EL VIAL SUD DE LA NOVA RAMBLA DEL CELLER S'OBRE AVUI Plana 10
Divendres, 12 de setembre de 1991
US 4 CANTONS , Setmanari Independent de Sua CUGAT oei VALLÈS
225 ptes.
La senyera oneja sola a l'Ajuntament per la Diada Pere Macias, conseller d'Obres Públiques
Macias: "Amb Torre Negra farem cas a l'Ajuntament9'
El Partit Popular recrimina la decisió del consistori de penjar només la bandera catalana
Ualcalde Aymerich reclama Vautodeterminació de la nació catalana en el seu discurs
Planes 7 i 8 i editorial
Sorprenents declaracions del nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques sobre el paper que ha de tenir el govern català en el futur de Torre Negra. Pere Macias va assegurar a aquest setmanari ara fa una setmana que la Comissió d'Urbanisme de l'executiu català acatarà qualsevol decisió que es prengui sobre Torre Negra a nivell municipal perquè, la Generalitat "vol respectar l'autonomia dels ajuntaments". Sobre la possibilitat d'aprovar una modificació del Pla General Metropolità que requalifiqui la zona, l'exconseller de Medi Ambient va posar com a única condició "complir la legalitat". Plana 9
CCOOes desmarca del comitè d e L u C a S Plana 25
El balcó de l'Ajuntament oferia ahir aquest aspecte en motiu de la Diada Nacional: era la primera vegada que onejava sola k senyera. Foto: AVE BELTRAN
Els de 'Nissaga de Poder' llegiran a Miquel Martí i Pol al Centre Cultural Cugat •
Els actors santcugatencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch
Els santcugatencs E m m a Vilarasau i Jordi Bosch i l'actor Jordi D a u d e r obriran la programació d ' a q u e s t a t e m p o r a d a a m b un recital d e poesia de l'escriptor de Roda de T e r Osona - , Miquel Martí i Pol. Seix considera q u e " a q u e s t no és un recital pur i dur de poesia sinó q u e intenta anar m é s enllà" perq u è "la pretensió és retre h o m e n a t g e a l'obra d ' u n dels p o e t e s m é s importants del nostre país". Plana 35
n
CATALONIA CERÀMIC
VISITI LA MÉS G R A N EXPOSICIÓ • Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. W. 580 15 00
2
ELS4CANION5 fíiventlm, 12 He setembre He 1997
Sumari
Setmana 3 Comença un nou curs escolar i el tema de la setmana en recull les principals perspectives. Planes 3 a 6
Política
7
Sant Cugat celebra un onze de setembre més reivindicatiu que mai: l'Ajuntament només penja la bandera catalana al balcó. Plana 7, 8 Els tres periodistes que declaren pel "cas Castaneda" coincideixen en els seus testimonis. Plana 8
Entorn
als cotxes Plana 10
Trini Escrihuela fa aquest vespre el pregó de Valldoreix Plana 16
La UE Sant Cugat vol consolidar-se en la categoria Plana 31
Jordi Savall presenta música barroca al TeatreAudHori Plana 36
nicipal sobre Torre Negra. Ho va dir divendres Pere Macias. Plana 9
Rubí per atendre les demandes dels immigrants de la ciutat veïna. Plana 19
presa de Lucas Diesel Systems i accedeix a negociar amb la direcció de l'empresa. Plana 25
Cultnra 3 5
Els veïns del carrer Àvila es queixen que els cotxes entren molt ràpid des del carrer Bilbao. Plana 9
Aquest número dedica La Radiografia a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Planes 20, 21
Boehringer Ingeiheim té previst invertir aquest any 7.000 milions de pessetes en la seu que s'està construint a Sant Cugat. Plana 25
Societat 16
La justícia arxiva el cas de l'autoescola Perfecto per manca de proves. Se'ls acusava de facilitar els exàmens als alumnes. Plana 24
El vial sud de la nova rambla del Celler s'obre avui
Els consells de districte es reprendran a l'octubre Plana 8
9
El govern català donarà llum verda a qualsevol decisió mu-
El Club Muntanyenc Sant Cugat i el locutor Lluís Martín, guanyadors del guardó Manxecs de l'any que atorga el Centro Castcllano-Manchego. Plana 17
Continuen els preparatius de la comissió organitzadora de la Festa de la Tardor 1997. Plana 24
Ràdio Sant Cugat estrena programació per a la temporada 1997-98 amb nous informatius, magazine i programes. Plana 19
Economia 25
El col·lectiu Vallès Sense Fronteres estrena una nova seu a
El sindicat Comissions Obreres es desmarca del comitè d'em-
Esports 3 1 El Sant Cugat Esport d'Albert Vinas debuta amb victòria a la Primera Catalana. Plana 32 L'entrenador del Júnior no té dissenyat encara l'equip per a la temporada que vé. Plana 32 Entrevista a Josep Gonzàlez, nou jugador de la secció de futbol sala del FC Barcelona. Plana 33
El Centre Cultural estrena una espectacular programació per al darrer trimestre de l'any. Plana 35 El folklore rus, siberià i ucraïnès entusiasma al públic santcugatenc amb la visita del grup Irtysh. El conjunt va venir convidat per l'Ajuntament de Sant Cugat. Plana 36 L'associació d'amics de la UNESCO Valldoreix - Sant Cugat iniciarà a l'octubre una sèrie de conferències sobre la llengua catalana. Plana 36 L'església Verge del Carme de Mira-sol s'obrirà al públic d'aquí a sis mesos, després de 10 anys de romandre tancada. Plana 36
Els complements més naturals per al j a r d í
INDUBRUC, S»A* Zona Ind. Can Magí - Av. Ragull, nau 19 Tel. 589 00 23 - Fax 674 38 71 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Sol·liciti el nostre catàleg 97 de productes de fusta tractada i bruc per a tanques
OS 4 CANTONS ,t
1
El tema de la
—
hetmana Divendres. I-' t/e setembre f/e 1997
S 0 g o n
Tot i que l'l·.Sf) e's el'període d'ensenyamentque preocupa més. l'educació pnnmnais
any.
d ' E S O
una btise molt impwtant boto E4C
Un dels irptes de l'en* nvament públu és absorbit In demanda existent. Foto- F.4C
Objectiu: repetir curs La setmana que ve s'inicia el curs amb la consolidació de FESO com aprincipal objectiu Dilluns tot torna a la normalitat definitivament amb el primer dia de classe d'ensenyament primari i secundari. Quan els alumnes dels centres públics de Sant Cugat arribin JOIRK LLOMBART - Sant Cugat -
Si no fos per les connotacions n e g a t i v e s q u e c o m p o r t a , la majoria dels m e m b r e s de la c o m u n i t a t educativa desitjaria e n g u a n y repetir curs, concretament cl passat. El bon regust de boca que va deixar el b a l a n ç p o s i t i u e n a c a b a r el curs passat p e r m e t ser o p t i mistes davant dels reptes marcats pel que comença en unes hores. De fet, des de l'any passat i fins q u e l'aplicació no estigui c o m p l e t a (els a l u m n e s q u e l'any passat van fer primer d ' E S O començaran quart el setembre de 1999), cada any suposarà l'entrada en funcion a m e n t d'un grau nou de l'Ensenyament Secundari Obligatori. I per tant, cada any es plantejaran interrogants importants que es contestaran els mesos de juny. Per al del 1998 quedarà pendent saber com ha
de les seves vacances es trobaran amb algunes novetats en diversos aspectes: reformes als edificis, avantatges en transport públic i, en el cas de secundària (ESO), un nou
a n a t el s e g o n curs d ' E S O a Sant Cugat, d'implantació immediata al municipi. De la mateixa manera q u e el primer, el segon curs d ' E S O l'impartiran (pel q u e fa a l ' e n s e n y a m e n t públic) els instituts Leonardo da Vinci, l'Arnau Cadell i l'Angeleta Ferrer. Tots tres han hagut d'adaptar-se amb noves infraestructures prefabricades que han d'afrontar l'alt volum de d e m a n d a d ' a l u m n a t . Punts de vista diferents l'na demanda, aquesta, que la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, qualifica de "bona però q u e s'ha d e r e g u l a r " , m e n t r e q u e el p r e s i d e n t de la coordinadora d'Associacions de Mares i Pares d ' A l u m n e s (AMPA), Joan Barba, considera " p r e v i s i b l e però no prevista pel Departam e n t d ' E n s e n y a m e n t , q u e ha t o r n a t a e q u i v o c a r - s e en els
curs, el segon. Després de la insistència a fer una valoració "molt positiva" del primer any d'aplicació de la Reforma, sobretot per part de les administracions i del professo-
seus càlculs". Davant d'aq u e s t a "massificació". Barba considera q u e les seves cons e q ü è n - cies s'han resolt aquest any, "però és trist actuar a m b la política de pressa i corrents".
rat, ara l'objectiu és consolidar aquest èxit i acabar de millorar els serrells pendents de l'any passat. Només el retard a les obres de l'escola Collserola ha suspès l'examen.
nostres esforços se c e n t r e n a tocar totes les t e c l e s p e r q u è les obres comencin d'una vegada". Per la seva part. Àngels P o n s a , en n o m de l ' A j u n t a ment, explica que el calendari d e la Collserola no ha tin-
gut l'èxit esperat, però no perq u è no hi haguem estat a sobre, sinó per altres factors més generals. Amb a q u e s t a reforma hi ha molts centres que són prioritaris i no es pot fer tot alhora", conclou.
L'escola Collserola Tant l'administració com l'AM PA consideren com a panacea d ' a q u e s t a saturació el c o m p l i m e n t del mapa escolar de la G e n e r a l i t a t de C a t a l u nya, i q u e l'Ajuntament s'ha c o m p r o m è s a avançar. Garanteix pet a Sant Cugat un nou centre d'educació primària (que s'ha de fer al Pla del Vinyet) i un quart institut (que naixerà de la conversió de l'actual Pla i F a r r e r a s ) . A b a n s , però, cal que es construeixin les n o v e s d e p e n d è n c i e s d e l'escola Collserola com a primer pas d'aquesta cadena. Per a q u e s t a raó, diu Barba, "els
S I S T E M E S DE
SEGURETAT
C:MF.E»:N·ÍCC«CT:SICÏF;O T EC:C
SERVEIS • Sistemes seguretat • Portes b l i n d a d e s i cuirassades • Caixes fortes • Claus mestres • Video portes • Circuit tancat de T V • Sistemes c o n t r a icendis • Controls d'accés • A u t o m a t i s m e s per a portes Sistemes d ' a l a r m a sense fil (via ràdio) Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 17 99 Sant Cugat del Vallès
:^3 i < -
4 Setmana
U S / C A N T O N S Divendres, 12 de setembre de 1W7
Ensenyament
s e c u n d a r i
El segon curs de PESO, la novetat S'han hagut de fer algunes reformes a VArnau Cadell i a lAngeleta Ferrer
-f •
-l-'
l'Angeleta Ferrer e's també un dels centres que s'ha hagut d'adaptar a les necessitats de l'ESO. Foto: AVE BELTRAN J o l K K Ll.OMBART - Sant Cugat -
L e s principals novetats q u e aciuest curs es trobarà la comunitat educativa es poden separar en dos nivells diferenciats: el pedagògic i el de recursos. En el primer destaca la posada en func i o n a m e n t del segon curs de l'Ensenyament Secundari Obligatori ( E S O ) un any d e s p r é s que aquesta mateixa promoció inaugurés el seu primer curs. Fel que fa a l'aspecte estrictament tècnic, les obres que s'han hagut de fer a dos dels tres instituts públics que imparteixen ESO han centrat les preocupacions més immediates de la comunitat eseolar, especialment la vinculada amb secundària. Però anem a pams: després d'un primer curs d'implantació del nou model educatiu de s e c u n d à r i a , ara ha arribat cl m o m e n t de la c o n s o l i d a c i ó amb el seu segon curs (en total l ' E S O en te q u a t r e , q u e , c o m p a r a n t - h o a m b el model a n t i c , c o r r e s p o n d r i a als dos
darrers cursos d ' E G B i als dos primers de B I T ) . C o m ja és sabut, els tres instituts d ' e n senyament públic de Sant Cugat q u e oferiran l ' E S O són el L e o n a r d o da Vinci (a la carretera d e Rubí), l'Arnau Cadell (a Valldoreix) i l'Angeleta Ferrer (al Colomer). Aquest curs també, evidentment, contin u a r à c u r s a n t - s e el p r i m e r d ' E S O , i fins i tot s'han superat les previsions del Departam e n t d ' E n s e n y a m e n t de la Generalitat, de manera que per a aquest curs finalment seran deu els grups d'aquest ni vell: 3 corresponen al Leonar do da Vinci, 3 a l'Arnau ('adel i 4 a l'Angeleta Ferrer. R H o n i H ' s als «•«•ntr··s
Per poder acollir aquesta nova demanda, els centres s'han hagut d'acomodar. Es per això que a l'Angeleta Ferrer s'han habilitat dues noves aules en un espai reservat que té el centre al costat del menjador, en un sem i s o t e r r a n i . L'Arnau C a d e l l
^gpi
també presenta novetats. S'hi han ubicat dos pavellons, un edifici prefabricat que acollirà també dues aules destinades als alumnes de COL". A part. els menjadors dels dos centres han estat t a m b é reformats davant del c r e i x e m e n t de l ' a l u m n a t que es queda a dinar. Transport Una altra d e les innovacions que aquest curs es trobaran els alumnes d ' E S O serà en matèria de transport. Si l'any passat hi havia dos passis per poder accedir als Ferrocarrils de la Generalitat (EGC) i als autobusos municipals, ara l'Ajuntament ha tramitat poder tenir un únic títol de transport, a un preu - t a m b é unitari- de 2(1.000 p e s s e t e s (l'any passat era de I S . 5 0 0 ) . A m e s . a part d e l s avantatges ja adquirits tant en busos municipals com en els EGC, l'oferta s'amplia ara a la línia A4 de Sarbus sempre dins del terme municipal. Actualment se n'han tramitat 130.
Blai Gasol va presidti íaete dtnauguiaaó del curs Foto A B
Presentat el pla de dinamització educativa • Amb la "voluntat de reforçar el servei que dóna l'Ajuntament als centres educatius", dimecres es va presentar a la Casa de Cultura el pla de dinamització educativa per a aquest curs. El pla és un recull d'activitats educatives que han de servir com a complement de la formació dels alumnes d'educació primària i secundària. A Pacte d'inauguració del curs escolar, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va explicar que les novetats del pla per al 97/98 se centren a "consolidar la seva estructura potenciant Ics activitats de suport a les àrees comunes". Com a exemple d'això, va citar les noves propostes previstes per a aquest any, i que són el teatre a les escoles, activitats mediambientals o les jor-
nades de fantasia als centres. Respecte a l'any anterior, han a u g m e n t a t les activitats teforçant també les de primària, perquè segons Ponsa "en aquest cicle també hi haurà un canvi, no només serà a secundària". També va presidir la presentació del pla l'inspector de la delegació territorial d ' E n s e nyament, Blai Gasol, qui va destacar el paper fonamental que han de tenir les institucions en matèria educativa. També es va presentar el pla d'activitats de formació permanent. L'acte va finalitzar amb una conferència sobre Josep Pla a càrrec de Joan Ferrerós, professor de literatura, i Josep Valls, amic personal del geni empordanès, del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement./J.L.
Griful Oil, s. L. Servei Estació
Gel Premsa Gelats
Gasoil calefacció Carbó
Llenya Butà
EL PAGAMENT DEL GASOIL " C " SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O A M B TARGETA DE CRÈDIT
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
Setmana
ELS í CANTONS Divendres. 12 de setembre de / W
E n s e n y a m e n t :
E n t r e v i s t a
a
À n g e l s
P o n s a
r>*>
Ponsa: "Fem més del que ens toca
La tinent d'alcalde de Serveis Personals valora Fesforç de la comunitat educativa JOI'RK LLOMBART - Sant Cugat - Abans d e c o m e n ç a r el segon curs en q u è l'ESO és p r e sent a Sant Cugat, cal fer u n a v a l o r a c i ó del p r i m e r . Q u i n b a l a n ç e n fa l ' A j u n t a m e n t ? - "Tant de l'any passat com de l'inici d'aquest -si bé sempre poden sorgir imprevistos-, l'Ajuntament en fa una valoració positiva. Això no és mèrit només de l'Ajuntament, només faltaria, sinó que penso que hi han intervingut els centres educatius. els claustres de professors... I és que tot això no valdria gran cosa si pedagògicament no funcionés i, pel q u e c o n e i x e m , a q u e s t és d e gran qualitat. Hi ha una coordinació extraordinària entre la comunitat de primària i de secundària a tots els nivells (pedagògic, tècnic, de recursos, de suport. e t c ) . Es una de les raons que explica l'èxit de la reforma a Sant Cugat." - I s o b r e els p r o b l e m e s d e l'any passat? - "Els problemes es resolen aquest curs. El del menjador. per exemple, s'ha solucionat no només des de l'aspecte infraestructural sinó també en contingut, perquè no hi ha hagut fins ara una tradició de menjadors a secundària que ara s'ha creat gràcies a la col·laboració de primària a través de comun i t a t s d e m o n i t o r s . Així, els
nens no només es q u e d e n a dinar sinó que se sap que estan tutelats i que a més tenen activitats extraescolars." - Aquest any vindrà el segon d ' E S O . S u p e r a r el p r i m e r a m b a q u e s t a satisfacció generalitzada redueix els temors q u e hi havia a r a fa u n any? - "Ens ha de donar ales. Si al primer curs tens aquesta por, d'altra banda natural, haver-ho solucionat així ens ha de donar confiança. Això no vol dir deixar d'estar a l'aguait, però sí que ens permetrà agafar-ho tot amb més tranquil·litat que l'any passat."
"L'extraordinària coordinació que hi ha entre primària i secundària explica /'èxit de raplicació de la reforma" — D ' a q u í a dos anys hi h a u r à un altre repte q u e serà el batxillerat. Com hi t r e b a l l a l'Ajuntament? - " E n s h e m d'assegurar totes les especialitats del batxillerat. N o vol dir això q u e estiguin a tots els centres. E s t e m treballant en un projecte per veure q u i n e s són les possibi-
litats dels centres e d u c a t i u s . Es e v i d e n t q u e les b r a n q u e s de lletres i ciències estaran assegurades a quasi tots els municipis que fan ESO, però no passa el mateix amb les altres. Ara bé, els municipis que ens estem avançant presentant projectes treballats a m b tota la comunitat educativa som els que tenim més possibilitats d'aconseguir-les totes." - Fa mig any, l'alcalde p a r lava d e r e s t r i c c i o n s e c o n ò m i q u e s en aquelles m a t è r i e s o n , p e r llei, r A j u n t a m e n t no té obligació d e satisfer i p o sava l ' e x e m p l e de les e s c o les b r e s s o l . Q u i n a és la situació actual? - "L'alcalde va posar un exemple, com en podia posar d'altres, però una part de la ciutadania sí que és més sensible a aquest tema. En el moment en què estem assumint un munt de coses que no ens pertoquen i que, a canvi, no rebem gaire de les administracions que en tenen competència, algun plantejament s'ha de fer. En el cas d ' E n s e n y a m e n t , Sant C u g a t t t a d i c i o n a l m e n t ha e s t a t u n municipi q u e se n'ha preocupat i això no s'ha de r e d u i r . H e m de mantenir la mateixa ofetta r e d u i n t costos p e r q u è Barcelona i Sant Cugat són els municipis q u e es posen d ' e xemple en escoles bressol. En a q u e s t sentit, la mesura q u e s'ha pres ha estat establir una quota única a les escoles bressol municipals de 25.000 pessetes al mes per als a l u m n e s nous d'aquest any, sempre que la família es pug u i fer c à r r e c econòmicament d'aquesta despesa. H e m decidit e l i m i n a r el s i s t e m a d e barems perquè per a l'Ajuntament era molt difícil c o m p r o v a r els i n g r e s s o s reals de cada família.
"Barcelona i Sant Cugat es posen com a exemple d'escoles bressol". Foto: A.B. c i o n s e c o n ò m i q u e s d e cada c e n t r e (una cosa q u e d u b t o ESCOLES BRESSOL q u e passi a qualsevol altre lloc), el consistori supera d e llarg les s e v e s o b l i g a c i o n s . Aquest estiu s'ha fet la teulada de l'escola Collserola q u a n l'obligació de l'Ajuntament és ú n i c a m e n t de m a n t e n i m e n t . És a dir, hi dedica molts més d i n e r s dels q u e hi està obligat. A part t a m b é hi ha la implicació més general q u e és la de sentir-se m e m b r e de la comunitat educativa. Ens importa molt." BATXILLERAT
"Per començar
a reduir costos, aquest any hem acordat crear una quota única "
"Apartde tota la - H a q u e d a t j a oblidada la polèimplicació materialmica a m b el PSC a l ' e n t o r n d e la que té rAjuntament moció relativa a l'aplicació d e la reforma? - "Era un text en què tothom hi estava d'acord. Però el que no puc tolerar és que quan hi ""- ' ha un r e g i d o r * irí (Francesc Serra) a qui se li dóna informació bastant reservada, aquesta s'utilitzi d'una manera tergiversada. Amb el PSC, i més concretament amb el seu responsable municipal d'ensenyament, tinc la sensació que hi ha certa intencionalitat a desinformar. Crec que els problemes que hi ha s'han de solucionar sense que això afecti la imatge de l'ensenyament públic. És amb l'únic partit amb el que això passa."
en ensenyament, n 'hi ha una altra:
"En dos anys hem d'assegurar per a Sant Cugat tenir totes les branques "
se'n sent membre"
No és aquesta la nostta feina." - Es n e c e s s à r i a a q u e s t a implicació municipal q u a n n o li pertoca? - "L'Ajuntament s'ha caracteritzat sempre per aquest suport al món educatiu del municipi. Des de l'elaboració del Pla d e d i n a m i t z a c i ó p e r als c e n t r e s (un e x e m p l e del fet que ens importa la qualitat pePonsa creu que Sant Cugat "fa molt més del que li toca". Foto: AVE BELTRANdagògica) fins a les s u b v e n -
PSC
"El responsable municipal d'ensenyament dels socialistes té certa intenció de desinformar"
Setmana
E L S / C A N I W S Ditnirfm.
E n s e n y a m e n t s
la
v i s i ó
d e l s
l'íleMemhnririm
p a r e s
Les associacions de mares i pares critiquen "l'excés cPentusiasme" Barba: "Ens preocupa que Ensenyamentfaci previsions errònies" J.L. - Sant Cugat S e n s e amagar la satisfacció pel funcionament d e l primer curs d ' E S O , les associacions de m a r e s i p a r e s d ' a l u m n e s (AMPA) s ' h a n m o s t r a t p r u dents davant "l'excés d ' e n t u s i a s m e - s e g o n s J o a n Barba, p r e s i d e n t d e la coordinadora de les AMPA de Sant C u g a t que sovint mostra l'Ajuntam e n t " . Per Barba, l'administració local "anuncia com a lligats p u n t s q u e en realitat no ho estan tant", si bé é s el D e partament d ' E n s e n y a m e n t el que s'emporta la major part de les queixes. Les dues princi-
pals p r e o c u p a c i o n s d e les AMPA p e r a a q u e s t c u r s se centren en "les previsions errònies de d e m a n d a q u e fa el Departament d'Ensenyament" i en el seguiment del mapa escolar, " q u e caldria r e v i s a r " . Tot plegat es resumeix e n un únic objectiu: vetllar p e r u n e n s e n y a m e n t públic de qualitat. En aquest sentit. Barba es felicita, com a m e m b r e d e la c o m u n i t a t educativa, p e r haver trobat una solució al transport ("nosaltres ja l'apuntàvem l'any passat") i pels resultats pedagògics "que han estat millors d e l q u e alguns augurav e n " . Malgrat això, el representant de les associacions de
pares creu que "hi ha feina a fer, i entre tots la farem" Càlculs e q u i v o c a t s Per millorar el funcionament de l ' e n s e n y a m e n t públic a Sant Cugat cal abans ser conscients d e la realitat. Darrere d'aquesta idea. Barba critica el Departament d'Ensenyament per haver "calculat malament el volum de d e m a n d a per segon any consecutiu". Aquesta "equivocació" es tradueix, per e x e m p l e , en "els 1.000 alumnes que aniran a l'Angeleta Ferrer, quan l'edifici està dissenyat p e r acollir-ne 7 0 0 " . I assegura: "això generarà ten-
sions, la manca d'espais sempre e n provoca". La solució a aquest i "a altres p r o b l e m e s " rau, p e r Barba, e n el complim e n t del mapa escolar previst per la Generalitat q u e l'AjunJoan Barba t a m e n t ha proposat avançar. e n les o b r e s d e l C o l l s e r o l a , Segons els p l a n t e j a m e n t s d e p e r q u è a part q u e són n e l ' e x e c u t i u català, l'any 2001 c e s s à r i e s , si n o e s fan actua s'ha de construir un nou centre com un tap d e la resta de prod'educació primària al Pla del Vi-nyet q u e afrontarà la d e - jectes". Finalment, Barba dóna un toc d'alerta: "Cal incorporar manda creixent de places. Però els cicles formatius e n el seu p e r q u è això s i g u i f a c t i b l e , grau superior i Sant Cugat ha abans hauran d'estar habilitats de poder dir-hi la seva. Ens fan dos centres més, el C E I P Collpor els g l o b u s - s o n d a d e l d e serola i el Pla i Far-reras, q u e p a r t a m e n t que s e m b l e n justies convertirà e n el quart instificar-se del que no podrà ser; el tut de secundària. Per aquesta discurs ha d e ser un altre." raó, diu Barba, "insistim tant
O p i n i ó
Ara que fa vint anys que va néixer l'ensenyament secundari a Sant Cugat l O R D I BKIJI RAN
L
a implantació del segon d ' E S O al n o s t r e m u n i c i p i suposa l'ass o l i m e n t d ' u n a primera etapa e n l'aplicació del nou sistema e d u c a t i u . A partir d'ara, Ics noies i els nois de 12 i 13 anys cursaran estudis s e c u n daris a u n s nous centres, els I ES, q u e p r o v e n e n dels a n tics i n s t i t u t s d e batxillerat i formació professional. La segona e t a p a c o m e n ç a r à l'any v i n e n t , a m b la i m p l a n t a c i ó del tercer d ' E S O , el p r i m e r del nou Batxillerat i els cicles formatius d e grau mitjà. ' l o t c o m p a r a n t el c o m e n ç a ment del curs passat amb el de l'actual, és palès que ha desa-
paregut en bona mesura el neguit que manifestaven tant el professorat com l'alumnat i els pares. Ara s a b e m q u i n e s són les dificultats de l'aplicació del nou sistema i c o m e n c e m a saber com afrontar-les. Per això tenim un començament de curs e s s e n c i a l m e n t t r a n q u i l , que estem dedicant a acumular energies, perquè el que sí que està clar és que l'ESO demana més esforços d e tot tipus que l'antiga E G B . El curs 1W7-98 també significa la culminació d'un altre cicle en l'ensenyament públic de secundària a Sant Cugat. Aquest cicle s'inicià quan es va crear f ' i n s t i t u t o nacional d e
bachillerato mixto Sant Cugat" per ordre del Consell d e Ministres d e 19 de setembre d e
"El repte actual és continuar Faplicació de la reforma mantenint la qualitat de rensenyament públic" 1977. Ara fa vint anys, doncs. que començà les seves activitats als ba Je l'edifici d e
9^ fisijil N n 4ïi7 ^m0 l v * Serrei d'Ocupació Municipal
COMENÇA A TREBALLAR AVUI MATEIX PELTEU FUTUR
correus i q u e e s d e v i n d r i a el q u e avui é s l'Arnau C a d e l l . Vint anys e n q u è les successives generacions de professors i professores, d'alumnes i pares i mares han intentat de dur a terme un projecte d'ensenyament pluralista de qualitat, gestionat de forma participativa i adreçat a tots els grups socials. En altres paraules, un projecte d ' e n s e n y a m e n t públic. En aquell m o m e n t va ser un repte aconseguir un centre de batxillerat a Sant Cugat (encara hi ha una pintada d'aquella època a la carretera de Vallvidrera que diu " N o dan el instituto si no se exige"). El repte actual é s c o n t i n u a r l'apli-
cació de la reforma tot m a n t e nint la tradició de qualitat que l'ensenyament públic de Sant Cugat ha tingut sempre. Ara que tenim vint anys com a centre (i que - a i las!- la sonoritat d e la cançó d'en Serrat ens fa recordar que per a molts t a m b é c o m e n ç a a ser veritat allò d e fa vint anys q u e tinc vint anys) ens p e r m e t e m d e manar a la nostra ciutat que s'uneixi a la celebració, q u e no n o m é s é s d e l'Arnau Cadell. sinó d e tota la secundària d e Sant Cugat. . Jordi Beltran és director de C institut públic Arnau Cadell de Valldoreix
INFORMA-TE'N SOM Rbla. Can Mora, 11, 3r (edifici Correus) Sant Cugat Tel. 589 18 17
Estàs sense feina i vols treballar? Al SOM t'ajudem! • amb cursos de formació • orientant-te cap al tipus de feina ideal • animant-te a crear noves empreses
Que trobis feina, és també la nostra feina
Ajuntament d* Sant Cugat dd Valle»
EIS4CANT0NS
Política Divendres, 12 de setembre de 1991
Diada
Nacional
El P P creu que treure la bandera espanyola és "emprobrir-se P esperit 99 L'alcalde reclama l"autodeterminació"per a Catalunya Q u e la iniciativa de fer onejar des de l'Ajuntament només la bandera catalana per la Diada seria polèmica ningú no ho dubtava. La sorpresa va arribar, però, quan la reacció va ser immediata. La multitud que s'havia aplegat a la plaça d e Barcelona tot just acabava d'entonar les últimes notes d'Els Segadors quan un regidor del Partit Popular començava a repartir un escrit en què es criticava la decisió d e penjar sola la senyera. A.C./C.L. - Sant Cugat -
Ha estat un onze de setembre tal com s'havia previst, tal com es volia: lúdic, però també reivindicatiu. Aquest caire reivindicatiu. que ahir es va fer palès amb l'oneig d'una única bandera - la senyera- al balcó de l'Ajuntament de Sant Cugat, va tenir també alguns detractors. És el cas de la secció local del Partit F'opular que, una vegada acabats els actes institucionals, van repartir un comunicat en què criticaven "certes persones que s'ajusten tant la barretina'' que "al marge de la legalitat volen treure (la bandera) espanyola". Aquesta iniciativa, segons el grup municipal del Partit Popular, "és una forma d'empobrir-se l'esperit ". Kl portaveu d'aquesta for-
mació a Sant Cugat, Jaume Tarragó, va sintetitzar el contingut de l'escrit assegurant que "el Partit Popular no podrà donar mai suport a la sobirania de Catalunya si això significa la independència d'Kspanya" i, per aquesta raó, "la presència de la bandera catalana no hauria d'excolure l'espanyola". P^l comunicat del PP afegia, per últim, que l'Ajuntament es veia obligat a "crear problemes artificials amb els símbols" per desorientar i evitar centrar les mirades en els seus "seriosos problemes econòmics". M i n u t s després de d e m a n a r " l ' a u t o d e t e r m i n a c i ó " per a la nació catalana a través del seu discurs, (vegeuplana 8) l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acusava el Partit Popular d'"intentar crispar les persones sen-
D i a d a
Repivsentants polüirs, regidors i equip di ílintrn a la plaça lianelona. Foto: AH.
se motiu" peruqè, segons va assegurar, en un dia tan assenyalat com el d'ahir "calia fer unes reivindicacions i el que tocava era penjar la senyera". L'alcalde va voler destacar en el seu parlament a la plaça de Barcelona la importància de l'inconformisme en la lluita per l'auto-
nomia catalana i va reclamar "anar més lluny" en matèria d'autofinançament i pel que fa a la llengua. Especialment emotives van ser també les actuacions del cos de dansa de l'Esbart, el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat i cinc corals del municipi, que van posar el caire festiu a la jornada.
Flors per a un monument restaurat -Sant Cugat-
El monument a Rafael Casanova va rebre ahir dues ofrenes florals i el reconeixement dels militant s d'Esquerra Republicana de Catalunya i d V n i ó Democràtica de Catalunya. Els més matiners van ser els republicans, que van oferir un centre de flors grogues i vermelles al peu del monòlit. El monument lluïa dues noves plaques amb el nom de Rafael Casanova i una breu llegenda que el recorda. "Hem de fer d'aquesta Diada una jornada reivindicativa, perquè fins que Catalunya no tingui plena sobirania aquesta lluita no s'acaba", va dir el president de la secció local d ' E R C , Eduard Pomar. El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, va recordar que s'ha de treball sempre "per la unitat de la llengua". El periodista Víctor Alexandre va recitar alguns poemes per vestir Tacte, en el que es van aplegar unes 25 persones. Més tard, els membres d ' U D C van repetir l'ofrena floral al monument. El president de la secció local, Joan Recasens, va defensar també la unitat de la llengua i el caire reivindicatiu de la jornada. Les ofrenes van acabar amb el cant de l'himne EhSegarlon.lK.íl.
N a c i o n a l
L'Ajuntament penja només la senyera per una "qüestió de coherència" Es el primer cop que es retiren les altres dues banderes G.L. - Sant Cugat -
"La Diada de l'any passat, que em va semblar més lúdica que reivindicativa, em va fer pensar que calia fer alguna cosa per recuperar l'autèntic esperit d'aquest dia." Aquesta percepció
MÈ
q u e va tenir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, de l'onze de setembre del 1996 al municipi ha fet que enguany a l'Ajuntament hagi onejat només la bandera catalana. "Trobaria inc o h e r e n t " , afegeix Aymerich, que "es demani als ciutadans q u e pengin la senyera als bal-
5ervei NWÍ Preus M M «' Oualitat
i ara nou establiment a la plaça Dr. Galtes
cons i nosaltres en pengem dues més". Era la primera vegada (pic l'equip de govern municipal decidia retirar la bandera espanyola i la de Sant Cugat per fer onejar en solitari la senyera. Malgrat tot, l'alcalde va lamentar veure "poques banderes catalanes" als balcons de la ciutat.
/ / / n-nwa i a onejat <ola dinant tot el dia a /'. \juntameiit Foto. A17:111: FI RA X
DIA del fotògraf (divendres) CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Tel. 675 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es Sant Cugat del Vallès
ptes. + IVA Còpia 10 x 15 brillant: en revelar el rodet entregat i recollit el mateix dia 12 fotos + revelat 718 + IVA 24 fotos + revelat 1.066 +IVA 36 fotos + revelat 1.414+ IVA
Revefatenlhora ^ _ ^ _ ptes. còpia + (VA 4V% H (còpia 10x15) *W ^ J amb un rodet 135/24 K | r ^ exposicions de regal o un • J _ l magnífic àlbum i un val per W • • a 1 ampliació 15x20 ^ ^ ^ ^ (mínim 12 fotos per rodet) 12 exposicions + revelat 790 + IVA 24 exposicions + revelat 1.210 + IVA 36 exposicions + revelat 1.630 + IVA
PoKlica
8
ELS / G W I W S Divendres. /J tle setembre f/e 1997
Opinió
Missatge institucional de l'alcalde amb motiu de la Diada Nacional lOAN AVMKRICH 1 A K O C A
B
envolguts conciutadans i conciutadanes,
La Diada de l'Onze de setembre ha de tenir per a nosaltres, necessàriament, una ambivalència de missatges. D ' u n a banda, és la nostra Festa Nacional, un gran dia per a l'afirmació dels nostres signes d'identitat. Però a q u e s t to "'festiu" no ha d ' a m a g a r les e x i g è n c i e s reivindicatives. H e m avançat molt, p e r ò C a t a l u n y a e n c a r a no é s , avui, ni "rica" ni " p l e n a " . no és encara sobirana. Tot i q u e a q u e s t fet no l ' h e m d ' o b l i d a r mai al llarg d e l'any, avui, onze de setembre, és un dia especial per recordar-lo i posar-hi èmfasi. Així doncs, festa sí, però reivindicació, t a m b é . Si ara fa un any en aquesta plaça us recordava aquell històric 11 de s e t e m b r e de 1976 a Sant Boi, e n g u a n y no hem d'oblidar la manifestació més gran de catalanisme viscuda al n o s t r e país des dels t e m p s de la república. Ara fa 20 anys, un milió de c a t a l a n s - a l guns dels q u e estem aquí hi é r e m - vam e x p r e s s a r c o l · l e c t i v a m e n t el n o s t r e desig d'autogovern.
gurar-te que després en faràs dues endavant. És evident que, amb el pas segur, hem d'anar més lluny. Més lluny en el tema de la llengua. Avui, encara, no es pot viure p l e n a m e n t en cat a l à e n el HO espOt nostre país. Es per això q u e és tan president viure plenament important Tarradelles, que s'emdesprés de en català al nostre país prenguin prop de quam e s u r e s leranta anys gislatives Es per això que d'exili, torés tan important que q u e a f a v o nava al seu reixin l'ús país. D e tot social de la s'emprenguin mesures això n o m é s llengua. fa 20 anys i H e m d'anar legislatives que convé recorm és lluny dar-ho. e n la q ü e s afavoreixin Vús social És evident tió d e l'auque s'ha tofinançade la llengua avançat en ment. Va ser a q u e s t llarg un gran naprocés obert cionalista, que el poble de Catalunya té envers la en Ramon Trias Fargas, qui, s e v a a u t o d e t e r m i n a c i ó i a meitats dels anys 60, va posar el dit a la llaga e n plena sobirania. aquesta q ü e s t i ó . D e s d'aA n i n g ú no se li a m a g a , leshores, la situació no ha però, q u e no és un camí fàcanviat massa. Avui l'Estat cil. Un camí ple d ' e n t r e retorna a cada català només bancs i paranys, i t a m b é de el 80 p e r c e n t d e l q u e falses dreceres. I n camí en aquest aporta en impostos. q u è a v e g a d e s c o n v é fer Això va més enllà de qualuna passa enrere per asse-
Aquell 1977 vam tenir les primeres eleccions democràtiques després de la Dictadura, unes eleccions q u e v a n o b r i r el p r o c é s constitucional. I pocs dies després de la Diada, es restablia la Generalitat de Catalunva amb caràcter proAviÚ etlCüra visional. El
sevol criteri mínim de solidaritat. Tot i així, des d e Madrid, se'ns continua titllant de garrepes i insolidaris. En a q u e s t s i en altres temes hem de continuar insistint. Sense treves i sense baixar mai la guàrdia. El futur d e p è n de nosaltres mateixos. D e les institucions p ú b l i q u e s , d e les entitats privades i de les associacions de tota mena. I, sobretot, dels homes i dones, joves i grans q u e constitueixen la base del país en la seva diversitat. I n futur q u e volem amb c o h e s i ó social, a m b c o n vivència, amb solidaritat i sota els principis de la d e mocràcia q u e vam c o n q u e rir ara fa, tot just, vint anys. Santcugatencs, us convido a renovar el vostre compromís democràtic i a eixamplar l'horitzó del catalanisme des de casa vostra, des del vostre lloc d e treball, des de les entitats. Fent gran Sant Cugat, fem gran Catalunya. Visca Sant Cugat! Visca Catalunya! Sant Cugat del Vallès, 11 de setembre de 1997
Declaracions coincidents dels periodistes RKDACCIÓ - Sant Cugat -
Els tres periodistes locals que divendres van passar pels jutjats de Rubí com a testimonis del 'ras Castaneda' van coincidir a dir en les seves declaracions (jue el regidor del Partit Popular havia acusat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. de no seguir el procediment legal per nomenar el sotsinspector de la policia local. Àngel Pastor. Tant el corresponsal del Diari de Terrassa, Albert Mallol, com el redactor del setmanari Els 4 cantons, Jofre Llombart, i també la periodista de Ràdio Sant Cugat, Geni Lozano, van explicar a la jutgessa que Eduardo Castaneda creia que l'alcalde "podria haver incorregut en un delicte de prevaricació". Tot i així. cap d'ells no recorda que el regidor popular parlés als mitjans de "tràfic d'influències". El testimoni dels tres periodistes de Sant Cugat ha de servir a la jutgessa per resoldre si en les afirmacions de Castaneda hi va haver algun indici del delicte de difamació pel qual l'ha denunciat l'alcalde. Un dels pilars en què es fonamenta l'acusació és que els representants del Partit Popular van poder expressar els dubtes sobre el nomenament de Pastor durant el torn de precs i preguntes del ple municipal celebrat el 15 d'abril passat. però que tot i així cap d'aquests regidors no va dir res.
D i s t r i c t e s
Els nous consells de districte entraran en funcionament a partir de Poctubre Aquest mes es reunirà la comissió de descentralització G.L. -SantCuaat-
I .a reforma dels consells de districte podria ser una realitat, segons les estimacions de l'alcaldedc Sant Cugat, Joan Aymerich, a partir del mes d'octubre. Tal com ja va avançar abans de marxar de vacances, l'alcalde té previst convocar una reunió de la comissió de descentralització territorial algun dia d'aquest mes de setembre, de tal manera que "els nous consells puguin entraren funcionament a partir del mes vinent". La principal novetat de la reivindicada reforma dels consells és la remodelació del títol cinquè del Reglament d'Ordenació Munici-
pal (ROM), que tracta de la desconcentració administrativa i la participació territorialitzada. La reestructuració que va llançar Aymerich ara fa quatre mesos consisteix a atorgar una major representativitat política als consells de districte permetent la presència d'un representant de cada partit polític a les reunions periòdiques dels barris. Aquesta nova proposta dels consells tindria un caràcter consultiu. Tema de debat a Puigcerdà La reunió que l'equip de govern va mantenir el cap de setmana passat a Puigcerdà va servir precisament, segons va assegurar Joan
Aymerich, per "tractar a fons" el futur de la política de descentralització al municipi, que veïns i oposició posen en dubte des de fa mesos. Els representants de les associacions de veïns dels districtes de la Floresta, les Planes i Valldoreix esperen mentrestant que l'alcalde els citi, tal com els va prometre abans de l'estiu, per decidir com i quan emprendre les trobades ajornades des del mes de març. No obstant això, Aymerich ha volgut puntualitzar que tot i que encara no s'hagin reprès els consells, "el treball als districtes no s'ha paralitzat", i ha destacat la feina que s'ha fet aquests mesos des de les oficines dels barris.
Els consells de districte es podrien rrptrndre el mes d octubre. Foto: E4C
OS4CANT0NS
Entorn Divendres. 12 de setembre tle 1VJ7
Medi
A m b i e n t
Sant Cugat es ressent de la retallada de la Diputació
FJ govern català acatarà "qualsevol decisió municipal" sobre Torre Negra
Pere Macias:' 'Es respectarà VAjuntament si es compleix la llei'' La Generalitat no posarà cap impediment a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè es tiri endavant qualsevol modificació del Pla General Metropolità, sempre que "es respecti la llei". El nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, ha expressat aquesta voluntat en nom de l'executiu català. G E N I LOZANO
- Bellaterra/Sant Cugat -
EI r e c e n t m e n t estrenat conseller de Política Territorial i Obres P ú b l i q u e s de la G e n e ralitat, Pere Macias, no va d u b tar ni un m o m e n t a dir el q u e cap dels seus antecessors havia e x p r e s s a t encara: "el govern català respectarà qualsevol decisió q u e es prengui a nivell municipal sobre la zona de la Torre Negra". En el marc d'una visita a l'estació dels ferrocarrils de la Universitat Autònoma, Macias va assegurar d i v e n d r e s q u e des d e la G e neralitat sempre s'intenta"respectar l'autonomia municipal" i aquesta filosofia passa per donar llibertat als ajunt a m e n t s per decidir sobre el futur del seu territori. Davant la possibilitat d'apro-
var la modificació del Pla G e neral Metropolità ( P G M ) , que permetria requalificar els terr e n y s d e Torre N e g r a i convertir-los en no urbanitzables, l'exconseller de M e d i Ambient va assegurar q u e "no ens pertoca a nosaltres prendre cap tipus d'iniciativa", sinó que és feina d e " l ' A j u n t a m e n t resoldre si a Sant C u g a t li convé créixer més o m e n y s " . Per a Pere Macias, la necessitat del vistiplau definitiu d e la C o missió d ' U r b a n i s m e d e la G e neralitat per fer efectiva qualsevol proposta municipal d'aquest tipus és cada dia " u n tràmit més burocràtic"i, en p r i n c i p i , "es r e s p e c t a la yoluntat dels ajuntaments" sempre q u e "aquests no vagin en contra d e les directrius g e n e ral d ' o r d e n a c i ó del territori i respectin la llei".
La Diputació de Barcelona no rebrà de cara a l'any vinent ajuda estatal per al manteniment d e les carreteres locals i comarcals. La pèrdua d'aquesta font de finançament, que representa el 26% del pressupost d'inversions que la Diputació destina a la xarxa de carreteres, pot afectar algunes de les vies que comuniquen Sant Cugat a m b altres municipis.
"No ens pertoca a nosaltres prendre rap iniciativa", assegura el conseller Foto: A.B.
Aquesta actitud del conseller d e Política Terrirorial podria ser d e t e r m i n a n t per a la comissió de seguiment de Torre Negra, q u e té previst reunirse aquest mes de setembre per decidir si finalment es proposarà fer un avançament de la modificació del PGM.
La condició sine qua no// que ha posat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, per tirar endavant aquesta proposta és el consens de tots els membres de la comissió, integrada per un representant de cada partit polític i dos de la Plataforma Cívica en defensa de la zona.
Obres
Els veïns del carrer Àvila a Mira-sol han sol·licitat per escrit a l'Ajuntament de Sant Cugat que el carrer, després de reasfaltat. es converteixi en zona residencial. Els sol·licitants, que de moment encara no han obtingut cap resposta per part de l'Ajuntament, pretenen que s'instal·lin al carrer senyals que indiquin que per la zona passen
nens. Els habitants del carrer Àvila estan disposats a fer entendre als conductors que no corrin per la calçada. La'situació està ara més controlada després dels ensurts dels primers dies, en què va haver-hi accid e n t s . Un cop a c a b a d e s les obres, els cotxes entraven al carrer massa ràpid. Però l'Ajuntament va pintar de seguida una senyal de S T O P a terra i els accidents es van eradicar. / A.C.
Arran del Reial Decret de l'I d'agost, la Diputació ha deixat d'ingressar 353 milions de pessetes que han passat a la G e n e ralitat. Tot i així, la Diputació continuarà sent l'encarregada del manteniment d'aquestes carreteres. Segons el diputat president de l'àrea d'Obres Públiq u e s d e la D i p u t a c i ó d e Barcelona, Josep Mayoral, "la Diputació tindrà més problemes per fer la mateixa feina d'abans i haurà de reduir les tasq u e s de manteniment". Algunes de les vies que poden quedar afectades són la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, la de Rubía Molins de Rei al seu pas per Sant Cugat i la de Vallvidrera.
Es reobre el període per vacunar gossos
El carrer Àvila demana a PAjíuitament senyalització d'àrea residencial - Mira-sol -
M.J. CilïïKRRKZ
- Sant Cugat -
La senyal de STOP pintada al terra ha evitat molts accidents de trànsit. Voto: A.B.
PROHIBIT ENCENDRE FOC Entre el 15 de març i el 15 d'octubre a tot el terme municipal
Telèfon Bombers 085
L'Ajuntament iniciarà a finals del mes de setembre la segona part de la vacunació antirràbica d e gossos. (Jorn sempre, el calendari s'ha repartit per sectors. S'ha fet un horari entre els dies 26 i .3 d'octubre per a cada districte. El preu de les vacunacions és 1600 pessetes. Si s'ha de comprar una cartilla nova, val 200 pessetes./A.C.
..«.M*»»'EWTÉScos*OEr<».
«jtj,
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Entorn
10
&S-/CATVIONS Dhmdin.
i n f r a e s t r u c t u t & s
El primer tram de la nova rambla del Celler s'obre al trànsit avui
!.' tl,- setembir rl? I<><>1
Dos mesos per restaurar la zona malmesa a Mas del Bosc
Lobra final, que costa 1.130 milions, estarà enllestida el 1999 Rl'TH BOLUNKÍER -Sant Cugat-
La nova rambla del Celler, una via de gairebé un quilòmetre entre l'avinguda de les Corts Catalanes i el carrer Cèsar Martinell, ja comença a mostrar l'aspecte que tindrà quan estiguin enllestides les obres que s'hi estan fent. El primer tram del vial, des de Cèsar Martinell / Sant Medir fins al carrer Montserrat, es pot utilitzar des d'avui. AM.HLsC.YS'HKRA
"Aquest és un projecte molt ambiciós, i era impossible tirar-lo endavant si abans no haguéssim tingut uns vials de circumval·lació per poder accedir a Sant Cugat sense haver de passar pel centre", va explicar dimarts l'alcalde. Joan Aymerich, en la visita a les obres. I ..'alcalde va recordar, a més, que amb la remodelació de la rambla del Celler es podrà tirar endavant el projecte més ambiciós de l'equip de govern: la iniciativa de convertir el centre històric de Sant Cugat en una zona per a vianants, que ha de ser cada cop menys dels cotxes i més dels passejants. "I ,es distàncies són cada cop més curtes a Sant Cugat, i aquest vial ho farà possible", va afegir l'alcalde. "Era difícil connectar els nous edificis d'habitatges que s'estan constniint a la Torre Blanca amb el cen-
tre, i crec que ho aconseguirem". La rambla del Celler serà un bulevard per passejar-hi a peu o en bicicleta. Obertura als cotxes L'obertura al trànsit del primer tram del vial refet, el que va del carrer Sant Medir fins al carrer Montserrat, és encara provisional. De fet, en els propers mesos fins que acabi l'any, hi haurà moltes indicacions provisionals. Els conductors hauran d'acostumar-s'hi, però el resultat final permetrà als santcugatencs "de l'altra banda del Monestir" tenir un passeig plenament verd que enllaçarà amb el parc del Pla del Vinyet i l'avinguda Francesc Macià. Aquesta és l'última fase del projecte, que estarà enllestit a finals del 1999. quan s'hagi construït l'aparcament de 160 places a la plaça
El nou aspecte de la rambla, a l'alçada delcairer Vallès. Foto: AVE BELTRAN del Rei i estigui enllestit el vial néixer com és una riera del nostre de connexió. La rambla s'ha despaís", segons Batlle. plaçat en 15 metres de l'antic El projecte ha estat finançat íntraçat. Hi haurà set hectàrees de tegrament per les promocions imzona verda perquè, segons Xavier mobiliàries de l'eixample de la Batlle, un dels arquitectes que ha Torre Blanca i Coll Fava. El cost dissenyat el projecte "hem voltotal és de 1.130 milions de pesgut fer un nou vial amb un consetes, dels quals 700 s'invertiran a cepte verd d'urbanització". L'úlconstruir el vial de connexió, i 130 tim tram de la riera, que cobreix es dedicaran a restaurar la part fila major part de la rambla, quenal de l'avinguda, que connecta darà obert perquè "puguem coamb el parc de la Pollancreda.
L'empresa propietària de la casa de colònies de Mas del Bosc, Establecimientos Culturales del Mediterràneo SA, haurà de restaurar la zona que va malmetre el maig de 1996 i pagar una sanció de 500.000 pessetes en un termini de dos mesos aproximadament. Així estil acordat en un document de compromís firmat al juliol amb l'Ajuntament com a punt d'encontre per resoldre els tràmits legals que s'havien iniciat entre les dues parts des que es va detectar que els propietaris de la casa de colònies havien remogut 1.500 metres cúbics de terra, havien talat divuit pins i set alzines, havien obert un camí de 200 metres i havien eixamplat una esplanada de 2.000 metres quadrats. El document estipula que la reestructuració mediambiental de la zona costarà 1.500.000 de pessetes i que l'empresa haurà de presentar un aval de 300.000 pessetes. A més, l'empresa també s'ha compromès a retirar tots els contenciosos administratius que havia fet contra l'Ajuntament.
INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès
PROHIBIT ENCENDRE FOC
S
IQA (període del 20 d'agost al 2 de setembre) *****BONA (Excel·lent) EQBBB
Excel·lent ( " * " ) : 75 <IQA<100 Satisfactòria (**"): 50<IQA<75
Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa ("): <KIQA<25
Deficient O: -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<-50
V a l o r a c i ó d e l c o n t a m i n a n t O z ó ; El descens de la temperatura ha afavorit la disminució del nivell d'ozó a l'atmosfera. El proper període es veurà caracteritzat per la presència d'un anticicló que abastarà Catalunya durant gran part dels dies; és previsible que els nivells d'ozó augmentin lleugerament, sense assolir, però, el llindar d'informació. En tot cas s'informarà puntualment. <&
HÜ Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient
ENTRE EL 15 DE MARÇ I EL 15 D'OCTUBRE A TOT EL TERME MUNICIPAL
Telèfon Bombers 0 8 5
Entorn
ELSÍC4TVION5 Dwendres, 12 de setembre de 1997
n
L ' e n q u e s t a
Milloraran la zona les obres de la rambla del Celler? transitats del poble on s'han fot gran part dels actes populars I sobretot < Tet aquest estiu s'ha treballat forca en la prunera fase del prefecte de remodelaclé
La mitja maraté, curses do bicicletes, correfoes, desfilades, etc. han passat per
de la rambla del Celler. Aquesta rambla, que s'estén per sobre de la riera i que fins
aquest primer tram de la rambla tot girant després pel carrer Sant Hodn* cap al ele-
ara, fora del primer tram que estava enJardlMi 1 enrajolat, era un carrer d'un traçat
nsstlr. Però després d'aquesta rndna, to rambla es convertia en un iimiei do chuulaiilé
corbat vorejat primer per la riera descoberta i nespres coberta perd sense arre-
Intensa amb voreres estretes I una curvatura perillosa I poc pràctica. Ara és possi-
glar, es convertiré ara en una «ran avinguda amb dos carrils I un ample passeig ar-
ble que aquesta zona sense comerços I que creava una gran frontera divisòria del
brat. En el seu primer tram, la rambla del Celler ha estat sempre un dels carrers més
poble es converteixi en un passeig popular i comercialment atractiu. / KH.S.
RAEKLRU/.
MARIBEL LAMBEA
YOLANPA PICHET
ELISENDA NAVARRO
32 ANYS
31 ANYS
28 ANYS
24 ANYS
65 ANYS
COMERCIANT
COMERCIANT
ESTKTK'.ISTA
ÒITICA
"Comercialment parlant seran un avantatge. Ara com ara, quan estiguin acabades, la zona amb un passeig de vianants farà que açççdeuíijnés j;ept al Centre Comercial delCelier."
"De moment, l'impacte és negatiu per les dificultats de les obres, però crec que, un cop finalitzades, ens donarà una estructura comercial a la zona molt més sòlida."
"Crec que aquestes obres de remodelació representen un bé per a tots, tant si són comerciants com veïns. La circulació serà menys conflictiva i guanyarem en comoditat i categoria urbanística."
"Espero que siguin positives; si fan un passeig amb zona de vianants serà molt millor. Fins ara, tal com estava la riera era molt lleig."
Jl'BlLADA "Crec que serà una millora i que pot quedar molt bé. M'agrada que hi facin un passeig i un parc, sempre que per ferho no hagin d'enderrocar cap casa ni fer fora ningú."
MARIA DOLORS SERVANT
MERY LECHUGA
VAN ESSA
DANIEL SÀNCHEZ
ANA CARING
22 ANYS
21 ANYS
18 ANYS'
DEPENDENTA
VENEDOR DE COTXES
ESTUDIANT
"Encara no es veu prou clar com quedarà el projecte, sobretot quant al problema dels aparcaments dels clients i a la càrrega i descàrrega de les botigues. Espero que representi una millora per a la zona."
"Bé, crec que pot millorar una mica la zona des del punt de vista del comerç, però fins que no sapiguem con se soluciona l'entrada i sortida de vehicles no puc dir res."
"No crec que fer un passeig i una zona de vianants millori el comerç de la zona. Ja s'han fet massa grans àrees comercials al poble per voler ara solucionar el problema amb zones de vianants."
36ANYS, 28 ANYS DEreNDENTA MKSTRA '/f; "Àrttvpeiseítaiment; m'agra"Encara no sé si estic massa d*a-" dà fàlífea; pot quedar molt bé cord amb tota aquesta febre rei donar més qualitat estètica a novadora i urbanística. Em la zona. I jo suposo que els prosembla que a la llarga els qui blemes de càrrega i descàrrevivim aquí de fa temps sempre ga de les botigues estan prehi sortim perdent. El poble no vistos en els plànols." para de créixer i no m'agrada."
BKATRIZ CAI'KL
HSJCANTONS
Opinió
12
J | ^
Divendres. 11 de setembre de }W1
E d i t o r i a l
Un poble,
a s CANTONS Sjinunjri iiulcpoulciu itc Sjnt (lugjt del \alies
una bandera
^ S " de S*m Cu»*, SL ( i!kiVlri,.vll IP-l'íllVintCuBJUlcIValki icl ^"<.-'S. , · I i v ^ ' i . M 1 * !
L
Consell d'Administració KJIIH.II (UMI (president)
Jt^eiv M Cjhrt-ri/n. Pere Ksqiicrda
Coordinadora Redacció Angeli Cjstuera Redacció I j i u n j Blaiujiie. Rurh Bullinucr. Auta (x>sta, Montse ííorujkv. M J . José í Junérrez, Kduard Jcner, Alc\ l/ipc/., (ienI I .II/JIIO, Jofre Llumban, Josep Maru Miro, KÍII'J Moreno, ! . J U Portjixlli. Clara Roig, \|<>ntsc Sjni. Isabel Sac/, Marina Vallès,
Comercial \ n n i Juanola
Consell Editorial Ramon (irau (president) Josep M Cabreri/o (viecprcsidentl Montserrat Kumhau <\ icepresidenta) I''rantese Cjrbó. Jordi Casas. Nmís Castanyer, l'ere Ksqucnlj. Kristian Hcrhol/hcimcr, Ro^eti Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Kmili René, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Joan Trosano, Pep Tugues, Núria Zabala ÀnçeK Castuera (secretaria)
a decisió de la gran majoria d'ajuntaments catalans de posar tan sols la senyera al balcó de les respectives cascs consistorials és un senyal que alguna cosa, pel que fa a la consciència nacional de les nostres institucions, està canviant. És, sens dubte, un pas endavant en la reafirmació del que som i volem ser. Amb el lema "Catalunya, un país una bandera", es fa palès el que es pretén especialment en un dia com aquest: demostrar que darrera de la celebració i dels actes lúdics continua viu l'esperit reivindicatiu, l'origen de la Diada. És per això que el fet de compartir el nostre símbol característic - q u e és un i
Anar a pujar
Subscripcions I Club del Subscriptor Montse Sesé
L
Xavier l.arrosa, Ave Beltran
Responsable de disseny I maquotaclò Kduard Marín R(.(imprcs((í72)4«.05.t>5
Distribució Mailint; Vallès S L . Tel. StN.23.7l Dipíisit legal: Í ; M 0 S - 9 3 tlM.-Jiii.iulN Kh jnnlc-. «en.il*
(s)ACPC
únic- amb altres que la major part de la ciutadania no sentim com a propis és, fins a cert punt, una provocació gratuïta i innecessària. És lògic que la senyera comparteixi espai amb la bandera estatal i europea en determinades celebracions de caire més ampli, però en una data tan assenyalada com aquesta l'únic element que defineix, distingeix i representa el poble català és aquest. En els pitjors anys de la història més recent de Catalunya, aquest tros de roba ho era tot per als milers de catalans que volien recuperar aquells drets i aquelles llibertats que un dia els van robar. Per tots aquests que segueixen recordant i vivint inten-
a comunitat educativa de Sant Cugat es congratula dels bons resultats que s'han assolit en la implantació del primer curs d'ESO, i que permeten afrontar el nou curs amb optimisme. Els educadors han posat tots els esforços, els pares han demostrat comprensió en una etapa difícil per novedosa i l'Ajuntament ha anat sempre una mica més enllà de les seves competències perquè el prestigi que té l'ensenyament públic a Sant Cugat no devalli. Els alumnes, de la seva ban-
El
nota
da, han gaudit dels esforços de tots. Ells han fet la feina final perquè el curs s'hagi arrodonit al juny amb bona nota. Al setembre, però, n'hi ha que s'ha de tornar a examinar per poder aprovar el curs. En aquest sentit, el departament d'Ensenyament, que és qui té totes les competències perquè l'educació pública a Sant Cugat mantingui el nivell, ha portat el curs amb deficiències. La gran assignatura pendent és la construcció del nou edifici del Collserola, que la comunitat escolar espera amb
l e c t o r
sament cada onze de setembre i sobretot per als joves que sortosament no van conèixer aquells anys, i convé buscarlos un racó en la memòria perquè emmagatzemin les conseqüències del present que viuen ara, és important que onegi sola la bandera catalana. És evident que aquest fet provocarà enrenou entre alguns sectors de l'opinió pública, i fins i tot de més d'un representant del ventall polític local, que tal vegada no comprenguin el concepte de nació. Però que ningú no s'esquinci la vestidura. Estem parlant en tot moment de símbols. I d'aquests, ningú no n'ha tret cap. Senzillament no els han posat.
candeletes des de fa molts anys. La direcció sabrà a finals del mes d'octubre quan començaran unes obres que s'havien anunciat per abans de l'estiu. De la construcció del nou edifici depèn el calendari de la resta del mapa escolar a Sant Cugat. La coordinadora d'AMPA dubta de que aquest mapa respongui realment a les necessitats reals del municipi, perquè les previsions de creixement no s'han fet bé. El departament d'Ensenyament haurà de treballar de valent si vol anar a pujar nota aquest curs.
e s c r i u
Els textos tramesus a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI <> passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
5a, i per tant, incompatible amb mencionat per les normatives de l'existència de la planta, ens la Generalitat. vam reunir amb els diferents la qualificació urbanística 7C de partits polítics representats al la parcel·la de l'Hospital Gene4.A la pàgina 10, la sentència Senyor director: consistori, però cap d'ells va poral; la sentència la rebaixa a catediu: "Sin que proceda formular Després de l'editorial que el setsar-se clarament al nostre costat, goria 4a, argumentant que la caexpresa condena en costas -tal manari que vostè dirigeix va pupotser perquè el tractament de tegoria s'estableix "en función com demanava l'Ajuntamentblicar el 25 de juliol titulat Injust, residus és actualment un tema de las molestias, nocividad, insapor no apreciarse temeridad ni pobre, ridícul i trist, les entitats solubridad y peligrosidad", tot i re- mala fe" en els demandants, és a delicat. Aleshores, a quina entasignants ens veiem obligades a titat política se suposa que vosol·licitar el dret de rèplica ja que conèixer que els residus a tractar dir, en nosaltres. Per això creiem lamentable ha- líem afavorir? considerem que era una editorial són potencialment moles- tos, inHem de deixar clar, una veno només ofensiva, sinó també salubres i nocius. En tot cas, la ver qualificat la nostra actuació ratlla de separació sembla molt d'un fet injust, pobre, ridícul i gada més, que nosaltres no esfins i tot desinformadora. trist. Cal aclarir que totes les ma- tem en contra de la instal·lació Si l'autor de l'editorial s'hagués tènue. de plantes de tractament de re3.- En cap moment es rebat el lalties esmentades es podrien llegit realment amb atenció la sentència del TSJC hauria captat, nostre argument, ni el del perit, agafar si fallés la planta o el trans- sidus, però estem convençuts que la planta de Mira-sol no que la planta hauria d'estar al- port dels contenidors, excepte entre altres coses: 1.- La sentència es basa en una menys a 2.000 metres de les ca- el càncer que, evidentment, no està ubicada correctament; per això la demanda es fonamentaplanta esterilitzadora per tractar ses, segons estipula clarament el és una malaltia infecciosa. va en temes tècnics i formals. Reglamento de actividades MoRespecte a la presumpta maun màxim de 109'5 tones/any, També ens va doldre assabenlestas, Insalubres, Nocivas y Penipulació política, hem d'aclaquan la llicència ja ha estat amtar-nos-en pels diaris i quan la ligrosas, que data del 1961 i és rir que, en assabentar-nos de pliada, de moment, fins a 730 tones/any (com nos-altres ja vam Uti l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s v o s t r e s p r o p o s t e s , avisar quan es va conèixer la capacitat real de la planta). preg u n t e s , queixes de t o t alto q u e us int eressi i afecti 2.- L'informe del perit inde589 62 82 pendent, que ens va ser favorable, indicava que es tracta d'una activitat industrial de la categoria Matisos
necessaris
OS 4 CANTONS
planta ja estava instal·lada. Per acabar, en el districte de Mira-sol sí que ens recordem de la Planta d'Esterilització de Residus Sanitaris del Grup III (infecciosos), i també assumim plenament la nostra responsabilitat d'haver-nos-hi oposat. De fet sabíem que no era fàcil que ens donessin la raó en un assumpte d'aquest tipus i amb la planta funcionant, però, sense cap demagògia, ho tornaríem a fer en defensa dels interessos dels nostres socis i de tots els veïns del nostre barri. / AA.VV VERGE DEL CARME, AA.W DE MAS JANER i AA.VV SANT JOAN DE MIRA-SOL.
ntwwrxwtKKí B $0gí if» nwéo& t a Cua no Qt&ç^m'&meis de la Casa de Cultura de Valdoreíx.talcom í número an-
Opinió 13
ELS/CANTONS Diveii/ím. 1 > tte setembre tte 1M7
í o t j a
La Norma i el seu amic en Curto M l O l ' E L MONTSKRRAT
N
ORMA era aquella noia maca que ens feia publicitat d'una normalització lingüística del català. En C U R T O és Don Josep, diputat al Parlament pel PP, molt expert en números, però a qui li va tocar parlar de lletres en les ponències que intentaven consensuar noves normes per a l'ús del català. Tal encàr-rec l'està obligant a fer algun "número", però de circ. Antoni Maravall, catedràtic valencià, gens sospitós de pancatalanisme, va fer una impressionant definició de país: grup de persones a qui els passen les mateixes coses. Així de curt i de clar. Alguns matisaran que no és tant que els passen, sinó que "creuen que els passen". Però tenir creences comunes potser encara defineix més un país que no estanys, muntanyes o unes institucions. Algun català que llegeixi aquella definició estarà temptat d'interpretar "els passen" en el sentit de "pateixen" unes mateixes frustracions. Aquest és el nostre feeling habitual com a poble. Diguem-ne una discreta neurosi. Almenys quant a comunitat. Perquè individualment sí que n'hi ha alguns que aquesta temporada s'han pogut canviar el iot per un de nou, uns quants que estan contents de com els va la vida. Però la col·lectivitat com a conjunt arros-
Ei
Sever
sega mancances proverbials. És com un fantasma escocès que arrossega cadenes. Sembla que són aquests sorolls familiars allò que fa que un país "ho sigui de debò", o així és com nosaltres ho sentim des que naixem. Som un meltingpot, i ens ha tocat patir. Per això celebrem la Diada. A la platja segur que no les rumiàveu aquestes coses. Però si us acostàveu al xiringuito que està sota una sombrilla per encarregar elasado, o un bocata, o bé quan la carta, en català, us proposava sorbete, o quan dèieu besuc perquè teníeu dubtes raonables que us entenguessin si suggeríeu una do- rada (o caballa per un verat, o bugavant per llamàntol, etc), aleshores és quan ràpidament podeu tomar a la crua realitat, a aquell dolorós sentiment del qual de fet discuteixen els prohoms ponents de la nova normalització. Perquè, en veritat, no és de lleis que parlen. S'esbronquen per trobar algun punt mig entre els sentiments lingüístics de tots. Ja que també hi ha les recances paral·leles de molts immigrants. Aquells que quan senten desgavell, llumins, obac, rovellde Pou, desnonament, relliscada, miratge, ultrapassarocapipota, ja tremolen, i no saben si han de contestar "sí, per favor" o bé "no, si us plau". (Ni quines conseqüències els portaria e n cas d ' e q u i v o c a r - s e ! )
i
en
Aquells que no arribaran mai a comprendre per què a travessar o rot/dicionamo els manca una "a" al davant, o perquè a subhasta o hamioniaconvé afegir-los una "h", o bé un mòbil va amb be alta. Sé perfectament que alguns lectors no m'acceptaran aquest comentari, perquè creuen que qui no aprèn bé el català és perquè no li dóna la gana i prou. Però si bé hi ha nouvinguts que gairebé es proposen no fer cap esforç, també hi ha els que realment no poden. (Alguns per l'edat o perquè els forcen a aprendre més d'un idioma.) Resumint-ho brutalment, aquest és un sol país que sentimentalment són dos països. Tothom té raons lingüístiques, però són raons contràries entre si. Mala peça al teler. I una altra peculiaritat desgraciada. A diferència d'arreu, aquí tothom se sent manat des d'algun lloc, incòmode. Quasi tot "va bé", però "res no va prou". Una vaga i contínua boirina d'insatisfacció que només podem combatre, uns i altres, mercès a les lloades bondats del clima mediterrani. Recordeu, si no, per què el PP pujarà a les properes eleccions. Pujarà perquè, precisament, els exfans de Felipe - n o perquè fos socialdemòcrata sinó per castellanoparlant- buscaran com a candidat a otrodelos nuestros. Jo ja ho he sentit dir, amb normalitat, i en català
i tot. I això explica el paper d'estrassa que Josep Curto està fent davant la Norma. Perquè no ho fa per cap amor al bilingüisme, sinó per guanyar vots. Sí, a Catalunya, frenar el català fa guanyar alguns vots. A veure si ens n'assabentem. I de fet no ens hauria d'estranyar en un país només mig normalitzat on els nens surten de l'escola dient les nou i mitja en lloc de dos quarts de deu perquè les seves tan normalitzades professores ho diuen exactament igual! I tampoc no és estrany el cas del diputat Curto. De fet en la seva actuació hi ha l'antic clam de les terres del migdia que, tipes de no ser capital d'enlloc, es dediquen a portar la contrària a qui toqui portar-la. La rebel·lia tortosina ja ve de l'any 5 o 6, quan el cabdill Pere (sic) va ser el darrer hispanoromà que es va oposar a la implantació definitiva dels visigots. Però els problemes forts no els tindrem al sud, al nord o a l'oest El nus principal el tenim a Barcelona i rodalia. A la sortida de moltes escoles, discoteques i tallers, on no se sent gairebé altra llengua que el castellà. N o n'hi ha prou que Undargarín catalanegi, no n'hi ha prou que sigui fàcil dir allioli, pa amb tomàquet, negoci, Barca, t'estimo,feina, plegar, Ka mono, Ka maco i peles ala butxaca.Toxs ho sabem, però costa d'entendre a què juguen les
Les
T i t o
v o l t e s
Onze de
setembre
E.STKVK R O D O
AQV)€ST AV)7 A
autoritats, refiades d'uns efectes màgics de la normalització a les escoles. (Ep!, no dic que no s'hagi avançat, dic que són dues passes enrere per cada una que s'ha fet cap endavant. Dic que m'agradaria sentir les autoritats parlar de les dues primeres i no només, cofois, de la darrera.). Crec que el tema mereix ja un debat clar, públic. Els tímids intents legislatius o bé el fet d'ocultar el conflicte en petits comitès tècnics només ha portat a un vergonyant bilingüisme. Així doncs, un país o dos països? Més aviat un país i prou. Però petit, l'Andorra del futur. Ja és hora, doncs, que sapiguem en quin idioma vendrem el producte. Si no ho decidim, passarà el de sempre: que decidiran per nosaltres. D e i a la historiadora Núria Sales en el I Mil·lenari de Catalunya:"devem ser l'únic país no independent al món q u e celebra la seva independència". Sí, som així de babaus. També deia Pierre Vilar, q u e els antics pastor i sirena de l'Empordà a hores d'ara els hem ja convertit en un esquiador i una banyista; per tant, l'única sortida és redissenyar objectius. El país que volíem ja no fiem fet, n'hem d e voler un de nou. I sense centralitzar afers com aquest. O sigui que Curto no, però Norma, tampoc no tanta.
l' íO,\>NTftN6vr
AQVJÍ
FA
Te rs\^s Q.MC
Y\0
Yh 10
s*è*
.X*
uan llegiu aquesta modesta aportació al nostre setmanari, farà poques horèTcle la celebració de l'onze de setembre. A Sant Cugat, com cada any, la celebració se centra bàsicament en la participació ludicofestiva d'entitats de casa nostra: les corals, l'esbart, els castellers ens apropen a un aspecte cultural i folklòric dels nostres trets més peculiars i això és bo; mai no està de més poder gaudir i potenciar les nostres entitats. L'homenatge al monument de Rafael de Casanova, enguany restaurat després d'un llarg abandó i d'un a t e m p t a t per part d'un grup de brètols d'extrema dreta, esdevé potser la part més reivindicativa de l'acte anual d'afirmació nacionalista. És evident que e n els darrers anys la diada ha agafat un caire festiu a tots els pobles i ciutats del país; cal, però, no perdre de vista precisament aquest aspecte reivindicatiu que és el fonament i l'essència de la diada, una diada que enguany ce-
lebra el vintè aniversari de la gran concentració reivindicativa que l'any 77 va aplegar un milió de ciutadans de Barcelona. Vint anys després, les coses no són ben bé iguals afortunadament, però en alguns aspectes no hem avançat massa, especialment en l'ús social de la nostra llengua. Malgrat avui la gran majoria de ciutadans
La Diada no deixa de ser un dia trist per moltes mostres folklòriques que la facin més festiva entenen el català, no podem dir el mateix en la seva utilització. El català continua sent un idioma de segona i els catalans encara hem de demanar en moltes ocasions disculpes per utilitzar-lo, feu memòria, encara no podem només expressar-nos tranquil·lament en el nostre idioma a casa
nostra. El nostre país ha avançat molt; és evident, però, que de vegades h e m abocat gran part dels esforços polítics a aspectes econòmics i a estabilitats estatals que mai no agrairan. Potser hem perdut massa temps a esforçarnos perquè Espanya ens entengui. Potser en benefici d'una convivència, que sempre ha existit, hem sacrificat l'impuls de la nostra llengua descafeïnant una llei que ha de fer donar un pas endavant a la normalització del nostre idioma. Siguem conscients que els qui defensen el bilingüisme en bé de la mal utilitzada convivència generalment només n'empren una de llengua, i precisament no és la nostra. Per mi, malauradament, la Diada no deixa de ser un dia trist i ho seguirà sent, per moltes mostres folklòriques que la facin més festiva, fins que el nostre país assoleixi la plena normalització en asp e c t e s tan e l e m e n t a l s com la llengua i tots els signes que ens diferencien com a país.
'6
14
ELS/CANTONS Dkrii/tres. 12riesetembre/te 1W1
El
c a m p a n a r
Per una terra lliure
E f
b u s c a i r e
A.
Reixach PACO S O L K R
PLATAFORMA PKK LA L N U A T D'ACCIÓ (PUA)
L
a Diada Nacional d'enguany celebrem el 20è aniversari de les immenses mobilitzacions que el poble català portà a terme per reivindicar la seva llibertat I'l 1 de setembre de 1977. Unes mobilitzacions, l'objectiu de les quals eren els punts programàtics de l'Assemblea de Catalunya. Aquests punts eren la reivindicació de llibertats democràtiques, amnistia per als presoners polítics i el dret a l'autodeterminació. Un any més tard, el 1978, Espanya reconvertia aquelles mobilitzacions del poble català en una constitució monàrquica, capitalista i anticatalana. I na constitució on s'imposava el "lliure mercat" com a mode de producció. L'exèrcit com a garant de la "unidad e integridad de la nación espanola, pàtria común e indivisible de todos los cspanoles". I ,a negació del dret a l'autodeterminació, la prohibició de federació de les diverses comunitats autònomes, l'obligatorietat de saber l'idioma espanyol. En definitiva, se'ns imposà una constitució que és la llei mare de la qual emanen els diversos estatuts que regeixen en aquests moments Ics diverses regions espanyoles en què es troba esquarterada la nació catalana. La Catalunya Nord pateix una situació pitjor.
L e s
c o s e s
L'any 1979, com a resposta a la maniobra de les classes dominants espanyoles, naixia l'organització armada catalana Terra Lliure. Durant 10 anys, aquesta organització impulsà, mitjançant la realització de centenars d'accions de propaganda armada, el salt qualitatiu a nivell de consciència del nostre poble en la reivindicació dels seus drets històrics fonamentals: la justícia social i la sobirania nacional. Aquest increment de la consciència nacional en cada cop més àmplies capes del nostre poble féu reaccionar novament les classes dominants espanyoles (burgesia catalana inclosa), per abocar els seus esforços a destruir l'embrió del Moviment Català d'Alliberament Nacional i la seva organització d'a\ -ant guarda: Terra Lliure. En aquesta operació no escatimaren recursos. Des de centenars de milions de pessetes per a l'autonomista E R C . passant per la compra dels dirigents independentistes i la reinserció dels presoners polítics fins a la repressió més salvatge, característica de l'Espanya profunda i benemèrita que ens oprimeix. Des de l'any 1992 fins al 1997 han estat 5 anys de debat intern i reorganització de l'esquerra independentista. L'any 1996 la PUA
d ' e n
es constituïa com a cootdinadora de col·lectius de l'esquerra revolucionària d'alliberament nacional, com a primer pas per a la reactivació de l'alternativa social i nacional que demanen amplis sectors del poble treballador català. Durant aquest any, la repressió exercida contra la militància de la PL'A ens ha assenyalat que el camí que portem és l'adequat. Ens ha confirmat que l'Espanya que ensarronà milions de catalans el 1977 continua sent el mateix projecte polític de misèria, tortura, corrupció, presó i assassinat que espera els millors fills i les millors filles del nostre poble.
el futbol i les telenovel·les. Compraven els mitjans d'informació, desvirtuant la llibertat d'expressió i convertint-los en puntals de la guerra bruta contra la dissidència al sistema. Tot això començava a passar ara fa 20 anys, i continua passant el 1997.
Ara fa 20 anys, l'enemic, l'Estat capitalista espanyol, reformava la seva façana per exigències del marc polític internacional. Diversificava els seus aparells de dominació i explotació. Implantava parlaments regionals d'opereta, amb els quals els dirigents polítics "nacionalistes" i "d'esquerres" s'inserien dins del sistema, tot culminant la traïció al seu poble. Legislaven contra el català, marginant-lo i ridiculitzant-lo fins a la indignitat. Reconvertien els sectors industrials, enviant milers de catalans a l'atur. Domesticaven els sindicats, aconseguint d'aquesta manera una classe treballadora endormiscada amb les mama-i'hirlm,
Però l'li de setembre de 1997, la PUA recull el testimoni d'aquells que continuem resistint, aquells que fem de la rebel·lió contra la injustícia el nostre motiu de viure, aquells que encara creiem en la lluita per la llibertat, sabem q u e només amb el combat quotidià, ferm i compromès és possible esperar un esdevenidor millor. Per tot això, l'li de setembre de 1997, la PUA recull el testimoni d'aquells que durant aquests 20 anys no han claudicat, i fem una crida al poble treballador català a continuar en la lluita amb tots els mitjans necessaris per fer possibles els objectius d'I'nificació Nacional, In-
S o t
20 anys després sabem que l'enemic continua sent el mateix però amb molts més tentacles. Empresaris, bisbes, reis, polítics professionals, policia "nacional", mossos d'esquadra, E T T , exèrcit, col·laboracionistes diversos i periodistes corruptes, feixistes tots en favor de la mateixa Una, Craniie y Libre.
£ /
p o r x o
Què costa la No s'ha començat a construir el nou edifici de l'escola Collserola. El barri de Sant Francesc no té carter.
d
Encara no han començat? Escriuré una carta queixant-me!! No et molestis.... En aquest barri no tenim cap carter assignat.
P
ossiblement malhumorat i insatisfet de no poder fer vacances, aquest senyor va escriure un article. el 18 d'agost, a La Yanguardia que només transpirava rancúnia i hostilitat contra el nacionalisme català - p o t s e r també contra els altres, però no q u e da tan clar perquè feia tuf d'espanyolisme. D e s de Guifré el Pelós, passant per Montser-rat, la sardana, els castells i fins i tot l ' E n c i c l o p è d i a C a t a l a n a , q u e d a v e n com a fets irrellevants i circumstancials del moment, o bé com a fets tan moderns q u e no es poden considerar com a símbols representatius de la nostra nació. Per a aquest senyor, les no sé quantes nacions q u e hi ha al món són un invent de quatre pirats fanàtics i fonamentalistes. Pobre s e n y o r ! H a v e r de v i u r e s e n s e r e f e r e n t s , ni p a r e ni mare, ni poble ni país, ell solet dins el cove del món, però quina incomoditat. Un altre aspecte és el fet cpie nosaltres, malgrat tantes mostres d'anticatalanisme d'aquest diari, seguim comprant-lo i seguim invitant el senyor Godó a prendre xocolata al pati dels tarongers a la Diada. Sobre tot fa'ir p/ay.
cultura?
lo.SKl' M. IAUMÀ
A
ra fa un any e m lamentava aquí mateix de la quasi desaparició d ' u na d e les tradicions q u e e m s e m b l a v e n m é s meravelloses de Sant Cugat: els concerts de les nits d'estiu al claustre. Proposava q u e , si no hi havia diners per pagar orquestres (cosa que puc c o m p r e n d r e ) , potser professors i alumnes de l'Escola de Música s'oferirien per tocar-hi de bon grat. Ignoro si els va arribar el missatge. El fet és q u e enguany hi ha hagut t a m b é molt pocs concerts. Però ha resultat q u e , casualment, m'ha tocat a mi d'organitzar-ne un (per als congressistes d'un Simposi Internacional celebrat a la L ] AB). I m ' h e q u e d a t horroritzat dels preus. Saben q u è costa només instal·lar un piano i unes cadires? Els ho diré: llogar un piano de mitja cua val 100.000 pessetes. Naturalment, ha d'a-
nar damunt d'una tarima q u e , de llogar i transportar, en costa 40.000. Un centenar de cadires q u e , no sé per q u è , ha de portar u n transportista de c i n q u a n t a q u i l ò m e t r e s lluny,
M'he quedat horroritzat dels preus. Saben què costa llogar un piano? ... 100.000 pessetes 11 valen 35.000 p e s s e t e s . I, com q u e es fa d e nit, calen focus, q u e costen u n e s 30.000 p e s setes més. Ah! i me n'oblidava: la G e neralitat cobra 25.000 pessetes més com a lloguer per l'ús
de l'espai. És a dir, q u e abans de començar el concert ( q u e era d'entrada gratuïta), els organitzadors ja havien hagut de desprendre una quantitat més que considerable. Pregunto: És just, això? És possible que en algun racó del Monestir mateix, o al magatzem municipal que hi ha a la vora, no s'hi puguin guardar aquests quatre objectes elem e n t a l s ? A m b el l l o g u e r i transport d ' u n e s p o q u e s v e gades, els tindríem nous, gratuïts i per s e m p r e . El fet m'ha recordat la queixa d'una escola que demana la sala d'actes d'una Caixa d'Estalvis c o m a r c a l per fer-hi un a c t e acadèmic un matí. Li van cobrar una quantitat semblant a la que ens costà a nosaltres. La llum i la neteja ho justifiquen? No hauríem de proposar-nos facilitar actes així? N o hi sortiríe m tots guanyant?
OpilliÓ 15
ELS /CANTONS Divendres. 12 de setembre de 1997
A
grans
Joan
t r e t s
Aymerich
Lincombustible Quan queden només dos anys p e r q u è I'«tapa que ha protagonitzat l'actual alcalde quedi definitivament tancada, és amb tota probabilitat un bon moment per posar les cartes damunt de la taula. Després d'aquest estudi de grafologia, Joan A y m e r i c h ja no pot negar que és "orgullós, lluitador i crític".
M
ilitant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1977 i alcalde de Sant C u g a t d e s fa una d è c a d a , J o a n Aymerich i Aroca afronta els problemes q u e li han sorgit d'aq u e s t s anys, t a n t e n l ' à m b i t polític com el personal, adoptant sempre una actitud de repte. Malgrat tot, a m b a q u e s t a expressió trista, els darrers anys fins i tot cansada, l'alcalde no pot amagar q u e suporta malament els fracassos, fruit del seu elevat grau d e responsabilitat. I n t e l · l e c t u a l m e n t , Joan Aymerich destaca per un notable sentit de la practicitat, el mateix que l'ha dut a concebre alg u n s dels p r o j e c t e s més imp o r t a n t s q u e s ' h a n fet a la ciutat en els darrers deu anys. Lloat i criticat alhora, l'alcalde no és una persona q u e d e s perti indiferència. Ha tingut i segueix tenint la necessitat d e comprovar i verificar les seves sospites, per estranyes que siguin, amb un esperit bastant crític i sovint una tendència a magnificar els p r o b l e m e s i a caure en el pessimisme. La coneguda expressivitat física de l ' a l c a l d e es t r a d u e i x també en un dinamisme i força interior q u e el duu a afrontar
les situacions conflictives i les males estones amb una actitud d e lluitador i, fins i tot, producte del seu caràcter impulsiu, amb esperit de venjança. Altiu i segur de si mateix, alm e n y s a p a r e n t m e n t , l'anàlisi grafològica indica q u e Aymerich verbalment comunica confiança en si mateix, en el q u e diu i el que pensa, a m b el convenciment d'haver reflexionat a consciència i tenir s e m p r e la raó. Aquesta s e g u r e t a t e n si mateix l'obliga a un reciclatge continu, a l'autoexigència i l'esperit de superació, implicant-se a fons en les t a s q u e s en què més creu i participa, ess e n t capaç de projectar aquest entusiasme als seus col·laboradors més immediats. A aquests, els exigeix com a mínim aquesta mateixa il·lusió.
tiva és, d'alguna manera, del cor. Les notícies se serveixen com un serial per capítols, que busca provocar en el consumidor d'actualitat una certa sensació d'ansietat davant del desenvolupament i desenllaç del que se li presenta com una trama passional. (...) Però t o r n e m a l'enigma del ptincipi.. Per q u è unes morts s e m b l e n valer més q u e unes altres davant l'opinió pública? La resposta seria q u e algunes són reconegudes e n clau de drama o de tragèdia, que poden aterrir o indignar, però no emocionar. Perquè emocioni, la notícia d'una mort ha d e tenir una estructura de ficció pròpia del melodrama, el gènere basat en les situacions de caire exageradament sentimental. L e s masses que surten al carrer han estat educades en el serial radiofònic, la novel·la rosa, les p e l · l í c u l e s r o m à n t i q u e s , les cançons d'amor, els culebrons televisius, i ja només poden reaccionar amb entusiasme davant estímuls del mateix ordre. Per-
què un esdeveniment provoqui una gran resposta és imprescindible que assumeixi el format de meló -millor si és amb un certa dosi d'intriga policial. P e r exemple, la mort inesperada o envoltada de suspens d'una persona jove i estimada. És més, només el melodrama pot fer possible el miracle q u e aconsegueix, d e sobte, q u e coses de les que s'havia sentit parlar però l'existència de les quals es d u b t a v a , p e r q u è ningú no les havia vist mai enlloc - l a societat anglesa, la nació belga, el poble espanyol- prenguin vida. Decididament, l'únic q u e pot despertar del seu llarg somni les multituds del segle XX és una bona història d'amors desgraciats, la pena d'uns pares, el dolor d'una núvia, quelcom que ens torni a reunir a tots, encara q u e només sigui per plorar.
E n el terreny m é s íntim, la lletra de Joan Aymerich revela q u e és un home reservat, a m b una certa tensió interior q u e m a n t é per definició una cond u c t a social a la d e f e n s i v a . L'orgull li juga sovint males passades perquè li comporta la necessitat de demostrar const a n t m e n t la seva vàlua, aconseguint-ho sovint gràcies a la intel·ligència, la tenacitat i l'alt nivell d e responsabilitat.
' h e m e r o t e c Per què a les botigues catalanes es venen barrets mexicans com a 'souvenir*? El 25 d'agost de 1944, el general De Gaulle va desfilar pels c a r r e r s d e P a r í s . A c a b a d a la guer-ra a França, els republicans espanyols q u e lluitaven a la Resistència tornaren a mirar al sud dels Pirineus i, a l'octubre, 4.000 maquis organitzats pel P C E i el P S U C creuaren les muntanyes per envair la Vall d'Aran. L'operació va fracassar i es va esperar el final de la guerra d'Europa p e r q u è els aliats fessin caure l'últim dels règims feixistes. Les seves peticions no foren escoltades. El capítol dels maquis no es tanca definit i v a m e n t fins al 1960, q u a n Quico Sabater cau abatut a Sant Celoni per la Guàrdia Civil. Als anys 60, mentre els líders històrics romanien exiliats a París, Moscou o Mèxic, a l'interior els partits i sindicats tornaven a organitzar-se. A principis dels 70,
el final biològic del dictador es veia pròxim i els dirigents de l'exterior intentaren aconseguir el control d e l'interior. Per a això s'havien d'arriscar a creuar la frontera, no ja per camins d e contrabandistes, sinó en cotxe, t r e n o avió. El d e s e m b r e d e 1976, el líder del P C E , Santiago Carrillo, és d e t i n g u t a Madrid després d e creuar la frontera per la Jonquera lluint una espectacular perruca rossa. Un líder del P S U C tornà des d e Mèxic camuflat sota un barret típic d'ala ampla, i 1*11 de set e m b r e de 1976 començaren a vendre's aquells barrets a Sant Boi com a burla dels grisos. Durant la transició p o d i e n comprar-se en tota manifestació pol í t i c a . A v u i , ja n o m é s e n botigues d e souvenirs. Aquest és el motiu.
Per
què unes
semblen
valer
morts més
que altres
davant
Vopinió
pública?
de
(...) Avui dia, les comunitats, gairebé sempre efímeres, són fetes no de persones que pensen el mateix, sinó de persones que senten el mateix. Només l'afecte ens integra. Això val per a la família, que des de fa poc ha acceptat l'amor com a argument principal. Es dóna suport a un partit polític menys per un projecte o una ideologia que per l'emoció q u e s'experimenta pels mítings o els seus líders. El nacionalisme és una ideologia sense i d e o l o g i a , p e r q u è la seva matèria primera i el seu motor són s e n t i m e n t s . La religió és avui una litúrgia de vivències íntimes... A molts els xoca que el futbol desencadeni tantes energies socials; però, en canvi, l'exF. ORTEU plicació del seu èxit és també Consultori turístic del professor per la capacitat de generar emoOberbuquin cions intenses. Tota la premsa, (El. PERIÓDICO DE CATALUNYA. incloent-hi la política o l'espor24 d'agost)
MANEL DELGADO, Pro/. d'Antropologia de la UAB (El. PERIÓDICO DE CATALVSYA. 10 de setembrel
EIS 4 CANTONS
Societat
16
Divendres, I i de setembre de IM7
F e s t e s
j o r s
l·iiiu ih la w i Iui iltls pintors i/ne van inaugurar la Festa Ma/or ili Valldoreix. Foto: .Vil Ih.R l ARRÒSA
l ahaldi dispii\ di viludai imilialimnl el \lt\lei i la 1//M II\ l'iam-. I <>l<i \ II
Valldoreix i les Planes, de festa Ualcalde promet en elpregó que es legalitzarà les Planes abans que acabi el 1999 Tot està apunt perquè aquesta nit a les deu la directora del grup de teatre Espiral, Trini Escrihuela, faci el pregó de la Festa Major de Valldoreix. Aquest serà el moment culminant d'unes fesR. B O I . I . I N < ; K R / D . M I R Ó
-VaMorabc/U
I ,es darreres festes majors al municipi, les de Valldoreix i les de Ics Planes, continuen aquest cap de setmana amb programes plens d'activitats a totes hores. La Festa Major de Valldoreix va començar divendres passat amb la Mostra d'artistes de Valldoreix. Dissabte va ser el tom dels més esportistes, amb activitats per a tots els gustos, des del futbol sala, fins al tennis taula, passant per la natació. La nit, però, va convidar un altre tipus d'esforços, i els grups santeugatencs Acrilik i Paquita's Nipples es van encarregar de fer ballar el nombrós públic juvenil que hi va assistir. Però si algun nom acapara protagonisme en la festa d'enguay aquest és, sens dubte, el de la pregonera Trini Escrihuela. Per obrir boca, diumenge al vespre va presentar un passeig per la música que es remuntava fins a la cançó d'una trobadora del segle XV i
tes que van començar divendres passat amb la inauguració de la tradicional Mostra d'Artistes locals a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Les activitats, dirigides
acabava amb música de dècades més properes. A més a més, diumenge a les deu de la nit cl grup Espiral presenta ElTaituj de Molière al Casal de Cultura. Curs d'Història de Valldoreix Al llarg d'aquesta setmana els valldoreixencs també han tingut l'oportunitat de retrobar-se amb la història en la quarta edició dels Cursos d'Història de Valldoreix. Concretament, han estat una quarantena de persones Ics que s'han matriculat i han pogut fer un recorregut per l'art gòtic, els inicis del cristianisme o la civilització egípcia. El més interessant que ofereix el Museu de Valldoreix és l'exposició del famós dibuixant Opisso que es va inaugurar ahir. Però la major part d'actes festius es concentren aquest cap de setmana, sobretot a partir d'aquesta nit, quan després del pregó a càrrec de Trini Escrihuela comencin les actuacions musicals de Port Bo, de Gran Cremat i dels grups
a tothom, continuaran fins al proper dimarts. La programació de les festes de les Planes també està plena d'activitats. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme-
T h e Cox i Benito y por narices. Un cop d'ull al programa d'actes demostra que qui ho vulgui, pot fer festa totes les hores del dia. Destaquen el concurs de paelles, els balls, la cercavila dels gegants, la trobada castellera amb les colles de Sant Cugat i de Cornellà i la sardinada popular. Les activitats acabaran dimarts amb un vermut popular a la una del migdia. Els veïns del districte de les Planes també estan de festa aquest cap de setmana. La cercavila amb la Banda de les Planes va donar dimecres el tret de sortida de la Festa Major del districte. La comitiva va sortir del Casal del Pi a Can Borrull i va acabar a la plaça Creu d'en Blau on es va celebrar el pregó de la festa, tret de la festa que s'ha recuperat enguany després de molts anys. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ser el pregoner d'enguany, per aquest motiu se sentia "molt honorat", i es va dirigir als veïns del districte en català i castellà. En el seu discurs va prometre als veïns de les
rich, les va inaugurar amb el pregó i va prometre que e b terrenys de les Planes seran legalitzats abans que acabi el seu mandat i que s'intentarà fer la urbanització integral del districte.
Planes que es legalitzarien els seus terrenys abans que acabés el seu mandat a l'Ajuntament i que apostaria per la urbanització integral de! districte amb l'esforç de tots. En el seu pregó, l'alcalde també va destacar la millora de les Planes i va demanar la col·laboració de tothom per seguir endavant. Tot i que l'assistència dels veïns a Tacte no va ser molt nombrosa, hi van estar presents vuit dels onze regidors de l'equip de govern, com també tres membres de l'oposició, tots membres del Partit Socialista de Catalunya. La nit va acabar amb karaoke i disco mòbil. Durant aquest primer dia festiu també es va celebrar un torneig de futbol sala en la modalitat sènior a la pista poliesportiva a partir de les vuit de la tarda. Una festa esportiva La Festa Major de les Planes va continuar ahir amb activitats esportives, com ara mountain-hike, futbol-sala, ping-pong i petanca, i
campionats de dòmino, dames i parxís, que es continuaran celebrant al llarg de tot el cap de setmana. A les dotze també es va fer escuma a la plaça Creu d'en Blau i a la tarda es va projectar E/Jotvbado de Notredame a la pista poliesportiva. Les activitats continuen avui a la tarda a m b animació infantil acompanyada de berenar i la representació d'EJcaracolaventunro i a les onze començarà la nit d'espectacle. A part de les activitats esportives, el programa per al cap de setmana presenta moltes propostes. A dos quarts de dotze del matí s'inaugurarà la mostra de tallers al Centre Cívic i a les dues del migdia es farà la botifarrada popular. A la nit, s'ha organitzat el sopar dels avis que acabarà amb el segon concurs de ball acompanyat per orquestra. El darrer dia de festa a les Planes s'acabarà amb un parc d'atraccions pels nens i nenes, una cercavila pel barri, el lliurament de premis dels sorteigs i un piscolabis per a tothom.
Societat
ELS/CANTONS Dtvendres. l'dr setembre de 1997
17
n t i t a f s
El Centro Castellano-Manchego celebra les lOes jornades culturals El CMSC i el locutor Luis Martin, manxecs de Pany Un any més, i ja en van deu, els manxecs que viuen a Sant Cugat han organitzat unes jornades culturals per donar a conèixer la seva cultura a la resta de santcugatencs i també per convidar una delegació de Moral de Calatrava a visitar la nostra ciutat. Música DAVID MIRÓ - Sant Cugat -
El tret de sortida de les desenes Jornades Culturals del Centro Castellano-Manchego el va donar divendres el regidor d'Iniciativa per Catalunya i historiador, Joan Martí Balada, que va fer el pregó. Ralada va destacar en el seu parlament la importància de l'intercanvi cultural al costat del coneixement de les pròpies arrels. Kl regidor va posar un especial èmfasi en el fet que el pas previ a la integració cultural és sempre l'estima dels orígens d'un mateix. Fer la seva banda, el president del C e n t r o . Juan Carrasco, va recordar que els millors ambaixadors de Catalunya són els catalans nascuts fora d'aquí. La gastronomia típica de la regió va ser la protagonista del dinar que l'entitat va organitzar
i gastronomia es van donar la mà aquest cap de setmana en una cita cultural que el Centro Castellano-Manchego ha convertit en habitual. Els actes continuaran fins al dia 2 0 , amb el sopar on es lliuraran els guardons de Manxec de l'Any.
per a dissabte. Es van preparar més de vint quilos de les tradicionals "migues manxegues", de les quals van donar compte més de seixanta comensals. El dinar també serveix per anunciar els nous Manxecs de l'Any, que té dues categories, entitat i persona. Els afortunats van ser el Club Muntanyenc i el locutor Luis Martín.-que diumenge dia 20 rebran els seus guardons en un sopar festiu. Ball i oervavila L'altra protagonista del cap de setmana va ser la delegació de la localitat manxega de Moral de Calatrava, a m b la seva b a n d a de música La Lira al capdavant. Dissabte al vespre van oferir un concert a la plaça de Barcelona i d i u m e n g e es van acomiadar dels santcugatencs amb una cercavila pels
carrers del centre. La gent de Moral de Calatrava coneix bé el nostre municipi p e r q u è ja han vingut convidats pel Centro en altres ocasions. Aquesta vegada, però. no es va poder fer la tradicional recepció a l'Ajuntament perquè l'equip de govern en ple era a Puigcerdà fent balanç del curs anterior. L'alcalde, Joan Aymerich, es va excusar per carta davant d e les autoritats manxegues i va repetir el seu desig de visitar Moral de Calatrava. El president del Centro, Juan Carrasco, va recordar q u e l'acollida institucional sempre ha estat exquisida. Al llarg de la s e t m a n a han c o n t i n u a t les j o r n a d e s a m b conferències i tallers. El dia 19 es farà un concert coral i el dia 20 es clouran Ics Jornades a m b el lliurament dels guardons del Manxec de l'Anv.
El'regidorJoan Balada /i/i estat enguany el'pregoner de les jornades. Foto:X.L.
Lesjornades també van comptar amb llargues estones de música. Foto: X.L.
S O R T I D A 9 - A U T O P I S T A DE M A T A R Ó - V I L A S S A R DE D A L T - TEL. ( 9 3 ) 751 4 5 53
O n podràs entrar a u n cine, a u n submarí i a u n refugi antiaeri?
REFUGI O n trobaràs junts els nacionals, els republicans i els Beatles?
TífiT
^
E n u n Museu diferent.
e
L i s potsaníI1 \
Port Vell. Barcelona
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
M u s e u d'Història
Tel. 225 47 00
de Catalunya
LÀSZLÚ M O H O L Y - N A G Y Mi
8 juliol - 28 setembre 1997 FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES A R A G Ó 2 55 08007 m
BABC.EIONA 4J753
Í5
F A X .18 7 0 0 0 *
..
. ,
ï*
! *;. •
Societat
ELS /CANTONS Diírmlm. I > ,/e setembre rle 1W
C o m u n l c a c ï
Nova seu de Vallès sense Fronteres a Rubí
Ràdio Sant Cugat aposta per la consolidació dels seus programes La nova programació començarà dilluns vinent
R l T H BOIXINCÍKR - Rubf/Sant Cugat -
Dilluns de la setmana que ve comença la setzena programació de Ràdio Sant Cugat amb noves veus i nous programes. La franja horària també s'amplia a les nits amb un nou espai nocturn que es dirà Pasta Fullada. A més, la informació local i general també serà tractada amb més profunditat en diferents programes. R I T U BOIJ.INÍ.KK
- Sant Cugat l"na programació nova estable i continuista però amb novetats importants per acabar de consolidar l'emissora és el que Ràdio Sant Cugat proposa a la seva audiència per a aquesta nova temporada. El director de l'emissora, Xavier Fornells, assegura que la intenció és "millorar el que creiem que és millorable sense canviar els esquemes als quals tenim acostumats els oients". Una de les novetats que destaquen de la nova programació és l'ampliació de la franja horària a les nits. El programa Pasta Fullada a càrrec de joves universitaris - Francesc Xavier Martí, Sílvia Pairó, Jofre Font i Marta Fontagut - oferirà una anàlisi irònica de l'actualitat i de la cultura, prescindint dels espectacles futbolístics que fan les altres emissores. Nou informatiu al matí Els espais informatius a Ràdio Sant Cugat es consolidaran amb nous programes. De les vuit a dos quarts de deu del mai, l'informatiu Primera Plana aportarà l'actualitat local, comarcal i ge-
neral. Els seus editors seran Jofre Llombart i Geni Lozano que ja van treballar durant diverses temporades en l'anterior programa matinal, el Gall del Monestir. A continuació, Maribel Cayuelas oferirà una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic d'informació local a Sant Cugat es mou durant mitja hora. A la una de la tarda, Sant Cugat avui, l'informatiu continuarà informant dels successos més importants del dia sobre el municipii el més destacat de la comarca i els esports. A part, els Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat també continuaran emetent cada hora els butlletins informatius de set del matí a dotze de la nit entre setmana i els caps de setmana de set del matí a deu d e la nit. Els programes especialitzats en informació esportiva mantindran el seu format de temporades anteriors per oferir tota l'actualitat del món de l'esport al municipi. El magazín de Ràdio Sant Cugat també canvia de format. Amb el nom La Revista, els dos nous locutors Vanessa Raja i Lluís Guilera apostaran per un espai de caràcter més informatiu, de manera que la primera hora de programació inclogui les anàlisis generals de temes d'actualitat amb
19
Vallès sense Fronteres amb seu a Sant Cugat va obrir el dimarts d'aquesta setmana una delegació a Rubí. L'associació, que principalment està formada per immigrants magrebins i que va néixer fa sis anys, ha fet aquesta descentralització perquè més de 50 membres s'han traslladat a viure a Rubí en els últims anys on les cases eren més barates. Aquests socis, que abans tenien dificultats per assistir a les reunions a Sant Cugat pels desplaçaments, es trobaran cada quinze dies a l'Ateneu, en un espai cedit per l'Ajuntament de Rubí.
Els butlletins horaris s'emetran de set del watfa dotze de la nit. Foto: A.B. la participació directa dels santcugatencs. Però el magazín no descuidarà en cap moment l'entreteniment i les seccions de cultura o espectacles. Aposta pel rock local La música també continuarà ocupant una franja important de la programació de Ràdio Sant Cugat. Buc d'assaig amb Carles Roca serà el programa que apostarà pel rock local. La intenció és "fer una plataforma dels joves músics amateurs que tenim a la ciutat", afirma Fornells. La ràdio municipal emetrà també altres programes musicals especialit-
zats, com ara també espais de cinema, gastronomia, immigració, joves, missa i altres. Pel que fa al procés de digitalització de l'emissora, que aquest estiu ja ha entrat en proves, s'anirà introduint en el procés tècnic al llarg de l'any sobretot a m b les falques publicitàries i les músiques dels programes. Primer es digitalitzaran les emissions dels programes i finalment t a m b é s'introduirà aquest sistema en els informatius. "Penso que Ràdio Sant Cugat ha anat millorant de mica en mica i s'ha fet un espai dins del m ó n d e les emissores locals", afirma el director de la ràdio.
La nova delegació es coordinarà des de Sant Cugat a través dels representants de Rubí. A les reunions d'allà, també es tractaran les dificultats relacionades amb la immigració, ja que a Rubí "hi ha molts més problemes", segons assegura Fatima Ilyas, secretària de Vallès sense Fronteres. Els problemes legals es continuaran tractant des del grup jurídic que es troba a Sant Cugat, però la voluntat de la direcció de l'associació és que el grup a Rubí funcioni de forma autònoma i organitzi les seves pròpies activitats. La nova delegació és un pas endavant de Vallès sense Fronteres, ja que el col·lectiu va plantejar aquesta idea fa tres anys, però el projecte no es va portar a terme per evitar duplicacions amb el Centre d'Informació als Treballadors Estrangers (CITE).
S a n i t a t
Catalunya Amiga dels Animals recollirà diners amb un mercat Lesterilització reduirà el nombre de sacrificats M.J. <>l IIKRRKZ - Sant Cugat -
L'Associació Catalunya Amiga d e l s Animals - i la N a t u r a (CAAN) està ultimant els darrers preparatius per al mercat q u e t e n e n previst muntar els pròxims d i u m e n g e s 28 de setembre i 5 d'octubre. Amb
aquesta iniciativa, l'associació té previst recaptar diners per ajudar a operar animals, majoritàriament gats i gossos, de persones que no puguin afrontar les despeses que suposa intervenir quirúrgicament el seu animal de companyia. A les últ i m e s s e t m a n e s , el socis de CAAN s'han dedicat a aplegar
GAS 011 Rorts gratuïts
^ \
i reparar objectes de tota mena. Segons Amàlia l'samentiaga, secretària de CAAN a Sant C u g a t , " e s t e m treballant molt en el fet d'esterilitzar animals per evitar que neixin tants i d ' a q u e s t a manera no hagin d'anar a parar a la Rabassada perquè els sacrifiquin, com passa ara".
<Z?^\
.Sr^-A
: s
I·.hgoiso'. *ón //rmfrian\ de lauimpaiwn munit/apei CAAX foto E4(
Tel. \y^^\
Contestador les 24 h
ESPAI
77 6! Distribuïdor oficial
20 Societat
ELS /CANTONS Divendres. 1 > de setembre de 1991
La
Ass.
r a d i o g r a f i a
V E Ï N S P L A Ç A DEL C O L L , S A N T F R A N C E S C , M O N E S T I R
Una associació de veïns que vol vetllar per la bona convivència i els drets del tots els santcugatencs
El grup vol dinamitzar els barris M O N I S K SANT
- Sant Cugat -
Entitat: Ass. Veïns Plaça del Coll, Sant Francesc i Monestir .Sortí: 260 Horari»;d'lia 13 h", i de 4.30 a 7.30 h Seu: al local de la plaça del Coll
L'associació va néixer ara fa catorze mesos, impulsada per un grup de veïns de Sant Francesc i la plaça del Coll que volien treballar per defensar els interessos del seu entorn. De seguida va unificar-se en un sol grup amb l'antiga associació de veïns del Monestir per dinamitzar el concepte de barri únic davant del de macrociutat, de petits corpuscles aïllats per les grans barreres urbanístiques de l'avinguda Macià i el parc de Coll Fava, que sembla que pot ser el resultat de la nostra ex-
pansió urbanística. Vol ser un grup de gent que treballi per l'entorn dels nostres interessos com a veïns, sense pertànyer a cap partit polític ni a cap identitat especial, i és per això que volen estar ben oberts a tots i a tothom, sigui la que sigui la seva identitat política i sense posar-hi traves, visquin on visquin. La idea de l'associació és anar captant socis per crear una macroassociació de veïns que englobi tots els barris i que pugui treballar i vetllar de manera molt més efectiva que ara pel patrimoni de tots, que és el Monestir, i per tot el poble de Sant Cugat. També vol vetllar
pels interessos dels residents per fer una ciutat més humana sense que s'imposi el model de ciutat dormitori. Entre els seus 260 socis de veïns de la rambla del Celler, de Coll Fava, del barri de Sant Francesc i de plaça del Coll, vol atreure'n molts altres. La quota de socis és simbòlica: 100 pessetes al mes. L'associació encara és molt jove, ja que exactament es va fundar el mes de juliol de l'any passat. Però, tot i ser tan jove, ja s'ha fet sentir als plens de l'alcaldia, a on la junta sempre envia un o diversos representants. Va ser una de les associacions que va encapça-
lar la protesta contra la taxa d'escombraries extraordinària. També ha engegat algunes campanyes per reclamar actuacions puntuals pels carrers del sector de Sant Francesc i Coll Fava i és una de les entitats que tenen representants a la Festa de la Tardor. Un dels temes que més els preocupen és el nou model de ciutat modular que s'està creant a Sant Cugat amb el nou desenvolupament urbanístic, de grans avingudes i vials, envoltats d'extensions de gespa que poden crear unes barreres arquitectòniques molt importants que divideixin el poble en sectors sense res en
ELS4CANTONS Dhttit/rrs.
Societat 21
UtiesetembrrdrWl
La
Ass.
r a d i o g r a f i a
DE V E Ï N S P L A Ç A DEL C O L L , S A N T F R A N C E S C , M O N E S T I R
%
La seva idea és aglutinar en un sol macrogrup tot el veïnat de Sant Cugat centre.
i ajudar a fer una ciutat més humana MONT.SK SANT
L'associació es reuneix com a mínim un cop al mes en la sala d'actes de la Casa de Cultura per reunir impressions i discutir els temes i les accions que s'han de portar a terme. La seu de la plaça del Coll és oberta cada dia de les onze fins a la una del migdia i de les quatre fins a dos quarts de vuit de la tarda els dies laborables. Els directius de l'associació també mantenen un estret contacte entre ells amb reunions per tal d'avaluar les diferents iniciatives i denúncies que reben al local, on més
tard es r e u n e i x e n tots els membres de l'associació. Els components de l'associació vigilen i avaluen les diferents realitzacions urbanístiques, i ajuden i donen suport a les iniciatives dels veïns per demanar més equipaments i millores als carrers del barri. Últimament han engegat una campanya de recollida de Firmes ente els veïns del carrer Pau IV per demanar un millor enllumenat públic del carrer, ja que els dos fanals que componen la il·luminació nocturna del primer tram d'aquest carrer són de totes totes insuficients i la llum que arriba de la veïna avinguda Macià no
arriba enlloc. Col·locats a la banda dreta del carrer, separats per molts metres un de l'altre i envoltats per nombrosos arbres, fan que la llum arribi a terra de forma molt minsa. També tenen en el seu punt de mira exigir que els bancs de fusta del sector del parc de Coll Fava es posin en bones c o n d i c i o n s , ja q u e en poc temps la fusta s'ha obert, sigui per raons de la gran humitat o per raons del tractament de la fusta, i això els fa molt perillosos. Les llargues estelles de fusta que es desprenen dels respatllers han provocat més d'un accident entre els
nois i noies que juguen pujant i saltant pels bancs. Fa uns dies, fins i tot, van haver d'atendre un nen d'urgències al Cap. Un altre dels problemes que vol solucionar l'associació és l'absència de semàfor, fet que ja ha provocat en la part alta de l'avinguda més d'un accident de trànsit. També vetllen de prop per les deficiències del barri perquè Sant Francesc no sigui un barri marginal, i per l'entorn del Monestir i la seva pertinença al poble. Però no tot és protestar i treballar en coses serioses. L'associació també vol promoure actes i festes que acos-
tin els veïns i creïn ambient de barri i de veïnatge entre tots, amb l'organització d'algunes festes. El dia dotze d'octubre, a la plaça del Coll, tenen previst fer una gran paellada per reunir tots els associats i veïns en un gran àpat de festa. Serà una macropaella i una festa que promet ser un gran èxit. La Festa de la Tardor i la Festa Major també són dues de les festes del nostre poble que estan en el punt de mira d'aquesta associació de veïns per participar en diferents actes i campanyes a fi de recaptar membres i donar-se a conèixer a tots els santcugatencs.
22 Societat
ELS'ÍCANTONS Dwendrrs, IJ de setemhre de 1997
LA
S E T M A N A EN I M A T G E S
VALLDOREIX, LA FESTA AMB ELS ARTISTES L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix s'afegeix a la Festa Major amb una mostra dels treballs d'una vintena d'artistes. Aquesta col·lectiva posa de manifest una vegada més l'interès d'equilibrar la festa amb les bones oportunitats. (Plana 16) Foto.XAVÍIARROSA
TRINI ESCRIHUELA FA DE TROBADORA
ELS MANXECS TRIEN LA MÉS GUAPA El Centro Castelhno-Man&ego està celebrant aquests dies les jornades culturals que són ineludibles el setembre. Una delegació a"autoritats de Moral de Calatrava, amb un regidor encapçalant la comitiva, va arribar dissabte a Sant Cugat. La reina per un dia va tenir la seva corona. (Plana 17) Foto: XAVIER LARROSA
L'actriu santcugatenca Trini Escrihuela va demostrar de nou diumenge a la tarda al Casal Cultural de Valldoreix els seus dots professionals. Aquesta vegada va serà traves d'un recital, que recollia fragments de textos que es remunten des del segle XVfins a l'actualitat. Lacte també formava part de la programació de la Festa Major de Valldoreix. (Plana 16) Foto: XAVIER LARROSA
Luis
MARTÍN,
NOU MANXEC DE L'ANY El locutor LuL· Martín s'ha convertit en el Manxec de l'any 1997. Emmarcat en les desenesjornades culturals del Centro Castellano-Mandiego, aquest gran col·laborador de l'entitat va rebre el guardó juntament amb el Club Muntanyenc Sant Cugat. (Plana 17) Foto: XAVI LARROSA
Societat 23
ELS/CANTONS Divendres, 12 de setembre de 1997
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
TOT PER UNA SIGNATURA DEL SASHA El jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona Sasha Djordjevic es va deixar veure dissabte passat al Sant Cugat Centre Comercial, on els seus seguidors més incondicionals van poder aconseguir un dels seus autògrafs. El base serbi és considerat actualment el millor jugador de bàsquet d àmbit europeu. (Plana 32) Foto: AVE BELTRAN
SERÀ PERQUÈ VE DE MEDI AMBIENT? Què és el que va moure el conseller de Política Territorial i Obres Públiques a gosar dir el que no s'havia dit mai encara des de les més altes instàncies de la Generalitat de Catalunya? En qualsevol cas, Pere Macias va donar via lliure a rAjuntament de Sant Cugat perquè decideixi sobre el futur de Torre Negra, un fet que apropa una mica més les possibilitats de preservar-la. Serà perquè és l'antic conseller de Medi Ambient? (Plana 9) Foto: AVE BELTRAN
LA TRADICIÓ RUSSA A LA PLAÇA BARCELONA Més de 200 persones van decidir apagar la tele i sortir al carrer ara fa totjust una setmana amb l'objectiu de conèixer en viu i en directe els balls més tradicionak de Rússia. El folklore d'un dels països més emblemàtics del món va entusiasmar elpúblic aplegat a la plaça de Barcelona. (Plana 36) Foto: AVE BELTRAN
L'ART D'EN CANALS De mica en mica, Josep Canals s'està convertint en el principal posseïdor de sales d'art de la ciutat. Les noves sales de què disposa aquest santcugatenc al centre comercial del Celler Cooperatiu ja han obert la temporada amb noves mostres. (Plana 38) Foto: AVE BELTRAN
24
Societat Publ
ELS/GUVTON5
i
r e p o r t a t g e
A
pple desmenteix els rumors de la seva venaviat un acord q u e no pas una compra d'accions, da; Diego Piacentini, vicepresident d'Apun acord on Microsoft hi surt guanyant, aconseguint ple i responsable d e totes les operacions un mercat d e quasi un 8% mundial i fent q u e el d'Apple a Kuropa, Orient Mitjà i Àfrica, va apronou Office 98 i l'Internet Explorer vinguin en fitar la darrera setmana de juliol a Madrid per desBundle en alguns Macs ja d e fàbrica. mentir els rumors que corren a Espanya d e la venda d'Apple per part de la premsa. Piacentini va - Web destacar la tasca feta per G. Amelio que ha fet baiAttp.i/miwe.vivr/'-as.comIguia-sun: Aquesta web ha xar les pèrdues d'Apple de 700 milions de $ a tan estat modificada fa poc temps; la seva velocitat ha sols 56 m. $. F.s mes. se- »»—••••riiMhriÉh ~.H.P. : CI. ..n...... „. »•,.• c a .i vss^esmimmmmm millorat moltíssim. Engons Piacentini, la recara que el disseny és estructuració que ha fet molt pobre, les empreAmelio ha donat molt ses que s'hi anuncien bons resultats, ja q u e O . U I A tenen els logotips mal Apple es manté com la posats, sense cap mena companyia informàtica Hostelería. I de cura i amb molt poca mes sana del món. amb personalització. La arb, Wii»Mtoyto un ( ' a s h d e m é s d e I—ifclliwm en definitiva, pretén és1.500 milions de $. suser una guia d e difeficients per seguir les rents serveis d e Sant seves inversions de Cugat en el qual hi ha 4 I + I) i c o n t i n u a r r e grans apartats, Agències muntant com ho ha fet de viatges, Hostaleria, els darrers trimestres. Immobiliàries i un aparA««£m«*b • * « * » « « * o » b : P i a c e n t i n i t a m b é ha tat de Diversos. Caldria destacat que lafilialesque projectes d'aquest panyola, és, sense cap wyH_ ' « " « I tipus es fessin amb una mena de tlubte. la que millors resultat ha obtingut mica més de gràcia, ja que la imatge de la revista a Europa, amb un creixement del 20% quant a queda una mica malmesa. La setmana vinent: unitats i un !'•'< en ingressos. Com a punt i final, htt[>:ll\?w.ab<ifontm.t·s, un dels primers proveïdors va comentar que l'estratègia d'Apple de cara al fu- d'internet d'Espanya, ha millorat moltíssim les setur és reforçar els canals de distribució, potenciar ves pàgines K'fb. c\s jHirtiitrs i posar menys entrebancs a l'hora de lliSi voleu que us posem una pàgina srefr, tan sols cenciar productes Apple. L'objectiu d'Apple conheu de fer-nos arribar la informació a un d'aquests tinua sent el mercat domèstic i els entorns del dislloc, o bé per e-mail a: tecno.4aintons@vfilles.fom; seny gràfic així com l'ensenyament, i ha fet una "ÉS G R A T U Ï T " afirmació una mica desconcertant com que les adELS 4 CANTONS ministracions públiques no són el seu objectiu. C / X e r r i c , 5, l r T e l : 589 62 82 l'aral-lelament. no sabem si és que Apple ha fet mal o no a la premsa espanyola, ja que les notícies que T O T SANTCI'GAT es donen sobre Microsoft i Apple són una mentida darrere d'una altra. Microsoft tan sols ha comC/ S a n t A n t o n i , 42-44 T e l : 674 86 61 prat un y/f d'accions de la companyia Apple (i no un ly/t com ha comentat la premsa a Espanya) i VALLÈS T E C N O L Ò G I C a més són accions no cotitzables en borsa. Es més Plaça d e la U n i ó , 3 T e l : 589 33 0 0
tiRLÜ».
ORDINADORS
Seguim tenint els millor preus: En productes de marca...
comPAa EPSON
APPLE P E R F O R M A 5 4 0 0 180 MHZ 16 MB 2GB HD CD 8X MONITOR 15" COLOR modern I B M A P T I V A 4 4 0 PENTIUM 133 12MB 1.2 MB HD MULTIMEDIA MONITOR 14" COLOR G40 C O M P A Q DESKPRO 2000PENTIUM 133 16MB 1.6GB HD MONITOR 14" COLOR HP VECTRA 5 0 0 PENTIUM 133 16MB 1.2GB HD MONITOR COLOR 14" MM modern
S'hi pot presentar tota la comarca R i r i H BOLUNGKR
nismes han entrat en funcionament. Dimarts d'aquesta setmana es va celebrar la primera El concurs d e cartells d e la reunió a m b les entitats i assoFesta de Tardor ja ha recollit els ciacions d e Sant C u g a t inteprimers fruits de les creacions ressades a participar en l'edidels artistes santeugatencs que ció d'enguany i fer activitats. han de recollir la idea del lema Algunes d'elles ja han presenreivindicatiu d'enguany. Primer: tat les seves propostes per a la el vianant. Enguany, la convofesta que se celebrarà els dies catòria també s'ha fet extensiva 7, (S i 9 de novembre. a la participació de totes les perCom cada any. la preparació sones del Vallès. El 26 de se- de la Festa de Tardor "dóna tembre serà el dia límit de premolta feina", assegura Carme sentació dels cartells i dos dies Talleda. m e m b r e de la comismés tard es publicarà el nom del sió d e festes, tot i q u e ja és guanyador, que rebrà un premi "una festa consolidada a Sant en metàl·lic de 50.000 pessetes Cugat". Totes les activitats que i material de belles arts valorat s'aglutinaran e n el segon cap en 20.000 pessetes. El segon de setmana de novembre girapremi del concurs serà material ran entorn del lema reivindivalorat en 10.000 pessetes. catiu e n defensa del vianant. Per tant, enguany es tractaran els temes relacionats amb els IViïnrrs preparatius accessos als districtes, la contaminació acústica. Ics barreres Pel que fa als preparatius de la festa, un cop acabades les va- arquitectòniques i l'educació viària, entre altres. cances d'estiu, tots els meca-
T r i b u n a l s
El cas de Fautoescola 6 Perfecto' queda arxivat per manca de proves No s'han trobat indicis inculpatoris - Sant Cugat -
SIEMENS NIXDORF TOSHIBA
189.900,199,900,167.900,175.000,-
com en els clònics... Pentium 166MMX minitorre Ordinador Minitorre Processador Intel Pentium "in a box" 166 MMX 32 MB de RAM Placa Base QDI explorer model 430VX amb 512K de caché Disc de 1.6 GB Quantum Stratus (5400 rpm) Tarjeta de video ATI 3D Ragell amb 2 MB de video ampliable a 4 Teclat Ratolí Logitech Pilot CDx20 •Preu amb monitor de 14" NE
Èxit de participació en el concurs de cartells de la Festa de Tardor
M O N T S E GONZÀLKZ
V 2L...1 1 è S
Tecnològic
I>drsriembrrtiel997
Festes
Les notícies de Vallès Tecnològic
*U£
fínetuim.
128.500.151.000.-
Pentium 166MMX ATX Ordinador Miditorre ATX Processador Intel Pentium "in a box" 166 MMX 32 MB de RAM Placa Base ACER model ATX 430TX amb 512K de caché Disc de 1.6 GB Quantum Stratus (5400 rpm) Tarjeta de video ATI 3D Ragell amb 2 MB de video ampliable a 4 Teclat Ratolí Logitech Pilot 144.500.CDx20 .167.000. •Preu amb monitor de 14" NE Vallès Tecnològic.s.a. Pça.de la Unió, 3-08190 Sant Cugat del Vallès. Tel. +34 3 589 33 00 - Fax +34 3 589 48 37.
El cas d e Tautoescola Perfecte - a m b sucursal a Sant C u g a t en q u è s'acusava els propietaris d e l ' e m p r e s a d e facilitar fraudulentament els resultats d e l s e x à m e n s d e teòrica als alumnes, ha q u e d a t arxivat d e finitivament. L'escàndol q u e va transcendir als mitjans d e c o m u n i c a ció a principis d e juliol, va iniciar-se arran d ' u n a d e n ú n c i a interposada contra aquesta autoescola. E n l'escrit acusatori, s'assegurava que el propietari de Tautoescola, Perfecto A.F., la seva dona, els seus fills i dues treballadores d e l'empresa estaven implicats e n a q u e s t afer. La principal sospita e n q u è es fonamentava la d e n ú n c i a era Televat percentatge d'aprovats entre els alumnes d'aquesta auto- escola, que, segons fonts de la subdelegació del govern era quasi del cent per cent. La
guàrdia civil va procedir a la detenció dels responsables de Tautoescola Perfecto i va continuar investigant la possible implicació d ' u n funcionari de. la Prefectura de Trànsit, que seria la persona que els hauria facilitat els tests i els resultats de les proves d e teòrica del carnet d e conduir abans dels e x à m e n s . Denúncia inconsistent E l p r o p i e t a r i d e la c a d e n a d ' a u t o e s c o l e s , P e r f e c t o A.F., e s va d e f e n s a r d e les acusacions, al·legant q u e Tèxit dels e x à m e n s "era el resultat d'una feina b e n feta" i q u e la d e núncia havia estat "la maniobra d ' u n s envejosos". Finalment, la decisió dels jutjats d e Sabadell, on s'instruïa el cas, va ser arxivar definitivament Tassumpte. Amb aquesta mesura, e s confirma la decisió presa pel jutjat d'Instrucció de Sabadell d e sobreseure provisió- nalment el cas, donada la manca de proves inculpatòries.
HS4CANTO>$
Economia Divendres, l'J(le setembre r/e I'9<J7
C o n f l i c t e
Comissions Obreres es desmarca del comitè de Lucas i s'avé a negociar
25
Nou servei a domicili de Càrnicas Gonzalez
Ja han començat les negociacions per l,expedient de regulació Les negociacions per acordar l'expedient d e regulació d e Luc a s han començat aquesta setmana enmig d'un batibull d e reaccions: mentre Comissions Obreres e s desmarca de la resta dels representants i demana una negociació urgent, el comitè d'empresa signa un comunicat en què acusa el director general de ser l ' ú n i c responsable" de la situació actual. GKNI LOZANO
- Sant Cugat La que fins ara ha estat una posició aparentment unànime del comitè d'empresa de Lucas Diesel Systems s'ha trencat aquesta setmana amb l'anunci dels representants de Comissions Obreres. FJs membres de C C O O han decidit desmarcar-se de la resta del comitè i acceptar les negociacions amb la direcció de la companyia. Segons el portaveu d'aquest sindicat a Lucas. Jordi Casas, "cal buscar una sortida negociada a cadascLin dels problemes que tenim" intentant de causar "un impacte al menys traumàtic possible de l'expedient de regulació" que preveu reduir un KWc de la plantilla actual. Per a Casas, cal "apostar decididament per una sortida negociada
L'empresa líder en el sector de la distribució Càrnicas Gonzalez ha començat aquest mes de setembre el servei de venda a domicili a Catalunya. L'establiment que Càrnicas Gonzalez té a Sant Cugat també gaudirà d'aquest servei. L'atenció personalitzada i l'aportació de facilitats a la compra són els objectius de la companyia. Els clients podran encarregar els articles que vulguin per telèfon, i rebran la comanda en un termini màxim de 24 hores. L'empresa ha editat una revista amb tots els productes i les ofertes perquè el consumidor ho tingui més fàcil a l'hora de fer les comandes. Aquest és un servei prou útil per a professionals, mestresses de casa o persones de la tercera edat que compren més còmodament. El telèfon d'informació és el 900 133 133. / À.C.
SANT CUGAT
del conflicte". Malgrat tot, les possibilitats que aquest canvi de rumb de Comissions resulti determinant són escasses ja que, de 23 treballadors que formen el comitè, només sis pertanyen a aquest sindicat, mentre que la majoria són integrants del Col·lectiu Obrer Popular (COP). Comunicat del Comitè Al llarg d'aquesta setmana, mentrestant, s'ha distribuït un full pels carrers de la ciutat, signat pel comitè d'empresa de Lucas, en què es critica durament el director general de la companyia, Josep Maria Brun, acusant-lo d'acomiadar "sense cap motiu real" 250 treballadors i de ser "l'únic responsable d'haver-nos dut a aquesta incomprensible situació actual". És davant aquest plan-
"B/T/H te'a les mans iwonsiderar l/i sevapostura", diu el comitè d'empresa tcjament que els sotasignats remecres passat van començar les clamen el suport del poble treconverses per negociar l'expedient ballador de Sant Cugat per dede regulació proposat per la difensar "els 250 llocs de treball recció de Lucas Diesel. Les dues que Brun vol arrabassar-nos". parts implicades tenen un termiEnmig d'aquest ambient d'inni màxim de 30 dies a partir d'acertesa i acusacions mútues, dira per posar-se d'acord.
Pryca redueix beneficis i vendes -Sant Cugat -
E m p r e s e s
E m p r e s e s
Dues empreses de nova creació dedicades a serveis s'instal·len al municipi
Boehringer invertirà aquest any 7 . 0 0 0 milions en la factoria a Sant Cugat M O N TSK GONZÀLKZ
-Sant Cugat La m u l t i n a c i o n a l a l e m a n y a Boehringer, especialitzada en el sector farmacèutic, té previst invertir aquest any 7.000 dels 12.000 milions de pessetes destinats a la construcció d'una nova planta d'elaboració de medicaments, que s'instal·larà a Sant Cugat. La factoria de Sant Cugat vindrà a substituir l'existent a Sant Joan
Despí, esdevenint una de les 5 grans plantes de producció que Boehringer té a Europa. La nova construcció elaborarà tot tipus de fàrmacs com xarops, injectables o càpsules, i s'espera que assoleixi uns-volums de producció de 37.000 unitats.La primera pedra de la factoria santeugatenca es va col·locar el 3 de juny de 1 9 % en una cerimònia a la qual va assistir el president de la Generalitat , Jordi Pujol.
MARÍA JO.SK GI n IKRRKZ
Sant Cugat compta amb dues noves e m p r e s e s a partir d'ara. Aquestes companyies de nova creació són l'Agronomical and Biological Systems Agrobiosys S.L i Visualtossa, S.L. La primera d ' a q u e s t e s , Agronomical a n d B i o l o g i c a l S y s t e m s Agrobiosys, és un consorci que es d e d i c a a la t r a n s f e r è n c i a
tecnològica. El seu objectiu és la compra i v e n d a , distribució i c o m e r c i a l i t z a c i ó d e patents, a m é s del seu d e s e n volupa- ment, explotació i aplicació industrial. Aquesta societat compta a m b un capital social d e d o s m i l i o n s d e p e s s e t e s . D ' a l t r a b a n d a , Visualtossa, SL, és una empresa promotora i immobiliària q u e a partir d'ara actuarà des d e Sant Cugat.
Pryca, el primer grup de distribució a l'Estat, que té un hipermercat al Sant Cugat Centre Comercial, i a Terrassa, ha tancat el primer semestre de l'any amb una caiguda en les vendes de I'l,6%. El benefici net de Pryca e n t r e g e n e r i j u n y d e l'any 1996 es va reduir e n un 12%, fins als 6.197 milions de p e s s e t e s . L'empresa ja havia apuntat a principis d'any una reducció dels beneficis nets de l'ordre del 10%. La companyia d e capital francès va tancar l'exercici de 19% amb un descens de les vendes del 0,8%, i continua sense notar l'anunciada reactivació del consum, xifrada en un2%alllargdell997./À.C.
K | F I R O ME ^H^^^B
promocions immobiliàries
Construim qualitat de vida p
a ç a
B a r c e l o n a ,
1 3
•
T e l .
6 7 5
17 0 1
EIS í CANTONS
Classificats
26
l)kriu/>r>. 1 ' de setembre <le l't'/l
• J.G. ASSOCIATS
Nova ubicació:
PI. B a r c e l o n a ,
C / Plana Hospital. 3 - 5 674 0169 • VINS NOÉ, S A
9 - baixos
guia
C/ Santiago Rusihol. 23 674 03 08 • ESTANC M O N E S T R Plaça Octavia. 3
> ÀGORA i
Baixada Sant Sever. 4
pràctica
ASSESSORES
589 1983
R I A * SERVICE
• J . PINYOL
40WCATS
• INSTAL·LACIONS TETE
• EULÀLIA PINYOL
• ASESORIA JURÍDI-
RIBAS
CA G Ó M E Z
C/ M a n e l Farrés. 1 5 D 674 44 69
C / Montserrat, 3 7
Ptge. T o r r e b l a n c a . 9 589 0 3 / 9 • J.P. PARRA
589 33 65
CV Ennc G r a n a d o s . 15
C/ Balmes, 39 575 44 58 • MÚSICA.
- local 7
Classes d e guitarra
GUIMERÀ Àngel Guimerà. 19 674 05 96
Servei SANT CUGAT GESTIÓ, S.A.
•SAGARRA
d'assessorament administratiu.
C / EndavaJlada, 2 2 674 01-6B.. •TUBAU C Latorre, 1 4 674 1285 Mercat Torreblanca.
Assegurances generals i administració de finques.
mm
U r g è n c i e s 2 4 h. Cl S a b a d e l l , 2 3 . Sant C u g a t O b e r t nit i festius en 69 45 Tel. u r g è n c i e s 908 89 8136.-674 69-15 • LA FAUNA. R b l a d e l Celler, 3 5 37. 674 13 05 • DINO'S A v . C a n Graells,9 674 1305 •VETERINOS Rius i Taulet,31 5897K1
•ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2
• JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8, 2n 3 a 589 65 61 - 908 49 45 19 •BONAVENTURA
Fel 5 8 9 1 7 0 2 Fox. 589 27 74
C / S t a M a r i a 3 8 1r 1 a Sant C u g a t eTifiam AUTOESCOLA CASAS C/Martorell, 47 674 1497 ... . ._. AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS
moms
nics. H a r m o n i a i c o m -
Ptge. Sant A n t o n i . 13 674 13S1 -675J82C • FLORISTERIA
Plaça Octavià, 7
6752181 • PATUFET C / Sant J o r d i . 2 2 674 12 39 • M Ú S I C A I DANSA
SANT JORDI C / S a n t Jordi, 3 9 674 10 53
FUSIÓ
• ROSA M. SEGURA
C/ C à n o v a s d e l
C / S t a . Maria. 8
• F L E C A LA GARRIGA O b e r t t o t l'any
C / Valldoreix 2 2
R b l a d e l Celler, 15 674 7KW __ _
Plaça Augusta, 2
• SPRINT IDIOMES C/Francesc Mora-
• L A LIONESA
gas,8 5292264 FRANCÈS P E R A
_
C t a Cerdanyola 67-71 785 93 00
mm
v e r s a c i ó p e r adults. 6751299 • TRINITY
C/Cànovasdel CasMo,4 £74 65.00
Rbla. C a n M o r a 1 8 6752201 .
ESCOLA THAU SANT CUGAT
• TALLER GERONI
ESCOLA THAI: SASTCCGAT. DES DELS.<Am ESCOLA CONCERTADA. LSC0US ESPORTIVES. SERVEI DE TRAHSPORT I HESJAO0R
Pg. T o r r e b l a n c a , 2 9
ALUMINI I VIDRE
C / S a n t Antoni, 24. 58974.42 •ARPAU
ÏAUERSDERBATÍ
58930 65 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. d e l Celler, 8 7 569 4411 • JOSEP M . CASAS MEDINA
TEL. 675 29 02 FAX675 2861 Sant Cugat del Vallès
Av. T o r r e b l a n c a , 2 - 8 d e s p a t x . 1F 675 1161 -JORDI F R O N T O N S Av. Rius i Taulet, 13 589 4147 • M * DEL MAR EJARQUE St.a M a r i a , 38,3r. 2 a . WlVIfï*. _ . • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or. 2 67426.01 • R A M O N SASTRE SATRE
TORREBLANCA
R b l a del CeBer. 25. 58934 62 • D.G. D'ASSEG
674 43 90
scfes •CICLES CARDONA
R W a del Celler, 9 5 . 675 4203 • D O M È N E C AYALA C/ Carme, 31 674 7142
EBENISTERIA. 6996748-£74 TDffl •FUSTERIA
C a n Barata
ÍFWfE
Mercat d e Torreblan-
i
Sàez
insaipàons
centre)
• CLUB NATACIÓ
MtlísiiTEitcA • GERD Plaça Pere San. 9 674 00 60 • SUPER-NATURAL O / V t s e r n C f e é . 1 Cbert terrbéateabtelada 675 59 53
TERRANEU
;
Rbla. d e l Celler. 9 1
EOTXMSTO •TIEN21 C / Valldoreix, 4 4 674.7164 • TOBELLA O Santiago Rusinol. 49 674 06 57
Cl Sant A n t o n i , 15 674 62 02 •SQUASH SANT CUGAT C / Sant J o r d i , 3 3 - 3 5 67498 62 •GIMNÀS SANT CUGAT Cl A n s e l m Clavè, 20 Baixos 675 03 51 •UESC
C/' Canovas del Castillo. 9 e ,'5 23 so
•CELLER CALCABALLU
DURDAN
C/Martorell, 15 674J4Í2.. •ESTELA
Cl Santiago Rusinol, 2 -
C / S t a . Maria, 18 62553Ü9 •PAPARA2Z) PL Dr. G a t e s , 2 625JH52__ . • TOT PUNT
C / Maria, 2 0
ESPORTS S . L
589 02 71
PçaCualre Cantons S N
mm• C A L CRISPIN
S89J2ÍÍ_ •RENAULT-ACERSA
•TALCTalers CBorrel6
Alfons Sala 3 6 Tdtt'x·a OSar*Dornènech^8 Tel. 6740636
•RANGO10
C / S o l , 16 6749037.
_
C / S t a Joaquima, 18 67406155 •PERRUQUERIA
•AUX-VYD
NUEVAtMAGENANA
c / A l f o n s Sala, 5 0
1 ?=SÉUÍW:
YENCARNA
• TALLER
•PELUQUERIAANA C a m í d e la Creu 1 4 Baixos. H. c c n v e m d a s ,«9,1583 •PELUQUERIA LOURDES C/Monestir 33, entresol 4 674 4n?>!
ELECTROSOL cl Sol, 19 674 36 8S •TALLER MECÀNIC P. C A N A L S c/SantUorenç,27 "74CTIW •TALLERS TORNER Plana d e l'Hospital, 3 5 62Ï69SI • TALLERESMENA
•COPERSE Cl Sant Esteve, 11
Torreblanca, 13
67462 39-908 SS 8381
6745301
Fincas Sant Cugat .-t,lmim<íniui>/í ile fí'Kii* API COMPRAS VENTAS
O Doctor Murillo, 14 Tel. 674 OS 97
Cerdanyola 49 -MQfi7r» •PNEUMÀTICS
• L Í N E A DIRECTA
6745918.
SANT CUGAT
Cl Enrique Granados,
ClPceekn
15-tocal8
davé,
• M A V I objectes d e a Alfons Sala, 12 B o t i -
•POLLERIA
ga3 675JM54.
• TINTORERIA SANT
Cl Vallès, 2 3
SANT CUGAT
CUGAT
Mercat Torreblanca
a Sant Antoni, 1 ÍZ<Jifl2_ . •TINTORERIA SANT
675 4943
Cl Rosselló, 2
CONSTRUCCIÓ, FO-
NOLÒGIC
AP
Plaça Unió. 3
Cl Rius i Taulet, 2 7 674 05 03 • SUMINISTROS
• MATERIALS DE LA
Cl M o s s è n J a c i n t Verdaguer. 1 0 7 674 149Ü . .
Cl B a l m e s , 11
•MRW C/Ildefons C e r d à , 4 l o cal 11 675 10 11
C / L l a c e r e s , 12 674 36 94
Carretera d e
Av Torreblanca, 2 589 1 9 3 ' • M A R C S VALLÈS
• P R O G RAM ACCÉS C-' S a n t i a g o Rusinol, 14 675 15 56 • VALLÈSTEC-
ROCAMORA
comuriicacions
67A6&47
• ATER BLAU
Plaça Unió, 3 58933 00
•GARDEN
Cl R u s i T a u l e t 2 0
16-18
•SOLSONA
• TALLEDA RICOMÀ
• M R TELECOM Telefonia i
C/Sant Ramon, 4
regal i UjutBna
•FIOTTO C / Sant Jordi, 3 2 589D6fl5_ •THECARTOON
• APPLE CENTER
•FERRON Jardins i Piscines
a Pous, 1 3 - local 1 67S5Z55. •VALLÈS NET
674 75 98
Av. C o r t s C a t a l a n e s Finca L a Pelleria 6742335 • HÍPICA SEVERINO
i c ò p i e s d e claus
TRÍCIA M A R f N
67462J8
Ctra. Cerdanyola, 5 5
3
• HIDROFLOR Av. J o a n Borràs, 5 4 .
• HÍPICA CAN CALDES Masia C a n Caldes, s/n 589 00 45 • HJPtCA SANT CUGAT
PRESENZA C Martorell, 2 0 5S94£51___ •PERRUQUERIA PA-
Cl Francesc Moragas, 6 67532 74 • REPARACIONS DE CALÇAT
DepHaciones, Limpieza,
12-Nau 3
VALLDOREIX
Valldoreix
entj.2 67523 53 •PERRUQUERIA
•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA
aromaterapia StUorenç,7 •CASTELLVÍ HONDA
• L A PERLA Cl Major, 3
p d a . 1-5 675 13BS
CUGAT aSaríagoRLJSirW.35 674I183„
CENTER C/ Martorell, 1 - cant. C / S t a . Maria vam™ • L A FESTA
•INSTALACIONESA.
• TINTORERIA SANT
ZAMORA, SJ_
CUGAT
C / M o s s è n C h t o r Ver-
aSar*a^r\jsrrol,8
daguer, 18.
R b l a Fübatalada 34 6752228 • TINTORERIA SANT
6Z5J3JÜ
•CONSTRUALPA
Valldoreix
CUGAT •MANTSERV.SA
a
Av. C a t a l u n y a 1 8
674ÍÍBZ. ._
Alfons S a l a 2
67460.58
C / S t a Maria 9-1r1a SS9 0 Í Í 1
•ccterwjcooNES Reformes torres noves 6746308 • D 4 CONSTRUC-
•ASSOCIACIÓ RA• M A I L I N G VALLÈS, SJ_ C / Sant D o m è n e c , 10-beixos
CIONS C/VaJWoreix, 10 674 6598 •MARCOVE C / S a n t Esteve, 2 9 674 0507 •PROMUSA
D I O TAXI
• VIATJES EUROCLOT •LABRASERJA
Mercat Torreblanca sfloir):*
H.PereSan,6
• USStATOURS a
Av. T o r r e b l a n c a 2 - 8 5891732 •SERRALLERIA T E -
Plana d e
l'Hospital. 1 0 589 6150 -Fax 589 59 65
RRA I C O M A S C 3 .
Pg. C a l a d o , 12
• JOGUINES MARGA
C / M o z a r t , 9,
•CUCARRÓ
674 I I 40
CV Sta. M a n a . 4 4
Barcelona
C/Santiargo Ruano), 3 0 67455J0..
-CANSALADERIA
•NENS
JULIANA
C/Endeva«ada,12
C/Francesc
• GIMNÀS ESCOLA
LLAR.SA
CV Villa, 2 2 58921.15
C / V a l l d o r e i x , 16
Sant Antoni. 62
• M O T O S ÀLVAREZ
• CASAJUANA.
SANT CUGAT C.'Elisenda, 11 614 61 72 •SANT C U G A T
•COAP
675 55 06
•TJvta Exposició i
C / C a m i Crist Treballador, s ' n 574 !4 53 •ESPORTS
• EOUPPOS cl S1. Bonaventura, 24. Sant Cugat
jdFfSMOTíaes • A N N A FUSET JOIES C / S a n t i a g o Rus»ïol,45 589 50 72 - 589 50 12 • JOIERIA AUGUET
Tei. 674 30 61
BOOpESVINS
Moragas, 29 589 60 88 •PERRUQUERIA
ÜSÍU3UUSZ4J34Z5-
6Z5 5 3 5 3
SANT CUGAT
588 02 49 • F O A P S A . BANYS
RANCES
•FUSTERIA
ca, parada 1 -42
(1«Í8P0|Í
Del Rio cl 1 n u m . 61
• VILAR ELECTRO-
•TATERS 0
16.30-20.30 h 675 02 67 •CAMPMANY
C / R o s s e · ó , 15
FIROME
58929 54
CARNÉI BOSCH
C / C a n Fatjó d e l s A u -
675.56 74
g u o Cursos d'escnptura
MENTS PERALA CONSTRUCCIÓ
: BliíSilS
C/ Valldoreix. 4 1
C / S t a Maria, 14
BOLONIA C / Sant Jordi, 24
Cl Francesc
rons - C/ Campoamor,
•ZOOM. Centre d e la imatge
Mercal d e Torreblanca 674 00 14 •SABATERIA
9.30-13.30 h
SANT CUGAT
C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01
C/Sol,
CV Major. 16. H o r a n :
C a n Jardí. Rubí 5880501 •MARMOLES
675 5 1 0 8
C A L Ç A T i còpies d e claus
Rbla. C a n M o r a 10 589 5785 • PERRUQUERIA
Sant Antoni, 2 5 - 2 7
FIROME
tocar mercat Torreblan-
CULINA
C / S a n t Antoni, 1 9
C/Valldoreix, 14
Tafefs d ' r f t o d u c d ó al
412 19 39 c 674 94 35
675 25 02
b a , 14
£74 4223
SABAÍFJES • REPARACIONS DE
ca) 6754006 •TABOADA.
• ARWEN BOUnOUE
C / Stravinski, 8. P o l .
ASESORAMIENTO
al mateix
• NOVA ELÈCTRICA
C / T o r r e n t d e la B o m -
4 7 - torre
C / E l i e s Rogent. 18 A l a
Cl Elies R o g e n t , 5 2 589 61 63 • BLUE M O O N
GRANTrOSGUIMAR
Moragas, 21 6740182 • J, MIRET
(A càrrec d'Isabel
SANT CUGAT
C Santiago Rusriol, 54 674 06 49 •CUGART
C / Sant Salvador,
• F O R M A S PERRU-
PERRUQUERIA MAS-
C / S l . A n t o n i , 10
CADA DISSABTE
w
2 - 8 - local park.
•CABANAS
Av. Ragull. 9 - 1 9 589 0023
I Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01
VALORACIONES
Av.Portaldel'Angel,1
Av. T o r r e b l a n c a .
589 24 8
SALVADOR 3 a Edat
674 53 35-674 5104
QUERIA
6740097 •VORAVIU
C/Francesc
informació
k MCIIAI
' RESIDÈNCIA SANT
• MARMOLESI
ALQUItERES
creatwa
674 05 0 3 - 6 7 5 58 54 •PÀRQUING
Escola d ' A r q u i t e c t u r a
• MEDIFIACT
• CUINES JAUME DÍAZ
C / Rius i Taulet, 2 7
C / P e r e Serra s / n 401 78 80
; ÀSSBàURANCES
OMS
• SUBMINISTRA-
TALLER: ORIENT, 68
Endavallada21 bxs. Tel. 58945 66 •101 PISOS
• ANTONI CAMPOS
A PARTIR DEL
674 74 49...
2a
Especialitats e n llo-
•MONOGRÀFICS
3 p i s (Barcetonal
VALLD0MIX, 53
Rbla. del Celler. 9 3 674_Z9fi8_ •J. LLAMAS
5894753
a C a n M a t a s , 8. 675Jfi53. . • COPtSTERIATHER
Rbla. d e l Celler. 17
Pg. Habana. 41
C/Sta. M a n a . 3 8 3r
• F O T O V Í D E O F.R.
14 - b a i x o s 1 a
10 D E M A I G :
EXPOSICIÓ I VENDA:
674(17 71
C / C a m í d e la C r e u ,
• COPY-GRAFIC
C/Valldoreix ,45 674 96 02
Mirasol 675 32 97 • MARTÍ FINET M I R A
C/VaWoreix. 79
EBENISTERIA LS
'.u r.itrp.ljrMn TU WHIIS
_
674 01 74
•ARENASAN
Mira-sol
(Jocs i cançons) C o n -
Venda i neteja
CUGAT S J -
(Junt Monestir)
NENS
•PAPIOL
Ctra. Cerdanyola, s/n
C / Major. 3 3
ral 589 73 74
Plaça Borràs, 1 .
•WCAT-3ST.
• ADMINISTRACIÓ
6743208
guers.
rMOBlESJARQí • INDUBRUC
KifB
•ÒRGAN
Sant C u g a t
nus ALS lóAsrs.
Rbla. Ribatallada 3 1
•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO
4 - baixos 674 12 04 Fax 674 11 81
62A5ÜM
CALATAYUD B3 4 r 1 a 675 1803
NÚM. 2
• FINQUES SANT
• FLORS RIERA
•LUCAS
ARAN CORBELLA PI. Octavià. 4 67511.15 •DANIEL
Plaça Augusta.
•FLECA MARÍ
AUTOMOTIVE
5892000 • M O T O RALLY PEUGEOT
C/Valldoreix. 6 7 A 589 47 42 • ADMINISTRACIÓ
674 0 3 J 1 .
A v . Viladetprat. 7 9
589 4171
NÚM. 1
C / D r . Murillo, 14 674 06 97 • FINQUES SERIN
Sant Cugat
MORAGAS
C/Balmes, 32
CUGAT
C / Girona. 3
• ARMAND'S
589 70 10 -
AUTOESCOLA CASTELLVÍ
PI. O c t a v i à
piano i teclats electrò-
Sant C u g a t 674 8215 • NOVAULA
589 14 18
•DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S . L
674 45 71
674 09 9 5 - 5 7 4 15 50
C / R i u s i Taulet 2 , pral
pda.104
C,*' Santiago Russnyol, 3 2 .
C/ Anselm Clavé, 2 0
539 54 54
Castillo, 2 0 5S92SL19. . • WAY-IN
p d e s . 1.6-1.7 675 3 0 6 5 Mercat Torreblanca.
C/Balmes, 3 9 - 1rdta. 589 55 49 • SANBER-5
• EUROPA
675 CI 75
posició.
£74 99 40 • JOIERIA SPADA
CV A l f o n s Sala. 2 4 675 52 60 • EL P O N T
(elèctrica i clàssica),
589 06 42
• ILTRASTEVERE Pasta Fresca Carrer dels P o u s , 2 675 53 56 • MENJARS PREPARATS TASTA'M 5S92929 -539 35.35 • SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82 • ALIMENTACIÓ
• L'ACADÈMIA
PaBdrjfHosfÈtlO 6747254 • FINQUES SAKA C/Valldoreix. 60 674 67 15 - 589 33 a6 • RIVER IMMOBILIÀ-
mjJll'IMIMlfliiJUwl |
Cl Maneí Farrés. 15 D
GIRONELLA
• FINQUES BACHS Cl H o s p i t a l , 4 1 589 03 0 7 - 5 a í 5891104 •FINQUES
Galeries S a n t J o r d i . Cl Santiago Rusinol, 37 - C Major, 6 5S92232 • EGA M O B L E S
218 1996
OPÜQUES
C / S a n t i a g o Rusinol,40 6Z15854 • JOIERIA MIREIA'S C/Valldoreix, 33
Moragas, 33
• CARRÉ MOBLES C/Francesc
674 0881
C Sant J o r d i , 3 0 589449 •DONATETOTPER LA L L A R
llo. 2 - local 2 589 00 14
Moragas, 2 6
•TEIXIDÓ ÒPTICA
C/ Cànovas del Casti-
•ARPAU C/Valldoreix ,45
MOTES
•ORNALLAR
C/MARTORELL 4 9 6740023 __ •PERYBEN
C / Martorell, 5 9 - cant.
Cl Valldoreix, 4 5 - 4 7
67544 96
C / A l f o n s Sala
Classificats
U S /CANTONS Divendres. 1 > de setembre de 1997
ÀTICS •ÀTIC ESTACIÓ 4 hab.Bany í lavabo amb dutxacuina office,terrassa,saló-menjador ampli.jardí amb piscina comunitària i park. 589 73 74 (101
PiSOS)
•ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou 120 nf + 20 rrí terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, park i traster opcional preciós. 22.000.000 67533S5-5»26_41
• PISÀtJC. C/ Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dubta, 40 m2 de terrassa, 1 pi. de pàrquing. 22.000.000 674 77 76
• PISOS A ESTRENAR Z. Centro, 3-4 dorm, amplio salón-com. 24 m* cocina lavadero, 2 banos compl armarios emp. calef. terraza 2 park.. Todo ext.. A partir de 28.950.000 pta. 674 7254
(Jnmarba,-SA) •PARC CENTRAL COMUNIDAD DE PROPIETARIOS, 4 dorm, gran sakbncom. de 32nf coc-off. de18rrf ,2banos compl. gran terraza, jardin particular, armarios emp. 2 park y trastero. Acabados 1* calidad. a partir de 37.600.000.-IVAincl. 674 7254
(Fincas Gironella) •COLL FAVA Pisos de 2 a 5 dorm, pi. bajas y dúpiex. Amplio salón-com, cocoff.,2 banos terraza park y trastero. Acabados de calidad. z. comunitària, a partr de 16.000.000.- ptas. 674 7254
r^íicas_GtaaalaJ
•FRENTEAMBULATORIO.3 dormitorios, salón-com. cocina, lavadero con patío, armarios empot.. Todo refor. Se vende con muebles. Todo en muy buenestado. 12.600.000.-pta. 674 7 2 4 *
•PLADELVINYET. 4 dorm., gran salóncom. con chimenea, coc-off, lavadero, bano completo, aseo con ducha reformado, arm. empot. parquet todo el piso, terraza de 32 rrí , park. todo exterior. Muy buen estado. Z. común. con jardin juegos infantües y piscina. 35.700.000 pta. 674 7254
(BncftB Gimneia) •Z.AMBULATORK) COLL FAVA. 4 dormitorios, gran salón-com. con chimenea codna-off, 2 banos compl. 2 terrazas, 2 park En perfecta estado. Todo exterior. Muchosol. 27.600.000.-pta. 674 7254
(Fmcas.Gironeta)
§mmm i • CASA ADOSSADA 240 nf, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6ií4l2à • SANT CUGAT. Casa 3 hab., totalmente reformada, financiable. sin entrada. Trato directo. 16.000.000 ptas. iAprovéchala! 5898701
(
Finques Roca)
• ES VEN LOCAL de500nf. (Finques Roca) • EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de200a500m2.Z. entrades a Sant Cugat fàcil accés, càrrega i descàrrega. (Srta. Maribefl 6740839
• 2. TORREBLANCA Places de park. des de 1.700.000,(Inmarba SA)
<m L6Z5/70!
•CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vai Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipad a 3 Banys, Estudi 30 m2, Park., Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i drstribució al seu gust 42.503.000,T67S I70T
• 101PBOS UnrramifarsAJosadss,Duplex a totes les zones desde 21.200.00. -pis, fins a 150.000.000.-pts zsaazuà
•PARK CENTRAL Pisos de nova construcció. 3 hab i 1 suite, 2 banys comptets.terassa coberta de 15 ny.cuina office amb safareig.Totalment exterior.park + traster 28.500.000.-pts (101 Pisos) saamià • PtS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquhg opdonal.14.500.000,675 4324
(Som) • P I S DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat 2 dormitoris. 13.500.000,674 1204-674 I I 8) (FkTQfJBSÍ
•CANGATXET
26.000.000 ptes. (101 Pisos) 589 73 74
• SOBREÀTIC 63 rrí de terrassa, 2 hab.bany.reformat, ideal parelles 12.0O0.000.-pts (101 Pisos)
589 73 74
(101 PiSOS) • P I S RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000,-
5897374
67543 24
(Senil) • S A N T CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i
570 12 55
674 77 76/
• FIROME Venta pisos Comunitats de propietaris Comprem solars
En construcció pis de 3 hab i 1 suite.bany i lavabo, cuina office amb safareig.jardí comunitari amb piscina,park. i traster 24.400.00.-pts
12.700.000 ptes. (Finques Roca)
•C/.MARINÉ130rrí. Menjador-Estar 35rrí 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equip., Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats. Calefacció, Fusteria ext. d'alumini, Jardí com. amb piscina. 33.000.000 Ptes. (Frome) fi25-!7_fll
• CENTRAL PARK, Obra nueva 90 rrí + 25 rrí Tza, Jardin común con piscina, sób 9 vecinos, 3 hab., 2 bartos, 22 rrí de salen, muy soleado. 22.500.000 ptes. (101 Pisos) • PISCANTONER 85 r r í + 8 rrí 3hab.,salóde20 rrí.cuina office, park.. 13.800.000 ptes. (101 Pisos) 5SS_73 74
• APARTAMENT DUPLEX CÈNTRIC de dos anys.1 sufte, 1 estudi de 14 rrí.cuina equipada,safareig,soià rium 16.800.000.-ptes (101 Pisos) SB373JÀ
• SÚPER CÈNTRIC 122 rrí, sató de 26 rrí, 4 hab, 2 banys.cuina i safareig,armaris empotrats. 17.900.000 ,(101 Pisos) 58223J4_
• RHJSITAULET, At. 100 rrí, 3 terrazas de 16 rrí (1 solàrium), salón25rrí,4/5hab., 2 bartos, Park. y trastero hclukJos. Totarnent reformado. Mijchísrno sol.
• C/ DOCTOR MURILL0130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrí, cuina -offoe», 2 places de park.. Z. comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 ptes. tni·nm.RTfiaro (Imdesa) • C / RHJSITAULET 160 rrí, 4 hab., 2 banys, saJó-rnenjador, cuina -office», terrassa, pi. de park.. 27.500.000
Z. Monestir, 75 rrr, menjador 20 rrr, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 nf, ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000
(Finques
675 33 55 - 5 8 9 2 6 4 3
674 67 (5 (Finques
(Serio; •PLANTA BAIXA amb jardi a z. residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, parit. 38.000.000 6741204-674
Jí 87
(KSA Gestió Inmobitiana)^ • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 rrí, 3 hab., molt sd. 7.250.000 69965 48
ÍSeóU •RUBLAv. L'Estatut edif. nou, 85 rrí, 3 hab., bany i lavabo. (Calefacció. Etec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca. 58840(7-58854 99
6745704-675 4302
CJrjCUSaJ • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118i135rrí.De4a5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs vers. Acabats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 588 4 0 ( 7 - 5 8 8 5499
• C/ SANTIAGO RUSINOL110rrí,4hab., 1 bany, 1 lavabo, saJómenjador, cuina «office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 6745ZOÍ £Z5_í3fl2
• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., asaoielBt en casa amb jardí. 589 74(0 (Imrlqsa)
• PIS 110 m \ 4 hab., 2 banys, parquet armaris, park., alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000
(Finques VaUhrmfíit) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 rrí, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de park. opcionals. 10.500.000 69965 48
•PBNOUaCoa Fava, planta baixa, 103rrí, 3 dorm. dobles, jardi particular de 97rrí , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes 67467(5
(Fnrf*xQnra)
(tnnma) •TOCANT ESTACIÓ, FFCC St Cugat prs usat 90 rrí, molt tranquil, 3 hab.mott bo par llogar. 13.750.000. ptes
•PISOS OCASIÓ.
674 6 7 ( 5
6Z5Í3.24 ,
•PtSDE120m ,4 dormitoris, 2 banys, mort bona vista, parit. 22.000.000 674(204-674(18)
Saca)
• À t Z. MARAGALL 160 rrí, 4 hab., armaris encastats, 2 banys, calefac., parket, llar de foc, terrassa 18nf, tot exterior, park. i traster. 27.000.000. Sara)
_
• A100 m. ESTACIÓ de St. Cugat casa de 6 hab., jardí particular, aiUada No té park. 50.000.000 pts. 674 67 (5
(Finques Saca) • À 200 m. ESTACIÓ St Cugat Triplex 300 rrí 4 hab. 3 banys, park. 2 cotxes, 2 trasters, assolellat. Jardí i piscina comunitaris. Molt ban equipat. 65.000.000 pta 67467(5 (FntjuacSarg)
• CASAABELLATERRA Predosa 500rrí construís, 1000 de jardí, 9 hab. menjador 50 rrí parint, calef., banys, park. 67467(5
• CASA ADOSSADA Z.ALTA150rrf, 3hab. +estudi, 2 banys jardí particular. Park. calefacció, parket, llar de foc, 1 aseos, terrasses. 27.000.000 pta. 674 67 (5
(FlnquasSaca) • rOCASrÓNl Directo propietària 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Rnanciación: 45.000 ptasVmes, sin entrada.A14min.de Barcelona 58984 60
• ST. CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. iOcasión!
contratados.Aiquiler 90.000 ptas. Pàrking opcional
5298701
(Arenasan) • TORRE. junto estación Mira-sol con o sin muebles, 3 dorm, amplio sal.com. con chimenea, cocina cuarto bano, aseo, lavadero, despensa, calef. doble vkj. Jardin de 585rrí 157.000. -pta
•DESPACHO. Z. Can Ganxet. Sup. 62 rrí Diàfono, totalmente exterior, mucha luz, suministros contratados, ascensor,partt. Alquíen 65.000 ptas. 589 45 66
(Arenasan) •DUPLEX NUEVO Z. Centro. Sup: BOrrí. 2 hab dobles, 1 aseo,1 bafto^al-com.cocina equp.armarios y focos empotrados,calef.elec tricatrastero. Alquiter 80.000 ptas. 589 45 66
(Arenasan) •DESPACHO NUEVO C/Endavaladaaa( junto mercado Pere San).Totarnente exterior.muy luminoso.Sup: 64 m ' , 1 asec^suministros contratados. AJquüer 75.000 ptas. 589 45 66
(Arenasan) •PISO NUEVO. C/Abat d'Avinyó (z.monasterio) Sup. 80 rrí, 2 hab. dobles, 1 bano completo, recibidor.Salon-com. amplio y luminoso.cocina equipada, 1 lavadero, calefacción de gas totalmente ext, suministros contret Alquiler 75.000 ptas Park. opcional 589 45 66
( Arenasan) •PIS PERA LLOGAR • ST.CUQAT.Rso, part. a part, cerca esA La Floresta 70rrí tación. rOportunidad! 3 hab. 53.000 pta Diversas posbüidades 2 3 7 6 5 72 4 ( 5 2 4 74 ífincas Cahret) de finandaoión, muy hteresantea Uamar al •PISO CON TERRAsssajfl ZA • ST. CUGAT. Sri Z.Monasterio.Sup gtos. de corarato, piso 90rrí.+ tza70m i ., 4 hab., beJcon, exterior 3hab.dobles, y soleado. . 2barV»,arnpiosalrOportajnidadl com., coc-off, galeria Uamar al 589 74 ió totext.calef.gas.sum.
(Bt,
27
ÍTSS-:
58945 66
674 72 54
(Fincas Gironella) •ÀPARTAMENTOS ajquüer. Con o sin muebles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza parit opcional. Desde 50.000.-pta 674 7254
(Fincas Gironella) • Z . CENTRO 4 dorm, sal-com. cocina lavadero, bano compl. aseo, galeria csJefacc. 75.000.-pta 674 7254
(Fincas Gironella) • J U N T O MONASTERIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet bano compl., cocina terraza todo exterior. Muchosol. 65.000.-pta
JÏÏTÍ
674 72 54
1 Fincas Gironella)
mmwmm "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils. Pallassos, titelles., un regal inoblidable
M»
674 30 9 1 - 3 ( 9 5 8 76
•SI VOLS SER BASTONER: Si tens més de 5 anys i vofs ser bastoner.ara és el moment Vine a l'Esbart a inscrluretdeldia15al19 de setsmbre.de 6 a 9 de la tarda •NECESSITEM persona responsable ncVa par cafeteria Sant Cugat 589 7322
Institut PsicoMèdic Sant Cugat
Cirurgia • OR. F E R N À N O E Z L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Ssnitas. Av Torreblanca, 2B.2n, A l . Sant Cugat. 0 589 4 7 0 0
Consult. Centre Mèdic • C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, laserterapia cl Santiago Rusinol, 2, antol 1a Sant Cugat 9 6 7 4 15 2 6
Dietètica-Nutrició • M A R I A R I U S SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes, c/ Francesc Moragas, 2527. tr 2a. Sant Cugat. g 589 13 0 7 • ORA. M . O O M W G O GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i dijous, hores convingudes, d EndavaBada, 21, ler pts. Sant Cugat. n 674 63 2 9 / 589 2 9 95 • CENTRE D'OBESITAT I M E DICINA ESTÈTICA Ora Arma R. Cerdà • Dra, Rosario S«gsrna • Ora. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8. 2a planta, desp. ft-9. 08190 Sant Cugat. » 5 8 9 4 3 5 7 58943 58
Fisioteràpia • SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Flate Asisa c/ ViHà, 49. Sant Cugat, « 6 7 4 4872
F«*c, Prav., Mut. HGC « 5 8 8 3 9 2 8 . t r 9 0 9 3 3 1 0 8 0 Urg.a4h,domlctt. • Dr. M O N T S E R R A T GARRKSA Metge de capçalera. Vísïes a rfomfci»-rnútues. Major. 36,2n. Sant Cugat.
H6740025
Mútues • UNION MUSEBA IBESVICO. Mútua d'accWents de treball nüm 271 Plaça Augusta, 3. Sant Cugat. « 6 7 5 1 0 0 2 Fax6751002
Odontologia • CÜN3CA P A R C CEKTRAL. Dr. Thierry Hascoet. Odontaestomatoiogia. Ora. Nathha Vergnas-Baqué.Ortodancia. C/ Joan Miró, 16. Sant Cugat. « 5 8 9 5942 Urg-929394876 • C E N T R E D E N T A L t OAIIRÚROtC Av. Catalunya 81, baixa*. Sani Cugat P58B0O00 FW5890313 • CÜNJCA OEMTAL A U T R A N Odomotogla general, implantologia, pròtesis, odontopedtítría ortodòncia mútues. Av. Torreblartca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat.« 676 0 8 0 3 • CLiNJCA D E N T A L M A Y O R Odorrtotogta general, ortodòncia, «npjantotogjaodonwpecaarrta. De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i d * 16 h a 20 ï i . Majtir, 23-25, 1r. 3a. Sant C u g a t « » T * fZ 4 0 • CtfNtCA DENTAL trOmOOÒHCtA Doctor Ftaínsf Brandí. Ortodòncia exclusivament nens i adults. C/ Santa Mana 9. Sant Cugat. « 5 8 9 7040
Metge capçalera
• CLÍNICA ORTODÒNCIA i DESFUNCIÓ TEMPORO-MANDtBULAR Av. Torreblanca 2-B< 2rt A, despatx 6. Sant Cugat.» 5 8 9 0 3 9 8 • 6 7 5 2 2 12 •
• J . R . ESQUIROL CAUSSA Genatrií. Av. Tomtbianca 2-« Ass. sanít. Agr. Mútua, Sàrtitas. M.
• DR.CARLOSROSSETTI Odontologia nana i adults.. Rblaflibataltada.20, t r 3 a Sant: Cugat.
« 6 7 4 7216 • DRA. L U Z O N O O CHnica dental ínfantit. Exclusiu nens i ortodòncia c/ Francesc Moragas, 5, entjesol. Sant Cugat.» 6 7 4 0 5 0 8 • DRA. M . J A U M E SAURA Cínica dental Dtadv,9-13hi16-30h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat «6742335
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les principals mútues C/ Santa. Maria 10. Sant Cugat «5895106
Otorinolaringòleg • OR. F E R R A N FERRAN V l U Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac. Francesc Moragas, 48. errtr. 2. Sant Cugat «6754853
Pedagogia-Logopèdia • S E G O N A VlftALLONÚA Pedagogia logopèdia Problemes fanguatge i aprenentatge C/ VHIà. 5-7, 1r 2a. Sant Cugat. W 5891215
Pediatria • JOSEP M . C O R O M I N A S CASARAMONA Pediatre, asma infantil. Horas convingudes Ftola. RibataSada 20.1r 3 a Sant Cugat « 6 7 4 7216 • ORA. EUGÈNIA F D E 2 U 3 0 U L A PFAFF. Pediatirta. Sanías, Ca>a Satud, Agrup. MUT MEDtFIAT Av. Catatunya 22,1r1a Sant Cugat. «5893113 • W U R CANOSA Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent. Av. To-
rreblanca 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 6 7 4 57 9 8 - 5 8 9 35 4 8 • D R A ANNA PUJIBET1 CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfr». ffndavallada 21, ler pe. Sant Cugat. « 5 8 9 2 9 9 5 - 6 7 4 2 0 79
Podologia • JOSEP M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, piantjUes ortopèdiques, papllomes cirurgia del peu. Hores a convenir « 3 2 5 4 1 7 5 - 9 2 9 1 6 9536
Psicologia • CENTRE DE PSICOLOGIA C L Í N I C A Trastorns d'aprenentatge i de ia parla Nens. adolescents i adtUs. Av Catalunya 21, 3r 1a SantCugaL « 6 7 4 3 6 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge, Vil·la 5-7,1r 2a Sant Cugat. «5891215 • C E N T R E PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pla;*. Or. Galtes, 5, 2rt, 3a Sant Cugat. «5894051 _____ • M . ANTÒNIA EOUAROO CARD O N A Psicologia ctmica. Rbta Can Mora, 1. Sant Cugat « 5 8 9 4 3 4 4 - 4 3 0 9 6 25 • ORA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depreslo, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència psicoteràpia. Hores coflwigudes. c/ Francesc Moragas, 25-27, 2n ta. Sant Cugat. «674 3653-4184848
Pulmó i cor • Or. J O A N VALLDEPERAS COMBAS
Pulmó i cor. Major, 36.2n. Sant Cugat «6740025
Tocoginecoiogia-Obstetrícia • Dr. J U A N JOSÉ G Ó M E Z CABEZA Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas, 26-27, 1r 2a. Sant Cugat, tt 5 8 9 1 3 0 7 • Dr». MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat.« 5 8 9 1 3 0 7 • DR. JESÚS F E R N À N D E Z B A I ZAN Tocogtnecolagia. Hores convingudes Av Catalunya21.*t l a Sant Cugat « 5 8 9 4 8 0B Particular: 6 7 4 7 4 0 9 • DR. ENRtQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obs4atríc*l·4oografia esteniitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3i 3r 2a Sant Cugat «6746611 FaxS8Q1145
• Unitat de Tractament de l'Alcoholisme. • Psicologia Clínica i Psiquiatria. Psicoteràpies, Depressions, Parelles • Servei de Toxicomanies. Drogues de disseny. Cocaïna. Manteniments amb Metadona Patologies associades al consum de drogues • Servei de Transtorns d'Ansietat: estrès, fòbies... • Unitat de Tabaquisme. Joc Patològic
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, S, 3r i. Sant Cugat «5891968
Traumatologia • OR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medytsc Av. Torreblanca, 2-8,2a-1t>. Sant Cugat «5891888 • M L . GOZZJ D E L A T O U B R O YO Traumatologia Columna! esquena Av. Torreblanca 2-8. PoSeSnic. Sant Cugat «67SS756 • JOSEP DOMINGO P £ C H Trattm«tok)9ía ortopèdia Assistència sanitària Previasa Mèdytac fWWtBic
IRK U I
IHHO\RI.U
589 37 87 INFORMACIÓ KB0NAUTZADA
Av Torreblanca, 2-8, 3r A desp.ll
12
Sant Cugol del Vallès email:impross@carnbrescat es
28
Economia
FXS Í C A M O V S Divendres, 12 de setembre tie 1W7
Les empreses,
Gestetner
David Manchón, de 33 anys, és el director general del Grup Gestetner Espanya des de l'any 1994. Va entrar a l'empresa dos anys abans c o m a director del sector financer després de treballar a Schiffenhaus Industries dels Estats Units i a la Consultoria Estratègica i de Gestió de Canvi de Mac Group, Germini.
DAVID MANCHÓN. Director general de Gestetner Espanya
"Al Vallès hi ha una gran preocupació tecnològica" Rr'i'H BOI.I.INÍÍKR
-SwrtCugat- Quines característiques té el darrer producte que Gestetner ha llançat al mercat? - "Kl nou model Gestetner 9766 és un fax làser molt adient per a produccions baixes. Per primera vedada, el mercat té a la seva disposició un producte que li permet substituir el fax vell. que era tèrmic i que oferia una qualitat inferior. per un amb memòries que utilitza paper normal." - Quin és el producte més innovador de Gestetner? - "Kl producte més innovador de Gestetner és potser el modular. que vam llançar ara fa uns mesos. Està basat en la tecnologia digital q u e s u p e r a el s i s t e m a analògic. Nosaltres vam començar a investigaria tecnologia digital ja a principis dels 'JO, i quatre anys més tard vam presentar el primer producte modular amb fotocopiadora. fax, impressora i escànner. Kl nou producte és, des del punt de vista tecnològic, perfecte i te molts avantatges, ja que permet incorporar les funcions -fotocopiadora digital, impressora làser i fax- segons les necessitats. Kl seu preu també és molt important, ja que rebaixa tres pessetes el preu d'una impressió normal. Al llarg de l'any això són estalvis de milions de pessetes." - Quina és la relació de l'empresa amb el medi ambient? - " I o t e s les màquines poden contaminar d'una manera o altra. I.a fotocopiadora és potencialment la que més afecta el medi ambient. Ks tracta d'aconseguir <|iic Ics m à q u i n e s n o c o n t a m i n i n
0 contaminin al mínim possible. 1 )es de fa temps, hi ha un departament de l'empresa a Londres que es dedica a estudiar els temes de contaminació a les nostres fàbriques, com també l'embalatge o el tònet dels productes. Kls alemanys, que són els capdavanters en aquest tema. fan un control del nivell de contaminació dels productes per vendre'ls en el seu país. Iots els productes de Gestetner han superat aquestes proves. Les nostres investigacions van dirigides a la protecció del medi ambient. Així, per exemple, tots els embalatges són reciclables. el plàstic de les carcasses es reutilitza després per a altres productes, es tracta el seleni dels tambors que és altament contaminant, ete. També intentem eonseienciar els nos-
^ "Els nostres esforços esl·in dirigits apromoure equips digitals". Foto: A.fí. tres clients de la preservació del econòmic de l'empresa dels darrers anys? medi ambient, com ara una cam- "Els últims quatre anys s'ha panya que vam fer a Ics escoles produït un gran c r e i x e m e n t . amb un còmic que explicava la L'empresa va facturar l'any 1993 història del paper." 2.700 milions de pessetes, men— Qui compra els productes de tre que el 1996 va registrar-ne Gestetner? - "Els nostres productes van di- 4.040 milions. Enguany esperem tancar amb 4.350 o 4.400 milions rigits a qualsevol organització que en funció dels darrers mesos de faci impressions, còpies o que enl'any, que acostumen a ser molt viï faxos. Poden ser particulars que forts en aquest sector." tenen una oficina a casa, professionals liberals, organismes pú- La competència en aquest blics com ara ministeris, consellesector és molt gran? ries, església, col·legis i altres." - "Sí, potser és dels sectors que té més competència. Per història, a Espanya hi ha moltes empreses que distribueixen els productes i, a més, existeixen moltes marq u e s diferents. Però a q u e s t a competència, q u e és sana, ha produït una selecció natural on els forts quedem i els petits i mitjans a poc a poc desapareixen. Ara es dóna també un canvi tecnològic amb el món digital. Així, s'obre el ventall de competència a altres empreses." - Q u i n a é s la r e l a c i ó d e l
d'aquí controlem la Península Ibèrica, les illes Balears i les Canàries." - Per què Gestetner va escollir Sant Cugat? - "Buscàvem una ubicació on el terreny no fos tan car com a Barcelona, bones comunicacions per al transport de les mercaderies i per als treballadors i una selecció de personal adient amb un nucli de població bastant important." - Sant Cugat és un municipi interessat en les noves tecnologies? - "Al Vallès hi ha una preocupació tecnològica molt important. Ui va haver uns anys en què les institucions ho van impulsar. Jo crec que ara s'han adormit una mica. Per exemple, la zona verda de davant de la nostra empresa, que és de l'Ajuntament, es eonverteix en una espècie d'aiguamolls cada cop que plou, i s'hi ha d'entrar a m b xanques. Fa tres anys que intentem que l'Ajuntament ho arregli. Abans tot van ser facilitats, ara no hi ha interès polític. Al nostre municipi hi ha una gran activitat entre les empreses que som a la zona i intentem que hi hagi una bona comunicació. Ara s'estan mantenint converses entre les empreses per impulsar interessos que ens pertoquen a tots però sense la participació de les institucions."
Serveh i facilitats • Kls inicis de l'empresa es remunten a l'any 1881 quan David Gestetner va crear la multicopista. Després, va introduir el sistema d'impressió òfset. que ha estat el més utilitzat en aquest segle. Actualment. és l'empresa líder mundial en la comercialització i distribució de productes ofimàtics i informàtics que es produeixen a França, Xina i Japó. Els seus productes principals són impressores, duplicadores digitals, copiadores, faxos i enquadernadores. Gestetner va ubicar a Sant ('ugat la seu central de distribució del Grup d'Espanya l'any 1992. En els darrers anys. ha comercialitzat els darrers productes que han millorat sempre la gamma anterior, com ara les màquines modulars a m b un sistema d'impressió digital. Gestetner també es distingeix pel seu sevei de venda directa. El Grup a Espanya compta amb 1(X) tècnics, 13 sucursals i 140 distribuïdors propis situats per tot el territori espanyol. El servei tècnic està controlat de forma informàtica i tots els tècnics es desplacen amb cotxes proveïts amb les principals eines per atendre les avaries. Gestetner també ofereix un servei d'atenció al client amb el número 900 que procura solucionar el problema per telèfon. Manchón assegura que l'empresa vol que els seus productes siguin els millors i tenir un bon servei. El producte i la seva postv enda són els dos pilars fonamentals de Gestetner." / R.B.
ABRIMOS TODO EL iMEDIODIA WE SPEAKENGLISH
"Les nostres
investigacions
van dirigides a ta protecció
del medi ambient"
preu-qualitat dels productes de Gestetner? - "El preu-qualitat és, sens dubte, dels millors del mercat, ja que si no, no hauríem assolit els nivells de creixement tan bons. " - Q u i n h a estat el b a l a n ç
- La central de Gestetner es troba a Sant Cugat i distribueix els productes a tot l'Estat espanyol... - "Sí, aquesta és la central i després tenim 13 delegacions repartides per tot Espanya. Des
,
V I A J E S GRUPO
DE
AGENCIAS
DE VIAJES DE NEGOCIOS
Bda. St. Sever, 1 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 5 8 9 7 4 4 6 • Fax 6 7 5 2 2 2 9
Horari: de 9.30 a 20.30 h, de dill. a div. de 10.30 a 13.30 h., diss.
Generalitat de Catalunya Departament de Treball
Servei Català de Col·locació
FONS SOCIAL EUROPEU
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes ha de telefonar divendres al telèfon 902 221111 o al 902 22 TO 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessà
Llicenciats i diplomats
Llicenciats i diplomats
E m p r e s a d e s e r v e i s d e f o r m a c i ó d e Barcelona cerca RESPONSABLE DE CONSULTORIA D'ORGANITZACIONS C o o r d i n a r à i farà el s e g u i m e n t d e l s projectes Edat: d e 3 0 a 6 0 a n y s . Enginyeria e n organització industrial 5 anys d'experiència e n la gestió d e projectes d'intervenció en organitzacions; enanàlisi i diagnòstic òrganítzatiu i en la direcció de personal F o r m a c i ó en gestió d e r e c u r s o s h u m a n s Anglèsmitjà Carnet B1 i v e h i c l e propi Retribució anual bruta: 3.500 000-4 0 0 0 000 Ref: 7 3 2 9 8
O P E R A D O R / A DE P A L A C A R R E G A D O R A Caterpillar988
o superiors
Edat: d e 25 a 50 a n y s 2 a n y s d experiència en lloc similar Vehicle propi Contracte de 3 m e s o s . Retribució anual bruta 1.900.000-2 320 000 L i o c d e treball A l c o v e r (Alt C a m p ) Incorporació immediata Ref: 7 9 3 2 1 Sector d e m u n t a t g e s , i n s t a l · l a c i o n s , manteniment i reparació E m p r e s a d e fabricació i m u n t a t g e d e p e c e s metàl·liques necessita APRENENT/A Edat: 16 anys. Formació: F P I ( c o n s t r u c c i o n s m e t à l · l i q u e s ) , en curs. J o r n a d a d e dilluns a d i v e n d r e s . Retribució anual bruta: 1 4 7 0 000-1 8 0 0 0 0 0 L i o c d e treball: M a ç a n e t d e la Selva Incorporació immediata Ref: 8 1 1 7 9
Sector de muntatges, instal·lacions, manteniment i reparació E m p r e s a d e fabricació i m u n t a t g e d e p e c e s metàl·liques necessita APRENENT/A Edat: 16 a n y s . F o r m a c i ó : FPI ( c o n s t r u c c i o n s metàl·liques), en curs. J o r n a d a d e dilluns a d i v e n d r e s . Retribució anual bruta: 1.470.000-1.800.000 Lloc de treball: M a ç a net de la Selva. Incorporació immediata. Ref: 8 1 1 7 9
Enginyeria t è c n i c a e n electricitat o m e c à n i c a 2 a n y s d ' e x p e r i è n c i a c o m a enginyer/a i en p r o g r a m a c i ó d'autómats; es valorarà tenir-ne e n la d o c è n c i a . J o r n a d a intensiva (matí o tarda) Retribució anual b a i t a : 2 500 000-3 000 000 Lloc d e treball: Barcelona. Incorporació i m m e d i a t a Ref: 75614
Sector d edificació i obres públiques Pedrera d'àrids calcaris d'Alcover (AH Camp) cerca BARRINAIRE PERFORISTA Edat: d e 2 0 a 6 0 a n y s . Oficial d e 1a. 2 anys d'experiència e n lloc similar És necessari saber utilitzar m à q u i n e s d e perforar pneumàtiques del tipus Ingersoll-Rando Atlas C o p c o ( amb martell de perforació d e 9 0 a 105 m m ) Vehicle propi Contracte d e 3 m e s o s Retribució anual bruta: 1 900.000-2.320.000 Incorporació immediata Ref: 7 6 2 0 7
DIRECTOR/A d e p r o g r a m a d'intervenció sociócomunitària Edat major de 3 0 anys Llicenc. e n p s i c o l o g i a , medicina, o d i p l o m a t e n treball s o c i a l o m a g i s t e r i especialitat e d u c a c i ó inf 5 a n y s d ' e x p e r i è n c i a e n planificació familiar i e n c o o r d i n a c i ó d e p r o g r a m e s d'intervenció c o m u n i t à r i a als p a í s o s àrabs C o n e i x e m e n t s s u p e r i o r s d'àrab C o n t r a c t e d e 18 m e s o s Retribució anual bruta: 4.000.000-4.880 000 R e s i d è n c i a i lloc d e t r e b a l l l e m e n ( O r i e n t M i t j à ) . I n c o r p o r a c i ó : 1 d e g e n e r d e 1998. Ref: 79736
Sector d edificació i obres públiques
Sector d'edificació i obres públiques
Treballarà a m b pales c a r r e g a d o r e s tipus
Centre d e f o r m a c i ó cerca PROFESSOR/A D'AUTÒMATS PROGRAMABLES
E m p r e s a d obres p ú b l i q u e s cerca OPERARI/ÀRIA DE SENYALITZACIÓ C o l · l o c a r à c o n s a les o b r e s i també farà la s e n y a l i t z a c i ó a m b pintura a les vies A t u r a t / d a d e 19 a 24 a n y s Carnet B 1 . Disponibilitat a viatjar Jornada completa R e t n b u c i ó a n u a l bruta: 1.370.000-1 680 000 R e s i d è n c i a i lloc de treball Santa C o l o m a de G r a m e n e t (Barcelonès) Incorporació immediata Ref: 80701
E m p r e s a d e fabricació i d e m a n i p u l a c i ó d e vidre necessita 9APRENENTS/ES DE VIDRIER/A Edat: 17 a n y s Residència a la Selva Jornada completa. Contracte d e 3 m e s o s Retribució anual bruta: 1 000.000-1 220.000 Lloc d e treball: Maçanet de la Selva. Incorporació immediata. Ref: 80741 (7 places) Ref: 8 0 7 4 2 (2 p l a c e s )
Sector d indústries d'alimentació. begudes i tabac Fleca d e P e r a l a d a (Alt E m p o r d à ) necessita
Sector comerç Òptica de Malla ( O s o n a ) c e r c a
5 VIGILANTS DE SEGURETAT Edat de 1 9 a 3 0 a n y s És n e c e s s a r i tenir la titulació c o r r e s p o n e n t F o r m a c i ó bàsica 1 any d'experiència. R e s i d è n c i a a la G a r r o t x a Contracte indefinit Retribució anual bnjta: 3.000 000-3.660 000 L i o c d e treball: Olot. I ncorporadó immediata Ref: 8 1 0 4 3 Sector comerç C a r n i s s e r i a d e Salt (Gironès) necessita
DEPENDENT/A
FLEQUER/A Edat: d e 18 a 3 0 a n y s . 1 a n y d'experiència en l'elaboració i la cocció d e d i v e r s o s tipus d e pa C o n e i x e m e n t s de brioixeria. Vehicle propi Horari d e 2 h a 10h (inclòs e l c a p de s e t m a n a ) C o n t r a c t e d e 6 m e s o s , prorrogable. Retribució anual bruta: 1.700 000-2.076.000 Incorporació immediata.
Empresa de seguretat cerca
CARNISSER/A
Edat: de 2 0 a 4 0 a n y s . Formació bàsica 1 any d'experiència en llocsimilar.
2 a n y s d'experiència
Coneixements del funcionament d'una òptica i
Jornada completa
dels s e u s productes
Contracte de 6 m e s o s
Mitja jornada Contracte d e 6 m e s o s . Retribució anual bruta: 1 650.000-2.000.000
Retribució anual bruta: 1.500 000-1.800 0 0 0 Incorporació: 1 d'octubre
Incorporació immediata
Ref: 81215
Ref: 8 1 3 1 3
Ref: 8 1 3 6 7
indústries d'alimentació b e g u d e s i tabac Fleca de Peralada (Alt E m p o r d à ) necessita FLEQUER/A Edat: d e 18 a 3 0 a n y s . 1 a n y d'experiència e n l'elaboració i la c o c c i ó de diversos tipus de pa. Coneixements de brioixeria. Vehicle propi. Horari de 2h a 10h (inclòs el cap de setmana). Contracte de 6 mesos, prorrogable. Retribució anual bruta: 1 7 0 0 000-2 076 0 0 0 Incorporació immediata. Ref: 8 1 2 1 5
ptica de Malla ( O s o n a ) c e r c a DEPENDENT/A Edat: d e 2 0 a 4 0 a n y s . Formació b à s i c a . 1 any d'experiència en lloc similar. C o n e i x e m e n t s d e l funcionament d'una òptica i dels seus productes. Mitja jornada Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 1.650.000-2.000.000 Incorporació immediata _____
Carnisseria d e Salt (Gironès) necessita CARNISSER/A 2 anys d'experiència. Jornada completa. Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 1.500000-1 8 0 0 0 0 0 Incorporació: 1 d'octubre.
Ref: 8 1 3 1 3
Ref: 81367
nstracio i oficines Empresa informàtica necessita ENGINYER/A INFORMÀTIC/A Aturat/da. Enginyeria tècnica informàtica d e sistemes. Coneixements superiors d'alemany. Vehicle propi. Residència al Baix Llobregat. Jornada completa. Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 3.200.000-3.900.000 Liocde treball: Esplugues de Llobregat. Incorporació immediata. Ref: 8 1 4 8 2
Empresa d e confecció industrial cerca 2 REPUNTADORS/ES Han de saber muntar colls, cremalleres i tapetes. Aturat/da de 2 5 a 5 0 anys. Formació bàsica. 2 anys d'experiència en lloc similar. Jornada completa. Contracte de 3 mesos. Retribució anual bruta: 1.000.000-1.400.000 Residència i liocde treball: Mataró. Incorporació immediata.
Empresa d'informàtica cerca 16 P R O G R A M A D O R S / E S DE COBOL-PL1 ENTORN HOST
E m p r e s a tèxtil necessita A J U D A N T / A TÈCNIC/A DE FABRICACIÓ p e r a la s e c c i ó d e gafets
Enginyeria tècnica informàtica.
Enginyeria tècnica industrial tèxtil o teixits de punt
Coneixements de Powerbuikter, valorabtes
o M P 2 producció de teixits de punt. Residència al M a r e s m e .
Jornada completa. Contracte per obra o servei. Retribucióanualbruta: 2.100 0 0 0 - 2 500.000 Liocde treball: Barcelona. Incorporació immediata.
Ref: 81485
Ref: 8 1 6 3 2
2 VIGILANTS DE S E G U R E T A T per a la d e m a r c a c i ó d e G i r o n a
Centre de promoció econòmica cerca MOMTOR/A DE DEPARTAMENT COMERCIAL Impartirà classes en un programa de simulació d'empreses.
Horària convenir. Contracte inicial e n pràctiques de 6 mesos. Retribució anual bruta: 1.680 0 0 0 - 2 0 5 0 0 0 0 Lloc de treball: Arenys de Munt. Incorporació immediata. Ref: 81866
S e r v e i s d la c o n CUINER/A par a casa particular T a m b é es farà càrrec de planxar. Edat: de 3 0 a 4 5 anys. 2anysd'expenència Jornada laboral de dilluns a dissabte de 13ha21h. Retribució anual bruta: 1.000.000-1.316.000 Liocde treball: Barcelona. Incorporació immediata. Ref: 8 1 7 3 0
Edat: d e 18 a 35 anys. Imprescindibletenirexperiència demostrable com a vigilant d e seguretat. Formació bàsica. Vehicle propi. Contracte indefinit. Retribució anual bruta: 2 5 0 0 000-3 0 0 0 000 Incorporació immediata. Ref: 81807
Edat mínima: 25 anys. Formació: B U P o FP, mínim. 5 anysd'experiència en el departament c o m e r c i a l en circuits administratius, i e s valorarà tenir-ne com a docent. Angles mitjà i informàtica a nivell d'usuari. Horari de treball de 8h a 15h. Contracte inicial de 4 mesos. Retribució anual bruta: 2 5 0 0 000-3.000.000 Liocde treball: Baix Llobregat.
Ref; 91880
E m p r e s a dedicada a la venda de complements d e m o d a cerca 14 P R O M O T O R S / E S DE VENDES pertreballaramb franquícia Edat: d e 3 0 a 5 5 anys. Vehicle propi. Residència a la comarca corresponent. Contracte mercantil. Retribució anual bruta: 1.500.000-1.830.000 Incorporació immediata. Ref: 8 2 0 0 7 ( V a l l è s O r l e n t a l - H p l a c e s ) Ref: 8 2 0 2 8 (Omona-3 places)
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o Servicaixa
30
Economia
HJS/CA1YP0NS Divendres, 1 > <le setembre tle 1997
ANUNCIS OFICIALS
OFERTA DE TREBALL PÚBLIC
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE BADALONA, per a la
provisió de les següents places: - 1 Tècnic Superior llicenciat en ciències biolïgiques. - 1 Tècnic Mitjà, arquitecte tècnic. - 1 Tècnic Superior, enginyer superior. - 1 Tècnic Superior, llicenciat en ciències químiques. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS,
per a la provisió d'una plaça d'Administratiu. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97) (BOP de B a r c e l o n a n ú m . 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE MONTGAT, per a la
provisió d'una plaça de Diplomat en treball social. Presentació d ' i n s t à n c i e s : fins al 12 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97) (BOP de B a r c e l o n a n ú m . 202, de 23-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE TORTOSA, per a la
provisió de les següents places: - 1 Tècnic d'administració general. - 1 Arquitecte tècnic/aparellador. - 1 Inspector. - 2 Auxiliar tècnic Informàtica de sistemes. - 1 Oficial 1a Construcció. - 1 Oficial 2a Manteniment d'instal·lacions. - 1 Oficial 2a Serveis funeraris. - 1 Operari especialista Serveis Municipals. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97)
• PUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT
DE BALAGUER de l'Oferta Pú-
blica d'Ocupació per a l'any 1997. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE CASTELLBELL I EL V I -
LAR, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu/va. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97) (BOP d e B a r c e l o n a n ú m . 2 0 1 , de 22-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE LA M A N COMUNITAT DE M U N I C I P I S DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BAR-
CELONA, per a la contracta-
ció temporal d'un Arquitecte tècnic/aparellador. Presentació de sol·lcituds: fins al 17 de setembre de 1997, a l'Administració de Personal de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al c. 62, núm. 16, edifici A, 2a planta, s e c t o r A, Z o n a F r a n c a , 08040 Barcelona. (BORME núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE E L VENDRELL, per a
al provisió de 4 places de Policies de la Policia Local. Presentació d ' i n s t à n c i e s : fins al 14 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (BOE núm. 203, de 25-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE GELIDA, per a la pro-
visió d'una plaça de Professor/a Director/a i una de Professor, a la guarderia municipal. Presentació de sol·licituds: fins al 12 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (BOE núm. 202, de 23-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE SANT PERE DE RIBES,
per a la provisió d'una plaça de Tècnic de Cultura. Presentació de sol·licituds: fins al 12 de setembre de 1997. (BOE núm. 202, de 23-8-97)
l'any 1997. (BOP de B a r c e l o n a n ú m . 199, de 20-8-97)
08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DEL COMIS-
• CERDANYOLA:
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA-
SIONAT PER A UNIVERSITATS I RE-
MENT D'IGUALADA, per a la pro-
CERCA, de Beques predoctorals per a l'acabament de tesis doctorals de rellevant interès industrial, social o empresarial (TDOC) Sol·licituds: fins al 3 d'octubre de 1997, a la Direcció G e n e r a l d e R e c e r c a , Via L a i e t a n a , 3 3 , 6a p l a n t a , 08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
de l'empresa PUBLICACIONES DE P R O M O C I O N E S YMEC, S.L. Objecte s o c i a l : compra venda d'articles de regal. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
visió de les següents places de personal laboral: - 1 Peó paleta per a la Brigada d'Obres. - 1 Cap de Sala per al Teatre Municipal. - 1 Coordinador per al centre cívic del barri de Fàtima. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP d e B a r c e l o n a n ú m . 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DEL
COMIS-
recena. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
Constitució
• RUBÍ: Constitució de l'empresa HOSTELERIA REUNIDA RUBÍ, S.L. Objecte social: explotació del negoci bar - restaurant. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
SIONAT PER A UNIVERSITATS I R E -
CERCA, d ' A j u t s p e r a l f i • CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT D'IGUALADA, per a la pro-
visió d'una plaça de Treballadora familiar i una de Netejadora a la Residència Pare Josep M. Vilaseca. Presentació de sol·licituds:* informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona n ú m . 199, de 20-8-97)
nançament de la dotació i millora de la infraestructura de recerca (PIR). Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1997, a la Direcció General de Recerca, Via L a i e t a n a , 3 3 , 6a p l a n t a , 08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE LA A G E N CIA ESPANOLA DE COOPERACIÓN
MENT D'IGUALADA, per a la pro-
INTERNACIONAL, de 10 Ajuts a
visió d'una plaça de C o n serge vigilant per al Museu Comarcal d'Anoia. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de B a r c e l o n a n ú m . 199, de 20-8-97)
la creació audiovisual per a 1997 del Instiuto de Cooperación Iberoamericana, amb l'objecte de contribuir al desenvolupament de projectes audiovisuals espanyols i iberoa- mericans. Sol·licituds: fins al 10 d'octubre de 1997, al Instituto de Cooperación Iberoamericana, Agencia Espaftola de Cooperación Internacional, av. Reyes Católicos, 4 , 28040 Madrid. (BOE núm. 200, de 21-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA-
visió d'una plaça de Tècnic/a de grau mitjà i 7 places de Tècnics/ques auxiliars. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP d e B a r c e l o n a n ú m . 199, de 20-8-97)
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS • SANT CUGAT
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTAMENT DE SALLENT, per a la pro-
• CONVOCATÒRIA DEL
visió d'una plaça de Tècnic d'Administració Especial. Presentació d'instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOP d e B a r c e l o n a n ú m . 201, de 22-8-97) Publicació de l'Ajuntament de Granollers, de l'Oferta Pública d ' O c u p a c i ó per a
SIONAT PER A UNIVERSITATS I
COMIS-
RECERCA, de B e q u e s p r e -
doctorals per a la formació de personal investigador en totes les àrees temàtiques. Sol·licituds: fins al 3 d'octubre de 1997, a la Direcció G e n e r a l d e R e c e r c a , Via L a i e t a n a , 3 3 , 6a p l a n t a ,
Constitució
• BARBERÀ DEL VALLÈS: Cons-
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA-
MENT DE SABADELL, per la pro-
• SANT CUGAT
de l'empresa LA COVA DEL MONASTIR, S.L. Objecte social: c o m p r a venda de vins, caves, licors i tot tipus de begudes. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
Constitució
de l ' e m p r e s a VALLASUR DEL VALLÈS, S . L Objecte social: mobles i decoració. (BORME núm. 158, de 21 -8-97)
titució de l'empresa BARNA ANÀLISIS Y PROGRAMACION, S.L Objecte social: estudis i desenvolupaments financers, anàlisi de sistemes informàtics, etc. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• RUBI: Constitució de l'empresa CARDENSINDA, S.L. Objecte social: explotació del negoci bar - restaurant.
• CERDANYOLA:
Constitució
de l'empresa MIRAREMON S.L. Objecte social: activitat immobiliària. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• CERDANYOLA:
Constitució
de l'empresa COMERCIAL DE A I S L A N T E S J A P O RRAS, S.L. Objecte social:. Comerç de tota classe d'articles i materials per a la construcció. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• SANT CUGAT Constitució de
l'empresa SERVEIS I ESTUDIS TROLEI, S.L. Objecte social: representació de fils i articles de me-
DEP - Selecció d'Informació Oficial ELS 4 CANTONS
M54C4NT0NS
B à s q u e t
B à s q u e t
"Consolidar-se" a 2a Catalana és l'objectiu de la UE Sant Cugat Munoz, Sànchez i Sells són els tres nous reforços La nova plantilla de la Unió Esportiva Sant Cugat va començar a entrenar el passat 18 d'agost amb el fitxatge de tres nous jugadors que el tècnic Lluís
Folch ha incorporat al primer equip de la secció de bàsquet de l'entitat santcugatenca. El conjunt santcugatenc, que aquesta temporada estrenarà ca-
t e g o r i a a la S e g o n a C a t a l a n a , no d e b u t a r à e n e l c a m p i o n a t d e lliga fins a l 21 de setembre, quan es desplaçarà a la pista d e l ' H o r t a - L i m a .
ALKX LÓI'KZ - Sant Cugat -
"Quan vaig arribar a Sant Cugat i vaig fer-me càrrec del sènior masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat, em vaig fixar com a principal objectiu que en tres temporades aconseguiríem pujar a Primera Catalana. Després de l'ascens de la campa-nya anterior, ara ens queda una de consolidació i una altra per pujar a Primera Catalana". El tècnic Lluís Folch ho té molt clar i és per aquest motiu que ara com ara, a curt termini, només pensa a "consolidar-se", perquè, segons ell, aquest és "el principal objectiu". L'equip santcugatenc va començar a preparar la nova temporada a la Segona Catalana el 18 d'agost, una pretemporada que Folch ha qualificat de "molt bona", tot i que els resultats dels enfrontaments que ha disputat el conjunt que ell dirigeix no han estat positius. El balanç dels partits de pretemporada han estat de quatre derrotes i una victòria. Precisament, el cap de setmana passat, la l'E Sant Cugat va organitzar la segona edició del Torneig Ciutat de Sant Cugat amb la presència d'equips de molt nivell: el CB l'Hospitalet (Segona Nacional), la UB Vallès (Segona Nacional), el CB Sitges (Primera Catalana), i la UE Sant Cugat (Segona Catalana), com a club amfitrió. L'equip vermell-i-negre va perdre davant el CB Sitges en semifinals i d a v a n t la UB Vallès en el partit pel tercer i quart lloc. El CB L'Hospitalet, per contra, es va acabar
La Penya Blaugrana Sant Cugat puja a 3 a A À.L. Un dels dos equips sèniors de la Penya Blaugrana Sant Cugat, que la temporada anterior militava a la Tercera Divisió B, ha aconseguit l'ascens a la Tercera Divisió A. L'equip santcugatenc, que la campanya passada va disputar les fases d'ascens, actualment era el tercer equip en reserva per poder accedir a l'ascens. La incorporació d'un nou equip cadet a l'entitat barcelonista ha estat decisiva a l'hora de pujar. La secció de bàsquet de la PB Sant Cugat compta amb un total de set equips: dos sèniors, un sub-22, un júnior, un cadet i dos infantils (un masculí i un femení). Tots els conjunts del club santcugatenc van iniciar la pretemporada el passat 1 de setembre. L'equip sènior estrenarà categoria el proper 21 de setembre, amb la disputa del primer partit de lliga.
R í t m i c a
BCBCNMatatatM
imposant en la final del campionat davant el CB Sitges. Tres nous fitxatges Oriol Gómez, Edgard Mauri, Toni Ballart, i els germans Cres-
• • fkal al Cl 9m
m tà fem* CfciM * Sart CupL Fot* XWIR UMMtt
pi, David i Miguel són les baixes que presenta el primer equip de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat. D'aquesta manera, Lluís Folch s'ha vist obligat a reforçar l'equip amb jugadors que "si són amb nosaltres és
La lliga comença el dia 21 • La plantilla de la UE Sant Cugat de la temporada vinent estarà configurada pels seg ü e n t s jugadors: Edgard Mauri, Nacho Argento, Albert Quesada, Fèlix Morales, Albert Negre, Joan Blas, Ferran Quinto, Miquel Àngel Munoz, Rubén Sànchez, Frank García i Robert Sells (sub-22).
La secció de bàsquet de la UE Sant Cugat estarà formada per quatre equips masculins (sènior, sub-22, júnior i cadet) i tres de femenins (sènior, sub-22 i cadet). El conjunt de Lluís Folch debutarà a Segona Catalana el dia 21 de setembre a la pista de l'Horta-Lima./ A.L.
perquè tenen qualitat", ha explicat l'entrenador santcugatenc. Aquestes noves incorporacions són Miquel Àngel Munoz, que ja entrenava amb la l'E Sant Cugat la temporada passada, Rubén Sànchez, del Barberà de Tercera Catalana i Fèlix Morales, del Rubí de Primera Catalana. La mà dreta de Folch serà Óscar Aranda i el tercer tècnic serà Óscar Izquierdo. Aranda també s'encarregarà de dirigir el conjunt sènior femení, que militarà a la Segona Catalana. Per Folch, l'objectiu d'aquest equip "és molt clar, ha de pujar de categoria". Izquierdo, que la temporada anterior duia les fèmines, aquest any entrenarà l'equip sub-22, un conjunt dissenyat per "reforçar" el sènior.
.é^el moment de perfeccionar el teu tennis TENNIS B1
Marfil, Rubino i García, amb la selecció
Les gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat Griselda Marfil, Andrea Rubino i Eriça García van arribar diumenge de Marbella, on han estat entrenant amb la selecció estatal de gimnàstica rítmica. Els conjunts aleví i infantil del club santcugatenc ja han començat a preparar el Campionat d'Espanya que tindrà lloc a Sevilla al desembre. D'altra banda, el CM Sant Cugat ja ha obert les inscripcions de les activitats esportives de l'entitat: gimnàstica rítmica, atletisme i l'escola d'excursionisme. /A.L.
Informació i matrícula aJUBSETBALL Carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4j6 Tel. 674 28 00
Esports
ELS /CMVIXUMS l)ivm,/ir>.
P U t b Q I
12,l,·s,-h·ml·n·,lrlWl
F t$ t h o I
El Sant Cugat Esport s'estrena a Primera Catalana guanyant El conjunt santcugatenc visita diumenge a la tarda el Valls
L'Sporting Mira-sol cau golejat davant el Barberà À. L.
Aquella frase que diu "Entrenador nou, victòria segura" va tornar a acomplir-se. El Sant Cugat Esport d'Albert Vinas va imposar-se per 0 gols a 1 diumenge passat al camp del Barceloneta. L'equip santcugatenc i la Gramenet van ser els dos únics conjunts de Primera Catalana que van aconseguir guanyar a domicili. Diumenge, el conjunt vermell-inegre visita el camp del Valls, un dels equips que aquesta temporada també estrena categoria. Al.KX LOI'K.Z
l'n gol de penal de Totó quan faltaven dos minuts per al descans va donar el primer triomf del Sant Cugat Esport al campionat de lliga. D'aquesta manera, el conjunt santcugatenc va debutar a Primera Catalana amb un triomf "en un dels camps que serà difícil puntuar". A més, cal tenir en compte a la primera jornada el Sant Cugat Esport i la Gramenet han estat els dos únics equips que han aconseguit endur-se els tres punts en joc, lluny del seu terreny. Albert Vinas ha comentat que en línies generals el seu equip va fer "un bon partit" i que va treure "força bona nota". Després de la disputa d'aquesta primera jornada del campionat, el conjunt verH o q u e i
mell-i-negre és novè a la classificació amb tres punts, els mateixos que el primer classificat, el Tremp. De fet, a l'hora de tancar aquesta edició, encara no s'havia disputat el partit que havia d'enfrontar el Sant Cugat Esport i el Masnou, un dels equips que a priori lluitarà per pujar a la tercera divisió. Per Vinas, començar amb un bon resultat dóna "tranquil·litat" a l'equip. Per contra, segons ell, "un mal inici marca molt" perquè "en el món del futbol la pressió és el pitjor que hi ha". El tècnic vermell-i-negre continua pensant que el que més importa aquesta temporada "és salvar la categoria al més aviat possible", tot i que és conscient que la lliga són, ni més ni menys, que 38 jornades intenses. Albert Vinas ha qualificat h e r b a
- Sant Cugat-
ah
aquesta setmana de molt "complicada", ja que el Sant Cugat Esport haurà jugat tres partits del campionat. Diumenge a les quatre de la tarda, l'equip vermell-i-negre es desplaçarà al camp del Valls, un dels conjunts que enguany també estrena categoria. Per Vinas, aquest serà
MÉ I M vWiiht M K A.C.
un partit especial, ja que, al llarg de dues temporades, en va ser l'entrenador. L'entrenador del Sant Cugat Esport no "descarta" fitxar o donar la baixa algun jugador si després del dia 15, quan ja s'hauran disputat diverses jornades de lliga, creu convenient fer algun canvi.
Bàsquet
Andrés Barrientos encara no té dissenyat el Júnior 9 7 / 9 8 El tècnic de l'equip masculí del Júnior Andrés Barrientos podria ocupar la temporada vinent el càrrec de director tècnic d'hoquei herba del club i dirigir el nou equip filial, el Júnior 1917, tot i que fins al moment encara no ha estat confirmat. De fet, en aquests moments, l'entrenador santcugatenc, que complirà la seva tercera temporada al club, planifica el que serà la nova campanya. Aquest cap de setmana el primer equip del Júnior prendrà part en un torneig que organitza l'Atlètic de Terrassa, amb la intenció de preparar-se per a l'inici del Campionat de Catalunya, que començarà el 28 de setembre. Amb tot, però, el tècnic blau-i-negre
encara no té confeccionada la plantilla. Barrientos encara no té clar amb quins jugadors podrà comptar per a la campanya vinent. Aquest és el cas de Marcos Hoffman, Víctor Romagosa, Nick Carpentier, Juan Lobo, Marcos Palau-ribas i Jordi Bagunyà. D'altra banda, els jugadors juvenils del Júnior Ricky Ruiz, Marc Pérez i Ignasi Claramunt s'incorporaran al primer equip. D'aquesta manera. Barrientos vol donar un "nou caire a l'equip, que aporti frescor". D'altra banda, Emiliano Alvarez i Carlos Sallés, jugadors del club, proven de convèncer Barrientos perquè els incorpori al primer equip. El conjunt santcugatenc va començar la pretemporada l'I de setembre a les instal·lacions del Júnior. /À.L.
ALUMINI
I
VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT
Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61
L'Sporting Mira-sol va estrenar-se al campionat de lliga amb una derrota contundent (0 gols a 6) davant el Barberà, un dels equips candidats a pujar a Primera Regional. Segons el tècnic de l'equip de Mirasol, Quico León, el seu equip "encara està en pretemporada, amb mancances físiques". Malgrat la derrota, León confia que el seu equip "millorarà ben aviat". L'entrenador de l'Sporting Mira-sol ha reconegut que les baixes que ha patit aquesta temporada l'equip es van deixar notar diumenge, però confia en el nou planter per aconseguir els objectius que s'ha fixat el club. En aquesta segona jornada del campionat, el conjunt mira-solenc visita el camp del Castellar, un adversari, segons León, "també força complicat". L'entrenador de l'Sporting pensa aplicar el contracop, l'arma més eficaç de l'equip. El Castellar ocupa en aquests moments la cinquena posició a la taula després de derrotar a domicili el cap de setmana passat l'Andalusia per un clar 1 gol a 3. Aquesta derrota ha provocat que els de Mira-sol passin a ocupar el divuitè i últim lloc a la classificació. F u t b o l
s a l a
L'Olímpyc perd davant l'Ametlla Cugat -
El luato fc kàHMt M brça vi tipir •itèfrth. FotK HWIEIUUMU
Sasha Djordjevic visita el Centre Comercial El jugador de bàsquet del FC Barcelona Sasha Djordjevic va ser dissabte passat al Sant Cugat Centre Comercial en un acte emmarcat dins la campanya "Ara que no tens deures ... vine a divertir-te" al Sant Cugat Centre Comercial. El base serbi, que està considerat el millor jugador europeu del moment, va signar autògrafs a tothom qui ho va desitjar. Sasha Djordjevic va explicar que "he vingut perquè em
trobo molt a gust amb la gent jove. La gent de Sant Cugat és molt agradable". No és la primera vegada que el jugador visita Sant Cugat ja que recordem que, al llarg del passat juliol, el jugador blaugrana va organitzar a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat la primera edició del Djordjevic's Basketball Campus. En aquest clínic, s'hi van inscriure un total de 356 joves d'entre 9 i 17 anys, amants de la pràctica d'aquest esport. /À.L.
L'Olímpyc de la Floresta va perdre dissabte passat al pavelló municipal de Sant Cugat davant l'Ametlla de Merola, un equip que també milita a la Primera Nacional A, per 4 gols a 2, en el que va ser el primer partit de pretemporada. El tècnic Àngel Ruiz ha confirmat la baixa de l'equip de Jordi Raguer, la segona del conjunt florestà respecte a la temporada passada, després de la marxa de Javi López, nou jugador del Winterthur Sant Cugat. Malgrat tot, Ruiz podria incorporar un jugador barceloní. De totes maneres, l'equip d'aquesta temporada serà pràcticament el mateix de la temporada passada. Ahir, l'equip florestà va fer la presentació oficial davant el Premià de Divisió de Plata. /À.L.
Esports
PXS/CANTOP6 Dkendm: 12 de setembrede 1997
Futbol
sala
JOSEP GONZÀLEZ. Nou jugador del FC Barcelona
"Vull ser un dels jugadors més importants del Barca" Al.KXLÓI'KZ - Sant Cugat - Com valores el teu fitxatge pel FC Barcelona?
- "Per a mi és una oportunitat de veure fins on puc arribar e la màxima categoria del futb( I sala estatal." - P e r què t'has decidit a fitxai per l'equip blaugrana? - "Encara que sóc jove, no podia esperar gaire per fer un pas tan important com aquest." - Per a quantes temporades has signat contracte? - "Per a sis temporades. Espero complir-les o tornar aquí, a casa. Per a mi, el futbol sala no és el centre de la meva vida, sinó que és una cosa més de les moltes que faig. El que jo no faré mai és marxar a un club de fora de Catalunya perquè a la meva vida, repeteixo, moltes coses m'omplen i em donen bones sensacions. I el futbol sala n'és una més. En el cas que algun dia deixi el Barca, la meva il·lusió seria tornar a jugar a l'equip de la meva ciutat, al FS Sant Cugat. Tard o d'hora hi tornaré perquè és un club molt important pera mi." - Quins objectius et marques al FC Barcelona? - "Progressar i convertir-me en una de les peces importants del Barca. Si he fitxat, no és per tenir un xandall, una roba esportiva o per p o d e r gaudir del fet d'estar e n una entitat com el Barca. Si ho he fet, és
i Abat per aris per ser un dels j u g a d o r s importants d e l ' e q u i p . " - Com definiries el Barca? - "Com a club, és un dels més importants del món. Quant a la secció de futbol sala, dins el club no és de les més importants." - Vas c o m e n ç a r a j u g a r a futbol sala fa dos anys, q u a n et vas i n c o r p o r a r al W i n t e r t h u r Sant Cugat. Esportivament p a r l a n t , el teu j o c h a evolucionat molt d e pressa... - "Sí, sí. La meva progressió ha estat molt ràpida, m ' h e format molt d e pressa. Anterior-
MKJKSBIMN
ment no havia jugat mai a futbol sala de forma professional. Vaig començar jugant al sènior B del Winterthur, tot i que vaig pujar al primer equip molt ràpid. La temporada passada, per primera vegada, vaig ser convocat per la selecció catalana sub-23 i ara he fitxat pel Barca." - Què se'n pot esperar, del Winterthur, aquesta nova temporada? - " L ' e q u i p e s t à força c o m pensat a m b els jugadors -nous q u e han vingut. Estic convençut que aquesta temporada farà una campanya molt més bona
que les dues anteriors. Estarà entre els vuit primers classificats tranquil·lament." - Suposo que enyoraràs el vestidor del FS Sant Cugat? - "Evidentment. El vestidor per a mi era un lloc molt important. Encara que m'he acoblat amb facilitat al del Barca, a Sant Cugat hi deixo amics importants, tant esportivament com personalment." - Què ha significat per a tu el tècnic del Winterthur, Carles Navarro, en aquests dos anys? - "Carles Navarro és la persona més important dins la meva carrera, tant esportivament com p e r s o n a l m e n t , pel q u e m'ha e n s e n y a t i ajudat. Bàsicament, sóc el que sóc gràcies a ell. He après molt. Ha estat una figura cabdal." - Malgrat t o t , c o n t i n u a r à s c o m a coordinador dels equips cadet i juvenil. - "A l'hora de prendre aquesta decisió, el q u e més em va afectar va ser el fet de deixar d'entrenar un e q u i p - e l j u v e nil d'aquesta t e m p o r a d a - q u e dirigia des d e feia molts anys. Estic en d e u t e a m b ells, i ho vull c o m p e n s a r seguint coord i n a n t el p r o j e c t e q u e v a i g muntar la temporada passada, del q u a l jo e n sóc el m à x i m responsable." - La lesió al p e u ha estat u n contratemps? - "Sí, però el q u e no p u c / e r és perdre l'esperança i sobretot la paciència."
Una baixa important • Aquest setmanari avançava el passat 20 de juny que el ja exjugador del Winterthur Sant Cugat, Josep Gonzàlez, era un dels jugadors que interessava a la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona. L'n partit amistós entre el FS Sant Cugat i el Barca, al Palau Blaugrana, va servir per aquelles dates perquè tant Joan Camps, responsable de l'àrea de futbol sala del club barceloní, com Ricardo Menezes, l'entrenador brasiler del primer equip de la secció, observessin de ben a prop el jugador. Després d'iniciar la pretemporada amb l'equip blaugrana, Gonzàlez va arribar a un acord amb el F C Barcelona per incorporar-se a aquesta entitat. Aquest ala-tanca de 23 anys, però, no ha pogut començar amb bon peu la seva nova etapa a Can Barca i s'ha lesionat el peu. Val a dir que Josep Gonzàlez va iniciar-se en la pràctica del futbol sala professional només fa dos anys quan va fitxar pel Winterthur Sant Cugat. Durant la primera temporada va ser de transició, mentre que a la segona va explotar com a jugador. La campanya anterior va ser, a més, el màxim golejador del Winterthur amb 20 gols. Josep Gonzàlez és, en aquests moments, el coordinador dels Jocs Esportius Escolars i és per aquest motiu qui millor coneix la base d'aquest esport a la nostra ciutat. El juny passat es va proclamar campió d'Espanya d e seleccions territorials amb la selecció catalana sub-23./À.L.
Handbol
Els equips de la UE Sant Cugat debuten oficialment dissabte Els vermell-i-negres disputaran un torneig quadrangular RARA M O R K N O
Els dos equips d'handbol de la UE Sant Cugat s'estrenaran oficialment dissabte a la tarda a la localitat bagenca de Balsareny. El torneig quadrangular començarà a les 5. L'entrenador Joan Sancho té previst fer jugar primer els jugadors del sènior A, mentre q u e deixaria q u e els c o m p o n e n t s del segon e q u i p sortissin a la pista tot el segon partit. La c o m p e t i c i ó comptarà a més de l'equip amfitrió -el Balsareny- amb el Molins de Rei de Josep Ibànez i el Sant Quirze. La presència d'aquests dos equips és molt important pels vermell-i-negres, ja q u e els s a n t c u g a t e n c s p o -
dran medir-se contra els dos a u t è n t i c s favorits a l ' a s c e n s aquesta temporada. D e fet, un cop c o n s u m a t l'ascens a primera divisió nacional del Many a n e t i el P a r d i n y e s , la U E Sant Cugat hauria d'haver pres el relleu d e favorit indiscutible a la lliga oficial, però la remodelació de l'equip de Joan Sancho ha fet dubtar d e la seva condició d e millor e q u i p d e la categoria. Segurament, doncs, la U E Sant Cugat, enquadrat en el g r u p A, n o t i n d r à c a p problema per passar la primera fase, d o n a d a la feblesa - a priori- dels rivals als quals ha de fer front, entre els quals no es troba ni Molins ni Sant Quirze - t o t s d o s al g r u p B-. L a presència d'aquests dos equips
al torneig amistós de Balsareny suposarà, doncs, una presa de contacte molt important q u e no es tornarà a produir fins a la segona fase de la lliga. El s è n i o r A d e la U E S a n t C u g a t comença la lliga el cap d e setmana q u e ve. Els jugadors d e Joan Sancho e n c e t e n la lluita a casa contra el Banyoles. L'equip gironí no és l'únic d ' a q u e s t a d e m a r c a c i ó aquesta temporada. El grup A de la primera catalana compta també a m b el Bordils, que enguany s'estrena a la categoria, igual q u e el Sant E s t e v e d e P a l a u t o r d e r a . LA resta d ' e quips del grup -Gavà, Esplugues, Martorelles i C a r d e d e u , són coneguts rivals d e t e m p o rades passades.
33
vetennos
34
Esports
ELS/CANTONS Divendres, 12 de setembre de W 7
F e s t e s
M a j o r s
mmmtmmm fwm>
Les 24 hores de futbol sala organitzades per l'Atlètic Monmany, el XIV Trofeu de Natació Valldoreix i la Cursa Popular es van convertir el cap de setmana passat en les activitats esportives més destacades de la Festa Major'97, que acabarà el 16 de setembre. Diumenge se celebrarà la V Trobada de Mountain-Bike i dilluns un Campionat d'Escacs.
L'esport centra les activitats de la Festa Major de Valldoreix Futbol sala, atletisme i natació són les principals atraccions
Primera Catalana Jornada 1 Girona-Sunts 3-0 Balaguer-Hospitalet 2-0 Roda Berà-Palafrugell 2-0 Valls-Vic 4-2 Masnou-Cornellà 2-2 Barceloneta-Sant Cugat....0-1 Guíxbls-Olot 2-0 Tremp-Reus 4-0 GranoUers-Grarnanet 0-2 Cerdanyola-Ripollet 1-0 Eciuip
La cataneaa séicié M TMea de Natació Valldoreix va alletar• M M « M o n de diversa* eatetoriu. Fato: X/MER UUUMSA
Ai.ix Loi'i./ - Valldoreix I .'equip de l'Arroz Carolina de Valldoreix va ser el guanyador de Ics 24 hores de futbol sala que \a organitzar l'Atlètic Monmanv, després de derrotar a la final l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix per 5 gols
a 3. El tercer classificat va ser cl conjunt del Set Olivas i cl quart Els 7 Magnífics. Al torneig hi van prendre part un total de 12 equips. D'altra banda, el catorzè Torneig de Natació Valldoreix. on hi van participar 80 nedadors. va ser una altra de Ics activitats esportives més importants de la F e s t a Major d ' e n g u a n y . Els
guanyadors en les diferents categories van ser els següents: 25 metres fèmines: benjamí: Caria López; aleví: Anna del Campo; infantil: Eugènia Bassani: cad e t : Sílvia Pérez; 25 m e t r e s masculins: juvenils adults: Francisco Villena: benjamí: Martí de Miró; aleví: Iol Andreu: infantil: Alex Gómez: cadet: Nacho Gar-
cia; 100 metres fèmines: aleví: Alejandra B e n e b é ; j u v e n i l s adults: Rosa Maria Asensio; 100 metres masculins: benjamí: Biel Andreu; aleví: Iol Andreu; infantil: Carles Merina; cadet: Nacho Garcia; adults: Francisco Villena. També es va disputar una cursa australiana i una de relleus familiar.
PJ P C
CC Punta
PE
pp
GF
IVcilip
1
1
(1
II
4
1)
t
Girona
1
1
(1
II
S
li
1
Roda Berà
1
1
II
(1
2
I)
i
Valls
1
1
II
(1
4
2
s
Guíxols
1
1
0
(1
1
u
.í
Balaguer
1
1
0
(1
2
II
.5
GrajoçrjicL
1
1
ü
(I
l
0
i
Ordanyola
1
1
(1
II
r
(1
S a M Cugat
1
1
0
1)
I
Masnou
1
0
1
>
2
Cornellà
I
0
1
II
2
.Baiccluricta
1
0
(1
1
Ripollet
1
0
(1
1
1)
1
n
Hospitalet
1
0
()
1
_>
(1
li
Granollers
1
{1
II
1
(i
Palafrugell
1
(1
(1
1
li
Vic
1
(I
II
1
-
4
i'
Olut
1
(1
II
1
II
-
II
Sants
1
II
1)
1
l>
í
Reus
1
(1
II
1
II
-1
0
.1
.' _'
1)
1
1 1 D
-' -
u
" » d
La propera (14 d'octubre): Sancs-Cerdanyola; Balaguer-Ciirona; Palafrugell-Hospitalet: VicRoda de Berà; Cornellà-Valls: Sant Cugat Esport-Masnou; Olot-Barceloneta; Reus-Guíxols; CJramenet-Tremp; Ripollet-Granollers.
V o l e i b o l
Segona Regional GRUP 5 Jornada 1
Andalucia-Castellar 1-3 Merengues-Can Rull 2-1 Rubí-Viladecavalls 5-1 St Llorenç-Llano 0-2 Badia-Lumen 3-1 Maurina Egara-Mil·lenari...6-1 Rómulo T.-Tibidabo 4-4 La Romànica-La Farga. 3-3 Sp. Mira-sol-Barberà 0-6
Aaaasta íiaatfiHas reaatirà. Josep Seazalez ka fitxat pe) Barca. Foto: XWKI L M M t t
El Winterthur guanya el torneig de Rubí El cap de setmana passat, el Winterthur Sant Cugat va imposar-se a les 24 hores de futbol sala que va organitzar el FS Rubí. En aquest campionat, hi van participar un total de 24 equips distribuïts en sis grups de quatre equips. El conjunt santeugatenc va guanyar tots tres partits. La final es va disputar en sistema 3X1 amb el Rubí i el Vacarisses. Els de Car-
les Navarro van derrotar els primers per 2 gols a 0, mentre que amb els segons van empatar a un gol. Tot i que el FS Sant Cugat va presentar-se ahir a la tarda amb l'Esplugues de primera nacional A, durant els pròxims dies es podria fer oficial la incorporació d'alguns jugadors. Aquest és el cas del porter Antoni Díaz i dels jugadors Oscar Monjonell i Joan Riera, que últimament entrenen amb l'equip vermell-i-negre. /AL.
Lea a,eatre jisadores estrangeres doaarai aulitat a l'epia. Fota: ME IEUMN
Dues holandeses completaran el sènior L'objectiu prioritari del cos tècnic i directiu del Club Voleibol Sant Cugat és la contractació de dues jugadores holandeses, que la setmana vinent podrien incorporar-se al sènior femení. La croata Melina Draganíc, la romanesa Anne Maria Sibianu, i la brasilera nacionalitzada Cristiane Pinheiro són les principals novetats que el CV Sant Cugat presentarà la temporada vinent, deprés del
fitxatge de l'exjugadora del CV Múrcia, Patrícia Garcia. D'altra banda, el president del club Carles Castro espera per a avui l'arribada de la jugadora búlgara Katia Atanassova, que la temporada passada ja va formar part del primer equip. El conjunt santeugatenc estarà completat per Maria Teran, Sandra Vindel, Alicia García, Maria del Mar Salto i Anna Castro. Ahir, els equips juvenil i sènior femení del club van jugar un partit amistós amb l'Hortons. /À.L.
CC P unís
PE
pp
GF
Barberà
1
)
II
0
0
(1
Maurina
1
1
(1
(1
d
1
Ruhi
1
1
II
II
s
1
Radia
1
1
II
II
;
1
Castellar
1
1
(1
II
À
1
í
Llano
1
1
(1
(1
2
1)
í
Merengues
1
1
II
1)
2
1
i
Rómulo T.
1
II
1
1)
4
4
1
ÏSSiï
PJ P G
i
l.a Romànica!
0
1
(1
í
J
1
Tibidabo
1
0
1
0
4
4
1
La Farga
1
0
1
0
,í
.1
1
Can R u l l
1
fl
1
1
?
0
Andalucia
0
1
0
fl
1
1
i
0
Sant L l o r e n ç 1
0
0
1
0
?
0
Lumen
1
0
0
1
1
i
0
Viladecavalls 1
0
0
1
1
5
0
Mil·lenari
0
0
1
1
J
0
1
U
0
Sp Mira-sol
1
0
0
La propera (14 d'octubre): Castellar-Sporting Mira-sol; Can RullAndalucia; Viladecavalls-Penya Los Merengues; Llano-Rubí; Sant Pere Lumen-San Llorenç; Mil·lenari-Badia; Tíbidabo-Maurina Egara: La Farga-Rómulo; Barberà-La Romànica.
EIS 4 CANTONS Espectacles
35
Divendres, IJ de setembre tle 1997
Espectacles
L'Auditori presenta una programació "de luxe" per a l'últim trimestre
Rafa Tixé exposa fotos a El Punt
Destaquen 'Cegada de amor' i la poesia de Martí i Pol Soler i David Selvas, tots ells sota la direcció del vallesà Sergi Belbel. El mateix mes hi haurà la representació de Lauai delsenyor EsTeatre, música, dansa, òpera i teve de Santiago Rusinol que fins i tot poesia es donaran cita començarà la seva gira per Cataaquest trimestre al Teatre-Audilunya. Aquesta obra, dirigida per tori de Sant Cugat. Es tracta d'uAdolfo Marsillach i amb 29 figuna programació "de luxe" tal com la va definir en la seva presenta- res destacades del món escènic ció el director del Centre Cultu- català, va inaugurar ahir de forma ral. Tomàs Seix. Els santcuga- oficial el Teatre Nacional de Catalunya. Però, sens dubte, un dels tencs Emma Vilarasau i Jordi plats forts de la programació d'aBosch i l'actor Jordi Dauder obriquesta temporada és Cegada de ran la programació d'aquesta temamor de La Cubana, que farà els porada amb un recital de poesia últims bolos a Catalunya després de l'escriptor de Roda de Ter d'haver estat dos anys en carte-Osona-, Miquel Martí i Pol. llera al Tivoli de Barcelona, de Seix considera que "aquest no és gira per l'Estat espanyol i triomfar un recital pur i dur de poesia sinó en el prestigiós festival d'Edimque intenta anar més enllà" perburg, a Escòcia. Completaran la què "la pretensió és retre homecartellera els espectacles Bodas natge a l'obra d'un dels poetes més importants del país". L'es- de plata amb Ferran Rafié i Enpectacle, que podria comptar rtdosy que actualment es pot veuamb la presència de Martí i Pol, re al Tivoli. En aquesta temporada, la dansa anirà a càrrec de la serà de format reduït i intentarà companía de Danza Carmen barrejar prosa i poesia. Cortés i el seu muntatge Salomé A l'octubre s'interpretarà a l'Aui Nats Nuts Dansa amb Pòpulus. ditori l'obra de teatre Testament de No hi faltarà tampoc la música Josep Maria Benet i Jornet amb amb Strastnaia, l'òpera Anna Boels actors Jordi Boixaderas, Lluís Jo.sKi' MARIA MIRÓ
El Centre Cultural va pi esentai lena, el concert de l'OBC i el tradicional concert de Nadal amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. Disset produccions a Europa El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, valora satisfactòriament la trajectòria de l'Auditori perquè "sempre ha apostat
À.C. -Sant Cugat -
El fotògraf Rafa Tixé inaugurarà el proper dimarts una mostra fotogràfica al bar restaurant El Punt, al carrer de Sabadell. El local s'ha convertit en un espai per donar a conèixer artistes. Rafa Tixé és un jove fotògraf, només té 22 anys, però té clara la seva vocació des de fa molt de temps. Ha estudiat quatre anys a l'Institut Català de Fotografia i compagina la seva formació amb alguns treballs. La col·lecció de fotografies que es podrà veure a partir de dimarts a El Punt és un recull de les imatges que va captar Tixé en un viatge a Nicaragua. El recull es diu Gent de Nicaragua, i hi apareixen dotze retrats en color d'adults i de nens en diferents entorns. Aquesta és la la progiawaaó de la temporada. Foto.A.B. primera vegada que Rafa Tixé per una programació d'autors fa una exposició de fotografia a nous i joves". Ara, l'última fita Sant Cugat, tot i que ja ha mosés l'aventura europea i el contrat en públic la seva obra en altacte amb diferents teatres del tres ocasions. Ara prepara dues continent. De moment, el Cenexposicions més sobre Nicaratre Cultural ja ha passejat 17 gua, on va fer més de 400 fotos. produccions per Europa i és La mostra de Rafa Tixé es que, segons Seix: "Europa ja copodrà veure a El Punt fins el mença a estar cansada de la culproper 16 d'octubre. tura anglosaxona".
Confiï en més de 50 anys d'experiència PROGRAMACIÓ
en assistència sanitària
TEATRE-AUDITORI
SETEMBRE/OCTUBRE/NOVEMBRE/DESEMBRE
(cada dia estem més a prop de vostè)
Obra
Director/Intèrpret/Companyia
Data
Preu
T R E S SIMFONIES PARISINES
Jordi Savall
12 set.
4.000
MARTÍ I P O L
Emma Vilarasau, Jordi Dauder, Jordi Bosch
27 set.
2.000
TESTAMENT
Sergi Belbel
3oct.
4.000
L'AL CA DEL SENYOR ESTEVE
Adolfo Marsillach
10/11 oct.
4.000
RECITAL MARIA GREUZA
Maria Creuza
18 oct.
3.000
SALOMÉ
Cia. de Danza Carmen Cortés
24 oct.
3.000*
PÒPILLS
Nats Nus Dansa
31 oct.
2.000*
ANNA BOLENA
OSV
8 nov.
6.000
E N RE DOS
Lita Claver "La Mana"
14 nov.
2.500
STRASTNAIA
Pep Bou, Ariel García Valdés
21 nov.
2.000
Demani'ns informació enviant aquest cupó a:
BODAS DE PLATA
Ferran Rafié
28 nov.
2.000
Josep Tarradellas, 34 • 08029 Barcelona
OBC
Jun'ichi Hirokami
5 des.
2.500
o al telèfon 419 97 04 - 419 35 70
CEGADA DE AMOR
La Cubana
CONCERT DE NADAL OSV
Salvador Brotons
12/13/14 des. 3.000 28 des.
3.000
* + invitació per l'assaig comentat
Nom: Telèfon: Adreça: Població:
• • upe
ÇEGON Fundada l'any 1946
36
Cultura
HLS4CAIVroi>S Dkenr/res, Uf/e setembre tle tWl
Patrimoni
Música
Savall p o r t a la m ú s i c a b a r r o c a
L'església del Carme
d e la Capella R e i a l a Sant Cugat
de Mïra-sol reobrirà
El Concert des Nations oferirà simfonies pansiries
les portes e n sis m e s o s
A M . K I . S C VSTl KR-\
- Sant Cuaat El primer espectacle de la nova temporada al Teatre-Auditori és un concert no exactament inclòs dins de la programació, però que ja està creant moltes expectactivcs. El concert el va anunciar el director de l'orquestra de les Nacions, Jordi Savall, quan va venir al juliol per impartir un curs de música antiga al Monestir de Sant Cugat. l.c Concert des Nations, l'orquestra de la Capella Reial de Catalunya, oferirà tres simfonies inspirades en la ciutat de París de Haydn i Mo/art. L'orquestra toca instruments originals de l'època barroca o rèpliques exactes dels q u e s'utilitzaven en aquella època. Jordi Savall, especialista en música antiga, va dir dimarts a Sant Cugat que estava orgullós de dirigir els millors especialistes en música barroca que hi ha a Catalunya i arreu del món. Jordi Savall va valorar l'impuls que ha volgut donar el Teatre-
Auditori a una iniciativa com la de la Capella Reial i la seva orquestra. " H e m d'agrair a la Generalitat que cedeixi diners per poder tirar endavant aquest projecte tan especial", va dit Savall, "i al Centre Cultural la seva confiança en un espectacle com a q u e s t " , va dir a la roda de premsa en què es va presentar aquest concert. Savall va recordar les dificultats per mantenir estable una orquestra com El Concert des Nations, amb músics molt especialitzats però que no interpreten obres destinades al gran públic. La seva feina es podrà sentir aquesta nit a partir de les deu al Teatre-Auditori. Les entrades s'han venut sense problemes. I na part es van col·locar abans de l'estiu, quan es va presentar aquest concert, i l'altra s'ha anat venent al llarg d'aquesta setmana. El Concert des Nations, la més jove de les formacions que dirigeix Jordi Savall, es va fundar l'any 1989. Els músics actuaran aquesta nit a Sant Cugat abans de viatjar a França i Alemanya
La reforma va començar al juliol MONTSK GONZÀLKZ - Sant Cugat •
Jou/i Savall per presentar aquesta trilogia barroca inspirada en París. Jordi Savall és director d'un curs de música antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona i, e n col·laboració amb aquest centre, portarà els músics de l'orquestra a actuar a una universitat de Venècia.
L'església de la Mare de Déu de Mira-sol tornarà a obrir-se en poc més de mig any d e s prés de deu anys de romandre tancada si les obres de remodelació finalitzen en el termini previst. El passat mes de juliol es va posar en marxa un projecte de reforma d e l'església del C a r m e . El mossèn de la parròquia de Mira-sol, Joan Melendo, és un dels principals responsables d'aquesta iniciativa que s'ha estructurat en dues fases. La primera consisteix a reforçar els fonaments de l'església, molt deteriorats per les filtracions d'aigua de la font de Can Gaxet i evitar les humitats de les parets. Segons M e l e n d o , un cop finalitzada aquesta fase del proj e c t e , "ja serà possible obrir de nou el c u l t e " . L'n cop acabades aquestes primeres
obres, q u e han tingut un cost aproximat d ' u n milió de pessetes, s'iniciarà la segona fase que té com a objectiu arreglar la coberta de l'església. Aquesta església, q u e es va construir fa m é s d e c i n q u a n t a a n y s , q u a n van arribar els primers veïns a la urbanització va tancar-se fa deu anys per recomanació dels arquitectes donat el greu estat de deteriorament en q u è es trobava. E n o p i n i ó d e M e l e n d o , la manca d e c a n a l i t z a c i ó de la font de Can Gaxet q u e es filtrava per les parets i el terra d e l ' e s g l é s i a eta la c a u s a n t dels desperfectes de la const r u c c i ó . El f i n a n ç a m e n t del projecte de r e m o d e l a c i ó . xifrat en uns q u i n z e milions de p e s s e t e s , p r o c e d e i x e n gran p a r t d e les d o n a c i o n s d e l s veïns, si bé el Bisbat t a m b é a j u d a t à a afrontar els pagam e n t s de les obres de remodelació.
Danses
El folklore de Sibèria entusiasma el públic de la plaça Barcelona El grup Irtysh mostra la riquesa dels balls russos RAMON L I <JI K -Sant Cugat -
l nc.s 200 persones van omplir divendres passat la plaça de Barcelona per p r e s e n c i a r l'actuació del grup Irtysh de Sibèria. El conjunt d'origen rus va participar en la vint-icinquena edició de Ics Jornades I n t e r n a c i o n a l s Folklòriq u e s de C a t a l u n y a , q u e una
vegada més arribaven a Sant C u g a t en un acte organitzat p e r l ' A j u n t a m e n t . El g r u p Irtysh i altres conjunts de danses d ' a r - r e u del nu'm c o n t i n u e n les actuacions per Catal u n y a i m o s t r e n la r i q u e s a pròpia de cada folklore. L'Esbart Sant Cugat va obrir Tacte d e d i v e n d r e s , on el g r u p Irtysh va ballar danses ucraïneses. siberianes, moldaves i
cosaques. El director artístic de l'Esbart, Joan Serra, va destacar la importància que grups dansaires estrangers mostrin el seu folklore p e r q u è "això serveix p e t e n r i q u i r futures coreografies nostres". La responsable cultural del grup Irtysh va quedar impressionada per la tradició dansaire catalana i l'hospitalitat del poble català.
h l'folklore rus a la plaça de l'Ajuntament va reunir 200 persones. Foto: A.fí.
L / e n g u a
CENM D'ESTUWS MUSICALS I HUMANS
Els amics de la Unesco i TANC organitzen un cicle sobre el català JOSKI' MARIA M I R O - Sant Cugat -
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
Els amics de la t ' N K S C O Valldoreix - Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC han organitzat un cicle de conferències sobre la situació de la llengua catalana per al pròxim mes d'octubre. El cicle "El català: passat, present i futur" es complementa amb Tacte per la unitat de la llengua catalana i en ho-
menatge a Ausiàs March que es farà divendres vinent al TeatreAuditori. A les conferències, hi participaran figures com el polític nacionalista i lingüista Jordi Carbonell, els professors de la l niversitat de Girona Xavier Lamuela i Modest Prat. el president de l'associació per les bases de Manresa, Enric Casassas o el diputat Erancesc Ferrer, entre d'altres. Les xerrades tractaran el passat llunyà i immediat de la
llengua, el present, amb els conflictes de la confecció de la llei del català i la situació a València, i t a m b é el futur amb una taula rodona sobte les perspectives de la llengua. La presidenta dels amics de la U N E S C O a Sant Cugat, Montserrat Rumbau, pensa que "cal mobilitzar la societat civil, que sempre ha tirat el país endavant, i és vital que ara reaccioni en defensa de la cultura i la llengua".
Cultura
ELS ÍCAIYION5 Divendres, 12 ile setembre de 1991
P A S
P A S .
I T I N E R A RJ S
PER
S A N T
37
C U G A T
La primera llum elèctrica
(II)
IOAN T O R T O S A
T
ot, però, es mou i renova amb molta lentitud. A partir d'aquell 1910 la suposada millora topa amb un munt d'inconvenients i ha de lluitar i vèncer els imp o n d e r a b l e s per imposar-se. Les reticències més populars eren considerables, e n t r e les quals destacaven el "^i7.fA?"que això representava i representaria amb el consum continuat, la "incomoditat" de no poder traslladar la bombeta per tots els racons de la casa com es podia ter amb una espelma, i especialment per l'aprensió davant d'un giny q u e semblava màgic que sols fent mitja volta a l'agafador d ' u n i n t e r r u p t o r s'encenia, i sense que es veiés res "picava" i enrampava. Per vèncer els prejudicis de la resistència ancestral a acceptar les innovacions i superar la por, l'empresa oferia la instal·lació gratuïta, més una bombeta. No cal dir q u e les p r i m e r e s instal·lacions casolanes passaren anys desconeixent les b o m b e tes de cent vats - l e s corrents eren de 10 i 1 5 - q u e els més malbaratadors augmentaren
fins a 25. Aquesta tossuderia i a q u e s t a por van fer dir a la meva besàvia, un cop li van haver instal·lat l'electricitat a casa, que ella no tocatia mai a la vida
u n i n t e r r u p t o r - D e u nos g u a r d i - , i així ho \a complir T o t i q u e s'havia instal·lat l'enllumenat públic. I' \juntame ne, per la seva banda, tam-
poc no tenia cap pressa, ja que no és fins al 1914 q u e no es procura la llum elèctrica al mercat; però, conscients de la importància del fet, per a la inauguració s'escull el dia 24 d e d e s e m b r e , vigília d e N'adal, coincidint a m b la més tradicional diada de bones v e n d e s als mercats. I encara és m é s tard, el 1915, quan l'electricitat entra a la casa consistorial, ja situada a la plaça Pere San, en el local llogat a Joan San Vilaseca. Ara, però, ja es p e r m e t e n una frivolitat i un luxe, en instal·lar dos fanals a la façana, exc l u s i u s p e r a la c a s a d e la vila.La il·luminació precària arriba ben bé fins a mitjan el nostre segle. Abans, però, s'havia p r e s e n t a t un greu imponderable que no ajudà el millorament, sinó tot el contrari. La guerra del 36-39 ho deixà tot c o m p l e t a m e n t a les fosques. No cal dir que. d a \ a n t la inutilitat d'un servei que ja no ho és, al llarg d e tres a n \ s , e n l'enllumenat públic no s'hi fa cap millorament ni reforma. A les cases fa que ressuscitin tots els vells estris rudimentaris del
passat, com les e s p e l m e s o els llums d'oli. La postguer-ra desemboca en una colla d'anys amb fortes restriccions d'energia, q u e farà q u e als car-rers encara es mantinguin les instal·lacions del 1910. Cal fer constar, però, q u e hi ha moments i llocs on les il·luminacions són esplèndides, com poden ser locals, envelats de fires i festes majors, on no s'estalvia res. S'arriba a la renovació gairebé total de les instal·lacions e l è c t r i q u e s d e l'enllumenat del moment actual, no a m b una reforma radical, sinó q u e es va a poc a poc, per etapes de renovació sobre renovació, referit al que és el nucli m é s tradicional de la ciutat. Perquè a partir d'aquí, cada barri, cada nova urbanització, ja porta inherent l'actualització de qualsevol servei, e n t r e els quals s'inclou l'enllumenat. T«rt « « r e t del llibre
PAS A PAU, 3 mw*A*i$ een SANT CVCAT, AH Joan Tortosa, que CB pel trobar a totes les llibreries de la ciutat.
ANYS D A U S I À S M A mbre de 1 é p t C u g a t - 2/<
d'Estudis Catalans. Actuació te ('Esbart SsiitíígÉtïfïrqmóm Naciortai de Cambra d'Ar «Vistes af mar» amb i direcció de Jeaii Setré-f
ASSOGM0O D'AMICS DEUWESCO VALLDtí» - SANT CüGATWtttB Preu £d00 ptes Informació i venda d'entrades; A partir de n de setembre al Teatre-Auditori de Sant Cugat c/ Francesc M o r a g a s 30 Tel. 589,t£88
Cultura
38
E1S</CANTONS Dkendres, l > de setembre tie 1991
E x p o s i c i o n s
La Sala Capitular acull una mostra de talles romàniques de Paco Salas L'alcalde destaca el suport municipal als artistes locals
Elvira Forné exposarà en un cafè del carrer Valldoreix JOSKP A N T O N N K H O T
- Sant Cugat -
L'artista P a c o Salas exposa a la Sala Capitular del Monestir
L'artista Elvira Forné exposarà entre els dies 15 i .)() de setembre a l'espai que ofereix la cafeteria L'Piccolo Yeneto. al carrer Valldoreix, n ú m e r o 29. Aquesta és la primera exposició que fa la pintora i l'integren una vintena de quadres d e petit i mitjà format en tècnica mixta.
una mostra de les talles inspirades e n l'art romànic que ha fet en els últims mesos. L'exposició inicia la temporada de mostres municipals. L'Ajuntament ha volgut reconèixer així la feina d'aquest santcugatenc d'adopció que ha demostrat sobradament l'estima al poble. El Monestir ha estat precisament una font d'inspiració molt important, i les seves talles i retaules romànics no podien trobar un entorn millor. A M . K I . N C A M I I-'.RA
- Sant Cugat l'aco Salas és un "artesà per definició", tal (.(un \a dcscriurc'1 l'alcalde en el seu parlament. 1 el mateix Salas es considera un artista " a u t è n t i c , dels q u e han après als tallers i no a les acadèmies, dels que expressen el que porten a dins". La mostra que hi ha a la Sala (iapitular és de talles romàniques, però Paco Salas s'identifica amb els artistes polifacètics ilel Renaixement. Per això, a banda de les escultures en fusta, ha pintat centenars de quadres en totes les tècniques i té una col·lecció d'obres dedicades a la tauromàquia. Ks la seva "arrel andalusa", segons diu. " C a n v i o volum i formes constantment, és l'arr per l'art".
L'artista no sap concretar quantes talles ha fet. Insisteix que la seva obra és creació pròpia, "no són de cap manera reproduccions". Segons Paco Salas, les seves talles són una barreja entre l'estil romànic i la seva aportació personal. " N o m é s la Mare de Déu de Tots Sants que hi ha en aquesta mostra és una reproducció". La resta, que reprodueixen imatges de guerra o religioses, han sortit del cap de Paco Salas. "Sóc un home que crea romànic actualment", una idea difícil d'entendre però que ell explica aparentment sense problemes, "hi romànic no és un art concret i cada artista l'executava segons la seva personalitat. Això és el mateix que faigjo", assegura Paco Salas. Molts amics de Paco Salas i molts amants de l'art van acom-
Barnils, Ballvé i Traperho, a Manifesto Personah l-oto W'l: lil·.UR.W l'artista, l'alt -a/de i la tinent d'alcaldeSeneh de en deu anys per la cultura, prinpanyar Paco Salas en aquesta excipalment pel patrimoni que suposició. L'alcalde de Sant Cugat posa el Monestir. "L'arranjament cl va presentar al parlament com que hem fet al claustre ens perun artista polivalent. "La seva met estar aquí avui, inaugurant qualitat ens ha fet considerar-lo aquesta exposició". L'alcalde va un dels artistes que val la pena recordar el centenar d'exposipromocionar des d e l'Ajuntacions que s'han fet a la sala que ment", va dir. Aymerich. D e s es va inaugurar precisament l'I 1 prés va incidir en unes crítiques de setembre de 1989. Aymerich que van aparèixer publicades en va acabar recomanant que tots un mitjà local divendres passat. els santeugatencs vagin a conUna carta al director criticava templar les talles de Salas. que l'alcalde no hagués fet res
À.c. - Sant Cugat KIs a r t i s t e s s a n t e u g a t e n c s Sergi Barnils, Marta Ballvé i Jordi T r a p e r h o e x p o s e n a la galeria Manifesto, a Barcelona, fins al proper 4 d'octubre. La galeria obre la nova temporada a m b les obres dels art i s t e s locals i o n z e p i n t o r s més. La mostra té el títol ú'F.I humano y el mi to.
Exposicions
La Galeria Canals celebra el seu onzè aniversari amb l'exposició 6 10+1' Una mostra d'artistes locals obre la temporada MoNTSK GoN/.Al.K/ - Sant Cugat -
La (ialeria Canals va obrir les seves portes dimecres passat, tal com ho \a fer onze anys enrere. Enguany, l'inici de la temporada d'exposicions ha coincidit ami) l'onzè aniversari de la galeria. Per celebrar aquesta data,
disseny per
la Canals Galeria d'art ha preparat una exposició col·lectiva que, sota el títol 10 + /. aplega Pobra de diferents artistes santeugatencs fins al proper 5 d'octubre. El promotor tic la galeria, Josep (.anals, responsable directe de la mostra que es va presentar dimecres, va reafirmar el seu compromís amb la cultuDISSENY GRÀFIC (FreeHand. Corel; • MAQUETACIÓ Quark. PageMaker • FOTOGRAFIA PhotoShop • D:BUIX TÈCNIC (AutoCad) - INTERNET/Disseny WWW • INICIACIÓ PER A NENS/JOVES
Ordinador AULAt *i DISSENY *l»
•.iíDICACO*
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a
ÏJtSfiSX
SANT CUGAT del VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Coi-locacio
ffiff
Especialitzats només en IDIOMES 1 TRADUCCIONS
4*t ^
c
>* Rius i Taulet 2, Pral. 1* - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
ra al municipi i va assegurar que continuarà amb l'objectiu de demostrar que "Sant Cugat és terra d'artistes". L'exposició / ( ' + / presenta una selecció d'obres ja exposades a la galeria d'autors com Gaixet, Gómez Gàmez o Crau-Garriga que. en opinió de Canals, "són representatives de l'evolució de l'art santcugatenc".
(.anals va o/tni les sales que te al (.ellet Centre Comercial amb música. Foto:X. /..
Exposicions
Vint artistes mostren les seves obres en una col·lectiva a la Sala Rusinol JOSKI» MARIA MIRÓ - Sant Cugat -
La Sala Rusinol acull fins al dia 2H d'aquest mes una mostra col·lectiva amb les obres de vint artistes. Alguns dels pintors ja havien exposat recentment a la sala com Vilasís Capalleja, B e n e t S a r s a n e d e s o Francesc Calabuig. A la mostra, que aplega un total de 61 obres, també s'hi p o d e n veu-
re les pintures de Todó, Ruiz Ortega, Joan Losada, Busom o Alexandre Matas, entre altres. A banda de pintura, en aquesta col·lectiva t a m b é hi ha algunes obres de l'escultora Emilia Xargay. La Sala Rusinol, però, obrirà la nova temporada el pròxim dia 4 d'octubre a m b la presentació del llibre de la temporada 9596, amb un recull de les obres exposades en aquest període a
la galeria d'art. Tot seguit, hi haurà el tradicional sopar de pintors a Can Ametller, q u e e n guany arriba a l'onzena edició. El sopar de pintors és un acte que es fa anualment i que aproxima els socis de la sala als artistes que hi han exposat. D'aquesta forma, els socis poden conèixer de prop i intercanviar impressions amb els autors de les obres que en alguna ocasió han pogut veure a la sala.
Cultura
ELS /CANTONS Diveuf/m. 12 de setembre ,le 1991
C i n e m a
2 0 . 0 0 0 persones passen pels cinemes del Centre Cultural a l'agost Cinesa no tem els 10.000 espectadors setmanals de Yelmo tre Cultural aquest any. Unes dades positives, segons els responsables d e Cinesa, que segueixen la tònica d'altres anys i que indiquen q u e l'obertura d e les nou sales de Yelmo no ha tingut repercussions importants.
- Sant Cugat -
I ' n s 20.000 espectadors han passat durant aquest mes d'agost pels cinemes q u e Cinesa té al Centre Cultural, segons dad e s facilitades per la c o m p a nyia. En comparació amb el mateix p e r í o d e d e l'any passat, C i n e s a ha r e d u ï t en 6.000 el nombre d'espectadors. Tot i així, el responsable d e màrqueting de Cinesa, Ricardo Gil, atribueix aquest descens "al fet que l'any passat hi va haver pel·lícules molt més taquilleres que aquest any". En tot cas, la pel·lícula amb més èxit de l'estiu, El mundà perdido de Steven Spielberg, va arribar durant els últims dies d'agost. Cinesa va dedicar dues d e les seves sales a la projecció d'aquest film. Pel q u e fa a les d a d e s publicades en aquest setmanari la
C r í t i c a
setmana passada, que indiq u e n q u e els c i n e m e s Yelmo del S a n t C u g a t C e n t r e C o mercial reben 10.000 espectadors setmanals, Gil considera que "no són tan espectaculars tenint en c o m p t e q u e Yelmo disposa d e nou pantalles". El responsable de màrqueting de Cinesa pensa q u e la seva e m presa i Yelmo es p o d e n repartir el mercat i q u e , en tot cas, la competència la t e n e n , i en especial Yelmo, en els c i n e mes Rubí-Pa-lace a la localitat veïna. Cinesa, q u e registra a n u a l m e n t uns 300.000 espectadors, va notar l'any passat un d e s c e n s d ' u n e s 20.000 persones després de l'obertura d e les cinc sales d e R u b í . La m a t e i x a filosofia Cinesa té un total d e 105 pantalles a tot l'Estat espanyol, 4
Les sales de Cinesa irben una mitjana de 300.000 espectadors Pany. Foto: E4C
d e les quals es troben a Sant Cugat des de fa gairebé 5 anys. De moment, i segons Ricardo Gil, Cinesa continuarà amb la mateixa filosofia i oferint els mateixos serveis. Tot i així, es planteja la possibilitat d ' a m pliar la sessió golfa als divendres, ja que actualment només es fa els dissabtes. Pel que fa a
les pel·lícules en versió original, en principi s'oferirà el mateix servei p e r q u è "tot i q u e ens agradaria ampliar-la, no hi ha una demanda. El mercat no dóna per m é s " . En qualsevol cas, Gil defineix els c i n e m e s del C e n t r e Cultural com " u n servei d e qualitat, q u e no té competència en aquest sentit".
cinema
El carisma de Harrison Ford i poc més ISAHKl.SÀRZ Ai:iKT
Air Force One Director: Wolfgang Petersen Actors: Harrison Ford. Gan Oldman, Glenn Close Guió: Andrexc W. Mar/oar
Acció pura i dura. Ens pres e n t e n un p r e s i d e n t dels E s tats Units, J a m e s Marshall (el "comissari"), d e caràcter incorruptible, defensor del món. Afegeixen un grup d e radicals c o m u n i s t e s q u e volen tornar als t e m p s de la "mare pàtria", la Unió Soviètica. Conflicte: el cap d ' a q u e s t s radicals està e m p r e s o n a t . Q u è p o d e n fer els seus seguidors? Doncs és b e n senzill: s e g r e s t a r l'avió, Air Force O n e , del p r e s i d e n t americà com a mesura de pressió p e r q u è deixin anar el seu líder. L'avió a m b Marshall, família, consellers, inútils m e m bres del cos d e seguretat i un llarg etcètera, inclosos. Q u i n s xicots més espavilats! Ja els tenim a tots j u n t s , tancats, volant a d e u mil m e t r e s d e terra. Aconseguiran els revolucionaris, contrarevolucio-
naris o el que siguin el seu objectiu? Podrà J a m e s Marshall guanyar la partida? Una pel·lícula de la qual ja sabem de seguida "de què va". El que resta per esbrinar és si el " c o m " està e x p l i c a d a val la pena. Ofici, el que es diu ofici, n'hi ha. El director, Wolfgang Pet e r s e n , m a n t é el r i t m e a m b bon pols narratiu, però aquest no és d e cap manera un dels seus millors treballs. Alguna s e q ü è n c i a central d e la pel·lícula està força ben treta, com q u a n Marshall fa d e sabotejador en el seu propi avió, però a la història la m a t a la seva manca de credibilitat i la seva previsibilitat. No fa falta ser v i d e n t p e r s a b e r t o t el q u e passarà. L'única novetat és la invenció d ' u n nou esport, una variant de l'esquí, a càrrec del senyor p r e s i d e n t , q u e sembla força e x c i t a n t però molt poc probable. A m é s , P e t e r s e n , com E m merich (Independence Day), directors alemanys, cauen a m b massa facilitat e n g e s t o s patriòtics superficials, q u a n no voregen perillosament el p u n t
L'escultor Xavier Costa exposa a Seva ÀNGKLS C A S I VKRA
t Cugat -
L'escultor Xavier Costa exposa a Cal Pastor, a Seva, fins al proper diumenge. Costa viu a Sant Cugat des d e fa anys i va crear l'escultura c o m m e morativa del 50è aniversari del C l u b M u n t a n y e n c q u e es va instal·lar al Parc Central l'any 1993. L'escultor ja ha fet nombroses exposicions a Terrassa, Barcelona, Saragossa i a diferents municipis gallecs. Ara exposa a Seva, on es p o d e n veure les seves obres " d ' e x traordinària senzillesa e n el llenguatge i autenticitat creadora", segons la defineix l'escriptor Xavier Costa Clavel.
P r o p d e 1 8 5 . 0 0 0 espectadors han passat pels cinemes del Cen-
JOSKP M A R I A M I R Ó
39
L'escultor presenta 20 peces, 18 fetes a m b màrmol i d u e s e n fusta. El motiu q u e s e m pre fa servir Costa és la figura femenina "Si hi ha algun h o m e , s e m p r e està e n v o l t a t de figures femenines, que són molt m a q u e s " , afirma l'artista. Xavier Costa utilitza màrmols d e pedreres de diferents llocs: Gualba, Roses o P u e b l a d e Albortón en són alguns exemples. C o s t a té més d e 4 0 0 p e c e s d e formes f e m e n i n e s realitzades. Treballa s e m p r e al seu taller del carrer M o n t s e r r a t . " N o tinc cap m o d e l en concret, qualsevol dona e m serveix, p e r q u è totes t e n e n un cert e n c a n t " , afirma. L e s 20 p e c e s q u e es p o d r a n v e u r e fins diumenge a Seva són producció dels últims mesos, des d e l'any 1996 i el q u e ha treballat en aquest 1997. Costa creu q u e ha d e mostrar la seva obra als santcugat e n c s , a banda del gran m o nument commemoratiu que hi ha la Parc Central. "Ara que ja no dono classes aqui, sinó a Barcelona, crec que ha arribat el m o m e n t d'exposar a alguna d e les sales de Sant C u g a t " . Aviat iniciarà els c o n t a c t e s .
del ridícul, en les seves prod u c c i o n s a m e r i c a n e s . El resultat final és que suposades escenes dramàtiques esdeven e n una font de rialles. I poca cosa més es pot dir. A m b un argument tan mínim, de joc e n t r e el gat i la rata, i uns personatges gens d e s e n volupats, de l'únic q u e queda per parlar és de la part tècnica, realitzada a m b eficiència. Els actors, b é , d i n s d e l s límits imposats. La palma per a Harrison -protagonista i h e roi' absolut-, i aquest especialista e n malvats q u e és Gary O l d m a n , més c o n t i n g u t q u e d e costum. E n definitiva, molt soroll per a no res.
• Ciases para ninos a partir de 8 anos • Cursillos especiales para colegios • Excurshnes de 1 dia por Collserola
HÍPICA SEVERINO DIRECC4ÓN: ENRIQUE FARRÉS VlDALS
• Profasor títulado técnico deportivo de base en equitación • Venta de cabalbs de todas las razas Tel: 674.11.40
* PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones * ESTÈTICA - Limpieza de cutis - Depilaciones - Manicura - Pedicura - Time y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales PELUQUEROS -Maquillaje - Quiromasaje „ „. „ - Masaje - Aromalerapia RamNaCanMon,lO.Tel.5»57í5 «SAUNA Sant Cugat del Vallès * SOLÀRIUM
\è**&
Cultura
40
U S ÍCANIONS Divendres, 12 de setembre de 1997
TRIANGLE Taller de Plàstica "Si arriba a faltar el material de treball, anar la la platja i fer grafismes amb una canya sobre la sorra, dibuixar amb el raig d'un pixat sobre la terra seca, dibuixar en el buit espai el gràfic del cant dels ocells, els soroll de l'aigua i del vent i d'una roda de carro i el cant dels insectes; que tot això s'ho emporti després el vent, l'aigua, però tenir el convenciment que totes aquestes realitzacions pures del meu esperit repercutiran per màgia i miracle en l'esperit dels altres homes" Joan Miró -
LLIBRKS I)K BIBLIÒFIL
L'ona. Xil·lografui: KATSVSHITA HOKVSM
Joseph Beuys, a la platja de Diam, Kenya I97ï. l-oto. (HARI.ES
WILP
S. (...) l'n pobre objecte, una cosa que vaig trobar tot passejant. Fou l'origen d'una idea que es va dividir tota sola en les idees de construir i de conèixer.
(...) Trepitjava amb braó la riba sinuosa l'arena endurida i amassada per les ones. Al meu voltant, tot era senzill i pur: el cel, la sorra, l'aigua (...) Ací, l'escuma, llançada allò més lluny per l'ona més alta, forma uns pilots groguencs i irisats que esclaten al sol o que el vent rapta i escampa, de la manera més graciosa, com bèsties espantades pel salt inesperat de la mar. Però a mi m'agradava, l'escuma naixent i verge... T é un tacte d'una dolçor estranya. És com una llet temperada, plenar d'aire que arriba amb una violència voluptuosa, banya els peus nus, els abeura, s'hi enfila i torna a baixar, tot gemegant amb una veu que abandona la riba i es clou en si mateixa; mentre l'estàtua humana, present i viva, s'en fonsa una mica més en l'arena, que la xucla; i mentre l'ànima s'abandona a aquesta música tan poderosa i exquisida, s'enclama i la segueix per sempre.
F. A l'objecte? S. L'objecte jeu a la riba per on caminava, allà on m'he deturat, al punt que t'he parlat extensament d'un espectacle que coneixes tan bé com jo, però que , en fer-ne memòria, es renovella pel sol fet que per a nosaltres ha desaparegut per sempre.
F. tjAllà vas fer la troballa? S. Allà mateix. Vaig trobar una d'aquestes coses que escup la mar, una cosa blanca, de la blancor més pura; polida, dura, sua, lleugera. Brillava al sol, damunt l'arena llapada, llòbrega, espurnejada de guspires. Vaig agafar-la; la vaig desempolsegar d'una bufada i la vaig fregar amb el man teli; i la seva forma singular estroncà tots els meus altres pensaments. (jQui t'ha fet?, vaig pensar. No t'assembles a res i tanmateix no ets man cada de forma ,Ets un joc de la natura, oh cosa privada de nom i pervinguda fins a mi. gràcies als déus, enmig de les deixes que la mar ha rebut jat aquesta nit?
Paul Valérv Fl'PALINOS O L'ARQUITECTE (Fragments)
La preinscripció pel curs 97/98 continua oberta. (Casa de Cultura)
Cultura 41
E L S i C A N I O > B Divendres, 12 r/e setembre t/e 1M7
S«KT
SUCAT
Sia mpra ftay un camino...
5.00, 7.40,10.30
* C i H £ S A
nal es veu embolicat en el s e g r e s t d ' u n d e l s avions.
Romy and Michele Sant Cugat 1
Air Force One
4,30,7.30,10.30
Sant Cugat 2
Air force One
4,30.7.3010,30
4.00.6.00,8.15,10.30 Ctoeart-tres Sant Cugat 3
AnaKareràna
Sant Cugat 4
El mundo perdido
Ses s l s n s Sant Cugat 1
4.10,6.20,8.45,10>45
S secreto de tos Abbott
4.00,6.00,8.15,10.30
S mundo perdido
3.50.6.05,8.20,10.45
Affbag
4.00,6.20,8.30,10.50
g o i f i
«se
ais ss
Air Force One
01.00
Sant Cugat 2
Air Force One
01,00
Sant Cugat 3
Un verano en la Goutette
Principat
sti
Rambla
Sant Cugat 4 ¥
Direcció: Griffin D u n e I n t è r p r e t s : M e g Ryan, Matthcw Broderick Sales: Sant Cugat, Principal (Terrassa), Kursaal. C i n c a i t , Eix Macià
4.10,6.20,8.30,10,50 S í 8 « 8 E t t
Muitícirtes Eix Macià
•
«DICTOS AL AMOR
4.20, 7.20,10.15
Mundo Perdido
JK)45_
Horaris sense determinar
Aciegas
00.45
tmpacto inminente
£ 8.
Yetmo 1
Air Force One
5.00,8.00.10.45
Yelmo2
El mundo perdido
4.30,7.30.10.30
L'amor és dolç. però la v e n j a n ç a e n c a r a ho és més. A q u e s t a és una magnífica c o m è d i a romàntica.
La salchicha peleona Breakdown Speed 2/EI secreto de los Abbott
Yelmo3
La salchicha peleona
4.15,6.30.8.30.10.45
Yeimo4
Blackout
4.00,6.15,8.30.11.00
Yefmo5
Dider, mi fiel amigo
4.15.6.30,8.45.10.45
Ei mundo perdido Air force one
AIR BAG Director:
Anaconda Yeimo 6
El secreto de los Abott
5.30,8.15,11.00
Yelmo?
Bean
4.15,6.15,8.15.10.45
Yelmo 8
Breakdown
5.30,7.45.11.00
Yelmo 9
Hombres de neyo
4,15,6.30.8.45.11.00
Hombres de negro C í R B « 8 ï « ï ' Kursaal Ar Force One
4.45,7.15,10.45
sala 2 tancada per obres íï l? 8 I
sala 3 tancada per obres
Juanma Bajo l'lloa Intèrprets: Fernando G u i l l é n C u c r v o . Karra E l e j a l d e , A l b e r t o San Juan Sales: Kursaal. Eix Macià Juantxo c o m e n ç a la recerca d ' u n a valuosa aliança que li va regalar la seva sogra, q u e pertany a l'alta societat. J u a n t x o la perd en el seu comiat de solter.
Ruta Palace 1 Romy and Michele
4.30,6.30,8.30.10.30
Atrbag
5.00, 7.20,10.35
Rub' Palace 2 Impacto inminente
4.15,6.00,8.00,10.00
La salchicha peleona
4.40,6.30,8.20,10.35
Rubí Palace 3 Air force one
4.15,6.45,9.15,11.45
Anaconda
4.55,6.45,8,30,1040
Rubí Palace 4 El mundo perdido
4.15,6.45,9.15,11.45
Didier, mi fiat amigo
Rubí Palace 5 Didier
4.15,6.15.8.15,10.15
Hombres de negro
4.50.6.50.9.00,10.55
Crossworids
4.30.6.30.8.30.10.45
SreafeJowrt
4.50,6.55.8.50,10.50
NOMBRES DE NEGRO
S mundo peréde
5.00,7.30,10.30
Director: Barry S o n n e n feld Actors: T o m m y L e e Jones, Will S m i t h , L i n d a Fiorentino Sales: S a n t C u g a t , Yelmo, Rambla (Terrassa), Kursaal, E u t e r p e
S e s s i o n s
g «Í í f sr s;
ús
<f s s s a i t í e
Rubí Palace 1 Rubí Palace 2 Impacto inminente
00.00
•
Rubí Palace 3 Rubí Palace 4
TEilR ASS A
Subi Palace 5 El secreto <Èe tos Abbott
00,15
Principat
S A 8 A D E l l Cineart
ftftrabfa
Btactoat
Horaris sense determinar
Didier, snifiei amigo
Horaris sense determinar
Aír Force One
Air Force One
4*»,fcQ(U1$,1Q.38
S secreto delos Abbott
Didier, friflet amigo
4M, «.80, 8,15,10.30
Nombres d * negro/la afchfcr* peteona
CON m i l Direcció: Simón West Intèrprets: Nicholas
Cage, John Malkovich, John C u s a c k . Sales: Rubí, Kursaal
m
C o n Air és la divisió del transport aeri del Depart a m e n t d e la Policia Ju-
£1 S/HMT C U G A T ESTRENA
dicial dels Estats Units. Un pres a qui han concedit la llibertat provisio-
La seva feina els porta fins al l a b o r a t o r i d e la doctora L a u r e l , q u e estudia els c a d à v e r s d e l s aliens. BEAN
Director: Robert Harris Actors: Rouan Atkinson Sales: Sant Cugat, Yelmo, Kursaal, Rubí. Principal (Terrassa). Cineart, Fix Macià FI conegut personatge de la sèrie de televisió britànica Mi: Retin, el senyor Mongeta, salta ara a la pantalla gran i té passaport. Pot passar qualsevol cosa. MENTIROSO COMPULSWO
Director: Tom Shadyac Actors: Jim Carrey, Jennifer Tilly , Cary Flwcs Sales: Rubí, Cineart, Kursaal, Eix Macià Reede basa els seus èxits en el costum de mentir. El problema apareix quan ha de combinar aquest codi amb l'educació del seu fill. SPEE0 2
L'agent K ha d ' e n t r e n a r el nou m e m b r e dels H o mes d e N e g r e , l'agent J, per a la seva missió d ' i n vestigar e x t r a t e r r e s t r e s .
Director: Tom Shadyac Actors: Jason Patric i Sandra Bullock Sales: Sant Cugat, Yelmo, Rambla (Terrassa), Rubí, Rambla (Sabadell) Kursaal La segona part de la trepidant història d'acció que va catapultar a la fama l'actriu Sandra Bullock té els mateixos ingredients i un nou protagonista masculí.
Tots els Dissabtes SESSIONS «GOLFES»
ESTRENA
ESTRENA
3a
S E T M A N A
HARRI80N rOKI) lií&iliRtífex íïwiijlw
., ? ^ :
":>'
•ïïï^·í.
4,30 - 7,30 - 10,30 GOLFA 0,30 APTA
4,30 - 7 , 3 0 - 10.30 GOLFA 0,30 APTA
4 , 2 0 - 7 ' 2 0 - 10,15 GOLFA 0,30 APTA
4,15-6'20-8,25-10,30 GOLFA 0,30 7 ANYS
Dissabte dia 6 a les 0,30 «golfa» en V.O.: UN VERANO EN LA GOULETTE
©CINESR Al i * r v t l de l ' t i p t c t i d o r
/ferftuf 2k.xnuí/
Dlmecwéln é*?iJ)WH*dor
O·nutftstuélmt mtwnitúri
ÏM
Acaam mimaryilúb
' I-. .(«..i . , | i w >
Vtmdú antteifmdg
' wmmm «t»
ftpSiuck
tmjptfmcrtíií
42 Cultura
ELS /CANTONS Divaidirs. I'_',/,•• setanlm de IW7
m e . E s p l a i Sarau. S o r t i -
15
Divendres 12 • Agnès
da a la C e r d a n y a .
l)ILI.l'\S
F i n s al 26 de s e t e m b r e . Inf. al tel. 674 53 96.
Dissabte 13 • Juan (Crisóstomo
Festa Major
de
Diumenge 14
Valldoreix
• L a Santa ( Creu
• . Vegeu programa.
Cursos I seminaris • C u r s especial de p i a n o a càrrec d'Antoni Besses.
Dilluns 15 • Lis Dolors de la Mare
Festa Major
de D é u
les
de
I n s c r i p c i o n s : A l'escola Montserrat Calduch
Planes
Dimarts 16 • C o r n e l i i ( Ciprianí
•.Vegeu programa.
Dibuix i disseny
Dimecres 1 7
Recollida d e les bases a
•
la Casa d e C u l t u r a .
Robert
16
Dijous, 18 • Sofia Oiwendres, 1 3
DIMARTS.
Tallers per a infants, joves i adults
• ( Constanea Festa Major
de
•
(Cursos i t a l l e r s
arts
escèniques, teatre, gui-
Valldoreix • Vegeu programa.
tarra. c o s t u r a ,
restaura-
ció i multidisciplinar per D l \ KM)RKS
Festa Major les
Jornades del
de
Caste-
• Vegeu p r o g r a m a .
20 7<S. Qrg. Am M a d e a c .
Trini E s c r i h u e l a e s t à m o l t s a t i s f e t a d e d o n a r la b e n v i n g u d a a la f e s t a d e
17
• 1 '>.()() h. (Conferencia a càrrec de M a r i sol R i -
Activitats a l'Espai Jove
o f i c i a l . D e s p r é s d e l p r e g ó , hi haurà h a v a n e r e s , un c r e m a t per a t o t h o m i
pai Jove d e música m o -
dos c o n c e r t s d e rock. T a n c a r a n la nit les a c t u a c i o n s d e T h e C o x i B e n i t o
d e r n a , t e a t r e , fotografia.
y por N a r i c e s . D u r a n t t o t el c a p d e s e t m a n a , les a c t i v i t a t s per a n e n s ,
• . Vegeu p r o g r a m a .
c ò m i c , rlown. jocs mala-
g r a n s , avis i j o v e s e s s u c c e i r a n a d i f e r e n t s e s c e n a r i s .
de
bars, I n t e r n e t , Xarxanet,
Valldoreix • . Vegeu p r o g r a m a .
Festa Major les
Festa Major
de
Planes
ràdio, m i t e s i l l e g e n d e s ,
a la Casa de (Cultura. Tel.
• Sala d ' a r t C e l l e r C e n -
\ a n q u e s i i n t r o d u c c i ó al
588 13 82.
tre. Artistes per un nou
r e l a t i al g u i ó c i n e m a -
de • Vegeu p r o g r a m a .
Planes
18
•.Vegeu p r o g r a m a .
DIJOl'S
segle.
l'onzè aniversari, expo-
Informació i inscripcions
• Sala d ' a r t C e l l e r C e n -
de d i m a r t s a dissabte, de
tre.
les 6 a l e s 2/4 d e 10 d e la
mon Cerezo. • Estudi Ferran
Festa
Major
Valldoreix
d'època
• . Vegeu p r o g r a m a .
d e la C a p e l l a
Reial de C a t a l u n y a . Festa M a j o r les
13
de
Planes
DISSAH I K Festa M a j o r
de
Club Muntanyenc Inscripcions d ' a t l e t i s m e .
• . Vegeu p r o g r a m a .
Escola
Festa Major les
x e t , G ó m e z G à m e z , G.
Martí.
Garriga, J.M. Mejan, N i cola, E. P e d e m o n t e
• C o n c u r s de mural E s -
F e i n e r s , de 7 a 9 del ves-
Rafael Plaza p i n t u r e s .
P e r e Pich.
pai J o v e . Bases fins al 19
p r e . i f e s t i u s d ' l 1.30 a
de setembre a l'Espai
14.30.
• Sala d ' a r t C e l l e r C e n -
• M u s e u d e Valldoreix.
permanent.
Jove Casa d e C u l t u r a de
tre. P r o p o s t a d e col·lec-
Opisso, una mirada
Sant Cugat.
ció p e r al M u s e u
cent anys.
Concurs
Estudi Lluís
Exposició
Ribas.
permanent.
d'Art
C o n t e m p o r a n i de Sant Cugat.
• A Z o o m , C e n t r e d e la
Culturals
Centro
Caste-
lla n o - M a n c h e g o • ( C o n c u r s de Força. T i r tic c o r d a . L l o c : C e n t r o (Castellano-Manchego.
Feiners, de 7 a 9 del ves-
•
pre i festius d e 2/4 d e 12
al C l a u s t r e d e l M o n e s -
a 2/4 d e 3 del migdia.
tir, d e l 10 d e
DIIMKNÍ.K Festa M a j o r
de
Valldoreix •.Vegeu p r o g r a m a .
Festa Major
• ÜNiA t . SANT CÜOUW·*WIA.SOL-MA3 JANER Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: O6.00h-O7.0Oh-O8.O0b i a les hores en punt fins a les 22.0%. L'úWm serveifinalitzael seu recorregut a l'estació d» F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00ti-06.00ft-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. l'últim servei finalitza el seurecorreguta t'estacíó de F.S.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sata. -Otosfemers. 1a sortida: 06.40h-07.40ti iats40 mimrtstfecada hora fins ales 21.40h. L'últim serveifinalitzaet seurecorreguta l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1 a sortida. 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 2140h. L'CÜm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat. Recorr·guL Mas Janer, Estació Mim-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Tombtínca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació *f#»-soí, Mas Janer.
14
les
• Recollida d e les bases
i m a t g e , e x p o s i c i ó d e foE x p o s i c i ó P a c o Salas
tografies
del
concurs
F e s t a Major 97.
setembre
HORARI AUTOBUSOS
•.Vegeu p r o g r a m a .
del
Concurs a l'Espai Jove
de
Planes
•.Vegeu programa.
f imAz.mmimmMiS*m:cmffc Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h í afe 16 i 46 minuts de cada hora fins ates22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
i
de fa
de
Planes
Jornades
d'excursionis-
Briega, T. C a s a s , N . C o let, M . D i o g è n e , E. G a i -
(Carrer G o r i n a , 6.
Valldoreix
sició c o l · l e c t i v a de C.
tre.
• • Vegeu p r o g r a m a .
Ra-
Carrer G o r i n a , 8.
de
Concert d'instruments
Escultures de
• Sala d ' a r t C e l l e r C e n -
Exposició h. C e n t r e C u l t u r a l .
al 12 d ' o c t u b r e .
• 10+1. Dins del actes de
togràfic...
nit, a la Casa de C u l t u r a .
•21
l'obertura
• C u r s o s i tallers a l ' E s -
Valldoreix
Festa Major
les
l ' E M D , i ha p r e p a r a t un p r e g ó lúdic i e n g r e s c a d o r . D e f e t , e l s v a l l d o r e i x e n c s ja fa d i e s q u e v i u e n d e f e s t a , p e r ò a q u e s t a nit es d ó n a
DIMKCRKS
(|tielme.
de
Trini E s c r i h u e l a , la d i r e c t o r a d e l g r u p d e t e a t r e E s p i r a l , s e r à l ' e n c a r r e g a da a q u e s t a nit d e d o n a r el t r e t d e sortida a la f e s t a major d e V a l l d o r e i x .
lla n o - M a n c h e g o
Festa Major
Festa Major de Valldoreix
ció: Tel. 589 20 18 i 589
Culturals
Centro
a dones. Inscripcions i informa-
Planes
mmmM^m:<m&u^m^MM
PÍANÉS
Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorfJda:0S'45h del matí i cada rtoraÍmf»Jafir»»«Íes22.'f5h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí I cada hemtmffaSnS a les 22.15h. Sortides des de restactt. -Dies feiners, la sortida: 06.35h del matí icaoa hora! n^««Mitesai.35h. -Dissabtes i festius, la sortida: 08.051) del matí I cada hora i mitja fins a les 21.35h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Placa Centm, Mancat, CAP, AifonsSata, Estació, Centre, La Floresta, F. Colom. l^li^Oriyí; MP^'^aiïff -Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts dècada horafinsa les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts dècada horafinsa les 22.25h. •Sortides adckcionals a Terrassa: 06.55h, 07.55b i H^SMUtopra} *ri"^ri / . L ^ a i •j^jJl -Dies feiners. 1 a sortida: 05.1 S-05.40 i als 40 minuts de cada nora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10ti i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10hiate10 minuts de cada horafinsa les 22.10h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
WmàML·iiéimiàità&iL·m Matti Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 Í45 minuts d» cada horafinsa tes21.45h. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h í als 05 i 35 minuts de cada horafinsates22.35h. -Dissabtes, lasorüda: 05.45 í als 45 minuts de cadahorafinsa les21.45h, -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 06.45h i als 45 minuts da cada hora fins a les 21,45h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). FGC, Cotoner, Saní Domènec.
Cultura 43
HS4CANTONS Dhrndrrs, 12 tir setembre tir 1997
|iÍtÍNHS;^ÍNtfRÍSi Ajuntament
58922®
Policia Municipal i Prot. CMI
Bombers Bellaterra
6928080
Pol. Municipal (Valldoreix)
085
Bombers Generalitat
6998080
Bombers Rubí- Sant Cugat
Üimart$29
mrwts 092 908 79 5125
ASDt
6753503
ArxmGavín
67425 70
Comissaria de POÍCB
674 7612
CasaltfAvis SC
5891638
Taxis (parada)
6740997
Uar d'Ans Parròquia
5890598
CAP
5891122
Ràdio Taxi
5894422
CAP urgències
589 44 55
Repsol-Butà
6741580
teem
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
Pg. La Floresta, 9 6741863 Reforç- Texldó Telèfon: 674 77 4 * Dimecres 30
FARMÀCIES DE TORN
Domènech Pg<SantMagi,50
Casa de Cultura
5891382
Sant Cugat Comerç
6740322
Club Muntanyenc
6745396
Centre Soc al i Sanitari LF
589 7800
SAÚR (Aigües)
5890021
Coral de la Unió
6741006
674 3 3 5 3
Casal vaMoreoc
6744599
Vafldoreix (parada)
6741111
Esbart Sant Cugat
6752652
íletorç: Serret. Tetèfon: 674 23 72
Catalana de Gas
7252944
Grua
6743371
El Ibi Sant Cugat
6748661
Centre Civc la Floresta
5890847
Aigües La Floresta
6742089
Grup Sup. Immigraate
j?^Jl_
Centre QvetesPlanes
6755105
AAPPiWMra-soi
6742018
Radio Sant Cugat
6765960
£Hja»31 Uotens
,
Sarta a t a n s a r
Casal Cultural Mw-sot
5892018
AAW Verge Carme Mka-sol
6741003
T<*a*i6$art Cugat
«895366
6741531
Cinemes St. Cugat (Resar.)
5890941
AAW Sant Joan Mta-sol
67471B3
Bs4Canton»
S696262
Refarç-teem. Telèfon: 6 7 * 1 « f i a
Correus
674 7096
AAPPiWVaktoreix
6742197
QW&t&W
Cmu Roja Sant Cugat
6741234
A A P f i W C . Montserrat Val.
6742165
Creu Roja Wbotsfe
6742459
AAPPWCanMa)6V»l.
6746049
Dcpensan La Floresta
674 76 15
MPrap.íVe*«UFIorasta
6742089
Ert. Munepal Descentra».
6742719
AAWAiguaftongaLaFtor
6746129
ENHER Rubí
6991892
As». Consumidors
2664567
&&&*&
5893080
•iirtmWilttrtiiftsrt.
FECSA fattnctò al eSanf)
900 737373
OM ( O * pavia)
FECSA (avaries)
900747474
QrMnpaace
IfcftlS
eisa«rt<NrtiiinM<i*»ifl'a1»iftwa*rtfe'»t
t>*mmmm*m&&*fr*
6741934
K&naiald·CataJfanya
9891212
Funerària
5895552
rtVüffrllbnR
4272906
acwp*a-soí
6742379
H. Sant Joan d » 0 * a
203401»
Mundà
5891155
IWWCeronàrta
2461646
tia»**
Jutjat
6746696
TeLderEsparançj
41446*6
Sl*ttt**U7
Oficina Muniopal l a Floreeta
5890847
Marraad6Crai*m
2042247
Ptrrtqu·StP·eOctavià
6741163
Mormaci6 AMpoft
m so»
Parrtqua las Planes
2047603
lnlQmiCi6 RENrE
486««
Ftn4quta\Mkiotaix
6740669
ttDnnKn
3 » 8760
FteraMuniopal \MUoraàt
67S40Í5
QMC
569318»
Cuerpo Nactonat d* PoSw
6747658
P^Ub^lwriÉwü
5691666
PROMUSA
9691732
091
Com si fos d e tota la vida
%
237%
C/UBÒXMI
697 24 24
Carn a la hrasa i calçots
Diious tancat « K a m a fashus
Av FinrriBínaig 1 »
l'A FI nRFRTA
P^CTAI IBAN,T fiAH fH IYF PgSTRANCHOELPASn
5flnBB39 B74 3B m
r.iiinada mamat fjiína catalana hamfiate
Tancat diiim nit i r H nn tast» is
MIRASOL
MASUAMCn
P./Pas Fstarin, 15 r./«i,adal*jara 14
R74 23 15
r-j,ina uariada
Tancat dimacma tarda
lAPONPPnnsA
rVVictnria, 18-2»
5M25 71
Baserja_
RARENRIT.
Pg Ranradnr, II
B74 10 ?n
Entrepans i mania
Tancat diumanga
rara Saharlall 4 7
fi.99 11 52
PartlBS, marisn, tmgirl
Tancat riimafts nit i dimarma
MflMfiB S M 4? «1
Pirreria, mina rtatalana Mami farta i rtajnslafjn
Tancat rti.,manna-dHlnns tairla-nit Tanral rlissahtas avfapta rasaruas
PORTALET
PI rt«i rv a*n*«
14
HOSTAI n n « m i RAMTninATno U A I I F R
*#v*K
l'AlBA LLEtllaruà i y m i ra CMgTPHIUPPg f i A i m m n McinrAïm
rara r^lfflanynla 1S
fi7fi 35 flO nafataria rmiaoanhlria
Ramhla Pj»< Unra, Oi.
SOTÜQH
CranHiirta
r j m i r j n AmaHtar «Ai
674 91 S1
Cuina menat
FsriarJalirrat «n harralU
Plaça Pap Uantiir» <i
674 M M
r· J Jna«ranr»^/ni«n.iHirt
Taivjt rlfea miorta i rikirn
rVPnrtavall^. 10
Sfifl Ifl ?S
fjlina i nnisira ma»ir»n«
MJAWGJM LAllJMSl'AlBA
CJ<M n
aagjtLBÜ
M»njar»in««
Tanr.at rtlhins nhart Inta la aatmana
nsci.K
674 0 8 1 0
Tapas i plata í-nmhinat.
Tanrat rl. imanga
nm
675 35 80
Hafataria rmiaaantliria
c <«*"*; ELPEHOLET
Pg Tnrmhlanra, 17-19
674 54 00
A» Franr»«f Maria K7
fi7S M f i l
Fsmfir? /tap»«/Tiani·| rfari
SMIPPCP'R
CJ Fnrinfiranarlm,7
«7S 31 41
Rrasaria
Plaça Alcista, ?
589 54 92
s_ F I ISOLI
r./FliasRn f l ent 14
_5aa3823
Plar^PapVantira 3
•'iM 17 4n
Mani'l diari i nnvl I
637 0 6 5 2
Cargol lanna/arrns napr»
RAR ESTACIÓ ST R I M A T I A r.AMTDWAnA
Plaça I hiis Mglnt. 2
mereix una visita
O w r t al miQHia
flhart tnts als rlias
_^Z4_45 46_ _sa4_23 3?_ Traps amanirlas mamis
Ohart r*\x rta
^AHnns^la
9
J89JL5LD2
Rariartir a partir rla las 1 ? h
P(j (Haharria R3
5R9 m 07
De dilluns a divendres MENÚ DIARI 1.100 ptes.
Ohart tnt al dia
Dissabtes i diumenges MENÚ 2.000 ptes. •
5B9 7G 97 CJ Rainada rla l'Alha 9«
K74 1fi 75
Plaça Ortaiàa S
K74 10 47
RRASERUDFI " F T A T I F " 1 A PASTA ROIXA
Placa Para San, S
5B9fi?4fl
TV.RIHAN
rjlnr.istria,77
UINIGOLF RAR MGSC
CJ Santa Fnjrania 15
CAPITÀN COOK
PI 1 llis Millet, 1
5B9 B1 fil
SOUASH
CJ Sant .Inrrii, 33-35
5fl9 149fi
OASMET
r a m i Han rianirat 47
5 M 5n R3
Monii diari i antrapans
RARAICATAH
P j a MiKallas 3
Sflfl 10 ?fi
Menjars rasnlans
nilimanQa tanrat
aSTROCAFE-
Hhhdair^iwa?
B75 55
Amplia flama d'antrapans
Diiiírianna taivjit
ITAUAHS3
RantRnnauanhra K RantRnnau«nlira i 14
B74 fi4 33 B75n9"5
Mami diari Fntrapans uariats
Dii imanga matí tancat
lAMUSCtERA
CJ AHnns Sala 74
1 a nnstra asp as qual»
Descobreix el flh«rt tnt al rïa
fi7s 15 ca
PICA PICA del MESÓN
B75 14 n?
_5aa.29 7í
fifi
de la nostra carta Ohart tnta la setmana
Tanrat diumanga
CFIIFHSTn MAMA
Santa Maria, 17 ViC, 2S
B75 7B 97
Fmhntits i 3?n nins i navas Tanrat dimarjas
5B9 77 23
Mnnjats nïffinòp»ca_
M l i r M n i m
Sant Rnnavarrií^a 3ttCUr.ru.
PCCTAIIP«NTVAJI n f w
HamMaM larlnt V a a t a r . » 1 « PfaraUasRniq i
B7Sin.33 «74 1141
Pam i manar > nia.tartinsh.ifaHi.ir»
KKttttK
»«i antmmtalahrasa
1«&BDJ0_ CAFÈ-SABSOt
Tota una t r a d i c i ó
•
Plar^i Mnnastir 1
Marisr manii raiina marr
3B JResott
ITharl tnts als riaa
Fsmor7ars/tapas rannlinws flhgrt rla « a m nit
Mexica-jaerjiicalal4_
Ctra RiihiaRahartall Irm1<;9nn
L a granja
ITharttnlsalsnW.
Hiiinarjsnlana
CAN BARATA
PARADA 1 FONDA RRASCBIA 1 A ROI ERA RARRESTAiinAHTCI UCSAM
VALLDOREIX
Carrlanynla 13
67S52 46
RPST. PANXA CONTENTA
PI. Barcelona Tel. 6 7 5 5 2 4 6
y Hhla Pan Unra m
CJ SI Antnni-ptaça Ramalnna
^fvffv
Si encara no ens coneixes,
II
>
Jlw^iíll&fcJRC l * ^ w ^ : ^ 4 4
BAH BESI.
ii
NO HI FALTEU!
, -. A
ftHAMJA RAR EL MOMESTIB
•ri s a l s . . .
-I? ^
RESTAURANT CAN EDO
7#^^F^
tos p a s t o s . . .
^ffiíï*
Pregonera: Trini Escríhuela —Ales 10 de la nit Org. EMD de Valldoreix. Al pati del Casal de Cultura.
BFII ATFHPA
!•• ^ f ^ O *
en canTa···
PREGO DE FESTA MAJOR
CERDANYOLA DEL VALLÉS
H
•Is
--
2BÈ&E.
Ruel
i xocolata... # K f K
4
$74774* i^&r^TeStforc ! ? * & & ; .
FFCC
Unjineiat
mtwc&*w
fm<j*Q*«,&t
(91)5434704
rOn.
.**
OiWfttfcMt 1
m a M-JaaMVMaguar, 113
6746721
itztln»
r j p s r l a «atmana fins, las ti
Tanr-atrliaMnJan»
OtMrtlMa·hidn
PI. Octavià, 5 Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS
ELS4CANTONS
44
Divendres. 12 de setembre de 1VV7
S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Lucas
ANIOL I ORIOL. Maulets de Sant Cugat
IORDI CASAS
"Colom és un botifler, no ha respost com calia" quatre gats i mal avinguts." - On es troba la causa de la divisió en l'independentisme d'esquerres català? - A: "El que ens ha passat és la cosa més absurda que hagués pogut passar. Molta gent que compartim uns mateixos ideals hem acabat separats per desavinences fins i tot personals. Ara fa dos anys a Maulets va haver-hi una gran divisió ja que el moviment estava massa centralitzat a Barcelona i això va dur la gent de províncies a tirar pel seu compte i a crear altres grups. De totes maneres, a l'esquerra, en contra del que passa a la dreta, hi ha moltes variants i per tant les divisions són més probables."
Al RA CCXSTA
Només tenen 19 anys però això no els impedeix creure en unes idees polítiques molt clares. La seva és una lluita per Catalunya i pels treballadors. Són tota una força que comença a despuntar en el món dels adults. - Què i qui són els Maulets? - ANIOL: "Maulets és un conjunt independentista de caire juvenil que es basa en 4 punts bàsics: la unificació de Catalunya, la independència nacional, la defensa dels interessos del poble treballador català i la legitimació o validesa de totes les formes de lluita. Tot aquell qui creu en aquests quatre punts és vàlid per formar part de Maulets i poder participar en la nostra lluita." - I quina és la línia d'actuació d'aquesta Duta? - ORIOL: "Val a dir que la nostra actuació immediata es basa en uns objectius a curt termini referits a temes que ens afecten, als joves ara, com pot ser la prccarietat laboral. Aleshores la nostra forma d'actuar es basa en l'agitació al carrer, muntem actes reivindicatius, fem pintades..." - Agitació en lloc de diàleg? - A: "És que és l'única sortida que ens han deixat. Creiem que nosaltres, com a jovent, hem de treballar el carrer per conscienciar la gent, perquè el govern no escolta ni vol diàleg, i encara menys amb nosaltres que segurament no sap ni qui som. Els mitjans de comunicació tampoc no ens respecten. I per això fem pintades i pengem cartells, perquè és la nostra manera de poder dir el que realment volem." - O: "I perquè la presència al carrer ens dóna força. El carrer és el nostre mitjà d'informació." - D a r r e r a m e n t , ser i n d e pendentista sembla q u e està de m o d a . . . - O: "Sí, és cert, i aquesta moda comporta un a u g m e n t d e militància, però no es pot dir que els Maulets siguin només una moda,
Q
- O: "És una llàstima perquè la divisió ens resta força. Ja sé que hi ha qui diu que ens hauríem d'alinear amb ERC, però ens hi oposem perquè creiem que cal una alternativa a aquesta formació." - La manca d'una plataforma política des d'on exposar un proA Sant Cugat hi ha 9 Maulets, com rOrioli íAniol. Foto: A. BEURAN grama els converteix en utòpics? ja que aquest tipus de gent en el coneixem massa perquè fa molt - A: "Potser sí, però la nostra mapoc que va, però d'entrada val a dir moment en què s'ha de treballar nera de fer es podria resumir en que per a nosaltres l'Angel Colom i implicar-se veritablement en la les paraules de Fidel Castro: " és un botifler, un home que no ha 'Creure en la utopia és en part lluita p l e g u e n . D'altra banda, respost com ho havia d'haver fet. abans d e ser militant es fa passar construir-la'." L'actitud d'ERC tampoc no ens els joves per una premilitància du- Ahir va ser un 11 de sesatisfà. Tot i que demanen la inrant la qual han de treballar fins i tembre fora del c o m ú , una dependència, com nosaltres, no tot més del que és normal, i alesdata, si és possible, encara més els veiem com un grup plenament hores, el que de debò no ho sent històrica. Què va representar d'esquerres, estan massa aposenabandona. Però sí, per a la gent per als Maulets? tats i defensen l'Estat burgès." més jove això és una moda, que - O: "Per a nosaltres l'I 1 d'en- Si el buit és els permet dir Ei, guany ha representat una sortan gran i tenen jo sóc un Maulet." tida cap endavant, cap al futur. els ideals tan clars, L' 11 ha estat l'inici d'una eta- Vol dir q u e com és que no es pa en què la unitat serà el prinser Maulet dóna ,ante en crear cipal objectiu." prestigi? - El 19 de setembre es fa al - A: " N o , no. un partit polític' - O: "AntigaTea tre-Auditori un acte en favor Només dóna cert ment ja hi era: Cade la Unitat de la Llengua. Creieu prestigi si et mous talunya Lliure, i que els actes d'aquest tipus col·laen un àmbit jove Maulets funcionaboren en la vostra causa? independentista va una mica com les seves jovend'esquerres, però, si no és així, els - O: "Sincerament, jo trobo que tuts. Després es va dissoldre i des teus amics mateix ni saben què és una excusa més per fer una fesd'aleshores el moviment d'allibesón els Maulets." teta. No trobo que al darrere hi rament català ha quedat una mica hagi una voluntat que s'arreglin - Centrem-nos en la política. fotut. És per això que ara intentem les coses, perquè les coses no se Hi ha actualment alguna força treballar molt més pel futur de cara solucionen en una festa feta en política que representi els inteal que apuntaves: poder crear un un Auditori on l'entrada restrinressos dels Maulets? partit. Intentem unir-nos molt més girà l'assistència a la gent que no - A:"No, ni E R C ni el PI s'ajusperquè no podem continuar sent té una economia alta." ten als nostres ideals. El PI no el
"El govern ni escolta ni vol diàleg i menys amb p
g
nosaltres, que no sap ni qui som
ESCOLA D'IDIOMES COL·LEGI EUROPA Pla del Vinyet, s/n - 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 589 84 20 - Fax 675 52 63
ENGLISRi FRANÇAIS DEUTSCH • CATALÀ ESPANOL
uan vaig pronosticar la setmana passada els temes locals que ocuparien la tenció durant el curs que acaba de començar, vaig deixar-ne al marge de forma expressa un de gran importància: el present i futur de l'empresa Lucas Diesel Systems (vaig considerar que el tema era massa seriós com per referirm'hi en una columna de caràcter irònic). Malgrat el neguit mental que em produeix les possibilitats periodístiques que ofereix la Diada i la provocació políticointellectual d'un àrtic ".c sobre el conflicte basc publicat a l'anterior número, el tema de Lucas em sembla prioritari. Fa uns quatre mesos en aquesta columna plantejava en aquests termes el gran dilema d'aquesta empresa: "Com agafar el toro de la competitivitat per les banyes amb un discurs sindical propi, sabedors que d'això depenen les condicions laborals i econòmiques dels treballadors i el volum d'ocupació de l'empresa?". Des d'aleshores ha plogut molt. Han plogut, entre altres coses, uns quants contenciosos judicials més i un expedient de regulació de plantilla. Què fer? Quines prioritats marcar? Quin paper cal que tingui la negociació? Quin ha de tenir la informació pública i la mobilització? Són preguntes que estan a l'aire i les respostes no són gens fàcils. El nivell de desconfiança entre les parts és elevat i, per tant, ningú no vol plantejar-se seriosament (o no vol indicar-ho clarament, si és que té prou elements per fer-ho) fins a quin punt s'està visquent una situació de no retorn. Hi ha motius per pensar que hi haurà un abans i un després, que res no serà com firis ara. Però, malgrat tot, hi ha quelcom que fa impossible una racionalització del procés. Una racionalització feta des de la generositat i la responsabilitat mental, que eviti l'ancorament en posicions de paranoia i/o fugides d'estudi que no portaran a cap lloc. Cal una solució ràpida i puntual que tingui voluntat de pervivència, que retorni la confiança en el futur que existia fa vuit o nou mesos. És un fet que la cultura empresarial de l'empresa ha canviat (una altra cosa és la bondat del canvi). Sabrà fer el mateix la cultura sindical avui majoritària?
Matrícula oberta. Inici del curs octubre