Diari de Sant Cugat 129 by Premsa Local Sant Cugat

ELS

Divendres, 19 de gener de 1996

I Punt i seguit L'Ajuntament negocia amb la Generalitat i el Ministeri el possible trasllat a Sant Cugat del Registre de la Propietat. Plana 3 Els veïns de la Floresta critiquen la retallada de pressupostos al consell de districte. Plana 3 El regidor popular Ramon Gaspar de Valenzuela diu a Casa de h vila que «11.000 milions de deute són una barbaritat per una ciutat com aquesta». Plana 4 Els santeugatencs opinen sobre les noves tarifes dels Ferrocarrils de la Generalitat a L'enquesta. Plana 6

CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL 1 DEMOCRÀTIC

Núm. 129»Any IV » 225 pessetes

denuncien un policia estatal com còmplice cFuna presumpta estafa La seva dona seria l'autora de l'engany a la propietària del restaurant Da Jiang Jin • Sant Cugat.— El policia estatal Antonio Morillo i la seva dona han passat aquesta setmana a disposició judicial com a còmplice i autora, respectivament, d'una presumpta estafa a la propietària del restau-

Tots dos han passat a disposició judicial després d'haver declarat a comissaria

rant xinès Dan Jiang Jin de la Rambla Can Mora. Segons la denúncia que Zhouhua Wang ha presentat davant el jutjat número 2 de Rubí, tots dos la van enganyar per aconseguir que els donés en custòdia un

taló per valor de tres milions i mig de pessetes que després no li han tornat. Mentre s'investiguen els fets, la comisaria de Sant Cugat ha obert un expedient disciplinari al policia. Plana 13.

COMERÇ L'Ajuntament es reuneix amb la comissió del 0,7% després d'un any de decidir la seva creació. Plana 9 La sentència del cas contra el promotor Joan Barrachina i dos directius de la Caixa es farà pública a principis de febrer. Plana 11 L'Ajuntament, l'EMD i Tabasa construeixen un parc infantil a l'estació de Valldoreix. Plana 11 El president del mercat Torreblanca, Jaume Casanovas, diu a Les empreses que «la gent que prova altres llocs, sempre torna al mercat». Plana 12 Més de 30.000 persones han fet servir el 010 en el primer any de funcionament. Plana 13 Tetrateatre estrena Una nit qualsevol en un Teatre-auditori amb entrada restingida. Plana 17

I Mònica Van Campen L'actriu santeugatenca es va trobar amb accés a l'èxit com una pura circumstància i la va aprofitar, rodant alguns espots televisius i fent totes les proves que podia. Així va ser com •À va arribar a aconseguir el que, de moment, ha estat el paper més llarg de la seva carrera a la comèdia muda Palace. Plana 15

I Esports Aleix Pros es proclama campió de la 21a edició de la Copa Sant Cugat d'esquí. Plana 23 La selecció d'hoquei sobre herba de l'índia visita les instal·lacions del Júnior. Plana 24 La junta de la UE Sant Cugat estudia el possible ascens del primer equip d'handbol. Plana 24

I Apunts La comissió de festes va beneir dimecres passat la nova bandera que presentarà per Sant Antoni. Plana 27 La radiografia fa un recull de la història que s'ha viscut al Casal d'Avis de Sant Cugat. Planes 30 i 31

Les obres del Centre Comercial compleixen estrictament el calendari previst. Foto: J.A. MULA.

A la Guinardera hi haurà un McDonald's i un complex de cinemes • Sant Cugat.— El complex de sales de cinema que s'instal·larà al Centre Comercial Sant Cugat serà un dels atractius que els promotors pensen explotar per arribar a registrar la xifra de 10 milions de visitants

que volen assolir durant el primer any. El centre comercial de la Guinardera obrirà les seves portes a l'octubre d'aquest any, sis mesos abans del que s'havia previst en un principi. L'alcalde de Sant Cugat,

La benzinera dels túnels es construirà a la Floresta I Sant Cugat.— L'empresa pública Tabasa, concessionària dels túnels de Vallvidrera, ha aconseguit que l'Ajuntament aprovi inicialment el projecte de construcció d'una benzinera de 8.000 m 2 a la

Floresta que atendrà els cotxes provinents de Barcelona. L'àrea, que s'instal·larà en uns terrenys d'interès natural, té el vist-i-plau oral de la Generalitat i el Patronat de Collserola. Plana 5.

Els insubmisos rebran suport de l'Ajuntament • Sant Cugat.— L'Ajuntament es compromet a crear un programa de suport als insubmisos, segons la moció que el ple va aprovar dimarts. IC demanava que s'elimini el

conveni que l'Ajuntament té subscrit amb el Ministeri de Justícia, segons el qual pot oferir 24 places per a objectors que facin la prestació social. Plana 7.

Joan Aymerich, ha anunciat, a més, la pròxima construcció del primer edifici d'oficines de l'Augusta Business Park que, a la planta baixa, acollirà un local de la cadena McDonald's. Plana 2.

JA HA IdRTiT ELI

TDE

IA REvismiMMC Estudis: - PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONESTIR DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX. - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?

A to venda a les següents llibreries santeugatenques: Alexandria, Cami, El Quiosc, Jordi, López, Paideia, Paper paper. Planas i Xamfrà,

2 . Divendres, 19 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT COMERÇ

El complex de cinemes serà el principal atractiu del Centre Comercial Sant Cugat El primer edifici d'oficines del parc tindrà un gran McDonald's a la planta baixa C ATI MORELL

• Sant Cugat.— El projecte del Centre Comercial Sant Cugat, que obrirà les seves portes el pròxim mes d'octubre, farà servir l'oferta ludicoesportiva com a reclam per assegurar-se

els 10 milions de visites anuals que pretenen assolir els promotors durant el primer any de funcionament. Els responsables del Centre Comercial han apostat per la instal·lació d'un important complex de sales de cinema que

tindrà el suport bàsic de l'oferta en restauració. Joan Aymerich ha explicat que davant el Centre Comercial s'instal·larà un McDonald's i el primer edifici d'oficines del parc de negocis Augusta.

S'ha complert la previsió. El Centre Comercial Sant Cugat havia d'actuar com a punt d'atenció per atraure les primeres empreses al parc de negocis Augusta. Encara no s'ha acabat de construir el Centre Comercial i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ja anunciat un futur projecte que «significarà la instal·lació d'un autocentre de McDonald's i el primer edifici d'oficines del parc de negocis». L'edifici on s'instal·larà el nou McDonald's es construirà davant el Centre Comercial, tocant l'autopista A-7, segons va explicar Aymerich. L'alcalde creu que l'inici del nou projecte —que encara no s'ha presentat a l'Ajuntament— ha de ser positiu, ja que es compleix el requisit inicial del Centre Comercial: «Ser el motor que posi en funcionament el sector empresarial a la zona de la Guinardera.» Els promotors del Centre Comercial basen l'èxit del projecte en una important afluència de públic motivada per l'estratègica situació geogràfica de la Guinardera. Segons els responsables del projecte del Centre Comercial, «i'àrea d'influència afecta més de quatre-centes mil persones i es veu afavorida pel fet que Sant Cugat configura una de les zones més expansives de l'àrea metropolitana de Barcelona». Molts clients potencials El reclam més atractiu que faran servir els promotors de l'àrea comerci;>l serà l'espai que el Centre Comercial destinarà a l'esbarjo. Els promotors han previst una important zona destinada a la instal·lació d'un complex de sales de cinema i una part important de la planta alta dedicada al sector de la restauració. A més, segons han explicat els promotors comercials, el Centre Comercial Sant Cugat pretén aportar «un seguit d'activitats comercials, recreatives i lúdiques que incloguin espai per l'esport, la música i el lleure». Els promotors del primer projecte

CM.

H Sant Cugat.— L'endocrinòleg Ricard Torras, que treballa a l'Hospital General de Catalunya, va explicar dimecres les possibilitats de millora de les pujades i baixades de sucre que pateixen els malalts de diabetis, una de les conseqüències cròniques de la malaltia que ocasionen més trastorns als afectats. El doctor Torras va participar a la xerrada mensual que l'Associació de Diabètics del Vallès organitza dins el segon cicle de conferències per a diabètics i familiars. «Vull donar un missatge d'esperança, perquè gràcies als sistemes de control de les possibles complicacions que tenim actualment, es poden retardar o fins i tot fer desaparèixer», va dir Torras en la seva intervenció. El metge va destacar la por que afecta molts malalts de diabetis, que temen patir complicacions als ronyons o l'amputació de les extremitats, però aquestes possibilitats, segons Ricard Torras, són cada cop més llunyanes. La idea que l'endocrinòleg va voler deixar clara va ser que l'afectat de diabetis no necessàriament ha de patir complicacions. Només ha de cuidar-se i controlar la seva malaltia per aconseguir anul·lar-les o alleugerir-les. «Ser diabètic suposa un ordre, una disciplina i un control, però aquesta malaltia et deixa portar una vida normal a tots els nnivells: laboral, social i familiar», segons el doctor Torras. El conferenciant va lloar la tasca de sensibilització i informació que fan les associacions de diabètics, que permeten als malalts i a les persones que els envolten conèixer les característiques de la malaltia. Així, els res u l t a m o l t m é s fàcil i n c i dir-hi. / À.c

Un grup de treballadors de l'obra del Centre Comercial, entrant a treballar. Foto: J.A. MULA del parc de negocis Augusta han previst una afluència d'uns 10 milions de persones anuals, xifra que superaria els 8 milions de persones que van passar durant l'any passat per l'Illa Centre Diagonal, a Barcelona. Els comerciants de Sant Cugat, que, segons el projecte inicial, havien de tenir importants avantatges a l'hora d'installar-se a les galeries del Centre Comercial, s'han reunit amb els responsables de la promoció dels locals comercials i amb l'alcalde de Sant Cugat a principis de setmana. Els representants de Sant Cugat Comerç creuen que és important que Joan Aymerich hagi pres la iniciativa i hagi organitzat les reunions que s'han mantingut en els

Les primeres passes • El projecte urbanístic de l'Augusta Business Park va néixer amb la intenció d'acollir les seus d'empreses catalanes i estrangeres en el marc d'un parc tecnològic de màxima qualitat. La idea inicial va partir de la idea que Sant Cugat s'ha de convertir, a llarg termini, en la seu d'importants empreses que necessiten espai —la mateixa idea que va portar Deutsche Bank o Hewllett-Packard—. La crisi econòmica, d'àmbit mundial, que va seguir a l'any olímpic va obligar els promotors a mantenir el projecte aturat i, finalment, a fer canvis i adequar l'espai previst per al parc de negocis a una nova demanda, la d'un centre comercial que segueix les darreres tendències tant als Estats Units com a la resta d'Europa —no es pot ob-

Els efectes de la diabetis es poden retardar o eliminar

viar la influència francesa—. Els promotors van pensar que amb la instal·lació del Centre Comercial Sant Cugat arribaria, de mica en mica, la demanda d'empreses i oficines, per la qual s'havia pensat el projecte inicial i, de fet, les previsions s'han complert. Abans que s'acabi de construir el centre comercial, l'alcalde de Sant Cugat ja ha afirmat que hi ha un projecte per construir un edifici al solar que queda just davant el centre comercial i que acollirà una hamburgueseria de la cadena McDonald's a la planta baixa i un gratacels de despatxos i oficines a sobre. Amb aquest projecte s'engegarà doncs el projecte que van crear els promotors en un primer moment i el parc de negocis Augusta començarà a ser el que els creadors perseguien.

darrers mesos amb els responsables i directius del projecte comercial de la Guinardera. De moment, l'empresa que comercialitza els locals de les galeries ha allargat el termini de presentació de projectes fins al 31 de gener, amb la qual cosa l'alcalde juntament amb els representants de la junta de Sant Cugat Comerç podran convocar tots els comerciants interessats a una reunió explicativa. El president de l'associació de botiguers, Jaume Roca, ha assegurat que no sap si aquesta «és o no una bona oportunitat, però el que sí és veritat és que es tracta d'una oportunitat única». Les últimes reunions que els responsables d'Urbanisme i Comerç de l'Ajuntament de Sant Cu-

gat han mantingut amb els responsables del projecte i l'obra, l'alcalde de Sant Cugat i els representants de Sant Cugat Comerç han estat centrades en els aspectes més tècnics del projecte. De moment, Joan Aymerich i Jaume Roca tenen prevista una reunió amb el centenar de comerciants interessats per conèixer les qüestions tècniques de la possible instal·lació a la Guinardera. Aquesta reunió se celebrarà la setmana vinent perquè els botiguers tinguin el temps necessari per poder donar una resposta abans de l'últim dia del mes de gener. De fet, la promotora ja s'ha posat en contacte amb alguns dels comerciants de Sant Cugat interessats en el projecte.

Pryca obrirà abans del previst CM.

• Sant Cugat.— Una de les decisions dels promotors més discutides en els darrers mesos va ser la instal·lació d'una gran àrea comercial de 13.000 metres quadrats de dues plantes de la cadena Pryca. Quan l'Ajuntament de Sant Cugat va acceptar el projecte previst, els comerciants de Sant Cugat i Rubí es van posar les mans al cap. Els santeugatencs van aconseguir un tracte preferent per part dels promotors de les galeries comercials i aquest va semblar que era l'únic avantatge que es podia aconseguir, amb la qual cosa els comerciants de Sant Cugat van abandonar una guerra que «havia de resultar inútil perquè el Pryca s'instal·laria tant si ells volien com si no». Els comerciants que més soroll van fer en un primer mo-

ment van ser els de Rubí —els més afectats juntament amb els de Sant Cugat—, que van tenir el suport de l'Ajuntament de Terrassa. Uns i altres, per motius diferents, van fer paleses les seves queixes per la via legal. Però l'hipermercat de la cadena Pryca que s'instal·la a la Guinardera obrirà les seves portes el mes d'octubre vinent, gairebé mig any abans del previst quan es van iniciar les obres. Segons els responsables de Pryca i segons va explicar Joan Aymerich —alcalde de Sant Cugat—, «el calendari de les obres ha seguit el calendari previst quan es van iniciar els moviments de terres», però en lloc d'obrir les portes a la primavera del 97, segons es va anunciar quan es va presentar el projecte, s'obrirà abans que acabi el 96.

L'Ajuntament cedirà un espai del Centre Social i Sanitari • Sant Cugat.— El ple de l'Ajuntament va aprovar a la darrera sessió, que es va fer dimarts, la cessió d'una part del Centre Social i Sanitari de la Floresta perquè el Servei Català de la Salut en faci ús. En aquest espai, el metge de capçalera i la infermera que un cop a la setmana es traslladen al Centre Social i Sanitari atendran les necessitats dels veïns del districte. Aquest servei de descentralització, que forma part de la filosofia general de la gestió del Centre d'Atenció Primària, ja s'aplicava quan va inaugurar-se el centre, al maig del 1995. Amb l'aprovació de la cessió, s'ha resolt un tràmit que era necessari perquè el Servei Català de la Salut pogués fer aquestes funcions amb més comoditat. AM, una part del Centre Sanitari s'ha transformat en un consultori local on, a banda de les visites setmanals del metge, la infermera pot fer un seguiment més acurat de l'evolució dels malalts de diabetis. La cessió es va aprovar en el ple amb el vot favorable de totes les forces polítiques. / À.c

URGE VENDER TERRENO 500 m2 TODOS LOS SERVICIOS. CERCA CARRETERA. URB. ELSOSIEGO. TERRASSA PRECIO 3.200.000.- PTAS. TEL.731 51 16

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT

SERVEIS

L'Ajuntament negocia que Sant Cugat tingui el seu propi registre de la propietat L'any 95, l'oficina de Terrassa va tramitar 12.000 expedients immobiliaris del municipi CLLIACLRNADAS

• Sant Cugat.— L'Ajuntament considera que hi ha «un 90% de possibilitats» d'aconseguir que Sant Cugat tingui la seva pròpia oficina de registre de la propietat, on cal adreçar-se

per realitzar qualsevol tràmit immobiliari. Actualment, Sant Cugat depèn del registre número 2 de Terrassa, des d'on, l'any 95, es van tramitar 12.000 expedients referits al municipi. La moció demanant el trasllat de l'o-

ficina. on es recorda que seria «d'interès públic», es va aprovar dimarts per unanimitat i insta la Generalitat perquè faci els tràmits necessaris davant el Ministeri de Justícia de Madrid.

«Si aconseguíssim el trasllat, solucionaríem molts problemes burocràtics, especialment d'agents de la propietat immobiliària i advocats urbanistes», argumenta l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Prova del volum de tràmits immobiliaris que es generen anualment des d'aquí són els dotze mil expedients corresponents a Sant Cugat que ei registre número 2 de Terrassa, del qual depèn el municipi, va tramitar durant l'any 95. Només un exemple, que va proposar el mateix Aymerich, per entendre la funció que compleix el registre de la propietat: les bases per sol·licitar un habitatge de l'empresa municipal Promusa especifiquen que el que el demana no pot tenir cap altra propietat. A banda de la declaració que fa el sol·licitant, Promusa ho comprova posteriorment al registre de la propietat. L'Ajuntament de Sant Cugat fa dos anys, segons Aymerich, que negocia el trasllat de l'oficina de Terrassa. Amb aquest objectiu, s'han establert contacte amb el Col·legi de Registradors de Catalunya i la conselleria de Justícia de la Generalitat. La moció que va aprovar el ple dimarts passat s'adreça, però, al Ministeri de Justícia. I esgrimeix, bàsicament, dos arguments. El primer, el criteri

Qualsevol que vulgui inscriure una propietat immobiliària al seu nom s'ha d'adreçar actualment al registre de Terrassa. «poc discutible» d'acostar les insitucions o serveis públics als seus usuaris sempre que això no repercuteixi negativament en l'efi-

ciència administrativa. Segon, que Sant Cugat, pel seu volum de creixement urbanístic, genera un gran volum d'expedients a l'any.

Paral·lelament, l'Ajuntament continua els tràmits per aconseguir per a Sant Cugat un jutjat de primera instància i instrucció.

DISTRICTES

Els veïns de la Floresta critiquen la retallada pressupostària i l'incompliment de «promeses) D'Ossó assegura al consell de districte que el pla d'inversions del 96 és «realista» SÍLVIA BARROSO

• La Floresta.— Els membres del consell de districte de la Floresta i els veïns que van assistir a la sessió plenària de dilluns van criticar durament el pla provisional d'inversions que el tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d'Ossó, va presentar per al 1996. La reconstrucció del col·lector de la riera de Can Pagan, l'inici d'execució del pla de clavegueram per als sectors del carrer de la Quadra-Aigües de Sabadell i del carrer de la Piscina, obres de manteniment i millora a l'escola pública la Floresta i a l'escola bressol la Mimosa, la instal·lació de 186 nous contenidors, les millores a l'accés del Centre Social i Sanitari i el tancament perimetral de la pista poliesportiva són les obres previstes. Segons D'Ossó, es tracta d'un pla «restrictiu però realista», tot i que ha admès que la majoria de previsions estan subjectes a la concessió de subvencions, com és el cas del mateix col·lector de Can Pagan. Però les garanties de D'Ossó van ser rebutjades pels membres del consell de districte. Josep Maria Mas, representant de l'associació de veïns, va assegurar que les inversions a la Floresta han anat disminuint ràpidament sense que «ni tan sols s'hagi notat l'esplendidesa que diuen que hi ha en l'any d'eleccions», ja que el

el pla del 95 era restrictiu per poder-lo complir, ens ho vam creure, i no ha estat així». A les queixes per l'escassedat, s'hi van afegir les protestes pel que consideren una manca d'informació. Tant Mas com García. i també Pilar Escriche, van demanar que D'Ossó detallés les quantitats que es pensen invertir. La resta dels representants veïnals van ratificar la demanda, però el tinent d'alcalde la va rebutjar al·legant que, «per deferència als companys de l'oposició, que encara no han examinat els números», havia de reservar aquesta informació. Al que sí va accedir va ser a fer una descripció dels projectes que responien a l'epígraf general d'«obres a l'escola la Floresta i a la Mimosa». Joan Recasens, el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, va detallar-les i va avançar que el pla de l'escola puja a «més d'un milió de pessetes».

La Cambra de Comerç donarà prioritat al comerç durant el 1996 CATI MORELL

• Sant Cugat / Terrassa.— El petit comerç de la demarcació de Terrassa serà un dels punts forts que treballarà l'equip de comerç interior de la Cambra de Comerç de Terrassa, segons han anunciat els responsables de la Cambra. Josep Alsina, adjunt a la presidència de la Cambra, creu que el comerç de Sant Cugat i Rubí ha de ser un dels llocs on el pla de comerç treballi amb més rapidesa. Els responsables de la Cambra creuen que, en el cas de Rubí, és necessari un important reciclatge en la imatge del comerç i sobretot un reciclatge en la mentalitat dels comerciants. De moment, «és important que el comerciant entengui que s'han de fer unes despeses per aconseguir atraure els clients» segons va afirmar Núria Beltran, secretària general de la Cambra. Amb aquestes paraules Beltran reafirmava la postura que va mostrar el president de la comissió de Comerç Interior de la Cambra, Josep Julià, la setmana passada en una entrevista publicada al setmanari Rubricata. Julià afirmava, fa una setmana, que «cal dignificar el màxim el petit comerç» i la Cambra creu que la dignificació ha de començar pel canvi dels fonaments i continuar amb un canvi d'imatge de cara als clients. Núria Beltran creu que els comerciants han d'atacar els «costums que contribueixen a espantar els clients» i que no s'adverteixen perquè estan massa consolidats. Segons la secretària general de la Cambra de Terrassa «no pot ser que en un moment en què els comerciants lluiten contra les grans superfícies comercials, les petites botigues del centre continuïn tancant el dissabte a la tarda, o tanquin quan els carrers són plens de gent». De fet, els comerciants de Rubí i Sant Cugat esperen des de principis del 1995 que s'engegui un pla que ha de combinar les subvencions de la Generalitat de Catalunya amb els interessos urbanístics de l'Administració local i que ha de servir per potenciar la imatge publicitària del comerç de la demarcació de Terrassa i ha de trobar un suport en el paisatge urbà del centre. La Cambra de Comerç vol treballar directament amb els comerciants i ha previst començar a engegar el pla de comerç. La Cambra parteix, aquest any, amb un pressupost total similar als d'anys passats i que s'apropa als 200 milions de pessetes, després d'haver registrat «alguns canvis positius durant l'any passat, en relació als anteriors».

Extintors

Sant Cugat del Vallès. "B 589 17 99

La fugida de D'Ossó Però el que va acabar d'accentuar la indignació de la sala va ser la retirada sense avís de Pasqual d'Ossó, dues hores abans L'accés al Centre Social i Sanitari és un dels projectes. Foto: J.A. MULA. d'aixecar la sessió. Tot i que el president del consell de districte, Xavier Cortés, va disculpar-lo pressupost del 1995 era la meitat l'alcalde, Joan Aymerich. «Els del de 1994. Però el més greu, pressupostos —va dir— no es dient que havia hagut de marxar «per raons personals», al torn de segons Kim García, representant compleixen mai, però l'any passat, precs i preguntes els veïns van del grup d'autoprotecció, és l'inquan Aymerich presidia els conqualificar-lo de «mal educat». compliment de les «promeses» de sells de districte, ens va dir que

MUSICA CLASSES DE GUITARRA (ELÈCTRICA I CLÀSSICA),

PIANO I TECLATS ELECTRÒNICS. HARMONIA I COMPOSICIÓ T E L 675 21 81

PUNT I SEGUIT l

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

1 > !H

C A S A DE LA V I L A Creu que el català ha de ser la llengua vehicular de Catalunya, però defensa el dret que convisqui pacíficament amb el castellà. Valora els objectors de consciència i censura els insubmisos. Afirma que comprèn la dona que decideix avortar, però ho considera un fracàs. Ramon Gaspar de Valenzuela, regidor del PP i portaveu, entre altres temes, d'economia, creu que el deute de l'Ajuntament de Sant Cugat és «una barbaritat per a una ciutat com la nostra», però considera que existeix la solució.

RAMON GASPAR DE VALENZUELA Regidor del PP

«Estic d'acord que el soldat del 9 'motxo ha de desaparèixer» CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— Vostè parla habitualment en català? —«Sí, sí.» —I què passa quan Vidal-Quadras publica un document en què diu, entre altres coses, que la política lingüística de la Generalitat sembra la llavor de la intolerància? —«Crec que les seves afirmacions s'han interpretat de maneres molt diverses. El que ell reclamava és el dret a respectar cada llengua, i en això hi estic d'acord. El català i el castellà han conviscut tranquil·lament des que Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Aragó. Després va venir al segle XVIII un rei que per sotmetre els rebels va eliminar una mica de català.» —Es pot alliberar el PP dels llasts del passat per convertir-se en una opció de futur? —«Home, la reminiscència del passat més important, és la d'un senyor, cofundador del partit, que va ser ministre de Franco [Manuel Fraga]. Però jo crec que era un ministre bastant respondón. Per això el van enviar a Londres, perquè hivernes. Un altre podria ser el que va ser governador civil de Barcelona. Martín Villa, que també tenia fama de contestatari. Potser aquestes persones es van integrar al regim per intentar reformar-lo des de dins. Altres van optar pel contrari, que també s'ha de respectar.—Vostè es conscient de la fama i l'aspecte que te de seriós? —«Jo soc un dels regidors que fan més bromes al ple. De fet, sóc un home amb un gran sentit de l'humor [somriu].» —1 les seves intervencions, esporàdiques i curtes, responen a desconeixement del tema, al desig de ser sintètic o que realment el consens amb CiU és tan ampli? —«Potser algun cop és per ignorància del tema, cosa que m'estranyaria, però sóc dels que penso que 'lo bueno. si breve, dos veces bueno'. D'altra banda, en temes municipals, quan es parla de la urbanització d'un carrer o del cobriment d'un tram. és fàcil estar d'acord.» —Vostè hauria estat partidari de pactar amb CiU quan va sorgir l'oportunitat? —«Per alguns problemes que he tingut amb membres de l'equip de govern, segurament a mi m'hauria fet una mica de recança. Però sí que crec que seria viable un pacte entre els diferents grups en l'àmbit municipal.» —Des de l'equip de govern es reclama que la situació econòmica de l'Ajuntament no és irreconduíble. Vostè opina el mateix? —«Irreconduïble, no ho és. des del moment que l'administració té mecanismes, com pot ser l'augment de la pressió fiscal, per equilibrar-la. Hem arribat a una situació de desbalanç important. A més, la capacitat dels contribuents actuals no pot assolir la despesa de la ciutat futura que s'ha construït. Per exemple, el Centre Cultural està molt bé, però és una infraestructura que correspondria

Ramon Gaspar de Valenzuela i el seu cigar —«som inseparables»—, a la sala de plens de l'ajuntament. Foto: JA. MULA.

La utopia de Willy Brandí

La seva militància política es perd en els temps de la transició i es va concretar en l'opció que encapçalava l'exministre franquista i membre de l'Opus Dei Laureano López Rodó, una opció que després es va integrar a l'Aliança Popular de Manuel Fraga. No tenia encara vint anys, però va triar un partit conservador perquè «pensava que la solució aniria per aquest camí». De fet. va ser una reacció als postulats comunistes que \a viure a la universitat: «No m'agradaven ni els objectius ni els sistemes.» De jovenet. però, li agradava la socialdemocràcia, «fins que la vaig

a una ciutat amb més habitants. Per tant. el problema se solucionarà a llarg termini; de moment, el patim els pobladors actuals en benefici dels propers.» —Cada partit dóna unes xifres diferents de dèficit i endeutament. És capaç de donar dades, el PP? —«El PP pot donar les dades que es van facilitar als regidors en el balanç anual de comptes. Aquest balanç donava un deute d'l 1.024 milions, que és una barbaritat per a una ciutat com aquesta, i un actiu de 5.000 milions. Aquestes són les xifres oficials. No és tan greu; en l'actiu hi ha alguns béns que no han entrat encara a l'inventari, però que són propietat de l'Ajuntament.» —Si els problemes econòmics

estudiar i vaig entendre que era utòpica». El referent era l'excanceller alemany Willy Brandt, una figura «atractiva, amb carisma, però les propostes del qual comportaven un debilitament de l'estructura del país». L'Estat de benestar, propi de la socialdemocràcia, és també «una utopia», però les seves prestacions socials es podrien mantenir «si hi hagués un esforç real d'austeritat en la gestió». Defineix la ideologia del PP com «humanisme cristià» i creu que els partits confessionals «són un error». Té 39 anys, és advocat de professió, està casat i té cinc fills. / c.c.

són resultat d'una gestió municipal determinada, no s'hauria de reconduir amb mecanismes propis en lloc de recórrer, com vostè ha dit, a la puja dels impostos? —«Evidentment, i el pla economicofinancer hauria d'anar per aquesta via. Aquest pla, però, té l'inconvenient que, bàsicament, és financer, quan hauria de dissenyar també el sistema per recuperar la capacitat econòmica de l'Ajuntament. O sigui, que els ingressos corrents mantinguin les despeses corrents evitant un dèficit sufragat per crèdits i deutes als proveïdors, com passa ara.» —Algú m'ha dit que a vostè no li cauen massa bé els objectors de consciència... —«A mi em cauen bé; ho trobo

legítim i, tot i que caminant es fa camí, utòpic. Si comences a dir que vols la pau fins a les darreres conseqüències, pots patir la invasió d'un veí que no cregui el mateix, com els va passar als alemanys als anys 30. Als que de bona fe es fan objectors se'ls ha donat una alternativa, i no un càstig. És una mesura legal de treball social que jo considero creativa. La insubmissió és diferent. Negar-se a la prestació social substitutòria, pensant que així s'ofèn més els militars o els militaristes, desvirtua l'inicial compromís per la pau. Donen la imatge que no volen ajudar ningú.» —Potser és oposar-se a l'obligatorietat que tenen els homes de fer un servei a l'Estat.

—«Ara em poso en un problema, però crec que homes i dones han de dedicar uns anys de la seva vida a prestacions socials.» —I el servei militar és una prestació social? —«Està concebut com una prestació a la defensa del país. El que passa és que fa molts anys que el sistema és absurd, perquè les darreres tècniques no preveuen el soldat del motxo, que és el que tenim a Espanya. Estic d'acord que aquest tipus de servei militar ha de desaparèixer.» —L'avortament és un dret de la dona? —«No, l'avortament és un fracàs d'una acció premeditada o no, voluntària o no, d'un home i una dona. Un fracàs de la qualitat que tenen les persones humanes de procrear. S'ha de comprendre la persona que pren aquesta decisió, que no comparteixo. Et poses en el seu lloc, si ets cristià pots resar per ells, però no els pots condemnar. Però no cal una despenalització de l'avortament. Al Codi Penal hi ha, des de sempre, uns atenuants que protegeixen la persona.» —Una curiositat: quina és la seva marca preferida de cigars? —«Sempre me'ls regalen. Posats a escollir, m'agraden els Cohibas, els mateixos que al president del govern espanyol.»

:-..•••,

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 19%

SERVEIS / MEDI AMBIENT

Tabasa instal·larà una benzinera de 8.000 m2 als túnels de ValMdrera Atendrà els cotxes procedents de Barcelona CÈUACERNADAS

• La Floresta.— L'empresa pública Tabasa, concessionària dels túnels de Vallvidrera, ha aconseguit que l'Ajuntament aprovi de forma inicial el projecte per construir una benzinera de 8.000 m2 destinada als cotxes que vénen de Barcelona. L'àrea s'instal·larà pocs metres abans del peatge en uns terrenys d'interès natural; el projecte, però, té el vistiplau oral de la Generalitat i el Patronat de Collserola. La construcció d'una àrea de servei és una vella aspiració de Tabasa; de fet, ja figurava en el projecte inicial de construcció d'aquesta via, però es va eliminar provisionalment a partir de les al·legacions que hi va presentar l'Ajuntament de Sant Cugat. El projecte, però, no estava mort: al consell d'administració de l'empresa pública se'n parla, com a mínim, des de fa deu mesos (Els Quatre Cantons, 28 de juliol de 1995). I ha agafat força després de comprovar, segons dades que ha donat a conèixer Tabasa a paTtir d'un informe del RACC. que un 35% de les incidències que es produeixen als túnels es deriven dels cotxes que es queden sense benzina «amb el risc d'accidents que això comporta», adverteix el president de Tabasa, Rafael Villaseca. Tot i que el projecte, que es va aprovar de forma inicial en el ple municipal de dimarts, té nombrosos antecedents, els detalls no s'han conegut fins aquesta setmana. La nova àrea s'instal·larà pocs metres abans d'arribar al peatge

de la Floresta, en un revolt situat a la zona de Can Borrall. Per tant, donarà servei als vehicles que utilitzin els túnels de Vallvidrera en sentit Barcelona-Manresa. Amb una inversió de prop de 300 milions de pessetes, l'àrea de servei ocuparà una superfície de 8.400 m2, repartits entre l'esplanda destinada als assortidors de benzina (que seran d'autoservei), una petita botiga-cafeteria i un aparcament per a 20 vehicles. «Tolerable» Però per decidir l'emplaçament definitiu de l'àrea de servei s'han desestimat abans sis possibilitats alternatives. «Aquest és l'únic lloc on la benzinera no entorpirà ni perjudicarà ningú», va assegurar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, durant el ple municipal. «Que els veïns de la Floresta no pensin que estem posant una bomba de rellotgeria», va dir, recordant que «fa molts anys que a l'Arrabassada hi ha una benzinera i, que jo sàpiga, mai no ha passat res». Els estudis d'impacte ambiental que va encarregar Tabasa

Villaseca suggereix reduir l'IVA A.C.

• El president de Tabasa, Josep Villaseca, ja va anunciar la instal·lació de la benzinera als túnels en la presentació del parc públic i que es farà en uns terrenys de la companyia, al costat de l'estació de Valldoreix. Aleshores, Villaseca va suggerir també que una de les possibilitats per introduir un peatge més econòmic als túnels de Vallvidrera seria reduir l'IVA que s'hi grava. Josep Villaseca va afirmar que es podria imitar el model francès. «Seria un tema important. Avui els peatges van gravats amb un 16% d'IVA, la qual cosa és una contradicció, perquè discrimina encara més la utilització dels túnels. Sí que és cert que un pas endavant per a la uniformitat dels peatges respecte a altres zones en què no estan

pQplOi.

tan gravades per aquest impost, seria reduir-lo». Villaseca va declarar que no tenia cap coneixement sobre les gestions que podria estar fent la Conselleria d'Obres Públiques, principal accionista de l'empresa, per mirar de privatitzar una part del capital de Tabasa. Segons el president, la conselleria havia demanat opinions i dades tècniques a altres concessionàries per aplicar alguna mesura de reducció. Pels túnels de Vallvidrera han passat aquest any entre 18.000 i 20.000 vehicles, una quantitat molt semblant a la de 1994. Segons va explicar Villaseca, els túnels s'utilitzen sobretot els dies feiners, i l'ús disminueix durant el cap de setmana. El trànsit de cotxes del Vallès a Barcelona i a l'inrevés està molt equilibrat.

S.A.

Aspecte que tindrà la ben/inerii. segons el projecte que Tabasa ha presentat a l'Ajuntament. Foto: ELS 4 CANTONS. indiquen, segons consta concisament a l'expedient del projecte, que l'impacte ambiental que la benzinera provocarà a Can Borrall és «tolerable». Tenint en compte que aquests terrenys estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), l'Ajuntament assegura que el projecte té el vist-i-plau de totes les administracions implicades: Medi Na-

tural, la Direcció General de Carreteres, el Patronat de Collserola, la conselleria d'Indústria i els Bombers. Aquesta aprovació, però, només és verbal, perquè els informes favorables no consten a l'expedient del projecte, que s'exposarà públicament durant un mes. Un aspecte que va denunciar el regidor socialista Joan Gaya. «Aquesta documentació no és en-

lloc, i per tant no podem tenir arguments per dir sí o no a la benzinera.» El PSC va proposar que el punt es deixés sobre la taula, i en vista de la negativa del ple, va votar-hi en contra. També ho va fer Iniciativa per Catalunya. El seu regidor, Joan Martí Balada, va posar en dubte, entre d'altres coses, la necessitat de l'equipament.

La indignació dels veïns de la Floresta S.B ('.('.

B «Em temo que les nostres protestes faran tan poc efecte com quan es van construir els túnels de Vallvidrera». Així resumia Maria Jesús Costa, representant de la Unió Recreativa i Esportiva al consell de districte de la Floresta, el pessimisme dels veïns davant l'anunci del projecte de Tabasa de construir la benzinera. Tots els membres de la mesa van demanar amb insistència explicacions sobre una benzinera que s'ha d'instal·lar seguint les normatives d'una autopista quan, segons Kim García, representant del grup d'autoprotecció, se'ls «va vendre com a autovia». García va portar aquesta teoria —basada en la llargada dels carrils d'acceleració i desacceleració i altres característiques de l'eix— fins a

l'extrem de dir que o bé els havien «mentit» aleshores, o bé els menteixen ara. L'acusació va ser contestada per Francesc Borràs, cap d'àrea d'Urbanisme, que assegura que «mai no s'ha mentit a ningú i que no és qüestió de discutir si l'eix viari de la E-9 és autopista o autovia». Però els dubtes de García van trobar el suport de diversos veïns. Una de les assistents va recordar que la benzinera estava prevista en els plànols inicials i es va retirar «perquè no es podia construir en una autovia». A les al·legacions s'hi va afegir David Ventura, representant de les entitats culturals, que va criticar l'emplaçament projectat perquè és «extremadament verd», tot i que el tinent d'alcalde de Medi Ambient. Jaume Busquets, va puntualitzar que «només hi ha

vegetació herbàcia, i no arbòria». I l'última objecció, expressada per Kim García al consell i per Emili René, del col·lectiu d'avis, al ple municipal, es referia a la impossibilitat dels veïns de la Floresta d'accedir a la benzinera si no es modifiquen els plànols, extrem que va demanar René.

3413906064

DSSZZZEi SEGURETAT

Seguretat Electrònica

Sant Cugat del Vallès, -n- 589 17 99

VENDA - NETEJA i RESTAURACIÓ CATIFES - KILINS - MOQUETES

ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS CATIFES DE SISAL AMB SANEFA

-CATIFA PAKISTAN 125x180...35.000 pies. -CATIFA NEPAL 155 x 245...63.000 ptes. -CATIFA NEPAL 120 x 180...37.000 ptes. -KILINAFSHANISTAN 1 x 2 ...14.000ptes. -KILIN TURC 0,85 x 0.60...3.850 ptes.

(fetes a mida) Botiga: c / Cànoves del Castillo, 4

Tel. 674 65 00 • 589 22 21

Tallers: av. Can Caldes, 16

Tel. 589 46 56 • 589 47 16

IMPORTADOR DIRECTE

PUNT I SEGtltT

L'ENQUESTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

• Les tarifes dels Ferrocarrils de la Generalitat

Creu que les tarifes de Ferrocarrils de la Generalitat es corresponen amb el servei ofert? Ui'^^i» *

/ "•<f

K\ Albert Estop

Josep

58 anys Adm.mstratiu

22 anys Estudiant

• «Si utilitzes molt el servei surt molt a compte l'abonament anual, per exemple. Es clar que, amb el bitllet senzill, si fas molts viatges, la despesa és considerable, però això passa amb tot.»

• «És car, sobretot el bitllet senzill: 240 pessetes per anar a Barcelona em sembla massa. Si et poses d'acord amb dues o tres persones, surt més a compte pagar el túnel de Vallvidrera.»

Jesús Rico 28 anys Enginyer industrial • «Crec que no es correspon amb el servei; penso que s'aprofiten que és l'única línia que uneix Barcelona amb Sant Cugat. El servei és molt bo, però ho trobo car, Renfe és més barat.»

Toni

Des de l'1 de gener, les tarifes de Ferrocarrils de la Generalitat han augmentat d'un 5%, en la mateixa proporció en què es van incrementar l'any passat. Ara, anar a Barcelona des de Sant

28 anys Desocupat

Cugat costa 240 pessetes. El preu del bitllet senzill fins a Sabadell o Terrassa és de 200 pesse-

• «Jo utilitzo l'abonament anual i em va molt bé, tot i que a l'hora de pagar-lo és una despesa força alta. El que sí crec és que haurien de donar ta posstbMat de pagar en clos terminis.» ^

tes. Aquests són els preus per a Fany d'aplicació del projecte Metro del Vallès. Entre els usuaris santeugatencs, l'opinió sobre aquestes tarifes és irregular. Aquesta enquesta ha estat feia per Sílvia Barroso a l'estació de FGC de Sant Cugat, el divendres 12 de gener, ales 4 de la tarda. , • • « -

Glòria

AfcOft Solana

Pagès

23 anys Estudiant

50 anys Mestressa de casa

27 anys Investigador de rUB

62 anys Mestressa de casa

31 anys Servei domèstic

rUBnCuHDIB

• «Crec que el preu està bé. Si no funcionés bé i cada dos per tres hi hagués avaries, seria una altra cosa. Però com que mai no s'espatllen, no tinc res en contra dels preus.»

• «A mi em sembla que sí, crec que el preu és raonable pel servei que em donen. Agafo et tren quatre cops al dia i em va perfecte, d'horaris i de tot.»

• «Em sembla una mica car, sobretot si ho compares amb la Renfe, que ara ja ofereix un servei de la mateixa qualitat. Jo agafo els Ferrocarrils cada dia per anar a Barcelona i em surt car.»

• «Per mi resulta car. Jo uíHtzo el tren molt sovint perquè el servei ós bo, però a mi em surt massa car, perquè tinc una pensió de viduïtat molt petita.»

• «A mi em sembla bé, tenint en compte que han anat renovant molt els trens. Jo agafo ets Ferrocarrils cada dia per anar a treballar i ofereixen un bon servei. A més, és més barat que l'autobús.»

• «Jo fa mot poc que utitzo els Ferrocarrils i penso que sf que està bé, que el preu es correspon amb el servei. El que passa és que després, segons on vagis de Barcelona, queda apartat»

Sergi Aymerich

Josep Lhas MIG mati

Sandra Espejo

Maria Dolores Manzanares

Pere Terrades

18anys Estudiant

23 anys Estudiant

22 anys Assessora fiscal

33 anys Mestra

38 anys Mestre

• «Jo trobo que està bé. Sóc usuari habitual dels Ferrocarrils, agafo el tren cada dia, i crec que ofereixen un bon servei i el preu és raonable.»

• «Jo crec que el preu és excessiu. G trajecte és bastant curt i, sobretot pensant en els estudiants, és car; els descomptes i abonaments no són suficients.»

• «Jo agafo el tren només de tant en tant, i em sembla un servei molt bo, no en tjnc cap queixa, però té un preu una mica r

• «Jo crec que caldria un bitllet d'anada i tornada que fos més barat que el preu de dos bitllets senzills sumats. Això aniria molt bé, sobretot per a trajectes curts que es fan de tant en tant.»

• "Això sempre és una mica relatiu. Sempre t'agradaria que fos més barat, però no em sembla abusiu comparat amb altres serveis semblants.»

tfÜÍÜM £igg*fe

mSSSSÏ

29 anys

18 anys Estadant P «Troto carfsam el servei, cGfaptiçt «fflp •! metro de Bareetona. Em sembla molt W què vulguin fet el metro efel Vlsies, però han daMxarjítepreus.»

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 19%

I ANTIMILITARISME I

L'Ajuntament es compromet a crear un programa de suport als insubmisos Les places per fer la prestació social es mantindran, tot i la petició d'IC que s'eliminin CÈLIA CF.RNADAS

• Sant Cugat.— L'Ajuntament reconeix, en una moció que es va aprovar en el ple municipal de dimarts passat sense els vots de l'oposició, que la insubmissió «representa una El debat sobre objecció de consciència versus insubmissió el va provocar Iniciatva per Catalunya. En una moció que no es va arribar a discutir, el grup proposava, bàsicament. que l'Ajuntament es pronunciés a favor de la despenalització de la insubmissió i que eliminés progressivament les places que l'administració ofereix actualment per als objectors de consciència que han de complir la prestació social substitutòria. L'equip de govern, integrat per CiU i ERC. va respondre amb una contramoció que pot resumir-se en tres punts. El primer es pronuncia en contra de l'obligatorietat del servei militar «a què es veuen sotmesos els joves catalans» i defineix la insubmissió i l'objecció com «dos instruments legítims per lluitar» a favor de la seva supressió. El segon —en la línia d'IC— demana la modificació del nou Codi Penal perquè es despenalitzi la insubmissió, i la llibertat per als joves que estan a la presó per aquest motiu. El tercer compromet l'Ajuntament a crear un programa de suport als que optin per la via de la insubmissió, mentre que IC demanava assessorament jurídic. Les dues actituds difereixen, bàsicament, en un aspecte: IC està en contra del compliment de la prestació social i l'equip de govern no. «La PSS és una solució dolenta que el govern va donar a l'objecció de consciència, és un càstig i, per tant, els ajuntaments no han d'ajudar a dur-la a terme». Amb aquest argument, el regidor d'IC, Joan Martí Balada, demanava l'eliminació de les 24 places que ofereix actualment l'Ajuntament

opció responsable davant l'obligació de realitzar el servei militar» i es compromet a crear un programa de suport als insubmisos de Sant Cugat. L'equip de govern, però, creu que l'objecció de consciència és també «un

instrument vàlid» i per això, tot i les peticions d'IC, es mantindrà el conveni que l'Ajuntament té subscrit amb el Ministeri de Justícia, segons el qual pot oferir 24 places per fer la prestació social substitutòria.

Cinc insubmisos santcugatencs estan actualment pendents de judici. Foto: ELS 4 CANTONS. per a la realització de la PSS. Balada va qualificar la contramoció d'«insuficient» i va recordar que la contraposició objecció/insubmissió no és vàlida: «La insubmissió és una forma d'objecció». Per contra, el regidor d'Esports —i objector—, Xavier Figueres, va reconèixer que el marc que regula la prestació és «defectuós, però no per això s'ha de suprimir». «S'ha de donar respos-

ta als joves que opten per la via de l'objecció», i no poden assumir els costos penals de la insubmissió. Jaume Busquets, per ERC, va recordar que abolir la PP «seria penalitzar una part important de la nostra joventut». Al mateix temps, va reconèixer que els insubmisos «són la punta de llança d'un nou moviment per la pau». IC va acabar votant en contra de la moció presentada per l'equip

de govern, mentre que el PP es va abstenir, però per motius molt diferents. El seu portaveu, Jaume Tarragó, va definir la insubmissió com una «negativa a col·laborar amb la col·lectivitat» i va definir els que la trien de persones «antisocietat». El PSC va demanar que s'ajornés la votació per poder redactar un document consensuat i va acabar defensant els mateixos arguments que reflectia la moció.

La dèbil frontera entre legalitat i irregularitat c.c. • Ocupen llocs de treball els objectors que fan la prestació social? IC opina que sí i denuncia «irregularitats». «L'oferiment de places per fer la PSS al Servei d'Informació Juvenil va suposar l'eliminació de dos llocs de treball remunerats», va assegurar durant el ple de dimarts el regidor Joan Martí Balada, un extrem que els responsables del servei han desmentit categòricament. «La PSS funciona i cap noi ocupa places laborals de l'Ajuntament», afirma l'alcalde, Joan Aymerich. «L'Ajuntament és flexible, però aquesta flexibilitat no s'ha de confondre amb il·legalitat», diu Figueres. De fet, però, la frontera és molt confusa. L'últim conveni que l'Ajuntament va subscriure l'any 94 amb el Ministeri de Justícia reserva 24 places per a joves que vulguin fer la PSS en algun departament de l'administració. En aquests moments n'estan ocupades divuit, en àmbits tan diferents com Serveis Socials, Cultura i Protecció Civil. Un objector que omple fitxes d'identificació a la Biblioteca municipal, ocupa un possible lloc de treball remunerat? La resposta és difícil. Des de l'Ajuntament s'argumenta que les tasques que fan els objectors són «residuals i de suport» i que si no hi fossin,

PUCES QUE OCUPEN ACTUALMENT ELS OBJECTORS QUE FAN LA PSS Observacions

Àrea de Cintura 1 Joventut

Centre Cultural

| Cultura: 5 places (tasques en els àmbits de negociat, exposicions i districtes) Joventut: 3 places (tasques al Servei d'Informació Juvenil, Espai Jove i Coordinació) (Tasques a la Biblioteca del Mil·lenari, al teatre auditori i al conservatori de música victòria dels Àngels)

Protecció Civil Àrea de Medi Ambient Àrea de Serveis SocMs Oficina Municipal d'Esports per a Tothom (OMET) Total de places

Gràfic: EL PUNT.

aquests tasques no es farien. Es el cas, per exemple, de l'objector que col·labora amb el monitor de l'Espai Jove contractat per l'Ajuntament. A més, els responsables del programa recorden que la responsabilitat del servei mai no recau en l'objector. Per reforçar aquesta hipòtesi, Aymerich

recorda que l'any 94 el ministeri va realitzar una inspecció que es va passar sense problemes. Aquesta inspecció, però, no hauria detectat si, per exemple, els objectors compleixen les 35 hores setmanals de prestació social que marca la llei. Tot i que hi ha moltes preguntes

sense resposta, el que està clar és que, a Sant Cugat, el nombre d'objectors va creixent. L'any 95, l'Ajuntament va rebre del Centro Provincial de Reclutamiento 167 comunicacions de joves que havien obtingut la condició d'objectors. Durant el mateix any, 147 es van incorporar al servei militar.

Les Joventuts d'Esquerra acusen d'oportunistes els Joves amb Iniciativa S.B.

• Sant Cugat.— Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) consideren que Joves amb Iniciativa-Iniciativa per Catalunya va anunciar la setmana passada que presentaria una moció per demanar la retirada de les places de prestació social substitutòria a l'Ajuntament «per aconseguir titulars en els diaris», segons Oriol Duch, president de la JERC a Sant Cugat. El que més ha molestat la JERC és que «Iniciativa ha utilitzat un tema que preocupa molt els joves per buscar protagonisme». Duch creu que «el més lògic hauria estat buscar el consens amb les joventuts d'altres partits que també estan preocupats per aquesta qüestió». Amb tot, la JERC reconeix que les postures són diferents, ja que no accepta «el servei militar obligatori però tampoc la prestació obligatòria», i «si s'eliminen les places per fer la prestació social substitutòria, tot i que és una mena de càstig, es redueix el ventall de possibilitats per ser objector per diferents vies». A canvi, la JERC proposa que el camí cap a l'eliminació del servei militar obligatori sigui la «normalització social de la insubmissió i el suport als insubmisos», amb informació i amb assessorament jurídic si ho necessiten, un suport que, segons Oriol Duch i JERC, «hauria de venir de la mateixa administració local». Aquest raonament és el que han seguit JERC i Esquerra Republicana per reaccionar a l'anunci d'Iniciativa redactant una altra moció, consensuada amb Convergència i Unió: és el text que es va sotmetre al ple municipal i que finalment va ser aprovat amb els vots de d'ERC i CiU.

Aymerich diu que li sap «greu» que Pujol no hagi remodelat tot el govern c.c. I Valldoreix.— «Em sap greu, com a diputat, que el president Pujol no hagi afrontat encara els canvis i la remodelació total que s'han d'introduir al Govern de la Generalitat», va afirmar dijous l'alcalde de Sant Cugat i diputat al Parlament, Joan Aymerich, durant l'acte d'inauguració d'un nou parc infantil a Valldoreix. La crítica d'Aymerich coincidia amb el nomenament de Xavier Trias com a conseller de Presidència i d'Eduard Rius com a nou conseller de Sanitat. Aymerich, que va lloar el «tarannà dialogant« i ^ e f e c tivitat» de Trias, va afegir que «seria bo» que la composició definitiva del govern català es decidís abans de les eleccions generals del 3 març. «Una cosa és que no es pactiv amb ningú fins a aquesta data, perquè ja veurem què passa a Madrid, però això no priva de nomenar els nous consellers», va afirmar, crític, Aymerich. L'alcalde i diputat va recordar, per exemple, que fa mesos que es rumoreja i de fet es dóna per segura la substitució de Joan Guitart al capdavant de la conselleria de Cultura. D'altra banda, Aymerich va reconèixer que l'aprovació dels pressupostos municipals per a l'any 96 es podria retardar fins a la segona quinzena del mes de febrer. En principi, l'equip de govern va anunciar que el ple es convocaria de forma extraordinària el 26 de gener. «Considero que és un requisit imprescindible que l'oposició tingui de dues a tres setmanes per estudiar-se els papers, i això podria retardar l'aprovació».

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

FINANCES

Ajuntament de Sant Cugat un deute imconduïble? JORDI CASAS i ROCA

} article del tinent d'alcalde de Serveis Urbans m'ha esperonat a avançar quelcom que ja tenia in mente: escriure sobre la situació financera de l'Ajuntament. La creu d'una moneda de la qual només se'ns ensenya la cara: el model de ciutat impulsat els darrers anys. No entraré aquí a parlar del caràcter social d'aquell model; només em vull referir a la feixuga herència econòmica que ens ha deixat. L'endeutament és escandalós i irreconduïble? Ni una cosa ni ['altra, senzillament és molt greu i fins ara no s'ha sabut afrontar amb suficient valentia. Les causes cal cercar-les en la política hisendística dissenyada en el pla de sanejament de juliol de 1988 i concretada en els pressupostos posteriors. Se'ns va dir: davant la impossibilitat d'augmentar l'aportació econòmica de l'Estat, cal explotar al màxim els recursos propis: aprofitar les potencialitats del fort creixement econòmic i urbanístic del moment; això permetrà, un cop refinançat el deute heretat, funcionar sense necessitat de nou endeutament. Efectivament, durant el període 1989-91 van entrar diners a dojo (aportacions urbanístiques, plusvàlues...), la qual cosa ha permès la gran transformació que hem viscut els darrers anys, però ha estat necessari també vendre molt sòl municipal i, en contra de l'anunciat, un endeutament continuat. Paral·lelament, no s'ha estat prou curós en la despesa ordi-

L'historiador i exportàveu d'IC considera que, al marge de judicis polítics futurs, cal un esforç conjunt com a contribuents per salvar la situació d'endeutament de l'Ajuntament i proposa pujar els impostos directes

peses ordinaris). Això. al pla del nària, de tal manera que ha cresdesembre, ha desaparegut, ja que cut per sobre de l'ingrés. I, a més, en cinc anys només estalviàvem s'ha construït una ciutat molt cara un 0,7% dels ingressos ordinaris. de mantenir. La causa?: sorgiment de nou dèQuin ha estat el resultat, un ficit, ordinari i d'inversions, que cop acabada l'època de vaques ha obligat a més endeutament. grasses?: fort endeutament, dèficit Resultat?: cal eliminar part del pressupostari i una despesa orsanejament esmentat i, dinària feixuga. Va ser a més, per tal de minecessari conèixer els «Què hi llorar les migrades inresultats econòmics dels anys de la recessió, 1992 manca? El que versions previstes, cal demanar més crèdits. i 1993, perquè l'equip ningú no Estem en un cercle vide govern comencés a acceptar la situació. s'atreveix a dir. ciós, demanem crèdits per poder pagar una Però no ha estat fins augment de la càrrega financera cada al març de 1995 que ha pressió cop més feixuga, i els presentat el pla economicofinancer per al pe- fiscal(...) basat quals generen més inríode 1995-1999, pla en els impostos teressos (i posterior amortització), que ens que —malgrat no variar en la lletra— ha quedat més relacionats obligaran a tornar a totalment impugnat per amb l'ús de la endeutar-nos. les noves previsions que Quina solució té tot ciutat: l'IBI, acompanyen un altre plegat? Partint de la pla, l'aprovat el 19 de l'IAE i el de base que l'aportació de desembre només amb l'Estat no augmentarà vehicles» els vots de l'equip de en els propers anys, nogovem. Pràcticament, cap dels set més n'hi ha una: ser capaços de objectius plantejats el mes de generar estalvi. Avui això és immarç són vàlids. possible, l'únic ingrés ordinari que ha augmentat respecte de les preEl pla de març tenia com a visions del març ha estat el de objectiu principal sanejar les fila polèmica taxa de sanejament. nances (dèficit acumulat i incoTema realment llastimós, si tenim brables) a base d'un fort estalvi en compte que vulnera un dels (diferència entre ingressos i des-

principis defensats aleshores amb més força: mantenir la pressió fiscal. Què fer per estalviar? Algunes qüestions semblen evidents: major racionalització de la despesa, millora del nivell de recaptació i aproximació progressiva de les taxes i preus públics als costos dels serveis, diferenciant uns serveis d'altres. I, paral·lelament, una priorització pel que fa als escassos recursos destinats a inversió. Però tot això, d'una manera o d'una altra, ja és al pla aprovat per l'Ajuntament. Què hi manca? El que ningú no s'atreveix a dir: augment de la pressió fiscal. Però no un augment qualsevol, sinó basat en els impostos de caràcter directe més relacionats amb l'ús de la ciutat: IBI, IAE i impost de vehicles. No s'ha d'oblidar que són els ingressos propis més sòlids i estables, representen el 45% dels ingressos ordinaris. Només així podem aproximar-nos a l'estalvi que jo considero necessari, 1.500 milions, per sanejar el pressupost i no augmentar el deute. I aquest estalvi, que nó cal agafar al peu de la lletra, s'hauria de produir durant el període 1997-1999, ja que les bases econòmiques del 96 ja estan aprovades. Considero, sincerament, que les circumstàncies no ens permeten fer altra cosa. Sens dubte el ciutadà tindrà una idea sobre la responsabilitat d'aquesta situació i podrà emetre el seu judici polític en un futur, però si volem una hisenda sanejada no podem esperar. Ens haurem de mullar tots.

Cinc vallesans, a les llistes d'ERC al Congrés dels Diputats H Sant Cugat.— David Bajona, secretari executiu del comitè polític local d'Esquerra Republicana de Catalunya, ocupa el lloc número 24 a les llista per Barcelona que el partit presenta per al Congrés dels Diputats a les eleccions del 3 de març. El Consell Nacional va ratificar dissabte a Cerdanyola aquestes llistes, en què hi ha quatre militants més del Vallès Occidental. El número 5 l'ocupa la terrassenca Marta Nicolàs. Aquesta elecció ha estat destacada pel president del comitè local de Sant Cugat, Eduard Pomar, que ha recordat «la progressiva incorporació de la dona en càrrecs i llocs destacats del partit». Francesc Sutrias, de Rubí, ocupa el lloc número 12, i Alfons Ariano, de Terrassa, el 18è./s.B.

S'aprova la pavimentació del tram de la riera del Dr. Murillo • Sant Cugat.— El ple municipal va aprovar dimarts el projecte de pavimentació del tram de la riera de Sant Cugat comprès entre els carrers doctor Murillo i Àngel Guimerà. Aquest projecte, que forma part del cobriment global de la riera, es finança a través d'una subvenció del Pla de Cooperació i Acció Local (PCAL) que concedeix la Diputació de Barcelona. El ple va servir també per donar llum verd al projecte d'urbanització de l'últim tram del carrer Buenos Aires, situat al sector Olabarria Sud de Mira-sol. D'aquesta manera, segons va destacar el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, «es tanca la urbanització integral d'aquest sector». / C.c.

5?S*7

Nova É

Reunió

I/acte de col·locació de la primers a les 12 del migdia, al Vial Interpolar s/n al Polígon Industrial Can Marcet dç Sant Cugat del i Per a més informació —atenció individualitzada— podeu trucar ú:

589 81 08 Dilluns i dijous, de 4»a 8 de la tarda Dimarts, dimecres i divendres, de 9 a 1 del matí

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

COOPERACIÓ

La comissió del 0,7% s'ultima un any després d'haver-se'n decidit la creació L'Ajuntament es reuneix amb la plataforma SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La comissió de seguiment que gestionarà les partides municipals per a cooperació és a punt de la seva constitució, més d'un any després d'haver-se'n aprovat la creació, al ple municipal del 13 de desembre de 1994. L'alcalde, Joan Aymerich, va acceptar dijous gairebé tots els punts de la proposta de funcionament de la comissió redactada pel Grup del 0,7% i Més l'abril passat. Les normes de funcionament per a la comissió de seguiment del 0,7% podrien quedar establertes definitivament dijous que ve, si el grup de treball habitual de la plataforma accepta les esmenes a la seva proposta que l'Ajuntament va fer la setmanr. passada. Una de les modificacions demanades per Aymerich és l'eliminació del document del concepte «majoria civil», a partir del qual la plataforma demanava que hi hagués més representants de les entitats que no de l'administració. Segons l'alcalde, «cap dels integrants de l'Ajuntament no se sent militar», de manera que ha proposat «una comissió paritària amb 4 representants per banda». El mateix Aymerich, la tinenta d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, i el director de l'àrea, el tècnic Santi Siqué, són els proposats per part de l'Ajuntament. Sense l'oposició I aquí comença la segona esmena important: tot i que la pla-

taforma proposava que tots els grups polítics municipals estiguessin representats a la comissió, Aymerich considera que «amb aquest sistema es duplicaria el nombre de membres necessaris i el grup seria poc operatiu». Per això proposa que la comissió estigui integrada únicament per 4 càrrecs de l'Ajuntament (tres de polítics i un de tècnic) i 4 persones de la plataforma. Les dues esmenes estan pendents ara de l'opinió de la resta del Grup del 0,7% i Més, però Josep Iglesias, un dels membres del col·lectiu que va assistir a la reunió amb Aymerich, ja ha avançat que no creu que els seus companys «es neguin a acceptar-les». Segons Iglesias, «el que és més important ara, un cop aconseguit el suport de l'Ajuntament, és posar-se a treballar i constituir una comissió que, al capdavall, ha de funcionar per consens, i no per votacions». La urgència de la comissió, tot i que la tria dels projectes a què es destinen els diners per a l'ajut del Tercer Món s'ha fet fins ara

L'acampada a la plaça de Barcelona, al desembre de 1994, va durar més de 4 setmanes. Foto: J.A. MULA. sense que existís, ve donada per la resta d'objectius. Iglesias creu que aquest grup de treball amb implicació directa de l'Ajuntament «permetrà sistematitzar la tasca de sensibilització que s'ha de fer amb els ciutadans». La intenció és aconseguir que entitats, empreses i particulars afegeixin les seves aportacions a les partides del pressupost municipal que ja es dediquen a cooperació. A més, també es vol inoentivar les ONG de la ciutat perquè elaborin projectes propis per incloure al menú del Fons Català de Cooperació.

Un pla de terminis fins al 1998 S.B.

• Una moció conjunta i aprovada per unanimitat en el ple del 13 de desembre de 1994 establia que Sant Cugat arribaria a la cessió del 0,7% el 1998. Així acabaven quatre setmanes i mitja d'acampada a la plaça de Barcelona. L'endemà, els membres de la plataforma del 0,7% retiraven les tendes de campanya. Havien aconseguit, en sis reunions, que es fixés un pla de terminis que

SERVEIS SOCIALS

marcava el camí a seguir des de l'Ajuntament pel que fa a la cooperació amb el Tercer Món. El 1995 se cedia el 0,2%, el 1996, un 0,35%; l'any següent, un 0,5%, i, finalment, el 1998, el 0,7%. Una de les condicions afegides era la creació d'una comissió de seguiment d'aquestes partides. L'execució de la decisió ha estat encallada fins ara perquè, entre d'altres coses, hi havia unes eleccions municipals i un estiu pel mig.

ANTIMILITARISME

Vicenç Fisas reclama transparència en el comerç internacional d'armes S.B.

• Sant Cugat— L'investigador per la pau i el desarmament de la Unesco Vicenç Fisas va reclamar la fi del secretisme en el comerç d'armes en una xerrada organitzada pel Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), dimarts a la Casa de Cultura. Segons ell, el fet que a l'Estat Espanyol la venda d'armes formi part dels secrets oficials des del 1987, fa impossible «saber exactament què passa i què s'ha de resoldre». L'objectiu final seria, però, demanar l'eliminació del co-

Uns 40 veïns de les Planes es va reunir per a la constitució de la junta directiva de l'associació. Foto: JA. MULA.

La constitució de l'associació d'avis de les Planes completa el pla de l'Ajuntament SÍLVIA BARROSO

• Les Planes.— L'assemblea constituent de l'associació Racó de l'Amistat, que aplega els avis de les Planes, va escollir dimarts el veí Manuel Centeno com a president de l'entitat, un cop presentat el projecte dels estatuts als assistents. Com a secretària de l'associació es va escollir Antònia Benete i com a tresorera, Antònia Mohino. José Núnez serà el vicepresident i Maria Conde, Encarna Gómez, Antònia Zarza i Teresa Gisbert, les vocals. Així culminava el pla de dinamització de la gent gran als

districtes impulsat per la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury. Després d'haver-se creat el casal d'avis del centre, l'Ajuntament va proposar als veïns dels districtes que fessin el mateix, i gradualment s'han anat constituint els col·lectius de gent gran de Mira-sol, la Floresta i, ara, les Planes. El projecte de les Planes venia d'un any enrere, però no va ser fins al setembre que el grup d'avis que ja organitzava activitats des del Centre Cívic «es va decidir a iniciar els tràmits legals per constituir-se en associació», se-

gons ha explicat Flury. En la línia de treball que ella defensa, Flury assegura que l'àrea de Sanitat i Serveis Socials «només els ha estimulat» i que s'ha volgut que «la iniciativa sortís d'ells, perquè són els mateixos avis els que l'han de tirar endavant». Per aquesta raó, Flury, que va actuar de moderadora de l'assemblea constituent, va felicitar els impulsors del que han batejat com a Racó de l'Amistat. Manuel Centeno, ja com a president, va agrair la col·laboració de la regidora en el procés i va anunciar que s'estan preparant «moltes activitats».

S CERÀMICA S.BARNILSf

merç, «sobretot a determinats països». I és que, segons l'investigador, «el més greu és el tipus de clients que tenen els països occidentals, entre ells l'Estat Espanyol, ja que venen armes a països en conflicte, amb dictadures i on no es respecten els drets humans». Per les dades que han pogut recollir algunes organitzacions com Amnistia Internacional i Greenpeace, se sap que els principals compradors d'armes fabricades a l'Estat Espanyol són països com Turquia, el Marroc i Tailàndia.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS Feines de paleta, lampista, electricista i pintor.

Serietat i qualitat.

•PAVIMENTS RÚSTICS, HIDRÀULICS I MANUALS.

Preus econòmics. No cobrem el desplaçament. TRUQUEU, NO US EN PENEDIREU!!

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

•REPRODUCCIONS I DE SANITARIS, AIXETES I COMPLEMENTS. ; •ELEMENTS DE RECUPERACIÓ. i/ Rius I Taukt. 12(1 • OHIVOSA^ l VtiM

Tel. 725 13 80 724 04 29

Portes Blindades I o [

DM. \AU.fcS

Tf.674 0S65 Fax 674 14 15

Sant Cugat del Vallès.

589 17 99

Urgències 24 h

Dispensari Veterinari del Vallès

HÍPICA SEVERINO

Tet. 674 69 45

- Classes equitació

Del0hal3hi 17 h a 20 h de dilluns a dissabte.

08190 VALLDOREIX Av Baixador, 118

Te*. 674 55 45 de 17 h a 2 0 h d i m a r c i dijous.

- Lloguer cavalls - Compra-venda - Domatge - Pupil·latge C/ Príncep

Tel. 674 11 40 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) 3.JC 36.189*01

HÍPICA CAN CALDES

• Puàd·fafat

Tractament sanitari en general.

VETERINARI

OBERT FESTIUS I NITS 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS d Sabadell. 23

Prevenció de malalties nes, desparasiracions, dietes d'alimentació, reproducció ..)

Assessorament i informació ENLLAÇ l'hora de comprar el seu x aanimal. HORARI: Dies laborables^ í 1-13.30 hi 18-20.30 h (Dissabtes només matins)

> *

Visites a domicili.

Av. Enllaç, 29-3 I (baixos B| lateral

> *

Possibilitat de concertar hores de visita per telèfon.

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

Tel. 674 53 I !

fa llegenda explica q u e sant Antoni v a venir a Barcelona des d e la Tebaida a precs del g o v e r n a d o r q u e tenia u n a filla malalta i, d e s p r é s d e g u a r i r la noia, el sant es va q u e d a r a viure a la ciutat. Un dia, u n a truja v a a n a r a t r o b a r el sant a m b u n g a r r i n e t malalt i estrafet i s a n t Antoni, c o m p a d i t , v a g u a r i r l'animalet. S e m p r e m é s la truja, agraïda, v a r e s t a r al costat del seu benefactor. Q u a n el sant va morir, la truja el va enter r a r en un sorral a p r o p d e la platja. Els veïns de la ciutat van d e s e n t e r r a r el seu cos i v a n portar-lo a la Seu i v a n enterrarlo a m b tots els h o n o r s . Q u a n el seguici v a arribar als afores, la mula v a fer tres tombs sobre si mateixa i v a c a u r e morta. L a g e n t va c r e u r e q u e aquell fet e r a el senyal q u e el sant volia ésser e n t e r r a t e n aquell indret i hi v a n bastir u n a capella. La tradició, doncs, mana donat tres tombs en honor del sant.

Tel. Urg. 24 h. 908 94 68 71

ANIMALS OE COMPANYIA ( 9 ALIMENTS ACCESSORIS # AQUARIS PEIXOS TROPICALS O RÈPTILS MUNTATGE OE T E R R A R I S

9 9

C/Villa, 5 Tel. 675 01 52 Sant Cugat (A prop d * FQC) % *

VETERINÀRIA

* 0Í4AUA d'eftífaCii 9

Vtmj&du

PERRUQUERIA CANINA SERVEI A DOMICILI

<t U

(cutmttulu)

Carles Vilaró Apartat de Correus 254 Tel. 909 30 28 57 SANT CUGAT

ENSINISTRAMENT

SANT CUGAT

CANÍ

DIAGNÒSTIC Dra. ANNA VENDRELL

Perruqueria canina Passeig Sant Magí, 48

Tel. 675 37 54 I

Servei Gratuït a Domicili

°» Educa al teu gos -* Servei a domicili =& Tracte

personalitzat

'AfNI*

ANA MÒLLER SOLER Tel. 237 87 77

Mercat Pere San, 120 Tel. 589 14 48 Mercat Torreblanca, parada 1 -5 Tel. 675 13 89

3303I ."' i -f.

08190 Sant Cugat del Vallès Horari: De10a1-5a8 Dissabtes: 10 a 2

DRA. NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

fi»,

-VACUNACIONS -RX -CIRURGIA -ANÀLISIS CLÍNIQUES -MEDICINA PREVENTIVA

CLÍNICA VETERINÀRIA SANT CUGAT C/Vinyoles N°1 0 08190 SANT CUGAT

Tel. 675 05 12

CLÍNICA VETERINÀRIA VALLDOREIX

1r. ANIVERSARI C/Mossèn Cirrto \ferdaguer N°24 0 8 1 9 0 VALLDOREIX Tel. 675 34 57

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

Els dermatòlegs detecten un augment dels casos de sarna

JUDICIAL

La sentència del «cas Barrachina» es farà pública a principis de febrer El veïns del Colomer estan disposats a apel·lar al Suprem si la sentència no els afavoreix CM.

• Sant Cugat / Barcelona.— Els veïns del Colomer afectats per la presumpta estafa de què s'acusa el promotor immobiliari Joan Barrachina podrien conèixer la sentència del triEl primer jutjat on van acudir els veïns del Colomer va ser el de Terrassa. En un primer moment. els veïns de Sant Cugat només volien recuperar els diners que, segons ells, el promotor de Cicsa Joan Barrachina «s'havia apropiat il·legalment». La fiscal del cas va ratificar divendres passat les penes sol·licitades a l'inici del judici, que són 10 anys de presó i una indemnització de 475 milions de pessetes per al promotor de la construcció del Colomer i 6 anys de presó i 207 milions per a cada un dels directius de la Caixa de Barcelona —Vicente Escolar i Antonio Segarra— implicats en el cas a partir de la hipoteca que va demanar Barrachina en nom dels propietaris dels habitatges. El procés legal contra Joan Barrachina va començar al 1992, dos anys després que el promotor i propietari de Cicsa iniciés la promoció dels terrenys del Colomer, on s'havia de construir el complex residencial Ambassador i que tin-

bunal d'aquí a dues setmanes, si es compleix el termini previst per tots els implicats. El tribunal —el mateix que va jutjar el cas Godó sobre les escoltes telefòniques— va rebre el cas conclús per a sentència divendres passat.

dria un total de 32 habitatges. L'últim judici, que va començar el mes de desembre passat, s'ha allargat a causa de la lentitud de les declaracions dels 32 veïns i la resta d'implicats. Els veïns estan segurs que la determinació del tribunal no servirà per tancar el tema definitivament perquè si les acusacions van endavant «els acusats apel·laran al Suprem i si no van endavant» els veïns asseguren que estan disposats a apel·lar ells, «costi el que costi». Els veïns de Sant Cugat, però, confien que el tribunal emetrà un judici correcte. Els habitatges es van construir, però les despeses van haver d'anar a càrrec dels propietaris, que en alguns dels casos, segons han explicat els implicats durant el judici, van arribar a pagar fins a tres vegades més el cost previst inicialment per poder acabar la construcció de les cases. L'advocat de l'acusació també es va reafirmar en les penes sol·licitades en un primer moment, penes similars a les demanades per

després que acabessin de declarar tots els veïns implicats, els perits de l'acusació i la fiscalia i un testimoni de la defensa dels dos directius de la Caixa de Barcelona implicats en el cas, que es va obrir fa gairebé tres anys.

Joan Barrachina la fiscal. L'advocat dels propietaris dels habitatges va demanar 10 anys de presó i 475 milions de pessetes per a Joan Barrachina

i 6 anys de presó i prop de 300 milions de pessetes per als dos directius de la Caixa. A més, en l'última vista oral del judici contra Barrachina. Escolar i Segarra, l'advocat de l'acusació va fer constar l'alternatíva de l'aixecament de béns contra els tres inculpats. L'advocat dels veïns del Colomer creu que el Tribunal ha de tenir en compte l'acusació d'apropiació indeguda de béns i l'estafa com a alternativa. Per això, creu que seria una prova de valentia per part del tribunal estudiar l'aixecament de béns. La defensa d'Escolar i Segarra va apuntar la innocència dels seus clients, basada en la manca d'informació dels acusadors. Segons els advocats dels directius de la Caixa, el procés que es va seguir per part de tots dos implicats va ser el procés normal en casos similars. El fet que el promotor hagués demanat una hipoteca en nom dels propietaris dels habitatges implica directament els veïns en el seu pagament.

OBRES PUBLIQUES

• Sant Cugat / Terrassa.— Els professionals del servei de dermatologia de l'hospital de la Mútua de Terrassa Pere Vives, Xavier Pagerols i Neus Corcó, han confirmat que al Vallès Occidental s'ha registrat un important augment dels casos de sarna, igual que a la resta de l'estat. Segons les dades d'alguns especialistes anglesos a les illes britàniques es produeixen 4,6 nous casos per cada 100.000 habitants. Aquestes dades significarien el 0,5 per cent de les enfermetats de transmissió sexual que es produeixen a Catalunya. Pere Vives, cap del servei de dermatologia del centre sanitari de Terrassa, afirma que les xifres s'han de prendre només com a estimatives i afirma que els casos d'escabiosi detectats durant el 1995 van afectar persones joves i, en la seva majoria, es van contagiar per via sexual. Els metges asseguren que abans «aquesta malaltia afectava persones brutes, però avui es veuen casos en persones netes». Els dermatòlegs de la Mútua de Terrassa reconeixen que la sarna és una de les malalties de transmissió sexual que creixen, mentre baixen les clàssiques com la sífilis o la gonocia. Vives reconeix que fa uns anys els professionals eren optimistes i havien cregut que a partir dels anys 80 es podria acabar amb l'escabiosi o tenir-la controlada. Però això no ha estat així i, de moment, les causes que han provocat l'increment dels casos diagnosticats no estan clares. / ELS 4 CANTONS.

ENSENYAMENT

£1 cicle de xerrades d'orientació professional amplia el nombre de ponents S'hi inclouen més titulacions tècniques À.C.

• Sant Cugat.— El Servei d'Informació Juvenil (SIJ), en col·laboració amb l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament, organitza a partir de dilluns el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que en els últims anys s'ha fet a la Casa de Cultura. Aquest cicle s'adreça als alumnes de tercer de BUP, COU o els últims cursos del segon grau de FP, i pretén servir-los d'orientació perquè triïn una carrera universitària. Segons ha explicat Manel Turon, responsable del SIJ, aquest any s'ha fet un doble esforç per millorar cl contingut del programa. En primer lloc, s'ha aug-

mentat el nombre de conferenciants, per poder fer les xerrades més específiques. D'aquesta manera, una part de les xerrades es dedicarà a donar una visió general del funcionament dels centres universitaris, i una altra tractarà sobre els estudis que s'hagin programat per a aquell dia. Les dues explicacions les faran ponents diferents. El segon esforç ha estat el d'intentar augmentar el nombre de titulacions tècniques, i s'hi han inclòs la de biblioteconomia i la de treball social. Les xerrades, que duraran fins al 15 de febrer, es faran a les vuit del vespre a la Casa de Cultura.

Els representants de les institucions implicades es van trobar al terreny on es farà el parc. Foto: J.A. MULA

L'Ajuntament, PEMD i Tabasa faran un parc infantil a l'estació de Valldoreix ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el president de la Junta de Veïns de l'EMD, Jaume Sanmartí, i el president de la companyia Tabasa, Josep Villaseca, es van reunir dijous de la setmana passada als terrenys on es construirà un parc infantil, al costat de l'estació dels ferrocarrils de Valldoreix. Els terrenys, que ocuparan uns 600 metres quadrats, són propietat de Tabasa, i serà l'empresa que explota els túnels qui sufragarà les obres per construir el parc. Segons va explicar el president de la companyia, encara no s'ha determinat el pressupost.

Les obres començaran aquest mateix trimestre, però la data exacta tampoc no està fixada. L'alcalde, Joan Aymerich, va valorar molt positivament l'acord de col·laboració entre les tres institucions per poder tirar endavant aquest projecte. Aymerich va assenyalar la importància d'aquesta iniciativa, perquè demostra la sintonia que existeix entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix després d'un període en el qual no hi havia gaire entesa entre els dos equips de govern. Aymerich va recordar que aquest parc era una vella reivindicació de l'antic equip de govern. Segons

l'alcalde, aquesta és una bona manera de començar a eliminar les discrepàncies i continuar amb altres projectes comuns. El parc infantil, que també tindrà un jardí públic, es farà en una zona verda que, de moment, no tenia cap utilització, situada entre l'aparcament de l'estació i la rambla de mossèn Cinto Verdaguer. Aquesta urbanització del parc forma part d'un pla més ampli que l'equip de govern de l'EMD ha previst per a tot l'aparcament de l'estació de Valldoreix, que ocupa uns 4.000 metres quadrats. L'EMD encara no ha definit les actuacions que vol portar a terme en aquesta zona.

o&r-y&r Servei * ( í^l ) * Gratuït a /JVM> Domicili

Extintors

Mercat Pere Son, 120 58914 48 Sant Cugat del Vallès, •a - 5 8 9 17 9 9

HBÉ? — m H

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89

— r*

A^ff^/^iWi^wrx/^

<^^x^^W\3r\ ALUMINI 1 VIDRE

B 0 ^ Ü H I

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

L E S E M P R E S E S . • £ / mercat de Torreblanca El mercat de Torreblanca va néixer l'any 1989, en una zona que en el seu temps es podia considerar com els afores d e Sant Cugat. Des d'aleshores, els assentadors han vist com creixia el seu entorn a m b cases i equipaments i, mentrestant, el mercat continuava amb el mateix aspecte. Els assentadors consideren que les instal·lacions necessiten una inversió forta i reconeixen que no els fa por la competència de les grans àrees, perquè el mercat dóna un servei i una atenció al client que no poden proporcionar altres establiments.

J A U M E C A S A N O V A S I M A N E L V I N Y A L S . President i tresorer de la Junta

«La gent que prova altres llocs, sempre torna al mercat» Jaume Casanovas, president de la Junta del mercat, a la seva parada amb el personal i el tresorer, Manel Vinyals. Foto:

ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— Quins objectius s'ha marcat la nova junta'.' —Manel Vinyals: «Posar el mercat al dia, perquè fa nou anys que vam obrir i hem d'arreglar moltes coses.» —Quins són els problemes més urgents? —Jaume Casanovas: «La il·luminació de fora. perquè no es veu res quan es fa fosc. A la nit passes i no hi ha llum. Si no los per la de les parades, no ens hi veuríem. També s'ha de millorar la calefacció i l'aire condicionat. perquè la resta de coses les anem resolent. Aquests problemes. avui dia. ja els han resolt Ics grans àrees, i són condicions mínimes per poder treballar.» —Lsteu satisfets amb cl nivell de consum que genera aquest mercat? — M.V.: «Sí, la gent aquí respon. perquè hi ha professionals molt bons. Per regla general, tots els mercats municipals en tenen, en comparació amb les grans superfícies comercials. Tenim aquest gran avantatge, que els professionals es dediquen a allò que saben fer. i això és molt important. La persona que toca embotits o pernils no es dedica a vendre galetes.» Ls diu que a Sant Cugat el nivell de vida és alt. Al mercat es nota si la gent compra qualitat? M.V.: «Sí. LI poder adquisitiu de la gent aquí és alt, i això significa que quan vénen al mercat compren qualitat, això és impepinahlc. La persona que té cèntims. que es compra? Un Mercedes. Amb les coses de menjar passa exactament el mateix. No podem portar el més econòmic. Hem de proporcionar un tipus de producte que no vendríem en una altra zona. Jo tinc parades a barriades de Barcelona i no puc portar el mateix gènere que hi porto a Sant Cugat, perquè aquí no m'ho volen. Si tu tens la butxaca plena, no menjaràs cada dia sardina. Un dia menjaràs un llenguado. i dels bons.» —J.C.: «tl mercat el l'a el públic, no els assentadors. Si un públic demana un tipus de qualitat, se li ha de servir allò. Cada mercat és diferent. No es pot dir: és que és millor .el mercat de Rubí. Rubí és una çjbsa. Sant Cugat n'és una altra i Cerdanyola, una altra. Cada mercat té una imatge diferent, i amb una imatge diferent, no pots vendre el mateix a tots els mercats.» —M.V.: «A Barcelona passa exactament igual. No pots portar el mateix gènere al mercat de Santa Caterina que al del Ninot. posem per cas. Portem el que ens demanen.» —Tot i que es ven prou. creieu que el mercat de Torreblanca s'ha de promocionar més? —M.V.: «Necessitem que vingui més gent a comprar, però no n'hi ha més. LI moviment que tenim és el màxim per a la quantitat de gent que viu a Sant Cugat. Amb tols els comerciïs que hi ha a la població, l'oferta està sa-

J.A.MULA

Els assentadors demanen un esforç d'inversió La Junta Directiva del mercat de Torreblanca, en representació dels 74 assentadors, afirma que el mercat funciona bé, però necessita una inversió important, perquè des que es va construir, el 1989, no hi ha hagut cap canvi estructural, només s'hi han fet petites inversions per resoldre els problemes que anaven apareixent. Tot i així, hi veuen un bon futur. «Potser jo l'hauria fet d'una altra manera», diu Manel Vinyals, el tresorer de la Junta, «però en el moment en què es va fer potser no s'havia plantejat que l'entorn canviaria com ho va fer. Si et poses a l'altura del Centre Cultural, veus que s'han fet coses molt maques. Però quan gires el cap i mires cap al mercat, el paisatge canvia. No està adequat al seu entorn». Vinyals té en compte que la urbanització que s'ha aixecat després no la va preveure l'equip de govern que va construir el mercat. «Jo crec que, amb el terreny que hi havia per fer-lo, les cambres, per exemple, es podien haver fet subterrànies, i els aparcaments també. Jo dic, entranyablement, que aquest és el mercat de la senorita Pepis», afegeix Vinyals. Després de nou anys, no s'hi ha fet res, a banda d'afegir unes cambres que no són suficients. Segons asseguren, s'han fet els primers contactes amb l'Ajuntament. «Estem contents perquè sembla que estan disposats a seure a una taula i parlar-ne.» / À.C.

turada. El mercat funciona, però encara se li podria treure més suc, si hi hagués diners.» —Això no poden fer-ho només els comerciants del mercat. —M.V.: «No, això correspon també a l'Ajuntament, perquè aquest mercat és municipal. No podem fer res sense el permís de l'Ajuntament. Si s'hi aboquessin una miqueta. si no ens tinguessin tan abandonats, per dir-ho d'alguna manera... Això aniria en benefici de tot el municipi. La gent sap que el mercat depèn de l'Ajuntament, i quan ve a comprar i veu que hi ha una porta penjant, o que a les cambres no s'hi pot ni entrar perquè estan que cauen... Les solucions que es donen són per tapar forats.» —S'han notat canvis des que l'aparcament del mercat és una zona blava?

—M.V.: «Per als interessos del mircat, el canvi ha estat mo^t posjfiu. Nosaltres teníem només dues opcions: o la gent no podia aparcar, o ara que pot aparcar pe* vint duros. De les dues opcions, la que creiem que és positiva és la segona.» —J.C.: «Abans el mercat estava buit i el pàrquing estava ple. Per lògica, si l'aparcament està ple, el mercat hauria d'estar-ho també. Aquí hi havia cotxes una setmana i una altra setmana, i ni es movien. Hi ha una veïna d'aquí que va reconèixer que deixava cl cotxe a l'aparcament del mercat per mandra de guardar-lo a la seva plaça.» —M.V.: «Aquí hi trobaves cotxes, durant molts dies, de veïns de l'altra banda de la rambla del Celler. Així. els clients venien fins aquí, feien una volta, una altra

volta i encara una altra, i acabaven per marxar perquè no podien deixar el cotxe. Ara, com a mínim, tenim aparcament, encara que s'hagi de pagar vint durets. Això, penso que no trenca el pressupost de ningú.» —Quins aspectes té el mercat de Torreblanca al seu favor per als clients? —M.V.: «Té totes les característiques bones d'un establiment d'aquest tipus: està a peu pla, el comprador no ha de baixar, ni pujar, ni trobar-se amb ascensors...» —J.C.: «Jo crec que el servei i l'atenció al client és la millor garantia. Nosaltres portem les compres a domicili sense cap despesa de més. Anem on sigui, i sense pujar el preu del gènere. No s'enganya ningú, i això el client ho veu.»

—Fa molt mal la competència de les grans superfíciesj —M.V.: «NosaltrQfc comprovem que quan obrenVuna gran superfície, com ha passat abans de Nadal, de moment·Ja gent hi va, per veure com és. Però passa la setmana i la clientela torna a venir. Això vol dir que alguna cosa tenim.» —J.C.: «És que nosaltres, a la clientela, la cuidem, i li aconsellem el que sabem que li agradarà. No els enredem. La clientela ens la fem nostra, i aquest és l'avantatge que tenim davant la competència de les grans àrees.» —M.V.: «L'únic problema que tenim davant les grans àrees és que allà hi ha un equip que pren les decisions, i en aquest mercat ens hem de posar d'acord més de 70 persones per decidir, per exemple, els horaris que farem.»

ijüyr i

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

SEGUIT

POLICÍAC

La propietària <Tun restaurant xinès implica un policia en una presumpta estafa La comissaria l'ha posat a disposició judicial amb la seva dona, a qui considera l'autora Sil MA BARROSO • Sant Cugat.— El funcionari de la Policia Nacional Antonio Morillo i la seva dona. Glòria, han passat a disposició judicial com a presumptes còmplice i autora, respectivament, La comissaria de Policia Nacional a Sant Cugat ha obert un expedient disciplinari al funcionari del cos Antonio Morillo perquè considera que ha actuat «indegudament». Segons la policia, la participació de Morillo en les coaccions a la propietària del restaurant hauria estat induïda per Glòria, la companya de l'agent i propietària del bar Yoya. Per això. Morillo ha passat a disposició judicial com a sospitós de complicitat i la seva dona, com a presumpta autora de l'estafa. LI cas es ara al jutjat número 2 de primera instància i instrucció de Rubí i els sospitosos han quedat en llibertat després d'haver declarat. Segons la declaració de Zhouhua Wang. la propietària del restaurant, la història va començar quan, el 6 de gener, Morillo li va dir que la policia de Barcelona i Hisenda estaven investigant la seva família perquè algú havia acusat el seu fill gran. Chiang Miao —que és a la Xina des de principi d'any— de pertànyer a la màfia xinesa. Segons la denunciant, el policia va recomanar a Wang que liquidés els seus comptes bancaris perquè li podien bloquejar. La propietària del restaurant assegura que Morillo i Glòria es van oferir per guardar-li els diners, ja que «mai no escorcollarien la casa d'un policia». Per acabar-la de convèncer, Glòria va acompanyar Wang a l'oficina de la plaça de Barcelona del Banco Bilbao Vizacya. Wang ha explicat que la companya de Morillo va dirigir la conversa amb els empleats de l'entitat financera perquè ella no parla «gaire bé l'espanyol». Finalment el banc va

d'una estafa de 3.5 milions de pessetes a Zhouhua Wang, propietària del restaurant xinès Da Jiang Jin, a la rambla de Can Mora. Segons la denunciant, Morillo i la seva dona. propietària del bar Yoya, la van convèncer

que tragués els diners que tenia al Banco Bilbao Vizcaya i els donés a Glòria per guardar-los-hi. Els diners no han estats retornats a Wang i, segons la comissaria, hauria estat Glòria qui se'ls ha apropiat.

El bar Yoya i el restaurant Da Jiang Jin estan a la rambla Can Mora. Foto: JA. MULA. extendre un xec per valor de les 3.5OO.0OO pessetes que Wang tenia al seu compte. Glòria li va dir que no es preocupés pel taló, perquè no portava la seva signatura i no es podia cobrar, i que ella el guardaria. El conflicte va començar quan el fill menor de Wang, Chiang-Fai, va fer notar a la seva mare que el taló era al portador, i que es podia cobrar. Ella va demanar aleshores els diners a Glòria, que li va contestar amb evasives. Finalment, després d'una altra visita

al banc en què el mateix apoderat va dir a Glòria que tornés els diners, Wang va decidir denunciar Glòria i Morillo. Mentrestant, segons la declaració a la policia d'Antonio Pere/. apoderat al BBV, l'entitat financera havia investigat el curs del xec expedit per 3.500.000 pessetes i va descobrir que havia estat cobrat en diverses operacions a l'oficina del banc Barclays Bank del carrer Francesc Moragas. La policia considera que Glòria, ajudada per Begona Deituarte Mi-

SERVEIS

randa, hauria retirart els diners. A la declaració, feta a la comissaria de Sant Cugat, Pérez assegura que «Glòria va admetre que havia utilitzat els diners i que no podia tornar-los, per la qual cosa va demanar un crèdit, que se li va negar». L'apoderat va donar aleshores un termini d'hores a la presumpta estafadora perquè tornés els diners. Passada l'hora fixada, i en no haver recuperat els 3,5 milions de pessetes, Pérez va acompanyar Wang a fer la denúncia i va declarar ell també.

DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE TRUCADES

Més de 30.000 persones han utilitzat el 010 en el primer any de funcionament

8.840

9.284

Podria ampliar-se l'horari del servei ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El servei d'informació telefònica municipal, el 010, s'està consolidant entre els ciutadans, segons es desprèn de les dades que han recollit els responsables del servei. Des del mes d'abril fins al desembre de 1995, el servei ha atès 31.190 trucades telefòniques. La mitjana de trucades per mes en aquest temps ha estat de 7.092. Els començaments del servei van ser tímids. El mes d'abril és el període en el qual s'hi va fer menys trucades, només van ser-ne 2.123. El mes de maig ocupa el tercer lloc per la cua, amb 3.193 trucades, i al mig hi ha el mes d'agost, amb 2.823 trucades. L'últim trimestre de l'any, en canvi, mostra l'evolució favorable del funcionament del servei. El mes en què es van fer més consultes al 010 va ser el novembre, amb 4.212 trucades. El segueix el setembre, amb 4.076 trucades i, des-

prés, el mes de juliol, durant el qual s'hi van fer 3.888 consultes per telèfon. Al llarg del dia, hi ha dues franges horàries en què l'índex de trucades al 010 és més elevat. Entre les nou i les onze del matí és quan s'hi fan més consultes, i la situació s'allarga fins a la una del migdia, i el nombre de trucades hi disminueix gradualment entre les tres i les cinc de la tarda. Els responsables del servei, que comptabilitzen totes les trucades que atenen les teleoperadores, han constatat que el nombre de consultes torna a augmentar-hi a última hora de la tarda, just quan el servei s'ha de suspendre perquè acaba l'horari establert per atendre trucades. Aquest fet ha fet reflexionar els responsables del servei. Jordi Farrés ha assenyalat que s'està estudiant la possibilitat d'ampliar l'horari de tarda del servei, perquè els resultats evidencien que hi ha

de 9.00 a 11.00

•

de 11.00 813.00

de 13.00 a 15.00 Franges horàries

.-£•.

•a

de 15.00 a 17.00

de 17.00 819.30

• Gràfic: ELS 4 CANTONS.

una demanda creixent. «Podríem acabar el funcionament del servei a les vuit o a dos quarts de nou del vespre», exposa Jordi Farrés. Un 45 per cent dels usuaris demanen informació sobre tots els aspectes relacionats amb el teixit econòmic de la ciutat: adreces i seus d'empreses, comerços i indústries. Un 40 per cent dels usuaris volen saber coses sobre els serveis municipals: horaris dels autobusos, de la piscina o de la biblioteca, informació sobre serveis urbans, el Centre Cultural, Hisenda o Sanitat. Segons les dades que ha recollit

l'àrea de Serveis Interns en el balanç del servei municipal d'informació, la resta del percentatge de trucades és d'usuaris que sol·liciten informació sobre altres administracions no municipals, com ara Correus, jutjats, registres de propietat, Inem o ITV. El tinent d'alcalde de Serveis Interns es mostra satisfet pel funcionament del servei: «Són 31.190 vegades que l'Ajuntament ha donat informació, que ha proporcionat dades a ciutadans. En 8 mesos s'ha assolit una bona xifra, i pensem que properament es consolidarà aquest servei.»

La Caixa de Terrassa recull 15 milions amb la targeta solidària ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— La Caixa de Terrassa destinarà 15 milions de pessetes a ajudar els països del Tercer Món, amb els diners que ha recollit al llarg de tot l'any 1995 amb les targetes solidàries. Aquests documents van entrar en funcionament l'estiu de l'any passat, i la caixa ja va anunciar aleshores que tindrien efectes retroactius, de manera que. de fet, es comptabilitzarien diners destinats a l'ajuda solidària a partir del mes de gener de l'any passat. Els responsables de la Caixa de Terrassa lliuraran aquesta quantitat recollida a les tres organitzacions no governamentals amb les quals va signar un conveni de col·laboració: Intcrmón, Mans Unides i Justícia i Pau. La iniciativa solidària de la Caixa de Terrassa recapta els diners que es destinaran a ajudes per al Tercer Món amb una part de les comissions que Ics targetes de la Caixa de Terrassa produeixen en operar a comerços i altres establiments. Segons van idear els responsables de la iniciativa, aquestes comissions no suposen cap cost per al client perquè és la caixa qui se'n fa càrrec, en renunciar a un percentatge d'aquestes comissions per destinar-les al fons de solidaritat. El client, per ajudar a fer aquesta contribució solidària només ha d'incrementar la utilització de la targeta quan hagi de pagar seves compres, en lloc de fer-ho en efectiu. Les compres es poden fer a qualsevol dels establiments i comerços al Vallès i a molts altres punts de Catalunya on s'accepta la targeta de la Caixa de Terrassa. La resposta per part dels usuaris de la targeta ha donat bons fruits. Durant l'any 1995, la facturació de les targetes de la Caixa de Terrassa en les compres a comerços ha crescut d'un 28% en relació al 1994. Augment al 96 La direcció de l'entitat d'estalvis i els responsables de la campanya confien que al llarg del 1996 aquesta utilització creixerà, perquè els clients que disposin de targetes s'habituaran a pagar amb aquest document. La Caixa de Terrassa ha promocionat aquesta iniciativa de les targetes solidàries amb una forta campanya de comunicació sobre aquest servei i els objectius que s'havia marcat. Una altra de les intencions que tenen els directius de la Caixa de Terrassa és ajudar a crear consciència de solidaritat i responsabilitat entre els clients, davant les mancances i greus problemes de subsistència que afecten una part important de la població del món. L'entitat d'estalvis va signar un acord de cooperació amb Intermón, Mans Unides i Justícia i Pau perquè va considerar que totes tres organitzacions tçnen una destacada trajectòria en l'elaboració i execució de programes per ajudar el Tercer Món en diferents àmbits: assistència humanitària, atenció a la infància, programes d'escolarització, formació d'adults i qualsevol altra que contribueixi al desenvolupament dels països menys afavorits. Amb la campanya de les targetes solidàries, la Caixa de Terrassa ha proporcionat 15 milions de pessetes a les esmentades organitzacions no governamentals. Seran aquestes organitzacions, que coneixen a fons la realitat dels països tercermundistes i les seves necessitats, les que decidiran a quins projectes destinen aquesta aportació econòmica.

ajudem M'hora d'aprendre

mÜions

d alumnes, èsàtaíQpaSso8' a r t e s per setmana a\ Centre ifetvtexetdcisa^s

TO \ O M E S

Pft

d(egtadl.

„ uia w CAN 18 Rambla « "'MORA, 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • f

* Varietats V****™ .C^bndgeBxan,

I ^ans

Francesc Mora^. 8 Td.58922 6 4

Tel. 67415 01

TALLEDA RlCOMA E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

..Seme Horarisp e r f eto^-r™** ctes* • «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

3>.*t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

CURS 9 5 - 9 6 Apreneu adibuUar i pintor aVo\u • Grups reduís. . H o r e s convingudes.

co^P

ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW.

• D\oQnòs^pskope«ia90^. .^caòonsPwecio9Wes.

• S o r d e s oe\ pobVe. Informació ©

67A 3186

. Trastorns ( W ^ • lkn\quesa'es\v>à.

• Murts- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar. -Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT f»»fr*«»

Wítf

estudiar

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

Sans Travé, a l'Aula Cultural del Club Muntanyenc Jp-V•'••

CINEMA s, Mònica Nascuda a Sant Cugat fa 21 anys, van C a m p e n es va trobar fa un u n parell d'anys a m b u n a assignatura penjada enjada d e C O U i u n físic q u e li permetia ia accedir als castings a m b possibilitats d'èxit. ;xit. Sense

que li semblés res més que una simple circumstància, va aprofitar-ho., aprofitar-ho, i va començar a cóner de prova^tSfi prova i a rodar espots televisius, cota la versió més recent del criticat anunci de la colònia

masculina J; Jacq's. Però ella volia ser actriu, i, seguint el fil dels castings, ha aconseguit el seu paper més llarg a&Palace, Palace,lalacomèdia comèdia muda que que acaba d'estrenar El Tricicle, on fa de nin nimfòmana accidental.

• Sant Cugat— El du|ctor de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, explicarà les tasques de la institució que dirigeix en la pròxima xerrada a l'Aula Cultural del Club Muntanyenc. Sans Travé serà presentat per Joan Troyano, membre del club que, com a historiador, coneix la trajectòria del convidat. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i doctor en Lletres i Filosofia per la Universitat de Bolònia (Itàlia), Josep Maria Sans Travé dirigeix l'Arxiu Nacional de Catalunya —instal·lat ara al nou edifici de Can Ganxet— des del 1992. Amb tot, ja al 1980 havia entrat a l'administració de la Generalitat per organitzar el servei d'arxius i dirigir la política arxivística catalana del Departament de Cultura. En el seu currículum s'acumulava, ja aleshores, experiència docent com a professor d'història medieval a la Universitat de Barcelona. En la mateixa època, entre el 1973 i el 1980, es va encarregar de la direcció tècnica de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Paral·lelament, Sans Travé ha desenvolupat la seva tasca de recerca i producció historiogràfica iniciada durant la seva època de formació, començada a Barcelona i completada bàsicament a Itàlia, on ha estat becari de la Scuola Spagnola d'Archeologia e Storia de Roma, de l'Instituto di Storia Econòmica Franccsco Datini, a Florència, i del Reial Col·legi de Sant Climent del Espanyols, a Bolònia. Com a historiador ha publicat obres sobre els ordes militars, el Notariat a Catalunya, la Generalitat i diversos aspectes referents a la Conca de Barberà, la seva comarca de naixement. La xerrada de Sans Travé està programada per al dimarts a les

M MÒ ÒN N I C A V A N C A M P E N . Intèrpret d'Amanda a «Palace»

ne em semblava molt lluny «El cine 1

SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— Abans de treballar a les ordres d'El Tricicle a Palace, Mònica van Campen havia fet un paper secundari a Atolladero, una pel·lícula que, després del festival de Sitges i un passi a la Filmoteca, no ha tingut més difusió. I temps enrere, Van Campen havia estat a Fila Zero, però no va arribar a estrenar mai, perquè la feina com a model publicitària, «molt ben pagada», i les classes al Col·legi del Teatre no li permetien seguir la «disciplina dels assajos». Diu que encara no es pot considerar actriu, que ha d'«estudiar molt, aprendre les tècniques d'actuació». Per això ha començat aquest any a l'Institut del Teatre, on li sembla que una de les coses que més ha de perfeccionar és la veu, que considera «horrible». —Les veus greus, no són les més cotitzades? —«Però una cosa és tenir la veu greu i l'altra tenir-la mal educada, o sense educar, com jo. Quan em vaig sentir interpretant el primer paper parlat, a la sèrie Estació d'enllaç, em va fer una impressió terrible. Tot i que suposo que és normal». —Però li ho ha dit algú altre, que la seva veu no funciona? —«No directament, perquè he fet molt poques coses i a la televisió no són gaire acurats. Però fa poc vaig rodar un paper secundari aAsunto interno, de Carles Balaguer, i em van dir que em doblarien... Llavors vaig decidir que havia d'anar a l'Institut del Teatre i treballar. Però no només per la veu, perquè a Palace no parlo i m'hi veig encarcarada. Hi ha qui no ha fet mai res i es posa a fer una obra de teatre i li surt bé. A mi, no: a mi em costa, però en sóc conscient i crec en el treball.» —Amb aquesta modèstia, quan la van convocar per al casting de Palace, pensava que li donarien el paper? —«No pensava res, el volia i prou. Jo sóc una admiradora de sempre d'El Tricicle, i mai no hauria imaginat que treballaria amb ells. Em van dir que havia de fer el paper d'una noia tímida que pren un afrodisíac per equivocació i es torna nimfòmana, havia d'improvisar aquesta transfor-

L'actriu santcugatenca freqüenta amb els amics el bar La carbonera. A baix, un fotograma de la pel·lícula dirigida i protagonitzada per El Tricicle. Fotos: J.A. MULA / ELS 4 CANTONS.

mació. I no m'hi vaig pensar gens, ho vaig fer i prou.» —Fer el primer paper llarg en una pel·lícula muda és començar ben bé pel principi.

que vaig haver de trobar la mida justa entre l'exageració i la inexpressivitat.» —El paper d'Amanda a Palace és el d'una noia escultural, a Atolladero la van escollir pel físic i en anuncis com el de Jacq's, també. No té por que l'encasellin? —«Home, de moment he fet molt poques coses, tot i que no es pot parlar d'això. I, a més, això depèn de tu, dels papers que agafis, i jo em guanyo bé la vida com a model i puc triar.» —Per què va triar fer d'Amanda? —«Perquè estava bé i era en una pel·lícula, igual que Atottadero. I encara que jo crec que el que t'aporta més com a actriu és el teatre, i més el teatre que tracti de problemes socials, quan m'ofereixen una pel·lícula, de mo—«Sí, això està molt bé. A més, el que jo havia treballat més al ment tampoc no sóc tan exigent. És que no hauria pensat mai que Col·legi del Teatre era la gestifaria cinema, em semblava que culació, i era el que em demanaven per a la pel·lícula, tot i estava molt lluny!»

8 del vespre. / ELS 4 CANTONS

Comença el cicle de mostres regulars de Firart a l'Ateneu • Sant Cugat.— Els pintors abstractes Cristina Pérez Alay i Khalid el Bekay obren avui el cicle d'exposicions regulars que l'associació d'artistes Firart ha programat per a aquesta temporada a l'Ateneu Santcugatenc. El cicle inclou també el projecte de programar conferències i xerrades d'artistes. La idea de l'entitat, segons la presidenta, Begona Valcàrcel, és promoure «l'acostament dels ciutadans a l'art». La mostra s'inaugurarà aquest vespre, a les vuit, i estarà oberta al públic fins al 31 de gener, de dimarts a dissabte entre les 6 de la tarda i les 9 del vespre, i diumenge al matí./s.B.

CULTURA

Grau Garriga afirma que la Casa Aymat serà un centre «petit, però contundent» ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'artista santcugatenc Josep Grau Garriga va fer un recorregut entranyable per la seva vida artística, com a convidat del cicle Aula Cultural, que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. L'artista va donar una orientació sobre el projecte que vol instal·lar a la Casa Aymat, on hi havia hagut l'Escola Catalana del Tapís. Segons va explicar, el centre serà «petit, però contundent. No ha de ser un gran monument ple de pols amb el temps, sinó un lloc on constantment s'hi treballi, on jo i altra gent poguem produir, i on sempre

hi hagi activitats de caràcter innovador i viu». L'artista va reconèixer que el projecte està molt definit i que si no s'ha avançat més, ell n'és responsable en bona part. Josep Grau Garriga, que està molt il·lusionat amb aquesta iniciativa perquè li permetrà tornar a Sant Cugat, és l'autor conceptua] d'aquest centre d'experimentació i investigació del tapís. Grau Garriga va fer la seva pròpia definició de l'art, i va assegurar que la inquietud de l'home per expressar les seves emocions «no morirà mai davant les noves tecnologies. És una necessitat humana».

CREACIÓ l DISSENY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS REUOTGES D'ACTUALITAT OE LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS JBREITUNG

> [Santiago

Sfe

MEGA

ilamilton

KRONOS

^JUNCHANS

Rusinol,

Tel. 674 58 54

"H1"^"01*

Sant

Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEUA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS Grau Garriga. Foto: JA. MULA.

C/ Balmes, 11 • Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

PUNT I SEGUIT

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 19 de gener de 1996

TEATRE

Mirandotina o el feminisme «destroyer» • rl·lOSTAI 1 RA de Cario Goldoni Direcció i traducció: Sergi Helbel. Intèrprets: Laura C onejero. Jordi Boivuderas. Santi Ibaiïc/. Mare Carles. Imma Colomer. Isabel Kocali. Pere \ eulura i Pau Durà. Ksct'nngrafia: Joaquim Roy. Uoc: Teatre Auditori. Dia: \2 de gener. I IU \RD ll-M-K oldoni \ a estrenat I ti locuiulicrti al P . \ \ quan tenia -lli invs i l'eia molt temps que havia deixat l'advocacia. 1 ntusiasta del progressisme racionalista del Segle de les Llums, va crear l'anomenada Commedia Nuova a partit dels prototips tic la Commedia delí'Artc, amb improvisació a partir d'un escenari i d'uns personatges tipus. i \ a escmire obres que li van pei metre criticar la societat del seu temps utilit/ant una comicitat discreta, que situa sobre l'escenari p i i n u p i s com la igualtat entre gians (rics) i petits (pobres) i la detensa dels diets de la dona. L,i lectura de lielbel es una proclama en l'arenga de ( o n e i e r o al públic (òbviament femení) en l'inici de l'obra, que arrenca els aplaudiments de (quasi tots) els espectadors, on lloa la dona per sobre del sexe conti ai i i anuncia la lluita a moit que es veurà al r i n g : escenari, un espai despullat amb quatre mobles que ens marcaran diferents àmbits dins de l'únic espai d'un hostal mon per on passaran diferents tipus d'homes mostrant els seus ridículs defectes. L'hostalera s'encarregarà de fer-nos.LK veure i. tant en ella

t "n moment de la representació de /. Hostalera al Teatre Auditori. Foto: J.A. MULA. com en els altres personatges, jugarà el diàleg de la situació escènica amb els comentaris als espectadors, convertits en veritables participants del joc admirable entre ficció i realitat que Helbel accentua amb l'entrada i sortida dels actors de l'escenari a la vista del públic o en la seva presencia fora de l'acció, però sempre a la vista. Laura Conejero com a Miran-

dolina està esplèndida, en una actuació plena de matisos. Jordi Boixaderas és un cavaller de Ripafratta que mostra l'evolució del menyspreu a la passió amb sàvia utilització de la seva potent i versàtil veu. Santi Ibànez mima el seu indigne Marquès de Forlipopolis, potser amb excessos de nivell vocal. Marc Cartes és un fatxenda simpàtic i segur. Imma

Colomer b r o d a la seva Dejanira i Isabel Rocati passa per Hortènsia sense p e n a ni glòria. Pere Ventura és un Fabrizio un punt babau que al final sembla ser guanyador i Pau Durà resol el seu criat amb una força convincent. I, quan se'n va, Mirandolina / Conejero ens diu, amb la mateixa música que al principi, que cl seu cor pertany al seu «papà»...

Dos alcaldes i una funció s li. B De funció, al Teatre-auditori n'hi ha cada selmana. i moltes d'elles passen sense que cap autoritat hi tregui el cap. Ln canvi. /. 'hostalera, de Sergi Helbel. a més d'haver exhaurit les entrades, va aconseguir convocat dos alcaldes: Pasqual Maragall va sorprendre amb la seva assistència no anunciada. Lra la primera vegada que trepitjava la sala. però és possible que hi torni perquè, segons ell. -Barcelona i Sant Cugat són dos municipis diferents però una mateixa ciutat". "Ja l'hi he dit a l'alcalde [de Sant Cugat]», va advertir. Joan Aymerich havia arribat al teatre escapat d'una reunió comarcal de Convergència Democràtica. amb Pujol inclòs, i va anar a topar amb qui mana a l'altra banda de la plaça Sant Jaume.

I és que Aymerich no es perd mai l'actuació d'un sanlcugatenc a casa seva, i Laura Conejero va ser el motiu principal de la seva assistència a la representació. I una vegada allà, va descobrir «dues hores le comèdia molt divertida» i va respirar tranquil perquè ei Teatre-auditori va passar ••una prova mes de foc» i es va comprovar la «bona acústica que té. tot i que l'escenografia de L'hostalera és mínima». La sala va passar la prova de foc davant Maragall. que va dir que «cal felicitar els arquitectes». A l'hora de les interpretacions sobre l'obra, Aymerich i cl seu tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, van coincidir que demostra «el poder de les dones» i Maragall va assegurar, en canvi, que «els homes també cl tenen».

Pasqual Maragall. divendres al Teatre-auditori. Foto: J.A. MULA.

Caracola Projectefauna improvisació de dansa a la mostra d'Anna Lentsch H Sant Cugat.— Montserrat Barquín i A n n a Serra, m e m b r e s de la companyia de dansa Caracola Projecte, va reunir una vintena d'espectadors divendres de la setmana passada a Improvisacions entorn de l'obra Simfonia Balcànicau, la mostra pictòria d'Anna Lentsch que s'exhibia a la Casa de Cultura fins diumenge. A m b els cants de les monges del monestir de San Pelayo (a Oviedo) com a fons musical, Caracola Projecte va interpretar el q u e la pintura d'Anna Lentsch «va suggerir» a les dues ballarines, segons Montserrat Barquín. A m b tot, abans de les improvisacions, Barquín i Serra ja havien «pres contacte amb l'obra» i havien establert «els eixos bàsics» a partir del quals van treballar. LI que volien transmetre era, «fonamentalment, la impressió de soledat, destrucció i desesperança que provoca una guerra». Per això van triar els cants de les monges de San Pelayo, «que donen sensació de soledat. al marge de les qüestions religioses». Per a Barquín, aquests muntatges improvisats en relació amb altres expressions artístiques són «la millor m a n e r a d'acostar la dansa al públic», tot i que reconeix que costa i que l'espectador «no es decideix a participar activament». . s.B.

Oberta la inscripció a la Mostra d'Art Contemporani Català H Sant Cugat.— Els artistes de Catalunya i A n d o r r a que vulguin participar en la 10a Mostra d'Art C o n t e m p o r a n i Català, organitzada per Canals Galeria d'Art cada dos anys, s'hi poden inscriure fins al 30 de març. Per fer-ho, han de presentar un dossier amb 6 fotografies de sis obres diferents reproduïdes en color, amb qualitat professional, en una mida mínima de 9x13 centímetres. Les fotografies han d'anar acompanyades de les dades bàsiques: el nom de l'autor de l'obra, el títol, les mides, la tècnica utilitzada i l'any de realització. T a m b é s'ha de fer arribar als organitzadors un currículum de l'artista. El jurat, format per Pere Falcó, vicedegà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Daniel Argimon, artista plàstic, els crítics Josep Maria C a d e n a i Conxita Oliver i el director d e la mostra, Josep Canals, seleccionarà a mitjan abril els candidats q u e podran exhibir la seva obra en aquesta exposició itinerant q u e s'inaugurarà a Sant Cugat el 30 de maig. Les inscripcions s'han d'adreçar a Canals Galeria d'Art, al carrer de la Creu, n ú m e r o 16, de Sant Cugat. / S.B.

ART

Refectori pictòric

*."'*" <? *

I C O M 1 ( I IVA (íaleria: Club Lsportiu Valldoreix. Dates: Tot el mes de gener. Obres: Pintures.

l'I.KI l'ICH

n un espai atípic, com és un menjador d'una entitat esportiva, es presenta una exposició de quinze pintors de Sant Cugat. La iniciativa és interessant en treure les pintures dels tallers i mostrar-les en un lloc singular. Dels quinze artistes trobem que alguns exposen regularment a la ciutat i la seva obra es coneguda per nosaltres. Minuesa p r e s e n t a una obra adient, d'un cap d'inspiració pi-

cassiana apareix un bodegó ple de fruites. D'una m a n e r a intel·ligent combina realitat i ficció. B. Valcarcel mostra una relaxant composició de tema portuari. El quadre, fet amb una textura prominent. mostra una subtil composició d'una perspectiva interessant. Clota exposa una fageda, un paisatge humit i boirós. 1. Pueyo presenta una composició de barques. LI domini de la tècnica i la composició dinàmica son els elements més característics. Lis altres pintors que p o d e m trobar en l'exposició són: L. Sanjust, J. Ciutierrez, M. Morató, F. M a n o n . R. Carreras. R. Vich. M. Gaspà, E. A d e l a n t a d o , I. Mercado, D. Martínez i A. Rabella.

:<ÍKÍ·"*-' V

•' <;*gs* / »•

V *'; ' C'**?*v* i h*

,'• ' /

*%*&

•

"T*íi'Ww»

m k

Fragment d'un quadre de Begona Valcarcel. Foto: E\S 4 CANTONS.

>" - " T P -

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

TEATRE

Tetrateatre «redueix» el Teatre-auditori per estrenar «Una nit qualsevol» a Sant Cugat La companyia prepara un mes de representacions al Tantarantana de Barcelona SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— Una companyia d'actors formats en el teatre amateur de Sant Cugat arriba avui, com a professional, al Centre Cultural: Tetrateatre hi estrena Una nit qualUna nit qualsevol és una comèdia amarga del polonès Slawomir Mrozek que requereix la proximitat física del públic, «una obra de primers plans», segons la directora del muntatge, Maria Dolors Vilarassau. Per això s'ha decidit transformar el Teatre-auditori i fer pujar el públic a l'escenari. Allà, a dos metres dels actors, hi haurà les butaques per segona vegada en la història de la sala. La primera va ser per a la representació de La Gavina, de la companyia Capvespre, on també actuava Joan Berlanga. L'actor santcugatenc és conegut, igual que Vilarassau i Joan Llamas, l'altre actor masculí de la peça, pels seus anys de treball al teatre amateur de la ciutat. Berlanga interpreta «l'apreciat col·lega» i Llamas fa «l'estimat col·lega», dos viatjants grisos i mediocres, sense nom, que han de compartir la cambra d'una pensió durant una nit. La seva conversa banal, en què no descobreixen res un de l'altre, derivarà cap a una lluita per superar el contrari quan aparegui «la tercera persona». Ella és Clara del Ruste, una actriu de Manresa «amb una faceta còmica increïble», segons Vilarassau, que el grup ha fitxat per arrodonir el cartell del primer muntatge dels santcugatencs com a professionals. Serà aquest tercer personatge el que farà de «desencadenant» i provocarà que els dos homes sense una personalitat diferenciada busquin la seva individualitat per aconseguir la dona, «que no se sap si és un somni o un personatge real que somia els altres», segons Joan Berlanga. Vilarassau va «anar a buscar»

sevol, de Slawomir Mrozek, amb la direcció de Maria Dolors Vilarassau. Ella i els actors Joan Berlanga i Joan Llamas aporten a l'obra anys d'Agrupació Maragall i Fila Zero, i el fitxatge, Clara del Ruste, hi posa l'experiència

d'una actriu, directora, cantant d'òpera i programadora cultural. I per apropar una obra «de primers plans» al públic, el pati de butaques es traslladarà a l'escenari en les dues representacions, avui i demà.

uste, entre Joan Llamas i Joan Berlanga. FotcTTEnÍATÈATRE del Ruste quan, després d'una preestrena a Igualada i la presentació a la fira de Tàrrega, es va començar a veure el calendari d'actuacions en sales professionals. L'actriu va ser amb Els Joglars a Teledeum, Virtuosos de Fontainebleau i Bye, bye, Beethoven, va treballar amb Dagoll Dagom a Flor de nit i, aprofitant el seu vessant de mezzosoprano —que ha desenvolupat al Cor del Liceu—, treballa ara al muntatge Hòp! Era, que ocupa les sessions golfes del Teatre de l'Eixample de Barcelona.

El salt professional S.B.

• La història d'Una nit qualsevol va començar aquest estiu, quan Tetrateatre va escollir aquest text com a punt de partida per a la companyia i va decidir anar-lo a vendre a Tàrrega. La tria estava en consonància amb la trajectòria i els gustos de la directora, Maria Dolors Vilarassau, que sempre ha volgut «donar a conèixer textos d'autors centreeuropeus dels anys 60, impregnats d'existencialisme

i de reflexió, irònica i subtil, sobre la realitat que envolta l'autor, però extrapolable a qualsevol vida corrent». Vilarassau va dirigir Havel a escena, de Fila Zero, i ara torna a treballar com més li agrada. Però aquest cop, arran de les funcions de Tàrrega davant de programadors i productors, la història que va començar a Sant Cugat continuarà a Barcelona, al teatre Tantarantana, on actuaran des del 7 de febrer fins al 3 de març.

£1 Centre Cultural coprodueix tres espectacles al marge de la programació ELS 4 CANTONS

H Sant Cugat.— De forma paral·lela a la programació estable per a aquest trimestre, el Centre Cultural coprodueix tres espectacles que actualment es representen a diversos escenaris, un de dansa i dos teatrals. Aiguardent, de Marta Carrasco, dirigit per Pep Bou i Ariel García, es representarà a la Sala Beckett fins al 28 de gener. Busco el senyor Ferran, que es va preestrenar al Teatre-auditori protagonitzada per Ferran Rané i Emma Vilarasau, es mantindrà en cartellera al teatre Villarroel fins al mes de febrer. I, finalment, el Centre Cultural coprodueix l'últim muntatge del director teatral Calixto Bieito, Galileo Galilei basat en textos de Bertold Brecht. El muntatge s'ha estrenat aquesta setmana al Mercat de les Flors de Barcelona i es representarà al Teatre-auditori a finals del mes de març. Paral·lelament, el Centre Cultural col·labora amb la companyia de dansa Trànsit en el seu darrer muntatge El punt de la memòria. Amb aquest espectacle, la companyia recorrerà Mataró, Frankfurt, Vitòria i Sant Cugat, on arribarà el 15 de març dins de la programació estable. Simultàniament, Trànsit muntarà un espectacle especial per celebrar el desè aniversari de la companyia que es representarà a l'Espai de Barcelona. Dins de les activitats programades al marge de la temporada estable, el Centre Cultural ha programat tres activitats per a estudiants: el 17 de gener, una sessió sobre el centenari del cinema adreçada a les escoles, i en sessions de matí i tarda, els dies 29, 30 i 31 de gener, serà el torn d'una activitat ja habitual, el teatre a les escoles. Finalment, el Teatre-auditori ha programat una representació especial adreçada als alumnes de secundària del muntatge Amfitrió, dirigit per Calixto Bieito i a càrrec dels actors de la companyia del Teatre Lliure. Serà el dia 2 de febrer a les 11 del matí, abans que Amfitrió es representi en sessió normal.

GRAVACIONS

BENAVENTE SOLÍS fins el 30 de gener

TVE grava «Xulapi» al Teatre-auditori— El Teatre-auditori va ser l'escenari. dissabte al rnatí. de la. gravació d'un programa infantil de Televisió Espanola. LI programa, que porta per títol Xulapi. s'emetrà properament per TV'L. Durant tot el matí. l'ertr'.ula del Teatrc-aiuüt'iri *a ••er una contínua entrada i -''l'uda tic •_'.,:•. i ::•_•Venies de so. a

més dels centenars de nens que van seguir j \ \ directe les actuacions que integraven el contingut UI programa. El lloguer del Teatre-auditori pi : i gravacions, cerimònies i congressos és, juniai". •mh l'aportació municipal i els ingressos de tai; de les vies de finançament que utilit/a C u l t u r a l •'C/'.I'a;,r J.A MUI.A.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

S a l a RusHTol -.vXv.ia -<ÍKÏ!O: "/ - Sani Cugat del Volies

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

• D O L C E T S Altons Sala. 20. V 874 42 82 Rel 'S-Orot

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ I VENDA:

vm-mm

à • M

TALLER: ORIENT, 68 TEL 675 29 02

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40 V 580 02 71 FM 1680001

BKüima • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celler 91 IT 675 25 02 Ret H00C7

Sant C u u t del Vallès

Üfó-OTB

JfflSffltfUES·flïSIB

• B A R - C A F E T E R I E S Don Bar, C Rosselló 2 TT 674 36 36

• COPISTEP.IA T H E R . c. Sant Antoni, 24 t r 589 74 42

5 * ÏHJCOJI

ae' >:<tn

• ENOLISH CONNECT I O N Escola d'anglès Sant Domènec, 7, 1r 2a. V 675 21 06 Ret. 131001 • MUSICA classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i ledats electrònics. Harmonia i composició. t r «75 21 81 FM 250X03

• BAR G R A N J A CAN DIM. C' Lamma 19 Sani Cugat del Vallès ftet -X'i-'

Car

• J . MIRET Mercat Torreblanca, parada 1-42. V 675 53 53 Rel 530001

Tel. 699 38 98 Fax588 24 53 Ora. deTerrassq, 97 08191 RUBÍ

• HIDROFLOR Av Joan Borràs 54 Valldoreix. B 674 75 98 Rnt '4&JCC'

• H A H M O L E S SANT CUG A T Can Fatjó dels Hurona. Carnpoamor, 12. nau 3. Sani Cugat del Vallès « C 7 S S 1 06 FMK0002

MES

•KS

• HÍPICA C A N CALDES masia Can Caldes, s/n. TT 589 00 45

• ATEUER BLAU Av Torreblanca, 2. t r 589 19 31 M. 1210001

• HfPICA SEVERINO Pg. Cataoto, 12 « 6 7 4 1 1 4 0 Rel 6-0001

rfCHÍTÍÍ

-«• 2* 70X2

• D G . 0 ASSEGURANCES P a n b l a del celler 95 TT 675 42 03 Rel 'ÏK01I • DOMÈNEC AYALA, c Carme 31 Sani Cugal del Vallès t r 674 71 42 v •:.>>:•:•

• C E Y L A N C' Castillejos, TT 589 64 55 Re' 590.it' • CUGAT CAFÈ edifici "or-Pbid-iCii, davant iiercal IT 589 10 98 • GRANJA LA SORT c de la Sod 3 Sani Cugal del Vailes t r 675 28 64

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 bancs B 6 7 5 30 12

• M E R M E L A D A EXPRÉS C W i l . i ••<>}>* IT 5 8 9 11 B5

• CASTELLVÍ Ant-ts H u - T.i . ÏT 674 12 41

'-<•-,

Ferrer i Guàrdia, s/n

• MARCS VALLÈS C Valies, 23. Sani Cugal

0675 4(43 M. 2130001 • MÉS MARCS C' Enric Qranados. 15. Sant Cugat « 6 8 9 1 4 29 Hai.agoooi

• HOUSE MACHINE pg. C à n o v a s del Castillo, 3 4 . Sant Cugat del Vallès. TT 675 06 09 i lax Re* '*m06

Tel. 5890001 Fa» 674 24 36 06190 Sant Cugal del Vallès |davantTV2l

• VALLESTECNOLÒGIC SA «laca ünio, 3 TT 589 33 00 =« tMOC'

• MUSICA I D A N S A F U SIÓ c Cànovas del Casvllo. 20 TT 589 29 19 Rel •COOe

lemBRLfUiSÜ

• SPRINT IDIOMES C Francesc Moragas. 8 t r 589 22 64 *# atax-

• S O L S O N A Rosselló 2 11589 32 89 M 490001

WB-mm

• WAY-IN C Girona l o TT 674 06 93 Rius i Taulel

SaiBíHTS

BfffllS-WtóQS

• CUGART L ' I T » ' I : i f i

• B L O C K C Rosselló 17 Sant Cugat TT 589 53 48

IT 674 43 90

MARGA

• Papers pintats

• GRUP VI BELLES ARTS U.jivdt.rrat. 31 TT 675 20 01

Servei d'assessorament

administratiu.

• CICLES CARDONA vall·rio'ei» 4 ' IT 674 15 09

Assegurances generals i administració

SOCKUESWS

de finques.

• VINS N O E S A Baixada Sant Seve' 4 •n 589 19 83

,. ^:r'n;ri(.',.r-iiil. v hi 675 !7'Ji-c7·i6t6l fon hi? Vil

mm m&m CA-

• INSTAL LACIONS TETE passatge Torreblanca 9 tT 589 0 0 79 fet iJ&Ki' • J . P . P A R R A c Enric Granados 15 local 7 TT 589 06 42 a* 14000;

Hrroncm$ • N I S S A N R O M A N Mar torell. 41 t r 675 45 79 _

• PÀRQUING TORREBLANCA Av Torreblanca. 2-8 local garalge TT 589 24 81

CATHS • PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo, i w 674 65 00

• ESPORTS TERRANEU C Sant Anton 1 ' 5 "-.1 *' Sani Cugat t r 674 62 02 R*t "''.V/re • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 t l 674 98 62

• Cortines

TT 569 50 72 589 50 12

• Coordinats

I JOIERIA Mireias C VallüT-?I. i3 TT6749940

Rei I53UX'

Francesc M o r ^ g a ^ 4 [Quatre Cantonm Tel 674 38 92

BHB

Bitnu

• JOIERIA TOUS Rbla. RibaMiiada, 24 C TT 675 52 52 569 02 29

• CENTRE DESTETICA Q U I R O S T c . Valldoreix. 7 B B t r 589 07 06 Rel a··XOl

• S A N B E R - 5 Anselm Clav é , 2 0 t r 674 45 71 W 'i?XCI

• I N S T I T U T DE B E L L E SA R V B C' F r v i - p s c Moragas 25 S^'V. ; . i j . i t t r 675 58 55 Re* I-i.OJ; • MELODY C f a " e r d a n vo.d ?4 TT 589 35 53

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 (junl monestir). t r 874 01 74 Bell520MI

FLDRSTBMES

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix 67-A. t r 589 47 42

• ROSA M SEGURA Santa Marta. H TT 589 64 75

FALGUFRA - Tapisseria - Decoració d Villa. 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sani Cugat del Vallès

GALERIES SANT JORDI

p-t ••:">:••

• RENAULT-ACERSA Cita Cerdanyola 55 TT 589 26 49

(LKUTÀQO

• MENJARS PREPARATS TASTA'M TT 589 29 29 589 35 35 •taX'.ii

• SUPERMERCAT LARÓ TT 5B9 35 82

• CL. DENTAL BANARES c rancesc Moragas 8. 2n TT674 IB 77

mm • FLECA MARÍ Borràs. 1 Mirasoi

plaça

;

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a eda: C Sant Saivadüi 47 torre. bat't C ia,r i-- '••' si *'•!> TT 674 42 23

• VALLÈS NET Sant Ramon. 4. « 674 89 18 Ret IM0001

i decoració

VI-

lümSï^TTCt^ • M A T E R I A L S DE LA CONSTRUCCIÓ T C A I ' •B 674 05 03 Saol Ou.).it • SUMINISTROS VALL DOREIX M^s:,en I, ir t Verdaqje- *C7 TT 674 14 90

• AIFA Cl-a Cerdanyola 13 TT 674 43 04

Matalasseria I • PAPERERIA GRAU av ' A|ion= S.il.i 1U

Articles per a

t r 6 7 5 12 15 Ret ; * . " " ' • '

nens petits

• FOTO VÍDEO F.R. l-.tr-l tel Celler 03 t r 674 79 68 ' Z O O M . Cent-! ta Maria -i Valies

Santiago Rusinol, 37 • HNOS. M A R T I N DEL VALLÈS Stravinsk •' • ligon Can Ja r di Put t r 588 05 01 Pít S'X'

Td. 589 22 32

S Carrer Ma'pr, 6 Sant Cugat ddValè

• TALLERES MENA Passeig Ton-eblanca, 13. t r 674 53 01 M 1200001

WEIBKBtl

He- 240O00O!

• CONSTRUCCIONES Relormes - Torres • Noves t r 674 63 08 Torre-

• S E R R A L L E R I A TIE RRA I COMAS. C.B. Mozart 9 Barcelona TT 218 1996

ÒPTIQUES • CENTRE ÒPTIC SALDON c. Francesc Mora-

• TEXIDO ÒPTICA c Sant Jordi, 30 Sant Cugat « 5 8 9 44 95 =e' 2WX5

• A S S U M P C I Ó Monestir, 33 « 674 36 51 -e- M'C*'

• FORMAS PERRUQUERIA c/ Ehes Rogent, 18A (a tocar mercat Tonebtanca) Sant Cugat « 675 40 06 - í ' 250OX' • PERRUOUERIA A. SALINAS C Sant Jordi, 25. « 6 7 4 89 15 Ret 1~'X-

• PRESENZA Martorell. 20 « 589 48 51

• ÜNEA DIRECTA Enrique Granados, 15 - local 8 17 589 03 74 Rel '340001

• S O L - NET P. Torreblanca, 52 t r 674 41 49 Ret T9XÍ1 • TINTORERIA SANT CUGAT Sant Anloni. 1 « 6 7 4 1 1 82 Ret -i73QCt _ _ _ • TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol. 35 t r 674 11 83 Rel 148&X' _ • TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada.34 t r 675 22 28 Rel 'J400C1 • TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala 21 t r 674 41 67 Ral 1590X'

• PtS ÀTtC C/ AHons Sala, 4 hab., 1 bany. i lavabo amb dutxa, 40 m' de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000.« 674 77 76 (IrmMfta, SA) Ret 160002

• PROP CREU R O J A , àtic dúplex d'uns 100 m9, amb 3 terrasses, 3 hab , tot exterior, assolellat, molt tranquil·la (sense veïns a sobre). 18.000.000.t r (03) 674 67 15 iToquwS«rj;i.R^FSI0120006 • PROP M O N E S T I R 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses Possibilitat de parquing. 11.000.000.t r 67 4 72 54 |TixMamTÉtt).WFGlOOKIQ21

• Z O N A PARC C E N TRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuina «offtce-, ampli menjador salo, 2 banys, Lavabo, terrassa. dues places de parquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000.TT 674 72 54 (fíncas Grorafc). FM. FG10080022

• C A N S A L A D E R I A JULIANA Francesc Moragas, 26 tT674 08B1 M 4800C'

• SANT CUGAT Psg. Cànovas, pis de 4 hab (3 dobles), 120 m'. 2 banys, cuina -office». balcó, entresolats. ascensor, calefacció, exterior, parquing. assolellat. 21.500.000V 580 86 69 / 580 96 54 |FtfcPtoCèXflwy«al Rel FPC 990005

m&à • A PROP o' Cànovas del Castillo. Té 160 nf, consta de 4 hab.. sató menjador de 45 m2, cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Parquing. 32.000.000t r 674 06 97 (Frac SrtCog^ Ral FSC10040043 • A PROP PG. DE LA C R E U . Pis de 150 nV. compost de 4 hab dobles, cuina •office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 nf. Jardí de 1 2 0 ^ . 37.000.000.tT 674 08 97 jFixisSantCurjat} Rel FSC 10040045

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonera, seminova; al davant hi ió un jardí' públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters. Parquing molt espaiós, jardí privat d'uns 70 rrf, caletacctó. 34.000.000.0 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 {Rn9*S·a,-M.FS101200(fl

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. zona cl Àlvarez. 190 m', consta de 4 hab , hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 nV. Estudi en dúplex de 60 rrt1, terrassa. Barbacoa, tres places de parquing. Jardí' i piscina comunitaris 49.000.000t r 674 08 97 freMSOTOig*, Ral FSC 10040044

• CASA ADOSSADA 240 rr?, a prop estació, 2 parqumgs, tot en perfecte estat. 43.000.000t r 675 43 24

• C/ DOCTOR M U R I L L O 130 m!, 4 h a b . , 2 b a n y s . saló menjador, 35 m 1 , cuina « o H i c e - , 2 p l a c e s d e parquing. Zona comunitària a m b jardí i piscina. Exterior 28.500.000TT 874 57 04 / 675 43 02 l-Tidesai Re' iX^XeS

;F(riquBSrVxa| Rel FRIK60Ç-4

UXJLLSirCKCS • LOCAL 170 m-, d Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer Preu: 25.000.000 Pla o 160.000 Pta/mes t r 675 43 24 Trigues Roca; Ret FR 10)60006

WIQÜKS • ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1 700.000TT 674 77 7 6 ..marta. SA; Rel I6001C

• USSIA TOURS plana de l'Hospital, 10. t r 589 61 50 Fax 589 59 65 Rel 610002

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m' i 4 hab. a l'Av AHons SaJa, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, parquing. assolellat, finestres d'alumini. 26.5O0.000.TT 580 86 69 580 96 54 iFao^CsfrJtVrYoia) Rrf FPC 990006

• C/ RIUS I T A U L E T 160 m- 4 hab , 2 banys, salómenjador, cuina "Office», t e r r a s s a , p l a ç a d e parquing 27.500.000 TT 674 57 04 ' 675 43 02 >WBsa.. Ret .'0070004 • Cl S A N T I A G O R U SINOL 110 nr, 4 hab.. 1 bany, 1 lavabo. s;iló-menjador, cuina •offtce· nova, t e r r a s s a , píaça de parquing 24.150.OO0TT 674 57 04 ' 675 43 02 tnotsa Ret • i.X70Qfje

• C/ VILLA. Oportunitat Apartament esti-di estil americà, bany complet i terrassa 6.500 0 0 0 TT 674 06 97 tFiicas Sam Cugat; Ral FSC 10040042

• M O L T A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terrass a de 12 m 2 , g a i r e b é tot exterior, assolellat 15.000-0000 ( 8 3 ) 6 7 4 6715 (Fniu»8Siq).rMFSl012CO0S • MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5è pis, 4 hab., vista molt maca. balcó ampü, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.TT (93) 674 67 15 FtqjK Sia). Rel. FS 10120004 • PIS 110 m 1 , 4 hab.. 2 banys, parquet, armaris, parquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys 25.000.000t r 675 43 24 f«qu«Rora) WFR 10060011 • PIS D€ 120 m3, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, parquing 22.000.000.n 674 12 0 4 / 674 11 81 (S»T).FW.S 10000002

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir. 75 m*. menjador 20 m', c u i n a , 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m', ascensor, sol tardes. vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600 0 0 0 t r 675 33 55 / 589 26 43 (USA Gestió ImmoWnnal Rel KSA

• P L A N T A BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, parquing. 38.000.000t ï 674 12 0 4 / 6 7 4 11 81 (Sermi Rel S10000003

• PROP E S T A C I Ó S A N T C U G A T 4 hab.. 2 banys. calefacció, plaça parquing, assolellat, exterior 28.000000.t r (93) 674 67 15 .finques Saca) Rel FS 10120003 • PROP HOSPITAL GENERAL de Calalunya. Pis petit. 3 hab., molt tranquil, assoiellat, clar. 6.300.000.t r (93)674 67 15 IRnques Sara) Rel- FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Tonebianca / Vallès), s e m i n o u , 3 h a b . 1 bany, plaça parquing, exterior. 13.650.000TT (93) 674 67 15 .Finques Saca* Re? : S '0120007

• RUBÍ Av Estatut. Ed nou, 85 rrr, 3 hab . bany i lavabo. Caiefaccio. Elec Entrada 3.000.000 Pta Resta hipoteca « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 ^•riques vatuntaii. Ret, =M we • R U B Í Av. L'Estatut. 75 ITV, 3 hab., molt d e sol. 7.250.000- t r 699 65 48 i'Tuaa: Rel 15000"' • RUBÍ c/ Casp Per es trenar. Dúptex de 118 i 135 nrr. De 4 a 5 hab 2 i 3 banys. 2 terrasses Calefacció. Gas Pocs veïns Acabats de qualitat Pàr quing opcional RFA Nous 14200.0000 588 40 1 7 ' 5 6 8 54 99 {fínquas VaHhQnratj Rel FV 200003

• PARC CENTRAL Pisos de 120 nV, 4 hab., piscina comunitària i places de parquing. Preu a convenir 9 674 06 97 !RncasSartC^)IW.FSCI0040Ml • PtS 80 rrV, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquing opcional. 14.500.000TT 675 43 24 f «rjyg Roca) Ret FR 10060012 • PIS DE NOVA CONST R U C C I Ó 60 m \ acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris 13 5 0 0 . 0 0 0 TT 674 12 04 .'674 11 81 iSenri Re; £ i^XOOOI • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 nr + 80 m1 jardi, 3 dorm , 2 banys, 2 parquings I trasler. Nou a estrenar. 26 800.000 - TT 675 43 24 froWBRocal Rel. FR 10060013

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

LLOOUIRS FINCA de lloguer, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, piscina, frontó i molt de jardí. Lloguer 350.000 ptesJmes TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina, jardí. Lloguer 250.000 ptesjmes Alcalde Ramon Escarola (VaHdoreHl LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, cl MINA.19, BO n i Renda: 80.000 pies. • PLACES aparcament a garatge tí Vücías, per a 4 motos

• FERRON (ardins i piscines C' Rius i Taulet, 20 Sant Cugat del Vallès « 674 68 47 Re-

ÍÏOX2

Mobiliari

ws>m/m

• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. C- Villa. 1. local fi Sant Cjqa! :iv Valies TT 674 62 99 --' ]XM

-i-

CONSüLTOnS-

• TATERS Sani Anloni, 62 « 8 7 5 55 06 rm. 1330001

• TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27 « 6 7 4 63 62 rmi32O00t

nSONES

CASAJÜANA

»« i'COl'

• REPARACIONS DE C A L Ç A T i còpies de claus. Sol-Mercat Torreblanca. « 8 7 4 00 14 «253003

• RANGO-10 C/ Pous, 3. local 1 Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 57 55 Rel 25410001

• J O I E R I A AUGET d f i a i t Hijo Rusitiol num.

• ESTANC MONESTIR | TT 674 58 54 Sant Cugal Plaça Octavia i | V •TCW1 _ ^___ t r 674 01 74 • JOIERIA SPADA c Balr .'-b. 3^ 'r dreta TT 589 55 49 San! Cugat.

DE de

• TALLER ELECTROSOL d Sol, núm. 19. « 674 36 68 Sant Cugat «3020001

:OÜ

• ANNA FUSET JOIES C i i i ! aqc RuS'PcI, 45 Sant

• REPARACIONS C A L Ç A T i còpies daus C/del Sol, 16. « 674 90 97 M- 253002

• PAMOBE SL Sort, 32. tria «5893523 Rel 1*50X1

• Pintures

• Moquetes

• REPARACIÓ DE C A L Ç A T SABATA c/ Francesc Moragas, 6. « 6 7 5 32 74 rmiexos

Ret 126O0C1

• P R O M U S A Av blanca, 2-8 TT 589 17 32 3 e^XCt

• Tapisseria • JOGUINES San::i M v i I 4'". TT 674 15 32

• C A S T E L L V Í HONDA Rosselló, 15. « 5 8 8 3211

• Parquets

l , | S ! |t > ^ A.

• EL RODET c Anselm Clava, 14. Sant Cugat del Vallès Ret I4X01

Rel EOOC'

JIKMS

• AUTO-ESCOLA SAS Martorell 4/ Tt 674 14 97

• CAMPMANY Valldoreix. 16 TT 674 14 82 Rel 1530001

• FIOTTO c/ Sant Jordi, 32 Sant Cugat 9 569 06 05

• TALLEDA RICOMA C/ t ' . i h i , ^ 11 Sant Cjgat TT 674 58 62

S A N I ( l H. , M

=»' 14000C"

iM-CMBCS • ARWEN BOUTrOUE. C Elies Rogenl, 52. « 589 61 83 Rel 230003

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 S 874 08 82 U 1560001

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec, 10 - baixos. « 5 8 9 23 71 Ret 550001

Ret 23O0O1

84 240001

Re< 2 JVOW

• B A R M U S I C A L Karaoke La Bohèmia av Cataunya, M t r 675 24 03

• EGA MOBLES cl Cànovas del Castillo, 2. local 2. 0 589 0 0 1 4

FAX675 2 8 M

• L A F A U N A Rambla del Celler, 35-37 t r 674 13 05 W 13O0C'

• COPY-GP.AFIC Matas, B IT 675 36 53

mmàú,

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu. 14, baixos l a . St Cugat 1T 589 47 53

VALLDOREIX, 53

• DISPENSARI VETERIN A R I DEL VALLÉS SL Urgències 24 h C Sabadell. 23 St Cugat I I 674 69 45 Tel urgències 906 89 81 36 le* 250tK'

• FUSTERIA E B E N I S T E RIA temes per encàrrec. IT 699 67 48 674 70 68 Rel -oorr

• C A R R E M O B L E S c/ Francesc M o r a g a s . 33 Sant Cugal del Vallès. t r 674 09 95 674 15 50 rm.»

• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cmto Verdaguer, 18 Valldoreix t r 589 26 38 Re- * x r ) l • M A N T S E R V . SA Av Calalunya 18 « 674 60 58

«NIÏS • LA BRASERIA P l a ; . i | Pere San, 6 t r 589 52 40

• SANT CUGAT pis de 3 hab , banys, cuina, saló menjadcr. balcó, ascensor exlenor i assolellat. ' 2 700 000 t r 580 86 69 580 98 54 i - i h - . - O f - i ï r r n l a i Ret c^C990002

• SANT C U G A T pis maco de 90 m- i 3 hab.. 2 banys complets, saló menjador. c j i n a "office», 2 balcons, ascensor, calefacció, lot exterior, p a r q u i n g o p c i o nal. assolellat. 14.800.000.•O 580 86 69 / 580 98 54 ïyz pisc C^nyobi Ret FPC 990003 • S A N T C U G A T preciós pis al C/ Alfons Sala. a m b 3 hab . 110 nv\ bany complet reformat, lavabo, saló menjadof de 35 n r , cuina ••qupada terrassa de 25 r ascensor, calefacció, exterior fmeslres d'alumini i portes d è m b e i 19000 0 0 0 n 580 86 69 . 580 98 54 ;Ro1G C I ^ ^erda-rvcría Re' 7K «OC'l·i

Lloguer mensual per plaça: 4000 ptes. • PLAÇA DE PÀROUING. tí Vinolas. 15.000 plesimes.

VINMS ' LOCAL EN VENDA d Martorell, 26, 70 m' 17000 000 ptes. • LOCAL EN VENDA cl Martorell. 26. 70 nf 17.000.000 ptes. • FINCA EN VENDA, cl Alps, 79. 90.000.000 pies. • TORRE EN VENDA. D i a de la Floresta, Amb jardí. 20.000.000 ptes • PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2 500.000 ptes

GESTIÓ FISCAL-COMPTABUE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A.V A l I O N S SAI A, 11. b.lixo-, _> A P A R I A I D r C O R K H J S n ú m . \1 S A N Í C U C i A Í D F l . V A U FS f>74 1 c. ( j ( , - ( , 7 4 1 0 ri4

•

R U B Í c/ D u r a n i B a s , 9 0

m2, 4 hab , cambra

•

Estatut, 132

hab.,

bany. cuina

m e n i a d o f 2 4 nV, p l a c e s d e

N o m é s dos veïns

pàrquing opcionals.

rrassa

10.500 000.-

11 0 0 0

•\rci>sa;

bany

« 6 9 9 65 48

Ret i WOC*

•

R U B Í pis n o u d e 6 1 nV,

a Av

completa, sol de matins ,

Amb

•

lefacció, exterior, 2 terras-

hab.,

pàrquing.

14.800.000.-

Estatut.

132.

bany, cuina

699 65 48

12.000.000« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99 /Finques Vatcnraïi Re' Pv 200006

pàrquing. Acabats de qua-

1 0 0 ITV 3 h a b . (2 d o b l e s ) .

•

litat. P o c s v e ï n s . Llar

calelacció

R U B Í ei- L l u i s R i b a s , 4

hab.

m é s entresolat.

foc.

19.500.000-

Progrés,

M I R A - S O L 2 solars 605 mJ. P g .

i 650

Camèlies.

Magnífica vista. 674 57 04 / 675 43 02

(Imtfesa) Bel 110070010

[Finques Vatcrral) Ref FV 200010

Hrcusa' Ral 1500CC

m'. Z o n a escola

RUBÍ

c/ M o n t u r i o l ,

8 9 rrr*. R e f o r m a t , f u s -

•

R U B Í z o n a la J o s a , t o -

cant mercat. 3 hab., bany i

teria e m b e r . Porta blinda-

lavabo

da.

d'alumini

Ext. a l u m i n i . Millor q u e 8.500.000.•

. Ext- i p e r s i a n e s Calefacció

Pisos des de

J a r d í privat i c o m u -

amb

65 de

bany

hab.,

cambra

6.450.000-

ilncusa) Ref 150005 •

hab.,

cambra bany,

exte-

rior i a s s o l e l l a d a . 6.400 0 0 0 -

nar de qualitat Pocs veïns. 19.000000.« 5 8 8 4 0 17 « 5 8 8 54 99

•

R U B l Edifici Mercuri, 75

m:, 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000-

iKSA Geslm immobiliària; Pe! KSA 10050005

R U B Í local a Les Torres,

3 800

14.000.000-

675 33 55 / 5 8 9 26 43

(KSA Gestió Immo&ilianal Re' KSA

bany, pati.

ZONA

M I R A S O L prop estació i

col·legis. 4 hab., m e n j a d o r saló, cuina, bany

d'estiu,

s o l a r d e 4 0 0 nf

a m b petita

piscina, hort.

Possibilitat

d'ampliació. « 6 7 4 72 54

xeme-

-oHice-,

•

MIRASOL tone 350

solar

m!, 6 hab.,

600

banys, saló m e n a d o r ,

Te4

TORRE

RRA

torres adossades a m b jarLA

dí i p i s c i n a

250 m', 900 m

anys,

estudi golfes.

q u i n g d e lloguer.

60.000.000-

« « 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

«67412

(Serinj. Ref. S10000005

fSeréi). Ref. S1QO0O0O4

TORRE

«67477

CUGAT

S A N T Cugat,

zona

+ 104 d e jardí. 4 hab., banys, 3 places de

golfes, àmplia

000-

f h j u e s V a t w a l · Set P,'4C"3

garatge,

celler,

jocs

48.000.000-

(Fiíxas Sa.K Cugat =•# -SC Í 'X40W

terrassa, sala

Parcel·la d e 6 0 0 m2.

15.000.000.«

674 08 97

amb

TORRE ADOSSADA

hab.,

grans

« 6 7 4 72 54

; rcas Gronala) Rel FG-0080018

tí

CAP

M i n a , 19-

R U B Í p e r e s t r e n a r , 2 2 3 rrr'

ge,

vidre doble.

110

amb

26.000.000-

EN VENDA

lloguer 112 m da:

10 m i l i o n s

Preu venLloguer:

mo-

saló a m b x e m e n e i a , cuina

200.000/mes«

Oportunitat. estil i

terrassa 45 000/mes «

ADOSSADA

La P l a n a ,

1 4 0 nV, 3 h a b . ,

lavabo,

banys,

30 m ,

COSTAT

AUDI

Quattro

blanc, B-JZ «OO.OOO.· « 5 8 8 55 35

589 40 02

•

(ex

Adossada de

luxe a m b jardí privat i c o -

• O P E L V e c t r a 1.6 I A . A B-MN.

« 675 32 57

lAuloEstt»ni.MAE 10030006

C I T R O E N AX

11, TRE,

589 09 91

•

F I A T T i p o , 16v. A ' A ,

B-

LC.

•

FIAT Uno 455,

HU,

•

IK. 4 7 5

B-1600-

PEUGEOT

205 XL.

000-

B-HX.

KV.

Escort

Peugeot Motor ftafc. Ral F W 120002

XR3,

« 6 7 4 15 0 3

RENAULT

11 G T L .

B-

•

RENAULT

589 0 9 91

(Fiacaf s i ; Rel F IW2O0O8

« 6 7 4 15 03

•

1.1

gris

Exprés, die-

B-JZ.

650.000-

GL. IPeugeot Mota Falyl Ret "MP120006

Fiesta

675 32 57

l'Aütt Eaeban;- Rel A£ ' 0030005

« B-

IPauyat Mopr fialr,-; Bel PMP 120005 FORD

sel,

« 6 7 4 15 0 3

N I S S A N Vanette pràctic

diesel. B-MS.

P E U G E O T 309 GT, A/A,

• FORD

675 32 57

(Adto Esteban) Ref A£ 10030004 •

ÍFtecw.ïi; ReJ f 10G200C3 •

B-

jPeuyot tteto ftaiyl Ret. PMP i a 0 f r

F I A T U n o t u r b o . I E , B-

N I S S A N Patiol 6 d l . die-

sel. curt. B-JV.

« 6 7 4 15 03

•

«58909

•

jPeuflBOt Motor Ralyj.RalPWB 120003

platejat.

W 674 08 97

GTI,

6 7 4 15 0 3

•

6 7 4 15 0 3

{Peugeot Motor Raty) Ref PMfi 12O0Q4 205

A/A. B-JT. «

iPeuyor Mofr Rafr. Re' =MR 120007

(FnwSartGiga'.l Rel FSC'<X4C05C

PEUGEOT

F O R O E s c o r t d i e s e l , B-

HW. «

10060006 •

90.000/mes -

lavabo, cuina

IAUC Esteban) Ret A£ 10030010

•

( F i * » , s n Re* F1D0200O5

(Sua*; ReJ S !£' 10003

pis

V O L K S W A G E N Gotf 16

« 675 32 57

18.

(Auto Comare del Valhési Ref ACV

(FmtSartÇjgali Ret CSC 1QCMO0S3 Tenim

Variant

350.000-

«674O9

ESTACIÓ

RENAULT

TSE, •

300.000-

650.000-

equip-, any 94.

« 5 8 8 55 35

W 588 55 35

700 0 0 0 -

•'Autxenro. Se> A'01*003

(Autocentral) Rel. A lÜlOOQCó

iMotonjgai; Ret MC 343000004

|lnmama.SAlRe'.l6O0W

iFinques Roa). Ref FR 10060C1S

90 000/mes.-

674 7 2 54

Frttas O r e l l a

FC- 10O8O0U

B-

B-MG.

« 6 7 4 68 50

« 6 7 4 1 5 03

674 08 97

PASSAT

A^.

B-IM

CUGAT.

Swift G T I .

674 0 9 10

V, B-LM.

tres). 6 - J U 675 32 57

SUZUKI

1872-IP. btanc. «

•

. FW A10100006

C I T R O E N AX, GT

B-

(SuaAii. Ret S10110O02

[MoWnxjiti Rel MC3430OOOQ2

•

VINYET.

GT.

blanc. B-LX

facció

7WJ.

tt i I !

i n

'i. ARA M A T E V ^

Caixa deGlrona> E L P U N T

catalana

•

O P E L K a d e t t . 1.6

m e t . B-JT

El joc de la nació

[FiKaf.»i)Ret.Firj(eorj04

equipada, terrassa, cale-

60.000 Pta/mes.

^^UQUEU

Coupé

S E A T Terra, blanc,

KT. 350.000.« 588 55 35 lAutDCerOaT] Ref. A10100OO9

« 5 8 9 09 91

200,000/mes -

SANT

450.000.-

3.300.000 -

•

DEL

estudi

O P E L K a d e t t , 1.3, 5

2.8. -full equip»

g u e r a partir d e

3 hab , menjador

saló, bany

PLA

hab.,

•

t o t a m e n a d e t o r r e s d e llo-

jardí privat,

2.0

675 32 57

cuina

traster, 1 e -

75.

FJ-IU

•

674 57 04 / 675 43 02

moblat.

Romeo

(Auto Estabari Ret.AEU •

B-HY. ALFA

saló-

170 0 0 0 / m e s «

•

674 68 50

B-

675 32 57

(AnsaEshbarl ReJ A£^0C30O03

6 7 4 72 54

munitari a m b piscina.

674 08 9 7

iFreasSaniCga:: Rel. FSC 10040055 CASA

lavabo,

(nmiGtoneU: Rel FG 10080020

americà, bany complet

W 674 77 76

675 43 24

ESTACIÓ

TREN I ZONA GOLF LOCAL

COSTAT

i jardí. E n perfecte estat.

estudi

•

S E A T I b i z a 1.5. 5 p ,

KP. «

589 09 91

•

90.000/mes.-

C/ V I L L A ,

•

[Auto Estóbanl R* \£ 10030002

rrassa

6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 43 0 2

i,Amp»trafl FW A11110000?

(Ftoca t-l-| Ref F10020001 O P E L C o r s a G S I , B-LK.

negre,

400000-

588 55 35

475000« 5 8 9 09 91

10090005

674 08 97

calefacció, porxo, despatx

•

(Casas). Ref. C1DI30007 •

150.000/mes-

m e n j a d o r 2 0 rrf, cuina i teMoblat.

p.,

*IV.

S E A T I b i z a 1.2,

B-JX.

(Auto Comares del ViUte) Rel ACV

«office-, 2 banys,

6 7 4 15 68

garat-

fusteria interior de r o u -

re i exterior d e P V C

Jardí prival.

•

I b i z a . 1.5 i, 3

« 6 7 5 32 57

;ít*iEt*i)ts*,y Hef

•

A L F A R o m e o 3 3 , B-tT.

SEAT

B-OB.

lAiftacentaf. Rei fl niOOQiO

Twtn Spark

blada, 4 hab , menjador

ílnwesai Re' ' I X 1 : » »

8 0 m». 8 0 . 0 0 0 / m e s . •

2 banys complets,

4017

menjador saló

LOCAL DAVANT

estudi

TREN VALLDOREIX,

18 rrr i p l a ç a d e p à r q u i n g .

xemeneia, cuina -office»,

« 5 8 8 54 99

CV A L F O N S S A L A

r r a s s a 10 n r •

RIUS I T A U L E T . Mo-

nV. 4 hab.. 2 banys, saló

•

(FrwaGtaneta) Ral FG 10060017

blada de 4 hab..

(FixisSaríCjga-i Rel FSC 10040052

70.00CVmes.-

« 6 7 4 77 76

Margarida

«588

cuiamb

m*. 2 places de garatge i

menjador,

9 500

menjador saló, bany, balcó, Àtic

(Inrwartu. SA|. Ftef. 16O0Q7 SANT

m o l l cèntrica i tranquil·la. 4

amb

6 7 4 72 54

-office-, golfes

•

lAutocartral). Ref A10100002 •

O P E L C o r s a , B-IS.

•

meniador

675 33 55 / 589 26 43

Re* =010060015

íFfear S | Ref F 10020002

Apartament

tot exterior,

lavabo, saló menjador

R U B l pis c

B E L L I N D R E T . 5 0 0 rrr.

CULTURAL

190

« 5 8 8 55 35

amb armaris de p a -

dorm. dobles, 3 banys, 1

38 700.000-

47 000.000-

•

n e g r e , B-

600.000-

.marbre.

traster gran.

ria e m b e r i a l u m i n i . Ext,

ÀREA

• • A L F A 33 16V LK.

674 72 54

(RxuGnnm

MERCEDES BENZ

amb

475.000 -

2 banys. 1 lavabo, parquet

13050009

cuina, gas, reformat, fuste-

-suiles-,

Xvrgu, 4 h a b . ,

•

MONESTIR

« 6 7 4 72 54 2

ÏUSA Gestió ifnmobiliana( Ral KSA

I005O0O6

bo.

TORRE ADOSSADA

/KSA Gastio :nflioDniarU; Ref KSA

PROP

molta llum i vistes Tibida-

flnwarta, SAj. Ref 160006

comunitària,

26 000 0 0 0 -

í'ncusa; Ral 150010

Consta d e 3 hab., pati i te-

Apartament • na,

pàrquing + traster.

« 6 9 9 65 48

saló

65.000/mes »

R E N A U L T C l » 1 2 , 3 p.,

9 7 5 0 0 0 . - « 5 8 8 55 35

« 5 8 9 40 02 (Motorcugal). M MC 3430000C1

a m b armaris de pa-

exterior.

moblat

a la z o n a c o l · l e g i M a r a g a l l

•

hab.,

Bergara,

589 26 43

39.000.000-

•

6 7 5 33 55

BELLATE-

p a r c e l · l a 4 0 0 nr 1 .

ge 4 cotxes, 4 hab., estudi,

parquet, cuina, balcó. Tot

APARTAMENT

« 6 7 5 32 57

vermell, B-OM.

1.700.000-

(Imdesai Re' 13070007

2 banys, saló menja-

240 n r , 6 m façana, garat-

calefac-

MONESTIR

ret, m e n a d o r

675 43 24

•

87.

hab

iTncaí Gironefc] Rel. FG 10080013 í, a p a r t a m e n t s , t o -

04/6741161

ZONA

R E N A U L T C l » . RN-1.4.

( A i * Esteban Re*. A£ 10030007

2 . 3 1 6 v, - f u i e q u i p » , a n y

bany. cuina americana.

r r e s , l o c a l s i p l a c e s d e pàr-

dormitoris,

•

674 72 54

e n llo-

•

bany. àmplia lerrassa.

50.000ímes.-

•

LANCIA Y-10.B-HD.

« 5 8 9 09 91

•

hab

banys, 1 lavabo, garatge,

s a l ó - m e n j a d o r 3 0 mJ, condicionat,

APARTAMENT

[Aui*w*a!i Re' A1O10OOO6

(Ftaca.U) fW F10020COS

g u e r c/ M o n t s e n a l , 1 h a b . ,

•

jardí, una anliguetat de

1 0 0 rrr 1 + 1 6 0 m * j a r d í p r i -

aire

•

000-

turbo,

« 5 8 8 55 35

5 8 9 09 91

hab , menjador saló, cui-

FreasGnneilai ^.FG10080016

plaça d e pàrquing.

hab.,

10050007

250 0 0 0 -

na.

RENAULT 5 GT

negre, B-HT.

325.000-

2-3

Í F r r a SaT Qjgali Ref FSC 100*0064

BELLATE1

CENTRE

53 000/mes.-

75 000-mes.•

ZONA

sol

(lmdsn)Rif.ll007rjGO3

d o r 3 5 m*, c u i n a 2 0

i tran-

675 43 24

moblat

PROMOCIÓ

•

(Finies Rocal Bel. FR 10060016

bany complet.

65.000 000.-

NOVA

TOS.

B-OD.

60.000''mes.« 674 08 97

674 57 04 / 675 43 02

exterkx.

{«Mesa) Ref 110070002

llo-

55 0 0 0 / m e s -

26.000000-

•

guer. Moll cèntnc

57.500.000.-

R R A u n i f a m i ü a r 1 8 0 m',

iKSAGeslid IminotwltafUi Re' KSA

r r a s s a d e 3 0 m*. M o f t

674 77 76

674 57 04 / 675 43 02

APARTAMENT

ret. m e n j a d o r saló, c u i n a ,

•

589 26 43

m*. 3 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . (lmwtn,SA| Reti60005

100 m 1 i piscina

nr*, g a r a t g e 2 c o t x e s .

TRANQUIL

torre

adossada 140 m', 5 hab.,

•

iFnqjas Rocai. Rel FFH0O60OO9

ZONA MONESTIR

g a r a t g e 3 c o t x e s , jar-

nV. c u i n a - o f f i c e · . s a l a 6 0

ZONA

•

• o f f i c e - . golfes, sala d'es-

traster, c a l e f a c c i ó , j a r d í in-

•

(k-naríx.SA).W.I6000a

cuina

fantil, n o m é s 6 veïns, tot

6 7 5 3 3 55

barbacoa, 674 77 76

complet,

traster. m e n j a d o r

RESIDENCIAL

cuina

llar,

46.500.000- «

comunitària.

hab , 2 banys, 1 pàrquing,

000-

Sta

2 banys, lavabo, sa-

dí privat

jlnmarfaB, SA) flef. 180006

24.000.000-

1CQS03M

ció. •

2 banys, calefacció,

sol i vistes «

cuina,

4 hab , 2 banys,

.tncum fteí 150009

4 0 nf,

PEATONAL

48.000.000.674 77 76

•

menjador,

val,

« 6 9 9 65 48

ST. C U G A T d

nes,

(Friiuee Vatumtl Rel F^ 200011

« 6 7 4 08 97

tar, terrassa, h a b . m à q u i -

100 m1, saló a m b

suprema.

garatge.

cotxes.

neia. R U B Í Dúplex per estre-

xemeneia

a dos

ter.

•

(Incusa) Ral 150O06

M E R adossada de 4 hab.,

jador 40 m', garatge tras-

(FreuGranto) Ref FG10080019

« 6 9 9 65 48

•

lavabo

675 33 55 ' 589 26 43

ZONA

cons-

saló 3 5 m 1 , s a l a de billar.

estudi a m b xemeneia. Ga-

14.500.000-

hab.,

R U B l c / Z a f i r o , 7 0 m», 3

CUGAT-COLO-

mJ,

V A L L D O R E I X Torre So-

truïts 2 2 0 nV, 4 d o r m . , 2

a m b dutxa, sol i vistes

•

« 6 9 9 65 48

SANT

ló- m e n j a d o r , 3 5 m \

-«uitea»),

Prisma,

i^nouesSaca) M FS 10120009

quil. Pàrquing opcional.

la, p a r c e l · l a 6 0 0 m1,

750 6715

•

6 7 5 33 55 / 589 26 43

•

« 6 7 4 08 97

banys, 1 lavabo, saló m e n -

tFrnciws Sara) flet FS 10'MOU

28.500.000-

de planxa i safareig i

resa, adossada 320 m \

formada, 1 bany. i

m1,

hab.

hab.,

etc).

LANCIA

O-AK

[Fhar. s.l) FW. F 10O20Oi0

dorm.

•

que

TXE,

;Ai*xen(rafl Rel A 10100004 •

150.000/mes.-

(93) 6 7 4 6 7 1 5

« 5 8 8 55 35

(Fiacar.al j.flat F TOC20007

«{93)674

ascensoï

m e n e i a . 3 hab., cuina re-

A la v o r a d e C o r r e u s ,

comunitaris.

prival,

da tcuina integrada, forn,

« 5 8 9 09 91

calefacció.

2 b a n y s , g a r a t g e i jardí 6 0

jardí

2 terrasses.

RENAULT

650.000-

85 0 0 0 / m e s -

•

m1,

2 b a n y s , 1 placa pàr-

•

b l a u , B-JJ

dalla

•

dossada

nV,

hab.,

B-KY.

«surte»), e s tudi, jardí pri-

f r c a s Sant Cugat). Ral. FSC 10040040

NOU

160

tur-

790000-

RIBATALLADA

v a t 4 0 m\

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

MERCAT

exterior . assolellat.

RBLA.

b a n y , 1 l a v a b o , 3 h a b . (1

com-

aire

« 5 8 9 40 02

íMotcrcupt; Rel MC 34300OO03

Delta, H F

-sultà»)

(Freas Sant Cugat). Rel. FSC 10040037

LANCIA

perior hi ha 4 hab- (una és

35.000.000.-

GRANOLLERS

•

u n l a v a b o . A la p l a n t a s u -

len tots els mobles.

A 7 MINUTS a peu

lla i, e x t e r i o r j a r d í + p i s c i n a

45.000.000-

« 6 7 4 08 97

•

quing. calefacció, assole-

garatge per a 3 cotxes

VINYtrr.

tRtor.HIRBfFirxeooos

63.000.000,-

AV. PLA DEL

175 0 0 0 / m e s . -

m ; , tranquil, aigua i llum ja

10OS0O13

jr«)uwBoct|Ref.FR1tlOB0006

475 0O0-

a m b pati privat d uns

-office-.

ni hi h a u n g r a n c e l l e r , 1

875 43 24

condicionat, any 87.

« 5 8 9 0 9 91

vells, cuina

i 2 banys

R E N A U L T 21 2 0,

550.000.-

nitàna a m b piscina

ter, saló estar en dos ni-

saló

« 6 7 4 68 50

de pàrquing. Zona comu-

m e n j a d o r , c u i n a «-office» i

Edificació immediata.

220

R U B Í tí V e r g e d e l P i l a r .

hab.,

(KSA G««tt ImmoMiariai FW.KSA

9 0 rrr\ s a l ó 3 2 rrr" a m b x e -

•

l'estació de Valldoreix. 4

cotxes, zona rentat, tras-

nitari a m b piscina. N o m é s

Ca-

Sabadell, impe-

« 6 9 9 65 46

t o n e r a , 150 nV, g a r a t g e 2

u n b a n y . A m é s al s o t e r r a -

cuina equipada i reforma-

(incusa). FW 150001

Zona

zona

lefacció, gas, cuina, bany. (Finques i / J w a l i . Re< FV200OO5

9 000.000-

TORRES

Josep.

Consta amb: planta,

L A D A N r v a . B-NL

bo,

Jardí privat, etc. Es r e g a -

7.500.000 Pla. 3 hab

sol d e matins.

Sant

places

iimoesa) Rel. 110070008

•

CUGAT

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02

tranquil·la, a d o s s a d a c a n -

estudi

ZONA

«74 77 76

•

ratge per

•

flet 2540001

« 6 7 4 08 97

Adossada de luxe, 5 h a b . .

prop FF G G

dobles),

SANT

terrassa 30 m'. 2

jlmaitK. SA). Re« 160003

•

R U B Í Zona Les Torres,

b e n conservat, exte-

RUBÍ d

•

8.000.000-

•

frigorífica,

(Finques V^horrat; Ref FV 4595

rior

[VWB&) Ret ! 50003

60.000.000.-

65.000

Opció venda

6 7 4 72 08 / 6 7 4 72 54

32.000.000-

e t c . E l s o l a r ó s d e 5 0 0 rrr

•

hab..

« 6 9 9 65 48

Garatge Dos tras-

banys, 1 lavabo, menjador

10.500 0 0 0 -

•

(RncwSrtCijo^.IMFSCiuWW»

« 5 8 8 40 1 7 ' 5 8 8 54 99

R U B l C P a u C l a r i s . A la

•0090003

•

arquitec-

Gas.

(Fnques Vafrcnnt) Bef FV4439

v o r a A j u n t a m e n t , 8 0 m*.

10090004

aparcament

lloguer

ptes./mes

màquines

29.000.000.- «

A.A

nV, c u i n a « o t f ï c e " , g a l e r i a ,

hardiUa, s a l a d e

és gran, té 1 hab., saló i

cuina nova.

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

•

tura

R E N A U L T 21 2.0,

fàcil,

«oHice»,

plets. A l'estudi, c o m S O L A R residencial, 6 5 0

•

3 dorm., 2 banys, bo-

Vinyet-c/

pis e x t e r i o r .

8.900 0 0 0 -

c a b l e . 4 h a b . (3

Plaça

B-JP.

ria,

•

nou.

RUBt

GOLF1.B. G L

habitació estudi, saló

jFncas Sa* Cugat) Re) FSC 10040049

TX 6 9 9 6 5 4 8

hab,

•

JAulo Ca-narca lei Valies) Rel. ACV

f r e » Strt Cugat). Ref. FSC 10040C38

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

•

Amb

130

B-IJ.

9 000.000- « 6 7 4 08 97 •

•

1.000

VINET

« « 7 4 88 50

ters, cambra

Dalmau.

DEL

(Auto Cwntra Del Vi'lesi Rel ACV

garatge, A.A.

FLORESTA

PLA

banys, saló menjador . 35

per a d o s cotxes

•

OFICI-

m ; , 4 h a b . (1 - s u r t e » ) ,

vabo amb dutxa.

rrr" a l d

PER A

quil, cèntric,

mott cèntri-

600 m'.

•

LOCAL

N A o consultori, lloc t r a n -

a m b piscina comunità-

Enrique Lanfranco. Superi. 97

•

ADOSSADA

ca,

i hab. planxa. 2 places

Freas Sant Cugat). Ref. FSC 10040046

equip

TORRE

CAMTONERA

hab..

Només dos veïns

i t o s a ] W . : 50004

PINAR.

•

que consta

3 b a n y s c o m p l e t s i u n la-

R U B l pis n o u d e 7 4 n r .

ses,

GOLF-EL

21 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8

R U B Í c/ H i s t o r i a d o r J o -

s e p S e r r a . 9 5 nV, 4 h a b

S A N T C U G A T zona pg

Valktoreix-Gotf. Torre individual

menjador, cuina •

000-

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

dobles), bany i lavabo, ca-

•

1.000

15.000.000674 08 97

|=ncas Sart Cuyt) Ref FSC100*0047

A m b te-

S u p e r i 61 n¥.

(Finques Vaflhorat' ^a* FV 203009 •

C/ E S P A R V E R ,

eqjip

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 19 de gener del996

LADA

Niva

1.6.

-full

« 5 8 9 40 02

PUNT DE VISTA

ELS

La proposta no era tan dràstica

CANTONS

Sriíri.ui.iii :iiil< |Kii(ií'tii, català, comarcal i democràtic

Premsa Local de Sant Cugat SL

l ' j n n X n r u . í . Ir I«IWSant Cuga!del Vallès t W!<.:s: Fa* ÍIN2091

Edl·lor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas

Redacció Àngels Castuera, Cati Morell, Eduard Jener, Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso. Ramon Luque. Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

parentment, la mesura que demanava aquesta setmana Iniciativa per Catalunya pot semblar dràstica. El grup municipal proposava, ni més ni menys, que l'Ajuntament eliminés en el termini d'un any totes les places que ofereix per als objectors de consciència que opten per fer la prestació social substitutòria. El que en principi pot semblar insolidari, respon a una argumentació molt lògica: si els ajuntaments deixen d'oferir aquest servei, l'Estat no sabrà on col·locar els objectors que fan la PSS i es veurà per tant obligat a accelerar d'una vegada per totes el procés cap a l'exèrcit professional i, per tant, voluntari.

El problema que planteja la proposta és que, mentre no sigui una postura generalitzada entre les administracions, l'únic que s'aconseguiria, a banda de l'efecte testimonial, és que les places que fer la PSS es reduïssin considerablement i que, per tant, una part dels objectors que optin per fer-la hagin de demanar destinacions a d'altres ciutats. La proposta d'IC, com era d'esperar, no va progressar, però com a mínim ha servit per tornar a parlar sobre les condicions i el marc legal que regeix el compliment de la PSS. I no és un tema qualsevol: només l'any 95, 167 joves de Sant Cugat es van convertir en objectors, dels

quals —i està per veure— una part, segurament molt petita, pot optar posteriorment per la insubmissió a la PSS. Evidentment, no són els ajuntaments els responsables que la PSS sigui un pedaç mal cosit, sinó els que se la van inventar per no haver d'abolir la mili obligatòria. I, segurament, encara hi ha objectors que ocupen llocs de treball remunerats o que s'encarreguen de tasques que superen les responsabilitats que els correspondrien. I, mentrestant, creix —molt tímidament— el nombre d'insubmisos. L'Ajuntament es compromet a donar-los suport: la fórmula és molt vaga i caldrà concretar en què consisteix, aquest suport.

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Un èxit personal

Impressió Rotimpres <r (972) 40 05 95

Distribució Mailing-Vallés SL Diposil legal: G1405-9Í

•is 4 l'jntiFfLN,'iprrv.i jnitaninit U seva opniHi oi i-Is ahiitnak :'!s .iiu. V~~ 'inucnriM-i! r.^nriKi .irk sttts aijttf\uTjt'Et.4('anloi&nola -*va ritxfssjnj*inTit

a estat una feina de formiga que ha culminat a les Planes amb la constitució del Racó de l'Amistat. El pla de dinamització de la gent gran és, bàsicament, el resultat de la tenacitat de la regidora de serveis socials, Sílvia Flury, que des de la inauguració de la nova seu del Casal d'Avis del centre es va proposar exportar la idea a tot el municipi. I ho ha aconseguit.

Estat republicà o estat monàrquic? H Avui hi ha moltes persones, polítiques o no, que ens alliçonen de les excel·lències de la monarquia espanyola, del seu gran sentit democràtic i de com vetlla pel seu poble, etc. Resulta que quan els espanyols van decidir democràticament abolir una monarquia, per assolir una república, una sèrie de personatges amb poder verbal, econòmic i militar es van aixecar i van fer un cop d'estat amb el general de torn. Quan aquesta situació feixista ja no s'aguanta d'enlloc, els mateixos usurpadors de monarquies n'organitzen el ressorgiment, i de la mateixa manera que per la cara i les armes la van abolir, ara ja només per la cara, perquè les armes de moment no calen, la presenten a Espanya i al món sencer i es queden tan tranquil·les... Ep! Tot i presentar-se com els grans demòcrates, només faltaria. Us heu adonat que una vegada reeixit i consumit el cop d'estat franquista que va durar quaranta anys, el dret republicà que els feixistes van abolir i que legítimament Espanya tenia i té tot el dret a recuperar a hores d'ara no s'ha recuperat i a més ningú no n'han volgut parlar, tot i afanyant-se ràpidament a organitzar un sistema polític nou per a Espanya? A vegades tinc la sensació i la certesa que es tracta la població com si fóssim una baconada als quals quan és l'hora de menjar se'ns dóna una sola classe de pinso però no precisament per entu'eixar-nos nosaltres, sinó ells. O sigui, cap opció de presentar al poble una possibilitat d'estat republicà contraposat a l'estat monàrquic. l's heu adonat que totes aquelles persones que van lluitar pacíficament : democràticament per assolir una república per a l'.span\a i que van ser absolutament ..:.i 'K' i.i lio continuen essi.iblirau c is drets

L E C T O R

El principal mèrit d'aquest programa és, però, que les iniciatives parteixen de la mateixa gent gran dels districtes: ells es constitueixen en associació i organitzen, amb la col·laboració de l'Ajuntament, excursions, balls i activitats als casals i centres cívics. A partir d'aquí, l'èxit del programa només depèn de la capacitat de la gent gran per implicar-s'hi i respondre a les convocatòries. Com a mínim, el

pla dóna l'oportunitat a les aproximadament sis mil persones més grans de 60 anys que hi ha a Sant Cugat de relacionar-se i participar en iniciatives col·lectives. En aquest sentit, és fonamental també la tasca complementària que realitzen associacions de voluntaris com CAVIS. Perquè no s'ha d'oblidar que hi ha avis que viuen sols i sense possibilitat de valdre's per ells mateixos.

E S C R I U

Fls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2Ü ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon 1 el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

per als quals van lluitar i pagar? Cal desemmascarar tots aquells feixistes aigualits —encara per sort— disfressats de demòcrates, o millor encara, cal aconseguir almenys que no disfrutin de poder polític, ja que només embruten i confonen el que és un autèntic sentit democràtic, com el que és un autèntic sentit d'identitat; i només hi ha una manera legítima d'aconseguir-ho, que és parlant-ne públicament, explicant-ho d'una manera clara, i presentar al país un referèndum sobre diferents opcions estatals, sigui un estat republicà o monàrquic o qualsevol

altre, /ORIOL ESPONA Í ANDREU.

Comunicat d'un grup de socis de VEsbart Sant Cugat I Som un col·lectiu de socis de l'Esbart Sant Cugat, crítics amb la gestió que en els darrers anys s'ha dut a terme a la nostra entitat. Entenem que aquesta gestió ha estat personalista, presidencialista i antidemocràtica. Som partidaris d'una gestió democràtica, que parteixi de les decisions preses per tot el col·lectiu LA P U N X A

D'EN

de l'associació, és a dir, per l'assemblea general de socis, tal com estableixen els estatuts. Volem defensar els drets i els interessos de tota la base social de l'Esbart sense provocar cap divisió dins de l'entitat. No estem en contra de cap persona o persones en particular, ni som un grup de pressió que pretengui fer prevaldré interessos particulars ni partidistes de cap mena. Arrel de la situació que es va plantejar a l'assemblea extraordinària del dia 5 de juliol de l'any passat i, donades les irregularitats que s'hi van produir i d'altres que

JAP

r^£r

s'hi van posar de manifest; el 14 de setembre vam adreçar una petició formal a la junta directiva, demanant informació sobre alguns punts que no es van aclarir (com eren diverses actes de reunions de Junta i Assemblees, dades econòmiques i d'altres) a fi de poder esbrinar si en l'actuació de la junta hi havia fets que constituïssin greus irregularitats que pugnessin ser perjudicials per l'entitat i, perquè en el cas que fos així, haguessin de rectificar i, ser-ne depurades les responsabilitats, si això fos procedent. Nosaltres creiem que els socis de l'Esbart, tenim dret a conèixer l'estat de l'entitat, la gestió que s'ha fet i com s'ha dut a terme, i això no sempre queda prou clar en les informacions que es donen a les assemblees. Una vegada transcorregut el termini que donàvem per rebre la informació, per escrit, no vam obtenir la resposta que esperàvem i havíem sol·licitat. En dues ocasions més vam requerir de nou la junta directiva perquè ens fes arribar la informació sol·licitada, cosa a la qual tots els socis hi tenim dret segons diuen els estatuts de l'entitat a la qual pertanyem. En data de dilluns passat (15 de gener de 1995), i després d'haver-ho demanat reiteradament, encara no hem aconseguit que la junta directiva s'avingués a donar-nos cap mena d'informació o explicació per escrit, i com que no disposem de la relació completa i actualitzada amb adreces dels socis de l'Esbart, no tenim altra manera de posar en coneixement de tots els associats els fets que s'han produït, que fent-ho a través d'aquest comunicat. Aprofitem l'ocasió també per informar-los que si es volen posar en contacte amb nosaltres per qualsevol aclariment, més informació o qualsevol altra qüestió, poden fer-ho enviant les seves pe•i'-ions a l'apartat de correus nB ~"-'. "KOSO Barcelona. J.C i •..•

•

: S.-!.\R:

s . \ i \ ï

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996 L A

L A

Esboscassant

JOSEP MARIA JAUMA •

Hi hauria dues solucions viables perquè aquesta protecció fos realment efectiva contra els dos enemics esmentats: un parallamps i la intersubjecció —la

Un correu que no corre

JOAN TORTOSA

ra, un dels símbols més característics de Sant Cugat ha estat reconegut oficialment com a tal declarant-lo patrimoni santcugatenc protegit. Ha estat protagonista en primer pla de fotografies d'aficionats i de les postals d'última hora —els últims cinquanta anys—, ja que els fotògrafs de primers de segle no hi van parar esment. Es tracta del Pi d'en Xandri, que s'ha mantingut solitari al llarg dels anys desafiant els elements, dels quals n'ha sortit força ben parat. En la nota de premsa en què es donava la notícia del seu reconeixement i de la seva protecció. s'hi comentava la singular estructura del brancatge que el distingeix. En realitat, la seva configuració d'anys enrera era la que correspon a un pi ver, tal com el cria la natura, contingut el brancam dins una hipotètica mitja esfera i mantenint unes proporcions més o menys simètriques. Ara, el Pi d'en Xandri és totalment asimètric. La causa va ser una nevada que li va esqueixar una gran branca, deixant un buit i aquesta singular «imperfecció». Un dels hàbils professionals boscaters de l'època es va enfilar fins dalt la creuera per acabar de tallar la branca penjant. Després d'adjudicar-li la qualitat de monument, el pi, ara, és protegit. Però. com i quina serà aquesta protecció? És evident que ningú no hauria estat capaç de tallar-lo, però tampoc ningú no podrà evitar que una de les nevades, quan aquestes són humides —tan habituals aquí— s'emporti avall la branca que pendula solitària, ni podrà evitar que un llamp el deixi socarrat per sempre més. com li va passar al pi de can Camps, que va desaparèixer de la serra nord de Sant Cugat després d'haver estat duant molts anys sentinella visible des de qualsevol indret.

secalls; el sotabosc ha crescut buscant el sol i només sobreviuen els arbustos més resistents —arboç, bruc—, provocant el sacrifici d'altres espècies —ara algunes protegides, com el galcerà—, que eren molt més abundants i vives quan eren tallades en les neteges periòdiques del passat. Cap espècie neix ja de nou ni prospera en aquest sotabosc sense sol, d'on ha desaparegut la molsa i la majoria d'espècies de bolets més apreciats, per manca d'un hàbitat que en facilitava els cultius. És un bosc ple de brossa seca. on cada vegada hi és més manifesta la necessitat d'un pla de futur davant el perill que un dia les flames ho facin tot irreversible. Un dels paratges de Collserola més extraordinaris és el de la Font Groga i tot aquell vessant ombriu de can Ribes i de l'antic casino de l'Arrabassada. Ara, el Patronat de Collserola vol instal·lar-hi —segons publica Els 4 Cantons en la seva edició del 12 de gener— una aula de natura en la qual hi haurà plafons informatius sobre la reserva del paratge, en un dels edificis que hi ha prop de la carretera. Fins qui tot sembla correcte i el lloc es posa a l'altura de tants indrets prop dels quals se'n facilita el coneixement i informació. El més soprenent. però, és el que que diu el senyor Mascaró: «D'aquesta manera, no caldria que els escolars baixessin fins a la Font Groga, i treuríem pressió d'aquesta reserva natural». No hi ha dubte que és un manera força expeditiva de preservar les coses. Fins fa poc es creia que els escolars haurien d'aprendre les lliçons en el medi natural i viure'n les experiències. Ara, si no han de baixar a la Font Groga perquè no s'espatlli, no calen aules de natura ni plafons explicatius. Si ja fa anys que es va inventar el vídeo i es pot passar a l'escola mateix, per què prendre's la molèstia d'anar fins aquell paratge per quedar-se mirant els plafons explicatius a la carretera?

RAÜL I.OPHZ

unió fa la força— de les branques. Li cal, doncs, una «restauració» al monument vegetal, si es vol que el Pi d'en Xandri segueixi viu i íntegre durant molt temps. Una part important del terme municipal de Sant Cugat està inclosa en el Parc de Collserola, cosa que fa preveure l'esperançadora conservació de la massa boscosa i de la integritat d'un medi escàs que en un temps determinat va estar força amenaçat amb les urbanitzacions que s'anaven apoderant d'aquest espai i amb expectatives que això continués en el futur. Fins fa pocs anys, la intervenció humana va configurar un bosc que, ara, amb l'abandó del vell ofici de boscater i el desaprofitament dels diferents productes que se n'extreien, ha passat a prendre unes característiques molt diferents de les que tenia mig segle enrera. És millor, és pitjor? Costa de saber amb exactitud què és el que li cal a un bosc de característiques mediterrànies i poblat essencialment de pi blanc. Però observant el que és realitat ara, en molts llocs el bosc presenta símptomes d'envelliment i degradació. Els pins ja sols tenen unes quantes branques vives al capdamunt, amb la resta transformada en

L A

i devia posar el nom un bromista o bé un optimista impenitent. A una de les viles més cares del país hi tenim un servei de Correus que recorda el món de Bienvienido Mr. Marshaü. No parlo de les persones que hi treballen, sempre amables, sinó del resultat final. Fa anys corria la veu que s'havia trobat una saca plena al fons d'una riera. Cada vegada que m'impaciento esperant una carta ja me l'imagino dormint el somni etern al fang, entre roques i matolls. No hi ha dubte que en moltes coses hem progressat molt; ens anuncien que aquest any creixerem com cap altre país europeu. Però, en canvi, aconseguir que una carta segueixi normalment el seu curs...es veu que això és demanar-nos massa. No fa per a nosaltres. Atapeir les bústies amb paperassa de propaganda, això sí que ho sabem fer amb \T i • , i ,. il·lusió i amb una «ho hi ha dubte que energia digna de mimoltes coses hem llor causa. És com si

progressat molt, rperò '

'^plíssim

buit

deixat per les convoaconseguir que una catones que no arribaran fins que faci carta segueixi dies que s'hagin cenormalment el seu lebrat els actes que curs... es veu que això anunciaven. , , Ara arriben (o no es demanar-nos arriben) els Christmassa» mas d'abans de Nadal. La revista a la qual estava subscrit, ja fa mesos que va deixar de donar senyals de vida. És veu que resultava més pràctic retornar-la directament a léditor que no pas haver de repartir-la per tot Sant Cugat.Sé que a dàltres els passava el mateix. I un gir postal a Centre-Europa no en va tenir prou amb tres setmanes per arribar a port. (Fins anant-hi a peu seria tot un rècord.) En canvi, val a dir-ho, va ser fàcil i ràpid recuperar-lo. Potser és que ja sabia el camí? O que no havia arribat gaire lluny? Les preguntes són infinites. Qui sap si tot està més organitzat del que creiem. Com que ja quasi ningú no escriu cartes, per què fa falta un correu? Per enviar factures? Doncs com més triguin, m i l l o r ! ,'J.M.J. és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

F I N E S T R A

*»«»:

La princesa està trista FONTCUBERTA

a princesa està trista. Què tindrà Pocahontas? Només té que les darreres festes de Nadal van ser les pitjors de la seva vida. Es va sentir sola i això, per a una princesa, pot ser mortal. Quan una princesa se sent sola li pot passar com a Lady Di i acabar en males companyies. La cosa va anar així: algú de la seva cort de relacions públiques de Barcelona la va enredar i li va planificar una sessió golfa a Sant Cugat, una població que, segons li van dir, era de les més marxoses de tot Catalunya. Chic. Airport, Yesterdau, La Unió. Santcubar. Cafè Auditori, Terramar...Quins noms tan llegendaris i quin historial! Pocahontas tenia ganes de marxa després d'haver treballat en una empresa tan puritana com la Disney. Necessitava emocions noves. «Què és una sessió golfa?», va preguntar la princesa als programadors dels cinemes de Sani Cugat. No li van saber contestar gaire bé. Pocahontas va preguntar a gent més progre de la seva tribu: «És una cosa així com les sessions que es fan a Nova York i San Francisco i al Teatre de l'Eixample de Barcelona amb The horror rock picture show. O les del Verdi. Molta gent jove. Desmadre. Marxa. Imprevistos. Happennings. Pel·lícules no aptes, fortes, exclusives...». Pocahontas va agafar el Pomepu pell roja català, però només deia: «Golfes: la part més alta de

la casa que té per coberta la teulada». En un diccionari més modern ho va trobar. «Golfa: Trinxaraire, trinxa». Segur que una sessió golfa de cinema podria portar-li sensacions prohibides o inconfessables... Ella és una princesa çindia que va néixer fa quasi tres segles i que havia tingut problemes amb la seva gent per ser massa progre i enamorar-se d'un colonitzador blanc. Gràcies al cinema i a Walt Disney s'havia convertit en popular a tot el món. Després de pensar-s'ho bé, Pocahontas va acceptar la proposta i a mitjanit va anar ben abrigada als cinemes de Sant Cugat disposada a treure's l'abric a la primera insinuació. Decepció. A la sala només hi havia...20? 10? Nou persones! On era la golferia d'una sessió golfa de Sant Cugat? Per què es passava la seva pel·lícula en una sessió golfa? Els programadors dels cinemes li van donar mil excuses, no era cas que s'enfadés tota una princesa, encara que fos índia. La van convèncer que tornés la setmana següent. I Pocahontas va tornar-hi. A la sala no hi havia ningú. Pocahontas va mirar amb menyspreu de princesa a aquells professionals del cinema que no coneixien el seu ofici. «Qui ha pensat que un dibuix animat com jo que, encara qe tingui corbes, ha estat dissenyat per als nens, pot ser el centre d'una sessió golfa? Aprenents!». I se'n va anar de marxa a la Unió.

PUNT DE VISTA

22 L A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996 L A

FÈLIX BALANZÓ

D'una altra manera: el que no es ventila és el problema de la direcció de les paraules. La idea que es pretén vendre amb la conya aquesta de la necessitat d'anunciar els sacrificis que seran obligats per arribar a l'estat del benestar suposa acceptar un model de societat en la qual no hi ha lloc per respondre o dir la nostra (que ens en queda?). Perquè l'única veritat que compta és la que corre per les autopistes de la informació i les pantalles dels ordinadors de les borses. Es dóna per pactat que ens interessa Maastricht i que si així és, el que hem de fer és callar i escoltar el que ens han de dir.

I el que és més curiós és que ho venen com si fos una novetat, com aquell que anuncia al fill mimat que a partir d'ara haurà de fer alguna cosa més que obrir la boca i enviar-se coll avall tots els béns de Déu. Fa ja massa temps que anem de sacrificis i alguns no ens hi hem acostumat, però. Fins feia poc, és cert, la consigna generalitzada era «som al bon camí». I la gent, encara que mantenia els seus dubtes, ho acceptava com una virtualitat necessària: cal creure-s'ho; o fer-ho veure. I si el camí era bo, no ho era per a tothom. Ho era perquè permetia córrer i

ntre els espanyols abunda el mal costum de considerar els portuguesos amb altivesa i menyspreu. És una actitud molt injustificada perquè en moltes coses, quan els espanyols hi van els portuguesos ja en tornen. Ara mateix els espanyols es disposen a llançar-se als braços de la dreta. Ja li han donat ajuntaments i autonomies i ara volen regalar-li l'estat sencer, en un gest arravatat i tràgic com el giravolt d'una ballarina de flamenc. Els portuguesos han passat molts anys governats per la dreta i en tres mesos han dit dos cops que ja en tenen ben bé prou. Tot i que caldria matisar dos

embla que Cruyff té els dies comptats a can Barca. Núnez, oracular i sibil·lí, ja ha insinuat la imminència de la «difícil decisió». És l'hora, doncs, de parlar-ne bé, perquè aviat començarem a enyorar-lo. Cruyff va forjar un gran equip. O va ser una múltiple carambola? Amb aquell dream team hauria pogut menjar-s'ho tot. Però ell, moderat i humil, es va conformar amb quatre lligues i una copa d'Europa. Es va revelar, a més, com un prodigiós transformista: en les seves mans, la mateixa granítica defensa del rupestre Clemente s'ha convertit en un esbart de dansaires anorèxics que xisclen de terror a la vista d'un davanter contrari. És tossut i constant: d'un porter mediocre i desconegut n'ha acabat fent un porter mediocre i famós. Va convertir el golejador Lineker en un exrJ ^ J-C trem amargat de la 6 «En mans de Cruyff, vida } h a a conseguit la mateixa granítica que Kodro només defensa del rupestre °n™ P i l o t e s a l s n ú Clemente s'ha És noble i human i t a r i : or an itza convertit en un esbart g , q Patits contra la droga de dansaires anorèxics i, encara més lloable, que xisclen de terror a manté Bakero i , • ,, , Amor a l'equip. Ha la vista d un davanter descobert una dotzecontrari» na d e jugadors i n'ha :í(t,mW(;,.;,:,. desgraciat més de •~'í':"t:ii trenta. I no s'acaben aquí les seves virtuts. Domina el castellà de tal manera que només se l'entén quan insulta els àrbitres. S'ha inventat —tot un mèrit lingüístic— combinacions gramaticals insòlites i paraules hermafrodites. I ens ha fet veure que tots portem dins nostre un estrateg millor que ell —i que cobraria molt menys! Finalment, no se li pot negar el seu temperament combatiu. S'ha barallat amb els jugadors, els metges, els directius, els periodistes, els cuidadors de la gespa, els àrbitres, els intermediaris i els cameres de televisió. Tot un rècord de combativitat. També diuen que té molta sort. Ara, per sortir de l'embolic on està ficat, més que sort necessitaria un miracle. Però de miracles només en feia quan era jugador.

„E j

fer roldanies molt ràpidament. Ara, en canvi, la consigna és Maastricht. I es diu «Maastricht», «Europa» i «Benestar» com es diuen les pregàries, amb la religiositat de l'ignorant. Paraules majors. Mantres sublims, prenyats de futur. Que jo recordi, però, ningú no ens ha parlat del seu significat; són paraules només. I hi ha qui pensa, sospita i remuga que Maastricht és una pastanaga que no la menjaran els burros, els burros de tota la vida, és clar. I que la sinceritat que oficialment es pretén vendre és la germaneta petanera d'aquest reguitzell de paraules. Dir, llavors, que per arribar a l'estat de Maastricht (o d'èxtasi) sembla que encara són necessaris alguns reajustaments fa sospitar que es demana mans lliures i sense crítica per actuar a favor dels interessos de Maastricht. Com aquest de Suècia, per exemple. Que serveixi d'avís, per si no n'hi ha prou. I això s'ha de dir als ciutadans, mermuren els polítics. Alerta, però. De moment només es diu que s'ha de dir. S'ha de dir, però, que el que segur que no hi haurà, per molt xerraires que es posin, és la possibilitat de controlar el que es digui.

~ l|t * ** , «^

J.N. SANTAEULÀL1A •

mb el començament de l'any han entrat en vigor els retalls anunciats (i aprovats pel P a r l a m e n t ) a l'Estat suec. Bàsicament, en contra de Ics economies familiars. Les raons són de reduir cl dèficit pressupostari segons les exigències de Maastricht. Encara que ja n'havíem sentit a parlar. El president Pujol. en una llarga entrevista a la televisió, va ser el primer que s'hi va referir. I va ser tot exposant la necessitat de parlar clar al ciutadà i de com calia explicar aquest tipus de mesures necessàries. Fins i tot d'individuals i a la defensiva, com subscriure un pla de jubilació. Oue sàpiguen els electors el preu que s'ha de pagar per mantenir-se al tren europeu. hora interessant d'aturar un moment en l'afany que mostren per ser clars i demanar-se qui haurà de pagar realment l'empalmament al tren de Maastricht.

L'holandès errant

No ens enganyaran

En algun sentit, m'atreviria a dir que s'ha posat de moda, i a la manera de lubricant electoral. parlar de la necessitat de parlar. Com si estar al dia electoral passés per dir que cal explicar de quin mal hem de morir, per dir-ho amb una expressió popular. I, d'aquesta manera, l'acord (no sé. però, quins pogueren ser els termes) a què van arribar Gonzàlez i Aznar de no parlar de les pensions abans de les eleccions fa olor a resclosit, els ha agafat a contrapeu. Perquè sembla que les últimes tendències de la moda van en sentit contrari: cal anunciar els retalls. Una manera molt seva de dir. De manera virtual, virtualment enconat al teixit social, hi ha l'acord o creença que el futur és bo (allò d'Europa i l'estat dels benestants). Una vegada que s'ha aconseguit convèncer la clientela, ara, es tracta d'acordar també que les etapes per arribar-hi exigiran sacrificis.

Fèlbc Balanzó és filòsof i professor a la UAB I

Portugal, per exemple MIQUEL PA1ROLÍ

detalls. Primer, que a la darrera dècada hi ha hagut, de fet, una mena de cohabitació entre el president socialista Mario Soares i el primer ministre socialdemòcrata Cavaco Silva. Segon, que Cavaco representava una dreta liberal i tecnocràtica, situada, en molts conceptes, més a prop del PSÓE que no pas

Mitterrand del reaccionarisme del PP. La dreta a Portugal ha esborrat qualsevol rastre legislatiu de la revolució de 1974 i ha obert el país a Europa, és a dir a les multinacionals i al liberalisme socioeconòmic. Ha protegit l'especulació immobiliària que ha canviat la fesomia de ciutats com Lisboa. Ara, els portuguesos, una mica cansats de la retòrica de la modernització capitalista que predicava Cavaco, volen tornar a viure en la societat integradora i equilibrada que permet el seu país petit, remot i amable. I per això han votat l'esquerra possibilista i culta que representen Sampaio i Guterres.

NOO fCTn£,HOéS Utl SAC ( M l'V

yx.

ix«wte...

'/ s—«

m^/

) ', /

o- "«*•,

®1&$£

// /

\ /

IMMA MERINO

om més o menys en la de qualsevol, hi ha zones turbulentes, fins i tot obscures, en la vida de François Mitterrand. Com els socialistes espanyols, amb totes les diferències, el seu mandat presenta una gran fissura entre les expectatives creades i la realitat dels canvis promesos. A més, el seu presidencialisme sembla més a prop del faraonisme de certes construccions que del delicat gest final de mirar com fluïa una rosa en el devenir del Sena. Però, a banda de la unanimitat elegíaca en el reconeixement de les seves virtuts i capacitats, del fet de recordar-lo com l'arquitecte de la unitat europea —al capdavall, quina Europa hem de celebrar?—, hi ha un detall en la seva mort que em revela una noblesa: la presència en el funeral, formant part del dol, de la seva amant i de la filla que va tenir amb ella. Ignoro —no n'he de fer res— el seu grau de sinceritat en l'amor en vida, però pel que fa al moment de la mort és exemplar, com també la generositat de la resta d'implicats. I m'agradaria que en els enterraments, a més dels familiars, tots els amants de la nostra vida formessin part del dol.

1 3 » Divendres, 19 de gener de 19%

ESPORTS ESQUÍ NÒRDIC

La bona forma del santeugatenc Aleix Pros pronostica èxits pel Club Muntanyenc CM.

El circuit de I'Arp, on es va celebrar la prova, està a uns 2.000 metres d'altura. Foto: ELS 4 CANTONS.

El Club Muntanyenc Sant Cugat ha demostrat que sap estar per totes. La 21a edició de la Copa Sant Cugat d'esquí, una de les poques proves de la seva modalitat que s'han mantingut al llarg dels anys, ha estat un èxit que garanteix portes obertes a nous projectes. Els components de l'equip del CMSC no s'han desanimat amb la feina que han hagut de fer i això els ha permès convertir la competició en una prova estatal. D'aquí a uns anys posaran els ulls en Europa.

Saber estar a l'altura La Copa Sant Cugat d'esquí és una de les poques proves de la modalitat que s'han mantingut CATÍ MORELL.

• Sant Cugat / Tuixent — Té prop de 500 habitants, té ducs revistes que responen a dos corrents ideològics clarament diferencials i té la població dividida entorn del seu nom. Els partidaris del català més purista creuen que Tuixent s'ha d'escriure amb «t» al final, mentre que altres més conservadors pensen que s'ha de mantenir cl nom «que surt als rètols» (Tuixén). Sigui com sigui, amb «t» o sense ella, el que és cert és que aquest petit poble de l'Alt Urgell va ser el cap de setmana passat el punt de referència per a les diferents federacions d'esquí de l'Estat Espanyol. Amb una temperatura de 0,5 graus, una cota baixa de 30 cm i una cota alta de 90 cm de neu pols, el circuit de l'Arp, a l'estació d'esquí nòrdic Tuixent-la Vansa, va acollir un èxit organitzatiu i competitiu de Sant Cugat des de les 9 del matí fins prop de les 12 del migdia de diumenge. De fet, el dia abans ja s'havia fet una petita mostra del que seria l'esdeveniment, ja que els petits esquiadors —cadets, aguilots i benjamins— van competir per aconseguir un títol català puntuable per a la copa FEDI (Federación Espanola de Deportes de Invierno). Per primera vegada en la història, la Copa Sant Cugat d'esquí —21a edició—, organitzada pel Club Muntanyenc Sant Cugat, va obrir les portes a la participació de fora de Catalunya i va aconseguir convertir-se en un esdeveniment de nivell. L'èxit total, a més, es va

Una escola de campions

Els responsables del club volen treballar per obrir la prova a la resta d'Europa. Foto: LIS 4 CANTONS. quedar a casa. El santeugatenc Aleix Pros pujava al podi pocs minuts després de les 12 del migdia com a campió de la prova, després d'haver fet un recorregut de 15 quilòmetres en un temps de 40 minuts i 32 segons. Pros, que forma part de la selecció espanyola d'esquí de fons, ja havia guanyat aquesta prova en altres edicions, però el fet d'aconseguir el primer lloc de la classificació quan el club on ell ha crescut —el Club Muntanyenc Sant Cugat— decideix obrir les portes als equips de fora de Catalunya provoca una «satisfacció especial, una

MOTOR

gran il·lusió...». Amb Aleix Pros al capdavant, el podi que configurava la categoria sènior masculina va ser tot un exponent del nivell que ha assolit en els últims anys l'esquí de fons a Catalunya. El segon i tercer classificats, companys de l'equip estatal de Pros, van ser Ferran Pubill (41 minuts i 8 segons) i Xavier Cadena (41 minuts i 38 segons). En la màxima categoria femenina la representació catalana també es va fer notar i la santcugatenca AJba Caballé també va pujar al podi, però les circumstàncies no la van afavorir per

aconseguir el primer lloc. Alba Caballé va fer el recorregut marcat per a la seva categoria (10 quilòmetres) en un temps de 37 minuts i 10 segons. Marta Morral i Montse Fernàndez, les dues rivals que ella més temia, es van classificar primera i segona amb uns temps de 36 minuts i 9 segons i 36 minuts i 25 segons. Caballé ha aconseguit imposar-se a Morral i Fernàndez en moltes altres ocasions, però la santcugatenca creu que aquesta temporada les coses ja seran més difícils per a ella i haurà de deixar pas a les esquiadores més joves.

La intenció que ha mostrat el Club Muntanyenc Sant Cugat de crear una escola d'esquí no és nova. De fet, un dels màxims representants de l'esquí català —Aleix Pros— va aprendre a esquiar al si del CMSC. Ell mateix creu que és «important la participació de molts nens en aquesta escola». Marc Dinares, membre de la secció d'esquí del club santeugatenc, ja va explicar quan l'escola només era un embrió que les portes es començarien a obrir a partir del mes de gener i que el club no descartava la possibilitat de combinar les diferents seccions del club per donar el màxim de formació als alumnes de la nova escola. Els organitzadors de l'escola d'esquí creuen que el més important és que els pares dels nens tinguin confiança en els monitors que han d'ensenyar a esquiar els seus fills.

RALLY

Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

I Amb una de les poques proves que conserven l'esperit competitiu de l'esquí de fons, el Club Muntanyenc Sant Cugat ha començat a obrir les seves portes a la resta de l'Estat Espanyol i no descarta obrir les portes a la resta d'Europa. De fet, de moment, la prova santcugatenca és equiparable a la Copa Federació de Catalunya i a la FEDI. El cap de setmana passat Aleix Pros va mostrar un bon estat de forma, tot i que la seva preparació per la prova —21a edició de la Copa Sant Cugat d'esquí— no va començar fins fa uns dos mesos. Amb un primer lloc indiscutible, Pros va aconseguir que l'èxit de la prova es quedés a casa per partida doble i va respondre a la feina dels organitzadors amb una classificació impecable. Pros va aconseguir la primera posició de la màxima categoria masculina, tot i que aquesta edició ha suposat un important increment en el nivell dels participants. Ell mateix afirmava després de la cursa que havia tingut molta sort. «El recorregut era difícil. però la neu estava en condicions i després d'un esforç, al principi, tot va sortir rodat». El santeugatenc, que des de principi de temporada ocupa el càrrec de president de la secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), creu que s'ha de treballar molt per canviar cl concepte que la gent té de l'esquí nòrdic. Aleix Pros està convençut que els espectadors prefereixen «l'esquí alpí perquè sempre s'ha potenciat aquesta modalitat i s'ha deixat una mica apartat l'esquí de Ions». Aleix Pros creu que l'escola d'esquí que està organitzant el Club Muntanyenc Sant Cugat pot servir de base per aconseguir més esquiadors de fons i començar a recuperar proves que s'han abandonat per manca de participació.

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 19 de gener de 1 9 %

FUTBOL DE SALA

HOQUEI SOBRE HERBA

El Winterthur ha de vèncer el Gavà per no allunyar-se del «play-off»

El Júnior gaudeix del joc de la selecció de l'índia en un partit d'elit esportiva

ÀLEX LÓPEZ

I Sant Cugat.— Aquest cap de setmana es reprèn cl campionat de lliga a la divisió de plata del futbol de sala estatal, després de dues setmanes d'inactivitat. El conjunt s a n t e u g a t e n c r e b r à el Gavà al pavelló municipal de Sant Cugat, en el partit corresponent a la quinzena j o r n a d a del campionat. Només falten 8 jornades de lliga (7 per al Winterthur Sant Cugat, ja que en la darrera descansa) perquè finalitzi el campionat. El Winterthur Sant Cugat, últim a la classificació amb només

Els asiàtics no havien visitat mai Sant Cugat CATÍ MORELL

• Sant ( u s a t . El primer equip d'hoquei sobre herba del Júnior va poder gaudir dimarts passat del bon joc d'una selecció preolímpica, hi selecció de l'índia, en un paitit amistós que l'equip santeugatenc \ a perdre (4 a 1) després de mostrar un bon joc defensiu i els grans problemes de sempre a l'hora de transformar en gol les poques oportunitats que la --elecció oiiental va deixar als santeugatencs. l.a \ isita ilel conjunt asiàtic que configuia la ^elecció de l'índia i;i ser un bon handicap | er aconseguir el milloí dels iiigadois -.anteugalencs. Alguna es \ a n quedai al 75'r de le^ - C M - possibilitats i els \ isilant-- \ an fei uu \nc relaxat i sense compromisos. j;i que només van visitai Ics instal·lacions LICI Júnioi pci jugar un partit amistós. Aquesta es la primera vegada que aquesta selecció visita Ics instal·lacions del club santeugatenc i. segons vK directius, no hauria de ser l'ultima, l·l partit entre la selecció de l'India només es el primer d'una ionda de paí tits que ha previst lei ei Júnior aprofitant la \isiia de seleccions importants a Barcelona amb motiu del picolimpic. De tel, divendres que ve, els jugadots d'Andrés Hanienlos íebian la selecció polonesa cu un partit ami-los que s'espera que suiti tan be com el de dimaits passat. I I partit de dimarts juntament amb el pal·lií del passat eap de setmana davant el l'C Barcelona Campionat de Catalunya han fet palesos els progressos que ha tet el Júnior

en els últims mesos, lil joc del Júnior va mostrar una millora indiscutible en defensa i una millora en la concentració, un dels punts clau que el tècnic santeugatenc Andrés Barricntos ha intentat treballar en aquests primers quatre mesos amb l'equip santeugatenc. HI primer equip d'hoquei sobre herba del Júnior ha mostrat més confiança sobre el terreny de joc, però la recta final de la primera volta del campionat estatal no arriba fitis al primer cap de setmana de febrer i el tècnic santeugatenc encara no les te totes. «bis jugadors del Júnior no responen al model normal de jugadors i necessiten treballar molt l'aspecte psicològic del joc», afirma Barricntos. 1."entrenador santeugatenc no esta segur que els seus jugadors siguin capaços de marcar gols davant els rivals del campionat estatal, tol i que han mostrat els primers resultats d'un canvi positiu. Precisament, el canvi del Júnior hauria d'anar encaminat a aconseguir més gols i, per tant, més victòries. HI fet que el Júnior no hagi superat l'última

l'n lluïment del partit entre el Júnior i la selecció de l'índia, en què els v isitants atacaven la porteria santeugatenea. l-'atu: J.A. MUI.A posició a la taula classificatòria ha arribat a ser simptomàtic d'un seguit de problemes que s'ha intentat deixar enrera durant els dos mesos cu què el campionat estatal ha quedat aturat. L'equip d'Andrés Barricntos ha recuperat, en a q u e s t t e m p s , un h o m e clau —Marcos Hoffman—, però el fet de no haver començat els entrenaments amb l'equip ha retardat la preparació d'aquest jugador i

ara <-haurà de començar a jugar des de baix i amb molta humilitat». diu el director tècnic de la banqueta santeugatenca. Barricntos creu que cl Júnior ha d'equilibrar tots els clements que te en contra si vol aconseguir quedar a la mitja taula que es mereix. a final de temporada. Per això, segons Barricntos, «s'ha de treballar amb el cap i amb convicció de grup».

HANDBOL

FUTBOL

La UE Sant Cugat es planteja l'ascens de l'equip d'handbol, malgrat la crisi econòmica

El Sant Cugat Esport comença la segona volta a l'expectativa després dels últims resultats

L'equip ha quedat eampió de la lliga

Josep Alonso vol lluitar per l'ascens

CM.

I Sant Cugat. l·l primer equip d'handbol de la CH Sant Cugat es planteja la preparació per a la lliga d'ascens com un objectiu prioritari. a més de guanyar aquest cap de setmana l'últim compromís de la primera fase, contra l'Esplugues. Si l'equip que entrena Joan Sancho guanya el partit d'aquest cap de setmana, serà l'únic equip del grup que acabarà la primera part del campionat imbalut. L'entrenador santeugatenc creu que la primera fase ha sortit molt bé però l'avantatge que obté el conjunt de la U E Sant Cugat és només d'un punt respecte al segon classificat i està igualat a punts amb el campió del grup 1. Per tant, «s'ha de tornar a començar des de zero», va afirmar el tècnic santeugatenc, després del partit del cap de setmana passat. Joan Sancho es mostra, de moment, tan alerta com ha acostumat a estar-ho durant tot el campionat de lliga i vol mantenir la calma com a clau per aconseguir millors resultats. De moment, el tècnic no vol parlar de la fase de sector, quan encara n o sap si podrà o no classificar el seu equip, perquè els anys que ha entrenat a l a catalana li han d o n a t l'experiència necessària per saber que «fins que n o arribes a dalt n o pots dir que hi seràs», afirma l'entrenador de la U E Sant Cugat. Els responsables de la secció d'handbol de la U E Sant Cugat esperen poder parlar de la fase

de sector d'aquí a una temporada. Segons Antonio Martin, màxim responsable de l'handbol a l'actual junta gestora, la U E Sant Cugat confia que tant el tècnic com els jugadors del primer equip s'esforçaran de la mateixa manera que ho han fet fins ara per aconseguir estar a les dues primeres places de la classificació, ja que només aquestes places donarien opció als santeugatencs de participar en la fase de sector. Els directius del club no descarten la possibilitat de pujar a l a estatal. Segons Antonio Martín, els jugadors que formen l'actual equip de la U E Sant Cugat tenen prou qualitat tècnica i h u m a n a per afrontar la fase de sector i la lluita per l'ascens, p e r ò «l'ascens faria triplicar el pressupost actual de la secció d'handbol a causa dels desplaçaments i els arbitratges», a més del cost extra que suposaria haver d'organitzar la fase de sector a Sant Cugat. Els problemes econòmics de la U E Sant Cugat poden ser una vegada més el punt clau a l'hora de plantejar el futur de l'equip santeugatenc. De fet, la U E Sant Cugat no pot deixar de banda la crisi econòmica que arrossega des de t e m p o r a d e s anteriors, que s'ha complicat enguany a causa de la dimissió del president J a u m e Espina a principi de t e m p o r a d a i, recentment, amb la p a r a d a obligatòria del procés legal de convocatòria d'eleccions a una nova junta a causa de la manca de candidatures.

I S a n t Cugat.— El Sant Cugat Esport ha aconseguit mantenir la posició a la taula classificatòria tot i l'empat del cap de setmana passat davant el Ripollet, en l'última jornada de la primera volta del campionat. El conjunt de Josep Alonso es troba només a un punt del Sant Celoni i la diferència entre el Sant Cugat i el Roses comença a créixer, quan comença la segona volta del campionat. Aquest cap de setmana el Sant Cugat es desplaça al c a m p del Vidreres, que ocupa l'últim lloc de la taula classificatòria, amb només 9 punts. El partit n o serà gens fàcil, ja q u e segons va explicar Josep Alonso abans de les vacances de Nadal, els conjunts que es troben a la zona baixa de la classificació han d'aprofitar totes les oportunitats per esgarrapar punts, i el perill que té el Sant Cugat en aquest m o m e n t és que els seus jugadors es relaxin i es confiïn davant equips aparentment inferiors. En el partit d'anada, el Sant Cugat es va imposar per 4 gols a 1, en el que va ser el primer triomf a casa del conjunt de Josep Alonso. Els santeugatencs han mantingut el seu camp imbatible fins fa dues setmanes, quan el Sant Cugat Esport va perdre a casa per 1 gol a 3 davant el Canovelles. EI conjunt del Vallès Oriental ocupa la cinquena posició per la cua, amb 17 punts. L'entrenador santeugatenc n o

ha amagat en cap moment del campionat de lliga que l'objectiu del Sant Cugat és clarament optar a l'ascens de categoria per començar a recuperar les posicions que el conjunt va perdre la temp o r a d a passada. En aquests moments, el Sant Cugat ocupa la quarta posició de la classificació amb 30 punts, seguit del Sant Celoni, que té 29 punts. El tercer classificat és el Roses, que té 34 punts i que està empatat en punts amb l'Arbúcies, segon classificat. El primer és el Masnou, amb 37 punts, i que ha esdevingut l'aspirant més clar a l'ascens de categoria per la t e m p o r a d a que ve. El cap de setmana passat, el Masnou es va desplaçar al c a m p del Vidreres —el pròxim rival del Sant Cugat— i va aconseguir sumar tres punts més, després d'imposar-se per 0 gols a 2 al conjunt local. Els jugadors de Josep Alonso, en canvi, s'havien de conformar amb un empat a 2 gols al camp del Ripollet. Els santeugatencs van haver de r e m u n t a r a la segona part del partit un marcador en contra de 2 gols a 0 favorable als locals. En principi, el Sant Cugat sortia com a clar favorit, però l'expectació del Ripollet es va acabar en el m o m e n t en què es va produir el primer gol. El va seguir el segon, i el Sant Cugat n o va reaccionar fins després del descans. El fet de sortir amb la iniciativa al principi del partit n o va donar fruits fins passats 45 minuts.

12 punts, ha de guanyar el Gavà si no vol allunyar-se definitivament dels quatre primers llocs de la taula que donen accés a jugar la llígucta d'ascens a la divisió d'honor. El partit no serà gens fàcil per a l'equip que entrena Carles Navarro, ja que cl conjunt del Baix Llobregat, vuitè amb 14 punts d'onze equips, l'ha guanyat en els 3 partits en què fins ara s'han enfrontat a la divisió de plata en els dos anys que fa que el FS Sant Cugat és en aquesta categoria. Fn l'anada, el Gavà va imposar-se per 4 gols a 2. en cl partit disputat en la quarta jorn a d a de lliga. L ' e q u i p vermcll-i-negre. amb un balanç de 3 victòries. 3 empats i 7 derrotes, podria millorar la seva situació de cuer a la taula si a banda d'obtenir la victòria contra el Gavà els altres resultats d'aquesta jornada l'acompanyaven. L'Andorra de Terol, que és novè amb 13 punts, descansa, i l'Epic Casino. penúltim amb 13 punts, visita la difícil pista del Sestao; per tant, el Winterthur Sant Cugat podria escalar alguns llocs a la taula classificatòria. La plantilla del Gavà, dirigida per F e r n a n d o Argila, exentrenador del FS Sant Cugat, té una presència i m p o r t a n t d'efectius santeugatencs. Aquesta temporada, el club del baix Llobregat ha contractat els serveis de Juanito Méndez, jugador que la t e m p o rada passada va defensar la samarreta vermell-i-negra. Aquest equip té un balanç a la lliga semblant el del FS Sant Cugat. El Gavà ha obtingut 4 victòries, 2 empats i 7 derrotes. Fa algunes jornades que F e r n a n d o Argila pot tenir Benete, un dels jugadors més importants del Gavà, que després d'alguns problemes laborals s'ha pogut reincorporar a la plantilla. El conjunt del Baix Llobregat té un cinc inicial molt bo, però, en canvi, els jugadors de la banqueta n o tenen el mateix nivell que els jugadors titulars. El Gavà, a m b 19 milions, és l'equip que té el pressupost més alt del grup B de la divisió de plata.

BÀSQUET

t El sènior A de la UE ' Sant Cugat no aixeca el cap i suma derrotes • Sant Cugat.— El primer equip de la U n i ó Esportiva Sant Cugat continua sumant derrotes, tot i els molts intents que s'han fet des del cos tècnic p e r millorar les condicions de l'equip. Els jugadors d e Massafred n o m é s han aconseguit tres victòries aquesta temporada, situació similar a la del Laietà, que té u n p u n t menys i u n partit menys que l'equip de Sant Cugat. El cap de setmana passat els jugadors de la U E Sant Cugat van p e r d r e p e r 86 punts a 80 contra el Liceu Francès, i aquest cap d e s e t m a n a t e n e n un compromís contra La Salle Condal./c.M

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 19%

I CLASSIFICACIONS I HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

VOLEIBOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA J

GF GC 41 6

0 0

22 22 22 19 17 17

14 14 14 14 14 14 14

13 9

8 8 8 R 3

0 0 0 0

6 6 6 9 11

31 31 27 21

23 22 27 25 30

33 35

Punt» Tenerife

Albacete Benidorm Caja Àvila Sant Cugat Caja Cantàbria

Las Palmas

n n

Caja Cantabria-Las Palmas

Punt*

3 - 0

GF GC

18 16

10 10

8 6

14 14

10 9 6

6 4 4 1

2 1 4

3 1 5 5 4

9 11 10 9

2 2

18 13 13 7

9 14 16 12

Olimpia

Sevilla

San Vicente

S 7

C. Campo Aldeasa CE Terrassa R. Sociedad Polo La propera (20 gen.) L'artra (27 g e n ] Las Palmas-Tenerife Benidorm-Las Palmas Caja Àvila-San-Gar Caja Cantabria-Oskarbi Albacete-Granada Sant Cugat-Albacete Oskarbi-Sant Cugat Granada-Caja Àvila Benidorm-Caja CantabriaSan-Gar-Tenerrfe

Júnior Sardinero

Sardinero-R. Sociedad

CASA

TOTAL

E 0

P GF GC 1 24 12

2 1

1 0

21 22

9 8

28 37 32

0 2

8 9

5 4 2

1 2

15 24

2 4

2 3

14 15

25 24

9 8

4 3

0 2

5 3

18 17 9 5 8

E 4

P 2

GF GC 40 24

11 11

1 1

5 5

36 37 39

34 34

32 19

8 6

27 31

23 24

el Masnou Arbúcies Roses

34 34

Sant Cugat Sant Celoni

2 7

At. Vallès Ripollet

9 7

28 25

8 7

4 4

Amer

6 6

Centelles Sils Lloret Farners

17 17

6 5

17 17

6 5

4 6 2 3

7 6 9 9

Canovelles

22 21 20 18 17

30 32 18 13 21

Sant Quirze

Roda de Ter

5 4

Llançà

15 9

6 3

33 36

19 18

8 12

2 4

Abadessenc

Vidreres

17 17

18 27

J8 9

HANDBOL

FORA

G 7

G 11

J17 17 17

6 6

Vidreres-el Masnou

0 —2

Ripollet-Sant Cugat

2-2

Canovelles-Roda de Ter

1—0

GRUP 2

G 4

E 4

P 1

GF 16

GC 12

4 —0

8 14

Arbúcies-Sant Celoni

5 3

Llançà-Famers

o —0

Amer-Centslles

2 - 1

9 9

5 1

13 12

21 13

Sant Quirze-At. Vallès

o - 1

0 7

Roses-Abadessenc

2 —1

Equip

PJ PG PE PP

8 9

9 18

2 - 0

12 7

Uoret-Sils

0 2

3 6

7 12 15

14 22 14

La propera (21 gen.) Roses-Lloret

9 8

13 18

Sant Cugat Esplugues Pardinyes Viladecans Amposta Gavà Sant Fost Parets

13 13 13 10 13 7 13 7 13 5 13 3 13 3 13 1

8 9

2 2 2 2 1

2 3 2 2

Canovelles-Sant Celoni

Farners-Ca novelles

Ripollet-RodadeTer

Sant Celoni-Ripollet

Vidreres-Sant Cugat

Roda de Ter-Vidreres

2 1

el Masnou-Sils

Sant Cugat-el Masnou

18 12 6

• 1a catalana

8 9 8

5 3 4 6

- 0 - 1 - 2 - 0 - 1

La propera (14 gen.) L'artra (21 gen.) Sevilla-C. Campo San Vicente-C. Campo San Vicente-Aldeasa Sevilla-Aldeasa R. Sociedad-CE TerrassaSardinero-CE Terrassa Sardinero-Júnior R. Sociedad-Júnior Olimpia-Polo

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT

Punts 37

2 2 4 1 1

Amposta-Sant Cugat Gavà-Parets Sant Fost-Viladecans EspUigues-Pardinyes

L'artra (28 gen.) Sils-Roses

Sant Quirze-Abadessenc Amer-At. Vallès

Abadessenc-Arner

Llançà-Centelles

At. Vallès-Llançà

Arbúcies-Farners

Centelles-Arbúcies

Lloret-Sant Quirze

222319 22—

0 0 1 1 0 3 1 0

0 3 5 5 8 7 9 12

GF GC 355 348 292 293 286 284 244 251

268 319 260 285 319 299 269 334

25 14 20 19

Pt». 26 20 15 15 10 9 7 2

La propera (21 gen.): Parets-Amposta; Viladecans-Gavà; Pardinyes-Sant Fost; Sant Cugat-Esplugues.

VOLEIBOL gat B-Collblanc; Cosmos-Rosalia de Castro; Sant Joan Despí-Sant Gabriel; Pardo-Sama; Sant Just-Joventut.

BÀSQUET w 2a catalana L. Francès-Sant Cugat S. Condal-Bufalà A Aracena-Laietà S. Manresa-F. Castellana UE Claret-F. Fraga Círcol-St. Fruitós CBGavà-Artés CB Coll-St. Nicolau Equip

PJ PG PP

Aracena Círcol BufalàA Artés CBGavà F.Fraga F. Castellana St. Fruitós L. Francès St. Nicolau UE Claret S.Manresa CBColl Laietà Sant Cugat S. Condal

14 14 14 14 14 14 13 14 14 14 14 14 14 13 14 12

12 2 11 3 10 4 10 4 9 5 9 5 8 5 7 7 5 9 5 9 5 9 4 10 4 10 4 9 3 11 4 8

HOQUEI SOBRE HERBA

H 3a catalana B

GRUP 2 8 6 7677 6 4 637 1 7974 PF 977 1115 1102 1020 1121 1048 943 1070 1049 972 968 1014 926 838 1018 755

80 75 51 8 2 68 69 66 75

PC Punts 883 1025 971 947 1005 1035 821 1001 1102 1038 1082 1098 1062 916 1163 787

26 25 24 24 23 23 21 21 19 19 19 18 18 17 17 16

La propera (21 gen.(: Artés-Club Bàsquet Coll; Sant Fruitós-Club Bàsquet Gavà; Fincas Fraga-Círcol Catòlic; Font Castellana-Uniò Esportiva Claret; Laietà-Salle Manresa; Bufalà A-Aracena l'Hospitalet; Sant Cugat-Salle Condal; Sant Nicolau-Liceu Francès.

%-' 3a catalana A GRUP 3

GRUP1 5 7 - 5 8 95 - 62 suspès 4 9 - 6 4 5 4 - 5 9 6 6 - 8 4 suspès 85 70

Equip

PJ PG PP

Barberà Sta. Perpètua Sagrat Cor Clot Roquetes Abrera Gramajove Llor Poble Sec Vilanova Mira-sol Montpedrós Carmel Cubelles P.Plegamans

12 12 0 985 680 13 11 2 1062 785 12 10 2 865 662 11 8 3 673 614 10 8 2 773 708 12 6 6 828 814 11 6 5 644 682 11 5 6 765 809 12 4 8 763 820 11 4 7 712 741 11 4 7 673 711 12 3 9 672 766 10 4 6 585 631 12 1 11 690 917 12 0 12 663 1013 0

PC Punts

24 24 22 19 18 18 17 16 16 15 15 15 14 13 12 0

La propera (21 gen.): Santa Perpètua-Bàsquet Barberà; Vilanova-Abrera; Bàsquet Clot-Sagrat Cor; Roquetes-Montpedrós; Cubelles-Gramajove; Bàsquet Llor-Mira-sol Bàsquet; Palau de Plegamans-Carmel; Poble Sec-Castellet.

M 3a catalana fem.

Joventut-Pardo Sama-St. Joan Despí St. Gabriel-Cosmos R. Castro-St. Cugat B Collblanc-Sta. Eulàlia Bellsport-Monjos Roses-PratB Pallejà-Sant Just

72 59 114 75 60 56 74

Equip

PJ PG PP

Sant Just PratB Cosmos Collblanc St. Cugat B Roses Monjos Pallejà St. Gabriel Sta. Eulàlia Bellsport Joventut Pardo St. J. Despí R. Castro Sama

13 11 14 10 14 10 14 9 14 9 14 8 14 8 13 7 14 6 8 13 7 6 14 6 8 14 5 9 14 4 10 14 4 10 14 4 10 13 2 11

898 990 1033 1113 951 955 932 954 1052 798 919 1071 891 933 866 771

65 75 66

61 " 67.-, " 59«| 52; suspès -

PC Punts 756 874 1051 922 872

893 906 907 1011 783

930 1137 976 1053 1041 1015

24 24 24 23 23 22 22 20 20 20 20 19 18 18 18 15

La propera (21 gen.): Prat B-Pallejà; Monjos-Roses; Santa Eulàlia-Bellsport; Sant Cu-

GRUP 3 Prat-Covesa Ford Coll-S Gràcia AD Ronda-St Fruitós Sant Feliu-Sant Gabriel L'Hospitalet-Sant Andreu Sant Cugat-B. Ribes SantJust-Manlleu

6 4 - 6 5 suspès 4, 4 2 - 50 .JJ- 30 - 75 suspès 5 3 - 26 80 - 32

Equip

PJ PG PP

Sant Just Sant Gabriel S. Gràcia Sant Cugat St Fruitós CovesaFord L'Hospitalet Sant Andreu Prat B. Horta Coll AD Ronda Manlleu B. Ribes Sant Feliu

12 12 0 12 10 2 12 9 3 11 9 2 13 7 6 12 6 6 10 7 3 10 7 3 12 5 7 12 4 8 11 4 7 12 3 9 12 3 9 12 1 11 11 0 11

835 732 790 673 687 589 414 660 657 495 453 630 573 405 326

PC Punts 496 611 554 518 647 647 355 613 638 584 524 706 721 689 616

24 22 21 20 20 18 17 17 17 16 15 15 15 13 11

La propera (21 g e n ) : Sant Andreu-Sant Cugat; Sant Gabriel-L'Hospitalet; Bàsquet Horta-Sant Feliu; Salle Gràcia-AD Ronda; Covesa

At. Terrassa-Polo Egara-CETerrassa Barcelona-Júnior Equip At. Terrassa Egara Polo Júnior Barcelona CE Terrassa

1 - 0 6 - D 0 - 0

PJ PG PE PP 4 4 4 4 4 4

3 3 3 0 0 0

1 0 0 2 2 1

0 1 1 2 2 3

GF GC 9 18 7 6 4 1

Pts.

4 7 3 10 10 I1

7 6 6 2 2 1

La propera ( ): Club Esportiu Terrassa Barcelona; Polo-Egara; Júnior-Atlètic Terrassa.

HOQUEI SOBRI* fS 1a catalana GRUPA Tordera-Arenys Mar Farners-Caldes Vilassar-GEiEG Voltregà-Sant Feliu Girona-Sentmenat Premià-Roda St. C u g a t - H o r t a Mollet-SHUM

7— 3 15 8 3 4 3 -

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Voltregà Caldes Tordera GEiEG Girona Vilassar Sentmenat Mollet Horta Premià SHUM Sant Feliu Arenys Mar Farners Roda St. Cugat

12 11 0 1 12 9 1 2 12 8 2 2 12 7 3 2 12 7 2 3 12 7 2 3 12 4 4 4 12 6 0 6 12 4 3 5 12 4 3 5 12 4 1 7 12 3 1 8 12 3 1 8 12 3 1 8 12 2 2 8 12 1 0 11

90 53 66 70 63 47 46 40 50 44 37 49 41 36 52 34

3 7 6 2 1 2 7 2

PU.

31 36 47 37 37 39 50 47 52 47 49 62 54 85 63 82

22 19 18 17 16 16 12 12 11 11 9 7 7 7 6 2

fc 2a catalana GRUP1 La Garriga-Sta. Isabel M. Voltrega-Prat St. Cugat-Vic Arenys Mar-Maristes

3 4 0 7

4 3 3 3

Equip

PJ PG PE PP

Pts.

Sta. Isabel St. F.Codines Vic Maristes Arenys Mar La Garriga M. Voltregà

10 9 8 9 9 8 8

74 74 43 45 45 41 38

46 45 23 34 40 41 40

16 14 12 10 10 8 8

8 6 5 4 4 4 4

0 2 2 1 2 1 2 3 2 3 0 4 0 4

St. Cugat Prat Corbera JMJ

9 9 9 10

3 3 3 0

1 1 0 0

5 5 6 10

34 39 49 61 40 50 40 104

7 7 6 0

La propera |21 gen.): Santa Isabel-; Sant Feliu Codines-Maristes Voltregà; Prat-Sant Cugat; Vic-Arenys de Mar; Maristes-La Garriga.

11 Div. d'honor catalana

Carmel-Llor Mira-sol-Cubelles Gramajove-Roquetes Montpedrós-Clot Sagrat Cor-Vilanova Abrera-Sta. Perpètua Barberà-Castellet Poble Sec-P.PIegamans

Castellet

Ford-Club Bàsquet Coll; Manlleu-Bàsquet Prat; Sant Just-Bàsquet Ribes.

GRUP 2 Tordera-Arenys Munt Canet-Sta. Perpètua Barberà-Sentmenat Premià-Taradell Mataró-Bigues-Riells

8 6 102-1 3 -

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Taradell Canet Manlleu Sta. Perpètua Premià Mataró Tordera St. Celoni Barberà Bigues-Riells Arenys Munt Sentmenat

10 10 0 10 7 1 10 6 0 9 5 2 10 5 1 11 5 0 8 4 1 9 3 2 10 4 0 9 3 0 9 1 0 9 0 1

98 69 57 55 54 41 51 38 57 45 32 29

0 2 4 2 4 6 3 4 6 6 8 8

3 2 3 3 8

Pts.

23 38 38 52 62 55 43 33 83 63 60 76

20 15 12 12 11 10 9 8 8 6 2 1

La propera (21 gen.): Arenys de Munt-Canet de Mar; Santa Perpètua-Barberà; Manlleu-Premia; Taradell-Sant C e l o n i ; Bigues-Riells-Tordera.

m 1a catalana Montserrat-L'Endroit Poble-sec-Puig-reig Sabadellenc-Blanesport Sant Joan-Sant C u g a t Gràcia-Esp-92

5 11 5 3

Epic-la Massana Alfa5-Europees _ Barceloneta-Palamós^

— 5 -

5 3 7 1 4

suspès 1 4 suspès

Equip

PJ PGPEPP

GF GC

Palamós Montserrat Europees L'Endrort Epic Blanesport Puig-reig Sabadellenc Gràcia Alfa 5 Poble-sec Sant Joan la Massana Esp-92 Sant Cugat Barceloneta

13 10 J ) 2 13 8 4 1 13 9 0 4 13 8 2 3 10 7 1 2 13 7 1 5 13 7 1 5 11 7 0 4 13 4 3 6 12 4 3 5 12 4 0 8 13 3 1 9 11 2 2 7 12 1 2 9 12 0 1 11 0 0 0 0

66 79 57 84 57 65 58 55 43 38 40 40 32 47 28 0

36 50 48 65 28 60 67 45 50 46 48 64 45 70 67 0

Pts. 31 28 27 26 22 22 22 21 15 15 M 10 8 5 1 0

La propera (20 gen.): L'Endroit-Poble-sec; Puig-reig-Sabadellenc; Blanesport-Sant Joan; Sant Cugat-Gràcia; Esp-92-Èpic Terrassa; la Massana-Aífa 5; Europees-Barceloneta; Palamós-Montserrat.

El CV Sant Cugat lluita per tornar al quart lloc de la taula classificatòria ELS 4 C A N T O N S

• Sant Cugat.— El CV Sant Cugat lluita, de moment, per tornar a aconseguir la quarta posició a la taula classificatòria, posició que, segons els responsables de l'equip, s'hauria de consolidar si l'equip vol tenir aspiracions a ser entre els millors de la categoria. El cap de setmana passat el primer equip del club santcugatenc va aconseguir imposar-sc al tercer classificat, el Playas Benidorm, per 3 sets a 2, amb parcials de 15-12, 15-8, 7-15, 12-15. 15-13. El fet que Marcelo Mussi decidís no alinear juntes les dues russes, Tsvir Koun i Marquina i apostés pel tàndem alternatiu amb la xinesa Zhong fins ben entrat el segon set, va facilitar que les jugadores de Víctor Hugo Rupil col·loquessin un 2 a 0 al marcador amb relativa comoditat. Amb les dues russes juntes a la pista, el Playas Benidorm va poder plantejar problemes a la defensa santcugatenca, que va cedir terreny fins l'empat a 2. El tie-break final va confirmar la gran igualtat entre els dos equips, una igualtat que no es va trencar fins els últims dos punts. En aquest set definitiu la sabadellenca Anna Mampel va culminar la seva gran actuació, assumint la responsabilitat de l'atac vallesà en moments clau. Despjés de la victòria del Caja Àvila davant el conjunt de Las Palmas per 0 sets a 3 (amb parcials de 6-15, 6-15 i 9-15) en el partit corresponent a la 13a jornada —ajornat en el seu moment—, va col·locar el Caja Àvila per sobre del Sant Cugat a la classificació. Per tant, aquest cap de setmana el conjunt de Víctor Hugo Rupil haurà de fer l'esforç de recuperar la posició que va perdre dimarts passat a causa de Yaverage. Aquest cap de setmana les jugadores del primer equip del CV Sant Cugat es desplacen al Centro Cívico Judimendi per jugar el partit corresponent a la 15a jornada contra l'Oskarbi, un compromís que «hauria d'acabar amb victòria santeugatenca», segons els directius del club.

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

JOCS ESCOLARS

ESPORT ESCOLAR I

L'OMET convoca un concurs de dibuix per trobar la mascota dels Jocs

La pluja del cap de setmana provoca la convocatòria en pistes cobertes

CM.

• Sant Cugat/ Rubí— L'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom (OMET) ja ha començat a recollir els primers dibuixos del concurs per trobar una mascota representativa dels Jocs Esportius Escolars que es fan a Sant Cugat i Rubí conjuntament. En aquest concurs, hi poden participar tots els nens nascuts entre e! 1982 i el 1985 i que corresponen a les categories aleví i infantil. Per prendre part en el concurs de dibuix no és imprescindible participar en la fase local de Sant Cugat-Rubi dels Jocs Esportius Escolars. El dibuix ha de ser original i representatiu de l'esport escolar. Les tècniques que es poden utilitzar són lliures, excepte retoladors, i el dibuix s'ha de presentar en mida DIN-A4.

C A U MOKl·Ll.

B Sant Ciliat. - Els equips que juguen la lliga de jocs escolars van haver de suspendre la major paït dels partits que s'havien de jugar cl cap de setmana passat. a causa de la pluja. De fet. el mal temps ja ha provocat endarreriments a la lliga d'handbol. Així que els organitzadors han procurat canviar les pistes descobertes per pintes cobertes amb vista als pròxims compromisos. Dos dels equips d'handbol que juguen els |ocs escolars aquesta temporada son l'equip infantil de l'escola Avenç i l'equip aleví de l'escola Pins del Vallès. I Is components de l'Avenç son Daniel [barro (porter). Oriol .luhuny. Alfons Ruiz, Eric Jiménez. Marti Mastieri. Daniel (ioincz, Albert l.acambra, (,'onrad Homs. Oriol Rius. Raül Caballero i Pol Cornellà. El monitor de l'Avenç es l'cxjugador de la {'}•'. Sant Cugat Jordi de la Cruz. l'equip aleví del Pins del Valies, cl dirigeix Armand Mora. jugador del primer equip de la L'H Sant Cugat. L'equip. el formen Ierran (ionzalcz. Lnric (ÜI, Raül Ai mero. Bernat Lleida. Jaume Valls. Francesc Cavem, Jordi Bosch i Toni Català. Resultats Bàsquet benjamí: Joan Maratall-Maristes, 13-15; Santa Isabel-Pins Valies. 15-31: Sant Jordi-Cataluma. 14-20: Asenç-Sant Jordi. 14-7 Kúsquet aleví: Joan Maragall Sani Jordi. 22-34. Avenç Santa Isabel. 30-40; Sant Jordi Pins Valies. 73-23. Voleibol aleví: Montessori-l'iuar. 2-1; Ferran Clua-Avenç. 2-1): Pinar-Iorre Llebre. 2(1. Voleibol infantil P. larreres-Joan Maragall. 0-2: Joan Maragall-Pinar. 1-2.

A dalt. l'equip d'handbol infantil de l'escola Avenç i, a baix, l'equip d'handbol aleví de l'escola Pins del Vallès, amb els seus monitors. Foto: ELS 4 CANTONS.

• L'AGENDA I

mmm.

Regional preferent

16.00 Vidreres-Sant Cugat (Diu.)

Sub-21 10 00 Sani Igriasr-Sant Cugat (Diu.i 16 00 Sallo Gracia-PB Sant Cugat IDiu.l

CADET 12.15 S. Gracia UE Sant Cugat (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-La Palmera (Dis.) INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat Ribes (Dis.)

3a. Catalana SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Collblanc (Dis.)

INFANTIL 19.00 Sant Just-PH Sant Cugat (Dis.) ALEVINS 18.00 Sant Just-PH Sant Cugat (Dis.) BENJAMINS 17.00 Sant Just-PH Sant Cugat (Dis.) 12.00 PH Sant Cugat-Horta (Dis.) PRE-BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-JMJ (Dis.l

Santuoia-Sant Cugat (Dis.l Sant C ü g a r P ü RamorTÜorens (Dis.) Junior-Andalucia (Diu.) _ Castellar-PBSaritCiïgatlD'ij.r

HOQUEI-HERBA

Catalana B

SÈNIOR 17.30 Bàsquet Llor-Mira-sol (Dis.)

9 45 OI Can Fatjo-PB Sant Cugat I D I L U 10.00 Terrassa-Juniur iDiu.) 16L45~ Sant Cugat-Jabac ( D i s T 17.45 J>B SantCugat-S. Mira-sol (Pis.) 16 45' Sant Cugat-Rubi (Pis.)

Sardinero-Júnior (Dis.) Reial Societat-Jünior (Dis.)

FUTBÉlSgALA » 3a . Catalana fem. SÈNIOR 12.00 Sant Andreu-UE Sant Cugat (Diu.) JÚNIOR 16.15 Cornellà-UE Sant Cugat (Diu.)

Infantil Sant CugaM'Hospitalet (Dis.l Júnior-Serragalliners (Pis.) Terrassa-Sant Cugat (Pis.) Can Parellada-PB Sant Cugat (Pis.) Can Rull-PB Sant Cugat (Pis.)

B Divisió de plata 18.15 Gavè-Winterthur Sant Cugat (Dis.)

§t Lliga Acevol fem.

B la catalana 19.30 PB Sant Cugat-T2 Gràcia (Dis.)

18.00 CV Sant Cugat-Cajacantabria (Dis.)

*• Aleví 16.00 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Dis.) 9 3(T~ Júnior-Rubi (Dis.) ____ 9.'30" Sant Cugat-Serragalliners (Ois.) lï',00 PB Sant Cugat-S. Mira-sol (Dis.l

HANDBOL HOQÜit-PATINS M la catalana H Campionat de Catalunya

BÀSQUET ^ 2a. Catalana SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-Salle Condal (Dis.) SUB-23 18.00 UE Sant Cugat-Salle Condal (Dis.) JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-JMJ (Dis.)

l a CATALANA 22.00 Roda-PH Sant Cugat (Pis.) 22.15 Reus-CH Sant Cugat (Div.) 2a CATALANA 12.15 Prat-PH Sant Cugat (Diu.|

SÈNIOR MASCULÍ 12.30 UE Sant Cugat-Esplugues (Diu.)

JOCS ESCOLARS

12.00 10.00 12.00 9.00 10.00

INFANTILS Zona Nord-Pins Vallès (Dis.) Santa Isabel-Liceu (Dis.) Ribas-Ferran Clua (Dis.) Les Torres-Torre Llebre (Pis.) Santa Isabel-Catalunya (Dis.)

CADET / J U V E N I L 12.00 Font Via-Leonardo (Dis.)

S Voleibol 10.00 11.00 12.00 13.00

ALEVINS Pinar-Torre Llebre (Dis.) Torre Llebre-Pinar B (Dis.) Schola-Avenç (Dis.) Montessuri-Ferran Clua (Dis.)

INFANTILS 11.30 Pla Farreres-CV Sant Cugat (Dis.)

Handbol BENJAMINS 13.00 Collserola-Avenç (Dis.) 11.00 Ferran Clua-Santa Isabel (Dis.)

12.00 10.00 11.00 17.30

ALEVINS Catalunya A-Catalunya B (Dis.) Floresta-Pins Vallès (Dis.) Collserola-Joan Maragall (Pis.) A v e n ç B-Avenç A (Dim.)

Bàsquet

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-Riudebitlles (Dis.) JUVENIL 16.30 Santa Isabel-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant Cugat-Riudebitlles (Dis.)

ALEVINS 10.00 Pins Vallès-Pau Casals (Dis.)

M 1a divisió B 11.30 Sicoris Florida-Olímpyc (Diu.)

MLEIBOL

INFANTILS 9.00 Torreblanca-Sant Jordi (Dis.) 13.00 Sant Jordi-Torreblanca (Dis.) 9.00 Torre Llebre-Cataiunya (Dis.)

Divisió d'honor fem.

SUB-23 19.15 Bàsquet Llor-Mira-sol (Dis.)

Cadet

15.00 ï 1.00 17.15 12.00 12.30

iX 3a.

BENJAMINS Torreblanca-Verdaguer (Dis.l Verdaguer-Santa Isabel (Dis.) Joan Maragall-Pins Vallès (Dis.) Avenç-Sant Jordi (Dis.)

Futbol de sala

Juveni 16.4b 18.30 9 45 11 00

10.00 11.00 11.00 12.00

10.00 12.00 9.00 13.00

BENJAMINS J o a n Maragall-Pins Vallès (Dis.) Maristes-EP Catalunya (Pis.) Sta. Isabel-Sant J o r d i (Dis.) Sant J o r d i - A v e n ; (Dis.)

PRE-INFANTILS 12.00 A v e n ç - J o a n Fuster (Dis.) PRE-INFANTILS 13.00 Avenç-CET (Dis.) 11.00 Voramar-UESC (Dis.)

Els originals seran propietat de l'organització, que es reserva el dret de publicació dels dibuixos, i s'hi esmentaran el nom de l'autor i de l'escola a què correspongui. La data límit per presentar els dibuixos és el 9 de febrer. Al seu moment, l'organització determinarà la composició del jurat, que, segons els responsables, estarà format per «persones relacionades amb l'esport, la cultura i l'art». Els premis s'han classificat per escoles i a títol individual. El premi individual serà per categoria —aleví, infantil— i per població —Sant Cugat, Rubí— i serà un val de 10.000 pessetes per comprar material esportiu en un dels establiments que participi en la campanya. A més, hi haurà un premi per a l'escola d'on provingui el dibuix escollit com a millor entre els dos guanyadors individuals. El premi per a l'escola serà un val de 25.000 pessetes que el centre haurà de destinar a la compra de material esportiu. Però, l'escola, perquè pugui gaudir d'aquest premi, ha de formar part de la fase local dels Jocs Esportius Escolars. El dibuix que guanyi el concurs serà la mascota oficial del curs vinent.

ESCACS ALES ESCOLES

Marc Carceller del Joan Maragall es classifica primer H Sant Cugat.— Després de la quarta ronda de la lliga que es va jugar el cap de setmana passat. Marc Carceller de l'escola Joan Maragall va aconseguir situar-se en el primer lloc de la classificació, amb 4 punts. La pròxima jornada d'escacs es jugarà el dia 17 de febrer i hi prendran part els emparellaments següents: Bombí-Carceller; Lacambra-Homs; L l o b r e g a t - D e las C u e v a s ; Adell-Adell; Anglés-Mestieri; Ibarro-Silva; Estévez-Vernet; Alonso-Bombí, Pires-Cuquerella. Classificació Marc Carceller (benjamí), 4 punts; Albert Lacambra (infantil), 3 punts; Jaume Llobregat (infantil), 3 punts; Roger de las Cuevas (benjamí), 3 punts; Berta Bombí (benjamí), 3 punts; Conrad Homs (infantil), 2 punts; Ariadna Adell (aleví), 2 punts; Martí Mestieri (infantil), 2 punts; Oriol Anglès (benjamí), 2 punts; Albert Adell (benjamí), 2 punts; Daniel Ibarro (infantil), 2 punts; Josep Lluís Silva (infantil), 1 punt; Cristina Alonso (aleví), 1 punt; Pau Vernet (aleví), 1 punt; Borja Bombí (benjamí), 1 punt; Anabel Estévez (aleví), 1 punt; Santi Cuquerella (infantil), 1 punt; Maria Pires (aleví), 0 punts: Àlex Carceller (prebenjamí), 0 punts.

27.

Divendres, 19 de gener de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL Suspès per tercera vegada el taller de sensibilització musical

Centenars de persones van assistir a la missa celebrada dimecres al Monestir. Foto: J.A.MULA.

Sant Antoni arriba amb una nova bandera beneïda dimecres passat La família Sagalès encapçalarà la tradicional rua que es farà diumenge pels carrers del centre RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Les activitats de Sant Antoni van començar a fer-se dimecres passat coincidint amb el dia de celebració d'aquest sant. A les 9 del matí, es va fer la tradicional missa solemne La llegenda de sant Antoni Abat explica que aquest sant va venir a Barcelona, cridat pel governador de la ciutat, per tal que guarís la seva filla. Sant Antoni realitzà un miracle amb la noia. Després, quan ja estava a punt de tornar a Tebaida —el seu lloc d'origen-—, es trobà amb una truja que portava a la boca un porquet esguerrat i que no podia caminar. La truja l'hi deixà als peus i Sant Antoni, commogut, féu un altre miracle guarint el porquet. Segons expliquen els entesos, la tru-

al Monestir, on es va beneir la nova bandera que la comissió de festes presenta aquest any. Els actes de dimecres van finalitzar amb el repartiment del pa beneït i un refrigeri per a tots els assistents fet en un conegut restaurant

ja va quedar tan agraïda que ja no es va separar mai de sant Antoni i fins i tot el va enterrar quan va morir. És per això que s'invoca sant Antoni com a patró dels animals domèstics. Sant Cugat, tot i que ja no és un poble agrícola, continua celebrant aquesta llegenda cada 17 de gener. Gràcies a l'esforç de persones com Conxita Juliana i tots els membres de la comissió de festes, la tradició continua ben viva. Dimecres passat, Sant Cugat va tornar a viure amb intensitat la dia-

da. Centenars de persones es van acostar fins al Monestir per seguir la tradicional missa de Sant Antoni. Enguany amb la novetat de la benedicció de la nova bandera. «La primera bandera, que data de 1880, es va utilitzar fins al 1940, quan se'n va fer una de nova», explica Conxita Juliana. Després de 56 anys utilitzant-la, aquest any se n'ha presentat una altra. La festa de dimecres es va acabar amb el repartiment del pa beneït i un refrigeri per a tots els assistents a la missa. Diumen-

de la ciutat. Diumenge s'acumularan diverses activitats. Enguany, la família Sagalés serà l'encarregada d'encapçalar, com a caps de bandera, banderers i cordonistes, la comitiva de la tradicional rua.

ge continuaran les activitats. A 2/4 d'li del matí, tots els participants en la tradicional rua es concentraran a l'avinguda del Pla del Vinyet, des d'on es dirigiran fins a la plaça del Monestir per començar la cercavila a 2/4 de d'l2. La família Sagalés encapçalarà la comitiva. Ramon i Josep seran els caps de bandera, Rosa, la banderera. i Carme i Núria, les cordonistes. A les 6 de la tarda continuaran les activitats amb el ball, amenitzat per l'orquestra Rosaleda, que es farà a l'en-

velat dels jardins del Monestir. Les cordonistes i la banderera seran les encarregades d'obrir-lo, tal i com indica la tradició. Amb el repartiment de premis als carruatges i als cavallistes es posarà el punt i final a la festa de Sant Antoni, també coneguda com els Tres Tombs. Tornant a la llegenda, aquesta denominació sembla que prové del fet que a Barcelona, quan s'anava a beneir els animals, la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'església de Sant Antoni.

• Sant Cugat.— L'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch ha suspès per tercera vegada el taller de sensibilització musical, adreçat a nens i nenes amb disminucions psíquiques i físiques. La falta d'inscrits ha tornat a ser la raó de la suspensió del taller. En les edicions anteriors es van arribar a fer algunes classes pilot per mostrar el funcionament d'aquest taller. Tot i això, l'objectiu no ha estat entès i ningú no s'ha apuntat en aquesta tercera vegada. El que no s'ha suspès és el taller de teatre organitzat també per l'escola Calduch i que impartirà Sílvia Servan. Cada divendres, fins al més de juny i de 6 de la tarda a 8 del vespre, l'actriu i professora farà les classes. L'expressió corporal amb activitats de consciència sensorial i expressió de sentimets, el joc dramàtic a base d'improvisacions i jocs d'equip, la iniciació en el text tant en el vessant oral com de moviment escènic, i la iniciació al gènere del teatre musical són els punts de treball d'aquest taller. Els interessats a assistir-hi poden formalitzar la inscripció a l'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. El preu és de 6.000 pessetes. / R.L

L'Espai Jove s'omple amb «Pulp Fiction» • Sant Cugat.— El cicle de videocinema que organitza l'Espai Jove va iniciar amb bon peu la nova programació. Una trentena de persones van assistir a la projecció de l'exitosa pel·lícula de Quentin Tarantino Pulp Fiction. L'Espai Jove ha reduït el nombre de projeccions però ha augmentat la qualitat de les pel·lícules. El proper dia 8 de febrer es preveu projectar Como agua para chocolate. El 7 de març vinent, el film Reality Bites. La pel·lícula que tancarà el cicle de l'Espai Jove, el 21 de març, encara està per determinar. / R.L.

L'Ateneu reparteix els premis als pessebres en la festa social SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Óscar Barrabin, Joan Alegret i Enric Alegret són els guanyadors de la categoria A (per a participants de fins a 10 anys) del 16è concurs de pessebres a domicili de l'Ateneu Santcugatenc. En la categoria B (entre 10 i 16 anys), els millors pessebres segons el jurat van ser els d'Isidre Vaqué, David Bozzo i els germans Segura. Pel que fa als adults, dels pessebres populars el jurat va premiar els que havien fet Manuel Moreno, Salustià Benjarano i Joaquim Celes. Els premis

als millors pessebres artístics van ser per a Joan Moncau, Xavier Lumbiérres i Marta Campmany. Finalment, en la categoria per a la participació de comerços i entitats, els guanyadors del 16è concurs de pessebres són l'escola Santa Isabel, Cal Crispin i Taller de Sant Cugat. El tresorer de l'Ateneu, Pere Anton Giner, va ser el mestre de cerimònies i un dels organitzadors del concurs. Segons ell, «el nivell en l'elaboració dels muntatges puja cada any, i ara els participants comen-

cen a preocupar-se fins i tot de fer artesanalment les figures, com és el cas de l'escola Santa Isabel». Els premis i obsequis del concurs i de l'exposició de nadales i pessebres dels socis es van repartir diumenge al vespre, en la festa social de l'entitat, que cada any es clou amb el concert de Reis de la coral Serra d'Or, entitat acollida a la seu social de l'Ateneu. La festa social havia començat amb la projecció d'un audiovisual del soci Lluís Puig sobre un viatge que havia fet a Israel i Palestina.

L·i coral Serra d'Or va actuar a la festa social de l'Ateneu. Foto: J.A. MULA.

APUNTS

ELS 4 CANTONS . Divendres, 19 de gener de 1996

LA VIDA SOCIAL

La gent gran de Mira-sol ha previst fer dues sessions de ball més aquest gener. Foto: J.A. MULA.

Cristina de Azevedo cantant poemes acompanyada pel músic Daniel Blanco. Foto: JAUME CENDRA

L'Ocell Radiant consolida els Cafès Literaris

Ball per a la gent gran al Casal Cultural de Mira-sol

• Sant Cugat.— Els Cafès Literaris de la Floresta organitzats per l'Ocell Radiant van arribar el diumenge 7 de gener a la quarta sessió. En aquesta van llegir creacions pròpies: Lola Domínguez, Jordi Cendra, Faustina Pérez, Marivonne May, Jordi Traperho,

• Sant Cugat.— El Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol va celebrar diumenge passat un ball per a tots els seus associats. Amb aquesta activitat i la projecció de pel·lícules de les excursions de l'any 95 que es va fer dissabte, s'iniciaven els actes que

Jaume Traver, José Manuel de la Pezuela i Joan Enric i Maria del Mar Piedrabuena. Rosa Maria Safont, José Neira i Felisa Echegoyen van recitar poemes d'altres autors. L'acte va finalitzar amb un concert i la interpretació de poemes musicats. / R.L.

el col·lectiu ha previst pel mes de gener. El proper diumenge celebraran un ball de saló al Casal Cultural que començarà a les 5 de la tarda. Les activitats es tancaran els dies 27 i 28 amb una excursió a Rupit i un altre ball de saló. / R.L.

RESTAURANT

r PARADA; FONDArr

La Nansa

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PUT i POSTRES 950+CAFÈ 990 PTA [ Fregidoria-Marlsqueria Crta Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 69 11 52

•MMMM

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EOO

CEROANYOLA DEL VALLÉS

XERCAVINS

C/Ueó Xll[ _Ctra. Cerdanyola, 9. Sani Cugat.

682 24 24

Carn a la brasa I calçot»

580 3 1 2 9

Brasena, roent, banquet

580 88 39

Cuina d * mercat

Dijous tancat excepte testlus

RESTAURANT CAN OLIVÉ

^ y . Flor de maig L 122_

REST. EL VIEJO ROBLE

C/ Altamira, 36_

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

Cl Pas Estadò, 15

874 3803

Cuina catalana, banquet»

Tancat diürn, nit i dlll. no (estiu»

MIRASOÏ

MASJANER

C< Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA UNANSA

c/victòria, Í M Ò " Cfra^abadeM?

MACXIM ~

ç; Guatlla. 20 - Els Avets

EJ.PORÍALET

PI. delDr. Guardiet, 14

RUBÍ

J 9 ^ 7 3 55

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

a S a n U Engràcia. I S • Tel. 5 8 9 2 9 71 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vailet

RESTAURANT CAN

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS ««««.Tel. 589 26 97

/ f ^ BARATA

_ 5 8 9 2 5 71

Braseria

_6991^52 899 55 58

Paelles, marisc fregies.

Tancat dimarts nit I dimecres

Menú, degustació

Tancat diumenge

588 54 88

Plzzerla, cuina catalana

Tancat diumenge-dlllun» tarda-rft

5 8 8 4 2 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabte» excepte reserva»

LAPALTA

Rambla Can Mora, 24

589 5011

Frankfurt»

Obert tota el» dies

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

J 7 4 9151

Cuina mercat

Especialitza! en bacallà Tancat diss. migdia i dium.

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura. 5

874 94 84

Cuina francesa/menú diari

REST./CANTINA EL MEXICANO

C; Endavallada, 10

58918 25

Cuina i música autentica

LA GRANJA

C/St. Antoni-plaça Barcelona

SNJPPER'S

C/ Enric Granados, 7

875 31 41

Braseria

BOKATAS

Plaça Hospital 35-37

58919 72

Entrepan» especial»

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

RESTAURANT CA L'ÀVIA

QJart_ArrtonU3

674 05 85

Cuina catalan/intemac.

MESOMENYS

Cf Elies Rogent. 14

589 38 23

Mexlcà-menú català

^6755248

Diumenge i real, obert a partir 18h

Esmoriars/lapea casolanes Obert d» 8 a 10 nit

BAR REST. EL M O U

Plaça Pep Ventura, 3

5891740

Menú diari i prod. ibèric

Clra. Rubí a Sabadell, km ^5.200

697 06 52

Cargol Maunajarròe negre

n.OcMa,5.Tsl.6741047«89Z7<B SAMTCUGATDa VALLÈS

Cuina casolana

CAN BARATA LACARBONER1A

Servei de bar _Obertal migdja

Vila, 8 " "

67514 51

Tapes caeolane», torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

584 23 32

Crepa, amanides, menús

EL TAST

C/ AMons Sala, 9

58915 02

Marisc, menú, cuina mero. Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

J>g. Olabarrla, 69

588 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA JFÒNDA

J l b l a X a n Mora, s/n

Obert cada dia

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

C/Baixada de l'Alba, 20

674 18 75

La nostra esp. és qualit.

Tancat diumenge» nit

Ctra.de Rubí a Sabadell km 15,200

BAR RESTAURANT EL MESON

Plaça Octavla, 5

6 7 4 1 0 47

Braseria I cuina de merc.

Tel. 697 06 52

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San L 8

589 5240

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA

C/ Altons Sala, 24

87515 03

Pizzerta, crepene,

Tancat dilluns

TY-BIHAN

C/ Indústria, 27

67514 02

Crepena bretona

Menú de dlmart» a di)ou»

MINtPOLflARMOSC

ÇJ^anta Engràcia, 1_5_

589 29 71

Carn a la brisa, tapes

CAPfTANCOOK

PI. Lluia Millet, 1 '_' J

589 6161

Cuina colonial

Obert tots el» dies

SQUASH

C/Sant Jordi, 33-36

Caleteria, ptaea, menú

Pasta fresca

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

Menú diari i entrepan»

Obert tota la setmana

CUGAT C A P I

Av. Torreblanca, 2-8, local 4

Menú diari

Karaoke

sumim

VALLDOREIX

RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MA» R O M

= ssaa

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

Dies lesius bufet lliure

Plaça Mas Roig, 4

Xai, entrecot a la anua

, . J

A u , ' !).•!',• .'..mi' ,'IM.i'i.

BJlwón Tota una tradició

LA 5DAAEBIA DEL MERCAT VELL " I

Tancat dlumilengenn

mmmmm

R.Pere San, 6-Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT w„mlM„Horaride7a24h JUTMliM

CAFÈ G! N A

Baixada de l'Alba. 20 Tel 6 7 * ' 6 75 0 8 1 9 0 St C u g a t dei Vanes

un lnni t ,il<\

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 07 S

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

(|C I U I I I C , 1 ) , I M < ' > ( .11

i ,i 1,1 iioslr.i holi^.i |)(il it!(|tiitit t .lli's d'orí^cn

^ifijptfrs

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

*Í9

LA VIDA SOCIAL

Mira-sol i Valldoreix ofereixen els tallers del curs 96 El període d'inscripcions ja és obert en els respectius casals culturals RAMON LUQUE

• Mira-sol / Valldoreix.— El Casal Cultural de Mira-sol i el de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix han fet pública l'oferta de tallers que faran durant el curs de l'any 96. A Mira-sol es Els tallers ja són a punt i les inscripcions obertes. A Mira-sol els tallers s'han dividit en dos grups: els adreçats als adults i els dels més menuts. Pel que fa als infantils l'oferta és continuista. Els nens podran passar les tardes amb les activitats que portaran a terme els responsables dels tallers de plàstica, teatre, natura i minis. En el de plàstica es treballarà la ceràmica, el dibuix, les manualitats i la pintura. En el de teatre es farà un inici a la dramatúrgia, interpretació i improvisació. EI de natura treballarà aspectes de coneixement de l'entorn natural. Finalment, el taller de minis aportarà als assistents coneixements d'expressió artística i lleure. Pel que fa als tallers d'adults, continuaran el de ceràmica i el de costura mentre que se n'ofereixen de nous com el literari, el de còmics i el de veu i interpretació. El taller literari el dirigirà Dolors Renau i es farà un cop al mes, en horari

presenten algunes novetats, com els tallers literari, de còmics i de veu i interpretació, i les sessions de contes d'arreu del món. De la seva banda, l'EMD de Valldoreix ha elaborat una oferta variada amb tallers de dibuix, teatre, plàstica, artesania i ioga.

i calendari que s'acordarà entre els inscrits. Pere Mejan i Ivan Martí seran els responsables del taller de còmic, al qual es podran apuntar persones de més de 12 anys. El taller de veu i interpretació el duran a terme Marina Julià i Enric Azuaga en una sessió única —encara per determinar— de matí i tarda. A més, i també com a novetat, s'han preparat unes sessions de contes d'arreu del món que es faran el segon dissabte de cada mes a partir del 10 de febrer. Aquestes inclouran espectacles interactius fets per persones de diferents nacionalitats. Les inscripcions als tallers es poden fer de dilluns a divendres, de 5 de la tarda a 8 del vespre, al Casal Cultural de Mira-sol. A Valldoreix s'ofereixen cinc tallers: de dibuix i pintura, de teatre per a nens i joves, de plàstica per a infants, d'artesania per a adults i de ioga integral. El de dibuix i pintura —adreçat a persones de més

d ' l i anys— el dirigirà Adolf Priante, el dimecres de 6 de la tarda a 8 del vespre. Maria Paz Vilasaló serà l'encarregada del taller de teatre, que es farà el dimarts de 6 a 2/4 de 8 de la tarda per als nens d'entre 7 i 11 anys, i el dijous a la mateixa hora per als que tenen entre 12 i 15 anys. El taller de plàstica el durà a terme Assumpta Jutglar el dimarts de 2/4 de 6 a 7 de la tarda, per a infants de 9 a 12 anys, i el dijous en el mateix horari per als menuts d'entre 5 i 8 anys. Dimecres i divendres de 5 a 7 de la tarda serà el torn del taller d'artesania per a adults dirigit per Maria Morató i Montse i Roser Roure. EI tradicional taller de ioga el farà Maria Barmontlo dimarts i dijous de 2/4 de 10 a 3/4 d ' l i del matí i de 8 del vespre a 1/4 de 10 de la nit. Les inscripcions es poden fer de dimarts a divendres de 12 del migdia a 2 de la tarda i de 5 a 7 de la tarda al Casal Cultural de Valldoreix.

Mama por! iniciava la programació trimestral de la Xarxa. Foto: XAVIER LARROSA.

Més de 600 persones, grans i petits, presencien l'espectacle Mama por! RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— La Fundació Xarxa d'espectacle infantil i juvenil va iniciar diumenge passat amb bon peu la programació del primer trimestre de l'any. Més de 600 persones, entre grans i petits, es van acostar fins al Teatre-auditori per presenciar l'espectacle infantil Mama por! de la companyia Alvic 2. El muntatge cons-

tava de tres contes: Drac cantaire de Reberg, La Matilde i el fantasma de Wilson Gage i La Trini i el troll d'Edward Marshall. Els contes els narren tres científics que volen comprovar com afecten les històries esgarrifoses els nens per poder analitzar com influeix la por en la societat. Els dos primers contes donen als personatges de terror un tractament

Gabinet -""•" mèdic-quirúrgic

CLÍNICA DENTAL — Dr. Cartos R. Rosetti -

èdica

PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES bla. Ribatallada, 2 0 - l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat

33U-/08903 Tumo por las lordes

Cirurgia

Odontologia

• OR. F E R N A N D E Z L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 589 4 7 0 0

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 00 00 Fax589 0313

Consult. Centre Mèdic

• C E N T R E MÈDIC S À B A T Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusinol, 2, en tol- 1a. Sant Cugat « 6 7 4 15 26

Dietètica-Nutrició • MARIA R I U S SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 0 7

Fisioteràpia GIMNÀS BIOCK C/ lossdló, 17 • ENTRADA PER ST. ANTONI, 78

Tel. 5 8 9 5 3 48

• SOFIA R O M A F E R R É Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat i r 6 7 4 4 8 72

Metge capçalera Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

• J.R. E S Q U I R O L C A U S S A Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP, MUT, MFIACT etc. Av T o"eb!anca 2-8, 3r 10a. Sani Cugat

3 589 39 26 Tr r)87 13 31 i l r a e n t 2 4 h, b u s c a 2.402

F. Moragas, 1-3,3r2a SantCugat Tel.67466 11;

contemporani i intenten oferir la possibilitat d'un pacte de convivència amb els humans. El tercer mostra la viabilitat del triomf de l'astúcia dels humans per damunt de la fatxenderia de certs éssers del regne de la por. La Xarxa presentarà el proper espectacle el dia 25 de febrer. Es tracta d'El meu amic Txèkhov de la companyia Zum Zum.

* Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A Melqc- cJe capçalera Visites a domicilirnL'„es. N'ajO-, 3? 2n Sant Cugat

E 674 00 25

• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a. Sant Cugat

« 6 7 4 7216 • DRA. L U Z O N D O Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat tt 6 7 4 05 06 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dladv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 674 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat

« 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia • B E G O N A VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C/ Villa, 5-7, 1 r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 15

• DRA. E U G È N I A F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1 r 1 a. Sant C u g a t « 589 31 13 • PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat « 674 5 7 9 8 - 589 35 48

Psicologia • C E N T R E DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat « 674 3 6 73 • C A R M E L A CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat « S 8 9 12J5 • C E N T R E P S I C O T E R À P I A DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4, 1 r 2a. Sant Cugat « 569 4 0 51 • M. A N T Ò N I A E D U A R D O CARD O N A Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat « 589 43 44 - 430 96 25

• Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant Cuga! H 674 00 25

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20. lr 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72 16

• J U A N JOSÉ G Ó M E Z C A B E Z A Obstetrícia i ginecü-^yia Hores convingudes. Francesc .''-ragas, 25-27. 1r 2a. Sant Cuga: « 5 8 9 13 07

• MILÀ MARTÍNEZ M E D I N A Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 13 0 7 • DR. J E S Ú S F E R N A N D E Z B A I ZAN Tocoginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 589 48 0 8 Particular: 674 74 09 • DR. ENRIOUE C A Y U E L A F O N T Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 66 11 F a x 5 8 9 11 45 • DR. ANTONI P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 19 6 6

Traumatologia • DR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC. Previasa Medytec Av 'orreblanca, 2-8, 2a-10 Sant Cugat « 5 8 9 18 88 • M L . GOZZI DE L A TOUR R O Y O Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca. 2-6. Policlinlc. Sant Cugat « 675 5 7 56 • JOSEP D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa. Medytec Policlínic Torreblanca. 2-8, 2a-10 Sant Cugat « 5 8 9 18 88

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI S

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA S A N T SALVADOR 3a edat •Torre amb jardí • Ascensor

| R

• Cuina pròpia • Bugaderia • Metge • Infermera • Fisioterapeuta

• Personal qualificat • Capacitat 24 places • Perruquera S a n t S a l v a d o r , .17 Tel. 6 7 4 4 2 23 SANT CUGAT

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

LA R A D I O G R A F I A ! Casal d'Avis de Sant Cugat

Xou de socis del Casal el 1995 a la Llar d'Avis. Concert de la coral en la Festa del Jubilat el 1993 i representació teatral dels Pastorets als locals del Casal el Nadal dels mateixos anys. Fotos: ROSITA CANALS.

El Casal d'Avis de la Generalitat de Catalunya es va crear el 1981. Des d'aleshores han anat consolidant una entitat que en l'actualitat sobrepassa els 2.(X)0 associats. Del carrer Baixada de l'Alba van passar als locals actuals del carrer Santa Rosa, on hi ha també la residència. Amb el temps no han perdut la il·lusió de celebrar festes, crear una coral, fer gimnàstica o ioga, i organitzar excursions i moltes activitats que permeten aglutinar aquest col·lectiu tan nombrós a la vila.

Crear un lloc d'autèntica convivència En un ambient pacífic la gent gran viu engrescada la seva jubilació KKANCLSC CARBÓ

B No paren durant tot l'any. HI Casal d'avis manté una activitat continuada que permet que tots els jubilats, avis i àvies es trobin i visquin en companyia la tercera edat. El Casal ofereix unes activitats continuades i de servei. Així dimarts i dijous es fa gimnàstica i dimecres i divendres, ioga. «T'ho notes en tot i rejoveneix força», ha comentat Dolors Vila. una de les assídues a aquestes classes matinals que im-

parteixen monitors. A qui li agrada la música i el cant, un cop a la setmana pot assajar amb el cor mixt, que en l'actualitat l'integren 30 persones. Al llarg de l'any, a part d'actuar en els locals del Casal i en els intercanvis, participen en les trobades de corals de l'Onze de Setembre. Un mestre amb experiència dirigeix la coral, que amb el temps està consolidant una agrupació que gaudeix amb el cant i se supera dia a dia.

En el local la gent juga a billar, botxes, dòmino i cartes. D'aquestes activitats sovint es fan campionats i la gent ja ha convertit equips i parelles en bastant estables. Des de la consergeria de la Residència faciliten el material per als jocs, que es controla d'una forma bastant escrupolosa, ja que pel Casal passa força gent. Amb el temps s'han consolidat els Jocs Florals que inviten la gent a expressar els seus sentiments a través

de la poesia i la prosa. Ja els darrers anys per aconseguir més qualitat i participació s'organitzen conjuntament amb la Llar d'Avis de la Parròquia. Se celebren pels volts de la diada de Sant Jordi. En el camp de la creació personal es fan tallers de manualitats que s'exposen durant la Setmana del Jubilat. Ceràmica decorada, labors i altres materials són fruit de la creació i del treball dels socis. Però la part més engres-

cadora del Casal és la que fa referència als balls i al xou. Cada diumenge s'organitza ball en què avis i àvies ballen al ritme de la música de la seva època. Sis diades a l'any marquen el pas de les festes populars. Ja per Cap d'Any, un sopar fred, els raïms i el ball uneixen associats que es desitgen salut per a l'any que comença. Per Carnestoltes hi ha els tradicionals concursos de disfresses, mentre que per Sant Jordi, roses, galetes i

cava, a part de ball, a vegades amb orquestra, donen un caire especial a aquesta diada. Per Sant Joan els avis no es perden la revetlla i la coca, mentre que per la Festa Major el xou marca l'interès de la vetllada. Ja per Tots Sants, panellets, cava i ball i la festa del pre-Nadal amb torrons marquen un cicle que ha esdevingut clàssic i esperat al Casal. El xou és un espectacle fantàstic en què es barreja teatre, humor, música i molta imaginació. La creació la fan els mateixos jubilats, igual que els vestits, que són tots d'elaboració pròpia. Una obra que ha esdevingut clàssica i que porten a altres casals i que renoven any rera any. És aquesta faceta creativa que també han portat al món teatral amb El Josep enganya la dona, entre altres representacions que han posat a escena.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

APUNTS

LA R A D I O G R A F I A ! Casal d'Avis de Sant Cugat

Show en un intercanvi entre casals a Can Boada de Terrassa. Viatge al Pirineu aragonès cl 1993. Festa de carnaval el 1994. Actuació a la llar d'avis de la Parròquia !"any passat. Associats del casal en els locals de la residència d'avis. Fotos: ROSITA (ANALS I ARXIU CAS AI. D'AVIS.

Més de 2.000 associats es troben a la residència d'avis FRANCESC CARBÓ

I Josep Llunell, president del casal d'avis de Sant Cugat, parla amb entusiasme de l'entitat. Pensa que amb el temps «s'ha aconseguit un lloc on la gent s'hi troba bé, es respecta i viu de forma tranquil·la i pacífica». Llunell hi és des de la seva fundació, el 1981. En l'actualitat Víctor Martínez i Roser Asensi l'ajuden en les tasques que es fan des de la junta. Des de sempre el

casal ha estat, a nivell institucional, lligat a l'àrea de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Els primers anys estaven allotjats als locals municipals del carrer Baixada de l'Alba, a prop dels magatzems municipals. Aquí hi van ser fins al 1990, data en què amb la construcció i inauguració de la residència d'avis es van traslladar a la part baixa d'aquests locals, on desenvolupen la majoria de les seves

activitats. En l'actualitat són més de 2.000 associats, que no cotitzen cap quota però que cal que per fer ús dels serveis del casal es facin socis. Per aquest tràmit, gratuït, cal que la gent estiguí jubilada i s'acosti als locals als matins de dos quarts d'onze a la una del migdia i de dos quarts de quatre a les vuit del vespre i demani per l'assistent social. És l'horari en què el casal està obert als

associats. 1-1 casal el porta una junta que un cop a l'any fa balanç econòmic i de gestió de l'entitat. «Costa trobar gent per formar juntes, si bé per aspectes puntuals sempre trobem gent disposada». lamenta Llunell. També l'entitat està representada com a vocal a la coordinadora de casals del Vallès i periòdicament fan intercanvis amb clubs de jubilats d'arreu del país. Aquests intercanvis els

fan generalment amb motiu de la Setmana tic] Jubilat, que fan a diferents llocs de la comarca o zones properes a Sant Cugat. D'aquesta manera han viatjat a diferents casals de Cornellà, Terrassa centre. Can Boada de Terrassa i Can Roca, a la mateixa població, entre altres indrets. A tots els llocs on van fan el show, hi canta la coral i participen a diferents campionats. Una Setmana del Jubilat que a

final d'octubre ja ha esdevingut tradicional a la vila. Durant set dies, associats del casal d'avis organitzen balls, campionats de botxes, de dòmino, exposicions de diferents tallers i múltiples activitats que pretenen engrescar el col·lectiu de la gent gran del municipi. Un mes més tard ho farà la llar d'avis de la Parròquia. I és que a la nostra vila els avis sempre tenen ocasions d'estar animats.

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 19 de gener de 1 9 %

mELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS

EL PERSONATGE Horitzontals: 1.- Cosa que es diu per enganyar. 2 . - Natural de Normandia. Clorur de sodi. 3 . - Cadascun dels barrots que van del botó d'una roda a la seva circumferència, al revés. Molt difícil de realitzar. Sigla de l'oest. 4 . - Vocal que dona pistrincs. Pertanyent als pobles germànics del nord d'Europa. Símbol de l'argó. 5.- Relleu ornamental fet a la part central d'un cel ras. Una forma d'avisar. 6.- Causa, a l'inrevès. Paraula. Acció de fomir aigua a les terres. 7.- Niuada. Una forma d'imitar. 8.- Gos, posat d'esquena. Començaments. Cinc-cents romans. 9.- Consonant d'aire. Nissaga. Planxa. 10.- Ruc. Deixar de banda quelcom que calia fer o dir. Verticals: 1.- Arranjarà alguna cosa de qualsevol manera. 2.- Home jove. Que no és eclesiàstic. Sigla del sud. 3 . - Produirà gra un cereal Nota musical. 4 . - Aparença externa d'una cosa, al revés. Espai de temps de 24 hores. 5 . - Article personal d'ús femení. En confiança, l'amistançada d'aleu. 6.- Detriment causat a una persona o casa en el seus interessos, salut, de

GIRALT

10 11

2 3 4 5 6 - V í ~'s$

7 8 9 10

• -..-f

baix a dalt. Símbol de l'oxigen. Cap vegada, al revés. 7.- Relatiu a la mar Adriàtica. Vocal que fa el fet. 8.- Consonant que acaba fent el fet. Sis-cents cinc romans. Compost de parts o elements diferents o dissemblants. 9.- Fa servir una cosa a l'inrevès. Colorar amb els colors de l'iris. 10.Nota musical. Dit d'una cosa flexible que es manté dreta, com tibada, de baix a dalt. Nom de

SIS DIFERENCIES

Honori»

consonant. 11.- Conjunt de gent de mal viure.

•3JPU1Q'3SV-·(II

edex 'Ejea JJ -•$ Q SIDIUI J B -•$ eiiuii epeiisi -•/, -Ssa ioj\ jo» - - 9 ISIAV ojü|<j -•$ j y 'oip-ioN i - t O npHV 'HeiS -•£ |BS 'pueuiJON - j J|BIEXUE3US3-·| :srejuoz)Lioi{ opn|<>s

R. SOLER

. un personatge popular i estimat Foto J A. MULA.

Honorio Duque Maeztu Es un home senzill que ha dedicat moltes hores de la seva vida al servei del altres com a voluntari de la Creu Roja no he acompanyat la Marxa MONTSE SANT molts anys vaig anar-hi un Infantil, cada any hi he anat. dia al mes. Q u a n vaig arriB S a n t C u g a t . — És un M'agrada la vida d'aquí. El bar, la Creu Roja estava a home esprimatxat, sempre amb una boina «per man- que de vegades trobo a faltar can Tobella; era un local tenir les idees calentes», són les muntanyes. El meu molt gran i espaiós. Més tard poble està al capdamunt d'u- vam passar a un local més com diu ell, que calladament na muntanya, i per anar a petit, al costat, fins que ens ha dedicat molts anys de la seva vida al servei del vo- qualsevol finca o casalot del vam traslladar al nou local.» — H a e v o l u c i o n a t l'asluntariat. Honorio no dóna costat has de pujar i baixar cap mena d'importància als la vall. Suposo que caminar semblea local de la Creu és el secret de la meva salut, Roja? més de 25 anys de servei perquè m'agrada menjar bé voluntari a la Creu Roja i —«Moltíssim... Anys no entén per què els altres i res no em fa mal, i a més abans que jo arribés, l'asfumo Ducados, i encara em donem tanta importància a semblea de Sant Cugat n o aquest fet que, per a ell. sento jove per voltar i fer tenia ni ambulància; encara viatges, que és una de les es guarda una llitera amb es tan natural. meves aficions. A m b la meva rodes, que servia per tras—Des de quan vius a Sant g e r m a n a volto t a n t com lladar els malats greus al Cugat? tren i, des d'allí, des de l'es—«Des de fa quasi qua- puc.» — D e s de quan treballes tació de la plaça Catalunya, ranta anys. La meva germaels portaven a l'hospital. na volia que vingués, tenia a la Creu Roja? Q u a n j o hi vaig entrar, a feina i tot, i jo vaig agafar —«Treballo de voluntari la dona i les maletes i em des de l'any I95y. Vaig en- l'any 59, Sant Cugat només vaig instal·lar aquí. Eren al- trar-hi per un impuls. M'a- tenia una ambulància, i als tres temps i les coses eren grada treballar-hi. D u r a n t anys setanta es va fer una campanya entre la gent molt diferents. Aquí hi del poble per recaptar havia feina per a totdiners i comprar una hom. Jo vaig arribar un a m b u l à n c i a més m o dia i l'endemà ja trederna. Va costar una ballava.» mica, p e r ò al final vam — N o sents la nostàlpoder reunir els calés gia del teu poble? i es va comprar una —«No. Cada any tor- —Nom: Honorio D u q u e Maeztu. no a fer-hi una \isita. Lloc i d a t a de naixement. A Labraza nova ambulància, lli ha però per a mi Sant Cu(Àlaba), el 10 de març de 1929. l ' a n è c d o t a q u e . pocs dies després de comgat és el meu poble, —Professió: Jubilat. prar-la, l'ambulància va aquí m'hi trobo molt bé. — E s t a t civil: Vidu. Aquí tinc la meva ger- —Aficions; «La fotografia, fer viatges tenir un accident i es mana i els meus amics i excursions, menjar bé i la meva va espatllar. Sort que es va poder adobar.» i la meva gata. la Blangata Blanca.»

«M'agradaria treure a la rifa»

ca, que em fa companyia. És una gata molt manyaga, té 14 anys, va néixer a casa i mai no n'ha sortit. M ' a g r a d a viure a Sant Cugat i participar en els actes i les festes que es fan al poble: per exemple aquest es el primer any que

—Un llibre: «Sobretot, novelles de gènere del western. especialment les que escrivia de Marcial Lafuente Estefania.» —L'na pel·lícula: «Totes, però sobretot les de John Waync.» —Una música: .-Menys el bakalao. tota la música m'agrada prou.» — Màxima aspiració: «Treure la grossa a la rifa.»

—Quin sentit té la feina de voluntari? —«És una feina que et dóna molt més que la gent no es pensa. Hi trobes amistat, interès, alegria, una raó per superar-te. i sobretot. amics de tota mena i a qualsevol lloc.»

SOPA M LLETRES

GIRALT

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit articles de cosmètica.

1 A Q

1 0

K C

M O

F O

H G C

1 B

1 X

K A

L O

A M

M C

P G

D T

Les negres juguen i guanyen ràpidament. HolandPlaskett, Hastings, 1995.

•ni.»! 'iimioposop 'ndunix •ruuumunj.i.xl 'ïMiiojm 'rvtRj 'IU.IJ :oi3n|0^

<r*a VIL £ P ! DKI 3*d Z :+D9D 1:°!™I<>S

'iIKALT

RIU GIRONÍ Neix a la Mare de Déu del Mont i és afluent de la Muga.

CAPA negació

J. ESCUDER

T ï ) 0Ç (ou) O U V D H N C-UJ) V<TV3 "lOfMVW

SOLUCIÓ DIFERENCIES

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 19 de gener de 1996

ELS CINEMES «Asalto al tren del dinero»

46,;

T SABADELL

• SANT CUGAT SarttCugatt

Director Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació de totes les estacions de metro de la ciutat.

«Azul»

Pafeés

4.05,6.10,8.15,10JO

" *"

Sant Cugat 2 Sewn Sant Cugat 3

«Esperando un respiro» Director Forest Whitaker. Intèrprets: Whitney Houston, Àngela Bassett i Lela Rochon. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Durant un any, quatre dones amigues, Savannah, Bernardine, Robin i Glòria, s'enfronten al triomf i a la venjança, als fills i a les mares, als exmarits i als amants nous... Saben que el que elles volen és gairebé impossible: un home amb sentit de l'humor i de la responsabilitat, un home afectuós, fort i segur de si mateix. És demanar molt. però estan disposades a lluitar per aconseguir-ho.

«Felpudo maldito» Director Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Asatoaltren,**!*

AamHWmMÉnm

4J0 t 7.1«HSf*' t;i '·";

5430,6.20,8.10, m & : 4^), 8.10,8.15,1036

4M,6MiM*MM:

SantCugaU Manta* psBeróas

4.00,6.00,8.15, ÍSS»;

Divendres i dissabte, última projecció: 10.45

• 414T.1ÉÉtokUK

Divendres, última projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

• Sessions golfes de dissabte Salat

Azut{V.O.)

1238

;*,|.·.;·.

Sala 2

Sevan

taao

n% jt • * *

Sala 3

Sala 4

Mentes peípwat

i2« 12.45

.:":'•'.,, i K&v" ;

MofUeoarto

*m*tonte$Mo

4J0,6.00,8.15,1O30

Divendres i dissabte, última projecció: 10.45.

Pflnciaal·

«La red»

An,6JlS,9.B,im

Director Irwin Winkler. Intèrprets: Sandra Bullock i Jeremy Northam. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

4.00,6.20,8.30,10.50 • CERDANYOLA

FtuW Palace 1 Seven

RubiPate*2 FeJputtomaÜ»

Director Krzysztof Kieslowski. Intèrprets: Juliette Binoche i Benoit Regent. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. • Julie perd el seu marit, un gran compositor, i la seva filla en un accident de cotxe. Julie intenta iniciar una nova vida, però una periodista especialitzada en música sospita que és l'autora de la música que fins al moment havia firmat el seu marit.

Ctneart-^

4.45,7^0,10,0)

Kursaal 1

450,7,15,10»

4.30,6.30,8.30,10.30

Kursaal 2

4v40,6.35,8.35,16.40

Rubí Palace 3 EspwanfeftpSto

4*7,tift«K-

Kutsaa)3

Rubí Palace 4 Palace

4.15,0.15,6.15,10.15

Kursaal 4

RuWPateoeS Jade

4.t5,6,1&8«1&W.1f

Kursaal 5

fxQI9S0vy9

Kursaal 6

T»iaudi

Kursaal 7

smm*^

Sessions golfes: divendres i vigílies de festiu, a les 12.30

• SABADELL

!**%&,

IjBUMS, M M U » 425,650,8.15,10^

• W-

I La vertadera il·lusió de Glenn Holland, un músic i compositor consumit per l'amor que li inspira el seu art, és escriure una obra memorable. Però la seva vocació la troba compartint el seu amor per la música amb els seus alumnes, deixant que ompli les seves vides igual que omple la seva.

H Àngela, una noia molt aficionada a la informàtica, comença a tenir problemes quan accepta ajudar un col·lega de professió, el qual li sol·licita una anàlisi preliminar per a un prototipus d'un programa Internet.

«Seven» 4.45,6.25,855,10.40

Director David Fincher. 4.00,6.00,8.15,10^0 Cfn«0t5 salas EsperandotmaaDl» Intèrprets: Brad Pitt, Morgan KursalS ProfeMrttelimd "•''<•. ,4.15,6.00^25.1^9 4^0,6^0,815,1050 Lared Freeman i Gwyneth Paltrow. 4.00,6.!», 8.1M0.30 Kursaal 9 Esperando un respiro Sales: Sant Cugat 2, de Sant BhglfeQteçÉlL. 450,850,8.40, HM Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; 4.»,8JXMMr4JQ3D Goktoneye . Kursaa!10 Asato a m i d i n * * 440,6.50,8.55,11,00 Rambla, de Sabadell, i Kursaal, SM,7M,tm ProfaworHeiiwl de Cerdanyola. Divendres i dissabte, última projecció: 10.45. Sessió golfa: 12.45 Kursaal 11 Mentea 425,8.35,8.40,10.45 • Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una B Loli, una mestressa de casa • David Corelli és un ambiciós • Pel·lícula muda que es de- enigmàtica sèrie d'assassinats «El inglés que subió una infeliç en el seu matrimoni amb ajudant del fiscal de San Fran- senvolupa a l'Hotel Palace, una basats en els set pecats capitals. Laurent, acaba acceptant les in- colina però bajó una cisco que investiga la mort d'un institució hotelera en decadènmontana» sinuacions de Maríjo, una ruda important milionari. cia des que el seu propietari «Two much» camionera, exfeminista del 68, Director Christopher Monger. el va traspassar als seus fills. Director Fernando Trueba. que posa el món i la sexualitat Intèrprets: Hugh Grant, Tara «Mentes peligrosas» Intèrprets: Melanie Griffith, de Loli de caps per avall. Fitzgerald i Colm Meaney. «Profesor Holland» Director John N. Smith. Antonio Banderas, Daryl Sales: Cineart 5 sales, de Intèrprets: Michelle Pfeiffer, Hannah i Danny Aiello. Director Stephen Herek. «Goldeneye» Sabadell, i Kursaal, de George Dzundza, Bruklin Recomanada: apta. Intèrprets: Richard Dreyfuss, Cerdanyola. Director Martin Campbell. Harris i Rcnoly Santiago. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. Glenne Headly i Jay Thomas. • Any 1917. Quan els cartò- Sales: Sant Cugat 4, de Sant Intèrprets: Pierce Brosnan, Sales: Cineart 5 sales, de • Art Dodge s'inventa un gerSean Bean i Izabella Scorrupco. grafs Reginald Anson i George Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Sabadell, i Kursaal, de mà bessó per repartir els seus Garrad arriben a un poblet Sales: Cineart 5 sales, de Kursaal, de Cerdanyola. Cerdanyola. favors entre dues dones. gal·lès per mesurar l'alçada del Sabadell, i Kursaal, de Ffunnon Garw, la muntanya del I Lou Anne Johnson és una Cerdanyola. exmarine que abandona el seu • El nou helicòpter Tiger, un poble que tots els habitants con- lloc d'oficial i una carrera miginy dissuasori de l'OTAN dotat sideren el seu bé més preuat, litar de nou anys per realitzar de les prestacions més efectives es troben amb el grup de gal·le- el seu somni: convertir-se en de defensa, és robat abans de sos més excèntrics que mai es professora d'anglès. la seva presentació mundial. Els podien haver imaginat. autors del robatori són d'una «Palace» organització terrorista especia- «Jade» litzada en el tràfic d'armes. Director William Friedkin. Director: Tricicle. Quan el govern rus sol·licita la Intèrprets: David Caruso, Intèrprets: ( arlcs Sans, Joan J o s e p lJ u i Cada falç h, s/n T. 5S9 24 SI col·laboració internacional, el Linda Fiorentino i Chazz Gracia i Paco Mir. 2 5 ( ) p t e s T< servei secret britànic envia a Palminteri. Sales: Sani Cugat 1, de Sant ( m e r c - , i \ikii Sant Petersburg el seu agent Recomanada: R/18. Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí, més eficaç, James Bond. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. i Kursaal, de Cerdanyola. .1 AU.I \

1 5 Torreblanca

ANIT

SI S/TNT CUGAT ESTRENA

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

2a SETMANA

2a SETMANA MORGAN FREEMAN

5eve>\ 4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.15 «GOLFA»: 00.45 - 7 A N Y S

4.05-6.10-8.15 10.30 4.30-7.15-10.15 APTA « G O L F A » : 00.45 - 13 A N Y S Dissabte, 20 a les 00.30h, «GOLFA»: AZUL en V.O. / Dissabte dia 27 «GOLFA»: LOS AMIGOS DE PETER en V.O.

ílCINESn h\ i t r v t i d t l ' · j p · c t i d o r

Pàrking 2 h. gratis

Comet d'estudiant universitari

32 Accessos minusvàlias sSBOBBBSRfil

Venda anticipada

4.15 - 7.00 - 10.00 « G O L F A » : 00.30 - 18 A N Y S

PopSnack

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 19 d e g e n e r d e

IWo

L'AGENDA SANTS • Ràdio Sant Cu^at • De dilluns a divendres •-de 7 a 7:.V) Í1../.7 despertador. amb Joan Vallvé. -De 7: 31) ;i 1(1 h.Ml r-all del monestir. Revista d'aelualitat De 7:31) a 'i 1\..noticies d'àmbit general. De l» a II) h.. la I era edició de l'infurmatiu Sant ( íigal avui Dirigir i presentat per Xavier l o r n e l l s . De 10a \2Aïh..I>ies de ràdio. el m a e a / i n e . Espais de divulgació. entreteniment i participació. l'resentat per Marihel Cavuelas. - De 12:45 a 17 li.. Amb molt desusi, espai de gastronomia amb Pep Blanes. - D e 17 a 17:711 h .Sant ('uçat Avui. l'mfo!'i>hiliN.2imd edieio. Edita i presenta Natàlia Linares. - D e 17:311 a 14 \\.,l·.ntitais. l)i rigit i presentat per Xavier Casanovas De 14 ii IS h .1 oi de Itirdu. Musiea suau seleeeionada pel Albert Martin. De IS a 71 h.AI lloro, l ' n programa de Saba Vallvé. b.ls divendres, de 711 a 21 h.Mifl Rtifï. Musiea hea:x amb Mare Fieanyol. de 21 a 21:2li h.J.'esportiu. Dirigit i presentat per C a r m e Reverte. - De 21: 21) a 23 U.Sons iisieis Presentat per l'ere Pallissa de 23 a 24h Dilluns: h/iiesl un\. si.'. I n programa de Salva Vallvé. Dimarts: 1.estrena. l ' e s p a i de einema de RSC' Dimeeres: Hores c\trc\. Amb Eduard (iarcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: l'iure ti In terra Programa de Xavier Casanovas. N a t à l i a I.inaies i M o n i e a Costa. Divendres^iW/rs sense Irònic res. Presentat per (alilia i lla med Ben H a m i n o u De 24 a 7 h.,A/i<.vre« al teu costal. — De 7 a 24 h..cada hora. connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius. • Dissabte — De K a l> hJ-J gall del monestir. amb Xavier I ornclls. —De *-> a 10 h..l'iure a la terra. (Repetició). - D e HI a 11 h.Jlores extres. (Repetició). D'l I a \2h..( lameOvcr. A m b Xavier M o n t e r o . — De 12 a 13 h dl magatzem. A m b Oriol Costa i A m a n d a Sans. De 13 a 14 h.Avant A/un. Amb C a r m e Reverte i la redacció d'esports. De 14 a 15 h..I alies sense fronteres. (Repetició). De 15 a lf> h.. Aquells me riiit'llosos ii/n\Anib Josep Maria Alvira De ld a 20 h..Sti[>er DJ. presentat pet Xavi Montero. De 2b a 21 h.Mones •vibracions Aín'i David Villena.

De 21 a 22 h..Salmaia, amb Jesús .Aguilera i Lídia C e r o n . De 22 a s h . Musica al teu ctishit. • Diumenge •De 8 a 9 h.JCl dia del Senyor. De ° a °:30 h.£sport en Marxa, l e r a edició. De 9:30 a 10 h.Jil racó de la /Miesia. A m b J o a n a Francesca Garcia. - D e 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. D e ' 1 0 : 3 0 a 14:30 h.. Roda d'amics A m b Pere Pahissa i Joan Fàbregas. - De 14:30 a 15 h.Jisports en marxa, 2ona edició. De 15 a 16 h.Aquells meravellosos anys. De loa2()h'.,.S'w/*WJJ. - De 20 a 21 h.Jiones Vibracions. - D e 22 a 7 h.. Musica al teu costal. Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

P R O P

• Divendres 19 -Màrius. • Dissabte 20 -Sebastià. • Diumenge 21 —Agnès. • Dilluns 22 —Vicenç. • Dimarts 23 —Ildefons. • Dimecres 24 —Francesc de S. • Dijous 25 Elvira

Les xerrades són per a alumnes de secundària.

DIVENDRES • Sani Cugat • Kxposició A les 8 de) vespre, inauguració de l'exposició col·lectiva del a r t i s t e s s a n t e u g a t e n c s Cionzana Viana, Josep Vivet i Santiago Salido a la Casa de Cultura. •Teatre-auditori A les 10 de la nit, la Companyia T e t r a t e a t r e p r e s e n t a . al Tcatre-auditori del C e n t r e Cultural, l'obra Una \'it Qualsevol de Slawomir M r o / e k .

D I S S AS • Sant Cugat

•Teatre-auditori — A les 10 de la nit. la Companyia T e t r a t e a t r e presenta. al Teatre-auditori del Centre Cultural, l'obra Una Nit Qualsevol d e Slawomir Mrozek. • Música a l'Espai Jove — A les 8 del vespre, actuació del grup Nihil a l'Espai Jove de la Casa de Cultura.

DIUMENGE • Sant Cugat

Xerrades

d'orientació

«Kràmpack» a La Sala

' e d i c i ó d ' e n g u a n y d e l cicle d e x e r r a d e s d ' o rientació academico-professional que cada a n y o r g a n i t z a l ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t s'in i c i a r à el p r o p e r d i l l u n s a m b la c o n f e r è n c i a Com podem els pares orientar els nostres fills? q u e impartirà Isabel Arimany, especialista en o r i e n t a c i ó p r o f e s s i o n a l , a la C a s a d e C u l t u r a a partir d e les 8 del vespre. E n g u n a y es faran x e r r a d e s s i m u l t à n i e s e n u n m a t e i x d i a . / R L.

• Festa de S a n t Antoni A 2;4 d ' l i del matí, concentració dels assistents a la cercavil·la de Sant Antoni a l'Avinguda del Pla del Vinyet. \ les 11 del matí, sortida des de l'Avinguda del Pla del Vinyet de la cercavila que anirà acompanyada pel G r u p de Bastoners de l'Esbart, la Banda de l'Associació Cultural de la Cooperativa de Barberà i la Banda de T r o m p e t e s i T a m b o r s del M a s - R a m p i n y o - A 2/4 de 12 del matí, benedicció a la plaça d'Octavià i inici de la rua de Caps de Handera. Els b a n d e r e r s seran R a m o n i Josep Sagalès i Mas. Hls cordonistes seran C a r m e , Rosa i Núria Sagalès i M a s . - A les 6 de la tarda, ball de Sant Antoni amenitzat p e r l'orquestra Rosaleda a l'envelat. D u r a n t el ball es lliuraran els premis als carruatges i als cavallistes. • Mira-sol • Ball per a la Gent G r a n - A les 5 de la tarda, gran Ball per a la G e n t G r a n al Casal Cultural de Mira-sol. Organitza el Col·lectiu de la G e n t G r a n del districte. • La Floresta • Música A les 9 de la nit, actuació del grup Los Bisontes al bar Dada de la plaça Estació de l a Floresta. • Rubí

Els intèrprets d'aquesta exitosa obra.

• T e a t r e a La Sala - A 2/4 de 7 de la tarda, la Companyia l'Idiota presenta l'obra Kràmpack amb Jordi Sanchez. Mònica Glaenzel, Karim Alami i Joel Joan al teatre municipal La Sala. El preu de les e n t r a d e s és de 1125 pessetes.

5 e x i t o s a o b r a Kràmpack, d e la C o m p a n y i a l'Idiota, interpretada p e r Jordi Sanchez, Mònica Glaenzel, Karim Alami i Joel J o a n a r r i b a a R u b í . EI p r o p e r d i u m e n g e a 2/4 d e 7 d e la t a r d a el t e a t r e m u n i c i p a l L a S a l a o f e r i r à a q u e s t m u n t a t g e . L a h i s t ò r i a n a r r a la r e l a c i ó de tres nois i u n a noia q u e c o m p a r t e i x e n pis. El p r e u d e les e n t r a d e s p e r v e u r e Kràmpack é s d e 1.125 p e s s e t e s . / R.L.

Casa de Cultura. Simultàniament parlaran en diferents sales: José Luis Martín, p r o fessor de la U A B . sobre Filologia, filosofia, geografia i història: Vicenç R a h a d a n , professor de la U A B . sobre Ciències de la comunicació; Marta Azqueta, de l'Escola d'infermeria de la C r e u Roja de Terrassa, sobre infermeria i teràpia ocupacional: i J o s e p Maria G r a u , degà de la Facultat d e M e d i c i n a d e la U A B , sobre Medicina.

D I M A R T S • Sant C u g a t

D I L L U N S

• C u l t u r a i societat — A 3/4 de 8 del vespre, Elisenda D u r b a n parlarà al Centre Borja sobre Els fonaments històrics de l'Islam. La xerrada s'inclou dins el cicle de conferències de Cultura i Societat que organitza el C e n t r e Borja.

• Sant Cugat • X e r r a d e s d'orientació acadèmica — A les 8 del vespre. Isabel Arimany, especialista en orientació professional, farà una conferència a la Casa de Cultura que p o r t a per títol Com podem els pares orientar els nostres fills?. • Rubí • Conferència-col-loqui - - A les 4 de la tarda, confer è n c i a - c o l · l o q u i al Servei Club 60 de la Caixa de l e rrassa situat a Rubí a càrrec de Mercè Oriol Peregrina, llicenciada en medicina i cirugia, i màster en nutrició i ciències dels aliments. Al llarg de la sessió es tractaran temes de dieta i alimentació.

•Aula-cultural — A les 8 del vespre, J o s e p Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional d e Catalunya parlarà a a la sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat sobre aquesta instal·lació dins el cicle de conferències de l'Aula-cultural.

• La Floresta • Música — A les 9 de la nit, concert del guitarrista Salvador Lastra al bar D a d a de la piaça Estació de La Floresta.

• S a n t Cugat

DIMECRES • Sant C u g a t • X e r r a d e s d'orientació acadèmica — A les 8 del vespre, xerrades d'orientació acadèmica a la

• T a u l a rodona — A les 10 del matí, el Periódico ha organitzat u n a taula rodona a l'aula magna del C o n servatori Victòria dels Àngels on es parlarà de Saní Cugat com a nucli de desenvolupament econòmic. Present i futur de Sant Cugat: urbanisme, economia, infraestructura i co-

HORARI AUTOBUSOS T U N I A 1 . SANT CUGAT-HHIM-SOL-MAS JANER -Olesfeirwr».1asc*tida:06.10h-07.10hials10rninutedecacta L'úWm serveifinalitzael seurecorreguta l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabte* I festius. 1a sortida: 07.l0h-06.10h i ais 10 minuts de cadahawftnsates22l0h. L'úWm seivei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cufjej. tartMa» «aa és rAtHmuda AHons «ala. ?r. -CNat feiners. 1a sortida: O6.50h-O7.50h i als 50 minuts de cadaMipn»ales21.50h. L'útÉn serveifinalitzaet seu recorregut a restaòó de F.G.C. da SagCugat -Ob»aMe«lteetiua.1ast>n)te:07.50h-0e^ L'últim serveifinalitzael seu recorregut a rertació de F.G.C. # 8 a « Cugat Becorrejut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació MjplaVMas Janer. T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT i d e a d a Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-O6.46h i als 16 i 46 m i m * * cada hora fins ates22.16h. -Dissabtes i «estius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. w 4a Sant Francasc. r MwWriert.1asixticta:06.23M».53hials23i

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTALES PLANES Sortides dasdeF. -Dlaa feiners. 1a sortida: 06.30h del matí i cada hora i n*ja finsates21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del matí ícadtnom i «ejaltasatet 21.30h. HortMai dai üe iTalatiló. -Otes feiners. 1 a sortida: 07.2Qh del matJ i c a f t ^ h i a J · t o i r i · B m -4iesalites i festius. 1a swtidK08.50hM

,§%

Reconegut. F. Colom, la Floresta, Plaça Cent», Manat c M j * t o * a * a f ^ F t a # Centre, La Floresta, F. Colom. Mtti*

"•V'^iiifr

T A 3. SANT CUGATRUBÍ-TERRASSA -Dies feiners, la sortida: 05.40h-06.25h i ate 25 fBJnutí da -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 06.25h i a f s 2 S a M u M | i -Sortides addicionals a Terrassa: 06 SSh, W J Ü f ftí0 •Éiwi&aliMI

T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Otes feinera, la sortida: 05.1^05.40 i afs 4 a m « 5 i » i S ^ 1 S i i 1 f a , a Í w 2 Í Ï Í B r i . -Dissabtes. 1as«r1ida: O5.15^£.40t06.10)t!8*ttininfe -Oiumenges i festius. 1a sortida: 07.10b >jahi*0t)&óte&im1*#a*eZ.ito. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 2 f . A * l ^ » 1 r ^ t « ^ . a o r j h ( d B 8 t t ^ i festius).

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. S·rttd·sdesd·rEstactóFttC. -Dies feinera, la sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora * » ates22.35h. -Ois»abtMlfesthi8.1as<>rbcfe:09.05h-09,35hials05i35m Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Placa Coll, Mercat Tombhnca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT -Dies feiners. 1 a sorMa: 05.45 i afs « i 45 minuts de cada hora finsates21.45h. -Otesabtes. 1 a sortida: 05.45 i afs 45 minuts de cada hora fins 8tes21.45h. -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada horafinsales 21,45h. -Sortides addiciona»* a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 19 de gener d e 1996

L'AGENDA mumcacions. • Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, xerrades d'orientació acadèmica a la Casa de Cultura. Simultàniament en diferents sales parlaran: Francesc Godia, catedràtic de la UAB, sobre Química i enginyeria química; i Victòria Girona, vice-degana de la UAB, sobre Farmàcia i ciències i tecnologia dels aliments. •Música a l'Espai Jove —A 2/4 d ' l i de la nit, actuació del grup Smiling Service a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. • L a Floresta •Música —A les 9 de la nit, actuació del grup Rastamangui al bar Dada de la plaça Estació de La Floresta.

LA SALA •Rubí —El 28 de gener a 2/4 de 7 de la tarda, música amb Albert Pla supone a Fonollosa. —L'li de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, concert de música clàssica a càrrec dels professors de l'Escola Municipal de Música. —El dia 25 a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto Bieito. —El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya). —El dia 23 a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

Dia/Poble

•Sant Cugat —Dissabte 27 de gener a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Solistes de Barcelona sota la direcció d'Albert Argudo. —El divendres 2 de febrer a les 10 del vespre, representació de l'obra Amfitrió de Molière. —Dissabte 10 de febrer a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. —Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. —Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'a-

1 Farmàcia (adreça)

Telèfon 1

SERVEIS

% SantCugat

Teixidó (RUa Celler, 97)

6747740

Ajuntament

5892288

Cerdanyola

Hdalgo (Rambla de Cerdanyola, 1)

6922368

Ambulatori Les Planes

675 51 05

Rubí

Bafori (Mtt i Fontanals, 1)

6990386

Bombers Beilaterra

692 80 80

Montcada

E. Relat (Av/Catalunya, 65)

Papiol

A.Vdà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Bombers Rubí

•

SantCugat

Berrgues(a Alfons Sala, 46)

6740483

Cerdanyola

Torrents ( O Diagonal, 34)

5803904

;

Rubí

Pont(C/MagíRamenW,7)

6973456

Montcada

ftigFen3gU(aarK0rquidia,8)

Papiol

A.Vaà(Av. Generalitat 35)

6683967

SantCugat

Moral ( C / S a . Teresa, 40)

6753344

Cerdanyola

PereiR) (Av. Catalunya, 51)

5809700

Valldoreix (parada)

6741111

• Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

Grua

6743371

6998080

Aigües La Floresta

6742089

CAP

5891122

AAPPiWMra-sc!

674 2018

CAP urgències

589 44 55

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

• Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició r e t r o p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

Casal Valldoreix

6744599

AAPPIWVaMorerx

6742197

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W ï . Montserrat Val. 6742105

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPPWCanMsióVall.

Centre Cívic Les Planes

675 5 1 »

AA Prop, i Veins La Floresta 6742089

Centre Cultural Mira-sol

5892018

AA W AiguaJlonga La Ror.

085

Bombers Generalitat

6745049

6745129

Rubí

García (C/Segòvia, 1)

Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Cinemes Si. Cugat (Reser.)

5890941

A M . Consumidors

2664567

í ?***

AVSà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

6747096

tH<Cita prèvia)

5893080

•

SantCugat

Fomos(C/Manel Farrés, 95)

6740512

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Qreenpeace

Cerdanyola

UuB(C/AtMra,18)

6884708

Creu Roja Valtòorerx

674 24 59

U à M N a l de Catalunya

589)212

Rubí

Cabina (C/Ntra.Sra.de Lourdes, 35)

8992099

Dispensari La Floresta

«747615

H.VeldWerjron

4272080

Montcada

C^xtevte (C/Conca 10)

Ent Municipal descentrant.

6742719

H.SantJMndeDéu

2034000

Papiol

AVià(Av.GeneraBat,35)

6683967

ENHER Rubí

« 8 1 8 92

Untat Coronaria

2481040

800313131

Tel. de {Esperança

4144848

90002323

|| • f

SantCugat

Domènech (Pg. Sant Magí, 50)

6743353

FECSA (atenció al client)

Cerdanyola

Sànchez(Ptg.Xops,2)

6923184

FECSA (avaries)

(91)5434704

Informació Carreteres

2042247

FFCC

«41934

Informació Aeroport

4785000

r. Rubí

Parnta(C/XercavinE,7)

Montcada

Vfe(C/Jaumel,20)

5645904

Funerària

940525

Informació RENFE

4900202

Papiol

A.'vIàÉAv. Genera**, 35)

688.39.67

G. Civit (Mira-sol)

W42379

InrormadoPorl

3188750

SantCugat

Uorens(C/Sta Maria, 27)

6741531

Hisenda

$191155

OMIC

5693188

Cerdanyola

Orofe(Av.Argenrjna,17)

5807859

Jutjat

6746696

PoM<*nw Torreblanca

5891732

PROMUSA

58917 32

Rubí

BataSé (Cl Francesc Maria, 23)

6990430

Oficina Municipal La Floresta SW 0647 8741163

Montcada

Pardo (Masia, 2)

5642139

Parròquia St Pere Octavià

Papiol

AVià(Av.Generaitat,35)

868 39 67

Parròquia Les Planes

20*7503

Parròquia Valldoreix

6740569

ASDI

6753503

Piscina Municipal Valldoreix

6754655

Arxiu Qaun

6742570

Cuerpo Nacional de Policia

6747856

Casal <fAvis SC

5891638 5890598

ENTITATS

•

SantCugat

Cufcl(Ptg. Diputació, 6)

6740364

Cerdanyola

Selva (C/Tomente, 12)

6918901

Rubí

Serra (C/Francesc Macià, 86)

6991343

Montcada

Gust (Major, 25)

5641645

Urgències

091

Uar d'Avis Parròquia

Papiol

A.Vià(Av.Genera«at,35)

6683967

Policia Municipal i Prat. Civi

092

Club Muntanyenc

6745396

Coral de la Unió

6741006

Í ï • i

SantCugat

Riera (C/Dr.Murilo,1)

6740430

Cerdanyola

Àtaraz (Galeries Unicertro)

6926721

TEATRE-AUDITORI

cugatencs, Gonzaga viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1' 11 de febrer.

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

Rubí

Faré» (C/Sant Jordi, 25)

Montcada

E Relat (Av/Cataknya, 65)

Papiol

AVtò(Av.GeneraRat,35)

6990291

6883967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà. mics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré -Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu -Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. -Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

ALTRES ACTIVITATS • SantCugat •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. •Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125 Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Tans (parada)

6740697

B Tot Sant Cugat

6748661

Ràdio Taxi

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

Repwl-Buta

6741680

Ràdio Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6748322

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

5690021

Els 4 Cantons

5896282

de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament. •Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda, de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

teratura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78. • Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

•Casal Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura, plàstica, ceràmica, costura, li-

AQUEST

EXPOSICIONS • SantCugat • Casa de Cultura —Col·lectiva dels artistes sant-

•Sales privades •Mercantic —Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50. •Sala Rusinol —Del 16 al 30 de gener, pintures de Benavente Solís. • Estudi Ferran Martí —Del 19 al 21 de gener exposició permanent d'obres de Ferran Martí. Al carrer Gorina, 8. •Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50. • L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89. • Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Obertas matins de dimarts a divendres d'11 a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon: 674 53 96 •Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon: 674 69 93. • Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes. de 4 a 8 del vespre. •Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari de consulta els feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Els dijous i dissabtes l'horari és de 10 del matí a 2 del migdia.

ANY

Els dilluns tot el camp és un clam. La gent biaugrana es troba a la ràdio per comentar la neurastènia esportiva del cap de setmana. És el programa "AQUEST ANY, SI", una tertúlia culé amb Salva Vallvé, Julio de Paz, i Martin Reverte, president de la Penya Biaugrana Sant Cugat. Tan se val d'on veniu, si del sud o del nord, ja sabeu que una sintonia us agermana, els dilluns a la nit Ràdio Sant Cugat és biaugrana. A Q U E S T A N Y SI: Els dilluns de 23 a 24h. a:

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM

ELS *J CANTONS

Divendres, ]9 de gener de 1996

Sant Cugat del Vallès

Sant Crçtf del Viilèx (

L A

Ncrm. 5 * 589 62 8 1

M E M Ò R I A

L A

Del cognom i la masia de can Codonés TOMÀS GRAU GARRIGA

emps enrere vaig rebre una carta d'en Josep Codonés on em preguntava si tenia alguna referència del seu cognom, ja que considerava que s'havia d'escriure «Codonyers», que seria el correcte. Però, al llarg dels segles hi ha molts cognoms que han anat canviant de grafia, per defectes en fer les escriptures de propietat o en els registres de naixement. Ara he trobat un antic plànol del terme de Sant Cugat, no exactament com l'actual, amb les demarcacions que hi havia entre els segles X i XIII, on, al llindar del terme de Cerdanyola, s'hi pot comprovar que la masia de can Codonés ja hi era marcada amb el nom de «Codonarios». A la vall que avui s'anomena Montflorit hi havia la primitiva e s g l é s i a de S a n t Martini Cerdaniola, «Consta en una que pertanyia al castell de Sant Marçal, acta de avui de Cerdanyola. casament que la La masia més propera de Sani Cugat núvia tenia de era Guadell (Can nom Teresa S. Solà), amb una petiCodonés, però ta demarcació. en un plànol del En el llibre de Jaume Mimo Coses 1880 hi consta de Cerdanyola, hi he Codonyés» trobat una escriptura de nou establiment feta el 15 d'abril de 1546, on apareix el cog\—. VM.LI5 VITRAKU nom de Codonyés, amb enya catalana, però sense la lletra erra. Aquesta escriptura és feta pel notari Francesc Mulnell, a favor d'Antoni Codonés (aquí amb la S l R K l A N 0 (/ ene espanyola), la qual especifica que la masia depèn de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, al terme de Sant Marçal. El Al llarg dels segles hi ha molts cognoms que han anat canviant de grafia per errors en l'escriptura dels regissenyor d'aquest regia la capella tres. És el cas de Codonés, ei cognom i la masia. Foto: del Preciosíssim Cos del Nostre ELS 4 CANTONS. Senyor Jesucrist. a l'església del M o n e s t i r de Sant Cugat del Vallès. signa un tal Josep Codonés, com sous i vuit diners i un parell de referit Antoni Codonés.» «Sigueu a fill de l'arrendatari, l'any 1909 gallines bones i acceptables, i en en la referida masia homes proEs fa constar que aquesta i una acta de casament en què la festa de Sant Pere i Sant Fèlix pis, sòlids i afocats de dit nom masia afrontava amb la de Pere la núvia tenia de nom Teresa S. del mes d'agost, quatre quartans senyor principal i dels seus homes Costa (can Costa, potser), d'en Codonés, però en un plànol del de blat, de la mesura dels censals propis habituals als termes de Coll, amb J a u m e C a m p a n y a 1800 hi consta com a Codonyés. del referit castell, i una quartera l'expressat castell ho són, i que (àlies can Caldes), on continua el A i x ò fa c o m p r e n d r e q u e d'espelta de la mateixa mesura.» pagueu a ell i a sos successors notari amb l'escriptura de la segons qui escrivia ho feia constar He trobat també un contracte cada any a la festa de Nativitat següent forma: «[...] o sigui el nou d ' u n a m a n e r a o a l t r a , sense d'arrendament d'una casa del del Senyor, un porc de l'any, o e s t a b l i m e n t , j o , dit Melcior donar-hi cap importància. carrer Príncep, número 4, en què pel preu, o en esmena d'això dos Ferrer, en el citat nom, a vós el

C O L U M N A

El taxista JOSEP M. FONALLERAS •

n senyor, un dia de pluja, no gaire, és una pluja poc consistent, una roïna, no és un xàfec, entra en un taxi. El taxista, que és tòpic, inicia una conversa tòpica i, és obvi, parla de la pluja. «Ara feia temps que no plovia», diu, «però es ben bé que no plou mai a gust de tothom». El senyor, que té un dia optimista i que troba que la pluja amoroseix l'asfalt, els carrers, les galeries comercials, les senyores desvagades, els semàfors i els taxistes, entra en el joc del taxista i diu que sí, que aquí plou tan poc i que, en canvi, allà baix, pobra gent, mira quins aiguats. El taxista no està disposat, però, a deixar córrer l'oportunitat de fer filosofia amb el client —sembla un client ben disposat— i de seguida diu que troba que algú que tingués una màquina per conjurar tempestes seria veritablement l'amo del món. No diu conjurar, el taxista, un taxista no hi pensa, en una paraula així, però s'entén i es fa entendre. Qui pogués oferir un clima a la carta seria l'home més poderós del planeta. L'home diu que sí, és clar, perquè a un taxista que cregui en una màquina del temps (atmosfèric) el millor és seguir-li la veta i deixar que faci la seva. El taxista s'embala. Ara ja no es tracta només d'una possibilitat: «Segur», diu, «que aquests ja han inventat una màquina per fer núvols». Aquests són els de sempre, els poderosos, i la màquina de fer núvols vol dir exactament això, u n a m à q u i n a q u e crea núvols del no-res, com qui infla crispetes. El senyor ha agafat el taxi perquè no tenia ganes de caminar, però no té pressa. S'embadaleix en l'argumentació del taxista. No admira l'enginy o la ingenuïtat només, ni tan sols la simpatia, que hi és. Això: no es tracta exclusivament d'un exercici d'ingenuïtat. En l'imaginari del taxista realment hi ha un món en què els científics inventen màquines que fan núvols. Tot és possible. I justament és més possible tot allò que el sentit comú ens hauria de fer veure com a inversemblant. El taxista és feliç: s'imagina un territori màgic afeirat al volant, amb l'esquena malmesa.

I ||ASDI I II

SANT CUGAT

ASSOCIACIÓ PRO-DISMINUITS PSÍQUICS I FÍSICS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Local Social: F. Moragas,5 Tel. 674 4 6 1 0 (Provisional)

BOMBES SUMERGIBLES D'ACHIQUE PER: AIGÜES RESIDUALS, PLUVIALS, ESTANYS, PISCINES... EN CAS DE TORMENTES... MENTRE ELS ALTRES ESTAN AMB L' AIGUA AL COLL... VOSTÈ RESPIRA TRANQUIL.