Diari de Sant Cugat 143 by Premsa Local Sant Cugat

ELS 4 CANTONS

Mm. 143

Divendres, 26 d'abril de 1996

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

La policia deté cinc estudiants per presumpta possessió d'haixix Cinc alumnes i exalumnes de l'institut Arnau Cadell han estat detinguts per la Policia Nacional com a sospitosos de possessió de drogues. Els nois, que tenen entre 16 i 19 anys, van quedar en llibertat després de declarar . Una patrulla va detenir els joves en un carreró proper a l'institut, on, segons fonts policíaques, estaven fumant. Al cotxe d'un d'ells es van trobar 14 grams d'haixix, valorats en el mercat en unes 20.000 pessetes. La junta i TAPA de l'institut no han fet pública cap postura oficial. Plana 16

Any IV

225ptes.

Cada casa pagarà 6 6 mil pessetes per tenir cable Les autopistes de la informació facilitaran les gestions administratives i obriran noves possibilitats d'oci -Sant Cuaat-

Cada habitatge de Sant Cugat que vulgui connectar-se a les xarxes de fibra òptica que s'implantaran al municipi huarà de pagar una quota de 66 mil pessetes. El preu de la línia de 53 quilòmetres que uniràCerdanyola i Castellbisbal passant per Sant Cugat és un dels més baixos de Catalunya. La raó: es tracta

d'un dels sectors més poblats i, per tant, el preu global es reparteix potencialment entre un nombre més alt d'habitatges. La implantació del cable a Catalunya ha quedat regulada després de l'acord que van signar fa unes setmanes la Generalitat i les dues associacions municipalistes catalanes. Aquest conveni divideix Cata-

lunya en tres demarcacions diferents amb l'objectiu d'evitar "injustícies" i garantir que tots els municipis puguin accedir als serveis del cable en igualtat de condicions. La posada en marxa del servei no serà, però, immediata. En primer lkx:, no queda descartat que cl Partit Popular pugui introduir modificacions en la llei i, a més, s'ha d'encetar el pro-

cés per adjudicar la concessió del servei a una empresa determinada. En tot cas, el cable permetrà agilitar els tràmits administratius i burocràtics que centralitza l'Ajuntament i obre noves opcions d'oci. La més popular és la possibilitats de rebre desenes de canals especialitzats de televisió. Planes 3 i 4

Sant Jordi venç el mal temps i les expectatives de vendes • El teatre-attditorí va ser l'escenari de l'estrena de "Rapsòdia Sant Ciliat" -Sant Cugat-

"Ens vam trobar desbordats". L'afirmació és general. Les llibreries de Sant Cugat coincideixen en què la de dimarts va ser una de les diades de més venda dels últims anys. La de roses no va ser una excepció: alguns vivers van recórrer a última hora a poblacions properes. Però la diada de Sant Jordi d'enguany ha anat més enllà del llibre i la rosa. La Jove Orquestra i la Cotton Club BigBand van estrenar la Rapsòdia Sant Cugat, obra de Víctor García Acín. A la Casa de Cultura es poden visitar tres exposicions de fotos mentre al claustre s'exhibeix la interpretació personal que ha fet l'artista Joan Tortosa dels capitells. Planes 22, 23,35 i 38 i Editorial Plana 12 Mossèn Baüarin i les reflexions personals de Jordi Pujol van ser els best-seUers de la diada de Sant Jordi a Sant Cugat. Foto: XAVIER

Els veïns de Can Magí es manifestaran contra els excrements de gossos

La Generalitat garanteix plaça pels 8 5 nens de l e r de BUP que no en tenien - Sant Cugat -

Els veïns del barri de Can Magí han convocat per a aquest dissabte una concentració al parc de davant de l'escorxador per protestar contra els excrements de gossos que embruten carrers i zones verdes. Els veïns desplegaran pancartes amb l'única intenció de "conscienciar els amos d'aquests animals", assegura Miquel Bonet, veí del barri. Plana 16

La delegació d'Ensenyament de la Generalitat ha garantit aquesta setmana que l'excés de demanda de places per cursar el ler. de BUP es cobrirà obrint noves línies als* instituts Arnau Cadell i Angeleta Ferrer. L'allau de demandes per a BUP ha agafat desprevinguts a la Generalitat i a l'Ajuntament, que havien concentrat els seus esforços en l'aplicació de l'ESO. Aquest increment, que segons la tinent d'alcalde, Àngels Ponsa, "no es produia des de feia deu anys", s'atribueix, entre d'altres factors, al trasvàs d'alumnes de la privada a la pública. Les llistes provisionals d'admesos estan exposades als centres. Planes 14 i 15.

LARROSA

HS/CANTONS Divendres, 26 d'abril de 1996

Sumari

Mas diu a Sant Cugat que s'ha de reduir l'IVA dels peatges. Plana 7

La Generalitat garanteix les 8 5 places de BUP que faltaven. Plana 14

Un santeugatenc explora el mercat cubà d'automoció. Plana 2 8

La Primavera fotogràfica arriba a Sant Cugat. Plana 35

Setmana

Veïns de Sant [Domènec-el l o m e r es q u e i x e n q u e col·lector embussat provoca hi hagi residus al torrent parc Central. Plana 8

sessió de drogues. Els joves van quedar en llibertat després de declarar. Plana 16

Fls santeugatencs s'aboquen en la celebració del dia de Sant Jordi. Les llibreries van superar les vendes d'altres anys i els vivers van acabar les existències de roses. Planes 22 i 23

d a d a habitatge de Sant Cugat liaurà de pagar 65.000 pessetes per accedir a la \ a r \ a del cable amb fibra òptica. Planes 3 i 4

Política

Kls president i alguns membres ilel Consell Comarcal del Vallès Occidental coincideixen a dir <|ue Ics possibilitats d'aquest organisme d'oferir serveis a municipis com Sant ( àigat són molt limitades. Plana 5

Entorn L'associació de P r o p i e t a r i s i Veïns de la Floresta proposa als veïns la instal·lació de gas natural al districte. Plana 9

Coun que del

Fls santeugatencs a l'enquesta opinen sobre el pla per convertir el centre en una /ona per a vianants. Plana 10.

Societat

Els pares de l'escola Collserola tornen a reclamar q u e el Pla i Farreras tingui una extensió del Leonardo da Vinci com a institut de secundària provisional per al barri. Plana 15 D e t e n e n cinc nois d'entre 16 i 19 anys vinculats a l'institut Arnau Cadell per presumpte pos-

Kls veïns de Can Magí protestaran pels excrements dels gossos en una concentració, demà al parc de l'escorxador. Plana 16 Una nova entitat a n o m e n a d a Xarxanet promou l'intercanvi de coneixements. Plana 18 Demà es coneixeran els guanyadors dels Jocs Florals de la Cient Gran, organitzats conjuntament per la Llars d'Avis i cl Casal. Plana 21 Gabriel Ruiz es presenta a la ree l e c c i ó com a p r e s i d e n t del Centro Popular Andaluz en les eleccions, que es faran el dia 13 de maig. Plana 21

La radiografia recull aquesta setmana la història del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat. Planes 24 i 25

Economia 22 El gerent l'empresa Filtrec, Miquel Blabia, diu a Les empreses que "la depuració és important per al medi ambient i estalvia diners". Plana 22 L ' E M D de Valldoreix aprova un pressupost de més de 800 milions de pessetes. Plana 29

Fila zero ja té a punt l'estrena d'Aquesta és la qüestió. Plana 12

Esports

El Júnior es juga el passi a quarts de final de la Copa del Rei amb el Club de Campo. Plana 34

Cultura 35^ Canals Galeria d'Art porta quatre artistes de Sant Cugat a la fira Artexpo. Plana 36 La mostra de Joan Tortosa consolida el Calustre com a espai per a la cultura. Plana 38

La novel·la 4 3 Continua la novel·la per capítols Misteris de Sant Cugat, d' E duard Jener. Plana 43

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Sutscríu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. A la Benzinera Griful, de la Carretera de Cerdanyola.

AOI*

•

f0*i*

******

ELS4CAINTCHNS Cablejat per 66.000

pessetes

Instal·lar la xarxa de fibra òptica a una casa de Sant Cugat costarà 66.000 pessetes, aproximadament. El municipi s'inclou a la demarcació Nordest, dins de la divisió en zones equilibrades que s'ha fet per implantar el cable. Plana 3

^^_i

El tema de la

—

hetmana

Una telo interactiva Comprar a través de la pantalla, fer consultes al metge, triar els vídeos, enviar documents o mirar la televisió local són alguns dels serveis que portarà la fibra òptica calilejada quan estigui funcionant a pic rendiment. Plana 4

Divendres, 26 d'abril de 1996

i m p l a n t a c i ó

de!

c a b l e

Posar el cable a Sant Cugat costarà unes 6 6 . 0 0 0 pessetes per casa El municipi s'inclou en la demarcació Nordoest d'implantació de la xarxa Sant Cugat s'adscriurà a la demarcació Nordest de les tres zones territorials en les quals s'ha dividit Catalunya. L'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis Catalans i reÀNGELS CASTUERA.

Dins de la demarcació Nordest on s'inclou Sant Cugat, la xarxa q u e es farà al municipi q u e d a compresa en l'eix troncal situat entre els límits de Cerdanyola i Castellbisbal. Aquesta línia abasta 53 quilòmetres entre els dos municipis, i instal·lar en aquest tram el cable de fibra òptica costarà, segons les previsions que han fet els tècnics, unes 66.000 pessetes per casa. Aquest és un dels preus mitjos més baixos en relació amb el preu de la demarcació, que ha quedat fixat en unes 85.000 pessetes. Sant Cugat està acompanyat en la seva demarcació per 451 municipis més. La divisió de Catalunya en tres demarcacions s'ha fet per evitar injustícies en la implantació i explotació del cable en aquells municipis més allunyats o amb menys població. Evidentment, per a les empreses interessades a convertir-se en operadors del cable, la part més gran i saborosa del pastís de Catalunya és la conurbació de Barcelona. El consens al qual han arribat les tres parts implicades en l'acord sobre les demarcacions del cable té el mèrit d'haver-se fet seguint les característiques socioeconòmiques i d e p o b l a c i ó d e cada zona. "Aquesta és la lectura política que es pot extreure d'una feina que han fet els tècnics", indica Isidre Massalles, tècnic del departament d'Indústria. Catalunya és la comunitat autònoma que té més avançades les previsions d'aplicació de la llei. "S'ha fet un exercici municipalista", explica Massalles. Aquest fet també el destaca el tinent d'alcalde de Serveis Interns de l'Ajuntament, Jordi Ferrés. Tots els municipis de Catalunya t e n e n les m a t e i x e s possibilitats per gaudir dels serveis del cable en les mateixes condicions. "Aquesta és una idea que la Generalitat tenia posada al cap". Per la seva situació geogràfica i d'infrastructures, Sant Cugat és un municipi, que, d'entrada , no presentava problemes per interessar a les empreses operadores encara que no s'haguès arribat a

presentants del departament d'Indústria de la Generalitat es van reunir fa unes setmanes per acordar les zones en que s'agruparien els municipis catalans, i fer un repartiment equilibrat dels nu-

aquest acord entre ajuntaments i Generalitat. "Ens hauríem plantejat la carrera en solitari o en associació amb els municipis de Cerdanyola i Rubí", explica Ferrés.

La qüestió era no perdre el tren del cablejat amb fibra òptica, que permet moltes possibilitats. L'Ajuntament contempla el cablejat de fibra òptica com un vehicle més

clis econòmico-socials. D'aquesta manera, s'intenta que l'oferta sigui igualment atractiva per a qualsevol empresa interessada a explotar la xarxa de la fibra òptica.

de comunicació amb el ciutadà. Les entrades de registre, la gestió d'impostos, la comunicació i cobrament de rebuts municiplas, les dades d'empadronament la

^^&^^^^

tmmmmmtk

sol·licitud de permisos i molts altres aspectes de la gestió municipal es contemplen en els projectes que l'Ajuntament té amb el cablejat. La possibilitat d'una televisió local, una de les grans sortides que tindrà la xarxa, no l'han estudiada, de moment. Amb el cable, es podran veure fins a 100 televisions amb la millor qualitat, i la llei permet la creació de televisions locals, una pública i una privada, a cada municipi. Segons contempla la llei del cable, la companyia Telefònica serà qui instal·larà la xarxa, una cosa que ja està començant a fer a molts municipis, per exemple a Sant Cugat. Després, explotarà la instal·lació allà on l'interessi i llogarà el cablejat a l'empresa operadora que hagi guanyat el concurs a cada demarcació. Representants de l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis Catalans, del Ministeri, el d e p a r t a m e n t d'Indústria i alguns assessors es reuniran en les meses de contractació per decidir la millor empresa de les que opta a l'explotació de cada demarcació. Els terminis encara no estan fixats, i, de fet, la llei pot modificar-se considerablement. FI Partit Popular i Ics empreses interessades a ser operadores del cable estan pressionant, fins i tot al Parlament Europeu, perquè es revisi una normativa que consideren que beneficia els interessos de Telefònica.

Un endoll per a tot • Una de les possibilitats que permetrà el cablejat de fibra òptica, encara q u e no s'apliqui de manera generalitzada, és fer-lo servir com a eina de treball. El teletreball ja s'està imposant als Estats Units i altre països indsutrialitzats d'Europa. Segons Isidre Massalles, aquesta possibilitat serà molt valuosa per als traductors i els periodistes. El teletreball permetrà escriure en un ordinador els textos i enviar-los a

través de la fibra òptica allà on convingui. Serà una nova manera de distribuir el temps per t r e b a l l a r i els t e m p s d ' o c i . Quan el sistema estigui més desenvolupat, aquest avantatge el podran aprofitar els administratius, i, en general, totes les persones q u e tinguin una feina molt r e l a c i o n a d a a m b el tractament d'informació. La qualitat de la transmissió i la reducció de costos són dos factors importants que

donen bones perspectives al funcionament de la xarxa per cable. A més, es podrà connectar amb satèlits i ordinadors, i així creixerà el volum d'informació. Hi haurà més t e m p s per divertir-se, i t a m b é se'n podrà gaudir de l'oci a m b la pantalla de l'ordinador. Segons el tècnic de la Generalitat, l'interactivitat és la clau d'aquesta nova xarxa. La rapidesa també tindrà un paper fonamental en

les noves relacions a través de la pantalla. "Arribarà un p u n t en q u è a casa ja n o m é s tindrem un endoll, i totes les lín i e s estaran c o n n e c t a d e s a través de la fibra òptica". Els dos forats de la llum elèctrica i la connexió telefònica es condensaran en un tub igualment estret però amb moltes més fibres, a on es connectaran tots els aparells. Serà quan les tecnologies de la informació s'hagin democratitzat. /À.C.

Setmana 4

ELS /CANTONS Divendres, 5 de Gener de 1996

implantació

del

cable

El cable porta la interactivitat La fibra òptica introduirà nous costums Totes les poblacions catalanes tindran les mateixes possibilitats per accedir a la xarxa de cable amb fibra òptica, i gaudir de les possibilitats que ofereix aquest servei. Quan el cablatge estigui fet a tot el país, els catalans podran comprar, aprendre o divertir-se amb les autopistes de la informació. Els avenços tecnològics que s'obtenen amb la fibra òptica superen amb escreix l'oferta que, segurament, és més popular: mirar una gran quantitat de cadenes de televisió. Un grapat de tubs fabicats amb fibra òptica unificarà les comunicacions i les farà molt més ràpides. ANU-.I.S C \ S Ï

I"Kk\

- Sant Cugat Les possibilitats del cable no es rellueixen a \ e u r e molts canals de televisió. "Aquesta és l'oferta que podríem anomenar no interactiva, i la que segurament tindrà una major acceptació p o p u l a r " , e x p l i c a I s i d r e Messalles, cap del gabinet tècnic del d e p a r t a m e n t d ' I n d ú s tria de la Generalitat, i un dels redactors de l'acord al qual han arribat la Generalitat, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Segons Massalles, la televisió per cable no és l'única aplicació, ni la més important. De fet, les possibilitats interactives del sistema tecnològic del cable són les més importants. Massalles destaca, per començar, les diferències entre les línies dels cables de comunicació. Per començar, hi ha el cable de parell trenat de coure, el clàssic, el que connecta les línies de telèfon. Aquest cable tendirà a desaparèixer a mesura que es vagin incorporant les altres tecnologies. La segona forma de cablatge és el cable coaxial, de banda estreta. Els desavantatges que té aquesta forma de comunicació és q u e és més lenta, i això suposa limitacions importants. La tercera possibilitat és la d e cablejar amb fibra òptica. Aquest material, la fibra de vidre, permet instal·lar entre 16 i òZ fibres al tub, per on poden circular fins a 900 megabits. Això significa que a través d e la fibra òptica es pot traslladar el senyal de vídeo, a més del telefònic o les dades informàtiques. Aquest element incorpora, segons Isidre Messalles, la possibilitat d ' i n t e r c a n v i a r informació. "La interactivitat és l'aportació m é s important del cable. La transmissió d'informació s'amplia i s'agilita." La interactivitat no es limita només a triar vídeos a la carta. Els usuaris del cable podran comprar a través d e la pantalla del televisor o de l'ordinador, introduint les dades de la targeta

Visa. F^s la tclecompra, que permetrà a més reservar entrades per a cines i teatres. Kl tcleensenyament oferirà la possibilitat d'aprendre per la telc\ isió les classes que més interessin. L e s possibilitats no a c a b e n aquí. Els professionals de la medicina podran, per exemple, fer diagnòstics a distància. "En altres països, on el sistema per cable ja està implantat, s'ha reduït considerablement el nombre de nens que ingressen a les U C I " , segons el tècnic d ' I n dústria. Això pot ser gràcies a una camera q u e s'associa amb un ordinador a distància. És el principi dels multimèdia: molts aparells electrònics que es connecten per crear i transmetre la informació més diversa. Una altra aplicació, que faran servir les empreses, és l'intercanvi de documentació. Massalles destaca aquest ús. La xarxa de fibra òptica permetrà fer arribar d'una televisió a l'altra documents, gràfics, textos i xifres. Fins i tot es poden enviar senyals sonors, una opció que tins ara no era possible. L'Estat Espanyol és, amb Grè-

El cablejat a Sant Cugatja s'està fent als carrers Alfons Sala i Pla del Vinyet i es podrà gaudir de molts serveis que seran interessants per a l'usuari. La telecompra i la telemedicina són alguns exemples de les possibilitats del cable. FOTO: XAVIER LARROSA. GRÀFICS: JOSEP FERRUSOLA.

r*I3l3*i '.„ < 9HàUÍMÍMWISéati

,: aprenare per i

«agnòstics i prevenció . intercanvi de documentació ert empreses

•«•aaiaw.nej3Minnmraim. t ' i l i l j l l l i ! - M : un nienu ae viaeos per triar

eia, l'últim pais de la Comunitat Europea on s'incorporarà el cable. Aquest és un retard que no es pot allargar més. Segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns de l'Ajuntament, Jordi Ferrés, "els ciutadans es mereixen els serveis que proporcionarà el

cablejat amb fibra òptica. La vida canviarà". Sembla una afirmació extreta de les pel·lícules americans, però la veritat és que una part del món occidental ja viu així. Els interessos més immediats dels segons operadors es cen-

Autopistes i no carreteres

tren en la televisió per cable. Això serà, segons els previsiosn, fins el 1998, quan es liberalitzin elss serveis de telefonia i les xarxes dels segons operadors puguin oferir tots els serveis paral·lels que promet la fibra òptica insertada en un tub de PVC. Els operadors faran servir la televisió per cable per situar-se en el mercat, però després, un cop s'hagin fet conèixer, aprofitaranper a u g m e n t a r c o n s i d e r a b l e m e n t el volum de negoci, a m b els serveis q u e podran oferir.

comarcah

IOSEP GRAU En els darrers dies s'ha fet un pas important cap a la dinamització del mercat de les telecomunicacions a Catalunya. La Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis (FCM) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han signat un important acord on s'estableix el mapa de demarcacions territorials per al desenvolupament del cable a Catalunya.

impulsar un fenomen catalitzador de noves activitats empresarials en el nostre país, desenvolupar una política d'oferta en infraestructures tecnològiques i potenciar una política de promoció de continguts en català, són els grans objectius que ha d'aportar aquest important acord entre l'administració autonòmica i totes les administracions locals sense excepció.

Disposar d'una infraestructura tecnològica suportada en una xarxa de banda ampla amb un alt nivell i varietat de serveis competitius, aconseguir l'equilibri territorial, amb el màxim abast geogràfic possible, que permeti una universalitat dels serveis, disposar d'una massa crítica suficient per rendibilitzar les import a n t s i n v e r s i o n s a realitzar,

El mapa queda distribuït en tres demarcacions equilibrades en funció de diferents dades socioeconòmiques, centrant-nos en la demarcació Nord-est com la de més superfície urbana (290 km q u a d r a t s ) , on estarà situat el Vallès Occidental i, per tant, Sant Cugat. E n aquesta demarcació s'integraran 452 municipis amb un total de 2.036.150 habitants i

550.000 llars amb un volum d'inversió aproximada a realitzar pel futur operador de 456.500 milions, amb un cost d'unes 85.000 pessetes per llar cablejada. Inicialment, els serveis disponibles seran els de la difusió de televisió i la possibilitat de serveis de transmissió de dades. Posteriorment, es disposarà de serveis de telefonia, a l'any 1998, en competència amb Telefònica. E n una darrera fase s'oferiran serveis interactius m é s espectaculars, com video on demando televisió a la carta, pay per view, o pagar per veure un determinat partit de futbol o una determinada pel·lícula, i, finalment, es podran desenvolupar serveis interactius del tipus telecompra, serveis bancaris a casa, homebaking, teleensenyament, telemedicina i/o acce-

és a xarxes internacionals com Internet, Compuserve, etcètera. Això comporta una dinamització de noves activitats empresarials a l'entorn multimèdia i de continguts, i canalitzarà petites i mitjanes empreses que proveeixin plataformes de serveis interactius suportades en aquesta futura xarxa, i per tant es crearan noves professions. En definitiva, aquest és un pas important que ens ha de permetre assolir per a tothom l'accés universal a les anomenades autopistes de la informació, i que no siguin carreteres comarcals per a alguns, objectiu irrenunciable per a una societat que aspira a ser moderna com la nostra. Josep Grau és enginyer de telecomunicacions i assessor de la Generalitat de Catalunva

EIJS4CAIYIONS

Política Divendres, 26 d'abril de 1996

Els consells comarcals són potencialment organismes que pooden fer un paper de coordinadors, però que ara per ara tenen un camp d'acció restringit, especialment en comarques com el Vallès Occidental, on es concentren un bon grapat de municipis de més de 4 0 . 0 0 0 habitants. Tant el president del Consell, el socialista Carles Ferré, com els polítics santcugatencs que en són o n'han estat consellers coincideixen en aquesta valoració. Aquests organismes tenen dos enemics principals: la falta de pressupost i de competències. El manteniment de les diputacions n'és un altre factor. Ara per ara, els serveis que dóna aquest organisme a Sant Cugat es redueixen a la gestió del transport escolar i a l'oferta de programes de promoció econòmica.

Un ou amb poc rovell La capacitat del Consell Comarcal d'oferir serveis és mínima davant la Complexitat del Vallès Occidental CÈLIA CKRNADAS - Sant Cagat "Les funcions del Consell Comarcal són ara molt pobres", d e n u n c i a el p r e s i d e n t , el socialista Carles Ferré. Ferré, alcalde de Ripollet, n'ocupa la p r e s i d è n c i a des d e les e l e c cions municipals del mes d e maig d e l'any passat. Evidentm e n t , a q u e s t a situació no es pot generalitzar. L'alcalde d e Sant Cugat, Joan Aymerich, ha c o n e g u t el funcionament del C o n s e l l Comarcal del Vallès O c c i d e n t a l d e s del govern i des de l'oposició. Recorda q u e en el cas de comarques com el Baix C a m p o l'Alt Urgell, integrades majoritàriament per municipis petits, "els consells comarcals ofereixen un suport t è c n i c i u n s serveis q u e són molt valuosos per a ajuntam e n t s amb pocs recursos". P e r ò a q u e s t no és el cas del Vallès, una comarca q u e presenta diverses singularitats. La primera, q u e és l'única q u e t é d u e s capitals, Sabadell i T e rrassa. A m é s , c o n c e n t r a sis m u n i c i p i s d e m é s d e 40.000 habitants - S a n t Cugat, Rubí, C e r d a n y o l a , Ripollet, M o n t cada i Reixac i Barberà-, l'est r u c t u r a i mitjans d e l s q u a l s fan innecessària la funció d'assessorament i col·laboració que

compleix el Consell respecte a municipis més petits com són Viladecavalls, Rellinars o Sentmenat. Q u i n paper, doncs, pot tenir el Consell Comarcal respecte a aquests municipis? Tothom - p r e s i d e n t , consellers i exconsellers- coincideix que les possibilitats són p o q u e s .

a j u n t a m e n t s , respondria a la filosofia que, segons els polítics. hauria de seguir un consell com el del Vallès O c c i dental. Segons Aymerich, aquest organisme hauria d'actuar com a "coordinador de temes q u e van m é s enllà dels municipis", com és el cas dels r e s i d u s . Es tractaria, e n par a u l e s del p r e s i d e n t , C a r l e s F e r r é , d'aplicar " l ' e c o n o m i a d'escala" i per tant d e "reduir costos".

El q u e s'ofereix A c t u a l m e n t , els serveis q u e dóna el Consell a Sant Cugat es redueixen a tres àmbits: la gestió del transport escolar, la creació de programes d e promoció econòmica i la c e n t r a lització de l ' a b o c a m e n t i gestió dels residus. El primer cas és el més c o n e g u t , i especialm e n t els darrers mesos, a m b els problemes q u e han sorgit arran d e l ' a p l i c a c i ó d e l ' e n s e n y a m e n t s e c u n d a r i obligatori ( E S O ) . P e r d o n a r una dada, l'any passat la Generalitat va transferir al Consell Comarcal 350 milions de pessetes p e r pagar l e s e m p r e s e s q u e s'encarreguen d'aquest servei. D ' a q u e s t a partida, a Sant C u gat van anar a parar 74 milions d e pessetes: és a dir, quasi un 2 5 % dels recursos totals. En el cas dels residus, la situació es complica. L'organisme comarcal està negociant la compra d ' u n a planta p r o p i e -

La falta de p r e s s u p o s t í d e competències és un dels principals esculls a m b q u è es troben els consells comarcals per poder actuar com a veritables organismes s u p r a m u n i c i p a l s . Però en queda un tercer: l'existència de les d i p u t a c i o n s . Joan Recasens, t i n e n t d'alcalde d e Serveis Urbans de l'Aj u n t a m e n t de Sant C u g a t i conseller e n t r e els anys 88 i 91, ho recorda: "Mentre les dip u t a c i o n s no d e s a p a r e g u i n i no els transferim recursos, els c o n s e l l s comarcals ja p o d e n La gestió del transport escolar és un dels pocs serveis que el Consell Comarcal anar fent..." presta deforma directa a Sant Cugat.

tat a c t u a l m e n t de l'Ajuntam e n t d e Terrassa per centralitzar-hi l'abocament dels residus sòlids urbans de tota la comarca. Aquesta possiblitat, q u e s'estudiarà a m b tots els

<^(S£^ffc\

•BaM^j^aBm^rjr

ALUMINI

c.c. • L'aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei d'Ordenació Territorial, l'any 87, va suposar la desaparició l'any següent de la Corporació Metropolitana de Barcelona i també la creació dels consells comarcals. Primer problema: no es va aconseguir el consens de totes les forces representades al Parlament. "Unes lleis territorials amb vocació de futur han de ser consensuades", reclama Joan Recasens. La desaparició de la Corporació que comportava la llei va provocar, entre d'altres coses, el vot con-

trari del PSC. "Des de la seva creació hem posat en dubte aquesta llei", recorda el socialista Carles Ferré. Per tant, el que cal és replantejar-la en dos sentits. Primer, canviar el sistema de representació política. Actualment, els consells comarcals es formen en funció dels resultats de les eleccions municipals a la comarca. En el cas del Vallès Occidental, el Consell l'integren 12 representants del PSC, l l d e C i U , 1 0 d ' I C , 4 del PP i 2 d'ERC. El president -representant del partit més votat- i els consellers s'elegeixen per designació directa dels par-

tits i no a través de Ics urnes. Això és el que reclama Ferré. "Hauríem de ser elegits directament pels ciutadans". I, segon, tot i que és necessari un "instrument intermedi" entre la Generalitat i els Ajuntaments per potenciar els serveis municipals, s'ha de caminar cap a una "simplificació de les administracions". Com? Ferré prefereix no avançar cap resposta. Altres advoquen per la supressió de les diputacions. La batalla política s'entén en el cas de la de Barcelona, governada pel PSC i IC-EV. Però les de Lleida, Girona i Tarragona les governa CiU.

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA | I

Una llei qüestionada

C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

ïerrvw AGFA^

Hoto^jj^istema

HJIF

AGRUPACIÓ MÚTUA

uvrd XARXA FORD DE

C/tupa. \Chjjjn

#BANCA

CATALUNYA

•^ï^A

Winterthur

Z ASEPEYO

(gotrclln Dom

,.í • V | ^ | j e ^ !

Esport de Base

Futbol Base

Ja són 50 les empreses i 20.000 els membres promotors que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona. Gràcies a aquests, el Club pot mantenir les activitats i les obres socials que ens fan diferents de les altres entitats esportives. Un cop més, el nostre reconeixement a les empreses i a les persones que ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur els que encara s'hi han d'afegir. A tots,

^..Vi

: :

Fes-te n promotor a qualsevol oficina de

tfr BANCA CATALANA

FUNDACIÓ FC BARCELONA

Tel. (98) 227 82 81

ELS4GUYIONS Residus al Parc Central L'avaria en un col·lector d'aigües residuals és la causa dels abocaments al torrent del Parc Central que han detectat en les dues últimes setmanes els veïns de la zona. Plana 8

Entorn

Opinió socialista El portaveu del grup socialista, Àngel Casas, creu que la concentració de població i serveis que es dóna al centre de la ciutat fa necessari un pla global de reordenació. Plana 8

Divendres, 26 d'abril de 1996

Comunicacions/Habitatge

Mas aposta per la reducció de PIVA per rebaixar els peatges El conseller presideix la presentació del pla d'habitatge 96-99 davant 200 regidors Les propostes per reduir els peatges que graven les autopistes catalanes s'han concretat aquesta setmana després de les declaracions que feia a Sant Cugat el conseller. Mas proposa reduir l'IVA que s'hi aplica del 16% actual al 4 o al 7%, una fórmula "difícil" -perquè implicaria una reducció en els ingressos de l'Estat- però "factible", perquè el seu impacte econòmic global seria reduït. CÈLIA CERNADAS

- Sant Cugat Reduir l'IVA que s'aplica als peatges seria una fórmula de repercussió "immediata" en la butxaca dels conductors i, en canvi, l'impacte econòmic en el conjunt de l'Estat seria, segons el conseller, "relativament petit". Mas va reafirmar dissabte que la seva conselleria té "el màxim interès" a aconseguir una reducció en els peatges, i més tenint en compte una dada que va facilitar el mateix conseller: el 43% de l'IVA que recapta l'Estat per aquest concepte prové de les autopistes catalanes. En canvi, la població de Catalunya només representa el 16% de la del total de l'Estat.* La proposta de la Generalitat és aparentment senzilla: reduir el percentatge que s'aplica a les

autopistes al 4 o ai 7%. Aquesta mesura, segons va reclamar el conseller, s'hauria de poder preveure ja en els pressupostos generals de l'any 97, i en aquest sentit es negociarà amb el Partit Popular. Ajuts a l'habitatge El conseller de Política Territorial i Obres Públiques va fer aquestes declaracions després de presidir dissabte la presentació del nou Pla de l'Habitatge de Catalunya per al trienni 96-99, un pla que preveu principalment tres tipus d'actuacions: la construcció d'habitatges de protecció oficial i la concessió de subvencions a fons perdut o de crèdits a interessos més baixos, sempre que els pisos tinguin una superfície inferior als 90 metres quadrats. En total, el pla preveu 179.000 actuacions en tot el ter-

Joati Aymerich, el conseller Mas i elpresident de l'Associació Catalana de Municipis, Pere Macias, durant la presentació del pla. Foto: XAVIER LARROSA

ritori català. Durant l'acte, que es va fer al Teatre-auditori davant uns 200 alcaldes i regidors de tot Catalunya, Mas va recordar que l'objectiu fonamental del pla és de caràcter "social" i, en segon terme, "econòmic". Prova d'això, segons el conseller, és que entre els anys 92-95 el 45% dels nous habitatges que es van fer a Catalunya "van rebre algun ajut a càrrec del pla". Així mateix, va advertir que l'èxit de la política d'habitatge de la Generalitat està condicionat per la política creditícia i econòmica que es faci des del govern central, i va assegurar que CiU exigirà al PP

Serveis

Una associació de la Floresta promou que el gas arribi al districte Trenta veïns s'han mostrat interessats a rebre el subministrament RüTH BOLLINGER - LaHorosta Ha sorgit una nova iniciativa a la Floresta que demana que se subministri gas natural al districte. Aquesta iniciativa ha estat promoguda per l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, que s'encarrega de recollir les cartes dels veïns que es mostren interessats en la instal·lació de gas a casa seva. Les signatures es presentaran a la companyia Catalana de Gas perquè elabori un projecte amb un pressupost. El gas natural només arriba fins a les cases de la zona del Pinar, i tota la Floresta està desproveïda d'aquest subministrament. Per

aquest motiu, la companyia Catalana de Gas es va posar d'acord amb l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. En primer lloc, s'estan recollint les cartes dels veïns que es mostren interessats en un projecte d'instal·lació de gas natural en el seu districte. De moment ja s'han rebut unes trenta cartes a la seu de l'associació (plaça d'Aiguallonga, 1, la Floresta), i el president, Jesús Martínez, espera rebre'n moltes més. El 15 de maig es presentaran totes les confirmacions dels florestans a Catalana de Gas juntament amb un planeu en el qual s'indicaran els punts del barri que s'interessen pel subministra-

ment. La companyia s'ha compromès a estudiar la viabilitat d'un projecte a la Floresta i a elaborar un pressupost. Tots els socis de l'Associació de Propietaris i Veïns ja han rebut un comunicat d'aquesta iniciativa i en la darrera reunió de l'entitat també es va comunicar a tots els assistents. D'altra banda, l'assemblea de dissabte va servir per renovar alguns dels integrants de la Junta de l'Associació de Propietaris i Veïns. Jesús Martínez en continua sent el president, mentre que Miquel Àngel Ros substitueix Emili René a la vicepresidència.

que compleixi el compromís d'augmentar els recursos destinats a habitatge perquè es reservi per a Catalunya, com a mínim, un 17,5% d'aquests diners. Mas

AFECTE, DISCIPLINA I APRENENTAGE El nen, des que neix, desenvolupa molts aprenentatges. Els uns impliquen pautes de conducta simples, aprenentatges senzills: apropar-se a la calor quan té fred, arrecerar-se de la pluja,... els altres comporten unes pautes de conducta menys simple: des d'aprendre a doblegar un tovalló a aprendre a llegir i a escriure. Existeixen d'altres aprenentages amb pautes de conducta complexes. Algunes d'aquestes, tot i ser complexes, en realitat, no resulten difícils d'adquirir perquè el mateix aprenentage implica una satisfacció gran i immediata, són, per tant, gratificadores. Hi ha d'altres aprenentatges més complicats que gairebé no ofereixen cap gaudi immediat perquè són difícils d'adquirir. La meta pot ser substanciosa, però el camí probablement durarà temps, anys. El nen quan neix compta ja amb unes potències senso-

va destacar el paper que en el pla li correspon als municipis, inclosos els que, com Sant Cugat, tenen empreses pròpies d'habitatge (Promusa). rials, d'intel.ligència,... i té unes necessitats. Sense aquestes necessitats, les potències no es traduiran en cap aprenentage. De vegades, ens oblidem que gairebé som el que hem après i que quasi tot el que hem après és perquè ens hi hem vist obligats. Quan anul.lem la necessitat, quasi estem anul·lant la possibilitat d'aprenentage. És important que reflexionem sobre aquest tema.

ÀGORA S

TlS&Éyf&ijCÉÉJ-·:;:

• Escola privada, catalana, pturaltsta i oberta • Trebalem en tres llengües: Català, Castelà iAnglès

• • • • •

Aprenentatge d'instruments musicals. Escola esportiva. Menjador Zona de boscos 4 Ha. - Autocar Estació de FFCC a 100m (St.Joan)

INFORMACIÓ: Tel. 589 00 01 MATRÍCULA OBERTA C/ Ferrer i Guàrdia, s/n (Davant de TV2) SANT CUGAT DEL VALLÈS

8 Entorn

HJ5/C4NIÜN5 Divendres, 26 d'abril de 1996

S e r v e i s

"Barrem el pas al foc!" serà el lema del Dia de Collserola C.C. - Sant Cugat -

Kl Patronat Metropolità del PUR de ('ollserola organitza per al diumenge vinent dia 5 de maig cl dia de la serra, que aquest any porta com a lema Unirem el'pas ui foc!. La recent aplicació del decret de prevenció d'incendis forestals. que obliga a mantenir franges netes de vegetació que actuïn com a tallafocs a Ics vores de camins i zones urbanitzades, ha impulsat el Patronat a organitzar el que defineix com a ac{'.abocament de resultis de clavegueram s'intensifica, segons els veïns, els dies de pluja. En altres ocasions passa desapercebut. Foto: XAVIER IARROSAtivitat "participativa i pedagògica". Les accions, que consistiran a netejar de branques i troncs secs els marges dels camins i de zones "especialment susceptibles al foc", es duran a terme en tres punts diferents del parc repartits pels diversos municipis que l'integren.

Un col·lector obturat aboca residus de clavegueram al torrent del Parc Central

Els veïns alerten del perill "higiènic" que suposa i VAjuntament diu que ho arreglarà

Durant dues setmanes, els residus del clavegueram d'una zona del barri de Sant Domènec-el Colomer han anat a parar al torrent que travessa el Parc C.C. F i n s al D i l l u n s d e P a s q u a , q u e va ploure a m b força, els veïns n o m é s havien vist "esp o r à d i c a m e n t " un riuet d'aigua bruta q u e anava a parar al torrent de la Bomba. Segons ells, la situació es va agreujar coincidint a m b aquesta data. "Quan plou, comença a baixar pel torrent una rierada de resi-

Central. Els veïns de la zona ho van detectar el Dilluns de Pasqua, coincidint amb dies de pluja. "Hem arribat a trobar-nos compreses i tot tipus de por-

dus de claveguera", denuncia Rosa Maria Crusells. El p u n t crític és en els ponts metàl·lics situats davant la farmàcia del barri del Colomer, on el fang n e g r e , s e g o n s Sònia Garcia, "arriba a formar un bassal a la gespa". Els veïns s'han mostrat preocupats per una raó bàsica: "Jo surto molt sovint al Parc Central a passejar els gossos i els d i u m e n g e s això està

queria al torrent", denuncia Rosa Maria Crusells. Sònia Garcia, veïna del b a r r i , recorda que "els diumenges al mati això s'omple d e nens".

ple de nens q u e j u g u e n dins del torrent", explica Sònia Garcia. " Q u a n l ' a i g u a s ' a s s e c a , q u e d a una capa seca de porqueria." Els veïns s'han adreçat durant aquestes dues setmanes tant a l ' A j u n t a m e n t - " e n s van prometre que ens enviarien la brig a d a " - c o m al departament de Sanitat d e la Generalitat - " e m van contestar q u e no era com-

petència seva . Segons els tècnics de l'àrea de S e r v e i s U r b a n s d e l'Ajuntament, l'abocament de residus de clavegueram al torrent ha estat motivada per un col·lector d'aigües residuals q u e "s'ha tapat" i q u e ha impedit q u e circulessin. L'avaria se solucionarà mitjançant una bomba de succió entre avui i la setmana que ve, segons l'Ajuntament.

Per remarcar la importància d'actuacions com les del diumenge, el Patronat recorda que, actualment, a Collserola "la major part dels boscos són una massa forestal contínua". Per posar un exemple, "un esquirol els podria travessar sense tocar el terra". Per tant, "el foc ho té molt fàcil". Per això, recorda aquest organisme, cal crear discontinuïtats al bosc i zones esclarissades que puguin aturar el foc en cas d'incendi. Aquest serà l'objectiu de les actuacions que promourà el Patronat durant el Dia de Collserola, el diumenge 5 de maig.

U r b a n i s m e

Refer el centre per potenciar un poble millor À N G E L CASAS I BOLADERAS

Per resoldre els problemes cal en primer lloc tenir-los identificats i també localitzats. Quan parlem dels problemes de Sant Cugat, i molt especialment els del centre, cal assenyalar-los i determinar on es presenten amb més intensitat. Avui a Sant Cugat hi ha problemes de circulació intensos, d'aparcament, per caminar tranquil·lament, passejar, per comprar, per relacionar-se amb la gent, i això no sols és vàlid per als 21.S(X) habitatns que viuen al centre urbà, sinó també per als 26.500 que viuen a la resta del municipi. Aquest centre es delimitaria pel següent entorn: el que comprèn l'estació dels F F G G , rambla Ribatallada. Centre Cultural, rambla del Celler, carrer Borrell, escorxador, escola Pla Farreras, CAP,

carrer Montseny, Kampió i estació de FFGG. Una zona que té una superfície aproximada de 1,6 quilòmetres quadrats, respecte als 49 km que té cl municipi i una extensió de carrers de 27,5 quilòmetres. En aquesta zona, ara hi viuen 21.500 persones, que representen el 46% de la població total. L'altre 54%, que són unes 25.600 persones, habita a la resta del municipi. En aquest centre urbà, actualment, hi aparquen de nit uns 7.650 cotxes i a la resta del municipi, 12.150. Però en el termini de quatre o cinc anys, en un radi d'1,5 quilòmetres dels Quatre Cantons, entre les noves urbanitzacions de Sant Domènec-el Colomer, Coll Fava i Torreblanca, hi viuran 10.000 persones més i aproximadament es calcula que hi haurà uns 4.100 cotxes més.

Què té aquest centre per als ciutadans que hi viuen i per als de la perifèria que hi van? Serveis mèdics (CAP, Policlínic, cinc consultes mèdiques, 58 metges), culturals (auditori, Casa de Cultura, Club Muntanyenc, Esbart, Ateneu, Centre Popular Andalús, Centre Castellano-manxec, biblioteca, sales d'art i unes quaranta e n t i t a t s m é s a c t i v e s ) , d'ensenyament (tres escoles públiques d'EGB, sis guarderies, el conservatori de música, vuit escoles d'idiomes, quatre de dansa, quatre d'informàtica, tres de música, vuit acadèmies, deu autoescoles), comercial (dos mercats municipals, tres supermerc a t s , s e t z e a u t o s e r v e i s , 442 botigues diverses). S'ha de tenir en compte que a la perifèria d'aquest centre només hi ha 52 bo-

tigues, i dins del centre, seixanta es troben exclusivament a la carretera de Cerdanyola. Més serveis: esportius (dos pavellons, dos camps de futbol, una piscina coberta, cinc gimnasos), organismes públics (Ajuntament, Correus, delegació d'Hisenda, Inem, Jutjat de Pau), serveis públics (companyia d'aigües, companyies elèctriques, companyia de gas, estació dels F F G G ) , serveis religiosos (cinc centres religosos, entre ells el monestir) i professionals (131 entre advocats, arquitectes, assessors, gestories, API, assegurances, bancs i caixes). No cal dir que aquesta concentració de serveis en una àrea tan reduïda comporta una afluència de vehicles i vianants que exigeix buscar solucions superiors a les aportades fins ara. C a p altra p o b l a c i ó d e la

grandària de Sant Cugat té una concentració tan elevada en el c e n t r e . P e r això s'hauria d'aconseguir que gaudir d'aquests serveis fos per a tots els ciutadans un fet còmode, agradable i atractiu. Crec que és urgent fer un pla global per a tot el centre q u e afronti la solució dels problemes d'aparcament, circulació, que faciliti l'accés a tots els serveis que s'hi ofereixen, que també permeti passejar, caminar tranquil·lament i estimuli la relació humana, incloent-hi l'oci, la cultura, l'esport, comprar, etc. Solament a partir d'un pla d'aquestes característiques s'hauria d'iniciar la seva realització, ni que fos per etapes. À.C és portaveu del grup municipal socialista

io Entorn

ELS/CANTONS Divendres, 26 d'abril de 1996

L ' E n q u e s t a

Renunciaria al cotxe si el centre històric fos una zona de vianants? RAMON L U Q U E - Sant Cugat El ple municipal de l'Ajuntament ha aprovat la construcció d'un vial de connexió entre l'avinguda Francesc Macià i la rambla del Celler. Aquesta obra implica la construcció d'un aparcament a la plaça del Rei i la remo-

delació de l'actual rambla del Celler. Però, sobretot, significa l'inici del gran projecte de convertir el centre històric de la ciutat en una zona de vianants. Per aquest motiu hem preguntat als santcugatencs si renunciarien al cotxe per anar al centre, cosa que majoritàriament sembla que estarien disposats a fer.

CARMEN PRAT

MIREIA AGUADO

LAIA RIBAS

JOSEP MANENT

52 ANYS

26 ANYS

2 3 ANYS

20 ANYS

26 ANYS

AGENT DE VENDES DE LLIBRES

COMERCIAL

BIÒLOGA

ESTUDIANT

SOCIÒLEG

"No puc renunciar al cotxe perquè visc a la Floresta i per la meva tasca l'haig d'utilitzar. De tota manera, no m'importaria deixar-lo en un lloc aparcat i passejar a peu."

"No renunciaria al cotxe perquè no visc a Sant Cugat i el necessito per venir. En tot cas, si hi hagués algun aparcament el podria deixar allà i anar a peu, però el problema és que no n'hi ha cap."

"I cant que renunciaria al cotxe! Per fer distàncies curtes és molt millor anar en bicicleta. És una manera més ecològica de viatjar i a més fas esport."

"Sí. Penso que si es pot anar a un lloc a peu, és absurd agafar el cotxe."

"Sí, però seria necessari que hi hagués un aparcament als afores del poble."

JUANCHO CALVO

JOSEP SEGUÍ

27 ANYS

ADOLF PRIANTF. 31 ANYS

ENRIQUE DE LAPEZUELA

20 ANYS

22 ANYS

3 2 ANYS

ADMINISTRATIU

ESTUDIANT

ARTISTA PINTOR

ESTUDIANT

DEPENDENTA

"Sí, i tant. Penso que ara el casc antic és un caos i seria molt millor que tothom anés a peu."

"No tinc cotxe, però estaria disposat a renunciar a utilitzar-lo. És més ecològic anar a peu."

"Jo des de Valldoreix puc venir en tren, però haig d'agafar el cotxe si vinc carregat. El que sí que faria és deixar el cotxe en un aparcament i pel centre anar a peu."

"Jo hi renunciaria. Estic d'acord que el centre històric sigui per a vianants. La gent té l'hàbit d'agafar el cotxe per anar d'una banda a l'altra del poble, que és un trajecte molt curt. M'agradaria que des de la plaça del Coll fins a l'estació tus pera vianants."

"Sí, la veritat és que sí. Hi ha certes zones que s'haurien de deixar per passejar, per als nens... Ens hem acostumat a anar amb cotxe fins per comprar el pa i això no és bo."

JAIME MIRÓ

MARI RUIZ

J^°

ÏIIQUIROSIIÍ • Tractaments facials i corporals personalitzats • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta, elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

| |

~ <K*.

Col·laboració mèdica Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7

'Depilaúons -Cera - 'Elèctrica Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge facial i corporal - Quiromassatge - 'Drenatge Maquiüaige Manicura i pedicura Ohres Convingudes ^ía. del Celler, 87, 2°, 2" 08190 Sant Cugat del Vaííès

C/Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

Ï*J\Ï:-

ROSARA

M LA LASE SEVA BELLESA

* Limpieza cutis * 1/2 MASAJE • 7.500 (bono mes) * Por un peeling corporal, un peeling facial GRATIS * Por una limpieza cutis, un masaje

• Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar • Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acné • Rehidratació-Cathiodermis • Depilacio a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

circulatorio 20 min. GRATIS Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics. Massatge psicofísiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilacio higiènica.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME

PILAR

DONA

HEREDIA

ESTILISTA

Tractaments per a la salud Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 589 44 80

Elies Rogent, 18 A la tocar mercat Torreblanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

ELS/CANTOÏNS

Opinió

^ ^ L

Dtientitrs. 26 r/'ahnl de 1996

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari inik'[K.Tuk·m tic Sant í'.ugai del Vallès

<b: Consell d'Administració Rjmun í ir,tu < prcsidcnti Jdscp \ l . Cjl»rtTi/o, V m c i U m d l y I Va- Ksqucrda Directora [ :C1M( Icrnada-. Redacció Sih i.i h.(rr..M>. ( JII MiKfll. Àngels Castuera, R.nn<in Luque, l'urucsi (larbó, Àlex López, Mnnisf Vint, l'crc I V h . Kdtiard Jener Equip comercial Nu-: i O l u c , K\J l'o/n

Consell Editorial Ramon d u u i|ML'Mdcntl Ji M.p M ( ..nuen/,. i·.Ht-irt·sidcnti M i n w m : Kunihjii ' \ ^-presidenta) I'LHIU-V ( arl·i.. Jnri.li ( .JVJV Narcís Ca-rtarner. IVre KM|iicrd;i, \dvict I nriK-lK. Knstian Herbolzhcimer, R.i^cli IViim. Kani.in l't.,v I ,luís Puig, Kmili Rcfté. Jaume Sih.ii. l'avi. S-.lcrJiiscpA. 'Icixido. Joan lormsj, Joan Iroyano í ;cli;t Ccnadas (secretària) Subscripcions i Club del Subscriptor \»ru líarncda Fotografia V I M C I l.jrnisj

Responsable de disseny i maquetaciò J..sep i c m i s n l a

Impressió K.ii.rr,|"es,"7:i4().05.95

Distribució Mail]ii R \jllcsSL lel.SK42.V71 |)ip..Mr le-.ii (,'Mu^M.Í mjh Kls arades ugnits I !-4(l[,-.1nWl„tj^vJncl

Sant Jordi: identitat nacional i identitat local La diada d e S a n t Jordi d e 1996 serà e s p e c i a l m e n t r e c o r d a d a . Molts elements es van ajuntar perq u è fos així. Era u n dia feiner, per tant. m e n y s dispersió d e la població. Va fer un t e m p s immillorable, brillant, un dia d e primavera e s c l a t a n t . El g o v e r n d e C a t a l u n y a havia a c o n s e g u i t internacionalitzar la festa c o n v e n c e n t a Mayor Zarago/.a p e r q u è U N E S C O patrocinés el Dia Internacional del Llibre. Se celebrava a la capital del país un congrés internacional d'editors. I p e r q u è tot fos rodó, fins i t o t P u j o l h a v i a d e c r e t a t el d i a abans q u e la negociació dels pactes a m b cl P P estava suspesa (dos dics n o m é s , és clar). I Serrat, vés per on, feia un homeatge a la nova\ ella c a n ç ó . T o t p l e g a t , un èxit. I na a u t è n t i c a j o r n a d a d e reafirinació nacional. Així es va viure a Catalunya i, evid e n t m e n t , a Sant C u g a t . J a casa

El La criminalització pagesia

de la

Amb el conflicte de la fruita seca com a teló de fons i excusa, ja fa un cert temps que diferents sectors polítics, econòmics i mediàtics (molt poderosos) han intentat criminalitzar les justes protestes dels nostres desnonats homes del camp. Aquesta veritable escomesa contra la pagesia és, en part, la conseqüència lògica de l'aplicació desenfrenada d e la política del tot s'hi val que es troba justificada per la mundialització dels mercats. Però, no ens enganyem, això no és més que un frau, una enganyifa per poder justificar la destrucció d'uns cultius (i les persones q u e en viuen) autòctons, anihilant, en part, la nostra sobirania alimentàrio-gastronòmica, és a dir, encolomant-nos a tots els consumidors l'avellana turca i l'hamburguesa ianqui. D'altra banda, aquesta política econòmica ultraliberal/mundialitzadora incentiva, a casa nostra i a tot Europa, l'atur i la precarietat laboral tercermundista entre les classes treballadores, i provoca, lògicament, una reacció popular de malestar social i augment

l e c t o r

nostra a m b un plus afegit. Un plus d'activitats, institucionals i privades, q u e agafant Sant Jordi com a excusa, servien per manifestar una

Tot i que sembli molt obvi, les desenes d'actes són un signe evident de la vitalitat local v o l u n t a t d'afirmació t a m b é local. L ' e x p o s i c i ó "Claustre 144" sobre els capitells del M o n e s t i r d e Joan Tortosa, la p r e s e n t a c i ó del llibre "Itineraris per Sant Cugat" del mateix autor, la presencació del darrer treball del cofundador del C M S C , J o s e p Barberà -un h o m e n a t g e als f u n d a d o r s d ' u n a p e ç a

clau del redreçament nacional com és l ' e x c u r s i o n i s m e - , la magnífica exposició del fons d o c u m e n t a l d e Joan C a b a n a s i Alibau e n el marc de la Primavera fotogràfica, el lliur a m e n t del premi G a u s a c d e R e cerca, l'estrena d e "Rapsòdia Sant Cugat" al teatre-auditori, el premi literari per a escolars sobre Jacint Verdaguer, o r g a n i t z a t p e r Amics de la Unesco, i altres actes q u e han o m p l e r t els dies anteriors i p o s t e riors a S a n t Jordi són, t o t i q u e soni molt obvi, un signe e v i d e n t d e la v i t a l i t a t local. P e r ò p o t s e r l'accent l'hauríem d e posar e n la g e n t , la g e n t q u e ha o m p l e r t els r e c i m t e s d e l s a c t e s , la g e n t q u e tranquil·lament passejava, i d e manera natural, i m p r e g n a d a d e l'esperit col·lectiu, comprava i regalava llibres i roses.

e s c r i u

l'.ls lc\u>s tramesos a aquesta secció no han d'c\i.edir de Ics 20 ratlles mecanografiades. Cantor els podrà signar .inili inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi litMirin el domicili, el telèfon i cl número de D \ I o passaport del seu autor. L L S 4 C A N T O N S es rcser\ a el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

del racisme i la xenofòbia. En definitiva, cl combat dels nostres pagesos per tal d e poder viure dignament de la terra, és també el combat de tots els ciutadans sobiranistes, i a m b sentit comú, que volen uns mínims d e dignitat nacional, justícia social i equilibri territorial. / J O S E P M . L O S T E i ROMERO.

Catalans en la repressió de Videla El sabadcllenc Josep Pujadas i Valls, industrial establert a

C ó r d o b a , A r g e n t i n a , va s e r b r u t a l m e n t massacrat a m b la seva muller, t a m b é catalana, i uns q u a n t s fills, durant la repressió de les forces del g e n e ral Videla a la ciutat d e Córdoba. Cal estudiar, difondre i vindicar la m e m ò r i a d ' a q u e s t a desgraciada família d e d i c a n t el seu nom a un espai públic com un carrer, un parc o una plaça, ara q u e es compleix el vintè aniversari d e l'inici d'aquell tenebrós període. / A N T O N I CASAS i CLARAM U N T . Sabadell.

U t i l i t z e u el diari

de casa.

Les cinc lleis "fenomenals" del senyor Recasens D e forma casual m ' h a caigut a les mans l'article (sic) del Sr. Joan Recasens, p r e s i d e n t d e la secció local d ' U D C (partit al qual aprofito per felicitar per tenir un dirigent dotat d'una capacitat d e reflexió tan elevada). D ' a n t u v i , com a m e m b r e del consell editorial d ' a q u e s ta revista, vull expressar a l'eq u i p redactor la meva disconformitat pel malbaratament d e paper, s e m p r e escàs, q u e re-

F e u - n o s a r r i b a r les

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t allò que us i n t e r e s s i i a f e c t i 5 8 9 6 2 82

H54CATVIONS

presenta publicar articles com aquest, formalment indigerible i intel·lectualment impresentable. C o m a persona a q u i se suposa q u e està dirigida la missiva, e m sembla d e molt mal gust convertir la resposta a u n article q u e anava dirigit a les reflexions d e l Sr. R e c a s e n s i q u e e x p r e s s a v a d ' a n t u v i el respecte envers la seva opció política, e n una exposició pública d e la seva visceralitat anticomunista. É s com si jo, si hagués tingut i n t e n c i ó d e desqualificar-lo políticament, hagués parlat d e t e m e s - p e r posar d o s e x e m p l e s - com el paper d e la d e mocràcia cristiana xilena l'any 1973 o la personalitat obscura del p r e s u m p t e mafiós Andreotti. Pel q u e fa als q u a t r e grups manllevats al p e n s a m e n t d e l'historiador C M . Cipolla, no n ' h c pogut trobar cap en ei qual encabir el Sr. Recasens, i e m veig obligat a c r e a r - n e un d e nou: el à'excretadors d'idees, q u e es definiria p e r oposició al g r u p dels q u e t e n i m per costum emetre-les mitjançant un procés d e reflexió. / J O R D I CASAS i ROCA. Sant Cugat.

Opinió 13

ELS4CANT0NS Divendns, 26 d'abril de 1996

l l o t j a

Mandra mental MIQUEL MONTSERRAT

e petit em sentia dir: "No vulguis tocar massa tecles." Tot i així, em van fer estudiar piano!... I b é que van fer. Ara, els consells c o m e n c e n a canviar d e direcció. Els homes d ' E s t a t estan descobrint q u e qui no conegui quatre o cinc oficis o matèries diferents no tindrà lloc e n el mercat laboral. Malgrat això, els dirigents, de m o m e n t , permeten que la feina vagi només per als especialistes, una gent q u e es caracteritza no tant pel q u e saben - d e i xem a part m e t g e s , pilots d'aviació i ufòlegs-, com pel seu visible d e s i n t e r è s a saber d'altres qüestions. (Si no és que es tracta d'un hol/by o del futbol.)

tia posterior, els fa cruixir les dents. Com quan la palinòdia aquella de "Para qués'trve estudiar latt'n?", però multiplicat per mil. "Però, q u è s'han cregut?" "Mai m e ' n van avisar!" "Tanta pressió és inaguantable!" En fi, raó tenen de queixar-se, ja que els proposen un cert absurd, però, en lloc d e posar-se a la feina, en general prefereixen mirar com es p o d e n evadir encara més d ' a q u e s t a societat. " Q u e s'ho facin ells (i m'ho vagin pagant, és clar!)." E s llàstima q u e les seves justes crítiques als de dalt perdin sentit si ells tampoc no fan res constructiu. Q u a l s e v o l solució començaria p e r q u è molts joves reconeguessin que pretenen divertirse amb coses la mar d'avorrides. Com, per e x e m ple: no il.lusionar-se, aprendre el just, vestir-se a m b xandalls fluorescents, parlar poc e n t r e ells. () experimentar només amb allò que ja hagi comprovat un amic o una amiga, o no indignar-se - c o m a m í n i m - a m b les injustícies. També pretereixen escoltar tots una mateixa música, no trobar subnormals l'Stallone o l'Stone, fardar - p e r ò res m é s - d u r a n t 52 d i v e n d r e s de voler lligar. I fugir de tota lletra impresa.

Treballar en el q u e t'agrada hauria de ser la meta de tothom, i sembla q u e als joves els hauria de capficar més que a ningú. Han d'encertar el camí q u e seguiran, si pot ser. Però tots veiem q u e a q u e s t objectiu, avui, q u e d a esmorteït per culpa d e l'angoixa de trobar feina. Qualsevol clau roent se'ls torna xauxa. Així ens t r o b e m a m b una societat q u e ofereix o d e m a n a tres coses contradictòries e n t r e si, o sigui: q u e s'estigui molt preparat, però q u e s'accepti qualsevol tasca en q u è no s'hi està, mal pagada, i, a la vegada - p e r favor!-, q u e se sigui feliç (i a m b bon p o d e r adquisitiu; si no, la inflació ens p e r s e guirà a tots i farà fugir la feina). La quadratura del cercle. N o dic q u e Gary Cooper i Clint Eastwood no poguessin afrontar una situació tan adversa. Però no els altres. Per adobar el trencacolls, aquests homes d'Estat p r e t e n e n espavilar un jovent q u e just està obsessionat per tot el contrari. Si exceptuem els dos extrems - e l s nois i noies que estan per la solidaritat, i els altres q u e es passen al pònting-, la majoria dels joves del terme mitjà no es volen p e r d r e cap marxa, ni tampoc tenir cap mal rotllo. Accepten limitar-se els horitzons al màxim, i a g u a n t e n a m b el perfil d'interessos al m é s baix possible. ( E p , molts dels seus avantpassats tamb é , però ells no van disposar d e l'educació q u e ara es pot donar, i no era tan estrany). Precisament, a aquests novells tan poc soferts com són, me'ls diuen q u e a m b un carnet o títol no n ' h i ha prou, q u e mi-

Il.lustració: TXEMA

llor si en t e n e n quatre! A banda q u e a aquests quatre caldria afegir-hi carnets més importants i q u e ningú t'ensenya, com saber presentar una instància, saber quan i com s'han d'utilitzar uns serveis d'urgències, o saber no emprenyar-se amb qui et ratlli el cotxe - q u e no s'ho v a l - , etc. Demanar-los més d ' u n sol estudi, sense cap garan-

'Acudit

En el fons, t e n i m les dues versions enfront a d e s de s e m p r e , la q u e diu: "Per q u a t r e dies, per q u è esforçar-se?", i la q u e diu "Ja q u e són q u a t r e dies, aprofitem-los". Les d u e s t e n e n la seva lògica. La q u e no en te cap és la q u e e s t e m v e i e n t de ni una cosa ni l'altra. Cal perdre la por a pensar. Saber utilitzar el corn dóna moltes satisfaccions. Si tens q u i n z e hobbies o savieses, millor q u e una. Trobis feina o no. N o és excusa q u e la societat vulgui q u e toquis tecles... sense regalar-te el piano. Un ampli grup de joves no ho volen entendre, perquè han idealitzat la mandra mental. Ni tan sols p o d e n disfrutar dels m o m e n t s d e galvana, però aquesta no els és cap opció alternativa! El desencís no els deixa col·laborar per una societat millor. H o enfoquen del revés. Una cosa és coquetejar a m b el fracàs com a r e b u i g d'alguns e s t ú p i d s discursos a favor de l'èxit, però una altra, equivocada, és avorrir-se sense saber a d m e t r e q u e tenir interès per les coses és molt més divertit.

Finestra

Sant Cugat no m'estima FONTCrBERTA

s lamentava un botiguer q u e la població de Sant Cugat no l'estimava, que la gent no anava a comprar a la seva botiga com abans i que, er això, tancava el seu negoci. Perdia diners, no guanyava per cobrir les despeses i plegava... "Després de tota la vida de treballar aquí -em deia - haig de plegar. La gent de Sant Cugat no m'estima". Aquest sentiment de traslladar cap al públic consumidor la responsabilitat de la marxa d'un negoci l'he vist darrerament a molts indrets de Sant Cugat, i segons llegeixo a la premsa, a qualsevol lloc on la competència ha imposat preus o serveis més competitius, malament rai si no hi ha competència i has d'acceptar els preus dels que dominen el mercat. "Sant Cugat no m'estima" o "Valldoreix no m'estima" o "Mira-sol no m'estima" sempre venen acompanyats de paraules com 'No hi ha dret que les

grans superfícies i els grans hipermercats ens facin la competència de manera tan ferotge. S'haurien de prohibir". Enlloc de pensar que ells havien gaudit d'anys i més anys d'autèntic monopoli amb preus altíssims -"Si lo quieres, lo tomas y sinó lo dejas"- ara es lamenten i diuen que "Sant Cugat no m'estima" i que s'hauria d'implantar un proteccionisme q u e abans ells mateixos haurien rebutjat. Enlloc de reconèixer que eren ells qui es van deixar perdre un mercat que dominaven, culpabilitzen al públic i l'acusen d'ingrat El mateix que passa a tot areu del món occidental, el públic estima a qui li dona el millor servei al millor preu. Així de fàcil. A vegades no és una qüestió de preu, sinó també de servei, que no vol dir únicament que et tractin bé sinó que tinguin el que vols o et solucionin els problemes. I a qui no li agradi aques-

ta situació completament lògica de dret a la lliure elecció, més val que es dediqui a una altra cosa. Qui no sàpiga reconvertir la seva mentalitat cap a aquest canvi que imposa la més elemental de les lògiques, que plegui, però que no es lamenti. A Sant Cugat tenim més d'un exemple d'establiments que han escollit canviar la seva línia anterior. I no cal esmentar-los. Potser molts d'ells van arribar a pensar també que Sant Cugat no els estimava, però van callar, es van posar en el lloc del client, van analitzar per què els perdien, per què anaven als hipermercats o preferien Barcelona i van oferir-los serveis i preus similars o millors. Com ho van fer? No crec que això tingui la més mínima importància. Cada establiment i cada ram és un món. Cap d'ells van dir públicament "Sant Cugat no m'estima". Van actuar simplement com bons professionals.

ELS4CAlVra\S Protestes coiitia ois gossos bruts Els veïns del barri de ("an Magí estan farts de <|tie els amos dels gossos no es preocupin de <|uc eU animals no embrutin el earrei i li.in comocat una manifestació pei demà .d pare de l'escorxador I'L i nií l'i

Rodada a l'Arnau Cadell Cine nois d'entre 1f> i 19 anys vinculats a l'institut Arnau Cadell van ser detinguts la setmana passada per la Policia Nacional com a sospitosos de posseir drogues. |'.l s agents esl van veure en "actitud sospitosa'". Plana 16

Societat

Divendres, 26 d'abril de 1996

E n s e n y a m e n t

Ensenyament garanteix les 8 5 places que faltaven als dos instituts de BUP E/s pares volen que les condicions de tots els alumnes siguin les mateixes Les llistes provisionals a m b els alumnes d e les escoles i els instituts q u e e s t a n admesos, de moment, als centres públics d e S a n t C u g a t j a s'han f e t públiques. La

relació d'alumnes inclou les 8 0 places d e primer de B U P q u e s'han sol·licitat i que en principi no estaven previstes. La delegació d'Ensenyament ha garantit

ÀNGKLS CASTUERA

aquestes places repartides entre els dos instituts o n ara es fa el batxillerat polivalent, tot i q u e l'institut on s'han superat les previsions é s l'Angeleta Ferrer.

ÀNGKl.S CASÏTKRA - Sani Cugat . lot i que les llistes són provisionals. els alumnes que hagin sol·licitat placa als instituts Angcleta Ferrer i Arnau Cadell per fer-hi primer de B l ' P podran consultar-les per saber si obtindran lloc en l'opció triada. Fls alumnes que hauran de fer p r i m e r d'F.SO t a m b é p o d e n comprovar si han accedit a l'institut que van demanar en primera opció. A q u e s t s són els alumnes, que, en principi, presentaven més problemes. Segons les primeres dades, només uns vint estudiants no podrien accedir al centre triat en primer lloc, i haurien d'anar forçosament al Lconardo da Vinei. Fn contra de les previsions, la demanda que s'ha superat amb escreix és la dels alumnes de Bl ÍP. A l'institut Angeleta Ferrer s'han preinscrit 204 nois i noies que hi volen fer Bl'P, davant les 120 places que hi ha disponibles per a aquest curs. Segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, un increment de la d e m a n da c o m el q u e hi ha h a g u t aquest any no passava des d e feia deu anys. "Hi ha hagut un canvi de nens molt important que provenen de l'ensenyam e n t privat, i, a més, d'entre els nous santeugatenes que han vingut a viure a la ciutat, ara les

Els cV5 nens de Rl /' que, en principi, no cabien als instituís, jn tenen la plaça garantida. Eotn: MANfi

f a m í l i e s t e n e n els fills m é s grans, coincideixen amb aquesta edat". Segons l'equip docent d e l'Angeleta Ferrer, des de feia deu anys, l'oferta s'anava a d e q u a n t a la d e m a n d a d'alumnes que volien fer el BUP a l'institut. L'augment de sol·licituds de preinscripció era difícil d e p r e v e u r e . Per a q u e s t motiu, tot i q u e s'ha garantit q u e les v u i t a n t a p l a c e s c o m e n ç a r a n a f u n c i o n a r el s e tembre, el que no es podrà evitar és sortejar els alumnes entre els dos instituts. A l'Angeleta Ferrer i a l'Arnau Cadell s'obrirà una aula més, per poder encabir-hi els nens q u e falta-

ven. En el període en q u è s'han d e fer les r e c l a m a c i o n s , que han durat tota aquesta setmana, s'ha fet el procés de distribució. La direcció de l'Ang e l e t a ha c o n s u l t a t a m b els pares per saber si es prestaven v o l u n t à r i a m e n t a canviar els seus Fdls d'institut i d'aquesta manera es reduïa el nombre de nens que s'havien de sortejar. Els pares dels nens afectats e s t a n d'acord a m b la solució que ha adoptat el departament d ' E n s e n y a m e n t , tot i que consideren que s'ha hagut de fer a corre cuita perquè no s'havien fet les previsions o p o r t u n e s . Segons al tinent d'alcalde de

L'Angeleta Ferrer ala Mostra de Teatre als Instituts

ESPINOSA

Serveis Personals, era impossible preveure un creixement tan elevat de la demanda, i, per tant, era difícil poder plantejar-se solucions. Al llarg de tota aquesta setmana, els pares q u e no s'han mostrat d'acord a m b la plaça que han atorgat als seus Fills, o en cas q u e no hagin estat admesos a les llistes provisionals, han pogut presentar reclamacions a m b la documentació corresponent. El dia 10 d e maig es publicarà als centres la llista definitiva d ' a l u m n e s a d m e sos, i des del 20 fins al 31 d e maig, es faran les matriculacions.

-Sant Cugat-

l n grup d'alumnes de diferents cursos de l'institut Angeleta Ferrer van escenificar dimarts l'obra de Joan Barbero 20 x 20, dins les activitats de la diada de Sant Jordi. La preparació d'aquesta obra s'inclou en la VII Mostra de Teatre als Instituts, q u e organitzen c o n j u n t a m e n t l ' I n s t i t u t del T e a t t e , els ajuntaments i els instituts de Catalunya. Un monitor de l'Institut del Teatre de Terrassa, Àngel Miq u e l , ha t r e b a l l a t a m b e l s alumnes durant tot el curs per muntar aquesta obra. La Mostra de Teatre als Instituts s'ha modificat en els últims anys r e s p e c t e a les prim e r e s e d i c i o n s . Al principi, q u a n es va crear, la m o s t r a aplegava a l u m n e s de tots els instituts de Catalunya, que representaven les obres en una jornada q u e es feia en alguna de les ciutats participants. D'aquestes representacions, se'n seleccionaven les millors, que es r e p r e s e n t a v e n a E u r o p a . A l u m n e s d e l'institut Angeleta Ferrer, q u a n encara estava s i t u a t a la casa M ò n a c o , van vaitjar a Marsella l'any 1993. Els alumnes de l'institut Angeleta Ferrer, que enguany han participat en a q u e s t a activitat, van r e p r e s e n t a r d i m a r t s el seu m u n tatge e n una sessió doble, una p e r als professors i a l u m n e s i u n a altra p e r als p a r e s del centre.

ilili "W/S £^

TEATRE A L'ÀGORA. El grup escènic de l'escola Àgora va representar fa unes setmanes el muntatge El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, al teatre-auditori del Centre Cultural. L'escenificació, considerada per l'escola com una fita "històrica", coincideix amb la celebració del setè aniversari del centre, que reafirma la seva voluntat de "suport i projecció de qualsevol tipus de manifestació artística", ja sigui plàstica, literària o musical. En l'obra hi van participar pares, professors i alumnes.

DlADA FAMILIAR A LA FARGA. L'escola La Farga va celebrar diumenge passat la sisena diada familiar que organitza el centre, una iniciativa que pretén durant un dia aplegar alumnes i pares al voltant de tot un seguit d'activitats lúdiques. La jornada es va inaugurar amb una missa. Posteriorment, i durant tot el dia, es va poder disfrutar de les atraccions que es van instal·lar als patis i jardins de l'escola. Entre elles, com es pot veure a la fotografia, una nòria. Foto: XAVIER LARROSA

Societat 15

ELS4CANIÜN5 Divendres, 26 d'abril de 1996

Ensenyament

Cal dir les coses tal com han de ser M A N U E L DE H A R O

En primer lloc, vull puntualitzar que l'article següent l'escric a títol individual i no faig extensibles les valoracions que faig a la coordinadora d'APA de Sant Cugat ni a l'APA del F e rran i Clua, associacions a les quals represento.

en part m'agrada, ja que a m b això reafirma tota una trajectòria professional a favor de l'ens e n y a m e n t públic i n q ü e s t i o nable. D'altra banda, crec que una actitud més objectiva hauria centrat la crítica i l'hauria posat al seu lloc. Sra. Ponsa, afirmem una sentència que ni vostè ni jo podem rebatre: el benestar d ' u n país està estretament relacionat amb l ' a t e n c i ó q u e es

Sra. Ponsa, la vull tranquil·litzar sobre els nostres interessos ocults. La defensa del manten i m e n t i increment de la qualitat d e l'ensenyament públic al nostre municipi és l'únic i exclusiu objectiu que ens mou. Ara, si em permet, li revelaré un secret. ^Sap que el municiSra. Ponsa (tinent d'alcalde d e pi d e Sant C u g a t és m o d è l i c S e r v e i s P e r s o n a l s ) , e m plau quant a la qualitat de l'ensencontestar-li el següent al seu aryament públic? Per tant, no ens ticle Caldir les coses tal com són, h e m de sorprenp u b l i c a t el 19 dre per l'augment pre [ a la sa nitat d e preinscrippública i a l'enjo no ens conecions, no n o m é s guéssim, IÍ diria país està estreta- s e n y a m e n t p ú - d e P - 3 , s i n ó al blic. Pel que q u e no s'ha llegit ^ ^ relüdonat mateix BUP, suvostè i jo sabem, el manitest emes p e r a n t les previsi v o l e m un bee n el seu dia per sions. A més, Sant n e s t a r social al la c o o r d i n a d o r a Cugat és un munostre municipi, d'APA de Sant nicipi que ofereix Cugat del Vallès. un dels pilars una qualitat exE m consta però, •Q ^ e m e n y a m e n t principals que c e l · l e n t e n l'enque se 1 na llegit, -^ h e m d e cuidar es senyament privat. l'ensenyament, i no n o m é s u n I tot això ho hem motiu pel qual cop, sinó uns aconseguit entre i quants. Vostè ex- N M M M N M MHNMMNi v o s t è s , c o m a tots: alumnes, diA j u n t a m e n t , seposa que és faltar rectors, professors, m a n t e n i gons exposa en el seu article, a la veritat fer tota una sèrie ments, Ajuntament, Entitat no se'n poden desentendre. Els d'afirmacions, afirmacions que Local i també les APA. ciutadans d'aquest municipi no nosaltres no hem fet en aquest e n s m e r e i x e r í e m q u e vostès manifest en el sentit acusatori El q u e h e exposat anteriorse'n desentenguessin. Si bé la cap a l ' A j u n t a m e n t , tal com ment no significa que haguem llei no els obliga, tampoc no els vostè exposa. Sí que és cert que d'abaixar la guàrdia. La nostra prohibeix que donin resposta a hem posat en un mateix sac la feina consisteix en una consuna sèrie de problemes, ja que delegació d'Ensenyament i l'Atant exigència a favor de l'ent a m b é hi estan compromesos j u n t a m e n t , si bé també és cert s e n y a m e n t públic, no ho d u b des d'un punt de vista ètic (en que els pares, destinataris d'ati pas, i si considera que cl que el seu programa electoral es fa quest manifest, saben diferenli exigim a vostè està fora de esment d'aquest compromís), ciar entre les competències de les seves competències, h e m i a vostè la compromet des d'un l'un i de l'altre. de saber unificar criteris i exip u n t de vista moral (la moral gir c o n j u n t a m e n t i a m b ferInterpreto en la seva resposta com a atribut de la condició humesa allà on s'hagi d'exigir. una actitud subjectiva, s'ho ha mana). pres com un tema personal. I Sra. Ponsa, la seva reflexió fi-

d'abril, SÍ vostè i El benestar d'un

amb Patenció que es presti a la sanitat pública

nal em sembla encertada, però pensi q u e no n o m é s s ' e s t a n fent c o s e s d e s d e l ' A j u n t a ment. Són molts els professors que fora dels seus horaris estan d e d i c a n t el s e u t e m p s als alumnes del municipi. T a m b é som molts els pares q u e d e s de les APA, un cop acabada la jornada professional, dediq u e m el nostre t e m p s a e s t u diar solucions a diferents problemes, q u e per la mateixa dinàmica educativa, sorgeixen e n els centres. Cregui'ns, aquest temps que utilitzem el p o d r í e m dedicar a les nostres famílies. P e r ò el d e d i q u e m a unes tasq u e s que repercuteixen WHBMWTO d i r e c t a m e n t e n l'educació dels ciutadans i i n d i r e c t a m e n t en el funcionament d'un dels pilars principals de l ' E s t a t del benestar. Si ens haguéssim de desmotivar per la crítica o crítiques, les APA haurien passat a la història. Ans al contrari, som al lloc on h e m d e ser, i aquest lloc és - i si no, hauríem de procurar q u e ho f o s - el mateix que ocupa l'Ajuntament q u e vostè tan professionalment representa.

Els ciutadans d'aquest municipi no ens mereixeríem que vostès es desentenguessin de rensenyament

públic

M.H. és president de la coordinadora d'APA de Sant Cugat

Vallès sense Fronteres fa un fòrum a Barberà S.B. - Sant Cugat / Barberà -

L'entitat Vallès sense Fronteres ha programat les activitats del II F ò r u m Juvenil sobre immigració q u e comença avui a Barberà del Vallès. La iniciativa és d e l'Ajuntament d e Barberà, i ha encarregat al g r u p s a n t e u g a t e n c l'organització de les activitats. El fòrum començarà aquesta tarda, a dos quarts de set, a m b un d e b a t sobre Immigració i llei d'estrangeria, en q u è participaran Daniel B a r t o m e u s , de J u t g e s per la Democràcia, Yon e s A m t i a , d e Vallès s e n s e Fronteres, Cora Mazo, assistenta social, i Marisol Batalla, l ' a d v o c a d a d e Vallès s e n s e Fronteres. A dos quarts de nou, hi haurà un c o n c e r t de música ètnica del Magrib i una desfilada de vestits típics del Marroc. I demà, les activitats continuaran al matí amb un partit de futbol —entre l ' e q u i p de Vallès sense Fronteres i cl d'un grup de joves de Barberà— i un d e b a t sobre la integració dels immigrants. Després d'un dinar amb cuscús i tajine, hi haurà jocs i tallers de henna i de mim. El fòrum es clourà a m b cl visionat d'un video sobre els drets humans a C e u t a . i un d e b a t s o b r e le m a t e i x tema. Les activitats es faran al casal de cultura de Barberà, al carrer Nemesi Valls. 35.

Ensenyament

Els pares del Collserola demanen de nou un institut provisional Volen una reunió amb el delegat À N G E L S CASTUERA - Sant Cugat -

L'Associació de Pares i Mares de l'escola Collserola ha enviat una carta al delegat d'Ensenyament, Ramon Farré, on respon a la missiva q u e abans els havia fet arribar el delegat. Ramon Ferré denegava la sol·licitud que havien fet els pares d'instal.lar al col.legi Pla i Farreras una extensió de l'institut Angeleta Ferrer. D'aquesta manera, els pares volien q u e els n e n s q u e estudien al Collserola i al Pla i Farreras no haguessin de desplaçar-se per continuar l'ensen y a m e n t secundari obligatori

lluny de la zona. El delegat d'Ensenyament va d e n e g a r la sol·licitud p e r q u è considera q u e una instal·lació provisional de l'ESO al Pla i Farreras no garantiria les condicions necessàries per fer-lo. Segons el delegat, si no es diposa d'aquests espais, l'atenció que rebrien els alumnes no seria la mateixa que la dels que anessin a veritables centres d ' e n s e n y a m e n t secundari obligatori. Els pares i mares de l'escola Collserola responen al delegat en la seva carta que el departament ha previst la construcció de 34 nous centres provisionals a tot Catalunya, on els alumnes

F.la paresdel Collserola insisteixen en que hi hagj un institut prrrcisional al Pla i Farreras. Foto: XAVIER LARROSA d ' E S O podran estudiar durant un curt p e r í o d e de t e m p s . Aquesta mateixa mesura, que ja s'ha pres en daltres centres de la comarca, es podria aplicar a Sant Cugat. Els pares ocnsideren que

aquest seria un primer pas per implantar el mapa escolar precist, que inclou l'adequació de l'actual Pla i Farreras en un institut de secundària. Els pares demanen una entrevista amb el

delegat d'Ensenyament per discutir aquest i molts altres aspectes referits a l'aplicació de la reforma. Els pares creuen que les inversions en el centre no serien a fons perdut.

16 Societat

ELS/CANTONS Divendres, 26 d'abril de 1996

Via

P o l i c í a c

pública

Es recullen 10 Detenen cinc alumnes i Els veïns de Can Magí organitzen caixes de una concentració per protestar exalumnes de l'Arnau Cadell per material per al presumpte possessió d'haixix pels excrements dels gossos Sàhara Van quedar en llibertat després de declarar V. ordenança que les regulava no s'aplica Les incomoditats que g e n e ren els e x c r e m e n t s de gossos dispersos al carrer i a les /.ones verdes ja es van intentar regular des de l'Ajuntament amb la creació d'una ordenança municipal q u e preveia m u l t e s de tlns a 10.000 pessetes per als amos d'aquests animals que no tinguessin cura de recollir els e x c r e m e n t s . El control d e l s amos de gossos havia d'anar a càrrec de la policia local. Un any després, però, tot i que l'ordenança està oficialment en vigor després que s'aprovés en el p l e m u n i c i p a l , no hi ha constància q u e s'hagi aplicat. L'inspector en cap en funcions de la Policia Local. Àngel Pastor, considera que "és difícil agafar in fm^iinti els propietaris de gossos c|LIan a q u e s t s e m bruten el carrer" i que malgrat que aquestes infraccions es produeixen, "no se solen fer davant de policies uniformats". Pastor assegura que és "difícil" establir quantes denúncies s'han rebut per aquest concepte, però recorda, en tot cas, que a q u e s t sistema és p a t r i m o n i

c.c. - Sant Cugat -

Kls veïns del barri d e C a n Ma«í han convocat per demà dissabte a les 12 del migdia una concentració al parc de l'escorxador per protestar públicament contra els excrements de gossos que contaminen els espais \ c r d s ilel barri. "HI parc de l'escorxador s'està fent ser\ i r de femer", d e n u n c i a Miquel Bonet, veí de la /.ona i un dels impulsors de la c o n c e n tració. "I.a gent del barri té canalla que baixa a jugar-hi i arriba feta un f à s t i c " , l'a d o s mesos, els veïns es \ an reunir a la ('.asa de ( ailtura i \ an decidir organitzar algun tipus de mobilització a m b l'objectin cxclnssiu de " c o n s c i e n c i a r els amos dels gossos", puntualitza Bonet, "(pic no fan servir el pipiotn". De fet, la iniciativa ha partit dels veïns dels immobles de l'empresa Promusa, que planegen, de moment, desplegar unes pancartes in situ per cridar l'atenció i l'organització d' algun acte de caràcter "festiu" que encara no està decidit.

Cinc nois vinculats a l'institut Arnau Cadell van ser detinguts la

S.B.

setmana passada com a sospitosos d e possessió d e drogues.

-SantCugat-

Segons la policia, una patrulla va veure el grup de joves prop de

La campanya local per col·laborar amb la 3a caravana per la pau al Sàhara occidental —coordinada pel Eons Català de Cooperació— ha permès recollir 10 caixes de material higiènic i aliments. La iniciativa estava organitzada pel Grup del 0,7% i Més, Baula, Creu Roja i Mans Unides, quatre organitzacions no governamentals de Sant Cugat que havien establert els nou punts de recollida del material per tot el muncipi. Segons la portaveu dels organitzadors, Alícia Barbero, el resultat "és força minso, tenint en compte la quantitat de punts on es podia lliurar el material i Ics xerrades informatives que es van fer". Amb tot, Barbero admet que la reacció és "fins i tot, una mica millor del que s'esperava ja que a Sant Cugat s'ha parlat molt poc de la situació al Sàhara". En altres ciutats, segons Barbero, hi ha "més tradició d'ajudar al poble saharià perquè estan agermanades amb algun campament". El material recollit a Sant Cugat, més les 175.000 cedides per l'Ajuntament, sortirà demà cap al Sàhara, amb la resta de la caravana catalana.

l'institut en una "actitud sospitosa". En l'escorcoll del cotxe d'un d ' e l s , es van trobar més de 1 4 grams d'haixix. SÍLVIA BARROSO

Els cinc nois detinguts, d'entre 16 i 19 anys i tots alumnes o exalumnes de l'institut Arnau Cadell segons la policia, van quedar en llibertat el mateix dia de la detenció, després d'haver declarat. Fonts de la comissaria han indicat, però, que la investigació continua, ja que es vol esbrinar on havien adquirit l'haixix i si el pensaven utilitzar per a consum propi o si el volien distribuir, venent-lo o regalant-lo. Una patrulla de la comissaria de Sant Cugat va detenir els nois quan, en una ruta de vigilància per les rodalies de centre, els agents van veure un grup de nois fumant en un carreró proper a l'institut. Els policies van trobar "sospitosa" la seva actitud i els van escorcollar. El resultat, segons la comissaria, va ser que van trobar més de 14 grams d'haixix en el cotxe d'un dels jo-

ves. Es calcula que la quantitat de droga comissada té un valor d ' u n e s 20.000 p e s s e t e s en el mercat. La policia ha indicat que també se'ls va trobar un ganivet del tipus q u e s'utilitza habitualment per tallar les barres d'haixix. De moment, la junta de l'institut Arnau Cadell està "analitzant" els fets, segons ha explicat la secretària "en nom de tota la junta", i no té encara "cap postura oficial, ni cap versió". Amb tot, la secratària ha recordat que "els fets encara no estan provats i no hi ha res clar". Aurora Tous, de l'associació de pares d'alumnes de l'institut, ha assegurat que "l'APA no s'ha reunit encara per analitzar el tema". Per a Tous, les detencions són un episodi "trist, sobretot per als pares afectats", però ha advertit que "de droga sempre n'hi ha hagut pels voltants de l'institut, i la policia ja ho sap".

tPARADA/

SQUASH

FQNDA.fr Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

cafeteria Restaurant

R a m b l a C a n M o r a , s/n

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú diari de:

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/Lleó. XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÉS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av Flor de maig, 122

580 88 39

Cuina de mercat

REST EL VIEJO ROBLE

CV Altamira. 36

691 73 55

Petx i mansc

LA FLORESTA

REST RANCHO EL PASO

C/Pas Estació, 15

674 38 03

Cuina catalana banquets

Tancat dium nit i dill no festius

MIRASOL

MASJANER

CV Guadalajara 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

CV Victòria, 18-20

589 25 71

Brasena

LA NANSA

Ctra. Sabadell. 47

69911 52

Paelles marisc fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

EL PORTALET

PI. del Dr. Guardiet 14

588 54 68

Pizzena cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

588 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

RUBÍ

950 pts.

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

Club Sant Cugat C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

C o m si

t o t a la vida

i la xocolata...

•H^rh·

•ft •ntt·pam... • I cafè...

Di|OUS tancat excepte testius

ffs^fy.

«fvM*.

Obert tota la setmana

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

589 50 11

Frankfurts

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO

C/Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

C/ St. Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPERS

C/ Enric Granados, 7

675 31 41

Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalarv'inlemac.

Servei de bar

MESOMENYS

O Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menu català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra. Rubi a Sabadell, Km 15,200

697 06 52^

Cargol llauna/arròs negre

LACAR80NERU

C/Vllà, B

67514 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir. 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

EL TAST

O Atlons Sala. 9

58915 02

Marisc, menú. cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Olabama, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

d»Obert cada dia

PARADA I FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

O Baixada de l'Aba, 20

674 16 75

La nostra esp. es qualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESON

Plaça Octavià, 5

674 10 47

Braseria i cuina de merc.

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BOTXA

C/Aiora Sala, 24

675 15 03

Pizzeria, creperia

Tancat dilluns

al suis...

TY-B4HAN

C/Indústria, 27

675 14 02

Creperia bretona

Menú de dilluns a divendres

PI. Barcelona Tel. 675 52 46 VALLDOREIX

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

C/Santa Engràcia. 15

589 29 71

Cam a la brasa, tapes

PI. Lluís MHIet, 1

589 6161

Cuina colonial

SQUASH

O Sant Jordi, 33-35

589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

CASINET

Camí Can Ganxet. 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

674 11 41

Dies festius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

l-p:

,* <s^ <r" 'T""|'"

PI. Octavià, 5. Tel. 6741047^8927 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

MINIGOLF BAR MGSC CAPITÀN COOK

"IV^UHP"»«HW^««[^

IB JUesótt

BRASERIA DEL MERCAT V E U

|| II

mexicana Tancat dilluns

la* pastas... * * v * * v «fvfH

Tel. 589 26 97

Obert lots els dies

Tancat diumenge nit

«Restaurant DEIGALL» CUINA DE MERCAT ESreCENBACAlLÀ < 7 Xwtavms, í$

E U I l — CET ^ ^ ^

^ ^

^^^^^^W

^ ^ ^

^ b ^

5SUPC ^ ^

centre adscrit a

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE NEGOCIS DE LA CAIXA DE TERRASSA

CARRERA UNIVERSITÀRIA DE

CIÈNCIES EMPRESARIALS Titulació espanyola

• Titulació britànica (Universitat de Gal·les)

SESSIONS INFORMATIVES SOBRE CARACTERÍSTIQUES I SISTEMA D'ACCÉS • Dies: 16, 23 i 30 d'abril i 2 de maig • Horari: de 19.30 a 20.30 h. • Lloc: Centre d'Estudis Empresarials de la Caixa de Terrassa (Edifici del Centre Cultural, Rambla d'Egara, 340. Tel. 733 19 20)

Sol·licitar participació a les sessions telefònicament

Societat

ELS /CANTONS Divendres. 26 d'abril de i 996

vida

s o c i a í

Una nova entitat promourà l'intercanvi r>i de coneixements "originals i alternatius La iniciativa, anomenada Xarxanet, la coordina un grup d'animadors de PEspai Jove P o t s e r a l g ú s a p t o c a r la g u i t a r r a i li agradaria a p r e n d r e xinès. O coneix tots els s e c r e t s d e la v i d a d'Elvis P r e s l e y i v o l d r i a q u e a l g ú li e x p l i q u é s els d e la c u i n a v e g e t a r i a n a . X a r x a n e t , una iniciativa d e l'Esplai S a r a u d e l C l u b M u n C.C. -Sant Cugat-

l.cs \ a r \ c * d'intercanv i tic coneixements M'HI una iniciativa <|iic \a néixer a Franca i que funciona ja en di\erses poblacions catalanes com Castelldefels o l'F.scala. La filosofia es aconseguir a q u e s t intercanvi "de forma horitzontal i sense jerarquies". assegura Arnau Montserrat, un dels impulsors de la iniciativa, que ha partit de l'Esplai Sarau del CAISC!. D'aquesta manera, qui s'integri a Xarxanet podrà tenir accés a "coneixement alternatius pels quals no existeixen cursos rejílats". Actualment, funcionen seminaris de mecanografia, ortografia catalana, malabars i teatre. entre d'altres. Se n'estan preparant de tècniques per fer barrets i polseres, fotografia, re-

t a n y e n c S a n t C u g a t , serveix p e r p o s a r en contacte tots aquells que vulguin " i n t e r c a n v i a r c o n e i x e m e n t s alternatius de forma recíproca" i gratuïta. Actualm e n t , ja f u n c i o n e n t a l l e r s d e m e c a n o grafia, malabars o ortografia catalana,

i hi ha o f e r t a i d e m a n d a p e r c o n è i x e r detalls sobre agricultura ecològica, com fer trenes d e cabell o aprendre les t è c n i q u e s d e l m a s s a t g e . U n a n i m a dor d e l'Espai J o v e fa el s e g u i m e n t d e cada intercanvi.

parat ió de accelerabicicletes d e s . La i. fins i llista, tot. un somolt llarbre cl ga, es cantautor completa c u b à Sila m b les vio Rodrídeg u e z . Hi mandes: ha xarxaies v o l e n res que experts a s'oferei^ > lligar, toxen p e r car l'ensenyar harmòniles tècnica o q u e s del interprepaper retar el ciciclat . fer nema. una intro("om es ducció a posen en la literatu.\quest <-:>' cl logotip que identifica Xarxanet contacte ra o mosels xctrtrar les tècniques de l'agriculxairesl S'han d'adreçar a l'Espai t u r a e c o l ò g i c a i les d i e t e s Jove de la Casa de Cultura, on

ompliran una butlleta amb les seves dades, l'intercanvi q u e proposen i, cosa que també és important, les condicions que demanen o ofereixen. "Cadascú proposa les seves: la majoria dels seminaris es fan actualment en cases particulars". L'Espai Jove i el C M S C també ofereixen els seus locals. Xarxanet ofereix dos atractius més. Primer, q u e està obert a totes les edats -"així promovem l'intercanvi intergeneraeional",tot i que la majoria dels seus participants tenen entre 16 i 25 anys. A més, els intercanvis són gratuïts. La presentació oficial d ' a q u e s t a i n i c i a t i v a es farà aquesta tarda amb una jornada xarxaire a la plaça dels Quatre Cantons, on es prepararan alguns tallers i a les vuit del vespre es farà una xocolatada.

Visita dels membres de Zvonko Ceric - Sant Cugat -

El membres de l'entitat cultural de la ciutat bosniana de Tuzla, Zvonko Ceric, van visitar dijous passat Sant Cugat convidats per LONG Pont de Cultura. L'Esbart, el Club Muntanyenc i el ("entro^Popular Andaluz van ser les entitats encarregades de guiar la visita. El membres de Zvonko Ceric van visitar el Monestir i la seu de l'Esbart on van oferir una mostra dels balls tradicionals de Bòsnia. La jornada es va acabar a la seu del Club Muntanyenc on van ser convidats a pendre un aperitiu. /R.L.

Festival de Varietats - Mlra-sol El Casal Cultural de Mira-sol serà l'escenari, demà a partir de les 6 de la tarda, d'un Festival de Varietats organitzat pel Col·lectiu de la Gent Gran del districte. A Tacte intervindran conjuntament en un concert les corals dels casals d'avis de Valldoreix i de Mira-sol. a més de la Companyia Els Marxosos del Vallès que posaran, entre d'altres coses, la música, els acudits i la poesia. /R.L.

C A M P A N Y A C O N T R A ELS I N C E N D I S 1 9 9 6 CURSOS DE F O R M A C I Ó PER A VOLUNTARIS O C A S I O N A L S Enguany el Parc de bombers de Rubí-Sant Cugat torna a organitzar juntament amb l'Àrea de Medi Ambient de Sant Cugat del Vallès, uns cursos de formació de voluntaris interessats en col·laborar en les tasques d'extinció d'icendis forestals. La finalitat d'aquests cursos és la d'assolir una bona organtizació i coordinació entre tots els participants, sota el comandament dels propis bombers i de les autoritats municipals. És fonamental evitar que gent ben intencionada però sense la formació adient participin en aquestes tasques, pel perill que això suposaria per a ells i per els altres. S'han establert dos tipus de cursos, un primer per al reciclatge dels voluntaris formats l'any passat i un segon per a nous voluntaris. Es lliurarà certificat i acreditació als voluntaris que reunexin tots els requisits i hagin realitzat el curs de formació.

1.- CURS DE RECICLATGE PER A VOLUNTARIS DE L'ANY PASSAT Requisits: Haver realitzat el curs l'any passat Certificat mèdic Fotografia mida carnet Majors d'edat Data del curs: Dissabte 27 d'abril de 1996 Hora del curs: De 16:00h a 20:00h Lloc del curs: Casa de cultura de Sant Cugat

2.-CURS PER A NOUS VOLUNTARIS Requisits: Certificat mèdic Fotografia mida carnet Ser major d'edat Data del curs: Dissabte 11 de maig de 1996 Hora del curs: De 16:00h a 20:00h Uoc del curs: Casa de cultura de Sant Cugat

INSCRIPCIÓ La data màxima d'inscripció serà fins el mateix dia ddel curs, i els llocs on pot recollir l'imprès de sol·licitud i entregar-lo són els següents: Ajuntament de Sant Cugat: PI. Barcelona C/ Dos de Maig, 25 Servei d'Informació Juvenil. Casa de cultura. C/ Castellví, s/n Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Mossèn Cinto Verdaguer, 185 Oficines Municipals dels Consells de Districte: Mirasol: C/ Victòria, 42 La Floresta: Can Llobet, s/n Les Planes: C/ Molí, 2 ELS SOL·LICITANTS HAURAN D'ENTREGAR NECESSÀRIAMENT EL CERTIFICAT MÈDIC (demaneu-lo al vostre metge de capçalera) I LA FOTOGRAFIA MIDA CARNET. EN CAS DE MANCA DE DOCUMENTACIÓ NO ES PODRÀ REALITZAR EL CURS. Si us cal més informació podeu adreçar-vos a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, telèfon 589.22.88

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

ESPECIALITZATS EN

Ctra. de Cerdanyola, 67 - Tel. 675 18 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

Reparació en general plantxa i pintura

Line MovtStar

UVFcC

TELÈFONS GSM.

BMW

Dirigit pel Sr. Manich

AUTORADIOS

Exposició i vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53 Tallers: Borrell, 6 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

ROVIRA

<j | '

AUT0RÀDI0S-TELEFONIA MÒBIL-ALARMES

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

FILACAR, SL

$ SUZUKI

SERVEI OFICIAL F I A T

»W-

LANCIA

Vendes Francesc Moragues, 13 Telf. 589 13 10 674 09 10 Fax 589 12 45

Vehicles amb un màxim de 6 mesos,

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

pocs Kms. i garantia

Tallers J. Guix

de fàbrica.

Seat Seat Seat Seat

Marbella 3p Toledo Ibiza Còrdova

Francesc Moragues, 42 Telf. 674 09 10 675 59 14 Fax 589 12 45

12.656 35.586 26.462 36.701

Opel Corsa Opel Corsa Swing

33.710 25.196

Fiat P u n t o Fiat Coupe Lancia Y 10

24.920 71.202 21.835

VENDA-TALLERS-RECANVIS Ctra. de Cerdanyola, 8-10

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Punt de Venda T M G Accessoris de l'automòbil CITROEN FORD PEUGEOT OPEL VOLKSWAGEN RENAULT

(BARCELONA)

SOLÉ MECÀNICA - PLANXA - PINTURA

^^%

Tel. 589 09 91 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS

REPARACIÓ DE L'AUTOMÒBIL

#©

C / d e la Cruz, 2, 674 16 31 St. Cugat del Vallès c/Alfons Sala, 36, baixos - Tel. (93) 675 56 5.) (vendes) Camí de Can Calders, 1 - Tel. (93) 674 34 75 ilaller) 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

20 Societat

EIS/CANTONS Divendres, 26 d'abril de 1996

Casaments

Aniversari del grup d'esplai de Creu Roja - Valldoreix -

El grup d'esplai de la Creu Roja de Valldoreix celebrarà diumenge u partir de les 10 del matí el cinquè aniversari de la seva fundació a m b una festa al pati del Casal de Cultura de l'Entitat Municipal D e s c e n t r a l i t z a d a .

Els

membres d'aquest col·lectiu han preparat una fira en què posaran parades i celebraran una rifa. Els beneficis de tot el que es recapti aniran destinats a finançar les colònies d'estiu dels nens que no poden pagar-les. Durant la festa també hi haurà un concurs de dibuix per als menuts, a més d'una parada de jocs i activitats infantils. El grup de geganters i el de grallers de Valldoreix també s'apuntaran a la celebració. Kls Castellers de J O R D I REVERTER I C E N D R Ó S I N Ú -

20 d'abril a les dotze del matí, a

J O S É MARÍA C A R M O N A PAJUELO I

bril a les cinc de la tarda a la par-

Sant Cugat és possible que hi par-

RIA G I B E R T F O R T U N Y \ a n c o n -

la parròquia d e Sant Pere O c -

INÉS M A R Í A G U I S A D O Q U I N T A N A

ròquia d e Sant P e r e Octavià d e

ticipin, però encara no ho han con-

traure m a t r i m o n i dissabte dia

tavià.

es van casar dissabte dia 20 d'a-

Sant Cugat.

firmat.

* X.

/R.L.

Gabinet mèdic quirúrgic

TÚNICA DENTAr Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE CIRUGÍA-ESTÈTICA Odontologia

Tocoginecologia-Obstetrícia

BLANQUEAMIENTO

yfrr ftt^rl fïWfílrtWftT^tffTii

8AMON*

•Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

f»Ja t U t a M M * , ^ Iràa SwtCug*t «674721*

MUTUALIDADES

• ORA. EUGfeWk POSZ.·OOttU PFAFF. P w a a * Sw*w, Caja S*k*l Ayjp í * r r *ag$#WAft Cttftnya, 2% U<i SantCUJJ*.*SW>$113

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa Qb*tofcftfo^jp*8*dufcij|fel HDfMQORi&guttw

Rbla. Ribatallada, 2 0 - l r 3 a

françwçMwagiS.iS·aí, !rSa,íw(ÇuAv. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat • mH4.<i+iimlnnm

Turno por las tardes

iiiiiiniiii

lliw.n.n...

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

* « » 4 * ^ > * * * t e : «747*1* • OR. aMQBB«WUBJMKM«r Otnecfttaft «ftttWridíiHfcsgi·B*. «HBCWtat, niaAeptatiB,ravtajonaFranc*** Mb> tagsa l»3, & * • fto*Cug«t »«»*riftuc989t14« » o*. M B C M pes««oo«*A

S U S A N A NICOLETTI

C/ Sant A n t o n i , 74 Tel. 6 7 4 74 3 7

: AttT««*»««» ! »,*'8.SantCug«, «rsa»isae

Traumatologia *> OR. « M N GASAH&tik&h* U-AW» Traum*!atog)*«<M|)lj$k, J$Ct 9**XM* Motfvtvc •* Av Torrettentt, S$, gK-taSMt&pt VS891««I rrmwto • JM. ESQUIROL CAUSSA Otmamn, aerisrtría, ASC. A G W P , MUt, « Ü t e X et?. Av. Toífabfsncíi 2-& 3r Iffe. OrtodònciaOtorinolaringòleg

Cayuela i Font I en tractaments I

+tor»mxmemtcr GARRIGA 1*^33,2ftS**Ctíg*.

•

fÉmmmm/m

DR. VILA Prevtas* - Aíüstèrtis* MüntMitt Merttac. Francesc Mosga*, «,«f#iZS«tl5u8aí «$754853

• OfiA.PAtIR« Psicologia. Atwtatat, «tapreaid, «tíctiSals de rBÍBctó, tfSïtp)K**>#<>q)«S(oènç)s, í ) * íorstàpia. HOM* eoavfajftKfe*. rottemte » 67436 S3-41*<«4«

F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cuqat Tel. 674 66 '

Mútues X Mútuatfaoefcter*»* t »»*>«*fliim. 2Tt Raça Augusta. Sent Cegat • SamCuatt«S8912«

Pulmó i cor • O r , JOAN VAULPBPtftAS C O ) * jkJMg j™gyw6jgw«.«.«wMWi.

Servei de Psicologia

« ML. GOZ8 OB i A T & U f t l H M O Tr<»j<-utoleq« CotunsteK**qB«# ' Av twrsMafiea.a·» $*£*§*. $«mM3íip*t «67S97SS • JOSEP DOlHNaOIHBCH Tf»unwtakjglai artçpècte. AwmWwtH * * J eSàrta. Pwvfesa. Mads*>c, *afa$è"|P ; twbífcr«!Hr 2-8, 2 * - t f i . f * «91898 •

Unitat de Tabaquisme

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

^" Ï ^ M " •

| de menopausa | i d'esterilitat

Sant C u g a t

Clínica i Psiquiàtrica

W«R4344»4S»'9«ía!

Centre g i n e c o l ò g i c Dr.

Especialitzat

BONA f > * w l f ^ < S ^ . « ^ Can l*>

Institut Psico-Mèdic

Cirurgia ortopèdica sm«ÍsÍÏS9te£ tià*» «fflHVdigBitaa. <S Gítoftft. 4 t , fr$fc,%<t <w.»

<744?«i.ay«^^;

Edifici TORRE BIANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 5 8 9 3 7 8 7 Fax 589 35 18

Societat 21

ELS4CANTW6 Divendres, 26 d'abril de 1996

E n t i t a t s

Pilar Llinars, una participant en els Jocs Florals de més de 100 anys, rebrà un homenatge. Foto: F.l.S 4 CA \ 7 O.V.V

Els socis després de rebre les insígnies. Foto: XAVIER IARROSA

El Club Muntanyenc lliura les insígnies d'or i plata de l'entitat El certamen, d'àmbit comarcal, l'organitzen la Llar i el Casal d'Avis Els guanyadors dels Jocs Florals de la Gent Gran es coneixeran demà

Per segon any consecutiu, la Llar d'Avis i el Casal d'Avis de Sant Cugat han organitzat els Jocs Florals de la Gent Gran. Aquest certamen d'àmbit comarcal, iniciat per la Uar d'Avis, arriba enguany a la catorzena edició. Els RAMON LUQUE -SaatCugat-

Més de seixanta obres s'han presentat a la catorzena edició dels Jocs Florals de la Cient Gran, segona organitzada conjuntament per la Llar i el Casal d'Avis de la ciutat. Kl jurat ja ha deliberat qui són els guanyadors d'enguany, però fins demà dissabte, durant un acte que tindrà lloc a les 6 de la tarda al Casal d'Avis de Sant Cugat, no es faran públics els

guanyadors dels premis es coneixeran demà dissabte en un acte que s'iniciarà a les 6 de la tarda a la seu del Casal d'Avis de la Generalitat de Sant Cugat, ja que l'any passat es va celebrar a la seu de la Llar.

noms. Entre les persones del jurat hi ha representants del món de la cultura, la política i el periodisme local, com el director de Ràdio Sant Cugat, Xavier Fornells, el periodista d'aquest setmanari Francesc Carbó, la regidora del PSC Maria Samsa, el president de la Llar d'Avis, Josep Maria Solà, o la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que ha exercit les funcions de presidenta. Segons el president de la Llar d'Avis, Josep Maria Solà,

aquest certamen s'organitza "amb la finalitat de donar suport i distreure una mica tota la gent gran de la comarca perquè el fem extensiu a tot el Vallès Occidental". En total es repartiran catorze premis, tots ells honorífics. I "n dels moments emotius de la cerimònia de lliurament tic premi1- arribarà amb els homenatges al desaparegut artista i escriptor santeugatenc Miquel Cabanas i a Pilar Llinars, una participant de més de cent anys d'edat.

E n t i t a t s

RAMON LUQUE - Saat Cagat -

L'actual p r e s i d e n t d e l C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat, Ramon Pros, va lliurar dimarts, diada de Sant Jordi, les insígnies d'or i plata als socis que fa 50 i 25 anys, respectivament, q u e són a l'entitat. El lliurament va tenir lloc a la sala d'actes del Club Muntanyenc després de la presentació que Josep Barberà. membre fundador de l'entitat, \ a fer del seu darrer llibre, titulat Excursionistes recordats. Els socis que van rebre les insígnies d'or van ser: Jordi Franquesa i F l o r e n s a - q u e ja l'hauria d'haver rebut l'any passat,

però no va poder assistir a Tact e - , Ernest Auladell i D o m è nech i Joan Carrasco i Talón. Les insignes de plata les van rebre: Frederic Cardellas i Mercadé, Mari Àngels Castarlenas i Gallart, Roser Llongueras i Casas, Marta Roca i Rigol, Maria Mercè Roca i Subirà, Gabriel Soler i Mas, Geman Vinallonga i Eurasquin i Jaume Vinallonga i Eurasquin. L'actc va finalitzar amb unes paraules d'agraïment d'Ernest Auladell, president del Club Muntanyenc als anys 50, en les quals va recordar els inicis d'aquesta entitat a l'antiga seu situada a la plaça d'Octavià, i amb un aperitiu per a tots els assistents.

C a s a m e n t

Gabriel Ruiz es presenta a la reelecció com a president del CPA Les eleccions se celebraran el 19 de maig R.L. El C e n t r e P o p u l a r A n d a l ú s (CPA) de Sant Cugat va iniciar divendres passat el procés electoral per elegir un nou president que dirigeixi la junta directiva de l'entitat durant els tres anys vinents, període de duració dels mandats. Fins al moment de tancar l'edició d'aquest setmanari, només el president, ara en funcions, Gabriel Ruiz, ha presentat una candidatura. Ruiz s'ha presentat amb el desig de continuar la feina feta fins ara "i rectificar el errors que segur que hem comès". Fins al 5 de maig està obert el període de presentació de candidatures, i per tant encara no es descarta la possibilitat que algú més es pugui presentar. El requisit per fer-ho

Gabriel Ruiz és ser soci amb títol de l'entitat. Els socis amb títol es diferencien dels de quota pel fet que són els que van posar capital per comprar l'actual seu social de l'entitat Les eleccions se celebraran el dia 19 de maig al local del CPA. Tots els so-

cis majors de 18 anys tenen l'oportunitat d'exercir el dret a vot En cas que només es presenti un candidat, el CPA preveu que els socis han de ratificar-lo amb un sí o un no. En aquest cas, la votació només és de tipus consultiu, ja que encara que la majoria voti negativament el candidat pot ser proclamat. Gabriel Ruiz ha manifestat que si això passés, seria poc ètic acceptar el càrrec perquè "aniria en contra de l'opinió de la majoria de socis". Malgrat el procés electoral, l'entitat continuarà amb el calendari d'activitats previstes i celebrarà la diada del Dia de la Mare i de la Creu de Maig. Ruiz, que ha afirmat que no farà campanya, ha dit que aquests actes s'han de dur a terme "perquè ja estaven previstos".

ÓSCAR DÍAZ LLAMAZARES I S U -

SANA LÓPEZ VlVAR es van casar el dia 20 d'abril a les sis de la tar-

d e a la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant C u g a t del Vallès.

22 Societat

ELS I CANTONS Divendres, 26 d'abril de 1996

El drac torna a caure al Monestir davant Sant Jordi l na vegada més. Sant Jordi va lluitar i va derrotar cl drac, als Jardins del Monestir, per salvar la princesa. Així és com any rera any els membres de l'Agrupament Kscolta Berenguer el Gran -conegut com el "Cau"- fan reviure als santeugatencs la llegenda. Les tradicionals cercavi-

les del drac, la princesa i Sant Jordi, organitzades pel Cau. van sortir diumenge des de diferents punts de la ciutat. La princesa des de la plaça Doctor Galtes, el Drac des d e la plaça del ('oli i Sant Jordi, per primera vegada. des d e la plaça dels G e g a n t s . van iniciar el camí que els con-

duiria al desenllaç final de la llegenda en els Jardins del Monestir. A diferència d'altres ocasions, molts santeugatencs van seguir l'itinerari de les cercaviles des de diferents punts de la ciutat en lloc d'anar directament fins al Monestir. La festa es va acabar amb xocolata i coca per a

Jornada verdagueriana.

vida i l'obra de Verdaguer que havia adreçat als estudiants de secundària de Sant Cugat. El jurat —Miquel Carbonell, Toni O l i v e r i Ronald P u p p o — va atorgar el guardó a Iris Marqués i Anna Blàzquez, alumnes de tercer de BUP de l'escola El Pinar, pel treball Los dos campa-

nars. El premi, cedit per la Caixa de Terrassa, consisteix en 20.000 pessetes en llibres en un establiment de Sant Cugat. La celebració va acabar amb la representació de Verdaguerianes, una dramatització de textos de mossèn Cinto de la companyia Teatrateatre. / S.B. Foto: X.L.

L'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat va celebrar el dia de Sant Jordi amb una jornada centrada en la figura de Jacint Verdaguer. A m b l'església de Sant Cebrià com a escenari, l'entitat va lliurar dimarts el premi literari sobre la

tothom, gràcies a la col·laboració de les pastisseries i els comerços de Sant Cugat, i amb l'actuació del cantant gironí, Àngel Davant, que va interpretar cançons populars pels menuts. Les activitats de celebració de la diada de Sant Jordi van començar, però, la nit dissabte també als

En d i r e c t e d e s d e l Mon e s t i r . El magazine de Ràdio Sant Cugat "Dies de ràdio" es va emetre en directe durant la diada des de la plaça Octavià. Pels micròfons del programa que presenta Maribel Cayuelas van passar actors -Jordi Boixaderas i Ariadna Planas-, il·lus-

Jardins del Monestir. Allà els grups locals "Paquita's Knipples" i " T h e apples and filters company" van animar als més joves a ambientar-se en el que dimarts acabaria sent una de les diades de Sant Jordi més participatives ejue s'han fet mai a Sant Cugat./ R.L. Foto: X.L.

tradores -Marta Balaguer- i periodistes com Mariona C o m e lles, que apareix a la fotografia en un m o m e n t del programa. Alumnes de les escoles públiques de Sant Cugat van llegir en directe contes, narracions i poemes escrits per ells mateixos. Foto: X.L.

ELS ICANWNS

Societat 23

Divendres, 26 d'abril de 1996

Roses per a la mare, la sogra i lanòvia Els venedors de roses es van multiplicar com bolets pels punts més cèntrics de la ciutat. Algunes floristeries van denunciar que hi havia venedors ambulants "que no tenen llicència". No és el cas d'un aturat que venia flors a la plaça Octavià per aconseguir "uns ingressos extres" ni d'algunes entitats humanitàries -com la de la fotografia- que aprofitaven la diada per engruixir els seus recursos. Molts dels venedors, però, eren estudiants que volien treure's uns calers anunciant roses a 350 pessetes "per a la mare, la sogra, la cosina i la nòvia". Els de l'escola Joan Maragall van ser els més originals: ni llibres, ni roses. La seva proposta eren uns punts de llibre fets manualment amb flors seques que es venien a 200 pessetes./C.C. Foto: X.L.

IM passió perllegires desperta cada cup mes d'hora i la literatura infantil s'incorpora a la llista dt llibres me's venuts de la diada de sant Jordi, l'afluència de compradors a les paradetes es va midtiplii apartir dt lis rim dt la tarda, Fotos: XAVIER LARROSA

Mossèn Ballarín i Jordi Pujol, autors "best-seller" L'èxit de l'últim premi Ramon Uull, Santa Maria, pa cada dia, de mossèn Ballarín, era previsible. No ho era tant el del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que s'introduia a la diada de Sant Jordi amb reflexions C.C./R.L. -Sant Cugat'L >t i els reforços de personal que van preveure les llibreries, l'afluència de compradors va desbordar els venedors sobretot a partir de les sis d e la tarda, quan es van arribar a formar cues de tres quarts d'hora per pagar. Si no es té en compte que l'any passat Sant Jordi va coincidir amb el cap de setmana, la diada d'enguany, segons fonts de la llibreria Paideia, "ha superat en

personals sobre "Catalunya-Espanya" recollides per Ramon Pi. Tots dos van arrassar tant a les dues llibreries de Sant Cugat com a les paradetes ambulants de la plaça Octavià i de Els Quatre Cantons.

molt la venda d'altres anys". Possibles raons? "La gent cada cop viu m é s la festa i llegeix més". De fet, el 23 d'abril és per a les llibreries el que el dia de Reis per a les pastisseries. Els ingressos que s'aconsegueixen amb les vendes de la diada poden ser equivalents, segons la llibreria Alexandria, als de tres mesos normals. En aquest estab l i m e n t es van e s g o t a r les existències de les obres de Mossèn Ballarín i Pujol, dos títols "que portaven al darrera una for-

ta campanya de màrqueting", recorden fonts de la llibreria. T a m b é s'havia esbombat a m b força l'últim de Manuel Vàzquez Montalbàn, El Premio, que, segons la llibreria Paideia, ocupa el tercer lloc en el rànquing. A partir d'aquí, les preferències es diversifiquen. La versió literària prèvia a la p e l · l í c u l a - de El cartero y Pablo Neruda, d'Alfonso Skàrmeta, Amor Amado, de José Maria Mendiluce i El terrat, llibre basat en el famós programa radiofònic, van aconse-

"Estàvem colapsats", asseguren. La venda de roses no va ser una excepció. Tots els vivers van esgotar les seves existències i, fins i tot, van haver de recórrer a pobles propers per satisfer la demanda.

guir també guanys importants. No s'ha d'oblidar que el descompte del 10% que fan les llibreries durant la diada n'és un atractiu afegit. Per aquest motiu, l'any v i n e n t Paideia farà aquest descompte durant tota una setmana. Pel que fa a la literatura infantil, la diada no va ser diferent, tot i que, segons recorden fonts de L'Amic Imaginari, "el llibre infantil i juvenil no es pot comparar amb el d'adults". La col·lecció Pesadillas, en castellà, Pànic en català, va

ser l'estrella de la diada. Més difícil és establir quantes roses es van vendre. Iots els vivers consultats per aquest setmanari asseguren que van esgotar les e x i s t è n c i e s . A l g u n s -Garden Center, per exemplevan haver de recórrer J. Vilassar a última hora del dia. La xifra és a p r o x i m a d a , però si es té en compte que els alumnes de les escoles aprofiten les roses per pagar-se el viatge de fi de curs, ahir s e ' n van v e n d r e més de 7000 unitats.

24 Societat

ELS /CANTONS Divendres, 26 d'abril de 1996

R a d i o g r a f i a

E L

C E N T R E

P O P U L A R

A N D A L Ú S

Vinculada a la FECAC, l'associació té una junta que vetlla pels principis apolítics de l'entitat i per mantenir vigent l'ideari de Blas Infante, fundador del nacionalisme andalús.

Sempre s'han sentit andalusos santcngatencs i fan de Catalunya la seva segona pàtria El Centre Popular és, a escala europea, la primera entitat andalusa que té un local propi amb més de 600 metres quadrats i del qual tots els membres en són propietaris

F R W C K S C CARBÓ

- Sart Cugat HI Centre Andalús va néixer el 1977 quan Càndido Zamora, uns dels socis fundadors, va voler aglutinar persones andaluses q u e vivien a Sant Cugat i que amb el pas dels anys s'havien arrelat al poble i a Catalunya. Inicialment van estar en precari en un local de lloguer situat al carrer Rius i Taulet, més amunt de la benzinera. Amb el temps, buscar un local propi que

servís per reunir i tirar endavant totes les activitat que s'organitz a \ e n des del CPA es va convertir en una necessitat. Per aquest motiu es va comprar una antiga bòvila situada al Camí de la Creu, darrera el monestir, on després de moltes reformes i aplicacions hi ha el local actual. Si bé ja ha q u e d a t petit, per l'empenta i la dinàmica de l'entitat, els locals disposen d'una sala d'actes, biblioteca, llocs de reunió i despatxos, sala de TV, sanitaris i un bar que regenta un

soci mateix del CPA i que és un indret de trobada i xerrades de molta gent. Són 600 metres en dues plantes, a les quals en un futur esperen incorporar un segon pis. Actualment són 325 famílies q u e paguen a n u a l m e n t 6.000 pessetes i que aglutinen 1.054 socis de totes les edats. En aquest moment, qui se'n vol fer també ha de pagar d'entrada 21.000 pessetes per concepte del local. Per fer-se'n soci cal arribar-se als locals en horari de secretaria, cada

dia de 6 a 9 del vespre. El servei de bar, però, està obert als matins de 9 a 3 i a la tarda de 6 a 10. La seva vitalitat i constància els ha portat a ser reconeguts com a entitat exemplar i puntera en molts llocs, de tal manera que fins i tot la Junta d'Andalusia els ha designat entitat preferent pel que fa a prioritats de cara a exposicions i material de què disposa el govern autonòmic. A més del que és la mateixa junta de l'entitat, en la qual el president té uns estrets col·labora-

dors, hi ha persones encarregades dels àmbits de manteniment, logística, festes, xerrades, exposicions i altres funcions que puguin sortir. Els joves tenen la seva pròpia junta, i si bé tenen representants a la general del CPA, segueixen una dinàmica bastant autònoma i fins i tot s'encarreguen d'editar el JoveSur, el butlletí que des del CPA es vol fer arribar al poble, als socis i a més de 55 entitats andaluses repartides per tot el món: fins i tot n'hi ha una a Austràlia.

Societat 25

ELS4 CANTONS Divendres, 26 a"abril de 1996

C E N T R E

P O P U L A R

R a d i o g r a f i a

A N D A L Ú S

Per Sant Pere, en el marc de la festa major, instal·len un envelat darrera el monestir on molts associats desinteressadament dinamitzen el bar i donen vida a la multiplicitat d'actes que s'organitzen

Amb un any d'antelació, el CPA programa un ampli ventall d'activitats esportives i culturals Festes tradicionals, revetlles, exposicions, excursions i celebracions gastronòmiques brant i ben viu a la dinàmica entitat santcugatenca

F.C. - Sant Cugat El mes de novembre la junta del CPA ja planifica l'any que està a punt de començar. Són més de quaranta actes, q u e configuren un programa q u e els associats ja coneixen el mes de gener. Tots se senten participatius i aconsegueixen q u e el C P A sigui viu i d i n à m i c . D ' u n a banda, hi ha les activitats formatives com els cursets de sevillanes, que es fan els dimarts i els dijous. Són noranta persones que s'inscriuen a di-

ferents nivells. l ] n taller de manualitats els dimecres a la tarda p e r m e t a p r e n d r e des d e fang al treball del paper. Més a r r e l a m e n t ja t é la coral A Nuestro Aire, que assaja els dijous i els divendres de H)a 12. Ha actuat en diferents llocs i en un futur vol viatjar a l'estranger. El g r u p d e teatre fa vuit anys q u e funciona interpretant bàsicament obres dels germans Quintero. Actualment estan preparant '/.apateras prodigiosas, de García Lorca. En les festes tradicionals santc u g a t e n q u e s hi participen de

forma diversa. Per Sant Antoni ofereixen vi i embotit a tots els participants; per Sant M e d i r fan la tradicional costellada, i per la Festa de Tardor el cos de ball actua en l'empostissat central. Distinció a part mereix l'envelat q u e darrera el monestir instal·len des de fa anys per la festa major. l'n lloc de trobada santcugatenca on gastronomia, balls, espectacles infantils i un servei de bar i gairebé restaurant donen renom a l'esforç de tots els associats. A finals de febrer, cl Dia d'Andalusia és, juntament amb Tac-

te floral de la Creu de Maig, una festa que té arrels andaluses i que es viu intensament. El primer es tracta d'un record al fundador del nacionalisme andalús, Blas Infante, i en el segon es vol c o m m e m o r a r la tradició religiosa que imposava l'inici del mes de maig. Des de fa dos anys, s'ha organitzat un acte d'integtació on es premia una persona no andalusa q u e treballa i lluita per les tradicions d ' a q u e l l e s terres. El 1994 es va atotgar a José Q i n t a n a , un e x t r e m e n y e s t a b l e r t a S a n t C u g a t , i el

imposen un ritme vi-

1995 a un català q u e viu a Cerdanyola. Paral·lelament a aquestes activitats que es fan a Sant Cugat, hi ha sortides per Setmana Santa a Sevilla; pel febrer, a Manresa, on es concentren les entitats andaluses e s t a b l e r t e s a Catalunya, i durant tot l'any es fan un seguit d'excursions que van des de la costa a la m u n tanya. Es tracta, va c o m e n t a r Gabriel Ruiz, p r e s i d e n t de l'entitat, "de sentir-se andalusos santeugatencs en una terra que ens va acollir i que sentim també nostra."

íLS4C4IVrCBNS

Classificats

Divendres, 26 d'abril de 1996

TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge

guia pràc tica

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 589 2929/589

3535

• SUPERMERCAT VILARÓ

frGftHRfere ALUMINI I VIDRE

CATIFES • PAPIOL -VENDA I NETEJA C/ Cànovas del Castillo, 4 674 65 00 . _

• TALLER GERONI MORAGAS Av. vlladelprat, 79

VAUDORBX,53

674 SS 45.

TALLER: 0KIENX 68

674 13 05

• ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2 5892247

• COPY-GRAFIC Cl Can Matas, 8. 675 36 53

' COPISTERIA THER C/ Sant Antoni. 24 569 74 42

• CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 - 2n 674 16 77

FAX675 2861

IAZ Rbla. del Celler, 17

Sani Cugat dtfVUfe

674 74 43 _

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet, 27 • BAR GRANJA CANDIM C/ La Mina, 19 • BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia Av. Catalunya, 14

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 6252502

• T1EN 21 C/ Valldoreix, 44 674 7164

• GRANJA LA SORT Cl de la Sort, 3 6752H64

• MERMELADA EXPRÉS

675 42 03

Servei d'assessorament administratiu. Assegurances

•CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14

•CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 674 15 OS

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 674 Or 69 . .. • VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4

generals i

•COAP Cl Villa. 22 56921 15

• L'ACADÈMIA Cl Balmes. 39 675 44 5a • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats

( / Santiogc Russinyol 32 lel. 6 / 5 1 7 02 674 66 69 Fox: 589 27 74

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 • J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15 - local 7 569 06 42

• DOMÈNEC AYALA Cl Carme. 31 674 7142

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 - baixos 675 30 12

•SAGARRA C7 Endavallada, 22 674 01 60

•TUBAU Cl Latorre, 14 674 1266- .

• AUTOESCOLA CASAS Cl Martorell. 47 674 14 97

Mercat Torreblanca. pdes. 1.6-1.7

58S 14 IS.

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n

7859300

> PÀROUING

• E L PONT C/ Girona. 3

674 tZ04^Eaí67ill

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda 1-5 67S13B9

Ferra* I Guardia &r Tel 589 00 01 Fií 674 24 66 06190 Sani Cugat del Valies ldavanlTV2;

electrònics. Harmonia i composició 6752161 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cl Cànovas del Castillo, 20 W)9fí

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 6Z413M-675 1820 • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 .

• ROSA M. SEGURA Cl Santa Maria, 8

674 62 15 Q 674 06 93

• NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat 6Z4.03-6I.

• PROGRAM ACCÉS C/ Santiago Rusifiol, 14

•COPERSE Cl Sant Esteve, 11 67<lÇ>.-»-a!M<»«JI

• T O T PUNT Cl Sant Antoni, 19 67AOOM

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27

• MÀRMOLES SANT CUGAT CV Can Fatjó dels Aurons - Cl Campoamor, 12 - Nau 3 az5.5j.aa.

• TALLEDA RICOMÀ Cl Balmes, 11

•FERRON Jardins i Piscines Cl Rius i Taulet, 20 «74«U7

•PNEUMÀTICS SANTnifSAT Cl Anselm Clavé, 16-18 ftmïnxt/<tn7xtndni un

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Cami Crist Treballador, s/n • ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15 67A£Z02^_

STXPPXi

•TINTORERIA SANT CUGAT C/Alfons Sala, 2 6ZÀALSZ

•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI

56926A9

•INSTALACtONES A. ZAMORA, S.L. C/ Mossèn Cintor Verdaguer, 18. Valldoreix 5493538 •MANTSERV.S.A. Av. Catalunya, 18 eumsa.

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1

674_SSJS

•FtOTTO C/ Sant Jordi, 32 saniKiv:

• LA BRASERIA PI. Pere San, 6 5693240

•VALLÈS NET C/Sant Ramon, 4

X>./m'Usi

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca S8SJÜ125

_ . __

• MATERIALS DE

•THECARTOON CENTER Cl Martorell, 1 - cant. C/ Santa Maria «om»

•CANSALADERIA JUUANA O Francesc Moragas, 26

• L A FESTA C/Santiago Rusinol, 8

•ORNALLAR C/ Martorell, 59 cant. Cl Alfons Sala 625-4456

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusinol, 30 62435B0

• LA LIONESA Cl Valldoreix. 79

ÀTICS

674 0771

•PERYBEN •GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12 67Í3ÚM

C/Valldoreix, 45-47

*3H

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93

•CONSTRUALPA Cl Santa Maria, 9-1Ma •ao™ M

Tapisseria

674.73 68

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9

• Papers pintats • Pintures • Parquets

• JOGUINES MARGA Cl Santa Maria. 44 6741532

_..

• Moquetes • Cortines

•CCMSTRUCOONES Reformes - Torres Noves 67Í6308

• D 4 CONSTRUCCIONS

Cl Valldoreix, 10 6746596

S74 53 3

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C/ Francesc Moragas, 6 67S32JÍ •REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, 16 6749097

• Coordinats

« • FUSTERIA EBENISTERIA. 6946746-674 70 69

• FUSTERIA EBENISTERIA LS Cl Camí de la Creu. 14 - baixos 1 a 5894751

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusifiol, 45 569 50 7273695012. • JOIERIA AUGUET Cl Santiago Rusifiol, 40 674 5854.

• JOIERIA MIREIA'S C Valldoreix, 33 674.99 4D

• ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21 6240662

• JOIERIA SPADA C/ Balmes, 39 - 1rdta. 589S5.AS— .

• J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1-42

• SANBER-5 C/ Anselm Clavé. 20 624AS71

•GERD Plaça Pere San, 9 674 6060 • SUPER-NATURAL OAnaarnChvé,1.Qb€rl també dÉBaUB tardà 67S59S3

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 569 47 42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major. 33 (Junt Monestir)

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 75 96

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre

674 0507

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons! Tel. 674 38 92 LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674 0503 • SUMINISTROS VALLDOREIX Cl Mossèn Jacint Verdaguer, 107 674 14 90

•SQUASH • HÍPICA SANT CUGAT

• HNOS. MARTIN

' SERRALLERIA TTERRAICOMASC.B. Cl Mozart, 9. Barcelona 216.1996

• SABATERIA BOLONIA Cl Sant Jordi, 24 5692954..

...

•TATERS Cl Sant Antoni, 62 67Í55Ü6.

5834435

•AUX-VYD Cl Alfons Sala, 50

• CARRE MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 674 0995-674

1550

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusifiol, 37 - C/ Major, 6

589 I79S _ . . . _

• FORMAS PERRUQUERIA Cl Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) 675 4006.

5692232

• EGA MOBLES C/ Cànovas del Castillo, 2 - local 2

• PERRUQUERIA A. SAUNAS C/ Sant Jordi, 25 674-89 15

589 00 14

• MAJIK Cl Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 589 0266

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-1S

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA Rbla. Can Mora, 10 5895785

• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH C/ Francesc Moragas, 29

•TALLER ELECTROSOL C/Sol, 19 6743 •TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27 6746362_

•TALLERS TORNER O Plana de l'Hospital, 35 674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 674 5301

5890023

•ARWENBOUTIOUE C/ Elies Rogent, 52

.iMímít

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674001A _

•TEIXIDÓ ÒPTICA Cl Sant Jordi, 30

674.4223-.

• MPtCA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n

•MARCOVE Cl Sant Esteve, 29

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 terrassa, 4 hab.. saló menjador amb xemeneia, cuina "Office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, parquing i traster opcional preciós. 22.000.000 (KSA Gestió Immobiliària). • P I S ÀTIC. Cl Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dubta, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de parquing. 22.000.000 «74 77 76

(Inmarba, S.A.) • PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de parquing. 11.000.000 674 7? 11

5696163

• LÍNEA DIRECTA C/ Enrique Granados, 15-local 8 58903.74

PERRUQUERIA

(Fincas Sant Cugat) • Z O N A CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 B7JJ2M

(Fincas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18 m2 terrassa, 4 hab., 2 banys, calefac, llar de foc, 1 pi. parquing, molt bon estat. 29.000.000 BTASZIS (Finques Saka)

•CASA EN VENDA z. Can Cortés, 100 m2 + parquing, molt bon estat, terreny 500 m2. 10.000.000 674 87 15 (Finques Saka) • CASA A LA FLORESTA. 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 67ASZJS (Finques Saka)

• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 parquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 67£JU14

(Finques Roca) • SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas.totalmente reformada, financiable, sín entrada. jAprovéchala! Trato directo. 5838701

(Fincas Gironella) ÀTICS NOUS rÀTIC DUPLÉXNOU. Zona Cl Solsona. Superí. const. 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lació aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000

• ES VEN LOCAL de

674 IW ,97

500 m2.

• LOCAL 170 m2, C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 67543^24-. _.

(Finques Roca)

(Fincas Sant Cugat)

<7"">«

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const 215 m 2 , 3 hab., estudi 100 m2, 2 banys, saló ampli, luxe. Premstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000,000

•EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega. 600639 .. ^Srfa. Maribel)

67408 91

(Fincas Sant Cugat) • PERRUQUERIA DURDAN Cl Santiago Rusifiol, 2 - entl. 2

•ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de parquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 674 OH 97

• USSIA TOURS C/ Plana de l'Hospital, 10 Se.·ISlSO.F^·M·MSK

•MAiUNG VALLÈS, S.L O Sant Domènec, 10-baixos 56923X1

6755Z55

!X9 44

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 (Fincas Gironella)

«»*»-«

•CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló, 15 58932 11 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55

lavabo, terrassa, dues places de parquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000

ÀTICS OCASIÓ •TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Rfcatallaoa, 34

6753304

5692264

• TRINITY Rbla. Can Mora 18 6ZÍ22Q1

6754943 .

674 566? „

• PATUFET C/ Sant Jordi. 22 67A1239 • SPRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas, 8

• MARCS VALLÈS Cl Vallès, 23

• SOLSONA C/ Rosselló, 2 569 32 69

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'anv Rambla del Celler, 15 674 76 6/ • FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1 Mira-sol

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 seajají

•TINTORERIA SANT CUGAT O Santiago Rusifiol, 35 674_llfi3__ .

675 1556

• VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Uniu, 3

•WAY-IN Cl Girona 16 C/ Rius i Taulet 2, pral. Sant Cugat

674 1453

•ARMAN'S Plaça Augusta, 2

675 0652

Tel. 6 9 9 38 98 Fox 588 24 5 3

DEL VALLÉS Cl Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 586Q50!_

61.

674 QI 74

5632000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra Cerdanyola, 67-71

6746715^56933.66

•CAMPMANY C/Valldoreix, 16 Cl Martorell, 15

•PAPARAZZI PI. Dr. Galtes, 2

• FINQUES SERIN Plaça Augusta. 4 - baixos

•ZOOM. Centre de la imatge Cl Santa Maria. 14

6753065

Mercat Torreblanca, pda. 104 • FILACAR Ctra. Cerdanyola. 8 539 0991

6ZS52SH

• J . LLAMAS C/Valldoreix, 14 674 03 93

administració d e finques.

• EUROPA Cl Alfons Sala, 24

6Z5JILZS

•FINQUES GIRONELLA PbrecBrHxrJallu • FINQUES SAKA Cl Valldoreix, 60

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 6741182

«71 no «7

ESTELA Cl Santa Maria, 18 «75CTfM

ï ^ ii Q4

• FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo, 14 674 06,97

•TOBELLA C Santiago Rusinol. 49

SANT C U G A T G E S T I Ó . S.A.

•ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 67Í0174

56364.75

• VILAR ELECTROLLAR. S.A. C/ Santa Maria, 20

•CABANAS C/ Santiago Rusinol, 54 . .._.

674 0657

674 4390

• D G . D ASSEGURANCES Rambla del Celler, 95.

fi74 m r»

6U1053

•CEYLAN C/ Castillejos, 9 sasjHSS

• JORDI MERCADÉ C/Creu. 6-8, 2n3a

583 49 12

w m n 7 . F

«T-iMOn

MORERES

PRESENZA C/Martorell, 20 saajesi

«74 14 «9

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41

• FLORISTERIA SANT JORDI Cl Sant Jordi. 39

fí7x?4{n

674.0649

|MARMOL£SRUBÍd

• BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

6Z4_32fla__„

569 02 71

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Rivatallada 6-5

•UESC Cl Cànovas del Castillo, 9

•ÒRGAN Placa Octavià, 7

Cl Valldoreix, 56

589 65 61 o9CB 49 45 19

67JL·LL4Q

TEL 675 2902

9083981 36

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37.

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12

• CAL CRISPIN C/ Santiago Rusinol. 23 EXPOSICIÓ I VENDA:

Tel, urgències

• GIMNÀS SANT CUGAT Cl Anselm Clavè, 20 Baixos

Av. Cots Catatanes - Rnca

674 SO 46

583 35 82

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. C/ Sabadell. 23. Sant Cugat

| SANT CUGAT Cl Sant Jordi, 33-35 «74 ans?-

•ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «office», ampli menjador saló, 2 banys,

•ZONA TORREBLANCA. Places de garatge des de 1.700.000. 67477.lt.

(Inmarba, SA.)

Classificats

ELS4CAIVrffl>S Divendres, 26 d'abril de 1996 • PARC CENTRAL. Pisos de 120 m2, 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 67408-97

(Fincas Sant Cugat) ' PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000

maco de 90 ma i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000 % smiKfiQ.viaM.·u (Foto Piso Cerdanyola)

(Finques Roca)

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 —

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saió, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 674 72SÍ

Gironella)

67543_24

(Finques Roca)

674 12 04 -fi?4X)-fll_-

(Fincas

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000.

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... fí74 7? 54 _ (Fincas Gironella) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 5808669-5803854

(Foto P/so Cerdanyola) • SANT CUGAT pis

• SANT CUGAT preciós pis al c/ Alfons Sala, amb 3 hab., 110m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember.19.000.000 5BQ-86£9-L 580 93 54

(Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT pre ciós pis de 120 m 2 i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina

equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 san ne na-sm na 54 (Foto Piso Cerdanyola)

(Fincas Sani Cugat) • A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m ! , compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m2. Jardí de 120 m2. 37.000.000

• SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m2, 2 banys, cuina «office», balcó, en6740897 tresolats, ascensor, (Fincas Sant Cugat) calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. • Cl DOCTOR MURI21.500.000 LLO 130 m2, 4 hab., san rifí m - 5fíg pa 54 __ _ 2 banys, saló menja(Foto Piso Cerdanyola) dor, 35 m2, cuina «otfice»,2placesde pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior, • A PROP 28.500.000 C/ Cànovas del Cas674 57 04 -875-43-02 tillo. Té 160 m-\ cons- (Imdesa) ta de 4 hab., saló menjador de 45 m ! , • C/ RIUS I TAULET cuina « o f f i c e » ^ 160 m2, 4 hab., 2 banys complets, tebanys, saló-menjarrassa. Pàrquing. dor, cuina «office», 32.000.000 terrassa, plaça de 674 m 97 pàrquing. 27.500.000

674SZJM--6Z54302-

(Imdesa) •C/SANT1AGORUSINOLUOm2, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 674SZ-04 - 675 43Ü2

(Imdesa) ' Cl VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674-08 97

• PIS DE 120 m ! , 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 (Serin) • PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m2, menjador 20 m2, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m ! , ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 675.33 5 5 -3B9 26 43

(Fincas Sant Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí.

(KSA Gestió Inmobiliaria)

58974 10

• PIS 110 m ! , 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormítcns, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 \? 04-_6741181

(Serin)

675 4324

(Finques Roca)

• RUBÍ. Av. L'Estatut,

edif. nou, 85 m 2 , 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca. 5aS40 17^588 54-99 (Finques Vallhonrat) • RUBÍ. Av. L'Estatut. 75 m2, 3 hab., molt de sol. 7.250.000

ces de pàrquing opcionals. 10.500.000 699-6548

entrada. A 14 min. de Barcelona. 589846a -

(Incusa) • PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2. 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 67 15

(Finques Saka)

• SANT CUGAT. Piso, part. a part, cerca estación. jOportunidad! Diversas posibilidades de financiación, muy interesantes. Llamar al 5S9 74 10

699 65 4B

(Incusa)

• PIS Z. CORREUS, 87 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.0O0.0O0.

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 nr. De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys. 2 terrasses Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000

• PIS Z. CORREUS, 90 m2, 3 hab.. 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000.

5BB-4QAZ -588 54 99

674 67 15

(Finques

(Finques Saka)

Vallhonrat)

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m2, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m2, pla-

674 67 15

(Finques Saka)

• jOCASIÓN! Direct o propletario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin

• SANT CUGAT, Sin gtos de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. jOportunidad! Llamar al 58924 l f l _ • SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 5SSS7 01

• A 14 MIN. DE BARCELONA. j Excepcional! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes. pàrking incluido, 58984-60

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

\\A\IN IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos WAY-IN

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Girona 16. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Somebody to love», que es projecta en versió original el dissabte 28 d'abril a 2/4 d'l de la nit. Posa't

" W

Demana la targeta Aquesta campanya començarà el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Gríful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

589 62 82

apunt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

HIPICA SEVER1NO Hípica Severino ! Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

InJ^rinadó matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

ELS4CAIYIWS Pressupostos

ajustats

L'EMD de Valldoreix ha apovat uns pressupostos de gairebé 805 milions de pessetes i|ue han estar (|ualificats d'ajustats per part del president, Jaume Sanmartí. l.a vocal socialista ('arme Pérez diu que són poc atrevits. Planti 29

Economia

La diferència entre l'exportació i la implantació ha arribat a convertir-se en una manera clara d'entendre el negoci. Les empreses automobilístiques no són diferents dins de l'entramat empresarial, i quan el mercat europeu tendeix a

estancar-se, les grans firmes comercials del sector en busquen de nous on obrir se camí. Motorsol, líder d'automoció a l'Estat espanyol, ós un exemple clar per a molts competidors. En 50 anys, l'empresa catalana s'ha sabut convertir en

un model a copiar per a molts i ara busca nous horitzons a l'estranger. Motorsol fuig de l'exportació i vol convertir-se en líder en serveis. Per això, el directiu de l'empresa i santeugatenc Fernando Moreno ha viatjat a Cuba.

FERNANDO MORENO. Directiu de Motorsol

"No tornaria de Cuba ni a buscar el raspall de dents9 - H i ha possibilitat de canvi? -"Jo crec que en deu anys, la situació política provocarà canvis de mercat. La gent no té possibilitats econòmiques. Els cubans ho arreglen tot amb les mans i les coses funcionen perquè tenen una gran inventiva." - C o m afecta la societat? - " É s un país perillosíssim. Un cop has estat a Cuba, no tornaries aquí per res, ni a buscar el raspall de dents." - C o m és la gent de Cuba? - " L a gent a Cuba és culta. La majoria de joves tenen carrera universitària i qualsevol cambrera pot parlar quatre idiomes i estar guanyant 150 pesos al mes (1.000 pessetes). Hi ha dues economies: la del dòlar i la del pes. Abans només eren al sector turístic i ara s'han estès."

CM. - Sant Cugat -Quina projecció té cl mercat automobilístic espanyol a curt termini5 - " D e s del punc de vista del fabricant, s'intenta canviar la mentalitat. Ks va cap a vehicles més petits, més ecològics i amb una relació qualitat-preu al més ajustada possible; domina la importància de l'espai. Pel que fa al volum, hi ha un estancament de vendes i producció. I, pel que fa a la distribució, hi ha una revolució, i cobra importància la rendibilitat El concessionari clàssic tendeix a desaparèixer per donar pas als multimarques, basats en economies d'escala."

-Quins avantatges tenen les agències de lloguer? - " L e s agències de lloguer poden comprar grans volums. El fabricant és infidel al concessionari perquè dóna el doble de marge a les agències. El renta carxé els ootxes en estoc durant tres mesos, i passat aquest temps els ven fora de l'Estat." - L a llei permet la venda després d'un període tan curt? - " L a llei no ho preveu però ho permet. Aquest negoci es fa fregant la legalitat. Els responsables s'han adonat que hi ha la possibilitat que això animi el sector i ho permeten. De fet, la llei és molt clara quan diu que els cotxes de lloguer han de romandre durant quatre anys en poder de l'arrendador, però permet que no sigui així."

depuradora*

Miquel Blabia, enginyer industrial, explica a la secció L'empresa, la importància que tenen les depuradores per a les petites i mitjanes empreses. Filtrec és una empresa de Sant Cugat que les fabrica. Plana JO

Divendres, 26 d'abril de 1996

I n v e r s i o n s

-Quina és la importància dels cotxes de lloguer en el sector? - " L e s xifres de renta cars creixen de forma desmesurada. Es un negoci diferent. No són cotxes que es comprin per llogar-los, sinó per tenir descomptes importants. Una dada destacable és que el mercat espanyol s'ha convertit en exportador. A causa dels preus i de l'evolució de la paritat de la pesseta, ara, els automòbils són més barats a l'Estat espanyol que a la resta d'Europa. El negoci del renta car'és el que desvirtua les xifres. Durant el març, de 91.000 cotxes matriculats, 30.000 eren de renta car\, naturalment, són per vendre a fora."

Pmtítos

Fernando Moreno a rasa seva a Sant Cugat. Foto: XAVIER

-Però de quatre anys a tres mesos hi ha molta diferència. -"Sí, però les agències de lloguer diuen que no poden tenir cotxes de quatre anys perquè ningú no els llogaria." -S'està especulant? -"S'aprofiten els avantatges de compra-venda que tenen les agències de lloguer. De fet, el renta car no paga impost de matriculació i quan el cotxe s'exporta l'agència recupera l'IVA, amb la qual cosa l'automòbil és un 28% més barat Les empreses aprofiten els marges de benefici que tenen." - O n s'exporten els vehicles? -"S'envien a Europa i a països asiàtics i sud-americans." -Com és el mercat de Cuba? - ' C u b a és un país d'onze milions d'habitants on l'únic que compra vehicles és l'Estat Els particulars no poden. Els propietaris de cotxes són els que en tenen des d'abans del 59-abans de la revolució-, i els q u e es van c o m p r a r d e s p r é s -Lada-. A més, hi ha alguns models que han arribat a mans dels propietaris d'una forma estranya: cubaneando, com diuen ells. Allà no

I.ARROSA

hi ha mercat" -L'Estat no fa concessions? -"Sí, hi ha petites concessions a persones concretes. Els deixen comprar vehicles d'ús: són el que nosaltres en diem vehicles d'ocasió. Acostumen a ser artistes i esportistes. I, després, hi ha un mercat format pels diplomàtics i pels treballadors d'empreses estrangeres. Hi ha unes 1.500 empreses estrangeres i el personal pot tenir vehicle. A més, el sistema de matriculació dóna les dades suficients perquè tothom pugui saber a qui pertany cada vehicle." -Els cotxes de rent a car són un possible negoci a Cuba? -"Sí. El problema és que les vendes que s'han fet fins ara, les han fet empreses que han marxat. Quan a un cotxe se li fon una bombeta s'ha de parar perquè no hi ha recanvi. No hi ha ningú que hagi anat allà a fer la feina de la postvenda." -Quina projecció té el mercat de Cuba? - " H i ha una possibilitat molt important de guanyar diners, però has de córrer molts riscos."

- C o m influeixen els EUA en el desenvolupament de Cuba? - " E l cubà és proamericà per raons físiques. Els EUA són a només 170 quilòmetres. De fet, per als cubans les coses bones són americanes mentre que les coses dolentes són russes. Quan el sistema econòmic s'obri, els cubans es compraran un cotxe i una nevera i tot el que ara no tenen. Per tant, els europeus ja no tindrem res a fer allà." - P e r què vol, doncs, Motorsol entrar al mercat cubà? - " H i ha raons emotives, perquè les persones que van fundar Motorsol també van estar lligades a Cuba en aquella època. Però sobretot, el més important és que nosaltres no només volem anar allà, sinó que ens hi volem implantar. Hi ha una diferència fonamental entre exportar i implantar-se. Per això comencem fent la feina que no vol fer ningú. Instal·lem serveis i ho volem fer bé perquè estem segurs que els cubans s'acostumaran de seguida a les coses ben fetes i aquesta serà una de les garanties del bon funcionament del negoci de vend a " - ! quan arribin els americans... - " Q u a n arribin els americans... potser els ho vendrem tot, però no a qualsevol preu."

Caixa Terrassa supera els 175 mil milions d'iinvesió CM. - Sant Cugat Durant el primer trimestre del 1996, la Caixa de Terrassa ha registrat un important creixement de l'activitat i de les principals magnituds financeres. En total, la inversió creditícia ha superat els 175.000 milions de pessetes, xifra que significa un creixement del 21,5% en relació amb el mateix període de l'any passat. Després d'analitzar l'exercici del mes de març, el saldo de préstecs hipotecaris s'ha situat en 117.312 milions de pessetes. Això significa que la Caixa de Terrassa ha registrat un i n c r e m e n t del 28,4% respecte al mateix període de l'any anterior. Una vegada més, la dada que revela l'elevada activitat en el camp hipotecari és el volum de desemborsaments registrat durant el primer trimestre de l'any. D u r a n t aquest període s'han desemborsat un total de 14.633 milions de pessetes en préstecs hipotecaris, un 52% més en relació a m b el primer trimestre de l'any passat. La morositat de les inversions creditícies continua en la línia de descens mantinguda durant l'exercici corresponent al 1995. A finals de març, l'índex de morositat de la Caixa de Terrassa se situa en el 3,15% (3,49% a finals d'any del 1995), més de dos punts inferior a la mitjana del conjunt de les caixes de l'Estat espanyol, que és del 5,4%. Després d e les dotacions realitzad e s al fons d e provisió d ' i n s o l v è n c i e s , la c o b e r t u r a del saldo d e d e u t o r s e n mora és d ' u n 88%. La Caixa d e Terrassa ha començat l'any 1996 a m b un fort augment dels dipòsits administrats d e clients. E n aquests tres primers mesos, aquesta partida s'ha incrementat en 13.310 milions d e pessetes, un 5% més en relació a m b les xifres registrades a finals de desembre de l'any passat. L'índex de creixement se situa en primer lloc en el conjunt de les deu caixes catalanes que han registrat les millors dades. El saldo total de dipòsits administratius de clients, a finals de març, és de 279.426 milions d e p e s s e t e s , xifra q u e representa un augment del 15% respecte al mateix període del 95.

Economia 29

ELS4CA1VIWB Dwendm, 26 d'abril de 1996

--.,-.

P r e s s u p o s t o s

CEMD de Valldoreix aprova un pressupost de més de 8 0 0 milions

1.«Impostos ««recte* I ffisipstS<30

36.S00.000 ptes

2.- Impostos indirectes ^rapgà sobif

47.800.000 ptes

3.- Taxes fescòtesÈiaíSíi. ésfisil; psiarià; tóndes. àc-1 í<

66.357.490 ptes.

4,0 C » t r * u í l 9 · i ^ « ^ e ^ $ | | l ^ ; | ^ ^ a « ; ^ ^ g # : « t i ^ E Í à en & '.íijàilitii

132.238.103 ptes

5.» Transferència de rAjuntament <te Sant Cugat

400.429.052 ptes

6.- Ingressos patrimonials i aHneació d'inversiom rea)» tirteieíiís te

Jaume Santmartí el qualifica de restrictiu i de contenció de la despesa

?,;• Transferències

tf£:ca$&t(3ÍJYSïowi

•Bs.cwcasaon6;:e«

•!3t i p i ç i f ji SpCtlgíT

4p632.18üjites 1^291.478 ptes

8<* Actius fiRan**rai

9.53G.000 ptes.

9.- Passius financers

L'Entitat M u n i c i p a l D e s c e n t r a l i t z a d a CEMD) d e V a l l d o r e i x

; r

50.822.029 pies

v a a p r o v a r la s e t m a n a p a s s a d a un p r e s s u p o s t g l o b a l d e

TOTAL 004330.292 ptes

8 0 4 . 5 3 0 . 2 9 2 p e s s e t e s p e r a l'any 9 6 . El p r e s s u p o s t v a s e r aprovat a m b els vots favorables de l'equip de g o v e r n de C i U i el d e l v o c a l d e l PP. La v o c a l socialista d e la j u n t a d e v e ï n s hi v a v o t a r e n c o n t r a p e r q u è va c o n s i d e r a r el pres%r Despeses de! p^JOT^i^§p|pÍ|pp6^3-i·aí;!s sev||^|l^i|peffà*iit'rtlr;iciiji '

supost, entre d'altres qüestions, com a "poc atrevit".

RAMON L U Q U E

- Valldoreix La junta de veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix va aprovar, dijous passat en sessió extraordinària, un pressupost de 804 milions de pessetes per a aquest any 96. La major part del capítol d'ingressos arribarà per la t r a n s ferència que l'Ajuntament de Sant Cugat farà a l ' E M D , segons l'establert en el p r i m e r pacte biennal, t a m b é aprovat en la junta de veïns de dijous, del conveni econòmico-financer signat per totes dues administracions. Aquesta transfer è n c i a puja a u n a q u a n t i t a t propera als 400 milions i mig de pessetes. Segons el mateix pacte biennal, l ' E M D haurà d'abonar a l'Ajuntament una quantitat de gairebé 107 milions en concepte dels serveis prestats pel consisitori, la qual suposa que els ingressos nets que l'administració de Valldoreix rebrà són d e 293 m i l i o n s i m i g .

Aquesta quantitat supera considerablement l'establert en el p a c t e e c o n ò m i c - f ï n a n c e r de l'any 95. En el capítol d e les despeses, d e s t a q u e n els apartats d'inversions - 2 8 6 milionsi el de personal - 1 9 3 milionscom les xifres m é s e l e v a d e s . Durant la sessió, q u e va durar uns 30 minuts, el president de l ' E M D , J a u m e S a n m a r t í , va destacar el p r e s s u p o s t com a "realista, acurat, restrictiu i de contenció de la despesa". Carme Pérez, vocal del grup socialista, va argumentar sentir-se "sorpresa" perquè el pressupost plantejat "no té gaire imaginació i em sembla trist". "Amb la majoria absoluta que té CiU -va dir-, hauria esperat un pressupost més atrevit que solucionés els problemes - d'infraestructures que té Valldoreix, sobretot tenint em c o m p t e que l'end e u t a m e n t actual d e l ' E M D n o m é s se situa e n el 7,5 per cent." Per aquestes raons, entre d'altres, la vocal del PSC va votar en contra del p r e s s u p o s t .

TOT PREU TOTA MENA D'ARTICLES PER A LA LLAR DES DE

C/ Can Mates, 2-4, Local 1 08190 SANT CUGAT

143.315.588 ple

Í . - Despeses f l n a i ^ i ^ | | | | p Í | : | | s p í i t ï F S à ; « ''iíiyji^pjlf | | ;:;:

35.616.466 ptes

^ ~ ^ a i t $ l e f è m i i ^ $ ^ i f « ^ ^ ^ ^ 2 : ^ | i Í | i i r « 4 > r e : i l ( § p f | | i | § | | & | $ i $ , $tíw<üierartít efe.) &~ inversions t ^ a r ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l W ^ ^ | % a v e & í e r ^ ^ ^ M . V ) > l ·

110.359.975 ptes

286.032.968 ptes. 9.530.000 ptes.

7.- Passius financers

15.673.019 ptes, TOTAL 804430.292 ptes.

Santmartí es va defensar explicant q u e "a mi s e m p r e m ' h a agradat endeutar-me al mínim possible". Per al president de l'EMD, és evident que "ens pod e m endeutar més, però lògicament caldrà veure com acaba aquest 96 i saber si podem o no, en un futur proper, urbanitzar tots els carrers, que és el gran objectiu del nostre equip de govern i que en certa manera ja hem començat a fer amb un esforç important". El pressupost es va aprovar a m b els vots a favor dels tres representants de l'equip de govern de CiU i el del vocal del PP. Pantaleón de Miguel, que no va fer cap comentari.

Inversions • Un dels capítols destacats del pressupost de l'EMD es cl de les inversions. Segons el previst, la majoria d'urbanitzacions de carrers es faran seguint el mateix criteri de contribucions especials que aplica l'Ajuntament. Això significa que els veïns aportaran un 74 per cent del total de cada obra i l ' E M D es farà càrrec del 26 per cent restant. Els carrers que seran urbanitzats per aquest sistema són Muntanya, Sarrià, Ocells. Albert Rosas-Costas, del Ram, Merla-Gafarró, Núria, Sarrià-Baixador, passeig de la Figuera, passeig de la Morera, passeig del Gera-

importants ni, passeig de la Magnòlia, i l'enllaç de l'avinguda Vall d'Or. A banda d ' a q u e s t e s inversions, l'EMD n'ha previst d'altres, com la cobertura de la riera Saladrigues, la urbanització dels carrers Can Enric-Orquídia, Can Enricla Miranda, Eivissa-la Plana, sector nord de Monmany, barri Monmany, el reasfaltatge del carrer Castellot, la connexió de clavegueram i la instal·lació d'un semàfor a la rambla Mossèn Cinto Verdaguer i la renovació de la xarxa de clavegueram. En total, les inversions pugen a 286 milions de pessetes. / R.L.

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ 120ms 5 9 . 0 0 0 pts.+ DESPESES ESCALA TL 453 16 35

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

100 pts. OFERTA PER TOTA COMPRA SUP. A 2000 pts. LI REGALEM UNA AMPOLLA DE CAVA OVI.

193.002.276 p e s

CREACIÓ I DISSENY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS BREITLING

Santiago

Hamilton Rusinol,

MEGA

KRONQS

-fcJUNGHANS

Tel. 674

58 54

m°u*«tocroix

Sant

Cugat

i Fax 589 85 40 Sant

•Bar musical •Billars

professionals

•Campionats tot

Cugat

l'any

c/ Sant Martí, 12 08190 Tel. 5 8 9 4 7 9 0

30 Economia

ELS-ÍCANTONS Divtndrts, 26 d'abril de 1996

Les

Empreses

FUtraclón y Tecnologia és una empresa de depuració d'algOes que funciona des de fa quatre anys a Sant Cugat. El director, Manel Blabia, és un enginyer amb una àmplia experiència professional que un dia va decidir muntar aquesta petita empresa, que es dedica a fabricar i vendre depuradores per a aigües residuals de les petites i mitjanes empreses. Aquest és un mercat que estava força abandonat en aquest aspecte. L'aigua que necessiten aquestes empreses per a la producció es neteja i es reutllltza, la qual cosa suposa un estalvi important.

MANEL BLABIA. Filtración y Tecnologia

"El nou lema ecològic és 6 999 qui contamina, que netegi ÀNGELS CASTUERA - Sam Casat -

- Q u i n e s possibilitats va veure en aquest negoci? - " E l vaig veure interessant i positiu, a m b molt futur, a m b un mercat molt concret. Fins q u e nosaltres vam arribar, no hi havia solucions vàlides. La tecnologia que venem és nostra. Fa molts anys que estic introduït en les tècniques de la filtració i separació de líquids o d'aire de productes contaminants. Érem conscients del problema que tenen les indústries petites: han de depurar les aigües que generen en el procés de producció. Fins ara, el lema que s'havia aplicat era el de qui contamini, que pagui. Això ha canviat, i a poc a poc es va introduint la idea de qui contamina, que netegi. F,n cl mercat, hi havia solucions per a grans empreses, o per a pobles i ciutats, però no per a petites e m p r e ses." - A i x í , el seu p r o d u c t e a q u i convé?

- " Q u a n parlo de petites empreses em refereixo a aquelles que tenen un cabal màxim d'abocament d'entre 10 i 15 metres cúbics per hora. D'aquestes e m p r e s e s n'hi ha milers, repartides per tota la geografia espanyola. Alguns e x e m p l e s són els rentadors de cotxes, escorxadors, indústries galvàniques o tèxtils, empreses químiques o petites empreses papereres." - C o m es poden reutilitzar les aigües depurades? - " T e n e n moltes aplicacions. Es poden utilitzar per regar, o per netejar. Les aigües depur a d e s són e q u i v a l e n t s a les domèstiques, encara que no es poden beure. Normalment, l'aigua que es depura s'utilitza per rentar. Als escorxadors, per e x e m p l e , la utilitzen per netejar els camions o els esta-

bles on guarden els animals. Els residus, segons quin en sigui l'origen, s'eliminen o tamb é es p o d e n utilitzar c o m a a d o b o per a altres usos. Per exemple, les empreses de daurats o de cromats, aprofiten l'or que es filtra amb la depuradora." - L a comoditat és un altre dels avantatges d'aquestes màquines. - " S í , e v i d e n t m e n t , són aparells q u e es p o d e n utilitzar fàcilment, que es poden transportar en el cas q u e una e m presa, per exemple, s'ampliï o canviï de lloc. Les depuradores estan introduïdes en una mena de contenidor per moure-les millor." - H i ha diferents tècniques per depurar l'aigua segons els elements que la contaminin? - " E l m è t o d e físico-químic q u e utilitzem consta, bàsicament, de tres operacions: primer s'equilibra el P H . Després, es fa la coagulació. Mitjançant un producte químic, fem que totes les partícules que hi ha dissoltes dintre de l'aigua puguin precipitar-se. A continuació, l'aigua es passa a un altre dipòsit on es fa cl que anomenem flocoació. Totes Ics partícules coagulades es converteixen en grumolls, i això facilita la filtració. Segons el tipus de contaminants, utilitzes uns prod u c t e s q u í m i c s o uns altres. Amb alguns casos, abans d'arribar a la depuració s'han de fer a l g u n s t r a c t a m e n t s . Per exemple, es poden separar els greixos, fer un procés d'oxidació o de reducció. També es poden fer algunes coses després, com passar l'aigua per un filtre de carboni per completar la depuració." - Q u è en pensa, dels ecologistes, que diuen que la millor manera d'evitar la contaminació és no generar-ne? - " É s la seva manera de pen-

Una màquina per depurar tan petita com una rentadora A Filtración y Tecnologia, fabricar, el que es diu fabricar, no fabriquen res. Els elements que integren les seves depuradores són comprats a diferents proveïdors. Les màquines es munten en un taller que l'empresa té llogat. Les depuradores van programades a m b un aparell electrònic, i funcionen pràcticament soles. Les úniques connexions que necessiten són una d'elèctrica, l'entrada d'aigua bruta i la sortida de l'aigua neta. Els tècnics de l'empresa han arribat a dissenyar una depuradora de la mida d'una rentadora, que s'utilitza només per separar líquids de sòlids q u e estiguin en suspensió. Manel Blabia, per explicar quin és l'aspecte de l'aigua quan passa per una de les seves depuradores, posa com a exemple una anècdota. En una visita que van fer a una empresa per mostrar el seu producte, un dels treballadors va confondre el contingut d'una d e les mostres q u e havien fet servir per demostrar el funcionament de la màquina, i Aianel lïlabta, director tic Filtración y Tecnologia, una emprem que funciona va estar a punt de beure-se'l. ii Sant Cugat des de fa quatre anys. Per sort, el van advertir a temps, Foto: XAVIER IARROSA. perquè, tot i els tractaments, no es pot recuperar la potabilitat sar, i jo la respecto, però entenc des, és crear un cotxe sense rode l'aigua. que en el temps que vivim ara des. Aleshores ja no és un cotno es pot ser tan idealista. És xe, és una altra cosa." Miquel Blabia viu a Sant Cuevident que s'han de reduir els - E l futur del negoci q u e se li gat des de fa 18 anys, i creu que residus, però és difícil. Es pova acudir fa quatre anys és clar. la ciutat és una de les més maden minimitzar els processos, ques d'Europa, està molt ben - " J o ja m'ho imaginava, que però n'hi ha que són impossicuidada. "Jo, que he viatjat, puc les coses anirien bé, perquè si bles de fer sense que es creï un dir-ho". Considera que integrarno, ja no hi hauria jugat. Jo ja subproducte. Es pot variar el se en la vida social i cultural és estava bé com estava. Ja no sóc procés d e p r o d u c c i ó p e r q u è una qüestió personal. Per a ell una ciratura, i em moc per aquest producte no sigui tòxic no ha estat gens difícil, i es cona q u e s t món des d e fa m o l t s ni perillós, però segueix haventsidera tan s a n t e u g a t e n c com anys. Quan a la meva edat un hi alguna cosa. Els ecologistes qualsevol. / A.C. pren una decisió com aquesta purs el que pretenen, a vegaés perquè sap que guanyarà."

& C O N T R O L S VIA RÀDIO PORTES A U T O M À T I Q U E S

SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

S a l a

S 0

T e I

5 8 9

9 9

S a n t

C u g

HS4QUYIONS Els veterans al Set Ball FA club de tennis Set Ball de Sant Cugat ha organitzat el torneig de veterans júnior de més de 35 anys, que comença aquest cap de setmana a les instal·lacions santeugatenques i que reunirà noms coneguts a l'Kstat. Plana 32

No renuncien a l'ascens L'equip d'handbol de la VE Sant Cugat no renuncia a intentar l'ascens la temporada que ve. El conjunt que entrena Joan Sancho ha començat a planificar la temporada que ve. La plantilla serà la mateixa que aquesta temporada. Plana 32

Divendres, 26 d'abril de 1996

Hoquei

s o b t e

herba

El Júnior es juga el passi a quarts de final de la Copa del Rei Els santcugatencs volen aconseguir la primera victòria de la temporada davant Pequip madrileny El primer equip d'hoquei herba del Júnior intentarà aquest cap de setmana aconseguir la primera victòria de la temporada davant el Club de Oampo de Madrid. Els santcugatencs s'han d'imposar en aquest partit si no volen perdre l'oportunitat de ser als quarts de final de la Copa del Rei, que aquest

any se celebren a Bilbao. El conjunt santcugatenc té les baixes de Joan Sallés, Inaki Òrsola i l'holandès Rob Coghen, que es va lesionar en el desplaçament a Canàries per jugar contra el Taburiente. Si el Júnior caigués derrotat en aquest partit, perdria l'oportunitat de ser al rovell de l'ou de la

Copa del Rei, que aquesta temporada ha incorporat equips de 1a divisió estatal a la competició. Segons el jugador santcugatenc Marcos Hofmann, la competició que es fa ara no respon de forma clara al nivell esportiu dels equips, sinó que entra en joc un factor extraesportiu que és la casualitat.

CM. • Sant Cugat -

L'equip masculí del Júnior podria passar a quarts de final de la Copa del Rei si aconsegueix superar el compromís que aquest cap de setmana l'enfronta al Club de Campo, a Madrid. L'equip santcugatenc haurà de superar una prova difícil, ja que el Club de Campo ha aconseguit saldar amb dues victòries els dos compromisos que l'han enfrontat a l'equip santcugatenc aquesta temporada. El Club de Campo ha guanyat per 0 gols a l els dos partits que ha jugat contra el Júnior i aquesta podria ser una de les raons per les quals el conjunt santcugatenc es pot desplaçar encara més motivat a Madrid. D'altra banda, el canvi que ha experimentat l'organització de la competició pot afavorir que els jugadors d'Andrés Barrientos lluitin aquest cap de setmana per la victòria. La federació ha decidit canviar la competició. Abans els 8 primers classificats de la divisió d'honor masculina quedaven automàticament classificats per disputar la Copa del Rei, mentre que ara s'ha de jugar una primera ronda eliminatòria que introdueix els equips de la divisió estatal. Els jugadors del Júnior creuen que el Club de Campo és un dels equips que pot

posar les coses difícils i que podrien haver jugat amb més comoditat contra un equip de categoria inferior, però alhora no poden evitar pensar que l'equip madrileny només ha aconseguit quedar una posició per sobre dels santcugatencs en la competició

de la lliga de divisió d'honor. Si el Júnior guanya davant el Club de Campo, dijous vinent viatjarà a Bilbao, on es disputarà la lligueta de la Copa. I si, un cop allà, el sorteig afavoreix l'equip d'Andrés Barrientos, els santcugatencs podrien arribar

a les semifinals sense problemes, segons afirmava el sotseapità i porter de l'equip Antonio Bozal. El jugador Marcos Hofmann creu que la final serà similar a la d'altres anys i aposta per l'Egara i l'Atlètic de Terrassa, equips que han demos-

trat la seva superioritat durant el passat campionat i que han lluitat entre ells per aconseguir el títol de campió que finalment ha caigut en mans de l'Egara, després que l'Atlètic perdés davant el CE Terrassa a la segona volta.

Las comparaciones son odiosas, sobre todo para nuestros competidores. N

A C C O R D '96 Afortunadamente, usted es muy libre de comparar el nuevo Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria.

A C C O R D

P.V.P. 2.790.000 Ptas. (IVA e impuesto de matric inclutdos)

Tecnovallés, S.A. Avda. Jaume I. 95-97. Tel. 731 64 82. TERRASSA Ctra. de Terrassa, 225. Tel. 726 31 66. SABADELL Ora. de Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02. SANTCUGATDEL VALLÈS

• Dirección asistida. • Airbag conductor. • Radio cassele frontal extraíble.

1.8Í-16V 115CV

• Aire acondicionado. • Antena elèctrica. • Inmovilizador electrónico antirrobo.

• Barras protección lateral. • Cierre centralizado. • Elevalunas elèctrico. • 4 alios de garantia.

32 Esports

ELS4CANTON5

Bàsquet

Handbol

El Sant Cugat intentarà Vascens la temporada que ve L objectiu immediat és la Copa Catalana Dilluns passat els jugadors d'handbol d e la UE S a n t C u g a t e s v a n r e u n i r p e r d e c i d i r o b l i d a r la d e s f e t a d e la f a s e d e s e c t o r i a f r o n t a r l'any q u e v e a m b o p t i m i s m e r e n o v a t . Els v e r m e l M - n e g r e s v o l e n r e c o r d a r la t e m p o r a d a 9 5 -

R.M. Només Jordi Tomàs s'ho ha de pensar. El capità de l'equip ja havia acordat amb el club al principi de la temporada que aquesta seria l'última. Si l'equip hagués aconseguit l'ascens, el veterà santcugatenc no hauria continuat, però ara no ho té tan clar. Tomàs preferiria marxar sense el mal sabor de la derrota.

9 6 c o m la lliga d e l s è x i t s , j a q u e h a n estat c a m p i o n s clars a Catalunya. J o a n S a n c h o , entrenador santcugatenc, va d i r e l c a p d e s e t m a n a p a s s a t q u e volia q u e e l s j u g a d o r s es d e f i n i s s i n sob r e q u i n e s e r e n les s e v e s i n t e n c i o n s

Per contra, la resta de jugadors santcugatencs han decidit seguir a l'equip un any més. Dilluns passat Joan Sancho, després de l'entrenament, va mantenir una reunió amb els seus homes per parlar de futur. L'entrenador ja havia dit el cap de setmana que era necessari definir-se, "signar un contracte, el que sigui, però que comprometi a tots, perquè, es quedi qui es quedi, l'equip ha

Divendres, 26 d'abril de 1996

d e c a r a a la t e m p o r a d a q u e v e . Tots els jugadors santcugatencs han manifest a t el s e u d e s i g d e c o n t i n u a r , m a l g r a t les o f e r t e s q u e a l g u n s d ' e l l s h a n r e b u t d ' u n e q u i p d e la p r i m e r a d i v i s i ó estatal.

de continuar endavant". Tal com entrenador i directius esperaven, el compromís l'han signat tots, a pesar de les ofertes que alguns jugadors havien rebut d'un equip de primera divisió nacional. La reunió de dilluns va servir, a més de confirmar la continuïtat dels jugadors, per fer palesa la seva recuperació anímica. Joan Sancho va felicitar tot el conjunt per la brillant temporada que ha-

Tennis

vien fet, però també els va retreure la pobra impressió que havien donat diumenge en el primer partit de Copa contra el Manyanet. El tècnic santcugatenc vol plantejar la Copa Catalana com un títol a guanyar, que serveixi com a revulsiu. Tot i això, Joan Sancho reconeix que tots els equips catalans es prenen la Copa com a escenari de proves.

Gimnàstica

Joan À. de la Pena, exjugador del CB Sant Cugat, fitxa per la UE Sant Cugat CM. - Sant Cugat -

L'entrenador del primer equip de bàsquet de la UE Sant Cugat, Lluís Folch, ha decidit fitxar l'cxjugador del CB Sant Cugat Joan Àngel de la Pena. El jugador santcugatenc ha fitxat per l'equip de 2a catalana quan, tot just, queden quatre jornades per al final del campionat de lliga. De moment, segons explica ell, no podrà fer gaire perquè no està en forma. Però l'entrenador confia que pot aportar molt a l'equip. Per això, Lluís Folch ha decidit fitxar-lo aquesta temporada. J. Àngel de la Pena va jugar al CB Sant Cugat fins que la UE Sant Cugat va absorbir el club. Durant la primera temporada que la UE Sant Cugat va jugar a 2a divisió estatal, J. Àngel de la Pena va jugar amb el primer equip durant tres mesos, però els mals resultats que va aconseguir l'equip amb Marcel·lí Massafred a la banqueta van provocar que el santcugatenc deixés l'equip i decidís no tornar a jugar a bàsquet. Ara, després de parlar amb el segon entrenador de l'equip i excompany seu d'equip al CB Sant Cugat, Oriol Gómez, J. Àngel de la Pena ha decidit tornar a jugar. Després de Setmana Santa es va començar a entrenar amb el primer equip, i quan faltaven cinc jornades per al final del campionat, Lluís Folch li va oferir l'oportunitat de fitxar. "Jo crec que no jugaré perquè no estic en forma, però em va venir de gust fitxar", ha afirmat el jugador.

r í t m i c a

El Set Ball recupera els veterans L'equip de rítmica de al Campionat de Catalunya júnior la UESC busca lloc Les proves comencen aquest cap de setmana a la Copa Catalana CM. - Sant Cugat -

El club de tennis Set Ball acollirà durant els dos primers caps de setmana del mes de maig noms coneguts del tennis espanyol, en el Campionat de Catalunya per a veterans júnior de més de 35 anys. La prova, que començarà aquest cap de setmana amb la primera ronda, tindrà participació femenina, masculina i dobles. Les inscripcions, que es van tancar ahir, han confirmat l'assistència de més de quaranta persones en la prova d'individuals. Els responsables del club, que van fer la presentació de la prova dimecres passat, han assegurat que hi haurà tennistes co-

neguts de l'Estat espanyol. Amb l'organització d'aquesta prova, el Set Ball comença a dinamitzar la nova filosofia que vol assumir el club santcugatenc. Segons ha explicat el president del Set Ball, Francesc Domenc, el Set Ball vol convertir-se en alguna cosa més que un club on poder anar a jugar a tennis. Per això, l'actual junta directiva ha decidit fer canvis que han començat a funcionar instal·lant una carpa permanent que funciona com a discoteca els caps de setmana i que a l'estiu estarà oberta tots els dies de la setmana. A més, el club té intencions de fer canvis a més llarg termini. Segons Francesc Domenc, hi ha intenció de reformar la

zona d'esbarjo per als nens i d'instal.lar pistes de futbol de sala amb gespa artificial. El president creu que el Set Ball ha d'acollir els socis i els ha de fer sentir com a casa seva, i ell mateix es posa com a exemple directe d'aquesta iniciativa. Una de les proves dels canvis que vol fer el Set Ball va ser el clínic de tennis que van fer Àlex Corretja i Manuel Orantes fa uns mesos. El club va organitzar el clínic per als nens del club, que va ser un èxit de participació, segons el responsable i tècnic esportiu, Francesc Garcia. Precisament, Francesc Garcia serà el director del torneig que comença aquest cap de setmana al club de tennis Set Ball.

CM.

L'equip benjamí de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat s'ha classificat per la primera fase del campionat del Consell Comarcal de Barcelona, després de quedar primer classificat en els dos exercicis: corda i mans lliures. Precisament els mateixos exercicis els van permetre passar la 3a fase de ia Copa Catalana. Les santeugatenques van tenir algun entrebanc amb l'exercici de corda, però finalment han pogut accedir a la 4a fase perquè hi entren els sis primers classificats. Les gimnastes de l'equip benjamí participaran aquest cap de setmana en la 4a fase de la Copa Catalana, que se celebra a

Lloret i si aconsegueixen quedar entre les primeres classificades podrien arribar a la final que es farà el dia 25 de maig a Vilassar de Mar. Segons les entrenadores, l'equip santcugatenc ha aconseguit millorar notablement el nivell que tenia la temporada passada, però els resultats depenen molt dels jutges. De fet, el campionat del Consell Comarcal de Barcelona valora més la dificultat de l'exercici, mentre que els jutges de Copa Catalana segueixen uns altres paràmetres. L'equip benjamí -format per Gemma Peris, Raquel Sànchez, Andrea Duave, Georgina Thiapero, Anna Puig i Patrícia Ferris- intentaran passar a la quarta fase de la Copa Catalana aquest cap de setmana.

HS4CANTON3

Esports 33

Divendres, 26 d'abril de 1996

Esport

Motor

E s c o l a r

Xavier Illa queda a la cinquena posició de la general amb 15 punts

El CV Sant Cugat promou el voleibol als jocs escolars

- Sant Cugat La tercera prova de la temporada del Campionat de Fórmula de Catalunya se celebrarà al circuit de Sils (Girona), i el santeugatenc Xavier Illa sortirà amb 15 punts que ha acumulat després de celebrades la primera i la segona prova, de les quals va treure 3 i 12 punts respectivament. La prova, que es farà aquest cap de setmana, tindrà la particularitat que els pilots puntuaran un 50% més per a la classificació general, per tant seria una bona oportunitat per als santeugatencs -Xavier Illa i Jordi Montserrat-. Aquest últim ocupa la darrera posició de la classificació general en categoria júnior ja que només ha puntuat a la primera prova, de la qual va obtenir 2 punts. De moment, la primera posició es per a Albert Salas (Sant Adrià), que va aconseguir 20 punts a la primera prova i 15 a la segona. El segon classificat és Francesc Clanchet, que està situat a 7 punts del primer. / E L S 4 CANTONS

CM. Els equips de voleibol infantil de l'escola Pla Farreras i de l'escola Joan Maragall, a les fotos de la dreta, són dos dels que aquesta temporada han entrat a la competició escolar de voleibol. El CV Sant Cugat ha aportat tècnics i preparadors durant les últimes temporades per aconseguir crear, a través dels Jocs Escolars, un planter pel primer equip. A la foto de dalt hi ha les jugadores de l'equip infantil Joan Maragall. Elles són: A. Pla, X. Pla, N . Sànchez, F. Reyes, R. Tejedor, P. Pertiftez, P. Llorent, I. Volunweider. La monitora de l'equip és Meritxell Buscallà. L'equip infantil de l'escola Pla Farreras el formen: A. Estévez, I. Quesada, B. Teixidó, N . Moyano, A. Fortes, A. Camot i D. Sànchez. El monitor del grup és Xavi Rodríguez.

ÍSS-Í

-&&- òi-.&ï'·'"'

i|f |f| W #f*>

Motor

Pere Riba guanya la primera prova del Supersport

Resultats Bàsquet benjamí: J. Maragall-St Jordi, 42-25; M. Rubí-Sta Isabel, 8-25; Catalunya-Avenç, 12-24; St Jordi-Agora, 11-39. Bàsquet aleví: Avenç-Pins Vallès, 35-39; J. Maragall-Sta Isabel, 27-70. Bàsquet infantil: C O Torreblanca-Catalunya, 46-6. F u t b o l d e sala a l e v í : Avenç-Pins Vallès, 1-5. Futbol de sala infantil: Pins Vallès-Sta Isabel, 1-2. Futbol de sala cadet-juvenil: L. da Vinci-Tere-

sa Altet, 5-6. Handbol benjamí: Collserola-Avenç, 0-8; Sta Isabel B-Sta Isabel A, 0-8; F.

Clua A-F. Clua B, 5-3. Handbol aleví: Pins Vallcs-J. Maragall, 0-8; Floresta-Catalunya, 3-

5. Handbol infantil: Avenç-Joan Fuster, 28-15; UE St C u g a t Jaume Balmes, 30-17.

L'AGENDA FUTBOL REGIONAL P R E F E R E N T

HOQUEI

3 a Catahaaa >

11.45 Sant Cugat- Amer (Diu.)

12.00 Sant Gabriel·l'K Sant Cugat (Diu.:

JUVENIL

3TMt—nB

18.30 Sant Cugat-Viladecans (Ois.) 10.00 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Diu.) 11.45 Sant Pete-Sant Cugat (Diu.) 16.30 Batbcrà-Júnior (Ois.) 12.00 PB Sant Cugat-Scrragallmers(Diu.)

SÈNIOR

CADET 16.30 Rubi-Sant Cugat (Dis.) 9.45 Júnior-Maurina Egara (Diu.) 15.30 Les Fonis-PB Sant Cugat (Dis.)

2a. M M 18.00 Cervelló-Olimpyc (Dis.)

3 a CatataaMi ftww.

SÈNIOR

£ a Catatana

SÈNIOR 19.45 Sant Nicolau-l!E Sant Cugat (Dis.)

SUB-23 18.15 Sant Nicolau-l'F. Sant Cugat (Dis.)

CADET 12.15 l'K Vallès-l'E Sant Cugat (Dis.) 11.00 Sant Medit-UE Sant Cugat (Dis.)

11.00 Sta Isabel-Zimi Sord (Dis.) 10.00 Pins Vallès Ferran Clua (Dis.) 11.00 Pins Vallès-Sta Isabel (Dis.) 12.00 Sta.lsabcl-I.cs Torres (Dis.) 13.00 Catalunya-PinarlDis.) 13.00 Ribas -Torre Llebre (Dis.)

CADET/JUVENIL 12.00 Leonaid..-Vallès- Parc (Dis.)

00.00 Winterthut-Buigas (Dis.)

19.00 Sant Just-UK Sant Cugat (Dis.)

BÀSQUET

JUVENIL

17.30 Sant Jusr-ITK Sant Cugat (Dis.)

15.00 Sant Cugat-Júpiter (Dis.) 16.001>B Sant Cugal-PB R. Llottnv (Dis.) 10.45 N. Tettassa-Sanl Cugat (Dis.) 15.00 Sant Ctistòfol-)úniot(Dis) Fontetas-Júnior (Dis.) Sporting Mira-sol-Sant Cugat (Dis.) S. Sabadell-PB Sant Cugat (Dis.) PB R. Llorenc-PR Sant Cugat (Dis.) Can Parcllada-Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL

Wtifealé d'han ar 4« ftarcetana 00.00 Wintcrthur-Mjcs PilsiDis.i

18.00 Mira-sol-Roquctes (Dis.)

JÚNIOR

10.45 11.00 14.00 13.00 12.00

SALA

19.30 PB Sant Cugat-Puig-Rcig (Dis.l

SUB-23

fwm.Bg suut ALEVÍ 10.00 Avenv-Pau Casals (Dis.) 12.00 Maragall-Pins Vallès (Dis.)

laÇMMIH

INFANTIL

ALEVÍ

HERBA

12.00 C.Campo-Júniw tliiu.i

FUTBOL

19.30 Mira-sol-Roquetcs(Dis.)

HOQUEI

SOBBE

CWfMI A f i Mol

SÈNIOR

SOBRE

HAMO PATINS

BOL

SÈNIOR 00.00 VE Sarrià-l'K Sant Cugat (Diu.)

12.30 PH Sant Cugat-Shum (Dis.) 21.00 CU Sant Cugat-Rcus Ploms (Diu.)

JUVENIL 18.00 Molins Rci-CK Sant Cugat (DIS.)

KatMataM 11.00 PH Sant Cugat-Prat (Diu.) 00.00 CH Sant Cugat (Descansa)

E SJPOJRT tímvet

JÚNIOR

09.00 J. Maragall-Santt Isabel (Dis.I 10.00 MariMcs-Avenv (Dis.) 09.00 Pins-Àgota (Dis ) 13.00 Catalunya-Sant Jordi (Dis.)

11.00 Riudebitllcs-PH Sant Cugat (Diu.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Sta Isabel (Dis.) 19.00 Riudebitllcs-PH Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL 14.15 PH Sant Cugat-Sant Just (Dis.)

ALEVf 12.00 PH Sant Cugat-Sant Just (Dis.)

BENJAMI

INFANTIL

11.00 PH Sant Cugat-Sant Just (Dis.) 18.00 UE Horta-PH Sant Cugat (Dis.)

12.00 S.Hora-lTE Sant Cugat (Dis.)

PREBENJAMÍ 1S.30 JMJ-PH Sant Cugat (Dis.)

E^C

OLAR

ALEVÍ 09 J O Montcssori-I'inar (Dis.) ÍOJO Montcssori B-Torre Llebre (Dis.l 11.30 Ferran Uua-Pinal (Dis.) 12.30 Avenc-Scrmia (Dis.)

INFANTIL lUOPure/a-PinarlDis.) 10.30 CV Sant Cugat-Pla Farrercs B (Dis.) 09 J O Joan Maragall B-Joan Maragall A(Dis.)

BENJAMÍ

ALEVÍ 10.00 Avenç-CO Torreblanca (Dis ) 10.00 Joan Maragall-Sant Jotdi (Dis.) 11.00 Vctdaguct A-Pins Vallès (Dis.l 11.00 Verdaguer B-Santa Isabel (Dis.)

INFANTIL 11.00 Sant Jordi-Verdagucr (Dis.) 13.00 CO Torreblanca-CX) Torreblanca (Dis.) 12.00 Torre Llcbre-Sant Jordi (Dis.) 12.00 Montsettat-Catalunya (Dis.)

BENJAMÍ 09.00 Sta Isabel R-Avcnc(Dis.) 10.00 Ferran Clua B-Sta. Isabel A (Dis.)

ALEVÍ 13.00 La Florcsta-Joan Maragall (Dis.) 11.00 Catalunya A-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Avenc-Catalunya (Dis.)

PREINFANTIL 12.00 Avcnt-Eutopa (Dis.)

INFANTIL 19.30 Avcnç-Europa (Dis.) 10.00 Manyanct-UE Sant Cugat (Dis.) 11.00 CE Sant Cugat-Vcrge Maria (Dis.)

- Sant Cugat Pere Riba va guanyar el cap de setmana passat la primera posició del circuit estatal. La prova es va celebrar a Albacete i va condicionar la celebració de les proves monomarca Ducati i Cagiva. Riba va destacar com a favorit ja en els entrenaments cronometrats. En les proves va aconseguir lapoleposition amb un temps d'l min. 37" 349 m. A la prova, la mala sortida de Riba, que va passar per la meta en la sisena posició, va permetre que David Vàzquez es distanciés de la resta. A la tercera volta, i després de marcar un bon temps a la volta ràpida, Riba va aconseguir tornar a agafar Vàzquez. I a la quarta volta, Riba ja era líder de la prova. El recorregut va afavorir el català, que, a cada volta, es va anar distanciant dels seus rivals fins que va aconseguir un avantatge sobre el segon classificat de 12", quan encara faltaven dues voltes per finalitzar la prova. En les posicions pel podi, la lluita va ser trepidant. Quatre pilots van lluitar per aconseguir els dos graons inferiors, entre els quals hi havia l'exmundialista Gregori Lavilla (Yamaha), que va acabar finalment a la quarta posició. Després d'aquest triomf, Riba es desplaçarà a) circuit de Xerès, juntament amb els tècnics de Michelin, per preparar la primera prova del Thunderbikes Trophy (Campionat del Món de Superspot), que se celebrarà el pròxim dia 12 de maig en el circuit andalús.

34 Esports

HS4CAMÜNS

Divendres. 26 d'abril de 1996

CLASSIFICACIONS

FUTBOL

i|uc havien abandonat el cap de setmana pas-

Cubelles

1 288

1.082

sat./ C M .

I'. P l e g a m a n s

2.1 1.251

1.S74

Un Sant Cugat desmotivat perd per golejada amb el Sant Quirze

Sant Quirze: (Castillo, Corncllo (Oscar, S.S'í. Rubén, Gerard, Àl\an>. Pau. Sulcr (l.o/ani). 8(1'». Menor (Corral. 6fï), Soto. Parra i Alarcón Sant (^ugat: Pamias, Jacobn (Ba\o, 4(1'i. Jansa (Munnc, 411). Israel. Miquel. Gómc/, Dani (Castillo, 40'ï, Paqnitn. Escobar, Roger i Kuhén.

Cols: 1-0 Sulcr <12'>, 1-0 Parra (22' p.h 3-0 Cornclio (39'í, 3-1 Bayo lSS'1 i 4-1 Alarcón* 90') Àrbitre: I.o/.anii.

Sant Quirze Kl Sant Cugat Esport es va veure diumenge passat clarament superat per un Sant Quirze que va deixar el partit totalment sentenciat a la primera part. Kl 3-0 amb què els jugadors van anar a descansar reflexava el domini clar dels locals, que aprofitaven els buits que els homes de Josep Alonso deixaven a la defensa. Després del descans els santeugatencs no van saber resoldre la situació, pern Bayo\a fer cl gol al minut 55. / ELS 4 CANTONS. Regional Preferent (ÏKIT 1 Llnrct-Sant Celoni Roses-Koda de Ter Sant CHiirze-Sant Cugat Amer-Masnou Llança-Vidreres

5-1 3-1 4-1 1-4 1-0

Arbúcies-Ripollet At.Vallès-Centelles Abadessene-1* a m e r s Sils-( Canovelles

2-2 0-2 3-1 1-0

Equip

M.IMIIII,

J..

K..,i-s

l'i

2a Catalana ORI P 2 CBColl-UE Sant Cugat. Bufalà-Sant Nicolau Laietà-L.Francès F. Castellana-S. Condal F. Fraga-Aracena Sant Fruitós-S. Manresa Artés-Claret Gavà-C. Catòlic

Ribes-St Feliu l J E Sant Cugat-L'Hospitalet

56-34 42-50

S. Gràcia-Manlleu CovesaFord-StJust

74-23 37-62

El primer equip del Júnior es va imposar al CE Terrassa en un partit en què res no va afa\orir el joc sanicugatcnc. Els locals van aconseguir els dos punts després de fer una primera part molt fluixa i veure's obligats a donar-ho tot al segon temps. Els gols, de Serrahima i Serra van afavorir el millor final del campionat de lliga possible./ C M .

Puut.

Divisió d'honor

2.(129

1.746

Artés

2.003

1.812

Círcol

2.111

1.896

K Castellana 27

1.890

1.693

F. Fraga

1 999

1.958

ÏMlP

Bufalà

1.077

1.885

Sant Just

1653

916

Gavà

2.128

1.983

•Sant Gabriel

1470

1208

St. Fruitós

2.0X6

2.006

S. Gràcia

1643

1076

S. Condal

1.777

1.872

Sant C u g a t

7 1396

1171

U E Claret

1.871

2.069

L'Hospitalet

924

C . Campo-Egara Aldeasa-Polo

L. Francès

1.964

2.086

Sant Fruitós

1320

1283

Júnior-CE Terrassa.

Laietà

1 «35

1.963

Sant Andreu

1383

1401

S. Manresa

2.011

2.143

Prat

1326

1272

•«•!»

CBColl

1.849

2.100

Coll

977

1107

ERara

CKStCugat27

1.958

2.201

Horta

977

1108

At. Terrassa 18

Sant Nicolau 27

1.830

2.005

Ronda

1226

1349

RCPolo

Covesa Ford

1059

1192

Aldcasa

Manlleu

1002

1289

Jusaleta

B. Ribes

795

1327

CKTcrrassalH

Sant Feliu

719

1434

C. C a m p o

Júnior

Barca

T a b u r i e n t c 18

3a Catalana Grup 3 Pallejà-Pardo Sant Joan-Sant Just. Cosmos-JoventuL l ' K Sant Cugat-Sama Sta F.ulàlia-St Gabriel Monjos-Castro

70-59 76-74 98-97 103-43 75-69 73-57

Prat-Collblanc Roses-Bellsport.

84-63 87-63

Kipullet

Aliadessen

Sant < l u g i l29

Equip

PJ PG

SJI.I CL·II.II

21'

1 !

Sant Just

2'*

lli

III

l'rat B

1(1

•i

III

Cosmos

Cali..kL-H·.-N 2''

Sant Cugat

l.lmet

2''

Collblanc

Sani O u n /

1(1

Sta.

1 .inicis

lli

() 13 <- 1.1

R.UIJ'IIT

2'*

III

\met

2''

üenlclltN

La propera (28 abril): Sant Just-Sant Cugat, L'Hospitalet-Ribes, St Feliu-St Andreu. Ronda-Horta, Coll-Sant Fruitós, Prat-S. Gràcia, Manlleu-Covesa Ford.

FUTSOt S A U

El Winterthur Sant Cugat a r r a n c a un punt al líder en la fase de descens

4 4

Sícoris Portainé: Capell, Prcmnnho (1). Scbas (1), Esteve, Manhinhn U ï, Carmona (1), Susoi Labella Winterthur Sant Cugat* José Luis. Pla. Pinol, Pinell (2), Antonio, Rafa (2). Sergi, Batet i Carles.

1.928

1.684

1.995

I suí

2.108

2u7 i

1.92.3 1.698

2.171.

1 7S5

I 710

1.700

Monios

1 ss;

I 792

Kl Winterthur Sant Cugat va aconseguir un

Hoscs

1 738

I 7116

411

empat que el consolida t:n la ren era posició

l'alleü

1.854

l>48

de la classificació amh S punts lïit i l'empat.

Cisti..

1.869

2 1/62

van ser els lleidatans^ qui va portar cl pes del

IUI s r . u c

1.789

1842

J.„eniiit

2.090

2.157

St. .1 I )cspí

1.842

2.IKH

2 "20

2 086

l'jrtlo

211

1 729

1 875

lom-Rnses, I arners-Elnret. Centclles-Aha-

Sarna

1 2 = 1

562

2 155

dessciu, \alles-Sds.

BÀSQUET

p r o p e r a ( 2 8 a b r i l ) : H e l i s " n l'rar. Collblanc-

M o i n o s . C a s t i o - S a n u Kulàlia. Sant C.ibnel-Sant Cu-

La l ' K Sant Cugat perd a la pista del C B Coll i torna a la zona de descens >f ' J C H Coll: Puig IS). I'crnandc/ (li. U O C I V I S (21. R.UI>LI I IS). RcMcti. i IM

—unt IOKI.II—. Rodríguez 161. Aguilera (9). (ïakcz 13). (lasals (-1, (ióme/. (-1. Jiménez 1-1. Nieto (-1. S_ - | l ' K Sant Cugat: Muncra (6). Ar\J l g c i m i (3), Ballart (18), Torres (4). Quinto (101 —cinc inicial—. Hidalga (.i). Soler (3), Comas (10), Crespi (4). Calcerrada (-). De IjI'cnaM. Salvat (-). Parcials: N-4. U-K. 21-11). 25-24; 31-28. 3241. 4Ï-4S. Sl-.íl; SK-S7. f>.ï-f>l. Àrbitres: Parcerisa i Castano. Barcelona Kl sènior A de la l'K Sant Cugat \a caure derrotat en un dels partits més importants del final del campionat de lliga. Els jugadors de 1 .luís rolch han confirmat un cap de setmana més la seva feblesa en els partits tota de casa i no han pogut superar un mal i|ue. a priori, era tècnicament inferior als santeugatencs. Ocsptés de perdre aquest partit els vermcll-i-ncgres tornen a la zona de descens

^at. Satiia-t 'usmos, J o v e n t u l - S a n t Joan l l c s p í Sant

partit, amb clares ocasions de gol i dnniinam. Kl Sant Cugat, amb un joc conservador. \a marcar en la primera ocasió clara de Rata. A la segona part, el Sícorís va sortir decidir a sentenciar i al minut .V Maninho va fer el i a 1. Preguin ho va ser substituït i cl St Cugat \ a aprofitar per capgirar el numador i posarse .i a 4. Carmona va fer l'empat definitiu en no assenyalar-se un clar penal sobre Pinell./ ELS 4 CANTONS

Just-1'.irdn. Roscs-Pallcjà.

Lligueta per la permanència.

3a ('utal-ana B (irup 1 Roqtictcs-Carmelo Ch>t-Mira-s»l Yilanova-Gramajove Sta. Perpètua-Montpedròs Barberà-Abrera (:ubelles-P. Plegamans I .lor-Poble Sec

f J

P P . GP J M l

GRUP1

JN*

Horta-Girona

Roda-Voltregà

3-3

Sentmenat-Vilassar

3-1

St.Feliu C . - F a r n é s

13-5

GEiEC-Tordera

5-4

Mollet-PH S a n t Cugat

4-5

Shum-Premià

4-5

Arenys-Caldes

2-9

6 PJ

153

Tordera

136

Caldes

121

Cirona

154

CKiKC

131

7 5

Sentmenat

115

Vilassar

II)

l'HI

Mollet

Premià

102

Shum

Roda

118

110

Àrbitre: Murillo.

St Feliu

113

122

Horta

113

Karners

163

Arenys

123

167

M«'p

El C H S a n t C u g a t c a u amb dignitat a la pista del Pla de S a n t a Maria Pla de Santa Maria: Valdor, Bonillo (2), Andreu (3). Ferrer (1), Ramos, Andrés (1), Sabater i Rodríguez G H Sant Cugat: Pasquí. Rué (2), Hernàn, Sandro (1) i Merino (1)

El CH Sant Cugat va fer el millor partit de la temporada però va caure en una pista difícil per un ajusrat 7 a 5. L'equip vallesà va encaixar un parcial de 4 a 0 als primers minuts. la qual cosa feia pensar en una golejada. I n gol de Rué \a donar opcions per a la represa, on el Sant Cugat, amb gols de Merino, I íernan i Sandro empatava a 4. / I.S. l a Catalana GRUP 2 Pla Sta. Maria-Sant Cugat Reus Ploms-Andorra Vila-seea-Molins de Rei Reus Esportiu-Casal l'Espluga l·lix-Igualada

7-5 1-0 5-6 7-5 1-8

Calafell-Vilafranca Sferic-Llista blava CHS-Cornellà

1-2 3-3 4-3

Equip

PC P u n t .

P GF

PI•_

?!L_

115

l'U.11,,25

138

.3-3

Reu.

Corneli j

1(>

128

IJÍIIIIIIUIJ

121

Vilafunca

104

l>. S u \ l a n a 2 5

'15

M u l m , Kei 24

3(1

Sfene

1111

115

\ilj-sei;i

116

l.'Ksplu^j

131

135

StCugut

117

145

112

118

100

1119

164

166

RpicCisino

Winterthur

SaeratCor

1 1.732 1.308

Sta

4 1.9%

1.565

Barber!

1 1.879 1.344

Calafell

Llor

10 1.773

1693

CKS

UoquctL-s

10 1.639 1.590

Rens

l·ln

\ndorra

Clot

11 1.511

1.449

M i r a -sol

1 2 1 . S 3 8 1.522

Abrera

14 1.693 1.710

(iramajove

10 1.385 1.419

Vilanova

13 1.551

1.567

Montpediós

15 1.463 1.555

l'oblcSec

19 1.531 1.716

Carmel

19 1.299 1.535

Centelles

Gavà

211

HOQUEI SOBRE HERBA

Bl Júnior acaba la tempo-

contra el C E Terrassa

GCPuitU

Punts 21

I.. l l l a v j

Júnior. Bagunà. Bozal, Negre. N'ugiieras, Putllé, Romagosa, Samarra. Serra. Serruhima, Vidal (1), Vidal (II), Palau-Rihes.

GCP unt*

p r o p e r a ( 2 8 abril): T o r d c r a - C u l d c s , r ' a r n e r s -

C i F . i K C Vilassar-Sam F e l i u . V o l t r c g à - S c n r m c n a t , l ü n m a - R o d j . . P r c m i à - H o r r a . PM Sant ("Dgat-Stuim, Mollct-Arcnys do Mar.

El S a n t C u g a t v e n ç el Manyanet de segona tot i arrossegar la desmotivació

.4-4 descansa

m st Cu,í»«24

HAM3BOL

Equip

Setcsa Duart (Java

3-5

Vülrregà

Perpètua

2-1

(ïrup A. 50-47 62-74 63-68 85-68 80-64 57-46 82-60

Sícciri,

Equip

0-3 7-5

Àrbitres: López i Esteban.

St. C a b n c l

.5-1 5-4

Tarragona

lles. V i d r e r e s - A r h ú c i c s . M a s n o u - L l a n a . S a n t

Mollet del Valtes L'ex-jugador de divisió d'honor del Mollet. Alex Montardí, va deixar e! partit sentenciat amb tres gols en els tres primers minuts de joc. El PH Sant Cugat no va poder fer res davant cl joc compacte i incisiu dels locals. Cervantes va fer l'únic gol que va aconseguir l'equip de Toni Sariol. / l.S.

HOQUEI PATINS

( ^ u g a r \ m c r . R o d a T e r - S a n t CUiir/c, Sant C e -

Parcials: 1-0 Montardí (3'), 2-0 Montardí W), 3-0 Montardí (3'), 3-1 Cervantes (20'1.41 Caminal (36"). 5-1 Beltran ( 4 D . fj-1 Montcau(44'). 7-1 (-47') Àrbitre: Francesc Rovira.

l a Catalana

Kulàha

Punt.

Ull

AL Terrassa-Taburiente Barcelona-Jolaseta

p r o p e r a < 2 8 abril): Ripollet-Can<i\e-

P . H . Sant Cugat: Jnl. Cervantes (1). Mencses. Olmo, Rius, Antón i Villalonga.

43-31 63-60 47-36

Aracena

P.H.Mollet: Montadí (4). Caminal (1). Beltran (1). Mcmn.au (1), .Voda, Rodríguez i Marcos

Horta-Coli St Fruitós-PraL St (iabriel-Ronda.

!«<*

! I.i

7 1

Àrbitres: Guerrero i Adell. Sant Cugat

\allo,

CR Terrassa: Alcaraz., Armengol, Balcells. Casas, Flotats, Forrellat. Gal, Lloveras, Morera, Sallés, Bernades, S.marro, Ventalló, Colomer, Guila, Vlunoz

3a Catalana Femení GRUP 3

La propera (28 abril): C Catòlic- Artés, Clatet-Sant Fruitós. S. Manresa-F. Fraga, Araccna-F. Castellana, S. Condal-Laictà, L. Francès-Bufalà, Sant Nicolau-l F. Sant Cugat, Gavà-CB Coll.

El Mollet derrota el Patí Hoquei Sant Cugat en els primers 3 minuts de joc

L a propera (28 abril): I.lor-Carmel, Oubelles-Mira-sol. Roquetcs-Gramajove, ClotMontpedrós. Vilanova-Sagrat Cor, Sta Perpètua-Abrera, Casrellet-Barberà, P. Plegamans-Pobie Set.

VUiues

SiK

63-61 72-61 76-71 83-42 72-73 80-84 86-65 77-71

Hofmann.

La propera <28 abril): I<;iia!ada-Cornellà, Lespluga-Klix. Molins-Rcus deportiu, Andorra-V ila-scca. Sant Cugat-Reus Ploms, Llista Blava-Pla Sta.Maria. Vilafranca-Sferic. Calafcll-CKS

f \ > < S a n t Cugat: Bell. Cinta (1), Puig, . W O Edu (6), Montilla. Esteban (H), Juanjo IN). Rovira (1), Giralt (2). Casaubón, Cornet. ^ \ ^ Manyanet: Gutiérrez, Sureda (2), ^ O c o l l (3), Abucell (7), Casanas (4). Prats (2), Valls (4), Espufia, Martín (2) i del Alamo. Àrbitres: Lay i Torres. Parcials: 1-2, 3-5, 4-7, 8-11, 11-12, 14-15 (descans), 15-15, 16-19, 22-19, 25-20 i 26-23 Sant Cugat Els jugadors de la UE Sant Cugat encara patien el desànim de no haver pogut aconseguir l'ascens, i aquest fet es va notar força a la pista. Els santeugatencs van anar per darrera en cl marcador durant la major part del temps. El rival, segon equip del Manyanet i actualment situat a la segona divisió catalana, va arribar a portar 5 gols d'avantatge. Joan Sancho va esperonar els jugadors al descans. però la reacció no va produir-se de forma clara fins al minut 15 de la segona part. A partir d'aquest moment, el Sant Cugat va començar a controlar el partit fins la victòria final. Tant l'entrenador com els jugadors esperen que la recuperació anímica es consolidi definitivament les pròximes setmanes. /R.M.

HS4CALYION3 Santeugatencs a Artexpo Quatre artistes de Sant Cugat exposaran la setmana que ve a l'estand de Canals Galeria d'Art a Artexpo, lafirad'art de Barcelona que, de l'I al 5 de maig, es recupera 20 anys després de la primera edició. Plana 36

m —

Espectacles

Lultura

Les anellem dels anys Alex Susanna recitarà personalment els textos de la seva obra Les anelles dels anys que han servit de base per al muntatge musical del mateix títol, escrit pel compositor Enric Ferrer, que s'estrena avui al Teatre-auditori. Plana 37

Divendres, 26 d'abril de 1996

F o t o g r a f i a

Car/es Cabanas i Joan Aymerich en la inauguració de la mostra Joan Cabanas i Alibau. Primer fotògraf de Sant Cugat. A la dreta, una de les flors d'Angelina Solà. Fotos: XAVIER LARROSA i ANGELINA SOLÀ

Comença la "Primavera fotogràfica" a Sant Cugat Les mostres de Joan Cabanas, Pep Pujol i Angelina Solà seran tres setmanes a la Casa de Cultura Festes de Sant Antoni, aplecs de Sant Medir i baBodoB del Paga-tt Joan. Joan Cabanas va recoMr aquestes imatges entre les dècades dels 3 0 i els 5 0 , abans de morir, als 4 4 anys. Dilluns, els santcugatencs que havien viscut aquella època van reconstruir la seva memòria històrica resseguint SÍLVIA BARROSO

Joan Cabanas, P e p Pujol i Angelina Solà són els tres fotògrafs que tenen obra exposada a Sant Cugat des d'aquesta setmana. Són e x p o n e n t s d e tres tractaments diferents de la imatge: la fotografia documental, el retrat de personatges i el treball d'estudi, on es prioritza la composició amb objectius artístics. Les tres mostres eren projectes aïllats de l'àrea d e Cultura de l'Ajuntament, però la proximitat de la Primavera fotogràfica va fer decidir els programadors d e la Casa de Cultura a presentar-les com a candidates per entrar en el catàleg de la biennal. Cabanas i Pujol van ser acceptats pel departament d e Cultura d e la G e neralitat, que coordina el cicle, i Solà va estar nominada. Amb la organització simultània de les tres exposicions, els responsables municipals de Cultura han volgut donar una "primavera fotogràfica pròpia a Sant Cugat",

les fotografies i identificant els coneguts: "Mira, la Montserrat, ho veus com t'ho he dit, que hi havia de ser!" Un dels que van practicar aquest joc durant la inaguració de la mostra va ser Jordi Franquesa, exregidor de Cultura i Joventut. Es va trobar en una dotzena de fotos i va explicar als

segons ha explicat el tècnic de l'àrea Rogeli Pedró. Joan Cabanas i Alibau. Primer fotògraf de Sant Cugat és la primera a p r o x i m a c i ó al fons d e 35.000 negatius q u e va deixar aquest comerciant de bicicletes dedicat a la fotografia per afició.

El seu fill, Carles Cabanas, va cedir la col·lecció a l'Arxiu Municipal el 1993, i va "omplir així un buit importantíssim pel que fa al fons d ' i m a t g e s , q u e era molt reduït", va recordar l'alcalde, Joan Aymerich, en l'acte d'inauguració. Les fotografies

tafaners del seu voltant fragments d'història local a partir d'algunes de les 200 imatges reunides a la Casa de Cultura. Era l'inid de la Primavera fotogràfica, que aquest any arriba a Sant Cugat amb tres exposicions: Joan Cabana i Alibau. Primor fotògraf do Sant Cugat, Identitats i Flora.

de Cabanas s'han convertit en documents i expliquen com era el Sant Cugat d'abans: una funció que Aymerich considera fonamental en una ciutat q u e ha canviat "tant i que té una pob l a c i ó m o l t j o v e q u e ha d e conèixer les seves arrels".

I sense moure's d e Sant Cugat, P e p Pujol p r e s e n t a Identitats, una galeria de retrats que va del passat al present, a m b "personatges del poble de tota la vida" al costat dels nouvinguts. El popular Pantaleón, que tothom ha vist alguna vegada pel carrer, el pintor Rudolf Hàssler, l'alcalde, Josep Maria Balcells o el galerista Josep Canals són alguns dels retratats, "gairebé de sorpresa, en un m o m e n t amable i reposat, ocupats en l'acte de viure". Així és com Pujol descriu el seu treball a Identitats. " E l t e m a - a s s e g u r a - é s la vida", i ell la recull en blanc i negre. Una altra opció molt diferent és la d ' A n g e l i n a Solà. A m b "vinculacions familiars a Sant Cugat", la fotògrafa lleidatana aporta el color a la Primavera fotogràfica de Sant Cugat a m b Flors, una col·lecció q u e retrata la fragilitat i que recorda inev i t a b l e m e n t una d e les línies de treball de Robert Mapplethorpe.

36 Cultura

flSiCANTONS

A r t

Canals porta quatre artistes de Sant Cugat a la fira Artexpo de Barcelona Hi exposaran Grau-Garriga, Gaixet, Maria Teresa Casas i Jaume Carod El galerista Josep Canals continua amb el seu afany d'exportar l'art de Sant Cugat, i ha llogat un estand de 56 metres quadrats a Artexpo per intentar-ho la setmana que ve. De M al 5 de maig, deu artistes vinculats a la galeria del ca-

mr de la Creu exposaran al recinte de Montjuïc, en la fira d'art que Barcelona recupera 20 anys després de la seva primera i única edició. Quatre d'aquests artistes que porta Canals Galeria d'Art a Artexpo són de Sant Cugat: Josep-

Grau Garriga, Maria Teresa Casas, Gaixet i Jaume Carod. L'expectació és la sensació dominant entre els participants en aquesta iniciativa de Fira de Barcelona i el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. Tot i que entre les 100 sales que participen a Artexpo "hi ha les millors", Gaixet reconeix que la fira és "una incògnita". I el mateix pensa Maria Teresa Casas, una pintora de la Floresta q u e pertany a una de les últimes generacions sorgides de l'Escola Municipal d'Art.

Síi MA BARROSO

La fira d'art Artexpo de Barcelona neix la setmana que ve, per segona vegada i amb la intenció de consolidar-se com a alternativa a Arco dins de l'Kstat Kspanyol. Fira de Barcelona i el Cremi de Galeries d'Art de Catalunya han recuperat l'intent que va fer Juana Aizpuru al 1976, amb cl mateix nom i en el mateix recinte de Montjuïc. I,es dificultats d'entesa entre Artexpo i Fira de Barcelona van fer que aquella primera edició no tingues continuïtat, i Aizpuru va vendre la idea als organitzadors d'Arco. Quan ta In anys que la tïra madrilenya fa créixer el seu prestigi, els galeristes catalans han decidit intentar competir-hi, malgrat que Arco, segons el pintor santeugatenc Víctor I [errem (iaixet, "hi ha posat molts impediments", (iaixet és un dels quatre artistes de Sant Cugat cinc Josep Canals ha seleccionat per representar la seva galeria a Artexpo. I li portarà obra recent—"paisatge poètic que ronda l'abstracció o l'expressionisme l'íric"— i algunes peces dell994, amb temàtiques "quotidianes". (iaixet participa en la fira amb

Per a Casas, anar a Artexpo és "llançar-se al buit, però amb molta il.lusió". En aquesta primera edició, la fira no té encara una línia que la defineixi. "Això—reflexiona la pintora— pot ser bo o dolent, però sembla una bona manera de començar, p e r q u è dóna un ventall ampli de possibilitats". Casas portarà a Artexpo el seu treball de símbols, basat en els petits formats sobre paper que va presentar en l'última mostra de F'irart, però transformat ara en olis amb coliage sobre teles de grans dimensions.

La nena i el peix es troben en un món d'animals, una de ks pintures que Maria Teresa Castís presenta a Artexpo. Foto:M. T. Casas "molta il·lusió i perquè s'hi ha de ser", però amb cert excepticisme: "L'art està en un moment pèsim —argumenta—. Ningú no compra art, no ha sorgit una nova generació de col·leccionistes i hi ha

massa oferta, sovint d'artistes sense cap rigor", (iaixet creu que el "l'especulació dels anys 80 va desorientar els compradors d'art, i ara se'n paguen les conseqüències .

P a t r i m o n i

Mònica Blasco,. Maria Sardà i Pere Artigas, eh guanyadors del premi. Foto: XAVIER LA RROSA LLIURAMENT

DEL

"GAUSAC".

Els

ar-

queòlegs Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà van recollir dilluns el III Premi Gausac de Recerca, concedit pel Grup d'Estudis Locals al treball Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (19931994). El guardó, dotat amb 200.000 pessetes, es va lliurar en un acte presidit per

l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va reivindicar el Gausac perquè "permet aprofundir en el coneixement de les nostres arrels". En aquest sentit, el president del jurat del guardó, Jaume Busquets, va assegurar que el treball dels arqueòlegs aporta "nous coneixements" i fa q u e "el premi avanci en la direcció adequada per aconseguir prestigi". / S.B.

Per a Josep Canals —que comparteix l'expectació dels artistes que avala la seva galeria— Casas, Gaixet i Carod són els nous artistes de Sant Cugat que "cal potenciar". Els ha seleccionat al costat de noms consolidats vinculats a la ciutat, com el mateix Grau-Garriga, o a la sala, com Modest Cuixart.

Divendres, 26 d'abril de 1996

Totón Rosiüo exposa a la discoteca Chic - Sant Cugat -

La pintora santeugatenca Totón Rosillo és la protagonista de la mostra de primavera del cicle Privart, organitzat per la discoteca Chic i Canals Galeria d'Art amb la intenció d'acostar l'obra dels artistes locals a la vida quotidiana. Les natures mortes de Rosillo i la seva sèrie de cadires arriben ara a aquest espai atípic per a l'art. Les dues temàtiques de la pintora, que es dif e r e n c i e n t a m b é p e r q u è les tracta amb tècniques diferents (oli i pastel), queden unides per l'aplicació del color, el que més crida l'atenció de les seves peces, amb verds, grocs i vermells que utilitza sense timidesa. És la segona mostra individual de l'artista. / S.B.

Exhaurides les entrades per sentir Aragall - Sant Cugat Les localitats del Tcatre-auditori per al recital del tenor Jaume Aragall (31 de maig) ja s'han exhaurit. Aragall oferirà un concert de c a n ç o n s n a p o l i t a n e s amb la soprano Maria del Carmen Hernàndez, tots dos acompanyats pel piano d ' A m p a r o García Cruells. L'actuació a Sant Cugat del tenor ha estat possible per un intercanvi proposat pel Centre Cultural, que cedeix l'auditori p e r a l'enregistrament del nou disc d'Aragall a canvi del concert del dia 31. / S.B.

L l i b r e s

Joan Cervera i Josep Barberà en la presentació del llibre. Foto: XAVIER LARROSA PRESENTACIÓ D'"EXCURSIONISTES RECORDATS". El president de la F e deració Catalana de Clubs Excursionistes, Lluís Joan Cervera, va presentar dimarts Excursionistes recordats, el quart llibre del soci fundador del Club M u n tanyenc Sant Cugat Josep Barberà. Cervera va qualificar el recull de biografies escrit per Barberà d'"obra necessària"

perquè "enfronta el lector amb l'ànima dels excursionistes que són el fonament del muntanyisme català". Barberà, que va agrair el fet de poder presentar la seva obra al Club Muntanyenc el mateix dia de Sant Jordi, va anunciar que les 45 biografies incloses en el llibre són només la primera part d'un recull més extens q u e està preparant. /S.B.

ELMCANTONS Divendrts, 26 d'abrilde

Cultura 37

1996

Concerts

Música V

Alex Susanna participarà en Pestrena de "Les anelles dels anys" recitant-ne els poemes Enric Ferrer ha compost una obra "intimista" L'interès del compositor Enric Ferrer perquè Les anelles dels anys arribi amb claredat al públic ha fet que en l'estrena de l'espectacle es programi la recitació prèvia dels poemes que l'han originat: Àlex Susanna, l'autor, els llegirà personalment, avui al Teatre-auditori. Després, dues cantants i un pianista interpretaran l'obra de Ferrer. SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

l .es anelles dels anys arriba seguint "ki llarga tradició de partir de la poesia per fer música'", segons Alex Susanna, però amb "la singularitat que no es tracta d'un conjunt de lieder, sinó d ' u n a obra global". La peça, d'una durada de més d e quaranta minuts, ressegueix el cicle vital q u e descriu l'obra de Susanna. Per aconseguir a q u e s t efecte, s'han triat dos o tres poe m e s de cadascun dels tres eixos de Les anelles dels anys: la relació de l'home a m b ell mateix -la soledat-, la relació, amorosa i eròtica, amb els altres, i la presència de la mort. Home sol, Intempèrie, Minotaure, Fuga, La Desfeta, La Veu i Comiat q u e d e n units per un "argument musical" que Ferrer ha donat a l'espectacle, basant-se "en el fil conductor que ja tenia l'obra poètica original". D u e s v e u s f e m e n i n e s - l a d e la soprano Marta Clariana, i la de la mezzosoprano Elisenda Cabero— i el piano de Jesús Silvestre canalitzen aquesta història que Ferrer vol explicar. "La poesia d'Àlex Susanna és molt clara, diu coses, arriba al lector ^explica el compositor-, i jo he

volgut fer un espectacle musical que també pugui entendre tothom." Ferrer insisteix en aquesta voluntat de c o m u n i c a r - s e a m b l'espectador i, encara q u e no oblida que la percepció musical funciona a través d e les sensacions, busca "un llenguatge t r a d i c i o n a l " p e r a les s e v e s obres contemporànies. Amb aquesta presa d e posició, F e rrer rebutja "la urgència que hi havia, almenys fins fa poc, per innovar necessàriament en totes les arts". Ell, assegura, no sent "la necessitat d'innovar", sinó que utilitza "un llenguatge tradicional per dir coses". Amb aquesta intenció, Enric Ferrer i Alex Susanna estrenen avui al Teatre-auditori aquest muntatge "intimista" amb q u è el compositor vol reivindicar la música d e cambra, "el terreny on ha e v o l u c i o n a t la música, lluny d e les grans orquestres simfòniques". El programa del concert es completa, en la primera part, a m b altres p e c e s : obres breus, t a m b é cantades, d'autors com Richard Strauss, Frederic Mompou i Robert Gerhard q u e "encaixen perfect a m e n t amb Les anelles dels anys", assegura Ferrer.

La Jove Orquestra Sant Cugat amb la Cotton Club Big-Band, en un moment del concert de dimarts. Foto: XA VIER LARROSA

Sant Cugat descobreix la Cotton Club en el concert de Sant Jordi La "big band" va estrenar una rapsòdia amb la Jove Orquestra S.B. - Sant Cagat -

M é s de 700 santeugatencs van anar dimarts al Teatre-auditori disposats a aplaudir l'estrena de la Rapsòdia Sant Cugat, i van trobar el que buscaven: potència musical i espectacle. Era el concert de Sant Jordi, que cada any protagonitza la Jove Orquestra Sant Cugat i que s'està convertint en un esdeveniment social. La sala es va omplir de cares públiques: l'alcalde, Joan Aymerich, a la fila 7 -acompanyat d e gran part d e l'equip d e govern-, altres membres del con-

sistori -repartits per la p l a t e a - i representants d'entitats. A més, aquest efecte que provoca sempre la Jove Orquestra Sant C u gat es va duplicar dimarts, perq u è a c t u a v a a m b la C o t t o n C l u b Big-Band, una altra formació local. Malgrat q u e es va crear a la ciutat i q u e és aquí on assaja, era la primera vegada q u e la C o t t o n C l u b es c o n v e r t i a e n centre d'atenció d'un concert. F i n s ara, havia a c t u a t a l ' e s t r a n g e r , a l g u n a v e g a d a a la discoteca Chic i un cop al Teatre-auditori, en la Festa de l'Es-

pectacle. D e fet, va ser dimarts, a m b el jazz-simfònic del compositor Víctor García Acín, q u e Sant Cugat va descobrir q u e té una altra orquestra per entusiasmars'hi. I Josep Ferrer, el director de la Jove - q u e ja domina els espectadors del Centre Cultural amb una familiaritat provada-, els va donar el q u e volien: dos bisos i la possibilitat d'aplaudir Jordi Barceló -director, a m b 23 anys, d e la big band-, García Acín i Agustí Cohí Grau, l'instrumentador d e la Rapsòdia Sant Cugat.

T e a t r e

La por a la llibertat El. VISITANT. dErir-EmmanuelSikmilt Traducció: Jordi Planas Direcció:

Rasa Maria Sardà

Escenografia: Perejaume Vestuari: Mariel Soria Il·luminació: Joan Minguell Intèrprets: Enric Arredondo, Rosa Vila, Jordi Boixaderas, Pere Arquillué, Germàn Almendros i Eduard Buit Uoc:

Teatre-auditori

Dia: 19 d'abril

EDUARDJENER

Retrobar un teatre filosòfic, un text dialèctic a la manera del Camus de Calígula o del Sartre de La putain respectuese, és una reconfortant experiència e n un context on sembla que cal alleugerir els continguts per no avorrir l'espectador, on el pensament feble o la música minimalista triomfa. L'obra d'Schmitt ens situa a Viena, la nit del 22 d'abril del 1938, quan la Gestapo es va en-

dur Anna, la filla i col·laboradora de Sigmund Freud, per declarar. En aquesta circumstància d e s g r a c i a d a , e n m i g d e la terrible nit europea on el nazism e i el feixisme es feien els amos, Freud, malalt terminal a causa s'un procés cancerigen, rep una visita inesperada q u e primer creu q u e és un malalt que cerca tractament. Després comprova que coneix aspectes de la seva infantesa que ningú més q u e ell sap. La conversa de l'home q u e ha intentat explicar el c o m p o r t a m e n t humà des d e la creença absoluta en la raó, sense cap mena d'elements sobrenaturals, a m b el visitant - q u e juga com un prestidigitador a m b els sentits, la memòria i la moral- dóna lloc a una batalla dialèctica. E n un temps real i una escena única i

amb les justes interferències de l'oficial nazi o la presència inicial i final de la filla de Freud, l'episodi p e r m e t a l ' e s p e c t a d o r pensar que el suposat visitant, aquest desconegut brillant i a estones divertit, és el producte de la imaginació del metge jueu, que només ha estat enraonant amb ell mateix, amb un Déu necessari i projectat per la por de l'home a ser lliure d'escollir els seus actes o haver d'assumir-los. Enric Arredondo compon un Freud complex amb moments d'abatiment i altres d'exaltació intel·lectual plena, dominant els matisos per fer el seu personatge autèntic i humà. Pere Arquillué plasma p e r f e c t a m e n t els múltiples aspectes del seu polièdric protagonista caminant contínuament per la maroma del nefast histrionisme per no cau-

Un moment de la representació d"fL\ visitant. Foto-.MANÉ, ESPINOSA re-hi mai. Jordi Boixaderas està convincent en un paper odiós i q u e desperta el m e n y s p r e u , i Rosa Vila és una filla tendra i una intel·lectual combativa davant l'estultícia nazi. "Si D é u existeix - d i u F r e u d en l'obra-, és un criminal i un traïdor, perquè no es pot creure en un D é u que p e r m e t el na-

zisme i l'holocaust", però, com diu l'Aleksei K a r a m a z o v d e Tolstoi: "Si D é u no existeix, qualsevol cosa és possible i res està prohibit." Clar q u e tot això no modifica una cosa q u e també diu l'obra: "La vida no és absurda, és misteriosa." I ara q u e hi penso, una vegada acabada la crítica: h e fallat el tret!

38 Cultura

ELS ÍCANIÜNS Divendres, 26 efabrilde

1996

Art

Estrada Vi/arrasa, l'alcalde, Joan Aymerich, i Joan Tortosa, en primer terme, en /'acte d'inauguració. A la dreta, una de les obres de Joan 'Tortosa que es poden veure a Claustre 144. Fotos: X.

LARROSA

El claustre es consolida com a espai per a la cultura La sala capitular s'omple de gom a gom per a la inauguració de la mostra de Joan Tortosa El claustre del monestir s'està convertint en l'espai per a les grans exposicions organitzades per l'Ajuntament. Fins fa poc hi havia les pintures i tapissos de Josep Grau-Garriga, i ara han estat substituïts pels dibuixos de Claustre 144, la mostra SÍLVIA BARROSO

La popularitat de l'artista i exprofessor de l'Escola d'Art Joan Tortosa va quedar provada divendres, en la inauguració de la mostra Claustre 144. La sala capitular es va omplir de gom a gom

en què Joan Tortosa rainterpreta els capitells d'Arnau Cadell. De fet, el mateix alcalde va recordar divendres -en la inauguració de l'exposició- que "aquest ús del recinte ja s'havia previst des que va començar la restauració". Per a Aymerich, el fet

en el moment central de l'acte, quan l'acadèmic Estrada Vilarrasa, l'alcalde, Joan Aymerich, i el mateix Tortosa van fer els parlaments protocol·laris. Abans i després, exalumnes de l'artista, representants de les entitats, amics i coneguts van recórrer la galeria superior del claustre,

on hi ha una part de les 65 peces que s'han pogut penjar en l'espai destinat a les exposicions. La resta, fins a arribar als 97 dibuixos que ha fet Tortosa sobre els capitells del monestir, es poden trobar a la sala capitular, en una carpeta. En aquesta mateixa estança, hi

que els dibuixos de Tortosa siguin una recerca artística sobre ei recinte, "és important per a la conservació de la identitat de Sant Cugat". Almenys un centenar llarg de santeugatencs van mostrar el mateix interès i van assistir a la inauguració.

ha també una vintena de fotografies de Mané Espinosa que il·lustren els plafons on Tortosa explica els resultats de la seva recerca: cinc anys investigant la història i el simbolisme dels capitells romànics de Sant Cugat, l'aspecte del treball que més ha interessat el mateix artista. És la

tasca de reconstrucció de la identitat de la ciutat que Aymerich va agrair a Tortosa, i el mateix tipus de feina que apareix a Pas apas, 3 itineraris per Sant Cugat, el llibre amb què l'any passat va guanyar l'accèssit del II Premi de Recerca Gausac i que ara ha editat el Grup d'Estudis Locals.

Exposicions

SERRASANTA

Pintura & Poesia

EXPOSICIÓ - HOMENATGE

Nom de l'artista: Grau-Garriga Galeria: Centre Cultural Dates: Fitis al 25 d'abril Obres: Dibuixos

Fins al 12 de maig

PERE PK.H

l Ina mostra que neix de la unió creativa de dos artistes de l'altura de José Maria Valverde i de Josep Grau-Garriga ha de provocar una expectació necessària. A partir de les avantguardes, els poetes i els pintors han compartit espais de creació. De la seva unió han aparegut llibres, exposicions i instal·lacions. Possiblement la raó d'aquesta entesa caldrà trobar-la en el fet que la pintura contemporània i la poesia tenen molts punts de contacte. Totes dues fan servir llenguatges abstractes i molt suggerents. En l'exposició del Centre Cultural, els dos artistes aporten elements de reflexió sobre el paper

Filosofia /' (ïabriel Fcrrater. dues de les peces de la mostra. Fotos: X.

que han de tenir els creadors de finals de segle i com mitjans tan ancestrals com són la pintura i la poesia segueixen sent bons per expressar les inquietuds modernes. E n la m o s t r a , el t r e b a l l d e Grau-Garriga resulta especialment modern i creatiu. El pintor apunta les noves aportacions

IARROSA

estètiques del seu treball. Eperem que d'aquesta exposició en surti un llibre o carpeta que ens doni la possibilitat de gaudir dels seus treballs. Sobre la instal·lació de l'exposició, cal dir que és correcta, però les grans dimensions del vestíbul fan petits els pannells expositors.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Salbtusffïol Santiago Rusinoi, 52 - Soit Cugat del Volés

Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

Cultura

OS4CANTOSSS Divendres, 26 d'abril de 1996

T e a t r e

Fila Zero ultima els preparatius per a Pestrena d'"Aquesta és la qüestió"

La Xarxa presenta el grup florestà Toc de R e t r u c

La companyia que dirigeix Ayesa escenifica en clau d'humor una invasió hipotètica de Catalunya

- Sant Cugat -

La companyia de teatre local Fila Zero de la Unió Santcugatenca accelera els preparatius per a l'estrena de la seva particular visió sobre una situació hi-

potètica, però no impossible: la invasió de Catalunya per part d'un exèrcit no identificat. Aquesta és la qüestió, una versió de la pel·lícula To be or not to be

d'Ernst Lubitsch ambientada a Sant Cugat i en els temps actuals, s'estrenarà el proper3 de maig. La companyia n'ha programat cinc funcions .

CKI.IA CERNADAS - Sant Cugat -

La pressa dels últims preparatius obliga a respondre amb rapidesa a situacions inesperades: poc més d'una setmana abans de l'estrena, alguns actors han fallat i a altres els toca fer el paper dels companys guió en mà. El director i autor del guió, Guillermo Ayesa, interromp constantment l'assaig per introduir matisos en l'actuació de tots els actors, i especialment dels dos que tenen més protagonisme: Josep Marfull i Encarna Pomareda, o el que és el mateix traduït en els termes de l'obra, Josep Tura -un pintor local de poc èxit i actor aficionati Maria Tura -una de les cares més conegudes del teatre català. La companyia Fila Zero de la Unió Santcugatenca estrena divendres i de maig el que serà l'únic muntatge que presentarà aquesta temporada: Aquesta és la qüestió, una adaptació de la genial comèdia del director alemany Ernst Lubitsch To be or not to be amb personatges i escenaris de Sant Cugat. i Una veu en qff-à l'inici de l'obra emmarca les circumstàncies històriques: "Us proposem imaginar-vos que Catalunya és la

La Xarxa d'Espectacles Infantils i Juvenils presenta diumenge -a les 12 del migdia, al Teatre-auditori- l'espectacle Kei, kei, un muntatge amb música i dansa del grup de la Floresta Toc de Retruc. Formada per Carme Bou. Mireia Coll, Marta Albir, Quim Ollé, Joan Vayreda i Carles Bertrand, la companyia va començar a fer espectacles infantils al 1980, amb El geni Jeroni. Des d'aleshores, ha treballat sempre en l'animació amb música, i ara presenta aquest nou muntatge, en què introdueix, a més, elements de dansa i titelles que encarnen personatges del país imaginari on passa l'acció. /S.B.

La 6a Festa de Llibre Gegant, el 5 de maig F.ls 25 actors que intervenen al muntatge acceleren ek a\u/jns al li nin //, la ! v/o ai/tcugatenca Foto: XAVIER lARROSA Sant Cugat -

Bòsnia de fa uns mesos"...El muntatge comença amb l'assaig per part d'una companyia aficionada d'una obra de teatre que després censurarà la policia política. A partir d'aquí, els 25 actors que intervenen en Aquesta és la qüestió es veuen amenaçats per la invasió d'un exèrcit estranger pro-

cedent "de més enllà do l'Ebre". Aquesta és l'única llicència que s'ha permès Ayesa per donar Lina pista sobre quin pot ser aquest exèrcit. El to, que consti, és sempre de comèdia "naturalista", i això és el que pretén el director: "Que la gent rigui". Les dificultats per aconseguir-ho no

han estat poques: no per causes derivades del guió o de la interpretació dels actors, sinó pels problemes tècnics que provoquen els constants canvis d'escenografia. En tot cas, divendres s'aixecarà el teló i ho farà quatre cops més els dies 3, 4, 5, 10 i 12 de maig.

Música

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament prepara la 6a edició de la Festa del Llibre Gegant per al diumenge 5 de maig. Durant tot el matí, els artistes de Sant Cugat dibuixaran les històries inventades pels nens de la ciutat. / S.B.

F i l o s o f i a

Convocada la segona edició del concurs Enrocka't El certamen s'adreça als estudiants de B UP, COU i FP

U n santeugatenc guanya el premi Joaquim Carreras de l'Institut d'Estudis Catalans Dóna una nova visió de Llull S.B.

R.L. L'Ajuntament de Sant Cugat ha convocat la segona edició del concurs Enrocka't de lletra i música de rock en català. En aquesta edició l'organitzador només és l'Ajuntament, des de l'àrea d'ensenyament i el servei municipal de català, a diferència de l'any passat en què el certamen es va organitzar conjuntament amb la Generalitat de Catalunya. El concurs s'adreça a tots els estudiants de BUP, COU i FP del municipi i poden participar en dues modalitats. La primera categoria és de lletres de cançons de rock en català i és de caràcter individual. L'altra modalitat és de música i lletra, també de cançons de rock en català, i s'ha de participar en grup. Dins del qualificatiu de música rock, els

organitzadors admeten qualsevol tipus de variant com el heavy, el grunge, l'ska, el hip-hop o el rap. Les lletres de les cançons i les cintes de cassete amb les músiques gravades es poden lliurar fins el proper 25 de maig al Servei d'Informació Juvenil (SIJ) de la Casa de Cultura de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Els treballs s'han de presentar en un sobre tancat que ha d'anar a nom del segon concurs Enrocka't. Dins del sobre hi ha d'haver una targeta on constin les dades dels autors. El guanyador del concurs de lletres d'endurà un premi en metàlic de 10.000 pessetes i el segon d'aquesta modalitat s'emportarà un de 5.000. A la categoria de música i lletra, els grups participants opten a un primer premi de 25.000 pessetes i un segon de

15.000. El jurat del premi està composat per persones vinculades al món educatiu, lingüístic i musical de la ciutat. El veredicte es farà públic el divendres 7 de juny a través dels mitjans de comunicació locals. Els grups guanyadors del concurs de lletra i música tindran l'oportunitat de demostrar les seves qualitats durant un concert Enrocka't % que se celebrarà dins dels actes de la festa major d'enguany. Segons Manel Turón, responsable del SIJ de l'Ajuntament, "aquesta és una de les principals diferències respecte a l'any passat, ja que aleshores els grups guanyadors només van poder tocar uns minuts dins d'un altre concert". Per Turón, la finalitat d'aquest concurs és "potenciar que la gent jove s'expressi en català mitjançant la música"

El professor santeugatenc Carles Llinàs ha guanyat l'edició d'aquest any del Premi Joaquim Carreras d'història de la filosofia. El treball presentat al guardó és la tesi amb què es va doctorar i es titula Uangelologia de Ramon Llull en el context de les seves doctrines filosòfico-teològiques. Es tracta d'un premi atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans i està dotat amb 500.000 pessetes. Però el valor Carles Llinàs principal del premi per a Llinàs és "la possibilitat de veure publi- dieval" en què es movia Llull. cat el treball". L'objectiu de Llinàs era resituar La tesi de Llinàs està estruc- Llull com a pensador medieval i turada en tres parts, i va de l'a- seguidor de sant Agustí, "rebutnàlisi del pensament general de jant així la interpretació moderna Ramon Llull a l'estudi de l'an- del pensador que el presenta com gelologia, entesa com a tema un racionalista extrem". Carles exemplificador per "situar el tema Llinàs és professor de lògica i tedel coneixement de Déu en el oria del coneixement a la Unicontext filosòfico-teològic me- versitat Ramon Llull.

40 Cultura

OS/CANTONS Divendres, 19 d'abril del 1996 <- - V ^ - M

&*:

SANTS

RÀDIO.SANI

CICAT

De dMuns a •Hv·miresi • D e 7 a 7:30 h.. Kl Despertador. amb Joan Yallvé. • D e 7:30 a 10 h.. Kl C a l l del Monestir. Re\ ista d'actualitat. D e 7:30 a l»:30 h.. repassa les prim ip.ils notícies d ' à m b i t general i de 0:30 LI 10 inclou la primera edició de l'intorniatui. Sant (aigat \ \ u i , .inih totes les notícies d'àmbit local de la ciutat, l'.l programa el d i r i geix i presenta \ a \ ier Fornells. • D e 10 a 12:45 h.. Dies de Ràdio. Kl maga/ine. Espais de ei i \ 'ulgació,

entreteni-

m e n t i participació.

Pre-

sentat per Marihel (.avuelas.

• D e 12:45 a 15 h.. Amb Molt de (iiisr. Kspai de gastronomia amb l'ep Blanes. •De 13 a 15:50 h., Sant Cugat Avui. Iy Informatiu segona edició. Kditat i presentat pels serveis informatius de Ràdio Sant Cugat. • D e 15:30 a 14 h., Entitats. Dirigit i presentat per Xavier Miralles. • D e 14 a 18 h., Vol de Tarda. Música suau seleccionada per Josep Maria Noguera. • D e 18 a 21 h.. Al Lloro. l'n programa de Salva Yallvé. Els divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., L'Esportiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23 h., Sons i Estels. Presentat per Pere Pahissa. • D e 23 a 24: Dilluns: Aquest Any, Sí!. I In programa de Salva Yallvé. Dimarts: L'Estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Maria Jané. Dijous: Viure a la Terra. l'n programa de Xavier Casanovas. Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per Fathia i Hamed.Ben Hammou. • D e 24 a 7 h., Música al teu costat. • D e 7 a 24 h.. cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

Programa dedicat al món informàtic. • D e 12 a 13 h.. El Magatzem, a m b Oriol Costa i Amanda Sans. •De 15 a 14 h . Avant Matx. L'avanç, de l'actualitat esportiva del cap de setmana. • D e 14 a 15 h.. Vallès Sense Fronteres (repetició).De 15 a 10 h.. Aquells Meravellosos Anys. Amb Josep Maria Al vira. • D e 1 6 a 2 0 h . , Súper DJ. Tota la música màquina d'actualitat. • D e 20 a 21 h.. Bones Vibracions. Amb David Villena. • D e 21 a 22 h., Salmaia. amb Jesús Aguilera i Lídia ('erón. •De 22 a 8 h.. Música al teu costat.

La Divendres 26 • Isidor Dissabte 27

• Montserrat Diumenge 2* • Pere Chanel Dilluns 2 9

• ('.itcrina Dimarts 30 • Pius V Dimecres 1 • Josep obrer Dijous 2 • Atanasi Divendres 3

• Felip

ACTIVITATS

26 DlVKNDRES

•Lliurament de premis dels XIV Jocs Florals de la Gent Gran. La • D e 8 a f h., El Dia del Senyor. • D e 9 a 9:30 h., Esports en Marxa, primera edició. • D e 9:30 a 10 h., El Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. • D e 10 a 10:30 h.. Arrels. I n programa de Rogeli Pedró. • D e 10:30 a 14:30 h.. Roda d'Amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. • D e 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. • D e 16 a 20 h., Súper DJ. • D e 20 a 21 h., Bones Vibracions. • D e 21 a 22 h., Esports en Marxa, tercera edició. • D e 22 a 7 h.. Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions a m b Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal.

Concert • a 2/4 d'l 1 de la nit, concert a l'Espai Jove de la Casa de Cultura a càrrec dels grups C u n t 2.000 i Paseo marítimo por el jardín de un amigo.

L l a r d'Avis d e la P a r r ò q u i a i cl C a s a l d'Avis d e la G e n e r a l i t a t d e S a n t C u g a t l l i u r a r a n d e m à dissabte a partir d e les 6 d e la t a r d a els p r e m i s de la X I V edició dels J o c s F l o r a l s . E n total s ' h a n p r e s e n t a t m é s de 6 0 treballs a l'edició d'enguany, la s e g o n a q u e o r g a n i t z e n c o n j u t a m e n t les d u e s entitats d e g e n t g r a n de la ciutat. D u r a n t la c e r i m ò n i a d e premis, q u e es f a r à a la seu del C a s a l d'Avis, es f a r a n d o s h o m e n a t g e s . U n al d e s p a r e g u t artista i e s c r i p t o r local, Miquel C a b a n a s , i u n altre a Pilar L l i n a r s , u n a participant d e m é s d e 100 a n y s d'edat.

Poesia

monia de lliurament d e premis dels XIV Jocs Florals de la G e n t Gran, al Casal d'Avis de Sant Cugat.

• A les 10 de la nit, Àlex Susanna presenta, al Teatre-auditori, el recital de poemes titulat Les anyelles dels anys, amb música Enric Ferrer. Xarxanet • A les 4 de la tarda, primera jornada de xarxanet, intercanvi gratuït de coneixements (instruments musicals, tallers, idiomes, viatges), a la plaça dels Quatre Cantons.

Festa de primavera • A les 6 de la tarda, festa de primavera a la plaça de l'F.stació de la Floresta amb el muntatge de titelles El pot de confitura, xocolatada i cafè jam session amb Casal Jazz Quartet.

28 DIUMENGE

27 DISSABTE

Sant Jordi 9 6 • A les 6 de la tarda, ceri-

La X a r x a • A les 12 del migdia, La Xarxa d ' E s p e c t a c l e Infantil i Juvenil presenta,

al Teatre-auditori, el mutatge Ket Ket!! de la companyia Toc de Retruc. Castells • A les 12 del migdia, segon assaig públic dels Castellers de Sant Cugat a la plaça de Barcelona. Festa de primavera • A les 6 de la tarda, festa d e primavera a la U n i ó Recreativa i d'Esports de la Floresta amb venda de llibres, ball de bastons, música de gralla, recital de música clàssica, ballada de sardanes i actuació de l'Esbart. Concert • A les 7 de la tarda, concert de l'Increible Quin-

teto Afonia al bar Dada de la Floresta. Videocinema •A les 6 de la tarda, sessió de videocinema al Casal Cultural de Mira-sol. Aniversari C r e u Roja • A les 10 del matí, festa de celebració del cinquè aniversari del grup d'Esplai de la Creu Roja de Valldoreix al pati del Casal de l ' E M D .

30 DIMARTS

Música • A les 7 de la tarda, cicle Una Hora de Música, a

HORARI AUTOBUSOS T UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTALES PLANES

T LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOt-MAS JANER fÀiiM» I I M m W H i w i t * -WM fffewrs. 1a sortida: 06.1SM37.1»»** <« L'úHOTservéfinatazaefsajrecorwgiSafssíaíaéíí» H)fe»i*^Ífe««i».tasoft^a:0?.10M3&.10rriate_, V&m servi* Analitza et seu recorregut a restaria H

Sn*3les22.20r». «gat

IWtfcfcMI <fil (li fiWilHMHli JJflWH Bwtü -«w!»ín«r«.1asorà&06.50M)75^ 5f* L'tel seívotfinafteael seu recorregut a fsstactdds £8.C.<te Sani Cagat -Ka*atrtw Ifestius, lasortKia:07.5üh^J^íÉ*:^8a(^<tóta<tefK)r3finsafes2t.50fi. l'últim servei finaUza et seu re^^a.?0g^^@&&$s*ft Cugat

AjMnmWKt MasJstm, Bsme^Ma^f^ím:(^emt

Bstactó Sf. Cagat. Macar

HBtoa ftimis. la«oüitte{>&39fc4«t« ^ • • a t e s i fe«^ 1« wtfllte S&MM) ttortMwitaid>rHilulO. "?"- ~ ; r • D * feinera, ta «rtrtr &m <tt ta£1««ttèpft!««>l£il -4fes«bte*ite*B%1«$0rM6:O8,$<»^

flBCQffle^E&»tan,fefÍpragft^ Centre. La Floresta. F Ontom. •m——

f A 3. SANT CUGAT-RUBITERRASSA

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -^*»B*r«.1ssort^-mi8h^.$6Matei8^ -DtesaMat i faeltas. la «rtBlte: Q9.t6MJ9i4Sï ï ais 1$ f 48 mm de cada horafinsa les 22.16ts. -4Se8«nei^1aK)rtlte0ei3r^.^i^»i^nwutsdecad8r<)raflrBales22.K». HM·taMi·ieiMefcteMiitett&M» SertkÍM4·*d·l , €tÍ*«tfra& -4Jtefato·}*.l*6erttoteoai^35híaís05i35mi ~Oi**a«Mt*·*ííu8.ta»rSte09.05M935h^

nteomgut $m OaMÍsefi; CAP* Sant francesc. Plaça FGC, Cokxtm SsafDiJfflfewa

MimimiiiuuMIftiiifeiüiiMlmmluiÉiiiliiÉi^^

* UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

»»rtldet«M4·9<mtFr·»e«t»t •De 9 a 10 h.. Viure ala Terra (repetició). • D e 10 a 11 h.. Hores Extres (repetició). • D ' l l a 12 h..GameOver.

p r o p o s t a

-Dte*fetow*.ta aorftía: OS.t5-O5.401 afc 40 id»m -BseaWss. 1a sortida, os 15-05 4e*08,ít» ta» w -©toffl·nge* I festes. 1a sortida: 07.tí8i **§s W »4tortfd«s íttóctonai* a CéKlanyaia: 22.«» i r A 3.8ARCEL0NASANT CUGAT

-I»·efeSrwrs,ta$oi1t{fa:0545t •^«8»*t8í.lasofa(^W.45!^4Sfflfeii^d^i·(fe^ C^,t$mtímra^tn^,t/kmmfrB^tíó -Okimwgís tfe*tk».1a sortida: í».4&JW*IÏBIÏ& -Sortfde* adtSctofiabi a C e w l a B í ^ ^ ^ I s f c É ^ í

Cultura 41

ELSíCANTONS Divendres, 19 d'abril del 1996

l'Aula Magna del Conservatori Municipal Victòria dels Àngels, amb l'actuació d e la f o r t e p i a n i s t a Marju Vatsel q u e interpretarà Les sonates per a piano de Mozart.

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS D INTERÈS Aig&S&Ufiwssta

SERVEIS Ambutoton Us Planes

«7551»

Bombat» SetlateiTa

mtm» 065

Bafl*4»6«n«f«lí(af

«tt»fWM»»f

^42018

MWSsgJiwfittea-set

&747t 03

Safevért

6740645

Bombers ffctó

6S6S88&

CAf> CAPutg&tóBS

m#n wfrmt,mmtmm m*s»

CasadeCíJtwa

58$ 13 82

MemCmmW,

5745049

Rtjfc.tteiGall^SJ

GmlW&sm

m&n

AfePigpJWa&sUftossta

6742089

$j>$ 77 4g

Cstalan&&Qs9

725Í944

MWAiguaftwgsiaFiof.

«?4SJ 29

CwïsíCfvieUflofesta

559 <* 4?

Cantó Cróe Les Pfwtes

6755105

Cerfepftjttural Wra-sot

S892818

OBSiMS SI Cugat (Resar.)

589ÍS4Í

Cosa*»

m®te

CratiBeja sani Cagat

57412.»

Casa d e Cultura

Cr«Ftojavat(fowx

§742459

•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Ateneu Santcuoatenc •Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i escultura a càrrec d ' E . Llopart i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28,675 43 88 i 674 72 08. • C i n q u e n a trobada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu d e l ' A t e n e u , plaça P e p Ventura, 1.

tSspnart is Floresta

6747$1$

ErtMa<*^ctese®f#8»

«742713

ENHER»'

«881682

Altres activitats Cor I n f a n t i l

• L e s activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides d e cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon 589 13 82.

VALLDOREIX

f^CSA (atenció afefet*} 90031 $ 3 * 900232328 F£CSA{*saí»*)

fwmto& &CMtp»H>l> Hteflfe

BSS«5S

AS»

9745595

O&fttlütKfcvafia flores» SB99Í4Í PiB&iife&PeeOctKtó

**««*

fef)&p»t*$Ptaet

mnw m$m

P#$(|&Vttfa$K

L A FLORESTA

UREF

AEÍ.&WSuniídorS

mm?

H,OeBmft<»Catetoiya,

5891212

DlBmefise 28:

tí$wUwn<teS&

m«too

dto^

2I810<0

Sfa.Tf»esa,4G

4Í44S46

6753344

aem47

67404 S3

ufiíifrnli

toteveit

Famós

Ofc^í f^WlHte^wtteBeg

~S8H73g

5861732

Ddj^^i-

Doroènectr

»iWHW»WW"Ml""

«743353

ENTITATS

fttésiteifeipK'^ftitòttfe575 # 5 6

mnm

CwspolfeaftftatítePíiíia

I*}****

m&m*%à\m.mÉ• $& mm*&tm*m mmm Çamsmtopmt, «am«

»fclMWW>tll»WM|M.H»

UatífA^sPaiTÈgiSa

,$$$0545

Sta,iiíí*,27 «74 « a i

'mtàtt

Tsm^emàa^

•jHH>HM#ii,Hm,il·,.

tk&lfof ~ -'-*fl£ .«^ïH*f."** .SaMSii-''" :2Ütòa>

,mnm

nmm S^^

^liSàSMiMmt

SERVEIS

WttoMHÉ^&àSHÈÈI

aHaiiMHUMMiJWWi"

iiiii.i.iM.iii.i.inTiiinj.irri

- mm* "^umww

»•••

D u r t n t M I cl n u s tk- maig, pels disu i i r t s 1 \ illdürt i\ oberta els diumenges 1 festius de- '1 del matí a 9 de la nit la

$m.\

""* *

"#•

• C u r s d e balls d e saló, ioga, karaoke i cafè literari d e l'Ocell R a d i a n t . Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

C—treChrtc

•Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de A E E A L'Esplai i l'Ajuntament.

Dissabte 27-

mxm

MlimlMMUomiMmoMMMi

-mmt mm& mn*

FFCC

Casal d e Cultura

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

6M2197

L E S PLANES

•Tallers de música de banda, costura, manualitats, gimnàstica de mant e n i m e n t i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 d e la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon 675 51 0 5 . O r g a n i t z e n : AM

farmàcia Scrrct del Paseig Baixador. 7K • •!>••»•«* Y'

V>»

L'Esclop i l'Ajuntament. MlRA-SOL •1 •Tallers d e teatre, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions d e c o n t e s d'arreu del món. Informació des d e les 5 d e la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: espai d e jocs, biblioteca i aula d'estudi, curset d'iniciació als jocs d e rol, curset d e t è c n i q u e s per

de Mira-snl. Telèfon 674 23 72.

apendre a buscar feina a l'estiu i tallers d e malabars i de circ. Informació i i n s c r i p c i o n s al C a s a l Cultural, de dilluns a divendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre. T a m b é podeu trucar al telèfon 589 20 18.

ment limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Dissabte 4 de maig, a les 10 del vespre. Los domingos matan nuís //ombres que las bom/ws, de la companyia Ftindiciones Teatrales C2. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 10 de maig, a les 10 del vespre. / Puritani, de Bellini. Amb la companyia dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Amb S u n g - E u n Kim, Rosa Nonell, José Medina i Ramon d e A n d r é s . Preu: 6.000 pessetes. • D i u m e n g e 19 de maig, a les 12 del matí, Els tres mosqueters, a m b la companyia de La Faràndula. F u n c i ó m e n s u a l d e La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis). •Dissabte 25 de maig. a les 10 del vespre, Tos de pecho (repetició). • D i u m e n g e 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguardent, de Marta Carrasco. D i r e c c i ó t e a t r a l : Ariel García Valdés i P e p Bou. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 31 de maig, a les 10 del vespre, Recital de Jaume Aragall, cançons napolitanes. Preu: 3.500 pessetes. • D i v e n d r e s 7 de juny, a les 10 del vespre, Romeo V Julieta, de William Shak e s p e a r e . A m b la c o m panyia UR Teatro. Preu: 2.000 pessetes. • D i s s a b t e 15 d e juny, a les 10 del vespre, La verbena de la paloma, de Tomàs Bretón. Direcció d'escena: Calixt Bieito. Direcció musical: Miquel Roa. Preu: 5.000 pessetes. • D i v e n d r e s 28 d e juny, La porta del temps, d'Alan Ayckbourn. Amb la companyia Histriònic, d'Amparo M o r e n o . D i r e c c i ó : J o s e p Maria M e s t r e s . Preu: 2.000 pessetes. Exposicions

nau Cadell. Del 19 d'abril al 19 de maig. • Joan Cabanas i A/ibau, primer fotògraf de Sant Cugat, fins el 13 maig a la Casa de Cultura. Fotografies sobre el Sant Cugat dels anys 30 i 40 fetes pel desaparegut fotògraf local. • Fotografies de Pep Pujol i Angelina Solà, fins el 16 de maig a la Casa de Cultura. •('anals Galeria d'Art. Anna Miquel. P i n t u r e s . D e l ' l al 30 d'abril. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap d e setmana. •Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als matins. Biblioteques Biblioteca d e l Centre Bor|a

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca d e l MN.Ienarl

Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Tardes del dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca d e l CHH8C

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'informació 674 53 96. Arxiu

Al'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació 674 69 93.

Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8.

Teatre^auditorï

•Divendres 3 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho, de la companyia El Espejo Negro. Cabaret de marionetes per a adults. Cicle Petit cabaret (afora-

•Claustre del monestir. Claustre 144, una mostra de dibuixos de Joan Tortosa, que fa una versió lliure de les imatges i els símbols dels capitells del claustre esculpits per Ar-

LA FLORESTA Biblioteca do l ' A m o c l a c i e do Propietari» I Woiu»

Plaça d'Aiguallonga, 1. O b e r t a d e d i l l u n s a divendres de 10 a 1. Telèfon 674 20 89.

Si vol a n u n c i a r - s e als

EIS4CAIYIONS

4 CANTONS t r u q u i ' n s

5 8 9 62 82

42 Cultura

ELS4CAIV1WS Divendres, 26 d'abril del 1996

SANT

San* Cugat t

CUGAT

Arties ydespués

4 4 $ , m 18.15

CAUTIVOS

d i s s a b t e

Director: Àngela Pope. Intèrprets: Tim Roth, Julià Ormond. Keith Alien. Sales: Sant Cugat, Kursaal (Cerdanyola), Cineart i Eix Macià (Sabadell). Una jove dentista troba feina en el dispensari d'una presó. DÍASEXTTtANOS

UNA JAULA DE GRILLOS

Director: Kathryn Bigelow. Intèrprets: Ralph Fiennes, \ngeta Basset, Juliette Lewis. Sales: Rubí Palace. Trama d'intrigues en un món futurista dominat per la violència.

Director: M i k e Nichols. Intèrprets: Robin Williams, G e n é H a c k m a n . Sales: Sant C u g a t , Rubí Palace, Kursaal (Cerdanyola), Euterpe i Eix Macià (Sabadell). Armand i Albert fan una vida de família q u e seria l'enveja de molts, i junts han e d u c a t el fill d ' A r mand.

41&SJ0,B.m 10.15

Una jatia<ie grilles Gaires

Sam Cugat 1 Somet5odyloto»(VjD.)

1S.45

Sant Cugat 2 CatÉvoe

1236

Sam Cugat 3

Laleyen&deSaResar.»

12L15

Sant Cugat 4

Unajai&d&gÉtos

1S.4&

im^

RUBI

RabíPalacel Unaj«&<l»$ÍG6

.jMMM&·a.WB

Rutrf Palace 2 Àr$etesgyaKS6w*

•^18i*t5>8,13>10.15

Rt*ÍFWace3 Oíassx&aítoe

RublPalaceS UnvKiprc$<atedR8$tÍ$ft

43O,emS30>tO.3S,

llii·hfflffi·hn'

m&í&mtttM Un

q&tMAÏM Golfes

Caufews

CERDANYOLA

415,7^9.45

Rofet Palace 4 La guerra S e s s i o n s

4Mt6M,$MtiÚM »» U»«W( WUV t

d i s s a b t e

RubfPaiacat Unajgufede^Stee

&3Q

Rt*l Palace 2 Àngeta ptaftiHwa

12.38

Rabí Palace 5 Días«xfra8ot

12.39

RubJPaíacaí La pena

12.33

RubíPaíacaS UravaffipÍR>8üetoenBroo*íyfi

1238

LIBERTARIAS

Director: Vicente Aranda. I n t è r p r e t s : Ariadna Gil, \na Belen, Victoria Abril, Loles León. Sales: Kursaal (Cerdanyola), Cineart-tres, Eix Macià (Sabadell) i Principal (Terrassa). I listòria d'un grup d e milicianes anarquistes que, al juliol del 1936, van sortir de Vic per anar a incorporar-se a la històrica columna Durruti.

S A B A D E U

Gneart

Arties y<tespée

4.oaem8.ï5,m» 4.06, $jo;a.is, io^i

Tres dies de ü»ritó

««tmÉ***

Cautiwa

Unv8nç»0$ue)toWBfo<aSyR Matefta «s us mfà»to

Iang»

-Ifttttfct* < '3£fil$£fe8

Qneart-ttes

Ubetenas

Euterpe

Urajaulade^oa

4H.Cm8mí0.30

Principat

ÀHgefeapafdBae»

- 4 ^ 5 , ^ , 8 ^ , 19.50

Rambla

Cf^HsS

402, ««ïiït|^ 10^6 ANTES Y DESPUÉS

ABIERTO HASTA EL ...

Director: Robert Rodríguez. I n t è p r e t s : George Clooney, I larvey Keitel. Quentin 'l'arantino. Sales: Kursaal (Cerdanyola), Kix Macià (Sabadell) i Rambla (Terrassa). Comèdia d'horror adules-

TRES DIES DE LLIBERTAT

Director: José Antonio de la Loma. Intèrprets: Tania Celava. Joan Bentalle, Quinn Lencina. Sales: C i n e a r t i Rambla (Terrassa). Pel·lícula que, a partir de la llegenda del Vaquilla, narra com un delinqüent que porta 14 anys a la presó s ' e s c a p a d u r a n t t r e s dies.

Ui^^^mütma^

'; ; $ s $ « f i & & & m f $

Sant Cugat 3 LaleyefxtecteStfteSM'... S e s s i o n s

sació d'assassinat sobre el fill desorienta una família model americana.

;§&Í§$S;S,1&1&25

Sant Cugat 2 Cautivos

Saní Cugat*

SABADELL

cent i deseontrolat, amb el segell personal del tàndem Rodríguez-Tarantino. ÀNGELES GUARDIANES Director: Jean- Marie Poiré. Intèprets: Gerard Depardieu, Christian Clavier.

P'.va Grimaldi. Sales: Kursaal (Cerdanyola), Rubí Palace, Eix Macià i Principal (Sabadell). L'amo d'un cafè parisenc, amb un passat tèrbol, rep l'encàrrec de portar 40 milions d e dòlars d e s de I long Kong fins a França.

S£NTCUGAT

Director: Barbet Schroeder. Intèprets: Meryl Streep, Liam Nesson. Sales: Sant Cugat, Kursaal (Cerdanyola), Cineart i Eix Macià (Sabadell) i Rambla (Terrassa). l'na mort estranva i l'acu-

l\lV\OLAKI\s

Director: Wes Graven. Intèrprets: Eddie Murphy, Àngela Basset. Sales: Cineart i Eix Macià (Sabadell) i Kursaal (Cerdanyola). Un nosferatu arriba a Nova York i intenta convertir una policia en la seva companya no-morta.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2.SO p i c s

I<) 1 \

\ N I T

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

ESTRENA

UN VAMPIRO SUELTO EN...

ESTRENA

2a SETMANA

4.45 - 7.15 - 10.15 DISSABTE «GOLFA»: 00.45

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 13 A N Y S

LÜ'JI

AITAM - W l l i / i

'ALTHASA tL i \>I'RAD0. 4.00- 6.05- 8 . 1 0 - 10.15 DISSABTE «GOLFA»: 00.30

4.15 - 6.10 - 8.10 - 10.15 DISSABTE «GOLFA»: 00.15

Dissabte dia 2 7 , «GOLFA» a la 0 1 . 0 0 : S O M E B O D Y T O LOVE e n V.O. / Dissabte dia 4 «GOLFA»: S M O K E e n V.O.

ICINESR

Al strv*i d i l ' u p t c t a d o r

Pàrking 2 h. gratis

Carnet d'estudiant universitari

íi S S S

Carnet més grans 65 anys

Accessos minusvàíias

Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon SÍ9994Í

PopSnack

H^CÀLVIONS

Divendres. 36 d'abril de 1996

la Novel·la Cap

>':\«r^:^

&,<

•*

EDUARDJKNKK

magino que vostè coneix els fets terribles de l'assassinat de l'abat Biure, la nit de Nadal de 1351. El pare de Berenguer, el noble Raymond, havia mort víctima d'una epidèmia de pesta bubònica. Abans, va deixar en t e s t a m e n t al monestir les terres i les masies que la família -els orígens de la qual es remunten al segle X - tenia en propietat prop de Cerdanyola. Al testament, hi va incloure una última voluntat que reconeixia 10.000 sous al seu fill que feia temps havia fugit de casa en companyia d'un criat còmplice de totes les seves accions indignes, i que ignorava si era viu o mort, en cas que tornés. I va tornar, tot just després de morir el noble, i va reclamar la totalitat de l'herència. L'acció d'un jurista decideix que és de llei que el monestir es quedi l'herència, però fa una valoració que eleva fins a 47.340 sous barcelonins la part que ha de cobrar el nouvingut. Això provoca els enfrontaments i tensions lògics a m b amenaces per part de Berenguer contra l'abat si no paga la quantitat convinguda pels volts de Nadal. I quan la data arriba, l'únic dia de l'any que és permesa l'entrada al recimte a la gent del poble, Berenguer, acompanyat per sis homes, s'acosta a l'abat i, al peu de l'altar, el mata a ganivetades.

- I aleshores -va continuar el pare And r e u - es p r o d u e i x e n els prodigis q u e bressola la llegenda: el gall de ferro canta, el crucifix es gira per no veure el sacrilegi, la campana del cimbori toca sola... - H i ha altres aspectes importants - v a dir la Núria-. En el procés que es va fer a la Cort de Perpinyà, celebrat per Pere III, es fa referència als companys de Berenguer de Saltells, q u e són Berenguer Roseta, Raymond Vinaderiu, Antich Figuerola, Pere Letó, Gabriel Noguera i un de renom Negre. Qui és aquest últim? - S u p o s o q u e vostè creu que es tracta del dimoni... -Pocs dies abans de produir-se l'espantós crim, en un lloc anomenat lo torrent Ombriu, que després va ser batejat com del mal consell esperaven els companys de Berenguer el resultat de la seva última entrevista amb l'abat. Quan va arribar i van saber que no hi havia cap novetat, les blasfèmies i amenaces van ser unànimes. Cansat i a m b ben p o q u e s ganes d'enraonar, els va fer sortir de l'amagatall per quedar-s'hi sol, però no van passar gaires minuts fins que va entrar un cavaller d'aspecte galant i resolt, amb uns ulls negres de feréstega mirada i alçada desmesurada, que amb to dur va dir: "Si vols un bon consell, jo te'l puc donar." I el desconegut cavaller va afegir: "Si tu m'ajudes a aconseguir el que jo busco, jo t'ajudaré a obtenir el

On la neboda del descendent de Berenguer Saltells explica la seva versió d ' u n a llastimosa, embrollada i trista història que capgira la situació

4S^ 4^jp plaer d e la venjança i la impunitat del crim." - S e m b l a q u e vostè està molt convençuda de la identitat d'aquest cavaller. -Això ho he trobat als llibres i, òbviament, podria fer-ne més o menys cas. Fer volar la imaginació o quedar-me amb la idea prefixada q u e es tracta d'una llegenda. Però, malauradament, tinc una mena d'informació que confirma determinats trets de la història. La meva nissaga està maleïda: el Papa els va excom u n i c a r fins a la q u a r t a g e n e r a c i ó . L'excomunió es denunciava públicament a totes les esglésies. I és que el crim va commoure tots els estaments, ja que la pau i treva de Nadal i el dret sagrat protegien qualsevol q u e estigués a trenta passes al voltant d'esglésies o d e ce-

scratges ~\i.e apareixen en aquesta novè! In són ficticis'

mentiris. Després, els assassins van fugir i mai van ser capturats, encara que es va donar un fet estrany: al lloc per on van fugir, que després va rebre el nom de pas dels excomuniaits, hi havia com una petjada marcada al terra. Mai més hi va tornar a créixer el blat ni res que hi plantessin. Era com si algú pretengués que els perseguidors tinguessin clar per on s'escapaven els assassins... -Si hem de fer cas de la llegenda -va aventurar cl jesuïta-, era Déu que assenyalava el camí als seus fidels... - O era el dimoni que, per haver estat traït, volia la revenja ja que no havia obtingut allò que prèviament havia pactat. - N o entenc d'on li ve a vostè aquesta seguretat en la identitat de Negre i, després del pas de tants anys, de la veritable per-

sonalitat del seu oncle. Només perquè és alt, té els ulls negres i porta bàrbar -Confio que no deu creure que sóc tan beneita. - E s q u e no aconsegueixo lligar caps. - E l pare Andreu escoltava les explicacions de Núria, que coneixia sobradament. només amb la intenció d'esbrinar en aquelles manifestacions qualsevol signe que li donés orientació de quina era rea l m e n t la situació del seu esperit. Els anys li havien ensenyat que mai signes semblants volien dir el mateix. Cada cas era absolutament independent, i en cada ocasió el procediment podia canviar i exigia fórmules i aproximacions diverses. Però també sabia que només amb unes mostres constants d'amor sincer al proïsme era possible obtenir resultats positius. Va pensar que la persona que li explicava a m b a q u e l l c o n v e n c i m e n t la continuïtat entre dues persones separades per més d e 600 anys mereixia la seva atenció, tot i que encara no tenia gaire clar quin problema patia realment-. Segons vostè, quins són els signes que proven aquesta mena de connexió? - D e cop i volta, la porta de l'habitació es va obrir i, omplint-ne totalment el marc, la immensa corporeïtat de l'amo de la Torre Negra es va fer present. En silenci, va caminar unes passes fins a apropar-se a la Núria, que se'l mirava amb la por reflectida als ulls-: Suposo que han tingut força temps per saber el que cal en un cas com aquest, veritat? - N o sé de què parles... -va fer ella amb un fil de veu. -Sr. Saltells -va dir el jesuïta-, crec que seria molt millor... -Saltells? Ha dit potser Saltells, mossèn Andreu?_-L'homenot, des de la seva enorme alçada, es mirava el petit jesuïta amb un aspecte d'absoluta indefensió-. El meu cognom és Castells, sap? - E s clar, en q u è devia estar pensant? Doncs, com li deia, cal que tinguem una nova xerrada que ens permeti endinsarnos en aquesta obsessió que sembla posseir-la... -Ah! -va fer ell-, ja se n'ha adonat, oi? -Sí, sí, crec que és bastant clar que cal parlar-ne molt més a fons, una bona sessió, sense interrupcions i sense presses. - E m sembla bé, però a la propera m'agradaria ser-hi present. El jesuïta es va aixecar i va avançar cap a la porta seguint l'homenot, que ja havia començat a caminar, passadís enllà. Aleshores, la noia li va parlar precipitadament a l'oïda amb una veu paorosa: - N o és el meu oncle, sinó el meu pare, perquè jo sóc filla d'un incest! Ell va matar la meva mare, i quan menys s'ho esperi, jo el mataré a ell!...

ELS4CANTONS 44

Divendres. .'/i d'abril de IM6

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

MARTA ANGELAT I GRAU Actriu protagonista de la sèrie "Estació d'enllaç"

"La Fina té moltes coses meves" Va néixer fa 43 anys a Barcelona i en fa vint que viu a Valldoreix. De petita es va iniciar en el món del doblatge i ha estat la veu d'importants actrius de Hollywood. En teatre ha treballat al Teatre Nacional, al Lliure i al Poliorama amb directors com Josep Maria Flotats. La popularitat li ha arribat amb la sèrie de TV3 "Estació d'enllaç", on fa el paper de la Fina. havia fet mai d'actriu a T V 3 . És evident q u e aquesta sèrie ha e s t a t i m p o r t a n t , s o b r e t o t perquè no n'havia fet mai cap de tan llarga. Pensa q u e ja fa gairebé dos anys q u e dura i és evident que m'ha donat a conèixer al públic, perquè en el món professional ja em coneixien."

RAMON L I Q U K

- Sant Cugat - É s complicat fer doblatge? -"Diria que és molt dur perquè són moltes hores que has d'estar tancat en un lloc fosc. Malgrat això, cal dir que al mateix temps, la part d'ajustar el diàleg i dirigir el doblatge és molt interessant. Quan la pel·lícula t'agrada, la veritat és que t'ho passes molt bé." -Vostè ja ho portava una mica a la sang perquè el seu pare era també doblador? - " I tant! Jo vaig començar a doblar als nou anys. Va ser una mica per casualitat perquè aleshores no hi havia n e n s petits q u e d o b l e s s i n , però va sortir una pel·lícula a m b una nena i ai meu pare li van preguntar per la seva filla. Recordo que vaig arribar allà sense saber què feien i vaig tenir la sort que em sortís bé." —Quina pel·lícula era? - " N o ho recordo. Kl q u e sí que et puc dir és q u e una de les primeres que vaig doblar va ser Cómo matar a un ruisenor, p r o t a g o n i t z a d a p e r Cïregory Peck." -I ,'augment de públic a les sales en versió original suposo que la preocupa. - " J o estic d'acord q u e el cinema es passi en versió original. tot i que em dediqui al doblatge. Pensa que a més a més de doblar també sóc actriu, i a mi no m'agradaria que em do-

- I s'hi viu bé a YEstació d'enllaç? - " S ' h i viu bé perquè són pocs d i e s . Si h a g u é s s i m d e v i u r e sempre allà amagats, no sé com s'hi estaria. Allà cadascú és el seu personatge, a vegades fins i tot ens cridem pels noms d'aquests. A mi m'agrada molt ferho p e r q u è la t e l e v i s i ó és un mitjà que té un punt d'improvisació."

Marta Atigclat és una de les actrius més conegudes de In ciutat Foto: XAVIER LARROSA.

blés ningú." - L a seva veu s'identifica amb alguna actriu? - " J o he doblat molt C h e e r , Geena Davis, Angèlica Houston, Nastassja Kinski, E m m a Thompson... Aquestes són una

mica les que més he doblat, tot i que també les ha doblat alguna altra persona." - É s VEstació d'enllaç el q u e l'ha donat a conèixer? - " J o ja havia fet molta televisió a TVK Sant Cugat, però no

- S e r la dona, en la ficció d e la sèrie, del qui remena les cireres té algun avantatge? -"(riu) No, ni de bon tros. A banda que tampoc remena gaire les cireres, perquè al pobre cap d'estació li passa de tot." - C o m és la Fina? - " É s una d o n a q u e va c o mençar amb molts problemes, sobretot per la mort del seu fill, i que de mica en mica ha anat superant això i ha tret el sentit de l'humor q u e té. Jo no sabria com definir-la, tot i que té moltes coses meves perquè en un p e r s o n a t g e d ' a q u e s t estil intentes ser natural per fer-lo creïble. El que sí q u e podria dir és q u e és bastant reflexiva, una persona q u e no es deixa portar per les primeres impressions,

calmada a moments, amb geni q u a n s'emprenya, veu les coses sempre des des fora... I no sé què més." - C o m e n t e n que és la telenovel.la de més qualitat de totes les que s'han fet a T V 3 . -"Això diuen. No es pot considerar un culebrón perquè com q u e es fa un capítol per setmana, l'elaboració ja resulta diferent. El fet de ser setmanal permet aturar-s'hi una mica més i treballar-la a fons. Des del prim e r m o m e n t es va c o n c e b r e com una telenovel.la diferent, q u e sortís una mica del q u e s'havia fet fins llavors. Sembla que s'ha aconseguit perquè la gent ho diu." - S a n t Cugat és terra d'artistes? -"Això sembla. Si no d'artistes q u e han nascut, d'artistes que hi vénen. N o sé per què, però la veritat és que hi ha molts artistes q u e han vingut a viure aquí." -Potser els ha animat el fet de tenir a prop un gran teatre... - " L a veritat és q u e el teatre que han fet a la ciutat està molt bé. Abans, la cultura aquí estava fatal i era gairebé inimaginable que una ciutat com Sant Cugat, tan a prop de Barcelona i amb molta vida universitària, no tingués ni cinema." - S a n t Cugat podria ser protagonista d'una telenovel.la? - " D o n c s estaria molt bé. D'espais naturals, n'hi ha els q u e vulguis i de possibilitat d'històries, també."

EL G A L L DEL M O N E S T I R A primera hora sintonitza EL GALL DEL MONESTIR. La revista d'informació dirigida per Xavier Fornells. Informació i opinió sobre l'actualitat de Sant Cugat al món. El repàs de les notícies internacionals, espanyoles i catalanes i el recull de la informació local i comarcal. Un repàs exhaustiu del que és notícia amb el recull de premsa, el temps, cultura, esports... La única manera de saber tot el que passa a Sant Cugat... i també al món.

"EL GALL DEL MONESTIR" De dilluns a divendres de 7.30 a 10 h. a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM.