Diari de Sant Cugat 161

Divendres, 4 d'octubre de 1996

EIS4CANTÜ1NS S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

Núm. 161 Any IV

225

Sis mil persones •

participen en Paplec del canvi

Castanyer serà el nou president

del CMSC

El dia esplèndid, la nova organització, les cameres de TV3, tot es va ajuntar favorablement per tal que el 21è Aplec de la Sardana de Sant Cugat tingués un èxit esclatant de públic. La jornada que es va viure diumenge passat als jardins del monestir serà recordada com una de les trobades sardanistes viscudes amb més força al nostre municipi. Unes 6.000 persones, segons l'organització, van disfru-

Finalment, gairebé amb toca seguretat, no hi haurà campanya electoral per renovar la junta directiva del Club Muntanyenc. Dilluns passat a les dotze de la nit es tancava el termini de presentació de candidatures i, contràriament al que s'havia anunciat, només n'hi figurava una: la de Narcís Castanyer, Joan Troyano i Xavier Castells.

L'encara president en funcions, Ramon Pros, va mantenir fins al final la incògnita de si es presentava o no a la reelecció. Dilluns mateix a la nit deia que encara podria arribar una candidatura per correu certificat. Dimarts al matí, però, anunciava a través de Ràdio Sant Cugat la seva decisió de no presentar-se.

Plana 19

•

tar de les trenta sardanes repartides entre les sessions de matí i tarda i interpretades per les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell, Principal del Llobregat i Sant Jordi. Animats pels locutors de Ràdio Sant Cugat, els assistents van demanar diverses vegades la repetició d'algunes tirades. Enguany l'organització ha anat a càrrec de l'Ajuntament i l'Esbart Sant Cugat, substituint la desapareguda Agrupació Sardanista.

Plana 21 i editorial

Desmunten un laboratori de cocaïna a Valldoreix La policia estatal va detenir quatre persones en una casa de la plaça Joan Gassó on van trobar sis pistoles i una escopeta. Plana 17

I

Can Gatxet o f i c i n e s

Uemissora municipal Demanen el retorn IC al'lega contra la presenta una ambiciosa de la Mare de Déu privatització de la gestió programació. Planes 3,4 i 5 de Sant Cugat. Plana 37 del cementiri. Plana 28

N

PROMUSA

Av. Ton» Blanca, 2-8 Tel. 58817 32 Sant Cugat del Vallès

Entrega Immediata - Oficina de 68 m* - Bany complet - Termoinstai.lactó Elèctrica - Doble vidre - Porter automàtic - Antena TV/AM Tancaments d'alumini

2

ELS /CAIYIONS Dhendns, 4d'octubre dt 1996

Sumari

Arrenquen l'herba al·lucinògena que hi havia al centre d e l a C i u t a t . Plana 11

Setmana

3

Ràdio Sant Cugat afronta un important canvi tecnològic mentre continua amb la seva vocació pel municipi. Planes 3, 4 i 5

Política La secció local d'Iniciativa per Catalunya afronta la IV assamblea amb una important diferència de criteris. Plana 6 L'insubmís santeugatenc Ivàn Ambrós serà jutjat a l'Audiència Provincial. Plana 6

Entorn

8

La policia de barri ha entrat en servei aquesta setmana

L'alcalde s'entrevista amb els veïns del nord-estdel monestir. Plana 12

Set associacions veïnals recorreran al T S J C contra

El santeugatenc Canalda pot ser titular a la selecció

'Macbeth', de William Shakespeare, avui al Teatre-

T ' e C O t a x a * . Plana 28

d ' h o q u e i . Plana 32

a u d i t o r í . Plana 39

amb l'objectiu de millorar la seguretat als districtes.

Plana 8

El fiscal demana tres anys de presó per al propietari de l'hípica El Cortijero per presumpte tràfic d'estupefaents.

Plana 18

Els candidats a Santcugatencs de l'any arriben ja a la vintena.

Us en publiquem les fotografies. Planes 24 i 25

L'enquesta pregunta aquesta setmana als santcugatencs quins avantatges portarà als districtes la policia de barri.

Plana 10 IC ha acusat l'Ajuntament de sotmetre's "a les condicions que imposa el Grupo Sànchez" per la intenció del consistori d'allargar-li la concessió per deu anys. Plana 8

Societat

17

La policia estatal desmantella una banda de manipuladors de droga que treballava en un laboratori de Valldoreix.

Plana 17

E conomia

Narcís Castanyer serà el nou president del Club Muntanyenc després que ni Ramon Pros ni el sector crític s'hagin presentat a les eleccions. Plana 19

28

El grup municipal d'Iniciativa per Catalunya presenta al·legacions contra la privatització de la gestió del cementiri.

Plana 28

Els geranis de Sant Cugat estan en perill per una plaga de papallones. Plana 20

L'empresa de productes farmecèutics Pharmacia and Upjohn augmenta un 35 per cent la inversió per investigar nous remeis contra la sida i el càncer. Plana 29

El XXI Aplec de la Sardana, que s'ha celebrat aquest cap de setmana, ha estat un èxit d'organització i de participació. Plana 21 La radiografia recull la història de l'agrupament de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí. Planes 22 i 23

El responsable de la botiga Equippo's, Toni Tàrrega, és el protagonista de l'entrevista de Les empreses. Plana 30

Esports

32

La Unió Esportiva Sant Cugat ha creat una nova escola de gimnàstica rítmica a l'escola Ferran i Clua. Plana 31 Entrevista amb Quim Escoda, el pilot fundador de l'escuderia santcugatencaEscoda Motor. Plana 33

Cultura

37

Es gesta un moviment que pretén retornar a Sant Cugat la Mare de Déu de la ciutat que ara està a Terrassa.

Plana 37 El crític d'art de Sant Cugat Francesc Galí obre una exposició a Palamós. Plana 38

U S 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina.

A la benzinera Gríful,

:;

•

9^T

wí^F

Wf^Sm

* ^

ía^asr"

sssw

*****

^

de la carretera de Cerdanyola.

^^ mfwF

0** Cal presentar el D N I . i realitzar el pagament en metàl·lic

HS4G*INT0ÏNS £

1

El tema de la

—

Setmana Divendres,, 4 d'octubre de 1996

Ràdio

Sant

Cugat

La petita gran ràdio Ràdio Sant Cugat afronta la renovació tecnològica sense perdre de vista la vocació pel municipi Va començar com un ittvortímonto d'un grup d'amics que volen, a més de passar-s'ho, bé, proporcionar a Sant Cugat un instrument de cohesió per integrar els santcugatencs de sempre amb els que començaven a arribar, cada

cop més nombrosos, per viure en un poble que s'estava convertint en ciutat.

D'això fa quinze anys, entre els quals hi ha hagut un Harg parèntesi de quatre anys. En deu anys de funcionament a efectes pràctics, aquesta petita gran

ràdio ha apropat als santcugatencs les coses petites i grans que passen al municipi. La ràdio ha crescut mentre ha crescut Sant Cugat; i catorze anys després d'aquella prims* a experiència, ets treballadors i col·laboradors de l'e-

missora municipal continuen amb el mateix esperit que va impulsar la seva creació: fomentar b identitat de Sant Cugat. Els mitjans, evidentment, han canviat, i la ràdio es prepara per assumir el salt tecnològic.

XAVIER FORNELLS- Director de Ràdio Sant Cugat

'Treballem per la identitat 99 de Sant Cugat ANCJKLS C A S T U E R A - Sant Cugat -

- Q u è és Ràdio Sant Cugat?

- " E s una passió per Sant Cugat. una batalla per la identitat del municipi, i un grup de gent que estan al servei de la eiutat."

- I com es tradueix tot això en el dia a dia?

- " E s tradueix en un esforç per apropar el q u e som els santcugatencs, el q u e fem, el q u e pensem, des dels àmbits individuals, des dels àmbits col·lectius, des de l'àmbit institucional i dels partits polítics... Tot això, projectar-ho i convertir-ho en actualitat, per aconseguir una ciutadania cada cop més inte-

grada a la vida del municipi.

Això suposa un doble esforç, p e r q u è a q u e s t m u n i c i p i està creixent molt, s'està fent cada cop més complex. A més, volem arribar al nou santeugatenc perquè vagi coneixent la realitat de la ciutat."

- Q u a n t a gent ho fa possible, això?

- " H i ha nou persones professionals i unes deu persones que, a més de col·laborar, tenen una beca de l'emissora. A més, col·laboren a m b nosaltres unes trenta persones més per fer programes puntuals. E n total, som unes seixanta persones que vehiculitzem aquest procés complex que és traduir la vida

Històries • "Se'm fa molt difícil aquest moment, quan cm toca acomiadar l'emissió de Ràdio Sant Cugat. la nostra emissora, la vostra, la de tots aquells que amb tanta il·lusió vam començar plegats, des d'un i l'altre costat del micròfon..."

Aquestes eren paraules d'un ilist.-m-·, emocionar que Ramon (ir.iu. direuor i impulsor de Ràdio Sant Cugat, va fer al 19N.S, quan la Generalitat va clausurar l'emissora, i es va acabar la programació. Es tancaven els micrò-

Fornells matina perpoder presentar El gall del monesti r, un programa que si noexistís, s'hauriad'invent/ir. Foto: X.I.. tres estem al voltant d'uns 35 de la ciutat a través de l'emisCom q u e a les emissores munimilions de pessetes l'any." sora." cipals se'ns restringeix molt la -Ara necessita un canvi tècnic.

-Això costa gaires diners? potència, . a m b so digital po- " H e m d e fer un esforç tec- " S i es pensa en el que repredríem arribar a alguns racons nològic, i el gran salt q u e ens senta aquest esforç, només en del municipi on encara és difívé, no només a nosaltres sinó a política d'identitat del municicil sintonitzar-nos. T e n i m un moltes altres emissores, és la dipi, un s'adona de que no és car, projecte fet pels mateixos tècgitalització. Aquest és una dels és una cosa absolutament nenics de la casa, i estem buscant cessària per a la ciutat. N'osal- . projectes futurs de l'emissora. fórmules d'esponsorització.

de la ràdio

fons, la veu de la ciutat ja no tindria una via de sortida fins al 1989, quan Ràdio Sant Cugat va tornar, en paraules del mateix Ramon Grau, "per quedar-se sempre al vostre costat".

Ràdio Sant Cugat va començar a emetre el 13 de juny de 1981, ja fa quinze anys. El seu dial era aleshores el 91.7 de la FM. Ara és el 91.5. En principi, es podria afirmar que era una ràdio familiar, amb moltes limitacions i feta amb més il·lusions que mitjans i experiència. Hi treballava poca

gent, especialment membres d'entitats i estudiants de periodisme.

El nomenament de l-'ornells com a nou director de RS( ] va obrir-hi una nova etapa. I .'emissora es va convertir en municipal l'any 1992, després que els propietaris i l'Ajuntament arribessin a un acord. La ràdio es \.i emmarcar dins l'Organisme Autònom Municipal d'Informació i Comunicació. El darrer pas cap a la innovació ha estat la creació d'una pàgina a Internet / A.C.

Setmana

U S / C A N T O N S Divendres, 4 d'octubre de 1996

Ràdio

Sant

Cugat

Un programa per a tots N'hi ha que no passen mai de moda, i d'altres que,

cada cop més col·laboradors perquè Sant Cugat

plir els continguts que escorten els oients; el spro-

per moh que ho vulguin els repsonsables, no desa-

creix i genera morta informació; els esports, liderats

grames de nit, que s'han consolidat en la tercera

pareixeran mai perquè els oients no li ho perdona-

per Carme Reverte, una de les veteranes de la ràdio;

temporada, i l'inefable programa ""Roda d'Amics"els

rien, i tots, sense excepció, tenen un sector fidel. La

el magazine matinal, gairebé tres hores en que la rà-

caps de setmana. El programa de Joan Fàbregas i

programació de ràdio Sant Cugat s'estructura en

dio es transforma en el gran espectacle de la ciutat;

Pere Pahissa formarà part aviat de la història de la

quatre grans eixos: els informatius, que necessiten

la programació musical, que és fonamental per om-

radiodifusión mundial.

^^^üttSHwit

A T O T ARREU

l<es coses, quan passen i tal com passen. "Els redactors no mirem mai el rellotge i fem mans i mànigues per ser a tot arreu ", diu Ramon Luque, cap a"informatius. És el primer que té aquest càrrec en regla en la història de la ràdio. "Suposo que reflecteix la importància que han adquirit ek serveis informatius en aquesta emissora. S'ha d'explicar tot el que passa a Sant Cugat en qualsevol àmbit i amb una qualitat mínima que cada cop és millor." "És tan complicat explicar les coses de Sant Cugat com les que puguin passarà la cimera amboisraeliana", segons XavierFornells. Foto.X. LARROSA

IA REVISTA DE LA RÀDIO Maribel Cayuelas és la veu femenina de Ràdio Sant Cugat per excel·lència. Tots els matins dels últims anys ha saludat eh oïdors amb la seva cordialitat exquisida, sempre que les poca-soltadesdeJoan Fàbregas, la gran persona dela ràdio, li deixen. Elmagazinede Ràdio Sant Cugat tracta els temes d actualitat des delpunt de vista santcugatenc, entreté i dtverteix, anima els oients a participar en el concurs ifa la vida més fàcil. Loferta d'aquesta temporada alterna eh plats forts habituals, com el mateix concurs, h perversió meteorològica, les entrevistes agent de Sant Cugat, la travessa milionària i e/concurs de català Qui té boca s'equivoca, amb noves seccions. Pep Blanes, un altre col·laborador entranyable de l'emissora, sempre delecta amb les millors receptes a migdia. Amb molt de gust, just quan a casa s'està preparant el dinar. Foto: XAVIER LARROSA

LA RÀDIO MÉS ESPORTIVA

El cap de setmana és quan més treballen, seguint eh resultats dels equips esportius del municipi, "però el sacrifici valla pena". Carme Reverte, la capitana, és una de les veteranes de l'emissora. Hi va arribar quan encara estudiava, com la majoria dels que han passat per RSC. S'ha fet tota una professional explicant les victòries i les derrotes de/s esportistes santcugatencs. De dilluns a divendres, a L'esportiu a partir de les vuit de k tarda. Dissabtes i diumenges, afaprevisió de /"Avantmatx; a les tres edicions de /'Ksports en marxa. Delfutbol a la petanca, passant pel golf i el motociclisme, la representació santcugatenca ah esports té un lloc destacat a RSC. Foto: X. L.

LA MUSICA DELS 90 ALS 91.5 Pràcticament un 70% de la programació de Ràdio Sant Cugat és musical. Però el criteri que se segueix per programar la música en una emissora municipal com RSC é molt diferent. "Som més privilegiats'', explica Sa/va Vallvé, cap de musicals, "tenim molta més llibertat, podem fer les coses com creiem que les hem de fer, imprimint un segell". A Ràdio Sant Cugat es programa música suau al migdia i s'ofereix com a alternativa a la televisió a la nit. Hi ha música màquina i música negra els caps de setmana, música en català cada dia i un clàssic: Al lloro, un programa diari de novetats musicals per als que no s'entenen amb les fórmules de les emissores comerciaL·. Foto: X. LARROSA

SEMPRE AL TEU COSTAT Ràdio Sant Cugat té un programa diferent d'onze a dotze de la nit perfer companyia.

Aquesta temporada, la programada nocturna de dilluns comença amb un programa que es defineix "d'autor", i que té nom de mineral: Titanita nit, un calaix de sastre. Els dimarts, es manté un dels clàssics: L'estrena, el programa de cine. Dimecres es repeteix Arrels, dijous ens conviden a/Cafè d e les temptacions i divendres ens proposen viure en un Vallès sense Fronteres. Foto: ELS 4 CANTONS

LA GRAN CASA DE LA RÀDIO Diuen que una temporada els van suprimir de la programació perquè treballar dissabtes i diumenges resulta molt dur, i el poble es va plantar davant de l'Ajuntamentperquè volien que la ràdio tornes a ser la gran família. Potser no és ben bé així, però el cert és que Pere Pahissa i Joan Fàbregas s'han convertit en dos personatges emblemàtics de la ràdio. Les sardanes, la sarsuela, l'òpera, les peticions dels oients de tot atreu i l'humor són els protagonistes de la Roda d'amics del cap de setmana. Foto: ELS 4 CANTONS

Setmana

ELS í CANTONS Drvendns,4 d'octubre de 1996

R à d i o

S a n t

C u g a t

Una autèntica escola de periodisme Molts professionals dels mitjans de comunicació nacionals van aprendre a Ràdio Sant Cugat M a r t a Falguera és una de les guinistes de la secció Alguna pregunta més de Els matins de Catalunya Ràdio. Abans, havia treballat a m b Joaquim Maria Puyal i, molt a b a n s , m e n t r e estudiava, c o m p a g i n a v a les classes a m b la re-

ANdKl.S CAS TLKKA - Sant Cugat Xavier F o r n e l l s calcula q u e per ràdio Sant Cugat han passat. en tota la seva història, un miler tic persones. "Si penso només en els q u e han estat al m e u p r o g r a m a , ja s u r t u n a q u a n t i t a t e o n r m e " , afirma.

Ràdio S a n t C u g a t ha e s t a t i continua sent una escola d'ap r e n e n t a t g e per a molts estudiants de periodisme q u e inicien la seva experiència en un mitjà petit. Així, el fluxe d e g e n t és c o n t i n u . F o r n e l l s se sent molt orgullós d'aixó, " q u e dóna prestigi a l'emissora", i mai no ha posat e n trebancs a la realització professional d e la g e n t q u e ha passat per allà. reconeix q u e , malgrat els canvis, a la ràdio es r e s p i r a un a m b i e n t q u e mantenen les persones que no han marxar mai.

Aquest

"L'ambient d'uns amics q u e es van . r e u n i r fa t e m p s eXCfflJJlC per fer ràdio . Hi ha persones claus que han m a n t i n gut aquest esperit i els q u e h e m vin- qUefa el gut després ens hem sabut acollir.", diu el direc.. tor de l'emissora, que hi va arribar el 1989. " P e n s o e n Maribel Cayuelas, en Pere Pahissa, Joan Fàbregas, Joan i Salva Vallvé, l'Àlex Blàzquez...S'ha e s t a b l e r t un vincle e n t r e l'oient i la g e n t q u e treballa aqui, i això fa q u e la feina sigui e s p e c i a l m e n t gratificant".

Fornells insisteix en q u è els col·laboradors i t r e b a l l a d o r s q u e passen per la ràdio sempre hi tornen, " d ' u n a manera o altra". "Jo no recordo ningú dels que hi han passat que en

d a c c i ó i locució d e notícies a ràdio Sant Cugat. C o m ella, Susanna Griso va tenir els primers contactes a m b un micròfon a l'emissora muicipal. Ignacio de Orovio, que ara dirigeix la secció del valies d e la Vanguàrdia, va fer les

primeres passes explicant les coses q u e p a s s a v e n a S a n t C u g a t per als santcugatencs. La relació de professionals que treballen a grans mitjans i que han passat per ràdio Sant Cugat és gairebé interminable. Per a Xavier For-

nells, director d e l'emissora, "'és un orgull i un prestigi per a R S C q u e professionals com aquests hagin començat aqui, i que recordin la seva experiència a la nostra emissora molt entrany a b l e m e n t i gairebé a m b nostàlgia".

tingui un mal record".

Per al director de ràdio Sant Cugat, treballar en aquesta emissora és "un orgull" per a la gent q u e es q u e d a i per a la que se'n va. "La feina d'acreditació de l'emissora l'hem feta e n t r e t o t s " . Ràdio Sant C u g a t ha c r e s c u t a m e s u r a q u e creixia la ciutat.

Més que una ràdio ÀVíKLSC.·VSTl'KRA

- Sant Cugat-

U n s a l t a la f a m a Han estat molt nombrosos els periodistes q u e han donat un salt, més o m e n y s important, a un mitjà més gran des d e ràdio Sant C u g a t . Ara treballen a T V 3 , C a t a l u n y a Ràdio, La V a n g u à r d i a , El M u n d o D e p o r t i v o , la c a d e n a D i a l , el N o u Nou, l'Avui, O n d a C e r o , la c a d e n a Ser, T e l e v i s i ó E s panyola o la c a d e n a d e t e l e visió T e l e v i s a , p e r p o s a r - n e n o m é s alguns e x e m p l e s .

T a m b é hi ha altres casos, les de persones q u e

eS Un .

7eeiXll

no t e n e n la intenció de c o n v e r t i r periodistes se en però, en canvi, si t e n e n una gran

•

d'escola de ràdio, de gent ° Salt . .

capacitat c o tcadora, eix en

i es diverPresentant .música durant

a

altres mitjans 7

™uni-

l una hora o col.laborant

que diu amo orgullqueha treballat aqui

Una de ies apOStes inicis ehafeldes dels aques-

^

ta emissora m u n i cipal és la del catalanisme, per fer "pedagogia d'on e s t e m , d e santcugatencs, de vallesans i de catalans".

Ràdio Sant Cugat ha estat una e m i s s o r a p r e m i a d a e n diferents ocasions. La primera va ser pel programa Vallès sense Fronteres, u n e s p a i fet p e l col·lectiu magrebí de Sant Cugat per als immigrants i per a tots aquells que p e n s e n " q u e el seu cor no té f r o n t e r e s " .

A dalt, Lídia Orriols, redactora de la secció internacional dels informatitisde Catalunya Ràdio, Xavier Casanovas, redactor a Onda Cero, i Marta Falguera, guionista d'Alguna pregunta més?, fent un programa en directe des del Sant Cugat Actiu de l'any 1992. A baix, Marta Martín, productora i guionista de la Porteria, de TVF. a Sant Cugat, quan treballava com a redactora als serveis informatius de ràdio Sant Cugat. Fotos: RSC. A q u e s t programa va rebre el premi Rafael Peris de la Com u n i c a c i ó dos anys e n r e r a .

A q u e s t mateix estiu, la programació cultural de l'emissora municipal va ser guardonada a m b el primer premi de C o m u n i c a c i ó Local que atorga l'Associació C a t a l a n a d e Ràdio i Televisió Local.

.^•4-tokw

RUBÍ

DÜMAGRA sMMg* S*tf t

• Ràdio Sant (-ugat és més que una ràdio per la seva vocació santeugatenca incondicional.

"Per això, hem impulsat i participat en qualsevol iniciativa que ens ha semblat bona", afirma el director, Xavier Fornells.

I >a l "niversitat de la Pau es presenta cada any des dels estudis de RSC. El premi Santcugatenc de l'any, que distingeix la tasca que fan entitats i particulars en favor del municipi, va néixer també des de l'emissora, per citar-ne alguns exemples. "Auqest premi resumeix la filosofia de la ràdio: treballar per la identitat de Sant Cugat, que sempre estarà amenaçada". El sopar d'Asdi, el de Creu Roja, la reunió benèfica anual de l'Associació contra el Càncer són actes en els quals Ràdio Sant ( Àigat col·labora en la presentació i difusió.

"Les entitats sempre tenen un espai gratuït per promocionar les sexes activitats". Les falques de serveis són un vehicle perquè les entitats es puguin difondre a tot el municipi.

Programes premiats, com Vallès sense Fronteres, són una altra prova del tarannà de RSC, "que té una filosofia que sobrepassa les funcions d'una ràdio estricta", segons Fornells. / A.C.

MÀRMOLES Y GRANTTOS S.L.

iq*.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE EXPOSICIÓNY OFICINA:

TALLER: C/Polit. 15 -Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ(BCN) Tel. 699 94 56

Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ(BCN) Tel./Fax 699 78 02

,w

Port*» Blindades SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

h V*

4 J f o n s

S a l a

T e I

& CONTROLS VIA RADIO PORTES A U T O M À T I Q U E S

5 8 9

I

7

9 9

S a n t

C u g »

+

r-

ï° ^ ^

r%

s:'*>

*,| i

m

^ ~, ,^vè *•&** ***

EIS4CANT0NS

Política Ihi-iiii/rci, 7 d'wluhir ilt 19V6

C o n g r e s s o s

Diferències estratègiques marquen la preparació de l'assemblea d'IC

UDC tindrà a l'executiva més representants dels districtes

La formació de VOlivera i les relacions amb IV, principals punts de discòrdia Profundes discrepàncies ideològiques i es-

xen a escala local. Si bé és molt difícil dividir la

fereixen una renovació del partit; els que volen

tratègiques estan marcant a l'agrupació local

militància en dos grups distingibles, les diver-

separar IC d'Izquierda Unida i els que volen en-

de Sant Cugat la preparació de la IV assemblea

ses sensibilitats s'aglutinen en els partidaris del

fortir les relacions amb Anguita. El debat en el

d'Iniciativa per Catalunya. Les diferències que

projecte de l'Olivera catalana defensada pel

si de la formació és obert des de fa temps i la

s'han plantejat a escala nacional es reproduei-

president d'IC, Rafel Ribó, i els que abans pre-

seu santcugatenca no n'és l'excepció.

Joi-'m-: LI.OMIURT

- Sant Cugat Kls corrents ideològics d'Iniciativa per Catalunya només tenen un punt en comú. "Volem fer front a les dretes de l'Estat, la catalanista. la basquista i l'espanyolista. que ens estan governant i sembla que per temps". Aquesta afirmació del coordinador local d'Iniciativa, José FernandoMota, és l'únic aspecte similar que es percep dins la militància santcugatenca. A partir d'aquí tot són diferències. Per fer front a la dreta, Mota no és partidari de constituir l'Olivera plantejada per Ribó. "Si s'hagués de fer, hauria de ser un punt d'arribada i no de sortida", i afegeix que "hi ha inconvenients que la fan difícil, com les diferències ideològiques entre PSC, ERC i IC, però sobretot hi ha un sector del partit q u e no perdona els errors que van cometre els socialistes quan van estar al poder".

Mota és membre del col·lectiu roig-verd-violeta, contrari a les tesis de Ribó.

No és del mateix parer l'exregidor de l'Ajuntament per IC Jordi Casas, que assistirà a l'assemblea com a delegat nat per ser membre de la comissió política nacional, ja que tot i "tenir en compte el que el PSOE ha fet en el passat, això no ha d'hipotecar el futur". És per això que Casas creu que per fer una alternativa al govern de CiU a Catalunya, "cal un aglutinament de les forces de centre esquerra i esquerra". Casas també remarca que "no és el mateix parlar del PSC que del PSOE".

E n una postura més centrada, el p o r t a v e u al consistori d ' I C , Francesc Godàs, és més proper a "començar a treballar d e s d ' à m b i t s m u n i c i p a l s , en q u è les diferències ideològiq u e s es r e d u e i x e n " , però no creu que "l'Olivera hagi de venir forçada".

tleiativaií*

Iosé Fernando Mota. Foto: FLS 4 CANTONS Pel que fa a un altre dels punts calents de l'assemblea, les relacions amb IU, també hi ha varietat de criteris. Si Mota vol que "de l'assemblea en surti un enfortiment", Godàs recorda que "hi ha hagut

intromissions de sobirania que no són presentables" i que "les relacions entre IC i IU són les que hi ha entre Catalunya i Espanya".

El debat, "gens virulent" segons el regidor Balada, està servit.

I n s u b m i s s i ó

L'Audiència Provincial jutjarà el dia 15 Pinsubmís santeugatenc Ivan Ambrós

- Sant Cugat -

La secció local d ' l ' n i ó D e mocràtica va renovar divendres passat els càrrecs executius en una assemblea de tots els militants que va escollir com a president Joan Recasens, que optava a la reelecció i que \a ser l'únic candidat a la presidència. HI nou òrgan executiu està format per tretze membres i es caracteritza per la seva continuïtat respecte a l'anterior, tot i que té més representants dels districtes, com el vocal de Valldoreix, Miquel Paraira, o Salvador Montes, de la Floresta. Entre les noves incorporacions, t a m b é cal destacar Francesc Marqués, que ja va formar part de l'executiva anys enrere. D'altra banda, la secció local d ' U D C també va escollir disset compromissaris que representaran Sant Cugat en el congrés del partit, i va proposar Jordi Farrés, com a candidat a l'executiu comarcal del Vallès Occidental, i Ferran Gavaldà, com a candidat a conseller nacional. / M.B.

EL P P es felicita pels resultats del c o n g r é s - Barcetona/Sant Cugat Amb la satisfacció d'haver participat en la victòria de l'oficialista Alberto Fernàndez Díaz, el Partit Popular de Sant Cugat afronta ja una nova cita electoral interna: el congrés provincial, en el qual també es perfila un candidat, Antonio Ainoza, afí a les directrius de la direcció estatal i amb el suport de la secció local. Per al president del PP santeugatenc, Francesc Llatjós, el c o n g r é s de dissabte va ser "un èxit, com ho demostra el 77 per cent de vots a favor de Fernàndez Díaz".

Elfiscaldemana nou anys d'inhabilitació i una multa de dos milions JOIRK Ll.OMBART

Ivan Ambrós

La secció c i n q u e n a d e l'Audiència Provincial jutjarà el 15 d'aquest mes l'insubmís santeugatenc Ivan Ambrós per negarse a fer la prestació social substitutòria (PSS) a la plaça que tenia assignada a l'Ajuntament de Sant Cugat des de l'octubre de 1994.

<gl3lllS$\ ALUMINI

I

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

El ministeri fiscal, basant-se en el nou Codi Penal, demana per a Ambrós una pena de nou anys d'inhabilitació absoluta i una multa d e 2.190.000 p e s s e t e s .

Amb aquestes, penes previstes en la nova llei, es vol evitar l'ingrés dels insubmisos a la presó, però igualment hi poden anar si no poden pagar la sanció econòmica. Concretament, el fiscal demana per a Ambrós que pagui cada dia durant dos mesos 3.000 pessetes. Per cada dia que no pugui pagar, l'insubmís el passarà a la presó en cas d'una sentència condemnatòria. El cas de l'insubmís santeugatenc va arribar al jutjat penal de Terrassa, que al juny es va declarar "incompetent" per jutjar-lo. Llavors la vis-

ta es va traslladar a l'Audiència Provincial. Ivan Ambrós és l'únic dels set insubmisos santeugatencs que passarà pels tribunals. La resta es troben a l'espera d'una citació judicial tot i que fa més temps que estan denunciats.

Aquesta disparitat de criteris segons el jutge que assumeixi el cas va ser durament criticat dim a r t s al v e s p r e e n u n a conferència que va tractar precisment la insubmissió segons el nou (-odi Penal. A la xerrada hi va participar l'advocat defensor de nombrosos insubmisos Francesc Arnau, que va fer una contundent càrrega contra el sistema judicial espanyol i més especialment amb els temes que afecten l'exèrcit.

Llatjós, que qualifica el nou president del PP català com una persona "ideal" per al càrrec que li ha estat encomanat, aprova també la designació del diputat Josep Curto com a president del Grup parlamentari Popular. Al congrés de la província de Barcelona, que es farà el 16 de novembre, hi participaran dotze compromissaris santeugatencs que s'elegiran dos dies abans. /J.L.

Política 7

ELS/CANTONS Divendres, 4 d'octubre de 1996

Opinió

I]Ajuntament de Sant Cugat un model de gestió esgotat IORDI CASAS

N

o fa gaire ha estat el p r i m e r aniversari d e l'actual m a n d a t m u nicipal, q u e a casa nostra és el t e r c e r d e la c o a l i c i ó C o n vergència i Unió, a m b els corresponents socis al primer (dos trànsfugues de signe divers) i a l'actual (el regidor d ' E R C ) . És bon moment, doncs, per reflexionar pel q u e fa al cas.

Aquests tres mandats coincideixen força a m b el q u e han estat tres e t a p e s diferents de g e s t i ó . El p r i m e r m a n d a t (1987-1991) va significar un impuls important a l'acció mun i c i p a l , e s p e c i a l m e n t e n el camp urbanístic. Va coincidir a m b els anys del boom econòmic. Es van posar les bases, i en part es van concretar, d e la transformació urbana santcugatenca més important de les darreres dècades. N o cal aportar dades en aquest sentit, ja q u e p o t ser c o n s t a t a d a p e r qualsevol persona q u e visqui al n o s t r e m u n i c i p i d e s d e fa mes de deu anys. Aquesta t r a n s f o r m a c i ó , q u e va c o m portar la construcció de nous e q u i p a m e n t s i infraestructures, va ser possible gràcies als considerables ingressos aportats pel c r e i x e m e n t urbà. Va ser el període, per posar dos e x e m p l e s significatius, d e la creació de Promusa i la configuració de la desconcentració a d m i n i s t r a t i v a (creació dels consells de districte). Aquest creixement ens va deixar ducs h e r è n c i e s feixugues: un m o del de ciutat s o c i a l m e n t e x cloent i car de mantenir i una situació econòmica delicada.

La situació econòmica g e n e rada durant aquest mandat, al 1991 ja es veia q u e el model hisendístic del nostre Ajuntament havia tocat sostre, va haver de ser gestionada d u r a n t el mandat següent, 1991-1995.

I. a més, havia de seguir concretant-se el disseny de ciutat fet durant els anys anteriors.

La recessió econòmica del període 1992-1993 va posar en evidència, de forma crua, quelcom que l'equip d e govern es negava ;i acceptar: d u r a n t el període anterior s'havia originar un model d'ingressos conjuntural i, per tant, difícil de perllongar en el temps i, a més i a conseqüència d'aquesta entrada alegre de diners, s'havia

gastat d e forma poc acurada ( e x c e s s i v a m e n t frívola, si ho voleu a m b altres paraules). A partir d'aleshores es va intentar posar-hi remei, i de fet la gestió econòmica va rar l l e u g e r a .

miiio-

cap, en definitiva). F.n aquest sentit es pot parlar de l'esgot a m e n t del m o d e l de g e s t i ó santeugatenc, un model lligat e s t r e t a m e n t a unes d e t e r m i nades cir-

Les xifres

, ,

cumstàncies wvuuuiun.uu economicour-

eren incontestablesy bàsiques i

m e n t , però la s i t u a c i ó era i massa delicada per solucionar-la sense prendre . /• decisions d'envergadura. El pla econòmic presentat a principis de 1995 i modificat uns mesos d e s p r é s va significar - a més d ' u n conjunt de propostes per sortir del p a s - el r e c o n e i x e ment del resultat econòmic de la g e s t i ó d e l p e r í o d e 19871994. L e s xifres e r e n incontestables, la situació era francament dolenta (per dir-ho en termes e x t r e m a d a m e n t generosos): falta absoluta d e liquiditat. la qual cosa genera rctardament en els pagaments, e l e v a t e n d e u t a m e n t i, p e r tant, una càrrega financera excessiva i, sobretot, un dèficit cada cop més <4 elevat.

. ,

speenr d tí as tnitq, u ehis .

Quan han començat a 7 faltar e l s d i ners, s'ha "alentit" l'acció de govern (la diferència i " entre el pressupost i el liq u i d a t en les inversions de 1995 n'és l'exemple més puny e n t ) i han aparegut e v i d è n cies de desajustament entre el nostre model de ciutat i l'actual nivell d'ingressos.

EI r e p t e q u e té plantejat el nostre Ajuntament és d e difícil s o l u c i ó c o m p t a n t ú n i c a m e n t a m b el 509? dels vots, q u e és la situació actual. Cal impulsar des de l'equip de govern de CiU (i ERC), i c a l s e r ne receptiu des de l'oposició, una política de consens institucional q u e abordi cl q u e a mi em sembla que han d e ser e l s t r e s

la situació era francament dolenta (per dir-no en termes en extrem generosos)

Cal preveure Pincrement de la pressió fiscal,

A q u e s t a va ser la situació e n la q u a l es va iniciar aquest man- r j dat, juny de 1995, situació . . q u e la l i q u i dació pressupostària de 1 9 9 5 ha d e mostrat que ha empitjorat.

Quins resultats municipals es poden esperar en aquest context hisendístic? S e m b l a q u e no gaires. Si en el mandat 1991-1995 es va haver de fer un treball d e formiga per intentar compensar l'actuació mastodòntica de l'anterior, en l'actual caldrà una actuació de guineu (d'astúcia, s'entén), si no és q u e es prefereixi la gestió m o d e l e s t r u ç (amagar el

. ,

jent-no mitjançant els impostos que tenen un caràcter més directe i que permeten una fiscalitat ?> progressista

grans eixos d'actuació municipal: DDissenv d una política qhisendística u e abordi el

repte ineludible de sanejar la situació econòmica. I en aquest disseny, malgrat q u e sigui impopular dir-ho i més encara fer-ho, cal preveure l'inc r e m e n t de la p r e s s i ó fiscal, f e n t - h o m i t j a n ç a n t els impostos q u e tenen un caràcter més directe i q u e p e r m e t e n , en p r i n c i p i , una fiscalitat progressista. El nostre m o d e l de ciutat, q u e sembla agradar a la majoria, no pot m a n t e n i r - s e a m b els ingressos actuals.

2) Obrir una reflexió sobre la participació de la societat civil en la gestió municipal. Cal r e p l a n t e j a r - s e el futur d e l s consells de districte, com s'està demanant des d'algunes entitats, i ser més sensibles a les idees i propostes q u e sorgeixen des d e les entitats i associacions s a n t e u g a t e n q u e s .

El fet d e t e n i r el gruix d e l s vots no g a r a n t e i x una major capacitat per generar propostes i idees; l'Administració no s'ha caracteritzat precisament per això.

3) L l i g a t a m b l'anterior, cal una tasca d e prospecció. Cal impulsar des de l'Ajuntament l'estudi i reflexió sobre el futur m u n i c i p a l . N o tot es pot fer tf ofici, és a dir, no es pot deixar tot en mans del triangle format per tècnics, activitat econòmica i bonança (o falta de bonança) financera. Cal

mirar el mitjà i llarg termini.

Naturalment, aquestes ratlles no tenen la pretensió d'incidir en l'actuació municipal ( D é u m e ' n guardi!!), sinó q u e pret e n e n aportar alguns e l e m e n t s de reflexió sobre la situació i futur del nostre A j u n t a m e n t (del nostre municipi, en definitiva). Una reflexió q u e considero ha de ser col·lectiva i en la qual els mitjans d e comunicació han de tenir un paper important. I, a més, una reflexió en clau de futur. P e r q u è , com a f r o n t a r e m les e l e c c i o n s d e 1999? A l'ombra del pi d ' e n Xandri (per posar un e x e m p l e local) o a l'ombra d'una olivera, de creixement lent però sòlida i d u r a d o r a . N o sé si se m ' e n t é n . En tot cas, jo vaig aportant llavor.

Jordi Casas i Roca, historiador

CENTRE DE REHABILITACIÓ

«r

SUSANA NICOLETTJ (dniuastica

cu la menopausa

Reeduca

i ostc< mana

i altres de ac (ouimua •tebral, mètode KSCHROlll

Iractauu

Sant A n t o n i , 74 - baixos Tel. 674 74 37 08190 Sant Cugat del Vallès

EIS4C4NT0NS

Entorn

8

Divendres, 4 d'octubre de 1996

S e g u r e t a t

Els districtes estrenen la seva policia particular La policia de barri ha començat aquesta setmana Els policies de barri, agents municipals amb nom i cognoms als quals s'ha assignat un districte on treballar, han començat a treballar aquesta setmana. Aquest projecte, que ara ja s'ha materialitzat, va néixer pràcticament amb la creació dels consells de districte, ara fa set anys. El resultat final és .\\f;i·:i.s C V S I I K K A

- Districtes I,a idea del policia de barri és la d'integració en l'entorn. L'agent deixa de ser una persona aliena al barri i es converteix en un \ e í més. LI fet que hi treballi assíduament li permetrà coneixereu profunditat les característiques de cada districte i, per tant, Ics necessitats dels veïns, l ' n policia al matí i un altre a la tarda s'encarregaran de reforçar la feina que havien fet fins ara les pa-

que dos agents es preocupen matí i tarda per la seguretat i la tranquil·litat dels veïns dels districtes i de Valldoreix. Segons l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no és que augmenti la vigilància als barris, perquè ja n'hi havia, sinó que l'atenció als veïns serà més personalitzada.

trulles de vigilància.

Els agents estan ties d'aquesta setmana passejant per tots els carrers dels districtes amb motocicletes scooter a Mira-sol i Valldoreix, i amb vehicles tot terreny a les P l a n e s i la Floresta. "F.ls agents no tenen un recorregut fix", segons el cap en funcions de la Prefectura de policia local. Àngel Pastor. "No faran sempre la mateixa ruta, tot i que hi ha punts a cada districte on la seva feina tindrà una especial incidència".

El policia de barri es preocupa

per cada racó del districte.

Però, a banda de conèixer el barri pam a pam, els policies de barri també atendran els veïns en horaris d'oficina. La seu del consell del districte és la base d'operacions del policia, on atén els requeriments dels ciutadans. Cada dia, els agents elaboren un informe sobre les incidències de la jornada. I na de les funcions primordials del policia de barri serà idear campanyes de prevenció o informació adequades a les necessitats dels veïns de cada barri.

I' JI poliria de barri tambétindràvehicles permoure's. Foto:X. IARROSA

Residus

Residus

Iniciativa diu que Grupo Sànchez "imposa la seva llei a l 9 Ajuntament99

El Consell Comarcal destaca el projecte Residu Mínim

Lorganisme fa balanç de l'any 95 La concessió de la recollida d escombraries es vol allargarà deu anys ÀNGELS CASTUERA

- Sabatf·ll/T·rraMM p e s s e t e s q u e ha d e cobrir el G r u p o Sànchez), p e r q u è troba "necessari per al municipi q u e s'ampliï el servei de recollida El grup municipal d'Iniciativa per Catalunya encara no té d ' e s c o m b r a r i e s p e r q u è S a n t Cugat creix", diu Godàs. El redecidit què votarà en el ple exgidor reconeix q u e no t e n e n traordinari que s'ha d e celebrar cap objecció a fer des del p u n t ben aviat per sotmetre a aprode vista e c o n ò m i c , p e r q u è vació la renovació del sistema "implica un e s t a l v i " i a m é s de recollida d'escombraries. EI " h i ha z o n e s d e Sant C u g a t principal escull q u e Iiniciativa q u e els cal tenir recollida d'esté per votar-hi favorablement c o m b r a r i e s " . Davant un dels és l'allargament de la concessió arguments q u e l'Ajuntament del servei al G r u p o S à n c h e z ha u t i l i t z a t p e t explicar p e r per d e u anys. D e s d e la forq u è s'ha anat tan ràpid a l'homació es creu q u e "l'Ajuntara d e portat al ple la qüestió, ment ha actuat amb una urgènIC subratlla q u e "la urgència cia s o s p i t o s a " . L e s s o s p i t e s s'hauria d'haver previst, igual d'IC, tal com afirma el seu porcom es preveu el c r e i x e m e n t taveu a l'Ajuntament, Francesc del m u n i c i p i " .

Godàs, van encaminades a penD e s del consistori, el tinent sar q u e "sembla q u e Sànchez d ' a l c a l d e d e Serveis Urbans, plantegi les seves condicions Joan Recasens, ja va explicar al consistori". M é s c o n t u n d e n t q u e l ' a l l a r g a m e n t d e la cones mostra el dirigent d'IC Josep cessió es feia per una "raó pràcMaria Àngel, que assegura que "Sànchez té molt poder i im- tica" i "perquè la llei ho preveu així". En-aqucst sentit, la posa la seva llei". llei d e contractes de l'Estat esIC no s'oposa a la inversió que p e c i f i c a q u e e s p o d e n fer s'ha de fer (uns 200 milions d e JOFRE LLOMBART

l·iancescGodàs aquestes pròrrogues a llarg termini per cobrir i amortitzar la despesa que fa l'empresa concessionària.

Per a IC, aquesta circumstància és real p e r q u è a d m e t "la necessitat del Grupo Sànchez d'assegurar-se la pròrroga per fer la inversió", però volen revisar l'expedient d e tramitació "per saber si s'han perjudicat altres empreses que podien optar a gestionar el servei".

El sistema integral d e recollida selectiva d'escombraries que s'està e x p e r i m e n t a n t a S a n t Cugat és el model cap al qual ha de tendir el projecte de gestió de les deixalles que elabora el Consell Comarcal. Aquest organisme està p r e p a r a n t un pla q u e p r e s e n t a r à a finals d ' a n y q u e inclou l e s q u a t r e plantes de tractament que s'han previst. El pla té e n c o m p t e t a m b é la deixalleria que hi ha a Sabadell i la de Terrassa, i també la planta transfer d'aquesta ciutat. "A principis d'any podrem assumir la primera fase d'aquesta gran aventura", segons el president del Consell, que va oferir una roda de premsa per resumir l'activitat de l'entitat al 1995.

Carles F e r r é , p r e s i d e n t del Consell Comarcal, va remarcar que l'organisme està "en contacte a m b l'Ajuntament de Sant Cugat i a m b la Junta d e R e s i d u s , p e r q u è a q u e s t a és una experiència que hem d'in-

tegrar no només nosaltres, sinó tot Catalunya. É s un projecte pilot molt interessant." El vicepresident del Consell, Oriol Civil, va recordar q u e la i m plicació d e la societat és fonam e n t a l p e r q u è el p r o j e c t e prosperi. "Això ja ho sabeu a Sant Cugat, perquè heu fet una gran feina d e conscienciació", segons Civil.

Ferré va explicar q u e el pla d e r e s i d u s q u e e s t à f e n t el Consell s'haurà d'adequar a les necessitats d e cada municipi.

D e moment, només d e u poblacions del Vallès Occidental, entre elles Sant Cugat, s'hi podran afegir a la primera fase, a m b el tractament d e la planta transfer. El pla es començarà a aplicar, segons les previsions, a principis del 1997.

C a r l e s F e r r é va r e c o n è i x e r q u e l'adaptació d e tots els municipis al projecte integral d e tractament de residus serà llarga i laboriosa, p e r q u è encara hi ha municipis a la comarca q u e no utilitzen ni tan sols el sistema d e separació d e materials q u e hi ha a Sant Cugat.

LA

FRESOOR

DE

(P^lUDi IM©£\SM \

/

•

/

LA QUALITAT

(^Üi©®! /

Par a la vostra mKof oomoditat, clisposam d» «HVSI ets rapultoMnt a domjcw.

Per la cortpra superior a 15.000 ptes. us la portem gratis a casa.

Si la vostra compra és inferior a 15.000 ptes, portar-vos-la tan sots us costarà 400 ptes.

CAFETERIA Vall D'Hebrón, PREU MENU Vilanova I la Geltrú, 0 # % ^ I Sant Cugat « O O ptes.

/

EL DISSABTE 12 D OCTUBRE OBRIM DE 10,00 DEL MATI FINS A LES 15.00 DE LA TARDA

F R U I T E R I A

C A R N I S S E R I A

POMA STARKING Ptes/kg

ENTRECOT DE BOU Ptes/kg

BANANAS Ptes/kg

BISTEC DE BOU Ptes/kg

C O N G E L A T S

P E I X A T E R I A

PLANA Ptes/kg

OFERTA VALIDA DEL 4 AL 10 D'OCTUBRE DE 1996

io Entorn

ELS fGMYlOVS Dwrndm. 4 d'octubre de 1996

L ' e n q u e s t a

Quina millora pot significar el policia de barri ?

- Sant Cugat Fa vint anys, dos policies municipals caminaven calmosos pels carrers en un petit Sant Cugat que no tenia més de 2 . 0 0 0 habitants. Els guàrdies, com en aquells temps se'ls anomenava, anaven a peu i eren molt coneguts per tot el veïnat. Quasi sense mitjans, eren els que solucionaven els petits problemes del pacífic i menut poble. Ara són un record.

La ciutat ha crescut i la policia municipal, adaptant-se als nous temps,

RAMON CASANO 50 ANYS VEÍ DE VALLDOREIX

ISABEL BELMAN 5 5 ANYS VEÏNA DE VALLDOREIX

"Aquest barri és molt tranquil i no hi ha gaires problemes, però sempre anirà bé una vigilància més intensa per prevenir problemes. El policia de barri és una figura agradable i educada que m'agrada que hi sigui."

"Fa una bona falta! Cada dia hi ha robatoris a les llars de la zona i els cotxes no respecten el límit de velocitat, però penso que si no els donen molta autonomia i autoritat, no servirà de res."

també ha crescut i s'ha modernitzat; ara hi ha mós homes i són més efectius, però amb aquest canvi s'ha perdut la figura una mica paternalista del policia de b a r r i . L'Ajuntament de Sant Cugat vol reinstaurar aquesta figura però modificada i adaptada als temps. Els nous policies de barri uniran els mitjans moderns de transport i comunicació amb la proximitat a la gent del barri i la relació de veïnatge que tenia la figura del guàrdia d'abans. / M.S.

JORDI PICCORELLI 49 ANYS VEÍ DE VALLDOREIX

"Si funciona, portarà molts avantatges. Aquí no tenim cap mena de vigilància policial. La idea és escaient si realment els policies donen voltes i passen per la zona."

MARIA CARMEN GARCIA 58 ANYS VEÏNA DE LA FLORESTA

AMPARO ASENSIO 35 ANYS VEINA DE LA FLORESTA

"A l'hivern aquests carrers son molt solitaris i sobretot foscos; a mi em fa por sortir a la nit. El policia de barri ens oferirà una seguretat que ara no tenim. Espero que sigui realment efectiva i positiva per a tothom."

"El districte de la Floresta és molt tranquil, però sempre pot anar bé tenir un policia conegut i proper que patrulli pel barrí i solucioni els petits problemes entre veïns."

CARLA SUAREZ

IGNASI VILANOVA 64 ANYS VEÍ DE LA FLORESTA

GLÒRIA M I N O Z 39 ANYS VEÏNA DE MIRA-SOL

MIQUEL SORIANO 39 ANYS VEÍ DE VALLDOREIX

HERMÍNIA BALCELLS 63 ANYS VEÏNA DE MIRA-SOL

21 ANYS VEÏNA DE MIRA-SOL

"Crec que pot ser bo. Faran respecte i això sempre és positiu. Si la gent sap que hi ha policies a prop, no fa malifetes tan tranquil·lament com si no hi ha cap vigilància."

"No sabia res d'aquesta idea, però em sembla que portarà molts avantatges. Els carrers estan molt sols i les cases tan separades que és una bona mesura per donar protecció als que viuen als districtes."

"Sóc molt escèptic. Si fa o no fa, serà tot el mateix. Ja tenim Policia Nacional i Policia Municipal i crec que posar més policia no solucionarà res."

"Fa falta una major vigilància.

L'estació del tren està sempre fosca i solitària. L'altre dia van atracar una pobra senyora que venia de la Farga i li van robar la bossa que duia a la mà."

"Crec que posar un policia de barrí és una bona idea. El camí del tren és molt solitari i hem tingut algun ensurt. Si saps que pel camí hi ha algú que vetlla per tu, sempre és bo."

Entorn n

ELS/CAIYTONS Divendres, 4 (Toetubre de 1996

Medi

a m b i e n t

Arrencada Pherba al·lucinògena del camp ras de la plaça del Rei EAjuntament Felimina perquè estava en una "zona d'ús social" La setmana passada Els 4 Cantons publicava que s'havia localitzat una planta a Sant Cugat, l'estramoni, que tenia propietats al·lucinògenes, que era tòxica i que a més era fàcilment localitzable. Els responsables de l'Ajuntament van reaccionar divendres mateix i poques hores després que sortís publicat a les pàgines d'aJoi-RE Ll.OUBART

- Sant Cugat F o n t s de l ' A j u n t a m e n t han reconegut que l'herba talpera era "en una zona d ' ú s social important" i q u e per això s'ha preferit eliminar-la. L e s mateixes fonts i n d i q u e n q u e " d e s p r é s de la publicació de l'existència de l'estramoni i a causa de les c a r a c t e r í s t i q u e s concretes q u e té, es va creure convenient localitzar el matoll i arrencar-lo". També s'han eliminat les fruites i les flors per evitar-ne la reproducció.

L'estramoni, o herba talpera, és una planta q u e , a causa dels alcaloides q u e conté, afecta el sistema nerviós en cas de ser consumida. La substància actua com a sedant i és per això q u e t a m b é té propietats m è -

quest setmanari, operaris municipals van eliminar el matoll d'estramoni Co herba talpera) de grans dimensions que es va trobar al camp ras que hi ha al costat de la placa del Rei mitjançant la tècnica de l'escarba manual. La robustesa de les arrels que es van arrencar fa pensar que l'estramoni va ser plantat.

diques. Aquesta qualitat es redueix, però, a un t r a c t a m e n t correcte i en dosis petites perquè si no es converteix en una perillosa planta tòxica. D e fet, l ' A j u n t a m e n t ha d e c i d i t eliminar el matoll p e r q u è si es consumeix (a través d'infusió o f u m a n t - n e la fulla) pot tenir efectes al·lucinògens i tòxics per al cos h u m à . Malgrat que hi ha persones q u e l'utilitzen com a estupefaent, un tècnic del consistori assegura que "no es c o n e i x c a p cas d ' ú s d e la planta com a droga".

Se'n d e s c o n e i x l'origen Tot i q u e l ' e s t r a m o n i (una planta originària d'Amèrica del Sud però naturalitzada a la ribera m e d i t e r r à n i a fa m é s de dos segles) es desenvolupa en

t e r r e s r e m o g u d e s , no és estrany trobar-ne exemplars a diferents horts o fins i tot jardins. La raó és q u e la flor es considera d'una gran bellesa.

Els matolls que s'han localitzat a Sant Cugat són en zones on s'han abocat grans quantitats d e terra. De totes maneres, la robustesa de les arrels del que s'ha trobat al camp ras de la plaçadel Rei fa que no es descarti cap possibilitat sobre com ha p o g u t c r é i x e r tan a b u n dantment.

Experts del d e p a r t a m e n t de B o t à n i c a d e la U n i v e r s i t a t A u t ò n o m a d e Barcelona ass e g u r e n q u e aquest any s'ha produït molt gra, però d'altra banda ningú exclou q u e l'estramoni l'hagi plantat algú. PLIs mateixos professors reconeixen que s'han descobert mos-

INFORMACIÓ

Operarís municipals eliminant l'estramoni. Foto: Ajuntament de Sant Cugat tres a diferents p u n t s del Vallès Occidental.

Millor c o n e i x e m e n t Des de l'àrea de Serveis Urbans s'ha volgut treure importància a l ' a s s u m p t e . Un responsable ha explicat q u e "si

les plantes es coneguessin més bé, no hauria calgut eliminar l'estramoni perquè la gent sabria q u e és perillós i ja no el tocaria". "Si tothom sabés què es pot m a n i p u l a r i q u è n o " , afegeix, " t o t h o m podria gaudir de la planta sense necessitat d'arrencar-la".

MEDIAMBIENTAL

ÍNDEX DE QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire (període del 4 al I 7 de s e t e m b r e ) Bona ( * * * * * t * * * * ) : |QA>=50 Millorable (***,**): O=<IQA<50 Pobra (*): IQA<0 Valoració de les dades: L'IQA en el període analitzat s'ha mantingut bastant constant dins la categoria de millorable. Excepcionalment, el dia 7 de setembre va experimentar una baixada considerable, la qual cosa no va ser destacable ja que les previsions meteorològiques (forta inestabilitat atmosfèrica) pronosticaven una millora immediata, tal com es va reflectir el dia 8 de setembre).

ALTRES INFORMACIONS MEDIAMBIENTALS Dades d'interès per a les indústries El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha aprovat dues ordres de convocatòria per a la concessió de subvencions per realitzar millores a les indústries que tinguin implicacions mediambientals. *«Ordre de 9 defebrerde 1996, per la qual esfepública la convocatòria de subvencions per a la realització de diagnòstics ambientals i l'execució de projectes de minimització de residus.» DOGC núm. 2198-24.4.1996, pàg. 4.131. * «Ordre de 29 de juliol de 1996, de convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a actuacions d'eliminació de càrrega contaminant abocada amb les aigües residuals». DOGC núm. 2240-7.8.1996, pàg. 8.516.

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès vol recordar la importància que les empreses del municipifecinun esforç, aprofitant les subvencions atorgades per la Generalitat de Catalunya per a la realització de canvis en els processos industrials, a partir de mesures correctores que afavoreixin la disminució d'impactes en el medi ambient l_a inversió en millores mediambientals sempre és amortitzable. El que en un principi pot semblar la repercussió en un cost intern, ràpidament es pot convertir en una millora amb una disminució en els costos directes (reciclatge o valoració de residus, reutilització de matèries primeres, disminució de la càrrega contaminant que s'aplica al Cànon de Sanejament, etc), evitant a més a més la imposició de possibles sancions per part de l'Administració competent Per a qualsevol informació, us podeu adreçar a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat on disposeu de les bases de la convocatòria, d Dos de maig 25,08190 Sant Cugat del Vallès.Tel. 589 22 88, ext 2723.

é

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

12 Entorn

ELS4CATVIWS Divendres, 4 d'ortubre de 1996

E x p r o p i a c i o n s

L'EMD aprova arranjar el carrer Ocells

Aymerich rep els veïns afectats pel PGM del nord-est del monestir

ÀNGELS CASTIKRA

La junta de veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha aprovat la urbanització del carrer dels O c e l l s .

Aquest és l'últim carrer d'una zona, propera al passeig de Valldoreix. on ja s'havien projectat altres urbanitzacions de carrers que han començat al mes de setembre. Segons el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jaume Sanmartí, aquestes obres permetran condicionar tot l'entorn d'una zona llunyana al centre de Valldoreix que estava molt malmesa. "La urbanització s'ha fet de manera molt curiosa", segons Sanmartí.

Adverteix que la negociació "no serà fàcil" Des del 1976 saben que els seus habitatges estan afectats pel Pla General Metropolità (PGM), però ara, amb el projecte d'arranjament de l'entorn nord-est del monestir, els ha arribat l'hora de la veritat. Són els divuit propietaris de les finques que s'han d'expropiar per fer el projecte i per complir amb el PGM. Ara, l'alcalde, Joan Aymerich, els rep per parlar de la situació.

Joi-RK Ll.OMBART

l ,a visita amb cadascun dels afectats pel PGM a l'entorn nord-est del monestir és una proposta que va sorgir l'estiu del 95. Aleshores, l'Institut Català del Sòl (Incasol) va començar a enviar cartes als propietaris anunciant que les expropiacions eren qüestió de mesos. Alertat pels veïns. l'Ajuntam e n t \ a aprovar en un ple la paralització del procés esperant una negociació més tranquil·la amb totes les famílies. Així es va informar també en dues assamblees que es van fer a la Casa de Cultura per calmar els ànims dels propietaris, espantats per la decisió unilateral d'Incasol.

Kl tracte amb cadascun d'ells l'ha

delegat directament el director general d'l 'rbanisme. Lluís Solans, a l'alcalde de Sant Cugat.

Joan Aymerich. Aquesta setmana han començat les entrevistes i està previst que acabin demà.

Qüestions sentimentals En declaracions a Ràdio Sant (aigat, l'alcalde va reconèixer que "les negociacions no seran un camí de roses", i va centrar els problemes més difícils de resoldre en els "sentimentals, perquè pels econòmics tenim previsions i propostes fetes".

El P G M preveu que les parcel·les on encara hi ha les divuit propietats es destinin una part a zona verda i que, per tant, les cases s'endarrereixin en direcció

Aquests edificis, in endeirncats, pertanyen a la zona afectada. VotoiX. IARROSA Cerdanyola. L'Ajuntament ha cregut oportú executar el PGM amb el projecte d'arranjament del nordest del monestir, però ha preferit ser el consistori, i no instàncies més altes, el que negociï amb els veïns afectats. Així, "Solans ha promès que no expropiarà cap ter-

reny fins que no hi hagi una solució definitiva", assegura Aymerich. L'alcalde no s'ha fixat un termini concret per arribar a una solució perquè "es vol consensuar tot al màxim", però ha admès que té la intenció de "resoldre-ho al més aviat possible".

A la mateixa reunió es va aprovar també la urbanització d'un sector del carrer Albert Rosàs amb el qual ja s'ha completat la u r b a n i t z a c i ó d ' a q u e s t a via, i d e l'avinguda Moreneta de Montserrat, a la colònia Montserrat. Aquest carrer està també en molt mal estat i necessitava a m b urgència un condicionament, segons el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada.

El nou edifici de la brigada s'iniciarà el 9 7

F e r r o c a r r i l s

El pont de l'estació de les Planes és provisional FGC eliminarà barreres arquitectòniques El pont de mecanotub que es va instal·lar l'estiu passat a l'estació de les Planes es provisional. Aquesta estructura, que es va construir en resposta a les demandes dels veïns de les Planes, es mantindrà fins que l'empresa aprovi una solució definitiva. L'estudi ja està en marxa. L'objectiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és evitar qualsevol barrera arquitectònica. tricte al·legant motius de seguretat, l'empresa ha engegat un projecte, ja en redacció, que permet suprimir aquest pas a nivell. L'obEl pont de mecanotub va ser insjectiu següent dels Ferrocarrils de tal·lat el 15 d'agost passat en resla Generalitat és poder instal·lar, posta a les múltiples demandes en un futur pròxim, un pas defique han rebut els Ferrocarrils de la G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a . nitiu que sigui segur i que, sobretot, eviti qualsevol tipus de bar(FGC) per part dels veïns de les rera arquitectònica. L'objectiu Planes, que consideraven que principal de l'empresa és evitar creuar la via del tren pel pas a niposar barreres als usuaris amb posvell era massa insegur. Segons sibles disminucions físiques o amb fonts dels FGC, aquest pont ara problemes de mobilitat, com popermet comunicar d'una manera den ser dones embarassades o permés còmoda i segura les taquilles sones en cadires de rodes. 'Fot i de l'estació amb l'andana central, que la llei vigent sobre transports des d'on s'agafen els trens que no inclou aquest punt, que es levan tant en direcció Barcelona galitzarà d'aquí a quin/e anys. Fercom en direcció Sant Cugat. Fins rocarrils de la Generalitat de Caara, s'avisava els usuaris de l'arritalunya ha decidit començar a bada d'un ferrocarril mitjançant adequar les instal·lacions en preuns semàfors i el pas a nivell. Davisió de futur. En aquest sentit, vant les queixes dels veïns del disEU··.NAC.·VSTKI.I.ARNAI'

segurrtat. Foto: XAVIIARROSSA El pont es va instal·lar per motius de els nous vagons que es construeixin a partir d'ara compliran aquestes condicions. Així mateix, el pont també ha de complir les normes marcades. Per aquest motiu, es construirà un pas, soterrat o bé elevat, semblant al que s'ha instal·lat provisionalment. En qualsevol dels casos, el pas definitiu no haurà de posar barreres arqui-

tectòniques. FGC està fent un estudi de factibilitat per decidir quina de les dues opcions és la més adequada. Si l'estudi tècnic d'aquestes condicions no acabés d'aquí a un any, el lloguer del pont instal·lat provisionalment es prorrogaria el temps que fos necessari, esperant arribar a la solució definitiva.

El nou edifici per a la brigada d'Obres i Serveis de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix es construirà a principis de l'any vinent, després que la junta de veïns que es va fer dijous de la setmana passada aprovés les bases del concurs perquè hi concorrin les empreses. Aquest edifici de nova planta es farà a la zona poliesportiva, al costat de la piscina de Valldoreix, del pavelló de voleibol i de l'escola Ferran i Clua, en una zona que els veïns de Valldoreix coneixen com "la pista verda".

Segons el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jaume Sanmartí, el nou edifici facilitarà l'actuació de la brigada i "millorarà el servei que dóna".

Al mateix temps, el trasllat dels membres de la brigada ampliarà l'espai del Casal de Cultura, on s'estan ara, i permetrà aprofitar millor les dependències per als tallers i les activitats culturals programades. El projecte està pressupostat en 42 milions de pessetes, dels quals la Diputació n'aportarà disset a través del Pla de Cooperació i Acció Local (PCAD./À.C.

t'ajudem a aprovar

EIS I CANTONS

Opinió

14

^ ^ ^

l)K-iw/m.

4d'octubre íie 1996

E d i t o r i a l FUS CANTONS ^ V

Moíí soroll per a res

ú* S»nt Cugat. S L .

Consell d'Administració R.iini'ü í ir.in (pn-MtlL'nl' l·.s.·p M í :.I:.IL-H/ ( 1 . V I M C I l-fínt-IK. IV re Ks.picr^l·i Coordinador Editorial

Coordinador Redacció J..lic Munil·.itt Redacció Vn^-K ( -istiiL-rj. ( it-lu ( cin.ul.is. M m i K a h*.-r:i.ihc.

Kn:l-, M M I I I I I - C I . \ I I U Ces!.!. |-.Vn i ( t M ^ I L i i i u u . (.cm Lu/aru».

Kit.i \ U e i i M . MtA l.-pcv. IVr.' l ' u l i , K i l i u n i Jcncr Coordinadora serveis-comercial \nn.É Kuho.l.i Equip comercial VlM.|I>llM\ l·..ll'o/(·

U

na sola candidatura s'ha presentat a les e l e c c i o n s d e l C l u b Muntanyenc Sant Cugat. Així i tot, esperem que, si bé segons la normativa automàticament ja són proclamats per als càrrecs, properament es presentin a una futura assemblea de l'entitat p e r q u è l'associat en p u g u i aprovar i conèixer els projectes per als quatre anys vinents. Enrere q u e d e n uns mesos de tensions i d'una dinàmica interna que poc ha ajudat un club que està força arre-

lat al municipi i q u e esperem que tot el que ha viscut últimament hagi arribat a un reduït nombre de socis i no hagi afectat la vida de l'entitat, les seccions i les seves pròpies activitats.

I na nova junta que en una bona part està integrada per membres de l'anterior i poc representada pel sector anomenat crític, que al final, després de tant soroll, no ha presentat una candidatura alternativa a m b persones q u e s'havien destacat com a oposades al projecte d e

Ramon Pros. Aquest ha decidit no presentar-se i mai sabrem les raons de dinàmica interna que ha tingut amb Narcís Castanyer i Joan Troyano, president i sotspresident actuals, per no tornar-se a presentar plegats. Caldrà, ara més que mai, q u e aquests i els seus companys assumeixin tot eJ que han fet de positiu les juntes anteriors i facin un veritable esforç per aglutinar tots els sectors .acollir totes les iniciatives i comptar amb les opinions i el suport de tothom.

Consell Editorial R.irnnn f í r j u 1 president 1 Jtiscp \ i . C j h r c r i / o c KLprcsidenï) \1nniM:rr.it R u m b j n i \ m-presidenta) l·'uiu·fst. i '.trl>... Jor.ii (..INJS. V i r u s Castanyer, I V i c I- sijiicnl.i. X.iv icr l'unicIU, k n s t u n Hcrbolzhcimer.

KiiHch I V J T M . K j n i o n l'ms. IJuts Puig, H m i l i René, Jaume S i h j i . l ' a i o Soler, Josep A. Teixidó.

Jiwn lortusa. Joan Iroyano Jotre l . l o n i b a n (secretari)

Aplec un dia, sardanes

L

Subscripcions 1 Club del Subscriptor Anna Rarncda

Fotografia Xjvicr l.jtrosj Responsable de disseny i m a q u s t a d ó Rumà Auge, K d i u r d Marín Impressió R(>timprcsl<J7:)40(l5. ( >.S

Distribució Mailing Vallès S.Ï.. Tel. 5JW.2.V71 Dipòsit l c t ï a l : ( ; M n . v W

1 1- -II i i«-n, i-\p(fsvj uriHjinciii J .irv-i'Mimincn ds Ctiiimul*. b b U t k k i l í | · I U » -v| [<".-< M '.un"i- I r l . .<:n, j i i t n - .(r. t K J t uw-w- n o i * teva ncccMiràmcni

'edició d'enguany de l'aplec sardanista ha tornat ha esdevenir un veritable èxit de participació. En el món sardanístic la trobada a l'entorn del nostre monestir ja és esperada i són m o l t e s les colles sardanistes q u e a fi de s e t e m b r e s'acosten a Sant Cugat per passar un dia agradable a l ' e n t o r n de la nostra dansa nacional. És cert també q u e són molts els santeugatencs que van suar de valent per ballar les més d e vint sardanes que les cobles van interpretar. Ens alegra-

El Els etiquetatges, pas enrere

un greu

l na s e n t e n c i a del Tribunal Constitucional acaba de ratificar que l'etiquetatge dels productes alimentaris ha d'anar sempre escrit "almenys", obligatòriament, en llengua castellana. Així, el màxim òrgan judicial espanyol contradiu l'Estatut i la Llei de Normalització Lingüística del 19N3 i inicia una terrible i molt negativa marxa enrere dels drets lingüístics i nacionals dels ciutadans de Catalunya.

Aquest nou cop contra la convivència i la normalitat del nostre país és un exemple més que ens demostra que Catalunya molt difícilment podrà ser lliure i gaudir d'una sobirania real i suficient mentre continuï sota el dependentisme espanyol. Perquè, no ens enganyem, des del punt de vista polític, econòmic i/o social, la nostra nació (ja fa una pila d'anys), malgrat totes les promeses i demagògies dels qui pensen que és pecat mortal deslliurar-nos de l'imperi, s'encamina, directament i irreversiblement, cap a un pou sense fons. / JOSF.P M. LOSTE 1

ria veure l'any vinent més j o v e n t u t i mainada engrescada fent rotllanes.

L'any passat i aquest, des d e l'àrea cultural de l'Ajuntament ha calgut duplicar esforços per donar continuïtat a un e s d e v e n i m e n t q u e d u r a n t m o l t s anys havia organitzat l'Agrupació Sardanista. L'Esbart, doncs, pren el relleu a una emblemàtica entitat que malauradament va desaparèixer en el seu mom e n t i q u e fins avui no ha tingut una veritable i necessària substitució. Esperem, com ja han manifestat, que la

l e c t o r

tot Vany nova creació d e la secció sardanista en el mateix esbart engegui cursets de sardanes i vagi més enllà organitzant altres aspectes relacionats a m b el món de la sardana.

Més important és recuperar les tradicionals ballades m e n s u a l s q u e s'han perdut. La sardana al nostre municipi no pot quedar reduïda a la festa major, l'Onze de S e t e m b r e o l'aplec, p e r q u è sempre és festa i la sardana forma part de l'ambient q u e viu i crea un poble a l'entorn de les seves tradicions.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2(1 ratlles mecanografiades. I/autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin cl domicili, cl telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es rcscrv.i cl dret de publicar els textos tramesos, i cl dret de resumir-los quan hn consideri oportú.

ROMERO. P o r t b o u (Alt E m pordà)

Sobre l'abandonament gossos

de

Vull felicitar molt cordialment els senyors que fa uns dies van deixar abandonat, llançant-lo des d'un cotxe de color gris, un cadell de gos negre. La seva intenció ja s'ha acomplert: l'animalet va ser atropellat per un a u t o b ú s en un carrer de Sant Cugat. Felicitats!, ja que suposo que aquesta era la fi que vo-

lien per al seu animal. Els que vam veure l'accident vam intentar que no passés; el vam recollir alertats pels crits de dolor d e l'animal ferit i el vam portar a Cal veterinari.

Durant un temps, el gos va donar als desaprensius que el van deixar lliurat a la seva sort tota la seva amistat i companyia, i ells, en canvi, li van donar l'abandonament i el patiment. 1 potser aquests es pensen que són bones persones, cristians i caritatius. Jo diria que són salvatges, amb les meves disculpes per als

U t i l i t zeu el diari

de casa.

veritables salvatges, q u e són gent honesta i educada dins la seva ètnia.

Es molt fàcil per a aquests desaprensius q u e exhibeixen una façana d'homes civilitzats deixar el gos abandonat i pensar per tranquil·litzar la seva inexistent consciència que algú es farà càrrec del gos. I jo garenteixo que no és així.

En quasi el 90% del casos, els gossos moren atropellats i a m b un considerable risc d'accidents per als conductors; en un 8%, el animals són recollits per la gos-

Feu-nos

v o s t r e s pro• p o s t e s , p r e g u n t e s ,

a r r i bar les

q u e i x e s de t o t a l l ò

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i 589 62 82

HS4CANTONS

serà i són sacrificats; i només un petit percentatge, un 2%, troba una nova llar, i això a costa dels esforços i els diners dels que ens avergonyim de ser comparats amb aquests homes civilitzats i volem pal·liar aquesta mostra d'incivisme treballant per sentirnos m é s h u m a n s . E L C A L AMIC. (Sant Cugat)

La nova pobresa

té

futur

En una darrera conferència sobre la pobresa convocada per la gens sospitosa d'esquerranisme Església catòlica, es va palesar q u e a l'Estat espanyol hi ha actualment vuit milions de pobres de solemnitat, dels quals més de 800.000 són a la nostra rica i plena nació catalana.

Les causes intrínseques d'això són el mateix sistema que s'estén des del trinomi atur-precarietat laboral-impostos, i els privilegis pels poderosos, com ara la reducció dels impostos directes. A més, han claudicat les i d e o l o g i e s d ' e s q u e r r e s , progressistes i solidàries. SISAXNA MORENO. (Sant Cugat)

Opinió 15

ÏLS f CAIVTONS Dhx«dns.4d·oa»brtdel996

La

l l o t j a

Sobre el futur museu de Sant Cugat MONTSERRAT RUMBAU

L

a masia de la Torre Blanca sembla que ha estat escollida finalment com a seu d'un futur museu dè Sant Cugat.

El deteriorament ha obligat a realitzar-hi unes obres de contenció mentre no es decideixi quin tipus de museu es pensa fer, o si l'edifici és l'adequat per a aquest ús.

L'alcalde va proposar un debat sobre el tema, debat que ja ha començat a les planes d'Els 4 Cantons. Des de la nostra Associació d'Amics de la UNESCO, voldríem expressar la nostra opinió pel que fa al cas. No és fàcil decidir quin futur museu convé a Sant Cugat, sobretot perquè en aquests últims anys el concepte de museu està evolucionant cap a unes directrius que no tenen res a veure amb el concepte tradicional.

Intentarem explicar quina és la nostra proposta. Entenem el museu de Sant Cugat com un museu històric on s'expliqui la història de la nostra ciutat des de l'origen fins a les grans transformacions d'aquests últims anys.

Seria un museu didàctic, visual, amb dibuixos, plànols, maquetes, explicacions, i amb un mínim d'objectes exposats. Es tractaria d'aconseguir una idea evolutiva del temps, seguir els diferents períodes històrics que la comunitat de Sant Cugat ha viscut, interrelacíonant o encabint quan calgués la ciutat dins d'un context més ampli.

El

Sever

Els museus de les petites ciu- tes de les diferents excavacions aquesta finalitat. El monestir està tats o pobles acostumen a expo- que s'hi han dut a terme; està ca- obert a tothom, i per tant es pot sar una gran quantitat d'eines que talogat i guardat, però en el mu- visitar, però si vols una mica més es feien servir per treballar al seu tan sols se n'exhibeix una mí- d'informació que la que hi ha en camp per mostrar el passat agrí- nima part, la justa per ajudar a l'opuscle que et donen a l'entracola de la població. Un cop vist entendre el que s'explica a través da, has de recórrer a algun hisun, els tens ja vistos tots. Una con- dels pannells informatius. toriador local. La masia Torre cepció més moderna del museu Un museu, doncs, per a Sant Blanca podria entrar en la visita no és tant una exposició d'una Cugat didàctic i entenedor, on programada al monestir, ja que gran quantitat de materials com poguessis seguir i aprofundir en la distància entre l'una i l'altre és aconseguir una visió clara i didàc- les diferents etapes que la ciutat molt curta. I encara ho serà més tica del que es pretén mostrar. ha viscut. Un museu que hauria després que estiguin fetes les Així, l'exposició de grans obres que han d'unir la zona í( Es tractaria d'aconseguir una propera al monestir amb la pannells explicatius amb gràfics, dibuixos, mapes, vi. rambla del Celler. D'aquesdeos manipuiabies, maque- idea evolutwa del temps, seguir els ta manera, el conjunt monàstic quedaria molt més unit a tes, etc. és molt més entela ciutat i la història del monedora i clara que un munt diferents períodes històncs que la nestir quedaria englobada en d'objectes exposats. Una . mostra de museu que se- Comunitat de Sant Lligat ha VtSCUt, ï a història de la ciutat. No pot guiria uns cànons més mo- . . . . . . quedar aïllat el monestir de

dems la tenimibèric en eld'Ullasmuseu interrelacíonant o encabint la ciutat |a ciutati pert|UC a, ,i a r g dels del jaciment ,. „ , » tret. Aquest museu ha estat refet de nou; la vida dels dins d un context mes ampli ibers en el poblat, les relacions d'aquests amb els grecs d'explicar tant la història de la ciutat com la del monestir. d'Empúries... tot hi és exposat en grans pannells explicatius amb Per què no ha de ser la Torre dibuixos, mapes i maquetes, i Blanca el museu tant de la ciud'objectes exposats n'hi ha po- tat com del monestir? Des de fa quíssims, tan sols una única peça temps, es parla que el monestir representativa del que s'explica necessitaria un museu o almenys en els pannells. Tot plegat ocu- un espai on se'n pogués explicar pa tan sols unes quatre sales no la història a traves d'un muntatgaire grans. La visita és curta i no ge en vídeo, com es fa en altres cansa i se'n surt amb una visió en- monestirs com ara el de Vilabertenedora i clara del poblat ibèric tran. Sembla clar que el nostre d'Ullastret. De material, a Ullas- monestir no disposa actualment, tret, n'hi ha moltíssim de resul- ni disposarà ja, de cap espai per a

el

segles la vida de tots dos ha anat

Les

T i t o

nj gat ] a .

Ajuntar el monestir amb la Torre Blanca fóra segurament un alleujament econòmic per al municipi de Sant Cugat, ja que hi estarien involucrades altres institucions.

No hauria de substituir la Torre Blanca cap altra institució ni entitat. Ja tenim a la nostra ciutat una biblioteca, un arxiu municipal, un arxiu parroquial i monàstic i un arxiu històric que ha passat últimament a l'Arxiu Nacional.

I també tenim un grup d'estudis locals consolidat al qual ja s'han destinat unes dependències per

reunir-se i treballar.

A la nostra ciutat ha arribat i està arribant molta població, d'una manera quasi massiva. Totes les escoles de Sant Cugat han hagut de duplicar o triplicar les aules, i s'han hagut de crear noves escoles per poder atendre la gran quantitat de nens i joves que viuen a la nostra ciutat. Una població que no té arrels a Sant Cugat i que desconeix què és i sobretot què ha estat Sant Cugat.

La Torre Blanca podria servir per explicar aquest passat que tots necessitem conèixer. Un museu didàctic interactiu on, de la manera més planera i directa, nens, joves i adults entressin en la realitat i les vivències dels santcugatencs que han viscut a la nostra ciutat des del passat més remot i obscur fins als nostres dies.

Però no només hauria de servir el museu de la Torre Blanca per a la població de Sant Cugat. El monestir és prou important per incloure'n la visita dins d'un circuit turisticopedagògic destinat a un públic molt ampli i sobretot a les escoles. El conjunt del monestir i la Torre Blanca hauria de ser capaç d'oferir un muntatge informatiu i didàctic que fos una oferta realment estimulant, original i innovadora per tal d'atreure el màxim nombre de visitants tant del nostre país com de fora. Seria tot un repte aconseguir-ho.

v o l t e s

Espècimen en vies d?extinció?

ESTEVE RODÓ

A

quest cap de setmana hem tingut la possibilitat i el luxe, i dic luxe perquè veure ballar sardanes a les nostres contrades és tot un luxe, de poder gaudir amb l'aplec anual que ha hagut d'organitzar, per falta de quòrum, el nostre ajuntament amb la més o menys col·laboració de l'esbart, i dic més o menys perquè aquests darrers estan prou atrafegats i em penso que no estan per gaires rotllanes.

Crec amb sinceritat que l'esforç dels organitzadors va merèixer un excel·lent. Veure milers de persones a l'entorn de la nostra dansa i del monestir feia patxoca; fins i tot les càmares de la treetrh van fer acte de presència i van prendre bona nota de tota la jornada.

Tot fantàstic i digne de menció, però, com ja sabeu, en aquesta columna sovint defugim l'autocomplaença i obrim les portes a l'autocrítica i la reflexió, que sempre són sanes i interessants. Allò de ventilar la roba, obrint ben bé la finestra i deixant passar aire

fresc, sempre és necessari, com necessari és fer-se la pregunta: cap a on va la sardana? És la dansa més bella, però fins quan es farà i desfarà? Quina és la política que segueix la Generalitat i tots els seus mitjans per tal de donar rellevància, potenciar i fer present un dels nostres signes d'identitat?

La mitjana d'edat dels seguidors fidels, diumenge rere diumenge, a les ballades i aplecs dels nostres pobles i ciutats cada vegada és més alta. El cansament dels qui tiben la corda en l'organització dels certàmens cada vegada és més palesa i, com tantes altres activitats, el relleu gencracional i de noves cares es fa imprescindible. Només cal mirar el nostre entorn més proper, des que l'antiga agrupació va decidir tancar la barraca per falta d'il·lusió. La crida des de fa gairebé dos anys a aplegar un grapat de voluntaris per, com a mínim, mantenir anualment l'aplec, ha esdevingut fins i tot patètica; han desapare-

gut les ballades mensuals a la plaça Octavià, però, com a mínim, l'aixopluc municipal ha mantingut la cara sardanista ben alta. Esperem, però, que aquesta organització esdevingui provisional i l'esbart o qualsevol altre col·lectiu agafi el relleu de la societat civil a casa nostra per tal de fernos sentir amb força, encara que un cop a l'any, ciutat sardanista.

Podem estar tranquils, però, tenim la sort que el gran comunicador-predicador, la veu dels vinguts del sud, com li agrada que el coneguin l'autèntic Justo Molinero, vestit de Lluquet i Rovelló, munti una concentració de 225.000 sardanistes per batre el Guinness i sigui venerat pels factòtums de la Fundació per la Sardana, sí, si, els de la ballada d'Atlanta. Podem estar tranquils, però, tenim la sort que la tek dedica una hora els diumenges al matí, abans o després de la missa, a parlar del món sardanista, un espècimen en vies d'extinció i amb necessitat de ser protegit.

16 Opinió

I 1 S / C A N T O N S Divendres, 4 d'octubre de 1996

El

La piruleta

campanar

de

La

Apleguem

Valldoreix

li A M O C O R T É S

D

es de fa ja un temps, els mitjans de comunicació barcelonins parlen molt sovint del nou escut de la Ciutat Comtal, i ara, des de fa uns dies, de la bandera de Barcelona. A Sant Cugat la controvèrsia va sorgir fa uns mesos amb l'heraldista Armand de Fluvià.

Des de l'important creixement urbanístic q u e han tingut les ciutats, qualsevol població que es valori ha de tenir el seu pirulí. Primer van ser algunes ciutats europees, després Madrid i finalment Barcelona, que amb el boom del 92, va construir el pirulí d e F o s t e r . A b a n s q u e aquestes ciutats, Valldoreix, que no és ciutat però que sí que ha e x p e r i m e n t a t una gran transformació urbanística, va decidir tenir el seu propi pirulí o, millor dit, la seva piruleta. Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, els responsables de l'Entitat Local Menor de Valldoreix van pensar que can lia tenir un escut i van crear un concurs popular per tal de dissenyar aquest escut, que no va seguir les normes de l'heràldica catalana. Es va pensar més en el disseny que en la tradició. El

resultat va ser la piruleta de Valldoreix. Fil suposat escut no reuneix cap característica d'un escut municipal català. En primer lloc, la seva forma és incorrecta, ja que és de format francès i portuguès, i no caironat, en forma de rombe recolzat sobre un dels seus vèrtexs, tal com indiquen les normes de l'heràldica catalana per distingir r à p i d a m e n t que es tracta d'una població. Si l'escut d'una població té una importància simbòlica i n'ha de recollir els símbols d'identitat, Valldoreix hauria de recollir a l'escut no uria piruleta llaminera, sinó l'origen, les arrels.

L'actual Valldoreix va sorgir de la unió d ' u n t e r m e civil i d'una part d'un terme eclesiàstic. Fins al 1847, el poble és deia Canals i era una baronia, encara que dependent del monestir de Sant Cugat. Aquesta població tenia un castell que pertanyia a la noble família dels Canals, els quals van ser servidors dels comtes de Barcelona i estaven emparentats amb els Claramunt. El terme eclesiàstic és

f i n e s t r a

ÏOSKP M. lAl'MÀ

des del 1130 la parròquia de Sant Cebrià, la qual ocupava quasi tot el terme de Canals i de l'actual la Floresta. L'escut de Valldoreix hauria de portar la corona dels senyors baronals de Canals o, quan no, la corona mural d e poble o lloc amb les quatre portes i torres. Quan es contempla l'actual escut de Valldoreix, hom pot observar que es tracta d ' u n escut de disseny, d'un poble sense història, i això no correspon a la realitat; Valldoreix no és n o m é s la urbanització q u e es va crear al 1918. Els nouvinguts s'haurien d'interessar per les arrels del lloc on han decidit installar-se. P o t s e r u n a de les grans herències q u e ens podria deixar l'actual equip de govern de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix seria la creació d'un nou escut basat en la normativa heràldica catalana i en la nostra història, una història que es remunta als ibers. Si Valldoreix vol r e c u p e r a r la seva història, caldria començar pels seus símbols.

El

L

'èxit de l'Aplec de Sardanes de d i u m e n g e passat a la nostra població podria marcar un canvi en la història local d ' a q u e s t ball tan bell. FLls últims anys s e m b l a v a q u e d e q u e i a : han desaparegut les ballades mens u a l s , els a p l e c s n o a t r e i e n prou gent. Per què?

A q u e s t a vegada, p e r ò , s'ha pogut comprovar com ha funcionat el sentit del mot "aplegar": no només hi han posat el coll diverses associacions (de l'Ajuntament de Sant Cugat a l ' E s b a r t , o la ràdio m u n i c i pal...), sinó q u e fins i tot s'ha obert a altres balls (pasdobles, valsos). Per què no? Ballar sard a n e s no és res m é s q u e ballar; no cal fer pàtria.

Jo diria q u e allò q u e estrangulava la sardana era precisament un excés de càrrega conceptual: massa mística, massa figuretes, massa perfeccionisme. A mi, com a m í n i m , a q u e l l s q u e la ballen com si fos un acte transcendental me n ' a l l u n y e n ; c o m si m ' e x c l o guessin.

El bonic de la sardana és precisament la seva simplicitat i llibertat: q u e cada rotllana es-

tigui oberta a totes Ics edats, als qui no en saben gaire, als qui arriben (o es decideixen) tard. Q u e tothom hi sigui benvingut. Aquí sí que hi trobo un símbol, però planer, com un simple gest d'acollida. T e n i m molta sort d e tenir com a propi un ball així.

La cultura del catalanisme, de Joan Lluís Marfany, llibre q u e va aixecar una certa polseguera innecessària l'any passat, explica q u e el poeta Mossèn Cinto Verdaguer (autor de p e c e s literàries com L'atlàntida o El Canigó) a m b prou feines havia vist ballar sardanes un cop a la vida, i que un altre poeta, Joan Maragall, quan va escriure el famós poema, gairebé acabava de descobrir-la. Els pensam e n t s solemnes s e m b l e n fora d e lloc.

Un m o n u m e n t d e d i c a t a la sardana a la ciutat nord-americana d'Atlanta? N o ho sé pas.

El bonic és veure els veïns, els botiguers, els oficinistes... els iaios, les criatures i fins i tot algun j o v e saltant, c o n t e n t s , donant-se les mans.

Aplegats.

Q u e duri.

Q u e creixi.

porxo

La benzinera de la discòrdia JOAN GAYA I BELTRAN

S

embla que al tram de l'autopista comprès entre la sortida del túnel de Vallvidrera i la carretera de Rubí hi ha un percentatge de panes, pel fet de cpiedar-se sense benzina, molt s u p e r i o r al normal. Per tant, diuen, cal oferir un servei per evitar-ho. De passada -això no ho diuen- hi faran negoci. I com que de negoci es tracta, ni que sigui un servei de veritat, es pot fer a qualsevol preu, sobretot si no es paga en pessetes. En aquest cas ho paga el parc de Collserola, la natura, tots nosaltres.

Insisteixen, però, que és un servei necessari. I ho és, cal rec o n è i x e r - h o . I t a m b é cal reconèixer q u e moltes vegades hem de sacrificar alguna cosa en nom del progrés. L'equilibri és difícil, i en les decisions finals és on es posa de manifest allò tan vell de les dretes i les esquerres: negoci immediat per a algú concret, davant de benefici equilibrat per a tothom, ni que sigui a llarg termini. I l'equilibri de la natura, és clar, fa nosa per al negoci.

Però què passaria si, posats a voler oferir el servei, hi hagués alternatives que no malmetessin Collserola? Doncs aquí també es posa de manifest allò tan vell: tossuderia en el negoci fàcil davant de racionalització, planejament, estudi d'alternatives.

N o veiem cap raó per afirmar que la benzinera hagi de destrossar Collserola. Per què no la volen fer a la zona de la Guinerdera, entre la carretera de Rubí i l'encreuament amb la A-7? Respecte a aquesta alternativa que proposem, cal dir que era un dels emplaçaments possibles estudiats prèviament per Tabasa, i que va ser desestimat per la dificultat d'emplaçament en coexistència amb la mateixa connexió, principalment perquè és difícil complir la normativa quant a distàncies entre accessos. Cal destacar, però, que la normativa d'autopistes tampoc no es compleix en l'indret finalment decidit, i en aquesta autopista tampoc e n molts altres trams. En canvi, l'impacte sobre el medi natural i urbà de la nostra alternativa és insignificant en com-

paració amb l'emplaçament proposat en ple parc de Collserola.

Un cop més, oferim alternatives, com creiem que cal fer sempre que es critica alguna cosa, malgrat que des del domini d'alguns mitjans de comunicació s'intenti fer veure que no és així, si més no per la via de l'oblit de les nostres propostes. Ens podem preguntar com és possible legalment fer una obra d'aquesta mena enmig d'un parc.

Certament, la qualificació urbanística de la zona de Can Borrull permet la construcció de la benzinera, i per això s'al·lega que la sol·licitud no és susceptible de denegació. Però contra això hem de manifestar que les qualificacions urbanístiques actuals que permeten la construcció ho són de zones que en el seu moment van ser afectades per la construcció de l'autopista i el desviament del ferrocarril, i que, un cop acabada l'autopista, no van ser desafectades. Així, encara resten com a zones de protecció de la línia fèrria i de l'autopista o com a zones de serveis, indrets que actualment no hi ha cap raó perquè ho siguin. Les ad-

ministracions involucrades, principalment la Generalitat i també l'Ajuntament, els haurien d'haver restituït la qualificació que els correspon i m m e d i a t a m e n t després d'acabada l'autopista. Per això, creiem que es pot afirmar que aquestes administracions s'aprofiten de la seva pròpia inoperància, o bé que la falta d'act u a c i o n s e n a q u e s t s e n t i t ja estava inconfessablement prevista per tal de possibilitar operacions com aquestes.

No podem deixar de recordar el compromís del que aleshores era president de Tabasa, Albert Vilalta, posteriorment conseller de Medi Ambient de la Generalitat, de suprimir la benzinera inicialment prevista en un indret forestal a Valldoreix, per exigència dels socialistes, que llavors governaven l'Ajuntament, i no considerar cap opció alternativa fins passada la zona urbana de Mira-sol.

Considerem que el nostre Ajuntament ha d'exercir, amb les seves pròpies actuacions i també amb la seva participació en el patronat del parc, una defensa radical de

la serra de Collserola, que és per a tots els santeugatencs un senyal d'identitat i un llegat que hem de traspassar, amb escreix, a les futures generacions.

L a m e n t a b l e m e n t , l'equip de govern (CilJ-ERC) no ha exercit aquesta defensa del nostre entorn natural ni en aquest cas de l'emplaçament de la benzinera, ni en l'aprovació d e la urbanització de Can Trabal, ni tampoc en el plantejament de la urbanització de Can Busquets, que es perfila com una nova i greu agressió al parc. En aquest sentit, no veiem que la presència del representant d ' E R C , malgrat que reiteradam e n t i n t e n t e n fer bandera de l'ecologia, signifiqui cap aportació substancial que hagi reorientat l'escàs interès de l'equip de govern cap a Collserola i, en general, vers els temes de medi ambient: simplement, s'han equivocat d'aliança.

Joan Gaya i Beltran, portaveu d'urbanisme del Grup Municipal Socialista de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

Societat

17

Divendres, 4 d'octubre de 1996

Drogues

La policia desarticula una banda de manipuladors de droga Els agents van descobrir un 'zulo' en una torre de Valldoreix versa d o c u m e n t a c i ó , c o m p t e s bancaris, radiotelèfons i armes blanques.

ÀNGKLS CASTl'ERA - Sant Cugat La policia estatal de Sant Cugat ha desmantellat aquest estiu una banda de d e l i n q ü e n t s q u e es d e d i c a v a a c o m p r a r dorga per manipular-la i vendre-la. Les d e t e n c i o n s es van fer a Valldoreix, d e s p r é s q u e la brigada d ' e s t u p e f a e n t s de Barcelona seguís la pista a cinc homes. La policia estatal del municipi es va encarregar de les investigacions. Els detinguts són F.G.C., P.C.E, J.G.N, F.P.M. i C.G.C., de nacionalitat espanyola, i el ciutadà colombià Y y C.H.D.G. Els agents d e la p o l i c i a e l s van d e t e n i r el mes de juliol passat, i a resultes de la investigació van confiscar deu quilos tresc e n t s vuitanta c e i u s vuuaiiia

L·

Un ' z u l o ' a V a l l d o r e i x La investigació es va iniciar el mes d e maig d e 1995, quan la policia estatal de Sant Cugat va trobar un 'zulo' a la plaça Joan Gassot de Valldoreix,amb quasi q u a t r e quilos d e pasta base utilitzada per a l'elaboració d'èxtasi. T a n m a t e i x , hi va trobar un important arsenal d'armes a m b la corresponent munició. Arrel de diverses investigacions es va comprovar . , q u e les a r m e s

OpeVflClO

va permetre confiscar, a Vaeroport, 34 kg de /

pasta de coca

gxix; r a mtres s d equilos nai cinc-cents vu tanta grams d'excipient de pasta base a m b a n f e t a m i n e s (per elaborar èxtasi); un laboratori d e líquids, p r o d u c t e s i estris aptes per al procés d ' e laboració d'estupefaents; noucentes cinquanta mil pessetes; dues pistoles, quatre revòlvers i una escopeta, a m b munició, carregadors i accessoris i d i -

havien estat adq u i r i d e s e n una armeria de Barcelona per F.G.C com a i n u t i l i t z a d e s , si bé e n el m o m e n t d e la troballa estaven en perfecte estat.

P o s t e r i o r s inrusicnoi» van

permetre descovestigacions brir q u e a q u e s t individu mantenia una estreta relació amb P.C.E i J.C.N, q u e vivien en una torre contigua.

E n coordinació a m b el grup II d ' e s t u p e f a e n t s d e la Jefatura Superior de Policia d e Barcelona, es va p o d e r s a b e r q u e a q u e s t s individus, j u n t a m e n t a m b F.P.M. i C.G.C, planejaven un viatge a Sud-amèrica

Una banda connectada amb els càrtels colombians A la casa de la plaça Joan Gassó número 1, la policia hi va trobar: • 3,8 kg de pasta d'èxtasi • 10,38 kg de haixix • 1 laboratori de líquids i artilugis per preparar èxtasi • 950.000 pessetes • 6 pistoles i 1 escopeta amb munició i carregadors • Comptes corrents, radiotelèfons i armes blanques

A dalt, paquets de pasta per preparar èxtasi. A baix, les armes que es van trobar al 'zulo'. Foto: POLICIA per tal d'introduir a Espanya una important quantitat de cocaïna. Això va permetre muntar un dispositiu de seguretat a l ' a e r o p o r t , i es van i n t e r ceptar q u a d r e s q u e camuflav e n t r e n t a - q u a t r e quilos d e pasta d e coca E n els posteriors registres a la torre de la plaça J o a n G a s s ó es va t r o b a u n a important q u a n t i t a t d'haixix, diners, armes i munició. El laboratori q u e utilitzaven per a l'elaboració d e cocaïna es va localitzar a Vacarisses. La policia va d e t e n i r t a m b é a l'enginyer químic C . H . D . G . , ciutadà colombià, encarregat

d'efectuar les t a s q u e s q u í m i q u e s per a p r o c e s a r les s u b s t à n c i e s e s t u p e f a e n t s intervingudes.

La policia estatal creu q u e els d e t i n g u t s p e r t a n y e n a una xarxa internacional de tractament i comercialització de d r o g u e s . Els implicats van passar a disposició del jutjat n ú m e r o 3 de Rubí. E n el m o m e n t en q u è es van detenir, a l'estiu, al jutjat hi havia una jutgessa en substitució del titular, q u e va deixar en llibertat els quatre d e t i n g u t s sense fiança i els va citar per al jud i c i . El cas ha e s t a t d u r a n t

molt d e temps sota secret d e sumari, i per això a q u e s t s fets no han transcendit fins ara.

Segons fonts de la policia estatal, el ciutadà colombià ja ha fugit d e Catalunya i se l'ha localitzat al seu país d ' o r i g e n .

lOCAL EN ALQUILER Avda. Alfonso Sda (Junto Estación), 75 m2, 2 puertas a la calle. 7 mts. de aparador, caíefc. y aire abandó i agua/

Tel 589 26 43

18 Societat

ELS /GUVrofSS Divendres, 4 d'octubre de 1996

J u d i c i

El fiscal demana tres anys de presó per al propietari de Phípica El Cortijero L'acusat va ser detingut per tràfic d'estupefaents El santcugatenc Damiàn Benítez Valsera, pro-

rar c o m a testimonis, el fiscal va d e m a n a r tres

pietari de l'hípica El Cortijero d e Cerdanyola,

anys d e presó i una multa d e cinc milions de

va ser jutjat dimarts passat a la secció tercera

pessetes per a l'acusat, mentre que l'advocat

de l'Audiència Provincial de Barcelona per un

defensor va sol·licitar la lliure absolució. El ju-

presumpte delicte de tràfic de drogues. A la vis-

dici va q u e d a r vist per a sentència i la resolu-

ta oral, on diversos santcugatencs van decla-

ció es donarà a conèixer la setmana vinent.

MÒNICA BKRNABK

- Barcelona/Sant Cugat 1 )amiún Benítez, va ser detingut l'I de desembre de 1994 a l'hípica El Cortijero, on vivia, després que la policia localitzés elevades quantitats de cocaïna i haixix al recinte. Els agents van escorcollar les instal·lacions hores després que Jordi C.T., un dels clients de l'hípica, fos enxampat amb pastilles de haixix quan sortia del recinte amb el seu fill. Jordi C.T., que també va ser arrestat, va declarar a la comissaria que havia comprat la droga al propietari de l'hípica, tot i que, en un primer moment, va negar haver-la adquirit al recinte.

Precisament, a la vista oral que es

va fer dimarts, Jordi C.T., que va declarar com a testimoni, va desmentir que hagués comprat la droga a Benítez, i va manifestar que cl va inculpar davant la pressió dels policies que el van interrogar a la comissaria sense la presència d'un advocat. El lletrat defensor de l'acusat, Luis Belesta, va aprofitar aquesta declaració per demanar la lliure absolució del seu client, al·legant que la droga confiscada a l'hípica era per al consum de Damiàn Benítez i alguns dels seus amics.

Defensa de l'acusat De fet, l'acusat va negar al judici que es dediqués al tràfic d'estupefaents, tot i que va reconèixer

Segur

que consumia cocaïna i haixix. A més, Benítez va explicar que, en el moment de ser detingut, havia comprat gran quantitat de droga per consumir-la amb alguns amics durant les festes de Nadal. Aquest fet va ser corroborat pels amics de l'acusat, que van declarar al judici haver donat diners a Benítez per aconseguir cocaïna i haixix.

El propietari d'El Cortijero va afegir que no necessitava dedicarse al tràfic de droga per viure, perquè ja guanyava prou diners amb l'hípica. En aquest sentit, Benítez va assegurar que cada mes pagava a la seva exdona una pensió de manutenció de la seva filla. El ministeri fiscal va demanar tres anys d e presó i una multa de cinc milions de pessetes per a l'acusat

0 tat

l'n moment del simulacre d'evacuació a la Sharp. Foto:. MA RC HA DIA

Evacuació sorpresa ÀNGKL.S CASTUKRA - Sant Cugat Els treballadors de l'empresa Sharp es van quedar ben parats dimarts a les dotze del migdia.

La direcció de la companyia, en col·laboració amb el parc de bombers de Rubí, va fer el primer si-

mulacre d'evacuació en cas d'incendi. A l'acte hi van anar, entre d'altres, el tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament, Jaume Busquets, la seva homòloga a Rubí, Marisol Rico, el cap de bombers de Rubí, Jordi Pallejà, i membres de Protecció Civil i de la policia municipal. / A.C.

ciutadana

A l'esquerra, un moment de la festa del cos de la policia estatal, i a la dreta i i '• d'ls agents di la polit ta lo/al hotos. M BADIA

HS4CANTONS horari d'atenció al públic matins: de 9h a 14h, de dilluns a divendres

tardes: de i7h a 20h, els dimarts i dijous

Festa patronal dels cossos de seguretat La celebració coincideix amb la implantació delpolicia de barri ANCKI.SCASIVKRA - Sant Cugat -

La policia local i el cos estatal de policia a Sant Cugat han celebrat aquesta setmana les respectives festes patronals. La plana major de la vida política, cultural i social del municipi es va reunir en les dues festes.

La celebració de la festa dels arcàngels Gabriel, Rafael i Miquel, que era d i u m e n g e , es va avançar a divendres per poder

reunir els convidats.

L'acte de la policia local es va fer a l'hotel Can Cabassa Castano, i va aplegar les màximes autoritats del municipi. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar la feina de servei al municipi que fa la policia local. I n exemple d'aquesta vocació de servei és la creació de la policia de barri, que ha començat a funcionar precisament aquesta setmana.

Aquesta voluntat d'oferir aju-

da als ciutadans t a m b é la coparteixen els agents del cos de la policia estatal, q u e dimecres van celebrar el seu patró a l'hotel Novotel. El comissari Avelino Maestre va destacar que la policia estatal ha trencat amb la imatge coercitiva que tenia anys enrere, i a això ha contirbuït el fet que s'ha renovat la plantilla de la comissaria. El regidor de seguretat ciutadana, Enric Renau, va remarcar l'alt nivell de col·laboració entre els dos cossos.

ELS ÍCANTONS

Societat 19

Divendres, 4 d'octubre de 1996

Eleccions

al

Club

Muntanyenc

Castanyer serà el nou president del Club Muntanyenc Ni Pros ni el sector crític es presenten a les eleccions

Excursionisme

Les inscripcions de la Marxa s'obren dilluns El dia 19 esfarà una Tarda Marxosa ELENA CASTELLARNAU

Amb el tancament del termini de presentació de candidatures també s'ha tancat el dubte sobre el paper d e Ramon Pros a les eleccions. El president en funcions del Club Muntanyenc ho deixarà de ser la setmana que ve perquè no figura com a candidat. El substituirà Narcís Castanyer, la persona q u e encapçala l'única JOFRE LLOMBART - Sant Cagat -

La seu social del Club Muntanyenc era dilluns a la mitjanit un inusual focus d'atenció informativa. El dia 30 a les dotze de la nit es tancava oficialment el termini per presentar candidatures a les eleccions de l'entitat, que en principi s'havien de celebrar el 26 d'octubre. Fins llavors només se n'havia presentat una i res feia pensar que seria l'única. L'hermetisme de Ramon Pros a l'hora de plantejar-se la possibilitat de tornar-se a presentar havia aixecat molta expectació. Pros es va presentar al local de la plaça Barcelona quan feia cinc minuts que s'havia tancat l'admissió de candidatures. Ho feia per constatar qui s'havia presentat finalment.

Fins i tot Narcís Castanyer, presidenciable de l'única llista que s'havia presentat, en què també hi figuren Joan Troyano i Xavier Castells, es va arribar a la seu per comprovar amb els seus ulls com de tres possibles alternatives (Castanyer, Pros i sector crític), tot plegat quedava en una. A partir d'aquell moment, abans dels tres dies legals per presentar impugnacions i d'uns altres tres perquè la junta electoral proclami oficialment la candidatura, Castanyer esdevenia president virtual del CMSC. Castanyer mostrava en dosis iguals satisfacció i decepció. El futur president de l'entitat comentava a les persones que fins

candidatura que finalment s'ha presentat i q u e pel f e t de no haver-hi més llistes quedarà proclamada automàticament com a vencedora. El sector crític s'ha fet enrere definitivament i, sorprenentment, no ha presentat cap candidatura, en contra del que havia anunciat al principi del procés electoral.

a l'últim moment s'esperaven la presentació d'una alternativa que li "hauria agradat que hi hagués una segona candidatura perquè així s'haurien pogut confrontar públicament dues idees i pel fet que aquesta situació suposa tornar a tenir una junta directiva no votada". En aquest sentit, Castanyer va apuntar la possibilitat que se celebrés una assemblea en què es ratifiqués la nova junta.

Els interrogants que es van tancar dilluns a mitjanit n'obren d'altres. Davant de tot sorprèn la falta d'una llista que encarni les tesis de l'anomenat sector crític, i més encara quan destacats integrants del col·lectiu havien anunciat que es presentarien. Es desconeixen públicament els motius que els han portat a decidir-se per aquesta opció. L'altra qüestió que s'obre és saber quin és el paper que Ramon Pros tindrà a partir d'ara al Club. En una entrevista al programa El gall del monestir de Ràdio Sant Cugat, Pros expressava el seu "desig de continuar treballant pel CMSC des de dins". Per a Pros, el fet que no s'hagi presentat el sector crític és "significatiu perquè demostra que la crisi que van aixecar era deguda a raons purament personalistes".

El que a partir de la setmana vinent serà expresident de l'entitat es mostrava convençut que "hi ha socis al Club amb la capacitat suficient per governarlo", sense especificar noms.

A partir de dilluns ja es poden fer les inscripcions per participar en la 38a edició de la Marxa de Regularitat Infantil que organitza, com cada any, el Club Muntanyenc Sant Cugat. Tots els nens i nenes d'entre set i catorze anys que hi vulguin participar poden apuntar-s'hi a partir de la setmana que ve i fins al dia 17 d'aquest mes. Les inscripcions s'han de fer al mateix club de sis a nou del vespre, donant els noms dels participants i pagant 1.400 pessetes per parella. Un cop formalitzada la inscripció, es donarà un resguard a cada nen que s'haurà d'entregar el 19 d'octubre, dia en què, a partir de les cinc de la tarda, es lliu-

raran els dorsals de sortida triats per sorteig. Amb aquest reguard els nens rebran una samarreta on està estampat el cartell de la Marxa, que enguany ha dissenyat la professora de plàstica santcugatenca Bibiana Pedemonte. El cartell simula el tradicional joc de l'oca, en aquest cas amb motius de la Marxa. Al cartell, uns peus ressegueixen alguns indrets del recorregut, entre els quals destaca Permita de Sant Medir, aturada obligada a l'hora de dinar. Per al mateix dia 19, amb el lliurament de dorsals, es prepara la Tarda Marxosa, amb els Bastoners de PEsbart, els Castellers de Sant Cugat i un malabarista. El diumenge 20, es donarà la sortida a la 38a edició de la Marxa de Regularitat Infantil, des de la plaça de Barce-

E n t i t a t s

La Festa de Tardor es farà del 8 al 10 de novembre Hi actuaran els Castellers de Sant Cugat RlITH BOLLINGER

Dos mesos abans de la celebració de la Festa de Tardor d'enguany, les activitats ja s'estan començant a perfilar i "els preparatius van molt bé", afirma Carme Talleda, membre de la comissió de festes. Sota el lema reivindicatiu Del Vallès en quedarà

De dalt a baix, els promotors de l'única candidatura que s'ha presentat: Narcís Castanyer, Joan Troyano i Xavier Castells

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper" de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes.

Retalla la butlleta!

( ompia >ii[vnoi"a5(X)ptes

res?... les entitats santcugatenques estan preparant els diferents actes per a la festa, que se celebrarà el segon cap de setmana de novembre. Trenta entitats de Sant Cugat ja han confirmat que hi participaran, però els organitzadors calculen que finalment hi prendran part més de seixanta entitats i se superarà així el nombre de l'any passat.

Segons afirma Carme Talleda,

el programa de la Festa de Tardor encara no està del tot definit, però se seguiran les línies tradicionals. La festa començarà el divendres 8 de novembre amb el debat sobre el lema Del Vallès en quedarà res?... a la Casa de Cul-

tura. L'endemà, els Castellers de Sant Cugat actuaran per primer cop a la Festa de Tardor, abans de la cercavila per tot el municipi i el pregó. Com sempre, el punt àlgid de la festa serà diumenge al matí, quan totes les entitats es reuniran amb parades al voltant del monestir de Sant Cugat per reivindicar el lema d'enguany. La festa inclourà altres activitats que organitzaran les entitats del municipi, entre les quals destaca l'actuació de la companyia teatral Fila Zero amb un muntatge sorpresa.

20 Societat

Q S /CAlVrCK>S Dkendres, 4 d'octubre de 1M6

P l a n t e s

Concurs de gossos a Valldoreix

Els geranis de Sant Cugat, e n perill per una plaga de papallones

ANCJKI.S C A S ii I-.RA

- Valldoreix -

La Generalitat recomana que no es trasplantin per evitar-ne la propagació Quasi el 8 0 % dels geranis de Sant Cugat,

a Barcelona des d e les illes Balears, on va

d e la tija en dificulta molt la detecció. En

Valldoreix i les Planes estan malmesos o

ser introduïda el 1 9 9 0 fortuïtament e n

anys posteriors, la plaga s'ha anat este-

morts per la plaga d e la papallona dels

portar-hi esqueixos contaminats p e r ous

nent per diverses àrees del M e d i t e r r a n i ,

geranis íCacyreus

Aquesta

i erugues d e la papallona. El fet que és

fins que aquest estiu s'ha detectat a Bar-

plaga, provinent d e Sud-àfrica, ha arribat

de mida petita i que l'eruga viu a l'interior

celona i rodalia.

marshallD.

Movisi.SANT - Sant Cugat -

Aquest mes de setembre molta ^ent s'ha trobat els geranis malmesos i sees. La causa n'és Li papallona del gerani, un petit insecte d'uns dos centímetres de grandària i ales de color marró amb taques blanques que és freqüent \ eure volar per balcons i jardins i que sembla atacar únicament els getanis, esp e c i a l m e n t els d e fulles de \ ellut i elsy/titiilltis. Quan la iníestació és intensa, els geranis moren perquè l'animal devora i buida la tija de saba i asseca la planta. ( àim que és ser un animal "importat de fora de les nostres terres, no té enemics ni predadors n a t u r a l s , cosa q u e fa q u e es constitueixi en plaga i que s'estengui lliurement per la /.ona

c o n t a m i n a d a " . El s e u c i c l e biològic sembla que és de vint dies. i és capaç de criar quatre generacions a l'any. És per això que la Cieneralitat i els ajuntaments recomanen no transportat esqueixos ni plantes de gerani fora de les àrees afectades per evitar-ne la propagació.

Per lluitar contra la plaga, s'ha de fer mitjançant insecticides.

Els de contacte, per superficials. no són efectius ja que l'eruga viu normalment a l'interior de la planta. Es per això que s'ha d'utilitzar un insecticida sistèmic que s'incorpori a la terra i circuli per l'interior de la planta.

La Cieneralitat i l'Ajuntament de Sant Cugat recomanen com els insecticides més efectius i al mateix temps menys nocius per al medi ambient els preparats a base de lic/iillits Thurigiensh i els compostos de piretroids.

Dinar de Creu Roja - Sant Cugat -

C E N T R E DE

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mattcrna interna, lasartefapïs. Santiago F&ttSAol, 2, ontof 1a. Sant C u g a t » 8 7 4 1 8 4 8

•eRA.An»tA«M»6RTICAy)eS

Dietètica-Nutricio « M A R I A RAIS SOLER Acupuntura, nutrició. datafea. Han» convingudes Francesc Moragas, 2$>27, ir2*. Sant Cugat 1 * 5 8 9 1 3 0 7 •

• ORA. M. «XJWNGOOAtLART Mediona generat, üMMfea, opurt», dh mecn»i<flow,<ww<»(<v(n9uaae-.a)davallwJa, 2 1 , 1 * r a » . Sant ÇsSaL

•amKi&imzt» • CENTRE ( « ) W £ « S A T » H E » CINA E S T È T I C A Dfa Anna fl Ce«f» • Ora. flos*rto Ssgama • Dia. Uum Qarct» Consultarà Edtfci ©rMÉStanfla, flavlbr»btanra, 2-8. 2a prat**. «aap. ft*. fJftlSO Sani Cugat « 8 8 » 4 $ # . ^ 4 » « 6

Fisioteràpia • SOFIA R O M A F E R R É Fisioteràpia. Assistència sanitària IRate Ast&a

•i FUNCIONAL naotarapra, MhiG*tatS& aurtat*ap«í*ifa, maaaatgatefapau»,ttrjdqtqyliCaWern*n«at8$aflMri«fc W SW « 1 8 0

Metge capçalera

Çapostar»,ffenatria,ASC, AGRUft i * W .

M*WCT, «te. Av Torretto*» ï - f t »<«*• Sant Cugat « 8 8 8 302$. « 0 0 9 3 3 1 0 8 0 Urgent 24 h ; m

Seda » , leff«>, SantCugst «5e02S«8-W84799

Metge ds capo*,» ws^adattdNBÚtu·s,, Mate, 3$. 20. Sotx Cugat « 8 7 4 0 8 «S

»J0SEf»M,««ètXeC)ES Mats^at dat peu, tsítssts, ptantffles or(opMgua*. papteroas, cirurgia del peu • H M a ooraeok TT$a» 4 1 7 5 - 3 0 8 8 9 1 1 36

Mútues « C E N T R E OE SALUT O C * * * * * * Ottaknotogia Convwtf a r t * ía*JSije»* rwli mrjttlftr C/SKSa. Mana, 10. S a * C a $ | & -ï •-< . * « W « 1 06

Odontologia • A f M ^ L C l J M C A DENTAL 0 » . PEDRÓ V t L U L V A AOESA M a t o i tant». Cf Francesc Moragas, 23, Daftwa. SartCugat « 8 7 4 0 1 4 »

• CENTRE OE PSICOLOGIA CtJSBCA Trastorns d'aprenentatge i da la patia. Nans, adotascents i adults. Av. Catalunya 2t. & 1a. $enl Cugat •» « 7 4 3 6 7 3 _

m <

„

H

.•••miliimiiifi

:••'••!.

•CARI·m^CASTftM» VI6B,S-7, tr2a- Sàt* Cugat n S W 12 IS

* , 21 • 3 # t t 6 - Sant Cugat

: Nx|lpÓ3l3 •CLÍNICA OSNTAt AUTRAN

Psicologia

w

Pedagogia i ^.opodia

• CEMTRE PSICOTERÀPIA OEL VALLE»

Odontologia generat Iroptantoiogía, protasa», odoranpectarna, ortodòncia, mútues.

A*. Torreblanca, 2-8,2a, 1t. Sara Cugat «0780003 . _ _

Psícotógía, psftjdíatrta, logopèdia. Maça Or GaJtóetS,ílt,:!^.SantCugBt. tr 58»4 0 8 1 •

• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en general Ortodòncia mv

a>|#. A N T Ò N I A E D U A R O O C A R D O N A Patoatogia chníoa. Rbla Can Mora. 1 Sant Cugat g 589 4 3 4 4 - 4 3 0 8 6 2 8

DedBunsa divendres. de10na13htde 16ba20h Major,23-25.1r,3a SantCuflal·«874 72 4 0 • CtíWCA DENTAL D'ORTODÒNCIA Docte Ftamer Brandi Ortodòncia ettàisfvsmen! nens j adults, 0.$*nta Maria 9, SantCugBtttSa97»4|~

»Çtí«t^ORTOOÒMC!IAODtSDr.M»«k>.21.Santat««t

g«9458fl.87»Mta , •DR.CAKLOSROSSETÍÏ Ottattatogla sans i adu**.flbt».fiSsetagatta,;ar>,lt3a s a n t e s « 8 7 4 7 3 1 8

•JOSEP RAMONA Pediatria, Rbla.Si • «747211 (kOnA.EL^^PFAFR PadrataSkí Agrup. MUT * * " " " 22. 1r 1 *

• ORA. PALERM laanvingudes Sa. Sant Cugat .^SOULA jÇajfiSeiud, Catalunya. " ~ » 1 13

Pateotogra. AnstBWt, depraüó, o»cuter»de raíaoid,íi»Hem3 a ladolascàncía, psicolaífiaHotBB convingudes. Ftancas6MBragas,26.27,2n fa. Sant Cugat. « 6 7 4 3653-4184846

Pulmó i cor •D*XMW*ALLDl£PEftAaCQM~ BAS PlaWÍJdàt liKjrji; Sr5.2ft. Sant Cugat

»8?4«as

CIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

Tocoginecologia-Obsletricia

• Or. J U A N JOSÉ G Ó M E Z CAMEZA Obstetriraa i ginecologia Hora» corwirv gudas. Pmncesc Moragas, 25-27, tr2a.

Sant Cugat. « - 5 8 9 13 0 7

Podologia

« Or. MONTSERRAT GARRRÏ*

• U M O N Ü t U S E B A HBESVJCO. Mútu»<raoadentedetn*a8fiüm 27t Placa Augusta, 3. Sant Cugat « • 7 S 1 8 0 2 F a x 8 7 S 1 0 02

REHABILITA-

ica

• 4 A ESQUIROL CAUSSA • DR. FERMÀKDEZ LAYÓ8 Cirurgia genera), aparat r#gae4u. ASO Pmwasa-Santw». Av. Tofwiw·hea, 2-«t, 2n.A1 San» Cugat. » 5 6 9 4 7 0 0 '

Els tiquets per al sopar que ha organitzat l'assemblea local de Creu Roja per al 16 de novembre es podran adquirir a partir del dia 18 d'octubre. Creu Roja fa un dinar de germanor per reunir tots-els voluntaris que han passat per l'entitat. / A.C.

Ef causant de la mort t/eI nenin'is, /# Cacvreus marshalli. Foto: M.S.

truia Cirurgia

La Masia els Animals ha organitzat per demà un concurs de gossos, perquè hi participin tots aquells q u e t i n g u i n una mascota a casa i que considerin que té prou habilitats o bellesa per competir amb altres animals.

El concurs caní començarà a les onze del matí i es farà a la plaça del casal de cultura de Valldoreix. Aquesta és la primera vegada que el centre especialitzat en la cura i el tractament d'animals organitza una activitat d'aquest tipus a Sant Cugat.

• Ora. MILÀ M A R T Í N E 2 ME01NA Obatelrraa i gfnecotogta.

Hores canvíngudBs. franceec Moragas, 25^f7,1 r 2a. Sant Cugat-tt 5 8 9 1 3 0 7 • D R . JESÚS FERNÀNOEZBAIZAN Tüoogtoeorjtogia Hores convingudes Av. Catalunya, 21,4rt 1» Sant Cugat « 6 8 0 4 8 0 8 . Partteutaf: 6 7 4 7 4 0 »

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

• OR. 6 N R I Q 0 E CAYliELA PONT

menopausa, fevfelors. Francesc Mcífts gaa-t-3,8f3hU. 84HtGt9l9nlis ^ w 87486 •trgreiWII 48 • OfiUANTONIPCSAfl Gswcdtogia íi*stetrfe«t ASC, i A¥Torf9tSsnc»,fi,3r8 Sant Cugat «5081968

Institut Psicomèdic Sant Cugat

Traumatologia * DR. J O A N C A S A N O V A SÀ» LLARES Ttaumatotoga. otiopeola. ASC, Prevlasa, Av. Torreblanca 2-8. 2a-KV. Sent Cugat «6891888

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

• M L . QOZZt DE L A T O U R R G W Tiaumatotogia Columna i esquena Av Torreblanca 2-8 P<*dínfc.S*r*Cugat

« 6 7 5 67 56

^

>

• J O S t S P D O M I N í S O (>«<»* Traumelotooja, ortopèdia- Assísfcnet*»». retria, ftiaviasa, Medjteo. Potjellr*% n*iafioa,2-8,2a.í0 SantCug* » $ 1 » '

18JW

(

• O R . FERMIN ARAMBURO CteBtgta ortcpedfca <n^rtatrj)6j|ja. Ho» «WíonVirigüdee. C / < S f a n a , 8 í t * , | à . «antÇagattr « 7 4 4 t 4 8 - 1 * 1 6

Edifici TORRE BLANCA Av Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

Societat 21

ELS4CA1VIW6 Divendres, 4 d'octubre de 1996

T r a d i c i o n s

Els sardanistes van balla/ al ntme de les quatre cobles que van participar en l'aplec i que van tocarfins a dos quarts de nou passats. Foto: XA VIER LARROSA

L'aplec més festiu La 21a trobada bat el rècord d'assistència amb 6.000 persones als jardins del monestir organitzadors, i de l'altra, la trobada va ser més animada que en edicions anteriors i va batre un rècord de participació. A més, per primer cop, les cameres de TV-3 van enregistrar l'esdeveniment.

Amb la dissolució de l'Agrupació Sardanista de Sant Cugat, que sempre s'havia encarregat de l'organització de l'Aplec de la Sardana, l'Ajuntament i l'Esbart van prendre el relleu en la preparació de la trobada d'enguany. En aquest sentit, Rogeli Padró, tècnic de Cultura de l'Ajuntament,

MÒNICA BERNABÉ -SMtCugatTot va semblar igual que en altres edicions a l'Aplec de la Sardana d'enguany: les cobles van tocar amb el monestir com a rerefons i la gent va ballar de valent durant tota la jornada. No obstant, al 21è aplec, que es va fer diumenge passat als jardins del monestir, hi va haver novetats respecte a anys anteriors. D'una banda, l'Ajuntament i l'Esbart Sant Cugat van debutar com a co-

ha tingut el nostre menú

^M|iW.É»<MMÉ)l^^ RESTAURANT CAN EDO

a Lleó. XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN OUVÉ

Av Flor de maig 122

580 88 39

Cuina de mercat

REST. EL VIEJO ROBLE

C/Altamira. 36

691 73 55

Peix i mansc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

Cl Pas Estació. 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat diym. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

Cl Guadalajara. 14

674 2 3 1 5

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

C/Victòria, 18-20

589 25 71

Braseria

BAR ENRIC

Pq. Baixador. 8

674 10 20

Entrepans i menús

Tancat diumenqe

LA NANSA

a r a . Sabadell. 47

69911 52

Paelles, marisc, fregíd.

Tancat dimarts nit i dimecres

ELPORTALET

PI. del Dr. Guardiet. 14

588 54 68

Pizzeria, cuina catalana

TançjXdjymenoe-dilluns tarda-nit

588 4 2 8 1 _

Menú\ carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

RUBl

Rambla Can Mora : 24

589 5011

Frankhnts

Obert tots els dies

Camí can Ametller s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium

Club Sant Cugat

CANTINA EL MEXICANO

Cl Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i música autèntica

C/Sant Jordi

LA GRANJA

C/ SI. Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

C/ Enric Granados 7

675 31_41_

Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Auqusta. 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casoiane s Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/ Sant Antoni. 13

674.PAB5

Cuina catalan/intemac.

Servei de bar

MESOMENYS

Cl Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

58917 40

Menújijari i prod. ibèric

CAN BARATA

Çtra. Rubi a Sabadell, km 15 200

$97 06 52

CargoHIauna'àrròs negre

LACARBONERIA

avaà.8

675 14 51

Tapes casolanes torrades

LA CANTONADA

Placa Monestir. 1

584 23 32

Crepa. amanides, menús

EL TAST

Cl Alfons Sala. 9

58915 02

Marisc, menú, cuina rnerc

ReparrjrjLBarrir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pa. Otabarna. 69

589 06 Q7_

Cuina de mercat

Obert tofel dia

Tel. 6 7 4 98 6 2

la vida

Rbla. Can Mora. s/n

589 2 6 9 7

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

674 16 75

La nostra esp. és qualít.

Tancat diumenaes nit

BAR RESTAURANT EL MESON

Placa Octavià. 5

6 7 4 1 0 47

Braseria i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

.C/Alfons Sala, 24

675 1503

Pizzeria1_çreperia

Tancat dilluns

675 14 02

Creperia bretona

Menú de dilluns a divendres

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

MINK50LF BAR MGSC

els e n t r e p a n s . . .

CAPITÀN COOK

f>v*#v

PI, Lluís Millet, 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

Ç/ Sant Jordi, 33-35

589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

BARALCAZAR

Pqe. M u s e l l a s ^

589 10 26

Menjars casolans

Oiumenqe tancat

BISTRO CAFÈ

Rbla. del Celler, 87

675 55 66

Amplia^gama d'entrepans

Diumenge tancat

SQUASH

el cafè...

4t%4$*.

les p a s t e s . . . e l suís...

*K*fv ffysff*.

.

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

674 64 33

Menú diari

ELS DESMAIS

Plça. Dr, Galtes

674 10 27

Tapes variedes i convinats

Tancat diumenge

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

675 09 05

Entjpans variats

Tancat diumenge

675 28 97

Embotits i 320_vins i caves Tancat dimecres

CELLER STA: MARIA

II •i

PI. Barcelona Tel. 675 52 46

VALLDOREIX

. Cl Santa Engràcia, 15

_ Santa^Maria, 17

tiiv*

Obert cada dia

C/Baixada de l'Alba. 20

Ç/Jndüstna L 27

11 Jtegón

to.ta

PARADA 1 FONDA

LA PASTA BOIXA

\r

mexicana. Tancat dilluns

BRASERIA LA BOLERA

TY-BIHAN

<?fv<Hv

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

CAN AMETLLER

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Dijous tancat excepte lestius

LAPALTA

la x o c o l a t a . . .

FONMir

J....j...»^lillJllilllMM

HOSTAL DEL GALL

Com si

Una altra novetat d'enguany va ser que les cameres de TV-3 van enregistrar l'esdeveniment per a un programa de sardanes que la cadena autonòmica està preparant.

BELLATERRA

diari de: 950 Pts.

juntament, i la de r.apler de Sant Cugat, que va tancar la trobada.

Els locutors de Ràdio Sant Cugat Xavier Miralles, Pere Pahissa i Joan Fàbregues es van encarregar de la presentació, que no va ser tan formal com en edicions anteriors i va donar un caire més festiu a la trobada.

ON MENJAREM?

Cafeteria Restaurant

d'acollida que

fet. eguany l'afluència de públic va ser més important que en edicions anteriors, ja que unes 6.(K)() persones es van aplegar als jardins del monestir. A més, l'aplec va servir per formar la nova secció sardanista de Sant Cugat, que és una iniciativa de l'Esbart. Les cobles Jovenívola de Sabadell, la Principal de Llobregat, la Ciutat de Girona i la Sant Jordi van participar en l'aplec, i els plats forts de la jornada van ser la sardana de l'avi Ran, que els flabiolaires de les quatre cobles van tocar con-

t PARADA;

SQUASH

Agraeix l'exit

va destacar que el consistori, que sempre ha col·laborat amb subvencions i infraestructura en l'organització de l'aplec, enguany s'ha esforçat especialment per fer possible la trobada. A més, segons Padró, l'edició de l'aplec d'enguany també va tenir importants aportacions de particulars i comerciants locals.

Tot plegat va ajudar que la trobada fos un èxit. Des de primera hora del matí, la gent es va animar a ballar, i a les primeres sardanes ja es van formar sis rotllanes. De

TERRA MAR

Vic. 28

589 77 23

RESTAURANT V A U D'OR

Rambla M. Jacint Verdaquer. 165

674 1141

RESTAURANT MAS ROIG

Placa Mas Roia. 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Tancat diumenge nit

CAFE-BAR SOL

Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113

674 67 21

JazzLive

Obert tots els dies

_DjesJest|us bufet lliure _

;T

Pl. Octavià, 5 Tel. 674 10 47/589 SANT CUGAT DEL VALLÈS -

%4

Restaurant DEL GALL»

CUINA DE MERCAT

•

$ ' 1

P

vi | <!" w ynaii,-»"'t,j. " '^

ESPEC. EN BACALLÀ C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81 08191 RUBÍ (Barcelona)

22 Societat

ELS /CANTONS Dhrndrts, 4 d'octubre de 1996

La

r a d i o g r a f i a

GREU ROJA S A N T C U G A T - R U B Í

Voluntaris als jardins del monestir el 1984 amb r Foto: ARXIU CR

Van estar molts anys al carrer Santiago Rusinol abans d'instal lar-se al local actual, on tenen tres plantes amb despatxos, garatges, sales d'atencions mèdiques i un museu que recull de forma exhaustiva la història de la Creu Roja

La joventut té un esplai propi per a la mainada i un grup de natura, participa en la formació de ludoteques i organitza a Rubí la campanya de joguines per Reis

Treballen desinteressadament per millorar la salut i el benestar social FRANCESC. CARBÓ

t/i

^

Crea Roja

SANT CUGAT 0€L VALLÈS-RUBÍ

Entitat: Creu Roja Sant Cugat Rubí Any defundació: 1921 Local: carrer Sant Juli, 2 So'ns: 900 Socis actius (voluntaris): 220 Quota: voluntària

El local ja se'ls està fent petit.

Són molts els serveis que presta a la població aquesta entitat que, des de sempre, ha esdevingut imprescindible a Sant Cugat i Rubí. La Creu Roja està situada al carrer Sant Juli, a prop del CAP, on disposa a la primera planta de la recepció i els despatxos. A la segona, el garatge per al parc mòbil (quatre ambulàncies que es renoven constantment per tenir-les al més

modernes possible), els dormitoris per a la gent de guàrdia, el magatzem per al material, el museu, un espai per a la joventut i la vivenda del conserge. Ja al tercer pis, àmplies sales amb possibilitat de ser dividides serveixen per fer-hi cursets i reunions i atendre emergències, si cal. A més, ara, fins que no s'acabi l'edifici que es construeix, Asdi hi té el local social.

Mantenen una estructura jerarquitzada però que amb el temps ha perdut la militarització que tenia. I és que l'entitat

s'ha adaptat al temps i a les necessitats i maneres de fer dels voluntaris. Una junta vetlla pels recursos i pel funcionament i organització dels 220 voluntaris que per si mateixos ja són socis actius de l'entitat. Tots treballen desinteressadament, excepte el servei d'ambulàcies, el conserge i la secretària. Adults i joves mantenen dos grups clarament diferenciats. Aquests segons han muntat un esplai prou dinàmic que aglutina cinquanta nens, que es troben els dissabtes de 4 a 7 de la tarda i que fan sortides

els caps de setmana. Participen en el funcionament de ludoteques fora de l'àmbit santcugatenc, com ara a la Fira de Mostres. De cara a la Festa de Tardor, en què l'entitat instal·la parada i organitza activitats cada any, estan dissenyant i creant gegants. Cal destacar també l'arrelament i l'empenta que la campanya de Reis ha agafat a Rubí, on la Creu Roja joventut té un paper organitzatiu important. Un jovent que amb el temps passa a formar part de la Unitat de Voluntaris d'Adults.

Societat 23

ELS4CANF0NS Divendres, 4 d'octubre de 1996

La

GREU ROJA SANT

r a d i o g r a f i a

CUGAT-RUBÍ

Uns 220 voluntaris han fet cursos de formació per treballar en els camps de les urgències mèdiques, els accidents, el servei d'ambulàncies, la prevenció i la col·laboració amb benestar social

Les rifes de Nadal i del cor, el sopar anual amb subhasta, les quotes d'associats i l'aportació municipal financen l'entitat, que presta un servei bàsic a Sant Cugat i Rubí

Di.icla de p o , t i s obertes el 1995

ctii.-ils de I entitat Foto Ai» u CR

La qualitat del servei ha millorat força des del 1 9 2 1 FRANCESC CARBÓ

- SaM Cugat/RuM La unitat de voluntaris d'adults és el motor de la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí. Pere Pau Balanyà, membre actiu de l'entitat i responsable de relacions, explica que "treballem conjuntament amb Rubí perquè les seus socials han d'estar separades més de tres quilòmetres, segons els estatuts generals de l'organització".

Els adluts treballen en dos grans camps: el de socors i

emergències i el de benestar social. En el primer s'ocupen d'accidents, servei d'ambulàncies, emergències, plans d'acció per possibles catàstrofes i serveis preventius.

Estan preparats per mobilitzarse per aiguats, incendis i qualsevol inclemència temporal important.

Com a serveis de prevenció, col·laboren amb entitats santcugatenques per organitzar activitats com la marxa infantil, la festa major, la mitja marató, la Festa de Tardor, diferents cur-

ses esportives o cursets, entre moltes altres activitats.

Cal destacar el treball de formació que els mateixos voluntaris reben quan fan l'opció de treballar amb la Creu Roja. Es fa a la seu mateixa de l'entitat, però a vegades cal sortir a l'exterior per fer les pràctiques.

La tasca de benestar social és pròpiament d'assistència a la tercera edat. Fan un servei domiciliari de companyia a avis, i, d'altra banda, tenen vuit telealarmes a Sant Cugat i 48 a Rubí.

Es tracta d'un telèfon que la

gent gran té connectat a una alarma que demana ajuda als voluntaris perquè quan calgui es desplacin a les cases particulars.

Per dur a terme aquesta feina, tenen una estreta relació amb llars i casals d'avis i les àrees municipals corresponents.

Un treball que ja es remunta al 1923, data oficial de fundació de l'entitat. Ja des de principis dels anys deu es treballava en aspectes sanitaris importants.

Des d'aquella època en què van tenir una primera ambulància que arrossegaven dues perso-

nes fins avui ha plogut molt.

Pere Pau recorda com durant la guerra la Creu Roja va augmentar el nombre de voluntaris, que es volien lliurar d'anar al front. O els uniformes i comandaments a l'estil militar que es van viure després de la guerra.

Ara porten un senzill uniforme

que els identifica com a grup.

S'han sabut posar al dia en una societat que ha evolucionat molt darrerament.

Una història que un ordenat arxiu fotogràfic d'objectes i documents recull magníficament.

24 Societat C a n d i d a t

ELS4CANTONS i),zr,«/,-<*,-l,/ Vj, lubre de

S a n t c u g a t e n c s

de

l ' a n y

19

1996

9 5

VEÏNS DEL CARRER MAJOR

• l'u recuperar In tradició de muntar catifes de flors al carrer per la testa de Corpus.

G R U P I M \ \ i li \ \ R N A (antic Rialles) • l'el seu retorn a Sant Cugat després d'uns anys d'absència.

• Per la seia tasca en favor de l'entreteniment i l'educació infantils en llengua catalana.

• Per la qualitat dels espectacles programats i la seva dedicació.

K.SCOI.A I)K BALLS Dl'. SALÓ DK P K I ' K ASENSIO i ELVIRA AVKSA

• Per l'organització del primer campionat de balls de saló en parelles de l'Estat espanyol.

• Per mostrar a tot l'Estat els millors ballarins en les modalitats de balls estàndard i llatins.

L'INFANTIL A DEL SANT CUGAT

• Per ser campions de Lliga, després de quedar primers del grup 4 de la primera divisió, i per aconseguir-la quan faltaven quatrejornades per acabar el campionat.

III M O S T R A DE C O M E R Ç , INDÚSTRIA I SKRVKIS

• Per reunir diferents comerços i empreses del municipi en 140 expositors.

• Per aconseguir convocar 82.000 visitants en dues jornades i mitja.

• Per la seva consolidació com una de les fites biennals me's importants de Catalunya.

C O L · L E C T I U G K N T G R A N DK LA F L O R E S T A

• Pel treball previ a la seva constitució.

• Per constituir-se amb 60 socis i arribar als 200.

• Per la posada en marxa de la coral Clau de Sol.

E Q U I P S BENJAMINS DF.L SANT CUGAT ESPORT

• Per haver-se proclamat campió de Lliga de primera divisió de l'Adefube el ben jam/B del Sant Cugat Esports, en guanyar disset dels 22 partits disputats.

• Per haver-se proclamat campió de Lliga preferent de la copa Adefube el benjamíA del Sant Cugat Esports, en marcar 104 gols durant 22 jornades i encaixar només una derrota.

C O R I N F A N T I L I J U V E N I L DE S A N T C U G A T

• Per treballar durant cinc anys amb els petits cantaires del municipi. »Per la seva actuació al Teatre-auditori i al Palau de la Música.

S A N T C U G A T AJUDA BÒSNIA ( E U R O P A PER BÒSNIA)

CLUB VOLEIBOL SANT CUGAT

• Per haver pujat a la divisió d'honor després de tres intents consecutius.

• Per haver millorat la seva categoria aconseguint cinc victòries en el play-off d'ascens disputat a la ciutat de Venta de Banos.

• Per convocardeu minuts de silenci durant la guerra de l'antiga Iugoslàvia a la plaça de Barcelona.

Societat

ELS4CAlVrOPe Divendres, 4 d'octubre de 1996

C a n d i d a t s

S a n t c u g a t e n c s

de

l ' a n y

25

1995

FKSTA DK T A R D O R

• Pels vint anys de la Festa de Tardor.

• Per l'exposició commemorativa sobre aquests vint anys i pel primer Festival de Cançó Catalana Memorial Ovidi Montllor.

• Per la publicació del llibre Festa de Tardor 1976-1995, de Joan Tortosa i Elena Bosch.

RUBKN XAI S

• Per debutar als disset anys al Campionat del Món de motociclisme en J50

MKRCANTK:

• Per la fira d'antiguitats i l'organització del décallage dirigit tant a professionals com al públic en general.

JIWNJO C O R T É S

• Per haver dirigit i promocionat l'organització de diversos cicles de conferències sobre història local i nacional.

• Per la seva participació en diferents excavacions al terme municipal de Sant Cugat.

• Per ser un dels membres fundadors del museu de Valldoreix i per dirigir-lo els darrers cinc anys.

C R I T DK TEATRK TKTRATKATRK

Li CAS D I E S E L

• Per des estar arrelada a la ciutat de fa 35 anys.

• Per la campanya de catalanització interna que ha engegat l'empresa.

• Per ser el primer grup de teatre santeugatenc que es configura com a companyia professional jora del municipi.

• Per presentar el seu espectacle a la fira de teatre de Tàrrega.

L'ACTRll' EMMA VlLARASAl

• I SI

• Per la seva interpretació en la comèdia Busco el senyor Ferran, estrenada al Teatre-auditori de Sant Cugat.

• Per les interpretacions a les sèries de T\'3 Secrets de família / Nissaga de poder.

• Per guanyar diversos campionats d'Espanya de la Marxa fíeret. com a component de l'equip estatal d'esquí de fons.

. _

M

T O T SANT C I G A T '

• Per estar deu anys al servei del santeugatenc.

• Per convertir-se en una guia per als ciutadans.

RAMON P R O S

AI.KIX P R O S

jgmmm

• Per crear la cooperativa Pi d'en Xandri, l'Aula Cultural i l'Escola d'Excursionisme.

• Per haver llançat la idea de crear una colla castellera a Sant Cugat.

EIS 4 CANTON

Classificats

26

Divendres, 4 d'octubre de 1996

•FLECA MARÍ Servat

guia pràctica

SANT C U G A T I G E S T I Ó , S.A. I d'assessorament administratiu.

Plaça Borràs, 1.

Mira-sol

• CELLER CALCABALLU Nova ubicació: a Plana Hospital, 3-5 674 mes _ • VMS NOÉ, S A .

Baixada Sant Sever, 4

•LA LIONESA a Valldoreix. 79 Bt'ILDING SANT Cl'GAT, SJL

Assegurances 569198a

generals i

•MENJARS PREPARATS TASTAM 569.2923

• L ACADÈMIA C/ Balmes. 39

odminislració d e finques.

5893535

• SUPERMERCAT VILARÓ

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca. 9 SffonrT7Q

583.35 82-

C/Sonfagotanref,».

Tet 5891702 Rn: 589 27 74

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S L Urgències 24 h.

O Sabadell, 23.

Sant Cugat 6Z489 45

Tel. urgències maaflijfi- _.

• L A FAUNA. Rambla del Celler, 3537.

674.1305 .

• JJ». PARRA Cl Enric Granados, 15 -local 7 SUM&-

AUTOESCOLAMONESTR CWalles171r.2a.SL Cugat

-SAGARRA C/Endavallada,22 Bamm

ezàmja

C/Latorre. 14

AUTOESCOLA CASTELLVÍ CVStaMaria, 3 8 1 r 1 a Sant Cugat •AUTOESCOU CASAS O Martoret, 47

sziAias.

Mercat Torreblanca, odes. 1.6-1.7 S2Í3CLBS

Mercat Torreblanca, pda.104 SBBJAJA

«74(4 87

•RLACAR Ctra. Cerdanyola, 8

•COPY-GRAF»C a Can Matas, 8.

5820931

8Z53&53__ . .

•COPBTERUTHER a Sant Antoni, 24.

stvmz

675 44 5 8

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctia Cerdanyola, «Ai sataun • MOTO RALLY PEUGEOT Ct&OEKfenyot), 67-71

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca. pda.1-5 azsjaaa

•WAY-IN C/Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 6 7 4 6 2 1 5 .. . .

ALUMINI I VIDRE

B7S1&03

EXPOSIOÓIVWDA:

W^ffj

TALLER: M » i T , M TELWSMK FAX .7528.1

•GALERIA ARQUITECTURA Rbta.delCeler,87

• TALLER GERON1 MORAGAS Av. Vtodetprat 79 SZtSOM

fira» fil

-JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet 13 589*147

.. _

6742601

•BAR GRANJA CAN

EBEMSTERIA LS C/Camí de la Creu,

• C L . DENTAL BANARES Cl Francesc Moragas, 8 - 2n SLLMH • CUMES JAUME DÍAZ RUa.de) Celler. 17

COMUNITATS DE PROPIETARIS

C/La Mina, 19 •GRANJA LA SORT C/de la Sort, 3

•ANTONI CAMPOS

5B9JÍ31

•MARCS VALLÈS C/Vallès, 23

_

Mercat de Torreblan-

FIROME

ca, parada 1-42

•GERD Plaça Pere San, 9

sznniea •SUPER-NATURAL OAnaehiQMSil.Cbat

•PROGRAM ACCÉS C/Santiago Rusinoi, 14

«""« •MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27

_ .

Pça QUBÉB Cantons SN

•TALLEDARtCOMÀ a Balmes, 11

• SUBMINISTRAMENTS PER A L A CONSTRUCCIÓ DelRioc/1 núm. 61 Can Barata

Masia Can Caldas, sAi saawjts •HfPtCA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -

•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12

58934Í2

• D.G. D'ASSEU RANCES Rambla del Celer, 95.

•MERMELADA EMPRES C/Valldoreix, 56 A M »

IB

675*203

•DOMÈNEC AYALA C/Carme, 31 6747L42

•J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-baixes 675 311 12

•CA8ANAS aSaniagoRu9nol,54 6Z40649

•CUQART Cl Torrent de la Bomba, 14 £74 4 3 j a

6743634-

56S223Z

•EGA MOBLES C/Cànovas del Castillo, 2 - local 2

Finca La Pelaria

•EURASIATOYS Plaça Coll, 9

6213165

674 47 04

• HÍPICA SEVERINO

6ZH2L54

•JOGUMESMARGA C/ Santa Maria, 44

Pg.Catado, 12

«74n»«-«74H«n

• C A L CRISPIN Cl Santiago Rusinoi, 23

• FINQUES BACHS

Bumm

a Hospital, 41

•ANNA FUSET JOIES C/Santiago Rusinol.45 *PaM7?-f*c>'V)i?

•FINQUES

67A5ÍSA

67405 0 3 - 6 7 5 5 8 5 4

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler. 91 675 25 02

• T1EN21 C/ Valldoreix, 44 674 7164

•TOBELLA Cl Santiago Rusiriot, 49 67A0652

• VILAR ELECTROLLAR, S.A. C/Santa Maria. 20

• FINQUES SAKA Cl Valldoreix, 60

• JOIERIA SPADA Cl Balmes, 39 -1 r dta.

675 5 2 6 0

6746715_-5B93386

5635543

• E L PONT C/Girona, 3

• RIVER IMMOBILIÀ-

• SANBER-5 Cl Anselm Clavé, 20

675 0 1 7 5

PI. Octavià

• EUROPA O Alfons Sala, 24

RIA» SERVICE

aSantJonf,32 aamss •THECAHTOON CENTER aMaiterel.1- c a n t o Santa Maria sauna •LA RESTA OSanHagoRuanoia

• FLORS RIERA Rge. Sant Antoni, 13

CUGAT

674 1381-675

6740637

• FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39 à~4 1053

HI

• FINQUES SANT

182Q

.

• ROSA M. SEGURA Cl Santa Maria, 8 5flS 64 75

C/Dr. Murillo. 14 • FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4-baixos 674 12 04 Fax674

11 81

•ÒRGAN

• COAP C/Villa, 2 2 53921 15

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot I any HambladelCeller,15

•TMTORERIASANT CUGAT OSMagoRusncl,35 szuiaa •TMTORERIASANT CUGAT Rambta Hbatalada, 34

innxsi.cmmnàniÈj»*

•MSTALAOnNESA. ZAMORA, S J C/Mossèn dntor Verdaguer, 18.

Vakloreh "a»« •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8

Especialitats en lloguers.

Endavallada 21 bxs.

• M A U N G VALLÈS, SJ_ C/Sant Domènec 10-

Pl. Pere San, 6

RRAICOMASCB. aMozart.9.

Barcelona

•AOUHJNO De9a19h. NOcerramos por vacaciones.

St JordL 18 •FORMASPERRUQUERW C/Efes Rogent, 18 A(a tocar mercat Tonsbianca) •TABOADA. PERRUQUERIA MASCUUNA RUa. Can Mora 10 SSBJZJS

•ARWENBOUTIOUE Cl Elies Rogent, 52 5flfl6J_63^

• BLUE MOON O Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h • CAMPMANY Cl Valldoreix, 16 Cl Martorell, 15 674 1462

C/ Francesc Moragas, 29 ssajmas •PERRUQUERA DURDAN Cl Santiago Rusinoi, 2 -

ent.2 67S23SÍ

•PERRUQUERA PRESENZA C/ Martorell, 20

KTXSISt

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca mainx •USSUTOURS C/Plana de rHospte/,10

SZ4JBM

DONATETOTPER LA LLAR CyMARTORELL49

•PERYBEN

C/VaUmh, 45-47

•ORNALLAR Cl Martorell, 59 -cant C/Alfons Sala KT-ÍAdOK

urd·ax.KTdinnà

6755309

fi74nfi.'SS

•PERRUQUER» ANNA Cl Major, 14

' ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 O Major, 33 (Junt Monestir)

6750852_

• TOT PUNT C/Sant Antoni, 19 674 0397

674 01 74

•VORAVIU Sant Antoni. 25-27 5538855

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat O Sant Salvador, 47 - torre

5S3321I

C/Sol ^ MoKJtdBTomfatanEB

C/SflntJord,24 smasà •TATERS C/Sart Antoni, 62 •REPARACIÓ DEL CALÇATSABATA C/Francesc Moragas, 6 /S7S.-P74

•REPARACIONS DE CALÇAT IcoplMd·claua C/Sol, 16

•AUX-VYD aAHonsSala,50

K74(ï1(n

•PERRUQUER» NUEVAIMAGENANA Y ENCARNA Decoraciones, Umpieza, aicfnrjtorapia StUorenç,7 Krtfoptt

•CASTELLVÍ HONDA Cl Rosselló. 15

•REPARACIONS DE CALÇATloàpM·d·

5824651

•PERRUQUERIA PATRÍCIA MARÍN C/Sta. Joaquima, 18

•PAPARAZZ) PI. Dr. Galtes, 2

.

XK44IV.

-CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 26

6740023

569 47 42

67A4223

ffffJPPPR .

•TMTORERUSANT CUGAT C/AlonsSab,2

588JZ32

•ESTELA O Santa Maria, 18

674 76 61

fiZ41ia2

•ASSOCIACIÓ RADIO T A »

•matrifi

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 O Valldoreix, 67 A

Plaça Octavià, 7 •ARENASAN

•CICLES CARDONA O Valldoreix, 41

16-18

•CONSTRUALPA O Santa Marta, 9-1r1a

CARNÉIB09CH

6750267 674 45 71

5395454

as

56sm2J

__

•JOIERIA MIREIA S C Valldoreix, 33

R9Bd9HxpH10

•INDUBRUC Av. Ragu», 9-19

.

• JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40

GIRONELLA

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet, 27

•TMTORERIASANT CUGAT C/Sant Antoni, 1

5635084

•CARRE MOBLES Cl Francesc Moragas, 33

6743206

•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Cl Montserrat, 37

ga3

•CASAJUANA. Galeria* Sant JordL C/ Santiago Rusinoi, 37 -Cl Major, 6

szíma

• ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3

•PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/Ansern Clavé,

sxainrv

•MAVtobJac·a·d·ragaübMaria O Alfons Sala. 12 Bot>

•THWDÓ ÒPTICA a Sant Jordi, 30

TKOÍt

• H h C A CAN CALDES

•SANT CUGAT ESPORTS S.U

•UNEA DIRECTA Cl Enrique Granados, 15-local 8

Valldoreix

6750351

6746172

•FERRON JardnsiPBdnes C/Rusl Taulet,20

suaus

•VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

K7*lKm

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11

•AIR TELECOM Telefonia i cormjrÉcacions Carretera de Cerdanyola, 49

•MARCOVE C/Sant Esteve, 29

•SUMNSTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107

fí7i

674 6 3 5 0

•COPERSE Cl Sant Esteve, 11

summ

6746202

•hWROFLOR Av. Joan Bonàs, 54.

BZ4MJ8

•CONSTRUCaONES Reformos toms noves «ZUSUB •D4CONSTRUCaONS a VaWoroix, 10

•SQUASH SANT CUGAT Cl Sant Jordi, 33-35 eztaasa . _ •GIMNÀS SANT CUGAT Cl Anselm Clavè, 20 Baixos

6752330

Torreblanca, 13

Tel. 675 17 01

•0.MWET

«re i?.w

•VIRGMAPAIS SL Jordi 19

SZSJOJE

KKMfià

• MEDIFIACT Rambla del Celler, 25.

•MARMOLES SANT CUGAT Cl Can Fatjó dels Aurons - C/Campoamor, 12-Nau3

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

6743340.

.._

seamm

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2

5880249

JORDI CUFf BORRELL Av. Val d'or 2

•FUSTERIA

Moragas, 21

T3L67A3Hai

•PARQUMQ TORREBLANCA Av.Ti 2-8 -local

EBEMSTERIA.

•MARMOLESI GRANTTOSGUMAR a Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí

tí7dCtifO

•UESC Cl Cànovas del Castillo, 9

SBÍ4Í11

•JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca, 2-8 despatx. 1F

•FUSTERIA

• ARMAN-S Placa Augusta, 2

VALLDORBX,53 __

Ora. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

FRANCÈS PERA NENS (Jocs i cançons) Conversació per adults.

•BONAVENTURA ARAN CORBELLA

. .

74

Cl Francesc

•ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15

6Z532SZ.

Cl Santa Maria. 14

<MQ?9fU

•TRMITY

•TJU.G Exposició I

6Z55Z55__

Tel. 699 38 98 F«588 2453

Centre de la Imatge

674ÜÏ61 .

67414Í3

• MARTÍ HNET MIRA Rbla. del Celler. 89 3r3a

Administrador) de fincas

« m 7 «

• SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas,8

•TALLERESMENA

•VALLÈS NET C Sant Ramon, 4

14-baixos 1a

•NOVAULA C/Valldoreix 22 Sant Cugat

K7dén^

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1

•ZOOM.

671 «

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ O Cànovas del Castillo, 20

a C r e u , 6-8,2n3a

Pg. Habana, 41 Mirasol

•J. LLAMAS C/Valldoreix, 14

•TALLERS TORNER Plana de r Hospital, 35

raL67i5653_

6752181

• PATUFET C/ Sant Jordi, 22

•xmn MERCADÉ

•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO

674.2368

•MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. Harmonia i composició.

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n

Rota. «batafeda 6-5 saua_i2 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Rbatalada 31 B3 4r1a

Rambla del Celler, 93

•PELUQUERIA LOURDES a Monestir 33, entresol 4

AXonsSala36

Asesoria inmobiliaria

674 1239

summ •ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2

•FOTO VÍDEO F.R.

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 salaris •TJvl.a Talarà C/Borrel6

•PELUGHJERMANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas

• TALLER ELECTROSOL

C/Sol.19 Bdatm

•TALLER MECANC P. CANALS aSantLtorerÇ,27 itdKita

• ÀTIC DUPLEX NOU Z S t Oomencri Superi. consti 58,5m2 4 hab. 2 banys saló 30m2Preinstal·lacib aire cond. Parquet armaris de paret, torrassa efc.Pisdna comunitària 27.000.000 pta e7408S7f**3KS

Oyat

•ÀTIC DUPLEX DE UUXEZ.C/Alvarez 190 m2 consta de 4 hab dobles més estudi en el duplex de 70 m2, 2 banys i un aseo Jardí i piscina comunitària 49.000.000 pta.

6 7 4 0 8 9 7 F h c a s S L Cugsl

•ÀTIC DUPLEX Zona WatcatNou. 12Om2 + 20m2ténassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet PVC i climalit parquing i traster opcional preciós.

22.000.000 (KSA Gestió Immobiliària).

• P B ÀTIC. C/ANonsSala,4hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de parquing. 22.000.000 624777B .

Classificats 27

ÍLS/CANFONS Divendres, 4 d'octubre de 1996 (Inmaiba, SA.) •PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674 7254

(Fmcas Gironella) ÀTICS NOUS • ÀTKDÚPLEXNOU. Zona Cl Solsona. Superi. const 158,50 m2, 3hab., 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lació aire condicionat, parquet, armaris de paret terrassa, etc. Piscina comunitària.

31.000.000

i piscina comunitaris.

49.000.000 « a « «7 (Fincas Sanf Cugat) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000.000

Comunitats de propietaris rimi7i» •HROME COtvFREM SOLARS

«74 7PS4

• CASA A LA FLORESTA Pje. Fumet De 2 hab., niés annex de 2 hab. més, saló amb xemaneia, terrassa, 800m2 de jardí Pou Només 21 té anys. 15.000.000pta

(Fmcas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 +18 m2 terrassa, 4 hab, 2 banys, calefac., llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat 29.000.000 6Z4£ZJ5- - - .

674 08 97 Fincas St Cugat

(Finques Saka)

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tol en perfecte estat.

43.000.000

674 06 97

(Fincas Sant Cugat) •ÀTIC DÜPLEX NOU. Zona Parc Central. Superí. const. 215 m2,3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries.

31.000.000 674 £ » 9 7

:Ǥ

•CASA ADOSSADA Z. St Domènech. 3 hab. més estudi, traster.

Garatge per a 4 cotxes.

Jardí privat Només 30.000.000 pta.

FraueeStCugg 674 0897

•CASA EN VENDA i C a n Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat terreny 500 m2.

10.000.000

(Fmcas Sant Cugat) •ZONA PARC CENG74SZJL5 TRAL (Finques Saka) Nou, 4 hab, amb ar•F1ROME maris de paret, cuina Venta pisos t úTS.íiai «office», ampli menjador saló, 2 banys, lava- •CASA ALA FLORESTA. bo, terrassa, dues pla90 m2,4 hab. + 1 hab. ces de pàrquing, pis separada, jardí particuamb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot lar 200 m2,17.000.000 SZtiZJí el dia. Zona comunità(Finques Saka) ria. 46.000.000 •HROME 67472.54 Comunitats de propieÀTICS OCASIÓ taris ALA VORA PLAÇA tfiZSUZDI MONESTIR. •CONJUNT RESIÀfJc de 2 hab., menjaDENCIAL Sat-Val dor saló, cuina, bany Valldoreix. A cinc minou i terrassa. nuts estació. Torre 235 11.000.000 K747754 m2,4-5 Doimitoris, (Fmcas Gironella) Menjador-Estar38m2, •ÀTKDÚPLEXde Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, luxe.

Garatge, Calefacció, Zona C/Àtvarez, 190 Jardí privat 600 m2. m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló men- Acabats i distribució al seu gust 42500.000 jador amb xemeneia, Pies.

40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrasVICOMÇA-FIROME. sa. Barbacoa, tres plaTfiTS 17ftí ces de pàrquing. Jardí •HROME

6Z543.24

(Finques Floca) • SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovéchala! Trato directo.

5898701

•TORRE untfamlliar 90m218 mill. def 0012 Buildmg St. Cugat 67A2523

•TORRE adosada 200^12 28 mill. def 0040 Buikjing St. Cugat

• LOCAL Carrer Girona-Dos de Maig 132m2 32.000.00pta Fincas Sani Cuga 674 06 97

•LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer.

25.000.000 o 160.000 ptes./mes.

asjaa (Finques Roca) • ES VEN LOCAL de 500 mZ.

NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200a 500 m2. Zona entrades a Sant

Cugat, fàoi accés, càrrega i descàrrega.

SMMJS (Srta.Maribel)

- PLACES DE PARKMGC/Abad d'Avinyórf>14(Z. Monestir), C/Domenech n"3 y C/Abella n*41.A partir de 7.500 ptas. rL589_46-fi6

• ZONA TORREBLANCA Places de garatge des de 1.700.000 KTA mRInna^·SA

•PARC CENTRAL Només 2 pisos de 90 m2 3 hab. saló de 23m2,2 banys. Jardí i piscina comunitària.

22.000.000 pta.

6Z4J&9Z

(Fmcas Sant Cugat) •SANTDOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics duplex, amb jardi comunitari i piscina, des de 22.000.000pta (Fincas Sant Cugat)' PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 fizsíia» (Finques Floca) • P I S DE NOVA CONSTRUCCIÓ.

60 m2, acabats de 1a quallat 2 dormitoris.

11500.000 eajzaL·ezmm

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrking i traster.

Tot exterior. Acabats de qualitat 29.000.000 SZàJZM

.

("FreasGironeflaj •PISRESDENCtAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre-

26.600.000.

6754Í24

(Fnques Roca) •PISOSNOUS PER ESTRENAR En dverses zones de SL Cugat Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «Office», terrassa, calefacció...

K74 7PS4

(Fmcas Gironella) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat.

12.700.000 (FobFboCeKtaysé) • SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab.. 2 banys complets. saló menjador. cuina «office», 2 balcons, ascen. calefacció. tot exterior, pàrquing op. assolellat.

14.800.000 560 6669-590.9654

(FobPIsoCeidanycà) •SANT CUGAT preciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes tfember. 19.000.000 (FobPIsoCeKlsnyoh) • SANT CUGAT preciós pis de 120 m* i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini 26.500.000 (Fat>PlaDCatíry&) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m 2 ,2 banys, cuina «Office», balcó, entresolats. ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat 21.500.000

(R*>PísoCeKtnycb)

KK17Q1

•RROME COvPREM SOLARS B7ÜZÍH

•PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 7um2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior. 2 trasters.

Per entregar ei 6/97.

12.300.000 (de14a15'30h) TeL 674 51 70

•APROP C/ Cànovas del Castillo. Té 160 m , consta de 4 hab.. saló menjador de 45 ma, cuina «office», 2 banys complets. terrassa. Pàrquing. 32.000.000 674 08 97

(Fincas Sant Cugat) •A PROP DE P. DE LACREU. Pis de 150 m!, compost de 4 hab. dobles, cuina "Office;\ dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrï.

Jardi de 120m-.

37.000.000 674 0897

(Fincas Sant Cugat) • FIROME Comunitats de propietaiis 7:675 17 01

•FIROME Venta pisos r. 675 170/

•PISO 85m* 9.5 mill. def 0020 BuiWing St. Cugat S.L. 67425.23

•PISO 210m= 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L. 674,2523

•C/.Mariné130m2.

Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats, Calefacció, Fusteria exterior d'alumini. Jardí comunitari amb piscina.

33.000.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME

• C/DOCTOR MURILLO 130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m', cuina «office», 2 places de pàrquing.

Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior.

28.500.000

•PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitons, 2 banys, cuna, totaknent renovat, ptscna, pàrqung.

38.000.000 fí74 1?nà-íi74 1l(U

539.7410

(Serin) •RUBLAv. L'Estatut 75m ï , 3hab., mottde

•SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. jOportunidad!

Uamar al

67i5ZaL·íZ5 J 41fl2

sol.

7250.000 aaaes4s

(Imdesa) •C/RIUSITAULET 160 nr", 4hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing.

27.500.000

(Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut edif. nou, 85 m2.

3 hab., bany i lavabo, Calefacció. Etec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

67457O4.-£754302

SB&JO 17-5M 54 99

(Imdesa) • Cl SANTIAGO RUSINOL110rTf,4hab„ 1 bany, 1 lavabo, salómenjador. cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing.

24.150.000

(Finques Vallhonrat) • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar, Dúplex de 118i135rrr. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional, RFA, Nous 14.200 000

6745704 -6754302

(Imdesa) • C/VILLA. Oportunitat Apartament estudi estt americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 6740697

(Fmcas Sant Cugat) •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat en casa amb jardí.

58974 10

_

•SANT CUGAT. Piso, part a paït, cerca estacxín. jOportundaal Diversas posfcSdaoes de financiación, muy interesantes. Uamar al

58974 10

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab, trato directo. jOcasión!

5898701

•SOFERHXvTVENDA, novajotaimert equipada, per a compartir entre dues persones, a Castelar del Valès (a 7 km de Sabade·ia27kmde Barcelona).

Tacar ales nits 589.3310

•BUSCO apartament de Noguer aSt Cugat Màxrn45.000Ples 5386102.93994 9951

5834017-58654 99

(Finques Vallhonrat) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 nf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.0OCI (Incusa) • PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2,3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000.

• PIS 110 m°, 4 hab., 2 banys, parquet, arma6746715 ris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: (FmquesSaka) • PB Z. CORREUS, 3 anys. 25.000.000 &7tv?,3hab., 1 bany, 6754324 calefac., exterior, 2 pi.

(Finques Floca) •PIS DE 1201^,4 dor- pàrquing. 18.000.000. mitoris, 2 banys, mol (finques Saka) bona vista, pàrquing.

• PB Z. CORREUS, 22.000.000 K74t?n4.K74URl SOnf, 3hab., 1 bany, (Serin) calefac., pk opcional.

14500.000.

•PISOS OCASIÓ.

BiEZJS„ Zona Monestir, 75 nrí, (Frtques Saka) menjador 20 nf, cura, • jOCASIONl Directo 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 rrf, as- propéetario, censor, sol, tardes, vis- 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Fnanoacion: tes a Montserrat perfecte estat 11.600.000 45.000 ptasTmes, sh entradaA14min.de imnos --amat.)")

Baroetora. fKSAGesttftirnoblaria)

ARENASAN TORRE UNFAMIUAR ADOSADA. Z golf.

Sup. constr. 450 m2, jardín priv. 200m2 y com. con prscha 1 SOOm2 4 hab. tipo suite (1 con vestidor), 2 aseos. oocofl. gran sakxm con chim. buhard. TOm2, aim. emp. y tza, en 1r> dashato garage3c,+ trastero, calef. gas, alarma, sumhstr. contr. Alquier 330.000 ptas

•TORRE UNIFAMUAR ESOUINERA ADOSADA.(Z Sant Domènec) Sup. constr 230 m2 Jardín priv. 150 m2 4 hab. (1 tipo suite), 2 bahos, 1 aseo, cocina office, amplio saton-comedor, estudio, sala de maq. bodega, sala de juegos, calef. gas, garaje 2 coches, piscina y jardín comunitario.

Ocupación Didembre.

Alquíler 175.000 pta SANT CUGAT Tenim tota mena de pisos i torres de lloguer Fmcas SL Cugat 674 08 97

•ALOÜTLO DESPACHO110m2 Junto estación. Valor muebles 675 43 52 NocTieS 418 06 81

1.409 m 2 Valldoreix 28 mill def 0033 Bulding St. Cugat S L 6742523.

•ST. CUGAT ZGoí-B Pinar OEnrique LanftanooSi4»(ticie800m2 19.000.000pta 674 0897 Fmcas SI Cugal

•V ALLDOREIXC/Esparver 1.000m2 13.500.00 pta 674 08 97 Fmcas St Cugal

•"EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils.

Awmsan5894566

• PISO Zona quatre cantons, Sup.: 65 m2,2 hab. doctes, bano completo, coor&amer., sakxfti, tenaza muy sdeada, Alquter 75.000.PÇA DE PÀRKING C/Abad d'Avinyó, 14 Z. MonasBr C/Domenech, 3 C/Avella, 41 A partir de 7500ptes.

regal inobidable 674 30 91 - 3 1 9 5 8 76

Estudiant s'ofereix per a donar classes dEGB i cangurs fí7ZtYi in

• VENC MOTO kawasaki KLX 650cc Matricula B-PK 11.000 km.

7V,tm-*7AH1X

• VENC YAMAHA Jet-Ski 6 5 0 . Ramon fill

EIS 4 COTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes.

IZIIA

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

1

4«ffí ^

:

%%

9

EIS4C4NTON3

Economia

28

Divendres, 4 d'octubre de !9<J6

S e r v e i s

IC al·lega contra la privatització de la gestió del cementiri Godàs acusa Vexecutiu d'"eludir el debat públic" La secció local d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds

nunciat que l'equip de govern "ha passat per alt els

(IC-EV) ha presentat cinc al·legacions a l'Ajunta-

tràmits legals" per realitzar aquesta gestió. Men-

ment contra l'obertura de la convocatòria d'un con-

trestant, des de l'executiu municipal s'assegura que

curs públic per privatitzar la gestió del cementiri

l'Ajuntament ha seguit tots els passos necessaris se-

municipal. El grup d'Iniciativa per Catalunya ha de-

gons marca la llei.

(iK\l I.OZWO - Sant Cugat I)c totes aquestes al·legacions, el p o r t a v e u m u n i c i p a l d ' I C , Francesc ( i o d à s , n'ha volgut destacar dos punts: el de la tramitació tic la concessió i el de la futura situació dels dos treballadors del cementiri. Sobre els passos legals de la negociació, (iodàs ha acusat l'Ajuntament d "'eludir el debat públic", i ha assegurat q u e "el tema es va portar al ple sense informar prèviament l'oposició".

Per la seva banda, el t i n e n t

d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha garantit que "el govern municipal ha informat suficientment", i ha matisat que "si Iniciativa té dubtes sobre el tema, ha tingut tres mesos per demanar respostes".

Recasens parlava de tres mesos perquè l'obertura del concurs públic per al traspàs de la gestió del cementiri a una empresa privada es va aprovar al ple del 28 de juny passat a m b el consens de tots els partits polítics, a excepció d'IC-EV, q u e hi va votar en contra.

D e la mateixa manera, Godàs

ha denunciat la possible situació futura dels dos e m p l e a t s que actualment treballen al cem e n t i r i . S e g o n s el p o r t a v e u d'IC-EV, és "impossible" que a q u e s t e s persones "treballin a m b les mateixes condicions que ara, perquè es tracta de dos convenis c o m p l e t a m e n t diferents". Mentrestant, el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, ha reiterat que "a tots dos treballadors se'ls reservarà la feina, amb les mateixes condicions salarials i idèntiques prestacions socials com fins ara".

l'Ajuntament privatitzarà la gestió del cementiri. Foto: FAS 4 CANTONS

F i n a n c e s

Set associacions veïnals recorreran al TSJC contra la 'ecotaxa' Pasqual d'Ossó: "els veïns tenen tot el dret a recórrer" M Ò N I C A BKRNABÉ

- Sant Cugat Veïns dels districtes de Mirasol, Valldoreix i les Planes recorreran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC.) contra la taxa d e san e j a m e n t i t r a c t a m e n t d e residus, l'ecotaxa, q u e es va començar a cobrar a principis del mes de juny. Així ho va a n u n ciar d i u m e n g e el president d e l'Associació de Veïns d e Sant Joan de Mira-sol, J o s e p Maria Àngel, en una a s s e m b l e a d e veïns q u e va aplegar un centenar d e persones al casal cultural del districte. P e r la seva banda, el tinent d'alcalde d ' E conomia i F i n a n c e s , Pasqual d ' O s s ó , ha declarat q u e u e l s veïns t e n e n tot el d r e t d e recórrer".

El Partit dels Socialistes d e Catalunya ja va presentar u n contenciós administratiu dav a n t el T S J C c o n t r a l ' o r d e nança q u e va establir el paga-

ment de Yecotaxa, el mes d'octubre passat. A més, uns 2.000 contribuents, segons dades de J o s e p Maria Àngel, t a m b é hi van recórrer davant l'Ajuntament, però la comissió de govern va desestimar els recursos. Això ha fet que els veïns vagin ara al Tribunal Superior de Justícia p e r q u è , segons el p r e s i d e n t d e l'Associació d e Veïns de Sant Joan, volen "esgotar totes les possibilitats", ja q u e es n e g u e n a quedar-se "a mig camí".

5 0 . 0 0 0 pte*. pel contenciós N o m é s u n a p e r s o n a d e cadascuna de les set associacions de veïns dels quatre districtes d e Sant C u g a t presentarà un contenciós administratiu perq u è , segons J o s e p Maria Àng e l , si e l T S J C d i c t a u n a sentència favorable als veïns, el conjunt d e c o n t r i b u e n t s e n sortirà beneficiat. Els contenciosos, que costaran unes

50.000 p e s s e t e s q u e pagaran les associacions de veïns, es presentaran en un període màx i m d e d o s m e s o s , ja q u e aquest és el termini del qual disposen els veïns legalment per recórrer davant cl T S J C un cop l'Ajuntament ha dese s t i m a t els recursos inicials.

Per la seva banda, el t i n e n t d'alcalde d'Economia i Fin a n c e s , P a s q u a l d ' O s s ó , ha afirmat q u e "els veïns t e n e n tot el dret de recórrer", però s'ha mostrat e s c è p t i c q u e el T S J C els doni la raó. A més, D'Ossó ha declarat que la taxa "es va inflant a m b els interessos", i, de fet, Jordi Brustenga, r e p r e s e n t a n t del president de l'Associació de Veïns de Mas Janer, va recordar d i u m e n g e en l'assemblea q u e els contrib u e n t s t e n e n de t e m p s fins al 30 d ' o c t u b r e p e r p a g a r les 10.000 pessetes de la taxa sense haver d'abonar cap recàrrec.

E n canvi, els q u e no ho facin h a u r a n d e pagar un vint per

L'atur a Sant Cugat es manté durant el mes d'agost GENI LOZANO

Durant el mes d'agost passat, el nombre de parats a Sant Cugat no ha superat la xifra d e les 1.600 persones, de manera q u e es m a n t é la mateixa taxa de desocupació que en els darrers tres mesos. Per tant, les dades facilitades per l'oficina de l'Inem fan pensar en una certa estabilització d e l'atur al municipi en el darrer trimestre. Això vol dir q u e actualm e n t un 9,09% de la població activa de Sant Cugat es troba a l'atur. Si desglossem aquestes xifres per sexes, un 45,2% del conjunt d e parats són homes, mentre que el 54,8% rest a n t són dones. P r e n e n t com a p u n t de referència les edats, Representants de les associacions de el col·lectiu d'entre els 30 i els 34 anys és el més afectat pels veí'ns de Mira-sol van informar sobre les accions que s'emprendran problemes d e l'atur, seguit del contra l'ecotaxa. grup q u e comprèn el període Foto: XAVIER LARROSA dels 55 als 59 anys. Segons el nivell d'estudis, els més afeccent més, a excepció d'aquells tats per la desocupació són els q u e no hagin r e b u t la d e s e s santeugatencs sense formació, timació de l'Ajuntament i q u e amb graduat escolar o educació tindran de termini fins al 30 general bàsica. de novembre.

Economia 29

ELS4CAIVroí*S Divendres, 4 d'octubre de 1996

I n v e s t i g a c i ó

Pharmacia & Upjohn investiga nous remeis per a la sida i el càncer Increment d'un 35% de la inversió La companyia biotecnològica Pharmacia & Upjohn, amb seu central a Sant Cugat, està ultimant un paquet de nous medicaments que llançarà al mercat en un termini mitjà de tres anys. Amb aquest fi, l'empresa farmacèutica ha augmentat enguany la inversió en investigació, així com el col·lectiu de professionals dedicats a aquesta tasca.

AURA COSTA

Pharmacia and Upjohn està especialitzada en la producció de medicaments vinculats en sis àrees diferents, entre les quals destaquen les dedicades a l'oncologia, la sida i el sistema nerviós. Pel que fa a la lluita contra la sida, el departament d'investigació d'aquesta empresa treballa en un nou fàrmac conegut científicament com Delabirdine, que permetrà la combinació de diversos tractaments i facilitarà l'eficàcia de la teràpia global aplicada als malalts.

Els investigadors també treballen en un nou producte que evitarà que els infectats pel virus VIH es quedin cecs. D'altra banda, el departament d'investigació també

té en perídoe de pova dos fàrmacs relacionats amb el tractament de l'esquizofrènia i l'esclerosi múltiple.

El director mèdic de Pharmacia & Upjohn, Jordi Sànchez, creu que "cal incrementar la realitat cooperativa entre la indústria farmacèutica, l'administració sanitària i els actors de l'entorn mèdic", de cara a aconseguir noves fites en el tractament de les malalties.

Potenciació de la recerca Per tobar resposta a les patolo* gies clíniques encara pendents de curació, Pharmacia & Upjohn ha potenciat enguany el seu departament dedicat a la investigació.

En el nou departament de medicina i investigació clínica, inau-

Directius de Pharmacia amb l'alcalde, Joan Aymerich, a la presentació de la nova planta. Foto: MARC BADIA

Sant Cugat, capital de la indústria farmacèutica L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va manifestar en Tacte de presentació del nou departament de Pharmacia & Upjohn la importància de la concentració de la indústria farmacèutica al municipi. A Pharmacia & Upjohn cal afegir els laboratoris FerrerInternacional i la multinacional alemanya Boehringuratel 26 de setembre, hi treballaran 26 investigadors que s'encarregaran d'un centenar de proj e c t e s d e recerca clínica per hospitals de tot l'Estat. La posada en marxa de la nova secció ve acompanyada d'un increment econòmic pel que fa a la inversió, que arribarà fins als 2.000 milions de pessetes per al 1997, xifra que suposa un augment del 35% respecte a aquest any.

La multinacional Pharmacia &

ger Ingleheim, en construcció. Per Aymerich, "aquesta concentració és un indici de la bona imatge internacional que té el municipi, que a l'hora d'invertir busquen terrenys amb bons equipaments, serveis i ben comunicat". L'alcalde va refermar el seu compromís de treballar per seguir en aquesta línia.

Upjohn, resultat de la fusió entre una empresa sueca i una de nordamericana, disposa de 5.000 investigadors repartits en les sucursals que l'empresa té als Estats Units, Itàlia, Suècia, Madrid i Sant Cugat. Segons el president d e Pharmacia & Upjohn a Espanya, Bo Ahlstran, el nou departament obert a la ciutat vallesana "suposarà la consolidació de Sant Cugat com a centre neuràlgic de l'activitat de l'empresa a Espanya i la

situarà en un lloc capdavanter en la recerca internacional". Aquest fet constata la tendència catalana a destacar en el marc internacional de la recerca, tal com assenyala Lluís Salleres, director general de Salut Pública de la Generalitat.

Salleres ha destacat que "Catalunya és pionera en treballs d'investigació medico-farmacèutica gràcies a la col·laboració entre el sistema sanitari i farmacèutic públic i el privat".

H a b i t a t g e

PROMUSA publica les llistes d 9 adjudicataris dels pisos S'aprova la licitació d'un dels projectes AURA C O S T A

- Sant Cugat -

Els nens s'ho van passar d'allò més bé a la festa de la Lucas. Foto: XAVIER LARROSA

Lucas acull un festival infantil El fons social de Pempresa va subvencionar Vespectacle MÒNICA BERNABÉ

El comitè d'empresa de la factoria de bombes d'injecció Lucas Varity (l'antiga Lucas Diesel), situada al municipi de Sant Cugat, va organitzar dissabte passat un festival infantil per als fills dels treballadors. El festival es va finançar amb part del fons social que la fàbrica concedeix cada any al comitè d'empresa per organitzar activitats recreatives i que es

troba inclòs dins el conveni laboral. La subvenció de 1996 pujava a 2.145.555 pessetes, pressupost que es revaloritza cada any amb l'IPC. Amb aquests diners, els empleats han organitzat enguany excursions i concursos de petanca o de tir al plat, a més del festival que es va fer dissabte i en què van participar els castellers de Sant Cugat.

Segons Ferran Fernàndez, cap de personal de Lucas Varity, els treballadors "tenen absoluta lli-

bertat" per organitzar les activitats que vulguin amb el fons social de l'empresa. A més, des de fa quatre o cinc anys, la factoria també proporciona als empleats una dotació d'uns tres milions de pessetes per subvencionar viatges a les illes Canàries. D'altra banda, els 1.350 treballadors de Lucas Varity disposen d'un local social a l'empresa amb una petita biblioteca, un televisor, un vídeo, una taula de billar i una altra de tennis de taula.

Dos-cents sis santeugatencs disposaran d'una nova casa a la ciutat a partir de 1998, i és que l'empresa de Promoció Municipal de l'Habitatge (Promusa) finalment va p r e sentar dimarts passat la llista d e p e r s o n e s a les quals s'ha adjudicat un dels pisos d'aq u e s t a quarta promoció. Els afortunats, però, hauran d ' e s perar fins a finals de novembre per triar, sobre els plànols, el pis q u e els agradi d ' e n t r e els del règim on han estat inclosos. La g e r e n t d e P r o m u sa, Rosa Vilavella, ha a s s e nyalat q u e "l'elecció es farà per Pestricte ordre en q u è s'hagin adjudicat els pisos", ja q u e l'important nombre d e persones q u e han rebut un pis requereix un ordre e n l'adjudicació dels habitatges.

A principis d e d e s e m b r e , els santeugatencs als quals s'hagi adjudicat un dels habitatges, i després d'haver escollit el q u e els agrada, firmaran el c o n tracte d e compra a m b P r o m u -

sa. Els s a n t e u g a t e n c s , p e r ò , no rebran les claus dels immobles fins d'aquí a dos anys, d a t a en q u è es p r e v e u q u e s'hauran acabat de construir.

S ' a p r o v a el c a l e n d a r i D ' a l t r a banda, en la r e u n i ó d e d i m a r t s passat el consell d ' a d m i n i s t r a c i ó de P r o m u s a t a m b é va aprovar el procés de licitació d'una d e les q u a t r e obres de l'actual promoció d'habitatges, així com el seu calendari. Això significa q u e si s'acompleixen les dates previstes, a finals de l'any vinent ja es podrien entregar els primers pisos.

D e s de Promusa es fa un balanç positiu d'aquesta quarta promoció d'habitatges pel q u e fa al n o m b r e de sol·licitants, i per això l'empresa garanteix q u e "es continuarà treballant p e r p o d e r oferir n o v e s p r o mocions d e pisos e n els anys següents".

Promusa es va crear el 1989 i aquesta és la quarta promoció q u e s'ha engegat. La propera s'iniciarà d'aquí dos anys.

30 Economia

Q S 4 C A N T O N S Divendres, 4 (Toftubrt de 1996

Les

empreses.

Equippo's,

material

d'hípica

Toni Tàrrega és un molt jove emprenedor que, tot i tenir una feina estable i ben pagada, va deixar-ho tot un dia per muntar una botiga d'articles per a l'hípica, per a tot el que comporti muntar a cavall. Assegura que el seu negoci té bones expectatives a Sant Cugat perquè la gent munta a cavall i perquè a Equippo's també hi pot comprar roba, si ho vol, qualsevol persona que passi pel carrer, tot i no saber muntar a cavall. Toni Tàrrega reconeix que té l'aval de la seva dona, que l'ajuda a donar el millor servei i assessorament als clients de la botiga, que és nova de trinca: es va obrir al mes de juliol.

TONI TÀRREGA. Responsable de la botiga Equippo s

"La roba que venem també és per als que no munten a cavall" ANGKLS CAS n

client ha de tenir en c o m p t e , p e r ò , q u e s e m p r e li d o n a r é una mínima qualitat. Per això no han de pensar q u e els articles són cars."

- A l g ú q u e té un cavall pot trobar de tot a Equipo's?

- " H i ha material per a les hípiques, i indumentària per al cavall i per al genet. Hi ha especialment roba i articles de cuir. D e p r o d u c t e s alimentaris en tinc m e n y s , i els q u e tracto són n o r m a l m e n t concentrats vitamínics per millorar l'estat del cavall."

ERA

- Sant Cugat -

- A q u e s t a és una botiga molt Jove. D e s d e q u a n funciona?

- L a \ aig obrir el 16 de juliol, vaig tenir-la fins al Z d'agost i vaig marxar de vacances. Gair e b é no he t i n g u t t e m p s d e donar-mc a conèixer. El mes de s e t e m b r e és el que ens ha servit per començar del cert.

Mi ha molt material d'hípica q u e e n c a r a no m ' h a arribat.

Treballo molt a m b productes i articles d'importació, i algunes coses encara no han arribat."

- P e r q u è et vas decidir a obrir tina botiga com aquesta?

- " L a meva dona i jo t e n i m una hípica a Sant Cugat, l'hípica ( lollserola. que es dedica a donar classes a nens. Va ser tot un conjunt. Kns vam adonar q u e c o m p r a r m a t e r i a l a Sant Cugat era molt difícil, per no dir impossible. O anàvem a Badalona, o a Granollers o a B a r c e l o n a , on hi ha e s t a b l i m e n t s a m b articles d ' a q u e s t tipus. Kls propietaris de la botiga de B a r c e l o n a ' s ó n amics meus, i els vaig demanar si podíem fer una societat."

- S a n t C u g a t té m é s m e r c a t q u e altres ciutats.

- " V a m fer una estadística, i vam comptar fins a 700 cavalls a tot Sant Cugat entre les hípq u e s q u e hi ha. Això, s e n s e c o m p t a r els p a r t i c u l a r s . E l s n ú m e r o s diuen q u e som una de les poblacions q u e més cavalls té proporcionalment a tot l'Estat. Ens hem posat de cap."

- A m b a q u e s t e s possibilitats, per q u è no se li havia acudit a algú abans?

- " N o ho sé, la veritat, però no em fa por si algú més també es d e c i d e i x i n ' o b r e una.

Jugaré a ser més intel·ligent.

Vull que la gent de Sant Cugat

Wkc

Toni Tàrrega, entre algunes de les selles de muntar de la botiga.

Foto: XAVIER LARROSA no hagi d'anar a comprar a fora, al Decathlon, si aquí troba el mateix. N o sé si altres volen muntar una b tiga d'hípica, p e r ò , si h o fa n, endav a n t . Jo estic

ta botiga?

- " E l material q u e jo tinc és exclusiu. La meva dona és experta, es dedica al món del cavall i en sap molt. Per això em deixo aconsellar per ella i sé q u e t i n d r é les millors marques. Aquí

\_La roba que hi ha a la botiga és bona per als genets i per als que no ho són

molt se, s v;~ gur de mi mateix."

- Q u è es pot trobar en aques-

TJsfvvfK atóu^e^

tens un assessorament que no t e n s en una altra botiga. El

- A q u í pot comprar roba qualsevol, p e r q u è el q u e teniu és molt accessible.

- " É s cjue la roba per muntar a cavall es pot dur perfectam e n t pel carrer. T i n c botins de cautxo que són per treballar als estables i uns de cordons q u e no me'ls ha comprat ningú que vulgui muntar a cavall.

Les t r e n q u e s , els jerseis, els p a n t a l o n s són p e c e s q u e es porten s e m p r e . Ara h e m d'anar a Girona, a una fira d e l'hípica, per trobar m é s coses noves i poder portar-les. E n cara haig d ' i n t r o d u i r m o l t e s més coses a la botiga. F a r e m una secció de doma vaquera, una altra de m u n t a n y a , e s p e c i a l i t z a n t - n o s e n l'estil q u e s'adequa més a les d e m a n d e s dels s a n t e u g a t e n c s . C o n f i e m q u e la botiga tindrà u n gran èxit els mesos v i n e n t s . " - Es necessita un coneixement especial?

-"Bé, segur q u e si no saps res de cavalls e t costa molt m é s tirar e n d a v a n t la botiga. Jo he après amb l'experiència, però tenia sort p e r q u è ja sàvia d e què estava parlant q u a n havia d ' a t e n d r e un c l i e n t . E l s con e i x e m e n t s són imprescindibles per poder donar el millor servei al usuari, perquè és així com aconsegueixes q u e torni, i és dir molt".

jpLóLCe* v&c&rdà oLi sKOitie* grup*

leÀuXU,

Rius i Taulet, 2 Pral. l a - Tel. (93) 674 82 15 - SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Cavcdcarper 2.000 pessetes • Hi ha u n a c o s a q u e el T o n i s'afanya a aclarir: és cert q u e practicar l'equitacó havia estat un esport car, p e r ò a i x ò ja ha p a s s a t . " D u e s mil pessetes a la setm a n a no és una q u a n t i t a t gaire e l e v a d a , i és el q u e pots gastar-te ara en algunes h í p i q u e s d e Sant C u gat." Per a p r e n d r e a m u n tar a cavall, segons Tàrrega, s'ha d'anar a poc a poc, prim e r s'ha d ' a p r e n d r e u n a cosa i després una altra, "no es pot saber tot de c o p " . Ks imprescindible estimar els animals, "saber q u e són éssers vius". Per a aquest jove d e 24 anys, q u e va deixar una feina completament diferent, relacionada a m b la seguretat, per aquesta e m presa, s'ha de tenir en c o m p t e q u e "el cavall també pot estar malament, tenir un mal dia. N o és una màquina." Tàrrega defensa la pràctica d e l'equitació perq u è és un esport per mantenir-se e n forma i en cont a c t e a m b la n a t u r a .

"Encara q u e pugui semblar mentida, cavalcant sues tant com a m b el paddle i t a m b é et q u e d e n les cames dures".

Confia q u e l ' e q u i t a c i ó es generalitzi, com ho va fer el t e n n i s e n el seu dia, o l'esquí, un esport q u e ara practica g a i r e b é t o t h o m , tot i q u e p e r tradició es c o n s i d e r a v a u n e s p o r t car. Ara potser s'està massificant una mica i s'està tornant m é s popular, però això no vol dir encara q u e sigui una pràctica generalitzada, entre els ciutadans. / À.C.

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

WAY-IÍN IDIOMES TRADUCCIONS

Cinema de franc.

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula Geòrgia que es projecta en versió original el dissabte 5 d'octubre, a un quart de dues de la nit.

CURSOS WAY-IN Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc.

Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Hípica Severino Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu va) gratuït al telèfon del subscriptor

PELUOUEROS Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc.

Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

SQUASH «

*

$

% %

Club Sant Cugat Posa't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina.

Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h.

Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

l a W^ La Muntanya Màgica Vols passar un dia fantàstic?

Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc.

Cada subscriptor, té dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo.

Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

f*

(^^^%1^KSIR

* \

n

M^Si^Bí

U S 4 CANTON

32

Divendres. 4 d'octubre de 1996

H o q u e i

p a t i n s

V o l e i b o l

La selecció estatal d'hoquei patins es troba concentrada des del 2 0 de setembre fins a l'11 d'octubre al CAR de Sant Cugat preparant el Campionat d'Europa que es disputarà del 12 al 19 d'octubre a Salsomaggiore (Itàlia). La noticia va saltar quan la setmana passada quatre dels jugadors més carismàtics de la selecció, el porter Carles Folguera i els jugadors David Gabaldón, Santi Carda i Joan Carles, van decidir abandonar la concentració ja que no compartien el pla de preparació del seleccionador de cara a l'Europeu. Andrés SuArez Caramés, més conegut com Andrés Caramés, afirma que, malgrat tot, "l'objectiu és aconseguir guanyar el Campionat d'Europa".

ANDRÉS SUÀREZ CARAMÉS Seleccionador estatal d'hoquei patins

ÀLEX L Ó P E Z

"Vaig ser jo qui els va convidar a marxar" que no podrien jugar. Ja els vaig dir que tindrien molt difícil la continuïtat, que, igual com en el seu moment les portes van estar obertes per venir a la selecció, també estaven obertes per marxar-ne. Vaig ser jo qui els vaig convidar a marxar."

- E s diu que les relacions amb els jugadors no són bones.

- " N o . no, això no és cert. N o hi ha discrepàncies amb els jugadors. Aquests quatre jugadors són històrics i deixar-los fora de la llista els podria ferir molt més, i llavors opten per abandonar. Jo no tinc res contra els jugadors ni els jugadors en contra meu."

Al.KX LÒl'KZ - Sant Cugat-Quins són els objectius de la selecció absoluta de cara a aquest Campionat d'Europa?

- " S e m p r e que una selecció espanyola surt a jugar, l'objectiu és el de ser campions. El que passa és que hi ha una gran igualtat entre seleccions com Espanya, Portugal i Itàlia; llavors sempre cal tenir en compte l'handicap del factor pista. Nosaltres hem jugat els últims quatre campionats, dos a Itàlia i dos a Portugal. Anar a jugar a Itàlia, sobretot amb una selecció com la italiana que està també ansiosa de triomfs, com l'espanyola en els últims anys, costarà moltíssim treball, però l'objectiu no és cap altre que el de ser campions d'Europa."

-Pràcticament, tots els jugadors de la selecció són catalans?

- " A Catalunya, pràcticament sabem que hi ha tot el pes, tot l'hoquei sobre patins, tret d'algunes excepcions. De Catalunya són pràcticament tots els jugadors."

—Com valora l'estada que està fent la selecció a les instal·lacions del CAR de Sant Cugat?

- " A q u í estem extraordinàriament bé. Des que jo em vaig fer càrrec de la selecció, estem fent aquí les concentracions i crec que és el lloc idoni, en instal·lacions, en serveis, en alimentació, etc. No només per a l'hoquei patins, sinó per a qualsevol esport."

- Q u i n futur l'espera, a la selecció estatal?

-"Jo crec que el futur és el més bo que pot existir. Les seleccions juvenils i júniors han estat campiones d'Europa en els últims campionats. El futur de la selecció implica disputar un Campionat a Espanya i guanyar-lo. D'aquesta manera, es trencaria una

**a*Mt prttat.fen:U H H UUUMSA

mica l'hegemonia que en aquest moment té Portugal."

-Expliqui'ns què ha passat amb aquests quatre jugadors que han abandonat la concentració de la selecció estatal.

-"Ells no han abandonat la concentració, el que passa és que ens vam plantejar la situació de quatre jugadors que en realitat no es podien entrenar al matí per raons que a mi personalment se m'escapen una mica. Nosaltres estem en una selecció absoluta que ha de disputar un Campionat d'Europa, necessitem entrenar-nos matí i tarda, i jo els vaig fer saber que entrenant-nos només a la tarda les possibilitats de convocatòria serien mínimes.

Així ho van entendre i aquests jugadors han marxat amb els seus respectius clubs i no ha passat res, solament que s'han descar-

tat quatre jugadors."

-Vostè va parlar amb els quatre jugadors abans que marxessin?

-"Sí, sí, hi vaig parlar. Vaig ser jo qui els va animar que marxessin en el cas que dubtessin

- Q u è li sembla l'actitud d'aquests quatre jugadors?

-"L'actitud no la jutjo, jo el que sí que jutjo és que en una selecció absoluta per anar a un C a m p i o n a t d ' E u r o p a no puc anar de teloner, a m b dotze entrenaments. Els màxims rivals, Itàlia i Portugal, ja fa un mes que estan concentrats. Crec que no hi ha cap modalitat esportiva que vagi a un campionat i no estigui concentrat, i, si no, només cal que mirin les estadístiq u e s aquí al CAR, q u e vegin que totes les seleccions es concentren i se sacrifiquen."

Ramon Canalda té ara moltes més possibilitats • Avui fa vuit dies, el porter del F C Barcelona Carles Folguera - c o n s i d e r a t el millor porter del m ó n - va abandonar la concentració al CAR. Amb aquesta marxa, el porter santcugatenc Ramon Canalda, que actualment juga al Liceo de la Corunya, té moltes més possibilitats de ser el porter titular de la selecció absoluta en aquest Campionat d'Europa.

El Sant Cugat debuta amb el Granada en la 2a jornada

La llista definitiva de cara a l'Europeu la formen deu jugadors: Ramon Canalda (Liceo) i Víctor Agramunt (Vic), porters; Ferran Pujalte (Vilafranca), Ramon Benito (Vic), Jordi Guillén (Igualada), Miquel Sànchez (Reus), Albert Martinell (Liceo), Pueyo (Liceo), Alberto Borregàn ( F C Barcelona) i M i q u e l Calero (Alcobendas), jugadors. / À.L.

El CV Sant C u g a t d e b u t a r à diumenge a les dotze del migdia al pavelló municipal de Sant C u g a t a Valldoreix d a v a n t el Granada, tot i que aquesta sigui la segona jornada de la lliga Acevol. Recordem que l'equip santeugatenc havia de jugar dissabte passat a la pista de l'Oskarbi en partit corresponent a la primera jornada del campionat, però l'equip de Vitòria a última hora va demanar a la Federació Espanyola de Voleibol q u e ajornés el partit. F i n a l m e n t , la federació va ajornar l'enfrontament. L'Oskarbi no va voler disputar el partit perquè es podria retirar de divisió d'honor per problemes econòmics. El conjunt que dirigeix Kiril Metodiev és en aquests moments últim amb un partit menys, mentre que el Granada és quart amb 2 punts. L'entrenador s a n t e u g a t e n c podrà disposar de totes les jugadores per a aquest partit.

Tennis

Alex Corretja disputa r A T P de Marbella Abans de tancar aquesta edició, el t e n n i s t a s a n t e u g a t e n c Àlex Corretja havia superat la primera ronda de l'ATP Tour d e Marbella, e n derrotar Lapentti per 6-4, 7-6 (7-2). R e cordem que la setmana passada, Corretja va caure en tercera ronda de l'ATP de Palerm davant el jugador romanès Voinea per 6-4 i 6-2. Anteriorment havia superat el jugador holandès Davids i el català Carles Costa.

D'altra banda, Àlex Corretja disputarà a partir de dissabte el III Trofeu Barcelona de Tennis sobre terra batuda, que acabarà el 13 d'octubre al Bonasport. La dotació a m b premis serà d ' u n s quinze milions d e pessetes i el campió d'aquest torneig sumarà 90 punts en la classificació de l'ATP.

Imports 33

ELS /CAIVroNS Divendres, 4 d'octubre de 1996

G i m n à s t i c a

Golf

r í t m i c a

Paula Martí es proclama campiona Paqui Leplat afirma que s'està potenciant la base d'Espanya cadet La UE Sant Cugat crea nova escola al Ferran Clua

" A c a u s a d e l'èxit d e l'escola d e la gimnàsti-

cugatenca organitzarà a partir d'aquesta tem-

RAI A MORENO

c a rítmica d e la U n i ó Esportiva S a n t C u g a t ,

p o r a d a unes classes d e gimnàstica rítmica a

- Sant Cagat -

v a m p e n s a r e n la possibilitat d e d o n a r t a m -

l'escola F e r r a n C l u a . A q u e s t e s classes e s t a n

bé facilitats a les nenes dels voltants d e S a n t

d e s t i n a d e s a t o t e s a q u e l l e s noies de Valldo-

C u g a t . " D ' a q u e s t a m a n e r a , la c o o r d i n a d o r a

reix, la Floresta i M i r a - S o l q u e per motius di-

d e la secció del club santcugatenc, Paqui Le-

f e r e n t s no e s p o d e n e n t r e n a r al pavelló mu-

plat, definia la idea q u e va sorgir fa t e m p s i

n i c i p a l d e S a n t C u g a t , o n hi ha l'escola d e

q u e aquest a n y es f a r à realitat. L'entitat sant-

g i m n à s t i c a rítmica d e la UE S a n t C u g a t .

Ltt M i n i» ta ihMàsttai rtafca * ) la H Sant Cwjat el Jta H ta ******

ALEX LÓPEZ - Sant Cagat -

La secció de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat organitzarà a partir d'aquest any unes classes d'aquesta modalitat al gimnàs de l'escola Ferran Clua.

Aquestes classes, que es faran els dilluns i dimecres de cinc a sis de la tarda, estan destinades a totes aquelles noies que per horaris o desplaçaments al pavelló municipal de Sant Cugat, on fins ara hi havia l'única escola d'aquesta secció, no poden practicar aquest esport. D'aquesta manera, totes aquelles

noies que viuen a Valldoreix, la Floresta i Mira-sol ara sí que podran gaudir-ne. La coordinadora de gimnàstica rítmica de la Unió Esportiva Sant Cugat, Paqui Leplat, considera que "a causa de l'èxit de l'escola, vam pensar en la possibilitat de donar també facilitats a les nenes dels voltants de Sant Cugat". De fet, la setmana passada algunes gimnastes que formen part de la secció de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat van fer una exhibició al Ferran Clua. Unes cinquanta noies van seguir en directe aquest festival i van prendre bona nota de l'exel·lent

F u t b o l

affeial. fete X W H UNOSA

nivell actual de les gimnastes santcugatenques. Paqui Leplat preveu omplir aquest grup de vint gimnastes els dies vinents.

Leplat explica que "de moment sembla que la resposta és bastant bona". La coordinadora de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat comenta també que "estem il·lusionats perquè creiem que la gimnàstica rítmica està arribant a la gent de Sant Cugat, a moltes noies de la ciutat, i això és bonic i bo". Segons Leplat, amb aquesta nova escola "s'està potenciant més la secció de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat".

Al.EX LÓPEZ

L'Olímpyc de la Floresta debuta aquest cap de setmana a la pista del Ripollet en la primera jornada de la primera estatal B. L'equip entrenat per Àngel Ruiz, que aquest és el segon any consecutiu que milita en aquesta categoria, buscarà els tres primers punts de la temporada. En aquest partit debutaran oficial-

Pauta Martí durant un entrenament al GaW Saat Joan. FOTÍ: MMC U D M

s a l a

L'Olímpyc, sense baixes, s'estrena a Ripollet - Sant Cugat -

La s a n t e u g a t e n c a Paula Martí, de setze anys, s'ha proclamat campiona d'Espanya cadet, en fer els millors recorreguts al Club de Campo Villa de Madrid. Martí va fer 74, 75 i 74 cops, un total de 233, dotze menys que la segona classificada, Patrícia Sota.

La golfista santeugatenca també ha guanyat, aquest any, cl campionat Gavaldà Espanya en categoria absoluta i cadet.

A més, Martí també ha obtin-

gut la primera plaça en el Campionat Giri, en les tres categories: amateur, júnior i cadet. El proper compromís de Martí és el torneig Chipie, a França, després del qual disputarà el Campionat de Catalunya.

Paula Martí va començar a jugar a golf als vuit anys. Va guanyar el seu primer Campionat de Catalunya a l'edat de deu anys, i des de llavors ha anat recollint èxits. El seu entrenador, Fernando Chaves, és també el preparador d'Estefania Knut i Ivò Gener.

ment els cinc nous fitxatges florestans: els exjugadors del Winterthur Sant Cugat, el porter José Luis i els jugadors Mauri i Javi, i Jordi Ragué i Jordi Aranda, del Champion i la PB Sant Cugat respectivament. L'entrenedor de l'Olímpyc de la Floresta, Àngel Ruiz, podrà disposar dels catorze jugadors del planter de cara a aquest inici de lliga, tot i que Joan Reixach serà dubte fins a última hora. El seu

germà Jordi ha decidit finalment no continuar defensant els colors de l'Olímpyc. D'altra banda, el jugador florestà Manolo, que va ser operat el mes de juliol dels lligaments d'un genoll, serà baixa uns quants mesos.

Per a Àngel Ruiz, l'objectiu que s'ha de marcar el seu equip és el de situar-se entre els primers llocs de la classificació que donen accés a disputar l'ascens a la primera estatal A.

EIS i CANTONS horari d'atenció al públic m a t i n s : .i,. <>i, „ m, (lc

«IIHIIN-

;i ( l i \

ilr Im, 7h «201,. a 20li. t a r d e s : ,•,. . 1

•

c m l r o

34 Esports

blS /CANTONS Durm/ns. 4//'ocru/'i; tl, l'W,

M o t o c i c l

Rugbi

#s m e

Q u i m Escoda t é trenta anys. És dues vegades subcampió d'Espanya i c a m p i ó d e Catalunya a m b l'escuderia Servei M o t o de Cornellà. Els problemes a m b els directius de l'equip el van fer deixar la competició activa. Va perdre la il·lusió per córrer, però ara l'ha recuperada: ha muntat una escuderia pròpia a Sant Cugat, Escoda Motor, que ja ha començat a tastar el sabor d e l'èxit.

El Rugbi Sant Cugat comença QUIM ESCODA. Fundador de Tescuderia Escoda Motor la lliga

En motociclisme no hi ha res escrit •i R \i

\ MORI

molt poca gent vol ajudar fins que no hi ha resultats positius.

Per això és molt important donar a conèixer els èxits que has tingut. Per e x e m p l e , només preparar la moto d e 50 ce. a m b la qual h e m q u e d a t q u a r t s a Lliçà ens ha costat més d ' u n milió de pessetes. Els diners els traiem del treball en el taller i dels col·laboradors desinteressats, però ara q u e hi ha resultats confiem a trobar algun patrocinador. Ens hem de donar a nosaltres mateixos un vot de confiança. E s t e m segurs q u e aquest és el camí."

\o

- Sant Cugat -

-l-'.xplicj'in la tc\Li \ ida esportiva.

- " L a m e \ a trajectòria esporti\a lia estat molt curta, però molt intensa i a m b bons resultats.

Des dels 2.S anys fins als 2S he estat, entre altres coses, dues vedades subcampió d'Kspanya i un any campió de Catalunya, en o()(> ce. Kn 750 ce. vaig quedar quart al C a m p i o n a t d ' E s panya."

- P e r què una carrera tan curta?

- " P e r q u è a la meva escuderia, Servei Moto, de Cornellà, no m'hi trobava a gust. Hi havia molt mal ambient amb els directius. i massa interessos personals que em van desmotivar molt. Vaig perdre la il·lusió per córrer."

-L'has recuperada?

-"Sí. Vaig decidir muntar una escuderia pròpia, un lloc on els pilots joves puguin desenvolupar la seva vocació, s'hi sentin a gust i, sobretot, aprenguin. En motociclisme no hi ha res escrit. Els pilots aprenem per intuïció, per experiència. Kenny koberts ha muntat una escola, i a mi m'agradaria seguir aquesta línia de formació de pilots."

-Tornaries a córrer?

-"Sí, no descarto tornar a córrer."

-L'escuderia la vas començar l'any 94. Des de llavors, quins èxits heu aconseguit?

- " L ' a n y 95 vam ser campions a les 24 I lores de Montjuïc, que ara es corren a Montmeló, i fa u n e s s e t m a n e s vam q u e d a r

Qam Escota, • tat amb més anys qw a Mb, fart tamm envoltat del món de la moto.

MKHS4CINTMS

quarts a les 24 hores de Lliçà d'Amunt, en 50 ce. Ara provarem sort a l'última prova del Campionat d'F.spanya i el Campionat de Catalunya de superesport."

- Q u a n t costa córrer en com-

peticions oficials?

—"'Prefereixo no valorar econòmicament tot cl que dedico a les motos, perquè m'espantaria i potser ho deixaria. Sens dubte, la qüestió econòmica és la m é s difícil de portar, p e r q u è

-Quina velocitat s'agafa en una c o m p e t i c i ó oficial a m b u n a moto de 600 c e ?

- " P o t s arribar a agafar els 280 quilòmetres per hora."

- Q u è sents en aquest moment?

- " É s difícil d'expressar. Les corbes se't tiren a sobre, perds l'agilitat, et costa fer qualsevol m o v i m e n t . Jo vaig c a u r e a Montmeló quan corria a prop dels 290 quilòmetres per hora, per culpa d'una taca d'oli, i em va semblar que no pararia mai de relliscar per l'asfalt del circuit."

-Com és possible que una persona que agafa aquestes velocitats sigui tan tranquil en gestos i ritme de conversa?

- " E s una reacció involuntària, però jo crec q u e és per compensar els moments de tensió de les curses. Pensa que un corredor pot arribar a les 230 pulsacions per minut durant una competició. Si després no es calma una mica..."

LVIAT FINS A 415.000 PTES [> E F R A N C '" I B A I R E C O N i:* 1 C: i! €> M A "1 equip de sèrie: P e u s e o t 3 0 6 Tariíffa. A m b tot Direcció Assistida- Tancament centralitzat. Alçavidres s i m e t r i e s . C o i x í cie s e g u r e t a t c o n d u c t o r . E q u i p d ' à u d i o .

E n g e g a d a c o d i f i c a d a . P i n t u r a m e t a I. l i t z a d a * * . R e t r o visors exteriors i agafadors d e les portes del color d e ria. 3 i 5 p o r t e s i S e d a n . G a s o l i n a o dièsefl.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola,

69 T e l . 674 15 03 Sant Cugat del Vall s 08190

EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

RAI. - Sant Cugat -

El club de rugbi de Sant (àigat encara no té llest el camp que el Júnior els ha cedit per jugar la competició oficial, perquè la gespa no ha arrelat prou. Iot i això, els responsables del club han dit que la inauguració es podrà fer quan estava previst, a finals d'octubre. La lliga de segona divisió catalana, on juga l'equip sènior del club, comença aquest cap de setmana, amb un partit contra els Cranks de Vic. La setmana que ve i la següent els santeugatencs haurien de jugar a casa contra l'Universitari B i el Castellet. Els santeugatencs hauran de buscar solucions a la falta de camp, com jugarà la localitat dels rivals o trobar un lloc neutral.

Handbol

El juvenil es vol classificar per a la lliga catalana R.M. - Sant Cugat -

L'equip juvenil d'handbol de la l ' E Sant Cugat juga a Cardedeu els dos partits previs a la final que li permetria classificar-se per participar en la lliga catalana, la màxima competició de la categoria.

El primer partit serà avui a partir de dos quarts de nou contra el Martorell. Demà, l'equip s'enfrontarà al Cardedeu a dos quarts de deu. Segons el responsable de la secció d'handbol del club, Antonio Martín, "l'equip ho té difícil, perquè els rivals són durs".

EH VERS^ON*,

0 AAfl fií (") o avantatge equivalent ( " ) en motors i 6 • i 9 TD PVP recomana: a Península < Balears Peugeot 306 T a r i f l · 1 . 4 3 p : 2 . 0 6 0 . 0 0 0 Ptes Inclou impostos despeses de matriculació transport promoció. Vàlid per a v e n d e s en estoc, no a c u n a a E l e a altres promocions en vigor

CERDANYOLA MOTOR C/Sant Ramon, 183 Tel. 580 59 43 Cerdanyola del Vall s 08290

PEUGEOT

Esports 35

ELS /CANTONS Divendres, 4d*octubrtde 1996

Futbol

Pol

sala

i

e s p o r t i u

El Sant Cugat debuta a la lliga amb el Centelles

L'Esport Escolar disposarà d'un sol L'equip podrà comptar amb els sis nous fitxatges coordinador per esport El W i n t e r t h u r S a n t C u g a t d e b u t a d i s s a b t e a la t a r d a al p a v e l l ó m u n i c i p a l d a v a n t e l C e n t e l l e s e n la p r i m e r a j o r n a d a d e lliga a la d i visió d e plata. D'aquesta m a n e r a , debutaran les sis noves incorporacions: els g e r m a n s García, Carlos i Ignacio, Pau Negre, Xavier P o r t e l l , À l e x Costals i J o s é Luis López. L'en-

t r e n a d o r santcugatenc, C a r i e s N a v a r r o , afirm a q u e "el p a r t i t d e d i s s a b t e és una incògnita p e r q u ò és e l p r i m e r p a r t i t d e lliga, p e r ò e s p e r e m q u e j u g a n t a c a s a p u g u e m t i r a r el p a r t i t e n d a v a n t " . R e s s e r i a m i l l o r q u e com e n ç a r a m b un t r i o m f q u e d o n é s c o n f i a n ç a a l'equip vermell-i-negre.

ÀLKX LÓIM-:/.

- Sant Cugat -

La gran novetat de l'Esport Escolar per a aquesta nova temporada 96-97, que està previst que s'iniciï cl 9 de novembre, és que hi haurà un sol coordinador per esport (bàsquet, futbol sala, voleibol i handbol). Aquests quatre coordinadors no es faran públics fins la setmana vinent. Cada coordinador triarà els seus monitors i àrbitres, com també serà l'encarregat de definir els objectius i la metodologia a seguir. Aquest serà el tercer any consecutiu que l'Esport Escolar de Sant Cugat s'organitza conjuntament amb el de Rubí. Una altra novetat és que

Pol

i

l'handbol, a diferència de l'any passat, serà l'únic esport que disputarà directament les fases comarcals infantils en comptes de les locals. Pel que fa als esports individuals, és a dir, els escacs, l'atletisme, el judo, el tennis taula, l'aeròbic i la natació, no p r e s e n t e n grans canvis. Tots aquests esports competiran a escala local i comarcal. Així, per exemple, el judo, dirigit per José Luis Alcàzar, del gimnàs Olimpo, és un dels esports individuals que competiran a escala local i comarcal. La gran novetat, però, dels esports individuals és l'aeròbic. Si no hi ha canvis d'última hora, els entrenaments començaran d'aquí a dues setmanes.

esportiu

La UE Sant Cugat celebra assemblea anual RAKA M O R K N O

Bt sis M MfitutMSdel WiitMltar Sant Cwjat M K M dteafctt. Ftto: XWIBtUUmU ÀLEX LÓPEZ - Seat Casat -

El Winterthur Sant Cugat debuta dissabte a partir d'un quart de set de la tarda al pavelló municipal de Sant Cugat davant el Centelles. Per a aquest partit, el tècnic santcugatenc podrà comptar amb tot el planter. D'aquesta manera, debutaran els sis nous fitxatges del Winterthur Sant Cugat, els germans García, Carlos i Ignacio, PauNegre, Xavier Portell, Àlex Costals i José Luis López. Segons l'entrenador santcugatenc, Carles Navarro, "l'equip té moltes ganes de començar la lliga".

El FS Sant Cugat, que aquest any jugarà a la divisió de plata per tercer any consecutiu, provarà d'aconseguir la primera victòria del campionat davant un Centelles que, a priori, no és un dels favorits en aquesta lliga.

El tècnic Carles Navarro afirma que "el partit de dissabte és una incògnita perquè és el primer partit de lliga, però esperem que jugant a casa puguem tirar el partit endavant".

El conjunt santcugatenc té com a únic objectiu mantenir-se a la categoria. Recordem que la temporada passada, l'equip vermell-i-negre es va classificar

penúltim a la lligueta per la permanència, cosa que va estar a punt de costar-li el descens.

En aquesta pretemporada que el Winterthur Sant Cugat va iniciar el 27 d'agost passat, ha disputat quatre partits amistosos amb un balanç de dues victòries davant el Piscines Dome i el Tracoinsa, un empat amb el Llopart i una derrota contra el FC Barcelona de divisió d'honor.

Els equips catalants que acompanyen el FS Sant Cugat en en aquest grup B de la divisió de plata són el Centelles, el Vilassar de Mar, l'Èpic Casino, el Martorell i el S. Portainé.

- Sant Cagat -

L'assemblea ordinària de la UE Sant Cugat va aprovar uns pressupostos per a la temporada 96-97 que, segons Enric Tomàs, president de la junta, són "restrictius en despeses i pessimistes en ingressos".

D'aquesta manera, la situació no pot ser més que millor del que s'espera. De fet, el mes de juny l'esbotrany del pressupost donava un superàvit d'un milió de pessetes, però la restricció de subvencions a la gimnàstica rítmica i als jocs escolars ha fet que els beneficis previstos es redueixin a zero. La UE Sant Cugat haurà d'afrontar a finals d'octubre el

venciment de la pòlissa de crèdit. El club haurà d'aconseguir un milió de pessetes, que, de fet, és el deute més urgent que té. Al club li falta liquiditat, perquè molts dels ingressos s'esperen per a mitjans o finals de temporada. La solució a aquest problema depèn, en part, del grau de compliment dels terminis de pagament de les subvencions públiques. Segons Tomàs, "les ajudes institucionals van arribar a temps l'any passat, però no la temporada anterior". La bona notícia la va donar el vicepresident, Josep Lluís Rius, que ha aconseguit 75.000 pessetes d'ajuda per la classificació a les semifinals de la lliga catalana d'handbol.

Patinatge

L'escola de patinatge comença el 20è curs RAFA MORENO

L'escola de patinatge de Sant Cugat ha obert la matrícula aquest any amb els ulls posats en el 28 de febrer, dia del 20è aniversari del seu naixement. Els responsables de l'escola estan preparant les celebracions, que inclouran una exposició de fotografies a la Casa de Cultura i la inclusió de les representacions més premiades en el

festival anual. L'escola busca nens de quatre a vuit anys, "edats molt curtes, perquè d'una altra manera no hi hauria temps per formar els patinadors", ha dit Cristina Munoz, responsable tècnica de l'escola. Segons ella, "és una pena que moltes alumnes es prenguin el patinatge com una activitat secundària i l'abandonin davant qualsevol dificultat". L'escola té unes seixanta patinadores, una de les xifres més baixes de la seva història.

"B MÜMtM és M esport art tècak i sacrificat, w* M » M I U S stAr*Ma«iis M I I Mft^ M|fm MSIÍM M H M . M K BS 4 OUl·llK

36 Esports

I I S / C A N T O N S Divendres, 4 d'octubre de 1996

CLASSIFICACIONS

FUTBOL

L'empat del S a n t Cugat davant el Sant Quirze li barra el pas al liderat

I

S u n t ( àigat: l.nrcnte. Jancà, (ictatd.

Israel. M i q u e l . J u a n Carlos

(Francis

7,V). J . i c o b o . I l e t w s . J J M . C i n t a i N a n d o

L a propera (6 d'octubre): Singuerlín-Blanes: Farners-St Julià; Roda Ter-St Cristòfol; RipolletSils; Abadassenc-Roses; Sant Celoni-St Cugat: St Quirze-Torelló; Lloret-( >assà; Canovelles-Arbúcies.

I j u a n Sil').

Matadepera

3

1 2

Poble Nou

4

1

Juan XXIII

4

1

1

2

lllastrcll

2

0

7

.s

.S

1

12

11

5

10

4

M

I

GRl P 8

(ialk-Ro 75'). A h a r » . Alací. Yentas. M e -

nor, N.ilc. Q u i n i . A l a r c ó n <l>uiB 7 S ' I i P e r a < R u t ) é n 7M'>,

G o l s : 1-0 l l c r v a s K > 2 ' l . 1-1 l ' u i p IM.V).

À r b i t r e : S . í i u Itcv H i d a l g o . Va n m s t r a r t a r g e t e s a l s Ini a l s Jan*,,!, ( i c r a r d ,

Jaenhn,

l l c n à s . C u i t a i als w s i r . i n t s S o l c . (Jliiiil.

Alarcón i íiallenn.

Veterans-Mediterrani 1-1 B o r d e t a - D Batlló 2-0 Montbau-Sp Mira-sol 3-3 Trinitat-Esc Sarrià 2-1 St I g n a s i - L a F l o r i d a 2-5 Pajaril-Hospitalenc 3-1 C r a c k s - B Poble Sec 2-1 Sp Meridiana-Can Serra..4-0 Polvoritenc Descansa

Sant Cugat Equip

PJ PC

PP

GF Is

GC Punts

F I S a n t C u i ; a t K s p m t v j e m p a t a r a u n i;nl

l.a F l o r i d a

7>

11

1

al i . n n p m i n i n i p . d d ' e s p u r t s d a s a r i t c l l í -

Sp Mira-sol 4

2

2

1)

s>

6

8

d e r t l c l L^tnp. c l S a n t ( J u i r / e

PoKoritcne

ò

2

I

H

7

.5

7

r-Ne S a n i à

4

2

1

Kl d c r h l v a -

l l e s a \ a s e r t u r c a a s u r r i t . s o h r c l i ' t a la p r i mera m e n a t

d e l p a r t i t . A la r e p r e s a ,

el

4

PE

limitat

4

2

1

1

s

1

9

' 1 7 l

1 1

í

^

7

l o n j u n r s a n t c u ^ . i t c n c e s va a v a n ç a r e n cl

Sp M c t i d i a n a . )

2

0

1

')

4

'.

in.ireadnr g r a l l e s a un t;ran nul

S Ignasi

4

2

0

2

12

10

>'

P u e s m m n t s a b a n s d e l l'mal, p e r n , els \ i -

l'ajjnl

4

2

0

2

1(1

'i

li

s i t , n i t s s . i n . i i o n s c u u i r c l IMII d e 1 c - n i p . i t

II Poble- S e c 4

2

0

2

"

I1

li

i p i c l e l i instiv i.i al . p i c s l i . m . i s ist s i . h r e el

Hospitjlcni

4

1 2

1

7

s

s

i c i r c n v ,1c | . H . Si el S u n ( n u a t l-'.sp.irr h a -

Kotdcta

4

1 2

1

7

c;iics l u i m s a t c l p a r t i t , s ' h a u r i a c u l - liie.lt

Cracks

.

DBjtllí,

4

d'Hervàs.

1

1

1

s

1

;

t

4

2

4

s

4

l í d e r e n s u l i t a n d e la c l a s s i f i c a c i ó . k l

rc-

s i i l t a t . p c r í i , l ' t i a d e i x a t a la e i m p i c n a

pn-

C a n Serra

4

1

0

i

7>

12

,i

la t a u l a , t u t i i p i e a n n n u ; s

di.s

M e d i r e t r a n i .s

0

2

1

4

'.

2

Montbau

0

2

2

s

10

siiió de

p u m s d e l l í d e r . ,' A l .

4

Veterans

4

1

1

0

I

3

S i l

1

Regional preferent CRIÍ' 1 Singuerl in-Canovelles HI anés-1'' a r n e r s St .Inlià-Roda T e r St Cristòl'ol-Ripollet Sils-Abadassene Roscs-St Celoni St Cugat-St Q u i r z e Torelló-Lloret Cassà-Arbúcies Equip Si

(JIIII.C

PJ PC

PE

PP

GF

2-2 1-0 3-2 0-2 3-1 1-0 1-1 0-0 0-2 C C Punt*

4

< '

I

0

s'

4

10

!(,.«•-

4

•

"

I

li

I

'I

•si

4

J

:

ii

i.

•

s

JI.L.I

L a propera (6 d'octubre): Veterans-Bordeta; D.Ratllo. Montbau; Sp Mira-sol-Trinidad: Ksc Sarrià-St Ignasi; La l'lorida- Pajaril; Hospitalense-Cracks; Poble Sec-Sp Meridiana; Can Serrall ruch; Mediterrani-Pohoritense.

T e r c e r a Regional G R I P 13 M a t a d e p e r a - L e s Fonts....1-4 C a n Colapi-V'iladecavalls.0-5 C a n Boada-Sant Cugat....3-2 25 septiembre-Júnior 3-2 Poble Nou-Matadeperenc.2-2 San Pedro-Cazadores 2-2 Ullastrell-Can Clos 1-2 Juan XXIII-Adesa 3-0 Can Trias-Montserrat...4-0

K|..ilci

4

J

.

.1

h

'•

s

SlCuiíul

-I

2

2

(I

4

2

N

I ,.i... i k ,

4

2

I

I

l.

si

(: t -

t

j

i

i

i.

:•

7

\iin..iis

i

:

•)

2

4

;

'.

K...I.I l e i

l

2

li

2

'<

'i

>•

K ,n .•.

4

1 2

1

4

S

S

Equip

'Inrell.'.

4

1

1

2

S

4

4

C j n H.i.ul.1

4

Sineaicrlin

4

1

1

2

7

X

4

Can Clos

4

l.liirci

4

1

1

2

2

s

4

Viladecavalls?

Cassà

4

1

I

2

.1

8

4

25 s e p t i e m b 4

s

Si Cnslòfcil

4

l

I)

.1

.)

6

.1

San P e d r ó

4

4

. ' 7

PJ PC

PE

PP

GF

II

I)

PS

.s

12

i

I

0

12

6

10

.;

I)

0

10

,1

0

0

1

II

4

II

4

larncrs

4

1

0

t

.)

h

.)

l . c s Konts

4

2

Sils

4

I

II

,1

7

11

.<

C a n Trias

4

1 2

AbjdasseiK

4

0

I

>

4

"

1

Sant ( à n . n 4

I

1 1 1 2

I

10

"

Equip

43-63

PJ

PG

PP

PF

!

Montcada • i Montgrí

l

I)

PCPuni

Martorelles

1

II

4

1

1

2

7

K

4

Súria

2

2

0

137

120

Súria

I)

0

Matadeprene4

1

1

2

s

11

4

\ilascia

2

2

0

150

140

Mansanet

0

0

Montsertat

4

0

2

2

.s

11

2

\endrell

2

I

I

142

123

Can Qilapi

4

0

2

2

6

12

2

Viladecans

2

1

1

14h

133

S t Ciifiut

1

125

113

fifàcia

1

132

I2X

Kpie

1

142

140

I.aicta

1

I2H

12X

Ateneu

1

12.3

12.)

Kseola Pia

1

149

1S0

Bjtberà

1

116

HiS

l.cs (lorts

1

144

146

Ca;.adotcs

4

0

1

3

7

13

1

Adesa

4

0

1

3

S

12

1

Júnior

4

0

1

3

6

14

1

Segona Regional S a n t Q u i r z e : Castillo. Alexis (David

Horta-Vendrell

L a propera (6 d'octubre): Can Boada-25 septiembre; JúniorPueblo Nuevo; Matadeperenc-P. San Pedró; Cazadores-l ! llastrell; (^an Clos-Joan XXIII: Adesa-Can Trias; Montserrat-Matadepera; Les Fonts-Can Colapi; St. Cugat-Viladeca\alls.

T e r c e r a Regional G R U P 14 C a m p o a m o r - C a n Fatjó....3-2 La Planada-C. Creu 2-0 C a n Rull-Cerdanyolense.5-1 Marina-PB Sant Cugat 1-4 Casablancas- E spronceda. 1 -10 R o u r e d a - L a Romànica 2-2 U D Salut-Barberà 2-1 Pirineo-Can Puiggener..2-0 Castellar descansa

l·iister

1

136

139

Candi

1

13K

142

Masia Bou

2

116

145

Mona

2

109

147

L a propera (6 octubre): Martorelles-St.Cugat, Súria-Cardedeu, Montgrí-Manyanet, Montcada-St. Quirze.

VOLEIBOL

El C V S a n t C u g a t s'est r e n a aquest cap de setm a n a contra el G r a n a d a

L a propera (6 d'octubre): Gaudí-Gràcia; Fuster-Montserrat; Súria-Horta; Les Corts-Escola Pia; Sant Cugat-Èpic Casino; Vilaseea-Masia Bou; Barberà-Laietà; Viladecans-Vendrell.

La PB Sant Cugat se situa líder en fer el millor resultat a la primera jornada Tercera B GRUP 2

Equip

PE

PP

GF

La R o n i J n i c a 4

PJ PG .1

1

0

13

GC Punt* 4

10

[>HStCugat4

3

0

1

10

0

"

Ksprocctla

4

2

1

1

I'-

s

;

Roureda

4

2

I

1

lo

d

7

Pirineo

4

2

1

1

4

2

7

l I) Salut

4

2

1 1

4

2

7

l'uiíijícncr

4

2

1 1

5

3

7

Campoamor 4

2

1 1

í>

li

7

(:an l-'atjó

3

2

(I

I

4

C a n Rull

4

2

II

2

II

10

í.

CerJjns.il

4

2

0

2

')

15

li

1

5

2

4

5

s

4

l.a P l a n a d a

à

1

Marina

4

1

liarbera (

4

Creu

I

I 1

2 I)

5

íi

d

15

0

Equip

F

l ' H St C u g a t Cerdanv.ila C a u l'.itellada

54

Cardona

39

Monriuïe

4K

A Pinguela-Albacete 0-3 C. Cantabria-Benidorm....l-3 Oskarbi-St. Cugat ajornat Murcia-Tenerife 0-3 Alcorcón-Caja Àvila 0-3 Granada-Las Palmas 3-0 Equip

PJ PG

PP

F

C Punt*

Albacete

1

1

0

3

0

2

Caja Àvila

1

1

0

3

0

2

Tenerife

1

1

0

3

0

2

Granada

1

1

0

3

0

2

Benidorm

1

1

0

3

1

2

C.Cantàbria

1 0

1 1

3

I

I.as P a l m a s

1 0

1

0

5

I

Múrcia

1 0

1

0

5

1

Alcorcón

1 0

1

0

5

I

A l'ingucla

1 0

1

0

5

1

Oskarbi

0

0

0

0

II

0

St C u g a t

0

0

0

0

0

0

L a propera (6 d'octubre): Las Palmas-A Pinguela; CY Sant Cugat-Granada; Benidorm-Oskarbi; 'Tenerife-Alcorcón: AlbaceteMurcia; Caja Àvila-Caja Cantàbria.

5

3

0

1 2

3

I)

0

5

2

'.

H

Casablancas 4

II

0

4

4

2s

n

< .iNlell.ir

C a r d o n a - C B 96 52-32 Cerdanyola-Gassó 52-35 (àlot-Bosco ajornat P B St C u g a t - L a Font.. 108-75 Montjuïc-Safa 58-48 Maristes-Beeth Fonts...58-62 Coll-Can Parellada 34-47 Martinenc descansa

Divisió d ' h o n o r femenina

'

1

L a propera (6 d'octubre): Can Rull-Marina; PB St Cugat-Can Casablancas; Esproceda-Roureda; La R o m à n i t a - l S Sabadell; Barberà-Pirineo; CampuifíjíenerSp Maearenos; Castellar-Campoamor; C^an Fatjó-La Planada; Cerdanvolense-C. Creu.

Keeth I-oms

HCKWEI

Maristes

58

Sala

4.S

l.a l-'ont

(I

C a m p i o n a t de C a t a l u n y a Masculí

i

"5

I0X

Clot

ii

0

0

0

0

üosco

0

0

0

0

0

M.unncne

11

11

0

0

0

Es disputen el cap de setmana: Final Egara-Atlètic 3er i 4rt lk>c...Egara 1935-Polo

HANDBOL

m

wmz-mmim

5è 6è 7è

C D Terrassa Polo Vallès

8è

Júnior

BÀSQUET

Primera Catalana

T e r c e r a preferent

GRUP 2

C a m p i o n a t de C a t a l u n y a Femení

Cardedeu-Martorelles....29-19 Manyanet-Súria ajornat St.Quirze-Montgrí 23-16 St.Cugat-Montcada 21-17

Es disputen el cap de setmana: Final Polo-CD Terrassa 3r i 4t Uoc....01ímpya-Atlètic

(;RI P

GC Punta

i

Fuster-Viladecans Ateneu-Gaudí Gràcia-Barberà Laietà-Vilaseca Masia Bou-St Cugat Èpic-Les C o r t s Escola Pia-Súria

67-64 73-63 68-56 76-78 61-75 91-74 69-71

Equip

PJ PG

PE

PP

GF

GC Punt*

Cardedeu

1

1

0

0

29

19

St.yuirze

1

1

0

0

23

16

2

St. C u g a t

1

0

21

17

2

1

0

2

5è 6è 7è 8è

Júnior Egara Línia 22 Gavà

L'AGENDA FUTBOL

JUVENIL

INFANTIL

REGIONAL PRKFERENT

IS·/JOSantCue.al-liotdctallJis )

16.00 PB Sr ( u K at-St (lugat (t)is.l

1 6 J 0 St Ccloni-St C U R M (Diu.)

9J0Rubi-)iini..r(I),u 1

9.30 Adesa-Sp Mira-sol (Dis.)

18.00 P B S t C u K j t - S r l.lorenv í l l i s

VOLEIBOL Ohfsiò iftoafMr ftNwsnína

9.00 Sant Cugm-Escolra Pies (Diu.)

FUTBOL

SALA

11.45 San Pcdro-Sr Cue.ar iDiu. i

BÀSQUET

DHuMAótte pfota

9 . 4 5 ( j n Katjó-Adesa (Diu.)

3M n t t f w j M l

18.15 Sant < àmar-t V-niellcs (Dis.)

18.00 SpMirj-sol-Kgani<l)is.)

19.45 UK.Sant Cugat - Kpie Casino (Dis.)

TKRCF.RA REGIONAL

CADET

17.30 B o s c o - l ' B S a n t C u t t a t l D i s i

11.45 Sant (\igat-Viladeca\alls (t>tu.)

15.00 Rubí-Adesa (Dis.)

12.00 Júnkir-I'oblc Nou (l>iu.)

IH.OOAdcsa-Oan'lnaslDrv)

18.00 ( i m Jofresa-St (àjgat (l)is I

SKÍÍONA REGIONAL 12.00 S p Mira-sol -Trinitat (I)iu.)

18.00 P B St Cugat-t lan Casablancas (Ois.)

HAHBBOL

18.00 Júnior-*iin Boada (Dis I 19.00 Martorelles - St (Jugat (Dis.)

CADET

12.00 Sant ( àigat-t iranada i Diu.i

11.30 Mas Janer-Vtlafranca (Diu.)

17.00 (Jiampion-Parets (Dis.) l8.IKIKipJlet-<)limpye(l)is.)

20.1X1 Sanr Ciiiíar-Castellar (Dis.)

JUVENIL Sani (lligat

descansa

16.30 l>a Maitrina-ChcsstDis.) 13.00 Mas Janet-Natació Sabadell (Diu.)

RUGBI tenMMi 12.00 Crancs Vic - Sant C u g a t Júnior (Diu.I

ELS4CANT0NS Espectacles

37

Divendres, 4 d'octubre de 1996

Patrimoni

Es gesta un moviment pel retorn de la Mare de Déu de Sant Cugat Lafigura\que data del segle XIII, és a Terrassa Fa exactament 79 anys que la Mare de Déu de Sant Cugat va perdre el contacte amb el Reial Monestir. Des de llavors, han estat moltes les persones que s'han mostrat interessades a retornar a casa la imatge, que actualment és propietat legítima de la Fundació Soler

G E N I LOZANO - Sant Cugat -

No es estrany que hi hagi més d ' u n admirador de la imatge, tant pel seu valor històric, cultural i artístic, com perquè és una de les p o q u e s verges de l'època medieval de la qual coneixem els orígens. Diuen, els que hi entenen, q u e per les seves característiques guarda una certa semblança a m b la Mare de D é u d e Montserrat i a m b la desapareguda del monestir de Ripoll. Físicament és policroma, d a u r a d a o courada a m b tons transparents, fidel a la reproducció d'un teixit hispanoaràbig. Després de set segles d'orfenesa, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, emplaçat precisament als claustres del monestir, ha pogut desxifrar el nom de qui la va fer construir: e s tracta d e l'abat Ramon de Ba-

i Palet de Terrassa. Ara, alguns indicis fan pensar que, per primera vegada, aquest interès es podria convertir en una iniciativa en ferm.

Si finalment aquestes conjectures es consolidessin, podria néixer el primer grup de pressió en defensa del retorn de la Verge.

nyeres, un s a n t e u g a t e n c q u e va néixer l'any 1218. D e s d'aquesta data i fins poc abans d'ac a b a r - s e la P r i m e r a G u e r r a Mundial, la imatge.va romandre al monestir de Sant Cugat.

L ' a n y 1 9 1 9 , la Verge va ser subhastada públicament i adquirida pel jurista terrassenc J o s e p Soler i Palet, q u e d e s prés la va cedir a la Fundació q u e porta el seu n o m . L'any 1984, la Mare de D é u va tornar al n o s t r e m o n e s t i r , p e r ò aquesta vegada a m b l'objectiu de ser restaurada pel Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

Ara, sembla que una iniciativa, per part d'uns quants santcugatencs, comença a prendre forma. Malgrat que tot plegat e s troba encara e n un estat molt embrionari, alguns indicis apunten a la creació d'un grup d'amics de la Verge, que

Aula

lluitarien plegats a m b l'objectiu d'aconseguir que el castell Cartoixa d e Vallparadís. d e p e n d e n t del Museu d'Art de Terrassa, els cedís la imatge en dipòsit.

Així mateix, sembla q u e els impulsors d'aquesta iniciativa en curs busquen el consens d'unes cent persones, disposades a vetllar, sense ànim de lucre, per la recuperació, culte i conservació de la Mare de Déu de Sant Cugat. D e moment, encara no hi ha cap proposta oficial, de manera que aquests indicis són només simples conjectures.

N o obstant, el que sí q u e és innegable és que existeix un cert moviment social a la ciutat que reivindica el retorn de la imatge allà on li pertoca.

Una imatge e x c e p c i o n a l La Verge del m o n e s t i r d e Sant Cugat é s una escultura

La Mare de Déu de Sant Cugat datadel segle XIII. Foto. ELS 4 CANTONS en fusta del segle XIII, de 92 centímetres d'alçada i a la qual li falten l e s d u e s mans. La imatge pertany al grup de les verges majestàtiques i aquesta é s la raó per la qual se la compara amb la Moreneta o la Mare de D é u de Ripoll. Tot i així, l'escultura ha recobrat l'interès dels experts d'ençà que el Centre de Restauració

de Béns Mobles va descobrir, dins del cap de la verge, una sèrie de relíquies i pergamins on apareix fixada la seva procedència. Amb aquesta particularitat, la imatge d e Sant Cugat es converteix en una de les poques peces romàniques marianes catalanes q u e p o t presumir de tenir uns orígens tan precisos.

c u l t u r a l ' T v> .."3 í í

Figueres insisteix que els papers de Salamanca han de tornar a Catalunya L'historiador i professor intervé a VAula Cultural Rl TH BOLLINGER -Sant Cugat"Els papers de Salamanca han de tornar a Catalunya, en concret a l'Arxiu Nacional q u e està situat a Sant C u g a t " , va afirmar l'escriptor i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Figueres, a l'Aula Cultural del C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t que es va celebrar dimarts passat.

La polèmica de l'arxiu de Salamanca s'ha convertit en "una guerra d ' i n c o m p r e n s i ó " , s e gons va explicar J o s e p Maria Figueres, coautor del llibre Els papers de Salamanca: història d'un botí de guerra, q u e analitza el p e r q u è d e l c o n f l i c t e .

L'autor atribueix a la manipulació periodística els actes d'hostilitat dels ciutadans de Castella-Lleó. L a possibilitat d e d i à l e g i n e g o c i a c i ó es va t a n c a r q u a n e l s diaris locals van publicar t e x t o s d'opinió i cartes al director d e polítics i persones a m b rellevància social q u e tergiversaven la realitat i afirmaven q u e els catalans volien emportar-se l'arxiu de Salamanca sencer.

"Aquesta situació no és favorable per a Catalunya ni per a Salamanca, sobretot si la ciutat castellanolleonesa es vol convertir en una seu cultural europea", va afirmar l'escriptor.

Per al m e s de n o v e m b r e vin e n t està previst q u e el C o n -

grés dels D i p u t a t s acordí la devolució dels documents q u e p e r t a n y e n a la Generalitat de Catalunya. Aleshores, "el govern català hauria de reivindicar q u e tornin tots els papers q u e e n s p e r t a n y e n " , va concloure Figueres.

Excursionisme estatal Dimarts vinent, el president d e la F e d e r a c i ó E s p a n y o l a d'Esports de Muntanya i Escalada, Joan Garrigós, parlarà de les activitats excursionistes i el fet alpinístic estatal i int e r n a c i o n a l . La xerrada serà p e r s e n t a d a p e r Jordi P e r m a nyer, e x p r e s i d e n t d e l C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat.

Figueres en un moment de la conferència. Foto: XAVIER LARROSA

38

Cultura

ELS4CAMWB Divendres. 4 d'octubre de 1996

Exposicions

El crític Francesc Galí obre una exposició a Palamós L'expert en art exposa 55pintures en una mostra itinerant El crític d'art santcugatenc Francesc Galí inaugura aquest dissabte una exposició pictòrica a la sala de cultura La Gorga de Palamós. Les pintures de la mostra procedeixen de l'Associació Francesc Galí, creAi'K.x COSTA

- Sant Cugat Ks tracta de 55 pintures q u e van des de l'acadèmia fins a les avantguardes i on destaquen les obres figuratives i neofiguratives expressades des del dibuix fins a l'escultura. Els autors són Josep Maria Subirachs, Revello de Toro, Cuixart i els santcugatencs Joan Martí i Sergi Barnils, entre d'altres. La col·lecció completa d'obres, però, consta de 200 peces, que els seus autors han regalat a Francesc Galí en homenatge a la seva trajectòria professional. Galí, q u e diu que està "molt agraït per aquest premi que no esperava", va decidir donar les 200 obres d'art a l'Ajuntament de Palamós, perquè es una ciutat "a la qual tinc una gran estima perquè hi he treballat molts anys i he col·laborat sovint en els Premis Riba que

ada per diversos pintors en homenatge al crític d'art. A la mostra es poden contemplar les obres d'artistes catalans de renom com Subirachs o Cuixart, així com dels santcugatencs Barnils o Martí.

organitza el municipi". El crític santcugatenc vol. per sobre de tot, que la institució que es faci càrrec de la col·lecció es comprometi a mantenir-la unida i a

requereix un espai prou gran per emplaçar-la i, malgrat que l'Ajuntament gironí l'ha acceptat encantat, no disposa del centre ideal per a la mostra.

La paralització del projecte per falta d'un espai adequat és precisament el q u e ha d u t el Consell Comarcal del Baix Empordà a proposar a Galí l'organització d'una exposició itinerant, per tal q u e la col·lecció cobri vida. L ' e n g e n d r a m e n t d'aquesta idea va trobar la seva materialització tan aviat com el crític santcugatenc va conèixer la proposta, q u e "des del primer m o m e n t em va entusiasmar".

Francesc Galí.

Foto: SALA ROSSINYOL preservar-ne totes les peces. La magnitud de la col·lecció, però,

La mostra arriba aquest dissabte a Palamós, després d'haver-se inaugurat a Torroella de Montgrí i esperant visitar Platja d'Aro, Begur i Calonge, entre altres municipis d e la comarca empordanesa.

Exposicions

Mejan al rostat d'un dels seus quadres. Foto: XAVIER LARROSA

Mej a n inaugura a la sala Canals Lartista exposafinsal 21 d'aquest mes RUTH BOLLINGER - Sant Cugat L'exposició del santcugatenc J o s e p M a r i a M e j a n va s e r i n a u g u r a d a a Canals Galeria d'Art dimarts passat. Un total d e 35 olis de p a i s a t g e s d e l s voltants de Sant Cugat i una marina estaran exposats fins al 21 d ' o c t u b r e vinent.

La pintura de Mejan "es troba al marge de l'abstracció i la figuració", segons explica l'autor, q u e pretén q u e sigui l'espectador qui posi l'anècdota a les seves obres.

Després de deu anys, aquest

és el segon cop que Mejan exposa al municipi. L'artista cons i d e r a q u e els p a i s a t g e s d e Sant Cugat és un tema q u e es podria tractar més en pintura, encara q u e "la ciutat en q u è m ' h e i n s p i r a t està c r e i x e n t molt els últims anys i ara molts panorames han p e r d u t el seu sentit de natura primitiva".

L'escriptora i col·laboradora del diari El País Carme Riera també va assistir a la inauguració de l'exposició de l'artista s a n t c u g a t e n c , q u e s'engloba dins dels actes c o m m e m o r a tius del desè aniversari de Canals Galeria d'Art.

EXPOSICIÓ GRUP DE PINTORS

TEMPORADA 1994-1995 demà inauguració a les 7:30 de la tarda Una de les obres que es patit n -veure n íexposició. Foto: FERRAN MARTÍ

La recerca del paisatge .\om de l'artista: Ferran Martí /Joc: Fstudi Ferran Marti Dates: fins Nadal Obres: pintures i dibuixos PERE PICH

La sala d'exposicions Estudi Ferran Martí inaugura la nova t e m p o r a d a a m b un recull d e paisatges fets pel mateix artista en temporades anteriors.

A q u e s t a mostra serà la q u e deixarà pas a una futura exposició en q u è a p r e c i a r e m importants canvis, segons ha de-

clarat Ferran Martí.

A la sala trobem, actualment, paisatges de Torrelavit, poble de la comarca de l'Alt Penedès.

Com es diu en la targeta de presentació de l'exposició, l'artista va trobar en aquesta vila un lloc on es podia pintar sense ser interromput. Podem e n d e vinar que Ferran Martí va trobar en aquest indret uns motius perfectes per treballar. El pintor s'identifica p l e n a m e n t amb els paisatges modelats per l'home, com els del P e n e d è s .

perdut En les seves pintures hi estan representats camps de conreu i pobles integrats en el seu entorn. Aquesta convivència entre la natura i el treball de l'home formant una sola unitat està p e r f e c t a m e n t e x p l i c a d a per l'artista. F e r r a n Martí c o n s trueix la pintura en grans blocs, separts per colors i t e x t u r e s .

Des de lluny, aquestes unitats es fonen per formar un paisatge complex.

L'exposició es podrà visitar fins Nadal.

Almudena F. de Liencres S. Alexandre Matas Morató Aragonès Ernest Descals Vayreda C. B. Sarsanedas

Casademont Mercader O. Borràs Ausias Solivelles Andreu Ruiz ortega Mané F. Albajes

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art Horari: matins de 9 a 2 Tardes de 5 a 9

Sali llu síïïol Santiago RusinoL, 52 - Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

Cultura 39

EIS4CAIYIOÏNS Dwendrts, 4 d'octubre de 1996

Espectacles

'Macbeth' s'estrena avui al Teatre-auditori Anna Güell i Pep Tosar interpreten l'obra L'obra de teatre Macbeth, de William Shakespeare, s'estrena avui a les deu del vespre al Teatre-auditori del Centre Cultural. La britànica Tamzin Townsend dirigeix l'obra, que mostra la lluita d'un home ambiciós amb el seu destí.

Els actors Pep Tosar i Anna Güell protagonitzen aquesta tragèdia clàssica, encara actual al segle vint.

ELENA CASTELLARNAU

- Sant Cugat •

Macbeth, una de les obres mestres de Shakespeare, arriba per fi al Teatre-auditori de Sant Cugat sota la traducció catalana de l'escriptor Josep Maria de Sagarra. L'anglesa Tamzin Townsend, directora d'escena d'una dotzena d'obres nacionals i internacionals, porta el clàssic shakespearià al Centre Cultural per oferir al públic un drama atemporal.

L'obra de Shakespeare es basa en un triangle de poder. El soldat Macbeth torna victoriós de la batalla i, anant cap a casa, el destí (un bruixot) el posa davant el coneixement del seu futur. Macbeth i la seva esposa, Lady Macbeth, portats per l'ambició i per una estranya boge-

ria, hauran d'arribar a l'assassinat per tal d'aconseguir la meta a la qual estan predestinats: ser reis. El fet de precipitar la successió natural dels esdeveniments matant l'actual rei (amic i parent seu) farà desencadenar odis i venjances. Aquells que l'estimaven i que l'admiraven, ara, defraudats, planejaran la seva mort. L'estratègia, l'ambició i el dubte són, doncs, els elements bàsics d'aquesta tragèdia que presenta la directora d'escena Townsend. En aquest cas, però, l'obra es veurà adaptada als valors del segle XX. Les reflexions personals dels protagonistes prenen més rellevància en aquesta adaptació. Segons Townsend, "la lluita pel poder en una societat autoritària ens interessaria poc si no poguéssim veure el procés interior dels

Mercè Lleixa, a la foto. serà substituïda per Anna Güell a la representació d*aquesta nit. Foto: CENTRE CULTURAL

personatges i la progessiva transformació del mal que els devora".

L'obra està representada per un quadre d'actors reconeguts.

L'actriu Anna Güell, en un principi en el paper de bruixot. substitueix a última hora Mercè Lleixa com a Lady Macbeth.

En el paper de Macbeth es

manté, però, l'actor Pep Tosar.

Aquest actor ha interpretat més d'una vintena d'obres de teatre i ha protagonitzat diverses pel·lícules de cinema, entre les quals destaquen /.a febre d'or de Gonzalo Herralde i Aftermath d'Ignasi Cerdà. Els actors Quim Lecina, Pep Torrent i Santi Ricart són altres dels protagonistes que

Música

Eternitat i centenari Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Director: Edmon Colomer Coral Carmina Director: Alfred Canamero Solistes: Anna Cors, soprano i Francesc Garrigosa. tenor Obres de: Ludvrig van Beethoven i Robert Gerhard

Lloc: Teatre-auditori Dia: -7 de setembre

EDUARD IENER

La programació en el concert de l'OSBNC (que podríem anomenar Orquetsra de la Legió Estrangera o Barca de les orquestres que es fan i es desfan, per la quantitat de membres d'altres països) amb tres obres de Robert Gerhard, en la commemoració del centenari del seu naixement, és una novetat que cal agrair al Centre Cultural per la seva presència inusual, però crec que una petita nota biogràfica en el programa de mà hauria estat adient, per aquesta figura internacional de la música catalana, nascut a Valls i introductor a Espanya del dodecafonisme.

A la primera part del concert, el Beethoven descriptiu i més po-

de

Poesia

Beethoven de

conformen l'obta, entre els catorze intèrprets que hi actuen en total.

Macbeth ja va ser interpretada amb èxit al Pati Manning, a Barcelona, el mes de juliol durant el Grec'%, el festival d'estiu de la ciutat. La pròxima fita és aquesta nit al Teatre-auditori de Sant Cugat.

Gerhard

pular de la simfonia número 6 en Fa major PastoralOp. 68 Obra de cinc moviments, plena d'harmonies simples, construccions regulars de frase i textures, amb contínues intervencions dels instruments solistes: flautes, oboès, clarinets, fagots i trompes, que mantenen un esperit de calma i placidesa fins al quart moviment, Tempestat on es produeix la primera intervenció de les timbales i els millors moments d'estabilitat harmònica. Edmon Colomer va obtenir una bona versió amb el gest precís i marcant els tempos amb autoritat, sense poder evitar alguna escapada del fagot.

La segona part es va iniciar amb Sardana nutn.l interpretada per una secció d'instruments de vent i percussió. Manifest desig de l'autor per fer quelcom amb una música que estimava, com es desprèn d'una dseclaració personal feta en l'estrena l'any 1929: "Les sardanes que componc no responen pas a una actitud espiritual diferent de la que inspira les altres composicions meves."

I així ho vam poder comprovar.

A continuació, Sis cançons popu-

lars catalanes, amb l'actuació extraordinària de la soprano Anna Cors, una veu de timbre molt agradable, potent en l'emissió i dúctil pel que fa a la interpretació. Cançons plenes d'elegància en les quals trobem un Gerhard íntim (no oblidem que formen part d'un grup de catorze cançons escrites per piano i soprano) que, en la seva versió orquestral, atorguen al conjunt instrumental un tractament semblant al de la veu. L'a/ta naixença del rei en Jaume, estrenada l'any 1932, és una cantata que podríem considerar com una obra de maduresa, estructurada a l'entorn de la Follia, que funciona com a eix del conjunt. Hi trobem la influència del noucentisme en el text de Carner, l'aroma popular en el solo de flauta inicial fins a arribar a l'ombra de Schònberg en les dissonàncies dels darrers moments. La coral Càrmina va fer una interpretació ajustada, segura i consistent amb la participació d'Anna Cors (perfecta) i del tenor Francesc Garrigosa (amb dificultats per fer-se notar dins la massa coral).

Proposen un poema gegant escrit arreu del m ó n El tema de la poesia serà la pau MÒNICA BERNABÉ

- Sant Cegat -

El club de poetes santeugatencs Dossier de Poesia pretén crear un poema gegant sobre la pau, escrit per gent d'arreu del món. Segons Josep Pla Ros, membre de Dossier de Poesia, l'objectiu d'aquesta iniciativa és "unir el món a través de la poesia", a més de publicar un llibre, els beneficis del qual es destinarien a una causa humanitària. Per aconseguir-ho, el club de poetes ha demanat la col·laboració de tothom, i ha exposat la seva proposta a personalitats de l'àmbit polític i cultural de l'Estat espanyol i de l'estranger.

Dossier de Poesia s'ha posat en contacte, a través de cartes o la xarxa Internet, amb ambaixades i revistes literàries d'Amèrica del Sud i Europa per aconseguir la divulgació de la iniciativa. A més, els poetes també han escrit al president de la Generalitat, Jordi Pujol, i al rei Joan Carles per acon-

seguir que s'impliquin en la creació del poema gegant sobre la pau.

El poema estarà format per estrofes de quatre versos, escrites per autors diferents. Així doncs, els que hi vulguin col·laborar han d'escriure a mà, amb l'idioma que vulguin, un poema de quatre versos que inclogui, almenys un cop, la paraula pau. Les poesies s'hauran d'enviar a l'apartat de correus 294 de Sant Cugat fins al 23 d'abril, com a màxim. Després, els poetes del club Dossier de Poesia uniran tots els poemes, els traduiran al català i publicaran un llibre, els beneficis de venda del qual es destinaran a una causa humanitària.

Per ara, el club de poetes ja ha rebut uns cinquanta versos d'autors d'arreu de Catalunya, Andalusia i Amèrica del Sud. Si aconseguís recopilar més de mil versos, Dossier de Poesia podria batre el rècord Guinness del poema més llarg del món, tot i que, segons Josep Pla Ros, el veritable objectiu del club és "promoure la pau".

40 Cultura

R \ i ) i o S \ \ i C i (;.\r De dilluns a divendres!

• D e 24:00 a 7:00 h . , M ú s i ca al t e u c o s t a t . M ú s i c a n o n - s t o p tota la nit.

• D e 7:00 a 10:00 h.. KKíall del Monestir. Revista d'actualitat. A q u e s t p r o g r a m a repassa les principals notícies d ' à m b i t general i totes Ics n o t í c i e s d ' à m b i t local de la cuitat. Kl programa el dirigeix i p r e s e n t a Xavier l'Omells.

• D e 10:00 a l_':4.sh.. D i e s d e R à d i o . Kl ma,tr,a/ine.

Kiurc\ istes. reportatges, cin e m a , t c a t r c . i el c o n c u r s l ' n a d e 'l'res, dirigit i presentat per Maribel ( i a v u e las.

• I ) c 12:45 a l.>:00h.. A m b molt d e jiust. Tots els sectets gastronòmics d e la ma d ' e n l ' e p Blanes. .

• D e l.vOO a l.v.iOli, S a n t ( àij^at a\ ui. l ' i n t o r m a t i u .

Kspai d e l s s e r v e i s inform a t i u s per a c o n è i x e r tota l'actualitat del dia.

• D e 15:50 a 14:00h..Kntitats. Xavier M i r a l l e s dirigeix i presenta aquest espai p e r a les e n t i t a t s tic S a n t ( ai»at.

• D e 14:00 a 1 7:00h„ Kntrc tu i jo. Música d'actualitat a m b les n o v e t a t s i n t e r n a cionals i els tirans èxits d e s e m p r e , a m b S a n d r a Barneda.

• D e 17:(K)a l<S:00h., H e m d ' a n a r m é s lluny. Programa dedicat a la música i als u;rups c a t a l a n s , p r e s e n t a t per Joan ValKé.

• D e I S : 0 0 a 2 0 : 0 0 h . , Al lloro. Kspai musical ami) totes les n o v e t a t s , c o n c e r t s i Lnups. p r e s e n t a t per S a b a Yalbc.

• D e 20:00 a 20:50h., L ' E s portiu. ( j r m e R e v e r t c dirigeix i p r e s e n t a a q u e s t espai q u e recull l'informació esportiva local i comarcal.

• D e 20:30 a 2 5 : 0 0 h . , N o m ' a g r a d a Li tele. L a b o n a música, pels q u e no t e n e n g a n e s d e v e u r e la televisió, amb Josep M. Noguera.

• D e 23:00 a 2 4 : 0 0 h . , p r o g r a m e s d e nit: d i l l u n s , Titanita nit; dimarts, L'estrena; d i m e c r e s . Arrels; dijous, C a f è d e les t e m p tacions; d i v e n d r e s , Vallès s e n s e fronteres.

• D e dilluns a d i v e n d r e s , a les h o r e s e n p u n t , inform a c i ó d e C a t a l u n y a i el món en c o n n e x i ó a m b ( l a t a h m y a Informació. L a i n f o r m a c i ó local i c o m a r cal a c à r r e c d e l s S e r v e i s Informatius de Ràdio Sant (lugat.

Dissabtes • D e 24:00 a H:00h., M ú s i ca al teu costat, tota la nit.

ELS/CANTONS Divendres,

• D e 8:00 a 11:00 h., A m i c s del dissabte. Programa q u e ofereix música i la participació dels oïents. A m b P e r e Pahissa.

• D e 11:00 a 12:00h.. N o s tra D a n s a . S a r d a n e s , a m b Joan.Fàbregas i Pere Pahissa.

• D e 12:00 a 15:00h., Kl Ma g a t / e m . Informació destinada a la gent jove, esp e c i a l m e n t als universitaris.

• D e 15:00a 14:00h.. Avantmatx. Pre\ isions esportives del cap d e setmana a m b (larme Revertc.

• D e 14:00 a 15:00h.. Vallès s e n s e fronteres. R e p e t i c i ó del p r o g r a m a e m è s cl div e n d r e s a la nit.

• D e 1 5 : 0 0 a 1(5:00 h . .

Aquells meravellosos anys.

J o s e p M . Alv ira p r e s e n t a els grups i estrelles q u e han e s d e v i n g u t clàssics.

• D e 16:00 a 10:00 h., Súper DJ. Tota la música dance del m o m e n t , a m b la participació dels o ï e n t s .

• D e 19:00 a 20:00 h..Book i)'assaig. Rock de casa a m b g r u p s s a n t e u g a t e n c s , a càrrec d e (larles Roca.

• D e 20:00 a 21:00 h„ Bones \ i b r a c i o n s . Musica suau p e r als vespres, a m b David M i l e n a .

• D e 21:00 a 22:00 h„ F.tiqueta Negra. I .a millor música ilel m o m e n t a m b Salva ValKé.

• D e 22:00 aS:(K).. Música al teu costat. I ,a millor m ú s i ca per escoltar tota la nit.

• D e 8:00 a 9:00 h„ Kl Dia del Senyor. Kmissió d e la missa del dissabte celebrada al Monestir d e Sant C u gat, i informació religiosa de l'esglèsia evangèlica Kben Fzer de Sant Cugat.

• D e 9:00 a 9:30 h., Ksport e n marxa, l ' e d i c i ó . P r i m e -

La

res informacions locals i com a r c a l s d e la j o r n a d a e s portiva del d i u m e n g e , a m b Carme Reverte.

4 d'octubre de 1996

p r o p o s t a

• D e 9:30 a 10:00 h.,EI Racó d e la poesia. Poesia catalana recitada a m b Joana Francesca Garcia.

• D e 10:00 a 11:00 h..

A r r e l s . R e c o r d a n t les n o s tres tradicions, a m b R o g e li P e d r ó .

• D e 11:00 a 12:00 h., N o s tra D a n s a , S a r d a n e s a m b Joan Fàbregas i P e r e Pahissa.

• D e 12:00 a 13:00 h., L a Sarsuela, un programa obert LI la participació dels oients, a m b Joan F à b r e g a s i P e r e Pahissa.

• D e 13:00 a 14:30 h., E s ports en marxa, V edició.

Actualitat esportiva local i comarcal, a m b els resultats d e la jornada.

• D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys.

Kls g r u p s i e s t r e l l e s q u e han e s d e v i n g u t clàssics.

• D e 16:00 a 19:00 h.. S ú p e r DJ. La música d a n c e m é s actual i la llista dels principals èxits.

• D e 19:00 a 20:00 h.,A la d e s c o b e r t a del m é s nou i millor de la comarca en matetia d e rock, a m b C a r l e s Roca.

• D e 20:00 a 21:00h.. Bones Vibracions. Música suau a m b David Villena.

• D e 21:00 a 22:00 h., Ktiq u e t a negra. I AI millor m ú sica negra del m o m e n t , pres e n t a d a p e r Salva Vallvé.

• D e 22:00 a 7:00 h.. M ú s i ca al t e u c o s t a t . M ú s i c a n o n - s t o p p e r gaudir tota la nit.

•Kls caps de s e t m a n a , a les hores en p u n t c o n n e x i o n s a m b (latalunya Informació i butlletins a m b informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius d e Ràdio S a n t C u g a t .

• 'Macbeth' de Shakespeare al Centre Cultural. Divendres 4 d'octubre, a les deu del vespre, al Teatre-auditori del Centre Cultural, tindrà lloc la representació teatral de Macbeth, una de les obres mestres de Shakespeare. En el muntatge participaran quinze actors, entre els quals destaquen Mercè Lleixa i Pep Tosar interpretant la parella protagonista, Lady Macbeth i Macbeth respectivament. La directora britànica Tamzin Townsend ha partit de la traducció de Josep Maria de Sagarra per posar en escena aquesta tragèdia de Shakespeare.

DlVKNDRKS Divendres 4 • F r a n c e s c d'Assís Dissabte 5

Teatre

• Froilà, Flora Diumenge 6 • Bru, F e Dilluns 7 • M . d e D é u del R o s e r Dimarts S • N e s t o r i Sergi Dimecres 9 • Dionís Dijous IÓ • S a m u e l . Tomàs d e Villanueva Divendres 11 • M. de Déu de Begonya Dissabte 12 • M . d e D é u del Pilar

•A les 2 2 . 0 0 h o r e s , al T e atre-auditori del C e n t r e Cultural, representació d e Mttibi'th. de William Shakespeare. Direcció de Tamzin T o w n s e n d .

P r e u : 2.000 p e s s e t e s . Inf o r m a c i ó al t e l è f o n : 5 8 9 12 6 8 .

Música •A les 21.00 h o r e s , c o n c e r t d e m ú s i c a a la F l o r e s t a , a la p l a ç a M i q u e l R o s , 3 (PI. K s t a c i ó ) . a m b el g r u p d e r o c k s i m f ò n i c T 8 x R . O r g a n i t z a t pel b a r Dada.

DlSSABTK

1r C o n c u r s C a n í d e Valldoreix • A les o n z e del m a t í . a la p l a ç a d e l c a s a l tic c u l tura d e Valldoreix, prim e r c o n c u r s caní. organ i t z a t p e r la M a s i a e l s Animals.

Fira d'Artesania i d'Art de Valldoreix • D e d e u del m a t í a set d e la t a r d a , a la p l a ç a del casal d e c u l t u r a .

Festa infantil • A partir d e les cinc d e la t a r d a , a la plaça d e l casal d e c u l t u r a d e V a l i d o -

«ÒiARí AUTOBUSOS • LÍNIA t . SANTOIKaar-MIRA-SOL-MAS JANER

•* ÜfflA 3. SANT CUGAT-LA «.G8E9TA4.ES PLANES

Sortides des de Mas Janer.

-Dies feiners. 1a sortida- 06.00M)7.00h-»OOhlateï)*a(»í«»pu(aii06ales22.0(*.

L'últim servei finalitza ei seu «corregut a festaciod» F.&C d* Sant Cugat -*>taaM»»»f«athi·. U * * i t e L'últini servei fim*tzaeíae«i«cof»·9tó8r«»tec^èef ï .Ú.C.*Sa«C^at

Sortides des deft Cofoia.

-Ok» femers. 1a sortfda:05'45h del mati i cada hora tfrttja tes ales 23L15h.

-Dissabtes i festiu*, lasortida: 07.i5h del matf i cada horaimltjaÉ** IM 22.196.

Sortides dat de PEstado.

-Dies feiners. 1 a sortida: Q6.35ft del matí í cada hora i mitjafinsa les 21.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: OS.OSií del matt i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

Recorregut F. Cota», ta Floresta, Plaça Centre, Marcat, CAP, Alfons Saü. Estació, Centra, La Roresfa, E Colom.

Sortides dea ds fArtiiguda Jwjsm Seta L'úffim servei finalitza et seu reconegui a l'estaófr de F.G.C <fe Sant Cugat -Dissabtes i festius, la sortida: 07.40Mft.40tt! at$ 40 minuJs de cada hora fins a les 21 40h.

L'úfthn servei finalitza et seu recorregut a l'estacÉS de F.Ü.C. de Sant Cugat Recorregut. Mas Jarmr, Estació Mra-sot, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Hjra-eol, Mas Janer.

S ^ t t ^ ^ p i p , . ; ^ , ^ ^ -Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora ftosaias22,25h.

-Dissabtes t festius, la sortida: 06 25n i als 25 minuts ds cada hom i s a tes22.25h.

-SortidesaddicionBUiaïswass»:06.55h,07.55hitt.^Mf8»Taí8):.: :'

V U*8A 2. m m «RBA BE SA8T CUQAT Sortides dee de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.1SW>6.4$h t als 16146 minuts de cada hora fins a tes 22,16h.

•Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-Od.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h Sortides des de Sant Francesc.

-Otos femers. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

-Dissabtes i festius, la sortida: 09.23h-09.53h i als 23 í 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h.

i.-*jt:

l«ÉAwfti : s^tíi

-Dies feinera. 1a sortida: 05.1545.401 als 40 minuts de cada hora Snsa tes 22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05 40106.10h i als 10 minuts de cada norafinsa tes 22.i0h.

-Diumenges i (estius, la sortida. 07.1 Oh i ais 10 minuts de cada hoafins ales 22.10h.

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h i 23.00h (feiners). 25.00h (dissabtes i festius).

yyisasaàtaàsafr ~ asü Sortides des de l'Estada FOC -Dies feiners. 1a sortida' 05.45 i als 15145 minuts de cada hora fels eks.21.4UR. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05tv-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h.

-Dissabtes, la sortida: 05.45 i als 45 minuts dècada hora finsales 21.45h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: O9.0Sh-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a Ies22.35h.

-Diumenges I festius. 1a sortida: 06.4$h i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Saní Francesc, Plaça Coit. Mercat Torreblanca, Monestir. -Sortides Estació addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers).

FGC, Colomer, Sant Domènec.

Cultura 41

EIS4CAN1W6 Divendres, 4 d'octubre de 1996

,^: p

SMfftl

* rf ^^^^m^^^^w^^K^v^t^

reix, festa infantil amb xocolatada i jocs.

Conferència •A les sis de la tarda, al casal de cultura de Valldoreix, xerrada de ioga, organitzada pel Taller de Ioga.

SERVEIS

ftel»«tt -888 22 «8

Artiifetaílfls Planes

«758185

Bemterseolsis»

«!íe8#

dQntbets Rü&rf

68S90I&

CAP CAP«9*«ilB

mnn switss

C i s a * Cultura

miitè

'"""DIUMENGE"

Excursió

ÇfstfftMmx

w#>#

C*Jalwa*<5«

72SSS**

C«*eCf*iaRO)«st»

589 064?

Centre CMstes Planes

6755105

Ca«r«Cúfcir*MKa-sot

S892Q18

Cinemes & Cagat (Rsssr.)

5890641

C«feus

$74 7» 96

Cw*fioj*$«*C»g8}

«74123*

CrsfRcjlVaBifcrea

6742439

Otspsnsfli La Floresta

6747615

as.Mw*apai descentra».

$742719

mmtw

• Excursió matinal al nord del Montcau, organitzada pel Club Muntanyenc Sant Cugat. Sortida en vehicles propis des de la plaça del Monestir, a les vuit del matí.

8

Conferòncies •A les 20.00 h. Dins del cicle Aula Cultural, organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat, xerrada de Joan Garrigós, president del Fedme, sobre Les activitats excursionistes i el fet alpinístic estatal i internacional, a la sala d ' a c t e s del C l u b Muntanyenc.

•A les 22.00 hores, a la Casa de Cultura,.conferència Mèxic: mates i tolteques, a càrrec de J.M. Gavín, dins del cicle

tfHumnii»

w—

WMI »

A*PWe«t«#Val nmiun„„mmm)mtfm

SHUSN9

i

-»

mimtfv ttQ»»sí#C«alunya

Fwwària

6740525

aCwt ( ( * * * «

674&7S

K.3wt &«<*»&&

20a40<»

tfefiatCofonèufe

2«9»40

Santa Teresa, 40

W.<J«fa»(*rariça

4144948

8753344

—

trtkwnfctóAeroport

4?a»fio

Manel Farrés, $5 «749512

w*iiffhiiiirtnftiiV»i

59831 «8

OttC

m 11 «3 80* 75 99

PMÈ&BMÍIX&Í

674 OS 89

5»i73í

Üoftèflecfc

^»

C

ENTITATS

mteMii0w&*

- mm® tiMtpo Mudant (te ftfltffc mnm

m-

*fc»K>

Ar*$»rt* ;

#4&7G

*mito***im.m m muvütifiÈ&msm90979512$

C*sal<fÀv»SC ,

5891638

ConàssanaclePoScía

6747812

UartfiWíP«àquíg

589 OS 98

T<ufe(pai»*0

6740997

di*Mw«afn*rc

6745998

ümTM

884422

fòmldetaUiitt

6741666

BepaS-Salà

87*1580

$ant Cugat COBMSÍ

8740322

Estat Sant Cegat

6752652

SAUR{Ai9úe$J

5890021

B Tot Sant Cugat

«748661

<3n#$ap.6tmigrar*!

6749314

R&deSarftCugtt

6755959

OM

!

SERVEIS

• Cursos i tallers de dibuix, pintura i escriptura a partir del mes d'Octubre a l'Ateneu Santcugatenc. Informació als telèfons 674 60 28.

ufft.Hg^iiifiiftmh»

PmtefÉttmfmts

I

• Tallers de formació teatral per a totes les edats. Informació i inscripcions als telèfons: 675 20 57 i 909409573.

CSmartse Fwnós

6748*96

Orgèncíos

LaUnlé!

IHI<iWI'IIIIMIIW"—

2042247

OlCaaMwseipÉtLsFtofBsta 589 08 47 *iH$q&Stl>*t<k**# -

6740483

n.vm<tmmt

5691155

***

•Tallers de ceràmica, costura, manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mirasol. Informació als telèfons: 589 08 47 (La Floresta), 675 51 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mirasol).

$»t?12

900 23 23 23 9741*34

tirt«ik-<MC8ttt;f7

2684S«7

1

rrCC

Womi*mM

DIMARTS

ii

«991832

rtwxte

Festival •A partir de les 17.00 hores, al casal de Mira-sol, celebració del tercer aniversari del casal de la gent gran de Mira-sol, amb cant coral, teatre i altres activitats culturals i recreatives.

«rat&oa S74064S

900313131

?ïCSA(«Bna6tfcli6nt) F£C$A (avaries}

m*a

iiiiriiffníiThTi

m

SoftftersGtmnital

Llibres •A dos quarts de vuit del vespre, a la sala Rusifiol, presentació del llibre recull d'activitats Temporada 1994-1995, a càrrec de l'autor, Francesc Galí.

Música •A les 19.00 hores, a la plaça Estació de la Floresta, boleros amb el grup Dos Gardenias. Organitzat pel bar Dada.

•Taller de Plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82.

•Cursos de Català per a adults. Informació al telèfon 010.

•Curs de formació bàsic de voluntaris socials, del 8 al 11 d'octubre. Informació al telèfon 5895798 de 18 a 20 hores.

FARMÀCIES DE T O R N

T E L È F O N S D'INTERES

«74 « 1 *

0%N»1S

Santa Maria, 27 «7415 31 ^ i Divendres 11

Ptge. Dipotacíé, 6

6740364 Kl nus d'inTulni. la t \ r n u i u que estarà cihcrr i ils disti ii. u s i .i Vilidorcix elsdiu(

TeteviaéSart Cugat

589 53 66

E M Cantora

5896282

mcriizi^ i iL*stiiis Av > del matí a 9 del \csprt L-. la H \ l'intu dcVilldorcix, al

«743371

Orna

DIMECRES

Presentació •A les 20.30 hores, presentació del curs 199697 d'atletisme i formació esportiva, a càrrec d'Israel Luque, director tècnic i entrenador de la secció d'atletisme del CMSC. A la sala d'actes de l'entitat.

11 DIVENDRES

Atiem de viatge.

Música

• Ales 21.00 hores, a la plaça Estació de la Floresta, concert de Beatles i Stones amb el grup Sergio O. Cases Duo. Organitza el bar Dada.

AtTfiES ACTIVITATS

•Per a nens fnenes a partir de 4 anys, les activitats del.cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13

Larrer Ks^lcsia. > lclcfon fi74 92 51

82.

•Cursos i tallers d'Ex pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i noies de 13 a 25 anys. Els cursos s'iniciaran el 7 d'octubre i finalitzaran el 20 de desembre. Informació i inscripcions a l'Espai Jove, de la Casa de Cultura,de dimarts a dissabte, de 18 a 22 hores. Telèfon: 589 13 82. Fins el 5 d'octubre. d e Cultura

• Tallers d ' e x p r e s s i ó , balls de saló, teatre, estampació, ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cultura de Valldoreix, per als mesos d'Octubre, Novembre i Desembre. Informació i inscripcions al Casal, d'l 1 a 13 i de 17 a 19 h.

Coral Sorra d'Or

• Tothom qui ho desitgi pot formar part d'aquesta coral, que assaja dimecres o divendres de 21.30 a 23.00 hores, a la Casa de Cultura. Informació al telèfon:674 24 20.

TEATRE-AUDITORl

•Divendres 18 d'Octubre, a les 10 del vespre: Recital de Maria del Mar Bonet, que oferirà un recull de temes populars de Catalunya, València, Les Illes Balears, Itàlia, Grècia i altres indrets mediterranis. Preu: 2.000 pessetes.

•Divendres 25 d'octubre, a les 10 del vespre: Teatre amb l'obra Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn, amb versió

EIS4CATNTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

589 62

82

de Paco Mir. Intèrprets: Mercè Comes, Joan Crosas, Abel Folk i Maria Lanau... Direcció d'Alexander Herold. Preu: 2.500 pessetes.

•Divendres 8 de novembre, a les 10 del vespre: Entremeses de Miguel de Cervantes, amb la Companyia Teatro de la Abadia. Dirigida per José Luís Gómez i Rosario Ruiz i interpretada per Pere Martí, Inma Nieto, Lydia Otón. Preu: 2.000 pessetes.

• D i v e n d r e s 15 de novembre, a les 10 del vespre: Concert de la Cobla Mediterrània i Albert Guinovart, sota la direcció de Jesús Ventura. Preu: 2.000 pessetes.

• Dissabte 23 de novembre, a les 10 del vespre: òpera, Le nozze di Figaró, de Wolfgang Amadeus Mozart, dirigida per Albert Argudo i interpretada per Ismael Pons, Rosa Mateu, Àngel O d e n a , Maria José Martos i Susana Santiago, entre d'altes. Preu: 6.000 pessetes.

• Dissabte 30 de novembre, a les 10 del vespre: Teatre amb l'obra Casa de Nines, de Henrik Ibsen, dirigida per Juny Dahr i interpretada per Mercè Managuerra, Josep Minguell i Albert Pérez. Preu: 2.000 pessetes.

• Divendres 13 de desembre, a les 10 del vespre: Teatre amb el vodevil Fora de Servei, de Ray Cooney, dirigida per Paco Mir i amb l'actuació de Pep Ferrer, Mont Plans, i Xavier Ruano. Preu: 2.000 pessetes.

EXPOSICIONS

•Exposició a la Galeria Canals de l'artista Josep Maria Mejan. Fins el 27 d'octubre.

•Monogràfic "La Guerra Civil 60 anys després i mai més" al Museu de Valldoreix, els diumenges 22 i 29 de setembre i els 6, 13, 20 i 27 d'Octubre de 10 a 13 hores.

•Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art.

Obert tot el cap de setmana.

•Sala Rusinyol: Exposició Grup de Pintors Temporada 1994-1995. Del 5 al 22 d'octubre.

42 Cultura

ÍLSÍCANIÜNS Divendres, 4 d'octubre de 1996

-*i-.x>il",fSANT

SantCagatt

: tS-\

CUGAT

Plwnomanàs

SABADELL

San» Cugat 2 Tiempodeisafef

4.15,?,«J0.t5

umtehm-Wmw.

Sani Cugat 3 8 protesorcritade

4^D,R25>8.38,m36 -

LaftooB ;

Sant Cugat 4 !nct8p«Ktaneeday

<M5,?,1M&35

Ses l i a n s

golfes

de

"WWff-

Ssapeixtencedajr

mm

Pfsflometxsrt Sant Cugat 2 Ttempodetnataf

Iwnentabtsnoa.

MAS

Sant Cugat 3 HpixAsOTcriSade

^ftn

,*W»

|

,

*

Phenomanoft

$,«6,7.15, HM»

miPmxz

SprotoorcNBado

438, &m«.3& m »

«IflANYOl* Twístet

«HMIM**-*

4,45, MS.&46.10,30

La Roca

5m7.3S,m30

4.15,7.00,9.46

TtempodBfBatar

430,rmt05ft

ind^wKtejeeday

* ^ , 3*40, « m

Ei prafewrdflwk

4^0,6,35,8.30,10^ '

TtatfisfMtltog

S.0Q» 7.00,9.06.11.00

Utsiao¥0«*»·Mweau

M&&45, a4S, 1045

Tormerte abrasa

jM&T.S&.KMS

Intimo ypefsoal

'4,06,6.15,8.30,10.45

FütóPaiac«3 Tofmwtewanea

4& , 74&1&80

RubfPatace4 lateladat toct» Marea* Ryb(Pa)a««5

S^M^BBSBB>

d i s s a b t e

Rubí Palace 1 nBoOTWtwí

00.30

Rubi'Patace2 ElpfOfesorCftlwfc

C&30

fiubíPatac«3 Tormenta blanca

00.30.

Rubí Palace 4 La isia del Doctor Moreau

00.30 '

Rubí Patace 5 Tiempocte matar

00.30

.'

SABADELL

Cineart

TfempodaBWHt

wOWW^a^wjpí·

twi>m»\

de

.

El ytcti&)MÍ$&fàOr

RUBÍ

TmfKXkmt&r

,

f^mmmm

&%

Saní Cugat 4 GaorgiafV-O.SubAiladaï

golfes

>

d i s s a b t e

Sant Cugat t

Ses l l o m

tants. Un grup de gent unida per l'atzar és l'última esperança per salvar el planeta.

4.35,?.2QV%9M

Phenomar*»

4.00, aiO, 820,10.30

T»mpo<fe matar

5.00,7.45.1030

Phenomenon

4.00,6.20,8.40,11.00

Jóvenesybaps

4.S0,a50,1150,10.50

Director: Andrew Fleming.

Intèrprets: Robin Tunney, Fairuza Balk.

Sales: Cineart-tres, Kursaal, Eix Macià.

Quatre adolescents,discriminades per les companyes d'institut, descobreixen que tenen poders sobrenaturals.

Director: Ridley Scoot.

I n t è r p r e t s : Jeff Bridges, Caroline Goodall, John Savage.

Sales: Rubí Palace, Kursaal, Principal (Sabadell), Rambla (Terrassa), Eix Macià.

Diverses adolescents s'enrolen al barco escola Albatros per visitar els llocs més exòtics del Carib.

TERRASSA

Trairspofcirjíj

4.00,6.00.8.15.10.30

La ísla del Df, Moreau

44», 6.00,8.15.10.30

Luna sin míet

4.00,6.00,8.15

Cineart-tres

Jovenesybrujas

400,6.00,8.15.10.30

Euterpe

Elprofesorchifiado

400,6.00.8.15,10.38-

T&ïi»nia Blanca

Principal

Tormenta blanca

4.00.6 20,8Í5,10.50

tft*pwcíenced8y

Rambla

Independenceday

5 00,8'00,10*50

I )irector: Jocl Schumacher.

Intèrprets: Sandra Bullock, \latthcu McConaughey.

Sales: Sant ( aigat. Kursaal, Rubí Palace. Cineart. Eix Macià. Principal (Terrassa). l'n home negre de classe humil és acusat i jutjat de

m

La istatíe) Doctor Moreau

Horaris «ense determinar

Tiempottefflatót

matar dos racistes que van violar la seva tilla.

Director: John Turteltaub.

Intèrprets: John Travolta, K\ ra Sedgw ick. Forest Whitaker.

Sales: Rambla (Terrassa).

mS&HT

Pifcsfeal

RamWa

FhW#t»non

Horaris sense (tetenraw

Eix Macià. Cineart, Kursaal. Sant Cugat, Rubí Palace. (icorge Malley és colpejat per una estranya llum i la sc\a intel·ligència i capacitat humana es tornen immenses.

INDEPENOEMCE DAY

I )irector. Roland Emmerich.

Director: Danny Boyle.

Intèrprets: Ewan McGregor, Jonny Lee Miller.

Sales: Kursaal, Cineart.

Les desventures d'un grup d'heroïnòmans escocesos són la basc argumenta! d'aquesta pel·lícula.

Intèrprets: Will Smith, Jeff (ioldblum, Bill Pullman.

Sales: Sant Cugat, Kursaal, Eix Macià, Rambla Sabadell i Rambla Terrassa.

El 4 de juliol, el planeta Terra es envaït per un exèrcit extraterrestre, amb l'objectiu d'aniquilar-ne els habi-

Director: Tom Shaydac.

Intèrprets: Eddie Murphy, Jada Pinkett, James Coburn.

Sales: Eix Macià, Euterpe, Rubí Palace, Kursaal, Sant Cugat.

Sherman Klump és un professor universitari, famós per la seva mala sort amb les dones i per la seva obesitat.

Però un dia descobreix una pòcima màgica que el converteix en l'atractiu i seductor Buddv Love.

Director: John Frankenheimer.

Intèrprets: Marlon Brando, Val Kilmer.

Sales: Kursaal, Eix Macià, Principal (Terrassa), Cineart, Rubí Palace.

El doctor Moreau. un famós enginyer genètic, ha aconseguit crear una raça d'homes a partir d'animals.

Director: Jon Avet.

Intèrprets:Robert Redford.

Michellc Pfeiffer.

Sales: Kursaal.

La dona del temps d'un petit poble aconsegueix presentar ['informatiu de màxima a u d i è n c i a als E s t a t s Units.

l ï Torreblanca J o s e p P u i g i C a d a f a l c h , s/n . T. 5 8 9 2 4 8 1

2:SO p u v

\

I A

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

CUGAT ESTRENA

N I T

40S 22 22

2a SETMANA

4a SETMANA

4 . 3 0 - 7 . 2 0 - 10.20

(elprofesorchifiado) 4.20 - 6.25 - 8.30 - 10.35

4 . 1 5 - 7 . 1 5 - 10.15

4.15 - 7.15 - 10.15

DISSABTE «GOLFA»: 1.00 (APTA)

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 (APTA)

DISSABTE «GOLFA»: 1.15 (18 ANYS)

(7 ANYS)

ESTRENA

the nutty professor

Dissabte dia 5 a la 1.00 h «golfa»: Geòrgia en V.O. /Dissabte dia 12 «golfa»: August en V.O.

©CINESR Al n r v i i dl l ' t i p e c t i d o r

B S

Parhng 2 h. gratis

Dimecres dia de l'espectador

S

Carnet d'estudiant universitari

1

Carnet més grans 65 anys

® § Accessos minusvàlids

Carnet Jove

S

Venda anticipada

23 Reserva per telèfon 5990941

3 Pop Snack

Pagament amb targeta crèdit

ÜS4C4NT0Í>6

Divendres.

4 d'octubre ilt

1W6

la Novel·la Cap

X X l I I

43

- EniARO Jl.NHR

L

a lluna era plena aquella malaurada nit, i mentre caminava lentament cap a casa, veient la mola fantasmal de l'edifici blanc del nou institut, s'esforçava a barrinar com calia seguir les indagacions una vegada aparegut el cos del descendent de la nissaga dels Saltells, però la imatge de l'Esther barrava qualsevol altra reflexió. Així doncs, en aquest estat emocional, arribat a casa es va servir una bona dosi de whisky i després, instal·lat sense roba en una còmoda butaca observant el nou sky-line de la serra de Collserola, va sentir cançons de Vinicius de Moraes interpretades amb Maria Creuza, com Eu set que vou te amar i Si todos fossem iguais a voce, fins q u e un torbament absurd l'arrabassà i llàgrimes calentes van caure galtes avall m e n t r e per dins es compadia d'ell mateix.

D e s p r é s , l'autocompassió i les dosis d'alcohol van ser un eficaç narcotitzant.

Es va adormir com un nadó i va entrar en el món inaudit d'un malson inacabable: eren a la barra dins de l'avió a l'Airport a m b l'Esther, bevent com abans, només que ara ell notava que la dona el mirava a m b els ulls humits d'enamorada i desitjosa de les seves carícies. Sentia com li arribaven els missatges plens d'avidesa i deliri, fins q u e decidiren sortir d e l'aparell per anar a casa seva i va ser aleshores, en sortir per la porta, quan es va adonar que l'avió estava volant de veritat, i començaren a caure al buit infinit abraçats. A O d ó el sorprenia que ella no xisclés i, ple d'una horrible sensació de por que l'envaïa, va mirar la seva companya i comprovà amb l'esglai corresponent que estava abraçant l'occís Berenguer de Saltells, q u e , en veure el seu espant, va esclatar a riure de manera paorosa, mentre li deia amb veu fonda: "Innocent criatura, fill espuri de la societat cristiana i hipòcrita, creies que t'emportaries al llit una pobra dona desvalguda, caiguda en mans d e la teva lubricitat, no? Doncs ara pagaràs els horribles pecats de la carn e n m i g de terribles turments!!" I tornava a riure com el dimoni dels Pastorets, q u e mai, d e s de la infància, havia tornat a recordar. Quan, finalment, arribaven a terra sense fer-se gens ni mica de mal, aconseguia lliurarsè'n i corria per una mena de bosc ombrívol on els arbres tenien llargues i nues branques que semblaven voler enganxar-lo com si fossin urpes. "Igual que a la Blancaneu de la pel·lícula de Disney", es deia, i se'n fotia d'ell mateix en una barreja absurda de somniador somiat, actor i espectador alhora de la seva situació grotesca. Després de córrer molt i

On l'ingenu Odó cau com sempre en les xarxes inabastables dels sentiments controvertits que porten tothora els éssers humans a l'infortuni

molt, sentint darrere seu els bràmuls demoníacs, tot i q u e no veia ningú perseguint-lo com si s'hagués esmunyit en la boira, va descobrir els llums d'una casa que, a mesura q u e s'acostava, comprovà que es tractava de la Torre Negra, que en aquelles circumstàncies li semblava més un parany que un refugi: "Més valia ensopegar amb la caseta dels nans!" Però s'hi va ficar de seguida i tancà la porta d'una revolada per deturar el malèfic perseguidor. Recolzat, respirava pregonament, recuperant-se de la correguda, quan va sentir com trucaven al timbre: "Cony, quin dimoni més educat!" I li va agafar un atac de riure incontrolable. I l'altre que seguia trucant, insistent, fins que es va despertar i va comprovar que continuava a casa seva, al Parc Central, i algú trucava a la seva porta, fos o no el maleït esperit maligne.

(Tots ets personatges que apareixen en aquesta novet la són ficticis)

Es va posar els pantalons del pijama mentre es preguntava en veu alta qui hi havia a l'altra banda d e la porta, sense obtenir cap altra resposta q u e l'insistent i e m p r e n y a d o r so q u e s e m b l a v a q u e aconseguiria despertar tots els veïns. A la porta hi havia, a m b signes evidents d'haver begut més del compte, l'Esther, que en veure'l se li va llançar als braços, plorant desconsoladament.

- E s t h e r ! - v a fer ell mentre la feia passar amb dificultats, ja que la dona se li havia penjat materialment al coll-. Q u è passa?, què és cl que tens?

Les capacitats de la dona per explicarse estaven tan malmeses com les de caminar. O d ó va intentar aixecar-la amb perill de la seva integritat física, però, amb serioses dificultats, finalment ho va aconseguir, mentre es preguntava com era que a les pel·lícules a tots els herois

els costava tan poc. Va estirar l'Esther al sofà i li acostà un got d'aigua: - P r e n una mica d'aigua i tranquil·litza't.

Ella ho va fer sanglotant. Tenia un aspecte realment lamentable i, tot i això, Odó continuava creient que era una dona admirable.

- E s t i c borratxa! - v a dir mirant-se'l a través de les llàgrimes que n o d e i x a v e n de sorgir dels seus ulls negres, magnífics-. 1 ara et complico la vida venint aquí, a casa teva, a les tantes d e la matinada, trencant la teva intimitat, però...

-va fer una pausa sostinguda per un sospir p r o f u n d - ...sóc molt desgraciada, Odó!

- I doncs, q u è et passa? - E l l s'havia assegut a la vora del sofà i li arreglava els cabells esvalotats, tendrament-. Quin és el problema?

- E l l a ! -havia cridat, i ara es tapava la boca a m b la mà mentre tornava a plorar desbordada pels sentiments-. Ella, que és una mala...

- D o n a , no et posis així. Explica'm què ha passat, enraonar no soluciona res, però sempre allibera una mica...

- É r e m al frankfurt, prenent uns entrepans, quan han entrat uns nois q u e s'estan al CAR...

- Q u è és això del CAR? - E l Centre d'Alt Rendiment, on es prepara l'elite de l'esport de competició.

Sembla q u e un d'ells coneixia la Montse i hem començat a xerrar i després hem anat al Chic i allí... allí-altra vegada els sanglots li dificultaven l'expressió- ha començat a fer la coqueta amb un tipus q u e fa decatló, un exemplar que reconec que paga la pena, però a mesura que passava el temps i veia com de mica en mica a la pista tots dos s'anaven buscant, i ella no el rebutjava quan li acostava els llavis al coll, i...

Ara sí q u e el plor incontrolable la feia tan vulnerable q u e no va poder evitar fer allò tan ineludible d'abraçar-la com una nena petita i començar a bressolarla m e n t r e li deia: - N o et preocupis, dona, ja li passarà, o millor encara: en trobaràs una altra de millor. Ja ho veuràs...

Era una escena que unes hores abans no hauria ni pensat que li pogués passar a ell. Consolant, al sofà del seu pis de solter, una dona que havia causat un impacte profund en els seus sentiments i que plorava perquè una altra dona l'havia deixat aquella nit per un becari del Centre d'Alt Rendiment: "C'osas zr/rdes, amigo Sancho..." O d ó va somriure: a \Voody Alien, probablement aquesta escena li hauria agradat.

HS4CAMONS

44

Divendres, 4 ri'octubre de 1996

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

V I C E N Ç F I S A S . Coordinador antiarmament de la UNESCO

de la campanya

JORDI CASAS

"La pressió dels pobles és un gran motor de canvi •>•>

AURA COSTA

Col·labora a m b M e t g e s sense Fronteres, Intermón, Amnistia Internacional i Greenpeace. Però des de fa dos anys la seva preocupació central és el desarmament mundial.

- Q u è du un santcugalenc a implicar-se en les reivindicacions internacionals?

-"El fet de comprometre'm amb els problemes socials no depèn del fet que sigui santeugatenc.

Més aviat té a veure amb unes inquietuds, uns ideals, unes esperances, que afortunadament comparteixo amb molta altra gent."

-Preocupar-se pels problemes internacionals quan el propi país no és precisament que vagi sobre rodes no és una mica injust?

- " A q u e s t és l'argument típic dels que no fan res ni pels altres països ni pel propi, i precisament són els països més rics els que recorren sempre a aquesta crítica fàcil. És evident que mai hi haurà una societat perfecta, per tant, cal practicar una solidaritat global."

-Quin és el motor d'una ONG? - " L a gent. L'objectiu d e les O N G és que es passi d'un conjunt de comportaments individuals a un procés de transformació social."

-Tot i així, es critica algunes ONG p e r q u è n o p e r m e t e n la participació dels socis...

- " E l que passa és que moltes d'aquestes organitzacions basen l'eficàcia de les seves accions en el factor sorpresa i per això sovint els actes només els coneixen els seus protagonistes. D'altra banda, moltes O N G requereixen la direcció de personal especialitzat i això limita molt les possibilitats de participació dels socis."

-Alguns dirien q u e n o és u n a actitud gaire democràtica.

-"Aquestes organitzacions es basen en el vot de confiança depositat en els òrgans d e direcció.

Aleshores la legitimació del govern de l'ONG rau en l'evolució

Vicenç Fisu. un gran solidari. Foto: X. IARRÒS A ners a defensa? del seu nombre de socis. Tot i així ara s'intenta ampliar la participa-"Ara és impossible acabar amb ció del soci per mitjà de grups lotot l'aparell econòmic i industrial cals o de suport." que hi ha al voltant de l'armament, però el sentit d'aquestes - C o m arriba Vicenç Fisas a cocampanyes és fer tot el possible ordinar la campanya antiarmaper reduir-ne la dimensió i soment engegada per quatre ONG? bretot per canviar - " F a dos anys es Ics mentalitats.Tot va acordar posar en i així, mentre les socomú els n e g u i t s cietats no aprenque algunes O N G guin a resoldre els compartien en maconflictes d'una tèria d'armes, i ale hores va néixer la Cal úraCtlCar manera pacífica, es campanya Hi ha sej »• j • trobaran davant del monstre de l'armacrets que maten amb la SOl·iaaTTiai Amnistia Internamentisme. cional, Greenpeace, - E n aquestes cauIntermón i Metges ïf.' 't ses, el fi justifica sense Fronteres. Jo estava impliels mitjans? cat en les quatre organitzacions i - " N o . El fi no pot dissociar-se per això se'm va designar com a dels mitjans ja que si ens equicoordinador." voquem en els mitjans, els resul- Q u i n sentit té una campanya tats tampoc són els esperats. A antiarmament en un món on mes, hi ha d'haver una coherèncada vegada es destina més d icia: si volem una societat pacífica,

"Mat hi haurà una societat perfecta,

global"

Pacte fiscal

no podem utilitzar instruments de destrucció.

—Però es poden aconseguir fites només amb bones paraules?

- " L a història ha demostrat que la pressió dels pobles i les societats ha estat el principal factor de canvi. El que transforma no només són les idees d'il·luminats, de vegades és més eficaç el sentit comú que es posa en marxa i es tradueix en accions polítiques."

- Q u i n paper fa el govern espanyol en el tràfic d'armes?

-"Exporta per valor d'uns 60.000 milions de pessetes a l'any, principalment al Marroc, Turquia i Tailàndia."

—I la màfia?

- " C o n t r o l a un 10% del tràfic d'armes, però és un percentatge que creix contínuament."

—Les guerrilles ?

-"Actualment el 95% dels conflictes bèl·lics els engeguen bandes, guerrilles i grups paramilitars.

Quan les armes arriben a aquests sectors són d'ús immediat i això converteix el tema de l'exportació d'armes en més delicat."

—Els serveis secrets ?

-"Lamentablement sempre han jugat amb aquest element. Tots els serveis secrets utilitzen la compra i venda d'armes i drogues per obtenir favors."

—Parlem utòpicament. Si s'aconseguís el desarmament mundial, què es podria fer amb tots els diners que ara s'hi destinen?

- " N o m é s amb un 10% de l'actual despesa mundial en armament es podria establir l'educació bàsica gratuïta per a tota la població mundial, eradicar unes set malalties que provoquen uns tres milions d e morts anuals i aturar la desforestació dels boscos tropicals. Imagina't."

Doncs més que imaginar-m'ho m'agradaria poder donar-ne testimoni, p e r q u è si tal com diu la campanya antiarmament Hi ha secrets que maten..., sovint la crua realitat també ho aconsegueix- M a t a r la c o n s c i è n c i a , vull dir.

Cada l r diürn?

t

i"1£'

Fira estable a ;-rt a lo

L

legeixo - u n e s pàgines després de l'enrenou per la bandera barcelonina (un altre cop. D é u meu!) i unes quantes abans de la ressenya de les suggestives (i sorprenents) memòries de B. Bard o t - unes declaracions del nostre alcalde. Planteja, no sense raó, la necessitat que les administracions es reparteixin millor les despeses; si no - d i u - , caldrà abandonar la prestació de determinats serveis.

N o hi ha d u b t e q u e la falta d'aclariment competencial (i, per tant, t a m b é financer) és un dels mals del nostre plural (i, força vegades, desconnex) mapa institucional, però això no pot amagar els errors propis. Totes les institucions han de revisar el seu contracte fiscal a m b la ciutadania (què és si no la tan c o m e n t a d a - i pot i n e j a d a - crisi d e l'Estat del benestar?), però m é s q u e d e retallar d e s p e s e s , sembla q u e cal parlar d ' i n c r e m e n t a r ingressos.

Els tractats d e ciència política e n s parlen d ' u n hipotètic pacte q u e hauria possibilitat el pas d e la societat natural a la civil, el qual garantiria un conjunt d e drets (començant pel d e la propietat privada) a canvi d e renunciar a un estat p r i m i g e n i d e l l i b e r t a t s il·limitades. Ens cal un nou pacte - m é s prosaic i a m b menys pretensions t e ò r i q u e s - on det e r m i n e m la q u a n t i t a t d e riquesa (d'ingressos) a la qual estan disposats a renunciar els ciutadans/contribuents a canvi dels serveis rebuts, també a d e t e r m i n a r (si més no a redeterminar). L'equació no és senzilla. H e m d e ser capaços d e fixar el paper q u e li toca fer a cada un dels components d e la trinitat humana: ciutadà i, per tant, potencial receptor de d e t e r m i n a t s drets universals (locals e n el nostre cas); contribuent, és a dir, receptor real d e l s e s m e n t a t s d r e t s , i usuari, receptor d e d e t e r m i nats drets personals. Fora d'aq u e s t univers trinitari, només existeix el campi q u i p u g u i .

O la irresponsabilitat política, q u e ve a ser el mateix.