Diari de Sant Cugat 160 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres, 27 de setembre de 1996

HS4CANT0NS Setmanari independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Núm. 160 AtrylV

225 i

Toma de la setmana

El Centre Comercial Sant Cugat obre el 2 3

Diumenge es fa el XXI Aplec sardanista Aquest és l'estat actual de l'edifici principal del Centre Comercial Sant Cugat. Pryca té previst inaugurar el 23 d'octubre. Foto: XAVIER LARROSA

Els jardins del Monestir seran escenari un cop més d'una trobada sardanista. Per primera vegada en les vint-i-una edicions però, és l'Esbart Sant Cugat juntament amb la 'col·laboració que cada any aporta l'Ajuntament el responsable d'organitzar l'Aplec. Coincidint amb la jornada de diumenge es farà el primer assaig públic d'una trentena de membres de l'esbart que en un futur no gaire llunyà crearan una secció de sardana dins l'entitat. L'objectiu: incentivar el tradicional ball i apropar-lo als més joves per trencar el tòpic que associa la sardana a la gent gran. La cita és demà passat a partir de les onze del vnàú.Plana 24

•t Cagat-

Després d'anys de projectes i mesos d'obres, el Centre Comercial Sant Cugat obrirà les seves portes en menys d'un mes. Si bé no s'inaugurarà en la seva totalitat, sí que ho faran l'hipermercat Pryca i els 120 establiments de les galeries. La cadena francesa Pryca ha treballat a contra-rellotge pensant en la data del 23 d'octubre, data que apunten totes les previsions com a dia amb més possibilitats

per obrir L'arribada del Pryca causarà sens dubte una ampliació de l'oferta comercial a la ciutat i a la comarcai la seva entrada en servei coincideix amb la resolució del Tribunal Suprem que obliga a la Generalitat a concedir el permís de construcció d'una altra gran superfície: Continente-Terrassa. La decisió ja ha provocat les reaccions en contra de bona part dels petits comerciants terrassencs Planes 3,4,5, enquesta plana 6 i editorial plana 12

La capacitat de recollida de brossa es triplicarà El nou sistema de recollida d'escombraries té com a novetat més destacada la incorporació de 635 contenidors de gran capacitat que permetran recollir fins a tres vega-

des més del que es fa actualmentTambé s'adquiriran tres nous camions de càrrega lateral, com el que mostra la fotografia. Per fer-ho l'empresa Grupo Sànchez TMA invertirà uns 200 milions de pesseres.. Plana 9

Ja ha sortit el número 8 de la revista

GAUSAC Estudis:

L'Hospital

General

una operació

Localitzada

a Sant

L'OBC obre avui la

única a

Cugat una

herba

temporada

tot VEstat. Planes

al.hicinògena

Plana

auditori.

al Plana

Teatre37

- Sant Cugat del Vallès: una opció per a la mobilitat - La historiografia entorn del castrum octavianum - Reflexions entorn de l'art i entrevista amb Josep Grau Garriga - La educació sanitària: una eina bàsica de prevenció a les escoles - Arqueologia i història local

ELS4CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

Sumari )U

Bona acollida dels partits a la proposta de diàleg d'ERC. Ptana7

Setmana

^essfo

Indignació entre els ecologistes per l'aprovació de la berarinera. Plana a

Només un 10% de les proves d'alcoholèmia surten

els càrrecs. Plana 7

L'equip d'handbol delaUESCcau davant el Grano-

p o s i t i v e s . Plana 18

Sharp rep una distinció per la seva gestió mediambiental. Plana 28

tot l'Estat consistent a utilitzar catèters intravenosos. Plana 15

Diumenge se celebra una nova edició de l'aplec sardanista. Plana 24

fa una macropresentació de les seves seccions en l'inici de la nova temporada. Plana 31

L'estramoni, una planta amb propietats al·lucinògenes i amb components altament tòxics, creix a diversos punts del municipi. Plana 8

El president en funcions del Club Muntanyenc, Ramon Pros, fa un balanç positiu de la seva gestió ara que acaba el mandat. Plana 16

Economia

El nou sistema de recollida d'escombraries multiplicarà per tres la seva capacitat. Plana 9

Aquest cap de setmana s'ha celebrat una trobada d'antics escoltes santcugatencs per recordar altres temps . Plana 19

L'empresa Pharmacia amplia, dependències i crea un departament mèdic. Plana 29

Sopars, aniversaris i celebracions diverses també són protagonistes de la vida social d'aquesta setmana. Plana 27

El director del Gimnàs Olimpo, José Luis Alcàzar, és el protagonista de l'entrevista de Les empreses. Plana 30

Entorn

La imminent obertura d'un hipermercat de la cadena Pryca és motiu d'un ampli seguiment en aquesta secció. Planes 3, 4 i 5 i editorial, plana 12 L'enquesta pregunta aquesta setmana als santcugatencs si la instal·lació del Pryca perjudicarà el petit comerç. Plana 6

Política

La secció local del Partit Popular es decanta per l'opció oficialista d'Alberto Femàndez Díaz en el congrés que es farà demà a Barcelona. Plana 7 Unió Democràtica de Catalunya a Sant Cugat renova avui

Esquerra Republicana ha denunciat que el pont de mecanotub que creua les vies de l'estació de les Planes no és segur. Plana 10

Societat

L'Hospital General de Catalunya ha fet una operació única a

Catalana Occidente ha fet una inversió d'uns mil milions de pessetes per millorar l'atenció al client. Plana 28

La radiografia recull la història de la coral L'Harmonia de Valldoreix, que ara celebra quinze anvs. Planes 22 i 23

Esports

J51

La Unió Esportiva Sant Cugat

llers. Plana 32

Un altre club que s'ha presentat amb cares noves és el Patí Hoquei Sant Cugat. Plana 33

Cultura

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya obre aquesta nit la temporada del Teatre-auditori amb un concert que tindrà un repertori molt variat. Plana 37 El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat obrirà una seu social i a més oferirà ajudes als músics més joves que tot just comencin a dedicar-se al món del cant. Plana 38

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. A la benzinera Gríful,

•

pontm BiMttm*

4 ^

de la carretera de Cerdanyola.

40»

t§t* Cal presentar el D.N.I. i realitzar el pagament en metàl·lic

EIS 4 CANTONS {

El tema de la

hetmana Divendres, 27 de setembre de l'JVó

Comerç

L'hora de la veritat El Centre Comercial Sant Cugat es vol inaugurar el 23 d'octubre amb 48.000 m2 d'alimentació, oci i serveis Comença el compte enrere. Tot just un any després que s'iniciessin les obres del centre comercial de La Guinardera, batejat amb el nom de Centre Comercial Sant Cugat, els responsables assenyalen el dia 2 3 d'octubre com la

data més probable per inaugurar-lo. Aquests dies, tècnics, operaris i màquines treballen a ritme frenètic per enllestir l'interior tant de l'hipermercat que la cadena Pryca obrirà a l'àrea com dels aproximadament 120 lo-

cals comercials que oferiran els seus productes a les galeries del voltant. Queden també per acabar d'adequar els vials que permetran accedir al Centre Comercial des de la carretera de RubL L'hivem s'inaugurarà, doncs, amb

una àrea de 48.000 metres quadrats dedicats íntegrament al comerç i els serveis. Una àrea que, a més, va ser el punt de partida de la reactivacio d'un projecte molt més ambiciós: l'Augusta Business Park.

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Els operaris treballen amb una data provisional d'inauguració marcada al calendari: el 23 d'octubre. Dia amunt, dia avall, el cert és que els promotors i responsables de l'hipermercat que instal·larà la cadena Pryca i de les galeries comercials volen rebre els primers clients abans que acabi el mes d'octubre. De moment, l'activitat és frenètica. M e n t r e les m à q u i n e s enllesteixen els accessos al C e n t r e Comercial des de la carretera, que han fet necessària la construcció d'una rotonda, decoradors i fusters treballen a l'interior dels aproximadament 120 locals que obriran les portes a les galeries per completar l'oferta d e l c e n t r e . Kn t o t a l . 48.000 metres quadrats de comerç i serveis amb què els prom o t o r s del c e n t r e p r e t e n e n atraure anualment deu milions de visitants i compradors. Punt central

Q".,

wwwoto»

Cwiro Comercial SUUVT CUGAT

Màquines i operaris enllesteixen l'interior del complex i els accessos des de In i autina

mació d e l s t r e b a l l a d o r s q u e Kl centre neuràlgic de la mas'incoporaran al centre, la macroàrea serà l'hipermercat que joria d'ells procedents de Sant obrirà la cadena francesa Pryca. Cugat i la resMalgrat la dificultat ta de la comard'establir c o n t a c t e ±ryCa ca del Vallès. a m b els s e u s r e s Les infraesp o n s a b l e s , t o t fa tructures de l'pensar q u e r h i p e r - }} QQQ mj/j0„S hipermercat, mercat, distribuït en e n el q u a l s'dues plantes, dife- rfg peSSe(eS eU U n han invertit renciarà la seva ofer 11.000 milions ta d e l ' a l t r e h í p e r ^ de pessetes, es que ja funciona a les F o n t s de Terrassa. 13.ÜUÜ metreS completen Dels 13.000 metres / , amb un aparcaquadrats de què disment destinat posarà l'àrea, només als clients amb la planta de dalt es capacitat per a destinarà a produc2.200 vehicles. tes d ' a l i m e n t a c i ó . El segon gran La resta serà per a pol d ' a t r a c c i ó un a l t r e t i p u s d e del Centre Coproductes per a la casa i l'oci. mercial Sant C u g a t seran les M e n t r e s ' e n l l e s t e i x e n les galeries q u e concentraran, en obres, la direcció de la cadena una superfície superior als 20 ha encetat el programa de formil metres quadrats, uns 120

ha invertit

hipermercat de quadrats distribuït en dues plantes

locals de firmes locals, nacionals i estrangeres. Kn total, són una vintena les empreses santcugatenques que finalment s'hi insta la r a n . d e s p r é s q u e els promotors

de Ruhi ho/o

M a s s i m o D u t t i , Fala Perfumeries, D u n k i n D o n u t s . McDonald's o Conformobel. La filosofia manifesta d e l complex és q u e el visifessin la p r o m e s a / j a U r a }?Q loCCi/s t a n t q u e s'hi acosti p u g u i q u e els comerc ciants de Sant Cu- COme/VÍals de VUlt o m p r a r e n un mateix regat tindrien priori~. i i • c i n t e tot el que necessita d'instal·lar-se a les i, a més, ting a l e r i e s . La resta gui l'oportude l'oferta es comnitat de paspleta amb reconesar-s'ho bé. gudes fumes de di- C()m a m SwütcJl P e r això, els versos sectors del c o m e r ç , q u e van / MaSSimO Dutt'l promotors confien en la des de la moda fins situació esals accessoris del ^ ^ S i S S - J RB^ l^l^l I^|^B^l^i sB| l- s^ ÍSSWSSSSSS:; tratègia del vestir o el menjar wmim mtmmmm& ràpid. E n t r e aquestes firmes, parc de la Guinardera, a on s'hi la p r o m o t o r a i m m o b i l i à r i a pot arribar des d e l'autopista Larry S m i t h ha confirmat la A-7 i des dels túnels de Vallpresència de Zara, Swatch, vidrera.

A les galeries comercials hi

tat a rhora firmes locals i altres de prestigi internacional,

\ 11 IP.R 1

.\KR(tS\

Cinemes, sí o no? Amb aquesta intenció, Larry Smith va preveure la construcció d'un complex de vuit sales de cinema. Així constava en el dossier explicatiu que la promotora va distribuir entre els comerciants per descriure els avantatges d'instal·lar-se al Centre Comercial Sant Cugat. Aquest, però, ha estat un punt conflictiu que ha requerit de negociacions entre els promotors i l'alcalde, Joan Aymerich. De fet, s'intenta trobar una fórmula que no repercuteixi en el nombre d'espectadors-uns .i()0.(X)0- que passen cada any per les quatre sales del Centre Cultural de Torre Blanca, explotades per l'empresa Cinesa. L'oferta d'oci que suposarien els cinemes aniria acompanyada d'una zona situada a la planta alta del complex del Centre Comercial, dedicada a bars i restaurants.

4 Setmana

f L S ÍCANTONS Divendres, >7 de setembre de 1996

Comerç

Incògnites de futur Petites i mitjanes superfícies de Sant Cugat dedicades a ralimentació podrien patir l'impacte del nou centre El Centre Comercial no s'ha quedat al marge de les protestes que els comerciants protagonitzen contra les grans superfícies. L'impacte que tindrà el centre en la ja per si mateixa malmesa economia dels comerços del sector de l'alimentació és impossible de quantificar a priori. Tampoc es pot demostrar -encara que sí endevinar- que la posada en marxa, el mes de desembre passat, del supermercat Kampió a Sant Domènec-El Colomer va ser una de les causes que establiments més petits no tomessin a obrir les portes després de les vacances d'estiu. Ara, el peix gran es pot menjar el mitjà. RK.incciú -Sant Cugat Seria ingenu pensar que l'àmbit d'influencia del Centre Comercial es limitarà a Sant Cugat. La seva situació respon a una oportunitat d'estratègia geogràfica que permet aprofitar els accessos fàcils per cotxe des dels principals eixos viaris que creuen la comarca. Hls promotors del centre volen atraure deu milions de persones cada any. I na xifra astronòmica que, si s'assolís, superaria l'afluència del complex l'Illa de la Diagonal de Barcelona. Per tant, el Centre Comercial està dissenyat per a clients potencials de Sant Cugat, Rubí i poblacions del voltant i, evidentment, Barcelona. Falta conèixer, però, els mecanismes que utilitzaran els promotors per aconseguir que els compradors de la Ciutat Comtal es desplacin des d'una ciutat que ja té una oferta multisectorial. En tot cas, l'impacte del Centre Comercial de la Guinardera va posar en peu d'alerta, des d'un principi, els botiguers de Rubí, que

van constituir una comissió representativa de tot el comerç de la ciutat per exercir una oposició conjunta. Amb la intenció de frenar o, com a mínim, retardar la posada en marxa de l'hipermercat i les galeries, els comerciants de Rubí -als quals el centre els queda a un quilòmetre de distància- van interposar un recurs contenciós administratiu contra l'autorització de la comissió d'Equipaments de la Generalitat i la llicència municipal d'obres concedida pel mateix Ajuntament. Aquest recurs està pendent de resolució per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com també ho està el contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament de Terrassa. I és que l'anunci de la instal·lació d'un hipermercat de la cadena Pryca a Sant Cugat va coincidir pràcticament amb la denegació, per part de la Generalitat, de l'autorització per construir un hipermercat similar de Continente a Terrassa. Els comerciants de Sant Cugat s'ho van prendre amb més resignació. Encara ara, el president de

Les galeries comercials seran un atractiu afegit als més de 6.000 m! que es dedicaran a alimentació. Foto: X.L. l'agrupació Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, assegura que qualsevol intent d'interposar-hi traves judicials hauria estat "una pèrdua de temps". "No hauríem tret res de positiu enfrontant-nos amb una superfície així, situada fora del poble, autoritzada per la Generalitat i amb tots els papers en regla", afirma contundent. A més, assegura Roca, des de l'associació es va considerar que l'obertura de les galeries i la promesa de prioritat per als comerciants de Sant Cu-

Un punt de partida •La construcció del Centre Comercial Sant Cugat ha estat l'esquer per atraure les empreses que la crisi econòmica va allunyar d'un ambiciós projecte, l'Augusta Business Park, impulsat pel grup immobiüari Dorn SA. Estava pensat com una reproducció dels parcs empresarials que es van crear als anys cinquanta als Estats l'nits, a la /.ona avui coneguda com Silicon Valley, i que els anys vuitanta es van exportar a Europa a través del Regne Unit. En el seu moment, es va concebre com un centre que combinaria els edificis d'oficines a m b hotels, restaurants, comerços, centres per a convencions i instal·lacions esportives en un entorn de zones verdes i xarxes de comunicacions privilegiades. L'opció que havien pres altres grans e m p r e s e s d'instal·lar-se a Sant Cugat - é s

el cas de Catalana Occident, Deutsche Bank, Hewlett Packard o Boehringer- constituïa un punt de suport per al projecte que fa cinc anys presentaven en societat els germans Knuth. La instal·lació del Centre Comercial va ser l'inici d'un procés de "reactivació" que abans de Festiu es va concretar en l'anunci de construcció del primer edifici d'oficines de què disposarà l'Augusta Business Park. La gestió d'aquesta nova etapa, però, ja no serà responsabilitat del grup Dom, que ha cedit els drets de gestió, promoció i comercialització del parc a la promotora immobiliària Stim Batir, filial del grup Bouygues. Entre altres projectes, Stim Batir - q u e ja ha anunciat la construcció d'un gran centre d'oci i serveis- promou l'anomenat Triangle d'Or de Barcelona, format per la plaça Catalunya i els carrers Bergara i Pelai.

gat "podia ser una oportunitat per a molts d'ells". I, de fet, assenyala que "el que ha volgut ha pogut anar-hi". A més, el president de Sant Cugat Comerç destaca que la construcció del Centre Comercial ha generat un moviment econòmic "brutal" que ha revertit directament en la butxaca dels botiguers de Sant Cugat a través d'encàrrecs. "La pluja ha caigut pera tothom". Roca reconeix, però, que Pryca i les galeries faran "molt mal" al

sector de l'alimentació. Després de les vacances, algun comerç del ram que ja era tradicional a Sant Cugat no va tomar a obrir portes. Probablement, les anomenades mitjanes superfícies -Kampió, Caprabo- van acabar de tocar una situació ja de si mateixa difícil. Falta constatar si els grans no es menjaran ara els petits. I, mentrestant, el supermercat del Celler Cooperatiu es prepara també per obrir les portes.

01'OllNCÜIWI JWJifeittl tJÈÈÈ ISiNiÉÉlP'

JSy»|ir FASEl

FASE 3

Fa cinc anys, el grup immobiliari Dorn va dissenyar un ambiciós parc de negocis, ÍAusgusta Business Pari, que imitava el model nord-americà. La crisi va obligar a repensar el projecte i el Centre Comercial Sant Cugat ha estat la punta de llança d'aquesta reactivació. Foto: ELS 4 CANTONS

Setmana 5

ELSÍCANTONS Divendres, 21'desetembre de 1996

Comerç

Un precedent atípic La sentència Continente desenterra una discussió que en part va motivar la instal·lació de Pryca a Sant Cugat La sentència del Tribunal S u p r e m que c o n f i r m a v a a q u e s t a s e t m a n a la implantació d'un hipermercat d e la cadena Continente a Terrassa irromp e n un panorama complicat. S'ha fet pública just un mes abans d e la inaugu-

ració d e la gran superfície d e Pryca a S a n t Cugat i coincideix a m b un períod e d e crisi q u e els petits b o t i g u e r s arrosseguen des de fa massa temps. La paraula "saturació" és la q u e més han repetit els botiguers d e Terrassa, la

mateixa q u e esgrimia la Generalitat quan va denegar inicialment la llicència a Continente. Resignació ha estat l'actitud general tant per part d'aquests c o m e r c i a n t s c o m dels responsables de la Confederació Empresarial del Co-

merç d e Terrassa (CECOT) c o m d e la C a m b r a d e C o m e r ç de Terrassa ( C O CIT). A m b els nous Pryca i Continente, són ja set les grans superfícies com e r c i a l s q u e tindrà la c o m a r c a d e l Valies Occidental.

REDACCIÓ

Pryca lidera el r à n q u i n g de facturació

- Terrassa/Saat Cagat -

La notícia va caure com una bomba, encara que la majoria de sectors afectats asseguren que era "previsible" i parlen de "resignació". Segons s'ha conegut aquesta setmana, el Tribunal Suprem ha desestimat els recursos judicials interposats per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que considerava ajustada a dret la instal·lació d'una superfície comercial de la cadena Continente al barri Montserrat de Terrassa. El Tribunal Supremo tancava, doncs, una discussió que s'allargava des de l'any 92, quan Continente va demanar autorització a la Generalitat per construir a Terrassa un hipermercat de 54 mil metres quadrats. La Generalitat la hi va denegar; C o n t i n e n t e va recórrer al TSJC, que li va donar la raó. L'administració autonòmica va insistir en la seva postura i va tornar a recórrer, aquest cop davant el Suprem. La sentència dóna llum verda a un equipament la història del qual està estretament lligada a la del hipermercat Pryca que es construeix a la Guinardera. I és que la Generalitat no va ser l'única administració implicada en F"afer Continente". També ho va ser l'Ajuntament de Terrassa, però per motius molt diferents. Quasi al mateix temps que la Generalitat denegava l'autorització per al Continente, deia sí a la superfície comercial promoguda per Pryca. En el primer cas, es va argumentar que la comarca del Vallès Occidental estava massa saturada i que les superfícies comercials existents eren suficients per a la població de la comarca. L'Ajuntament de Terrassa va

,ÈS Ofci^slKM^

RKDACCIÓ - Sant Cugat -

La cadena francesa Pryca lidera el rànquing de facturació de grans superfícies corresponent a l'any 95, segons dades de l'empresa Distribución Actualidad. Amb 50 establiments repartits per tot l'Estat i més de 14 mil treballadors, Pryca va aconseguir l'any 95 uns beneficis nets de 21 mil milions de pessetes i va destinar-ne a inversió 32 mil. A Pryca el segueixen, a una considerable distància, les cadenes Continente i Alcampo, que t a m b é t e n e n presència a la comarca. L'any 95, van facturar respectivament 11 mil i 4.600 milions de pessetes. Continente té 42 centres a tot l ' E s t a t i Al c a m p o , 22. Completen aquest rànquing les cadenes Hipercor i Eroski. tal·lar-se a Terrassa, ha remogut el sector del petit comerç de la capital vallesana, en què ja han començat les obres al polígon Santa Margarida II, on s'instal·larà un altre gran complex d'oci i serveis. El sector, però, anunciava mobilitzacions aquesta setmana per tal de p r o t e s t a r contra un altre factor que influeix de forma determinant en les dificultats que afecten el petit botiguer: la pressió fiscal. Setze poblacions de la comarca del Vallès, agrupades

recórrer perquè considerava que el mateix argument es podia aplicar en el cas del Pryca de Sant Cugat. El cas és que tant la cadena C o n t i n e n t e - q u e ja té una gran centre comercial a la comarca- com la cadena Pryca irrompen cadascuna en un mercat local amb una problemàtica específica però, al mateix temps, engreixa una llista ja molt llarga de superfícies comercials. Protestes comerciants Evidentment, l'anunci que Continente ja pot, si vol, ins-

entorn la Coordinadora per la Defensa del Comerç Tradicional, organitzaran mobilitzacions a partir del mes d ' o c t u b r e per pressionar i que es rebaixi l'impost d'activitats econòmiques.

En total, el negoci de les grans superfícies comercials, segons les mateixes fonts, va moure l'any 95 a l'Estat un bilió i mig de pessetes i dóna feina a quasi 50 mil treballadors.

RUBÍ MÀRMOLES Y GRAMTOS S.L.

^ ^ i S i ^ d ^ , .

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE EXPOSiaÓNY OFICINA

TALLER:

Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBl(BCN) Tel./Fax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBl(BCN) Tel. 699 94 56

4l&$9jr$fe$

SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

C O N T R O L S VIA RADIO PORTES A U T O M À T I Q U E S

É>*Dt««d&$£llGM k

V i f

S a I

S 0

T e I

5 8 9

9 9

S a n t

C u g *

±1]

iJ U

iimriniihiimiròiïïii

6 Setmana

FXS /CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

L ' e n q u e s t a

La instal·lació del nou Pryca afectarà el petit comerç? - Saat Cagat Els grans avenços en la conservació dels aliments i el poc temps de què disposem en la nostra vida diària per dedicar-lo a comprar, a més de l'existència de grans superfícies comercials, han fet variar molt la manera de comprar. Avui dia, poques persones poden comprar cada dia i normalment la compra es fa un dia a la setmana o al mes. Els consu-

midors pensen que els preus són més econòmics i es poden trobar més articles a la venda. Per als petits botiguers, significa la mort lenta del seu comerç perquè no poden competir en la varietat dels productes ni en els preus. Des de fa pocs anys, a Sant Cugat o a la rodalia s'han instal·lat un gran nombre de grans superfícies. / M . S .

CATAUNA JIMÉNEZ 6 6 ANYS MKSTRKSSA DE CASA

MARIA LLOPIS 42 ANYS PROFESSORA D'IDIOMES

JOSEP CASAS 37 ANYS METGE

MARIA FABRÉ 21 ANYS ESTUDIANT

JOSEP MARIA SORIA 52 ANYS PERIODISTA

"Jo crec que no. EI petit comerç té a favor seu el tracte i la simpatia. A mi m'inspira més confiança anar a la botiga de tota la vida. Les botigues d'aquí ja tenen la seva clientela, no crec que canviïn per una de nova."

"Sí. Els preus de les grans superfícies fan difícil la competència. La gran compra setmanal es desvia cap a les grans superfícies, però el nou Pryca té en contra seu que no s'hi pot anar sense cotxe."

"Sí. La implantació d'una gran superfície sempre afecta negativament el petit comerç. Ells no poden competir amb aquests gegants. El nou Pryca afegeix una altra pedra al difícil camí del petit comerç."

"Desgraciadament, la proliferació de grans superfícies ja ha fet tot el mal que havia de fer. Una nova superfície més no farà canviar res; els que van a comprar a la botiga de la cantonada hi continuaran anant."

"A mi em sembla perfecte tot el que signifiqui competència. Estem en una terra de lliure mercat i és lògic que l'oferta es basi en la competència i en la millor oferta."

RAMON XIERÉ 52 ANYS PROFESSOR

MERCÈ R S T E R 32 ANYS ECONOMISTA

LOLA CASTELLS 77 ANYS COMERCIANT JUBILADA

CONXITA BLASCO 56 ANYS MESTRESSA DE CASA

ELISEO SARABIA 32 ANYS HOSTALERIA

"JO crec que el petit comerç no pot competir mai amb l'oferta de preus i la varietat d'articles que pot oferir una superfície d'aquestes característiques, però també crearan una competència entre gegants."

"Per als comerciants pot ser un problema gros, però per als compradors és un avantatge. Els preus són millor i els usuaris hi sortim guanyant, d'aquesta competència entre botigues."

"Mai m'han fet por, aquestes grans botigues; nosaltres oferim un servei diferent i els clients ho saben. La botiga de tota la vida dóna el tracte directe, la confiança. A la petita botiga trobes un amic i un bon veí."

"Em sembla que ja són prou i que un nou gran comerç no fa falta per a res. A mi m'agrada més la botiga petita, tenen un tracte millor i més proper, són els nostres veïns."

"Crec que portarà un altre tipus de públic que vindrà de fora per comprar al Pryca, però per al poble serà dolent i més d'una petita botiga haurà de tancar per culpa de les grans superfícies."

ELS4CANTON5

Política Divendres, 21 de setembre de 1996

Unió renova avui els càrrecs locals

Tots els partits polítics accepten reunir-se amb ERC per "dialogar

- Sant Cugat -

Iniciativa adverteix als republicans que "no esperin arribarà acords" Esquerra Republicana ja té el consentiment de

Partint de la base que tot diàleg és bo, cada par-

questa circumstància. Fins i tot el mateix se-

tots els partits polítics per poder fer les reu-

tit ha fet una matisació diferent segons la po-

cretari executiu de la secció local, David Bajo-

nions bilaterals amb les formacions munici-

sició que ocupa dins el consistori i també en

na, adverteix: "Que ningú s'enganyi, això no

pals. Malgrat que moltes executives encara no

funció de la situació política general. Tothom ha

suposa un desmarcament del pacte amb CiU."

han tractat la proposta en profunditat, la reac-

tingut en compte que actualment ERC forma

Amb tot, Bajona justifica les trobades adduint

ció a primera instància dels dirigents polítics ha

part de l'equip de govern, i és per això que hi

un "exercici d'higiene política" i afegint que és

estat d'acceptació de la ronda de trobades.

ha hagut reaccions de tot tipus a causa d'a-

bo "que es facin fora de l'àmbit institucional".

JOI'RK L L O U B A R T

- Sant Cugat "No tenim la pretensió que de les reunions surtin aeorcls, sinó que només volem saber les opinions que tenen els partits polítics sobre els problemes de Sant Cugat." Amb aquesta declaració de principis, David Bajona deixa clara la intenció de les reunions i fins on poden arribar. La resposta dels partits es pot descriure genèricament com l'acceptació de l'oferiment del diàleg bilateral, però amb diferenciacions segons cada formació. La més dura és Iniciativa per Catalunya. El seu coordinador general a Sant Cugat. José Fernando Mota, avisa als republicans que "no s'esperin arribar a acords perquè ells (ERC) han pres una postura de donar suport a les decisions de C i l ' " . El PSC dóna "la benvinguda al diàleg", però el primer secretari socialista. Jordi Menéndez,

recorda que en el seu cas això "respon a una demanda prèvia del nostre partit, i per tant ens ho prenem com una resposta afirmativa a la invitació que els havíem fet abans". El portaveu del PP a l'Ajuntament, Jaume Tarragó, tot i reconèixer "discrepàncies ideològiques molt grans", subratlla que "dels diàlegs sempre es treuen coses positives". E R C vol que tots els partits siguin partícips dels diàlegs i és per això que també s'han adreçat a la Unió d'Independents de Sant Cugat (Unis). Ramon Sagalés, sense entrar amb més detalls, s'ha limitat a dir que "si fan la reunió, hi anirem". Les respostes vc\és fredes han estat les de Cil!, amb què ERC forma part de l'equip de govern. Tant C D C com l "DC, en declaracions de Joan Aymerich i Joan Recasens respectivament, accepten la reunió, però apunten que "el diàleg és constant" a causa del pacte de govern que tenen les tres formacions.

Dazia'Bajona i Eduard Pomar, dirigents d'ERC. Foto:XAVIER l'.ARROSA

El PP de Sant Cugat votarà demà a favor de Poficialista Fernàndez Díaz

Dins dels treballs precongressuals d'l nió Democràtica de Catalunya, la secció local del partit democristià celebra avui l'assemblea en què es renovaran els càrrecs, entre altres punts. Al tancament d'aquesta edició només s'havia presentat la candidatura de l'actual president, Joan Recasens, i per tant tot fa pensar que serà reelegit. De totes maneres, la votació de la presidència es fa de manera indirecta i són els membres de l'executiva (escollits en assemblea) els qui ratifiquen el màxim dirigent. A banda de la més que probable reelecció de Recasens com a president local d'UDC, a l'assemblea d'avui s'abordaran temes d'àmbit més general del partit. Així, es confirmarà la presència de dos representants a l'executiu comarcal i es proclamarà la candidatura d'un d'ells a la presidència del Vallès, concretament el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, que té moltes possibilitats d'accedir al càrrec en l'assemblea del 5 d'octubre a Matadepera. làmbé es proposarà un candidat a conseller nacional, Ferran Gavaldà, i s'elegiran els quinze compromissaris que representaran la secció de Sant Cugat al congrés d ' I T X ' . / J.L.

jpvpfutar

Les picabaralles amb el vidal-quadrista Julio Ariza marquen la decisió JOFRK LLOMBART

- Sant Cugat Els compromissaris santeugat e n c s del Partit Popular q u e demà assistiran al congrés que ha d'elegir el nom del nou president del PP a Catalunya, votaran a favor de la candidatura de l'oficialista Alberto Fernàndez Díaz. De fet, el suport de la militància santeugatenca a Fernàndez Díaz era previsible, ja que una part de les signatures que un candidat necessita per ser-ho van sortir de Sant Cugat. El pronunciament del P P local per la llista del candidat proposat per la direcció estatal del partit no respon en principi que la secció santeugatenca acati per

sistema les directrius del carrer Gènova, sinó que es tracta d'una qüestió més de recels cap a membres de les altres candidatures. La presència del diputat santcugatenc però militant barceloní Julio Ariza a la llista vidalquadrista que encapçala Antonio Valero, ha fet decantar els delegats santeugatencs cap a l'opció de Fernàndez Díaz. Membres de la junta directiva del PP santcugatenc no perdonen el daltabaix q u e va provocar Ariza el 1995 en presentar-se com a possible alcaldable de Sant Cugat. Davant de la victòria de Jaume Tarragó, Ariza va abandonar la militància a Sant Cugat i des d'aleshores les relaciosn s'han tren-

cat per complet. Fins al punt. afirma el regidor popular Eduardo Castaneda, que "se'm fa impossible votar una candidatura on hi hagi Ariza, que va ser incapaç de visitar la seu quan es va cremar". De Fernàndez Díaz, a més, tots els compromissaris coincideixen a destacar-ne la trajectòria dins el partit. Castaneda recorda "la gran tasca que va fer al capdavant de les Noves Generacions de la província de Barcelona" quan ell n'era el responsable a Sant Cugat. Pel que fa al tercer candidat, Juan José Aizcorbe, provinent de l'extrema dreta, Jaume Tarragó diu que "el PP és un partit de centre-dreta i que els extrems s'han de moderar".

Jaume Tarragó i Francesc Uatjós. Foto: El.S 4 CANTONS

.&.

ALUMINI

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

EIS4CANTON5

Entorn

Divendres, 27 de setembre de 1996

Medi

ambient

Trobada a Sant Cugat una planta amb propietats al·lucinògenes Lherba, coneguda popularment com a estramoni, és molt tòxica Es diu estramoni però també se la coneix amb el nom d'herba talpera i creix en zones on la terra ha estat remoguda. Per això s'explica que s'hagin trobat exemplars d'aquesta espècie a les zones on s'han fet obres darrerament. La planta no és perillosa si no es manipula. El simJol·lU'. Ll.OMHART - Sant Cugat -

L'estramoni es fàcilment localitzable en diversos punts del municipi, però en algunes zones en creix en abundància i es tan multes fulles. És molt poc coneguda per la majoria de les persones, però qui hi entén diu que "és molt perillosa segons l'ús q u e se'n faci", com adverteix un responsable del departament de Botànica de la UAB. U t i l i t z a d a a n t i g a m e n t com a sedant, l'herba talpera té aquestes propietats perquè conté alcaloides, unes substàncies q u e afecten d i r e c t a m e n t el sistema nerviós central. Els alcaloides s'usen d e fet per fabricar d i v e r s o s t i p u s d e fàrmacs, de manera q u e l'estram o n i , a m b u n ús c o n t r o l a t , t a m b é é s c u r a t i u . El n o m tfherba talpera prové precisa-

ple contacte amb la pell no intoxica, però si es menja, se n'inhala el vapor, se'n beu una infusió o se'n fuma la fulla seca, pot tenir efectes secundaris i pot provocar al·lucinacions. L'estramoni és considerada, per aquesta raó, una herba amb propietats estupefaents.

ment de la seva utilització en horts per prevenir els talps. Els rosegadors morien en mossegar l'arrel de la planta. Una h e r b a a l t a m e n t tòxica L e s característiques beneficioses de la Datura Stramonium es redueixen únicament, però, al correcte tractament i a la dosificació a d e q u a d a dels seus derivats. Un dels seus components, la trupina, té propietats s e d a n t s , dilata les pupil·les i pot provocar espasmes generalitzats a tot el cos si es consumeix e n grans dosis. Malgrat q u e no volen caure e n l'alarmisme, fonts de Botànica de la UAB a d v e r t e i x e n q u e "si es p r o d u e i x una intoxicació seriosa, l'estramoni pot ser mortal". D'altra banda, l'herba talpera es considera també una plan-

ta al-lucinògena i hipnòtica, i és per això que es fa servir com a estupefaent. Les formes de consumir aquesta droga són variades. La més corrent, i q u e s'emprava com un remei de l'àvia per tranquil·litzar les persones, és la de la infusió. Una porció de fulla era suficient per asserenar un atac d'asma o relaxar els nervis durant un estat de xoc. Com passa en herbes més con e g u d e s com la m a r i h u a n a , l'estramoni es pot fumar. D e s prés d'assecar la fulla, se'n pot fer fàcilment una cigarreta. És en la utilització com a prod u c t e g e n e r a d o r d'al·lucinacions on rau el perill d'intoxicació. E s c o n e i x e n casos d e persones amb la salut molt malmesa a causa de la ingestió continuada de l'herba talpera. Als riscos ja esmentats d'intoxicació per ingestió massiva, cal

L'estramoni tépropietats al·lucinògenes i es localitzafàcilment. Foto: X. IA RROSA afegir el de cirrosi, perquè alg u n s c o m p o n e n t s afecten el fetge. Horts, descampats i superfícies de terra r e m o g u d a són llocs on es pot trobar l'estramoni. A Sant Cugat, les diverses obres urbanístiques han fet aflorar-ne diversos matolls e n punts tan propers al centre com els que mostra la fotografia. Els experts asseguren q u e aquest

any s'ha fet molt gra d'aquest v e g e t a l i per a q u e s t a raó els matolls tenen unes dimensions q u e p o d e n arribar al m e t r e i mig d'alçada. Són plantes herbàcies de cicle anual, de fulles verdes, ovades i sinuades. A la primavera les flors són generalment d e color blanc i els fruits t e n e n una forma s e m blant a una castanya quan encara és a l'arbre.

Benzinera

Els ecologistes, indignats perquè s'ha aprovat el projecte de la benzinera Es queixen de la falta de diàleg amb Vadministració RUTH BOLLINGER

"Vam presentar al·legacions al seu dia i ara ens quedem astorats davant l'aprovació provisional del projecte de la benzinera, ja que s'ha procedit sense dir ni ase ni bèstia", assegura Manel Cunill, membre de l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura, i afegeix que "ha estat una política de fets consumats". Kristian Herbolzheimer, membre del Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat, afirma que els ecologistes van sol·licitar una reunió prèvia amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i tècnics de l'Ajunta-

ment, per presentar les seves al·legacions i mantenir així un diàleg obert amb l'administració, però aquesta no s'ha celebrat encara. El projecte provisional de la b e n z i n e r a va ser aprovat durant el darrer ple municipal de setembre i l'alcalde va anunciar que té previst reunir-se amb els ecologistes properament. Les al·legacions en contra del projecte van ser presentades per entitats veïnals, ecologistes i la propietària dels terrenys on s'ha de fer l'àrea de servei. Els documents demanen que la benzinera no s'hauria d'emplaçar dins de l'espai protegit de la serra de Collserola per evitar el gran

impacte mcdiambiental que afectarà aquesta zona. A més, afirmen que els criteris de selecció de les alternatives proposades han estat incorrectes, i t a m b é han d e t e c t a t incongruències en la redacció dels diferents informes. L e s associacions de veïns i grups ecologistes no han estudiat encara la situació després de l'aprovació del projecte de la benzinera de Can Borrull. Per aquest motiu, no han preparat cap mobilització ni acció de protesta. Tot i així, "no ens quedarem a m b els braços plegats", afirma Quim García, m e m b r e del Grup d'Autoprotecció de la Floresta.

Els veïns i ecologistes continuaran lluitant contra elprojecte de la benzinera. Foto: ELS 4 CANTONS

Entorn

HJS/CATVTONS Divendres, 37 de setembre de 1996

R e s i d u s

La capacitat de la recollida d'escombraries es triplicarà Acord entre govern i oposició per renovar-ne el sistema Després dels dos ajornaments que ha tingut l'a-

camions nous i una inversió de 2 0 0 milions de

provació de la modificació del sistema de re-

pessetes per part d e l'empresa concessionària

collida d'escombraries, tot indica que ben aviat,

(Grupo Sànchez T M A ) a canvi de l'allargament

i e n un ple extraordinari, es donarà llum verda

d e la concessió per un període de deu anys.

al projecte. El nou sistema de recollida suposarà

Precisament aquest punt és el que ha provo-

un increment de quasi tres vegades la capaci-

cat el segon retard, per les insistents demandes

tat actual a tot el municipi, la incorporació d e tres

d'informació per part de l'oposició.

JOFRE LI.OMBART

- Sant Cugat La capacitat de recollida d ' e s c o m b r a r i e s del municipi a u g m e n t a r à a partir de l'any v i n e n t en un 2,6 r e s p e c t e a a q u e s t any q u a n s'apliqui el nou sistema, que ben aviat s'aprovarà en un ple extraordinari. La raó d ' a q u e s t i n c r e m e n t és la c o m p r a d e 6 3 5 contenidors a m b una capacitat d e 3.200 litres (els d'ara e n tenen 1.100) que es col·locaran allà on ho permeti l'amplada del carrer. Així, els carrers del nucli antic o els de les Planes continuaran a m b els c o n t e n i dors de plàstic verd, però a la resta del municipi s'instal·laran els grans. En aquest sentit, cal destacar que Valldoreix disposarà per primera vegada de

150 contenidors. Per descarregar-ne la brossa, l'empresa S à n c h e z a d q u i r i r à t r e s camions de càrrega lateral q u e també serveixen per als antics. Els nous camions t e n e n una tecnologia molt avançada q u e p e r m e t que un únic operari es faci càrrec de tot el procés. A banda, un quart camió s'encarregarà de netejar els c o n t e n i dors. Inversió de 2 0 0 milions Per dur a terme a q u e s t e s innovacions, el grup Sànchez ha fet una inversió de 200 milions de pessetes. A canvi, l'Ajunt a m e n t li atorgarà la concessió d e la recollida d'escombraries per d e u anys, període q u e es calcula q u e trigarà la c o m p a nyia a amortitzar la inversió.

S e r v e i s

El p u n t l'inclou la llei de contractes de l'Estat p e r q u è les e m p r e s e s inversores tinguin les espatlles cobertes. L'oposició, i m é s c o n c r e t a m e n t el portaveu d'IC, Francesc Godàs, va qüestionar en l'ultim ple la c o n v e n i è n c i a d'allargar la c o n c e s s i ó per d e u a n y s p e r q u è el c o n s i d e r e n massa llarg. Per al tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan R e c a s e n s , "hi havia tres opcions d a m u n t d e la taula, i la q u e s'ha pres és la q u e consid e r e m més viable". Les altres d u e s e r e n la q u e p r o p o s a v a IC, q u e consistia a esgotar la c o n c e s s i ó , i la c o n v o c a t ò r i a d ' u n concurs públic, una m e sura proposada pel P S C . Els socialistes argumentaven q u e tractant-se de tantes novetats era necessària la convocatòria.

Aquest és un dels nous camions de càrrega lateral. Foto: ELS 4 CANTONS

u r b a n s

El carrer Santa Maria no vol brutícia Els botiguers es queixen pel trànsit de vehicles MÒNICA BERNABÉ -Sant CasatEls botiguers del carrer Santa Maria es queixen. La majoria t e n e n alguna raó per fer-ho, i és que la que és una de les vies més transitades de Sant Cugat amaga un bon grapat de prob l e m e s . Així, alguns c o m e r ciants protesten perquè el camió de les escombraries taca el paviment del carrer, altres afirm e n q u e els vehicles no respecten els horaris de càrrega i descàrrega, i també n'hi ha que es q u e i x e n dels e x c r e m e n t s dels gossos o d e l ' i n c i v i s m e d'alguns vianants q u e embruten el carrer. D e totes les queixes, només una ha motivat una actuació immediata de l'Ajuntament: el camió de les escombraries deixa cada nit una gran taca al pavim e n t del carrer Santa Maria, prop del carrer Xerric, segons han denunciat els botiguers. El vehicle s'atura alguns minuts en aquesta alçada de la via perquè els escombriaires recullin les bosses del carrer Xerric, i

desprèn un líquid del bombo. Rosa Puig, propietària de la merceria La Fabriqueta, afirma q u e cada matí ha de rentar el paviment amb lleixiu perquè fa "una pudor insuportable". D e la mateixa manera, Asunción Díez, q u e ven loteria davant d'aquesta botiga, declara q u e alguns dies ha de canviar de lloc perquè no pot aguantar la mala olor. Actuació d e l'Ajuntament El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha declarat que "ja s'han pres mesures" perquè el camió d'escombraries no passi pel carrer Santa Maria. Així mateix, José Maria Sotodosos, encarregat de l'empresa Grup Sànchez T.M.A, que recull les escombraries al municipi, ha afirmat que es canviarà l'itinerari dels vehicles, tot i q u e ha destacat q u e els camions de la seva empresa no desprenen cap líquid del bombo. Aquesta setmana, però, cada matí el paviment del carrer apareixia tacat.

D'altra banda, altres botiguers es queixen que els vehicles de repartiment no respecten l'horari de càrrega i descàrrega i transiten pel carrer quan està ple d e vianants. Fins i tot, de vegades, es concentren dos camions al mateix temps i envaeixen totalment la calçada. Així, Pere Galopa, propietari de la botiga d'articles de regal Orquídea, diu que "més d'un cop", els camions han trencat el tendal del seu establiment perquè s'arramben massa a la façana. "Ara no em molesto a arreglarlo, perquè no val la pena", assegura Galopa. Els comerciants han demanat a l'Ajuntament la col·locació de pilons al carrer, però el consistori ho considera inviable perquè la via és massa estreta. Malgrat això, Joan Recasens ha informat als comerciants que s'ha advertit la Policia Local perquè faci complir els horaris de càrrega i descàrrega. En canvi, Àngel Pastor, inspector en funcions de la policia municipal, afirma q u e desconeix l'existència d'aquest problema al carrer Santa Maria.

Aspecte del carrer el 19 de setembre a les 1335 hores. Foto: ELS 4 CANTONS

io Entoni

ELS4CANIDNS Divendres, 37 de setembre de 1996

F e r r o c a r r i l s

ERC troba que el pas elevat de l'estació de les Planes "és insegur" També vol que s'hi aturin més trens Esquerra Republicana de Sant Cugat no està d'acord amb la solució que ha pres Ferrocarrils de la Generalitat ( F G O per respondre les demandes dels veïns de les Planes que no volien creuar les vies per passar a l'ahra banda de l'estació del districte. La decisió d'instal·lar-hi un pont de mecanotub no satisfà la formació, que a més ha insistit a exigir que el metro del Vallès s'aturi amb més freqüència al seu pas per les Planes. Joi-RK LlDMBART

ERC considera que el pas elevat que actualment travessa les vies de banda a banda de l'estació de les Planes "no és segur i per tant s'ha de canviar", a parer d'Eduard Pomar, president de la secció local. El pont, que és de mecanotub, serveix per comunicar les taquilles amb l'andana central, des d'on es poden agafar els trens tant en direcció Barcelona com en direcció Sant Cugat. La construcció no és adequada, segons ERC". perquè consideren que ocasiona problemes a les persones d'edat avançada, i és per això que demanen que s'arregli "d'alguna manera o altra", és a dir. "o es fa un pas soterrat o es millora l'cle\at que hi ha", assegura Eduard Pomar. Ecs queixes sobre el polèmic equipament no es concentren només a raons de seguretat, sinó que també es refereixen a qüestions estètiques. "Creiem", afirma Pomar. "que un pas soterrat no suposaria un impacte visual tan gran." Pomar subratlla que durant molts anys els veïns del districte

que utilitzen els F G C han esperat una solució per no haver de creuar les vies caminant, amb el perill que això comportava, i ara s'ha optat "per una solució que sembla provisional". Aquestes queixes les ha fet públiques ERC arran de les denúncies que els ha fet arribar l'Associació de Veïns de Can Borrull. Des de l'Associació de Veïns de les Planes, però, Carme Soriano, vocal de l'entitat al consell de districte, explica que el que més preocupa els veïns "no és la bellesa del pont, sinó que es tractava d'una necessitat de primer ordre". Meny§ ' m e t r o ' per a les Planes 1 ,es demandes dels veïns tenen un altre ordre de preferència. "Ea qüestió del pont la debatríem quan tinguéssim la situació dels trens solucionada", assegura Soriano en referència que la freqüència de pas dels combois a l'estació de les Planes continua sent menor a la de la resta de parades del municipi, i amb la particularitat que l'estació és al trajecte comú de les línies que van a Sabadell i a Terrassa. De la disaimiíu/nó que

S e r v e i s

F.lpont de meranotub que travessa les vies de /'estaria de les Planes hapmvorat les queixes d'ERC. boto: XAVIER

pateix les Planes amb el metro del Vallès també se n'ha fet ressò ERC. Arran de la denúncia de la secció local, dos parlamentaris del partit, el rubinenc Joan Ridao i Jordi Portabella, van formular dues preguntes al Parlament de Catalunya el mes de juliol qüestionant quins criteris havien portat la di-

recció de FGC a prescindir de les Planes en algunes de les seves línies. Concretament, els combois només s'aturen si circulen en la línia SI (Terrassa) i S2 (Sabadell). En canvi, els trens de la S5 (Sant Cugat) i S55 (L'AB), que només circulen en horari laboral, passen de llarg per les parades Peu del

I.ARRO\A

Funicular, Baixador de Vallvidrera i les Planes. Les preguntes, que encara estan pendents de resposta, no parlen del pont de mecanotub. Per aquesta raó, els dirigents d ' E R C a Sant Cugat. Eduard Pomar i David Bajona. ten e n previst reunir-se a m b la gerència de F G C properament.

u r b a n s

Voreres i fanals nous al passeig del Baixador de Mira-sol Les obres han començat aquesta setmana M Ò N I C A BERNABK

- Mlra-sol L'Ajuntament de Sant Cugat va iniciar d i l l u n s passat les obres de renovació de les voreres del passeig del Baixador, situat al districte de Mira-sol. Els operaris han c o m e n ç a t a treballar en el tram c o m p r è s entre la plaça Borràs i l'avinguda Bilbao, i la circulació s'ha hagut de reduir a un sol carril. D'altra b a n d a , el consistori t a m b é canviarà l ' e n l l u m e n a t del passeig, ja q u e actualment els fanals són massa alts i q u e den per sobre de les branques del arbres, cosa q u e fa dismi-

nuir la il·luminació de la via. En canvi, ara es col·locaran fanals més baixos amb globus de llum de sodi. Segons el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, el conjunt de les obres es podria acabar el mes d'octubre. El president de l'Associació de Veïns de Mira-sol, Salvador Fenollar, per la seva banda, ha criticat q u e s'hagin començat aquestes obres, p e r q u è considera q u e renovar les voreres i l ' e n l l u m e n a t del passeig del B a i x a d o r no era u n a d e les prioritats dins el projecte d'urbanització del districte. Així, segons Fenollar, és més urgent

asfaltar els carrers de Mira-sol q u e encara són de terra, com, per e x e m p l e , el carrer d'Àvila i la rambla del Jardí. En canvi, Recasens ha declarat q u e una actuació no suprimeix l'altra i q u e la i n t e n c i ó d e l'Ajuntam e n t és r e s p o n d r e t o t e s les d e m a n d e s dels veïns. Fenollar ha destacat que un dels problemes del passeig del Baixador és q u e s ' a p a r q u e n cotxes a totes dues bandes de la via, sense respectar la prohibició de no fer-ho. En aquest sentit, el president de l'associació de veïns del districte ha denunciat q u e això impedeix el pas de l'autobús.

Operaris mumnpah tivtwllen en les t otvres del passeig. Foto: X. LARROSA

A LI TAT igiĂ¨nic 4 rotlles

DOVAY

EIS I CANTONS

nuo

hijnirirrs.

-7 tir sil, mhr lii

tWi

E d i t o r i a l ELS CANTONS ii.iii 'i.lc|·i:i .K-'«t . i , - S j m Cugat del Y J

^ 1 ^

ue S*nt Cugal. S L

Consell d'Administració K.i: t (.rjinprfsidtrmi •M-p M C J U L - I I / I ' . \ . i \ . . - i l'-ir-iflls. I'L-re Ksquerdj

El Pryca arriba a Sant Cugat i Voferta comercial augmenta

Coordinador Editorial I u n u M ( .iib.. Coordinador Redacció km.- l . k i n l u n Redacció \ i i . / h .-• a-:... Mònica l ï c n u b c . (-•li"i .'•. t. \ i : i I i ^ i i. I k'n i < ..iMcllarnau. í i e n i l . n / j r n i . r.: M i i . i - . \ i . : \ I . . i * / . IVrc h e l i . K d i u r d Jcner Coordinadora serveis-comercial

Equip comercial i\c, \:\J I»../..

Consell Editorial U.fiii'ni fïruu i president) \< .-.ep M i !jhreri/i> i \ iceprcsideni) M'tutsLTrji Kumhau ívieepresidentJl l-rjrKCM < i j r l i d . Jordi Casus, Narcís Castanyer, • Kvjuerd,i. \ j \ icr l·i>fnells, Kristian H c r b o l / h e i m e r , i nit-11 l'edró, K.imon Pros, U u i s Puig. E m i l i Rcné. Jaume Sàbat. ï'aeo Soler. Josep A. Teixidó, Juan 'lortusa, Joan Troyano Jdtre I .lomlurt i secretari)

Subscripcions I Club del Subscriptor \nna Barncda

Xavier l^arrosa

Responsable de dH—ny I lasgusteclò Kduard Marín, Romà Auge

Rotimprcs (972)40.05.95

Mailirifc Valies S.L. T e l . 58S.23.7I Dipòsit legal: Gf-405-93 i -KlantoracxpnujúnK-imcnt liio-vaaiu&encbcdMonii*. Eh •nprcucn l'upiniriíkb « i n iixon, i|uc b » 4 C a r a o M na All

Fins a cert p u n t . Ics c o n s e q ü è n c i e s que comportarà la inauguració del Centre Comercial Sant Cugat, més conegut com a Pryca. són imprevisibles per a la nostra ciutat. La concentració de grans superfícies a la comarca ja està assolint nivells p r e o c u p a n t s . FI deshloqueig de la implantació d'un Continente a Terrassa no fa més que agreujar aquesta situació, que ultrapassa els interessos locals, però és i n d u b t a b l e que els afecta d'una manera o altra. Fn gran part, el comerç tradicional se'n ressent. Les infraestructures, en molts casos desfasades, la inaccessibilitat als centres històrics i els hàbits sovint contraposats als del consumidor a b o q u e n una bona part del sector a fer un gran esforç de reconversió o a desaparèixer. Els q u e opten per la primera opció v e u e n , això sí, a m b un considerable esforç d'adaptació, com altres possibilitats de negoci truquen al renovat aparador. Malauradament, la segona opció no porta més que l'agonia, més o m e n v s lenta.

El Carta d'Enriqueta a la plantilla de Lucas Em costa molt explicar el que sento, la indignació i la impotència em corrouen. Després d e set anys de treball com a caixera de l'economat de Lucas, se'm despatxa amb un fred telegrama, sense més explicacions. Sempre vaig estar integrada a la plantilla de Lucas, defensant-ne els interesos i, per això, crec tenir dret a denunciar el comportament comès contra meu per la direcció de l'empresa.Companys i companyes, m'envaeix un sentiment de tristesa en contemplar com una i altra vegada s'acomiada personal impunement; crec que ja és hora que ens rebel·lem contra tant abús. No vull acabar sense mostrar el meu agraïment a tots els que em donen suport, perquè gràcies a ells/es no m'he sentit tan sola davant del meu injust acomiadament./ ENRIQUETA MARTÍNEZ. Caixera de l'economat de Lucas (Sant Cugat)

Tecnologia i barbàrie Després dels camps d'extermini

del nazisme, semblava que aquesta mena d'horrors no es podrien repetir, però al cap de cinquanta anys el psiquiatra Karadzic inventa la neteja ètnica a l'ex-Iugoslàvia, Rússia redueix Txetxènia a un munt de ruïnes, a l'Àfrica les lluites tribals maten amb armes mo-. demés aquells que no han mort de gana i, després de les guerres, les econòmiques mines continuen matant i amputant membres de ciutadans pacífics. Simultàniament a tots aquests horrors, els avenços tecnològics han estat extraordinaris, i no han restat pas lliures de pecat. Les armes nuclears, que podrien provocar la fi del món, en són testimoni emblemàtic. Als països avançats, els torturadors tenen assessors mèdics per aplicar les tortures més refinades i més eficaces sense deixar cap rastre. Al

Fn molts casos, però, la implantació a la /ona d'un gran centre comercial obre t a m b é perspectives de negoci a professionals q u e no volen desaprofitar l'ocasió, crea sinergies i dinamitza nous sectors. Tenim com a e x e m p l e la multiplicitat d'establiments situats a Barcelona o Sabadell, a l'aixopluc d'El Corre Inglés, q u e e s d e v e n e n nous pols d'atracció i d'afluència de consumidors d'altres zones, i potencien sectors tan importants com l'oci o Thostaleria. És e v i d e n t q u e els hàbits canvien i tota transformació és traumàtica, però de res serveix tapar-se els ulls. El C e n t r e Comercial Sant Cugat ja el tenim aquí, i el sector comercial de la comarca - e s pecialment el de la nostra ciutat- haurà d'aprendre a conviure-hi. Sant Cugat està canviant perquè el ciutadà té nous hàbits i la jove majoria de la població així ho exigeix. La proximitat amb la gran ciutat i la traslació de la seva manera de viure cada dia es fa més òbvia. Aquesta setmana mateix hem viscut una jornada de gran afluèn-

l e c t o r

cia comercial gràcies a la festa major barcelonina. Cada dia m é s , ens conformem com una ciutat de serveis on és més important tancar tard que obrir de matinada, on el servei a domicili perfila altres vies i on la solució en "qualsevol m o m e n t " i el servei en primer terme són el màxim objectiu del nou comerç. F s notori l'important esforç q u e una bona part de la nostra estructura comercial està fent; és t a m b é imprescindible q u e aquest esforç compti a m b cl suport de les institucions, que no fan les lleis però que sí q u e poden crear facilitats i atractius per apropar-hi el ciutadà. T a m b é e s fa del tot necessari que a q u e s t s professionals s'agrupin en col·lectius que defensin els seus interessos davant de tercers, però que, per sobre de tot, els ajudin a integrar-se en un mercat ple de noves t e n d è n c i e s , nous hàbits i també noves possibilitats, on el centre tradicional haurà de conviure amb les macroestructures que tenim aquí mateix.

escriu

tercer món s'utilitzen fàrmacs moderns per esterilitzar les dones i, fins i tot, per exterminar pobles aborígens molestos. Els terroristes utilitzen l'ordinador per fer les llistes dels que han d'assassinar, i accionen els explosius amb instruments sofisticats, i la informàtica s'aplica a les armes per fer-les més mortíferes. Em sembla que aquesta síntesi és suficient perquè ens adonem que el nivell d'humanització, de civilització, no ha avançat paral·lelament al progrés científic i tecnològic. Amb això n'hi hauria d'haver prou perquè qüestionéssim a fons tots els elements de la societat moderna, i modifiquéssim el rumb que ens ha portat on som. Però la majoria dels governs continuen impulsant la investigació tecnològica, cosa que seria positiva si al mateix temps estimulessin

l'estudi de les humanitats, ja que la tecnologia sense ànima produeix monstres. I mentrestant els ciutadans ens hem acostumat a contemplar impassibles la barbàrie per mitjà de moderns aparells de televisió. No seria pas lògic ni possible tornar a èpoques precientífiques, però allò que hauríem d'aconseguir és que la tecnologia estigués al servei de tots els homes, i que no fos un nou mitjà de dominació. En tot cas, no es poden justificar les elevades despeses d'investigació tecnològica, mentre la major part de la població del món no pot beneficiar-se'n./ SEBASTIÀ BENET. Membre de l'Associació Justícia i Pau (Barcelona)

Informació

desinformada

La meva persona ha estat notícia

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t allò que us i n t e r e s s i i a f e c t i 5 8 9 62 82

HS4CANTOINS

en aquest diari un parell de vegades: la primera, fent-me integrant d'una candidatura del sector anomenat crític a les properes eleccions per a la junta del CMSC, i la segona, manifestant que jo no era integrant de l'anomenat sector crític, cosa que semblava que jo havia expressat, segons l'article. Davant d'això, puntualitzo: que no sóc integrant de cap candidatura a la junta del CMSC i que sí que col·laboro i em sento identificada amb l'anomenat sector crític. Espero q u e així quedi aclarit. / EULÀLIA CARRASCO. Sòcia del CMSC i membre del grup de muntanya (Sant Cugat)

Fe d •El pare Bonàs va oficiar la missa funerària per Pere Franquesa i no mossèn Pere Vivó, tal com sortia publicat a la plana 31 de l'anterior número. • Esther Villar i Glòria Díez són coautores del llibre El Monestir de Sant Cugat, una eina de treball, per als alumnes del municipi. En la informació de l'últim número, els dos noms no apareixien.

Opinió 13

ELS /CANTONS Divendres, Zl de setembre de / 996

Passejar

l l o t j a

pel

claustre

IOAN TORTOSA

tuós Manà de la Universitat Politècnica de Catalunya, s'havia arribat a un límit de perillositat que feia témer el pitjor. L'informe -el qual no es va fer públic oficialment- va alarmar tant els organismes competents que va obligar a fer un viratge en els plans de restauració del monument per centrar-se en el claustre, ja que aquest mateix document finalitzava amb una frase contundent i definitiva: "Aquests treballs haurien de ser prioritaris a qualsevol altra actuació." Pot donar idea de l'estat en què es trobava el claustre aquest paràgraf amb continguts i previsions gairebé apocalíptics. Diu: "L'estat del conjunt fa inevitable una intervenció urgent. Encara que pugui mantenir-se uns anys en aquesta situació, per la matei-

er fi podem respirar tranquils. Han hagut de passar un bon grapat d'anys perquè a la fi desapareguin els dos grans perills que amenaçaven el claustre de Sant Cugat. De fet, però, un dels dos encara no acaba de ser fora, però sí en vies de serho en un termini relativament curt. Si una de les amenaces havia estat endèmica i progressiva, l'altra té una història de quinze anys. Quinze anys són molts des que es va introduir aquest perill addicional a un monument catalogat com a "nacional" i mantenir-hi una situació que en una indústria particular s'hauria considerat il·legal. Actualment, sembla que ja queda poc temps perquè les activitats i els materials considerats perillosos del Centre de Restauració de la Generalitat, definitivament es desplacin del claustre fins al soterrani que s'està habilitant a l'exterior. Aquesta és una de les bombes que amenaçaven la part més fràgil -atesa la peculiaritat arquitectònica- del monument. L'altra, afortunadament, va quedar desactivada en el moment que finalitzava la restauració del claustre. Segons es desprèn de l'informe elaborat amb anterioritat pels arquitectes Antonio Castro i Fruc-

Sever

xa raó podria caure en qualsevol moment si hi hagués la més mínima alteració del seu equilibri per una raó exterior un terratrèmol, encara que sigui feble, o qualsevol altra vibració, o simplement el trencament sobtat i imprevisible d'una de les columnetes més exhaurides, trencaments dels quals existeixen pre-

cedents". En conseqüència, la intervenció va ser radical i dràstica, per més que no hagi acabat de convèncer per causa de la seva aparença acabada i polida en tractar-se d'uns materials d'estrena que contrasten amb la resta dels originals que

s'hi han conservat intactes, aquests amb una pàtina de vuit segles. Si l'hipotètic perill addicional arribava amb el Centre de Restauració, com s'havia produït l'altre? L'esmentat informe diagnosticava una malaltia endèmica innata ja des del mateix origen de la construcció el 1190. Al segle XVI, amb la construcció de la galeria superior, s'hi afegia un nou inc re m e n t de perill amb un pes que originalment no s'havia previst. L'abandó que va seguir la desamortització de Mendizabal el segle passat, el convertí durant uns anys en el tapaforats fàcil per a utilitats tan diverses com una caserna de la Guàrdia Civil i residència dels familiars, magatzem llogat a tercers, col·legi públic, ajuntament, allotjament de tropes... Tot plegat

Les

Tito

contribuiria -a banda d'altres lesions menors, però irreparables—a la desestabilització de l'estructura. Les diferents intervencions que s'hi van efectuar tan sols anaven detenint provisionalment la degradació; hi mantenien una situació estacionaria sense que representessin una solució definitiva. Sempre segons l'informe, l'últim element que hi introdueix un empitjorament té lloc en el moment de l'ampliació i acoblament dels condicionaments propis per al Centre de Restauració. Els arquitectes que van confeccionar l'informe hi diagnosticaven "sis tipus de lesions" que se subdividien en diversos apartats, en què es parla de fissures, de desplaçaments, d'esquerdes, ruptures, desploms i deformacions generals. Per tot plegat, si s'hagués sabut el contingut de l'informe, hauria fet una certa basarda passejar-se pel claustre. Però no hi ha res que doni tanta seguretat com ignorar els perills. Ara, a desgrat de les polèmiques d'estètica i les controvèrsies que ha originat la restauració, tal com deia al començament, per fi podrem respirar tranquils i passejar confiats sota les quatre galeries, sense por que, ni per una causa ni per l'altra, ens pugui caure al damunt.

voltes

retrobada ESTEVE RODQ

•*•*•

•"•

•***'

Q\)E

L'HOSPiTM-

pfcdOJTCS·

Í,4

i* V * *

'altre dia em comentava un amic que va ser present a la trobada d'exescoltes que va tenir lloc aquest cap de setmana passat a prop de Vallgorguina, que va gaudir enormement retrobant-se amb companys d'infantesa i de sisena, que era el nom, i suposo que encara continua així, del grup dels més petits que s'aplegaven a la branca catalana dels escoltes. Ell em manifestava la seva sorpresa, ja que inicialment es disposava a celebrar uns dies amb més contingut romàntic i anecdòtic que altra cosa, i ves per on que el fet de reviure moments plegats es va anar tornant màgic com més avançava la trobada. "El més curiós", em deia, "és que m'he trobat amb amics de fa vint o trenta anys i no hem parlat ni un moment de la nostra atrafegada vida actual; és com si de cop, reculéssim i giréssim full en el llibre de les nostres vides passant del capítol quaranta al sis, sense cap mena d'esforç." El moment culminant, però, va arribar, segons l'amic, diumenge al matí en la celebració d'una missa de

camp tan senzilla com autèntica, en què el jesuïta que la va celebrar fins un moment abans compartia cançons i jocs de grup, ja que es tractava d'un antic company més tard ordenat sacerdot. Segons els presents, aquell va ser un moment meravellós com feia anys que no vivien; la senzillesa, l'entorn, els companys, el silenci, les cançons, el moment sota una improvisada creu feta amb branques i una senyera compartint estendard amb la creu de Sant Jordi símbol del moviment escolta. El record dels que ja no hi eren i la sinceritat van fer d'aquell un moment que de ben segur aquest grapat d'amics recordaran especialment, en les planes de la memòria personal. Amb l'espuma que desprenien els ulls d'aquest amic que va narrar-me aquesta experiència, vaig intuir que allò va ser autèntic, únic. Finalment em va confessar que, a ell, tot allò va fer-li pensar que a tots plegats ens cal redescobrir moments on l'autenticitat i la senzillesa siguin viscuts intensament, deixant de banda l'aspecte més material que impregna

les nostres vides i que no ens deixa pensar o bé minimitzen aquells moments desaprofitats que tenim a l'abast i als quals no obrim la porta per mandra o bé mala consciència. Amics, permeteu-me filosofar, després de la conversa amb l'amic he pensat que allà al Montnegre, alguna cosa devia passar. Aquesta és una mostra més de la necessitat de comunicació col·lectiva que tenim els humans. En el fons sempre és el mateix: compartir allibera i el moviment escolta al nostre país, a banda d'una important tasca en la formació muntanyenca i patriòtica dels nostres joves, ha deixat una empremta més important encara, el foment de valors autèntics on la solidaritat, la justícia o la generositat van deixar llavor arrelada, una llavor que poc o molt sempre floreix, i la trobada d'aquest cap de setmana, a banda d'un fet emotiu, va ser un bon moment per podar l'arbre personal. Amics, busqueu aquests moments, redescobriu-los, i si no, us els inventeu.

14 Opinió

H S ÍCÀNIOiNS Divendres, 37 de setembre de 1996

c a m p a n a r

Per un debat fructífer sobre el museu DOMÈNEC MIQUEL

i ha fenòmens que es repeteixen i e s d e v e n e n models en els manuals d'estudi. Un d'ells és la reacció que suscita un canvi irreversible en la manera de ser i fer d'una població. Immediatament, la resposta usual sol ser el desig de crear un museu que reculli elements materials característics de la situació anterior. Ks un mer problema de crisi d'identitat, un intent de fixar la memòria, no per nostàlgia dels temps passats, sinó per recordar els orígens i l'evolució. per tenir uns referents ensems que s'avança. A Sant Cugat les primeres manifestacions del fenomen es van donar ara fa més de trenta anys, quan es va iniciar la febre constructora al nucli i l'agricultura, tocada de mort. cercava sobreviure mercès a la mecanització. Ara. quan ja s'ha perdut definitivament el caràcter rural i hem passat de vila a ciutat, reapareix cl desig amb més força. Però, alhora també, sorgeixen múltiples idees que ens mostren una diversitat d'interessos i de sectors que pretenen ser-hi representats, no sempre per la importància passada, sinó pel que els pot suposar en l'avenir. No es pot oblidar que museu i mercat

són les dues cares d'una mateixa moneda. La primera cosa que hem de tenir en compte és que la finalitat última d'un museu és transmetre un missatge. Ni és un magatzem d'andròmi; •'£',' n e s , ni una fira d e '?"'''. mosttes ni un gran espectacle. La recerca, estudi i documentació de les peces, la seva conservació i presentació pública, l'ús d'escenografies o de mitjans interactius estan en funció d ' a q u e l l a idea que es vol donar al visitant. Ks, doncs, un error començar a plantejar unís) músculs) a partir de la necessitat d'ocupar i donar un ús sociocultural a uns edificis vacants, on quedarien bé uns quants objectes. De la mateixa manera que també ho és fer-ho iniciant una enumeració de possibles continguts sense haver definit abans què es vol explicar. La museologia té una metodologia pròpia que s'ha de respectar si volem arribar a un bon re-

Coses

e n

sultat. Hi ha dues preguntes prèvies que, per ara, ningú ha contestat: per a què un museu? I encara, per a qui el museu? Tan sols quan tinguem clares les raons de

Il·lustració: I.M.MA IHEYO la seva necessitat, del missatge que volem transmetre i a qui desitgem fer-lo arribar, podrem fer el nou pas de plantejar quin tipus de museu és el més convenient.

Sot

Després caldrà tenir en compte les disponibilitats reals per decidir on l'emplaçarem, i, en funció d'aquest factor, podrem passar a com en dissenyarem el discurs jHmjjgg per fer-lo atractiu i enjf!||f||| tenedor. í|g8||!||§ Qualsevol debat que H ü B l H e s vulgui obrir ha de I J I Ï començar pel nivell Ï Ü I conceptual. Quina l U j j problemàtica tenim H U que ens hagi portat a pensar en el m u s e u com una solució? De bell antuvi ja n'hem apuntat una de clàssica: la crisi d'identitat que pateix tota comunitat que es transfor( H H ma, agreujada, en el j B j cas de Sant Cugat, per una forta allau immifíLïïpl? gratòria que continua í í l l ? m a n t e n i n t forts vineles a m b la c a p i t a l massa propera. El museu, únic, policèntric o diversos - q u e ja es - r - t-r- veurà-, dotat d'un discurs coherent i no una simple exhibició d'objectes, pot e s d e v e n i r un i n s t r u m e n t pedagògic, lúdic, q u e reforci la identitat col·lectiva i ensems l'evidenciï als visitants. Aquesta

idea seminal, que ha de ser desenvolupada i enriquida, i que tampoc és l'única possible, ens està indicant una finalitat última. Alhora ens suggereix uns primers destinataris, la població de Sant Cugat sencera, tan els escolars com els adults, sense que això el privi d'actuar com una imatge de la ciutat que s'ofereix a un públic més general i forà i tot serveixi d'esquer per atraure inversions. Cal, doncs, recollir la invitació de diàleg formulada des de les instàncies polítiques - q u e són les que en definitiva tenen el poder decisori- i fer evidents les inquietuds, desitjós i necessitats de la ciutadania. Com més informació es tingui, més possibilitat hi haurà que la decisió final sigui encertada. Però, perquè això sigui factible, ens calen dues coses. La primera, disposar d'un marc de política municipal respecte al patrimoni cultural, dins el qual haurà d'encaixar el museu-institució, prengui la forma que prengui. En segon terme, s'hauran d'establir uns canals de recollida i sobretot una metodologia de treball, a fi que en cada moment tothom pugui saber de què s'està parlant i en quina etapa del procés ens trobem.

f i n e s t r a

La Diada se celebrarà el 4 de juliol j.

ii.A. FONTCÜBERTA

LOCAL «XJUWT PER ALOWOYPLAYA

•ran «la •eotawdot-?[ *"•*""•»*•**••* botigues d> qu·vtorM qu« hi Havia «ban*.

è*

*<AMp£dtf

Sant Cugat, terra d'artistes... i de superfícies comercials

molta g e n t de fora d e Catalunya no els agrada que celebrem la nostra Diada. T e n e n por. Encara q u e sigui per commemorar una desfeta i encara que siguem un país petit. Per què deuen tenir por? Però a aquesta mateixa gent els cau la bava quan el primer país del món, els Estats Units, ha entès la seva pròpia Diada arreu del món, a través del poder del seu cinema, i han decretat una data única d e celebració, el 4 de juliol. O potser aquests que ens critiquen no se n'han adonat? Fins ara VIndependence Day era una festa local que celebraven a l'interior del país, encara que de mica en mica, i també a través del cinema, l'anaven promocionant de manera quasi subliminal per tot el món. Tothom h e m vist en infinitat de pel·lícules com els nord-americans s'emocionaven el 4 de juliol encara que l'Oliver Stone li donés un to crític i irònic a Nacido el 4 dejulio.

Ara ens ha arribat una pel·lícula de gran espectacle, a m b grans efectes especials, actor de segona i una campanya promocional de nou-ric, amb un títol que ni s'han molestat a traduir perquè segurament pensen que el tenim c o m p l e t a m e n t assumit: Independence Day. D e s del p u n t de vista cinematogràfic, res a dir; és impecable, un gran espectacle per a tota la família. I d e o l ò g i c a m e n t és una altra cosa molt diferent. L'argument és el típic de les pel·lícules d'invasions d'extraterrestres que ja hem vist tant en el cinema com a la televisió, Ultimàtum a la Tterra (extraterrestres bons) o V (extraterres-tres dolents) en són dos exemples molt clars. En Independence Day els E.T. són dolents, molt dolents, volen dest r u i r la h u m a n i t a t i t e n e n tecnologia punta suficient per fer-ho en tres dies. Per solucion a r - h o , els p r o d u c t o r s d e la pel·lícula fan que el mateix president dels Estats Units (jove i

maco) piloti personalment un caça i dirigeixi la força que s'enfronta als extraterrestes ajudat s o b r e t o t p e r p e r s o n a t g e s rep r e s e n t a t i u s d e l p o b l e pur i simple (un negre, un borratxo i un marginat) i, lògicament, pels supervivents d'altres països del món i q u e no pinten absolutament res. Ell és el cap absolut. I, naturalment, guanya. Qui resisteix un atac encapçalat inperson per un president dels E s tats Units ? Aquella és l'ocasió d'or per llançar el missatge definidor d e la ideologia d e la pel·lícula, i per extensió dels governants actuals d'aquell país: " H e m guanyat els extraterrestres dolents q u e volien d e s t r u i r la T e r r a . I els h e m guanyat el 4 d e juliol. D e s d'ara, el nostre 4 de juliol serà VIndependence Day d e tota la hum a n i t a t . " A p a r t i r d e la pel·lícula, totes les diades del món se celebraran el 4 de juliol. Ho ha decretat Hollywood. Definitiu.

HS4C\1N10>B

Societat

Divendres, 21 de setembre de 1996

S a n i t a t

L'Hospital General practica una operació única a PEstat Es tracta d'una intervenció a rartèria aorta mitjançant catèters La Unitat de Patologia Vascular de l'Hospital General de Catalunya ha fet, per primera vegada a Catalunya i a l'Estat espanyol, una complexa operació quirúrgica amb tècniques endovasculars. Amb aquest sistema, s'introdueix un catèter dins una artèria del pacient i s'intervé allà on cal

AMÍELSCASTLERA - Sant Cugat -

L'operació es va fer el mes d e j u n y a un p a c i e n t d e 48 anys q u e tenia una lesió molt greu a l'artèria aorta, a l'alçada de la n o v e n a v è r t e b r a . El c o n d u c t e sanguini tenia una obstrucció d e greix q u e bloquejava p r à c t i c a m e n t la circulació de la sang. En aquests casos, la solució m é s utilitzada és la de fer un by pass, però aquesta operació suposa m o l t s riscos p e r al p a c i e n t . Les tècniques endovasculars e v i t e n el t r a u m a q u e suposa obrir el tòrax d ' u n malalt, i a m b el c a t è t e r no s'ha d'afectar cap òrgan vital. L'eq u i p de patologia vascular d e l'Hospital General de Cata-

amb molta precisió. De fet, aquest procediment es fa servir ja habitualment al món. Però la particularitat de la intervenció que s'ha fet a Sant Cugat aquest estiu és la localització de la lesió. Fins ara, només alguns equips mèdics al món havien fet una operació a l'aorta.

lunya, e n c a p ç a l a t pel doctor M a n u e l M a y n a r , va fer una p u n c i ó a l'ingle del p a c i e n t per introduir-li un catèter, i arribar fins a la lesió de l'aorta. Era la primera vegada a Catalunya i a l'Estat espanyol q u e es feia una i n t e r v e n c i ó així. Les t è c n i q u e s e n d o v a s culars s ' h a v i e n u t i l i t z a t sovint e n les a r t è r i e s perifèriq u e s , p e r ò mai a l'aorta. " H e llegit pocs casos a les revistes e s p e c i a l i t z a d e s q u e es p u b l i q u e n al m ó n q u e e x p l i q u i n o p e r a c i o n s com la q u e h e m fet a l ' H o s p i t a l G e n e r a l de Catalunya", afirma Roman Rostagno, un dels metges q u e ha i n t e r v i n g u t e n la o p e ració. T a m b é formen part d e la u n i t a t e l s d o c t o r s A u r e l i Murioz i E n r i c Oller.

L ' H o s p i t a l G e n e r a l de C a t a l u n y a disposa d ' u n angiògraf digital, una gran m à q u i na de raigs X q u e p e r m e t fer diagnòstics i intervencions q u i r ú r g i q u e s . La informació q u e r e c u l l e n els raigs es processa en un monitor amb q u è es p o d e n fer r a d i o g r a f i e s o seguir l'evolució d ' u n a o p e ració, per e x e m p l e . " U n c o p h a v í e m p o r t a t el c a t è t e r allà on e n s interessava, vam i n t r o d u i r un g l o b u s p e t i t e t q u e vam inflar a d i n s d e l'aorta just a l'alçada d e la lesió". Així es va p o d e r inoc u l a r t a m b é u n a malla m e tàl·lica q u e feia les funcions d ' u n a pròtesi q u e ajuda l'artèria a romandre dilatada. "El g r u m va q u e d a r esclafat contra la p a r e t d e l'aorta, i d'a-

Romdn Rostagno, radiòlegvascular que va intervenira l'operació, amb Tangiògraf digital. Foto: X. I ARRÒSA. questa manera la sang pot circular a m b n o r m a l i t a t " , explica Rostagno. El p a c i e n t n o m é s va n e c e s sitar anestèsia local i tan sols va estar hospitalitzat una setmana. " A q u e s t s són els grans a v a n t a t g e s d a v a n t la cirurgia c o n v e n c i o n a l " . Ara, truca un cop al m e s als m e t g e s q u e el

Consum

Frau

Demanen quinze anys per a Pexgerent de l'HGC El fiscal l'acusa d'estafa

L'Hospital incorpora tres establiments comercials sanitaris Entren en servei una parafarmada, una òptica i una ortopèdia ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat El vestíbul de l'Hospital General de C a t a l u n y a p r e s e n t a un nou aspecte en els últims dies. La direcció de l'Hospital ha decidit incorporar nous serveis per a tots els usuaris del c e n t r e sanitari. " É s una manera d'ampliar l'oferta per als c l i e n t s i els t r e b a l l a d o r s d e l'Hospital General de Catalunya", explica Josep Lluís Tàpia, director de recursos humans. Per començar, s'han instal·lat una parafarmàcia, una ortopèdia i una òptica. L ' H o s p i t a l G e n e r a l no té

llicència per obrir una farmàcia, tot i que té la intenció de demanar-la al Col·legi d e Farmacèutics. " D e m o m e n t , venem p r o d u c t e s d ' h i g i e n e estomatològica, protectors solars i altres articles q u e no són med i c a m e n t s " , afirma T à p i a . L'explotació d ' a q u e s t establiment és responsabilitat directa de l'hospital. En canvi, l'ortopèdia i l'òptica s'han atorgat a d u e s e m p r e s e s q u e ja t e n e n altres establiments a Sabadell i Terrassa. A q u e s t a p e t i t a g a l e r i a comercial, q u e completa la perr u q u e r i a , la f l o r i s t e r i a i el quiosc q u e ja hi havia al cen-

van o p e r a r p e r e x p l i c a r - l o s q u e es troba molt b é , i el m e s q u e ve s'haurà de fer un control a l ' h o s p i t a l . L ' ú n i c risc q u e hi ha ara és q u e la p a r e t d e l'aorta sobre la q u a l recau el g r u m de la lesió no resisteixi la pressió, tot i q u e els m e t g e s es m o s t r e n molt o p timistes.

tre, facilitaran les compres als clients i socis d e l ' H o s p i t a l . "No fem la competència a ningú, p e r q u è aquí vénen persones de tot Catalunya. Aquestes botigues són còmodes per als clients, però no roben compradors", assegura el director de recursos h u m a n s . La floristeria es transformarà en el futur en una petita botiga d e regals, per completar l'oferta. L'Hospital General de Catalunya és un dels pocs centres sanitaris al país q u e disposa d'aquest tipus d ' e q u i p a m e n t s comercials, q u e en canvi són indispensables als grans hospitals nord-americans.

À N G E L S CASTUERA - Sant Cugat -

El ministeri fiscal ha demanat una pena de quinze anys per a l'exgerent de zona de l'Hospital General de Catalunya, Josep Alegrí, que està acusat d'un delicte d'apropiació indeguda, falsedat en d o c u m e n t oficial i usurpació de l'estat civil. El ministeri sol·licita també per a l'ac u s a t una m u l t a d e 900.000 p e s s e t e s . S e g o n s l'acusació, Alegrí va desviar 845 milions de pessetes procedents de més de cent obligacionistes de l'hospital. Els diners els va dipositaren una suposada societ a t , a n o m e n a d a C i s t e r . La presumpta estafa es va fer entre els anys 1989 i 1991. L'acu-

sació demana també que Alegrí torni els diners q u e va estafar, però l'acusat s'ha declarat insolvent. Desviació de diners Josep Alegrí va reconèixer a la vista oral que era el responsable de gerència de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i q u e va acceptar diners de persones que compraven obligacions per un termini inferior a cinc anys. tot i que la direcció d e l ' h o s p i t a l no a c c e p t a v a aquestes condicions. L'acusat va desviar els diners a l'empresa Cister, q u e va fer fallida l'any 1991. El j u d i c i c o n t r a A l e g r í ha q u e d a t v i s t p e r sentència.

16 Societat E l e c c i o n s

&S4CANTONS Divendres, >7 de setembre de 1996

CMSC

Mor Miquel Tortosa als 9 5 anys

Pros tanca legislatura al Club Muntanyenc fent gala de bona gestió

R l T H Boi.I.INtíKR

- Sant Cugat El santeugatenc Miquel Tortosa. pare de l'historiador Joan Tortosa, va morir el 10 de setembre passat als 95 anys d'edat. De jovenet. va decidir seg u i r la t r a d i c i ó f a m i l i a r i continuar amb el conreu de les vinyes per elaborar vi, primer a casa i després a la Cooperativa.

S'ignora si es presentarà a la reelecció Temps per fer balanços al Club Muntanyenc. Massa aviat per a alguns, massa tard per a uns altres, el fet és que s'ha tancat un cicle a l'entitat i ara s'ha d e repassar la feina feta. El president en funcions, Ramon Pros, va resumir la tasca d'aquests quasi dos anys mentre continuen els dubtes sobre si presenta una candidatura a la reelecció. J< >!•'«!•: Ll.OMlURT - Sant Cugat -

\ "na economia sanejada, un inc r e m e n t del nombre de socis a m b un col·lectiu majoritàriament jove i sobretot fer la sensació que el club funciona i que assumeix el paper que li pertoca com a entitat més important de la ciutat. Aquests són els ítems amb què Ramon Pros presenta el seu balanç de gestió al capdavant del CMSC després de quasi dos anys de legislatura. Kn una roda de premsa en què la junta només la representaven ell i el tresorer. Pros va parlar del passat més recent de l'entitat com uns mesos "en què s'ha viscut una crisi de creixement que el club ha notat". Per al president

de l'entitat, aquesta legislatura "'ha de servir per establir les bases del futur del CMSC:". I n futur incert que comença amb el dubte de qui s'acabarà presentant finalment a les eleccions i que acaba, de moment, amb el debat sobre el model que ha de prendre l'entitat. És en aquest punt on la Cooperativa Pi d'en Xandri torna a sortir a la palestra, perquè dels resultats del 26 d'octubre d e p e n d r à una bona part del seu futur. Aquí les finances tenen un paper fonamental i en aquest aspecte el treball de Pros sembla impecable. Es van presentar uns pressupostos que aquest any arriben als 64 milions de pessetes després que s'hagi eixugat un dèficit de quasi set milions que hi

Et president en fitiKwns del CMSC, Rnmon l'ros. Foto: XAVIER

havia a finals de l'any 94. Pel que fa a la tasca social (una de les qüestions que més han preocupat Ramon Pros), el president destaca l'augment de socis i l'obertura del Club tant a d'altres àmbits com a Sant Cugat i que es resumeix en una dada explicativa del perquè d'aquests canvis: dels 2.100 socis que té l'entitat, la meitat t e n e n m e n y s de 25 anys. Pros també va treure importància a la situació electoral i va concloure que "la millor manera de

l.ARROSA

demostrar que el club funciona és veure l'ampli ventall d'activitats que s'ofereixen al jovent". D'altra banda, ahir es va presentar oficialment la candidatura de Narcís (Castanyer, Joan Troy a n o i X a v i e r C a s t e l l s a les eleccions del 26 d'octubre. Castanyer en serà el presidenciable, Troyano aspirarà a la vicepresidència i Castells a la tresoreria. Josep Aymà, Carme Jordi, Joan Daniel Garberi, Marc Dinerés i Belen Salvador acaben de configurar la llista.

D i s t i n c i o n s

Els Santcugatencs de

I na de les seves grans passions va ser la geografia i viatjar. Miquel Tortosa t a m b é és recordat pels amics i familiars per la seva gran afició per cantar. De fet, t a m b é va participar durant molts anys com a tenor a la coral de la Unió Santeugatenca, entitat de la qual t a m b é va ser m e m b r e de la junta directiva. En la inauguració del Teatreauditori, Miquel Tortosa va ser homenajat quan va cantar als 92 anys d'edat una cançó hum o r í s t i c a d e l ' o b r a Les espardenyes de Cal Roí. d i n s d'Històries de Sant Cugat, de la lletra de la qual només ell es recordava.

Ràdio Sant Cugat té una pàgina a Internet

l'any, el 10 de novembre

- Sant Cugat -

Ja han començat les votacions E I . I - \ \ C \ s i i.i.i.\i<\ \i

- Sant Cugat I .'Associació d ' A m i c s de la Ràdio ja ha convocat, un any més, els premis Santcugatencs de l'.un. I-'.Is guardons dels que [iiulran l'honor de ser Santcugatencs del ll'l>5 s'atorgaran el diumenge 1(1 de n o \ c m b r e al ' l e a t r c - a u d i t o r i del ( ien 1 re (.nl-

tural, a partir de les vuit del vespre. Aquests premis es van crear a m b la v o l u n t a t de reconèixer la tasca i la trajectòria que han anat seguint les diferents entitats, persones i associacions de Sant Cugat que, dia a dia. fan petites o grans aportacions a la vida quotidiana. El president de l'Associació d'Amics de la Ràdio, Ramon Grau, afirma que els premis han exp e r i m e n t a t algunes transformacions al llarg del temps, però assegura q u e "la seva essència encara es conserva". Durant els catorze anys d'existència d'aquesta cerimònia, ha anat augm e n t a n t el n o m b r e de guardons repartits, fins a arribar a

lliurar-ne deu. El premi consisteix en un.i figura dissenyada pel joier i escultor santeug a t e n c J o s e p Maria S a n c h o , que representa el gall del monestir, un dels símbols de la nostra ciutat. D'altr.i banda, el jurat atorga un premi honorífic a la millor trajectòria realitzada per una persona de la ciutat. L'ans passat, aquest guardó se'l \ a e n d u r l'artista J o s e p Grau-Garriga "per ser l'artista santeugatenc més internacional", segons el p r e s i d e n t de l'associació. Alguns dels santcugatencs guardonats l'any passat van ser l'investigador Josep Maria Gavín, el C l u b Muntanyenc Sant Cugat, l'atleta Israel L u q u e i Mans Unides Sant Cugat, entre d'altres. L'Associació d'Amics de la Ràdio proposarà una quinzena de nous candidats al premi i, a través de Ràdio Sant Cugat i del setmanari Tot Sant Cugat, qualsevol persona del municipi podrà donar el seu vot particular. A més, es poden proposar candidats que no surtin a la llista, si

L'emissora municipal Ràdio Sant Cugat ja té una pàgina a la xarxa Internet, dins de la que ja disposa l'Ajuntament. El codi és el mateix q u e el del consistori (www.ascv.es) i RSC apareix al menú principal. A la KY/> de l'emissora s'hi pot trobar informació pròpia de la ràdio (programació, notícies referides a l'emissora, telèfons i adreça. així com tarifes de publicitat), però el seu director, Xavier Fornells, ha a n u n c i a t q u e aviat "s'intentarà q u e els titulars de la informació local hi apareguin diàriament". Ràdio Sant Cugat és una d e les primeres emissores locals de tot l'Estat que ofereix informació a través d'Internet. Abans ja ho havien fet Catalunya Ràdio i Onda Cero. /• ntif^i di I- premis Siintiugiitem d, l'a>/\' 94. Foto: F.I.S 4 CANTONS

tenen el suport d'un mínim de deu persones del jurat. El jurat i els p r e s e n t a d o r s d e la c e rimònia seran m e m b r e s de l'Associació d'Amics de la Ràdio i gent vinculada amb el mateix món de la ràdio. A més del lliurament dels premis Sante u g a t e n c de l'any 1995. l'orquestra Big Band Cotton C l u b

i l'escola de dansa Laura Esteve del municipi oferiran un espectacle. Aquestes actuacions s'inclouran en Tacte p e r q u è , segons argumenta Ramon Grau, "sempre es procura q u e a la c e r i m ò n i a hi h a g i u n a presència artística del municipi per tal que la festa sigui molt santeugatenca".

/J.L. LOCAL EN ALQUILER Avda Alfonso Sala (Junto Estación), 75 m2, 2 puertas a la calle. 7 mts. de aparador, calefe. y aire acord., bz i agua. Td. 589 26 43

MOLTES PARELLES A L'HORA DE FER EL PAS PER CONSTRUIR 0 COMPRAR UNA CASA NO SABEN COM FER-HO.COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR AQUESTS DINERS NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESSIONALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ.

18 Societat

ELS íCAJVTONS Divendres. 2 7 de setembre de / 996

T r à n s i t

Un 9 0 % de les proves (Talcoholèmia fetes a Festiu surten negatives Renau demana més responsabilitat D u r a n t a q u e s t e s t i u , la p o l i c i a l o c a l h a f e t a S a n t C u g a t 4 2 0 p r o v e s d ' a l c o h o l è m i a . Els r e s u l t a t s d e la c a m p a n y a preventiva d'alcoholèmia i sonometria confirmen q u e el m u n i c i p i r e g i s t r a p o c s s o r o l l s i q u e u n a g r a n p a r t d e l s ciutadans condueix de manera responsable. Ki.KNA CASIKI.I.ARNAI' - Sant Cugat -

I)c Ics 420 proves realitzades a Sant (iugat, un '>()% van resultar negatives, segons dades facilitades per la Policia Local a partir dels resultats de la campanya preventiva d'alcoholèmia i sonometria q u e van realitzar durant els mesos de juny, juliol i agost. Si es desglossen aquestes xifres, un total d'onze proves es van fer a conductors q u e havien tingut un accident. D'aquests, només un 18% conduïen sota els efectes d e l'alcohol. D'altra banda, es van fer deu controls a conductors q u e no havien respectat les normes de trànsit: un 80% de les proves realitzades van resultar negati-

ves. La resta dels controls q u e es van realitzar durant l'estiu, en total 399, es van fer en diferents punts de les carreteres del municipi per tal de prevenir accidents. Entre els sotmesos a l'alcoholímetre, aturats a l'atzar per la policia, només un 2,25% dels conductors van fer que l'aparell donés positiu. D'altra banda, la policia local va fer una campanya de sonometria durant tot el m e s d'agost per controlar el possible soroll q u e p o t fer q u a l s e v o l vehicle de dues rodes quan circula per la ciutat. Un 85% de les sonometries realitzades van resultar negatives. Amb relació a aquestes dades, el regidor d e S e g u r e t a t C i u t a d a n a d e l'Aj u n t a m e n t , Enric Renau, con-

L·i gran majoria de les proves d'alcoholèmia que es fan a Sant Cugat són preventives. Foto: FAS 4 CA A7'0A',v

sidera que "la campanya ha estat un èxit", perquè "demostra la confiança q u e mantenim e n la Prefactura de Trànsit de Barc e l o n a , q u e e n s p e r m e t fer aquests controls de manera preventiva". Pel q u e fa a la campanya d e sonometria, Renau opina q u e "també és positiva ja que aconsegueix pal·liar els sorolls q u e de vegades fan els tubs d'esca-

pament d e les motocicletes a la nit". Renau ha assegurat q u e aquestes sonometries es continuaran fent en algunes zones del municipi, tot i q u e destaca q u e " S a n t C u g a t no registra gaires sorolls pel fet de ser una ciutat residencial". El regidor de Seguretat Ciutadana ha d e manat prudència i responsabilitat als ciutadans per evitar que els p e r c e n t a t g e s positius pu-

guin empitjorar. Per aquest motiu, Renau ha apel·lat al civisme dels ciutadans. Per la seva banda, l'inspector en cap en funcions d e l'àrea, d e S e g u r e t a t Ciutadana, Àngel Pastor, valora d e manera "molt positiva" les dades d'alcoholèmia i sonometria i evidencia "l'esperit cívic d e Sant Cugat i l'alt grau de col·laboració per part dels seus ciutadans".

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL #ORA.LOZOSOO

Cjfttltyifc ^ÉOftMfc. IgUMMI #Épíft» A$Q*

•OAA. AMNAPUJOERTt CAUK8 P*dl»^Wt4teteJ»«Mip6< teteSt, í·fp*.S*nti3u9Bí. ZA

0 i «<j?4<iS|a<· iiiiil·i . ii «JDAA.M. JAUME SMtttA

Consult. Centre Mèdic

SUSANA NICOLETTI

Tocoqinecoloqia-Obstelricio

Podologia

9B4t*. FMMAM) M»«gM«, 2Ç«7, í r 9». ^w,—MIITIMIII

•^jaEPti.-raEasEoes

yirt

WttaM»» dei pou, o r » * , tfummtx-

Mútues Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS S O L E f i Acupuntura». mitncW.dWKte* Homotx* Ftunette Moaça*» 2 5 - 2 7 , t t j * , j $ M t &jgat 1T CT913 0 7

• DRA. m. 0Qmtaa<mxmt

i,3.3»f*Cuoat

consulto)*» edató nmMmiak *» Hw*btenca, 2-8,2a ptant», *rap. 8*. 061» S*mC U B it«8M43S7··<a»4»<Í

• CENTRE DE ÍSàtUTOCUUW Ofisfmoíagt». Convert aer*> teaptiodpeiarraSíua» <y Santa. Ma«M& sartCygat »6»51<»

Odontologia

Ortodòncia Otorinolaringóleg

•yià^¥iPittiS»03i3

*<at*«CAÏMEírOtt.AeTHAN 'OdonWtogía SBnsHÍ, ImplwÉaKígia, prò•WWKi.^jftffuWKtfrwflMlinpfc,~fflTfrflfrfíf?tnj flTftftfWft.

**1M»M8fioa,2·8.2«,11 S**Owat j»«B>»lff8 .„.. .., iOeHTAttlAYOR . ^ en generat. Ortodòncia im-

W 3tí» 417S-M6 • » « » , .

Ptavfajwt ^jtetfiftrtt^tttniterifcMftdtfitt& FfwsowsMcmsa», 48, «otr. 2,3e«t Ou•

67S4«S3

Pedagogia Logopèdia • BES08AVtíÍ*ltÇ*KSA Pattegogia, togpp&ïa. P&&(eM*s iwlguatgaí apMnaoIataj» CAfflB, 5-7, íf 24. SantCuaat»S»12t»

Pediatria

fraiw·XtMomsBE, SSS·SÍ, * f ï i . a B í f i t e ·

•m^StíSI^BNAHBeEeAl»»! '

Psicologia • OSMTftlÈ D £ PSICOLOGIA Ctà«CATfli«»*W8<fapreoerta<9»t<}» lapwta-Neiw, a<J((te«»Msiadute,*fe CMtto9*.2t,3r J*. Sant Cugat

*W4!)6n

l«.WeO«OVItUktVAADCSA

M*dfctoa gènesi, ctatàSts». D * * » , <*(n»a»81 dijous. hwet convingudes. £ * . *çmfàwmxt,iatímúmic OavaMatta, 2 i , tot pit. S*M Cu»»<. qg74 6 3 » / 5 « 9 » 9 S ^ : M CiWJWBy·, 2 1 , M S » » . San» Cugat • CENfTREtyOBEaTATÍlttSO»CINAESTènCA Dtft. Anna í t Cwttò « Of*. íto*W*» S * gama'Ora Uumú*teíe

Oftalmologia

> ___

•CARMEtACASTtLtO ftta&gM), pro*femss tJ'apferwittóg», \«à,S-7 > *r2ssSawcu!»t,

W5W1215 •ciwnffi PsrcoTERÀmaia. VAtiÉS f>»k5olo^, peKi^aírte,togopWí».Pf»ça Oc Sattét, 5,2n,3a. S«m Cafiat »a$9;40St • « . AWTÒNtA 6D0AR0O CARDONA Psteotofta clínica. Fttía. Can Nf0M(ï,S«I*CBS«

Toqpgtnçcoloj^a Mcmiaoanïtogud» MCtfskjnyB, 21, -títla. Sort Cusjít

yS»«0».Partk^ | g74 || 74 | W manop«u«a.<«M«t(mífcí:»«»8tíMwagwí-3,5f2». SawC

GgïwajtogialohstatfíaaÀaj.Wwíl·e Av. Tom9W£maa, B, 3f 8.S*MÍÍJïlEa

Traumatologia • on, aoAN cASAMd^ &iÍXARES Mw(irt©o . ^ '^, Av. •Rwtísíart», 2 « , 2a-íS. S « * 6 d a » -

«^«44^^43096^

*mi*&

•0BA.'ï»iaÍR»

«Xa. <*aMÍ«Ég.%, Jf 3». San Ctçat

fsia^.tfaWomsaradí^K^a.p*»-

•«íl_CK5^lretÀ?X2W&8é#» Tmimatotogtó, Colurwwltiqpf» . Av Tomi>i8^2«$Mctt&3MC!tijplp. ygreS79S ' ''-

fagas, 25-27, ísn la, sant Cugat W 674 3 6 5 3 - 4 1 8 4 8 4 6

FVNCJOKAt.

•OrW.E0«feíWraEZ.-<a)OtA PFAFF. Pedasfa. Sant»* C^tSatud, Agrup. MUT MEDtFWT*í Ciíatelya, 2£, 1r1a. SaotC«a»l.« S0»a« 13

«««toitíartÈtóM.

•«tAR CANOSA a a a »

• SOFtAROIIAf«W# RskrterWa. AttMèaete mim* A&ífta

B»tc ''

c/vii,y,||NiOnt£^»|j|

.69etoff**terBra«lt CModímcfs awiuï.oenelwiute.O'SBntaMsnBS,

PedtaWa - Medfcto» aeMMMewA. Afe f<>(í·btaoc»,2-8.3ft*i.3»(*étí9»t

Metge capçalera

«>«?4S7»·9«9iBS4e

'"' ''

Pulmó i cor

Institut Psicomèdic Sant Cugat Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica •Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

.„,', „TZL

•aasjEPooswtòoree» TrWiffiatotogta, Ortopèdia, AMtot»<(!!Ítl.aar*à^Pffivta^M»dy»et«slWWi»^

•ORfERIíWí

• Dr.JCANVAttDCPSWSCC»»-

Clnagía ortopèdica «m»atitiÍ$Bfc3fe*

Pu>wifa)(;Ma)w.38,2n.Saot<5tí9»t

S««Ct)gaí » « 7 4 4 S 4 8 - S W Í B 34

W 6 7 4 » 29

Tel. 6 7 4 74 37

• p f t EMRK5UC CAVUÉSAFONT

«JQ9g^$QM0NlNASCASA· RAMON*

í»(«(H«iae<*«ndfW,<i»10haWhf*! í*ít*»h.Mt*>r.2a-2S< 1f,3a, Sant Cu-

Fisioteràpia

( 7 Sant Antoni, 74

Edifici TORRE BIANCA Av. lòrre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

Societat 19

ELS4CANTWS Divendres, 21de setembre de 1996

T r o b a d e s La localitat de Vallgorguina va acollir el cap de setmana passat una acampada d'antics escoltes santcugatencs, d'edats compreses entre els 35 i els 57 anys. La trobada va servir per rememorar els anys d'adolescent, però també per retrobar antics amics i riure d'allò més.

Escoltant el passat Antics 'scouts' de Sant Cugat es retroben MÒNICA BKRNABÉ - Vallgorguina / Sant Cugat -

Tenen potes de gall i fa molts anys que no vesteixen camisa, pantalonets curts ni fulard. No obstant, el cap de setmana passat, tots es van sentir escoltes per un dia. Una vuitantena de santcugatencs que van ser escoltes entre 1953 i 1975 es van reunir el cap de setmana a Vallgorguina per fer una acampada a la masia de Can Carcasés. Alguns feia m é s d e vint a n y s q u e no es veien, però tots recordaven molt bé el temps que van passar plegats als agrupaments escoltes de Berenguer el Gran i Mare de Déu del Bosc. Segons Lourdes Carré, una de les assistents, la trobada va ser "entranyable", però no va servir per reviure aquells anys de forma "melancòlica i carca". D e

fet, la diversió i la gresca van caracteritzar l'acampada. Així, dissabte jocs com lligar-sc un globus inflat als peus i córrer per evitar q u e els i n t e g r a n t s del grup contrari el fessin esclatar van fer riure de valent els antics escoltes. Fins i tot, els fills d'alguns d ' a q u e s t s santcugatencs es van sorprende de veure els seus pares comportar-se com a veritables adolescents, segons Gerard Martínez, que declara que el seu fill li va confessar que no pensava que tingués "un pare així". D i u m e n g e un esmorzar amb xocolata desfeta, pa a m b codonyat i margarina Tulipàn va fer reviure als exescokes els seus anys a l'agrupament. Després, una gimcana va servir per posarlos a prova: activitats com muntar una tenda de campanya o fer u n n u s d e t u r c van fer s u a r molts antics escoltes, que ja no

Foto defamília d'alguns dels antics escoltes santcugatencs que van participar en l'acampada. Foto: J.

tenien ni idea de com fer-ho. La trobada també va tenir moments emotius. Així, es va projectar una pel·lícula amb imatges del cau i es va fer una missa de camp, presidida pel jesuïta Josep Baquer, en què es va recordar dos companys morts. La cançó L'hora dels adéus va posar punt final a l'acampada. Els antics escoltes, però, es van dir "a reveure", perquè l'any vinent tornaran a organitzar una altra trobada.

Valldoreix, seu de •La masia de Can Cadena de Valldoreix serà, a partir de 1997, la seu central d e l'associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que inclou 150 agrupaments i unes 14.000 persones i és la que engloba més gent de totes les que existeixen a Catalunya. Fins ara, l'associació tenia la seu al carrer Llúria

LLAMAS

l'escoltisme

de Barcelona, però ha decidit traslladar-la per raons d'espai, i perquè Valldoreix està molt ben comunicat. D'altra banda, els antics escoltes santcugatencs que van participar en la trobada de Vallgorguina el cap de setmana passat organitzaran una exposició amb fotografies durant la Festa de Tardor.

YPARAPA/ FONDAU

SQUASH

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú

BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS LA FLORESTA MIRASOL

RUBÍ

diari de: SANT CUGAT DEL VALLÈS

950 Pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si f o r kyrTota la vida

la x o c o l a t a . . .

^f^ffy.

els e n t r e p a n s . . . el cafè...

<?fv#9v

4t*ft*-

les pastes ••• « f v f f w el suís...

"•

••

Tel.

•#*••* Barcelona 675 52 46

VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO RESTAURANT CAN OUVÉ REST. ELV1EJ0R0BLE REST. RANCHO EL PASO MASJANER LA PONDEROSA BAR ENRIC LA NANSA EL PORTALET HOSTAL DEL GALL LAPALTA CAN AMETLLER CHEZPHILIPPE CANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SMPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'AVIA MESOMENYS BAR REST. EL MOU CAN BARATA LACARBONERIA LA CANTONADA EL TAST REST. PANXA CONTENTA PARADA 1 FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL MESON BRASERtA DEL MERCAT VELL LA PASTA BOIXA TY-BIHAN MINIGOLFBARMGSC CAPITÀN COOK SQUASH CASINET BARALCAZAR BISTRO CAFÈ ITALIANS 3 ELS DESMAIS LA MUSCLERA CELLER STA; MARIA TERRA MAR RESTAURANT VALL D'OR RESTAURANT MAS ROIG CAFÈ-BAR SOL

C/ Lleójdll Av. Flor demaiq. 122 ..çyAjtamjra.JÇ _C_/Pas_Es!ag6,15 Cí Guadalajara. 14 C/Victòria. 18-20 Pa. Baixador. 8 Ctra. Sabadell. 47 PI. del Dr. Guardiet. 14 Rambla Can Mora. 24 Camí can Ametller, s/n Placa Pep Ventura. 5 C/Endavallada. 10 C/ St. Antoni-placa Barcelona C/ Enric Granados, 7 Placa Auousta. 2

692 24 24 580 88 39_ 691 73 55 674 38 03 674 2315 589 25 71 674J0 20 699 11 52 588.5468 586 42 81 . 589_5Ç_1!.._ 674 91 51

674 94_84 . 58918 25 675 52 46 676 31.41 589_5A92._ 67405 85 C/Sant Antoni. 13 589 38 23 _ C/ Elies Rooent. 14 _.58?_17 40. Placa Pep Ventura. 3 Qra. Rubí a Sabadell, km 15.200 697 06 52 67514 51 O Vila. 8 Placa Monestir. 1 a Alfons Sala. 9 Pa. Olabarria. 69 Rbla. Can Mora. s/n a Baixada de l'Alba. 20 Placa Octavià. 5 Placa Pere San. 6 C/Al·lonsSala.24 C/ Indústria, 27

584 23 32 58915 02 589 06 07 589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 67515 03 67514 02 589 29 71 58961 61 5891496

C/Santa Enqracja. 15 PI. Lluis Millet. 1 O Sant Jordi. 33-35 Camí Can Ganxet. 47 58950 83 58910 26 Pqe. Musellas. 3 Rbla. del Celler, 87 675 55 66 674 64 33 Sant Bonaventura, 6 674 10 27 Pica. Dr. Gal·lès Sant Bonaventura. 14 675 09 05 Santa Maria. 17 675 28 97. Vic, 28 589 77 23 Rambla M. Jacint Verdaauer. 165 674 11 41 Plaça Mas Roio. 4 _675_0Q86. Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113 674 67 21

Carn a la brasa i calçots Dijous tancat excepte festius Cuina de mercat Peix i marisc Obert tota la setmana Cuina catalana, banquets Tancat dium. nit i dill. no festius Cuina variada Tancat dimecres tarda Brasería Entrepans i menús Tancat rjjumenqe Paelles, marisc freoid. Tancat dimarts nit i dimecres Pizzeria. cuina catalana Tancat diumenqe-dilluns tarda-nit. Menú. carta i deoustacio Tancat dissabtes excepte reserves Frankfurts Obert tots els dies Cuina mercat Especialitzat en bacallà Cuina Irancesa/menú diari Tancat diss. miodia i dium. Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns Cuina casolana Brasería Esmorzars/tapes casolanas Obert de 8 a 10 nit Cuina catalanrlntemac. Servei de bar Mexicà-menú català Obert al miqdia Menú diari i Drod ibèric Cargol llauna/arròs morè Tapes casolanes, torrades Creps. amanides, menús Obert cada dia Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h Cuina de mercat Obert tot el dia Cuina catalana Dilluns vespre tancat La nostra esp. és quaSt Tancat diumenges nit Braseria i cuina de merc Calçotada Obert tot el dia Pizzeria, creperia Tancat dilluns Creperia bretona Menú de dilluns a divendres Carn a la brasa, tapes Cuina colonial Obert tots els dies Cafeteria, pizzes. menú Pasta fresca Menú diari i entrepans Obert tota la setmana Meniars casolans Diumenqe tancat Àmplia qama d'entrepans Diumenqe tancat Menú diari Diumenqe matí tancat Tapes variades i convinats Tancat diumenqe Entrpans variats Tancat diumenqe Embotits i 320 vins i caves Tancat dimecres Meniars econòmics Caps de setmana fins a les tres Dies festius bufet lliure Xai. entrecot a la brasa Tancat diumenqe nit Jazzüve Obert tots els dies

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

UJkíÓtt

,ta

tfji*

Pl. Octavià, 5 T e l . 674 1 0 4 7 / 5 8 9 SANT CUGAT DEL VALLÈS

«Restaurant DEL GALL»

CUINA DE MERCAT ESPEC. EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81 08191 RUBÍ (Barcelona)

20 Societat

ELS ICANTOÏNS tt;»wfc. 11 ih setembre de IW6

E n t i t a t s

V i d a

I i/ioi/il \msdi Id Miim/initi debutar aiilaustri del' m<mt\tu d,cant unes IWpersones l·o/o \ W'lh. R LMi ROSA

Es clouen les jornades manxegues M Ò N I C A BKRNABK

Les novenes jornades culturals del Centro Castellano-manchego van acabar el cap de setamana passat amb bon gust de boca: la coral de la casa regional, Aires de la Mancha, va debutar dissabte a la nit en un concert al claustre del monestir, on també van actuar la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, la coral Aulos i les corals de la Casa de Cuenca i la de García Lorca de Nou Barris de Barcelona.

Unes 150 persones van presenciar l'estrena de la coral manxega, q u e va cantar dues cançons en castellà, La caria dulce i Elhimno de la Mancha, i dues havaneres en català, El bon repòs i L'havanera del Vallès, amb l'acompanyament d'acordió. Els integrants de la coral es van mostrar força crítics a m b la seva i n t e r p r e t a c i ó d e l'havanera El bon repòs i, de fet, la directora del grup, Núria Lluc, va reconèixer que no havien afinat "prou bé." Malgrat això, Lluc va declarar que l'havanera era difícil d'interpretar, perquè es trac-

tava d'un cànon, en què alguns cantaires començaven a cantar abans que els altres. A més, els socis del Centro Castellano-manchego van afirmar que la coral havia millorat molt respecte als seus inicis. Aires de la Mancha es va crear el mes de novembre passat i la formen 25 persones, cinc homes i vint dones. Núria Lluc ha anunciat que el grup podria tornar a actuar en públic al Nadal amb un repertori reduït, ja que la directora considera que el concert de dissabte va ser "massa llarg".

s o c i a l

l.ls veïns del uiner Major fi tan aixoplugar sota les voltes, l'oto. A. IARROSA

Sopar passat per aigua M.B. - Sant Casat -

Els veïns del carrer Major van fer dissabte passat un sopar per celebrar q u e aquesta via és de vianants des de fa un any i mig. Cada veí va preparar el seu propi àpat a casa, i després tots es van reunir al carrer per menjar plegats. La pluja, però, va aigualir el sopar i els veïns es van haver d'aixoplugar sota les voltes . Altres, però, van sopar dins els portals dels edificis, mentre

Vida

que alguns no van tenir cap inc o n v e n i e n t a m e n j a r sota la pluja protegint-se a m b paraigües. En total, més de 200 persones van participar en l'àpat, i d e s p r é s van ballar al ritme d'una parella de cantants q u e va a m e n i t z a r la vetllada. La gresca va acabar a dos quarts d e tres d e la m a t i n a d a , i els veïns van assegurar q u e repetiran el sopar l'any q u e ve, tot i q u e el faran al juliol per assegurar-se q u e la pluja no els aigualeixi la festa.

s o c i a l

Imatged'ar \iu d'una n/ebra/ióa Mira-sol Foto. ELS 4 CWTOS'S Rappel va fer aixecar els braços als assistents per canalitzar l'energia positiva durant el conjurt. Foto: X. IARROSA

Chic celebra deu anys amb Rappel M.B.

La discoteca Chic de Sant Cugat va celebrar dissabte el desè aniversari amb una festa en què l'astròleg Rappel va fer un conjur

per aconseguir que l'establiment continuï prosperant els anys vinents. Rappel, q u e va afirmar que tots els presents al ritual també podrien fer realitat un desig, va fer un preparat dins una gran olla amb herbes, llorer, alls, sal,

plomes i cintes de diferents colors que representaven l'amor, la feina, la sort i els diners. La discoteca es va emplenar d'adolescents, i la festa va acabar amb música, lliurament de premis i un gran pastís d'aniversari.

Anys quaranta a Mira-sol M.B.

I ína trentena de veïns de Mirasol van assistir dissabte al tradicional sopar que, des de fa dotze anys, s'organitza per recordar les festes que es feien, als anys quaranta i cinquanta, a la pista de ball

de l'antiga plaça Rodona del districte. Precisament, enguany es compleix el cinquantè aniversari d'aquelles festes, que s'organitzaven els caps de setmana. Per rememorar aquells anys, dissabte els veïns també van ballar en parelles l'anomenat ball del fanalet i del ram. •

^ueSf

stitt

PLATJA d'AltO TÉ PREM

Barcelona Platja d'Aro Puigcerdà La millor pell al millor preu

Aquest estiu Platja d'Aro està de moda.

'L·

1 per cetéérar-ho

d'AGARO

****

^(S|l

HOTEL

tenim mok&fegals

Columtntó Hotel

per d tu.

* * * * Passeig del Mar, 100 E-17250 Platja d'Aro (Girona Espafta) COSTA BRAVA TeL (9-72) 81 71 66 / 82 60 00 FAX: (9-72) 81 75 03

„#-»*• ^Í?^

Vine a la platja i troba el teu. Si vols més informació

Platja de Sant Pol 17248 S'Agaró (Girona-Espafia) COSTA BRAVA TeL (9-72) 32 52 00 FAX. (9-72) 32 45 33

HOTEL BEU. REPÒS

••

d'aquesta campanya, GUITART PLATJA D'ARO Avda. d'Estrasburg, 10 • E-17250 Pbtja d'Aro COSTA BRAVA (Girona-Espafia) P. O. BOX 201 TeL (9-72) 81 72 20 FAX: (9-72) 81 61 68 GUITART

recull les bqses als ietm i**

[ors ètifal

HO'

C/ Verge del Carme, 2 Platja d'Aro COSTA BRAVA TeL (972) 81 71 00

* *

IA MARINA

la Caixa CAKA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

FOMH-·fT M U N I C I P A L DE TXJRISAAE

CflST€i-PWT]flD'f«0

C/Ciutat de PaloLl 17.250 Platja d'Aro COSTA BRAVA TeL (9-72) 81 71 82

22 Societat

& S íCAIYroN") D,vem/rei, >1 rle setembre de 1996

r a d i o g r a f i a

C O R A L L ' H A R M O N I A DE V A L L D O R E I X

•

U C LHARMONIA

Fa pocs dies celebraven el quinzè aniversari amb un concert a Valldoreix al qual van convidar les corals més representatives de Sant Cugat Després d'un període de transició, la coral ha anat creixent en els darrers anys, i això ha motivat els seus responsables, que estan pensant a federar-se

Quinze anys de cant coral amb un gran caliu familiar XAVIKR MlRAl.I.KS

Entitat: coral L'Harmonia d e Valldoreix Any defundació: eAVmMSúc desembre Local: Casal de Cultura de Valldoreix Socis: 50 Quota: mil pessetes per trimestre

Van començar amb la voluntat de crear una coral per cantar havaneres el setembre de 1979. De seguida, però, van ampliar el repertori amb cançons populars europees, catalanes i castellanes. Més endavant es van atrevir amb l'òpera i els clàssics. Al llarg d'aquests quinze anys han anat cantant diverses peces respectant-ne sempre la llengua original. D'aquesta manera han aconseguit disposar d'un repertori internacional i molt variat. La incorporació des del principi de cantaires de naciona-

litat anglesa, alemanya, francesa i holandesa ha ampliat encara més les possibilitats de la coral. Des de fa uns dos anys la coral ha crescut espectacularment: de la vintena de cantaires han passat a ser més de quaranta. A més, han aconseguit un equilibri entre veus d'homes i dones, cosa poc freqüent en la majoria de corals amateurs. Això no ha estat gaire difícil, ja que quasi la meitat dels membres de la coral son matrimonis. Com en la majoria de corals, l'Harmonia te cantaires que també ho són d'altres corals, com la Coral Serra d'Or, a la qual van aju-

dar en un moment en què l'entitat de Sant Cugat tenia falta de veus. S'han mogut sobretot pel Vallès i Barcelona i han fet alguna actuació a l'Rstat, com la que van fer a un poble d'Avila l'any 1992. Aquí, actuen sempre que hi ha ocasió a Valldoreix i a Sant Cugat. Són una de les corals participants en la Trobada de ('orals al monestir que organitza anualment Mans Unides de Sant Cugat. Des de fa dos anys, cl Diumenge de Pasqua la coral es posa la barretina i ofereix una cantada amb cançons populars, talment com si fossin caramelles, a la por-

ta de l'església de l'Assumpció de Valldoreix. Una activitat que s'allarga fins dilluns a les residències d'avis que hi ha a Valldoreix. Com és tradicional recullen "la voluntat", uns diners que serviran per al casal de Joves de la parròquia de Sant Cebrià. Assagen cada dilluns al vespre al casal de cultura de Valldoreix, tot i que quan han de preparar un concert fan una jornada intensiva de dissabte. Tenen des de fa molts anys el suport de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, un suport que ve d'antic i que els membres de la coral sempre han agraït.

Societat 23

ELS /CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

r a d i o g r a f i a

C O R A L L ' H A R M O N I A DE V A L L D O R E I X

Sortida de <..<r; de setmana a Banyoles

f-s. Foto; ARXIU C. L H A R M O N I A

La p a r t i c i p a c i ó e n a c t e s p o p u l a r s ha estat una c o n s t a n t al l l a r g de la vida d e l ' e n t i t a t

La voluntat d'un grup de veïns i amics ha aconseguit mantenir viva una coral que actualment gaudeix de molt bona salut

Una coral que ha sabut evolucionar a l'entorn de Valldoreix XAVIER M I R A L L E S - VaHdoralx -

L'any 1981 el mestre anglès Miquel Herbage es feia càrrec de la direcció d'una coral q u e primer seria la coral de l'Associació de Veïns de Can Majó. I és que tot va començar en una sardinada popular d e la festa major de Valldoreix, l'any 1979. Una sardinada que es continua celebrant actualment. Des de l'any 1988, ja amb el nom d e coral L'Harmonia d e Valldoreix, l'entitat es consoli-

da i el nombre de cantaires va a u g m e n t a n t progressivament. Però l'Harmonia també ha viscut m o m e n t s difícils, com recorden Gabi Eckart i Joana Vilaplana, quan la coral va quedar reduïda a cinc membres que assajaven en cases particulars per "no perdre el caliu i mantenir el contacte". C a d a any o r g a n i t z a v e n una sortida de cap de setmana a Banyoles per estudiar de manera intensiva, tot i q u e t a m b é hi havia moments per a l'esbarjo, amb sortides culturals i altres

activitats. Una sortida que aplegava les diferents famílies i que, com diu Guillem Borràs, actual director de la coral, estan pensant a recuperar. EI que sí que segueixen mantenint és el sopar anual de l'entitat q u e celebren normalment durant el mes de febrer. Nadal, la calçotada de febrer, juny i la festa major eren en un principi les quatre cites anuals de la coral a Valldoreix. Els darrers anys també els han convidat a cantar a l'ermita romànica de la Salut, el dissabte abans

de 1*11 de s e t e m b r e , concert que repeteixen el 12 d'octubre amb motiu de l'Aplec de la Salut. Enguany han volgut celebrar que fa quinze anys del seu primer concert, el 5 de desembre de 1981, al casal de cultura de Valldoreix. Per això dissabte passat, 21 de setembre, va tenir lloc a l'església de l'Assumpció d e Valldoreix una trobada de corals santcugatenques: la Coral Sant Cugat, el cor Aulos, la coral Unió S a n t c u g a t e n c a , la coral S e r r a d ' O r i la c o r a l

L'Harmonia. Els actes de celebració de la coral no acaben aquí, ja que per Nadal, concretament el 21 de d e s e m b r e vinent, volen fer un concert molt especial amb totes aquelles persones que han format part de la coral en algun m o m e n t d e la seva h i s t ò r i a . L ' a c t e t a m b é s e r à un h o m e n a t g e al m e s t r e M i q u e l Herbage, antic director i fundador de la coral. En aquesta o c a s i ó la coral L ' H a r m o n i a tindrà l'acompanyament d'un conjunt musical.

24 Societat

ELS /CAIVTONS Divendres, 11 de setembre eie 1996

T r a d i c i o n s

El CPA munta demà un 6patio andaluz'

El XXI Aplec omplirà de sardanes Sant Cugat aquest diumenge

M Ò N I C A BKRNABÉ

- Sant Cugat -

UEsbart coorganitza Vacte perprimer cop Fer tots els possibles per mantenir la tradició d e la sardana. Aquest és el motiu q u e ha mogut l'Esbart a prendre el timó en l'organització d e l'Aplec d e la S a r d a n a , q u e enguany arriba a la 2 1 a edició. D i u m e n g e els j a r d i n s del monestir s'ompliran d'aficionats a la sardana disposats a passar el dia tot ballant. G K M LOZANO

- Sant Cugat En la trobada de sardanistes hi participaran a q u e s t any la participació de les cobles Ciutat de Girona. Jovenívola de Sabadell. Principal del Llobregat i la cobla Sant Jordi, que oferiran un repertori de trenta sardanes, distribuïdes entre les hores del matí i les de la tarda. Aquest programa inclou peces tan conegudes com Colla dansa eterna, de Francesc Mas Ros, que oferirà la covla gironina, La Cot/uetsa, de Josep Maria Tarridas, que serà a càrrec de la Principal del Llobregat o L'avi Rau, que la tocaran les quatre cobles conjuntament. Com cada any, l'Ajuntament

d e Sant Cugat segueix col·laborant tant en l'aportació del material com dels diners necessaris per muntar la tradicional trobada. I és que, de fet, la principal novetat d'aquesta 21a edició és que la coordinació de Pacte és a càrrec d e l'Esbart, que d'aquesta manera pren el relleu a l'Aplec Sardanista de Sant C u g a t . El p r e s i d e n t d e l'Esbart, Joan Rovira, ha explicat q u e l'aplec de d i u m e n g e serà molt semblant al d'anys anteriors, perquè "encara no hem tingut t e m p s d'implantar novetats", i que l'objeetiu serà el de sempre, és a dir, "reunir un m u n t de gent q u e s'estima la sardana". Pot i això, Rovira ja pensa en les futures edicions i ha avançat algunes propostes,

Un mamen/ eie l'aplec de sardanes de l'any passat. Foto: ELS 4 CANTONS de les quals destaca la idea de fer de l'Aplec "la cloenda d'una setmana dedicada a la sardana", en q u è s'organitzarien actes com ara "la presentació de la història i l'evolució d'aq u e s t ball tradicional català i l'organització d'una taula rodona o una exposició". La trobada servirà també perquè uns trenta representants de

SANTCUGATENCS DE L'ANY

Q u i n és e l t e u Sa n t e u g a t e n c de l'any? Fes a r r i b a r l a t e v a p r o p o s t a a R à d i o Sant C u g a t , c/ S a n t J o r d i n ú m . 5 , o a l TOT SANT C U G A T , c/ S a n t A n t o n i n ú m . 4 2 . O bé per fax al 6 7 4 20 24 o a t r a v é s de l ' A p a r t a t de correus

224.

O m p l e a q u e s t a b u t l l e t a a m b les d a d e s d'una persona o entitat que s'hagi d e s t a c a t durant l'any 1995 i que m e r e i x i ser r e c o n e g u d a a m b el g u a r d ó .

Nom El meu candidat és lo s e g j e r i persona o e n t i t o t .

Pels següents motius

Podem localitzar el candidat oi telèfon Presentació de propostes fins al 28 d'octubre Organitzo:

tÍMUMCMM

CoI . ioboro

ELSECANIONS

^^W*"

l'Esbart facin el primer assaig públic de la futura secció de sardana q u e l'entitat està dissenyant per a aquesta temporada. Per a Rovira, organitzar aquesta colla ajudarà a despertar l'int e r è s d e l s m é s j o v e s p e r la sardana, una c o n d i c i ó i n d i s pensable perquè mori el tòpic que associa aquest ball amb la gent gran.

Asdi prepara el sopar de l'entitat

L'àrea de joventut del Centre P o p u l a r A n d a l ú s organitzarà d e m à un patia anda/itz a dos quarts de deu del vespre a la seu de l'entitat. Aquest és el tercer any q u e el c e n t r e andalús fa aquest acte amb l'objeetiu de dinamit/.ar la cultua mitjançant el cant, el ball i la poesia. Segons ha declarat el president de l'entitat, Gabriel Ruiz, es tracta d'una trobada molt participativa. p e r q u è "s'improvisa sobre la marxa" i "tothom balla i canta." Així, demà els socis del Centre Popular Andalús ballaran sevillanes, rumbes i buleríds. A més. alguns recitaran poesies, i també hi haurà cante jondo. El pati» andaluz que es farà demà s'havia de celebrar, en un principi. el cap de setmana passat, però es va ajornar perquè així ho va sol·licitar l'àrea de juventut de l'entitat, que ho organitza. Segons Gabriel Ruiz, els joves volien tenir més temps per preparar-lo. "Això demostra que s'ho prenen amb serietat perquè volen que sigui un èxit", ha afirmat el president del CPA. que ha convidat tothom a assistir-hi.

Adiva estrena un local a Terrassa À N G E L S CASTUERA

ÀNGELS CASTUERA

L'Associació per a Disminuïts de Sant Cugat (Asdi) ja està organitzant el sopar anual per recaptat diners que serveixin per tirar endavant els projectes de l'entitat. Enguany, el s o p a r e s farà a l ' h o t e l d e l Parc T e c nològic del Vallès el dia 9 de n o v e m b r e . El p r e u d e l s t i quets, que ja es poden reservar, és d e 6.500 pessetes. La r e c a p t a c i ó q u e e s farà e n aquest sopar servirà per construir la nova seu d'Asdi, que es va començar al febrer a Valld o r e i x . Ara ja s ' h a n fet les obres d'explanació i preparació prèvia del terreny. T a m b é s'han col·locat els fonaments de l'edifici, i e n a q u e s t m o m e n t s'està fent el forjat d e l'estructura. La construcció que s'aixecarà serà el nou c e n t r e d'activitats d e lleure, on els nens i nenes q u e formen part d'Asdi podran continuar les activitats setmanals i l'esplai de d i s s a b t e . D e m o m e n t , Asdi està fent les activitats en unes dependències q u e els ha cedit la Creu Roja.

Els diabètics de Sant Cugat tenen un nou local per trobat-se i rebre informació sobre la seva malaltia a Terrassa. L'Associació de Diabètics del Vallès (Adiva) ha estrenat aquesta setmana unes dependències a Terrassa, que es van presentar dissabte en un acte públic. En aquesta seu d'Adiva a Terrassa, els diabètics de la comarca tenen un punt de reunió on informar-se sobre el tractament de la seva afecció. Adiva ja té un altre local a Sabadell des de fa més d'un any. Un dels objectius de l'associació és aconseguir un local per poder instal·lar-se també a Sant Cugat, però de moment, no han trobat l'espai adequat. Els dos últims anys, l'Associació de Diabètics del Vallès ha fet un programa de xerrades, impartides per professionals de diferents especialitats, que ajudaven el malalt a conèixer la seva patologia, a combatre-la i, en definitiva, a viure amb la malaltia sense que això condicioni d'una forma exagerada l'estil de vida. Una dieta controlada i exercici amb moderació són els dos eixos que han de considerar els malalts per afrontar la diabetis.

t'ajudem a aprovar

US 4 CANTONS

Classificats

Divendres, 21 de setembre de 1996

• FLECA MARÍ

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55

Plaça Borràs 1

guia pràctica

Servei SANTCUGAT

(irsno. S.A. d'assessorament administratiu.

•CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: O Plana Hospital, 3-5

Assegurances • MENJARS PREPARATS TASTA'M 5392929 -53935 35

de finques.

VILARÓ

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9

539 35 32

5890079

• SUPERMERCAT

ío< 585 2/ 74 • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S L . Urgències 24 h. O Sabadell, 23. Sant Cugat

5890642

Tel. urgències 906898136

674 9120

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 3537.

AUTOESCOLA CASTELLVÍ C/Sta Maria, 38 1r 1a Sant Cugat

674 13 05

•ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2

•COPY-GRAFK O Can Matas, 8. 6753653

•COPISTERIATHER C/ Sant Antoni, 24. 56S7442

•JORDI MERCADÉ C/Creu, 6-8,2n3a

azàmm •AUTOESCOLA CASAS O Martorell, 47

•FILACAR Ctra. Cerdanyola, 8

5632000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71

ALUMINI I VIDRE

TALLER: ORIENT, 68 TEL. 675 29 02 FAX675 2861

58930.65

Sant Cugat del Vallès

58944 I I

•PÀRQUtNG TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge

.JORDI FRONTONS Av RiusiTaulet, 13 5894147

6742601—

•MEDIF1ACT Rambla del Ceter, 25 •D.G.DASSEG RANCES Rambla del Celer, 95.

674 7142

•J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 -baixos 675 30 12 _

i.u f>M :-i

HI,

• FOTO VÍDEO F.R.

• L ACADÈMIA a Balmes, 39

Rambla del Celler, 93 67479 66

675 44 53

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), pano i teclats electrònics. Harmonia i composició. 6752181

5898366

• J. LLAMAS O Valldoreix, 14

saaxtia

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Canovas del Castillo, 20 5692613

•WAY-IN C/ Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat

Asesoria inmobiliaria

6748215--

Tel. 699 38 9 8 Fgx 588 24 53

C/ Santa Maria, 14 BZÍ5674

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

•FUSTERIA EBENISTERIA. 6996748^674-70 68

•FUSTERIA EBENISTERIA LS Cl Camí de la Creu,

6740381

•BAR GRANJA CAN DM O La Mina, 19_ _ •GRANJA LA SORT C/delaSort3 •MERMELADA EXPRÉS C/VaMoreix, 56

•CABANAS CSankagoRuaftd.54 fi741K4fl

•CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14 674 4390..

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01

• SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas.8

•ANTONI CAMPOS

M»»M

C/Francesc

FRANCÈS PER A NENS (Jocs i cançons) Conversació per adults.

Moragas, 21

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2

6Z4J662

569J23Í

• J . MIRET Mercat de ToneWan-

F I R O M E

•iM.nnn

Plaça Pere San. 9 K7à01f*)

•SUPER-NATURAL

•PROGRAM ACCÉS Cl Santiago Rusinol, 14

5693300

•TALLEDARICOMA C/Balmes. 11

•SUMINISTROS VALLDOREIX Cl Mossèn Jacint Verdaguer, 107

674 6 2 0 2

6752390

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11

«74 1» 77 ..

67461 72 ..

•CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17

SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Cua» Cantons SN

_. .

674-7143

Tat 6743061

•LA FESTA C Santiago RusfW, 8

•HÍPICA CAN CALDES

•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12

Masia Can Caldes, s/n

6743694

5690045

• HtPtCA SANT CUGAT •EURASIATOYS Plaça Coll, 9 «74 471)4

• HÍPICA SEVERINO Pg.Calado, 12

• JOGUINES MARGA C/ Santa Maria, 44

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - a Major, 6 •EGA MOBLES C/ Canovas del Castillo, 2 - local 2

« 7 4 r M « - 6 7 4 15.'in

£74 I I 4 H

•SERRALLEHA T E RRA I COMAS C.B. C/Mozart,9. Barcelona 21819S6_

• C A L CRISPIN O' Santiago Rusinol, 23

•FMQUESBACHS

fí74 mtw

C/Hospital, 41

• ESTANC MONESm Plaça Octavià, 3

•FINQUES

•FOAPS.A. BANYS O Rius i Taulet, 27 6Z4OS03 £755854 __

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

•EUROPA O Alfons Sala, 24

•TIEN21 C/Valldoreix. 44 E7A21BÍ

•TOBELLA C/ Santiago Rusinol, 49 67AQÍ5Z

• VILAR ELECTROLLAR.S.A. C/ Santa Maria. 20

•CICLES CARDONA O Valldoreix, 41 •COAP O Villa, 22 56921 15

Rarad9Hcq**10 6BZ254- • FINQUES SAKA C/Valldoreix, 60

6755260

«74 «7 11VKXIIK

• E L PONT a Girona, 3

• RIVER IMMOBILIÀRIA» SERVICE

•ANNA FUSET JOIES C/Santiago Rusir1ol,45

•JOIERIA MIREIA'S O Valldoreix, 33 STAaaja . __ • JOIERIA SPADA C/Balmes, 39-1rdta. • SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20

674 1381-6751820

H74nfj97

•FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39

• FINQUES SERIN

6Z4.Ifl.53

• ROSA M. SEGURA Cl Santa Maria, 8

C/Dr. Murillo, 14

Plaça Augusta, 4-baixos 674 1204 Fa» 674 118!

•ARWENBOUTIQUE C/ Elies Rogent, 52 VKKIKÍ

•BLUEMOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675U267

•CAMPMANY O Valldoreix, 16 C/MartoreH, 15

•FINQUES SANT CUGAT

58900.23- - - -

«74 -a m

•FLORS RIERA Ptge Sant Antoni, 13

•INDUBRUC Av. Ragull,9-19

a » « » . « l » l u

• JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40

PI. Octavià 5805454

674 1 4 J 2 _.

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/Valldoreix, 67 A •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/Major, 33 (Junt Monestir)

•ESTELA a Santa Maria, 18 675S3ÍH

_ ..

•PAPARA2ZI PI Dr. Gates, 2 675 0652

•TOT PUNT O Sant Antoni, 19 674 0057

•ÒRGAN

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27

Plaça Octavià, 7 674 3206

•ARENASAN •FLECA LA GARRIGA. Obert tot rany Rambla del Cel ler,15

Especialitats en lloguers. Endavallada 21 bxs.

674 7661 IÉL 5894566

•PNEUMÀTICS SANT CUGAT a Anselm Clavé, 16-18

•TINTORERIA SANT CUGAT Cl Sant Antoni, 1

•MSTALACtONESA. ZAMORA, S J a Mossèn amor Verdaguer, 18. VaWoretx ssaaias^ •MANTSERV.&A. Av Catalunya. 18

5696655

• RESIDÈNQA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47-torre

674 1162

•TMTORER1ASANT CUGAT G'SartagoFU5rol,35 •TMTORER1ASANT CUGAT Rambla Rbataüada, 34 fi7*;flpafl

•TMTORERIASANT CUGAT O Alfons Sala, 2 67441«7

•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI •MAIUNG VALLÈS, SL C/Sant Domènec, 10-baaos •aa^Ti

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca

•LABRASERU PI. Pere San, 6

•USSIATOURS C/Plana de r Hospital, 10 5696150 F a r 5 6 9 5 9 6 5

•CUCARRÓ O Santiago Rusinol, 30

•AQUIUNO De9a19h. NOcerramos por vacaciones. StJorcS,18

• PERYBEN O Valldoreix, 45-47

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCUUNA Rbla Can Mora, 10

•REPARACIONS DE CALÇATIcòpte·de C/Sol, Marcat dB Tonoblanca S7AOUÀ

•SABATERIA BOLOMA C/SantJorrJ,24

569_57J5

sm&st

•PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH

•TATERS OSantArtrjnJ,62

Cl Francesc Moragas, 29

« M W

•PERRUQUERIA DURDAN Cl Santiago Rusinol, 2 entj.2 67523-53

•PERRUQUERIA PRESENZA C/Martorel,20

• REPARACIÓ DEL CALÇATSABATA C/Francesc Moragas, 6 B7S&2I

•REPARACIONS DE CALÇAT icòpl··d·clauB

6740656

•PERRUQUERIA ANNA C/Major, 14 •PERRUQUERIA NUEVAMAGENANA YENCARNA Decoraciones, Limpieza, aromoterapia St Llorenç, 7 674G2S8—

•CASTELLVÍ HONDA a Rosselló, 15

• PELUQUERIA ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas

5393211

5A9 358H

ÀTICS • ÀTIC DUPLEX NOU Z. St Domench Superi, consti 58,5m2 4 hab. 2 banys saló 30m2 Preinstal lació aire cond. Parquet armaris de paret terrassa etc. Piscina comunitària 27.000.000 pta 674 08 97 Fincas StCuga

•ÀTIC DUPLEX DE LUXEZC/Mvarez 190 m2 consta de 4 hab dobles més estudi en el duptex de 70 m2, 2 banys i un aseo Jardíirjtsciracomunitàna 49.000.000 pta. S74 CB 97 Flnam SI Cuga

•ÀTIC DUPLEX Zona

a soi, is

5694651-

•PERRUQUERIA PATRÍCIA MAMN Cl Sia. Joaquima, 18

• ORNALLAR Cl Martorell, 59 - cant. a Alfons Sala

674 53 3S._624-5104_

•FORMAS PERRUQUERIA C/Efes Rogent, 18 A(a tocar mercat Torreblanca)

CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 26 674 0661

DONATETOTPER LA LLAR OMARTORELL49 6740023-

6254006

• SUBMINISTRAMENTS PER A L A CONSTRUCCIÓ Del Rio d 1 núm. 61 Can Barata

5898702

• LÍNEA DIRECTA C/ Enrique Granados. 15-bcal8

•WQin^ï

VM'iniu

5630014.. .

•CARRÉ MOBLES C/Francesc Moragas, 33

674 6950

•FERRON Jardins i Piscries Cl Rius i Taulet 20

ni •;<

•TEIXIDÓ ÒPTICA O Sant Jordi. 30

Finca La Pelleria

• AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

674 1490

ezATsaa

Av. Corts Catalanes -

•COPERSE O Sant Esteve. 11

•CONSTRUALPA C/Santa Maria 9-1r1a

6740507

6755953

• C L DENTAL SANARES C/Francesc Moragas, 8 - 2n

gW7na«

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27

67ÜHÜ-

674 5 3 0 !

•MARCOVE C/Sant Esteve. 29

tarTtódssabtetaiCB.

•UESC C/Canovas del Castillo. 9

6751556

C/AnsernCtMil. Obert

674 9862

5893362

fi74fXQR

674 14.53

• GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos

•THECARTOON CENTER C/Marlorel, 1-cantC/ Santa Maria

•D4 CONSTRUCCIONS C/Valdoreix, 10

•SOLSONA C/Rosselló, 2

• ESPORTS TERRANEU C/Sant Antoni, 15

•HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

6Z5Ü454

•FIOTTO a Sant Jordi, 32

B7AB30B

•VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi. 33-35

i finiu • MA VI objectes de regal i bijuteria C/Alfons Sala, 12 Botiga3

KTXfnKl _ _

•GERD

674 89 13

•CONSTRUCOONES Reformes torres noves • APPLE C ENTER Plaça Unió, 3

•CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Q Camí Crist Treballador, s/n

•MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca. 13

ilMIí

fiZSJlflí

ca, parada 1 -42

6Z5220I

•ARMAN'S Plaça Augusta, 2

67525 02

sas-iias-

COMUNITATS DE PROPIETARIS

• MÀRMOLESI GRANTTOSGUIMAR C/Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí saausfli-.• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Aurons - Cl Campoamor, 12-Nau 3

674 4026

• VIRGINA PAÍS St. Jordi 19

67462 39-908 99 6381

6755755

•VALLÈS NET a Sant Ramon, 4

Centre de la imatge

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35

Ta 67* 56 5.1

•RANGO10 C/Pous, 13-focal 1

Administración de fincas

674 0393

14-baixos 1a

675J293

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36

1CEB

• ZOOM.

• NOVAULA C/Valldoreix 22 Sant Cugat

•TMNTTY Rbla Can Mora 18

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79

niki

—

•PATUFET C/ Sant Jordi, 22

589 02 71

•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ a Montserrat, 37

BU11D1NG SANT CUGAT. S.L

GIRONELLA

675 4203

•DOMÈNEC AYALA a Carme, 31

Mercat Torreblanca, pda.104

EXPOSICIÓ I VENDA:

675 3297

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Val d'or 2

6753065

674 6500

Pg. Habana, 41 Mirasol

6ZS1161

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7

•PAPIOL Venda i neteja C/Càncvasdel Castillo. 4

VALLDOREIX, 53

• JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca, 2-8 despatx 1F

6741265-

785 SÜ 00

675 ÍB 03

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87

•TUBAU C/Latorre. 14

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/h

Rbla RibataHada 6-5

• MARTI FINET MIRA Rbla. del Celler, 89 3r3a

fí74D1fíO

589093! _

5894SI2

•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO

SAGARRA O Endavallada. 22

674 14 37

•BONAVENTURA ARAN CORBELLA

•DANIEL CA LAT AYUD Rbla Ribatallada 31 B3 4r1a

Tel i Fax 674 34 75

674 1239

AUTOESCOLA MONESTIR C/Vallès 17 1r. 2a. St. Cugat

674 6945

• J.P. PARRA C/ Ennc Granados. 15 - local 7

•T.M.G. Tallers C Borrell 6

C/ Valldoreix. 79 67407 71

.1,1.jm ,k-TA_,

generals i administració

ÀGORA

£74 0163

• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever. 4

56926 49

Mira-sol • LA LIONESA

• PELUQUERIA LOURDES Cl Monestir 33, entresol 4

•AUX-VYD aAHonsSala,50

• TALLER ELECTROSOL C/Sd,19 67A3BJB

•TALLER MECÀNIC P. CANALS O Sant Llorenç, 27 S74Í362-

120m2t20m2terrassa, 4 hab., saJó menjador amb xemeneia, cuina •"Office-, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet PVC i d m a l t pàiquing i trasler opcional preciós. 22.000.000 (KSA Gestió Immobiliària). • P K ÀTIC. C/Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 674 7776

Classificats 27

ELS/CANTONS Divendres, 27 de setembre de 1996

(Inmarba, S.A.) • PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6747254

(Fincas Gironella) ÀTICS NOUS •ÀTKDÚPLEXNOU. Zona C/ Solsona. Superi, const. 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2. preinstal.lació aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 6 7 4 » 87 (fincas Saní Cugat) •ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const 215 m2,3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6740697

(Fincas Sant Cugat) • ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab, amb armaris de paret, cuina ..office», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, so) tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 fi?4_Z2,54

ÀTICS OCASIÓ ALA VORA PLACA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina bany nou i terrassa. 11.000.000 fí74 7? H4

(fincas Gironela) • ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúpiex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí

i piscina comunitaris. 49.000.000

Comunitats de propietaris

Cugat, fàcil accés, càrrega i descànega.

26.800.000. (Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St. Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina ..office», terrassa, calefacció...

674 0837

EfiZSJZOÍ- -

674 0 8 3 9

(Fincas Sant Cugat) • ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000 000

• FIROME COMPREM SOLARS

(Srta. Maribei)

fí7d 7? .54

•CASAALA FLORESTA Pje, Fumet. De 2 hab.. més annex de 2 hab. més, saló amb xemaneia, terrassa, 800m2 de jardí Pou Només 21 té anys. 15.000.000pta

(Fincas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 1 8 m2 terrassa, 4 hab., 2 banys, calefac, llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000

r.675 1701.

K74 67 f *

674 0697 Fincas St. Cugat

(Finques Saka)

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing. tot en perfecte estat. 43.000.000

•CASA ADOSSADA Z St Domènech. 3 hab. més estudi, traster. Jardí privat. Només 30,000.000 pta. Fraues SI CWBl 674 0$ 97

•CASA EN VENDA ZCan Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m2. 10.000.000 674 67 l'ï

ffinquesRoca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entrada. iAprovéchala! Trato directo. 5698701

•TORRE unrfamiliar 90m 2 18 mill. def 0012 Building St. Cugat

(Finques Saka) •FIROME Venta pisos

6742523

... .

•TORRE adosada

T isTsnm • CASAALA FLORESTA. 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2,17.000.000 624-6215

6754324

200012 28 mill. del 0040 Building St. Cugat

(Finques Saka) •FIROME Comunitats de propietaris tSTSjzm • CONJUNT RESIDENCIAL Set-VaH VaMoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuiía-Orfice equipada, 3 Banys. Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i ofetribució al seugust.42500.000 Pies. VCOMÇA-FIROME.

• LOCAL Carrer Girona-Dos de Maig 132m2 32.000.00pta Frac Sant Cup* 674 os 97

•LOCAL 170 m2, Cl Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 625J32à

(Finques Roca) • E S VEN LOCAL de 500 m2. SZ0J255

•EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant

• PLACES DE PÀRKING C/ Abad d'Avinyó rflA (Z. Monestir), C/Domenech n°3 y C/Abella n541. A partir de 7.500 ptas. ZONA TORREBLANCA Places de garatge des de 1.700.000 674 77 76 InmalbaSA-

•PARC CENTRAL. Només 2 pisos de 90 m2 3 hab. saló de 23m2,2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta. 6740697

(fincas SanfCijgaf) •SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics duplex, amb jardí comunitari i piscina, des de 22.000.000pta 67H06S2

(Fincas Sant Cugat)' PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 6764324

. .

(Finques Floca) • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 K7í1?nd-fi74

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrking' Iraster. Tot exterior. Acabats de quallat. 29.000.000 624JZM

(Fincas Gironella) • P I S RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar.

675 4324

674 7? .54

(Fincas Gironella) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 (FobfísoCatíBnyda) •SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina ..office», 2 balcons, ascen. calefacció, tot exterior, pàrquing op. assolellat. 14.800.000 miKKQ-Vln<lHS4

(FobPtvCaderyoü) • SANT CUGAT preciós pis al c/ Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes o"ember.19.0O0.000 'Mrjflfifiq-.'MngB.'ïj

(FobP&Ca&nycti) • SANT CUGAT preciós pis de 120 rrí i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 (FobPIsoCsKtoycb) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 rrí, 2 banys, cuina «office», balcó, entresoció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

(FobFIsoGeidanyqB)

675 1701

• pnOME COMPREM SOLAPS 6751701

• PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a1530h) TBL6745170

•A PROP C/ Cànovas del Castillo. Té 160 rrf, consta de 4 hab., saló menjador de 45 nf, cuina «office», 2 banys complets, tenassa. Pàrquing. 32.000.000 S3Ü8S7:

(Fincas Sant Cugat) •A PROP DE P. DE LACREU. Pis de 150 nf, compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrï. Jardí de 120 rrf. 37.000.000 6740657

(Fincas Sant Cugat) •FIROME Comunitats de propietaris 7.675 1701

•FIROME Venta pisos T.67512H1

•PIS085m2 9,5 mill. def 0020 Building St. Cugat S.L. 674,2521

•PISO 210m2 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L 674 XXI

•C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig, Terrassa, 2 Places r/aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats, Calefacció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comunitari amb piscina. 33.000.000 Res. VICOMÇA-FIROME

• Cl DOCTOR MURILLO 130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrf, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Extenor. 28.500.000

•PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuha, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000

•SANT CUGAT. Piso, part. a part, cerca estaòón. jOportunidad! Dh versas posibilidades de finandación, muy interesantes. Uamar al

674 1?rH-fi74T)«l

53974 jn

(Serin) • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 rrf. 3 hab., molt de sol.

7250.000

•SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., babón, exterior y soteado. jOcortunioad! Uamar al

>i74';7rvi.(!7S4.irg

693£S.4a. .

582Z4J0

(Imdesa) •C/RIUSITAULET 160rrr\4hab.,2 banys, saló-menjador. cuina «office", terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000

(Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut ed'if. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Bec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

•SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. iOcastón! sssszoi «OFEREIX VIVENDA, nova.ttarnentequpada, per a compartir entre dues persones, a Castellar del Valèsía 7 km de Sabadel i a 27 km de Barcelona). Trucar ales nits

K7iS7rx.K7m.iro

<Wi4tt17.SfíflS4qQ

(Imdesa) •C/ SANTIAGO RUSINOL110rrf,4hab., 1 bany, 1 lavabo, salómenjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

(finques Valhonrat) • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Duptex de 118i 135rrf. D e 4 a 5 hab.,2i3banys, 2terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000

674 S7iMi6ZS4afl2

(Imdesa) • C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 Q5 32

(Fincas Sant Cugat) •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assdelat, en casa amb jardí. 5SS74J0

530 3010

(Incusa) • PB Z ESTACIÓ, 80 m2,3 hab, 1 bany, tot exterior. 11.500.000.

•PIS 110 rrí, 4 hab, 2 banys, parquet, arma6746715 . ris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: (finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 3 anys. 25.000.000 87 rrf, 3 hab., 1 bany, 6754324 calefac, exterior, 2 pi. (finques floca; • PIS DE 120 n i , 4 dor- pàrquing. 18.000.000. 62à£7J5 mitoris, 2 banys, molt (finques Saka) bona vista, pàrquing. • PIS Z. CORREUS, 22.000.000 674 1 3 m - / t 7 4 » / » 90 rrf, 3 hab., 1 bany, (Serin) calefac., pk opcional. • PISOS OCASIÓ. 14500.000. 67ÍE2J5 Zona Monestir, 75 rrf, (finques Saka) menjador 20 rrf, cuina, • [OCASIONI Directo 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 rrf, ascensor, set, tantes, vis- 6.000.000 ptas. Pteo 3 hafc. Fnarraaaon: tes a Montserrat, per45.000 ptasjnres.sh fecte estat 11.600.000 C T C ^ M • •»!!¥! 43 entrada. A14 min. de Barcelona. (KSMGesftffrrrnbfevmiufín ria)

I973ÍJ43366..

PISO NUEVO A ESTRENAR. Z. Coll Fava. Sup. 75 m2, 2 hab. (1 con vestidor), bano compl. cocina con lavad. sal-com. terraza y jardín priv. 50m2. Suelo parquet, calef. gas, trastero pàrking videoportero, zona comunit. con piscina, acabados alta calidad. Alquiler 90.000 pta

•BUSCO apartament de loguer aSt Cugat Màxrn45.000Ptes

SANT CUGAT Te nim tota mena de pisos i torres de lloguer

5866102-^906949954

Fincas SL Cugat624 08 97

ARENASAN

•ALQUILO DESPACHO110m2 Junto estación. Valor muebles

5664017-5865439

(Finques Vaíhonrat) • RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 nf, 4 hab., cambra bany completa, sd de matins, menjador 24 m!, places de pàrquing opcionals. 10.500.000

•COLL FAVA CASA UNIFAMIUAR 160m2, assolellada, calet, jardí 120m2, 3 hab. dobles, calef., estudi. celler, porxo, terrassa...mobles o no. Particular Lloguer 125 000-

TORRE UMFAMUAR ADOSADA. Zgolt. Sup. constr. 450 m 2 , jardín priv. 200rrr^ y com. oon pisdna 1 SOOm2 4 hab. tpo suie (1 con vestidor), 2 aseos, eco off, gran sakxim con chim. bunard 70rn2, arm. emp. y tza en todas hab. garage 3 c.+ trastero, calef. gas, alarma, surrinstr. contr. Alquier330.000ptas. Anrmsan 569 45 66

67543S2 Nortias 416Q6 81

Terreno 1.409 m 2 Valldoreix 28 mil def 0033 Building St. Cugat S.L. 67Í2S2S

«ST.CUGATZGc#B Pinar C/Enrique Lanfranco Superfície 600m2 19.000.000pta 67408 97 RncasSt Cua»

•VALLDOREIX C/Esparver 1.000m2 13.500.00 pta. 674 0697Fincas St Cugat

• PBO Zona quatre cantons, Sup: 65 rrC 2 hab. dobles, bano completo, Estudiant s'ofererx cooha-amet, sataorn, per a donar classes terraza muy soteada, Al- d'EGB i cangurs quter. 75.000fi7smirt • V E N C MOTO kaPÇA DE PÀRKING wasaki KLX 650cc C/Abad d'Avinyó, 14 Matricula B-PK 11 OOO km Z. MonastJr • VENC YAMAHA C/Domenech, 3 Jet-Ski 6 5 0 . Ramon C/Avella, 41 fill A partir de 7500ptes.

U S 4CANTON3 CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. A la benzinera Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

MIM

EIS 4 CANTONS

Economia

Divendres, J7 fit setembre de 1°96

Medi

a m b i e n t

L'empresa Sharp r e p un certificat per la seva g<çestió ambiental La companyia és pionera a Catalunya La mutinacional Sharp Electrònica Espanya, la seu de la qual es troba a Sant Cugat, ha rebut el certificat conegut amb el nom de Gestió Ambiental, que atorga la companyia espanyola Aenor a aquelles empreses que no degraden l'entorn natural en l'exercici de la seva activitat. ( i K M LOZANO

- Sant Cugat Kn concret. Sharp ha rebut el certificat de Gestió Ambiental CGM-%/005, que dóna dret a la marca de la casa Aenor o, el que és el mateix: aquest títol indica que ni les activitats de l'empresa ni tampoc cap dels productes que fabrica són perjudicials per a la natura. La multinacional del sector de l'electrònica es converteix així en la primera empresa que rep aquest reconeixement de tot Catalunya i en la primera de tot l'Estat en la seva especialitat. Per al director de Qualitat i Gestió Mediambicntal de Sharp, Joan Riba, aquest certificat és una "gran satisfacció", perquè justifica tot l'esforç de la companyia en aquesta matèria i molt més, com explica Riba, "si es té present el

fet que la multinacional ha demanat voluntàriament aquesta marca", contràriament a algunes empreses, com ara Ics del sector petroquímic, que estan obligades a complir certs requisits m e diambientals. Segons Joan Riba, "el respecte cap a l'entorn és un dels pilars bàsics de la filosofia de l'empresa" i, per això, rebre el reconeixement de "factoria ecològica" ha estat una fita perseguida des de fa temps. Una 'Fàbrica neta' Per aconseguir aquest objectiu, Sharp de Sant Cugat ha invertit un total de vint milions de pessetes en la confecció d'un manual de gestió mediambiental i en una ambiciosa campanya pronatura que, sota el lema de Fàbrica neta,

Dues treballadores de Sharp durant la inauguració de I'ampliació de l'empresa, l'any 1994. Foto: F.LS 4 CAX'J'OXS té l'objectiu de "millorar la gestió mediambiental de l'empresa, tant a escala interna com de producció". Aquesta campanya es fonamenta en tres eixos bàsics: d'una banda, en la "fabricació i comercialització de nul impacte mediambiental"; d'altra banda, en "el reforç de la política de prevenció", i, a l'últim, en l'intent d ' " u n a millora continuada en aquesta matèria". La iniciativa ecològica inclou accions com el control de les emissions atmosfèriques i de les aigües residuals de

la companyia, la vigilància del consum d'energia, la recollida selectiva de les deixalles i, fins i tot, la fabricació d'un televisor ecològic. Un dels projectes més destacables d'aquesta campanya, però, és l'estudi de l'impacte mediambiental en cas que s'incendiés l'edifici, juntament amb l'elaboració d'un pla d'emergència. Segons ha assegurat Joan Riba, les conseqüències tant per a Sant Cugat com per a Rubí, "serien mínimes, ja que Sharp no utilitza en cap cas productes tòxics".

L'empresa Sharp de Sant Cugat és la seu estatal de la multinacional del mateix nom, d'origen japonès. Durant aquest any 1996, l'empresa té previst fabricar un total de 700.000 televisors i 200.000 aparells de fax. D'aquesta producció, un 75% es destina a l'exportació principalment cap al mercat europeu, i el 2 5 % r e s t a n t al m e r c a t domèstic de l'Estat. El volum de facturació de la multinacional està a l'ordre dels 25.000 milions de pessetes anuals.

Empreses

Catalana Occidente inverteix mil milions per millorar el servei al client La companyia iniciarà un projecte de qualitat integral Gi-:\i L O Z A N O - Sani Cugat -

L'empresa Catalana Occidente, situada a Sant C u g a t , in\ ertirà mil milions de pessetes en un nou projecte que preveu redissenyar-ne l'actual sistema de gestió. Sota el nom de Projecte de Q u a l i t a t Integral, l'empresa d'assegurances vol potenciar la funció comercial de les sucursals i les oficines de la companyia per, d'aquesta manera, oferir un servei de major q u a l i t a t i m é s àgil als seus 725.000 clients. Per assolir aquesta fita, l'empresa preveu generalitzar l'aplicació i l'ús de la microinformàtica i de Ics telecomuni-

cacions, a m b l'ampliació del parc informàtic. D'aquesta manera, cadascun dels 1.200 treballadors d e C a t a l a n a Occidente disposarà d'un ordinador portàtil a m b l'objectiu de millorar la tramitació de les pòlisses i n d i v i d u a l i t z a d e s , q u e fins ara eren llargues i sovint confuses. Amb la implantació d'aquestes reformes, a les pòlisses només hi apareixeran reflectides les garanties i clàusules aplicables en cl cas concret de cada assegurat, de manera q u e s'evitarà l'ús de documents pre-impres'os amb textos feixucs que moltes vegades són de defícil interpretació. El projecte de renovació permetrà t a m b é a u g m e n t a r l'e-

ficàcia d'altres gestions, com, per exemple, les reclamacions per sinistre o els tràmits q u e es poden solucionar per telèfon. Així mateix, les modificacions serviran per millorar la competitivitat dels productes asseguradors de la companyia i es flexibilitzaran les modalitats de pagament. Catalana Occidente projecta t a m b é l ' e s t a b l i m e n t de nous c e n t r e s e s p e c i a l i t z a t s en la subscripció de riscos, la tramitació de sinistres, l'atenció telefònica i l'administració. La tasca d'aquests centres de servei serà de suport a les 97 sucursals i 115 oficines d'agències de què disposa actualment la companyia.

.rrrrtíití-

iúmnnw

[

Catalana Occidente es mnotlela per millorar el servei. Foto. FI.S 4 CAS'l'OXS

Economia 29

ELS4CATVTONS Divendres, 27 de setembre de 1996

Expansió

Pharmacia & Upjohn inaugura un n o u departament m è d i c Hi treballaran 26 investigadors L'empresa Pharmacia & Upjohn de Sant Cugat va inaugurar oficialment ahir el departament de medicina i investigació clínica, una secció nova que farà de pont entre el laboratori i el client. Amb aquesta iniciativa, l'empresa farmacèutica donarà feina a 26 investigadors. CÍKNI LOZANO

- Sant Cugat Aquest departament suposa un esglaó més en la descentralització de l'empresa, ja que l'activitat investigadora que realitzava fins ara es desenvolupava a la seu de Madrid. La nova configuració d'aquesta secció, que dirigirà el doctor Jordi Sànchez, suposa un augment considerable en la inversió de la multinacional en el terreny de la investigació clínica. L'any q u e ve, la xifra d'inversió en aquesta matèria se situarà en un total de 2.000 milions de pessetes, cosa que suposarà un augment del 35% respecte a l'exercici actual. A Tacte inaugural hi van assistir l'alcalde de Sant Cugat, Joan

Aymerich, que es va encarregar de cloure Tacte, el director general de Salut Pública del departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, el doctor Lluís Salleras, el vicepresident corporatiu d'investigació clínica de Tempresa, Mikc Tansey, el president de la multinacional a l'Estat espanyol, Bo Ahlstrand, el director mèdic de Pharmacia & Upjohn, Jordi Sànchez i, finalment, el director de comunicacions a escala europea, Carles Lareau. Aquest últim va explicar que la funció dels 26 metges investigadors del nou departament mèdic serà "coordinar i mantenir un nexe amb la comunitat investigadora espanyola" que treballa en la creació de nous productes

Formació

Les classes les impulsa el consistori

Q u i n z e joves s a n t e u g a t e n c s q u e no t e n e n feina s e g u e i xen un curs de formació ocupacional s u b v e n c i o n a t per la G e n e r a l i t a t i impulsat per TAjuntament de Sant Cugat. Els joves, que reben formació sobre eletròniea i electricitat. han estat seleccionats a través del Servei Català de Col·locació i de l'oficina de l ' I n e m de Sant C u g a t . L'Aj u n t a m e n t , a més, a través de l'àrea de Serveis I n t e r n s , va proposar a altres joves q u e s ' a d e q u a v e n a les condicions per seguir el curs q u e accedissin a les proves de selecció.

t e r n s , Jordi F a r r é s . " E n els últims mesos, h e m estat en contacte amb nombroses empreses i m p o r t a n t s del nostre e n t o r n " , segons Farrés, " q u e han c o i n c i d i t q u e f a l t a v e n persones joves preparades en el camp de l'electricitat i l'electrònica". A partir d ' a q u e s ta observació, l ' A j u n t a m e n t va creure oportú preparar un curs de formació ocupacional q u e facilités als j o v e s sante u g a t e n c s en atur la possibilitat de trobar feina. L'Ajunt a m e n t ja havia c o n t r i b u ï t a formar j o v e s s a n t e u g a t e n c s q u a n el Pryca q u e s'obrirà a l ' o c t u b r e a Sant C u g a t b u s cava treballadors. Els e m p l e ats seleccionats han començat a fer p r à c t i q u e s al c e n t r e .

Unes 35 persones han seguit d u r a n t el m e s d e s e t e m b r e les proves de selecció, i els últims dies s'han seleccionat els joves ijue podran seguir el curs. La iniciativa d'organitzar aquests cursos va sorgir del c o n s i s t o r i , s e g o n s el tin e n t d'alcalde de Serveis In-

P e r al t i n e n t d ' a l c a l d e d e Serveis I n t e r n s , Jordi Farrés, és important l'esforç q u e està fent l ' A j u n t a m e n t per potenciar la preparació dels joves santeugatencs. "Com més formació t i n g u i n , m é s fàcil els resultarà accedir al món laboral", diu Farrés.

- Sant Cugat -

farmacèutics. Per fer-ho més gràfic, Lareau va parlar d'una "activitat pont entre la feina de laboratori i la sortida a la venda d'una medecina". Aquest projecte s'inscriu dins les diverses remodelacions que ha sofert Tempresa sueca Pharmacia des de la seva fusió amb la n o r d - a m e r i c a n a U p j o h n . La companyia farmacèutica i biotecnològica resultant, Pharmacia & Upjohn, disposa de 30.000 treballadors, 5.000 dels quals són científics investigadors, repartits

entre les sucursals que Tempresa té als Estats Units, Suècia, Itàlia, Madrid i Sant Cugat. La seu de l'empresa a Catalunya, situada a la nostra ciutat, dóna feina a 250 persones i ja s'ha consolidat com el centre neuràlgic més important de les activitats d e Tempresa a tot l'Estat. En el nou departament de medicina i investigació clínica hi treballen dotze investigadors més que en la situació anterior a la fusió, i mantindrà una estreta relació amb la comunitat inves-

tigadora catalana i espanyola en més de 180 projectes, dividits en diverses fases. Pharmacia & Upjohn és especialista en la producció de medicaments de sis àrees clíniques diferents: la dedicada al tractament de les malalties del càncer i la sida. la q u e investiga les afeccions del sistema nerviós central, la destinada a la lluita contra els trastorns del metabolisme i, finalment, la que estudia remeis contra la desnutrició.

PORTES OBERTES

Quinze santeugatencs en atur fan un curs d'electrònica

ANOKI.S CASTI'KRA

Lempresa farmacèutica ha inaugurat un nou departament de medicina i investigació. Foto: KLS 4 CANTOSS

Coneixes el teu patrimoni cultural?

Vine a conèixer-lo. , 2 8 d e S e t e m b r e (de 10h a 13.30h i de 16h a 18.30h)

Diumenge, 29 de setembre (de ioh a 13 30h) Telèfon obert: (93) 315 13 13 Informació cultural: (93) 318 44 11 T'informarem de tot.

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Economia

ELS4CASTONS Divendres, 27 de setembre de 1996

L e s

e m p r e s e s .

Gimnàs

Olimpo

El gimnàs Olimpo es va obrir fa 29 anys a Sant Cugat, quan ni al municipi, ni a la comarca ni tan sols a Catalunya era habitual que l'home del carrer practiqués esport pel simple fet de millorar l'estatfísic.Córrer, nedar o aixecar peses quedaven per a uns quants que s'hi dedicaven professionalment. José Luis Alcézar ha heretat del seu pare, fundador del gimnàs, la vocació d'ensenyar a grans i petits les excel·lències de practicar esport, i continua amb aquesta línia pedagògica ara que és ell qui es fa càrrec de les instal·lacions. Alcézar defensa aferrissadament la dita de mens sana in corpore sano.

J O S É LUIS ALCÀZAR. Director del gimnàs Olimpo

"Elis agrada que ens vinguin generacions de santeugatencs" una pràctica de moda? - " E l concepte de culte al cos és una idea q u e no c o m p a r teixo de cap manera. N o és el q u e n o s a l t r e s p r e t e n e m al gimnàs Olimpo. Pots estar satisfet amb el cos que tens sense ser un model, i t r e u r e ' n el màxim profit: estar més àgil. l'na cosa que s'ha de tenir clara és, però, q u e la pràctica de l'esport, com més variada, més completa és. I és molt important també q u e t'ho passis bé fent esport, q u e no pateixis. El cos és un m o t o r q u e n e c e s s i t a una p o s a d a a p u n t . Aquest gimnàs, per e x e m p l e , és tant un c e n t r e social com esportiu. Fer esport no és una obligació, és una necessitat."

ANÍÍKI.S CASTUERA - Sant Cugat -

- A m b uns p r e c e d e n t s c o m els q u e cu tens, era difícil q u e ec dediquessis a una alcra cosa. - " K l meu pare va m u n t a r el gimnàs com una activitat més de les q u e tenia com a professor d ' e d u c a c i ó física. Havia preparat els jocs escolars i havia organitzat maratons, era un gran i m p u l s o r de la vida esportiva. Jo he viscut a q u e s t a m b i e n t des q u e era molc petit i no l'he pogut deixar." - K n 2l) anys, les coses han canviat molt. -"Ara practicar esport és molc més normal, cochom, grans o pecics, en fa: hi ha molces més opcions q u e anys enrere. Com més s'ha desenvolupac la noscra societat, més s'ha adaptat el c o s t u m de fer esporc. Ara els n e n s cenen l'agenda atapeïda: des q u e t e n e n cinc o sis anys estan absorbits pels estudis, el gimnàs, l'anglès i la música. L'esport és un comp l e m e n t molt positiu per a la canalla. A banda d e d e s e n v o lupar la psicomotricitat, i potenciar el nivell físic i psíquic, afavoreix les relacions socials d'alumnes i professors. La disciplina q u e a d o p t e n ajuda els n e n s a ser r e s p o n s a b l e s dels seus actes." - E t veig interessat i preparat. - " U n a de les coses q u e a mi s e m p r e m ' h a i n q u i e t a t és el r e c i c l a t g e . La majoria d e la genc fa cursos, concinua estu-

- E l s santeugatencs són gaire esportistes? - " A q u e s t a és una zona q u e s'està urbanitzant molt i, per tant, ve gent nova per practicar l ' e s p o r t . P e r ò , és clar, a q u e s t a és una altra g e n e r a ció, que busca una altra forma de vida. Hi ha g e n t q u e fa esport per norma. En a q u e s t gimnàs ve g e n t de tota la vida José Luis À/varez emula els atletes grecs en una de les sales del gimnàs Olimpo. i gent nova, i la veritat és q u e Foto XAVIER LARROSA hi trobes d e tot." aquí ha passat molta gent del diant per actualitzar el q u e ha - M a i no és tard per incorpopoble, q u e ha portat els seus a p r è s . Si t e n s i n q u i e t u d s , la rar-se a l'esport? fills, i al mateix temps, els seus veritat és q u e progresses, i les - " F i n s i tot les persones q u e fills han portat els n e n s . E s classes s u r t e n millor. P o t s e r no n'han fet mai, d'esport, trotem orgullosos de tenir g e n e no tens grans competidors enben s e m p r e alguna modalitat racions d e s a n t e u g a t e n c s al tre els a l u m n e s , però n o m é s en q u a l s e v o l m o m e n t d e la gimnàs." el fet q u e la g e n t en surti convida q u e els convé per trobartenta ja és una satisfacció. Els se millor. L'adagi d e mens sana - C o m es pot m e n t a l i t z a r la pares v e u e n q u e els seus Fills in corpore sano és molt típic, g e n t p e r q u è e n t e n g u i q u e fer surten b e n d e s e n v o l u p a t s fíp e r ò és v e r i t a t . L ' e s p o r t é s esport és important per al cos sicament i p s í q u i c a m e n t . Per molt r e c o m a n a b l e . " i la m e n t , i q u e no és n o m é s

GRIFUL

Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper1 de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes.

Retalla la butlleta!

Compra Mi[XTÍora SI X)pu>

L'esport més cavaller ós • José Luis Alcàzar és un bon coneixedor de les arts marcials, i les defensa com "l'esport entre cavallers". El judo, per exemple, té molts rituals d e cortesia, s e m p r e es comença saludant el rival. "Les arcs marcials no són per anar matant la gent, tot al contrari. Aquesta és una imatge que h a n v e n u t les p e l · l í c u l e s cemàciques per fer-les més comercials", assegura Alcàzar. Està demostrat que qualsevol de les arts marcials és menys conflictiva que altres esports, i originen menys lesions q u e d'altres. Un dels principis de les arts marcials, segons José Luis, és el respecte absolut per la persona q u e tens davant. " L e s arts marcials, i l'esport en general, són activitats que ajuden l'individu a superar-se." Eriça Castaneda és una jove esportista que "omple d'orgull" els preparadors de l'Olimpo. Practica el t a e k w o n d o , i la seva tenacitat li ha p e r m è s ser la tercera a Catalunya en la seva categoria i l'ha portada als Campionats d'Espanya. "Ella lluita, li agrada molt el taekwondo i es marca les seves fites." Un exemple de la filosofia del gimnàs Olimpo. /À.C.

U S 4 CANTONS

Divendres, 21de setembre de 1996

P o l i e s p o r t i u

La UE Sant Cugat reprèn el camí El club presenta els equips ifa públics els objectius de la temporada Les línies de treball de la nova directiva d e la UE S a n t C u g a t - f o r m a d a el mes d e juny passat- són les mateixes que les d e la junta gestora q u e va portar els destins del club la temporada passada després de la dimissió d e Jau-

m e Espina. Els objectius principals són t r e s : millorar la situació e c o n ò m i c a , consolidar l'estructura esportiva i reclutar col·laboradors que vulguin p a r ticipar e n les tasques organitzatives de l'entitat. Enric Tomàs, president del

club, considera que "serà un èxit si la junta només dura un any". Tomàs vol aconseguir "un grup de persones prou nombrós per renovar o ampliar el funcionament de la junta". La UE Sant Cugat va presentar els equips d e totes

les seccions dissabte passat. A m é s , l'alcalde d e Sant Cugat, J o a n Aymerich, va regalar un televisor al club en r e c o n e i x e m e n t de la tasca d e construcció d'una estructura esportiva sòlida i duradora a la ciutat.

RAI;A M O R K N O

- Sant Cugat -

Kls r e s p o n s a b l e s de la l E Sant Cugat creuen que el més important és consolidar l'estructura d ' e s p o r t base del club, però no oculten els objectius dels equips sènior. Pel que fa al bàsquet, els directius confien plenament en l'entrenador, Lluís Folch, a qui han e n c a r r e g a t r e e s t r u c t u r a r l'equip sènior per aconseguir tornar a la segona divisió a q u e s t any. L'objectiu de l'equip sènior d'handbol és tornar a arribar a les fases de sector, però, segons els d i r e c t i u s , "si l'equip no puja a primera divisió n a c i o n a l , no serà cap t r a g è dia". D e fet, segons T o m à s , "el club no ha tingut mai una temporada d'èxits igualable a la passada en tots els e q u i p s de totes les seccions, amb l'excepció del sènior de bàsquet". P r e c i s a m e n t el c o n j u n t d e Folch - q u e va dirigir dissabte passat el segon entrenador, Oscar Izquierdo— va oferir una pobra impressió en perdre el primer partit de la temporada davant el Laietà per 50 a 52. La derrota de l'equip de bàsq u e t es va donar u n e s hores d e s p r é s q u e la U E Sant Cugat p r e s e n t é s els e q u i p s d'aquesta temporada. El club mai havia celebrat un acte tan multitudinari com el de dissabte passat. La celebració va q u e dar una mica deslluïda perquè no hi havia tots els equips - a l guns estaven en c o m p e t i c i ó - i la majoria de conjunts no estaven complets. Tot i això, Enric T o m à s va dir q u e " l ' i m p o r t a n t és c o m e n ç a r una tradició". Els c o m p t e s , c l a r s La U E Sant Cugat va aconseguir amortir l'any passat prop de tres milions d e pess e t e s del d e u t e q u e t e n i a a principis de temporada - m é s de sis milions-. La loteria de Nadal, l'organització de les fases d e sector d ' h a n d b o l , l'a-

Eh equips fe la IK Sant Cattt, el tia fe la preseatacié. A seta, l'alcalde Ce Surt Cnaat, J M M Aymerich, amb cl president M clak, Enric tanàs, tarant la reccpclé tue el cantistari va eferir a la UE Sant Cugat absahte passat Fetc: XAVIER LARMSA

portació pública a la festa del d e s è aniversari i la política de c o n t e n c i ó d e la d e s p e s a han fet q u e , el 21 de s e t e m b r e , el club hagi de fer front a un dèficit molt menor: tres milions de pessetes a curt termini i un milió i mitjà a llarg t e r m i n i . Els directius del club t e n e n la necessitat d'eixugar el d e u t e a curt aquest any. Segons Emi-

li P e r a l t a , v i c e p r e s i d e n t del c l u b , la i n t e n c i ó és, a m é s , " a n a r r e b a i x a n t el d e u t e a llarg", del qual una part molt i m p o r t a n t correspon a pagam e n t s p e n d e n t s d e fer a e n t r e n a d o r s . Els d i r e c t i u s han preparat per a aquesta t e m p o rada un pressupost restrictiu: •catorze m i l i o n s d e p e s s e t e s - l ' a n y passat els comptes del

club van ser de setze milions i l'anterior de 2 1 - . La distribució dels diners e n t r e les seccions, a falta de l'aprovació definitiva en assemblea el 30 de setembre vinent, és de cinc milions per al bàsquet, tres per a l'handbol, dos per a la gimnàstica rítmica i mig milió per al tennis taula. Les despeses d'infraestructura suposaran un altre

Un homenatge més que merescut • L'Ajuntament d e Sant Cugat, representat per l'alcalde Joan Aymerich, va rebre dissabte passat al migdia la directiva i els equips campions d e la U E S a n t C u g a t d e la temporada passada. L'acte es va dur a terme a la sala de sessions de l'Ajuntament. L'alcalde va elogiar el llarg historial del club santeugatenc, així com la seva capacitat d'imaginació a l'hora de solucionar els p r o b l e m e s e c o n ò m i c s .

L'alcalde va destacar que "a aquests tipus d'actes sempre e l s d o n o la m à x i m a i m p o r t à n c i a q u e t e n e n " , i va afegir que "són rebuts per les autoritats locals a'graint tots els esforços esportius tant als jugadors com a la junta directiva". Tant Aymerich com Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat, van coincidir a l ' h o r a d e d e s t a c a r el c l u b santeugatenc com una entitat esportiva molt important per

a la ciutat de Sant Cugat. Els equips homenajats van ser el cadet de bàsquet - c a m p i ó de lliga-, l'equip benjamí i infantil de gimnàstica rítmica -campió de Copa i campió de Catalunya respectivament-, i l'equip sènior d ' h a n d b o l -campió de Catalunya-. Enric T o m à s creu q u e " l ' A j u n t a ment ha d'estar content i retre homenatge als santeugatencs que donem a conèixer Sant Cugat arreu". / A.L.

m i l i ó i mig. L e s fonts d ' i n gressos de la U E Sant C u g a t seran, a banda d e les q u o t e s dels socis, l'emissió de bitllets d e loteria, les t a n q u e s publicitàries del pavelló, els bars de festa major i, segons el president Enric Tomàs, "petits col·laboradors via fundació". Els responsables del club són conscients que les aportacions de l'Ajuntament i de la direcció general de l'Esport disminuiran o es quedaran igual. Una de les mesures restrictives més importants és q u e , a partir d'aquest any, el club no haurà de pagar el lloguer d e la casa d e l carrer C à n o v a s d e l Castillo. L'entitat disposarà d'un espai cedit pel nou arrendatari, que serà l'empresa q u e gestiona el bar del club, dirigida per Enric E s p i n a . A m é s , els directius del club han refermat la seva intenció d e ser rigorosos amb el cobrament de quotes als socis. "Si un jugador no paga la quota, no jugarà", ha s e n t e n c i a t Enric Tomàs.

32 Esports

ELS/CANTONS Divendres, 21de setembre de 1996

Kàrting

H a n d b o l No hi va haver sorpreses. L'equip d'handbol de la ÜE Sant Cugat va sortir a la pista amb ganes i il·lusió, però el Granollers no va tenir cap dificultat per dominar en el marcador des del primer minut de j o c . El pavelló de Barberà del Vallès es va omplir de seguidors santcugatencs, que van animar els seus colors i van gaudir d'un espectacle d'handbol de qualitat, amb el campió de la lliga EHF. Malgrat la derrota tan pronunciada, tot eren somriures de satisfacció abans i després del partit. Dimarts passat el menys important era el resultat final.

Dos a un El BM Granollers venç el Sant Cugatpel doble de gols, 36-18 RAFA MORF.NO

/San

L'entrenador del BM Granollers, Manuel Montoya, es mostrava sorprès del "bon ritme de joc" dels santcugatencs, així com de la "il·lusió" que havien posat a la pista. De fet, Montoya va reconèixer que els seus jugadors estaven "cansats, sobretot ara que l'equip passa un mal moment a la lliga Asobal". El Granollers no ha guanyat cap dels tres partits que ha jugat fins ara a la màxima competició estatal. Kl tècnic granollerí va aprofitar l'ocasió per assajar tàctiques de joc i alternar els jugadors. L'entrenador santeugatenc, Joan Sancho, es va adonar des del primer moment que el rival havia sortit a la pista a assajar un joc col·lectiu. Segons Sancho, si el Granollers hagués fet el joc de sempre -jugades ràpides i individuals, amb llançaments forts des de lluny-, l'equip santeugatenc "hauria encaixat més gols". Tot i això, Sancho creu que el resultatfinal-36 a 18- és massa pronunciat. Per a ell, "el Granollers ha tingut temps de posar-se en forma després d'una pretemporada llarga i tres partits de lliga". Al tècnic santeugatenc li agradaria "veure's les cares amb cl Granollers al mes de febrer, amb els seus jugadors en plena forma fí-

E»Jup*R

sica i tècnica". Sancho va aclarir que no pensava que en una altra situació poguessin guanyar el Granollers, però sí que "la diferència de gols hauria estat menor"\ D'altra banda, Sancho vol donar per acabada la pretemporada i va insistir en què "el que realment importa ara és la lliga". La UE Sant Cugat rep aquest diumenge el Salle Montcada, i Sancho vol que els seus jugadors oblidin el somni d'haver-se enfrontat al Granollers i es concentrin en superar cada cap de setmana els esglaons que els han de portar a les

Gimnàstica

M i MOV S) W H t CMbl M

MKXWRUMM

fases d'ascens a primera divisió nacional. La federació s'explica El president de la Federació Catalana d'Handbol, Jaume Conejero, va aprofitar el desdcans del partit per respondre els comentaris de santcugatencs i palautorderencs, descontents amb el fet que la federació no havia comptat amb ells a l'hora de dissenyar l'horari i el lloc dels partits de les semifinals de la lliga catalana. Conejero va dir que "és necessari

que els equips de categories inferiors entenguin que els compromisos que el Barca i el Granollers tenen a Europa i la lliga Asobal són prioritaris a l'hora d'elaborar horaris de partits". D'altra banda, el president de la federació va aclarir que "les semifinals de la lliga catalana es juguen a un sol partit des de fa molts anys". Conejero va afegir que "ningú ha demanat a l'assemblea un canvi d'aquesta norma". A més, el lloc on se celebra la semifinal "ha de ser una localitat on calgui promocionar l'handbol".

r í t m i c a

La direcció general retira les beques a les entrenadores La institució els continuarà donant suport econòmic

La secció de gimnàstica rítmica de la Unió Esportiva Sant Cugat no podrà gaudir aquesta nova temporada de les beques que la direcció general de l'Esport facilitava fins ara, "malgrat que aquesta institució pública ha mostrat la voluntat de continuar ajudant econòmicament el club santeugatenc. La coordinadora de la gimnàstica rítmica del club, Paqui Leplat, ha afirmat que "malgrat tot, continuarem gaudint dels mateixos ajuts que tenen la resta de clubs". De fet, fa dos dimarts es van reunir al CAR de Sant Cugat el senyor Mas Riera, en representació de

la direcció general de l'Esport, Maria Rosa Guillamet, presidenta de la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica, i Ferran Domínguez, cap de serveis d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, per tal de solucionar favorablement aquests problemes econòmics que últimanent pateix aquesta secció del club santeugatenc. La coordinadora de gimnàstica rítmica de la Unió Esportiva Sant Cugat, Paqui Leplat, va reunir fa dos dimecres els pares de les gimnastes que integren els equips per tal de comunicarlos el fet que definitivament es retiraven les beques a les tècniques santeugatenques. Aquest fet ha provocat que s'hagi con-

vocat una reunió amb els pares per a principis d'octubre, en què, entre altres coses, s'haurà d'aprovar un nou pressupost. Paqui Leplat ha volgut deixar ben clar que "tenim molta il·lusió i provarem de continuar endavant" . D'altra banda, l'escola de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat començarà a funcionar dimarts, 1 d'octubre. L'escola ja ha tancat un grup de dinou gimnastes que s'entrenaran els dimarts i dijous de tres quarts de sis a tres quarts de set de la tarda.Totes aquelles noies que tinguin més de sis anys i que vulguin practicar la gimnàstica rítmica poden inscriure's a la seu de la Unió Espotiva Sant Cugat.

ALEX LÓPEZ - Sant Cugat -

El pilot santeugatenc Xavier Illa es va classificar en la segona posició de la sisena prova en categoria júnior del Campionat Kórmula Catalunya de Karts. La cursa es va disputar diumenge passat al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall i el vencedor va ser Albert Salas, de Sant Adrià. Salas va dominar clarament la prova i es consolida encara més al primer lloc de la general, amb 117 punts. A la primera mànega de la cursa, tres pilots van col·lidir de forma espectacular, tot i que finalment cap d'ells no es va fer cap lesió física. Xavier Illa. que va córrer una gran prova, és segon a la classificació general, amb setanta p u n t s , mentre que el santeugatenc Jordi Montserrat és desè a la general, amb deu punts. D'altra banda, en categoria de 125 ce, la santeugatenca Sandra Bel és divuitena amb tres punts. La propera cursa del campionat se celebrarà el mes d'octubre vinent al Kàrting Móra d'Ebre de Tarragona. La prova tindrà l'al·licient que la puntuació serà un cinquanta per cent superior a la normal. L'última cursa es tornarà a celebrar a Lliçà de Vall.

Tennis

Corretja i Carbonell faciliten l'ascens al Grup Mundial

Alex estrenava parella als dobles ALEX LÓPEZ

/ ALEX LÓPEZ

Xavier Illa, segon al Kartòdrom Catalunya

La parella de dobles integrada pel santeugatenc Alex Corretja i Tomàs Carbonell van aconseguir dissabte passat el tercer punt que facilitava a l'equip espanol l'ascens al grup mundial, la màxima categoria de la Copa Davis creada l'any 1981. El doble espanyol, que jugaven junts per primer cop, va vèncer el doble danès, format per Kenneth Carlsen i Frederik Fetterlein, per 6-4, 7-5, 4-6, 5-7 i 6-3, en quasi tres hores i mitja de joc. D'aquesta manera, el tennis espanyol retorna a la primera divisió perduda l'any passat a Mèxic, després d'haver-se mantingut en l'elite del tennis mundial

des de 1984. L'equip espanyol va disputar una semifinal de Copa Davis l'any 1987 i va aconseguir tres places de quartfinalista els anys 1989, 1991 i 1994. Aquesta eliminatòria es va disputar des de divendres passat fins diumenge al C T Tarragona sobre terra batuda. En el total de l'eliminatòria, Espanya va derrotar Dinamarca per 4 punts a 1. Els tennistes que van jugar els individuals van ser Albert Costa, de 21 anys, i Carles Moya de 20 anys. Manolo Santana, capità de l'equip espanyol, va confiar en aquests quatre tennistes per resoldre aquesta eliminatòria. El 8 d'octubre vinent se celebrarà a Londres el sorteig del Grup Mundial de 1997.

Esports 33

ELS /CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

Hoquei

s o b r e

p a t i n s

Renovar per consolidar El PH Sant Cugat presenta la nova junta i els equips de la temporada El PH Sant Cugat va celebrar diumenge passat, per primer cop, la diada del club. A més de la presentació dels onze equips que formaran el club aquesta temporada, la jornada va servir perquè el cos tècnic definís les línies de treball. El

coordinador tècnic, Toni Sariol, va dir que, pel que fa a l'etapa inicial de l'esportista, "el menys important són els resultats". Per a ell, "cal potenciar el vessant formatiu en els entrenaments i els partits". El nou president del club, Antoni Pérez,

va estar d'acord amb Sariol, i va insistir que "la disciplina i l'esperit esportiu són els aspectes a fomentar entre els jugadors". D'altra banda, el mateix dia es va celebrar una assemblea extraordinària en què el president va posar cara als noms

dels membres de la nova junta. A més, Pérez va voler que els socis coneguessin el cos tècnic del club, que aquest any inclou un entrenador específic per a porters, Santi Roca, i un preparador físic, Antoni Tortosa.

RAI \ M O R K N O

- Sant Cugat Kls on/x equips del P H Sant Cugat van desfilar un per un pel parquet del pavelló municipal al ritme de la música, després de sentir la veu dolça d'una senyoreta que els anunciava. I n cop situats al seu lloc damunt la pista, la mateixa veu proclamava els noms dels jugadors. Aquesta temporada el P H Sant Cugat tindrà un equip prebenjamí, dos de benjamins, dos d'alevins, un d'infantil, dos de juvenils, dos de júniors i un de sènior. Quan tots els conjunts decoraven la pista, van començar els parlaments. El president de la junta, Antoni Pérez, va desitjar èxit als jugadors, i va anunciar que la seva actuació estarà dirigida a potenciar l'aspecte formatiu de l'esport i fomentar l'esperit esportiu i la disciplina en els entrenaments i els partits. Li va prendre la paraula el coordinador del cos tècnic, Toni Sariol, que va estar d'acord amb el president que "el més important en la fase inicial no són els resultats, sinó l'aprenentatge". "La filosofia del club ha de ser educar esportivament", va afegir Sariol, que, a més, va encoratjar els jugadors perquè es diverteixin amb l'hoquei, i els pares perquè motivin els seus fills i els exigeixin disciplina. Però Sariol, a més de coordinador t è c n i c de tots els equips del club, és entrenador del sènior. Segons ell, "l'objectiu de l'equip sènior és, aquesta temporada, pujar de catego-

HIDRA s#»r CUSAT o a VAUÍS •w ah Jiiwiii i a> HtM l « MtHtriwdel MSaat Cagat,

ria". Sariol es va mostrar confiat que els jugadors ho aconseguiran. La diada del PH Sant Cugat va tenir dos parlamentaris que tot just s'acaben d'incorporar al club: Santi Roca, entrenador de porters, i Antoni Tortosa, preparador físic. El primer va anunciar que faria tots els possibles per solucionar la falta de porters que té el club, i va demanar que no es desmotivi els que ja ho són. Tortosa, per la seva banda, va dir que treballarà per proporcionar als jugadors força í coordinació, i que servirà d'orientador per als jugadors de l'equip sènior que entrenen conjunts base. Toni Sariol va tenir paraules d'elogi

per a Tortosa. "No només és un professional, sinó que té una qualitat humana excepcional", va dir. Assemblea extraordinària Després de la presentació dels equips, es va celebrar una assemblea extraordinària, en què el club va aprovar el pressupost per a aquesta temporada - s i s milions de pessetes-. A més, els socis van llegir i aprovar el reglament intern del club, que regula els drets i les obligacions de jugadors, entrenadors i socis del club. L'assemblea va servir també perquè els membres del club coneguessin els noms

la toaa·r·ai. Fet* XJMEIUUHM»

i les funcions dels nous membres de la junta directiva. Antoni Pérez va recalcar el desig de promocionar l'esport d e l'hoquei a la ciutat, tasca per a la qual el president ha creat l'àrea de comunicació externa, que ocupa la vocal de la junta Yolanda Mongay. Albert Jul, soci d'honor L'expresident del PH Sant Cugat Albert Jul va rebre del club una placa en reconeixement de la seva tasca en favor de l'entitat. El club va nomenar Jul soci d'honor, i l'encarregat de lliurarli l'obsequi va ser el seu fill, Sam Jul, jugador de l'equip sènior.

Un home engrescador • Antoni Pérez té 45 anys. És sevillà, viu des dels 11 anys a Sant Cugat i actualment és propietari d'una empresa de disseny i producció de mobles, Punto y Coma. Pérez ha convertit l'afició del seu fill, jugador del juvenil, en la seva activitat més gratificant. Pérez és un home actiu i engrescador. Des del seu nomenament com a president, ha tingut molt clar que calia donar un aire nou al club. Renovar per consolidar. / R.M.

Voldria fer-me Subscriptor d-ELS £3 CANTONS i rebre gratuïtament el carnet dEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR. Nom Adreça Tel. Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte. corrent Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

nrannms

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula wild bill que es projecta en versió original el dissabte 2N de setembre, a un quart de dues de la nit.

USI IDIOMES TRADUCCIONS

CURSOS WAY-IN

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Hípica Severino Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

\ZO<^^^

PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

SQUASH %

Club Sant Cugat Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 li i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

gpgTf

La**

La Muntanya Màgica Vols passar un dia fantàstic? Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, té dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

Esports 35

ELS-/CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

Pol

e s p o r t i u

V o l e i b o l

El CAR rep 162 nous atletes de dotze modalitats

El C V Sant Cugat s'estrena a la pista Les dues federacions confien en les instal·lacions de l'Oskarbi ALEX LÓPEZ - Sant Cugat -

L'entrada dels nous esportistes al CAR (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat s'ha fet gradualment al llarg d'aquest mes de s e t e m b r e i finalitzarà d ' a q u í a pocs dies. Segons la llista oficial del centre, el CAR acull en aquests moments 168 esportistes que es reparteixen en dotze modalitats diferents, tot i que aquesta xifra encara es podria i n c r e m e n t a r a m b uns deu esportistes més. D'aquesta manera, s'obre la temporada al Centre d'Alt Rendiment de Sant C u g a t per a e s p o r t i s t e s d'elite. Dels 168, 45 són esportistes becats per les diferents federacions catalanes, mentre que 123 són becats per les federacions espanyoles. D'aquests 168, 88 són interns, és a dir, viuen al CAR, i vuitanta són

mixtos, que surten de les dependències. Els esports en què abunda un volum més important de gent són l'atletisme, el taekwondo i la natació respectivament. Pel que fa a l'atletisme, dels 59 esportistes, 33 són becats per la federació catalana i 26 per la federació espanyola. Entre els atletes més destacats figuren Javier García Chico i Valentí Massana. García Chico va ser medalla de bronze en salt de perxa a Barcelona 92 i també va participar en els Jocs d'Atlanta. Valentí Massana va ser també medalla de bronze a Atlanta en els 50 Km marxa. Al CAR t a m b é s'hi estan molts atletes q u e van participar en els Jocs d'Atlanta. D'altra banda, el golfes l'esport que ha aixecat més expectació a q u e s t any. Si la temporada passada, q u e va ser la p r i m e r a e x p e riència al centre pel que fa a la

incorporació d'aquest esport, hi van haver tres golfistes preparant-se al CAR, aquest any n'hi ha un total d'onze, cinc becats per la federació catalana i sis per l'espanyola. La golfista santcugatenca Paula Martí també s'entrena al CAR. Aquests dotze esports que es practiquen al C A R s ó n l ' a t l e t i s m e , la g i m n à s t i c a artística, el golf, l'halterofília, la lluita, la natació, el taekwondo, el tennis, el tennis taula, l'automobilisme, el motociclisme i curses d'orientació. El CAR de Sant Cugat ocupa una superfície de divuit hectàrees, on hi ha 2.000 metres quadrats edificats. El centre té 23 instal·lacions esportives de diferents esports i està dividit en quatre àrees de funcionament: la unitat tècnica, la unitat de recerca, l'acadèmica i l'administrativa.

ALEX L Ó P E Z

del 1986. La jugadora búlgara Ekaterina Atanasova ha retornat a Sant Cugat per continuar defensant els «olors d e l ' e q u i p santcugatenc. Amb ella, ha viatjat també una altra búlgara, en aquest cas, Irena Liobomirova. A banda de les dues estrangeres, el club presidit per Carles Castro ha renovat el planter i ha fitxat a sis noves jugadores. Ara, el planter el formen onze jugadores: Laura Castanyé, Maria del Mar Salto, Esther Marquès (juvenil CV Sant Cugat), Maria Queralt (CV Terrassa), Beatriz Ateba (SESE), Irene Moncunill (selecció estatal júnior), Isabel Benítez, Maria Teràn, Cristina Boadas (Residència Blume) i les dues jugadores búlgares.

- Sant Cugat El C l u b Voleibol Sant Cugat debuta dissabte a les sis de la tarda a la pista de l'Oskarbi de Vitòria en la primera jornada de la lliga Acebol. L'equip santcugatenc, que aquesta és la seva segona temporada consecutiva a la divisió d'honor, buscarà la primera victòria del campionat. Sens dubte, la gran novetat del club santcugatenc per a aquesta nova temporada és l'absència de Víctor Hugo Rupil a la banqueta del CV Sant Cugat, una baixa que cobrirà l'entrenedor búlgar Kiril Metodiev, q u e ha estat director tècnic d'equips de Tenerife, Barcelona i Lleida des

Poliesportiu

S'inicien els entrenaments de l'Esport Escolar

»#^fs^j

neralitat. i l ' O M E T és l'encarregada d'organit/.ar totes aquestes activitats esportives a Sant Cugat amb la col·laboració dels centres d'ensenyament, clubs i entitats esportives. L'OMET també disposa d'un programa esportiu dissenyat i pensat especialment per als alumnes que estudien l'ESO. A l'Esport Escolar s'hi poden practicar en diferents categories els e s p o r t s s e g ü e n t s : bàsquet, handbol, futbol sala, natació, atletisme, escacs, tennis taula, voleibol, aeròbic. D'altra banda, aquest any es continuarà oferint el programa dels Centres Oberts. Aquests són grups d'entrenament de diferents esports, en horaris de tardes, en instal·lacions municipals i competició dels J E E els dissabtes al matí. Les activitats físiques per a la gent gran i pels adults també es repetiran aquest any.

Al.EX LÓPEZ - Sant Cugat Jí·:s.»iS^.·*íÉ:S„^ffi|^^^'Ü^Si '':?™^ÍÍimQ%úí£r?fp&tt "w

^ífel'1

L'Esport Escolar, que abans estava format per dos blocs diferents, que eren els Jocs Esportius E s c o l a r s i les E s c o l e s Esportives, s'iniciarà la setmana vinent amb la pràctica d'alguns esports. Totes les escoles públiques i els instituts de Sant Cugat, és a dir, l'Arnau Cadell, el Joan Maragall, el Pla Farreras, el Catalunya, el Ferran Clua, el Collserola, La Floresta, el Pins Vallès, l'Angeleta Ferrer i el Leonajdo da Vinci, podran disposar d'un programa d'activitats esportives. L'Esport Escolares un programa adreçat a tots els nois i noies de Sant Cugat que vulguin aprendre i practicar un esport de competició. Aquest programa esportiu és convocat per la direcció general de l'Esport de la Ge-

::s

||^;;^|i|^|| ï;i|'

;fiSll'' ' -'^'J'

m^mm

Vnta

Futbol

fe I n bltfíl lacitiu fel CAR. Foto: ELS 4 CAHTBNS

sala

L ' A M M cau en semifinals a la U A B ' 9 6 Àl.EX LÓPEZ

- Sant Cugat L'empresa Valldor Sala va organitzar dissabte un torneig gratuït, el Torneig Promocional UAB'96. En aquest campionat, l'empresa organitzadora va fixar el seu objectiu a donar-se a conèixer a la zona de Sabadell. Es van organitzar dos tomejos, un de futbol sala i un de futbol 7. De futbol sala hi havia 21 equips, mentre que de futbol 7 se n'hi van inscriure di-

vuit. En futbol 7, el conjunt santcugatenc més ben classificat va ser l'AMM, que va caure en semifinals davant l'Acròpolis per 8 gols a 1. L'Hundercheran, que va caure en quarts de final, també va participar en aquest torneig. En futbol sala, tant el Gràficas P P com el Bar Mira-sol, tots dos de Sant Cugat, no van passar de la primera ronda i van ser eliminats. Un cop acabat el campionat, l'organització va repartir obsequis per a tots els equips participants.

Futbol

La PB Sant Cugat deixa el liderat

ELS4CANTONS HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

- Sant Cugat -

La PB Sant Cugat va perdre el cap de setmana passat contra el Can Rull per 2 gols a 4. Aquesta derrota cl va fer abandonar el liderat a la classificació, q u e ha tingut durant les dues primeres jornades de lliga. Aquest d i u m e n g e l'equip b l a u g r a n a visita la pista del Marina U D . / R.M.

dilluns a divendres de9ha14h

i*í-^V^1 >

o > -i

36 Esports

ELS/CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

Futbol

s a l a

El planter de l'equip Vallès Pa, que la temperada 94-95 es va proclamar campió a primera divisió B a la lliga Vall-Parc. Fato: ELS 4 CANTONS

Compaginar feina i esport ALKX

fectament la seva tasca diària amb la pràctica d'aquest esport. Han participat en diferents tornejos i competicions, i destaca el títol aconseguit la temporada 9495 de campions de primera divisió B a la lliga Vall-Parc. En aquest campionat,

Lói'Kz

- Sant Cuejat L'equip de futbol sala de Vallès Pa, integrat completament per treballadors de la mateixa empresa, compaginen per-

el Vallès Pa també va guanyar a m b els trofeus de màxim golejador, que va ser J. Antonio Bravo, i mínim golejat, q u e va ser el porter Oscar Cantero. Els components del planter són Oscar Cantero, Morad Boufous, J. Antonio Bravo, Pedró Val-

verde, Goyo Moyano, Paco Rodero i Joan R. Jaime. L'equip fa m é s de tres anys que es va constituir i els objectius del conjunt santcugatenc són els de disputar partits amistosos a més de participar en tornejos d'àmbit local.

CLASSIFICACIONS

L'AGENDA

FUTBOL

Regional preferent

Segona Regional

T e r c e r a Regional

GRUP 1

GRUP 8

G R U P 13

G R U P 14

Farners-Singuerlín 1-2 Roda Ter-Blanes 2-0 Ripollet-St J u l i à 0-0 Abadassenc-St Cristòbal..l-2 St Celoni-Sils 4-1 St Quirze-Roses 1-0 Lloret-St C u g a t 0-1 Arbúcies-Torelló 2-0 Canovelles-Cassà 0-1

D . Batlló - V e t e r a n s C 2-0 Mira-sol - B o r d e t a 1-1 Sarrià - Montbau 2-1 La Florida - Trinitat 1-2 Hospitalenc - St Ignasi 2-1 Poble Sec - Pajaril 4-2 Can Serra - Cracks 1-0 Polvoritenc - Meridiana..2-1 Mediterrani Descansa

Matadep-25 setembre 1-4 J ú n i o r - C a n Boada 0-5 Viladecav-Matadep....ajornat Les F o n t s - C a n T r i e s 2-2 Montserrat-Juan XXIII...2-2 Adesa-UIlastrell 1-2 C a n Clos-St P e r e 2-2 C a z a d o r e s - P o b l e N o u 2-4 St C u g a t - C a n Colapi 4-1

Espronceda-Marina 1-1 P B St C u g a t - C a n Rull 2-4 C.Creu-Campoamor 0-4 Castellar-Pirineo 1-2 Puiggener-UE Salut 0-0 Barberà-Roureda 3-6 Romànica-Casablanca 6-0 Cerdanyol-La Planada..2-1 Olímpic C a n Fatjó...descansa

FUTBOL REGIONAL

PREFERENT

11.45 Sant Cugat - Sant Quirze (Diu.)

SEGONA

REGIONAL

12.00 Montbau - Sp. Mira-sol (Diu.)

TERCERA

REGIONAL

1130 Can Boada - Sant Cugat (Diu.) 1130 Mannà - PB Sant Cugat (Diu.)

Juvt vENIL 12,00 Ferran Martorell·Sant Cugat (Diu > 18.00 Júnior - PB Ramon Llorenç (Dis.) 18.00 Adesa - Can Boada (Diu.) 18.00 Sant Cugat - Olímpic Can Fatjó (Dis.) 11.00 lorressana - PB Sant Cugat (Diu.)

Equip Si

PJ PC

(JUII/C

St. C e l o n i

' :

St. Cugut

Roses

Canovelles

Roda I c t

St.Juli.i

Ripollet Cassà

PE PP II

(l 1

Singucilm

Si Crislòb.il

lotcllo

Arhuvics Farners

Lloret

HUncs Mi.i.l.issciu Sils

l i

Equip

PJ PG PE

Equip

PJ PG

Romànica

: -

PuiKircncr

l ' B St C u S u t 3

Roureda

Can Fatjó

Ccrd.mvul

Pnlvoritcnv

Can Boada

Sarrià

Can Clos

Miru-sol

St Pere

l.a Florida

I.cs Fonts

St liznasi

•i

\ iladceav

Poble Sec

J.s setembre 3

GC Punts

Equip

PJ PG

St C u g a t

1 1) Salm

l'ohle N t i u

l'itineo

Trinirar

[ llastrell

Marina

Mcridiana

_' ' '

Matadcp

Canipoamnr 3

Matadepera

Can Tries

Can R u l l

Montscii.it

: : -

Fsproiucda v

Pajaril Can Serra

" -

CanCi.lapi

< : ( rei.

Joan X X I 1 1

I,..l'Ianada Z

Montbau

Adesu

Castellar

Veterans ( ]

.' ;

Júnior

Ca/adores

L a propera (29 setembre): Veterans C-Mediterrani. BordecaD. Batlló, Montbau-Mira-sol. T V i nidad-Sarrià, St Ignasi-La Florida, Pajaril-Hospitalcnse, Cracks-Poble Sec, MeridianaCan Serra, Bruc-Polvoritense.

CADET

16.15 Sant Cugat - Júnior (Dis.)

16.45 St Cugat-P. Nou Icrrassa (Dis.)

1) 1(1

BÀSQUET

n 4

SÈNIOR

HANDBOL XntcattuUma SÈNIOR

Bntilcu

GC Pum*

1 1

11.00 Valls - H E Sant Cugat (Diu.)

Cracks Mcdircrran

18.00 Adcsa - Jov. 25 setembre (Dis.)

1) llatlló

Hospilalcn

La propera (29 setembre): Singuerlín-Canovelles, Blanes-I'arners. St Julià-Roda Ter, St (Iristòbal-Ripollet, Sils-Abadassenc, Roses-St Celoni, St Cugat-St (Juir/e. Torelló-Lloret. Cassà-Arbúcies.

9.30 Rubí - Sporting Mira-sol (Diu)

4 h

•)

VOLEIBOL

II) Z

<' 11

C.i-ihl.inea 3

((

t N i r i S M itrflMMrMHT

1 1

•i

;

12.45 I K St. C u g a t - S . Montcada ( l ) i u . l

SÈNIOR F E M E N Í 18.00 Oskatbi - Sant Cugat (Dis.)

PCTANCA 13

9.00 Túnel Rovira - At. St. Cugat (Diu.)

La propera (29 setembre): Can Rull-Càerdanyolense, Marina-PB Sant Cugat. Casablancas-Kspronceda, Roureda-Romanica, SaludBarberà, Pirineo-PuigKener, Macarenos-Castellar, C>ampoamor-Can Fatjó, La Planada-(à.(àreu.

9.00 Mira-sol - Mas Guinardó (Diu.) 9.00 St l-Vanccse • Ixs Torres (Diu.)

9.00 Ai. St. Cugat - St. Francesc (Diu. I

OS4CANTON5 4^

Espectacles

Lultuiu

Divendres, 27 de setembre de 1996

M ú s i c a

UOrquestra Simfònica obre avui la temporada f Interpretarà cançons populars catalanes L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la coral Càrmina obren avui a les deu del vespre la nova temporada del Teatre-auditori. Dirigides per Edmon Colomer, interpretaran la Pastoral de Beethoven i sis cançons populars catalanes del compositor Robert Gerhard per conmemorar el centenari del seu naixement. ELENA CASTELLARNAU - Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ofereix avui el p r i m e r dels onze espectacles q u e el Teatre-auditori ha programat fins al d e s e m b r e . El director de l'orquestra, E d m o n Colomer, vindrà acompanyat per la coral Càrmina. dirigida per Alfred C a n a m e r o . C o n j u n t a m e n t , interpretaran la simfonia n ú m e r o sis de la Pastoral d e B e e t h o v e n i, tot seguit, sis cançons populars catalanes del compositor Robert Gerhard. Amb aquest repertori, E d m o n C o l o m e r vol c o m m e m o r a r el centenari del n a i x e m e n t d'aquest compositor i, així, retreli u n h o m e n a t g e . D u r a n t el concert, la soprano Anna Cors i el tenor Francesc Garrigosa e n t o n a r a n El petit vailet, La calàndria, Elcotiló, L'enemic de les dones. Els ballaires dins d'un

sac i La mort i la donzella. Després de fer aquest recorregut per la tradició catalana, l'orquestra interpretarà, també en honor al compositor, la sardana n ú m e r o 1 d e Gerhard. El director del Teatre-auditori. Tomàs Seix, defineix l'Orquestra Simfònica de Barcelona com "la més important de Catalunya tenint en compte la seva continuïtat, ja q u e és l'antiga O r q u e s t r a C i u t a t d e Barcelona, avui Nacional de C a t a l u n y a " . A m é s d e la seva rellevància com a formació musical, Seix d e s t a c a l ' e s t r e t a relació q u e l ' O B C m a n t é a m b el T e a t r e auditori, ja q u e la majoria d e discos compactes q u e ha e d i tat l'orquestra han estat gravats al mateix C e n t r e C u l t u ral. Així mateix, l ' O r q u e s t r a Simfònica d e Barcelona s'ha anat consolidant arran d e les nombroses gires q u e ha fet per Alemanya, Àustria, Suïssa,

VOrquestra Simfònica de Barcelona torna a Sant Cugat. Foto: ELS 4CANTONS rirà d u r a n t t o t el t r i m e s t r e França, T x è q u i a , Eslovàquia, director del teatre, Tomàs o n z e e s p e c t a c l e s d e música, Corea i el Japó. Seix, ha insistit a r e c o m a n a r dansa, òpera i teatre. L e s acP e r la seva b a n d a , la coral aquest concert, ja q u e , segons tuacions es donaran p e r acaCàrmina té el n o m e n a m e n t d e ell, " n o é s una ocasió q u a l s e bades el dia 28 d e d e s e m b r e c o l · l a b o r a d o r d e l ' O B C , fet vol, sinó q u e es tracta d e l'aca m b el tradicional concert de q u e li p e r m e t participar regutuació d ' u n a gran o r q u e s t r a " . N a d a l , q u e interpretarà, com larment en els cicles d ' a q u e s La nova temporada del T e a s e m p r e , l'Orquestra Simfònita agrupació simfònica. Davant tre-auditori, q u e comença a m b ca del Vallès. aquesta trajectòria artística, el el concert d'aquesta nit, ofe-

E s p e c t a c l e s V

Èxit de venda d'abonaments al Teatre-auditori Queden entrades per a tots els espectacles E L E N A CASTELLARNAU

Des que el Teatre-auditori va posar a la venda el 12 de setembre els abonaments per poder assistir als espectacles q u e s'ofereixen aquesta temporada, les oficines del Centre Cultural han vist passar per taquilla molta gent tant de Sant Cugat com de fora del municipi. Fins ara, ja s'han venut uns 300 abonaments, xifra que es veu duplicada respecte a trimestres anteriors. Ja s'han venut una bona part de les entrades per a l'actuació de la Companía Nacional de Danza, dirigida pel ballarí Nacho Duato, i per poder veure l'obra de teatre Pel davant i pel darrere. També estan tenint molt èxit de

taquilla el concert de Nadal i el recital de la cantant Maria del Mar Bonet. N o obstant, encara hi ha entrades a la venda de tots els espectacles. Aquesta temporada el Teatreauditori ha ofert, per 20.000 pessetes, uns abonaments per poder assistir als onze espectacles que s'ofereixen durant el trimestre. A més, al Centre Cultural també es poden comprar anticipadament i a un preu reduït uns abonaments per veure cinc espectacles diferents. De moment, aquests són els que estan tenint més èxit, ja que, segons opina Aurèlia Sebastià, encarregada de vendre entrades al Centre Cultural, "és més fàcil que la gent pugui anar a cinc espectacles q u e a onze, ja que

t'han d'anar bé els horaris i les dates". El sistema de l'abonament, que diferencia el Teatre Auditori d'altres teatres de Catalunya, s'ha establert arran de l'èxit de públic que es va registrar en ofertes anteriors. Segons el director del Teatre-auditori, Tomàs Seix, Tatractiu de la programació d'aquesta temporada ha fet créixer la venda". Seix considera que "tot i que aquest sistema de venda d'entrades no és l'habitual en altres teatres, és el més lògic per poder oferir al públic espectacles variats a un bon preu i per conèixer, així, els seus gustos". Les entrades es poden comprar amb antelació a les oficines del Centre Cultural, al carrer Francesc Moragas 30.

La venda d'abonaments creix. Foto: ELS 4 CANTONS

38 Cultura

ELS /CANTONS Dhendns, 27 de setembre de 1996

Música

El cor infantil oferirà ajudes als joves músics El conjunt tindrà una seu social O b r i r p o r t e s als j o v e s interessats p e r la m ú s i c a . A q u e s t a és la g r a n aposta d e l cor infantil i juvenil d e S a n t C u g a t p e r a la t e m p o r a d a vinent. P e r aconseguir-ho, el c o r no estalviarà esforços: crearà un banc d'instrumento i un arxiu de partitures, c o n c e d i r à b e q u e s a j o v e s pianistes i f o r m a r à cors escolars. La t e m p o r a d a , però, s'obre a m b un convidat d e gala. U n dels cinc millors c o r s infantils d e l m ó n , el c o r Tapiola d e Finlàndia, visita S a n t C u g a t a principis d e n o v e m b r e . M Ò N I C A B I · I < \ VIU-.

- Sant Cugat -

Kl conservatori municipal Victòria dels Àngels acollirà entre els dies 1 i .i de novembre un curs adreçat a directors de cors. organitzat pel secretariat tic Corals Infantils de Catalunya amb motiu del seu trentè aniversari. Kl curs tindrà la participació d'un ilels millors grups de cant coral infantil del món. Ks tracta del cor Fapiola de Kinlàndia, que oferirà un concert el 2 de novembre al Teatre-auditori. Kl Cor Infantil i J u v e n i l de Sant Cugat s'encarregarà de fer d'amfitrió i, d'aquesta manera, començarà una nova tempora-

da en què oferirà oportunitats als joves que es volen dedicar professionalment a la música. Així, un dels projectes més ambiciosos del cor és crear un banc d'instruments que estigui a disposició de joves que no tenen recursos econòmics per comprarne cap. Kn aquest sentit. Martín Marín, director del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, ha fet una crida als santeugatencs que tinguin instruments perquè "els d o n i n al b a n c o els c e d e i x i n temporalment." Cors a les escoles D'altra banda, el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat vol cre-

F.l Cor Infantil't Juvenil dt Stint Cugat inicia una temporada carregada de projectes ambiciosos. Foto: 1:1. S •/ CAX'I'O \ S ar un arxiu de partitures per a cors de veus blanques (veus de nens), a més de concedir beques d e 100.000 pessetes a joves pianistes per acompanyar el cor en les seves actuacions. Així mateix, Martín Marín ha declarat q u e e n g u a n y es pod r i e n c r e a r cors e s c o l a r s al

Música

K/g/vp va fer dissabte un concert de luxe BKKNAUK

- Valldoreix -

La coral L'Harmonia de Valldoreix va celebrar dissabte el q u i n / è aniversari amb un concert a l'església de l'Assumpció, en què també van participar altres corals de luxe. l ' n e s 200 persones van assistir a Tacte, q u e és el primer dels programats per la coral per commemorar els seus quinze anys de vida. Així, al d e s e m b r e , la coral L'Harmonia farà un altre concert sonat, ja q u e hi cantaran antics integrants del grup. Al concert del cap de setmana passat hi va assistir la flor i nata del cant coral de Sant Cugat, ja que la coral L'Harmonia va reunir a l'església de l'Ass u m p c i ó de Valldoreix una bona part de les corals que participen en el concert que es fa cada any per recaptar fons per a M a n s U n i d e s . Així, hi van participar la Coral Sant Cugat del C l u b M u n t a n y e n c , el cor Aulos, la coral de la Unió Santcugatenca, i la coral Serra d'Or.

La gran absent va ser la coral Karga, que no hi va poder assistir per raons de calendari. L'aete va c o m e n ç a r a m b un parlament emotiu de Montse Domingo, una de les fundadores de la coral L'Harmonia. Domingo va fer un repàs a la història de la coral valldoreixenca i va destacar que el grup havia ajudat a crear caliu de poble en una localitat on abans la majoria dels veïns eren estiuejants. Repertori variat La coral L'Harmonia va oferir un repertori molt variat, ja que va interpretar peces tan diferents com una cançó popular mallorquina, una balada gallega i clàssics del repertori universal com Mon coeur se recommande à vous i Caligaverunt ocult me't. Al final del concert, totes les corals van cantar plegades l'obra de H à n d e l Canticorum Jubilo i la cançó popular catalana EI rossinyol. Segons el director de la coral L'Harmonia. Guillem Borràs, aquesta inter-

questa temporada és que el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat tindrà un local que utilitzarà com a oficina i seu social. Segons Marín, ja t e n e n un establiment "mig lligat" al carrer Orient, però el cor continuarà assajant a la Casa de Cultura perquè hi té més espai.

Exit de Daniel Alfonso a la Mercè

La c o r a l L ' H a r m o n i a c e l e b r a q u i n z e anys d e vida

MOMCA

col·legi de Joaquima Pla Earreres i al de Santa Isabel. D e fet, l'any passat el cor santeugatenc ja va voler tirar endavant aquest projecte, però, al final, es va quedar en no-res perquè no hi havia prou nens interessats a inscriure-s'hi. I na altra de les novetats d'a-

À.c. - Sant Cugat -

El tenor santeugatenc Daniel Alfonso va actuar amb èxit en la representació de l'òpera I.et Bohime, de Giaccomo Puccini, q u e es va fer els dies 20 i 22 de s e t e m b r e a Barcelona. El muntatge era una iniciativa de l'empresari català Josep Simorra, q u e es va decidir a escenificar l'obra de Puccini a m b la condició que els cantants fossin valors novells de la lírica. Així, i després d'algunes proves de selecció, Daniel Alfonso va aconseguir el paper de Rodolfo. Simorra con e i x el m ó n d e la lírica d e prop p e r q u è havia estat cantant. Alfonso va interpretar el seu p a p e r a m b g a n e s , i el m u n tatge ha rebut, en general, boL., „..// l'Hamioniava oferir un repertori molt variat al concert de dissabte. nes crítiques. Alfonso va acFoto:XAVIER IARROSA tuar amb la resta de cantants tes les corals. La celebració del venció va ser " t o t a l m e n t imal C a s i n o d e l ' A l i a n ç a d e l quinzè aniversari de la coral de provisada", ja que les corals no Poblenou. Els músics de TOrValldoreix continuarà, però, a havien assajat abans del conquestra Simfònica van acomfinals d'any, ja que el grup ofecert. p a n y a r els i n t è r p r e t s a l'acrirà un c o n c e r t el 21 d e d e L'aete va acabar amb un pist u a c i ó . A l f o n s o m a n t é la sembre en el qual cantaran ancolabis i el lliurament d'un reil·lusió d'actuar algun dia al tics membres de la coral. cordatori als integrants de toTeatre-auditori.

Cultura 39

E L S 4 C A N T O N S Divendres, 27 de setembre de 1996

Aula uu

C u l t u r a l

E x p o s i c i o n s

^ tounu,r ^

Cugat

Casas, Rumbau, Vilarasau i Canals van participar en la taula rodona. Foto: XAVIER LARR OSA

La cultura de Sant Cugat, a debat al CMSC LAula Cultural tornarà cada dimarts Rll'H BüLLINGER - Sant Cugat El Club Muntanyenc Sant Cugat va inaugurar dimarts el nou curs amb una taula rodona titulada L'àmbit cultural de Sant Cugat, dins del cicle Aula Cultural. Cinc ponents van ser els encarregats de presentar les diferents inquietuds culturals, des del seu punt de vista i de l'entitat que representaven. "Aquesta xerrada ha servit per conscienciar-nos per participar tots activament. Les entitats i l'administració han de donar informació a tothom perquè això sigui possible i els nouvinguts

s'integrin al municipi", explica Ramon Pros, president del Club Muntanyenc, com a conclusió de les reflexions exposades durant la taula rodona. El debat entre els ponents va demostrar que la cultura és un tema que continua preocupant. El president del Grup d'Estudis Locals, Jordi Casas, va proposar que l'administració donés suport econòmic i e q u i p a m e n t s a les entitats, generosament i sense crear contrapartides, per fomentar les seves activitats culturals. El galerista Josep Canals va exposar la difícil situació del món artístic a Sant Cugat i Montserrat Rumbau, presidenta d'Amics de

la UNESCO, va demanar una millor estructuració de la societat civil per facilitar la integració de tothom als moviments culturals. Per part del món teatral, Dolors Vilarasau, fundadora de Tetrateatre, va destacar la falta de reivindicacions a les obres representades. Els papers de Salamanca Josep Maria Figueres, professor de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, tractarà el tema dels papers de Salamanca a l'Aula Cultural dimarts que ve a les vuit del vespre a la seu del Club Muntanyenc.

Exposicions

Mejan exposa quadres de motius santeugatencs a la Canals

'Marea baixa', títol d'una de les obres. Foto: FLS 4 CANTONS

Dibuixar

amb

.\'om de l'artista: J Sanuyntín I Joc: Síí/a Rttsifiol Dates: fins a /7 d'nciubn Obres: Aqiiíiirl·lc* PKRK P I C H

La tècnica condiciona, en alguns casos, el resultat final de l'obra artística. Les pintures de J. Sanagustín són un bon exemple de les possibilitats expressives de l'aquarel·la, tècnica que fa servir l'aigua com a diluent del pigment. En l'aquarel·la els colors són molt transparents i envaeixen el paper d'una manera fluida. En aquesta tècnica la blancor de la pasta de paper surt com a primer color. En les obres de J. Sanagustín aquests condicionants són deter-

aigua

minants i els utilitza per dibuixar paisatges amb una clara influència romàntica. En les seves obres la natura pren la iniciativa i domina la totalitat del paper. Els elements més eteris, com ara el vent, o els més físics, com els rius i els arbres, estan representats en el seu estat més poderós. El pintor persegueix una natura sense domesticar i situa l'home en un segon terme. Els pobles o construccions humanes apareixen com a acompanyants d'un tot més gran i complex. Cal destacar la paleta de colors amb tonalitats nòrdiques, que filtren la llum, en alguns casos, excessivament. L'exposició es pot visitar fins a l'I d'octubre.

J. SANAGUSTÍN del 19 de setembre a I'l d'octubre

El pintor ha triat prop de quaranta olis per a la mostra A M Í K L S C.-VSTl'KRA

- Sant Cugat Josep Maria Mejan exposa a partir de dimarts unes quaranta teles inspirades en paisatges santeugatencs, per continuar la temporada de la galeria Canals. Mejan és un pintor i dibuixant que consagra la seva activitat a l'estudi del paisatge. E x c e p t e una marina, tots els quadres que presentarà fins al dia 27 d'octubre a la galeria Canals són paisatges de Sant C u g a t , on treballa el pintor. Tot i q u e ha de compaginar les d u e s a c t i v i t a t s , J o s e p Maria Mejan reconeix q u e "la pintura és t a m b é un ofici", al qual

dedica una bona part del seu temps. Aquesta és la primera vegada que Mejan exposa a la galeria Canals, tot i que ja havia presentat la seva obra a Sant Cugat fa alguns anys, a la galeria d'art Quòrum. El pintor ha fet 36 exposicions individuals a Granollers, Barcelona, Girona i Jaca. T a m b é va exposar la seva obra a dues galeries de Dallas, a l'estat nord-americà de Texas. Mejan ha fet t a m b é exposicions individuals a Granollers i Andorra. El pintor ha creat una escultura per a Salou, i vitralls per a Castellcir i Gavà. "Mejan és pintor d e l'aire i de la llum", per a Carme Rie-

ra, q u e ha fet la p r e s e n t a c i ó del catàleg de la mostra, q u e s'inaugurarà dimarts a la Canals. L'escriptora destaca en el seu text la capacitat poètica de Josep Maria Mejan, que conc o r d a p e r f e c t a m e n t a m b el gran motiu que inspira els seus quadres: el paisatge. "Paisatges verges, gairebé sense cap figura ni cap vestigi de civilització, i, malgrat això, civilitzad a m e n t pulcres i propers", segons Riera. E n les obres q u e presentarà a la galeria Canals fins al 27 d'octubre vinent, Josep Maria Mejan farà servir la tècnica de l'oli, amb la qual assoleix una transparència pròpia de l'aquarel·la.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art H o r a r i : matins de 9 a 2 Tardes de 5 a 9

Sal&

usítïol

Santiago Ruaròi, 5 2 - S a r t Cugat del W l è s

Tel. 675 47 51

40 Cultura

RÀDIO SAN T O G A T De d M u n s a i

• D e 24:00 a 7:00 h.AIúsica al teu costat. Música nonstop tota la nit. •De 7:00 a 10:00 h.. El Call del Monestir. Revista d'actualitat. Aquest programa repassa les principals notícies d'àmbit general i totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. El programa el dirigeix i presenta Xavier Fornells. • D e 10:00 a 12:45 h.. Dies de Ràdio. El maga/.ine. Entrevistes. reportatges, cinema, teatre...i cl concurs l ina de Tres, dirigit i presentat per Maribcl Cayuelas. • D e 12:45 a 13:(K)h„ Amb molt de gust. 'lots els secrets gastronòmics de la ma d'en l'ep Blancs. . • D e 13:00 a l.v30h, Sant Cugat avui, l'informatiu. Espai dels serveis informatius per a conèixer tota l'actualitat del dia. • D e I.WOa l4:(K)h.,Entitats. Xavier Miralles dirigeix i presenta aquest espai per a les entitats de Sant Cugat. • D e 14:00 a 17:00h., Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats internacionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Barneda. • D e 17:00 a 18:00 h.. Hem d'anar més lluny. Programa dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan VaUvé. • D e 18:00a20:00h„ Al lloro. Espai musical amb totes les novetats, concerts i grups, presentat per Salva Vallvé. • D e 20:00 a 2():3(>h., L'Esportiu. Carme Reverte dirigeix i presenta aquest espai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a 23:00h., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tenen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,programes de nit: dilluns, Titan ita nit; dimarts, L'estrena; dimecres. Arrels; dijous, Cafè de les temptacions; d i v e n d r e s , Vallès sense fronteres. • D e dilluns a divendres, a les hores en punt, informació de Catalunya i el món en connexió amb Catalunya Informació. La informació local i comarcal a càrrec dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat. • D e 24:00 a8:00h., Música al teu costat, tota la nit. • D e 8:00 a l 1:00 h.. Amics

ELS /CANTONS Divendres, 27 de setembre de 1996

del dissabte. Programa que ofereix música i la participació dels oients. Amb Pere Pallissa. • D e 11:00 a 12:00h., Nostra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. •De 12:00 a 13:(X)h., El Magatzem. Informació destinada a la gent jove, especialment als universitaris. • D e 13:00 a 14:00h., Avantmatx. Previsions esportives del cap de setmana amb Carme Reverte. • D e 14:00 a l 5:00h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el divendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h.. Súper DJ. Tota la música dancc del moment, amb la participació dels oients. • D e 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Rock de casa amb grups santeugatencs, a càrrec de Carles Roca. • D e 20:00 a 21:00 h., Bones Vibracions. Musica suau per als vespres, amb David Milena. • D e 21:00 a 22:00 h.. Etiqueta Negra. La millor música del moment amb Salva Vallvé. •De 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor música per escoltar tota la nit.

• D e 8:00 a 9:00 h., El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebrada al Monestir de Sant Cugat, i informació religiosa de l'esglèsia evangèlica Eben Ezer de Sant Cugat. • D e 9:00 a 9:30 h., Esport en marxa, Tedició. Primeres informacions locals i comarcals de la jornada esportiva del diumenge, amb

Carme Reverte. • D e 9:30 a 10:00 h.,El Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Garcia. • D e 10:00 a 11:00 h., Arrels. Recordant les nostres tradicions, amb Rogeli Pedró. • De 11:00 a 12:00 h., Nostra Dansa. Sardanes amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 12:00 a 13:00 h., La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • De 13:00 a 14:30 h., Esports en marxa, 2a edició. Actualitat esportiva local i comarcal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h.. Aquells meravellosos anys. Els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •Del6:00a 19:00 h., Súper DJ. La música danec més actual i la llista dels principals èxits. • D e 19:00 a 20:00 h.,A la descoberta del més nou i millor de la comarca en matèria de rock, amb Carles Roca. • D e 20:00 a 21:00h., Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. • D e 21:00 a 22:00 h., Etiqueta negra. La millor música negra del m o m e n t , amb Salva Vallvé. • D e 22:00 a 7:00 h., Música al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit. • Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.

p r o p o s t a

• X X I A p l e c d e l a S a r d a n a . Aquest diumenge, 2 9 de setembre, se celebrarà als jardins del monestir el tradicional aplec sardanista, que enguany arriba a la 2 1 a edició. A la trobada, que tindrà lloc a les onze del matí i a les quatre de la tarda, hi participaran les mateixes cobles de l'any passat: la C i u tat de Girona, la Jovenívola de Sabadell, la Principal del Llobregat i la Sant Jordi. Tradicionalment, centenars de persones participen en aquesta convocatòria ballant la dansa més típica de Catalunya. L'acte està organitzat per l'Ajuntament i l'Esbart Sant Cugat.

SANTS

DlVKNDRES

DHMKNGK

DIveMlrem 2 7

• Vicenç de Paül Dissabte 28 • Wenceslau Diumenge 2» • Miquel, Gabriel i Rafel DNIMHS30

• Jeroni i 1

Teresa de l'Infant Jesús

• Berenguer Difons 3

• Gerard, Francesc Borja Divendres 4 • Francesc d'Assís Dissabte 5 • Froilà, Flora Dissabte 6 • Bru, Fe

Música •A les 22.00 h. Al Teatreauditori del Centre Cultural, concert a m b l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb la participació de la coral Càrmina. Venda de localitats: de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18.30 a 20.30 h. Dissabtes de 12 a 14 h a les oficines provisionals del C e n t r e C u l t u r a l , al carrer Francesc Moragas, 30. També a taquilla dues hores abans de la funció. Informació: 589 12 68.

X X I A p l e c d e la Sardana •A les 11 del matí i a les 4 de la tarda, als jardins del monestir, amb les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell, Principal del Llobregat i Sant Jordi. Organitza l'Ajuntament i l'Esbart Sant Cugat.

DIMARTS

Conferència •A les 20.00 h. Dins del cicle Aula Cultura! organitzat pel C l u b M u n t a -

HORARI AUTOBUSOS • LINíA 1. SANT CÜGAT-MIRA·SOL-MAS^«4jE8 Sortides 4 N de HSS tinter* -Dies feiners. l a sortida: O6.Q0H-O7.00h-08.00h i a les hores en puafinsates22.CX*. L'últim serveiflnaSteaet seu recorregut a restado de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius, 1 a sortida: Q7.Q0h-08.00MS.00 i a tes hores en punt fins ates22.00h. L'úMni serveifinalitzaei seurecorregut6 festaci6 de F.G.C. de Sant Cugat Sortides dss de fAvtngufeAHens Sals. -Dies feiner*. 1aSotSoa.-06.40h-O7.40h i als 40 minuts de cada hora fins a fes 21.40h. L'últim serveifinalitzaei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim SBweWnaJtaa e» seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Aecorrenut MasJ&m, Estada Mira-sol, Fteca Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Tom/blanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Emcíó Mira-sol Mas Janer.

• UNÍA 2. NUÇU mmmmm

Sortides des d * Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i ais I6l46mtmasde cada hora fms a (es 22.160. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.l6h-09.46h i als 1«146 minuts de cada hora fins ales 22.16H. Sortides de* de Sant Francesc. -Wesfstaers>1asortida:0fi.23h-06.53hials23i53rn^^ -Dissabte» i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a Ies22.23h. Sortides des de PEstaeM R i C -Oies feiners, la sortida: Ofi.0iih-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora (ma a les 22.33». -Dissabtes i festius. 1a sortida: O9.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Cou, Mercat Torreblanca, Monestir, FGC, Colomer. Sant Qcmenec.

• UXIA 3. SANT <aJSÀHA FLOftESTA-LES PLANÉS -Oies fatrters. 1a sorfldaus^sr. det matí i cada tota irròtjafinsaias 22.15»; - t t s s a l ^ i festius. 1a sortida: 07.i5h del mam Seradssdssd·rettact». -Dies feiners. ta sortida: 06.35h det rnàtíicad9tioraím^afifisates2t.35h. -Dissabtes ifestius.Ja sortida: 08.05ttdel matficada nora Jffittfcgnsa les 21.35h. flecorrsffot P. Colom, lafloresta,Plaça Cmttm, MercattCAP,A^xmSaÍítE^^6rPlaç8 Centre, La Ftowsta, F. Colom.

m*.*******™**»,^-.*,^ -«e»feinei*.la$ortKia:(».4Qh-06.25hiate2Sn«^ -Dissabtes lfestius.1a sortida: 06.25J! ifiïs25 minats de cada hora Snsa les 22J25h. -Sortides sddietanais a Terrassa: 06.55h,07.55hi 11 .gabinets}

jfiT?irTi , im , í l , Mg ;, ,iiiiivü:i •Dies feiners, 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40(**nuïs deeaoatofafinsales 22.1 Oft. -Dissabtes, la sortida: 05.15-05.40106.1 Oh i sís fOnwSuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sorSda: 07.1 Oh rals 10 «surts de cada hora finàa les 22.1 Oh. -Sortides addicionais a Cerdanyola: 2 2 - 4 * i 23.00h (femers). 23.0Qh (dissabtes i festius).

-Efes feiners. 1 a sortida: 05.45 í als 15 í 45 minuts de cada hora Hns a Ies21.45h. -«ssabtea.1asofto:05.45ials45nwTutçd9iSao^horBfinsates21.45h. -Diumenges i festius, la sortida: 06.45f» i afs 4$ minuts de cada hora fins a tes 21.45h. Estació -Sortides addicionat* a Cerdanyotr. 22.1 Sh (feiners).

Cultura 41

ELS4GUYroNS Divendres, 21 de setembre de 1996 >:

n y e n c Sant C u g a t , xerrada de Josep M. F i g u e res s o b r e Els papers de Salamanca, a la sala d'actes del C l u b M u n t a nvenc.

FARMÀCIES DE TORS

TELÈFONS D'INTERES

SERVEIS 3082&98 AB*utatofiftï Pianos

8«5105

Bombers Betetena

$$26096

B<x«*fsSewa!rM

08$

AígOesljFiOftísta

«742089

Oíyerx&wír

AAPPiWttra-sri

6/420i»

S686ÇtMK

MW\te9»C*rfr»Mir*"S0l

«741003

AtíomSsta,46

AÀWSwa&eniWíHat

6747103

mnw

«7404*3

Bombers M i

6998080

AAWlWVafldoretx

CAP

589H22

M P P Í W C . Montserrat Vafc « M 2 t < »

CAP urgències

5894455

Teatre

Casa de Cultura

5891382

•A les 22.00 hores, al Teatre-auditori del C e n t r e Cultural, representació de Macbeth, d e William Shakespeare. Direcció de Tamzin T o w n s e n d . Preu: 2.000 pessetes.

Casal Valktofew

9744598

CaaianadeG»

725 29*4

AAWAigttaflongataftor • «74 5129

Centre Cfvr* U Floresta

5890847

Ass-Censurmiors

2684667

Centre Cívic Les Ftoies

67551 «5

G3ntr«CuíturalMtfa-sof

5892018

DNI (Cita p*«a)

5893080

Cinemes St. Cugat (Resar.)

589 09 41

Greenpeaoe

Correus

É747096

H. Geneta! de Catalunya

$891212

Creu Roja Sant Cugat

6741234

RVattíHebron

4272000

Creu Roja Valktoretx

674!»59

DISSABTE

Dispensari La Floresta

H. Sant Joan de Déu

283 40 00

Domènech

6742719

UnSat Coronària

2481040

Pg, Sant Magí, 50

6991892

Tel. de f Esperança

414 4048

6743363

Iníormactó Carreteres

2042247

DIVENDRES

Em. Municipal descentrat.

1r Concurs Caní de Valldoreix • A les 11.00 hores, a la plaça del casal de cultura de Valldoreix, primer concurs caní, organitzat per la Masia els Animals.

Fira d ' A r t e s a n i a i d'Art de Valldoreix • D e 10 del matí a set de la tarda, a la plaça del casal de cultura.

Festa Infantil •A partir de les cinc de la tarda, a la Plaça del Casal d e C u l t u r a d e Valldoreix, festa infantil amb xocolatada i jocs.

ENHER Rubí

9003(3131

FECSA (avaries)

900232323

6745049

Santa Teresa, 40

A A ^ i v a r * La Batea»

6742089

6753344

# t ) 543 4704

Fomós Manel Farrés, 95

DiunsdG

Oímartsi

6741934

IntwmaaóAerQprjfl

4785000

Funerària

67405 25

Inftrmactót^NFE

4900*02

G. Civit (kfea-sof)

6742379

IntarmaoòPgrt.

318 87 60

OMIC

5893188

PotciioteTomotafiea

£9918.86

Dimecres 2

pfmm

«891732

Hisenda

5691155

Jutrat

6746S96

Santa Maria, 27

Oficina htorscipai La Floresta 5890847 Parròquia St Pere Octavià

874 f i $8

Purrüqufe les Planes

2047503

Parròquia YafcJoreét

$740569

Pisana MwidBt MaSttoreix

6754055

CuerpoNacforaírjePoBc*

6747858

Urgències

061

F^Mur&patiPtstCrd

092

Uaens

906795125

ASOt

6753503

Arxiu Savirt

«74 2$ 70

Casal d'Avis SC

8891636

6740997

CM> Mu&#tyer&

6745396

RàfJíoTSXi

5864422

Coral deia Unió

FlepsOi-Bu»

Í741580

ALTRES ACTIVITATS

Sant Cugat Comerç

«740322

Cor I n f o n » I J u w a n l

SAÜfítAlgaes}

5890021 SERVEIS

Vfítom&wó&)

mnn

'- l

«*«»

Taxis (carai»}

6741531

p^t^asm,^

389 OS»

Casa de Cintura

t)iofr»r>ge89

FFCC

Uafd*Aw8P*TÒq«fa

• C u r s o s ï tallers d ' E x pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i n o i e s d e 13 a 25 anys. Els cursos s'iniciaran el 7 d'octubre i finalitzaran el 20 d e d e sembre. Informació i inscripcions a l'Espai Jove, de la Casa de Cultura,de dimarts a dissabte, de 18 a 22 hores. Telèfon: 589 13 82. Fins el 5 d'octubre.

6747812

b o a l Jove

imiti

AÀPPWCar)M#JVaS,

ComisSartídePolk»

•PerlTnens i nenes a partir d e 4 anys, les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

Dís»tjto28

674 05 12

6747615

FECSA (atenc» al «Sent)

FttMut^(VafrJ(j»ix)

üi?^

^... •'

0$»»$ ftwa

& .

;'*

Doctor Murito, 1 87*0430

.„„> „< -. '-"

$741686

Üwe«*es4

' ^ ,

Esbart Sant Cugat

6752852

Tem

El Tot S M Cugat

6748881

ft»«ïla3elCelleï,97 6747749

&vpSsp.lriwígrarrti

«7483»

FlàdtoSarS Cugat

«755959

Tetevistó Sant Cagat

5885366

Els 4 Cantons

5886282

ICI mes de setembre Li farmàcia que estarà oberta als districtes i a Valldoreix diumenges i festius de 9 del marí a 9 de la nit és la A. Isern (La Floresta), i

Gn»

8743371

•Taller de Plàstica per a n e n s i n e n e s d e 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos d e Català per a adults. Informació al telèfon 010. • C u r s de formació bàsic de voluntaris socials, del 8 al 11 d'octubre. Informació al telèfon 5895798 de 18 a 20 hores.

sol. Informació als telèfons: 589 08 47 (La Floresta), 675 51 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mirasol). la Unto Sancuataiica • Tallers de formació t e a t r a l per a t o t e s les e d a t s . Informació i inscripcions als telèfons: 675 20 57 i 909409573.

a l'octubre la B.A.Pinto (Valldoreix).

Ca»al d e C M B I —

• Tallers d'expressió, balls d e saló, teatre, est a m p a c i ó , ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal d e C u l t u r a de Valldoreix, per als mesos d'Octubre, Novembre i D e s e m b r e . Informació i inscripcions al Casal, d'l 1 a 13 i de 17 a 19 h.

ColltieS CÍVlCS

•Tallers de ceràmica, costura, manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mira-

• Cursos i tallers de dibuix, pintura i escriptura a partir del mes d'Octubre a l'Ateneu Santcugatenc. Informació als telèfons 674 60 28.

TEATRE-AUDITORI

• D i v e n d r e s 18 d ' O c t u bre, a les 10 del vespre: Recital de Maria del Mar Bonet, que oferirà un recull de temes populars de

Catalunya, València, Les Illes Balears, Itàlia, Grècia i altres indrets mediterranis. Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 25 d'octubre, a les 10 del vespre: Teatre a m b l'obra Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn, a m b versió de Paco Mir. Intèrprets: Mercè C o m e s , Joan Crosas, Abel Folk i Maria Lanau... Direcció d'Alexander Herold. Preu: 2.500 pessetes. • D i v e n d r e s 8 de novembre, a les 10 del vespre: Entremeses de Miguel de Cervantes, amb la C o m panyia Teatro de la Abadia. Dirigida per José Luís Gómez i Rosario Ruiz i i n t e r p r e t a d a per Pere Martí, Inma Nieto, Lydia Otón. Preu: 2.000 pessetes. • D i v e n d r e s 15 d e n o vembre, a les 10 del vespre: Concert de la Cobla M e diterrània i Albert G u i novart, sota la direcció, de Jesús Ventura. Preu: 2.000 pessetes. • Dissabte 23 de novembre, a les 10 del vespre: òpera, Le nozze di Figaró, d e Wolfgang A m a d e u s Mozart, dirigida per Albert Argudo i interpretada per Ismael Pons, Rosa Mateu, Àngel O d e n a , Maria José Martos i Susana Santiago, entre d'altes. Preu: 6.000 pessetes. • Dissabte 30 de novembre, a les 10 del vespre: Teatre amb l'obra Casa de Nines, de H e n r i k Ibsen, dirigida per Juny Dahr i interpretada per Mercè Managuerra, Josep Minguell i Albert Pérez. Preu: 2.000 pessetes. • D i v e n d r e s 13 d e d e sembre, a les 10 del vespre: T e a t r e a m b el v o d e v i l Fora de Servei, d e Ray Cooney, dirigida per Paco Mir i a m b l'actuació d e Pep Ferrer, Mont Plans, i Xavier Ruano. Preu: 2.000 pessetes.

EXPOSICIONS

•Exposició a la Galeria Canals Artistes per a un nou segle, 5, fins el 30 de setembre. •Monogràfic "La Guerra Civil 60 anys d e s p r é s i mai m é s " al M u s e u d e Valldoreix, els diumenges 22 i 29 de s e t e m b r e i els 6, 13, 20 i 27 d ' O c t u b r e

EIS4CANTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

589 62

de 10 a 13 hores. •X Mostra d'Art Contemporani Català ala sala BBV de Barcelona. Organitza la Galeria C a n a l s . •Estudi Ferran Martí, exposició permanent. • Espai d'Art Lluís Ribas, exposició permanent. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de setmana. •Sala Rusinyol: Exposició Grup de Pintors Temporada 1994-1995. Del 5 al 22 d'octubre, al carrer Santiago Rusinol, 52. Horari de dilluns a dissabte d e 9 a 14" i d e 17 a 2 1 . Diumenges i festius d'l 1 a 15 hores. •Firart: Mostra d'Artistes a la Plaça Octavià. Tots els primers diumenges de cada mes de 10 del matí a 2 de la tarda. •Olis i aquarel·les de Joan Ivern a la Casa de Cultura, de l'I al 14 d'octubre. BIBLIOTEQUES

•Universitària. Oberta tots els dies de nou a dos quarts de dues i de quatre a vuit. Telèfon: 674 11 50. • Centre cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d'onze a dues i les tardes de dilluns a divendres d e quatre a dos quarts de nou. Dissabtes de deu a d u e s del matí. Telèfon 589 27 49. •A la seu del C l u b M u n tanyenc Sant Cugat, a la Plaça Barcelona. Oberta de cinc a nou del vespre. Telèfon: 674 53 96. •A l'Arxiu N a c i o n a l d e Catalunya. Telèfon: 674 69 93. BMetecade l'Ateomi • A la seu de l'Ateneu, a la P l a ç a P e p V e n t u r a . Oberta els dijous, divendres i dissabtes de quatre d e la tarda a vuit del vespre. Biblioteca de l'JUL R P I V.V d e La Flojesta

• Plaça d'Aiguallonga, 1. O b e r t a d e dilluns a divendres de deu del matí a una del migdia. T e l è fon: 674 20 89.

42 Cultura

Q S /CAlVroiNS Divendres, 27 r/e setembre de 1996

SANT

CUGAT

SABADELL

Sani Cugat 1 Beleza Robada

4,35,7.30,10.30

Sant Cugat 2

4.15.7.15,1015

Ttempo de matar

Sant Cugat 3

Tunombrnenvenenatròsíiefios 4.30,7.30,1030

Sant Cugat 4

tmtependence Oay

Sessions

TraKttpotting La Boca

4.15.7 1S, 10.15

golfes

prés que aquesta s'hagi suïcidat.

Director: Jon Avnet. Intèrprets: Robert Redford, Michelle Pfeiffer. Sales: Kursaal, Principal (Terrassa), Cineart-tres. La dona del temps d'un petit poble aconsegueix presentar l'informatiu de més audiència als KlTA.

TitrfHftf

d i s s a b t e

todependence tfay Sant Cugat 1

WitóbitótV.O.stíMutada)

01.15

Sani Cugat2

Ttempodematar

01.15

Sant Cugat 3

Tu nombre «wwwf» «fe srafò» 01.00

Sant Cugat 4

independent* Bay

TomwntaWaflca Tferfipo de matar tSeítaza robada

01.00

Swana

RUBÍ 8ut>fPai»cet Swara

4.45,6-45, a46,10.30

FiubiPalaceStodependenceDay

4.15,7.15* HMJO

43$. &4&*$5* 11-10

' 4«ÍW»ift»HWi

Ufl«% -

3^7.35,10,30

- *.% 7,00, 9M dissabte

leop&de matar

4^0,7.20,10^0

toà&mtom&f

4.«ft,*«&lW&

golfes

«1 e

Bfl$K&ft{0tXKÍ8

4,35.6.35,830,11.05

0O30

RubíPafecel Bwana ïtabfPateeeS

Ktífsaai

4^,7-30,1005

ftubí Patace 5 Tiempo de matef Sessions

eCRSANYOLA Twfel&r

8ubíPatace3 Tomwnta bteaea ffeitóP«tece4 Twistef

todependenceDay

RubíPateoeS TomwtoWanta

OÓJO

TtÉMpsaíng

0&30

8uWPaiBce4 Twblef

. * * i fiswws

'":"

0030

SABADELL

TvaomtoàwwieMmistaÉMf -

5.00,7m%00,11«l

4M,$JXfiMílHM

limfeStanca

4.4% m«M?

M»^{W$SRBt

4.00,6.15,8.30.10.45

4.50.6.50, &S0,10J6

4Sw»»$ffcrajas

5vP4?i45vtftaD

TERRASSA

— u i —

Tfarospxwtftè

, 4j),&0O,8.ÍS,m3S

Twster

„• - .

H ( ^ » «en» detestar

PÉWÇ8t

m,ftixKs.i$

" 3^||»ïj«Batar

,4flB,MM.IS;m3Q

LunasamuSal Oneart-tree

tnftnoy personal

ÀmjmtMwx

Euterpe

Tiempo de matar

5 m 7.45.10.30

TfflïBBfteStenca

Principal

Tormenta blanca

4m, K2&&&10.50

jndepeaterice day

Rambla

Mc»aïiSBeftS8^Bi!Í8W

.iNrtçstiíng

5,0D.8'00,10 50

Mependeftceday

I )ircctor: Joel Schumacher. Intèrprets: Sandra Bullock. Matthew Mc( ionaughey. Sales: Sant Cugat. Knrsaal. Rubí Palacc, Kurcrpe, Kix Macià, Principal (Terrassa). I ! n himic negre de classe humil és acusat i jutjat de

matar dos racistes que van violar la seva filla.

Director: Pilar Miró. Intèrprets: CarmeloGómc/, Kmma Suaré/.. Sales: Sant Cugat, Cineart. Kl catedràtic Àngel Barcicla

ÇIII S / f N T ÍSHI

i l'inspector de policia Francisco Valduque es retroben a l'enterrament de l'enginyer Buendía. Allà esperen veure la filla del finat, implicada en un crim.

Director: Bernardo Berto

Director: Andrevv Bergman. Intèrprets: Demi Moore, Burt Reynolds, Armand Assante. Sales: Kursaal. I Jna exfuncionària de l'FBI es veu obligada a treballar com a ballarina en un local d'actuacions top-less.

'""

41%M0,M8»»i»

4.00,6.00. S.ÍS, 10.38

BdazaRotada

- 0O38

RubíPalaeeS TTempodetmÉs

Cmeat

Jovenesybnias

Director Roland Emmerich. Intèrprets: Will Smith, Jeflf Goldblum, Bill Pullman. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Kursaal, Eix Macià, Rambla Sabadell i Rambla Terrassa. El 4 de juliol el planeta Terra és envaït per un exèrcit extraterrestre, amb l'objectiu d'aniqui!ar-ne els habitants. l'n grup de gent unida per l'at/ar és l'última esperança per salvar el pla-

lueei. Intèrprets: Liv 'Iyler, Jeremy Irons, Jean Marais. Sales: Sant Cugat, Eix Macià, Cineart, Kursaal. I na jove nord-americana es refugia a la regió italiana de Toscana, a casa d'uns amics de la seva marc, des-

neta.

Dircuor: l'en Densham. Intèrprets: Robin Wright, Morgan Freeman. Sales: Kursaal. Moll Flanders, nascuda en la misèria, es refugia en un prostíbul creient que en aquell lloc aconseguirà ser feliç.

Director: Ridley Scoot. Intèrprets: Jeff Bridges, Caroline Cioodall, John SavaSales: Rubí Palace, Kursaal. Principal (Sabadell), Rambla (Terrassa), Kix Macià. Diverses adolescents s'enrolen al bareo escola Albatros per visitar els llocs més exòtics del Carib i aprendre a enfrontar-se a les seves pors més profundes.

Director: Danny Boyle. Intèrprets: Ewan McGregor, Jonny Lee Miller. Sales: Kursaal, Eix Macià, Rambla(Terrassa), Cineart. Les desventures d'un gmp d'heroïnòmans escocesos són la base argumenta! d'aquesta pel·lícula, que s'ha convertit en un fenomen sociològic.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2S()

ptcv

I , / \ NI I I

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

CUGAT

ESTRENA

4.15 - 7.15 - 10.15

4.30 - 7.30 - 10.30

4.35 - 7 . 3 0 - 10.30

4.15 - 7.15 - 10.15

DISSABTE «GOLFA >: 1.15 (18ANYS)

18 ANYS

DISSABTE «GOLFA»: 1.00 (13 ANYS)

DISSABTE «G0LFA< 1.15 (7 ANYS)

Dissabte

llipictldor

Pàrking 2 k. gratis

2a SETMANA

dia 28 a la 1.00 h «golfa»: Wild Bill en V.O. / Dissabte

dia S «golfa»: Geòrgia en V.O. 1

Carnet d'estudiant universitari

Accessos minvsvàlids

3a SETMANA

tssmm&m

Venda anticipada

m Reserva per telèfon Stft941

OS4CANTON5

Divendres. 27 de setembre de 1996

la Novel·L· Cap

XXII

EDUARDJKNKR

l cap d'uns deu minuts hi havia policia per donar i per vendre, perquè va arribar primer la municipal i, pocs segons després, la nacional, que es va fer càrrec dels agressors amb pinta de heavies, enmig d'una munió de gent que volia linxar-los. -Només falten els mossos i elspicoletos -va comentar la Núria divertida, mentre Odó se la mirava aclaparat, ja que estava convençut que el cos amb el cap escapçat pertanyia a l'amo de la Torre Negra. -Potser seria millor que fotéssim el camp zpape/ar una. mica -va dir un dels nois del grup de rock-. Anem al frankfurt? A tothom li va semblar una idea genial, i Odó va pensar que era l'ocasió d'escapolir-se amb la intenció d'esbrinar quelcom amb relació a les sospitoses despulles, abans que arribessin el metge forense i el jutge per aixecar el cadàver. -Ens deixes tan aviat? -li va dir l'Esther. -Són les tres passades... ja comença a ser hora de retirar-se. -L'edat no perdona, eh, tiet? —Però el seu somriure no era el mateix que quan es van trobar després de l'òpera-. Com t'ho faràs per anar a casa? T'hi acompanyo. -No cal, visc al Parc Central, cinc minuts i sóc a casa. -Ni parlar-ne -va afegir maliciosa, però còmplice alhora-. Fins que no et deixi a caseta no estaré tranquil·la... Així doncs, es va trobar a la porta del seu apartament, fent la patota que se n'anava a dormir i dient-se que era un idiota del gènere absolut quan li deia adéu, tot obrint la porta, per tomar a sortir de seguida que el cotxe de la dona desapareixia carrer enllà, cercant les sensacions encara joves de la nit, i ell sortia, caminant arrambat a les parets com un culpable de no sabia què, per confirmar la seva hipòtesi macabra. Va trobar la casa on havien descobert el cos perquè els llums fluctuants de dos cotxes de la policia i una ambulància denunciaven el lloc de manera ineludible, i va fer-se, a cops de colze, un lloc fins on dos policies feien de centinelles. -Què ha passat? Els dos policies se'l van mirar com aquell que troba un cuc a l'amanida. Un tipus rubicund, alt i gros, va contestar, evidentment content de poder parlar de la qüestió. -Han trobat un paio amb el cap tallat a l'hort de la casa. Jo l'he vist -va fer amb l'alegria que li traspuaven els ulls com si es tractés d'unapelli i aquell individu no fos real-. Era un tio enorme, així com jo,

On la nit, prenyada de novetats i fluctuacions passionals, porta Odó a una situació certament peculiar, amb incursions en el món dels 'media'

i estava de panxa enlaire amb les mans encreuades sobre el pit... -A mesura que parlava, els que havien anat arribant li feien rotllana i ell exercia de protagonista amb satisfacció creixent- ...Però, sabeu el més sorprenent? -Va fer una pausa teatral, i fins i tot els policies van estirar el cap en direcció al narrador-. Estava en pilota picada i li havien tallat els collons! "Hòsties!", va ser l'expressió general verbalment i visualment circumdant. Una noia bruna, amb tres blens de color verd gespa, va dir amb veu trencada: -I on eren els collons? - N o hi eren. -Es notava que el corpulent rubicund s'hi trobava cada cop més a gust i es va mirar la noia, que feia molt goig, amb un interès creixent-. I saps què hi havia en el lloc de... -I les celles li anaven amunt i avall insinuants-. ...Doncs el cap d'un pollastre!

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel·la són ficticis)

-Hòsties! -La noia tampoc tenia un vocabulari gaire ric, però era obvi que tota aquella història l'interessava força. Aleshores va ser quan es va notar un moviment a la porta de la finca i els policies començaren a fer lloc per deixar passar diverses persones que van ocupar un dels cotxes, sense cap signe extern, i a continuació dos membres de la Creu Roja van sortir amb una llitera ocupada per un cos que feia un considerable embalum, suposadament de l'assassinat Saltells. Aleshores els policies van començar a dir allò tan conegut de "no hagan grupos i dispérsense" i, a poc a poc, tothom va començar a desfilar, la majoria cap a la zona de la discoteca Chic i el bar Belgrado, així com a tots els locals que hi havia a l'entorn, un veritable eixam de gent i cotxes. Odó va buscar el jove rubicund que havia donat la informació uns minuts abans i que,

quan cl forense i el jutge amb els seus acompanyants sortien de la casa, semblava que hagués desaparegut. Finalment, en la semipenombra del carrer, va poder localitzar-lo. Caminava al costat de la joveneta bruna i conversaven molt animats. S'hi va atansar. —Escolta...! -El tipus es va parar mirantlo una mica sorprès-. Perdona, però et volia preguntar un parell de coses... si no et sap greu. -Ets de la bòfta, tu? -No, no, i ara! Tinc curiositat per saber com has pogut trobar el mort i com és que ningú t'ho ha impedit. -Ah, sí? -El mirava circumspecte valorant les seves paraules amb el seu aspecte extern- No ets pas un periodista o un de la tele? - D e la tele? -La noia havia obert uns ulls com taronges en sentir la paraula tòtem de la societat moderna. -Doncs... -Odó va pensar que tenia una clau fàcil per obrir les confidències de l'individu emprant l'atractiu de l'omnipresent mitjà i s'hi va llançar a fons-. ...Sí, efectivament, sóc d'Antena 3. -Ah! -va exclamar la bruna extasiada-. Deu ser per a la Nieves Herrero. -Exacte. Veig que estàs al corrent... -Jo vaig veure sortir els tios de la casa amb la destral. Acabava de despertar-me després d'estirar-me una estona al cotxe per recuperar-me d'un subidón amb una mica de mala llet. Mentre un d'ells deia a crits que el mataria, suposo que referint-se al porter del Chic, l'altre només feia que repetir: "Què farem amb el cadàver, tios, què farem?", i assenyalava cap a la casa -els ulls li començaven a brillar-, de manera que vaig entrar, ja que havien deixat la porta oberta, i després de fer una volta pel jardí, en arribar a l'hort que hi ha darrera de la casa, em vaig fotre de trompis amb el cos del cap escapçat. -No hi havia res al seu voltant, alguna peça de vestir, documentació, rellotge, anell...? -Res de res. Ja ho he dit abans, tio, el paio estava en pilotes i tenia el cap d'un pollastre allà on abans tenia els pebrots. -Jo m'hauria desmaiat -confessava la noia bruna, mirant-se'l admirada, i Odó va entendre que començava a sobrar. -Digue'm un telèfon on et pugui trobar. Odó es va retirar a casa també amb el número de la jove bruna, però no es feia il·lusions: ella només aspirava als cinc minuts de glòria que va pronosticar Andy Warhol que tothom volia arribarà gaudir una vegada a la vida. (Continuarà)

ELS4CANTONS 44

Divendres, J 7 de setembre de 1996

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

Reipublicà

R A M O N MILLET. Escultor

I O R D I CASAS

"El claustre és una imposició a Sant Cugat

*>*>

mereix a mi l'actual monestir és que sembla la torre d'un secretari d'ajuntament a m b piscina. N'estic molt descontent." - D ' a l t r a b a n d a , s'ha p r o p o s a t q u e la m a s i a d e T o r r e B l a n c a a c u l l i el m u s e u e t nològic d e S a n t Cugat. Q u è li sembla? - " F a quaranta anys tenia certa lògica guardar eines del camp en un museu, però avui en dia el concepte de museu ha canviat. Rehabilitar una casa per posar-hi atuells museístics no em sembla gens interessant. Si es vol revaloritzar Sant Cugat, més valdria q u e s'invertís en la cultura de la ciutat, a crear un arxiu, a recollir les vivències del poble... Això és molt més interessant."

Ai KA COSTA

- Sant Cugat Pinzells, eines, llibres i l'ordre caòtic dels tallers amb vida pròpia doten el seu estudi d'aquella màgia q u e els artistes n e cessiten per crear. L'espurna de creativitat d'aquest amant de Ics pedres, però. ja es descobreix en la mirada d ' u n verd profund d ' a q u e s t h o m e q u e guarda el seu art en caixes que troba pel carrer. -Vostè treballa la p e d r a des de fa uns q u a r a n t a anys; s'ho p r e n c o m un a r t , u n a ciència, una obligació? -"Treballar la pedra és un art; ara bé, depèn de l'ús que se'n faci. Amb la pedra es poden fer pisos, escultures, rajoles... Si se li dóna forma és art, però quan se'n fan llambordes Fart l'acapara el treballador, no el resultat final." - I vostè, d e totes les possibilitats q u e li ofereix la p e d r a , quina prefereix? - " L a creativa. La matèria en si és repetitiva, sempre és cartró, paper, fusta, pedra o ferro, però no és creativa per si mateixa. La innovació en l'art rau en la creativitat, no en el material." -Artista, un hi neix o se'n fa? - " M é s que néixer artista, hi ha persones que neixen amb sensibilitat i aquesta és la que converteix la persona en artista de qualsevol matèria o cosa. L'important de Ics persones és que no siguin fredes, que tinguin quelcom a dins i que aprenguin a treure-ho a fora, a mostrar-ho en allò que saben fer. -Vostè ho treu a fora junt aml> J o s e p Maria S u b i r a c h s , and) qui treballa des de fa onze anys. Q u è h a a p r è s d'ell? - " C o m a persona l'admiro perquè és molt, molt humà. Com a artista, que és un gran creador, que sap el que es fa." - P e r ò hi h a p e r s o n e s q u e creuen que l'estil de Subirachs no lliga gens a m b el d'Antoni (*audí...

A l'estudi de Ramon Mi llet s'hi apilen prop de mil llibres i les SO.000 peces de lu seva col·lecció de motius de Montserrat. Foto: XAVIER I.ARROSA

- " D o n c s és una equivocació. Jo crec que, a banda d'ell, a Espanya només l'escultor Oteiza podria fer la façana de la passió de la Sagrada Família. El que passa és que aquest artista ja té noranta anys. Pel q u e fa a Ics con-

d'anar actualitzant." —Com el monestir d e Sant Cugat, o n r e c e n t m e n t s'han fet o b r e s d e restauració? - " N o , aquest és un cas molt diferent. El claustre del monestir és una imposició al poble de Sant Cugat. perquè els arq u i t e c t e s no han t i n g u t mai en compte els sentiments ni la sensibilitat del poble. J) S'ha arrancat la vegetació a m b l'excusa q u e feia m a l b é la construcció, s'ha tapat una paret del segle XIII, s'ha aixecat un pis, s'ha fet un forat a l'església circular només per descobrir tres pedretes més. Més que una restauració, la impressió que em

"Rehabilitar una casa per estil posar-hi atuells ecordanecs n t r e C a n d i di els seus successors, no musetstics no hi ha cap conflicte ja que l'arquitecte em sembla gens va dir e n el seu interessant t e s t a m e n t q u e li agradaria q u e la continuïtat de la seva obra estigués d'acord amb l'època en q u è es fes. En una obra d'aquesta índole, que pot durar 200 o 300 anys, el que no es pot fer és ornamentar les façanes amb angelets del segle passat. S'ha

El gofl del Monestir deZOOhalO.OOh de dilluns a divendres

St. Cugat avui. L'i de13!o0ha13.30h de dilluns a divendres

- P e r ò si des del g o v e r n es p r e s e n t a aquesta p r o p o s t a , és p e r q u è es vol i n v e r t i r e n la cultura. - " F a uns dies vaig llegir que l'Ajuntament volia convocar tots els partits polítics i les entitats d e Sant Cugat per debatre la proposta del museu. Jo el que crec és que els polítics ja tenen prou feina a fer política, q u e els costa molt i encara la fan prou malament. Si de veritat hi ha tanta democràcia, que els polítics tinguin més humiltat, s'impliquin en projectes de política i deixin els museus per als que hi e n t e n e n . " - S i les p e d r e s parlessin, quines anècdotes d e vostè ens explicarien? - " D o n c s la d'una vegada que mentre estava esculpint a la Sagrada Família, un home se'm va acostar i em va dir «Gaudí, quan acabaràs la Sagrada Família?»" Cal que passin molts anys perquè s'enllesteixi el temple." A ell, però, l'interessa més poder continuar convertint en art cada idea q u e el sorprèn, per poder tancar-la després-en capsetes de colors, o amuntegar-la enmig de la pols i l'art que s'arrossega pel seu e s t u d i de bohèmia.

La informació de casa, abans que ningú Ràdio Sant Cuqat la petita gran radio

al reconèixer que aquest és un país curiós. Les joventuts d'un dels dos partits de la coalició que dóna suport al govern central poden reivindicar una Catalunya estatal; el secretari del mateix partit pot recordar que el seu objectiu és l'autodeterminació (versió pragmàtica de l'anterior), i el president de l'altre partit pot demanar un tribunal constitucional català per a certes qüestions. Tot això pot succeir, de fet ha succeït, i no passa res. Ara bé, si el secretari d'un partit de reconeguda afecció no monàrquica recorda el seu republicanisme, s'organitza un sidral. Totes les sensibilitats politicoconstitucionals s'exciten. Sembla que l'horitzó d'un mapa plurinacional autodeterminat fa menys fàstics que un possible Estat republicà. En definitiva, sembla haver-se capgirat l'afirmació calvosoteliana de "mejor una Espaia roja (republicana en aquest cas) que rota". Crec tenir motius per afirmar que el nostre municipi va a contra corrent en aquest afer. Vegem-ho. L'equip de govern se sosté gràcies al vot d'un partir explícitament republicà. La restitució de l'estàtua del rei a la plaça homònima, malgrat els esforços d'un exregidor, s'ha anat posposant sense que s'albiri un final monàrquic. I, a més, i aquest em sembla un argument definitiu, estem vivint la perllongació d'una via pública dedicada al primer president republicà de Catalunya, l'avi Macià. I que no s'aportin arguments urbanístics pel que fa al cas, ja que és evident que aquest vial, si no se'n garanteix la immediata connexió amb la zona Torre Blanca, l'únic que farà serà facilitar l'entrada de cotxes al centre, i obtenir justament el contrari del que es proposa, la congestió. Aquesta inclinació clarament republicana ha quedat apaivagada per la recent visita reial, la qual ha anat acompanyada d'elogis envers la nostra ciutat que han fet caure més d'una llàgrima. Així, doncs, ens cal trobar una solució a aquesta situació esquizofrènica. Proposo que el nostre m u n i c i p i , fent honor a la capacitat de síntesi que va demostrar fa uns anys quan es va oferir per fer de capital vallesana, es declari reipublicà.

Butlletins horaris de 7.00h a 24.00h Cada dia

de13.30hal4.00h de dilluns a divendres