Diari de Sant Cugat 139 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres, 29 de marc de 1996

HS4CAMOINS

Núm. 139 Any IV

S e t m a n a r i independent de San: Cugat del Vallès

225 pte*

Cescut de Sant Cugat manté els trets franquistes UAjuntament té des defa deu anys un informe de /'Institut d Estudis Catalans que proposa un nou model

Uescut actual va ser dissenyat durant el mandat de Francesc Llatjós, Vúltim govern local anterior a la democràcia. El conseller heràldic de Catalunya, Armand de Fluvià, diu que el de Sant Cugat és un dels casos més flagrants del país. Joan Aymerich afirma que es farà un llibre d'imatge amb la nova proposta.

L'actual escut q u e representa la ciutat de Sant Cugat no s'ha modificat des q u e el va aprovar el Ministeri de Governació, l'any 1977. Des de fa deu anys -i segons s'ha sabut ara-, l'Ajuntament disposa d ' u n informe elaborat per l'Institut d ' E s t u d i s Catalans i signat pel conseller heràldic d e Catalunya, Armand de Fluvià, on es fan recomanacions perq u è l'escut s'adapti a les normatives d e l'heràldica catalana. Per això, caldria substituir l'actual forma quadrilonga per

una de romboïdal i eliminar l'actual corona reial. Durant una conferència q u e va fer la setmana passada a l'Arxiu Nacional de Catalunya, Fluvià va assegurar que el cas d e Sant Cugat és un dels més flagrants d e Catalunya. Per la seva banda, l'alcalde ha assegurat q u e l'Ajuntament elaborarà "aquest mateix any" un llibre d'imatge q u e reculli la proposta del nou escut. Pàgina 11

La construcció d'habitatge creix d'un 40% a Sant Cugat

La proposta de l'Institut d'Estudis Catalans on es recullen les normatives de l'heràldica pròpia del país. Així serà l'escut que l'Ajuntament, segons ha anunciat l'alcalde, inclourà en el llibre d'imatge corporativa que es farà aquest any.

Tema

Setmana

MÜ nens iniciaran ESO al setembre amb solucions provisionals

La construcció de nous habitatges va créixer a Sant Cugat durant l'any 95 d'un 40%, segons dades de l'Associació de Constructors Promotors de Pisos (ACPC). En proporció al nombre d'habitants, Sant Cugat ha estat la ciutat catalana on 1' increment ha estat més espectacular i se situa per sobre de localitats com Sabadell o Terrassa. L'inici de la recuperació econòmica ha afavorit la reactivació dels plans parcials de nous barris que "havien quedat mig adormits en un calaix" a causa de la crisi, segons Joan Aymerich. És el cas de Coll Fava, Sant Domènec-El Colomer i Can Ganxet. Pàgina 9

Lespreinscripcions s'acaben avui • Sant Cugat -

Els 4 Cantons abarateix la benzina A partir del 15 d'abril, els subscriptors de Els 4 Cantons podran aconseguir una rebaixa de quatre pessetes per litre a la gasolinera de la carretera de Cerdanyola presentant la targeta de subscriptors. Això és fruit d'un acord signat entre Els 4 Cantons i l'empresa Griful Oil, S.L. Ltt mona més mona. "Rosa d'abril", una creació del director de l'Escola d'Hostaleria del col·legi Sant Ignasi de Barcelona, ha estat la mona guanyadora de la novena edició de la Mostra, guardó Cornet Sàbat. Foto: XAVIER LARROSA

Sis mesos abans de l'inici de l'aplicació de l'ESO als centres de secundària, Generalitat i Ajuntament no han pogut trobar encara solucions definitives a dos dels problemes queies Associacions de Pares d'Alumnes (APAs) consideren fonamentals: els serveis de transport gratuït i el de menjador. L'institut L<t<5'iYa.\<A« <iu Vinci és qui, de moment, té aquests dos aspectes més definits. L e s solucions provisionals que s'ofereixen han dificultat, segons els representants dels pares, el període de preinscripció que es tanca

avui, perquè no han tingut prou elements per decidir quin institut d e m a n e n com a primera opció. De fet, és un peix que es mossega la cua, perquè els centres esperen els resultats de les preinscripcions per prendre algunes decisions sobre el plantejament del nou curs. L'adscripció dels alumnes als instituts, mitjançant la divisió ciel municipi en dues grans àrees, tampoc no satisfà del tot els representants dels pares, tot i que el delegat territorial d ' E n s e n y a m e n t , Ramon Farré, ha qualificat aquesta solució de "racional i ponderada". Pàgines 3 a 7

ELS4CANTONS Divendres, 29 de març de 1996

Sumari

La plantada de la Festa de VArbre s'ha acabat aquesta setmana. Pàgina 15

Heribert Barrera critica els "personalismes" d'ERC al C M S C . Pàg. 8

La comissió de Torre Negra vol tenir un d i c t a m e n sobre la zona l'any 1998. Pagina 10

Setmana

Economia 1 8

rival directe de descens . Pàgina 25 Kl Club Voleibol Sant Cugat es prepara per a la (lopa de la Reina després de confirmar-se cinquè a la lliga. Pàgina 26

Mil nens de Sant Cugat tic 12 anvs s'incorporaran cl nies de setembre a l'KSO dividits en els tres instituts de secundària del municipi, Pàgines 3 a 7

Entorn I ,a construcció d habitatge nou \ a créixer l'an\ passat d'un 40'í a Sant ( aigat, que es confirma com la tercera ciutat catalana on cl metre quadrat d'habitatge nou és més car. Pàgina 0 (irít'ul no es planteja encara el trasllat de la ben/mera delsOtiatre (Cantons, Pàgina 10

Societat

r.ls santeugatencs van adreçar 1~>

Baixa la inversió industrial a Sant

queixes i S consultes al síndic de

(lligat respecte el conjunt de la

greuges durant l'any passat. Pà-

comarca durant el 1005. Pàg. 1«

gina 11 Mans l nides acaba la campanya amb un concert de corals que omple el Monestir. Pàgina 12

Matthew Canaday. propietari de Hollywood Homes, explica u Les empreses com combinen l'estil americà i català d'arqui-

Mira-sol inicia el prinie programa d'activitats per a joves de Mirasol. Pàgina 14 La radiografia recull la història de la l'nió Ksportiva Sant ( àigat des dels seus inicis com a club de bàsquet fins l'actualitat com a entitat esportiva. Pàg. Ió i 17

tectura. Pàgina 10

Esports

Kl Cadagua (ialdar es presenta com el rival més perillós per al Sant Cugat en la fase de sector. Pàgina 26 Kl Sant Cugat Ksport pràcticament ha de descartar l'ascens després de la derrota de diumenge. Pàgina 27

La l K Sant Cugat anuncia la restructuració de la secció de basti net. Pàgina 25

Cultura

La il·lustradora santeugatenca Kl Winthertur rep el Centelles,

Les agències de viatges preparen la Setmana Santa. p à g i n a 14

Marta Balaguer rep per segona vegada el premi de la crítica Serra d'Or. Pàgina 29 C a r m e n Anzano, guanyadora del premi Ciudad de Pamplona d'escultura a la fira Arco 06, diu que "els artistes han superat els complexes". Pàgina 30 l'res entitats signen un conveni per recollir i investigar material sobre la transició. Pàgina 30

Viure

Joan Soler i Comas, l'últim que ven e s p a r d e n y e s catalanes a Sant Cugat, explica els orígens de la botiga de cal Soler.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. A la Benzinera Griful, de la Carretera de Cerdanyola.

4 0 « ** < •

•

.••f* •••»£*

Viure CASA

Divendres, 29 de març de 1996

,c,ES

fiffiaat

Avui dia són moltes les persones que, fugint de la pura ornamentació, volen donar un toc de personalitat a la seva llar. La decoració no consisteix a seguir un model sinó a crear un ambient determinat que s'adapti a les nostres necessitats. A l'hora de decorar la llar, cl primer q u e cal tenir en compte és la distribució de l'espai perquè ens resulti confortable i funcional. Posteriorment, és important triar l'estil que \olcm conferirà l'habitatge, i que pot ser modern, clàssic o funcional. però sempre adaptat al gust de les persones que hi viuran. El mobiliari, la il·luminació i els colors són també factors fonamentals que cal tenir en compte e n el procés decoratiu d e la llar.

Mobles lleugers i molt càlids

Cooffdkgau Là&&&tm zjosep Ftrrujafa, Alteri IrkhUvmQM 4 & i Pnmaa Local W d* S m Cugat SL

$ah~

.'*

Xafa - '

i rmià-Miiiiiiir" * 11 • ;.!* r '

wiHif * "fViifli) ffiíniwiiinfct" "**•*

; -fflf

En el conjunt del mobiliari predominen les línies molt rectes, lleugeres i funcionals. Es pretén crear una atmosfera càlida i confortable i. en tot cas, gens carregada ni atapeïda. S'intenta aprofitar al màxim l'espai per donar sensació d'amplitud i, per això, els mobles es col·loquen de forma estratègica. Aquesta atmosfera de caliu s'aconsegueix a m b la utilització de la fusta, un material cada cop més preuat. En aquest sentit, el cirerer continua sent cl tipus de fusta q u e més s'empra per als mobles funcionals i moderns, però també el tuliper, una fusta molt corrent que es tenyeix i té molta aparença, l'na de les últimes tendències és associar lacats i fusta, mentre que la

clàssica combinació de fusta i metall s'utilitza més en els mobles auxiliars. Els colors i la il·luminació segueixen aquesta línia que és marcada per la calidesa. Els sofàs de pell d o n e n pas als entapissats de dibuixos, mentre que en les cadires la reixeta tendeix a desaparèixer i s'imposen els entapissats desenfundables. En general, es cuiden molt els acabats dels mobles; per fora són lineals, però per dins t e n e n m ò d u l s . calaixets, prestatges... Einalment, els dormitoris infantils i juvenils es conceben com a espais molt pràctics que han de permetre mobilitat, i per això els mobles s'integren molt a la paret. En els dormitoris d'adults, la tendència és crear un ambient càlid i acollidor a m b mobles més clàssics de fusta.

Teixits molt naturals Pocs elements decoratius tenen la capacitat de transformació deies teles. Triar-lcs i combinaries és tot un art i si'm el que defineixen millor l'estil d'una llar. La tendència general és la coordinació de les teles d'una mateixa estança (cortines, tapisseries, edredons, e t c ) . Els teixits que s'imposen són els naturals i ecològics com el lli o el cotó. L'estil clàssic és allò q u e caracteritza les cortines, però ara es pengen a m b travetes (amb la mateixa tela es fa una tira). A les teles llises es posen puntes: els colors que predominen són els crus i els naturals, que no es tenyeixen. En canvi, els estampats més nous són els dibuixos g e o m è -

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ D'ARTICLES PER AL BANY al centre de Sant Cugat

-Paviments

- Mobles

- Manpares

-Accessoris

-Aixetes

-Complements

- Hidromassatges

-Revestiments

-Sanitaris

SOM ESPECIALISTES EN LA REFORMA DEL BANY C/ Rius i Taulet, 6 (al costat benzinera centre) Tel. i Fax 589 82 80

Projectes, Construcció i Direcció, sense malentesos ni maldecaps, al millor preu.

•

4 Setmana

ELS /C-VIYIONS Divendres, 29 de març del i'996

L ' a p l i c a c i ó

I ' E S O

L'escola d'origen serà el criteri base per adscriure els alumnes a cada institut

S a n t

C u g a t

CRITERIS PER ADMETRE ELS ALUMNES ALS INSTITUTS

La Generalitat divideix el municipi en dues zones per agilitar el procés A.C./C.C. - Sant Cugat

Els 325 nens que ara fan tembre començaran el SO s'hauran de distribuir places que ofereixen els Ires Kl trasllat físic dels alumnes de dotze anys és una de les crítiques més grans que s'han fet de la reforma, perquè . sobretot els pares, tenen por que els sigui difícil adaptar-s'hi. Per distribuir els nens, la delegació d ' F n s e nyament va proposar dividir el municipi en dues grans àrees. I na la integrarien els districtes d e les P l a n e s i la F l o r e s t a i l ' F M I ) de Valldoreix. Fls escolars d'aquestes / o n e s són adscrits a l'institut Arnau Cadell. Fls altres escolars, els del centre urbà i Mira-sol, s'adscriuen als altres dos instituts. l'Angelcta Ferrer i el Feonardo da Vinci. Fls nens que ara estudien a les escoles Collserola. Joan Maragall. Pins del Vallès, Catalunya i Pla i Farreras tenen les mateixes opcions d'anar a un centre o a un altre, lot i així, es preveu que l'Angeleta Ferrer tingui una demanda superior a les 150 places que ofereix. Aquesta és la previsió, però caldrà veure, quan

quealsecurs d'Eles 330

blics d'ensenyament secundari. A proposta de la Generalitat, el municipi s'ha dividit en dues grans zones: a partir d'aquí, el criteri que s'ha seguit per distribuir els nens ós, bàsicament, el de l'escola d'origen.

avui divendres s'acabi el període de preinscripció, quina és la demanda real.

La preinscripció, que s'acaba avui, establirà quins centres tenen excés de demanda Tot i això, si a l'Angeleta Ferrer la demanda és superior a l'oferta, entraran en funcionament els altres barems per admetre els nens als centres. FI fet que tingui un germà a l'institut, que visqui niés a prop del centre o que la renda a casa seva sigui inferior al doble del salari mínim inrerprofessional, sumen punts a favor de la persona que demani la plaça. D e s p r é s d e s e g u i r aquests criteris, si encara hi ha més demanda que oferta a l'Angeleta Ferrer, la delegació d'Fn-

senyament va proposar dividir la zona del centre. Així, els nens del barri de Sant Francesc i els que viuen a Mira-sol s'adscriuran exclusivament a l'institut Feonardo da Vinci. La delegació va decidir aquesta solució, q u e , en paraules del delegat, Ramon Farré, és "ponderada i r a o n a d a " , p e r q u è la situació geogràfica del Feonardo da Vinci obliga a crear un servei de transport gratuït per als alumnes que començaran l ' F S O , i s'ha t e n d i t a buscar els q u e viuen més lluny del centre per aprofitar aquest ser\ei i fer-lo més rendible. Segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals. Àngels Ponsa, "el més important és que cap alumne que hagi de fer KSO no es quedarà sense plaça a l ' e n s e n y a m e n t públic". Per Ponsa, caldrà esperar a q u e es t a n q u i n les p r e i n s cripcions per veure com s'haurà de fer la redistribució d'alumnes.

El període de presentació de sol·licituds de preinscripció als centres s'acaba avui ANC;F.I..SC\STI'KKA - Sant Cugat -

Fls pares que vulguin matricular els fills als centres públics del municipi hauran d'afanyarse si és que encara no ho han fet. perquè el termini de preinscripcions s'acaba avui. Amb les sol·licituds que s'hagin presentat i les entrevistes que els directors dels centres han fet a m b els pares aquests últims dies, s'elaborarà una llista pro\ isional d'admesos que es publicarà oficialment el dia 22 d'abril. A partir d'aquest dia i fins al 11 d'abril, els pares dels alumnes q u e no e s t i g u i n d'acord amb la plaça que han concedit als seus fills i vulguin fer-hi al-

guna reclamació podran fer-ho, amb la documentació corresponent que justifiqui la possible rectificació. Dades definitives FI dia 10 de maig es publicarà als centres la llista definitiva d'alumnes admesos i, des del dia 20 al 31 de maig, s'haurà de formalitzar la matrícula a l'institut corresponent. FI termini més important per tenir garantida una plaça en algun dels centres públics d'ens e n y a m e n t s'acaba avui, perq u è és molt més difícil matricular-se a qualsevol dels centres si abans no s'ha fet la preinscripció.

Setmana

ÏLS/CANTOT© Divendres, 29 de març del 1996

L ' a p l i c a c i ó

I ' E S O

IES Arnau Cadell: marcant prioritats

L'IES Arnau Cadell rebrà els alumnes de les escoles Ferra i Clua i la Flores/a

c.c N o m b r e total d'alumnes: 679 N. alumnes que s'incorporen a KSO: 99 repartits en tres aules Condicionaments que s'hi han fet: els recursos assignats pel departament d ' E n s e n y a m e n t de la Generalitat han permès, de moment, solucionar les prioritats més urgents. Es construeix una tanca que envoltarà tot l'edifici de Valldoreix i es van solucionant petites de-

ficiències q u e tenia l'edifici, com ara g o t e r e s e n a l g u n e s parts. Equip docent: segons el centre, està pràcticament enllestit. L'integrarà un e q u i p d e nou professors procedents d e la plantilla que ja tenia el mateix institut i es preveu la possibilitat de posar reforços en les assignatures de crèdits variables. Transport: no s'ha solucionat. L'Ajuntament —que es qui hau-

ria de facilitar aquest servei, juntament amb cl Consell (Comarcal— estudia aprofitar Ics actuals línies municipals d'autobusos modificant-ne els itineraris per donar servei als alumnes de Valldoreix, la Floresta i les Planes. De totes maneres, el servei de transport, si s'arriba a concretar —es decidirà en una reunió després de Setmana Santa— no funcionaria al migdia. Menjador: s'utilitzarà l'actual bar-cantina de què disposa l'edifici. De moment, l'institut no sap quantes places oferirà fins que no conegui la demanda, que s'establirà en funció de les enq u e s t e s q u e acompanyen els fulls de preinscripció. Hi ha p r e v i s t e s u n e s o b r e s d'ampliació del local, però, segons fonts de l'institut, no es podran dur a terme amb les condicions necessàries fins al curs 97-98.

IES Leonardo da Vinci: l'esforç de posar-se al dia Fíquip docent: un gnip de nou professors integraran l'equip destinat als dos primers anys dels tres grups d'F-SO. Cinc provenen del mateix institut i quatre de les escoles de primària del municipi. Transport: és l'únic institut que tindrà transport finançat pel (Consell Comarcal. Els autobusos uniran l'institut amb les escoles de primària de Sant Cugat centre i de Mirasol. Encara no n'han concretat L'IES leonardo da Vinci simultenjarà l'ESO amb la Formació Professional l'horari. C.C N" total d'alumnes: 700 N" alumnes que s'incorporen a ESO: 90 repartits en tres aules Acondicionaments que s'hi han fet: el centre impartirà l'ESO i els dos graus de Formació Professional en tres estructures horàries compartides al matí i a la tarda. No ha calgut

fer reformes a l'edifici, però sí modificar la ubicació dels alumnes. Les classes d'ESO es faran en un edifici independent i els tallers de FP a un altre que s'hi adaptarà. Simultàniament a l'aplicació de PESO, es posarà en funcionament un cicle formatiu de projectes de construcció d'FP de grau superior.

Menjador el servei s'habilitarà exclusivament per als alumnes d'ESO. S'han invertit 70 milions en el condicionament d'un menjador de 80 places a l'antic bar. VA servei s'organitzarà amb monitors i una empresa de càtering. Per als alumnes que es quedin a dinar els cinc dies de la setmana, s'organitzaran activitats extraescolars.

IES Angeleta Ferrer: l'oferta de places més àmplia

Amb l'aplicació de l'ESO, l'Angeleta Ferrer ocupa tot l'espai de què disposa C.C N ° total d ' a l u m n e s : 580 N " a l u m n e s que s'incorporen a E S O : 150 repartits en cinc aules de 30. Per tant, l'IES Angeleta Ferrer és el centre q u e acollirà més alumnes d'ESO. Amb la implantació d'aquest primer, l'institut ocupa tot el seu espai dis-

ponible i preveu problemes per al curs 97-98. Equip docent: estarà integrat per sis mestres procedents d e l'escola primària que assumirien la part comú de les assignatures. Els crèdits variables es cobriran amb algun professor del mateix institut

Transport no hi haurà transport escolar gratuit. Menjador està previst fer obres per triplicar la superfície de la cantina amb cuina que hi ha actualment a l'institut. Si les noves dependències no estiguessin enllestides en començar el curs -de fet, el mateix director del centre, Josep Lluís Domaió. ho posa en dubte perquè les obres no han començat encara-, s'habilitaria una aula de 100 metres quadrats on els nens menjarien en torns de 40. Tot i això, les decisions sobre el servei de menjador no es prendran definitivament fins que no es tinguin els resultats de l'enquesta que acompanya el procés de preinscripció i es detetmini el número d'alumnes que es quedaran a dinar i a m b quina freqüència ho faran.

Sant

Cugat

Els serveis de menjador i transport s'afronten amb solucions provisionals El Leonardo da Vinci és íúnic institut que ja ha resolt tots dos problemes C.C./A.C. - Sant Cugat El fet que els nens i nenes de dotze anys es traslladin de les escoles als instituts, tipifica que s'ha de pensar com es desplaçaran els que vinen llaiy de l'institut

El servei de transport gratuït, que segons dades de la delegació d'Ensenyament de Sabadell, representa un cost anual de 60 mil p e s s e t e s per nen, n o m é s s'ha planificat en el cas de l'institut Leonardo da Vinci, per la seva situació geogràfica, m é s allunyada del centre urbà i amb escasses c o n n e x i o n s a m b el transport públic. Així, el Consell Comarcal, q u e és qui pagarà les despeses d'aquest servei, farà funcionar autobusos per traslladar els alumnes que vinguin del barri de Sant Francesc i de Mira-sol. VA que queda per determinar és l'horari dels autobusos, perquè els pares d e m a n e n que n'hi hagi també al migdia per als a l u m n e s q u e no vulguin q u e dar-se a dinar al centre, però aquest aspecte encara no s'ha c o n f i r m a t . En el cas dels instituts Angeleta Ferrer i Arnau ("Cadell, l'Ajuntament s'ha compromès, a través de les àrees d e Serveis Personals i Serveis Urbans, a reforçar les línies dels autobusos municipals perquè els alumnes s'hi puguin traslladar més fàcilment. Segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals. Àngels Ponsa. " a q u e s t a és una qüestió que s'estudia, però no es presenten problemes irresolubles. i el transport es podrà garantir". FC I president de la coordinadora d'APAs, Manel de Haro, afirma per la seva banda que "som conscients que la llei no obliga a disposar d'un servei de transport gratuït, però creiem que, en el cas de Sant Cugat, a causa de la seva ex-

i on dinaran els dies que hagin d'anar a classe a la tarda. Les enquestes que acompanyen els fulls de preinscripció serviran per concretar les necessitats de cada institut i buscar fórmules majoritàriament transitòries.

tensió geogràfica, s'ha de fer una excepció". L'aplicació de l'ESO comportarà també la reestructuració del transport de les escoles de primària. Per e x e m p l e , s'eliminaran les línies que fins ara anaven a l'E.P. Pins del Vallès. A l'hora de dinar El problema del menjador té. de m o m e n t , solucions provisionals. D e fet, encara no se sap quina serà la demanda. Quan es faci la matriculació a cada c e n t r e , es demanarà als alumnes si els interessa dinar a l ' i n s t i t u t i els dies de la setmana que ho farien. Els i n s t i t u t s no t e n e n un e s p a i especial destinat a menjador, però si fos necessari se n'habilitarien. Al L e o n a r d o , per e x e m p l e , hi ha una cantina força gran, i hi funcionaria un s e r v e i de c à t e r i n g . A l'Arnau Cadell hi ha c u i n a , t o t i q u e l ' e s p a i per menjar no és gaire gran. Segons la d e m a n d a , s'hi construiria un espai adient, tot i q u e p r o b a b l e m e n t les obres s'hauran d'ajornar fins al curs 97-98. FI mateix passaria a l'Angeleta Ferrer.

Els pares creuen que, tot i no ser obligatori, el

transport a Sant Cugat s'ha de

garantir perquè el municipi és molt extens

33027^236681

ALUMINI

| n

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

Viure CASA

Divendres. 29 de març f/e 1996

ALUMINIOS Y CRISTALERIA

movAnoyL CONSTRUCCIONES METALICAS

»Egamnbles

cnv,

Nos hemos trasladado CANOVAS DEL CASTILLO, 2 08190 SANT CUGAT

TEL / FAX 589 0014

Mercè Rodoreda, núm. 8 - Local B - Tel./Fax (93) 675 20 51 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Barcelona

"DECORACIÓ INTEGRAL'

Aquesta primavera a DONATE, tot per la llar. Hi trobareu les últimes novetats i les millors marques provinents d'arreu d'Europa per decorar la vostra llar. Els més de cinquanta anys decorant llars avalen la nostra experiència i qualitat. A DONATE hi trobareu el més ampli ventall de teixits per a cortinatges, tapisseries i la més àmplia gamma d'articles per decorar la vostra llar. A DONATE, podreu pagar les cortines en un any. C/Martorell, 49 Tel. i Fax 674 00 23 Sant Cugat del Vallès

Setmana 7

ELS íCAIVrOr11© Dicrniim, >9de mar{M 1996

L ' E n q u e s t a

Què penseu de P aplicació de la reforma educativa? RAMON LUQUE

Sant Cugat

El curs vinent serà un dels més importants de l'aplicació de la nova reforma educativa. Els nens que ara fan sisè s'incorparan a l'Ensenyament Secundari Obligatori CES01 fins que arribin a l'edat de 16 anys. Això ha comportat la configuració d'un nou mapa escolar i una dis-

tribució de centres i nombre de places que preocupa tota la col·lectivitat del món educatiui pares, alumnes, professors i administracions. Per aquest motiu, "Els 4 Cantons" ha volgut preguntar als santcugatencs l'opinió sobre aquesta qüestió. En general, la majoria dels enquestats no tenen un opinió formada sobre la reforma, tot i mostren dubtes sobre l'inici de l'ESO.

BEATRIZ LAVILLA INFERMERA

ASSUMPTA BONÍN LLICENCIADA EN ECONÒMIQUES

PATRÍCIA VILARRASA MESTRESSA DE CASA

MARTA COSTA INFERMERA

MARIA ROSA SALA METGE

"Els meus nens encara són petits i no els afecta l'ESO; per tant no estic gaire informada."

"Crec que, per moltes reformes que facin, l'ensenyament està encara bastant malament, sobretot pel que respecta a la universitat. El professorat no és com cal i el sistema no acaba de funcionar bé."

"No conec la reforma perquèels meus fills són petits i no m'afecta directament."

"La veritat és no la tinc gaire clara perquè en faig un embolic entre l'ESO i el no sé que. De tota manera ho veig una mica complicat perquè si els nens que farien setè l'any vinent han d'anar a batxillerat amb els de COLI serà difícil combinar edats tan extremes en un mateix centre."

"Considero que no és positiu ni la reforma ni el mapa escolar perquè va endetriment de l'escola pública. Segons la informació que tinc, el nou sistema afovirirà l'escola privada i concertada".

EVARISTO VALERO DESOCUPAT

GABRIEL ALEJO MÚSIC

FERRAN MANYAS ESTUDIANT

JAIONE HERVÀS PROFESSORA D'ALEMANY

SARA MONTGOMERY AROMA TERAPEUTA

"No la conec a fons, però a mi em sembla millor el sistema de l'EGB fins als 14 anys i després el batxillerat de quatre anys i la facultat."

"Suposo que la reforma és positiva, però tinc dubtes sobre l'aplicació i si ho tenen clar els qui l'han de posar en marxa."

"La reforma s'havia de fer, el que no sé és si es fa bé. Hi ha hagut alguns problemes quant al nombre de places. No sé com va aquesta qüestió a Sant Cugat, però en alguns llocs hi ha hagut problemes. M'imagino que és una qüestió de diners, com sempre."

"Em sembla millor el sistema educatiu d'abans. Penso que sobre el tema de les lletres i les ciències s'hauria de potenciar el camp de les lletres."

"Jo tinc una filla a PA i per tant encara em queda lluny l'ESO. O sigui que no estic molt informada perquè tinc altres preocupacions presents abans de pensar sobre el que passarà amb la meva filla. Quan arribi, l'únic que vull és que tingui una bona educació."

EUS4(^VÏNTO]N5

Política Divendres, 29 de març de i 996

Ponsa s'incorpora al consell escolar Uexpresident dERC qüestiona al CMSC els "personalismes" que primen actualment al partitde Catalunya

Herihert Barrera diu que l'estructura de la U.E. afavoreix els països rics CI.I.IACKKWDAS - sant Cugat El futur de Mines com l'Estat Espanyol, amb uas índexs de dèfkit i inflació saperiinabreqaisrts del Hctat de MaDe moment, la unió Kuropea, segons Herihert Rarrera. equival, exclussivamenr, a una unió de mercat i a una llibertat de capitals que no es tradueix en llibertats per a rindividu. Per tant, va recordar dimarts l'cxpresident d ' K R C , és una estructura que fomenta els valors del lliure mercat. amb els quals "els rics són cada cop més rics i els pobres, cada cop més pobres". 1 els mecanismes q u e ofereix la l ' n i ó Kuropea per compensar aquestes diferències entre països pobres i rics "són rudimentaris i poc eficaços". Barrera va establir paralelismes entre la redistribució de la riquesa que es fa a l'Kstat Kspanyol i la que propugna la l nió Kuropea. Kn el primer context, "Catalunya paga més impostos que els altres i rep a canvi menvs serveis que la resta". Kn canvi, els fons estructurals que aporten els països més tics de la l nió Kuropea -Alemanya, I-'ranca o (iran Bretanya, entre d'altres- "són misèria" comparats a m b els a v a n t a t g e s q u e n'obtenen a canvi. Per exemple, va citar l'exeurodiputat, poder col·locar els seus productes a altres països en millors condicions, com és el cas de la llet holandesa. Kn aquest marc. Barrera va defensar la reforma d'aquests mecanismes per tancar fronteres a l'entrada de productes foranis o. com a mínim, buscar mecanismes que equilibrin i limitin les importacions estrangeres tant

astrkat, es "drficil" en el marc da l'actual estradara de la Uaii Ewapaa. La causa, segant Barrera, i s que "so existeix la redistribució de la riquesa perqeè els fens estrnctarab són una misèria en reatow als avantataM que

acowBoaeiaea eb països rics". Anà aquesta duresa es aianifestava dimarts el tintant histèric d'EBC i ei-aaranarlamentari Herihert Barrera, que va participar en el cicle Aula Cultural del CMSC.

Herihert Barrem, tn timl president de l'Ateneu Barceloní s, durant la conferència de dimarts al CMSC. Foto:XAVIER l.ARROSA de països europeus com de la resta del món. Crítiques a KRC Al final de la conferència, el que va ser dirigent històric d ' K R C va reorganitzar el partit des de la clandestinitat del franquisme i en va ser president fins l'any passat- va tenit paraules dures per l'actual línia de la direcció del partit republicà. "Faig meves moltes de les crítiques de Carles Bonet i les persones que li do-

nen suport", va assegurar. Kntre elles, els "personalismes" i "la manca de democràcia intetna". Barrera , que té 79 anys, no va voler pronunciar-se sobre el paper que ha de jugar KRC en els futurs pactes en política catalana -"estem en un període d'espera i d e p e n e n t s del q u e passa a Madrid"- i es va referir també al tarannà de la diputada al Congrés dels Diputats, Pilar Rahola. "Tendeix a estar en primera fila a tot arreu on es troba". Per això, segons Barrera,

"es produeix una acumulació de càrrecs que ha estat una innovació increible en la tradició històrica del partit".

c.c - Saat Cugat -

Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat, va participar la setmana passada en la seva primera sessió com a membre del Consell Kscolar de Catalunya, organisme que regula l'activitat acadèmica i escolar del país. Ponsa va ser escollida a proposta de l'Associació Catalana de Municipis i del propi alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, com a representant de l'administració local al Consell. La incorporació de la t i n e n t d'alcalde, que es va fet oficial amb la publicació el mes de febrer del corresponent decret al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, coincideix amb un període especialment delicat per a l'ensenyament: l'aplicació d e l'Ensenyament Secundari Obligatori i la concreció del mapa escolar que es va aprovar l'any passat al Parlament de Catalunya. Àngels Ponsa, d e 35 anys, va accedir al càrrec de tinent d'alcalde de Serveis Personal, àrea q u e inclou, e n t t e d'altres, la d'ensenyament, després d e les eleccions municipals del mes de maig de l'any passat.

3 [i Es busca pastor alemà jove, sis mesos, mascle. Respon al nom de DUC. Es va escapar el dia 22.3.96 per la zona de l'Arxiu de Catalunya. Es gratificarà. Tel. 675 12 19

IMPORTANTS AVANTATGES PER ALS SUBSCRIPTORS Griful Oil, S.L. i ELSHCANTQNS signen un acord de col·laboració. Isidre Griful, gerent de Griful Oil, S.L. i Cèlia Cernadas, directora d'«Els 4 Cantons» han signat un acord de col·laboració per tal que la benzinera que Griful Oil té a la Ctra. de Cerdanyola faci un important descompte en el litre de gasolina per als subscriptors que siguin titulars de la Targeta del Club.

GRIHJl

£5004555

Viure CASA

Divendres, J9 de m/irç de 1996

ABLE

Parlar de seguretat a la llar és referir-se necessàriament als incendis, un mal que pot tenir conseqüències molt tràgiques i q u e g a i r e b é s e m p r e es pot evitar. I / h a b i t a t g e es l'únic edifici que no està subjecte a cap tipus de norniati\a o control respecte als incendis i, en canvi, és un dels (|uc compta a m b més clements de risc. \ di\crsos països de la Comunitat luuopca. com Xiiülaterra. només es dóna la cèdula d'habitabilitat si l'habitatge té una protecció contra el toc.

estan ben tancats. També és important revisar periòdicament els tubs conductors de gas. les connexions i les abrac.idorcs. \ o s'ha de deixar mai l'oli escalfant-se al foc sense vigilar-lo. perquè es pot encendre amb molta facilitat, l'el que ta a les c a m p a n e s extractores. s'han de mantenir netes de fums i greix.

I*'.Is incendis q u e van tenir lloc a Sant Cugat l'any l'W.S representen el ()'A7< dels totals q u e es van produir a Catalunya — exceptuant Barcelona ciutat—, xifrats en 2.77K. L ' ú n i c camí per tal d'evitar aquests tipus d'accidents, q u e els darrers sis anys han anat en augment, és que la població en prengui consciència.

Les espelmes, els cigarrets i els llumins són objectes molt perillosos. N o m é s cal una espurna p e r q u è s'encenguin el sofà, el llençol o les cortines. La llar de foc és un dels e l e m e n t s de la casa q u e darrerament provoca més ensurts, p e r q u è el sutge acumulat fa q u e el foc prengui molt ràpid. Per això és molt important netejar-la periòdicament.

Cal preguntar-se quin risc tenim a la nostra llar i quin col·lectiu és el més v ulnerable a patir-lo.

A la c u i n a , més perill La cuina és un dels espais de la llar on es concentren més elements de risc i, per tant. on s'han d'extremar Ics precaucions. Abans de connectar un aparell elèctric LI la xarxa s'ha de mirar si la tensió és l'adequada i cal desconnectar-lo un cop utilitzat. Cada nit. s'ha de comprovar q u e els fogons de la cuina i la clau de pas del gas

La instal·lació elèctrica en mal estat és una altra d e les causes més freqüents d'incendis a la llar. Finalment, cal tenir molta cura amb les estufes de flama o resistència incandescent i no posar-les a prop d'objectes, roba o mobles.

Protegir la família F.ls nens. els jo\ es i els av is són els m e m b r e s de la família a m b més risc de patir accidents. La mainada no té consciència dels perills i la seva curiositat innata els fa especialment vulnera-

SANITARIS J.DIAZ

4fci MATERIALS ELÈCTRICS I FONTANERIA Rambla del Celler 7 08190 Sant Cugat del Vallès Tel./Fax 674 04 19

bles. Kls joves coneixen el risc, però tenen un sentiment d'immortalitat q u e els fa ser imprudents i confiats. Finalment, els avis tenen experiència i coneixen el risc, però la seva capacitat d e resposta està minvada i s'acostumen a atabalar davant situacions anormals.

Actuar correctament Adoptant una actitud previsora, aconseguirem reduir notablement les possibilitats tpie un incendi trasbalsi la tranquil·litat de la nostra llar. Però si aquest s'arriba a produir, és fonamental tenir una resposta immediata i saber actuar correctament, sense posar en perill la nostra vida ni, per descomptat, la de la nostra família.

conservant la tranquil·litat i la sang freda i recordant q u e , en qualsevol cas, primer s'han d e salvar les vides i després els béns. Els gasos tòxics q u e genera la combustió són la primera causa de mort en un incendi. Si e n s trobem a m b fum haurem de caminar arran d e terra p e r q u è aquest té tendència a anar cap a m u n t i és on hi ha l'aire m é s pur. T a m b é és important tancar totes les portes i tapar les possibles entrades de fum a m b roba humida, perquè l'aire dóna oxi-

gen al foc i, d'aquesta manera, l'anirem ofegant. Si l'incendi es produeix en un pis superior al nostre, marxarem per les escales, però mai per l'ascensor, p e r q u è el foc pot haver afectat el cable elèctric o una errada ens podria enviar al pis afectat. Si el sinistre s'ha declarat en un pis inferior, gairebé sempre resulta m é s segur quedar-se a casa i demanar auxili. {Amb la col.laboraria del Departament de Govemarió de la Generalitat de Catalunya i Aux-vyd, S.Aj

Si som capaços apagarem el foc. però si aquest s'estén amb rapidesa i no el podem controlar s'ha d e procedir a l'evacuació,

ométyar • LLARS DE FOC <!3fè> J0TUL SBARBACOES MKDPyUlA• ESTUFES • RECUPERADORS DE CALOR / TAPARADIADORS / TUBS I ACCESSORIS

I f o m b r e s

Venda-Neteja i Restauració d e catifes Neteja de moquetes i sofàs a d o m i c i l i Fabricants d e catifes de Sisal i Coco amb Sanefa (fetes a mida)

Martorell, 59 Tel. 675 44 96 08190 Sant Cugat del Vallès

VENDES: CASANOVAS DEL CASTILLO, 4 Tel. 674 65 00 - 589 22 21 fax. 589 22 21 Sant Cugat del Vallès TALLERS: Avda. CAN CALDES, 16 Tel. 589 46 56 - 589 47 16 Sant Cugat del Vallès

Viure CASA

Divendres, 29 de març de 1996

}

-*P»Í.

'idíf*'

P£-ANTES D'INTERIOfr PLANTES D'EXTERIO*:

GARDEN

TESTOS t JARDINERES CERÀMICA

•tjywTES jwmFtci&LS, WUMWTES EXEMPLARS RTCK&ftNfT A « S í AOtWS PROJECTES DE JAROiWERi* FLOR DE TEWIPORAOA

1 C E R À M I C A PAVIMENTS S . B A R N I L S 3 RÚSTICS, * HIRAULICSI MANUALS. REPRODUCCIONS DE SANITARIS, AIXETES I COMPLEMENTS. c. RIUS i TAULER 120 x FI FMFNTS DF 08190 SANTCUGATim VALLÈS „ ^ ^ „ ? i ^ 5 l TF 67405 65 • FÀXÜ14 15 RECUPERACIÓ.

|FC "»t *m p-^u**.

, * , *í f-rt-»"*

Rius i Taulet, 27 - Tel. 674 05 03 - Fax 675 58 54 Magatzem: Gran Via de les Corts Catalanes, s/n. Tel. 589 31 21 -Fax 589 39 20

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure CASA

Divendres, IV de març de 1996

corre mobles 47 anys... I SEMPRE QUALITAT! Les

m i l l o / s

idees

per

flor

Mobiliari • Lllst·s d« noc·s • Decoració • Armarli

Francesc M o r a g a s , 3 3 , i Rambla de Can Mora>|S/Vt Tel. 674 09 95. FQX 674 08 98 - 08190 SANT CUGAT DEÉÉMAÈS

RESIDENCIAL

SANT CUGAT - mmtPARC UNA SITUACIÓ PRIVILEGIADA Parcs, Jardins, Cinema, Teatre, Auditori, Biblioteca, Conservatori, Centre Comercial, Centre Mèdic, etc. Tot a menys de 200 metres de casa seva! U!' •,~

•

-.r.J ílLrïÀT CE- VíDA •

"••

• :>

, - >

""*

Acabats estudiats fins a l'últim detall. Zona de jardí i piscina comunitaris. Parquet flotant, antena parabòlica, vídeo-porter. Fusteria exterior d'alumini i interior a escollir. Aixetes monocomandament i sanitaris de la marca Roca. Aire condicionat. Tres i quatre dormitoris amb dos banys.

MARCOVE S A *

ConsmiuSones

UN FET DIFERENCIAL Cuina equipada amb forn i microones, rentavaixelles, nevera amb cambra 0° C, rentadora i assecadora. Vostè decideix tots els acabats, els models i els colors de forma rigorosament personalitzada

m 674 32 08

PREU ADEQUAT > CONDICIONS PERSONALITZADES D U M 21,0 M Consulti'ns sense compromís

ORGdfï PI. Octavià, 7 SANT CUQAT DEL VALLÉS

Viure CASA

Divendres, 29 de marc de 1996

Mffi

S e m p r e que se'n faci un bon ús, tenir una instal·lació d'aire condicionat a la llar pot resultar higiènic, confortable i, fins i tot, beneficiós per a la salut.

Avui dia ningú no discuteix la instal·lació d'aire condicionat en comerços, oficines o locals de serveis. Però a la llar només ens decidim a col.locar-la després d'estar tres dies sense dormir per culpa de la calor. Els actuals aparells de condicionament porten uns filtres que són

CALOR

autèntics purificadors d'aire i, fins i tot, n'hi ha q u e d u e n filtres antibactèries. Per fer una instal·lació correcta cal tenir en compte la ubicació i orientació de l'habitatge, la capacitat de l'estança que es vol refredar i les calories q u e s'hi generen. T a n m a t e i x és impor-

(Amb la col·laboració de Millar-Tobella)

Sistema: Característiques:

Característiques:

Avantatges: Inconvenients:

Avantatges:

Inconvenients:

SISTEMES D'AIRE condicionat PER A LA LLAR

tant confiar l'operació a un instal·lador professional per tal d'evitar funcionaments defectuosos i muntatges antiestètics.

Preu: T'BKÍF^'l® 1 ^^»

Sistema: Característiques: Avantatges:

Inconvenients: Preu:

Sistema: Característiques:

Sistema

Sistema: Característiques:

Avantatges:

Inconvenients!

Inconvenients:

Característiques: Avantatges:

Inconvenients:

* Els preus són aproximats, depenen de la marca i la potència. No s'inclou el cost de la instal·lació

DISPOSEM D'UN EQUIP PROPI CAPACITAT PER DISSENYAR I REALITZAR DES DEL MÍNIM DETALL INTERIOR FINS A CASES COMPLETES A MIDA

LA SOLUCION ESTA EN NUESTROS SERVICIOS • tapwns ée dwow y/o BMrtialu • lisfíuas •» fira fc obra • Uraiuas é* •wrtMMtato • Cràtdb·J· é» •ov'wwrtw àms (rarasi terran) « Solrà> y uarraoloi» •» u.'.ÍMinH i ptetkn

•Hogor •Obra meva • Grasses Mperfiàes • Ptantas de •roo·cdói •Noves •Ofidnas

t • LnSüt

•ParlàMp

IrarienmVcristalK

• Restaeradèa • Ceatras üeVos

• IwfMM ée i w i n w m héntroAs > IngwtMto ••Mp·l·· pom svabs é» < jraflMs

Cl P O M . · l o < . l · « i L · n » » · F w i S M » M · Sort tofot

»*u.

• tsCtalnriraMC élraMWttlflsK

•Htttles

HOSTELERÜI YRESTAURAQÓN

14 Societat

ELS4C4IYIW8 Divendres, 19 de març del 1996

Vida

S o c i a l

Mira-sol inicia el programa per a joves del Mentre la veuria de palmes i palmons baixa, les agències de viatges fan múltiples ofertes Casal Cultural

La Setmana Santa canvia les tradicions religioses per l'oci

K \ \ i o \ l.ryrK - Sant Cugat La Setmana Santa ha canviat. Les vacances de Pasqua han passat de ser una època de recolliment i reflexió religiosa a ser un temps ideal per viatjar, descansar i gaudir de

I .LI propera setmana, sobretot el cap de setmana vinent, serà diferent a Sant ( !ugat, al igual que passarà a multes ciutats catalanes que no tenen en cl turisme una principal font d'ingresos. Kls carrers de la ciutat quedaran buits perquè els santcugatencs tambe faran una escapada. I .es agencies de \ iatges no han parat durant ck darrers dies. Illes Balears, costa catalana i Pirineus són alguns dels destins propers que mes soiiciten aquests dics e k ciutadans de Sant ( àigat per gaudir de les vacances de Setmana Santa. 1 )'altres. pot-scr a m b major tont d'ingresos. han decidit anar més lluny. I .es Canàries, rutes turístiques en autocar per diferents indrets de l'Estat espanyol, ciutats italianes. L o n d r e s , París, Praga, Viena o Nova York acostumen a ser les destinacions més habituals en aquestes dates pels que s'estimen més sortir fora de Catalunya. En definitiva, això no can\ ia des de fa anys. Fins i tot. el volum de feina de les agències a u g m e n t a cada Setmana S a n t a . "Ara no us p u c atendre perquè tinc clients esperant i tinc molta feina" era la resposta habitual totes les vegades que aquest setmanari ha intentat posar-se en contacte amb una coneguda agència de viatges local.

Ni palmes ni palmons I Ailtra cara de la moneda són les tradicions. \ na de les més arrelades és la del d i u m e n g e d e rams. "Cada any la cosa va a menvs i es podria arribar a per-

temps d'oci. Els dinars familiars dol dilluns de Pasqua o el seguiment de les processons s'bau canviat -en molts casos- pels biquinis, els branzejats, les platjes i els viatges turístics a altres ciutats. Mentre la veada de palmes i pali baixa un any rera l'artre, les agències de viatge apro-

Varietat d'ofertes a les agències R.L.- Sant Cugat I .es principals agencies de viatges de Sant Cugat han elaborat aquests dies un seguit d'ofertes per gaudir d'un dies de vacances i descans fent turisme •XI.Ü-LS

R.L. l ' n e s 500 persones, entre petits i ^rans, van assitir d i u m e n ge passat al Teatre-auditori del Centre Cultural per presenciar el muntatge Fes-fe la festa de la Companyia ínfima La Puça, presentat per la Fundació La Xarxa d ' F s p e c t a e l e Infantil i Juvenil. La Companyia ínfima La Puça va animar als assistents amb un muntatge amb molta música i cançons basades en ritmes mo-

Luroclot:

1 .Í.'.^L-I de \ai\clls -per LI l. 4. fi (i \2 personc-per KMIIIY.LT un passeig pels tanals del sud de l·ianca des de 150.000 pessetes. 1 j e u e i per K»iprc des de llviKH) pessetes. -París en a u ó i hotel, itulòs l'cMnnrçaï. ties de S^ oOO pessetes -Amsterdam en aw'ï i hotel, ini_lòs l'esmunyir, des de'M.XOU pessetes -Billct d ' a u n a Londres per .22.000 pessetes. -Billet d'.n ii) a \ leiia per 29.000 pessetes. • Viatges Iberpian: -Apartnients a i ossa. quatre dies per a dues persones, per 17.(HM) pessetes. -Menorca en avió i ijiiarre nits d'hotel per.Y5.000 pessetes.

l'ofert» d'm i es poteneia en aquestes dates. F010 dre la tradició", afirma amb cont u n d è n c i a el r e s p o n s a b l e de Flors i Plantes del Vallès, una de les floristeries més antigues -situada a la Placa Dels Quatre C a n t o n s - de Sant Cugat. "Fa vint anys -continua- venia un 300 per cent més de palmes i palmons del que venc ara". Malgrat això, hi ha qui no perd l'esperança i confia en que a darrera hora la g e n t s ' a n i m a r à i comprarà les fulles de palmeres tractades de manera artesanal. "Jo crec que aquí, al menys a la meva zona, la gent si que compra les palmes i els palmons, el que passa és que tothom espera a darrera hora" comenta la

Unes 5 0 0 persones presencien el muntatge Fes-te la festa de la Companyia ínfima La Puça -Sant Cuaat-

fiten per llançar interessants ofertes i fer l'agost abans d'hora. Sant Cugat no n'és cap excepció i també les agències d'aquí aprofiten aquests dies per ofertar viatges. D'altra banda, alguns comerciants es plantegen, fins i tot, si val la pena continuar venent palmes i palmons.

derns, com ara el rock, combinats a m b elements més tradicionals. Desprès de la representació de d i u m e n g e . La Xarxa ja ha programat els dos darrers espectacles de la temporada. Kl proper 28 d'abril, la companyia'l'oc de R e t r u c r e p r e s e n t a r à l'espectacle Kei Keiü. La Faràndula posarà el punt i final a la present temporada, cl proper 19 de maig, amb el muntatge Els Tres Mosqueters.

V./

ii·ioui

propietària de la Floristeria Sant Jordi. " D e m o m e n t està una mica apagat -afegeix- però jo acostumo a v e n d r e el mateix cada any". La realitat, però, indica q u e el mercat s'està perdent. D e les sis floristeries consultades només dues continuen venen aquests productes. El preu no sembla q u e sigui un problema. Les palmes oscilen, a les floristeries, entre les 350 i les 4.800 pessetes, mentre que els palmons es venen entre les 850 i les 2.900. Sigui com sigui, el Monestir es tornarà a omplir diumenge de santeugatencs que aniranan a beneir les palmes i palmons.

-Mallorca en awó i hotel, amb pensió complerta, pcr.iN.5O0 pessetes. -( areuit en autocar per (ialícia per .YS.000 pessetes. -Londres en a\ ió i hotel des de 4K.000 pessetes. • \ tatxes Mcditcrraneo: -Menorca i Mallorca en a\ ió i hotel des des 34.000 pessetes. -(Canàries ties de 75.(MM) pessetes amb un 50 per cent de d e s c o m p t e per l'acompanyant. -Ccrdenva en avió i hotel, mitjà pensió, des de 64.000 pessetes. -Viena en a\ió i hotel des de 70.ÍKM) pessetes amb un 50 per cent de descompte per t'acompanyant. -I .amdres en avió i hotel des de 60.000 pessetes. -París en avií» i hotel des de 65.000 pessetes. -Nova York en avió i hotel per 120.000 pessetes. -Safari per Kenya de 8 dies per 280.000 pessetes. • Viatges Haleón: -Mallorca en avió per 35.000 pessetes. -Kivissa en avió per 52.100 pessetes. -Tenerife, quatre nits, per 53.200 pessetes. -Londres per 61.900 pessetes. -París des de 75.900 pessetes. N o va York des de 132.HOO pessetes.

R.L. - Mira-sol -

VA Casal Cultural de Mira-sol va iniciar divendres passat cl programa d'activitats per a joves q u e ha elaborat l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament en col·laboració amb l'Associació Madeac i el Club del Joc A Sak. FI grup de música rock Black Coffee va ser l'encarregat d'inaugurar el programa amb un concert. Black Coffee va substituir al grup Smiling Service, que en un principi era el que havia d'actuar. Diumenge passat, van continuar Ics activitats amb la projecció, en format videocincma. de l'cxitosa pel·lícula protagonitzada per Jonh Tràvolta, Pulp Fictiun. Les activitats continuaran aquest diumenge amb la projecció d'una altra coneguda pel·lícula. Ks tracta de la producció americana p r o t a g o n i t z a d a per 'l'om Hanks, Forrest (ïump, guanyadora l'any passat dels óscars a la millor pel·lícula i el millor director, entre d'altres. A banda d'aquestes activitats puntuals, el programa per a joves del Casal Cultural de Mira-sol inclou tallers de malabars i tècniques de circ, cursets de jocs de rol i d e tècniques per trobar feina a l'estiu així com un espai específic on els interessats poden passar estones de lleure escontant música, xerrant o jugant amb jocs de taula.

Sardanes i art inicien la primavera

- VaHdorelx El Casal de Cultura de Vall-( arcuit en autocar per Andalusia per 29.500 pesdoreix va ser l'escenari, diusetes. -( arcuit en autocar per París per 29.000 pessetes. m e n g e passat, de la Festa de Primavera organitzada per l'Entitat Municipal Descentralitza, d a ( E M D ) . D'aquesta manera, ' l ' E M D iniciava el programa d'activitats a l'aire lliure que ha elaborat per als mesos de primavera i estiu. Durant el matí es va fer una ballada de sardanes, amenitzada per la Cobla de Bellpuig, i una exposició dels treballs elaborats pels alumnes dels tallers artístics i de manualitats que es fan al Casal de Cultura. A la mostra s'hi p o d i e n veure des de ceràmiques fins a puntes de coixí i tapissos. L'inici de les activitats al lliure del Casal de Cultura no va ser gaire exitós, ja que només unes quantes persones s'hi Ca Companyia Ínfima l.a Puea durant la representació de Fes-te La Festa van acostar per g a u d i r de la Festa de Primavera./R.L. al Teatre-auditori. Foto. X. CARROSA

Societat 15

ELS ICAPOmS Dijous, 4 d'abril de 1996

PASTISSERIES

ARTESANIA DEL DULCE. S.L.

F.MORA

Viure CASA

bitants. l'erò a Sant Cugat encara ens queda terreny. Can Fontanals i Can Cabassa, al voltant de l'I lospital Cieneral, es poden urbanitzar i t a m b é hi ha altres /.ones, que estaven planificades i aprovades a nivell terciari, on possiblement hi haurà habitatges, com la (iuinardcra i el T u r ó de (!an Mates." — l'.n quina fase es troba el parc de negocis de la (iuinardera? — "L'aposta de la (iuinardera era fantàstica. Quan es va presentar el projecte va ser qualificat rom cl pare de negocis més ben preparat del sud d'Kuropa. A i m c l l de ciutat també era

Divendres, 29 de març de 1996

important p e r q u è ens proporcionava uns ingressos atípics procedents d'aquest sector. La recessió econòmica ens ha jugat una mala passada en el tema del sector terciari, l'erò a més a més hi havia un handicap: una zona exclusivament terciària es converteix en un indret trist i desèrtic on el personal se sent desplaçat. Per tal que arranqués el projecte se'ns \a sol·licitar de fer el centre comercial i en això estem treballant. Crec que aquest centre, amb l'ajuda d'empreses que ja estan ubicades en el sector, serà cl motor i la reactivació dels grans

terrenys que tenim de terciari." — Q u è passarà finalment amb la Torre Negra? — " E l Pla General Metropolità preveu l'entorn de la Torre Negra com un sòl habitable i, en aquests m o m e n t s , és un sòl urbanitzable no programat. Jo he dit, i ho diré sempre, q u e nosaltres considerem que a la T o r r e Negra s'ha de fer quelcom p e r q u è no hi hagi cases. Cal buscar una solució que no perjudiqui els propietaris dels terrenys i fer-ne una requalificació a fi que es converteixi en una zona no edificable." — Q u i n s projectes urbanístics hi ha al centre tic Sant Cugat? — " E n aquesta legislatura, vaig prendre el compromís, i a més em fa molta il·lusió, de remodelar el centre històric. La part exterior de la ciutat ha canviat molt i el centre ha q u e d a t una mica deslluït. Sant Cugat és un poble mil·lenari i no es poden arranjar massa coses d'aquest entorn històric, però sí que es pot fer més tranquil i agradable per passejar amb l'adequació dels carrers com a /ones de vianants. No obstant, per fer aquestes / o n e s de vianants.

CARLOS PAYA I ELS SEUS MOBLES

C/ Rius i Taulet

CAILOS, HLOsi PAYA PAYAP

•

• Betzinera Gnfuf

Av. Rep. Argentina, 97-99 Tel. 213 91 66 - 210 67 50 - Fax 210 63 44 Barcelona

Av. Rep Argentina, 100 Tel. 210 76 66 08023 Barcelona

Rubió i Ors, 55 Tel. 474 26 23 - 08940 Cornellà

Enrique Granados,10 Tel. 674 14 51 Sant Cugat

Mercat Pere Sants

hem de desviar el trànsit abans d'arribar al Monestir. Per això es construirà una gran avinguda de dues direccions, amb jardins i una rambla central per poderhi passejar, que és la connexió q u e ve de Coll Fava. Aquesta fase, d e Coll Fava a la carretera de Cerdanyola, està aprovada i forma part del pla parcial d'aquesta urbanització. Al ple del mes d'abril portarem a aprovació el projecte d e la connexió des de la carretera de Cerdanyola fins a la rambla del Celler i la seva urbanització." —Així doncs, quan podrem passejar tranquil·lament pel centre? — " E n el m o m e n t en q u è estigui acabada aquesta avinguda, que podria ser a finals d e l'any 97." —Sant Cugat és ja una "ciutat jardí"? —"Jo diria q u e Sant Cugat és una ciutat agradable per viurehi i això vol dir q u e hem d e fer coses perquè ho sigui, i fer jardins o zones verdes contribueix a aquesta finalitat. En el nostre model de ciutat hem apostat per la gent més que per altres qüestions. I aquí haig de ser

una mica crític a m b els ciutadans de Sant Cugat, perquè acostumen a veure més el dia a dia, una bombeta q u e no crema o un forat al carrer que no es tapa; i això, de vegades, no els deixa veure les coses importants q u e es fan. Penso q u e la gent de fora té més bona imatge de Sant Cugat q u e la gent d'aquí." — P e r acabar, com serà el Sant Cugat del futur? —"Jo el veig com una ciutat agradable per viure-hi, on conviuen la zona residencial i la terciària sense afectar una cosa a l'altra, i on els habitants gaudeixen d'infraestructures culturals. El model de ciutat q u e vam dibuixar l'any 87 penso que ja és una realitat, si més no, per l'ocupació de sòl que s'ha efectuat. El futur de la ciutat ha de ser la continuïtat d'aquest Sant Cugat que estem fent ara. És a dir, seguir a m b aquesta política restrictiva quant al nomhre d'habitants i potenciar aquests espais verds. Crec que l'Urbanisme és precisament el futur de Sant Cugat."

Societat 17

ELS /CANTONS Divendres, 29 de març de 1996

R a d i o g r a f i a

E s t a n d de la F u n d a c i ó de la UESC a la s e g o n a e d i c i ó d e l Sant Cugat a c t i u el 1 9 9 5 . Foto: ARXIU UESC

II í

Equip d e t e n i s d e t a u l a la t e m p o r a d a 9 2 - 9 3 . Foto: ARXIU UESC

Membres de la secció de gimnàstica rítmica la temporada 94-95, participant a LLeida en els Jocs esportius escolars de Catalunya

és un important suport econòmic per a l'entitat Es va crear al nan; de 1995. la Fuadacü és i serà ea n a censelidacié de fatar l'iastrutaent que permetrà a • UESC tirar diverses activitats endavant Maltès propestes, idees, ajie s'tan d'anar daent a temé per recollir diners d'ana entitat anbiciïsa ea l'esport santcugataac.

FC. Després de mesos d'intenses gestions el març de 1995 es va crear la Fundació de la l'FSC. Aquest repte ha de servir per "consolidar l'esport amateur a Sant Cugat i trobar el suport econòmic necessari" ha explicat el membre de la Junta Gesto-

ra de la UESC, Jaume Espina.. Integrada per 1' alcalde de Sant Cugat, el president de Sant Cuga Comerç i altres patrons, la Fundació ha començat a ser activa i dinàmica. Ja va tenir una estand de promoció en la mostra del Sant Cugat Actiu de l'any passat, a la ve-

gada que a nivell culturallúdic va organitzar el concert de Juan Perro al camp municipal d'esports i ha col·laborat amb l'Ajuntament en organitzar la festa revetlla de Cap d'any a la nostra vila. També enguany ja la fundació s'ha fet càrrec de l'organització de l'esport esco-

lar i cara a l'estiu vinent vol cola Catalana d'Esports, uns organitzar i donar comuni- cursos de formació per motat a Ics activitats d'estiu nitors i entrenadors. Volem que es van fer a Flor de ha comentat Espina "assuMaig i al CAR. mir i corresponsabilitzar-nos Cara a l'estiu del 19% ja es- de la necessitat de potentan pensant fer unes colò- ciar l'esport a Sant Cugat nies esportivo-lúdiques a Is Una Fundació que va paCosta Daurada., i de mun- rella a l'Entitat que per si tar uns cursets per formar, sola i sense ajudes externes en col.laboraci'ó amb l'Es- està superant una difícil si-

tuació econòmica que s arrossega des de fa dos anys. Es uns dels altres reptes que des de la Junta Gestora de la UESC es vol solucionar per afrontar unes noves eleccions en el si de l'entitat amb garanties de trobar una Junta que doni estabilitat i projecció a la UESC.

Viure CASA

Divendres, 29 de mare de 1996

trobar en el mercat lliure. Kn general, els habitatges més cars de Sant Cugat són els situats a la / o n a del Cïolf i al voltant de la carretera de l'Arrabassada, m e n t r e q u e els més econòmics es troben a la carretera de Cerdanyola i a la /.ona de Sant Francesc.

Qui busca casa a Sant Cugat La gran majoria d e persones que busquen casa LI Sant Cugat vénen de Barcelona i responen a ducs tipologies: joves q u e busquen la primera casa i parelles d'edat mitjana, a m b fills. que volen millorar la seva qualitat de vida. Kls habitatges més buscats són els pisos de nova construcció, amb una superfície d'entre li() i 10(1 ml i de ducs o tres habitacions. Ouc estigui ben comunicat. en una /ona tranquil·la i a prop de l'estació, són les coses que més valoren, m e n t r e q u e allò que els preocupa més és el preu de l'habitatge. Kn general. estan disposats a pagar fins a 20 o 2.S milions. Respecte als habitatges d e lloguer. cal destacar l'elevat nombre d'estrangers que en demanen. Ks tracta generalment d'executius d ' u n cert nivell. l'estada dels quals acostuma a ser temporal.

Construcció de qualitat Les noves tecnologies no han suposat un canvi substancial en la construcció d'habitatges. S'utilitzen nous materials, però la tècnica constructiva ha canviat poc. Kn tot cas, s'han anat incorporant elements que abans eren de luxe i q u e ara es poden considerar estàndards, com els aïllaments d e so i tèrmics, doble vidre, fusteria d'alumini o PVC, calefacció elèctrica per terra, parquet, acumuladors d'aigua calenta i, en general, acabats d e molta més qualitat.

A Sant (lugat, s'està fent actualment una construcció d'alt nivell per lluitar contra la competència del sector, que obliga a donar cada cop més per menys diners. Hi ha promocions q u e fins i tot inclouen n e \ e r a , rentadora i assecadora amb l'habitatge. Aquesta gran competència ha provocat que la relació qualitatpreu sigui molt bona i, sobretot, respecte a Barcelona, on el preu de l'habitatge és bastant superior i d ' o n procedeixen la gran majoria de compradors. Qualsevol projecte de construcció ha d'estar visat pel Col·legi d'Arquitectes. La normativa urbanística de l'ajuntament és la q u e determina q u è s'ha d e construir. Kn aquest sentit, l'Aj u n t a m e n t d e Sant Cugat està fent un control molt estricte de tot el q u e es construeix, fins i tot marca la distància q u e ha

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ i VENDA C/ Valldoreix. 5 3 Tel. 6 7 5 2 9 0 2 Fax 6 7 5 2 8 6 1 0 8 1 9 0 SANT CUGAT

d'haver-hi entre els balcons d'un habitatge. La construcció de la nostra ciutat passa per un bon m o m e n t perquè s'ha liberalitzat molt sòl i es construeix molt, però la gran competència ha provocat que hi hagi més oferta q u e demanda. T o t i (pic Sant Cugat està tenint un creixement important d e població, el futur de la construcció depèn, en tot cas, d e la capacitat q u e tingui per absorbir la gran quantitat d'habitatges q u e s'estan fent. (Amb la col·laboració de Sant Cugat Gestió, Marcove, Finques Eachs, lmdesa, Augusta Senyis, Arenasan i Finques Tames.)

Petició de trasllat del Registre de la Propietat

L'Ajuntament de Sant Cugat ha sol·licitat al Ministeri de Justícia el trasllat, al nostre municipi, de la demarcació del Registre de la Propietat núm. 2 de Terrassa, que inclou Sant Cugat, Rubí I una petita part de Terrassa. Mamés l'any 1 9 9 5 l'oficina de Terrassa va tramitar 1 2 . 0 0 0 expedients Immobiliaris del nostre municipi, volum que Justifica per si sol aquesta noticio. Tenir un Registre de la Propietat elevaria la nostra categoria de ciutat I, si mes no, ens evitaria i mentarta l'eficiència adndnis tramitacions. En aquests moments, la Direcció General de I d'Entitats Jurídiques de la Generalitat està elaborant un •ense caràcter vinculant! que, entro altres coses, t é en compte l'opinió d'entitats afectades per aquest tema. Aquest informe serà enviat al Ministeri de Justícia, i emetrà la seva decisió. Com a antecedent, tenim e l ma de Rubí que, ara f a uns dos anys, va fer la mateixa sot I, ftaiafaneat, li fou i

Societat 19

ELS í CANTONS Dijous, 4 d'abril de 1996

R a d i o g r a f i a

La recuperació d'una ermita, Sant Medir, i la rehabilitació de moltes fonts Des de fa gairebé deu anys, la Penya Regalèssia ha restaurat l'ermita de Sant Medir i n'ha recuperat l'entorn treballant-t'hi regularment cada dissabte FC. Va ser ara fa d e u anys que es van llançar a una aventura q u e s'han pres com una afició però a la qual han dedicat moltes hores amb renovat entusiasme. Quan va morir en Francesc Vila Trabal, en Bal, com se l'anomenava amicalment a Sant Cugat, la Penya Regalèssia va assumir moltes de les tasques que ell aglutinava. Bal havia estat campaner, impulsor de la tradició de

Sant Medir i veritable din a m i t z a d o r d e l Paga-li Joan. La p r i m e r a feina que van emprendre els integrants de l'entitat va ser la restauració de l'ermita e m p l a ç a d a a la vall d e Gausac. Van rescatar uns esbossos que Josep GrauGarriga havia fet i que ja havia pintat en una línia s e m b l a n t a l'ermita del Sant Crist. La idea era arreglar l'ermita per poder-los pintar en condicions. Aquest projecte encara ara el t e n e n e n t r e

m a n s . I n i c i a l m e n t van pintar les parets i van arreglar la teulada. Després es va fer un mur de contenció i, amb la col·laboració de la Federació de Colles, es va recuperar la campana. Posteriorment es van escatar les quatre parets i a l'escala que puja a l'ermita s'hi va col·locar una barana. Fa encara no un any s'hi va portar l'enllumenat. Totes aquestes feines les han fet trobant-se cada dissabte i amb l'ajuda de

diversos col·laboradors. Són una bona colla de regalessius q u e treballen a fons per recuperar un lloc e m b l e m à t i c per a Sant Cugat. Fa pocs anys i a causa dels danys que els cavalls causaven als arbres, es van col·locar uns barrots per lligar-los. També van arrenjar cl forn ibèric que havia estat destrossat i han posat de nou j en condicions tots els aparells que serveixen per fer funcionar les campanes del monestir.

Paral·lelament a les tasq u e s de consolidació d e Sant Medir s'ha fet un treball força emprenedor en la recuperació de les fonts que hi ha a Collserola. Esbrossar, netejar i canalitzar l'aigua han estat feines q u e han portat a terme a les fonts de Can Ribas, Sant Sever, Sant Vicenç, de Y Ermetà, d'en Sert o de Sant Medir perquè es puguin veure i descobrir en condicions. D'aquesta darrera recorden encara les reticències que

l'amo tenia p e r q u è l'arrangessin, a causa dels disgustos que havia tingut. I n cop acabada la feina, de tan satisfet que va quedar va obsequiar els membres de la penya amb un xai. En definitiva, una tasca i una feina pel poble, però cl més i m p o r t a n t és q u e ho fan p e r q u è els agrada i perquè, com ha dit Joan Buscallà, "tots els c]ni hi treballem ens trobem com peixos dins de l'aigua".

ELS/CANTONS

Opinió

^ ^ L

Dkentim. _"> de marc de I9V6

E d i t o r i a l

Millorar la imatge, millorar el servei

ELS CANTONS II III 1II,IC|1CIHICIIC J t S . l l l t l UIM! ilcl V l l k

A m b l'edició d ' a q u e s t a s e t m a n a , Els 4 C a n t o n s es p r e s e n t a a m b u n conjunt d e novetats orientades, totes elles, a millorar el servei q u e cada s e t d i e s s'ofereix als c i u t a dans d e Sant Cugat des d'aquest mitjà d e c o m u n i c a c i ó . Sense modificar-ne els continguts, i m e n y s encara, els objectius e s s e n c i a l s q u e v a n p o r t a r a a q u e s t a publicació a buscar el s e u espai e n el m e r c a t informatiu deia ciutat, Kls 4 C a n t o n s d ' a q u e s t divendres representa u n decidida aposta p e r d o n a r u n millor producte, i d e m é s qualitat, als lectors en g e n e r a l i als s u b s c r i p t o r s i a n u n c i a n t s e n particular, q u e d u rant aquest t e m p s e n s han fet confiança i e n s h a n encoratjat a avançar s e n s e pors e n a q u e s t d i fícil c a m í d e fer viable u n projecte d e c o m u n i c a c i ó c o m el q u e t e nim e n t r e m a n s .

V^fcS Premsa Local W CM S*nl Cufl·l. S L

Consell d'Administració K.II11..II (,MII lllll-Mlk-lltl

l..v-|. M ( :.I:IIUI/... V i i m l·iimclls. IVrc l\,|iicrdi Directora ( di.iCern.id.is

Redacció - t l

h·'·.s

I, M . i l c l l .

Vll|·els(..|Stlie..l.

Ui.l I l.|IK I L l I H C ^ C l l h l . . Vk'S l,..|KV \ | . . I I . - I v , n \ l'sie l ' u l i . I - J u i r i l K ' I I L I

Equip comercial (,.-i . u n H i - . h . N m i . i O I n e . 1 •,., I ' „ , i

Consell Editorial

i I | l; . . I li

l·I.UII.Ul 1,11.1 Ipn-MllL-lll. I -|- M i .ihU-|l.-lH..Kl·,IKM l k·H|i \ | . . | . i . i l< II.III l u i q i l o n l n i l H . . . ( ui.... I i . u l i l .ivis, \ . , n i > i : . M . i i n n . i.i.i. \ r.-..i l·i.inell. Ki ,11 I I I k - . l . l·lvnn T .•... K i, l'n... I I n i , I'I.IM | n !i K..IK II .. S I ' M , l ' i . i . S n k i . |..,e|' \ I,,-. I,. .11- I

.N.I I...II1 l l U l Ull.

I . , I ."lli. I, l i s V S U " I . .

Subscripcions i Club del Subscriptor

Fotografia \ r . ' . i I r i -.i

Responsable de disseny i maquetació |,.se|·lei,„s„|,

Impressió

Distribució Mi VÜJ \ illes s i [ ii.i- -.i I C M I

Icl

B à s i c a m e n t , les variacions se sit u e n e n l ' à m b i t d e l'ordenació deia informació, a m b noves seccions, q u e h a n d e p e r m e t r e u n a millor

(-1 4 1 - '

E I I K rc\!iis tr.mK-,. ,

Com anar a la Mútua? Kls usuaris de la línia d'autobusiis A-4 ens hem trobat en només quatre dies d'antelació ami) la notificació que el trajecte Sant ( !iiu.at-Uiibí- Terrassa q u e fins ara feieni servir per anar, obligatòriament, a les consultes medicines a la Mútua de Terrassa, ha quedar suspès per decisió de l'Ajuntament de Terrassa. Kls usuaris sóm els primers afectats d'aquest canvi que, segons les fonts municipals, han estat fruit de l'adequat ió i reordenació de les línies interurbanes per tal de desviar el trànsit dels casc antic. Aquesta decisió, però, s'ha fet sense tenir en compte els usuaris d'altres poblacions veïnes que tenim, tomo a repetir, l'obligació, sovint, cada s e t m a n a , d e fer aquest trajecte per raons tan importants com és la nostra salut i de la qual no anem sobrats ja que bona part d'aquests usuaris tenen alguna malaltia que, fins i tot, els impedeix caminar amb el conseqüent trasbals que això suposa. Aquesta decisió creiem que demostra una manca de tolerància vers altres ciutadans que no som de Terrassa. / CARME N A D A L i 100 signatures més. Sant Cugat.

a p r e h e n s i ó d e la realitat d i v e r s a del m u n i c i p i i u n a visió m é s elara d e les n o t í c i e s q u e e s r e c u l l e n s e t m a n a l m e n t al mitjà. E n la m a teixa línia, la incorporació d e l color a la p o r t a d a é s u n a a p o s t a p e r una millora e n l'aspecte visual d e l setmanari. E n la nova p r e s e n t a c i ó d'a-

tual revista d ' i n f o r m a c i ó g e n e r a l P r e s è n c i a , el s u p l e m e n t " V i u r e " , d e d i c a t a q u e s t a s e t m a n a a la casa, i q u e apareixerà a m b periocitat b i m e n s u a l p e r tractar d e forma monogràfica t e m e s d ' i n t c r é s g e neral i local, c o m ara la

&S trüCtü

questa publicació, i a m b d'iM CütlVi de f ° r m a t , u n a nova imatla v o l u n t a t d'oferir u n a r „ / g e . E n definitiva, é s el informació m é s e x h a u s tiva s o b r e la realitat lo- J ' q u e els tècnics e n diuen cal. d e s t a q u e n la incorl 'n n ac avariació u nvi d e d mea qlau eforta. poració d e d u e s n o v e s ma, q u e n o pas del fons. seccions: el Tema d e la C a n v i s p e r enfortir, e n Setmana, q u e presenta cara m é s si cal, l'única d e fornia a m p l i a d a una voluntat q u e m o u els notícia, i q u e mereix un responsables d'aquesta tractamet especial; i p u b l i c a c i ó -el c o n s e l l Viure a Sant C u g a t , q u e d ' a d m i n i s t r a c i ó , el c o n vol ser un h o m e n a t g e al m e n s u a l sell editorial i l ' e q u i p d e redacció q u e a m b a q u e s t títol va aparèixer i p u b l i c i t a t - i q u e n o és altra q u e a Sant C u g a t e n el p e r í o d e 1987- la d e servir, i n e q u í v o c a m e n t , els 1W0 i q u e , s e t m a n a l m e n t ,en per- interessos g e n e r a l s d ' a q u e s t a c o metrà c o n è i x e r d e p r o p un persomunitat a n o m e n a d a Sant Cugat natge d e la ciutat. A c o m p a n y e n a d e l Vallès. aquesta edició, a m é s d e l'habi-

l e c t o r

forma, no de

In lieiirni cl ii. mm i i, c vlct'.in i cl número de D M n p.is.ip. ut del seu .ninn. I- I ,S 4 (: A V K ) \ S es

L'esbart és d e tots

ció. Fer tant. es p o t p r e guntar tot allò que es vulgui. Més tard, una persona q u e s'havia fet sòcia la tarda del mateix dia va

,ir-lu

fer unes observacions a les quals va contestar el President Joan Rovira en un to de veu inadequat, dient-li que s'hav ia fet soci només per assistir a la reunió. Creiem que aquesta és una acusació impròpia i més per part del president d'una entitat, ja que hauria de ser imparcial i no hauria d e fer distinció entre els socis. Com es reflecteix en els Estatuts, tots tenim els mateixos drets, a part que Joan Rovira també es va fer soci per poder ser president de l'Esbart. A

Som un iirup de socis de l'Ksbart Sant (lligat i volem comunicar q u e el passat dia 14 de març es va convocar els socis a la reunió ordinària anual. N O vam sortir gaire contents del seu resultat ni de l'actitud que van tenir alguns socis, les seves males cares i alguns comentaris envers altres q u e feien preguntes a la Junta sobre pressupostos i altres, però això, segons l'article 10è 1. d) dels Estatuts és un dret del soci: sol·licitar informació soí HMvi*tdt«H.&*$Oy llf bre la marxa I «.«.(FC***»? "r d e l'associa-

e s c r i u

• | I . M . I seeuó HO han d ' e v c d i í d.' I.'-. ..''I u i lles MIL', uriei.i'iades I .'.iium els podrà

, [e\tos tramesos, i el drei de

, . .

fons. La intenció és la mateixa: servir els interessos de Sant Cugat

M'_|| ir .un!) i nit i.iK n ;i-.,'ii.!< in i m si ho sol·lieira. però I • 'i I^III.I! Ini de \ enií SILO I' I I'S impresi. nidihle que

festa Major. N o v e s seccions, u n n o u

deri npnni

l'assemblea, diversos socis van reafirmar l'existència d e dos bàndols; sembla que no es creu que hi pugui haver dos cossos de ball (cos de ball són els grups que es dediquen al ball fora de l'escola de dansa) q u e funcionin p a r a l · l e l a m e n t tot i q u e ambdós tenen línies diferents i això m a t e i x h o va n e g a r u n membre de la Junta cridant davant de tothom, q u e només hi havia un cos d e ball. Volem q u e tothom se n'assebenti q u e el q u e volem és ballar, q u e som s o c i s i, p e r tant, tenim tot el d r e t , q u e no h e m d e manat res; es va dir q u e un dels grups tv^ porta un any i mig ballant i l'altre grup vint anys, però la realitat és q u e la majoria dels ba-

lladors del primer grup portem 10 anys ballant, els que són dins l ' E s b a r t d e s q u e eren petits pensen q u e no és just i és ridícul q u e se'ls hagi acusat en diverses ocasions a crits i violent a m e n t de voler enfonsar l'Esbart quan el q u e volem és q u e ens deixin ballar, q u e en comptes d e posar-nos traves, la Junta ens doni suport tal i com diu a l'article 4art dels Estatuts. /E.E. i un grup de socis de l'Esbart Sant Cugat.

d'Errades

En la passada edició d e Els 4 Cantons, e n la notícia de la plana 27, referent a les crítiques a la gestió d e la junta directiva del Club Muntanyenc Sant Cugat, se citava Ramon Costa entre el grup d e tres socis q u e van fer unes declaracions a Ràdio Sant Cugat afirmant, entre d'altres, q u e el president del Club és antidemocràtic. Ramon Costa n o va fer mai cap declaració a Ràdio Sant Cugat, tot i q u e reconeix que és un dels signants d e la carta crítica q u e un grup de socis del club van fer pública la setmana passada.

Opinió 21

íLS4CA]VroNS Divendres, 29 de març de 1996

l l o t j a

Memòria històrica

•>•)

Els '"^mitjans JOSKP M A K I \ JACMÀ

JOAN T O R T O S V

Ara, enmig d'una relativa i forçada calma -en la qual se suposa que la processó va per dintre- quan el devassal tempestuós de la dialèctica política prenyada de diatribes ha adoptat cl caire de conciliador diàleg, tot plegat m'ha despertat ressonàncies de frases altisonants i d'aetituts radicals d'un oblidable passat. Avui, 18 de març, tinc davant meu retalls de diversos diaris de la pre i plena campanya electoral, dels de la post i dels d'ara mateix i, per més contrast, una Yanguardia de I'l de febrer de 1939. aquest diari contrasta per l'envelliment del paper que li ha donat un to gairebé marronós. Però el possible envelliment del seu contingut de total pamflet polític, sembla desvetllat en algunes de les notícies i frases publicades en aquests diaris de l'últim mes. Consta de vuit pàgines exclussivament amb text. Feia tan sols cinc dies de la "liberación" de Barcelona per les tropes nacionals. En un article de primera pàgina, sense signar, hi diu: "El mejoramiento de la ciudad de Barcelona fue ayer notorio. El aspecto de la calle va tomando un perfil y un color nacionales. Los magníficos carteles de Auxilio Social y de Falange Espafïola y tradicionalista y de la J O N S , estan substituyendo en las paredes a la inmunda propaganda roja que ha entrubiado durante tantos meses la ciudad v la concieneia de sus habitantes. Las frases mas adecuadas del Generalísimo v de José Antonio, que estan apareciendo también en las paredes, son como un soplo vital, sano y patriótico, sobre la cochambre". Francisco de Cossío, enviat especialment a Barcelona, en un altre article titulat 'Un sumario de la Espafia nacional", que no sembla de cap manera el reflex actual d'un país destrossat per la guerra, diu: "El secreto de esta realidad no es otro que en la Espafia Nacional se trabaja. Se trabaja con entusiasmo y una constància como no se ha trabajado nunca". ... "El dia que, con la debida perspectiva, se de-

s a f a r e i g

fina el sentido intimo de la política de Franco se vera que, fundamentalmente, es el hombre de la pa/, en la guerra". L'aparent inocu anunci de la reapertura del cinema Cataluna per l'endemà 2 de febrer, no es llibera de l'exultant aire triomfalista: "( atesa y la Empresa de Cinemas Cataluna y Pathe palace, saludan a la Espafia Nacional del invicto Ejército del C ieneralísimo en la s o m e n e r e a p e r t u r a del Cinema (Cataluna...) amb la projecció "del magnifico fils espaiïol de tipos raciales. Morena Clara". I cl dijous s'estrenava al Pathc palace, "Espafia Heroica, exponentc historien tic la gesta liberadora llevada a cabo por el Ejército Kspanol bajo la consigna de j Franco, franco, Arriba espafia!". Aquesta mateixa consigna apareix al peu de tots els meus treballs en les llibretes escolars de l'època, amb l'afegitó, després de la data, de "Ano de la Victoria". Internacionalment, també es vivia la intensa pressió nacionalista alemanya i el seu pacte amb Itàlia on, segons el mateix diari, havia tingut gran repercussió

aquells dies el discurs de Hitler. Destaca també la "satisfacció" que aquest ha produït a Polònia i loguslàvia: "...lo que ha impresionado mas profundamente al publico polaco han sido advertencias del (lancillcr sobre cl peligro mundial del judaísmo...". M e n t r e . Chambcrlain diu a Anglaterra: "Apro\ echo esta oportunidad para repetir los sentimientos va expresados repetidas veces por el Cobeirno, en lo c]ue se rcfiere a nuestro deseo de que exisra una sòlida amistad y una estrecha compenetración entre el gobierno de Reich y cl de su Majestad Britànica". Qui ho entén? I. a Sant Cugat, aquest punt minúscul perdut enmig la geografia mundial? Tampoc el que escassament s'escriu aquí no té pèrdua. Un fullet editat per l'Ajuntament, dirigit a la població, fa un repàs de l'estat d'abandó en què es troba el municipi, en el qual es parla de "hordas rojas", "canallas marxistas", "ladrones y asesinos" y 'odioso dominin marxista". En definitiva, però, la finalitat del pamflet és demanar aportacions \ oluntàries al veïnat a c< >mpte de l'aportació general obligatòria que més endavant imposarà la delegació provincial d'Hisenda, ja que la caixa municipal està "exhausta, con solo dos céntimos". I com a al·locució final diu: "Santcugatenses, espanoles todos. pensad (|iie antes de entrar nuestras gloriosas tropas en esta villa. habríais dado, con seguridad. la mitada de vuestro patrimomo si se os hubiese dicho que era necesario para lograr tal acontecimiento que os liberase de la esclavitud y el terror en que vivïais" (...) "j;;Santcugatenseü! Para ser verdadero patriota. hay que demostrarlo, no con palabras, sinó con hechos y ahora se te presenta la ocasión de efecttiarlo públicanientc. 'l'u aportaci'òn serà el pan que comeràn hermanos tuyos que estan parados. No quieras que se te apostrofe con el mote judío y contribuye y sacrifícate en bien de Dios y de nuestra querida Pàtria". I finalitza amb els crits i les consignes de

Avui. "Els 4 Cantons" inaugura un nou format. Escric, naturalment, sense haver-lo v ist i no sé encara si es tracta d'un rentat de façana o bé d algun canvi a Ics parets mestres -és a dir. a Ics relacions amb els lectors-. Sigui com sigui. tant per la confiança que ens mereix com per la necessitat d'enriquir la v ida santeugatenea. estic segur que serà un pas endavant. Els mitjans de comunicació són cada vedada més decisius a les nostres vides. No pensem. sentim, opinem, reaccionacm, i fins i tot oblidem segons els ritmes que ens marquen els telenotícies i els titulars de la premsa? 11c tornat fa poc d'un viatge llampec a Sarajevo per establir-hi un contacte universitari. He pogut veure poc, però m'ha confimat el que ja intuia: que aquesta guerra bàrbara d e q u a t r e anys, l l u n y d e ser el fruit d'enemistats seculars (estan casats entre ells, han conviscut pacíficament durant m o l t s a n y s ) , és més aviat conseqüència d'una c a m p a n y a m 11 agressiva -un veritable enverinament de ccrvellduta a terme pels mitjans, obeint cadascú la v cu del seu amo respectiu. Encara ara, que ja no hi ha trets, els passen cada dia per la tele els horrors més esgarrifosos que van succeir perquè l'odi no s'apagui. l'n amic escocès que coneix bé dunblane, el poble on ha succeït la tragèdia a l'escola, m'explica que tots els habitants, sense excepció, s'han negat a fer cap declaració a la premsa i fin i tot a allotjar els periodistes als hotels, perqè identifiquen d'alguna manera la premsa sensacionalista. que busca els escàndols, amb la gran tollis que han sofert. Gràcies a Déu, el nostre cas no s'assembla en res a aquests. Per a nosaltres es tracta només de pensar junts, d'informar i ajudar a entendre i a decidir, de dialogar. Com en una agradable sobretaula setmanal.

"No pensem, sentim, opinem, reaccionem i fins oblidem segons els ritmes que ens marquen els telenotícies i els titulars de la premsa?"

F i n e s t r a

Els obstacles d'una fitxa de parxís F O N i a HKRTA

Per aquestes regles q u e governen una societat de consum, les d e l'oferta i la d e m a n d a , els llençols estan pujant de preu. Era una tendència q u e venia de lluny, però que en les darreres setmanes s'ha accelerat de forma vertiginosa. Explicació: els llençols pugen d e preu perquè cada dia hi ha més fantasmes i, naturalment, un fantasma q u e es valori necessita llençols. I mireu q u e n'hi ha, d e fantasmades! Només cal llegir els diaris, escoltar la ràdio, veure la tele o mirar al nostre voltant. Fantasmades, bajanades, sortides de to, imbecilitats, pixades fota de

test, ximpleries, totxeries, insensateses, bestieses..., ...que no tindrien excessiva importància, fins i tot resultarien simpàtiques,, si no fos perquè qui les fan pensen q u e els altres són imbècils i perquè, de fet, no són gens innocents. Darrera una aparent fantasmada pública sempre es busca capgirar alguna cosa e n benefici propi. Després d'anys i anys de dir tot el contrari, José Maria Aznar afirma q u e des de sempre ha admirat la riquesa de la llengua catalana i q u e quan és a soles a m b algú, ell parla català. I fins i tot s'atreveix a parlar-lo

públicament per la tele i la ràdio, igual que va fer Mendoza fa un any. Mendoza és un dels que va inventar el terme "polaco". Gil y Gil, després de donar-li un cop de puny al president del Compostela, diu q u e tot va ser un malentès, que allò que vam veure per la tele no era veritat, que n o m é s era un m i r a t g e . C l e m e n t e afirma quasi amb llàgrimes en els ulls q u e ell ha estat barcelonista de tota la vida i que els socis del Barca l'han malinterpretat sempre. Arnedo diu ara que els fons q u e té a Suïssa no els hi va donar el Govern sinó un grup d'empresaris bascos.

Les empreses que fan e n q u e s tes electorals diuen que els seus vaticinis no són encertats, no perquè treballin malament, sinó perquè ells són massa innocents i els enquestats els enganyen. La baronesa Thyssen confesa, pobreta, q u e té deutes després de dir que ha comprat 400 obres d'art per a la seva col·lecció particular. I, per acabar, el portaveu municipal del PP a Sant cugat va afirmar q u e s'esperava q u e la societat d e S a n t C u g a t seria "més madura" a l'hora d'exercir el seu vot, com si ell tingués el dret d e jutjar-la. Els fantasmes i les fantasmades

planejen sobre la nostra vida i també sobre la d'institucions, ajuntaments, clubs esportius, agrupacions culturals i d'altres col·lectius que ens envolten. A tot arreu del país, i a Sant Cugat també, molts s'han anat en orri per culpa d'algun directiu a m b massa protagonisme aficionat a curar-se en salut o buscant popularitat dient o fent fantasmades. A mi m'agradaria sinceram e n t que, en benefici del país, els llençols comencessin a baixar de preu ara mateix, encara que es pogués queixar la gent del tèxtil.

Viure CASA

La casualitat va fer que Mònica Huguet s'instal.lés a Sant Cugat, ara fa poc més de dos anys. Però ella confessa sentirse santcugatenca de cap a peus i assegura que no voldria anarse'n mai.

Divendres. Í9 de març de 1996

—Per q u e vas escollir Sant Cugat? — " N o t e n í e m cap intenció de marxar de Barcelona. Vivíem a Sarrià, en un pis de lloguer i estàvem molt bé. Però se'ns va quedar petit i comprar-ne un de nou era una despesa molt gran. I na companya de feina volia vendre's aquesta casa i la vam venir a veure. Km va entusiasmar perquè era gran, amb jardí i la seva situació era molt cèntrica, però alhora tranquil·la. 1 el més important, el preu era raonable." — D e s p r é s d'aquests dos anys, enyores Barcelona? — " N o , no l ' e m o r o nens. (Juan em pregunten, sempre dic que sóc de Sant Cugat, Estic encantada de viure aquí i la \eritat és que no voldria anar-me'n mai." —-Què és el q u e niés t'agrada de Sant Cugat? — " Q u e ho tinc tot a prop. mercats, botigues increïbles i bons serveis. Puc anar a tot arreu caminant i, al mateix temps, faig dues passes i ja estic passejant pel bosc." —I el que menys t'agrada? —"Kstà creixent molt i és incòmode per circular-hi amb cotxe,

perquè hi ha un centre molt petit per tot el que s'està construint. Crec q u e hauria de ser una ciutat multicèntrica. on els serveis i el comerç estiguessin una mica descentralitzats." — C r e u s que li manca alguna cosa. a la nostra ciutat? —"Sant (Jugat està perdent la \ ida de poble. De petita venia a veure els meus cosins i ties de llavors s'ha perdut molt aquella essència de poble que m'agrada tant." Kl fantasma de "ciutat dormitori" també ho és per LI la Mímica i la seva família. — " K n s agrada participar de la vida social i cultural de Sant Cugat, p e r q u è ens hi trobem molt bé. Vull que els meus tills tinguin amics aquí i hi facin cada cop niés activitats. De tet, crec que hauria J'haver-hi més propostes per als nens i els joves. Ja n"li i ha, però penso que poques. La casa on viu la Mímica és d'estructura antiga, estreta i allargada, l'é dues plantes de dos-cents metres quadrats cadascuna i un jardí de setanta." —Com has decorat la teva llar?

— " T o t el q u e tinc ara ho he aprofitat del pis d e Barcelona, però espero que aviat començarem a fer algunes obres i a decorar-la." —T'interessa l'interiorisme? —"Sí. m'agrada molt saber per què hi ha una línia determinada en un m o m e n t donat, o conèixer l'evolució d'un dissenyador i seguir la seva trajectòria. Per a mi. la decoració és una manera d'aprendre." —Quin és l'estil que prefereixes? —"Kl dissenv actual, molt modern. M'agrada molt, per e x e m p l e , la combinació del metall i la fusta. T a m b é trobo que queda molt bé algun moble antic contrastant amb mobiliari de disseny modern." — C u i d e s personalment el teu jardí? — " H e descobert que m'agrada molt la jardineria, però t a m b é que dóna una feina terrible. Intento tenir-ne cura. planto tlors i el vaig mantenint, però cada sis mesos faig venir un jardiner perquè em netegi les herbes." — \ Sant Cugat, com portes el tema de la popularitat?

—"A tot arreu passa el mateix. Al principi tothom es gira a mirar-te i et pregunta coses. pagues una mica la novatada'. Però ara la gent reacciona d'una manera molt normal. Haig de dir que he tingut sort p e r q u è tothom m'ha demostrat sempte molt d'afecte." — F a quasi dos anys que no surts en pantalla. —"Sóc a la redacció d'informatius. Vaig presentar durant o n / e anys el 'Tclenotícics'. cada dia. i això acaba sent molt 'estressant'. Arran d'una afecció q u e vaig patir a les cordes vocals. vaig decidir que era el moment de fer una altra cosa." —Quins projectes tens? — " E s t i c negociant amb T e l e visió de Catalunya la presentació d'un programa setmanal, però encara no puc dir res." —Res de res? — " T i n d r à l'estructura d'un magazín i serà sobre un tema que, particularment, m'interessa molt."

llista de noces mobles interiorisme Girona, 11 - Tel. 674 30 00 • Sant Cugat del Vallès

Economia 23

ELS /CAXIÜN5 Dijous, 4 d'abril de 1996

Les

Empreses

Sílvia Barnils és una jove emprenedora que ven articles de ceràmica per guarnir la llar amb l'estil sobri i rústic que usaven els nostres avis. Rajoles, sanefes, aixetes, palanganes, lavabos antics, banyeres, miralls com els d'abans... Sílvia Barnils assegura que la ceràmica té un caliu que falta als altres materials. Va decidir-se a continuar amb la botiga que tenia la família des de fa vuit anys, on es venia ceràmica fabricada al taller dels Barnils i també d'altres fabricants. De moment, les coses li van bé, i confia que les ceràmiques no passaran mai de moda.

SÍLVIA BARNILS. Ceràmiques

"La ceràmica dóna un caliu a la casa que no proporcionen altres materials' Sílvia Barnils és responsable d'un establiment de ceràmiques, ''reciclat'' després que el taller de fabricació de rajoles que tenia la seva família deixés de funcionar. Foto: XAVIKRI.ARROSA.

ÀNGELS CASTUERA

-Sant Cwaat-Hi ha diferència entre vendre el material que tu fabriques i vendre coses que no s'han fet a la casa? -"La botiga és petita, i m'havia de plantejar alguna cosa una mica concreta, perquè si no tocaria moltes coses sense haver fet res. Vaig preferir triar aquest estil rústic perquè a mi m'agrada molt, i és més fàcil transmetre al client les qualitats d'allò que vens." - Q u è hi ha de diferent en aquesta botiga? -"Per a mi, el més important és l'estil, que és rústic, però diferent. Jo tinc proveïdors de molts llocs, els que produeixen a gran escala, i després també hi ha material de petits artesans, que treballen peces amb lès mans i que donen un altre estil a la seva feind. Penso que aquí es poden trobar coses originals. Jo vaig de tant en tant per pobles i descobreixo els ceramistes. Evidentment, no puc competir amb totes les grans botigues que tenen molts models de rajoles. Aleshores, haig de buscar allò que és una mica més original. No m'agraden les coses que semblen fetes en sèrie. Una altra cosa que no es pot trobar a la immensa majoria de les botigues és el material recuperat. Aqui tenim aplics, lavabos o piques utilitzades. Quan veiem que estan en bon estat, encarrego a uns especialistes que restaurin les peces, i hi ha gent que les compra." -És un material car? - " D e p è n del tipus de cerà-

Un negoci heretat de la família

mica. Pot semblar car perquè són coses que no estan gaire vistes. Com a tot arreu, hi ha rajoles que són més cares que d'altres. Els preus poden anar de les set mil pessetes el metre quadrat fins a les setze mil, però també es poden combinar; les rajoles llises es compren més barates i les que fan la sanefa, que és el que realment agrada, es poden comprar d'un altre preu. Això va a gustos. De tota manera, si es compara amb les rajoles que venen a mil pessetes el metre quadrat als magatzems de carretera, és clar que pot semblar car. Però també s'ha de mirar la qualitat del gres que venen." - i El fet que a Sant Cugat s'estigui construint molt afavoreix

el negoci? - " N o venc més a Sant Cugat que en altres llocs, però és cert que aquí, com que hi ha més torres i cases de segona residència, la gent fa més obres i busca un entorn determinat. Estic contenta, sobretot, perquè qui ve a la botiga repeteix, i el que més il·lusió em fa és que els clients, a vegades, em recomanen. Pensa que la botiga no està situada al centre de la ciutat, i molts no la coneixen. Per sort, tinc el Mercantic aquí al costat, i això també em serveix per donar-me a conèixer. La gent que ve dissabte o diumenge torna entre setmana per veure què hi ha a la botiga. A vegades ve gent de Manresa, de Mataró o de Sabadell. Haig

de preparar uns aparadors que cridin molt l'atenció, perquè la majoria de gent que passa per aquí davant ho fa en cotxe, i no té temps d'aturar-se per mirar." -Què té la ceràmica que no doni un altre material? -Es clar que la ceràmica s'ha de posar en alguns llocs molt específics: la pica de la dutxa, el lavabo, allà on hi ha una aixeta, perquè si no es farien humitats. En una cuina, per exemple, la ceràmica es posa entre armaris. Jo trobo que, per exemple, el fang dóna un caliu que no tenen altres materials. A vegades, només posant les rajoles del terra com a les cases de Peixample, la casa té un altre estil, ja no cal que facis gaire més."

Sílvia Barnils es va atrevir a continuar amb una part del negoci familiar quan els seus germans es van decidir a deixarho, perquè les coses no anaven gaire bé. Havia estudiat idiomes, anava per guia turística o traductora, però pel camí es va trobar amb la ceràmica, un material natural que, segons ella, "dóna caliu a la casa". El negoci el porta ella sola, buscant entre els terrissaires de Catalunya aquells que li puguin proporcionar els dibuixos més originals, les rajoles i les peces artesanes. Reconeix que li agrada molt xerrar, i que això és el que més l'ajuda a tirar endavant la botiga. "Jo explico moltes coses a la gent que passa per aquí, col.loco les rajoles a terra perquè es puguin fer una idea de com pot quedar la combinació. És una mica difícil, perquè no puc anar canviant a casa seva les peces perquè se'n puguin fer una idea. Però sí que puc fer una aproximació", explica Sílvia Barnils. És el que més li agrada de la seva feina, conèixer gent i ajudar-la que es trobi més a gust a casa seva. /A.C.

EL GALL DEL M O N E S T I R A primera hora sintonitza EL GALL DEL MONESTIR. La revista d'informació dirigida per Xavier Fornells. Informació i opinió sobre l'actualitat de Sant Cugat al món. El repàs de les notícies internacionals, espanyoles i catalanes i el recull de la informació local i comarcal. Un repàs exhaustiu del que és notícia amb el recull de premsa, el temps, cultura, esports... La única manera de saber tot el que passa a Sant Cugat... i també al món.

"EL GALL DEL MONESTIR" De dilluns a divendres de 7.30 a 10 h. a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM.

Classificats 24

FIJS /CANTONS Divendres, JV de mare de 1W6 •

RUBÍ c

Historiador Jo-

•

RUBl

z o n a ia J o s a t o -

s e p S e r r a , 9 5 r r \ 4 h a b 13

cant mercat

dobles)

bany i lavabo. c a -

lavabo

lefacció

exterior

d alumini

ses,

2 terras

TT 6 9 9 6 5 4 8

TT 588 4 0 1 7

R U B l O L'uis R i b a s

m e s e n t r e s o l a l Amt;-

parqj-rg lila!

A c a b a t s río i u a -

Pocs

foc

vens

'- i n r i j ^

19 5 0 C O O O -

•

RUBÍ

hab

C Montur-O!. 3

89 m

tp'ií! emh e ' nt

Porta

F x ! cllil'nir..

•V:J,I

Reformat

us-

blinda-

M.llor •jaÉ·

TT 5 8 8 4 0 17

'ormada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa sol i vistes

588 54 99

'LO50005 •

R U B Í L> P a u C l a n s

vi-,.

Al·i·i!.i'nt"it

Kic

btír

ror

consí'-vH!.

fi»!?

•

ZONA

rr-eniador.

tab

.H')'.)0;jOO •

P E A T O N A L 70 3

2 banys, calefacció.

so' i v s t e s

TT 6 9 9 6 5 4 8

cuina.

14 0 0 0 0 0 0 -

»-,-» : > i .•:• -"-OC' a-a; e ' US* •

R U B Í r.. S a r - a i

r. r it.--

4 n a t : ;.

i hi'i.i

:>e •"•:

• !., x m n a . n ^ y i

•

•r

1ti

ZONA

,• e a

L na • office»,

9 Qnn 0 0 0

sab

TT 6 9 9 6 5 4 8

"asti'f

R U B Í -•• V e r a e Del p ia*

•

A i i o r a flf 1 C : r ú ' . s m . ï Mat r a Tib a

b1, de

bary

2 banys

1 parqumg.

-aielaccio, ,ardi in-

munitari a m b piscina.

(AutocenW). Ral A10100003

equipada, terrassa, cale-

200.000/mes.-

facció. 90 000/mes -

•

(FncasSartCugei) Rel. FSC 10040053

m •

•

ló-

R U B Í c< Z a l i r o cambra

oany

3 e Kte

•otlice"

R«f KSA

130 m-

3 hab ,

cuina totalment equi2 banys complets. 2 Iraster,

aire

condicional, calefacció. Materials de 1 a qualttat

R U B Í Dupiex p e r estresuprema

40 n ,

000586 54 99

,FïiQureVa*or.Mt

R#^2000t'__

golles

cuina

sala d ' e s -

hab maqui-

garatge 3 cotxes

dí p n v a l

jar-

1 0 0 rrv i p i s c i n a

comumta'ia

•

TORRE

BELLATE-

RRA

2 5 0 m ! , 9 0 0 m- d e

,ardi

u n a a n t i g u e l a t d e -i 4

dormitoris

Danys. 1 lavabo,

garatge

60 000

000.-

•

TORRE

NOVA

d'estiu

TT 6 7 4 7 7 7 6

a m b petna

•-.---..; Si =V Í.XO0

TT 6 7 4 7 2 5 4

menjador saló. cui-

na - o m c e - , bany, lavabo,

TORRE ADOSSADA C/

Bergara

2 «suites».

P R O M O C I Ó 1C comunitària,

240 mJ, 6 m racana. garatge 4 cotxes. 4 hab . estudi, 2 banys. 1 lavabo, parquet 38700 000 -

pis c

ZONA TRANQUIL

L *

1 0 0 m* * 1 6 0 m 1 j a r d í p n -

Margarida

bany.

MIRA-

de 4 hab

saló,

menjador

cuina d estiu.

traster. Terreny d e 4 0 0 m a m b p o u hort i arbres frui-

s a l ó - m e n j a d o r 3 0 m1, 2 banys,

calefac-

aire condicionat,

•

Possibilitat

d'amplia-

22 000 000 -

SANT

CUGAT

zona

molt cèntrica i tranquil·la. 4 hab..

menjador saló amb

xemeneia, cuina - o t f i c e - , 2 banys complets, grans

p à r q u i n g + traster

g o l f e s , àmplia t e r r a s s a ,

26 000

g a r a t g e , c e l l e r , sala de

000-

jocs Parcel·la de 600 mJ. W 675 33 55 / 589 26 43 • KSA G«si-3 inmobtuafiai Htf KSA 48.000.000- « 6 7 4 72 54 (rreaafrmnahl.FW fG 10060013 1fX60006 •

g a s relormat. fuste-

ria e m b e r i a l u m i n i E x t

hab.,

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 l ' c u e s vjtxyuali He' c v40l3

•

C/ E S P A R V E R ,

I 000

R U B Í p i s n o u d e 6 1 rn-

a Av Estatut

132 A m b 2 cuina

Només das vems rrassa

equip

11 0 0 0

i^TtasSantCugg) W FSCiQOaOMr GOLF-EL

PINAR. C/

Ennque Lantranco

000.-

TT 5 8 8 4 0 17

12 750 0 0 0 -

Tï 674 06 97 •

Suped.

600 mJ

588 54 99

.kimaroa, SA; P*t l_5C007 _ _ ^ _

ge.

R U B l p i s n o u d e 7 4 ny

hab

Estatul

bany. cu.na

132

F-cas Sam Cugat; fitt FSC '00*0046

equip

•

L A F L O R E S T A 1.000

Garatge

frigorífica,

f «cas Sani Cugat) FW FSC 100*0038 CUGAT Sant

2ona Josep

Consta a m b : planta, menjador, cuina

salc

-ortice-

Ret 2323000*

•

000-

LOCAL DAVANT CAP

SANT Cugat, tí Mina, 19-

674 77 76

80 m'. 80.000/mes.-

iimwtuSAi. W.ifiOOM

« 6 7 4 1 5 68 •

TORRE

ADOSSADA

nardiila, sala de maquines 1 hab

planxa. 2 places de

garatge. A.A 32 000 000 «

|CaM»M.CW130007

•

ilrwwta SA aet 16MXÜ TORRES

Zona

lonera, 150 m \ garatge 2 coixes

L O C A L PER A OFICI-

zona rentat, tras-

a m b armaris da p a -

674 57 04 ' 675 43 02

C/ PLANA

terrassa

(FncatGmoetal Ftef FG 10060029

parcel·la 600 mJ. cons-

C/ V I L L A .

Apartament

americà, bany complel i

saio 35 m , sala de btllar,

terrassa

xemeneia llar, barbacoa,

45 000/mes.-

irenar. de 3 hab , menjador

COLL FAVA. Pis per es •

La P i a n a . 1 4 0 m 1 , 3 h a b , ,

CASA

men^dor

qualitat: parquet, marbre

2 banys Tl

anlena parabòlica

«•>.):kV)

TT 6 9 9 6 5 4 8

ni hi h a u n g r a n c e K e i hab.

TT 6 7 4 5 7 0 4

63 000.000-

iTOesaj

fle'

675 43 02

\X?X'':

de planxa i safareig i

garatge per a 3 cotxes. « 6 7 4 08 97

i-bns San CJÇÍTI ftet FSC 100*0139

ZONA MONESTIR lorre garatge i jardí 60

33 000 000 « 674 77 76 1 rTarca, ;A| Rei l&OCí

Zona

rrnrys

A D O S S A D A C/

blada d e 4 hab.. estudi 150.000/mes

« 6 7 4 08 97

(Fincas 5am Cogati Ref CSC 10040052 •

COSTAT

ESTACIÓ

saló-

TREN VALLDOREiX, mo-

3 0 nv', c u i n a

blada. 4 hab.. menjador saló a m b xemeneia, cuina

iMhvi

lavabo,

;

10 m . j a r d i

•fim

eina 100000/mes -

""^;: c ü ü ' m e s -

TT 6 7 4 5 7 0 4

674 72 54

CV R I U S I T A U L E T . M o -

Dfficp •. g o l l e s . I r a s t e r , t e -

comunitària amb jardi i D'S-

(Freaa Gwrahj. FM FG10060024

•

Jardí pnval.

>f icas Sait ^ugai) Rei FSC 10040055 •

banys complets, terrassa,

Camèlies

estil

674 08 97

calefacció. Acabats

2 solars 6 0 5

estudi

46 500.000 -

(Füecar, t l ) . Rel. F10020018 •

Oportunitat.

banys. 1 lavabo, menjador

-office".

5 8 9 0 9 9 1 sense entra-

privat,

1 plaça d e pàrquing.

r-1- • , í!ef

"Office", 2 banys, lavabo, calefacció, porxo 1 jardf

675 43 02

l*™0&

despatx

E n perfecle estat

•

S E A T T e r r a , b l a n c . B-

KT.

(Ftear s l ) Rai F 10020016

350.000-

•

(Autojertraf) Ret.A

O P E L Kadett,

1.8 G T ,

600.000-

•

« 5 8 8 55 35

35.586/mes-

jAianoenlrall. FW, A10100006

•

O P E L V e c l r a 1 6 I A.A.

SEAT Toledo. 589 09 91 sense entra-

« 675 32 57

•

« 6 7 4 0910 •

PASSAT Variant

1.8.

(Suaaa) RelS 10110002

A.A. B-MG « 6 7 4 68 50

•

lAulo Comarca <M Vallès) Ref. ACV

V, B-LM

•

V O L K S W A G E N GoH 16 «

675 32 57

(Auto Esteban) Rel AE 10030010

PEUGEOT

205

GTI,

A/A, B-JT. « 6 7 4 1 5 0 3 iPtupeot Moto Raiy). FW. PMR 120OQ3 •

P E U G E O T 2 0 5 S R . B-

« 5 8 9 0 9 91

FIAT Punto SSS.

•

P E U G E O T 2 0 5 X L . B-

HW.

« 6 7 4 1 5 03

•

P E U G E O T 309 GT. A/A. « 6 7 4 1 5 03

R E N A U L T 11 GTL. B« 6 7 4 1 5 03

•

N I S S A N Vanette pradic «

TSE,

675 32 57

(Auto Edebenl FW. AE 10030005 •

O P E L C o r s a 1.5 T O .

3 3 71 O/mes-

(Peugeot: Moto Raty) Ref PMR 120008 RENAULT

|AuuE«eban|.PW.AEl0O3OI»4

ciesel. B - M S

[Peugeot Motor Rtfy) Rel PMR 120002

•

N I S S A N Patrol 6 a l d i e -

sel. c u r t B - J V « 6 7 5 3 2 5 7

(Peugeot Moto Raly) FW PMR 120001

(Peugeot Motor Ratyl Ret PMR120007

B-

« 6 7 4 1 5 03

•

F l A T T t p o . 16v. A/A, B« 6 7 4 1 5 03

F O R D Escort rjièsel

(Peugeot Moto FtaHyl FW PMR 120004

(Fe*ar,s.l) FW. F10020017

LC.

•

(F«car,s.l.l. Ref. F10020023

sense entrada.

«5890991

sense entrada. (Hacar, S.L). Ret. F10020015

blanc. B-LX. 650.000-

•

S U Z U K I Swift G T I , B-

1872-1 P . b t e n c .

(AutoEnetw). Rel AE 10030006

•

(Fiacat sl.) Ref F10020012

B-MN

24.920/mes - « 589 09 91 •

589 0 9 9 1 sense entra-

da.

sense entrada.

100 OOOTmes.a 674 72 54

cuina

(Faacar, s.l i. FW.F 10020011

O P E L Corsa Swing

B-HX

truïts 220 PV, 4 dorm., 2

674 77 76

674 72 54

FIAT Coupé.

674 72 54

l^rcas Sironfe^; Ref FG 10080025

(Fncat GimnH). M RJ 10080037

lAJo ESMMR). Rel. AE 10030003

complet, lavabo amb dut-

nV de terrassa. Zona molt

adossada 140 nV. 5 hab.,

bany

CITROEN AX, GT (ex-

tres). B-JU. « 675 32 57

7 1 2 0 2 / m e s - « 5 8 9 09 91

•

MIRASOL

•

TORREBLAN-

mes 25 m' d'entresotat i 20

ccrr HJ-J

Magnifica vista

•

u n b a n y . A n é s ai s o ' e ' r a i 6S0 m

[fricasGiroraRa; Ret FG 10060030

(Motxcugil). FW, MC 343000002

traster. 90.000/mes.-

és gran, te 1 h a b , salo i

•

3,300.000- « 5 8 9 40 02

xa. calelaccio, pàrquing i

65.000/mes.-

•

10090006

menjador

s a l ó d e 3 0 m*.

(Füacv %'} Rel FtC

AUDI Coupé Ouattro

prop Monestir, pis 2 h a b . ,

5 * 8 54 99

F aça Prog-es

HOSPITAL,

{AutoEtttan) Ref AE10030002

2,8, =fuH equip-,

6O000Vmes-

674 72 54

VALLDOREIX Torre So-

A L F A Romeo 75. 2.0

ses.

cuma. pati, bany complet i

•

« 5 8 8 95 35

•

T O N S . Planta de 50 m-'

comercial i cèntrica.

LK 6 0 0 . 0 0 0 -

menjador saló, cui-

•

675 33 55 / 589 26 43

A L F A 3 3 16V, negre, B-

na, bany complet, 2 terras-

pati,

12656/mes-

589 09 91

da.

•

ZONA ESTACIÓ. Pis 3

S E A T Marbella, 3 por-

O P E L Cor sa G T B-JH

pàr-

28 500 000.-

R*' =v JOC'X*

3 h a b >2 ' l o t w s 1

menjador

•

saló, cuina, •

Rel ACV {Amo Esteban FW AE 10030009

blanc. B-JZ

C A . pis d e 2 hab. a m b ar-

ZONA

SEAT Ibiza 1 5 , 5 p . B-

« 675 32 57

« 5 8 8 55 35

TORREBLAN-

CA. Pis 3 hab,, menjador

bany. 1 lavabo. 3 hab. (1

674 68 50

674 72 54

ZONA

« 5 8 9 09 91

25.196/mes.-

« 6 7 5 32 57

(Imdeaa). Ret 1 iQCTOOO?

- •.•:>-, n-WWdr RUBÍ

saló a m b

Twin Spark. B-IU

90.000/mes -

•

O P E L Corsa GSI.B-LK.

a m barmaris de pa-

SEAT Ibiza 1.2 GLX. B-

•

ret, m e n j a d o r

588 55 35

i^tóca' s ; Pet F T002O027

« 5 8 9 09 91

•

• 2

PIS ECONÒ-

Re* 25*0001

saló,

' 0 0 r-

hab.

O P E L C o r s a 1 6 G S i , B-

(Auto Comarca del Valies

MONESTIR

400.000-

lAiíocentrail FW. A 10100007

« 6 7 5 11 1 2

2-3

Cranela) Ret. FG '0080016 ZONA

S E A T Ibiza 1.2, n e g r e .

B-JX

ticular.

6 7 4 7 2 54

hab.,

i-~.srsa SA- Ffci ,60006

•

CENTRE

m e n j a d o r saló, cui-

Agències no.

'estudi

ZONA

tAuagnrt).Rtf.AW0OD10

saló

places

(Ftaar, s.l i. Ref.c 10020025

na. b a n y . à m p l i a t e r r a s s a .

•

B E N Z fa

LU.

(Fnas Gnwetat. Ref. FG 10080023

• suite-) A

•

MERCEDES

•

5 8 9 87 01

75.000/mes.-« 674 72 54

p e r i o r hi h a 4 h a b i u n a e s plets

60 000/mes «

(FrcasGícreta; Ref FG 10080013

rrassa. Moblat

« 6 7 5 32 57

Pocs quilometres. D e par-

•

Cl A L F O N S S A L A 1 1 0

S E A T I b i z a , 1.5 i. 3 p . ,

Ref 10G4O05S

Ocasió

75.000/mes.-

M 23230001

•

1 700.000 -

tracte directe.

bany, calefacció i

9 0 0 0 000 FiTxasS^'Cjoa. FtC =SC 100400*9

SANT CUGAT.

4 hab

quing.

meniador 20 m \ cuina i te-

ZONA QUATRE C A N -

58909 91

(Feacar, si i. Ref.F :fj0200!3

•

plaça d e pàrquing. 674 72 54

MERCEDES BENZ 190

mitiar 2 8 0 - T E . 7

moblat, tol exterior, a m b

m', 4 hab . 2 banys,

es tudi, jardí pri-

S E A T Ibiza

26 462/mes • «

•

150.000/mes.fugues Saca] Rel FS 13120009

saló ampli, cuina, safareig.

Apartament

« 6 7 4 72 0 8 / 6 7 4 72 54

vat 40 m-'. calefacció.

•

589 09 91

comunitaris.

maris d e paret,

LANCIA Y-10LX, B-tT.

(Auto ESeban) Ref. AE 10030006

bany complet.

rrv a l cl D a l m a u TT 6 7 4 0 8 9 7

pies/mes. Opció venda.

salo estar en dos ni-

•

B-OB.

ret, m e n j a d o r s a l ó , c u i n a ,

fàcil,

65.000

S E A T Córdoba.

(Motorc^a-; Pit MC W30CO0C-

•

lloguer

sense entrada.

« 589 40 02

f i n c a GironcHa). Rel FG 10080015

CULTURAL

BUSCO

36 701/mes- « 5 8 9 0 9 91

|P'iacar.sl...Ref F 1002X19

87.

•

MIC.

•

sense entrada.

2 3 16 v, -fui' equip», any

llal, exterior jardí + p i s c i n a

quil, cèntric, aparcament

vells, cuina - o f f i c e » , 1 «suite»)

assole-

(Fwcas Sani Cugat, FW FSC -0040054

•

21 835/mes.- « 5 8 9 09 91

•

65.000/mes-

NA 0 consultori, lloc tran-

tranquil la. adossada can-

ter

• L O C A L EN V E N D A o lloguer 112 nV. Preu venda: 10 milions. Lloguer 60 000 Pta/mes. « 6 7 5 43 24 iFnajwRoai FMFfl10QtMi5

Molt d e

674 08 97

' 2 000 000 • TT 5 8 8 4 0 1 7

com-

2 ferrasses,

exterior.

hab

« 5 8 8 55 35

LANCIA Y-10

hab , 2 banys. 1 plaça pàr-

parquet, cuina, balcó. Tot

Només dos vems

i 2 banys

RIBATALLADA

« 5 8 9 89 46

674 77 76

•

moblat

SO.OOOVmes -

ÀREA

•

!.ai:.ar =1 -e- =-X20023

rrassa de 30 n v «

975.000-

C o n s t a d e 3 hab., pati i t e sol.

re i exterior d e P V C a m b 26 000

APARTAMENT

R E N A U L T C l i o 1.2. 3 p.,

vermell, B-OM.

quing. calefacció,

•

a la z o n a col·legi M a r a g a l l .

garatge

u n lavabo. A la planta s u -

RBLA.

hab.

e n llo-

|c«juesRoca =ei FR-0060009 •

589 74 10

vidre doble

e t c . E l s o l a r è s d e 5 0 0 m« 6 7 4 08 97

APARTAMENT

589 09 91

{Fitacar s ; , Re* F 10020014 6 7 4 08 97

F xas Sant Cugat) Rel FSC 'OC-tQ^:

Rel 23230003

recte propietari. Sant Cu-

fusteria interior d e rou-

oostfn

SANT

Molt cènlric 1 tran-

Finques Ftocal FM f R IJO6OO16

+ 104 d e jardí, 4 h a b . , 2

iKSA Ges: ; nnobi'iana;. Ref KSA

52.000.000-

e n llo-

55 0 0 0 / m e s - « 6 7 5 4 3 2 4

gat. ADOSSAOA A

Tenim

Rei i 1 «70306

fre*

ters. cambra

Vinyet-c/

TT 6 7 4 0 8 9 7 •

-office-,

90 0 0 0 / m e s - «

llmdesa)

G 1D060038

SANT CUGAT.

guer a partir d e

6 7 4 5 7 0 4 •' 6 7 5 4 3 0 2

« 6 7 5 32 57

i Kaxsrtog 1 Rel A10100002 :

tota mena de torbes de llo-

175.000/mes «

50.000/mes « 675 4 3 24

per a d o s c o t x e s D o s tras-

•

2 1 OOOOOO-

F r*lues VaürNjr'ai; FW FV Xff&»

de 5

habitació estudi, saló

menjador, cuina vabo a m b dutxa

A m b te-

S u p e d 6 1 rrv

indi-

3 b a n y s c o m p l e t s i u n la-

hab , bany

Torre

vidual q u e consta

9 500 000-

•

S A N T C U G A T zona pg

Valldoreix-Golf

APARTAMENT

•

MAGNIFICA CASA1 Di-

•

nitària a m b piscina

• •

;F#icasGiror«ia|fltf.FG10060017

•

« 674 77 76

comu-

LANCIA Prisma 1 5 LX

674 72 54

(Frcas üirane-ia ^

« 1 9 3 1 6 7 4 67 15

« 6 7 4 72 54

quil. Pàrquing opcional.

674 72 54

CANTONERA motí cèntri-

Xirgu. 4 hab , menjador, cuina

2 places

Zona

.FneasG'cie-a. ^e* -G 1306002''

guer

4 7 000 000.-

ria, 3 dorm., 2 banys, bo-

RUBÍ

Àtic amb mol-

de pàrquing

R U B Í p e r e s t r e n a r , 2 2 3 rm"

(KSA GMIIO immobi'·arial Re! KSA

Torre

bal-

P i s tot e x t e r i o r

hab , menjador sató, cuina, la Hum i vistes Tibidabo

m'. cuina «office". galeria.

53.000.'mes -

ca, amb piscina comunità-

•

n v , 4 h a b . (1 - s u i t e - ) , 2

guer c Montserrat. 1 h a b ,

(Firos&ontta) PW FG1QO90C3&

• iro-Mi Re' 50013

MONESTIR

•

(Fte·r.SÜ R* F100J002Í

bany, cuina americana

V 674 72 54

3 800 000 « 699 65 48

PROP

IAUIC Esteban) FW AE 10030007

B-JK

com-

R E N A U L T Clio. RN-1.4.

B-00

(Fíacar SL) Rel F1002002' •

160

DE LA

MONESTIR. Pis

60 000/mes-

saló a m b xemeneia, cuina

150 0 0 0 / m e s -

•

de 3 hab., menjador sató, có.

iAjtocefitrat'i Ret A1Q1Q0008 •

L A N C I A HF turbo, B-

MX. « 5 8 9 09 91

p a r t i c u l a r d e 1 0 0 m*.

m , 2 places de garatge i

•TORRE

1T « 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

PROP ESTACIÓ

A LA VORA

més gran estudi, menjador

plets. terrassa, celler 1 jardí

P L A D E L VINET 130

t-aster g r a n .

t r o s > * * t o i Ral FG'0080034

ció

•

10090004 •

Ret 23230002

terrassa 30 n r

5 G T turbo,

« 5 8 8 55 35

sense entrada

85.000/mes.-

dorm. dobles, 3 banys, 1

l·b'X&.a

t o r r e s a d o s s a d e s a m b jar-

, marbre

m \ tranquil, aigua i llum ja

I c rx}ü«3aca| Ftet FS 13120010

70.000/mes.-

Possibilita' •

dí i p i s c i n a

amb pati privat d'uns 40

cuina, bany complet,

bany balcó

íl

hab . exterior , assolellat.

« { 9 3 ) 6 7 4 67 15

674 72 54

traster, menjador

l'estació de Valldoreix, 4

d'alta

r-assa A partir de

•

TT 674 72 54

pati

cuina, bany complet i te-

150 m ' . 4

bany reformats, pàrquing.

4 0 m \ bany

1 hab., menjador saló.

saic m e n j a -

m-, 3 h a b , c u i n a i c a m b r a

RUBÍ local a Les Torres

yat

BELLATE-

R R A jn.farr-iiiar

ao.

•

APARTAMENTS en di-

vr-seb zones de Sant Cu-

M I R A S O L p r o p e s t a c i ó < j d o r 3 5 m ' IM n a 2 0 m ' , c o l · l e g i s , 4 h a b . , m e n i a d o r i p a r c u l LÍ 4 0 " saló, cuina, bany c o m p l e t 39 000 0 0 0

SOL.

4 hab

•

A 7 MINUTS a peude

250.000-

«otfice-. 2 banys

•

RENAULT

negre. B-HT

4 5 . 0 0 0 / m e s . - « 5 8 9 64 60

b a n y s , saló menjador

Frtcas Sam Cugat;. Rei FSC 10040058

•

vat

mmmm

PLAÇA

ters

iina/sai fV • S 0 0 0 9 _

m-' terrassa. Exterior Sol 60 000Vmes « 6 7 4 08 97

't.ncasGny#;a· W Kï 10080026

30.000 000.-

TT 6 9 9 6 5 4 8

salo, bany 1 cuina nous, 30

• Serp fíé S 13000005

sala 6 0 , « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

hab , 2 banys

jFrcas G-oT'efe;

A 5 MIN. ESTACIÓ pis

•eformai. moblat, 3 hab.,

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

banys. 3 places d e garat-

ZONA RIUS I TAUCET

•

quing de Moguer.

45 000/mes.-

lerrassa. pàrquing i traster

10 5 0 0 0 0 0 -

rres, locals 1 places de pàr-

PROP C O L L FAVA. To-

Q O L F 1 . 8 . GL, B-JP.

« 6 7 4 66 50 (Ai*) Comarcj del Va>lesi Rel 1

rre a d o s s a d a d e 3 h a b .

ticular a particular. Només

PISOS, apartaments, to-

TT 6 7 4 5 7 0 4 , 6 7 5 4 3 0 2

R U B Í Edifici M e r c u n . 75

•

57 500 0 0 0 -

6 0 0 m , 6 h a b . 2 ! estudi golfes.

65 000 000TT 674 57 04 675 43 02

TT 674 72 54

4 hab

« 5 8 8 4 0 17

res,

anys.

banys, salo meniador. 6 0

'FncasrXmslBI FW FG 10080033 •

lavabo, sa-

OPORTUNITAT. 3 hab

exterior, assolellat, Oe par-

•

TT 6 7 4 7 7 7 6

menjador

Pocs veïns

•

•-••**- Bel I 'M7J0C3

38 000 0 0 0 -

nar d e qualitat 19 0 0 0

223 i

M I R A S O L t o r r e 3 5 0 m-

solar

(FirraQanlal Bel FG 1008002»

avabo, saló menjador 35 RESIDENCIAL.

pàrqumgs

000-

« 699 65 48 ina,sai Re< ioOOfl •

ado- i

5 dorr-

salo meniador

•

ZONA

pada

nor i a s s o l e l l a d a 6 400

•

674 72 54

674 06 97

(FncasGmnelai Ref FG 10080014

Sta Te-

m e n j a d o r , 3 5 m-

lar, l e r r a s s a ;

garatge traster

24 000 000

589 26 43

menjador salo amb terrashab

ST. C U G A T c

hab , 2 banys

5 t-ab

CV G R A N O L L E R S

48 000 000

80 000/mes.-

674 72 54

•

ssada a m b ascensor m-', jardí p n v a t

« 6 7 4 08 97

Acabats de

r e s a . a d o s s a d a 3 2 0 m- 4

d'ampliació.

•'K5ÚÜÜ"

699 65 48

Pis de •

•

p i s c i n a , hort

0 4 SO '300 B

•

F.ficas Sarrt Cuçal -e' :>C D.4X4'.'

extenor

• S» Gesic ITTOCHa-ia

qualitat

35 0 0 0 . 0 0 0 -

.F.ncasSaTi Cugat' ^ef FSC '0G40C37

AV. PLA DEL VINYET

solar d e 4 0 0 w

TT 675 33 55

21 T X E .

saló, bany. lavabo, cuina

\ i r : • n o m é s 6 veíns. tot 26 0 0 0 0 0 0 -

RENAULT

ret 1 terrassa

RESIDENCIAL

i j C m . sa'o a m b xeme-

•

amb dutxa, armans de pa-

ilnttMa; Rei l'QCTQQc;

ret •r T i a

fQui|.',ida

1 1 . , gris

Jardí privat, etc E s ' e g a -

m-\ g a r a t g e 2 c o t x e s

F O R D Fiesta

ratge per a dos cotxes len lots e l s m o b l e s .

estudi. Adossada d e

•

iFriguesHocai Ftef Ffl '0060006

m2. c u i n a " O f f i c e "

TT 6 7 5 3 3 5 5 ' 5 8 9 2 6 4 3

29 000.000.- « 6 7 5 4 3 2 4

..innartH SA_^e i>XC^

A üi

RC r r

P L A D E LVINYET.

blau B-JJ

bo.

e ! *.S*-

•

6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 55 35 'Autoceifaíi FW A10100004

« s u i l e s - l . 3 b a n y s , i ia»a

675 33 55 / 589 26 43

4&A j í S t c •mnobt'·a'·a:

ESTACIÓ

300.000- « 5 8 8 55 35

mtan amb piscina. Nor-es

14 500.000-

B SOC 0 0 0 -

COSTAT

met. B-JT.

ZONA M E R C A T NOU

meneia, 3 hab . cuina re-

•

luxe a m b jardí privat i c o -

90 m \ salo 32 m' amb xe-

hab.,

45 000 000 - TT 674 08 97 •

moblat. 3 hab . menjador

Adossada de luxe

=-oues ^sinonra-i FW t . 200005

SEMINOU

TREN I ZONA GOLF. pis

estudi. Jardí priva: i ccmij-

•

PIS

àmplia cuina, bany, lavabo

arquitec-

'etaccio. gas, cuina, bany 588 54 99

•

hab . gran menjador saló,

R U B Í Zona Les Torres.

588 4 0 1 7

CUGAT-COLO-

estudi a m b xemeneia. Ga-

Zona escota

^4585

7 500 0 0 0 Pta 3 nab Ca-

SANT

M E R adossada de 4 h a b .

rrv'

prop FF GG Pisos des de

588 40 1 7 . 588 54 9 9

•

S O L A R residencial. 6 5 0

tura. Edificació i m m e d i a t a

568 54 9 9

-irçjes ^alhonrat. V

í-'tü^: FM i >:«4

hab

Calelaccio G a s ,

c u i n a n o v a . 10 5 0 0 . 0 0 0 . -

pàrquing

M H00 0 0 0

•

3 h a b . bany i

Ext i persianes

F I A T U n o 4 5 5 , B-1600-

« 5 8 8 55 35

Ref * 10100005

HU, platejat. « 6 7 4 0 9 1 0 l&cufciï Ref S10110003

•

R E N A U L T 21 2.0. A A.

B-U •

FORD Escort 1.6 Ghia.

B-ND. « 5 8 9 09 91

« 6 7 4 68 50

10090003 •

FORD Escort XR3. B-

LADA

Niva

1.6. - f u l l

700 0 0 0 - « 5 8 9 4 0 02

iF«acar.si).Rei.Fltxe002e •

•

(Auic Comarca del Valies) Ref ACV e q u i p - , a n y 9 4

R E N A U L T 2 1 2 0 . aire

condicionat, any 8 7 .

200.000/mes-« 674 72 54

KV, « 6 7 4 1 5 03

475.000-

•;FrcasG.'<y*flai Re: -G 10080020

^Pejyol. Molot Ral)). FW. PMR 120005

(Motocugail Ref MC 343000003

« 5 8 9 40 02

iMotoqigBl) FW MC 343000004 • SUZUKI Samurai. B-OZ. « 5 8 9 09 91 (Ffacar, t.l I. FW. F 1Q02002<

ELS4CATVTONS Final de la lliga Acevol

Rivals perillosos

Les jugadores del CV Sant Cugat acaben el campionat de lliga i es confirmen cinquenes. El conjunt de Rupil es prepara per a la Copa de la Reina amb bones p e r s p e c t i v e s , p e r q u è rebran el Caixa Àvila i el CV Las l'almas. l'íighui 26

Els rivals amb què s'haurà d'enfrontar l'equip d'handbol de la l'K Sant Cugat a la fase de sector poden causar problemes als jugadors de Joan Sancho. Kl Cadagiu (ïaldar de (lanàries és un dels rivals més problemàtics, l'iiginti 26

D/ir/ií//r,,

Polí

29 ik ma/r del 1996

Futbol

e s p o r t i u

La UE Sant Cugat traça els plànols de la nova secció de bàsquet Alguns dels canvis s'aplicaran des d'ara fins a final de temporada U UE Saat Cagat va l l i n d a r la feranciè d'iaa c ra fermada per persones viacalades a la sacett de basqaet, iicoplidirectréanaKialrtatítirirMarealaMassafrea' com a màrim ratpansaUa tèeaic de la «acció. Be mement, eacara M haa dafiait quantes persones ai qai sanat els ia-

tearaats iit la coonKnariora, però ja haa dissenyat els perfils de i'eraanitzacié iatema i el fundenameal Els oojectías ans anaediats sia la formació (feetreaadera per acaaseauir 1'estaMHtat tècnica qae ahjvm socis van demanar en la «tina assembles de mitjan febrer. Uus Folch, l'ac-

tual entrenador del sènior A, serà el respeasaUe de la fermaciédeisolrectmtèciÉsdelanstaaebeaià^debiseccié de Bàsquet. I precisament aquesta serà l'única part de la nova estructura aae començarà a M a r i t * abans que s'acabi lat

CATI MORELL - Saat Cugat -

La secció de bàsquet de la U E Sant C u g a t ja ha c o m e n ç a t a preparar els plànols de l'estructura que definirà el funcionament la temporada que ve. Els responsables de la secció a la directiva de l'entitat no volen que es repeteixi la història d'aquesta temporada i volen preparar-ho tot i tenir-ho ben lligat. Per això, els membres de la directiva ja han decidit quina serà l'organització de la secció per la pròxima temporada i han començat a pensar en els objectius que s'han de tenir presents a l'hora de treballar. Segons que ha explicat Enric Tomàs, responsable de la secció, "tal com ja es va dir. es formarà una coordinadora a partir de la qual es delegaran la resta de funcions que es necessiten per garantir-ne un bon funcionament". La coordinadora serà formada per un grup reduït de persones que hauran de controlar la feina que es farà des dels altres òrgans de l'estructura. Un esquema simple Des de la coordinadora hi haurà tres vessants de feina diferent: una comissió de suport que serà formada per delegats d'equip i persones molt vinculades al funcionament intern de l'entitat, una comissió de formació, la responsabilitat de la qual recaurà sobre l'actual entrenador del sènior A d e la U E Sant C u g a t , Lluís Folch, i una comissió esportiva formada per persones que treballaran per assolir els objectius q u e es plantejaran per cada un dels grups. Segons Enric Tomàs, "amb la nova estruc-

Un moment de l'última assemblea que van fer a mitjan mes de febrer i la seu de la UE Siat Cugat Foto: J J . MULA.

l.a i /'. Sant Cugat -vol recollir fruits de la feina feta i ha dissenyat una estructura di•funcionament per a fa secció de bàsquet que començaran a aplicar a partir de la temporada que ve. l-\l club vol aconseguir que el cos tècnic i Ics persones vinculades al funcionament intern es trobin en una coordinadora que funcionarà cu comissions de treball. tura quedarà truncada la divisió entre bàsquet femení i bàsquet masculí de base". La intenció de la junta és crear un grup —sènior A, sènior B, sub-23 i sènior f e m e n í — a m b uns objectius competitius, un grup de formació — a m b e l s e q u i p s d e la base— i un grup d'aprenentatge i presa de contacte amb l'esport —als Jocs Escolars—. Segons Enric Tomàs el més difícil ara és trobar persones que puguin desenvolupar una feina responsable al club, q u e disposin de t e m p s per dedicar-lo a la U E Sant Cugat i q u e estiguin disposats a fer-ho. D e moment, encara no ha q u e d a t tot definit. Però| amb tot una de les comis-

sions ja comença a funcionar des d'ara i fins a final de temporada. Lluís Folch —substitut de Marcel·lí Massafred a la banqueta del sènior A— es dedicarà a supervisar la feina que fan els entrenadors q u e d e p e n e n del club. Segons Enric Tomàs, s'ha pensat en una figura que pugui "formar jugadors a la pista" més que amb classes teòriques. Folch creu que aquesta és la part més difícil de fer perquè, segons ell, "un entrenador el primer que necessita és molt caràcter i molta experiència". Per Lluís Folch "per ser entrenador no n'hi prou amb voler-ho ser. Precisament, i coincidint en la mateixa línia, Tomàs pretén que els entrena-

COPES I SOPARS S a b a d e l l , 41 Sant

Cugat

del

Va lles

dors joves i amb poca experiència que actualment són responsables d'algun equip al club facin cursos de formació a final de temporada. A curt termini, l'objectiu més important per la U E Sant Cugat és aconseguir l'estabilitat del cos tècnic. Després de Setmana Santa, tot serà més clar, perquè actualment la secció de bàsquet està p e n d e n t de la promoció del sènior A per la permanència a 2a Catalana (baixen dos equips i en promouen quatre), la possible promoció del sènior B per l'ascens a Preferent i la possible promoció del sènior femení que s'ha mantingut als primers llocs de la classificació durant tota la temporada.

sala

El Winterthur rep el Centelles, un dels adversaris més directes pel descens Àl.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

Al Winterthur Sant Cugat només li val la victòria davant el Centelles dissabte a la tarda al pavelló municipal de Sant Cugat, si no vol ensopegar amb el primer entrebanc seriós de la lligueta per la permanència. EI conjunt santeugatenc, tercer a la classificació de 5 equips amb 3 punts, s'enfrontarà amb l'equip d'Osona i després no tornarà a jugar fins al 20 d'abril. Llavors, es desplaçarà a la pista de l'actual líder del grup, el Sícoris Portainé de Lleida. El cap d e setmana que ve no hi haurà jornada al g r u p B del play-off de d e s c e n s , i la següent, en la quarta jornada, a l ' e q u i p de Carles Navarro li toca descansar. Si el conjunt vermell-i-negre va guanyar el Gavà en la primera jornada, en la segona va perdre a la pista de l'Epic Casino d e Terrassa per 6 gols a 3. Els homes de Carles Navarro van fer un mal partit i van caure derrotats davant d'un equip més efectiu i compacte. A més a mes, tot i que això no va influir en el mal joc santeugatenc. Carles Navarro no va poder comptar ami) quatre jugadors, q u e estaven l e s i o n a t s . Per al C e n t e l l e s . quart amb 1 punt. el partit d'aquest cap de setmana amb el Winterthur Sant (àigat és cl segon que disputa en aquesta lligueta ja que en la primera jorn a d a va d e s c a n s a r . E n la jornada anterior, el Centelles va treure un punt molt valuós de la pista del Gavà en empatar a 5 gols. Es dóna la casualitat que el darrer partit que va disputar el C e n t e l l e s fora de casa a la fase regular va ser a la pista del FS Sant Cugat. Els osonencs, en partit corresponent a la 19a jornada de lliga, van aconseguir la victòria en imposar-se per 2 gols a 3. El partit entre el Winterthur Sant Cugat i el Centelles es jugarà dissabte a la tarda a partir d'un quart de set al pavelló municipal de Sant Cugat.

Sant M a r t í , 1 2 Tel. 5 8 9 4 7 9 0 Sant C u g a t

26 Esports

ELS ÍCANTON3 Divendres, 29 de març del 1996

V o l e i b o l

Atletisme

El C V Sant Cugat es prepara per a la Copa de la Reina després de confirmar-se cinquè Va evitar el tercer partit contra el CV Las Palmas El Club Voleibol Sant Cugat es prepara ja per a la competi-

la segona victòria de les santcugatenques en el play-off pel

Gran Canària. Les jugadores de Víctor Huge Rupil jugaran

ció de la Copa de la Reina desprès d'haver-se confirmat

cinquè lloc acaba la temporada regular de La lliga Acevol

demà contra el Caixa Àvila i diumenge contra el CV Las Pal-

com el cinquè classificat de la lliga regalar en el partit que

femenina de voleibol i comença la lluita pel títol de la Copa

mas, que va caure derrotat el cap de setmana passat a la

les santcugatenques van guanyar al CV Las Palmas per 3

de la Reina. El Sant Cugat haurà de lluitar amb el CV Las

pista santcugateaca. Ambdós partits s'haurien de preveu-

sets a 1 al pavelló municipal de Sant Cugat a vaHdoreix. Amb

Palmas i el Caixa Àvila a partir d'aquest cap de setmana a

re com dues victòries del Sant Cagat

CATÍ MORKI.I. Sant Cugat

Klsrivalsamb què haurà de jugar el «>njunt santcugatenc per aconseguir el títol de la Copa de la Reina són prou coneguts pel conjunt que entrena Víctor Hugo Rupil. L'equip santcugatenc jugarà contra dos rivals que ha aconseguit vèncer en la lliga regular—el (TV I .as Palmas i el ( iiixa Àvila—. 'li* indica que l'equip de Sant Cugat no ha de tenir problemes per vèncer en la primera jornada de la a >mpetició d< >srivalsdavant dels quals ha aconseguit imposar-se en altres < icasions, la última el cap de setmana passar en el play-otï final per determinar els 11< ics de cada equip a la classificació. Les santcugatenques van confirmar la superioritat del seu equip davant el rival canari i no haurien de tenir problemes per tomarà imposar-se demà. Kn la competició de la (lopa de la Reina el'l cnerife passa directament a les semifinals, després d'haver au >nseguit quedar primer classificat de la lliga regular. Kls altresl) equips s'han agrupat en tres grups de tres, d'on sortiran els altres tres semifinalistes. HI (!lub Volcilx >l Sant ('.ugat ha acabat la temporada confirmant la cinquena posició a la classificació. I>es jugadores van acabar la fase regular de la lliga en el cinquè lloc i van dispu-

tar el play-off del cinquè al desè lloc. Amb tot, en algun moment del campionat, les jugadores de Víctor Hugo Rupil van tenir l'oportunitat tic ser al grup de dalt de la taula, però amb tot, tant els tècnics com la directiva i els seguidors estan prou satisfets. I .es jugadores de Sant ( àigat van aconseguir l'ascens la temporada passada i, al principi del campionat de lliga, l'entrenador santcugatenc va ex-

plicar que esperava aconseguir ser a la zona mitja de la taula. Desigualtat de condicions Rupil ha destacat el fet que l'equip santcugatenc ha hagut d'acabar la lliga amb una estrangera menys, ja que la veneçolana Dianela Paz va abandonar l'equip a mitja temporada.

L'última victòria de la lliga CM. El CV Sant Cugat va evitar el tercer partit per confirmar-se com a cinquè classificat davant el Club Voleibol Las Palmas. El conjunt de Víctor Hugo Rupil es va imposar per 3 sets a 1 — 11-15, 15-12, 15-9, 15-10—en el segon partit del play-off pel cinquè lloc. Les jugadores santcugatenques van aconseguir així la cinquena posició, i van evitar el tercer partit davant les jugadores d'Alejandro Torres. La igualtat va ser la nota dominant de l'encontre, sobretot gràcies al bon joc de les dues jugadores mexicanes del conjunt canari, q u e van superar el blo-

q u e i g s a n t c u g a t e n c en n o m broses ocasions. Malgrat tot, el Sant Cugat va començar a controlar el partit després de cedir cl primer set. Però les jugadores de Rupil van poder gaudir de tota la banqueta —a diferència d'alguns partits que es van jugar en camp contrari—, i això va ajudar a l'hora de decidir la superioritat local. Ara l'equip de Sant Cugat es prepara per jugar la Copa de la Reina, una competició on preveuen fer un bon paper. D e fet, les jugadores de Rupil es van imposar per 0 sets a 3 davant el Club Voleibol Las Palmas i el cap de setmana passat van repetir victòria.

De fet, els problemes econòmics del club santcugatenc han obligat la directiva a plantejar una temporada força austera, tot i que les jugadores assolissin la fita d'ascendir a la màxima categoria estatal la temporada passada. Durant tota la temporada els directius del Club Voleibol Sant Cugat han intentat, en va, trobar una firma comercial que es pogués convertir en la patrocinadora del primer e q u i p del club. Precisament aquest va ser el motiu que va retardar la retransmissió televisiva d'un dels partits que van jugar les santcugatenques. En un principi, s'havia de retransmetre el partit entre el CV Sant Cugat i el Tenerife —campió de la fase regular de la lliga de divisió d'honor femenina—, però la directiva va optar per esperar a m b l'esperança de tenir un patrocinador abans d'acabar la t e m p o r a d a , però no ha estat així. Fa aproximadament un mes, la junta directiva del club santcugatenc va rebre ofertes per anar a jugar a altres poblacions del Vallès. Però des de l'Ajuntament s'ha assegurat que "es farà tot el possible perquè el CV Sant Cugat continuï jugant amb el nom de la ciutat".

El Cadagua Galdar serà el rival més perillós pel Sant Cugat a la fase de sector Kls santeugatencs no jugaran contra desconeguts

RAIA MORKNO

-Sant CagatEl conjunt santcugatenc haurà de jugar contra l'equip que es classifiqui en segona posició de la comunitat d'Aragó i contra el Cadagua (ialdar, primer classificat de Canàries. El segon grup el formen els equips de Madrid, Balears i la Comunitat Valenciana. Per part dels madrilenys, el Maravillas i cl Comillas són els dos candidats a visitar Sant (lugat, però no se sabrà el nom de l'equip definitiu fins que hagi passat aquest cap de setmana. I ,a situació és similar a la Comunitat Valenciana, on els Maristes d'Alacant i els d'Algemesí, es disputen el pri-

mer i el segon lloc del campionat. A Ics Balears, el (üalvià gairebé ja té l'entrada assegurada, igual que l'equip de Canàries —Cadagua (ialdar— . En canvi, al grup d'Aragó no hi ha res clar encara. Amb tot, flPfk els jugadors santeugatencs coneixen bona part dels equips amb els quals s'enfrontaran. La lligueta de la fase de sector tindrà dos grup de tres equips. Durant els tres primers dies. cada grup disputarà una lligueta de tots contra tots, de la qual sortiran els 4 semifinalistes. El primer clas-

CM. - Sant Cugat -

El campió dels 100 quilòmetres, Manuel Murillo, va ser el campió de la cursa de 20 quilòmetres de Mira-sol q u e es va celebrar el cap de setmana passat. El corredor santcugatenc, q u e forma part de l'equip de Rubí, va aconseguir fer el recorregut en un temps d'l hora, 4 minuts i 23 segons. El va seguir Germàn J. (ïómez (Catalunya) que va fer el recorregut dels 20 q u i l ò m e t r e s en un t e m p s d ' l hora, 4 minuts i 53 segons. I el tercer classificat va ser Antoni Navarro (Cornellà) q u e va arribar després d'l hora, 5 minuts i 37 segons que es donés la sortida. La cursa, que se celebra per tercer any consecutiu, organitzada per l'Associació de Corredors i Atletes de Fons i el Casal Cultural de Mira-sol, ha aconseguit incrementar la seva participació respecte a altres anys. La guanyadora en categoria femenina va ser Maria del Mar García q u e va fer els 20 quilòmetres en l hora, 30 minuts i 50 segons. Dos minuts més tard va arriba Maria Teresa Corbella de l'equip del Banc de Sabadell, i Minerva Vejerra va ser la tercera classificada, després de fer el recorregut en un temps d ' l hora, 41 minuts i 1 segon. Els guanyadors de la cursa popular —10 quilòmetres— van ser Pasqual i Romey i l'equip campió va ser el Domingo Catalàn Fondistas Club.

Pollesportlu

Es confirma la biennal de Carenejant Collserola

H a n d b o l

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat té l'oportunitat d'aconseguir una plaça a la primera divisió estatal entre el 10 i el 14 d'abril, en una de Les quatre fases de sector que es disputaran a l'estat espanyol. El conjunt santcugatenc haurà d'afrontar rivals de Madrid, Aragé, Balears, el País Valencià i les Canàries.

El c a m p i ó d e l s 1 0 0 quilòmetres, Manuel M u r i l l o , g u a n y a la cursa de Mira-sol

FASE DE SECTOR PER L'ASCENS A 1a DIVISIÓ ESTATAL GRUP1

1 er Grup2-2n Grup 1

1er Grup 1-2n Grup 2

•i**** sificat del grup 1 jugarà contra el segon del grup 2 i vice-versa. De les semifinals sortiran els finalistes i els candidats al 3er i 4rt lloc, que jugaran els partits per decidir la classificació final dissabte 13 i diumenge 14. De les quatre fases de sector que es disputen a

l'estat, l'equip campió de cadascuna puja directament a la primera divisió estatal. A més, també té plaça directa el millor segon classificat. L'altre equip que pujarà es decidirà en una lligueta entre els restants classificats en segon lloc.

CM. - Sant Cagat -

La segona edició de Carenejant Collserola, que es va celebrar durant el cap de setmana passat, consolida la primera activitat d'aquest tipus que va organitzar el C l u b Muntanyenc Sant Cugat fa dos anys amb motiu del 50è aniversari de l'entitat. El responsable de l'organització de Carenejant Collserola, Francesc Carbó, ha explicat que "el bon funcionament de totes dues edicions fa pensar en la possibilitat de convertir aquesta activitat en una tradició bienal q u e es podria combinar a m b la ruta dels tres monestir alternativament". Segons Carbó, els organitzadors del club van pensar en una organització bienal per no carregar d'activitats el club i poder organitzar-la amb més comoditat, però a més "coincideix que moltes persones que participen a la ruta dels tres monestirs, també estan motivades per participar en el Carenejant Collserola".

Esports 27

ELS-f CANTONS Divendres, 29 de març del 1996

esport

L'AGENDA

Escolar

La Higa escolar descansarà els caps de setmana vinents

FUTBOL

RlXilONAL PRKIKRLNT 17.(11) l.lriret-SantCiícMiDiu.l

CIM.

Sun-21

-SantCugatEls equips que juguen la lliga Escolar descansaran aquest cap de setmana i el cap de setmana que ve amb motiu de les vacances escolars de la Setmana Santa. Per tant, els partits ajornats de la setmana passada no es jugaran fins després de les festes. Així, mentre els equips federats descansen el cap de setmana que ve, la lliga escolar estarà parada durant l.S dies. 1, tot just després de vacances —els dies 10, 11 i 12 d'abril— l'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom ( O M E T ) canviarà d'horaris. L'oficina estarà oberta de 10 del matí a 2 de la tarda i de 4 a 6 de la tarda. Però, la setmana següent els responsables de l ' O M E T restabliran l'horari habitual.

11 4S S m r (•.URat-S.int < '.nsri.M I lli».1 III.IKIScrMjrallineis-l'B Sant ( i m a t {Diu )

J l \ LNILS 12.1111 KllU-Sant Ciliat lDlll.1 lh , .5li.5.in:(.iii;,it-5alH I Jurem, 11 >ls ) ll.',l'l>\

l'err.issj-1'r. Sant laiKal i lli li

'|<I.J ; J i m n . i t aNlcllar<l)iii I IMIIK m u t H.IIII.I-1'H "vinr Cuil·ir ( l ) i s

CAIJKTS U n í ' l lerr..s,a-S.inr ("iii'ar J l i u ' 17 -|S l'li Vint d u M i - S a i i . l . l c c i i i , I Diu. I IJi«> l'li k.im.Ni 1 Juren,-Jun,ni I D I I I . I

INFANTILS Hi.lHK.at.iliiiii.t-SanlCiutatlDls.l U.lIOJiiiiioi-Sjiit l'ere l . i i m e n i D i s ) 1(1 511 Scrrj-.illiiicrs-l'H S a n t i aiRat (Dis. I 15.(111 Sant < :ii K at-Sant I J o r e n v < I >is >

ALKVINS 1MK1IM1 Sant C u K a t - 2 5 S e t e m b r e (l)i.s.j (W.5II Sant Cujrat-l'B R a m o n L l o r e n s (Uis.l n s U O J ú m o r - S a l e s i a n s Sabadell (Dis.) 15.5(1 C i u t a t Badia-1'H Sant ( JiRat (Dis.) (19.50 Sant Cuijal-K Sabadell IDis.I

BÀSQUET

Resultats SÈNIOR

Bàsquet benjamí: Joan Maragall-Pins Vallès, 25-27; Catalunya-Maristes Rubí, 16-23; Agora-Santa Isabel, 18-26. Bàsquet aleví: Santa Isabel-CO Torreblanca, 4117; Avenç-Joan Maragall, 4.V37; Futbol de sala aleví: Pau Casals-Pins Vallès, 4-7. Futbol de sala infantil: Santa Isabel A-Ferran Clua, 4-5. Futbol de sala cadet: Ixonardo da Yinci-Zona Nord, 12-5. Handbol benjamí: Ferran Clua-Avenç, 0-8; Santa lsabel-Ferran Clua, 5-3; (>>llsero la-Santa Isabel, 0-8. Handbol aleví: AvençJoan Maragall, 5-3; Catalunya B-Catalunya A, 0-8; Pins Vallès-la Floresta, ajornat.

19.45 l.aietà-l K S a n t C t m . i t (Dis.l

SrB-23 17 l ( ) l . a i e t a - l "K Sant C I I R J I i D i s . )

JÚNIOR Ib.íXI 1 . a i e ü - l K Sani C u g a t l\»K.) 3a Catalana*

SÈNIOR 19.50 l ' H Sant Cuitat B-Sant J u s t <l)is

3 a Catalana B

SÈNIOR 12.00 Santa Perpètua-Mira-sol ( D i u . )

H o q u e i

s o b r e

herba

Futbol

SÈNIOR l K Sant ( Aifjai (descansa)

L'entrenador del Júnior es mostra segur que el Barca tornarà a promoure Van empatar a 0 i queden classificats igual CM. - Sant Cugat L'equip masculí del Júnior no va aclarir res el cap de setmana passat després d'esperar durant tantes setmanes el derbi de la cua. El conjunt santeugatenc continua penúltim classificat per davant del Taburiente. mentre que l'equip blau-grana es manté com a antepenúltim de la taula, empatat a punts amb el conjunt santeugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos no estan gens satisfets del partit que van fer el cap de setmana passat davant el EC Barcelona, però l'entrenador està més tranquil que fa unes setmanes. Barrientos ha afirmat que està segur "que el Barca t o r n a r à a p r o m o u r e " . L'entrenador santeugatenc, que va jugar a les files del conjunt blau-grana durant dues temporades, assegura q u e el Júnior podrà superar el Barca, en un m o m e n t o altre i q u e encara queden alguns partits que no s'han de menysprear. Barrientos creu que en els úl-

tims dos partits el seu equip ha mostrat els fruits del que s'ha treballat durant la temporada. Segons l'entrenador santeugatenc és important remarcar que el nivell de joc que es va assolir a Bilbao, en el partit contra el J o l a s c t a — q u e el J ú n i o r va guanyar per 2 gols a 6— "és molt difícil de repetir". Però, amb tot, els jugadors santeugatencs s'han mostrat més segurs i més actius al camp que en altres ocasions. Per això, el partit d'aquest cap de setmana, davant el Polo, pot ser crucial per confirmar el bon estat de forma de l'equip de Barrientos, perquè el RC Polo va aconseguir una victòria clara en el partit d'anada i és un dels equips que juguen a la zona mitja de la taula classificatòria. Per tant, diumenge sortirà com a favorit, tot i que el partit es disputi a les instal·lacions santeugatenques del Júnior. I, preciscament això hauria de convertir-se en un obstacle per als locals.

El Sant Cugat Esport, pràcticament obligat a renunciar a l'ascens Lequip és sisè, tot i la derrota

JÚNIOR 16.15 l ' K Sant Cunat-Aliueda ( D i s . )

HOQUEI

SOBHE

P A T11» S

Campionat de Catalunya laCmalANa 12.5(1 l ' H Sant CtiBJt-l'remià ( D i u . ) 12.5(1 C a l a í e l l - C H Sant Cii K at ( D i u . )

El Sant Cugat Esport va caure derrotat tot i

eufateacs van perdre davant l'Abadassenc

zaCJnauuu

qae els proaòstics apuntaven una nova

per 1 pel a 3, amb la qual cosa baixen un lloc

2(1.15 W n v s M a r - l ' l l Sant ClilMl (Dls.l

victòria de l'equip de Josep Alonso. Bs sant-

a la taula classificatòria.

C.M. - Sant Cugat El Sant Cugat Esport es troba cada dia més lluny de la /ona alta de la classificació, on es solia col·locar abans d'arribar al final de la lliga. Els jugadors de Josep Alonso ja, pràcticament, no tenen opcions de promoció per l'ascens, però han aconseguit mantenir-se de la /ona mitja cap amunt a la classificació, després del descens de la temporada passada. Els Sant (Àigat Esport continua 6è classificat, tot i la derrota del cap de setmana passat davant l'Abadessenc —l'equip que es troba just per sota de l ' e q u i p d e J o s e p Alonso i que ara ha aconseguit igualar els punts—. Aquest cap de setmana els jugadors de Sant Cugat es desplacen al camp del Lloret, un dels equips de la zona mitja-baixa de la classificació i que, en principi, no hauria de

provocar problemes al conjunt de Josep Alonso. Després del desplaçament a Lloret, el Sant Cugat Esport descansa un cap de setmana —coincidint amb les vacances de Setmana Santa— i recupera la competició regular del campionat de lliga el cap de setmana corresponent als dies 13 i 14 d'abril. Justament aquest diumenge serà quan el Sant Cugat s'haurà de m e d i r amb el segon classificat, el Roses, un e q u i p que podria dificultar més cl bon paper del Sant Cugat en l'actual temporada o que, en canvi, podria sortir escaldat del camp municipal si es refia de la feblesa del conjunt vermell-i-negre. Però per aconseguir una victòria davant el Roses, l ' e q u i p de J o s e p Alonso hauria de recuperar el bon joc que va fer el Sant Cugat durant tota la primera part del campionat.

> I U » Maristes Sanis-C.I I Sant C i i R a t l D i s . I

JÚNIOR 1'. 45 l'II S.,nr ( Jiiyt-Uart nul 11 )ls >

JUVI-.Nll. I1.IKI l'i i t - l ' l l Saiir ( ' m a r iDiii.i

INFANTIL l S I H I C a s t e l l i i e l e l s - l ' l l Sant i aïllar (Dis.I ISIII. W l o r i a - I ' l l S j n t C i í e a l l l ï i s . l

Al.KVÍ 17(111 \|;,I()IU l'II Sant Cli-.K i D l s I

BENJAMÍ Ih.lKI Vniioria-I'll S a n t C i n i a t (Dls.l IJ.IHil'll S , m I ( uç,j,-\,,|,,C(,j , | ) | V |

HOQUEI

SOBHE

Ohrtslà d'honor 12 s l I J u n i t i i - R C l ' o l o i D i n i

FUTBOL

SALA

D M U t de plata l.S 15 W i n t e r i h i i r - C e m e l l e s d l ' , I

HANDBOL

SÈNIOR MASCULÍ M a n y a n e t - T K Sani Citrat l,Oiu)

JUVENIL MASCULÍ 19.00 l ' K Sanr CiiKar-leualada (I)is.l

HEHBA

28 Esports CI.ASSII

KLS /«IWIÏHSS Divendres,

29 de mare de 1996

i(:\CI()\S

a m b 2 eliminats: Romero ( 2 0 1 i Gallardo

FUTBOL

3a Catalana H

Folo- l'ahuriente

2-0

Grup 1

'l'errassa-Jolaseta

1-2

(20').

Kl Sant (lligat Kspnrt cau derrotat a casa davant l'Abadcsscnc

Sant Cugat.

Poble-Set-S. Cor

59-82

Júnior-Barca

0-0

Kl C l u b 1 Im|tiei Sant (lligat va fer una ^ran

Montpedrós-Abrera

77-70

Kgara-.Atlòtie

0-0

primera part en el partit del eap d e setmana

L ' e q u i p A d e la l ' K Sant C u g a t m a n t é in-

(ïramajove-Barbctà

suspès

(^. (-ampo-Aldeasa

1-1

tactes les seves opcions d'eludir el descens di-

Carmel-Sta. P e r p e t u a

6.3-75

Sant C n u a t : l ' a m i c s , J a c o b o , I )C M e n a

recte després d e vèncer el I n n t ( i a s t e l l a n a a

P. Plegamans-Vilanova

47-77

i( üinicnt l'i. Israel. MILMICI. ( i ò n i c / . IXini.

la Sala Ksportiva. Malgrat q u e l'equip sant-

l.lor-Clot

65-56

Equip

l'aquim. Castillo ( M u n n c fiïs'l. Rtthcn. Bou

cugatenc n o va fer un bon joc. la il·lusió q u e

Cubelles-Roquetes

5S-57

At Terrassa

(Bayi 5M'I.

van posar els jugadors de Lluís l o l c h a la pis-

ClubKeara

Abadcssenc: Scfp, Kcnàndc/. Roberto

ta va ser determinant per .t la \ ictòria local, en

R C l'oli,

iSolà 85'i l'ichi, l'tat (l'tint 7d'l, C e t a r d .

un partit molt igualat q u e es va resoldre en

Eqaip

RCJolaseta

Isas. Juamto, Joel. Moisès, Birosta.

els tres darrers m i n u t s . La lleugera s u p e -

Sagrat (x>r

1574

1174

Aldeasa

Ciols: 1-0 Dani <2.Vi. 1-1 Miquel p.p. (35').

rioritat d e l'equip barceloní a la primera part

Barbeta

1628

1131

Club Campo

1-2 lsasi.54'1. 1-3 Isas CM').

la va d e t e r m i n a r ta gran quantitat de faltes

Sta. Perpètua 22

178"

1310

CK Terrassa

Arhítrc: O t e r o Queralt- Va mosrrar targetes

q u e van assenyalar els col·legiats. Kls 16 tirs

Abrera

1511

14X0

P C Barectona 15

la Catalana

íiro<;ucs a Jacobo. ( i ó t n c / . \ l u n n c . l·icht i

lliures llançats p e l s d ' K I C a r m e ! van s e r c o n -

Rtiquetcs

M 1456

1392

Júnior

GRLI'2

Juanito.

trarestats a m b 4 triples dels locals. A la segona

Llor

10 1520

1527

Tabtirientc

Sant Cugat

part, les alternatives al marcador van confir-

Mira-sol

11 1333 1329

mar la igualtat q u e hi ha e n t r e els dos equips,

(iramajuve

2(1

<* 11V2 1235

L a propera (31 rnarç): F C B a r c e l o n a - C l u b

Andorra-Calafell

Sant Cugat

passat i va sentenei.ir el partit davant el \ ilafranca gràeies a nua gran solidesa en el quadre defensiu q u e els \ a p e r m e t t e resoldre el

PJ PG

GF GC P u n t s

partit a m b el seu contraatac. Kls santeugat e n c es van defensar e n el segon t e m p s a m b

PC Pant»

ball d'estics i l'àrbitre va arribar a d e m a n a r la intervenció d e la guàtdta urbana per continuar el partit. P e t ó . al final, no va ser n e cessària \a intervenció de la policia. I.S.

Molins Rei-Sleric

h-0 5-11

Kl Sant ( a i nat Ksport es mante ; a la sisena

tot i la diferència a la classificació. Aquest

Vilanova

C a m p o ; Aldeasa V a l d e l u z - C l u b Kgara; J ú -

Sant Cugat-Vilafranca

posició d e la classilïcauó. tot i la derrota del

cap d e setmana els jugadors d e Lluís Folch

Clot

211

10 1264

1253

nior-ï'olo; At. Terrassa-CE Terrassa; T a b u -

Llista Blava-CKS

8-1

t a p de s e t m a n a passat d a s a n t l'Abadessenc.

es desplacen a la pista del Laietà per jugar un

Montpedtns

12 1261

1.302

rienre-Jolaseta

Klix-Reus

4-h

1.358 1362

L] con|iint d e J o s e p Alonso \ a aconseguit

partit q u e p o t s e r rellevant per decidir el pa-

Catmel

.nançar-sc ,it nun.ailor però \ a t a u r c derro-

per de l'equip santeugatenc -i In promoció de

Poble S „

lat despies ile dos pils d'Isas a la segona part

p e r m a n è n c i a /O.Ci.

Cubelles

16 1143

14H1

I' l'IcRaman.

20 11()«

1679

del parin. Kl conjunt m a l \.i saber aprofitat ( i K l 1'

1 Is iiiiMdms de Josep Monso es troben ara a

Liceu Franeès-S anr bru

l·i /on.i mit|,ui.t de l.i i Lissifkació. a m b un

Sant N i e o l a u T l-r.i 2-'

desplaçament liiipott.ini aquest t a p de set-

l ' K Sant

n i . m a u n i l i a cl Lloret ,' I I ,S 4 ( i A N T O N S .

Bufala-l.aietà

l'ict'crcnt

art;at-

Masnoii-I.loict

1-0

Sant t ai·ial-Abadcsscuc

1-3

l'.nit Ca stellana

d'i

5a (aitalana l'emení.

CKLI'5

Araccna-i ia\7à

76-47

Plegamans; C u b c l l e s - P o b l e Sec.

61 - 6 7

PC PP

PCP unti

Koda l e r - \ t . \ alies

2-1

Afuccnj

I.7S4

1371.

Sant ( ieloni-(Centelles

2-1

Artés

1.732

l.s'Jtl

I arncrs-Sils

3-1

Círenl

1X6(1

1 -Í..S i

.34-35

Prat-Sant Andreu

5.3-66

Manlleu-Sant (iabriel

.34-64

ton, C e r v a n t e s . Ju!. Martínez. O l m o .

Sant Cugat/Girona Kl l'H Sant C u g a t n o m é s va poder aguantar

i1)

Equip

kipollet-S.itn O u i i / e

1-2

CB(.a>i

III

l.KW

1.737

Vidreres-Roses

1-3

K (iasre..

II)

1.65(1

1 SI M

St. l-'ruitós

I.KM

1.781*

S. C o n d j l

lli

1 (ilh

l'K Claret

1 i,(.H

l . ü p m p c r j \S\ ivurcl: C K S - F h \ ; Kctis-CornL'llJ: \ i -

5 1274 1038

cinc m i n u t s , d e joc els gironins van establir

M a r i a - M o l i n s de Rei; Sft-ric-Aiulorr.i. (Idlafcll-S.ini

') 1278 1276

un parcial impossible d'igualar p e r l ' e q u i p

C u g a t ; Vilafranca-I.ÜMa Hlava.

santeugatenc. / I.S.

l.(i57

Sant C u g a t

l.S.it.

St A n d r e u

1.7.ss

l.Ssii

'-i

L'Hospitalet

211

11.

1.7711

1 8'<7

Sant Ktiiitós

I? 1127 1111

Ripollet

2'i

cn< ..ii

1 1)74

l.8sll

l'rar

III 1152 1101

917 768

FUTBOL DE SALA la Catalana GRUM

\l \ a l l e s

71.

2'l

Si. Nieolat

1 t.3íi

1 783

Cull

15 848

966

S . i i u t IIII.II

71.

lli

Laietà

1 007

1.74')

ÍI

B. Mona

14 844

981

\ Massar-Shum

6-.1

Ul.klcsselK

S.uitCue.i

;

1.741,

1.0S.Í

A l ) Ronda

14 1064

1212

Voltregà-Mollet

H-4

( à i \ esa l-'ord

918 '178

G i n m a - S a n t Cugat

7-2

L.i propera (31 marc): CBColl-Rufalà: L.netà-

Manlleu

84(1

1117

Prcmii-Arenys

4-1

71.

I 1

4(1

Y i i . l t elnni 7h

l'I

III

Caniiicllcs

7'.

', I.

i7 12

37 70

Lloret

21.

3(1

Sant Cugat; Font Castellana-Sant Nicolau;

H Ribes

707

1239

G K i K C - S a n t Feliu

2-3

Sils

l'ifi(|ues l'raga-Liceu Francès; Sant Fruitós-

Sant F e l i u

631

1284

Caldes-Sentmenat

3-6

1,1

Salle (londal; \rtes-.\raccna; (iavà-Salle Man-

La propera 131 mate): Sant ( i a b n e l - l ' r a t : Sant

7'i

7 i

resa; Círcol (^atòlic-l'F, Claret.

dreu-C'ill; Ribes-Rnnda; Llliispitalet-Sant

El Winterthur perd davant l'Èpic Casino en un partit de clar domini local

6 3

Kpie Casino; Fèlix, Munill, I ) a \ i d . Joan

\n-

I urdcra-Roda

4-3

Feliu:

Farncrs-Horta

4-3

i D i e g o — c i n e inicial—, F e r n a n d o . Mo-

reno, Ramiro i Q u i q u e . W i n t e r t h u r Sant Cugat: Josep, Pinol, Pinell. A n t o n i o i J a u m e — c i n c inicial—.

Sant 1' fuitós-( àisesa l u f d : I li. rta -Manlleu: Salle (i rà-

laseta-lfíiialadj: R e n s i'I. .HIN-I ; l-^phi-.1: l ' b Sjnt.i

[.. 1-r.ineès

128

no els va servir d e res q u a n , en els primers

Ctu[i 3

III

Sant Cugat van escurçar les diferències. Però

4'l

3a (Catalana

100

4 1305 1073

S a n t fïabriel

J';

i(,

1'*

Calafell

a m b un 2 a 0, però abans del descans, els d e

11)4

798

971

\ ilascea

14X5

lis

1453

S. (iràeia

I ;

I.1-

Flix

L'KspInga

Andorra

Sant J u s t

31)

7íi

del porter Flapana. Els locals, es van avançar

a la seguretat defensiva i a ta bona actuació PG

Hosts

Pla

PC Punts

All.IKKS

104

41)

'IS

1 .OsK

l'ei

KK1

1.7SS

\im-i

Molins Sférie

I.X4(I

K.HII

\ ilatranea

CKS

1.7X4

M.IllR-s.

Igualada

P H Sant C u g a t : Faplana. Rius (2), An-

van fer un bon primer t e m p s gràcies sobretot

Cornellà

lis

Panla

GCPunt,

Reus

l(>

R e u s l'Ioins

t í n e z (2). Vila (2), S o m s (1). Ribot (1),

lejat a la represa del joc. Kls jugadors locals

C P Girona: Freixa. Garanjou, Bosch, Mar-

mitja part a la pista del Girona i va cabar go-

56-49

Bufalj A

suspès

K h rana

S. Gràcia-St. F'tuitós

1-(1

2l>

h-h

Covesa Ford-Bosco

2-U

1/Kspluga-l'la

Sant Ciliat

•\rlukies Llança

M.1MI..U

7 2

50-53

C B Coll-Ribes

CanoMlIes-Aiiier

Equip

4-4

L. Blava

Àrbitre: Xavier Roca

88-18

A D R o n d a - l ' K Sant < :ufr.at

h-3

Igualada-Reus Ploms

Equip

Parcials: 2 - 0 . 2 - 1 . 7-1, 7-2

Sant Just-Sant Feliu

113

Cornellà-Vilaseca

Molleras, Pijula ( i ) , Mugas.

Salle Manresa-( írei 1 C.ilòhe

Equip

Abrera-Sagrat Cor; R o q u e t e s - L l o r ; C!t>t-P.

V3 S I

tos

UK Claret-CB C aill

r;Ki l' i

El Girona s'imposa gràcies a la golejada de la segona part

ta Petpètlia-Mirasol: Barberà-Montpe'dfós; Salle Con dal-Artüs

Ke-ional

HOQUEI PATINS

La ptopera (31 mare): Vilanova-Carmel; San-

.]iie iguala punts a m b el eon|tint \ e r -

ii.cll-i-ucc.ic

17 1244 1480

2a ( atal ma

les errades dels locals, ipie. en m o m e n t s d e terminats. \ a n t.uiht.ir la tema de l'Abadcssem

16 1157 1.36(3 21

5-4

Batet. Sergi, liatet, José, Rafa i X. L ó p e z . eia-Sant Just; Sant C u g a t u l e s e a n s a )

Sania-l'tal

6H-S0

St \ leene-Monjos

72-64

Sant Jtlst-St.i. ï-'.itl.lli.i

3S-42

I . i propera i i I marc). Sils-Arbucics; l.lancà-

l'ardo-1 K Sant (ài^at

73-74

C a n . n c l l c s : \mer-Ripollet: Sant y i n r / c - V i -

Sant joLin-í 'ostnos

7K-S6

dretes: Roscs-Masniíu; Klotet-Sant Citrat;

Rosalia-Uellsport

75-37

Ali.idcssciu Roda Ter; Ar. Vallès-Sant (lelo-

St (iahriel-koses

62-67

tii: ( i c n t e l l c s - l · a m c t s .

Collblane-Pallcjà

76-54

HOQUEI SOBRE HERBA

Kl Júnior empata davant el Barca i tot continua igual

VoltrenJ

PJ 11

!(>

t.Ví

GCPunt. ^7

.V,

Tnnlcu

,í

l'O

í.aldcs

11)2

,i?

ímmu

>: i-t

:,-

.s 1:2 73 ;,i

(íl-.ikí

í>

114

2«

\il.ivs. ( !

Gols: 1-0 Joan (12'», 2-0 ü u i q u e l l V l . 3-0

Scminaut

'li

X3-

-Z-^

Júnior: lïo/al, l'atllé. lïagunyà, Pal.ui-Ri-

M-.llci

lli

7<J

7(J

2 i

bes. Negre, Hoffman, Vidal. Vidal, Serra,

l'rc-in.j

«3

0 O

C o g h e n . Nogueras. Samarra.

BÀSQUET

Equip

Q u i t l u e G ' J ' i . 3-1 Antonio í21'>, 4-1 l'ernandoi24"). 4-2PinelH2 c >'). 5-2 Ramiro |3S'), n2 I ) a \ i d (3h'). 6-3 Antonio (36'). Arbitres: Casas i Oliva. Públic: 200 espectadors.

Sant Cugat. 1

F,l W i n t e r t h u r Sant C u g a t va perdre a la pis-

Slmin

fiï

21)

F C Barcelona: B e r m e l l . Javier. Rubio.

Sant I d i u

Ili4

I ta d e l'Èpic C a s i n o d e Terrassa, e n partit co-

Portuguès, M u n o / . Ja\ier. Alastruc. \ F ^ *

PuitU

Rml.1

1110

r r e s p o n e n t a la segona jornada d e la lligueta

Sant Just

2(1

I6V)

1447

sana, M u n o / , Aguilar, Guillén, F'aw/i.

llort.i

per la p e r m a n è n c i a . Kls jugadors e n t r e n a t s

l'tat B

1741

1376

Àrbitres: Ruiz i ÍJermain

Immers

í>

(16

131

per Carles Navarro van fer un mal partit, so-

St (aijjat B

Kidll

1511

•\rcny·<

108

bretot a la primera part. Al principi d e la se-

Collhlane

l'Nil

1581

4(1

Sant Cugat.

Si.n>t Cii^jc 22

158

gona meitat van tenir una tímida reacció q u e

( àismus

1855

1820

41)

Sta. K n ü l i a

I4MI

1510

L'e<|iiip masculí del Júnior no va

Fa propera (31 març): Arenys Mar-GEiF.C;

rrassencs i va acabar d o n a n t la victòria a l'e-

ncra(HI), Riera ( 13), Argento (2U, P u j o l l - ) ,

Monjos

1624

1592

aconseguir desfer el d u b t e . Kl conjunt

Sant Feliu-Caldes; Sentmenat-'Fordera;

q u i p local. /À.L.

Hidalgo (0). Quinto (4). Ballarí (0), García-Rc-

Hellsport

1613

1626

d'Andrés Barrientos va e m p a t a r a 0 davant

Rfída-I-'arners; HortaA'ilassar; Shum-Voltregà; Mollet-Girona; Sant C'ugat-Premià.

Equip

La l"E Sant Cugat no surt de l'últim lloc tot i la victòria davant cl Font Castellana ^7 ^ l /

F Sant Cugat: Calcerrada (2), Cres-

pi (4), Soler (11), M o r e n o (12), M u

ycro(-). / I f V O

<mt

* ' J s t L ' " i i n i i : Xarau (3), [.airosa

3 / ( 0 ) , Cruz <2), R o m e r o (6), G u / m a n ( -

b e n aviat va ser sufocada pels jugadors te-

Roses

1522

14KK

el F C Barcelona, a m b la qual cosa la

Sant V ieeny

1858

1811

situació a la part baixa d e la classificació no

l'allejà

II)

16WI

1666

ha patit cap modificació. Per tant, els

III

16011

1787

últims partits del campionat de lliga seran

1781

184')

d'importància capdal pels jugadors d e Sant

i. Piera l->, Yanguas (2), Klaneh (6), Gallardo

K. C a s i r n

115), Bonet (16), M a t e o (ltSí. Gacía <3).

St. ( i a b r i e l

Parcials: 7-12. 12-16. 24-27, 35-35; 44-42, 5 1 -

St.J. Despí

H.44

1812

Cugat q u e volen e\itar la promoció. Andrés

4'í, (>l-()l, 77-í.M.

l'aido

1542

I (>71

Barrientos està c o n v e n ç u t q u e els seus

A r b u r e v C u e v a s i Ordóne/.. Regular.

Sarna

1410

1841

jugadors faran un bon paper al final del campionat i q u e , el Barca, tal i com ha tet

Públic: l'ne*. 60 persones. L a p m p e r a (31 mar»,): l ' a l l e j i - S a t u Joan; C o s m o s

en les tres últimes t e m p o r a d e s , tornarà a

per la l'K Sant Cugat a m b 5 eliminats: Cres-

l'ardo. Sant Cuf;at-Sant Jn-st, Santa Liilalia-Sant \ i-

promocionar. / C M

pi (H') t Q u i n t o (H)'), Calcerrada (12'), Riera

een^; Mnnjos-Sama; l'rat-Sant (lahriel; Koses-H.

(Hi') i Soler (20'). 21 faltes i d u e s t è c n i q u e s

( l a s t r o . Bellsport-Cnllblane.

Incidències: 34 faltes i una tècnica (Crespi)

( R o m e r o i b a n q u e t a ) pel F o n t C a s t e l l a n a

Divisió d'honor masculina Grup 1

El Sant Cugat venç el Vilafranca en una bona primera part

5 4

C H Sant Cugat: Ruc\ F l a c e r ( t ) , M u n o z ,

Lligueta per la permanència. G r u p A.

Epic-Winterthur S.C

6-,3

Gavà-Centelles

5-5

Sícoris Portainé

descansa

Sandro (2). H e r n a n , Mía. Solà (1), VilloEquip

Vilafranca: Fscrig, (^imateu, M i e r (1),

Sícoris

Puig (1). Grasas, Caldú (1), Vidal i Vinals.

Kpic Casino

ro U ) , lorrcs.

Punta

Descans: S-2

Winterthur

Àrbitre: Francesc Rovira. Vermelles a San-

Centelles

dro. M u n o z . Cimateu i Caldú.

Cavà

EIS4CAlYIO>S Comissió pal patrimoni

El consell municipal de cultura va decidir la setmana passada la creació d'una comissió de patrimoni cultural. Era la segona reunió del consell en aquest mandat, des de les eleccions del mes de maig de l'any passat. Pàgina 30

U _

Espectacles

Lultura

Grau-Garrlga I Valverde Grau-Garriga i José Maria Valverde preparen una exposició de poemes de l'autor extremeny amb una interpretació pictòrica de l'artista de Sant Cugat. Es un homenatge al poeta, que va viure durant anys a Sant Cugat. Pàgina 31

Dijous, 4 d'abril de 1996

A r t

Joan Tortosa reinterpreta els capitells d'Arnau Cadell

Pintura de la quotidianitat, a la Canals S.B.

Prepara una exposició de 65 dibuixos que es veurà al claustre La pintora i professora de la fa- Sant Cugat -

L'artista i exprofessor de l'Escola d'Art Muni-

bra de Tortosa va acompanyada d'una vintena

cipal Joan Tortosa ha estat entre cinc i sis anys

de fotografies de Mané Espinosa que recu-

que substituirà la de Grau-Garriga pocs dies

preparant la mostra de dibuixos sobre els ca-

llen els capitells més representatius i una breu

després d'haver-la desmuntat i evidencia, per

pitells del claustre que presentarà el dia 19.

explicació que resumeix la tasca d'investigació

tant, la recuperació d'aquest espai restaurat

Pensada també amb objectius didàctics, l'o-

teòrica que ha fet el dibuixant. Es tracta d'una

com a àmbit habitual per a la cultura.

nova exposició organitzada per l'Ajuntament

SI'LVIA BARROSO

- Sant Cugat -

Dels 144 capitells que hi ha al claustre, Joan Tortosa n'ha dibuixat 97 i n'ha emmarcat, per a aquesta exposició, uns 65. La segona selecció respon simplement a les limitacions de l'espai. Per això ha escollit amb un criteri "totalment personal" les peces que penjarà al recinte romànic. La resta s'exhibiran en una carpeta. La primera tria, en canvi, ha estat determinada pel mateix material de partida i per l'interès de Tortosa d'evitar la repetició. Tot i que sempre s'ha dit que no hi ha dos capitells iguals al monestir de Sant Cugat, és una veritat relativa: "D'idèntics només n'hi ha dos -assegura el dibuixant-, però n'hi ha molts que només són una variació sobre la mateixa idea. Per això, vaig anar fent i em vaig aturar als 97, no vaig arribar ni als cent, perquè continuar ja no tenia cap interès, almenys per al que jo volia." U n a versió lliure El que Tortosa buscava era fer "una versió lliure" de cada capitell dibuixat, en la qual quedés reflectida també "tota la càrrega simbòlica" que contenen les pedres esculpides per Arnau Cadell. Per aconseguir-ho, ha utilitzat tècniques mixtes on es barregen el llapis, l'acrílic, el gouache, les ceres i altres materials en funció de la intenció de cada peça, segons el que volgués destacar en cada cas. D'aquesta manera, les "reinterpretacions" de Tortosa fugen del formalisme, del retrat, que apareix només en algun cas comptat i encara amb algun altre afegit. La resta de peces són composicions lliures que l'artista ha fet utilitzant els elements que hi ha en el capitell i sobre posant-los en plànols que transparenten, fent una visió global de les quatre cares desplegades imaginàriament o centrant-se en alguna de les figures. La preparació d'aquesta mostra

cultat de Belles Arts Anna Miquel exposa des de dimarts a Canals Galeria d'Art les seves pintures recents. Els objectes, les figures en interiors i els jardins són les temàtiques que treballa sempre Miquel, amb una restricció de temes, sempre en l'àmbit de les coses quotidianes, que persegueix la depuració de l'estil. Amb delicadesa i sense estridències, la pintora barcelonina busca que l'espectador se senti transportat a una atmosfera determinada. El procediment de Miquel pot ser totalment espontani o regir-se per la recerca acurada d'un model. A la Canals, fins al 30 d'abril.

Marín Mercadé exposa a la Casa de Cultura La figuració com a segon pas després d'un inici en l'abstracció. Així és com es defineix l'evolució de la pintura del santcugatenc José Luís Marín Mercadé, que es pot veure a la Casa de Cultura fins al dia 19. La mostra recull 30 anys de pintura que l'artista defineix com la seva "creació com a lloança al Creador". Marín Mercadé, abans influït per Kandinsky i Picasso, ha derivat cap a la figuració buscant la transmissió d'un "sentiment d'interioritat" que l'acosta a l'art sacre. /S.B.

Un dels dibuixos que formen la mostra. A baix, Joan Tortosa. Fotos: XAVIER LARROSA i J.A. MULA.

ha representat entre cinc i sis anys de treball per a Tortosa, perquè volia arribar a entendre "el simbolisme" de cada capitell. "Això -recorda- em va portar a deixar de dibuixar-los i posar-me a estudiar el romànic." En aquest temps, ha llegit "tota la bibliografia que hi ha sobre el tema", ha visitat tots els claustres romànics de Catalunya, el nord de l'Estat espanyol i el sud de l'Estat francès i, fins i tot, les piràmides egípcies i les maies, a Mèxic. La conclusió ha estat que molts dels elements que es troben als capitells de Sant Cugat eren ja a l'art religiós de fa milers d'anys, "des del principi de l'existència del món fins al romànic". Tots aquests descobriments de l'artista es trobaran -"molt resumits, de fet, retallats"- en la part didàctica de la mostra, il·lustrada amb les fotografies de Mané Espinosa.

Realisme a la sala Rusiíïol

L'objectiu és fer descobrir als visitants el sentit del claustre, dels capitells alliçonadors de l'interior de la galeria i dels més decoratius, a la banda del jardí. Tortosa està convençut "que qui s'hi hagi passejat moltes vegades encara descobrirà significats que mai no ha vist". El material de l'exposició podria convertir-se més endavant

en un llibre. "De fet -va dir Tortosa-ja existeix, i només cal que un editor el publiqui." Aquest manuscrit és damunt la taula deí dibuixant redactat, ordenat i amb il·lustracions, i recull sobretot la tasca de recerca que ha fet Tortosa "aprofitant els caps de setmana o les vancances, en el cas dels viatges més llargs".

El llenguatge realista però proper al surrealisme de l'aragonès Sergio Bosque és a la sala Rusinol fins al dia 23. Nascut a Saragossa el 1943, Bosque es va establir a Barcelona el 1971 per estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. El 1977 va començar a exposar les seves obres i el 1982 va guanyar el premi Sant Jordi de la Diputación General de Aragón. Amb la base d'un dibuix de rigor gairebé arquitectònic, el protagonisme de les obres de Bosque el té el color. /S.B.

Cultura

ELS4CANTONS Divendres, 29 de març del 1996

A r t Carmen Anzano [Vilanova de Sau, 1960) viu i treballa Sant Cugat des de fa set anys. Aquí ha fet quasi tota la seva obra exposada en un currículum que va començar al 1990 i que passa per mostres individuals, a la galeria Glòria de Prada de Barcelona i a Santander, i col·lectives en diferents ciutats. A Sant Cugat, l'obra d'Anzano s'ha vist a Canals Galeria d'Art i a la Mostra Contemporània d'Art Català. Ara, aquesta pintora i escultora acaba de rebre el premi Ciudad de Pamplona Arco 96, atorgat a la fira madrilenya.

"L'art ha superat els complexos per expressar-se en el llenguatge que calgui',•>•> S U M A BVKKONO - Sant Cugat -

Kl currículum i l'obra de Carmen Anzano responen al seu caràcter, reflexiu i s e n s e estridències. Kl resultat són cossos i formes que venen de la geometria, però passades pel seu sedàs. Algunes prenen color i es converteixen en pintures, i altres. volum. Per a les seves escultures utilit/a sovint estructures que recobreix amb teles pintades, s e m p r e a m b colors uniformes. I ,a maduració lenta que li dem.ma la sexa manera d ' e n t e n d r e l'art també es. segurament. Li causa que no traiés les sexes obres de casa fins al l'íW. quan tema Jl> anys i es xa presentar al VII Certamen de Pintura (laja Postal de Madrid, on va quedar finalista. Després d'haver estat seleccionada i premiada en alguns c e r t à m e n s — c o m la M o s t r a d'Art Contemporani Català de Sant Cugat, el concurs Pintura jove de la sala Parés i la VII Bienal de Barcelona— l'Ajuntament de Pamplona ha adquirit i premiat la seva obra Cuerpos-presenctas , representada a la fira d'art Arco 96 per la galeria Fernando Silio, de Santander. —"Arco és una gran plataforma. Que et donin el premi Ciudad de Pamplona allà no és el mateix

que si s'atorgués a Navarra. A Madrid, en aquell m o m e n t hi ha concentrats els crítics, els galeristes i gran part dels artistes que estan treballant en aquest m o m e n t . En aquest sentit, la fira em sembla un bon referent. Saps que, si ets, et veu molta gent. Però, de tota manera, no em sembla la millor manera de veure art..." —Massa concentració d'obres en pocs dies i en poc espai: — "Per a mi sí, totalment. La veritat és que en vaig sortir una mica atordida. L'art requereix un entorn adequat per a veure'l, almenys jo necessito una situació determinada per veure art. En una fira, vas allà i ho tens tot, però has de fer un gran esforç de selecció per descobrir el que t'interessa. I igualment hi ha una pila d ' i n f l u è n c i e s en l'ambient que et distorsionen la visió de les obres. De fet, t'ho has de prendre com una ocasió per fer-te una idea de com està el panorama de l'art, però tenint en compte que hi ha moltes coses igual d'interessants o més que no hi són." —Fins a quin punt influeixen les modes en el material seleccionat en una fira com Arco? — " S e m p r e hi ha modes, sempre hi ha una tendència que és l'última, com passa en tot, tam-

bé passa en el cinema, i no pod e m pretendre que l'art sigui diferent. Això influeix en els criteris de selecció, i a més hi ha corrents interns. Però no es pot negar que a Arco es troben coses interessants i, a més, és l'única fira d'aquestes característiq u e s q u e hi ha a l'E.stat Espanyol, de moment." —Però, vista l'última edició, es pot dir que hi hagi un llenguatge dominant, en una època que sembla totalment eclèctica? —"Ara s'està treballant d'una forma molt plural, fins i tot es barregen els llenguatges, s'estan eliminant barreres entre els gèneres. És el resultat de l'època en què vivim i, a més, s'estan superant molts complexes per expressar-se en llenguatges que, en certa manera, havien estat rebutjats en les últimes dècades. Si algun artista sent que s'ha d'expressar amb un llenguatge més figuratiu ho fa, sense por, sempre que tingui raó de ser i no es limiti al retrat o còpia. Hi ha d'haver una justificació, i

.4 dalt, Ceirtnen Anzano davant del Monestir. A baix, l'obra premiada a Arco 96, "Cuerpos-preseniias". Fotos: XA. i CA. això l'obra ho transmet." —Aquesta tendència a eliminar les barreres entre llenguatges es reflecteix t a m b é en l'obra d e Carmen Anzano. Parteix de la pintura per arribar a l'escultura. — " E n certa manera sí. Hi ha moments en què m'interessa fer dibuix, pintura, i estic en la bidimenssionalitat. Però hi ha moments en què m'interessa donar-li cos, i ho faig. Vaig d ' u n

llenguatge a l'altre sense por." —Però sempre amb un resultat minimalista. —"Sí, però fins a cert punt. La simplicitat és una de les bases d e la meva obra, sí que és mínima/, però sovint pot esdevenir barroca. A una forma d'origen geomètric hi puc afegir ones i línies corbes molt més orgàmiques, que donen a la peça un acabat molt més treballat."

Exposicions

Pintura amb record

AGUILAR MORÈ fins al 9 d'abril

.u;i II..\MMOR/-: ('•a/cria: Stilu Rii<iíml. Dat,-- /•/>/.' V d'abril. i'//'//•>'

l'infiiii'.

I'I·.RI·: P I C I I

R a m o n Aguilar ( B a r c e l o n a ll>24) ens presenta una àmplia exposició LI la Sala Rusinol. La mostra és. a la vegada, una bona r e p r e s e n t a c i ó de la seva trajectòria artística. Cal recordar que la seva pintura ha estat exposada a tot Catalunya, també a ciutats com París, Filadèlfia, Londres, Ginebra i Nova York. Per aquestes raons, la seva carta de presentació és més q u e notable. Caldrà preguntar-nos quins són els valors estètics del pintor? La resposta la trobem en el fet q u e pinta de record, fen servir aquesta cambra dels malendreços q u e és el passat

"Interior", títol d obra de caràcter intimista. Foto: ELS 4 CASTONS. per configurar la seva inspiració. Representar el que es veu, el present, o el que es va veure. el passat, té una gran diferència en el resultat plàstic. El que va succeir aporta molts més matisos poètics que la representació

de la crua realitat. Crec que el record és una bona paleta per als pintors figuratius. A l'exposició es distingeixen dues parts. Per un cantó, trobem les representacions d'espais interiors i per 1' altre, noies arquetípiques.

SalO|usrnol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Volés

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art Horari: matí, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

Cultura 31

ELS4CANTONS Divendres, 29 de març del 1996

Teatre

La violència i P"ABC" centren la xerrada sobre la guerra

La insuportable grandesa de l'antiheroi GALÍ I.EO GALILEI, de lïertolt Hrecht. 'Traducció: Carme Serrallonga. Direcció: Calixío liieito. Intèrprets: Carles Canut, Jacob Torres. Anna Güell, Roger Pera. Joan Anton Rec/ii, Mitigo Ràfols, Roser Camí. loni Sevilla, Pep l'osar. Joan Gibert. Josep Torrents, Santi Pons, Carles Marti'. Francesc Galceran, Sergi He/her i Alfred Agustín. Il·luminació: Ignasi Morros. Escenografia: Antonio García. I estuari:. Mercè Paloma. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 12 de marc.

KDl ARD JENKR Brecht ha estat, probablement, el més gran i prolífic autor de teatre del segle i, sobretot, un teòric q u e ha t i n g u t una influència cabdal en els autors, actors i tècnics amb el teatre èpic, és a dir: el recurs a la faula, l'aparició de l'heroi antitràgic, trencament amb la tradició aristotèlica del drama, el gest com a citació, l'obra didàctica, l'actor lúcid, l'acció fugint del recurs emocional i reclamant el raonament del públic, a qui exigeix una actitud intel·lectual activa per així aconseguir el distanciament (o sigui tot el contrari de la catarsi), que ens aproparà a la realitat i, sobretot, mostrarà a l'home allò que ha de fer, sempre d'acord amb la raó. Penso que Brecht que, com el seu personatge Galileu, era un home ple de vitalitat i amb una sensualitat a flor de pell, no l'hi hagués agradat massa l'escenografia de Garcia (d'altra banda, realitzada molt bé als tallers del Centre Cultural), perquè com ha dit Bieito "és com una gran

boca que s'ho menja tot, de manera que poguem anar a la paraula despullada, a l'essència". I sí. és com una gran boca, però ni ens deixa la paraula ni ens demostra p e r q u è serveix aquell enorme semiccrcle, poc i mal emprat, es a dir: gairebé se'ns menja Pobra que requereix — com sempre en Brecht— que l'atenció de l'espectador estigui centrada en el text. El vestuari c o n t e m p o r a n i , c o n t r a s t a n t amb Ics al·lusions històriques al segle XVII, aconsegueix en canvi l'atemporalitat precisa. És l'any 1609. Galileu Galilei, físic i matemàtic, té 40 anys i viu a Pàdua amb la seva filla Virgínia, a m b p r o b l e m e s econòmics, ja que la República de Venezia no paga gaire bé, tot i q u e tampoc no es fica amb les seves teories que, negant Ptolomeu i Aristòtil i donant suport a Copèrinc, el converteixen en un perill per a l'ordre establert. A la recerca de millors ingressos i reconeixement social va Florència, on la persistència en la defensa de les seves idees l'oposen a l'Església, que veu en les seves teories la llavor del d u b t e que posa en qüestió l'odre de l'Univers i l'existència d e Déu. L'any 1615, s'inicià el procés d e la Inquisició a Roma, q u e conclou a m b la c o n d e m n a de les t e o r i e s c o p e r n i c a n e s i la prohibició de sostenir-les i ensenyar-Ies. Galileu se sotmet, d a v a n t d e l ' a m e n a ç a d e turment. L'any 1633, Galileu, cansat, vell, malalt, gairebé cec, presoner del Sant Ofici, ha abjurat, però ha escrit els Discursos sobre

R.L. - Valldoreix -

Un moment de la representació de "Gali/eo Galilei" al Teatre-auditori. Foto: XAVIER LARROSA. les noves ciències, que dóna al seu deixeble Andrea Sarti, aquell que li havia dit: "Desgraciat el país q u e no té herois!". Galileu li contestarà: "No. Desgraciat aquell país que tingui necessitat d'herois." Carles Canut és un Galileu dign e , contingut, que sap transmetre els diversos trets del seu caràcter humà contradictori i dens, amb una convincent mostra del pas del temps sense canvis ortopèdics externs. Canut es creu el seu personatge i se'n surt força bé. A Jacob Torres, com a Andrea Sarti, li falta molt per recrear aquest mirall que el personatge principal necessita, tot i q u e esforç no li falta. Anna Güell és una senyora Sarti ajustada i Roser Camí, la sacrificada

A r t

filla, mostra l'evolució del seu paper amb eficàcia. Roger Pera naufraga en el seu L u d o v i c o Marsili, encarcarat i monocorde. Josep Torrents està esplèndid en el Cardenal Barberini, convertit més tard en el Papa Urbà VIII: la seva investidura és l'escena més brechtiana del muntatge. La resta del repartim e n t defensa els seus personatges amb professionalitat. Calixto Bieito, potser seguint el costum del mateix Brecht, ha agafat el text i ha manipulat, tallant per on li ha semblat b é . N o hi tinc gaire a dir, e x c e p tuant si l'alleugerament ha estat fet per no cansar al respectable públic. En fi, com diria Galileu Galilei: "E pur, si muove...".

La violència existent durant la guerra civil i el paper que cl diari "ABC" va tenir per crear corrents d'opinió favorables al bàndol nacional d e la d r e t a espanyolista van ser els punts d'atenció de la taula rodona en què van participar, divendres passat al Casal de Cultura de Valldoreix, Josep Maria Solé i Sabaté, doctor en Història, i Josep Maria Figueres, professor de Ciències de la Comunicació. La taula rodona, titulada 1936: ideologa i violències, va ser organitzada pel Grup d'Investigació i Recerca Aqualonga (Grial) de Valldoreix. Solé i Sabaté va dedicar el seu tom de paraula a la descripció de les contradiccions ideològiques de la guerra. El doctor en Història va incidir en l'ambient de violència extrema existent en els diferents bàndols. Per a Josep Maria Solé i Sabaté, el record de la guerra "és molt present en la societat catalana, tot i que hi ha una generació, nascuda en el franquisme, que rebutja aquesta memòria". Josep Maria Figueres va explicar la influència del diari ABC. Segons va dir, "el diari madrileny sempre s'ha definit per l'anticatalanisme". En la taula rodona també hi va participar el membre del Grial Oriol Junqueres, que va definir la difícil situació en què es trobava el catalanisme polític durant la guerra.

H i s t ò r i a

Tres entitats centralitzaran la recollida de material històric sobre la transició a Sant Cugat Han signat un conveni CKLIACI-.RWDVS - Sant Cugat -

Ponsa, Ribas i Cadena en Tacte de presentació de la revista. Foto: XAVIER LARROSA Presentació de "Notes" La revista trimestral d'humanitats Notes, editada per l'Espai d'Art Lluís Ribas, ja és a les llibreries de Sant Cugat i als quioscos de les Rambles de Barcelona, al preu de 2.000 pessetes. El pintor Lluís Ribas va presentar la publicació oficialment divendres, en un acte a què va assistir la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa. "L'Ajuntament ha decidit donar suport a la iniciativa d e Ribas.—va dir

Ponsa— perquè dinamitza la vida cultural de la ciutat". Ponsa va matisar, però, que l'ajut de l'Ajuntament "no és econòmic, que tampoc no és el més important". Ribas va presentar el crític d'art Josep Maria C a d e n a com a un dels seus col·laboradors. Per Cadena, "és molt important per a Sant Cugat que un pintor que hi viu no es limiti a la producció de quadres i posi en marxa projectes de difusió d e la cultura". / S.B.

El G r u p d ' E s t u d i s L o c a l s ( G E L ) , cl C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat ( C M S C ) i l'Arxiu Històric Municipal són les tres entitats i institucions de Sant Cugat que han signat un conveni per recollir i classificar material referent a l'etapa de la transició democràtica a Sant Cugat i, en especial, als anys compresos en el període 1975-1980. Prioritàriament, la intenció de Ics tres entitats és recollir cartells, fulls i programes de mà, programes electorals, fotografies, butlletins i revistes referents a aquest període històric que després serviran per crear un fons específic que es conservarà a l'Arxiu. Paral·le-

lament, en funció del material recollit, es muntarà una exposició específica i s'editarà un número monogràfic de la revista d'estudis locals Gausac. Les aportacions poden provenir d e qualsevol fons, tot i que els signants del conveni citen especialment els partits polítics, sindicats, associacions de veïns, entitats i associacions culturals i esportives. Qualsevol que conservi material sobre la transició a Sant Cugat el pot portar a la seu de les tres entitats: del dilluns al divendres als matins, a l'Arxiu Històric; també durant tota la setmana, però a les tardes, a la seu del Club Muntanyenc. i els dimecres, de sis a nou del vespre, a la Casa de Cultura, seu del Grup d'Estudis Locals.

Cultura

ELS4CAlVrCKNS

Divendn

>.9 de març del

1996

%*• -J- > SANT Sant Cugat 1

Pena de munts

Sant Cugat 2

ToyStory

Sant Cugat 3

Docemonos

Sant Cugat 4

Broten arrow

CUGAT

MuMdM»rtcMacià

>as£

pilotar un bombarder secret amb dos caps nuclears. Ks una missió rutinària. però Deakins s'enfronta al seu company mentre hi ha un dispositiu nuclear perdut.

*¥£&&£*•£

mmKxssar:

*££%'? ^'~

Ses s í o n s

4.00,6.10,8.20, t0.30 de

Golfes

• " " ' - • '

dissabte

Sant Cugat 1

Pena de muerte

1145

Sant Cugat 2

Speed

14»

Sant Cugat 3

Docemonos

12.«

Sant Cugat 4

Broxen arrow

12.45

•- —

- » • •

COPYCAT

Director: Jon Amiel. Intèrprets: Sigoumey Weaver. Holly IItinter, Dermont Mulroney, William MeN amara. Sales: Kursal, de Cerdanyola, Kix Macià, de Sabadell, Cineart, de Sabadell. Hi ha una onada de crims a San Francisco. Una policia i una psicòloga han de superar la seva rivalitat per agafar l'assassí.

yaeosibilidad

QaéfBtonos

- » ^ "

R U B 1 Rubí Palace 1 Broken arrow

4 « ; * » « . » . t0.30

Rubí Palace 2 Ace Ventura

4jfA £ • ! & « & 10.30

r a

IIMBT.

muerte CERDANYOLA

t,mi5

Rubí Palace 3 Toystory Rubí Palace4 Docemonos Rubí Palace 5 Bavtheart S e s s i o n s

Golfes

dissabte

Rubí Palace 1 Broten arrow

DOCE MONOS

RubíPateceï

toVWU»

RuWPatace3 PoüerueaalwdH

J*L

Rubí Palace4 Docemonos Rubí Palace 5 Braveheart

.j'iil·^'--

SABADELL

Cineart

Docemonos

,.MÍaWMIiM*>

Copycat

sjBfSÉv&tt

TERRASSA

Toystory

4m»*KKM

MaryRe%

4MÍ, *4»,e.1&, 10.30

Principal

Hora* sense determinar

Rambla

Cineart-tres

SentRJoysensibldad

5.00,7.3** tO^O

Euterpe

Ace Ventura

wmmmw

Principal

Braveheart

4.0fcï*%ÉUf> •

Rambla

Broken arrow

Horartuense determinar

WN&™"»

4.00,6.00,8.15,10.30

Pena de muerte

'jjpysOTàbilidaà

MARY REILLY

• *mtoüm»

ACE VENTURA

I )irector: Stcvc ()edckerk. Intèprcts: Jim Carrey, lan McNeice, Simón Callow. Sales: Rubí Palace 2. Knt e p r e . de S a b a d e l l , K i \ Macià, de Sabadell i Principal, de Terrassa. La paròdia dels detectius

eficients torna a m b Jim Carrey, l'ara famós protagonista de IM Màscara. Ace aventura a l'Africa. BRAVEHEART

Director: Mel Cibson. Intèrprets: Mel Cibson i Shopie Marceau. Sales: Rubí Palace 5, Prin-

g SJTNT ©li

Director: Terry Gillian. Intèrprets: Bruce Willis, Madeleine Stowe i Brad Pitt. Sales: Sant Cugat 3, Rubí Palace 4, Cineart i Eix Macià, de Sabadell, Kursal, de Cerdanyola. Any 2035. La raça humana ha estat exterminada en un 99%. Els humans que han sobreviscut viuen en refugis dominats per una autoritària tecnocràcia científica. Cole és enviat fins a l'any 1996.

cipal, de Sabadell, Kursal 3. de Cerdanyola. Segle XII. Kl rei escocès mor sense hereu. Kls anglesos volen el tron. \ \ i lliam Wallace lidera la rebel·lió contra els anglesos. BROKEN ARROW

Director: John Woo.

CUGAT

Intèrprets: John Travolta, Christian Slater, Samantha Mathis. Sales: Sant Cugat 4. Rubí Palace 1, Rambla, de Sabadell, Kix Macià, de Sabadell i Rambla, de Terrassa. Un militar ambiciós ha de

Director: Stephen Frears. Intèrprets: Julià Roberts, John Malkovich. (ieorge Cole, Michael G a m b o n , (ilenn (llose. Sales: Cineart i Fix Macià. de S a b a d e l l , Kursal. de (Cerdanyola. l'na nova visió d'un mite del cinema de terror: el del doctor Jckvll vist per la seva criada. PENA DE MUERTE

Director: T i m R o b b i n s . Intèrprets: Susan Sarandon, Sean Penn i Robert Prosky. Sales: Sant Cugat 1, Cineart, de Sabadell, Fix Macià, de Sabadell, Principal, de Terrassa. La monja Helen Prejean és c o n s e l l e r a e s p i r i t u a l d'un assassí condemnat a mort. SENTIDO Y SENSIBIUDAD

Director: Ang Lee. Intèrprets:Emma T h o m p son, Alan Rickman i kate Winslet. Sales: (Cineart-'Tres. de Sabadell, Kix Macià, de Sabadell, Kursal. de Cerdanyola, Rambla, de Terrassa. F l i n o r i M a r i a n n e són dues germanes orfes sense recusos econòmics. La fortuna del seu pare passa al seu germanastre.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

\ i

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

\ rsi r i

405 22 22

ESTRENA

2a SETMANA

3a SETMANA

3.55 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 10.30

4 . 1 5 - 7.00 - 10.00 DISSABTE «GOLFA-: 00.45 • 13 ANYS

4.30 - 7.15 - 10.10 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

4.15 - 6.15 - 8.15 - 10.15 APTA

DISSABTE «GOLFA»: 00.45-18 ANYS

D i s s a b t e d i a 3Q, a l e s OQ.45,««GOLFA»: S P E E D e n V . O . / D i s s a b t e d i a 6 , ««GOLFA»»: À N Q E L E S E I N S E C T O S

tECINESR Al i t r v t i dt l ' u p t c t l d o r

Pàrking 2 k- gratis

Carnet d'estvdian t universitari

SQ £3 Venda anticipada

Reserva per telèfon SÍ9 99 41

PbpSnact

Cultura 33

ELS4CANTONS Divendres, 29 de març del 1996

L ' A G E N D A LA RADIO

RÀDIO S A N T C I ' O A T

DedHuns a divendres» • D e 7 a 7:30 h., El Despertador, amb Joan Vallvc. • D e 7:30 a 10 h.. El Gall del Monestir. Revista d'actualitat. De 7:30 a 9:30 h., repassa Ics principals notícies d'àmbit general i de 9:30 a 10 inclou la primera edició de l'informatiu, Sant Cugat Avui, amb totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. El programa el dirigeix i presenta Xavier Fornells. • D e 10 a 12:45 h., Dies de Ràdio. El magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cayuelas. • D e 12:45 a 13 h., Amb Molt de Gust. Espai de gastronomia amb Pep Blanes. • D e 13 a 13:30 h., Sant Cugat Avui. L'informatiu segona edició. Editat i presentat pels serveis informatius de Ràdio Sant Cugat. • D e 13:30 a 14 h., Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Miralles. • D e 14 a 18 h., Vol de Tarda. Música suau seleccionada per Josep Maria Noguera. • D e 18 a 21 h., Al Lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy a m b Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., L'Esportiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23" h., Sons i Estels. Presentat per Pere Pahissa. • D e 23 a 24: Dilluns: Aquest Any, Sí!. L'n programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'Estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Maria Jané. Dijous: Viure a la Terra. l'n programa de Xavier Casanovas. Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per Fathia i Hamed Ben Hammou. • D e 24 a 7 h.. Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora. connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal. Dissabte:

•De 9 a 10 h.. Viure ala Terra (repetició). • D e 10 a 11 h., Hores Extres (repetició).

SANTS

• D ' l l a 12 h.,GameOver. Programa dedicat al món informàtic. • D e 12 a 13 h., El Magatzem, a m b Oriol Costa i Amanda Sans. • D e 13 a 14 h.. Avant Matx. L'avanç de l'actualitat esportiva del cap de setmana. • De 14 a 15 h.. Vallès Sense Fronteres (repetició).De 15 a 16 h.. Aquells Meravellosos Anys. Amb Josep Maria Alvira. • D e 16 a 20 h., Súper DJ. Tota la música màquina d'actualitat. • De 20 a 21 h., Bones Vibracions. Amb David Villena. • D e 21 a 22 h., Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón. • D e 22 a 8 h., Música al teu costat.

p r o p o s t a

12»

•Ciril Dissabte 30

• Joan Clímac Diunege 31 • Diumenge de Rams DHInm i

• Venanci Dimarts 2 • Francesc de Paula • Sixte I • Dijous Sant Divendres 5 • Guillem

ACTIVITATS

29 DIVENDRES

Exposició • D e 8 a 9 h., El Dia del Senyor. • D e 9 a 9:30 h., Esports en Marxa, primera edició. • D e 9:30 a 10 h., El Racó d e la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. • D e 10 a 10:30 h., Arrels. Un programa d e Rogeli Pedró. • D e 10:30 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. • D e 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. • De 16 a 20 h., Súper DJ. • D e 20 a 21 h., Bones Vibracions. • De 21 a 22 h., Esports en Marxa, tercera edició. • D e 22 a 7 h., Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions a m b Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal.

•A les 8 del vespre, inauguració a la Casa de Cultura de l'exposició d'olis Marín Mercadé, 30 anys d e pintura 1966-1996.

Diumenge de Rams al Monestir

30 TJlSSÀBTE DIUMENGE

Música Clàssica a Valldoreix •A les 9 de la nit, concert de música clàssica a càrrec del Quartet Toldrà, a l'Esglèsia de la parròquia de Sant Cebrià, a Valldoreix. El repertori del concert inclou temes del compositor català E d u a r d Toldrà i el francès Maurice Ravel. El concert tanca el programa d'activitats elaborat per l'àrea de Serveis Personals de l'Entitat Municipal de Valldor e i x d u r a n t el m e s d e març.

Cinema Documental a Sant Cugat •A les 7 de la tarda, projecció al C l u b M u n t a n yenc de la pel·lícula documental Reculls del meu arxiu, relacionada amb els 50 anys de vida de l'entitat. La presentació de la pel·lícula anirà a càrrec d'Octavi Galceran, propietària de la documentació. Durant l'acte se sortejaran 6 cintes de video que narren i mostren amb i m a t g e s la història del Club Muntanyenc.

•A les 12 del migdia, benedicció de les palmes i p a l m o n s a la p o r t a d e l'esglèsia del Reial Monestir. Mossèn Pere Vivó serà l'encarregat d'oficiar la cerimònia.

l'any passat, entre ells, el del millor actor, la millor pel·lícula i el millor director.

Concert a la Floresta •A les 7 d e la tarda, actuació del g r u p FMower Power Party and Fïiends al bar Dada.

Ball a M i r a - s o l •A les 5 de la tarda, ball per a la gent al Casal Cultural. •A les 6 de la tarda, al Casal Cultural, projecció en format video-cinema de la pel·lícula Forrest Gump, protagonitzada per l'actor Tom Hanks i guanyadora de set Oscar en l'edició de

DIMECRES

Excursió a S e v i l l a •Sortida, des de la seu del Centro Popular Andaluz d e Sant C u g a t , d e l'excursió de Setmana Santa en autocar a Sevilla.

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

de F. Colom. -Om W n · r ï ' l a aÉSdÉ 0S.tflM7.1QM # mminuls de C&fiorafinsa les 22.20h. VúÈn servei ttfl*fi4 <* m MftMgut a reUaciò de F.G.C. d¥aint Cugat. -Ofesabtes 1 festiu* 1 a l B i l f * í v 7 . 1 0 h ^ l t o i a t e 1 0 m i n u » * L'úNm setveifinaJit3^-«ln u raúafngut a f^asbjoló de F.G.C. dcSénl Cugat.

'•,.

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortlefesd·ad·WPeaiatMC. - O M M I M S . 1a sortida: 0S.l6ifcO6.46h j als 16146 minuts de cada horafinsa les 22.16b. - D M t t M » Ifestius:1a sonlSrÓ&-16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. SórtloasdMfeSMtfFraMí··c. -DiMfMn·rt. fa soMrM06.23H46.SShi als 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23h. 1 ífestius.1a sortida: O0.2Sh-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

id·Fl·ta·tóf·fc

de l'Estació. 1a sortida: 07.20hdal mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. tus. 1 a sortJdaïÓt.SOh del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

•„

I « P « M as» d» rjWiUMd» « t o m S s i » " -Ois» feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h I «M SO minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'úNm swverfinalita el seu feeorreg'ut aftsfeoió de F.G.C. de Sant Cugat. -Oiasabte» ifestius.la sortida: 07.50MXL50h 1 als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'úHjrq serveifinaM^ael seu recorregut a restactó de F.G.C. de Sant Cugat Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Pïaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer. '

-Ofeüfeiners. la sortida: O6.u%h·06.3fih r.ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -M·laiMlfe·tlii·.lasMtlafc&

1a sortida: 06.30hfJ*) matí i cada hora-i mitja fins a les 21.30h. |j"tfestius.1 a sortida: O&OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21.301).

Colom, la Floresta, Raça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça tta, F. Colom. T A 3. SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA -Otosfeiners.1a sortida: 05.40M6.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -OfesaMaé I festius. 1 a sortida: Ó*\25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. ' -SortItttflHteionalsa Terrassa:06.55h, 07.55h i H.55h.(feiners) T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Otosfemers.Ta sortida: 05.154MQ|üye 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dtsaabfes. 1a sortida: 05.15-05.40 iOp.íjBMals 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges ifestius.1a sortida: 07.1Ótí ÍBWinimjts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortkfes addicionals a Cerdanyola: 22.4"0h j 23Dprt(feiners). 23.00h (dissabtes i festius). • A 3. BARCELONA-SANT CUGAT -Ofesfetmrs. 1a sortida: 05.45 i e b i -Dfeiabfei. la sortida: 05.45 i ais 4? r -^Munip9sslfesdus.1a sortida: C " " • "

• * • * ' '

l l o a d a hora fins a les 2Ï!^fi. ;>4>+ ' llins ales 21.45h. ld6fflÍH|lte de cada hora fins ates21.45h.

:. ;..t

Cultura

E1S4CANIWB Divendres, 29 de marc del 1996

L ' A G E N D A ALTRES ACTIVITATS • L e s activitats d e l cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la (!asa de Cultura. Telèfon 589 13 82. Casal* de Setmana Santa •Tallers, excursions, jocs esportius, racons, jocs organitzats... Per a nens de 3 a 12 anys. Dates: de l'I al 4 d'abril. Informació i inscripcions fins el 29 d e març de 9 a 10 del matí i d e 5 a 7 d e la t a r d a al Col·legi Públic Pla i Farrera*. Telèfon (>74 02 28. Organitza Agrupació d e Monitors Komtú. Casa de Cultura •Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Ateneu Santcugatenc •Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs ele modelatge i escultura a càrrec d'K. Llopart i filatèlia i numismàtica t o t s e l s d i j o u s . I nscripcions i detalls al local de l'Ateneu o be als telèfons o74(>0 2N. (,73 43 88 i í>74 72 118. •( ! i ni[ u e n a t r o b a d a d e poetes. Recollida de les bases de participació a la seu d e l ' A t e n e u , plaça Pep Ventura, I. \Al.i

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS D'INTERES

Cor I n f a n t i l I J u v e n i l

SERVEIS

**mp#*i-~. *

•

m** *

•SfHí

• -•

. « C M 80

Bomb·BMdJiip

066

Baafrafftt·Sa*

«99 80 80 5891122

c*J» : r.i-v: cwjdjKiy,

5894455

CasatkCdtM

5891382

'riiidtoMMjgi : ;

6744599

t^tüíMSSM'

7252944

(aaBBVÉHBàtàBBi

5890847

^àanWBIKI^aai

67SS18S

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 43 99. •Tallers d e dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per infants i ioga integral. Infotmació al telèfon 674 27 19. LA FI.ORKSTA C e n t r e Chrlc

•Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de AKKA L'Ksplai i l'Ajuntament. UREF

• C u r s d e balls d e saló, ioga, karaoke i cafè ü t e rari d e l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

mM* •c-*

,-Ü.

, T

5» art! (j|tfS&Cu{at<RMer.)

SÍMHI M g Ü

Comm

OauAfeSart Cugat

**H

0wjjHam»i'

«*ÜÜ

mm******

«*W M&&

BlM|N*tf*«M*afil ErWQvnUn FGCSAttNnaòalcisnt)

908ítae«

FECSA (avaries)

9002323Jg

FH5C

FuneiWa

674062$

&CM(Mra-sol)

674237»

HwntfB

5891155

6748818

CfeinaMirnrdpalU Floresta

5890847

P a n s i a St Pere Octavià

6741161

Parròquia Les Plaïes

204789»

Parròquia Valldoreix

6740561

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Urgències

091

Policia Municipal i Prot. Civil

092

Pol. Municipal (Valdoreix)

ASDI

6753S03

Arxiu Gavin

6742570

Casal d'Avis SC

5891638

• M. Dornènecd •

908 79 51 25

Comissaria de P o t a

6747612

Uar d'Avis Parròquia

5891)598

Taxis (parada)

6740997

Ctub Muntanyenc

6745396

RadtoTaxi

5894422

Coral de la Unió

6741006

RepsoHJutà

6741580

Sant Cugat Comerç

6740322

Esbart Sant Cugat

6752652

SAUH (Aigües)

VaMorata (parada)

58800$

67411H

DORI.IX

Casal d e C u l t u r a

WTffifrtegoVaH

6743371

Ona

LKS PLANKS

Centre Cnrlc •Tallers de música de b a n d a , d e costura, manualitats, gimnàstica d e m a n t e n i m e n t i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. 'Telèfon 675 51 05. Organització: AM L'Ksclop i àrea d e c u l t u r a d e l'Ajuntament. MlRA-SOl, Casal Cultural

•'Tallers de teatre, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions d e c o n t e s d ' a t r e u del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: espai d e jocs, biblioteca i aula d'estudi, cutset d'i-

El Tot Sant Cugat

6748661

GrupSup. Immigrant»

6749314

Radio Sant Cugat

6755959

Televisió Sant Cugat

5895366

Eb 4 Canton»

5896282

-6743353 Divendres 5:

- C. Llorens

- ' -' • i ii

-Carrer • 67415^^:'^'" Durant tot cl mes d ihril. pels disttktes i Valldoreix oberta els diumenges i festius de l> del muts :t >' de l.i nií la fjrmàeia l'into del carrer Ksf;lesi.i 11 ï

niciació als jocs d e rol, curset d e tècniques per apendre a buscar feina a Testin i tallers de malabars i de circ. Informació i i n s c r i p c i o n s al C a s a l Cultural de dilluns a divendres de 5 d e la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 20 18.

Teatre-auditori • D i v e n d r e s 12 d'abril, a les 10 del vespre: Agua de Luna, d e la companyia Color de dansa espanyola. Preu: 2.000 pessetes (inclou una invitació per a Tassaig comentat, a les 6 de la tarda). • D i v e n d r e s 19 d'abril, a les 10 del vespre El Visitant, d ' E r i c - E m manuel Schmitt. Direcció: Rosa Maria Sardà. I n t è r p t r e t s : Knric Arred o n d o , Rosa Vila, Jordi

nes Teatrales C 2 . Cicle Petit Cabaret (aforament militat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 10 de maig, a les 10 del vespre I Puritani, de Bellini. Amb la companyia dels Amics de l'Opera de Sabadell. A m b Sung-Kun Kim, Rosa Nonell, José Medina i Ramon de Andrés. Preu: 6.000 pessetes. • D i u m e n g e 19 de maig, a les 12 del matí Els tres mosqueters, amb la companyia d e La Faràndula. Funció mensual de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 p e t als socis). •Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre Tos de Pecho{repetició) • D i u m e n g e 26 de maig, a les 7 de la tarda Aiguardent, de Marta Car r a s c o . D i r e c c i ó teatral: Ariel García Valdés i P e p Bou. Cicle Petit Cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 31 de maig, a les 10 del vespre Recital de Jaume Aragall, cançons napolitanes. Preu: 3.500 pessetes. • D i v e n d r e s 7 de juny, a les 10 del vespre Romeo v J/dieta, d e William Shakespeare. Amb la companyia UR Teatto. Preu: 2.000 pessetes. • D i s s a b t e 15 de juny, a les 10 del vespre La Ve/bena de la Paloma, de Tomàs Bretón. Direcció d'escena: Calixto Bieito. Direcció musical: Miq u e l R o a . P r e u : 5.000 pessetes.

de Valldoreix. Telèfon (>74 -'8 71

Boixaderas. Preu: 2.000 pessetes. •Dimarts 23 d'abril, a les 10 del vespre Concert de Sant Jordi, a m b la J o v e O r q u e s t r a S a n t C u g a t i la C o t t o n C l u b B i g - B a n d . P r e u : 1.000 pessetes. • D i u m e n g e 28 d'abril, a les 12 del matí ket, Kei, d e la companyia Toc d e r e t r u c . F u n c i ó mensual de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis). •Divendres 3 de maig, a les 10 del vespre Tos de Pecho, de la companyia FI espejo negro. Cabaret de marionetes pet adults. Cicle Petit Cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Dissabte 4 de maig, a les 10 del vespre Los Domingos matan mas hombres que las bombas, de la companyia F u n d i c i o -

• D i v e n d r e s , 28 d e juny La porta del temps, d' Alan Ayckbourn. Amb la companyia Histriònic, d'Amparo M o r e n o . Direcció: Josep Maria M e s t r e s . Preu: 2.000 pessetes.

Exposicions •Claustre del Monestir i Centre Cultural. GrauGarriga. Obres de 1985 a 1995. Pintures i tapissos de gran format. Organitza: A j u n t a m e n t d e Sant Cugat. Fins al 31 d e març. •Casa d e Cultura. Marín Mercadé. Pintures. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat. Fins al 19 d'abril. •Ateneu santcugatenc. Tatiana Blanqué i Maria 'Teresa Casas. Pintures i dibuixos. Organitza: Firart. Fins al 5 d'abril. •Canals Galeria d'Art. Grau-Garriga. Selecció de dibuixos i pintures d e petit format. Fins al 31 d e matç. Anna Miquel. Pin-

tures. D e l ' l al 30 d'abril. • S a l a R u s i n o l . Aguilar Morè. Olis. Fins al 9 d'abril. •Kstudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. Al carre Gorina, 8. Horaris: des de les set del vespre fins a les nou de la nit, els dies feiners, i des de dos quarts de dotze del matí fins a dos quatts d e tres d e la tarda, els dies festius. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas. Al carrer Gorina, 6. Des de les set del vespre fins a les nou de la nit, els dies feiners, i des de dos quarts de dotze del matí fins a dos quarts d e tres d e la tarda, els dies festius. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. O b e r t tot el cap d e setmana. •Firart. Kxposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Oetavià. Des deies nou del matí fins a les dues de la tarda.

Biblioteques Biblioteca d e l Centre Borja

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. 'Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari C e n t r e Cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d ' l 1 a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2.'Telèfon 589 27 49. Biblioteca del GMSC Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. 'Telèfon d'informació 674 53 96.

A TArxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació 674 69 93. BtbWtoLM de l'Ateneu Plaça P e p Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes d e 4 a 8. L A FLORESTA I d e l'Associació 11 Vetes

Plaça d'Aiguallonga, 1. O b e r t a d e dilluns a d i vendres d e 10 a 1. Per a més informació: telèfon 674 20 89.

ELS4CAIYIONS

Viure

Divendres, 29 tic metier ik 19<J6

r*°VmMï*.:-* " t a i r

'l'Ml'-

Joan Soler Comas Es F últim a Sant Cugat que ven les típiques espardenyes catalanes, que abans s'estrenaven sempre perSant Medir amb sola de goma, d'altres totes d'espart. I variava sobretot el color de les vetes, que depenia de qui les portava." —Vol dir que les espardenyes canviaven segons l'ofici del que les portava? — " S í . Els pagesos les diuen sempre amb la veta negra i els guixaires i paletes les d u i e n blanques. Les de veta blava les duien més les dones, i les vermelles eren les espardenyes de mudar. FI dia de Sant Medir era costum de comprar el calçat nou per poder anar a l'aplec de l'ermita. Fncara no fa gaires anys que el dia abans de Sant Medir, amb un altre tipus de calçat, però la gent del poble venia a comprar les sabates noves per poder anar a peu. Avui dia ja no és el mateix, molta gent va en cotxe i els altres no acostumen a comprar sabates noves."

M O N i si: S A N T

- Sant Cugat -

Fa mes de cinquanta anys que la sabateria de cal Soler ven espardenyes al poble, i avui dia és l'única que encara té les típiques esperdenyes catalanes, encara que, com explica Joan, ara ja no se'n troben de les més típiques i anomenades: les esperdenyes de set vetes. —La primitiva botiga de cal Soler venia mitges, mitjons i fils. Com va ser que va esdevenir sabateria? —Va ser l'any 1941. Al pis, veníem fils de cosir, agulles, mitges i mitjons i algunes espardenyes. l'n dijous que es feia mercadet la tieta va treure al carrer una taula amb espardenyes i algunes coses més i, en veure, l'èxit va decidir de posar una botiga d'espardenyes." — D e s de llavors que ha canviat, a la botiga de cal Soler? — " P r i n c i p a l m e n t el q u e s'hi ven. Les estanteries són encara les originals. Les va fer el pare de la tieta, que era fuster. T e n e n unes particions de fusta per posar-hi les espardenyes, que abans es venien sense cap mena d e caixa." —Fèieu les esperdenyes vosaltres mateixos ? — " N o , mai no les vam fer nosaltres . Les encarregàvem a un noi del poble que es deia Salvador. Altres les portàvem d e fora, principalment de Castelló. També veníem esclops, que ens portaven de Vidrà, i la gent els feia servir, sobretot, els dies de pluja, per sortir a l'exida, i per entrar al galliner o al corral, sempre amb l'objectiu d'evitar

de mullar-se els peus." —Però l'esperdenya valenciana no és com la catalana. — " N o . Les esperdenyes típi-

ques catalanes eren les que se'n deien de set vetes, molt més difícils d e fer q u e les d e tres vetes, i les de cinc. Ara ja no es

troben enlloc, les de set vetes, perquè no hi ha ningú que passi les vetes. Hi havia molts tipus d'espardenyes diferents. Unes

Font Quer.

N o m : Joan Soler Comas.

Una pel·lícula: Ben Hur. Lloc de naixement: Sant Cugat. Data de naixement: 14 octubre del U n a m ú s i c a : Les havaneras 1951. E s t a t civil: Solter. P r o f e s s i ó : Comerciant. Afïcions: "El ciclisme, treballar a l'hort i, sobretot, radioaficionat". U n llibre: Plantes medicinals , de Pio

de Peix

Fregit. M à x i m a a s p i r a c i ó : "Voldria que la droga no existís i sobretot que tothom respectés la natura, i un major control i prevenció dels focs als boscos."

Rit4K-

—Abans, comprar sabates era un acontexement —"Sí. Les espardenyes es compraven per Sant Medir, per Pasqua i per la festa major i les sabates per als grans aconteixements, com per casarse. La tieta sempre explicava d ' u n p o b r e pagès q u e es va comprar unes sabates per casarse i que, poc acostumat com estava a comprar aquest tipus de calçat, va deixar-se un cartró dintre de la sabata i va anar patint pel poble durant dos o tres dies, fins que fart que la sabata li fes mal va venir per esbrinar per què la sabata ara li venia petita, quan abans, en emprovarse-la a la botiga, no li passava el mateix."

Voldria fer-me Subscriptor d' ELSHCANTONS i rebre gratuïtament el carnet d'EL CLUB DEL SUBSCRIPTOR. NOMTEL.

ADREÇA CIUTAT

Data de naixement

BANC / C A I X A Feu-nos arribar la butlleta per correu al c/ Xerric, 5 -lr o al fax 589 20 91

Cte. C.

Professió

E1S4CAOT0NS S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

a història ens diu que la nit de Nadal del 1351, mentre es celebrava la Missa del gall i el cor estava a punt de cantar O magnum misterium, van entrar uns homes I' església del Monestir de Sant Cugat i van assassinar 1' Abat Biure, que estava assegut a la seva cadira abacial presidint Tacte. Però la llegenda -i cal no oblidar que molts cops es fa gairebé indestriable l'una de l'altra- afegeix elements que augmenten l'interès del succés:diuen que entre el grup d'assassins que acompanyaven l'autor material del fet, en Berenguer de Saltells, sobresortia un home alt d'ulls foscos i mirada encesa, llarga barba negra i abillat molt ricament que era el diable. Diuen també que la creu d'argent de l'altar major es va girar d'esquenes per sí mateixa com si no vulgues ser testimoni de semblant sacrilegi, i que el gall de ferro del cimbori va començar a cantar espantat, que les campanes van tocar soles com si cridessin a somatén i que el seu so incansable va arribar fins Martorell, tres hores distant. Alguns diuen que va arribar fins i tot a Montserrat, per fer conèixer aquell horrible esdeveniment. L'homenet, d'ulls blaus i mirada vivia, s'ha parat davant d'una figura horrible que representa, en guix pintat i emmarcat. un penis ple de xacres originades per una malaltia venèria. Mostra el seu fàstic a l'acompanyanat amb un rictus facial evident i segueixen passejant per una increïble mostra dels horrors que un firaire, de nom Francesc Roca, va instal·lar en el carrer Nou de la Rambla de Barcelona, en el cor de l'anomenat Barri Xino, entre 1.900 i 1.925. Davant d'uns pits de dona, desfets per l'afecció, l'altre diu contundent, aliè a les imatges descoratjadores: -Doncs jo no hi crec, en el dimoni. -'l'al com deia Baudelaire, "la més bella astúcia del diable és la de fer-nos cruere que no existeix", comprens Odó?. -Molt brillant, en Baudelaire, molt decadent, i potser... -...i potser no és massa normal que un religiós com jo faci cites d'un pecador, autor de "Les flors del mal". -Home, pare Andreu, jo no m'hagués atrevit a dir una cosa com aquesta, tot i que no li puc negar que és el primer que m'ha vingut al cap, probablement és un pensament reflexe. -Probablement ....-el vellet se'l mirava una mica sorneguer. Quan, la nit passada, odó Taltavull va rebre la trucada telefònica d'un vell mentor, el pare jesuïta Marc Andreu, no podia arribar a imaginar perquè volia parlar amb ell i, sobretot, el lloc on el citaria, que era on ara es trobaven. Mercantic era una fira d'antiguitats, ubicada en els antics locals d'una fàbrica de ceràmica, on encara era possible veure els forns, situada als afores de la ciutat, que funcionava bàsicament els caps de s e t^pafti a

n o v e l l a

Cap

MISTERIS DE SANT CUGAT - EDUARD JENKR -

O n coneixem O d ó Taltavufl i el fet inversemblant que dóna p e u a la història principal embolcallada p e r les altres històries, c o m u n a ceba. Ai, las!

que tractant-se del pare Andreu, hagués pogut imaginar -se que hi podia haver el dimoni pel mig, doncs es tractava d'uns dels pocs exorcistes en actiu que hi havia en el país. -Aleshores...-va fer Odó Taltavull una mica impacient-. -El cas del que vull parlar-te'n té per a mi unes implicacions especials i present aunes característiques que m'agradaria que et prenguessis amb la màxima serietat. ja sé que tu dius que ets un descregut, però jo sé que tens bon cor i tinc la certesa que, dintre teu, viu la fe que de petit vas aprendre. -Cony, mossèn, no m'haugés pensat mai que voldria tornar-me a la cleda un diumenge al matí, veient les tristes conseqüències dels pecats carnals i en un dia d'eleccions municipals... -Calla, calla, no diguis disbarats, pecador. Si no fos que et conec de petitet, em faries creure que ets un pocasolta! La veritat és que sempre t'has acuirassat tu, amagant darrera una actitut pretesament desmenjada, una vida plena de sentiments tendres i amor per tot i tots els que t'envolten. .. -Escolti, pare Andreu. -Odó Taltavull va esperar davant del cartell que exposva els greus problemes a què portava indefectiblement l'alcohol i li va dir lentament, amstegant les paraules- avui no hi he anat a votar i fa molts, molts anys que no vaig a missa ni crec en Déu, és a dir, ja no crec gaire bé en res, o sia que si en el temps que ens costa baixar les escales que d u e n al carrer no em diu que cu... -Ep, ep! -va fer el jesuïta movent el cap i posant-se el dit índez davant dels llavis. -....bé, doncs tornem-hi. Si no em diu, sense embuts i deixant els meus sentiments i creences al marge, què l'ha portat a citar-me amb tant de misteri aquí, li asseguro que me'n vaig a dinar, que ja comença a ser l'hora, i el deixo aquí ben plantat!

Mònica J*n«r

"...rhomenet calb, de mirada innocent i veu fineta, li parlava del diable..." dins d'un complexe on hi havia un bar musical-restaurant que portava el sugerent nom de Belgrado i una botiga que venia material per a la construcció , al costat d'una discoteca, per tal de poder explicar quelcom que requeria una dosi important de discreció, el pare Andreu va considerar que, millor que anar al seu despatx d'investigador privat, trobar-se com si fos casualment en un indret públic on sembla que hi havien fet cap cadascú per la seva banda i aprofitaven per anar [llegats, sense cpa mena de relació professional. Realment, caminar pel museu Roca

veient seccions com "Los estragos del barrio chino", "El pecado de Eva" o "La parada de los monstruós", era un veritable retorn pel túnel del temps, un passeig quasi indescriptible per les pors i les supersticions seudocientífiques de principis de segle, en una societat que patia i es delia morbosament per veure aquestes realitats producte d'una vida perillosament instal·lada en el vici i el plaer pecaminosos. per una part important de la col·lectivitat. 1 ara, en aquest peculiar indret, l'homenet calb, de mirada innocent i veu fineta, li parlava del diable i d'uns fets esdevinguts feia segles. Clar,

-Home, això de dinar és una bona idea, sí senyor. T'hi acompanyo! -Molt bé, molt bé -Odó el seguia escales avall-ja m'ho explicarà quan li vingui de gust. Davant d'una cadira de braços menorquina d'estil Chippendale, el clergue es va girar cap a Odó, mirant-lo de fit a fit: -Saps que, des de fa bastant temps, es fan uns treballs arqueològics al voltant del Monestir? -Sí, em sembla que hi van trobar un mur gòtic, no? -Exacte. Ja veig que llegeixes "Els 4 Cantons". Doncs, a més a més del mur del segle XIV, hi van trobar un túnel que arribava fins el campanar i d'allí fins la riera. I més coses... -Més coses? -Sí, més coses -el pare Andreu va fer una pausa i va dir amb una veu sorprenentment profunda i fosca-. El cap d'un home. El cap d'un d e s c e n d e n t de Berenguer de saltells, l'assassí de l'abat Biure.