Diari de Sant Cugat 109 by Premsa Local Sant Cugat

ELSHCANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 6 d'octubre de 1995

• Punt i seguit Eduard Pomar serà el nou president del comitè local d'ERC. Plana 5 Jaume Busquets, tinent d'alcalde per ERC, diu a Casa de la vila que s'és «a temps de salvar el patrimoni natural si se sap fer». Plana 6 Un gos guardià s'escapa a la Floresta i atemoreix els veïns d'un carrer durant tot un matí. Plana 7 Aymerich insisteix en la conferència al CMSC que «ara és el moment del centre històric». Plana 7 Francesc Papiol, gerent de Catifes Papiol, diu a Les empreses que «les catifes orientals són les millors». Plana 8

Núm. 109. Any III»225 pessetes

Cent quinze santeugatencs podrien formar part cPun jurat popular L'Ajuntament exposarà la llista de candidats la segona quinzena d'octubre • Sant Cugat.— Cent quinze santeugatencs, segons dades de FAudiència Provincial de Barcelona, han quedat inclosos en la llista de candidats per formar part d'un jurat popular, elaborada per sorteig a par-

Els primers judicis segons aquesta nova llei se celebraran a principis d'any

tir del cens electoral. Els candidats, majors de divuit anys i de nacionalitat espanyola, rebran a casa una notificació personal acompanyada d'informació sobre les incompatibilitats per ser jurat popular i les

excuses que s'hi poden al·legar. A més, la relació de noms s'exposarà a l'Ajuntament a partir de la segona quinzena d'aquest mes. Els primers judicis amb jurat popular es faran a principis d'any. Plana 10.

TEATRE

L'Ajuntament anuncia un pla contra aiguats a la plaça Dr. Galtes

Els santeugatencs opinen sobre la implantació dels jurats populars a L'enquesta. Plana 11 La Policia Local i la Policia Nacional parlen de la coordinació entre els cossos en les festes patronals. Plana 13

• Sant Cugat.— L'Ajuntament triplicarà la capacitat d'absorció d'aigua de les clavegueres de la plaça del doctor Galtes per evitar que es repeteixin les inundacions de fa tres setmanes. Aquest és el pla elaborat per l'àrea de Serveis Urbans arran d'un estudi que ha determinat les insuficiències de la xarxa actual. Dues boques noves a les cantonades amb el carrer Martorell i Anselm Clavé i l'ampliació de la reixa central de la plaça són les mesures principals. El pla és d'aplicació immediata per a aquesta tardor, segons el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens. Plani 3.

Mercantic comença la fira de tardor amb bones expectatives. Plana 14

• Francesc Vila, Cesc Francesc Vila i Rufas, Cesc, exposa a Canals Galeria d'Art els dibuixos, acrílics i olis més recents. Deu anys després d'haver deixat l'acudit diari a la premsa que el va popularitzar durant 37 anys, Cesc és ara en una nova etapa en què vol fer una obra més lliure i menys explícita. Quan és a punt de rebre la Creu de Sant Jordi, assegura que «la solució per a l'art és reeducar la gent». Plana 15

Menys públic del que s'esperava als Festivals de Música

L'Àlbum recull avui la història del Celler Cooperatiu. Planes 18 i 19

I Esports Les estrangeres del CV Sant Cugat ja podran jugar aquest cap de setmana. Plana 27 Les jugadores del Júnior aniran a Alacant encara que no tinguin entrenador. Plana 28 Un centenar d'alumnes dels col·legis públics ja s'han inscrit als Jocs Esportius Escolars. Plana 28

• Apunts El Club Muntanyenc constitueix la cooperativa Pi d'en Xandri i signa un conveni amb Abacus. Plana 31 L'Espai Jove de la Casa de Cultura programa 12 tallers per a aquest trimestre. Plana 31 La radiografia repassa la història de l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran. Planes 32 i 33 El grup Josep Anglès organitza la tretzena edició dels cursos d'esperanto a Sant Cugat. Plana 34 i

npte-dtffe

« .

Joel Joan i Jordi Sànchez, actors i autor de la comèdia, davant del Centre Cultural. Foto: JA. MULA

«Kràmpack» obre la temporada del Teatre-auditori • Sant Cugat.— La comèdia Kràmpack arriba avui a Sant Cugat per obrir la temporada del Teatre-auditori avalada per l'èxit obtingut a Barcelona. Escrita per Jordi Sànchez en «només 3 mesos» i interpretada per ell mateix, Joel

Joan, Ester Formosa i Karim Alami, narra les relacions de quatre joves que comparteixen pis. L'èxit de l'obra, que ha sorprès el mateix autor, ha fet que tres cineastes s'hagin ofert per dirigir-ne la versió cinematogràfica. Plana 14.

Aymerich no descarta revisar el reglament dels consells de districte • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no descarta introduir modificacions al Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula el funcionament dels consells de districte, per tal de modificar la seva composició i fer-los més representatius o fins i tot ampliar les seves competències. Tot i això, Aymerich recorda que la representativitat ha de continuar recaient en els veïns de Mira-sol, la Floresta i les Planes i adverteix que qualsevol revisió del ROM s'hau-

rà de fer «amb el consens de tots els partits polítics». Quatre mesos després de les eleccions municipals, els tres consells de districte van quedar constituïts dissabte al matí sota la presidència del regidor de Descentralització Territorial, Xavier Cortés. El tinent d'alcalde Jaume Busquets, d'ERC, n'és el vicepresident. Tant l'alcalde com el president dels consells van reiterar la voluntat que aquests òrgans siguin «veritables eines de participació». Plana 4 i Editorial, plana 22.

• Sant Cugat.— L'actuació de l'Òpera de Cambra servia dissabte de cloenda dels Festivals de Música de Sant Cugat, nom genèric que engloba l'internacional i el de joves intèrprets. Cada espectacle ha rebut una mitjana de 350 espectadors, xifra que ha quedat per sota de les expectatives de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament. Ara està per discutir la seva periodicitat i les dates més adients per organitzar-los. Plana 16 i Editorial, plana 22.

CENTRE DE LA IMATGE

RETOC FOTOGRÀFIC E1EQRÒN1C • Reproduccions sense negatiu

• Fotocomposicions • Restauracions • Eliminació d'ulls vermells, etc.

• • • •

Fotos a color en 1 hora. Diapositives en 1 hora. Diapositives a paper en 2 hores. Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga). • Servei públic de fttx. • Fotos de color a blanc i negre.

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 • Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Posa't a punt. Amb la targeta del Club. podeu assistir dmaiii .H|iu\i mes .1 i lasses de niaiileniiik'iii. aeiobu. s!k-aliin_;. sleps. tilliess, I ou impaci. i '.-i sessions de sauna al gimnàs Svjiia^h Sani (. ugal <c/' San! Jordi. iï vs i. li il.ilmcíil de Iranc. 1.'IHHari per aK subscriptors es eK migdies de dilluns a dneudies de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a diious de 17 a 22 ti i els dissal·les al mall de Hi;i I 2 li. Per ohlenir els \aN us eal IHIL.II al teleton del subscriptor

Visiteu de franc la Reserva Natural de les illes Medes fils subscriptors d'Els 4 Cantons que ja heu sol·licitat la targeta del Club podeu demanar el tiquet per conèixer l'Estartit i la Reserva Natural de les Illes Medes, durant un cap de setmana. Aquest tiquet inclou el sopar i l'habitació per dissabte a la nit i l'esmor/ar i dinar de diumenge, a més d'un viatge amb barca amb el fons de vidre per fer el recorregut a les illes Medes, la Foradada i cala Farriol. Per obtenir el tiquet, només cal que truqueu al telèfon del subscriptor per concretar les dates de la reserva. El preu per als acompanyants és de 3.900 ptes.

Demana la targeta. Tols els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. l.a targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

M a t í : de 9 a 2

Entrades per a la Fira de Tardor. Mobles i objectes antics, curiositats i col·leccionisme

Mercantic, 6, 7 i 8 d'octubre del0'30a21h Amb la targeta del Club, podeu entrar de franc a Mercantic, la fira de tardor de mobles i objectes antics, curiositats i col·leccionisme que es fa a Sant Cugat del Vallès (Av Rius i T a u l e t , 120) els dies 6, 7 i 8 d'octubre, de 2/4 d' 1 1 del matí a les 9 del vespre. En aquesta edició hi participen 60 estands dels brocanters més representatius del sud de França i s'ofereix una mostra de música p o p u l a r . Per e n t r a r - h i gratuïtament només cal presentar la targeta del club a la taquilla i us donaran l'entrada corresponent.

902 22 lO lO

T a r d a : cle 4 a 7

3 • Divendres, 6 d'octubre de 1995

JURAT POPULAR

CESC ALA CANALS

Cent quinze santcugatencs són a les llistes de candidats a integrar els primers jurats populars de l'Estat Espanyol. L'Ajuntament exposarà la relació amb els noms la segona quinzena d'aquest mes.

El dibuixant i pintor Francesc Vila i Rufas, Cesc, que es va fer popular amb els acudits publicats a la premsa, exposa els dibuixos, olis i acrílics que formen la seva obra recent a Canals Galeria d'Art.

AIGUATS Les clavegueres de la plaça del Doctor Galtes i rodalia han quedat obsoletes des que es va urbanitzar el Colomer i la zona del Parc Central. Aquesta és la causa de les inundacions provocades per la pluja

de fa tres setmanes, segons ha demostrat un estudi elaborat per l'Ajuntament. Amb aquest resultat sobre la taula, els responsables de l'àrea de Serveis Urbans han decidit renovar el clavegueram del

sector. La capacitat d'engolir aigua en aquesta zona es multiplicarà per tres amb la instal·lació de noves boques i l'ampliació de les que ja existeixen. El pla és d'aplicació immediata.

Tripliquen la capacitat d'absorció del clavegueram a la plaça del Doctor Galtes L'objectiu és evitar que es repeteixin les I Un estudi de l'Ajuntament ha mostrat les inundacions de fa tres setmanes | insuficiències actuals de la xarxa SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'Ajuntament multiplicarà per tres la capacitat de les clavegueres de la plaça del Doctor Galtes i el seu entorn per evitar que es repeteixin les inundacions de fa tres setmanes. El pla ha estat anunciat aquesta setmana i és «d'aplicació immediata en la mesura que es pugui», segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens. «Si ho podem tenir acabat a mitjan novembre —ha puntualitzat— no ho retardarem més, perquè les pluges torrencials es produeixen durant la tardor i és ara que ens interessa solucionar-ho». El conjunt de mesures dissenyat per l'àrea de Serveis Urbans es basa en ampliar algunes boques de claveguera que ja existeixen i posar-ne de noves en els punts on ha augmentat la baixada d'aigua en els últims dos anys. Les dues reixes noves, de 7 i 8 peces respectivament, es posaran als carrers Martorell i Anselm Clavé, a la confluència amb la plaça. La boca que hi ha a Torrent de la Bomba (damunt de la plaça) es foradarà més perquè tota la superfície que hi ha sota la reixa quedi descoberta i engoleixi l'aigua amb més facilitat i, a la part baixa del carrer —que cobreix una antiga riera— s'ampliaran les tres boques existents. La reixa central de la plaça —col·locada just al davant dels comerços que es van inundar— triplicarà la seva capacitat quan s'hi afegeixin 6 peces més a les 3 que hi ha ara. El preu d'urbanitzar Un estudi urgent elaborat per l'Ajuntament després de l'aiguat de 70,7 litres per metre quadrat de fa 3 setmanes ha determinat les noves necessitats del clavegue-

£1PSC presenta al·legacions al projecte de darrere del Monestir RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— La principal al·legació que el grup municipal socialista ha presentat, mitjançant instància al consistori, al pla d'adequació de l'entorn nord-est dej Monestir demana que sigui l'Ajuntament i no la Generalitat qui formuli i tramiti el plantejament de les obres. Aquest projecte vol portar a terme la modificació prevista en el pla general metropolità (PGM), que inclou la creació de zones verdes en l'àrea situada just darrere del monument més emblemàtic de la ciutat. Així mateix, també és prevista la construcció, per part de l'Institut Català del Sòl, d'habitatges de promoció pública on ara hi ha situades unes cases que han de ser expropiades per aquest organisme pertanyent a la Generalitat. Segons va manifestar Joan Gaya, regidor del PSC al consistori, l'Ajuntament «té totes les eines per elaborar el projecte i, per tant, no s'entén que ho deixi en mans de la Generalitat quan aquesta administració l'únic que ha de fer és l'aprovació definitiva». El grup socialista també explica en les seves al·legacions que «la modificació del PGM augmenta l'edificació existent però no la zona verda, ja que aquesta o ja existeix o té una altra denominació que només cal canviar, com és el cas dels jardins del Monestir, que són zona d'equipaments i, per tant, no s'hi pot construir». Finalment, també reclamen la construcció d'un vial que uneixi Coll Fava amb el parc de Torreblanca i l'entrada en el projecte del condicionament de la plaça d'Octavià. Respecte a les afectacions van declarar que «la seu del Centro Popular Andaluz pot ser expropiada per la modificació del PGM».

La reixa de la claveguera del centre de la plaça es triplicarà i se'n posaran de noves. Foto: XAVIER LARROSA. ram de la zona després d'haver estat urbanitzada. «Fa dos anys —recorda Recasens—, d'Alfons Sala cap amunt tot eren carrers sense asfaltar, i la terra xucla l'aigua». En aquest sentit, la urbanització de la part superior del Torrent de la Bomba —que es va acabar a l'estiu— hauria estat un dels factors que ha deixat obsoleta la xarxa de la plaça. Segons

Recasens, ara l'aigua «circula amb més abundància» per aquesta via recentment asfaltada, que recull també «el que ve del Colomer». La tempesta del 18 de setembre i les protestes dels veïns i comerciants de la zona han accelerat la renovació que ara es proposa l'Ajuntament. La plaça del Doctor Galtes va quedar negada aquell dia, amb uns 40 centímetres d'ai-

R A

gua, i els mateixos veïns van destapar la reixa central, que es va embussar per la pedregada í les fulles que va arrossegar la pluja. Tot i que van reconèixer que la situació era «excepcional», els habitants del sector van assegurar que era la gota que feia vessar el got. «No es pot negar que tenien raó —ha admès Recasens— i per això hi volem posar remei.»

Portes Blindades 1 ° ï Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99

T A R D O R

DE MOBLES I OBJECTES ANTICS, CURIOSITATS I COL·LECCIONISME 6, 7 i 8 d'ocfubre de 1995, de 10,30 a 21 h

CC* 0 -

MOSTRA DE MUSICA POPULAR

amb la participació especial dels brocanters més representatius del Sud de França.

MERCANTIC Rius i Taulet. 1 20 08910 SantCugai del Valies tel. 674 49 50 fax. 674 14 15

ACTUACIONS MUSICALS TOTS ELS DIES DE FIRA SERVEI DE BAR RESTAURANT SERVEi DE GUARDAMOBLES POSSEÏDORS DE TARGETA COMPRADOR MERCANTIC: ENTRADA LLIURE pta~f\ vil/

Amb oi supo-t c< i? A juni.iniL'ni di1 Sant Kuliv do V;inu>

ALQUIMY (Iran) música i dansa oriental CAE MA DHIA ^ « ^ percussion et danse Africaine MULE RIVER (USA) Country Arkansas MINISTRALS DEL RAVAL Música popular catalana

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

DESCENTRALITZACIÓ

Aymerich no descarta ampliar les competències dels consells de districte L'alcalde adverteix que qualsevol modificació s'haurà de fer amb l'acord de tots els partits CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— Fils consells de districte de Mira-sol, la Floresta i les Planes van quedar constituïts oficialment dissabte amb dues qüestions pendents: el compliment i fins i tot

l'ampliació de totes les competències que, segons el Reglament Orgànic Municipal (ROM), podrien exercir aquests òrgans de descentralització i la possibilitat de revisar si la seva actual composició és la més representativa

possible de la realitat de cada districte. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, admet les dues possibilitats, però adverteix que no es farà cap modificació del ROM si no és amb l'assentiment de tots els partits polítics.

Aymerich reconeix que actualment «no es compleixen totes les c o m p e t è n c i e s que marca el ROM», però recorda que el procés per aconseguir que els consells de districte puguin exercir-les és molt «complex». De fet. el marc competencial que el Reglament Orgànic Municipal —aprovat en el seu dia amb la unanimitat de tots els grups polítics del consistori— atorga als consells és molt més ampli que el que actualment es porla a terme: per exemple, segons el ROM, aquests òrgans de descentralització podrien intervenir, per exemple, en qüestions de seguretat ciutadana. «Hem d'intentar complir tots els requisits que marca el reglament i fins i tot ampliar les competències», assegurava Aymerich en una roda de premsa posterior a Pacte de constitució oficial dels consells de districte de les Planes, la Floresta i Mira-sol que es va fer dissabte al mati. L'alcalde, però, va advertir que qualsevol revisió del ROM s'haurà de fer «sense presses i sempre amb el consens de totes les forces polítiques». Aquesta hipotètica modificació podria referir-se també a l'actual composició dels consells, on són representades les associacions veïnals i les entitats esportives i culturals de cada un dels districtes. Aymerich tampoc no descartar «estudiar amb la resta de partits» la possibilitat d'introduir «una composició diferent perquè els consells siguin més representatius», però al mateix temps defensa que «qui representa més als districtes són les pròpies associacions».

H Sant Cugat.— Pallassos sense Fronteres ha organitzat una festa amb teatre, música i animació al carrer per acomiadar tres companyies d'espectacles infantils que marxen cap a Tuzla (Bòsnia) d'aquí a 10 dies. Des de les 12 del migdia fins a les 6 de la tarda de diumenge, els grups ínfima la Puça —l'únic que, finalment, no podrà viatjar amb la resta—, Pengim Penjam, Pepsicolen i la companyia santeugatenca Teatre de Paper seran als jardins del Monestir, alternant els seus espectacles amb música i números d'animació infantil. Abans, una cercavila pel centre de la ciutat haurà donat pas a la jornada. L'objectiu de la festa és recollir fons per a l'expedició i per a l'organització dirigida per Tortell Poltrona. L'expedició s'ha muntat per portar a Tuzla material escolar i higiènic recollit per Pallassos sense Fronteres de les empreses que hi col·laboren regularment, SB.

La llista del cens es pot consultar a P Ajuntament • Sant Cugat.— L'Ajuntament exposarà fins al dia de les eleccions al Parlament de Catalunya la llista de les persones incloses al cens electoral que tindran dret a exercir el vot a Sant Cugat el diumenge 19 de novembre. En aquest cens hi consten les persones inscrites al padró municipal d'habitants fins al 31 de juliol d'aquest any. En cas que s'hi detecti algun error, l'Ajuntament admetrà reclamacions, que hauran d'anar acompanyades del document d'identitat, fins al 9 d'octubre, tant a l'edifici consistorial com a les totes oficines municipals descentralitzades. Si algun ciutadà preveu que no serà a Sant Cugat el dia de les eleccions, pot sol·licitar fins al 9 de novembre el vot per correu. Per això caldrà omplir uns impresos que es poden trobar a les mateixes oficines de Correus, /c.c.

Sant Cugat Comerç presentarà la nova junta directiva

Optimisme

M Sant Cugat.— L'Associació Sant Cugat Comerç presentarà la nova junta directiva de l'entitat a l'assemblea extraordinària que es farà dilluns. En aquesta trobada, es presentarà l'única candidatura que ha optat a les eleccions, i que es proclamarà automàticament com a nova Junta. La candidatura l'encapçala l'actual president en funcions, Jaume Roca, i com a vice-president es presenta Santiago Garriga. El secretari i el tresorer de l'equip de Roca són Manel Torras i Joan Criado, respectivament. La resta de l'equip i el contingut del programa que executarà es presentaran el dia de l'assemblea. / CM.

Durant Tacte de constitució dels tres consells, que presideix el regidor de descentralització territorial i vice-presideix el tinent d'alcalde d'LRC". Jaume Busquets, Aymerich va recordar als veïns que durant els seus sis anys de funcionament, els consells han estat «una eina important de participació», tot i que el procés ha estat «lent i complicat». Tot i això, va insistir Aymerich, «continuo veient el got mig ple, en lloc de miy buit», una expressió amb la qual pretenia transmetre una sensació d'optimisme respecte a l'efectivitat dels consells de districte. L'alcalde va recordar que els consells «no han de ser un òrgan de debat polític» perquè, va dir, «el que vol la gent és que li arreglin el carrer i l'enllumenat». La política «l'hem de fer on s'ha de fer. o sigui, al ple de l'Ajuntament, on hi ha els regidors elegits democràticament». Finalment, Aymerich va fer una crida perquè als consells hi participin tots els veïns a través de les comissions sectorials. Per la seva banda, alguns dels representants de les associacions van reclamar que l'Ajuntament faciliti una informació més completa als membres dels consells sobre els temes que s'hi discuteixen. Algú va proposar, fins i tot, que aquests òrgans funcionin com un ple en miniatura. Des d'aquesta setmana, els consells de districte es reuniran periòdicament cada dos mesos.

Teatre al carrer amb grups de Pallassos sense Fronteres

La Generalitat subvencionarà les escoles bressol

Els nous consells de districte de les Planes, Mira-sol i la Floresta (en aquest ordre a les fotos) van quedar constituïts dissabte sota la presidència del regidor de descentralització, Xavier Cortès. Foto: J.A. MULA.

M Sant Cugat.— El departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha atorgat una subvenció de 7 milions 700.000 pessetes a l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament, que es destinaran a les escoles bressol. La subvenció de la Generalitat suposa prop d'un 7% del cost total per any de cada alumne. La resta es reparteix en un 2 1 % que ha d'abonar l'usuari i l'aportació del Patronat, que és gairebé d'un 73%. El Niu tindrà 1.369.930 pessetes, i les escoles El Gargot i La Mimosa, per la seva banda, rebran 3.150.844 pessetes cadascuna. / À.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

POLÍTICA

CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Després de la dimissió, fa dues setmanes, de David Sempere com a president de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la comissió política del partit proposarà a l'assemblea de militants que sigui Eduard Pomar, de 32 anys i membre del consell nacional del partit, qui el substitueixi en el càrrec. Si els militants el ratifiquen en la reunió convocada per a dilluns al vespre, Pomar, que actualment treballa a l'empresa Sharp, on és delegat sindical d'UGT, encapçalarà la nova composició del comitè polític local, la majoria dels membres de la qual ja han estat treballant en la direcció del partit a Sant Cugat durant els últims dos anys. L'encara president de les Joventuts d'ERC i fins ara responsable d'organització, David Bajona, serà el secretari executiu. Narcís Clavell, candidat d'ERC a la presidència de l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix en les darreres eleccions municipals, serà el vice-president i vocal territorial de l'EMD. L'organigrama es completaria amb el tinent d'alcalde Jaume Busquets com a cap del grup municipal, Oriol Duch com a representant de les JERC i set vocals més, dos dels quals representaran eis districtes de la Floresta i Mira-sol.

La principal preocupació del nou comitè polític local serà «vetllar pel compliment dels punts del pacte signat amb Convergència i Unió», va assegurar Pomar en la roda de premsa de presentació del nou comitè. En aquesta nova etapa que ha encetat ERC amb la seva entrada a l'Ajuntament de Sant Cugat, després de vuit anys d'absència, el partit, segons Pomar, «necessita incrementar la quantitat i qualitat de les nostres porpostes i la nostra incidència en la política municipal». Oficines per al ciutadà Amb aquest objectiu, ERC té dos projectes: rellançar les activitats de l'oficina parlamentària que el partit va obrir fa tres anys, com un instrument obert a entitats i ciutadans per poder «vehicular mocions al Parlament de Catalunya i preguntes a la Generalitat», va explicar Bajona. D'altra banda, es crearà una oficina municipal també oberta a associacions i veïns per canalitzar les seves propostes i preocupacions, en una mostra, segons el que serà probablement secretari executiu d'ERC, «de sensibilitat cap al cos social del municipi». Altres projectes són rellançar el butlletí del partit, Acció, i fomentar la coordinació amb els regidors que té ERC a la resta de municipis de la comarca del Vallès.

CRÒNICA

El meu insubmís particular

El comitè polític d'ERC proposa Eduard Pomar com a nou president L'haurà de ratificar l'assemblea de militants

PUNT I SEGUIT

JORDI CASAS I ROCA

l dia 28, el meu amic J.F.M.M. va declarar-se —millor dit, va manifestar-se— insubmís a les armes. I poso les inicials del seu nom i cognoms, com es fa amb els presumptes delinqüents, amb tota la intencionalitat del món, ja que aquells que confonen la necessitat —avui encara— de dissenyar una política de defensa amb el mal anomenat servei (a qui?) militar, el consideren un vulnerador de la llei que cal penalitzar. A part de l'afecció per la Història i altres futileses, m'uneix a ell algunes estones de discussió sobre el binomi prestació social substitutòria/insubmissió. La seva resposta és contundent: cap concessió a l'anacronisme dels exèrcits, l'obscenitat de la guerra i la irracionalitat de la força. No debades dedica una bona part del seu temps, allò que en diem militància, a temes com el 0,7%, a manifestar-se a favor de la pau a l'ex-Iugoslàvia i, sobretot, al col·lectiu antimilitarista que porta el nom d'un artefacte creat precisament per protegir una part del cos dels efectes bèl·lics (que ometo perquè qualsevol persona observadora de les parets santcugatenques l'ha de tenir a la memòria). Hom sap que és normal —almenys ho ha estat fins ara— l'agermanament d'uns municipis amb altres (especialment amb els de l'anomenat Tercer Món, per

tal d'ajudar-los econòmicament), com també ha estat habitual l'apadrinament de persones en dificultats per part d'institucions i particulars. Només cal recordar un cas que ens és proper (físicament i en el temps): el d'alguns ciutadans bosnians. Doncs jo he decidit apadrinar l'insubmís J.F.M.M. Ho faig amb totes les conseqüències; a partir d'ara lligo la meva sort (és un dir) a la seva i, per extensió, a la dels altres quatre insubmisos santeugatencs (en aquest cas sense apadrinament). I no me'l toqueu pas! Aquesta defensa i apadrinament de l'actitud de J.F.M.M. no és només fruit de la nostra amistat i profunda angúnia compartida envers els uniformes i el pas marcial, des del sergent xusquero africanista fins al general ianqui rosega-xiclets, sinó també de l'autoritat moral que m'atorga el fet d'haver estat declarat —fa una vintena d'anys— «exclòs total» per fer la mili (d'acord amb el núm. 3, lletra H, del grup lr del quadre d'inutilitats vigent), la qual cosa puc demostrar perquè tinc repartides per casa una vintena de fotocòpies del certificat per si perdia l'original. J.F.M.M. (i els altres quatre), manllevant paraules a Lluís Llach: «Sempre hi ha una primavera que ens espera, somni enllà... Jo t'estimo així, insubmís a les armes, jo t'estimo així.»

Un membre del CASC és el sisè insubmís declarat de Sant Cugat • Sant Cugat.— Josep Ferran Mota, membre del Col·lectiu Antimilitarista d e Sant Cugat (CASC) i de Joves amb Iniciativa, és el sisè insubmís «declarat» de Sant Cugat. Dijous passat, el dia que s'havia d'incorporar a la prestació social substitutòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, Mota va lliurar al responsable de la PSS al campus un manifest en què explicava els seus motius per no incorporar-se. El fet d'haver presentat el document, que després enviarà a l'Oficina Nacional de la Objeción de Conciencia, respon a la voluntat d'una insubmissió militant que no sembli un simple «no presentat». La PSS és, segons Mota, «una prolongació repressiva del servei militar obligatori i, a més, implica l'eliminació de llocs de treball remunerats». Per això, un objectiu fundacional del CASC és que les institucions i entitats deixin de crear places de PSS. El cas de la UAB és «especialment flagrant», segons Mota, perquè «entrevisten tothom que demana fer-hi la prestació per assegurar-se que no s'hi infiltra cap insubmís». «Amb mi els ha sortit malament —ha afegit— perquè m'hi van destinar directament i no he passat pel filtre». / S.B.

AUX VYD S.A.

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat del Vallès, t r 589 17 99

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

C A S A DE LA V I L A Jaume Busquets, tinent d'alcalde de medi ambient en virtut del pacte de govern entre E R C i CIU, treb; treballa per donar forma a una àrea que fa molt pocs dies que té competències pròpies i autonomia. Té dos grai grans objectius: protegir totalment els límits històrics de Torre Negra i elaborar un pla d'espais d'interès natu natural per preservar-los. La incorporació de l'Ajuntament al Patronat de Collserola és ja quasi un fet, assegur; assegura, mentre recorda que. que, amb criteris clars, encara «som a temps de salvar el nostre patrimoni natural».

7,nem d'alcalde de medi me. ambient per ERC J A U M E B U S Q U E T S I F À B R E G A S . 7/nem

n «Som a temps de salvar el nostre patrimoni si sabem com fer-l fer-ho» • i ; i \ i i k \ \l) \ s

• Sant Cugal \ •'Ajuntament de Sani ( tiU.it >i: I'.: u .i una aic i de IIK.ii .mil·leni .•anl· auit "l.'lin.i i ..li recs pi l>pis \ i '-!:• \ li.i estoica! a c\pl'.ca: que aiv • suposa ta una ampliat. u> de K MT\ ei-, que des d aquesta aiea - . >le:._ i\cr. al ciutadà. Ouins Min i , tiin s'estructuren'.1 •Hem organitzat l'arca en vuit àmbits molt concrets. Cinc son propis: control de la qualitat mediambiental. política forestal i lluita contra el toc, actuació sobre espais naturals, protecció d animals i plantes, i educació a les escoles, l i s altres es fan en col·laboració amb la resta d'àrees de l'Ajuntament, com es el control del cieixemenl urbanístic o el disseny i planificació ilels parcs i jardins... Atiant pet parts, s'ha plantejat des d'alguns sectors que la lluita contra incendis hauria d'inclouie la incorporació de l'Ajuntament al Patronal de Collserola pcí millorar la coordinació. De tel. era una proposta del programa d'ERC i un punt del pacte de govern. (Juan i com es tarà aquesta incorporació'.' •<Es obvi que la prevenció dels tocs ha de set una línia priontaria de l'arca, tenint en compte que una part important del terme de Sant Cugat forma part d'un gran parc. que es el de Collserola. Respecte al patronat, fins ara hi havia una integració en els aspectes tècnics però no en els polítics. Aquesta integració futura el procés ja està en marxa i es qüestió de mesos— permetrà incidir, evidentment, en la política que es faci al parc, i en concret en aquells aspectes que afecten cl terme municipal de Sant Cugat. Cal recordar que alguns dels espais de més interès natural i ecològic es troben, precisament, a Sant Cugat. 1 també que certes decisions, el Patronat les ha de prendre amb els corresponents permisos de les diferents àrees de la Generalitat i de l'Ajuntament. F.n principi, però, no té per què haver-hi contradiccions». —Creu que la negativa de l'Ajuntament a integrar-se fins ara al Patronat ha perjudicat el municipi'' —«Diguem que serà positiu ser-hi a partir d'ara. La col·laboració sempre és bona». —Ha citat també la intenció d'incidir directament en la conservació dels espais naturals del municipi. S'entén que no parlem només de Torre Negra. —«Torre Negra és una àrea de màxim interès ecològic i paisatgístic. Però la nostra intenció, i en això estan treballant els tècnics, és elaborar un pla d'espais d'interès natural a partir d'un inventari exhaustiu que després s'haurà d'estudiar com es gestiona i crear les figures jurídiques necessàries per fer-ho. El pla, que ha d'estar fet abans que s'acabin aquests quatre anys, ha d'incloure espais la preservació dels quals no està en aquests moments assegurada. Estem segurs que Sant

Busquets creu que les Ics administracions han anat a remolc de tic la societat en prendre consciència de la necessitat de presc preservar el medi. Foto: JA. MULA.

Un escèptic partidari de la independència Convençut que Ics regions i les nacions tenen cada cop nies importància a Europa, Jaume Busquets — quasi 42 anys — va començar a interessar-se per I R(' quan va constatar la seva «voluntat independentista encaminada cap al ple reconeixement de la sobirania nacional» de Catalunya. I l'interès va augmentar quan el partit republicà «es va desmarcar de tota línia d'actuació que no sigui democràtica i pacífica». Tot i això. no milita a ERC: va encapçalar la candidatura dels republicans a Sant Cugat en qualitat d'independent. Amb ell al capdavant, el partit Cugat té un patrimoni natural ric i extens, i que encara som a temps de salvar-lo si sabem com fer-ho. Estem en un moment en què podem hipotecar el futur o assegurar-lo». —Creu que hi ha sensibilitat en aquest Ajuntament per donar un pes específic a la seva àrea? —«En la mesura que l'àrea s'ha creat i que se l'ha dotat d'un pressupost i unes competències, queda demostrat que l'Ajuntament la creu necessària. Les despeses que genera estan plenament justificades». —Tornant a Torre Negra. Els límits que s'assenyalen des de l'àrea de medi ambient no coincideixen amb els que reivindica la plataforma en defensa d'aquesta

va aconseguir tornar al consistori després de vuit anys d'absència. I com a conseqüència, un cop signat el tan comentat pacte de govern amb CiU, ha demanat un permís especial a la Universitat de Barcelona, on treballa com a professor de geografia i en el camp de la formació de col·legues seus, per dedicar-se a l'Ajuntament, «la feina que prioritzo en aquests moments». Manllevant paraules de Joan Fuster, es declara un • escèptic actiu», fins i tot respecte a la política, perquè «les veritats absolutes —recorda— han fet molt mal al llarg de la història». /C.c.

zona. —«La coincidència és plena pel que fa al tros central comprès entre els límits de Sant Cugat amb Cerdanyola i la carretera de l'Arrabassada. uns terrenys per als quals volem la protecció integral i la requaliticacio per impedir una possible urbanització. Aquests són els límits històrics. Iaia altra cosa és la banda dreta de la carretera, on està projectada la urbanització Costa del Golf. Potser per deformació professional —sóc geògraf— m'agrada dir les coses pel seu nom, i aquesta zona no es pot incloure en els rodals de Torre Negra, tot i que també volem una protecció selectiva dels seus espais naturals». —En tot cas, què hi ha de la

comissió que s'havia de crear per fer el seguiment? —«S'estan seguint els passos prescriptius i complint un calendari. La comissió ha d'estar integrada per observadors que fiscalitzin aquest procés. Abans que acabi el mes d'octubre, l'Ajuntament i la plataforma ens hem compromès a presentar propostes... —Ha anat l'administració a remolc de la societat a l'hora de prendre consciència de la necessitat de preservar el medi? —«Sens dubte, la societat civil ha anat al davant. La sensibilització va començar a la població i posteriorment ha estat assumida per les institucions i partits, fins al punt que ara és impensable

que un partit que aspiri a governar no incorpori aquests plantejaments en el seu programa». —Pot acabar sent una pregunta reiterativa, però no creu que ERC pot haver quedat en part dissolta en incorporar-se a l'equip de govern de CiU? —«El nostre ha estat un pacte molt seriós amb una hipòtesi de partida: que sigui un pacte per a quatre anys. Els punts de l'acord, que ERC va signar amb l'objectiu de treballar pel municipi, s'estan complint escrupolosament. Evidentment en un pacte sempre hi ha concessions en la mesura que les dues parts volen veure reconegudes les seves raons. S'ha acabat, però, l'època dels bons i els dolents de la pel·lícula. S'ha d'acceptar que ha hagut un canvi de paradigmes i de mentalitat a la política, i que les visions doctrinàries de la realitat estan condemnades al fracàs». —S'ha fet ja militant d'ERC? —«No. encara no». —En tot cas, creu que és una proposta política amb futur? —«Sí que en té. A poc a poc, el plantejament serà assumit per altres partits, igual que l'ecologisme era considerat fins fa poc un moviment petitburgès i elitista, i ara quasi tothom Tha incorporat de forma clara, com és el cas d'Iniciativa per Catalunya».

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

SOCIETAT

INFRAESTRUCTURES

Un gos guardià s'escapa i deixa els veïns atemorits dins de casa durant 5 hores L'Ajuntament recrimina la negligència a l'amo SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un gos «amb comportament violent» va alarmar els veïns del carrer Sant Eusebi de la Floresta durant tot un matí de la setmana passada, segons han explicat dues de les afectades. Una d'elles assegura que no va poder sortir per anar a treballar perquè el gos se li «llançava al damunt». Quan el servei de recollida d'animals de la Diputació va arribar, es va descobrir que el gos tenia amo.

L'alcalde, Joan Aymerich, i el seu glossador, Jordi Casas. Foto: TOT SANT CUGAT.

Aymerich insisteix que «ara és el moment del centre històric», al CMSC ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'equip de govern apostarà en els pròxims anys per les necessitats del centre històric de la ciutat, segons va anunciar l'alcalde, Joan Aymerich, en la xerrada que va oferir al Club Muntanyenc (CMSC) dins el cicle Aula Cultural. L'Ajuntament està elaborant un estudi, en el qual participen 5 arquitectes, per convertir en una illa de vianants el

tros que va de la carretera de Cerdanyola a l'estació i de l'avinguda d'Alfons Sala a la rambla de Ribatallada. Així, es fomentarà el comerç local entre els santeugatencs. Segons va explicar l'alcalde, la descongestió de trànsit que ha proporcionat la ronda Nord permetrà aquest desenvolupament del centre. També s'han de construir places d'aparcament a la plaça del Rei, als Quatre Cantons

i a la plaça de Lluís Millet. Joan Aymerich va resumir el canvi que ha fet Sant Cugat des d'un poble de pagès fins a la ciutat de serveis que és ara. Segons l'alcalde, la política que s'ha seguit és controlar el creixement, crear infraestructures i fomentar la identitat de Sant Cugat respecte als municipis de l'entorn. Així, s'instal·larà un museu de la ciutat a la masia Torreblanca.

L'Ajuntament reclamarà al propietari del gos que va protagonitzar l'incident que pagui la factura del servei de recollida. Segons Eulàlia Sancho, de l'àrea de Serveis Socials, el conveni signat amb la Diputació de Barcelona perquè el servei de recollida d'animals abandonats faci batudes periòdiques a Sant Cugat no inclou les emergències. «Els serveis urgents són molt cars —diu Sancho— i, en aquest cas, a més, va ser inútil, perquè quan va arribar el camió, es va descobrir que era un gos que tenia amo i estava entrenat per vigilar la casa.» Aquest detall explica, segons Sancho, el comportament violent del gos, ja que «els animals abandonats solen ser pacífics». De moment, l'Ajuntament ha adreçat al propietari del gos una carta recriminatòria per haver-lo deixat escapar. De fet, els veïns han demanat que se li exigeixin responsabilitats. Però les queixes no s'han acabat aquí. Teresa Sàrries, la veïna que no es va atrevir a sortir de casa perquè el gos se li va «plantar al davant», considera «excessiu el

temps que va trigar el servei de recollida». D'altra banda, malgrat que la Policia Local va anar fins al lloc dels fets, Sàrries s'ha queixat també que el cos municipal «no tingui cap estri per adormir els animals en aquests casos». En aquest aspecte, el problema és, segons Serveis Socials, trobar una arma adequada per disparar el sedant sense fer mal al gos. «S'ha demostrat que les escopetes poden matar-lo per l'impacte», ha explicat Eulàlia Sancho. Per això, l'Ajuntament estudia en aquests moments la utilització d'un tipus de pistola menys perillosa.

* REF/RC. RECEPCIONISTA Serequlera: -Estudiós nivell FPII - Informàtica nivell usuario - Inglés First Certfficate - Se valoraran otros idiomas y experiència Seofrace: - Alta S.S. Retribución a convenir - Zona Vallès Occidental biteresados enviar C.V. y foto al apMo. de C o n t o * 6.234 - 0S228 LES FONTS DE TERRASSA. ocwaraan

la qualitat en forma

D^ AIXÒ NO ÉS PUBLICITAT AIXÒ SÓN FETS.... B3T É s u n fet q u e e n el G i m n à s Sant Cugat siguem l'únjsa escola d e karate a Sant Cugat degudament federada i autoritzada. B3T É s u n fet que aquesta escola i els seus alumnes amb el professor Santi Cerezo (5è dan) de cap, haguem aconseguit ser campions de Catalunya. B3P É s u n fet el rotund èxit aconseguit en rexhibició d'aeròbic realitzada a Chic Sant Cugat. K g 3 É s u n fet l'excel·lent acollida del nostre sistema de classes amb assistència limitada en totes les activitats. B3S3 É s u n fet que els nostres professors siguin tots degudament titulats i de reconegut prestigi (títols a la vista a recepció). K g 3 É s u n fet que els nostres programes siguin personalitzats. K g 3 É s u n fet que disposem de servei d'atenció mèdica. B3P É s u n fet la constant incorporació de millores en les instal·lacions. I ® 3 É s u n fet que els nostres clients disposin d'aquests mitjans: •

SALA 1: Aeròbic - Steps - Funky - Gim. infantil - Gim. a d u l t s - G i m jazz

•

SALA 2: Zor& d e peses i manteniment (20 niàquines)

•

SALA 3:

Zonadefiuiess/càrdic^vascular(12rnàquines)

•

SALA 4: Arts marcials (karate, tae-kwon-do i defensa personal)

•

SALA 5: Zona de relax (Sauna - Hidromassatge - Solàrium - Massatge Hidrojet)

•

RECEPCIÓ: Assessorament i venda de material esportiu, begudes, telèfon, complements vitamínics, eixugador, servei de tovalloles, revistes, premsa, bústies de suggeriments «actives», etc.

«NO ET CONFORMIS AMB PROMESES, DISFRUTA AMB REALITATS» DESCOBREIX LA «QUALITAT EN FORMA» T'invitem a una sessió de prova gratuïta i sense compromís. Fes la teva reserva o sol·licitud d'informació al t r 675 03 51 o vine al c/ Anselm Clavé, 20

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L E S E M P R E S E S » Catifes Papiol Francesc Papiol es propietari de l'empresa de neteja i restauració de catifes i tapissos que du el seu nom. Segons ha explicat l'empresari. Catifes Papiol pot netejar i restaurar unes 20.000 catifes a l'any. L'empresa de Sant Cugat serveix clients de tot Catalunya, del nord de l'Estat Espanyol, de Madrid i València, perquè, segons Francesc Papiol, els clients volen que la persona que tracta les catifes sigui professional del sector i conegui tots els materials i Ics tècniques. Per això, l'empresa santeugatenca s'ha professionalitzat.

F R A N C E S C P A P I O L . Propietari i gerent de Catifes Papiol

«Les catifes orientals són les millors perquè tenen 2.000 anys d'història» Francesc Papiol mostra un tapís del segle XVI que estan restaurant al taller. En aquesta tasca ja s'han invertit 1.60(1 hores. Foto: JA MULA.

( M. \ (

M Siint (nuat. I Is \a costal moll uiliodtiii entre eN clients l'hahii de rentar les califes .' •( ,)uan \am comentar a tenir les maquines, ens va costar una mica. Fn aquells anys. els criats pujaven les catifes al terrat per teruie'n la pols i les guardaven durant l'estiu pci loi nat des a treure a l'hiscin. Va eostai molt que la geni es nicnl al n/es que s'havien de le mai. le s ca!;les. • ( H ni sc'K \ a acudi;. i es I, íu rar les califes.' I us s .un adonai que algunes ens arribaven Ucncadcs. Pri;iki en suïn apicndrc nosaltres i despics sani pollat gent perquè lin les. \ta .i leiiini un bon equip de iesimi idsMs. amb dos treball,idois i! au uis que ens han ense r s a i i i-.• '.ICS que desco-

Quan la restauració de tapissos esdevé gairebé un art «Nosaltres vam començar amb el rentat i restauració de catifes, en una empresa que va obrir el meu pare»', explica Francesc Papiol quan parla de l'origen de l'empresa que dirigeix actualment i que du el seu nom. L'empresa va néixer durant la dècada dels 50, quan encara no hi havia costum de netejar les catifes i menys de restaurar-les. Actualment no només es fa això. Papiol té un taller de restauració de catifes i tapissos que acull els alumnes de l'Escola Universitària de Belles Arts de Florència. Segons Papiol, Itàlia no ofereix prou feina perquè aquests estudiants puguin treballar en el que els agrada i puguin fer les pràctiques d'allò que aprenen a la Universitat. Francesc Papiol es lamenta que ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat Espanyol hi hagi una escola de tapissos, mentre explica que està satisfet de poder restaurar tapissos com el que s'està restaurant al taller de l'empresa en aquests moments. Es tracta d'un tapís del segle XVI, en el qual ja s'han invertit 1.600 hores de feina i encara no s'ha acabat. El procés és lent perquè, segons Papiol, s'ha de buscar la tonalitat adequada perquè conservi l'aspecte d'antiguitat i perquè els tapissos antics són peces de molts metres quadrats, ja que les cases d'abans tenien els sostres molt alts. Per això, els tapissos que es restauren, són per col·locar en cases antigues o masies. / CM.

ni i\u a

I s inetescada la fama que s'ciuiueu els uipissns i catifes o-ielllals"

• I li e is u'.lims quin/e o divuit inss n li·iii e:ii: al moltes, a l'Fstat bsp.insol Abans era mes difícil. pciqtic Liei'i molt cares, i aqui V. Iiasia molt poques persones amb un nisell ad(]uisitm que els permetés compiui-les. I tampoc no hi hasia massa traifieiii en aqiu -i país, -. l'ei que les catifes perses son Ics millors'.' • Perquè els perses fa 2.(MM) anvs que tan catifes, i aquesta ha estat per a ells una tradició que ha passat de pares a fills. Cada regió te uns dibuixos i uns colors concrets, i les catifes es coneixen amb el nom tic la regió 0 de la c i u t a t . -

I.a llana també hi te alguna iclacio'1 Si. la diferència també es nota en els materials, perquè els colors son naturals, i varia molt un color natural d'un de tenyit. lli ha llanes que son molt dures i hi ha llanes que son molt suaus. 1 es dures s'aconsegueixen quan els bens estan a certa albada. A .viltIO metres, per exemple, la llana s'endureix moll. Fn canvi, els que estan a la sali tenen un pèl suavissim. Fa llana moltes vegades s'importa de Nova Zelanda, perquè les ovelles tenen un pèl molt llarg.» —Els tapissos es restauren durant tot l'any? —«Sí, no hi ha un temps concret per fer-ho, sinó que es fa quan al client li sembla, tant a l'hivern com a l'estiu. La feina, a més, es lenta, i empalmem una amb l'altra, de manera que sempre hi ha alguna cosa a fer. Ara tenim quatre tapissos, i en un fa un any que hi treballem.» —Requereix molta paciència... —«El treball de restauració és molt lent. S'han de tenyir colors, buscar el gruix del fil perquè sigui igual que el que hi havia, i que no es noti la restauració... És complicat i molt laboriós. En canvi, per rentar, com que està tot mecanitzat, anem molt ràpids». —Quantes catifes feu a l'any? —«Entre 15.000 i 20.000, que recollim de tot Catalunya. Tenim

alguns clients molt puntuals a Bilbao, a Sant Sebastià, a Pamplona, a Saragossa i a Madrid. Aquestes són catifes de molta qualitat que ens envien, perquè ja saben com treballem». —La veterania és un grau? —«Com a tots els negocis. Ningú no ha nascut ensenyat. Si hi treballes una mica i t'hi interesses, acabes fent feines molt bones.» —Què en pensa dels que diuen que les catifes són cares? —«La qualitat que es dóna en una cosa feta a mà. d'artesania cent per cent, no es pot considerar cara. Jo penso que això canviarà, perquè aquella gent treballen com si fossin esclaus. No surten de les fàbriques i no poden estudiar. Mentre les coses continuïn així, les catifes seran barates.» —Què es necessita saber per restaurar catifes i tapissos?

—«Primer, s'ha de tenir molta experiència, s'ha de saber dibuix, s'ha de saber passar els fils amb agulles i un gran sentit de l'harmonia dels colors per igualar-los i matisar-los fins trobar la tonalitat exacta». —Hi ha gent jove que s'hi dediqui? —«Poca. Nosaltres en tenim, de gent jove, que fa sis o set anys que hi treballen. Fins al cinquè o sisè any de treballar, encara no es pot dir que domines el tapís. És una feina que costa, i no hi ha ningú que l'ensenyi en tot l'Estat Espanyol. A l'escola Massana de Barcelona hi havia un professor de Sant Cugat que ho feia, però ja no queda ningú. De fet, molts estudiants de Belles Arts ens han trucat preguntant si nosaltres tenim escola, però no ens ho podem permetre. Tenim massa feina.»

—No han tingut propostes a nivell institucional per fer d'escola? —«Quan es va fer la trobada de restauradors Catalunya restaura, el conseller Guitart em va comentar el tema. Però jo no puc dedicar una o dues persones a ensenyar els estudiants, si no tinc una ajuda de la Generalitat... no puc dedicar-m'hi. Els operaris no poden entretenir-se a ensenyar els aprenents, perquè anem fins al coll de feina... Home, jo ho faria si tingués un suport econòmic, però en aquell moment —fa 6 o 7 anys— em van dir que no hi havia pressupost. De moment, no he contemplat la possibilitat de fer-ho perquè no tinc ni un minut, i no hi ha prou mans per fer una feina tan laboriosa». —Quin són els principals problemes que té una empresa com

aquesta? —«La gent vol una cosa d'avui per demà, no té previsió de les coses, i aleshores no pots atendre la feina. De fet, problemes n'hi ha pocs, i són de caire domèstic. Una maquina que s'espatlla, un color que no t'ha sortit com tu volies, catifes que no arriben bé i el client t'ho retreu perquè es pensa que s'han fet malbé aquí... Res important.» —Què és el que més li agrada de la seva feina? —«Anar a comprar catifes al seu lloc d'origen, per conèixer aquella gent i saber com viuen. Miro sempre els preus, perquè ells no estan contents si no regateges. El tracte comercial és molt diferent i m'agrada molt viure'l. També m'agrada escollir les catifes i fer composicions de colors. Tot m'agrada.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

I JUDICIAL I

Cent quinze santcugatencs formen part de la llista de candidats a jurat popular La relació completa de noms s'exposarà a l'ajuntament a partir de la segona quinzena d'octubre lí-LIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Cent quinze santcugatencs integren, segons dades de l'Audiència Provincial de Barcelona, la llista de candidats a formar part dels jurats populars. Un total de cent quinze ciutadans de Sant Cugat majors de divuit anys i de nacionalitat espanyola estan inclosos, segons dades de l'Audiència Provincial de Barcelona, en la llista de 12.500 candidats a formar part del jurat popular residents a les comarques de Barcelona. A banda de l'edat i la nacionalitat, l'únic requisit indispensable que han de complir els candidats és saber llegir i escriure. Els integrants de la llista rebran a casa una notificació personal que anirà acompanyada d'un tríptic divulgatiu sobre el jurat i la informació necessària sobre les incompatibilitats per ser-ho i les excuses que es poden al·legar; a més, l'Ajuntament de Sant Cugat exposarà la relació completa de noms a parlir de la segona quinzena d'octubre. El sorteig s'ha realitzat basant-se en la relació que l'Oficina del Cens va trametre a l'Audiència Provincial, on quedaven inclosos tots els ciutadans que a priori complien els tres requisits bàsics esmentats. A més, la llista s'ha confeccionat de manera proporcional. intentant que hi hagi representants de tots els municipis en funció del nombre d'habitants. La participació en el jurat popular no serà voluntària, de la mateixa manera que no ho és, per exemple, l'elecció d'un ciutadà com a membre d'una mesa electoral. Això si. les normes marquen que s'escolliran 36 membres per integrar el jurat popular de cada judici en previsió que una part puguin ser incompatibles amb aquesta funció o puguin al·legar-hi alguna excusa: per exemple, si un dels escollits és major de seixanta-cinc anys pot lliurar-se d'ocupar la plaça. Si l'excusa presentada no prospera, el candidat passa a formar part d'una llista definitiva. La manca de coneixements jurídics dels nou titulars que integraran cada jurat és precisament el que es té en compte, ja que la llei prohibeix precisament la participació en el jurat dels experts en la matèria. La funció dels seus membres serà jutjar els seus conciutadans i emetre un veredicte de culpabilitat o innocència en aquells casos que preveu la llei, en concret set tipus de delictes: contra la vida humana. delictes comesos per funcionaris en l'exercici del seu càrrec, contra l'honor, d'omissió del deure de socors, contra la intimitat i el domicili, contra la llibertat i delictes contra el medi ambient, en concret en els casos d'incendi forestal. El paper dels jutges D'aquesta manera, la nova llei impulsada pel ministre de Justícia i Interior, Juan Alberto Belloch, i publicada al BOE del 23 de maig passat, opta pel jurat pur, una fórmula «utilitzada habitualment en els països d'influència anglosaxona», recorda el magistrat de l'Audiència Provincial, Josep Maria Pijoan. Als jutges es reserva, a partir d'ara, les resolucions més tècniques: decidir quins fets s'han de jutjar, si les proves s'han obtingut lícitament o no i, en cas que cl jurat popular

Els escollits rebran una notificació personal a casa, acompanyada d'un tríptic informatiu en què s'expliquen les incompatibilitats i les excuses que es poden al·legar per no formar-ne part. A més, la relació completa

amb els noms es podrà consultar a l'ajuntament a partir de la segona quinzena d'octubre. Els primers judicis amb participació del jurat popular —que tindrà com a funció emetre veredicte de culpabilitat

o innocència— se celebraran a partir de l'any vinent, sempre que es refereixin als set tipus concrets de delictes que preveu per a aquests casos la llei impulsada pel ministre Belloch.

COM SERÀ EL JURAT Nou ciutadans per emetre un veredicte

EL quòrum per al dic veredicte

La deliberació del jurat es farà a porta tancada i no es permetrà la comunicació dels jurats amb cap persona abans que hagin emès el veredicte. Per emetre un veredicte de culpabilitat es necessitaran set vots favorables dels nou membres del jurat. En canvi, per establir el veredicte de no culpabilitat n'hi haurà prou amb cinc dels nou vots.

El jurat popular estarà format per 9 ciutadans escollits entre el cens electoral i per un magistrat de l'Audiència Provincial que el presidirà. També s'escolliran dos suplents, que hauran d'estar a disposició del tribunal.

ELS set tipus de delictes que jutjaran 1 . Delictes contra la vida humana (en aquest cas, només delictes consumats): homicidi, assassinat, parricidi, infanticidi. 2 . Delictes comesos per funcionaris en l'exercici dels seus càrrecs. 3 . Delictes contra l'honor. 4 . Delictes d'omissió del deure de socors. 5 . Delictes contra la intimitat i el domicili (violació de domicili). 6 . Delictes contra la llibertat (amenaces). 7 . Delictes contra et medi ambient només els incendis forestals.

ELS que poden excusar-se Notindranobligació d'actuar coma jurats: • Els majors de setxanta-cinc anys. • Els que hagin exercit la funció de jurat en alguna ocasió durant els quatre anys anteriors. • Els que pateixin un greu trastorn per raó de tes càrregues familiars. • Els que desenvolupin un treball de rellevant interès general en cas que la seva substitució pugui originar perjudicis importants. • Els que resideixin a l'estranger. • Els militars professionals en actiu quan hi concorrin raons de servei. • Els que al·leguin i acreditin de manera suficient qualsevol altra causa que els dificulti de forma greu Fexercici de la funció de jurat.

L A remuneració del jurat

ELS que en queden exclosos

E L preu de negar-s'hi

Pw incompatibilitat: • Ei Rei i la resta de membres de la família reial. • La majoria dels que ocupen càrrecs públics o electes —des del president del Govern als regidors d'entitats locals—. • Els membres en actiu de la carrera judicial i fiscal i els funcionaris de l'administració de Justícia. Advocats i procuradors en exercici, catedràtics i professors d'universitat de disciplines jurídiques o de medicina forense. • Els membres en activitat de les forces de seguretat i ets funcionaris d'institucions penitenciàries.

L'article 7.2 deia Bei del jurat estableix que la furció de jtffàt tindrà la consideració de compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal. St no compareix: ' Si fa cas ornis ala primera citació i no justifica ta seva absència, se li imposarà una multa de 25.000 pessetes. Si no compareix a la segona citació, la multa serà de 100.000 a 250.000 pessetes.

Per incapacitat • Els condemnats per un delicte dolós que no s'hagin rehabilitat. • Els processats i acusats sobre els quals s'hagi acordat l'obertura de judici oral. • Els que estiguin en presó preventiva o compleixin condemna. • Els suspesos de feina o cànec públic arran d'un procediment penal, mentre duri la suspensió.

Si es nega afer ei jurament • Si ha complert l'obHgactó de presentar-se davant del tribunal com a membre del jurat però es nega a fer el jurament preceptiu abans d'iniciar-se la vista, pot ser multat amb 50.000 pessetes. Si es vol abstenir a la votació: • En el cas que un dels jurats, durant la deliberació, es negui a emetre un veredicte i es vulgui abstenir, serà sancionat amb una multa de 75.000 pessetes. Si tot i així continua la negativa, se'n poden derivar responsabilitats penals.

La funció inexcusable de jurat serà retribuïda i indemnitzada, segons especifica la llei en l'article 7.1. La forma i la quantia de la retribució i ets efectes laborals i funcionarials de l'exercici de la funció de jurat s'ha d'establir en un reglament que et Ministeri de Justícia encara no té enllestit. En principi, però, el reglament preveurà indemnitzacions per desplaçament, a més d'una retribució en funció del temps que hagi requerit la funció de jurat.

INCOMUNICATS

fins

a tenir veredicte

S rnagfs&at·president haurà de garantir la irworminicació del jurat ftis que aquest hagi arribat a un veredtet». Les audiències disposaran tfuna sala on es podrà reunir et jurat, però siladeïb9raaós'aBargamósd*un dia, el magistrat autoritzarà el descans, però haurà de garantir que es mantingui la situació d'incomunícació. En cas de llargues deliberacions, es preveu que una empresa de serveis gestioni tot el necessari per ala manutenció dels jurats i el trasllat i atlotjament fins a un hotel. La Generalitat té previst convocarà primers d'any un concurs públic. Gràfic: EL PUNT

decideixi que l'encausat és culpable, establir la pena. A banda de formular un veredicte, el jurat popular determina si la sentencia admet indult o no, entre d'altres

competències. Es tracta d'una -bona» fórmula, segons 'ijoan, perquè «són els mateixos ciuta Jans els que jutgen els seus con veïns».

Els primers judicis amb jurat popular es faran a partir de l'any vinent i es referiran sempre a delictes comesos a partir del 23 de novembre. La participació dels

ciutadans en l'administració de justícia obliga a introduir diversos canvis en la instrucció de les causes, que haurà de ser més simple i més ràpida.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L ' E N Q U E S T A a

Els jurats populars

Què li sembla poder ser membre d'un jurat popular? VI*

• v,-í^~--«, „

:%£ * 4#.

Fernando Roces

Francesc Jaumà

66 anys, jubilat

24 anys, estudiant

• «Jo crec que no hauria de ser obligatori anar-hi, perquè hi ha persones que no estan prou capacitades per ser jurat. Per exemple, jo no sóc prou perfecte per jutjar una altra persona.»

• «Home, penso que està bé que la gent pugui opinar, si el jutge té l'última paraula, i em sembla bé que s'estableixin unes regles que assegurin que el sistema establert funcionarà.»

Ignack) Sénchez 23 anys, llicenciat en periodisme • «No està bé perquè la gent del carrer no està preparada per jutjar com els professionals, i som molt impressionables. Podem ser un òrgan consultiu, però mai un òrgan definitiu.»

Els únics requisits que han de complir els candidats són: ser majors de 18 anys, tenir nacionalitat espanyola i saber llegir i escriure. La llei, impulsada pel ministre Juan Alberto Belloch, preveu un jurat pur, on el veredicte està a les mans dels ciutadans del carrer, mentre que els jutges s'encarreguen de les qüestions tècniques i de determinar la pena. Aquesta enquesta l'ha feta Cati Morell el divendres 29 de setembre, a les 18.30h, a la plaça dels Quatre Cantons

Natàlia Gómez 20 anys, estudianta de biologia • «Em sembla bé que tinguem la possibilitat de formar part d'un tribunal popular, però crec que l'opció d'anar-hi. hauria de ser lliure, en fundo del que vulgui fer cada persona.»

«ïíW^asratfíftiawírafcwiWííiK

^•í

£M

Enric Sénchez

Joan Àngel Pérez

Ramon SeravaRs

Maria Vendrell

Eva Puigmartí

Joan Gumovart

20 anys, estudiant de psicologia

20 anys violoncel·lista

37 anys, metge

48 anys, desocupada

25 anys, agent de turisme

53 anys administratiu

• «A mi em sembla molt bé que ens permetin intervenir en un judici, perquè l'opinió de tothom és vàlida i s'ha de respectar. És una obligació que hem d'assumir perquè també votem drets.»

• «Em sembla correcte perquè és una manera d'aplicar la Hei igualment per a tothom. Si la democràcia s'entén com l'opinió de tothom, suposo que tenim els nostres drets i obligacions.»

• «Es una batalla històrica que s'ha guanyat, però no sé quina efectivitat real tindrà. Serà bo per a la justícia i portarà polèmica, perquè en un fet d'aquests predominen els sentiments.»

• «Es una novetat. Però crec que escullen la gent massa a l'atzar. Però, a part d'això, crec que està bé. Per mi, suposaria una responsabilitat important, però crec que pot ser interessant.»

• «Em sembla bé que la gent pugui opinar. A més a més, s'ha establert un sistema perquè la gent s'ho prengui seriosament. Si realment no hi pots anar i ho demostres, no cal que ho facis.»

• «Em sembla molt correcte i molt bo, però no trobo tan bé que sigui obligatori anarhi. Crec que si hi ha llibertat per a gairebé tot, també n'hi hauria d'haver per escollir el que vol fer cada un.»

•:V-'&:

Montserrat Coll

Ismael Salut

Francesc Femandez

Conchrta Blasco

Asunción Ferro

Marissa Tomàs

54 anys, auxiliar administrativa

38 anys, administratiu

40 anys, màrqueting

55 anys, mestressa de casa

43 anys, administrativa

48 anys, secretària

• «Em sembla bé. El que no sé és quin resultat donarà, això. No sé si serà un criteri equànime i correcte, perquè escollint les persones a l'atzar pot ser que les opinions no s'equïbrin.»

• «Em sembla molt bé que es pugi fer, però no crec que hagi de ser obligatori. En principi, la gent del carrer té moltes coses a fer, i el fet que no sigui excusable no anar^ru em sembla bé.»

• «Em sembla molt bé que la gent tingui l'oportunitat d'anar-hi, però considero que no s'hauria de multar la no assistència. Hauria de ser opcional per a cada una de les persones que criden.»

• «Està bé que el poble pugui dir el que pensa. Si em toqués anar-hi a mi, no sé què pensaria. Ho trobo una mica fort, però si volem una democràcia hem d'estar a les verdes i a les madures.»

• «Em sembla molt bé que es faci, però hauria de ser una opció lliure. Les persones que no vulguin anar als tribunals populars haurien de poder negar-sTii sense haver de pagar la sanció.»

• «Em sembla bé poder participar-hi si em convé o vull fer-ho, però no obligatòriament. Vull poder decidir quan vull fer una cosa o no vull fer-la, sense que me la imposin.»

ajudem M'hora d'aprendre

mÜions

d alumnes, èsàtaíQpaSso8' a r t e s per setmana a\ Centre ifetvtexetdcisa^s

TO \ O M E S

Pft

d(egtadl.

„ uia w CAN 18 Rambla « "'MORA, 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • f

* Varietats V****™ .C^bndgeBxan,

I ^ans

Francesc Mora^. 8 Td.58922 6 4

Tel. 67415 01

TALLEDA RlCOMA E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

..Seme Horarisp e r f eto^-r™** ctes* • «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

3>.*t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

CURS 9 5 - 9 6 Apreneu adibuUar i pintor aVo\u • Grups reduís. . H o r e s convingudes.

co^P

ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW.

• D\oQnòs^pskope«ia90^. .^caòonsPwecio9Wes.

• S o r d e s oe\ pobVe. Informació ©

67A 3186

. Trastorns ( W ^ • lkn\quesa'es\v>à.

• Murts- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar. -Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT f»»fr*«»

Wítf

estudiar

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

La Creu Roja continua recollint material per a Bòsnia fora de termini • Sant Cugat.— L'assemblea local de la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí continua acceptant material sanitari per a Bòsnia, tot i que la campanya va acabar oficialment el 30 de setembre, fins que arribi l'ordre de traslladar les caixes a la central de Barcelona. El balanç provisional és de 2.258 unitats recollides en ampolles de sabó líquid, xampú, caixes de sabó per a roba, tubs de crema balsàmica i rotlles de paper higiènic, entre altres articles sanitaris de primera necessitat. A l'assemblea de Valldoreix, que va rebre molt de material gràcies a la recollida dels veïns durant la festa major, s'han recollit 55 caixes de material. que ocupen un volum aproximat de 14 m'. S.B.

SEGURETAT

Seguretat Electrònica

Sant Cugat del Vallès, -ET 5 8 9 1 7 9 9

Extintors Celebració patronal de la policia.— La necessitat que la Policia Local es vegi «com a servei al ciutadà i no com a eina repressora» va ser la idea dominant en els comentaris de l'alcalde, Joan Aymerich, i l'intendent en cap del cos municipal, Àngel Pastor, divendres

passat, durant els actes de celebració de Sant Gabriel (a la foto de l'esquerra). I un altre patró policíac, el de la Policia Nacional, es va celebrar dilluns, dia dels Àngels de la Guarda. En una recepció a les autoritats (a la dreta) similar a la dels municipals, tant Ay-

merich com el comissari de Sant Cugat, Avelino Maestre, van recordar que, en els darrers anys, els dos cossos de policia que actuen a Sant Cugat han augmentat el nivell de coordinació i col·laboració. «La ciutat —va dir Maestre— hi ha sortit guanyant.» / s.B.

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99

L'AJUNTAMENT INFORMA:

m mom& MI mMMmmm Ajuntament de Sant Cugat de Vallès

Què cal saber per votar:

• És imprescindible aparèixer inscrit al Cens Electoral. Enguany hi consten els espanyols que el 19 de novembre tindran 18 anys o més, i que s'han empadronat abans del 31 de juliol de 1995. • EL CENS ELECTORAL romandrà exposat a la CASA CONSISTORIAL i a les OFICINES MUNICIPALS DESCENTRALITZADES fins al dia de les eleccions. Les persones empadronades posteriorment continuen censades i poden votar al municipi d'on procedeixin. El termini per corregir errors que afectin el dret a vot és del 2 al 9 d'octubre, a la CASA CONSISTORIAL i a les OFICINES MUNICIPALS DESCENTRALITZADES, i cal presentar el DNI, passaport o permís de conduir. • És imprescindible identificar-se amb el DNI, el passaport o el permís de conduir. • Les persones que no rebin la targeta electoral informativa de l'INE (Institut Nacional d'Estadística) i que dubtin de si consten o no al Cens Electoral, poden consultar les llistes al vestíbul de la Casa Consistorial, a les Oficines Municipals Descentralitzades o trucant al 010 (telèfon municipal d'informació). • El dia de la votació uns treballadors municipals atendran les consultes dels ciutadans als Col·legis Electorals, a la Casa Consistorial i al telèfon 0 1 0 de 9 a 20 hores. Els col·legis electorals romandran oberts de 9 a 20 hores, ininterrompudament. El vot per correu es pot sol·licitar fins al dia 9 de novembre i la tramesa del vot ha de ser com a màxim fins al dia 15 de novembre. Els impresos de sol·licitud són a les mateixes oficines de correus.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 6 d'octubre de 1995

TEATRE

«Krampack» arriba al Teatre-auditori avalada per l'èxit obtingut a Barcelona L'obra serà portada al cinema i properament es representarà en castellà a Madrid. 1 MMA ANSOLA

• Sant mes va de l'anv trenada

Cugat. -• L'na de les comèdies que sorprendre en la cartcllcra teatral passat va ser l'obra Krampack, esal festival Internacional de Sitges.

i que ara arriba al Teatre-auditori en una gira plena d'exits i una agenda força atapeïda. Jordi Sanchev. autor i actor del muntatge. va ser dels primers sorpresos per l'acollida de que xa ser objecte l'obra, tot i que, segons

va assegurar, la va escriure «en només tres mesos». Joel Joan, Ester Formosa i Karim Alami formen part del q u a d r e d'actors que es veuran embolicats en el moment que decideixen compartir pis.

I 'e\it de Ki\inii>ack va deixar al dc-cobcil que existeixen joves d i a m a l u i ^ s que tenen molt a dir en un tulut. i.imlv \ a continuar el bon nivell d'uclor·* que demostieii c-lai molt llum dels icgislrcs en

que.

en un principi. --L'IS xa

cniin.iK.il \qucMcs només \;m s e aluuncs de les sorpreses que \a produu un espectacle com himn/uii '. i a Ics quals cal atenir la bona estona i les \etlladcs memorables d.e les quals també es x.i ler lesso IOM la critica en geneial. I 'obia. escrita per encaneci -en només h e s mesos-, xa sel uii.i idea de l'actor .lol'dl S.melic/ que |a haxia començat I.! se\.i c.iiieia com .i dramaturg amb l.i se \ a posterior obra. Ma'i ,'•,'. I a lusioria. mtci prelada per k v : loan. el eaiapo de l'oble Nou. pei I su i I oimosu. la popular Caní. pci K.inm /Mami i pel mateix .mini. se centra en els embolics de tols ires personatges quan decideixen comparin p,s I nmig de situacions , Jialcc.s e sbn|.inals. !es lelael·in-. .in.-, ii OSL s enll c els |o\es I,i: .in pl,iu!c|.u !.innsl.il ciltie ek |:ei son.ilges i l'embolic estarà seixil. 1 a direcció del muntatge esta .i càrrec de Josep Mana Mestres que segueix amb ordre i intel·ligència e k medis que proposa el text. Mcsties xa insistir que - n o es una obia transcendent ni gcnci acional- i que la seva originalitat radica -en la forma en que esla explicada", xa afegir. A mes, cl context de la historia te l'encert que es pot situar en qualsevol indret geogràfic, -li canvies quatre coses i la podries situar perfectament a N o \ a York», va asscnvalar cl director. No obstant això. els seus protagonistes van

Unes 200 persones es queden sense veure l'espectacle de Rialles • S a n t C u g a t — Unes 200 persones es van quedar diumenge sense p o d e r entrar al teatre-auditori per veure la primera representació de la temporada de Rialles. Les S00 entrades que es van posar a la venda es van exhaurir de seguida i part del públic que havia anat a veure La Blancaneus del grup La Trepa es va quedar a fora. Els responsables del grup van celebrar l'èxit amb què s'obria així la primera temporada estable de programació. però van avançar també que buscaran solucions p e r q u è e n la pròxima representació, el 2') d'octubre. «no torni a passar cl mateix». Segons Jordi Alsina, un dels membres de Rialles, de moment s'ha decidit obrir les taquilles ducs hores abans de la representació per esglaonar la venda i evitar cues. La resta d'opcions q u e passarien per la repetició de Ics funcions o la numeració de les localitats numerades han estat descartades per l'organització, per «manca d'infraestructuia-. ha explicat Alsina. Amb tot. una altra possibilitat encara no confirmada seria la venda anticipada, que es podria fer a la Casa de Cultura. D'altra banda, els responsables de Rialles han demanat també «mes puntualitat» al públic, que -hauria de comportar-se com si anés a un espectacle per a adults», s li

Col·lectiva per presentar el Llibre Malva de la Rusinol

d J Icxl. , | protagonista de l'ohia cmijimtamcíil

conlcss.ii lenii una nuca de por en Ics representacions fora de la capital-. • No sabíem si la gent entendria be alguns conceptes i algunes de les situacions que son molt urbanes», va cxpliear San che/. Joan va matisar que molta gent els preguntava si realment es masturbaven, -es la pregunta que més he sentit i puc assegurar que no passa res-. Oferta cinematogràfica k'exit de krampack ha provocat que tres cineastes s'hagin

ofert per dirigir-la I I productor Manuel k o m b a i d e i o i els realitzadors Francesc licllmiint i Antonio Chavarrias ja han mantingut converses amb l'autoi tic l'obra que confessa que - n o esperava aquest munt d'ofertes-. Alguns dels mateixos actors podrien intervenir en la pel·lícula si aquesta es portés finalment a terme. Hls cineastes creuen peto que abans de traslladar-la al cinema -l'haurien de convertir en un guio cinematogràfic». tot i que esta molt ben estructurada. Tols però han

MIII Inel lo.ui I nin I \ \ H 1 A

au ibal a la conclusió que es tracta d'una «història que aporta coses noxes. diverteix i et renova l'esperit». Uui finalment la portarà al cinema serà el director Manuel G ó m e z Pereira que ja va dirigir l'odos los homhres sois iguales i la produirà Lola Films. Dos dels intèrprets continuaran sent Joel Joan i Jordi Sànchez «mentre que pels altres dos es busca rostres populars», va explicar Lombardero a El Periòdica). Abans però l'obra es representarà en castellà a Madrid.

B Sant Cugat. — l a Sala Rtisihol inaugura demà la tradicional exposició col·lectiva que reuneix de nou els artistes que han treballat amb la galeria ducs temporades abans. La mostra presenta obres dels 12 artistes que van exposar a la sala la temporada 1W3-44. Cada artista hi exposa entre 4 i 5 peces i s'hi podran veure pintures de Miquel Cabanas Alibau. mori la primavera passada. En l'acte d'inauguració, a dos quarts de vuit del vespre, també es presentarà el tradicional Llibre Malva que recull les peces de la col·lectiva. A la nit. se celebrarà cl setè sopar per als socis del Fons d'Art de la Sala Rusinol. L'exposició es podrà visitar fins al dia 24. P.P.

ANTIGUITATS

MORADA 1993-94

Mercantic obre la fira de tardor amb expectatives de programar-ne més

del 7 al 24 d'octubre

Pep Codó hi presenta paral·lelament una exposició d'obra recent Sil VIA BARROSO

PRESENTACIÓ DEL «LLIBRE MALVA > XARGAY

JOAN MAS

BOSCH REITG

MIQUEL CABANAS

PASCUAL BUENO

XAVIER CABANACH

SIMÓ BUSOM

J. SANTACANA

AMADEU CASALS

MANUEL CAPDEVILA

JOSEP CRUANAS

GOMEZVELLVÉ

Vü Sopar amb pintors per a socis del Fons d'Art

Salia RjusfíTol i SanMago Rusinal. 52 Sail Cugal del Volés

Horori: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

B Sant Cugat. Mercantic podria presentar l'any que ve un programa d'activitats especials similar al del l | 5 si la lira de tardor, que comença avui, confirma el bon resultat de la campanya. Durant tot el cap de setmana, cada dia de dos quarts d'onze del matí a Ics nou de la nit. el local de Rius i laulet es convertirà en un enorme mercat amb més de 60 antiquaris i brocanters de tot l'Estat. Una q u a r a n t e n a d'aquests expositors seran els que treballen habitualment a Mercantic i la resta, entre 20 i 25. venen especialm e n t p e r a la c o n v o c a t ò r i a . Aquesta vegada, el director del recinte, Octavi Barnils. ha aconseguit que vinguin «fins i tot» antiquaris francesos, n o r m a l m e n t «molt reticents a sortir del seu mercat». Però les antiguitats o «peces recuperades», com li agrada dir a Barnils, no seran l'únic atractiu de la convocatòria. Durant els tres dies de fira es podran veure dues exposicions: l'escultor santeuga-

tenc Pep Codó hi presenta una part de la seva obra més recent, i s'ha contractat també la col·lecció Francesc Arellano, que recull la història del televisor entre el 1930 i el 1%0. L'espectacle que busca sempre Barnils —a la fira de la primavera va muntar un ring de pressing-catch— es completarà aquesta vegada a m b una mostra de música popular. El grup de country Mule River (avui, a les 6 de la tarda), els brasilers Afoxes da Bahia (demà, a les 12 del migdia), la percussió i danses africanes dels Cae ma Deila (demà, a les 6) i els iranians Alquimy (diumenge, a les 12) justificaran les 500 pessetes que s'han de pagar per entrar a la fira. Aquest és, precisament, un dels interessos de Barnils. Segons ell, s'ha de cobrar entrada, p e r q u è si n o «és impossible rendibilitzar el muntatge només amb el lloguer dels estands». P e r ò «de cara al públic —afegeix— és difícil d'explicar, és com si es cobrés per entrar a una botiga». De tota manera, Barnils — q u e assegura que aquestes ac-

tivitats paral·leles no es fan en cap altra fira d'antiquaris— està convençut que. «dins i tot els visitants més veterans de recintes de brocanters, s'ho passen d'allò més bé». El final de festa de la mostra de música popular es farà al Cafè Belgrado, amb el Ball de pagès dels Ministrals del Raval, diumenge a les 7 de la tarda. Primer balanç positiu Encara que el balanç definitiu s'ha d e fer a final d'any, el programa iniciat a la primavera ja ha donat els primers resultats. El director del recinte, tot i afirmar que mai n o li han «quadrat els números», creu que el nombre de visitants ha augmentat aquest any, que Mercantic es coneix més arreu del país i que ha crescut l'interès generat entre els mateixos santeugatencs. U n a de les dades més clares sobre els resultats és l'increment d e comerciants que van al recinte «sobretot quan hi ha un deballage», per adquirir peces sense restaurar que després «recuperen» i venen.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

ART

Es va passar 37 anys publicant acudits cada dia a la premsa catalana t ho va deixar fa uns 10 anys per cansament i perquè no entén la situació política actual. Ara, a 68 anys, diu que vol continuar

incidint en temes socials amb la seva obra, però que ho ha de fer mitjançant l'expressió plàstica. D'aquesta manera, fuig del llenguatge més directe de l'acudit periodístic i reclama una mirada diferent

F R A N C E S C V I L A i R U F A S , CESC.

«La solució per a Fart és

de l'espectador per a la seva obra nova i per a l'art en general. Els seus dibuixos i pintures més recents, en negre, gris i blau, estan exposats a Canals Galeria d'Art des de dimarts.

Dibuixant i pintor

car la gent»

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Tot i haver deixat l'acudit diari, el seu humor, la perplexitat amb què es mira la vida encara surt en la seva obra. —«Sí. De fet el que he abandonat és el gag i apareix encara la idea de l'absurd i cert humor, que sempre subsisteix perquè és la meva manera de situar-me davant el que veig. Però ara la meva intenció és que l'humor, l'expressió, estigui sempre en el dibuix, no en el tema o el text». —De tota manera, malgrat la seva subtilitat, que ara s'ha accentuat, els seus dibuixos sempre han estat eloqüents. I vostè mateix sempre ha parlat clar de qüestions polítiques. Deu reivindicar la funció social de l'art. —«Jo em sento identificat amb les masses de gent que dibuixo i amb els personatges solitaris que hi col·loco enmig, o en altres situacions quotidianes. Quan feia acudits a la premsa tenien una incidència temàtica més forta, però amb els dibuixos i les pintures que faig ara també hi ha una denúncia, un posar en evidència el que m'envolta.» —Fer arribar aquest missatge li devia resultar relativament fàcil des de la premsa. Però, ho pot continuar fent des de les galeries? —«Continuo pensant que l'art ha de dir coses i, avui dia, l'art té tendència a dir més coses que abans. Goya ja en deia moltes, i Velàzquez, a la seva manera, també. Però la pintura, l'escultura i les instal·lacions que es fan ara diuen moltes coses. I ho fan des de les sales d'exposicions.» —Però vostè ha passat de tenir un públic molt ampli a mostrar la seva obra en àmbits més restringits. El nombre de visitants d'exposicions és encara més reduït que el de lectors de premsa. —«Prou que ho he notat! Sobretot si has de viure d'això, el pas és molt difícil. Des que vaig deixar els acudits, que em proporcionaven ingressos estables, fins que vaig començar a vendre quadres per una altra via, va passar un temps. Precisament perquè em coneixien, hi havia gent a qui no agradava el canvi. I a més, és veritat que hi va molt poca gent. a les galeries.» —I quin és el problema, la falta

El cicle de música de cambra presenta l'òpera «Dido i Eneas» • Sant Cugat— L'òpera Dido i Eneas, en la versió concertada del músic Henry Purcell, inicia el proper dimecres el cicle de música de cambra que el conservatori de música Victòria dels Àngels ha organitzat com a activitat paral·lela a la programació estable del Teatre-auditori del Centre Cultural. Els intèrprets de Dido i Eneas, programada com a homenatge al 300è aniversari de la mort de Purcell, estaran acompanyats per l'Orquestra de l'Acadèmia de Barcelona i l'Orfeó Gracienc. El preu de les entrades per assistir a l'òpera, que començarà a dos quarts de nou, és de 1.500 pessetes. Els estudiants de música de Sant Cugat menors de 18 anys podran anar als concerts i a les audicions prèvies de forma grat u ï t a t r u c a n t al t e l è f o n 589.05.51./c.c.

Vladimir de Semir parlarà sobre ciència i comunicació al CMSC

Cesc, durant la inauguració de l'exposició a Canals Galeria d'Art. A sota, una de les peces que formen aquesta mostra de la seva obra més recent. Sense títol, com la majoria de les seves peces. Foto: J.A. MULA.

d'hàbit de la gent o la manca de capacitat dels galeristes i els artistes per connectar-hi? —«És un problema cultural. Pot ser que l'artista no connecti

amb la gent o que la gent no connecti amb l'artista, que és diferent. Però la solució no és modificar el comportament de l'artista, sinó reeducar la gent, que

no connecta amb l'art perquè ho vol tot molt explícit. Volen que els diguis què significa cada detall, i és molt difícil explicar un quadre, no pot ser.» —Després de 10 anys de no publicar acudits habitualment, no ho troba gens a faltar ? —«No, gens, gens. Ho vaig deixar abans de començar a fer-ho malament i reconec que ja no em veia amb cor d'analitzar la política. I ara encara està més embolicada, no l'entenc gens. Durant la dictadura estava molt clar on érem i què volíem. Durant la transició ja vaig haver d'anar amb compte per no trobar-me amb la contradicció de criticar una situació que havíem estat esperant, i ara...» —Què dibuixaria ara, si hagués de reflectir la situació política? —«Taques, moltes taques. I el mapa d'Espanya enmig.»

I Sant Cugat.— El periodista santeugatenc Vladimir de Semir, cap del setmanari «Ciència i Medicina» del diari La Vanguardia i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra farà dimarts que ve una conferència sobre ciència i comunicació dins el cicle Aula Cultural que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. De Semir és membre de la Comissió per a l'estímul de la cultura científica que assessora el departament de cultura de la Generalitat i dirigeix la col·lecció de llibres de divulgació científica «Ariel/Ciencia». L'any passat va rebre el premi de periodisme científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol. La conferència, que es farà dimarts dia deu d'octubre, començarà a les vuit del vespre. L'encarregat de glossar el convidat serà Jordi Torrijos, tècnic de parcs i jardins de l'Ajuntament de Sant Cugat. / c e .

Conferència sobre desenvolupament personal I Sant Cugat.— La colombiana Ana Rogelia Monsalve, biòloga-química, terapeuta i homeòpata per la Universitat de Mèxic, pronunciarà el proper dimecres a les 7 del vespre una conferència a la Casa de Cultura sota el títol «Autoestima, superació i desenvolupament personal». Les teories de la colombiana estan orientades, segons explica, a desenvolupar l'apreci per la vida i el que ens envolta, així com l'esperit d'estudi i treball, entre d'altres, /c.c.

ART

Reconquesta del material • COL·LECTIVA Galeria: Sala de l'Associació de Propietaris de Valldoreix. Dates: Fins al 15 d'octubre. Obres: Escultures.

PERE PICH

la Sala de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix podem visitar una interessant exposició de tres escultores joves. Els dos espais de la sala ha estat ocupats, indistintament, per les escultures de les tres artistes. Aquesta organització dificulta, en el primer moment, poder diferenciar les obres de cada una, però dóna més dinamisme al conjunt de la mostra. Tot i la diversitat de llenguatges plàstics, la mostra manté

un gran grau d'unitat, gràcies que les tres escultores aposten per una reconquesta del material. Recuperar el gust pels materials tradicionals i ser valent en les tècniques ancestrals de l'escultura ha deixat de ser una cosa normal en el panorama de l'art de la tercera dimensió. Els corrents desmaterialitzadors i la recerca de l'expressivitat de materials nous, ha fet retrocedir el gust pels materials clàssics. Les tres escultores joves, Montse Cufí, M. Victoria Villar i també Elisabet Moreno, presenten escultures en què l'empremta de l'eina i l'ús d'un material dur són un element important de l'obra. La pedra, el bronze i el fang funcionen en l'exposició com a carta de recomanació.

Escultura de la mostra de Valldoreix. Foto: ELS 4 CANTONS.

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

MUSICA

Els Festivals de Música acaben amb una mitjana de 350 espectadors lis replantegen les dates i la periodicitat ( I I IA l'I K \

\|).\s

I Sant Cugat I K conccils piogramals dins els (estivals de musica Je Sant Cugat. Iiue g c n c n c on s'engloben l'internacional i cl de joves inici pieis, han icluil una iniljana de 350 espectadors per concert, segons dades de l'ai ca de cultura de l'Ajuntament. Ara els oi'LMiiit/aelors es plantegen -u \ t icmhtc es la millor època per a uns festivals d'ai|ueslcs eai aclei M iques i -i sei la mes convenient que tinguessin caractci bianual. I .'actuació de l'( )peta de ('aníbra Sant Cimal. una de ics ducs c n d l a S que, luntaiueiit amb la .lo\e Oiqucstia de l ' a m b i a . repicscntav en la ciutat .iK [estivals de Musica, scivia dissabte de cloenda per a dos certàmens, l'internacional i el de joves intèrprets. que han aconseguit una mitjana de àNl espectadors per espectacle. icpaililN entre el ( 'entre ( ulturai i els claustics del Monestir l'n ai]tiesta c d u i o hi hu hagut mes públic que l'antcnoi organit/uda ta dos aiiv s amb el co nsciv atori Victiiiia d c h Aneels com a eseenan p e u ' haig de icconeixer que i"-.|!i'i,i\."r mes resposta, teniu! en compte cK esforços que . uica d t d i l u ï a lia fel per or.•ni'/.i' l'K tesiivals-. explica el ;m de l'arca de cultura. Jordi 1 lon/aiev. a l'hoiu K l a 'ualane. ( j o n / a k v . pc!o. u . a a d a que. en eeneia:. I·i I• < . i isi ue públic :l la i r a ' , i' a . l a d a i lorioclla di Moiitiii! la:nbe s'han e|ueixa! jiio I:IV i'a-,|i.. luis i i,>i eK ha . . l a : ••< / K aab p n m e i e s h'/ia. \ i \ o no es excusa, però. n i í ! ! . eK •• / a m i , -ad.ors no es • au e i, H au les dates en cjiie se ilebia el 'asli\.d -1 ! mes de .-.ili. 11 aa i ,a- !-a l'irv lesliv alci a. . s jn.si ; i! -. ; s.uiii . ; escoltar •'; ils < a1 pi-, n t e j a r - s e si •..au .'. li i|a d'ara situada entre ImaK de ' asiai i principis de taidoi es la ei, s adic 111 • . reconeix ( nuí/alè/, l'nu de les propostes, que |a es va planlejai quan es va pieseniar l'edició d'enguany dels dos festivals, es que els certaniens siguin de caràcter bianual. l a celebració dels festivals l'any

vinent és també «un tema c|iie està sobre la taula», segons (ion/ à l e / . «Es un debat que comencem ara, s'ha de valorar tot-, explica, recordant, però. que «dilícilment podem deixar de gaudir de concerts de joves intèrprets» com els que s'han programat durant el festival, en el qual han actuat, a mes de l'Opera de Cambra i la Jove Orquestra acompanvada dels Petits Cantors d'Andorra, el Trio Werther i el pianista Daniel Ligorio. Manolo Sanlúcar va ser. per la seva banda, l'esirclla del festival internacional. LI finançament dels testiv als es un dels factors que qüestiona el seu caràcter anual: el piessupost final ha estat d'uns | H ]/c milions de pessetes dcK quals, segons l'Ajuntament, només dos s'han cobert amb la venda d'entrades. | )e fet. tot i que els organitzadors no s'han proposat en cap moment que els festivals siguin re udihics. una de les solucions per disauiuiii l'aportació econòmica municipal seria pujar el preu de les e mi adés. Jordi Cion/alc/ pos.i au exemple: per cobrir Ics despeses oci concert de The Svvinule Smgcrs uuc va omplir pi aciicamcnl ei ic.itic-audilori, les entrades hauríeu d'naver costal cinc mil pessetes l'odem posar preus tan ails.' . es pregunta. Si fos així. el tesi/val perdria l'objcctiu e|ue es van marcar els o r g a n i t / a d o i s : que ••el màxim de gent pugui gaudir de la música-. Amb aquest objectiu es van repartir, pei exemple, einquanta entrades gratuïtes entre les entitats de Sant Cugat que participaven en el festival.

LI Trio Wcthei i l'Òpera de Cambra van actuar en cl marc del festival de Joves Intèrprets. Fotos: J.A.M. i M.fi.

ARQUEOLOGIA

ART

La recerca de l'ànima de les meduses \í OI. I I (T1VA (•alcria: I ateneu Santcugatenc. Dates: 1 nis al 12 d'octubre. Ohrts: l'intures. escultures i lii'.oeiaties

Els escolars visitaran la mostra ANCÍfü.S CASTUEÍRA

Pl·.RliPIClí

'anunciada col·laboració entre les dues entitats. l'Aleneu Santcugatenc i Lirart, ha donat el primer fruit deia temporada. Lis 49 artistes de l'Associació mostren, en aquesta exposició col·lectiva, la diversitat dels seus llenguatges. LI punt de contacte, la unió que fa creïble Lirart i la mostra, és la recerca d'ànima de les meduses, motivació compartida per tots els artistes del mon. Cercar un objectiu tan impossible és el què dóna sentit al treball artístic i el que dignifica les arts plàstiques. L'exposició és una suma de bones intencions amb resultats irregulars. Cada obra, de l'exposició, és un fruit vivencial i personal. en què cada artista vol transmetre'ns les visions singulars del seu món íntim. Amb aquesta mostra l'Associació aposta per exposar d'una manera estable i de qualitat. L'espai

Una exposició a Terrassa explica com vivien els primers pobladors del Vallès

Part de la mostra d'Ateneu Santcugatenc. Foto: J.A. MULA. de l'Ateneu Santcugatenc s'ha convertit en un punt de referència per tots els aficionats a l'art de la ciutat. Diferents tècniques com la fotografia, la pintura, el dibuix

i lescultura són representades en l'exposició. La mostra es podrà visitar fins al 12 d'octubre i vol ser el principi d'una programació estable.

• Sant C u g a t — El Centre Cultural de la Caixa de Terrassa va inaugurar ahir una exposició divulgativa que explica les condicions de vida dels primers pobladors del Vallès. «El Vallès fa 6,000 anys» recull restes arqueològiques del Neolític Mitjà provinents majoritàriament del jaciment que es va trobar a principis de segle a la bòvila Madurell, a Sant Quirze del Vallès. El Departament d'Història de les Societats Precapitalistes i el d'Anàlisis Arqueològiques de la facultat d'Història de la U A B van explotar aquest jaciment, que ja havien visitat abans altres investigadors. i van decidir ordenar i preparar les restes que hi van trobar. per muntar una exposició. Segons Rafael Mora, un dels responsables de les excavacions, amb aquesta mostra volen adreçar-se «al públic en general, i especialment a les escoles. Les tas-

ques de divulgació de patrimoni arqueològic que es fan a les escoles tenen molta importància, perquè ells el cuidaran i estimaran en el futur». El Centre Cultural de la Caixa de Terrassa es va interessar pel projecte, que s'inclou dins la línia de mostres divulgatives que ha incorporat a la programació. A la iniciativa s'han afegit també la Direcció General de Patrimoni Cultural, el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona. L'exposició «El Vallès fa 6.000 anys» es podrà veure a Terrassa fins al 15 de febrer. Mentre estigui al Centre Cultural, la podran visitar les escoles i altres col·lectius. Els col·legis de Sant Cugat també podran conèixer com vivien els vallesans al Neolític, a través d'un acord amb el Consell Comarcal. El departament d'Ensenyament contactarà amb escoles d'altres municipis de Catalunya perquè la puguin visitar.

BHM

JBIErs

Joiers a Sant Cugat desde 1947 CENTRE DE DIAGNOSI DE L'AUTOMÒBIL

(HOtSaotl

C/ Can Matas, 8-10 - Tel I Fdx 569 47 87 08190 Sant Cugat <M Ve*èi (Bama)

Avda. Catalunya, 1 • Tel. 674 0 0 26 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Fotocòpies • Fotocòpies color Reproducció de plànols • Mobiliari • Arxiu

VINSNOE,S.A.

Baixada Sant Sever, 4 Tel. (93) 58919 83 Fax: (93) 589 24 62

(KflBflT DE FER. flRfl TflMBÉ 6 flvgda. Catalanya. 15 Sant Cagat d«l Valies

08190 SANT CUGAT (BARCELONA)

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L' A L B U M • / / Celler Cooperatiu é

ESTIL MODERNISTA

UN EDIFICI EMBLEMÀTIC

TOTS ELS PAGESOS A UNA

RENOVAR-SE O MORIR

> 2r**-«38»ÍL

La Cooperativa Vitwinícola i Caixa Rural de Sant M e * es va fundar l'any 1921. Els pagesos santcugatencs van arreplegar esforços per oferir els seus productes a un preu competitiu. Després de la guerra,totestesawperatJvesvanosÉwirelnomper bi**néai iftrwi i van esdevenir Càmara Agrària Local.

MAGATZEM DE LICORS

En els últims anys, l'activitat del Celler havia i , . . „ , ' B vinyes i eis cereals, la Cooperativa Vrrivinícotei i pnméfB necessitat a preu de cost. Als pnestaiges, . „ , cav» ifcors. El Celler no ha perdut mai el seu sentit

(feldarrera ja s'havia convertit en un edifici MSSSm^ menaria- B cefer ja no tenia sentit com a tal, perquè Í É T » , . ™ . ™ , ™ J * ^ncg^vjni perguardar JavorsXalia buscar-fl altres « g g / W v 5?7

EL COMPTE ENRERA

i no n'hi havia prou ir a oferir produci faltar-hi efe millors

Ets 300 socis del Celler van . què continués sent rendible. La J;j què els santcugatencs en poguessin «*f; ; ;term aixecar .iun aitre edifici, corni j w » poer e r aixecar

1*5-*

perent perdé tirarà

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

PUNT I SEGUIT

L* A L B U M • El Celler Cooperatiu

Una transformació per adequar-se als nous temps «A mi em va fer crec el cor quan les màquines van començar a moure la terra». Aquestes són paraules de Jaume Grau, president de l'actual Vitivinícola de Sant Cugat, Societat Cooperativa Catalana Limitada, que expressen la seva tristesa davant el fet que el popular Celler Cooperatiu havia de desaparèixer com a tal. No quedava un altre remei. Fundada l'any 1921 amb el nom de Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, la cooperativa ha hagut de modificar les seves activitats d'acord amb les necessitats de la vida econòmica de Sant Cugat. A mesura que els edificis d'oficines i comerços han pres lloc als terrenys de conreu, els socis s'han vist obligats a adequar-se als nous temps i combinar els productes. La producció de vi va permetre que el celler treballés a ple rendiment amb les aportacions dels pagesos santcugatencs, i en ocasions hi havia fins i tot excedents. Allò que anomenen progrés, però, no perdona. A tall d'exemple, l'any 1960, es van collir dues tones de raïm. És una xifra mitjana en la producció i posterior tractament del raïm a Sant Cugat. Va arribar un temps en què no n'hi havia prou de dedicar-se a produir vi per treure el màxim rendiment de la cooperativa. El nombre de socis que l'integraven i que tenien terra suficient per engreixar el volum de raïm anava minvant a mesura que passaven els anys. Els pagesos s'adonaven que la terra deixava de ser un bon negoci, i canviaven les seves activitats. En aquestes condicions, el celler cooperatiu tenia cada cop menys sentit. Primer es va combinar la seva funció amb la de magatzem de gra i llavors. Era evident que aquesta activitat estava abocada a desparèixer, perquè Sant Cugat havia deixat de ser un poble de pagès i allà on anys enrera es conreava blat o vinya, ara s'aixecaven edificis d'oficines o indústries. Així, els socis del Celler van pensar en una altra opció: continuarien sent una cooperativa, però ja no tractarien els productes de la terra. Simplement, els vendrien més barats. El mercat principal que ha trobat aquesta cooperativa és la dels propis socis de l'entitat. Al projecte que es va definir per donar un nou ús a les tines i les premses, que ja no tenien cap utilitat, es va incloure una ampliació de la cooperativa, que pretén obrir-se a tots els santcugatencs. L'Ajuntament mantindrà la part artística de l'antic edifici del Celler i en treurà un profit cultural. Les voltes modernistes, obra de l'arquitecte César Martinell, serviran d'escenari per a exposicions, concerts i recitals. Abans no s'enderroqués l'edifici, ja s'hi havien fet actes culturals, i aquesta experiència va resultar positiva. El més important, segons fonts municipals, és que amb el remodelatge s'ha conservat la part històrica de l'edifici. . Les voltes modernistes constituïen el patrimoni arquitectònic veritablement valuós del Celler. L a direcció <le l'entitat va creure

convenient cedir aquesta part perquè tots els santcugatencs en poguessin gaudir, i treure un profit econòmic de l'altre sector, el que acollia les tines. L'antiga banda del magatzem, on es guardaven el vi i els cereals, es convertirà en un edifici nou de trinca amb una zona verda. /À.C.

-M

•

c/ Villa, 5 Tel. 675 01 52 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ANIMALS DE COMPANYIA ALIMENTS - ACCESSORIS • AQUARIOFÍUA, MUNTATGE D'AQUARIS RÈPTILS, MUNTATGE DE TERRARIS PERRUQUERIA CANINA

CLÍNICA EQUINA

. jfa Prevenció de malalties [vacunes, desparasítacions, dietes d'alimentació, reproducció ..) CENTRE VETERINARI

HORARI: Dies laborables I 1-13.30 h i I 8-20.30 h (Dissabtes només matins)

^J^

Tractament sanitari en general.

u h

Assessorament i informació a l'hora de comprar el seu animal.

>Jfc Visites a domicili. <jb

Av Enllaç, 29-3 I (baixos B| lateral 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 674 53 I I

Possibilitat de concertar hores de visita per telèfon.

Tel. U r g . 2 4 h . 9 0 8 9 4 6 8 71

Principis bàsics per tenir cura d'un animal:

Antonio J. Villatoro

Masia Can Caldes

Ap. de Correus 173

Consulta veterinària Visita domiciliària Pemjqueria Servei de pinso a domicili Criança de cadells

Tel. (93) 589 31 41

(908) 85 96 81 08190 Sant Cugat del Vallès - Barcelona

• Educació i control de l'animal

• Identificació mitjançar]

• Vacunes, neteja i alimentació correctes

microxip (obligatori a / gener-95)

• Espai intern o extern p* pròpies necessitats del

Rbla. Mn Gnto Verdaguer, 3, baixos Tel 589 05 71 08l'lli VALLDOREIX

cap

CAN

í %

L'ABANDONAMENT D'UN ANIMAL ÉS PROBLEMA DE TOTS

Cavalls de pupil·latge En semillibertat

HÍPICA SEVERINO

• Hi ha centres de protecció on recullen el seu gos/gat

- Classes equitació - Lloguer cavalls - Compra-venda - Domatge - Pupil·latge Masia Can Caldes Apartat de Correus 254 Tel. 589 00 45 SANT CUGAT

Cl Príncep Tel. 674 11 40

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

ENSINISTRAMENT (i)9

(A S\

S428W23727I

CANÍ

=* Educa el teu gos -» Servei a domicili ==> Tracte personalitzat

Jj T

ANA MÒLLER SOLER Tel. 237 87 77

Urgències 24 h Dispensari Veterinari del Vallès 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS U Sabadell, 23 Tel. 6 7 4 6 9 4 5 De 10 h a 13 h i 1 7 h a 20 h de dilluns a dissabte.

08190 VALLDOREIX Av. Baixador, 118 Tel. 6 7 4 5 5 4 5 de 17 h a 20 h dimarts i dijous.

DRA. NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

CÜNICA VETERINÀRIA SANT CUGAT d Vinyotes, núm. 10 08190 SANT CUGAT Tel. 675 05 12

VETERINÀRIA

i'*

- VACUNACIONS -RX - CIRURGIA - ANÀLISIS CLÍNIQUES - MEDICINA PREVENTIVA

^^^P

CLÍNICA VETERINÀRIA VALLDOREIX

* PERRUQUERIA * * CLÍNICA VET. EXÒTICS*

C/ Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 24 08190 VALLDOREIX Tel. 675 34 57

URGÈNCIES 487 13 31 - ABONAT 1618

CONSULTORI VETERINARI LA FLORESTA

tatuatge i rtir

SANT CUGAT DIAGNÒSTIC Dra. ANNA VENDRELL

Perruqueria canina

Av. de l'Estació,s/n

Passeig Sant Magf, 48

les is o del gat

Tel. 675 37 54

HORARI DE VISITES: Dilluns i dijous, tardes: 1 8 - 2 0 hores Dissabte mat: 1 1 - 1 3 hores

34067/tg764i

El diari de casa

Tel. 24 hores: • 280 13 52 • 908 89 35 55

C/ Xerric, 5 Tel. 589 62 82 SANT CUGAT

«La identificació dels animals és l'única forma eficaç de protegirel col·lectiu caní i felí»

centre veterinari

Major de Sarrià, 175 Tel. 205 31 16

*r<* és

frenà 4e*Kfiie fa foutnà, en, CUJUH,

£*'l

(Í9C

IS OMPRAR uSEVOL ANIMAL... I EN LES CONSEQÜÈNCIES

URGÈNCIES

U4t, ÇÓ4,

fiexdut que

24 HORES li

T. 908 89 35 55

NO ÉS CAP OBJECTE tu

Jean Anouilh (1910)

El primer establiment zoològic a imatge i semblança dels que ja existeixen a Europa.

SANT CUGAT DEL VALLÈS Disposem de més de 20 models de diferents

mides en exposició permanent. (A disposar a Tacte).

Desmuntables, aïllants, pràctiques, resistents i molt decoratives.

H? .%

ELSH CANTONS

VISrTES CONCERTADES A DOMICILI:

LA FAUNA

08190 Sant Cugat del Val·lès Horari: De 10a 1 -5a8 Dissabtes: 10 a 2

' Aptes per animals domèstics i de companyia. Disposem de més de 40 models en exposició permanent de formes exagonals, rectangulars i quadrades. (Disponibles a l'acte).

El primer establiment zoològic a imatge i semblança dels que ja existeixen a Europa.

Horari: Laborables de 9 a 2 i de 5 a 9 h. Festius de 10 a 2 h. Rbla. Celler. 35-37

Tel. (93) 674 13 05 08190 Sant Cugat del Valies (Barcelona)

PUNT DE VISTA

ELS Fi CANTONS S e t m a n a r i iiuti-tx-iuienl, català, comarcal i democràtic

Premsa Local de Sant Cugat SL

C'am-r Xerri,. \ Ir 0 8 1 9 0 Sani Cugat del Vallés t S-UfO SJ l-ai 5H<) ; 0 91

President H.uiiMiilimui SoMoila

Director 1 ^ p Rn-ra 1 h w

Redactora en cap •.•iiii'·i-j.li-

Redacció 1. • u Nuri, .'i M . I - I-..M 1 „ nuïn. 1.111 Moru.l .l..i.n,i:r,M I.-I..-T

. 1.1:1111.1

( U l l .Tu • : ;•

I , i M , M l u llir II.IULV.. I ..FI.' Sui Ls

1. > I.UI I H M - 1 *.|, Ivrrk-S r-.-f Pkh, Ktuar.l • 1 M i - !M s.u ' 'k.'í.-M.HÇt M, Cjrn.t Ríirru»:.

. 11 1 ,.|u 1, 1

', un-

" . i n .1 >.•!>-• J isi-p M j r u Vaües. \.„II.I

HIV,

K'omaruji, M.IIK'

-I

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L'oportunitat dels veïns dels districtes

ls Consells de districte han de servir per «augmentar el control ciutadà directe i la participació en la gestió dels serveis municipals». Així ho estableix el Reglament Orgànic Municipal i amb aquesta funció es van crear l'any l()Kl): havien de ser eines per compensar les diferències entre el centre i els barris de Sant Cugat. De fet, si se'ls traïes tot el profit possible, els consells suposen una oportunitat —que no tenen els veïns del centre de la ciutat per incidir directament en la planificació i gestió de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Però els consells pateixen el mateix mal endèmic de les associacions i entitats: la manca

de participació i la dificultat perquè no siguin sempre els mateixos veïns els que s'hi impliquin. Semblava que els darrers mesos abans de les eleccions municipals els consells de districte s'havien revifat una mica, segurament com a conseqüència de la decisió de l'alcalde d'agafar-ne la responsabilitat directa. Senzillament, perquè aquesta decisió assegurava que les peticions i demandes dels veïns es canalitzaven als departaments corresponents de l'Ajuntament i, com a mínim, s'estudiaven. Ara comença un nou mandat amb un nou regidor al capdavant però amb poques novetats pel que fa al funcionament d'aquests òrgans

de descentralització. Potser sí caldrà aquesta revisió del Reglament Orgànic Municipal que Aymerich no descarta, tot i que hauria de ser lenta per assegurar-se, primer, que qualsevol modificació que s'hi introdueixi servirà per impulsar i millorar de veritat l'efectivitat dels consells i, segon, que es fa amb el consens de tots els partits. Aquesta revisió hauria de servir per valorar, d'una banda. si la composició actual és la més representativa o si cal canviar el sistema d'escollir els membres dels consells 1. de l'altra. per reestudiar les competències d'uns òrgans que. tot i que no tenen poder executiu, han de ser rellevants pels districtes.

Cap comercial

Per una aposta diferenciada

'i-r-m.. Rr.s|.

Equip comercial R.isj M.in.i 1 '.ir;,so>. Nunj 1 lluc 1 l-.ia Planas

Impressió R.liniprvs. t I - J T : -UU.KDU

Distribució SUnniE Vall«, SL l>ir«m It-fal 01-105 91

FJs4(aril<wi.scirfts.sd .ir.kanxTil la sfva upffik'cnclsedilaúk Ekoticlcsfinnat. f ^ K T . I opir.h' ucb „uis .uitus. uix- Kls 4 (.'antifR no fi seva reetssanament.

^ Ajuntament ha recuperat, desprès de dos anys, els Festivals de Música —l'internacional i el de joves intèrprets— i s'ha trobat que la resposta del públic no ha estat a l'altura de les expectatives. És feina dels organitzadors valorar si els festivals han de ser anuals o cada dos anys o si el juliol seria cl millor mes per celebrar-los. Però s'haurien de tenir

Carta oberta a mossèn Pere \i\ó B Benvolgut mossèn Pere: Després de pensar-hi molt. m'he decidit a reflexionar obertamenl sobre e! tema i polèmica del Palau Abaeial. l.a veritat és que molts cristians i catòlics practicants. com jo, lamentem el contingut de la seva carta pública a l'alcalde, sense entrar tan sols en el tema. El to i la reacció visceral que es desprenia del text no semblen els mes escaients a un home d'Església, i menys amb responsabilitats pastorals, com és el seu cas. Coneixent el nostre alcalde i, fins i tot. els seus probables defectes —com els te tothom—, és evident que la seva intencionalitat —al marge del que s'ha publicat— no pot ser ocupar locals que no són municipals, ni tan sols emprendre cap acció política contra l'Església ni contra els interessos del poble. Es per això que em permeto opinar que el seu escrit pot haver estat poc meditat, o inspirat en consells de tercers, que poden respondre a interessos polítics encoberts. Altrament, l'enfrontament actual nascut de la seva carta esdevé inexplicable per als catòlics d'avui. Si l'Església ha de ser oberta i acollidora de tots, on podem fonamentar la negativa al diàleg per tractar de la possibilitat d'utilitzar uns espais d'ella en benefici del poble'.' Com es pot menystenir la possibilitat que l'alcalde desconegui els projectes de l'Església o les necessitats actuals i futures? ( rec que d'entrada, com diuen els juristes, cal presumir el principi d'innocència, i més si es tracta d'una persona que mereix la confiança del seu poble majoritàriament. L'esperança em fa pensar que tota la controvèrsia esdevindrà foc d'encenalls i que. com molts desitgem, el seny i l'esperit de concòrdia i de servei a la comunitat s'imposaran en benefici de l'Església i del nostre consistori municipal./JAUME TE-

L E C T O R

en compte dues coses. Primer, que no es dupliquin esforços. L'entrada en funcionament del Teatre-auditori ofereix un nou escenari per a aquests concerts, però al mateix temps provoca que la programació dels festivals —especialment l'internacional— i l'oferta de música del Centre Cultural siguin molt similars. Per això, caldria que aquests festivals fessin definitivament una aposta diferenciada que

els convertissin en un certamen singular: per exemple, potenciar aquesta voluntat de ser plataforma de joves músics i entitats. Segon, tenint en compte el pressupost de l'àrea de Cultura, potser caldria deixar les grans estrelles per al pressupost més folgat del Centre Cultural i dedicar esforços a necessitats de la vida cultural del municipi que el Teatre-auditori no pot cobrir.

E S C R I U

HK textos tramesos a aqucsi., secció no han d'excedir de les 2(1 ratlles mecanugr.diades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI u passaport del seu autnr fclü 4 CANTONS es reserva cl dic! .!c publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oporlu.

RRIBAS. Sant Cugat del Vallés

Agraïments a tots B Després de mes o menys vint-i-cinc anys d'estar com a venedora a la cotilleria MarCa del carrer Santiago Rusinol. avui comunico als meus clients i clientes que ja ha arribat l'hora dels adéus. 1 davant de la impossibilitat de donar-vos les gràcies per la confiança que m'heu demostrat i d'acomiadar-me personalment de cada un de vosaltres, com seria el meu desig, faig us de l'oportunitat que em brinda aquesta pu-

blicació per dir-vos adéu d'una manera col·lectiva, però no per això no s'esborra tan fàcilment. Us recordaré sempre amb afecte i espero que vosaltres també a mi. De qui no em vull acomiadar és dels veïns i amics d'aquest carrer on tants anys he fet estada —i permeteu-me que en aquest cas faci un esment especial per la Marina i la Núria de cal Tatet i en Julio i en Simón, els fusters—. No es pot dir adéu a l'amistat; per tant, a tots vosaltres us dic: fins sempre, amics! ROSA SALA. Sant Cugat.

P U N X A

D'EN

JAP

ERC-Mallorca: Algunes distincions necessàries B Els dies 16 i 17 del mes de setembre s'ha celebrat a Palma la I Conferència d'Esquerra Independentista, promoguda per ERC. Durant la conferència s'ha produït una crisi dins ERC de Mallorca que, particularment, interpreto com a crisi de creixement. Al voltant d'aquesta conferència han aparegut informacions que, d'alguna manera, ajuden més a confondre que no a distingir. D'una mala lectura es podria desprendre que Àngel Colom, se-

cretari general d'ERC, ha actuat autoritàriament. S'ha dit que, amb un tarannà jacobí, s'ha excedit en les seves atribucions. Això hauria provocat la sortida massiva de militants d'ERC. Res més desenfocat: hem estat la majoria de les persones que militem a ERC a les Illes les que hem demanat la realització d'aquesta conferència. Ha estat també la major part de la militància la que ha demanat la presa de mesures que asseguren el futur d'ERC a l'arxipèlag. L'anterior direcció d'ERC a les Illes havia plantejat una campanya i un discurs a les antípodes del discurs d'ERC: enfront d'integració, barco de rejilla; en comptes de vertebració social, xenofòbia... L'actuació autoritària i forassenyada correspon en exclusiva a l'anterior direcció d'ERC a les Illes. Calia, doncs, aclarir les coses. El nacionalisme d'ERC no és un nacionalisme ètnic. Es tracta d'un nacionalisme d'alliberament, integrador. obert i democràtic. Aquesta tasca aclaridora ha estat realitzada durant la I Conferència d'Esquerra Independentista. Fou aleshores quan algunes persones que militaven a ERC van decidir donar-se de baixa. I, particularment, crec que feren bé. Havien d'escollir entre el discurs propi del nacionalisme ètnic (forasters, barco de rejilla, etc. etc.) i l'independentisme progressista, allunyat del trencament civil, que representa ERC. Optaren pel nacionalisme ètnic i, coherentment. abandonaren ERC. Aquest discurs no té cabuda dins l'independentisme català d'esquerres. Àngel Colom, per tant, va fer senzillament allò que havia de fer. Promoure aquest procés d'aclariment, obrir la porta a aquells que s'han autoexclòs d'ERC i. sobretot. obrir-la a aquelles persones que, ben segur, ara sí que entraran a ERC-Mallorca, però que abans no hi entraven perquè tot allò del barco no anava amb ells. / BERNAT JOAN i MARÍ, president de la comissió gestora d'ERC Balears i Pitiüses. Ciutat de Mallorca.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995 L A

T R I B U N A

La nostra part de culpa

JOSEP PUJOL i COLL

gonyós recurs contra la Llei ^ T ™ ^ s evident que a una part de de Contractes de Conreu a les I . l'opinió pública li està costant Corts de Madrid l'any 1934? L ^ refer-se de l'estupor per la Certament, el 1936 vam rebre I 1 pantomímica operació de cala confirmació definitiva. Una ! j talanismo renovado del PP. altra cosa és que n'hàgim après JLmm Cal considerar sorprenentla lliçó. ment baix el peatge de credibilitat que està pagant aquesta formació en el camí El polèmic llibre de Joan de redefínició com a partit catalanista Lluís Marfany La cultura del tenint en compte que durant anys ha catalanisme, potser sense proestat enemic confessat de la normaposar-s'ho, pot ajudar molt a lització del català, profeta del genocidi entendre com són possibles lingüístic valencià i entusiasta opositor operacions com la del PP en de l'autogovern dels catalans. Com és el món del catalanisme conpossible, doncs, que el PP faci professió servador, ara o abans. Per molt de catalanisme i acudeixi a l'estàtua que tracti amb excessiva dede Rafael Casanova sense que el pervoció les suades tesis de Hobssonal rebenti de panxons d'hilaritat? bawm, i per bé que l'erri a EI PP incorpora Trias de Bes i rel'hora del diagnòsticfinal—no clama la condició de partit hereu del tot el catalanisme és de dretes, camboisme. A l'hora d'avaluar l'accepni molt menys—, crec que el tació o no de l'operació —les urnes llibre apunta cap al principal diran— semblaria que la validesa de BUCH mal que ha afectat el catalaRAMON la maniobra dependria d'allò que hom nisme històricament: una manentén per catalanisme. El fet és que talanisme ara pot pagar la factura, un ca de sensibilitat —i objectivitat hisla temeritat de l'aposta del PP només cop més, de la immensa laxitud de què tòrica, diria— a l'hora de distingir entre es pot explicar per la immensa indeha fet gala a l'hora d'exemplificar segons els diferents tipus de catalanisme: entre finició ideològica que afecta el país. qui com a «gran catalanista». No hau- l'interessat i el patriòtic. Un dia caldrà Paral·lelament, qualsevol excusa sol re- ríem d'haver estat més crítics en el avaluar els danys que aquest confusultar suficient per redimir les males judici a Cambó? D'acord, com a be- sionisme ha causat a les possibilitats consciències d'una part considerable de nefactor, va finançar la fundació Bernat d'arrelament del catalanisme entre les la burgesia local. Metge i infinitat d'iniciatives cultura- classes populars —immigrades o no. Com pot un obrer simpatitzar amb un Baix un prisma més racional, la in- listes del catalanisme conservador. Molt —isme —en aquest cas el catalanisme— bé. Però també va finançar altres causes corporació de Trias de Bes al projecte si aquest pren com a model personatges popular cal veure-la com del tot lògica. menys dignes d'esmentar: el cop de que van participar en episodis colpistes Un home que veu Catalunya com una Franco, per exemple. I si bé els ad- o defensaven l'elitisme social? «ínsula barataria», que qualifica els miradors de Cambó ens recorden que membres de l'exemplar, democràtica i va fundar la Lliga, el primer partit d'oNo em xoca gens que el PP reitriomfant coordinadora Salvem Castell bediència catalana (cosa que els del vindiqui la condició d'hereu de Cambó de «terroristes» —i per tant insulta l'o- PP deuen passar per alt), cal dema- i que incorpori tots els Trias de Bes nar-se si no ho va fer, en gran mesura, del món als seus rengles. És el seu pinió expressada per la majoria dels palamosins—, és clar que fa bé buscant per interessos de classe. En el fons, lloc. Com ha dit Aznar: «Bienvenido era tan diferent la política de Cambó a casa.» En definitiva, l'autèntica pàtria un lloc en un partit tan absolutament aliè a l'esperit del país. El que és tota —sobretot la posterior a 1910— a la de la dreta —el lloc on Aznar, Trias una altra qüestió és que se'ns pugui del PP ara? No va quedar prou clar i Cambó se senten a casa—• és el món vendre la incorporació de Trias al PP amb el suport que va donar a Primo del capital. Per contra, el que sí que com a significativa per al catalanisme. de Rivera i a Alfons XIII; o amb la fa més feredat és que algú pugui quaEl curiós de la segona aposta —el seva ambigua posició enfront del pis- lificar tot aquest procés d'operació catolerisme antiobrer del Sindicato Libre talanista. El PP pretén una de les opePP com a hereu de Cambó— és que (fet que José Rivas ha equiparat amb racions de maquillatge més barates del als mitjans de comunicació semblaria la situació d'avui amb els GAL); o amb mercat polític actual. Entre tots, no que tendeix a quallar. Això sorprendria si tenim en compte que Cambó ha estat la inexplicable (o no?) fredor amb què l'hauríem d'haver encarit un xic més? vist, tradicionalment, com un catalanista va rebre la proclamació de l'Estat català exemplar... I francament, crec que és per part de Macià el 1931? En darrera Toni Strubcll és professor de Filologia Anglesa aquí on cal veure l'equivocació. El ca- instància, no es va veure amb el vera la Universitat de Deusto T

33JS WBIE e s -rftóert }

ifíS CÚSSÍCA tfIMft

uk RESTA PWW

curt esfiwwx.

('ÍCBÍIHOL?

, / e t s esc^itnaa ibxca^eM v_ tfaettiA pe piNyctA

V \V>BS et\

é& vau c x e u ,

oi í

-**-.

el que és als espanyols no se'ls pot explicar res perquè: (a) no saben guardar un secret, (b) no tenen cap sentit de la responsabilitat, i (c) de tot el que saben en fan festeig, safereig i mercadeig. Això vol dir que, assabentats de la cura que posa el Cesid en els seus arxius i de l'alegre esportivitat amb què aguanta la crisi el govern que, teòricament, el controla, l'última relació amb les potències amb què tant havia costat fer amistat serà per avaluar les pèrdues que les fuites d'informació hagudes a Espanya els poden comportar. Tot seguit, no es posaran mai més al telèfon i estriparan la plana S(pain) de l'agenda secreta.

\ I

«fi-8-*

~A*

Potser filo massa prim, però també filen prim els publicitaris amb el models de valors, de papers i de personalitats que proposen, de vegades amb tota la mala fe del món. La publicitat és un reflex de la societat on vivim, d'acord, però els seus responsables, anunciants i creatius, poden contribuir a perpetuar o modificar-ne els seus defectes i virtuts. Doncs resulta que, encara que se n'estranyin, hi ha homes que pensen d'altres coses, quan se'ls demana color, cos o sabor. Estic pensant en els colors de Seurat, en els cossos de Rodin o en el xampany de Dom Pérignon, a tall d'exemples. Uns exemples que em saben greu perquè ara, menys que mai, no voldria fer publicitat de productes francesos. E L

els seus responsables. I, com que en matèries tan delicades no es perdonen els errors i la pèrdua de confiança dura generacions, deu haver-hi uns quants directors d'agències que s'estan queixant als seus superiors que, per més democràcia, serietat, competitivitat, jocs olímpics i moda d'Espanya que hi hagi hagut, T

ensa en alguna cosa que tingui cos i color...» I el model posa cara de murri i barrina una damisel·la estupenda. Després que se li insisteixi, és capaç de barrinar més enllà. Llavors se li acut el mam. És un anunci d'aquells que, si no fos per la seva insistència, arribarien a passar gairebé desapercebuts enmig la ingent quantitat que ens n'hem d'empassar cada dia. Recorre a l'ús de l'estereotipus masculí —«els homes només pensen sempre en el mateix»— i n'abusen, però tot i així no crec que hi hagi gaires sensibilitats mascles ofeses. Ans al contrari, cauran en l'esquer de la complicitat que cercaven els creatius publicitaris. L'entomaran com un copet de colze i una rialleta amiga entre homes, i au, a consumir plegats alcohols diurètics. Si, en canvi, a una senyoreta se la incités a mostrar les seves interioritats mentals públicament, publici«La publicitat és un tàriament, i consistisreflex defosocietat on sin a tenir només la vivim, d'acord, però casa neta i la família titllaels seus responsables, empolainada, ríem amb tota jusanunciants i creatius, tícia l'anunci de retrògrad. Però com poden contribuir a que l'estereotipat és perpetuar o un home, ja se sap: modificar-ne els seus el copet de colze, la rialleta amiga i apa, defectes i virtuts» a gaudir del tros de pit i cuixa que ens ensenyin.

P T

MANUEL CASTANO

E L

T c D e J ÀP«ecií«

R í

El calfred que els ve a molts espies

ada dia que passa, l'Estat Espanyol guanya punts per tornar a l'autarquia. Després de tants d'esforços per ser un país desenvolupat i formar part de les organitzacions internacionals, sembla que la tendència s'inverteix i que aviat, com en el franquisme després de la II Guerra Mundial, haurem de fer de la necessitat virtut i resignar-nos a les nostres limitacions i a les nostres misèries. Perquè, a diferència del que li passa al govern espanyol, que diu que els seus espies li expliquen el que volen i quan els sembla, els serveis d'espionatge que de veritat compten al món sí que despatxen habitualment amb

A L E R

Colors, cossos, sabors

TONl STRUBELL i TRUETA

MSTACHOU. J

V E S P E R

Espantaocells

IMMA MERINO

ls ocells deuen ser prou espavilats per haver-se adonat, finalment, que no els espantava un home, sinó un seu simulacre de palla i canya cobert amb roba vella. O potser són els homes que dubten de l'eficàcia dels espantaocells i han optat per engegar unes canonades que van convertint la tranquil·litat dels camps en pura retòrica. El problema afegit és que, si per tal de protegir la pròpia parcel·la, poses en marxa el canonet, és possible que els ocells no et molestin a tu, però sí al teu veí. Aquest prendrà exemple i, al final, semblarà un simulacre de guerra, si és que no s'arriba pròpiament a una guerra. A més, es veu que els ocells continuen sent prou espavilats per acostumar-se a les canonades després de sentir-ne unes quantes. Tot plegat ho té clar el col·leccionista, fotògraf i cineasta Tomàs Mallol, que, com a regidor de medi ambient de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), ha prohibit les canonades espantaocells amb una recomanació: esteneu als camps una cinta de casset. La brillantor espanta els ocells. Ell ho ha provat amb una de Julio Iglesias i funciona.

PUNT DE VISTA L A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

UDC, per Catalunya

L'exemple del general Batet

MIQUEL SELLARES

JOSEP M. JAUMA •

d'aquell moment, juntament amb altres sectors econòmics i socials, la creació de la delegació d'UCD a Catalunya, que es va anomenar Centristas UCD. Però només acceptaren Anton Canellas i Miró i Ardèvol, així com alguns militants de base. Uns anys més tard, tant Anton Canellas com Miró i Ardèvol, reconeixent el seu fracàs i no podent reingressar a UDC, optaren pel pujolisme. Els actuals militants d'UDC haurien de reflexionar sobre el que va passar a Anton Canellas i a Miró i Ardèvol, perquè potser en els propers mesos la tentació serà tan o més forta que la de Suàrez i la UCD. UDC ha consolidat, sota la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida i el seu equip, una organització política jove, estructurada i dinàmica a la qual molts envegen i potser temen. Ja no són l'apèndix de CiU, sinó uns socis solidaris però amb personalitat pròpia i amb una gran prudència política que els fa entendre que avui la seva acció política encara passa per actuar sota el paraigua de Jordi Pujol i preparar-se amb responsabilitat per optar a una part de l'herència del pujolisme. Aquestes darreres setmanes s'ha ignorat amb crítiques fàcils i oportunistes la llarga trajectòria d'UDC i la dignitat del seu dirigent, Josep Antoni Duran i Lleida, a qui avui intenten presentar com a gran aliat del PP els mateixos que ahir l'atacaven per manifestar amb contundència que Espanya no és una nació, la seva declaració sobre la plurinacionalitat de l'Estat o la seva oposició que el PP fos acceptat a la Internacional Demòcrata-cristiana, així com la seva amistat o col·laboració amb Xabier Arzalluz i el PNB. Però a UDC al llarg de la seva història ja li ha passat diverses vegades el que amb el títol de Sols i al nostre lloc fa referència a l'editorial del butlletí d'UDC número 1, del 3 de març de 1993, en què diu: «en moments en els quals les claudicacions, el càlcul i l'escepticisme són a l'ordre del dia en el camp de la política catalana, veus interessades havien volgut involucrar els nostres homes en el teixit de les defeccions. Llur conseqüència feia nosa

^ operació de Trias de Bes, / la recuperació d'una certa lectura històrica del pensament de Cambó i l'intent de manipular i instrumentalitzar una simple trobada de coneguts amb els dirigents d'UDC a la Costa Brava el passat mes d'agost no són sinó una important maniobra per situar el PP en el panorama polític català. I cal reconèixer que potser amb una certa ingenuïtat o inexperiència UDC, primordialment en la trobada a la Costa Brava, va permetre donar una certa credibilitat a aquest intent del PP a Catalunya. Va ser, sens dubte, un greu error d'UDC. Però deixant molt clar el punt exposat anteriorment, podem afirmar que aquesta trobada, a més d'estar instrumentaliuada per Aznar, ha estat utilitzada per desacreditar tant UDC com el seu propi líder, Josep Antoni Duran i Lleida. És per això que, pel respecte que em mereix la trajectòria democràtica i nacionalista d'UDC, crec que és necessari reflexionar sobre el passat, el present i el futur d'aquesta força d'inspiració demòcrata-cristiana i el seu servei a Catalunya. Des de la seva fundació l'any 1931. UDC ha estat fidel a la seva declaració de principis, amb l'exemple de patriotisme de Carrasco i Formiguera, vilment assassinat pel franquisme final de la Guerra Civil, o la fidelitat durant el franquisme d'homes com Vila Abadal, I e n au Camps i tants altres, sota la direcció emblemàtica d'un home que va fer de Catalunya i l'ètica la raó de la seva vida, Miquel Coll i Alentorn. Després es produí l'intent frustrat a Montserrat —fa vint anys- de constituir una sola força política entre demòcrata-cristians i pujolistes, acte que es transformà en la fundació de CDC. Amb la fi del franquisme i la restructuraeió de les forces polítiques sorgides de la clandestinitat es va intentar crear a nivell nacional català i estatal un espai polític demòcrata-cristià que va fracassar rotundament, la qual cosa va portar a molts a exposar-se a la temptació de Suàrez i UCD, que des de Madrid intentaren colonitzar la política catalana oferint a dirigents d'UDC

als que es fan un sistema de navegar segons el vent que bufa i als que es preparaven a avarar llur vaixell per ajuntar-se a l'estol dels oportunistes». L'editorial acaba amb la confirmació que UDC, unida en la Uuita i el sacrifici, mai no abandonarà «el compliment dels seus deures cap a l'única i veritable Pàtria dels catalans». Al 1995, UDC és una força política que molesta per l'espai que ocupa per la seva projecció internacional —cal no oblidar que Josep Antoni Duran i Lleida és el vice-president de la Internacional Demòcrata-cristiana—, per la seva voluntat de diàleg i la seva capacitat d'escoltar, al PP, però també al PSOE. I no puc acabar sense referir-me a la problemàtica interna de CiU. CDC, en la seva incapacitat d'estructurar un partit amb voluntat de futur i en el seu intent de monopolitzar la coalició, ha generat entre les bases animadversió vers els militants d'UDC sense adonar-se que uns i altres es necessiten, i que quan falti Jordi Pujol, l'espai de la coalició es parcel·larà inevitablement. I més que criticar o envejar UDC, el que seria bo per a Catalunya i l'espai polític i electoral que representa CiU, és que CDC s'estructurés sòlidament, desenvolupant un programa polític, social i nacional que juntament amb el relleu generacional fos capaç de perdurar després del pujolisme. CiU hauria d'ocupar hegemònicament l'espai electoral del centre i centre-dreta amb la seva neta obediència catalana, impedint que el nacionalisme espanyol representat pel PP es consolidi. Fa uns anys, molts nacionalistes potser no vam comprendre bé cl gran servei a la nació catalana que realitzaren homes com Joan Raventós o Raimon Obiols, que amb el PSC-PSOE van impedir la consolidació d'un socialisme netament espanyolista a Catalunya. Avui és responsabilitat d'UDC i CDC que això no passi amb el PP. UDC és en aquest camí, i si algun dia el partit o algun dels seus dirigents tingués la tentació d'oblidar els seus orígens deixaria de ser aquella força política que tots els catalans de totes les ideologies respectem.

L A

ornem a ser a la data del 6d'octubre, de record fatídic per al nostre país. Enguany, però, gràcies a la biografia d'un dels seus protagonistes (Hilari Raguer, El general Batet, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994) podem veure aquells fets dramàtics del 1934 des d'una nova perspectiva i aprendre una lliçó. El general Batet era en aquell moment capità general de Catalunya. La seva lleialtat a les institucions legítimament constituïdes i la coherència de la seva pròpia consciència (feta d'honestedat, catalanitat i civisme) el van portar a prendre decisions dificilíssimes que molts no van ser capaços d'entendre i li van retreure amargament. Ara, gràcies als seus papers, sabem com va saber tenir el valor de seguir, gairebé en solitari, un camí dolorós, però el menys dolorós (en vides humanes, en danys materials i en defensa

«La lliçó em sembla bíicanaf'possTble" clara per als nostres Franco li ordenà a ue lla temps també difícils: ? , f ^ue. a " a " r J ses el palau de la Gela importància

insubstituïble de la

neralitat (amb tot el

^"n

c a t a l a a din

i 1 Ajuntament de consciència personal, Barcelona. Batet li de la lleialtat, del respongué que no te, . , , nia autoritat per orpensament clar i de la d enar-li una cosa memòria» així. Tres anys més tard pagava aquesta desobediència amb la seva vida. Vostès es preguntaran per què parlo avui d'aquesta història tan llunyana. Doncs perquè la lliçó em sembla clara per als nostres temps també difícils (encara que, afortunadament, sense la visceralitat d'aleshores): la importància insubstituïble de la consciència personal, de la lleialtat, del pensament clar i coherent i de la memòria. Cadascú de nosaltres pot salvar tantes coses, encara que la confusió i els malentesos regnants (qui sap si interessadament regnants) potser no arribin a reconèixer-ho ni d'aquí a seixanta anys, ni mai. I també per un altre motiu, que ens hauria d'alegrar: els papers del general Batet s'han conservat i han sortit a la llum gràcies a la Fidelitat dels seus descendents, santeugatencs. F I N E S T R A

Visita al President RAMON GRAU

causa de la meva pertinença a la Junta de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal, vaig tenir l'oportunitat de poder assistir al dinar que el president Pujol ofereix anualment a aquesta entitat, que vetlla pels interessos dels més de 200 periòdics d'àmbit local i comarcal. Érem vuit convidats, i travessar del Palau és sempre tot un esdeveniment. El President, puntual com sempre, ens va atendre amb un to amable i cordial, com a bon relacions públiques que és del país. El nostre President, el de l'associació vull dir, és en Ricard Rafeques, director del setmanari vilafranquí El 3 de vuit i, com podeu suposar, és tot un expert en castells. Però en aquella reunió no era l'únic, ja que l'Honorable, dirigint-se cap a ell, ens va sorprendre a tots amb una dissertació sobre aquesta activitat tradicional que s'està estenent arreu del país. Aquesta activitat està despertant passions a tota la nostra terra, fins i tot els nous responsables del Club Muntanyenc ja han establert un acord amb els Minyons de Terrassa per organitzar una colla a Sant Cugat. Ja ens podem anar acostumant a tot allò del folre, manilles i altres particularitats. Seguint, però, amb la visita institucional, el President va donar prou proves d'una de les seves grans qualitats, la memòria. Vam assistir a un reguitzell de dades que el President serva

en una part de la seva memòria sobre castells, colles i jornades castelleres. A banda del seu particular do de la ubiqüitat, aquest és un dels seus trets característics, i l'altre, que també ens va sorprendre, fou la capacitat de comunicador i, al mateix temps, de xuclador d'informació que té el President sobre el país i els seus ciutadans. A la pregunta de «com està el país?» va recollir una per una totes les dades que li vam anar subministrant de pobles i comarques. Al mateix temps, ens demanà insistentment com veuen els ciutadans l'actualitat, el país, els seus problemes quotidians, les seves inquietuds, la classe política, el futur. Novament ens va aclaparar, parlant de tal i tal carretera, pont, cruïlla o equipament, deixant astorat, fins i tot, l'interlocutor del poble a què feia referència, Cal admetre que el President té una capacitat impressionant de guardar dades d'un territori que sembla haver resseguit pam a pam. Quan parla d'ell es transforma en aquell viatjant que ens ofereix el producte que més valora. És per això que sap vendre tan bé a l'exterior, tant als Estats Units com al Japó, les nostres virtuts. De la problemàtica del nostre sector, que és la premsa comarcal, no en vam parlar gens, però vam tenir l'oportunitat de conèixer de més a prop una part de la personalitat del primer polític del país.

CLASSIFICATS • SUPERMERCAT LARÓ

VI-

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. « 6 7 4 1 4 90

• FOTO V Í D E O F.R. R a m b l a del Celler, 9 3 . « 674 79 68 Rel 170001

Rel. 390001

(mim \ I VT?!/ I

KLCESE • D O L C E T S Alfons S a l a , 20. « 674 42 82 Rel 1570001

ALUMINI I VIDRE

Wtt-WK • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, SL Urgències 24 h. C/ Sabadell. 23. St. Cugat. « 674 69 4$ Tel. urgències 908 89 81 36 nei a m i • L A F A U N A Rambla del Celler. 3 5 - 3 7 . w 6 7 4 13 0 5 Rel 430001

«HSfflfBB·COPSISE

Can

VALLDOREIX, 53 TALLER: ORIENT, 68 TEL. 675 29 02 FAX675 2861

• NOVA ELÈCTRICA S A N T C U G A T rambla C e ller. 9 1 . « 675 25 02 M . 140007

• ENGLISH CONNECT I O N Escola d'anglès. S a n t D o m è n e c , 7 , 1r 2 a . « 675 21 0 6

• D G . D'ASSEGURANC E S R a m b l a del celler, 95. « 6 7 5 42 03 Bel 1250001

• B A R M U S I C A L Karaoke La Bohèmia, av. Catalunya, 1 4 . « 675 2 4 03 W 210UU

• D O M È N E C A Y A L A , c/ Carme. 3 1 . Sant Cugat del

l C E Y L A N Cl Castillejos, « 5 6 9 64 55 Rel 890X1 • C U G A T C A F È edifici Torreblanca, davant mer-

SANT CUGAT GESTIÓ, S.A. Servei d'assessorament administratiu. Assegurances generals i administració „ de finques.

C/SartogoRusanyal, 32. Tel. 6 7 5 1 1 0 2 - 674 66 49 Foc 589 27 74 •

« 5 6 9 1 0 98 Rsr.MOOOa • GRANJA LA SORT C de la Sort, 3. Sant Cugat del Vallès. « 675 28 84 nc.woooi • MERMELADA EXPRÉS C/Valldoreix, 56. «5891185 Raf 110902

mm • C U G A R T Cl Torrent d e la Bomba, 1 4 . « 6 7 4 4 3 90 M 2100001 • GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 3 1 . « 6 7 5 20 01 Mijraoi

J.Q. A S S O C I A T S PI

B a r c e l o n a , 9 baixos. 0 6 7 5 3012 «1220001

• C A S T E L L V Í Serveis i A d m t s Rius I T a u l e t , 4 . « 6 7 4 1 2 41 Missotm

• AUTO-ESCOLA CAS A S Martorell, 4 7 « 6 7 4 1 4 97 M 117W)1

mm • N I S S A N R O M A N Martorell, 4 1 . « 6 7 5 4 5 7 9 FW i«oom

• PÀROUINQ TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. « 5 W 24(1

• CICLES CARDONA Valdoreix, 4 1 . « 6 7 4 1 5 09

• V I N S N O E S A Baixada Sant Sever, 4 . « 5 * 9 1 9 83 WS000O1

• INSTAL·LACIONS T E TE passatge Torreblanca, 9. « 5 * 9 00 7* M 13X002 • J . P . P A R R A c/ Enric Granados. 15, local 7. « 5 * 9 06 42 M.M000S

M110001 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. « 5 8 9 2649 w.iaoom

• PAPIOL-VENOA I NETEJA canovas del Castillo. 4. «67465 00 Mstaxi

• GRANJA SANT DOM I N G O c/ Reus. 2 5 . 08190 Sant Cugat « 6 7 4 1 3 25 Miooom • MENJARS PREPARATS TASTA'M « 5 * 9 29 29 / 5 8 9 35 36 M.9J0OI

• J . M I R E T Mercat Torreblanca, p a r a d a 1-42. « 6 7 5 53 53 Rel. 530001

• H I D R O F L O R Av. Joan Borràs. 5 4 . Valldoreix. « 6 7 4 7 5 96 Rei 1460001

• HÍPICA C A N C A L D E S m a s i a C a n C a l d e s , s/n. « 5 8 9 004S Rel 250004

Ferrer i Guarda, s/n Tel. 589 00 01 Fan 674 24 86 06190 Sant Cugat del Vallès (davant TV2)

• GUITARRA, PIANO, classes d e guitarra elèctrica i clàssica, piano i teclats electrònics, h a r m o nia, composició. « 675 21 81 Rel. 237650001 • MÚSICA I DANSA FUS I Ó cl C a n o v a s d e l Castillo, 2 0 . « 5 8 9 2819 Ref.irnje • SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas. 8. « 5 8 9 22 64 Rel 2010001 • W A Y - m Cl G i r o n a . 1 6 . « 6 7 4 0 6 9 3 Rius i T a u l e t . Rel 10004

• CL. DENTAL SANARES Francesc Moragas, 8.2a « 674 I S 77 M.inm

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 1 2 . «6741140 Rel 610001

• B L O C K C / Rosselló, 1 7 . Sant C u g a t « 5 8 9 53 48 M10002 • ESPORTS TERRANEU Cl S a n t Antoni, 1 5 . 0 8 1 9 0 Sant Cugat. « 6 7 4 62 02 RelKOOS • SOUASH SANT C U G A T S a n t Jordi. 3 3 - 3 5 . « 6 7 4 9 8 62 Rei. «60001

• ESTANC MONESTIR Plaça Oclavià, 3. «6740174 w.utooot

• CENTRE D'ESTÈTICA OUHOST cl Valldoreix. 76 B. « 5 * 9 07 06 M 2310001 • INSTITUT DE BELLES A R V B Cl F r a n c e s c M o ragas, 25. Sant Cugat. « 8 7 5 5*55 Rel 110003 • M E L O D Y . Ctra. Cerdanyola, 2 4 . « 5 8 9 35 53 FK 230002

• FLECA MARÍ B o r r à s . 1 . Mirasol. M.SO00S

plaça

• H O U S E M A C H I N E pg C a n o v a s d e l Castillo. 3 4 . S a n t C u g a t del Vallès. « 6 7 5 0 6 0 9 i fax Rel 140006 • VALLESTECNOLÓGIC S A P l a ç a Unió. 3 . « 5 8 9 3 3 00 R* 1500001

• TALLEDA RICOMA C/ Balmes. 1 1 . Sant Cugat. « 6 7 4 58 62 FM3910C0I

• JOGUINES MARGA Santa Maria, 4 4 . « 6 7 4 15 3 2 Rel 1160001

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ • MARMOLES SANT CUG A T C a n Fatió dels H u rons, C a m p o a m o r i z n a u , 3. S a n t C u g a t del V a l l è s . « 6 7 5 5108 Rol 140302

m-mm • ARWEN BOUTIQUE Elies Rogent. 5 2 . « 5 8 9 * 1 63 Rel 230003

• T A T E R S Sant Antoni. 62. « 675 55 06 Rel 1330001 Cl

Valldoreix,

• E L R O D E T c/ A n s e l m C l a v é . 1 4 . S a n t C u g a t del Vallès. Rel 140001

• TALLER ELECTROS O L d Sol. núm. 19. « 6 7 4 3 6 8 8 Sant Cugat Rel 3020X1 • T A L L E R M E C À N I C P. C A N A L S C / S a n t Llorenç. 27 « 6 7 4 6 3 * 2 Bel 1320001

vm • CASTELLVÍ Rosselló, 1 5 . « 5 * 9 3 2 11 Rel 1260001

immm • DANVIL MOTOS, SL S a b a d e l , 3 2 B. « 675 16 0 0 Rel. 168X01

HONDA

• T A L L E R E S M E N A Passeig T o r r e b l a n c a . 1 3 . « 6 7 4 53 01 n u 1200001

HB • A T E L K R B L A U A v Torreblanca, 2 . « 5 * 9 1 9 31 nu. 1210001 • MARCS VALLÈS V a l e s , 2 3 . Sant Cugat « 8 7 5 49 43 Ret2l3DJTt

• P A M O B E S L Sort. 3 2 , 1t1a « 589 35 23 ReM 450001

Cí • V A L L È S N E T Sant Ramon. 4. « 6 7 4 8 9 18 Rel IS40K'

• M É S M A R C S Cl E n r i c G r a n a d o s , 15. S a n t C u g a t « 5 8 9 1 4 29 Rel 260001

• Ü N E A D I R E C T A Enriqut G r a n a d o s . 1 5 - local 6. « 5 * 9 0 3 7 4 Bel iwrxii

• SOL- N E TP blanca, 5 2 . «6744149

• S O L S O N A Rosselló, 2 « 5 * 9 32 69 HH 490001

msmiw

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves. « 6 7 4 6 3 0 8 Ret 57X01 • P R O M U S A Av. Torreblanca, 2-6. « 5 8 9 1 7 3 2 Rel 370001

• Tapisseria

Torre

• TINTORERIA SANT C U G A T S a n t Antoni, 1 . «67411*2 Rel 1470001 • TINTORERIA SANT C U G A T Santiago Rusinol. 35 « 6741113 rw i4aoooi • TINTORERIA SANT C U G A T R a m b l a Ribatallada, 3 4 . « 6 7 5 22 2 * Rel 1540001

• TINTORERIA SANT • SERRALLERIA TIEC U G A T Aflora S a l a , 2 1 RRA I C O M A S . C.B. Mo- « 6 7 4 4 1 * 7 zart. 9 . Barcelona. S* 1890001 « 2 1 8 19 96 Rel BIOXS

1TG6

• Papers pintats

• Moquetes • Cortines

Francesc Moragas, 4 • A N N A F U S E T J O C S Cl S a n t i a g o Rusinol, 4 5 . S a n t Cugat « 5 * 9 5 0 72/589 5012 Ref.tTSMOt • J O I E R I A Mlreias Valldoreix. 3 3 . « 6 7 4 99 4 0 Rel 3010001

• J O I E R I A S P A D A c/ B a l m e s , 3 9 , 1 r dreta. « 5 8 9 5 5 4 9 Sant Cugat. Rel. 9000001 • JOIERIA T O U S Rbla. RibataJlada. 2 4 C . « 6 7 5 52 5 2 / 5 6 9 02 2 9 Rel 540001 • S A N B E R - 5 Anselm Clavè, 2 0 . « 6 7 4 4 5 7 1 M . 142X01

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 3 3 (junt monestir}. « 6 7 4 0 1 74 Rel. 1520001

mm • RESIDÈNCIA SANT S A L V A D O R 3 a e d a t . Cl S a n t Salvador, 4 7 , torre. Sant Cugat del V a M s . « 6 7 4 4 2 23 W5Í0002

• TEXIDO ÒPTICA d Sant Jordi. 3 0 . Sant C u gat. « 5 8 9 4 4 9 5 Rel 2500002

(Quatre Cantons) Tel. 6 7 * 38 92

• J O I E R I A A U G E T c/ Santiago Rusinol. n ú m . 40 « 8 7 4 5 * 5 4 Sant Cugat. FW 1010001

• CENTRE ÒPTIC SALD O N cl F r a n c e s c M o r a gas. 4. « 675 07 54 Rel 2560001

B FALGUERA - Tapisseria - Decoració c/ Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat del Vallès

• CANSALADERIA JUL I A N A Francesc Moragas. 26. «8740**1 Btf.angi

Mobiliari Matalassería Articles pera nens petits [ Td.5892232 Í Carrer rVicjcr, 6 SartGugrfddVcfe

Plaga

• REPARACIÓ DE C A L Ç A T SABATA d FranoBscMofage»,*. «6753274

mm • CASA ADOSSADA 240 m : . a p r o p e s t a c i ó . 2 parquings, tot e n perfecte e s ta! 43 0 0 0 . 0 0 0 « 675 43 24 |Fnc*jes Rccai Rel FR10060014

LCCJUiUCSOB • L O C A L 170 m ' . c / C a m i C o l o m e r , 2 portes al c a rrer. e n v e n d a o lloguer. Preu: 25,000.000 Ptao 160.000 Pla/mes. tr 675 43 24 'Fixijes Roca). Rar. FP100BDODB

tum • ZONA TORREBLANCA places d e garatge des de 1 700.000.« 6 7 4 77 76 (lumen». SA) Bel 160810

• PIS 80 m*, nou a ejttr»nar, 3 hab.. 2 banyi, tot exterior, pàrquing opcional. 14500.000« 6 7 5 43 24 i F r q m l t e e i Rel F U Í M U T O

• S A N T C U G A T pis m a c o a carretera d e Cerdanyola, a m b 8 5 m', 4 h a b . , b a n y , sató, m e n j a d o r , c u i n a , balcó i ascensor. 11.800.000 « 5 8 0 86 69 « 5 * 0 9 * 5 4 IFaBPnoCenlerrrai.1 Re! FPC 300001

S A Av.

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec, 10 - baixos « 5 * 9 2 3 7 1 Hat 550001

• U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc, c a m o n e r a , s e minova; al d a v a n t hi té u n jardí públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters. Pèirquing mort e s p a i ó s , jardí privat d'uns 7 0 m 1 , calelacció. M.000.000.TT ( 9 3 ) « 7 4 6 7 1 5

• S A N T C U G A T pis d e 3 hab.. banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12700.000.« 5 * 0 86 6 9 / 5 * 0 9 * 5 4 írgloPBoCenianyda) Ral.FTCMCO02

• INSTALACIONES ZAM O R A M o s s è n Cinto V e r daguer, 1 8 Valldoreix. « 589 26 38 Bel. 560001

i decoració

USES

• SANT CUGAT-PARC C E N T R A L . Pisos d e 1 2 0 m*. 4 h a b . , piscina c o m u nitària i places de pàrquing. P r e u a convenir. «8740*97 frecSenC^eQUelFSCiCMOMi

• C) DOCTOR faURILLO 130 m1, 4 hab., 2 banys. saló menjador, 3 5 m ' , cuina «otfice», 2 places ú e pàrquing. Z o n a oomunltàh a a m b jardi i piscina. E x terior. 28 5 0 0 000.« 6 7 4 57 0 4 / 8 7 5 43 0 2 (lmdeea) Bel I10Q7000S • C/ RIUS I T A U L E T 1 6 0 m 1 , 4 h a b . . 2 b a n y s , salomenjador. cuina -Office». t e r r a s s a , plaça de pàrquing. 27.500.000« 6 7 4 57 0 4 / 675 4 3 0 2 IMetl). fW IWOrao» • C/ SANTIAGO R U S I N O L 1 1 0 m", 4 h a b . , 1 bany, 1 l a v a b o , s a l ó - m e n jador, cuina •office» n o v a , tarrassa, p l a ç a d e pàrquing. 24.150.000.« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 Andesa) Rel II0070O36 • M O L T A P R O P estació S a n t C u g a t . 3 h a b terrassa d e 1 2 m', g a i r e b é tot exterior, assolellat. 15.000.000.«(93)674 6715 f t w e i S e c i i FW FS 10120006 • MOLT A PROP ESTAC I Ó S a n t C u g a t , S é pis, 4 h a b . . vista molt m a c a , balcó ampli, 1 b a n y + 1 lavabo. Sol d e t a r d a . 15.000.000«(93)674 6715 IBxa»» Sara). FW. FS 10120004 • P I S 110 m', 4 hab-, 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, c è n tric, finca n o v a : 3 a n y s . 25.000.000« « 7 5 4 3 24 ft»ae»rtx«l Rel FRiooeooii • f W DE 120 m". 4 dormitoris, 2 banys, molt bona tasta, pàrquing. 22.000.0009 ( 7 4 1 2 04 «(7411*1 f*aa»MS1Qr«ro

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 1 0 0 m* + 8 0 u f jardí. 3 d o r m . , 2 b a n y s , 2 p a r q u i n g s i traster. N o u a estrenar. 26.600.000.« 6 7 5 43 24 IFèiquee Roca). Rel. FR10060013

• P R E S E N Z A Martorell, 20. « 589 46 51 Rel. 1650001

• LA BRASERIA Pere San, 6. « 5 * 9 52 4 0 M.Ot0002

• ZONA PARC CENT R A L n o u , 4 h a b . a m b arm a h s d e paret, c u i n a •Offic e » , ampli m e n j a d o r saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places d e pàrquing, pis a m b e x c e l · l e n t s a c a bats. t o l exterior, sol tot e l dia. Z o n a c o m u n i t à r i a . 48.000.000« 674 72 54 (FèitaeGitxieHe) Ret FG IO0B0O22

• S A N T C U G A T Psg C a novas, pis d e 4 hab. ( 3 dobles), 1 2 0 m1, 2 banys. c u i n a «office», balcó, e n tresolats, ascensor, calefacció. exterior, p à r q u i n g , assolellat. 21.500.000.« 5 * 0 * 6 8 9 / 5 * 0 9*54 (F^F4joCerieny*M.M.FTCM0005

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 7 5 m 1 , m e n j a d o r 20 m l , cuina. 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m', ascensor, sol tantes, vistes a Montserral, perfecte estat. 11.600.000« 675 33 55 / 5 * 6 2 * 43 (K5A Gestid Immobiiafía) Bel. KSA 10060012 • PLANTA BAIXA amb jardi a z o n a residencial, 4 dormitoris, 2 b a n y s , cuina, totalment renovat, p i s d n a , pàrquing. 38 000.000«67412 04/(7411*1 i > m ) Rel S IQMOOCri • PROP ESTACIÓ SANT C U G A T 4 hab., 2 banys, calefacció, plaça pàrquing, a s s o l e f a t , exterior. 26.000.000«((3)674 6715 (Fresa» Seca) Bel. FS 10120003 • PROP HOSPITAL GEN E R A L d e Catalunya. Pis p e t i t 3 h a b . . molt tranquil, assoletat, dar. 6.3OO.OO0«(93)674*715 (Bresiei Saca). Bel. FS 10120002 • PROP MERCAT N O U (Pg Torreblanca / Vasos), seminou, 3 hab.. 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.850 000.«(93)6746715 f O M t S a c a l FW FSID120007 • R U B Í A v . Estatut, E d . nou, 8 5 m 1 , 3 h a b . , b a n y I lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 P l a . R e s t a hipoteca. « 5 * 8 4017/5*8 5499 (ftiiiwtTaawaC flat FV 4416 • R U B l A v . L'Estatut, 7 5 rrf. 3 h a b . , molt d e sol. 7.250.OO0« 6 9 9 65 46 Itaea). Bat 15000? • R U B Í cl C a s p , P e r e s trenar. Dúplex d e 1 1 8 i 135 m;. D e 4 a 5 h a b . 2 Í 3 banys, 2 terrasses. C a l e facció. G a s . Pocs veïns. A c a b a t s d e qualitat. P à r quing opcional. R F A . Nous. 14.200 0 0 0 « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 * 8 54 99 F r o m v S a r - n ; Rel FV200r<n • R U B Í cf D u r a n i B a s , 9 0 m', 4 hab., cambra bany c o m p l e t a , sol d e matins, m e n j a d o r 2 4 m 1 , places d e pàrquing opcionals. 10500.000« 6 9 9 * 5 4* (rcusa).Rel I5O0O6 • R U B Í cl Historiador J o s e p S e r r a , 9 5 m*, 4 h a b . ( 3 dobles), b a n y i lavabo, c a lefacció, exterior, 2 terrass e s . pàrquing. 14 800 0 0 0 «699*5 4* (Inajaa). Rat 150CO4 • R U B Í c/ U u l s Ribas, 4 hab. m é s entresolat. A m b pàrquing. A c a b a t s d e q u a litat. P o c s v e ï n s . L l a r d a foc. 19.500.000« 5 * 8 4017/588 549» p c e w V a t p e s l M F V 200010

13.500.000.«67412 04/67411*1 (Seml.flef.S 100X001

CASAJUANA GALERIES SANT JORDI

• PROP M O N E S T I R 2 hab.. menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. PossibHitat d e pàrquing 11.000.000.« 674 72 54 l-ixas Secreta) Rel FGIW80021

• S A N T C U G A T preciós pis d e 1 2 0 m* i 4 h a b . a l'Av. Alfons S a l a , 2 banys, saló menjador, c u i n a e q u i pada, ascensor, calefacció. pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 2 6 . 5 O 0 0O0.« 5 6 0 8 * 6 9 / 5 * 0 99 54

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m*. acabats d e t a qualitat, 2 d c r m l t o ns.

• PERRUQUERIA A. SAL I N A S C | S a n t Jordi, 2 5 . « 6 7 4 8915 Bel. 271X01

Sar*agoRus*ïol,37 • HNOS. MARTÍN DEL V A L L È S Stravtrakí, 8 . P o lígon C a n Jardí. R u b í . « 5 * 8 0 6 01

• U S S J A T O U R S plana d e m o s p W , 10. « 5 * 9 * 1 * 0 / F a x 5 8 9 fW 6 6 Bel. 110002

• A S S U M P C I Ó Monestir, 33 « 6 7 4 3 6 51 Rel I4I0OO1

• MANTSERV, Catalunya, 1 8 . « 6 7 4 60 58 Rol 600001

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d ' u n s 1 0 0 m * . amb 3 terrasses, 3 hab., tol extenor, assolellat, molt tranquil·la ( s e n s e v e ï n s a sobre). 18.000,000.« (93) 6 7 4 6 7 15 iFhques Saca/. Rel FS 10120006

"JffíBB

Ret 780001

• Coordinats

fWHtS«ÉB • AJFACtra. Cerdanyola, 18. « 6 7 4 43 04

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torreblanca. « 6 7 4 0 0 1 4 R6I.2M0C3

DE de

• Pintures

ffPWSfffJBPCOu* • M A T E R I A L S DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, 0/RIU·ITauM,27. » 674 05 OS Sant Cugat

• E G A M O B L E S c/ C a n o v a s d e l Castillo, 2 , local 2 « 5 * 9 0014 Rei 230001

• F I O T T O d Sant Jordi, 3 2 Sant Cugat « 5 8 9 06 05 FW!«O0000·

• ADMINISTRACIÓ N Ú M . 1 Valldoreix, 6 7 - A . «5*94742 RefSaOOOI

ftKSM

• REPARACIONS CALÇAT i còpies d a u s . Cl del S o l , 1 6 . « 674 90 97 RÍ250OO2

• CAMPMANY 16. « 67414 82 Rel 1530001

• Parquets

• R O S A M . S E G U R A c/ Santa Mana, 8. « 5 * 9 84 7$ Rel 140003

waà • A U T O S E R V I C I O RUBIO, SC. C/ Vila. 1, local 5. Sant Cugat del Vaass. «6746299

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 2 1 . « 6 7 4 06 82 Rel I500O01

Rel 1310001 • B A R - C A F E T E R I E S Don Bar. c/ Rosselló, 2 . « 674 36 36 Rei 300)001

StJttORACIÓN f&'írtÀSAAOUS &ÇRANÍTOS

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Sant Cueat del Vallès

• BAR GRANJA CAN D M . C / Lamina. 1 9 . Sant C u g a t del V a l l è s . Rel. tOCIO

Vallès. « 6 7 4 71 4 2 Ref 500003

• FUSTERIA EBENISTER I A L S Cl C a r n d e l a C r e u . 1 4 , baixos 1 a . St. Cugat. « 5 8 9 4 7 53 M 240001

EXPOSICIÓ IVENDA:

• COPISTERIA THER, cl Sant Antoni, 24. 0 5 8 9 74 42 M. toorjs • COPY-GRAFIC Matas. 8. « 6 7 5 36 53

• VILA ELECTROLLAR S A Santa Maria. 4 0 . « 5 8 9 02 71 Rel 1600001

• FUSTERIA EBENISTER I A feines per e n c à r r e c . « 6 9 9 6 74 8 / 6 7 4 70 6 8 neiiooor

• C A R R E M O B L E S cl Francesc Moragas, 3 3 . Sant C u g a t d e l V a l l è s . « 6 7 4 099 5 / 6 7 4 1 5 50 Rel. 10011

• À T I C D Ú P L E X zona M e r c a t N o u , 1 2 0 m" • 2 0 m ' t e r r a s s a , 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «offioe», 1 bany, 1 l a v a b o , calefacció, m a r b r e . parquet, P V C I climalit, pàrquing i traslar opcional preciós. 22000.000.« 6 7 5 33 55 «5*92*43 IKS» Saetks taatMaiaV M KSA 10069011 • PtS ÀTIC C/AKons Sala. 4 h a b . , 1 b a n y , 1 lavab o a m b dutxa, 4 0 m 1 d e terrassa, 1 placa d e pàrquing. 2 2 - 0 0 0 . 0 0 0 . « • 7 4 777* SA). IM. 110102

• S A N T C U G A T pis m a c o d e 9 0 m 1 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcion a l . assolellat. 14 6 0 0 000.« 5 8 0 * * * * « 5 8 0 9*54 (faoWeoCeraarivoe^B·t.rTCtaoa» • S A N T C U G A T preciós pis a l Cl Alfons S a l a , a m b 3 h a b . , 1 1 0 m*. b a n y c o m plet reformat, l a v a b o , s a l ó menjador d e 3 5 m1, cuina equipada, terrassa d e 2 5 m', ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i p o r l e t d*ember. 19.000.000.«5*0*669 « 5 M M S 4

CASAS JOSEP M. CASAS EBOLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

UOOUIU > FINCA as loguer, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar amb la; de foc, pisdna, frontó i motí de jardi. Uoguer 350.KOrfesjros. • TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina, janli, Uoguer. 250.000 ptrjsjmes. Mcakte Ramon Escayola (VaJrJoretx) • LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, d MINA.19.80 m·. rvsnda 80.000 pies. • PLACES apafonieRt a garatge d Vnolas, per a 4 motos. Uoguer mentual per plaça: 4.000 ptas. > PLACA DE PÀRQUING. c, VirMas. 15.000 ptesTmes.

L C < ^ B I v r a i M i ï l l i ^ 1 r ï B t l , 2 6 , 70 rrí 17.000.000 ptes.

> LOCAlENVENDAlïleteltWBl. 26. 70rrr·17.000.0CO ptes. • RNCA EN VENDA. Qf Alps, 79. 90.000.000 ptes. • TORRE EN VENDA. Ctra. d* la Floresta. Amb javdl. 20.000.000 ptes. PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes.

GCS1TÓ FISCAL<OMPTABLE ASSESSORAiMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES AV. A L F O N S SALA, 2 2 , baixos 2 APARTAT D E C O R R E U S n ú m . 1 2

SANT CUGAT DEL VALLÈS 674 15 6 6 - 6 7 4 IÓ 54

CLASSIFICATS

26 •

RUBÍ

•

cl M o n l u n o l , 3

8 9 m1. R e f o r m a t . t u s -

hab.

tarta e m b e r da

lavabo

Porta blinda-

Ext alumini

3 hab . bany i

Ext i

d'akjmmi

Mtlor q u e

•

R U B Í zona la Josa, to-

cant mercat

persianes

Calefacció. Gas.

ZONA

•

NOVA

P R O M O C I Ó 10

torres a d o s s a d e s a m b jardi i p i s c i n a

4 hab.. 2 banys,

calefac-

anys,

banys, 1 lavabo, garatge,

2 banys,

estudi golfes

fft^wVtwrO

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 9 8

26 000.000-

quet. marbre

rFnvMVÉhamQ

« 6 7 5 33 55

38 700.000-

« 5 8 9 26 43

t r 6 7 5 33 55 / 589 26 4 3

I KSA G n t t t Immotxliaria; ^ H <SA

ASA 391ÜC .nmotNtena' Rel <SA

FWFVU3B

M.FV<I6

R U B l ç í P a u C l a n s . A la

vora Ajuntament, 80 m ; 3

•

hab,

prop FF G G Pisos dea d e

b e n conservat,

rior.

exte-

R U B l Zona Las Torres,

10050006

a.ooo.ooo

•

sowsraHKtí

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 9 » (Rnqua, V * c m i > FW. FV 2OD0O6

R U B Í tV S a b a d e l l , i m p e - , •

cuina equipada i reforma-

p l e x d e l u x e . z o n a c/ AJva-

da (cuina integrada, f o n i

rez,

1 9 0 m*. consta d e 4

•te.), sol d e matins

hab

. hab planxa,

9 000

men|ador

000-

«6998548

S A N T C U G A T àtic d u -

a m b xemeneia

de 4 0 m ' Estudi e n dúptex coa.

•

R U B Í cl V e r g e d e l Pilar, j

Ires places d e pàr-

q u m g . Jardí i piscina c o -

A la vora d e Correus. 6 5 I

munitàries

m',

49 000 0 0 0 -

3 hab , cambra

bany

•

70 m J 3

cambra bany,

e«te

nor i a s s o l e l l a d a 8 400

CUGAT

z o n a cJ

del Castillo

000-

( h a a i i M 1 WOOe Duplex

per estre

rvar d e q u a l i t a t

suprema

del Vinyet. A d o s s a d a de

•

LA FLORESTA

1 000

{TnaaSari Cugat)<W MIRA-SOL

i 6 5 0 rrv

2 solars 6 0 5

Carrelies

Magnifica vista

SANT

CUGAT

mort c e n t n e a hab

-nenjador saló a m b

«74 57 04

2 banys complets,

« 7 5 43 02

golfes, àmplia

(ardaaa) W 110070013 •

SANT CUGAT

Ball In

CUQAT.

zona

Superí 600 m '

Valldoreix-Golf vidua hab

que cons:a cuinà

etc

t r 674 08 97

•

Viryet-c/

•

psg.

« 8 9 9 65 48

150 m ' . c o m p o s t d e 4 h a b

jtacuu; FM I 50009

dobles

cutna •offtoe·. d o s i 15.000.000.-

banys

i un lavabo,

Xirgj. 4 hab

rnenjaoor.

cuina, gas, re'orrrat na e m b e r i alumini

jste

f m

9 500.000 t r 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 F n * M V r i r m * i fw

. 4013

R U B Í p i s n o u d e 6 1 -n

a Av Estatut. 132 A m o 2 hab . bany. cuina Només dos veins

eqL,ip Arrfc t e -

Súper* 6 1 TV

11 0 0 0

000-

t r 588 4 0 1 7 / 588 54 99 l r T O j « -*or«-j!| fW fv 200009 •

R U B Í pus n o u d e 7 4 m-

hab.,

Estatut

132 2

H« F3CJDW0M7

•

ZONA

9 0 m-

MERCAT NOU

s a w 32 tr" a m b xe-

TfxjueíVMlxii.il

Ser"<3ÏOCe

•

GRANOLLERS

adossada

'Tiene>a. 3 h a b . c u i n a r e -

220

formada. 1 bany. 1 lavabo

dorm.

a m b ascensor

m \ jardí (2

privat,

«suttes>),

d r r b d u t x a , sot i v i s t e s

banys, 1 lavabo, saló men-

14500 000-

jador 4 0 m2 garatge tras-

t r 6 7 5 3 3 55 / 589 2 8 4 3

ter

KSA Ges be Timo&iiia/ia

674 77 78

( l i r a t a . SA). =W 180009 •

ZONA

«rjffice»

menjador, 2 banys,

cuina.

calefacció.

•

M I R A S O L prop e s t a a ó i

coJ-tegis, 4 h a b . . m e n j a d o r

sol i vistes.

saló. cuina, bany

14.000.000, t r 675 33 55 / 589 26 43

traster

KSA G « h o immoDuiaria' fltv ^ S *

piscina

24 000

hab.,

d'estiu,

non

Possibilitat

d'ampliaoo

ZONA

neia,

menjador

compiet.

solar d e 400 m ; a m b petita

'CO6O004 RESIDENCIAL saló a m b x e m e -

cuina

«oMice-,

000-

•

M I R A S O L t o r r e 3 5 0 nV.

traster, calefacció, jardi i n -

solar

600 m', 6 hab . 2

MONESTIR

menjador saló, cui-

morta llum i vistes Tibida-

bany, balcó. Àtic a m b

traster gran

bo.

47.000.000,

70.000/mes,

W 8 7 4 77 76

t r 8 7 4 72 5 4

(innata.SA) M I6C007

F r a G w r w t i ) FW FG '.0080017

TORRE ADOSSADA

re i e x t e r i o r d e P V C a m b

S A N T C u g a t , c/ M i n a , 1 9 -

DAVANT CAP

B0 nV,

TORRE

molt

cèntn

ria, 3 d o r m . , 2 b a n y s b o hardiHa, s a l a d e m à q u i n e s

c e p l a n x a • Scï'a-eig i

RIBATALLAOA

mr, 2 terrasses.

qumg. calefacció, assole-

fftoari!

cuina

-oflice», 1

«suite»), estudi, jardi

pri-

ZONA

CENTRE

5 3 OOOímes

450.000.« 5 6 9 09 91 :FÉC i . iw Frxjjow

(Auto EsWxaii FW AE 10030009

600.000-

TT 586 55 35

•

lAukxatnl) FW A10100010

blanc. B-JZ.

Lloguer:

àmplia terrassa. TT 6 7 4 7 2 5 4

( F r e » r u m i a FW

K,\ta/m_

tr 675 43 24 •

FrquM Rocai FW FR 1X60015

ZONA

MONESTIR

a m b armaris d e Da-

exterior

A 7 MINUTS a peu de

l'estacó

de Valldoreix

hab , exterior, amb

T> 6 7 4 7 2 5 4

i r r c t j G n · W a i FW FG 10060015

•

TT S N 0 9 9 1

S5.000/m8s -

Romeo

•

tres). B-JU,

saló a m b xemeneia,

TT 6 7 5 3 2 5 7

C I T R O E N A X . GT (ex-

(ALIC Estebwi;.Hal AEIOOOC'O

CUGAT-COLO-

t r 589 28 4 3

iFnques Roqi Rel ^ !XSO)t6

200.0O0/mes.-

B-IM.

A/A, B-JT.

TT 6 7 4 7 2 5 4

350.000.-

« 6 7 4 1 5 03

• KSA Gestió rmmobilianii f e ! KSA • A P A R T A M E N T e n l o 10050013 g u e r c/ M o n t s e r r a t , 1 h a b ,

(FfXasGirarWIa) FW FG lOWCOa,

•a 5 8 9 0 9 9 1

(Patgecc Moax Ralyj FW PMFt 120003

per a dos e c u e s

Jardí pnvat, etc Es 'egaIen t o t s els m o b l e s 35 000 «

000-

Iruíis 2 2 0 mJ, 4 dorm., 2

674 08 97

S T . C U G A T cV S t a Te 2 banys

V A L L D O R E I X Torre So-

la, p a r c e l · l a 6 0 0 m 1 , c o n s -

F r e » San Cugat) Re< ;SC IX-40CJ" •

•

banys

1 lavabo, menjador barbacoa,

. . r o t a , SA) Ret 160006

tar, t e r r a s s a , l a b m a q u i -

•

ÀREA

CULTURAL

•

ZONA MONESTIR

torre

a m b armar s de pasaló. cuina Apartament

Cl M o Jardi

comunità-

120.000/mes674 08 97

S A N T C U G A T c/ R i u s i

Taulet

Moblada de 4 hab.,

plaça d e parquing

estudi Jardí privat. 1 5 0 0 0 0 / m e s TT 6 7 4 0 6 » 7

(FreasaronAl FW ^ 'OOBX'3

(TretaSan Curja) FW FSCltXMOOM

•

SANT CUGAT

adossada 140 n r , 5 hab..

m1, 4 h a b . , 2 b a n y s

2 banys, garatge i jardi 6 0

m e n j a d o r 2 0 m ' . cuina i te-

A d o s s a d a d e l u x e a m b jar-

rrassa

FIAT Uno 455,

HU.

B-160O-

dí p n v a t i c o m u n i t a n a m b

•

B-HX.

F I A T U n o turbo. IE, B

RENAULT

11 G T L . B-

GL IPaugaot Uota Ral/) Ral FUR 120006

• iTTarM.SA, W 60006

ilrxtesai Ret rocTooc;

ÍFrxas Sant Cjgati FW F3C 13040053

(Pauyot Urioi Ral/] FW PW120005

•

RENAULT

19 T S E ,

blanc. B-LX.

<$&* 5

<&.£> I*;ARA iiAflI Caixa de Girona^ E L P U N T

N I S S A N Vanette

pràctic

« 675 32 57

•

RENAULT

sel,

IFBKar. u I FW F10O200O3

•

1S03

TT 5 8 9 OS 9 1

6 7 5 32 5 7

jAut EsWnol FW AE I(«i0005

« 6 7 4

Escort

N I S S A N Patrol 6 a l . diè-

(AutoEtBAan).FW AE I0C3OX4

IK.

El jac de la nació catalana

P E U G E O T 3 0 9 G T , A/A,

475.000.-

FORD

•

dièsel B - M S

•

estudi

iPfluoeotUaExFÚJyi

sel, curt. B-JV •

•

TT 6 7 4 0 6 9 7

5 hab..

« 6 7 4 15 0 3 Re* FMR |20COd

ip»uy» uot,Hrf,i rw PHRiaotxe

TT 6 7 4 0 9 1 0

pisana. 200 000/mes.-

Moblat

6 7 4 57 0 4 / 675 43 02

Vinyet.

2 0 5 X L . B-

F O R D Escort dièsel, B-

« 6 7 4 1 5 03

platejat.

000-

salo

PEUGEOT

•

IPaugooc Uokx Raly) FW PMR120X1

90 000/mes -

Mísera

205GTI

« 6 7 4 1 5 03

(Suzuki) FW S 10113003

Pla del

•

PEUGEOT

TT 6 7 4 1 5 0 3

• •

•

LC. (FWiÇaotMolrjiFisly] FW PUR 120007

7 5 . 0 0 0 / m e s - Tr 6 7 4 7 2 5 4

S A L A 110

F I A T T i p o , 1 6 v A / A . B-

TÉKU Sant Cugat). W FSC 1 JMOOSt

moblat, tot exterior, a m b

C/ A L F O N S

•

tr 674 77 78

1X7X03

i oiscina

na.

CUGAT

33 000

;,TT0eui FW

100m

privat i piscina

bany comptet

t r 674 77 76

g a r a t g e 3 c o t x e s , jar-

|R>quKltal| f W F R I K K H B

ret, m e n j a d o r

llar,

garatge. 46 5 0 0 . 0 0 0 ,

nes,

zart, 3 hab., 2 b a n y s

xemeneia

lavabo, sa-

golfes, sala d'es-

•

50 000/mes - TT 675 4 3 24

hab.

ló- m e n | a d o r , 3 5 T T , c u i n a «office>

bany, cuina amencana

saló 35 m 1 , s a l a d e billar,

CrTROÉN AX 11, TRE,

Ttaor, s 11 FW F10O2O0O5 SANT

« 675 32 57

674 68 50

estudi a m b x e m e n e a Ga-

SANT

V O L K S W A G E N GoH 16

IMoEraMiJ.FW.AEl

llntjesaj flef -1X^0002

A.A. B-MG

M E R a d o s s a d a c e 4 nao ,

lavabo

•

despatx

t r 675 43 02

10060007

Variant 1.6.

•

porxo,

t r 6 7 4 57 0 4

lincuui M I5O0OZ

PASSAT

i jardí. E n perlecte estat

-otlice», 2 banys, calefacció

0910

V. B-LM. •

56 000/mes - H 675 4 3 2 4

Pàrqumg opcional

S U Z U K I S w i f l G T I . B-

iSuiuhi FW S10110002

quil

57.500.000-

•o 6 9 9 6 5 4 8

B-MN.

guer

65.000.0008 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 02

« 6 7 4

O P E L V e c t r a 1.6 I A A

ALIO Corrarca j e v'aWsl Re' ACV

m', garatge 2 cotxes. Ret KSA «

•

26 000

000-

{Autocensal) FW A1010OOOS

ÍAutc EsWxrl FW AE 10030306

blada, 4 h a b , menjador Molt cèntric i tran-

75, 2 0

• Auu Esttxai) FW tE 10030002

TREN VALLDOREIX mocuina

T e r r a , b l a n c , B-

350.000« 5 8 8 55 35

•

TT 675 32 57

TT | 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

e n llo-

SEAT

{AJUarmrfj FW A 101(0005

« 675 32 57

^nquKSaail fií* FS'O'MIC APARTAMENT

ESTACIÓ

600.000-

T w i n Spartt B - I U

•

COSTAT

Kadett. 1 6 G T ,

1872-1P, blanc.

l m n . | FW FiOOMC ALFA

OPEL

« 5 8 8 55 3 5

475.000.r

•

KT.

A L F A R o m e o 3 3 . B-IT.

•

d'uns 4 0

m , tranquil, aigua i llum j a d'alta

A L F A 3 3 16V negre, B

LK.

assolellat,

pati p n v a t

•

28 500 0 0 0 t r 675 33 55

=->: l»40C39

S E A T I b i z a 1.5. 5 p., B-

na, bany

10 milions

60.000 Pta/mes.

calefacció

KSA'ieü'.! nnobuarii

•

O P E L K a d e t t . 1.3. 5 p.,

v a t 4 0 ITV, c a l e f a c c i ó .

FreasSanCLçal· ^

(Auccannrj FW A10100007

da-

comunitàna

t r 675 33 55 / 589 28 43

« 5 8 8 55 35

2-3

di pnvat

CHS e x t e r i o r

674 68 50

S E A T I b i z a 1.2. n e g r e .

B-JX 400.000-

lloguer 112 rrr. Preu ven-

m ; , cuina -offioe». sala 6 0

8 900 000

lAulo Ccmarca oti Valkts) Raf ACV

banys, saló menjador, 60

Progrés.

O P E L C o r s a G S I , B-LK.

« 675 32 57

•

b a n y . 1 l a v a b o , 3 h a b . (1

•

B-HY.

ENVENDA

65.000/mes

63 000 000 •

•

FWFI0O200O1

llat. e x l e n o f j a r d i + p i s c i n a 150.000/mes.

S E A T I b i z a . 1.5 i. 3 p

« 6 7 5 32 57 IAUIDESMWI) FW AE 1033000!

« 5 8 9 09 91

1(1)90035

reosoosB

150 m , garatge 2

O P E L Corsa, B I S

A t o m r ï i FW A10100002

•

LOCAL

674 77 76

vells.

•

475.000-

balcó Tot

ter, saló estar e n d o s n i -

L A N C I A Y-10, B-HD.

h a b . 2 b a n y s . 1 p l a ç a pàr-

saló a m b

g a r a t g e p«r,-. 3 ,-otxeç. t r 674 08 97

B-OB.

parquet, cuina

cotxes, zona rentat, tras-

A m e s al s u t e - r a -

•

ret. menjador

Zona

975.000.-

(FlKir,i.ll FW F10020006

hab.

(R«»,ll).FWF)

hab , menjador saló. cui-

•

32.000.000-

TORRES

vermell, B-OM.

IhMMIj FW 110070008

garatge, A.A.

tranquil·la, a d o s s a d a can-

R E N A U L T C l i o 1.2. 3 p . .

« 5 8 9 09 91

« 5 8 9 06 9 1

i hab. planxa, 2 places de

•

lAulo Fgatxrl FW AE 1003(0)7 •

« 5 8 8 55 35

fndu«s S M ; FW FS 10120009

l^naru SA'. =W 180003

cen- g j e

TDS.

Tt 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

•

ADOSSADA

Prisma.

000-

325.000.-

(Casaai. FW.CJ_3130007

i n r t * S A ] FM 180004

R E N A U L T Clio. RN-1.4.

175.000/mes -

» | 9 3 | 6 7 4 67 15

« 6 7 4 1 5 66

t r 8 7 4 77 76

LANCIA

Zona comu-

exterior

Plaça

|Auax«itar,.FW A1010TO»

•

FIBLA.

5 G T turbo,

« 5 8 8 55 35

nrtàna a m b p i s d n a .

fantil, n o m é s 6 veins. tot

RUBÍ

B-KY.

750

1 0 0 rrV. 3 h a b (2 d o b l e s ) ,

•

RENAULT

negre, B-HT. 250.000.-

0-AK

m*. c u i n a « o m e e » . g a l e r i a .

comunitaris

80.000/mes,

26.000.000.-

•

LOCAL

•

terrassa 30 m ' 2 places

160 •

vidre d o b l e .

P L A D E LVINET 130

m2, 4 h a b . (1 . s u i t e . ) . 2

•

ge. fusteria imerior d e rou-

lonera

hab

IWUCOBOlLSOaSC

104 de jardi, 4 hab . 2

banys, 3 p l a c e s d e garat-

21 T X E .

« 675 32 57

banys, saló menjador, 3 5

de parquing

un b a n y

hab.,

6 7 4 72 54

|FnoiGiTQrMta| MJQ '0030019

PROP

hab..

m', 2 places d e garatge i

(una es

r e s a . a d o s s a d a 3 2 0 r-

2 Danys. 1 parquing,

•

FW F KO20009

L A N C I A D e l t a . H F . tur-

bo.

674 72 54

• • na,

i 2 Danys c o m

A l'estud1

ratge

PEATONAL 70

rr', hab

•

facció

lavabo, saió m e n a d o r 35

es gran, té 1 h a b . saló i

•

FW KSA 4 8 . 0 0 0 0 0 0 -

'D060005

130 t r

•a 5 8 8 4 0 1 7 > 5S8 S 4 9 9

salo

ni hi h a j n g r a n l'·Wm

•

12000 000-

zona Josep.

p e r i o r hi h a 4 h a b plets

^ 1J&4004Ó

bany, cuina e q u o

Només dos veins

Sant

u n l a v a b o . A la p l a n t a S J

TORRES r

CUGAT

a m b p.anta,

-suite»)

,-ncas 5art Zu&. ^ Margarida

SANT

Corsta

menjador, cuina

FixasSír íJp>

tr 674 08 97

pis d

rrassa

cl E s p a r

•B 674 08 97

47COOOOO

incusa. *9 SK'ú

•

VALLDOREK

v e r , 1 0 0 0 m*

d e 1 2 0 rrv

tr 699 65 48

RUBÍ

•

zona

ca, a m bpisana comunità-

r-ncas Sait Cuga; «ei FSC·OaiOOM

10500.000,

2 -suites».

dobles, 3 banys. 1

CANTONERA

000-

n 675 43 24 JFnM·RooJ w FR -0090006

bany reformats, pàrqumg

3 8 0 0 000

frigorífica.

E. solar é s d e 5 0 0 tr?

60 000

•

arauiteo

000-

Garatge

per a d o s c o t x e s . D o s t r a s ters, c a m o r a

29 000

Jardi

de 5

-ottice».

vaoo a m b dutxa

tuna. E d i f i c a a o i m m e d i a l a

de 45 n r

i"urre i n d i -

habitació estudi, salo

menjador

000-

ffrarar.ii)

cuina

equipada, terrassa, cale-

;S«m| M S1000000S

(AmoararaTi. FW. A1010QOM

L A D A N r v a . B-NL

« 5 9 9 09 91

menjador

saló, bany, lavabo,

t r 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

iooaooM •

550

TREN I ZONA GOLF. pis moblat, 3 hab.,

q u m g d e lloguer.

R U B Í per estrenar, 2 2 3 m '

- « Fü 'MflOC'e

3 b a n y s c o m p l e t s i un la-

Zona escola

Bergara, dorm

•

S A N T C U G A T zona pg

7000 000-

R U B l local a Les T o res,

ESTACIÓ

T O R R E A D O S S A D A C/

• •

bany complet i terrassa.

4 0 n r \ b a n y , pati

apartaments to-

locals i places d e par

4 8 OOC 0OC -

menjado'

000-

S O L A R residenaal 6 5 0 1

P a r c e l la d e 6 0 0 m1

jocs

:F*i3S ''*rx*ia:

| T J a i S « 0 a g < M FSC'llMCBt •

sala de

« 674 72 54

1 7 4 OS 9 7

SANT

grans

terrassa,

garatge, celler,

(rVquM VÉhomq Ral FV 3000' t

•

«olfice»,

I T 6 7 4 M Í 7

saló |

zona

tranquil-la. 4

nemeneia, cuina

21 000

Pis de |

PISOS res

2 banys, saló menja-

d o r 3 5 m 1 , c u i n a 2 0 rr-',

•

SC13H0049 •

•

iFras San 0^m M FSC 100*0043

CUGAT

hab..

•

COSTAT

B-OD

TT 6 7 4 0 8 9 7

d e la Creu

R R A unifamihar 1 8 0 m ' , 4

•

RENAULT

•

Lanfranco

SANT

t>»n«i| n> i vxmm

BELLATE-

F n a s G n r e k i FW FC 10060014

. ^ r a s * r * C-jrjan Rei FSC 10040040 C

Golf-EI Pinar. C/ E n n q u e

W_FSC'00*0042

(S«m).fW S10000004

650.000.« 5 8 8 55 35

blau. B-JJ.

[Hacar.tJI FW F I0020007

i r 674 (K «7

32 000 0 0 0

i^raiSartCtíjrt

{Auto Comarca cw VaMlj. Ral ACV

39.000.000-

« 5 8 8 40 17/588 54 99

m*. 3 h a b . c u i n a i c a m b r a

170.000/mes.« 6 7 4 570 4 / 6 7 5 43 02

« 5 8 9 09 9 1

qumg

TT 6 7 4 0 8 9 7

trioMm •

•

zona C

lAulo Cwiarca del VaAaal Raf ACV

FWA10100003

[tTirart». SA) FW 160X6

irrenSwQjga MfSCiaMowe

SANT CUGAT

TT 5 8 8 5 5 3 5

TT 6 7 4 0 6 9 7 [FiícaaSarlOtijB FW FSC ItXUOOSO

privat,

t r 674 06 97

000-

ment estudi estil americà,

120 0 0 0 / m e s -

3 0 m*, c u i n a

«Office*, golfes, traster, t e rrassa 10 m ' , jardí

1 8 rrr 1 p l a ç a d e p a r q u i n g .

R E N A U L T 21 2 0. A A

« 674 68 50

« 6 7 4 1 2 0 4 / 8 7 4 1 1 01

TORRE

•

B-U

000-

9 000

Pàr-

Villa. Oportunrtal. Aparta-

F O R D F i e s t a 1.1 , g r i s

300

790.000.-

cuina

•

90.000Vmeí..

saló menjador de 4 5 m', 2 banys

Tenim

W 674 7 7 76

15.000.000-

-o'hce-.

SANT CUGAT.

melB-jT.

saló-

p a r c e 4 l a 4 O 0 m"

cina. N o m é s

•

g u e r a partir d e

lavabo,

menjador.

tota m e n a d e torres d e l o -

banys,

45 000 000 -

d r e t 5 0 0 m".

19.000 0 0 0 -

R U B Í E d i f i c i M e r c u n . 75

Jardí

ADOSSADA

m ' a l c i Dalmau

160 m J , c o n s t a de 4 h a b ,

Pocs veïns

•

av Pla

luxe, 5 h a b. e s t j d i

complets, terrassa.

« 8 9 9 85 48

RUBÍ

SANT

Cànovas

RUBÍ c/Zafiro,

hab..

•

« 6 7 4 08 97

rncsSartCug*) FW FSC 1BH0OW

6.450.000« 8 9 9 85 48 (teuu) W 1500» •

saló

d e 6 0 ITV, t e r r a s s a . B a r b a -

U n * * , =t* 150001

CUGAT

pnvat i c o m u m t a r . a m b pis-

c a b l e . 4 h a b (3 d o b l e s ) ,

dormitoris.

CASA

L a P l a n a , 1 4 0 m", 3 h a b . ,

• QOLF1.B GLB-JP TT 6 7 4 6 8 5 0

•

SANT

60.000.000.-

0050009

lefacció, gas, cuina, bany.

(touaj M 50003 •

par-

7 500.000 Pla 3 hab. C a -

« • 0 9 85 4 8

m: d e

jardí, u n a antiguetat d e 4

parquing + traster

t lavabo,

•

BELLATE-

2 4 0 rrí . 6 m f a ç a n a , g a r a t -

10 5 0 0

•

250 m', 900

ge 4 cotxes, 4 hab . estudi,

O S M 40 1 7 / 588 54 99

000-

TORRE

RRA

ció,

8.500.000,

aira condicionat.

•

comunitària.

cuina nova

nou.

TRANQUIL·LA

1 0 0 m * + 1 6 0 m* j a r d i p r i vat, s a l ó - m a n j a d o r 3 0 m*.

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 6 d'octubre del995

X R 3 . B-

« 6 7 4 1 5 03

650.000.«

588 55 35

(Auncanrati FW A10100005

B-JZ

650.000.«

589 09 91

(Fiacar s i FW F13O2O0O6

Exprés, diè-

EL JÚNIOR, DESESTABILITZAT L'equip femení d'hoquei sobre herba del Júnior encara no ha pogut estabilitzar la seva situació des del cap de setmana passat. En el moment de tancar aquesta edició, l'equip encara no tenia entrenador.

AYMERICH REP DE PUIG L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el nou director del CAR, Francesc de Puig, s'han entrevistat aquesta setmana per crear una agenda de treball i projectes de futur.

• Divendres, 6 d'octubre de 1995

FUTBOL DE SALA

VOLEIBOL Les dues jugadores estrangeres que ha fitxat aquesta temporada el CV Sant Cugat —la búlgara Ekaterina Atanasova i la veneçolana Dianela Paz— es van haver d e mirar el partit d e la primera jornada

des de darrera la banqueta de l'equip santcugatenc. Els transfers dels clubs estrangers n o van arribar fins dilluns, per tant, les dues jugadores podran sortir a la pista aquest cap de setmana. Les sant-

cugatenques van encaixar la rrota en el primer partit de 1 set a 3, davant un dels fluixos de la categoria, el Palència.

primera dela lliga per equips més Sangar de

El W Sant Cugat, sense baixes, buscarà la primera victòria a Terol • Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a la pista del Caja Rural Teruel Andorra amb l'objectiu d'aconseguir els tres primers punts del campionat. El conjunt entrenat per Carles Navarro viatjarà amb tota l'expedició completa. L'únic jugador que es quedarà a Sant Cugat és Sergi Martínez, que encara s'està refent del trencament de lligaments creuats que es va fer a la cama esquerra la temporada passada. Aquest fet va provocar que el jugador santcugatenc hagués d'abandonar la competició quan tot just havia començat. Sergi Martínez ha estat convocat per jugar amb el Winterthur Sant Cugat B, que en la tercera jornada de lliga visita l'Esplugues. L'adversari dels santeugatencs en aquesta segona jornada de lliga és el Caja Rural Teruel Andorra. L'equip d'Andorra (Terol) s'estrena en la categoria de la divisió de plata després de classificar-se la temporada passada en tercer lloc del grup V de primera nacional A. En el primer partit de lliga, els vermell-i-negres van empatar a tres gols amb el Candesa Camargo, mentre que el Teruel Andorra va perdre a la pista del també recentment ascendit Centelles per 2 a 1./ ÀLEX LÓPEZ HOQUEI SOBRE PATINS

Les jugadores que entrena Víctor Hugo Rupil s'han preparat durament aquesta setmana. Foto: J.A. MULA.

Les estrangeres del CV Sant Cugat ja podran jugar aquest cap de setmana Dissabte passat es van mirar el partit des de darrera la banqueta de l'equip local CATI MORELL

• Sant Cugat— El CV Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a Granada per jugar el segon partit de la lliga de divisió d'honor femenina, després que el cap de setmana passat les jugadores que entrena Víctor Hugo Rupil no van poder superar el Sangar de Palència amb l'absència de les dues estrangeres. Paz i Atanasova no es van poder posar la samarreta santcugatenca perquè el CV Sant Cugat no havia rebut els transfers dels respectius clubs que, en lloc d'arribar per correu urgent, van arribar dilluns al matí, per correu normal, segons ha explicat el president del club santcugatenc, Carles Castro. El Club Voleibol Sant Cugat va caure derrotat per 1 set a 3 davant un

dels rivals que es consideren menys perillosos de la lliga. El Sangar de Palència ja s'havia enfrontat a l'equip santcugatenc en altres ocasions —a les fases d'ascens que es van jugar a Palència i al torneig de pre-temporada que fa dues setmanes es va celebrar a Miranda de Ebro—. En totes les ocasions que les jugadores de Rupil han jugat contra el Sangar, s'han imposat les santeugatenques. Dissabte a la tarda, al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix, les locals sortien com a clares favorites i van aconseguir un set —15 a 2—, però després les palencianes es van imposar a la pista. Partit sense estrangeres Les jugadores del CV Sant Cugat van acusar durant el partit

Els transfers dels respectius clubs van arribar a Sant Cugat dilluns al matí de dissabte l'absència de les dues estrangeres, però tot indica que aquest cap de setmana Rupil podrà disposar d'una banqueta més àmplia per poder fer canvis i dels dos nous fitxatges de l'equip sènior del club. Rupil creu que el partit del cap de setmana passat es podia haver guanyat. Per això, quan va acabar va explicar que «si les seves jugadores aquesta temporada no són capaces de resoldre un partit, hauran de deixar que el resolguin les estrangeres». Les jugadores de l'equip santcugatenc han treballat força durant la setmana per preparar el desplaçament que aquest cap de setmana les portarà a jugar a Granada. Després de la derrota del cap de setmana passat, no es poden fer pronòstics sobre el partit.

Però aquest cap de setmana, les dues estrangeres podran reforçar l'equip que sortirà, com sempre, a buscar la victòria. Presentació oficial El Club Voleibol Sant Cugat va aprofitar la primera jornada del campionat de lliga per fer la presentació oficial de tots els equips del club —els mateixos que la temporada passada— i els seus entrenadors, un dels quals és la nova jugadora de l'equip sènior femení Dianela Paz. Unes 150 persones —molts, pares dels jugadors del club— es van desplaçar al pavelló de Valldoreix per veure el debut de l'equip gran a la divisió d'honor i per veure els nous equips petits que jugaran aquesta temporada.

El dos clubs d'hoquei sobre patins comencen la lliga jugant a casa • Sant Cugat.— Els dos clubs d'hoquei sobre patins de Sant Cugat jugaran aquesta temporada a la divisió catalana. El PH Sant Cugat jugarà en el grup A i el CH Sant Cugat ho farà en el grup B. El primer equip del PH Sant Cugat començarà la lliga amb un nou fitxatge a la plantilla. Es tracta de Jordi Muré, un jugador que ve de Barcelona. En el primer partit, els jugadors que continua entrenant Antoni Paredes rebran el GEiEG, un equip que sempre ha estat a les posicions altes de la taula classificatòria. Per això, segons Paredes, «el partit serà difícil». L'entrenador ha explicat que «aquesta temporada s'intentarà consolidar l'equip a la categoria —a la 5ena o 6ena posició— i més endavant ja es parlarà de possibles ascensos o promocions». El CH Sant Cugat també juga a casa. Ho fa contra el Casal l'Espluga, amb la baixa de Joan Novella Ferrer, que va deixar l'equip a final de la temporada passada. Els jugadors del CH Sant Cugat han rebut el suport de Sandro Carrión per a aquesta temporada. Carrión prové del ja desaparegut Espanyol i jugarà amb l'equip de la divisió catalana. /CM.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente PEUGEOT

PEUGEOT

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L'AGENDA

HOQUEI SOBRE HERBA

H Regional preferent 16.30 Sant Celoni-Sant Cugat (Diu.I

Ü Aficionats 11.45 Sant Cugat-Sant Ignasi (Diu.) Ï2^"PB"S_antCugat-Saiie~Gràcia'(DiuTJ _

Juvenil 18.30 Sant Cugat-Bonavista (Pis.) 12,Ò6~Jàbac" Can JofresY-Sant Cugat (Diu.) iq.Ofr^PBSïntCugat-Can Boada (Diu). 12.00 Can Parellada-Júnior (Diu.) 12 00 PB SantCugat-Campoamor (Diu.)

;

Cadet

17.45 09.45 Í6.30 16.45

PB Sant Cugat-Terrassa (Dis.) Júnior-Sart Cugat (Diu!) Rubi-PB Sant Cugat (Dis.) Sant Cugat-Ramon L orens (Dis.)

;• Infantil 12.15 11.00 15.00 16.00 11.00

Gramanet Müan-Sant Cugat (Dis ) Junior-Terrassa (Dis i Sant Cugai-Oümpic Car Fatjo (Dis.1 PB Sant CugatJabac (Dis 1 PB Sant Cugat-Adesa .'Dis •

2a. Catalana SÈNIOR 12.00 UE Claret.UE S a r t Cugat (Diu ) SUB-23 10.30 UE Claret-UE S a u ' Cugat (Diu.I.

1.'equip femení del Junun

JÚNIOR 16.00 Cullblanc UE Sant Cugat (Dis.I

.!>• ,i IrnipiMadd passada. I-;ui>: l i s - . \ \ 11 lisS.

3a. Catalana A

Les jugadores del Júnior aniran a Alacant, encara que no tinguin entrenador Ltís santeugatenques no van voler fer el desplaçament a Sevilla del cap de setmana passat C ATI MORELL

• Sant Cugat.— L'equip femení d'hoquei sobre herba del Júnior es desplaçarà aquest cap de setmana a Alacant per jugar el partit corresponent a la segona jornada de la comLes jugadores del Júnior van decidir per unanimitat no desplaçar-se a Sevilla per fer palesa la seva queixa i per aconseguir que la directiva agilités els tràmits per aconseguir un entrenador. Abans del tancament del setmanari encara no s'havia confirmat cap nom, com a possible candidat a dirigir la banqueta femenina santcugatenca. Tot i això. un dels responsables tic la secció d'hoquei sobre herba del Júnior. Narcís Carrió, ha assegurat que la junta «s'ha posat en contacte amb bastants persones, susceptibles de fer-se càrrec de la direcció de l'equip de divisió d'honor femenina. però no s'ha pogut confirmar

petició, però el seu primer partit de la temporada. després que la setmana passada l'equip decidís no anar a Sevilla per fer pressió davant la junta directiva del club. Les jugadores entrenen sense tècnic des que ha començat la

ningú». Carrió assegura que la directiva fa tot el possible per solucionar el problema i demana la comprensió per part de les jugadores. Segons el responsable de la secció d'hoquei sobre herba «sigui quina sigui la raó que ha portat les jugadores a comportar-se així. la decisió que han pres es desmesurada perquè s'ha d'assumir una responsabilitat envers el mou de l'esport». Amb la decisió que van prendre les jugadores el cap de setmana passat, de moment, s'ha de donar el partit per perdut i podria ser que les santeugatenques perdessin un punt com a sanció, si cl comitè de competició decideix que l'ab-

temporada i asseguren que ja van donar alguns noms a la junta quan es va acabar la temporada passada. La directiva assegura que ha buscat entre les propostes de les jugadores i en altres lloes però encara no n'ha trobat.

sència de les jugadores el dia del partit va ser malintencionada per part de l'equip i del club. Narcís Carrió creu que això no passarà perquè «és la primera vegada en més de 8 anys d'història que passa i, a més, el club es va preocupar d'avisar el rival i la federació tan bon punt les jugadores van explicar les seves intencions». Segons han explicat algunes jugadores, el cap de setmana es desplaçaran a jugar a Alacant, però «encara no se sap si tindrem o no tindrem entrenador a l'hora de jugar el partit». I.i junta directiva es va reunir dimarts al vespre i les jugadores esperaven saber alguna cosa dimarts a la

nit, però, segons elles, «quan es va acabar l'entrenament al club no hi havia cap membre de la junta que ens pogués explicar quines eren les novetats». Segons les jugadores, en el cas que no es trobés cap possible entrenador per a l'equip «segurament» totes continuarien jugant amb la samarreta del Júnior, «però no seria gens fàcil afrontar en aquestes condicions tota la temporada». Potser el dubte més clar seria el de la jugadora de l'equip santeugatenc Lucia López, que forma part de la selecció absoluta de l'Estat Espanyol i que podria buscar un altre equip on jugar aquesta temporada.

Uns 100 nens de les escoles públiques de Sant Cugat ja s'han inscrit als Jocs Esportius Escolars B Sant Cugat.— L'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom (OMET) ja ha tramitat unes 100 inscripcions de nens de les escoles públiques de Sant Cugat que volen participar en els Jocs Esportius Escolars. Segons ha explicat el coordinador dels Jocs, Jordi Tomàs, aquesta setmana han començat a entrenar els primers nens de les escoles Maragall, Pins del Vallès, Catalunya, Ferran Clúa i la Floresta. Segons Tomàs, «els primers que han començat són els de les escoles públiques perquè és on el procés d'inscripció és més lent». Per això, la promoció

als centres públics s'ha intensificat per aquest curs. Els organitzadors dels Jocs Escolars van decidir anar a les escoles els dies de venda dels llibres per poder contactar directament amb cK pares. D'aquesta forma, es busca l'agilitació del procés. De moment, han començat a entrenar un equip de voleibol infantil, un d'handbol aleví i un benjamí i un equip de bàsquet benjamí i aleví a l'escola Maragall. A l'escola Pins hi ha un equip de futbol de sala aleví i un infantil, un equip de bàsquet benjamí i un aleví, i un equip d'handbol aleví. L'escola Catalunya, de mo-

ment. té un equip de bàsquet benjamí i un d'handbol benjamí i un altre aleví. La Ferran Clúa té un equip d'handbol benjamí i a la Floresta hi ha un equip d'handbol aleví. Segons Tomàs, els centres oberts han començat a funcionar tal i com era previst. L'escola d'atletisme s'inclou en el programa previst pel Club Muntanyenc Sant Cugat i s'organitza des d'allà i aquesta setmana també ha començat a entrenar un grup de rugbi al camp de futbol de Mira-sol. Durant la setmana vinent, l'OMET acabarà de posar-se en contacte amb els centres d'ensenya-

3a. Catalana B

SÈNIOR 19.30 Mira-sol Bàsquet-Poble Sec (Dis.) SUB-23 18.00 Mira-sol-Sant Celoni (Dis.)

B 3a. Catalana Fèmines SÈNIOR 11.00 Sant Fruitòs-UE Sant Cugat (Diu.)

VOLEIBOL K Divisió d'honor estatal 18.00 CV Granada-CV Sant Cugat (Dis.)

HOaUEI-PATtNS l i Campionat de Catalunya l a CATALANA 21.00 CH Sant Cugat-lgualada (Dis.) t2.3Ó PM Sant Cugat-GElEfi ( P l u T ~ 2a C A T A L A N A 19.30 CH Sant Cugat-Monjos (Dis.) 10.00 PH Sant Cugat-St Feliu (Diu.) JÚNIOR 10.45 Laietà-PH Sant Cugat (Diu.) JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Masquefa (Dis.) 18.45 Laietà-PH Sant Cugat B (Dis.) INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Sta Perpètua (Dis.) 14.15 PH Sant Cugat B-Masquefa (Dis.)

POLIESPORTIU

C'M

SÈNIOR 10.30 Prat-la Seda-UE Sant Cugat (Diu.I

ment privat de Sant Cugat i es faran unes jornades de promoció a les escoles a les hores d'Educació Física. Segons Tomàs, el que es pretén des de l'organització és com a mínim cobrir el terreny que es va cobrir la temporada passada. Els Jocs Escolars van moure aproximadament 500 nens —250 de les escoles públiques i 250 de les privades— durant el curs 94-l)5. Però aquest any, el ventall de possibilitats s'ha ampliat, ja que s'han creat més ofertes des dels Centres Oberts i s'ha proposat fer grups d'iniciació amb nens de 6 i 7 anys a les escoles Pins, Maragall i Catalunya.

HOQUEI-HERBA Divisió d'honor 12.30

Club de Campo-Júnior (Diu.)

H Divisió d'honor fem. 12.30 Alacant-Júnior (Diu.)

FUTBOL-SALA Divisió de plata 18.00 C.R. Terol-W.Sant Cugat (Dis.)

Juvenil 10.30 Aiguafreda-W.Sant Cugat (Diu.)

HANDBOL 1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 19.00 Sant Fost-H.UESC (Dis.)

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

I CLASSIFICACIONS I VOLEIBOL. LLIGA ACEVOL FEMENINA G NP

Granada Albacete

Tenerife Sangar Benidorm Àvila Sant Cugat

0 0

3 3 3

0 0 1

0 0

0 0 0 0 0

3 2 1

Las Palmas

1 1

0 0

2 3 3 3

2 2 1 1

Oskarbi Caja Cantàbria

1 0

Múrcia

]

Lat Palmas-Graneda Oskarbi-Albacete SantCugat-Sangar Caja Cantàbria-Tenerife Benidorm-Àvila

PF PC

0 0

0 0 1 0 3

3 3 3 3 2

La propera ( 7 oct.) L'altra (12 o c t l Àvila-Oskarbi Las Palmas-Sant Cugat Tenerife-Benidorm Caja Cantàbria-Granada Albacete-Las Palmas Benidor m-Sangar Sangar-Caja Cantàbria Oskarbi-Tenerife Granada-CV Sant Cugat Albacete-Àvila

3 3 0

FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA Punts

Sícoris

Xota Centelles W Sant Cugat Gandesa

1 1

0 0

8 4

1 1 1

1 0 0 0

0 1 1 1

0 0 0 0

2 3

Martorell

3 3 1 1 1

1 1 1

Bilbo Sestao

1 0

0 0

1 0

3 2 2

Terol

0 1

Gavà

0 0

Èpic

1 1

HOQUEI SOBRE HERBA. DIV. D'HONOR MASCULINA Punts 2 2

At Terrassa Egara CE Terrassa

1 1

Júnior

2 1

Aldeasa

Jolaseta

C Campo Taburiente Barcelona

0 0

Polo

P GF GC

G 1 1

0 0

0 1

0 0

6 6 3 2

0 1

CE Terrassa-C Campo Júnior-Aldeasa

3 - 1 1- 1

Taburiente-Egara Jolaseta-Polo At Terrassa-Barcelona

1- 6 1- 2 6 - 0

0 0 0

1 1 1

La propera ( S oct.) Barcelona-Taburiente Egara-Jolaseta C Campo-Júnior Aldeasa-At Terrassa Polo-CE Terrassa

2 3 6 6

W Sant Cugat-Candesa

3 - 3 2 - 1

5 2 1

4 - 2 2 - 2

3 3 2

La propera ( 7 oct.) Candesa-Sestao Terol-W Sant Cugat Epic-Centelles Gavà-SIcoris Bilbo-Xota

2 0 2 4 8

L'aHra(14oct) Sestao-Terol W Sant Cugat E pic Centelles-Gavà Sfcoris-Bilbo MartoreH-Xota

HOQUEI SOBRE HERBA. DIV. D'HONOR FEMENINA Punts

GF GC

G 0

E 1

1 1

1 0

0 0

0 0 0

0 0

San Vicente CE Terrassa

Sevilla Olimpia

0 0

0 0 0

0 0

Polo Júnior

L'altra (14 oct.) Taburiente-Aldeasa Jolaseta-C Campo Polo-At Terrassa CE Terrassa-Barcelona Júnior-Egara

C Campo Aldeasa R Sociedad Sardinero

GF GC 1 1

0 La propera ( 8 oct) Sevilla-CE Terrassa San Vicente-Júnior Olimpia-Aldeasa Polo-C Campo R Sociedad-Sardinero

0 0 0

L'altra (14 oct.| C Campo-Sevilla Aldeasa-San Vicente CE Terrassa-R Sociedad Júnior-Sardinero

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT CASA

TOTAL Punts 10 9 9

Roses Sant Cugat

J-

4 4

3 3 3 2 2 2

Ripollet

6 6

4 4 4 4 4

Farners

At Vallès Abadessenc

5 5

Centelles El Masnou Amer Sant Celoni

8 7

J-

7 7 4

2 2 2

0 0

2 2 2

0 0 1 0 0

0 0 0 1 1

0 1

1 0

GF GC 14

0 0 2 1 0 0

1 1 0 1 2 2

13 4 9 9 10 5

6 9 8 4

2 1

3 6

2 4

2 2

1 1

2 2 2

FORA GF GC 6 8 3 7 6 5 4

3 2 1 4 4 4 3

Amer-Roses

4 — 4

1 1

1 0 0

0 1 1

4 5 3

Uançà-Uoret

2 — 1

Arbúcies-Abadessenc

0 —0

Canovelles-At Vallès

0 — 0

Ripollet-Centelles

3 - 0

Vidreres-Farners

0 - 1

el Masnou-Sant Celoni

3- 2

Sant Cugat-Roda de Ter

4 - 1

2 2 2 2 2 2 1

5 1

1 0 1 1 1

2 0

0 1

2 3

0 0

1 1

5 1

2 5 4 1

2 1

0 1

La propera l 8 oct.)

Sant Quirze-Amer Roses-Llançà Uoret-Arbúcies Abadessenc-Canovelles At Vallès-Ripollet Centelles-Vidreres Farners-el Masnou Sant Celoni-Sant Cugat Sils-Roda de Ter

2 2

Roda de Ter

4 4

2 2

Arbúcies Llançà Vidreres Lloret Canovelles Sant Quirze

4 4

1 1 1

2 2 2

2 6 4

3 8 6

0 1

2 1 1

0 0

8 6 8

0 0 0

3 4

3 2 3

2 2 2 2 2

0 1

2 1

2 3 2 2 1

2 5 4

3 2 3

0 1 2 0

0 1

0 1 1

1 1 0 1

0 4 1

4 4 4

1 1 1 1

5 1

1 1

Sils

1 0

2 5

4 3 1 1

Equip

BàSQUit l i 2a catalana GRUP2 St. Fruitós-CB Coll F. Fraga-Artés F. Castellana-CB Gavà Laietà-Circol Bufalà A-UE Claret Sant Cugat-S. Manresa St. Nicolau-Aracena L. Francès-S. Condal Equip Aracena S. Condal Bufalà A Cfrcol CBGavà St. Fruitós F.Fraga Artés Sant Cugat Laietà CBColl F. Castellana UE Claret L Francès St. Nicolau S.Manresa

PJ PG PP 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2

2 0 2 0 2 0 2 0 2 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 2 0 2 0 2 0 2 0 2

97 78 5 9 7 3 8 7 7 9 49 52 PF 140 132 171 165 156 164 171 150 138 144 148 136 138 129 98 134

65 70 6 0 8 3 70 59 61 70

PC Punts 108 101 145 150 152 145 166 145 138 151 174 142 158 153 123 163

4 4 4 4 4 3 3 3 3 3 3 2 2 2 2 2

La propera (8 oct.): Artés-F. Castellana; St. Fruitós-F. Fraga; Aracena-L. Francès; S. Manresa-St. Nicolau; UE Claret-Sant Cugat; Clrcol-Bufalà A; CB Gavà-Laietà; CB Coll-S. Condal.

lli 3a catalana A GRUP 3 Monjos-Pallejà Sta. Eulàlia-Prat B St. Cugat B-Roses Cosmos-Bellsport S t Joan Despf-Collblanc Pardo-R. Castro Sant Just-St. Gabriel Joventut-Sama

75 4 8 6 0 86 45 6 9 6 8 7 5 -

69 5 5 59 75 89 6 0 5 7 8 0

2 2 2 1 2

0 0 0 0

PJ PG PP

Sant Just Cosmos Els Monjos Collblanc Roses PratB St. Gabriel Pallejà Pardo Bellsport St. Cugat B Sarna St. Joan Joventut R. Castro Sta. Eulàlia

PF 149 181 128 166 136 106 135 143 134 130 109 127 112 144 121 102

1 0 2

3 2 6 0 5

PC Punts 104 152 120 140 114 101 133 144 138 135 114 156 150 154 136 132

Sta. Perpètua Sagrat Cor Mira-sol Llor Gramajove Roquetes Abrera P.Plegamans Montpedrós Carmel Cubelles Poble Sec Barberà Castellet Vilanova

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0

1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0

Prat-Coll Sant Gabriel-B. Ribes B. Horta-Sant Cugat S. Gràcia-Sant Feliu

65 - 79 suspès pendent 9 9 - 9 6 5 9 - 8 5 6 9 - 5 6 57 — 67 5 0 - 87 PF

PC Punts

87 85 79 69 67 99 96 57 56 65 59 50 0 0 0

50 59 65 56 57 96 99 67 69 79 85 87 0 0 0

2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 0 0 0

Sant Just-Sant Andreu

Equip S. Gràcia Sant Gabriel SantJuft Sant Cugat Prat AD Ronda Manlleu Coll B. Horta Sant Andreu B. Ribes Sant Feliu L'Hospitalet Covesa Ford Sant Fruitós

PJ PG PP 1 1 ! 1

1 1 1 1

.... .... .... .... ...

51 76 32 72 49 72

- il^ - 34 - 44 - 17 - 51 - 47

PC Punts

72 76 72 44 51 51 49 45 32 47 34 17 0 0 0

17 34 47 32 45 49 51 51 44 72 76 72 0 0 0

Equip Sant Cugat Viladecans Esplugues Gavà Pardinyes Sant Fost Amposta Parets

POUESPORTIU

Aymerich i De Puig no descarten l'ampliació del conveni amb el CAR

L'altra (15 oct.) Amer-Sils Uançà-Sant Quirze Arbúcies-Roses Canovelles-Lloret Ripollet-Abadessenc Vidreres-At Vallès el Masnou-Centelles Sant Cugat-Farners Roda de Ter-Sant Celoni

Sant Cugat-Paret;

GRUP 3

GRUP1

PJ PG PP

Clot

2 6 3

3a catalana femenina

H 3a catalana B

Equip

1 0 0

La propera (8 oct.): Mira-sol-Poble Sec; Gramajove-Carmel; Montpedrós-P.PIegamans; Sagrat Cor-Uor; Abrera-Cubelles; Barberà-Roquetes; Castellet-Clot; Sta. Perpètua-Vilanova.

La propera (8 o c t ) : Prat B-Saut Cugat B; Els Monjos-Sta. Eulàlia; S t Gabriel-Joventut; R. Castro-Sant Just; Collbianc-Pardo; Bellsport-Sant Joan Despí; Roses-Cosmos; P«llejà-Sama.

Carmel-Mira-*ol Vilanova-Castellet Clot-Barberà Roquetes-Abrera Cubelles-Sagrat Cor Llor-Montpedrós P.PIegamans-Gramajove Poble Sec-Sta. Perpètua

2 —4

J-

2 4

Sant Quirze-Sils

3 5 - - 17

PJ PG PE PP GF GC 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 0 0 0 0 0

0 0 0 1 1 0 0 0

0 0 0 0 0 1 1 1

35 25 22 21 21 16 18 17

Pts.

17 18 16 21 21 22 25 35

2 2 2 1 1 0 0

La propera (8 oct.): Sant Fost-Sarrt Cugat; Gavà-Esplugues; Amposta-Pardinyes; Parets-Viladecans.

HOQUEI SOBRE HERBA I I Div. d'honor catalana Polo-Barceiona Egara-At. Terrassa CE Terrassa-Júnior Equip At. Terrassa Polo Egara Júnior CE Terrassa Barcelona

La propera (8 oct.): Coll-Sant Just; AO Ronda-Prat; Sant Feliu-Covesa Ford; L'Hospitalet-Salle Gràcia; Sant Cugat-Sant Fruitós; Bàsquet Ribes-B. Horta; Sant Andreu-Sant Gabriel.

2 - 0 13 i 1

PJ PG PE PP GF GC Pts. 2 2 2 2 2 2

2 2 1 0 0 0

0 0 0 1 1 0

0 0 1 1 1 2

5 5 6

1 2 4 4 3 7

3 1 1

4 4 2 1 1 0

La propera! 12 nov.): Júnior-Club Egara; Barcelona-At Terrassa; R.C. Polo-CE Terrassa.

C. Federació juvenil Polo-CE Terrassa At.1952-Júnior

5 - 6 0 - 1

HANOeOK Equip CE Terrassa Júnior Polo At.1952

I I 1a catalana GRUP 2 Esplugues-Sant Fost Pardinyes-Gavà Viladecans-Amposta

2221 25 -

16 21 18

PJ PG PE PP 1 1 1 1

GF GC Pt*.

1 0 0 6 1 0 0 1 0 0 1 5 0 0 1 0

5 0 6 1

2 2 0 0

La propera (8 oct.): Júnior-Club Esportiu Terrassa; Atlètic 1952-Reial Club de Polo.

• Sant Cugat.— El director del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, Francesc de Puig, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no descarten la possibilitat d'ampliar el conveni que hi ha actualment entre el CAR i l'Ajuntament perquè els clubs esportius de Sant Cugat puguin treure el màxim rendiment possible de les instal·lacions i estudis que es fan al Centre. Aymerich i De Puig van anunciar les seves intencions després de la reunió informal que van mantenir dimecres passat a l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons va explicar el director del CAR, podria ser que ell i l'alcalde es tornessin a trobar d'aquí a dos mesos aproximadament per parlar més detalladament de projectes concrets. Segons De Puig, en la reunió de dimecres només es va fer una agenda de temes de treball pel futur. De Puig va insistir en la idea d'obrir el CAR a la gent de Sant Cugat i a la resta de Catalunya. Per a ell, és fonamental que «la gent que viu aquí sàpiga què és el CAR i què es fa allà perquè només així se'n podran sentir plenament satisfets». Aymerich va destacar la seva satisfacció per les intencions de De Puig i va dir que en tots els anys que de relació entre el CAR i l'Ajuntament «encara no hi ha hagut queixes i això vol dir que estan satisfets». / CM. MOTOR

Dos santeugatencs pugen al podi a Calafat • Sant Cugat.— Els santeugatencs Carlos Latorre i Oriol Pérez van quedar a la segona i tercera posició respectivament de la prova de trail que es va celebrar inclosa en e\ Súper Motard de Catalunya el cap de setmana passat. Latorre, que corre a la categoria de trail A, va quedar segon després de fer una bona sortida i fer una cursa molt regular. Oriol Pérez —trail B— va fer una cursa força estranya. Pérez havia quedat a la primera línia de la graella en els entrenaments, però a la sortida les coses no li van anar bé i va haver de remuntar alguns rivals per ser tercer. / c.M.

-Éatmt^m PROMO

•JL

M^x^Ly\ss<SR!y\

LA GRAN MARCA DE ROBA DE CASA

<Mynti Calçats i Complements

SISTEMES DE D E S C A N S

Rosselló, 1 2 • f e l . 67 A 32 00 - 08190

Sant Cugat

Rosselló, 2 Tel. S89 V2 8 l ) • SANT C U G A T DEL VALLÈS

cal·Ucctó·

«e*s

fandon, I L·wm

,:': V .LC9S BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOI Roba nens i joves. Renovació constant de models.

COAP pc'oieis.onc,5.

Bona qualitat i bons Preus! • r-.u-t-.lUCLIL j l ' i p>

• iictc'-:. :! :|

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

C/ VHIà. 22 - Tel. 589 21 15 MATRÍCULA OBERTA

• _ C ^

*Í***L

•

'"•

P LüU. ESO

(REFORÇ

• A ; l i . ts

Accés universitat Graduí it escolar Català Aula d'esbarjo i activitats

• Tractaments facials i

extroescolars TREBALL INDIVIDUAL I EN GRUP. PORTAT I DIRIGIT PER LLICENCIATS EN PEDAGOGIA I ESPECIALISTES EN PSICOPEDAGOGIA

corporals • Depilació definitiva

Ens trobarà a c/ Rosselló, 2 de St. Cugat

• Qiiiromassatge • Drenatge limtatic • Hidrotnassatge • Presoteràpia • Algoterapia Fangoteràpia • Sauna-Solàriuni • Col·laboració mèdica

FALGUERA

Tel. 589 32 89 Valldoreix, 76 b Tel. 589 07 06 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

TAPISSERIA DECORACIÓ CONFECCIÓ: Cortines, Edredons i Complements

PASTISSERIA - BOMBONERIA

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01

Villà.1 LocalS T e l . 6 7 4 6 2 9 9 - 5 8 9 CM 2 5

uaCyjonesa Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71

CURSOS D'ESPERANTO L'esperanto té una llarga tradició a Sant Cugat. L'any 1929 es van fer les primeres classes, que van quedar aturades amb la guerra civil. Ara fa 12 anys que se celebren els cursos Josep Anglès.

TALLERS DELS DISTRICTES El termini per apuntar-se als tallers dels centres cívics de les Planes, la Floresta i Mira-sol s'ha allargat fins al pròxim 20 d'octubre. El nombre d'inscrits que hi ha fins ara és encara una mica fluix.

• Divendres, 6 d'octubre de 1995

LA VIDA SOCIAL

El Club Muntanyenc ha constituït la Societat Cooperativa Pi d'en Xandri La iniciativa, engegada per la junta directiva, ja ha signat un acord de col·laboració amb la cooperativa Abacus RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El Q u b Muntanyenc Sant Cugat va encetar el passat 25 de setembre una nova etapa. Amb la signatura i la constitució oficial de la Societat Cooperativa Pi d'en Xandri, l'enSocietat Cooperativa Pi d'en Xandri és el nom que rep el nou organisme posat en marxa per la junta directiva del Club Muntanyenc presidida per Ramon Pros. Els estatuts de la cooperativa ja estan aprovats i tramitats per la Generalitat, que és l'administració que ha de fer aquestes gestions. Així doncs, des del 25 de setembre passat el Club Muntanyenc, una de les entitats més antigues de la ciutat amb 51 anys d'història, entra en una nova etapa. Segons Quim Sicília, membre de la junta directiva i un dels màxims promotors d'aquesta iniciativa, el que s'ha creat «és una cooperativa de consum». Això vol dir que «els socis són els consumidors i màxims beneficiaris». De tota manera, encara que qualsevol soci de l'entitat pot ser soci de la cooperativa sense que això comporti cap despesa afegida, no és obligatori que tots els associats del club ho siguin de la cooperativa. Si algun d'ells no vol formar part del nou projecte pot fer-ho sense renunciar a cap dels serveis que actualment li ofereix el Club Muntanyenc. És per aquest motiu que ara «hem de fer el transvasament dels aproximadament 2.000 socis que té l'entitat cap a la cooperativa», ha declarat Sicília. Aquest procés, que s'augura lent, es farà mitjançant comunicació directa als socis, que decidiran si volen o no formar part de la cooperativa. Una possibilitat que també existeix és fer-se soci de la coo-

titat inicia un procés que ha d'aportar ingressos, convenis comercials satisfactoris per als socis i per al club i una progressiva professionalització dels aspectes administratius. Amb la creació de la cooperativa, que funcionarà de manera pa-

ral·lela al que són les activitats del club, l'entitat presidida per Ramon Pros vol entrar en la modernitat. La nova societat cooperativa ha començat a treballar aviat i ja ha signat un conveni de col·laboració amb la cooperativa Abacus.

El Qub Muntanyenc espera augmentar els seus ingressos amb la formació de la cooperativa. Foto: ELS 4 CANTONS. perativa sense ser-ho del club. És a dir, qualsevol persona interessada a obtenir els serveis de la cooperativa però no els del club es pot fer sòcia de la primera per 250 pessetes. Coveni amb Abacus El 28 de setembre, tres dies després de la consti-

tució oficial, la cooperativa va signar el seu primer acord. Es tracta d'un conveni de col·laboració amb la Societat Cooperativa Abacus, que té 25.000 associats, molts d'ells relacionats amb el camp de l'educació. El conveni signat és d'intercanvi. Els socis d'Abacus podran tenir accés al refugi

del Cap del Rec del Q u b Muntanyenc al mateix preu que qualsevol soci de l'entitat. A canvi, els socis del Qub Muntanyenc es podran beneficiar dels productes relacionats amb l'ensenyament —llibres o material escolar— que ven Abacus al preu reduït per als seus socis. Per portar a terme

acords d'aquest tipus, el Club Muntanyenc ha hagut de canviar el carnet dels seus socis. Aviat es repartiran el nous carnets, que tindran forma de targeta de crèdit, amb el nou logotip del club —de disseny més modern— i el de la cooperativa per davant i una banda magnètica per darrera.

L'Espai Jove de la Casa de Cultura ha programat dotze tallers pel darrer trimestre de l'any RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— L'Espai Jove de la Casa de Cultura ha tomat a l'activitat després de les vacances. Des del passat dimarts, i en horari de dimarts a diumenge de 6 de la tarda a 10 de nit, toma a funcionar l'espai obert on, entre d'altres coses, es pot escoltar música, jugar a tennis de taula, proposar iniciatives o simplement passar l'estona. A banda d'això, els responsables de l'Espai Jove han preparat una programació pel darrer trimestre de l'any composta de dotze ta-

llers on es faran activitats variades. Durant els propers tres mesos es realitzaran tallers d'interpretació actoral, d'iniciació al teatre, de teatre per a joves amb experiència prèvia, de còmic, d'iniciació a la fotografia, d'iniciació a la guitarra elèctrica i espanyola, de perfeccionament de guitarra elèctrica o espanyola, d'iniciació al solfeig, de nivell I de solfeig, d'iniciació al baix, de tècniques de baix, i de bateria. Tots els tallers tindran professors experimentats que impartiran les classes.

Pilar Barril, Sílvia Servan i Marina Julià seran les professores dels diferents tallers de teatre. El taller de còmic serà impartit per Esteve Polls. L'encarregat d'iniciar els joves a la fotografia serà Vicente Zambrano. I els diferents tallers musicals seran donats per Eduard Jordan, Alberto Soler, Carles Santiestebàn i Quico Samsó. Per tal de distribuir els joves en diferents grups segons el nivell i concretar les hores de classes, els propers dies 11 i 13 d'octubre a les 7 de la tarda es realitzaran proves

de nivell al mateix Espai Jove de la Casa de Cultura. Les classes de guitarra serà obligatori compaginar-les amb una classe de solfeig setmanal si no se'n té el nivell adequat. Tots els tallers tindran un mínim de participants a partir del qual es podrà realitzar l'activitat ja que si el nombre no és l'adequat, el taller quedarà suspès. Tots els tallers, amb una durada de 10 hores setmanals, començaran el proper 16 d'octubre i s'acabaran el 22 de desembre. Els dies festius es recuperaran en un

altre horari per tal de no perdre cap hora de classe. El preu oscil·larà depenent del taller que realitzi. Així, el més car, que és el d'iniciació a la fotografia, costa 18.500 pessetes, i els més barats, que són els dos de solfeig, costaran 3.000 pessetes cadascun. Una part del material entra en aquests costos i la resta l'han de portar els mateixos alumnes. Per obtenir tota la informació necessària, els interessats es poden acostar fins al Servei d'Informació Juvenil de la Casa de Cultura.

S'inicia el cicle d'Espectacles de Butxaca amb titelles • Sant Cagat.— La programació dels Espectacles de Butxaca, organitzada per l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament, començarà demà, amb El garrofer de les tres taronges. Aquest cicle s'iniciava habitualment al febrer o al març, però enguany comença abans per poder programar més coses. Es tracta d'un seguit de muntatges gratuïts que es faran al voltant de la Casa de Cultura coordinats amb la programació estable de Rialles perquè no hi hagi coincidències amb el que programen uns i altres. El garrofer de les tres taronges, un espectacle de titelles del grup Marduix amb guió i direcció de Jordi Pujol, es podrà veure a partir de les sis de la tarda just davant de la Casa de Cultura. Aquest muntatge es va estrenar al 1993 coincidint amb les activitats de l'Any Miró. Segons la definició que donen els integrants de Marduix, es tracta d'un espectacle «dedicat a tots els públics, a partir de tres anys fins a l'infinit, amb un concepte global tant en la construcció del material com en el text, la música, escenografia, interpretació..., buscant en tot moment la simplicitat al servei del guió». El garrofer de les tres taronges és una versió molt personal del caminar de Joan Miró pels llocs que li van ser font d'inspiració, com Barcelona, Mont-roig del Camp, París o Mallorca. El muntatge va ser guardonat amb un Diploma d'Aplaudiment dels premis Sebastià Gasch que atorga el FAD cada any. / R.L.

Jornada de portes obertes a Lucas • Sant Cugat.— Unes 4.000 persones van assistir a la cinquena edició de la jornada de portes obertes i el festival infantil que la factoria de Sant Cugat de la multinacional Lucas va celebrar dissabte. Aquesta festa, que se celebra cada dos anys, és adreçada, principalment, als fills i familiars dels treballadors, tot i que és oberta al públic en general. Pallassos, curses de patinatge, cavallets, una ruta turística pel centre i un piscolabis van ser alguns dels atractius de l'edició d'enguany. La jornada de portes obertes i el festival infantil formen part de la política d'actes paral·lels que Lucas organitza al llarg de l'any a banda del que és l'activitat laboral. La festa va ser organitzada pel comitè de la fabrica i subvencionada per la direcció de la factoria. La multinacional Lucas, dedicada a l'elaboració de les bombes d'injecció dels motors dièsel, es va instal·lar a Sant Cugat fa uns 35 anys i té més de 1.300 operaris. / R.L.

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L A R A D I O G R A F I A ! Agrupament Escolta Berenguer el Gran

( ampameiH de llops cl ]l>71 a Planoles. Olimpíades de llo;i- i 1 lagostera el 1^74. C'ampamenl Alb.ui,i 7<i als l e n e i n s actuals del Colomer a Sani ("ugat. Fotus: FAMÍLIA DAC ÏIS i ARXIL ' A O R L I ' A M L N T L S C C M I A ISI RI M . I I K t i

CÍRAN

del Vallès-Maresme que és a la qual pertanyen. A part de les activitat pròpies de l'Agrupament n'hi ha d'altres que han marcat la seva vinculació al poble. T o t h o m recorda el «pont de mico» i altres activitats de la Festa de Tardor. la xocolatada i les cercaviles de Sant Jordi o la participació a la cavalcada de reis. Unes activitats que en els temps adaptat al temps han vingut lligades a la soque fan per Sant Jordi. L'A- lidaritat i a l'ecologia. Es grupament té les branques participa en els projectes dels castors, llúdrigues de 7 que el C E P A i enguany els a 9 anvs. els llops/daines de mes grans han estat al País l ) a 11. els rangers/nois guies Valencià fent tasques de d" 1 1 a 13 i els pioners/ca- protecció del medi. Han parravel·les de 14 a 16. El truc ticipat en intercanvis amb Itàlia, i en una trobada inson els més grans alguns dels ternacional d'escoltes a Maquals posteriormenmt esdeven caps. Cada branca es drid. Recorden positivament distingeix per portar la cala trobada amb eslovens que misa d'un color diferent, a van estar per Catalunya o la participació que van fer la vegada que el mocador o fulard, gris i vermell, iden- pioners en un poble p r o p de Madrid muntant activitifica l'Agrupament davant dels que hi ha a la zona tats per a nens i nenes.

T r e b a l l e n c o m a m o v i m e n t e d u c a t i u en el l l e u r e . D e s del 1453 un g r u p d e s a n t e u g a t e n e s \ a c r e a r un a g r u p a m e n t v i n c u l a t a la D e l e g a c i ó D i o c e s a n a d T i s e o l t i s m e . H a n fet c a m í d u r a n t m e s d e 4 0 a n y s , f o r m a n t i n f a n t s , n o i s i n o i e s m i t j a n ç a n t j o v e s q u e h a n c r e g u t e n el p a í s , la fe i els v a l o r s d e l ' e d u c a c i ó . H a n p a s s a t p e r d i f e r e n t s locals fruit d e les n e c e s s i t a t s , i a p a r t d e v i u r e el dia a dia l ' e n t i t a t s'ha identificat a m b el p o b l e en un seguit d ' a c t i v i t a t s c o m la festa d e t a r d o r o la d e S a n t J o r d i .

Un repte educatiu basat en el país i la fe L'Agrupament Escolta Berenguer cl (iran manté, des del 1953, una oferta formativa que s'ha I R A M 1 SI C'AKIK )

H Molta gent santeugatenca s'han format en el moviment escolta. Molts adults recorden cl seu pas per l'escoltisme com una etapa important en la seva formació. I molts hi son actualment perquè creuen en una forma de ser i d'actuar. Durant molt temps l'escoltisme va ser dels pocs llocs on el nens i els nois podien formar-se a través d'unes creences queies seves famílies compartien. Un moviment confes-

sional que educa en uns \ a lors que possibiliten a l'home \iure en societat i tenir capacitat per millor.u -la t 'n apropament al país que no només passa per conèixer els nostres orígens, sinó per saber tenir una visió critica dels moments actuals. I també un moviment educatiu perquè la gent que lorma l'Agrupament sàpiga donar una resposta personal, critica i eficaç, als problemes de l'entorn immediat i lluït và.

Aquesta és. i ha estat fins avui, la filosofia de l'Agrup a m e n t que c o m p t a lll(! nens i nois i uns 2(1 caps que p e r i ò d i c a m e n t assisteixen a cursos de formació que organit/.a Minxons Escoltes i Guies Sant Jordi que es on estan adherits. Amb una estructura que ve marcada per les edats, periòdicament es troben al cau, el seu local social al carrer del Sol b. cada dissabte de 4 a 7 de la tarda. Un local a prop de la plaça de Bar-

celona on cada grup te la seva sala. a part que es compta amb una secretaria i un magat/em. A part deies trobades del dissabte cada grup fa una excursió al mes. e b campaments de Setmana Santa i estiu, i asseguren dues trobades conjuntes de totes les branques o grups durant el curs. També la participació dels pares és important i per aquest motiu se'ls convida a la festa del pas de branca, a les de Nadal i a un sopar col·lectiu

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

APUNTS

L A R A D I O G R A F I A * Agrupament Escolta Berenguer el Gran

Visito a Montserrat el 1979 en motiu del 25è aniversari. Promesa a Sol i Aire el 1994. Branca dels castors el 1993. Pioners a Navarreviusta, prop de Madrid, el 1993. Sant Jordi el 1993 i l'hora dels adéus davant del local social. Fotos: ARXIU AGRUPAMENT ESCOLTA BERENGUER EL GRAN.

Albada 79, una trobada dels escoltes catalans a Sant Cugat F.C.

• Va seri un esdeveniment que va marcar la dinàmica de l'Entitat. «Volem ser capaços d'ésser testimonis de l'escoltisme que volem dur a terme en una nova etapa plena d'esperança» deia el díptic informatiu que es va editar en motiu d'Albada 79. La trobada va permetre a molts santcugatencs conèixer l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran. En motiu del vint-i-cinquè ani-

versari l'entitat va organitzar una sèrie d'esdeveniments que van culminar amb una concentració de més de 2.000 escoltes de tot Catalunya a l'esplanada actual del Colomer. Els actes es va voler fer coincidir amb la constitució del primer Ajuntament democràtic. L'Agrupament havia esdevingut un dels llocs de resistència i un punt de trobada de moltes persones que a les dècades dels cinquan-

ta-setanta defensaven el país i creien en la democràcia. «Existia una idea de participar en el moviment associatiu i de crear una forta convivència en el poble» comenta Josep Dachs antic cap d'Agrupament. L'entitat es va fundar el 1953 amb gent de Sant Cugat que estava arrelada a moviments d'església i sentia el país. Des d'aquella època el principis educatius que han configurat l'Agru-

pament no han canviat Ha calgut però adaptar-se al temps i a les necessitats de la societat. Sempre s'ha treballat per branques i s'ha estat afiliat a la Delegació Diocesana d'Escoltisme. Sempre la gent que hi ha col·laborat ho ha fet de forma desinteressada i amb espertit veritablement de creure en uns valors formatius. Sempre a punt és el lema que ha caracteritzat tots els membres i caps que al llarg

dels anys han passat per l'agrupament. Amb ells una sèrie de signes com la promesa, les sisenes, les patrulles han identificat una forma d'actuar i de treballar. Al llarg d'aquests més de quaranta anys la peregrinació pels locals ha estat Uarga. Inicialment l'Agrupament va estar al Casal Parroquial als quatre cantons fins que es va enderrocar. Durant uns anys no en van tenir de fix fins que a principi

dels seixanta es van ubicar a un pis del carrer Migdia just a la part baixa del monestir. Després, a la dècada dels setanta, es va anar al

carrer Castellví on hi ha actualment una Escola Bressol. D'aquí es va passar a la Pelleria d'on van marxar a finals del vuitanta per estar en llocs provisionals Sns anar al local actual on, si bé els queda petit per les necessitats, ja hi porten tretze anys.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 6 d'octubre de 1995

LA VIDA SOCIAL

L'esperanto és un idioma internacional amb gran tradició a Sant Cugat l-'.ls primers cursos es um fer l'any 1L)29 R \M<>!\ 1 l'Off' I Sant C'u^at. I I HIIMIS d'esperanto Josep Angles de Sani Cimal ja tenen d o l / e ,uiv> d'e\isteneta. De Iota manera. la tradició espeianlista de la cuitat ve de moll aKniv Va sci a l'.iiiv l ' C 1 quan aquí es va comentar a estudiar aquest,! llengua internacional que mai ha arribat a assolir la populaiilal que els seus u c a d o r s buscaven. Tol i això, un grup de santcugalencs no desisteixen en l'intent. ••Bomholu ehu volas lemi esperanto-. Aquesta es la crida que Josep ('astane. un ilels impulsors de l'esperanto a Sant ( ugal. l'a en aquesta llengua internacional peique la gent s'animi a es tuiliar-la. Si us plau. vols estudiar esperanto'. 1 , es la traducció al català del lema de ('astane. Lis cursos Josep Angles arribaran enguany a la tretzena edieio convertint Sant Cugat en una de les ciutats amb mes tradició històrica en aquesta llengua. De tota manera, la tradició ve de molt abans. Va ser l'any 1929 quan cl mateix J o s e p Anglès, mort durant la guerra civil, va fer els primers cursos. Des de llavors i fins l'esclat de la guerra les classes d'Anglès van tenir una continuïtat. A m b l'arribada dels trets i les bombes, i posteriorment del franquisme, l'activitat va quedar gai-

iche aliaacia. -Desprès del conflicte explica ("astane uns eren morts, d'altres exiliats i d'altres empresonats. amb la qual cosa era dilieil continuar». Ara ta d o t / c anvs. Trinitat (iarcia. vídua de Josep Angles, va decidir aplegar uns quants amics per reprendre els cursos en la seva segona etapa. Però el lligam de Sant Cugat amb l'esperanto no es limita només a això. L'any 1990, cl Centre Borja va ser seu del congrés estatal d'aquesta llengua.

Festa final del curs 94-45 amb alguns dels alumnes i professors. Foto: ELS 4 CANTONS. convertir-se en important. Segons Josep Castané «l'esp e r a n t o no és una llengua marginal però hi ha massa interessos creats per Anglaterra perquè sigui l'anglès l'idioma que imperi en tot el món». Els esperantistes creuen que aquesta llengua «per exemple seria molt útil pels organismes internacionals que no haurien de dis-

Origen polonès L'origen de l'esperanto cal buscar-lo a Polònia on el d o c t o r Z a m e n n h o f va ser-ne un dels creadors i impulsors. D e s d'allà es va estendre per tot Europa i per alguns països d'altres continents. De tota m a n e r a , aquest idioma no ha tingut mai la força suficient per

posar de multitud d'intèrprets perquè tots es podrien entendre en un idioma internacional que és de tots p e r ò que no és d'enlloc». Les arrels de l'esperanto són variades. La llengua té un 75 per cent d'influències d'altres idiomes. «Per exemple, p a n o de l'italià és pa, vino de l'espanyol és vi, botero de l'alemany és man-

tega, i yes de l'anglès és sí», explica Josep Castané. Aquest any, una vegada més l'esperanto torna a Sant Cugat. Des de dimecres s'està fent un curs de pràctiques i perfeccionament a la Casa de Cultura dirigit pel professor Ricard Güell, que entre d'altres coses va traduir a l'esperanto el llibre Terra Baixa. Avui mateix, comen-

ça, també a la Casa de Cultura, un curs d'iniciació que durarà quatre mesos. I finalment, també s'estan fent classes a l'institut Arnau Cadell de Valldoreix, dirigides bàsicament als alumnes del centre, que imparteix el p r o fessor José Manuel C o n d e . Tot i l'esforç que es fa «el futur és estacionar-hi», diu Josep Castané.

MíMrJMil

CLÍNICA DENTAL — D r . C a r l o s R. Rosetti —

JVlèí/íca ma

PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

MUTUALIDADES

t- >£

RWa. RitxrtaHoda, 2 0 - l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat 33ui/orao3 Tumo por las tonies

Cirurgia

Odontologia

• D R F E R N A N D E Z LA VOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torrettanca, 2-B, 2n, A1. Sam Cugat

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 00 00 F u 589 03 13

0 5 8 9 47 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, taserterapia Santiago Ruslnol. 2, entol 1a. Sant Cugat « 6 7 4 1 5 2 6

Dietetica-Nutrició • M A R I A RIUS S O L E R Acupuntura, nutrició, dietètica Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27. 1r 2a. Sant Cugat « 589 13 07

Fisioteràpia GIMNÀS UOCK

c/ icw*, 17 • Eimuo* pa si. «ran, 7i Tel. 589 53 48

•i: ai •

• S O R A ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa. 49. Sant Cugat t ï 674 4 8 7 2

• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. RibetaHada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72J6 • DRA. L U Z O N D O CUnica dental Infant). Exclusiu nens i ortodòncia

Especialitzat I en tractaments I I de menopausa| i d'esterilitat

. Moragas. 1-3 3r 2a SantCuqat Tel 674 66 n

• DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22. baixos. Sant Cugat « 6 7 4 23 35

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa. 5-7,1r 2 a Sant Cugat «5891215

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat « 5 8 » 51 06

Penoougiü-Logopèdia

« 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2AOZ • JOSEP M. COROMINAS CASA• Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A RAMONA

« 674 00 25

Psicologia

gat « 674 05 06

Francesc Moragas. 5, entresol. Sant Cu-

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen• J.R. ESQUIROL C A U S S A guatge i aprenentatge Capçalera, geriatria. ASC. AQRUP. MUT, C/ Villa, 5-7,1 r 2a Sant Cugat MF1ACT. etc. «5891215 Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat « 5 8 9 3 9 26

Metge de capçalera Visites a domicilimútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat.

• PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat « 6 7 4 57 9 8 - 5 8 9 3 5 4 8

• CENTRE D í PSICOLOGIA C U N I C A Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 674 36 73

Metge capçalera

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1r 1a. Sant Cugat « 5 8 9 31 13

Pedíatn'a, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216

• C E N T R E PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia dtnica Rbla, Can Mora, 1. Sant Cugat

«5884344-4309825

Pulmó i cor • Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A 9 Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 8 7 4 0 0 25

Toco-ginecologia-Obsíetrícia • DR. J E S Ú S F E R N A N D E Z B A I ZAN Toco-ginecologia, Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a Sant Cugat « 589 4 8 0 8 Particular 674 74 0 9

•

• DR. ENRIQUE C A Y U E L A FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 F«x 5 8 9 1 1 45 • DR. ANTONI P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Medltec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat

« 5 8 9 1 9 66 • J U A N JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, Tr 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 07 • MILÀ MARTÍNEZ M E D I N A Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 13 07

Traumatologia • DR. J O A N C A S A N O V A SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca. 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 T 8 88 • ML. G O Z Z I DE LA T O U R R O Y O Traumatologia Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policllnic. Sani Cugat « 675 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Polidinic Toneblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 6 9 1 8 88

MIRA-SOL Lents do contacte C / E n d e v a l l a d a , 15

Tel. (93) 674 58 46 S A N T C U G A T DEL V A L L È S 0 8 1 9 0 Barcelona

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI 8

C / Sant A n t o n i , 74 Tel. 6 7 4 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Torre amb jardí Ascensor Cuina pròpia Bugaderia Infermera Fisioterapeuta Personal qualificat Capacitat 24 places Perruquera Sant Salvador, 47 t a * . «74 4B t 3 SANT CUGAT

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

LA VIDA SOCIAL

S'ha allargat el termini d'inscripcions pels tallers dels centres cívics

Excursió de la Societat Coral La Unió Santcugatenca

De moment s'hi han apuntat poques persones RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El període oficial d'inscripcions pels tallers dels Centres Cívics dels districtes de La Floresta, Les Planes i Mira-sol, que en principi s'havia d'acabar el passat dijous dia 29 de setembre, s'ha allargat fins al 20 d'octubre perquè el nivell d'inscrits encara és fluix. De tota manera, sempre que quedin places lliures qualsevol persona que estigui interessada es pot inscriure fora d'aquest termini adreçant-se a les seus respectives de cada Centre Cívic de 5 a 8 del vespre. El nombre d'inscrits en cada taller és curosament estudiat en funció de les activitats que es fan. Jordi Gonzàlez, tècnic de cultura de l'ajuntament,

explica que «no volem ni classes particulars ni massificades, per això sempre es marquen uns mínims i uns màxims de gent que hi cap en cada taller». Enguany, l'oferta dels tallers és amplia i variada segons el districte de què es tracti. De fet, segons ha explicat Jordi Gonzàlez, «cada barri té unes necessitats diferents i per això no es pot fer la mateixa oferta en tots». «L'ajuntament —continua Gonzàlez— fa cada any un estudi de quines són aquestes necessitats i en funció de les pautes que això ens dóna, programem». Al Centre Cívic de La Floresta es faran aquest any tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica, dan-

El taller de música de banda de Les Planes serà un dels més exitosos. Foto: ELS 4 CANTONS. sa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Al Casal Cultural de Mira-sol es realitzaran tallers de ceràmica, dibuix, color, manualitats,

pintura, natura, expressió artística i lleure, escultura, costura i teatre. Finalment, al Centre Cívic de Les Planes es faran tallers de cos-

tura, manualitats, guitarra, gimnàstica de manteniment, música de banda i pintura. Tots els tallers estan subvencionats per l'ajuntament.

RESTAURANT La Nansa

I Sant Cugat.— La Societat Coral La Unió Santcugatenca ha organitzat una excursió de dos dies que es realitzarà el cap de setmana del 21 i 22 d'octubre. Durant aquest temps, els excursionistes visitaran museus, monuments i fàbriques artesanals de localitats catalanes com Vallbona de les Monges, Sarral, L'Espluga de Francolí o Montblanc. Les places són limitades i els interessats es podran inscriure fins al 13 d'octubre a la secretaria de l'entitat de 6 a 2/4 de 9 de la nit. El preu de l'excursió és de 8.800 pessetes pels socis de La Unió i de 9.200 pels familiars i amics d'aquests. Abonant un mínim de 4.000 pessetes per avançat es pot reservar el seient de l'autocar per ordre de peticions. Per a qualsevol consulta o informació, els interessats poden trucar als telèfons 674.10.06 o 674.99.87. /R.L.

> PARADA/

FONDAir Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

ON MENÍ

§ Fregidoria-Marisqueria

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA R a m b l a C a n M o r a , s/n

Crta. Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 6911 52

MINI-GOLF

08190 SANT CUGAT DEL VALIES BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÉS

LA FLORESTA MIRASOL RUBÍ

SANT CUGAT

34231/181838

C/ Santa EngrJKia, 15 Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT CAN

/^\

BARATA

Ctra. de Rubí a Safaadel km 15,200 Tel. 697 06 52

M119»1Z>3

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

Baixada de l'Alba, 20 Tel 671 16 75 08190 St. Cugat del Vallès

BESTAUBAKLCA1ÍID& XERCAVJNS RESTAURANT CAN OLIVÉ Rf£r.ELV!Ej£RQBlfREST.RANCHO ELÍASO MASJANER _LAE0NPEB05A_ LANANSA WACXIM EIPOBTALET LAPALTA CAN AMETLLER CHEZPHUPPE

c/Ue6.XIII ctra,_Cers!anyola, 9. Sant Cugat. d Altamira. 36 C7 PmEstaoó. 15 d Guadalajara. 14

.. suaaòüaa&-20 ara. Sabadell. 47 a Guatlla. 20 - Els Avets

.pLdeLDLSusrdieL 14 rambla Can Moca. 24 cLCamiarLAmetllej. sln plaça Pep Ventura. 5 .__. _. d Valldoreix. 68 CBEE RESTJCANTWA EL MEXICANO tí EndavaJaía. 10 LA GRANJA d SL Antoni-plaça Barcelona c/Enric Granados. 7 BOKATAS placa Hospital. 35-37 GRANJA BAH EL MONESTIR placa Augusta. 2 RESTAURANT CA L'ÀVIA d Sant Antoni. 13 HESOMENYS tf EJW Rpgmt, 14 BAR REST. EL HOÜ ptoíiPsp_yjntuïa.3 _ CAN BARATA Ora. Rubí a Sabadell, ta.15,200 QrVW.» LA CANTONADA EL TAST ... cJAltomSall·9 REST. PANXA CONTENTA pg. Olabarria, 69 .... Jite.Cac.Mif8.s7n PARADA IFONQA d Baixada de l'Alba. 20 eBASERUOA BOJJRA BAR RESTAURANT EL MESÓN placa Octavià. 5 BBASERIA PEL MERCAT V E O . , plaça Pere San, 6 BAR REST. CASABLANCA cJ Sabadell. 47 plana Hospital. 6 p|.Uuls Mulat. 1 -GlSATCAFi &LTjfflebJaB(a2-8j9cal4 C/AfonsSala.24 LAEASIAJOIXA. ttfflBAM u2 g SanB Engràcia. 15 HNKSOLF BAR MCSC CaffiLCülSarixei 47 CASBeT rambla M. Jacint Verdaguer. 185 RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MAS R O M Placa Mas Roig, 4

692 24 2.4 Dijous tancat excepte lesius 580 3129. _Sasení. rosa, banquet _ 580 88 39 _£yjna. dejnsBat 691 73 55. J e K j j n a M S .Obert tpta la setmana 674 38 03 . Cuina catalana, t>an»iejs Tancat dium. nit i ditl. no festius 674 2315 Cuina variada Tancat dimecres tarda 589 2571. 6991152 Paelles. marisc, ftsgüL Tancat dimarts nit i dimecres.. 699 55 58 Menú, degustació _ Tancat diumenge .588 5468 jízzenicujna catalana Tancat djymenge-dillg.ns larda-nit, 589 5011 FranMurts Obert tots els dies 674 91 51 ..Cuina mercat Especialitzat en bacallà 674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tancar diss. migdia i dium 675 28 26_ ..Gnpsjntraaas 56918 25. Cuina i música autèntica 6755246 _ÇA«nacasolana 675 3141 Brasena _.._ _ 589 19 7? Entrepans especials Diumenge i (est. obert a parir 18h 5895492 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

5891740 Menú Pari i prod. Ibèric .... .__ 697.06_! 675145L 584 2332.. Creps. amanides, menús Obert caria dia Marisc, menú, cuina mero.. Rapar» a partir deies 121. 589 15.C8 _J3tsHtoteldia 58986Í7_ ...Dilluns vespre tancat ..... 589 26.97.. 6741675. . Tancat diumenges nü

674.10 47__ 58SJ240. 674.5357. 675.28 52__ 589J1J1. 675.36.5A. 6751503 675.1402. 589 29 7V 589 50 83 674.11.4.1^ 675 00 86

Calçotada

Obert lot el dia .menjar Dasc .Obert lojs.jis dies Karaoke , Tancat dilluns MenjjjJe dimarts, a dijous

HÜten Tota una tradició n.0cMà,5.Td.6741047fi89Z7<B SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA 5DAÓERIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT ™™.n~™ H o r a n de 7 a 24 h 3407SMQ220

MenúJüari Piaeria, çrepena Creperia bretona Camalabrasa, tapes Menú diari Ltntrerjsos,__ObertJota la setmana DiaslestiusbutetHiure Xai. entrecot a la brasa Tancat diumenge nit

Mercat Pere San Parada 306 Sant Cugat del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXA CONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 5 8 9 06 07

^tioa.í'* CASA FUNDADA L'ANY 1964 CUINA CATALANA SALÓ KR A BANQUETS

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

tabUi, 15 -1*1474310) NVNIA ROKSIA ( S * ü j * U Vdfe)

APUNTS

36 LA VIDA SOCIAL

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 6 d ' o c t u b r e d e 1995

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1 . - Dit del qui es troba en un estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, o m brívola. 2 . - Arbre sovint en estat arbustiu de fulles v e r d e s tot l'any. P o r c i ó de línia c o r b a , al revés. 3 . - Personatge bíblic. Beguda refrescant p r e p a r a d a a m b cafè. sucre, gasosa i a v e g a d e s una mica de brandi, al revés. El nord, 4 . - L'est. Estàtua d ' h o m e emprada per a sostenir una cornisa. Nota musical, al revés. 5 . Cap d ' A n y . Aïlla. 6 . - Matricula de Canadà. Solar apte a edificarhi dins un nucli de població. Riu d'Africa. 7 . - Batuda. Meiosi. 8 . - Al mig de l'iris. Sencers. La vocal de sempre. 9 . - La primera de totes. Olivera. Nom de consonant (plural). 1 0 . - Clot. Usar amb excés. Verticals: 1.- Accions mancades d'encert. 2 . - Se'n pren un reposant una mica a b a n s de r e prendre una feina. Nota d'escarn i afront, l'oest. 3 . - Espígol. Nom d ' h o m e . 4 . - Publico i p o s o a la venda un llibre. Contracció gramatical. 5 . - Preposició, al revés. Nom de la regió italiana de Basi licata durant els a n v s 19.12 al 1947 6 . - No cuita. Vocal que fa por. Conducte pel que ningú pas-

GIRALT

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 sa de forma voluntària. 7 . - Mast u r b a c i ó . a u t o e r o t i s m e . Urani. 8 . - Nitrogen. V a n a m b els e t s . E m o c i o n s b à s i q u e s que solen manifestar-se a m b una forta descàrrega del sistema n e r v i ó s a u t ò n o m . 9 . - Xeix. C o r o n a de rel o rema I planta I. 1 0 . - Metall. 1 Is sants son d ' o l i v a i consagrats Símbol d e l'erbi. 1 1 . Cal^.n q u e es forma subjectant una sola al peu amb cordons, be-

tes o llenques de cuir (plural).

•jrsaiqy '1°S "'OI '«"••! "!IO 1 "'6 H'SUHIH

R SOl.ER

l.i Montse. amb el seu aos Patufet, t-'oio J A Ml'l \

Montse Vilaret Foncuberta Sempre ha estat en el centre de la vida del poble i eol·labora amb entusiasme en totes les aetivitas que s'hi fan s que es feien i avions estan totes ei :si. Però jo puc d i r ... e e n t q u e p e n s a això s e quivoca. Aquestes tasques Min f e i n e s q u e et d o n e n m o l t .r.es q u e d i n e r s , et d o n e n satisfacció, amistats, corn. i v e i n e n l s . . . " . "A S'.'.'ÍC U'i í''" UI1C I S i l SCU V o s t è es confessa ei inipanv d'acíiv itats. ( 'ol-la. i m a n t d e la p o l í t i c a . P e r hoia i a-si^tei\ a tots els que'.' a c t e s q u e p o t . 1 a n t a\ lat a ] u — « C r e c que aquestes acd a ('\\\ is c o m col l a b o r a e n Sempre m ' h a agradat tivitats v o l u n t à r i e s i la v i d a la I e s l a d e l ' a r d o r o a s s i s t e i x la p o l í t i c a , p e r ò m ' a g r a d a la associativa son parts molt a u n l'c^lival o r g a n i l / a l p e l p o l í t i c a b e n feta, feta p e l i m p o r t a n t s p e r p o d e r fet un ( entio Popular Aiulalu/. p o b l e i p e r al p l o b l e . D e s p o b l e viu i e s p i r i t u a l m e n t ( a s a seva e s u n c o n t i n u a n a r g r a c i a d a m e n t a v u i n o hi h a ric. L l à s t i m a q u e avui d i a i t o m a r d e persones; ara un p o l í t i c s ; la m a j o r i a d e l s q u e la g e n t e s p o c a m i g a d e veí q u e p r e g u n t a p e r e l l a . fan p o l í t i c a n o e n s a b e n ni c o l · l a b o r a r a m b les e n t i t a t s . a r a u n titlmirutlor del seu un borrall, p e r a mi n o m é s Estem en una època massa g o s q u e vol s a l u d a r - l o s . u n n'hi ha un o d o s . J o intento consumista i tothom pensa altre q u e d e m a n a alguna c o estar ben assabentada del q u e fer u n a f e i n a s e n s e c o sa... A q u e s t a d o n a d e s e q u e p a s s a e n el m ó n p o l í t i c . brar-la es p o c rendible. Es t a n t a - q u a t r e anvs ticixaria i haig d e dir q u e últimament p e r això q u e avui Sant C u g a t esgotada molta gent m e s n o m ' a g r a d a g e n s el q u e p a s h a p e r d u t m o l t e s d e les a c jove q u e volgués seguir sa al n o s t r e p a í s i al el s e u r i t m e i n c a n s a b l e . m ó n . D e vegades crec q u e el q u e fa falta é s —Montse, a quantes m e n y s m a l a llet i m é s associacions h a estat ganes d e treballar pel v i n c u l a d a al l l a r g d e l s b é d e tots. E s molt d o anys'.' lenta aquesta m a n e r a — «A moltíssimcs. S e m p r e h e e s t a t u n a — N o m : M o n t s e r r a t V i l a r e t F o n c u b e r - q u e t e n i m la g e n t d e fer c a p e l l e t e s i t a n c a r - t e ta. persona molt sociable i en les teves idees sense m ' a g r a d a ajudar i col·la- — L l o c de naixement: B a r c e l o n a . b o r a r a m b tot el q u e — D a t a de naixement: 28 d e d e s e m b r e voler escoltar els altres. I això passa a t o t a r r e u , puc. H e estat d e s d e 1922. d e s d e la v i d a a s s o c i a s e c r e t à r i a d e la p r o t e c - — E s t a t civil: V í d u a . t o r a d ' a n i m a l s fins a — P r o f e s s i ó : S e c r e t à r i a , a r a j u b i l a d a . tiva d e l n o s t r e p o b l e p r e s i d e n t a d e la s e c c i ó — A f í c i o n s : « L a n a t u r a , e l s a n i m a l s fins a l s p a r t i t s p o l í t i c s . H a u r í e m de fer de tot femenina de Creu Roja i l e s p l a n t e s i la p o l í t i c a » . el m ó n u n sol lloc, d e S a n t C u g a t . H e e s t a t — U n llibre: «Guerra i pau, d e L e v abaixar fronteres i n o al p a r t i t s o c i a l i s t a m o l t s Tolstoi». a n y s . V a i g p o r t a r u n — U n a p e l · l í c u l a : «Allò que el vent e s t a b l i r m a i c a p b a r r e r a ni d i f e r è n c i a . E l s p o l í g r u p d e g i m n à s a la llar s'endugué». d ' a v i s i m é s t a r d v a i g — U n a m ú s i c a : « L ' ò p e r a i t a l i a n a i, e n tics h a n d e r e s p e c t a r - s e entre u n si altres encara estar u n any a Cultura. g e n e r a l , la m e l ò d i c a » . E n c a r a sóc secretària — M à x i m a aspiració: «Voldria u n m ó n q u e tinguin diferents idees polítiques o siguin de l'associació d e veïns, de p a u i tolerància sense racisme de diferents partits». c o l · l a b o r o e n la F e s t a i e n el q u a l t o t h o m e s respectés». \lii\lsl s \ \ I l.a M o n t s e I SiinI C u g a t imiiia i i v . t n s . i M c m e n t p e r m l ( i m a t , - .. i n p r e d ' a c t i I.ll '. II .ICti\ it t, d e '•ccuuni ni o o : cu n lo i .d' •ii l'assemblea en s c i: i h I e: i. ;u'i a urp.mvada I ; x lli l'a l l l c l . Ull C O s s c l

d e Tardor... P e r ò a r a com a r a . e n a q u e s t m o m e n t . tinc p o c a t e m a i c r e c q u e haig d e t r o b a r a l g u n a c n v i MK s p e r ferI o t e s .iqiu'si, •• s. H I isq u e s s e n s e c a p i criiii'.c: ICIO p e r ò q u e t a n i n v c r t u ni' • l de t e m p s , L s rendible d e dicar tant d'esforç sense c o brar.'

«La meva afició és la política»

tivita

ass* ie

J. ESCUDER .i n-.ia sapa hi podreu trobar el nom de \uit es aromàtiques i medicinals

K 2

B A

1 C

A M

L O Y

R Q

L G

N O

E O

Les negres juguen i guanyen amb una amagada maniobra.

1 P M G

K S

Ç R

M O A

1 O

A T

E M R

M K

L O

N O

L Q

N N A

IOJO([ 'HOUOJ t.ïuj.\iii i:||,>>tu 'R[o^ur;i *Í![]ILUEIUH;> 'IUEUIOJ *triu3y\ : o p n | o s

JEROGLÍFIC

•>™>.mira s'+i*LLa*a t •d*i V M t -oi a - +<&v a * a 7- +.FV z 'asi 1 :?P"i°s

SOLUCIÓ DIFERENCIES

GIRALT

MUNTANYA La nit de Sant Joan hom hi encén una foguera.

GOS AN0RIG

NORD OEST

<o) i s a o (01) s^AHïi i v v N o y i o (") craoN (*>) s o o Q D I N V J :opn|os

APUNTS

ELS 4 CANTONS /Divendres, 6 d'octubre de 1995

ELS CINEMES «Alerta màxima 2»

4t8,7Jfe^pjjr

4 Apolo»

«Atrapado» Director Desmond Nakano. Intèrprets: John Travolta, Harry Belafonte, Kelly Lynch i Margaret Avery. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • El món està dominat pels homes i les dones negres, els quals mouen els diners, prenen les decisions i administren els recursos culturals. Un treballador blanc és acomiadat de la feina sense avís previ i decideix segrestar el propietari de la fàbrica. En la fugida els dos personatges comencen a conèixer-se mútuament i, fins i tot, a comprendre's.

'\!\

MW—1*»»

4.00,6,05, mUiUO

Divendres} dbstÉte, ú ü M

4M,ec6;&f*ga 4^0,7.15,tt#

üontecaito Atefe mirin»* bfe8ndre$ldjs3ab£a.ú£ina I

I I I

• " -

+^M^^ tiim*! jffjyjT^

• CERDANYOLA

&jfl»to2 OparacteBHlÉit * l t ü l Ü n i S JMÚtàÉMn

4.15,6.15, ^5,10.15

Kuraaa<1 -" Apotol3

mf**x*

4.15,655.^1045 44S, 6.45,**, 10.45

*'"'-A

«Regreso inesperado»

«8.7,0%

Congo Dfesoontado*

T SABADELL t l | l P , a É t t LafiardemiMcmto " . "5C

fHwppw

,,' p-»•

'-r.,

Operanfài O A M Í / •' • Watanptó Desperado mmtim ttfesaMe, última projecció: 10.45.

«Apolo 13» Director: Ron Howard. Intèrprets: Tom Hanks, Kevin Bacon i Bill Paxton. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • L'Apolo 13 té problemes i és possible que no pugui tornar mai a la Terra. Els astronautes Lovell, Haise i Swigert s'enfronten a la terrible realitat. Els tècnics, des de la Terra, intenten guiar la càpsula cap a l'atmosfera terrestre.

Recomanada: R/7. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Quan torna de la guerra, un jove soldat es troba, inesperadament, amb la filla d'un adinerat propietari de vinyes, la qual acorda casar-se amb ell perquè l'ajudi a enfrontar-se al seu pare.

T SABADELL

• SAN CUGAT

Director. Geoff Murphy. Intèrprets: Steven Seagal, Eric Bogosian i Everett McGill. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Travis Dane, un maníac expert en tecnologia brillant, ha segrestat el Gran Continental, un majestuós tren de passatgers travessa tot Colorado. Durant el seu viatge cap a les muntanyes Rocoses, Dane utilitza un impressionant desplegament de tecnologia ultramoderna per desviar un satèl·lit, una arma terrorífica que gravita sobre la terra. El seu pla és destruir tota la ciutat de Washington, i només un heroi seria capaç de detemi-lo.

OnaatMres Alerta màxima H Divendres i dissabte, úWma projeccid: 10.45.

«Bad boys» Director Michael Bay. Intèrprets: W:ll Smith, Martin Lawrence i Tea Leoni. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Cent milions de dòlars en heroïna han estat robats del magatzem de proves de la policia de Miami. Els agents Burnet i Lowrey han de trobar els diners o tancaran la comissaria. Una testimoni que pot identificar el lladre truca al departament de policia, però només vol parlar amb Lowrey. Com que aquest no hi és, el seu company Burnet es fa passar per ell, i els dos agents intercanviaran les seves identitats per no perdre la confiança de la noia.

«Congo» Director Frank Marshall. Intèrprets: Dylan Walsh, Ernie Hudson i Joe Don Baker. Recomanada: R/7. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

4.00,6.00,8,15, T0.45 4.00,6.00,8:15,10.45 4.00,6.00,8,15,10.45 S.15,7/«,1fta& Tarda continua 400,6.00,8,15,10.45

• Una companyia americana de comunicacions envia una expedició al Congo perquè sospita que a la zona hi ha un jaciment de diamants químicament purs.

«Desperado» Director Robert Rodríguez. Intèrprets: Antonio Banderas, Salma Hayek, Joaquim de Almeida i Cheech Marin. Sales: Cineart S sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un mariachi segueix la pista del cap mexicà del narcotràfíc Bucho i amb l'ajuda del seu millor amic i de la mestressa d'una llibreria, s'hi enfronta.

«Días contados»

Unpasejjlpnubes

4S0,ft5P t &S0,ta»

Kursaal 10

WatenwtM*

5.10,7J», 10.45

Kursaal 11

Alerta màdBfl

4^5,6^0,3.45,10.50

«Eclipse total» Director Taylor Hackford. Intèrprets: Kathy Bates i Jennifer Jason Leigh. Sala: Principal, de Sabadell. • Selena, una periodista de Nova York, es veu obligada bruscament a reviure el seu passat quan la seva mare, és acusada d'assassinat.

«La flor de mi secreto» Director Pedró Almodóvar. Intèrprets: Marisa Paredes, Carmen Elías i Imanol Arias. Recomanada: R/13. Sales: Cineart S sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Leo és Amanda i és Paz, però aquests darrers noms són pseudònims, cuirasses literàries darrera les quals amaga diferents manifestacions de la seva complexa personalitat.

«Un paseo por las nubes» Director Alfonso Arau. Intèrprets: Keanu Reeves, Aitana Sanchez Gijón, Anthony Quinn i Giancarlo Giannini.

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. S89 24 81

2a SETMANA

i*-**it KtSAStMflK

flCINESR Al nrvtl it l'·ip·ctldor

K l-: V l N

^^^^^^^^^w

C O S I

WATE RW(3ÍpD

imA\mmvAM<A\m 3.55 - 6.05 - 8.15 - 10.25 APTA

THmKTttMa 2k.pttt>

Nil'

4a SETMANA

(t)Hcrtífc»ef> f

4.30-7.15-10.00 APTA

2 M ) ptcv

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

ESTRENA

APOLO 13

Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Kevin Costner, Tina Majorino, Jeanne Tripplehorn i Dennis Hopper. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I En un futur, la Terra ha quedat inundada a causa del gel fos dels pols. Mariner, un mutant semiamfibi, proveït d'aletes i escates, guerrer i solitari, busca un tros de terra, acompanyat per una dona i una nena misteriosa, però troba un perillós enemic, Deacon, que lidera els perillosos Smokers.

R Torreblanca

Cuando utio pesa aufttro toneladas, es difícil sor un arma secreta.

. ,^&t>4 kTiUKtMWkís' Wi·s*t*»mMt

«Waterworld»

Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Vietnam. Els soldats nord-americans es comprometen amb els habitants d'un poblet a aconseguir-los un elefant.

Director Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. • Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat «Operación elefante» terrorista s'enamora d'una pros- Director Simón Wincer. tituta drogoaddicta, filla d'un Intèrprets: Danny Glover, Ray guàrdia civil. Liotta i Denis Leary.

221 SANT CUGAT ESTRENA

Kursaal 9

Director Yves Simoneau. Intèrprets: Jamie Lee Curtis i Peter Gallagher. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Jude torna a casa, tres anys després d'haver deixat el seu marit i els tres fills, i els demana perdó. Ella admet que va cometre un error, però Robert, el seu marit, no li vol donar una nova oportunitat, però malgrat tot, eÜa té la llei del seu costat. Jude explica al seu fill que la culpable de la seva desaparició és Callie, la nova companya del seu pare.

^^^^^^^^^^W

^^^^^^WB^HÍ

^^^^^^^^^R

Cmmttmét ffmm»tíanja

mUuavètUs

4.00 - 6.05 - 8.10 - 10.20 M A J O R S D E 18 A N Y S

^MHHMmmS

^HMHHHRwl

JMWBWBBHWR

'ítuSTt

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 MAJORS DE 7 ANYS

^^^^S&SSLI

r*Sn*k

t&ff€tQ Ctémít

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L'AGENDA bzl\* • Divendres 6 —Bru. Sta. Fe.

• Kàdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7;30 li../.'/ despertador. amb .loan Vallve. -I)c 7: .1(1 a

10 !>../•/ IJÜIV del

monestir Revista d'actualitat IV 7:.^0 a l» li..noticies d'anihil general. I)c l> a 10 li.. la lera edició ilc l'intormatiu Smil

Cugat

ttuit.

I)iiiçit i pre-

sentat per \ a \ i e r De 10a I2:4> h.lhes el

III.ILM/IIIC

hspais

Fornells. i/V radio. de

di-

vulgació. cntretenimenl i participació. Presentat pel Ma rihel ( avuclas. De 12:45 a 13 h.. Amb moll de gust. espai de gastronomia amb Pep Blanes. De 13 a 13:311 h.,\,iní Cm,-í/f .lvt</. linformuliu.2siu,i edició. Edita i presenta Natàlia Linares. De 1.3:31) a 14 \\ .Imitats. Dirigit i presentat p e r Xavier Casanovas. De 14 a IS h.Vol tic tarda. Musica suau seleccionada per Albert Martm. - D e IS a 21 h..-l/ llum. C n programa de Salva Vallve. Els divendres, de 20 a 21 h.Miff liafí. Musica bi·avy amb Marc Picanyol. de 21 a 21:20 U.J.esportiu. Dirigit i presentat per C a r m e Reverte. De 21: 20 a 23 h.,Scm.s i eslels. Presentat per Pere Pallissa. -de 2 3 a 2 4 h : Dilluns:.1í/i/cYí any. si'. Un programa d e Salva Vallve. Dimarts: L'estrena. I espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores cures. A m b Eduard (iarcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: l'iure a la terra. Programa de Xavier Casanovas. Natàlia L i n a r e s i M ò n i c a Costa. Divendres:l aliés sense Fronteres. Presentat per Eatiha i H a med Ben K a m m o u . De 24 a 7 li..A/ii.viVn al ten costat. De 7 a 24 r u c a d a hora. connexions a m b Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Valies dels serveis informatius. • Dissabte De S a 'i li../-.'/gall del monestir, a m b Xavier Fornells. - De l) a 10 h.,l'iure a la terra. (Repetició). —De 10 a II h.Jlores extres. (Repetició). D'l 1 a 12 hJiameOwr. Amb Xavier M o n t e r o . De 12 a 13 h../:7 magatzem, A m b Oriol Costa i A m a n d a Sans. De 13 a 14 h. Avant Matt. A m b C a r m e Reverte i la redacció d'esports. De 14 a 15 h..l'aliés sense fronteres. (Repetició). De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos uHv.ïAmh J o s e p Maria Alvira. De 16 a 20 h.Súper DJ. presentat per Xavi M o n t e r o . De 20 a 21 h. Mones vibracions A m b David Villena. De 21 a 22 h..Salmaia. a m b lesus A g u i l e r a i I ulla ( ' c r o n .

De 22 a S h.. Musica costat.

ai teu

• Diumenge De S .i w li.././ dia del Senyor. IK l ' a 'i:30 h.J:sport en Mana.

™- K*W

Ie i a edició.

De l '.30 a 10 h.J.I racó de ui poesia \ t n b Joana Francesca (i.ircia De 10 a 10:30 h.Arrels. I n i p i o g i a m a de Rogcli Padró. De lll:3ii a 14:30 li.. Roda il'amií s .Amb Pere Pallissa i Joan Fàbregas. De 14:30 a 15 h.Jsports en .'••ar\a. 2 o n a e d i c i ó l)c ^ a lli Ii..-li/in7/.s .•.'!<•-

SupcrlH. 20 De í llVilDe 20 : i i Jh'Ill'S (ions. Musica al teu De 22 costal. Dissabte i diumenge, de S a 22 h.. connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

TINC UNA MOVIA t UN NdVIO, QUÈ PASSA?

• Dissabte 7 —Roser, festa de les floristes. • Diumenge 8 — R e m e i , Sergi, R e p a r a d a

• Dilluns 9 —Dionis de Pans,

• Dimarts 10 Tomàs.

W*^Tfc« ^fc z*f<nBÈ

• Dimecres I I Sta Plàcida, Soledat • Dijous 12 Mare de Deu del Pilar.

DIVENDRES • Sant Cugat • T e m p o r a d a Centre Cultural — A les 10 del vespre, representació de l'obra Krampack de Jordi Sànchez a m b Ester Formosa. Joel J o a n . Jordi Sànchez i Karim Alami.

D I S S A B T E • Sant Cugat • T e a t r e infantil —A les 6 de la tarda, representació de l'obra El garrofer de les tres taronges, un homenatge a Joan Miró a càrrec de Marduix "Titelles als Jardins del Monestir.

I .'actor Joel Joan hi participa. I mo: FI.S 4 CANTONS.

«Krampack» a Sant Cugat

V Mostra de Teatre amateur

na divertida comèdia obre la temporada d'espectacles aquesta nit al teatre-auditori del Centre Cultural. Joel Joan, Jordi Sànchez. Ester Formosa i Karim Alami són els actors que interpreten a uns joves que decideixen compartir pis. Les relacions amoroses que havia tingut un d'ells amb la noia crearan recel entre alguns dels protagonistes que s'enamoraran deia mateixa persona i això donarà peu a embolics.

fusió de l'expedició de Pallassos sense fronteres a Tuzla. Actuaran les companyies Ínfima La Puça, Penjira P e n jam. T e a t r e de Paper i P e p sicolen, als jardins del M o nestir. • Sortida a Sadernes - Excursió a Sadernes-TalabtàBalmes d'Uja-Sant Julià d e Ribelles. Informació i inscripcions al Club M u n t a n y e c . Preu p e r als no socis 1700, socis 1400 pessetes. Lloc i hora d e sortida: plaça del M o nestir a les 6 del matí. • La Floresta A les sis de la tarda, música amb el grup Los Finos al Bar Dada de la plaça Miquel Ros.

• Rubí

• V Mostra de Teatre Amateur — A 2/4 de 10, representació de l'obra L'amor a totes les edats a càrrec de C o r i m b o al Casal Popular.

• Temporada de La Sala A 2 4 de 7 d e la tarda, dansa contemporània a m b l'espectacle Variació de Muriel de Cesc Gelabert. El preu de l'entrada és de 1045 pessetes.

D I U M E N G E • Sant Cugat • Pallassos sense fronteres — D e s de les 12 del mati fins a les 6 de la tarda, festa-di-

La companyia Corimbo. 1-oin: R I . H R K ' A T A .

• M o s t r a de Teatre amateur A 2:4 de 7, representació de l'obra L'amor a iotes les edats de C o rimbo al Casal Popular.

D I M A R T S

questa setmana torna la V Mostra de Teatre Amateur amb la representació de l'obra L'amor a totes les edats, de Nicasi Camps. La companyia Corimbo actuarà el Casal Popular demà dissabte a 2/4 de 10 del vespre i diumenge a 2/4 de 7 de la tarda. L'obra reflexiona sobre les diferents relacions amoroses i com aquestes prenen determinats valors segons l'edat de la parella, des de la joventut fins a la vellesa.

• Sant Cugat • Club Muntanyenc-Aula Cultural — A les S del vespre, conferencia a càrrec del periodista Vlademir de Semir, cap del setmanari de Ciència i M e dicina de I^a Vanguardia, a la sala d'actes del Club Muntanyenc. Jordi Torrijos, enginyer agrícola municipal i master en enginyeria i gestió mediambiental, serà l'encarregat de presentar aquesta xerrada titulada Ciència i comunicació. • V i a t g e m amb en (Javín — A les 10 del vespre, conferència sobre Les Açores a càrrec de Gavín, a la Casa de Cultura.

D I M E C R E S • Sant Cugat

• Sant Cugat —El divendres 20 d'octubre a les 10 de la nit concert de l ' O B C . I n t e r p r e t a r a n La Flauta Màgica de Mozart i la simfonia n ú m e r o 4 d e Bramms. — E l divendres 27 d'octubre a les 10 d e la nit, representació dIdentidades a m b La C u a d r a de Sevilla. —El 17 i 18 de novembre circ a les 9 de la nit a m b Tortell Poltrona, Boni i Caroli, Los Galindos i Los los q u e presentaran l'espectacle La gran reptis. —El divendres 24 de novembre a les 10 de la nit representació de l'òpera // barbiere di Siviglia. —El divendres 1 de d e s e m b r e a les 10 de la nit, actuació d'Angel Pavlovsky. —El dijous 28 de d e s e m b r e a les 10 d e la nit concert d e nadal de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

LA SALA

• C i c l e de Música de Cambra — A 2.4 d ' l i de la nit, r e p r e • Rubí sentació de l'òpera Dido i —El 14 d'octubre a les 10 d e Eneas en h o m e n t a g e al comla nit i el diumenge 15 a 2/4 positor Purcell, al T e a t r e - a u de 7 d e la tarda, el grup ditori. A c t u a r à l'orquestra de D u e n d e presentarà El cianul'Acadèmia de Barcelona sota ro solo o con leche. la direcció de Nestor Eidler —El 22 d'octubre a 2/4 d e 7 i TOrfeó Gracienc. El preu de la tarda, Identidades a m b de l'entrada és de 1500 p e s la C u a d r a d e Sevilla.

—El 29 d'octubre a 2/4 d e 7 de la tarda. Música a m b La Vella Dixieland. —El diumenge 17 de d e s e m b r e a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra La Hostalera a m b Jordi Boixaderas, Laura C o n e j e r o i Marc Cartes. —El dimecres 22 d e novembre a les 9 de la nit, concert de Santa Cecília. —El diumenge 26 d e novembre a 2/4 de 7 de la tarda, P e p e Rubianes representarà Ssscum!. —El diumenge 17 de novembre a 2/4 d e 7 de la tarda, la companyia Focus representarà L'Hostalera a m b Laura Conejero, Jordi Boixaderas, Marc Cartes i I m m a Colomer sota la direcció de Sergi Belbel. —FI dissabte 30 de desembre a les 10 de la nit, concert de valsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

• Primera mostra de dansa contemporània — E l dimarts 12 d e d e s e m b r e a les 10 d e la nit, Haz de luz a m b la companyia Diez y Diez. —El dijous 14 de d e s e m b r e a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la ciudad a m b la companyia Danat Dansa. —EI dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete, ya a m b la companyia Metros.

HORARI AUTOBUSOS SJANER

•t'StíSf

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates221 Oh L'últim servei f m a t o el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a es 2* 50h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts ce caca hora t'ns a >es 2' 5Ch. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C ce San4 Cugat. Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena Estaco S; Ougat Mercat Torreblanca, CAP. Alfons Sa/a, Can Cadena, Estació Mira sot Mas Janer

f LtlttA 3 . SANT CUGAT-LA FLORESTALES PLANES Sortides de* de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mi^a fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mi^a fins ates22.20h. Recorregut. F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida- 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa 06 55h, 07 55h 111 55h (femers)

Al Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora fins c Ies22.16h -Dissabtes i (estius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora lins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Oies feiners, i a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 : 53 minuts de cada hora fins a les 22.23ri. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. flecorregul Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10hi als "=0 minuts de caca hora fins a les 22.10b. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.0Ch (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). CVGAT -Oies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15145 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges I festlus.la sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 6 d'octubre de 1995

L'AGENDA ALTRES ACTIVITATS

FARMÀCIES DE TORN

CONFERENCIES

TELÈFONS

• S a n t Cugat

• S a n t Cugat Farmàcia (adreça)

•Ajuda a Bòsnia —Tots els dilluns a les 8 del vespre concentració a la plaça de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i que s'aturi el conflicte bèl·lic.

•

5 Cerdanyola : Rubí ;

Montcada

i • C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Per demanar informació es pot trucar al telèfon 675 32 23. •Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament. •Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Cursos d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Curs d'iniciació a l'Institut Arnau Cadell, sobretot pels alumnes del centre, a càrrec del professor José Manuel Conde (dies i hores encara per determinar). Curs de pràctiques i perfeccionament a càrrec del professor Ricard Güell, a partir del 4 d'octubre a les 8 del vespre a la Casa de Cultura. A partir del 6 d'octubre, cada divendres a la Casa de Cultura, curs d'iniciació. Telèfons d'informació: 674 61 80 i 589 13 82. •Ateneu Santcugatenc —Curs-taller a càrrec d'Adolf. S'estudien les tècniques de les arts plàstiques. Inscripcions a l'Ateneu els dijous i divendres de 6 a 9 o al telèfon 674 60 28. •Curset de sardanes —L'Agrupació Sardanista de la Floresta organitza un curset de sardanes els dissabtes de 5 a 2/4 de 7 de la tarda fins al 4 de novembre. Informació i inscripcions a la seu de l'Associació o bé trucant al telèfon 674 67 26.

BerttguM {Afers Seta, 46) Vafe(rMg^Q«r*sva.17)

SantCunat

P***

•

Sant Cugat

5 Cerdanyola - Rubí i Montcada I Papiol •

San» Cugat

? ü E I

Cerdanyola Rubí Montcada Papiol

Gfcert (Torrat QrW, 4) Euttfe Ratat (te. Catalunya, 65) A.V*t{^.GeMt«ltt,ag

5831122

GAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

6990388

Casa de Cultura

5881382

H r V S s r t Joan Mira-sol

6747103

Casal Valldoreix

6744598

^IWVsfttan*

«742197

Ü P i W C . Montserrat Val. 6742105

6743353

Catalana de Gas Centre CÍVK La Floresta

7252944

Domènechfeg.Sant Mart, 50) Bacn(Pa.Conleias,67) Por*(Me#Rarnertoi,7) PujgferragutfBIrx Orquídia, 8)

5880647

AAf*>WCanMaj6Val.

6922367

Centre Cívic Les Planes

6755106

MProp, i Veins La Floresta

6973456

Centre Cultural Mfra-sol

5892018

AAWAieualongaUFIor.

Cinemes Si. Cugat (Resar.)

5880941

Ast. Consumidors

A Via (Av. Generi**, 36)

6683967

Correus

6747096

OM (Cita prèvia)

6741531

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Gnjenpenc*

6921130

Creu Roja Valldoreix

6742459

t t General de Catalunya

5891212

Dispensari La Floresta

6747615

H.Vaïd·Hebron

4272000 2034000

Garcia (Segòvia, 1) Capdevia (Conca, 10) A.V1à(Av.Generaítat,35)

• }

Sani Cugat Cerdanyola

I •

Rubí Montcada Papiol Sant Cugat

| Cerdanyola = Rubí Í Montcada 1 Paf*" 1 Sant Cugat ü Cerdanyola -. RUM ï Montcada i

Papiol

— 6883967

—

— —

5893080 (91)5434704

Ert. Municipal descentrant.

6742719

ENHER Rubi

6991892

Untat Coronària

2481040

Cuiettpg. reputació, 6) Ribera (Sant Ramon, 182) Cabina (Jfta.sra.de Lourdes, 35)

6740364

900313131

TeLderEsperança

900232323

Wftraciò Carreteres

4144848 2042247

6992099

FECSA (atenció al cSerrg FECSA (avaries) FFCC

6741934

MOBMciò Aeroport

4785000

Duran (Rambla Montcada, 37) A.Vta(Av.Genera«at,35)

5751543

Funerària

6740525

infern»* RENFE

4900202

668.39.67

G. Civil (Mira-sol)

6742379

Woflaacid Port

3188750

Hisenda

5891155

OMC

589 3188

Jutjat

«M9696

PoSdfeoteTofrabtefffia PROMUSA

5891732 5891732

Riem (Doctor Munto, 1) rWalgo{RbfeCerdarr/ola,1)

6920676

6740430 6922366

Cabina (rfta.sra.de Lourdes, 35)

6992099

Via (Jaume 1,20) 5645904/6643315 AV1à(Av. Generalitat, 35) 6683967 Salaven (Santiago Rusinol, 38) Tonents (Diagonal, 34)

6740645 5803904

Serra (Francesc Macià, 86)

8991343

Pardo (Masia, 2) AV8à(Av.GenerateL35)

5842139 6683967

Teixidó (rW&Celer, 97)

6741163

Parròquia Les Planes

204 75 03

Parròquia Valldoreix

6740669

ASDI

6753503

Piscina Municipal VaSdoreix

6754055

Arxiu Gavin

67425 70

Cuerpo Nacional de PoMa

6747858

Casal d'Avis SC

5891638

ENTITATS

Urgències

001

Uar d'Avis Parròquia

5890596

Policia Municipal i Prot C M

092

Club Muntanyenc

6745396 6741006 8752652

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125 8747012

Taxis (parada)

6740897

EiTot Sara Cugat

5841645

Ràdio Taxi

5884422

GnjpSup. Immigrants

6748661 6749314

6683967

Rsp·ol·ftita

6741S80

Rado Sant Cugat

675 59 59

Sant Cugat Comerç

5740822

Televisió S a * C U B *

5895368

SAUR (Aigües)

»a»*i

Els 4 Cantons

6896202

5809700 6990291

es 250 pessetes. Informació al telèfon 280 35 52.

—Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

•Activitats de tardor al Parc deCollserola —El 7 d'octubre, el 4 de novembre i el 2 de desembre, passejada per la Serra de la •Club Muntanyenc mà d'un expert guia del Parc. —Grup de muntanya per a nois Combina el recorregut en aui noies de 11 a 14 anys. Tetocar i a peu. El preu és de lèfon d'informació: 674 53 96. 1.000 pessetes. Informació al —Grup xàfec. Activitats infantelèfon 280 35 52. tils al club cada dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la —El 15 d'octubre, el 12 de notarda. vembre i el 17 de desembre, excursions guiades en bicicle—Presentació de poemes pel tes per itineraris marcats amb concurs de poesia satírica fins el suport tècnic de La Tenda. el 25 d'octubre a la Casa de Les sortides es faran a partir Cultura. Per més informació de les 10 del matí. El preu trucar als telèfons: 692 11 13

CREACIÓ I DISSENY

OCTAVK) SARDA

/#/£

Parròquia Si. Pere Octavià

Comissaria de Poficia

i 674 0 2 8 1 .

• C a s a de C u l t u r a

Oficina Municipal La Floresta 5880847

Coral de la IM6 Esbart Sant Cugat

6747749

PsreJro (Av. Catalunya, 51) Faret (Sant Jordi, 25) GUx; (Major, 25) A.V»(Av.GerBraW,35)

AUX VYD S A .

EXPOSICIONS • Sant Cugat •Mercantic

—Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet a l'altura de l'hipòdrom. Obert tot el cap de setmana. El telèfon d'informació i per fer qualsevol consulta és el 674 49 50. •Firart

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES O'ACTUALfTAT DE LES MILLORS MARQUES

-Firart. Exposicions el primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir. •Rubí —Fins al desembre, exposició al restaurant Disbarats de Terrassa de 16 figures de l'artista rubinenc Pep Borràs. Obert d'l del migdia a 4 de la tarda i de 8 del vespre fins a les 12 de la nit. —A l'Aula Cultural de la Caixa de Terrasa exposició de l'obra del pintor rubinenc Baques.

•Viatgem amb en Gavfn —El dia 14 de novembre, L'Iran monumental (primera part). Amb les dispositives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i, sobretot, les mostres monumentals que en queden actualment. També es tractaran els costums i hàbits socials d'aquest país, que en els últims anys ha fet un gir cap al fonamentalisme islàmic. —El dia 12 de desembre, Kenya i els massais. El viatge amb Gavín permetrà veure un país d'aquest país africà des d'un globus, saber com viuen els massais i conèixer els costums dels lleons en llibertat. •Rubí

• Pla de reciclatge del comerç —Del 2 al 17 d'octubre, curs sobre La reconversió dels mercats municipals a l'agrupació Rubinenca de Comerciants. Organitza la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i Comarca. El preu del curs és de 5000 pessetes. —Del 9 al 19 d'octubre, curs sobre Comptabilitat informatitzada de 2/4 de 3 a 5 de la tarda, a l'agrupació rubinenca de comerciants, carrer Sant Pere n.13. El preu del curset és de 5000 pessetes.

BIBLIOTEQUES • Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. El telèfon d'informació i per a consultes és el 674 11 50. • La Floresta —Biblioteca de l'associació de propietaris i veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. El telèfon per informació i consultes: 674 20 89. • B i b l i o t e c a del M i l · l e n a r i

—Biblioteca pública municipal, situada al Centre Cultural. De dilluns a divendres de 4 a a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, obert també al matí: d'U del matí a 2 del migdia. Dissabtes obert de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Situat a l'Anriu Nacional de Catalunya, al carrer Rei Jaume I s/n. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta tots els dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8 del vespre.

Si creus en la

JOIERS- TALLERS PROPIS MEGA , BREJTLING

Sant Cugat del Vallès. « s e » 1 7 9 9

<$r!¥tServei Gratuït a K€dD* Domici i

Mercat Pere Son, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

6745129 2684567

6883967

SEGURETAT

nffi*

674 SO 49 6742089

H. Sant Joan de Déu

(1)D'1/4de10belma1í d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) Dl/4 de 10 del mati d'avui ales 10delanit. (3) De les 10 de I anit a 1/4 de 10 del mati de demà.

Caixes | r j Fortes

874 2808 6742018

085

CAP

Rubí Montcada Papiol

ï -

8881088

6888080

6320676

; ' U

Sant Cugat

0743371

Mates La Floresta

Bombers Betatorra Bombers GeneraRat

6753344

Uorens (Santa Maria, 27) Vahs (Avaa. Catalunya, 17)

JJ Cerdanyola

fe»

6755106

Morat (Santa Tensa, 40) Rfcera (Sant Ramon, 82) Baatt(MlBiFQmanab,1) rHft^peBagut(BwOrojirJa,8) A Via (A* Genera**, 35)

Sant Cugat

•

—

5692286

rtabutantlMPIaïM

« U V i W Mira-sol

Cerdanyola

Papw

«Mtlll

Ajuntament

Bombers RuW

«740483 6B21130 8896899 6883967

•

* RuW i Montcada

SERVEIS VjeMniMi (parada)

SERVEIS

33032*01250

^aOItltOlt

Santiago Rusinol,

KRONQS

•JUNGHANS

Tel. 674 58 54

(IloujIojJacTOli

Sant Cugat

Humanitat, ajuda aquells que Fes-te soci de lluiten Creu Roja pels seus drets.

CANTONS

Divendres, 6 d'octubre de 1W5

Sant Cugat del Valle»

Sant Cu^Ht dd Valle.: C Xcrnc * « • 5S4 >>: N.

L ' E N T R E V I S T A

MAGDA ORANICH. «

Advocada, cl seu nom ha estat sempre vinculat a la defensa dels drets humans, i els de la dona en particular. La seva lluita ve d'antic. Amb Marc Palmes va ser la defensora de Jon Paredes Manot, Txiki, el darrer pres executat a Catalunya, el 27 de setembre de 1975. Aquell dia van ser legalment assassinades cinc persones a Espanya. Els cinc últims morts de Franco. JORDI íiRAi:

F o u v l . O U I ARA.

«Es va mobilitzar tothom, fins i tot el Papa, però no hi havia res u fer. En Franco va arribar al poder per la força de la sang i va morir tacat de sang»

veixo a pontificar-ho. Estic segura que Txiki ara r e b u t j a r i a les accions d'ETA.» —Era tal com ens l'han presentat o, com als herois caiguts, se l'ha magnificat com un gudari valent i sensible? —«No, no, no se l'ha magni-

ficat gens. Jo ho vaig viure de molt a prop, perquè vaig ser la primera que el va poder veure a la presó i l'última persona que el va abraçar. Era més o menys valent, però es va trobar en aquella situació i va decidir portar-la amb tota la dignitat del món.»

—Com va afrontar la mort? —«Recordo dues frases que van dir els militars després de matar-lo: 'Es un valiente', va dir un, i un altre li va contestar: 'Lastima que no sea de los nuestros'.» —Va ser crueltat que els sis guàrdies li disparessin un a un? —«Li van disparar molt a poc a poc i a la panxa. Ell no va morir d'aquests trets, sinó del de gràcia. No puc saber si ho van fer expressament o per ineptitud. El que sí que sé és que eren voluntaris.» —Ara es parla poc de la pena de mort. Es pot dir que mai més no serà legal matar algú a l'Estat? —«Totalment tranquils no hi podrem estar mai. I això val la pena recordar-ho. El que sí que és cert és que a l'Europa democràtica es fa difícil pensar que el malson torni, però també pensàvem que era impossible una guerra, i la tenim a quatre passes.» —Cal no baixar la guàrdia... —«I tant que no! Als països islàmics, i per afers com l'adulteri. l'homosexualitat o la prostitució, es condemna a mort d'una manera habitual. I en una societat avançada com als Estats Units no paren d'aplicar-la tot i que s'ha demostrat que no fa disminuir l'índex de criminalitat.» —Fa ducs setmanes va tornar de Pequín, on va participar en la IV Conferència sobre la Dona. Per a què va servir? —«Per conscienciar, perquè es parli dels drets de la dona i per obligar, legalment o moralment. els estats a respectar-los.» —Què en destacaria com a més positiu? —<Que es considerin crims de guerra Ics violacions en zones de conflicte, que les dones tinguin el mateix dret a heretar que els homes, que s'accepti que els drets de la dona formen part dels drets humans, que la dona pugui decidir sobre la seva sexualitat i la maternitat, i la condemna de l'esterilització i l'avortament forçós.» —I alguna cosa anecdòtica? —«Per primer cop fins i tot el Vaticà ha anat una miqueta més enllà en el reconeixement del dret de la dona a decidir la seva sexualitat i el nombre de fills.» —El pitjor de la conferència? —«La força dels integrismes. Estaven infiltrats arreu.»

Animals

Advocada. Va ser codefensora de Jon Parcdcs Manot, «Txiki»

Van faltar vuit setmanes per salvar Txiki»

M—Fa pocs dies va ter vint anys que va veure com mataven Txiki. —«Si. Això no s'oblida en la vida i espero no tornar a veure-ho mai més, i menys encara si ho fan legalment.— Val la pena recordar-ho? —«Oh i tant! Vint anys ja són part de la història, i espero que la pena de mort continuí essent història, però crec que es important recordar cl que va passar perquè no loini el malson. No val a dir. No hi pensem mes.» Va creure en algun moment que la pressió internacional evitaria cK afusellaments? "Fil estava convençut que el matarien. Nosaltres pensàvem que el temps jugava a favor nostre. Però ens va fer falta mes temps. Vuit seimancv" Va estar amb ell en capella. 'No us hi amoïneu, que no hi ha res a ter", va ser una deies trases que més vegades \a repetir aquelles d o t / e hoies. S'havia mobilil/at tothom, fins i tot cl Papa. però no hi ha\ia res a fer. En Franco va arribar al poder per la força de la sang i va morir tacat de sang.» — Ha canviat la percepció que té d'ETA la societat'.' —«Totalment. Aquella organització, aquella ETA, no té res a veure amb la d'avui en dia.» —Molta gent llavors els tenia simpatia. —«Gairebé tots els demòcrates donàvem suport a les accions contra la dictadura. A Euskadi hem discutit moltes vegades si actualment Txiki seria o no d'ETA. Jo, personalment, estic convençuda que no, però tampoc no m'atre-

t •: MM A M : HI CUYAS

•

j arquitectura —entre altres factors l'arquitectura— es veu que explica per quin motiu les famílies es desempalleguen ara dels avis i els porten a una residència: el pis és petit i hem portat la iaia i l'avi a una residència perquè allí estaran més amples i tindran companyia i els renten i els donen el menjar que els convé. L'arquitectura, però, no és impediment perquè ara la gent es fiqui a casa seva tota mena d'animals: gossos enormes que queden encallats al marc de les portes, serps autèntiques que un dia surten del calaix del pa i l'endemà de sota cl llit, cacatues que no paren de xerrar ni a l'hora del tclenotícies ni a l'hora dels secrets de família, tortugues que fan camí pel corredor buscant on hivernar i on trobar una fulla d'enciam. Tots aquests animals han de fer nosa per força i v l c n ser banyats i pentinats a hores precises i necessiten per menjar un règim especial, ara la carn, ara l'espina de peix, ara una rateta, mira quina rateta més apetitosa, tites, tites. per a la serp mig de cascabell que s'enrosca pel llum, quina gràcia, però la gent sembla feliç amb aquest zoo domèstic i abans renyen els nens, nen no et fiquis els dits al nas, que el gos que menja un bistec sobre l'estora. La meva àvia deia: vaig al balcó a veure la gent com passa. Jo tinc prop de casa, com tothom, una clínica veterinària i surto al balcó a veure els animals com passen. L'altre dia passava un gos muntat en una llitera. Duia al voltant del coll una d'aquestes pantalles de paper en forma d'embut que no sé per què serveixen però que feia que l'animal semblés un llum de tulipa. De tulipa carnívora. Una de les frases més reaccionàries, feixistes, que la gent conjuga actualment és aquella que diu, referint-se als humans, que «ningú és imprescindible». Els homes, els avis, no són imprescindibles, però els animals es veu que sí. Els animals i les plantes. El nostre esperit ecologista és tan gran que fem el llit a la serp i desviem una carretera per salvar un arbre però portem els vells a la residència o despatxem de la feina, obligant-lo al pacte de la fam, aquell que no treballa, que no és imprescindible.