Diari de Sant Cugat 086 by Premsa Local Sant Cugat

ELS H CAMOMS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 24 de mars de 1995

I Punt i seguit L ' i n d e p e n d e n t i s t a santcugatenc Eduard Pomar es prepara per declarar el 3 d'abril. Plana 4 El TSJC estima parcialment el recurs del Patronat de Collserola contra l'Ajuntament i pedreres Berta. Plana 5 La Guàrdia Civil investiga el possible frau de l'antic equip gestor de l'Hospital General de Catalunya. Plana 6

I Economia L'Ajuntament de Sant Cugat ha concedit aquesta setmana la llicència d'activitats al supermercat Kampió de Sant Domènec-El Colomer. Plana 12

Núm. 861 Any III • 225 pessetes

L'Ajuntament tanca el 1994 amb un dèficit de 227 milions I Aquesta xifra representa una reducció de més del 50 per cent respecte al 93 • Sant Cugat.— L'Ajuntament va acabar l'any 1994 amb un dèficit de 227 milions i en té un d'acumulat de 1.300, segons es va fer públic en el ple municipal de dimarts passat. Tot i això, va assegurar el tinent

CiU presenta un pla financer a llarg termini que no satisfà l'oposició

d'alcalde d'Economia, Enric Renau, que el dèficit s'ha reduït a més de la meitat respecte a l'any 1993. Pocs mesos abans que s'acabi el mandat, l'equip de govern ha elaborat un pla econòmico-financer per als

propers quatre anys que constitueix, segons Renau, «un esquema de futur que serveix de pauta per als pressupostos que han de venir». L'oposició considera que no resoldrà els problemes econòmics. Plana 12.

EDUCACIÓ Els comerços de la carretera de Cerdanyola preparen una campanya de captació de clients. Plana 13

• Sanchís Sinisterra, dramaturg i director d'escena, afirma que el director de teatre ha de saber escoltar les diferents veus del text, les pulsions de l'actor i la respiració del públic, i integrar-ho tot. Sanchís Sinisterra creu que el seu paper ha de ser de mitjancer i no d'imposar la seva personalitat. Plana 15 Les reaccions contra el trasllat a Catalunya de l'arxiu republicà creen un clima tens envers el retorn dels documents. Plana 16

I Esports El pilot de Superesport Rubén Xaus diu que va pujar per primer cop a una moto quan tenia 6 anys i encara no n'ha baixat. Plana 24 Els patinadors de l'EPA es preparen per al campionat social que se celebrarà el dia 2 d'abril. Plana 25

I Punt divers

El president d'Unesco Catalunya, Fèlix Martí, i Joan Aymerich en la presentació de L'estat del món, 1994 davant els estudiants. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Un grup de voluntaris de Rubí i Creu Roja Valldoreix reclama pisos per als gitanos de can Calopa. Plana 28 La Creu Roja de Sant Cugat ha iniciat una recerca de famílies que vulguin acollir menors. Plana 29 Sant Cugat és una de les 25 ciutats que participa en la recollida d'aliments que va organitzar la refugiada Jasmine Jelic. Plana 29 El Concili Provincial considera «possible» la creació d'una Conferència Episcopal Catalana per reforçar la unitat pastoral. Plana 30

I Apunts L'Òpera de Cambra de Sant Cugat ha aconseguit 200 associats en només sis mesos. Plana 32 Parelles de tot l'Estat participaran durant aquest cap de setmana en el pavelló de Sant Cugat en el concurs de balls de saló. Plana 35 Ï

•*$?

Unesco acosta els problemes del món als escolars H Sant Cugat.— Vuit-cents alumnes del municipi van participar en l'acte de presentació de L'estat del món, 1994, una publicació anual elaborada per experts de

tot el món que Unesco s'encarrega de difondre a diversos països. El llibre analitza les causes de la degradació mediambiental del planeta i els desequilibris demogràfics, proposant mesures per solucionar-los. El

Torre Negra no s'inclourà al PEIN fins l'any que ve H Sant Cugat.— La comissió de política territorial del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposició no de llei que ERC va presentar demanant que Torre Negra s'inclogui al Pla d'Espais d'In-

terès Natural. L'alcalde Joan Aymerich assegura que la inclusió es farà l'any que ve, data en què està prevista la revisió del PEIN, i que la zona no es programarà urbanísticament. Plana 2.

Detinguts els principals «camells» de Sant Cugat H Sant Cugat.— La Policia Nacional de Sant Cugat, en col·laboració amb la de Barcelona, ha detingut Juan Redondo, considerat un dels principals distribuïdors de

droga del municipi, i dos dels seus col·laboradors com a sospitosos d'haver venut l'heroïna que va provocar la mort per sobredosi d'una noia a les Planes. Plana 31.

president del Centre Unesco Catalunya, Fèlix Martí, va recordar als estudiants que «no es pot ajudar el món des de la ignorància» i els va animar a construir un món «més solidari». Plana 3.

2 . Divendres. 24 de març de 1945

SENTENCIA DEL TSJC

PRESUMPTE FRAU A L'HGC

El jutjat número 4 de Terrassa investiga si els antics gestors de l'HGC van cometre un frau que podria arribar als 5.000 milions en una operació de canvi d'obligacions per participacions. Plana 6.

F.l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat parcialment un recurs que el Patronat de C'ollserola va presentar contra l'Ajuntament i les pedreres Berta. Plana 5.

MEDI AMBIENT La comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va rebutjar la proposició no de llei presentada per Lsquerra Republicana de Catalunya per incloure la zona de Torre Negra

i la rodalia en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PLIN). CIU va denegar la sol·licitud, tot i que el diputat i alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va assegurar que la inclusió es podrà fer

el 1996. any en què s'ha de revisar el Pla. Aymerich es va comprometre a no programar la zona fins llavors, el que implica no aprovar cap projecte de construcció. Per la seva banda, la

Plataforma Torre Negra considera que aquesta espera és innecessària, i fa una crida a la «maduresa política per superar el nerviosisme» causat per la proximitat de les eleccions municipals.

Maduresa política per assolir un consens sobre la Torre Neçra

£1 Parlament ajorna fins al 1996 la inclusió de la Torre Negra al PEIN La plataforma i ERC defensen que no cal esperar que s'hagi fet la revisió del pla

L'alcalde es compromet a no programar urbanísticament la zona durant aquest període

XAVI CAVA

I Sant Cugat/Barcelona.— Torre Negra no s'inclourà fins al 14% en el Pla d'Lspais d'Interès Natural (PLIN), un pla que la Generalitat va aprovar com a instrument per destacar l'interès natural de certes àrees, LI representant d'l RC . Jordi Portabella, va exposar als membres de la comissió. de la qual es van absentar els representants d'IC i PP, les raons per les quals el seu grup ha demanat la inclusió al PLIN de la zona de Torre Negra i els seus voltants. Un d'ells és la importància que la /ona de Torre Negra te com a transició entre la serra de ( ollserola i Sant Cugat. Portabella també va remarcar que qualsevol espai agrícola té una importància diferent si està enclavat en una gran zona natural, o bé enmig d'una zona molt urbanitzada. com es el Vallès. Per aquesta raó. Portabella creu que Torre Negra te un gran valor. «A més», va explicar, «tot l'entorn de Torre Negra té un patrimoni cultural i històric important, vinculat amb Sant Cugat, però també amb la història de Barcelona», com demostra l'antiga via romana del camí de Sant Medir. L'alcalde de Sant Cugat i diputat al Parlament de Catalunya. Joan Aymerich, va explicar que el seu partit és favorable a la inclusió del paratge en el PEIN, però que van votar en contra de la proposta perquè «el PLIN es va aprovar el 1942, i cada 4 anys s'ha de fer una revisió. Per tant la propera revisió correspon al 199(>, i serà llavors quan es podrà incorporar la Torre Negra». Jordi Portabella va replicar taxativament que el que havia de fer Aymerich es «assabentar-se que no fa falta esperar el 1996 per in-

La zona de Torre Negra no es programarà urbanísticament, segons l'alcalde.huto: MANÉ ESPINOSA. troduir revisions en el PLIN». L'I Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha confirmat queia inclusió d'una zona en el Pla es pot fer en qualsevol moment. No es programarà Aymerich va voler deixar clar que actualment no hi ha cap perill que Torre Negra s'urbanitzi. Prèviament a acceptar un projecte de construcció. l'Ajuntament ha de programar la zona, però l'al-

calde va assegurar que «no tenim cap intenció de programar aquest sòl». L'alcalde de Sant Cugat va utilitzar un to contundent per respondre els arguments de Portabella: «els seus companys d'LRC a Sant Cugat li expliquen les coses a mitges», i per tant «és normal que hi hagi relliscades». Aymerich va negar l'existència de «zones de gran valor natural» destruïdes. segons L R C pel creixement urbanístic de Sant Cugat.

També els representants socialistes es van mostrar a favor d'incloure la zona en el PEIN, per bé que com a primera mesura perquè formi part del parc de Collserola. El portaveu del PSC a la comissió va especular sobre el propietari majoritari de terrenys a Torre Negra, que «sembla que és Núnez i Navarro. Si això és cert. és més que previsible que la intenció del constructor sigui la de no deixar preservar la zona».

X.c. • Joan Aymerich va parlar en la comissió de Política Territorial «d'aquesta recollida de signatures que promou una plataforma amb tota la legitimitat, però enganyant o desinformant molta gent que creu que hi ha el perill de construir 5.000 cases en una zona on no es poden fer mentre no es programi el sòl». Aquesta afirmació ha provocat una resposta per escrit de la plataforma, en què recorda que «la xifra de 5.0011 cases prové de boca de l'alcalde quan es referia a la possibilitat de negociar la disminució del màxim edificable de 5.000 a 51)0 habitatges» a la Torre Negra. La plataforma vol deixar clar que els seus objectius són «modificar l'actual qualificació urbanística per tal d'evitar la possibilitat d'urbanització» (possibilitat que existirà mentre la zona tingui la qualificació d'urbanitzable), i que s'elabori un pla especial «amb l'objectiu de regular els usos i proposar mesures que permetin conservar i potenciar íntegrament els valors natural, històric i social de la zona». També s'insisteix en el fet que «l'àrea que defensa la plataforma no es limita a la Torre Negra», sinó que s'estén des de la masia de can Calders fins a la de can Trabal. Malgrat les crítiques, afirmen que «la plataforma és plenament conscient que l'alcalde ha complert la promesa que va fer en iniciar el període de govern que s'acaba al maig vinent de no urbanitzar la Torre Negra en aquest període de temps». De fet, també es constata que «l'equip de govern municipal no té cap interès especial a urbanitzar aquest indret». La plataforma «vol tornar a fer una crida al consens entre tots els partits polítics», sobre aquest tema, i demana «maduresa política» per superar el nerviosisme que pugui produir la proximitat de les eleccions municipals.

INFRAESTRUCTURA

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

La comissió de política territorial diu «no» a la gratuïtat de la B-30

L'Ajuntament demanarà 109 milions a PONCE per suprimir barreres

amb l'empresa concessionària per XAVlCAVA millorar el servei de transport púH Barcelona.— La comissió de blic a la comarca, i que la conspolítica territorial del Parlament trucció del quart cinturó depèn de Catalunya ha denegat una prode l'estat i no de la Generalitat. posició no de llei presentada per Per ERC, «la possible consEsquerra Republicana de Catatrucció del quart cinturó té una lunya en què es demanava l'estudi forta oposició popular, com fa de la gratuïtat de l'autopista B-30, temps que no es produïa a Cala millora de la xarxa de comutalunya». Només aquesta raó ja nicacions comarcal del Vallès Ocjustifica, segons el diputat repucidental i l'Oriental, i la retirada blicà Jordi Portabella, «que les del projecte de l'autopista coneparts afectades per aquesta posguda com a «quart cinturó». Consible construcció s'asseguin i trovergència i Unió va desestimar bin una solució acceptable per a la proposta argumentant, respectots». Per a ell. el quart cinturó tivament, que l'eliminació dels comportarà un greu impacte en peatges no evitarà el col·lapse de ... zones del.,Vallès de gran yajar l'autopista, que ja tú ha un acord- :

per la seva diversitat biològica i les pràctiques agrícoles que encara s'hi desenvolupen. Portabella considera innecessària la construcció del quart cinturó. ja que el volum de trànsit que hi passaria es podria absorbir amb la millora de la xarxa de carreteres existent, potenciant el transport públic i eliminant els peatges de l'autopista B-30. CiU no comparteix aquest criteri, i considera que la B-30 està sotmesa a un volum creixent d'usuaris que arribarà a col·lapsar-la. Actualment hi passen una mitjana de 27.000 vehicles diaris als carrils centrals i 18.000 als laterals.

A.C.

I Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat sol·licitarà a l'Organització Nacional de Cecs, l'ONCL, una subvenció de 109 milions de pessetes per iniciar les primeres obres d'actuació del pla d'eliminació de barreres arquitectòniques i de comunicació que està preparant el consistori. Lis carrers que es veuran beneficiats per aquestes obres són el de Sabadell, l'avinguda d'Alfons Sala. els carrers del Teatre i Anselm Clavé, la rambla del Celler, el carrer de Migdia i la plaça

de Josep Plaià de la Floresta. Segons va anunciar el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, «l'Ajuntament s'avança al desenvolupament de la llei 20/91 de promoció d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. Primer hem fet una diagnosi de la situació al nostre municipi, i aquest seria un segon pas, en el qual hem fet una valoració i una adequació de cada cas concret». L'Ajuntament tornarà a demanar la col·laboració de 1TNEM per poder perllongar aquest pla.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

EDUCACIÓ

La Unesco presenta el llibre anual «L'estat del món, 1994» als escolars Fèlix Martí diu que no es pot ajudar altres països, si ignorem els seus problemes JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Uns 800 alumnes dels centres escolars van assistir a la presentació de la publicació anual de la UNESCO al Teatre-auditori del Centre Cultural. Aquest informe, L'acte de presentació el va obrir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, qui va destacar que el llibre L'estat del món que publica la Unesco s'edita en català des de fa tres anys. Aymerich es va referir als problemes que estan passant altres països del planeta, i va demanar als joves escolars que omplien el Teatre-auditori que fossin sensibles i solidaris, i que pensessin globalment i actuessin de manera local. Va posar com a exemple el programa Residu Mínim de recollida selectiva de deixalles que Sant Cugat va iniciar fa més d'un any i mig. «Aquest treball que fem entre tots al municipi és justament una acció per no perjudicar el nostre entorn», va respondre l'alcalde a una noia que preguntava per què els adults aconsellen als menuts que siguin solidaris i respectin la natura quan la destrueixen amb els seus projectes. Domènec Miquel, president de l'Associació local d'Amics de la Unesco, va explicar el sentit de l'entitat que representa i va fer una crida a la participació dels joves. Precisament en la part final de l'acte una nena va preguntar què havia de fer per formar part de l'Associació. Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat aposta per la defensa del patrimoni cultural i natural, i és un testimoni fidel de l'evolució de l'home i el seu entorn. Fèlix Martí, director del centre Unesco de Catalunya, es va referir als problemes que estan passant actualment en molts punts del món i que la gent no els coneix. Martí va insistir que «no es pot ajudar des de la ignorància. Si desconeixem un conflicte inter-

que s'edita des del 1984, ha passat a convertir-se en el punt de referència precís per conèixer la salut ambiental del planeta. El llibre és una bona eina de treball per als educadors ja que tracta molts problemes me-

diambientals que afecten tant localment com universalment. La presentació va anar acompanyada d'un videoreportatge sobre el bosc i els incendis. En la part final, els joves van fer preguntes als ponents de la presentació.

Imatge del Teatre-auditori ple de nens i nenes durant la presentació del llibre. Foto: MANÉ ESPINOSA. nacional, és impossible que hi trobem solucions». En aquest sentit, el director del centre Unesco a Catalunya va manifestar que les escoles i les universitats no poden continuar explicant el passat sense tenir en compte el present i encara menys el que pugui passar al món. Fèlix Martí va explicar que els joves de països que estan vivint en situacions precàries o enmig

VALLDOREIX

de guerres «tenen interès a saber quines són les prioritats dels joves d'arreu i si sentiu la necessitat de construir un món una mica diferent i més solidari». L'acte de pesentació del llibre de la Unesco es va completar amb la projecció d'un videoreportatge sobre els problemes de la conservació dels boscos i els incendis que va ser presentat per Marina

Cal, però, «encetar noves negociacions» CÈLIA CERNADAS

B Sant Cugat.— El pacte econòmic que l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix han signat puntualment per a aquest any va rebre el vist-i-plau definitiu de tots els grups polítics del consistori, que el van aprovar per unanimitat al ple de dimarts al vespre. L'oposició —IC, PSC i PP— el va votar favorablement, en general, com un primer pas per aconseguir que les dues administracions signin un conveni definitiu que reguli les seves relacions econòmiques. El portaveu d'Iniciativa per Catalunya, Jordi Casas, va definir el vot afirmatiu del seu grup com «un vot de caràcter institucional» i va desitjar que el pacte «serveixi per situar en les millors condicions les relacions entre l'Ajuntament i l'EMD». Casas, però, va recordar que els grups de l'oposició «ens hem assabentat de la signatura d'aquest.,pacte a través dels mit-

jans de comunicació» i no de l'equip de govern. El portaveu d'IC va ser crític, però, amb els números: entre el que l'Ajuntament havia pressupostat transferir a Valldoreix aquest any 95 i el que es transferirà definitivament en virtut del pacte hi ha una diferència de cinquanta milions de pessetes a favor de l'EMD. Això és degut, en paraules del tinent d'alcalde d'economia, Enric Renau, al fet que «s'han obviat alguns aspectes conflictius perquè és un pacte pragmàtic per a l'any 95». És a dir, finalment no s'ha entrat a discutir a fons la quantitat que Valldoreix ha de pagar per alguns dels serveis que presta l'Ajuntament per tot el municipi: entre ells, el Centre Cultural i Promusa. Sí que fa una aportació, però, pels serveis obligatoris, com són els mercats, el cementiri o l'escorxador. Finalment, el PSC i el PP també van votar favorablement l'aprovació deipacte ,,

X.C.

• Sant Cugat— El Consell Comarcal del Vallès Occidental i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès organitzen per als dies 31 de març i 1 d'abril el seminari Reinventar el paisatge. Les diferents ponències tindran lloc a la seu de l'Escola Tècnica, al carrer Sitges, i a l'auditori del centre cultural de Sant Cugat. El seminari s'obrirà amb un acte en què participaran l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el president del Consell, Oriol Civil, i el director de l'Escola d'Arquitectura, Xavier Monteys, i que tindrà lloc el 31 de març a dos quarts de deu del matí. Entre els conferenciants convidats hi ha Ramon Folch, consultor en gestió ambiental de la Unesco, Jaume Pagès, rector de la Universitat Politècnica, i el director general de Medi Natural de la Generalitat, Jordi Peix. L'objectiu del seminari és, segons Oriol Civil, «descobrir si és possible restaurar el paisatge per viure'l, utilitzar-lo i conservar-lo millor». Pel president del Consell Comarcal, «la qualitat de l'ambient i el paisatge és una exigència indispensable per al benestar, la vida i el treball dels homes». Lamentablement, al Vallès Occidental la urbanització i la transformacions accelerades no ho permeten sempre. Oriol Civil considera que a la comarca hi ha una varietat de paisatges rurals i urbans on es desenvolupen activitats d'interès econòmic i social. Però també hi ha grans «buits territorials», amb molt poca presència de l'home i una activitat econòmica escassa o nul·la. Oriol Civil creu que els municipis tenen el repte «d'endreçar i ordenar els diversos usos urbans, agrícoles, industrials, els serveis i les comunicacions, amb els espais lliures». Aquesta ha de ser una tasca comuna a tots els ajuntaments de la comarca, «que creï una cultura comuna compartida per totes les administracions i pels agents actius en el territori que ens permeti treballar a tots junts».

34139/06062

[ A U X V Y D S.A

L'oposicio aprova el pacte puntual amb PEMD com un primer pas cap al definitiu

Mir, assessora pedagògica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Els problemes mediambientals que presenta la publicació són tractats essencialment des d'una visió positiva. Es posen de manifest els problemes existents, però també es mostren les solucions. Els alumnes del municipi poden consultar el llibre a les seves escoles.

Sant Cugat serà el marc del seminari «Reinventar el paisatge»

SEGURETAT

Portes Blindades

WT\

Sant Cugat del Vallès, t r 589 17 99

Hm INSTITUT D l BEltSSA INTB&RAl A M r H R S O N A t ALTAMENT QÜAUHCAT GENERALITAT DE CATALUNYA Departament de Treball

/TwcÉbffefrxidsicoip^ •

ICFH'lft r-«fIfSANW

/TradamenflUaiJA

REPRODUCCIÓ DE PECES DE CERÀMICA ARQUEOLÒGICA Inici curs: 18 d'abril de 1995 Finalització: 28 de novembre de 1995 Durada: 1.000 hores Horari: de 9 a 13 i de 15 a19 hores. Investigació i recerca prèvia a la realització, portada a terme per la Facultat de Geografia i Història de la UAB. Dirigit a menors de 25 anys en situació d'atur i amb coneixements bàsics de torn. I Infamada: Tel. 64 0794 de 9a 1 %

C Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

PUNT I SEGUIT

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de març de 1995

POLÍTICA

L'independentista Eduard Pomar prepara la declaració per al judici La vista oral per als encausats per Garzón el juliol del 1992 comença el 3 d'abril SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— La notificació oficial ha arribat després de mesos de rumors. El 3 d'ahril comença el judici a Eduard Pomar i als altres independentistes acusats de col·laboració o f a l t e n 1(1 dics per al judici dels 25 encausats arran de l'operació que Garzón va dirigir el 1992. dies abans dels Jocs Olímpics, i que acabarà en el primer procés massiu a independentistes catalans. El santeueatenc Eduard Pomar i Ramon Piqué, un professor de l'Escola de Iraductors i Intèrprets de la C i m c r s i t a t Autònoma de Barcelona que també havia viscut a Sant Cugat, són a la llista i comencen a preparar les declaracions. Per a Pomar, treballador de la Sharp i militant d'ESqucrra Republicana de ( 'atalunva. la fiscalia d e m a n a 5 .uns i I dia de presó pei eol·laboiacio a m b banda armada. A Piqué, li demanen una pena de sis ains i un dia per pertinença a 1 erra Lliure. Tot i admetre que. segons ]'ad\ocat. la seva acusació esta agafada amb pinces»-. Pom,u continua pensant que el ca- esta molt polilit/at i pot passai qualsevol cosa». Les acusacions de Pomar i Piqué, a mes, estan relacionades. Lots dos van ser detinguts per la seva suposada amistat amb Josep Maria Granja, acusat de pertinença a [erra Lliure i acollit a les mesures de reinsercio. Pomar recorda l'a-

^BUTLLETA

I Foto 1 Foto [ Foto ! ! Foto

un dia de durada: encausats i testimonis declararan durant 5 dies laborables, però l'últim dia de judici s'ha fixat per al 20 d'abril, «amb les vacances de Setmana Santa i dos dies d'escaig pel mig», ha observat Pomar.

Eduard Pomar seia jutjat per presumpta col·laboració amb banda armada a partií del 3 d'abril. Foto: JA. MULA. carament davant d e Garzón: «Granja va dir que ens coneixíem —explica— i que jo sabia que era de Terra LI .iure. La realitat

c o | | C Ü R S

és que me l'havien presentat en un acte polític legal i m'havien demanat que el portés en cotxe al lloc on anava, sense cap ex-

plicació.» A r a , segons P o m a r , •l'important que és que no donem versions contradictòries dels fets, que són molt simples i clars».

ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Les obres del projecte definitiu de l'edifici on hi haurà el menjador i el gimnàs de l'escola Joan Maragall costaran 131 milions, tot i que les primeres previsions fixaven cl pressupost en poc més de 5(1 milions de pessetes. El tinent d'alcalde d'Urbanisme. Joan Eranquesa, va assegurar durant l'últim ple que el projecte definitiu s'havia elaborat de manera molt acurada, perquè el col·legi no té gaire espai i la construcció d'un edifici a m b doble tunció havia dificultat les tasques. La regidora socialista Maria Sansa va d e m a n a r que es fes un estudi acurat sobre la necessitat de construir l'edifici tal com està projectat. «Ens agradaria que l'equip de govern revisés la necessitat d'aixecar el bloc quan tenim la reforma aquí mateix, i potser després ja no caldrà fer-lo tal com és previst a r a . - La regidora socialista va manifestar, a mes, que esperava que la Generalitat es fes càrrec de totes les despesc-. L'alcalde, Joan Aymerich. \ a respondre que no hi havia cap dubte sobre la necessitat de construir l'edifici. «Tres-eents nens mengen cada dia en un espai per a només 100 persones, i Liti de fer torns per dinar. Recordo, a més, que l'escola Joan Maragall és l'única de tot el municipi que no té gimnàs-, \ a explicar Aymerich. L'alcalde va dir també que el consistori ja estava en contacte a m b el D e p a r t a m e n t d'Ensenyament i a m b la Secretaria General d'Esports per discutir les quantitats que aportaran totes ducs institucions.

BASES DEL CONCURS:

FOTOGRÀFIC

«Descobreix els racons de Sant Cugat»

| Nom ! Adreça • Telèfon

I I I I I I

pertinença a Terra Lliure, arran de l'operació organitzada pel jutge Baltasar Garzón el 1992. La secció tercera de la sala d'afers penals de l'Audiència Nacional ha fixat les dates definitives per a una vista d'una setmana i

El nou edifici de l'escola Joan Maragall costarà més de 130 milions

1.- Pot participar-hi tothom tantes vegades com vulgui.

Cognoms Població

2.- Per poder participar en el sorteig cal encertar d'on són les fotos, una d'actual i una d'un lloc desaparegut (vuit fotos en total), que sortiran als «4 Cantons» els dies 3, 10, 17 i 24 de març.

col·labora:

1 Indret 2 Indret 3 Adreça Què hi ha actualment? 4 Adreça

3.- Les butlletes originals (no s'acceptaran fotocòpies) cal fer-les arribar a «4 Cantons»,

Centre d'Imatge

carrer Xerric, 5, de Sant Cugat, del 27 al 30 de març, d e ° a l 4 i d e l 6 a 2 0 hores.

Santa Mana, 14 - Tel. 675 56 74

Què hi ha actualment?. Foto 5 Adreça Què hi ha actualment? Foto 6 Adreça Foto 7 Adreça Foto 8 Adreça Quin col·legi hi ha al costat? Per_entrega^als_4 Ç A N T O N S d e l _

4.- Entre les butlletes amb les respostes correctes es farà un sorteig el dia 31 a les 18.30 hores, a la redacció de «4 Cantons». El resultat es publicarà a l'edició del dia 7 juntament amb la solució a les 8 fotografies.

CLUB MUNTANYENC

5.- Els premis seran: per a la primera butlleta premiada, una camera fotogràfica cedida per Zoom, i per a la segona, un joc d'«El savi». 2 7

f ^fJÇ

6.- El fet de participar en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

^^^ms^mmm^^^^^t Foto: Jordi Roca

Foto: Jordi Roca

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

MEDI AMBIENT

El TSJC estima parcialment un recurs del Patronat contra les pedreres Berta L'empresa que les explota des de fa vint anys, Jaume Franquesa SA, ha presentat recurs CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat parcialment el recurs que el Patronat de Collserola va presentar contra l'Ajuntament i les pedreres Ber-

ta. L'organisme denunciava que l'explotació funcionava sense les llicències urbanístiques i d'activitats corresponents, aspecte ratificat pel Tribunal i reconegut pel mateix Ajuntament, i que la pedrera s'estava extralimitant

de la zona que el PGM reserva per activitats extractives. La sentència, contra la qual l'empresa Jaume Franquesa S.A. ja ha recorregut, no ordena, però, el tancament de la cantera, tal com demanava el Patronat.

Les pedreres Berta, situades entre els termes municipals de Sant Cugat i el Papiol, les explota des dels anys vint l'empresa Jaume Franquesa SA, dedicada a la comercialització de pedra granítica, un material utilitzat habitualment en la construcció. Una part dels terrenys són propietat de la família Franquesa i la resta són de lloguer o cedits a l'Ajuntament. L'any 1990, la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat va aprovar un projecte general de restauració de la zona amb la intenció que l'empresa, tenint en compte que la pedrera és situada dins els límits del parc de Collserola, tingués més cura amb i'entorn. Fins llavors, Franquesa SA, segons recorda en la seva sentència el tribunal, havia ultrapassat la zona que el pla general metropolità permet destinar a extracció de pedra, i s'havia endinsat «en sòl no urbanitzable destinat a parc forestal». L'any 1991, un acord del ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va donar conformitat a l'activitat de les pedreres, després d'haver donat també el vist-i-plau al projecte de restauració i haver obligat l'empresa a complir-lo. És contra aquest acord i també contra l'empresa que el Patronat Metropolità del Parc de Collserola va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què al·legava que les pedreres funcionaven sense les corresponents llicències de moviments de terres i d'activitats. La sentència del tribunal, que s'ha fet pública aquesta setmana, estima parcialment el recurs del patronat. Estableix que la pedrera

Es constitueix una plataforma per reduir els residus • Sant Cugat.— Una trentena d'organitzacions cíviques, entre les quals hi ha el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, s'han organitzat entorn de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus. Aquest moviment vol donar a conèixer la problemàtica ambiental i social que es genera al voltant de les deixalles. Segons els integrants d'aquestes organitzacions cíviques, el creixement del volum de residus que produeixen les societats occidentals ens apropa a l'anomenat «infart per les deixalles», és a dir, a una situació en la qual no es podrà gestionar aquest enorme volum de residus. Aquestes entitats consideren que, malgrat les iniciatives polítiques que darrerament es duen a terme, el problema de la gestió de les deixalles municipals a Catalunya és un tema encara mal resolt. També rebutgen solucions com la de la construcció de la planta incineradora del port autònom, i defensen una reducció de la producció d'envasos i el seu reciclatge. / x.c.

Aproven les contribucions especials per a la rambla del Jardí

Les pedreres Berta estan situades dins el parc de Collserola, entre Sant Cugat i el Papiol. Foto: MANÉ ESPINOSA. funciona sense «les llicències necessàries per a l'exercici de l'activitat» i afirma que quan l'Ajuntament va donar conformitat a la pedrera sense els permisos corresponents va crear «una aparença de legalitat en favor de l'actuació de l'empresa». El tribunal, però, considera que «no es nota mala fe ni temeritat» i per això no es pronuncia sobre la petició

que va fer el patronat: que es tanqués la pedrera, amb la corresponent sanció, i que l'empresa tingués l'obligació de restaurar l'entorn. Per la seva banda, Jaume Franquesa SA ja ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. Segons portaveus de la família, el recurs és una qüestió d'honor perquè, de fet, consideren que «la sentència

és positiva i favorable, perquè només qüestiona l'instrument, o sigui la llicència, però no el fons del recurs ni l'activitat de la pedrera». Els mateixos portaveus hi afegeixen, a més, que en tot cas la resolució del Suprem només es pot limitar a ratificar o no el que ha dit el TSJC i que, per tant, l'activitat de la pedrera continuarà.

I Mira-sol.— L'Ajuntament va aprovar per unanimitat les contribucions especials que serviran per urbanitzar la confluència de la rambla del Jardí amb el carrer d'Àvila, a Mira-sol. Segons el que es va acordar, el sistema de finançament d'aquests treballs d'adequació serà el que fins ara segueix el consistori. Un 26% el pagarà l'Ajuntament, i el 76% restant serà a càrrec dels veïns afectats. Aquestes obres s'inclouen dins el pla d'urbanització del sector més ampli, comprès entre l'avinguda de Bilbao i el carrer de Saragossa. Segons va assegurar el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau, el 70 per cent de les obres seran treballs per reparar la superfície dels carrers, i el 30 per cent restant serviran per millorar les façanes dels edificis./À.c.

PRE-CAMPANYA

Jaume Tarragó afirma que l'úniea oposició real a l'Ajuntament és el PP El candidat dels populars proposa contenir la pressió fiscal CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— «L'única oposició real que ha tingut l'equip de govern en els últims anys hem estat nosaltres», va afirmar contundent, en l'acte de presentació de la seva candidatura, el cap de llista pel Partit Popular, l'enginyer industrial Jaume Tarragó. «Tot i que la tasca d'oposició és cansada i pesada, és al mateix temps positiva, perquè creiem que els ciutadans s'han adonat dels seus efectes», va afegir-hi. Tarragó es refereix a les intervencions que han fet els dos regidors que han representat el PP al consistori durant aquests quatre anys, Francesc Llatjós i Ramon Gaspar de Valenzuela. Tarragó, que ja va ocupar el cinquè lloc a les llistes que els conservadors van presentar a les eleccions del 1991, va exposar dilluns al vespre un primer esborrany del que serà el programa electoral que haurà de defensar durant la campanya. El programa s'estructura en quatre eixos: con-

gelació de la pressió fiscal i austeritat municipal, transparència en la gestió, millora dels serveis ciutadans inclosos els districtes i atenció al comerç local. Menys impostos «Els comerços a Sant Cugat tanquen perquè els impostos són molt alts; no es tracta de recaptar més, sinó d'administrar bé», argumenta Tarragó, que proposa una reforma de l'impost de béns immobles i de l'impost d'activitats econòmiques. El cap de llista del PP va ser molt crític amb el grau d'endeutament que l'Ajuntament va heretar de l'etapa socialista i que s'ha incrementat amb el govern de CiU. Després de qüestionar l'actitud de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, perquè «no accepta els suggeriments de l'oposició», Tarragó va llançar algunes propostes concretes: eliminar les zones blaves, reconvertir alguns carrers en zones blaves i construir edificis destinats a aparcament per potenciar l'afluència

de consumidors als comerços del centre de la ciutat. Segons Tarragó, l'Ajuntament «ha enganyat els comerciants» ja que s'ha confirmat la instal·lació del supermercat de la cadena Kampió, un procés que el cap de llista del Partit Popular va definir com «una jugada mal feta». Respecte de l'entitat municipal descentralitzada, Tarragó considera que «s'ha de defensar la idiosincràsia de Valldoreix perquè els seus veïns puguin viure d'acord amb el que ells van escollir». Amb vista als comicis del 28 de maig, el Partit Popular espera doblar el nombre de regidors que va aconseguir en les anteriors eleccions. I ho vol fer amb una candidatura de la que de moment només es coneix oficialment el cap de llista però de la que, previsiblement, formaran part José Luis Ballestín, regidor en l'anterior mandat, i Ramon Gaspar de Valenzuela. El diputat Julio Ariza ha quedat finalment fora de la llista.

Tarragó, acompanyat del president del PP, Francesc Llatjós, en l'acte de presentació de la seva candidatura, dilluns. Foto: MANÉ ESPINOSA.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 24 de març de 1W5

SANITAT

Investiguen si l'antic equip gestor de l'Hospital General va cometre un frau Alguns socis van perdre fins a 5.000 milions en el canvi d'obligacions per participacions ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat. La Guàrdia Civil està acabant les seves investigacions per esbrinar els detalls sobre una presumpta estafa milionària a un grup de socis de l'Hospital General de Ca-

talunya. Els membres de la Guàrdia Civil estan actuant, segons fonts del Govern Civil, per ordre del jutge. Les investigacions dels agents aclariran les circumstàncies en què l'antiga directiva de l'Hospital, presidida per An-

ton Cahellas, va fer el canvi d'obligacions dels socis en participacions. El jutge que porta el cas. arran d'una denúncia presentada per un matrimoni de Terrassa, haurà de decidir si va haver-hi o no mala intenció.

Ll possible trau es podria haver c o m è s en l'etapa a n t e r i o r de l'Hospital General, abans no presentés la suspensió de pagaments, el febrer del IW.V Les primeres actuacions per determinar el tipus d'actuació que havia fet l'antiga direcció de l'entitat sanitària van començar després que una parella de Terrassa denunciés el que consideraven una irregularitat davant el jutjat n ú m e r o 4 d'aquesta ciutat. Després d'aquest matrimoni, 25 socis més van pensar que hi havia alguna cosa sospitosa i es van afegir a la querella. L'estafa podria arribar als cinc mil milions de pessetes. Per determinar els detalls sobre el presumpte frau, la Guàrdia Civil ha fet declarar l'antic president del Consell d'Administració, Anton Caíicllas. i també l'actual president de l'entitat, l'ere Narhona. Lis agents que porten les investigacions han redactat tres informes on s'expliquen les presumptes irregularitats que van cometre els anteriors responsables de l'equip de gestió. El maig del l ' W . un matrimoni terrassenc va interposar una querella per una presumpta estafa de deu milions de pessetes, que es podrien haver perdut, segons les investigacions, en l'operació que va crear l'equip gestor per canviar les seves obligacions com a socis per participacions. El matrimoni va aixecar la llebre, i quan les primeres notícies sobre aquesta denúncia van aparèixer als mitjans de comunicació, altres associats de l'Hospital van subscriure la denúncia. El possible frau podria haver-se produït en el procés en què les

L'ex-preskLni de l'Hospital General, Anton Canellas. va ser interrogat a petició del jutge. Foto: EI.S 4 CANTONS. obligacions dels socis van convertir-se en participacions. En el moment en què la crisi econòmica de l'Hospital General va ser evident, l'equip de gestió que hi havia aleshores va proposar diferents sistemes per recaptar diners entre els socis que permetessin empetitir el forat econòmic. Els afectats pagaven en principi

un milió de pessetes per comprar obligacions de la societat anònima. Aquests fons van anar augmentant i fins i tot va haver-hi associats que van abonar 10 milions de pessetes a l'entitat. En el temps de penúria econòmica. l'equip gestor va decidir canviar les obligacions per participacions, que ja no pertanyien a la societat

anònima, sinó a la civil. En aquest procés, els diners que els clients havien invertit es van devaluar considerablement, i en van perdre grans quantitats. El jutge que porta el cas haurà de determinar, després de conèixer les declaracions, si l'antic equip gestor va actuar amb malícia envers els socis.

Conferència sobre les conductes violentes entre els adolescents NÚRIA Dl. MAS H Sant Cugat.— El psicòleg Jaume Funes va obrir el quart cicle de conferències sobre temes educatius. organitzat pel Patronat Municipal d'Educació, amb una xerrada sobre la violència entre els adolescents. Per a Funes, darrere de l'etiqueta de «violència», cal distingir tres grups de conductes ben diferents. En primer lloc, hi ha els joves que trenquen les normes de convivència establertes. En aquest grup s'inclouen persones amb conductes dures per la seva manera de vestir, pel llenguatge que utilitzen, per la manera i hores de divertir-se, etc. En el fons d'aquests estils de vida s'entreveu la idea, omnipresent en la nostra societat, que «cal ser dur i anar trepitjant la gent». Conductes d'aquest tipus portades a l'extrem poden desencadenar comportaments vandàlics. En segon lloc, Funes va parlar d'agrupacions juvenils estructurades entorn d'ideologies que justifiquen la violència. És a dir. grups que conceben la violència com a eina vàlida per existir dins de la societat, i no només com a mitjà per assolir objectius. Finalment, hi hauria un nombre reduït de casos de nois o noies que perden el control inexplicablement i provoquen drames humans, dels quals malauradament trobem exemples recents. Funes va referir-se a la violència com el conjunt d'actes destructors d'una realitat pròpia o aliena, física o no material (com l'afecte, la consciència, la convivència o la pròpia persona) i va explicar que la societat tendeix a preocupar-se de les expressions violentes que destrueixen aspectes materials. Les respostes al fenomen de la violència han de ser ben meditades perquè puguin resoldre el problema. Cal tenir en compte, a més, que allò que fan els adolescents s'ha d'entendre en el context de l'evolució que estan vivint. I, en aquest sentit, alguns grups poden proporcionar-los una manera d'autoafirmar-se sota la identitat violenta.

DISTRICTES

La depuradora de ean Borrall neteja les aigües de part de les Planes des de dimarts Els veïns critiquen en el consell el nou vial XAVl CAVA • Les Planes.— La depuradora d'aigües de can Borrull ha entrat en funcionament aquest dimarts, com va anunciar Joan Aymerich en el consell de districte del dia 20. Aquesta instal·lació, que ha de netejar les aigües de can Borrull i part de la zona baixa de les Planes, havia d'entrar en funcionament mesos enrera, p e r ò un retard en el pagament de la connexió a la xarxa elèctrica i una peça defectuosa van fer allargar el procés fins a dimarts passat. En el consell també es va parlar de les obres del vial que connecta la carretera de Vallvidrera amb la part alta del districte. Diversos veïns van criticar la mala qualitat d'aquesta obra, i Aymerich mateix va reconèixer que «no s'ha fet en les millors condicions». El traçat inicialment previst per al vial es va haver d'alterar a causa de l'oposició d'un particular a cedir una part de la seva propietat, fet que va obligar a realitzar un nou

traçat per una / o n a poc adient. Joan Aymerich va proposar als membres del consell de districte de les Planes que es realitzi un cens dels voluntaris forestals de la / o n a . L'alcalde ha demanat aquest llistat «perquè, cap a l'abril, es puguin fer els cursets de formació per part de Bombers de la Generalitat i de Protecció Civil». Carles Granados, veí encarregat de formar un grup d'autoprotecció, va anunciar que ja hi ha 28 persones disposades a formar part del cens. Els efectes dels incendis van protagonitzar part del consell, durant el qual els tècnics de l'Ajuntament van explicar als assistents les característiques del pla integral de lluita contra els incendis forestals del municipi de Sant Cugat. l.u depuradora de can Borrull va ser construïda fa tres mesos. Foto: MANÉ ESPINOSA. Plànols informatitzats Aymerich també va informar de la compra d'equip informàtic, a m b el qual es podran realitzar plànols detallats de les Planes. Lis

veïns han demanat reiteradament aquests plànols, i també més hidrants per a les Planes. T a m b é han sol·licitat que l'Ajuntament

publiqui fulletons per explicar la normativa de la Generalitat que prohibeix encendre foc al bosc, i les precaucions que s'han de

prendre en una zon a d'alt risc d'incendi com és les Planes. Segons Joan Aymerich, j a s'està treballant en l'elaboració d'un tríptic.

Tintoreria Ràpida

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n Tel. 589 24 81

2 5 0 p t e s . T O T A L A INTITÍ I > £irt|iiiii<í C J i n c m e s i A u d i t o r i O b e r t les 2 4 l i P I I I M I . L A I C K - S'AOIVIF/IKIN A B O N A T S

La Qualitat en una Hora Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès

D Carn de vedella, porc, pollastre, conill...

C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 19 SANT CUGAT

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE

n Embotits artesans • Formatges

Vingui a conèixer les nostres carns farcides!

P. Torre Blanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83 Santiago Rusinol, 50

Tel. 589 22 92 Contestador automàtic.

o LLAMINADURES ° EEUilTES SEQUES

SANT CUGAT DEL VALLÈS • Venda de tabac

PAPERERIA

• Venda de rodets de fotos

• Revelatge fotografia

Lft FLftUTft

Mercat Torreblanca

* Pa acabat /fò de ier

local 2.15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 589 01 99

QUIOSC • Embotits artesanals

Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès

589 0199

MERCM TORREBLMO J j | ^^ g ^ y j , Molí: 8 - 2 h diluí» a dissabte • Tardar 5 - 8 h dimarts i dissabte • Div©nelr»s:8-20b(oberttoteldia) 'Botiga exterior, obert cada tarda

•n* gratuït

PUNT DE VISTA

ELS FJ CANTONS Premsa Local de Sant Cugat SL

V n i v . \ lr - "K 140 Sant Cugat del Valle; f 5)Wíi2 8 2 - l ' a i 5 H f l 2 0 91

PrvwfMnt K.ui,..iniraui Soldevila Director

Redactora en cap

Redacció v..

• .)•..•

\ i u v . i .i-i .,-. i. \

I U V I I I M I l·—ii.. \:-M.h .'ii.!

i ir-.-.!

;I.I -.'- V.i- l'nul i ^ . - .

\.;.k- h--,,,

i ,I:I Morell

I.nií Iv.r.ies ' W IVh. rduarJ

c s j v c k:,-v!. M-."-.' \ , : . ' Kcp>.-l.Lle:c-l ('jrme Resertc

I s^. rs). SIIMI M.ir:.-. •<..•'•.•»[ .^u-- iVi-t Ji^e'M. V*ep Maria Valle*, ! t.iiil·.·v i ,.'h" ^.-n. i • >c -i UT • V-uii;.' V u ho ' >:o\:.- K ..marca). Mané I i-h

•r

«Unidad de destino en lo universal »

í u n . t n i n k p i T k l e m . calalà, comarcal i democràtic

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

.1 V .Ull -I. i!

a reacció ha estat al·lucinant». deia la ministra de Cultura, Carnien Alborch. amb referència a les afirmacions de l'alcalde de Salamanca, Jesús Màlaga —socialista— i la resta de la plana major dels dirigents polítics de la comunitat de Castella i Lleó. -'Aberració», «decisió pelegrina- pero, sobretot, «espoliació» són les definicions que han utilitzat per definir l'acoid que va prendre cl Consell de Ministres, segons cl qual s'autoritza el retorn a Catalunya dels arxius que Ics tropes de Franco es van endur a finals de la Guerra Civil. Al conseller de Cultura i Turisme de Castella i Lleó, Emilio Zapatcro,

un dels que més ha repetit l'argument de l'espoliació, la mateixa ministra li ha hagut de recordar que, en realitat. Ics que van espoliar van ser les tropes franquistes. També afegia el Sr. Zapatcro que «els documents que són de Catalunya són també d'Espanya». No hauria de fer-li res, però. que els originals, que pertanyen a la Generalitat i a associacions, ateneus, ajuntaments i sindicats catalans. es quedin a Catalunya, sense menvstenir els investigadors de la resta de Llistat, que podran consultar-los en microfilm. Ls cl que han hagut de fer els estudiosos catalans durant molt temps. Han estat quinze anys de nego-

ciacions per aconseguir el retorn d'uns documents que la dictadura franquista va utilitzar amb finalitat repressora. Ara falta que la decisió anunciada sigui ferma. Hi ha influït l'entesa entre el PSOE i CiU, i possiblement això és el que més ha exasperat els que argumenten, amb un patriotisme mal entès, que amb aquest acord «s'està trencant la unitat del Archivo Ilistorico Nacional» i. sobretot, els funcionaris que durant anys han repetit alio tic - no pasaran». I en aquest punt sembla que es vol mantenir l'alcalde de Salamanca, que ha pronunciat una frase que passarà a la història: «Si surt alguna caixa d'aquí, serà amb mi a dins.»

Cap comercial

Els que decidiran el futur

Equip comercial K.-vi M.ir.ii .trr.:.^o. VITM I >h\t* i ï \ u Planas

tmpr·s·io rv.-t.-iipri-* /

W~:j4JUf5^5

Distribució Mailing-Valltt.SL Diposil legal tjl-41J5-»*3

I.U 4 i ,ii !.'[> .-«.r'n'vsd .rkjmçn; IJ sfidi.·piniijcn ;ls eiiiinnal:». tls articles llrmab j^povT •' ftr1íl..jds·*'ti··au:nrs. quef-ls -H anions ric fa seva oecessànunaiL

ducar en el present i en el futur, no en cl passat». És el que va demanar el p r e s i d e n t del C e n t r e Uncsco Catalunya, Fèlix Martí, en la presentació davant vuit-cents estudiants del municipi de l'anuari L'estat del món, 1994, un esforç de síntesi que publica cada any el Worldwateh Instítute, amb el suport de la Unesco. Un llibre que recull Ics aportacions

Tradicions a la picota • Qualsevol peça de roba, qualsevol color que adoptem en la nostra vestimenta, reflecteix qui soni. Ho afirmen certs psicòlegs. Altres teories van més enllà i veuen «allò que pretén ser» en la indumentària que triem per vestir-nos. Aquesta darrera teoria s'ha vist a bastament reforçada, fa pocs dies. amb el gest de Fidel Castro, a Paris, en canviar cl seu tradicional uniforme verd oliva per camisa, corbata, americana i pantaló blau marí del més pur estil yttppi. Estranya circumstància!! L'enraonaire cabdill de Cuba. aquesta vegada, sense badar boca, ha dit al món capitalista: «Lm passo al cantó vostre.» Coneixedors competents asseguren: «un abillament blau, de dalt a baix, indica una persona treballadora, recta, conforme amb allò que li ha deparat la vida». Per tant. tota persona que es consideri no conformista haurà de recordar no ajuntar mai els texans blaus amb una jaqueta, camisa o jersei del mateix color blau. Al color blau, en tots els seus matisos, se li dóna un munt de significacions, especialment entre els anglesos. Ln l'obra César i Clcopatra, (icorge Bernard Shaw fa dir a Britanus: «El blau és el color dels britànics en bona posició. (Juan fem la guerra ens temim el cos de blau, així encara que els nostres enemics ens treguin la vida i la roba no poden treure'ns la dignitat». Lm demano si la tradició anglesa de la lligacama blau cel que porta sort a la núvia le concomitàncies amb la dignitat i la bona posició... Darrerament. en una revista gironina, he descobert gent catalana convençuda que això de la llis.icini.i blava es una tradició ben in^ira. Jo --i excuseu-me si em posu de model . quan em vaig casar (en la negra postguerra). ics de lligacama blava, ni vestit llarg, ni vel-: un vestidet -astre blanc i un c.iirniclo banetet que em van omplir d'arròs en sortir de l'esglesia. 1 a pluja d'arròs es

L E C T O R

que han fet centenars d'experts i científics per contribuir a una anàlisi més acurada de la degradació ambiental i els desequilibris del planeta. És de consulta obligada entre dirigents polítics i universitats de molts països: perquè, com va dir Fèlix Martí, des de la ignorància no es pot contribuir a millorar la situació de països amb problemes. I educant només en el passat, a fi d'entendre el present,

no es preparen les generacions que en un futur hauran de conviure amb els desequilibris que ja anuncia la Unesco i altres organitzacions internacionals. Però el marge de maniobra el tenen ara els adults: just el que volia expressar una nena que va preguntar per què els grans demanen als petits que siguin solidaris i respectin la natura, quan són ells qui la destrueixen amb els seus projectes.

E S C R I U

Is IL'XIOS tramesos a aquesta secció no han d'excedir de- Ics 20 ralllcs mecanogtali.ides. L'autor els podrit signar amb inicials o pseudònim si ho sol lícita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del -cu autor. LT.S 4 C A N T O N S es reserva el dret de pul·liear els textos liame-os, i el dret de resumir-los quan ho e o n - i d e n oportú.

tan positiu és l'actitud bufada o l'única tradició que llavors es coNomés amb aquesta actitud de neixia. almenys a la meva parrò- xulesca d'alguns dels seus agents servei, els ciutadans sentirem envers els ciutadans, sobretot enquia... Ves a saber si també ens aquest cos com a propi. -MANEL vers els conductors que podem venia, com tantes tradicions il·lePUIG. Sani Cugat. cometre alguna infracció, en un gítimes. per influència de l'encomoment o altre —com és deixar manadís però meravellós Setè Art. Poder i abús conegut vulgarment amb el nom el cotxe durant uns minuts en algun lloc no permès. He observat de CINEMA, NIARIA ASSUMPCIÓ I Aquest text va dirigit a tots que aquesta actitud prové espeaquells ciutadans que puguin inA I . I I S Sani C u g a t cialment dels agents més joves i teressar-se per conèixer alguns això em sorprèn i m'estranya, ja dels abusos de poder que es fan Policia Municipal al que són aquests els que han rebut al municipi. Aquest és el cas de ser\ei del ciutadà una formació més recent a l'Al'actual cap de Protecció Civil a cadèmia, on suposo que els en- Sant Cugat qui, aprofitant la seva M He observat des de fa algun senyen que estan al servei del posició professional, estaciona el temps més presència de la policia ciutadà, per ajudar-lo i assistir-lo seu vehicle tant a les zones de local pels carrers de Sant Cugat en tot moment i, si cal, ensenyar-li càrrega i descàrrega, zones reseri això és positiu. El que no és amb educació el que ha de fer. vades a minusvàlids com a la zona LA P U N X A

D ' E N JAP

blava, sense cap tiquet; sempre protegit per la placa de distinció de l'Ajuntament, que utilitza en el seu automòbil particular com si es tractés d'un vehicle oficial. Vam tenir l'ocasió de comprovar com aquest individu era objecte de favoritismes per part de la Policia Municipal, ja que. després d'estacionar en una zona de càrrega i descàrrega, i ser denunciat, ell mateix retirava el cotxe. sense que s'hi presentés la policia. La sospita ens va portar a la comissaria. Vam preguntar per què allà no s'havia presentat ningú. La resposta de l'agent que. sens dubte, ens va entendre, va ser sorprenent i, inevitablement. increïble. Ens va dir que. en aquests casos, mitjançant la matrícula del vehicle, busquen el telèfon de l'infractor i li comuniquen la necessitat que el retiri. per tal d'aconseguir agilitar la feina. Ah! Se suposa que això és el que fan en tots els casos. Vostès s ' h o C r e u e n ? ; UN VEÍ. Sani Cugat.

El debat sobre les monarquies • Segons estudis d'arreu del món, en l'aurora de la Humanitat els reis i reines eren escollits entre el poble i elegits pel poble. Eren persones dotades d'una notable actitud de servei a la col·lectivitat, honestes, amb intel·ligència suficient i coratjoses. Aquestes monarquies, òbviament, no eren hereditàries. I >n cop dit això, una pregunta sorgeix amb evident rotunditat: Quina legitimació i quin sentit tenen les monarquies actuals? Parlem-ne'.' LLUÍS MARIA SUNYER i VII AR IS.ucelona.

F E

D ' E R R A D E S

• La recaptació del sopar benèfic de Matis Unides Sant Cugat, que e- va fer divendres. K! de TMK al Centre Horja. va ser de ^-lo.UilO pessetes, i no de 240.001! com ^ deia en l'edició passad;..

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres. 24 de març de 1995 L A

T R I B U N A

L A

Contenidors, disseny i medi ambient

G A L E R I A

Van sembrant deesses

XAVIER DURAN

JOSEP PUJOL i COLL •

ls contenidors per a recollida selectiva proliferen a les nostres ciutats i la gent demostra la seva voluntat de col·laborar per alleugerir el greu problema dels residus. I ara els contenidors reben un nou tipus de crítiques: són terriblement lleigs i perjudiquen la imatge de les ciutats. No deixen de fer gràcia certes crítiques sobre el disseny dels contenidors. Hem patit i patim tantes places poc o gens acollidores, cadires on ningú no pot seure més de deu minuts i mobles diversos que deuen provocar des de mal de cap fins a depressió si es tenen a casa, que el judici negatiu sobre l'estètica dels contenidors produeix certa sorpresa. No dic pas que no siguin millorables, però jo abans em posaria al menjador de casa un contenidor d'envasos de vidre que no ' pas alguns dels productes més elogiats de certs dissenyadors de prestigi internacional. Dos experts en disseny criticaven fa un temps que es faci servir la paraula disseny a dojo. 1. concretament, que es parles, entre altres coses, de «fàrmacs de disseny i bajanades per l'estil». Els fàrmacs de disseny no són cap bajanada, sinó, com el seu nom indica, medicines que s'han sintetitzat amb una estructura molecular determinada que permeti una acció concreta en l'organisme. Hi ha qui vol capitalitzar mots i utilitza la paraula bajanada per designar els temes que no coneix. Però ja que parlem de capitalitzar mots, malament rai si els articles que inspiren els contenidors als experts en estètica es queden en la seva aparença externa. Parlar de disseny i medi ambient dóna per a molt i que les ciutats quedin més o menys afavorides per uns contenidors de colors és un problema

veure amb la seva funcionalitat, però també amb tot el seu cicle de vida. Per això, el disseny hauria d'incorporar clarament la concepció de producte fàcil de reciclar. No serveix de gaire promoure la recollida selectiva si després ens trobem amb objectes que contenen materials barrejats de manera que surt més car separar-los i reutilitzar-los que no obtenir els materials de bell nou. En el cas dels cotxes, no només cal promoure l'ús de materials reciclables o reciclats per part dels fabricants. També cal un disseny que permeti separar amb certa facilitat els diversos elements. D'aquesta forma, un cop acabada la vida útil del cotxe hi haurà solucions millors que no pas vendre'l com a ferralla. Un cotxe mal dissenyat no es només aquell que no s'ha fet amb materials reciclables, sinó el que presenta un cost o unes dificultats tècniques massa elevades a l'hora de dcsmuntar-lo. És cert que l'aparença física té també a veure amb el medi ambient. Hi ha estudis sobre l'ús de materials i colors per fer que els elements artificials tinguin un impacte mínim en el paisatge. Però el problema de l'estètica no és ni el principal ni tan sols un dels més rellevants a l'hora de parlar de recollida selectiva. Qui critiqui els contenidors pot esmerçar JOSEP DUIXANS

molt menys greu que no pas les tones de vidre, plàstic, paper, cartró i altres materials que cada dia consumim i que cal eliminar o reciclar d'alguna manera. Posats a parlar de medi ambient, trobo a faltar dissenyadors que comentin la necessitat de plantejar els productes de forma que siguin fàcilment reciclables o desmuntats. El disseny, naturalment, no acaba ni comença en l'estètica de l'objecte, sinó que té a E L

omencem a recollir els fruits de la col·laboració a la governabilitat d'Espanya. Les forces vives de Salamanca han alçat la cresta en vista de la possibilitat que els documents de la Generalitat republicana, requisats pels nacionals amb finalitats no primordialment històriques, tornin a Catalunya. Les institucions locals es rebel·len, criden a sometent, anuncien mobilitzacions populars... Qui ho havia de dir que per ells, a falta de res millor, un arxiu es convertiria en un tret d'identitat i en un argument patriòtic. Quant de valor sentimental han pres als seus ulls els papers que testimonien la vida d'una

T R

també temps a analitzar els te-

tra-brik que ajunten cartró, metall i plàstic de forma ben difícil de separar, les boniques llaunes que malgasten un metall tan costós d'obtenir com l'alumini o altres envasos, pensats potser per fer bonic, però no per facilitar-ne l'eliminació. Sens dubte, aquestes deixalles fan l'entorn molt més lleig que no pas uns quants contenidors potser poc estètics. Xavier Duran és periodista científic

MANUEL CASTANO

administració arrasada. La reacció haguda ens força a imaginar corrues d'erudits d'arreu del món que aflueixen a la vila del Tormes tot promovent-hi una brillant indústria turística, legions d'estudiants d'aquella cèlebre universitat suportant estoicament una immersió lingüística a fi d'elaborar il·luminadores tesis

<X4P

Els hortolans van sembrant, escopint i somiant, sense saber que han plantat ja més de cent cinquanta deesses. Ja se les sent bategar, valentes i vermelles, entre els traus de les bales i l'aroma del carnatge. Eren nenes, embarassades, periodistes o universitàries, i ara porten bells collars de robins o gladiols grana eternament clavats al pit. Deesses per sempre en el cel turquesa d'Algèria.

I C

Els documents històrics identitat

0 O

an tornat a sembrar als oasis d'Algèria. Per regar, els hortolans han sabut trobar jugulars tendres i, per adob, la carn adolescent convenientment esbarriada pels carrers, perquè penetri bé dins la terra clivellada. Després han escopit a sobre d'aquest humus en senyal de bona estrugança. Acostumats com estan a somiar-lo, els hortolans imaginen ja el bosc esponerós que naixerà de la sement. Frondós i compacte, la seva ombra vetllarà de nou les migdiades dels homes, les lleis antigues i sàvies, els pous visitats per mans feineres i femenines. Regant —com n'és, de fèrtil, la sang de dona!—, demà tornarà a ser ahir, lluny de l'avui i del desordre. Però els hortolans, il·lusos, s'han equivocat de llavor. Han anat plantant deesses roges. Més ràpidament que no es pensen, germinaran de dins els cadàvers sote«Trauran benes dels rrats, envidades, i penetraran dins les caulls i vels deb llavis, scs, harems i gines'instal·laran en la ceus. Unes caminamemòria i la burxaran ran silencioses entre els mercats, alenant brandant el seu nom. suaument damunt Faran de sirenes, tot dels fronts i dels menjars. D'altres ens cridant d'altres dones parlaran a cau d'oa convertir-se en rella o ens guiaran la mà per sobre el deesses silencioses» teclat de l'ordinador. Trauran benes dels ulls i vels dels llavis, s'instal·laran en la memòria i la burxaran brandant el seu nom. Algunes, fins i tot, faran de sirenes, tot cridant d'altres dones a convertir-se també en deesses silencioses, aparentment mortes. Així ho sotraguejaran tot. Fruitaran aviat, perquè no hi ha res tan llevador com la sang de dona mesclada amb les escopinades.

V E S P E R

Santcugatencs sobre la nostra existència, animades converses de les classes passives salmantines sobre troballes inesperades en la pregonesa dels cartipassos... O això, o la defensa del botí de la tribu. El fet de tenir, no la informació, sinó la prova de l'espoli. En qüestió de pocs anys, tècnicament ja és possible, qualsevol investigador hauria de poder accedir al coneixement d'aquells documents còmodament instal·lat davant el seu ordinador; però això no importa, el valor que té el fet que siguin allà dipositats, i d'aquí la seva capacitat mobilitzadora, és que donen tràgic sentit a un ordenament social.

PACO SOLER

mb la gran explosió demogràfica que ha experimentat Sant Cugat aquests darrers anys és fàcil pensar que la identitat que tenia el poble els anys SO i 60 quedarà esborrada. Però caldria fer un esforç pedagògic i d'ordenament urbanístic per tal que els trets que més ens diferencien dels nostres nous veïns urbans no es perdin. Un d'aquests elements diferenciadors és la llengua. Certament, les relacions i la comunicació en un poble són enormement més franques, faltades completament de formalismes. Potser una manera d'afavorir aquesta tasca seria intentar mantenir el mateix tipus de comerç petit i personalitzat. Un altre factor que alterarà els nostres hàbits és la gran quantitat de catalans castellanoparlants que haurem d'acollir. Fer neutralitzar aquesta situació només hi ha un remei: molt d'afecte i educació, però mantenint-nos, en les converses, en la nostra llengua. Això, sobretot, en els establiments públics, on és molt freqüent comprovar que els dependents de torn s'abaixen els pantalons, ells, o d'altres peces de roba, elles, al més petit indici de castellanització.

PUNT DE VISTA L A

ELS 4 C A N T O N S .' Divendres, 24 de mare de 1WS

____ L A

Elkarrí, un camí per a la pau

Rapsòdia en blau (i grana)

MIOl'KLSE·I.l.ARÍ·S

•

J.N. S . \ M \ I t I.AI.IA •

a conferencia AutonoPerò el PP. després de l'asmia, sobirania i autosassinat de Gregori Ordónez, determinació. propostes i amb les seves perspectives per a un acord ha estat electorals, ha optat per l'enuna primera fase en la frontament ideològic. També qual s'han c o m p r o m è s litis a ha estat lamentable la decisió les últimes conseqüències les del PSOE. que no ha acceptat torces nacionalistes del l'ais la p r o p o s t a d ' E l k a r r i p e r Basc S'han donat les pi inicies raons estratègiques electorals. passes cap a la pau en u i h l ' n a vegada més. dones, el ^^C moments de tensió giàcics a l'NB ha hagut d'assumir la la tossuderia i la voluntat de responsabilitat històrica d'oconsens del nu >'. iineni p e ' la brir el camí per la pau. U B pau I -T k; 1111. Ou.il! hi un p.i: la. hi ha participat amb la plud.e pau i d e l llit se .-.I l'ais Hasc ralitat d'opcions que caractees donen diteicn'.s l'icipie ritza aquesta formació, i ha tacions. Siibiclol :a d'aciuclls estat capaç d'adonar-sc de la que k leuen que e se >! !el que responsabilitat històrica que s'acabi la liuila .u muda vi'l I \ assumia i de la seva reprep r o \ ' >ea la, p iu i que l'a > en sentativitat. no només dels tenen que, ei;s ugi i.li o no. seus votants, sinó també de al d.u i el a de la l'iuta d aquesta tot l'entramat del MEV (Mooi iim it/.icio i e\ i duc nma i ía viment d'Alliberament Basc) e\istei\en !uoti\acioiis polítii. en particular, d'aquells cenques I s pel ,u\o que ilcs de tenars de bascos que són a sectors aluiL·ales compromeles presons espanyoles, a l'exili sos amb la qüestió nacional o en la clandestinitat. basca soigcix I Ikani. un moEa conferencia no ha planviment pel a la pau i la retejat expectatives desmesuraconciliació q u e aglutina uu des. Com ha dit Jonan Eerampli cspectte de'l nacionalisnàndez. portaveu d'Elkarri. me base. que cansat de l'cs«és una llavor, és un punt de puai de violència i havent anapartida, potser pot q u e d a r litzat Ics condicions polítiques. aturat en aquest mateix punt». cultuials i gcocsualègiqucs. ha l'I RP. Ml .1 \N Des de Catalunya, Fèlix Mararribat a la conclusió que avui tí, director del Centre Unesco, es impossible l'enfrontament armat amb ha viatjat al País Basc p e r moderar d'una pàtria a la qual no interessa la l'est,it. com també que l'estat es incapaç, aquesta conferència amb el consens de pau, als cossos i forces de seguretat de resoldre amb violència i repressió tothom, i s'hi ha endut un manifest de l'Estat, on hi ha hagut persones les aspiracions de plena sobirania na— cl eas (!Al. n'és un exemple— que signat per destacats intel·lectuals i pocional il'una grau part del poble basc. s'han enriquit com a salvadors d e la lítics catalans. Conegut per la seva gran Elkarti l'integren geni madura que sap capacitat de diàleg, també representa pàtria, traint els centenars de membres que el final de l.i violència, si es força. tots aquells catalans que desitgen que d'aquests cossos, q u e amb salaris de pot arribar a -.cr com el Guadiana, misèria han sofert els atemptats i as- totes les nacions que integren l'Estat que desapareix p e r ressorgir després Espanyol puguin conviure sense limiamb mes força. I es que la pau no sassinats d'ETA. tacions de llibertat. I tot i que aquest pot existir si hi ha vencedors i vençuts. El problema del País Basc, com el procés de pau al País Basc cal fer-ho sinó que només es possible si el més d'Irlanda del Nord. no te sortida militar. amb calma i sense presses, la situació fort es capaç de tenir visió històrica Els anglesos ho van intentar tot. fins política de crisi i la possible victòria i de futur, Elkarri molesta tots aquells i tot l'exercit, les seves unitats d'elit electoral del PP obliguen a reduir-ne que no volen la pau, des de l'entramat i la guerra bruta legal del SAS, i han els terminis, ja que si és així —i voldria d ' E T A fins als que s'han enquistat en hagut d'asseure's a la taula de negoequivocar-me-- la situació política que la solució revolucionària i militar, des ciació. Elkarri pretenia q u e totes les es generaria afavoriria el radicalisme. tic l'estal-nacio o el nacionalisme esforces polítiques s'asseguessin a negopanyol. dipositari de la sagrada litúrgia

ciar. perquè només aquest fet ja hauria significat la voluntat de reconciliació.

J Stoitxkov és a Bulgària, en cura de silenci, i la lliga s'interromp una setmana. T o t sembla en calma. Però el Barca ja torna a ser a Ics portes de la crisi —d'una crisi com les d'abans, amb mals resultats, declaracions explosives, pluja de xiulets i eufòria del gran adversari—. Només el salvaria un canvi molt improbable. Ni la sort n o li la costal, aquesta vegada. Tal com esta jugant, l'adéu definitiu a la lliga es només qüestió de dies. I llavors començarà e'i rebombori. I "epoea daurada del bon joc i la carambola a '.ics bandes sembla que ja s'ha acabat dctinitivnmcuí El temps destil·lar;! el seu record en mite \ i a . L giisoi del joc del Barca arriba a una tonalitat desesperant. Virtuosos del rondo i de !.-. passada enrera, els pobles jugadors blau-grana son capaços de tenir Ipos-cii'i

/•<

"Lrnv

va demos

rar

íjllt' Sdbiu jt'ritn un/H equip. Desprès , tiimhéenshll

demostrat que el

la p i l o t a u n ~^' •• d e l t e m p s , n e r o sense

.,. . ' , u c a i cap ocasió de perill |X i acabai pelllc "! '' \ R ' S ',' / c r o ( ruvtt( ha demosIrat q u e es al·lèrgic ;i

M^'l^-vol figura

que no sigui ell ma-

sabui desfer. Ara

, c , v Aquest es el

CS tractarà de veure , , .,

drama. Recordem com va martiritzar el

SL a mes, el sabrà refer»

h o n

, IIlckcI

d a

vanl-lo en una banda. A l.audrup. que donava la meitat dels gols, va tenir la barra de rctreure-li que no en feia gaires. Ecs relacions amb Romàrio van ser més aviat tibants. I ara ja només li quedava Stoitxkov per mortificar. E'holandès. en el fons. és incompatible amb les figures. Fa l'efecte q u e el seu ideal seria triomfar amb un equip d'onze jugadors vulgars, o descoberts per ell. Elavors es veuria ben clar de qui és el mèrit! Però resulta que un equip, p e r triomfar. necessita grans jugadors, p e r més genial que sigui el míster. Cruyff va demostrar que sabia fer un gran equip. Després també ens ha demostrat que el sabia desfer. Ara es tractarà de veure si, a més, el sabrà refer. Si és que realment té ganes de tornar a començar o si abans els socis no l'engeguen a pasturar.

Miquel Scllarès es daector de la revista Ihhal naiionalislu

,;•

L A

F I N E S T R A

En record de VOridi JAUMHBUSOUETS

^ Ovidi Montllor ha mort, o millor dit, reposa al barranc del Cint, a Alcoi, als confins meridionals de les terres catalanes. A m b l'Ovidi ha desaparegut un dels més polifacètics cantants catalans: trobador, poeta, joglar, home de teatre i de cinema. Durant molt temps, juntament amb en Raimon, l'Ovidi ens ha recordat als catalans del Principat que compartim la llengua i la cultura amb els valencians. En els anys crítics p e r ò fèrtils de la nostra història recent, l'Ovidi ha enriquit el p a n o r a m a de la cultura popular amb el seu vers mordaç, amb la seva declamació sòbria i amb els rics matisos d e la parla alcoiana. Després van venir uns anys d'oblit i. massa tard, ja en la malaltia que el portà a la mort. el reconeixement i els homenatges. T o t i temuda, la mort de l'Ovidi ens ha corprès. E n les moltes glosses escrites aquests dies en la seva memòria traspua un sincer i sentit dolor. D e sobte, e n s hem adonat q u e hem perdut una persona entranyable i un artista compromès amb el seu temps.

Els amants, extraordinàriament recitat, l'irònic retrat d e la burgesia rònega Una nit a l'òpera o la cançó testament Faré vacances. En aquest mateix disc, l'Ovidi hi cantà les Corrandes de l'exili, del poeta Pere Quart. Sovint, en els seus recitals, el cantant interpretava a m b u n a força estranya, quasi tel·lúrica, els versos que parlen del Vallès. Sospito que l'Ovidi Montllor, venint d'una ciutat amb una història industrial com Alcoi i d'un paisatge profundament humanitzat. se sentia identificat amb la nostra comarca. L'obra d'Ovidi Montllor és cabdal dins la cultura catalana m o d e r n a i, com a tal. s'ha de donar a conèixer a les generacions més joves. E n aquest sentit recomano que els mestres facin escoltar als seus alumnes els poemes de Salvat-Papasseit cantats per l'Ovidi i, òbviament, les Corrandes de l'exili. Ben segur que els versos de Pere Quart en la veu d e l'Ovidi captivaran l'atenció dels alumnes i constituiran una bona ocasió per donar a conèixer l'obra del cantant desparegut i p e r fer estimar la poesia i la nostra comarca.

Recomano reescoltar el magnífic disc de l'Ovidi A Alcoi, sens dubte un dels més representatius d e l'autor i u n dels discos emblemàtics de la cançó catalana. En aquest disc s'hi apleguen diverses obres mestres, com ara el popularíssm i tendre Homenatge a Teresa, el p o e m a d e Vicent A . Estellps

L'Ovidi h a mort, p e r ò la seva obra és ben viva i les seves cançons tornaran a sonar una vegada i una altra. C o m ell mateix va anunciar: «Qualsevol dia / impensat / us t o r n a r é a e m p r e n y a r / a m b les d a r r e res /cançonetes.»

H.í..-*,' .,' .» ,1 »f -»

Jaume Busquets es historiador

VINE AL MÉS GRAN APARADOR DE LA CIUTAT III mostra de comerç, indústria i serveis 31 març, I i 2 abril 1995 zona esportiva municipal rbla. del celler FUNDACIÓ PER AL COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

l·L N O I

1 2 . Divendres, 24 de març de 1495

B A R R I DK SAINT ( l G A I

C O N V K N I K M R K H P I LA l PC

F.ls c o m e r c i a n t s d e la c a n v l e r u d e

La multinacional

C e r d a n y o l a i els s e u s v o l t a n t s volen

H e w l e t t - P a c k a r d ha signat un

c r e a r el n o u ham

c o n v e n i d e c o l · l a b o r a c i ó a m b la

de Sani Cugat.

nord-americana

I.es p r i m e r e s m o b i l i t z a c i o n s s e r a n

l.'PC per concedir b e q u e s a

p e r S a n t J o r d i , ja q u e \ o l e n fer la

e s t u d i a n t s c a t a l a n s p e r q u è facin

t e s t a al c a r r e r . P l a n a 1 3 .

p r à c t i q u e s als

FINANCES 1 . ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t ha p r e s e n t a t l'aplicació d ' u n pla q u e es d e s e n v o l u p a r à d e s del 1W5 fins al 1 C W i q u e p r e t é n a s s e g u r a r la viabilitat e c o n ò m i c a d e l s p r ò x i m s p r e s s u p o s t o s m u n i c i p a l s . Els p a r -

tits d e l ' o p o s i c i ó h a n criticat d u r a m e n t I J o r d i C a s a s , p o r t a v e u d ' I C , tot i r e c o la r e n d i b i l i t a t del pla i els p o s s i b l e s r e - ; n é i x e r el r e a l i s m e del p r o j e c t e , c r e u q u e s a l t a t s . M a r i a S a n s a . p o r t a v e u del P S C . p o r t a r à a u n a s o c i e t a t e x c l o e n t . 1:1 P P c r e u q u e si s'aplica, el 1999 S a n t C u g a t t a m p o c n o ha d o n a t el s e u s u p o r t a I; n o e s t a r à c o m a r a . s i n ó pitjor. S e g o n s iniciativa d e l ' e q u i p d e g o v e r n d e C i C

L'Ajuntament presenta un pla econòmic pei al període 95-99, rebutjat per Poposicio El consistori tanca l'exercici del 1994 amb un dèficit de 227 milions de pessetes

Es volen mantenir congelats l'IBI i l'IAE i incrementar l'extensió fiscal

l \l I MORI I 1 • Sant Cu^at I.'Ajuntament de Sani Cugat ha presentat un pla cconòmico-tmancer que s'aplieaia e b pròxims 4 anys. segons es va ter pul·lic en el ple ordinari del nies de marc que es va celebrar dimarts passat. I I pla econòmic. creat per l'aciual equip de govern, pretén ser un directori de la política econòmica del consistori des del 19'»^ tins al 19^9 i corregir el loinanent de la tresoreria municipal. l n t i e eN objectius del pla e c o n n n i i c o tinanceí s'inclou el maiileinmcnl de la capacita! invvl'scna. de la piessio tiscal i dels servi is aclii.ils. i Mibrclot l'intenl LIe ii'> incieincnuii l'cndeulament ;i llaiü lei mini. I I uncnl d'alcalde d ' L c o n o n i a . í inic Renau, va explicar que -es un esquema de lulur que serveiv. com a pauta i pun! de relereneia per als pi rssuposi, i-. ,.leN p r o \ n n s anvs••. I N pur.ls i|\u formen la basc esquemàtica del pla s'han acoidal ik··.pk-s que s'han tel estutli- de les icalilats passades. segon-. Ken.ni. I i responsable d'Economia va al'innai al ple de dimarts que el tel que la recaptació de l'impost sohie hens immobles I IBI) i l'Impost ü" \ctiv itats E c o n ò m i q u e s (IAl'.) hagin augmentat d'un r>09r i un S,s', respectivament, és destaeable en els últims anys. Segons l'equip de govern de l'Ajuntament, lot i que no hi ha hagut un increment important de la pressió fiscal, l'expansió i el creixement dinàmic de Sant Cugat permeten consolidar les yitres de l'estudi realil/at com a bones, i així es pol treballar de manera més segura sobre el futur. l·l pla va ser durament criticat per la portaveu del PSC, Maria Sansa. que va explicar que «si Sani C'u^at ÍUÍ es una ei'uíaí excloent no es pot autodefinir com a ciutat benestant de gent de classe mitjana i empreses d'alt poder adquisitiu», i va criticar l'eficàcia del projecte assegurant que si

I I municipi té actualment un dèficit acumulat de mes , i i • I "0(1 milions de pessetes, l'mo: M.l-SPINOSA. aquest pla es du endavant, el 1999 «estarem molt pitjor que ara». A causa de la presentació d'aquest pla, els membres del Partit Popular (PP) van afirmar que «sembla una bona eina, però té certes ineoncreeions-. PI portaveu del PP, Gaspar de Valenzuela va afirmar que «és com si els piròmans volguessin fer de bombers». El portaveu d'Iniciativa per Catalunya, Jordi Casas, va afirmar que «no es pot tenir només en compte la recessió econòmica del 1992 i el 1993». Segons Casas, ara «les circumstàncies són dife-

rents». L'única viitul que té aquest pla «és el seu realisme», va afirmar Casas. De l'et. el 1988. amb el Pla J u m b o «es va pecar de manca de realisme», va dir Casas. Es va intentar refinançar el deute amb ingressos ordinaris i el 1989 «es va veure que no funcionava». A més. Casas va criticar el caràcter social del pla que, segons el portaveu d'IC, «és excloent, en el moment en que fa referència al poder econòmic dels nouvinguts». El dèficit es redueix un 50% Les xifres de la liquidació de l'exercici del 1994, exposades per

l'equip de govern, representen segons Renau una reducció de més del 50 per cent respecte a les que es van registrar el 1993. Aquesta reducció obeeix a les mesures de restricció aplicades des del 1993. Renau va destacar el fet que «només 9 milions del dèficit corresponen al pressupost ordinari» i la resta —fins als 227 del total— resulten del capítol d'inversions. Actualment, el dèficit acumulat de l'Ajuntament supera els 1.370 milions de pessetes, però Renau el justifica amb el moviment pressupostari de 29.000 milions de ptes. dels últims 4 anys.

El supermercat Kampió ja té la llicència d'activitats CM. • LI supermercat Kampió té la llicencia d'activitats des de dilluns passat, segons es va anunciar al ple ordinari de l'Ajuntament. La llicencia es va concedir a la comissió de govern que es va celebrar dilluns, després que la promotora Disvahe va sol·licitar els permisos corresponents i va presentar el nou projecte del supermercat Kampió. El regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, va presentar dimarts la proposta d'aprovació definitiva de l'Estudi de Detall d'Ordenació Volumètrica d'edificació de la

zona de Sant Domènec-el Colomer, on es construeix el supermercat Kampió. La proposta va ser aprovada a m b 12 vots a favor — C i U — , 6 en contra —PSC i P P — i 2 abstencions — I C — . El PSC va explicar que l'Ajuntament «ha disfressat la implantació d'un supermercat mitjançant una Ordenació Volumètrica i això planteja dubtes respecte a la correcció del procés», motiu pel qual el partit socialista va sol·licitar una auditoria per tractar el tema. Segons el portaveu del PSC, Joan Gaia, «els plànols que va presentar Kampió quan va sol·licitar I —

la llicència d'activitats mantenen la superfície del primer projecte —3.000 metres quadrats». A causa de) que els socialistes a n o m e n e n «la manca de concreció sobre el procés de construcció i implantació de Kampió», Gaia es va mostrar favorable a la posició del veí de la zona de Sant Domènec-el Colomer, J. Cortina, que va presentar un recurs contra la construcció al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A causa de la crítica que va rebre l'equip de govern sobre l'estudi de detall, el regidor d'Urbanisme va explicar que «un csAï,w.n,iü\

.••j'.-j-y:^: l'.'òv.i- J

tudi de detall no té res a veure amb la concessió de cap de les llicències, ni la d'obres ni la d'activitats». i va aclarir que aquest estudi fa referència a una zona situada a Sant Domènec-el Colomer. on s'implanta un supermercat. però «això no vol dir que es faci un estudi de la construcció del supermercat Kampió». El Partit Popular també es va mostrar contrari a aquesta proposta, tot i que en va fer una crítica moderada. IC es va abstenir en aquest punt de l'ordre del dia i va fer palesa la seva disconformitat en el tractament del procés. l'-aivJ / , i·.·.'fl· / ) f/,ü/j ) ;rn

l·l.'A.

P l a n a 14.

L'Ajuntament crearà 15 llocs de treball amb una subvenció de Flnem AMil·l.S CAS'UTRA B Sant Cugat.— LI consistori santeugatenc c o n t i n u a la seva col·laboració amb l'Inem i demanarà subvencions per a cine programes d'ocupació, segons es va aprovar per unanimitat en hi sessió plenària de dimarts. LI tinent d'alcalde do Serveis interns i Promoció del treball. Pasqua! d'Osso. va assegurar que des de diferents àrees del consistori s'havien ideal alguns projectes per d o n a r feina temporal a treballadors. Un d'aquests programes, el de les barreres arquitectòniques, ja funciona des de l'anv passat, i ha proporcionat feina a un arquitecte i la seva ajudant. Tols dos estan elaborant una diagnosi de les barreres arquitectòniques i de comunicació que hi ha als edificis municipals. La seva feina. però, s'ha ampliat, perquè algunes entitats els han demanat ajut. Per poder tirar endavant el projecte i posar en pràctica l'eliminació dels obstacles. l'Ajuntament ha sol·licitat un nou conveni amb l'Inem. Però, a nies. el paquet de noves demandes que es va aprovar per unanimitat al ple dv dimarts inclou un programa de recerca d'ocupacio, un altre anomenat «Treballar i a p r e n d r e - , i un altre que permetrà remunerar tot cl municipi i instal·lar noves plaques amb la retolacio dels carrers, L'n altre dels programes que es manté és el de l'animacio tleN avis a la Floresta i les Planes. Ara com ara hi ha una monitora. Ariadna Bonet, que ha encetat els casals dels dos districtes. La gent gran s'ho passa d'alio mes bé, i s'ha demanat a l'Inem que col·labori per poder continuar en aquesta línia. En total, els cinc projectes permetran que quinze persones tinguin un contracte, com a mínim temporal, per treballar a l'Ajuntament. L'Ajuntament remetrà la seva sol·licitud a l'oficina de l'Inem. i espera trobar una resposta positiva per part d'aquest organisme. Els grups de l'oposició van donar el seu suport als cinc projectes. Jordi Casas, portaveu d'Iniciativa per Catalunya, va fer una menció especial per al que permetrà perllongar les actuacions sobre barreres arquitectòniques. De la seva banda, la regidora socialista Maria Sansa va trobar a faltar una lleugera «manca d'instrucció» en alguns dels projectes presentats a la sol·licitud de subvenció.

El Congrés convalida el decret llei de mesures urgents per a les cambres • S a n t Cugat.— El Congrés dels diputats ha convalidat el Decret Llei pel qual s'adopten mesures urgents per al finançament de les Cambres Oficials de Comerç i Indústria i Navegació de l'Estat Espanyol, amb 164 vots a favor. 123 abstencions i un vot en contra. E n aquest decret-llei, publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat, el G o v e r n c o n c e d e i x un aval d'l 1.700 milions a les Cambres de Comerç de l'Estat Espanyol que garanteix el seu finançament per a l'any 1995. A més, també es refereix a la pròrroga indefinida del mandat dels m e m b r e s dels actuals plens de les cambres, C M . - uqi. i.;l U/ju > .'li .<•' J'< "U :r::.:.,.

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

COMERÇ

La carretera de Cerdanyola vol convertir-se en «el barri» de Sant Cugat Els comerciants preparen actes de promoció per Sant Jordi ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— La carretera de Cerdanyola i el seu entorn volen tenir un nou aspecte a partir d'ara i deixar de ser la ventafocs dels comerços de Sant Cugat. Els botiguers Els comerciants de la carretera de Cerdanyola, un barri que durant anys ha estat un dels menys afavorits de Sant Cugat, han preparat una campanya d'activitats per donar un nou aire a la zona. Quan les eleccions municipals són cada cop més a prop, «el petit comerç ha de cridar l'atenció de totes les autoritats, a fi que potenciïn les botigues més petites, que són les que en aquest moment estan més afectades», manifesta Josep Canals, un dels impulsors d'aquesta iniciativa. Un altre promotor és Simón Colacios, propietari d'una assessoria al barri. La força es troba en les petites agrupacions, o almenys això és el que creuen els comerciants de la carretera de Cerdanyola. Seguint l'exemple d'altres barris de Barcelona, com ara Sants, Gràcia o la Barceloneta, els promotors de la campanya han ideat un projecte lúdic i amb algunes iniciatives espectaculars. La competència de les grans superfícies és el que els fa més por, i han decidit reunir esforços per combatre-la. Segons Josep Canals, «la carretera de Cerdanyola ha estat una de les zones més castigades pel que fa a la petita botiga, especialment les de queviures». Els 16 participants de la reunió de divendres, que es va fer a l'anomenat «punt FECSA» de la carretera, van estar d'acord en general amb la campanya que ha projectat la companyia publicitària Desert Productions de Sabadell. Aquesta empresa ha creat el logotip i l'eslògan de la campanya, El barri. També han pensat a fer una revista, amb publicitat dels comerciants, i una guia comercial detallada dels establi-

i petits empresaris instal·lats al llarg de la carretera estan preparant una campanya de captació de clients que té per objectiu recuperar l'antic sabor que havia tingut aquesta zona. Els comerciants volen tornar a vendre

als veïns de la carretera de Cerdanyola, però també convertir-se en punt de referència de tots els habitants de la ciutat. Divendres es van marcar les directrius de la campanya en una reunió amb un nombrós grup d'interessats.

La carretera de Cerdanyola vol convertir-se en el barri de Sani Cugat. Foto: J.A. MULA. ments de la zona. Per això, sol·licitaran la col·laboració de l'Ajuntament. Segons Josep Canals, el barri té un potencial econòmic molt més gran que el centre de la ciutat. «Les firmes de venda de cotxes més importants són aquí. No només hi ha activitat a les plantes baixes, a les botigues. Els despatxos d'advocats, les consultes dels metges i altres serveis també omplen de vida aquest barri.» Segons es va desprendre de la primera reunió dels impulsors

d'El barri, el dia de Sant Jordi es regalaran llibres i llavors de roser, i es llogarà un globus aerostàtic per fer un acte al Centre Cultural i convidar els veïns a mirar Sant Cugat des del cel. Altres propostes que es van fer en aquella petita assemblea es referien als aspectes més lúdics i culturals de la campanya. «Farem, sobretot, coses divertides», com ara recuperar aquella tradició de la festa de barri. Per Sant Pere, els veïns de la carretera de Cerdanyola engalanaran el carrer i

hi soparan. Un altre suggeriment va ser el de crear un concurs literari, Gent del Barri, i convidar escriptors de renom perquè facin de jurat. En la reunió, els comerciants van convidar tres membres de l'associació Sant Cugat Comerç, amb els quals esperen que hi hagi la màxima col·laboració. «Ens van donar suport de bon principi, i això és molt important per a nosaltres, que no volem protagonisme, sinó simplement mantenir les nostres famílies», va dir Canals.

L'empresa santcugatenca Montsana SL es dissol definitivament CATÍ MORELL

H Sant Cugat.— L'empresa santcugatenca Montsana SL ha acordat la dissolució i liquidació simultània de la societat, després de registrar unes pèrdues de 294 mil pessetes en l'últim exercici fiscal. Altres empreses, però, han obert les seves portes al terme municipal de Sant Cugat. Entre aquestes hi ha Coppenrath and Wiese Ibérica SL, una empresa de productes alimentaris. L'administradora de la nova empresa, situada al carrer Marina, és Aloys Coppenrath, que ha obert amb un capital de 4 milions de pessetes. El sector de l'automòbil té una nova seu a Olesa. Centre Motor Olesa SL ha obert amb un milió de pessetes a la carretera d'Abrera a Olesa. L'administrador és Alberto Servalls Vidal. I a Castellbisbal hi té seu Fabrigas SL, per a valors mobiliaris i la fabricació de calderes i articles d'aquesta branca. Salvador Gabarró Serra és el president de Frabrigas —situada al polígon de Can Albareda—, que ha obert amb un capital inicial de 1.250 milions de pessetes. A Terrassa, el jutjat número 8, posa en subhasta béns de Catalana Internacional de Tecnologia SA per un deute d'1,1 milions de pessetes a la Caixa de Terrassa. El jutjat subhastarà unes finques per valor de 4,5 milions de pessetes el 26 d'abril a les 10 del matí, a la sala de l'audiència del jutjat número 8 de Terrassa. Una de les finques de l'empresa egarenca és un molí per la fabricació de paper blanc i de cartolina, de 300 metres quadrats, amb la maquinària corresponent. L'altra és una fàbrica de paper de 350 metres quadrats, situada al raval de Santa Anna. Al jutjat número 4 de Terrassa continua el judici executiu contra Glu Glu SA i quatre persones més per una reclamació de 4,3 milions de pessetes per part de la Caixa de Terrassa; els béns que entren en subhasta —que es farà el 26 d'abril— són parts de finques del terme municipal de Palamós.

COMERÇ

Sant Cugat Comerç diu que la sol·licitud de llicència de Kampió no és legal Els nous pressupostos incrementen les quotes dels socis un 5% CATI MORELL

• Sant Cugat.— La junta de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç va assegurar que la sol·licitud de la llicència d'activitats que ha presentat l'empresa Kampió «negligeix un apartat de la llei i, per tant, no té valor o no l'hauria de tenir». En aquests casos, «la sol·licitud no és adequada i l'Ajuntament de Sant Cugat no té capacitat legal per atorgar-la», segons va explicar Jaume Roca en nom de la junta directiva de Sant Cugat Comerç. El president de Sant Cugat Comerç va explicar que la seva junta havia anunciat la dimissió, però va voler remarcar que «el problema no quedarà penjat», ja que, segons Roca, els membres de l'actual junta continuaran endavant amb «les accions que s'hagin d'emprendre per aturar el procés d'implantació de Kampió». Roca va explicar que els assessors de Sant Cugat Comerç «han qualificat de burla tot el procés que du a terme l'empresa i que l'Ajuntament de Sant Cugat ha apro-

vat diverses vegades». La junta de l'associació de comerciants creu que el projecte arquitectònic que ha presentat la promotora comercia] Disvahe és il·legal. A més de recordar que «s'ha donat el permís d'obres sense haver donat la llicència d'activitats», Roca va criticar el fet que l'Ajuntament de Sant Cugat no hagi lliurat les còpies de l'acta sobre la sol·licitud de la llicència «quan ja han passat 12 dies des que l'entitat les va sol·licitar». Per això, segons va explicar la junta, Sant Cugat Comerç ha preparat una reclamació formal, ja que, segons Roca, «quan una entitat es considera part interessada en algun tema, té dret d'accés als expedients al tema». Roca va afirmar que la posició dels comerciants envers aquest tema té dues explicacions: «L'aplicació de la llei i el fet que la construcció de Kampió significa un trencament de la xarxa comercial de Sant Cugat.» La junta de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç va

aprovar dimarts passat els pressupostos per al 1995 en l'assemblea ordinària del mes de març. Amb una previsió total de 5.389.113 pessetes, els pressupostos van quedar aprovats per 9 vots a favor i 2 en contra.

Extintors Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria Tallar, exposició i v e n d a : Pi. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès, v 58917 99

Pressupostos ajustats Els pressupostos aprovats per l'assemblea de Sant Cugat Comerç comporten un augment de les quotes d'un 5 per cent. La quota que s'incrementa menys és la de tipus D, que creix d'un 4,44 per cent, i la que s'encareix més és la de tipus B, que creix d'un 5,71 per cent. Segons la junta de Sant Cugat Comerç, aquest pressupost assegura uns ingressos fixes de 455.300 pessetes al mes, mentre que les despeses previstes són de 449.093 pessetes mensuals. La petita diferència entre els ingressos i les despeses permet un marge de maniobra que no es tindria si no s'augmentessin les quotes. Aquesta opció significaria uns ingressos, per sota de les despeses, de 433.500 pessetes mensuals.

CastHIeJo», 9 • Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres. 24 de març de l'W5

EMPRESES

Hewlett-Packard signa un conveni de col·laboració amb la UPC

El conseller delegat de Cinesa, José Batlle, és el nou vice-president d'UCI ( A H MORl·l.l

Estudiants catalans podran fer pràctiques als Estats Units (ATI MOREU.

I Sant Cugat. l a multinacional nord-americana Hewlett-l'ackard i la Universitat Politècnica de Catalunya (L'PC) han arribat a un acord de col·laboració, mitjançant el qual 1 ,T-scola lecniea Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona de la l imeiMtat Politècnica de Cataluma i l'empresa nord-americana I lew lelt-Packard han signat un eoii'.cni de col·laboració, que pcitnct aK .ilumncs tic la uni\ei sitat aspu ai a una beca tic pràctiques de lre- inc-o-,, en qualsevol divisió de Hewlett Packard Company als Estats Cuits. A mes. la multinacional lia acordat el lliurament tl'uiía dotació d'equips tècnics \aloi ada en un milió de pessetes al milloi projecte de ti tic caiteia en l'especialitat tl'etlginveria mecànica. Aquest acoul confirma Ics estretes relacions que mantenen l'empresa iiord-amci icana i la uni\crsital catalana tics del P'72. I·l director de l'Escola Tècnica Superior d'Eàiüinvcrs Industrials tic Barcelona. 1 ei ran Puerta. creu que «en uu mercat global com l'actual, l'aplicació de les noves tecnologies exigeix un esforç d'adaptació constant dels coneixements universitaris a les necessitats de Ics empreses, ja que només així es faran estudiants competitius a escala internacional quan deixin els seus estudis i s'incorporin a l'àmbit laboral». Per

es concedirà una beca per fer pràctiques durant tres mesos en qualsevol divisió de l'empresa als Hstats l'nits a un estudiant de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. A més. Hewlett-Packard ha acordat l

el lliurament d'una dotació d'equips tècnics valorada en un milió de pessetes al millor projecte tic fi de carrera tic l'especialitat d'enm'nveria mecànica. L'acord ha estat aplaudit pels responsables de l'empresa i de la UPC

Hewlett-Packard Company és líder mundial en electrònica, productes i sistemes informàtics. i-'oio: F.IÜ 4 CANTONS. això. segons ell. són bons aquest tipus de projectes. José Conejos, director de Personal de Hewlett Barcelona, afir-

ma que l'empresa «se sent orgullosa de poder dir que a l'Estat Espanyol s'ha trobat personal altament qualificat, com demostra

cl fet que el centre de Sant Cugat tingui la responsabilitat mundial sobre una línia de productes que s'exporten en un 98 per cent».

H Sant Cugat.— El conseller delegat de Cinesa, José Batlle, és des de fa uns tlies el nou vice-president d'UCI Multiplex BV. El nombre de pantalles que L'CLOC" Theatrc Group té arreu del món supera les quatre-centes, i estan distribuïdes principalment pel Regne L'nit. Alemanva i l'Estat Espanyol. Els plans d'expansió deia companyia abasten altres països, com Itàlia, el Japó o la Xina A més. també té projectes a curt termini a America Llatina. L'empresa Cinesa. líder del mercat de l'exhibició cinematogràfica a tot l'Estat Espanto!, te actualment SI pantalles. Sola ia direcció de José Batlle. Cinesa ha ampliat el seu ciicuit d'acció i ha obert set nous complexos amb diverses sales. Ara per ara. Cinesa està desenvolupant iióijs projectes, cosa que col·loca l'empresa de manera destacada res pecte de la resta d'empreses d ex hibició cinematogràfica de l'Estat José Batlle ocuparà ara la cadira de la vice-presidència d'UCI i s'encarregarà d'estudiar les possibilitats de desenvolupament i gcstin dels nous complexos a Amèrica Llatina i el Brasil. En aquest moment, U O te 20 pantalles a Sud-amèrica, principalment al Brasil i l'Argentina. L'empresa confia que, tal com ha passat a l'Estat Espanyol durant la direcció de Batlle, el circuit d'actuació d'UCI/OC Theatrc Group al mercat sud-americà creixerà en els pròxims anys.

Ia BRASERIA

Especialitats catalanes Carn a la brasa Cargols a la llauna Calçots

D E L M E R C A T V E L L

MENÚ DIARI Cada 10 menús, 1 gratuït

La braseria del Mercat Vell, cuina tradicional al centre de Sant Cugat Sota les arcades de la plaça del mercat de Pere San, en un dels indrets més arrelats del centre de Sant Cugat, es troba la Braseria del Mercat Vell. El seu ambient tradicional i casolà, ambientat amb música, atreu fins i tot famosos de la lele que regularment «s'hi deixen caure». L'ambient, però. és molt senzill. i els preus. accessibles. La braseria ofereix les especialitats a la brasa pròpies del país. com tota mena de carns. botifarres o calçots, en abundància. Els cargols a la llauna i les faves catalanes també tenen un lloc predominant en el seu menú. que inclou tota mena d'entrants habituals i de temporada. Cal destacar un plat en particular, l'anomena-

Val per 2 mesos

LA B R A S E R I A D E L M E R C A T VELL

Plaça Pere San, 6 - 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

da «arrachera nortena». especialitat de carn amb un sabor molt peculiar, típica del nord de Mèxic i d'algunes /ones ramaderes de l'Argentina. Si opteu pels copiosos mentis diaris que la Braseria del Mercat Vell ofereix a un preu moderat, recordeu d e m a n a r el «tiquet de menús», perquè quan arribeu al desè tindreu dret a un altre totalment gratuït. Si voleu anar en grup, haureu de reservar el lloc abans. tiucani al 589 52 40. i podreu encarregar menús especials per a grups. La braseria també obre els diumenges a la tarda amb reserva prè\ ia. i ofereix una alternativa culinària per a les ultimes hores del cap de setmana. ,--j; >•»

Jjti

i/xjij

J t.-"/••

•

••:•• Hac

•-•>-

Ï ^ Í Í L V :-U ^ C U ' J. 1

EL POLÈMIC ARXIU REPUBLICÀ

RAMPAL NO ACTUA AVUI

• Divendres, 24 de març de 1995

Per una indisposició, Jean-Pierre Rampal ha ajornat, per al 27 d'abril, el concert que havia d'oferir aquesta nit al Teatre-auditori amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra. Plana 16.

S'atura el retorn dels documents republicans a la nova seu de l'Arxiu Nacional per les manifestacions de responsables de l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca, que s'aferren a no perdre'ls. Plana 16.

TEATRE És valencià, però des d e fa molts anys resideix a Sant Cugat. En el món teatral, és director d'El Teatro Fronterizo i de la Sala Beckett de Barcelona; a més d'autor, director, investigador i pedagog, t a m -

bé és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. E n t r e els més de quaranta textos que ha escrit, destaca la trilogia Naque o de piojos y adores, iAy, Carmela! i El cerco de Leningrado perquè totes

tres ocorren en un escenari nu. Precisament aquesta darrera, interpretada p e r Núria Espert i Maria Jesús Valdés, serà a la cartellera barcelonina a mitjan abril, al Teatre Goya.

J O S É S A N C H I S S I N I S T E R R A . D r a m a t u r g i director d'escena

«Em coneixereu per les meves obres

PEPTUGUES

• Sant Cugat.— Dels més de quaranta textos que ha escrit, quin és el que l'ha deixat més satisfet? —«Aquell que encara no he escrit.» —El cerco de Leningrado, que ocorre en un teatre buit, és teatre dins el teatre que ens proposa una reflexió sobre la misèria, l'opressió i la revolta, amb dues actrius de gran talla? —«Efectivament. Té a veure amb aquesta deserció generalitzada de l'esquerra, i la renúncia i claudicació davant la utopia comunista. No he estat mai d'aquest partit, però crec que la seva utopia continua intacta. Quan hi va haver gent que renunciava de manera molt clara a l'opció esquerrana extrema i es passava al partit que aleshores era en el poder, vaig voler mirar aquest aspecte, amb personatges marginals i vençuts, des del món del teatre, una reducció del món. A partir d'una anècdota viscuda en un teatre de Buenos Aires vaig crear el nucli de la història: dues dones que s'han quedat a viure en un vell teatre preservant la figura de qui va ser el seu marit i amant, mentre el món canvia i el teatre és amenaçat d'enderrocament.» —I mentre l'escrivia, la història real —amb la caiguda del mur de Berlín, etc.— s'apropava en aquesta altra història. —«I per això em va costar més d'escriure, perquè intentava que la ideologia no destruís la teatralitat. Aquest sempre és el meu problema: tinc posicions polítiques crítiques relativament clares i haig d'intentar que això no envaeixi el món del personatges. Haig de defensar-me de mi mateix per no predicar des de l'escena, que és l'error que vam cometre als anys seixanta i setanta.» —Per això incorpora l'ambigüitat quan planteja temes i posicions

L'autor à'iAy, Carmela! va arribar a Sant Cugat l'any 1971. A Catalunya ha viscut l'etapa més prolífica de la seva obra. Foto: MANÉ ESPINOSA. polítiques en les seves obres? —«Així l'espectador se sent compromès i, si cal, s'enfada amb mi i amb els personatges, i d'aquesta manera activa les neurones i es qüestiona moltes coses.» —Creu que l'espectador té ga-

nes de venir a pensar i a fer-se preguntes al teatre? —«Crec que comença a haver-hi una raça d'espectadors que tenen ganes que se'ls consideri intel·ligents, i no que els diguin que són idiotes des de l'escenari,

com passa en la televisió. Hi ha espectadors i espectadores que necessiten una altra cosa.» —A Tot esperant Godot, allò que interessa no és Godot, sinó l'espera, esperar-lo. Què l'interessa a vostè, del teatre? —«Que durant un breu espai de temps actors i espectadors viuen una experiència diferent, en què es mobilitzen aspectes emocionals i intel·lectuals, i que sorgeix la possibilitat de veure la realitat des d'un altre punt de vista. El teatre és un sistema efímer en què es modifica alguna cosa en els seus components.» —L'alternativa del teatre actual són les sales alternatives? —«És una de les alternatives, i han deixar de ser una fantasia. A més, la situació econòmica les fa necessàries.» —Com veu el Teatre Nacional de Catalunya que li construeixen a Josep Maria Flotats, el Palau de l'Agricultura que li faran al Teatre Lliure o el Teatre-auditori de Sant Cugat, per exemple. Totes aquestes són infraestructures grans amb capacitat per a molts espectadors? —«És evident que no són la meva opció, cosa que no vol dir que s'hagin de cremar immediatament. Hi ha diferències. El TNC és un projecte anacrònic i lleig. Em preocupa una mica que el Lliure és faci càrrec del Palau de l'Agricultura perquè és un equip sobretot de creació i producció, i no de gestió, i això pot desvirtuar-lo. Quant al Centre Cultural, que no conec molt bé, és una bona alternativa per evitar la colonització de Barcelona i per fer que el públic de Sant Cugat no només pensi en Barcelona per al seu consum cultural. Un macroespai, però té futur si té un o dos petits espais per diversificar l'oferta i així no es restringeix les possibilitats de programació.»

«L'espectador completa l'experiència teatral» H El monòleg Valeriey lospdjaros l'interpretarà properament Rosa Novell, sota la direcció de Mario Gas. En el teatre el director té sempre l'última paraula? —«No. El director, més que la paraula, ha de saber escoltar les diferents veus del text, les pulsions de l'actor i la respiració del públic, i integrar-ho tot. Ha de

fer de mitjancer més que imposar la seva personalitat.» —Fa poc que ha acabat un monòleg i vostè mateix el dirigirà? —«És Marsal, Marsal. Crec que hi torna a haver una certa demanda de teatre de text i de petit format. L'interpretarà Lluís Miquel Climent, només amb un telèfon,, Uum i so.» —És una obra política, com

^ í f Servei )+ Gratuït a / 3 M > Domicili Mercat Pere San, 120 5891448

Seguretat Electrònica

Fundador de la segona etapa d'El Viejo Topo, revista crítica de compromís social, vol ser un personatge anònim, però últimament s'ha relacionat el seu nom amb la FAES (Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials), del Partit Popular. «Vaig ser convidat a una taula rodona per parlar sobre les sales alternatives, sense saber, fins que hi vaig arribar, que era una fundació del PP. I em va semblar una mica infantil marxar corrents. Ara, el que s'ha fet és una utilització política tèrbola, i s'ha jugat brut: tot val per tal d'enfonsar l'altre, aconseguir vots i l'increment numèric de partidaris. Però no tinc la més mínima intenció de col·laborar amb el PP. I encara que no sóc votant del PSOE, sinó d'Iniciativa per Catalunya, prefereixo les seves malapteses i corrupcions que haver de veure les que segur que farà el PP. I temo la seva política cultural, perquè només cal mirar què han fet a l'Ajuntament de Madrid amb el teatre. Per tant, em remeto als fets.»

p ada

•^

Sant Cugat del Vallès, t r S8917 99 33032/01250

—La proposta és la creació d'una conspiració marginal contra el sistema social? —«Sempre intento que l'espectador jugui i utilitzi la imaginació, i es converteixi gairebé en coautor, còmplice i cooperador; ell és qui completa l'experiència. Intento anar contra la passivitat. Tornar el sentit participatiu al ciutadà és una de les missions del teatre.»

P.T.

I A principi dels anys setanta es va instal·lar a Sant Cugat «perquè en aquella època Barcelona i Catalunya era el més avançat, més europeu, més cosmopolita i més antifranquista d'Espanya», però també per la seva amistat amb Frederic Roda pare. Professor durant 15 anys de literatura espanyola a l'institut Pau Vila de Sabadell —«el vaig batejar jo», afirma— va començar a donar classes a l'Institut del Teatre en l'etapa de Hermann Bonnin. I és que el seu món «ha estat sempre la literatura i el teatre». Él teatre, per ell, no és mai una reproducció de la realitat. Però qui té clar què és la realitat? Per ell, «és una fabricació de consensos que decideixen què és real, tot i que hi ha moltes realitats paral·leles i molts presents». És una persona molt estimada a Amèrica Llatina i en les seves obres té una trilogia sobre la conquesta d'Amèrica: El retablo de Eldorado, Lope de Aguirre, traidor i Naufragios de Àlvar Núnez, encara no estrenada. L'atracció, però, és mútua; la literatura, els referents polítics i el tema de la conquesta són en el seu punt de mira. En els seus viatge va descobrir «una vitalitat, una intensitat i una calor humana extraordinaris». «El teatre es viu com una necessitat vital, com una illa a la qual s'entrega tothom», afirma. I això té més relació amb la seva posició respecte del teatre, que «no és la de turista sinó una mica la de nàufrag». Per ell, el teatre és «com una barca des d'on s'intenta buscar illes o continents on les coses siguin més raonables».

SEGURETAT

de dilluns a divendres (tardes de 5 a 8) (matins hores convingudes) c/ Balmes, 39, 1 r dreta - tel. 589 55 49 . 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

RELLOTGES —

V^nristian l J i o r

Disseny de Joies i Joieria I

Mercat Torreblanca, Parada 1-5

67513 89

la majoria de les seves peces? —«El teatre pot fabricar profecies i utopies. En la peça plantejo humorísticament una espècie de punt de saturació d'aquest sistema mercantilista i pragmàtic, com si en la societat hi hagués punts de ruptura i ganes de desconnectar-se del mercat i del poder. És una fantasia política, amb una història d'amor.»

Crític, compromès i coherent, dins les contradiccions

TAp\tf

c n ^

CULTURA-ESPECTACLES

PATRIMONI

ELS 4 C A N T O N S :' Divendres. 24 de març de 1995

PATRIMONI

Reaccions irades per l'anunci del retorn a Catalunya de Parxiu de Pèpoca republicana La nova seu de TANC a Sant Cugat es prepara per traslladar els documents ( l l i \ ( FRNADAS • Sant Cugat.— D'«espoliacio». «decisió peregrina». «aberrant» i «antipcdagogic». s'ha qualificat l'acord que es va prendre discretament a l'últim Consell de Ministres, segons L'acord es va prendre tan discretament. que només un mitjà de comunicació se'n v.i fer ressò. Va ser en el darrer Consell de Ministres. Desprès de quin/e anvs d'acords, desacords i negociacions entre la ( i e n e r a h l a t i el govern de IT'sIat. finalment s'ha accedit a retornar els d o c u m e n t de la ( ieneralilat republicana que Ics Iropcs Iranquistes van icquis n de ( alahmv a al linal de la ( nic rra ( 'i\ il. 1 hi cop es v a divulgar la noticia, que |a havia anunciat el picsidcni Joidi Pujol però que h,'.vicn negat responsables del Ministeri de Cultura, els dirigents polítics de Castella i Lleó han aixecat torça la veu per denunciar el que el conseller de Cultura i T u r i s m e . Lniilio / . a p a t e r o . ha qualificat d'«espoliació». LI mes contundent ha estat el socialista Jesús Màlaga, alcalde de Salamanca, ciutat on es conserven els documents a l'Aichivo Histórico Nacional. A l'hora de tancar aquesta edició, l'edifici estava sota vigilància pohcial. després que Màlaga declares que defensaria la unitat de l'Arxiu «amb ungles i dents», i que si sortia alguna caixa seria «amb mi a dins». Per la seva banda, la ministra de cultura,

el qual el govern de l'Estat accedeix finalment. després de quinze anys de negociacions, a retornar a Catalunya l'arxiu de la Generalitat republicana que les tropes franquistes van espoliar a la fi de la Guerra Civil. Mentre

la polèmica s'aguditza, els responsables de la nova seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat preparen el trasllat dels documents, tot esperant la data de la inauguració oticial de l'edifici, fixada per Sant Jordi.

[."Arxiu Nacu mal de Catalunya s'ha trasllada! definitivament aquesta setmana a la seu de Sant Cugat. Foto:l·I.S4 CANTONS. Carmen Alboreh, va declarar després de reunir-se amb l'alcalde socialista que la reacció dels dirigents de la comunitat era «al·lu-

cinant» i que «en cap cas es parlar de'confiscació, perquè va confiscar en realitat els cuments del seu lloc d'orinen

pot qui dovan

ser les tropes de Franco». D e moment. ministra i alcalde tenen previstes més reunions per acabar de llimar diferències.

Els papers que van servir com a instrument de repressió ce. H El franquisme va aprofitar els documents requisats a Catalunya per elaborar un fitxer de persones relacionades a m b qualsevol activitat política i social que després es van utilitzar per a la repressió de la dictadura. La llista va servir per perseguir el comunisme i la maçoneria i per obrir processos contra milers de ciutadans, segons asseguren reconeguts historiadors que han estudiat aquest període de la història de l'Estat Espanyol. La majoria dels papers que Ics tropes franquistes es van endur de Barcelona l'any 19.V) corresponien als d e p a r t a m e n t s de Justícia i Defensa de la Generalitat republicana. Inclouen correspondència política dirigida al pres; dent Francesc Macià i a Lluís Companys, fotografies, un passaport original del líder de la lliga. Francesc Cainbó. transcripcions de les discussions que es van mantenir l'any 1932 amb motiu de l'aprovació de l'Estatut i documentació sobre l'evacuació de nens a l'estranger, entre altres. Però els arxius requisats van mes enllà: són més de mil lligalls que inclouen els fons d o c u m e n t a l s d'associacions, ateneus, sindicats. particulars, partits polítics i ajuntaments catalans. L'historiador i responsable del Centre d'Història Contemporània de la Generalitat. Josep Benet, ha advertit sobre el risc que l'anunciat retorn exclogui aquesta part important dels documents i que se centri només en els de l'Administració.

MUSICA

L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra ajorna el concert d'aquesta nit Per indisposició de Jean-Pierre Rampal EMMA ANSOLA

Pintura titulada: ( istell amb llimones. Foto: l.luis L'refia.

Pintura d'instant I ALMUDLNA F. de LIENCRES Galeria: Sala Rusinol. Dales: Fins al 4 d'abril. Obres: Pintures.

l'FKF PK'H es pintures que presenta l'artista Almudena Fernàndez de Liencres a la Sala Rusinol són obres sense passat i pintures sense futur. Ells seus quadres són fruit del present i mostren la realitat d'un instant. La seva pintura te com a model la llama tradició barroca

espanyola de representació de natures mortes. La pintura de l'artista presenta una acurada escenografia, aconseguida gràcies a uns fons negres que serveixen per donar un aire teatral. En les seves pintures l'artista utilitza recursos fotografies, tècnica que dóna credibilitat a les seves composicions. L'artista pinta enamorant-se de cada detall, de cada racó i dècada objecte. Els seus quadres són un cúmul de petites històries d'amor, que viuen entre la pintura i els objectes que pinta.

El crític d'art Francesc Galí diu de la pintura de l'artista: «una col·lecció de temes dedicats a l'entorn de singulars natures mortes en els quals es poden admirar ceràmiques, vidres, fruites, estovalles —riques en extraordinaris punts i blancs immaculats—, tapets de sobretaula, vaixelles, vasos i espelmes que constitueixen una suma de prodigioses representacions en les quals els objectes assoleixen minucioses repeticions...». Aquesta exposició la podrem visitar fins al proper 4 d'abril a la Sala Rusinol.

• Sant Cugat.— U n a indisposició de Jean-Pierre Rampal ha obligat els organitzadors a ajornar l'actuació que com a flautista solista havia d'oferir avui, divendres, en el concert de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra ( O N C A ) amb Claudi Arimany, un dels solistes instrumentals amb més prestigi i projecció de Catalunya. La data definitiva del concert s'ha fixat pel dijous 27 d'abril, al Teatre-auditori. Els qui ja hagin comprat les entrades hauran de confirmar l'assistència al telèfon de les oficines del Centre Cultural. El programa del concert inclou les peces Concert en Sol menor per a dues flautes, cordes i baix continu, d'Antonio Vivaldi; Concert a 6 per a dues flautes, cordes i baix continu en Sol major, de John J. Quantz; Simfonia concertant per a dues flautes i orquestra número I, d'Anton Stamitz, i Serenata en Do major, de Piotr Illitx Txaíkovski. L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra es va presentar oficialment el març de 1 l W3. està dirigida pel santeugatenc G e r a r d Claret i formada per vuit violins (entre els violinistes hi ha Claret), tres violes, dos viol·loncels, un contrabaix i un clavecí. L ' O N C A ha ofert concerts per l'Estat Espanyol, Bèlgica i l'Estat Francès, i ja va havia actuat I'11 de novembre al Teatre-auditori mateix. Rampal, considerat un dels millors flautistes del món, ha tocat

sovint al Palau de la Musica Catalana i darrerament ha estat un dels artistes habituals del Festival de Música de Llívia, on enguany actua per quarta vegada consecutiva. Entre els nombrosos grans premis que ha guanyat per les seves gravacions destaquen el de les acadèmies Charles Cross i del Disc Francès, i els premis Edison, Mundial del disc i Honor de Montreux. D e s de fa alguns anys. exerceix també com a director d'algunes de les orquestres més importants, com les simfòniques de San Franctsco, Montreal i Pittsburgh, la Nacional de França, la Filarmònica de Los Angeles i. regularment, l'Orquestra Simfònica Nacional de Washington. Claudi Arimany, que també actuarà com a flautista solista, va néixer a Granollers i ben aviat va iniciar els seus estudis musicals a Catalunya i, posteriorment, a l'estranger. En la seva discografia, hi destaquen els enregistraments sobre la música virtuosística per a flauta dels alumnes de J.S. Baeh, l'integral de l'obra per a flauta i orquestra de Mozart amb l'Orquestra de Cambra de Moscou, i el primer d'àmbit mundial de l'obra per a flauta i orquestra de François Devienne —en quatre discs compactes— amb l'Orquestra Simfònica de Gdansk. Recentment ha enregistrat un disc compacte com a solista juntament amb Jean-Pierre Rampal i l'Orquestra Franz Liszt de Budapest per a la firma Sony Classical.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

Els Nois de la Mare al seu local d'assaig. Foto: J.A. MULA. Tenen al voltant de vint anys. Esgarrapen hores lliures d ' o n poden. Es reuneixen en un garatge, gairebé sempre, i toquen, toquen, toquen. T o q u e n la seva música, la que han triat, potser la que han compost ells i tot. E s fan els circuits d e les festes majors i els locals petits dels pobles i les ciutats d'arreu. Són els grups d e música jove de Sant Cugat.

Escultura de Neus Colet: Gran Prix, 1991. Tècnica Mixta, 30 x 10 x 12 cm. Foto: C.RECHE i A.L.LORENZO.

Illa de bon gust, territori per a la investigació I COL·LECTIVA Galeria: LAssociació d'Idees. Dates: Fins al 7 d'abril. Obres: Pintures i escultures.

ció laberíntica, recorregut per textures i colors extrets d'una paleta limitada amb el color, infinita amb els matisos. Resseguir els camins que ens suggereix l'artista ens porta al port, al tema de les seves pintures: la natura morta. Dos PERE PICH sentiments, dues sensibilitats, una ormalment les exposicions sola obra és la proposta de Dalcol·lectives són un cúmul mau & Górriz. Les seves pintures d'aportacions personals. proposen un recorregut lineal, un L'exposició que es presenprincipi en el fi, un destí amb ta a la Sala de l'Associació d'Idees una sortida. Veladures i traç són és una proposta diferent. Les ^MH^^^^^Hi^^^illlHflüllllllHimflHillllllB rn^V pçnn el nou rock espanyol i caXAVIER BORRÀS l'equipatge d'un camí per gaudir. obres funcionen en el seu conjunt talà. Sigui perquè fan ver• Sant Cugat.— Els Nois Les escultures de Jordi Dadeu són com els rellotges de sorra. Són sions de temes clàssics en de la Mare assagen en un obres de metall, de material sense com els cronòmetres austers que aquesta llengua (els blues antic polvorí que han llogat parany, que mostren la seva consmarquen el temps, una referència de Smiling Service), sigui i habilitat expressament trucció i que poden ser el que del temps en què viuen. Paral·leperquè han triat componper a aquestes funcions. És no són. L'altre escultor és Antonio lament les obres també treballen dre en anglès els seus proel grup que més trepitja G. Hinojosa, les seves obres es com un conjunt d'individualitats, pis temes (és el cas de Day els escenaris de tots els que mouen entre dos espais, dos saure fèrtil dins d'un recipient of Blasphemy). Hi ha qui es belluguen per la ciutat temps. Un, l'observació allunyada transparent. L'exposició és en el canta en castellà, i hi ha de Sant Cugat. Sobretot, que mostra formes de records huseu conjunt una mostra de bon qui canta en català. No es per festes majors: un fet mans. Dos, l'observació de prop, gust, un territori per a la invespot dir que cap dels tres que els ha valgut algunes on apareixen microtextures, estigació plàstica. idiomes domini clarament acusacions de favoritisme cates i tensions. Carme Riera preper sobre els altres. En aquest paisatge de singuengegades des d'altres senta obres realitzades amb el sularitats, trobem Neus Colet que grups, acusacions que ells port i transmissor de les idees: Regar el planter mostra els seus objectes —estris neguen: és la feina el que el paper. Juan Guerrero també Sí, el planter de músics de desplaçament— emmarcats val, diuen, aquí ningú no usa el símbol de la lletra, però joves de Sant Cugat és va- amb capses transparents. Les se- amb el virtuosisme d'un treball et regala res. riat i relativament nombroves escultures naveguen per les N'hi ha molts més: Smid'acumulació. Pilar Lee exposa sa, però no té un nivell parets gràcies a una col·locació ling Service fa sis anys que una excel·lent escultura on es concomparable al d'altres posensible. Antonio Collado preseninterpreta blues, assaja als juguen tensions i moviments. blacions properes com Sa- ta pintures, quadres de construcgaratges de casa d'algun badell, Terrassa o fins i tot dels membres del grup. Rubí. Tot i això, és un planDay of Blasphemy és un ter amb potencial: Qui sap grup molt més recent: essi d'aquí sortiran els suctan junts des de l'estiu de cessors de Los Trogloditas, l'any passat. Es dediquen o de Pantera, o d'El Inal death metal, i assagen quilino Comunista... Però allà on poden (garatges, els inicis són durs. Encara sobretot). Antibiotix interque poden aconseguir alDay of Blasphemy, un dels grups més recents del p r e t a ska, reggae i gunes ajudes: el Servei Mupanorama musical de Sant Cugat. Foto: J.A. Mula. funky-blues. «feTherocks, nicipal de la Joventut, manversions de pop clàssic dels té un cens de grups que serveix 60, amb una especial predilecció Que Et Moqui La Iaia, un dels per mantenir-los informats de curpels Beatles. Acrilik-6 es decanta grups més veterans i més conesets d'interpretació o de convoSant Cugat del Vallès, rt 5 8 9 1 7 9 9 pel rock simfònic. Garrapata, pel guts. catòries de concursos. El Servei heavy metal. Els desapareguts DisPel que fa a estils, no es poden també participa del circuit comarlèxia, en canvi, preferien el noise. endevinar tendències dominants. cal de música V.O., un projecte Aperio Cruss el rock alternatiu... La gran característica del rock intermunicipal al Vallès que prosantcugatenc és la seva varietat. són només una mostra, escollida CREACIÓ I DISSENY porciona grups a preus econòmics PRESSUPOSTOS Hi ha grups que basen el seu a l'atzar, de la trentena de grups a les sales d'espectacles. I existeix SENSE COMPROMÍS repertori en les versions de temes (més o menys) de música jove el projecte d'habilitar algunes sad'altri (Els Nois de la Mare, RELLOTGES D'ACTUALITAT de Sant Cugat. OCUMO les de la Casa de Cultura com &Therocks), n'hi ha que es basen SARDA DE LES MILLORS MARQUES a locals d'assaig, un projecte que Quantitat i varietat en temes de composició pròpia. JOIERS- TALLERS PROPIS segons Manel Turon (responsable N'hi ha de rock'n'roll, de música No es pot donar una xifra del servei) podria estar per desde ball, de pop-rock, de heavy, * ® MEGA _ A exacta: constantment n'apareixen prés de Setmana Santa. Són almou BRE1TLING Jfranüttm KRONQS *JUNCHANS d2L!2aD"' de blues, de reggae, de tecno, de de nous, alhora que en desapagunes de les mesures institucioreixen de vells. A més a més de noise-pop... Molts grups! canten en nals per cuidar el planter. Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant,Cugat anglès, una téndèhcïa a l'alça en Dislèxia, recentment s*ha dissolt

Com convertir-se en una estrella del rock A Sant Cugat funcionen més de trenta grups de música jove

Extintors

Mercat Pere San Parada 306 Sant Cugat del Vallès

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 24 de març de 1995

Primera actuació de la nova etapa de Rialles al Teatre-auditori

TEATRE

Bell embolcall d'un embolic I -1)1-: CJi:i; l'ARI AVCM.'.. (lichitivch Spctikini;), il'Alan Ayckbourn. Traducció: ( a i Ics S.ins. Direcció: lam/in lownscnd. Fspai escènic: Eduard Hucar. Intèrprets: Mcrcc ('ornes. Jordi Daudcr. AngcN Marcel i Carles Sans. Lloc: l'ealre-anditori. Dia: 15 ilc marc EDUARDJl·lNKR a dos mesos vam tenir l'oportunitat de parlar d'Alan Ayckbourn amb motiu d e la representació de l'obra Amor d mitges (//ou tlic olhcr half lnvi'.t). Ara. Sansacabat. una nova productora d'espectacles teatrals creada a Sant Cugat, ens ofereix una altra de les obres del prolífic autor anglès que. com ell mateix diu sense embuts, va escriure per encàrrec l'anv Il>fi7 - p e r fer riure la gent, una raó tan important com qualsevol altra". l ' n cop mes tenim una obra escrita amb una tècnica perfecta que ofereix als espectadors l'ocasió de ser els unies que saben des del principi què passa realment a l'escenari i com se'n surten els quatre personatges a mesura que les converses entre ells els porten a situacions absurdes i hilarants, amb un llenguatge viu, actual i dinàmic, (ireg (Carles Sans) dubta de d i n n y (Àngels Marccr) quan cl diumenge al matí la seva companya i e n a m o r a d a li diu que va a visitar els pares. I.Is rams de flors i les capses de b o m b o n s delaten que hi ha un amant, però (ïreg creu que tot s'arreglarà si es presenta inespe-

Mercc Comes. Jordi Daudcr. Àngels Marccr i Carles Sans son els intèrprets de l'obra. Fmo: MANF ESPINOSA. radament a casa dels progenitors de la noia. Sheila (Mercè Comes) i Philip (Jordi D a u d c r ) esmor/cn a la casa dels afores parlant de sospitosos viatges de negocis, presumptes amants, anades a l'església i golf, etc. (Juan el noi hi arriba, abans que ho faci Ciinny amb la intenció de trencar la relació amb Philip, que --of cottrsc!— no es el seu pare. l'embolic està en marxa i tol serà motiu

per riure. El contingut de l'obra és un buit immens que cal omplir amb la qualitat de la interpretació, seguint la dinàmica que creen les paraules a partir de situacions absurdes. Els intèrprets creixen a mesura que l'obra avança fins a aconseguir un bon nivell: Comes ens va sorprendre amb una actuació continguda, molt anglesa, que mereix una menció per la seva dificultat. Daudcr es va ade-

quar molt bé al paper de marit i menys al d'amant. Marccr va tenir un començament insegur fins a assolir una bona representació del personatge a la segona part, i Sans va ser un Greg convincent amb alguns lapsus de memòria esporàdics. Esperem que Sansacabat tingui èxit per fer allò que ens anuncia: «Dinamitzar iniciatives artístiques amb qualitat.» Ens fa molta falta!

MÚSICA EN L'EDUCACIÓ (1 a part) ...«No sabeu que el silenci és tan important com la música'.' Quantes vegades us he de dir que després de cada peça no es ta soroll, ni es parla, ni es n u ' . . . » «Com es que no has estudiat guitarra. a v u i . . . . ' Si això fos n a t u r a l s . segur que e s t u d i a r i e s ! - «Vols fer cl favor de no maltractar el piano com si fos una joguina'' Que no t'enscincn a casa a respectar cl que no es ien'.'". Encara tallen unes quantes genei.icions i ja son poquesi per tal ^uc .ujuc-,1 tipiiN de proLíumcs i exclamacions no siguin el •nostre pa de cada dia- per als professors de musica a les escoles d'EP i IXiB. públiques o privad e s . I e n c a r a en falten u n e s quantes més per tal que els nens t i a r a siguin parcs i aquests futurs pares ens ajudin, als professors. a fer entendre la música com a una de les capacitats comunicatives dels homes més bàsiques per a una formació completa. tal com ho va ser la seva. Els nostres alumnes no tenen els referents que possiblement tin-

dran els seus futurs fills I això té molt a veure, lògicament, amb l'escassa formació musical que vàrem rebre nosaltres, e l s « a d u l t s d e l s 9()«. q u a n é r e m nens en els anys 50, 60 o fins i tot 70. Així. el que cal ara es entendre què és la música, quin paper tela música en la formació dels nostres fills i alumnes. I el que hem de fer entendre als nens no és tan complicat com pot semblar. no és un concepte aparatós, ni tampoc quelcom eteri. E.l que bàsicament ha d'assimilar el nen es que la música es una de les formes d'expressió que l'home ha fet servir de forma natural des del principi dels temps, fins als nostres dies, per comunicar els seus pensaments, el seu estat d'ànim, els seus sentiments. Per tant, la música és un llenguatge e q u i p a r a b l e a q u a l s e v o l altre llenguatge: visual, escrit, escoltat. parlat, artístic, matemàtic...

-A 5 K M - -

ALMUDENA F. DE LIENCRES S. Fins al 4 d'abril

KI. D E P A R T A M E N T DE M l SK A

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sala R u s írTol

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2)

Concert de Gemma Plans Grup al Festival de Jazz de Terrassa I Terrassa.— Aquest cap de setmana la formació musical G e m m a Plans G r u p actua a la Nova Cava Jazz Cava dins el Festival de Jazz de la ciutat. EI concert serà aquest diumenge, dia 26. a dos quarts de vuit de la tarda. Aquest grup de jazz està format pel saxó tenor. Joan Albert, el pianista. Dani Rambla, el baix, Quico Mampel, el bateria, R o b e r t o Gamaza. i la veu de G e m m a Plans, una cantant molt vinculada a Sant Cugat. G e m m a Plans va cursar estudis de solfeig i piano al Conservatori de Música de Terrassa i. posteriorment, va rebre classes de cant a l'escola Anglada de Terrassa. amb Mercedes Delciós. El 19X9 va participar en el Seminari Internacional de Música de Castelldefels. on va cantar amb la formació de Max Roach. G e m m a Plans ha participat en les formacions Pere Soto G r u p (Festival Jazz Terrassa' 1 ) 1 i Festival de Barcelona 1491), G e m m a Plans Quartet. D o Porto (Festival de Jazz de Terrassa dels anvs 19Ní>, 19S7. 1988. 1992 i 1994) i diferents grups de jazz eventuals, J.M.V.

El pintor Domènec Corbella exposarà a Canals Galeria d"Art

Pre-escolar - EGB B U P - COU

ÀGORA r-usnu.uj.Am.in

•

I Sant Cugat.— El grup Roseland Musical presenta aquest diumenge al Teatre-auditori del Centre Cultural cl seu espectacle teatral Cant, Calla!, adreçat especialment als nens. A m b aquest muntatge, el grup Rialles enceta una nova etapa a Sant Cugat, després de quasi sis anys d'inactivitat. El Teatre-auditori és el nou escenari de les actuacions, les quals. durant aquesta temporada, es limitaran a dues: la propera i la del 4 de juny. A partir de la tardor, Rialles té la intenció d'iniciar una temporada estable, amb un espectacle infantil mensual de teatre, dansa, música i titelles. El grup també p r o g r a m a r à actuacions al carrer de caràcter gratuït. L'obra teatral Cara, Calla! començarà a les dotze del migdia i l'entrada valdrà 400 pessetes. Hi ha la possibilitat de fer-se soci del moviment Rialles, aconseguint així un descompte de cinquanta pessetes. Tot i que en principi el grup programa muntatges infantils. «Cara, Calla! es pot definir com un espectacle per a tota la família, perfectament acceptable per a adults», va assegurar el coordinador de Rialles a Catalunya. Pere Fontanet, el dia que es va anunciar el retorn del grup a Sant Cugat. :C.v.

Santiago Rusihol, 52 - Sant Cugat del Valies

Tel. 675 47 51

B Sant Cugat.— Canals Galeria d'Art presenta el proper 25 de març una exposició del pintor Domènec Corbella i Llobet. La mostra es presenta amb el nom d'. Ifloracions poètiques. El pintor va néixer a la Segarra i va formar-se artísticament entre la ciutat de Barcelona i també a Itàlia. Actualment viu i treballa a la ciutat comtal. Des de la seva p r i m e r a exposició a Florència l'any 1971. la seva trajectòria ha anat desenvolupant una evolució considerable, que des d'un llenguatge expressionista fins a una figuració sintètica i austera, passant per una etapa mes informal i postmoderna. Aquest recorregut l'ha posat de manifest mitjançant les vint-i-cinc exposicions personals realitzades, a mes de les nombroses exposicions col·lectives i també internacionals que avalen la seva trajectòria. La mostra estarà oberta al públic fins al 2 d'abril., .)'.!'

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

CULTURA-ESPECTACLES ESTUDIS

És col·laborador de l'àrea de metodologia i d'investigació de l'Escola Universitària de Fisioteràpia i Infermeria Gimbernat. El treball que presenta al premi G A U S A C va néixer durant el curs 1990-91 mentre

feia pràctiques com a estudiant d'infermeria de tercer al Centre de Salut de Sant Cugat. Cabezali va ajudar a fer revisions mèdiques a tots els alumnes de 5è d ' E G B dels centres públics i va explorar

JOSEP M. CABEZALI. A u t o r «

les espatlles amb alteracions. Tres anys després va revisar els joves amb problemes. El seu estudi aporta els resultats i fa una proposta per detectar i controlar les alteracions raquídies dels joves.

d'un treball sobre alteracions raquídies que aspira al premi G A U S A C

Una detecció precoç és important» JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Quantes alteracions raquídies vas detectar entre els alumnes santcugatencs? —«Vaig explorar els alumnes de cinquè de les escoles Catalunya, Collserola, els Pins, Ferran Clua, Joan Maragall, la Floresta, Pla Farreres i Santa Isabel, que eren un total de 320. D'aquests, 38 mostraven diferents alteracions a la columna vertebral. Tres anys després, quan aquests alumnes feien vuitè d'educació general bàsica, vam tornar a explorar els joves amb malformacions a l'espatlla perquè ens interessava saber si tornaven a presentar o no la mateixa alteració, si havia augmentat el problema o si n'hi havia una de nova.» —Quines són les malformacions més freqüents? —«Esclerosi, és a dir, les corbes que presenta la columna vertebral en el pla frontal.» —Després d'explorar novament els escolars amb alteracions, quantes millores van registrar? —«Un 45% dels nens i un 55% de les noies van presentar la mateixa alteració. A partir d'aquí vam decidir fer el programa educatiu sanitari, que té uns objectius concrets i unes activitats que cal fer.» —Per què hi va haver nens que continuaven tenint la mateixa alteració? —«Nosaltres, després de l'exploració inicial, vam informar els pares del problema que havíem localitzat en els seus fills. Posteriorment, vam mantenir entrevistes amb els pares per saber si havien seguit les recomanacions que els havia fet el Centre de Salut i si havien portat el nen al metge per tractar l'alteració raquídia. La resposta que vam obtenir de manera majoritària va ser que recordaven la revisió mè-

Josep M. Cabezali Sànchez, de 25 anys, és infermer ifisioterapeutai treballa al departament d'urgències de l'hospital de la Vall d'Hebron. Foto: JA. MULA. dica que havíem realitzat, però que no havien dut el fill a l'especialista. Als que sí que havien anat al metge, els van dir que encara eren massa joves i que calia esperar per veure com evolucionaven els nens. Això és un error. Pensem que la detecció precoç d'un problema pot representar

una ajuda important per a la seva millora i recuperació.» —Com va ser el segon contacte amb els escolars amb problemes? —«Vam optar per fer una exploració estàtica i no dinàmica. Entre altres coses, perquè tampoc no disposàvem de gaire temps. Com a molt teníem entre deu i

quinze minuts. Pensa que havíem d'anar a totes les escoles, on havies de visitar uns set nens i, segons com, no teníem prou temps. A més hauríem d'afegir-hi els problemes d'espai. Normalment havíem de fer les revisions mèdiques a les biblioteques.» —Quina és la definició del programa que va realitzar? —«Prevenir les alteracions que tenen nens de 10 a 14 anys a la columna vertebral com a conseqüència de la postura, durant la seva formació a les escoles públiques i subvencionades del terme municipal de Sant Cugat. La fita que ens marquem és reduir la incidència d'aquest tipus d'alteracions d'un 35 per cent dels escolars de cinquè curs a vuitè d'EGB. L'objectiu general és promoure el manteniment d'una postura correcta en les diferents activitats que es duen a terme en la vida quotidiana.» —Quines són les possibles causes de les alteracions raquídies a l'espatlla? —«N'hi ha moltes, tot i que no estan demostrades. Per exemple, l'excessiu nombre d'hores que l'alumne està assegut sobre una mateixa cadira a l'escola. El mobiliari sovint no és adient a la seva alçada, per exemple. Una altra causa pot ser el fet de dur motxilles amb un excés de pes (set o vuit quilos de llibres) i de manera incorrecta. A vegades porten la bossa agafada d'una sola ansa, cosa que comporta un mal repartiment de la càrrega. Una altra causa pot ser una mala postura, ja sigui a l'escola, a casa, en temps d'oci, etc. De vegades els esports no es fan correctament o no són adequats per l'edat dels nens. Algunes altres vegades els mestres de la classe d'esport no són els adients.»

DANSA

«Es la història d'un amor...» • «BOLERO» de Nats Nus. Idea original: Toni Mira Coreografia i intèrprets: Claudia Moresco i Toni Mira Dramatúrgia: Albert Pérez Música: Cristina Vilallonga Disseny de llums:Nani Valls Vestuari: Eva Selma Poema: Vicent A. Estellés Lloc: Teatre-auilitori Dia: 17 de mart;

Els còmics Leo Bassi i The Flying Dutchmen actuen a la Sala de Rubí EMMA ANSOLA

• R u b í . — Enguany la II Mostra de Teatre d'Humor Internacional, que organitza l'Ajuntament de Rubí amb coproducció de 23Arts, presenta els espectacles de Leo Bassi i els malabars de The Flying Dutchmen a la Sala Municipal de la ciutat. La mostra es portarà a terme el dissabte a les deu del vespre i diumenge a dos quarts de set de la tarda. Bassi, que va rebre el Nas d'Or del Festival de Cornellà, és considerat el paradigma del pallasso autèntic i un dels innovadors del panorama mundial, com així ho demostra la filosofia d'adaptar l'espectacle a l'evolució de la ciència i la societat i no seguint criteris antics. El còmic presentarà/njft'níí bàsics, un dels seus últims espectacles que ja es va representar a Catalunya, basat en els instints humans més primaris de la societat per tal de mostrar la «cruesa» d'aquests i, d'altra banda, per provocar la seva acceptació per part de l'espectador. La crítica va rebre l'espectacle amb sorpresa i admiració perquè es tracta d'una actuació arriscada, qualificada «sense xarxa», intel·ligent i provocador. Bassi explica que «en l'espectacle he volgut col·locar la comicitat en la realitat de la investigació científica per mitjà de tècniques d'avantguarda psicològica per fer riure». Jean-Michel Pare i Michiel Hesseling són els holandesos voladors que compartiran escenari amb Leo Bassi en la II Mostra de Teatre d'Humor Internacional. El seu espectacle reuneix els més variats trucs acrobàtics amb peculiars trets de comicitat que han fet riure l'espectador des de la creació del grup. The Flying Dutchmen ja va actuar a l'Estat Espanyol en el Festival de Malabaristes de Madrid i a Tàrrega l'any 92. A més, el seu humor internacional ha passat per les fronteres del Canadà, el Japó, els Estats Units, Alemanya, Austràlia, Holanda i Corea, entre altres. Pels organitzadors d'aquesta II Mostra de teatre d'humor, «un dels objectius d'aquestes actuacions ha estat apropar, per mitjà d'un format original i divertit l'humor que es fa en diferents indrets per tal de conèixer millor altres aspectes culturals d'arreu i apropar-los al públic en un moment en què tots estem immergits en una casa gran».

Teatre al Casal d'Avis Sant Cugat

l·IIH'ARD JENER

l principi fou la veu que va deixar la seva empremta en la paraula per fer brollar el bolero». Això escriu Iris Zavala en el seu magnífic llibre El Bolero. Historia de un amor. M'agradaria saber què diria veient l'espectacle de Nats Nus, demostració de la capacitat per comunicar idees i sentiments amb el gest, el salt o la cadència quasi gimnàstica dels cossos, emparats per la coreografia i la música creada en perfecta simbiosi, sense cap paraula per arribar a l'essència de l'immortal bolero d'amor. Els ballarins i la seva individualitat es mostren per separat a l'escenari, on només pocs elements quotidians omplen l'àmbit per iniciar la recerca de l'inconegut/da mentre deixen veu-

Els ballarins Toni Mira i Claudia Moresco. Foto: MANÉ ESPINOSA. re els seus trets diferencials. I després de la foscor, el retrobament dels mateixos elements que, ara junts, ens mostren l'espai que podem reconèixer en la seva totalitat física i que acosta els dos éssers cap a la fusió total.

Claudia Moresco i Toni Mira demostren amb la seva coreografia que són uns mestres en la utilització de l'espai i del temps, amb una gesticulitat entenedora però no simple, amb un sentit de l'humor L l'ús ple d'encerts

de la música i del ritme percutint amb les mans i els llibres a la taula, o el so amplificat dels cops de peu allunyant les flors. La qualitat de la música i la il·luminació reforcen la intenció dramàtica de la coreografia.

I Centre.— Aquest cap de setmana la companyia de la Institució Cultural de les Corts representarà al Casal d'Avis Sant Cugat l'obra de teatre d'Alfonso Paso Quan l'amor és vida. Aquesta comèdia està dividida en un pròleg i dos actes. L'escenari del Casal acollirà aquesta representació el dissabte, dia 25 de març, a partir de les sis de la tarda. D'altra banda, el Casal d'Avis de Sant Cugat va acollir el cap de setmana passat una altra representació. El grup amateur Companyia Inestable de Teatre de Bellaterra va escenificar la peça L'amor venia amb taxi, una obra carregada de bones dosis d'intriga i d'embolics. La representació va ser un homenatge a l'actor desaparegut fa dos anys, Rafael Anglada, que era l'autor del text. En acabar aquesta obra, Domènec Vila, membre de la Companyia Inestable de Teatre de Bellaterra, va comentar la bona rebuda que sempre troben quan actuen davant de gent gran. / JOSEP M. VALLÈS

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CAN I O N S

Divendres. 24 de marc de 1W5

LLETRES I

Sentimental» o la cancel·lació del benefici del dubte

I SI M I M I IN l'Al » Autor Sergi Pàmies. ( í è n e r e Novel·la. Editorial. O u a d c r n s Crema.

Parint'S' IS2. • I I I O I R I 'INSTIN'!" D l ! S E R G I P A M 11 S Autor: Manel ()lle (íènere: (iuia J e lectura. Kditoriul: O u a d c r n s ( r e m a . Pàgines: Slí

V K'l S(, l'AÍÜ-.S JORDÀ

legir -L'instint-' de Sergi Pàmies es una guia de lectura auspiciada per la Fundació Prudenci Hertrana. organitzadora del premi que du el seu nom. guanvat l'anv passat per Sergi Pàmies. Escrita per Manel Ollé, professor a la l'niversitat Pompeu Fabra i dignissim crític militant, la lectura d'aquesta guia, apareguda ta uns mesos, es tant o més recomanable que la tic l'última novel·la de Sergi l'amics. Sentimental. Tinc entès que Llegir "L'instin!» de Sergi Pàmies no es distribueix en llibreries, sinó que es reparteix a tots els instituts de Catalunya amb la intenció que els professors de literatura tinguin una introducció ràpida i fiable a un llibre que pot ser de lectura obligatòria per als seus alumnes. Manel Ollé es dedica a desmuntar didàcticament i implacable l'artefacte escrit per Pàmies, fixant les bases per a treballar la novella. I.a guia resulta ideal per a professors mandrosos. i també pot ser un bon punt de partida per dur a terme una investigació mes personal. En aquest sentit la iniciativa es lloable. I .'únic que se li pol retreure a Ollé es certa parcialitat, no tant a l'hora de valorar L'instint (que seria plenament justificable), sinó a l'hora de citar-ne critiques aparegudes a la premsa, de les quals evtreu únicament els fragments elogiosos per al criticat. Potser soc sensible a aquest fet perquè en pateixo les conseqüències: al llibre d'Ollé hi a p a r e c en un parell d'ocasions cantant les excel·lències de l'estil de Pàmies.

Sentimental,

publicada per l'editorial Q u a d e r n s Crema, és la tercera novel·la de Sergi l'amics. I-.nn: I.I.UÍS ROMHRO.

però sense les matisacions que jo introduïa a la meva critica. Ara, doncs, voldria recordar el balanç que vaig fer fa dos anys i mig d'aquella novel·la, que pol servir per iniciar cl comentari de .Sivitimcntal: «L'instint és un bon llibre. però potser valdria la pena que l'autor estirés més la corda i que la seva aspiració anés una mica més enllà d'aconseguir la decepció del lectoi. fita assolida amb èxit dues vegades consecutives.» En efecte, la lectura de les dues primeres novel·les de Sergi Pàmies, La primera pedra i L'instint, provoca desconcert (recordo que un crític finalitzava cl seu comentari suggerint aplaudir amb una sola mà) i. en certa mesura, decepció. El contrast entre el domini dels recursos lileraris i l'ús que en fa l'autor és brutal. S'ha de

reconèixer que tots ens hem cantat alguna vegada davant focs artificials, però per regla neral els tècnics en pirotècnia aspiren a donar un sentit a seves obres.

enels geno les

Avorriment Amb Sentimental, Pàmies aconsegueix per primera vegada que els recursos i el sentit coincideixin, però la trobada es produeix en l'esglaó inferior. En altres paraules: per primera vegada, un llibre de Pàmies cau de les mans sense remissió, i l'argument està en consonància amb l'avorriment que provoca la lectura. Sigui per cansament del lector clavant un estil decorativista que ha perdut la capacitat de sorprendre, sigui per esgotament de l'autor, la narració del ciutadà belga que canvia d'identitat i se'n va a viure al Brasil

es el pitjor llibre de Pàmies i representa la cancel·lació del bene! ici del dubte que fins ara planava sobre les seves creacions. Si Sentimental és cl final de trajecte. les fites en el camí que són retrospectivament les altres dues novel·les queden desposseïdes de part del seu encant enigmàtic. El que predomina a Sentimental és la immotivació. Recorda una d'aquelles històries col·lectives que s'expliquen a les excursions: un viatger improvisa l'inici de la narració, fins que pren la paraula un altre viatger, i així successivament. El resultat és un argument peregrí, deslligat, gratuït fins a la comicitat involuntària. Aquestes històrics solen ser divertides; el problema de la immotivació és que acaba cansant, que és el que ocorre amb Sentimental, tot i la seva brevetat. Cito la guia de Manel Ollé: •<A L'instint allò que és informe, fosc. confús i atzarós no és el t r a c t a m e n t literari — p e r f e c t a ment controlat i calculat— sinó la primera matèria: les zones d'experiència que Sergi Pàmies es proposa il·luminar a m b l'escriptura.» En una crítica de Sentimental recentment publicada a VAvui, Ollé escriu: «Allò que és sentimental no és el to, sinó la matèria primera amb què opera.» Correcte: Sentimental sembla escrit sense sentiments, però amb un alt component d'instint, és a dir, amb un control i un càlcul escassos. Les peripècies del protagonista acaben reduïdes a una mena d'apunts per a una sociologia microscòpica de la vida quotidiana, c o m p l e m e n t a t s en alguns m o ments per vivències metafísiques que semblen traspaperades d'una altra novel·la. L'n dels problemes amb els quals s'ha hagut d'enfrontar reiteradament Sergi Pàmies és a la comparació amb Quim Monzó. La meva opinió personal és que l'únic motiu que té Pàmies per no retornar als contes —on ha demostrat que és capaç de moure's amb mes seguretat que a les novel·les— és no seguir els passos de l'autor d 7:7 perquè de tot plegat.

Vhome embruixat I - L A I I N I l l i D» Autor: Mil.ui k u n d e r a . Traducció: Xavier l.loveras. (U'nere: N o v e l l a Editorial: Destino. Pàgines 162.

l'ONC/ l'i:itiDLVAl I

} apoteosi de la comèdia que imagina Milan Kundera. mentre mira per la finestra de l'habitació del castell divuitesc habilitat com a hotel i vetlla el son de Vera, la seva dona, es desenvolupa dins del recinte envïdrat de la piscina. que s'ofereix als protagonistes «com un escenari de teatre». Hi entren, en primer lloc, en Vincent i la Julie, i, després de despullar-se i banyar-se, realitzen un simulacre de l'actc sexual. Fa la seva aparició. mentrestant, el científic txec. equipat amb un banyador i calçat només amb uns mitjons. Davant de l'espectacle dels dos amants. dissimula i comença a fer uns exercicis gimnàstics, flexions i verticals. El quadre es completa amb l'arribada d'Immaculata, tota de blanc i llançant-se a l'aigua mentre simula estar ofesa a m b el seu perseguidor, el cameràman, en aquest m o m e n t vestit tan sols a m b un

pijama. Les peripècies argumentals que han conduït els personatges fins aquí. una situació que sembla que hagi sorgit de la imaginació desbocada d'un (iombrowicz, estan contrapuntejades per tres motius temàtics diferents. Hi trobem les meditacions i pensaments de caire tissagistte que a vegades guien les anècdotes i a vegades en són la conclusió, que actuen d'exemples teòrics o son exemplificats narrativament. Hi ha el repòs dels periòdics retorns de K. a la realitat del quarto de l'hotel. I la important anàlisi de Point de Lendemain, relat escrit al segle divuit per Vivant D e n o n i, en certa manera, motor principal de La lentitud. P e r q u è si tot aquest possible somni d'una nit d'estiu que explica Kundera es materialitza en aquestes pàgines és degut sobretot a dues causes que s'interrelacionen. U n a és el trajecte cap a l'hotel, on el cotxe que condueix Kundera pateix el desfici de la velocitat, «una forma d'èxtasi que la revolució tècnica ha regalat a l'home», del cotxe que li va al darrera. La segona és la conseqüència d'aquesta: davant de l'èxtasi de la velocitat, hi contraposa els privilegis de la lentitud i, mo-

Milan Kundera

tivat per la perspectiva de la nit al castell convertit en hotel, convoca el record de l'obra de Vivant Denon, un perfecte manual de l'art de la seducció i del plaer de la digressió lliure de presses. Q u e juntament amb la visió de l'edifici de la piscina i la sala habilitada per fer-hi diferents menes de seminaris i congressos constitueix l'escenari que espero-

na la capacitat de fabular de l'autor. Només queda omplir-ho de personatges: no hi ha res millor que recórrer al cercle dels coneguts. Milan Kundera ha trobat la fórmula per accedir a la taverna cervantina —al centre de la casualitat perquè sí— sense per això obviar el llegat realista de la novel·la del dinou. Les coincidències inesperades, l'exageració argumental i l'improbable, l'exhibició a cara descoberta dels artificis de la intriga, del que el lector avorrit anom e n a inversemblança, són possibles p e r q u è Kundera ho compensa amb una peculiar interpretació de l'herència del segle dinou. El seu pacte de versemblança, la simulació que fa de la realitat, el seu diàleg amb la realitat l'estableix amb unes eines literàries habitualment restringides al terreny de l'assaig. Un cop controlat aquest aspecte pot tendir sense cap mena de remordiment cap a la composició vodevilesca, l'embruixament de la ficció, cap a l'art d'entretenir i divertir amb situacions absurdes com la ressenyada al començament. Al mateix temps, el lector té la sensació d'assistir a un dens curs sobre fenomenologia contemporània.

NOVETATS

«Ortotipografia>: Autors: Josep M. Pujol i Joan Solà. Editorial: Columna. Pàgines: 424. • Els filòlegs Josep M. Pujol i Joan Solà donen a conèixer una eina d'un valor indiscutible per a totes les persones que, d'una manera o d'una altra, es dediquen a la creació, traducció, correcció. edició o impressió de textos en llengua catalana. Onotipografta. Manual de l'autor, l'uutoeditor i el dissenyadorgràfie revela les subtileses del protocol, l'etiqueta i els bons costums de la lletra impresa: la separació de paraules. els signes de puntuació. Ics citacions. la distinció entre majúscules i minúscules, les xifres romanes i les aràbigues, la diferència entre rodona i cursiva. Ics abreviatures, la descripció bibliogràfica o els elements tipogràfics. Els dos primers capítols del llibre es poden considerar com una tercera edició del Tractat de puntuació que els dos autors van publicar l'any 1989 a la mateixa editorial.

«Granoturco: Autors: Josep Valls. Editorial: El Mèdol. Pàgines: 173. H L'escriptor garrotxí Josep Valls, resident a Figueres, va obtenir diumenge passat el premi Recull de narrativa. El guardó ha coincidit amb la publicació d'un altre llibre seu amb premi, la novel·la Granoturco, que l'any passat va rebre el Pin i Soler de narrativa. convocat per O m n i u m Cultural del Tarragonès. O r d e n a d a en vint capítols, la novel·la traspua la fascinació de l'autor per Florència. la mateixa que sent el protagonista de la ficció que, en passar-hi unes vacances, toparà amb la cara oculta de la ciutat dels seus somnis. Un malvat que mata per estètica. un comissari mig boig, un rerefons gustatiu, un escenari sublim i un protagonista atrapat en un complot insòlit són els ingredients principals del relat.

«El cant de la Sibil·la» Autora: Rcnada-Laura Portet. Editorial: Fundació Roger de Belfort. Pàgines: 60. M La Fundació Roger de Belfort. de Santes Creus (Alt C a m p ) , publica un recull de poemes que és també una reflexió sobre la història i la supervivència del cant de la Sibil·la. Escrit per Renada-Laura Portet, autora originària del Fenolledès que viu a Perpinyà, aquest llibre ha estat concebut després que l'autora va assistir a un espectacle de Gisela Bellsolà. en el qual interpretava el cant. Els textos del volum constitueixen una meditació en forma de vaivé entre la concepció cristiana de la Sibil·la i el mite sobre el do de devinació, vingut de l'antiguitat grega.

«Salvar-se en la paraula» Autors: Vicenç Llorca. Editorial: Edicions 62. Pàgines: J86. B El poeta i assagista Vicenç Llorca, autor d'un treball sobre Màrius Sampere, entre altres estudis, analitza en aquest llibre la novel·lística de l'illenc Miquel Àngel Riera. Llorca, després de plantejar una periodització i exposar-ne els nuclis a r g u m e n t a l s . aborda el sentit compositiu de Riera a partir, sobretot, del que representen Proust i Flaubert com a models de la prosa contemporània i passa, a la segona part, a tractar de les principals temàtiques de l'autor d'Els déus inaccessibles.

CLASSIFICATS • VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40. t r 589 02 71 • AUTO-ESCOLA CASAS Martorell, 47 B 674 14 97

• TALLER ELECTROSOL c/Sol, núm. 19. o 674 36 88 Sant Cugat

Rel 1680001

Rei. 117G0C:

f> A I F A C t r a . C e r d a n y o l a .

•

18.

2 M a j o r , 3 3 (junt monestir).

0 674 43 04

M. inorjoi

Rel. 1520001

•

GUIA PRACTICA

• AUTO-RECAMBIOS VALLÈS Cami de la Creu. 24 n 675 19 51 •

NISSAN ROMAN

torell, 4 1

JUnUíKBNI •

ANIMALS

PERRUOUE-

R I A C a r r e r d e la C r e u . 3 3 ,

local 2. B 589 13 29 FW42CM01

• DISPENSARI VETERIN A R I D E L V A L L È S , SL Urgències 24 h. Cl Sabadell, 23. St. Cugat. f r 6 7 4 6 9 45 Tel. urgències 908 89 81 36

Ret IIOOOI

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. n 589 26 49 I * I29CO01

N Ú M . 1 Valldoreix. 6 7 - A . o

Rel 6600001

FW69XCI

EXPOSICIÓ I \

VENDA:

W A Y - I N C / Girona, 16.

Tr 6 7 4 0 6 9 3 R i u s i T a u l e t . Rel 10004

VALLDOREIX. 53.

Rel 2100002

EXPRÉS

EL MAS

C / Valldoreix, 5 6 .

Rel 110002

VERDURES DIRECTES DE PAGÈS

C U G A R T Cl Torrent d e

la B o m b a . 1 4 .

FAX675 2861

w 674 43 90

Pt^ViWoreiLlM

Rel 2100001

Sant Cugat del Vallès

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 n 675 36 53 flef 62000!

•

Reparacions

HIDROFLOR

Av Joan

Borràs. 5 4 . Valldoreix

CICLES

•n

Rel. 1250001

Rel 500001

V I N S N O E S A Baixada

Sant Sever, 4.

•

• 9

INSTAL LACIONS

HlPtCA S E V E R I N O Pg.

AIGUA ELECTRICITAT

Ret. 610001

administració .

d e finques.

TE-

• ORDINASOFT Can Mora, 9. O 675 32 03

Tel. 674 55 47 Tel. mòb. 908 94 44 79

C/ Soritago Rossinyol, 32. Tel. 67517 02 -674 66 69 Fax: 589 27 74 • J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. n 675 30 12 R * 1220CC1 •

U A P F R E Pg. Torreblan-

Ret. 130(001

• NOGUERA FRANCINO F r a n c e s c M o r a g a s , 1-3 entl. l a .

Ret.TBOOC-

• CENTRE D'ESTÈTICA QUIROST d Valldoreix, 76 B fr 589 07 06 • F O R M A S Elias R o g e n t , 18-A.

•

PRESENZA

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Sant Antoni, 1. o 674 11 82 Rel 1470301

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Santiago Rusrftol, 35 0 ( 7 4 1 1 83 M 14800C1 • TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Hibatallada, 34 O 675 22 28 FW. 1540001

Martorell,

589 46 51

Rel 1650001

•

Rbla.

•

Rel 400001

VALLESTECNOLOGIC

itlSKSBffifBSt

• Papers pintats

Tr 5 8 » 3 3 0 0

TT 6 7 4 6 5 0 0

Rel. 5100CI

i«iai ir 674 18 77 Rel 16000C'

«atsscso • MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, c/ Rius i Taulet. 27. rr 674 05 03 Sant Cugat Ret 5000001

• B L O C K C Rosselló. 1 7 . Sant Cugat t r 5 8 9 5 3 4 8 Rel 10002

• Pintures

• TALLEDA RICOMA Cl Balmes, 11. Sant Cugat. o 674 58 82 Rel 8010001

• CLARAMUNT INST. YOGA Rera. 15 baixos. « 674 21 03 R«. 1580001 • ESPORTS TERRANEU C / S a n t Antoni, 15. 08190 Sant Cugat, t r 674 62 0 2 Rel 10005 • G I M N À S O L I M P O Av Alfons Sala. 2 9 B. Tt 675 37 07

Rel 1550001

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Alfons Sala, 21. O 674 41 67 FWI690001

• Coordinats

• M A N T S E R V , S A Av. Catalunya, 16. O 674 60 58

• JOGUINES MARGA Santa IVIaria, 44. O 67415 32

CASAJUANA

• LA B R A S E R I A P l a ç a Pere San, 6. O 589 52 40 Rel 690002

GALERÍAS SANT JORDI

Mobiliari

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago RusiRol. 45. Sant Cugal. O 5 8 9 5 0 7 2 / 5 8 9 50 12

i Decoració.

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec, 10 - baixos o 589 23 71 Rel SSCOC'i

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 TT 674 01 74

RH 390X1

Rel 1510001

• INSTITUT DE BELLESA RVB Cl Francesc Moragas, 25. Sant CugaL Tt 675 58 55 Rll 110033

Articles pera

RetSOIOOOI

• JOIERIA AUGET c/ Santiago Rusifiol. núm. 40. 0 ( 7 4 58 54 Sant Cugat. •

J O I E R I A S P A D A c/ Bal-

m e s , 3 9 , 1r d r e t a . o

5 8 9 55 4 9 Sant Cugat

Rel 8030031 •

FW 135O001

Maralasseria

• JOIERIA Mireias. c/ Valldoreix, 33. O 674 9» 40

nens petits. Scnliago Rusinol, 37 |

Td. 589 22

I CarrerMojcf.ó SontCugddelVoJès

JOIERIA TOUS

Rel 560001

TtliSICí'fò

• ELS ARCS, SALÓ DE T E Ps. Torreblanca, 1719, local. 0 674 54 0 0 F»t. 838X01

•

S A N B E R - 5 A n s e l m Cla-

v í , 20. o Ret 1420301

674 45 71

• C A M P M A N Y Valldoreix. 16 T t 6 7 4 1 4 8 2 FW 1530001

• DANVIL MOTOS, S L Sabadell, 32 B. O 675 18 06 Rel 1660001

0 675 4 3 2 4

•

S A N T C U G A T pis o > 3

hab., banys, cuina, salo menjador, balcó, ascens o r , exterior i a s s o l e l l a t 12700.000.0 580 86 69 / 580 9 8 84

•

S A N T C U G A T pis m a c o

a carretera d e Cerdanyola, a m b 8 5 n f , 4 hab., bany, saló. menjador, cuina, balcó i ascensor. 0

11.600.000

580 86 6 9 / 5 8 0 98 54

• ; F C 4 G ^ C « T W ^ ) W FrXiWOOOI S A N T C U G A T pis m a c o

• LOCAL 1 7 0 ^ , 0 / C a m í Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. Preu: 25.000.000 Pta o 160,000 Pta/mes. 0 675 43 24

Paquetería urgent atot Espanya 6 7 5 1 0 11 900 300 400

14 8 0 0 . 0 0 0

580 86 6 9 / 5 8 0

9654

(F^PtofaBhnyott) flaf FPC 800003 SANT CUGAT

pracios

jador d e 3 5 n f , cuina equip a d a , terrassa d e 2 5 n f , a s -

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1.700.000- 0 674 77 76

f i n e s t r e s d'alumini i p o r t a *

Onmarta. SA). FW 160010

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1-2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de • C/ OR. MURILLO, 1 1 . bany complet i terrassa. Àtic dúptex. 200 m : + 70 Preu venda: a partir de m 1 terrassa, 5 dorm., 2 8.400.000 Pta. 0 674 72 54 banys • lavabo, saló menfFiras Grorefa) FM. FG 10O6O0O6 jador, cuina equipada, armaris, calefacció, parquing, zona comunitària. • PIS 80 nf, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot piscina. 45,000000.exterior, parquing opcio« 6 7 4 57 1 6 / nal. Fax 674 57 54 14.500.000(inogat). Rot IhO Mooi 0 675 43 24 • PIS ÀTIC C/ Alfons Sa- (Finqua Roca) %t. FH1006OO12 la, 4 hab.. 1 bany. 1 lavabo amb dutxa, 40 nV de te- • PIS DE 3 dormitoris rrassa, 1 plaça de par- amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, saquing. 22.000.0000 674 77 76 fareig, cambra de bany PwiWt*. SA),fléf.160002 complet. Exterior. Plaça de parquing inclosa. Junt • PROP C R E U R O J A , àrea cultural àtic dúplex d'uns 100 m*, 13.650.000amb 3 terrasses, 3 hab., 0 674 72 54 tol exterior, assolellat, molt [FreasGtOTla) Ret. FG 10080006 tranquil·la (sense veïns a sobre). 18.000.0000(93)674 6715 (KSA Gesl'C Immobiliària], Rel. KSA 10050011

censor, calefacció, exterior, d'ember.

19.000.000.-

580 86 6 9 / 5 8 0 9 8 54

• Cl C A N O V A S C A S T I L L O , 2 . Oportunitat. 1 3 0 n f , 4 dorm., 2 banys, saló men|ador. cuina, calefacció, p a r q u i n g , pintat. 21.000.000.- 0 674 5 7 1 6 Fax 674 5 7 54 (taospr) Raf HO aoOflg •

C/ DOCTOR

MURILLO

130 m', 4 hab., 2 banys, saló menjador, 3 5 n f , cuina «office», 2 places d e parquing. Z o n a comunitària a m b jardí i piscina. E x terior. 0

28.500.000.-

674 57 0 4 / 6 7 5 43 0 2

(imdea) FM. 11007000S

• a FRANCESC MORAGAS, 48. Oportunitat. 85 nf, 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refrigeració, calefacció, terrassa, parquing. 17.500.0000 674 57 16 / Fax 674 57 54 (Irogwa. flf. ff40 20003

(FWMSaca)^flef.FS 10120006

• SANT CUGAT àtic dúplex de luxe. zona c/ ÀiVarez. 190 nf. Consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia de 40 m*. Estudi en dúplex de 60 rrV Terrassa. Barbacoa. Tres places de parquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000.0 674 08 97

JÉ. CASAS JOSEP M. C A S A S EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

(Fixas S»it Euga). Rel. FSC 10040026 S O B R E À T t C e n venda.

jador-saló, cuina,

cambra

de bany, àmplies

terras-

M/ZW

QMMENTS URBANS, NACIONALS IINTERNACIONALS

exterior, parquing opcion a l , assolellat

reformat, lavabo, saló m e n -

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 m' + 20 m ; terrassa, 4 hab., salo menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany. 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, parquing i traster opcional preciós 22.000.0000 675 33 55 / 589 26 43

15000.000V 674 72 54 pn^Gnnafal Bat FG 100600)7

womLomtot coumtmm

menjador,

ascensor, calefacció, tol

hab., 1 1 0 n f , b a n y comptat

s e s . M o l t sol i b e n orientat.

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonera, seminova; al davant hi té un jardí públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters Parquing mort espaíos, jardí privat d'uns 70 mJ, calefacció. 34.000.0000 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (RnquBSica) FwrfFSiQlgQOOS

• P E R A L A D A 3 plantes, 4 h a b . , 2 b a n y s , lavabo, gran estudi (35 nf), terrassa de 25 n f . garatge 3 cotxes i jardí. 16.500.000.•B (972) 50 28 62

UOOUEKS • PIS de 110 m'.av. Alfons Sala, 9, 1t 4a, 3 hab. menjador, sala d'estar amb llar de foc, 1 bany, 1 lavabo. Lloguer 90.000 ptes * comunitat. • TORRE amb jardi, ei Montblanc, 34 de Mirasol-Mas Janer, 3 hab. menjador amb llar de foc, 1 bany, cuina. Renda al mes: 80.000 ptes. • FINCA de lloguer, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de (oc, piscina, frontó i molt de jardí. Lloguer: 350.000 ptesimes. • Av. Catalunya, 9, 3t, 2a. Pis de lloguer, 3 hab., menjador sala d'estar, cuina, bany, rebost. Lloguen 65 000 ptes. * 2.000 comunitat. > TORRE. 7 hab., 2 b., menjador, sala d'eslar, cuina, jardí Lloguer: 250.000 ptes/mes. Alcalde Ramon Escayola (Valldoreix). • c/ BALMES, 29. Pis de lloguer, 3 hab., menjador, cuina i bany. 50.000ptes/mes. • LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, c/ MINA.19,80 m' Renda: 80.000 ptes. > LOCAL tí CASTILLEJOS, 15 - 80 m*. Renda: 75.000 ptes. ' PLACES aparcament a garatge c/ Vinolas, per a 4 motos.. Lloguer mensual per plaça: 4.000 ptes. 'PLAÇA DE PARQUING.

c/Virlolas.

15.000

ptes./mes.

VINDES • FINCA EN VENDA d Alps, 79. 90.000.000 ptes. • TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardí. 20.000.000 ptes. > LOCAL EN VENDA, a Sant Cugat c/ Rius i Taulet. 220 m ! , 25 m de façana 25 mill.

amV^BUNARIA SANT

CUGAT

m CASA A D O S S A D A 2 4 0 m», a prop estació. 2 pàrquings,ta*en perfecte estat. 43.000.0000 675 43 24 (FtnquM Roca). FW. FR 10(80014

c/Vmyoles,10

Td. 6750512

O 675 52 52 W . 540031

26.800.000-

(RnquwRtxalFWFB 10060013

pis al C / AHons S a l a , a m b 3

D o s Crornrirtoris, a m p l i m e n -

• SUPERMERCAT V I LARÓ o 589 35 82 Rel 1360X1

a estrenar.

•

Rbla

Rbatalada, 24 C

• MILAR TOBELLA Santiago Rusrnol, 49. •B 674 06 57 Rel 450001

FM 1440004

• TATERS Sant Antoni, 62 0 675 55 06 R* tOMC' • MENJARS PREPARATS TASTA'M T> 589 29 29 ; 589 35 35

2 p à r q u i n g s i traster. N o u

cuina -office», 2 baícone,

• EMPURIABRAVA 1a línia de mar, estudi 30 m*: 2.850.000 ptes. 2 hab.. 55 nV: 5.200.000 ptes. 0 15 05 09

•

Reieooc·

Rel 600001

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 38 92

B * 1160001

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 674 08 81

• INSTALACIONES Z A MORA Mossèn Cinto Verdaguer. 18 Valldoreix. O 589 26 38 «el 560001

Rel 1750001

• S U M I N I S T R O S VALLD O R E I X M o s s è n Jacint Verdaguer, 107. I I 674 14 90

• DOLCETS AHons Sala. 20. t r 674 42 B2 Rel 1570001

• Cortines

Rel 6X001

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35. 0 67498 62

COPERSE

O 674 62 39

• Tapisseria

Ret 6010031

HM .460001

• S O L - N E T P Torreblanca. 52

O 674 41 49

• Moquetes I NE-

T E J A Cànovas del Casti-

Ral 15STO01

• G.C.I. CONSULTING Sani Bonaventura. 8. Entl. 3a. 0 675 49 06

• ROSÍTA Pg Rubí, 110. Valldoreix. Tt 674 31 47 Rel l'fiOOCI

• PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sani Jordi. 25. o 674 89 15

• Parquets

S 675 26 04

• C A S T E L L V Í Serveis i Admts. Rius i Taulet, 4. TI 674 12 41

R* 14I0X'

20.

S A Placa Unió. 3 .

ca.

« 5 6 9 19 96

Monestir,

O 674 36 51

nm 240X031

Rel 110X1

001KVO017D

• CL. DENTAL BANARES Francesc Moragas,

ASSUMPCIÓ

33.

Rel 270001

d'assessorament

llo 4

•

• F I O T T O c/ S a n t Jordi. 32. Sant Cugat. Tt 5 8 9 0 6 0 5

Rel 1500001

Asseurances generals i

d Villa, 1 Local 2

Ret 2560002

O 675 40 06

0 6741140

Tt 5 8 9 0 0 7 9

PAPIOL-VENDA

• TEXIDO ÒPTICA cl Sani Jordi. 30. Sant Cugal. O 589 44 95

Rei 143000'

Servei

•

- Decoració

PERA JARDINS

Rel 1280002

administratiu.

- Tapisseria

REGS AUTOMÀTIC

TT 5 8 9 1 9 8 3

T E passatge Torreblanca,

FW. 490001

«ira»

Calado. 12.

Av. Costellot, 73

GESTIÓ, S.A.

• SOLSONA Rosselló. 2. O 589 32 89

« 6 7 4 15 0 9

•

j i

• MÉS MARCS Cf Enric Granados, 15. Sant Cugal. 0 5(91429 Rel. 260001

Valldoreix, 4 1 ,

• D.G. D'ASSEGURANCES Rambla del celler. 95. TT 675 42 03

SANT CUGAT

Ret 2130001

CARDONA

CALEFACCIÓ

• MARCS VALLÈS C Vallès, 23. Sant Cugat Tt 675 49 43

FW 1460001

Rel 'I90CÜ!

• ATEUER BLAU Av To rreblanca. 2. Tt 589 19 31 M-1210001

RESIDENCIAL

jardí, 3 dorm., 2 banys,

c o m p l e t s , saló

FALGUERA

Tel. 675 24 01

Tt 674 75 9 8 •

• CENTRE ÒPTIC SALDON c/ Francesc Moragas, 4. O 675 07 54 Rel 256000I

W 2310001

Instal·lacions

BBHB

D 08190 Sant Cugat del Vallès

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31. tr 675 20 01 Rel 1370TX1

PIS

planta baixa 1 0 0 n f + 8 0

de 9 0 n f i 3 hab., 2 banya

Rel 370CC1

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

•

Icl. 5S'> 44 SI

Rel 690001

•

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves tt 674 63 08 Rel 5700c-

1 SERVEI GRATUÏT 1 AD0MICIU

• C E Y L A N C / Castillejos. 9 TT 5 6 9 6 4 5 5

(F«jj«sF«t0| FM. FF 870004

• VENTALLÓ 3 plantes, restaurada, aigua, llum, telèfon. 16.700.0000 (972) 50 28 62 (Fii^Fareo)-rW.ff 670005

• PROMUSA Av. Torreblanca. 2-8. O 589 17 32

Fax 5 8 8 2 4 5 3 |

• BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia, av. Catalunya. 1 4 . « 675 24 03

• SIURANA 2 plantes, restaurada, xemeneies, gran jardí, terrassa, aigua, Hum, telàlon. 32.000.000.0 (972) 50 28 62

• LiNEA D I R E C T A Enrique Granados, 15 - local 8. O 589 03 74 FW. 1340001

Tel. 6 9 9 3 8 9 8 : Mercat Pere San Parada 123

• LLAMPAIES 2 plantes, restaurada, 150 nf, xemeneia. aigua, Hum, telèfon, garatge. 16.000.000.0(972)502862

• TALLERES MENA Passeig Torreblanca, 13. O 674 53 01 Ret 1200001

Rel 1450001

NB·CKBB

TALLER: ORIENT, 68 TEL. 675 29 02

S L Sort, 3 2 .

d e 1 a qualitat, 2 dormHoris. 1 3 . 5 0 0 . 0 0 0 0 5 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Serà). FW. S10000001

Tt 5 8 9 35 2 3

• J . MIRET Mercat Torreblanca. parada 1 -42 O 675 53 53 Ret 530001

Ret 1040001

MERMELADA

• T A L L E R M E C À N I C P. CANALS c / Sant Llorenç,

Ret. 1580301

TT 5 8 9 1 1 8 5

«•MM»

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21. O 674 08 82

Rel 2010001

•

PAMOBE

1r l a

MAJUKHES RUBÍ sJ.

• BAR-CAFETERIES Doti Bar. c/ Rosselló. 2. V 674 36 36 Rel MK031

ALUMINS I VIDRE

•

FW240XI

Rel 1310001

• CABANES casa per restaurar, 3 plantes, jardí 300 m2, paller i quadres. 9.500.0000 (972) 50 28 62

Rel 132000!

S89 47 42

• FUSTERIA EBENISTER I A L S C ; C a m í de l a C r e u , 14, baixos 1a. S I . Cugat. O 589 47 53

• ENGLISH C O N N E C T I O N Escola d'anglès. Sant Domènec, 7,1r 2a. Tt 675 21 06

Rel 302000'

O 674 63 62

A D M I N I S T R A C I Ó

• H N O S . M A R T Í N D E L • VALLÈS NET Sant RaVALLÈS Stravinski, 8. Po- mon, 4 « 6 7 4 89 18 lígon Can Jardí. Rubí Pel 154000' R*. 220001

06190 Sant Cugat del Vallès (davant TV2)

•

• CASTELLVÍ HONOA Rosselló. 15. O 589 32 11 Ret 1260001

Tt 675 35 56

Tel. 5 8 9 00 01

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. Tt 589 22 64 • GRANJA SANT DOMINGO C Reus. 25. 08190 Sant Cugal. « 6 7 4 1 3 25

( 7 4 01 74

blanca, 12-14

fa. 674 24 86

• P A R Q U I N G TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8. tocal garatge. « 589 24 61

ÜMB

Pg Torre-

Ferrer i G u a r d a , s/n

t r 675 45 79

R9 ttamo-

Ret. 250001

• LA FAUNA Rambla del Celler, 35-37. tr 67413 05 Ref 43000!

ÀGORA

Mar-

COLHORA

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93. Tt 674 79 68 Rd. 470001

Rel 167COO'

ADMINISTRACIÓ NÚM.

• PtS D E N O V A C O N S T R U C C I Ó 6 0 n f , acabats

Urgències: 4871331

• ROSES vista al mar panoràmica, 3 hab., BO m*. piscina, tennis. 9.600,0000 1 5 06 0» R* 1440003

PLAÇA DE PARQUING en venda. 2.500.000 ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 bxs. 2 APARTAT DE CORREUS n ú m . 12 S A N T C U G A T DEL VALLÈS 674 1 5 6 6 - 674 10 54

CLASSIFICATS •

RIUS

I TAULET

•

RUBÍ i

pis nou

h JL J

titut

U P

TT 5 8 8 4 0 1 7

588 54

HJO

dos i,niro

ftmfc m

SANT

TOMÀS

•

RUBÍ

•''

hab

699 65

Est

TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

4 s

•

1 3 5 m-

•

P S

4 hab

• Compres - Vencies - Lloguers • Administració de finques •Assegurances • Assessorament: urbanístic i immobiliari • Taxació de béns immobles

«!

De 4 a 5 b a t

banys,

2 te-rass*-

'acció

Gas

Acabats quinq

d e q u JI

5 43

TT6

P S DE

4 3

-II

•

RUBÍ

4 12 0 4

6 7 4 11 8 1

nen.ador

V E N D A

l-ïxsal

e Sb

•

tr 674 72 54 •

P S

V E N D A

PTT-n Cadena. 2 (Valldoreix) Tel. 674 7ï 50 - 674 91 61 - Fax 589 03 53 0819C ^ANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

i BH

d ps d tr 674 72 54

P SOS OCASIÓ a rr ne d a hab sd 4 d >

e n do;-

paí

cuina

( J

-i d l

pli ^

^89 26

lavabo.

gres

dibipsl

e x ^

SANT i

SANT

CUGAT

i e »a i i

Jt p

p e r 1 cic

r a q

vdldcre x

1 )

Atií

674 08

•

SANT

'lat i i"

íi nit-in r

Hi t c r l · l d j r

5 8 8 54 9 9

95 m

la a t i r

exleri

RUBI

,p - F ( ^

i *

PHI

terrj^

•

SOLAR

SANT

Cic

r t-

i- j t -

qa^

uind

h I F rnsidfn

Edi'in

^UP

_i - _ i

ld i i ir r

_iiO*0C2* ona pg

Torre

cons

srtk M

m-niador,

banys

T p k

ímb per

dut-

2 col-

IrastP

.r , u i ,

TT 675 33 55 589 26 43

J it il

G R A N O L L E R S

PLANTA

BAIXA

arr

Una

i H

B E L L A T E -

íf

: de 4

rrr i l . r i s .

1 11 d ü i

lud

i m- d e

i ittjurt

menia

i ui

qaralge,

qi Ifes

l tr

1)1

t r 6 ? 4 11

8 500

RUBÍ

-, d

tr 588 54

. • Zdlic ... - n o r a

tï

i •

193 i 6 ' 4

674 08

""0

t ií

NERAL p-'tit. '

SANT

• ;.:•

LAS PALMAS

TORRE

RRA

BELLATE-

i tt-irular

1 ^ 0 ^

r n

, i

menja-

t d

HOSPITAL !,• •

1 ' : .:•

í: ' O 0

t r '93.

CH.:Ü

ÍJL:Í:=

t r 6^4 57 16 j f- 6"4 57 54

r | d .

idn

ilt t

. i

PEATONAL

•

TORRE * 1

"i •

OCEANO

tr l òCOCí

t-i i

u tes»,

banys,

sal ) m t - r t a d o '

t u ,

5 8 9 26 43

LIP^

p acps

t 4~

6 7 5 3 3 55

r U i U t )t

Pla·'mes

6 7 5 43 2 4

-p·Jr/X.-i

•

EMPURIABRAVA

nai,

amb

2 hab.,

amar-ratg*?

al c a privat,

7 0 m-'

•

MINUTS

l'estfíciD

8.500.000-

t'.)b

t T 15 0 5

amb

p-r

veïns

•

-^jf rt

•

1 9 I W M I fW)

ZONA

1 )f

5 8 8 4 0 17 . 5 8 8 5 4 9

•

RUBÍ

pal.

EMPURIABRAVA de 250 2

m \

hab , ptes

nr: 9.600.000 « 1 5

E d f l i c i Mf-r

3 hab

i r

"uina

i TIC

d uns

tranquil,

40 * ia

paratge. 75

85 OCO/nes -

t r .93; 674 67 15

3 hab , 90

ptes •

APARTAMENT

queurb

Santa M a i mo-

en I

•:

M o t r-r:Parquirc

f ;

cpiinna

55 ooC'ines -

675 43 2 4

•

APARTAMENT

1 4 6 nrv

15 05

Re" --UOCOÍ

gur-r

RESIDENCIAL

i ni

-ni

5 0 OOO.'mes -

s^t | ^j

t-a

675 43 24

•

A V . A L F O N S

22,

t u

ADOSSADA ^23

ha.se l fl€-' x * 9

LLOGUERS

6 7 4 57 16 11 4 d e | a r d i

~ i> 674 57 54 •

SANTA

mys

i i

ENGRÀCIA r u i itnt

garat-

inten

Je r

f- ' C a m b

•

eiter

idrt-

4 hab . 2

3 places

tu i

(a la v c a

PISOS,

) K

8C 0 0 0

bany

1 salc

S A L A . estació;

ta '

3 hab . cuina

Uaster

6 7 4 15 6 6

•

apartaments.

rres. locals s places de p

3otle

quing de 2h

1 bat

íime'-icana

RUBI pfv estrpra

Montspr-at.

bany. cuma

de garatge

larruin^

lloguer.

t r 674 12 04

jtjú

tT674

t r 675 33 55 589 26 43

ALFONS

SALA

4 h a t . 2 bartvs.

meniador

20 m . cuina i

Mob;at

nassa ;Se^n; Ret S tfXOCíi

9 0 OOO.'mes •

R U B Í local a Les T

3 80C 00C

rre

oat

699 65

•

ZONA

TRANQUIL

RUBÍ

Xirgu,

pis c

4 t a t gas

Marçd ,

elormat

tu t

4 57

tr •

MIRASOL

50 rr bdb

J v *

, 2

J t S

• K-M. RUBI, tc r 'e zena Els Avets, seminova 140 rrr de vivenda 4 r-ac-, • :=ny. 1 lavabo. |ardí de 395 mJ. Ocasió 25.500.0CO Pta. Pel ' T ' e . 588 23 62. • K-M. RUBÍ. ZO-IÜ Sa-t Muç. Restaurant amb habitatge > 2.000 rr de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'hab :at3e te 160 nr. 7 habitacions. Ocasic per ?. 'anlia i negocis. 37,500.000 Pta. Ref. 2T. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Tcrre neva per estrenar, d'habitatge te 340 m-, rres u r local de 80 m\ situada entre Mirasol i FJDI sol tot el dia. Ocasic 24.500.000 Pta. Ret. 3.1 Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Tore zona Sant Muç. casa de 280 m:. 5 habitacions mes estud-, sol i vista panoràmica, jardí de 1 650 rrv. urge'X verce. norres 27.000.000 Ra. Ref. 4;T. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBI. Torre al esnt-e de; poble amb taller en planta baixa de '2C m amb instal·lacions, l'habitatge té 12C n amfc i narjitacicns una gran terrassa de 120 m-. Ocasió ún'ca i^mes -2 000.000 Ra. Ret. 5 1 Te'. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. T c"e 5a-: Muç. 1600 m de terreny 530 r ;!. :.,-,- : "OCC rr. de zo r a edificable, la casa te 3 habitacions ' ba-v acabats de primera qualitat, cem r o „ . U".-.- • - " ' / e . ncmes 14.003.CCC Pta. Ref. 6 1 Tel 588 23 52 • K-M. RUBI. "•.••:• -r cent'e urbà. 200 nr edificats, a-di 53 •- 3 • -~Mcmns,' bany !lestaper ent'ar-hi a v jr? Ocasió. 22 030.333 ='a. Re'. 7 1 Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. >_-..- a~'b ' 2 8 m de "abitatge. 3 -ab•taacrs,' nanv sa > e-:ur-i excel·lent. Urgeix vendre. Preu: • 2.60C.00C Pta Ref. 9 1 Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Torre;. ce~ire del pobe, 33 m amí: ;••.••_•.>.• :-.•• .r-ip!iar 53 m rr.es d'habitatge. jard« de 4:i v Oportunitat única " j - e s '2.7CC333Pta Re" 'T 1 -'-'^ ''3 62. •K-M. RUBÍ. T 0"e zona Car Fatxo. ,ardi 2CC " : Í : : . ' - ' "' ." rabtacons. 1 bany, sitjacic i entorn r o t DO. Ocasió, urgeix vendre "9.000.000 Pta. Ref. 1 7 1 Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. T e"e"v zc r a Sart Muç. superfície 1000 m-, alt i assolellat i amb vistes. Ooortuniat. saldo 3.500.C0CPla. Pe: r R . Te.. 588 2362. • K-M. RUBÍ. Tere-v icna Valies Park. superfície 900 m . amo rsta-laco 'eta d'aigua i ium Ocasic 3.8CC.3CC Pta. Re*. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. "e"eny zona Can Mir. superfície 700 m . amb caseta de 70 m-, 2 habitacions, zena urbanbzaca amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Pta. Ref. 8"R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zena Can Mir a l'Av. Principaï, superfície de 628 •" '9 m. ;açana, zona urba" tzada amo tots els serve.s - e - immillorable només 4.500.000 Pta. Ref. 91R. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Terrery zona alta i assolellada per edifica" 6 cases, total 6.000 m . Ocasió ncmes 12.00C 000 Pta Ref.' '4TP. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo. 80 nr, pis alt i assolellat, 3 habitacions,' bany. sa'areig. enter no. Preu 8.000.000 Pla. Ref. 12'P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 rrr. 3 habitacions, assoe at Preu 9.00C 300 Pta. Ref. 14/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis duplex per estrenar, 185 rrr, 130 nr útils. 50 nr de terrasses. 4 rabtacions, 2 banys, saló de 35 rrv. acabats de luxe. parquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pla. Ref. 1:D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis duplex. per estrenar, 150 ITV edificats, 115 nf útils, 4 habitacions, 2 banys, saló 35 m\ alt assolellat. Oportunitat 20.800.000 Ra. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

A D O S S A D A

s =89 26 43

mol!

amb

ria

3 d o r m . 2 b a n y s , bo-

hardïlla

piscina

sala planxa.

maquines

2 places

•

RAMBLA

15. tat

3 2 0 0 0 OOO -

hab

IT 6 7 4 77

àtic

DEL

dúpiex

Renda'

1 bany. plaça

N/H.J

iG^:

CELLER cerrun-

100 0 0 0

1 saio

Pta

1 cui-

• '.i

POZOS.

vera

hab

10.

-:• s t a : . • a'•

5 0 {>()[; P t a + " riany

rom. 1 sa.

ga-atge

t r 6 7 4 15 66 FV

' l"V>íS.-.

comunità-

garatge, A A

T fi 4 57 04 675 43 02

674 57

IT 675 43

centri

i nab

VH.'

Servicios d e gestión inmobiliaria

T O R R E

CANTONERA

; . 0 0 uOO -

•,3'ioTfali =«'

m e n j i l

tr 588 40 17, 588 54 99 ' - . . ^

6"'4 57 16

• •

• u -z-nber ! a l u m i n i i •:•',.

pi .at

amb

05 09

ROSES

assolellat.

t „U0

TORRE

cuina

II ;93.fi^467 15

A aeu de

de Valldoreix.

t-xtor.ü-

f i

674 77

Duplex

40 m . bdnv 674 6

ven-

Jcguer

• F -vjbe-E Rfía1

quil

P 5

• " "- e i i.i

EN VENDA

112 m . Preu

10 milicns.

60.0OC

674 77 7 6 M

6«

L O C A L

noguer da

m \

ADOSSADA

i n

ATLANT)

i n )

-tH u

sle

1 ( T r í'í'í

GE-

CENTRE INFORMAOO • PROP MERCAT NOU !MMOèlÜAMA DE CAJAIUNYA ! P y TL r t't I . ' i .•dl.c-i: I

•

P * t I SI>H •?

RUBÍ

-i

it.- I..l",'-i ••

."I ;•

ardi 6 0

Ret -44000;

n i

lli

(.l.nq

6 ? 15

, ! * - : . f i :it,

)

10 5 0 0 0 0 0 - t r 6 9 9 6 5 PROP

ZONA

Dany reTorma1s •

m'.

moblat.

•

bar/

i .-.: d e q u a l i t a '

dlt't.

• 2 banys, garatge

6 7 4 15

Cisasi Re' C'C30CC7

5 hab

Renda

. : i ,: . . -

-i-it

nY,

torre

11 6 1

ESTACIÓ 4

140

b l a l . jardí

a^deMada

II. A~:

PROP

MONESTIR

adossada

jardí

i i

000

TT 5 8 8 4 0 1 7

•

CUGAT

ZONA

•

6 T 4 77 7 6

CUGAT

rr 699 65 48

•

BO.OOO-'mes.-

b»M

tr •

5.250.000.-

• •-:•:! noo

674

i maroa S*i Rt'

8 500.000

CAP

C M i n a , 19-

)00

6 7 4 12 04

diLr-,1

DAVANT

Cugat,

flOm

Ret I440006

i^-lt

li,

SANT

LOCAL

SANT

g a n d a . 3 hab . 50 nr'. Ext

i i- i

t r 6 7 4 12 0 4 .

•

t r 674 77

HEBfiffil

i r

i f

•

b a i n a . - ' I;I

llar

TORRE

irli

i ,

• •

Sant /vTTo'ni, 10 (Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

xemeneia

•

íi it

ó<i b i l l a r .

t r 674 08 97 R>

..i ,-

• RUBÍ : M t h a t S3t - , ••

men;aOor

(inmarba SA)

TT675 43 24

19.500 OOO • t r 588 40 17 588 54 99

1 lavaDo,

33.000.000-

I solar

^ r i it i

•

n n

^« -L.n=

3 5 m-, sala

• RUBÍ c Lli -, = i 1 hab mes entrar i it -M r parquing Àcar; al i i i i :itat Pocs veir 1 li I

m ,

4 dorm.

46 500 000 -

indi-

a de

bd i\

CUGAT

2 2 0 m-,

u n a altra habita-

e s t Jdi

RRA SANT

TL r e

p a r c e l la 6 0 0

saló

GDII

uira

VALLDOREIX

mes

parquing •

-.: i

588 54 99

F qu-

' 4 800 OOO V 699 65 48

fysseçSa'-tVaç'.S} y t7í ^ 96 S^rLL'GrjcLf'AucS

->\

piscina.

CUGAT

t-il

iab

97 LÍ

' M

K-I

5 8 8 40 17

d interiors i exteriors

Pla

pnval

amb

i f.1

-.ild irPi>

i t i

674 08

«ni r t ,

LHI

4 bar

dcblesi. bany

•

Decoració

-n

LM»0 OOO

garalge.

c- ,

i I

,111

banys

674 08

C U G A T

dldrf"

h t ( (

s,nv-

irnr,h. a r ,

ada de 5

Jardí

truits

p h ^ S d

li J

runu

- J -

CUGAT

i i

la. •

•

5 8 8 4 0 17

p'ivat

2 8 5 0 0 -JOO

t r 6 7 5 33 55 , 5 8 9 26

•

•-

•Voaïitil-'

--. « f I s .

1 f - n v , '

3 hab

calefacció

KiAGesri

lOW

-oltice-

c:i\-

tmster

^OOEOOji

588 54

crií

I-.75 3 3 5 5

RUBI

•

rentat,

nou

COMUNITATS

1BERTEX 0 3 2

de motir s

lelaccio.

ASSOCIATS AL

íona estar

f <-•].#. .c

xes. saló

fcre

•

iti r

a d

:i.,r rit.rie

m , gai«:•;]'.• 2

garat-

equip

l a ^ t

F-

d e

1 la

Z:.![-,,

a.icss.vl'i

150

estudi,

1 3 .

h mv

opcicnasl

seo Se-ra

ses

Pldça

699 65

•

Réljx'X^

RUBÍ

¥ s

i i i

T O R R E S

ra.

estudi, jardí

yf)

* M

10 5 0 0 . 0 0 0 . -

1T 6 9 9 6 5

d M

i» h

24 n

pd-quing • P S

588 54

rrv , 4 h a b , Carr b r r t •.o-nplela.

TT 6

L'J"!! R K L "

C Durin

•

q u e la,

j K /

u m i

(

bat

ilcfa

1 4 . 2 0 0 OOO 4 0 17

' i

a m b jar

omLnitària

ems

-1

RUBÍ

M u

^-K

iril

t j j

5 8 8 4 0 17

^ ale

l : "Oues JíBfctrati *?

E T I )di a n i

r j «, It «I e

« 5 8 8

•

H m

< ( OOL

- n •; VF m

o p o c

FW f

Estalu' om-,

r p s

Nous

VICOMCA

Lupl^»

588 54 99

PROMOCIÓ

i p SL

a >

RUBÍ

JOC

RUBt

1 e

NOVA

r PS adossades

300

li * •

1 •

I! d

•n 6 4 5 16

• i

•>

"qu

Superí

Amb

cuina

•a 5 8 8 4 0 1 7 •

d e 61

13^

r any

i isod

trfi4 5 04 675 43 02

ELS 4 CANTONS/ Divendres. 24 de març de 1995

t r 674 15 66

Ftei c - i ; - i i ' X 4

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol. a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; ja'dí 500 m\ Ocasió, només: 12.000.000 Ra. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de 'a Floresta; jardí de 600 nf. casa de 90 nf, 3 habitacions. 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Pta. Ref. "* 5/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 m ; de terreny, casa de 60 m:, zona alta i assolellada. Oportunitat. 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la F'oresta; solar de 838 nf. 200 nf de casa. 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada Ocasió: 11 000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 rrr. 90 nf de casa. 3 hab, possibilitats d'arrpiiació, zona a!ta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pta. Ref. 25/1001.

Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a a Floresta; jardí de 496 rrf. casa de 205 nf, útils 85 nr. resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Pta. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasoi. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nr. casa de 96 nf. 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Ra Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 nr, casa de 130 nf en 2 plantes. 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment. estructura en bon estat. Zona alta í amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Ra. Ref. 25/1004.Tei. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Vaüdorex per 'ehabilitar completament. 500 nf de jardí, casa de 150 nr. 4 nabitacions, zona alt estaraing, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Ra. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 nf, casa de 60 nr. 3 habitacions. 1 bany. pcbsib.litat ampliació. P-eu immillorable: 15.800.000 Ra. Re/ 25/1013. Tel. 5892084. • K-M. SANT CUGAT. Tcrre a Mirasol. Jardí de 200 nr. casa 80 nf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona cel egis. carrer •jroamtzat. estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Ra. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: jardí de 968 m . casa de 180 nf edif. útils 125 nr. 5 habitacions, 1 oa-iïS. : avabc. per rebab:ütar. Torre d'estil antic ce 195C. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. " c 363 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tc •e a la Floresta; jardí 760 nr, casa 60 nr', en perfecte estat. 2 habitacions. 1 bany, p/issib" :at d'ampliac o ?-• . : " 6.500.CCC pta. Re/ 25.'1022. Tel. 589 20 84. •K-M. SANT CUGAT. 1 •: a Valldoreix. Jarci 447 nr. casa 56 m:. 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat •D ampliació. Zona tennis i a7C 700 r de estaco. Ocasic- només 16 800.000 Pta. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84 • K-M. SANT CUGAT. Torre: doreix Ja'ci 2130 m , casa de 96 nr'. 4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora :lub de tennis. Vistes ;t el dia. Ref. 1C30. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tcrre a Va.ico'e.x Zona estació. |a'dí de 785 nf. casa de 85 nr. 4 habitacions, 1 banys, pe- refemar Preu.25.CCC 300 .Ref 35.2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. ~v e a la F.oresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràmiques, jardí 2.000 nf. casa de 135 " i . 4 h ai:tacoi3 1 banvi' [avaDo. Preu 25.0CC.00C Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. I A a !a vera dels col·legis i de l'estació: jardí de 850 nr. casa de 140 nr. ut s 1C3 m 3 habitacics. 1 oaoy pe' reformar.. Preu: 34 030.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tc-e a la Floresta, est antic jardí de 1.862 nf, casa de 180 m per 'ehabilitar, pcssib tat d'edi'ica- una casa mes xas o i • ca oer a dues famílies. Preu: 34.000.000 Pta. Ref. 35/2023. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Va aoreix jardí de 1.000 nf, casa de 100 rrf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'amp/acic. Preu: 33.600.000 Pta. Ref 35/2026, Tel. 589 20 84.

• K-M, SANT CUGAT, Torre a Valldoreix. Jardí de 800 m:, casa de 225 nf, útils 110 nf, per retornar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tei. 589 20 84. Oficina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - tel. 589 20 84 - ST. CUGAT Oficina Rubí: c/ Rafael Casanovas, 19 - Tel. 588 23 62 - RUBÍ

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 24 de març de 1995

Important empresa de serveis de la comarca necessita

• CASA ADOSSADA cl La Plana, 140 m*. 3 hab., 2 banys, lavabo, salómenjador, 30 m', cuina «Office», golfes, trasler, tenassa 10 m1, jardí privat, 18 m* i plaça de pàrquing. 170.000/mes« 6 7 4 57 04 « 8 7 5 43 02 |h«)a«a|.R9l.MKl70ftB

COMERCIALS i

i M

Es demana: • Edat 20-25 anys • Cotxe propi • Bona presència • No és necessària experiència

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat Lloguer al mes: 65.000 Pta t r 674 72 54 (FrcaiGiwwfc)

wrcicracore

• V O L K S W A G E N Golf 1 6 V. B - L M .

0 675 32 57

• NISSAN Patrol 6 dl. diesel. curt B-JV. « 875 32 57

(Amo Estafen) Rel AE 10030006

(Auto Eskxan). Ref AE 10030010

(All«l E»»«b«n) FW.AE 10B30D04

• AUDI 100. B-IG 0 674 68 50

• PASSAT Variant 1.8, A.A. B-MG 0 674 68 50

lAuto Comarca del Viles) Rel ACV IX90002 • C I T R O E N AX. GT tres). B - J U .

• NISSAN Vanette pràctic dièsel. B-MS. « 6 7 5 32 57 lAuBEatoj Bel AE 10030005

iAulo Coma'ca del Vallesl Ret ACV 100X006

•

• P E U G E O T 205 G T I , A'A, B-JT. 0 674 15 03

HW.

(ex-

F O R D Escort dièsel, B-

0 674 15 03 (PeijgMli^R^M.PMRia)O0<

• RENAULT Exprés, dièsel. B-JZ 650.000« 5 8 9 09 91 (Fiacar.II) FW F inogOTX»

'Peugeot Motor Rally; Ref PVR 120003 • CITROEN AX 11, TRE. B-IM •

S A N T C U G A T tenim to-

ta m e n a d e l o r r e s d e lloguer a partir d e 160.000/mes.-

350.000-

0 569 09 91

• PEUGEOT 205 XL, BHW. « 6 7 4 15 03

[F*acar,Ul.FW.FlQ020O05

i Peugeot Motor Rany, Rei FUR 120001

0 674 08 97 iRnasSamCjrja» Ret FSC 1000)34

• F I A T Tipo. 16v. A / A , BLC.

• P E U G E O T 3 0 9 G T . A/A, B-HX.

0 674 15 03

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda 70.000 Pta, 3 hab., 1 saló 1 bany. 1 cuina, jardí. 0 67415 66 "CasasiflelC 10130006

Peugeot Motor Raljr). Ret PMR120007

(Peugeot Urjtrx Ratyi Rel PUR 120002

• FIAT Uno 455, B-1600HU. platejat. 0 674 0910

• RENAULT 11 GTL, BGL. 0 674 15 03

• TORRE DE LLOGUER amb mobles 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m2. A Mirasol. Zona moll tranquil·la. 90.000/mes 0 674 72 54 iFincas aironetaj Rd FG 10360005

• SANT CUGAT zona c AHons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cuina, bany complet, lavabo. safareig, una petita terrassetao balcó. 80.000/mes.0 674 06 97 (FnasSmtCugal). RBtfSC 100*033

• OPEL Vectra 1.6 I A.A. B-MN. 0 675 32 57

lAjto Esleoari Rel AE 10D30003

[Suzuto. Rel S10170003

[Peugeot Moto Rafy) Rei PMR 120006

• F I A T U n o t u r b o , I E . BIK. 475.000.-

• R E N A U L T 19 blanc, B-LX 650.000.0 588 55 35

0 589 09 91 (ftacar. 5li Ref -10C200O3

Prop Monestir, 98 m!, 4 hab., 2 banys complets,

• RENAULT 21 2 0. A.A B-U. 0 674 66 50

(PeugedMMOfRalyi Rei PMR 120005

(Auto Comarca del Vaitesl Ref. ACV 10090003

0 588 55 35 lAiÉxedrai; Rei A'0100X3

*W«s 1 5

PISOS EN VENQA

(Autocrtral) Ret A IC100005

• RENAULT blau. B-JJ 650.0000 5 8 8 55 35

TSE.

• FORD Escort XR3. BKV. 0 674 15 03 • F O R D F i e s t a 1 . 1 - , gris m e t . B-JT. 300.000-

21 TXE.

parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional. 15.750.000 pta. Prop estació, 108 m ! , 4 hab., 1 bany i cuina noves, exterior balcó, sol mati. 16.500.000 pta. Zona col·legi Maragall, 75 m ! . 3 hab., bany i cuina noves, parquet + galeria, sol al mati.

(Autnceraafl.RBt AIOlOtXXH

• GOLF 1.8. GL. B-JP 0 574 66 50 (talo Comarca del Vanes) Rel. ACV Htanoi

• RENAULT 5 GT turbo. negre, B-HT 250 00005SSSS35

•

(Aatoctrasl). Ret A10100006

L A D A Niva. B-NL.

550.000. « 5 6 8 09 91 P t t , si). Rel F10020009 • LANCIA Delta. HF, turbo, B-KY 790.000« 5 6 9 09 91 |ftcr,U).Re1.FiO02OX7 • LANCIA Prisma. TDS, 0-AK. 750.000.« 5 8 9 09 91 (Hto»sl.) FW.FI0020010 • LANCIA Y-IO. B-HD 325.000« 5 8 9 09 91 (Fiinr.il) Fiel F1002Q006

• P.BLA. RIBATALLADA 160 m', 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàrquing, calefacció. assolellat, exterior jardi + piscina comunitaris. 150.000Vmes0 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 IHnawSaa) M FS 10180»

Interessats, truqueu a\ tel. 589 62 82 Demaneu per la Srta. Gemma

• ALFA Romeo 75. 2 0 Twin Spark. B-IU. 0 675 32 57 1*1* EsUtJ-i Bel AE 10030032

0 675 32 57

• PLA DEL VINET 130 m", 4 hab. (1 -suite»), 2 banys, saló menjador, 35 m\ cuina «offjce*, galeria, terrassa 30 m' 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes.0 6 7 4 57 04 0 6 7 5 43 02 {MM). (H110070008

• Alta SS

(Freas San Oxjal) Rei FSC 10O40C32

• PIS de 3 dormitoris. menjador-saló. cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou Plaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cultural. eo.OOOVmes..S 674 72 54 fRnasGnrala) MFGIIWOOW

• Sou fix + comissions

• P I S de 2 dorm., menjador, cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a M i rasol.

55.000/mes.TT 674 72 54 (FnasGmneh) Raí.FG 10060003

S'ofereix:

• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sala, 1 bany. 1 lavabo. 1 plaça pàrquing Renda: 65.000 Pta. 0 6 7 4 1 5 66 ICaal « C 1 3 I M K

• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als baixos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office», bany complet Petit jardí. El bany i la cuina estan reformats. 65.000/mes 0 674 06 97

• OPEL Corsa, BIS. 475.000 - 0 589 09 91 IFtagi. si) Rel. F10020001 • O P E L C o r s a G S I . B-LK

« 674 68 50 •

A L F A 3 3 1 6 V . n e g r e , B-

LK. 600.000-

0 588 55 35 (Autoanlran Rel * 1010X10 • A L F A R o m e o 3 3 . B-IT. 475.000-

0 589 09 91 IFilacar. st i Ret F10020032

lAito Comarca de! Vallesl Rai ACV 10t90005 • O P E L K a d e l t . 1.3, 5 p.. B-HY.

450.000 « 5 8 9 09 91 (Flscar.s.l... Rel f ^0020004 • OPEL Kadstt. 1.8 GT. blanc, B-JZ. 600.000.« 5 8 8 55 35 t, Rel A101X006

• RENAULT Cl». B-OD.

RN-1.4

14.700.000 pta. Zona Mercat Nou, 90 m ! , 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció + galeria, pi. pàrquing opcional, 12.500.000 pta. Prop estació, 72 m ! , 3 hab., 1 bany, sense

0 675 32 57 |AlÉ> EsH»l). M. AE 10030007

ascensor. 8.000.000 pta.

• RENAULT Cl» 1.2. 3 p. vermeB, B-OM. 975.0000 588 55 35 |Aurx«»ill Rel »IS100002

Zona eixample, 150 nv. terrassa, 4 hab., 2

• SEAT Ibiza, 1.5 i. 3 p. B-OB. 0 6 7 5 32 57 (Auto Esl»ll«n| Hel AE 1CO31ÍO08

• SEAT Ibiza 1.2, negre. B-JX. 400.0000 5 6 8 55 3 5 (AiÉxarUt-R'.A 10100007 • SEAT Ibiza 1 5 , 5 p KP. 0 875 32 57 IAAoEsleMn|F» AEI'OTUTO)

banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pi. de pàrquing. Zona estació, 75 m', 2 hab., 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat Prop estació, 75 m ! , 3 hab., 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat. Apartament prop estació 40 nf, 1 hab., 1 bany.

• SEAT Terra, blanc. BKT. 350.0000 588 55 35 (AiaoceUlQ. Rel AI0IO3O»

46.500 pta.

• SUZUKI Swift GTI. B1872-IP, blanc. 0 674 09 10

d Sta. Maria, 75 m ! , 3 hab, 1 bany, 1 lavabo,

Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1 bany. 65.000 pta. calefacció. 70.000 pta.

(Suzulo) Rei S1C110002

En gaudiran.

f i ft

Gaudirà de la tecnologia exclusiva Honda. La més avançada La que ha creat ei VTEC, UP sistema de distribució variable de les vàlvules que optimitza ai màxim les prestacions i consums dels .motors (fins a 4 8 ; 100 km). Gaudirà d j n motor d'alunvn:. de les seves 16 vàlvules, de 90. 113 o 126 CV i de la Injecció Mullipunl PGM-FI dissenyada per a la Fórmula 1

Gaudirà d'un confort i equipament gens habituals. D un espai interior ampli i perlectament insonoritzat. Direcció assistida, tancament centralitzat i alçavidres. retrovisors i sostre solar elèctrics Gaudirà de petits detalls avisarJor acústic de llums encesos, incrustacions estil fusta, filtre antipol Ien, econòmetre i de grans detalls com l'espaiós maleter

Gaudirà de la màxima seguretat. Gaudirà de I exce lent raniobrab lita: i estat i ta: que arcrjo'ciona la suspensió Dcuble Wsrncne de I ABS Horda rj c tiTa generació Gaudia ne la ,-anqui l tat que dnna una ca-osse^a d'alta rig'desa dissenyada amb zones de deícrac í prog'a^ada, "arc pòster ar de seguretat les narres ce protecció ia:era • e cob e Airrjag

Gaudirà de Iotes les garanties. El Cívic 5 portes lé una garantia de 2 anys sense límit de quilòmetres i 2 anys d assistència gratuïta en carretera es 24 hores Aquesta garantia és ampliable a 4 anys Vingui a provar el CÍVIC 5 portes. En gaudirà Hi ha un Honda Cívic 5 portes 16v 90CV a partir d'1.890 000 ptes.

F» U

F* ~T A

Vine a veure ns a la 3a MOSTRA DE SANT CUGAT ACTIU

Tecnovallés,

S.A.

Avda. Jaume I, 95-97. Tel. 731 64 82. TERRASSA Ctra de Terrassa, 225. Tel. 726 31 66. SABADELL Crra. de Cerdanyola, 55. Tel. 675 36 02. SANT CUGAT i

LL-S

vsc

2 4 • Divendres. 24 de març de

VOLTA COMARQUES CATALANES

FESTIVAL DE PATINATGE

<M5

L'Escola de Patinatge Artístic prepara el festival que es farà per la festa major. Una representació de contes de Walt Disney serà l'espectacle principal. A l'abril es farà el campionat social. Plana 25.

Aquest cap de setmana es disputa la Volta de les Comarques Catalanes, organitzada pel CC Fermin Torres íiil de la Floresta. Sant Cugat serà un dels principals escenaris de la prova. Plana 24.

MOTOCICLISME Hxtravcrtit i apassionat pel món de la motocicleta. Ruben Xaus. somia ser campió del mon d'una de les categories reines. Hn poc temps s'ha revelat com una ferma promesa del motociclisme català i estatal.

Des dcK 14 anys ha mantingut una línia ascendent en l'esport de les dues rodes i actualment disputa cl campionat estatal de supersport Open Ducados amb serioses aspiracions. Sap que per arribar a ser

entre els millors pilots cal treballar molt. però no li importa sacrificar altres coses per dedicar-se de ple al que mes li agrada. Michael Doohan és el seu ídol perquè segons ell «ho ha donat tot per la moto-.

R U B É N X A U S . Pilot de Supersport.

Sóc un pilot molt agressiu

i \K\!I KIAIRTh

• Sani Cugat Quan \ a ser el teu pi inici contacte amb una moto'.' •• \ a •-ei quan lema 0 anvs. l·l meu oncle em \ a c u i í p i a r una moto. aquesta va sei ia pi ullera presa de conl.ic'c. [>c*picv al-S anvs. cl :uci. p ne nic'i: va portar una a l a a A I \ I \ .uc començar a tenir alicio pci Ics motos i les curses. Quan tema 14 anys vaig participai en el ( i itciium Solo Moto en la categoria tic 7? cenlimetics cúbics; des de llavors he passat pe i IIIVCI-L'- calegones tins arribar a la de supcr-porl. que c's la que em va mes he. •• O u è et \ a dui a participar en r O p e n Ducados.' -Lii l'ambit estatal es el campionat de mes alt nivell. A banda dels dincis que pots cobrar per parlicipai'-lii. es la prova que t'empenv cap a alt ics categories com el campionat d'Europa o el campionat del Mon. i et pot portar als grans equips... ('om s'evpliea que en tan poc temps i a la teva edat estiguis en el nivell en que el trobes? ••Això depèn molt de l'alçada perquè amb motos petites de I2.> ce que pesen Vil quilos i amb el meu pes no p o d n a córrer massa. i això es molt impoitant en aquestes categories petites. Llavors el mes econòmic i alhora de mes bon nivell de pilolatue es el supcispoil. I n aquest,i ealcgoi ia acostuma a lia\er-hi gent tan jove'.' - D e let. aia mateix només hi ha un allic noi de la meva edat. però crec que a Europa séie dels mes joves, l'ero en supersport cl que importa es el nivell, no l'edat, i pei ai\o em trobo amb pilots que podrien ser el meu pare. lli ha un pilot lent el campionat d'l uropa que le 3N anys i es molt ràpid, pei tant l'cciul no hi compta. el realment impoilaiit es el nivell

1:1 pilot santeuu.itciu KuUs r. Xaus somia ser campió del ' e n d u i e s i eines. l·iiln MANÉ HSI'INOSA

de pilotatgc. —Ouines son les teves aspiracions en el campionat estatal'.' —«Hem comentat l'ans molt be amb un tercer lloc a Albacete. tot i que després vaig caure al Jarama. La meva aspiíacio per

ícahar entre els a aquest any O p e n Ducados cinc primers i fer un bon paper en el campionat d'Europa o. si puc. arribar al campionat del M o n . — Entre el campionat d'Europa i el campionat del Món quin

prefereixes? —«M'estimaria més fer el campionat del Món perquè hi ha més bon nivell, n'aprens més i els esponsors son majoritaris; a mes aquest campionat et pot dur a les categories altes com ara la de 501) ce o la de superbikes. Però abans hem d'aconseguir els diners que necessitem i és cert que no tenim gaire temps.—Com et definiries com a pilot'.' —«Sé>c un pilot molt agressiu i amb moltes ganes de lluitar pels primers llocs. Em definiria com un Loris Capirossi. Però el que em falta és córrer més amb el cap i preparar més les curses com en Michael Doohan.» — De quina manera et prepares'? —«Ell primer que cal fer és un bon dossier per trobar espònsor amb vista a la temporada que ve. A nivell físic em preparo en el C A R fent uns entrenaments molt intensos durant la setmana, i amb la moto anem als circuits més pròxims.» — Per tant. et dediques en exclusiva al motociclisme? —«Sí. Em preparo per córrer en moto i estudio anglès per defensar-me quan vagi a Europa o al campionat del Món. Podria fer altres coses, però el temps és molt important, i m'hi dedico de ple perquè m'agrada». —Quina és la teva gran meta? —«M'agradaria ser campió del Món d'alguna de les categories reines i. si en el futur tot va bé i aconsegueixo reunir diners, la meva il·lusió seria muntar una escola de pilotatge per ajudar els pilots joves a pujar.» —Tens algun ídol? —«El pilot estranger que mes m'agrada és Michael Doohan perquè ho ha donat tot per la moto. en l'àmbit estatal em quedo amb Alberto Puig.»

Xaus puja al podi, per primer cop, a Albacete C.K.

• Ell pilot santeugatenc Ruben Xaus ja ha disputat Ics dues primeres proves del campionat estatal de (i(M) ce Open Ducados. Després de les dues curses, aquest santeugatenc de 17 anys ocupa el cinquè lloc en la classificació. En la primera prova disputada al circuit d'Albacete. Xaus va ser tercer. Per primera vegada en la

seva curta carrera esportiva va aconseguir pujar al podi. La prova va ser molt disputada, però el santeugatenc va en sortir molt bé, i tot i l'esforç que comportava fer 23 voltes va aguantar el ritme fins al final. En aquesta prova Rubén Xaus va estrenar company d'equip, David Guardiola. En la segona cursa disputada al circuit del Jarama, Xaus no

va tenir la mateixa sort. El pilot santeugatenc va caure de la seva Honda CBRíiOOI i només va poder fer d voltes en els entrenaments. suficients per estar en tercera línia. La lluita per la primera posició va ser intensa i Xaus. que es defineix com un pilot agressiu. va caure intentant seguir la roda d'Idalio. que s'havia escapat. Encara falten cinc proves per

completar l'Open Ducados i Ruhén Xaus té grans esperances d'aconseguir una bona classific ació i d'afegir un nou títol al seu palmares —campió de Cataluny; i de supermotard 80 ce l'any IW.3.. La pròxima prova tindrà lloc elI 14 de maig al circuit de Calaf;it o bé al de Cartagena, encara està per decidir. L'última cursa es disputarà el mes d'octubre al Jar; ima.

Sant Cugat i la Floresta viuran la Volta de les Comarques Catalanes H La Floresta.— Sant Cugat i la Floresta seran el principal escenari de la primera edició de la Volta de les Comarques Catalanes de ciclisme que comença demà. En la prova hi participaran unes SO corredores d'arreu de l'Estat. La cursa constarà de tres etapes. dues en línia i una conti ai ellotge individual. En la primera etapa, que tindrà lloc demà. es fan un total de 31 quilometres i la sortida es donarà a Sant Cugat. La pujada a Santiga serà el tram mes dur d'aquest primer sector. L'arribada tindrà lloc a Polinyà. A la tarda es disputarà una contraiellotge individual que transcorrerà per les rondes de Sant Cugat, l a tercera i última clapa serà la mes llaiga de totes; Ics corredores hauran de recórrer uns ~S quilometres. des de Polinyà fins al centre cívic de la Floresta. La cursa passarà per Sentmenat. Caldes de Montbui. Palau de Plegamans. Santa Perpetua de Mogoda, la Llagosta. Montcada i Reixach i Cerdanyola. abans d'entrar a Sant Cugat. La prova continuarà per Rubí, Valldoreix i Mira-sol per finalitzar a la Floresta. La cursa, organitzada pel club ciclista Fermin l o n e s Gil de la Floresta, és puntuahle per a la copa catalana de dones, c l<

L'equip femení del Júnior acaba la lliga en setena posició

AI(ieasa: Martínez. Feilo. Portilla. l.aje. Kleinglan, Martin. Ramírez. Rodríguez, Moreno. Barrio. Martín II —equip inicial—. Gallardo. Solís. Júnior: Nogueres. Natàlia. Helena, Canals. Negre. Abati. Bcrriozàbal. Ainoa. lli. I opez. Júlia - -equip inicial—. Katery. l-'lop. Vidal. (íols: 1-0 Barrio (23' I. 2-1) Barrio (2V'T. 3-0 Moreno (64'). 4-0 l'cito lMi'). 5-0 Ic'ito(dS'). Arbitres: Bustos i Sanehez. Regular. Públic: Uns 40 espectadors.

• Madrid.— El Júnior ha acabat la lliga amb derrota. Les santcugatenques van tornar de Madrid amb les mans buides després de la doble jornada que les enfrontava al Club de C a m p o i l'Aldeasa. Després de la desfeta contra el Club de Campo per 3 gols a 0. l'equip de Bibi Indurain va intentar puntuar contra l'Aldeasa. però la pressió de les madrilenyes va dificultar el joc del Júnior. A partir del minut 10 de partit les locals van començar a crear perill. Sonia Barrio es va encarregar d'obrir el camí cap a la victòria per a l'equip local, que va estar més encertat en atac. La setena posició aconseguida pel Júnior a la lliga li permet disputar la copa de la Reina, competició que tindrà lloc a final d'aquest mes a la ciutat de Santander. .'R.F./C.R.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

PATINATGE ARTÍSTIC Parlar de patinatge artístic a Sant Cugat és sinònim dels germans Munoz. Iolanda és la presidenta de l'Escola de Patinatge ( E P A ) , i Cristina, José Antonio i Daniel, els entrenadors. Enguany l'entitat comença una nova etapa després dels èxits dobtinguts en el campionat de Catalunya i en l'estatal. Ara, els patinadors preparen el campionat social del 2 d'abril; després iniciaran els preparatius per al festival d e la festa major. Els contes de Walt Disney seran el número central.

Un festival amb Walt Disney L'EPA representarà alguns contes en el festival de la festa major CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Poques vegades s'ha vist el pavelló municipal tan ple com quan l'Escola de Patinatge de Sant Cugat presenta el seu festival anual. El públic respon massivament a un espectacle artístic que només poden contemplar dos cops l'any, per la festa major i després per la Festa de Tardor. Ara, els joves patinadors de l'EPA preparen el campionat social que tindrà lloc el dia 2 d'abril. Les patinadores actuaran en grups segons el nivell. Els exercicis, que seran puntuats per jutges, consistiran en figures obligatòries. «En aquest tipus de competició hi ha més tensió entre els patinadors perquè actuen davant de jutges, i això els obliga a fer-ho bé», ha explicat Cristina Munoz, entrenadora de l'EPA. El patinatge artístic té dues vessants, una de competitiva i una de lúdica. En aquest últim cas l'EPA té una gran experiència. El tradicional festival de patinatge artístic sempre ha estat ben acollit pel públic que, amb la seva presència, ha volgut reconèixer l'esforç de molts mesos de treball. Per Setmana Santa, quan acabin les competicions en les quals ha de participar l'EPA, els patinadors prepararan els números que presentaran en el festival d'enguany. Cristina Munoz ha explicat que «el festival agrada molt més als patinadors perquè la participació és col·lectiva, surten disfressats, i representen històries», tot i que reconeix que «quan guanyen una competició estan molt més contents perquè la satisfacció és molt més personal». Els contes de Walt Disney seran el número central del festival d'enguany. Per l'entrenadora de l'E-

Cristina i José Antonio Munoz actuant en un dels festivals de Sant Cugat. Foto: MANÉ ESPINOSA. PA, «tots els números que fem són especials perquè els pensem amb tota la il·lusió, però el número principal té un significat diferent perquè hi participem tots». Segons Cristina Munoz, «l'èxit del festival rau en la seva popularitat; la gent no va a veure desconeguts, tot al contrari, a més es tracta d'un espectacle que queda molt lluït pel vestuari». Un noi entre 90 noies L'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat, que sempre s'ha caracteritzat per la presència de nois patinadors, actualment no-

més compta amb un, la resta són 90 patinadores. Segons l'entrenadora de l'EPA, «aquesta diferència s'explica perquè la tradició encara consisteix a portar el nen a l'hoquei i la noia al patinatge, com passa en qualsevol altra activitat artística». Enguany el patinatge artístic a Sant Cugat inicia una nova etapa. Gran part dels patinadors de l'escola tenen menys de 8 anys i tots ells es troben en el nivell d'iniciació. La nova política aplicada pel club consisteix a agafar nois i noies d'entre 4 i 8 anys perquè, segons Cristina Munoz, «l'expe-

riència ens ha demostrat que els més grans no tenen continuïtat, i això ens ha deixat un buit que explica el fet que ara no tinguem patinadors d'alta competició com fa uns anys; és per això que hem decidit començar de nou, treballar la base i assegurar que en un futur tinguem equip de competició». L'Escola de Patinatge de Sant Cugat confia en l'esforç i el treball dels més petits perquè això sigui així. Per tant, en un període de 3 a 5 anys, el patinatge santcugatenc podrà estar al nivell que va assolir temps enrere i fins i tot superar-lo.

HOQUEI SOBRE HERBA

FUTBOL

El Júnior aconsegueix la segona victòria a casa en imposar-se al CD Terrassa

£1 Calafell derrota el Sant Cugat per la mínima i trenca la regularitat dels vallesans

Manel Abad va marcar el gol de la victòria

Diumenge els santcugatencs rebran el Vilassar

Júnior: Bozal, Quique, Pau, Marcos, Manel, Carles, Pau Negre, Joan, Romagosa, Serra, Sallés —equip inicial—, Jany, Orsola, Bagunà. CD Terrassa: Llanas, Sallés, Forrellat, Vantelló, Armengol, Alcaraz, Balcells, Casas, Albert, Lloveres, Mora. Gols: 1-0 Manel (14'). Arbitres: Estorné i Guerrero. Correctes. Públic: Uns 150 espectadors.

1 O

A.L./C.R.

• Sant Cugat.— Amb aquests dos punts l'equip masculí del Júnior se situa quart en la classificació, empatat a 12 punts amb el RC Polo. Tots dos equips van lluitar per endur-se els dos punts, però l'actuació del porter santcugatenc en els últims instants de partit va impedir que aquests fossin per al Terrassa. Als 11 minuts de joc els àrbitres van anul·lar un gol al conjunt terrassenc i, tres minuts més tard, el Júnior va mtfrear l'I a 0. Manel

Abad, després d'una excel·lent passada d'Alex Serra, va fer l'únic gol de partit. Al llarg d'aquest primer període l'equip de David Pérez va disposar d'alguna ocasió més per ampliar l'avantatge, però la defensa visitant ho va evitar. La segona part va continuar sense un dominador clar. El conjunt visitant mai no va donar el matx per perdut i en els últims minuts va crear jugades de perill. En aquest últim tram del partit el porter del Júnior, Antonio Bozal, va ser l'home clau. El porter local va aturar 5 clares oportunitats dels visitants, que haurien pogut significar l'empat i un punt per al CD Terrassa. Al final del matx el tècnic terrassenc, Toni Foreüat, no estava d'acord amb el resultat. Segons Forrellat, «el Terrassa no mereixia haver perdut». En canvi, l'entrenador local, David Pérez, opinava que el resultat havia estat «just», mostrant així el seu desacord amb les declaracions del tècnic visitant.

Calafell: Toni, Revilla, Fontfria, 1 Óscar, Ivàn, Maxi, Jordi, Martorell, Ríos, Salguero (Gil), Andreu (Ernest). Sant Cugat: Comellas (4), Asensio (3), Miguel Àngel (4), Cartiel (4), Goyo (3), Bayo (2) (Joan Antoni) (3), Aznar (3), Ramos (3) (Rafa) (2), Aguilera (3), Gómez (3), Roger (4). Gols: 1-0 Revilla (75'). Àrbitre: Reillo. Regular. Targetes grogues a Revilla, Asensio, Rafa, Aznar i (2) Cartiel.. Públic: Uns 175 espectadors.

CARME REVERTE

• Calafell— El Calafell es va encarregar de posar fi a la bona línia de resultats protagonitzada pel Sant Cugat en els últims compromisos. Un únic gol de l'equip local va ser suficient per derrotar un Sant Cugat disposat a endur-se algun punt de la visita a Calafell. La primera part no va ser de gran qualitat futbolística. Els jugadors de Josep Alonso van disposar d'algunes ocasions de gol que el por-

ter Toni es va encarregar de refusar. A la represa els canvis fets pel tècnic del Calafell van donar bons resultats. El defensa Revilla va aprofitar un servei de còrner per marcar de cap el primer i únic gol del partit. El Sant Cugat va insistir sobre la porteria de Toni i va estar a punt de donar la sorpresa, però dos minuts després del gol es quedava amb un home menys per l'expulsió de Cartiel, que va veure la segona targeta groga. En l'últim quart d'hora res no va canviar i el resultat es va mantenir fins al final. Els resultats de l'última jornada han fet tornar el Sant Cugat a la divuitena posició de la classificació, cosa que obliga els santcugatencs a sumar els pròxims dos punts. Diumenge, l'equip vermell-i-negre tornarà al camp del Rubí, on s'enfrontarà al Vilassar de Mar, conjunt en què hi ha un ex-entrenador i un ex-jugador santcugatencs. El matx començarà ales 11.45.

L'alcalde, nomenat patró d'honor de la fundació UESC H Sant Cugat.— La fundació de la Unió Esportiva Sant Cugat és una realitat. En el ple celebrat dimarts a l'ajuntament de Sant Cugat es va acceptar la proposta que ha fet l'entitat santeugatenca perquè l'alcalde de la ciutat formi part del patronat, com a màxim responsable del consistori. L'alcalde, Joan Aymerich, ha estat nomenat patró d'honor de la fundació. L'objectiu principal que persegueix la UESC amb la creació de la fundació és fomentar les activitats relacionades amb l'esport amateur al municipi. El president de la UESC, Jaume Espina, ha dit: «En principi la nostra intenció és potenciar la UESC, però volem que la fundació sigui capaç de generar recursos suficients per col·laborar amb qualsevol entitat esportiva de Sant Cugat que ho necessiti.» Per col·laborar amb la fundació es poden fer dos tipus d'aportacions, la personal i l'econòmica. «Qualsevol persona que tingui ganes de treballar per un tema esportiu relacionat amb la ciutat pot acostar-se a la fundació, perquè necessitem gent amb ganes. Quant a l'aportació econòmica, no hi ha límits establerts; allò que és important és que la gent hi participi, sigui gran o petita la col·laboració», ha explicat el president de la UESC. Dilluns vinent se signarà la carta fundacional de la fundació Unió Esportiva Sant Cugat davant de notari i amb la presència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i del president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca. L'acte tindrà lloc a la sala de plens de l'ajuntament a partir de les dues del migdia. / C.R.

Les dues victòries a les Balears situen el CV Sant Cugat primer Ciutadella: Mollc, Llabres, Moll, 0 Moll II, Bosch, Marqués —equip inicial—, Llorens, Capo, Castelló. CV Sant Cugat: Sànchez, Castafié, Bartra, Rubio, Mampel, Vila —equip inicial—, Salto, Massa. Parcials: 3-15, 1-15, 3-15. Arbitres: Jover i Anglada. Correctes. Públic: Uns 160 espectadors. • Ciutadella— El CV Sant Cugat va tornar de les illes Balears amb dues victòries per 0 sets a 3. En el primer partit les jugadores de Víctor Hugo Rupil s'imposaven a domicili al Veloz Palma, i en el segon aconseguien el mateix resultat contra el cuer de la classificació, el Ciutadella. Les santeugatenques no van tenir cap problema per derrotar un equip com el mallorquí, molt motivat per fer un bon partit davant del seu públic. Els resultats parcials, 6-15, 1-15 i 1-15, reflecteixen la superioritat del Sant Cugat. En el segon partit les jugadores de Rupil ho van tenir encara més fàcil. Les santeugatenques van fer un partit més regular que el de Palma i es va anotar una segona victòria, aquest cop contra el Ciutadella de Menorca. Amb aquestes dues victòries el CV Sant Cugat se situa líder, posició que fins a r a ha o c u p a t l'Esplugues. / o.v. / c.R.

SEGURETAT

Caixes Fortes

Sant Cugat deMtaHès. i r S 8 9 1 7 9 9

ESPORTS

EI.S 4 C A N T O N S . Divendres. 24 de març de 1995

POUESPORTIU

Penya B., 1-Viladecavalls, 3 Penya B l a u - j ; r a n a : l d u R e s e r t c (Oscar 41)'). I,uis. C i n c . l'ato. Miguel, Javi, Juanjo. Kaul l O u I n s S i l ) . Call illo. Miirc (Ouiui ~;i'). Viladecavalls: Banús. Reyes. Prats. Cabrera. De Rueda. \ . i \ i (Alherto II 7K"). I.ahória. Melich (Sermó H5'l. Masdéu ( M o r e n o SO). Alherto I. Pérez (Dieno 50'). Gols: 1-0 Carrillo ( D . I I Masdéu (15'), 1-2 Pérez (55'). 1-3 .Xavi (b.V). Àrbitre: ( i a r r i d o . Correcte. Targetes grogues a Carre, Marc i Xavi. C o m e n t a r i : 1:1 Viladecavalls es \ a endur merescudament la \ieloria de C a n Magí. I'l matx va ser molt disputat i el |oe va ser forca igualat, però l'efectivitat i l'encert dels visitants va decidir un partit en què la Penya va desaprofitar clares ocasions de gol. ,'C.R.

Mira-sol, 3 - Campoamor, 0 Mira-sol: Antonio. Juanju. José Carlos. I.uis. Naraii|o. l a i n q u e . Manu, Paco (Jaime 45'). Carlos. .lulio (Minguella 45'), Tini. C a m p o a m o r : Toni (Solera < ó ' | . Dani, Sergio. Rieardo. I olo. Miralle. Anlononi ( l l i m i s 4.^'). l'ino, Jordi (Navarrete h.V). Abdul. S.il\a (.lero 58'). Àrbitre: Rodríguez. Regular. Targetes grogues a Naranjo. I .olo. Navarrete i (2) l l c n a s . C o m e n t a r i : 1:1 Mira-sol va haver de lluitar molt. sobretot a la primera part. per endur-se els dos punts. i;ls canvis introduïts pel tècnic local en la segona part van d o n a r mes consistència a la línia de mig c a m p del Mira-sol. que va sentenciar el matx en els últims minuts, i k

ESPORT ESCOLAR

Freestvle, 56 UESC," 58 Freestvle: H e r n à n d c / i Ini. Rovira (8). Abad (11), Malgosa (5), l-spmosa (14) —cinc inicial—. T o r r a s i-i. listeve (2). l ' E S C : Terribas( 18). Martínez (4). Cabrera (2). Albiae (2). Cuso (3) —cinc inicial—. Puig (8), Martin l l i ) , C o n d o (-), Villar (6). Baldnch (2). Rejat (2). Àrbitre: Rojas. Be. C o m e n t a r i : Les noies de M o n t o r o i C a r r e t e r o van guanyar un partit difícil i contra un rival qualificat. LI marcador es va mantenir a m b diferències de 4 o 5 punts fins al 44 a 49 final. Ln la pròrroga les santeugatenques v a n a p r o f i t a r p e r s e n t e n c i a r el matx. ,'M.M.,'C.R.

FUTBOL DE SALA Olimpyc, 6 - Sícoris, 5 Olimpyc: Nortes. Octavi. Valverde, Jordi, David —cine inicial—. Mur, R e villa, Oriol, Manolo. Sícoris: Carles, Lloy, Planes. Cristian, Sebas —cinc inicial , Lsteve, Ljido, Alex, Villaverde. Gols: 0-1 Cristian ( 5 ) . 1-1 Revilla (12"), 1-2 Cristian (12'), 1-3 Ljido (19'), 2-3 Oriol (21'), 3-3 Octavi (22'). 3-4 Sebas (24'). 4-4 Jordi (26'), 5-4 Jordi (28'), 5-5 Cristian |30"), 6-5 Revilla (37). Arbitres: Quiíiones i Ramos. Bé. Targetes grogues a Jordi. Revilla. Carles. Planes, Cristian. Sebas. C o m e n t a r i : l.'Olimpyc va aconseguir dos punts molt importants després d'una bona segona part. A la primera meitat els locals van estar poc inspirats i molt apàtics, però a la represa i gràcies a la seva insistència i encert es va endur el triomf. C.R.

V o l e i P i n s d e l V a l l è s . — L'equip de volci aleví de l'escola Pins del Vallès encapçala la classificació del grup. després de sis j o r n a d e s disputades. El Pins ha fet 12 p u n t s i és l'únic equip que es manté invicte en el campionat. En l'última j o r n a d a va d e r r o t a r l'equip de l'escola Ferran i Clua per 2

sets a 0. En la pròxima j o r n a d a s'enfrontarà a l'Avenç. setè classificat. Sara F e r n à n d e z , Ingrid G a m a r r a . Astrid G a m a r r a , Sònia C a n t a c o r p s i Elena Fernàndez són les c o m p o n e n t s del Pins del Vallès. T o t e s elles s'entrenen amb Meritxcll Buscallà, que és la monitora d'aquest equip. C.R.

V o l e i F e r r a n i C l u a . — L'equip aleví de l'escola F e r r a n i Clua és novè en la classificació amb 2 punts, els mateixos que tenen el Pinar B, el Catalunya, l'Schola i ei Regina Carmeli. Les comp o n e n t s d'aquest equip són Maria Teresa C a n d a , L a u r a Vinas, Marta Vinas, Núria Vinas, Maria Bos-

quc. Bàrbara Eisele, Mònica Masip, Sara S e r r a n o , A n n a Barberà, A n n a Garcia, Carolina Milàn i Elena Martín. D e b o r a h Cladera és la m o n i t o r a d'aquest equip, que d e m à s'enfrontarà a l'equip A del Pinar. En l'últim partit el F e r r a n i Clua va p e r d r e contra cl líder del grup, el Pins del Vallès. / C.R.

HOQUEI SOBRE PAT' L'ESCA, 81 Granollers, 85 l'K Sant Cugat A: S c u l l a n o (4). d a r em i')). K o m e t o i i. M o i e n o (2m. ( a r a / o ( ; ). Hadosa | 4 | . \rgetito i -). I ontanals i 14). Albesa C l . ( i.uci.i I -). Solano i !. \sensio i C i G r a n o l l e r s : ( i u i v u i i-M. Clotel i •). lnsiisti I s |. ^ e-tc i i / u i l a i r c I 1 II. Hlancti I C l . José I >. t 'i.tiina í Si. ( 'orna i 14). \ leio i i I .11.1 | ICi. \ en1111. i I 1 l i

Arbitres: Kuhio i \li:;.nivi Coiuentari: I 'equip \ ce la t ' l SC ••. .i . lu.uv.i! u II de: i .'I i ']•- 'mili\.i per [li >nics '. ptiliK ( :L • ' i. M a, Jv ^pies de lenu •. ! p.n i:i "•.':' i.ai i:'i :-> minuts d. ' V:A\\ i \l

CB Mira-sol, 70 R. Cornellà, 49 ( l i Mira-sol: M a m i - •; l i. Miquel I S i. Rata C ' - i . I.IM i 2 . \ M.'i C I une iil.cial . Manolo I 1|. M I U I U : i.'.i. 1 du i I 4 i . Dani | 2 | R. (Ornellà: I c b i a n 10). Rodríguez ( i . ( i i a n e (li). M a i t i n c / (-). .Altes (12| cine inicial . l l e i r e r o s (2). 1 unes 14). Calaza (4). .Aragón (7). L.stalle (2). C e n a n t e s (4). hgea (2). Àrbitre: I . m a s . Correcte. C o m e n t a r i : Després d'un inici desconcertat el Mira-sol va controlar el joc i se'n va anar en el m a r c a d o r gràcies a la seva superioritat en el rebot defensiu i el ràpid contracop. A la segona meitat els locals van ampliar l'avantatge sense p r o b 1 c mes./C.R.

Vilafranca, 9-CH St.Cugat, 3 Vilafranca: Ortiz. Mateu ( I ) . ( C l o u |3). l'uigmascaro ( 2 i . Hidalgo l i ) cinc inicial . Mier ( 1 i. Ch St. Cugat A: Oriol. Beina: i 1 i. Marc. Burnai I 1 I. Collado ( I i ciri inicial . Angles. S a n / . Kvolueió del m a r c a d o r : 1-0. 2-0. •-<) t-li. 5-il. 6-0. 6-1. 6-2. 6-3. 7-3. ,v i

')-.'. \ r h i t r e : (ialan Malament. C o m e n t a r i : Tot i la icaccio del V L H temps el CH va perdie a \ dati irea Lis locals van diu la ir i ali-a d t s ilcl primer minut d, . n ..ui sentenciar d nialv .: pi.;: ei '<•. i i H Ï a m b un parcial de n . i n I s > K

l ESC, 23 St. Eost, 17 l'KSC: Juatipc. Armand (4i. l'eh i 1 I. l'omas (5). R o m e r o |2'.. \ l l i e d o i II. l:du (5) —equip inicial . IV :e I Uns I I |, Cinta (4). Sant Fost: Lelipe. Sala t 3 | . l'edio | 3 ) . Ivàn. Luismi (4). d u r e u i2). Perti (3) —equip inicial -. Mare l l i . I.uis

in. Arbitres: Pastor i Fernàndez. ( orrectes. C o m e n t a r i : Malgrat la victorià contra el Sant Fost. la U E S C ha dit definitivament adéu a les fases de sector. L'empat de l'Arrahona. quan falta una jornada p e r q u è acabi la fase d'ascens, deixa fora l'equip santeugatenc./P.M./C.R.

AGENDA FUTBOL • 1a catalana 11.45

Sant Cugat-Vilassar (Dg.)

• 3a regional 10.00 12.00 11.46 10.30

Can Cortés-C. Boada (Dg.) 25 Setembro-PB St.Cugat (Dg.) Júnior-St. Josep CJ (Dg.) Avam-Mira-sol (Dg.)

• Juvenil 18.00 Viladecans-St. Cugat (Ds.) 10.00 P. Pajaril-PB St. Cugat (Dg.| 15.30 Júnior-25 Setembre (Ds.) 18.00 St. Cugat-St. Cristòfol (Ds.)

• Cadet 16.00 Dosa-PBSt. Cugat (Ds.I Olimpic CF-St.Cugat (Dg.) 9.45 10.00 Júnior-PB R. Llorens (Dg.) 10.30 R. Tronchoni-Adesa (Dg.) 18.50 St.Cugal-Olimpic CF IDs.)

9.00

PB St. Cugat-St. Pere L. (Ds.)

BÀSQUET • 2a divisió estatal SÈNIOR 12.15 Montgat-UESC A (Dg.) SUB-23 10.30 Montgat-UESC A (Dg.) JÚNIOR 16.00 UESC A-St. J o a n Despí (Ds.)

• 3a preferent SÈNIOR 19.00 UESC B-Laietà (Ds.) SUB-23 17.30 UESC B-Laietà (Ds.) JÚNIOR 17.30 Berga-UESC B (Ds.)

• 3a categoria A SÈNIOR

12.00 J. Callús-Mira-sol (Dg.)

12.30 P Blanc-Blava-PH St. Cugat (Dg.)

SUB-23 17.15 Esc. Joviat-Mira-sol (Ds.)

JÚNIOR 11.00 PH St. Cugat-Castellet (Dg.)

• 3a catalana femenina

JUVENIL 18.15 Bigues R-PH St. Cugat (Ds.) 16.45 PH St. Cugat-Arenys M. (Ds.) 11.00 PH St. Cugat-CES (Ds.)

SÈNIOR 19.00 UESC-Pallejà (Ds.) JÚNIOR 12.30 Martorelles-UESC (Dg.)

VOLEIBOL 1a divisió estatal

2a divisió 12.00

Polinyà-Qlimpyc (Dg.)

• 3a divisió 16.00 Chess-Selga (Ds.l

HOQUEI SOBRE HERBA

19.00 St.Jordi-Valldoreix (Ds.) 17.00 Bokatas-Navas (Ds.l

M Divisió d'honor masc.

U Juvenil

16.00 At. Terrassa-Júnior (Ds.) 13.15 Júnior RC Polo (Dg.|

11.45

SÈNIOR FEMENÍ 18.00 CV St. Cugat-Ciutadella (Ds.)

FUTBOL DE SALA HOQUEI SOBRE PATINS

Divisió d'honor cat. 17.00 Champion-Masnou (Ds.)

• Divisió de plata

9 Campionat de Catalunya

18.00 Tenerife W.St.Cugat (Ds.)

2a CATALANA 12.30 Riudebitlles-CH St. Cugat (Dg.) 22.15 CH St.Cugat B-Cornellà (Ds.)

• 1a divisió A 15.30

Nat. Sabadell-Olimpyc (Ds.l

Esparraguera-Olimpyc (Dg.)

HANDBOL 1a catalana SÈNIOR

MASCULÍ

18.45 Manyanet-UESC (Ds.) JUVENIL MASCULÍ 18.00 Manresa-UESC (Ds.)

FUNDACIÓ

UNIÓ

LA UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT, UNA ENTITAT AMB PROJECCIÓ CONSTANT AL MUNICIPI.

ESPORTIVA SANT CUGAT HISTORIA I CONSOLIDACIÓ

La Unió esportiva Sant Cugat camina cap el seu desè aniversari. La seva fundació data del 1986. Durant aquests anys ha tingut la seva seu social a la Penya Blaugrana i a l'Ateneu Santcugatenc, fins que es va instal·lar a l'edifici actual situat a Cànovas del Castillo cantonada Pla del Vinyet de la nostra població. Es tracta d'una torre amb jardí que pot oferir diferents serveis als associats de l'Entitat. Actualment en són 316, als quals cal afegir un nombre superior al miler d'esportistes que estan vinculats a les seccions competitives o a les d'esport escolar que organitzen conjuntament amb l'Ajuntament. Durant aquests anys, diferents seccions han configurat una de les Entitats que a nivell esportiu'ha adquirit prestigi i força en el món associatiu santcugatenc. En els seus orígens fundacionals es va engegar amb equips de bàsquet. El 1988 es creen les seccions de natació i tennis de taula. Un any després, el 1989, s'absorbeix el Club Handbol Sant Cugat i es crea la secció d'aquest esport. El 1 992 s'organitza la secció d'esport escolar i se signa un conveni amb l'Ajuntament per desenvolupar l'esport dins de les diferents Escoles del municipi. El 1994 s'absorbeix el Club de Bàsquet Sant Cugat i dos anys més tard es crea la secció de gimnàstica rítmica. Des dels seus inicis l'entitat ha procurat oferir a la ciutat la possibilitat de practicar l'esport de forma lúdica i a la vegada competitiva, partint d'una àmplia base de practicants que permetessin el progrés del Club i dels seus i les seves esportistes. Un objectiu que l'entitat pensa que s'ha aconseguit i que ha anat paral·lel a a la integració en la vida quotidiana de la ciutat i en la seva participació en activitats populars com la Festa de Tardor, la Festa Major, les activitats d'estiu i Setmana Santa, i la primera Mitja Marató sobre patins, entre altres activitats. Aspecte exterior de la seu social de l'entitat. Foto J.A. Mula

LA FUNDACIÓ, EN MARXA Per tirar endavant i de forma més coordinada i formal l'objectiu inicial de l'entitat, la UESC crearà una fundació que només té pendents tràmits burocràtics per tenir la seva carta fundacional. Ha estat un procés lent però que a base d'il·lusió i perseverança ha arribat a bon port. Han acceptat ser patrons nats de la Fundació l'alcalde de Sant Cugat, el director del Centre d'Alt Rendiment i el president de Sant Cugat Comc. Segons els Estatuts, la finalitat de la Fundació és el foment i la promoció de l'esport amateur tant a nivell lúdic com de competició, amb especial atenció a l'esport escolar i de participació. També pretén fomentar i promocionar activitats lúdiques i culturals de participació popular, que aportin el coneixement de Sant Cugat i la millora de la seva imatge. Segons aquests estatuts, poden ser beneficiaris de la Fundació aquelles entitats sense ànim de lucre que realitzin activitats esportives, culturals i/o lúdiques dins de la fundació i que actuïn preferentment al municipi de Sant Cugat. La Fundació, a través de la Junta o de les comissions que pugui crear d'assessorament i consell, podrà determinar diversos tipus d'ajuts: aportacions econòmiques, assessorament organitzatiu o desenvolupament, recursos humans o de qualsevol altra forma que la Fundació cregui oportuna. Una Fundació que la Junta de la UESC espera que abans del juny d'aquest any pugui presentar-se a la societat santcugatenca. Aspecte interior de la seu social de l'entitat. Foto J.A. Mula

LA GIMNÀSTICA RÍTMICA, LA DARRERA SECCIÓ QUE S'HA INCORPORAT A LA UESC La recentment creada secció de gimnàstica rítmica va fer la presentació al Car fa dues setmanes. Han treballat de valent per començar a aconseguir resultats al llarg del present curs. Darrera d'aquesta iniciativa es vol engegar el proper mes de setembre una ESCOLA DE PROMOCIÓ de gimnàstica rítmica. Les persones o famílies interessades poden dirigir-se a la UESC per demanar més informació. Poden telefonar al 675 23 90 dilluns, dimecres o divendres a les tardes, o acostar-se directament al local social. En principi es preveu entrenar els dimarts i dijous de 18 a 20 hores a la Sala Esportiva municipal, al costat del pavelló. Ja es poden fer inscripcions per a nenes que tinguin com a mínim 6 anys.

La secció de gimnàstica rítmica. Foto J.A. Mula

L'ESPORT BASE ÉS EL FUTUR DE L'ENTITAT

Equip Júnior A. Foto Mane Espinosa

Entre els molts equips femenins i masculins que té la UESC a part dels sèniors, que participen en competicions d'alt nivell, hi ha, segons les edats, un bon nombre d'equips que s'entrenen durant la setmana i competeixen a nivell comarcal o nacional amb altres equips. Els equips de bàsquet júnior A i B estan formats per nois amb edats que oscil·len entre els 17 i 18 anys. Els dos equips participen a 3a catalana i l'A aporta jugadors algunes vegades a l'equip sub-23 i als sèniors. La UESC és una entitat que, amb els seus 10 anys d'història, ha consolidat moltes seccions i té molts projectes de futur al municipi.

•'.301 jviinliO-iií.Lihdpa JKH CZ.I

'. eQj ól!.in:ori-G h-.,\ '.) ,r hZ

-f.v;

p.o'.mz

PLA D'ACOLLIMENT FAMILIAR

• Divendres, 24 de març de 1995

Creu Roja Sant Cugat s'afegeix a la campanya engegada a tot Catalunya per potenciar el pla d'acolliment temporal de menors, iniciat el 1W3 i que ara es promou des de les seccions locals. Plana 29.

«CATALANISME» AL CONCILI

El Concili de la Tarraconense, reunit al Centre Borja, ha anunciat que debatrà la creació d'una conferència episcopal catalana que no implicaria la separació de l'Església espanyola. Plana 30.

MARGINACIÓ [.'Associació Compartir, integrada per vo luntaris de Rubí i de Creu Roja Vall doreix. va c o m e n t a r el curs passat l'alfabetització dels gitanos que viuen al CUS" cos V1UC11 dl tat de la ctra. de Molins de le Rei. Tres

tardes a la setmana van al campament, on s'ha muntat una aula improvisada per als nens d'entre 6 i 15 anys. Fils que s'acosten a la majoria d'edat aprenen a ^ c i e w s i e i l ii itl i i m j v i i i a vj l u u t tipiv_iiv.ii ei llegir i escriure l'escola dels dels Maristes Muristo llegir i escriure aa l'escola

de Rubí. Però tant els habitants de la colònia com els «mestres», com ells diuen, reclamen ara que se'ls busqui habitatge en una per poder v^u u n a aàrea i e a urbana u i i r t i u a uv.1 [ l e i u e i integrar llllv^vidi regularitzar l'escolarització l'escolarització dels dels nens. nens. ii regularitzar

Un grup de voluntaris reclama pisos per als gitanos de can Calopa L'Associació Compartir creu que Ajuntament I Han començat un programa per alfabetitzar i Generalitat han de buscar-los habitatges | els membres més joves del grup Sil.VIA BARROSO • Sant Cugat.— Amava Marino Barcirco té IS anys i assegura que vol ser "metgessa-, l a dos mesos que ha començat e! curs d'alfabctit/.aciò de l'Associació Compartir, a l'escola dels Maristes de Rubí. I s cl segon an\ que aquest grup de voluntaris, integrat per mestres de Rubí, objectors que fan la prestació social subslitutoria a la (reu Roja de Valldoreix i altres voluntaris de l'entitat, imparteixen cursos bàsics de lectura. escriptura i matemàtiques als gitanos de can Calopa. I.K alumnes son els fills de Ics sis famílies d'ascendència hongaresa instal·lades en un camp obert de la ctra. de Molins de Rei, al costat de la riera de Rubí, des del 1992. Després d'un curs acadèmic en què van establir contacte amb el grup de gitanos i van començar les primeres classes, l'Associació Compartir vol fer ara un pas més i demana a les administracions públiques que proporcionin habitatge a les d famílies que viuen al costat de les Pedreres Berta. 1,1 terreny, dins de l'Kntitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, pertany al terme municipal de Sant Cugat, i per així) reclamen a l'Ajuntament que hi intervingui. «Ens hem adreçat a l'àrea municipal de Sanitat i Serveis Socials —explica l'assessor tècnic de l'associació. Moisès Planas— però també a la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat. I.a responsabilitat es de les dues administracions. I fins ara, l'única resposta que hci·i obtingut és una visita d'una assistent social de l'Ajuntament i la promesa repetida de la Conselleria que estudiarà el problema». Planas assegura que demanen poc: «Si no poden ator-

Els partits de l'oposició al consistori aproven el pla contra incendis • Sant Cugat.— Els regidors de l'Ajuntament van aprovar per absoluta unanimitat cl pla integral de lluita contra incendis que es va presentar quinze dies enrere. El pla és el primer que es redacta a tot Catalunya després que el Parlament ordenés a tots els municipis tenir-nc un per decret. El pla fa un inventari exhaustiu dels recursos humans i materials del municipi. Segons el portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament, Francesc Llatjós, s'hauria d'haver inclòs en la comissió redactora algun membre del Patronat de Collserola. Aquest mateix argument el va fer servir el regidor d'Iniciativa per Catalunya, Jordi Casas. El portaveu progressista va assenyalar que cl pla és una eina magnífica en teoria, però «ara és necessari vehicular tots els recursos per poder-lo tirar endavant». Casas es va mostrar sorprès perquè un 27% de la massa forestal de la serra de Collserola pertany al nostre municipi. El tinent d'alcalde de Manteniment. Obres i Serveis, Joan Recasens, per hi seva banda, va afirmar que «tot i que estem en el compte enrera, ja hem començat la captació de voluntaris, als quals formarem després per actuar correctament». •• A . C .

Les multes de la grua es pagaran a Torreblanca

Nens que fan classe amb l'Associació Compartir al campament mostren dibuixos que han fet. Foto: JA. MULA. gar-los pisos de lloguer baix, almenys podrien adequar cl campament, posar-hi llum i serveis per millorar la higiene.» «Això —interromp Teresa Rado, de la família Marino-Rado ja ens va dir l'assistenta social que ens ho traguéssim del cap, que les acampades són il·legals.» Rado és la representant del clan per a les converses amb l'administració. «A

l'Ajuntament de Sant Cugat —explica— van ser molt amables, però el que volem és que es moguin d'una vegada.» I recorda que. «a més de la porqueria, hi ha uns brètols que de tant en tant ens tiren pedres i, com que no sabem qui són, la policia diu que no hi pot fer res.» Mentre continuïn Ics classes d'alfabetització a camp obert,

«amb l'al·licient de preparar-se la teòrica per al permís de conduir els que ja tenen 17 o IS anys». apunta Planas, les faran els voluntaris tres tardes a la setmana. «Però la seva formació —afegeix— no es podrà garantir fins que visquin en una zona urbanitzada i es matriculin en una escola. I tot i així, ja arrossegaran molt retard en l'educació.»

• Sant Cugat.— Els ciutadans als quals la grua municipal els ha retirat el vehicle per alguna infracció en l'estacionament podran pagar la multa al mateix pàrquing on es reté el cotxe. El dipòsit es troba al costat del mercat de Torreblanca, entre l'avinguda del Pla del Vinyet i la rambla del Celler. Fins ara els propietaris dels vehicles s'havien de desplaçar al carrer Esperanto per fer efectiu cl pagament, i després tornar fins al dipòsit municipal de cotxes per recuperar el vehicle. Segons el tinent d'alcalde de seguretat ciutadana de l'Ajuntament. Pasqual d'Ossó, «amb aquesta mesura es vol facilitar el procés a la persona que ha comès la infracció, i alleugerir un tràmit que ja provoca prou maldecaps al ciutadà». Per d'Ossó, «és una decisió presa perquè el ciutadà perdi tan poc temps com sigui possible». / x.c

IMMIGRACIÓ

OBJECCIÓ

Baula vol que els partits es defineixin sobre els immigrants en les municipals

El CASC organitza una campanya informativa als instituts de Sant Cugat

SÍLVIA BAROSO

• Sant Cugat.— L'Organització No Governamental de Sant Cugat Baula s'ha adherit a la campanya Igualtat de drets. Democràcia per a tothom, organitzada per una plataforma d'entitats que demana el posicionament dels partits sobre els problemes dels immigrants amb vista a les municipals. Segons Marta Solà, membre de Baula, «les administracions locals poden vigilar l'escolarització dels immigrants. procurar que rebin assistència sanitària i, fins i tot, ajudar-los a trobar habitatge». Tant Solà com l'equato-guineà Obam Mico, resident a Sant Cugat i

membre de la Federació de Col·lectius d'Immigrants de Catalunya, reconeixen, però, que «el gran problema és la llei d'estrangeria, cosa que els ajuntaments no poden variar». Amb tot, insisteix Mico, «la difusió de la campanya per ciutats és útil perquè la gent és més fàcil de mobilitzar des d'àmbits reduïts». Mico està convençut que, si hi ha pressió local a tot el territori i els partits també treballen des dels consistoris, «l'administració de l'Estat haurà de canviar de posició. No pot ser —continua Mico— que hi hagi una llei específica per als immigrants i ningú no faci res.

Als països d'on venim, hi ha unes lleis que compleix tothom que hi entra, però no s'aplica una legislació especial als estrangers». L'inici de la campanya coincideix amb cl cicle Fes del sud el teu nord. la quarta edició de les jornades sobre el desequilibri entre el Tercer Món i Occident que Baula organitza cada any a la Casa de Cultura. L'espectacle de cançons i contes africans de Rah-mon Roma continuen avui el cicle, obert dimecres amb una conferència sobre Rwanda. Dilluns hi haurà un vídeo-fòrum sobre Chiapas, i dimecres, un debat sobre el paper de les ONG.

XAVI CAVA

• Sant Cugat.— El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) ha començat una campanya de promoció de la insubmissió als instituts d'ensenyament secundari del municipi. L'objectiu és divulgar aquesta actitud com a resposta en contra de la mili, per sobre de l'objecció de consciència. Amb aquesta mateixa intenció, el CASC vol iniciar una campanya informativa entre les diferents entitats santeugatenques per evitar que demanin places d'objectors de consciència. Pels

membres del CASC, la prestació social substitutòria (PSS) és un succedani del servei militar i un càstig a la dissidència antimilitarista. A més, en molts casos els objectors ocupen llocs de treball, de manera que l'existència de la PSS és profundament insolidària per als joves. El col·lectiu també ha fet saber que un jove santeugatenc, Marc Serrés, s'ha declarat insubmís. Amb ell són ja quatre els insubmissos a Sant Cugat, dels quals fins ara només un ha hagut de declarar davant del jutge.

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

SERVEIS SOCIALS

La Creu Roja de Sant Cugat busca famílies que vulguin acollir menors temporalment Els responsables creuen que la ciutat té les característiques sòcio-econòmiques idònies SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— La campanya va començar el febrer de 1993. La Creu Roja posava en pràctica l'acolliment familiar temporal, previst per la llei de protecció al menor i molt estès

a Europa. Al principi es van rebre 245 trucades de famílies interessades, però actualment només hi ha 13 infants acollits en tot Catalunya fruit d'aquest primer intent. Ara, l'entitat ha decidit rellançar la iniciativa i fer-ne una pro-

moció descentralitzada a través de les seccions locals. Les famílies de Sant Cugat amb fills i estabilitat econòmica demostrable poden aspirar a acollir temporalment un menor tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància.

Matrimonis de 35 a 50 anys, amb fills, en què tots dos membres de la parella treballin i que tinguin un nivell d'ingressos mitjà, entre 2 i 5 milions de pessetes anuals. Aquestes famílies són les que busca la Creu Roja en la campanya de rellançament del pla d'acolliments temporals de menors. La tècnica local de voluntariat de la secció Sant Cugat-Rubí, Pilar Rodríguez, creu que aquest tipus de família «ha de ser fàcil de trobar a Sant Cugat». «Almenys —matisa Rodríguez— això és el que deduïm per les característiques de la població, quant a estabilitat econòmica i nivell cultural.» L'objectiu del pla d'acolliments familiars de la Creu Roja de Catalunya és normalitzar una mesura que preveu la llei de protecció al menor com a alternativa a les adopcions. Són acolliments temporals de menors tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAI) del Departament de Benestar Social de la Generalitat que han de servir perquè nens que viuen en centres de protecció creixin en un ambient més proper al que seria una unitat familiar normal, però sense perdre el contacte amb els pares naturals. Aquest sistema, molt estès a la resta d'Europa, no s'ha arribat a implantar mai a Catalunya. El Departament de Benestar Social va donar suport a la primera iniciativa de la Creu Roja, el febrer de 1993. per posar en marxa el pla. Es va fer una campanya publicitària, des de Barcelona i a tot Catalunya, i 245 famílies interessades en els acolliments van trucar en un primer moment. Els participants en el curs de formació

Les famílies que participin en aquest pla d'acolliment hauran d'educar nens de més de 8 anys. [niu: J.A. MULA. i selecció van ser només 47 i, finalment, es van fer 16 acolliments, dels quals en queden 13 actualment. Per reactivar el pla, la Creu Roja ha decidit descentralitzar-ne la promoció a través de les seccions locals. Ara, els interessats han de trucar a la seu de la Creu Roja a Sant Cugat. El pas següent serà

una entrevista personal amb la tècnica local de voluntariat o amb un estudiant de pedagogia per comprovar l'interès real de les famílies, que han d'estar disposades a educar nens de 8 a 17 anys que poden presentar dificultats de comportament, disminucions o malalties cròniques. «Una de les condicions que posem, i per això

fem les entrevistes a domicili —diu Rodríguez—, és que tots els membres de la família hi es tiguin d'acord. Fins i tot, si hi ha un nen de 5 anys, hi ha d'estar d'acord.» Després d'aquesta primera selecció, seran els responsables de la seu provincial de Barcelona els que faran la tria definitiva.

Arcadi Oliveras proposa els comptes solidaris per ajudar el Tercer Món S.B.

H Sant Cugat.— La implantació dels comptes solidaris, les botigues de comerç alternatiu i la pressió fiscal sobre els moviments especulatius de capital van ser les mesures proposades per l'economista i vice-president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras, com a noves vies d'ajut al Tercer Món durant la tertúlia organitzada divendres pel Grup del 0,7% i Més de Sant Cugat. Segons Oliveras, aquests mecanismes «permeten la implicació individual de cada ciutadà, al marge de la cessió del 0,7% dels pressupostos públics». Els comptes solidaris són una modalitat molt estesa a la resta d'Europa: es basen en la renúncia als interessos que dóna el banc al cap de l'any als titulars dels comptes d'estalvi per cedir-los a un projecte de cooperació. «És una mesura sorgida de la societat civil europea —va dir Oliveras— i acabarà arribant a Catalunya, de la mateixa manera que s'han implantat les botigues de comerç equitatiu, que venen productes del Tercer Món que normalment serien més barats per potenciar el comerç i la producció als països d'origen.» La proposta d'augment de la pressió fiscal sobre els especuladors i les accions empresarials contaminants és, pel vice-president de Justícia i Pau, la que pot permetre obtenir un volum més important de recursos per a l'ajut del països pobres: «És una possibilitat que cal tenir en compte, perquè a hores d'ara ja no és el 0,7% el que necessiten: és el 6,5%.» L'acte en què va intervenir Oliveras proposava el que els membres del col·lectiu que va acampar a la plaça de Barcelona a final d'any han definit com «una reflexió per anar més enllà del 0,7%». Però l'ocasió es va aprofitar també per comunicar que ja hi ha «una reunió emparaulada amb l'alcalde —segons que va dir Josep Iglesias, un dels portaveus del grup— per acabar de definir la comissió de seguiment a partir de la proposta redactada per la plataforma fa unes setmanes».

COOPERACIÓ

«L'esperança a Sarajevo depèn de l'ajut humanitari», segons la refugiada Jasmine Jelic Comença una recollida d'aliments a Sarajevo per Croàcia, via Split. SÍLVIA BARROSO «Allà —diu Jelic— hi ha una de • Sant Cugat.— «El fet de saber que els ciutadans europeus els en- les rutes blaves, protegides pels cascos blaus, que en situació de vien voluntàriament aliments és tranquil·litat relativa, com ara, el que manté l'equilibri psicològic que hi ha la treva, s'obren de dels habitants de Sarajevo.» Per tant en tant, quan els serbis ho la refugiada bosniana a Catalunya permeten.» Jasmine Jelic, la raó de ser de les campanyes d'ajut humanitari Jasmine Jelic, Sanela Kasimolic és l'esperança que implica per als —també refugiada bosniana a Cabosnians, més que l'aportació de talunya— i Diego Arços —del material, que, segons afirma, «en col·lectiu Ajuda Obrera a Bòsqualsevol cas sempre és insufinia— van formar la mesa de concient». ferenciants en la xerrada Què passa a Bòsnia, amb què es va preJelic és membre de la família sentar la campanya, dilluns al vesrefugiada que viu a Castellbisbal, pre. «Aquestes campanyes i els apadrinada per famílies d'aquesta ciutat i de Sant Cugat. Ara, di- col·loquis són necessaris —va dir Jelic— per recordar a molta gent rigeix l'associació Pau pels Balque a Bòsnia encara hi ha guerra. cans, plataforma que ha organitzat A mi m'han arribat a preguntar una recollida d'aliments que va per què no torno al meu país, començar dilluns a 25 ciutats caperquè creuen que ja s'ha acabat talanes i que a Sant Cugat té tot.» La manca d'informació és el suport de Sant Cugat Ajuda també, segons Diego Arços, la Bòsnia i Bombers Voluntaris de causa que la guerra continuï: «Si Valldoreix. Amb la iniciativa, estothom s'estigués en un camp de peren recollir unes 15 tones d'arefugiats o Sarajevo —va asseliments, que intentaran fer arribar -•JJJJ;J| liiu :rn;vjii) II'IKI·J'JU

Els impulsors de la campanya a la xerrada de presentació. Foto: J.A. MULA. gurar— amb el setge al voltant un parell dies, el conflicte s'acabaria ràpidament.» Pau pels Balcans té previst por-

g u i .KijnaiD-ínoy -iu ÜIOJJ·J(OO U |

.u/nj

<JI -JD rjqi,q ij

tar a Bòsnia abans de l'I de maig i veïns fins al 2 d'abril: «El primer els aliments enllaunats que es re- dia de maig s'acaba la treva —recullin a la Casa de Cultura o al corda Jelic— i després serà imlocal de l'associació de propietaris possible entrar a Sarajevo.» .-:JI IJIÍI O/Ï ugiiMi i

aiu;ignimi

Jh^U^/

HlbC

b JiUIJIí'JI

UJ11V1

PUNT DIVERS

ELS 4 C A N T O N S

L L L UNCILI CAI A LA AL CEIN I Kb bSO KJA

El concili creu «possible» la creació d'una conferència episcopal catalana Una paït proposa que rEsglésia cedeixi els immobles que no utilitza per a habitatges s<xïals Cl·ll.lAC'l·RNADAS.

I Sant Cugat. I oi i que serà el debat estrella de la propera v ^ i o de treball, el Concili Provincial Tarraconense va c o m e n t a r a plantejar-se aquest cap de setmana la possibilitat " D e m a n e m un estatut jurídic propi per a ('.ttolunva••. \ a argumentar mossèn Joan Busquets. «per evitat que es n enqui la unitat pastoral de les diòcesis catalanes». En aquest sentit, el relator del que serà la quarta ponència que debatia el Concili Provincial Tarraconense. cent i,id.i en la comunió eclesial i la cooidinació interdioeesana. \a uianttestar: «La creació d'una conicicncia episcopal catalana es un.i via possible i que desitgem, tot i que no es l'única.- De totes maneres, va matisar mossèn Busquets, «no s'ha d'entendre com un instrument separatista". De tet. segons cl que es desprèn del concili, la conferencia episcopal catalana hauria de mantenir una telacio molt estreta amb l'I'sülcsia espanyola. Aquest debat, peto, centrarà la sessió tic treball que es tarà al ("entre Borja cl cap de setmana vinent. De moment, el concili sí que va presentar propostes concretes sobre hi posició que ha d'adoptar l'Església respecte de la marginació i la pobresa. Mossèn Antoni Oriol, que va presentar la ponència, va demanar que l'església elabori un cens exhaustiu dels seus béns immobles per des-

de crear una conferència episcopal catalana Joan Busquets. Però el concili va debatre com «potenciar la unitat pas j també la posició posició cie de l'Església respecte cle de com una una manera m a n e i a de uc «poienciai la unuai paslarnoc ta i r.sgiesia respecte ' " ' ' diòcesis ''', ••' de segons toral cle les 'vuit de Catalunya., Catalunya., segons la marginació i la pobresa, i va proposar que :ili ii degà degà de de va explicar el relator del concili s'elabori un cens dels seus béns immobles la Facultat de Teologia de Catalunya, mossèn | per cedit els que no utilitza.

LI Ce litre Borja serà la seu del Concili Provincial Tarraconense fins al 4 de juny. l'i tinar els que no utilitza a habitatges socials per als mes pobres. Ratificant-se en la doettina social que Joan XX111 va expressar en

el Concili Vaticà II. mossèn Oriol va proposar un repartiment dels béns basat en cl concepte cristià de la propietat, recordant que «en

: f.LS 4 CANTONS.

situacions d'extrema misèria, els béns son comuns, i el que legalment i objectivament s'entèn com a robatori no ho és».

Duciulic-

dc marc de l'H)-

Mans l nides reuneix demà vuit corals de Sant Cugat al Monestir S !i

H Sant Cugat. Vuit corals de Sant Cugat cantaran demà a les deu del vespre al Monestir en el que es un dels actes mes tradicionals de la campanya del grup local de Mans l'nides. La coral Aulos. la Societat Coral la Lira. la coral de la l ' n i ó Santcugatcnea. la de l'associació de pares del col·legi la Farga, la coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, el g r u p d'havaneres T a r d o r , que també pertany a la l ' n i ó Santcugatenca. i la coral Harmonia de Valldoreix cantaran 4 cançons cadascuna. El repertori recorrerà iles de la cançó popular catalana fins als cants espirituals negres. passant per nocturns de Mo/art i composicions clàssiques de l'Europa central. El concert acabarà amb la interpretació comuna del Cànon de /<; l'nu. La convocatòria s'inclou en els actes de la d o t / e n a campanya de Mans l'nides Sant Cugat per recaptar tons d'ajut al Tercer Món, que aquest an\ es destinen al finançament de la segona fase de construcció d'una planta de classificació de deixalles en un suburbi de Quito, la capital de l'Equador. Per acabar la planta. calen 5 milions de pessetes, seitons el pressupost calculat per la cooperativa Nueva Vida. Aquesta entitat organitza la feina dels nunadorcs. immigrants a la capital de l'Equador que en els últims anys han arribat de zones rurals i que subsisteixen recollint deixalles que venen a indústries que les reciclen. L'objectiu de la cooperativa és que els nunadores puguin distribuir els materials sense intermediaris perquè obtinguin el màxim benefici de la seva feina.

CERVESERIA - ROSTISSERIA

LOS PINCHITOS Ctra. Cerdanyola, 52 Tel. 675 06 02 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS Sant Cugat té un nou local, des de fa

un pa petitet farcit a m b xoricets de

es concentra especialment al migdia i

molt poc temps, per poder g a u d i r de

C a n t i m p a l o , b a r r e g e s de t o n y i n a i

també a partir de les set de la tarda, en

bones tapes i del millor servei. «Los

maionesa o botifarra o «morcilla».

aquest ampli local es pot menjar d'allò

Pinchitos», a la carretera de C e r d a -

Quan

més bé. Hi ha una carta amb cuina de

nyola, és un bar restaurant on es troben

necessites demanar una tapa. A m b la

mercat i casolana. Però, des de fa una

les tapes més imaginatives. A banda de

c o n s u m i c i ó , el Paco o l ' A g u s t i n a et

s e t m a n a , els p r o p i e t a r i s

les clàssiques de «callos», les patates

posen alguna cosa per acompanyar la

Pinchitos» preparen, a més, un menú.

braves, les truites o embotits, l'Agustina,

beguda. I no són les típiques olives. Pots

Tot un assortiment de possibilitats per

q u e és q u i té la paella pel m à n e c ,

e n g a n y a r l'estómac a m b a l g u n dels

g a u d i r de bones especialitats gastro-

prepara algunes creacions pròpies que

«montaditos» que prepara ella. Si la

nòmiques que garanteixen l'èxit. A «Los

elabora amb les matèries primeres que

primera tapa t'anima, pots repetir, però

Pinchitos» no hi falta mai gent, però

té en cada moment.

no sortiràs de «Los Pinchitos» sense

l'atenció és impecable. «De bon principi

Cada dia hi ha alguna cosa diferent. La

haver tastat les especialitats de la casa.

a i x ò ja es v a fer p e t i t » , a s s e g u r a

seva especialitat són els «montaditos»,

A més de la consumició de tapes, que

l'Agustina.

vas a «Los

Pinchitos»,

«Los

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

PUNT DIVERS

SEGURETAT CIUTADANA La recent introducció de la policia icia de barri als districtes ha significat un salt qualitatiu en un servei que es presta al centre des de fa dos anys. És uni model de policia importat d'altres països que respon, segons els responsables de Seguretat Ciutadana, a una necessitat de la pròpia societat. El procés ha exigit un canvi en l'actitud dels policies, molts dels quals fins ara tenien una vocació més propera a la lluita contra el crim que no a l'assistència als ciutadans.

bies» de Sant Cugat Els «bobbies» )mença a passejar per Valldoreix i els districtes La policia de barri comença XAV1CAVA B Sant Cugat.— «És important que els veïns se sentin protegits pels policies que habitualment patrullen pel seu barri i, fins i tot, que els arribin a conèixer personalment.» Aquesta afirmació de Tintendent en cap de la Policia Local, Moisès Simón, descriu prou bé la intenció que hi ha darrera del concepte «policia de barri». Tothom té al cap la imatge del típic policia anglès, els coneguts bobbies, passejant-se pels carrers de Londres tot atenent els diversos problemes dels vianants. Aquesta és la filosofia que es vol implantar a Sant Cugat, una filosofia que, malgrat tot. ha d'afrontar certes dificultats. La considerable extensió del municipi és agreujada perquè una part important de la població es troba disseminada en urbanitzacions. Com explica el tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Pasqual d'Ossó, «és impossible per a una patrulla a peu recórrer tots els carrers dels districtes, ni que sigui només un cop al dia». Per tant, el servei s'ha de realitzar en un vehicle tot terreny, cosa que limita el contacte amb els veïns. Per D'Ossó, «com a mínim els veuen passar, i això sempre és tranquil·litzador». «A més, els poden aturar quan hi ha un problema», diu. Canvi de vocació El canvi en la filosofia que guia aquest servei ha exigit, al mateix temps, un canvi en la mentalitat del policia que ha d'oferir-lo. Pasqual d'Ossó admet que «per alguns policies potser ha estat frustrant aquesta nova orientació, perquè la seva vocació era fer tasques més típicament policíaques, però de tota manera s'hi han emmotllat

La policia de barri patrulla als districtes des de començament de març. Foto: J.A. MULA. perfectament». D'Ossó diu que s'hi han adaptat fàcilment perquè un policia tant ha de ser «una persona exquisida, que treballa integrada en la seva comunitat, com una persona molt dura, que ha de realitzar tasques com una detenció». Per reforçar el canvi de mentalitat, els superiors acostumen a felicitar aquells agents que s'han distingit en algun servei d'assistència al ciutadà. La policia de barri funciona amb un nombre limitat d'efectius. Als quatre agents que patrullen a peu pel centre urbà, se n'hi han d'afegir dos que ho fan al

POLICÍAC

sector de Valldoreix i Mira-sol, i dos més pel de la Floresta i les Planes. Per Simón, «no és convenient ampliar el servei, perquè no es pretén convertir Sant Cugat del Vallès en una mena d'estat policíac». Simón creu que la millora del servei passa per una més bona coordinació entre els diferents cossos policíacs, i no per un increment dels efectius. Segons ell, la mitjana de policies per cada mil habitants a l'Estat és molt superior a la de la Unió Europea. L'extensió del servei de policia de barri als districtes ha estat qualificada pels seus responsables

d'«experimental», i sembla respondre a una voluntat global d'apropar als ciutadans allunyats del centre els serveis que la resta pot rebre amb més facilitat. Altres exemples d'aqust voluntat, com el furgó informatitzat que ha de realitzar els atestats en el mateix lloc dels fets, o les brigades municipals, es troben encara en fase inicial. Per Moisès Simón, la Policia Local s'ha d'integrar en aquesta tendència, i els agents «s'han de convertir en els interlocutors del veïnat per tal de solucionar molts dels problemes que poden sorgir».

DROGUES

Autoritzen Pinterrog^tori del Detinguts els traficants de les presumpte assassí de la noia que Planes que van vendre heroïna van trobar morta a la Floresta a la dona morta de sobredosi Està detingut a l'Estat Francès SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La jutgessa de Rubí que instrueix el cas va autoritzar que agents de la prefectura de Barcelona de la Policia Nacional es desplacessin aquesta setmana a l'Estat Francès per interrogar el presumpte assassí de la noia que es va trobar morta i amb les mans mutilades a la Floresta el 9 de novembre. El sospitós, l'uruguaià de 41 anys Santiago Carlos Rodríguez Núnez, va ser detingut la setmana passada a la ciutat francesa de Pau quan intentava cobrar uns xecs de viatge falsificats. Les empremtes dactilars van permetre la identificació del presumpte homicida, ja que els dos passaports que se li van trobar duien els noms falsos de Sergio Alberti i Héctor Rodríguez. Tot i que el govern espanyol ja ha demanat l'extradició del presumpte homicida, s'ha autoritzat la comissió rogatòria per interrogar-lo a l'Estat Francès perquè

els delictes d'estafa que hi ha comès l'obligaran a complir condemna en una presó francesa abans de ser extraditat. Rodríguez, considerat el company sentimental de Sílvia Sànchez Alcàntara, de 20 anys, era buscat per la policia espanyola des del novembre. Segons els indicis de la policia, l'uruguaià és l'home que va intentar enterrar el cadàver mutilat i desfigurat de la seva víctima en un camp obert de la carretera de Vallvidrera, a l'altura de la Floresta. Un indigent que el va veure abandonar el cos va avisar la policia. Després de l'aixecament del cadàver, les investigacions per identificar la noia van portar fins a l'Hospital General de Catalunya, on havia estat atesa d'una ferida en un peu causada per un accident de trànsit dies abans de morir. La radiografia de l'hospital va donar la pista definitiva i el company de la noia en els últims dos anys es va confirmar com a sospitós principal de l'assassinat.

Són els principals «camells» de Sant Cugat SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Una dona de 29 anys i un home de 44 han estat detinguts per agents de la comissaria de Sant Cugat de la Policia Nacional com a sospitosos d'haver venut l'heroïna que va causar la mort per sobredosi a una noia de 19 anys a les Planes. Els detinguts, que han passat a disposició del jutjat de Rubí, són la dona i un col·laborador del traficant de Sant Cugat Juan Redondo, conegut amb el sobrenom de Juan el Mecanico. L'individu té la base d'operacions habitual en un taller de les Planes que comparteix amb el seu germà Victorino. El company de la noia morta després d'haver consumit la droga que havien comprat al taller, que havia anat amb ella a les Planes i que també es va injectar una part del contingut de la dosi, va ser qui va descriure els traficants a la policia i va permetre la identificació i la detenció dels sos-

pitosos. Tot i que al principi la policia treballava amb la hipòtesi que el venedor de la droga havia estat Redondo mateix, detingut altres vegades per tràfic d'haixix i cocaïna, la descripció del testimoni no hi encaixava. Finalment, es va poder localitzar un paleta que no estava fitxat per la comissaria de Sant Cugat i que seria un nou col·laborador del principal traficant que hi hagut a la ciutat en els últims mesos. Tot i que no ha estat detingut a Sant Cugat, Juan Redondo, que té un altre punt d'operacions en una casa de Vallvidrera, va ser detingut finalment per agents de la comissaria de la zona III de Barcelona per haver venut heroïna a un home de 30 anys que també va morir de sobredosi. En l'operació de Barcelona, la policia va confiscar haixix i heroïna amb la mateixa composició que les restes trobades a les dosis que van comprar els dos joves que van morir de sobredosi.

Detenen els autors de l'atracament del Deutsche Bank B Sant Cugat.— Dos germans de Sant Adrià de Besòs que han estat detinguts pel grup d'atracaments de la Policia Nacional a Barcelona són els presumptes autors de l'atracament a l'oficina del Deutsche Bank a la plaça dels Quatre Cantons, comès el 27 de desembre de l'any passat. José Maria Gonzàlez Vallés, Lico, de 31 anys, i el seu germà Guillermo, de 30, són sospitosos d'haver comès 27 robatoris en bancs i caixes de Barcelona i d'altres ciutats de la rodalia. En aquesta llista de delictes s'inclouria l'atracament al Deutsche Bank, d'on van obtenir un botí d'un milió i mig de pessetes. Tot i que el robatori es va fer de dia i hi havia un cotxe patrulla molt a prop del lloc, l'envelat de Nadal muntat a la plaça durant les festes va impedir la visibilitat, segons la policia, i va permetre que els lladres fugissin. La setmana passada, després de mesos de vigilància policíaca, agents del grup de robatoris de la prefectura de Barcelona van seguir els dos germans després d'haver comès un atracament en una entitat bancària del carrer Ausiàs Marc de Barcelona. Després d'una persecució i d'un tiroteig amb trets llançats a l'aire, la policia va detenir José Maria Gonzàlez a casa seva i, al cap de poques hores, es va trobar el seu germà Guillermo, que també tenia una ordre de recerca i captura d'un jutjat de Barcelona. / s.B.

La policia agafa un home sospitós d'haver provocat quatre focs B Sant Cugat.— Un individu sospitós d'haver causat 4 incendis forestals, a Valldoreix i la Floresta, va ser detingut la setmana passada quan presumptament acabava de calar foc prop de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Valldoreix. Una trucada anònima a comissaria va servir, segons la policia, per detectar el focus amb rapidesa i avisar els bombers del Parc de Rubí. El denunciant va donar la localització exacta del foc i, al cap de poc, es van detectar tres focus més. Tenint en compte la descripció del sospitós que va facilitar el testimoni, la policia va fer una batuda pel bosc de la rodalia i, a uns 50 metres d'un dels focs, va trobar un individu que corresponia a les característiques físiques descrites. El sospitós, que tenia pendents ordres de recerca per altres delictes, va ser detingut i posat a disposició judicial. Un cop extingits els quatre focus, es va calcular que la superfície cremada havia estat d'unes 6 hectàrees de massa forestal. / S.B.

Periodistes catòlics de tot el món, reunits al Centre Borja B Sant Cugat.— Membres de la Unió Catòlica Internacional de la Premsa (UCIP) s'han reunit aquesta setmana al Centre Borja de Sant Cugat per debatre temes relacionats amb la comunicació i la tolerància, amb motiu de la celebració de l'Any Internacional de la Tolerància, declarat per les Nacions Unides. La UCIP agrupa més de 2.000 editors, directors de mitjans de comunicació i periodistes catòlics de tot el món i és present en institucions internacionals com la Unesco. Els representants reunits aquesta setmana a Sant Cugat fan avui una visita a Montserrat, on s'entrevistaran amb l'abat, Sebatià Bardolet, i seran rebuts després pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, en audiència privada. /s.B.

3 2

FI S R A C O N S D l S A N T C l GAT

. Divendres. 24 de marc; de l 1 ' 1 ^

TROFEl" Ü F BALLS D F SALO

Parelles de ball d'arreu de l'Estat Espanyol es trobaran el cap de setmana al pavelló municipal en un trofeu de balls estàndard i llatins. organitzat per una escola de ball de Sant Cugat. Plana 35.

1:1 diari Els Quatre Cantons ha dissenyat un concurs per apropar imatges de Sant Cugat als seus lectors. l'ins al dia 30 es poden presentar les butlletes de participació. Plana 33.

LA VIDA SOCIAL V

Opera de Cambra de Sant Cugat, una entitat amb projectes de futur Necessiten un fort suport econòmic per portar òperes de cambra a l'escenari ()pcia de Cambra de Sant Cugat c- una entitat iclalivamcnl nina que es va presentar a l'auditori de ia no-li.i població el mes de novembre passat. 1 li anv abans havia començat la seva tasca amb a c >l l a H ae l o .•n .-sirena de dues operes de CMCA

cambra al municipi. Amb el temps han constituït una junta i han anat captant socis que actualment arriben a 200. I 1 seu objectiu principal es difondre i potencial l'opera de cambra en català ties de Sant Cugat a arreu del país. Aquest grup

d'amics melòmans treballen amb entusiasme, tenen idees, han connectat amb cantants, han dissenyat molls projectes i estan fent molts contactes. l i s falta. però. un patrocinador privat per portar les òperes damunt de l'escenari.

al .unb U

icnv in I ,|ona I i a v . a i desilgi. r. es cs| i iclai'u ;r. Mini es po-li a S aU < a.:..i i . nu ( al.iiunvu n i Benet, que \1 i'l i de I'l ntilal. \ I o nlsei i al ( airo. que le Ics vocals, parlen ni '.isiasme d e b projee- . | Ü . han dissenyat amb I i n 1 lusia. la Maria Dol'l·loi Jove i la Aid. Monlseirat Benet. Tots ells toi meu la junta de l'entitat ( )peia de Cambra Sant Cuea! que es troba, aia com aia. pci iodicameiU en una casa particular on tenen la seu social.

Van començat a treballar el desembre de LW3 en una col·laboració que van ter amb el ( entre ( ultural en la producció de Rita i // inaestro ili ctipella. I I concert de presentació cl van fer el novembre de IW4, en una audició de dilerents peces operístiques que van intciprelat' desinteressadament diversos cantants. La Mariona i la Montserrat volen deixar clar que l'opera de cambra es una peca de curta durada d'un o dos actes amb un argument més aviat divertit. La posada en escena, l'orquestra, els músics, moltes vegades corresponen a l'estructura de l'òpera de gran format. Lis compositors que tenen obres d'aquest gènere són per excel·lència Mozart, a part de Cimarosa. Doni/etti i Rossini entre altres. I / a s s o c i a c i ó en el seu

Concert de presentació de l'Òpera de Cambra el novembre passat, t-HM: J( >AN LLAMAS. prospecte de divulgació anoten que «Òpera de Cambra de Sant Cugat s'ha creat amb la intenció d'aportar a l'àmbit musical i cultural del nostre país un treball operístic de qualitat a l'abast de tots els públics, amb l'objectiu principal de p r o m o u r e i donar a conèixer l'opera de cambra. Es tracta, doncs. d'un tipus d'obres que per la seva estructura puguin ser representades en qualsevol teatre tot adaptant els textos

en català.» 1 és que, a part de la difusió estrictament musical. l'òpera de cambra de Sant Cugat vol col·laborar en la normalització lingüística del nostre país en l'àmbit de l'òpera. Aquest fet per si sol ja és prou atractiu i es complementa amb el propòsit d'introduir-se en el món de l'òpera a través d'una música atractiva i d'una lletra entenedora. Aquesta tradició es re-

munta a països europeus. com Anglaterra o Alemanya. on la música i aquest gènere estan força arrelats. Des de fa un mes, la junta de l'entitat s'ha proposat donar-la a conèixer i a oferir un concert senzill que ha titulat Moments d'òpera. Es tracta d'un espectacle operístic on la soprano Mariona Benet, la m c z z o - s o p r a n o Montserrat Benet, el tenor Francesc Xavier Vas i el baríton Xavier C o m o r e r a ofe-

reïxen amb acompanyament de piano fragments d'obres de Mo/art. Doni/etti. Rossini i Verdi. .Ia els han contractat per actuar cl gener del 1W(> a l'auditori, recentment inaugurat. de Lleida, Esperen que abans del lWfi vinguin altres actuacions, ja que el seu cost no és gaire alt. LI projecte, però. de més envergadura és portar en escena // maestro ili Capella de G.P Telemann i l.a caníhwlc di Hiatnmonio de G. Rossini. Cada una d'aquestes produccions té un alt cost econòmic. Més de tres milions per òpera que. amb escenaris, orquestres, cantants, vestuari i la producció en general, estan més que justificats. És per aquest motiu. que des que es van fundar han estat buscant un patrocinador d'iniciativa privada. A nivell institucional han rebut la col·laboració de l'alcalde de la població. Joan Aymerich, que des del primer dia ha donat suport a la seva iniciativa i, com diu en el prospecte del dia de presentació, «és indubtable que la seva presència i la seva tasca ajudaran a enfortir, encara més, el teixit cultural de la ciutat». T o t h o m qui vulgui ser soci col·laborador de l'òpera de cambra de Sant Cugat pot telefonar al 6740388 on l'informaran de tot el que faci falta. La quota a pagar a nivell individual és de 3.000 pessetes l'any, mentre que si és familiar és de 5.000. Hi ha reduccions previstes per a estudiants i jubilats.

El carrer Migdia, lliure d'aparcaments i amb més voreres IKAM'l-SC CARBÓ

I Centre.— L'àrea de Manteniment. Obres. Serveis i Medi Ambient ( M O S M A ) de l'Ajuntament de Sant Cugat ha a r r e g l a t , d u r a n t aquestes darreres setmanes, el caircr Migdia. I es obres d'aquest carrer. que no amida mes de 100 melics i que es paral·lel a Santiago Rusiíïol. han consistit a asfaltat-lo. a realitzar les voreres mes amplies i a instal·lar-hi un nou enllumenat. l'er aquest motiu ara serà

un carrer amb més seguretat on no es podrà aparcar, i en el qual es podia passejar tranquil·lament. La junta de l'Esbart Sant Cugat, amb motiu de les obres que duu a terme al seu local social, ha tet ai tibar aquestes inquietuds a l'Ajuntament, per tal que eN seus associats i, sobretot, la canalla de l'escola de dansa i dels bastoners poguessin entrar i sortir més còmodament. i amb mes garanties de seguretat amb vista al trànsit rodat.

Activitat cultural a l'Ateneu Santcugatenc I Sant Cugat.— l'n el butlletí número 47 de l'Ateneu S a n t c u g a t e n c es c o m e n t a l'impuls que aquesta Entitat vol donar a la secció cultural. La secció de fotografia. cinema i vídeo prepara, del 25 de març al 2 d'abril, una e x p o s i c i ó fotogràfica on prendran part artistes abcionats. professionals i ama tears. Í'S prev ist que una petita pari de I'CVOOSKIO l'ocupin ohies de joves -antcugaiencs o barcelonins entorn de detalls de la cuitat. D'ailra banda. K:O:)1 cada any. dilerents associa's eslau preparant la tradicional trobada de poetes que convocaran properament. En l'àmbit literari anuncien. com a nova activitat. que per la festa major d'enguanv pensen organitzar el I Certamen Literari que en llengua catalana preveu incloure bastanlcs tècniques literàries. Per toies Ics activitats previstes la gent que tingui interès a participar-hi o col·laborar-hi pot acostar-sc a la seu social de l'Ateneu, plaça Pep Ventura. 1. els dijous de 6 a <S del vespre. El butlletí recull també un recordatori del soci Jaume Manresa, que visqué intensament l'entitat i morí fa pocs mesos, i un resum de la conferència que feu Pere Baltà sobre la seva tasca al Parlament espanyol, i-'.i

Acaba l'admissió de treballs als Jocs Florals • Sant C u g a t — El dia 31 de març es tanca el període d'admissió de treballs dels XIII Jocs Florals de la Gent Gran. El casal d'avis de la Generalitat i la llar d'avis de la Parròquia han estat recollint aquestes setmanes els diferents treballs de poesia i narració que persones de la tercera edat han escrit per a l'ocasió. E n horaris de tarda, qui encara estigui animat o animada a participar pot fer arribar els escrits als carrers Valldoreix, 9, o Santa Rosa s/n. Els organitzadors esperen que, amb la unificació d'esforços de les dues entitats que treballen per la gent gran, augmenti la participació i es guanyi en qualitat. El jurat, integrat per rep r e s e n t a n t s de l ' A j u n t a ment, del món literari i de l'ensenyament de la vila. haurà de llegir durant la setm a n a santa les diferents obres per atorgar els corresponents premis i accèssits. L'acte de lliurament de premis és previst fer-lo en un acte solemne cl proper 22 d'abril a les b de la tarda. El lloc on s'efectuarà s'anunciarà oportunament. L.C.

Lstal actua! de Ics ohrcs ilcl c.mci Migdia Int.v.lA Ml'L.V

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

LA VIDA SOCIAL

Primera part del concurs Descobreix els Racons de Sant Cugat

La gent gran del Casal d'Avis Sant Cugat celebra el tercer aniversari La festa va començar amb una traca que va ressonar per tot el municipi

Fins al dia 30 hi ha temps per participar-hi JOSEP M. V A L L È S

• Sant Cugat— L'li de març passat a la tarda la gent gran del Casal d'Avis Sant Cugat va celebrar el tercer any de convivència de la residència, centre de dia i casal d'avis de Sant Cugat. La festa es va iniciar amb una gran traca que va ressonar per tot el municipi. La festa va ser presidida per la tinent d'alcalde de l'àrea de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat, Sílvia Flury, i el president del Casal, Josep Llunell. Com qualsevol festa d'aniversari no podia faltar-hi el pastís, amb tres pisos, un per cada any que ha complert al casal. També va cantar la coral de l'entitat i el grup Espingari va oferir un concert d'havaneres. La xocolata no hi va faltar.

FRANCESC CARBÓ

B Sant Cugat.— En aquesta edició d'Els Quatre Cantons es publiquen les dues fotografies que completen les vuit del concurs Descobreix els Racons de Sant Cugat, que han sortit al setmanari al llarg del mes de març. Han estat vuit imatges, quatre d'actuals i quatre de llocs desapareguts, amb què l'autor, Jordi Roca, ha volgut apropar els lectors a diversos racons de la vila. Durant tota la setmana vinent, fins al dia 30, totes les persones que ho desitgin poden fer arribar les butlletes amb les seves respostes a la seu social del diari, al carrer Xerric, 5, al costat de la plaça de Barcelona. Se'n poden enviar tantes com es vulgui, sempre que

Sílvia Flury i Josep Llunell durant la festa. Foto: ELS 4 CANTONS.

RESTAURANT

es presentin fulls originals del diari. Entre totes les respostes encertades, es rifaran una camera fotogràfica, gentilesa de Zoom-Centre de la imatge, i un joc d'El Savi, que és un obsequi d'aquest diari. El sorteig, que és públic, es preveu fer-lo el dia 31 a 2/4 de 7 de la tarda a la seu del diari. La solució de les vuit fotografies del mes de març, com també la llista dels guanyadors, es publicarà en l'edició d'Els Quatre Cantons del 7 d'abril. El concurs, que s'ha fet amb la col·laboració del Club Muntanyenc, tindrà continuïtat, seguint el mateix esquema, durant els mesos d'abril i següents.

T PARADA/

La Nansa

FONDAft Vingui aprovar els nostres nenús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950+CAFÈ 990 PTA

| Fregidoria-Marisqueria Crta Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 69 11 52

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

c/Ueó.XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAVINS

ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat.

560 31 29

Braseria. rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

av. Flor de maig, 122

560 88 39

Cuina de mercat

REST. ELVIEJOROBLE

c/Altamira, 36

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. BARBANCHO EL PASO

c/pas Estació, 15

674 38 03_

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i rill no lesius

MIRASOL

MASJANER

c/Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres ti

LA PON DE ROSA

c/Victòria, 18-20

699 11 52 699 55 58

Paelles, marisc, Ireqid

Tancat dimarts nit i dimecres

Menú, degustació

Tancat diss. migdia i diumenge nií

Pizzeria, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit^

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

Cuina francesa/menú diari

Tancat diss. migdia i dium. Tancat dimecres tarda

RUBl

LA NANSA MACXIM

Especialitat Mexicà - Català

SANT CUGAT

Al costal dels cinemes ™« Tel. 589 38 23

RESTAURANT CAN

!T\

BARATA

pi. del Dr. Guardiet, 14

CAN AMETLLER

d Camí can Ametller, s/n

ÇHEZ PHIUPPE

plaça Pep Ventura. 5

588 54 68 674 91 51 674 94 84

ÇREP

cl Valldoreix, 68

675 28 26

Creps, entrepans

RESTiCANTINA EL MEXICANO

cl EndavaHada, 10

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

cl St. Antoni-plaça Barcelona

589 18 25 675 52 46 67531 41 589 19 72 58? 54 92

SNIPPEFTS

d Enric Granados. 7

BOKATAS

plaça Hospital, 35-37

GRANJA BAR EL MONESTIR

plaça Augusta, 2

RESTAURANT CA L'AVIA

cl Sant Antoni, 13

MESOMENYS

cl Bies Rogent, 14

BAR REST. EL MOLÍ

plaça Pep Ventura, 3

Entrepans especials

Diumenge i lest. obert a partir 18h

Esmorzars/tapes casolaness Obert ( de 8 a 10 nit Servei de bar

Mexicà-menú català

Obert al migdia

Menú diari i prod. ibèric

BAR RESTAURANT EL MESON

_S89.17 40 ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 697 06 52 c/Vila, 8 67514 51 placa Monestir, 1 .584 23 32 c/ Alfons Sala, 9 589 15 02 pg. Olabarria, 69 589 06 07 rbla. Can Mora, s/n .589 26 97 cl Baixada de l'Alba, 20 674 16 75 plaça Octavia, 5 674J0 47

BRASERIA DEL MERCAT V E U

plaça Pere San, 6

REST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA

Tel. 697 06 52

Brasena

Cuina catalanflntemac.

LA CANTONADA

BRASERIA LA BOLERA

J 8 9 52 40

HJtwón Tota una tradició PI. Odavià, 5. Tel. 67410 470» 27 02 SANT CUGAT Iffl. VALLÈS

Cuina casolana

._674_05_85 589 38 23

LA CARBONERIA

34imm»a

J58925 71

EL PORTALET

CAN BARATA

Ctra. de Rubí o Sabadell km 15,200

ctra. Sabadell, 47 _ d Guatlla, 20, els Avets

_691_7355_

Dijous tancat excepte les» j s

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS „„™,«Jel. 589 26 97

Cargol launa/arròs negre Tapes casolanes, tonades Creps, amanides, menús _ Obert cada dia Marisc, menú, cuina merc.

Repartir a partir de les 12 h

Cuina de mercat

Obert tot el dia

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

La nostra esp. és qualit.

Tancat diumenges nit

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Obert tol el dia

LA BDA&ERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT „ Horari de 7 a 24 h

34075100220'

BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA IL SICILIANO

RESTAURANT PIZZERIA

PANXA CONTENTA PasM'i» Olaharria. 69 • Sani Cugal

Tel. 589 06 07

£ %

^^feüffe VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

PosEst»M,l5-Tel6743í03 MIM U FLOfiESTA (Sal CtoU U Valès)

APUNTS

_l·LS4£ ^ N T O ^ ^ i ^ m i r e s ^ d ^ a r ç de 1945

LA VIDA SOCIAL

Carles Portabella Martínez Ala seva bnti^ intenta tciur tot cl material uuc els aficionats al ,„„„ ' " " ' " " ' .!<•>• </ "</.'«·s/ /<>n,/ „/, lloc on <•, / ^ m / , ,v/ ( „„„, ( „- ,„, s t ,/, ,,,„,, "

' nnii/itch s i:\i( •> de Sani (

n ce es silcn. A mes a mes. ii'^ai.

K'NI 1 M W ! :. \

Mi :\ 1 si S \ \

•

Siint ( ugal

PolScIlC llcgli. 11

AMiMI

I cmr uii II':.-I;,! | | ) / ; U

\ | ; I I ! in

nih

seients de uii! < complem e n t s ..le l l i s ; ., : , , , | i | e : co|·|cccioiiui cE \., W :U m c s eais del iii.ii': .i p, ,ssdi e l ah,, U,!,',.....,; ,. •„ tenebrosa nau de I >..n \ ander. No es un -»11 ï i!! i impossible ni un luxe: es noi mal veure Is en el pi estatge d'un aficionat a les maquetes. Mnntai amnèsies petites obres d'ait amb peces de pocs iiiil·liineties i detalls acurats es un dels /«</>/>/,-, mes divcitits i inleiessants. ( ai les. ei mi es que tinguis aquesta aliem per les maquetes'.' " I I nieu paie ja construïa maquetes i jo des de molt petit vaig atieionar-nie a ler-ne. Primer. \.aiti començar amb unes de senzilles i, després, a poe a poc vaig anai coinplieant les meves obres. • - Ouin tipus de maqueta las? "Com la majoria dels aficionats, he passat diferents etapes i he tocat molts tipus de maquetes. Començant per les mes senzilles. les de plàstic. Ims .ni ihar a les mes complexes, de materials mes nul·les. \ i a em dedico sobretot aE cotxets de petita escala i ., tet maquetes de Sealextiie.I s una alïcio que es perd o he es manté'.' •d s manté estal·le. Es una dei ia de sempre. Suposo E'il.ikli.i |v: s., ,|Uc ter maquetes es somniar amh les , que piimitivamcnt te els oríI n i ' J . A M l i[ A gens en la afieio a tallar petits vaixells en trossos d'es« corta per fer-los navegar als » riuets. En | C s èpoques en què no hi havia joguines m -Nom: Carles Portabella Martine/, —Un llibre: «Uluncwnw. de Morris W e s t diners per comprar-les, amb Lloc de naixement: Barcelona —Una pel·lícula: -/'i.//, I-iction. de Ouentin un tros de fusta es podia - D a t a de naixement: 13 d'oetubie del 1%5. Tarentino. . ter un vaixell o un carro. -Estat civil: solter. —Una musica: -'Iota la clàssica, sobretot Ara no falten joguines de -Professió: comerciant. l a d e J . S . Bach... cap mena. però encara que -Aficions: «Tots els espot ts en íieiicral. —Màxima aspiració: - P o d e r continuar com els aficionats comencin a però sobretot la natació, la musica i fer fms ara. gaudint de la meva lema i defer-ne per motius diferents maquetes, entre d'altres-. ies meves aficions dels d'anys enrere, sempre lli ha nens que comencen en veure els seus pares.>•

Feina i afició s'uneixen

En el mon de les maquetes son possibles tots el materials i preus'.' I s faeil

Concert de corals en benefici de nens amb càncer

"£Hr: s » " ^ ' - s * - -

El CPA celebra Sant Josep amb el «potaje» pepito

a les eines, no son cares i es necessita un petit equip bàsic: amb una cola apropiada. pinces, tornavís, paper de vidre, amer, dissolvent, pintures i pinzell n'In ha prou. És clar que totes les eines també són a escala reduïda, d'aeord amb les dimensions dels models.» - hi món de la maqueta està relacionat amb el de jocs de rol o el dels cotxes i avions de radioeontrol'.' —<Són móns diferents però relacionats. Moltes vegades un aficionat a una d'aquestes coses també 1 ho és a l'altra. És normal que els aficionats als cotxes de radioeontrol acabin fent maquetes de cotxes i el mateix passa a m b el jocs de rol. Moltes vegades es comença per fer figures, per muntar un joc i s'acaba amb miniatures temàtiques o muntant maquetes.»

— É s veritat q u e , com diuen alguns, crea addicció? —«Bé, podria dir que sí. Jo no he pogut passar més de sis mesos sense tocar cap maqueta. Després d'aquest temps començo a tenir el mimo. Em m o r o de ganes de fer-ne. però és una addicció sana. Més d'un cop m'he trobat que el meu estómac o la família em cridaven per avisar-me de l'hora que era. ja que és fàcil perdre la noció del temps. Puc dir-te que molta gent c o m e n ç a a fei m a q u e t e s Ees corals que participacom a teràpia. És una acran en el concert són la coral tivitat que va bé per comMotet Cor de Barcelona, la batre l'estrès i per potenciar Coral de la Federació EarI agilitat de manipulació.» macèutica de Barcelona i | a —Carles, aquest any Nins Coral Sant Cugat del Club també pensa convocar un Muntanyenc. P-er assistir a concurs de maquetes? l'audició caldrà abonar 1.001) —«Sí, com des de fa 15 pessetes i la voluntat. Amb anys. convocarem el concurs els diners que es recaptin de maquetes. Encara no tinc es finançarà l'estada dels pales dates, però ja hi estem res de famílies amb dificultreballant per p o d e r fer-lo tats econòmiques i que proben aviat. Espero que també v e n e n d ' i n d r e t s llunyans. aquest any sigui un veritable també es finançarà una asèxit de participació, tot i que sistent social a la família per cada vegada ens és més di- tal que els pares pugnin estar fícil poder exposar totes les més estona a m b el seu fill maquetes. Hi ha tants par- malalt, i es compraran llibres ticipants i de tanta qualitat i joguines per tal de fer mes que s'acaben els aparadors entretingut l'ingrés a l'hosde la botiga.» pital.

Entitats del Vallès organitzen la quarta edició de la Ruta dels Tres Monestirs

Kisl | ' M V A I L Í c S

• Sant t'usat. 11 C e n t r o Popular Andalu/ de Sant Cugat va celebrat el dissabte passat la diada de Sant Josep de manera avançada amb el tradicional pnnuc pepito. HI president de l'entitat andalusa. Gabriel Ruiz. va explicat desprès de l'àpat el significat q u e te menjar aquest plat per als andalusos que viuen a Catalunya. Hls r e p r e s e n t a n t s del C e n t r o Popular van aprofitar la diada per anunciar que esta organitzant un viatge a Sevilla i a Moinellano. el poble sevillà d'on son originaris una gran part dels andalusos de Sant Cugat. Imatge de la «minora que va animar la festa, tou,: MANI'-: I S l'INOSA,

;iS

I Sant Cugat Divendres vinent, dia 31 de març. tres corals oferiran un concert al Monestir en k i i c t i c i dels nens de la í IUMI d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital Materno-liif.uiíi: U c 'i., Vall d'Hebvon. o'.ganitzat l'cl Rotar,,cl ( h,b Sant Cugat. Aquest eeiiiie liospj;,,. l a r i e s e l q u c c o n t i o l a i n-,cta un major nombre de nens afectats de càncer a lot l'Estat. Són prou conegudes les implicacions no només mediques sinó socials i econòmiques de la malaltia sobre el nen i la seva família. Els membres del Roiaract Club tenen entre IN i ;,u a n v s , s'han fixat com a objectius principals realitzar activitats de servei a la comunitat, promoure la comprensió internacional per mitjà de les seves activitats, fomentar la pràctica del treball en equip. i també incrementar el coneixement i intercanviar experiències entre els socis. Els membres del Roiaract de Sant Cugat estan molt contents de poder portat a terme un projecte com aquest i poder oferir una ajuda als familiars i sobretot aE nens ingressats en la Val! d"llehron. Per la seva banda, el centre hospitalari barceloní veu amb molta il·lusió la iniciativa del Roiaract Club de Sant Cugat perquè proporcionarà un increment en la qualitat de vida dels nens i els seus familiars,

FRAM'FSC CARBÓ marxa es poden fer les ins• Sant C u g a t — Diverses cripcions, al preu de 1(100 entitats excursionistes del pessetes, si be l'organització Vallès, entre les quals hi ha recomana que la gent que cl Club Muntanyenc, orga- encara no s'hi ha inscrit ho nitzen per al dia 26 la quarta faci avui al C M S C . edició de la Ruta dels Tres La sortida tindrà lloc enMonestirs (Sant Cugat-Sant tre les 5 i les 7 del mati EEorenç-Montserrat). al Monestir de Sant Cugat G r u p s excursionistes q u e i l'arribada a Montserrat es pertanyen a la vegueria del produirà entre les 2 del migVallès Occidental s'han esdia i les <H del vespre. tat trobant p e r unir esforços L'organització oferirà i tenir enllestida aquesta edicontrols d'avituallament al ció, en què s'espera superar llarg dels 52 km i un servei els 700 participants de la dad'autocars per t o m a r a Sant rrera, que es va fer el 1993. Cugat. Sabadell o Terrassa Fins al dia mateix de la des de l'arribada.

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 24 de març de 1995

ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS

Pepe Asensio i Elvira Ayesa, en una exhibició l'any passat. Foto: ELS 4 CANTONS.

Parelles de tot l'Estat ballaran a Sant Cugat aquest cap de setmana El pavelló municipal s'omplirà de parelles de tot l'Estat JOSEP MARIA VALLÈS Cugat que dirigeixen els pro• Sant Cugat.— Tot és a fessors Pepe Asensio i Elvira punt perquè Sant Cugat acu- Ayesa. Durant dos dies, el lli aquest cap de setmana pavelló municipal es converun esdeveniment que mai no tirà en un espai destinat a s'ha organitzat anteriorment l'exhibició i al campionat de enlloc. Es tracta del primer balls estàndard (vals lent i trofeu ciutat de Sant Cugat ràpid, tango no argentí, fox que preveu la participació lent i ràpid) i balls llatins de parelles de balls de saló (samba, rumba, bolero, d'arreu de l'Estat Espanyol pas-doble i txa, txa, txa). que ja han confirmat la seva Cinc jutges de nivell interassistència i concurs. Aquest nacional s'encarregaran de campionat és organitzat per valorar totes les proves que les Escoles de Balls de Sant es facin. Els alumnes de les

escoles participants competiran segons quatre categories: E (les que competeixen per primera vegada), D, C i B. Els alumnes que participin hauran de cursar en escoles que estiguin portades per professors titulats per l'Associació Professional d'Espanya de Ball Esportiu i de Competició. A més de les competicions i exhibicions de diferents balls de saló i també de rock and roll, actuarà l'Esbart.

Horitzontals: 1.- Nom popular del bandoler Joan Sala i Ferrer, cap dels nyerros. 2 . - Assenyalaré el dia per a fer alguna cosa. Covador, al revés. 3 . - Planta crucífera d'arrel comestible. Profit que un capital produeix. Preposició. 4 . - Natural d'Etòlia. En direcció de dalt a baix. 5 . - Sigla del sud. Persona que roba. Virtut teologal, a l'inrevés. 6.- Pellofa. Urani. Rat. 7.Simbol d'un element químic poc estudiat i del qual encara se'n desconeixen les aplicacions pràctiques. Pedres que indiquen els límits d'una propietat. La segona. 8.- Busca d'un rellotge de sol. Cos celest. 9.Cinc-cents romans. El qui va. Germana del pare o de la mare, caragirada. 10.- Instrument musical. Nom genèric dels dolços petits fets amb farina, mantega, etc. Verticals: 1.-Cavaller gironí del segle XV, qui el 1462, fou nomenat capità del castell d'Anglès. 2 . - Anys. Municipi del Conflent. Repetida a la riera. 3 . - Capital del Ripollès. Persona molt baixa. 4 . - Radi. Dona natural del Laci. 5 . Amaina. Nom de consonant.

GIRALT

10 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 6 . - Actor cinematogràfic anglès de nom Christopher, qui interpretà Dràcula. Portar. Símbol del neptuni. 7 . - Cinquanta romans. Donar. Lleva la vida. 8.- Si són bordes, ullastres. Símbol del sofre. 9.- Bufetada. Element químic radioactiu. 10.- No ens cansarem pas de dir-ho: Girona i punt! Membrana tenuíssima, de baix a dalt. Municipi del Conflent. 1 1 . -

SIS DIFERENCIES

Persona que no sap d'escriure o no sap de llegir.

•edrv -"01 I!" •IUBUIV a --'6 »flsv [1JSH -'8 '9 ssuuai <n - £ WH fi Bpd --9 J3 ajpen s -'S WV ÜOJ3 -•* V >!P?H dBN -"£ NOT arefpv -1 ÜSUO|[KJJ3$ -'i :si»)UOziuoq oiDruos R. SOLER

G.S.A. ofereix serveis jurídics • Sant Cugat.— Des dels inicis GSA és avalat per un bufet d'advocats i els seus serveis estan dirigits al tractament de deutes, ja sigui a través d'accions extrajudicials, viabilitats de negociació o quitances que permeten evitar un procediment contenciós entre dues parts litigants. El director gerent de GSA, Antonio Fuster, creu oportú «saber dir que no a moltes de les negociacions que arriben si realment no hi ha la seguretat d'aconseguir una bona resolució.» No obstant això, un cop s'ha certificat la solvència, GSA actua ràpidament de ple en les reclamacions, segons explica Fuster. / ELS 4 CANTONS

SOPA DE LLETRES

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit habitacles de l'home.

B T

R O

A N

R C

A A A G.S.A. és el nou gabinet de serveis auxiliars. Foto: ELS 4 CANTONS.

Nova croissanteria al carrer Sant Jordi • Sant Cugat— Pa i Pa ofereix un extens assortiment d'entrepans, amanides, pizzes i croissants. L'elaboració de tots els productes és artesanal: pa, pastes, bases per a pizzes. Pa i Pa és al carrer Sant Jordi, al centre de la ciutat, i ofereix un racó acollidor de dilluns a dissabte des de les 8 del matí a les 10 de la nit, sense desplaçaments innecessaris. En un ambient càlid, Pa i Pa és el Hoc ideal per esmorzar, dinar, berenar, o fer qualsevol àpat del dia. A banda de l'assortiment de menjar també podrà gaudir d'un lloc tranquil i acollidor per passar bones estones amb la millor companyia. / ELS 4 CANTONS

ESCACS

GIRALT

Les blanques aprofiten la precària posició del rei negre per acabar donant mat en dues.

N A

E T

B M M G

1 A G

C A

R S

M R

P T

A O

R R

E W N R A A

1 A

L A G C

L C

A O W

'|BSK> 'oisimu liwureirah 'auca 'MO[«3unq 'ipSEO :çpnjos

JEROGLÍFIC

•mgau spegnf B] ap juarodap *DJna X ° 090 Z 'VSd Z'QSazUia ZVSO Ziwnjeiodsaouixsa P9P°I°S

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

MUNICIPI DE LA CERDANYA Habitants: 72 Superfcie: 37,38 km2

II <» (D (D ®

(B ] p CE> c& &

HCDIEIE) Pa i Pa té un gran assortiment d'entrepans. Foto: ELS 4 CANTONS.

J. ESCUDER

(»S) DO (N) rJHON (*») VDOdg (W) 000 I S3DNVX3W :9piqos

APUNTS

ELS 4 CAN TONS . Divendres, 24 de març de 1995

ELS SERVEIS EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA Alfons Salo, 23, boixos

homes - dones i nens

Tel. 6 7 5 16 51 Sant Cugat

y í

•0 50l

'l·l'l'i ™>"

?lojA

^oSm CíAfílASES

Surt

c Surt

0 5 , 4 8 (solar)

0 1 , 2 4 (solar)

0 6 , 4 8 (otiaal}

0 2 , 2 4 (oficial)

Es pon

1 8 , 0 7 (solar)

1 1 , 2 9 (solar)

1 9 , 0 7 (oficial}

1 2 , 2 9 (oficial)

ENWVOLAT

TEMPESTA

*•©& VFÏ.

8e>R«<

*—i

*-» «-i»

I I Temperatures d'ahir

80*W

'FNTFLJ«

Països C a t a l a n s

l ï N ' MODFftl r

UARPLAM UAP AHR.'SSAiW

as»

^ Sorteig

N u m . premiat

Dimarts

21 3 9b

771

Ui'liins, 20 3 9 5

650

Súper 10 Sorteig ded i m e c r e s , 22-3-95

18-21 26 - 28 37 - 40 55 - 57

-22-24-25 - 30 - 32 - 34 - 45 - 48 - 52 - 60 - 61 - 6 2

4 2 C 4 7 R-f, Pessetes

Encertants

2 1 6 757 4 2 0

1 de 6

8 969 273

5 de 5 + C 169 d e 5

530 726

11.716 d e 4

10.845

248.871 d e 3

1 081

Loto 6/49

2-8- 9 16-29 -36 20 Pessetes

— — -

0 de 6 0 de 5 + C 0 de 5

0 de 4 0 cJi' 3

Bonoloto Sorteig de dimecres, 22-3-95

7-9-13 15-24-31 Reintegrament

Sorteig de dimarts, 21-3-95 3 - 7 - 9 - 14

18 - 46. C ^ 8

R-a

Pessetes

Encertants

0de6

17.072 121

1 de 5 + C

75 0 4 2

91 de 5

fluixos. De matinada es formaran algunes boirines. Els valors termomètrics seran molt agradables. A la Catalunya Nord l'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. D o m i n a r à el sol i les temperatures augmentaran. Al País Valencià i a les illes Balears l'ambient serà anticiclònic. El dia serà estable i molt assolellat. D e matinada es formaran bancs de boires. A tota la zona del M e diterrani pràcticament no hi ha gradient bàric, per la qual cosa els vents seran molt fluixos i en règim d e m a rinades. La mar estarà tranquil·la.

GEMMA DORCA

Complementari

Augment de les temperatures Els protagonistes meteorologies eontimiaran sent el sol i l'estabilitat

Sorteig dedimecres, 22-3-95

Encertants

Barcelona

Blanes

Cadaqués

C a s t e l l ó d e la P l a n a

Eivissa

L'Esta rtit

Figueres

Fontcoberta

F o r n e l l s d e la S e l v a

Girona

Mataró

Sorteig de dissabte 18-3-95 19 31 33

Lleida

Loteria primitiva 18

u * * j a

MArríüASiA

4.820 de 4

2.243

85.253 d e 3

400

• L'n el mapa isobàrie previst per avui s'observa eom un centre d'altes pressions està situat sobre els Països Catalans. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i el sol dominarà a la major part de les comarques catalanes. Tan sols hi haurà alguns bancs de núvols en punts del litoral, especialment de la zona central. Els vents seran fluixos. La humitat ambiental augmentarà. A les comarques gironines la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. La nuvolositat serà escassa i l'estabilitat atmosfèrica, molt ferma. Les temperatures nocturnes es mantindran estacionaries i les diürnes augmentaran. Al Maresme hi haurà alguns bancs de núvols baixos, però en conjunt dominarà el sol. Els vents seran fluixos. La humitat ambiental serà elevada. Els valors termomètrics experimentaran un progressiu augment.

Cap de setmana estable

Al Barcelonès dominarà el sol. A primeres hores del matí hi haurà algunes boires i aleuns núvols baixos. Les

El temps n o experimentarà pràcticament cap canvi. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i el sol dominarà a gairebé totes les c o m a r q u e s c a t a l a n e s , les temperatures nocturnes setemperatures seran suaus. ran suaus i les diürnes, molt Al V a l l è s O c c i d e n t a l l'ambient serà estable i as- agradables. De matinada sosolellat. Els vents seran molt vintejaran les boires.

Mèx. Min

Badalona

fEtíTfcwr

4 _

JL 8 _

Palma d e Mallorca

17_

Perpinyà

12,9

El P o r t d e la S e l v a

Puigcerdà

2 0.3 8.5 3,5 -3 9 6

Ripoll

Roses

Sant Adrià d e Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. F e l i u d e G u í x o l s

St. G e n i s d e P a l a f o l l s

4,5

St. P a u d e S e g u r i e s

-4

St. Privat d ' e n Bas

-4.5

Sta. C o l o m a d e Farners

S t a . C o l o m a d e G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

Mèx. Min

Bilbao

La C o r u n y a

Granada

Madrid

Múrcia

Santander

Saragossa

Sevilla

Terol

Toledo

Valladolid

Món

Màx. Min.

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bonn

Bratislava

-1

Brussel·les

•2

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

Moscou

Nova York

Paris

Praga

-1

Pequín

Rabat

Rio d e J a n e i r o

Roma

Tòquio

Varsòvia

-2

Washington

S o r t e i g d e dilluns, 2 0 - 3 - 9 5 12

13 • 22 - 4 0 42

47. C44 R-5. Pessetes

Encertants

0de6 0 de 5 + C 62 de 5

353.048

2 946 de 4

3.361

60 096 de 3

400

Sorteig d e divend es. 17-3-95 5

21 23 24

Encertants ': d • • 6

3 de 5 + C

39. C 7 R-6. Pessetes 147 1 3 2 . 8 7 8 7.448 795

62 de 5

144 170

4.214 de 4

3.358

81.579 d e 3

400

• Àries. 21 marij-TJi ...hnl Avui arribaràs a connectar J'aUo ir.es he amb algunes de Ics teves puncipals amistats.

• Cranc. 22juny-22 juliol I a família et d o n a r à un c o p de nia en cas de necessitat, però tampoc n o es piudcnt que t'arrisquis gaire

• Balança. 22 set.-22 octubre —-El teu punt de vista contrasta massa amb cl d'algunes amistats, fet q u e pot provocar un cert distanciament.

• Capricorn. 21 des.-19 gener —Excel·lent dia per iniciar nous treballs, amb q u è connectaràs d'allò més b é : l'augment econòmic es farà pregar.

• Taure. 21 ahrrl-2il maig Els teus grans projectes podrien en sorrai -se per manca de maduresa: convé que lli treballis nies.

• í.leo. : , ·|i.ii,-i-::.,gust Avui el sentiràs a m b ganes d'olerir als allres tots els aspectes mes brillants de tu mateix.

• Escorpí. 2! oci -2'. novembre Evita lant com puguis els desplaçaments. per m e s q u e el teu treball ho exigeixi.

• A q u a r i . 211 gener-18 febrer —Pots tenir un dia p r o p e n s als petits accidents domèstics: ves a m b compte Rebràs visites inesperades.

• Bessons. 21 maig-21 juny En l'àmbit familiar i de parella viuràs tensions q u e faran el seu pes. tot i ser passatgeres.

• Nerjjt'. 2 ! agost-21 setembre l'esperen sorpreses, en la família, que aportaran noves il·lusions a la l'eina que !as.

• Sagitari. 22 r.o\ .20 desembre -—En el c a m p sentimental, les teves iniciatives seran molt ben rebudes, p e r ò no tant en l'aspecte professional.

• Peixos. I') lebrer-211 març —Estranys successos q u e tindran lloc en l'àmbit familiar t'obligaran a replantejar-te moltes coses.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de març de 1995

CINEMES «Acoso» Director Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas i Demi Moore. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Tom Sanders és un executiu que treballa per a una empresa de tecnologia capdavantera. La nova presidenta és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom i aquest la refusa.

«Amor inmortal» Director: Bernard Rose. Intèrprets: Gary Oldman i Jeroen Krabbé. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Viena, 1827. Ludwig van Beethoven ha mort. Anton Schindler, amic i col·laborador del geni. decideix investigar a fons la vida de l'artista.

Sant Cugat 1

Leyendas de pastón

Sant Cugat 2

Causa justa

Sant Cugat 3

Forest Qum

Sant Cugat 4

Niunpetodetonto

550,7.45,1050

Montecarlo

4.30,6.30,8.35,10.40

Divendres, última sessió: 10.45; dissabte: 11.00

4.15,7.15110.1&

Principal

Cadena perpetua

445,7.36,10.35

Rambla

Prèt-à-porter

^___ ^ _ _ _ _ _ _ _ ^ _ _ „ _

• RUBÍ Rubi Palace 1 Nell

4.00,6.20,8.30,10.50

4.05,10.05 7.00

Rubí Palace 2 Un marido para mi mujer

Leyendas de pasión

4.10,6.30,8.50,11.10

Laborables: 6.30,8.30,10.30/Olssabtes t festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Niunpetodetonto

4.50,6.55,9.00,11.05

Rubí Palace 3 Pret-à-portar

Nei

4.30,6.40,8.50,11.00

Laborables: 5.00,7.45,10.30/Dissabtes i feste: 5.00,7.45,10.30

Cadena perpetua

4.45,7.25,10.25

Rubí Palace 4 Niunpetodetonto

Elreyteón

5.00

Laborables: 6.30,8.30,10.30/Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Acoso

6.50,10.30

Amor tornada!

4.15,6.30,8.45,11.00

Forrest Garnp

550,7.40,10.35

Balas sobre Broadway

4.20,6.20,8.20,10.20

Salto al peflgro

4.40,6.40,8.40,10.40

Pret-à-porter

5.15,7.45,10.50

Causa justa

4.45,7.50,10.50

Rubi Palace 5 Causa justa Laborables: 6.30,8.30,10.30/Dissabtes i festius: 430,6.30,8.30,10.45

• SABADELL 4.00,6.00,8.15,10.30

Balas sobre Broadway

4.00,6.00,8.15,10.30

Director Woody Alien. Intèrprets: Jim Broadbent i John Cusack. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A un dramaturg li ofereixen l'oportunitat de dirigir la seva d a r r e r a obra d r a m à t i c a a Broadway, sota els auspicis d'un prestigiós productor.

Pulpffction

10.30

Director Arne Glimcher. Intèrprets: Sean Connery i Laurence Fishburne. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

5.00,8.00,10.50

Magnapax: Niàgara

«Balas sobre Broadway»

«Causa justa»

Magnapax: El gran cànon

Oneart 5 sales 0 Causa justa

Amor inmortal

5.00,7.30,10.30

Forrest Gump

5.00,7.30,10.30

Cineart-tres (*) Nell

Sessions golfes: dissabtes a ta 148 de la nH.(Maftials: diumenges ales 12.00 del migdia) Dilluns 27: sala «Magnapax», sessió especial amb la guanyadora de l'Oscar ala millor pel·lícula Dimecres dia 29: V.O. El perfume de Ivonne.

Laborables: 4.00,6.10,8.20,10.30/Dissabtes i festius: 3.55,6.00,8.20,10.30

V.O.Reservoirdogs

4.50,650,8.50,1050

O Divendres, última sessió: 10.45; dissabte: 11.00

V.O. La estratègia del caracoi

5.05,7.00, 9.00,11.00

«Forrest Gump» Director. Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Forrest Gump té un baix coeficient intel·lectual i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix convertir-se en heroi del Vietnam.

Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. H Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle i ha de lluitar contra ell.

«Leyendas de pasión» Director. Edward Zwick. Intèrprets: Brad Pitt, Anthony Hopkins i Aidan Quinn. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Els Ludlow són una èpica família composta per tres germans, el pare i la jove mare.

«Un marido para mi mujer» Director Anthony Minghella. Intèrprets: Mart Dillon i Annabella Sciorra. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí.

H Gus és un home que no arriba mai amb diners a final de mes perquè ha de pagar la pensió alimentària de la seva ex-dona, Lee. Cansat d'aquesta situació, Gus decideix buscar per a Lee l'home perfecte.

«Nell» Director: Michael Apted. Intèrprets: Jodie Foster, Liam Neeson i Natasha Richardson. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Nell és una jove que ha crescut aïllada del món civilitzat. Nell és descoberta per Jerome Lovell, un doctor en medicina.

«Ni un pelo de tonto» Director Robert Benton. Intèrprets: Paul Newman i Melanie Griffith. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Salto al peligro»

I Sully, un sexagenari que es nega a envellir, lloga un apartament a Beryl Peoples, que va ser la seva professora a l'escola primària i que és la mare del seu advocat. Sully ha demandat Carl Roebuck perquè no li ha pagat una feina i intenta aconseguir els diners mitjançant la seva esposa, Toby.

1MMA MERINO A Tiempos de glòria, més q u e incidir en aspectes desconeguts de la guerra de secessió n o r d - a m e r i c a n a , com ara la participació dels descendents dels africans en vista de l'alliberació de l'esclavatge, Edward Zwick encén el cel dels capvespres amb vermells intensíssims i utilitza una música grandiloqüent per donar caràcter èpic a les accions bèl·liques. El seu nou film, Leyendas de pasión —un títol molt a p a r a t ó s en c o n s o n à n c i a amb la proposta—, insisteix en els capvespres — d e tal manera que és ple de gratuïtes estampes paisatgístiques en hora crepuscular— i en una pretesa epicitat que revesteix de falsedat i altiloqüència tota m e n a d'accions. D e fet, el problema

és que tendeix a utilitzar u n mateix registre per a les situacions èpiques, íntimes o dramàtiques. Hi ha un tractament similar p e r a una escena de guerra, una nit d'am o r o la mort d'un dels personatges. Tot està pujat de to sense que s'aconsegueixi transmetre ni una emoció èpica, ni una poesia dels sentiments, ni una tensió dramàtica. I, sobretot, està pujada de volum la música. És tan carregosa i omnipresent que contribueix a la uniformitat de la pel·lícula. Però, a més, està tan alta que pots tenir la temptació d'aixecar-te i d e m a n a r que, si us plau, baixin el volum. D'aquesta manera, a m b la seva posada en escena grandiloqüent, E d w a r d Zwick aconsegueix un efecte de saturació a partir d'un material literari que presenta diversos elements d'interès. La novel·la en què s'inspira és de Jim Harrison, l'autor de Revenge — q u e va d o n a r peu al publicitari film hom ò n i m dirigit p e r T o n y Scott i protagonitzat per Kevin Kostner— i del guió de

Director John Badham. Intèrprets: Wesley Snipes, Drop Zone i Gary Busey. Recomanada: R/18. Sales: Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Durant un vol regular en un avió 747, dos agents de policia escorten el pirata informàtic Earl Leedy cap a una presó federal. De sobte, un aparent atemptat terrorista provoca una explosió, la mort d'un dels policies i la desaparició del pres.

Anthony Hopkins, al costat dels seus tres fills de Leyendas de pasión: Aidan Quinn, Henry Thomas —el nen d'E. T.— i Brad Pitt.

Poden abaixar la música, si us plau? • «LEYENDAS DE PASIÓN» Títol original: Legends ofthe Fall. EUA, 1994. Director: Edward Zwick. Intèrprets: Anthony Hopkins, Brad Pitt, Aidan Quinn, Julià Ormond.

Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis, Urna Thurman i Harvey Keitel. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Vincent Vega i Jules Wingfield són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Una nit Vincent ha d'acompanyar Mia, la xicota del seu cap, però abans es proveeix de droga.

«El rey león»

5.10,7.10,9.10,11.10

V.O. Pesadffeantes de Navidad 4.35,6.35,8.35,10.35

Leyendas de pasión

• Paul Armstrong és catedràtic de dret de la Universitat de Harvard. Un dia rep la petició d'un convicte perquè l'ajudi en la seva apel·lació d'última hora.

«Pulp fiction»

4.00,6.10,8.20,10.30

Divendres, última sessió: 10.45; dissabte: 11.00 Euterpe (*)

Director Robert Altman. Intèrprets: Marcello Mastroianni, Sophia Loren, Kim Basinger i Lauren Bacall. Recomanada: apta. Sales: Rubí Place 3, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H L'acció del film se centra a París, capital de la moda, on cada dos anys es reuneixen els més diversos personatges, dissenyadors, models, periodistes, fotògrafs, empresaris i aristòcrates, que durant una setmana i entre festes acudeixen a recepcions i passarel·les per estudiar les darreres creacions.

4.00,8.10,8.20,10.30

i T CERDANYOLA Kursaal

4.00,6.00,8.15,10.30

Director Frank Darabont. Intèrprets: Tim Robbins i Morgan Freeman. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Andy Dufresne, vice-president d'una entitat bancària, és acusat de l'assassinat de la seva dona i el seu amant.

Salto al petigro

Laborables: 6.15,8.30,10.45/Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Niunpelodetonto

«Cadena perpetua»

«Prét-à-porter»

TSABADELL

• SANT CUGAT

Lobo. E n tot cas, si aquesta última pel·lícula cau en l'explicitud, el subratllat i l'acumulació, pot intuir-se —a partir de la recreació cinematogràfica— que la novel·la Leyendas de pasión tendeix a la multiplicació d'efectes dramàtics. Però, com a Lobo, hi ha una suggestiva exploració en zones frontereres i dualitats humanes: el p a t r i a r c a —excel·lent, com sempre, Anthony Hopkins, fins que el personatge té una feridura— és un militar que aban-

dona l'exèrcit com a mesura de protesta per l'actitud del govern vers les tribus índies, però que veurà com els seus tres fills s'allisten amb els aliats en la I G u e r r a Mundial i, d'aquesta manera, aposten per una solució violenta als conflictes. Un cop s'instal·la en una zona incontaminada, a la falda de les muntanyes Rockie de Montana, la seva dona l'ab a n d o n a p e r q u è enyora la ciutat, les seves formes culturals. Un dels seus fills — u n Brad Pitt que explota una

imatge asalvatjada— sembla formar més part de la n a t u r a que de la cultura; meitat ho-

me, meitat bèstia — e s busca u n referent llegendari: u n ós va mossegar-lo i ell va ferir-lo, de tal m a n e r a q u e cadascun resta empeltat d e l'altre—, és un individu esqueixat. U n a noia de l'Est estima el germà més culte, p e r ò se sent atreta pel més instintiu; finalment, es casa a m b el negociant, q u e es convertirà en polític. Perquè, com en els westems, hi ha un món que desapareix en benefici d'unes noves formes de relació que vénen de l'Est. El material és atraient, p e r ò hi ha el to... i la música!

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

A I . / \ INI I I s

M'Ml

II \

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s , 24 d e m a r ç d e 1495

L'AGENDA L

• Radio Sant Cugat l)i' dilluns ;t t l i u n d r e s l)c 1 a l».30 h. /'./ Call del Mimcsii}-. la intoniKK'io amb Xavier I nrnclK i els Scrwis Intuiniiitiu·. de RSC. De l ' . i 0 a II) h. Sani Ciliat ília a itíii. amh \ ( .isunov.is. Oc Illa 12./Il h. Ena hahilaao amh t /S/Í s. a m h M. Arnal.

T--^

DIVENDRES • Sants —Agapit i Caterina de Suècia.

• Casa de C u l t u r a -De

12.Ml

I.V.'MI h.

«es

i <•»/<•. presentat per M Ribalta i M . I 'aurcl.iv De 1 V.ïn a í-1 h San: < uvat Í//Í/ ;/ (//</ I rcpetieiol. De 14 a 17 h. l o / </< Mn/n Presentat per \ . Martin. De P a IS li Ai/uesla umhi patle/n de .: Jilluris la iealil.it deK iriniiit:!ants a I 'ulles sense lionirrcs; dimarts praelK|riem la siilidatil.il a I Une u la terra. amb V ( .isarin'.as i M Costa. Dimeeres entreni a /./ maiwl:em. amb \ l . ( aMillo. ('. (i.iliiulo i M ( ' a n a v e n . I)i|urrs nbr 1111 e! o u ren deK .litres ,i / 'csialctu. amb P 1 ar i I . ( 'asares D i w n d i e s I Abad i A Hnnel preseiüen / 'estrena. De IS a l'Hi. K, s ,i :en>, I repetíem I De p i a : i h 1.','.'.."... imxel.Us inusuals ,,mb s \ .,ll\, \ les 21 in ;i / espi.-ittu. amb (' K e w i l e De 2 1 II! a 2< li Sons / estels. amb I'. Pallissa De 2 ! a 2-1 h Dilluns:!'////',' ii /,,' leira. dimarts /•.'/ niu parent. diineeies: E'<stu>ent. \!i|niis / '.v/e/,'!/ i J i \ e n d K s; [ ,//.Vs s.nse ironten s De

(IM ,1

M',sl: :/ u' ,'.'.','

! i ./<(/ Miisiea n> '/i ^íi'/..

- A les 7 de la tarda, concert d ' i n a u g u r a c i ó del curs ric trompeta de l'fíHMM Cal ducli. a càrrec d'Isidre Del gado. trompeta.

• Centre C u l t u r a l

A Ics 1(1 de la ml. concert a càrrec de l'Orquestra Nacional de C a m b r a d ' A n d o r r a Director: (ierard Claret. Flautistes solistes: .Ican-Pierre Rampal i Claudi A r i m a m Preu: 5.1 NU) pessetes. Intuí m.i.K 1 i icscrvcs al tclclon sS'i 22 .s,S.

lie-

De 12 a I ï li. l.'estal'eta | r e petiein). De 12 a 14 li. Ai,mt-nhia. ('. K e \ e t l e i l'equip d'esports. De 14 a | s h. i ullés sense fronteres (repetició). De 15 a 1<> h. Musical Mssten l'otir.

D I S S A B T E • Sants l inbert. Anunciació del Senvor i Dimes.

De l(> a I') h. Súper /)/. Musiea a m b V Montero. De I') a 211 li. Rtll-Raft. Musiea heavv. amb M. Pieanynl De 2n a 22 h. l'raek a Iraek Knek.sn/// Marquès.

funkv

amb

• Diumenges

De S a 'i h. El tlia ilel Senyor. 1 missió i.lc la missa de dissabte i iutoiinaeio de l'csizlcsia ev.meeliea I heli l v e r . De 'I a '1.211 li Esport en nui>\a Ei t'i//( to De '».3lla 14 h Roda d'amics ( Driíluil per P. Pallissa. Poesia amb 1 1- ( iaiei.1. sardanes i saisiiela amb I l.ibregas. i /<s un / ' i / s pif

l'i.

sharl

De 14 a 15 h. Esports en marxa. Ja alleto De Is a ld li Mauna! Mxslen Emir De In a l'Ml. Súper lIJ De l'í a 21 h. Iraik a Iraek. De 21 a 22 li. Esports en mana. .hi edieio. De 22 a 7 li. Musica al lea eosiur. Musiea non-stop. I eada hora... Butlletins liot ar is informatius. Connexió amb Calalunva Informació. informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC

•Tí

• Mira-sol A les b de la tarda, al Casal

Cultural, l'n altre sant ./"////. si us plau. d'Ignasi Polronv i Marina Julià. A càrrec del G r u p de teatre de I I P Catalunya. Hntrada lliure.

D I U M E N G E • Sants Brauli de Saragossa.

es del Sud el teu \<>rd es u n cicle d e c o n ferències organitzades p e r l'associació Baula q u e a q u e s t a n y a r r i b a a la q u a r t a e d i c i ó . A v u i , a les 8 d e l v e s p r e , a la C a s a ric C u l t u r a , el grup Akwaba presentarà cançons i contes de la C o s t a d ' I v o r i . D i l l u n s , a les 9, hi h a u r à u n v í d e o - f ò r u m . Chiapas, revolució <> terrorisme'.'. i d i m e c r e s , a la m a t e i x a h o r a , u n a t a u l a r o d o n a . l'oden Ics ONCi gestionar cl 0.7ri ?.. s.(.

• Casa de C u l t u r a

A les d de la tarda, concert de clausura del curs de trompeta de l ' F F M M Calduch. A càrrec dels alumnes assistents al curs.

• Monestir

\ Ics 1(1 de la nit, acte de Mans l i i i d e s . Concert trobada de corals al Reial Monestir. • C e n t r e Bnrja

\ les 4 de la tarda, assaig obert de l'Orquestra Sant Cugat. Filtrada lliure. • Cafè de Belgrado A Ics 1 1.3(1 de la nit, música en directe amb Los Mejores.

ALLDOREIX 95 — A les 7 de la tarda. Aspectes de la narrativa actual, a càrrec d'Anna Maria Moix.

'*ttr

í I t *a

• Mira-sol A Ics 12 del migdia al Casal Cultur.il. í n altre sant Jordi. si us plau. d'Ignasi Potrnnv i Marina Julià. A càrrec del G r u p de teatre de l'I P Ca talunya. Filtrada lliure. • (entre Cultural

A Ics 12 del migdia, al Teatre-auditori, espectacle per a nois i noies. Roseland Musical presenta Cara. Calla!. O r g a n i t z a c i ó : Rialles Sant Cugat. Hi col·laboren la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació.

• Casa de C u l t u r a —A les ') ric la nit. quart cicle Fes del Sud el teu Nord. Video-ióruni: Clmifius. revolto i ió o icrrorisiuc'.'. a e a n e c de Rubcn Benediln, m e m b r e de la coordinadors d'( )N( i mexicanes Conpaz.

- -*°**0* ^s*p&w

• Fa Floresta A Ics 12 ilel migdia, a la plaça ric l'Fstacio de la Floresta. audició i ballada de sardanes, amb la cobla I a Principal de l'errassa.

27 D I L L U N S • Sants — Rupert i Filet.

D I M A R T S • Sants —Castor i G o n t r à .

• Monestir — A les 8.3(1. al Palau Abacial del Monestir, segona part de la xerrada La historia de l'Es glésiu catalana, a càrrec de mossèn Josep Maria Ballarin.

HORARI AUTOBUSOS

De 22 a S li. Muníeu al teu i iisiut. Mnsiea non .V/ÍI/I.

«Fes del Sud el teu Nord»

• Conferència

amb I M . Alvira.

issociacio Baula organitza les conferències.

Rialles a Sant Cugat ls m é s p e t i t s d e la família, i els q u e n o h o s ó n t a n t , p o d e n assistir a q u e s t c a p d e s e t m a n a a un espectacle que organitza Rialles a S a n t C u g a t . D i u m e n g e v i n e n t , a les 12 d e l m i g d i a , la f o r m a c i ó R o s e l a n d M u s i c a l e s c e n i f i c a r à al T e a t r e - a u d i u n i d e l C e n t r e C u l t u r a l el s e u e s p e c t a c l e Cara. nilla!. Hi col·laboren l ' A j u n t a m e n t , la G e n e r a l i t a t i la D i p u t a c i ó , i és a p l e p e r a t o t s els p ú b l i c s , s.o

• C a s a de C u l t u r a A les S del vespre, quart cicle I es del Sud el teu Nord. I-.speetaele musical: cançons i contes de Ics ètnies de la Costa d ' h o r i . A càrrec del grup \kvsaba i Benvinguts).

ni-síii l e d i e i i ' i dissabte ) D e I l l a I I h. El magatzem I. Estrena

l.\ grup Rialles a Sant Cugat reprèn l'activitat.

• Cafè de Helgrado A les 1 1.30 de la nit. counirv en directe amb Country Show and His Pcrfect Show.

• Dissabtes De S a in h. /./ Call eh! Mo

(tepetieinl. D e 11 a 12 li petiein).

te«-

• LÍNIA 1 . SANT CUGAT

"ïlltlÉi

SJANER

Sortides d M da Mas Janer. -Otos feiners. 1 a sortida: 06.1 Oh-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07 I0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22i0h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortida* das da r Avinguda Alfons Sala. -Oies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Reconegut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala. Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• ÜMU í. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides d e s de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

• • M

ASS. RÀDIO

SERVEI DIA 1 NIT

^ ^ ^ H

Servei de grua

^ ^ ^ H

itl^H

C U G A T

targetes de crèdit

| | W

1 VALLDOREIX

iteletac

1 T

Cobrament amb

l 589 44 22 - 675 51 51

• LIMA 3. SANT CVQAT4A FLORESTA-LES PLANES Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom. • A 3 . SANT CUGAT-MIBf-TERRASSA -Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.((einers) • A 3 , SANT CUGAT-BARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22 10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hom fins ates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). T A 3 . BARCELONA-SANT CUQAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 SO 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

* ^

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-tu soci dde g Creu Roja|

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 24 de març de 1995

L'AGENDA

D I M E C R E S • Sants —Segon i Victori.

CONFERENCIA

30 .D %*-¥m'v>'* •Sants —Joan Clímac i Quiri.

ALTRES ACTIVITATS • C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Informació al telèfon 675 32 23. • Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. Organització: AEEA l'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajuntament. • Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura. manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM l'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament. • C a s a l Cultural de Mira-sol

—Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Per a més informació o inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. També al telèfon 589 20 78. Organització: AT Madeac i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro). —Segon Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, cada divendres feiner a la tarda, des del mes de març fins al mes de juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, els dijous i divendres feiners, de 6 de la tarda a 9 del vespre, i també al telèfon 674 15 66. —Grup Literari. Dijous feiners de 6 de la tarda a 8 del vespre a l'Ateneu. —Reunió de Ja secció Foto Vídeo i Cinema. Cada dijous feiner, de 6 de la tarda a 8 del vespre, a l'Ateneu. •Centro Popular Andaluz —EI dissabte 1 d'abril, Festa Flamenca. En col·laboració amb altres cases andaluses i regionals. Informació al telèfon 589 41 35.

SERVEIS

Dia/Poble

Fàrmac» (adreça)

•

Sant Cugat

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

Ajuntament

5892288

Cerdanyola

Àlvarez (Galeries Unicentro)

692 6721

Ambulatori Les Planes

6755105

Rubí

Roca (Av. Barcelona, 55)

6990953

Bombers Belatena

692 8080

Montcada

Duran (Rbla. Montcada, 37)

57515 43

Bombers Generalitat

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

Bombers Rubí

699 8080

6741531

CAP

5891122

AAPPiWMira-sot

6742018 6741003

•

• Casa de Cultura —A les 9 de la nit, quart cicle Fes del Sud el teu Nord. Taula rodona: Poden les ONG gestionar el 0,7%? Hi participen Intermón, Mans Unides, Ecoconcern, Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament (FCCD) i plataforma del 0,7%.

reix es pot visitar una exposició de pintures d'Eulàlia Porta.

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

Sant Cugat

••

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

SERVEIS Valldoreix (parada)

6741111

Grua

6743371

Aigües La Floresta

6742089

085

Cerdanyola

Bach (Passeig de les Cordelles, 67) 692 2367

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

Rubí

Oriol (Zafira, 28)

6994398

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mra-sol

6747103

Montcada

Vte (Jaume 1,20)

564 5904

Casal Valldoreix

674 4599

AAPP i W Valldoreix

6742197

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat 35)

668 3967

Catalana de Gas

725 2944

AAW i W C . Montserrat Vall

6742105

Sant Cugat

P. CulleH (P. Diputació, 6)

67403 64

Cenlre Cívic La Floresta

589 08 47

AAPP W Can MajóVaU.

674 5049

Cerdanyola

Valls (Av. Catalunya. 17)

6921130

Centre Cívic Les Planes

'\ . 6 7 5 5 1 0 5

AA Prop, i Veïns La Floresta

6742089

Rubí

Gibert (Torres Oriol, 4)

6996899

Centre Cultural Mra-Ml'

4|892018

AAWMguahmgeUFIor.

6745129

Montcada

Vila (Jaume 1,20)

664 59 04

Cinemes SL Cugat (Resar.)

'«0941

Ass. Corauntdm*'

2684567

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

'«747096

ONI(Ctoprtvi^

5893080

Sant Cugat

Riera (Dr. Murillo, 1)

67404 30

Creu Roja Sant Cugat

67*1234

Cerdanyola

Rivera (Sant Ramon, 182)

8920676

Creu Reia Valldoreix

6742459

Rubí

BaUtori (Milà i Fontanals, 1)

6090388

Dispensari La Floresta

H.ValrJHetw*

4272000

Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

564 2139

Errt, Municipal descentra*.

«W2719

H Sant Joan d . D * ,

2034000

A. Vila (Av. Generaïtat, 35)

068 3967

ENHER Rubí

6911692

UmtrtComMfH .

2481040

674 0645

FECSA (atenció al cüanQ

900 Í13131

Tel.rjerEsparaiti.

4144848

6922368

FECSA (avanesl

900238323

Informació CanNÉM

2042247

6741934

Informació Aímpof

4785000

• $

M •

Papiot Sant Cugat

Cerdanyola

R. Salaven (Santiago RusMol, 38) Hidalgo (Rbla. de Cerdanyola, 1)

JM7615

GreenpMce

(91)5434704

H. General d » C * l m y a

5891212

Rubí

Pont (Magí Ramentof, 7)

697 3456

FFCC

Montcada

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Funerària

6740825

Informació R B M í '

4900202

668.39.67

G. Civil (Mira-sol)

67487»

Informació Port.

318B750

674 7749

Hisenda

5891155

OMIC

5893188

Jutjat

6744H6

PoMínic Torreblanca

58917 32

Oficina Municipal La Floresta

5MHH47

PROMUSA

5891732

Parròquia SI. Pere Octavià

8741183

Parròquia Les Planes

204,7503

Parròquia Valldoreix

6740569

ASOI

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

Arxiu Gavin

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Casal d'Avis SC

5841481

Urgències

6683967

Policia Municipal i Prot. Civil

H 1 í

Papiol Sant Cugat Cerdanyola

A. Vila (Av. Generalitat, 35) C. Texidó (Rbla. del Cetter, 97) Torrents (Diagonal, 34)

5803904 69920 99

Rubí

Calsina (Ntra. Sra. de Lourdes, 35)

Montcada

Puig Ferragut (Can Cuyas. EU. Orquídia, 6)-

Papiol

A. Vtlà (Av. Generalitat, 35)

•

Sant Cugat ^ É ï

•

Cerdanyola Rubí Montcada Papiol

Sant Cugat

L. Beringues {Alfons Sala, 46) Pereiro (Av. Catalunya, 51) Parrilla (Xercavins, 7) J. Relat (Major, 89) A. Vila (Av. Generalitat, 35) M. Moral (Sta. Teresa, 40)

6683967 6740483 580 9700

6753344

Pol. Municipal (Valldoreix)

ENTITATS 6753503 67425 70 ~

5891638

091

Llar d'Avis Parroqyll

5890598

992

Club Muntanyenc

6745396

Corai de la Unto

6741006 6752652

908795125

Comissaria de Policia

674% 12

Esbart Sant Cugat

Taxis (parada)

6740997

El Tot Sant Cugat

6748661 674 9314

Cerdanyola

Lluís (Altimira, 18)

69247 08

Rubí

Batallé (Francesc Macià, 23)

69904 30

Montcada

Capdevila (Conca, 10)

Ràdio Taxi

5884422

Grup Sup. Immigrants

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

Repsot-Buta

6741560

Ràdio Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

674»! 22

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

5690021

Els 4 Cantons

5896262

jj ï

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

• Curs d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80. • C l u b Muntanyenc —El diumenge 2 d'abril, a dos quarts de vuit del matí, a la plaça del Monestir, sortida de l'excursió matinal a Montserrat (cotxes propis). —Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club, cada dimarts de dos quarts de set a dos quarts de vuit del vespre. —Classes d'anglès (conversació). Telèfon d'informació: 674 53 96. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96. •Balls de saló —Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas (titulada de la Royal Academy de Londres). Informació i matriculació a la Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82. Inici dels cursos: 14 de febrer. • Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. Informació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. • Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al telèfon 675 11 94.

VALLDOREIX 95 •Clàssics del Cinema —El divendres 7 d'abril a 2/4 d'H de la nit, El lesoro de Sierra Madre, de John Huston. —EI divendres 5 de maig, a 2/4 d'11 de la nit, es projectarà El tercer hombre, de Carol Reed. —El divendres 2 de juny a les 2/4 d'H de la nit, Rebeca, d'Alfred Hitchcock. •Teatre —El dissabte 8 d'abril a 2/4 d'H de la nit, Poesia i vida de Joan Salvat-Papasseit, a càrrec del grup de teatre Espiral. —El dissabte 13 de maig a 2/4 d'11 de la nit, Pels pèls, a càrrec del grup de teatre Sogtulakk. —El dissabte 10 de juny a 2/4 d ' l i de la nit, Nit de nuvis de tres, a càrrec de teatre Espiral. •Música —El divendres 21 d'abril a 2/4 d'l 1 de la nit, Princes of Time, pop. —El divendres 19 de maig a dos quarts de deu del vespre, concert de cant coral a càrrec de la coral l'Harmonia de Valldoreix i Obrador Coral de Rubí. El concert es farà a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix. —El divendres 16 de juny, a 2/4 de 10 del vespre, recital de cant i violoncel a càrrec de Joana Vilaplana, soprano; Carles V. Xirinachs, pianista, i Pere Cardoner, violoncel·lista. El concert es farà a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.

• Fòrum —El dissabte 22 d'abril a les 7 de la tarda, Vida social dels habitants de Bòsnia i Hercegovinu, a càrrec d'Eva Alòs i Carlos Guerra. —El dissabte 20 de maig a les 7 de la tarda, La responsabilitat moral de la imatge, a càrrec de Jesús Prieto.

CONFERENCIES • Casa de Cultura —El dimarts 11 d'abril a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: La Terra del Foc. amb Josep Maria Gavín. —El dimarts 9 de maig a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: L'índia i el Nepal, amb Josep Maria Gavín. —El dimarts 13 de juny a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Els parcs naturals dels EUA (la part), amb Josep Maria Gavín. —El dimarts 12 de setembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: El Japó, amb Josep Maria Gavín. —El dimarts 10 d'octubre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Les Açores, amb Josep Maria Gavín. —El dimarts 14 de novembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en

Gavín: L'Iran monumental (la part), amb Josep Maria Gavín. -El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Kenya i els massais, amb Josep Maria Gavín.

• Sales Privades —Fins 4 d'abril a la Sala Rusinol, exposició de l'obra d'Almudena F. de Liencres. Cada dia de 9 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre. Diumenges i festius d'H del matí a 3 de la tarda. Telèfon: 675 47 51. —Del 25 de març al 23 d'abril a Canals Galeria d'Art, pintures de Domènec Corbella. Telèfon: 675 49 02 Horari: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes d'11 a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat. Tel.: 675 49 02. —Fins al 31 de març a Febo Galeria d'Art, pintures de l'artista Didier Lourençp. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon: 674 19 55. —Fins al 31 de març a Plus Art, olis de la pintora Josefina Escoda. Rambla Ribatallada, 6. —Fins al 7 d'abril, a la Sala d'Associació d'Idees: Quatre propostes + quatre propostes, col·lectiva d'escultura i obra sobre paper. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. —Del 25 de març al 17 d'abril a la sala d'art de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix: El realisme com a opció, a càrrec de Miquel A. Peris. —Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, l l a Exposició de Fotografia. Es poden aportar les fotografies fins al 17 de març, els dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre, Informació al telèfon 674 15 66. —Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes, de 9 del matí a 2 del migdia, a la plaça del Monestir.

MUSICA •Centre Cultural —El diumenge 23 d'abril a les 10 de la nit, Concert de Sant Jordi. •Cafè de Belgrado —Cada dissabte del mes de març, música en directe amb Los Mejores.

BIBLIOTEQUES CONVOCATÒRIES • J o c s Florals de la gent gran —XIII Jocs Florals de la gent gran. Bases i informació: llar d'avis de la parròquia (c/ Valldoreix, 9) i casal d'avis (c/ Santa Rosa, s/n).

EXPOSICIONS • Sales Municipals —Fins al 29 de març, a la Casa de Cultura es pot visitar l'exposició Un món plural i divers. —Del 23 de març al 16 d'abril a la Casa de Cultura, escultures de Ricard Sala. —Del 30 de març al 2 d'abril a la Casa de Cultura, Sant Cugat-Miami, a càrrec de Paco Minuesa i Francesc Lao. —Del 3 al 18 d'abril a la Casa de Cultura: Poetes i paraules. Desè aniversari de la mort de Salvador Espriu. —Del 6 al 26 d'abril a la Casa de Cultura: Sant Josep en el món. Col·lecció propietat de l'arxiu Gavín. —Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia. —Durant tot el mes de març, al Club Esportiu de Valldo-

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. El telèfon d'informació és el 674 1150. • La Floresta —Biblioteca de l'associació de propietaris i veïns de la Floresta Pearson. Es troba a la plaça d'Aiguallonga, 1, de la Floresta. Oberta de dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 del migdia. Telèfon d'informació: 674 20 89. • Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. • A r x i u 9Aw&Wyp«»\

—Rambla Can Mora, s/n, 2n. Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes, de 4 de la tarda a 8 del vespre. • Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

ELS CANTONS

Divendres. 24 de març de 1W>

Sant Cugat del Vallès S;int t uyat ck-l SallèN: í

L A

\ a M . . ^ *£" ^ i ; '•. ^

M E M Ò R I A

L A

El fotògraf

Coromines

TOMÀS GRAU GARRIGA

l'oques mes te'n feien fins a arribar a la de la primera comunió. Aquella on et vestien d'home sense encara ser-ho. o de mariner. El dia de la comunió, a l'església semblava que sols é r e m ducs D tres famílies per la paritat de la roba. Tan bonica com és la senzillesa! Però aleshores no s'entenia així, s'havia de seeuir el

Fotògraf al minut. Aquest tipus de fotògrafs que encara feien servir el sofre per deixar les empremtes del moment sobre el paper es trobaven a les Rambles de Barcelona habitualment. I m.. \ i.s 4 (ANIONS.

costum de l'època: per prendre p e r p r i m e r a v e g a d a cl n o s t r e Senyor, com més mudat millor. Després de la primera comunió, transcorrien una sèrie d'anys en què alguna amistat de la casa que tenia màquina te'n feia alguna en una excursió o en un casament al qual l'havien convidat. I amb aquella foto, encara te'n restava algun record. AN anys quaranta, venia algun fotògraf per les fires, s'instal·lava a les sales de ball i allà sí que feien l'agost. Les parelles que ballaven un xic encaramel·lades eren una presa segura per a l'objeetiu de les cameres. ja que que aquelles parelles prou que ho destitjaven per tenir, potser. la primera hitn del noi o noia que anhelaven l na de les èpoques en què també se'n feien, era

q u a n anaves a la mili. Era de rigor, puix quan t'havien donat la roba adequada i podies sortir al carrer de la ciutat que t'havia tocat per sorteig, el primer que es feia era cercar un estudi d'un fotògraf per treure la imatge del nou soldat. No havies de buscar massa, ja que les poblacions que acollien tropa et mostraven a l'ap a r a d o r les i m a t g e s d e l s t e u s antecessors. Et posaven davant de l'objeetiu de la manera més adient perquè sortissis ben afavorit. Encara recordo la que vaig enviar a casa: no es creien que aquell quinto tan ben posat fos jo, a c o s t u m a t s a v e u r e ' m a m b espardenyes de vetes de pagès. Aquí ai poble, en Cabanes, el pare d'en Carles, va deixar fixats molts leeords a la cartolina, que

Can Matas, 8, baixos Tel. 675 36 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Barcelona

COPISTERIA PROFESIONAL REPRODUCCIÓ DE PLÀNOLS - Sistema Diazo - Sistema Fotocòpia ENQUADERNACIONS - «Canutillo» - Espiral - Termo-enqomat

Pere Esmendia, 23 Tel. 697 50 05 08191 RUBÍ- Barcelona

Paper / Vegetal Poliester / Canson

I M M A N t ' i ; ] Cl.'YAS •

l filòleg Joan Coromines, veí il·lustre de Pineda de M a r q u e d i m a r t s va fer noranta anys. té una dona de fer feines que li treu la pols dels llibres i té cura del personatge: senyor Coromines no s'enfili que caurà, senyor Coromines abrigui's que fa fred. L'altre dia va sortir entrevistada per televisió. És una dona de mitjana edat que parla en castellà i només en castellà. El català, l'entén i prou. E n vista d'aquest cas de monolingüisme oral, podríem encetar un comentari pessimista sobre les possibilitats reals que el català s'arribi a normalitzar un dia: si una dona que conviu amb el primer savi de l'idioma i que cada dia passa els ulls i el plomall per la s e v a o b r a m o n u m e n t a l és immune a l'influx del personatge i dels seus p a p e r s , què p o d e m esperar dels qui no saben qui és Coromines ni coneixen el valor del principal tret de la cultura.

n el decurs d'uns quants anys, l'aspecte fotogràfic ha canviat radicalment. Als qui sou més o menys de la meva edat, q u a n t e s fotog r a f i e s us van fer a la v o s t r a infantesa? Ben poques. La primera, ai poc de néixer, us portaven a cal fotògraf i sense demanar-vos cap permís us despullaven de pèl a pèl davant de l'objeetiu de la m à q u i n a i us feien fer mil ganyotes per- Un dia la meva q uè riguéssiu o miréssiu el fotògraf, dona duia una fins a aconseguir la criatura veïna i posició que més els e s q u e i a . U n e o p va coincidir amb tenien la foto, l'enuna amistat. senyaven a la família i amistats com si fos Van trobar que un t r o f e u . Si q u i s'assemblava e n s e n y a v a la f o t o e r a la m a r e o els molt a mi. seus pares, els veïns, q u a n el v e i e n , d e seguida exclamaven: ••No ho pot n e g a r . bla molt a tu i a la teva m sa'raes's"e. mAi.xo si era una nena, però si era un nen deien: «Trobo que s'assembla molt al teu pare. p e r ò del teu marit en té la mirada••. Ouan era a la inversa, que qui la mostrava era el parc, aleshores era al contrari: s'assemblava en tol a ell i a la seva família. Recordo una vegada que la meva dona portava una criatura veïna de l'edat del nostre Josep i va coincidir amb una amistat d'aquelles que no veus gaire sovint. Van trobar que el pobre vailet s'assemblava moll a mi i als meus germans, s e n s e d o n a r t e m p s a la m e v a d o n a per justificar qui era. Al final, per no posar-la en un compromís. es van acomiadar deixant el pobre veí com a fill meu. Encara a r a , de v e g a d e s , r e m o v e n t aquell calaix tan mal endreçat, trobes fotos de criatures que, si no és perquè son teves, gairebé no saps identificar.

C O L U M N A

molts guarden amb molta il·lusió, altres amb indiferència i alguns altres ja les han estripat fa anys. Actualment, qui no té una o dues cameres fotogràfiques a casa seva? Gairebé tothom. D'aquesta manera podem guardar records de qualsevol actitud, tant de familiars com d'amistats, paisatges. excursions. Si la família no és un xic ordenada per col·leccionar-les en àlbums, i són molt aficionats a p r é m e r el d i s p a r a d o r d e la màquina, ja els planyo. No tindran prou caixes per desar-les. Jo he de c o n f e s s a r q u e sóc d e l s últims. No trobo mai el moment oportú per classificar-les. Fa un any que em regalaren la primera màquina i, sort d'això, fa poc queies a c u m u l o . Si no, em veuria obligat a prendre una decisió.

Passa, però, que a mi la dona de fer feines del senyor Coromines, que és un p r o d u c t e de la immigració forçada, em mereix un gran r e s p e c t e i unes fortes dosis de comprensió. Tot al contrari d'aquells subjectes que vivint a Catalunya o a fora de Catalunya i amb estudis i amb l'obligació per tant de saber qui és Coromines i la importància de la seva obra i que es pensen que séin més savis que ningú perquè pontifiquen des de les tertúlies i des dels diaris i des de les escoles i des de les reials acadèmies l'altre dia no van trobar ni un segon per felicitar Coromines o per afluixar els seus atacs a la llengua considerada vernàcula. I que, tan savis com pensen ser, no recorden que Coromines, un científic reconegut per mig món, abans que el Diccionari etimològic català els va fer el Diccionari etimològic castellà, el més seriós que existeix de la llengua q u e ells usen i d e f e n s e n a m b ungles i dents. Enfront d'aquests sords i cecs a la labor que Coromines irradia des de Pineda, la dona de fer feines és una dona admirable. Ella segur que es va recordar de l'aniversari, felicidadi's seíuir Joan. i segur que amb les seves atencions el farà viure molts anys, per molts anys. perquè l'obra que te encetada la pugui enllestir neta de pols i palla.

FOTOCÒPIES B/N • FOTOCÒPIES COLOR LÀSER DE DIN A-4 A DIN A-l • PÒSTERS PUBLICITARIS

•MATERIAL PER APLOTTER - Paper fosc - Paper vegetal - Poliester

- Polipropilè

•MATERIAL PERA IMPRESSORES - Cintes - Toner - Paper impressores Ink-Jet - Transparències