c s a canvi d'une-- fotografies poc ilimies de la She.ion Stone. El M a n o l o s'h.iv i.i consti i n ! una mena de petit manuscrit a m b pell ile cabra d ' i m p o r tació i se l'amaga entre Ics laklilles ile l'hàbit. D u r a n t l'examen i. amb l'excusa de rascar-se les vergonyes, el n o i consultava i transcrivia les solucions més escaients p e r f e c t a m e n t . E l fet tingué un gran ressò i fou imitat per altres joves. I "èxit d'aquelles deslleials i il·le-

"•-

E R

SAN'I'I GUI.l.l·.N •

vui p o d r i a p a r l a r de R o l d a n . t i c D e la Rosa. de M a r í n Conde. del. us(,AI o de la devaluació de la pesseta l ' e r o ciec que es m i l l o i ilcixacho e o : i c r i l e ï l c x i o n a i un Ien;.' mi'M me-. inip* >t I.UI! : i asccr d e i l l que al ei 'a pi " I a i n l a : r e r i ':.: | o u l i t l i l I - li ai ta de la i imií·ici. k i n a i i i ';ur.eei! I.ihe .;i- !."

Informàtica per a pollastres

La pèrdua dels bons costums

ii i i u u i k a

r t'ERE M E I A N

gals maniobres fou tan ÜMII que Pacte es denomina -lau •:< , : tliulo- en memòria. homenalge i lekord del seu creador. Passaren molls uns i aquesta pràctica s'escampa i es ucne ralit/a per part tic les classes mes privilegiades dels móns cristià, musulmà, jueu i tàrtar. Durant el segle \ \ s'esdevingué un fet importantíssim p e a la història de la ihuli'tíi. l ' n bon dia, els gloriosos reis de memòria immortal Isabel i l e rran. coneguts com I K Catòlics, decidiren expulsar eN jueus dels seus regnes. malacoiiscllats pels nobles ciutadans honrats de les seves corts. Ara bé. com que la mesura podria resultar impopulai. Li i eina Isabel, que era una fura, convoca una magna assemblea amb les màximes a u t ò m a t s . El cardenal

Cisneros. conseller preferit de la reina, fou escollit per explicar l'afer de l'expulsió a aquell públic tan selecte. Com e n c i el parlament i, quan ja feia més de tres hores que divagava, restà de sobte en blanc sense poder parlar, l a reina Isabel estava preparada perquè era plenament conscient de les febleses i mancances del seu insubstituïble conseller. I i passa nu e ie,i mi. .iissimuladanieiit. en el qual hi havia el discurs complet amb vella l'el ta uòlica eseiita amb tinta vermella procedent de sang d'esclau de Namíbia. I.a maniobra fou hab lissima i els resultats, altament favorables; cl cardenal pog.ic acabar brillantment el set: discurs de dot/e hores, però alguns assistents, que havien icsistit la sessió sense detalli i ni adormir-se. van dese. ibi i: la maniobra. En els dies -eeuents. els joglars de tot aïreu difongueren el fet amb gran detall. Atesa la fama de la i eina Isabel, hom convertí l'expressió liacer el chulo. per /i:«<r la chula o la chuletu. en llaor i honra a l'insigne monarca.

i ha qui està a favor de la informàtica. hi ha qui hi està en contra; molts hi estan resignats. Sembla que això és el progrés. Però hi ha informàtiques moll diverses, i encara es pot triar; per exemple, la informàtica per a pollastres. Funciona molt be. ja que amb un ordinador organitzen el me;iu de 5.001) pollastres: a l'hora en punt es posa en marxa un sistema que dona menjar i heure a tota la granja, sense cap empleat, amb aigua (sense gas), vitamines, hormones, ete. Sense cap empleat mengen \ i i n o pollastres' \ixo es el progrés, A final del mes p issat, FECSA em va avisar que no eN pagava, que el meu banc no li havia tornat el rebut. Soc client de! meu banc a S. nt ( ug.it ties de l a mes de vint anvs; a 'aris entrava per la p o r . a i ja c m sabien d u . de m e m ò r i a , el meu n ú m e r o de c o m p t e \ r a no em paguen

•'.SV als

l'electricitat i haig de córrer perquè no em tallin la llum. Ouc meu banc, qui hi s'han tornat bojos'.' aniria? Segur que els No. és clar. cm van dir molt amablement empleats són plens de que han informatitsentit comú, com zat el sistema dels rebuts: «Miri, ens enabans, i distingeixen tren en forma tic cinun client conegut ta magnètica i surten pagats — ( o rebutd'un baliga-balaga» jats!)— automàticament. No s'hi pot fer res.» Es el progrés. () és informàtica per a pollastres? Si als restaurants treballessin com al meu banc. qui hi aniria a menjar'.' Estic convençut que els empleats del banc són plens de sentit comú. com abans, i saben distingir un client conegut d'un baliga-balaga. i un rebut d'electricitat d'un rebut de venedor d'enciclopèdies; només li hem de dir al director que els seus empleats necessiten una altra informàtica. Una informàtica que els ajudi a discriminar situacions i els permeti decidir (a l'empleat i no a la màquina!) si em paguen el rebut o em deixen a les fosques. Confio en ells; no confio en la informàtica per a pollastres. Q u e apliquin la informàtica per millorar el servei, no per reduir personal. Això sí que és progrés.

Durant uns segles, la c/mkiíi només |,| practicaven els alts estaments i.le lots els països, però en èpoques mes recents el seu us s'ha estes imparahlemerl; pruner, només entre els estudiants universitaris, però mes endavant entre els d'EGH. B C P . C O C i Formació Piofessional. Ara be, amb la nova reforma de l'ensenyament, la clwlcni podria entrar en crisi perquè afavoreix que els profc.s deixin de ser uns malvats i perversos anihiladors d'innocents criatures i passin a convertir-se en animadois culturals i mainaderes. amb l'únic objectiu d'entretenir la gent i deixar de banda coneixements i educació. Seria una veritable llàstima que el progrés posés l'i a un costum tan antic i arrelat en tot el món occidental i part de l'estranger.

L A

restaurants

treballessin

com

SANTI Cil.'U.l.F.N es director Jet CAET1

La renda de la terra J. EMÍLIA SALES

i un propietari d'unes terres ha d'escollir entre arrendar-les per cultivar-hi blat o bé edificar-hi una urbanització, no crec que s'ho pensi dues vegades. Potser hauria de fer més càlculs si l'elecció fos entre el conreu de blat i el de farratge. En tots dos casos, però. el factor determinant en l'assignació és la renda, o excedent, que n'obté. En el segon cas, la renda que se li pagaria seria bastant baixa i dependria del cost d'oportunitat (ús alternatiu que se'n podria fer) i del preu del producte. En el primer cas. aquesta sena molt elevada ja que la millor ubicació de la lerra i la major d e m a n d a d'habitatges la larien molt atractiva. 1.1 mateix es pot dir que passa amb els boscos, lli ha molts propietaris de terres, situades al voltant de les zones amb població creixent i. per tant, edificables, que fa temps que esperen satisfer la demanda de terra per a habitatges i que. mentrestant, mantenen ermes les seves terres, descuren els boscos, a vegades s'alegren dels incendis. etc. Sempre en espera d'aquesta renda superior, que pot arribar o no segons les decisions que prengui l'administració Moltes terres i. sobretot, molts boscos a l'entorn tic les /ones en expansió son considerats terrenys protegits i no qualificats per a la construcció. Moltes vegades es manipulen les decisions, segons els interessos en joc.

l'especulació o la corrupció. En tot cas, qualsevol terreny no edificable per motius de millor benestar de la comunitat —decisió lloable— es pot considerar com un cost econòmic que s'exigeix al propietari, que no percebrà cap renda, o que, en cas d'expropiació, l'haurà de vendre a un preu més baix del que hauria obtingut en el mercat, amb la seva conseqüent enrabiada. Resultat clar que un bosc incendiat o uns camps envoltats de cendra no milloren el benestar de la comunitat sinó que més aviat tendeixen a deprimir-la i que, per tant, moltes vegades es preferible viure enmig d'urbanitzacions que no pas enmig d'un erm. En aquest joc d'interessos, podríem atribuir tots els incendis a causes exògenes. externes, com són ara el vandalisme, la calor, badades o sotabosc? Per què no s'analitzen també els possibles factors endògens, interns, quasi sempre de tipus econòmic? S'hauria de poder fer una estimació - t a l com es fa, per exemple, en les causes dels accidents de trànsit— sobre quin d'aquests dos factors p r e d o m i n a en la causa dels incendis: 10% per un i 9 0 % per I'altre, o viceversa? No vull dir que s'hagi de condemnar ningú si no hi ha proves, però sí que es podrien prendre unes decisions més eficaces en la resolució de tots els nostres problemes. .1 la v \ l hS e- eeiiniimistii

•Bar musical •Billars professionals 'Campionats tot l'any

cl Sant Martí, 12 08190 Tel. 589 47 90

Shcmgrí-La

Bar musical Cocteleria

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Billar

Braseria

La Bolera cl Plaça Lluís Millet, 3 Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a b brasa I ara fem peus de porc.

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa Obert d'1 a 4 del migdia i de 9 a 12 de la nit

iHIPPER'S MÚSICA I COPES A partir de les 7 de la tarda c/ Enrique Granados, 7 - tel. 675 31 41 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

U I R A I A BAIVV

REACTIVAR BARRIS

. D i v e n d r e s . I 7 de n i a i c de FW5

1 I n o m b r e d e d t s o e n p a l s (.pie In

l'n grup tic comerciants i veïns tic la carretera de Cerdanyola han posat en marxa un pla d'actuació per reactivar cl be.rrt a que pcrlanv i han recuperat la celebració de testes al carrer. Plana 15.

h a a c t u a l m e n t ,1 S a n t ( WiUt e s t r o h a p e r sol.i J s ' l q u e Ics o l i e m e s d e l ' I N I \ 1 \ ai i i'c ^isti ai al g e n e r d e l ''4.

I I s e e t o i d e I:: c o n s t r u c c i ó e s

cl (.pic e n i cu i si i a i n e i n s. P l a n a 15.

NOVES TECNOLOGIES es p o s e n d a v a n t el seu ordinai. or cada ( J a c la l i c o o i Li tc.ilitat q u o t i d i a n a d i l l u n s al m a t i . q u i n ha estat el resultat c s b a i r c g c n e n a l g u n a llars vicis Lístiíts l ' n i t s es un let. N o çs pot lluitar c o n t r a ; del p a r t i t del B a r c a d el dia ; interior. la r e a l i t a t , l ' n Lirap d ' e s t u d i a n t s ca- ' D e s d e la s e \ a p a n t a l l a de Was híngton l a h u i s als I s t a N l nits s a b e n , així q u e j o M i n n e a p o l i s p o d e n ;iccedir a arxius

La revolució tecnològica començarà als municipis

d ' a r r e u del m o n . i n c l o e n t - h i els d e Ics u n i v e r s i t a t s c a t a l a n e s . «Això a r r i b a r à a E u r o p a i a l'Estat Espanyol d'aqiu a poc temps, menys del que ens p o d e m imaginar», afirma J o s e p G r a u . sant-

c u g a l e n c . e n g i n y e r d e teli • c o m u n i c a t i o n s i p r o f e s s o r a la l ' n i v e rsitat P o m p e u F a b r a . Fil c r e u q u e la s o c i e t a t d e la i n f o r m a c i ó a r r i b a r à d e s p r é s d e la r e v o l u c i ó t e c n o l ò g i c a .

LES AUTOPISTES DE U I

-fe*-,»"

Teleeducació

Correu electrònic Servei a través del qual els ordí nadors, que tenen la pròpia «Adreça electrònica», poden enviar o rebre missatges.

Els interessats poden rebre classes des dels centres on estan matriculats o des del domicili del professor.

Sant Cugat Actiu tindrà una mostra del treball que ha fet el CAETI a la ciutat < \ 1 IMi>KI I I

H Silnt Cugat De moment. segons uiia enquesta iecent encarregada per la l ' n i o Europea. gaiicbc la meitat de la població europea l-b) pci cent) manté una actitud iceelosa o obeí tament negativa davant la revolució clccr iònica. \ i \ e es ai\i. segons els t nquc-ladois. pel ditcrcnts moll us: les implicacions econòmiques que séunns ( d ui suposen Li lao piincipal . Ics conseqüències socials i culluials. o la incidència en la vida pnvada. I n canvi. Ics possibilitats son infinites. F'ultim ca|i de setmana de tebrer un total de 1 In La ans empreses van mosu ii els productes amb els quals tieb.illcn. a Brussel·les, coincidint amb I... reunió dels icprescntants del ( i-7 i la l 'nio 1 uiopca. C om si es tiactes de nens peliis al Museu de la Ciència de Barcelona. eK \ isiiants de l'expositio \ ,m poder passejar pei Roma o entrar al I ouvie. sense moure's de Bèlgica. mentre altres es dedicaven a buscar tema a lexas o a consultar un metge des de la pantalla d'un ordinador. Josep ( i r a u explica que actualment hi ha empreses que treballen dia i nit giàcics a les autopistes

de la informació. No es estrany que treballin en un mateix projecte especialistes d ' a n e u del món. «Quan un japonès se'n va a dormir, es posa a treballar un alemany i. quan l'alenianv descansa, lli treballa un noid-americà», afirma Grau. D'aquesta manera es redueixen costos. I n projecte que per la via normal trigaria ires setmanes a resoldre's esta enllestit en només set dics. I I cop que pol rebre la societat amb l'aplicació de Ics noves tcconologies a tots els nivells «es molt dur». afirma Grau, -fins i tol pol ser traumàtic». De fet. lots els representants de Ics gi.uis potències mundials, reunit-, a Brussel·les. han coincidit a atirmai qi.e desconeixen totes les conseqüències econòmiques i socials d'aquesta revolució. Però han volguí remarcar la importància del momeiil que vivim, ja que és essencial acceptar que el futur de l'economia mundial ha de fonamentar-se en la creació de xarxes mundials de telecomunicacions i de productes d'informació. Però, perquè tot aquest potencial sigui efectiu, cal una passa forca important: la liberalització dels mercats i la fi dels monopolis estatals com Te-

Teletreball Bancs de dades A través dé l'afinador i les autopistes espot tenir accés a bancs # dades de qualsevol punt del planeta. El cost és l'equivalent a una trucada urbana

CM.

per cent a tot Europa, la gent començarà a pensar en les possibilitats que ofereix la revolució que ara neix». Segons Grau. «-no es tracta de fer grans inversions que provocarien un trencament insostenible, sinó de difondre el servei des de l'administració». Fa revolucié) tecnològica és semblant a la revolució industrial de la fi del segle XVII1. Igual que aquella revolucié). «la implantació de Ics noves tecnologies a la societat actual pot resultar traumàtica, tant per als empresaris com per als treballadors, però a llarg termini resultarà positiva per a tots». Fes diferències entre la cièneia-fiecié) i la realitat son cada dia més curtes, tal com demostren els projectes que s'estan duent a terme tant a Fuiopa com als Estats Units pioneí en el tractament de la informació a traves de llargues xarxes de telecomunicacions-• . Fa revolució lecnològica permet oferir grans ventalls d'informacié) a lots aquells que s'hi mostrin interessats, l a mloimacio, però. pot quedar ben guardada de la competència en cl cas d'empi esaiis que hagin de fer

A través de l'ordinador, formalitzes la compra de productes venuts per altres ordinadors situats a qualsevol part del món. Oiatie t I l't'N'l'.

lelònica. Tal com va aprovar la resolució del G-7. «la societat de la informació s'haura de basar en tres grans principis: la inleroperativitat de les diferents xarxes, la garantia de la intimitat i deies dades privades i la protecció dels drets de la propietat intel·lectual». Sant Cugat podrà tenir una experiència semblant a la que es va viure a Brussel·les fa uns dies. amb motiu de la fira de mostres Sant Cugat Actiu. HI CAEI'I hi exposarà un dels programes que està d e s e n v o l u p a n t j u n t a m e n t amb l'àrea de comerç de l'Ajun-

La distància geogràfica desapareixerà

• Sant Ciliat. FI santeugatenc Josep Grau es enginyer de telecomunicacions, professor de la Universitat l'ompeu Fabra i director del departament de telecomunicacions del Comitè Olímpic de Barcelona'HW2. Segons ell, «és molt important el que s'ha l'et ties dels òrgans polítics dels Estats Units per potenciar la revolució tecnològica». F-.ll creu que una cosa semblant es el que necessita la revolucié) tecnològica a Europa aturada sempre per entrebancs economies—. Josep (iran creu que a Eairopa s'hauria de fer el mateix que s'ha fet als Estats Units i afrontar un futur inevitable, que «la societat europea haurà d'assumir d'un moment a l'altrc. amb els costos economies eoilesponents... Fes reticències que mostren els ciutadans europeus a la revolució tecnològica es tleueii. segons Grau. a l'elevat preu que costa, en aquest moment, la utilització de la línia telelonita. Per això. Giau cieu que «en el moment en què el mel ca t de la xai va de telecomunicacions s'hagi liberalitzat al 11Kl

Telecompra

Tècnicament, és possible enviar el producte de la teva feina sense necessitat de traslladar-te físicament al lloc de treball tradicional.

tament. el qual està vinculat a la fornia de treballar de les futures autopistes de la informació. El CAHTI i l'Ajuntament de Sant Cugat han realitzat un projecte per crear mapes de les xarxes de Sant Cugat, que permet analitzar. a distància, l'estructura comercial santeugatenca. Malgrat que gairebé la meitat de la població mundial no ha fet servir mai un telèfon, la revolució tecnològica s'ha d'assumir. Per això. a la reunió del G-7 i la Unió Huropea es va insistir que hi haurà una cooperació tècnica i econòmica amb els països en vies de desenvolupament. Pre-

cisanicnt per sortir de situacions com aquesta, segons Josep Grau. les empreses han de buscar la mobilitat funcional dels seus treballadors i cl reciclatge constant. De fet. Grau creu que «Ics empreses que tinguin estructures jeràrquiques dures acusaran de manera contundent cl canvi i s'hauran de reorganitzar». Però també s'ha de pensar que «el canvi generacional oferirà gent amb prou formació p e r adaptar-se a la nova situació», afirma Grau. Els governs reunits a Brussel·les es tornaran a trobar al Canadà al mes de juliol.

front a importants rivalitats. Josep Grau creu que l'aplicació «d'això que veiem tan llunv es imminent. ens espera a la cantonada». No p o d e m dir que hi hagi un reglament especial quan parlem de les autopistes tic la informació. Els senyals de trànsit sém els mateixos que trobem en la vida quotidiana quan voFrn accedir a algun tipus d'informacié). Segons J o sep Grau. les diferències bàsiques s'establiran entorn de la utilització que cada interessat donarà a les tiatles que obtingui. E'iiiipuls més important que s'ha tic donar a Ics noves tecnologies vindrà impulsat per «una cosa completament diferent tic les autopistes de la informació, la televisió interactiva- afirma Grau. El canal de p e n c t r a t i o directa i d'impacte el farà la telev isio Amb ella, la cultura de la societat actual canviarà. Fa principal dilicullat -econòmica— que pot irobai la societat en la revolucié) tecnològica se superarà quan la geni s'adoni que la distància geograliea no té cap tipus d'importància, segons Josep Grau. i que 1 Us de la línia telefònica no es tan car.

ep f i í a u . e n g i n y e r ilc t e l e c o m u n i c a c i o n s . K>ta:.l A \ U LA

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

LABORAL

L'atur del gener passat es manté a la baixa respecte del mateix mes del 1994 El sector amb menys desocupats de Sant Cugat és el de la construcció CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— Les dades que va registrar l'Instituto Nacional de Empleo (Inem) al mes de gener pel que fa a les persones que actualment no tenen feina al Vallès han conLes dades que va registrar l'Instituto Nacional de Empleo (Inem) al gener comptabilitzen un total de 1.845 persones sense feina. D'aquest total, 926 desocupats són homes i 919, dones. De les xifres facilitades per l'Inem es desprèn que l'atur ha baixat aquest gener respecte al mateix mes del 1994. L'any passat, a Sant Cugat, es van registrar 1.995 desocupats: 1.046 homes i 949 dones. El sector que ha experimentat la baixa més important en el nombre de desocupats és el de la indústria, que ha passat de tenir 752 desocupats al gener de l'any passat a tenir-ne 680 actualment. També han disminuït les persones inscrites a les llistes de l'Inem en els sectors de la construcció i de serveis. En canvi, en el sector agrícola, Sant Cugat ha passat de tenir 5 desocupats a tenir-ne 7. Aquesta xifra està en consonància amb les que s'han registrat al primer mes de l'any a l'àmbit del Vallès Occidental —on s'ha passat de 101 desocupats al gener del 1994 a 116 al gener passat—, pel que fa al sector agrícola. El total de desocupats registrats al Vallès Occidental és de 42.778. Aquesta xifra, tot i que per alguns és escandalosa, confirma la tendència a la baixa del nombre de persones sense feina. El nombre de desocupats registrats al gener del 1994 a la comarca vallesana era de 47.902 —23.963 homes i 23.939 dones. L'equilibri de de-

firmat la tendència general a la baixa. Al Vallès Occidental es van registrar un total de 42.778 desocupats, 1.845 dels quals són de Sant Cugat. Al mes de gener de l'any passat, les oficines de l'INEM de Sant Cugat

van registrar 1.995 persones sense feina, mentre que a la comarca es van registrar 47.902 desocupats. El sector que ha tingut el descens de desocupats més important a Sant Cugat és la indústria, que ha passat de 752 a 680.

En el sector serveis s'ha reduït considerablement el nombre de desocupats en un any. Foto J A. MULA socupats per sexes es manté, tal com indiquen les xifres del gener passat. Actualment, hi ha 20.110 homes i 22.678 dones registrats a les llistes de les oficines de l'Inem del Vallès Occidental. En tots els sectors —excepte l'agrícola— ha dis-

FINANÇAMENT

minuït el nombre de desocupats del mes de gener del 94 respecte al gener del 95, cosa que confirma la tendència general a la baixa. L'any passat hi havia 22.604 desocupats que pertanyien al sector industrial, 5.362 del sector de la construcció i 16.220 de serveis.

Al gener passat els desocupats del sector industrial eren 19.208, en la construcció el total de desocupats registrats al Vallès Occidental va ser de 4.178 i, pel que fa al sector serveis, el total de desocupats, segons l'Inem, va ser de 15.320 persones.

COMERÇ

El govern central concedeix un Comerciants de la carretera de aval d'l 1.700 milions a les Cerdanyola presenten avui un Cambres de Comerç de l'Estat pla de revitalització del barri La Generalitat ho va preveure al desembre CM.

• Terrassa.— El govern de l'Estat Espanyol ha concedit un aval d'l 1.700 milions de pessetes a les Cambres de Comerç i Indústria de tot l'Estat. Aquesta quantitat de diners pretén garantir el finançament d'aquests òrgans durant el 1995. El govern ha emès un decret-llei en el qual es disposa la pròrroga indefinida del mandat dels membres dels actuals plens de les Cambres de Comerç, segons ha explicat la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). Independentment de la decisió del govern central en relació amb l'aval per al finançament de les Cambres de Comerç, a Catalunya aquestes entitats ja tenien garantit el seu finançament per al 1995 per voluntat expressa del govern de la Generalitat de Catalunya, segons ha explicat la Cambra de Terrassa. De fet, segons va publicar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya al desembre passat, «la Generalitat pot prestar avals fins a un valor de 2.000 milions de pessetes durant l'exercici fiscal corresponent al 1995, per cobrir les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les Cambres de Comerç», a més d'altres

entitats o empreses. El dia 6 de març, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el Reial Decret Llei pel qual el govern central adopta mesures urgents per al finançament de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació. El decret preveu qualsevol tipus de concessió d'un aval per part de l'Estat, les condicions de l'aval i altres disposicions. Segons el decret llei publicat pel BOE, «l'import màxim de la suma dels avals serà d'l 1.700 milions de pessetes, que garantiran exclusivament les operacions d'endeutament que afecten les Cambres de Comerç de tot l'Estat Espanyol». Segons el que publica el BOE, l'aval s'entén com un «mecanisme econòmic que pretén respectar les Cambres i la seva independència», i, conseqüentment, el principi que el seu finançament pivoti sobre els recursos econòmics aportats per les empreses representades per aquests òrgans. El BOE explica també que «s'ha considerat necessari prorrogar el mandat dels òrgans de govern de les Cambres i ajornar el procés electoral fins que s'hagi normalitzat la situació econòmico-financera de les Cambres mitjançant el decret.

La zona té més de cent botigues CM.

• Sant Cugat.— El sector comercial de la zona est de Sant Cugat presentarà públicament avui el programa de dinamització que han creat els veïns i els comerciants que tenen empreses, despatxos o botigues entre la carretera de Cerdanyola i la rambla del Celler. L'acte tindrà lloc a l'oficina de Fecsa, a la carretera de Cerdanyola. El pla que han creat alguns comerciants del barri pretén dinamitzar la zona i potenciar les festes i l'activitat comercial. Per fer-ho han contractat l'empresa Desert Produccions, que promocionarà el sector sota el lema El Barri de Sant Cugat. La firma ha creat un programa lúdic i cultural que vol treure la gent de les cases perquè participi d'una forma més dinàmica en la vida del carrer i en l'activitat comercial de la zona. L'exemple que s'ha pres per dur a terme aquest projecte és el de la vitalitat cultural i associativa d'alguns barris de Barcelona que no són a prop del centre, com Gràcia o Sants. Per això, el grup que s'ha organitzat per potenciar una de les zones de Sant Cugat oblidades però amb més possibilitats per desenvolupar un

programa d'aquest tipus, ja s'ha posat en contacte amb l'associació Sant Cugat Comerç i amb l'Ajuntament. Els comerciants de la rambla del Celler i la carretera de Cerdanyola i la rodalia volen tenir la col·laboració de totes dues entitats abans de sol·licitar l'ajut de grans empreses. Els promotors volen aconseguir que algunes de les grans empreses ubicades a Sant Cugat subvencionin la promoció del barri que estan preparant. A més, la campanya preveu l'edició d'un butlletí diari i la celebració de festes i actes culturals, sobretot els caps de setmana, que trobarien un símil en les festes de barri d'abans. La primera celebració d'aquestes característiques que es farà es prepara per la diada de Sant Jordi, el 23 d'abril vinent, i més endavant se'n faran d'altres per la festa major de Sant Cugat, amb motiu de la castanyada o per Nadal. El barri que comprèn la Carretera de Cerdanyola i la rodalia té aproximadament un centenar d'establiments comercials de tots els sectors i més de tres-cents despatxos professionals, a més d'entitats culturals com el Centro Popular Andaluz i el Centro Castellano-Manchego.

L'Ajuntament ha tancat el període de pagament de l'impost de vehicles CM.

• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat va tancar dimecres passat el període de pagament de l'impost de vehicles. Aquells usuaris de vehicles que no hagin fet l'abonament hauran de pagar l'impost corresponent més un 20 per cent de recàrrec. L'impost corresponent al 1995 per a turismes de 8 cavalls de potència puja a 3.340 pessetes, que és la quota mínima establerta. Els turismes que tenen més de 8 i menys de 12 cavalls han pagat una quota de 9.020 pessetes. Els automòbils que tenen entre 12 i 16 cavalls han pagat 23.710 pessetes. Amb un total de 18.909 turismes, l'Ajuntament de Sant Cugat ha de recaptar un total aproximat de 230.393.390 pessetes, en concepte d'impostos sobre turismes. Els autobusos de 50 places han pagat 31.385 pessetes i 39.235 pessetes aquells que tenen 99 places. Els camions han pagat entre 11.190 i 39.235 pessetes, segons les tones de càrrega que corresponen a cada model. Actualment, l'Ajuntament té censats un total de 1.503 camions. Igualment, en funció del tonatge, els remolcs —167 censats— han pagat de 4.670 pessetes, els més petits, fins a 22.040 pessetes, els que tenen una capacitat superior a les tres tones. Les 3.911 motocicletes que hi ha censades a Sant Cugat han pagat entre 1.170 i 16.000 pessetes, segons el cubicatge de cada una. Les motocicletes que cubiquen entre 250 i 500 ce han pagat 4.000 pessetes, en concepte de tarifa tributària.

Boehringer Ingelheün estudiarà els terrenys de Sant Cugat I Sant Cagat.— L'empresa alemanya de productes farmacèutics, Boehringer Ingelheim ha iniciat una fase d'estudi de planificació dels terrenys que va adquirir al terme municipal de Sant Cugat fa uns anys. Després de l'adquisició dels terrenys, la fase de planificació és el segon moviment que fa l'empresa i encara no ha assegurat en cap moment que la seva intenció sigui traslladar l'actual seu de Barcelona al terme municipal de Sant Cugat. La societat farmacèutica Boehringer Ingelheim va adquirir els terrenys al Turó de Can Mates, en règim de propietat privada, abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, però no ha mostrat interès per construir la nova seu, perquè, de moment, encara no hi ha hagut la necessitat impetuosa de fer-ho, segons l'empresa. Els repetits anuncis de la premsa de moviments de Boehringer Ingelheim al voltant de Sant Cugat s'han convertit sempre en només rumors i l'empresa preveu que continuïn així durant bastant més temps. Boehringer Ingelheim pretén fer durant l'any 95 un estudi de planificació dels terrenys i només es farà la implantació de l'empresa si l'estudi dóna les condicions apropiades per dur-la a terme. / CM.

SEGURETAT

Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès. í r 5 8 9 1 7 99

OBRES AL MONESTIR

1 6 . Divendres. 17 de març de 1995

TORNA RIALLES

Lluís Vidal ha estat designat nou arquitecte de les obres de la façana sud del Monestir. D'altra banda, el patronat ja ha posat data per la propera reunió, en què s'explicaran els detalls de les obres. Planal7.

El grup Rialles ha anunciat el seu retorn amb una programació dedicada als infants que inclou teatre, màgia i titelles. Les actuacions es portaran a terme al Teatre-auditori. Plana 19.

NOVA PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL seran o n / e actuacions, amb les quals s'intenta equilibrar, segons Tomàs Seix, director del centre, «la rendibilitat i la qualitat de l'espectacle». Dansa i òpera es mantenen a la cartellera santcugatenca.

LI Teatre-auditori del Centre Cultural obre una nova temporada d'espectacles en què el teatre i la musica formen part destacada del conjunt d'actes que es representaran fins a finals de juny. Ln total

mentre que el concert de Sant Jordi queda constituït com una activitat més que ofereix l'escenari del teatre. L'entitat assumeix, un cop més. la coproducció de dues obres que seran estrenades a Sant Cugat.

Victòria dels Àngels celebrarà els 50 anys del seu debut al Teatre-auditori El Misteri de les Veus Búlgares és considerat un dels cors més prestigiosos I VIVIA ANSOl.A

U Sant Cugat.-— Ouan tot just falten dos espectacles per tancar la programació d'hivern del Teatre-auditori del Centre Cultural, Tomàs Seix. el seu director, ha presentat als mitjans de comunicació la nova temporada. L'apartat musical i teatral destaquen en nombre respecte de la resta d'espectacles. Seix explica que «per sort estem treballant amb més marge de temps, però en aquest país encara és molt difícil programar mes enllà d'un trimestre, si volem mantenir aquest estrany equilibri entre rendibilitat i qualitat». La nova temporada. amb un total d'onze espectacles. continua oferint varietat de gèneres, amb la presència d'òpera i dansa. Pel que fa a coproduccions, una activitat que l'entitat ha portat a terme des dels seus inicis, el centre ha contribuït en dos espectacles teatrals que probablement s'estrenaran al mateix escenari del teatre. La nova temporada compta amb la consolidació del concert de Sant Jordi, que oferirà la Jove Orquestra Sant Cugat el 23 d'abril. La programació pren la sortida, divendres 31 de març, amb una de les coproduccions del Centre. Es tracta de l'obra de teatre/4/asfaj de Cindy Lou Johnson.que dirigeix Josep Costa. Els actors Mingo Ràfols i Blanca Pàmpols interpreten dos joves americans que fugen de l'aspecte quotidià de les seves vides al desert d'Alaska, que els permet retrobar noves sensacions. Tal com l'han descriuta els actors, «estem davant d'una comèdia amarga i divertida, que reflecteix molt bé el comportament d'uns personatges molt humans». La lluna per a un bord d'Eugene O'Neill. està dirigida per Gerardo Malla i va ser molt ben rebuda per la críitica al seu pas per la cartellera barcelonina. Isabel Mestres, Carles Canut, Sergi Mateu, Francesc Galceran i Francesc Albiol seran els encarregats de representar l'obra divendres, 7 d'abril, a les 10 del vespre. El teatre de Shakespeare també ocuparà un lloc divendres 12 de maig a la programació, amb l'espectacle Tant per tant Shakespeare, coproduït pel Centre Cultural. Penny Cherns dirigeix aquest treball, que inclou les obres Hamlet, Ricard lli [Mesura per mesura, entre d'altres. En el repartiment hi ha Anna Estrada, Mercè Mariné, Santi Ricart, Pere Arquillué i Jordi Boixaderas. La extrana pareja posarà fi a l'apartat teatral divendres 9 de juny amb dos actors entranyables pel públic català, Joan Pera i Paco Moràn, que actuaran acompanyats de Toni Badia, Jordi Martínez, Jaume Castells, Oriol Genis, Isabel de la Torre i Rat Fernàndez.

Els actors Paco Moràn i Joan Pera seran «La extrana pareja» de Neil Simón

PROGRAMACIÓ DEL TEATRE AUDITORI (ABRIL, MAIG 1 JUNY) Espectacle Josep Costa

Teatre

; «Alaska» de Cindy Lou i Johnson

Teatre

; «La lluna per a un bord» Gerardo Malla i d'Eugene O'Neill

Música

| Concert de Sant Jordi

Música

[Concert de l'OBC

"22-

Música

«Le mystère des voix búlgares»

Òpera

«Lucia de Lammermoor» 1 Javier Pérez de Gaetano Donizetti \ Batista

[«Castanyola viva» de iJosédeUdaeta

' Divendres 7 d'abril

Franz-Paul Decker Orquestra Simfònica de Barcelona i ! Divendres 5 de maig Naaonal de Catalunya i Chantal Juillet

Recital

Dansa

Isabel Mestres, Carles Canut, Sergi Mateu, Francesc Galceran i Francesc Albiol

20"

Música

«La extrana pareja» de Neil Simón

\ Divendres 31 de març

I Diumenge 23 d'abril

Penny Cherns

Teatre

Blanca Pàmpols i Mingo Ràfols

Josep Ferré, Jove Orquestra Sant Cugat, Cor | Elisenda Carrasco, Infantil i juvenil Sant Cugat i el violoncel solista Ludmila Kozhinma ' Martí Marín

«Tant per tant Shakespeare»

Teatre

| [JgJ

Intèrprets

Anna Estrada, Mercè Mariné, Santi Ricart, Pere Arquíllué i Jordi Boixaderas

jDivendresÍ2demaig

Victòria dels Àngels i Albert Guinovart, piano

| Divendres 19 de maig

Corfemeni de la Ràdio Búlgara (24 cantants í 4 músics)

'Divendres 26de maig ™22~

"22"

-gjr

~22™

Sung Eun Kim, Jordi Galofré, Àngel Odena, J.P. Garcia Marqués, Frandsco Vas, Àngels Sarroca, Jaume Olives i l'Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell

i Dissabte 3 de juny

[Àngel Alonso

Paco Moràn, Joan Pera, Toni Badia, Jordi Martínez, Jaume Castells, Oriol Genis, Isabel de la Torre, Rat Fernàndez

i Divendres 9 de juny

í Berta Vallribera

José de Udaeta, Carmela Arrontes, ] Dissabte 17 de juny Anna Casas, Laura Coll, Marina Foms, Marta Planas, Noemi Ramos i M. | Magdalena Requena

i 1

| Dagoll Dagom Musical pTodio, amor meu», j contes de Oorothy j Parker i música de Cole | Porter

Carme Cuesta, Carlos Gramaje, 6scar [Ííssabte24dejuny Mas, Pep Anton Munoz, Nina, Victòria Pagès, Montse Pérez, Mont Plans i Orquestra de Jazz

p2f

Gràfic: EL PUNT

Música per Sant Jordi L'apartat musical inclou el ja tradicional Concert de Sant Jordi ofert per la Jove Orquestra Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, i el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat, dirigit per Elisenda Carrasco i Martí Marín. El concert comptarà amb l'actuació de Ludmila Kozhinma, que interpretarà obres de Joseph Haydn i Ricard Lamonte de Grignon. Divendres 5 de maig a les deu del vespre pujaran a l'escenari l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la solista Chantal Juillet, dirigides per Franz-Paul Decker. Interpretaran obres de Franz Schubert, Eric Korngold, Enric Granados, Rafael Ferrer i Richard Strauss. L'escenari del teatre servirà també perquè la soprano Victòria Dels Àngels celebri el cinquantè aniversari del seu debut professional, acompanyada al piano per Albert Gui-

novart, divendres 19 de maig a les deu del vespre. El concert clourà els diversos recitals que la cantant va iniciar ara fa un any al Palau de la Música Catalana. Vint-i-quatre cantants i quatre músics formen El Misteri de les Veus Búlgares, el cor femení de la Ràdio Búlgara, que actuarà divendres 26 de maig a les deu del vespre. Aquest cor està considerat un dels més prestigiosos del món. La seva història va començar a Sofia l'any 1952, quan va ser format amb la intenció de reunir i divulgar la millor expressió del cant popular búlgar, tant de caràcter religiós com profà. Un apartat especial el mereix el musical T'odio, amor meu de la companyia Dagoll Dagom, amb Carme Cuesta, Carlos Granaje, Óscar Mas, Pep Anton Munoz, Nina, Victòria Pagès, Montse Pérez i Mont Plans. Una orquestra de jazz acompanyarà la interpretació d'uns personatges enamorats

que es casen, es separen i es retroben. Lucia de Lammermoor, de Donizetti, és l'òpera que el 3 de juny, dins el cicle d'Òpera de Catalunya, presentarà l'associació Amics de l'Òpera de Sabadell, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. La temporada es tanca amb l'espectacle de dansa Castanyola viva de José de Udaeta, ofert dissabte 17 de juny a les deu del vespre. Espectacles per a escoles La direcció del Centre Cultural ofereix alguns dels espectacles de la nova programació a les escoles, els instituts i les universitats, per tal d'apropar el teatre i la música a infants i joves. No obstant això, Seix considera que fins ara «el resultat ha estat francament nefast per la manca d'un interlocutor vàlid dins dels centres d'ensenyament; perquè quan arribes directament als alumnes, l'entusiasme és molt gran»

Condicionen l'acústica del Teatre-auditori per fer-hi gravacions • Sant Cugat.— Aquesta setmana al vestíbul del Centre Cultural s'hi han fet obres, per tal d'aïllar la sala de teatre del soroll que fins ara arribava des del recinte del Cafè Auditori. Tant l'estructura del cafè com la del vestíbul actuaven com a reverberants del so, fins a tal punt que molts dels sons que provenien d'aquests espais arribaven augmentats a la sala d'actuacions. Tomàs Seix va aclarir que «les obres responen a l'objectiu de millorar l'acústica de la sala, ja que hi estem fent moltes gravacions, i sons que no són audibles per l'oïda, ho són pels aparells tècnics de gravació». Les obres han modificat l'entrada a la sala, amb la incorporació de tres portes més de dues fulles cadascuna, de disseny alemany, que han estat elaborades a partir d'estudis específics. El sostre del hall també actuarà d'aïllant amb la incorporació d'un material absorbent. «Si no hagués estat per les gravacions, de ben segur que no hauríem realitzat aquestes obres, perquè de fet la reverberació no afectava les actuacions en directe». Moltes activitats que es porten a terme al Teatre-auditori estan destinades a gravacions d'orquestres en disc compacte. Formacions com la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) o Vol Ad Livitum, que hi farà un enregistrament properament, han fet ús d'aquest espai, així com Televisió Espanyola, que va gravar-hi el lliurament dels premis Sant Jordi de Cinematografia i diversos anuncis publicitaris.

Colom creu que Pujol no ha negoeiat el retorn de rArxiu de la República I Sant Cugat.— El secretari general d'ERC, Àngel Colom, va demanar al president de la Generalitat, Jordi Pujol, que «no faci tants brindis al sol» i que «no faci anuncis precipitats». Colom, que va visitar dissabte Sant Cugat, es referia a les declaracions que Pujol va fer recentment, en què assegurava que el govern central està disposat a retornar a l'Arxiu Nacional de Catalunya els documents de la Generalitat republicana de què les tropes del general Franco van espoliar Catalunya. Colom, que va dir que Pujol «no diu tota la veritat sobre el tema» i que «en realitat no sembla que tingui intenció d'impulsar aquest retorn», va assegurar que té la intenció, a finals d'any, de passar comptes a Pujol per comprovar si s'ha produït efectivament el traspàs del paquet de competències per part del govern central a què es va comprometre. Si el retorn dels documents de la Generalitat republicana no es produeix en breu, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, va assegurar que a la nova seu de Sant Cugat hi deixarà un espai buit per evidenciar la necessitat que aquests documents tornin a Catalunya. L'edifici de TANC, situat a Can Ganxet, s'inaugurarà oficialment el 23 d'abril, dia de Sant Jordi. / CÈLIA CERNADAS

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR

Vidal substitueix Castro en la direcció de les obres de la façana sud del Monestir La reunió del Patronat ha estat convocada per al proper 23 de març EMMA ANSOLA

I Sant Cugat.— Les obres de consolidació de les capelles barroques que es porten a terme a la façana sud del Monestir seran dirigides a partir d'ara per Lluís Vidal i pel Lluís Vidal ha estat nomenat nou arquitecte de les obres de restauració que es porten a terme a la façana sud de l'església en substitució d'Antonio Castro, anterior arquitecte encarregat de les obres. «Tot just comencem a treballar i tot i que estem oberts a possibles canvis en el projecte, primer el volem estudiar i determinar si són necessaris. Tanmateix no crec que calgui fer moltes modificacions al projecte inicial», va explicar Vidal. L'arquitecte i assessor de les obres, Fructuós Manà, que ja havia treballat anteriorment en el projecte elaborat per Castro, va explicar que «el projecte segueix les línies fonamentals de l'anterior. No obstant això, la consolidació de les capelles barroques abans s'havia considerat com un problema aïllat i ara el que farem és analitzar-ho en conjunt». Pel que fa als principals problemes que arrossega el Monestir, Manà va confirmar que «es tracta d'un monument desafortunat des del seu origen ja que va ser construït en un subsòl poc adient, a cavalcada d'una fortificació romana i, a més, sense contraforts en la façana sud, i justament aquesta façana ha de

servei d'Arquitectura de la Generalitat amb l'assessorament de Fructuós Manà que continua en el projecte. D'altra banda, Aymerich va anunciar aquesta setmana que la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ja

ha convocat la reunió del Patronat que servirà, principalment, per aclarir la informació derivada de la dimissió de l'anterior arquitecte encarregat de les obres i per tractar altres qüestions referents a la segona fase d'obres.

Es reprenen les obres de la façana sud del Monestir. Foto: J.A. MULA. sostenir voltes de gran pes. Per tant, de sortida, ja ens trobem amb greus dèficits». Ambdós arquitectes van mos-

trar-se prudents en les declaracions i no van voler confirmar cap més detall pel que fa a l'execució de les obres fins que no

DANSA

Nats Nus Dansa presenta aquesta nit «Bolero» al Teatre-auditori Un espectacle dirigit pel ballarí i coreògraf Toni Mira EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Fidel a fer més comunicativa la dansa contemporània, Toni Mira ha dissenyat un nou espectacle on el llenguatge abstracte de la dansa queda concretat a través del fil d'una narració a ritme de Bolero. Toni Mira i Claudia Moresco són els dos ballarins de l'espectacle que interpreten una parella ben diferent a qui tan sols els uneix la dansa d'un bolero. L'espectacle inclou un poema de Vicent Andrés Estellés perquè, tal com Mira va explicar, «resumeix molt bé els sentiments que uneixen ambdós personatges». La dramatúrgia de l'espectacle correspon a Albert Pérez, Cristina Villalonga ha posat la música a Bolero amb el suport escènic i força treballat de Mira que ha accentuat la teatralitat de la dansa amb un conjunt ordenat, apassionat i viu com correspon a la idea que té Mira de la dansa. «El més important per a mi és infondre passió en tots els moviments del ball i, alhora, potser influït pels anteriors estudis d'arquitectura, és possible que en determini l'espai d'una manera ordenada que permeti facilitar el llenguatge abstracte de la dansa.» Des de l'any 1987, en què es va crear la companyia Nats Nus, Mira ha lluitat per fer valer els principis de la dansa contemporània i apropar-la a l'espectador ja que, segons Mira, «aquest gènere no ha estat gaire entès pel públic en general ni les institu-

Toni Mira i Claudia Moresco actuen a Bolero. Foto: CENTRE CULTURAL. cions li han fet gaire cas. Estic d'acord a subvencionar els espectacles més clàssics de dansa, però sempre que això no sigui en detriment de la dansa més contemporània». Strangers in the night, Newton, Penjim-Penjam, Somcinc i Bolero han estat els darrers espectacles creats per la companyia i que des-

taquen per la seva discreció i convincent treball, ple d'elements comunicatius en via directa amb l'espectador. Un treball a qui Mira ha dedicat molts esforços i que considera que «ja és hora que se'ns reconegui aquest esforç que suposa donar a conèixer un espectacle que compta amb un públic minoritari i poc reconegut».

es faci una propera reunió del Patronat del Monestir amb el seu actual president, Josep M. Huguet, responsable de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, i els altres membres del Patronat entre els quals es troba Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat. Aquesta reunió servirà per explicar i aclarir els problemes que han anat sorgint en aquesta segona fase de restauració i els possibles nous criteris que s'establiran arran de la nominació de Vidal com a nou arquitecte. La setmana passada membres del Patronat van adreçar una instància a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per tal d'agilitar-ne la reunió i resoldre entre altres, alguns dels problemes que han sorgit arran de les recents troballes arqueològiques a l'angle nord-est del Monestir. D'altra banda, Aymerich, que no tenia notícia que s'hagués enviat una instància a la Generalitat, va confirmar que ja s'havia convocat la data de la reunió del Patronat per al 23 de març a les deu del matí, amb l'assistència dels arquitectes i del director general de Patrimoni de la Generalitat.

IMPORTÀNCIA DEL TEATRE A L'ESCOLA El quart bloc temàtic treballarà la lectura, la veu, el so, l'entonació... No tan sols com a paraula o expressió d'un estat d'ànim, sinó que aprofundirà en els diferents sons, tant d'animals i d'elements naturals com de coses i objectes materials. L'expressió oral es revestirà de les dificultats corresponents pròpies de cada edat. Tanmateix, és de vital importància per als nens a partir de nou anys, ja que tots els seus objectius s'endinsen en el joc dramàtic; l'expressió oral enriqueix la dramatització i li dóna noves possibilitats i noves formes d'expressió més espontània, més tècnica i més rica. L'últim bloc temàtic ha d'ajudar el nen, mitjançant les disfresses, les màscares o qualsevol altra tècnica, en la capacitat d'improvisació i elaboració de materials. D'aquesta manera, aquest bloc es responsabilitza de convertir el joc dramàtic, amb totes les seves característiques, en una obra teatral; el joc espontani s'anirà consolidant i de mica en mica deixarà de ser un simple joc per convertir-se en una sessió de teatre. Continuarà essent un joc, però amb tota la tècnica necessària. D'aquesta manera, els alumnes s'adonaran de la importància que té el teatre com a joc d'equip, única opció per aconseguir exteriorizar la seva gran riquesa expressiva. Ja us deveu haver adonat que a-

La Camerata di Phonasci al Casal de Valldoreix • Valldoreix.— Aquesta orquestra de corda va ser creada ara fa un any per alguns dels membres que formaven part de la Jove Orquestra Sant Cugat. El concert que oferiran avui a les nou de la nit, al Casal Cultural de Valldoreix, inclou les peces Suite de Danses del Renaixement, del Concerto Grosso op. 6 núm. 8 d'A. Corelli, l'ària de la Suite per a orquestra de Johan Sebastian Bach, Canon i Giga de Pachelbel, Suite de Dido i Aeneas de H. Purcell. El repertori també inclou peces, a més, de compositors russos que recull Russian Àlbum. Aquesta activitat s'engloba dins del Cicle Cultural que organitza l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix fins al mes de juny. La setmana que ve l'escriptora Anna Maria Moix farà una conferència sobre els Aspectes de la narrativa actual a les set de la tarda al mateix Casal. El Cicle Cultural, que va començar aquest mes de març, inclou cinema, teatre, música i conferències. /E.A.

Eulàlia Porta exposa al Club Esportiu Valldoreix • Valldoreix.— De les pintures d'aquesta artista es desprèn el treball íntim i personal, la voluntat en l'ofici de pintor, les solucions plàstiques, cromàtiques i el tema, subtilment ambigu en algunes de les seves obres, que concedeixen al resultat final prou coratge com perquè l'espectador trobi en aquesta pintura el valor oportú que la seva autora ha volgut transmetre. L'exposició serà oberta al públic durant tot aquest mes de març al vestíbul del Club Esportiu Valldoreix. / ELS 4 CANTONS.

Expresló corporal Moviment escènic Joc dramàtic Expressió oral Disfresses quests cinc blocs temàtics tenen una gran connexió entre ells, i que l'ordre establert és totalment necessari. El nen ha de començar per l'expressió corporal i ha d'acabar per les disfresses, passant per cada un dels blocs temàtics restants. No podem exigir al nen que ens faci una dramatització si no l'ensenyem a expressar-se amb tot el seu cos. No pot interpretar una obra de teatre si abans no l'hem alliçonat en la vocalització. És important que al final de cada sessió hi hagi una dramatització més o menys senzilla, ja que això els motiva enormement. La manca de motivació d'històries, per exemple transformades pels mateixos nens, els dóna un nou contingut expressiu. Tampoc hem de menysprear els altres seminaris. La coordinació amb activitats culturals com la música i la plàstica pot arribar a ser d'un valor extraordinari perquè estimularà la creativitat i la socialització, com passa amb tot treball en grup. Però serà, sense cap dubte, als tallers de teatre on es clourà el treball més complet. ROBERT TORRES Professor de teatre a ÀGORA

Pre-escolar • EQB BUP-COU

ÀGORA

IMHIIIlMWMUmU.

c/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2)

CÜLTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

ESTUDIS L ' l i d'agost passat, dia de l'incendi de la Floresta i les Planes, la santeugatenca Ariadna Bonet va iniciar dos treballs. A banda d'ajudar els bombers, com a voluntària, va escometre l'elaboració, com

a biòloga, d'un estudi sobre el bosc afectat. Aquest treball, L'esperança és l'últim que es perd, é s un dels quatre aspirants a la segona edició del premi G A U S A C de recerca. Bonet explica que el bosc tornarà

a ser com abans d'aquí a uns 30 anys, si n o es torna a cremar, creu que el bosc ha de ser una preocupació de tots els veïns del municipi i aposta pel voluntariat organitzat.

La «Satironia» de Paco Minuesa s'exposa a la Galeria Tu set JÜSLP M. VALLÈS

M Barcelona.— L'artista santeugatenc Paco Minuesa, que és professor de l'Escola Municipal d'Art A R I A D N A B O N E T . A u t o r a de «L'esperança és l'últ im que es perd», un dels treballs que aspiren al premi G A U S A C de Sant Cugat, exposa la seva obra més recent a la Galeria Tuset de la ciutat comtal des del 14 de « març. La mostra recull una trentena de creacions que tenen una característica en comú: totes són desànim, però també les ^anes obres contemporànies manipulaJOSLI' MARIA VAU LS de fer alguna cosa útil. Es un des. Una de les més destacades H Sant Cugat. Quin es l'obdesànim comprensible perquè no és la Mona Lisa o La Gioconda, jectiu principal del seu treball? reconeixen el bosc pel qual s'han que ell mateix ha titulat El secret —«Fer un estudi de com evoestat passejant durant molts anys. de la Gioeonda. Per Paco Minuelucionen els boscos després d'una Ara el veuen convertit en cendres sa. és molt important connectar pertorbació com l'incendi de l'esi molts pensen que mai el tornaran amb el públic i, sobretot, acontiu passat. Veure com es regea veure com era abans». seguir que s'ho passi bé. Per neren les plantes i quin és el mal —Parlar de voluntariat és paraquest motiu l'artista ha utilitzat que han patit a causa del foc». lar de preparació i organització? imatges que la gent del carrer —L'estudi l'ha fet com a biò—«Indiscutiblement. És fona- ja coneix i les ha manipulat d'una loga o com a voluntària en els mental que els grups de voluntaris manera extraordinàriament fresca incendis'.' estiguin organitzats. Els voluntaris i divertida. Minuesa considera de «Una mica de tot. Com a biòque no estan preparats o que no la pintura de Lconardo da Vinci loga, perquè m'agrada molt fer saben com actuar són un destorb. que «és fascinant agafar-la i maestudis sobre el comportament de Els Bombers de la Generalitat em nipular-la i treure-li la boca. És la vegetació i els canvis climàtics. van explicar que els voluntaris una imatge molt serena, molt tranPerò sobretot perquè Collserola d'altres països europeus es prequil·la i alhora molt directa. Conés una serra especial que m'esparen durant tot l'any per saber vida moltíssim a fer coses amb timo. A més. com a santeugatenca fer correctament les feines d'ajuda ella. Això m'ajuda a arribar a la he volgut donar la meva opinió en cas d'incendi. A les Planes tamgent». Minuesa considera que el sobre els incendis». bé hi ha una certa inquietud i quadre emblemàtic d'aquesta ex--Com recorda l'incendi de ganes de crear un cos de volunposició, que es titula Satironia, l'estiu passat' taris. Penso que la creació orés la manipulació d'una obra de «Doncs una gran fumarada maganitzada del Grup d'AutoprotecBotticelli, que Minuesa anomena rró que avançava ràpidament i que ció de la Floresta ha estat un iHola Venus!. L'artista local, que vaig veure des de la Universitat encert. Haurien de néixer altres està inclòs en aquest quadre del l'U d'agost. Era impressionant.» grups de voluntaris als districtes naixement de Venus, opina que — Quines possibilitats té el bosc i també al centre. Els boscos no hi és a dins «gairebé com si reafectat de regenerar-se? tenen nom i cognoms, són de tots, presentés la imatge de la impo—«Hi ha algunes espècies que no només de la Floresta i les Platència, de no haver conegut es caracteritzen perquè poden renes. En la vigilància dels boscos aquells temps del Renaixement brotar sobretot si la planta no hi estem implicats tots». i no haver conegut aquells grans ha estat gaire malmesa pel foc. pintors. I és que a mi m'interessa —Es pot tornar a repetir el També hi ha altres espècies que moltíssim aquesta idea de l'amor desastre de l'any passat? amb el temps poden germinar i a la feina, del treball ben fet. —«Espero que no. Sempre som les llavors que han quedat sota Per això, jo em fico dins el quadre, a temps que es repeteixi, però terra poden tornar a donar nous perquè el trobo excepcional. El estem escarmentats i, amb les meindividus. El problema serà si en trobo meravellós.» sures preventives, la gent vigilarà un futur aquestes plantes tornen més. Tots estan disposats a no a patir més pertorbacions, perquè treure l'ull del bosc per avisar 21 anys d'exposicions aleshores, probablement, no veuràpidament els bombers. Si aquest rem mai més el bosc com era Paco Minuesa va néixer a Jaén estiu hi torna a haver incendis, abans. Si no hi ha cap incendi. i és diplomat en Arts i Oficis seran de menor magnitud». el bosc potser tornarà a ser com per l'Escola Llotja de Barcelona. —Per què "L'esperança és l'úlera abans en uns vint o trenta Hi ha obres seves a diferents ortim que es perd"? anys». ganismes oficials de Barcelona i I*i biòloga Ariadna Bonet recomana que les campanyes de replantació no «Quan es crema el bosc la pri- D o n e n resultat les replantacol·leccions privades de Catalues facin amh arbres joves, perquè molts es moren aviat.J.A. MULA mera cosa que pensem és que cions d'arbres al bosc? nya, França, Itàlia, Sud-amèrica no hi ha res a fer, que no ens «En principi, la intenció és i Madrid. Va començar a exposar en sortirem. Després, quan veus i aquests queden amagats, cosa es van cremar boscos i els van bona. Però jo proposaria que es a Sant Cugat l'any 1974 i ha exque els boscos es regeneren, que que convida els animals o les perreplantar amb pins molt petits. fessin amb espècies autòctones, posat arreu de l'Estat Espanyol, les persones decideixen agrusones que hi puguin passar a Es van posar molt amagats entre com es el cas dels roures i les Andorra, França i Itàlia. La seva par-se per treballar plegades, que trepitjar-los». les herbes i molt junts, de manera al/ines i, sobretot, jo demanaria propera mostra serà a Florida, es tiren endavant polítiques de que han crescut fent-se la "com—Què reflecteixen els qüestioque es fessin amb espècies d'una a la Design Gallery of the Ameprevenció i extinció d'incendis, petència" els uns amh els altres, naris que ha fet entre els veïns certa edat. Fa uns anvs, a la part rica's. Satironia es pot visitar a penses que no tot està perdut eni molts s'han mort. A més, l'herba afectats'.' de Sant Pere Màrtir de Collserola, la Galeria Tuset fins al mes d'abril. cara que quedi molt per fer». creix més ràpida que els arbres -«Tots tenen en comú un gran

El bosc, l'hem de vigilar tots»

Un tenor al conservatori— El tenor Daniel Alfonso i el pianista Eloi Jové van oferir dos concerts de cant líric a l'aula magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat, el cap de setmana passat. En el recital que van oferir els dos músics santeugatencs van inter-

pretar diferents cançons populars espanyoles i napolitanes, i també àries operístiques. Aquesta actuació va ser organitzada per l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat. En acabar el recital el públic va aplaudir l'actuació amb entusiasme. J.M.V.

El retorn de Melva Houston.— La sala d'actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat es va omplir de gom a gom la setmana passada de gent que hi va acudir per escoltar el blues, el jazz i cl swing que va oferir la cantant nord-americana Melva Houston, que tornava a la ciutat després d'haver actuat anteriorment a la Sala Res./J.M.V.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

CULTURA-ESPECTACLES TEATRE INFANTIL

Rialles reprèn la seva programació estable d'espectacles per a nens Després de cinc anys d'inactivitat, el nou escenari de les actuacions serà el Teatre-auditori CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El grup Rialles va organitzar l'últim espectacle per a nens a Sant Cugat al desembre del 1989. Dificultats amb l'espai i problemes dins el grup van aturar una ini-

ciativa que actualment és present a més de cinquanta pobles de Catalunya. Ara Rialles ha anunciat el seu retorn, a partir d'aquest mes de març, amb una programació de teatre, màgia i titelles en català, que serà estable

a partir de la tardor. Les actuacions que portarà Rialles han canviat, però, d'escenari: es faran cada diumenge al migdia al Teatre-auditori del Centre Cultural. El grup també organitzarà activitats al carrer.

«Estem contents de tornar, perquè ens semblava que hi havia un buit en la programació infantil», destaca Marta Albira, una de les mares que participen en la nova etapa de Rialles. El grup està format per una quinzena de pares i joves voluntaris que pretenen oferir «una programació específica per als nens i promocionar al mateix temps la cultura catalana». De fet, aquests són els objectius generals del moviment Rialles, segons va destacar el coordinador del grup, Pere Fontanet, a l'acte de presentació d'aquesta nova etapa que es va fer dijous passat. Rialles, va dir, va néixer fa més de vint anys al si d'Òmnium Cultural i «actualment és present a cinquanta-sis pobles de Catalunya». L'organització compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, que li ha concedit una subvenció directa de 750 mil pessetes; la resta de despeses es cobrirà amb els ingressos de taquilla. Rialles es va crear a Sant Cugat l'any 1982 i va funcionar fins al 89, fent cada diumenge actuacions en català de teatre, dansa, titelles i màgia, específiques per a nens i nenes. Posteriorment, l'activitat va decaure i va acabar desapareixent. En aquesta nova etapa, el grup pretén organitzar novament temporades estables d'actuacions. Els espectacles estan adreçats, en principi, a nens i nenes d'entre quatre i onze anys, tot i que «molts es cataloguen en principi com a infantils i de fet són perfectament acceptables per a adults», va explicar Pere Fontanet. Segons Marta Albira, «la nostra intenció és que el teatre es pugui promocionar entre els

Els membres de Rialles i l'alcalde de Sant Cugat, a l'acte on s'anunciava el retorn del grup. Foto: MANÉ ESPINOSA. nens no només des de l'escola, sinó també des de l'àmbit familiar». Els espectacles els tria una comissió especial del grup Rialles, «per assegurar-nos —segons Fontanet— que reuneixen els requisits necessaris de qualitat». Cicles al Centre Cultural La principal novetat d'aquesta nova etapa serà el canvi d'escenari: la Unió Santcugatenca es substitueix pel Teatre-auditori del Centre Cultural. «Amb aquests cicles infantils volem demostrar que

no és veritat que el teatre només estigui obert a espectacles d'èlit», remarca l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. De moment, com que ens hem hagut d'adaptar a les previsions del Centre Cultural, per a aquesta temporada només s'han programat dues actuacions dins el cicle de Rialles. La primera, Cara calla, prevista pel 26 de març, és un espectacle de dansa i teatre, a càrrec de la companyia Roseland and Músic, «un muntatge que ben bé podria estar previst a la programació habitual del

Centre Cultural», va remarcar el seu director, Tomàs Seix. El segon, previst pel 4 de juny, serà l'obra Colors bells, de la companyia Va de Bòlit. Després de l'estiu, Rialles iniciarà la temporada estable «amb una mitjana de set o vuit representacions l'any». Les actuacions es faran els diumenges a les dotze del migdia; el preu de l'entrada serà de 400 pessetes, amb un descompte de 50 pessetes per als socis de Rialles. El grup també ha previst espectacles gratuïts al carrer.

Vol ad Libitum grava un disc compacte al Teatre-auditori JOSEP M. VALLÈS

H Sant Cugat.— El grup instrumental Vol ad Libitum enregistrarà els pròxims dies 20, 21 i 22 de març un disc compacte amb obres de David Padrós al Teatre-auditori del Centre Cultural. Vol ad Libitum, una formació que va néixer l'any 1982 impulsada pel compositor i actual director Jordi Rossinyol, va oferir un concert el dia 8 de març passat a l'Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels. Jordi Rossinyol va explicar que era la primera vegada que tocaven a Sant Cugat i que enregistrarien al Teatre-auditori per les bones referències que els havien proporcionat sobre l'espai. Van oferir un seguit d'obres de Padrós comentades pel compositor i Albert Gumí: Styx (1971), Calligrama I (1974), Trajectòries (1986). Guiza-i-Ruh (1993), Xucla el silenci nocturn (1994) i Arachne (1994). Des del seu inici, Vol ad Libitum ha passat per successives etapes marcades per les aportacions de nous components. La seva activitat l'ha portat a actuar en àmbits molt diversos i ha contribuït notablement al bon coneixement de la música actual, principalment catalana. Aquesta formació ha realitzat concerts en sales de cultura i sales d'art, conservatoris i escoles de música, en cicles de concerts i ha ofert diverses actuacions en altres àmbits, com el de teatre i dansa. Vol ad Libitum ha actuat també en Festivals Internacionals com el de Cadaqués, el d'Alacant, i en altres cicles de música de gran projecció com el Cicle Internacional de Música Contemporània de Barcelona o el del Centro Reina Sofia, de Madrid. Aquest grup instrumental té el suport de l'Associació Catalana de Compositors, la Fundació Música Contemporània i institucions com la mateixa Generalitat, que ha premiat la seva tasca amb ajuts per al seu manteniment. El grup Vol ad Libitum té enregistrat actualment un disc compacte, Compositors de Barcelona (I).

LLIBRES

El santeugatenc Rodolfo Hàsler publica un llibre de poemes inspirat en la «santería» L'obra té el premi Fundació Oscar B.Cintas XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— L'editorial florestana Libros de la Frontera publicarà dins la seva col·lecció de poesia «El Bardo» un llibre de poemes escrit per Rodolfo Hàsler. Encara no hi ha una data definitiva per a la seva publicació, però probablement serà algun dia del mes que ve. De la belleza del puro pensamiento, que és el títol de l'obra, conté un recull de poemes inspirats en la tradició religiosa afrocubana de la santería. En un viatge que va fer a Cuba l'any 92, Hàsler va descobrir aquesta manifestació religiosa, de la qual va tenir oportunitat de presenciar algunes cerimònies. Hàsler es va interessar pels elements poètics i estètics inherents a la santería, en els quals ha aprofundit, a més a més, en dues obres editades anteriorment: Okantomí, publicada l'any passat, i Elleife, publicada l'any 1993. Aquest llibre va ser guardonat amb el premi Aula de poesia; De

la belleza del puro pensamiento va rebre l'any passat el premi de la Fundació cultural cubana Oscar B. Cintas. Rodolfo Hàsler té trenta-set anys i és fill del pintor del mateix nom i, com ell, viu a Sant Cugat. De la seva trajectòria com a poeta, en són fruit, a més a més de les citades, les obres Poemas de arena (editada a Barcelona l'any 1982) i Tratado de licantropía (editada a Madrid l'any 1988). Com que ningú pot viure de la poesia, també treballa com a traductor. «El Bardo», la col·lecció de poesia de Los Libros de la Frontera, és una veterana (va néixer l'any 1964) i prestigiosa col·lecció de poesia. Recentment (vegeu Els 4 Cantons del 10 de març de 1995) ha editat un volum antològic dels seus primers deu anys, els quals van coincidir amb la dictadura franquista. La nòmina dels seus autors inclou poetes com Gil de Biedma, Vàzquez Montalbàn, Gabriel Celaya o Miquel Martí i Pol.

ALMUDENA F. DE LIENCRES S. Extintors

Fins el 4 d'abril

Sant Cugat del Vallès. « • 5 8 9 1 7 9 9

$£9to Servel H C a f ) * Gratuït a /JH5i£ Domicili Mercat Pere San, 120 5891448 Meitat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032/01250

SOCIS FONS D'ART

Mercat Pere San Parada 306

Sala R usfnol

Horari: motí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Sant Cugat del Vallès

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S

ART L ' e s c u l t o r R i c a r d Sala i Olivella (E>27) es va f o r m a r a l ' E s c o l a Llotja i a l'Escola S u p e r i o r d e Belles A r t s . V a ser d e i x e b l e d e l'artista L l o r e n ç C a i r ó . i m p o r t a n t e s c u l t o r d e c o m e n ç a m e n t d e segle. A la

seva o b r a s ' a p r e c i a u n a g r a n a d m i r a c i ó p e r l'art clàssic i p e r t o t a la c u l t u r a del M e d i t e r r a n i . Va ser catedràtic i de«à ( D 7 I - 1 0 7 5 ) t ie la F a c u l t a t d e B e l l e s A r t s . El s e u t r e b a l l ha e s t a t r e c o n e g u t a m b

R I C A R D

S A L A

I O L I V E L L A .

el P r e m i C i u t a t d e B a r c e l o n a e n t r e a l t r e s . La seva o b r a e s c u l t ò r i c a e s t à r e p r e s e n t a d a en els m u s e u s n a c i o n a l s i e s t r a n g e r s m é s i m p o r t a n t s i en col·leccions privades a E u r o p a , als E U A i al J a p ó .

Escultor

«L'art ha de tenir humilitat, rigor i ofici

pi io u n í B Sant Cugat. Dijous vinent. 2i de març, s'inaugura l'exposició de l'artista Ricard Sala. L'escultor. que té el taller a Valldoreix, presenta mes de (>0 escultures, algunes de mida natural. I .'acte inaugural estarà comentat per Josep Maria Gai nit. memhre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sani Joidi. Aquc-la es la primeia exposició c|uc realitza a Sani Cugat Ricard Sala. que agiacix -a l'alcalde i en especial a Joidi lïaiK|ue-a. regidor de Cultura, el -.cu entu-iame. i als --CIIVOI s Joi di ( lonzalcz i Roger Pedrós. l'eticacia i la lema ben leta-. L'cxpo-icio es podia \ ;silui l'ins al Id d'abril. Les biogialies duien que el seu mestre, l'c-cultm Caiio. va ser un excel·lent iclialisla. \ oste ha let iiinl's ictiats de peisnncillusties. cmn el pic-idcnt Pujol; es dihcil ucon-ciuiii icpic-cnlar la peisonalit.il d'un pei -onatge. I le I ealil/.il molt- ictiats. piobablement me- de 12."-. entre ell- el del s e n v n Saniuiaiieh. els del no-iie ptc-idciil i la - c a sens oi a ( i MK i\i ni I .ui.Ui unia i Li -igniticticio de le- He- paït- meirapi ii tant- d u n a e aia, -i le- eopieeoi i cela n le ni. en I; a n-me l- la pei -oiialit.il l n.i cosa molt imporlanl. al- SÍI aii\s una persona te l.i c u a que es mei eix. . I a sev a e-cultiu a viu de la tiadieio cla--iea. Vostè- iceiill la l i a d k i o ligin aliv u del noucenti-iPa eatala I ,i p> >c- dic- \ a u '. i-ilai I ex po-ieio del noucentisme i en vaig -oïtií molt - a l i - k l de veure que hi havia .ipioxiinadament 1011 eseulluie- excel·lent- (Juan hi ha un moiiK ni esiel·l.u en la història

I 'c-cultor. mirant una de 'ultuie- que e'\po-aian : ( altura de Sac t u il I -in I A Mt 11 A de la humanitat, l'escultura pioelucix molt bones obres. A Ca talunya. durant el n o u e e n n - m e . es va viure un gran moment i l'escultura també' en \ a paiticipar... Tot i e|iie el- e-cul'.oi- nou-

centi-te- van tenir serioses elilïeultat-. perquè --com a r a - llavors no hi havia una tradició de col·lcccioniste- d'escultura. L'I noueenti-me va ser molt interessam ••. Però aquesta expo-ieio ha es-

tat molt criticada per la seva organització. —«En el nostre país ens agrada criticar-ho tot; l'exposició sap transmetre que en aquella època va passar alguna cosa especial. Actualment no trobo escultors com aquells-, —Per vostè, què ha de tenir una bona obra d'art? —«Ha de tenir humilitat, rigor i ofici. Actualment no trobo obres que tinguin aquestes condicions i veig molts artistes que són uns vertaders trepes. Hi ha art modern de certs corrents, com l'art conceptual. que el pot fer tothom». — A Madrid hi ha tot un corrent d'escultors realistes, com Antohito i Julio López. Com els veu, aquests escultors? —<dds paisatges urbans d'Antoíïito López són una meravella; però part ele la -eva obra és ari U 'ràpia ». — Q u è li sembla la polèmica de la mancança d'artistes figuratius a la col·lecció del Reina Sofia? —«L'Estat compra obres d'artistes figuratius; però també és cert que moltes obres d'art estan molt valorades i algunes són un frau a la humanitat». — L.n una societat en què el temps val diners, com es viu la realització d'una escultura que dura tant temps'.' — Això no em preocupa, perquè gaudeixo realitzant-les. (Juan realitzes una escultura no passa el temps... Per que no ha exposat a Sant ( ugat anteriorment? — La molts anys que treballo a Sant ( u g a t . especialment per la seva tranquil·litat, però no he fet gaire vida social, perquè he treballat molt dins del taller.

Divendres, 17 de març de 1W5

Arts de contrastos en un mateix espai d'exposicions: Febo & Plus Art iM'.

B Sant Cugat.— L'espai d'art Plus Art i la galeria Febo - p r i m e r a sala d'exposicions de Sant C u g a t presenten en el seu local, de la rambla Ribatallada n ú m e r o 6, dues exposicions ben diferents. La L'ebo mostra una exposició del pintor portuguès Didier Lourenço. que realitza la seva primera exposició a Sant Cugat. L'artista mostra a la sala obres de formats molts diversos i de tècniques molt variades. Destaquen dins de la mostra dues grans obres de colors grisos amb una figura de dona asseguda darrera d'una taula. En aquestes dues pintures, l'artista també pinta i dibuixa unes construccions de natura morta que repetirà en els quadres més petits. El pintor utilitza un grafisme net. clar i precís. Les seves pintures són ordenades geomètricament i les seves composicions són molt pictòriques. Els quadres de Didier Lourenço tenen una certa similitud amb la tècnica de la il·lustració, ja que utilitza elements molt gràfics, i són especialment interessants els gerros amb fruita. L'artista sap donar una composició molt dinàmica a les seves pintures. L'espai Plus-Art presenta una exposició de la pintora Josefina Escoda i Escoda. L'artista realitza pintura figurativa; a les seves obres trobem composicions de caràcter rural, en especial pintures ele masies i elements florals. La pintura s'inspira en els artistes ele l'Escola d'Olot i representa una natura treballada per l'home, on les construccions de pedra tenen una gran importància. De format mitjà, la pintura de Josefina Escoda és amable i intranscendent. Destaca ele la resta ele l'exposició el quadre escollit pei al cartell de l'exposició. Totes dues exposicions es poden visitar durant tol el mes de març dins els horaris laborals i els diumenges al matí.

OPERA

EI trobador a Bòsnia i Hercegovina 11 U'l k \ II U n li K Ce ( i!:l-eppe' \ L'Ilil D i r e e i in nill-ii al: ' '. ei 1 \ t e / U.iu-i i

Direceio di'l o i r li'-ep 1 ei la. Direcció d'c-cina: l'au Monueeidc l'AeíMiíiüratla: lo.ui Joiha.

Disseny del vestuari: I \ a Selma iV M;i\ Animals. Intèrprets: lo.ui ll.nei.i-. \l,il«mvata /A«mani.ik. l-macl l'on-. Aula Rodi iiuie.'. Una-i

< ioniar. Àngel- S.uioca. Jaume ONve-

( oi del- Amic- de i'( )pcra de Sabadell i Orquestra Simlonic.i del Valle-, l·loe: 1 caire-auditoii.

DÍH: 1 1 de inaic.

I Dl ARI) JI·.Nl·K

T obra que Verdi va estrenar a Roma el ll> de gener del 1S53 va ser el fruit ele l'interes del mestre per un elrama romàntic ele García Gutiérrez. e|ue. a la vegada, havia estat estrenat amb un gran èxit de pubhc a Madrid en cl teatre d'I·l Pimcipe l'an\ IS.vb. Es tracta il'iin dels a i g u m c n l - mes absurdi complicat- ele la historia del gènere. i situa l'accio a Saragossa i Castellar (Aracol. amb homes

elel comte d'Lrgell : del -c d V rago. accions al Palau de I Altaleria, campaments ele citan,.- a Biscaia i un convent pioxmi a Castellar, tot això pels vollaïude l'any 1413. Dic això. perquè', sense compartir l'estil de la manitcstacio leta a viva veu eles de ia platea elel teatre, vull fer pales el meu total desacord amb l'escenografia creada per .i aquest., pioducció dels Amics ele i'()|ie:a ele Sabadell. I la elc-apiov.c nu perquè sigui un intent el'aclu.ihlzai l'escenari on es desenvolupa l'obra lluny ele mi l'anatcmati-mc ele la ren o v a c i ó ' — . -ino p e r q u è a m b aquesta nl·iili'ruiUiiem no hi surt guanvan! ningú, e- gratuïta i liitil. i encara complica mes la viela al sofert espectaelor. a e]ui. suposadament. cal explicar una historia perquè c- divcitcixi. pensi i/o s'emocioni. l'o-canini a \a dit que l'opera de Verdi era un veiitable mostrari d'àries, duos i coi- ;ustument famosos, que demanen elmillors quatre cantant- ele! mon per fer-lo- justícia. No hi ei en. però hem ele dir que Aida Roelrmuez va ser una A z u c c i u ele gran força escènica, a qui aconsellem que faci encara me- o-teniacio ele la seva figura, ja èpic

1 ese'e'iiognttia de l'opera no va agradar alguns espectadors. l'nin: JA. MCl.A. s'he) pot permetre, cosa que vocalment va demostrar des ele la seva primera aparició a Strule la vampu fins al seu darrer crit: «mare ja estàs venjada!». Excel·lent ele presencia i amb una veu de timbre poc habitual, la polonesa Malgor/ata Zvgmaniak. va complir en el -cu rol ele Leonora. LI tenor Joan I.loveras va demostrar la seva prolessionalitat en un paper ele dificultat- òbvies com la itihali·ita de la l'ini. amb un bon timbre, però mostrant certes ililicultats per mantenir el mateix

nivell d'exaltació d'un Manrico juvenil. en el curs de tota l'obra. En el paper del comte Di Luna. Ismael Pons va mostrar unes excel·lents qualitats ele baríton baix, d'una bona articulació, per les quals va rebre mostres de satisfacció del públic diverses vegades. La resta d'intèrprets van completar un icpartiment ajustat de qualitat. L'I cor va tenir moments ele tot i creiem que, més que ningú. l'escenografia va jugar en contra ele les seves possibilitats. Cal lloar l'ultim acte. amb el- presoners

darrera la barrera d'espines. La direcció musical va ser correcta. més preocupat el mestre Pérez Batista per l'orquestra que pels cantants. Malauradament, tenia raó. perquè el vent no va estar gaire afinat moltes vegades. En conjunt, una estimable actuació musica] amb una incongruent representació escènica. El teatre, amb un clima d'esdeveniment. ple de ge>m a gom. i aplaudiments de mitja duració al final de l'espectacle, amb alguns (pocs) bravos aïllats.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

LLETRES I La quinzena edició del Saló del Llibre de París, que se celebra del 17 al 22 de març, reunirà un miler d'editors de dotze països, uns vuit-cents autors i quatre mil llibreters, en una superfície de 22.000 metres quadrats del Parc d'Exposicions de la capital francesa. La literatura de l'Estat Espanyol és la convidada d'honor del certamen, i això farà que hi siguin presents alguns escriptors en llengua catalana, com ara Maria Mercè Roca, Quim Monzó, Sergi Pàmies i Alex Susanna.

niagazinelittcrairc

El Saló del Llibre de París Quatre escriptors en llengua catalana han estat convidats a la fira, que es fa del 17 al 22 de març PERE PUIG / EFE

• El Saló del Llibre de París homenatja en la seva quinzena edició l'escriptor Jean de La Fontaine (1621-1695), el cèlebre autor de faules, amb una gran exposició biogràfica titulada/om de La Fontaine: Morales d'hier et d'aujourd'hui i amb l'escenificació de deu de les seves històries. L'altra protagonista del certamen serà la literatura de l'Estat Espanyol, convidada d'honor d'un encontre internacional que aquest any es calcula que convocarà més de 200.000 visitants, a part dels representants del sector dels llibres de dotze països —450 expositors, 1.000 editors, 800 autors, 4.000 llibreters i 5.000 professionals relacionats amb l'edició—. Pel que fa a la representació estatal, el president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, Pere Vicens Rahola, ha anunciat aquesta setmana l'assistència d'un centenar d'editors, i d'una quarantena d'autors que han estat seleccionats pel Ministeri de Cultura. El llistat oficial ja ha provocat una certa polèmica, perquè en resten exclosos noms representatius de la literatura castellana actual, i sobretot per la migrada presència que hi tindran les literatures de les altres llengües de l'Estat. De la literatura catalana només hi ha estat inclosa la narradora gironina Maria Mercè Roca. El Centre de les Lletres del Llenguadoc-Rosselló ha corregit una mica aquesta situació convidant pel seu compte alguns altres representants de les lletres en llengua catalana, els narradors Quim Monzó i Sergi Pàmies, el poeta Àlex Susanna, l'editor Jaume Vallcorba i el periodista i crític Lluís Bonada, que participaran en un encontre titulat L'esperit de Barcelona i la literatura catalana d'avui, al costat d'altres autors que representaran la literatura que es fa a la Catalunya Nord, com ara Pierre Lartigue, Patrick Gifreu o el traductor Edmond Railland. Quim Monzó també intervindrà en una sessió sobre Noves generacions d'escriptors, presentada per Fèlix de Azua, i Maria Mercè Roca prendrà part en una taula rodona sobre Llengües i cultures com a representant de la cultura

Portada del Magazine littéraire.

«Magazine littéraire» dedica un monogràfic a la literatura postfranquista p.p.

Alguns dels escriptors que assistiran al Saló de París: a dalt, Maria Mercè Roca i Quim Monzó; a baix, Bemardo Atxaga, Fèlix de Azua, Fernando Savatcr i Javier Marías. catalana, davant de Bernardo Atxaga (cultura basca) i de Carlos Casares (cultura gallega). Segons Pere Vicens, el fet que les literatures de l'Estat Espanyol tinguin una atenció especial en aquest saló, permetrà que molts autors es donin a conèixer a França, un país on està augmentat considerablement el nombre de

traduccions d'obres peninsulars. El president dels editors afirma que el mercat editorial estatal es troba en una fase d'expansió: es produeixen uns 50.000 títols cada any, i es distribueixen uns 220 milions d'exemplars. Val a dir, però, que aquestes xifres contrasten amb l'índex de lectura de l'Estat Espanyol, que és molt baix.

Entre els autors escollits per assistir al saló parisenc hi ha, a més dels que hem esmentat, Rafel Conte, Eduardo Mendoza, Munoz Molina, Pérez-Reverte, Soledad Puértolas, Francisco Nieva, José Luis Sampedro, Fernando Savater, Semprún, Blanca Andreu, Vàzquez Montalbàn, Juan Marsé, Javier Marías i JavierTomeo.

• Coincidint amb el Saló de París, la revista Magazine littéraire dedica en el seu darrer número un especial de seixanta pàgines a la literatura produïda a l'Estat Espanyol des del 1975. «La literatura espanyola d'avui dia, en la seva diversitat —també és catalana, basca, gallega—, és una de les vives d'aquest final de segle», es diu a la presentació. El contingut del monogràfic s'obre amb dos articles d'anàlisi general signats per Fèlix de Azua i Rafael Conte i continua amb entrevistes a Javier Marías i Eduardo Mendoza. Tot seguit diversos experts fan una aproximació a les darreres generacions de narradors sorgits en la literatura castellana —la Nueva narrativa—, la catalana, i també la basca i la gallega —aquestes dues en un mateix apartat—. Mathilde Bensoussan signa l'article Le roman catalan de l'après-franquisme, una aproximació a la narrativa catalana actual que arrenca, segons ella, del sentiment de desencant, derivat de l'intent de cop d'estat de Tejero i de la constatació que molts dirigents de l'antic règim han continuat en el poder. Aquest sentiment que les coses en el fons no havien de canviar gaire —«fals» segons la comentarista— va portar els escriptors a abandonar la novel·la urbana i testimonial nascuda als anys 50 per decantar-se cap a l'evasió en el temps passat o en el futur. Bensoussan e s m e n t a , a tall d'exemple, algunes de les darreres obres de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, continua amb Baltasar Porcel, i cita entre els nous valors Pau Faner, Josep Albanell, Maria Antònia Oliver, Rosa Fabregat, Jesús Moncada, Pere Gimferrer, Quim Soler, Ferran Torrent, Quim Monzó, Sergi Pàmies i Maria Jaén. L'autora del resum, que deixa de banda els autors relacionats amb el que ella anomena la literatura psicològica, considera que els autors esmentats representen la literatura d'evasió dins del fantàstic, i apunta alguns trets que segons ella els són comuns: la banalitat dels herois, la descripció del quotidià deformat per l'humor o la ironia, la recerca d'una llengua propera a la llengua parlada, l'antidogmatisme, l'individualisme, l'eclecticisme i un escepticisme rialler. EI monogràfic també inclou un diccionari d'autors posteriors al 1975 —un total de seixanta, nou dels quals escriuen en català—, dedica un apartat als autors consagrats, com Camilo J. Cela, Torrente Ballester, Miguel Delibes, Rosa Chacel, i un d'especial a Juan Benet.

MOLTES PARELLES AL'h CONSTRUIR O COMPRAR UNA COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR AQUESTS DINE EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESSI

INSTAL·LACIONS " V I * J ^ Calefacció Aire condicionat Ventilació Reparació i Manteniments

TETE

RESTAURACIÓ I INSTAL·LACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUETS Encolats, flotants, tarimes clavades, etc. PREUS AJUSTATS I GRAN EXPERIÈNCIA

Psg. Torreblanca,9 Tel.- Fax 589 00 79 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SR. FERRAN ^

SEGURETAT AMB AUX VYD

I SISTEMES I FOUIPS D ALTA SEGURETAT

fem forta la s e v a c a s a . sistemes de seguretat central r e c e p t o r a d'alarmes

A v . Alfons Sala, 50 - Tel. i fax 589 17 ')')

Apartat 301

0 8 1 9 0 SANT C U G A T DEL VALLÈS

MARBRES i GRANITS José L. Hèlices Casa fundada al 1958

Ctra. Viaró - Nau, 4 - Polígon Can Magí Apartat de Correus 404 - Tel. 674 05 76 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

TOT ^ •• JARDit'3 .'• ....fiSCiríÉS

* * * *

DISSENY CONSTRUCCIÓ MANTENIMENT CONDICIONAMENT

20 A N Y S AL SEU SERVEI

* PISCINES * JARDINS I FONTS * REGS AUTOMÀTICS * DESCALCIFICACIÓ

REPARACIONS • MANTENIMENTS SERVEIS U R G E N T S LI A R R E G L A R E M les coses de fusta trencades o que no funcionen: Mobles, portes, restauració de mobles antics, panys, persianes, finestres i d'altres.

Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

c/ Caní de la Creu, 14, baixos, la - fe/. 589 475$

bMii^.éM^*"'-

ORA DE FER EL PAS PER CASA NO SA^ ".V COM FER-HO. RS NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ ONALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ

Li oferim el preu en tot el que necessiti per a la seva llar. Rius i Taulet, 133 Tel. 589 57 72 - Fax 589 58 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS <*í'

jardineria publica i privada .^

(

Construcció Manteniment de jardins i piscines Reg per aspersió Camí de la Creu, 10 - Locall Tel. 589 23 40 Tel. Mòbil 908-59 25 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUX-VYD-MATIC •^^«*v

Automatització de portes de garatge i persianes, connectades via radiosistemes: ;:••' "í'i í T : ' ; - j V í ' l : i (":"'•>'••

SEGURETAT

d Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 apartat 301 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TURO DEL SOL, 41 TEL. 674 20 01 TEL. MÒBIL 908 44 21 17 LA FLORESTA (PEARSON)

SANTIAGO MARTÍNEZ MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ I TRANSPORTS

Instal·lacions ROUERAL Reparacions

"Vwf

CALEFACCIÓ, AIGUA, ELECTRICITAT, REGS AUTOMÀTICS PER A JARDINS Av. Castellot, 73 - Tel. 674 55 47 Tel mòb. 908 94 44 79

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S - Divendres, 17 de març de 1995

LLETRES

La metamorfosi de Ferran Torrent •

«OR.V Autor 1 íiènt'ri' Editora.i Pàgines

Autora: Isalie ()lesii. Editorial: Destino. Pàgines: IN7.

, i

Mima

r \ca s J O R D À

e-fl

i. MI ( S e d a v í . 1951)

H P ^ U'l

ai |'ci les cinc no-

Y ^

«Dibuix de dona amb ocells blancs»

• 1 K 1 \ PROPINA•• I,.-!."!!!

<i v

u laques publica••is-i i l ' W , p r o ,. i.ilmcnt p e l d e ixalla. i m e s c n -I sia H è c t o r B a .iii, nt e n q u è la .i.iiii e r a l ' e x t e n s i ó cK llibres d e P c ,ni ler d i a n a : fàcils is en v a l e n c i à , ptt•1 pi i m c r ) a la p r e s a! clels O u a d c ' l i i s

tagonit/ t e e t i u 1' d a v a n t \< rrera. 1 i consuma dels sui': rran l o d e lleuit b l i c a t s [i; tiuiosa Crema. ment k passar s s u l t a t va d e s . 11 , la i H n n : t a m h c i.i q u e e n ;: un mer quiosc. . espais M q u e mvc Pelo . Salina, i temr-se h o \ a ad vull t i \ a : narrativa diterem, sonalucs m e s tai d L'ans ili d e rcttrsi, t o t el c m

•I'.T

MmuUaniau Ui / v i y i .< . i i n e n t b e . I I rc' , ni i n \ e l l d e v e n 1 • 'l'cnt. i n d e \ de h' . i m i u i s t t c a . es i .1 a n o r m a l i t a t : ei . país h a u r i , i e s t a t de n o v e l · l e s d e n'iiMiteix eloüis i . u n b els a u t o r s . -i l i t e r a t u r a . .i.-, el p r í n c e p d e canviar per man.feiv lloc. T o r r e n t l'auv 1990: - A r a . i \ s e n la t è c n i c a • i . j i . v ull q u e siuy] i i u s tipus d e per•i, 'i ics. •• Tres a n v s vi reincidir a m b , ;:í. p e r ò el c a n v i i inevitable. Fins i . i a u q u e se l ' h a v i a • l o d i . va d i c t a m i n a r i d e Ics s e v e s n o tia d e m a n e r a ini a-n lar. i p e r t e r - h o i.ii cl p r e m i S a n t passat. Assenvalat 1, ii d e s d e feia m e d e la s e v a n o v e l l a la c e r i m ò n i a d e la ne s e s t a c o n v e r t i n t > \1 m a r g e d e b a .Is. p e r ò . el llibre Ics l l i b r e r i e s i. tiuf il. s e m b l a r a o n a 1 i llegir-lo. p o q u e s p a g i n e s ja e (inicies per lu pro• una ruptura a m b nteriors de Torrent. n o es u n a n o v e l · l a •I,I

afillat. A que l e v : v e l l e s evariahle i Torrent Jordi de c o m a mi s o s , la \ u va c o n s o l confusió a q u e s t gi. tusses ed j a es a i nalit/at 1 ble c o m p i Al c a p q u e d a elai pma signi els l l i b r e s Sens dubt

kenan ! orient va «nan\

piemi Sant Jordi de no\el la .inilaJa pei l'editorial Columna.

policíaca. No hi ha crim. ni rustei i. ni investigació, ni tan sok cl clàssic esquema transgressió 'icstilucio. lli falten els protagonistes dv '.es novel·les anteriors, i el temps eic l'acció ha retrocedit lins ais ,i;\s seixanta i setanta (ara de labiosa actualitat). F'atmostcia. pe:.', es similar: barris baixos i peiilciics de València, bars i caiicrs on es mouen putes. boxcjadois mediocres. delinqüents ètics a la seva manera, tota la galeria de peisonatges marginals a que ens te acostumats l'autor, tractats, com sempre, amb certa simpatia. I iònics i dones vitals, que s'cntioiitcn als poders fàctics amb alegria i inconsciència. 1 una idea de Ions que impregna tamhc els llibres anteriors: «Si el mon estiguera ben fullat no hi haurien guerres.» Novel·la de costums A m b (inicies per lu propina. llibre d'imatges i de seqüències. I erran Torrent ha escrit el seu \miircord personal, que llegim, però. com si l'hagués filmat Francesc Bellmunt en comptes de Fellini. Els fets són narrats amb la comicitat una mica poca-solta dels

records. Més que «novel·la de tormacio». com la defineix la contraportada. hauríem de parlar de novel·la de costums. Des de la primera frase («Sóc Ferran Torres i em vaig masturbar pel primera vegada quan tenia nou aiivs-i. el llibre sembla concentrat en cl narrador. però de nuca en mica el centre d'interès va passant a altres personatges. De fet. Fe iran 'Corres, ésser gris de mena. no està tan atent a la seva evolució personal com a la dels que l'envolten: la mare (que mor), l'avi (que mor). l'oncle Comas (que mor), el germà Pcpín i l'oncle Ramonct. Cots ells estan millor definits que ell. i això segurament és un encert perquè la rendibilitat literària d'aquests personatges, sobretot la de l'oncle Tomàs, és molt supciioi a la de! narrador. A mesura que el llibre avança, el protagonisme va passant de l'un a l'altrc, i el llibre acaba enfocant sobretot la figura de l'oncle Ramonct. amb la figura de Ferran Torres en un discretíssim segon pla. Recursos i abast limitats Ferran Torrent

ha optat

per

Incompatibilitats •

• d k S 1)11 Autor: li. (•ènere: r Editorial Pàgines

s ROJOS:.J Vallbona. •el·la.

otllilllla.

NOVETATS

•

l'nfsX, POK.Dl·VAt I.

a inl. icio es traçar una galeria L- personatges més o mciiv sacsejats per les cirl'iiii', -.' a n ei es h i s t ó ricpies —el matiimoni i us, enganxat de seguida al 'ren terotge del capitalisme. l'actiud moral de l'indigent. la picaresca de l'amo del circ- i la crònica d'una sèrie de desenconlies personals a mesura que els protagonistes van endinsant-se cap ai centre d'un món inhòspit que coincideix amb ei seu propi desconcert personal, l.a historia d'una iniciació en el desconegui i. al mateix temps, la radiografia d'una especial societat i un singul.irissim —i molt novel·lesc escenari. No obstant aquests lioal·ies pioposits. /.7s dies ni/os no acaba de funcionar perquè Rafael Ya'lbona no considera una sei ic d'nuompatihilitats. 11 comentari mes sensat prové

de la dona, la Rosa, quan es queixa de les trifulgues existencials que anguniegen Pau (ienissà. el seu marit. Diu: «Una vida d'aventura es incompatible a m b el càrrec de director d'una multinacional americana.» Perquè aquest Pau (ienissà. protagonista masculí çYlils dici rojos, ultima novel·la de Rafael Vallbona, sembla voler reinterpretar els elements bàsics, de manual, de la mítica heroica d'entieuueiies. l.l Moscou actual, centie on conflueixen els camins de la corrupció, de les màfies, de la picaresca de la subsistència, esdevé el lloc ideal per estimular una imaginació febril, alimentada per moltes lectures —se suposa que cl protagonista deu haver llegit abans de l'experiència russa. perquè durant el temps de l'acció de la novel·la no se'l veu ca , rp moment que toqui cap Ihi'o i que l'empeny cap a l ' u i k r i de revalidar les lliçons literal v s i cinematogràfiques dels se ii-- lie-ois particulars. I I que passa, però, es que moll difícil desai rclar-sc des d in: despatx de directiu i amb una

cartera plena de feixos de dòlars i disposant d'una situació social més o menys poderosa. Fa lògica conseqüència és que el vocabulari aventurer i existencial que el personatge Pau Cienissà va desgranant en bona paït de la novel·la es converteixi tan sols en una xerrameca adolesccntoidc. de convencional lletrista de rock. i sense que ni l'ullim gest aconsegueixi dotar-lo d'una Cícdibiütal que li esborri els tret- d'insuportable nen mimat. I):ivujludii_a l'infern Amb la dona. la Rosa. es diferent. l.a incompatibilitat sentimental entre el matrimoni protagonista la que la simpatia vici lector s'inclini cap a la sort de la Rosa. (Juan queda sola, a l'última part. quan inicia la seva particular davallada a l'intern quan Lis dies roio: s'acosta nies al seu model, al Paul Bovvlcs e\' 1:1 n / prou clor i al viatge desert enllà cap enlloc els conceptes d ' m l unia t r o n t e r t - i de -car.1, ocult.iassoleixen un contingut adult i es transformen, tan! li la el caiic

I Després de la dimissió de Joan Perucho com a membre del jurat i de la renúncia de Manuel Bol'arull a compartir el guardo, l'escriptora reusenca Isabel Olesti (1957) es va proclamar guanyadora única del premi Josep Pla 1995 de narrativa amb Dihita de dona (i/nh ocells blancs. LI seu llibre és un recull de dinou contes curts, que tenen com a lligam la nocturnitat, l'àmbit en què es mouen tots els personatges de les històries, sovint atrapats per obsessions misterioses o inexplicables. Olesti. ballarina i professora de dansa, es va donar a conèixer com a escriptora a l'anv k>S,S. en què va obtenir l'Andròmina repartir l'agre i el dolç al llarg | de narrativa, dins els premis Ocdel llibre, de vegades barrejats, tubre. amb un altre recull de conde vegades en estat pur. I si bé tes, titulat Desfici. te una experiència innegable en descripcions pintoresques, com«Mentre Anglaterra dorm» paracions castisses i diàlegs de sainet, no sempre esta a l'altura Autor: David Feavitt. en cK moments dramàtics, l.a miTraducció: F.rncsi Riera, llor part és. sens dubte, la preEditorial: Columna. sentaciet dels diferents personatPàgines: 31)2. ges, a les primeres pàgines. A H Fa traducció catalana de la dapartir de mig llibre, el ritme decau. r r e r a n o v e l l a de l ' e s c r i p t o r I ,a preparació de les escenes comnord-americà David Leavitt ha plexes. en particular la dosificació esta realitzada pel gironí Ernest de la informació, es defectuosa: Riera i Arbussà, traductor també per exemple, quan Ferran Torres de l'excel·lent versió d7:7 vigilant descobreix que l'oncle Ramonct en el camp de sego/ de Salinger. es homosexual, el lector ja fa unes La novel·la de Feavitt, encapçaquantes pàgines que ho sap (però lada amb una citació de YHomepotser el que pretén Corrent és natge a Catalunya de George Orprecisament això: que el lector well i realitzada en part durant es pensí que es més llest que ell. una estada de l'autor a Barcelona. o que Torres). convidat per la Institució de les Personalment, trobo que (IniLletres Catalanes, presenta la hiscies per in propina és molt millor tòria d'una complicada relació que les històries de lladres i seamorosa entre dos joves londirenos que havia publicat abans nencs. un escriptor i un trebaaquest autor, i sens dubte supera llador del metro, en el temps de de molt el llibre que va guanyar la G u e r r a Civil espanyola. el premi Sant Jordi l'any anterior. Però tot i això. no és una gran novel·la: entretinguda, sí, però de «Gotes del gran oceà» recursos i abast limitats. A m b la Autora: Josep Maria Llauger. perspectiva que donarà el pas del Editorial: Llibres del Segle. temps, és previsible que Gràcies Pàgines: 199. per lo propina sigui considerada M «El llibre que teniu a les mans: una obra de transició, a partir gotes de saviesa arrencades del de la qual Ferran Torrent comenG r a n O c e à p e r l'esperit i retorçarà a arriscar-se més, és a dir, nades a ell després d'amorosir el a escriure llibres menys semblants nostre món turmentat. Adagis, als anteriors. proverbis, refranys, aforismes, d'aquells que el poble sap conservar, per retornar-nos a l'arrel unificadora, aquella que fecunda». Aquestes paraules dedica Lluís Maria Xirinachs, en el pròleg que encapçala el volum, al recull de roeambolesc que s'adopta, en etameditacions de J o s e p Maria Llaupes d'un autèntic camí d'autocoger (Girona, 1952). Llauger ha neixement. estudiat la psicologia transpersoMentre es llegeix Els dies rojos nal i la comunicació h u m a n a , i es te la sensació que Vallbona actualment esmerça el seu esforç no ha sabut esquivar els riscos de recerca en el c a m p de la nova periodístics. Hi ha massa inforconsciència. Gotes del gran oceà mació puntual sobre les transforés el seu primer llibre. macions econòmiques i socials, unes notícies que. certament, poden interessar els turistes d'abans «Suenos en el umbral» i després de l'ascens de Boris leltAutora: Fatima Mersini. sin al poder, com a curiositat i Editorial: Muchnik. com a detonant del record dels Pàgines: 292. dics del viatge. Però que poden avorrir, em temo, el lector no gaire I F a t i m a M e r s i n i r e c r e a en entusiasmat amb les descripcions aquest llibre la seva infantesa, de la idiosincràsia russa, li poden transcorreguda en un dels últims enterbolir el lliure avanç de la harems del Marroc. L'n mon en narració. Qualsevol hotel, qualextinció, poblat per dones indisevol carrer, qualsevol costum. vidualistes, divertides i sàvies. son una excusa per tal que el Mersini en fa una evocació que narrador s'atanvi a deixar consrecorda Les mil i una nits. al matància del coneixement de la reateix temps que explica les estralitat russa actual, de' la rapidesa tègies de la seducció i fa que l'hadels canvis esdevinguts als últims rem. al capdavall, esdevingui una .uivs Una tendència que l'a pensar metàfora de l'existència. L'autora. il Icctoi sj no s'hauria trobat més llicenciada en Ciències Polítiques. còmode l'auto! substituint la ficció és una de les veus mes eloqüents per una guia de viatge o un del feminisme islàmic i una aulei'i, ii t a t i í e . toritat en estudis alcorànics.

• A U T O - E S C O L A CASAS Martorell, 47. » 874 14 87 nu. iiimn

04 1S800O1

•

1 9 , local.

0 6 7 4 54 00 [W5SKM1

pWEscomfl ena eu> cou Tel. 589 00 01 Fax67424 86 08190 Sant Cugal del Valès

• RENAULT-ACERSA • DISPENSARI VETERICtra. Cerdanyola, 55. NARI DEL VALLÈS. SL « 5 6 9 2649 Urgències 24 h. C/ Sabartniaoooi dell, 23. St. Cugat

n Í74 69 *S Tel. urgències 908 89 81 36 fldatooi

•

ADMINISTRACIÓ NUM.

2 Major, 3 3 (junt monestir) Ref 1440X1

0 674 0174 Ret. I52KBI

• COLHORA Pg Torreblanca, 12-14. 0 6 7 5 35 56 rw.asooooi

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix. 67-A 0 589 47 42 ReUSXOi

0 674 43 04

Ferrer i GuànSa, s'n

Rel 1400001

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20. 0 674 45 71 M142X01

(davant TV2)

• ENGLISH CONNECTION Escola d'anglès Sant Domènec. 7. 1r 2a. 0 675 ! 1 06

»MrfWl

• H N O S . MARTÍN DEL VALLÈS Stravinski. 8. Polígon Can Jardí Rubí. Ref230001 FUSTERIA

RIA

Mim:'

• GRANJA SANT DOMINGO c/ Reus, 25. 08190 Sant Cugat. 0 67413 25 ReT IW0001

•

W A Y - I N C / Girona. 16.

6 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulet.

$^5rWte ALUMINI f VIDRE

• BAR-CAFETERIES Don Bar, d Rosselló, 2. 0 674 36 36 • CEYLAN Cl Castlllejos,

VENDA:

= ;

Rel 830001

TEL 675 29 02

Sant Cugat del Vallès

Tel. 699 38 981 Fox 588 24 53|

589 44 81

Cfra. de Terrassg, 97 08191 RUBÍ

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 0 674 08 82

LiMillo. I·l

EL MAS !

VERDURES DIRECTES DE PAGÈS T e l . 675 16 37

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31 0 675 20 01 Ref I37M01

Passeig VaUdorrií, 150

Reparacions

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41. 0 67415 09

R aUCRAL

Rel. 1190001

•

S a n t S e v e r , 4.

0 58919 83

• INSTAL·LACIONS TETE passatge Torreblanca.

Rel. 1310001

• MARCS VALLÈS C Vallès, 23. Sant Cugat. 0 675 49 43 Ref.2130OO1

ELECTRICITAT

• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54 Valldoreix. 0 674 75 98

REGS AUTOMÀTICS

Ref. 1480001

Av Castelló!, 73

•

Tel. 674 55 47

0 589 00 79

MÉS MARCS

( / Sonriogo Russinyol, 32.

•

U A P F R E Pg. Torreblan-

tr 589 19 95 «1300001 • NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas, 1-3 entl. 1a.

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Canovas del Casti• BLOCK C/ Rosselló. 17. llo, 4. Sant Cugat. 0 674 65 00 0 5 8 9 53 46 Ref. 510001 FW. 10002

gflírlii^l'l • CL. DENTAL SANARES Francesc Moragas, 8, 2n. 0 674 1» 77 Rel

• CLARAMUNT VOGA Riera, 15 baixos. 0 674 21 03

Rel 610001

d Villa. 1 Local 2 Tel. 6 7 5 24 01 08190 Sant Cugat del Vallès

Rel SS00CK

0 674 36 51 Ref -4-0001 • ROSITA Pg. Rubí. 110. Valldoreix 0 674 31 47 Rei raox-

Rel 2310001

• LlNEA DIRECTA Enrique Granados. 15 - local 0 589 03 74 Ref. 1340301

• SOL - N E T P Torreblanca. 52 0 874 41 49 • T I N T O R E R I A SANT CUGAT Sant Antoni, 1. 0 6741182 FW. 1470001

Rel 113C0C-

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusifiol, 35. 0 67411 83 iwitaOM'

• PERRUQUERIA A. SALINAS C/ Sant Jordi, 26. 0 674 89 15 Ret. 2-J0C-

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 0 675 22 28

•

F O R M A S Elías R o g e n t .

18-A

0 675 40 06

FW. 1540001

• PRESENZA Martorell. 20 0 589 46 51 Rel 16500G-

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 2 1 . 0 674 41 67 Ref. 1690001

• COPERSE 0 674 62 39 Rel «0001

Rel 1560001

• ESPORTS TERRANEU C/ Sant Antoni. 15. 08190 Sant Cugat. 0 674 62 02 GIMNÀS

• Papers pintats

Rei 1530301

• Parquets • Moquetes

/ff/zm

• Cortines

• Coordinats

0 67414 90 M.WUI

• ANNA FUSET JOIES Cl Santiago Rusifiol. 45. Sant Cugat. 0 589 50 7 2 / 5 8 9 5012 • ESTANC MONESTIR Plaça Octavia. 3. 0 674 01 74 Rel 15I00C1

CASAJUANA

miïMiiïi

i Decoració. Articles per a nens petits.

Ret 301 «101

Raf. 1570001

0 675 49 05 Ret4600G-

Ref 450001

• INSTITUT DE BELLESA RVB Cl Francesc Moragas, 25. Sant Cugat. 0 675 58 55 Rel 110003

JOIERIA A U G E T C San6 7 4 5 8 5 4 Sant Cugat

Rel 6013001 •

J O I E R I A S P A D A cl Bal-

m e s . 3 9 , 1 r dreta 0

5 8 9 5 5 4 9 Sant C u g a l

Ref 6000001

1 700

TORREBLANCA

000-

•O 6 7 4 7 7 7 6 llimarba SA- RC

• SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola, amb 85 m', 4 hab., bany, saló. menjador, cuina, balcó i ascensor. 11.800.000.•o 560 66 69 / 580 «8 54

(Fon F>ao Cerdanyola). FW. FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al C/ AHons Sala, amb 3 hab., 110 nr7, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 nr1, cuina equipada, terrassa de 25 nr, ascensor, calefacció, extenor. finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000.« 5 8 0 86 69 « 5 8 0 98 54 IRitoPise Cerdanyola) M FPC 99000*

• APARTAMENTS NOUS • C/ DR. MURILLO, 1 1 . a estrenar d'1-2 dormitoris, Àtic dúplex 200 m' + 70 men|ador-salb amb cuina americana, cambra de m ! terrassa, 5 dorm , 2 bany comolet i terrassa. banys + lavabo, saló menPreu venda a partir de jador, cuina equipada, ar8.400.000 Pta. maris, calefacció, pàrTT 674 72 54 quing, zona comunitària. piscina. 45.000.000.• PIS DE 3 dormitoris « 674 57 16 / Fax 674 57 amb armaris de paret. 54 menjador-salo, cuina, sa0mg4M.HO2OOO'fareig, cambra de bany complet, • PIS ÀTfC C/ Arfons SaExterior Plaça de pàrla, 4 hab., 1 bany, 1 lavaquing inclosa bo amb dutxa, 40 m'de te- Junt àrea cultural. rrassa. 1 plaça de pàr13.650.000.quing. tr 674 72 54 22.000.000 'FrcajG-'Cfefel Ret CG 100*3006 « 6 7 4 7 7 76

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS IMTERNACIONALS Paquetería urgent atot Espanya

675 1011 900 300 400

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m 1 i 4 hab. a I Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat finestres d'alumini. 26.500.000.« 5 8 0 86 6 9 / 5 6 0 9 6 5 4 ÍFMQ P i » Cerdanyc*) Ral FPC 990006

• SANT CUGAT Psg. Canovas. pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m', 2 banys, cuina »office». balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21,500.000.« 580 86 69 / 580 90 54 (Foto Pso Cwdsnytttl Ref FPC 390005

(InrnMa. $<\), Ref. 160002

• PROP C R E U R O J A , àtic dúplex d'uns 100 m'. amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, assolellat, molt tranquil·la (sense veïns a sobre). 18.000.000* (93) 674 67 15

CASAS

(Finques Saca) Ref. FS T0i2000e •

SANT CUGAT

JOSEP M. CASAS EROLES

àtic d ú -

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENifS

plex d e luxe. z o n a d A i v a -

rer. 190 mJ. Consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia de 40 mv Estudi en dúplex de 60 nf. Terrassa. Barbacoa. Tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris 49.000.000t r 674 06 97 (FreasSWCit^.rWFSC'()040()ge

LLOOUERS • P I S de 1 1 0 m ' . a v . A l f o n s S a l a . 9 . 1 r 4 a . 3 h a b . menjador

lavabo. Lloguer 9 0 0 0 0 ptes + c o m u n i t a t .

J a n e r . 3 h a b m e n j a d o r a m b llar d e t o c . 1 b a n y . cuina. R e n d a al m e s : 8 0 . 0 0 0 p t e s . 1

S O B R E À T I C e n venda. cambra

tardi •

de bany, àmplies terras-

« 6 7 4 7 2 54 (FrcasGfOMta) Rel FG 130B00C7

FINCA de lloguer, 7 h a b . , 3 b a n y s , m e n j a d o r ,

sala

d ' e s t a r a m b llar d e f o c , p i s c i n a , f r o n t ó i m o l t d e

D o s dormitoris, a m p l i m e n jador-saló. cuina,

sala d ' e s t a r a m b llar d e t o c , 1 b a n y , 1

• T O R R E a m b jardí, c/ M o n t b l a n c , 3 4 d e M i r a s o l - M a s

Lloguer: 3 5 0 . 0 0 0 p t e s V m e s .

Av Catalunya, 9 , 3r, 2 a

Pis d e lloguer. 3 h a b . ,

m e n j a d o r sala d'estar, c u i n a , b a n y , rebost. L l o g u e r : 6 5 . 0 0 0 pies + 2 0 0 0 c o m u n i t a t .

15 0 0 0 . 0 0 0 -

• TORRE jardí

7 h a b . , 2 b., m e n j a d o r , sala d'estar, c u i n a ,

Lloguer: 2 5 0 . 0 0 0 p t e s V m e s . A l c a l d e

Ramon

Escayola ( V a l l d o r e i x ) . • cl B A L M E S

2 9 . Pis d e l l o g u e r . 3 h a b . , m e n j a d o r ,

c u i n a i bany. 5 0 . 0 0 0 p t e s J m e s . • LOCAL D A V A N T C A P S A N T C U G A T , cl M I N A . 1 9 , 8 0

• U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc, cantonera, seminova; al davant hi té un jardí públic, 3 hab. •+ estudi + 2 trasters. Pàrquing mort espaiós. jardí privat d'uns 70 m*. calefacció 34.000.000« ( 8 3 ) 6 7 4 6715 (FinqimSanl.Rel FS 10120006

rrï

Renda: 8 0 . 0 0 0 ptes.

• LOCAL a CASTILLEJOS. 1 5 - 8 0 m ' . Renda: 7 5 . 0 0 0 ptes 1

P L A C E S a p a r c a m e n t a g a r a t g e cl V i f i o l a s . p e r a 4 m o t o s . . Lloguer m e n s u a l per plaça: 4 . 0 0 0 p t e s .

'PLAÇA

DE P À R Q U I N G .

c/Vifiolas.

15.000

ptes./mes.

VINDCS • F I N C A EN VENDA, cl Alps, 7 9 . 9 0 . 0 0 0 . 0 0 0 p t e s .

2 0 . 0 0 0 0 0 0 ptes.

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec, 10 - baixos 0 589 23 71

vmMMÜl·.

Re' 5600C-

Matalasseria

Ref 1750001

tiago Rusifiol, n ú m . 4 0

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assoleHaL 12.700.000t r 580 86 69 / 560 98 54 (FotoP»Cwfcnyola) MrTCWWEC

• T O R R E EN VENDA. Clra. d e la Floresta. A m b jardí.

Mobiliari

• JOIERIA Mireias cl Valldoreix, 33. 0 974 99 40 •

• LA BRASERIA Plaça Pere San, 6 0 589 52 40 rw. sane

GALERÍAS SANT JORDI

Ref 1160001

ZONA

p l a c e s d e garatge d e s d e

s e s . Molt sol i b e n o n e n t a t

Re» S0C0C'

O L I M P O AV

• J O G U I N E S MARGA Santa Maria, 44. 0 67415 32

• MILAR TOBELLA Santiago Rusifiol. 49. 0 674 06 57

• MANTSERV, SA Av Catalunya, 18. 0 674 60 58

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 38 92

Alfons S a l a , 2 9 B.

• DOLCETS Alfons Sala. 20. 0 674 42 82

• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinto Verdaguer 18 Valkloreix. 0 589 26 36 Rei 560001

• TALLEDA RICOMÀ Cl Balmes, 11. Sant Cugat. 0 674 58 62 W.M1M01

•

preciós. 22 000,000tP 675 33 55 / 589 26 43

•

• Pintures

INST.

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou. 120 nr + 20 m 1 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia. cuina «otfice-, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i clima..!, pàrquing i traster opcional

100500H

FW. 780001

• Tapisseria

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m* + 80 nr1 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000«r 675 43 24 (Rn»wRDca)M.FB 10060013

(KSA Gestió Immobiliària;. Ref KSA

0 589 44 95

• CENTRE D'ESTÈTICA QUIROST a Valldoreix. 76 B. 0 589 07 06

• VALLESTECNOLÒGIC SA Placa Unió. 3. 0 589 33 00

• MATERIALS DE LA 0 675 37 07 CONSTRUCCIÓ. FOAP. Rel. 530001 c/ Rius i Taulet, 27. 0 674 05 03 Sant Cugal • SQUASH SANT C U Ref 5000001 GAT Sam Jordi, 33-35. • SUMINISTROS VALL0 674 98 62 D O R E I X M o s s è n Jacint Ref 1550001 Verdaguer, 107.

Ret 1350001

• G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura, 8. Entl. 3a.

• ORDINASOFT Rbla. Can Móra, 9. 0 675 32 03

íFrques Reca; Ref i=a 10060008

- Decoració

Ret-6100C1

Ref 10005

Rel 1590001

• CASTELLVÍ Serveis i Admts. Rius i Taulet, 4. 0 674 12 41

- Tapisseria

TRANSPORTS

0 675 26 04

1»»M

FALGUERA

• T E X I D O Ò P T I C A cl Sant Jordi, 3 0 . Sant C u -

Calado, 12. 0 6 7 4 11 4 0

TeLimb.y08»4 4479

•

He* 122CO01

• CENTRE ÒPTIC SALDON c/ Francesc Moragas. 4. 0 675 07 54 Ref 256000-

0 58914 29 Rel 360301

HÍPICA SEVERINO Pg

(Sam) W S10000001

• SANT CUGAT pis maco de 90 m'i 3 hab-, 2 banys complets, saló menjador, cuina -office-. 2 balcons, • L O C A L 170 n V . c / Camí ascensor, calefacció, lot C o l o m e r , 2 portes al c a exterior, pàrquing opciorrer, e n v e n d a o Noguer. nal, assolellat. Preu: 25 000.000 Pta o 14.600.000160.000 Pta/mes. 9 580 86 69 •O 675 43 24 « 5 8 0 96 54

Av. Torre-

0015OW170

Foi: 589 27 74 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 baixos. « 6 7 5 3012

PROMUSA

C. Enric

• FIOTTO d Sant Jordi, 32 Sant Cugat. 0 589 06 05 Rel. 24000X1

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 nf. acabats de 1a qualitat, Z dormitoris. 13.500.000.«6741204/6741161

(RnquesFerçoi.Ret FF870006

Rel!»)002

de finques.

Tel. 47517 02-674 6 Í 69

W (972) 50 26 62

G r a n a d o s . 15. S a n t C u g a t ,

Servei

generals i

Rel IB40001

A T E L I E R B L A U Av To-

rreblanca, 2 0 5 8 9 1 9 3 1

• SOLSONA Rosselló. 2 0 589 32 89 RefOCOOI

PERA JARDINS

administració

• VENTALLÓ 3 plantes. restaurada, aigua, llum, telèfon. 16.700.000.-

I ASSUMPCIÓ Monestir.

• J. MIRET Mercat Torreblanca, parada 1 -42. 0 675 53 53 Rel. 530001

AIGUA

V I N S N O E S A Baixada

Rei 1250001

Asseurances

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4. 0 674 8918

Rel 1560X1

• CUGART O Torrent de la Bomba, 14. 0 6744390

•B 675 42 03

administratiu.

« (972) 50 26 62 fftiquilFrolM.ffm»M

TÍU"ÍHW

Rel.500001

d'assessorament

• TALLERES MENA Passeig Torreblanca, 13. 0 674 53 01 Rel 13000)1

Rel 1450001

Ref 37000-

I SERVEI GRATUÏT 1 A DOMICILI

EXPRÉS

Rel. T100O2

• SIURANA 2 plantes, restaurada, xemeneies, gran jardí, terrassa, aigua, llum, telèfon. 32.000.000.-

0 589 35 23

•

Parada 123

CALEFACCIÓ

GESTIÓ, S.A.

P A M O B E S L Sort. 3 2 ,

Ret 570001

Sbsefruits

SEGARRA

05691185

•

SANT CUGAT

•

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves. 0 674 63 08

wmmu

•

• D.G. D'ASSEGURANCES Rambla del celler.

(Frtjuei Ferooi. FW. Ff 870003

M . 1320001

0 5891732

Instal·lacions

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. tr 675 36 53 MBMOI

0 674 63 62

blanca. 2 - 8 .

Rel. 2100001

FAX 675 28 61

• TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27.

M-tmxnm

Cl Valldoreix, 5 6 .

VALLDOREIX, 53. TALLER: ORIENT, 68

KENEU

0 5 8 9 64 55 MERMELADA

0 5 8 9 47 53 Ref.240001

MÈTODE

Rel. 460001

• CABANES casa per restaurar, 3 planles, jardí 300 nf, paller i quadres. 9.500.0009 ( 9 7 2 ) 5 0 2 6 62 (Frt^rVco) Hal^ 870002 • LLAMPAIES 2 plantes. restaurada. 150 nr*, xemeneia, aigua, llum, telèfon. garatge. 16.000.000.t r (972) 50 28 62

Mercat Pere San ;

Rel 3000001

•

EXPOSICIÓ I

• CASTELLVÍ H O N D A Rosselló. 15. 0 589 32 11

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26. 0 6 7 4 08 81

14, baixos 1 a . St.

Hef 10O04

CENTRE AUTORITZAT

M . 1660001

d e la

Cugat.

• LA FAUNA Rambla del Celler, 35-37. » 674 13 05

Rel 1530001

EBENISTE-

L S C< C a m í

Creu,

• DANVIL MOTOS, SL Sabadell, 32 B. 0 67516 06

Ref 1360001

Ref. 470031

•

• CAMPMANY Valldoreix, 16. 0 67414 82

1r 1 a .

• FOTO VIOEO F.R. Rambla del Celler, 93. 0 6 7 4 7 9 68

RBl Ï3HW1

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. 0 5 6 9 22 64 Ral 3010001

M.ii«i«.i

• TALLER ELECTROSOLc/Sol, núm. 19. o 674 36 88 Sant Cugat

> AIFA Clra. Cerdanyola,

ÀGORA

• NISSAN ROMAN Martorell, 41. 0 675 45 79 • P A R Q U I N G TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. w 588 24 81 m itoooi

ELS ARCS, SALÓ D E

T E Ps. Torreblanca, 17-

• AUTO-RECAMBIOS VALLÈS Camí de la Creu, 24. w 675 19 51 WHÍW01

• « « M A L S PERRUQUERIA Carrer de la Creu. 33, local 2. B 5*9 13 29

• J O I E R I A T O U S Rbla. Ribaiaaada, 24 C. 0 675 52 52 M.SOX1

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Marta, 40. 0 589 02 71

HNESUB

_ Santiago Rusinol, 37 1

Td. 589 22 32

1 CflrraMojor,6 Sant CugatdeJ Volés

(UfUVnHWRJA SANT CUGAT • T A T E R S Sant Antoni. 62 0 675 55 08 Ret -330001 • MENJARS PREPARATS TASTA'M 0 589 29 29 / 589 35 35 Rel saODOl

• SUPERMERCAT V I LARÓ 0 589 35 82 Ret -3&O00I

c/Vlnyoles,10

Td. 6750512 Urgències: 4871331

• PERALADA 3 plantes. 4 hab., 2 banys, lavabo. gran estudi (35 uf), terrassa de 25 mJ, garatge 3 cotxes i jardí. 16.500.000.« (972) 50 28 62

CKBttW • CASA ADOSSADA 240 m1. a prop estació, 2 pàrquings, tot en perfecte estat 43.000.000n 675 43 24 iTr*«rtai r*i raiüww

• L O C A L EN V E N D A , a S a n t C u g a t , c / R i u s i Taulet. 2 2 0 nv, 2 5 m de façana. 2 5 mill. • PLAÇA DE P À R Q U I N G e n v e n d a . 2 . 5 0 0 . 0 0 0 p t e s .

GESTIÓ FISCAL<OMPTABUE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 bxs.2 APARTAT DE CORREUS núm. 12

S A N T C U G A T DEL VALLÈS 674 1 5 6 6 - 6 7 4 10 54

CLASSIFICATS •

Important empresa de serveis de la comarca necessita

ELS 4 CANTONS/ Divendres. 17 de març de 1995

1 1 0 m1, 4 h a b . ,

PIS

banyí,, parquet,

tric, finca n o v a : 3 a n y s .

« 6 9 9 65 48

25 000

i.lrajsa( Re' 50007

675 43 24 5

i-ncjes oca> -ïe' -B '0060C1Ü

•

000-

C/ C A N O V A S

LLO. m\

CASTI-

2. Oportunitat.

130

•

PIS D E 120 n ? . 4 d o r m i -

cuina,

calefac-

674 57 1 6 , ' F a x 674 57

54 ,hogaí =wr_tNC2000í

I;J

na -office», 2 places pàrquing

Zona

comunità-

ria a m b jardí i p i s c i n a

Ex-

tenor 28.500.000t r 6 7 4 57 04 < 675 43 02 jlmrJtsai Rd. '1307000* •

FRANCESC

GAS,

MORA-

48. Oportunitat

rrf, 4 d o r m

bary,

geració. calefacc o

r^'i

ler-as

Fa» 6 7 4 5 7

674 12 0 4 / 674 11 81

quing

(5enri Ret S 10000002 •

PIS

ca'Bfacció

VENDA

lavabo,

Molt

so!.

4 hab

? inru -

terrassa

1óíi

p aç-i c e

PIS

674 57 04 • 675 43 02

TOMÀS-

3 d o rrr . 2 ü ^ ' i ^ s ,

menjador

cuina

calefacció,

Monestir

7 5 rrv. m e n j a d o r

m , cuina,

Zona

ascensor,

3 hab..

terrassa 4 sol lardes. per-

i!4 _-i i l-ri

PCI.IIMJ-

t r 6 7 5 3 3 5 5 ,' 5 8 9 2 6 4 3

• Sou fix + comissions • Alta SS

__ BAIXA

amb

SANTIAGO

S1NOL M O m b a n y . ' lavaDM ladcr

cuina

: e ' r a b = -i

RU-

4 'nt 1 -.-• • r- . •

•• " ' •••• r-.-• ^- = •. , , . •>- j _ - ; (

675 43 02

1»7'X«>

MOLT A PROP

sa de

*2 nr

tí*-r , •

g^-pi

C U G A T 4 nab . 2 banys

-ïf IX«XJ

cable. 4 nab

• i:; FS Saca; ^

da í c j r . a •

PROP

" ; ' i .'>Xv

HOSPITAL

GE-

N E R A L de Catalunya.

Pts

3 h a b . molt tranquil

rtegrada,

forn,

e t c J. s o c e m a t i n s . 9 OO0.O0C - « uvjsa

699 65 48

A la v o r a d e C o r r e u s ,

'-r:.jes3acai Ret F; 1312O0OS

cambra

bany PROP P_j

MERCAT

Torreblanca

NOU

• Vallès),

6 Í 5 0 0CMJ

[ 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

ESTA-

•'••& PIS. 4 • '

la,a

I 1 H H'da

• üuü 000 • 93; 6 7 4 6 7 15 fS'C'JOOO*

tr KM

Servicios de gestión inmobiliarja • K-M, RUBl, torre zona Els Avets, seminova 140 m: de vivenda, 4 haD, 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 m'. Ocasió 25.5O0.0O0 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 m : de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge té 160 m\ 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Ra. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m;. més un local de 80 nr, situada entre Mirasol i Rubí, sol lot el dia.,Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 m2, 5 habitacions nes estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 nr, urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBl. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa ae 120 T amb instal·lacions, l'habitatge té 120 nr amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 m!. Ocasió única, només 42.000.000 Pta. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 m: de terreny 600 m2 de bosc 1000 nf de zona edificable, la casa té 3 habitacions. 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre noTies 14.000.000 Pla. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà. 200 rrï edificats, jardí 50 nr. 2 habitacions. 1 bany, llesta per entrar-hi a viure Ocasió, 22.000.000 Pla. Ref 7,T. Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre amb 128 nf de habitatge. 3 habitacions. 1 oanv so i entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Pta. Ref. 9fl\ Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 m- amb projecte per ampliar 80 nf més d'habitatge, jardí de 40 m . Oportunitat única, només 12.700.000 Pta. Ref. 10VT. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 nf, casa de 100 nf. 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Ra. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 nr. alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ret. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 nr. amb instal·lació feta d'aigua i llum Ocasió 3.800.000 Ra. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir. superfície 700 nr. amb caseta de 70 rrr'. 2 nabitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Ra. Ref. 8-TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Ref. 9/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 nf. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 nf, pis alt i assolellat, 3 habitacions. 1 bany safareig, entorn bo. Preu 8.000.000 Ra. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 nr, 3 habitacions, assolellat. Preu 9.000.000 Ra. Ref. 14'?. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 nr, 130 nf utils. 50 m- de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 nf. acabats de luxe. pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pta. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex. per estrenar, 150 nr edificats. 115 m: utils, 4 habitacions. 2 banys, saló 35 nf. alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Ra. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

RUBÍ

TOL..

Estatut.

« 6 9 9 65 48

Incubi ^el EOOCJ

Entrada

Calefacció 3 000.000

Elec. Pta.

ascensor pr.vat.

-suiles"),

jador 40 m ! , garatge traster. 46.000.000.- «

674 77 76

exterior. 26 000 «

Progrés,

1 0 0 m ; , 3 h a b . [2 d o b l e s ) ,

•

C / L A S P A L M A S , 4 . (A 2 2 6 m ; habi-

ia v o r a an<iu) tatge.

500

rr•

dorm.,

bany. saló.

solar.

cuina,

pàrquing, jardí, p e ' restaurar. Z o n a u r b a n i t z a d a 29.000.000-

000-

« 6 7 4 57 1 6 /

675 33 55 / 589 26 43

iKSA Gesüo Imnobi.ana! Rel KSA

Fax 674 57 54 llnogari Rel W02000É

10050007

calefacció, pis extenor. •

000-

•

ZONA

TRANQUIL

1 0 0 rm + 1 6 0 m 1 j a r d í p r i v a t , s a l ó - m e n j a d o r 3 0 mJ.

• RUBÍ zona la Josa. tocant mercat. 3 hab . bany i lavabo. Ext. F nersianes d'alumini Calefacció Gas, cuina nova. 10500 0 0 0 « 5 8 8 40 17 ,588 54 99

4 hab . 2 banys, ció.

calefac-

aire condicionat.

pàrquing + trasler.

OCÉANO

ATLÀNTI6 0 0 m-

s o l a r 2 9 4 m- h a b i t a t g e . Z o na Golf

5 d o r m . . 4 Danys,

1 lavabo, saio cuina

menjador.

equipada,

Pàrquing

26.000.000«

C O , 53. (Fmal 95]

esfjc

Jarci

60 000.000-

6 7 5 3 3 55 ' 589 26 43

KSA Gest c IrfTO&.iièria

Re' <SA

•0O5OO06

« 6 7 4 57 16,1 Pax 6 7 4 5 7 5 4 ilnooa-; Rai IVC 20COE

•

R U B Í Zona Les

C/ S A N T A

ENGRÀCIA.

6, b a i x o s . O p c r t u n l a t

Torres

m' *

7.500.000 Pla. 3 nab. Ca-

s a l c m e n j a d o - , -::i.ina e q u i -

lefacció. g a s , curna, bany.

•

i 650

588 4 0 17

588 54 99

SANT

C U G A T z o n a c.

Alfons Sala, 18-20 de 4 hab

idues

M I R A - S O L 2 solars 605 rrr'. P g .

Cameres

pati

prop FF G G . Pisos d e s d e

3 dorm . bany

pada, calefacc o 'fi0 0 0 COC' -

M a g n i f i c a vista

« 6 7 4 57 16

« 674 57 04 .' 675 43 02

P a * 6 7 4 57 54

i •vça i RHf INO xor

.Inoesa. ne» nK70C'C

Consta dobles)

•

SANT CUGAT

zena c

•

M I R A S O L torre 350 m

S a n ! Eulàlia. 52-i m

so'a-

b a n y s , saló r r e n i à d o r .

Balcó/lerrasseta

2C 000 000 « 674 08 97

17.000.000.-

ip'ncas$antCL·gati ^e' ^SCiX-íOClI

m-' g a r a l g e 2 c o t x e s

•

65 000 000 • « 6 7 4 57 04 675 43 02

a m b armaris, salo

menja-

dor. cuina, bany * lavabc

rr-

674 08 97 S A N T C U G A T zona gof estació de VaUdore x

•

SANT

CUGAT ;ona

C a n o v a s del Castillo

c. Té

Su-

sara 6C

i ••vvs.i. P-M I 'ü"Z']t, •

' o ^ r e s a d o s s a c e s a m o jar-

de 45

^ircasidr-Cjga'i Re! fSC'WXií'S

cuina «office"

dos

674 08 97

banys Par

6 haD , 2

23 000.000.-

160 n r . C o n s t a de 4 hab .

complets, ter-assa.

perfície 6 0 0 m

saló menjado'

600

c j ' n a -office·

NOVA

240 m •

SANT

CUGAT

zora

comunitària

6 m ' a c a r a , garal-

ge 4 c o t x e s , 4 hab

estudi.

quing.

plaça Sant J a u m e

32,000.000-

Valldoreix)

18000 000 -

6 40C 000 - « 699 $5 48

;FfKasSaPíCjgaii Rt-' -SC tXi400Bv

>SAi1«x hmrm^rà Fat *.:;JI ' X-inXCÇ

674 08 97

R U B l Dúplex per estre-

nar de q j a l i t a t

suprema

Pocs veïns

Resta hipoleca.

19 0 0 0 '000 -

9 588 40 1 7 / 5 6 8 54 99 F·vjuesVaitxinratl ffei Fv 4416

« 5 8 8 4 0 17

5 5 7 m-

2 banys

1 'avabú,

par-

quet. m a r b r e . 38 70C.000 -

674 08 97

675 33 55

589 26 43

•F·neaí Sart Cugat' Re- CSC 1X40CX

equipada, bany i lavabo

tura

23.000.000-

29.000 0 0 0 -

• SANT CUGAT av Pla del Vmyet. Adossada de 5 hab.. estudi Jard privat comunitar. amb piscina Només

45 000 000 - « 674 08 97

• •

(estaciC

PROMOCIÓ

dí • p i s c i n a

• RUBÍ o Zali'o, 70 rr'. 3 hab . cambra Dany, extenor i assolellada. Ed

85 m , 3 n a b . , b a n y i

'd v a b o

fantil, n o m é s 6 v e ï n s , tot

i-cjïa =^t líCOCÍ •

xeme-

-oflice».

hab,, 2 b a n y s , 1 pàrquing,

R U B Í o V e r g e d e l Pilar. 3 h.ib

cuina

Tnquw Vatwnnt) fW FV 200008

fiicas San Cjgaïj Rel ^Sí, tOOOSti

« (93)674 67 15 •

equip.

100 m', saló a m b neia,

12,000.000-

-el I SC*'

•

. i s v . n·l··r; m a c a , b a l • I .n'v

dobles),

h MOC 0 0 0 -

K r ^ . ^ ^ ^ , Re' -S -013000"' A PROP

C I Ó Sr.- ' >."" i ' ] , /

amb |ard"

RESIDENCIAL

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

•

R U B Í c.' S a o a d e d , i m p e -

cuina equipada i reforma-

FS1C20003

'•_,.^í MCj ^

l·-v.id

finques VaUwntai;. Ha* FV 200006

6 9 9 65 48

TT ^931 6 7 4 6 7 1 5

U 650 000.-

ben conservat, exte-

•

132,

ZONA

traster. calefacció, jardí i n -

Plaça

GRANOLLERS rr. r .

220

banys, 1 lavabo, saló m e n -

N o m é s dos veïns

RUBÍ

dossada

ilnmarba SA) Rel I6000&

R U B Í p i s n o u d e 74 m2.

•

dorm

[KS* Gístie, iTncbi ara; Rel K&A 10050004 •

bany, cuina

5 4 N ' CJCWT S a V'ALiÈS

•

A la

8 OOC 0 0 0 . «

« 675 33 55 , 589 26 43

Estatul,

asse<; Sa."! Mag.' K

i^nq·jesVï·wnfali Re» "V 4ífl5

~t-f-' n o u , 3 h a b . 1 b a n y ,

; 9 3 ; 6 7 4 6 7 15

t.,-1 ,, - J I ,

P a j Clans

26 0 0 0 000.-

hab

RUBÍ c

hab., SANT

:i . i ^ a p à r q u i n g , e x t e n o r

MOLT

« 5 8 8 4 0 17 588 5 4 9 9 Fmques Va*«nrit- ~& -V U3S

nor PROP ESTACIÓ

1 5 0 0 0 000 •

•

o r t a blinda-

a u m i m . Millor q u e

v o r a A m p l a m e n t , BO m-, 3

-< i. ••

associí,;'

- rxiues N W - t

Ext

•

f.stai:.i

Sani Cugat. 3 bab exterior

fus-

«674

assolellat, d a r

•

IS 000 000 -

peti:

;hs<te$ai Re'

Monturiol. Reformat

« 6 7 4 12 04,

24 150 000 6 7 4 57 04

8500 000-

q j re «

Interessats, truqueu al tel. 589 62 82 Demaneu per la Srta. Gemma

;

RUBÍ

cuina.

c-3•e'accio

r r a s s a . S u p e r i , 61 m ' .

d mtehors i exteriors

<SA

14.000.000 •

ílrcuai. Rel. i 500C2

=le' =V2CO0'0

h a b . 8 9 m-

nou

V ' M ffc! S 1X00005

equip.

« 6 9 9 65 48

588 54 99

Foques \n*mm

i:i.r'i Ions. 2 banys

11 8 1

sol i v i s t e s

bany. cuina

PEATONAL

men,ador,

hab.,

8 900

19500 000-

assolellat, exterior.

.Inoga.' -w' '•€ ?X".~ Cl

foc.

j-j'ft" a z o n a r e s i d e n c i a l . 4 cuina,

Llar

=et HFA

N o m é s dos veïns. A m b te-

Amb

Acabats ò« qua-

litat. P o c s v e ï n s

teria ember PLANTA

:vietaccio, plaça pàrquing

54 •

més entresolat.

pàrquing

• '0050012

• I .-. 6 7 4 57

hab

ZONA

m;'.

hab . 2 b a n y s

Lluís Ribas. 4

Decoració

589 26 43

a Av. Estatut, 132. A m b 2

•

^•Vcut'iid.

• ZONA MONESTIR, 90 rrV, menjador, cuina, bary reformat. 4 hab., tot e «'enor, perfecte esta:

•

R U B Í pis n o u d e 61 m ; ,

•

hab.,

« 5 8 8 4017

q u i n g o p C i o n a i , t a p " ' - '--"t 5.200 0 0 0

RUBÍ o

675 33 55

(KSA Ges'iO "Tnoti ai.r

10050003

dobles), bany i lavabo, c a -

« 6 9 9 65 48

IKSIXGÍS'HÍ lirmobrai Í[

^fiques Va*omat: Re* ^Vtó'3

IFrquas VaffwaQ. Ref FV 200009

14.800.000-

bany. 1 'avabc

a m b d u t x a , sol i v i s t e s

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

reformat, fuste-

s e p Serra, 95 rrr, 4 hab. (3

ses. pàrquing.

formada

12500 000« 675 33 55 ,' 589 26 43

gas

11.000.000-

lefacció, exterior, 2 terras-

NOU

ou'na

9.500 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 54 99

R U B Í c' Historiador

•

PISOS OCASIÓ

Margarida

4 hab , menjador,

Jo-

•

ítajsal Hef IM00*

a r m a r s. \ .-•

W 6 7 4 5 7 16

ilncaal FWJJOOM

^ e s s i - o n e » . Rei -G 10060012

'i.talment renovat, piscina,

IXfOOO*

C/ S A N T

n 699 65 48

3 hab

na e m b e r i alumini. Ext.

matins

10.5O0.0O0-

•

parqjing •

bany

pàrquing opcionals

VENDA

pa'

27.500.000..'Txlesai Re

R U B Í cl D u r a n i B a s , 9 0

m e n j a d o r 24 m \ places de

Jo'm . menjador saló amb xemeneia, cuina -olfice-, 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes tnaster Jardí part 200 rrv' Zona comúnitàna amb jardí i piscina. 45 000 000« 674 72 54

•

R U B Í pis c

CJ na

588 54 99

iFnques Va^orrat) Ret FV 200003

c o m p l e t a , sol de

674 72 54

r-.:.<» jicwwa. -Wl FG'0090011

S.-ÍIM

• ittite-.

quing «

t r 588 4 0 17

MERCAT

sa'O 3 2 r V a m b x e -

meneia

699 65 48

Xirgu.

ZONA

9 0 rrr'

10050005

•incusai Rei > > Y H : •

14 2 0 0 000.-

20 0 0 0 OOC' -

•

Pàr-

pati.

RFA.

mp. 4 h a b . c a m b r a

l i 600 000 -

C/ R I U S I T A U L E T

T i e n j a a o ' . I/L.IIM

opcional.

a m b vistes a Co'iserola

vistes a Montserrat,

m-'

veïns

Nous.

fecte estat

.f*: ÏQOCJ

bany

3 800.000 -

bary, safareig

R U B Í l o c a l a L e s TorTes,

4 0 rr' «

17.500.000-

•

Gas. Pocs

sa. p à r q u m g

llnojjai^ ^

2 terrasses. Cale-

6 7 4 57 1 6

•

11 8

avabu

saló menjador, cuina,

Acabats de qualitat.

130 m!, 4 h a b , 2 banvc. 3 5 P-\

De 4 a 5 hab

14.500.000-

facció

saló menjador

Dúplex

135 m '

.••TCJM; fi* I 50009 es

banys

bona

000-

na, bany complet,

21.000.000-

trenar,

•

22 000

dorm., m e n j a d o r saló. cui-

ció, p à r q u i n g , pintat

R U B Í CJ C a s p . P e r

• RUBl Edifici Mercun. 75 m", 3 hab . cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000.« 6 9 9 65 48

vista, pàrquing,

4 dorm.. 2 banys, saló

menjador,

675 43 24

F"KH*s Hocai. Rel. P ° 1M600H

• Cl DOCTOR MURILLO

S'ofereix:

R U B Í Av. L E s t a t u l

m f . 3 h a b . m o l t d e si~i

M.50C 0 0 0 -

toris. 2 b a n y s , mort

Es demana: • Edat 20-25 anys • Cotxe propi • Bona presència • No és necessària experiència

•

7.250 000.-

•

COMERCIALS

a-mars

C d r q j r g . alt. e x t e r i o r , c è n -

588 54 99

f i f q u c '.'íi·r^·a·i fle< "v 30001'

SANT

CUGAT

zona

Golf, 70 m', 2 hab , saló

•

m e n j a d o r d e 2 7 m-'. c u i n a

674 08 97

(FncasStfitCjgali tW :SC 1X*X0;.

S O L A R residencial, 650 Zona escola Edificació

arquitec-

mmediata.

675 43 24

i-.naues=iocai Re* • - IXÍ0006

l-ircas SariCi^a:; Pat FS>1

X4QC2*

• K-M. SANT CUGAT, Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions. 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 m2. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 rrf, casa de 90 nf, 3 habitacions. 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Ra. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 nf de terreny, casa de 60 nf. zona alta i assolellada. Oportunitat. 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; solar de 838 nf, 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió; 11.000.000 Ra. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 nf de casa, 3 hab, possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Ra. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 m!, casa de 205 nf, útils 85 rrf, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Ra. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 nf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 m2, casa de 130 rrf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Ra. Ref. 25;1004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 rrf de jardí, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 nf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Ra. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 nf, casa 80 m2, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Ra. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 m2, casa de 180 rrf edif. útils 125 nf, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo: per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: jardí 760 nrf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany. possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 m2, casa 56 m2,3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Ra. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf. casa de 96 m2,4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a ia vora club de tennis Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 nf, casa de 85 m2,4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu 25 000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf. casa de 135 nf, 4 habitacions. 1 bany 11 lavabo. Preu: 28.000.000 Ra. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 rrf, casa de 140 nf, utils 100 nf, 3 habitacions. 1 bany. per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004Tel. 589 2084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 m2, casa de 180 nf per rehabilitar. possibilitat d'edificar una casa més, ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Ra. Ref. 35/2023. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix Jardí de 1.000 rrf, casa de 100 m2, 3 habitacions, 1 bany. possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600 000 Ra. Rel 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 nf, útils 110 m2, per refomar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84. Oficina Valldoreix: c/ M u n t a n y a , 2 - tel. 5 8 9 2 0 8 4 - S T . C U G A T Oficina Rubí: d Rafael C a s a n o v a s , 19 - Tel. 5 8 8 2 3 6 2 - R U B Í

• SANT CUGAT zona pg. VaUdoreix-OoN. Torre individual que consta de S hab., més una altra habtartó-estudi, saló meniador. cuina «office», 3 banys complets, lavabo amb dutxa. Garatge per a 2 cotxes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. B solar ós de 500 m1. 65 000.000« 674 08 97 (RncttSirtCuga^FW.FSCIOOmig

• TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar, 223 m* + 104 de jardí. 4 hab., 2 banys, 3 places de garatge, fusteria interior de roure i exterior de P V C amb vidre dobte 26 000 0 0 0 « 6 7 4 77 76 [ h m t n . SAL FM.I600O4

• TORRE A BELLATERRA 250 m1, 900 m* de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000« 6 7 4 1 2 04/6741181 {Swiil Bat S tOOOOOM

« 6 7 4 77 76 ihnwf.&VW.l600OÍ • ZONA MONESTIR torre adossada 140 m1, 5 hab., 2 banys, garatge i lardf 60 m>. 33.000.000.-

« 6 7 4 7 7 76 |»»»lt.,S*|.MI00005

• TORRE A BELLATERRA undamilíar 180 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 m', cuina 20 m», parceMa 400 m*. 39.000.000.- « 674 77 76 |toiwtn,SA).FW.ia0006 • TORRE ADOSSADA O Bergara, 2 «suftes», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló meniador 35 m*, 2 places de garatge i trastergran. 47.000.000.« 6 7 4 77 76 Owf,SA).fW.ieO0C7

• C A S A A D O S S A D A cl La Plana, 140 rrf, 3 hab., 2 banys, lavabo, salóm e n j a d o r , 3 0 m ' , cuina «office-, golfes, tnuter, terrassa 10 m1, jardf privat, 1 8 m ' l plaça de pèrquing. 170.000/mes« 8 7 4 87 0 4 / ( 7 5 43 02 |Mia< FM. 11007000»

( C M t f fW. C10130004

• T O R R E ADOSSADA CANTONERA mott cèntrica. amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banya, bo• SANT CUGAT zona haroWa, sala de maquines Vinyet, cl Sant Josep. i hab. planxa, 2 places de Consta, a la planta, de sa- garatge, A.A. ló menjador, cuina «office» 32000.000i un lavabo. A la planta su- • 674 77 76 perior hi ha 4 hab. (una «suite») i 2 banys complets. A l'estudi, com que • T O R R E S Zona és gran, té 1 hab., saló i tranquil·la, adossada canun bany. A més, al sote- tonera, 150 nV, garatge 2 rrani hi ha un gran celler, cotxes, zona rentat, trasuna hab. de planxa, safa- ter, saló estar en dos nireig I garatge per a 3 cot- vells, cuina «office-, 1 xes. bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 63.000.000«suite»), estudi, jardí pri««740697 vat 40 m*. calefacció. 28.500.000.• ST. CUGAT d Sta. Te- « 675 33 56 / 566 26 43 resa, adossada 320 m*, 4 (KSA G M M ImoM·iti).fot.K$A _ hab., 2 banys, lavabo, sa- 10050013 ló- menjador, 35 m*, cuina • VALLDOREIX Tom» So-office-, gottes, sala d'esla, parcel·la 600 m*. constar, terrassa, hab. màquines, garatge 3 cotxes, jar- truïts 220 m', 4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, meniador dí privat 100 m* i piscina saló 35 m», sala de billar. comunitària. xemeneia llar, barbacoa, 57.500.000.garatge. 9 674 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 46.500.000.(lmde«a) FWHM7WH

•

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúpiex + comunitat. Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina, plaça garatge. « 674 15 66

• PBOS, apartaments, torres, locals i places de parquing de loguer. « 6 7 4 1 2 04/6741111 (Seer«. Hel S10000005

B.ïlüAI'kfflMl • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, d Mina. 1980 m". 80.000/mes.1167415 66

• P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 men]ador-sala, 1 bany, 1 lavabo. 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 15 66 ICaas) B« C1O13CO0S •

dor, c u i n a , b a n y complet,

(Rncas amnela)- Bel. FG10CTOOQ3

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló. cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Lloguer al mes: 65.000 Pta. «6747254 I f i r m 9rtn»-) FM. FG100M002

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab.. exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 rrr\ tranquil, aigua i lum ja r/alta. 85.000/mes.«(93)674(715 ( F w S a a l FM FSI01M110

• PIS de 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, safareig, cembra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Placa de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cultural. 80.00Q/mes..« 6 7 4 72 54 (l^&orM·J.FM.FGIOOOOOM

• SANT CUGAT tenim tota mena de torres de lloguer a partir de 160.000/mes.n 674 06 97 fn^SwaiO·l) FMFSC'CC-OW • T O R R E C/ TOPACIO 17 (Mlra-sol). Renda: 70.000 Pta. 3 hab.. 1 saló. 1 bany, 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66 ICPCI FM.CW30CDS • TORRE D E LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-ssla, cuina, bany. Solar de 500 rrf, A Mirasol. Zona moR tranquM'la. eO.OOO/mes.-«674 72 54 Oïrat raMsa. F M reitmoas

K ü C C T » H F M > l i n 00010 •

• FORD Fieeta 1.1.. met B-JT. 300.000« 5 6 * 5 6 38 FM.» 10100003

•

• OPEL Corsa. B-IS. 475.000«58(0(91

• RENAULT CHo, RN-1.4. B-OD

A L F A R o m e o 3 3 , B-IT.

« 5 6 ( 0 9 91 (FteH.U) FM'ittEMCg

(FtKar.il·).FM.F1002OO0l

•

FIAT Uno 455. EM 600-

H U . platejat.

« 6 7 4 66 58 (Auto Conan» m VHk). FM. ACV

« 6 7 4 0910 [Sun*) m s 10110003

iraoooc

• FIAT Uno turbo. IE, B475 0 0 0 . - « 589 09 91 |Ftxx.U)M.FIOO200OI

• SEAT Ibiza. 1.5 B-OB.

« 675 32 57 (AuBFjMni) FM. AEI0O3OO0O

• SEAT Ibiza 1.2, negre. B-JX 4O0.OO0.-

« 5 6 6 55 35 l A u U a r W FM < ID10COO?

• SEAT Ibiza 1.5. 5 p , BKP.

« 6 7 5 32 57 [Au» EsMan) RK. AE10030000

• SEAT Terra, blanc, BKT. 350.000« 5 8 8 55 35

• PEUGEOT 205 XL. BHW. « 6 7 4 15 03

(SutJu) FM S10110002

(Petaot Mon ft.ly1IW.FW 120001 P E U G E O T 3 0 9 Q T . A/A,

3p.,

• SUZUKI Swift GTI. B1872-IP, blanc. « 6 7 4 0910

•

« 589 09 91 (Fear, SJ) FM. F10O2ODO0 •

L A N C I A D e l t a . H F , tur-

b o , B-KY. 790.000-

« 5 8 9 09 91 [Fkcar.s.L).FM.FI002000r • L A N C I A Prisma, T D S . O-AK 750.000« 5 6 9 0991 [FUca, l i | FM F10020010 • LANCIA Y-10. B-HO. 325.000.«589 09(1 • ALFA 33 16V, negre, B-

(Ftaf.sJJ FM. F1OO2O00I

V O L K S W A G E N Golf 1 6

PISOS EH VENDA Prop Monestir, 98nf,4 hab., 2 banys complets, parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional. 15.750.000 pta. Prop estació, 108 m ! , 4 hab., 1 bany i cuina noves, exterior balcó, sol matí. 16.500.000 pta. Zona col·legi Maragall, 75 m ! . 3 hab., bany i cuina noves, parquet + galeria, sol al mati. 14.700.000 pta. Zona Mercat Nou, 90 m ! , 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció + galeria, pi. pàrquing opcional, 12.500.000 pta. Prop estació, 72 m', 3 hab., 1 bany, sense ascensor. 8.000.000 pta.

« 6 7 5 32 57

PISOS UQ6UER

IAdoEM.nl FM AE 10K10010

B-HX.

« 6 7 4 1 5 03 (F»XJ»3t Uott «!*)'. FM.FW liOKB • R E N A U L T 11 Q T L . BGL. « 6 7 4 1 5 01 IPexestMaorFMri. mi. PW120001

•

• R E N A U L T 19 T S E , blanc, B-LX 650.000« 5 6 * 5 6 35 [Aooantrt FM A10100105

• MSSAN Patrol 6 efl rjeset, curt. B-JV.

F O R D Escort dleset, 8 -

« 674 15 03 p t a » * IMx RsIVjM. FW 120004

• RENAULT 21 2.0. A.A B-U.

« 6 7 4 ( 6 50 (Auto Comna m VUl·l FM. ACV

« ( 7 5 32 57 [AuB FjMan). FM. AE 10090001

• NISSAN Venetle pràctic otèsel. B-MS « 6 7 5 32 57 [AuBEsMMI).FM «E10030005

• R E N A U L T 21 T X E , blau, B-JJ. 650.000« 6BB So 36 [»H-IHW|FMAI01C000|

•

RENAULT

Exprés, die-

sei. B-JZ 650.000-

« 5 8 9 09 91 fexar,iJ.| U F 10020000

Zona eixample, 150 m ! , terrassa, 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pi. de pàrquing. Zona estació, 75 nf, 2 hab., 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat Prop estació, 75 m ! , 3 hab., 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat Apartament prop estació 40 nf, 1 hab., 1 bany. 46.500 pta. Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1 bany. 65.000 pta. c/ Sta. Maria, 75 m 2 ,3 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 70.000 pta.

En gaudirà. i

P O R T E S

ï 5

Hi ha un Honda Civic 5 portes 16 v 90 eva partir d'1.890.000 ptes.

Tecnovallés, S.A. CONCESSIONARI OFICIAL HONDA Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ctra. Terrassa, 225 Tel.726 31 66 SABADELL

V, B-LM.

10O9KO4

• LADA Niva. B-NL 550.000.-

Finques

(A1A0 EsMao). FM. AE10030007

• RENAULT Clio 1.2, 3 p.. vermell, B-OM. 975.000.« 5 8 8 55 35 |Ai«x»*-5, F*t. A10100002

(Autoortníl FM A10100000

•

(Auto ComircB 0 * V B H M ) FMf. ACV

« 5 8 8 55 35 lAiaxen).« A10100001

• PEUGEOT 205 G T I , A/A, B-JT. « 67415 03 PaigatlM» H*A M M tt»0M

IP-ugan: HM R*,). Ral F W 120005

• GOLF 1.8. GL. B-JP. « 6 7 4 66 50

R E N A U L T 5 G T turbo,

negre. B-HT. 250.000.-

« 675 32 57

• ALFA Romeo 75, 2.0 • OPEL Corsa GSI. B-LK Twin Spark. B-IU. « 6 7 4 ( 8 50 « 6 7 5 32 57 (Am cama to vmui FW ACV jAjto E3MMB-). FW AE 1003000? 100OOOB6 • AUDI 100, B-IG • OPELKedett, 1.3. 5 p . « 674 86 50 [Auto Comaici del Villesl FM ACV B-HY. 450.00010090002 « 5 ( 9 0 9 91 • CITROEN AX, GT (ex- |Füar.tL).FM.F10O2O0O< tres). B-JU. • OPELKadett. 1.8 GT. « 675 32 57 blanc, B-JZ. (Ai»FjM»)fM Af.l003O0O3 600.000.• CITROEN AX 11.TRE, « 5 6 * 5 5 35 B-IM. FM-Atonm 350.000.- « 589 09 91 • OPEL Vedra 1 6 A.A. (Rao» si).HM FIDD2O0O5 B-MN. • FIAT Tipo, 16v. A/A. B- « 6 7 5 3 2 57 LC. [AukEattetFUKIOtBOOOe « 6 7 4 1 5 03 • PASSAT Variant 1.8, [PejQ90l:MoloraMr) Ral PMR120307 AA.B-MG.

• FORD Escort XR3, BKV. « 6 7 4 15 03

• APARTAMENT en lloguer. Molt cèntric i tranquil. Pàrquing opcional. 55.0OO/mes.« 675 43 24

• PLA DEL VINET 130 m*, 4 hab. (1 «Bulte»), 2 banys, saló menjador, 35 m1, cuina «office», galeria, terrassa 30 m1. 2 places de pàrquing. Zone comu[ftquwRoo4fM.FR 10000016 nitària amb piscina. • APARTAMENT en llo- 175.000/mesguer c/ Montserrat 1 hab., « 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 bany, cuina americana. 50.000/mes.• RBLA. RIBATALLADA «6754324 160 m*, 2 terrasses, 4 (ftwPomlMffiWOeioot hab., 2 banya, 1 plaça pàr• AV. A L F O N S S A L A , quing, calefacció, assole22, 3r (a la vora estació). l a t exterior jardf + piscina Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. comunitaris. 1 bany, 1 saló, 1 cuina, 1 150.000/mes9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 FM.FS1012000» «6741566 |0»»). FM. C10130003 • S A N T C U G A T zona cl • a ALFONS SALA 110 Alfons Sala. Consta de 4 mr, 4 hab.. 2 banys, saló hab., saló menjador, cuimenjador 20 m*. cuina i te- na, bany complet, lavabo, safareig, una petita lerrasrrassa. Moblat seta o balcó. 90.000/mes«674 5704/(754102 8 0 . 0 0 0 / m e s - « 674 0 6 9 7 Mes» FM II0OH0O7 fFtoSe.&e·l·FM.FSCtOIHCOB

LK. 600.000« 5 6 8 55 36

475.000.• SANT CUGAT zona U Floresta. És un pis als baixos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office», bany complet. Petit jardí. El bany i la cuina estan reformats. eS.OOO/mee.-s 674 08 97 |fin«S«a<J« FKFSC130M3;

terrassa. Pis moblat a M i -

« 6 7 4 72 54

[ T r w a f t e l ) WFH10MQ315

• C/POZOS, 10, 3r 2a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. « ( 7 4 1 5 66 (C—I.FMC1013MCC

P B de 2 dorm., menja-

rasol. 5 5 . 0 0 0 / m e s . -

• LOCAL EN VENDA 0 lloguer 112 rrr\ Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60 000 Pta/mes. « 6 7 5 4 3 24

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 17 de març de 1995

Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA

E S C O L A DK F l . ' T B O L M I R A - S O L

S O T O M A Y O R , AL CAR

. Divendres. 17 de març de 1W5

Javicr Sotomayor va estar concentrat amb l'equip cubà d'atletisme al CAR durant tres dies, abans de participar en el mundial indoor de Barcelona, on va revalidar la medalla d'or. Plana 29.

I.'Sporting de Mira-sol vol posar en marxa una escola de futbul base. lils equips de noies en són la principal novetat. El club pretén que els equips federats puguin competir la temporada que ve. Plana 29.

HOQUEI SOBRE HERBA Dus m e m b r e s d e l'equip masculí del Jún i o r . C a r l e s l'atlle i J a n y V i d a l , h a n e s t a t p r e - s e l e e e i o n a t s p e r l ' e n t r e n a d o r d e l'equip estatal absolut d'hoquei sobre herba. bis dos jugadors santeugatencs formen

p a r t del g r u p d e 37 j u g a d o r s q u e e s p r e p a r a r a n p e r a la C o p a d ' E u r o p a , q u e t i n d r à lloc a D u b l í n al m e s d ' a g o s t . FI c o m b i n a t estatal s'ha c o m e n ç a t a p r e p a r a r a m b e n t r e n a m e n t s s e t m a n a l s . E l s juga-

dors catalans es p r e p a r e n a Terrassa. Desp r é s d e la c o n c e n t r a c i ó q u e t i n d r à lloc p e r S e t m a n a S a n t a a la c i u t a t e g a r e n c a . el s e l e c c i o n a d o r e s t a t a l , T o n i F o r r e l l a t , e s t a b l i r à u n a p r c - s e l e c c i ó d e 22 j u g a d o r s .

Patllé i Vidal, pre-seleccionats per a l'equip estatal d'hoquei sobre herba Dels 37 jugadors convocats, n'hi ha 22 que pertanyen a equips catalans l ARMI- Rl VI Rll H Sani Cugat Al cap de molts anys. el Juniot t o m a a tenir algun jugador pre-seleeeional per a l'equip estatal d'hoquei sobre herba. Aquesta vegada han estat dos jugadors els que ha trial el seleccionador. ( a i les l'atlle i Janv Vidal formen pail del grup de 37 pre-seleeeionals que hauran de treballar pet intentat set a Dublín a l'ugoM. ( a i les l'atlle ha explicat a aquest setmanari que aquesta convocatòria amb la selecció absoluta se l'esperava uns anys enrera. Tanmateix lecoucix que - s e m p r e és bo que et cridin, fins i tot per al Júnior, perquè així estem representats i a la federació ens tindran una mica en c o m p t e - , l'atlle creu que <cl Juniot es meieixia lenií algú a la selecció: aquest cup hem estat en Janv i |o, i per la nostra put t intentarem l'e r-ho tan be com p u g u e m - . Fn canvi. Janv Vidal considera que la seva enda -<no es uciis cstianva. si pensem que ja havia estat seleccionat en totes les categories inferiors». l'er LII seleccionador estatal. Toni Forrellat, serà difícil triar els iiigadors que definitivament tot niaran l'equip espanyol que disputarà la < 'opa d ' F u r o p a . Fn

llé. el jugador de Sant Cugat creu que «encara és d'hora per saber què puc aportar, perquè no sé

FI treball de la selecció ja ha començat, tot i que una bona part de l'activitat es farà a finals de temporada, dos mesos abans de l'inici de la copa d'Europa. La primera gran concentració tindrà lloc al mes d'abril, a m b Vstage que es farà a Terrassa. La copa d'Europa es disputarà a Dublín del 16 al 27 d'agost.

\I t \ l-ÓI'KZ • Vitòria.— l'I Winterthur Sant Cugat no va poder puntuar a la pista del Celedón Lehoi i va caure dcirotat per un ajustat 3 a 2. El partit no es va decidir a favor de l'equip local fins al minut 17 de la segona meitat. Si la primera part va ser molt avorrida, a la segona es va poder veure un gran espectacle futbolístic. Al llarg del partit el conjunt de Vitòria va disposar de mes ocasions de gol que no pas l'equip santeugatene. FI Celedón Lehoi va estar conduït en tot moment pel capità Sanchcv. ex-campió del món, quan

A la segona part el domini del Júnior va continuar i, fruit d'aquest domini, van arribar els gols de l'equip de Sant Cugat. El primer es produïa en el minut 2(1. després d'un penal-còrner; l'autor va ser Marcos Hofmann. Dos minuts més tard arribava el segon gol del Júnior, obra de Jany Vidal. A m b el (I a 2 i el matx pràcticament sentenciat, el conjunt de David Pérez es va relaxar i va entrar en una fase de mal joc. Quan faltaven pocs minuts per a la conclusió, el conjunt santcugatene va fer un últim esforç per tal de mantenir la porteria a zero. Un dels jugadors més destacats va ser el santeugatene Quique Nogueres, que va recuperar moltes pilotes tant en atac com en defensa. Diumenge, el Júnior rep a casa el C D Terrassa.

El CV Sant Cugat derrota el CV Múrcia per 3 a 0 en poc més de tres quarts d'hora

Sànchez condueix el Celedón Lehoi a la victòria contra el Sant Cugat Celedón Lehni: Mullor. Sanche/.. (Jgueta. (iregorio. Minanhres —5 inicial , Alava. lohillas i Mielgo. Winterthur Sant Cugat: José Luis. Pinol, Jaume. Juanito. Rata Garcia - cinc inicial—, Batct. Carles Navarro. Oriol. Pla i Xavi López. Gols: 0-1 Pinol |5'). ï-T~Ogüeta (7'j. 2-1 Sanchcv (28'). 2-2 Xavi López (2S'). 3-2 TobillasCW'). Àrbitre: Arias i Beneito. Regular. Targetes a Mollor. Sanchcv i Ogueta del Celedón Lehoi i a Rata Garcia i Carles Navarro del W. Sant Cugat. Públic: Uns 250 espectadors. Incidències: Al primer temps Pla es va fer 2 esquinços.

jugava amb la selecció de l'Uruguai, que es va convertir en el millor jugador del partit disputat a Vitòria dissabte. Sànchez va jugar els 40 minuts reglamentaris. El paper d'aquest jugador sobre el terreny és tan important. que sense ell el Celedón Lehoi no seria el mateix equip. Tot i la derrota d'aquesta jornada, el Winterthur Sant Cugat continua tercer a la taula classificatòria. amb 23 punts. Aquest cap de setmana el conjunt de Carles Navarro descansarà. ja que el Lleó FS. que hauria estat el seu pròxim rival, s'ha retirat de la competició.

3 0

CV Sant Cugat: Rubio, Bartra. Mampel, Vila, Sànchez. Castafíé — -equip inicial—. Massa. Salto. CV Múrcia: Martínez, Hernàndez, Martínez II, Molina. Màximo. Méndez —equip inicial—. Moya. Abad. Salar. Parcïaïs:75-2. 15-1, 15-L Arbitres: Fernàndez i Marchuet. Bé. Públic: Uns 15 espectadors. O.V./C.R.

• V a l l d o r e i x — El C V Sant Cugat va derrotar l'equip murcià en el partit més fàcil de la temporada. Les santeugatenques només van

encaixar 4 punts en contra, i van establir el marcador més ampli a favor seu. El matx es va resoldre en poc més de tres quarts d'hora amb 3 sets pràcticament idèntics. El més destacable del partit va tenir lloc en el segon set, quan Elisenda Massa va t r e u r e pel Sant Cugat 13 serveis consecutius, i va fer passar el marcador d'un 2 a 1 a un 15 a 1. Les jugadores de Rupil van ser superiors en tots els aspectes i res no els va impedir aconseguir la quinzena victòria consecutiva a la lliga.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

Arbitres: Goikoetxea i Santos. Bé. Públic: Uns 70 espectadors. Al ...OR H Santander.— L'equip masculí del Júnior ha derrotat el cuer de la divisió d'honor, que després d'aquesta j o r n a d a continua sense puntuar. Fls nois de David Pérez van jugar la primera part amb un bon nivell, dominant l'adversari, pressionant i creant ocasions de gol. L'únic que va faltar en el primer període va ser el gol, que hauria donat tranquil·litat als santeugatencs.

VOLEIBOL

FUTBOL DE SALA

3 2

RS Tennis: Mier. Gonzalez. Adalia, Alvare/. I.ópez. Borrego. Parra. Gutiérrez, Gutiérrez II, Illera. Masa —equip inicial—. Moreno. Ixipez II. Júnior: Bozal. Hofmann, Abad, I.elet. Vidal, Sallés. Romagosa. Serra. Nogueres. Negre. Patllé — equip inicial—, Baguhà, Orsola, Jany. Gols: 0-1 Hofmann (55'), 0-2 Janv

(sn

per a quina posició m'han triat; de totes maneres intentaré aportar tot el que pugui i. si els agrada, bé i si no...». Dels 37 jugadors pre-seleccionats. 22 pertanyen a equips catalans. Hi ha una participació destacada de jugadors de l'Atlètic Terrassa i de l'Egara. Per Patllé «aquesta dada només reflecteix la realitat, i és que a Catalunya el nivell és molt més elevat que a la resta de l'Estat; tot l'hoquei es troba a Catalunya, afortunadament per a nosaltres i malauradament per a alguns altres». FI seu company d'equip. Janv Vidal, ratifica aquestes declaracions i afegeix que «només cal fixar-se en els llocs que ocupen els equips catalans a la lliga i quins són els equips que disputen competicions europees, com ara l'Egara. l'Atlètic i el Polo: això demostra que els millors jugadors són aquí».

aquest sentit, serà impot tant s, iber el que poden aportar ef difer ents jugadors. Fn el cas de ( arles Pat-

Al mes de juliol es facilitarà la llista definitiva dels 16 homes de la selecció

Patllé i Vidal esperen disputar la Copa d'Europa. l'olo: MAM I Sl'INOSA.

El Júnior torna de Santander amb dos punts, gràcies a la derrota del cuer

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

FUTBOL DE BASE L'Sporting de Mira-sol treballa per crear una escola de futbol de base. Amb aquesta inciativa el club pretén cobrir el buit que hi ha al districte, ja que molt nens han d'anar a Sant Cugat per jugar a futbol. La principal novetat són els equips per a noies, que tindran la possibilitat d'iniciar-se en aquest esport. El club pretén que els equips federats puguin competir la temporada vinent. Els nois i noies de 4 a 16 anys tenen ara una nova opció per practicar l'esport rei.

£1 futbol ja no és cosa d'homes Els equips de noies són la principal novetat del centre que crearà l'Sporting CARME REVERTE

• Mira-sol.— Una de les clàusules del contracte que es va fer quan es va construir el camp de futbol de Mira-sol establia la condició de crear en un futur equips de categoria inferior. L'Sporting de Mira-sol, que és un dels clubs que gaudeix d'aquesta instal·lació, ha sospesat durant aquest temps la possibilitat de crear una escola. Ara, el club mira-solenc té gent disposada a compartir aquest projecte i s'hi ha posat a treballar. Els nois i noies de 4 a 16 anys ja es poden inscriure a l'escola de futbol de Mira-sol. La intenció del club és iniciar els entrenaments a final de maig i inscriure els equips en edat de competir en la federació catalana. Des dels alevins fins als juvenils, els equips podran jugar el campionat de lliga. Els benjamins disputaran una lliga adherida i els més petits, els de l'escola, podran jugar una lligueta escolar. Maite Sanz, una de les organitzadores de l'escola, manifestava que «a més d'il·lusió tenen uns quants nens i nenes, i poca cosa més». Segons el club, el pressupost es crearà per mitjà de les quotes que pagaran els nens. «Comptem amb empreses que pensem que estan disposades a ajudar-nos a aconseguir l'equipatge i el material esportiu», ha confirmat Sanz. Un dels models que es po-

Incorporar equips femenins La participació de les noies en el futbol encara és molt restringida si es compara amb altres esports. El Mira-sol vol que les noies també tinguin la possibilitat de practicar l'esport que els agrada. Maite Sanz ha viscut l'experiència molt directament a través de la seva filla. «Ella sempre ha volgut jugar a futbol, però no tenia cap lloc on fer-ho. Quan el seu germà va començar, ella s'entrenava amb ell, però en el moment de federar-la va ser impossible i es va dedicar al futbol de sala», explica Sanz. La responsable de l'organització de l'escola no entén els qui encara pensen que el futbol és cosa d'homes. «Trobo una ximpleria que una noia que vulgui jugar a futbol hagi de jugar a voleibol o a bàsquet perquè aquests sí que són considerats esports per a noies», afirma.

Mira-sol tindrà a partir d'aquest any la seva escola de futbol de base. Foto: MANÉ ESPINOSA. dria seguir és l'escola del Sant Cugat Esport. «Penso que podem comptar amb la col·laboració del Sant Cugat perquè des que hi ha Francesc Ruiz a la presidència del club, els agrada col·laborar

amb altres entitats esportives de la ciutat», diu Maite Sanz. La creació d'aquesta escola de futbol a Mira-sol respon en certa manera a les necessitats del districte. Actualment, a Mira-sol hi

ha dos clubs: l'Sporting i l'Adesa. El primer només té un equip amateur i el segon té alguns equips inferiors, però no completa l'escala de categories. «A Mira-sol hi ha equips petits, però no hi

BÀSQUET

FUTBOL

£1 sènior A de la UE Sant Cugat, condemnat al descens a primera divisió catalana

Un gol d'Aguilera permet al Sant Cugat Esport derrotar el Barceloneta per la mínima

El Sícoris de Lleida s'imposa clarament

Aquesta és la tercera victòria consecutiva

\ f|^ Sícoris de Lleida: Jimeno D3L· (12), Mora (12), Visa (11), Lanao (19), Solsona (12) —equip inicial—, Mur (3), Piqué (6), Serra (2), Rubias (9), Zapater (3), Parell (4), Sagredo (9). i T O UE Sant Cugat: Garcia (11), O O Riera (-), Albesa (9), Solano (4), Asensio (8) —equip inicial—, Sevillano (4), Carazo (-), Moreno (12), Badosa (7), Argento (1), Fontanals (12)Parcials: 08-03, 15-10, 29-23, 47-37; 58^0,73-48, 88-60,102-68. Arbitres: Marín i Navarro. CATÍ MORELL • Lleida.— El sènior A de la UE Sant Cugat va acabar de lligar el descens matemàtic dissabte passat a la pista del Maristes Sícoris de Lleida. Els jugadors de Marcel·lí Massafred van caure derrotats contra el Maristes lleidatà per 102 a 68, en el partit corresponent a la 23a jornada. De moment, els santeugatencs només s'han pogut anotar un victòria des del començament del campionat i ara ja resulta matemàticament impossible que el Sant Cugat iguali el seu compte particular amb el del penúltim classificat, el Condis Gramanet —que té 7 victòries i 16 derrotes—. Els de Massafred s'hauran d'enfrontar d'aquí a unes jornades als equips més veterans de la categoria, com l'Hospitalet, el Valls, el Santfeliuenc o el Manresa. Aquest últim serà l'equip

ha totes les categories; el que nosaltres volem és fer l'escola per poder tenir nens i nenes de 4 anys endavant», explica Sanz. El que es proposa el club mira-solenc és que els nens passin per totes les categories des que comencin a l'escola. Per Maite Sanz, «a l'escola, a més d'aprendre a jugar a futbol, també adquiriran altres valors importants, com el de la responsabilitat, perquè hauran de compaginar els estudis amb els entrenaments des de ben petits».

que tancarà el campionat de lliga de segona divisió estatal al pavelló municipal de Sant Cugat. Els 34 punts de diferència que reflecteix el marcador final ho diuen tot. Els santeugatencs van anar tot el partit al darrera en el marcador, i només la poca claredat d'idees dels lleidatans al principi del partit va impedir un resultat final d'escàndol. El baix percentatge d'encert en els llançaments del Sant Cugat va fer possible que el Maristes dominés a pler tot el partit, tot i que els triples d'Albesa i Moreno van mantenir el conjunt santeugatenc dins del partit a la primera part, que es va acabar amb un resultat de 47 a 37. A la represa, un parcial d'onze punts a zero va sentenciar el matx. El Maristes es va posar amb 21 punts d'avantatge i els 3 punts que va aconseguir anotar el Sant Cugat en els primers 5 minuts de la segona part demostren el pobre bagatge de cara a la cistella dels santeugatencs. A partir d'aquest moment, els lleidatans es van dedicar a augmentar la diferència del resultat, que va arribar a ser de 35 punts. En definitiva, una victòria per als Maristes que posa fi a la ratxa negativa de sis derrotes consecutives i una derrota més per al Sant Cugat, que cada jornada està més condemnat al descens.

Sant Cugat: Comellas (4), AsenI(4), Goyo sio (4), Miguel Àngel (4), Cartiel (3), Bayo (3) (Granero 73'), Aznar (4), Ramos (3), Aguilera (4), Roger (4), Joan Antoni (3) (Rafa 82'). Barceloneta: José Antonio, Rayo (Francis 46'), Matamoros, Gregorio, Quique, Fermin, Luis, Aydillo, Cabeza,Tomi, Dani(Juan59). Gols: 1-0 Aguilera (10'). Àrbitre: Riba-Sala. Malament. Targetes grogues a Cartiel, Goyo, Quique i Tomi. Públic Uns 175 espectadors.

CARME REVERTE • Rubí.— El trasllat al camp del Rubí va provar al Sant Cugat, que per tercera setmana consecutiva va aconseguir la victòria. De mica en mica el conjunt santeugatenc va esgarrapant punts per tal de sortir de la zona de descens directe. Aquest cop els homes de Josep Alonso es van desfer d'un rival que va fregar la línia del joc dur. Un diumenge més els locals es van avançar en els primers minuts de partit. Aguilera, un jugador que va fer anar de corcoll més d'un defensa visitant, va fer el primer i únic gol de tot el matx. El gol va arribar després d'un servei de còrner que el davanter santeugatenc va rematar de cap al fons de la xarxa. Les accions perilloses del Sant Cugat es van succeir i bona mostra de la perillositat que va crear van setIÇj^dosjejuds que va fer la

defensa del Barceloneta. L'àrbitre, però, va passar per alt totes dues infraccions. Avançada la primera meitat, el joc es va equilibrar a causa de la pressió exercida pels visitants. Però, malgrat les ocasions d'uns i altres, l'I a 0 es va mantenir fins al descans. A la represa el Sant Cugat va patir i va haver de lluitar de valent per mantenir el mínim avantatge que reflectia el marcador. Els homes de Josep Alonso, amb una ferma defensa, tot i jugar en contra del vent, van saber mantenir la seva porteria a zero. El Barceloneta va tenir alguna oportunitat més que a la primera part però cap d'aquestes no va acabar en gol. En plena recuperació Després de les últimes jornades, el Sant Cugat ha demostrat que es troba en el camí de la recuperació. El conjunt dirigit per Josep Alonso està treballant de valent i, ara com ara, aquest esforç li està sent recompensat. Amb l'última victòria aconseguida, l'equip ha recuperat un lloc en la classificació i s'ha situat dissetè, empatat a punts amb el Blanes, que ha passat a ocupar la posició que fins ara tenien els santcuagtencs. Actualment l'objectiu més immediat són els dos punts que hi ha en joc en el matx que els enfrontarà diumenge al Calafell.

Hi ha la possibilitat que les noies més petites puguin entrenar amb els nois, un aspecte que per Maite Sanz pot ser molt positiu. «Jo diria que fins i tot és convenient perquè, si les margines de bon principi, el futbol que practicaran després serà molt diferent al dels nois; en canvi, si es preparen alhora amb els nois tindran les mateixes condicions perquè se'ls haurà exigit el mateix», assegura.

Sotomayor passa pel CAR abans d'aconseguir Por • Sant Cugat.— Javier Sotomayor i la resta de components de l'equip cubà d'atletisme es van concentrar al CAR durant tres dies, just abans de participar en el mundial indoor celebrat a Barcelona. Sotomayor —campió olímpic, campió del món i recordman mundial de salt d'alçada— va revalidar aquest últim títol el cap de setmana passat al Palau Sant Jordi. L'atleta cubà va guanyar la medalla d'or amb una marca de 2 metres i 38 centímetres. Tot i tenir l'or assegurat, Javier Sotomayor va intentar fer un nou rècord mundial. Va fer tres intents sobre els 2,44, però va fallar tots tres salts. Sotomayor té establerta la seva millor marca en pista coberta en 2 metres i 43 centímetres. L'equip cubà va ser el tercer que va obtenir més medalles d'or a Barcelona. Cuba va obtenir-ne en total 4, tres d'or i una de plata. El primer lloc va ser per a l'equip de Rússia, amb 12 medalles, 6 d'aquestes d'or. El segon el va ocupar els Estats Units, que en va guanyar 15, 4 de les quals van ser d'or./C.R.

SEGURETAT

Caixes Fortes

"14 Sant Cugat del Vallès. « 8 9 9 1 7 99

Guanya un joc d'EL SAVI trucant a la ràdio

de dilluns a divendres a les 12.30 a Ràdio Sant Cugat 91.5 FM

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

ESPORTS

POLIESPORTIU

C Colapí, O-PB SL Cugat, 1 Can Colapí: Calvo, Vallés, Prados, Borràs (Orti 67'), Martínez, Jonathan. Calonge, Castillano, Pérez, Roca. Blanch. PB St. Cugat: Edu, Quim, Luis, Carre, Tato, Jaime, Javi, Isaac, Óscar, Carrillo, Marc (Reverte 80'). Gols: 0-1 Isaac (80'). Àrbitre: Sucarrats. Malament. Targetes grogues a Carrillo, Marc, a l'entrenador i al massatgista visitant, i dues a Oscar i Carre. Comentari: La Penya va puntuar contra un rival molt lluitador que va dominar lleugerament el matx. En els últims minuts, i amb el resultat de 0 a 1, els blau-grana no van voler arriscar. L'anècdota del matx la va protagonitzar el tècnic de la Penya en expulsar de la banqueta el porter suplent per haver insultat ï'àrbitre. / C.R.

ESPORT ESCOLAR

C. Sagrera, 8 - Olimpyc, 3 t idoni Sagrera: Cabrero, Rebull, Rodés, Sànchez (3), Serrano —cinc inicial—. Moreno (1), Clemente (2), Buira (2), Rimbau. Olimpyc: Nortes, Octavi, Jordi, Revilla, Valverde —cinc inicial—, Oriol, Joan (3), David, Mur. Àrbitre: Mayor i Vera. Molt malament. Targetes grogues a Jordi, Revilla, i dues a Joan, David i Moreno. Comentari: El mal partit dels florestans va impedir que l'Olimpyc puntués. Després del 5 a 1 del primer temps, els florestans van intentar la remuntada, però les decisions arbitrals van trencar aquesta ratxa del conjunt de la Floresta. El Cidom va controlar el partit i va incrementar de tres gols més el resultat. / C.R.

HOQUEI SOBRE PATINS

La Planada, 2 - Mira-sol, 0 La Planada: Macias, Garcia, Sànchez, Oliva (Aguilar 51'), Espadà, Martínez, Munoz, Caballero, Trujillo, Cruz, Serrano. Mira-sol: Antonio, Juanjo, José Carlos, Luis, Naranjo, Enrique, Manu, Paco, Carlos, Julio (Juan 56'), Tini. Àrbitre: Simón. Bé. Targetes grogues a Aguilar, Sànchez, Martínez, Espadà, Trujillo, Paco i Luis. Comentari: El Mira-sol va perdonar massa i va pagar cares les seves errades en atac. L'equip mira-solenc va dominar el matx però va fallar en els últims metres, cosa que no va fer el rival. / C.R.

P H S t Cugat, 5-Andorra, 3 PH St. Cugat: Torres, Cervantes (1), Jul (1), Olmo (2), Costa —cinc inicial—, Villalonga (1). Andorra: Comerna, Picanyol (1), Requena (1), Vidal (1), Cerquera —cinc inicial—, Sasplugas. Evolució del marcador: 0-1, 0-2, 1-2, 2-2, 3-2, 4-2, 4-3, 5-3. Àrbitre: Piqueras. Bé. Comentari: Amb aquest triomf el PH Sant Cugat es consolida en el primer lloc. El matx va ser difícil per als locals, que van començar perdent per un parcial de 0 a 2. A la segona part els locals van controlar el matx amb una bona defensa i aprofitant el seu atac. /I.S. /C.R.

BÀSQUET

CH S t Cugat, 7-Arenys, 3 CH Sant Cugat: Sanz, Roger (1), Solà (2), Burnat (2), Bernat (1) —cinc inicial—, Collado (1). Arenys de Munt: Godia, Domingo (1), Torrent, Serraclara (2), Sarlat —cinc inicial—, Rosquellas. Evolució del marcador 0-1, 1-1, 2-1, 3-1,3-2,4-2,4-3,5-3,6-3,7-3. Àrbitre: Moreno. Bé. Comentari: El sènior A del CH es va imposar en un dels partits més complets de la temporada. Tot i el domini dels visitants, els locals es van saber recuperar. Després d'algunes alternances en el marcador, el CH va sentenciar el matx amb gols de Burnat

CB Mira-sol, 61 CB Navas 57 CB Mira-sol: Màrius (6), Rafa (12), Óscar (3), Javi (2), Dani (15) —cinc inicial—, Manolo (-), Miquel (6), Edu (8), David (3), Víctor (6). CB Navas: Llimargues (14), Cortada (5), Poliello (-), Deig (9), Font (2) —cinc inicial—, Pérez (1), Montagut (10), Suau (9), Mas (7). Àrbitre: Mata. Correcte. Comentari: Aquesta victòria situa el Mira-sol en la zona d'ascens. Tot i la igualtat del matx, la iniciativa va correspondre als locals. Els mira-solencs van dominar el rebot i el contraatac per endur-se el triomf./C.R. U E S C , 68 CB Montpedrós, 4 5 UESC: Martínez (-), Cabrera (11), Baldrich (9), Albiac (13), Cusó (7) —cinc inicial—, Puig (5), Martín (5), Terribas (7), Condo (3), Villar (4), Rejat (4). CB Montpedrós: Monné (5), Munoz (1), Blasio, (9), Gómez (8), Iglesias (-) —cinc inicial—, Romero (1), Blasio (2), Garcia (2), Roldàn (-), Vides (4), Mallafré(ll). Àrbitre: Castillo. Comentari: El sènior femení de la UESC es va imposar fàcilment en un partit que va dominar des del primer minut. Les locals van saber trencar la zona del Montpedrós i van imposar la seva superioritat tant en defensa com en atac. / M.M / C.R.

Volei Catalunya.— L'equip aleví de l'escola Catalunya el formen Alej and ra Sànchez, Anna Maria Mateo, Vanessa Àlvarez i Elena Sànchez. Aquest equip, que ha disputat 4 partits de la lligueta corresponent al campionat dels Jocs Escolars, ocupa l'onzè lloc en la classificació, amb 2 punts. En quatre

jornades ha aconseguit una victòria i ha encaixat 3 derrotes. En l'últim partit l'equip de l'escola Catalunya va perdre per 2 sets a 0 contra l'equip del Pins del Vallès, únic equip imbatut del grup. Aquest cap de setmana l'equip entrenat per Ariadna Ferrer s'enfrontarà al Regina Carmeli. / C.R.

Volei El Pinar.— Anna Cleixa, Gemma Costa, Patrícia Latorre, Aurora Andújar, Carlota Garrido, Mireia Mateu, Miriam Torres^ Cristina Masan, Alexandra de Erausarin, Belen Àlvarez, Paula Àlvarez i Berta Agramunt són les components de l'equip B de voleibol aleví del Pinar. Elena López

entrena aquest equip, que és onzè en la classificació, amb 2 punts. En quatre jornades que ha jugat ha guanyat un partit i n'ha perdut tres. En l'últim partit va perdre per 2 sets a 0 contra l'Avenç, cinquè classificat. Dissabte jugarà contra l'equip A de la seva escola. / c.R.

i Villoro. /I.S./C.R.

ÍANBBOL Arrahona, 27 UESC, 24 Arrahona: Sobrepera, Camps (7), Parrondo (9), Gomis (2), Guardia (3), Fernàndez (4), Cendra (2) —equip inicial—, Garriga, López. UESC: Bell, Tomàs (5), Mora (13), Casaubón (1), Ayo (3), Romero (2), Olaya (-) —equip inicial—, Fisas. Àrbitres: Torres i Barragan. Malament. Comentari: Amb aquesta derrota l'equip de la UESC se situa en la quarta posició de la taula classificatòria i perd possibilitats per aspirar a jugar les fases de sector. L'Arrahona va estar més encertat en atac i es va endur els dos punts, en un partit molt igualat. / P.M. / C.R.

AGENDA FUTBOL

9.00 9.00

1a catalana

BÀSQÜiï

17.00 Calafell-Sant Cugat (Dg)

3a regional 11.30 18.00 12.00 12.00

Les Fonts-Can Cortés (Dg) PB St. Cugat-Viladecavalls (Ps) Fontetes-Júnior (Dg) Mira-sol-Campoamor (Dg)

H Aficionats

Nat. Terrassa-Sant Cugat (Ds) PB St. Cugat-Can Jofresa (Ds)

§§ 2a divisió estatal SÈNIOR 11.00 UESC A-Granollers (Dg) SUB-23 12.30 UESC A-Granollers (Dg)

9.00

JÚNIOR Sant Fruitós-UESC A (Dg)

18.00 Adesa-Parera (Ds)

3a preferent m Juvenil 18.00 18.00 16.00 16.00

Sant Cugat-St.Cristòfol (Dg) St.Cristòfol-PB St. Cugat (Ds) Barberà-Júnior (Ds) Sant Cugat-Joan XXIII (Dg)

Cadet 10.00 13.00 9.45 10.00

Terrassa-PB St. Cugat (Dg) Sant Cugat-Nat. Terrassa (Dg) Sant Llorenç-Júnior (Dg) Adesa-Ripollet (Ds)

SÈNIOR 12.00 S.Sabadell-UESC B (Dg)

SUB-23 18.00 Mira-sol-R. Cornellà (Ds)

1 3a catalana femenina SÈNIOR 18.00 Freestyle-UESC (Ds)

SJQIMIBOL I I 1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 16.00 Veloz Palma-CV Sant Cugat (Ds)" J U V E N I L FEMENf 16.00 Sta.Coloma-CV St. Cugat (Ds) SÈNIOR MASCULÍ 12.00 Liceu F.-CV Sant Cugat (Dg)

SUB-23 10.15 S.Sabadell-UESC B (Dg) JÚNIOR 16.00 UESC B-Parets (Ds)

3a categoria A SÈNIOR 19.30 Mira-sol-R. Cornellà (Ds)

JÚNIOR 17.00 F.Codines-PH Sant Cugat (Ds) JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-Martinenc (Ds) 19.15 Espanyól-PH Sant Cugat (Ds) 18.00 Laieta-PH Sant Cugat (Ds) ~

2a CATALANA 22.00 Vilafranca-CH Sant Cugat (Div.) " 16.15 S. Montjuïc-CH Sant Cugat (Ds) 12.30 Blanc-blava-PHST.Cugat(Dg)

2a divisió 17.00 Multigest-Olimpyc (Ds)

INFANTIL 18.00 VoKregà-PH Sant Cugat (Ds)

H 3a divisió

ALEVINS 17.00 PH Sant Cugat-Navarcles (Ds)

17.00 Valldoreix-Chess (Ds) 19.00 Coplasti-Bokatas (Ds)

17.30 St. J o s e p A.-PH Sant Cugat (Ds)

MOQUEI.;ÜllÉHIÍÜ|!

H Divisió d'honor masc 12.30 Júnior-CD Terrassa (Dg)

;;ilWBOLDE.iill:: Campionat de Catalunya

Divisió d'honor cat. 17.00 Champion-A Munt (Ds)

M 1a divisió A 18.00 Olimpyc-Sícoris (Ds)

9 1a divisió B 10.00 Les Corts-PB Sant Cugat (Dg|

Juvenil 16.00 Castellvell-Olimpyc (Ds)

§1 Cadet 11.45 Olimpyc-J.Andorra (Dgl

HANDBOL 1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 19.00 UESC-Sant Fost (Ds) JUVENIL MASCULÍ 17.30 UESC-Santpedor (Ds)

QUARTA SESSIÓ DEL CONCILI El paper de l'Església davant la pobresa i la marginació serà el tema de debat de la quarta sessió de treball del concili català, que comença aquest vespre al Centre Borja. Plana 34.

3 2 . Divendres, 17 de març de 1995

«RECICLAR» P E R S O N E S

La cooperativa Miques, que fa la recollida selectiva de deixalles des que es va posar en marxa el pla Residu Mínim, contracta només treballadors en procés de reinserció social. Plana 34.

PIT DM

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS! L'exhaustivitat del Pla Integral contra Incendis presentat la setmana passada per l'Ajuntament de Sant Cugat ha provocat una reacció gairebé unànime: el treball, el primer de Catalunya adap-

tat a l'Infoeat, cobreix, innegablement i sobre el paper, tots els àmbits necessaris, i aporta una gran quantitat d'informació que fins ara no estava sistematitzada. Són especialment els

QUÈ CREU QUE HA G

LA Cl

tècnics i les institucions els que valoren la quantitat de dades recollides i les possibilitats obertes amb les actuacions proposades. Però els veïns esperen amb expectació l'aplicació pràctica i sobre

el terreny de les mesures anunciades. Tot i que l'Ajuntament ja ha advertit que el pla s'ha de desenvolupar progressivament. els habitants dels districtes tenen pressa i volen resultats.

AMB EL NOU PLA INTEGRAL CONTRA

ws?

W-& Josep Bernis

Joan Bardolet

Roger Uinàs

Marià Martí

Joan Bastons

Director general de prevenció i extinció d'incendis

Cap del Servei de Planificació i Coordinació de Protecció Civil

Caporal del Parc de Bombers de Rubí

Gerent del Patronat deCoHserola

Enginyer agrònom d'Ecafir, empresa assessora del pla

• «S'ha guanyat en la responsabilització i implicació de l'Ajuntament en la problemàtica del foc forestal, d'acord amb l'esquema de l'Infoeat, en l'ambit municipal.També cal destacar els plans d'emergència a les urbanitzacions, que faciliten les tasques dels bombers.»

• «El nou pla és una eina bàsica per a la coordinació. També significa una millora en el sistema d'avisos i comunicació a través del centre de coordinació municipal, els bombers i protecció civil, i d'altra banda, l'autoprotecòó a les urbanitzacions i la informació a la població.»

• «És fonamental la millora en la xarxa d'hidrants: els que hi ha estaran en perfecte estat aquest estiu mateix i a curt termini s'ampliarà el nombre. És molt important també l'adequació dels camins forestals per facilitar raccós i la coordinació i el reforç de la vigilància.»

• «No vull fer una valoració sense haver llegit el pla, però em sembla necessari que tots els municipis disposin del seu propi pla. En el cas de Collserola, la seva especial situació fa molt urgent que tots els municipis que l'envolten prenguin aquesta mesura.»

• «És fonamental que s'hagi elaborat un pla integral, adaptat per primera vegada a Nnfocat de la Generalitat. Els responsables municipals tenen ara un coneixement exhaustiu dels recursos i les necessitats de la ciutat, i els poden aplicar en el desenvolupament d'un pla que és obert.»

Miquel Masanés

Emili René

Kkm Garcia

Carme Soriano

Pere Gómez

President de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix

Secretari de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta

Membre del Grup d'Autoprotecció de la Floresta

Representant de l'Associació de veïns detesPlanes

Veí afectat per l'incendi de la Floresta de fï 1 d'agost

• «Tant la idea inicial com el seu desenvolupament han estat molt oportuns, i per aquesta raó hem col·laborat en el projecte des del principi. El pla és massa ambiciós per aplicar-lo totalment abans d'aquest estiu, però esperem que estigui complert en pocs anys.»

• «S'aconsegueix que la població prengui consciència que hi ha de tenir participació activa, sobretot en la prevenció. Però davant d'un pla tan ambiciós, el que ens preocupa a la Floresta és que les actuacions siguin immediates, perquè l'estiu ve molt ràpid, sobretot aquest any»

• «El pia fia aportat una reflexió sobre els riscos que hi ha al nostre municipi i la manera de solucionarlos. És un pla exhaustiu, que incorpora un concepte com el d'autoprotecció, que ha tingut la seva primera expressió pràctica aquí, a la Floresta.»

• «Crec que, d'entrada, s'ha guanyat en coneixement de la situació, dels perills i dels recursos. Ja és molt que s'hagi fet l'estudi, però caldrà veure'n l'aplicació. De moment, a les Planes estan revisant la xarxa elèctrica, però, d'altra banda, continuem amb només un hidrant.»

• «Crec que l'aprovació d'un pla de prevenció d'incendis és sempre una cosa positiva, i és millor que existeixi una planificació que no pas que no hi hagi res. Però és lamentable que succeixin desgràcies com les de l'agost perquè no s'actua amb velocitat.»

Gràfic: EL PUNT

Institucions i veïns aproven el pla contra incendis i volen que s'executi amb celeritat L'ampliació dels recursos contra els focs que s'ha planificat és l'aspecte més destacat pels tècnics SÍLVIA BARROSO/XAVI CAVA

• Sant Cugat.— És ambiciós i exhaustiu, però cal aplicar-lo amb immediatesa. Aquesta és la resposta dels veïns al pla integral de prevenció i extinció d'incendis elaborat per l'Ajuntament i basat en l'Infoeat. Pels tècnics i les institucions, en canvi, la complexitat del treball, que abasta els quatre àmbits definits pel pla-marc de la Generalitat, n'assegura l'efectivitat a llarg termini. L'adequació de camins per facilitar l'accés dels bombers a les zones forestals, la millora i l'ampliació de la xarxa d'hidrants, l'organització de la vigilància, que s'intensificarà a l'estiu, i la coordinació dels efectius són els eixos sobre els quals els tècnics fan la

Els representants dels districtes reconeixen que s'atorga un paper més actiu a la població

seva valoració. Pel caporal del parc de bombers de Rubí Roger Llinàs, a més, la majoria de les previsions del pla en aquests àmbits són aplicables de manera immediata. «La restauració de zones cremades l'any passat i l'adequació de camins ja s'està fent. La xarxa d'hidrants estarà totalment revisada per aquest mateix estiu i s'ampliarà en un termini curt». Llinàs contesta així als dubtes del veïns, que insisteixen que la sequera d'enguany provocarà un estiu especialment perillós. Ls per això que el secretari de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, Emili René, diu que «les actuacions van molt a poc a poc i l'estiu ve molt ràpid. Tot el que proposa el pla —afegeix—

és necessari i està ben estudiat, però s'ha de fer ja». També la vocal del Consell de Districte de les Planes Carme Soriano recull la preocupació dels veïns en aquest sentit: <'Les Planes és una de Ics /ones de més risc i amb concentració de població del municipi i només hi ha un hidrant i, de moment, això no canvia. He de reconèixer —matisa Soriano— que s'ha recollit una informació imprescindible que fins ara no estava sistematitzada, però ara s'ha de desenvolupar. Tots ho estem esperant per poder jutjar realment l'efectivitat del pla.» Però els veïns reconeixen també que amb la reorganització han guanyat protagonisme. Tant Emili René com Kim Garcia, membre

El Patronat recorda que l'estudi s'hauria de fer amb urgència a la resta de municipis de Collserola

del Grup d'Autoprotecció de la Floresta (GALF), entenen que la població tindrà a partir d'ara un paper actiu en la prevenció, i fins i tot en l'extinció, mitjançant el pla d'autoprotecció per les urbanitzacions aïllades en zones boscoses i amb la possibilitat d'incardinar-se en el Pla d'Actuació Municipal que es dóna als grups d'autoprotecció com el GALF. La lectura política El nou pla municipal també resitua l'Ajuntament en el panorama de la lluita contra incendis. Segons el director general de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Generalitat, Josep Bernis, «la implicació i la responsabilització del govern municipal en la pro-

blemàtica del foc forestal, que és determinant, s'incrementa a partir d'ara». Bernis recorda que aquest és un efecte buscat per l'Infoeat i, segons ell, incidirà en les millores tècniques que s'han de fer, «amb l'assessorament de Bombers en cada fase». Però l'organisme que ha tingut un paper més ambigu en tot el procés i també a l'hora de valorar el pla redactat ha estat el Patronat de Collserola. Segons l'alcalde, Joan Aymerich, «no ha contestat cap de les consultes que se li han fet mentre s'elaborava el projecte». El gerent del Patronat, Marià Martí, admet que no ha llegit el document, però assegura que «tots els municipis de la serra necessiten un pla similar amb urgència.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

PUNT DIVERS

I LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS! DIVISIÓ DEL MUNICIPI EN SIS SECTORS

Divisió per zones del municipi. A la dreta, l'enginyer Narcís Ribas explica una part del treball, a 1 acte de presentació, presidit per l'alcalde. Círàlic: EL PUNT. Fotu: JA. MULA.

Tres mesos de feina per adaptar-se a Flnfocat de la Generalitat El pla aprovat pel Parlament al setembre té la primera aplicació municipal a Sant Cugat SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'incendi del Berguedà i el Bages, a principi de juliol, iniciava la cursa contra rellotge de l'aleshores consellera de Governació, Maria Eugènia L'Infocat. el pla global de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat, ha estat la base per a la redacció del primer pla integral d'actuació municipal que s'ha fet a Catalunya. L'Ajuntament de Sant Cugat el presentava la setmana passada, després d'haver estat aprovat per una comissió de seguiment formada per membres de l'equip de govern i tècnics municipals, assessors de la Generalitat i representants dels consells de districte i de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Després de tres mesos de treball, amb el suport tècnic de l'empresa especialitzada en enginyeria forestal Ecafir, la ciutat estrenava el nou pla contra incendis que inclou els quatre àmbits establerts per l'Infocat: prevenció, vigilància, emergència i autoprotecció a les urbanitzacions. El document es presentava l'endemà que la Generalitat havia publicat el decret que aplica l'obligatorietat de la redacció de

Cuenca. Focs devastadors simultanis, milers d'hectàrees cremades i falta de coordinació dels recursos. Els helicòpters no arribaven on els reclamaven i milers de joves es convertien en un cos de voluntaris im-

plans municipals marcada per l'Infocat. L'alcalde, Joan Aymerich, ho va voler destacar en presentar el treball: «No cal dir que ens felicitem d'haver estat el primer municipi català a tenir el pla adaptat a l'Infocat. S'ha treballat molt i ràpid. Però recordem —va afegir— que un pla de prevenció i emergència no elimina l'existència dels focs.» El resultat immediat del pla és, segons Aymerich, «el coneixement exacte de les necessitats i també dels recursos de la ciutat en matèria de lluita contra incendis. Ara, amb les actuacions que cal fer definides, ens posem a treballar». Una part de la feina, però, ja va començar a la tardor. «La neteja de les àrees cremades i la millora de les vies d'accés al bosc —recorda el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortés—ja estaven en marxa, perquè eren necessitats evidents.» No calia esperar l'Infocat per a aquestes primeres intervencions, però sí que ha estat el marc per

possible d'organitzar. A Sant Cugat, la mateixa situació es reproduïa l'li d'agost a la Floresta i les Planes. Al final, però, la catàstrofe va accelerar cl procés que havia de dotar els municipis catalans amb

PLA INTEGRAL DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D'INCENDIS PLA DE PREVENCIÓ

/ / / / / / /

Restauració zones cremades Tractament d'abocadors incontrolats Tractament de línies elèctriques Punts d'aigua Control àrees recreatives Campanya de sensibilització Divisió del municipi en 6 zones

XAVI CAVA

zones considerades forestals poden no ser necessàriament arbrades. El decret també prohibeix llançar coets i focs d'artifici a les mateixes zones, i fer servir bufadors a les obres que es realitzen en les vies de comunicació properes als terrenys forestals. Pel que fa a Sant Cugat, i tot i que l'aplicació del decret correspon a la Generalitat, l'Ajuntament té previst exercir mesures de vigilància dintre de les que ja es prenen en consideració en el pla integral de lluita contra els incendis que s'ha d'aprovar en el pròxim ple municipal. Així ho ha comunicat el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortés, que trametrà una carta al res-

PLA D'EMERGÈNCIA

/ Proveïment de material per a primeres actuacions. / Organigrama del Pla d'Actuació Muntópal (PAM) adaptat a rinfocat. / DJWctor: alcalde, coordinat amb Bonfèers i Protecció Civil. PLA D'AUTOPROTECCIO D'URBANITZACIONS

PLA DE VIGILÀNCIA

/ Vigilància fixa / Patrufies de vigilància mòbil

fer l'organigrama per a actuacions d'emergència. Els criteris de la Generalitat són molt clars: el pla d'actuació municipal (PAM) ha de ser jerarquitzat i ha d'estar encapçalat per un director, que, en aquest cas, és l'alcalde o la

La Conselleria d'Agricultura declara Sant Cugat zona d'alt risc d'incendi per l'estiu • Sant Cugat.— El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha incorporat Sant Cugat a la llista de 565 municipis de Catalunya considerats zones d'alt risc d'incendi. Aquesta mesura afecta el 60% dels municipis catalans, i forma part de la campanya de prevenció d'incendis per al proper estiu. La Generalitat ha publicat, com a avançada, un decret on prohibeix encendre foc en les zones forestals des del passat dia 15 i fins al 15 d'octubre. El decret prohibeix la crema de rostolls, marges i restes d'aprofitament, a les zones forestals i en una franja de seguretat de 500 metres al seu voltant. Les

l'eina imprescindible per elaborar un pla d'incendis o revisar l'antic: al setembre s'aprovava l'Infocat. Mig any després, Sant Cugat és la primera ciutat que n'ha extret un pla d'actuació municipal.

ponsable de seguretat ciutadana perquè s'estableixi una especial vigilància per fer complir la prohibició. El decret de la Conselleria d'Agricultura determina que les urbanitzacions allunyades del nucli urbà de cada població, i situades a menys de 500 metres de terreny forestal, disposin de plans d'autoprotecció, una mesura que ja s'inclou en el pla de l'Ajuntament pel que fa als districtes, Valldoreix i can Barata. El decret també estableix una franja de protecció de 25 metres entre les (.dificacions de la urbanització i les zones boscoses, i la necessitat de netejar de vegetació seca els carrers, les vies d'accés i les cunetes.

/ Organització plans autoprotecció / Integració dels plans d'aujçptotecciò dins del PAM

persona en qui delegui la responsabilitat. Ell és qui, personalment, ha de coordinar-se amb Bombers, Protecció Civil i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (DARP). Per sota, hi ha un consell assessor

amb responsables de les àrees de l'Ajuntament d'Urbanisme, d'Obres i Serveis i Medi Ambient i de Descentralització, i els caps del centre de salut municipal, de la Policia Local i de Protecció Civil, a més d'un representant del DARP. Els plans d'autoprotecció de les urbanitzacions, que també queden regulats per l'Infocat, s'han d'incardinar en aquest organigrama i posar-se a les ordres del director del pla, que des del centre de comandament avançat coordina, sobre el terreny, els grups de suport amb personal sanitari, voluntaris, brigades municipals i els cossos de seguretat ciutadana. Per aplicar aquest model d'organització en els casos de sinistre, la configuració del terme municipal de Sant Cugat, amb 48 quilòmetres quadrats d'extensió, feia aconsellable dividir el territori en 6 àrees, les marcades per les principals vies de comunicació que travessen la ciutat i que fan de tallafocs naturals.

Aymerich exhibeix el pla de prevenció al Consell de Districte de la Floresta xe H La Floresta.— L'equip de govern de l'Ajuntament va aprofitar el marc del Consell de Districte de la Floresta per fer una exposició del nou pla integral de lluita contra els incendis. Els tècnics encarregats del projecte van explicar el pla als veïns mitjançant un ampli desplegament gràfic amb transparències i plànols del municipi. Per la seva banda, cl Grup d'Autoprotecció de la Floresta (GALF), que va participar en la comissió de seguiment del pla, va organitzar una xerrada per explicar com s'ha d'actuar en cas

de foc, conduïda per Roger Llinàs, caporal i cap de torn del parc de bombers de Rubí. Llinàs va recalcar que fins i tot en una situació molt perillosa podem salvar les nostres vides, sempre que no ens deixem dominar pel pànic. També va recalcar la necessitat de mantenir la sang freda i saber perfectament què s'ha de fer en cada moment. Per Roger Llinàs, el naixement i les activitats que fins ara ha dut a terme el Grup d'Autoprotecció han estat molt profitoses. Llinàs va destacar l'actitud del GALF de col·laboració amb les administracions, en lloc d'actuar sense cap coordinació.

PUNT DIVERS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

SERVEIS SOCIALS «Recuperar persones inadaptades». Charo Munoz, directora de la cooperativa Miques, resumeix així l'objectiu d'aquesta empresa i de la fundació Engrunes, l'entitat que va crear Miques l'any passat, quan l'Ajuntament la va contractar per buidar els contenidors del pla Residu Mínim. Onze persones que han superat problemes familiars, drogaadiccions o l'alcoholisme treballen ara recollint mobles, metall o eatró. Tot es recicla o es ven. L'ecologisme s'ha convertit en una via de reinserció social.

La marginalitat també es pot «reciclat» ii\ recollida selectiva de deixalles dóna feina a persones que superen problemes d'inadaptació Sil VIA BARROSO

I Sant Cugat.Aurora t e 44 ;tnvs. es divorciada i els seus 4 Ulls estan sota la tutela del Departament de Benestar Social de la Generalitat. Ara, des que -l'a el cartró» a la cooperativa Miques i te un contracte laboral i domicili estable, els nens passen dos caps de setmana de cada nies amb ella. I s l'única dona de l'equip d ' o n / c persones que buiden els contenidors de recollida selectiva de deixalles que es van inslal lai a Sant Cugat a pimcipi de b ' n 4 . Antonio Corcovado. c v d r o g a a dicte i camioner i mecànic expert. es l'encai regat de u i o i d m a i la resta de treballadors. .. I s un cap molt exigent. però molt bo», segons I e r n a n d o Diego. I II. que es colombià però no te «res a \ c u r e amb el cattcl de Medellín». ha superat el seu alcoholisme, iccull mobles i voluminosos a domicili amb ('orcovado i v ui a la Horcsta. Tots tics son treballadors de la cooperativa Miques, l'empresa que la fundació Engrunes d'Esplugues, dedicada a la "recuperació de persones desestructurades i inadaptades» des del I9S2, va crear l'any passat a Sant Cugat quan l'Ajuntament la va contractar per recollir i classificar el material dipositat als contenidors del pla Residu Mínim. LI paper i el cartró es recicla, la poda es porta a la planta de compostatge de Torrelles i els mobles se cedeixen a la fundació per vendre'ls. Tot es recicla o es reutilit/a. «Es ecologisme i s'ha posat de moda —admet la directora de la cooperativa Miques. Charo Munoz—, però a b n g r u n e s fa dotze anys que vam c o m e n t a r a fer de drapaires organitzats i. sobretot, a utilitzar-ho com a mitjà per recuperar per-

El grup del 0,7% reprèn la campanya amb una xerradatfArcadiOliveras H Sant Cugat.— Més enllà del 0,7%. Corn reduir la dependència Nord-Sud és el títol del psicolabis tertúlia que la Plataforma del 0,7%' i Més ha organizat per aquest vespre a m b el vice-president del col·lectiu Justícia i Pau. Arcadi Oliveras, com a convidat. L'objectiu de Tacte és rellançar la campanya de sensibilització del grup. un cop lliurat a l'Ajuntament el document que proposa una comissió de seguiment formada per una majoria de societat civil. El ple de desembre va aprovar la creació d'aquest organisme el dia que es va acordar el pla de terminis per cedir el 0,7% del pressupost municipal el 1998. sis.

Sant Cugat Ajuda Bòsnia recull aliments per a Sarajevo M Sant C u g a t . — El col·lectiu Sant Cugat Ajuda a Bòsnia, amb la col·laboració de Bombers Voluntaris de Valldoreix, comença dilluns una campanya de recollida d'aliments en llauna per enviar a Sarajevo. La iniciativa forma part de la campanya Pau per a Bòsnia i Hercegovina, coordinada per l'associació Pau pels Balcans. La recollida es farà també a Castellbisbal i a Molins de Rei. Els punts per lliurar les donacions a Sant Cugat seran la Casa de Cultura i el local de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix. seu de Bombers Voluntaris de l ' E M D . , s.B. Un membre de hi cooperativa Miques recull cartró dels contenidors de Residu Mínim. Foto: JA. MULA. sones. El reciclatge que realment ens interessa a nosaltres insisteix— és el de les persones.» Els assistents socials dels ajuntaments i de la Generalitat són normalment qui posa en contacte la fundació Engrunes i Miques amb els possibles beneficiaris. A Sant Cugat, com a treballadors, hi arriben quan han passat el període de recuperació física i psicològica i han participat en les activitats oeupacionals amb què Engrunes fa la teràpia. «En una altra empresa —assegura Charo Munoz— seria gairebé impossible que trobessin feina. Molts han es-

tat a la presó i la majoria no tenen cap professió. Però el que no sap la gent és que són els millors treballadors que hi pot haver: responsables, eficients i, a més. bons companys.» I com a prova, explica que quan un dels membres de l'equip va haver de complir un mes de presó que tenia pendent, la resta es van negar a admetre un substitut que li fes perdre la feina. «Valoren la feina més que ningú. És lògic —sentencia Munoz— si pensem que els costa més trobar-ne.» Tot i que es va constituir fa només un any i tres mesos, la

cooperativa Miques ja va ser, durant el 1994. la font d'ingressos que va aportar el 4 1 % del pressupost de la fundació Engrunes. La resta prové de convenis amb l'administració, venda de material i donatius, però queda encara un dèficit de més de sis milions que s'ha cobert amb crèdits. Per trobar una solució definitiva al finançament, Engrunes espera l'aprovació dels programes Horizon de la Unió Europea, que els permetrien el funcionament com a empreses d'economia social i beneficiar-se d'exempcions fiscals que ara no tenen.

Detinguda per robatori i falsificació de receptes I Sant Cugat.— U n a santeugatenca de 28 anys ha estat detinguda per la Policia Nacional aquesta setmana, acusada d'haver robat una camera fotogràfica valorada en 100.000 pessetes en una botiga on havia entrat a demanar-hi feina. Segons la policia, la detinguda havia presentat una recepta falsificada de la Seguretat Social en una farmàcia m o m e n t s abans del robatori i després se li va confiscar un talonari i el segell d'un metge que utilitzava per comprar antidepressius. /s.B.

EL CONCILI CATALÀ AL CENTRE BORJA

La tercera ponència proposarà la creació d'un secretariat social de l'Església S'obre el debat sobre pobresa i marginació Sil V i V I t A k k í )S< )

I Sant Cugat.— La creació d'un secretariat social al servei de les diòcesis de Catalunya serà un dels mecanismes per potenciar la tasca assistencial de l'Església que proposarà l'equip de la tercera ponència del concili en la quarta sessió de treball, que comença aquest vespre al Centre Borja, l a formació i divulgació entre els ciutadans i les institucions per sensibilitzar la societat de la -pobresa al mon i de la de Catalunva en particular, amb els nous reptes que això representa», es la segona funció que la proposta atorga al secretariat. Amb el títol La \oLhcitud per als mé\ polires i inanimat-., la ponència presentada pel document de treball demana també que els salaris dels treballadors siguin "dignes i justos» i que l'aplicació d'aquesta pràctica comenci pels contractats per la Església. Al mateix temps però, recorda •<cl pecat» que es fer una feina amb negligència i adverteix que

«el voluntariat no s'ha d'entendre com un pas previ per aconseguir una feina r e m u n e r a d a dins l'Església». Però al marge del debat sobre aquest tercer tema que ha de comançar a l'aula conciliar, l'equip de la primera ponència — q u e analitzava les necessitats de l'evangelit/acio en la societat actual— haurà de començar a revisar i refer les propostes aprovades amb la condició que s'hi afegixin esmenes per tornar-les a presentar a la que seia la votació consultiva definitiva, encara sense data fixada. Lis placet nata modam, vots favorables que d e m a n e n modificacions com a contrapartida, van ser majoritaris en moltes piopostes presentades a les primeres vo tucions orientatives d e l'última reunió, fa quinze dies. Ls el cas de la d e m a n d a d'ensenvament obligatori de cultura religiosa a les escoles públiques o de la creació d'una xarxa d'emissores de radio interdiocesana a Catalunya.

• Sopar de Mans U n i d e s — L'na iccaptació de 27f).IHI0 pessetes pei afegir a la campanva que bnança la construcció d'una planta de reciclatge a Quito es el balanç del primer sopar benèfic amb subhasta que Mans L'nides ha fet a Sant Cugat. Segons la coordinadora del grup, Maria Àngels Huguet,

I assistència de les 250 persones que es van reunir al Centre Borja divendres va superar les previsions fetes. L'èxit demostra, segons la tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials, Silvia Flury, «el treball que Mans Unides ha fet durant anys. abans que la solidaritat és posés de moda». s.B.

BALLS D E SALÓ

CARLES I LA QUARESMA

. Divendres, 17 de març de 1995

El cardenal arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles va celebrar la Quaresma amb quaranta sacerdots més al Monestir de Sant Cugat, amb l'església plena de gom a gom. Plana 38.

Les Escuelas Musicales de Bailes de Salón de Sant Cugat han organitzat un concurs estatal per a parelles, que es farà dissabte i diumenge de la setmana que ve al Pavelló Municipal. Plana 36.

LA VIDA SOCIAL

La inauguració oficial de la rambla Sàbat reuneix polítics i entitats Unes 300 persones van assistir a l'acte d'homenatge, presidit per l'alcalde i la família del mestre pastisser SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— L'equip de govern municipal complet, representants de les entitats de la ciutat i veïns encuriosits. En total, unes 300 persones van assistir dissabte al matí a la inauguració Les danses dels bastoners de l'Esbart Sant Cugat van obrir i tancar l'homenatge a Jaume Sàbat amb què dissabte es va inaugurar oficialment la rambla que porta el nom del pastisser. Es tracta d'un carrer per a vianants que va de Dos de Maig fins a la rambla del Celler, «un carrer petit, però molt cèntric, que farà que la ciutat recordi el pare encara que Sant Cugat tingui 2000 anys», va dir Sàbat fill. Les previsions l'apuntaven com l'esdeveniment social més important del cap de setmana —després de la representació d'J/ Trovatore al Teatre-auditori—, i no van fallar: l'equip de govern complet, el president de l'Esbart, Joan Rovira, el president del Centro Popular Andaluz, Gabriel Ruiz, acompanyat d'altres membres de la junta directiva de l'associació, el rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Pere Vivó, l'ex-jutgessa de pau Núria Terribas, representants d'entitats i veïns encuriosits van assistir a l'acte d'homenatge organitzat per l'Ajuntament. En total, unes 300 persones, que van escoltar els parlaments de Jaume Sàbat fill i l'alcalde. Després d'agrair el reconeixement en nom de tota la família, el fill del mestre

oficial de la rambla Sàbat. Presidit per l'alcalde, Joan Aymerich, i la vídua del mestre pastisser, que van descobrir junts la placa amb el perfil de Jaume Sàbat gravat, l'acte va ser un homenatge de l'Ajuntament a un personatge que, segons

Aymerich, «amb el seu prestigi va fer conèixer també Sant Cugat». Mort el 1993 als 80 anys, Sàbat va ser el creador dels rosetons, les pastes que reprodueixen el vitrall central del Monestir, i del concurs de mones.

Elsfillsi la vídua de Jaume Sàbat, amb l'alcalde, durant l'acte. Foto: MANÉ ESPINOSA pastisser va recordar la trajectòria del seu pare i la dedicació a Sant Cugat, la ciutat on es va instal·lar fa més de quaranta anys i per la qual va crear els rosetons, una pasta que reprodueix el vitrall central del Monestir i que encara ara s'elabora amb la mateixa fórmula.

«També va ser aquí —va puntualitzar— on el pare va instaurar el concurs de mones de Pasqua, que mai no va voler portar a Barcelona, tot i haver de renunciar a una difusió més àmplia del certamen». Per tot això, va afegir, «és normal que passi el que està passant, és nor-

mal que la gent el conegui i se l'estimi, i que l'Ajuntament li hagi volgut dedicar un carrer». En el seu torn de paraula, l'alcalde, Joan Aymerich, va recollir la idea llançada pel fill del pastisser: «Jaume Sàbat era un home profundament arrelat a Sant Cugat,

tot i que no hi havia nascut. Tant que, fins i tot, com has recordat tu, Jaume —va dir adreçant-se al fill de l'homenatjat— mai no va voler portar el concurs de mones a Barcelona, com tu li recomanaves, cosa que ja veus que no havies d'haver fet mai. I és que Jaume Sàbat va demostrar que amb el seu prestigi professional podia donar fama a la ciutat que l'havia acollit.» Aymerich va reconèixer que aquell homenatge no era el primer que es feia a Jaume Sàbat, «perquè va tenir la sort que se li fessin els reconeixements en vida, una sort que tenen pocs». Aymerich va recordar també les facetes de dibuixant i escriptor del pastisser, per acabar el discurs llegint la dedicatòria als seus descendents amb què Sàbat va encapçalar les seves memòries, un paràgraf on admetia el desig que el recordessin fins i tot aquells que ell no arribaria a conèixer, i que acabava dient: «Que boniques que són les il·lusions.» Un aperitiu amb productes de la pastisseria Sàbat i, és clar, amb els rosetons de Sant Cugat, va arrodonir el que Aymerich havia insistit a definir com «un homenatge alegre, i no un dia trist, encara que trobem a faltar el mestre pastisser».

Exposició cedida per la Biblioteca de Catalunya de material sonor provinent de la fonoteca, i una mostra d'aparells de ràdio cedits per l'Associació Cultural d'Amics de la Ràdio. Així mateix es presentarà al públic un disc compacte enregistrat amb motiu de la commemoració. Ràdio Barcelona va ser la primera emissora de ràdio que va entrar en funcionament a l'Estat Espanyol. Va ser inaugurada el 14 de novembre de 1924 per l'alcalde de Barcelona, el Baró de Viver, i tenia la seu a l'hotel Colón, a la plaça de Catalunya. En va ser la fundadora l'Asociación Nacional de Radiodifusión, una entitat que reunia un grup de comerciants del sector electrònic. Va rebre la lli-

• Sant Cugat.— La comissió de festes ha començat a preparar la festa major d'enguany. Es preveu que comenci el 28 de juny amb el pregó i que acabi diumenge 2 de juliol. És la primera vegada, en aquests darrers temps, que la diada de Sant Pere coincideix amb l'inici de la festa gran. La comissió treballa amb els esquemes dels darrers anys per mantenir l'equilibri entre les activitats per a totes les edats i la proliferació d'actes culturals, esportius i pròpiament festius. La participació de les entitats serà bàsica per omplir una festa que espera arribar a tots els santeugatencs. El Paga-li Joan, la trobada gegantera, els concerts, els balls, els espectacles infantils, l'arrossada o el correfoc seran alguns dels al·licients perquè la gent participi de la gresca. La comissió vol potenciar la iniciativa de la botiga al carrer que tan èxit va tenir l'any passat. Els reptes quant a les millores són, entre altres, la seguretat i la fira, dues de les preocupacions que la comissió ha fet arribar al regidor de Cultura, Jordi Franquesa, en una reunió recent. Properament es convocarà el concurs per a l'adjudicació dels bars, així com també el concurs per a l'elecció del cartell de la festa. La comissió de festes va ser formalment constituïda al juliol del 1993 en un ple municipal, amb el suport de tots els partits polítics. La majoria dels seus integrants, però, fa més de cinc anys que en formen part./FC.

Es convoquen els III Jocs Florals de la Floresta

Els setanta anys de Ràdio Barcelona, a la Biblioteca Mil·lenari XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— La Biblioteca del Mil·lenari acollirà una exposició commemorativa dels 70 anys d'existència de Ràdio Barcelona. L'exposició començarà el dia 17 vinent i s'allargarà fins al 31. Posteriorment viatjarà a altres localitats de Catalunya. Aquesta exposició ha estat cedida per la Biblioteca de Catalunya i commemora la cessió de la fonoteca de Ràdio Barcelona (composta per uns 250.000 enregistraments sonors) a la Generalitat de Catalunya. L'exposició està formada per un conjunt de documents, fotografies i discos de pedra que il·lustren els inicis de la ràdio a Catalunya, així com una selecció

La festa major serà del 28 de juny al 2 de juliol

Una de les ràdios antigues que formarà part de l'exposició.Foto: AMICS DE LA RÀDIO cència d'emissió «EAJ-1», per la E d'eco, el nom que identifica Espanya en el sistema internacional de radiodifusió; la A d'alfa, el tipus d'emissora; la J de Juliett,

que vol dir emissora de tipus comercial, i l'I de primera emissora EAJ. Es dóna la circumstància que les primeres ràdios de vàlvules, fabricades per les cases Bell,

Philips, Radiola i Telefunken, no van arribar a Espanya fins al 1925. Les primeres emissions d'EAJ-1 es seguien amb aparells de galena de fabricació casolana.

I La Floresta.— L'Agrupació Esportiva i Cultural de la Floresta organitza els tradicionals Jocs Florals. S'hi han previst tres categories: la infantil, fins a 15 anys; la juvenil, de 16 a 25 anys, i la d'adults, a partir dels 26 anys. Les obres, en català, poden ser poemes o narracions, que tractin dels següents temes: la Floresta-el nostre indret, la natura, l'amor i l'amistat. Les obres, que s'han de presentar a doble espai en DIN A-4, no han de sobrepassar les tres planes. Els poemes o narracions s'han d'adreçar a l'Agrupació Esportiva i Cultural que es troba al passatge Sagalà, 4-6 de la Floresta. Les dates de presentació són del 22 de març al 22 d'abril. El lliurament de premis es farà el 14 de maig. Si es necessita més informació es pot telefonar a les t a r d e s al 6755006./F.c.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 17 de marc de 1W5

LA VIDA SOCIAL Socis del CMSC es preparen per a la IV Ruta dels Tres Monestirs

Sant Cugat centrarà l'atenció estatal amb el trofeu de balls de saló Alumnes d'escoles de ball d'arreu vindran al primer eampionat que s'organitza a Espanya II IS1 |> M \ Al l.l'S

• Sant CtiKiit. I Is dies 25 i 2b de marc, es concentraran a Sani Cutial totes les escoles de balls de salo de l'I'stat I s p a i n o l portades per professors titulats per 1"Associació Pi o l c s s i o n a l d'l spanya de Ball I sportiu i de ( ompclicio. Du i ant dos dics. el pavelló municipal d cspoi ts de la ciutat es convertirà en un espai destinat a IcAhibicio i al campiona! de balls estàndard (vals lent i ràpid, tango no argenti. i<>.\ lent i ràpid) i llatí (samba, rumba. bolero, pas-doble i t \ a . txa. ixa). Aquest tipus de trobada mai no s'havia olganit/at anteriorment. Dos jutges alemanys, dos austríacs i un anylès, tots

ells titulats a nivell internacional, s'encarregaran de valorar totes les proves que es facin. Els alumnes de les escoles participants competir.in segons les categories establertes: Ei (parelles que competeixen per primera vegada), D. C i B. Aquesta trobada ha estat una iniciativa de les Hseuelas de Bailes de Salón de Sant Cugal (Anselm Clave. 17). de IVpc Asensio i Eilvira Avesa (professors titulats per l'A.Ei.P.B.S), que han convocat el primer gran troteu Ciutat de Sant Cugat. C u a convocatòria que ja ha rebut una resposta positiva de la majoria dels alumnes de les escoles que hi han decidit participar. Pel q u e fa ais

1 maluc d

lc salo al pavelló cl juny Je l'any passat. Ivnr M. ESPINOSA.

alumnes de l'escola santeug a t e n e a , estan e n t r e n a n t molt per aconseguir bons resultats en la que es la seva primera intervenció en un campionat d'aquest tipus.

Altres només tenen previst assistir al campionat per observar el desenvolupament de les jornades. Després del campionat d'estàndards, el dia 25 es farà al mateix pa-

velló una gran festa nocturna a m b una orquestra de balls de saló. Diumenge és prevista u n a actuació de IT.shart Sant Cugat. Canal 33 elaborarà un reportatge.

K !•: S T A D R A N T

^PARADA/

La Nansa

R')N1 >Air

Fregidoria-Marisqueria :rta. Sabadell. 47-C8191 Rubí Tele'ons 69 11 52

MEX-CAT Especialitat Mexicà - Català

MENJAR

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

Ueó. XIII

692 24 24

Cam a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAV1NS

Ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat

680 31 29

Brasería. rostit, banquet Cuina de mercat

Dijous tancat excepte festius

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av, Flor de maig, 122

580 88 39

REST. EL V1EJO ROBLE

d Altamira. 36

691 73 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. BARBANCHO EL PASO

c/pas Estació, 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i ditl. no festius

MIRASOL

MASJANER

Guadalajara. 14

6742315

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

Victòria. 18-20

589 25 71

Braseria

LA NANSA

Ctra Sabadell. 47

699 11 52

Paelles, mansc. fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

MACX1M

Guatlla, 20, els Avels

699 55 58

Menú, degustació

Tancat diss. migdia i diumenge nit

EL PORTALET

Pi. dol Dr Guardiet, 14

588 54 68

Pizzena. cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

CAN AMETLLER

Camí can Ametlter, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari

Tancat diss. migdia i dium

CREP

Valldoreix, 68

675 28 26

Creps, entrepans

Tancat dimecres tarda

RESTJCANTINA EL MEXICANO

c/ Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i n j s i c a autèntica

LA GRANJA

St Anloni-Plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPEH'S

Enric Granados 7

675 31 41

Brasena

BOKATAS

Plaça Hospital, 35-37

589 1972

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta. 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L AVIA

c/Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/internac.

MESOMENYS

c/ Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-català

RUBÍ

SANT CUGAT

'• ce-s'at dels cinemes ,6 rel 58Ç 38 23

RESTAURANT CAN

H Sant Cugat.— C o m a preparació de la IV Ruta dels Tres Monestirs q u e es farà el dia 26, el comitè d'itineraris de la Marxa Infantil organitza el dia 19 una sortida per Collserola, oberta a tots els santeugatencs. Es tracta de fer un recorregut de 20 quilòmetres per can Trabal, can Bell. Sol i Aire. Sant Medir. la carena de can Borrell, can Coll i el Pi d'en Xandri. Una volta p r o u i n t e r e s s a n t p e r conèixer paratges de Collserola. I.a sortida és a les 8 del matí, davant la seu social de l'entitat muntanyenca. lis preveu arribar abans del migdia. E.cs inscripcions a la Ruta ja es poden fer al C M S C a les tardes. Des del Club s'anima els excursionistes a participar en aquesta tradicional marxa que s'ha consolidat en ambients muntanyencs del país. r-\c.

r P \ BARATA

Ora. de Rubí o Sabadell km ! 5,200 Tel. 697 06 52

VALLDOREIX

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS « i r ^ ^ - J e l . 589 26 97

I I Jfleeón t Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47SB9 27 02 SAKT CUGAT DELVALlfS

Diumenge i fest. obert a partir 18h

Servei de bar

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú dian i prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra. Rub' a Sabadell, hm 15 200

697 06 52

Cargol launa/arròs negre

LACARBONERIA

Vila, 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, i

584 23 32

Creps, amanides, menús

Obert cada dia

EL TAST

Alfons Sala. 9

589 15 02

Marisc, menú cuina merc

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Olabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

PARADA 1 FONDA

Rbla Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

cl Baixada de l'Aba, 20

674 16 75

La nostra esp és qualit

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

674 10 47

Brasena i cuina de merc.

Obert tot el dia

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San. 6

589 52 40

Calçotada

BAR REST

d Sabadell. 47

674 53 07

Braseria

CERVESERIA IL SICILIANO

Plana Hospital, 6

675 28 52

Cervesa d'importació i

menjar basc

CAPITAN COOK

pi. Uuis Millet. 1

589 61 61

C j m a colonial

Obert tots els dies

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

674 11 41

Dies festius bufet lliure

CASABLANCA

Vingui a provar els nostres nenús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

LA BRASERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h

Obert tol el dia

VINSNOE.S.A. Baixada Sant Sever, 4 Tel. 589 19 83 Fatt: 589 24 62 08190 ST. CUGAT WrWiiW

RI·:S"I'.M:R.\NTPI//I·:RIA

PANXACONTENTA

%à\ ï

!'.'.-sc!; I itiKirri.!. ti4 • Sani CULUI

Til.

5S«í (>6 0 7 I ASA II NI MIM

' ).! i;

•\S'i l ' I M ( i •;\-i i " t ; •,,' v V i / < I .'."v 1 I- i.M.I

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES

Pas Estoc», 15 - T«L 674 38 03

SUGGERIMENTS CADA SETMANA

08190 LA FLORESTA (Sont Cugat dei Voltés)

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

LA VIDA SOCIAL

La Floresta Esportiva i Cultural, una entitat polifacètica en activitats

Servei de cangur i esplai a l'escola Pla i Farreras

Creada el 1985, disposa d'instal·lacions pròpies, de més de cinquanta famílies associades i de molts projectes

H Sant Cugat.— L'associació de monitors del lleure infantil i juvenil «KOMTÚ» ha iniciat un servei de cangur i un esplai diari a l'escola pública Joaquima Pla i Farreras aquest curs 94/95. El servei de cangur permet als pares deixar els nens i nenes a l'escola, a l'hora que més els convingui, entre les 8 i les 9 del matí. Dins d'aquesta franja horària, els més menuts disposen de jocs d'entreteniment.

JOSEP M. VALLÈS

FRANCESC CARBÓ

• La Floresta.— Cap a l'any 1976 un grup d'amics i amigues, la majoria dels qual passaven l'estiu a la Floresta, van comprar un terreny, de gairebé 8.0()0 metres quadrats, situat al pasEn Jaume Sarasa, actual president, i la Rosa Turón, responsable d'activitats culturals, viuen i parlen com si La Floresta Esportiva i Cultural fos la seva feina. I és que, com ells, molts socis passen part de Ics seves hores en aquesta entitat que aglutina més de 50 famílies, que actualment viuen en gran part a la Floresta. L'entitat va néixer oficialment el 1985. Deu anys abans, el 1976 un grup d'estiuejants florestans es van plantejar la necessitat de tenir un lloc per reunir-se, fer esport i viure la cultura. Per aquest motiu van comprar un terreny de gairebé 8.000 metres d'extensió. Amb el temps, van adequar un local social, una pista poliesportiva i uns vestuaris. Ara amb aquest terreny tenen el projecte de fer per al 1996, si l'economia ho permet, una piscina, uns vestuaris nous i volen adequar espais per als associats. L'entitat que regenta una junta de 6 persones està situada a la zona alta de la Floresta, al passatge Sagalà 6. El telèfon per informar-se és el 6755006. Durant la setmana, és oberta de 17 a 23 hores, el dissabte de 16 a 23 i el diumenge al matí de 9 a 14. Ara com ara disposen d'un ampli local per fer activitats, d'un servei de bar, d'uns vestuaris i d'una magnífica pista poliesportiva que permet jugar a frontennis, futbol de sala i molts altres esports, no tan arrelats com el tennis o el voleibol. A l'entitat, que té en el seu si l'Agrupació Esportiva i Cultural, per aspectes bàsicament esportius, s'hi pot

satge Sagalà de la Floresta. No va ser fins deu anys més tard, el 1985, que constituïen el que s'havien proposat, una entitat que abracés àmbits tant culturals com esportius i que ajudés a dinamitzar el Districte. Avui disposen d'una pista

poliesportiva, d'un ampli local social i de més de 50 famílies associades que estan arrelades a l'entitat i a la seva vida social. La junta actual creu que cal seguir-la projectant amb projectes de futur als associats i al municipi. ser concursos de menjars, la calçotada tradicional, cl carnestoltes, la participació en la cavalcada de Reis o la vinculació per Sant Jaume a la Festa Major del barri en coordinació amb la Comissió de Festes. En l'àmbit cultural s'ha consolidat, en la vessant infantil i adulta, el grup de teatre Ni ho somiïs. Per tercer any consecutiu, convoquen els Jocs Florals per aquestes dates (vegeu plana 35). A partir d'aquest any han creat l'Escola de Música que coordinen dues persones de la Jove Orquestra Sant Cugat. A finals del trimestre passat van oferir, amb notable èxit, el primer concert. Com a acte més obert, hi ha el concurs de dominó que fan Interclubs amb participació dels santcugatencs com el Júnior i el Natació Sant Cugat. I també en l'àmbit cultural cal destacar les simultànies d'escacs que fan cada dos mesos.

Membres de l'Escola de Música i socis joves fent un mural. Foto: Arxiu AEC la Floresta. associar qualsevol família que aboni una entrada i una quota mensual de 5.500 pessetes. També s'admeten so-

cis o sòcies individuals que paguen una quota inicial de 15.000 pessetes i 6.000 al trimestre.

Dos grans blocs d'activitats són els que es duen a terme a part de les activitats lúdico-socials, com poden

En l'àmbit esportiu ara com ara tenen un sol equip masculí de futbol de sala, que juga a Primera Regional. Amb vista al curs 1995-96 ja han previst tenir-ne un d'infantil i un de cadettes. El frontennis, en totes les modalitats, també està força arrelat. Al llarg de l'any es juguen bastants tornejos. També la petanca i el billar formen part d'aquesta activitat, que encara que diversificada, vol arribar a tots els associats i al públic en general. J.Sarasa i R.Turón estan força il·lusionats amb vista al futur i, si bé amb cautela, parlen del 1996 com a data per començar els projectes que explicàvem.

Mossèn Ballarín fa una primera xerrada sobre la història de l'Església La segona part es farà el dia 28 al Palau Abacial del Monestir FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Amb la sala d'actes del Palau Abacial plena de gom a gom, l ' e s c r i p t o r de Mossèn Tronxo, va parlar de la història de l'Església en general i en particular a casa nostra. Aquesta primera xerrada de Mn. Ballarín, que tindrà continuïtat el dia 28, va comprendre des de l'època dels romans fins a la Renaixença. En síntesi Ballarín va explicar que en plena dominació romana van ser els cristians els que es van comprometre en el seu temps, i que van fer, en el marc de l'Imperi, el seu lloc de culte. Segles després, a l'edat

mitjana, va existir la força. expansionista del cristianisme. L'evangelització, segons Ballarín, no la van fer els capellans sinó els monjos, que no es movien del lloc on eren. Els monestirs permetien als pagesos lligar-se a la terra i fer una feina de civilització. Era l'època del romànic. En contrast amb els monjos i les monges, que oferien dinamisme, la parròquia oferia estabilitat. Ballarín va parlar del teixit bàsicament humà de les parròquies que es denominen comunes a molt llocs d'Europa. En plena edat mitjana, en el segle XII es produeix un gran canvi. La vida del camp

Mossèn Josep Maria Ballarín durant la xerrada. Foto: J.A.MULA. passa a la ciutat on la cadedral agafa protagonisme al costat de l'home d'ofici que substitueix el pagès. Fins al segle XIV persones com Sant Domènec i Sant Francesc marquen la

dinàmica de la vida religiosa per la qual es creia en l'home i en la bona nova d'un Déu proper. Al nostre país va destacar la resplendor del gòtic, com a signe d'un país en expansió

que va entrar, del 1400 al 1714, en una crisi profunda que no se superaria fins al XIX amb les figures de Jacint Verdaguer i Antoni Gaudí, que va situar en el marc de la Renaixença.

L'esplai diari Aquest esplai, de cinc a set de la tarda, pretén que els nens i nenes coneguin el centre escolar fora de l'àmbit de la docència per fer-ho des de l'oci, convertint-se en un lloc on es realitzen activitats de lleure. Així. consta d'una petita ludoteca amb varietat de jocs i joguines per a totes les edats. Paral·lelament hi ha l'opció de participar, lliurement, en els tallers creatius i jocs organitzats. També s'ha preparat un espai on els nens poden fer els treballs de classe, consultar dubtes, cercar informació o treballar en grup, sempre amb el suport d'una mestra o una monitora. Aquest projecte, iniciat el mes d'octubre de l'any passat, s'ha dut a terme a l'escola Pla i Farreras gràcies a l'Associació de Pares dels Alumnes i al Consell Escolar. D'altra banda, l'equip de mestres del parvulari i l'equip directiu del centre escolar estan a la disposició de tots els pares interessats a conèixer el parvulari per a la matriculació del proper curs 95/96.

Menuts a l'Escola de Patinatge Artístic JOSEP M. VALLÈS

B Sant Cugat.— L'activitat de patinatge artístic, de la mateixa manera que la dansa i la gimnàstica rítmica, requereix començar a practicar des de molt petit, ja que la carrera esportiva d'un patinador és més curta que ía dels altres esportistes. Aquesta no va més enllà dels divuit o vint anys. Per aquest motiu, l'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat ha posat en marxa el pla «menys de vuit», dirigit a nens i nenes de menys de vuit anys que vulguin practicar aquest esport amb l'objectiu de crear una base que garanteixi un equip de competició per al futur. Els entrenaments són adaptats als petits i, mitjançant el joc i l'entreteniment, van assolint els coneixements tècnics necessaris. Malgrat la seva curta edat, n'hi ha que només tenen quatre anys, ja participen en competicions i festivals de patinatge. Tots els interessats es poden adreçar al mateix pavelló poliesportiu els dilluns i dimecres de 17,30hal9,30h.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S ' Divendres. 17 de marc de 1995

LA VIDA SOCIAL L'Ateneu Santcugatenc redueix despeses

Josep Ferreny i Pujol En Josep de cal Saldoni ha cultivat sempre roses al jardí de casa seva. Home amable i generós, mai no ha negat cap rosa als passejatits que li n'han demanat una. treure una tona sencera de mel, però cl normal era treure ' n d e c i n c - c e n t s a vuit-cents quilos.» — M ' h a n dit que sempre que al poble hi havia problemes, amb abelles que sortien o eixams que buscaven lloc, el cridaven a vostè? —«Sí. moltes vegades em cridaven per agafar-les. Normalment. quan un rusc és massa ple. una part de les abelles amb una reina jove marxen. LLavors és fàcil agafar-les, ja que, si els poses a prop una caixa fosca amb filat a banda i banda, de seguida hi entren i pots agafar-les. T a m b é les pots cridar donant cops a la caixa o picant de mans. En aquests moments, si no fas moviments bruscos, mai no et piquen. Si poses mel al jardí per fer-les venir i poder-les filmar o estudiar-les, tampoc no et picaran perquè saben molt bé que aquella mel no és seva.»

Ml IN 1 SI S \ \ I

I Sant Cugat l'othom que passa pel principi vie la rambla del ( c l l c r el mes d'abril se sorprèn pel pertum i pel color d u n a vintena de rosers de lots colors plens de lloïs i protemls només per un blat 11 jardí de cal Saldoni es llavors un del espectacles mes bells de Sant Cugat. I I propietari d'aquesta mciavclla es en Josep. que tics de sempre ha volgut que tolhom pugui gaudir ele les seves roses i que mai no ha volgut aixecar un mur que prives els passejants tic veurc-lcs. Mai no s'ha plantejat fer un mur com els dels altres jardins'.' - N o . Penso que aixi qualsevol pol gaudir de Ics meves roses. Tampoc mai no Ics he tallades per posar-les en un gerro dintre de casa. HI que sí que he fet es tallar una o dues roses a les persones que em demanaven una dc les meves tlors quan passaven per davalli tlel jardí i jo hi era. ( r e c que aquesta es una manera ele compartir el que tinc amb cl poble.» l e s roses i les abelles han estat les seves grans dèries. Son compatibles aquestes dues alícions'.' «Si. son del tot compatibles. l.cs abelles mengen nectar de dors i amb això tan la mel. A més, elles ajuden a pol·linit/ar-lcs i fan que els jardin siguin molt més bonics. La gent que de vegades protegia els arbres fruiters perquè no piquessin la truita sempre tenien la fruita més pobra que els que deixaven els arbres sense cap protecció. Des de molt jove que soc aficionat a les roses i a l'apicultura. A les abelles. m'hi vaig aficionar gràcies al meu germà petit, que també era apicultor. Al principi teníem ruscos al poble, a can Camps i a Griells. Però un cop algú ens va robar la mel i, el que és pitjor, per robar la mel va ofegar les abelles. És per això que vaig prendre la determinació de canviar-les de lloc. Va

Ferrer ha cultiva! sempre roses al jardí i és també un aficionat dc l'apicultura. Foto: J.A. MULA.

«M'agraden sobretot les roses» -Nom: Josep Ferreny Pujol. -Lloc de naixement: Sant Cugat. -Data de naixement: 29 d'octubre de 1900. -Estat civil: casat. -Professió: pagès. -Afïcions: «Cultivar roses i l'apicultura.» -Un llibre: «El libro dc las abejas, de Teaiens.»

ser llavors que vam posar els eixams a la teulada del Monestir. Mira, a mossèn Anton li van regalar un rusc

—Una pel·lícula: «Confessa que no li agrada gens el cinema.» —Una música: «Sobretot la música clàssica i les sardanes.» —Màxima aspiració: «Mai no he desitjat res més del que tinc. Sóc un home que sempre he estat feliç: només desitjo conservar les meves roses i anar fent.»

i va pensar que, si nosaltres hi podíem posar els nostres al mateix temps, també podríem tenir cura de las seves

abelles. Després, i a poc a poc. vaig anar tenint més arnes, fins a més de vint. Recordo que un any vaig

—Les abelles tenen molt mala fama i molta gent té por d'aquests insectes. —«Hi ha de tot, però normalment només es defensen. Per treure la mel, sí que has d e p r o t e g i r - t e , p e r ò quan van soles, b u s q u e n menjar o estan tipes, no acostumen a fer ben res. A Valldoreix hi ha una casa on tenen un rusc entre el vidre i la persiana d'una finestra des de fa molt de temps i mai n o ha passat res. És clar que aquesta finestra no es pot pas obrir, però no molesten la gent quan volen pel jardí. L'apicultura, però, és una afició que es perd. Cada vegada queden menys abelles. A més, i això és prou perillós, hi ha una malatia que les mata i, si no en tens cura ben aviat, p e r d s tots els eixams. És una cosa molt trista i p e r i l l o s a ja q u e aquests animalets són molt útils i del tot imprescindibles per a les plantes i arbres fruiters. Els jardins sense abelles no són bons. Jo crec que, si un dia les abelles desapareixen de Sant Cugat, serà un gran mal.»

I Sant Cugat.— Segons informa el butlletí n ú m e r o 47 de la segona època, corresponent als mesos de gener-fehrer d'enguany de l'Ateneu Santcugatenc. la precària situació econòmica i l'escassa assistència de socis al local han obligat l'entitat a reduir despeses dc forma dràstica. Per aquest motiu. des del mes dc febrer l'Ateneu només obre les seves portes els dijous i divendres de sis a nou de la tarda. El butlletí afegeix que s'espera no haver d'augmentar les restriccions i poder cont i n u a r l'activitat. D ' a l t r a banda. l'Ateneu Santcugatenc lliurarà aviat una ensenya de plata als socis que compleixen 25 anys amb l'entitat. Aquest és el cas de Josep Maria Casas Eroles, Joan Moncau i Eelip. Josep Maria Gavín. T o m à s Puigoriol i Tomàs. Pere Cortijos Llamas i Josep Maria Calventus i Solé. El butlletí també recorda que el dirigent de l'Ateneu Josep Pla és el guanyador del primer premi del concurs literari organitzat per la Universitat Politècnica de Barcelona. /J.M.VALLÈS.

Xerrada sobre les fàbriques històriques H Sant Cugat.— Dins el cicle sobre la història de Sant Cugat que organitza la Llar d ' A v i s de la P a r r ò q u i a . aquesta setmana s'ha parlat de les fàbriques i tallers que s'havien instal·lat al municipi i quina ha estat la seva aportació a la vida de Sant Cugat. C o m és habitual, a la xerrada van participar els coneixedors de la història local, J. Altet, J. Castanyer i T. G r a u . Grau, que ha fet un treball de recerca sobre les principals fàbriques, va destacar la instal·lació, a principi de segle, de Teixits Prat. Actualment, familiars dels fundadors encara continuen fent confecció a Sant Cugat. T a m b é es va parlar de la fàbrica de pells coneguda com la pelleria i de la seva història fins a desaparèixer. L'altra fàbrica que va centrar la xerrada va ser el taller-fàbrica de la Casa Aymat de tapissos. / G.A./J.M. VALLÈS

Ricard Maria Carles i 40 sacerdots celebren la Quaresma a Sant Cugat JOSl-.l' M. VA I I1S • Centre. El cardenal i arquebisbe de Barcelona. Ricard Maria Carles, considera que ha estat un pas molt important per a Sant ( ugat i per a l'Església l'acord a què van arribar l'Aíuntament ric Sant Cugat i el bisbal de Barcelona per construir en uns t e r r e m s a Coll l a v a una nova parròquia. Per Carles, -es un pas important pei a la ciutat com a t.il i per .1 l'Isglcsia. ev i d e n t m c n t - I 1 e.irdcnal ..i picsidir juntament amb cl bisbe auxiliar ele Barcelona, Carles Soler Perdigó. el rector de la parròquia de

Sant Pere Octavià, mossèn Pere Vivó, i 39 sacerdots més d'altres parròquies veïnes la celebració de l'eucaristia al Monestir el 8 de març al vespre. Ricard Maria Carles ja va assistir l'any passat a una celebració al Monestir per pregar amb la comunitat cristiana de Sant Cugat amb motiu de la Quaresma. Carles valorava satisfet la solemnitat dc la cerimònia que la setmana passada va ser seguida per feligresos del municipi que omplien l'església del Monestir: - l l a estat una celebració molt solemne, un acte molt pietós. Havia una gran

atenció per part de tota la gent. Ha estat una eucaristia molt compartida per tothom i, a més, el Monestir era ple. Estic content dc venir a Sant Cugat de tant en tant». L'arquebisbe de Barcelona, a més d'assistir a les sessions de treball del Concili Provincial Tarraconense que se celebren cada quin/c dies al Centre Borja dc Sant Cugat, va presHiii I. poc els funerals pe; mosse n Juli que durant molls anvs va ser rector óí- la p.;i roquia dc Sant Pere, i anienorment. ('aties va clausurar els aeles ele celebració del Mil·lenari de la Paí roquia.

1 1 cardenal Ricard Maria Carles, acompanyat dc Carles Soler Perdisjó al Monestir. H>tn M I st'INOSv

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

APUNTS ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS

Gabriel Ruiz «bateja» José Quintana. Foto: ELS 4 CANTONS

EL CPA fa andalús adoptiu un soci extremeny SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— José Quintana Gonzàlez, extremeny i soci del C e n t r o Popular A n daluz de Sant Cugat, és, des de dissabte, el primer andalús adoptiu «batejat» p e r l'entitat. La cerimònia es va fer després

d'un sopar a m b gaspatxo, i l'elecció va ser una sorpresa p e r l'homenatjat, que n o en sabia res fins al m o m e n t de rebre «el b a p tisme» de Gabriel Ruiz, el president de l'associació. Ruiz va anunciar que a partir d'ara la festa es repetirà cada any.

Horitzontals: 1.- Llibre medieval que contenia catàlegs de pecats i regles per determinar la penitència. 2.-Producte que provoca el vòmit. Una forma d'obrir. 3 . - Regatge. Romaní. Llatina. 4 . - Mes capgirat. Cortès, urbà. 5 . - Sigla de l'oest. El de Ter és un municipi del Gironès. Pronominal. 6.- Doll. Sigla de l'est. OTAN. 7.- Excel·lent. Pertanyent a les amides. L'última de la sort. 8.- Torna uns diners deixats en dipòsit. Faci ús de la raó. 9.- Com aquesta en trobareu dues a la riera. Òxid d'itri. Manifestació expressa de la voluntat, opinió o parer, donat a l'inrevés. 10.- Santa que té un santuari a Sant Gregori. Especialista en aquella part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.

GIRALT

10 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Verticals: 1.- Torbarà l'assossec. 2 . - Nom de consonant (plural). Serp no verinosa de grans dimensions, al revés. Sisena lletra del nostre alfabet. 3 . - Qui no coneix el que féu Robert amb les cabres? Sentir. 4 . - Acaben el partit. Colossa. 5.- Arrossegar. Massa d'aigua salada. 6.- Reproducció d'un so produïda per la reflexió de les ones sonores.

Situat a prop. Vocals del poble de Grions. 7.- Sigla del nord. Cap vegada. Tros de roba per a usos de neteja domèstica. 8 . Dit de la persona que coincideix dins una mateixa època. Repetida per tot. 9.- Embriac, al revés. Abaxi, acotxi. 10.- Element gasós, incolor, inodor i no tòxic. Fill del fill o de la filla. Sòlid geomètric format per una base plana de perifèria corba. 1 1 . -

SIS DIFERÈNCIES

Idea central d'un discurs.

opdQagv -"01 A°l «WI H -'6 '!Wi!H naoqv -•8 1 :>!praiv og - i OXVN H SVW -•9 mg BIAJ33 o ~'S lasiv V^osi -•p 1tóiuoH-83}i -•£ -aiqo apaurg -i |Epua)[u3j -'[ :s|B)uoz)Uoq 9j3n[o$ R. SOLER

Mossèn Victori va participar activament en els debats. Foto: J.A. MULA

El Joves de la Parròquia es troben per reflexionar FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— Més de 120 persones del GJP es van trobar el dia 12 p e r reflexionar la seva tasca. Al matí diferents grups van parlar de la solidaritat, de la projecció exterior, de la fe cristiana, de la litúrgia,

de l'eucaristia, de la pregària i de les activitats més lúdiques que ofereixen. A la tarda l'assemblea va aprovar propostes que han de p e r m e t r e revitalitzar el G r u p de Joves i projectar una obertura en el si del mateix grup i cap al poble.

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar vuit noms d'home del llinatge dels Rocabertí.

L K E J

1 J C O

J. ESCUDER

Després de buidar de peons el seu flanc de rei, les banques troben la continuació guanyadora. Diemer-Gunderam, 1972.

B E N E T A P D R G E M S F U G A F U H

Francesc Mora celebra 25 anys de pastisser JOSEP M. VALLÈS • Sant Cugat.— Dissabte passat, al teatre de la Unió Santcugatenca, els habituals amics que es reuneixen p e r ballar valsos, tangos i altres balls de saló van celebrar una autèntica festa de germanor. El pastisser Francesc M o r a , a c o m p a n y a t de la seva esposa Maria Vila, va celebrar el seu 25è aniversari com a artista dels dolços. M o r a va convidar els assistents, unes 300 persones, a u n pastís gegant i va obsequiar les senyores a m b capses de caramels a m b forma de mànega de pastisser. L'homenatjat va rebre u n a poesia d'una jove santcugatenca a m b u n a p r o f u n d a emoció. T o t h o m va felicitar el pastisser del barri de Sant Francesc i després van continuar ballant amb la música que interpretava el trio Cassandra.

SOPA DE LLETRES

D C E A B L A E R T N V N L M U R R A R Q A L A A P U U U N E N

L E

1 A P S

1 G T

E R

1 R O U L R Q

A N O M A R A G E P R C 1 S M J 0 N O G 1ioan?H 'neianr) 'lauag 'aijor 'irofjmr) 'neuirEQ lopnjog

JEROGLÍFIC

ITO1X9V 8tylH+LSCli.^ra+.PV 9'\ZH+19Q. S ^ m OÇV * 'vm +Iíd £ 'IU OM. ï0*M HV<PO 1:9P"|0S

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

MUNTANYA DEL PIRINEU CATALÀ Juntament amb el Carlit és la més alta (2.913 metres) dels Pirineus Orientals, entre Queralbs i Er.

A G U D E L X. X A C R El locutor de RSC, Pere Pahissa, acompanya Francesc Mora i la seva esposa durant la festa d'aniversari.

Js\,

(r««i) VHDVX («mi) T r a a n o v •TWíDira

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de l'Once

Diluïts farda obert

Sorteig de dimecres, 15-3-95

43246 Numero

£^

43246

2 500 000

3246

50 0 0 0

?4<>

b 000

•16

500

34864

Dilluns, ' 3 3 95

•Jü.'75

Uivrn.lr.··,

1 2022

D i | t . u s . ;J 3 9 b

<íS

BAIXA CEFDAN v a

Tel. 6 7 5 16 51 Soni Cugat

Sí

vAUESPia •/'/'/'I

V .

41H74

Surt

tígis

m =

Trio U í *LA,V.

769 Sorteig

VAJU

Surt

07,02 tomi)

17,42/so/arí 18,42 (oficia!)

Eapon 1 7 , 5 9 (solm) 1 8 , 5 9 (oficial)

Es p o n 0 5 , 2 4 fsolar; 0 6 , 2 4 (oficia;;

Temperatures d'ahir

«—i

S o r t e i g d e d i m e c r e s 15 - 3 - 9 5

0 6 , 0 2 (solar)

£iï ^ ? £225

D i m a r t s . ' 4 3 '15

11) 3 '!'>

ALTA CERDANYA

100 Nuïn premiat

Sorteig

Rossató

CONFLENT

Premis

AHons Sola, 2 3 , baixes

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3a edat i cornet jove

Z"£l

N u m . premiat

Països Catalans

Mèx. Min

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Cadaqués

Castelló de la Plana

D i l l u n s , 14 3 ab

416

Eivissa

Dilluns. 13-3-95

250

L'Estartit

Súper 10 Sorteig de dimecres, 15-3-95

2-11-13-16-18 21 - 26 - 27 - 28 - 33 45 - 48 - 53 - 55 - 56 57 - 62 - 64 - 65 - 66

Loteria prim itiva S o r t e i g de d i s s a b t e , 1 1 - 3 - 9 5 1C

16 29

•V

• 18. C 17 R-2. Pessetes

Encertants

—

(1 d e 6

6.411 704

7 dií 5 + C 147 d e 5

610.639

8.831 de 4

14.400

203.493 de 3

1.323

S o r t e i g de d i j o u s 9-3-95 1 - 12 - 16 - 26

4 6 - 4 7 . 0 4 9 R-1. Pessetes

Encertants

19.855.509

3 de 5 + C

23.265 de 4

7.254

352.333 d e 3

1.014

Loto 6/49 S o r t e i g d s d i m e c r e s , 15-3-95

3 - 8 - 13 18- 30 -44 Complementari

32 Bono oto S o r t e i g de d i m e c r e s , 15-3-95

8 - 18- 25 3 3 - 36 - 3 9 Complementari

Reintegrament

Sorteig de dimarts, 14-3-95 2

Augment de les temperatures L'ambient serà estable i assolellat, fruit d'una falca d'altes pressions

427.000

2 79 d e 5

22 - 28 - 30 - 31 - 33. C-18 FW. Pessetes

Encertants

94.187.608

0 de 6

—

0 de 5 + C 43 de 5

572.333

3.411 d e 4

3264

65.742 de 3

400

GEMMA

Al Barcelonès i al Vallès O c c i d e n t a l la nuvolositat serà pràcticament inexistent. Tan sols hi haurà alguns breus intervals de núvols de tipus alt. Els vents seran fluixos i les temperatures, molt agradables. A la Catalunya Nord els núvols alts enteranyinaran el sol, però l'estabilitat atmosfèrica serà ferma. Al País Valencià el dia serà estable, assolellat i clar. A la zona de Menorca la nuvolositat serà variable p e r ò a la resta de les illes d o m i n a r à el sol. Els vents seran fluixos i del q u a d r a n t nord. L a mar estarà arrissada amb algunes àrees d e marejol fora de la protecció de la costa.

DORC'A

I El sistema frontal q u e ahir va creuar els Països Catalans s'ha allunyat c a p a la Mediterrània. En el mapa isobàric previst p e r avui s'observa com l'anticicló de les Açores s'allarga en forma de falca i abraça sota el seu radi d'acció les comarques catalanes. A m b aquestes condicions, l'ambient s'estabilitzarà i el sol dominarà a la majoria de comarques. T a n sols quedaran alguns intervals de núvols al l'irineu. Els vents seran fluixos i del quadrant nord. La humitat ambiental serà baixa i la visibilitat, bona. A les valls de lleida es formaran alguns bancs poc importants de boires matinals. Hls valors termomètrics augmentaran. A les comarques gironines la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. El dia serà estable i assolellat. A l'Empordà bufarà de manera feble la tramuntana. La visibilitat serà bona. Les temp e r a t u r e s m à x i m e s seran

C a p de s e t m a n a estable

agradables. Al Maresme l'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i dominarà el sol. La humitat

ambiental serà baixa. Els valors t e r m o m è t r i c s experimentaran un progressiu i notable augment.

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

Mataró

La Molina

8,7

-2JS

Palma de Mallorca

Perpinyà

17,2

Puigcerdà

-5

Ripoll

-3,5

Roses

Sant Adrià d e Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu d e G u í x o l s

6 5,5

L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. El sol dominarà a totes les comarques. Les t e m p e r a t u r e s augmentaran i les màximes seran molt suaus. Els vents seran fluixos i de direcció variable. A le c o m a r q u e s interiors e s formaran bancs de boires.

2 2,8

St. G e n i s d e Palafolls

St. P a u d e S e g u r i e s

-3

St. Privat d ' e n Bas

-3,5

Sta. C o l o m a de Farners

Tarragona

València

Estat Espanyol

Mèx. Min.

Sta. C o l o m a de G.

143.952.443

2 de 6

Figueres

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Múrcia

Santander

Saragossa

Sevilla

Terol

Toledo

Valladolid

Món

Màx

1 Min.

Amsterdam

Atenes

Berlín

-2

Bonn

Brussel·les

Buenos Aires

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Moscou

-10

Nova York

Paris

Praga

-3

Pequin

Rabat

Roma

Santo Domingo

Tòquio

Varsòvia

-3

Washington

10 4

Sorteig de dilluns, 13-3-95 4-12-23-29

41 - 4 a C-14 B 4 . Pessetes

Encertants

17.081.307

1 de 5 + C 49 de 5

139.439

3.162 d e 4

3.421 400

60.579 d e 3

S o r t e i g d e di> enc I r e s . 1 0 - 3 - 9 5 7 - 8 - 2 0 - 3 6 - 40 Encertants 0de6 0 d e 5 +C

*3 •&*'

—

0de6

47 C3B R-1. Pessetes 49.129.489

—

56 de 5

513.515

3.054 de 4

4.260

65.106 de 3

400

• C r a n c . 22 juny.22 juliol • Àries. 21 mari;-2ll abril —Molt constructiu i serè. Q u è et passa? —Si n o Iens ganes de connectar a m b Estàs malalt'.' Nu. Només és una treva el rotllo de casa. surt a la nit, q u e en cl combat de cada dia. t'esperen moltes emocions.

• Balança. 22 set.-22 octubre —Pots ajudar la teva parella si té dificultats, ja que tens força per fer-ho. Si tens problemes, exposa'ls-hi.

• C a p r i c o r n . 21 des.-19 gener —Si estudies i tens exàmens, els aprovaràs, j a q u e h o exposaràs tot a la perfecció. Dia de lucidesa.

• T a u r e . 21 abril-20 maig —Les activitats que trobis per fer durant el dia no seran gaire interessants. Però pots fruir-ne, també.

• Lleó. 23 juliol-22 agost - F i n s pot ser divertit provocar situacions diferents a m b la parella, p e r variar el ritme, però no et passis, eh?

• Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Si sents que h o controles tot, é s que estàs tranquil. Però j a t e ' n cansaràs, d'aquest ordre que t'imposes.

• A q u a r i . 20 gener-18 febrer —Avui t'exigeixen el màxim a la feina. Fes-ho tot o r d e n a d a m e n t i sense despistar-te. E t sentiràs a gust.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Hi ha un equilibri al cosmos que repercuteix directamenten en la teva persona i farà que avui triomfis.

• V e r g e . 23 agost-21 setembre —No és tan dur concentrar-se e n coses trivials. Avui n o estàs tan impacient i ho veus tot més clar.

• Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Ets capaç d e fer les coses a m b convicció, p e r ò la parella n o és n o m é s la feina de vuit hores. N o regategis.

• Peixos. 19 febrer-20 març —El q u e h a s de fer avui és pencar, en tots els sentits de la paraula. Pencar és més que treballar, és treballar molt.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

ELS CINEMES «Acoso»

• SABADELL

• SANT CUGAT

Director: Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas i Demi Moore. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Tom Sanders és perseguit sexualment per la seva superiora en el treball.

Sant Cugat 1

Nel

4.10,6.20,8.30,10.45

Euterpef)

SantCujat2

LaymA» de {tastin

5.00,7.45,10.»

laborables: 4.00,6.10, 8.20, 10.30 / Dissabtes I festius: 3.55,6.00,8.20,10.30

SanSCqptS

6 seductor

4 ^ , 6.25,8^), 10.30

Morrtecarlon

Causa justa

4.00,6.10,8.20,10.30

4.30,6.30,435,10.40

Prtnc^jai

Vekrited terminal

4.00,6.20,8.25,10.50

TRUBI

Rambla

Cadena perpetua

5.00,8.00,10.50

«Balas sobre Broadway»

RatfPiUcel U«i|>/Éttonceia

Divendres, úftkna sessió: 10.45, dissabtes, úfima sessió: 11.00

Director Woody Alien. Intèrprets: Jim Broadbent, John Cusack, Harvey Fierstein i Chazz Plaminteri. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A un dramaturg li ofereixen l'oportunitat de dirigir la seva darrera obra dramàtica a Broadway, sota els auspicis d'un prestigiós productor. L'oferta, però, té un inconvenient: ha de donar un paper secundari a la xicota d'un gàngster, la qual no té gaire talent.

U*oralit0eeJO,8.3Ó^

Sant Cua* 4 Ctottjite

«Causa justa» Director Arne Glimcher. Intèrprets: Sean Connery, Laurence Fishburne, Kate Capshaw i Blair Underwood. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un catedràtic de dret rep la petició angoixant d'un convicte que és al pavelló dels condemnats a mort d'una presó de Florida perquè l'ajudi en la seva apel·lació d'última hora.

Kursaal

Laborat*»: &3D, & * $ & » 1 Ofesabtes i festius: 4.30,6.30,8,30,10.45

Magr«pt$J@ gran cànon

7.00

Leyendaiiipasión

4.10,6.30.8.50,11.10

PutpFiotoi

4.30,7.30,10.30

QuizShow

5.15,7.45,10.35

Rubi Palace 5 Cadena perpetua

Balas sobre Broadway

4.20,6.20,8.20,10.20

Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes 1 festius: 5.00,7.45,10.30

Cadena perpetua

4.45,7.25, t0.25

• SABADELL

Elreyteón

4.30

4.00,6.00,8.15,10.30

Acoso

6.15,8.35,10.55

LamuerteytadonceUa

4.00,6.00,8.15,10.30

Veiocidad terminal

4.40,6.40,8.40,10.40

Balas sobre Broadway

4.00,6.00,8.15,10.30

Nell

4.45,7.50,10.50

QuizShow

5.00,7.30,10.30

Escape de Absotom

4.15,6.30,8.45,11.00

Causa justa

4.00,60.00,8.00,10.30

La verdadera naturaleza del amor 5.00,7.00,9.00,11.00

Nell

4.00,6.10,8.20,10.30

BuNPatace3 Causajüsta Laborables: 6.30,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10,45 Rubí Palace 4 NeH Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

CfneartSsates (*) Salto al pefgro

«Escape de Absolom» Director: Martin Campbell. Intèrprets: Ray Liotta, Lance Henrisken, Stuart Wilson i Kevin Dillon. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I L'any 2022 està dominat per la guerra i la destrucció. Un capità de la marina és confinat a passar uns dies en una presó d'alta seguretat, instal·lada en una illa selvàtica, per haver assassinat un seu superior. Malgrat que sembla impossible una fugida, el capità aconsegueix escapar-se.

Director José Luis García Sànchez. Intèrprets: Maria Barranco, Antonio Hortelano i Santiago Ramos. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat. I Un jove de quinze anys, obsessionat pel sexe, decideix iniciar-se sexualment amb una atractiva veïna seva de trenta anys.

4.05,10.05

MagnapaicHàgara

Ctneart-tres (*)

«El seductor»

CERDANYOLA

Rubí Palace 2 U « l | | | u f a naturaleza del arnqr

«Cadena perpetua» Director. Frank Darabont. Intèrprets: Tim Robbins i Morgan Freeman. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A mitjan dècada dels 40, Andy Dufresne, vice-president d'una entitat bancària, és acusat injustament de l'assassinat de la seva dona i el seu amant, i és condemnat a cadena perpètua a la presó estatal de Shawshank.

leyendasdepasión

I Història dels Ludlow, una èpica, tendra i romàntica família composta per tres germans, cl pare i la jove marc.

«La muerte y la doncella» Director: Roman Polanski. Intèrprets: Sigourney Weaver, Ben Kingsley i Stuart Wilson. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Cineart 5 sales, de Sabadell. I Paulina sent una veu i descobreix que és la mateixa que la de l'individu que la va violar quinze anys enrere.

«Leyendas de pasión»

«Nell»

Director Edward Zwick. Intèrprets: Brad Pitt, Anthony Hopkins, Aidan Quinn i Julià Ormond. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Director: Michael Apted. Intèrprets: Jodie Foster, Liam Neeson i Natasha Richardson. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

m Nell es una jove que ha crescut, completament aïllada del món civilitzat, a les muntanyes de Carolina del Nord, fins que és descoberta pel doctor Lovell.

«Pulp fiction» Director: Qucntin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis, Urna Thurman i Harvey Keitel. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Vincent i Jules són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Butch és un boxador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat.

«Quiz show» Director: Robert Redford. Intèrprets: John Turturro, Rob Morrow, Ralph Fiennes i Paul Scofield. Recomanada: R/13.

«Veiocidad terminal»

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Any 1958. Un concursant frustrat va denunciar Charles van Doren, el popular guanyador d'un programa de televisió de molt d'èxit.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. El Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle.

«Salto al peligro» Director John Badham. Intèrprets: Wesley Snipes, Drop Zone i Gary Busey. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

Sempre ens queda l'esperança I «CADENA PERPETUA» Títol original: The Shawshank Redemption. Director Frank Darabont. Intèrprets: Tim Robbins, Morgan Freeman, Bob Gunton i James Whitmore.

ÀNGEL QUINTANA

es primeres imatges de Cadena perpetua, utilitzades com a pròleg, són, curiosament, les úniques del film —si exceptuem els retrats de Rita Hayworth, Marilyn Monroe i Raquel Welsh a la paret d'una cel·la— en què una dona té un cert protagonisme. El pròleg ens informa que el que veurem tindrà un to marcadament retro, serà un film de presons ambientat en un passat que curiosament remet a la manera com es feien abans les pel·lícules de presons. Encara que Cadena perpetua situï l'acció a l'any 1946 i l'acabi al 1964, el model cinematogràfic que l'ha inspirat no és el dels films de presons de la Warner, com Brute force (1947), de Jules Dassin, on Burt Lan-

caster protagonitzava una complicada fuga d'una penitenciaria d'alta seguretat. Cadena perpetua és una obra que vol ser propera al neoliberalisme dels anys de Kennedy, i la pel·lícula de presons per excel·lència d'aquell període era El hombre de Alcatraz, de John Frankenheimer, on també Burt Lancaster era un presoner que acabava sent una eminència en ornitologia. Entre els dos personatges interpretats per Lancaster hi ha una diferència essencial: el primer és un heroi dur i existencialista, mentre que el segon és un heroi humanista, utilitzat com a exemple de redempció. Cadena perpetua té també poc a veure amb els durs films de presons actuals, amb escenes de vexacions, corrupció i tortures, ja que és un film amb el qual es pretén llançar un missatge d'esperança, canviant la figura de l'ornitòleg per la d'un noi introvertit capaç d'aixecar una biblioteca a la presó. El to tou i envellit de Cadena perpetua constitueix el seu principal

• Durant un vol regular en un avió 747, dos agents de policia escorten el pirata informàtic Earl Leedy cap a una presó federal. De sobte, un aparent atemptat terrorista provoca una explosió, la mort d'un dels policies i la desaparició del pres.

Director Deran Sarafian. Intèrprets: Charlie Sheen, Nastassja Kinski i James Gandolfini. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Ditch és un instructor de paracaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perillosa de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu paracaiguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament de la mort i tanca el seu centre d'instrucció. Ditch decideix investigar la mort de la noia.

«La verdadera naturaleza del amor» Director Denys Arcand. Intèrprets: Thomas Gibson, Ruth Marshall, Cameron Bancroft i Mia Kirschner. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. • David, un actor que treballa de cambrer, i Candy, una periodista romàntica i molt alegre, busquen el veritable significat de la paraula «amor». En aquest afany de trobar la forma ideal d'amor i de parella, coneixeran un assassí que els farà qüestionar la veritat de tot el que han viscutfinsal moment.

Morgan Freeman i Tim Robbins són els protagonistes del film de Frank Darabont Cadena perpetua.

encant i la seva carta de presentació als Oscar. El film és el clar exponent d'un model de cinema ranci, incapaç d'avançar, però que a vegades resulta més confortable i interessant que molts films que només volen passar de la ratlla per anar cap al no res. Cadena perpetua és una pel·lícula de guió i de personatges, i la posada en escena és tan gratuïta que gairebé no té importància. El guió juga la carta de la narració indirecta en primera

persona. El protagonista és un jove condemnat a cadena perpètua (Tim Robbins) de caràcter impermeable. Lògicament, seria un contrasentit que aquest ésser tan introvertit ens expliqués la seva història. La solució narrativa adoptada és que tot el film avanci a partir de la història que explica un vell presoner. La pel·lícula respecta molt bé les lleis del joc narratiu —cosa que per e x e m p l e no fa Forrest Gump—, i quan se'ns vol explicar la història d'un per-

sonatge exterior, com la del vell Brooks (James Whitmoreel), el relat utilitza el re-

curs de justificar-ho tot amb una carta. El guió fins i tot es permet el luxe d'un oportuníssim cop d'efecte final. La direcció d'actors funciona també a la manera del vell cinema. Hi ha secundaris excel·lents —com l'esmentat Whitmore— i dos protagonistes gens estereotipats que saben donar caràcter a les imatges. Entre Tim Robbins i Morgan Freeman s'estableix una química que permet que el film funcioni, faci plorar i acabi deixant el regust ranci que els espectadors hi busquen.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) pU-N

I ( )TA

I .\

INI I

APUNTS

4 C A N T O N S .' D i v e n d r e s . 17 de m a r ç d e 1995

L'AGENDA

• k a d i u Sani ( n u a t De dilluns a divendres IV " ,i <) 'li h. /•/ (,all del Monestir,

l,i IIIIUIIII.K'ÍU

De 12.31) a l.v.'ll h Res u u i i ' i . piesental pci M. Ribalta i M < a\ nel.is. De l.v.ïn a I J li. San: ( «s,'i;f dia ,i Jiii I lepeliem 1. De II a 17 li. I ni ./< hiniu l'iesenlat per A. Martin. De C a IS li Aquesta tarda parlem i/e. : dilluns la realitat dels inimitiiants a I i//7e\ H7i«' Irontcres, rhni.iits piaetniuem la sulidaiil.il a I uiyf ii In terra. amb X ( as.miH.is i M. (. ,i-,ta. I l i ü i e les eiiiiem a /./ maetii. cm. a m b \ 1 . ( .i·.hiln. C. < i.ihndo i \ 1 . ( aiiaseo. I)iI' m\ i ibi nu el a i n v u dels all:es i / iiií/fi ta. amb P. l a r i I ( asaies Divendres 1. \ b a d i \ . limiel piesenlen / , sirena ble I s a !>'ll /\'i s : ; \eurc I lepebeii'i

DIVENDRES • Sants -Patrici.

• Centre A partir tic les fi de la tarda. visita c o m e n t a d a per l'artista m a t e i x ric l ' e x p o s i e i o d e Pla-Narbi nia Informació, a ('anals (ialeria d'Art. Telèfon d'intoimacio: Ii73 4l) 112.

• Club Muntanyenc

\ les v) MI vici vespre, piscolabis tertúlia: Mes enllà del d.'',; CODI a.ntnimii des ,/'</ifin a rcihui la ,/ipcndinctii Sord Sa,/ ' ,i , a i : c . d'Areadi Ohv.ivs \ |', ; eab.imenl de l'actc lu h.i.ira una vetllada vle poesia a m b cl poeta veneçolà \ l c \ a n d c i l l e r n a n -

\ 1.- M I M ' / ' spomn. amb ( Ke-^ile

[ í i l l i i i i v l 'iure

:i lit lerra iliiiiarls: /./ tnuiiii. cm, dimeeiL^: / cstufela: di|i nis: / 'estiena. i divendres: I tiri v M HM Ironíces. I ) e ' l l i a 7 l i . \ / ! l V ! ( , l i,7 lett ( i fill! MllslLll lloll-slop.

• Dissahtis De S a III h. /-./ Cal! del Mont siir (edieio dissabte). De 1(1 a 11 h. /•.'/ magatzem (repelieiol. De II a 12 h. I 'estrena (rc-

• ( entre ( u l l u r a l

\ les lo ,|e la lli!. Hoiero. pe i X als Nus Dansa. Idea oiigiiial luni M n a . Coreoriats iiiterpiels: Claudia \ l , , - c s o : le.m Mira. Dramaluigia' Mbeil P e r e / . Musica: ( iistina \ !Íall(>nga. Poema: \ leent Andrés i M c l l c v Preu: 1.S0II pessetes, lntormacio i reserves al Icleton ^ 22 SS.

[ í e l i e u i 1.

De 12 a 13 h. I. estufem (repetició). De 13 a 14 h. Avant-matx. C Reverle i l'equip d'esports. - D e 14 a 15 h. I alies sense fronteres (repetició). De 13 a Id h. Màgica! Mvstery lour, amb J.M. Alvira. De 1() a ll> h. Súper l)j. Música a m b X. Montero. -De 1') a 20 li. Kiff-Raff. Música heaw. a m b M. Picanvol. De 20 a 22 h. Track a Track. Rock,voií/ i funky a m b J. Marquès. De 22 a S h. Música al teu eostat- Música non-slop. • Diumenges De S a '* h. 1:1 diu del Senyor. Iniissio de la missa de dissabte i inloiniaeio de l'església evangèlica 1 ben l / e r De '» a ') 30 li. Lsport en marxa la edició. De l '.3ll a 14 li. Roda d'amus. ( onduli p e r I', l'ahissa. Poesia a m b I I ' . (iarcia. sardanes i sarsuela a m b J Fàbregas. i /l'v mi pas per TL.shart. De 14 a 13 li. I.sports en marxa. 2a edició. De 13 a lli h. Marçal Mvsters inur. De l b a ll> h. Súper 1>J. De ll> a 21 h. Inuk a Track. •De 21 a 22 h. l'.sports en mana. ja edició. De 22 a 7 li. Musica al teu costal. Musica non-siop. 1 cada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunya Informació. uijormacio local i comarcal. Seiveis Informatius de R S C .

AS S.

Pla-Narbona c o m e n t a t ;

Pau per a Bòsnia i Hercegovina

L'obra de Pla-Narbona

illuns, a l e s 8 d e l v e s p r e a la C a s a d e C u l t u r a , e s p r e s e n t a r à la c a m p a n y a P a u per a Bòsnia i Hercegovina. a m b u n a conferencia organitzada p e r l'associació l'au pels B a l c a n s t i t u l a d a Què passa u HUMUU'.' l l i int e r v i n d r à la r e f u g i a d a . l a s n n n a .lelik, d e la família . I c l i k - M u j k i c , q u e viu ,i C a s t e l l b i s b a l a p a d i i n a d a p e r famílies de Sani Cuyat mitjançant la c a m p a n y a S a n t C'ugal A | t i d a B ò s n i a . M i .

D I S S A B T E

De 2! bl ... 2'- li Son- : i sui-..

amb 1» l'ahissa

M e m b r e s de la família Jelik Mujkic.

I >e I') a 2 l h l i ,V.v. >. n o v e t a t s HIIIML-.II-, a m b S V : i ! ! \ c .

2 ! a 24 li

amb

Xavier IniíK'IK i els Serveis l n l m m a t u i s de k S ( . De l ' ïll a in li. Sani Cugat iliu a iliu. a m b X Casanovas. De Illa IJ 'llh. / nu iiul·iiauo ainh \isns. a m b M Arnal.

• Valldoreix 95 - - A les >) vlel vespre. Camerata di Phonasci. o r q u e s t r a de corda. • Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. country en directe a m b Country J o c and llis Perfect Show.

• Cafè de lielgrarin •--A p.'.ili: de k s 1 1.30 de la ni:. i'".:siea en directe a m b I os Mc-oics.

• Sants Salvadoi d'Horta.

• C a s a de < u l l u i a

--A les Is ile la tarda, dins els [espectacles Infantils de Hutxaca: Lectures Màgiques amb Selvin. ventríloc; Marina. màgia i dansa, i Hausson, il·lusionista i mestre de cerimònies. h n t r a d a lliure.

D I U M E N G E

• Casa de C u l t u r a —A les 8 del vespre, xerraria presentació de la campanva Pau per a Hosnia i Hercegovina: Que passa a lii/sniu'.'. a càrrec de Jasmina Jelik. refugiada bosniana a Castellbisbal. en representació de l'Associació Pau pels Balcans.

Narbi

• Casa de C u l t u r a - A les u de la nit. dins el IV cicle l e s del Sud el teu Nord: Rwunda. ( onllicte eiitic''. a càrrec de Joaquim (iascon. cx-director de l'hospital de Neniba (Rvvanda).

D I M A R T S

• Sants —Josep.

20 D I L L U N S

• Casal d'avis — A les 3 ric la tarda a la sala d'actes, representació de l'obra L'amor venia amb laxi, a càrrec del Teatre Inestable d'Amics de Bcllaterra.

vui, d i v e n d r e s , e l s a m a n t s d e l'art t e n e n l ' o p o r t u n i t a t d ' a p r o f u n d i r l'obra de l'artista p l à s t i c P l a - N a r b o n a p a r t i e i p a n t e n les v i s i t e s comentades q u e ha organitzat Canals (ialeria d ' A r t . A p a r t i r d e l e s 0 d e la t a r d a l ' a r t i s t a m a t e i x c o m e n t a r à l e s o b r e s ric l ' e x p o s i c i ó , u n a antologia en què es poden veure obres creades d e s d e l ' a n y 1964 fins al 19 l )4. l a m o s t r a e s p o t visitar fins al 2 4 d e m a r ç . s a l

• Sants —Claudia i 1-àtima.

• Sants —Fabiola, r i l c m o i Nicolau de Fue.

D I J O U S • Sants — J o s e p Oriol i Toribi de M o grovejo.

D I M E C R E S • Sants —Benvingut. Zacaries i Pau de

• Cafè de Belgrado — A les 11.30 de la nit. country en directe a m b K e n a - U p .

T UNIA 3 . SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES Sortides des de H M Janar. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10b-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Sortides des de f Avinguda AHons Sala. -Dies feiners, lasortida: 06 50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins ales 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50fi i als 50 minuts de cada nora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer. Estació M/ra-so/, Plaça Can Cadena, Estació Sí. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer.

• ÜHtA^NUCUUmA Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16ri-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tins a les 22.16b. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35ri I als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius.' a sortida 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

RADIO

SERVEI DIA I Niï

T A X I SANT CUGAT

Servei de grua

I VALLDOREIX

i teletac

Cobrament amb targetes de crèdit

589 44 22 - 675 5151

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. Sortides des de PEstació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins ates22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Marcat CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Roresfa, F. Colom.

• A3.SANTCyQAT-miBÍTEtWASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25ri. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• A 3. SANT CUOAT-SARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.0011 (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

• A3.BARCELONA-SANTCIIOAT -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada nora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te ideB Creu Roj

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 17 d e març d e 1995

L'AGENDA TELÈFONS • C o r infantil i juvenil

—Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Telèfon: 675 32 23. •Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. • Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. • C a s a l Cultural de Mira-sol

—Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions: de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro). —2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, cada divendres feiner a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre i al telèfon 674 15 66. —Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu. • C e n t r o Popular Andaluz

—El dissabte 1 d'abril, festa flamenca. En col·laboració amb altres cases andaluses i regionals. Informació al telèfon 589 4135. • C u r s d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80. • C l u b Muntanyenc —El diumenge 2 d'abril a les 7.30 del matí a la plaça del Monestir, sortida de l'excursió matinal a Montserrat (cotxes propis). —Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda. —Classes d'anglès (conversació). Telèfon d'informació: 674 53 96. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96. • B a l l s de saló

—Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas (titulada de la Royal Academy de Londres). Informació i matriculació a la Casa de Cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer. •Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. Informació, al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. •Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al telèfon 675 11 94.

VALLDOREIX 95 •Clàssics del Cinema —El divendres 7 d'abril a les 10.30 de la nit, El tesoro de

Dia/Poble

Farmàcia (adreça)

1 Sant Cugat

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

SERVEIS

6741531

Ajuntament

5392288 6755105 6928080

VaMoreix (parada)

6741111

J Cerdanyola

Hidalgo (RWa de Cerdanyola, 1)

6922368

Ambulatori Les Planes

ï Rubí

Parrilla (Xercavins, 7)

Bombers Bellaterra

5 Montcada

V i a (Jaume 1,20)

5645904

Bombers Generalitat

Grua

6743371

i Papiol

A.vHà(Av.GeneraKat,35)

6683967

Bombers Rubí

699 6080

Aigües La Floresta

6742089

•

P . C u t e l ( P . Diputació, 6)

6740364

CAP

5891122

AAPP1W Mira-sol

6742018

( Cerdanyola

Torrents (Diagonal, 34)

5803904

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

; Rubí

BatatJé (Francesc Macià, 23)

6990430

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

674 7103

i Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

5642139

Casal Valldoreix

6744599

AAPP I W Valldoreix

6742197

í Papiol

A.V1à(Av.6eneraJtat,35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W C . Montserrat Vall. 6742105

5890847

AAPP W Can Majó Vall.

6745049

6755105

AA Prop, i Veirss La Floresta

6742089

5892018

AA W Aiguallonga La Flor.

6745129

5890941

Ass. Consumidors

2684567

Sant Cugat

| Sant Cugat

Riera (Dr. Murillo, 1)

6740430

Centre Cívic La Floresta

< Cerdanyola

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

5809700

Centre Civic les Planes

Serra (Francesc Macià, 86)

ü Rubí : Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

6991343 5642139

085

Centre Cultural Mira-sol Cinemes St Cugat (Reser.)

A . V & (Ay. Generalitat, 35)

6683967

Correus

6747096

DNI (Cua prèvia)

a Salaven" (Santiago Rusind, 38)

6740645

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

i Cerdanyola

Uuis(AMmira,18)

6824708

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. General de Catalunya

5891212

- Rubí

FareB (Sart Jordi, 25)

6990291

Dispensari La Floresta

6747615

H.Vald'Hebron

4272000

" Montcada

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Ent. Municipal descentra».

674 2719

H. Sant Joan de Déu

2034000

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubi

6991892

Unitat Coronària

2481040

6747749

FECSA (atenció al client)

900313131

Tet de l'Esperança

4144348

FECSA (avaries)

900 232323

Informació Carreteres

2042247

• Papiol •

Sant Cugat

•

Papiol

•

Sant Cugat

C. Teixidó (RWa. del Celler, 97)

Í Cerdanyola

Sànchez (Passatge Xops, 2)

6922184

s Rubí

Torres (Passeig les Fonts, s/n)

i •

Montcada Papiol

Puig Faragut(C.Cuyàs.H. Orquídia, 8) A.vM(Av.GeneraÍat,35)

668.39.67

5893060 (91)5434704

FFCC

6741934

Informació Aeroport

4785000

Funerària

6740525

Informació RENFE

4900202

G. Civil (Mira-sol)

6742379

Informació Port.

3188750

Hisenda

5891155

OMIC

5893188

Jutjat

6746696

PoWinic Torreblanca

5891732

Oficina Municipal La Floresta

5890847

PROMUSA

5891732

I Sant Cugat

L Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

i» Cerdanyola

Ordis (Av, Argentina, 17)

5807859

ï Rubí

Ruiz p r a . Sabadell, 95)

6995012

~ Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Parròquia St. Pere Oetavià

6741163

A.Vtà(Av.Genera8at,35)

6683967

Parròquia Les Planes

2047503

Parròquia Valldoreix

6740569

AStH

6753503

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

Arxiu Gavin

6742570

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Casal d'Avis SC

5891638

•

Papiol Sant Cugat

M. Moral (Sta Teresa, 40)

6753344

Cerdanyola

Selva (Torrent, 12)

6918901

Rubi

V a (Conjunt Rubi-2000)

6991301

Montcada

• Par** 3 Sant Cugat

ENTITATS

Urgències

091

Uar d'Avis Parròquia

5890598

A . V f ò ( A v . Generalitat, 35)

6S63967

Policia Municipal i Prot. C M

092

Club Muntanyenc

6745396

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

Capdevla (Conca, 10)

^Cerdanyola

Àrvarez (Galeries Unksntro)

6926721

Rubí

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

;

Montcada

Duran (Rbla Montcada, 37)

57S1S43

Papiol

A . V t ò ( A v . Generalitat, 35)

«oo 39 67

(2) D'1/4 de 10 del (1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. mati d'avui a les 10 de la nit. (3) Detes10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

Sierra Madre, de John Huston. —El divendres 5 de maig a les 10.30 de la nit, El tercer nombre, de Carol Reed. —El divendres 2 de juny a les 10.30 de la nit, Rebeca, d'Alfred Hitchcock. •Teatre

—El dissabte 8 d'abril a les 10.30 de la nit, Poesia i vida de Joan Sab/at-Papasseü, a càrrec del grup de teatre Espiral. —El dissabte 13 de maig a les 10.30 de la nit, Pels pèls, a càrrec del grup de teatre Sogtulakk. —El dissabte 10 de juny a les 10.30 de la nit, Nií de nuvis de tres, a càrrec del grup de teatre Espiral. •Música —El divendres 21 d'abril a les 10.30 de la nit, Princes of Time,/rap. —El divendres 19 de maig a les 9.30 del vespre, concert de cant coral: Coral l'Harmonia de Valldoreix i Obrador Coral de Rubí. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix. —El divendres 16 de juny a les 9.30 del vespre, recital de cant i violoncel: Joana Vilaplana, soprano; Carles V. Xirinachs, pianista i Pere Cardoner, violoncel·lista. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix. •Fòrum —El dissabte 25 de març a les 7 de la tarda, Aspectes de la narrativa actual, a càrrec d'Anna Maria Moix. —El dissabte 22 d'abril a les 7 de la tarda, Vida social dels habitants de Bòsnia i Herce-

govina, a càrrec d'Eva Alòs i Carlos Guerra. —El dissabte 20 de maig a les 7 de la tarda, La responsabilitat moral de la imatge, a càrrec de Jesús Prieto.

CONFERÈNCIES • C a s a de Cultura —El divendres 24 de març a les 8 del vespre, IV Cicle Fes del Sud el teu Nord. Espectacle musical: cançons i contes de les ètnies de la Costa d'Ivori. A càrrec del grup Akwaba (Benvinguts). —El dilluns 27 de març a les 9 de la nit, IV Cicle Fes del Sud el teu Nord. Vídeo-fòrum: Chiapas, revolució o terrorisme?, a càrrec de Rubén Benedito, membre de la coordinadors d'ONG mexicanes CONPAZ. —El dimecres 29 de març a les 9 de la nit, IV Cicle Fes del Sud el teu Nord. Taula rodona: Poden les ONC gestionar el 0,7%? Hi participen Intermón, Mans Unides, Ecoconcern, el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament (FCCD) i la plataforma del 0,7%. —El dimarts 11 d'abril a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Terra del Foc, amb Josep Maria Gavín. •Monestir —El 28 de març a les 8.30 del vespre al Palau Abacial del Monestir, L'església a casa, de les arrels a avui, a càrrec de mossèn Ballarín.

Pol. Municipal (Valldoreix)

908795125

Gom de la Uniu

6741006

Comissaria de Policia

8747612

Ertert Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

6740997

H Tot Sant Cugat

6748661

Ràdio Taxi

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

Repsof-Butà

6741580

R M b Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

TÜwfttf Sant Cugat

5895366

SAUFI (Aigües)

5890021

Sk.üCmm

5896282

•Jocs Florals de la gent gran

—XIII Jocs Florals de la gent gran. Bases i informació: llar d'avis de la parròquia (cl Valldoreix, 9) i casal d'avis (cl Santa Rosa, s/n). •Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Telèfon d'informació: 674 69 93. Es poden recollir les bases a l'ajuntament, la Casa de Cultura i l'Arriu Municipal.

ÏIXPOSICIONÜ •Sales Municipals

—Fins al 19 de març a la Casa de Cultura, escultures i ceràmica de Frederic Gisbert. —Fins al 29 de març a la Casa de Cultura, Un món plural i divers. —Del 23 de març al 16 d'abril a la Casa de Cultura, escultures de Ricard Sala. —Del 30 de març al 2 d'abril a la Casa de Cultura, Sant Cugat-Miami: Paco Minuesa i Francesc Lao. —Del 3 al 18 d'abril a la Casa de Cultura: Poetes i paraules. Desè aniversari de la mort de Salvador Espriu. —Del 6 al 26 d'abril a la Casa de Cultura: Sant Josep en el món. Col·lecció propietat de

l'arxiu Gavín. —Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 a 1.30. •Sales Privades —Fins al 4 d'abril a la Sala Rusinol, exposició de l'obra d'Almudena F. de Liencres S. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'li a 3. Tel.: 675 47 51. —Fins al 24 de març a Canals Galeria d'Art, exposició de dibuixos i fabulacions de Pla-Narbona. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d'l 1 a 2. Dilluns tancat. T e l : 675 49 02. —Del 25 de març al 23 d'abril a Canals Galeria d'Art, pintures de Domènec Corbella. —Fins al 31 de març a Febo Galeria d'Art, pintures de l'artista Didier Lourenço. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon: 674 19 55. —Fins al 31 de març a Plus Art, olis de la pintora Josefina Escoda. Rambla Ribatallada, 6. —Fins al 7 d'abril, a la sala d'Associació d'Idees: Quatre propostes + quatre propostes, col·lectiva d'escultura i obra sobre paper. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. —Del 25 de març al 17 d'abril a la sala d'art de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix: El realisme com a opció, Miquel A. Peris. —Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, l l a Exposició de Fotografia. Aportació de fotografies fins

al 17 de maic els dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre. Informació al telèfon: 674 15 W>. —Obert tot el cap iie setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antk|uans. Telèfon d'informació: «14 49 50. —Firart. Mostra d art original. Primer i tercer diumenges de cada mes, de l> del matí a 2 del migdia, a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural

—El divendres 24 de març a les 10 de la nit. concert a càrrec de l'Ori.] nostra Nacional de Cambra d'Andorra. Director: Gerard Claret. Flautistes solistes: Jean-Pierre Rampal i Claudi Arimany. Preu: 3.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88. • C a f è de Belgrado

—Cada dissabte del mes de març, música en directe amb Los Mejorcs. •Centre Borja —El dissabte 25 de març a les 4 de la tarda, assaig obert de l'Orquestra Sant Cugat. Gratuït. • C a s a de Cultura —El divendres 24 de març a les 7 de la tarda, concert d'inauguració del curs de trompeta de l'EEMM Calduch. Isidre Delgado, trompeta. —El diumenge 26 de març a les 6 de la tarda, concert de clausura del curs de trompeta de l'EEMM Calduch. A càrrec dels alumnes assistents al curs. •Monestir —El dissabte 25 de març a les 10 de la nit, acte de Mans Unides, concert de corals.

SARDANES • L a Floresta —El diumenge 26 de març a les 12 del migida a la plaça Estació, sardanes amb la cobla La Principal de Terrassa.

TEATRE •Mira-sol —El dissabte 25 de març a les 6 de la tarda, i el diumenge 26 de març a les 12 del migdia: Un altre Sant Jordi, si us plau, d'Ignasi Potrony i Marina Julià. A càrrec del Grup de teatre de l'EP Catalunya. Entrada lliure.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50. • L a Floresta

—Biblioteca de l'associació de propietaris i veïns de la Floresta Pearson. Plaça d'Aiguallonga, 1. La Floresta. De dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Matins. Telèfon: 674 69 93. •Biblioteca de l'Atenen —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

ELS CANTONS

Divendres. I 7 de mare, de llW5

Sant Cugat del Vallès

\.tm l ïiy.» dH Valies: (

\i r , • ©

V' J \

L ' E N T R E V I S T A

L A

Pobra pela!

MERCÈ COMES. Actriu

JOAN BARRIL •

«Vaig marxar de La Cubana sense feina» Mercè ('unies ha trepitjat, amb motiu de muntatges teatrals diferents, tres cops l'escenari del Tcatre-auditori: HI gest. La corona d'espines i De que parlàvem':', aquesta setmana. Son els espectacles, juntament amb l·iigac. en què ha participat ties que va deixar 1 a Cubana. A TV3 \ a presentar el concurs Quant val', esta gravant uns capítols de Secrets de família i té un paper en una nova sèrie que ha escrit .I..V1. Benet i Jornet. I'l I' li r,i \ s

• Sani Cugat. Vostè es una persona que sempre te paí aules per a tothom'.' -[:•• molt l'acil mantenir una conversa amb mi. I sempre parlo seriosament, però ningú no s'ho creu. es pensen que me'n ric." Potser perquè te una imatge de persona divertida. Pailai seriosament ni) vol llir fei-lio de m a n e r a transcendental. sinó que es poden dir Ics coses en conva i, fins i tot, poden ser mes creïbles •• 1 a q u e s t a faceta t a m h c la porta a l'escenari'.' •Uepen. A Li vida real procuio estar sempre contenta, riure i passar-ni'ho be. perquè, si no, es pitjor per a mi i per a la gent que m'envolta. Sóc molt optimista. però tamhc m'enfonso molt fàcilment... • Passa d un extrem a l'altre ràpidament'.' IA.ICIC. Però amb l'edat això es modela. Quan era mes jove em passava m e s - , - A m b els anys es troba l'equilibri'.' ..Abans e r a mes t e m p e r a mental. I 'edat apaivaga-. I un somriure sempre es mes agradable'.' M'agrada parlar, i sempre amb un somriure, si pot ser. l ' n entorn alegie i distes es millor per crear un pcisonalgc i trobo que

les U I H S

s'h.,n de

fer

amb

alegi la , L'n t e a t r e , l'actriu s'ha de cenvií al text. mentre que en un platí • de televisió aquest let es moll mes obert'.' 1 a ventat es que cenyir-me

Em cnshi i emir-nw a un text, perquè m'agrada la naturuliiiii i incorporar paraules de la meva c:<!ïua.

a un text em costa bastant. M'agrada la naturalitat i incorporar alguna cosa. Per exemple. al concurs Quant val? hi havia un guio p e r s e g u i r un o u h c . peio no amb les p a r a u l e s que havia de dir. Me'l t'eia mentalment i. encara que el comentava amb el director,

C O L U M N A

sempre hi posava paí aules de la meva collita, p e r q u è en aquell moment em venien al cap . —Això és un fet uriat'.' — « N o ho penso prèviament. sinó que em surt». —I en teatre no li crea problemes aquest fet?

a feia t e m p s q u e es v e i a venir. A Ics places, a les cues del cinema, a les sortides del taxi, la gent sentia el dring d'una moneda caient a terra i ni els indigents s'ajupien a collir-la. Vam néixer amb pessetes daurades i franquistes, gastades per l'ús àvid de les mans i amb el format ideal per peixar les guardioles de terrissa. Però un bon dia ens vam trobar amb peles aprimades. toves com l'estrany aliatge aluminós a m b què varen ser encunyades. No ens agradaven aquelles pessetes de mitjan anys vuitanta. S ' e n t a f o r a v e n pel folre de les butxaques i cap màquina automàtica les apreciava en el seu just valor. Però la riota definitiva va ser quan aquelles pessetes platejades i ingràvides van deixar pas a una mena de confetti monetari que s'escapava de la mà tan bon punt l'obries en un dia de vent. Ara ho entenem tot: la pesseta deu el seu diminutiu a la seva absència de pes. Mai no serà forta perquè en el seu propi nom hi ha l'esca de la petitesa. La gent n o p a r l a gaire de p e s s e t e s . A Catalunya sempre ens ha agradat més parlar de duros, que és una moneda encara consistent i robusta directament relacionada amb els puros que fumen els seus posseïdors. També s'ha parlat de peles, però canviar la pela mai no ha estat una activitat gaire digna per als qui ho havien de fer. Ara. quan la pela ha caigut en basca, e n t e n e m el malastruc significat del refranyer. Canviar la pela d'ara endavant ens produirà mareig i mal de panxa. I de res no servirà que ens diguin que l'han realineat en comptes d'haver-la devaluat. Les monedes, més grans o més p e t i t e s , s e m p r e són r o d o n e s . I tota cosa rodona té una natural t e n d è n c i a física a r o d o l a r c a p avall.

—«No, perquè també sóc molt disciplinada i en un text com el de La corona d'espines no es pot canviar res. En el De què parlàvem? hem canviat algunes paraules amb l'acord de tots. Sempre busco el sentit de la frase, però això de dir totes les paraules una d a r r e r a l'altra m'és m é s difícil. Estic acostumada a La Cubana, on tot ens ho fèiem nosaltres i no hi havia guió i mai t'havies d'estudiar res perquè tot era nostre. I ja estic viciada». — U n a bona actriu s e m p r e necessita una bona direcció? —«Penso que és bàsic. Encara que siguis bona actriu, tothom té vicis i u n a m a n e r a d e fer. El director ha de controlar això.» —El fet de sortir de La Cubana respon a un desig que el seu nom fos més conegut? —«No. Va ser per circumstàncies de molts anys i de cansament. M e n t r e treballes a m b il·lusió i ganes, està bé, però quan la feina t'atabala i et falta l'alegria, no val la pena. Però res de ser més coneguda. encara que ha estat una mica així. Vaig deixar La Cubana sense tenir cap més feina, i m ' h a u r i a pogut q u e d a r a casa fent macramé o punt de creu». —Vostè, però. surt a la pel·lícula i era dins el grup quan preparaven Ccgada de amor. —Feia un paper en el muntatge, el que passa és que quan la pel·lícula estava feta, vaig plegar. — U n escenari teatral i un plató televisiu tenen alguna cosa en comú? — C a p . Al t e a t r e e n c a r a e m tremolen les cames abans de sortir. mentre que a la televisió mai es pot viure i sentir un personatge p l e n a m e n t , p e r q u è estàs massa pendent de les cameres. Però és divertit fer televisió. — l l i ha alguna cosa que no la diverteix? — «llegir el diari». La política la preocupa? —«Crec que cadascú l'ha de fer a m b el seu comportament i la seva manera de viure». — La seva escola ha estat La Cubana? — No. senzillament, la vida i el t e a t r e d ' a f i c i o n a t . A m b La Cubana vaig treballar la improvisació i vaig a p r e n d r e a p a s sar-m'ho he fent teatre.»

La pela davalla i els tipus d'interès grimpen. Ara ja pot venir el manaia de torn a explicar-nos sopars de duro a costa de la pesseta. L'única cosa que acabarem e n t e n e n t de veritat no serà la xerrameca dels economistes i dels polítics sinó la nota breu. contundent i claríssima del banc el dia que ens comuniqui que el crèdit s'ha encarit. D'ara endavant serà més emocionant jugar al pòquer a m b mongetes que no pas amb pessetes.

p a d a

V^nristian j U i o r

Disseny de Joies i Joieria de dilluns a divendres (tardes de 5 a 8) (matins hores convingudes)

RELLOTGES

fotf

ef°- &oi*

aniorf

i / Balmes, !'), 1 r dreta - tel. 3"8<í SS 44 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

7«fc eU*Uf»*A, 1*nat 06e*t «t la.

de % del mati

fcttà

matinada

Sàituyija-us,

eàcteti

i tafi&t

Castillejos, 9 Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

1\"

M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia V I S I T I LA NOSTRA E X P O S I C I Ó A SANT CUGAT TORRE, 1 (Plaça del Monestir) T e l . 674 15 02 PRESSUPOST

SENSE

COMPROMÍS

URSSA SISTEMES

PVC

FÀBRICA: Pintor Fortuny. 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19 EXPOSICIÓ: Arquimedes, 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA