Diari de Sant Cugat 133

Page 1

ELSHCANTONS

Divendres, 16 de febrer de 19%

I Punt i seguit El nou reglament de la llei de seguretat privada obliga a desconnectar de la Policia Local unes 170 alarmes privades. Plana 5 Els santeugatencs avaluen la qualitat del servei municipal d'autobusos a «L'enquesta». Plana 6 Dos membres del Grup d'Estudis Local afirmen al CMSC que les excavacions del Vallès «no estan sistematitzades». Plana 7 Vallès sense Fronteres rep amb escepticisme el nou reglament de la llei d'estrangeria. Plana 7 L'institut de secundària Angeleta Farré organitza unes jornades sobre la diversitat. Plana 8 La planta de Hewlett Packard a Sant Cugat es va acostar a 100.000 milions de pessetes en exportacions durant el 1995. Plana 8

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ COMARCAL 1 DEMOCRÀTIC

Núm. 133»Any IV « 22S pessetes

L'estalvi vol ser Fobjectiu d'un pressupost de 8.800 milions Tot i la contenció anunciada, la despesa creix d'un 1% i l'estalvi real es queda en 200 milions Personal, interessos i amortització de préstecs es mengen el 45% dels ingressos

El pressupost es va aprovar en un ple extraordinari. Foto: J.A.M.

Pilar Rahola, Narcís Serra i Jorge Fernànd,ez Díaz han passat per Sant Cugat l*)última setmana de precampanya. Plana 9

B Sant Cugat.— L'equip de govern es va quedar sol en l'aprovació del pressupost per a aquest any, que puja a 8.800 milions de pessetes, dels quals se n'estalviaran 200. Aquest és el primer pressupost on s'aplica el pla econòmicofinancer que l'Ajuntament va aprovar a finals de desembre. Tot i aquestes mesures, la despesa augmenta un 1%. Les retribucions de personal i el pagament d'interessos i amortització de préstecs s'emporten el 45% dels ingressos previstos. L'equip de govern defineix el pressupost com a «discret i ortodoxe» i l'oposició creu que les xifres són poc realistes. Planes 3 i 4 i Editorial Plana 16

PATRIMONI

El director d'Aux-Vyd, Jordi Simó, assegura a «Les empreses» que «no hi ha mètodes de seguretat absolutament infal·libles». Plana 10 Deutsche Bank estudia la possibilitat de traslladar el centre de dades a Düsseldorf. Plana 11 El Centre Cultural, els professors i els intermediaris analitzen les dificultats d'organitzar representacions teatrals per a estudiants. Plana 14

I Esports Valldor-Sala promocionarà Els Astors, que volen competir a partir d'octubre. Plana 22 Corretja, Orantes i Clavet van participar en una classe d'exhibició al Set Ball. Plana 22 La secció d'handbol de la UE Sant Cugat vol ser amfitriona de la fase d'ascens. Plana 25

I Antoni Paredes L'exentrenador del PH Sant Cugat, a c a b a t de d e s patxar fa dues setmanes, assegura que no s'esperava que l'acomiadessin, perquè la directiva li havia dit la setmana abans que «confiava» en ell. Parades diu que no li importa «el que es diu a la graderia». Plana 21

I Apunts Més de 300 persones van participar en la festa de San Blas del Centro Castellano-Manchego. Plana 26 «La radiografia» repassa la història de l'entitat centenària Societat Coral La Lira. Planes 30 i 31

La restauració del campanar i la façana sud està gairebé acabada i ja s'han retirat les bastides. Foto: JA. MULA.

Finalitza la restauració de la façana sud i el campanar del Monestir B Sant Cugat.— Les bastides de la façana sud i del campanar del Monestir han estat retirades en els últims dies després d'un any de formar part del paisatge: és el pri-

mer indici que les obres de la segona fase de la restauració del monument estan a punt d'acabar. L'únic que queda per ultimar en les dues pròximes setmanes és el drenatge subterrani que s'està construint

Divideixen Sant Cugat en dues zones per repartir els alumnes d'ESO als instituts • Sant Cugat.— El criteri geogràfic serà el factor principal en la distribució dels alumnes que ara fan sisè i que el curs que ve s'han d'incorporar a l'ensenyament secundari obligatori (ESO). Així ho va comunicar el delegat territorial, Ramon Farré, en l'últim consell municipal d'ensenyament. Els escolars de les Planes, la Floresta

i Valldoreix hauran d'anar a l'institut Arnau Cadell. Els del centre i Mira-sol s'adscriuran a l'Angeleta Farré i al Leonardo da Vinci. Si hi ha centres que no poden absorbir la demanda, la redistribució es farà en funció de la proximitat del domicili de l'alumne i la resta dels criteris habituals. Plana 11 i Editorial, plana 16.

al costat del mur consolidat. Així acaba el que la Generalitat considera la restauració «urgent» del monument, però encara no hi ha pressupost assignat per començar a treballar a la nau central. Plana 15.

L'EMD i l'Ajuntament aconsegueixen dissenyar un acord econòmic definitiu B Sant Cugat.— Segons el conveni —basat en el consens i la flexibilitat— l'Ajuntament ha de transferir cada any a Valldoreix la part que li correspon dels impostos que es recapten a tot el municipi i l'EMD ha de pagar proporcionalment pels serveis dels quals es beneficia. D'aquesta manera, els responsables polítics de Sant Cugat

i Valldoreix aparquen el conveni que es va signar l'any 82 i que regulava les mateixes relacions de forma poc definida —la prova són cinc sentències judicials—. El nou acord vol ser el marc definitiu que eviti malentesos i recursos innecessaris per obrir un període de col·laboració entre les dues administracions. Plana 5


ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Una proposta per

divertir-se

amb la meteorologia

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «The Player», que es projecta en versió original el dissabte 10 de febrer a 2/4 d ' l de la nit.

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels f e n ò m e n s atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre 1 indispensables d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del llibre Quin temps fa? del meteoròleg Alfred Rodríguez J Picó. "~

Demana la targeta

Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

589 62 82

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica Severino Sortides a cavall cada dissabte i diumenge a partir de les 5h. on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82


3 » Divendres, 16 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT I PRESSUPOST MUNICIPAL 961

L'equip de govern es queda sol aprovant un pressupost «discret i sense sorpreses» En total, puja a 8.800 milions de pessetes CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— D'«ortodox, discret i sense sorpreses» va qualificar el tinent d'alcalde d'economia, Pasqual d'Ossó, el pressupost municipal per a l'any 96, que es va aprovar dimarts amb el vot contrari en bloc dels tres grups de l'oposició —el PSC, el PP i IC—. L'equip de govern destaca la contenció de la despesa i el manteniment de les inversions, mentre que l'oposició creu que aquests dos objectius, un cop vistos els números, són ficticis. El pressupost per a aquest any 96 respon a quatre tendències, segons va destacar dimarts el tinent d'alcalde d'Economia, en un ple extraordinari que va durar més de tres hores. La primera, la contenció de la despesa «sense reduir els serveis bàsics», tot i que, de fet, va reconèixer D'Ossó, aquesta pujarà d'un 6,7%. La segona, el manteniment de les inversions, que se situen, sense comptar les de l'empresa Promusa, en 858 milions de pessetes. La tercera és l'increment dels ingressos que recaptarà l'Ajuntament; i la quarta, l'amortització dels crèdits que té pendents l'administració local amb els bancs: aquest any es pagaran, per aquest concepte, 585 milions, dels quals la meitat es tornen a refinançar «aprofitant la tendència a la baixa dels tipus d'interès». Això significa que l'Ajuntament torna a endeutar-se per aquesta quantitat, però en condicions més favorables. El resultat d'aquests quatre objectius, segons D'Ossó, és que «comencem a estalviar significativament». Les explicacions inicials de D'Ossó no van modificar els arguments en contra dels grups de l'oposició. «Qualsevol valoració ha de tenir en compte que la

situació econòmica de l'Ajuntament és molt crítica», va recordar el portaveu d'IC, Francesc Godàs. La seva argumentació va girar entorn de tres punts. Primer, que per equilibrar el pressupost «hem de continuar vivint dels crèdits». Segon, que la inversió disminueix «però la maquinària necessària per dur-la a terme s'incrementa»: o sigui, que els costos de personal i manteniment de ciutat i els d'inversió creixen a un ritme inversament proporcional. I, tercer, que si es compleixen les previsions d'ingressos, l'«únic que aconseguirem amb aquest pressupost és no endeutar-nos encara més», en lloc d'avançar per compensar el dèficit i l'endeutament. «És l'agonia del malalt», va sentenciar Godàs. Pel portaveu del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, la contenció de la despesa que pregona l'equip de govern no és real: de fet, va recordar, la despesa puja, i si al final hi ha superàvit, és perquè a priori es calcula que els ingressos provinents d'impostos i taxes augmentaran. Després d'afirmar que, «si seguim a aquest ritme, trigarem vint anys a resoldre el dèficit», el popular va fer una proposta sorprenent: municipalitzar tots els serveis per es-

LES FRASES «És un pressupost ortodox, discret totes i en canvi els ingressos acaben i sense sorpreses. No podia ser quedant lluny del previst» m d'una altra manera, perquè és fruit «La situació econòmica és un xàfec del pla economicofinancer que gruixut (...) és difícil, complicada l'Ajuntament va aprovar el mes de i angoixant; no hem estat valents desembre» per dur a terme accions que resolguin la situació» «Complim quatre objectius: contenció de la despesa, ÀNGEL CASAS, portaveu del PSC manteniment de les inversions, « • • increment dels ingressos i «Li recordo, Sr. Casas, que l'any amortització dels crèdits» 87 ens vam trobar quatre anys PASQUAL D'OSSÓ, tinent d'alcalde pendents de pagament a proveïdors d'Economia (...) Els socialistes van deixar un nivell d'endeutament per sobre del «Es un pressupost realista i auster, 34%. Nosaltres, per sort, encara pensat no per lluïment sinó amb no hem arribat a aquests nivells, vista a les necessitats del municiph tot i que ens hem hagut d'endeutar JAUME BUSQUETS, tinent perquè calien infraestructures». d'alcalde d'ERC JOAN AYMERICH, alcalde de Sant Cugat • • •

«Sembla quefer un pressupost sigui un joc de números i prou (...) Per «La despesa puja per sobre de l'experiència de pressupostos l'IPQper tant, no hi ha contenció, anteriors sabem que, normalment, com diu l'equip de govern, sinó les despeses es compleixen quasi augment de la recaptació fiscal»

La discussió sobre els pressupostos del ple extraordinari de dimarts es va allargar més de tres hores. Foto: JA. MULA. talviar l'IVA que cobren les empreses privades que tenen encarregat, per exemple, el servei de recollida d'escombraries. Àngel Casas, pel PSC, va destacar dos punts: primer, i a partir d'experiències anteriors, que l'Ajuntament mai no acaba de recaptar els diners que preveu i, que, per tant, el superàvit de 450 milions que es calcula sobre el paper es convertirà en dèficit a final d'any. «Sembla que fer el pressupost sigui un joc de números i prou.» L'estalvi que s'ha previst, per exemple, en consum energètic no és més, segons Casas, que «fer números a la baixa que no es corresponen amb la realitat». El socialista va definir la situació econòmica de l'Ajuntament com a «xàfec gruixut» i va

acabar dient que «no hem estat valents per dur a terme accions que resolguin aquesta situació». L'alcalde, Joan Aymerich, li va recordar que l'any 87, quan CiU va succeir el PSC en el govern de la ciutat, «es devien quatre

anys als proveïdors» i que l'endeutament estava per sobre del 30%. Casas va amenaçar l'alcalde que, si tornava a utilitzar aquest argument, llegiria al ple una auditoria completa sobre la gestió de l'etapa socialista.

LLEGIR ÉS IMPORTANT Un retaule amb flauta i amb aniversari

Enguany, en el mes de setembre, s'acomplirà el setè aniversari del Centre d'Estudis Àgora de Sant Cugat del Vallès. Així, doncs, amb el sa i joliu propòsit de celebrar-ho, dins del programa del Centre, el nom del qual ja ho deixa tot ben clar: "COMPARTIM ESCOLA!", on hi convergeixen moltes activitats tant pedagògiques com esportives o «Amb el ritme que portem, trigarem lúdiques, hem endagat un nou projecte. I si "compartir" és "fer a vint anys a saldar el dèficit» mans, dividir (una cosa) donant-ne RAMON GASPAR DE part a d'altres, prenent cadascú la VALENZUELA, portaveu PP seva part", cal doncs, la participa• • a ció de tothom. Ve-t'ho aquí que (amb l'anim ardent i amb lloable «Hi ha un cert esforç d'adaptar-se entusiasme) pares, professors i a la realitat, però és un pressupost alumnes, decidiren -ja fa tempsdur a terme una tasca conjunta, una numantíala defensiva (...) Hem experiència teatral (potser la llavor de continuar vivint deh crèdits per per d'altres ocasions o empreses) equilibrar el pressupost» que els ha portat fins avui, no pocs • embolics i molta feina. Han estat hores i hores de dedica«Disminueix la inversió, però per ció que ben aviat donaran els seus contra s'incrementa la maquinària fruits. Varen triar per l'avinentesa per poder executar-la» una obra rellevant en la dramatúrgia catalana. Es tracta d'EL FRANCESC GODÀS, portaveu d'IC RETAULE DEL FLAUTISTA, obra amb la qual el seu autor, Jordi Teixidor, guanyà el premi Josep M. de Segarra l'any 1968. Estrenada

per l'escena comercial el 1971, obtingué més de mil representacions consecutives. El "retaule" és una comèdia que manlleva procediments brechtians i d'altres que provenen de la sarsuela. Cal dir, però, que la versió que ens ofereix Robert Torres, director d'aquest muntatge, mostra una clara adaptació als registres musicals i dramàtics més recents. Es tracta, sens dubte, d'un retaule ben diferent al d'ara farà vint-i-cinc anys, però que pretén colpir, amb idèntica intensitat i encert, l'ànim de l'espectador, cercant-ne el seu beneplàcit i aprovació. A més, a hores d'ara podem avançar una notícia que, indubtablement, serà un al·licient més per a aquells que vulguin acudir el diumenge 17 de març, a les 19 h, a l'Auditori de Sant Cugat: la presència del propi autor, Jordi Teixidor, a l'estrena. VINGA DONCS!, engresqueuvos-hi puix que el preu és un factor més per fer-ho: 1.200 ptes. adults 800 ptes. nens fins a 10 anys Podreu adquirir les entrades a la Secretaria de la mateixa Escola Àgora a partir del proper dilluns 19 de febrer, o bé, si encara en queden, a l'Auditori santcugatenc el mateix dia de la representació. Us hi esperem a tots!

SEGURETAT Pre-escolar - EGB B U P - COU

Seguretat Electrònica

mm

Sant Cugat del Vallès, t r 589 17 99

ÀGORA miiiMLwenm

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86, 08190 Sant Cugat (Barcelona) j (davant de TVE-2) )


PUNT I SEGUIT

4

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

PRESSUPOST MUNICIPAL 961 Aquest és el primer pressupost on es comença a aplicar el pla economicofinancer que l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar definitivament a finals de l'any passat amb l'objectiu de compensar els desequilibris de la balança numèrica. En resum, en el pressupost per al 96 pugen les despeses per retribucions d e personal, baixen o es mantenen les de la resta d'àrees (incloses les inversions) i s'incrementen també els ingressos en concepte d'impostos directes, taxes i preus públics.

L A

EI pressupost municipal: una interpretació

Bussejant en els números

• JORDI CASAS i ROCA

L'Ajuntament aplica el pla financer per aconseguir, sobre el paper, un superàvit de 450 milions (Ï·.LIAC'HRNADAS

• Sant Cugat.— La contenció en la despesa per aconseguir compensar, en els propers cinc anys, el greu desequilibri economicofinancer que pateix l'Ajuntament és l'objectiu —ja ho va ser de forma tímida l'any passat— que s'ha marcat l'equip de govern de CiU i ERC per a aquest any 96. De fet, aquest és el primer pressupost on teòricament s'han de plasmar els beneficis del pla que es va aprovar a finals de l'any passat. Amb aquest objectiu, els comptes deixen un superàvit de 450 milions: o sigui, que, sobre el paper, l'Ajuntament no té intenció de gastar tot el que ingressi —8.800 milions de pessetes— per poder així estalviar. Un estalvi, però, que en realitat es queda reduit a 200 milions. El que és més important, però, és discernir a quines àrees afecta aquesta contenció en la despesa i com s'aconsegueix aquest estalvi.

PREVISIÓ D'INGRESSOS I DESPESES DE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT PER L'ANY 96 INGRESSOS

• El rànquing Urbanisme, Cultura i Joventut, i Serveis Urbans (o sigui, manteniment de serveis. equipaments i parcs) són les àrees més afectades per la contenció en la despesa, tot i que aquesta darrera continua sent una de les que tenen més pressupost. Economia creix, bàsicament perquè és on van a parar els préstecs bancaris que es destinaran a pagar proveïdors, fer alguna inversió i compensar el dèficit.

6*79.000.000 Impostos directes (IBI, IAE, impost de vehicles 2.710 mlions

Altres

Venda de patrimoni Impostos Indirectes (impost de construccjól 7e0mMon» ^ ^

-fjjfwMoC» Préstecs MSmMons

Taxes, preus públics i contribucions especials

Transferències Estat, Generalitat, Diputació^ 1.031 müiorw

DESPESES

MBffiMons

TOTAL:

Retribucions personal 1.8& nilons Compra béns i serveis 1.633 mions

Inversions B50mMons

Interessos i amortitzacions préstecs 1.334 mHon«

PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'AJUNTAMENT CORRESPONENT A L'ANY 96 j D e s p e s Q a R Inversions I press. 96 I |

• Impostos i taxes Els impostos directes (o sigui, els que recapta i es queda l'Ajuntament) són la principal font d'ingressos. Gràcies a l'Impost de Béns Immobles (IBI), l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i el de vehicles, l'Ajuntament ingressarà a les seves arques 2.710 milions de pessetes. O dit d'una altra manera: un 40% dels seus ingressos. Taxes —entre elles la famosa de sanejament i tractament de residus—, preus públics i contribucions especials suposen un 14% més dels ingressos. L'Ajuntament confia en les subvencions i traspassos d'altres administracions públiques per acabar d'arrodonir l'increment en la recaptació prevista.

Total

I '"cremen! | respecte 95

GENERAL (Aportació municipal OAMCIC, Centre Cultural, policia...)

234

3

237

•*%:

SERVEIS PERSONALS

420

14

434

-12%

Cultura i Joventut

76

3

79

•'«•WH

Esports

59

Sanitat i Serveis Socials

50

* 6

63

236

0

Ensenyament SERVEIS URBANS (Manteniment, serveis, consum, parcs i jardins..

1.229

SERVEIS INTERNS (Informàtics, informació ciutadana, personal.

56

•-ÉÍ-

236

**mM

1.387 1.703

572

URBANISME

2.008

ECONOMIA

«41%

81

MEDI AMBIENT

+Í6%

DESCENTRALITZACIÓ 6.430

TOTAL PRESSUPOST AJUNTAMENT

• Valldoreix L'Ajuntament pagarà aquest any a l'Entitat Municipal Descentralitzada un 40% més que l'any passat en virtut del nou conveni econòmic que es va signar fa pocs dies. En total, la partida per a Valldoreix és de 400 milions, mentre que l'EMD paga només 106 milions a l'Ajuntament com a compensació pels serveis municipals que rep.

U2J

6430.000.000

Transferències organismes autònoms i EMD Valldoreix 965 milions

Sous i interessos Dels

8.350 milions de pessetes gastarà l'Ajuntament, un 25'r se'n va en sous de funcionaris, càrrecs de confiança, regidors i tinents d'alcalde —que des d'aquest mandat han vist quasi doblat el seu sou—. Sense comptar els organismes autònoms —que funcionen a part—, el capítol de personal puja a 1.600 milions. Per satisfer els interessos i l'amortització dels préstecs que té pendents l'Ajuntament s'hi destinen quasi 1.400 milions. Per tant, aquests dos conceptes s'emporten quasi el 50'; del pressupost i són els responsables que, tot i la contenció anunciada, la despesa pugi quasi un 7ri.

TOTAL:

CJR O N I C A

7.16*

ORGANISMES AUTÒNOMS I PATRONATS OAMCIC (Premsa i RSC) Organisme Autònom Centre Cultural Patronat Municipal Ensenyament PROMUSA TOTAL PRESSUPOST CONSOLIDAT (*) Aquests increments són aproximats perquè en l'anterior mandat Promoció del Treball i Medi Ambient estaven adscrits a àrees diferents de les actuals. Dades en milions de pessetes Gràfic: EL PUNT

TT

n pressupost és el que pressuposa que ingressarà

I I una institució. Per tant, no \.S és un estat de la situació financera, però ajuda a entendre-la. En aquest sentit, el pressupost de l'Ajuntament d'enguany ens dóna pistes per saber de quin mal economicofinancer hem de morir (és un dir). En primer lloc, un 24,5% dels ingressos ordinaris són absorbits per la càrrega financera. Mala cosa, encara que estiguem —per molt poc— per sota del sostre legal, ja que retalla el marge de maniobra de la despesa ordinària. A més, no tota és a causa de les inversions, hi ha molts interessos per crèdits de tresoreria i ajornament de pagaments a proveïdors. Ras i curt: la liquiditat de la tresoreria està sota mínims. Per què? La resposta cal buscar-la en el dèficit acumulat, el qual —a més de pressuposicions massa alegres d'ingressos— ve motivat per una baixa recaptació d'impostos, taxes i preus públics. Quin és el nivell actual? A tot estirar, no crec que superi el 15c/c de l'import girat. Qui està deixant de pagar? El petit propietari d'un pis, cotxe o comerç o el gran propietari (físic o jurídic) d'un...? Aquest, i crec no equivocar-me, és un dels grans reptes que hem de ser capaços de solucionar. A més, seguim endeutant-nos per poder fer alguna inversió, enguany en uns 300 milions més. Tot plegat, malgrat l'aportació de la venda de sòl públic i les contribucions especials, per assolir unes xifres molt per sota de la mitjana dels darrers 6/7 anys. EI problema més greu és que no som capaços d'estalviar. Ans al contrari, generem dèficit, encara que petit. Això ens obliga a seguir endeutant-nos per poder eixugar una part del dèficit acumulat. No estalviem malgrat haver reduït en termes reals les despeses destinades a fer i mantenir ciutat, a prestar serveis col·lectius i individuals, si ho voleu en altres paraules. Efectivament, la despesa ordinària —sense comptar la càrrega financera— augmenta en termes reals més de tres punts. La causa és l'augment del capítol 1, és a dir, personal, i la major part correspon a l'augment del cost de l'estructura política (per dir-ho de forma neutra). Ras i curt: la maquinària municipal és més cara, malgrat fer —en termes monetaris-— menys acció de govern. Si el fet d'estar fortament endeutats i no ser capaços d'estalviar indica que les nostres finances estan malaltes, el darrerament indicat ens diu que —a més— la malaltia és greu. Esclerosi múltiple? Potser.

El que entra i no entra en els 850 milions d'inversió ce • Des de l'Ajuntament es parla de 2.094 milions d'inversió, dels quals més de la meitat corresponen a l'empresa municipal Promusa. Dels 900 que queden, només 350 són d'aportació municipal: la resta s'ingressen gràcies a subvencions de la Generalitat i la Diputació —és el cas, per exemple, de la canalització de la

riera de Can Gatxet o de la de Sant Cugat entre Àngel Guimerà i Doctor Murillo— o per contribucions especials —la urbanització dels carrers Àvila i Jardí de Mira-sol, amb un pressupost total de 140 milions de pessetes—. El tinent d'alcalde d'Economia va assegurar dimarts, però, que aquestes inversions augmentaran quan es confirmi l'arribada de no-

ves subvencions. Dins aquest apartat, l'Ajuntament gastarà aquest any 15 milions en el pla d'obres a les escoles públiques i les bressol, 5 per millorar l'enllumenat de Mira-sol o 8 en el clavegueram de la Floresta. La compra de programes i material informàtic i de vehicles s'emporta 60 milions de pessetes. Es queda sense pressupost, de moment, la

urbanització dels carrers Alfons Sala, Sort i Sabadell, urbanitzacions que l'equip de govern ja va anunciar l'any passat. Les crítiques de l'oposició a la política d'inversions no van faltar: el PP va denunciar que només suposen un 4% del total del pressupost i IC va criticar que, per fer inversions, s'hauria de vendre sòl que és patrimoni del municipi.


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

5

POLÍTICA

El diàleg entre l'Ajuntament i FEMD es concreta en un nou conveni econòmic L'acord, basat en el consens i laflexibilitat,deixa enrera el conflictiu document del 82 CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— El mecanisme que hauria de regular les relacions econòmiques entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada és, en teoria, molt Feia catorze anys que l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix arrossegaven un conveni economicofinancer que en el seu moment no va preveure cap mecanisme que permetés actualitzar-lo progressivament i que, per aquest motiu, no s'adequava —i ho havien reconegut les dues parts— ni a les necessitats ni a la realitat del municipi. La signatura del nou acord, pactat fa pocs dies entre les dues administracions, pretén ser el punt i final d'un llarg rosari de malentesos amenitzats amb cinc sentències judicials, favorables, totes elles, a Valldoreix. El conveni economicofinancer del 96 se signa en una nova etapa en què CiU és la força majoritària tant a l'Ajuntament com a l'EMD i persegueix una ambició clara que el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, va definir dimarts en el ple extraordinari com a «vocació de perennitat». Per aquest motiu, el document és extremadament flexible i obert, parla més de conceptes que de xifres i percentatges, i utilitza repetides vegades la paraula «consens». En resum, el conveni estableix que l'Ajuntament retornarà a l'EMD els impostos que hagi recaptat i que corresponguin a Valldoreix. Es a dir, que a Valldoreix tornaran els milions que els seus veïns hagin pagat en concepte d'Impost de Béns Immobles (IBI), Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i Impost de Vehicles, entre d'altres. En el pressupost d'aquest any 96, aquesta quantitat es concreta provisionalment en 400 milions de pessetes que, segons diu el conveni, s'aniran pagant mensualment i regularitzant cada trimestre. Per la seva banda, l'EMD paga la part proporcional que li correspon pels serveis obligatoris que l'Ajuntament presta de forma indiscriminada a tot el municipi: és el cas de l'escorxador, els mercats, la biblioteca, la policia local o la recollida d'escombraries. Aquesta part proporcional, però, no es concreta en cap percentatge, però es calcula, segons els pressupostos, en 106 milions. També s'haurà de «consensuar» quant haurà d'aportar Valldoreix per a

simple: l'Ajuntament ha de transferir cada any a Valldoreix la part que li correspon dels impostos que es recapten a tot el municipi; per la seva banda, l'EMD ha de pagar proporcionalment pels serveis dels quals es be-

neficia. Un conveni, signat l'any 82, regulava fins ara aquestes relacions sense gaire èxit (cinc sentències judicials ho demostren); un nou acord signat fa pocs dies vol ser el marc definitiu que eviti malentesos i recursos.

K

La presidència de Jaume Sanmartí (CiU) a Valldoreix ha facilitat la signatura del conveni. Foto: J.A.M. les escoles de música i d'arts i oficis. En el cas de Ràdio Sant Cugat i del Centre Cultural, considerat serveis voluntaris, l'aportació de l'EMD queda en suspens amb l'objectiu de «no ofegar-la econòmicament», segons l'alcalde, Joan Aymerich. Per evitar el que va passar amb el conveni del 82, signat durant el govern socialista que encapçalava Àngel Casas, el nou document estableix que les dues administracions acordaran pactes cada dos anys que serviran per concretar aquests pagaments. D'aquesta forma, les xifres es podran anar actualitzant en funció de l'evolució, per exemple, del cens d'habitants, i s'evitaran, en principi, desacords. Tot i això, el conveni especifica les possibles vies que es podrien seguir si sorgís algun conflicte.

Una abstenció inesperada c.c.

I El nou conveni no ha aconseguit, com s'esperava, la unanimitat de tots els grups polítics. El tinent d'alcalde d'Economia defensa que l'acord és adaptable a les lleis i marca «una vigència i una via de resolució de conflictes». El portaveu d'IC, Francesc Godàs, coincideix amb l'equip de govern que el nou conveni «és correcte i millor que el del 82», però va denunciar dimarts que l'oposició «no ha participat en la seva elaboració» i que, per tant, li manca institucionalitat. A més, va recordar, amb aquest acord Valldoreix «es queda amb tots els seus impostos; no hi ha una corresponsabilització fiscal ni una redistribució territorial de la

despesa». El portaveu del grup d'IC, que es va abstenir en la votació del conveni, va advertir finalment que «s'exclou Valldoreix en el finançament dels equipaments municipals». També es va abstenir el PSÇ, perquè, segons el seu portaveu, Àngel Casas, «calia la participació de totes les forces polítiques» i perquè la fórmula que proposa el nou conveni és massa oberta i elàstica. Aymerich va recordar que, perquè el conveni duri, «no es podia entrar en tants detalls», va defensar que aquest acord «és molt millor que el del 82» i va acusar l'oposició d'abstenir-se «per motius de forma, i no de fons». El PP va ser l'únic grup de l'oposició que hi va votar a favor.

Un reglament estatal obliga a desconnectar de la Policia Local 170 alarmes privades SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Una encesa d'espelmes que formaran la paraula abharmantó iniciarà demà al vespre la campanya de Mans Unides, que aquest any s'ha proposat recaptar més de 5 milions de pessetes per rehabilitar i ampliar una escola a l'índia. El grup local de l'ONG ha triat aquest terme per a l'encesa perquè és la paraula índia que més s'aproxima al concepte gràcies, tot i que no és una traducció exacta, ja que «allà l'agraïment s'expressa amb un gest amb el cap», segons ha explicat la coordinadora de Mans Unides Sant Cugat, Maria Àngels Huguet. L'encesa començarà a les 6 de la tarda a la plaça dels Quatre Cantons, però durant tot el dia els joves del grup aniran venent els tiquets de 200 pessetes que, en el moment de l'encesa, es podran canviar per una espelma. Així començaran els actes al carrer de la campanya de 1996, encara que fa quinze dies ja es va fer la recaptació a les esglésies. A més, el grup de joves de la parròquia ha fet aquesta setmana un donatiu de 50.000 pessetes per al projecte de l'índia: els diners procedeixen del que van recollir per Nadal amb les representacions dels Pastorets. / S.B.

El curs per a diabètics continua amb els problemes dels ulls

SEGURETAT CIUTADANA

• Sant Cugat— Uns 170 establiments i domicilis particulars de Sant Cugat han hagut de desconnectar la seva alarma de la central receptora d'avisos de la Policia Local en les últimes setmanes. El nou reglament de la llei de seguretat privada, aprovat al desembre de 1994, no permet que els senyals de les alarmes privades es rebin en centraletes públiques, i el termini per aplicar-lo acabava el 31 de gener. Així s'ha eliminat, per tant, el servei que oferia l'Ajuntament sense cap càrrec per a l'usuari —excepte el de pagar

Mans Unides comença la campanya amb una encesa d'espelmes

la connexió a la central— aprofitant la instal·lació municipal pensada per controlar els edificis de titularitat pública. Els propietaris d'alarmes han hagut de connectar el seu sistema a una central privada —amb el pagament d'una quota anual— o renunciar al servei. Però Jordi Simó, director de l'empresa de seguretat Aux-Vyd —que explotava les connexions i el manteniment de la central de la policia municipal— assegura que «el canvi redunda en un servei millor». Aux-Vyd comparteix amb altres empreses una central receptora

de Barcelona, on ha ofert de connectar-s'hi als antics usuaris de la centraleta municipal. Simó admet que l'anul·lació del sistema que avisava directament la policia «pot retardar l'actuació dels agents, però només uns segons». «A més —afegeix— la tecnologia de les empreses privades de seguretat permet filtrar les falses alarmes, amb la qual cosa el servei de la policia guanya eficàcia.» Regulació estricta Encara que no vol «opinar sobre la llei», Simó ha explicat també que el nou reglament estableix

un sistema més equitatiu socialment, ja que «només paga el servei qui l'utilitza, i no la totalitat dels ciutadans». Però, al marge de la utilització de les alarmes, Simó considera que «la regulació que finalment s'ha fet en el sector era molt necessària». Amb el nou reglament, «l'activitat de les empreses privades de seguretat queda controlada estrictament», segons Simó, i també se'ls exigeix un grau mínim d'eficàcia. A canvi, el reglament reordena el mercat per evitar «el que podria arribar a ser competència de l'administració pública».

• Sant Cugat.— L'oftalmòleg i professor de la Universitat Central de Barcelona Josep Ramon Fontenla explicarà com podria afectar el sistema ocular una diabetis mal controlada, en la xerrada del segon cicle d'informació per a afectats que organitza ADIVA. El doctor Fontenla aconsellarà sobre com prevenir i tractar les conseqüències de la malaltia en la vista. El curs de conferències està destinat als diabètics, familiars i persones de l'entorn, per informar-los i aconsellar-los sobre els problemes que afecten els malalts. L'objectiu d'aquestes xerrades és educar les persones per millorar la qualitat de vida de tots els diabètics. El segon cicle de xerrades per a diabètics i familiars continuarà dimecres vinent, dia 21 de febrer, a les set de la tarda a la Casa de Cultura. /À.C.

La biblioteca municipal obre també els dilluns ala tarda • Sant Cugat.— La biblioteca del Mil·lenari ha ampliat l'horari d'atenció a l'usuari i ofereix el servei de préstec del fons també els dilluns a la tarda des d'aquesta setmana. Així, els usuaris poden treure llibres i els altres documents que s'inclouen en el servei de préstec de dilluns a divendres, des de les quatre de la tarda fins a dos quarts de nou del vespre. Al matí, la biblioteca està oberta de dimarts a divendres, d'onze a dues. Els dissabtes també hi ha servei de préstec, i la biblioteca s'obre de deu del matí a dues de la tarda. Fins ara, aquest equipament municipal tancava el dilluns, i des del dia 12 ha ampliat l'horari./À.C.

3413Q/0G063

Extintors

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 9 9


6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

L' E N Q U E S T A • El servei municipal d'autobusos VOSTÈ FA SERVIR ELS AUTOBUSOS MUNICIPALS?

Gemma Gómez 16 anys Estudiant • «L'autobús, l'agafo de tant en tant, sobretot la línia 2 per anar a Chic. Crec que està bé, però fa massa volta.»

Els santcugatencs que hem entrevistat consideren que, en general, el servei municipal d'autobusos funciona bé. El cert, però, és que molts no el fan servir habitualment i alguns agafen l'autobús de tant en tant. Però, per desplaçar-se per Sant Cugat, s'estimen més anar a peu o agafar el propi vehicle. L'ús del servei municipal d'autobusos s'ha incrementat de 24.000 usuaris l'any 1995 en relació amb el del 1994, i la línia que més es fa servir és la número 1, que va a Mira-sol.

Ester Garcia 19 anys Estudiant • «La veritat és que per Sant Cugat els utilitzo molt poc, sempre vaig caminant.»

L'enquesta ha estat feta per Àngels Castuera a la 1 del migdia a la plaça Doctor Galtes •'vï

rai Ama Luque

Chauffoureaux

Horanto

16 anys Estudiant

52 anys Administratiu

40 anys Mestressa de casa

52 anys Mestressa de casa

24 anys Comercial

20 anys Estudtent

• «Jo agafo la Unia 2 perquè a vegades vaig a la discoteca Chic amb l'autobús. Penso que haurien d'escurçar el recorregut. Per moure'm per la ciutat no el faig servir.»

• «Jo no tinc el gust d'haver-los fet servir, però crec que funcionen bé. Ara m'ha arribat a casa et carnet per poder viatjar sense haver de

• «No ets faig servir mai, aquí, a Sant Cugat Per què, si caminar per aquesta ciutat és tan maco?»

• «Per moure's per dins Sant Cugat tampoc no cal agafar l'autobús, i per sortir fora hi ha els ferrocarrils o ei cotxe.»

• «Jo no he fet servir mai el servei cf autobusos municipals, però tinc entès que no funcionen matament»

• «Visc a Sant Cugat temporalment, perquè estic en una residència d'estudiants. Per cert, que podrien apropar un autobús a la residència, perquè tomba tot just a la rambla RibataBada.»

Dolores Jiménez

Isabel Sanchez

Luisa BarraJdJ

Gemma Vert

39 anys Mestressa de casa

28 anys Tècnica de turisme

25 anys Trebafia en una galeria d'art

• «Jo no els utilitzo. Sé que passen molt ràpid pel davant de casa meva, però res més.»

• «La veritat és que els faig servir molt poc, i a Sant Cugat mai. Jo visc a VaJdoreix, i per venir aqui faig servir niés les cames o et tren. Les poques vegades que n'agafo r » arriben tard i estan nets.»

• «No agafo ets autobusos perquè ara tinc cotxe. Quan no en tenia, els feia ssttfc l crec que al centre van bé, però si vius als estrictes va molt malament que passin cadartora.»

73 anys Cuinera jubilada • «Jo trobo que estan molt bé, els autobusos. Els faig servir de tant en tant, no sempre. A vegades vénen una m k a retardadets, però s i a de tenir padènda, perquèfepar culpa del trànsit»

50 anys Mestressa de • «A mi no em sembla que funcionin gaire bé, perquè hi ha senyores que van al mercat I si fan cinc minuts tard rautobús notosespera i s'han d'esperar mitja hora per anar a taROfestaoaVaUoreix.»

i*.-

S*

Mg 19 anys Estudtent • «Jo, per moure'm per Sant Cugat, no faig servir rautobús. És un servei poc conegut»


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

7

CONFERÈNCIES

IMMIGRACI o-

Les excavacions arqueològiques al Vallès no estan sistematitzades

Vallès sense Fronteres rep amb eseeptieisme el nou reglament d'estrangeria

Dos historiadors del GEL ho van assegurar al cicle Aula Cultural motiu, les troballes s'han fet de forma aïllada i costa establir-hi les relacions. Els dos investigadors van participar dimarts a la segona xerrada que el Grup d'Estudis Locals organitza amb col·laboració del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb l'objectiu d'explicar i difondre la història del municipi.

A.C

M Sant Cugat.— Els historiadors i membres del Grup d'Estudis Locals (GEL) Antoni Bardavio i Jordi Agueto, van destacar que no hi ha hagut un procés rigorós i sistemàtic d'estudi paleontològic a la comarca del Vallès Occidental, i per aquest La manca d'una sistematització en la investigació arqueològica de la comarca del Vallès Occidental, té com a conseqüència que la vida dels primers pobladors de l'àrea sigui una gran incògnita. Aquesta és la conclusió que van destacar els dos historiadors a la xerrada sobre «els nostres temps més llunyans» que van fer a la sessió del cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc, dimarts passat. Un dels dos participants a la conferència, Antoni Bardavio, va explicar aquest fet destacant que la majoria de les troballes arqueològiques i paleontològiques que s'han fet a la comarca són aïllades, no han seguit un procediment ordenat que permeti la seva classificació, i són fruit d'actuacions d'urgència, especialment quan a la comarca s'han hagut de fer infraestructures. Antonio Bardavio va fer un repàs de les restes que s'han trobat al Vallès Occidental des del paleolític fins a la cultura ibèrica, i va destacar el neolític com a un dels períodes millors representats a la comarca. Jaciments com la Cova del Frare, a Matadepera, són una bona mostra del testimoni que van deixar els avantpassats al Vallès. El neolític

Un dels moments de la conferència.Foto: J.A. MULA va desenvolupar la cultura dels sepulcres de fosses, molt típica de la comarca. Bardavio també va destacar la importància de les edats calcolítica i de bronze a la

nostra comarca. La Torre Negra, Can Fatjó dels Aurons, la Torre Blanca i Can Cabassa conserven mostres interessants de restes prehistòriques, ibèriques i romanes.

Critiquen la llei orgànica que desenvolupa SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres ha rebut amb escepticisme el nou reglament de la llei d'estrangeria aprovat fa dues setmanes pel Consell de Ministres. Segons l'advocada de l'associació, Marisol Batalla, «hi ha avenços importants cap a la normalització de la vida dels immigrants, sobretot en l'àmbit del treball». En canvi, Batalla assegura que el nou reglament —que substitueix el del 1986—continua sent «molt dur» pel que fa als controls d'entrada, com a resultat del tractat de Maastricht i els acords de Shengeng, «que reforcen les fronteres extracomunitàries». Les associacions d'immigrants consideren que el «problema de fons és encara la mateixa llei orgànica d'estrangeria, en què l'expulsió és l'element bàsic sancionador». Per canviar aquesta orientació, no n'hi ha prou amb un nou reglament, segons Batalla, sinó que caldria «la voluntat política de tots els partits representats al Parlament espanyol per canviar la llei i la seva filosofia». Tanmateix, Vallès sense Fronteres reconeix com a vàlids, «si s'apliquen bé», alguns aspectes del nou reglament, com la creació del permís de residència permanent per als immigrants que faci 6 anys o més que resideixen a l'Estat Espanyol en situació de

legalitat. A partir d'ara, aquests immigrants no podran ser expulsats encara que es quedin sense contracte laboral durant més de 6 mesos a l'any. Batalla destaca també l'avenç que representa el fet que, en el procés de reagrupament familiar, la persona que arriba reclamada per un familiar obtingui un permís de residència independent. «Això —matisa l'advocada— és molt important per a les dones, ja que hi ha molts casos de maltractaments en què el divorci era impossible perquè l'esposa depenia del permís del cònjuge». Un altre dels avantatges del nou reglament és el termini addicional de 4 mesos que es donarà per regularitzar situacions d'il·legalitat: aquest punt afecta els immigrants que han de renovar el permís de residència i treball i no han cotitzat els 6 mesos que es requereixen.

34139/06062

AUX VYD S A

Portes Blindades

-•?•*;-

ltural 4M CIC ció Privada

Nova Escola THAU a SifNT CUGAT Educafció basada en els principi de: ; .Catalanitat /Pedagogia activa HumÉpsme cristià d'obertura curs 1996-9H ' ^:\\^P3,P-4,P-5(3,4i5anys)' MT-' ' Xf£ Primària (de 6a 12 anys) '• ndària (de 12 a 16 anys) aplicació de la reforma edua $**&>¥*

«.'«CJ

4 K\ »>

Les obres

' T „ * *** ',

tracció de l'escola

** r-

Reunió i

i*' #a

ativa per #|s pare Dia 21 de febrer a les 8 de la tarda al C/ Martorell, 14 - sàiNT CU

' Per a més infaGaèçió —atei«!ó todivid^Iitzada—

. „ ; , „ . . . , : •>'••;• 4".

i** »•£:• " -u

*

•ï.

589 8 1 0 8

1P

{ - ,mhxb$ 1 dijous,"df ?del matí a 8 de b£isà&

ï. *. i.,.. • i*••i&wansi anflieores, cu» y uei matí a 5 ífe ran -

. ^r.. . * -ri -i •ta#tiiwnditt, de" 9 del matí a 2 de la triK^vS: .•ni'

WT\

Sant Cugat del Vallès, v

Iff^vT

titució

|

SEGURETAT

5 8 9 1 7 99


8

PU1NT I S E G U I T

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

POLÍTICA

ENSENYAMENT

L'homologació necessària \

L'Angeleta Farré organitza unes jornades sobre la diversitat

0

Els alumnes reflexionaran a partir de tallers, xerrades i pel·lícules

JOAN RECASENS

ÀNGELS CASTUERA

El president de la secció local d'Unió Democràtica de Catalunya i tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, descriu el que considera distàncies insalvables e n t r e el seu partit i el Partit Popular.

E

l Partit Popular espanyol, de confiar a un estament major arrossegant complexos hiso superior allò que puguin reatòrics, ha buscat desespelitzar els més inferiors. Allò que radament una homologació pels seus mitjans poden fer efiinternacional que li donés, d'una caçment els municipis o d'altres banda, pedigrí democràtic i, de organismes no ho ha de fer l'Estat. l'altra, entrada a determinats fòNi ha d'absorbir l'ajuntament rums internacionals. A alguns miaquelles activitats que al municipi litants d'Unió Democràtica de Carealitzen les associacions d'iniciatalunya no ens importaria gens, tiva ciutadana: culturals, esporal contrari, que aquesta conversió tives, etc... Ni l'organització sindel PP en partit de centre i realdical o professional és funció de ment democratacristià fos real, l'Estat, que ha de ser l'expressió però molt em temo que això no lliure dels treballadors, que s'aés així. grupen per a la defensa dels seus interessos; i així mateix, Rafael Caldera les professions liberals —que va ser president «A alguns i els empresaris. I ende Veneçuela—, autor militants d'UDC cara la família compleix del llibre Especificidad de la democràcia cris- no ens importaria una missió que ha de poder desenvolupar tiana, afirma: «Els nosgens que la sens la intromissió potres partits són partits nacionals, que tenen conversió del PP lítica. una idea essencial de Aquestes comunitats la comunitat nacional. en partit de centre —la família, el muniCada comunitat nacio- i democratacristià cipi, la nació...— són nal té unes caracterísd'ordre natural, antetiques pròpies i el seu fos real, però molt riors a l'organització dret a l'autodetermi- em temo que això estatal i responen a nació. Per a nosaltres, l'instint de sociabilitat no és així.» l'autodeterminació no de l'home, que les ha • o és una paraula buida, creades per complir uns ni el resultat d'una evifins específics. dència o compromís, sinó el fruit Estaria el Partit Popular d'ade la nostra convicció que la nació, cord amb la filosofia d'aquesta com a grup social, com a desenargumentació? volupament natural de la tendènÉs molt probable que aquestes cia social de l'home, té uns drets preguntes no puguin ser contesimmanents l'existència dels quals tades afirmativament. Si això fos no depèn que acumuli en les seves així, per què ens volem enganyar, mans un major o menor poder fins i tot en això? És possible polític, o econòmic, o militar, sinó ser conservador, liberal i demoque realment correspongui a una cratacristià alhora? Qualsevol voluntat nacional». persona amb dos dits de front trobarà la resposta de forma imEstaria el Partit Popular d'amediata: no. cord amb això? El principi de subsidiarietat formulat d'aquesta manera: no s'han J.R. és president local d'UDC

Les activitats s'han distribuït al llarg dels dos dies en diferents horaris de matí i tarda. Segons els responsables de les jornades, els objectius són «transmetre a l'alumnat la idea que la diversitat en els seus diferents aspectes, biològic, humà, cultural, lluny d'ésser una amenaça per a la nostra identitat, és una riquesa o una possibilitat de creixement». Amb aquestes activitats, que acaben avui, es vol donar a entendre que s'ha de conjuminar «la pròpia identitat, individual i col·lectiva, amb l'obertura d'un món divers

amb l'objectiu de conscienciar els estudiants de secundària. Els alumnes participen en diferents activitats: projecció de pel·lícules, xerrades i tallers que, sota el lema de El plaer de la diversitat, apropen els joves a altres cultures. Les jornades, en les quals col·laboren diferents entitats, acabaran avui.

i plural». Les jornades culturals van començar ahir amb una gimcana per als alumnes de primer, i els de segon van passar tot el matí fent tallers. Diferents entitats, com ara SOS Racisme o Vallès sense Fronteres, han participat en aquestes jornades. Un dels tallers més interessants, que es repetirà avui, és el de la simulació de minusvalideses. En aquesta activitat, els participants es posen per una estona en la situació habitual d'un minusvàlid, i mengen o es desplacen com ho faria una persona en aquestes con-

dicions, per entendre millor els problemes que tenen i com han de superar-los. Un altre taller que es farà avui, a partir de les nou, tractarà dels trets característics de diferents cultures: la gitana, la magribina, l'africana i la sud-americana. També se n'han fet de jocs de rol, de pastisseria magribina i de les diferents llengües del món. Els alumnes han vist pel·lícules en les quals es plantegen problemes sobre la diversitat. Després dels tallers, els alumnes debaten les seves conclusions en col·loquis.

ENSENYAMENT

Juan Antonio San Epifanio, Epi, va conversar amb alumnes d'Àgora en una visita recent al centre. Foto: ÀGORA.

Epi visita l'escola Àgora quan el centre s'acosta al 7è aniversari de la seva creació

ESCOLR DWFORrtRTiCR SfílITCUGfíT

ELS 4 CANTONS

<:I:NTRF. OESirms ADMINISTRATIUS AMB MÉS EXPERIÈNCIA I>E SANT CUGAT INFORMA DELS SEUS CURSOS: • WINDOWS 95 WORD. WORDPERFECT, EXCEL I ACCESS • COMPTABILITAT AMB APLICACIÓ INFORMÀTICA • COMPTABILITAT I NÒMINES AMB APLICACIÓ INFORMÀTICA . MECANOGRAFIA,

• Sant Cugat.— Els valors com la tolerància, la solidaritat i el respecte per les altres cultures també s'han d'ensenyar a l'escola, però no sempre s'expliquen als llibres de text. L'institut Angeleta Farré ha organitzat unes jornades, que van començar ahir,

UnonMnador per ilumne Centre cotlaborador del "Departament je 1 Generalitat de Catalunya' Centre adscnt al Servei Cataia je Ce1

I Sant Cugat.— L'exjugador de bàsquet del FC Barcelona Juan Antonio San Epifanio, Epi, va ser a l'escola Àgora per oferir una xerrada en les activitats extraescolars que el centre programa regularment. L'objectiu d'aquestes

conferències, que Àgora organitza sovint amb figures del món de l'esport i la cultura, és apropar als alumnes l'exemple d'una persona que ha triomfat amb el seu esforç. L'estada d'Epi s'ha produït justament l'any en què Àgora celebrarà el setè aniversari de la

creació del centre. En aquests moments, alumnes i professors estan preparant una representació d'El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, al Teatre auditori el 17 de març, a les 7 de la tarda. Les entrades es venen a la mateixa escola.

Cl Rius i Taulet, 6 I r Tel 675 16 04 Fax 674 02 97 , 08190 Sant Cugal oel Vallés

ECONOMIA IMPORTANT EMPRESA DE SERVEIS D'ÀMBIT NACIONAL, VOL INCORPORAR AL SEU CENTRE DE TREBALL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, UN:

ENCARREGAT DE MAGATZEM

Hewlett Packard registra vendes per valor d'uns 100.000 milions de pessetes al 95 CM.

REQUISITS: - Edat de 23 a 30 anys - FP 2on grau - Coneixement d'informàtica a nivell d'usuari. - Es valorarà experiència, però no és imprescindible. - Carnet de conduir. - Lliure del Servei Militar. - Preferentment amb residència propera al lloc de treball. Interessats enviar currículum vitae i fotografia a l'apartat de correus, núm. 6 de Sant Cugat del Vallès, 08190

H Sant Cugat.— L ' e m p r e s a nord-americana amb seu a Sant Cugat Hewlett Packard ha tancat l'exercici del 1995 amb beneficis clars. HP va tancar les vendes a l'exterior amb una facturació propera als 100.000 milions de pessetes (99.958 milions). L'empresa, però, preveu continuar creixent en el mercat exterior ha anunciat la seva intenció d'arribar als 124.000 milions de pessetes de facturació durant el 1996. Amb els resultats obinguts en el darrer any per HP, la multinacional

nord-americana se situa per sobre d'IBM, que havia estat líder internacional fins al 1993. De fet, les vendes de Hewlett Packard a l'exterior durant el 95 han superat 2,2 vegades les vendes que ha fet IBM Espanya al mercat internacional. Amb aquestes xifres, la seu d'HP a Barcelona —Sant Cugat— esdevé una de les plantes més importants de l'empresa. La planta de Sant Cugat dissenya, fabrica i exporta per a tot el món impressores d'injecció de tinta de gran format, utilitzades en el sector d'arts gràfiques.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT

9

I CAMPANYA ELECTORAL I

Pilar Rahola, al costat de Jaume Busquets durant el sopar. Foto: J.A. MULA.

Rahola anuncia que ERC té «moltes possibilitats» d'obtenir dos diputats al Congrés Va assistir a un sopar de militants locals SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— ERC podria tenir a partir del 3 de març «dos diputats per Barcelona i, fins i tot, un per Tarragona». Aquesta és la hipòtesi amb què treballa la cap de llista per Barcelona d'ERC a les pròximes eleccions generals. Segons Rahola, «amb les prospeccions actuals i si no quedés encara la campanya per davant», el partit tindria «assegurats» els dos diputats de Barcelona. Després de la dimensió pública i política que Rahola està convençuda d'haver aconseguit per a ERC ella sola, la fins ara única diputada de la formació a Madrid creu que les eleccions atorgaran 2 escons al Bloque Nacionalista Galego i 1 a Eusko Alkartasuna. Sumats als dos d'ERC, aquests escons permetran formar «grup

propi» als representants de les «nacions històriques». Rahola va exposar aquesta teoria dimarts, en un sopar de militants i simpatitzants de Sant Cugat. Entre els assistents, hi havia tinent d'alcalde de Medi Ambient per ERC, Jaume Busquets. Els dos van recomanar als militants que mantinguin «la moral alta» perquè són «un partit amb una base d'electors consolidada i en ascens». Per això, Rahola, que dimecres va visitar la factoria que la multinacional japonesa Sharp té a Sant Cugat, els va demanar que vagin a buscar el vot «sense complexos». La cap de llista per Barcelona creu que el militant d'ERC ha de dir al votant de CiU: «Si vols compromís, no busquis el pont que representa Pujol i vés directament a ERC.»

Sota el lema El més positiu per a Catalunya, el sopar de dimecres va aplegar prop de 200 militants. Foto: J-A.M.

«Si el PP perd les eleccions, es produirà una catarsi al si de la dreta» Segons Narcís Serra, a Catalunya li convé un govern del PSOE CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El candidat socialista Narcís Serra creu que si el PP perd aquestes eleccions es produirà una «catarsi» que possibilitarà el sorgiment d'una dreta «madura», lliure de «tics autoritaris» i de líders com José Maria Aznar i Francisco Àlvarez Serra va assegurar que creu en l'alternança de partits com a una forma «sana» d'enfortir la democràcia. Però, per contra, el dirigent socialista creu que cal que el PP perdi les eleccions del 3 de març perquè es produeixi una «catarsi» al si de la dreta espanyola. Una dreta que, segons Sena, s'ha d'alliberar «d'alguns personatges com Àlvarez Cascos —portaveu dels populars— que no poden governar aquest país i que es mouen al voltant d'un líder sense idees pròpies, que és José Maria Aznar». El candidat del PSC-PSOE creu que la dreta espanyola és «immadura, manté els tics de l'au-

Cascos «que no poden governar aquest país». Serra va dir que els socialistes tenen «el vent a favor del que volen els catalans» davant de prop de 200 militants de Sant Cugat que van assistir dimecres a un sopar que es va convertir en un homenatge a l'expresident del Tribunal Constitucional.

toritarisme i no ha assumit la realitat plurinacional de l'Estat». De fet, planteja la campanya com una dualitat entre un govern de dretes i un govern de «progrés i amb pes a Europa». I a Catalunya, segons Serra, li convé un executiu presidit per Felipe Gonzalez, qui va acceptar la candidatura «per treballar a fons en aquestes eleccions.» D'altra banda, l'exvicepresident del Govern està convençut que el PSC té «el vent a favor del que volen els catalans i del que convé a qualsevol país europeu en aquests moments històrics». I va posar com a exemple els efectes

Detinguts abans de cometre un robatori i un atracament

Fernàndez Díaz diu que el Partit Popular ha engegat la «turbocampanya»

• Sant Cugat.— Dos homes de 23 i 33 anys, de Sabadell i de Castellar respectivament, van ser detinguts per la policia local quan presumptament intentaven robar un cotxe, prop de l'Hospital General de Catalunya, divendres a la matinada. Una patrulla municipal els va enxampar in fraganti i els va aturar després d'una persecució. Un cop a la comissaria de la Policia Nacional, els detinguts van confessar que volien cometre un atracament i que el vehicle que intentaven robar era per a aquesta finalitat. També, segons la policia, es va escorcollar el cotxe amb què havien fugit i s'hi van trobar eines, una pistola i un passamuntanyes. / S.B.

Va participar en un acte preelectoral ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els dirigents del Partit Popular són conscients que les eleccions del dia 3 de març són molt importants per al seu partit i, per això, han engegat la precampanya «amb el turbo posat», tal com va reconèixer el candidat número dos a les llistes dels populars per Barcelona, Jordi Fernàndez Díaz, que dilluns va venir a Sant Cugat. El candidat popular va explicar les directrius de la política econòmica que el seu partit aplicarà «en el cas que la majoria de ciutadans dipositin la confiança en el nostre partit», va dir. Fernàndez Díaz va assegurar que el Partit Popular «té programa», i va ensenyar als militants i simpatitzants els dos models, l'ampliat i el reduït. «N'hi ha que, com que ja l'hem presentat, ara diuen que en tenim un d'ocult», va afegir. El candidat popular va remarcar que la prioritat del seu partit pel que fa a la política econòmica és «posar en marxa l'e-

conomia. La màxima prioritat d'aquest partit és posar fi a l'atur». Segons va explicar Fernàndez Díaz, l'economia a l'Estat Espanyol ha de créixer més d'un 3%, que és la xifra actual, si es volen assolir els nivells de convergència europeus. «Els recursos productius estan infravalorats», va dir. Per fer créixer l'economia, el Partit Popular proposa un pla integral de suport a les petites i mitjanes empreses, a les quals es mirarà de reduir els impostos. «Aquesta reforma fiscal significa que pagarem menys, però pagarem tots. La baixada es farà de manera intel·ligent, justa i progressiva.» El segon candidat del PP per Barcelona va assegurar durant la xerrada que el seu partit no pretén posar fi a l'estat del benestar, ni tampoc a l'estat de les autonomies, tot i que continuen defensant l'administració única com una de les solucions per reduir el dèficit, que, segons va explicar Fernàndez Díaz, arriba a 45 bilions de pessetes.

que han tingut governs conservadors com el de Margaret Thatcher a Gran Bretanya. En la mateixa línia, Serra va reclamar una Catalunya «que participi en la governabilitat de l'Estat.» Amb el lema El més positiu per a Catalunya, el sopar de dimecres va aplegar prop de 200 militants en un restaurant de Mira-sol. L'acte, que va presentar el primer secretari de l'agrupació local del PSC, Jordi Menéndez, es va convertir en un homenatge a l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomàs y Valiente, mort a trets per ETA el mateix dimecres al matí.

Extintors

Jorge Fernàndez Díaz va exposar la política econòmica que aplicaria el seu partit polític si guanyés les eleccions. Foto: J.A. MULA.

Sant Cugat del Vallès, w 589 17 99


PUNT I SEGUIT

10

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

L E S E M P R E S E S * Aux-Vyd SA., empresa de seguretat Jordi Simó és u n empresari molt exigent que fa d e u anys que proporciona seguretat als usuaris. E l fet d e garantir la seguretat dels clients requereix una rigorositat q u e ell d e m a n a e n tots els àmbits d e la seva empresa. Considera que vendre seguretat n o és vendre qualsevol cosa, i creu q u e els millors mètodes actuals són molt segurs, tot i q u e també reconeix que s'han de pefeccionar contínuament, porquè els professionals d e la delinqüència acaben aprenent a superar-los.

J O R D I SIMÓ.Director d'Aux-Vyd

«No hi ha mètodes de seguretat absolutament infal·libles» Jordi Simó va començar el seu negoci instal·lant sistemes de seguretat. La seva experiència ha convertit en un expert. Foto: J.A. MULA

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Es pot considerar Aux-Vyd una empresa pionera a Sant Cugat? —«Som possiblement la primera empresa de seguretat com a tal. Una empresa de seguretat, fins ara, tenia autorització del Ministeri de l'Interior per oferir alguns serveis. L'any 1992 es va aprovar la famosa llei de seguretat privada, que estreny una mica la cotilla de les empreses de seguretat, i l'activitat amb la qual han de treballar.» —Com han quedat determinades aquestes funcions? —«Les empreses de seguretat es divideixen en diferents tipus. N'hi ha que es dediquen exclusivament a fer transport d'objectes de valor, a fer vigilància o investigacions, o a fer instal·lacions i manteniment d'alarmes, o ser una central receptora d'alarmes. Aux-Vyd instal·la i manté sistemes de seguretat electrònics dissenyats i preparats per ser connectats a centrals receptores d'alarmes, per tal que s'avisi a les forces de seguretat. La llei ja no ens permet vendre portes blindades, per exemple, perquè no es consideren sistemes de seguretat, i aleshores hem hagut de crear una altra empresa per a això.» —El 10 de gener va acabar el termini marcat per la llei, i ara els particulars ja no poden desviar les seves alarmes directament als cossos de seguretat. Quines conseqüències ha tingut aquest fet? —«La llei ha regulat tot el sector: empreses, sistemes i usuaris. L'únic dret que es dóna per respondre a les alarmes és a les empreses autoritzades. Aux-Vyd s'ha vist afectat per això, perquè una vegada va guanyar un concurs públic quan l'empresa concessionària del servei de recepció municipal va fer fallida, i ens vam encarregar d'aquesta responsabilitat. Aleshores, amb aquest canvi el que hem fet és atreure molts d'aquests abonats que abans estaven connectats a la policia local. En aquest sentit, ha estat un canvi positiu.» —Com funciona una empresa receptora d'alarmes? —«Es tracta d'un procediment tècnic informàtic. Tenim una alarma localitzada a casa d'un usuari. Aquesta alarma es dispara pel motiu que sigui i envia el senyal a un centre on hi ha uns operadors atenent els senyals les vint-i-quatre hores, tots els dies de l'any. La informació es processa immediatament i l'operador de sala es posa en contacte amb l'usuari per telèfon. Segons quina sigui la consigna, l'operador ho comunicarà al cos de seguretat que calgui.» —Si el servei s'ha liberalitzat, la competència serà molt alta. —«L'empresa que es dedica a això ha de tenir unes condicions molt concretes, i els serveis són amplis. Hi ha dues maneres de fer-se competència: donant més servei al mateix preu, o donant un servei x per menys preu. Nosaltres sempre ens hem volgut caracteritzar per donar un servei

Un «àngel de la guarda» que s'exigeix molt a la feina Jordi Simó és un professional del seu sector que assegura totes les garanties de seguretat perquè també les demana als seus proveïdors i als treballadors de la seva empresa. Reconeix que instal·lar un sistema de seguretat de la seva empresa no és econòmic, i admet que, en certes ocasions, un client potencial pot pensar que intenten vendre-li la moto. «Però això és un problema de no saber comunicar bé el producte», assenyala. Amb tota la modèstia del món, explica que «quan un es vol comprar un vehicle utilitari, no se'n va a buscar-lo a un concessionari Mercedes. Amb això no vull comparar-me amb l'empresa Mercedes, i ara. Només vull fer servir un símil per explicar que a Aux-Vyd es troben els millors productes». Simó afirma que els usuaris que se sorprenen són els que no estan ben informats sobre la manera de treballar d'Aux-Vyd. «S'ha de saber qui ets, com ets i per què hi ets». Jordi Simó és un perfecte coneixedor del seu sector, i està molt preocupat per conèixer les últimes innovacions. No es considera un àngel de la guarda, ni alimenta la seva vanitat pensant que de la seva feina depèn la seguretat de moltes persones. Reconeix que sense els delinqüents canviaria de feina, i diu que respecta l'aspecte professional de la seva activitat. «No la comparteixo en absolut, però respecto aquells que la dominen». /À.C.

el més ric, acurat i ampli possible, i, si pot ser, pel mateix preu que les altres empreses. Per això, busquem sistemes molt més ràpids de transmissió, comprovem els sistemes d'alarmes i intentem tenir els millors tècnics instal·ladors.» —El temps és un element clau per garantir la seguretat. Hi ha mètodes infal·libles? —«No hi ha mètodes infal·libles. Jo sempre dic que la seguretat és indefinida, i que la seguretat és temps. Una caixa forta es pot manipular, rebentar o obrir, però necessitem temps. Aquest temps el determinaran tres factors: la resistència de la caixa. la capacitat professional que tingui l'individu que l'ha de rebentar, i els mitjans que tingui per fer-ho. Nosaltres el que fem és tallar aquest temps. Tot i així, no poso la mà al foc, perquè la protecció

ha d'anar-se perfeccionant a mesura que apareixen formes de superar-la.» —On es poden aprendre els millors sistemes de seguretat? —«Tenint present una proporció bàsica: a major risc, es necessita una major protecció. Jo soc autodidacte, però he après molt del que m'han explicat els altres. Quan he hagut d'anar als Estats Units perquè la Moster Anticrime Bureau un departament del FBI, ha fet un curs, hi he anat. M'han ensenyat, curiosament, no a posar sistemes de seguretat, sinó a rebentar-los. He vist quins són els punts febles dels meus sistemes i com els he de protegir. Però no s'ha de ser paranoic ni amb la seguretat, ni amb el risc, ni amb la intenció de protegir. Nosaltres, al client, li donem suficient informació perquè sàpi-

ga per on camina el seu risc i la manera com nosaltres l'hi protegiríem. Segons la seva disponibilitat econòmica, serà el client que digui 'hi arribo' o 'no hi arribo'. I si no hi arriba, coneixerà els riscos que no li queden coberts.» —La seguretat és un producte més fàcil o més difícil de vendre? —«La seguretat no és un producte com qualsevol altre. Vol dir confiança, coneixements, consciència, estabilitat. Nosaltres sabem molt bé què volem i com ho volem. Això sí que es pot vendre: la qualitat. La clau del meu màrqueting és tenir les esquenes tranquil·les, saber que estàs garantint la seguretat dels clients.» —Hi ha un sistema un sistema de seguretat estàndard? —«Hi ha sistemes que s'han d'instal·lar perquè ho marca la

llei: és el cas d'una entitat financera. I els responsables de seguretat et demanaran el mínim per passar la inspecció. Però a Aux-Vyd no tenim un sistema estàndard. Nosaltres considerem la seguretat en els seus diferents aspectes: la seguretat real, que depèn del grau de risc que existeix. La seguretat psicològica es deriva de la por que tingui l'usuari, i depèn dels coneixements de control del risc que té aquesta persona. Necessitem conèixer el client, saber l'estructura física de la casa i conèixer molts detalls, especialment, la manera com es viu en aquella casa. No és igual protegir una personalitat pública, per exemple, que una altra persona. Vull destacar que, malauradament, la majoria de les empreses del sector tracten el risc d'una manera estàndard.»


11

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

ENSENYAMENT

bucio dels alumnes d'ESO als La distribució es farà segons l'escola d'origen instituts es Els de Sant Francesc ;esc i Mira-sol que vagin al Leonardo de Vinci tindran transport ÀNGELSS CASTUERA

• Sant Cugat.— La delegació senyament ha decidit dividir dues zones per distribuir els escoles de la ciutat que ara

itorial d'Enterritorial Santit Cugat en unes de les alumnes in fent sisè estan

L'adscripció als instituts segons el centre escolar d'origen serà el primer criteri, però no el definitiu. En el cas que els instituts no puguin assumir tota la demanda que es presenti, se seguiran els criteris que ja són habituals per triar els alumnes: es considerarà la proximitat del domicili de l'alumne, si ja te un germà al centre i la renda familiar per determinar el repartiment. Segons Ramon Farré, «no és fàcil, en una intervenció oral i sense documents, que això s'entengui en termes clars. Però convé que quedi clar que es farà públic el mapa d'adscripció i de proximitat al domicili dels ciutadans, es donarà informació exhaustiva per part de l'Ajuntament i la inspecció d'Ensenyament, perquè els pares, en el moment de fer la inscripció, tinguin ple coneixement de les repercussions que té la seva decisió, respectant sempre i per sobre de tot el dret que tenen a la lliure elecció de centre». El delegat territorial volia tranquil·litzar d'aquesta manera els pares, que van manifestar la seva inquietud pel que consideren un criteri d'adscripció poc racional. Una altra de les propostes que Ramon Farré va presentar en el consell municipal d'ensenyament es refereix als transports. La delegació ha decidit establir un servei d'autobusos gratuït per als alumnes d'ESO que estudiaran al Leonardo da Vinci, «respectant el fet que és on és i que té una important discontinuïtat urbana», segons Farré. Els nois i noies que vinguin de Mira-sol o de Sant Francesc disposaran d'un servei de transport que gestionarà el Consell Comarcal. Un dels aspectes que encara està per determinar és l'horari dels autobusos. La delegació només preveu que portin els alumnes a l'entrada i a la sortida de classe, i els pares volen que, a més, hi hagi servei els dies que els alumnes que no dinaran al centre hagin de tornar a classe a la tarda. Precisament, el problema que representa per als alumnes quedar-se a dinar al centre es va discutir també en la reunió de dijous. Segons el delegat territo-

i que el proper curs s'hauran d'incorporar a l'ensenyament secundari obligatori. Els escolars de les Planes, la Floresta i Valldoreix s'adscriuran a l'institut Arnau Cadell, i els que ara estudien al centre urbà i a Mira-sol

s'adscriuran als instituts Angeleta Farré i Leonardo da Vinci. Aquest serà el principal criteri de distribució, segons va explicar el delegat territorial, Ramon Farré, en el consell municipal d'ensenyament que es va fer dijous.

LA REPARTICIÓ DEL MAPA ESCOLAR DE LA REFORMA Hom defa centre* Q Catalunya Q Pins del Vallès Q Joan Maragall Collserola PlaiFarreras La Floresta Ferran i Clua Leonardo da Vinci Angeleta Farré D3 Arnau Cadell

ZONA 2

Sharp augmenta les exportacions per valor de 6.600 milions Gràfic-. ELS 4 CANTONS.

rial, els espais per a menjadors estan garantits, perquè s'adequaran sales que ara tenen altres usos, o les cantines que ara ja hi ha als centres. A l'institut Arnau Cadell, s'habilitarà un annex de l'actual cantina, i s'ha demanat a l'arquitecte que dissenyi un edifici d'ampliació. A l'Angeleta Farré s'utilitzarà una de les aules de tecnologia, i al Leonardo de Vinci, la mateixa cantina que ara. En aquest institut es farà una inversió per a la cuina. Aquestes propostes no van agradar als pares, que van mostrar-se decebuts per aquestes solucions «provisionals». El delegat

va assenyalar que els consells escolars de cada centre decidiran quina serà la millor manera de gestionar els menjadors, i va afegir-hi que l'experiència d'altres centres els demostrava que no hi ha tanta demanda per utilitzar-los. El delegat d'Ensenyament, Ramon Farré, va mostrar-se molt satisfet pels resultats de la reunió, que va ser tan extensa i intensa com acostumen a ser els consells municipals d'ensenyament des que s'han de discutir els diferents aspectes de la reforma. Farré va assegurar que aquesta reunió havia estat «satisfactòria» perquè havia permès «conèixer l'opinió

dels pares i exercir el dret a la participació». Amb aquestes paraules, el delegat volia respondre als retrets que van fer pares, professors i directors per la manca d'informació i discussió en el procés. Els pares van afirmar que tenien la sensació que tot s'havia decidit «a corre-cuita». També es van mostrar disgustats perquè el consell municipal no s'ha reunit amb la periodicitat que seria convenient. El delegat territorial es va comprometre a reunir-se amb els pares dels alumnes de sisè, per informar-los sobre altres aspectes concrets que afecten cada escola.

Deutsche Bank preveu la possibilitat de traslladar el centre de dades a Düsseldorf C.M./J.L1.

CM.

• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha signat un conveni de col·laboració amb la secretaria de l'Estat per repartir les responsabilitats en matèria cadastral. De fet, la secretaria de l'Estat ha desenvolupat un programa de treball a través de la direcció general del centre de gestió cadastral i cooperació tributària. Amb aquest programa, «les funcions que assumeixen els ajuntaments per delegació fan referència als canvis de nom dels titulars dels béns immobles», segons ha fet públic la secretaria de l'Estat. D'aquesta manera, els responsables d'Hisenda i els representants dels ajuntaments creuen que «les capacitats de gestió de les gerències territorials del cadastre que hi ha a Barcelona milloraran gràcies a les aportacions dels ajuntaments que s'hi han compromès». A més de l'Ajuntament de Sant Cugat, també s'han adherit al conveni els ajuntaments de Badalona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat, Sant Boi, Santa Coloma i Viladecans. El conveni entre els ajuntaments implicats i els responsables d'Hisenda, que es va signar dilluns passat, afecta un total de 407.586 unitats urbanes. Segons els creadors d'aquest conveni, l'avantatge més important que aconseguiran els contribuents és poder fer un nombre important de gestions des de l'Ajuntament. Actualment, el 65% de les propietats urbanes es gestionen d'aquesta manera, ja que la secretaria de l'Estat ja ha signat abans uns 210 convenis amb altres municipis de Barcelona, per mitjà d'un conveni subscrit amb la Diputació Provincial.

FINANCES

• Sant Cugat.— Els responsables de Deutsche Bank han confirmat la intenció de l'empresa de reconsiderar la creació del seu gran centre informàtic europeu. Segons havia anunciat l'empresa, en un principi, l'edifici de Sant Cugat, on s'emplaça la seu d'oficines, havia d'incloure també el centre informàtic des d'on es gestionarien totes les activitats fetes arreu del món. Segons el conseller delegat de Deutsche Bank a Espanya, Juan Carlos Garay, «hi ha un debat entre un centre europeu de processament per al grup de

L'Ajuntament tindrà la col·laboració de la secretaria de l'Estat en matèria cadastral

Deutsche Bank a Europa que pot ser Sant Cugat o Düsseldorf, o podria ser compartit». Garay assegura que aquesta decisió encara no s'ha pres i que, sigui com sigui, «això implica tancar alguns centres a Alemanya». De fet, Deutsche Bank ja ha tancat alguns centres a altres llocs del món per seguir un procés de concentració que pretén crear economies d'escala en la producció informàtica. Juan Carlos Garay assegura que els rumors que s'han fet públics sobre la possible venda de l'edifici que té l'empresa financera a Sant Cugat són falsos. Segons Garay,

aquesta informació ha sorgit d'algunes empreses de Sant Cugat que estan interessades a instal·lar-se al parc empresarial o algunes empreses alemanyes que pensen instal·lar-se en el futur a Sant Cugat. Garay creu que, «com que s'ha parlat de la possibilitat de traslladar el centre de processament de dades del Deutsche Bank a Düsseldorf, potser alguns han pensat que l'entitat alemanya podria prescindir de l'edifici del parc empresarial de Can Sant Joan». Garay creu que Sant Cugat «té un futur enorme actualment i més

encara d'aquí a uns anys» perquè, segons el conseller delegat de Deutsche Bank, s'instal·len i es continuaran instal·lant empreses. Això provoca, segons Garay, que hi hagi un interès projectat sobre aquesta zona. Finalment, Garay creu que tot el que s'ha dit fins ara «no són res més que especulacions, perquè l'edifici no està en venda». De fet, segons el conseller delegat, si es decidís instal·lar el centre aquí, «evidentment les instal·lacions que hi ha ara s'haurien d'ampliar, però res d'això no afecta la presència de Deutsche Bank a Sant Cugat».

• Sant Cugat.— La multinacional japonesa Sharp ha registrat un increment de les exportacions durant el 1995 per valor de 6.600 milions de pessetes. La seu de Sharp ha passat d'exportar per un valor de 9.200 milions de pessetes a facturar un total de 15.800 milions en concepte de vendes a l'exterior. Igual que les exportacions, la plantilla també ha registrat un increment important. Durant l'últim exercici, la plantilla de Sharp ha passat de 431 persones a 563. Amb aquestes dades, juntament amb les xifres que fan referència a les vendes al mercat estatal, Sharp confirma l'evolució positiva de l'empresa. Durant l'exercici passat, la multinacional japonesa va registrar un increment de 600 milions de pessetes pel que fa a les vendes al mercat intern. Les vendes a l'Estat Espanyol han passat d'una facturació de 8.100 milions de pessetes a 8.700 milions. Sharp centra la seva activitat en la producció de televisors i, l'últim any, d'aparells de fax, així com la comercialització d'altres aparells electrodomèstics de la línia marró i d'articles d'informàtica i ofimàtica. / CM.

3413006063

^ ^

SEGURETAT

Extintors

1

1L·M 1

Sant Cugat del Vallès.

V 5891799


<

MOLTES PARELLES AL'L CONSTRUIR O COMPRAR UNÀ COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR AQUESTS DINt EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESSÍ


i KA DE FER EL PAS PER ISA NO SABEN COM FER-HO. i NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ JALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ

OPORTUNIDAD ÚNICA

La Antena Parabòlica de su comunidad por solo 56.000 ptas. + IVA •>A partir del 28 de febrero: CANAL SUR (TV autonòmica de Andaluda) Seguro de conservación para antenas colectlvas. Por solo 150 ptas. al mes y vivienda contrate un completo seguro que les garantiza los problemas mds comunes.

Antenex

Tel. (93) 589 Zl 47 - Fax 589 50 29 Àngel Guimerà, Z 08190 SANT Cl'GAT (Barcelona)

EGURETAT AMB AUX VYD fem forta la s e v a casa. sistemes de seguretat central receptora SISTEMES I EQUIPS d'alarmes i D'ALTA SEGURETAT , Vi

J

C/ Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 Apartat 301 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA CUINA DEL PRESTIGI

J A U M E D Í A Z ESTUDI CUINES 2 5 A N Y S DISSENYANT CUINES


14

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

TEATRE

No és cap obligació ni cap negoci, i porta maldecaps. Així és com veuen programadors, professors i actors les representacions concertades per a escoles. L'última que es va fer al Teatre-auditori, per veure Amfitrió, va ser un èxit perquè es va omplir la platea, però el comportament indisciplinat d'alguns estudiants va provocar les queixes dels actors. Amb tot, el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, insisteix que cal continuar amb aquesta activitat per «crear el públic del futur».

La difícil funció del domador d'adolescents Els incidents a «Amfitrió» van evidenciar el risc de les representacions per a estudiants Sil VIA BARROSO

B Sant Cugat.— Rialles fora de lloc i de mida, comentaris en veu alta, anades i vingudes. Això passava a la representació matinal ú'Amjitrió programada especialment per a estudiants, ta 2 setmanes al Tealre-auditon. Segons els testimonis, els qui trencaven el silenci ritual del teatre eren només un nucli reduït i, a més, es freqüent en aquestes funcions. 1,1 cert es que els actors de la companyia se'n van queixar: •Les representacions exclusivament per a escoles no funcionen. perquè els nois no tenen l'exemple del públic adult», va dir Pep Plana^ «Amfitrió no és una obra adequada per iniciar els adolescents. per a això és útil Krumpack, però no un Molière». va matisar Lduard í'ernànde/.

I Sant Cugat.— Les sonates per a piano de Mozart centraran els pròxims concerts programats dins del cicle Una hora de música, al conservatori municipal de música Victòria dels Àngels. Organitzat pel Centre Cultural com a programació complementària a la del teatre-auditori, el cicle va començar el 30 de gener i continua amb les sonates de Mozart a partir de dijous que ve. Els altres tres concerts seran el 28 de març, el 30 d'abril i el 29 de maig. Les sonates seran interpretades per Marju Vatsel amb un fortepiano Merzdorf. fabricat com a còpia d'un model vienès del 1780. La fidelitat al so original que s'aconseguirà i el fet de programar la totalitat de les sonates en quatre concerts permetrà conèixer l'evolució del gènere i de l'obra de Mozart. A més, també dins del cicle, Abel Puig oferirà un concert de flauta de bec amb peces de diferents èpoques, el 13 de març. Els concerts són sempre a les set de la tarda, a l'aula magna del conservatori. L'entrada és gratuïta per a tots els estudiants de música de Sant Cugat que tinguin menys de 18 anys. ;s.B.

Firart inaugura una mostra de Joan Martínez, «Miras»

Crear el públic del futur Però, si s'estira el fil de la polèmica. l'incident apareix com a punta d'un iceberg on els gestors del Centre Cultural han estat a punt d'encallar: el de les representacions per a instituts. Pel director del Centre Cultural, Tomàs Seix, «no son cap negoci, ni constitueixen una obligació per al Teatre-auditori». però, tot i les dificultats, insisteix a continuar-les programant, «senzillament perquè així es crea el públic del futur». De fet, la sessió d'Amfitrió per a estudiants va ser un èxit: es va omplir la platea i fins i tot les primeres files de l'amfiteatre. Molt pitjor era quan les propostes del Centre Cultural obtenien una resposta nul·la. Aquesta vegada, es va contractar l'empresa gironina Bitò, especialitzada en aquest tipus d'iniciatives. «Si no hagués sortit bé —assegura Seix— m'hauria rendit.» La necessitat dels instituts de

Les sonates per a piano de W.A. Mozart, al conservatori municipal

Més de 400 estudiants van assistir a una representació matinal d'Amfitrió. Foto: J.A. MULA. ha de «lluitar contra les opinions programar totes les sortides a d'altres professors, que pensen principi de curs i l'interès relatiu que anar al teatre és una pèrdua dels centres, que depèn en gran de temps». Amfitrió ha costat a part de la voluntat d'un professor la professora l'anul·lació d'una aldeterminat, fa que el contacte tra sortida prevista 15 dies desfluid amb els instituts sigui difícil: a Seix, li sembla que els ensenyants prés: massa sovint. parlen «marcià». I quan no el parPerò un cop aconsegueix el perlen, també tenen problemes amb mís, Amat comença la preparació la resta del personal docent i el i motivació dels alumnes, que és consell escolar. És el cas d'As«la clau de l'èxit» de la represumpció Amat, catedràtica de sentació. El mateix assegura Núria llengua francesa i responsable Mundó, professora de l'escola Pud'un taller de teatre a l'institut reza de Maria, que també va veure Arnau Cadell. Amat deu parlar Amfitrió. Segons Mundó, «cal lleel mateix llenguatge que Seix, i gir el text abans» i, fins i tot,

plantejar la sortida «com a puntuable, obligar els alumnes a anar-hi perquè descobreixin que el teatre els agrada.» Però al marge dels mètodes més o menys expeditius d'alguns professors, el que garanteix l'èxit —en l'assistència i en el comportament— és el costum, segons Pep Domènech, director de Bitò. L'empresa concerta aquestes funcions per a escoles des de fa 15 anys i asseguren que, «el Centre Cultural haurà de programar aquestes activitats durant anys i amb regularitat per crear hàbit.»

H Sant Cugat.— L'associació d'artistes Firart continua el cicle regular d'exposicions a l'Ateneu Santcugatenc amb una mostra de pintures de Joan Martínez, Miras, que s'inaugura dijous que ve a les 8 del vespre. Nascut a Sant Cugat el 1942, viu a la Floresta des del 1965, i va ser l'autor del cartell de la festa major de 1988. Ha participat en diverses exposicions a Sant Cugat i en dues biennals d'art organitzades pel FC Barcelona. Miras és un dels socis de Firart, l'entitat que exposa el primer i tercer diumenge de cada mes a la plaça Octavià i que aquest cap de setmana canvia el sistema per a aquesta exhibició periòdica: una llarga llista d'espera ha fet que s'hagi optat per un sistema de torns per tal que més socis puguin exposar, encara que només sigui un cop cada mes. / s.B.

MUSICA

A la recerca de la bellesa suprema • ORQUESTRA NACIONAL DE CAMBRA D'ANDORRA, amb el Cor del Palau de la Música Catalana Director concertino: Gerard Claret. Director del con Jordi Casas. Director Andrew Parrott. Solistes: Anna Moreno-Lasalle (soprano) i Xavier Comorera (baix). Obres de Giovanni Battista Pergolesi i Eduard Toldrà. Rèquiem de Gabriel Fauré. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 10 de febrer. EDUARD JENER l nom de Pergolesi, compositor napolità que va morir als 26 anys, és recordat sobretot per la seva revolucionària òpera bufa La serva padrona i YStabat Mater per a veus femenines, però també és l'autor de música instrumental i concertant de notable qualitat com el Primer concertino en sol major, amb què el conjunt andorrà que dirigeix el nostre conciutadà Gerard Claret inicià el que era la seva tercera actuació al Teatre-au-

E

ditori. Va ser una mostra de les darreries del barroc i de l'absoluta cohesió i l'alegria de tocar dels músics, que va contagiar als presents amb una versió brillant. A continuació, amb el Quartet en do menor Per l'Art d'Eduard Toldrà, van oferir una adaptació per a orquestra de corda subtil i plena de matisos, com demanava aquesta peça de clara influència classicista. «Per a mi, l'art, la música sobretot, serveix per permetre que ens enlairem molt per sobre d'on som i d'allò que som.» Aquestes paraules de Gabriel Fauré són una declaració de principis i hom podria dir del Rèquiem que ens trobem amb una de les peces més íntimes d'aquesta mena de composició que ens parla de la mort i el més enllà, però en aquest cas com una finestra oberta al paisatge interior d'aquell que ens ha deixat, una visió de la grandesa i de la misericòrdia que tothom que és creient suposa que trobarà en traspassar la frontera cap a l'inconegut, un cant a la felicitat que cerca qui, deixant la condició humana, aspira a un univers ple-

L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, durant l'actuació de dissabte al Teatre-auditori. Foto: LA. MULA. uament espiritual. La lectura d'Andrew Parrott fou fidel a aquesta volguda senzillesa, lluny d'excessos grandiloqüents, tot i que en alguns moments l'excés de volum de l'orquestra (reforçada en aquesta in-

terpretació per trompes, trompetes, fagots, timpani, arpa i orgue) amagava les veus del cor que, en general va tenir una interpretació molt bona, ajustats a la magistral escriptura coral, una de les més sublims i delicades de tots

els temps. Extraordinària la soprano Anna Moreno-Lasalle en el Pie Jesu, d'una exquisidesa i tendresa memorables. I correcte el baix Xavier Comorera en les seves parts, dins de la tessitura del baríton.


15

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

El fotògraf Tama Mercader exposa a Artenbrut i al palau Moja

PATRIMONI

La Generalitat dóna per acabada la restauració «urgent» del Monestir Encara no hi ha pressupost per començar els treballs a la nau central de l'església SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La segona fase de la restauració del Monestir ja està gairebé acabada. S'han retirat Ics bastides de la façana sud i del campanar i, d'aquí a principi de març, La consolidació de la nau central de l'Església i del cimbori haurien de ser el pas següent en la restauració del Monestir, però per això caldrà destinar-hi pressupost. Segons el cap del Servei Tècnic d'Arquitectura de la Generalitat. Antoni Navarro, «de projecte i idees ja n'hi ha, i fins i tot s'ha fet un estudi de necessitats que està imprès i relligat. però falta que es doni llum verda per començar a treballar». Tot i que argumenta que la decisió depèn dels seus «superiors», Navarro admet, igual que l'arquitecte. Lluís Vidal, que no hi ha continuació de la restauració a la vista. Tanmateix, Navarro insisteix que les parts del monument que «estaven realment en perill, que podien caure en qualsevol moment, ja s'han assegurat per molts anys». Per aconseguir-ho, s'ha fet «molta feina subterrània, que no es veu, però que és la base d'una bona restauració», ha explicat. Una d'aquestes actuacions, ha estat tancar l'escletxa que s'havia obert a la volta de la nau lateral. Allà s'han refet els nervis, que estaven trencats, i s'ha fet des del terrat, «estirant des de sota les teules». La façana sud s'ha subjectat als contraforts de la nau lateral amb uns tensors d'acer que traspassen el mur. L'única resta visible que en queda són «uns petits taps metàl·lics que es pintaran del mateix color que la façana, d'acord amb l'arquitecte». Són els senyals «inevitables» del treball, igual com un cinturó metàl·lic que aguanta la part superior del campanar. Segons l'arquitecte, és «l'única manera possible d'assegurar

només s'ha de finalitzar el drenatge subterrani del mur i les obres de consolidació de l'absis. Després de la polèmica que fa un any va obrir la dimissió de l'arquitecte Antoni» Castro per la manca d'un pla director, el seu substitut

Lluís Vidal ha portat a terme el projecte de la Generalitat. El cap del Servei Tècnic d'Arquitectura, Antoni Navarro, assegura que «la part del monument que estava realment en perill ja està consolidada». tions d'aigua, que són l'enemic principal del monument». L'estètica no permet, en el cas del Monestir, col·locar els canals i baixants de plàstic que recullen l'aigua de la pluja en qualsevol altre edifici. Però en haver optat per continuar utilitzant Ics gàrgoles, ha calgut buscar un mecanisme que impedeixi que els fonaments es mullin a causa de la terra excessivament absorvent del subsòl del Monestir. Racons recuperats

El campanar del Monestir s'ha acabat de restaurar al mateix temps que la façana sud. Les bastides s'han retirat en els últims dies. Foto: JA. Ml LA. la torre». Malgrat que ara es veu força , l'anella «es convertirà gairebé en invisible ràpidament, quan el ferro s'envelleixi», segons Vidal. L'última feina que s'està rea-

litzant és la construcció d'un sistema de drenatge subterrani que correrà paral·lel a la façana sud. Vidal assegura que és una fase «fonamental de la restauració, perquè ha d'eliminar les filtra-

Al marge dels treballs necessaris per consolidar la façana i la nau lateral del Monestir, les obres han permès també recuperar parts del monument insòlites per als visitants. És el cas del mecanisme del rellotge del campanar, que s'ha netejat i protegit amb un vidre. A partir d'ara, s'hi podran fer visites «concertades i guiades», segons Navarro, ja que l'espai és molt reduït. Però els dos descobriments estètics més espectaculars de les obres són, segons Navarro i Vidal, les pintures del segle XVIII que es van trobar sota una capa de guix en una de les capelles barroques i el passadís que s'ha obert entre el sostre d'aquestes capelles i la coberta gòtica, molt més alta. La visita a aquesta zona, serà. segons el cap del servei i l'arquitecte «realment impressionant». El buit mai explorat que queda entre el sostre barrroc i el gòtic, de gairebé dos metres d'altura, estarà il·luminat i permetrà una observació directa i molt propera de la construcció original. «Els especialistes i els estudiants d'art tindrà una oportunitat única», ha dit Navarro.

H Barcelona.— El fotògraf santcugatenc Tama Mercader exposa la seva obra més recent en dues mostres a Barcelona: una d'individual, a la sala de Gràcia Artenbrut. i una altra de col·lectiva, al palau Moja, al carrer Portaferrissa. A la recerca d'una mirada inèdita és el títol de la individual, en què Mercader recull elements arquitectònics trets de context per convertir-los en imatges insospitadament atractives. Mercader busca «la màxima simplicitat» en l'expressió i no manipula mai les fotografies al laboratori, ni tan sols en retoca l'enquadrament: per demostrar-ho, exposa Ics imatges amb el marc negre del negatiu reproduït en l'ampliació. D'altra banda, avui s'inaugura la col·lectiva L'objecliu a la biblioteca, encarregada pel Departament de Cultura de la Generalitat a 19 fotògrafs catalans per donar a conèixer de forma creativa la xarxa de biblioteques populars del país. entre Ics quals hi ha la biblioteca del Mil·lenari, fotografiada per Mercader. / s.B

Els paisatges urbans de Francesch, a la galeria Rusinol fins al dia 27 B Sant Cugat.— Les pintures gairebé hiperrealistes d'Andreu Francesch seran a la sala Rusinol fins al dia 27. Paisatges urbans de Londres o Nova York, terrats i teulades d'arquitectura francesa amb influències anglosaxones a la Bretanya. Aquestes són les imatges plàcides que mostra Francesch amb detalls de dibuixant i cels de pintor, treballats amb el pinzell i definidors de la llum del quadre. • s.B.

34139/06062

M»M'I'J.1M SEGURETAT

Portes Blindades

fmM

Ufl

Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 9 9

ART

Equilibrat i ecològic I JOAQUIM BUDESCA Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Tot el mes de febrer. Obres: Pintures.

B

FRANCESCH fins al 27 de febrer

PERE PICH

udesca presenta a la Galeria Canals la sèrie de pintures titulada Lanzarote. La totalitat de les obres va ser feta a l'illa canària i són el resultat de l'observació que fa un artista modern de la pintura de paisatge. La natura ha estat des de sempre un pol d'atracció per als pintors. L'exuberància de colors, de formes i de textures que genera qualsevol racó del nostre planeta ha estat vist pels artistes com una font de treball interminable. Però l'artista modern ha abordat la pintura de paisatge des d'una òptica diferent de la dels pintors figuratius. Budesca, com altres pintors, s'ha inspirat en la pintura que feien els artistes japonesos tradicionals. Les imatges d'aquests pintors van arribar a Europa a començament del nostre segle i des d'aleshores han influït els nostres artistes. En la pintura de Budesca, com en la pintura oriental, la natura no és tractada

Pintura inspirada en l'art japonès tradicional Foto ELS 4 CANTONS com un motiu a dominar o controlar. Tampoc es fa una gran separació dels motius retratats, tot al contrari, la naturalesa és entesa com un tot unitari. També aporta

la bellesa del petit fragment o del racó insignificant. El pintor segueix la idea que la pinzellada s'inicia fora de la tela i que cl quadre és un tot ecològic.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sal&Ü usrnol Sontiogo Rusinol, 52 - Sant Cugot del Volés

Horari: matí de 9 a 2 tardo de 5 a 9

Tel. 675 47 51


PUNT DE VISTA

16

La fredor dels números

ELS R CANTONS Sciiii.uiiïn independent, català, comarcal i democràtic

^

{

Premsi Local de Sant Cugat SL

( arrer Xcrric. 5. Ir - 081W Sant Cugal del Valies t 5S»6282 FuSW»»!

Edttor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas

Redacció Àngels Castuera. Catí Morell, Eduard Jener. Pere Pich, Montse Sant, SiK ia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de febrer de 1 9 %

E

l ritual es r e p e t e i x c a d a any a t o t e s les a d m i n i s t r a c i o n s p ú bliques. La m a q u i n à r i a es p o s a en m a r x a p e r calcular q u a n t es r e c a p t a r à d u r a n t l'any gràcies als i m p o s t o s , les taxes, els p r e u s públics, les c o n t r i b u c i o n s especials o les s u b v e n c i o n s , i p o d e r decidir així q u a n t es gastarà i d e q u i n a m a n e r a . Les lectures d ' u n p r e s s u p o s t semp r e són múltiples. A Sant C u g a t , tenim a q u e s t any p e r gastar, segons les previsions, 8.800 milions de p e s setes. La xifra é s e s p e c t a c u l a r — s i milar, p e r ò , a la d'anys a n t e r i o r s — p e r ò el m a r g e de m a n i o b r a és petit, si es té en c o m p t e q u e quasi el 4 5 % se'n va, a priori, en r e t r i b u c i o n s a

personal i per pagar interessos i amortitzacions dels crèdits q u e d e u l'Aj u n t a m e n t a entitats bancàries i proveïdors. Per contra, àrees com Cult u r a i J o v e n t u t , E s p o r t s , Serveis U r bans i U r b a n i s m e pateixen una ret a l l a d a i m p o r t a n t . Cal e s p e r a r u n s m e s o s p e r c o m p r o v a r si a q u e s t e s int e n c i o n s d e g a s t a r m e n y s són realistes i es p o d e n c o m p l i r . U n altre a s p e c t e dels p r e s s u p o s t o s : si dels ingressos es r e s t e n les d e s p e s e s , r e s u l t a q u e , al final, l'Ajunt a m e n t estalviarà 200 m i l i o n s d e p e s setes. N o és gaire, p e r ò , c o m a m í n i m , n o hi h a u r i a dèficit i seria la p r i m e r a v e g a d a q u e existeix la i n t e n c i ó d e r e d r e ç a r a llarg t e r m i n i els p r o b l e m e s

d e l ' A j u n t a m e n t a t r a v é s del pla e c o n ò m i c o f i n a n c e r 95-99. F a l t a , novam e n t , q u e les p r e v i s i o n s d ' i n g r e s s o s t a m b é es compleixin ( n o s e r i a la prim e r a vegada que l'equip de govern s'hi e n g a n x a els dits). I q u e d e n les inversions: d e f i n i t i v a m e n t , e n r e r a h a q u e d a t — d e m o m e n t — l ' è p o c a dels g r a n s e q u i p a m e n t s . La inversió estricta — s e n s e c o m p t a r la d e P r o musa— queda pràcticament reduïda a la u r b a n i t z a c i ó d ' u n s c a r r e r s , el c o b r i m e n t d ' u n a p a r t de la r i e r a i el p l a d'escoles. Els n ú m e r o s , escrits en un dossier, són u n a cosa; q u e l ' a c t u a c i ó m u n i cipal p e r m e t i d e s p r é s s e g u i r - l o s . u n a altra. S'ha d ' e s p e r a r .

Equip comercial Rosa Mana Carrasco, Núria Olivé

Vorígen i el destí

Impressió Rotimpres B {972)4005 95

N

Distribució Mailing-Vallés SL Dipòsit legal: GI405-93

i s i.xp'·.'-.s.i i.rujr·irrt .a vi'vaopmióenelseditunah t'isanclo '',ip:Ti' de;*, seu» JuiofN q-Jt: Hs •! Cantons no fa seva rx\ïs>anar

o v a m e n t , la c o n c r e c i ó del m a p a escolar a Sant C u g a t o c u p a l'atenció d e p a r e s i p r o fessors d'escoles i instituts. L'última decisió q u e s'ha p r e s en a q u e s t sentit es t r a n s c e n d e n t a l : els p a r e s dels n e n s de 12 anys j a saben a q u i n institut h a u r a n d ' a n a r els seus fills a partir del p r o p e r m e s d e set e m b r e . La distribució s'ha decidit. b à s i c a m e n t , p e r criteris d e proximitat

EL L E C T O R

Convocatòries poc clares • Fa tres o quatre anys, la Generalitat va convocar per als professors de secundària un concurs oposició per tal d'accedir a la condició de catedràtic. Va ser, però, un procés ple d'irregularitats l'objectiu fonamental del qual era oferir la «medalla» de catedràtic a tots els professors-buròcrates addictes o dòcils al règim (inspectors a dit. delegats a dit, etc. a dit...) I prova que això no és una apreciació subjectiva és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les ha anul·lades. Malgrat això. ara el departament d'Ensenyament pretén, a través de tèrboles transaccions a m b un sindicat que hi ha volgut col·laborar, repetir de manera subtilment amanida aquest concurs oposició, de forma, però, que quedi pràcticament garantida la plaça a tots els qui van ser aprovats al concurs esmentat a base de «mèrits» burocràtics, memòries comprades, puntuacions discriminatòries i arhitràries dels mèrits docents, etc. Fs evident que l'actual sistema de finançament i representació sindical ha generat efectes perversos sobre les cúpules sindicals i, de retruc, sobre el moviment sindical, ja que ha portat a la passivitat, a la docilitat, i fins i tot a la complicitat amb el dep a r t a m e n t , molts representants dels ensenyants. Ara, però, per simple dignitat, a m b o sense el suport dels sindicats, és ineludible que el professorat digui prou. Cal impedir que un altre concurs o p o sició falsejat i bananaire, simple derivació de l'anterior, consagri com a catedràtics tants vividors de l'ensenyament i, sobretot, consagri maneres tan sòrdides i anticientífiques de valorar els mèrits. ,• JOAN MORANT. Terrassa.

Iniciativa necessària M Fui sembla molt acurada i ne••'.•-vària l.i iniciativa d ' F R C -.'^!"!v ia ]>n 'p.iNlu j j l dipul.'.i I ranceve FcTcr. que insta la G e n e ralitat a actuar davant del mi-

geogràfica: en a q u e s t m a r c , és lògic q u e u n n e n de les P l a n e s o u n d e la F l o r e s t a hagi d ' a n a r a l'institut A r n a u C a d e l l de Valldoreix. P e r ò , c o m ? D e m o m e n t , utilitzant les línies m u n i c i p a l s d ' a u t o b u s o s o el t r e n . M é s q ü e s t i o n a b l e és la distribució q u e s'ha fet d e l c e n t r e : si és p e r p r o x i m i t a t geogràfica, el b a r r i de S a n t F r a n c e s c és m é s a p r o p de l'institut A n g e l e t a F a r r é q u e del L e o n a r d o d a Vinci.

É s lògic q u e s'estableixin u n e s p a u t e s s o b r e la distribució d ' a l u m n e s si es vol e s t a r segur q u e c a d a institut t i n d r à p r o u c a p a c i t a t p e r acollir la t o n g a d a d e n o u s n e n s q u e s u p o s a l'aplicació d e la r e f o r m a . C a l d r à c r e u r e el d e legat d ' E n s e n y a m e n t q u a n diu q u e a q u e s t s criteris n o són rígids i q u e es d o n a r à la m à x i m a i n f o r m a c i ó . D e fet, la informació és el q u e és imp r e s c i n d i b l e en a q u e s t p r o c é s .

ESCRIU

nis texto". tramcMis a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol licita. però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el duniieih, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. LLS -1 CANTONS es reserva et dret de publicar els textos trameso-. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

nisteri fiscal per frenar la irracional campanya anticatalana que porten a terme determinats mitjans de comunicació, els quals intenten sembrar la llavor de l'odi ètnic en la línia d'alguns rotatius serbis anys abans del genocidi de Bòsnia. Considero que aquesta proposta cívica hauria de ser bidireccional, és a dir. cap a les institucions i cap a la societat civil, i caldria que es materialitzés en una campanya ciutadana de signatures. H e m de pensar que si no desactivem aquesta escomesa, d'aquí a pocs anys la situació serà irreversible. JOS!v M I.OSTE.

Prou judicis a insubmisos B D e nou la consciència de dos joves serà jutjada, de nou dos insubmisos hauran de passar per un judici. Aquesta vegada són Lluís Ginesta i José Fuis Belloso, dos companys de la Plataforma d'Insubmisos de Sabadell, els que estan cridats davant el jutge els dies 9 i 13 d'aquest mes. El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) vol solidaritzar-se a m b aquests companys de la lluita antimilitarista, i de nou aprofitem per d e m a n a r l'aturada d'aquests judicis, ja que creiem que la cons-

ciència no es pot jutjar. Les diferents sentències que han rebut els insubmisos fins ara, que van des de l'absolució fins a l'empresonament per dos anys, demostren la falta de criteri judicial i estatal per jutjar la nostra dissidència. L'empresonament arbitrari d'alguns objectors per dissuadir la resta posa més de relleu encara la injustícia i legitima la insubmissió com a resposta antimilitarista. Aviat aquesta loteria que suposen avui els judicis als insubmisos la patirà un veí nostre, davant d'això d e m a n e m un compromís clar de l'Ajuntament, que mentre s'apro-

fita de la mà d'obra gratuïta que suposen els objectors que fan la P r e s t a c i ó Social S u b s t i t u t ò r i a (PSS) dóna, hipòcritament, suport a la insubmissió. El C A S C vol que aquest suport tingui contingut real, i una bona manera seria donar suport jurídic als insubmisos santcugatencs quan tinguin els judicis i eliminar les places de PSS. que n o m é s serveixen per solucionar el tema d e l'allau d'objectors als militars. T a m b é volem aprofitar per solidaritzar-nos amb els insubmisos empresonats, més de 300 a tot l'Estat, i d e m a n e m la seva llibertat. Volem recordar a tots aquells que vulguin unir-se a la nostra lluita que ens reunim cada segon i quart dimarts de mes a les 8 del vespre, a la Casa de C u l t u r a . / CASC. Sant Cugat.

Pregunta a VAjuntament LA P U N X A D ' E N

JAP

H Q u a n pensen vostès sol·lucionar el problema dels vestidors i del tancat del camp de futbol Can Magí de la Penya Blaugrana de Sant Cugat? Si vostès alguna vegada volen fer esport, vinguin a fer-ho a aquest camp i facin servir els vestidors de la PB Sant Cugat, aleshores comprovaran la sensació que se experimenta quan els jugadors es canvien de roba o es dutxen en unes condicions molt poc higièniques, a causa de l'estat en què es troben els barracons i, de sobte, apareix una rata i els convida a compartir el vestidor a m b ella. La veritat, p e r a vostès no h o sabem, però per als nois que practiquen i estimen el futbol, els p o d e m assegurar que és una situació molt desagradable, a banda de perillosa. H a u r e m d'esperar que passi alguna desgràcia, p e r q u è aleshores h o lamentem tots? Tinguin en c o m p t e que l'Ajuntament és el màxim responsable, ja que no ha fet mai cas de les peticions que ha fet la Penya, des de fa gairebé sis anys, perquè s'acabi la provisionalitat d'aquests harraconv. Preguem una -a lujió Ü.Jíïnkiva, no p a d a ç o v U Í Ü Í ; . v \RLv. DE LA PLNVA BLAlV.U .-• •- IMI SANT Cl, GAT.


L A

17

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996 T

R

I

B

U

N

A

L

En quin any vivim?

A

G

A

L

E

R

I

A

Coproduïm

MONTSERRAT RUMBAU

JOSEP M. JAUMÀ •

L

a tan esperada devolució dels documents de la Generalitat Republicana, que van ser expropiats en temps de la Guerra Civil i dipositats a Salamanca, sembla que no hagi d'arribar mai. Entre aquests documents, a més d'haver-hi els relacionats amb el Govern de la Generalitat, n'hi ha també sobre els partits polítics de l'època, documents de diferents ajuntaments, cartes i documentació del president Macià... Són papers i informació que pertany a Catalunya i que ens van ser espoliats per part de l'exèrcit del general Franco. Durant anys, des de Catalunya s'ha estat reclamant aquest fons, i amb l'obertura del nou Arxiu Nacional de Catalunya, que tenim a Sant Cugat, s'havia arribat, a un acord entre la Generalitat i el Ministeri de Cultura de Madrid per retornar-los. Però, quan semblava que realment la devolució seria immediata, es va desencadenar una campanya orquestrada des de Salamanca oposant-se al trasllat, amb manifestacions i declaracions més o menys agressives i desinformatives respecte a Catalunya. Tot plegat va provocar la paralització del trasllat i sembla que també la por de l'administració central a parlar-ne'n. Aparentment, els ànims estaven més calmats i semblava que potser començava de nou a ser possible tornar a negociar el retorn definitiu d'aquests documents. Però ara hi ha algú que des de Catalunya torna a polemitzar sobre el tema i que es mostra totalment contrari al retorn d'una part del nostre patrimoni històric. Es tracta del nou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

drid. Aquest arxiu té ara un nou director: el senyor Don Pedró López Gómez. Resulta que aquest senyor no coneix la nostra llengua, ni coneix el contingut ni la història d'aquest arxiu, però així i tot se li ha concedit el càrrec, evidentment, des de Madrid. Aquest sol nomenament ja representa un atac i un menyspreu envers la nostra cultura i es pot considerar un acte de prepotència del ministeri. És possible que a Catalunya no hi hagi cap persona capacitada per a aquest càrrec? S'acceptaria que el director de l'Archivo Histórico Nacional espanyol fos una persona que no conegués el castellà, per molt «professional» que fos° Realment la Generalitat no podia haver fet res davant aqjL';t nomenament gairebé provocador? Aquesta nominació té una estranya ressonància i recorda els temps passats, quan des de Madrid es decidia absolutament tot. Semblava que aquest temps ja havia passat i que no tornaria mai més, però actuacions com aquesta ens demostren que encara han de canviar molt les coses. Doncs bé, a aquest nou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot just acabat d'estrenar el nou càrrec, li ha faltat temps per definir-se sobre el tema dels arxius catalans —no sobre els arxius de la Corona d'Aragó, sinó els de Salamanca— i ha fet explícit que ell està totalment en contra d'aquesta devolució. La seva opinió no té cap importància, ni n'ha de tenir, perquè el trasllat d'aquests JOAN LÓPEZ documents a Catalunya és un L'Arxiu de la Corona d'Aragó é s ' fet de justícia, i per tant hem de dem?nar i exigir que siguin retornats ben una de les assignatures pendents quant aviat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a transferències autonòmiques: encara aquí a Sant Cugat. pertany al Ministeri de Cultura de MaU

L

A

A

quest hivern no ens podem pas queixar de la programació de teatre a Sant Cugat. I el públic ho sap agrair omplint el teatre-auditori. I pensar que no fa gaire vam passar deu anys sense ni un cine! Bé, brindem perquè duri. Llegeixo que el Centre Cultural també coprodueix —és a dir, inverteix diners— en espectacles, alguns dels quals els veiem i d'altres, no. Jo no hi enlenc pas, i potser calgui fer-ho així. Però si hagués d'invertir diners, ho faria per potenciar els grups locals que aspiren a professionalitzar-se i no troben fàcilment qui els ajudi: Tetrateatre, Fila Zero... No n'hi ha prou, em sembla, de contractar-los un parell de dies. Aquest públic nombrós que tenim no s'hauria de limitar a ser un simple consumidor de teatre que, de passada, ajuda actors o companyies que alguna vegada passen «Aquest públic per aquí. Hauria de nombrós que tenim no promoure el seu propi planter. I no sos'hauria de limitar a lament a canvi d'una representació, sinó a ser un simple canvi d'un grup propi consumidor de teatre que tingui la seva caque, de passada, ajuda pacitat de créixer i de crear pel seu actors o companyies compte. que alguna vegada S'ha acabat (o s'h luria d'haver acapassen per aquí.» bat) aquella època dels fanàtics de l'òpera que se les sabien totes de memòria però que eren incapaços de tocar el piano ni amb un sol dit, o de fer que n'aprenguessin els fills. Un analfabetisme il·lustrat. El fet de no haver construït una sala més petita a més de la de luxe ja va ser significatiu. És la mateixa política de voler tenir un Teatre Nacional amb un pressupost de 1.500 milions l'any mentre no es poden mantenir els 30 (i s'ha de baixar a 20) de la subvenció al Centre Dramàtic del Vallès, sí senyor! Una sala més petita per a grups en creixement. (Un dia rere el teló està bé, però no és normal). El Ministeri d'Obres Públiques dóna ara unes subvencions per condicionar teatres antics. I el de la Unió1? N

E S T

R

A

Màquines «tonies» FONTCUBERTA

E

ls informàtics diuen que els ordinadors són màquines «tontes». Justifiquen aquest qualificatiu als usuaris impacients que els demanen prestacions per a les quals no estan preparats. «Un ordinador només et pot donar allò que abans li has introduït a la seva memòria» —diuen—. «Un ordinador no pensa i no pot prendre decisions no programades amb anticipació». Evidentment, hi ha excepcions, com la de la famosa H.A.L., la computadora de la pel·lícula 2001, però això encara és pura ciència ficció. Alguns funcionaris actuen exactament igual que els ordinadors, com màquines «tontes». Els seus superiors els programen per a una funció determinada per la qual estan previstes totes les respostes o actuacions possibles i no saben, o no volen, sortir d'aquí. Fan exactament igual que una gran majoria de dependents de grans magatzems que quan els demanes alguna cosa només saben dir si la tenen o no la tenen i, en cas negatiu, no et donen cap altra alternativa. Igual que els ordinadors, també són màquines «tontes» aquells policies municipals que necessiten rebre una denúncia per començar a actuar, com si les lleis no existissin. Un exemple: un veí fa soroll en una festa que se sent de lluny. La policia municipal passa per davant i, si no són sords, la deuen haver sentit igual que tothom. Però

no diuen res. Esperen que el veí faci la denúncia. Però, compte!, en veure el veí, alguns s'excusen més o menys així: «Baixi el volum, no faci soroll, perquè el seu veí del tercer quarta ens ha dit que el molesta»; són màquines «tontes» que, curiosament, saben treure's les puces del damunt. Els han programat també per això? D'altres màquines «tontes» són aquells gerents de cinema que obren la taquilla cinc minuts abans de començar la pel·lícula, i obliguen els espectadors que fan cua a entrar al local després que ja hagi començat la sessió. O aquells funcionaris d'Hisenda, ajuntaments o entitats bancàries que no et donen tota la informació de cop quan la preguntes i et fan perdre el temps anant de finestreta en finestreta. I després justifiquen la seva passivitat dient que és que tenen molta feina. De màquines «tontes» n'hi ha de moltes classes. De simpàtiques i antipàtiques. Les primeres somriuen, et miren a la cara i tracten de minimitzar la seva incapacitat. Les segones continuen fent els seus mots encreuats o esmorzant i no es dignen ni a mirar-te. El pitjor de tot això és que les màquines «tontes» d'organismes oficials les paguem amb els nostres diners. I com que les paguem, tenim el dret d'exigir que deixin la «tonteria» a un costat. Nosaltres volem màquines llestes.


18

PUNT DE VISTA L A

T R I B U N A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19% L

Collserola

A

G A L E R I A

Feministes i associacions

DOMÈNEC REVERTER CARE SANTOS •

C

ollserola, el nostre parc de Collserola, té una massa forestal d'unes 8.000 hectàrees que comprèn diversos municipis, entre els quals, el nostre, Sant Cugat del Vallès, disposa d'una gran part. No calen gaires coneixements de geografia per assegurar que poques aglomeracions urbanes de més de 3.000.000 de persones disposen al seu bell mig d'un parc natural d'aquestes dimensions. Un parc natural amb més de set milions d'arbres, 129 espècies d'animals, més de 190 fonts, que elimina cada any quaranta-cinc milions de metres cúbics de C02 i produeix 60.000 tones d'02. La petja de l'home hi és evident, ja que hi podem trobar restes prehistòriques, més de quinze ermites, més de cent cinquanta masies, construccions urbanes remarcables o bé edificis públics de gran interès i bellesa. Avui dia el parc de Collserola és naturalment molt concorregut, ja que com és lògic tothom té dret a gaudir-ne, però més que mai cal desenvolupar un altíssim grau de civisme i respecte envers un bé comú tan necessari, tan útil, tan bell i alhora tan fràgil i exposat a les agressions d'aquest element tan perillosíssirn que és l'ésser humà. La relació de crítiques o de recomanacions per a la conservació i preservació d'aquest indiscutible tresor que la mare natura ens ha donat seria inacabable, però en aquesta avinentesa m'agradaria comentar dos aspectes molt puntuals que crec que caldria resoldre immediatament. En primer lloc cal parlar de les senyalitzacions que, de manera escandalosa i inadmissible, creuen l'espai en totes direccions. Com a senyals del patronat del parc tenim els posts amb indicadors de direccions (per cert poc esclaridors), estaques clavades al terra amb unes plaques rectangulars que in-

Sant Cugat, amb peus de diferents colors, i encara els senyals amb pintura de la Marxa Infantil anual organitzada per la mateixa entitat local. D'aquesta llista exhaustiva encara en falta una de molt important: no existeix una ruta condicionada per passejar a cavall, activitat amb gran nombre de participants. Als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, del Montseny o de Sant Maurici-Aigües Tortes, per exemple, han solucionat el greu problema de les senyalitzacions, però què passa al nostre parc? Quan i com s'acabarà aquesta disbauxa? En segon lloc, m'agradaria fer pública la meva indignació davant una agressió al medi natural que considero totalment inadmissible. Per aquests dies s'ha muntat una cursa a cavall pels boscos del parc més propers a la nostra ciutat, amb la qual cosa els arbres s'han vist guarnits amb nombrosíssims cartells de cartolina amb JOAN LÓPEZ fletxes indicadores clavats amb diquen diferents camins, senyals qua- grapes i, a més, cintes de plàstic de drats de color vermell orientadors a colors a dojo. El resultat ha estat condiferents zones del parc i altres de color tundent: per mor de l'adversitat clinegre que indiquen rutes de bicicleta matològica els camins han restat tode muntanya. Quant a senyals del Co- talment intransitables, ja que la. cursa mitè Català de Senderisme, tenim els no s'ha limitat a circular per lloc? més del Sender de Gran Recorregut 6 (camí escaients, sinó que per molts trams pasromeu de Barcelona a Montserrat), el sa per camins de menys d'un metre Sender de Gran Recorregut 92 (Me- d'amplada. diterrani), el Sender de Petit RecoUrgeix una tasca col·lectiva eficaç rregut 32 (antic camí romeu de Mont- i competent per a la preservació del serrat) i el Sender Petit Recorregut parc. I crec que el nostre ajuntament, 35 (Carenejant Collserola). Cal citar, integrat per fi al Patronat del Parc de tanmateix, altres circuits com els de Collserola, amb regidors ecologistes i la marató de la Unió Excursionista de la cartera de Medi Ambient en mans Catalunya d'Horta, amb uns senyals dels repubUfians, hi té un gran paper verds i una fletxa blanca, i el camí a fer. Abn com, tanmateix, el té el romeu Barcelona-Montserrat de la nostre Club Muntanyenc que, com a Unió Excursionista de Catalunya de entitat excursionista capdavantera i de Gràcia, amb uns senyals de color ver- prestigi, hauria d'incidir, encara més mell. A més, encara podem trobar-hi que ja ho fa, en la protecció' i conles famoses diverses rutes per caminar servació d'aquest bé comú que és el i córrer bastides pel Club Muntanyenc parc de Collserola. E L

L

a televisió alemanya acaba d'emetre un reportatge on s'ha qualificat d'egocèntric i de mentider Simón Wiesenthal, aquell famós caçador de nazis que, de jove, com molts altres jueus, va estar tancat en un camp de concentració de Cracòvia. Segons aquell reportatge, Wiesenthal no només hauria inflat el seu paper en la caça d'alguns nazis, sinó que, ni que sigui involuntàriament, n'hauria dificultat la captura d'alguns altres. No cal ni dir que Wiesenthal s'ha afanyat a desmentir-ho i que ha declarat que el treball de tota una vida no pot ser qüestionat per persones que no han fet gaire res que valgui la pena. Però

seus marits»

Però no deixa de ser curiós que una associació de dones proposi una activitat d'esbarjo basada en les ancestrals protestes feministes que han llençat col·lectius semblants i que vinculen la dona a les tasques de la casa i a la cura de la família. Aquestes teories són les que defensava des del seu més estúpid masclisme el molt insigne Gregorio Maranón en plena efervescència masclista. És com si puntualitzen les feministes, «no us penseu que reneguem dels homes, en realitat volem estar a prop seu». Està bé, això, penso. Almenys, no hem de sentir disbarats notables com allò de la dona autosuficient que no necessita el seu company ni per procrear. Les noves feministes no s'allunyen del seu company. No, almenys, mentre els fills no volen del niu i mentre les amigues no organitzen concursos gastronòmics.

T R Í P T I C

Caçadors en hores baixes m XAVIER CORTADELLAS

a mi em sembla que sí que ho pot ser. Aquest és un dels avantatges de viure en democràcia. Naturalment, és possible que res d'això sigui cert i que Wiesenthal tingui tota la raó en les seves queixes. Passa que, si més no aparentment, el seu cas s'assembla al d'alguns altres que, després d'encarnar-se com a defenE

S

ón senyores que es reivindiquen. Han contactat amb el Casal de la Dona. Volen confederar-se a la Unesco. Es reuneixen i debaten. Signen actes. Han aprovat uns estatuts. S'han registrat oficialment Tenen unes prioritats: defensar els seus drets, alliberar-se, superar els condicionants socials prefixats. Per aconseguir-ho xerren i s'expliquen moltes coses. Diuen —i tot és verídic— que ara ja són a l'edat del «niu buit», que els fills marxen de casa i que elles tenen temps lliure per fer el que vulguin. És a dir —a veure si ho he entès bé— que fins ara han estat a casa, lligades a la pota del llit, i ara, que ja no tenen l'obligació materna! de tenir cura dels fills, poden volar una mica més lliurement. Però la cosa no acaba aquí. Aquestes dones associades celebren actes de tota mena. Per exemple, un certamen de cuina casolana. Que bonic i que entranyable que ho «Aquestes dones deuen trobar els seus associades celebren marits, quan els doactes de tota mena. nen permís per arribar tard algun vesPer exemple, un pre. Deuen pensar certamen de cuina que van amb les amicasolana. Que bonic i guetes a prendre xocolata calenta menque entranyable que tre bescanvien receptes de cuina. ho deuen trobar els

L

T

E

I

X

Ó

E

L

V E S P E R

Incontrolat sors de les llibertats, amb el temps, han confós el seu propi interès amb el que en un principi defensaven. És, per exemple, el que va fer Lech Walesa a Polònia, i, en bona part, el mateix que sembla que està passant amb Felipe Gonzàlez. I és que hi ha tant de fang en aquest món que es fa difícil que, a la llarga, els ídols no s'embrutin. Ara, també és cert que d'ídols n'hi ha pocs i que, com va escriure Flaubert, a vegades convé no tocar-los, no fos que els dits s'emportessin el daurat. I encara que potser ens semblin patètics, val la pena no oblidar-ho en una època en què molts dels que estan a punt de venir ni a ídols arriben.

C

JOAN POYANO

om que no estàvem prou saturats de missatges comprensius amb la guerra bruta contra ETA, Felipe Gonzàlez fa una premonició justifïcatòria, avisant que arran dé l'assassinat de Fernando Múgica poden aparèixer grups d'incontrolats. Si l'advertiment de properes accions armades de l'altre cantó l'hagués dit un dirigent d'Herri Batasuna, l'aparell de propaganda del sistema hauria descarregat l'habitual ràfega de qualificatius com «incitació a la violència» o «apologia del terrorisme», però bo diu el president del govern i líder del PSOE i ho tracten com un por consiguiente més. La feina dels professionals de la justificació no és controlar els governants sinó insistir que qui vota HB empara el terrorisme, passant per alt que per la mateixa associació d'idees estan tractant de filoterroristes els votants del PSOE (molts més que els abertzales), partit que té processada l'anterior cúpula del Ministeri de l'Interior, acusada d'haver controlat el que Gonzàlez avisa que pot tornar a passar: respondre als trets a la nuca posant bombes als bars i arrebossant amb calç viva els enemics.


• SUMINISTROS VALLD O R E I X M o s s è n Jacint Verdaguer. 107. « 674 14 90 FW. 360031

• S A N B E R - 5 Anselm Clavà, 20. « 6 7 4 4 5 71 FM 142000I

• AIFA Ctra. Cerdanyola, « 674 43 04 FM 1440XI

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ I VENDA: VALLDOREIX, 53 • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h. C/ Sabadell. 23. St Cugat. n 674 69 45 Tel urgències 908 89 81 36 M2SO0O1

• COPY-QRAFIC Malas.8. o 675 38 53 MK0U1

Can

AHoru

Sala.

« 674 42 82

• Z O O M . C e n t r e de la imatge. C / Santa Maria. 14. Sant Cugat det Vallès. « 6 7 5 58 74 fW 2550001

Fat 157O0O1

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40 « 5 8 9 02 71 FW 1680001

TALLER: ORIENT, U

• FUSTERIA EBENISTERIA feines per encàrrec. « 899 67 48 / 674 70 68 FW.IO0O7

TEL 675 29 02 FAX 675 2(61

• LA FAUNA Rambla del Celar. 35-37. TT «74 13 06 íw 430001

• COPISTERIA THER, cl Sani Amoni, 24. n 58» 74 42 w.iaa

• DOLCETS 20.

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93. « 6 7 4 79 88 FW 470031

Sant OiBtdel Vallès

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celler. 9 1 . « 6 7 6 25 02 FM. 140007

• FUSTERIA EBENISTER I A L S Cl C a m í de la Creu, 14, baixos 1a. St. Cugat. « 5 8 8 47 53 FM. 240001

• BAR-CAFETERIES Don Bar, c/ Rosseló, 2. 0 8 7 4 36 38 W 300101 • BAR GRANJA CAN M M . C/Lamina. 19. Sant Cugat del Vallès M100U • BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia, av. Catalunya. 14. « 8 7 5 24 03

• ENGLISH CONNECT I O N Escola d'anglès. Sant Domènec, 7,1r 2a. « 6 7 5 2106 FW 1310001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « 674 08 82 FM 1580001 • J . M I R E T Mercat Torreblanca. parada 1 -42.

« 6 7 5 53 53 MS3DX1

ÀGORA

• D.Q. D ASSEGURANCES Rambla del celler. 95. « 6 7 5 42 03 Miamn

• C E Y L A N Cl CastMe|os. « 5 8 * 6 4 56

unoDi

• DOMÈNEC AYALA, d Carme, 31. Sant Cugat del Valès. V 674 71 «2 MStOX»

• C U G A T CAFÈ edifici Torreblanca, davant mercat. «5891098 MI400M

• J . G . ASSOCIATS PI Barcelona, 9 babtos. SS7S3012 W12IÏKII

• GRANJA LA SORT d de la Sort, 3. Sant Cugat del Valès. « 6 7 5 28 64 MSM40D01

• CASTELLVÍ Serveis Adrrrts. Rius I Tauiet, 4. 0 87412 41 M138X0I

SANT CUGAT GESTIÓ, S.A. SGfYM d'assessorament

• MERMELADA EXPRÉS a Valldoreix, 56. «58911*5 Miimt

• CUGART C Torrent de la Bomba, 14. «674 43*0 Míiooom • G R U P VI BELLES ARTS Montserrat, 31. « 876 20 01 W 1370001

Assegurances generals i administració „

• C I C L E S CARDONA Valldoreix, 4 1 . « 6 7 4 1 6 09 IW. 1190001

• CELLER C A L CABAL L U . N o v a ubicació. C / Plana Hospital. 3-5. « 874 01 89 Baixada

«5991963 M.500001

flÜÒtS

• MUSICA daases de guitarra (elèctrica I clàssica), piano i teclats electrònics. Harmonia i composició. « 6 7 6 2181 FM. 2500003

• INSTAL·LACIONS TETE passatge Torreblanca, « 5 8 9 00 79

• SUPER-NATURAL. Cl Anselm Clavà, 1. Sant Cugat. Obert també dissabte tarda. « 6 7 5 59 53

• HIDROFLOR Av. Joan Bonàs. 54 Valldoreix « 6 7 4 75 96

wiini • PAROUING TORREBLANCA Av. Torreblanca. 2-8, local garatge. 9 589 24 81 M.110UI • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. TT 589 26 49 M1290001

• J.P. PARRA cl Enric Granados, 15, local 7. « 5 8 9 06 42 Rd. 14X05

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. «58*22*4 FM. 2010X1

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 «6741140

FM.I00M

FW (10301

• BLOCK a Rosselló. 17. Sant Cugat « 5 8 * 5 3 4* • ESPORTS TERRANEU O Sant Antoni, 15. 08190 Sant Cugat. « 8 7 4 62 02 FW 10305

FM. 1550001

• FMOUES BACHS SCP. Cl Hospital, 4 1 . 08190 Sarit Cugat. « 589 03 0 7 / F a x 589 11 04 FW 33330X7

FW. 1510001

• CENTRE D'ESTÈTICA O U I R O S d Valldoreix, 7 6 B.

• S U P E R M E R C A T VILARÓ « 5 8 9 35 82 HsM 360001

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53 Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

FW 140006

FM. 260001

S O L S O N A Rosselló. 2.

0 589 32 89 FW49OO0I

llS-lEOBaJ

S L Sort. 3 2 .

« 6 7 6 57 66

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA cl Francesc Moragas, 6. « 876 32 74

FW254I0DO1

FM. 140006

• R E P A R A C I O N S DE CALÇAT i còpies de daus. a del Sol. 16. 0 674 90 97 FM 259002

V A L L È S N E T Sant R a -

m o n . 4.

« 6 7 4 8*18 FW.W4O0Q1

• R E P A R A C I O N S DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torreblanca. 0 674 00 14 FW25U03

FIOTTO

cl Sant Jordi. 32 Sant Cugat « 6 8 * 0 6 05 FM 24000001 • THE CARTOON CENTER c/ Martorell, 1 , cantonada Valldoreix - Santa Maria. « 6 8 9 70 28

c/

FW. 140003

« 874 78 81 FW33330OOI

• FLECA MARÍ plaça Borràs. LMirasoJ. FW 250005

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 nV +• 20 m 1 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina -office», 1 bany , 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC I climalit. pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000« 676 33 S6 / 669 26 43 {KSA GM66 laffiobttiria] Rel KSA

FW .1330001

• PIS ÀTIC a Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa. 40 m* de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000« 6 7 4 77 76 Irtrat^SAj.MIBOtXE • PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'una 100 m*, amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, QMOIeltat, molt tranquil·la (sense veïns a sobre). 18.000.000.tr (03) 674 67 16 (FnquwStat.MreiOtaoW • PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000.9 674 72 64 (Fre» Grava.). FW. P6100B0021

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves. 0 874 83 08

FM. 370001

• SERRALLERIA TIERRA I COMAS C.B Mozart. 9. Barcelona. 0 2181**6

• TALLER E L E C T R O SOL cl Sol, núm 19 n 674 36 88 Sant Cugat FM 3020001 • T A L L E R M E C À N I C P. C A N A L S Cl Sant Llorenç, 27. « 6 7 4 63 62 • TALLERES MENA Passeig Torreblanca. 13. 9 6 7 4 53 01 FW 1200001

FW. 810003 •

JrWB

LlNEA DIRECTA

que Granados.

• CENTRE ÒPTIC SALDON c/ Francesc Moragas, 4. 0 6 7 5 07 54

Enri-

15 - l o c a l

• ÀTIC DÚPLEX N O U . Zona Parc Central. Superi. constr. 215 m*, 3 hab., estudi 100 m", 2 banys, saló ampli, luxe. Preirelatlactó aire contfctonat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunttàhee. 31.000.000.9 674 08 97

9 589 03 74

(Fixat

FW 1340001

• ZONA PARC CENTRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuina «omce-, ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000.« 674 72 54

FW.2S6000I

• TEXIDO ÒPTICA c/ Sant Jordi. 30. Sant Cugat. « 5 8 9 44 95

• ÀTIC DÚPLEX N O U . Zona d Solsona. Superí. constr. 158,50 m». 3 hab., 2 banys, saló 30 m1, preinstallacló aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Pisc*na corrwjnltarta. 31000.000.t r 674 08 97 fFnM$vttoqg).M.rQcmnsi

• SOL - NET P Torreblanca, 52. 9 674 4 1 4 9 FW. 780001

FW 2560002

• TINTORERIA S A N T CUGAT Sant Antoni. 1 «6741162

SȒtC*tfMF$CK]MU&

(Fincas Gronak) FW. FG100B0D22

FW. 1470031

• JOGUINES MAROA Santa Mana, 44. 0 67415 32

FMtieoooi

• ASSUMPCIÓ 33.

Monestir.

0 674 36 51 FW 1410001

• ANNA FUSET JOIES O Santiago Rusinoi, 45. Sant Cugat. 0 569 5 0 7 2 / 5 8 9 5 0 1 2

• Parquets

FW 1750001

• Cortines

• JOIERIA Mireias. c/ Valldoreix. 33. « 6 7 4 99 40

• Moquetes

FW.301O0OI

FW. 8010001 • JOIERIA S P A O A c / B a l m e s , 3 9 , 1 r dreta. « 5 8 9 55 4 9 Sant Cugat. FM. 8000301

• J O I E R I A T O U S Rbla. Rlbatallada. 24 C « 675 52 52 / 589 02 29 FM 540001

• FORMAS PERRUQUER I A c/ Elies R o g e n t . 1 8 A (a tocar m e r c a t Torreblanca). Sant Cugat.

« 6 7 5 40 06

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 38 92 • CARRE MOBLES cl Francesc Moragas. 33. Sant Cugat del Vallès. 0 674 09 95 / 674 15 50 FW 1X11 • EGA MOBLES C Cànovas del Castillo, 2, local 2. 0 589 0014 FW. 230X1

PERRUQUERIA

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla «batallada, 34. « 675 22 28 FM. 1540001

• TINTORERIA S A N T CUGAT Alfons Sala, 21 « 674 41 67 FM 1690001

FW 2500031 •

• Coordinats

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinoi. 35. «6741183 FM. 1460X1

• Tapisseria

• Pintures

• JOIERIA AUGET cl Santiago Rusinoi. núm 40. « 674 58 64 Sant Cugat.

Sant Cugat.

Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pla/mes. « 675 43 24 [Fnquw floca) Be. FR10060006

FM 5610001

• Papers pintats

FW. 230002

• TATERS Sant Antoni, 62. « 6 7 5 56 06

A. SA-

L I N A S C / S a n i Jordi. 2 5 .

0 674 89 15 FM27000I • PRESENZA Martorell. 20. 0 569 46 51

• FERRON jardins i piscines. C/ Rius i Tauiet. 20. Sant Cugat del Valès. 0 874 68 47 FW 2500002

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11 000.000« 6 7 4 72 54 (Fncas Groneq. FW. FG 10060036 • À T I C D Ú P L E X d e luxe, z o n a c/ À l v a r e z , 1 9 0 m * , consta de 4 hab., hab.

planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m*. Estudi en dúplex de 60 m*. terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000.V 674 08 97 (Fixa» Sani CtAjat). Ftef fSC t0O40i>M

• U S S I A T O U R S plana d e l'Hospital. 1 0 .

« 589 61 50 / Fax 589 59 65 FW 810032

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26. « 674 08 81 FM 480X1

de 4 h a b . , saló menjador d e 4 5 m", cuina - o f f i c e - , 2 terrassa.

« 674 08 97 (Fira S*a Cugat). fW. FSC 10040043 • A PROP PG. DE LA C R E U . P i s d e 1 5 0 m», compost de 4 hab. dobles, cuina -office-, dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m'. Jardí de 120 rrV. 37.000.000.« 674 06 97 fRnatSanlCixjW. FW. FSC 10040045

Iria.

M 8910001

Cerdan-

« 5 8 9 35 53

10 - bai-

FM 1450001

0 58914 29

FM 1500001

VALLÈS, SL

« 589 23 71

• PROMUSA Av. Torre• ATEUER BLAU Av. To- blanca, 2-8 « 6 8 * 1 7 32 rreblanca, 2 « 6 8 9 1 * 3 1 FM. 1210001

MAIUNG

FM. 550001

FM 570001

mm

• FLECA LA GARRIGA. O b e r t tot l'any. R a m b l a d e l Celler, 1 5 .

• M A T E R I A L S DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, c/ Rius i Tauiet, 27. « 674 05 03 Sant Cugat FW. 500030!

ÉHMMsl

• M É S M A R C S C / Enric G r a n a d o s . 15. S a n i C u g a t .

FW. 2310001

« 5 8 9 64 75

• M E N J A R S PREPARATS TASTA'M 0 569 29 2 9 / 5 8 9 36 35 M 58X01

mi

(FrquesFtoca) W . FB100600 H

• LA BRASERIA Plaça Pere San. 6 « 589 52 40

Sant D o m è n e c ,

• R A N G O - 1 0 CJ P o u s . 3 . local 1 . Sant C u g a t del Velles.

• CASA ADOSSADA 240 m1, a prop estació, 2 pàrquings, lot en perfecte estat. 43.000.000« 675 43 24

• L O C A L 170 r r y . c / C a m í C o l o m e r , 2 portes al c a rrer, e n v e n d a o lloguer.

xos.

PAMOBE

^MOBILIÀRIES

FW. 600031

• A P R O P o' Cónovas del Castillo. T é 1 6 0 n f , consta

banys complets, Pàrquing. 32.000.000-

• M A N T S E R V , SA Av Catalunya. 18 « 674 80 58

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15. 0 569 32 11

0 5 6 9 35 2 3

FM 140032

• INSTALACIONES ZAM O R A Mossèn Cinlo Verdaguer, 18. Valldoreix. « 5 8 9 26 38 FW 500X1

FW 680032

• MARMOLES SANT CUG A T C a n Fatjó d e l s H u rons. C e m p o a m o r , 1 2 . n a u 3. S a n t C u g a t del V a l l è s .

FM. 2130001

« 5 8 9 07 08 • INSTITUT DE BELLESA RVB a Francesc Moragas, 25. Sant Cugat. « 6 7 5 58 55

Valldoreix,

• E L R O D E T d Anselm Clavà. 14. Sant Cugat del Vallès. FM 140X1

• HOUSE MACHINE pg. Cànovas del Castillo, 34. Sant Cugat del Vallès. 0 675 06 09 i fax

• TALLEDA RICOMÀ C/ Balmes, 11 Saní Cugat « 6 7 4 58 62

CAMPMANY

16. 0 674 14 82 FW 1530001

FM 220301

• MARCS VALLÈS C< Valès. 23 Sani Cugat 0 675 49 43

wsmxm

FW 1260001

0 5 8 * 3 3 00 • ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3. « 874 01 74

FW 33330002

• HNOS. MARTlN DEL VALLÈS Stravtnski, 8. Polígon Can Jardí. Rubí'. « 5 8 8 05 01

• VALLESTECNOLÒQIC S A Plaça Unió. 3 .

510001

• C L . DENTAL BANARES Francesc Moragas, 8, 2n. « 6 7 4 18 77 f* 18X001

• PAPERERIA GRAU av Alfons Sala. 38 « 675 12 15 FM 25400301

MBÉB

• ROSA M. S E G U R A Santa Maria, 8.

• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. C/ Villa. 1. local 5. Sant Cugat del Valès. « 6 7 4 62 99 W 10006

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47. torre. Sant Cugat del Vallès. « 874 42 23 FM. 500302

• HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 8 * 0 0 46 W 250004

• WAY-INC/Girona. 16. « 6 7 4 0 6 * 3 Rius i Tauiet

0 589 6163 FW 230X3

jardi públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters. Pàrquing molt espaiós, jardí privat d'uns 70 m \ calefacció. 34.000.000V (93) 674 67 15 (rïiiesSKa)MFS101M006

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT, a Anselm Clavà. 16-18 0 675 28 5 3 / 907-23 04 01 Mòbil FW 33330006

• A R W E N B O U T I O U E . C/ Elies R o g e n t , 5 2 .

• BLUE MOON. O Major. 16. Horari de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 20.30 h. 0 875 02 67

Fwiora

FW 110003

M

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix. 67-A. « 589 47 42 FM. 86000!

« 5 8 9 2819

• M E L O D Y . Ctra yola. 2 4 .

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo. 4. « 6 7 4 65 00

« 674 01 74 FW1S20301

• MUSICA I DANSA FUS I Ó d C à n o v a s del Castillo, 2 0 .

M1260HK

• NISSAN ROMAN Martorell. 41. n 675 45 79

• ADMINISTRACIÓ N Ú M . 2 Major, 3 3 (junt monestir)

FM 33330003

ftjf.1400001

FW. 33330004 • VINS NOE SA Sant Sever, 4.

• AUTO-ESCOLA CASAS Martorell, 47. V 674 14 97 M.I17UJ01

F n 674 24 86 08190 Sint Cugat M Vatét (davant TV2)

• SOUASH SANT C U GAT Sant Jordi. 33-35. « 674 98 82

de finques.

C/ Santioga Kussifiyd, 32. Tel. 6751702-674 6669 Fra: 589 27 74

Ferrer i Guardia, srrt Tel. 589 00 01

FM. 10002

odministrariu.

FW 33330005

« 6 7 5 5108

WÍICDOtt

• CASAJUANA. GALERIES SANT JORDI C/ Santiago Rusinoi, 37. C Major, 6. Sant Cugat. 0 589 22 32

• Z O N A C E N T R E . Àtic d e 4 h a b . , m e n j a d o r saló, c u i n a , b a n y , lavabo, terrassa

deSOm 1 . 23.000.000.« 6 7 4 72 64 (RrcttGronahl·fte'.ra 10080036

• U R B A N I T Z A C I Ó Sani Francesc, cantonera, seminova; al davant hi té un

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1,700.000t r 674 77 76 i?iT«bt,SA).M.I60010

• C DOCTOR MURtLLO 130 m r , 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrr1, cuina «otfice», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardi i piscina. Exterior. 28.500.000.« 674 57 04 / 675 43 02 linxtaw)flgl110070006 • C/RKJS I T A U L E T 1 6 0 tr?, 4 hab., 2 banys, sakV menjador, cuina -otfice», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000.« 674 57 04 / 675 4 3 02 'taO-M) M 11QQ70004

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 m*. 4 hab., piscina comunitària I places de pàrquing. Preu a convenir. t r 674 06 97 rpncMSertCtigrt) FW FSC 100400*1 • PIS 80 m*. nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000.« 675 43 24 (RnquM Roa). fW FR 10080012

• C/ SANTIAGO R U SINOL 110 rrr1, 4 hab., 1 bany. 1 lavabo, seió-menjador, cuina -office» nova, lerrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000.« 674 57 04 / 675 43 02 (lmàM).FW. 110070006

• C / V I L L A . Oportunitat A p a r t a m e n t estudi estil americà, bany complet I terrassa. 6.500.000.« 674 06 97 [F%iasSrt&^.FWFSC1(P40DC

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m'. acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris 13.500.000V 674 12 0 4 / 6 7 4 11 81

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terrassa de 12 m*, gairebé tot exterior, assotelat. 15.000.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715

{Sem). FW. S10000001

[fiques San) FW. FS 10120005

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m*. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000V 674 72 54 [Fraj GnrWh). FW. FG 10090032

• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5è pis, 4 hab., vista moft maca, balcó ampli, 1 bany + 1 Lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.« (93) 674 67 15

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 nf + 80 m1 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26 6 0 0 . 0 0 0 9 675 43 24 (Ffrgu» Roa). FW. FR 10060013

pnqua»Saa)FW. FS 10120004

• PIS 110 m1, 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000.« 675 43 24 [FffquatRoa). M FR 10060011

• PtSDE 120 rrf, 4 definitoris, 2 banys, moft bona vista, pàrquing. • PISOS NOUS PER E S - 22.000,000T R E N A R . En diverses zo- « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 nes de Sant Cugat. Pisos ISem). FWS10000002 de 2 a 5 h a b . , 2 b a n y s complets, menjador saló, • P I S O S O C A S I Ó Zona cuina «offíce», terrassa, Monestir, 75 nV, menjador 20 m', cuina, 3 h a b . , 1 calefacció... bany, safareig, terrassa 4 t r 674 72 54 m 1 , ascensor, sol tardes, {Fnas Gmnlél R* FG 10060031 vistes a Montserrat, per• S A N T C U G A T pis de 3 fecte estat. hab., banys, cuina, saló 11.600.000.menjador, balcó, ascen« 675 33 55 / 589 26 43 sor, exterior i assolellat. (KSA Gest* Immobíüviíi M. KSA 12.700.0001005001Z 9 580 86 69 • PLANTA BAIXA amb « 5 8 0 96 54 fFcfcrtaÇ*W^),FW.FFC9ttX(g jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, • SANT CUGAT pis maco totalment renovat, piscina, de 90 m* i 3 hab., 2 banys pàrquing. complets, saló menjador, 38.000.000.cuina «omce-, 2 balcons, « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 ascensor, calefacció, tot (Sem). FW S10000003 exterior, pàrquing opcio• PROP ESTACIÓ SANT nal, assolellat. CUGAT 4 hab.. 2 banys, 14.800.000calefacció, plaça pàrquing, tr 580 86 69 assolellat, exterior. tr 580 98 54 28.000.000.[FoBF^Ceraanyofa).FW FPÇ990003 « ( 9 3 ) 6 7 4 6715 • S A N T C U G A T preciós pis a l CJ Alfons S a l a , a m b 3 hab., 110 mJ, bany complet reformat, l a v a b o , saló m e n j a d o r d e 3 5 m', c u i n a equipada, terrassa de 2 5 m!, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'aiumin i i portes d*ember. 19.000.000-

« 5 8 0 86 69 « 5 8 0 98 54 • SANT CUGAT preciós pis de 120 m2 i 4 hab. a CAv. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres cTaiumtni. 26.500.000S 5 8 0 86 69 « 5 8 0 96 54

[TïnquwSaa) FW. FS 10120003

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assolellat, clar. 6.300.000.« (93) 674 67 15 (FtqjM Saa|. FW. FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès), seminou. 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.«(93)674 6715 (Frqu« S»a). FW. FS 10120007

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou. 85 m*. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 F>i>wViaxwtt).FWFV4416

(Foto Peto Cwanyok) Ret. FPÇ 990006 • S A N T C U G A T Psg. C à n o v a s , pis d e 4 h a b . ( 3 d o -

bles), 120 m1, 2 banys, cuina -otfice-, balcó, entresoiats. ascensor, calefacció , exterior, pàrquing, assolellat. 21.500 000« 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 98 54 (F«>PteC«lcWych|.FW. FPÇ 990005

• RUBÍ c/ Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 rry. De 4 a 5 hab . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous. 14.200.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Rriques Valwatl. fW. FV 200003


20

CLASSIFICATS •

R U B Í Av

LEslatul

75

R U B Í local a Les T o r r a s .

GOLF-EL

PINAR.

C/

SANT

CUGAT

zona

4 0 T T , bany. pati

Ennque Lanfranco

7.250 000

3 800 000 -

600^.

Consta amb

tr 699 65 48

TT 6 9 9 6 5 4 8

21 0 0 0 000.-TT 6 7 4 0 8 9 7

menjador

cuina «ofRce- i

jlncuMl Bel i ittXi?

IncuM H* I 5COC

F r e * S r t Q y t ) W FSC 100400*6

un lavabo

A la p l a n t a s u -

RUBlc

m\

bany

R U B l p i s n o u d e 7 4 rrr

Er

matins

Av

hab

Estatut.

132.

bany. cuina

menjador 24 n r , places de

N e n e s dos veïns.

pàrquing opcionals

12000 000-

10 500 0 0 0

t r 588 4 0 1 7

W 699 65 48

2

equip.

588 54 99

Ff^^'.'iBioiYat' S« ^200006 •

RUBÍ d

Historiador Jo-

ses,

Plaça

8 900

2 terras-

Progrés. [2 d o b l e s ) .

000-

i'nu,sdi =V •

canl mercat

Lluís

Ribas. 4

mes entresolat

pàrquing litat

Amb

L l;ir

Ext

Calefacció. Gas,

' 0 500

Je

L: Wonlunot

588 54 9 9

R U B l Z o n a Les

hab.

89 m

Reform.it

teria e m b e i da

Ext

P:irta

:ili,mm)

(us

t r 5 8 8 4 0 17

588 54 99

ZONA

'-*'•

MERCAT

•>! . Ï H I O 32

T.= r e ' d

5 8 8 54 99

vr.id Aj.ml r n f i t hab

H:; m

bf-r- i -.r-se-v .:

-rl

NOU

t r 6 7 5 33 55

AV. PLA DEL

RUBl :

Només

amb

i la<.,ir>-t

a

i.LV

5 dor-n '

a-

é*>

77

Sta

d'es-

dí p r i v a t

4 hao . menjador

cj'na

100 m

jar-

i piscina

:

~ 6^5 33 55

589 26 43

bany

CM-nD^t

menjador

d esliu

Possibilitat

675 43 02

TORRE

A

RRA

2 5 0 rrv'

jard1

MNHTSOUaOHilTJt

jna

arVy'.;elat

barys,

1 lavnbc

ne

d ' j ' n i ' c ' •s

4 2

garatge,

estudi golfes

RESIDENCIAL

TT 6 9 9 6 5 4 8

600

i ,ÍF , - . •v

m-

6

haO

60.0O0~.OOC 1Ï674 1204

6 7 4 11 8 1

60

ei K M " o r f i c e - . s a l a 6 0

^ii

TORRE

A

hab., d c

n r ' r u

' i . ! 20

5S9 2 6 43

NOVA

d

tr 699 65 48

PROMOCIÓ

i niscma

:

: 4i;

n

ZONA

\··

•-.

RESIDENCIAL. • :i

•i t-r | i I i- s . i "

-.

3

lab

ir'-t- ••••!- is

j

i. i t-i. . t a r v i

i

!!'•! .

..tr- ,-

,!..(

-• i.

:

M ' TT 6 7 4

:• •

.' #>.*•> it -.rt' : ï . ' ! " "

ZONA

•'• h.ib '5 t

R U B Í E-li'ir, t v W r . u

3 h a b , c u i n a i car-.hra [

pàrquing

1

10 5 0 0 0 0 0 -

RIUS t TAULET.

menjador salo

I [

l=ncjsa' aa* i ^ ' 0 *

-ia • o t l i c e - , b a n y ,

588 54 99

132

3 places de

amb

'ruilers

ü ampliació.

- tr

674

72

ge,

f u s t e r i a m l e n o r ae - c u -

re i e x t e r i o r d e P V f

TORRE

ca,

a m b piscina comunità-

ria,

3 dorm., 2 banys, bo-

Amb 2

589 26 43

Ci"$.''C' i T n c t i i a'-a! - t t KSA

garatge, jocs

grans

terrassa,

celler,

sala

de

P a r c e l la d e 6 0 0 r r r .

hardilla, sala de i hab

*ra$G*xvb\_MfG •

3 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 77 76

S A N T C U G A T zona pg.

Valldoreix-Golf

T o r r e indi-

TORRES

cotxes, zona rental, traster, saló estar e n dos ni-

menjador, cuina

-office-.

vells,

cuina

-office",

1

4

DE

b.i •

Molt cènt'ic

APARTAMENT

, guer c

;

menjador

1 12 nr'

Preu

10 m i l i o n s

ven

Lloguer

en

ic-

i trar- I

Montserrat

hao.

MONESTIR

amb

PER A

armaris de saló

parquet

balcc.

cuina

2 pa-

Apartament amb

ZONA

CV A L F O N S

SALA

110

m , 4 hab.. 2 banys,

saló

rrassa. Moblal.

ZONA

calefacció

i

mmwh

pàr-

QUATRE

t r 674 72 54

PS06M06UTS

CAN-

A L F A 33 16V. negre «

B-

5 8 8 5 5 35

• ZONA

hab.. na.

E S T A C I Ó . Pis 3

menjador bany complet

ses

A L F A H o i r e c 33

475 000 - n

B-H

ALFA

Romeo

75

2 0

t r 674 68 50

3 300 0 0 0 TT 589 40 02

'0090006

dut-

traster

90 000/mes -

tT 674 72 54 (PireasGfWBla; Pé FG 'OcaOCM

CITROEN AX. GT

(ex-

tres). B-JU. 9

C I T R O E N AX

11, TRE.

blada de 4 hab , estudi. Jardí privat

terrassa. 65.000/mes.-

150 000/mes -

•O 6 7 4 7 2 5 4

tt

TT 6 7 4 0 8 9 7

LC n

Trca$Gironeta)-Ref FG 10060037

fncas Q n m b ) . FW FG 10060025

i^incas S4r-4Cjga!l Rrf. FSC 10O4OO52

(Peugeot MoKx Ralyi Rel PW 120007

/KSA Gestió immobi'ia'ia 10050013

fla'

<S»

nr,

674 72 54

O

RIUS I T A U L E T . Mo-

4» A '

PEUGEOT

• 205

GTI

A/A, B-JT.

d R A

El joc de la nació

M A T E

\ *

catalana

R E N A U L T Exprés, dièB-JZ

$50.000t r 589 09 91

• PEUGEOT HW.

(Flactr s i ] Hel F10020006

205

XL.

B-IM. 350.000.-

t r 674 15 03

n

rPeugeot Motor Ralrl Rel RM^ 120001

589 09 91

T t o c r si I Rel FIKCOXS • •

F I A T T i p o . 1 6 v . A / A . B674 15 03

• li

B-

P E U G E O T 3 0 9 G T . A/A,

B-HX.

LADA

Niva

1.6,

equip», any 94. 700.000•B 5 6 9 4 0 0 2

t r 6 7 4 15 0 3 (Peugeol Motor Raly]. Ret PMR i f l u r

- ^ ^

Ít0&

^VJQUfZij

B-MS.

^AuloEstebari Rel AE 10C3000E

Peuoeol Motor Ralyi Ret PMR 120003

cuina, pati, bany compiel i

jFreas Sant Cugat) M. FSC 1QM003B

N I S S A N Vanette pràctic

dièsel

t r 675 32 57

t r 6 7 4 15 0 3

675 32 57

menjador

52 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

1.8,

sel

100.000/mes-

•r^.-> í^n-r-jjat; Rel FSC '00*0047

Variant

B-MG

A J I : Comarca del Vailèsl Ret ACV

• •

diè-

B-JV

• Auto Esteban Re1 AE 1CC3C004

iMotocuga;; Re< MC 343«OX2

m- d e t e r r a s s a

12 7 5 0 0 0 0 - t r 6 7 4 0 8 9 7

A.A

curt

lAuto Eflaten) W . A£ IOO3O0O3

HOSPITAL,

saló de 30

PASSAT

2 8 . «full e q u i p » .

calefacció, pàrquing i

Quattro

N I S S A N Palrol 6 c j

sel,

• •

Coupé

t r 6 7 4 15 0 3

Re' AE •'3030006

saló, xa

F O R D E s c o r t d i è s e l , B-

t r 675 32 57

bany

AA

AE 10O3Q0O2

TORREBLANAUDI

t r 6 7 5 32 57

- ^ y r ' '.'iTjr Raay; Rei PMR-20004

O P E L Vectra 1 6 I

C A . Pis 3 h a b . m e n j a d o r pati,

B _M

;Ajtj;stecàri Rt' AF ixr'X" 1

GT

B-MN AL:: H;sUii

cuina,

V O L K S W A G E N G o l f 16

V

HW

t r 675 32 57

ZONA

675 32 57

comercial i cèntrica

molt

B-

_

1 8

000-

n

«

Zona

GTI

S L ; . . I ; p%l S ' 0 ' t:<£2

Kadetl

T w i n Spark. B-IU.

28.500.000675 33 55 < 589 26 43

OPEL

IT 6 7 4 72 54

vat 4 0 rrf. calefacció

Dos tras-

frigorífica,

El s o l a r é s d e 5 0 0 rm".

S U Z U K I Swift

t r 6 7 4 09 10

589 09 91

{Fncas GfOTflia ^ i FG '0080030

ele

:-' L K

t r 588 55 35

• •

p r o p Monestir, pis 2 hab..

ters, c a m b r a

B-

Auoceira,! Re! A 1:1 ïo-ír

2 terras-

m é s 2 5 rrr d ' e n t r e s o l a l i 2 0

m

Terra, blanc,

350.000 -

A L í c . j m i Re1 «-D1XC0É

TONS.

PLANA

SEAT

t r 5 8 8 5 5 35

600 5 8 9 0 9 91

- s u i t e - ) . es tudi. jardí pri-

a

t r 675 32 57

'Aurc Esleten; Ret AE '0030009

btanc, B-JZ

saló. cui-

60 000,'nes

•ImdBsaj Bel i i«70OO7 •

fi-IS

Fna:a-. = I • Ret -•Ç02ÀX4 •

b a n y , 1 l a v a b o , 3 h a b . (1

nr

S E A T Ibiza 1.5. 5 p . B-

KP

6 7 5 11 12

O P E L Corsa GS!

n •

lAjlxsrttai. -ei A '0'TO-IC

90.000/mes-

de 50

par-

• O P E L K a d e t t , 1.3, 5 p B-HV. 4 5 0 . 0 0 0 -

vabo a m b dutxa

Planla

De

IT 6 7 4 6 8 5 0

a m b ar-

t t 674 57 04 / 675 43 02 •

negre.

menjador

3 banys complets i u n laGaratge

n

OPELCcis.i

lAjng Eaetanj M

m e n j a d o r 2 0 m ' . cuina i te-

LOCALSISeOCE

la

TORREBLAN-

|F«cas&rar*lla' Re* K-. -X8CC":

J

12

400 000 •

1872-IP. blanc

compiel, lavabo a m b

54

.540001

BENZ

280-TE. 7 places.

t t 589 09 91

FSC -Q040QSJ

'FrasGraretal. Rei FG 10060013

TT 6 7 4 7 2 0 8

MERCEDES

475 000 -

plaça de pàrquing. i * 674 72 54

t r 674 72 54

hi: CÍÍOTTIPS •

75.000/mes -

t r 588 55 35

KT.

. TT 6 7 4 0 0 9 7

a m b armaris de pa-

Ibiza

B-JX

589 40 02

600 000

AREA CULTURAL 1

SEAT

1 70C 0«) -

6 5 OOO.'mes -

bany

ret. m e n j a d o r s a l ó , c u i n a ,

3p..

1.5

;Autc Esrefcan; Re< At'OCÏOOe •

Jo\

M o l ! de

Opció venda.

190 any

amb

i - r a s s a d e 3 0 ni

ptes /mes.

S E A T Ibiza,

ü

tKular

LK.

m o b l a t , tot e x t e r i o r ,

65.000

BENZ

»iufl e q u i p - ,

C A . pis d e 2 hab

moblal

bany complet.

aparcament

MERCEDES

salo ampli, cuina, safareig

N A o consultori, lloc t r a n lloguer

B-OB

Pocs quilòmetres

p a t i i te-

hab

^rtaca^ s í Rel F 1>r/^30Je

••.-

1 bal . j

000-

B-HD

TT 5 8 9 0 9 9 1

exterior

maris de paret,

APARTAMENT

OFICI-

L A N C I A V-10

: : • . í i - i t ^ i i ^ ^ =G •XtOC:

*r

R E N A U L T C h o 1 2 . 3 p.,

vermell. B-OM

Ai.-::-::p^-a., Rp'_Ai1IXOjf^-X^Vt

ret. m e n j a d o r

675 43 24

cui-

bany, amplia terrassa.

ZONA

57

;Actc Esteban; Ret AE '0C30OÜ-

975

miliar •

cuina americana

ai baii Cugat ^

TOS,

^Sara- i I Re1 - - X 2 C C 1 :

2.3 1 6 v 87

C o n s t a de 3 h a o • -d

Prisma

tr 675 32

750 000 IT 589 09 91

• 2-3

saló

R E N A U L T Clia. RN-1.4

B-OD.

t r 675 32 57

CENTRE

•"•rrsv·'iir-ire-: ==t

APARTAMENT

j •

na.

TT 6 7 4 7 2 5 4

•..asü='iy*lai Be! '•:,'.. n-,..

'• •

hab.,

5B9 0 9 9 1

5 3 0 0 0 ''mes -

Pis tot e x t e n o r

6 0 OOO.'mes -

! TT 6 7 4 7 2 5 4 1

ZONA

t r 588 55 35

325 000 •

TT 9 3 1 6 7 4 6 7 15

turbo.

t«rtoC8rW)MA101000OB

LANCIA

piscina

LA ~ s ;

5 GT

000.-

t r 588 55 35

assole-

ex!erior jardi -

llat

150 0 0 0 / m e s . -

quil. cènlric,

t o n e r a , 1 5 0 rfV. g a r a t g e 2

5

de

quing. calefacció

'

i a la z o n a coMecj 1 M a r a g a l l .

c •c·'K'X:

LOCAL

2 terrasses.

quing. 75.000''mes -

LOCAL EN VENDA o

fàcil,

tranquil·la, adossada can-

hab , habitacto estudi, saló

que consta

RIBATALLADA

nr.

RENAULT

250

0-AK

m m unitaris

S'0'*tí!i:

sale,

Tï 675 43 24

Zona

• 588 54 99

>•

11 0 0 0

*e' ^i X r t M

Caias. ^

B-KY

790.000.-

h a b . 2 b a n y s , i p l a ç a pàr-

4Q

F . n ^ ; R r . - í ; fí~' -'- 1 ."•.^-.H.'..V

tr 674 72

Intrarta, SAj Bef 160003

Superi 61 m

| c rquesVa»W3t

1 000

màquines

planxa. 2 piaces de

10083013

per a d o s c o t x e s C/ E S P A R V E R ,

cenir,-

garatge. A.A

46 0 0 0 0 0 0 - i r 6 7 4 7 2 5 4

vidual

vmmsfw

equip

complets,

qrtles. amplia

m .

A m b te-

2 t.anys

E

VORA

'9-

ADOSSADA

amb

• Z O N A T R A N Q U I L LA 100 r ( i , 160 i n jar.J. p/r

d'uns

MONESTIR

50 0O0.'mes-

Fiques floca) Be< F^ iXieoC-'i

zona

saló

cuina

LA

CAP

t r 6 7 4 15 6 6

n

«office»,

xo-rieneia

CUGAT

pnvat

de 3 h a b . . m e n j a d o r

60.000 Pta'mes.

Imaisa, S*.; Bet I òC-X-t

i. ii-orala! ftgt ^3-0080039 SANT

A

guer

80.000; mes.-

da.

t r 674 77 76

54

LOCAL DAVANT

lloguer

vidre doble 26 0 0 0 . 0 0 0 -

nab , menjador

rrassa

O 5 8 8 4 0 17

amo

3 0 X K ! 0 0 0 - TT 6 7 4 7 2 5 4 F ' .i IW.-OJHS' ft=t FG '•X^'·.'M

<S*

000-

2

•F'icas Sa-nCügat Re' 'SC IDMMSC

tXPX·a

RBLA.

160

4

. assolellat,

cuma, bany complet

80 n r .

g..vat-

C A N T O N E R A mofi

"OCS'tCÉ Estatut,

fj-

de jardí, 4 hab

nr

arbres lat

+ '04 banys

molt cèntrica i Iranquil·la. 4

-V4013

R U B Í pis n o u d e 6 i

- n

.

bany.

bat í'aster

i.:e 4 0 0

I-. r t

223 m

i 26 000 000! TT 675 33 55

9 5 0 0 000

Momes dos veïns

4

R U B l per estrenar

A

lavaíio.

d . i i v a l , b a l o - m e r i i a d o i 30 m . Xirgu, 4 hab , m e n j a d o r . - 4 hab . 2 Danys, caletac! c u i n a , g a s r e t o r n a t fuste- : c i c , a i r e c o n d i o o n a ! j p a r q u m g - trasler ria e m b e r i a l u m i n i E x t

hab . bany, cuina

de

de

de Valldoreix.

TXE,

negre, B-HT.

L A N C I A D e l t a . H F . lur-

bo.

IW*sa! FV

j 55.000;mes -

S A N T Cugat, C Mina

ADOSSADA

F-txas & T Cugat' P<rf FSC ''X4T05P

bany •

i r f d t ü , SA; Rít 'D

(Fíacai.sil Rel F13020009

,Ffaai.U|.Rel.F 10020007

I qui). P a r q u i n g u p c i c ; r i , i l

IDCiLSCOffiWOClISO

t e n a s s a , parquspq. i t r a s l e r

Ma-gar

iFrques.'atmat. ^

i

6 7 4 7 2 54

Tenim

V

' IT 6 7 5 4 3 2 4

1 T 6 7 4 77 76

MIRA-

i esliu

_V J·JÜ 'jOo

i J

i

t r 699 65 48

« 5 8 8 4 0 17

,!•..!.:r

i-r'

Jt 5 8 8 4 0 17 •• 5 8 8 5 4 9 9

R U B Í pis c

Torre

1 - irt-iy

72 54

d IKXl'mes -

CUGAT.

175.000/mes-

exterior

21

000.-

jAtitocanlriH Rel A 10t30C»t

589 09 91

nitària a m b p i s c i n a

i ^.nouesRoceí Rey ' - 1 iv»".v •

589 26 43

PROP ESTACIÓ

SOL.

7

d o r m . d o b es

•TORRE

••:

19 0 0 0 0 0 0

a Av

38 700 000 -

675 33 55

- i - - - - t.:'T $;t'i-> c u ra.

[,.-

Pocs veïns

1 lavabo, pa'quet

. marbre

.3

L A D A Niva. B-NL

t r 6 7 4 5 7 0 4 .' 6 7 5 4 3 0 2

;.-j·na

Àl·i; a f - t - i r u l -

ü

t-aster gr; ;

i" I · I I ; . ! - 1 ^

TT 6 9 9 6 5 4 8

balcc

SANT

RENAULT

b l a u . B-OJ 650

Tï 6 7 4 0 8 9 7

ce

MONESTIR

130900W

60.000/mes -

A 7 MINUTS a peu

'Motorajgat, Ret MC 343000003

Iota r r e n a d e t o r r e s d e llo-

salo, b a n y i c u i n a n o u s , 30

Tï I 9 3 Í 6 7 4 6 7 15

1

:.i ' l u m i v i s t e s T i b i d a o o

TORRE ADOSSADA ç

• - . , - . , : -..t*iV V KSA VXÍ0XI9

6 400 000

:i r i v

6 m ' a c a n a , garat-

? banys TT

PROP

R E N A U L T 21 2.0. aire

lAulo Coitaica del YaHési Ret ACV

H

g u e r a partir d e

comunilar.a

LJH 4 c o U e s . 4 n a b . . e s t j d 1

2

i-'.-jbjScca! Ret F= n M ™

nab . menjador salo

10

t v t ' e s a d o s s a d e s a m b jar-

130

90 000/mes - t r 674 08 97

F^L-sÜaca' -€'

mm

m

ifirarra, SA; Ret . -A·Xf.

675 43 02

VINET

{1 - s u i l e - ) ,

e l ACV

t r 588 55 35

comu-

d alta 8 5 . 0 0 0 / m e s -

n;:.tr^i!et \ te

A p a i i ' ne

4

39.000 0 0 0 -

i.ir.i-'jeJ-cctxes

• t r 6 7 5 33 55

bany reformats

cuina, bany

2 b a n y s , saic n e n ; a 35

DEL

s

t r 589 40 02

(Autxwftaíl Rel. < 10100003

550.000-

places

n r . t r a n q u i l , a i g u a i l l u m ja

g a t . i h a b . m e i ' i - r t . i ' salo

475.000.-

.FncasGronetel Bel FG H0O9M3S

2

a m b Dat

C J

t ï 6 7 4 72 54

p a r c e l la 40C n-

m\

e n -\<

condicional, any 87.

588 55 35

150.000/mes.Tï 674 72 54

terrassa 30 m \

BELLATEi d u •-.

PLA

IAU0 Comarca del Valies;

n

674 68 50

com-

celler i jardí

R E N A U L T 21 2 0. A.A

300.000.-

«

2 banys

met. B-JT.

particular d e 100 n r

TSE,

1.1.. gris

«office»,

plets, terrassa

rrr'. c u i n a « o f f i c e » , g a l e r i a ,

i5.'X)0'mes -

R R A unitarn.'.ar

. 2

salo m e n i a d o ' .

TT 674 57 04

APARTAMENTS

verses zones de ^ . n i

rrassa

t r 6 7 4 7 7 76

\'Tutr,

hab.

de pàrquing. Zona

hab

4

de 3

reformat, moblat, 3 hab .

l'estació

ce

PROP C O L L FAVA. To-

Fiesta

G O L F 1.8. G L . B - J P .

-B 6 7 4 7 2 5 4

90C

m

[Peugeot Moix Rajty) Ret PUR 120005 FORD

19

B-U t r 674 68 50

cuina

B-

TT 6 7 4 1 5 0 3

saló a m b xemeneia, cuina

Frca- G«orete| Ret. FG 1006002S

Sol

B-

lAutocsnsall Rel A1010OOO5

XR3,

KV.

rre a d o s s a d a

Escort

més gran estudi, menjador

f a c c i ó 9 0 OOO/mes.-

pis

FORD

pis

equipada, terrassa, cale-

A 5 MIN. ESTACIÓ

moblat, 3 hab . menjador

TT 6 7 4 7 2 5 4

BELLATE-

anys

M I R A S O L t o r r e 35C m-

SL:IH'

. ZONA

•í 0 0 0 i J Ü Ú

de

ESTACIÓ

80.000/mes.-

PLAÇA

jjGj'nelte: FUt =G , :(*X·"?

"

• COSTAT

qualitat.

TT terrassa. Exterior

61

Se-r.; Bel SIJOTjOtX»

57.500.000.-

munitari a m b piscina.

tmdBsa) Rrf 110070009

saló.

saló, bany, lavabo,

24 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4

.:-

• de r

tr 6741204/67411

comunitària

luxe a m b jardí pnvat i c o -

(FtiCMSantCiKjrft.arf FSC 100O053

674 57 0 4 / 675 43 02

banys, saló menjador , 35

quing d e lloguer.

de

tt

nr, 4 hab

P I S O S , a p a r t a m e n t s , to-

5

« 6 7 4 08 97

rres. locals i p l a c e s de pàr-

VINYET.

200.000/mes -

.Fncas Qrooelai. Re* =G 1X«X'4

DEL

18 rrr' i p l a ç a d e p à r q u i n g .

Te-

76

s-r;ir Jr 4 0 0 n-' a m b petita

PEATONAL

garalge 3 coixes

t r 674 57 04

M I R A S O L prop estació i

-r.| i-..qs

3

privat.

PLA

170.000/mes-

674 72 54

ret i t e r r a s s a . A c a b a t s

« 5 8 8 55 35

589 09 91

I F t o t s i j Rel F10O2OOC3 h a b . estudi. Adossada

100.000/mes -

de

0

cuina

(Fixas GiCTBia; Brt FG :00e0Qg< SEMINOU

(Fncas Gftrrfh). Rrf FG 10080020

m;.

30

V

gran menjador

650.000-

33.000.000.« 674 77 76

PIS

b l a n c . B-LX.

475.000 -

C

m*.

IK.

saló-

2 banys, garatge i jardí 6 0

li-narba SA 3ef IGOCft

1 1 GTL,

RENAULT

i jardi. En perfecte estat.

lavabo,

«office>·, g o l f e s , t r a s t e r , t e -

; -rtfjEsai =í£* 1DC70K;

TT 6 7 4

ADOSSADA

menjador,

i

menjador, 35 rrr, cuina

5 8 9 2 6 43

jardí

CASA banys,

F I A T U n o l u r b o , I E , B-

200 000/mes.tT 674 72 54 L a P l a n a . 1 4 0 m-, 3 h a b . ,

r r a s s a 10 n r , jardí

000-

ST. C U G A T

nes,

ascensor

(2 « s u i t e s - ; . 3 D a r y s

4Í.IJCL

amb

t r 6 7 4 15 0 3

piscina.

1 4 0 rrr 1 . 5 h a b . ,

cotxes

« o m e e » . golfes, sala

p i s c i n a , hert

,

comunitària

RENAULT

GL. (PKKJOOt Motor Ral» Ret PMR 120006

TREN f ZONA GOLF

per a dos

tar. t e r r a s s a , h a b . m à q u i GRANOLLERS

. i s ^

S.Ujicit'

HUBI :

torre

(Suzutol Rel S10HOCW3

amb dutxa, armans d e pa-

ló-

45 0 0 0 . 0 0 0 - t r 6 7 4 08 97

garatge t ' a s t e '

otc '. s c l T V ' M ^ : ( •,

MONESTIR

B-1600-

platejat

2

Zona

FIAT Uno 455.

HU

t r 674 09 10

"Oflice-, 2 banys, lavabo,

marbre,

mo-

menjador

calefacció, porxo, despatx

jFreasSantCjgal) Bel. FSC 10040055

de

ESTACIÓ

blada, 4 hab.,

saló a m b xemeneia, cuina

674 08 97

hab , 2 banys, lavabo, sa-

dessada

Acabats

COSTAT

TREN VALLDOREiX,

tt

àmpfia cuina, bany, lavabo

nitari a m b p i s c i n a

C/

calefacció

qualitat: parquet,

• 60CO8

antena parabòlica. ZONA

i

45.000/mes.-

hab

resa. adossada 320 rrr. 4

Master

CHÜU-. 4 m i '

sa,

874 77 76

«office*,

VINYET.

d anptiacic. •

2 b a n y s complets, terras-

Ga-

estudi, Jardí pnvat i c o m u -

per men-

estudi a m b xemeneia

-i.i^

ZONA

CUGAT-COLO-

Pis

jador saló, cuina

adossada

A d o s s a d a de luxe, 5 hab ,

vabc, salo menjador 40 m

8 0 0 0 OC'O •

SANT

FAVA.

46.500 000 -

estil

complet

M E R adossada de 4 hab.,

35 000

xe-

^*te-

TT 6 9 9 6 5 4 8

COLL

estrenar, de 3 hab..

garatge

len tots els m o b l e s

WB

-e-

K.5CKÍ 3 0 0 -

.(

de planxa i safareig i

Oportunitat estudi

bany

terrassa. •

billar,

barbacoa.

Jardí privat, elc. Es r e g a -

amb

' bany

i-nï; 1 i t x a

hab.

ratge

F«)üeíftxa; FW FA '0C6CCCÍ

llar,

( l i m i t a SA ^

S O L A R residencial. 650 arquitec-

xemeneia

tt

iFtnçatSrtCogti) Bel FSC 100*0039

Edificació immediala

americà

banys. 1 lavabo, menjador s a l ó 3 5 m*\ s a l a d e

C/ VILLA.

Apartament

2

ni h i h a u n g r a n c e l l e r , 1

t r 674 08 97

Zona escola

p a r c e l · l a 6 0 0 rrV, c o n s -

truïts 220 mJ, 4 d o r m

un bany. A més al soterra-

63.000.000-

•. L. r.->.

ni

3 hab

Lunaua R U B l •:.: P - u C l · i - '-• A s,i

que

S 674 57 04 • 675 43 02

2 2 0 m-, jardí p n v a t •

com-

(ImdMlI. FW 110070010

Ca-

cuina, bany

nuc

8 5 0 0 0< «"j

3 hab

IcfacrtL', gas

uiTida-

Millrr

nou W 5 8 8 4 0 17

Torres,

Pisos des de

? 50o ooo P M í

i 2 banys

A 'estudi, com

V A L L D O R E I X Torre So-

la,

|F.ncas SartCuggt) Ret. ESC 130*001--

000-

p r o p FF G G RUBl

(una és

t r 674 08 97

TT 5 8 8 4 0 17

588 54 99

saló

garatge per a 3 cotxes.

i persianes

•'-'r.wei •'it'ünrati %* ^4595

Josep.

planta,

és gran, le 1 hab., saló i

Camèlies

3 hab., bany i

1 9 5 0 0 000 • 17

Pg

cuina nova

foc « 5 8 * 4 0

Sani

Magnifica vista

R U B Í z o n a la J o s a , t o -

lavabo

-suite") plets

M I R A - S O L 2 solars 605

i 6 5 0 m*.

m;

d'alumini

A c a b a t s de qua-

Pocs veïns

Vinyet-c

1 000

2 9 0 0 0 0 0 0 - t r 6 7 5 43 2 4

14.800 000 •

RUBÍ c

tura

iXK

TT 8 9 9 6 5 4 8

hab.

FLORESTA

9 0 0 0 0 0 0 - t r 674 08 97

TT 6 9 9 6 5 4 8

pàrquing

•yaxai Bel • MCC4 •

LA

rrr1 al cl D a l m a u .

calefacció, pis exterior

dobles), bany i lavabo, calefacció, exterior

RUBl

100 n r , 3 n a b

B«p S e r r a . 9 5 m*. 4 h a b . (3

Freas SirtCugw) Ref FSC 10O4OM9

(lncus»l fte» tOX« •

Superi.

p e r i o r ht h a 4 h a b

Duran t Bas, 90

4 hab , cambra

c o m p l e t a , sol de

i

rrV, 3 h a b . , m o l l d e s o l

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 16 de febrer de 1996

iUoio>cuga:| Be( MC-M3C00OM

«full


21.

Divendres, 16 de febrer de 1996

ESPORTS FUTBOL DE SALA

HOQUEI SOBRE PATINS Antoni Paredes va arribar al primer equip del P H Sant Cugat fa tres temporades, quan l'equip jugava a 2a divisió catalana i seguia la filosofia d e ser u n conjunt d'amics que jugaven a hoquei sobre patins

p e r q u è els agradava i volien una estona p e r passar-ho bé. La temporada passada, a m b Paredes com a director de la banqueta santcugatenca, el P H Sant Cugat va assolir l'ascens a l a Catalana, però

enguany els resultats no han afavorit l'equip, que ocupa l'últim lloc de la taula classificatòria. Fa dues setmanes la directiva del club va decidir despatxar A n toni Paredes i buscar un nou responsable.

El Winterthur rep el Centelles en un derbi que els locals no poden perdre ÀLEX LÓPEZ

A N T O N I P A R E D E S . Exentrenador del P H Sant Cugat

«No m'importa el que es diu a la graderia» La directiva vol que l'equip recuperi posicions a la segona volta del campionat

CATI MORELL

• Sant Cugat.— Esperaves que els resultats del primer equip poguessin arribar a comportar la teva destitució? —«No, no m'ho esperava perquè la junta directiva feia pocs dies que m'havia dit que confiava en mi i que seguís endavant amb la meva feina. Jo no parlava amb la gent, no em preocupava del que passava a la graderia: venia, entrenava, portava els partits i marxava. Jo em dedicava a fer la meva feina i prou.» —Creus que amb l'equip que tenies i les circumstàncies que han envoltat l'inici de la temporada podies aspirar a alguna cosa més? —«Home... Hem tingut una sèrie de problemes que han perjudicat notablement els resultats. El primer problema que vam tenir va ser precisament el reforç de l'equip. Jo tenia present una sèrie de jugadors, alguns no van poder, un va marxar a viure fora de Catalunya. Com que el que jo tenia previst em va fallar em vaig veure obligat a anar a buscar jugadors que, per mi, eren pràcticament desconeguts, tot just abans de començar la pretemporada. Clar... Llavors els jugadors d'aquesta categoria pràcticament estaven ja tots col·locats en els seus equips. I a més, vaig haver de partir amb un altre factor en contra: que no hi havia diners al mig. Això em va obligar a buscar sense poder triar. Com que a mi no m'agrada enganyar els jugadors, ho vaig tenir molt difícil. De fet, en aquestes categories els jugadors estan acostumats que els paguin, almenys els desplaçaments, però aquí no es podia pagar ni això. Un altre dels problemes importants que vam tenir va ser que, tot just al principi de la temporada, un dels jugadors clau que tenia —David Olmo— va rebre una sanció de cinc partits i vaig haver de prescindir d'ell en partits importants contra alguns dels rivals, com el GEiEG o el Girona, que tenen l'aspiració de pujar de categoria i arribar a jugar a la estatal.» —Què li ha passat a l'equip? Hi ha tanta diferència de nivell d'una categoria a l'altra? —«Home! L'equip no s'ha fet a la categoria. Si el Sant Cugat hagués començat guanyant partits en lloc de perdent, segurament ara no estaríem parlant de la meva destitució ni dels problemes de l'hoquei a Sant Cugat.» —Pot fer de revulsiu el canvi d'entrenador del primer equip que hi ha ara al club? —«L'entrenador que hi ha ara té la seva manera de treballar. Jo tinc la meva i són ben diferents.

CM.

Antoni Paredes davant el pavelló municipal de Sant Cugat, uns dies després que la directiva li anunciés el canvi. Foto: CM. El que es troba ara el nou entrenador de l'equip santcugatenc és un equip enfonsat i, per tant, haurà d'afrontar molts problemes. Jo he passat per l'experiència d'intentar reflotar un equip enfonsat i és molt difícil. El que passa és que l'equip que hi lia ara, ja sigui perquè s'ho volen passar o perquè canviïn el sistema de joc, té un gran avantatge: treballant només poden treure coses bones. Si els canvis afavoreixen que l'equip treballi, encara tenen la possibilitat de sortir dels darrers quatre llocs de la taula classificatòria i aleshores les coses serien di-

ferents.» —Quin és el millor record que t'emportes de Sant Cugat? —«Sens dubte el millor record és el fet d'haver pujat de 2a catalana a l a catalana la temporada passada, amb el PH Sant Cugat.» —I el pitjor? —«No n'hi ha, de mals records. Jo no descarto la possibilitat de tornar qualsevol dia a Sant Cugat, sempre que les circumstàncies em siguin favorables. A més, puc dir que el grup humà amb el qual he treballat m'ha donat moltes satisfaccions i no m'importa el que es digui a la graderia.»

• La directiva del PH Sant Cugat va decidir destituir Antoni Paredes després que els socis del club fessin públiques les seves queixes a causa dels resultats obtinguts al llarg d'aquesta temporada pel primer equip del PH Sant Cugat —la catalana—. Antoni Paredes assegura que desconeix els motius de fons, «si és que n'hi ha» i afirma que aquesta és la versió que li ha fet arribar la junta directiva del club. Segons membres de la directiva, el fet que un canvi d'entrenador pugui significar un revulsiu per a l'equip no és nou i, de fet, aquest és l'objectiu que persegueixen tant els socis com els responsables del conjunt amb aquesta decisió, segons expliquen ells mateixos. Els jugadors són d'un altre parer. Ells diuen que «si no s'han aconseguit altres resultats és perquè no s'ha treballat prou». Segons els jugadors l'esport és molt desagraït amb els entrenadors, ja que les derrotes d'aquesta temporada «són responsabilitat d'Antoni Paredes en la mateixa mesura que en són del conjunt de jugadors que formen l'equip». Els responsables de la directiva del club han volgut deixar molt clar que el comiat d'Antoni Paredes «no té res a veure amb problemes de tipus personal». Albert Jul ha explicat que bàsicament «han estat els resultats que s'han obtingut fins ara els que han provocat el canvi de Paredes per Antoni Sariol». La idea que ha provocat el canvi de director tècnic és «la necessitat d'intentar motivar els jugadors perquè s'esforcin més i intentin salvar la categoria». Segons Jul —director esportiu del club— «potser la categoria és difícil per a l'equip que no s'ha pogut reforçar amb l'ajut de jugadors de més nivell a causa dels problemes econòmics que implica això», però tant si és per un motiu com si és per un altre, segons Jul, «s'ha d'intentar salvar la categoria». Sigui com sigui, des de fa 15 dies el PH Sant Cugat ha canviat d'entrenador, un nou míster que porta una nova forma d'entrenar i una nova manera de mirar la competició i que surt amb l'avantatge de tenir-ho tot per guanyar. De fet, alguns creuen que «quan es parteix de 0 arribar a 1 no costa gaire, mentre que passar de 9 a 10 és tot un mèrit».

• Sant Cugat— EI Winterthur Sant Cugat rep demà dissabte al pavelló municipal el Centelles, en el partit corresponent a la 19a jornada de lliga. En aquests moments, el conjunt santcugatenc ocupa la setena posició amb 21 punts. La setmana passada va caure apallissat a la pista del Sícoris Portainé a Lleida pel resultat de 8 gols a 1 i aquest fet va provocar que l'equip vermell-i-negre perdés dos llocs de la classificació i ara es vegin obligats a jugar sota la pressió de la necessitat de puntuar. Per aquest motiu, els homes entrenats per Carles Navarro no poden perdre ni un sol punt en aquest partit ni els tres que han de venir després, si no volen dir adéu definitivament al play-off d'ascens. De fet, el conjunt santcugatenc no es va marcar el play-off com a un dels objectius primordials aquesta temporada, però després de la bona campanya que va fer el Futbol Sala Sant Cugat la temporada passada, es veu pràcticament en l'obligació de fer-ho. A més, el conjunt santcugatenc descansa en la darrera jornada de lliga. Aquesta jornada i la següent, el Winterthur Sant Cugat juga a casa, la primera contra el Centelles (8è amb 19 punts) i la segona amb el Martorell (sisè amb 22 punts). En aquests moments, el conjunt santcugatenc és a dos punts del quart classificat, el Bilbao, l'última posició que dóna accés a disputar la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Per tot això, el planter del Futbol Sala Sant Cugat hauria d'aprofitar el factor pista per aconseguir els 6 punts en joc. Sembla que últimament els jugadors de Carles Navarro no estan disposats a perdre ni un sol punt a casa i aquest fet els va convertir fa dues setmanes en guanyadors davant el líder del grup B de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, per 8 gols a 6. En les darreres tres jornades que els santeugatencs han jugat a casa, el resultat els ha estat favorable, ja que han guanyat tots tres partits. Primer va ser amb l'Andorra de Terol, després amb el Gavà i finalment va caure el líder, el Xota. L'últim resultat negatiu dels vermell-i-negre va ser el 2 de desembre, en la 10a jornada, quan el Winterthur Sant Cugat va empatar a casa a 5 gols amb el Sestao. En canvi, el balanç fora de casa del Centelles no és gaire positiu. Dues victòries amb el Bilbao i el Gavà, un empat davant el Sestao i 6 derrotes contra l'Èpic Casino, el Sícoris Portainé, el Martorell, eL Candesa Camargo, l'Andorra de Terol i el Diario de Noticias Xota és el pobre balanç del conjunt d'Osona. A l'anada, en el partit corresponent a la 8a jornada de lliga, el Winterthur Sant Cugat va guanyar a la pista del Centelles per 3 gols a 5.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

3

'Taller)

PEUGEOT


22

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

FUTBOL AMERICA

L'empresa Valldor-Sala es farà càrrec de la promoció i administració d'Els Astors Volen competir a partir de l'octubre (ATI MORHl.l. • Sant Cugat.— L'equip de futbol americà Els Astors comença a dissenyar tota una estructura per començar a competir a partir de la temporada que ve. El conjunt santeugatene de futbol americà ha arribat a un acord amb l'empresa Valldor-Sala. L'empresa santcugatenca es fa càrrec des d'aquesta setmana de tots els tràmits burocràtics i contactes amb la federació. L'equip santeugatene de futbol americà ha decidit organitzar una estructura de club per poder començar a competir a partir de la temporada que ve. L'empresa Valldor-Sala garanteix les instal·lacions perquè Els Astors puguin entrenar amb tota comoditat als camps que l'empresa gestiona a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Valldor-Sala assegura que els camps on s'entrenen Els Astors són dels millors de Catalunya i. de fet. són uns dels més sol·licitats per tots els equips de futbol americà que hi ha ara a Barcelona. L'empresa s'ha posat a treballar ràpidament en el projecte d'Els Astors. De fet. aquesta setmana passada l'empresa de promoció esportiva Valldor-Sala ja ha iniciat contactes amb els responsables administratius dels Barcelona Dragons. Els Astors podrien aconseguir un preparador tècnic per a l'equip d'atac i un preparador per a l'equip de defensa de les files dels Dragons. Segons el gerent de Valldor-Sala. Ignasi Senabre, «a partir dels contactes amb els Dragons i del que

ells ens puguin ajudar intentarem tornar a connectar amb la federació». L'equip santeugatene vol competir a la lliga, però encara falta enllestir moltes altres coses. De moment, hi ha un projecte que va endavant. Els Astors estan organitzant un torneig de futbol americà que se celebraria per la festa major de Sant Cugat (a finals de juny) i que podria portar els Eagles a competir a Sant Cugat. Els responsables de l'inici del projecte s'entrenen a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Bellaterra i confien que sigui la firma Valldor-Sala la que es faci càrrec de la resta de problemes. Ignasi Senabre ha explicat que. de moment, encara no s'ha constituït una junta directiva que «segurament sortirà de la mateixa empresa perquè la federació encara no ha explicat quins són els requisits que ha de complir aquesta junta». Senabre creu que el futbol americà és un esport que tot just comença a Catalunya, però tant ell com la resta de responsables de Valldor-Sala esperen que en pocs

Els Astors, en un entrenament als camps de Valldor-Sala a Bellaterra. Fot J V ML L \ anys cobri força. De fet, l'empresa santeugatenca ja va iniciar contactes amb el futbol americà quan van néixer els Dragons de Barcelona, però les circumstàncies i les dificultats amb què van topar al principi van fer desaparèixer el club. Senabre creu que la recuperació del futbol americà «pot arribar a aportar beneficis per a l'empresa, tot i que de moment no està gaire clar». Segons Ignasi Senabre, seria ideal tornar a establir el contacte amb la lliga mundial de futbol americà, una competició que segons cl gerent de Valldor-Sala «no et dóna res per

res, sinó que demana molt a canvi». Senabre confia que l'equip santeugatene pot donar molt al futbol americà, un esport que, segons ell, «encara no ha explotat però que ho farà d'aquí a no gaire temps». Passes per aconseguir un somni La primera passa és aconseguir la plaça a la lliga catalana —500.000 pessetes aproximadament— i després complir tots els requisits burocràtics que demana la federació per poder entrar en competició. L'equip de futbol

TENNIS

HOQUEI SOBRE HERBA

Corretja, Orantes i Gavet organitzen una classe i una exhibició al Set Ball Van fer un clínic amb els guanyadors del torneig de Reis del club

Després del clínic, Pato Clavet i Alex Corretja van jugar un partit d'exhibició i van fer uns dobles amb alguns veterans del club. La mostra s'inclou en el gruix d'activitats que el club ha organitzat per celebrar el 25è aniversari del Set Ball. Segons el director esportiu del club, Paco García, «el club intenta trobar ara la filosofia que no ha tingut mai». Per això,

I*

-

%-t- ;**.*:

Corretja, Orantes i Clavet van estar al Set Ball tot cl matí per atendre les preguntes dels nens. Foto: M. ESPINOSA. segons García, és molt important que persones com Alex Corretja —un dels socis fundadors— «ajudin en la promoció del Set Ball». García creu que «el Set Ball ha d'aconseguir que els nens de l'escola de tennis tinguin uns jugadors professionals on mirar-se i puguin pensar que en uns anys, i treballant, ells poden arribar a ocupar llocs destacats del rànquing mundial».

Els responsables del club de tennis tenen altres projectes en marxa. Renovació Segons Paco García, el Set Ball ha renovat tota la zona de vestidors i té prevista la inauguració d'una nova discoteca a la zona que abans es feia servir per instal·lar un envelat a l'estiu. Amb aquest projecte i d'altres que co-

L'equip femení del Júnior no aixeca el cap i continua sense guanyar partits CM.

CM.

H Sant Cugat.— El tennista santeugatene Alex Corretja va ser una de les estrelles del Set Ball Sant Cugat dissabte passat. Corretja, junt amb Pato Clavet i Manuel Orantes, van atendre les preguntes dels nens del club de tennis santeugatene i van fer un clínic amb els campions del torneig de Reis del club (Toni Gonzàlez.Rubén Parramon, Oscar Casasayas, José Ferreras. Alex Màrquez, Miguel Pastor, Xavi Solé. Cristina García. Aina Serra i Marcel Serra;. t^ls jugadors professionals van atendre el grup de nens que, al principi, es van mostrar tímids. Corretja va destacar el fet que ell va començar a jugar a tennis al Set Ball —la seva família n'era sòcia— i li agradava que tennistes amb prestigi atenguessin les seves preguntes i estiguessin per ell. De fet, segons Corretja, als nens els agrada, «tot i que al principi no preguntin perquè cap d'ells no es decideix a ser el responsable de trencar el gel». Manuel Orantes i Pato Clavet van coincidir en la impressió que van rebre dels nens del Set Ball.

americà d'Els Astors va néixer d'un projecte gairebé romàntic. Els jugadors de l'equip volien aconseguir un camp a Sant Cugat on poder entrenar perquè, de moment, encara no estan preparats per a la competició federada. Els jugadors es queixen perquè no han rebut resposta des de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat i confien que, tot i l'inconvenient de jugar fora de Sant Cugat, podran gaudir d'altres comoditats, com ara la seguretat que Valldor-Sala buscarà una firma comercial que vesteixi les samarretes de l'equip.

mençaran a funcionar durant aquest any, el Set Ball vol fer canvis d'estructura i organització del club. Per començar és prevista la construcció d'un camp d'herba artificial, perquè segons els responsables del club «els socis no només volen jugar a tennis, sinó que també volen practicar altres esports» i a partir d'ara, el Set Ball deixarà de llogar pistes de tennis.

• Sant Cugat.— L'equip femení del Júnior passa per una mala temporada. Els resultats no acompanyen les jugadores de Núria Olivé, que continuen perdent partit rere partit i no poden pujar llocs a la taula classificatòria, que és el que voldrien aconseguir. El Júnior no surt dels llocs de descens o promoció, tot i que les santcugatenques s'hi esforcen. Des del primer partit de la temporada que s'havia de jugar davant l'Universitat de Sevilla i es va haver de suspendre perquè les jugadores del Júnior van decidir no persentar-s'hi, el pes de la sanció sobre la puntuació de l'equip santeugatene ha tingut més influència de la que es podia pensar en un principi. Tot i haver d'encaixar la derrota i la sanció, en aquella ocasió les jugadores del Júnior van aconseguir que les negociacions de la directiva per aconseguir un entrenador s'accel·leressin. Però de fet, l'equip femení no ha tingut delegat fins fa uns dies. Amb tot, la concentració no ha arribat a les files del Júnior femení. El cap de setmana passat, les jugadores del Júnior van disputar doble jornada i la van acabar amb dues derrotes. Aquest cap de setmana, les santeugatenques descansen i la pròxima jornada jugaran contra el Reial Club de Polo, un dels conjunts que es troben a la zona mitjana de la taula però amb aspiracions a continuar pujant algun lloc a la classificació. El Polo té 14 punts i és un dels equips que ha fet una temporada més regular.


23

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

HOQUEI SOBRE HERBA

BÀSQUET H a n aconseguit n o abandonar la primera posició des que va començar el campionat de lliga. A més de ser líders de la seva categoria són l'únic equip imbatut del grup i volen convertir-se en la base que doni consistència a la secció de bàsquet de la U E Sant Cugat. D e moment, són l'orgull dels seus pares i dels seus entrenadors. El cadet A de la U E Sant Cugat té 30 punts, 3 punts més q u e el segon, el Cornellà.

El Júnior comença la segona volta en l'antepenúltima posició de la taula CM.

Els líders també tenen ídols Els equips cadet de la UE Sant Cugat es preparen per fer un equip júnior resolutiu CM.

• Sant Cugat.— No són americans, ni juguen a la NBA. Reconeixen els seus ídols a la petita pantalla del Canal + tots els divendres. Somien i els agradaria ser com ells, però no ho són. Però amb els somnis i la il·lusió d'assemblar-se a les grans estrelles de la lliga americana, han aconseguit establir-se a la primera posició de la taula classificatòria del seu grup. Amb els resultats aconseguits fins ara l'equip cadet A de la UE Sant Cugat és un dels més destacats de la secció de bàsquet del club santcugatenc aquesta temporada. EI fet de no haver perdut cap partit des que va començar la lliga els ha convertit en els líders de la taula classificatòria i en l'equip més esperat de tots els rivals del grup. De moment, han acabat la primera volta i han començat la segona sense que ningú hagi pogut trencar la imbatibilitat de l'equip que entrena Carlos Fortes. El tècnic de l'equip és nou al club. Va venir a entrenar al principi de la temporada perquè, com a estudiant d'INEF interessat a fer el mestratge de bàsquet, es volia formar. Ell mateix diu que els seus jugadors aprenen amb ell, però diu que el més important «és que ells també tenen moltes coses per ensenyar». Fortes creu que el fet d'haver aconseguit acabar la primera volta sense cap derrota «inevitablement provoca alegria i eufòria, i això pot ser bo perquè motiva els jugadors, però també pot ser perjudicial perquè incentiva que la resta d'equips es preparin el partit de la segona volta d'una altra manera». L'entrenador del cadet B, Fernando Maniega confirma les paraules de Fortes. Tant un com l'altre creuen

La plantilla de l'equip abans d'un partit a la Sala Esportiva del pavelló municipal. Foto: J.A. MULA. que «aquesta temporada el cadet s'està preparant per aconseguir arribar a tenir un júnior que pugui donar consistència a la base de la UE Sant Cugat.» En el cas del cadet B, els resultats no són tan immediants perquè segons el seu entrenador la majoria són cadets de primer any i no han fet el canvi que doni potència física a l'equip. Maniega creu que la feina que fa el cadet A enguany és molt important pels seus jugadors que hauran d'afrontar la categoria que s'aconsegueixi enguany, la pròxima temporada.

Els jugadors i els pares dels jugadors —seguidors incansables de l'equip— es feliciten per la sort que ha tingut el conjunt i per com està jugant. El capità del cadet A, Roger Nicolau, assegura que «una de les claus de la bona campanya d'aquesta temporada és l'amistat que hi ha entre els jugadors». Nicolau creu que el fet de ser companys a Fequip i fora d'ell permet crear un clima de comunicació ideal per jugar millor. Confessa que tots somien ser com els seus ídols, els que juguen la lliga americana, i alguns

aprofiten els entrenaments per intentar imitar-los fent virgueries sota cistella, però el tècnic sap que només «amb un exercici mínimament complicat tècnicament tornen a tocar de peus a terra». Fortes creu que la importància que donen al joc de la NBA és passatgera, perquè allà el bàsquet resulta atractiu per la rapidesa i l'espectacularitat. Precisament això fa que Roger Nicolau pensi que «hi hauria d'haver canvis en el reglament del bàsquet actual i buscar alguna manera perquè el bàsquet fos més espectacular».

• L'AGENDA I BÀSQUET • 2a Catalana SÈNIOR 19.00 C.Catòlic-UE Sant Cugat (Diu.) SUB-23 17.30 C. Catòlic-UE Sant Cugat (Diu.) JÚNIOR 18.30 CB Sants-UE Sant Cugat (Dis.)

• 3a Catalana A SÈNIOR 12.15 Els Monjos-UE Sant Cugat B (Diu.)

JÚNIOR 19.15 Sfèric-PH Sant Cugat (Dis.)

• 3a. fem. SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-S. Gràcia (Dis.) JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-S. Gràcia (Dis.)

àmmmhtimim

W. Sant Cugat-Aiguafreda (Dis.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Barberà (Pis.) INFANTIL 14.15 PH Sant Cugat-Barcino (Dis.) ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Barcino (Dis.)

1a catalana-ascens

PRE-BENJAMINS 16.30 La Garrjga-PH Sant Cugat (Pis.)

WtÜOL·SAyV Divisió de plata 18.00 Centelles-W. Sant Cugat (Dis.)

1a divisió B Olimpyc.

• 1a catalana

JOCS ESCOLARS Bàsquet BENJAMINS 12.00 Joan Maragall-Avenç (Dis.) Àgora (descansa) 11.00 Santa Isabel-Sant Jordi (Dis.) 11.00 Sant Jordi-Catalunya (Dis.) 10.00 Maristes-Pins Vallès (Dis.) 12.00 9.00 12.00 13.00

ALEVINS Torreblanca-Avenç (Dis.) Sant Jordi-Joan Maragall (Dis.) Pins Vallès-Verdaguer (Dis.) Santa Isabel-Verdaguer (Dis.)

INFANTILS 13.00 Torreblanca-Torreblanca (Dis.) 10.00 Catalunya-Montserrat (Dis.)

• Futbol de sala

1a CATALANA 12.30 PH Sant Cugat-Caldes (Diu.) 21.00 CH Sant Cugat-L'Espluga (Dis.)

1 Divisió d'honor Barcelona

2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-Santa Isabel (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Can Palet (Pis.)

1 2a divisió A

W. Sant Cugat-Esplugues(Dis.)

11.45 Olímpyc-Sant Cugat (Diu.)

Pinar-Zona Nord (Dis.) Catalunya-Les Torres (Dis.) Ferran Clua-Torre Llebre (Dis.) Santa Isabel-Torre Llebre (Dis.) Ferran Clua-Catalunya (Dis.) Les Torres-Santa Isabel (Dis.)

9.00

CADET / JUVENIL El Pinar-Leonardo da Vinci (Dis.)

19.30 PB Sant Cugat-Barceloneta (Dis.)

M Campionat de Catalunya

10.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00

SÈNIOR MASCULÍ 22.00 Montcada-UE Sant Cugat (Oij.)

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Barcino (Pis.) 15.30 Arenys Munt-PH Sant Cugat {BisT

11 3a Catalana B SÈNIOR 10.30 Gramajove-Mira-sol (Diu.)

\ Juvenil

ALEVINS 10.00 Avenç-Torre Llebre (Dis.) 13.00 Pins Vallès-Zona Nord (Dis.) INFANTILS 12.00 Pins Vallès-Liceu Politècnic (Dis.) 12.00 Pinar-Santa Isabel (Dis.)

Voleibol

9.00 10.00 11.00 12.00

ALEVINS Pinar-Schola (Dis.) Pinar-Montessori (Pis.) Torre Llebre-Avenç (Dis.) Ferran Clua-Montessori (Dis.)

INFANTILS 9.30 Pinar-Pla Farreres (Dis.) 10.30 J. Maragall-CV Sant Cugat (Dis.) 11.30 Joan Maragall-Pla Farreres (Dis.f Pureza Maria (descansa)

9 Handbol __ BENJAMINS 11.00 Avenç-Santa Isabel (Dis.) 13.00 Ferran Clua-Collserola (Pis.) 12.00 Ferran Clua-Santa Isabel (Dis.) ALEVINS 9.00 Joan Maragall Catalunya (Pis.) 10.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.) 9.00 Catalunya-Floresta (Dis.) PRE-INFANTILS 12.00 Avenç-Joan Fuster (Pis.) INFANTILS 11.00 Escola Pia-Avenç (Pis.) 11.00 PAR Gràcia-UE Sant Cugat (Pis.) 19.15 Escola Pia-UE Sant Cugat (Pis.)

• Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior començarà la segona volta del campionat de divisió d'honor la setmana que ve. Els jugadors d'Andrés Barrientos van aconseguir abandonar l'última posició de la taula classificatòria i després de la victòria del cap de setmana passat contra el Taburiente s'han col·locat en l'antepenúltima posició de la classificació. al davant de l'equip canari i del FC Barcelona. El conjunt d'Andrés Barrientos es desplaça la setmana que ve a Madrid per jugar el primer partit de la segona volta, contra l'Aldeasa Valdeluz, un dels equips que estan a la zona mitjana de la taula, amb només un punt més que l'equip santcugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos podrien deixar la zona baixa i col·locar-se al davant de l'equip madrileny, si aconseguissin una victòria contra el conjunt de Madrid. Els madrilenys només van poder treure un punt cu cl partit d'anada —primer partit de la temporada—. L'Aldeasa Valdeluz va empatar a 1 gol en el desplaçament a Ics instal·lacions del Júnior. Per això, Barrientos confia que el seu equip podrà aprofitar el viatge a Madrid i continuarà sumant punts, i que buscarà el lloc que es mereix a la classificació durant la segona volta del campionat. L'entrenador del conjunt santcugatenc haurà de prescindir de Marc Palau-Ribes, Enric Nogueras i Ignasi Orsola, que encara no rendeixen al cent per cent. Amb tot, cap dels tres no descarta la possibilitat de jugar si és necessari per al desenvolupament del partit. Barrientos confia que els entrenaments que s'han fet fins ara donaran fruits en els pròxims partits, i espera que el seu equip serà capaç de jugar millor del que va fer contra el Taburiente, ja que a la llarga, segons el tècnic santcugatenc, «aquesta és l'única manera de guanyar». BÀSQUET

El sènior A de la UE Sant Cugat torna a l'últim lloc de la taula • Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha tornat a l'últim lloc de la taula classificatòria, ja que va perdre el cap de setmana passat contra la UE Claret, per 13 punts de diferència. El conjunt santcugatenc té dificultats per recuperar un ritme regular que permeti fer les coses millor i, tot i que amb les dues darreres victòries semblava que l'equip recuperava forma a la competició, la derrota contra el Claret ha enfonsat tècnics i jugadors. Massafred va decidir donar festa als seus jugadors, que aquesta setmana només s'han entrenat dimecres i divendres. Aquest cap de setmana els jugadors de Marcel·lí Massafred es desplacen a la pista del Cercle Catòlic de Badalona per jugar-hi el partit corresponent a la segona volta del campionat de lliga. El Cercle Catòlic s'ha confirmat com un dels equips amb més pretensions del grup, tot i que en el partit d'anada només va aconseguir arrancar quatre punts de diferència per assegurar-se la victòria. Marcel·lí Massafred haurà de tenir en compte les baixes de Gerard Moreno —lesionat— i alguna baixa més dels jugadors de l'equip sènior, que darrerament acostumen a ser habituals en el quadre./CM.


24

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

I CLASSIFICACIONS I

VOLEIBOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA J

Punt* Tenerife

34

Albacete Benidorm

33

15 13

18

31 30

Caja Àvila

G 16

18 18

12

P

GF GC

0 0

2 3

50

0

5 6 8

43

26 24 34

Sant Cugat

28

18 18

10

0 0

Caja Cantàbria San-Gar

27

18

9

0

9

31

34

18

19

0 0 0 0

23 19 22 6

42 43

Las Palmas

5 5 4 1

13

Oskarbi Granada

23 23 22

18 18 18

38

13 14 17

Las Palmas-Oskarbi Benidorm-Albacete Caja Cantabria-Caja Àvila Sant Cugat-Tenerife Granada-San-Gar

9 17

48 43

FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA 1—3 3— 1 1- 3 3- 0 3— 0

J G

P

GF GC

17 12

Candesa

38 35

Punts

Sestao Bilbo Sfcoris

25 23 23

98 88 82 61 72

Martorell W. Sant Cugat

22 21 19 19 17 14

16 16 17 16 17 16 17 16 16

3 3 5 5 8

Xota

Èpic Centelles Gavà Terol

42 52

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA Punts Aldeasa

J 16 16 17

R. Sociedad C. Campo CE Terrassa Polo Olimpia

26 26 24 19 14 14

16 16 16

Sardinero

12

16

Júnior

10

16

Sevilla

9

15

San Vicente

6

16

G 13 11

E

P

0 4

3

11 8 5

2 3 4

6

2

3 4

6

1 4 5 7 8 7

2 5

2 0

GF GC 44 16 28 12

10 8 10

6

30 27 20 12

10 17 19 23

13 14

20 32

9

23

10

35

6

59 51

8

63 75

9 10

77 90 68 81

9 10

52 71 64 87

La proper» (17f»br.| Martorell-Epic Terol-Gavà Candesa-Bilbo Sestao-Sfcoris W. Sant Cugat-Centelles

3 - 1 0—6 2- 1 0 — 1 4 — 1

At. Terrassa Egara

J 8 8

G 7

P 0

GF GC 37 7

0 3 4

7 12 20 17 11

8 9

7 4 4

1 1 1 1

8 7

8 8

3 2

2 3

3 3

31 24 19 13 10

Aldeasa Júnior

6 6

8 9

2 2

2 2

4

13

20

5

5

25

Barcelona Taburiente

5

8

2

1

2

8

1

0

5 7

10 7

21 29

15 9 9

Polo CE Terrassa Jolaseta C. Campo

L'artra (25 febr.) S. Vicente-R. Sociedad Sevilla-Sardinero CE Terrassa-Olimpia Júnior-Polo C. Campo-Aldeasa

Punts 15

CASA

TOTAL J-

G

E

P

FORA

0 - 1

47

21

14

47

26

10

8

1

11

6

4

20

12

21

14

5 1

2

43

6

45

30

11

10

0

1

30

14

10

4

1

5

15

16

Arbúcies

41

21

13

2

6

43

11

7

2

37

11

6

2

71

46

?3

10

7

3 1

2

78

8

11

?

17

1 - 1

21

10

3

8

43

30

10

7

2

11

11

0-2

33 30 27

21 21 21

9 9 7

6

6 9

39 37 28

10 10 11

8 5 5

11 11 10

Roda de Ter-Sant Cugat .

2 - 1

21 21

11 11

3 4

20 8

10 10

2 3 2

0 3 3 1

Lloret

25 24 24

19 18 11

7 14 18

Sils Canovelles

29 39 37 38 32

3 1 4

Sant Celoni-el Masnou ....

Abadessenc Sant Celoni Amer

22 26 22

15 19

Farners-Vidreres

33

R 2

3 1

9 10

36

5 3

18 16

At. Vallès Sant Cugat

5 q

6 5

At. Vallès-Canovelles

11 q

10 10

4

21

13 14

0

38

2 2

25

Ripollet

22 24

11

13

10

2

3

21

2

6 4

10

23 22

5 4

0

Centelles Farners

29 46

4

3

3

22

5

2

3

Sant Quirze

20

21

11

1

3

7

13

11 10

Llançà

20

21

5 4

2 1 4

1

Roda de Ter

10 10

11 11

3

30

21 7 10 20

2

21 21

18 8 14

11

2

16

16

21

4

10

2

6 2

3

Vidreres

6

9

23 16

10 11

6 6 7

3 6 7 6 3

8 8 9

36 25

11

20

6 6

5 4

10 11

32 17

6

4 5

11

17 27

30 37

26 24

43 43

8 4

2a catalana GRUP 2 F. Castellana-Artes F Fraga St. Fruitós L. Francès-Aracena St. Nicolau-S. Manresa Sant Cugat-UE Claret Bufalà A-Circol Laietà-CBGavà S Condal-CBColl Equip

52 73 67 — 55 — 6 0 7 4 7 4 91 -

PJ PG PP

Aracena 18 BufalaA 18 Artés 18 Circol 18 CBGavà 18 F. Fraga 18 F Castellana 17 St. Fruitós 18 L. Francés 18 UE Claret 18 S.Manresa . 1 8 St. Nicolau 18 CB Coll 18 S. Condal 16 Laietà 17 Sant Cugat 18

16 13 13 13 12 12 10 7 7 7 6 6 5 6 5 4

2 5 5 5 6 6 7 11 11 11 12 12 13 10 12 14

PF 1313 1424 1341 1407 1448 1348 1227 1380 1334 1242 1301 1230 1231 1056 1132 1295

51 66 75 59 73 59 8 4 75

PC Punts 1161 1242 1217 1325 1299 1336 1090 1347 1385 1385 1381 1316 1408 1086 1228 1503

34 31 31 31 30 30 27 25 25 25 24 24 23 22 22 22

La propera (18 febr.]: Coll-Fraga; St. Fruitós-Castellana; Artés-Laietà; CB Gavà-Bufalà A; Círcol-St. Cugat; Claret-St. Nicolau; Manresa-L. Francès; Aracena-S. Condal,

ff 3a catalana A GRUP 3 St. Cugat B-Prat B Sta. Eulàlia-Monjos Joventut-St. Gabriel Sant Just-R. Castro Pardo-Collblanc St. Joan Despí-Bellsport Cosmos-Roses Sama-Pallejà

7 0 - 73 71 - 58 93 - 85 6 8 - 6 4 76 - 85 62 — 73 6 8 - 7 7 40 - 54

Equip^

PJ PG PP

Sant Just Collblanc

18 16 18 12

PF

PC Punts

2 1291 1076 6 1466 1201

34 30

11 9 13

PratB St. Cugat B Sta. Eulàlia Cosmos Monjos Pallejà Roses Bellsport Joventut St. Gabriel St. J. Despi Pardo R. Castro Sama

10

12 12 11 11 10 9 9 9 8 6 6 5 5 3

18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

6 6 7 7 8 9 9 9 10 12 12 13 13 15

0 2 3 4

3 3 4 5

2

1248 1224 1138 1332 1188 1252 1211 1213 1409 1325 1224 1163 1169 1052

1143 1124 1091 1385 1167 1202 1161 1208 1448 1345 1362 1267 1344 1381

30 30 29 29 28 27 27 27 26 24 24 23 23 21

La propera (18 febr.): Palleja-Sta. Eulàlia; Monjos-St. Cugat; Prat-Cosmos; Roses-St. J. Despí; Bellsport-Pardo; Collblanc-St. Just; Castro-Joventut; S t Gabnel-Sama.

3a catalana B GRUP1 Poble Sec-Mira-sol Carmel-Gramajove P.PIegamans-Montpedrós Llor-Sagrat Cor Cubelles-Abrera

6 2 - 6 6 42 — 56 47 — 90 105 - 107 6 8 - 5 9

Roquetes-Barberà

56-73

Vilanova-Sta. Perpètua

54—75

Equip

PJ PG PP

Barberà Sta. Perpètua Sagrat Cor Roquetes Gramajove Abrera Mira-sol Clot Llor Montpedrós Vilanova Carmel Poble Sec Cubelles P.Plegamans

16 16 15 15 15 16 16 14 15 16 15 15 16 16 16

16 13 14 10 10 8 7 8 7 6 5 5 4 2 1

0 3 1 5 5 8 9 6 8 10 10 10 12 14 15

PF 1296 1290 1107 1098 880 1111 1005 854 1099 957 948 858 1019 880 849

4

GF

1 - 0 0 - 3

21

6 7 5

13 15 9

22 25 19

La propera (25 febr.)

4 7

18 14

18 24

Amer-Sant Quirze Llançà-Roses

5 6

10

16

Arbúcies-Lloret

14 9

25 23

Canovelles-Abadessenc

Lloret-Canovelles

Ripollet-At. Vallès

Abadessenc-Ripollet

3 14

20 17

Vidreres-Centelles

At. Vallès-Vidreres Centelles-el Masnou

32 29 29 25 25 24 23 22 22 22 20 20 20 18 17

La propera (18 febr.): Montpedrós-Carmel; Gramajove-Mira-sol; Sta. Perpètua-Clot; Barberà-Cubelles; Abrera-Llor; S. Cor-P. Plegamans; Vilanova-P. Sec.

L'artra ( 3 mar) Sils-Amer Sant Quirze-Llança Roses-Arbúcies

2 2

8 8 4

2

2

6

10

20

Sant Cugat-Sant Celoni

Farners-Sant Cugat

2

2

7

15

27

Roda de Ter-Sils

Sant Celoni-Roda de Ter

el Masnou-Farners

H 3a catalana fem. GRUP 3 Sant Just-Coll Prat-AD Ronda Covesa Ford-Sant Feliu S. Gràcia-L'Hospitalet St Fruitós-Sant Cugat B. Horta-B. Ribes Sant Gabriel-Sant Andreu Equip

PJ PG PP

Sant Just Sant Gabriel S. Gràcia Sant Cugat L'Hospitalet St Andreu St Fruitós Coll Prat B. Horta C.Ford AD Ronda ManHeu B. Ribes Sant Feliu

16 16 16 15 15 16 16 16 16 16 15 16 15 16 16

16 13 13 12 11 9 8 7 7 6 7 5 3 1 0

51 6 0 77 5 2 37 5 4 71 PF

0 1120 3 1024 3 1099 3 909 3 689 7 988 8 837 9 643 9 841 10 652 8 736 11 848 12 714 15 514 16 488

30 52 35 41 53 22 73

PC Punts 628 824 686 702 586 982 781 727 853 742 776 948 911 972 984

32 29 29 27 25 25 24 23 23 22 22 21 18 17 16

La propera (18 febr.); AD Ronda-Coll; St. Andreu-B. Horta; Ribes-St. Fruitós; St. Cugat-Gràcia; L'Hospitalet-C. Ford; St. Feliu-Manlleu; St. Gabriel-St. Just.

PC Punts 899 975 850 1028 877 1099 997 851 1122 996 1026 945 1133 1160 1293

1 - 1

6

-m ü 1a divisió B GRUP 1 Ripollet-Sícoris Sant Vicenç-Sant A n d r e u Olímpyc la Floresta-Prosperitat Rubí-Sant Just L'Esclop-Tallers Cortada T-2 Gràcia-Barça Maristes-Ligton

5— 1 12 — 5 2 4 3 -

1 7 4 1 6 4 6

Equip

PJ PG PE PP

GF GC Pts.

Sant Andreu Prosperitat Ripollet T. Cortada O. la Floresta

13 10 1 2 15 9 2 4 15 9 2 4 14 9 1 4 14 8 3 3

56 86 79 86 75

36 62 62 53 55

31 29 29 28 27

Ligton T-2 Gràcia Rubí Maristes Sant Vicenç L'Esclop Sant Just Sícoris Barca

14 14 14 13 14 14 14 15 13

7 7 5 4 3 4 4 3 2

3 3 2 2 4 1 0 1 3

4 4 7 7 7 9 10 11 8

81 60 52 58 53 39 47 42 43

65 49 58 67 61 68 90 66 65

24 24 17 14 13 13 12 10 9

La propera {18 f e b r ) : St. Andreu-Sícoris; Prosperitat-St. Vicenç; St. Just-Olimpyc; T. Corlada-Rubí; Barca -L'Esclop; Ligton-T-2 Gràcia; Maristes-Ripollet.

1a catalana Montserrat-Europees Palamós-la Massana Barceloneta-Esp-92 Alfa 5-Sant Cugat Epic-Blanesport Gràcia-Puig-reig Sant Joan-L'Endroit Sabadellenc-Poble-sec

3— 2 4 — 4 suspès 1 0 - 6 5— 5 6 — 4 6 - 5 6 — 8

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

Palamós Èpic Montserrat L'Endroit Blanesport Europees Puig-reig Sabadellenc Alfa 5 Poble-sec Gràcia la Massana Sant Joan Sant Cugat Esp-92 Barceloneta

16 12 2 2 77 16 10 4 2 83 16 9 4 3 86 16 9 3 4 103 16 9 2 5 81 16 9 1 6 63 16 8 2 6 75 16 7 2 7 77 16 6 3 7 58 15 6 0 9 59 16 5 3 8 53 15 4 4 7 47 16 4 1 11 52 16 2 1 13 43 14 1 2 11 56 0 0 0 0 0

42 46 60 82 72 58 84 77 64 66 64 54 79 82 83 0

38 34 31 30 29 28 26 23 21 18 18 16 13 7 5 0

La propera (17 febr.|: Massana-Europees; Esp-92-Palamós; St. Cugat-Barceloneta; Blanesport-Alfa; Puig-reig-Epic; L'Endroit-Gràcia; Poble-sec-St. Joan; Sabadell-Montserrat.

£J!ISB1K^X. 1a catalana GRUPA

L'artra (25 febr.) C. Campo-CE Terrassa Aldeasa-Júnior Egara-Taburiente Polo-Jolaseta Barcelona-At. Terrassa

Roda-Horta Sentmenat-SHUM Sant Feliu-Mollet GEiEG-St. Cugat Caldes-Premià Tordera-Girona Farners-Voltregà Vilassar-Arenys Mar

0 - 2

el Masnou

1 2

E

4 - 1

Roses

21

G

GC

P 1

G

P

J-

GF GC 27 14

J-

1—0 7 - 0 1- 1 0 — 1 2— 3

La propera ( 4 febr.) Taburiente-AL Terrassa Jolaseta-Barcelona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

E 1

21

GF GC

l'artra (24 febr.) Gavè-Epic Bilbo-Terol Xota-Candesa Centelles-Sestao W. Sant Cugat-Martorell

Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Polo Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT

Punts

7 —3 3 - 11 6 - 2 8 - 1 4 — 7

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR MASCUUNA

CE Terrassa-C. Campo Júnior-Aldeasa R. Sociedad-Polo Sardinero-Olimpia Sevilla-San Vicente La propers (18 febr.) Sevilla-R. Sociedad San Vicente-Sardinero Polo-CE Terrassa Olimpia-San Vicente

16 11

Epic-Terol Gavà-Candesa Xota-Sestao Sfcoris-W. Sant Cugat Centelles-Martorell

69 64 73 52 71

4 - 1 5 - 0 suspès suspès 8 - 3 8 - 4 2 - 6 7 - 2

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

Voltregà Tordera Caldes Girona Vilassar GEiEG Mollet Sentmenat Premià SHUM Horta Roda Sant Feliu Arenys Mar Farners St. Cugat

16 14 0 2 106 40 16 11 2 3 90 59 16 11 2 3 71 52 16 9 3 4 81 54 16 9 2 5 68 58 15 8 3 4 77 46 15 9 0 6 48 50 16 6 4 6 63 55 16 6 3 7 59 64 16 6 2 8 47 60 16 4 4 8 55 65 16 4 3 9 70 73 15 5 1 9 65 75 16 4 2 10 53 69 16 3 1 12 44 107 15 1 0 14 38 108

28 24 24 21 20 19 18 16 15 14 12 11 11 10 7 2

La propera (18 febr): Arenys-Roda; Horta-Sentmenat; SHUM-St. Feliu; MoItet-GEiEG; St. Cugat-Caldes; Premià-Tordera; Girona-Farners; Voltregà-Vilassar.

- ; 2a catalana GRUP1 Prat-Vic St. Feliu Codines-Maristes J M J - A r e n y s Mar Corbera-St. Cugat Sta. Isabel-M. Voltregà Equip Vic St. F.Codines Sta. Isabel Arenys Mar Maristes St. Cugat La Garriga Prat M.Voltregà Corbera JMJ

p

3 - 4 2 - 1 5—16 5 - 3 8 - 6

J_PGJ,Çj">

GF GC Pts.

13 10 2 1 13 9 3 1 11 10 0 1 13 6 3 4 13 6 2 5 13 5 1 7 11 5 0 6 13 4 1 8 13 4 0 9 12 3 0 9 13 1 0 12

80 34 97 55 88 47 72 59 59 46 52 61 59 55 63 81 68 85 47 81 55 134

22 21 20 15 14 11 10 9 8 6 2

La propera (18 febr.): Garriga-Prat; Vic-St. Feliu; Maristes-JMJ; Arenys-Corbera; St. Cugat-Sta. Isabel; Voltregà-. GRUP 2 Manlleu-Bigues-Riells '. Sentmenat-Mataró Sta. Perpètua-St. Celoni Barberà-Tordera

4— 6 0—10 4 - 2 8 - 2

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

Taradell Sta. Perpètua Canet Manlleu Mataró St. Celoni Bigues-Riells Barberà Tordera Premià Arenys Munt Sentmenat

13 13 0 0 116 29 13 9 2 2 80 66 13 9 1 3 89 48 14 7 1 6 81 62 14 6 1 7 59 67 14 5 2 7 61 63 13 6 0 7 72 83 14 6 0 8 78 105 13 5 1 7 85 81 13 5 1 7 59 80 12 3 0 9 43 72 14 1 1 12 43 105

26 20 19 15 13 12 12 12 11 11 6 3

La propera (18 febr.): Tordera-Taradell; Bigues-Riells-Sentmenat; Mataró-Sta. Perpètua; St. Celoni-Arenys Munt; Premià-Canet.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

25

ESPORTS VOLEIBOL

ESPORT ESCOLAR

El CV Sant Cugat acaba la fase regular de la lliga en cinquena posició

£1 bàsquet femení té problemes de base als conjunts escolars

CM.

CM.

• Sant Cugat.— El CV Sant Cugat ha acabat la fase regular de la lliga de divisió d'honor femenina de voleibol en la cinquena posició de la taula classificatòria. El conjunt santcugatenc va ser capaç d'imposar-se per 3 sets a 0 davant el líder de la categoria, el CV Tenerife. Amb aquesta victòria, el CV Sant Cugat es converteix en l'únic equip del grup que ha derrotat els dos grans rivals del grup: el Tenerife i l'Albacete. Tot i que el conjunt canari no es jugava res en l'últim partit de la fase regular, això no resta mèrits a un Sant Cugat que va plantejar el partit molt seriosament en defensa i que va saber aturar en tot moment una de les rematadores més perilloses del Tenerife, Manrina Dubinina. El canvi de la col·locadora habitual Laura Castané per Esther Alcón no va afectar negativament el conjunt de Víctor Hugo Rupil. De fet, Alcón va ser una de les jugadores santeugatenques que van destacar pel bon joc que el Sant Cugat va fer a la pista. Amb aquest resultat (3-0), el CV Sant Cugat acaba la fase regular de la lliga i haurà de jugar contra el Pryconsa i el Granada en un dels dos grups del play-off dels 5 darrers classificats, però després dels resultats aconseguits durant aquesta temporada, l'equip de Víctor Hugo Rupil serà un dels favorits del play-off.

• Sant Cugat.— Algunes jugadores d'equips escolars asseguren que les seves companyes de classe no volen o no poden jugar a bàsquet perquè «és un esport de nois». Però l'Oficina Municipal d'Esports (OMET) intenta potenciar aquest esport a les escoles creant equips mixtos, femenins i masculins. De fet, un dels equips que pertanyia a la Unió Esportiva Sant Cugat va passar a jugar a la lliga escolar. Havia de ser l'equip infantil de la Unió Esportiva Sant Cugat i s'ha convertit en l'equip infantil del Centre Obert Torreblanca. Resultats Bàsquet benjamí: Santa Isabel-Escola Avenç, 17-14; Sant Jordi-Àgora, 31-11; Pins Vallès-Catalunya, 43-17. Bàsquet aleví: CO Torreblanca-Sant Jordi, 25-63; Pins Vallès-Avenç, 16-27; Santa Isabel-Joan Maragall, 46-25. Bàsquet infantil: Verdaguer-CO Torreblanca, 8-47; EP Catalunya-CO Torreblanca, 9-28. Futbol de sala aleví: Pau Casals-Avenç, 2-7; Pins Vallès-Joan Maragall, 5-6. Futbol de sala infantil: Liceu Politècnic-Pins Vallès, 1-6; Zona Nord-Escola Pinar, 8-2; Catalunya-Ferran i Clua, 0-12. Handbol benjamí: Avenç-Ferran i Clua, 8-0; Ferran i Clua-Santa Isabel, 0-8; Santa Isabel-Collserola, 8-0. Handbol aleví: Joan Maragall-Avenç, 6-2; Catalunya A-Catalunya B, 8-0; Floresta-Pins Vallès, 0-8. Handbol pre-infantil: Escola Avenç-Safa (ajornat). Handbol infantil: Avenç-Voramar, 13-17; UE Sant Cugat-S. Bonanova, 10-32; UE Sant Cugat-J. Balmes, 6-11.

A dalt, l'equip benjamí de l'escola Catalunya i a baix, l'infantil femení del CO Torreblanca. Foto: ELS 4 CANTONS.

ESQUÍ

HANDBOL

Aleix Pros aconsegueix la medalla de bronze en els campionats d'Espanya de fons

La secció d'handbol de la UE Sant Cugat vol convertir-se en amfitriona de la fase d'ascens

El podi va estar format per l'equip estatal

Ho han sol·licitat a la federació espanyola

CM.

• Sant Cugat.— L'esquiador santcugatenc Aleix Pros va aconseguir classificar-se en la tercera posició en les proves dels campionats d'Espanya que es van celebrar dimarts passat a Candanchú en un recorregut de 30 quilòmetres. Pros va aconseguir la medalla de bronze després de quedar al darrere de Juan Jesús Gutiérrez i Haritz Zunzunegui. Tots tres esquiadors formen part de l'equip estatal d'esquí de fons i no és la primera vegada que aconsegueixen bones posicions en el campionat estatal. Aleix Pros, que pertany al Club Muntanyenc Sant Cugat, es va classificar primer de la copa Sant Cugat d'esquí de fons fa un mes, en la prova que va organitzar el Club Muntanyenc a les pistes de Tuixent-la Vansa. El 21 de gener va aconseguir classificar-se en segona posició en la marxa Pirineus d'esquí de fons, una prova que tenia un recorregut de 25 quilòmetres. En aquella ocasió, l'esquiadora santcugatenca Alba Caballé es va classificar primera en categoria femenina. Amb un lloc al podi dels campionats d'Espanya, Aleix Pros confirma el bon estat de forma que ha aconseguit en pocs mesos, ja que ell mateix afirmava fa unes quantes setmanes que no havia començat a preparar-se per a la competició fins gairebé arribat el mes d'octubre, amb la qual cosa

s'arriscava a tenir el temps a sobre per acabar la temporada amb una bona classificació a l'esquena. Els èxits obtinguts per Aleix Pros se sumen a la resta de llocs reconeguts que han aconseguit la resta d'esquiadors de fons del Club Muntanyenc Sant Cugat i els llocs que han aconseguit els esquiadors d'alpí en les seves corresponents proves. Esquí alpí L'equip d'esquí alpí del Club Muntanyenc Sant Cugat va aconseguir ocupar llocs destacats del Campionat de Catalunya. En categoria benjamí, Arnau Girvent va aconseguir la 7a posició en la modalitat eslàlom i va ser el 10è classificat de la modalitat gegant. En categoria aguilots, Joan G. Cerdà es va classificar 5è en eslàlom i 4t en gegant, modalitat en què Gustavo Escolà va quedar 6è. En categoria juvenil, el Club Muntanyenc Sant Cugat va obtenir la primera posició d'eslàlom i gegant —Jordi Esteve—, la tercera posició d'eslàlom i el sisè lloc de gegant —Biel Roda—. Andreas Rohmund es va classificar 7è d'eslàlom i 6è de gegant i Octavi Uya va aconseguir la 9a posició de la general en la modalitat eslàlom. Aquests resultats se sumen a les victòries aconseguides fins al moment per l'equip d'esquí alpí del CMSC.

CM.

B Sant Cugat.— La secció d'handbol de la UE Sant Cugat ha sol·licitat a la federació espanyola d'handbol el permís necessari per acollir el plav-off d'ascens a la divisió estatal. 1:1 club santcugatenc creu que Sant Cugat podria convertir-se en la seu de les proves d'ascens, amb la qual cosa l'equip de la UE Sant Cugat que lluita per aconseguir ser entre els millors del grup aquesta temporada podria gaudir de jugar a la seva pista. Segons ha explicat Antonio Martín, un dels responsables de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat, la sol·licitud que ha demanat el club no compromet a res. De fet, la UE Sant Cugat podria renunciar a acollir el play-off en el cas que els problemes econòmics del club es traduïssin en la manca de liquiditat per afrontar la fase d'ascens. Per poder accedir a convertir-se en seu de la fase d'ascens. Sant Cugat ha d'afrontar un cànon de 500.000 pessetes a la federació espanyola d'handbol i ha de presentar un aval que cobreixi les despès d'arbitratges, manteniment i taula —delegat federatiu, president de taula i cronometrador—. El termini per presentar les sol·licituds s'ha tancat avui i en el moment en què les entitats rebin la resposta de la federació tenen 15 dies per presentar tots els requisits necessaris. Si no ho fan, la federació espanyola entén

que renuncien a la possibilitat d'organitzar la fase. Per això, Antonio Martín assegura que la primera passa que ha fet la UE Sant Cugat no lliga cl club de cap manera, sinó que «l'únic que fa és obrir-li portes». Per als jugadors. ara, el més important és continuar guanyant partits i arribar a les fases que podrien portar l'equip a jugar a la divisió. Segons els responsables de la secció del club, l'entitat santcugatenca no passa bons moments econòmics, però tot indica que els implicats estan disposats a fer tots els esforços necessaris per col·locar l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat a dalt. L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat ha fet una de les millors temporades dels darrers anys. Aquest any, el primer equip de la secció encara no ha perdut cap partit, tot i que a mesura que passen les jornades els rivals són més forts i resulta més difícil sortir-ne imbatuts. Amb la campanya de resultats i de promoció que fa la UE Sant Cugat ha aconseguit tornar a omplir el pavelló el diumenge al migdia, durant els partits del sènior d'handbol, i això provoca que els jugadors continuïn disfrutant amb el que fan. Per això, els responsables de la secció estan disposats a tirar endavant el projecte fins a on puguin arribar i no deixar d'intentar obrir portes que puguin dur l'equip a jugar amb els grans.

El Club Voleibol Sant Cugat ha arribat al final de la lliga regular sense poder aconseguir tancar cap negociació amb una possible firma comercial que patrocini el primer equip del club. La directiva ha mantingut contactes amb l'Ajuntament de Sant Cugat i amb els responsables de l'àrea d'Esports de la Generalitat. FUTBOL

___

El Sant Cugat es prepara per rebre el Sant Celoni • Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport descansa aquest cap de setmana, després de la derrota del cap de setmana passat al camp del Roda de Ter. tot i la reincorporació de Roger a les files santeugatenques. Roger torna del Mataró per jugar amb l'equip de Josep Alonso, equip que va abandonar per anar a jugar al Maresme. Tot i la reincorporació de Roger, el conjunt vermell-i-negre no va poder aconseguir la victòria en aquest partit i continua a la sisena posició de la taula classificatòria. Amb la derrota del cap de setmana passat la diferència entre el Sant Cugat i el líder de la regional preferent cada dia és més gran. El conjunt de Josep Alonso no jugarà aquest cap de setmana i així haurà tingut 15 dies per preparar el partit que l'enfrontarà al Sant Celoni. El pròxim rival del Sant Cugat és 8è a la classificació, amb 30 punts, 3 menys que l'equip santcugatenc. El Sant Cugat Esport és sisè a la taula i està a 14 punts del líder, amb la qual cosa la seva intenció de promocionar per l'ascens cada dia està més lluny de les seves possibilitats. Matemàticament, encara no és impossible veure el Sant Cugat a dalt, però els pròxims resultats haurien d'afavorir el conjunt de Josep Alonso si els santeugatencs no volen veure's obligats a perdre les esperances o a haver de confiar en les derrotes dels altres rivals del grup. / CM.


26.

Divendres, 16 de febrer de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL S'inicia un cicle de cinema musical a l'Espai Jove

La festa de Sant Blas organitzada pel CCM de Sant Cugat va arribar diumenge a la desena edició. Foto: J.A. MULA.

Més de 300 persones participen en els actes de la festa de Sant Blas del CCM Socis de la Casa de Cuenca de Barcelona es van desplaçar en autocar fins a les pistes poliesportives de la Floresta RAMON LUQUE

I La Floresta.— Més de 300 persones entre socis i simpatitzants del Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat i socis de la Casa de Cuenca de Barcelona, van participar diumenge La desena edició de la festa de Sant Blas organitzada diumenge a les pistes poliesportives de la Floresta pel CCM de Sant Cugat va ser un èxit. Més de 300 persones entre socis i simpatitzants de l'entitat local i socis de la Casa de Cuenca de Barcelona, que es van desplaçar en autocar des de la capital catalana, hi van participar. La jornada va començar d'hora. A les 10 del matí, amb un ambient encara fred, es va fer un es-

en els actes de la diada de Sant Blas que organitza cada any l'entitat santeugatenca a les pistes poliesportives de la Floresta. Els membres de la Casa de Cuenca es van desplaçar al migdia en autocar des de Barcelona fins a la Floresta per

morzar amb pa, vi i «gachas de torrezno», una recepta tradicional manxega feta amb cansalada fregida. Després els participants van aprofitar l'excel·lent temps que va fer diumenge per xerrar o jugar a la petanca. Mentre, alguns incansables començaven a fer foc per a la paella i paraven les taules per a l'aperitiu de germanor. La inesperada arribada d'un autocar ple de socis de la Casa de Cuenca de Barcelona va ser la sor-

presa amb què s'iniciava, a 2/4 d'l del migdia, l'aperitiu. A més, a aquella hora ja havien arribat els socis i simpatitzants del CCM als quals els va costar una mica més aixecar-se d'hora. Amb tot, més de 300 persones es van estrènyer una mica per compartir les taules. Després de l'aperitiu, cap a 2/4 de 3, va ser el moment de degustar la gran paella popular que alguns dels organitzadors van preparar durant tot el matí. A les 4 de la tarda

acompanyar els seus amics del CCM de Sant Cugat en aquesta tradicional festa. Els actes es van iniciar a les 10 del matí amb un esmorzar i es van allargar mentre la llum del dia ho va permetre.

i amb la panxa ben plena es va iniciar el ball amenitzat en directe pel grup Casados boys. El moment culminant d'aquesta activitat va arribar amb el concurs del ball de la patata. Els assistents es van distribuir per parelles que intentaven mantenir, durant el màxim de temps possible, una patata aguantada amb el front mentre es movien al ritme de la música. La parella formada per Emilio Jotel i Mari Carmen Alvaro va ser la que

més temps va aguantar la papata sense que caigués i, per tant, van guanyar el concurs. El president del CCM, Juan Carrasco, va qualificar la desena edició de la festa de «la més exitosa de totes les que s'han fet». El president del CCM va justificar les pistes de la Floresta com al lloc ideal per organitzar la festa «perquè això també és Sant Cugat, està molt a prop de l'estació i disposem de totes les comoditats, com ara lavabos.»

El CPA inicia les activitats de les jornades del dia d'Andalusia, que duraran fins al 2 de març El programa comença aquest vespre a la Casa de Cultura amb la inauguració de l'exposició «Testamento Andaluz» RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz (CPA) inicia aquest vespre les activitats de les jornades del dia d'Andalusia. L'entitat ha preparat per primera vegada un programa desenvolupat en diferents actes que tindran el punt culminant el dia 24 de febrer amb la celebració del dia d'Andalusia. L'extens programa elaborat comença a les 8 d'aquest vespre a la Casa de Cultura amb la inauguració de l'exposició Testamento Andaluz.

Aquesta és una mostra de 24 quadres de l'artista Manuel Rivera on es representa el que és Andalusia mitjançant obres referents a les vuit capitals andaluses. L'exposició s'acompanya d'un mutatge sonor amb poemes d'Antonio Gala i música del guitarrista Manolo Sanlúcar. Gabriel Ruiz, president del CPA, ha explicat que es tracta d'una exposició «importantíssima» perquè «com aquesta només n'hi ha quatre a tot Espanya». La còpia de què disposa el CPA —els

originals són a Sevilla— és una donació de Fernando Rodríguez. També avui, a 2/4 de 10 de la nit, es farà una passi de diapositives a la seu de l'entitat que sota el títol d'Al-andalus mostra imatges de la influència àrab en l'art i l'arquitectura andalusa. Aquesta exposició audiovisual anirà acompanyada del repertori flamenc Media Granaina, que interpretarà Santiago Ramos acompanyat a la guitarra per Pepín Gersol. Demà dissabte continuaran les jornades

amb un berenar-sopar, que es farà a 2/4 de 9 de la nit a l'entitat i un espectacle de murgas fet pels diferents grups del CPA. Diumenge s'inaugurarà a la seu social l'exposició Costumbrismo andaluz, presentada per Fernando Rodríguez. El dissabte 24 de febrer —quatre dies abans de la diada andalusa— se celebrarà el dia d'Andalusia. La junta del CPA ha convidat tots els regidors de l'Ajuntament, membres de la Generalitat i la Junta d'Andalusia, po-

lítics estatals, els alcaldes de Montellano i les 8 capitals anadaluses i entitats santcugatenques. Durant la jornada hi haurà un vi d'honor, un potaje andalús i actuacions del grup de ball i el cor A nuestro aire de l'entitat. Les jornades de commemoració del dia d'Andalusia s'acabaran el dia 2 de març amb l'exposició audiovisual Guadalquivir, que presentarà José Gómez i que mostra en diapositives diferents imatges del riu més important d'Andalusia.

H Sant Cugat.— L'Espai Jove de la Casa de Cultura va iniciar la setmana passada un cicle de cinema musical que sota el nom de My generation pretén fer un repàs de les pel·lícules més importants relacionades amb la música rock i els conflictes juvenils de les darreres generacions. El film Jesús Christ Superstar va ser el primer a projectar-se. Les pel·lícules es passaran cada dimecres a les 9 de la nit a l'Espai Jove fins al 17 d'abril, quan es donarà per finalitzat el cicle. A banda de la que ja s'ha projectat, fins aquesta data es podran veure un total de 9 pel·lícules. Segons l'impulsor de la iniciativa, Marcos Serra, a les pel·lícules presentades «s'hi troben temes comuns com les drogues, la recerca de la pròpia identitat, la inadaptació, el viure al límit, el sexe, el trencament amb les normes socials establertes o la violència». «En definitiva —afegeix—, descriuen els intents de trobar espais de llibertat i un destí propi de les generacions d'aquests últims 30 anys que no sempre ho han aconseguit». En el cicle s'inclouen films que van des de la mítica Easy rider, centrada en la generació americana dels 60, fins a l'actual Clerks, que mostra la problemàtica de l'anomenada generació X, passant per drames com Quadrophenia. A més d'aquestes també es podran veure Hair, The Doors, The Wall, La naranja mecànica, The great R&R Swindle i Absolute beginners. /R.L.

Cursos de fotografia i costura a l'Ateneu • Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc iniciarà el proper mes de març dos cursos. Montse Sant serà l'encarregada de dirigir cada dilluns de 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre la quarta edició del curs d'iniciació a la fotografia. El preu per apuntar-s'hi és de 3.000 pessetes la matrícula i 2.750 pessetes de quota cada mes. El segon curs que ofereix l'Ateneu és el de costura i patronatge que dirigirà Conxita Soriano cada dimecres de 4 de la tarda a 8 del vespre. El preu d'aquest segon curs és de 3.000 pessetes la matrícula i 3.500 de quota mensual. Els dos cursos s'iniciaran el mes de març i s'allargaran fins al juny. /R.L.

Exposició d'Enric Curto a Rubí • Rubí.— El santcugatenc Enric Curto inaugura aquest cap de setmana una exposició de fotografies a l'Aula Cultural de la Caixa de Terrasa de Rubí. Sota el títol Una visió, tres somnis, les fotografies mostren el pas del temps. L'exposició consta de tres sèries dedicades al paisatge industrial, a la natura i als paisatges de runes i megalits. / R . L


27

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

LA VIDA SOCIAL

El carnestoltes arriba aquest cap de setmana al centre de la ciutat i als districtes El rei es cremarà als jardins del Monestir RAMON LUQUE

Manuel López exhibeix el guardó que l'acredita com a segon del concurs de cartes d'amor. Foto. J.A. MULA.

Olga Fuentes guanya el concurs de cartes d'amor del dia Sant Valentí del CCM Manuel López s'emporta el segon guardó i el premi de cartes de desamor queda desert RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El jurat format per Luciano Pérez, Conchita García, Marisol Riquelme i presidit per Manuel Guzmàn va fallar dimecres passat els premis del concurs de cartes d'amor del dia de Sant Valentí organitzat pel Centro Castellano-Manchego. El primer

premi va ser per a la santcugatenca Olga Fuentes, que va participar-hi amb el pseudònim de Misuki. La guanyadora no va poder recollir el trofeu perquè no era present a la cerimònia de lliurament de premis, que es va celebrar a la seu de l'entitat. El segon premi va ser per al també santeuga-

tenc Manuel López, que va escriure una carta d'amor dedicada a la seva dona sota el pseudònim de Quintalote. En total, van participar 9 persones, en la primera edició d'aquest premi, que era obert a tots els ciutadans de Sant Cugat i socis d'altres entitats castellanomanxegues de Catalunya. El con-

curs de cartes de desamor va quedar desert. El president de l'entitat, Juan Carrasco, va dir que «és molt possible que Fany vinent només es faci la modalitat de cartes d'amor, perquè sembla que la gent no vol saber res del desamor». Carrasco va agrair «la bona acollida de la convocatòria».

• Sant Cugat.— La festa de carnestoltes arriba aquest cap de setmana a tot el municipi. L'ajuntament, els consells de districte, les escoles i diverses entitats celebraran aquesta tradicional festa. Els centres educatius seran els primers. Les escoles bressol i els centres de primària organitzen durant tot el dia d'avui diferents festes. Demà, el rei dels poca-soltes farà acte de presència a Valldoreix. A les 10 de la nit, el Quintet Lisboa animarà el ball de màscares que es farà al Casal de Cultura de l'EMD. També demà, a la Floresta hi ha previst fer una festa infantil a partir de les 5 de la tarda als locals de la Unió Recreativa i d'Esports del districte. Una mica més tard, a la 1 de la matinada, es farà en el mateix escenari un gran ball de disfresses. Els actes de demà es completen amb el berenar-sopar i la festa i el ball de carnestoltes que es farà a la seu social del Centro Popular Andaluz, amb actuació de les comparses i murgues de l'entitat. Diumenge la festa continuarà amb el carnestoltes organitzat per l'Ajuntament. A les 11 del matí

hi haurà una xocolatada popular als jardins del Monestir, punt on es reuniran tots els santeugatencs que vulguin participar disfressats a la tradicional rua. La sortida d'aquesta es donarà a 2/4 de 12 amb la companyia i l'animació dels diables de Sant Cugat, la xaranga, els grups d'esplai de la ciutat i la comparsa del Centro Castellano Manchego. A 2/4 d' 1 és previst que la rua torni als jardins del Monestir per cremar el rei Carnestoltes. Després s'iniciarà un espectacle d'animació infantil a càrrec del grup Amadeu i Cia. A Valldoreix la festa continuarà diumenge amb un carnestoltes infantil que començarà a les 12 del migdia al pati del Casal de Cultura de l'EMD. També diumenge, a 2/4 de 5 de la tarda, el Casal de Gent Gran de Sant Cugat organitzarà un ball de disfresses amenitzat per un home orquestra. Les celebracions de la festa de carnestoltes continuaran el cap de setmana vinent. A les Planes la festa es farà el dissabte 24 amb una rua de carnestoltes, un concurs de disfresses, un piscolabis i un espectacle d'animació infantil amb el grup Tomba i Cia.

33200/00000 F

Gabinet mèdic-quirúrgic

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES RbJo. Ribatalloda, 2 0 - l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 San» Cugat s3i4i/tj89C3Tumo por las tardes

èdica

Tuia >>·'<W9t'"'

• OR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC - Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A l . Sant Cugat

tr 589 47 00

ap-enentalge G V.lià. 5- , 1 r 2a Sant Cugat t r 589 12 15

Odontologia

Cirurgia

V

Sani Cugat

Matins i tardes.

• J O S E P M. C O R O M I N A S

C/ Francesc Moragas, 23. baixos. Sani Cugat

MONA Pediatria, asma infantil Mares ca avingudes Pbia Ribatallada. 20. 1 r 3a. Sant Cugat •B 6 7 4 72 16

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC t r 5 8 9 0 0 0 0 F n 5 8 9 0 3 13 • C Ü N I C A DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca. 2-8,2a. 11. Sam Cugat

Dietètica Nutrició

s 675 08 03 • CLÍNICA DENTAL MAYOR

• MARIA RIUS SOLER

Odontologia en general. Ortodòncia implantologia

Acupuntura, nutrició, ïSetèfca. Hores convingudes.

De fSluns e divendres, de 10 h a 13 h i de 16 tt a

Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat.

20 tt. Major. 23-25, 1 r, 3a. Sant Cugat

•B 5 8 9 13 0 7

9 6 7 4 7 2 40

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ a Vila, 49. Sani Cugat 1» 6 7 4 4 4 7 2

Odontologia nens i adults Reia. RibataHaoa. 20,1r 3a. Sani Cugat «8747216 DRA.LUZONDO

Clínica dental intanti. Exclusiu nens i ortodòncia • GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL

Francesc Moragas, 5. entresol. Sant Cugat t r 674 05 06

_ _ _

Fisioteràpia, rehabilitació, aunculopuntura, massatge terapèutic, podologia Conveni entitats sanitàries. Polidlnic Torreblanca. Sant Cugat V 5 8 0 01 5 0

• D R A . M . JAUME SAURA Clínica dental. CH a dv. 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí. 22. baixos Sant Cugat

Metge capçalera • J.R. E S Q U I R O L C A U S S A Capçalera, gsriatria. ASC, AGRUP, M u '

s 674 23 35

Oftalmologia

MFIACT. etc.

• CENTRE DE SALUT OCULAR

Av. Torreblanca 2-8, 3i 10a. Sant Cugal

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues

•B 589 39 26 tr 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat

• Or. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicili-múlues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. V 6 7 4 0 0 25

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA P F A F F . Pediatria San:las, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIATAv. Catalunya, 22, I r i a . Sant Cugat « 5 8 9 31 13

ODsletríca i ginecoioçjia. Hirns ccivingudcs. Francesc Moragan, 25'27, 1 - 2^ Sa't*. Cuejat. n 5 8 9 13 07 • DR. J E S Ú S FERNANDEZ B A I Z A N Tocoginecotogia. Hores convingudes Av Catalunya. 21. 4rt la. Sant Cugat

• PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca. 2 - 8. 3r pis Sant Cugat tt 674 57 9 8 - 589 3 5 48

t r 589 4 8 0 8

Particular. 674 74 09 • DR. ENRIQUE CAYUELA FONT

« 5 8 9 51 0 6

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i

Ai/. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel 589 1127- 727 39 98 - St Cugat

CENTRE OE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

mr C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Ginecòleg, obstetrlcia-ecografia, esterilitat, menopausa, revistons

Psicologia

Francesc Moragas 1-3, 3r2a.

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa. 5-7,1r 2a. Sant Cugat t r 589 12 15 • CENTRE PSICOTERÀPIA VALLÈS Psicologia, psiquiatna logopèdia C Car, Mates, 2-4 H 2a. Sant Cugat W 5 8 9 40 51

Ora. M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benilo Bujosa

t r 589 13 0 7 • Dra, MILÀ MARTÍNEZ MEDINA

• CENTRE D E PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge , de la pana. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugal V 6 7 4 3 6 73

• OR. C A R L O S R O S S E T T I

CASARA-

San! Cugat

Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Aslsa

GIMNÀS BLOCK ( / Roselló, 17 • EMTUMffitST. ANTONI, 71 Tel. 5 8 9 5 3 48

Francesc Moragas 25-27. ir2a.

DR. PEDRÓ VILLALVA ADESA

Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugal • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certrticals de conduir i armes Medicna interna, laserterapia Santiago Rusinol, 2, entol. 1a. Sani Cugal 9 6 7 4 15 2 6

Obsietríoa i gmecoiogia. Hores convmgude:

Pediatria

• ADEVIU- CÜNICA DENTAL

9 67401 46

Consulf. Centre Mèdic

• Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

tt 6 7 4 6B 1 1 F a x 5 8 9 1 1 45 • DR. A N T O N I P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Medilec Av. Torreblanca, 8. 3r8. Sant Cugat « 5 8 9 19 6 6

Traumatologia DEL

• DR. JOAN CASANOVA SALLARES __

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia cliri.-a Rola. Can M'jra. 1 Sarl Cugat •B 589 43 44 • 430 96 25

Traumatologia, ortopèdia. ASC. Previasa. yedytec Av Torreblanca, 2-8. ?.a-*.Q. Sani Cugat t r 589 18 8 8 • M L . GOZZ3 D E L A T O U R R O Y O 1 raumatotogia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Polïclink:. Sant Cugat

tr 675 57 56

Pulmó i cor

• JOSEP DOMINGO PECH Tíaumatologia. ortopèdia Assisíènria sanitària Previnsa. Medytec • Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S Pottcüroc Torreblanca. 2 9, 2a-10 Pulmó, cor Major. 3fi. in. Sani Cugal.« 674 00 25 j Sant Cugat i t r 5 8 9 1 8 88

Totoginecologia-Obstetrícia

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 5 8 9 3 7 8 7 Fax 5 8 9 35 18


28

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

LA VIDA SOCIAL

La recaptació del festival pro Llar d'Avis servirà per restaurar la seu de l'entitat

J.L. Antigüedades, al carrer Àngel G u i m e r à . Foto: ELS 4 CANTONS.

J.L. Antigüedades reforma la botiga d'Àngel Guimerà ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— Des del mes de gener passat, torna a tenir les portes obertes la botiga d'antiguitats J.L. Antigüedades, del carrer Àngel Guimerà, número 7. L'establiment, que fa 24 anys que és a Sant

Cugat, ha estat totalment reformat per oferir un servei millor. A J.L. Antigüedades es pot arreglar des d'un rellotgefinsa qualsevol altra peça antiga. També s'hi poden trobar tota classe d'antiguitats en diferents estils per adquirir-les i decorar la llar.

• Sant Cugat.— Un total de 21 alumnes van participar Les entrades gairebé jas'han esgotat el cap de setmana passat en RAMON LUQUE junta directiva, ha afirmat el curs de perfeccionament • Sant Cugat.— La recap- que els diners serviran, «en- de tècnica i improvisació de tació de venda d'entrades tre altres coses, per pintar piano que els músics Ludel festival pro Llar d'Avis la façana i arreglar el primer dovica Mosca i Manel Camp de la Parròquia que es farà pis perquè pugui servir, ins- van fer a l'Escola d'Estudis demà a les 10 de la nit al tal·lant també un ascensor, Musicals Montserrat Calduch. Mosca i Camp van Teatre-auditori va per bon per fer-hi activitats». camí. Fins dimarts passat, El festival constarà de destacar l'excel·lent nivell de s'havien venut més del 80 dues parts. L'Esbart Sant qualitat de tots els alumnes per cent de les entrades. Ac- Cugat, la Coral Sant Cugat, participants. Ludovica Mostualment ja només queden el grup de teatre Espiral de ca va ensenyar als alumnes localitats de la primera fila Valldoreix i l'Orquestra de algunes tècniques de perfecde platea i les darreres de Cambra Sant Cugat repre- cionament de peces per a l'amfiteatre. Segons Josep sentaran a la primera part piano que havien triat ells Maria Solà, president de un muntatge de ball, música mateixos. Amb Manel l'entitat, si no es venen totes i teatre escrit per Pep Blanes Camp, els joves estudiants anticipadament «es podran i titulat Un gall va cantar, es van introduir en la imcomprar les que quedin a el del peneu del Monestir... provisació i van millorar la taquilla del teatre abans El guió narra la història de també aquesta varietat de que comenci el festival». El l'assassinat de l'abat Biure la interpretació musical. El bon ritme de venda farà pos- i com el gall del monestir curs va iniciar-se divendres sible una important recap- va cantar la seva mort. A passat amb un concert inautació, que es destinarà a fer la segona part, l'Orquestra gural fet pels dos professors obres d'adequació de la seu de Cambra i el violoncel·lis- i vafinalitzardiumenge amb social de Llar d'Avis. Ferran ta Lluís Claret interpretaran un altre concert fet pels alumnes participants, /R.L. Fernàndez, membre de la un concert.

RESTAURANT

^f PARADA/

La Nansa

FONDAtt Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

! Fregidoria-Marisqueria Crta Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/Ueo.XIH

692 2424

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAVINS

Ctra. Cerdanyola. 9. Sant Cuqat.

580 3 1 2 9

Braseria, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maig. 122

580 88 39

Cuina de mercat

REST. EL VIEJO ROBLE

C/Altamira. 36

691 73 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

a Pas Estació. 15

67438 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dkim. nit i r H . no festius

MIRASOL

MASJANER

CV Guadalajara. 14

674 2 3 1 5

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

C/Victòria. 18-20

58925 71

Braseria

LA NANSA

Ctra. Sabadell. 47

6 9 9 1 1 52

Paelles, marisc, freqid.

Tancat dimarts nit i dimecres

MACXjM

C/Guatta. 2 0 - E l s Avets

699 55 58

Menú, degustació

Tancat diumenge

EL POHTALET

PI. del Dr. Guardiet. 14

588 54 68

Pizzeria, cuina catalana

Tancat Jumenae-diUuns tarda-n».

588 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat desabtes excepte reserves

589 5 0 1 1

Franldurts

Obert tots els dies

RUBl

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

a

S ^ n u EngracM. I 5 " Tel SB9 29 71 0 8 1 9 0 Sant Cugat del V,illes

LA PALTA

Rambla Can Mora. 24

Dijous tancat excepte festius

CAN AMETLLER

Camí can AmerJer, s/n _

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZPHMJPPE

Placa Pep Ventura. 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari

Tanca! dlss. migdia i rJum,

CANTINA EL MEXKANO

C/EndavaUada. 10

5891825

Cuina i música autentica

mexicana. Tancat dilluns

LA GRANJA

C/ S t Antoni-piaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

Cl Enric Granados, 7

675 31 41

Braseria

BOKATAS

Placa Hospital. 35-37

5 8 9 1 9 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Placa Augusta. 2

56954 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/Sant Antoni, 13 __

674 05 85

MESOMENYS

C Elies Rogent, 14_

589 38 23

BAR REST. E L M O l i

Plaça Pep Ventura, 3

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

697 06 52

LA CARBONERIA

C/V<à,8

675 14 51

LA CANTONADA

Placa Monestir, 1

EL TAST

C/ Alfons Sala, 9

REST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASERIA LABOLERA

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200

BAR RESTAURANT EL MESON

.PJaça Octavià^S

Tel. 697 06 52

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Placa Pere San L 6

589 52 40

LA PASTA BOIXA

Ç/ Alfons Sala, 24

67515 03

J'izzeria, creperia

Tancat dilluns

6 7 5 1 4 02

JSreperia bretona

Menú de dimarts a düous

RESTAURANT CAN

/ f ^

BARATA

iniiarciaa

TY-BIHAN MINIGOLF BARMGSC

RHSTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA PUSMÍIÇ Olabarria, 69 • Sant Cugat

S

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Cuina catalan/inlemac ^exicà-menú català_ _

Servei de bar Obert al migdia

Menú diari i prod. ibèric

_ 584 23 32

Cargol llauna/arròs negre Tapes casolanes, torrades Obert cada dia

Marisc, menú, cuina mera

Repartirà partir de les 12 h

Pg. Olabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

Rbla. Can Mora. s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

Cl Baixada de l'AJbaj.üL

674 16 75

La nostra esp. és qualit.

Tancat diumenges nit

C/ Santa EngraciaL15

Tota una tradició

Diumenge i fast. obert a partir 18h

5 8 9 1 5 02

ÇLlrúiMmJll

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEt VAtlÈS »ia».,».Jel· 589 26 97

PI. Octa*, 5. Tel. 67410 «7)589 27 02 SANT CUGAT D6. VALLÈS

Creps, amanides, menús

. 67410 47

_58JL29_71

LA BRA&ERIA DEL MERCAT VELI PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

Braseria i cuina de mera Calçotada

Obert tot el dia M

Carn a la brasa, tapes

CAPIT ÀN CQOJÇ

RJJujsMilteLl

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

SQUASH

C/Sant Jordi, 33-35

5 8 9 1 4 96

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

ÇASINET

Camí Can Ganxet. 47

Menú diari \ entrepans

Obert tota la setmana

FILMOTECA

Av Torreblanca, 2-8. local 4

589 50 83 675 36 54

Menú diari

Karaoké

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer. 185

6741141

Dies festius bufet lliure

msm~

Xai, entrecot a la brasa

Plaça Mas Roig. 4

Tel. 5 8 9 0 6 0 7

Els alumnes del curs de piano de l'Escola Calduch demostren un bon nivell

Ta

^'. d ! u m ° r t f l , n l,

S3S3Z í

.7MXB2.H°raride7a2''h



30

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

L A R A D I O G R A F I A » Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès

Concert do la coral la Lira, dirigida pel mestre Azqueta cl 14S2. amb motiu del centenari de I entitat A l'esquerra, la coral quan es van celebrar les noces d'or el 1932 i a la dreta, la d e les noces de platí cl H»57. Fotov ARXIU SOCIETAT C ORM LA LIRA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS.

El socis actuals tenen l'orgull de dir que la seva entitat fa 114 anys que viu el batec de la vila. Fundada a final de segle, la Societat Coral la Lira de Sant Cugat, integrada en la Federació de Cors de Clavé. ha viscut el pas de la història, amb canvis de locals p e r ò mantenint sempre la seva afició al cant i la pretensió d'aglutinar una colla de santeugatencs. El homes que l'integren en l'actualitat, joves i històrics, mantenen la tradició de les caramelles i participen en actes entre corals del municipi.

teix any es fa una festa d'homenatge a Lluís Millet, amb la instal·lació d'un monument i una placa a la plaça de l'Estació de Sant Cugat. El 1951 es participa en la col·locació de la primera pedra del Nou Camp del F.C.B. i el 12 de setembre reben el segon premi comarcal del Concurs de Cors de Clavé, que se celebra a Sant Cugat. C o m e n c e n d'or i platí abans de celebrar un brillant centenari col·laboracions amb altres de molta activitat. trenca l'esclat de la Socieat corals del municipi com Amb una veritable par- i no és fins al 1944 que actua l'Orfeo i la Coral de la Unió. ticipació de socis i vilatans en el marc de l'Obra Sindical Noces de platí durant el mes d'agost en el de Educación y Descanso. parc municipal sardanes i Es trasllada al carrer HosEl 1957 se celebren els ballets fan viure amb en- pital i es comencen a fer 75 anys de la Lira. Sardanes, tusiasme tota la població el excursions amb autocar amb una exposició commemora50 anys de la Lira. Estem gasogen. El 1948 la Lira co- tiva, una obra de teatre i en plena República. Un ball mença a cobrar vida i or- un concert amb cobla són de societat amb orquestra, ganitza una animada vetlla- alguns del actes que es duen un concert de diversos cors da folklòrica. El 1950 es le- a terme. Molts es fan al Princlaveristes i un banquet di- galitza i passa a formar part cipal Cinema i a la pista nar, amb la presència de de la Federació de Cors de d'estiu del mateix local. El Lluís Millet, clouen una efe- Clavé. A partir del 1951 i darrer dia es va fer una gran mèride que marca el ritme durant alguns anys organitza festa claveriana, amb assisde l'entitat. Ja la guerra la cavalcada de reis. El ma- tència de diversos cors.

L'única entitat centenària a Sant Cugat Fundada al 1882, la coral la Lira va viure amb intensitat les noces FRANCESC CARBÓ

H Amb el nom de Sociedad Coral la Lira Sancugatense, el 1882 es va fundar aquesta entitat que inicialment va reunir 80 cantaires que pagaven cada mes 25 cèntims. Assajaven regularment a l'antiga casa de Can Tadeo i, posteriorment, a Cal Ventura, on avui hi ha l'ajuntament. El 1896 el mestre Millet, per un breu període de temps, va dirigir la Coral. El 1901 hi ha constància de la primera actuació a Molins

de Rei i Montserrat, on van anar a cantar caramelles amb carros i tartanes. Durant tots els anys, en cap moment la Lira ha deixat de cantar aquestes tradicionals cançons per Setmana Santa. El 1902, en un concurs a Badalona, aconsegueixen una medalla d'or que a principi de la guerra civil, juntament amb altres trofeus, va desaparèixer dels locals socials. El 1907 es comencen a cantar serenates nocturnes que tindrien im-

portància el 1966, quan els cantaires anaven a les torres dels estiuejants barcelonins. Cap a les noces d'or Ja el 1928, l'entitat agafa una empenta considerable amb la integració de gent jove. Es fa el nou estendart i la quota mensual passa a ser d'una pesseta. Els assajos es fan a la sala de festes del parc municipal al costat del monestir. Als inicis dels anys 30 es va un viatge amb vaixell a València. Són anys


ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 19%

31

APUNTS

L A R A P I O G R A F I A B Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès

La Lira en una visita a Ripoll el 1950. El mestre Azqueta i l'autor Ramon Millet en la col·locació de la primera pedra del monument erigit en motiu del centenari a la plaça del monestir. Participació el mateix any com a banderers a l'aplec de Sant Medir i portant l'estendard a l'ermita. Caramelles del 1986 davant l'Ajuntament. L'actual Lira el 1994.Fotos: ARXIU SCI SC

Integrada per homes, La Lira manté la tradició de les caramelles F.C.

• Celebrades les noces de platí, la Societat Coral La Lira fins al 1982 va anar vivint el ritme anual de cantar les caramelles, fer trobades entre cors de Clavé i viatjar pel país. El 1966 es trasllada a Cal Tadeo, al carrer Santa Maria, i el 1968 es fa un homenatge al mestre Azqueta pels seus 25 anys com a director de La Lira. Tres anys més tard, en un concurs a Sant Hipòlit

reben el tercer premi i el 1971 es traslladen al CMSC, integrant-s'hi com a entitat adherida si bé amb el seus propis estatuts. És en el local de la plaça de Barcelona on des d'aleshores han assajat. El 1981 és l'única vegada que participen a la Festa de Tardor, per promocionar i recollir diners pel centenari. El 1982 els cantaires, els vinculats d'anys anteriors, l'Ajuntament i molts vilatans s'aboquen a la celebració

dels 100 anys de vida de la Societat. «Es tractava d'obrir l'entitat al poble i fer actes per a tothom», han comentat Miquel i Josep Garrell, membres actuals de l'entitat. A la cavalcada de Reis i a la Festa de Sant Antoni hi van participar respectivament amb un camió i un carro guarnits. Per Sant Medir van ser banderers i amb l'estendard es va anar a l'ermita, on es va fer un concert.

Ja les caramelles aquell any van tenir un caire especial amb l'acompanyament d'una cobla. Sardanes, valsos, havaneres i pastorel·les van omplir places i carrers de la vila. Per Festa Major, amb altres cors de Clavé es féu un concert al monestir. Però la setmana més espectacular va ser al setembre. Una audició de sardanes, festival infantil, curses ciclistes, concerts amb diverses corals santeugatenques i una gran

festa claveriana van omplir un atractiu programa. Els actes de més creació van ser l'exposició que va servir per recuperar la història de l'entitat i la col·locació d'un momument a la plaça Octavià creat i dissenyat per Ramon Millet. Des d'aleshores la coral ha seguit la seva activitat. El 1983 el seu estendard va ser exposat a la Setmana Cultural de Madrid i cada any fan, com a colla d'amics,

un viatge cultural i lúdic amb els diners que recullen amb la cantada de les caramelles. En l'actualitat són 20 cantaires, que no paguen cap quota i que sota la direcció del mestre Recasens es troben cada dilluns al vespre al Club Muntanyenc. Estan oberts a noves incorporacions. Tenors primers i segons, barítons i baixos estan acompanyats actualment per un acordió i anys enrere ho feien guitarres.


APUNTS

32

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.- Inflor lleugera. 2 . - Masses de most bullit condimentat amb espècies. Ésser present a la missa. 3 . - Municipi de la Selva. Posta d'un astre. Consonant que fa el babau. 4 . - Sense aquesta Camós seria un caos. Cansar. Metall molt apreciat. 5 . - Matricula d'automòbil. Mesura de capacitat equivalent a un decímetre cúbic. 6.- Sobirà, al revés. Engany, frau, al revés. Capgirada sigla de Federació Anàrquica Ibèrica. 7.Conjunt de fils que van d'una vora a l'altra d'un teixit, entrellaçant-se amb l'ordit. Manifesto respecte i submissió. 8.- Onze romans. Matar una bèstia traspassant-li el cor. Consonant que fa riure. 9.- Sigla de l'oest. Aroma, perfum. Substància olorosa, amargant, usada en perfumeria i medicina. 10.- Dilatat, extens. Pasa pel tamís. Verticals: 1.Trompitxo. 2 . - Pantà del Ter, aigües amunt. Es repeteix per significar si cau o no cau. 3 . - Cridarà el gat. Nom d'home. 4.- Nom de dona, al revés. Dany moral o material. 5.No malalt. Mena de capell usat en països orientals i calorosos. 6.- Un cost mal donat. Símbol de

1

2

3

GIRALT

4

5

6

7

8

9

10 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 l'oxigen. Ventet suau i agradable. 7.- Sotmetre alguna cosa a l'acció de l'aigua bullent o del seu vapor. Mil romans. 8.- Símbol del nitrogen. Indoeuropeu. Via rural, natural o construïda. 9.- Conjunt de les parts materials que componen l'organisme humà. Capells alts, semblants a la barretina, usats per algun pobles orientals antics. 10.- Romana repetida. Boig. Sigla de Socie-

SIS DIFERENCIES

tat Anònima. 1 1 . - Es fa aguantant-se de caps i mans a terra amb les cames enlaire i obertes.

•Bsnirej_ ><n -"01 * » w K>IO O -'6 a -nuoav TX --8 OIBOV •eureir. -•£ &i\ Q°\ H3i - - 9 'M»n '«"H - - S O JBSSB-i >v

-•• a *<PO 'oso -•£ -no sjBuirea -~i 'moraossuinL -*l :sp3)uoz)uoq optrçog R. SOLER

Cal Segalés conserva Iot l'estil d'una llar de pagès. Foto: J A . MULA.

Ramon Segalés Musellà Ramon va gosar fundar una publicació de caire catalanista i independent en plena dictadura, i l'aventura va durar tres anys —Com es podia fer una publicació en català durant la repressió? —«La fèiem amb una certa murrieria. Ens van dir que havia de ser escrita 'en la lengua del Imperio' i que les col·laboracions literàries podien ser 'escritas en la lengua vernàcula de la región'. Moltes vegades, el nostre periòdic de vuit pàgines tenia una pàgina diguem-ne oficial en castellà. Normalment era la dels anuncis oficials, i les altres 7 eren col·laboracions, en català. Abans de publicar-ho, havíem de portar els escrits a Sabadell, per passar per la censura, i moltes vegades ens tornaven les pàgines totalment guixades.» —Quines anècdotes recorda? —«N'hi ha moltes. Me'n recordo d'un butlletí oficial que ens van obligar a posar sobre l'abat .f i ja venia amb la piaça poc a poc. En- «La meva aficio encara Escarré, el tipus de lletra indicat. Però nosaltres la vam cara recordo com, amb , c , «. posar amb el tipus cola colla d'amics, jo tenia QS IQT ÚQ p a g C S » rrecte, però tan gruixut uns deudolenterias, anys, jugàvem fèiem pu que no es podia llegir. —Nom: Ramon Segalés Musellà. jàvem als arbres per anar a cercar la pilota... —Lloc de naixement: A Sant Cugat. I recordo també unes I connectàvem els fils —Data de naixement: El 14 de maig eleccions a procurador en Cortes: es va descode l'únic fanal de la pla- del 1921. brir que a Sant Cugat ça a la bomba d'aigua —Estat civil: Casat. havia votat el 102% dels de la font, perquè la —Professió: «Jubilat.» ciutadans, perquè l'Agent s'hi enrampés! —Aficions: «L'esquí i l'excursionisCom que el corrent me, encara que ara els practico poc. juntament es va deselèctric era molt fluix, I cultivar un tros de terra que tinc.» comptar i va calcular malament el nombre de no era perillós, però sí —Un llibre: «La història de Ca- paperetes que havia de que molest, i nosaltres talunya.» ficar a l'urna. És clar ens divertíem veient —Una pel·lícula: «Vtvamos de nue- que publicar això feia l'espant de la gent.» vo.» enrabiar molt l'Ajunta—Com va ser que es —Una música: «La dels balls d'a- ment, i ens van clauva decidir a fundar el bans i la clàssica, especialment Verdi.» surar el periòdic per orperiòdic Sant Cugat? —Màxima aspiració: «Mante- dre governamental.» —«Un grup d'amics nir-me amb bona salut i anar fent, amb els meus fills i néts.» MONTSE SANT

I Sant Cugat.— Ramon, de cal Segalés, és un personatge singular de Sant Cugat. El seu pare, cap a l'any 1932, va fundar l'estanc de la plaça Barcelona. Però Ramon, home ple d'inquietuds, no es va conformar a continuar el negoci del pare, i es va llançar a l'aventura de posar en marxa una impremta editorial a Sant Cugat i més tard, juntament amb altres companys, va fundar una publicació periòdica que es deia Sant Cugat. —«El meu pare va posar l'estanc en el lloc on teníem el cup i la premsa de vi, i va traslladar la premsa a l'eixida. Jo he respectat sempre l'aspecte rústic que té la botiga i, de vegades, encara l'he accentuat una mica. Trobo que és una part molt important del seu encant. He vist créixer

vam pensar que feia falta un mitjà d'informació i opinió independent al poble. Era als anys 50, i va durar tres anys, perquè, a la capçalera, totes les publicacions havien de portar el jou i les fletxes de Falange, i nosaltres ens hi vam negar sempre, a posar aquest símbol al nostre periòdic. Aquesta va ser una de les raons per les quals ens van fer tancar al cap de tres anys de funcionar. Els fundadors vam ser l'Evarist Janer, en Ramon Barnils, en Joan Tortosa, en Climent, el senyor Migas, jo i algú altre. No érem periodistes, ni en teníem gaire idea, però sí que molta il·lusió. Va ser una experiència molt engrescadora, malgrat tots els entrabancs.»

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit productes de pastisseria.

o

A T A S P G E M

J. ESCUDER

Hugentobler-Georg. Zuric. Any 1995. Hugentobler juga. També guanya.

1

L L D O T O R A R T T

L A A X E G

E N E

l

1 N

1 M D L U V S

L M U T A

1 C A

1 U

L X A L R S A A G R E T E S E O R S E A N N B B 0

C T

A O R D N

1 L E M E

L N A

P L S E N U A X V

U "+viv Í ! *ota * Ura +<pa x 'vm +vxi

'ajpuipui 'n^poi 'imosaq 'e&reS *)3|puBd 'oxmx :çpfi|os

JEROGLÍFIC

Z'(+J£V E ! + C I S a T : i * H " ' I ) V U V « P l ' t :9P°»0S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

GIRALT

MUNICIPI DEL RIPOLLÈS Habitants: 415 Superfície: 24,80 Km 1 .

V E L L

ó

F A M I L I A R S ( s e n s; e

f a m i

1 ia )

(si) Bnjurej 3SU9S) jrvniWVd ("™n) QTTHA SWNVT1


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de febrer de 1996

33

ELS CINEMES «Adiós tiburón»

• SAN CUGAT

Director: Carlos Suàrez. Intèrprets: Josema Yuste, José Sazatornil i Agustín Gonzàlez. Sala: Montecarlo, de Sabadell. H Tomàs Bernal, àlies Tiburón, s'arruïna després d'invertir en el TLT, un medicament miraculós destinat a eradicar la depressió.

Sant Cugat 1

Jana Eyre

Sant Cugat 2

Heat

4.45,9.00

Sant Cugat 3

Vuelve el padre de la novia

4.00,6.10,8.20,10.30

Sant Cugat 4

Jumanji

4.00,6.10,8.20,10.30

«Babe, el cerdito valiente» Director: Chris Noonan. Intèrprets: James Cromwell i Magda Szubanski. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. • Aventures de Babe, un porquet que viu a la granja dels Hoggett i que no es resigna al seu trist destí: acabar rostit a la taula de Nadal.

ADELL

SassiotttaeMes de dissabte

Director Krzysztof Kieslowski. Intèrprets: Zamachowski, Julie Delpy i Janusz Gajos. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. • En un jutjat de París, Karol, un perruquer polonès, i la seva esposa, francesa, són a punt de divorciar-se. La raó és que el matrimoni no s'ha consumat. Karol es troba sense dona, sense casa, sense feina i sense poder tornar a Polònia.

Banco (V.O.)

12.45

Sala 2

Heat

12.15

Sala 3

Vuelve el padre de la novia

12.45

Sala 4

Jumanji

12.45

«El efecto mariposa» Director: Fernando Colomo. Intèrprets: Coque Malla, Maria Barranco i Rosa Maria Sardà. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí. I Un jove de vint anys molt conservador, prototipus de futur líder polític, arriba a Londres per dur a terme un màster en economia. L'acompanya la seva mare, una dona d'idees molt més liberals que les del noi i que demana a la seva germana, que viu a Londres, que intenti espavilar el jove.

5.00,8.30

Rubí Palace 2 Babe, el cerdito valiente

4.15,6.00,8.00,10.00

Rubí Palace 3 Vuelve el padre de la novia

4.15,6.15,8.15,10.15

Euterpe

Jumanji

Montecarlo

AdB*«Hirón

Principal

La Ma de las cabezas cortadas

4.00,6.20,8.30,11.00

Rambla

SevaU

4.00,6.20,8.30,10.50

Kursaal 1

Jumanji

4.40,6.50,855,10.55

Kursaal 2

Showgkfe

4.00,6.20,8.40,11.00

Kursaal 3

Jumanji

4.40,6.50,8.55,10.55

Kursaal 4

Muertesúbita

4.30,6.35,8.45,10.45

Kursaal 5

Vuelve «i padre de la novia

Sessions goifes da divendres i vigílies de festiu —12.30

4.35,6.35,8.35,10.50

Heat / Showgirls / La letra escarlata / El efecto mariposa / Mentes peligrosas

Kursaal 6

La y é l t las cabezas cortadas

4.50,7.15,10.50

• SABADELL

Kursaal 7

TesSflodeexcepción

4.20,7.30,10.30

«La isla de las cabezas cortadas»

«Heat»

• Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lustrat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

SANT

4.00,7.15 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10,30

Kursal8

SabrinV

4.30,650,8.40,11.00

Kursaal 9

Mentes peligrosas

4.25,6.25,8.20,10.45

Kursaal 10

Severt

6.10,8.30,10.50

Kursaal 11

Heat

450,7.30,10.30

Intèrprets: Brad Pítt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

~ r t «**o'»W««S·B

4.40,6.40,8.40,10.30

Cineart 5 sales Heat Mujeresbajolaluna Vuelve el padre de la novia Jané Eyre

«Seven»

4.00,6.00,8.15,10.30

4.30,6.30,8.30,10.30

Rubí Palace 5 Mentes peligrosas

Director: Michael Mann. Intèrprets: Al Pacino, Robert de Niro i Tom Sizemore. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí: Cincart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

8

Sabrina

Divendres i cfesaíw, úfíma projecció: 10.45 Director: David Fincher.

Rubí Palace 1 Heat

Director: Renny Harlin. Intèrprets: Gcena Davis i Matthew Modinc. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

S5

Cineart-tres

^

• Neil McCauley és un delinqüent professional que ha passat molts anys a la presó i que no té intenció de tornar-hi. Ell i la seva banda estan realitzant una sèrie de robatoris ben planejats i a gran escala a Los Angeles, però durant un atracament a un furgó blindat moren tres guardes.

Director: David Anspaugh. Intèrprets: Elizabeth Perkins i Cathleen Turner. Sala: Cineart 5 sales, de 4.00,6.00,8.15,10.30 Sabadell. Divendres i dissabte, Mm projecció: 10.45. H Lucy, Silvic i Aiberta es proLaborables: 4.20,6.15,8.10,10.30 posen que Rebeca superi la tràgica mort del seu marit i l'eFestius: 3.55,6.05,8.20,10.30 norme buit que sent. Divendres, úKtoa projecció: 10.45. Dissabte: 11.00. 4.00,6.00,8.15,10.30

Divendres i tfesafta, úftma projecció: 10.45. Sessió gota: 12.45.

;r-*w^^s-;B»wx

Salal

Rubi Palace 4 El efecto mariposa

«Blanco»

«Mujeres bajo la luna»

Cineart 5 sales Mentes peligrosas

4.30,7.15,10.15

«Testigo de excepción» Director Claude Lelouch. Intèrprets: Clémentíne Célarié i Jean-Paul Belmondo. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Adaptació de la novel·la Els miserables, de Victor Hugo, situada als temps actuals, que explica mig segle de la història de França.

«Vuelve el padre de la novia»

«Jané Eyre»

«La letra escarlata»

«Muerte súbita»

Director Franco Zeffirelli. Intèrprets: William Hurt i Charlotte Gainsbourg. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell. • Relacions entre una institutriu, Jané Eyre, i el propietari de la tètrica mansió on comença a treballar, el senyor Rochestcr.

Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí. • Segle XVIII. Hester Prync és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la lletra A. que la identifica com a adúltera.

Director: Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. U La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes, segresta el vicepresident dels EUA durant el partit, i amenaça en fer esclatar l'estadi.

«Jumanji» Director: Joc Johnston. Intèrprets: Robin Williams i Adam Hann-Byrd. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Eutcrpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • El jove Alan Parrish descobreix per casualitat, el 1%9, un tauler de joc anomenat Jumanji. quan només té 12 anys. Alan convenç la seva amiga Sarah per jugar-hi i, de sobte, comencen a succeir coses estranyes.

Director: Charles Shyer. Intèrprets: Steve Martin, Diane Keaton i Martin Short. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I George Banks i la seva esposa, Nina, segueixen estan enamorats. De sobte, tot canvia. Annie i Bryan li anuncien que seran pares aviat, i Nina li confessa que ella es troba en el mateix estat que la seva filla.

«Mentes peligrosas» Director: John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer i George Dzundza. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola. I Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera militar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.

R Torreblanca J o s e p Puis; i Cada l'a I e h .

T. s x y 24 K 1

25() p t e s T O T A L A

NIT

' ( 'illCMR's | A l l í

S' \ | ) \ 1 | II \ ABONA! S

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

CUGAT

ESTRENA

ESTRENA

2a SETMANA

2a SETMANA

4.30 - 7.15 - 10.15 APTA

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 DISSABTE GOLFA: 00.45 - APTA

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 DISSABTE GOLFA: 00.45 - APTA

4.15 - 9.00 DISSABTE GOLFA: 00.15 -13 ANYS!

Dissabte, 17 a les 0 0 . 4 5 h, «QOLFA»: BLANCO en V.O. / Dissabte dia 24 «GOLFA»: EL DEMONIO VESTIDO DE AZUL e n V.O.

®v —

ICINESR

Al servei de l ' e i p e c t i d o r

Pàrking 2 h. gratis

Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

Accessos minusvàlids

renda anticipada

m m Reserva per telèfon 5190941

PopSnack


34

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres,

16 de febrer de 1996

L'AGENDA L • Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h../•.'/ despertador, amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.Jil gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a l> h.,noticies d'àmbit general. De 9 a 10 h.. la lera edició de l'informatiu Sani Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells. —De 10a 12:45 h.J)iesde radio. el magazine. Espais de divulgació. entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cavuelas. —De 12:45 a 13 h.. Amb moll de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes. —De 13 a 13:30 h.Jiant Cugat Avui, l'informatiu,2ona edició. Edita i presenta Natàlia Linares. —De 13:3(1 a 14 h.,Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas. —De 14 a 18 M W de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martin. —De 18 a 21 h.Al lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h..Ktff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. —de 21 a 21:20 h.X esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte. —De 21: 20 a 23 h.,Sons i estels. Presentat per Pere Pahissa. —de 23 a 24h: Dilluns:/lí/uesr any, sí.'. Un programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa. Divendres:Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Hamed Ben Hammou. —De 24 a 7 h.Jvíúsica al teu costat. —De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius. • Dissabte —De 8 a 9 h.Jïlgall del monestir, amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra. (Repetició). —De 10 a 11 h. flores extres. (Repetició). —D'l 1 a 12 U.,Game Over. Amb Xavier Montero. —De 12 a 13 h.Jíl magatzem, Amb Oriol Costa i Amanda Sans. —De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports. —De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició). —De 15 a 16 h., Aquells meravellosos anys Amb Josep Maria Alvira. —De 16 a 20 h.,Super DJ, presentat per Xavi Montero. —De 20 a 21 h. Mones vibracions A m b David Villena.

—De 21 a 22 h.,Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. —De 22 a 8 h., Música al teu costat. • Diumenge —De 8 a 9 h.,Ei dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. —De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. —De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. —De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició. —De 15 a 16 h.Aquells meravellosos anys. —De 16a20h.^«perOí/. —De 20 a 21 h.Mones Vibracions. —De 22 a 7 h.. Música al teu costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

A

P

R

O

P

O

S

T

A

• Divendres 16 —Onèssim. • Dissabte 17 —Ròmul. • Diumenge 18 —Simeó-Carnaval. • Dilluns 19 —Conrad. • Dimarts 20 —Nemesi. • Dimecres 21 —Dimecres de Cendra. • Dijous 22 —Elionor.

L'Orquestra de Cambra actuarà en aquest Festival

16 • Exposició del CPA —A 2/4 de 9 de la nit, inauguració a la Casa de Cultura de l'exposició Testamento Andaluz organitzada pel Centro Popular Andaluz. Una hora més tard es passarà l'audiovisual Al-anaalus a la seu social de l'entitat. •Rubí

• Ball de disfresses —A les 8 del vespre, ball de disfresses al Castell-Museu de Rubí. • Rua de disfresses —A les 7 de la tarda, rua de disfresses a l'Aula Cultural de Rubí animada pels clarinetistes de l'Escola Municipal de Música.

17

IJiSASTE • Sant Cugat • Festival pro Llar d'Avis —A les 10 de la nit, festival pro Llar d'Avis de la Parròquia al Teatre-auditori del Centre Cultural. • Miniconcert a l'Espai Jove —A les 9 de la nit, el grup Eduard Jordan, Marc Warren i Esteve Castanyer Trio ac-

Festival pro Llar d'Avis

Carnestoltes a la Pista

E

E

l Teatre-auditori serà l'escenari d e m à a les 10 de la nit del Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia. El que es recapti es destinarà a adequar la seu social d'aquesta entitat. El Festival constarà d e dues parts. A la primera es representarà el muntatge de ball, teatre i música Un gall va cantar, el del penell del Monestir... de Pep Blanes i a la segona l'Orquestra de Cambra interpretarà un concert, R.L.

DIVENDRES • Sant Cugat • Exposició divulgativa —A les 8 del vespre, inauguració a la Casa de Cultura de l'exposició divulgativa Anem al bosc. Es tracta d'un recorregut per l'ecosistema del bosc mediterrani.

Els rubinencs es tornaran a disfressar demà

tuaran a l'Espai Jove de la Casa de Cultura dins del Cicle de Miniconcerts. • Festa de carnestoltes al CPA

—A les 8 del vespre, berenar-sopar, festa i ball de carnestoltes a la seu del Centro Popular Andaluz. •Valldoreix • Ball de màscares —A les 10 de la nit, ball de màscares amb el Quintet Lisboa al Casal de Cultura de l'EMD. • La Floresta • Festa infantil de carnestoltes —A les 5 de la tarda, festa infantil de carnestoltes a la seu de la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta. • B a l l de disfresses —A la 1 de la matinada, gran ball de disfresses per a totes les edats a la seu de la Unió Recreativa i d'Esports de La Floresta. • Rubí

• Ball de carnestoltes —A les 11 de la nit, ball popular de carnestoltes a la Pista Municipal amenitzat per l'Orquestra Bogart. A la mitja part es lliuraran els premis dels concursos de carrosses, comparses i cotxes guarnits. • Rua de carnestoltes —A les 10 de la nit, desfilada de la rua de carnestoltes fins a la Pista Municipal animada per la xaranga Pena los 30.

• Pregó del rei carnestoltes —A 2/4 de 10 de la nit, pregó de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a la Pista Poliesportiva.

ls actes centrals del carnestoltes 96 d e Rubí se celebraran d e m à a la Pista Municipal. Entre les activitats previstes hi ha un ball a m e nitzat a m b orquestra, la desfilada de la rua, el pregó del rei dels poca-soltes i el repartiment de premis dels concursos de carrosses, comparses i cotxes guarnits. D i u m e n g e se celebrarà el carnestoltes infantil a la plaça d e la Nova Estació a m b danses i ball per a tothom, R.L.

—A les 12 del migdia, festa de carnestoltes infantil al pati del Casal de Cultura de l'EMD.

dèmica i Professional.

21

• Rubí •Teatre —A 2/4 d'11 de la nit, representació de l'obra de teatre Sara i Eleonora de Carles Batlle a El Celler.

• Festival infantil —A la 1 del migdia, festa amb balls i danses per als infants a plaça de la Nova Estació amb el grup Trup de Retrup.

DIMECRES • S a n t Cugat

18

DIUMENGE • Sant Cugat •Carnestoltes infantil —A les 11 del matí, xocolatada popular als jardins del Monestir. —A 2/4 de 12 del matí, sortida de la nia de carnestoltes des dels jardins del Monestir per fer una cercavila pels principals carrers del centre de la ciutat. —A 3/4 d'l del migdia, crema del Rei Carnestoltes i ball de disfresses amb el grup Amadeu i Cia als Jardins del Monestir. •Exposició al CPA —A 2/4 de 12 del matí, inauguració de l'exposició Costumbrismo de Andalucia a la seu del CPA. •Valldoreix •Carnestoltes infantil

• Rua infantil —A les 11 del matí, inscripcions a la plaça Pere Aguilera per participar en el II Concurs Infantil de Disfresses. —A les 12 del migdia, discurs de Sa Majestat el Rei Carnestoltes i desfilada amb la xaranga Mai Toquen «B». •Teatre —A les 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Sara i Eleonora de Carles Batlle a El Celler.

19

D l Ï."%r»-'N r • S a n t Cugat • Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Agustí Boixeda, cap d'estudis de l'INEFC, explicarà el estudis d'educació física a la Casa de Cultura dins del cicle de Xerrades d'Orientació Aca-

• Xerrades-col·loqui —A les 8, Contxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sant Cugat, farà una xerrada-col·loqui a la Casa de Cultura sobre «Les sortides professionals en el món de l'art». • I I Curs d'informació per a diabètics —A les 7 de la tarda, J.R. Fontenia, professor de la UB, parlarà a la Casa de Cultura sobre «Els ulls del diabètic» dins del cicle de xerrades del II Curs d'informació per a diabètics. •Robi •Enterrament de la sardina —A les 6, concentració a la plaça Doctor Pearson dels participants en el tradicional enterrament de la sardina. —A 1/4 de 7 de la tarda, cercavila de l'enterrament de la sardina des de la plaça Doctor Pearson fins a l'Escardfvol. —A 2/4 de 7 de la tarda, crema de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a l'Escardívol.

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIRASOL-MAS JANER - O M M m . 1a sortida: 06.l0h-07.10h i als 10 minuts d» cada horafinsa les 22.20h. L'úrtim serveifinalitzael seu recorregut a festació d» rMïiC. de Sant Cugat. - D I I U M I I I festius. 1a sonloa; ( H , 1 0 h ^ 1 » i a i » . i e BÉWBJ 4» cada nora fins a les 22l0h. fúMm serveifinaftzael seu Ma^*tma&MfM£. 4a Sant Cugat. ^Jieatalnei·.lasorBdaeOi.SttSra^

• LÍNIA 3. S A N T C U G A T L A FLORESTALES PLANES luilMas dss ile I". -Dtse femers, la sortda: OMOh dat mati I cada hora I -Uesabtes I festiu*. l a sortda: OS.OOh del mati i cadBfWt Sortides des de -Mea feinera. 1 a sortida: 07 SOk del mati i çadahon ^ItssaUesifeebXia.lascitteOBJertd·tipi ' Recorregut F. Co/bm,*ffcnÍ*ta, Ateca Cantre, Centra, La Floresta, E Cofcm,

-0liilMii»faatlw.1ason1da:0?lÉHMa^^ UoMm servei tnattza el seu reconegut a restada de F.6.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Jan», Eatadot&a-aaL flaca Ca» Cadena, Estació St. Cugat, Meitat TomUanca, CAP, títonaSakClafí Cadena, Em» l&**ol, UasJaner. ,3; aBBaaaaaa·aBaBBMB·aaaaaa·a·M·H··MeNBaasaMBaaMa^

• LÍNIA 2 . NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT lasorto«:08.1»4»M» t a * 16146 minuts te llsen^1asorte09.18W».46hials16i46miriub*iaifchoraft«ates22.16h. -OesMaere. 1a sortida: Q6\23MXL53h I aJs 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22J2». i i farina. 1a sortda: 0ft.23h-O9.53h i als 23 i 53 minuts ds cada hora tosa fes 22.23h.

i Éaa de FBstseM MC* -«e·filnere.1asorttte0&05h46.35hials0^^ -Dujesfe<Ml<eattiis.1a»oatete05ry09.35M Reconegut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc Plaça Coit, Mercat Torreblanca, UoneaBr, EstatíóFGC, Cotoner, Sanf Domènec.

-Ots* feiners, l a sortda: 05.40h-06.25h i als 251 11 festius. 1a sortda: 06.25h I als 25 mtmUM -aortWesaddWonatoa Terrassa: 06.55h, 07J5h 11 • A 3. SANT CUGAT-BARCELONA ^"fïy-wssg,, -Dies femers. 1a sortda: 05.1505.401 als 40 -Dissabtes, lasortda: O5.15-O5.40i06.10h!aistt -Diumenges I festius, l a sortda: 07.100 iais1 0 -^orbVieeaddidcflarsar^rOBirrate22^f~

tles2Z.10h. tnsa.les22.lQh. ates 22.10». ItsfÉkMlfestius).

T A 3. BARCELONA-SANT CUGAT -Dlee «sinere. 1 a sortida: 05/45 i ato 1 5 1 « minuts < M f * f m f l r * a t e t 2 1 . * 5 h . -DtasaMes. 1 a sortida- 05.45 i aJs4$ minuts de cada horatnaalaaJl^élí. -Diumenges I festtus.1 a sortda: 0&45h i als 45 minuts de cada homfMafK21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15*1 (feiners).


35

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de febrer de 1996

L'AGENDA • Salts privades

22

D I J O U S

Dia/Poble

• Sant Cugat •Concert —A 2/4 de 12 de la nit, concert musical al Cafè de Belgrado amb el grup «Líquid Stick».

I

LA SALA • Rubí —El dia 25 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto Bieito. —El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya). —El dia 23 de març a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

TfAtRE-ÀÜDtTORI • S a n t Cugat —Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. —Dissabte 2 de març, a partir de les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré —Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu —Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. —Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

AftfRÏS ACTIVITATS • Sant Cugat • C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura,

Sant Cugat

Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

Ajuntament

5892288

Selva {C/del Torrent, 12)

6918901

Ambulatori Les Planes

6755105

Bombers Bellaterra

6928080

Garcia (Segòvia, 1)

Montcada

Partió (Masia, 2)

Papiol

A. Via (Av, Generalitat, 35)

Valldoreix (parada)

67411 11

Grua

6743371

5642139 6683967

Bombers Generalitat

6998080

Aigües La Floresta

6742089

CAP

5891122

AAPP i W Mira-sol

6742018

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Casa de CuBura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

Casal VaWoreix

6744599

AAPP i W Valldoreix

6742197

Sant Cugat

Moral (C/Santa Teresa, 40)

Cerdanyola

Àhraraz (Galeries Unicentro)

Rubí

Catsíra(C/Ntra.Sra.deljOurdes.35)

Montcada

GuMQ Major, 25)

6753344 6926721 6992099 5641645

085

Bombers Rubí

Papiol

A.vaa(Av. Generalitat, 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W C. Montserrat Vall. 6742105

|

Sant Cugat

Fbmós(C/Manel Farrés, 95)

6740512

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPP WCanMajó Vall.

6745049

J

Cerdanyola

Baoh(PgCordetes,67)

6922367

Centre Cívic Les Planes

6755105

AA Prop, i Veins La Floresta

6742089

í

Rubí

Obert (C/Torres Oriol, 4)

6996899

Centre Cultural Mira-sot

5892018

AA W AiguaUonga La Flor.

6745129

=

Montcada

Guix (C/Major, 25}

5641645

Cinemes SL Cugat (Reser.)

SS90941

Ass. Consumidors

2684567

A. V l à (Av. Generalitat, 35)

6683967

Correus

6747096

DNI (Cita prèvia)

• Mira-sol • Dia de la sardina —Celebració al Casal Cultural de Mira-sol del dia de la sardina per part del Col·lectiu de Gent Gran del districte.

SERVEIS

Cerdanyola Jubi 3

Farmàcia (adreça)

ï...£s«

5893080

Sant Cugat

Domènech (Pg. Sant Magí, 50)

6743353

Creu Roja Sant Cugat

67412 34

Greenpeace

t

Cerdanyola

V a b (Av. Catalunya, 17)

6921130

Creu Roja Valldoreix

67424 59

H. General de Catalunya

5891212

:

RUW

Batalé (C/ Francesc Madà, 23)

6990430

Dispensari La Floresta

6747615

H.VaH(fHebron

4272000

?

Montcada

E Relat (Av. Catalunya, 65)

Ent. Municipal descentrant

6742719

H. Sant Joan de Déu

2034000

S991892

H Papiol

A.VBà(Av.Generaltat,35)

(91)5434704

6683967

ENHER Rubí

UnSat Coronària

2481040

FECSA (atenció al client)

900313131

TeLderEsperança

4144848

FECSA (avaries)

900232323

SantCugat

Llorens ( C / S t a Maria, 27)

6741531

jt

Cerdanyola

FSvera (C/ Sant Ramon, 182)

6920676

Informació Carreteres

2042247

FFCC

6741934

Informació Aeroport

4785000

;

Rubí

Serra (C/Francesc Macià, 86)

ï

Montcada

Puig Fetragut (Bloc OrquicSa, 8)

Funerària

«740525

Informació RENFE

4900202

AV»(Av.Generaltat,35)

G. CMI (MtesoT)

6742379

Informació Port.

3188750

Hisenda

5891155

OMIC

5893188

Jutjat

6746696

PcWInfc Torreblanca

5891732

Oficina MuNdpal La Floratai

5890847

PROMUSA

5891732

Parròquia St Pere Octavtt

6741163

|

Papiol

6991343

668.39.67

SantCugat

Q J e i p t g e . Diputació, 6)

6740364

jj

Cerdanyola

rtd^

6922368

i

Rubí

FànM(C/SantJoidL25)

6990291

Montcada

J. Relat (C/Mafer, 89)

5641481

Papiol

A.VYà(Av.GeneraJtat,35)

6683967

i U

(Rbfe Cerdanyola, 1)

Sant Cugat Cerdanyola - Rubí Montcada 1 Papiol

Riera p . Murillo, 1)

6740430

Torotte(Cf Diagonal 34)

Duran (Rbta. Montcada. 37)

5803904 6991072 5751543

A.VSa(Av.GeneraKat,35)

6683967

i

SantCugat

SalowtfC/Santiago flusinol, 38)

6740645

5

Cerdanyola

Perairo(Av. Catalunya, 51)

6809700

ï I í

Rubí Montcada Papiol

Tones (Pg. Les Torres, s/n)

RufzfOra. Sabadell, 95)

6995012

V i a (C/Jaume L 20)

6643315

A.VIà(Av.Genaralat,35)

6683967

(1) m/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà. telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementa• Centre Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament. • C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

Parròquia Les Planes

2047503

ParòquiaVaflrJoreix

6740569

ASDI

6753503

Piscina Municipal VaBdoreix

6754055

AnduGavh

8742570

Cusrpo Nacional de Poiria

6747858

Casal (f Avis SC

5891638

ENTITATS

urgències

091

Uar d'Avis Parròquia

5890598

PoliífeMurfltipaliPratCJvI

092

Club Muntanyenc

6745396

Coral de la Unti

6741006

PcJ. Municipal (Vaídorefa)

906 795125

Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

6740997

El Tot Sant Cugat

6746661

Ràdio Taxi

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

Repsol-Butà

6741580

Ràdio Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

Televisió Sant Cugat

5995366

5690021

Bs 4 Cantons

5896282

SAUfl (Aigües)

.

de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

• Casa de Cultura —Fins el dia 2 de març mostra divulgativa, «Anem al bosc», organitzada per l'Ajuntment, la Fundació La Caixa i La Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un recooregut per l'ecosistema del bosc medite-

EXPOSICIONS

—Fins el dia 2 de març, exposició del CPA titulada Testamento Andaluz. Es tracta d'una col·lecció de còpies de l ' a r t i s t a M a n u e l Rivera acompanyada de poemes d'Antonio Gala i música del guitarrista Manolo Sanlúcar.

• SantCugat • Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir. • Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició r e t r o p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

SANT CUGAT

• Mercantic —Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50. • Sala Rusinol —Mostra de Francesch fins el 27 de febrer. • C a n a l s Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budesca del 1 al 29 de febrer. •Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix —Mostra fotogràfica de Josep Maria Gavín sobre el Perú fins el 18 de febrer. •Ateneu Santcugatenc —Del 22 de febrer al 3 de març, mostra d'olis de Juan Martínez. • Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6. • Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6. •Col·legi Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la diferència fins el 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50. • L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veins de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89. • Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Matins de dimarts a divendres d ' l i a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon:674 53 96 •Arxiu Municipal de Sant Cugat —A PArxiu Nacional de Catalunya. Telèfon: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre. •Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari: feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Dijous i dissabtes: de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon: 588 72 71.

AVUI

Per saber què passa a Sant Cugat cada dia escolta l'informatiu SANT CUGAT AVUI. i w | jfenta minuts per repassar cada dia l'actualitat de Sant Cugat i el ' í 1 Vallès. I SANT CUGAT AVUI, L'INFORMATIU. Un programa dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat presentat per Xavier Casanovas, Jofre Llombart i Sandra Barneda. SANICUGAT AVUI. L'INFORMATIU:

De dilluns a divendres de 13 a 13.30h.

RADIO SANT CUGAT 91.5 FM


ELSHCANIONS

36

Divendres, 16 de febrer de 19%

. "vm*°&r

S>* C^at dri Vrife: C Xerric, 5 » 589 62 82.

LA

LA

M E M Ò R I A

C O L U M N A

Crítics

\.

"'""^CF^JK^' Ü5'

i^E^HJRai

ui \f

E

^^'í^Éif

'""^ ^ 4 B ^ ^ H

1

•flbj La festa de Sant Antoni Abat ens mostra i ens recorda cada any com feien el transport els pagesos del Vallès en temps pretèrits: amb parelles de bous. Foto: MANÉ ESPINOSA

EMMANUEL CUYAS •

ls crítics cinematogràfics, teatrals i televisius d'aquest país s'estan tornant uns tous. Abans, un crític era una persona que precisament perquè tenia criteri estava dotat —i aquí residia la seva gràcia— d'un gran esperit de contradicció. N'hi havia prou que una obra de teatre, una pel·lícula o un programa de televisió agradessin al públic perquè ell digués que eren una llauna. I al contrari: de tot allò que el públic en fugia com gat escaldat ell deia sentir-s'hi com peix a l'aigua. Ara passa tot al contrari. Si una obra de teatre o un programa de televisió té acceptació, el crític s'arronsa i per molt que pensi que es troba davant uns nyaps de pronòstic reservat en fa els grans ditirambes. A mi, que m'agraden els crítics de la vella escola, veig segons què al teatre, a la tele o al cine i no em sé avenir que els crítics no cridin a calar-hi foc. Com que el públic ho aplaudeix, el crític deu tenir por que el cremin a ell. Ara es veu que als habitants del Penedès no els acaba d'agradar el nou serial ambientat a la terra del xampany. També sembla que la sèrie no té els índexs d'audiència esperats. Si els autors de la cosa no aconsegueixen adreçar el fracàs —que tot pot passar— potser haurà arribat l'hora que els crítics diguin d'una vegada allò que per força han de pensar si no s'han tornat uns enzes irrecuperables: que aquesta sèrie, com totes les altres, té el ritme a can seixanta, els actors a tants la dotzena (parlen com en un confessionari i arrossegen tant les esses que semblen a mig descodificar), la il·luminació i la realització aixafades i l'argument, ai mare l'argument. Després de passar per l'adreçador Nissaga de poder podrien parlar, per exemple d'Estació d'enllaç i Rosa, que encara fan més angúnia.

El que sabem de la ramaderia del segle X TOMÀS GRAU GARRIGA

J

a s'ha comentat altres vegades que, de tipus de cultius i ramaderia del segle X, se'n tenen molt poques referències, puix a l'únic lloc on es poden consultar aquestes dades, el Cartulari, no se n'hi troben. No obstant, sempre hi ha algun indici, en algun moment, que t'obre una escletxa de llum per poder deduir alguna referència. S'ha trobat que alguna bèstia es criava, sense mencionar si era de pastura o en captivitat. Les ovelles, els xais i les cabres els conceptuaven tots junts, ja que en un testament de Sunifred deixa cent caps d'ovelles i cabres p e r a l l i b e r a r un c a p t i u , en Ermengodo. Un altre testament deixa deu ovelles amb els seus xais, una cabra i un boc i que tot el seu restant sigui donat a Sant Cugat per al remei de la seva ànima. Hi ha diverses referències sobre més donacions, i es pot comprovar que el bestiar més

l'home del camp d'aquell temps, nombrós és l'oví, amb algunes puix en alguns testaments es excepcions com la d'Igiga, que deixen parelles de bovins per trellega al Cenobi 24 ovelles, 15 ballar el camp. Però, es comprèn porcs i 8 caps de boví. Aquestes que algunes d'aquestes parelles referències afecten el nostre no e r e n s e m p r e del entorn i demostren que mateix sexe, sinó que un el c a m p e r o l m i t j à «En les tir tant el podien comdesenvolupava aquest referències a partir dos bous com t i p u s de b e s t i a r en dues vaques o bé un de aquella època. l'època poc es S'ha de mencionar parla de cacera, cada. En alguna referència que el boví també hi té s ' a n o m e n a l'ase i la (...) però es la seva presència, ja que per fer les feines comprèn que els somera, però es comprèn que aquests anidel camp els necessitahomes bé devien mals eren més aviat per ven. Com més es decanta practicar-la com fer de t r a g i n e r s de càrregues o bé per a c a p d i n s el V a l l è s a esbarjo...» transport, per traslladar O r i e n t a l , en ser els seus amos d'un costerrenys més planers i tat a l'altre. humits, tenien una En referència a altres tipus de millor collita de farratges per bestiar que cuidava el pagès poder fer la manutenció d'aquest ramader d'aquests entorns, per tipus de bestiar. diversos censos que s'esmenten es En diversos llocs es donen pot comprovar que, de gallines, referències que aquests animals pollastres, ànecs, oques i conills, eren els més estesos per ajudar

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten c ^ i gi d e B pels seus drets.

*(

fel)*

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

'MYI*

Mercat Pere Son, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - 08190 SANT CUGAT DEL V |Barcelona)

EVITEELPELIGRO DEQUEMARMALEZA

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

Servei Gratuït a Domicili

Si els crítics no opinen ara, acabarà opinant el temps. D'aquí a uns anys faran un Te'n recordes qualsevol, explicaran quins programes consumien els homes dels anys noranta, faran un tros de Nissaga de poder, tothom riurà com ara riem del NODO o de YEstudio uno i ningú no se sabrà avenir que, com dirà el locutor, fos una sèrie que tenia un gran èxit de públic i de crítica.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

T

*Érfaf

n'hi havia a cada masia i casa particular d'algun petit nucli, puix es troba sovint als censos que s'han de pagar al Monestir, a part dels cereals, parelles de gallines, pollastres, oques i algun altre animal, sempre que siguin «bons i de bon veure». En aquesta època poc es parla de cacera, però es comprèn que amb la gran quantitat de bosc i terra de cultiu i la poca gent que hi habitava, encara que els mitjans fossin molt rudimentaris —s'utilitzaven llaços, trampes i garrots—, la gent masculina bé devia procurar-se algun esbarjo amb aquest esport, ja que per gust o per força és l'esport més antic que coneixem. Com hem comentat, en la seva ramaderia el porc devia ser molt important, ja que és un animal que porta tota la seva carn aprofitable, per a la manutenció d'una família, ja que aquest costum va arribar fins a la nostra joventut.

CREACIÓ I DISSIAÏ

A9/2

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS JJBRE|TLINO

1Santiago

J^amilton

Rusinol,

KRONOS

40

MEGA ^JUNGHANS

Tel. 6 74 58 54

LAS BIOTRITURADORAS ELIMINARAN LOS DESPERDICIOS DE SU . JARDIN, CONVERTIENDOLOS EN ABONO ORGANICO

ÍTloudcc Loíroix

Sant

Cugat

SOLICITE DEMOSTRACION


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.