Diari de Sant Cugat 225 by Premsa Local Sant Cugat

ES DÓNA UN NOU IMPULS PER A LA SEGONA FASE DÈ "RESIDU MÉ&M" ^V^ffAt"

Divendres, 30 de gener de 1998

HS4CANTOr« Setmanari independent de

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Mm. 225 Any VI 225 ptos.

Duato situa Sant Cugat al nivell més alt de la dansa estatal El Teatre-Auditori acull l'estrena de Romeo y Julieta .Plana

FOTO: FAS 4 CANTONS.

Joan Aymerich i Nacho Duato FOTO: A.B

Un #% més de viatgers al Metro del Vallès Les estacions de la Floresta, Valldoreix i Hospital General, les més concorregudes. Plana 16

FOTO: AVE BEURAN

F. Solana, nou tècnic de la UE Sant Cugat

"FIgall del Monestir te'peus de fang", segons paraules del rector de la Parròquia del Monestir, mossèn Blai Blanqué. FOTO: ARXIU

El cimbori del Monestir corre perill d'esfondrar-se

La Junta directiva destitueix Oscar Izquierdo després d'un mes dirigint l'equip. Plana 32

L'atur baixa a Sant Cugat un 7,8% el 1997

Blai Blanqué en denuncia la situació alfiíll dominical

La torre del gall té una fissura i en cauen trossos Plana 4 0

Cafcnrola pels 4 c*M«ma

A partir d'avui, amb Els 4 Cantons, el col·leccionable "Coflserola pels 4 cantons*>*>

M f*Qr *Jhéti flbcotti&mems fawfaiw»arirwii, tereektk 3M·JNn^PipH|vjMj|"*0tt.

Des d'avui i fins al 12 de juny Els 4 Cantons distribueix el col·leccionable "Collserola pels 4 cantons", un conjunt de 21 ftMOo— 4* fitxes que recullen diversos iti1 il't·íii"""'" £tj£~£-~ iSíí^rts; neraris per fer a peu per la serra l'J.V^'ilTl·""" uxt-tssveïna. Els fascicles són obra* ssïssrCíiítí' * ""* n -*»,.—_ t dels santcugatencs Francesc El col·laxionabie inclou 20fitxescom aquestaCarbó, Jordi Roca i Pepe Rodrí" • • ~ -

guez i han comptat amb el suport del Club Muntanyenc Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya i Opel Autocugat. Els subscriptors del setmanari podran recollir des d'avui mateix tot el col·leccionable a la redacció. Plana 20 i Editorial

* *

' "

•'",

:U-SAW CUGAT -éHac _

* *

gener de IW8

Sumari ERC i el P S U C reclamen locals confiscats

Els b o m b e r s f a n balanç de l'últim a n y

Plana 7

Plana 17

Setmana

El conveni signat entre el CEPA, l'Ajuntament i la Generalitat reobre la segona fase de Residu Mínim, que comportarà la construcció d'una planta de compostatge a Can Galopa. Planes 3 a 6

Política

me Busquets, parlen sobre l'àrea i els objectius de futur. Plana 8 Els partits d'escjuerra de Sant Cugat aplaudeixen l'acord de col·laboració dels seus portaveus al Parlament de Catalunya per actuar conjuntament en la lluita contra l'atur. Plana 9

7 Entorn

L'actual tinent d'alcalde de Medi Ambient, Manel Gabaldà, i el seu antecessor, Jau-

L'alcalde, Joan Aymerich, detalla en una entrevista tots els secrets del P E R I de les

BELLATEBRA _ CERDANYOLA DEL VALLÈS LA FLORESTA MIRASOL

Com si fos de tota la vida

RU6I

la xocolata... <fH*fv ois antrapans... .afvafv • I cafè... * H * K

jfsft*.

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

Plana 30

El C o r Aulos celebra el cinquè aniversari Plana 42

Planes-Can Fio. Plana 15

tura.La iniciativa pretén donar resposta als principals problemes de l'educació actual. Plana 18

rató de Sant Cugat, organitzada pel CMSC i el Club Natació, es farà aquest diumenge. Plana 32

El Metro del Vallès ha incrementat el seu nombre d'usuaris en el darrer any en un 8%. Tres estacions santeugatenques figuren entre les més concorregudes de la línia. Plana 16

Societat 1 8 Sant Cugat prepara la I Mostra d'Ensenyament Públic, que es farà els dies 11, 12, 13 i 14 de febrer a la Casa de Cul-

C/ Ues, XIII . Atflor.de mats. 122 CABas-Eslació. 15 C/_Guadalajara.l4 CJ Victòria, 1B-2D Pg Raixarior, fl ntra Sahadall, 47

PLdaLDLGuardieL 14

692 24 24 5803839 . 87.4.38 03 674231558925.71 674 1020 6991162 588 54 68

Ctra Cerdanyola 1.3

PI. Barcelona Tel. 6 7 5 5 2 4 6 •4 VALLDOREIX

RESTAURANT VALL D'OR

Ramhia M. Jacint Varrlagtiar. 185

RESTAURANT MAS H O M CAFÈ-BARSOL

Rbia M Jacint Verdaguer, 113

Cultura 3 8

Economia 3 0

S'estrena l'espectacle Pierrot Lunaire, l'escenografia del qual ha corregut a càrrec del Teatre-Auditori. Plana38

La taxa d'atur a Sant Cugat baixa en un 0'3% durant el mes de desembre i un 7'8% en el total de l'any 1997. Plana 30

Esports

La XV edició de la Mitja Ma-

L'escriptor santeugatenc Enric Larreula publica el llibre Amics de les estrelles i prepara un estudi sociolingüístic. Plana42

Carn a la brasa i calçots _ DIJOUS tancat excepte (estius Cuina de mercat . CuinacataJana..banQuets_ Tancat dii wi. nit i diu no festius Cuina variada

Tancat Himacms tartla

Entrepans i menús

Tancat diumenge

Paelles, marisc, fragkL

Tancat dimarts nit i riimacms

PJZZeria. cuina catalana

Tancat

, - 5 8 8 J 1 2 8 1 - . -Menú, cartaiíeauStaCJQ

.. 675 35 8fl Rambla Can Mora 24 589 5011 LAPALÏA .674 91 51 Camí can Ametller. s/n CAN AMETLLER 674 94 84 CHEZPHIUPPE _.£laçaBao Ventura. 5 5891425 CANTINA EL MEXJCANO .10. f Rhla OanMnra, 10 .58911380PA JIANG JIN . 674 0B M Ctra Canlanynla 13 £753580-. L'ALBA 675.52 M LA GRANJA 6745400 Pfl Torreblanca, 17-19 ELS ARCS 6755383 ELPEROLET CJ Fnrir Piranarins 7 675 31 41 SNIPPEfi'S _ Placa Augusta 9 GRANJA BAR EL H O N E S T » 589 54 92 MBJOMEWYS CJ Flies Ftngant 14 5893823 RAU BEST. & MOLl —PlaçaJPep. Ventura 3 589 1740 . CAN BARATA -CanuRubi a Sabadell, km 15200 897 0 8 5 2 PtaçalluisMillet.? 674-45 46 Plaça Monestir. 1 584-2332 LACAMTQMADA CA L'EUGENI __ . 589 1502 -C/_étfDrjs Sala. 9 RESI PANXA CONTENTA 58906 07 PARADA I FONDA Rhla Can Mora s/n 589 26 37 —67.4.16-75 idel'Alba-20-BRASERIA LA BOU t Plaça Octavià, 5 674 1047 BRASEBlADELIl _iïaça-PereSan.6 . 589 52 40 C7AHocis.Sala.24 . . .67515 03 LA PASTA BOIXA . -67S14JK. C/Jndúslrà27_. TL-BBUtL _ C7 Santa Engràcia. 15 MINWQLf BARMQSC PI línia Miltat 1 C.APITAMCOOK 583 6161 . . LV SantJordj.33=35_. -589-1196 SOUASH CASINO - . Camí Can Ganxet. 47 589 50 83 BAR ALCAZAR —.-Ege.Museüas.3 —5B9J026 - _ R b l a . del Celier.81 . . BISTROCAFE -_7555J36 Sant Bonaventura, 8 674 64 S3 rtAUAMSa LAMUSCLERA J375Q9Q6 . _Santa.Maria.17 CELLER SIA MARIA 6752897. TERRA MAR VJC.28 5897X23 CANCASOLETA Sant Ronavflntura. 39 Baixo* 675 10 m

^VAÍM.

rysoi. ?s

las pastat... <*f**H

RESTAURANT CAN EDO RESTAURANT CAN OUVÉ REST. RANCHO EL PASO HASJANER LAPONDEROSA BAR ENRIC LA NANSA ELP0HOLEI

La delegació d'Hisenda local secunda la vaga

HOSTAL DEL G A U S A M T r u f i A r n n VALLFS

mt tul:.,

Un miler de santcugatencs, d'exàmens Plana 18

riiumanQa-dilluns

tarrifl-nit.

Tancat riisgahtas a«rapta rasaivaa

Cafeteria, cmtesantaria Frankfurts

Cuina mercats .

Oharl tots als dies

. .Especiaützalfi

El pa de cada dia iMiannnnwinnnfionBnoaDftrLaMiinnnnnnnnni M

Cuina francasa/mani'i diari

Tancat diss migdia i rtii/m

Cuina i miisica mexicana,

Tancat fliUuTIS Obert tnta la satmana

Tapes i plats combinats

VALLÈS PA

Tancat riiumanq»

El pa de Sant Cugat

Cafeteria, rmfosanteria Cuina casolana Fsmor7 /tapas/mBnú dia/j

•FLECA MARIA C. Castillejos, 31 • MERCAT PERE SAN Parada 10 • FORN GABRIEL Plaça del Centre, 2

Obert-tDls als. dies

Braseria. Esmorzars/tapas casolanes Ohart rte 8 a 10 nit

Me)ucà-menú_cala!a MenúdiariiprocLibèric

Obert al migdia .

Cargol llauna/arròs nagm

Especialitat tapesicafès_ Obert tota eb dies

La Floresta)

Crens. amanidas, menús Marisc, menú, cuina mem

Cuina de meitat..

Repartir a partir ria las 1 ? h

Obert tot al dia Dilluns i/aspm tancat

La nostra esp, és qualrt, Braseria i cuina de merE^.. Calçotada... Pizzeria. crepejia_ . . Crapeflaix&lQna. lla brasa, tapes Cuina colonial Catalana, pi77as mami Menú diari i antmpans

JVlenjars casolans

Tancatriinnanoasnit Obert tot ai dia

Joan XXIII, 27

Tancat dilluns Menú da dilluns a diví

Obert tnts als dies -Pastairesca Obert tota la satmana

i tancat

Amplia qama d'antmpans

Diumenga tancat

Menú_>ii Entrepans ïarJats Embolitsia

DJumanQ» maM tancat Taocai djumanpp

Peix

674 11 41 675-0088

Xai, entrecot a la hrasa

674 67 21

JazzUve

• FLECA ROSELLÓ Rosselló, 22 'FLECA TORREBLANCA Passeig Torreblanca, 14 •FLECA JOAN XXIII

"•^mwy;

• EL FORN DE LA CARRETERA Ctra. de Cerdanyola, 6 • EL FORN QE COLL FAVA Psg. Fcesc Macià, 57 • EL FORN DE L'AVINGUDA Alfons Sala, 32 •FLECA DE LA RIERA Psg. deia Riera, 15 •MERCATTORREBLANCA Locals exteriors, 221-222 • FORN BASANY Diputació, 33-URorMh

U S Í CANTONS £

El tema de la

hetmana

Divendres, JO de gener ric l'/VS

e s f d u

Mínim

Els teus residus necessiten acció! A Sont Cugot del Vallès fem r e c o l l i d a selectiva mSmr

paper i

Contenidors blaus tipus iglú, Al centre, contenidors blau» petits.

vidre

Contenidors verds tipus iglú.

ampolt de cav

RecoBidaa: AfcmwitecMS O u i n w à Bocfeoa Cal Q v í n » CdCofaallu Cefer Sonfo M a n o Ganeral d» B * g v d « VuwNoé

roba

llllïli

Recollida a m b contenidors als casals culturals, centres cívics, escotes,...

volumin

i : . , 1 i »':il!|5-'> >li: l l i JÉs. "*

- £$

/<.7projecte hti permès col·locarcontenidors de paperividre

RecaSida gratuïta prèvío trucoda a l telèfon 5 8 9 2 8 17.

Is-, :!!• l l i : 11

a Sant'Cugati

Valldontx. l'oto.AM: lil:l.l

R.\.\

oli d e

Contenidors a k mercats mtmíctpok, Kampió, Queviures Víctor.

Llum verda a la segona fase de Residu Mínim

a prèvia trucoda al telèfon 5 8 9 2 8 17.

LAjuntament renova el conveni amb el CEPA D e s p r é s d e q u a t r e a n y s e n m a r x a , l'Ajunta-

cionar el 1 9 9 9 . Aviat, els habitants de Sant

m e n t d e S a n t C u g a t ha a p r o v a t l'última e t a -

C u g a t h a u r a n d e s e p a r a r la brossa o r g à n i -

pa d e R e s i d u M í n i m . A q u e s t p a s

significa

c a d e la i n o r g à n i c a a c a s a , p e r q u è es p u g u i

compostatge

a c o n s e g u i r l ' o b j e c t i u final d e l p r o j e c t e : re-

la c o n s t r u c c i ó d ' u n a planta d e

a C a n Calopa que podria començar a funLAIA PORTACELI

El ple municipal de gener va donar el seu suport, per unanimitat, a la renovació del conveni entre l'Ajuntament de Sant Cugat, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El conveni, signat el 1992, contempla la construcció d'una planta de compostatge i una deixalleria a la zona de Can Calopa, a la carretera de Sant Cugat a Molins de Rei. El projecte costarà vora 915 milions de pessetes i estarà finançat de manera integral per la Junta de Residus de la Generalitat. A més, el Departament de Medi Ambient també haurà de proporcionar els contenidors necessaris per al nou circuit de recollida selectiva. Durant la sessió del ple, el portaveu de la secció local d'Iniciativa per Catalunya, Francesc Godàs,

ConfMHtforo o tols •t» esmerço* qus «

c u p e r a r el 7 5 % d e l s r e s i d u s S a n t C u g a t .

va dir que estava preocupat pel retard de dos anys de la planta de compostatge de Can Calopa, que hauria d'haver estat enllestida el 19%, per permetre l'entrada en funcionament de la segona fase de Residu Mínim. En aquest sentit, el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, va aclarir que "s'estan seguint els passos amb la màxima celeritat", i que "la Junta de Residus de la Generalitat té l'última paraula en l'aprovació del projecte".

aviat". Recasens ha explicat que el consistori encara no té decidit qui supervisarà directament el seu funcionament, tot i que és probable que encarregui tant la construcció com la gestió, a la mateixa empresa. De moment, però, la Junta de Residus de la Generalitat encara ha de treure a concurs públic el projecte i fixar una data concreta per començar a construir la planta. Noves campanyes d'informació

Els serveis de recollida selectiva de Residu Mínim al municipi de Sant Cugat

D ^ 2 U '-r- <t v> "J *

S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPLEMENT COMÓTICS l DE 'ICliCC C

Elcalendari del projecte El conveni de col·laboració amb el CEPA atorga a l'Ajuntament el control de la gestió de les instal·lacions, que podrien començar a construir-se d'aquí a uns mesos. Segons Joan Recasens, "sembla cjue la Junta de Residus, que és qui ha de subvencionar la planta i la deixalleria, vol començar els tràmits legals per construir-la

La renovació del conveni també contempla l'execució d'estudis a les diferents zones de Sant Cugat per definir el circuit que farà la nova recollida selectiva. A més, l'Ajuntament també promourà campanyes d'informació i projectes d'educació ambiental en col·laboració amb el CEPA. Per portar endavant aquestes iniciatives, es preveu un pressupost de 70 milions de pessetes.

SERVEIS • Sistemes seguretat • Portes b l i n d a d e s i cuirassades • Caixes fortes • Claus mestres • Video portes • Circuit tancat de T V • Sistemes contra icendis • Controls d'accés * A u t o m a t i s m e s per a portes Sistemes d ' a l a r m a sense fil (via ràdio) Av. Alfons Sala, 5 0 . Tel. i Fax 589 1 7 99 Sant Cugat del Vallès

4 Setmana P L A N T A

ELS /CAIVTGNS Divendres. .10 de gener de I99H

C O M P O S T A T G E

S e g o n a

Brossa Orgànica Domèstica (BOD)

p r o j e c t e

Comencen els tràmits per construir les naus La Planta Integral de Tractament de Residus de Sant Cugat del Valies comptarà finalment amb una deixallena i una planta per reciclar les escombraries orgàniques que se situaran a

Descàrrega

LAIA PORTACELI

Material Rebutjat

Selecció manual

•

- vidres - plàstics - metalls

Barreja

Brossa Orgànica Total (BOT) a compostar (BOD + BOV)

^riatae)

1^T Sistema obert 8 setmanes

Descomposició

L'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar al setembre de 1 9 % un projecte de construcció d'una planta integral per gestionar els residus de Sant Cugat, proposat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius i la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Els terrenys per a la planta es van situar a la zona de Can Calopa, entre l'autopista B-30 i la carretera comarcal 1413, q u e va de Rubí a Molins de Rei. La planta serveix per convertir els residus orgànics en compost o adob biològic i utilitzar-lo per fertilitzar la terra. Per la seva banda, la deixalleria de Can Calopa no farà cap tractament de residus, sinó que recollirà separadament els productes problemàtics, com ara la pintura, les piles o els fluorescents i servirà d'abocador d'altres materials recuperables com ara el vidre o el plàstic.

6 setmanes

Maduració

El projecte de Can Calopa

BOV Rebuig

Compost per comercialitzar

Inici procés Abocador

Magatzem

t Comercialització

CENTRE D'ESTUDfS MUSICALS I HUMANS

Ensenyament, solfeig, piano, violí orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. OBalmes, li -TeL

d e l

La planta de compostatge de Can Calopa ja està a punt

Pesar

Brossa Orgànica Vegetal (BOV)

f a s e

674 58 62-Sant Cugat

La planta Integral de Tractament de Residus de Sant Cugat havia de tenir inicialment tres instal·lacions : una planta de compostatge, una altra de triatge i una deixa-

la zona de Can Calopa. La posada en marxa de les installacions obfigarà a doblar els circuits de recollida selectiva del municipi i el nombre de contenidors de brossa per barri.

lleria. F i n a l m e n t , però, no es construirà cap planta de triatge i el municipi comptarà probablement amb dues deixalleries, una de les quals estarà situada a Can Calopa. Les instal·lacions tindran una superfície de cinc hectàrees, de les quals una correspondrà a edificis, una altra a vials i tres a zona verda. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha explicat que les naus de la planta seran tancades "perquè així recolliran les olors". Segons Recasens, 'Tobjectiu d'aquest sistema de compostatge és que els ciutadans no arribin a adonar-se del fet que hi ha un centre de reciclatge al municipi". Més serveis de recollida El funcionament de la planta, probablement el 1999, farà que augmentin el nombre de serveis de recollida d'escombraries. Així ho ha confirmat Joan Recasens, després d'aclarir que tot depèn de la resposta dels ciutadans de Sant Cugat. "Si és bona, es podran fer menys recollides, però si no, haurem de fer més toms setmanals dels set que es fan actualment, sobretot amb vista a l'estiu, per les olors". Recasens també ha explicat que el nou circuit de recollida serà diferent al que funciona

actualment amb el paper i el vidre. És per això que es necessitaran més contenidors i camions. Dos cubells a la cuina Per a la posada en marxa de la planta, el CEPA començarà aviat un treball d'investigació per veure com s'aplicarà la tercera fase de Residu Mínim. "Aquest any farem un estudi de camp per veure on col·locarem els nous contenidors de brossa orgànica" —explica Imma Casajona, delegada del CEPA a Sant Cugat. Segons Casajoana, aquestes anàlisis són necessàries per definir en quantes fases s'aplicarà la recollida selectiva. "Tot ha d'estar preparat per quan la planta comenci a funcionar", afegeix. Això significa que els habitants de Sant Cugat hauran d'incorporar aviat un nou cubell a casa per llençar els residus orgànics, i després deixar la brossa en uns contenidors de color marró. Per informar sobre el nou circuit, Joan Recasens té previstes diverses reunions amb el CEPA per preparar una campanya informativa de reforç. "Amb aquesta campanya, a banda d'informar de les novetats del projecte, també tractarem d'incorporar aquella gent que encara no s'ha sumat a la recollida selectiva", explica Imma Casajoana.

La participació en les recollides ha anat augmentant cada any" • Des de l'inici de l'aplicació de l'experiència de Residu Mínim l'any 94. ja han passat quatre anys. Després d'aquest període, quina ha estat la resposta dels ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat: En general, la participació ha anat en augment cada any. L'ajornament de la posada en marxa de la fase més important de l'experiència, la separació a les cases de la matèria orgànica, així com la instal·lació d'una deixalleria, no ha estat motiu per fer baixar la participació dels santcugatencs. Des del CEPA pensen que això demostra l'efectivitat de l'educació ambiental: quan s'informa el ciutadà de les implicacions ecològiques i socials que es deriven del malbaratament de recursos i dels impactes ambientals que comporta

un tractament no adequat de les escombraries, és a dir, quan se l'invita a una reflexió, la seva resposta és totalment positiva. Amb la renovació del conveni entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, l'Ajuntament i el CEPA, ja és se-

"Quan s'informa el ciutadà, la resposta és positiva'''' gur que l'any 99 els santeugatencs tindrem un nou cubell a les nostres cuines: el de les restes orgàniques, amb les que es farà el compost, un adob natural aplicable a l'agricultura i la jardineria. Durant aquest any 98, els tècnics municipals, junta-

ment amb l'equip de Residu Mínim, planifiquen la ubicació dels contenidors de brossa orgànica, la campanya informativa, les fases d'aplicació per barris on s'anirà implantant la recollida domiciliària..., i també aprofitarem per millorar les recollides actuals, ampliant en nombre de contenidors de paper i vidre, posant-ne en zones de recent urbanització, reinstal·lant alguns que s'han cremat, etc... Amb la implantació de la nova fase, s'iniciarà al nostre municipi un canvi d'hàbits molt important, amb el que podrem recuperar el 40% en pes de les nostres escombraries. Esperem que aquest any passi ben ràpid i aviat ja puguem recuperar les nostres deixalles orgàniques!/ Imma Casajona, delegada del CEPA a SantCugat.

Setmana

ELS fCANTONS Divendres, 30 de gener de 1998

Q u a t r e

a n y s

d ' h i s t ò r i a

Sant Cugat, municipi pioner La quantitat de materials recollits ha augmentat progressivament LAIA PORTACELI

- Sant Cugat El projecte Residu Mínim va néixer el 1992, quan els municipis de Sant Cugat, Torrelles de Llobregat i Molins de Rei van signar un conveni a m b el C E P A i el D e p a r t a m e n t d e Medi Ambient de la Generalitat. L'objectiu del pacte era realitzar una experiència pilot de recollida selectiva integral de deixalles que, amb el temps, es podria aplicar a tota Catalunya. A Sant Cugat, la delegació delCEPA i l'Àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient de L'Ajuntament es van mobilitzar per sumar-se al projecte. L'n municipi especial Els impulsors de Residu Mínim es van interessar en aplicar el projecte a Sant Cugat "per les seves particularitats respecte als altres municipis q u e hi participen". Segons la delegada del CEPA a Sant Cugat, Imma Casajoana, "Sant Cugat és molt gran, inclou barris molt diversos i t a m b é zones verdes im-

portants". Casajoana ha explicat que la filosofia del projecte és "no generar residus o reduirlos i rcaprofitar els q u e produïm".

140.000 cull*

120.000 100.000

La planificació, p r i m e r pas 50.000

Al març de 1992 van començar els primers estudis per aplicar Residu Mínim a Sant Cugat. Els resultats van indicar que, amb Residu Mínim, la ciutat podia rcaprofitar el 83'5% de les seves escombraries. També es va detectar que els envasos i embolcalls d'usar i llençar suposen el 60% de la brossa i que estava augmentant la quantitat de productes tòxics. L e s recollides selectives de Residu Mínim es van posar en pràctica al novembre de 1993, amb serveis específics de materials amb què ja es tenia certa tradició recuperadora (paper, vidre, voluminosos, roba o esporga), o especialment productes problemàtics per al medi ambient (piles o medicaments). Actualment, Sant Cugat es troba encara en aquesta primera fase del projecte, que porta dos anys

v a l o r a c i ó

d e l s

60.000 40.000

20.000

3 o

.5 <•

1997

Dades sobre l'evolució de la recollida de paper i cartró des de /7/»y 1994 al 1997 d'ajornament amb el retard de la construcció de la planta. Balanç positiu Els resultats de Residu Mínim d'aquest any mostren una evolució positiva. Segons ha informat Imma Casajoana, la participació ha crescut i ha arribat a

índexs importants com és el cas de les ampolles de cava, que han arribat a les 9.000 unitats. Però els materials que han augmentat més són el paper i el cartró (amb 1.345 tones recollides), l'esporga i els voluminosos. Segons Casajoana, un altre resultat important és el tractament de Foli, a m b 31.378 litres, aquest primer any

d'implantació. Tan sols hi ha hagut una lleugera baixada en la recollida de vidre, que la delegada del CEPA atribueix al "mal estat dels contenidors que, en alguns casos, ja són molt vells". Tot i així, Casajoana s'ha mostrat satisfeta de la trajectòria de Residu Mínim des de la seva entrada en funcionament el 1993.

v e ï n s

Els ciutadans esperen que la segona fase del projecte comenci aviat La principal queixa és la manca de contenidors I.. I>. - S a n t Cugat -

Sant Cugat ofereix els resultats mes positius dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons les dades, els mecanismes de Residu Mínim funcionen a m b força eficàcia. Per impulsar la participació ciutadana. cl CEPA ha organitzat diverses campanyes, com ara la que duia l'eslògan "No l'emboliquis més", destinada a evitar la utilització de productes d'usar i llençar. La mes recent ha estar la campanya de recollida d'ampolles de cava a m b motiu del Nadal, i la propera se centrarà en regular la publicitat directa

a les bústies. Els habitants de Sant Cugat, els districtes i Valldoreix han seguit majoritàriament Residu Mínim. Molts dels veïns, fins i tot, esperen que la segona fase arribi aviat, tot i que t a m b é es q u e i x e n d e l'escàs nombre de contenidors. Valldoreix i els districtes "Ens arriben força queixes periple els contenidors (pic hi ha ja estan plens i la gent ha de deixar les escombreries a fora" -explica cl president de l'associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol, Josep Maria Àngel. Segons Àngel, malgrat això,"hi ha interès per informar-se sobre el

tema". Contràriament, per a Salvador Fenollar, membre de l'associació de veïns i propietaris de Mira-sol, el problema és la poca assitència a les reunions informatives de l'entitat. Tot i així, Fenollar destaca la sensibilització dels nens envers cl tema que "diuen als pares com han de llençar la brossa". A la Floresta, es troben a faltar contenidors especialitzats per a altres productes com cl plàstic. Segons la secretària de l'associació de veïns del districte. Maite Cercós, "hi ha gent que es queixa de la manca de punts de recollida accessibles a peu". Cercós també apunta (pic s'hauria de ter més difusió informa-

La recollida selectiva als barris de Stint Cugat funciona. FOTO: F.4C tiva , sobretot envers els veïns que utilitzen el districte com a ciutat-dormicori. De la mateixa manera. Juan Manuel Cayuclas, president de l'associació de veïns tic les Planes, es queixa de la manca d'informació i veu la segona fase amb poques esperances. "Aquí el més important és la recollida d'es-

porgà, i la gent no està massa contenta perquè la bossa no és s u f i c i e n t m e n t gran", explica C a y u e l a s . Per la seva banda, Pilar Mitjans, secretària de l'associació de veïns de Valldoreix, t a m p o c veu de manera molt positiva la propera fase perquè la gent vol que la recollida sigui porta a porta.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius •.. Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SatbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

161. 9i^^P ^MF w W

Setmana

ELS 1CANTONS Divendres, . V de Ce,ier de 1998

L ' e n q u e s t a

Fa una separació selectiva de les deixalles, a casa seva? - Saat Cugat -

El p r o b l e m a de les deixalles q u e diàriament g e n e r e m és un dels més grans q u e tenim els països diguem-ne civilitzats. Tones i tones de deixalles q u e n o poden ser llençades alegrement als abocadors si n o volem q u e a poc a poc el nostre planeta esdevingui un a b o c a d o r gegantí. Els ajuntaments estan consciència!» del problema, i el nostre j a fa temps q u e va engegar un pla selectiu de recollida de deixalles i de reciclatge de brossa. Contenidors verds per a les deixalles orgàni-

ques. Iglús i contenidors blaus p e r al p a p e r i el c a r t r ó , iglús verds p e r al vidre, mi servei de recollida de mobles i electrodomèstics, i petis contenidors a les b o tigues p e r a les piles. P e r ò la gent fa servir aquests contenidors c o r r e c t a m e n t ? Avui aquesta és la pregunta i, pel nivell d e la resposta, sembla q u e sí, q u e la gran majoria, començant pels n a n o s , tenen clar q u e només fent una separació de les deixalles i un reciclatge dels diferents elements p o d e m tirar endavant el nostre ploble i cuidar la salut del nostre estimat planeta T e r r a . / M.S.

ANOKLS H O M S

NÚRIA MARTÍNEZ

CONXITA GOMAR

JOSEFINA SAAVKDRA

31 ANYS

47 ANYS

51 ANYS

49 ANYS

38 ANYS

DEPENDENTA

COMERCIANT

ASSESSORA COMERCIAL

AUXILIAR ADMINISTRATIVA

"Sí, jo separo el cartró i el vidre de la resta de brossa, tant aquí a la botiga com a casa meva. Crec que és necessari i suposa una millora per a nosaltres mateixos."

"Sí, separo cl cartró, el vidre, les piles i la resta. I pobre de mi si no ho faig. Tinc un fill d'onze anys que està molt pendent q u e tot es faci correctament. Està molt conscienciat."

"Separo tot el q u e puc i tinc cura de no comprar envasos de plàstic si poden ser de vidre, i de no usar tantes bosses de plàstic."

"Sí que faig la separació. És necessari si volem protegir el medi ambient. És un deure de tots i fer-ho és ser més solidari amb els altres."

"Sí. Haig de fer-ho, i no tan sols perquè és un bé per a tots. També per la meva nena, q u e està molt atenta de tot i vigila molt que ho faci bé."

PILAR PONCE

MARIA SIBIRAT

JORDI B E L L

TOMÀS D O L Z

NÚRIA VALLÈS

31 ANYS

25 ANYS

30 ANYS

65 ANYS

33 ANYS

ADMINISTRATIVA

ADVOCADA

ADMINISTRATIU

PROCURADOR DK TRIBUNALS

DOCUMENTALISTA

"Sí, separo el paper i el vidre de la resta d e la brossa; és un b é per a l'ecologia i a més no costa gaire, perquè tinc els contenidors a prop de casa."

"Sí que faig el reciclatge d'escombraries. És un bé per a tots i una m a n e r a d e defensar el medi ambient."

" I n t e n t o f e r - h o . Si no fem aquestes coses i seguim unes normes acabarem tots plens de merda."

"Crec q u e h e m de fer-ho. N o ens queda altra sortida per tenir un futur com a planeta."

"Separo el paper i el vidre de la brossa. És una necessitat per tenir les coses endreçades i un món net."

NATI CASANOVAS

EIS4CAN1W6

Política Divendres, 30 de gener de 1998

P a t r i m o n i

d e l s

p a r t i t s

ERC i PSUC van a les palpentes Inclouen com a béns confiscats pelfranquisme locals cedits o particulars La política del Partit Popular per retornar els béns confiscats als partits polítics durant el franquisme no afectarà cap dels immobles que en el seu dia van acollir les reunions dels primers militants i simpatitzants d'Esquerra Republicana, del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d'Unió Democràtica. Malgrat que ERC i P S U C inclouen e n una primera llista aproximativa diversos i m m o b l e s del municipi, els d o c u m e n t s històrics demostren que en cap cas els locals eren propietat dels p a r t i t s . Al.KKRT B.M.ANZA -Sant Cugat-

L'estudi recent de l'historiador s a n t e u g a t e n c José F e r n a n d o Mota, La 2a República, la Guerra Civil i el Primer Franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941), revela com els partits d'esquerra i de dreta de l'època -fins a una trentena de sigles entre creacions, fusions i escissions-, van triar preferiblement les cases particulars, les entitats que s'afiliaven al partit o fins i tot els bars per traçar les seves estratègies polítiques. ERC El partit de Macià i Companys estudia actualment prop d'una vintena d'adreces al Vallès Occidental, dues de les quals són a Sant Cugat, per destriar les propietats que van ser-li confiscades per la dictadura. Són concretament el número 28 del carrer Mir i el 32 del carrer Major, que van actuar com a Casal Català i com a Centre Republicà d'Esquerra. Segons José Fernando Mota, el primer local va pertànyer a la Lliga i el segon consta en un inventari, confeccionat per Mota, de finques no legalitzades per la Generalitat, però expropiades per l'Ajuntament a simpatitzants de la dreta i cedides posteriorment als partits d'esquerra. El propietari de l'immoble del carrer Major era Tomàs Fatjó Morral, vinculat a la masia de Can Fatjó. E R C , que va originar-se en el partit Centre Republicà Federal, va iniciar la seva activitat política al municipi reunint-se al Bar Barbany del carrer Rius i T a u l e t , 2. P o s t e r i o r m e n t , el C R F va ser acollit dins de la Unió Santcugatenca. El problema d'aquesta recerca errònia és, segons Mota, que l'afiliació política no es feia de manera directa, sinó que era a través de casals. D'aquí es dedueix

que E R C faci un rastreig de tots els casals declarats a la recerca de militància i propietats. Però Mota és del parer que "els casals del partit segurament van reduir-se a Barcelona ciutat". PSUC Pel que fa al PSUC, avui integrat a Iniciativa per Catalunya, té una llista aproximativa que fa constar tres locals al Vallès Occidental: Sabadell, Terrassa i Sant Cugat La formació no té més dades a hores d'ara que puguin demostrar les seves propietats a la comarca des de la seva creació al juliol de 1936. L'historiador J o s é F e r n a n d o Mota dubta que els comunistes santeugatencs tinguessin propietats al municipi. La secció local del Partit Socialista Unificat de Catalunya va crear-se a partir de militants del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i va rebre l'antiga fonda Can Tadeo com a cessió de l'Ajuntament el gener de 1937. L'establiment, situat al número 29 del carrer Francesc Layret (avui carrer Santa Maria), havia estat comprat pel jutge Marcel·lí Sangues Torras. El propietari de Can Tadeo va

L'immoble del carrer Major 32 és un dels locals que ERC estudia reclamar a Sant Cugat. Foto: A.B. simpatitzar ideològicament amb la dreta i el consistori li va incautar la fonda els primers mesos de la guerra. En la redistribució, el PSUC va beneficiar-se del nou local. En qualsevol cas, la victòria de les tropes franquistes va suposar el retorn de les propietats del jutge Sangues. Mota només veu una possibilitat enrevessada en la reclamació del local del PSUC a Sant Cugat: que els comunistes retornessin Can Tadeo abans de l'entrada dels nacionals i que haguessin comprat un altre local. L'historiador descarta, d'altra banda, altres reclamacions provinents de l'únic altre partit que pot reclamar els béns confiscats a Catalunya: UDC. El partit de Ca-

rrasco i Formiguera va obrir secció local a Sant Cugat arran de l'escissió d'Acció Catalana, però mai no van superar la desena de militants i van situar el seu quarter general en els domicilis particulars. Qui sí que podria reclamar, si finalment la llei inclogués els sindicats, seria la C N T . Durant la guerra, els anarquistes tenien en propietat un local a la Plaça del Mercat, on ara hi ha una botiga de naturisme i que havia estat seu de l'antic Ajuntament. També disposaven d'un centre al costat del monestir, que va incautar-se a la dreta per fer-hi un Ateneu Llibertari. Després de la guerra, però, els primers dirigents franquistes de Sant Cugat van ordenar el seu enderrocament.

Un acte de justícia històrica • La decisió del Govern central de retornar el patrimoni històric o, en el seu cas, indemnitzar els partits polítics que van ser espoliats pel franq u i s m e és una bona notícia. Molt l e n t a m e n t i a m b m e s quinesa, a causa de com es va fer la transició, la nostra d e mocràcia ha anat fent justícia als homes i organitzacions que el 1936 van alinear-se a m b el Govern constitucional i que, per aquesta raó, el 1939 van ser represaliats. Primer van ser les pensions i graduacions als

militars que van lluitar del costat republicà, després unes miserables indemnitzacions als presos polítics; més tard va retornar-se una part del patrimoni als sindicats i l'any passat es va fer un tardà però molt merescut h o m e n a t g e als homes de les Brigades Internacionals. Ara li arriba el torn als partits polítics q u e van mantenir-se fidels al G o v e r n l e g a l m e n t constituït, p e r ò és trist q u e aquesta mesura no sigui fruit del c o n v e n c i m e n t q u e es fa

un acte de justícia, sinó de les pressions q u e ha rebut el Partit Popular d ' u n dels seus socis: el Partit Nacionalista Basc. Felicitem-nos, doncs, per a q u e s t a decisió, q u e hauria d'haver arribat molt abans, i esperem que la mateixa solució tinguin alguns dels greuges històrics produïts pel feixisme que encara queden per solucionar, com ara el retorn dels papers de Salamanca. José Fernando Mota és historiador

El bon pacte del PNB • La Llei de Restitució i Compensació dels Partits Polítics, q u e probablement es debatrà al Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura, pretén sufragar econòmicament les pèrdues materials q u e van patir els partits existents durant l'aixecament franquista. L'inventari de partits a Catalunya es redueix a E R C i U D C , formacions nascudes el 1931, i el P S U C , creat el 1936. E n l'àmbit estatal, la llista s'amplia a P C E i Izquierda Republicana (dins IU) per la banda esquerra i el Partit Nacionalista Basc, per la dreta. És precisament aquesta última formació qui ha jugat més fort en la futura Llei, ja que la taxació del patrimoni incautat o f e r e i x xifres s u p e r i o r s als 8.000 milions de pessetes. En segon lloc, E R C ja ha comprovat un centenar d ' i m m o bles i manté oberta una llarga llista de possibles, com en el cas de Sant Cugat, que li reportarien uns 5.000 milions. Finalment, el PSUC va fer pública la setmana passada una taxació aproximada d e 1.200 milions, mentre que U D C manté la taxació general encara a mans d'un equip jurista.

8 Política

ELS/CANTLHVS Divendres, .10 de generde 199S

Entrevista amb el nou tinent d'alcalde de Medi

Ambient

"Cadell per Vexperiència"

En dos mesos plasmarem l'opció dels ciutadans a rebre publicitat"

• Manel Gabaldà, 61 anys, és el nou t i n e n t d ' a l c a l d e de Medi Ambient a l'Ajuntament de Sant Cugat en substitució de J a u m e B u s q u e t s ( E R C ) . Abans d'ocupar el primer càrrec polític a Sant Cugat ara fa dos anys i mig, va treballar en l ' à m b i t a d m i n i s t r a t i u i comercial privat.

Manel Gabaldà aposta per la col·laboració amb ERC Al.BKRI HAI.ANZÀ - Sant Cugat - l l a debutat d'uu dia per l'alt r e q u a n la polítira m e d i a m hiental del municipi té molts projectes en marxa. Per on ha començat? -Kncara estic prenent coneixement dels temes que es porten. M'estic reunint amb diferents tècnics perquè m'informin sobre l'estany dels Alous, la Comissió de Torre Negra i la gestió forestal, i en dues setmanes ja t i n d r é t o t e s les d a d e s necessàries. -I quines conclusions n'ha tret? - P e l q u e fa a l'adequació de l'entorn de l'aqüífer de l'estany, la idea és aconseguir ajuts europeus. Kn gestió forestal, la meteorologia ens ha ajudat en els últims anys, però ha afeblit la mentalitat d'autoprotecció. I letn de ser conscients q u e els fets de quatre anys enrere podrien tornar-se a produir i per això hem de ressuscitar aques-

ta mentalitat. —Hi h a u r à el tan demanat calendari d e T o r r e Negra? - J o no sé si se li ha de dir calendari o més aviat ha de seguir els seus passos. El que veig és que el que s'havia començat a parlar s'ha anat fent i continuarà el seu camí fins a l'aprovació definitiva. Si això fos una empresa privada, sí q u e podrien haver-hi canvis importants, però aquí el que cal és col·laboració. - E R C h a afirmat q u e el Pla d e Rieres i T o r r e n t s no s'està p o r t a n t b é des d ' u r b a n i s m e . -Això no ho he sentit mai en cap reunió de l'equip de govern i per a mi representa una sorpresa. A m b J a u m e B u s q u e t s h e m estat asseguts costat per costat a les comissions i la disposició de les dues parts fins ara ha estat molt correcta. —A banda d e Medi Ambient, vostè t a m b é assumeix la cartera de Comerç, Indústria i Serveis. La i n d ú s t r i a es vincularà ara m é s a m b el Medi? - N o tenen res a veure els te-

La seva entrada en el món d e la p o l í t i c a activa e s remunta al 17 de juny d e 1995, a m b el n o m e n a m e n t com a regidor delegat de C o m e r ç , Indústria i Serveis del consistori santeugatenc. Aquest bagatge dilatat fa que Gabaldà s'autodefineixi com "un veterà per l'edat i un cadell per l'experiència". Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de l'any 1991, afirma queia política "ajuda a mantenir-te jove" i per això ha decidit acceptar l'ampliació de responsabilitats a l'Ajuntament. Admet que s'està posant al dia en les quatre grans àrees de M e d i A m b i e n t : C o n t r o l medianibiental, Gestió forestal, Espais naturals i Educació, tasques a les quals oferirà d e d i c a c i ó e x c l u s i v a a partir d'ara.

Manel Gabaldà, el diu de la presa de possessiu al ple municipal. Foto: A.fí.

mes d'una cartera amb l'altra, però l'opinió de Medi Ambient és escoltada i aplicada. Si s'ha de fer algun canvi en les normes mediambientals d'alguna i n d ú s t r i a . M e d i A m b i e n t ha d'actuar com un ajut i no com a imposició. En general amb les empreses hi ha un bon fee/ing, i no hi ha grans problemes.

E n t r e v i s t a

-L'educació ambiental a Sant Cugat ha assolit puntes d'èxit en el reciclatge. Quin és el proper pas? - E n dos o tres mesos plasmarem l'opció dels ciutadans a rebre publicitat a les seves bústies. Això ja s'ha fet en altres ciutats, com ara Girona, i fa que la vida sigui més còmoda i agradable.

Jaume

Busquets

(ERC)

"Hi ha una sensibilitat diferent entre Urbanisme i Medi Ambient" Uexresponsabk vol continuïtat a Medi Ambient A.B. - Sant Cugat -

liasijuets tomarà a ser regidor després de la dimissió a. Medi A mbicnl. Foto: A.fí

#I§Ilfe& ALUMINI

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

* PELUQUER1A - Especial Novias y Comuniones * ESTÈTICA - Limpieza de cutis - Depilaciones - Manicura - Pedicura - Tinte y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales PELUQUEROS - Maquillaje - Quiromasaje Rambla Can Mora, 10. Tel. 5» 57 85 * SAUNA - Masaje - Aromaterapia Sani Cugal del Valies « SOLÀRIUM

- A m b el trencament del pacte d e Govern, ERC ha afirmat q u e tindrà més llibertat d ' a c tuació. Això s u p o s a r à canvis en la seva |M>lítica de Medi Ambient? -Nosaltres esperem que hi hagi una continuïtat en la política mediambiental establerta i ens consta q u e la voluntat és aquesta. Això ens satisfà, perquè creiem que vam encetar una línia de treball que ha de durar al llarg de la present legislatura. - E l trencament ha deixat en m a r x a diversos projectes, sobretot a l'àrea d'Espais Naturals. - A banda de Torre Negra com a línia prioritària, penso que cal continuar en el projecte d'àrea humida i d'estudi de la biodiversitat de l'estany dels Alous, i cal engegar el projecte del Pla Municipal d'Espais d ' I n t e r è s Natural, que hauria de recuperar la xarxa de Rieres i Torrents com a connectors naturals del muni-

cipi.

- C o m s'ha p o r t a t la relació e n t r e U r b a n i s m e i Medi Ambient ? - H i ha una sensibilitat diferent entre les dues àrees. Penso que l'entesa ha de ser cada vegada més gran i això s'ha de concretar en una coordinació a l'hora de desenvolupar projectes urbanístics. Aquesta coordinació no va arribar a nivells òptims en la nostra etapa i a partir d'ara en farem un seguiment. Quan Urbanisme i Medi Ambient van per separat, els resultats no solen ser beneficiosos per a aquest últim. La seva coordinació ha de garantir la conservació d'aquests eixos verds i a vegades els torrents i les rieres no s'han valorat des d'un p u n t de vista ecològic. - E R C no serà protagonista en la inauguració de l'Eix Verd el 1999. - E s t e m profundament motivats per tots els espais naturals, però no ens interessa tant tallar la cinta el 1999. L'important no és que la cinta la talli un partit o un altre, sinó que la cinta la talli

la ciutat i que gaudeuxi d'una xarxa d'espais verds que ara és incipient, però que cal consolidar-la i garantir-la. - E n l'àmbit comarcal, també hi h a projectes d'envergadura com el pas del TGV. -Nosaltres no partim de posicions doctrinals i volem estar atents a cada projecte. S'ha de v e u r e si finalment passarà el T G V i comprovar el seu impacte mediambiental. En qualsevol cas, el diàleg i el consens ha de fer compatible el desenvolupam e n t urbà i econòmic a m b el Medi Ambient. -Quins resultats s'han obtingut en el control mediambiental de les empreses? -L'etapa d ' E R C a Medi Ambient ha consolidat aquests paràmetres a les indústries. Els resultats generals han estat molt positius, perquè hi ha una consciència mediambiental cada vegada més gran per part de les empreses, i a més la legislació s'endureix.Creiem que és una política ineludible que cal continuar.

Política

aSiCANTONS Divendres, 30 de gener de 1998

P a r t i t s

Els partits d'esquerra s'emplacen a col·laborar també a Sant Cugat

El referent d'IU a Sant Cugat canviarà de nom

Aproven l'acord de les direccions nacionals al Parlament ALBERT BALANZÀ

Els portaveus de les tres formacions progressistes amb representació a l'Ajuntament, PSC, IC i ERC, han aplaudit l'acord de col·laboració dels seus portaveus al Parlament de Catalunya per actuar conjuntament en la lluita contra l'atur. Àngel Casas, Francesc Godàs i Jaume Busquets han afirmat que no serà difícil posar-se d'acord, sobretot en temes socials. Al.BKRT BAI.ANZÀ

-Sant CugatKn una reunió mantinguda la setmana passada a la seu del PSC al carrer Nicaragua, els líders de les dues primeres formacions, Narcís Serra i Rafael Ribó, van decidir impulsar la coordinació en àrees com l'ensenyament i la sanitat; en l'àmbit de l'ocupació, l'acord es va fer e x t e n s i b l e a E R C , q u e aviat efectuarà la seva adhesió al pacte. El portaveu del G r u p Socialista a l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat, Àngel Casas, ha afirmat q u e els partits d'esquerra han de caminar "separats, però junts en un mateix camí". Segons Casas, els primers acords progressistes a Sant Cugat poden arribar en àmbits com l'Entitat Municipal Descen-

tralitzada de Valldoreix i en els futurs consells de districte. Casas ha a d m è s q u e l'actuació conjunta no serà suficient per decidir p r o j e c t e s a l'Ajuntament però, si el P P no s'hi afegeix, " h o farem t e s t i m o n i a l m e n t " , ha assegurat Casas. El portaveu socialista ha destacat q u e el Pacte Industrial d e la Regió M e t r o p o l i t a n a , impulsat pel P S C i r e f e r e n d a t rec e n t m e n t pel ple, pot ser un altre àmbit de coincidència política e n t r e P S C , I C i E R C . D e s d'Iniciativa per Catalunya, el coordinador local Francesc Godàs ha assegurat q u e amb l'acord s'acompleix una de les voluntats expressades en la 4a Assemblea d ' I C al desembre de 1996 i que, en el seu dia, ha afirmat Godàs, va ser criticada pel sector escindit que ara

-Sant Cngat-

Àngel Casas {PSC) i Franresr Godàs (IC). FOTOS: F.l.S 4 CANTONS ha format el r e f e r e n t català d'Izquierda Unida. El portaveu del Grup d ' I C a l'Ajuntament ha considerat "possible" l'acord a Sant Cugat, però ha contradit Casas en la validesa del Pacte Industrial com a àmbit d'actuació conjunta ja que, segons Godàs, el Pacte no incumbeix aspectes macroeconomies a de-

senvolupar, com la generació d'ocupació o la remuneració de tasques mediambientals. Finalment, des d ' E R C , el portaveu m u n i c i p a l J a u m e Busquets ha assenyalat q u e " a m b diàleg, els partits d ' e s q u e r r a sempre ens hem entès, tant dins com fora d e l ' e q u i p d e govern".

Deu dies després de la seva presentació oficial a Sant Cugat, el Col·lectiu d'Esquerres, referent local d'Izquierda Unida, canviarà de nom per adaptar-se a les directrius del partit en l'àmbit català. La U n i t a t d ' E s q u e r r e s , q u e així s'anomenarà definitivament el partit, iniciarà el procés constit u e n t el 28 d e f e b r e r i presentarà els seus quadres la primera quinzena d e maig. El portaveu del Col·lectiu, José F e r n a n d o Mota, s'ha mostrat caute a l'hora d'adoptar immediatament la nova denominació. "Primer, l'haurà d'aprovar l'assemblea constituent", ha dit Mota. El dirigent del Col·lectiu d'Esquerres ha afirmat que "l'important són les idees i no el nom". Mota ha manifestat q u e la secció local no ha discutit encara la resolució, però ha admès que hi havia opinions diferents, entre les quals la gair e b é definitiva U n i t a t d ' E s querres.

P a r t i t s

ERC titlla l'actitud de CiU de 'farisaica' en la nova llei del català A. B. - Sant Cugat -

El diputat d'Esquerra Republicana de (latalunya, Joan Puigcercós, va carregar divendres contra Convergència i Unió per mantenir una actitud "farisaica" i per no considerar prioritària la llengua en l'aprovació de la nova llei de normalització lingüística. Segons Puigcercós, CiU ha delegat en el ciutadà la responsabilitat d'estendre la llengua, perquè "creu que la gent va en plan heroic". En la presentació a la Casa de Cultura de la campanya Feta la llei, feta la trampa, el diputat d'ERC] al Parlament va apel·lar a la coherència per justificar el vot en contra del

seu partiren la llei del català. Puigcercós va afirmar que en la legislatura passada l'actual secretari general d ' E R C , J o s e p L l u í s Carod-Rovïra, ja va presentar una proposició no de llei per demanar un salt qualitatiu "per combatre la creixent indústria cultural". F.l diputat d'ERC, Joan Puig/virós. flanquejat pel president toeal, Eduard Pomar, va rritkar durament CU •'. Foto: A.R.

Actitud moderada En aquesta ocasió, el diputat independentista va defensar la postura "moderadíssima" del seu partit, però "el Cavernet Sativignon" de la llei va aigualir-se amb les "servituds" del PSC i d'IC] i la "poca honestedat" de CiU. La qüestió de l'etiquetatge ha comptat, per Puigcercós, amb l'oposi-

ció "real de la gran patronal, molts dels quals tenen carnet de CiU". Puigcercós va criticar també que la nova llei ha obviat la disponibilitat lingüística mínima, el mèrit per exercir l'advocacia i la introducció del català en documents públics, en l'administració de VEstat i en les Forces de Seguretat, sense contrarestar les 150 lleis re-

dactades des de 1979 pel Congrés "que obliguen el castellà", va assegurar el diputat d'ERC. Joan Puigcercós va limitar els avenços de la nova llei a la regulació de la immersió lingüística, dels topònims de fora de Catalunya i l'esment de la unitat de la llengua en el preàmbul de la llei. D'altra banda, Puigcercós va de-

fensar la "coherència" també de la secció local d'ERC en el trencament del pacte a l'Ajuntament. "L'argument de la consigna és barroer i pobre", va dir el diputat, "ja que CiU i ERC] tenen pactes estables en poblacions com Roses, Granollers, Santa Coloma de Farners i Santa Cristina d'Aro, per exemple".

Promoció Estudi Fotogràfic CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14

Tel. 6 7 5 56 74 - Tel. 6 7 5 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es Sant Cugat del Vallès

Per cada revelatiicòpies l'obsequiarem amb una foto d'estudi d 15 x 20 Promoció fins al 14-2-98

ç£frt ^ °X)&\s\

v\\

i OFERTA: MARC DE FUSTA FOTO 30x45 3.500.- Ptes.

EIS 4 CANTON

nuo

Divendres. Júdrmierde

IW8

E d i t o r i a l

Un pas important per a la consolidació del setmanari

H.S CANTONS ••

i|vnil.i i .li- -..llit CUUJI Jl-I V.i ' ú» S*nl Cu0*t, SL

Consell d'Administració K,i:

i(.un

ipicsiiltntl

Josep Ni. t;.il·ii.':i/t'. I'LTL1 |-.>i|iicnla i \ a \ i c r l o r n c l l s (editor ik-k-nari

Coordinadora do Radaccto Aurj (lustj

Radaccto T e m a de la setmana: l.aia Portacelli;

Polirií j/Kionomia' Al ben Balanzà; Kmorn/Opinió: Aura ( IOSCJ; Socieidt: Núria Serra; Cultura; Josep Mana Miró. Kspons: Alcx López; Radiografia i enquesta: Montse Sant.

Comare tal Anna Juanola

Consoli Editorial Ramon (irau (president) Josep Nf Cabrerizo (vice president)

I ram esc Carbó, Jordi Casas. Narcís Castanyer, Pere Ksquerda, Xavier Kornells, Kristian Herbolzheimer, Rofícli Pedró. Ramon Pros, IJu/s Puig. Kmili Rciíé, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Joan Trovano, Pep Tupucs, Núria Zabala SIJÍJ í -iisrj íseerctirij)

Subscripcions i Club dol Subscriptor Pep Pugues Fotografia Avc Beltran, Yolanda Careíi

Rasponsablo da dlssony I maqaatactó Jordi Pascual ImpraaalÓ Rotimpres(472) 40.05.95

Distribució Mjilins Valies S.L. Tel. SHt.2i.7i Dipòsit legal: Ci-405-93 Kh 4 ( j i u o n » c»j>(ri*j únicjnKiit b MT\j opintóen e h e d u o n a f a E b « expitsten I ifiiHxS liclï seu* jinure. <|uc Kls 4 Canton* i*> h tev» n e n

(l)ACPC

Associació Cmlini de la Premu

mb aquest exemplar que teniu a les mans, Els 4 Cantons enceta una iniciativa que pot suposar un punt i seguit en la nostra intensa vida com a setmanari local, amb la clara vocació d'esdevenir un punt de referència a la ciutat. Avui encetem amb el col·leccionable "Collserola pels 4 cantons" un dels projectes més engrescadors de la nostra trajectòria, i ho fem en un moment en què el mitjà arriba als seus cinc primers anys de vida, tot un objectiu assolit per la dificultat que suposa fer arrelar aquest tipus de mitjans en ciutats de les característiques de la nostra. Treball i ganes no ens en falten i creiem que el més difícil ja ha passat. D'entrada, dia a dia, anem guanyant la confiança del lector, que veu en nosaltres un esforç de superació constant, una voluntat a prova de defalliments i, sobretot, una manera clara i ho-

nesta d'arrelar un dels projectes de comunicació escrita més importants de la minsa història que en aquest àmbit hi ha hagut a casa nostra. La darrera iniciativa, el setmanari "Viure a Sant Cugat", editat a finals dels vuitanta i q u e malauradament no va superar els 3 anys de vida; ara aquesta capçalera, i com a homenatge a l'esforç d'aquella etapa, dóna nom al nostre suplement bimensual. El col·leccionable que us acompanyarà durant 20 setmanes ha estat un esforç editorial molt important de gairebé un any de feina, però tant a l'equip del setmanari com als seus autors ens omple de satisfacció veure com ja són molts els ciutadans que l'esperen amb interès. L'expectativa que ha despertat, tant a la redacció, als quioscs com a molts subscriptors, ens fan preveure una gran acollida. "Collserola pels 4 cantons" és

l e c t o r

un primer pas de tot un seguit de col·leccionables i d'iniciatives que periòdicament donaran un valor afegit al setmanari. L'objectiu és clar: per un costat potenciar i consolidar la difusió iï Els 4 Cantons, fent més atractiva la proposta i encoratjant la fidelitat del lector i, per l'altre, posar a l'abast dels santeugatencs productes que ajudin la divulgació del nostre patrimoni cultural més proper. Si el temps, el treball i els recursos ens ajuden a aconseguir-ho, ens sentirem plenament satisfets. Cal agrair a moltes persones la seva aportació perquè aquest treball hagi estat possible, però en primer terme cal fer-ho als autors del seu contingut, en Francesc Carbó, en Jordi Roca i en Pepe Rodríguez, tres entusiastes santeugatencs amb un denominador comú, l'estima i el respecte per la nostra muntanya, una relació íntima i estreta de sempre amb Coll-

serola, que fa que la coneguin gairebé pam a pam. El seu coneixement d'un món desconegut per la gran majoria ha fet que aquest respecte i estima vulgui ser compartit, amb generositat, amb tots aquells que se sentin atrets per uns itineraris resseguits durant dies i traspassats a les fitxes amb tot tipus de detall. Al treball dels autors cal afegir la col·laboració dels diversos artistes locals que hi han participat i dels responsables del disseny, que han aconseguit un resultat molt digne i atractiu. El suport decidit que en tot moment han donat al projecte la Generalitat i el Club Muntanyenc, i la col·laboració de l'empresa local Auto-Cugat, contribuiran a la gran difusió del col·leccionable, amb 6.000 exemplars editats. Ara els nostres lectors habituals i els que s'hi vagin afegint en tenen la paraula.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

nomenats a l'inici de la present Contra la intolerància gent que som així, però pot halegislatura. I que es fes una conver-hi algú que ho tingui assumit i que no sigui capaç de veuEn el resum de l'any 1997 del vocatòria especial per recollir la Moltes vegades ens han volgut posar el capell que, els militants re la veritat. suplement Viure a Sant Cugat, en seva opinió al respecte. Resulta, però, que precisament l'apartat titulat E/s nous Consells Amb aquesta informació hau- del PP, som intransigents, intode Districte, es dóna una infor- ria de ser convocada tot seguit lerants, poc dialogants, poc els que volen donar aquesta falla Comissió Informativa de Des- amics del pacte i dominants dels sa imatge de nosaltres són els mació errònia en afirmar que en el passat ple del mes de desem- centralització i Participació Ciu- del nostre poder. En una pa- que tenen comportaments asbre es va aprovar la modificació tadana, on hi estem representats raula, ens titllaven deftitxes, sen- similables a les pitjors èpoques de Goebbels: els que envien del Reglament Orgànic Muni- tots els grups polítics, per cercar se parar-se a pensar en l'origen cipal (ROM) que afecta els con- el més ampli consens possible i, ni en el significat real d'aques- amenaces anònimes per carta o una vegada aprovada la modifi- ta trista paraula. Així, ens vo- telèfon als càrrecs electes del sells. cació del ROM pel ple, convocar lien etiquetar ja abans que as- PP, tant parlamentaris com reLa realitat és que aquest punt ja el primer plenari dels "nous" solíssim cap mena de poder o gidors, perquè no poden pair no va ser ni presentat al ple. La Consells de Districte./ FRAN- responsabilitat de govern. que els electors ens hagin dosituació és la següent: després CESC SERRA, regidor adscrit a Ara, després de dos anys de nat suport, ni que diguem la ved'una llarga demora l'equip de Descentralització i participació responsabilitat màxima, els és ritat davant de tothom. Govern va presentar la seva prociutadana pel PSC (Sant Cugat). més difícil de fer creure a la posta respecte la qual dos dels Aquests són els fatxes, siguin grups polítics hem presentat esmenes importants, cosa que fa U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s , que ara es disposi de tres propostes. p r e g u n t e s , queixes de t o t allò que us i n t e r e s s i i afecti En el passat ple vam demanar 589 62 82 que aquestes diferents propostes es donessin a conèixer als membres dels actuals Consells de Districte legalment constituïts i Consells de districte

EIS4CAINTONS

de dreta o d'esquerra. Els que no coneixen el diàleg, ni donen la cara, els que embruten les parets perquè no obtenen els vots que voldrien per imposar les seves ideologies antidemocràtiques, els que propaguen mentides per difamar aquells als que no poden vèncer amb arguments, els que assassinen a ciutadans inermes... Els bons nacionalistes són els que cerquen el benestar dels seus conciutadans, lluitant només en trobar solucions que no perjudiquin ningú. Ningú. /GRUP MUNICIPAL POPULAR (Sant Cugat). Fe d'errates En el reportatge publicat el 1212-1997 i que signava Mariàngcla Rovira hi figurava, per error, el nom de Maria Dolors Lozano. El cognom correcte és Làzaro.

Opinió 11

ELS/CANTONS Divendres, 30de gener de 1998

l l o t j a

Algunes reflexions sobre el conflicte de Lucas IORDI CASAS

s conegut per bona part dels santcugatencs que Lucas Diesel ha viscut un conflicte q u e ha durat un any. El que ja no és tan conegut, malgrat l'esforç dels mitjans de comunicació, és el seu rerefons: el que realment s'estava discutint (i confrontant) en aquest conflicte. Un ràpid repàs als esdeveniments ens pot ajudar a entendre-ho. El q u e havia començat com una negociació més de conveni, al cap de tres mesos va enverinar-se a causa de la negativa d e la majoria del c o m i t è (COP+l T GT= 17 delegats, d'un total de 22) a negociar un nou procés d ' o b t e n c i ó de nous temps de treball, negociació a la qual condicionava la Direcció - a m b un gran desencert- la de la resta de punts. Tot plegat ens va portar a una espiral de confrontació, que a finals de setembre es concretava de la següent manera: conveni pendent de negociació, una desena de contenciosos judicials i presentació per part de l'empresa, a causa de la baixada de producció, d'un expedient de regulació de plantilla que afectava 250 treballadors. El més delicat era

S e v e r

que no hi havia perspectives de sortida. En aquest context la Secció Sindical de CC.OO., que venia defensant la necessitat d'abordar la negociació del punt esmentat, va negociar a m b Direcció un Acord d'Eficàcia Limitada (AEL) que donava sortida als conflictes a c u m u l a t s . S'hi va acollir un 60% de la plantilla.

Davant la manca de perspectives, la S.S. de CC.OO. decidí negociar i signar rAcord d'Eficàcia Limitada Malgrat això, la majoria del Comitè va considerar que calia seguir pressionant, tot desqualificant l'AEL. El resultat dels tres mesos següents, que han estat de gran tensió a causa de la pressió de tot tipus que hem viscut els que vam apostar per una sortida negociada, ha estat un laude arbitral emès per la Generalitat que es diferencia molt poc de l'A-

e n

E L . E n manté una de bàsica, però, un nou - i desagradableapartat, producte de la situació de tensió abans esmentada: un acomiadament (reduït a una sanció), dues sancions i tres amonestacions. Aquest resum, exempt per les seves característiques d'un conjunt de detalls i matisos q u e caldria incloure, sens dubte serà impugnat - d e fet ja ho ha estat- per altres lectures sindicals. No vull, però, entrarà discutir-les. Només pretenc aportar un seguit de reflexions -crítiques, això s í - arran del conflicte que vinc comentant: 1. El conflcite viscut s'ha donat en el marc d'una empresa multinacional, de la qual som una part d'una de les seves sis divisions (i no la més important). l'na empresa que funciona amb objectius a curt, mig i llarg termini (de fet, les multinacionals són avui les entitats q u e més planifiquen). Doncs bé, el sindicalisme a Lucas és realizat al marge - o almenys hi pensa molt poc- d'aquest fet. Esperem que la pròxima constitució del seu Comitè europeu ens obligui a pensar-hi. 2. Concretant més, la nostra fà-

T i t o

brica és una planta de la divisió diesel, la qual és en procés de canvi de producte. Canvi q u e h e m d'abordar des de la inexistència de polítiques pròpies d'investigació i de comercialització. Això fa que el seu futur, com en tantes altres empreses, es basi en la gestió dels seus recursos humans. En definitiva, de l'organització del treball, la

En aquest conflicte les parts s'han debilitat com a interlocutors, entre ells i davant els ulls de la plantilla productivitat, la formació, la qualitat i l'organització de la jornada. Doncs bé, com ha demostrat el conflicte que vinc comentant, el sindicalisme a Lucas és lluny d'abordar a fons aquests temes. S'està, en gran part, pensant en termes de mercat protegit i no de globalització econòmica. 3. L'anterior fa q u e sigui imprescindible un reforçament de la capacitat d'interlocució de les

parts en conflicte. Escriure negre sobre blanc el que es pensa i ser capaç de confrontar-ho i discutir-ho és cabdal. Doncs bé, en aquest conflicte les parts s'han debilitat com a interlocutors, entre ells i davant els ulls de la plantilla. 4. Tot plegat fa necessari el reforçament del sindicalisme confedera!, especialment el representat per C C . O O . i U G T . E n t e n e n t per sindicalisme confederal, entre altres coses, aquell q u e es nodreix d'un ampli bagatge (el que es transmet a través de les estructures sindicals), i no redueix el seu món sindical a les quatre parets de l'empresa. Doncs bé, això tampoc no ha estat possible. La Secció Sindical d ' U G T , almenys els seus representants, no han considerat convenient prioritzar la seva entesa amb CC.OO.: A q u e s t e s són algunes reflexions que em suggereix el darrer conflicte a Lucas, les quals m'agradaria q u e es generalitzessin. Fora d'aquestes coordenades, el sindicalisme no farà altra cosa que anar a les palpentes. Jordi Casas és portaveu de CCOO al comitè

t e r r a t

A la Torre Negra IOSEP SERRA F L O R I T

eia temps que no passejava per Can Traval, potser més de dos anys. Jo era un habitual passejador d'aquesta zona bellíssima; l'harmonia era tanta que podies impregnar-te d'un conglomerat del tot respectuós i enriquidor. Caminar pels camins de bosc que vorejaven els camps de la masia era un plaer extraordinari, era la contemplació de l'equilibri entre l'activitat humana i la natura. Endinsar-me pels boscos dels entorns, molt rics, amb vegetació de ribera, alzinars i roures m a j e s t u o s o s , t o r r e n t e r e s frondoses de difícil accés que donaven a la riera de Sant Cugat, em permetia també recrear-me amb la munió d'aus que hi vivien. Per acabar el recorregut acostumava a anar una mica més enllà dels entorns de la masia, on hi havia la font de Sant Ramon, sens dubte una de les més b o n i q u e s del municipi, final ideal d'una passejada d'aquelles que donen al qui les fa una agra-

dable tranquil·litat d'esperit. D e tot allò avui no en queda gairebé res. Els boscos han estat saquejats, centenars d'arbres (potser milers) tallats, s'han obert carrers enmig dels boscos, s'han desfet torrents, partint-los com si fossin magranes i ja han començat a construir les primeres cases adossades en els antics camps de conreu. S'ha infringit la legalitat amb la invasió de la riera de Sant Cugat a m b clavegueres i tubs de desguàs i també amb la destrucció-desaparició de la font de Sant Ramon, on avui hi podreu trobar unes enormes cases adossades. L'espoli fet al nostre patrimoni cultural, paisagístic i arquitectònic sembla no tenir límits en el temps. Érem molts els qui pensàvem que amb la fi de la dictadura s'acabaria també la política de l'especulació i de la irresponsabilitat e n v e r s la n o s t r a r i q u e s a patrimonial. Però no, ben al contrari, la connivència i fins i tot la voluntat de l'actual govern

municipal en aquest afer és total, recordem només el lliurament massiu de revistes " O N " a les cases particulars dels santcugatens, del número on apareixia el projecte urbanístic de Can Trabal i rodals com una de les grans fites de l'equip de govern del municipi. Cal pensar, doncs, quina ingenuïtat no fer-ho!, que de les paraules proteccionistes vers la Torre Negra, no n'hem de creure un borrall. L'atzucac polític a q u è s'ha vist abocat el govern municipal per la pressió de la societat civil l'obliga cap a l'actual maniobra de dilacions, posant el complexe entremat de reglaments administratius al servei de no se sap quins interessos. Continua essent imprescindible ia intervenció de tots i la valuosa fiscalització d e la Plataforma Cívica en el que quedi de procés, per fer realitat la preservació de la Torre Negra, malgrat les polítiques de passadís dels nostres governants.

\z Opinió

l'iidrff..?(' í/e netier r/e I Wít

c a m p a n a r

Uampolla

mig plena

b u s c a i r e

Usuaris

XAVIKR Flül'ERKS RlCEROT

o tinc per costum adreçar-me als mitjans de comunicació escrita per manifestar opinions o contestarne d'altres respecte al model d'esports al nostre municipi. Tal circumstància ve propiciada pel fet que els clubs i els esportistes santcugacencs, en general, sempre han trobat en mi una persona oberta al diàleg, disposada a cercar solucions a les seves demandes i inquietuds. En aquest sentit he d'agrair el tarannà dialogant de totes les entitats que, malgrat entrebancs i problemes en ocasions de difícil resolució, han mantingut una constant actitud de treball no mancada d'esforç ni tampoc d'il·lusió envers l'esport. La UESC és un exemple d'aquestes entitats amb qui l'Ajuntament ha mantingut una estreta col·laboració, molt activa per la quantitat de disciplines que agrupa aquest club, així com pel caràcter emprenedor de molts dels seus membres. És per això que m'ha sorprès i m'ha dolgut la publicació en aquest mitjà el passat dia 23 de gener d'una carta del Sr. Jaume Espina, President de la Fundació UESC, en la qual efectua un seguit de reflexions (i lamentacions) quant a la marxa d'aquesta entitat i la seva relació amb l'Ajuntament, a qui apunta com el responsable

Les

coses

de totes les dificultats que ha patit el club en la seva història. En aquest sentit es fa necessari efectuar les següents consideracions: Cal reconèixer que la UESC s'ha caracteritzat per la seva voluntat de cercar finançament mitjançant l'organització d'activitats diverses, però no és menys cert que li és atorgada anualment una subvenció directa proporcional a la seva dimensió i respecte dels altres clubs, la qual ha estat incrementada els darrers anys de forma important, en atenció a les dificultats econòmiques de l'entitat, i atesa també la celebració del seu desè aniversari. L'anterior, a banda de l'atorgament d'una subvenció indirecta que li permet la utilització gratuïta de les instal·lacions municipals que precisa per desenvolupar la seva tasca. Quant a la recerca d'espònsors, aquesta és una tasca extremadament delicada i difícil que el Sr. Espina hauria de conèixer com a president d'una entitat que es va crear principalment per a aquesta finalitat, i a la vista dels escassos resultats que ha obtingut A més a més no es pot deixar de banda la voluntat de l'espònsor respecte qui ha de ser el beneficiari. D'altra banda, si bé la Fundació UESC va ser la primera l'any 1993 en organitzar, amb el suport de

e n

l'Ajuntament, una revetlla de cap d'any, per qüestions de seguretat inherents a les característiques d'aquesta festa es va procedir a l'establiment d'unes Bases per a la seva pública concessió, facilitant especialment la seva organització a les entitats del poble. De forma similar va passar amb els bars de la Festa Major, tot i que aquí l'Ajuntament ni n'és el responsable directe, atès que la seva organització recau en mans d'una Comissió integrada per representants de les entitats sancugatenques. En un concurs públic, qui el perd que en tregui conclusions i es plantegi (aleshores sí) en què s'ha equivocat. En qualsevol cas, la UESC no pot responsabilitzar l'Ajuntament del fet que darrerament no se'ls hagi concedit aquest servei, en benefici d'altres entitats del poble que hi han optat en igualtat de condicions. Amb el seu caràcter obert i aglutinador la UESC ha absorbit projectes difícils (Handbol, Bàsquet, Gimnàstica rítmica) integrant-los al seu si i revifant-los. Des de l'Ajuntament s'han observat aquests processos amb actitud positiva i de col·laboració, i mai no s'ha incomplert cap compromís al respecte. Entre aquests projectes voldria destacar el compromís d'aquesta entitat amb l'organització dels Jocs Es-

Sot

colars; però també seria injust-com s'ha dit abans- negar la participació en aquests Jocs a les altres entitats del municipi. No dubti Sr. Espina de la sensibilitat sobre aquesta àrea del grup municipal que governa l'Ajuntament des de l'any 1987, a la qual va dotar l'any 1992 (per primera vegada a Sant Cugat) d'una Regidoria independent per a la seva específica promoció. No en va, i conscients de la necessitat d'invertir en la millora dels nostres equipaments esportius, el pressupost d'enguany destina més de 100 milions a aquest concepte. Potser la UESC passa per un moment difícil, però els principals responsables de la seva situació són, primerament, els seus directius. Confio en què el pessimisme reflectit en la seva carta no sigui compartit per la majoria de l'entitat i Fundació.

La fesomia de Sant Cugat (vila) no ha deixat, inevitablement, de transformar-se d'ençà que començaren a instal·lar-s'hi, en aquell temps, els primers ocupants. Efectivament, l'evolució més o menys progressiva en els usos i costums dels íncoles ha degenerat, en molt pocs anys, en aquesta mena de revolució consuetudinària que ens toca sofrir avui dia. Hom té present, encara, com els habitants eren, amb permís de Manuel Fraga Iribarne, els usuaris del carrer. Però això que es va denominant progrés ens ha aportat, entre d'altres propines, un cada dia més feixuc embalum d'automòbils que tenen carrers i, a voltes, el que resta de vorera, completament envaïts. Vull finalitzar Sr. Espina esperonant-lo a seguir treballant en el La situació en l'àrea urbana, món de l'esport. El projecte de la no cal dir-ho, es fa cada cop UESC era i continua essent vàlid, més penosa i insuportable. És i mai podem fer una lectura parper això que des del consiscial i pessimista dels esdevenitori es van prenent mesures ments (allò de l'ampolla mig buiper millorar la situació. da) si no volem caure en el dubte I així hem anat veient com dels propis principis. cada vegada s'esmerça més activitat en pro d'una ciutat més Xavier Figueras és regidor confortable per als actuals d'Esports de rAjuntament usuaris: els automòbils.

Ensenyar

Encara més obres: Ara al carrer de la CPeu!!

porxo

la llengua

IOSEP M. IAUMÀ

cal metge, ensenyar la llengua és un índex de la salut. Llegeixo que al santeugatenc president de la Casa de Castilla la Mancha li sembla bé la nova Llei del Català. És clar, som un poble madur. Confesso, en canvi, que l'enrenou entorn d'aquesta llei em desconcerta. No fa ja molts anys que Pemàn va parlar d'"un vas d'aigua clara"? Aprofito un article d'una altra santeugatenca,Victòria Camps, per expressar les meves perplexitats. Diu que cap legislació lingüística no pot ser liberal (democràtica?) perquè els únics drets lingüístics són els individuals. No ho entenc: si vaig a Lisboa, posem per cas, tinc els mateixos drets lingüístics a tenir-ho tot en català com els lisboetes en portuguès? No és de sentit comú que quan vaig a un lloc n'haig d'aprendre l'idioma? A països com Holanda, Dinamarca, e t c , tothom parla

l'anglès; però, és assenyat viure-hi sense saber l'holandès, danès, etc? L'aplicació del dret de cadascú a viure segons la seva llengua causaria un garbuix sensacional. Quants centenars d'escoles, ad-

Calprotegir les llengües petites igual que protegim el paisatge, l'urbanisme, les espècies en perill d'extinció. ministracions, mitjans de comunicació en les diferents llengües caldrien a cada ciutat? No és el món ja prou complicat tal com és? On ens ha dut, desgraciadament, l'individualisme a

ultrança? L'altra qüestió sobre com cal definir el català em resulta igualment incomprensible. "Llengua pròpia", "natural", "materna", "autòctona"... Com és que aquestes preguntes sempre es fan sobre les llengües p e t i t e s i no sobre les grans, considerades "normals" ? Totes les llengües són igualment meravelloses, santes i bones; per això cal protegir les llengües petites igual que protegim el paisatge, l'urbanisme, les espècies en perill d'extinció. Només cal mirar el mapa per veure que les llengües petites (com potser totes les empreses, de l'ordre que sigui, petites) estan en perill d'extinció. Paco Noy, mort aquesta setmana, que va ser qui va negociar el 1978 el primer Decret del Català, deia que havia de ser obligatori, o no tenia sentit. Crec que tothom li ho hem d'agrair.

Opinió 13

FLS i CANTONS Duen/Ires, 30 de gener /fe IWH

grans

Carles

t r e t s

Briega

Lartista intel·ligent i tenaç El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest artista que fins la setmana passada exposava les seves obres a Canals Galeria d'Art

l pintor Carles Briega és d'aquelles persones q u e q u a n avança c a p als altres ho fa d'una forma decidida, assertiva i d i n à m i c a . G e n e r a l m e n t es mostra molt segur i quan vol alguna cosa, és difícil q u e cedeixi a les seves pretensions, encara q u e se li plantegin problemes que puguin semblar impossibles d e superar. É s subtil i n t e l · l e c t u a l m e n t p a r l a n t , i té c e r t e s p e r i t d e contradicció. D e m o s t r a vivacitat a l'hora d e fer observacions i és ràpid en decidir el q u e pensa, sobretot si es tracta d e defensar els seus p u n t s d e vista. Físicament és un home fort, capaç d'aguantar una gran tensió o un ritme d e treball elevat, sense mostrar desmotivació ni cansament. E l s traços d e la seva lletra evidencien q u e Briega és una persona e m i n e n t m e n t comunicativa. En aquest sentit,

%c:*% L

cafetó?

Avui dia, el cafè és, després del petroli, la matèria primera que més divises mou al món. Les plantacions de cafetó ocupen milers d'hectàrees en les regions tropicals i subtropicals, amb una producció mitjana mundial que s'apropa als mil milions de tones anuals. Cal esperar uns set mesos des que la planta floreix fins que el fruit és llest per collir-lo. (...) La fase següent és preparar els grans. Es poden tractar en sec, posant al sol els fruits durant alguns dies, o en humit deslliurant els grans de la polpa, deixant-los fermentar en cubes d'aigua i després secantlos al sol. (...). El cafè queda preparat per al garbell, procés destinat a e l i m i n a r els grans defectuosos. Per fi arriba l'operació final: la degustació, realitzada pels experts en la matèria. Aquells Juan Xaldés que avaluen els diferents tipus de cafè i en certifiquen la qualitat de cadascun. A partir d'aquest moment, els

sacs de cafè poden recórrer diferents camins.Un, l'habitual, els porta a les mans de les multinacionals, que poden crear artificialment escassesa gràcies a la seva enorme capacitat de compra i emmagatzemament i contra les que difícilment poden competir les petites empreses familiars del Tercer Món. Aquestes grans companyies es mouen amb soltesa en un món en què el preu del cafè és fixat a les Borses i es modifica en funció dels seus interessos financers que no fan sinó accentuar encara més les diferències abismals entre el Nord i el Sud. Comercio Justo treballa per garantir els respecte als petits productors i al seu entorn i perquè les estrictes regles que regeixen el lliure mercat no els arruïni. En definitiva, perquè aquest camperol de costa d'Ivori (o de qualsevol altre lloc) que cultiva mitja hectàrea de cafè i que no entén de fluxos de mercat rebi un tracte i un sou dignes pel seu treball. Comercio Justo resol, a més, un altre problema. Si un petit cafeter

mostra molt d'interès per la relació a m b els altres. Ara b é , a q u e s t interès se li d e s p e r t a més com a tema d'investigació, d ' a n a r recollint informació i acceptant només allò que punt u a l m e n t pot utilitzar, q u e no pas p e r q u è l'atregui en e s p e cial la persona. Això sí, és més c o n t r o l a t i r e s e r v a t del q u e sembla o del que els altres s'imaginen quan el coneixen. Val a dir q u e é s u n a m i c a anàrquic i que confia més en la improvisació o en la seva elevada agilitat m e n t a l , q u e no pas en una organització prèvia o en qualsevol tipus d e planificació. É s p e r tot això q u e C a r l e s Briega s e ' n s p r e s e n t a com un artista intel·ligent q u e es deixa dur per la intuïció. Amb la col·laboració:

SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3era - 08011 Barcelona Tel. (93) 451 04 39* - Fax|93|451 7396

'hemeroteca horitzontals del ciberespai: "La primera revolució a Internet", diuen alguns; "La primera del segle XXI" segons l'escriptor Carlos Fuentes. Els zapatistes no plantegen que el subjecte de la revolució hagi de ser el proletariat o el camperol. (...) L'EZLN parla de la societat civil. O tots o res. Situa el potencial de canvi en els sectors exclosos fins i tot dels programes revolucionaris, i apel·la als indígenes, a les dones, als sense terra, als negres, als intel·lectuals independents, als homosexuals,... El fet revolucionari es troba en tots, i el lema zapatista és Pera tots, tot. Aquest tot és l'amalgama exagerada i variada de la societat civil, capaç d'organitzar-se i exigir els PEPA MOSQUERA /ECOLOGIA LVTER.XAC10MA1., gener) seus drets, la seva quota de poder-antipoder per aconseguir l'altre lema La guerra continua dels zapatistes -Manar-obeint- i per acabar amb el Manor-manant.Es fomenten les vies de participació civil, Els zapatistes d'avui, hereus de la trales consultes, les iniciatives ciutadadició de lluita llibertària del revolunes, els referèndums... cionari Emiliano Zapata, han commogut Mèxic i els ciments de Els zapatistes no aspiren al poder. l'esquerra. Protagonitzen una rebel·lió Aquesta ha estat la difícil conindígena que ha sabut incursionar en trovèrsia que ha encarat l'esquerra la modernitat, en els mitjans de coconvencional , sobretot la mexicamunicació de masses i en les xarxes na, que hi dóna voltes intentant eti-

sacrifica la seva parcel·la de fesols o de blat per cultivar cafè -amb la intenció de millorar els seus ingressos- fa perillar el seu proveïment de menjar. Aquest és un error que molts camperols han comès i que els du directament a la ruïna quan els preus del cafè baixen. El cafè comprat a tendes solidàries té, a més, l'avantatge d'haver estat cultivat d'una forma molt més respectuosa amb el medi ambient (sense intoxicacions, ni pel sòl ni per la persona, degudes a l'ús massiu de plaguicides químics).

quetar aquests incòmodes revolucionaris. No tenen progtama ni dogma. Entre tots diuen, Caminant es fa camí. (...) Però el més commovedor del zapatisme és que ha proporcionat a una gent humil i paupèrrima, explotada i anul·lada, l'oportunitat de ser, de trobar el mirall d'ells mateixos. Ni l'amenaçant mirada de mils de soldats que vigilen els seus moviments de camperols, ni la mirada de les cameres de la televisió, sinó el saber que existeixen i que poden aspirar a una vida millor junts i organitzats. Però si bé la dignitat recobrada ha implicat un canvi per als indis de Chiapas, les seves condicions de vida continuen sent les mateixes: igual de pobres. El Govern prefereix mantenir 400.000 soldats i infraestructures per a la guerra. Sis bandes paramilitars s'enfronten a les bases de suport zapatistes en els camins. (...) La guerra bruta predomina al sud-est mexicà i ptetén acabar amb tota esperança d'un món més just. GUIOMAR Ren IRA.

(AJOBLANCO. núm 103.)

Dia 1 de febrer, a les 10 del matí. QUINZENA DE, LA BOTA D'ESQUIÜ!

A ÍEKWWU

FINS A UN

^r''

v„

-<*

~^T"

SANTCUGIT ESPORTS PI. Quatre Cantons, s/n. Tel. 674 30 81 Rbla. Celler, 23 Tel. 674 72 15

PREPARA'T PER A LA TEMPORADA D'ESQUÍ!

L'ARRAStó'iADA

BOMBES D'INJECCIÓ DIESEL PELS VEHICLES DE TOT EL MÓN Lucas

f/JUTV

Lucas Diesel System Ctra. de Cerdanyola s / n 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès Barcelona

EIS4CANTWÍS

Entorn Dhr/idnv. .iiV/c ym-rt/t IV'AS

a n #s m 0

La legalització de les Planes serà un gran motiu de satisfacció" El districte serà legal en el termini d'uns 8 mesos Ai RA COSTA

-Sant Cugat En el darrer ple municipal es va aprovar de forma provisional però per unanimitat el nou PERI de les Planes-Can Fio. Un pla de Reforma Interior que, si supera els tràmits administratius que s'obriran a partir d'ara i si la Generalitat en dóna el vist-i-plau definitiu, comportarà la legalització del districte en un termini d'uns 8 mesos i la seva completa urbanització en un màxim de 10 anys. L'alcalde, Joan Aymerich, desvela en aquesta entrevista tots els detalls d'aquest PERI tan esperat per a una de les zones més castigades del municipi. - Q u è és exactament el PERI de les Planes i en què consisteix? - P E R I vol dir Pla Especial de Reforma Interior i és una forma d'ordenació d'un sector d'acord amb unes normes urbanístiques mínimes, que aquí a Sant Cugat vénen marcades pel Pla General Metropolità (PGM). El PERI de les Planes-Can Fio contempla una extensió de terreny de 282.287 m-, i la seva dificultat principal rau en el fet que es tracta d'un sector il·legal perquè les cases que hi ha no estan legalitzades. A això cal afegir-hi la dificultat que suposa haver de construir els carrers apropiats, els parcs i jardins necessaris, les zones d'equipaments sanitaris, esportius i culturals requerits per les normes urbanístiques, respectant les 400 cases que ja existeixen al districte.

què l'Ajuntament es fa càrrec de la gestió i a més assumeix un 26% del cost de la urbanització (els veïns n'assumeixen el 74% restant). - E l projecte de legalització de les Planes exclou 8 habitatges del districte. En quina situació quedaran? -Els propietaris d'aquests edificis no han de patir. És veritat que les seves cases no quedaran legalitzades amb el PERI perquè queden fora del seu àmbit, però l'Ajuntament els farà un certificat substitutori d'edificació que regularitzi la seva situació. Per tant, aquests 8 habitatges no han de desaparèixer ja que el certificat que els donarem equipararà la seva situació

- E s t e m parlant, doncs, de dos conceptes: legalització i urbanització. Quina és la diferència? - L a urbanització d'una zona suposa la construcció d'aquests equipaments, espais verds i altres que t'anomenava. La legalització, en canvi, ve donada per la pròpia elaboració del P E R I , en tant que aquest contempla la urbanització, però tenint en compte el que ja hi ha edificat. Aleshores es legalitza una zona que no ho estava perquè li faltava un pla parcial, o dit d'una altra manera, perquè les cases que conformen el districte es van construir sense tenir llicència d'obres. En el cas de les Planes, els dos conceptes coincideixen i per tant el PERI que s'hi apliqui reorganitzarà el sector i al m a t e i x temps legalitzarà les cases q u e hi existeixen.

Joan Aymerich confia que el nou PERIles de Planes serà una realitat. FOIX): E4C

Si aquesta vegada amb la de la resi, no ens en sortíssim, taperdelt adistricte n t , mai francament no se'ls podrà ex-s'ha establert ja úndria ni temto en propiar

un calendari d'ac-

n u T t a

« ' tempò

_ D u r a n t e,

pas.

sat P | e t o t a y

mació en tots dos aquesta legislatura, > °ni gairebé il·lusió, posició va coinci-

sentits, pel que fa a les Planes?

- E n el moment

per

r a r

en què s'aprovi def i n i t i v a m e n t el PERI, el districte quedarà legalitzat i % ; ' això pot passar en un termini màxim d'uns 8 mesos, segons el que tardi el procés administratiu de publicació, de recollida d'al·legacions... Pel que fa a la urbanització, no s'acabarà fins d'aquí a 10 anys, ja que la via que hem triat per dur-la a terme és la de cooperació, que consisteix en

dir en tècnic lloar l'informe del P E R I . E s tem davant d'un pla perfecte? . - E n urbanisme, perfecte no hi ha mai res. Però en tot cas, això ho podrem dir d'aquí a dos mesos, segons si rebem o no al·legacions. De fet, però, per més que es treballi i s'estudiï la millor manera de dissenyar el PERI, mai estarà a gust de tothom i sempre hi haurà algun veí que hi trobarà defectes. e n {

a v a n t

un nou PERI

I és que estem parlant de més de 400 cases! Sens dubte, però, els tècnics que l'han elaborat han treballat molt acuradament i sobretot amb un sensibilitat envers els veïns i les seves propietats molt important. -Si aquest PERI és aprovat definitivament i es pot dur a terme sense problemes, l'Ajuntament haurà saldat el deute històric més important que tenia? -Quan vaig ser escollit per primer cop alcalde, el 1987, a Sant Cugat hi havia com a mínim 4 sectors importants que no estaven legalitzats: les Planes, Can Barata, Sant Medir i Sol-i-aire. Des d'aleshores sempre hem treballat per poder resoldre aquesta situació i la nostra fita en aquests darrers 10 anys ha estat legalitzar tot el que fos possible. En aquests moments Can Barata ja està legalitzat, a les Planes ja s'ha engegat definitiva-

La urbanització de les Planes: les dades normes urbanístiques

PERI actual 198.902 m2

• S Ò L RESIDENCIAL 9 . 0 0 0 m2

23.844 nn2

• EQUIPAMENTS

10.000 m2

11.445 m2

• VIALITAT

18.000 m2

4 8 . 1 0 6 m2

• PARCS 1 J A R D I N S

• SECTOR

282.287 m2

ment aquest procés i Sol-i-aire i Sant Medir són dos temes importants que no estan solucionats del tot, però pels quals continuem treballant. Sens dubte, la legalització de les Planes serà un gran motiu de satisfacció perquè és un dels sectors que més urgència corria pel volum i persones que comporta. Amb tot, no hem d'oblidar les altres zones esmentades i on l'actuació és també molt important perquè inclouen cases de primera residència que pertanyen a ciutadans de Sant Cugat de tota la vida. - A aquestes alçades creu que .pot haver-hi algun factor que paralitzi de nou el P E R I de les Planes? -L'únic que el podria aturar seria que hi haguessin al·legacions importants per part dels veïns, que algú posés una denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com ja va passar amb el d a r r e r P E R I (el T S J C el va anul·lar el 16-1-1995), i que a resultes d'això es tomés a denegar el pla de reforma interior actual. Sincerament, però, espero que això no passi i, de fet, la lògica ens diu que tot anirà bé si tenim en compte que a l'hora d'elaborar aquest nou PERI s'ha considerat molt l'opinió i les demandes dels veïns. Per tant, espero que no hi hagi res que ens impedeixi tirar endavant aquest FERÍ. Haig de dir, però, que si aquesta vegada no ens en sortíssim jo, francament, ja no tindria ni temps en aquesta legislatura, ni gairebé il.lusió, per tirar endavant un nou PERI.

Entorn

ELSJCAlYrONS Divendres, 30 de gener de 1998

T r a n s p o r t s

FGC augmenta un 8% d'usuaris Tres estacions de Sant Cugat registren el major increment de viatgers de tota la línia El Metro del Vallès ha incrementat el seu nombre de viatgers en un 8 % durant l'any 1997. La xifra constata l'èxit d'aquesta línia que, des que va posar-se en funcionament amb l'actual estructura, ara fa dos anys, ha vist créixer el seu nombre d'usaris mes rere mes. Entre les 4 estacions del Metro del Vallès que han registrat un increment més notable d'usuaris es troben la de la Floresta, la d'Hospital General i la de Valldoreix.

Al l< \ ( iOSTA - Sant Cugat -

"Sant ( àigat és, sens dubte, un p u n t clau dins cl M e t r o del \allès perquè és la població que compta amb més estacions - 7 en concret- i per l'afluència que s'hi registra. Les xifres referents als s e u s u s u a r i s c o n s t a t e n aquest fet, i esperem que en els pròxims anys c o n t i n u ï n en aquesta línia tan positiva". Amb aquestos paraules el director general de F G C , Miquel Llevat, feia balanç del darrer any d e f u n c i o n a m e n t del M e t r o del Vallès. I n any en què Sant Cugat ha destacat per la seva consolidació en l'ús dels F G C i per l'increment de viatgers regis-

trat a les estacions de ta Floresta -on - hi ha hagut un augment del 49'3% de viatgers-, 1 lospital G e n e r a l - a m b un 20'19? m é s - i Valldoreix - a m b un increment d'un 14'4 9?. Des que el Metro del Vallès va posar-se en funcionament l'any 1995, el nombre d'usuaris ha anat creixent regularment. Les darreres xifres indiquen un increment d'usaris del 16*8% des del 1995 fins a l'actualitat. Amb tot, les dades referents a aquest any passat són més moderades i situen l'increment al voltant d ' u n 8% r e s p e c t e els usuaris d e 1996. Kn nombres a b s o l u t s a i x ò vol dir q u e 1.400.000 persones més han utilitzat el Metro del Vallès durant

l.U\ ai c ii iL·liiuii ei notable increment registrat u les estacions santeugatenques. FOTO: AVF. HF.LTRAS

el 1997. La consolidació d'aquest mitjà de transport la referenda la percepció que els propis clients del Metro del Vallès tenen d'aquest servei. Així, segons una estadística feta per l'empresa, els usuaris del Metro del Vallès li atorguen una puntuació de 68 sobre 100, 4 punts més dels que

obtenia el servei l'any 1996. Noves millores F G C pensa continuar introduint millores en la línia, d'acord a m b les d e m a n d e s dels clients. Així, per al juny d'enguany els trens incrementaran la freqüència de pas per Sant Cu-

Espais

gat durant els caps de setmana i festius, per adaptar-se a la dels dies laborables. D'aquesta manera s'establirà un temps màxim d'espera de 10 minuts. Així mateix, el que s'anomena hora punta i que comporta un servei intensiu dels F"GC, s'ampliarà de les 9 del matí actual fins a dos quarts d'onze.

n a t u r a l s

El CSMC s'adhereix a la proposta de crear unaVia Verda El projecte uniria Sant Cugat i Cerdanyola amb espais verds . V (:. - Sant Cugat -

TORRE A LA FLORESTA

L'arquitecte Manel Larrosa va presentar dimarts cl projecte Via Verda al CMS(.', una iniciativa que té com a objectiu connectar el l'arc de Collserola amb cl de Sant 1 Jorenç de Munt a través de tot un seguit d'espais lliures que trenquin el continu urbà. Aquesta via verda estaria integrada per tres grans espais lliures: la serra de GaIliners, les planes agrícoles que hi ha entre Sabadell i lèrrassa i l'espai que s'obre entre el nucli urbà de Sant Cugat i el de Cerdanyola. ''Kncara que la major part del projecte fa referència al terme municipal de Cerdanyola, hi ha algunes /.ones com Torre Negra que també formen part del conjunt i que, per tant, cal tenir en consideració", va explicar Larrosa.

120 m2, acabats 1 8 qualitat 300 mts., jardí 80 mts., terrassa, 26.500.000 ptes. Directe propietari Sr. Morales - Tel 674 98 73

Perquè aquesta proposta es fes realitat s'hauria de debatre àmpliament en l'àmbit polític i social, hauria de ser acceptada majoritàriament i finalment s'hauria de traduir en el plantejament ur-

FI projecte va presentar-se dimarts al <'. l/.SY.' !•'()'IO: \ 1 '/•.' li 1:1 IRA .V.

HÍPICA SEVERLNO DIRECCIÓN: ENRIOUE FARRÉS VIDALS

Tel: 674.11.40

banístic. 'lot i que el projecte està encara a les beceroles, ja que encara es troba en fase de presentació, ja compta amb el suport de diverses entitats i associacions, entre les que destaca la del Grup de Natura i la del mateix CMSC. Els màxims obstacles, ara per ara, són el desconeixement que es té del projecte i els interessos econòmics que puguin haver-hi en aquestes zones. Larrosa considera, però, que l'economia no és una objecció vàlida a plantejar al projecte, argument que justifica assegurant: "I A\ via verda no és en absolut una proposta utòpica i antieconòmica, sinó q u e té una p r o p o s t a econòmica molt precisa que és l'augment de la diversitat i del parc científic que hi ha dins la CAB". I és que l'element bàsic d'aquest projecte és la voluntat de convertir Cerdanyola en "la Ciutat de la Universitat". Els avenços en la requalificació de la /ona de Torre Negra són un vot d'esperança als defensors del projecte, que veuen moltes similituds entre el procés que segueix

aquesta zona santeugatenca amb cl que haurien de seguir altres espais compromesos en la iniciativa. "Que sòls urbanitzables no programats passin a ser lliures és una molt bona notícia perquè és el mateix mecanisme que hauríem d'aplicar a bona part del terme de Cerdanyola", va constatar el conferenciant. Amb tot, Torre Negra és segurament l'espai que es troba en millor estat d'entre tots els que s'inclourien dins d'aquesta zona verda i és que, segons Larrosa. "els espais de Cerdanyola estan molt més degradats i necessiten més feina de recuperació, i no de conservació". L'avantatge. però, és que la majoria d'aquestes zones dins el terme municipal veí són de titularitat pública i, per tant, "si els polítics entenen la proposta, hauríem d e tenir moltes més facilitats a l'hora d'aplicar-la", va puntualitzar el defensor d e la Via Verda. Ara per ara, els esforços se centren en donar a conèixer el projecte més àmpliament.

Entorn

ELS4CANT0SSS Dimecres, 30 de gener de 1998

B a l a n ç

Sant Cugat recorre als bombers de Rubí e n situacions poc urgents AURA COSTA - Sant Cugat/Robi-

Un 20% dels serveis que el Parc de Bombers de Rubí va fer a Sant Cugat durant el 1997, va consistir en assistències tècniques pe*urgents, segons el balanç fet públic aquesta setmana pels bombers de Rubí. Aquest percentatge només l'igualen les assistències per incendis urbans, que a Sant Cugat van arribar al 20% de les actuacions. En global, els bombers de Rubí van realitzar 433 serveis a Sant Cugat durant el passat 1997, gairebé dos-cents menys que a Rubí. Aquest fet, junt amb la relativa importància de Ics trucades fetes des del nostre municipi, es deu a que "a Sant Cugat hi ha més tradició de trucar a la Creu Roja en lloc dels bombers quan hi ha una emergència i. en canvi, a Rubí passa el contrari", indica Jordi Pallejà, cap del Parc de Bombers de Rubí. En referència a les sortides per incidents més greus, s'observa que els bombers van haver d'atendre més accidents de trànsit a

Sant Cugat q u e no pas a Rubí. Segons Jordi Pallejà, l'explicació es podria trobar en el fet que "les vies de comunicació importants, com ara els Túnels de Vallvidrera o la B-30 toquen més a Sant Cugat que a Rubí, i per això es registren més accidents de trànsit a Sant Cugat". Pel que fa a la resta de serveis, el cap dels bombers rubinencs va destacar l'elevat nombre de falses alarmes que rep el cos(25%), especialment sobre incendis urbans. Pallejà va recalcar: "la majoria de les trucades són fetes per menors. Els pares haurien de controlar els seus fills, perquè les falses alarmes alteren molt la nostra capacitat de resposta davant una emergència real". Així mateix, el responsable del cos de protecció va recordaria importància de conservar els grups d'autoprotecció que es van crear a Sant Cugat arran dels incendis del 1994. "La gent, quan no veu el foc, no se'n recorda ni se'n preocupa i hem de pensar que malauradament, d'estius com cl del 94, en tornaran a haver".

FI cos de bombers de Rubí compta actualment amb 4 vehicles i Z9 bombers. FOTO: ARXIU

99 7,11 Parc de fíombers de Rubí ha fel 1II sortides per incendis a Sant Cugat FOTO: ARXIU

Serveis r e a l i t z a t s a Sant Cugat d u r a n t l'any 1 9 9 7 pel Parc de Bombers de Rubí

Sant Cugat

incendis urbans

incendis vegetació

As. tècn. urgents

Salvaments

Accidents trànsit

As. tècn. no urgent

Falses alarmes

No actuació

Totat serveis

433

P r e v e n c i ó

d ' i n c e n d i s

La Diputació obre el termini de petició de subvencions per a les ADF Sant Cugat estudia la possibilitat de demanar-ne una A. C.

L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Sant Cugat podria demanar una subvenció a la Diputació de Barcelona per millorar els equipaments i optimitzar el pla de prevenció d'incendis v i g e n t al m u n i c i p i . La iniciativa es troba encara a les beceroles, ja que tot just fa tres dies que la Diputació va aprovar les normes reguladores d e les subvencions per a la prevenció local d'incendis. Per accedir a un d'aquests ajuts, cal presentar un projecte inclòs en el pla local de prevenció d'incendis i, d'acord amb la seva en-

vergadura i les dimensions del municipi que el demana, la subvenció pot ser més o menys elevada. En el cas de Sant Cugat, l'ADF local podria optar a la tercera categoria de subvencions, que suposaria aconseguir un finançament del 50% del cost del projecte presentat. "Ara, però, cal estudiar bé les normes i sobretot cal q u e l'Ajuntament estudiï la conveniència de presentar el projecte", ha dit el responsable del grup d'intervenció de l'ADF de Sant Cugat, Manel Gonzàlez. Amb tot, Gonzàlez assegura que un ajut econòmic d'aquestes característiques no els aniria gens malament, perquè "tot i que aquí es-

tem ben equipats, sempre és bo que el grup operatiu disposi del màxim material possible per fer la seva tasca". Aquesta seria la primera vegada que l'ADF de Sant Cugat demana l'ajut econòmic de la Diputació de Barcelona perquè, malgrat que la convocatòria de subvencions es fa cada any, Sant Cugat ha disposat fins ara de prou recursos per cobrir les necessitats. Fa tot just un parell d'anys es va revisar i millorar el pla de prevenció d'incendis local. La Diputació de Barcelona va destinar l'any passat 284 milions de pessetes en concepte d'ajuts a les diferents A D F de Catalunya.

i A partir del próxtmo <Ka 3 de FeJbrero de 1998 se impartiran efases de sevilfanas, en el locai del C P A , por la profesora de Baile //V& DBfVAN también se impartiran clases de baries ffa~ mencos y clàsico espafíoí. Los interesados pueden informarse en 1a oficina de la entidad, todos fos días excepto lunes de 19'00 a 21'30 h. ó íiamar a fos teiéfonos 589 41 35 y 589 16 74. La Junta directiva Camino de la Cruz, 5 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 58916 74 Tel. yFax Oficina 589 41 35

EIS4CAINT0NS

Societat

Divendres. .10 de gener de IVVfi

E n s e n y a m e n t

"Volem donar una visió global de F escola pública a Sant Cugat N'TRIA SKRRA

- Sant Cugat Per primer cop a Sant Cugat, els dies 11. 12, IM 14 de febrer se celebrarà una Mostra sobre Ensenyament Públic a la Casa de (ailtura. Aquesta iniciativa ha sorgit de les associacions de pares i les diferents escoles públiques de la nostra ciutat, i ha comptat amb el suport tècnic de l'Ajuntament. Els objectius d'aquesta iniciativa són informar i divulgar les activitats que es fan als centres públics, i obrir debat sobre els aspectes presents i futurs que relacionen l'educació a m b la societat. Joan Barba és expresident de la Coordinadora d'Associacions de Pares i portaveu de la Mostra. Com va sorgir la iniciativa «l'organitzar aipiesta primera Mostra «l'Ensenyament I*úblir a Sant Cugat? _I,a primera idea va ser de les associacions tic pares, concretament es va proposar a la Coordinadora d'Associacions de Pares el maig del 1W5. El curs passat vam reprendre la iniciativa, la vam començar a pertliar, i vam veure clar que l'havíem de posar en contac-

te i d'acord amb el col·lectiu de professors i directors de les escoles al més aviat possible, per organitzar conjuntament la Mostra. Gran part del mèrit de la I Mostra d'Ensenyament públic és degut a l'esforç dels professors. _Quins aspectes tractarà la I Mctetra d'ensenyament Públic? El fet que el municipi compti cada cop amb més població, i també la demanda de places a les escoles, superior al nombre que pod e n oferir, j u n t a m e n t a m b l'aplicació de la reforma, que entenem positiva però amb unes certes mancances per part bàsicament del departament d'Ensenyament de la Generalitat. També com s'està duent a terme el mapa escolar, ja que algunes de les previsions d'actuacions en nous centres planificats per èpoques determinades ens sembla que no s'ajusten, a més del retard. a l'aplicació de propostes, com ara l'Escola de Collserola, en la qual no hi ha manera que comencin les obres. Altres factors són la discussió del mapa escolar d'EP, que és una peça fonamental de la L O G S E , i creiem que l'actitud del departament d'Ensenyament

en aquest sentit és de deixadesa, ja que no hi ha una planificació ben feta. 1 li ha molta improvisació, sense els recursos necessaris per dur-ho a terme, i molt del que diuen els conceptes a l'hora de la pràctica queda en "paper mullat", perquè no veiem que s'incorporin noves branques, ni que es diversifiqui, ni que s'especialitzi, sinó que sembla que el mateix que hi havia continuarà amb un nom diferent, però amb pocs continguts. _Quina filosofia hi ha al darrere de la I Murtra d'Ensenyament? _Pensem que en el context actual en què es donen una sèrie de relacions família-eseola-jovent. quant a classes de valors que incideixen no tan sols sobre l'educació sinó sobre la societat del futur. Volem donar una visió global de l'ensenyament públic a Sant Cugat, ja que trobem que hi ha mancances en aquest sentit en els propis usuaris. _Per «juè fer una Mostra d'ensenyament públic i no <1" «ensenyament privat a Sant Cugat? _L'ensenyamcnt privat l'entenem no tan sols com a element de competència, sinó que un dels valors que l'ensenyament públic

1JI Muiti..

. n rentar l/i imatge dt / Í tinyanu i,tpul/.i, ,i Sant C.ti«at.FOTO: .1. li

aporta, que és la seva relació amb l'entorn, sentir-se arrelat a un lloc, l'ensenyament privat a Sant Cugat ho té entre cometes, perquè molts dels que hi van són gent de fora de Sant -Cugat. El que ens preocupa realment és que tota la gent que vulgui anar a l'escola pública ho pugui fer. Hi ha molts nouvinguts que no hi poden accedir perquè no hi ha prou places:

hi ha més demanda de la que l'ensenyament públic pot admetre. La Generalitat va fer unes previsions que aquest fenomen es produiria durant un o dos cursos, i aquest any hi ha hagut més alumnes dels que es van preveure; per tant, el curs vinent hi haurà el mateix problema, i temem que la situació s'allargui més temps del normal.

Ex 0 m e n s

Més de mil universitaris santeugatencs s'examinen durant el mes de gener Aquesta és l'època més temuda pels joves estudiants N. S. - Sant Cugat Les pressions, els diferents plans d'estudi, l'elevat nombre de crèdits per trimestre: l'època d'exàmens és sempre temuda per tots els estudiants. Uns 1.250 santeugatencs universitaris estan d'exàmens aquests dies. Normalment L·i Universitat Internacionalde Catalunya extiinina p>i pmiu i iop. I OI(J. l·.-K· es procura que els estudiants només tinguin un examen per dia, i se'ls dóna una setmana prèvia per poder preparar-se abans que comencin els dies més temuts de l'any. •UOCKIOO *UÍC:10

Xifres d'estudiants

Dtct, Psteope^lagrjgia, CÜèn cies Emfwesartaís, Humanitats, Enginyeria Tècnica en Mormatica de Gestió o de Sistemes.

de Sant Cugat

Infermeria i Odontologia «ÜAB: 1.104, inclou totes les llicenciatures.

Els universitaris tenen dates diferents per examinar-se. Mentre que els alumnes de la l'AB ho fan durant la segona quinzena de gener, els estudiants de la Universi-

tat Internacional de Catalunya, que per primer cop efectua les proves, van examinar-se al desembre amb la particularitat que era el primer cop que ho feien, donat que la UIC es va instal·lar al Campus de l ' H G T aquest curs. Els estudiants q u e ho t e n e n "més fàcil" són els de la Universitat Oberta de Catalunya, ja que poden triar la data, l'hora i el Hoc de l'examen. De les 6 titulacions que ofereixen: Dret, Psicopedagogia, Ciències Empresarials, Humanitats i els grups pilot d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió o de Sistemes. Els alumnes de la UOC residents al Vallès Occidental van acabar els exàmens la setmana passada. Les proves es van fer per primer cop

a l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de Sabadell, encara que és el tercer any que la UOC examina a la nostra comarca. "El grau de satisfacció dels responsables de la facultat és molt alt, han aprovat més d'un 80% dels alumnes matriculats, d'un total de 300", explica el rector de la UIC, Joan Vives. "Tenim un promig de 4 a 7 exàmens repartits en dues setmanes", diuen estudiants de Comunicació Audiovisual de la UAB. El consum de tabac, cafè i algunes anfecamines és inevitable entre els estudiants quan arriben aquestes dates, que sovint s'ajunten amb els darrers terminis per entregar treballs d' assignatures per presenta r-se a l'examen.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 30 de gener de 199X

S o l i d a r i t a t

Els diners del 0,7% recaptats per l'Ajuntament es destinen al Brasil

Les xerrades sobre el 0 , 7 % acaben a Sant Cugat

Des del Centre uMarcos Passerini" es vetlla pels drets dels infants

N. S. -Saat Cagat N Ú R I A SERRA - Sant Cugat -

Més de 13 milions de pessetes aniran destinats aquest any al projecte q u e va solicitar la Comissió Cívica pel 0,7% i més, i que va estar escollit des de l'Ajuntament en els ptessupostos d ' e n g u a n y . Els diners aniran destinats al "Centro de Defesa dos D i r e i t o s das C r i a n ç a s e Adoiescentes Marcos Passerini", q u e vetlla per la defensa dels drets dels infants i els joves del Brasil. La Campanya contra l'abús i l'explotació sexual d'infants i adolescents a l'Estat brasiler de Maranhao es va iniciar al març de l'any passat. Aquesta campanya va sorgir del "Fòrum de entidades nao govenamentais em Defensa dos D e r e i t o s da Criança e do a d o l e s c e n t e " , i s'estructura a partir de tres eixos: conscienciador, educador i repressor, per iniciar i fer seguiment dels processos judicials dels implicats en els casos de violació dels drets dels menors al Brasil, p e r q u è siguin castigats. Aquests objectius però s'han anat ampliant de forma gradual amb la participació d'altres organismes governamentals, com per e x e m p l e el Departament de Justícia. La campanya contra l'abús i l'explotació sexual dels menors a Maranhao té el suport d ' U N I C E F i és co-

L/i Plataforma pel 0,7% fomenta la divulgació de la tasca que es fa al Brasil per sensibilitzar la població. o r d i n a d a pel c e n t r e " M a r c o s Passerini". Actualment, el projecte a favor dels infants al Brasil està entrant en la segona fase d'acció, q u e consisteix a crear un sistema eficient d'atenció de casos de violència i abús sexual practicats contra la infància i l'adolescència. Aquest sistema pretén, d'una banda, facilitar la rebuda de denúncies i, per una altra, facilitar el procés d'atenció a la víctima.

que volem és implantar un sistema que faciliti la realització d'una denúncia connectat amb una atenció especialitzada d'aquesta. L'eficaç registre de casos també possibilitaria cl suggeriment d'una xarxa d'informacions que podria orientar quin tipus d'atenció psicosocial i jurídica és la més adequada i, sobretot, la gestió de polítiques públiques per millorar el sistema d'assistència global a les víctimes."

S e g o n s la c o o r d i n a d o r a del projecte brasiler i responsable del C e n t r e d e D e f e n s a dels drets dels infants "Marcos Passerini", Rogenir Almeida, "existeix un sistema deficient d'atenció d'aquests casos, i el

La primera fase del projecte va consistir en la seva divulgació per sensibilitzar la població santeugatenca, a través dels portaveus de la Plataforma Cívica del 0,7% i més. Per això, es van fer diverses xerrades a la Casa

de Cultura, a les institucions educatives i de salut, als mitjans de c o m u n i c a c i ó , i fins i tot van organitzar actes lúdics reivindicatius, com la cercavila i batucada brasilera q u e es va fer pel c e n t r e de la ciutat el mes de desembre, per aconseguir la implicació dels poders públics en la campanya. Segons Rogemir Almeida, "tot això és n e c e s s a r i i previ p e r p o d e r i m p l a n t a r el S i s t e m a d'atenció de casos d'abusos i explotació sexual." T a m b é s'han organitzat, des d e la P l a t a f o r m a p e l 0 , 7 % i més, seminaris de formació per a professionals q u e treballen e n l ' à m b i t d'ajut als infants.

La Casa de Cultura clou avui el cicle de conferències sobre el 0,7% als districtes, a la nostra ciutat. Jaume Selles i Josep Iglesias, membres de la Coordinadora pel 0,7%, i s'encarregaran de presentar el projecte d'enguany: el centre brasiler "Marcos Passerini". Un vídeo divulgatiu de Justícia i Pau acompanya les sessions i es reparteix documentació sobre el projecte entre els interessats. Després s'estableix un debat on la gent pot fer preguntes o fer arribar els seus dubtes sobre què és el 0,7%, quina ha estat la seva evolució i quina és l'acció que es fa des de Sant Cugat.

RSC estrena indicatius musicals AURA COSTA

- Sant Cugat RSC estrena demà indicatius musicals. Els nous jirtg/es incorporen la freqüència de l'emissora (91.5 F M ) i s'han fet específicament en t e m p u s diferents per adequar-se als programes en funció de l'hora d e programació i l'estil d e cada un d'ells. Aquesta és la quarta vegada q u e RSC canvia els indicatius musicals.

S o l i d a r i t a t

Un algerià ofereix demà una xerrada al CMSC sobre la violència al seu país També es projectarà un reportatge amb testimonis de les víctimes M Ò N I C A BKRNABK.

- Sant Cugat El representant del Front de Forces Socialistes d'Algèria a Catalunya, Arslan Mazouni, oferirà demà, a les 22.00 hores, una conferència sobre la crisi d'Algèria al C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat. A Tacte també participarà José Nieto, membre de la Campanya per la Pau i els Drets Humans a Algèria, i es projectar i un reportage realitzat per la cadena de televisió Canal+, que recull diversos testimonis esgarrifosos de les víctimes del conflicte. A la xerrada -organitzada per la Plataforma d'entitats pel 0,7%

i m é s , q u e aglutina totes les O N G de Sant C u g a t - , Arslan Mazouni i José Nieto repassaran la història d'Algèria des de la seva independència, el 1962, i analitzaran l'origen del terrorisme islàmic actual, fruit de tres dècades de partit únic i de les eleccions frustrades de desembre de 1991. Així mateix, els conferenciants exposaran les hipòtesis existents sobre les raons de l'onada de violència que viu el país magribí i sobre els possibles interessos econòmics i polítics que s'amaguen darrere del conflicte. L'acte es completarà a m b la projecció d'un reportatge q u e Canal+ ha realitzat sobre la cri-

si algeriana i que Nieto ha qualificat de ser "un dels pocs documentals objectius que s'han fet sobre el conflicte". El reportatge recull diversos testim o n i s d e les v í c t i m e s d e la violència al país magribí, així com entrevistes amb alguns advocats que investiguen els casos dels desapareguts algerians des de 1992, i de les execucions extrajudicials que presumptament diversos grups paramilitars realitzen a Algèria. Després de la projecció s'obrirà un debat sobre la situació al país magribí, i es discutirà sobre les possibles accions que es poden dur a terme al municipi en solidaritat amb el poble algerià.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20

Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ;* "laCaixa

Societat

ELS /CAIVTONS Divendres. .h> de gener íit 1V9H

P u b l i c a c i o n s

E4C dóna a conèixer Collserola El col-leccionable pretén consolidar elprojecte editorial d'Els 4 Cantons D e s p r é s d ' u n a n y d e t r e b a l l , el s e t m a n a r i Els 4 Cantons treu al mercat el col·leccionable "Collserola pels 4 cant o n s " , una i n i c i a t i v a e d i t o r i a l q u e c o m p t a a m b el s u p o r t i c o l · l a b o r a c i ó d e la G e n e r a l i t a t , e l C M S C i A u t o - C u g a t O p e l . El c o l l e c c i o n a b l e es d i s t r i b u i r à c a d a s e t m a n a - i a p a r t i r d'avui m a t e i x - a m b Els 4 Cantons, t o t i q u e els s u b s c r i p t o r s d e l s e t m a n a r i p o d r a n recollir-lo t o t c o m p l e t a la r e d a c c i ó .

ACKA COSTA - Sant Cugat-

I,a iniciativa d'elaborar aquest col·lcccionable va néixer ara fa un any " a m b la intenció de fer un treball interessant i sob r e t o t pròxim als s a n t e u g a tencs", assenyala l'editor d'/'.Yv 4 Cantons, Ramon (iran. Kn els d a r r e r s 12 m e s o s la idea ha anat agafant forma fins a esdevenir un rigorós treball de recerca, estudi del terreny i recopilació i ordenació de dades, que s'ha materialitzat en forma de 20 fitxes q u e recullen dos d e s e n e s de rutes per Collserola. Cada una d e les làmines inclou una descripció del recorr e g u t . un mapa d e la zona i quatre fotografies comentades d ' i n d r e t s q u e es t r o b e n a la ruta. A més inclouen consells per anar per la muntanya i al-

gunes observacions sobre els a s p e c t e s m é s r e l l e v a n t s del trajecte. Els encarregats d'elaborar el col·leccionable han estat Francesc Carbó, Jordi Roca i P e p e Rodríguez, tres santeugatencs q u e es declaren "uns e n a m o rats de Sant C u g a t i sobre tot de Collserola". I aquest és el veritable motiu pel qual han dedicat milers d'hores a preparar a q u e s t s 20 i t i n e r a r i s . Paco C a r b ó confessava en la p r e s e n t a c i ó del s u p l e m e n t : " E n s e s t i m e m molt la nostra c i u t a t i el s e u e n t o r n , e n aquest cas Collserola, i aquest és l'únic i gran motiu pel qual hem treballat tan dur per fer realitat a q u e s t projecte". D'entrada, la iniciativa ha obtingut molt bona acollida entre e l s o r g a n i s m e s q u e hi h a n col·laborat. En aquest sentit, el director general de difusió

El col·leccionable va presentar-se oficialment dimarts passat al CMSC. FOTO: AVE BEURAN del d e p a r t a m e n t de presidència de la G e n e r a l i t a t , Carles D u a r t e , ha indicat: " A q u e s t c o l · l e c c i o n a b l e encaixa perfectament amb el q u e des del govern en interessa q u e succ e e i x i , això és, q u e es p r o dueixi un vincle e n t r e la gent i el territori, que la gent conegui millor el país, que se i'es-

timi mes i q u e en tingui més cura". D e s del C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat, el seu president, Narcís Castanyer, coincidia a m b Duarte a l'hora d e valorar positivament la iniciativa, de la q u a l va i n d i c a r : " É s u n a oportunitat molt bona per acostar la serra de Collserola a

tots els ciutadans de Sant C u gat, un objectiu q u e des del club s e m p r e h e m perseguit". Les làmines dels itineraris es distribuiran cada setmana i fins al 12 de juny j u n t a m e n t a m b Els 4 Cantons, encara que els subscriptors poden recollir tot el col·leccionable a la redacció des d'avui mateix.

Cursos

CAssociació tép,i L,../,'</ u<. , ui., ..J/n ,-ijtio tíntm*. 1 010. A\ L lli.1.1 RA.\

Sant Cugat Comerç acaba les classes teòriques del curs de tècniques de venda \. s. - Sant Cagat -

El curs sobre tècniques de vendes que l'Associació de botiguers Sant Cugat Comerç ha ofert als seus membres es clourà el proper 13 de febrer. Un total de 24 alumnes han assistit a la part teòrica del curs queva acabar divendres passat. Les classes han estat impartides per professors de l'Associació de Bo-

tiguers de Catalunya. "Una part dels botiguers ha realitzat el curs a la seu de l'Associació, l'altra part ho ha fet a la Casa de Cultura, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament", explica M a . Eulàlia Egea, membre de Sant Cugat Comerç. El dia de la clausura, els alumnes han de presentar el treball pràctic que estan elaborant sobre el perfil del client Pepa Martín, membre de l'Associació, està molt satisfeta amb els resultats del curs.

Societat

ELS4 CAIYTONS Divendres, 30 de gener de IV9X

S o l i d a r i t a t

J u d i c i

Es crea u n grup d'Amnistia Internacional a Sant Cugat

Un jove santeugatenc és jutjat per insubmissió a la UAB

La ONG compta amb 50 socis santcugatencs N. S. - Sant Cugat-

F i n a l m e n t , i des d e mitjans de d e s e m b r e del 97, Amnistia Internacional (Al)compta amb una d e l e g a c i ó a Sant C u g a t . Un col·lectiu de 5 joves santcugatencs s'han constituït com a grup d'Amnistia Internacional a la nostra ciutat. La idea de crear a q u e s t grup solidari a Sant C u g a t va sorgir el passat mes d ' o c t u b r e en una reunió d'Amnistia Internacional que es va fer a la Casa de C u l tura. D e m o m e n t , no s'ha fet la p r e s e n t a c i ó formal del g r u p , però t e n e n previst fer-ho durant a q u e s t trimestre, ja q u e

la Casa de Cultura, per parlar d e les a c t i v i t a t s d ' a q u e s t a a g r u p a c i ó pro d e f e n s a d e l s drets h u m a n s " , explica E u g è nia Mota. Amnistia I n t e r n a c i o n a l treb a l l a p e r a b o l i r la p e n a d e m o r t i la t o r t u r a d e m a n e r a global, per l'alliberament dels presos de consciència, i per als judicis justos dels presos polítics, i d'altres presos en general. Per aquest motiu, s' act i v e n d e s d e la O N G c a m p a n y e s contra els col·lectius o els països més oprimits del món.

esperen rebre instruccions des de l'organització d e la seu de Barcelona. Els objectius i m m e d i a t s d'aquesta O N G santeugatenca són: donar-se a conèixer a la ciutat, cercar integrants per al grup, treballar per l'autofinançament i desenvolupar tasques conjuntes a m b els grups d'Amnistia Internacional q u e existeixen al Vallès Occidental, tant a Terrassa com a Cerdanyola."També intentarem crear una xarxa d e p e r s o n e s col·laboradores per a c a m p a nyes d'"accions u r g e n t s " , explica Eugènia Mota, m e m b r e del nou grup d ' A m n i s t i a Internacional a Sant C u g a t .

Aquesta setmana AI prepara una sessió informativa dins la C a m p a n y a en d e f e n s a d e l s Refugiats a Barcelona.

" E n s reunim 2 cops al mes a

N. S.

atenuants, com ara el certificat que la UAB ha expès conforme López ha realitzat tasques equivalents a dos anys i mig al departament d'Anatomia i Biologia de la Facultat de Veterinària, i a l'Institut de Biologia Fonamental, així com en diverses entitats com ara la Creu Roja o Amnistia Internacional. Segons José López, "el Servei Militar és una llei imposada; haurien d'existir altres formes de defensa, per exemple a través del diàleg."

- Saat Cügat-

El j u t g e encara no ha d i c t a t sentència, però José López, el jove insubmís de la UAB que va ser jutjat la setmana passada, s'enfronta a peticions de pena, segons el fiscal, d'entre 2 a 6 anys, com assenyala l'antic Codi Penal. José López, estudiant de la Facultat de Biologia de la UAB, va ser jutjat el passat divendres 23 per no haver-se presentat al Servei Social Substitutori q u e ell mateix havia sol·licitat dins la mateixa facultat. L'insubmís ha decidit acollir-se a l'antic Codi Penal ja que "aquest és denunciable socialment", tot i que té previst presentar causes

Al judici del jove insubmís van assistir la vicerectora de la UAB, Mercè Izquierdo, i el vicepresident de Justícia i Pau a Catalunya, Arcadi Oliveras, per donar suport a la postura antimilitarista de l'estudiant sancugatenc.

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

tJ6p,11í12SjntC<Mat «SB93967

Cirurgia «DftFERN&JDEZtAVOS CrfurgegeneraL aparetdrges&r. ASC-Preiriasa-Santaas. Av/torreblance., 2-6,2n, Al Sant Cugat, t r 5 8 8 47 0 0

Consult. Centre Mèdic « C E N T R E M È D I C SÀBAT Certtf (ests da conduff í armes. Medicina interna, lasertarèpia. c! Santiago RuaRol, 2, entol 1a.SentCwgst tt 674 I S 2 6

Dietètica-Nutrició • MARIÀ RIUS SOLER •••; Àeufiijnturft mttócifiifJtèÉtfta: Hores ccjn* g u * » - H0-ratfeesfeWJfcaBas, 25s£7, :lf : : 2 Í S à ^ : C J ^ : ; | # : S ^ : 1 3 . ; < j 7 ,;;. ;_.. • DRA. M . D O M I N G O Q A t L A R T i*«e^r^í:Ser|^l'C)r4Íír»ítíÍ; Rr&né|5es-; ;

«rectç» n%K«i ri*e» e^t»^siii«: |; :: ei &raavajiadàíjai i 3er;p$j:Sirt;íèi^à

•baalfar#âÉ^ÍBfceBÍi .:Oiîi^»c*: t t . f i Ora-AwaiR. QàtíàÔ&FlfJ^D'&agBirïrva: •i&aTHurrlGaíéJa --K C^wúRçifettftte Tfêtirí&wkAvteTirwttíjca 1 $ %, pl^1fe^:é-8.08196 Sant: .:Cug»;#;5éÍ43;:57-:5S9:43|B '

Fisioteràpia • SOFIA R O M A FERRÉ : i: Frsk3terà^.A^^ènc^$ar^na:l:iat^Aai-: sa-CA/iSà^SafitCi^lt : » 674 4 8 7 2 : " .

Geriatria Atenc» & persones cranis ervéí seudaïnicSt Assessorament SSurkfarnSiars.Gesfja de Res)dèn<3ss I cfawwraeursr^.fciíerrnérta.; ForiïtaciQVrf Àngel Qtirfler<M 0819è, :Sant.C^.»:W|pM f • WPROSS. Atenció i companya a persones grans. -CANgóRS" avfeí n # i , GSíSrot *» iroíaKsjudaabter, traretc<TKeç)ectteSa:.; tóí:jsen^a3w^^lBrréfj^B^^íerS;;

»TBLEA3StSIÈMCi*Wro089»H&RSS. Servei d'ajuda 4 tes persones firar», matats crancs aocnvattscsrA, aquàevat hora dat dia o la f*. SfcSemas»rs(i, njpid, segar l <fepoe cost fti, lonaHarica, ï - 8 , 9 « AOBIWSart Cugat W . . . « :

Metge capçalera • 4 M. E S a j I B O t P A U S S A OeflKtfa, A * "íírrebraflCa. 2-9 Aes. «tfirt. Agr. Matüa, SftïttS, M. Frste, Pnw., Mut. H e c t t a B 8 3 9 2 6 . t f 9t?»3310aOUrs.S4N,gptr<iafe. • Or. «ÜQHTS&RRAT G.ARRJGA Metga dacaptatom. VisSw adomfcttkrnítuas. Mattx, 36,2<v San Cugat » 6 7 4 » 25

• C U « f C A ORTODÒNCIA t OtSFüfK^TEMPCrRO-WANDlByLAB A« TrjRabranca, 2-9,2ttAv despatx 6, Sant Coyrt.·tt 388 0 a 9 6 ; 878 2212

•DacARtosRossem Odorrtotor^anarisfadtrRt. fttila. FtlbataBada, 20, tr 3a. Sant Cugat

«•6747218 •ORA. LUJtONOO C * * a *titat mfanei. excràaXinersIoi·todòf)Cra.C/Franc4*cMorasas, S, errtraaol.SaniOugat. «• 8 7 4 OS 0 6 • D R A . M . JAUME SAURA Cftàcadental. Oi a dv, 9-t3 h í 18-SO h Pg. Sant Magí. 22, bajxo». Sani Cugat ««742839

Oftalmologia

Mútues

•CENTRE OE SALUT OCULAR

• UHK»IMUSEBA»ESVlCO.M.i.

OftOmcfcgra. Corwer»arT»tes |»lncr$a)s mútues d s a r r k Maria, 10. Sant Cugat

t w ffsccIdenSs OeSebaS ntim.371. Plaça Augusta, 3. San! Cugat iP«ai1O02fiwii«75100Z

Odontologia » Ctfi«CA H W C CENTRAL Dr. TWerry Hasoaet. OdonJoeetorrralologia. Ora. ttathfie Vero,rtea-Bar$>&.Ortodarrera, Ç/ Joart Mm», 16. Sant Círgat.

n 589 59 42 Urg. 970 27 98 58. • CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Caïatunya, 21, baixos. Sant Cugat o 5 8 9 0 0 0 0 FfetB98 0 3 1 3

wsoasïoe

Otorinolaringòleg

• CÜMrCA DENTAL M A Y O R Odontologia general, ortodòncia, im-

Pi*n6 i cor. Maor, 3r>, 2n. Sant Cugat «6740025

• DRA. ANNA P U J I B C T Í C A U » » Pedratna. Warkío Salat Maptw. Endavaíada 21. ter ps. Sant Cugat. • 58»299S-»74S!079

Podologia • J O S E P M. ffiEIXEDES Msiairtes *sl peu, ortesis, p t e M * s orto0èdi(tuea, papitofrws.ctnjrgiadeípeu, Hores a convenir. WS89e3l3'929ie953e

Psicologia-Psiquiatria

Ca*^unya21,3r1a SantCdgat t t 6 7 4 3 6 73

• D R ENRtQUE CAYUEJ-A « > « T

Winterthur - Presiasa - Assiattoicat santfarfeMrW<te.FtarKWScW(»a8ati,4S,er*

2a. Sant Cagat g 675 48 83

V 569 40 51

« D R PERRANFERRAN VftA

Pedagogia-Logopèdia • BE&ONA «NALt-ONQA Pedagog», logopèdia Problemes llanguattg9iap<eoeotaígfi C/Vtta,rS>7. tr 2a. SantCugaft.tr 5 8 9 i a t 1 g

Pediatria :, » ü ü i W·OQROIÍÍPS CASA-

lB*ÍJÍÍi^:/·'t;: Pediírria, àsrna infanta. Hoíes cormrejudss Pua, Iroatalíacla, 20, -Irüt,' % t t feugat ; ;

De dilluns a divendres, de. to h a 13 tt i de 16 d a 30Í! Major; 23*25, 1r, 3a. Sant Cugat. V 6 7 4 7 2 4 0

..#jjj74 72« t . f..1l 1 . ":, •

• CLÍNICA DENTAL D'ORTODÒNCIA Doctor Raíner 8randt. Ortodòncia ex.clusivameRt nan» i adufte. C Santa Mana 9, Sant U19at.it 586 7 0 4 0

4NiMui;;Mi5iRÀT, m0m<jm.2zi

• ORA. EUGÈNIA FDÈZ.-GOULA V&fà, r^iàíria. : San^sJi^ià;Satiíd.

t ^ | i . ;èiní eugat, »?5r»:3|;iJ3'-j;..

•OrauMHLAMARTfNEZ: MEDINA ObstafifaalpJnecotoc>a.HQr«socirwBXit>· des Frarrceac Motagas.ï&·Z?, Ir2a,3art Cugat « 5 8 9 1 3 0 7

• CENTRE DE P.SICQtOGIA CLÍNICA Trastorn» d'apreoentajga t de ía paria Nana. adetescants t adults, Av

• C A R M E L A CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenantatge. Vlllà, S-T, 1r 2a. Sant Citflat. » 58912 IS

^_1__„

• M . ANTONJA E D U A R Q O C A B D O N A Psicologia ctínic». RtrJa. Can Mora, 1 SantCggat

V 589 4344-430 962a>

• DRA. PALSRM Psicologia. Ansrèiat, decíaïiò, dffteirtats deretocks, trastorns afecjotescéwia, psicoteràpia. Hores convingudes, çt RÍar> cesc Moragas, 25-27,2n 1a. Sant Cagat ^ 6 7 4 36 5 3 - 4 1 6 4 8 4 8

menopausa, revisions. Pranaesc Mor«g&B 1-3.3r2a. Sant Cugat t r 6 7 4 6 6 1 1 Ftar.S69114S • O B . ANTONI PESARROOONA Sífteeotogja i obstetrícia ASC. tiediíac Av. ^rrebteraa, 8, & 6. Sant Cuoti «Ç89196S

l'Alcoholisme

• Psicologia Clínica i Psiquiatria. Psicoteràpies. Depressions. Parelles

• Servei de Toxicomanies. Drogues de disseny. Cocaïna. Manteniments amb Metadona. Patologies associades al consum de drogues

• Servei de Trastorns d'Ansietat: estrès, fòbies...

«Unitat de Tabaquisme. Joc Patològic

Traumatologia t i l R Í JOA» CÀSMérM i t l t ; ;

wm^m,

'i^BÉWta&lofíà, OrtapBdïi. mS,^ní^üm JtedyiK. Av.Torrebianca,S-a,:23-fe^ : Í | | | 8 ^ j 6 l S ' ; , : , -|..' 5. ' ' t ' | | | | . i . | | t • M L . G O Z Z l OE LA T O U R ROYO iÍaiifiyo1Ç!g&ColürríiaiesOJjet» W. * ( , SÍ«!9B«»WS,:2%. P«3«c«cïSaoï^Ciàaitg: tr«7^5*S6ï'

• INSTITUT PSICO-MèCMC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, acoheteme. toxicomania trastorns d'ansielat, estrès, tabaquisme. Av. Torreblanca.?-8 3er. Adeap 1111í6«nt Cugat, i r 589 37 87

'• * a o s É } » D O M I N G O PECH.;" ';,. JiatBTiatologià, ortopèdia, A^stírW^saSj; nltàiià. Préviasa. Medytec: PòSclàic Tbtte*íi 6tanca,2-8.2a-io,Sàwc«gé: H •«5891888

Pulmó i cor

• DR. F E R M I N A R A M B U R O |aníf^<«op>dlcatraurr^<)r^gi£^, s fitoreB convingudes. Ç/ Crírcfi*,21,, 1r3a.: •.feSlt''#íiBati

• Dr.JOAN VALLDEPERAS COMBAS

• Unitat de Tractament de

Tocoginecologia-Obstetrícia • O r . JUAN JOSÉ Q Ó M E Z CABEZA Obstetrícia i^tnecoiogra. Horss convingudes FrancesoMotagas, 25-27, IfBa. Sent Cugat»9891307 "

• D R . JESÚS FERNANDEZ BAOAN Tbcogmar.oiogia, Hores convingudes AMCaaftjnya,2l,4rtt(t SantCJujat » S89 4 8 0 8 Partto^ar: 6 7 4 7 4 0 9

• CENTOE P ^ C O T E R À t t A D E l VALLÈS Ptacotogia, psiquratta, tcgcpòrSa. PtófStS; Gaires, 5.2n, 3a. Sant Cuget.

« CÜNtCA DENTAt AUTRAN Odontologia genera), irnpfentOJOgis, protests, odontopedíatrà, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca 2-8,2a, 11 Sant Cugat. Tt 6 7 5 0 8 0 3

níbterraa, 2 - « , 3f*p)s. SartCoSat «674S7«8-<Í " "

TRUCA ALTELÈFON BLAI"

589 37 87

If^MAOO PERS0IIA1JTZADA Av. Torreblanca 2-8,3r A desp. 11 i 12 Sant Cugat del Vallès email:inpross§cambrescat. es

::*í^;43·46r589<«!:34'.:::.

sÉéÓ^iíaÉíísMiSçlisíÈ ac5òr(»sii6ntï;*v. l ï -

INPROSS TELEASSISTÈNCIA

24 HORES

Què és la Teleassistència? Es un servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònk's 0 convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Çom funciona la Teleassistència? És un aparell connectat al telèfon que es comunica amb una central de consultes i d'urgències. Prement un botó que porta a sobre l'usuari, podrà parlar amb un professional que l'aconsellarà. TRANQUIL·LITAT, COMPANYIA, És un sistema molt senzill, ràpid, segur i de poc cost. PROTECCIÓ I SEGURETAT d«tVtdlès

Societat

HiS /(XXTOINS I tendres..10 de gener rlt 1WJH

Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 1 Gener 1998

aOè aniversai la Dec'arac

Telèfon Al: 209.35.36

" H a passat l'impossible, allò t o t a l m e n t inesperat, i no a c a b o d e c r e u r e - m ' h o . V o l i a agrair-vos tot el q u e heu f e t p e r m i . La vostra simpatia i a m a b i l i t a t i .generosos esforços p e r a j u d a r - n o s d u r a n t aquell horrible m a l s o n , és una cosa que els m e u s fills i j o mai no o b l i d a r e m , i q u e mai us podrem a g r a i r p r o u " . EXPRKS l)K Í.'ONSCIKNCIA l>KL PAKISTAN

Q u è és Amnistio

mnistia Internacional és un ampli moviment en defensa dels drets humans, independent de i|iuilsevol govern, ideologia ii causa política. Constituït pei més d'un milió de membres a tot el món amb més de 4.000 grups locals integrats per voluntaris. Amnistia Internacional I Al) treballa principalment en aquests àmbits:

Àmbits - Aconseguir l'alliberament dels presos de consciència (persones empresonades per les seves idees. sexe, ètnia, idioma... que no practiquen ni defenen la violència) - l'Aigir indicis justos pels presos polítics - ( Combatre la pràctica de la tortura i eliminar la pena de mort

- Acabar amb les desaparicions

Internocionol?

forçoses i les execucions extrajudicials.

Funcionament d'Al El treball d'Amnistia Internacional consisteix en difondre els casos de violacions dels Drets I lumans allà on es detectin. La seu central d'Al és a Londres i rep diàriament molta informació sobre possibles vulneracions dels I )rets I lumans. Aquestes notícies les filtren uns experts que revisen acuradament la informació rebuda. I és que AI es distingeix per la seva credibilitat en el tractament de les denúncies. El següent pas consisteix a enviar investigadors sobre el terrenx: assisteixen com a observadors en judicis, entrevistant-se amb presos o representants governamentals. Un cop recopilada tota la informació i comprovada la seva vera-

Utuí manifestació ilcfamiliars de "desapairgits" de Xile. A la pancarta hi diu: "Veritat, Justícia i Càstig als culpables ". l·iito-.M citat, s'inicia el procediment de difusió pública del cas. Els membres d'Al repartits per tot el món envien cartes a les autoritats competents per aturar aquella violació dels Drets I lumans. Entre altres accions, se n'informa a la premsa mundial o es visiten ambaixades de països on es vulneren els drets fonamentals. (lom a resultat d'aquestes activitats, el

govern en qüestió rep el missatge clar que l'opinió pública coneix ja els seus abusos i no desistirà fins que compleixi amb les seves • demandes. En un moviment participatiu com és Amnistia Internacional, els voluntaris són l'essència de l'organització, lis per això que és molt important la col·laboració del màxim nombre de persones.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

Valoració de les dades

BONA Excel·lent (*****): 75 <IQA<100 Satisfactòria (****): 50<IQA<75

MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50

Baixa (**): 0<IQA<25

POBRA Deficient (*): 50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

IQA (període del 31 de desembre al 13 de gener) ***** BONA (Excel·lent)

La presència d'un anticicló a la Mediterrània amb poca ventilació ha provocat un augment de les temperatures; per tant, els nivells de contaminació han augmentat sensiblement. Malgrat aquestes variacions, l'IQA s'ha mantingut dins els valors «Excel·lents». [ S ] Ajuntament d* iQp'Sant Cugat <M Vallès Àrea de Medi Ambient

Collserola p

ntreg

1- e ?2 3 ütxes: carpeta** "

Elccdleeciomible

tíèa&£&

£MM

conjuntament amb ÚS 4 CANTKONS

Torre Cendrera i Pi d"'en Xandri

£ <|ite consta d'una

«Htít»**IU<4e JbM «•«« *

carpeta i 21 fitxes

J> « « * » * w * . VMO {HM 4» t "fam fetttt. & «fwte AS» jhMtad vfcfe4il«i

t®** JUtV» * Ae • * Ae * c%ï

»«í!S

\nilt i·l\ sajn)) i <lr:

OPEL^ Autocugat

| Generalitat ! de Catalunya

Jg|» Club Muntanyenc Wfb\ Sant Cugat

24 Societat

ELS I CANTONS

Divendres, 30 de gener de 1998

SETMANA EN IMATGES

'ELS 4 CANTONS' EDITA UN COL·LECCIONABLE SOBRE COLLSEROLA Després d'un any d'intens treball, el setmanari Els 4 Cantons presenta el col·leccionable "Collserola pels 4 cantons" que des d'avui es repartirà cada setmana amb la publicació. Es tracta d'una vintena de rutes per Collserola que han elaborat els santcugatencs Francesc Carbó, Jordi Roca i Pepe Rodríguez. Plana 20. Foto: ELS 4 CANTONS.

Collserola pels 4 cantons

EL CIMBORI DEL MONESTIR CORRE PERILL D'ESFONDRAR-SE El rector de la Parròquia de Sant Pere Octavià, Mossèn Blai Blanqué, aixeca l'alarma en assenyalar que el deteriorament conegut com "la malaltia de la pedra" amenaça el cimbori del Monestir, del qual s'han començat a desprendre ja alguns trossos. Segons el rector, cal una actuació urgent per evitar que el mal sigui insalvable. Plana 40. Foto: ELS 4 CANTONS.

0* *4 nwrfHméétitmml*m art* **m faç* i MmUe, Amm-mi Xmmíri

t*tt9*% ttçmt w » mki. m Irtflkmit»* ét C«t CwÍMyfr. Tt m attimntr

é'mUmémnmtnt, *• *** luMwfk/tm «4 Wï. forn mm mmté* fM»M éxèkm-B éiHmr. ÚurmM mut »/**•*,

p*t&Bt í i pttfmrtUtl llet

• • M» W B · · r t f · · • • ( • • • •

* flHGit (Wf* Jw. • • * • p*

f·rPWP^ V M M Mtft^fW

mt n H f M w ftffflflVj

f##1V P " WHty W N f M N **

w w > » WMuriK M

fWrv«* 4* 4* *••# M * *

mmm MTW MÉT*** m trrtkar mitml* mttmmrr. Km fmrtmmUun tlnumfrmi

* f i u * «*• «r«V* * fwm f«p tmot» fií***»***.

TRENTA CORALS RETEN UN HOMENATGE AL MESTRE ENRIC RLBÓ Gairebé 300 cantants d'una trentena de corals catalanes omplen el Teatre-Auditori en un sentit homenatge al mestre Enric Ribó, una de les figures més importants del món coral català, mort ara fa dos anys. La Coral del CMSC actua en el concert-homenatge que s'enregistra en disc compacte per col·laborar a omplir el buit de música popular catalana que hi ha al mercat. Plana 39. Foto: YOIANDA GARCIA

Societat 25

ELS4 CANTOPS Divendres, 30degenerde 1998

L A SETMANA EN IMATGES

ROMEO I JULIETA ARRIBEN

AL TEATRE-

AUDITORI DE LA MÀ DE NACHO DUATO El director de la Componia Nacional de Danza, Nacho Duato, duu Sant Cugatfinsa primera línia en triar el Teatre-Auditoriper estrenarà Catalunya Vespectacle de dansa Romeo y Julieta. El ballet, protagonitzat per Kim McCarthy i Mar Baudesson obté un gran èxit de públic el dia de Vestrena, que espera repetir amb les actuacions d'avui i demà. Plana 38. Foto: AVE BELTRAN.

J>L^#^

BÉNS CONFISCATS Les seccions locals d'ERC i PSUC reclamen diversos immobles del municipi, avenint-se a Vanunci del PP estatal de retornar els béns que es van confiscar als partits polítics durant elfranquisme. Els documents històrics, però, demostren que aquests locals no eren propietat dels partits santcugatencs. la foto il·lustra un d'aquests edificis que els grups locals demanen. Plana 7.Foto: AVE BELTRAN.

carré mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

El dormitori dels seus somnis Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, 33 Tel. 674 09 95 - 674 15 50 Fax 674 08 98 08190 Sant Cugat del Vallès

Dissabtes obert als migdies

26 Societat

FIS /CANTONS Divendres. .10 de generric199H

r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA

difondre el conexement de la malaltia perquè la gent sàpiga con actuar devant d'aquesta es una de les seves prioritats

Una Associació que vol fer difusió Mo\'rsK S A N T

- Sant Cugat -

Entitat: Associació de diabètics de Catalunya, delegació de SabadellSant Cugat. Nombre d'integrants: 20 Seu ncyuru Massapà, 58.2n

La diabetis mcllitiis es una malaltia que afecta més de 200 milions d e malalts arreu del món. Ks tracta d ' u n a malaltia q u e comporta la deficient assimilació dels hidrats de carboni, amb un a u g m e n t de glucosa a la sang provocat per la deficient o nul·la producció d'insulina per part del pà ne rees. La diabetis més coneguda pot aparèixer abans dels 25 anys; és l'anomenada diabetis tipus ú o juveniL T a m b é existeix un tipus de diabetis més tardana que fa la seva aparició al voltant d e la tercera edat, sobretot en per-

sones amb risc per factors hereditaris o obesitat la diabetis de tipus dos . El tractament de els dos tipus de la malaltia comporta una variació dels hàbits alimentaris, especialment en relació a la ingesta d'hidrat de carboni, un exercici físic regular i, sobretot, en el cas dels insulinodependents que necessiten pendre regularment una dosi d'insulina, un acurat seguiment mèdic i un horari molt estricte de les dosis d'insulina. La malaltia no correctament tractada pot ocasionar trastorns molt greus, com ara la ceguesa, necòpsia de ronyó, mala circulació a les extremitats o el greu

i conegut coma diabètic Fa anys el diagnòstic d e diabetis en un nen o un jove era un autèntic drama, ja q u e les expectatives de vida, i encara més de vida 'normal', eren molt minses i les famílies es veien abocades a un temps d e patir i veure patir un dels seus m e m bres sense poder-hi fer casi res. Ara sortosament les expectatives han canviat força i un n e n afectat de diabetis farà una vida normal i s e n s e c a p m e n a d e trauma i molt d'aixo es degut a les associacions de diabètics Els diabètics i els seus familiars, sobretot e n el cas dels infants d i a b è t i c s , e s v e u e n e n frontades a noves necessitats,

però poden viure amb normalitat i amb una qualitat de vida total la malaltia. Els pares i familiars dels malalts saben quels avenços mèdics en aquest sentit, encara no tenenla diabetis no té una cura efectiva, però que amb un control estricte dels factors alimentaris i físics i d e la medicació es possible el control de la malaltia i de les seves seqüeles. Les associacions de familiars dels diabètics s'han unit en una fundació, precisament per informar i ajudar els malalts i les seves famílies, sobre com afrontar la malaltia a m b normalitat i per assolir una qualitat de vida total pels malalts i els qui els envolten.

Societat 27

E L S Í C A M O N S Divendres, 30 de gener de 199H

r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA

Els familiars dels afectats han de conèixer què s'ha de fer perquè els diabètics puguin integrar-se amb normalitat

I alhora ajudar els diabètics veixen per donar una major orientació als afectats i familiars, i divulgar la malaltia per destruir alhora alguns dels tòpics L'associació de Diabètics de Catalunya, delegació Sabadell- que encara pesen sobre ella. Sant Cugat, vol donar suport i També organitza uns tallers de ajut als seus socis i alhora do- cuina a Terrasa per ensenyar i nar a conèixer la malaltia i la descobrir com és la cuina del seva incidència sobre la pobla- diabètic. ció en general, difonent un proL'associació posa una cura blema que afecta, al nostre país, molt especial, sobretot, envers un 5% dels habitants. els pares dels nens afectats. Per fer conèixer els proble- La diabetis juvenil pot sormes específics i generals i les prendre molt negativament els pautes de conducta per a una pares dels malalts, especialment perquè, sense cap raó, total integració dels afectats en la vida social, organitza men- crea moltes vegades una sensació de culpabilitat envers la sualment xerrades obertes a malaltia del nen. tothom qui ho vulgui a la casa El contacte entre pares afecde Cultura; xerrades que serMONTSE SANT

- Sant Cugat, -

tats pot fer-los descobrir que no estan sols, que els seus problemes són iguals als d'altres que ja han pogut superar-los amb l'ajut de tots. Amb aquesta finalitat l'associació dóna suport i organitza xerrades entre pares amics, i excursions en què els infants poden conèixer-se i els pares xerrar i posar en comú les seves experiències i temors. L'associació, però, també tè molt en compte un nombre cada cop creixent d'afectats: les persones de segona i tercera edat que desenvolupen la malaltia als cinquanta o seixanta anys. Aquests afectats, que cada cop són més per raó de la major esperança de vida, en molts ca-

sos veuen amb por un canvi d'hàbits alimentaris i físics que són necessaris per vigilar i controlar de manera molt efectiva la malaltia. Per a aquests malalts també existeix un servei que, perla demanda de pares i escoles, pot ajudar els menjadors d'aquestes a tenir cura dels nens, que així poden anar a mitja pensió com els seus companys. A l'estiu s'organitzen colònies d'esbarjo en què els nens poden aprendre a conviure amb altres i poden entendre millor quines són les coses que poden o no poden fer per controlar la malaltia; fins i tot existeix, a través de l'associació i la Genera-

litat, la possibilitat que un monitor especialista en diabetis acompanyi els mestres a les colònies d'estiu de les escoles per donar suport i informació als altres; així, el nen mai estarà discriminat com a malalt, ja que són capaços de portar una vida totalment normal, amb una certa precaució i cura. La seu de l'associació és a Sabadell. A la Via Massagué, 58, però per contactar amb ells només cal preguntar a la Casa de Cultura, on poden facilitar les dades de la seu i les activitats que es duen a terme a Sant Cugat. La propera conferència es farà el dia 27 de febrer, a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura.

EIS 4 CANTONS

Classificats guia pràctica ADVOCATS •EULÀLIA PINYOL RIBAS C/ Manel Farrés, 15 D 6744148

ALIMENTACIÓ • IL TRASTEVERE Pasta Fresca Carrer dels Pous, 2

6755358 •MENJARS PREPARATS TASTA'M 5892923 -58935 35 • SUPERMERCAT VILARÓ 5893382 • ALIMENTACIÓ GUIMERÀ C. Montserrat, 6 674 0596

C/ Montserrat, 37 589 83 66

AUTOESCOLES •AUTOESCOLA CASTELLVÍ C/Sta Maria, 38 1r 1a Sant Cugat •AUTOESCOLA CASAS CMartoreM7 K74 14BT •AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS C/Bt*nes,32 5894171

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n fifiamm • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra Csrdany* 67-71 7869001

ANIMALS VETERINARIS! •DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sant Cugat Obert nit i festius 6746945 Tel. urgències 908898136-6749945 • LA FAUNA. Rbla. del Celler, 35-37 674 1305 •DINO'S Av.Can Graefls,9 674 13 05 •VETERINOS Rius i Taulet,31 589 7141

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2 5892247

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8,2n 3a 5B9 65 6f- 9 0 8 4 9 4 6 » • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 675.11 15 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4r1a

675 18 03 •SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana, 41 Mirasol 675 32 97 • MARTÍ F1NET MIRA C/Sta. Mana. 38 3 2' 589 30 65 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 589 44 11 • JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca. 2-8 despatx. 1F 675 11 6» • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 5894147 • M- DEL MAR EJAROUE St.a Mana. 38.3r 2a. 589 30 65 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 674 26 01 • RAMON SASTRE SATRE Escola d'Arquitectura C/Pere Serra s/n 401 7880

ASSEGURANCES • MEDIFIACT Rbla del Celler, 25. 589 34 62 • D.G. D'ASSEG RANCES Rbla. del Celler, 95. 675 42 03 • DOMÈNEC AYALA C/ Carme, 31 674 7f 42 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 - baixos 675 3012

ALUMINIS

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Vilactetprat, 79 «74 SO 48

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 KBOKA4X

COPISTERIES • COPY-GRAFtC C Can Matas, 8. B753HS3 • COPtSTERIATHER O Sant Antoni, 24. 5897442 •ARPAU CWaldoreix .45 6749602 _._.._

•CUINES JAUME DÍAZ RUa. del Celler, 17

DNSTRUCCIONS

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ I VENDA: VALLDOREIX, 53 TALLEK: CNtlErVT, 65 TEL. 675 29 02 FM 675 28 61 Sant Cujjtrj» Vallès

PÀRKINGS • PÀRQWNG TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-6 - local park. 58S24S

BELLES ARTS •CABANAS C/ Santiago Ruand. 54 6740649 • CUGART C/ Torrent de la Bomba. 14 674 43 90

•SUBMMISTRAMENTSPERALA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 5880249 • F O A P S A . BANYS C/RiusiTaulet, 27 674 06 0 3 - 6 7 5 5854

ELECTRICITAT •NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Celler, 91 6752502 .

ELECTRODOMÈSTICS • TIEN21 C/Valldoreix, 44

674 7164 •TOBELLA C/ Santiago Rusinol, 49 674 0657 • VILAR ELECTROLLAR.S.A. C/ Maria. 20 589Ü271

ENSENYAMENT

BICICLETES Cl Valldoreix, 41 674 15 09

BODEGUES VINS •CELLER CALCABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 674 Of 69 • VINS NOÉ, S A Baixada Sant Sever. 4 589 1983

CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca. 9 589 00 79 • J.P. PARRA C/ Enric Granados. 15 - local 7 589 06 42

CARNISSERIES •SAGARRA C/ Endavallada. 22 674 01 60 •TUBAU C/ Latorre, 14 674 12 85 • MERCAT TORREBLANCA, pdes. 1.6-1.7 6759065 • MERCAT TORREBLANCA, pda. 104 589 14 18

CATERING •ARMAND'S Plaça Augusta, 2 589 7 0 1 0 - 5 8 9 6 9 99

•PAPIOL Venda i neteja G" Cànovas del Cas6lo.4 674 65 00

GUIO CINEMATOGRAFICI •MONOGRÀFICS CADA DISSABTE A PARTIR DEL 10 DE MAIG: TafersdVfcorJucdóal rj iòuCuBoatfMLi^ifcra Av.Portaldel'AngeU 3" pis (Barcelona)

ESCOLA THAU SANT CUGAT

• FUSTERIA EBENISTERIA. naaK7M.R74.7nfi •FUSTERIA EBEMSTERIALS C/Camí deia Creu. 14-baixos 1a 5894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS C/Francesc Moragas, 21 K74 0RÍQ • J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 m&sasa

GIMNASOS ESPORTS

Valldoreix

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT •_ Cl Camí Crist Treballador, s/n 674 1453 •ESPORTS TERRANEU C/ Sant Antoni, 15 674 6202 • SQUASH SANT CUGAT Cl Sant Jordi, 33-35 674 98 62 • GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos

«74 75 86

6750351 •UESC C/ Cànovas del Castillo. 9

675 23 90 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11

674 6172 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PcaQuate Cartons SN 6243081

674 0174

FERRETERIES

• L'ACADÈMIA C/ Baimes. 39 67544 58 • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i teclats electrónies. Harmonia i composició 675 21 81 • PATUFET Cl Sant Jordi. 22 674 12 39 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ C. Garovas dei Castillo, 20 589 28 19 • WAY-IN C.' Rius ' laulet 2. Dral Sant Cugat 674 82 15 •NOVAULA Ci Valldoreix 22 Sant Cugat 674 03 81 •SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas.8 5892264 FRANCÈS PER A NENS (Jocs i cançons) Conversació per adults. 67512 99 •TRINtTY Rbla. Can Mora 18 673 22 01

FUSTERIES

ESCOLA THAU SANT CUGAT. l)ESDELS3ANÏS HHS ALS I6ANÏS tSCOLA CONCERTADA HERBOLARIS DIETÈTIC ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT• GERD Ptaça Pere San, 9 I MENJADOR 674 00 60 Vu iincipolif s/n •SUPER-NATURAL TO:5»WI08 aArBBmO»é,1.Cbert tBrrfaédkSBabtebrda (A càrrec d* haba/SaezMbrmsdrj/É»ctipcions al mateix HIDROCULTIUS centro} 412 Í9 39 -6749435 _ • HICflOFLOR Av. Joan Borràs, 54

• CAL CRISPIN C Santiago Rusinol, 23 6740308 • ESTANC MONESÏTR Plaça Octavià, 3

•CICLES CARDONA

ASSESSORIES • J. PINYOL C/Manel Farrés, 15 D 674 44 69 • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ

TALLERS DE RELAT i

• EUROPA Cí Alfons Sala, 24 675 52 60 • E L PONT C/ Girona. 3 675 01 75

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 674 13 81-6751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Cl Sant Jordi. 39 674 1053 • ROSA M. SEGURA Cl Sta. Maria, 8 589 64 75

FORNS PASTISSERIES •FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any Rbla. delCeller,15 674 76 81 • FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol • LA LIONESA C/ Valldoreix, 79 674 07 71

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. dei Celler, 93 674 79 68 • J. LLAMAS Cl Valldoreix, 14 674 03 93 •ZOOM. Centre de la imatge C/Sta. Maria, 14

675 56 74

•VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 5893300

INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDARICOMÀ C/ Baimes, 11 674 58 62

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12 67436.94

JOGUINES • JOGUINES MARGA

C/Sta Maria, 44 674 1532

• >#ICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes Finca La PeHeria «74 83 «S • HÍPICA SEVERINO Pg.Calado. 12 6741140

COMPLEMENTS HÍPICS • BQUPPOS d St. Bonaventura. 24 Sant Cugat SS92211

IMMOBILIÀRIES • FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 5890307 Fax5BSilf» •FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 S747254 • FINQUES SAKA Cl Valldoreix. 60 674 67 15 - 589 33 86 • FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo. 14 6Z4 08 97 • FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4 baixos 6741204 Faí 674 1181 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674 32 08 •ARENASAN Especialitats en lloguers. Endavallada 21 bxs 569 45 66 •101 PISOS C. Valldoreix, 58 Sant Cugat 589 73 74

• JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40 6745854 • JOIERIA MIREIA'S C/ Valldoreix, 33 674-9940 • JOIERIA SPADA C/Baimes, 3 9 - Irdta. 5895549 • SANBER-5 C/ Anselm Clavè. 20 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Cl Valldoreix, 67 A 5894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/ Major, 33 (Junt Monestir) 674 01 74

LLARS D'AVIS • RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador. 47 - torre 6744223

MARBRES I ARTIFICIALS •MARMOLESI GRANfTOSGUIMAR C/ Stravmski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 588 05 01 •MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Aurons - C/ Campoamor, '2 -Nau 3 675 5108

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53 C'rc. de Terrassq, 97 08191 RL5.I

Fincas Sant Cugat

• ATELIER Av. Torreblanca. 2 589 1931

MATALASSERIES • SOLSONA C Rosselló. 2 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ COMPRAS

INFORMÀTICA

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer. 107 674 14 90

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 589 33 00 • PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 675 15 56

• MRW C/lldefons Cerdà.4 local 11 675 1011

VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Cl Doctor Murillo Tel. 67< 0» 97

MISSATGERS

C/ Martorell, 1 - cant C/Sta Maria 589 7028 • L A FESTA 0'SanfjagoRusrlol,8 67A33J1Í .

MOBLES DECORACIÓ •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi Cl Santiago Rusinol, 37 - Cl Major, 6 5892232 • E G A MOBLES C/ Cànovas del Castillo, 2 - kxal2 •xa no 14 •CARRÉ MOBLES C/Francesc Moragas, 33 674 fM • « . 6 7 4 15 50

• INDUBRUC Av. Ragull,9-19 smc?*'

MODA CONFECCIÓ •PEPA MARTIN TALLES GRANS O Valldoreix, 28

58972,32•ARWENBOUTIQUE Cl Elies Rogent, 52

5896163 • BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 02 67 •CAMPMANY C/Valldoreix. 16 C/ Martorell, 15 674 14 82 •ESTELA C/Sta Maria, 18 675 53 09 •PAPARAZZ1 PI. Dr. Galtes, 2 675 08 52 •TOT PUNT C/Sant Antoni. 19 674 00 97 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5898855

• VENC GOLF GT1 NEGRE, B-IW, 69.000 Km.. 750.000 Ptas., IMPECABLE 674 64 28 •MTTSUBISHI MONTERO GLSCorto 3.0 V6 ano93.80.000 Kmsnadonai. gris metafcado. 2.400.000 pts. Preguntar por Carme. 580 44 77 • CCCHE Monovdumen PONT1AC. 7 Ptazas. 3.8 V6, B-NZ, Irrpecabte, NaóonaJ. 2250.000 Ptas. 5892643

•-r^ïi i/~

• L A PERLA C/Mapr,3 6740138

MOBLES JARDÍ

•HÍPtCA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n

MERCERIES

• COCHECORVETTE TARGA 1989(49.000 KM.| B-PP. Rop. pieL mpecable. 2.500.000 Ptas. 675 33 55 •CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló. 15 589 32 11 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 589 26 49 •T.M.G. Tallers C/ Borrell 6 Tel i Fax 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36

675 56 53 •MOTOS ÀLVAREZ CISant Domènech,28 674 06 36

• RANGO10 C/ Pous, 13 -local 1 675 5755 •VALLÈS NET Cl Sant Ramon, 4 674 8918

OBJ, REGAL FESTA • MAVI objectes de regal i bijuteria C/ Alfons Sala, 12 Botiga 3 675 04 54 •FIOTTO C/Sant Jordi, 32 589 06 05 •THECARTOON CENTER

10-

RESTAURANTS PL Pere San, 6

ROBA INFANTIL •CONSTRUALPA

C/Sta Maria, 9-1r1a 5B9JÍL5L •CONSTRUCaONES Refermes torres noves • D 4 CONSTRUCCIONS C/VaWcreix, 10 •MARCOVE C/Sant Esteve, 29 B74QKQ7 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8

«"'» •SBSWLLERIA TERRA I COMAS CJ3. C/Mozart.9. Barcelona 21B iq PK

ÒPTIQUES •TEfXDÓ OPTRA a Sant Jordi, 30 58&44J

PAPERERIES

con pianos, 2 calles, 40 m2, Les Fonts (terrassa) 4 min. FF.CC, 13.200.000.-pts

•CUCARRÓ C/ Santiago Rusttol, 30 674Ü8Q •NENS C/Endevabda,12

ROBA PER ALA LLAR •DONATETOTPER LA LLAR C/MARTORELL 49 •PERYBEN

C/Valdorerx, 45-47 «74 «3 ÜK • 674 SI Q4

SABATERIES • REPARACIONS PE CALÇAT I còpies de

C/Sol Mercat ds Torreblanca

ezéjxué •SABATERIA BOLOMA C/SantJord,24 •TATERS C/Sant Antoni, 62 «718 fX (IB

•JUNTO ESTACIÓN Sup. 1.336 m2., para dos casas. 68 Mill. 674 08 97 ( Finca&^SanLCugat) •SANT CUGAT OLABARRIA Mag. Solar 620 m2. para unif. 35.000.000 Ptas. 674 3208 (Fincas Òrgan ) •VALLDORETX-H. RESERVA Mag. Solar 20-A-10 para urírf. Sup. Solar 567 m2. 17.000.000 Ptas. 6743208 ( Finna* fVyan J •BELLATERRA Solar panoràmico, mag. Vistas. UfMICO 1050 m2. 25.000.000 Ptas. 674 3208 ( Finca* Ç

liS

•TORREUNIF. ESQUÍ. ADOSADA. •ARPAU C. Bergara. Sup.: 350 C/Valldoreix ,45 C/ Francesc m2. y Jardín priv. 60 «74a«gg 1.6 m2., 5 hab. (1 tipo sui•REPARACIONS DE te). 3 anos, 1 aseo, PERRUQUERIES CALÇAT gran sal. com. 40 m2., •FORMAS PERRUioopÈsdectous coc-off., lavad., buharQUERIA dilla con bano y tza. C/S0ÍÏ6 C/Efes Rogent, 18 A(a solàrium, garage 3 cotocar mercat Torreblanches, arm. empot., caSEGURETAT ca) lef. gas natural, sumifiTSjnnw •AUX-VYD nistros contrat Alquic/A«onsSala,50 ler 250.000 ptas. PERRUQUERIA MAS- « O f T c n •Ref.82ADOSADAS, CULINA TALLERS MECÀNICS ZONATRANQULA, Rbta. Can Mora, 10 160 m2, garaje, salón, 589_5785 •TALLER cocina, 3 hab.. estudio ELECTROSOL •PERRUQUERIA conterraz.. 1 hab, (1 CARNÉIBOSCH c/Sol 19 b., 2 A.. calefac, pisciC/Francesc na comunit.. Moragas, 29 •TALLER MECÀNIC 26.500.000.-pts 589 60 8 8 P. CANALS 6753355-5892643 •PERRUQUERIA c/Sant Llorenç, 27 ÍKSAj DURDAN 874 83 62 . • Ref.207ADOSAC Santiago Rusinol, 2 - •TALLERS TORNER DAS.A ESTRENAR, entl.2 PlanaderHospital,35 170 m2. garaje, zona 67JfL23 53 S74«0Sn lavado, salón-com., •TALLERESMENA •PERRUQUERIA coc. 3 hab.. (1 surttei. PRESENZA 2 b., 1 A., estudio jarTorreblanca, 13 C/Martorell. 20 dín priva., calefac.. 5894651 __ «74 53 01 marmol. parket, etc, •PERRUQUERIA PA31.350.000.-pts TELEFONIA TRÍCIA MARÍN 6753355-58926 43 • A R TELECOM C/Sta Joaquima, 18 (KSA) Telefonia i 674 0655 • Ref. 522 ADOSAcomunicacions •PERRUQUERIA DAS, ZONA EL COCarretera de NUEVAIMAGENANA LOMER, YENCARNA Cerdanyola, 49 sup.. garaje 3 c, saDepilaciones, ümpieza, 5898702 lón-comedor. cocina. aromaterapia •ÜNEA DIRECTA 4 h., 3 b.. 1 aseo, asSt Llorenç, 7 C/ Enrique Granados. censor, calefaccion, 2 674 6288 15-lccal8 terrazas de 20 y 25 58903 74 •PELUQUERIAANA m2. ant. 6 anos. Camí de la Creu 14 57.000.000.-pts TINTORERIES Baixos. H. convenidas 675 3355-5892643 •TINTORERIA SANT 58935 89 (KSAj • PELUQUERIA CUGAT • Ref. 430 UNIFAMILOURDES C/Sant Antoni, 1 UARES, MIRASOL, C/Monestir 33. 6741182^ solar a dos calles de entresol4 •TINTORERIA SANT 400 m2, edificacion de CUGAT 6744026 50 m2 a reformar, adCSanfego Ruand, 35 mite ampliaciòn, PERSIANES 6741183 12.850.000.-pts •TINTORERIA SANT •COPERSE 675 3355-58926 43 CUGAT Cl Sant Esteve, 11 (KSA) 6746239-908996381 Rota. Rtoatateda, 34 • Ref. 510 UNIFAMI6752228 LIARES, VALLDO•TINTORERIA SANT REIX, CUGAT •FERRON solar esquinero de C/Alfons Sala, 2 Jardins i Piscines 580 m2, const. 154 C/ Rius i Taulet 20 6744167 m2 en una sola planta, 6746847 garaje, trastero, salónTRANSPORTS comedor 48 m2 cocin, PNEUMÀTICS •ASSOCIACIÓ 3 h., 2 b, calefac. RADIO TAXI •PNEUMÀTICS parquet, ant. 2 anos, .•WM44?2-67JS_5151_ diseno exclusivo, muy SANT CUGAT Cl Anselm Clavè, _ luminosa, 16-18 39.000.000.-pts •VIATJES 67528 53 6753355-5892643 EUROCLOT 007 73 Q4 01 Mòbil (KSA) Mercat Torreblanca •VALLDOREIX POLLERIES 5891025 Sup. 260 m2. 4 dor. •USSIATOURS • POLLERIA do. Com-sal 40 m2. C/Plana de SANT CUGAT coc-off. 3, b.3 trzas. l'Hospital, 10 Mercat Torreblanca, calf. 2 Park. todo ext. pda. 1-5 sup. solar 600 m2, 675 13 89 pisc. a 10 m. Estación. XARCUTERIES 58.000.000.-pts INSTAL·LACIONS • CANSALADERIA 6743208 JULIANA •INSTALACIONESA. ( Fincas Òrgan) C/ Francesc ZAMORA, S.L • SANTCUGATZONA Moragas, 26 Cl Mossèn Cintor Ver6740881 daguer, 18. Casa de poble, sup. Valldoreix XEMENEIES 220 m2, 7 dor. do, 1 5892638 dor. ind, com-sal, coc. •ORNALLAR •MANTSERV.&A. com. 2 b, trza. + 2 porC/Martoret.59-cant Av. Catalunya, 18 ches, todo exterior, 6746053 C/Alfons Sala calef, garage 5 co67544 86 ches, reform, REPARTIDORS CARTES 40.000.000.-pts • MAILING VALLÈS, 6743208 S.L •PARCELA EN (Fincas Òrgan) C Sant Domènec, VENTA •SANTCUGATZONA

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

com»

Classificats

HS4CANTON5 RESDENOAL Pareada, Sup. 350 m2. 4 dor. do, 2 dor. indi, com-al 45 m2, coc-off, 3 b, 1 a/ducha, 2 terrazas (1 porche), calef, 4 Pk.,jard. priv. 80 m2, pisc. comú, estado impecable 74.500.000.-pts 6743206 ( Finnax Òrgan f •101 PISOS Unifamiliars,Adosades, Duplex a totes tes zones desde 21.200.00.-pts,fins a 150.000.000.-pts 58973 74 •JUNTO ESTACIÓN SANT CUGAT Adosada, 4 hab., salón-comedor 40 m2,2 terrazas, jardín privado y comunitario cl. piscina. Estudio. Garage 4 coches. 47 Mill. 674 0897 (Fincas Sant Cugat 1 • P» VALLDOREIX Casa aislada. Sol. Vistas. Cinco hab. estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 bancs, garage, jardín. 70 Mill. 67408 97 (Fincas Sant Cugat) •MRASOL,UNFAMUAR OBRA NUEVA 750 m2 solar, 232 m2 construidcis, 6 hab., 2 banos y aseo. Acabades de 1*calidad. 53.000.000 Mill. 58973 74 (JÜlPiSosJ _. • VALLDOREIX, 1 KM ESTACIÓN, OBRA NUEVA Solar de 600 m2, construidos, acabados de gran calidad. 49.000.000 Mill. 589 73 74

(JOIBstoX •GRANGATXET.EN CONSTRUCCtON 600 m2, solar, 399 m2, construidos, 6 hab.,

salón con chimenea de 50 m2., cocina-office30m2. 85.000.000 Mill. 589 73 74 ( lQtüisPsJ

TORRES OCASIÓ • PLAÇA VWYET 335 m2 construidos, 5 hab. dobles con terrazas, 2 banos y aseo, cocina office 20 m2, bodega y pàrking. 61.000.000 Mill. 589 73 74 •ST.CU3AT"C0LO^ MER" (Adosada) 317 m2. + jardín privado, 5 hab., 3 banos + 2 aseos, salón-comedor de 48 m2., con chimenea, pàrking para 2 coches y trastero 55.000.000 Mill. 58973 74 ( 101 PiupsX

LOCALS I NEGOCIS •JUNTO ESTACIÓN 100 m2. en alquiler: 65.000 Ptas/mes. En Venta: 12,5 millones. Otro local en c/. Dos deMayode132m2. En alquiler 150.000 Ptas/mes. 6740897

PÀRKINGS EN VENDA •EXCEPCIONAL Ofertas pàrkings en z. Parc de la Pollancreda. Oesde 850.000 Ptas. 674 3208 (Fincas Òrgan)

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000,674f204-6741f8í (Finques Roca) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 ptes. 5808669-5909854 (Finques Roca) • 101 PISOS Cl Valldoreix, 58. Amplia cartera de pisos, adosados, dlex, unifamiliares, terrenos y tocates. Consúltenos: le ayudaremos a econtrartoque busca 589 73 74 • J U N T O PARC CENTRAL Bajos de 91 m2., tarrza de 50 m2., Consta de 3 hab., 2 banos, cocina + office. Aire acondicionado, calefacción. Piscina comunitària. 22 Mill. otro piso en la misma comunidad con terraza mas pequena 20 Mill. Pàrking opcional. 674 08 97 (Fincas Sant Cugat i • ESTACIÓN OBRA NUEVA Pisos de 2 hab. y 4 hab., con parket, pàrking opcional. Desde18Mill. 589 73 74 (101 Pisos)

PISOS OCASIÓ

•Ref. 506 PSO. TORREBLNCA, su• Z O N A C/SANT perfície 60 m2, comeJORDI dor, cocina, 3 h., 1 b., Para coche mediano. todo exterior, sateaSolo 1.350.000 Ptas. do, sin ascensor, 6740897 9.000.000 Ptas. ( Finrjui .Qa>tf rÍÉigat)^ 6 7 5 3 3 5 5 - 5 8 9 2 6 4 3 (JtSAJ PISOS NOUS •Ref. 492

SANT

amplia terraza. Mucho sol.

C/ VALLÈS, superfície 65 m2, comedor, 3h., cocina, y bafio reformados, soieado, 2* planta sin ascensor, 11.550.000 Ptas. 6753355-5892643 (JCSAJ-^— _.._ •Ref. 448 ZONA ESTACIÓN, 73 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., ascensor, 10.850.000 Ptas. 6753355-5892643

opcional. RFA. Nous 14.200.000 Ras. 5 8 8 4 0 1 7 - 5 8 8 54 99 (Finqua* Vatíhnnrat) • RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 nf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m2, places de park. opcionals. 10.500,000 Ras. 699 6548 f Fimyj«s Vafíhonrat) • PIS NOU a Coll Fava, planta baixa, 103nf, 3 dorm. dobles, jardí particular de 97n¥ , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 67 15 (Jncusa) • ATICO DUPLEX Estación obra nueva, 120 m2, 2 terrazas de 6 0 m 2 y 15 m2, fantastícas vistas. 26.000.000. Ras. 589 73 74 (J01 Pisos) • OCASION Piso de 3 hab., Baho-t- Aseo, zona Torreblanca, seminuevo, perfecte con pàrking. 16.800.000. ptes. 589 73 74 (101 Pisos) • OCASION ZONA MONASTERIO Alto muy soleado, salón, salón 20 m2., con balcón, 4 hab. (2 dobles), 1 baho nuevo + Aseo, calefacción individual, ascensor. 14.000.000. ptas. 589 73 74 (101 Pisos ) • GOLF Àtico duplex de 240 m2, + terraza, 5 hab.. 3 banos y 2 aseos, Salón de 55 m2. con chimenea, zona comunitària con piscina, pàrking para 2 coches. 56.000.000. ptas. 589 73 74

17.000.000.-Ptas. 674 7254 • C/ RIUS ITAULET 160 rrr\4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «offlce», terrassa, pi. de park.. 27.500.000 6745704-6754302 (Jmdasaj • C/SANTIAGO RUSINOL110m!,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000

(KSAX •Ref. 434 ZONA DEPORTIVA, 80 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., parquet, ascensor, exterior, vistas Tibidabo, 14.000.000 Ptas. 675 3355-5892643 (KSAJ •Ref. 460 ZONA PARK CENTRAL, 85 m2+100m2 jardín privado, salón, cocina, 3 hab., 1 b., 1 A. con ducha, calefac., aire acondi., 1 pàrking, trastero, piscina comunit. ant. 3 anos, 29.500.000 Ptas. 675 3 3 5 5 - 5 8 9 2 6 4 3 (KSAJ •JUNTO ESTACIÓN 3 dormitorios, gran comedor-salón, cocina reformada, bano, aseo, terraza. Mucho sol. 15.000.000.-Ptas. 674 7254

674 57 04-67543 02

CENTRICO 95 m2,3 dormitonos, comedor-salón amplio, cocina + office, lavadero, bafío, aseo, terraza. Solo 3 vecinos. Buen estado. 19.000.000.- Ptas. 674 7254 ( FinruK Gimnalla ) • RAMBLA CELLER 4 dormitonos, comedor-salón con chimenea, cocina, 2 banos,

• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 74 10 ( ffwtogj| f • PIS DE 120 nf, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, park.. 22.000.000 Ptas. 67412 04-6741181 l Finques Floca) • PLANTA BAIXA amb jardí a z. residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, park.. 38.000.000 Ptes. 6741204-67411 81 ( fíastki InmnhHiaria ) • RUBÍ. Av. L'Estatut, edif.nou, 85 rrí, 3 hab.,bany i lavabo.Catefacció. Etec. Entrada 3.000.000 Res. Resta hipoteca. 5 8 8 4 0 ) 7 - 5 8 8 5499 ( Incusa) • RUBÍ. C/Casp, Per estrenar. Duplex de 118M35rrr\De4a5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veí'ns. Acabats de qualitat. Park.

(101 Pisos I • CALLE ROSELLON (Jurrto Estación) Consta de 3 habrtaciones, bano reformado, cocina. Solo 11.500.000. ptas. 674 08 97 (Fincas Sant Cugat} • CALLE DOCTOR MURILLO Consta de 3 habitaciones, salón, comedor, dos banos reformados, etc. 14.500.000. ptas. 674 08 97 (FincasSant Cugat) • JUNTO GOLF ESTACIÓN Lujo. Consta de 145 m2. y se distribuye en 4 hab. dobles, dos banos completos, cocina-office muy bien. Lavero con galeria cubierta, salón-comedor de 40 m2. Parket en todo el piso. Calefacción y aire acondicionado. Una plaza de pàrking. Jardín, zona de juegos y piscinas comunitarios. 32.500.000. ptas. 67408 97 ( Finrau Sant dinat I

PISOS LLOGUERS • PISO NUEVO, Z. MONASTER». Sup. 80 m2,2 hab. docte, bano completo, ampío y lurninoso, sal.com. cocina con galeria, tot ext, calef., gas, surninistr., centrat, Alquiler.75.CX»,ParkirQ Opcional. 58945 66

(Arenasaoi C. SANTIAGO ROSINYOL, MUY COMERCIAL, Local 2 plantas, 120mts2, diafano, varias salas, terraza y jardín posterior, aseos nuevos. Ideal despachos, oficinas, escuetos,... 125.000.- Ptas. 674 7254

(Fincas GironatíaL •APARTAMENTOS, con o sin muebles,1 dormitorios con armario, comedor-salón, cocina, bano y terraza. Alquiler: a partir de 45.000.- Ptas. 674 7254 (Bocas Gironella) •PISOS JUNTO MONASTERIO 2-3 dormitorios, comedor-salón amplio, cocina reformada, bano completo, galeria, amplia terraza. Sol y vistas. Alquiler: 65.000.674 72 54 ( Finrav fíimnalla I • PISOS A ESTRENAR Deiante Colegio Europa. Desde 9 5 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 banos, amplias terrazas, jardín privado y comunitario con piscina, armarios y focos empotrados, parket, calef. pas, pàrking y trastero. Acabados alto standing. Desde 125.000. Ras. 58945 66 • PIS PERA LLOGAR A La Floresta 70m2 3 hab. 53.000 ptas. 23765 72 41524 74 ( Fincas Cahmt) _ • TORRE. junto estación Mirasol con o sin muebles. i dorm, amplio sal.c j m . con chimenea, cocina, cuarto bano, aseo, lavadero, despensa, calef. doble vid. Jardín de 585m z 157.000.-ptas. 674 72 54 {FincasML·ooatlaL· • APARTAMENTOS alquiler. Con o sin muebles 1 -2 domi, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza park. opcional. Desde 50.000.-ptas. 674 72 54 (Finnpi fíjmnafía ) • Z. CENTRO 4 dorm, sal-com. cocina, lavadero, bafio compl., aseo, galeria

calefacc. 75.000. -ptas. 674 7254 (Fincas Gkontíla) • JUNTO MONASTERIO Cl Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet, bano compl., cocina terraza. todo exterior. Mucho sol. 65.000.-ptas. 674 7254 •ATICO JUNTO ESTACIÓN Cl. Sant Antoni. Consta de 3 hab. baho y cocina reformados. Terraza. Sol. 67.000 ptasymes. Ademas tenemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler. 6740897

OFERTES I DEMANDES • E N VENDA THE EAVESTAFF MINIPIANO ROYAL Antic, de paret, preciós. Sra. Millet «70101 30 80 •D0NO1SATETA M O L T M A C A DE 2 MESOS 58&15j*L·i£»fi7-í5 • E M P R E S A SECTOR A U T O M O V I L Precisa persona amb carnet de c o n duir per reparto a partir d e 19 anys. 675 11 50 "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils. Pallassos, titelles...un regal inoblidable. 674 3 0 9 1 - 3 Í 9 58 76

•SI VOLS SER BASTONER... i tens més de 5 anys ara és el moment. Vine a l'Esbart a inscriure't del dia 15 al 19 de setembre.de 6 a 9 de la tarda. • ES NECESSITAAUXILIAR DENTAL, (Resident a Sant Cugat) amb experiència clínica i ad-

ESTACIÓ DE SERVEI REPRÍS

PAPERERIA TORRAS

Villa. JO

Avda. Rius i Taulct, 7 37

Cira. Cerdanyola, 31

ANCANA

GALA

Roselló, 2 i

Mercat Torreblanca, 2-15

QUIOSC

BLAU CEL PAPERERIA

GRIFUL

Francesc Morens, 28

Rius i Taulet

DE LA PREMSA

LLIBRERIA

DAMACH

CAMÍ

LLIBRERIA

JORDI

Santiago Rusifiol, 71

DRACS

PAPERERIA

Elies Rogent, 14

Avda. Altons Sala, 38

SCP

C. Comercial Sdnt Cugat local, 42

PARC

CENTRAL

PLANA

S^nt Martí, 18

PAPERERIA

QUADRICULA

LLIBRERIA

Ctra. Cerdanyola, 41

QUIOSC

FUTBOL

Rambla Celler, s/n

GRAU

RACÓ DE PAPER Sant Antoni, 52

PAPER PAPER, S. L.

PAPERERIA SAIDA

Rambla Ribataltada, 4

Montserrat, 24

XAMFRÀ

EL CLIP PAPERERIA

PAPERERIA LÓPEZ

Alfons Sula, 9 PR. Francesc Macià, 61 (Coli Fava)

Santa Maria, 35

Passeig Torreblanca, 60

QUIOSC

•TRABAJA DESDE CASA Negocio propio tiempo parcial o completo empresa lider, asesoramiento y apoyo, entrevistas Sr. De Pablo 8755630

Rambla Can Mora 38

CULTURAL,

•Es requereix SERVEI TÈCNIC (Empresa o Autònom) per ocupar-se de la postvenda d'una empresa comercial de maquinària d'embalatge, situada a Sant Cugat del Vallès. Interessats: trucar, en horaris d'oficina, al següent telèfon 589 2060

Manel Farrés, 49

OÍL

Sant Domènech,

Vestíbul estilí ió FF. CC.

DUPLO

• ES NECESSITANoia amb edat compresa entre els 20 i 25 anys, per cobrir plaça d'auxiliar administrativa imprescindible coneixements d ' i n formàtica, interessades telefonar al tel 675.38.01 i preguntar per Sr. Frederic.

CUOAT

ALEXANDRIA

BOUTIQUE

ministrativa. Interessades enviar c u rrículum amb foto a: Dra. Rodríguez/Clínica Jonadex, P°. Bonanova, 69-3°08017 Barcelona. • ES NECESSITA instal·lador d'antenes parabòliques amb experiència. 735 16 78 735 72 01 • ES NECESSITA Noia amb edat compresa entre els 20 i 25 anys, per cobrir plaça d'auxiliar administrativa imprescindible coneixements d ' i n formàtica (Word Perfect i Contraplus), interessades telefonar al tel. 675.36.01 i preguntar per Susana.

PAPERERIA SANT

Rambla Celler, 97

CUGAT

Granados, 75

A VALLDOREIX CALAIVIA ALBIZ

A MIRA-SOL PADILLA ARENAS PI. Borràs (Estació Mirasol)

Pi. Can Cadena, s/n

QUIOSC MIRA-SOL

A LA FLORESTA QUIOSC LA FLORESTA

Lleida, 70

PI. Josep Playa, s/n

Estació Valldoreix FF.CC.

BOUTIQUE DE LA PREMSA

EIS4C4NT01NS

Economia

Drcrmlm, 30 degener de 109/i

L a b o r a l

Vaga de zel a la Hisenda local Lúnica subinspectora de la delegació d'Hisenda secunda la convocatòria estatal La delegació d'Hisenda de Sant Cugat se suma des de dilluns a la vaga de zel convocada per l'Associació de Subinspectors de Tributs (AST), que col·lapsarà la gestió tributària que recau en un 8 0 % sobre aquest cos. La vaga a Sant Cugat, que consisteix a fer la feina estrictament estipulada per llei, repercutirà menys que a la resta de delegacions, ja que les societats tornen quanties inferiors. Fonts de la delegació d'Hisenda local han criticat la passivitat de l'Agència Tributària (AEAT) per legalitzar la situació dels subinspectors i han afirmat que "fem més del que hauríem de fer. per reglament". A l . m . K I HAI.ANZA

Sant C u g a t . a m b n o m é s un e n c a r r e g a t de s u b i n s p e c c i ó , no té a hores d'ara ningú q u e ultimi els procediments de pag a m e n t i d ' a i x e c a m e n t d'acta, tasca que correspon als inspectors però que han executat fina ara els subinspectors. " É s una lluita q u e es m a n t é des d e fa dos anys", han assegurat les fonts d ' H i s e n d a local consultades, "i mantindrem la postura fins q u e l ' A E A T reaccioni i faci alguna cosa".

un u l t i m à t u m a Agència Tributària que va expirar el 31 de d e s e m b r e . Aquest situació. d'una banda, pot provocar la prescripció d'actes, ja que els inspectors no poden assumir tots sols la feina. D'altra banda, si els ciutadans denuncien les irregularitats. Hisenda pot afrontar la n u l · l i t a t d e bona part de les actuacions i de les liquidacions des de l'any 1992, ja q u e l'empleat no pot aplicar funcions que no li pertanyen i, per tant. són il·legals.

L ' e s t i r a - i - a r r o n s a va c o mençar el 6 de juny de 1996 a m b una promesa de solució en tres mesos. L'Associació de Subinspectors, q u e agrupa el 66% del col·lectiu al qual està adherit Sant Cugat, va donar

Un bilió a retornar El s u b i n s p e c t o r d ' H i s e n d a i portaveu d ' A S T a Catalunya, Francisco Lozano, ha xifrat en un bilió de pessetes les q u a n titats que s'haurien de retornar als c o n t r i b u e n t s . L o z a n o ha

criticat la " p r e p o t è n c i a " dels dirigents d'Agència Tributària , q u e han d e m o s t r a t , segons el portaveu, una manca de voluntat per solucionar el conflicte. Ara fa vuit dies, prop d'un miler de subinspectors van decidir tirar e n d a v a n t la vaga de zel en l'assemblea convocada a Madrid. Lozano ha denunciat els i m p e d i m e n t s que van sofrir els subinspectors q u e van anar a Madrid, tant a l'hora de desplaçar-se per participar en l'assemblea com a la tornada, "quan p r e t e n í e m informar els nostres companys". Lozano ha recordat com el Partit P o p u lar, q u a n era a l'oposició, va donar suport a la protesta a m b diverses preguntes al Congrés, però ara ha "oblidat" la qüestió e n arribar al poder.

B a l a n ç

L'ATUR A SANT CUGAT, EN XIFRES DESEMBRE 1997

DADES ABSOLUTES

U :'p:§iÈÉÍ"

DADES RELATIVES

:8*l|P^Nt ;

NOVEMBRE 1997

1.4841 |

. / / «.44% .

La taxa d'atur torna a baixar a Sant Cugat amb 5 3 nous contractes Comerç i indústria acaparen de nou la contractació A. B. - Sant Cugat -

SECTORS

COMERÇ INDÚSTRIA MAMUFACTURfRA

IMMOBILIÀRIA

CONSTRUCCIÓ

SENSE ! OCUPACIÓ

DESEMBRE 1997

,'.•; , 3 8 2 :

tftMM' ; :

1T»

NOVEMBRE 1997

3 9 8 '": 240 191 j

fil

104

W /:1ÍT

161

{Í

IM delegació d'Hisenda de Sant Cugat s'ha afegit a la vaga de zel. Foto: A.fí.

La taxa d'atur ha tornat a baixar a Sant Cugat. L'oficina local de l ' I N E M ha registrat el mes d e d e s e m b r e unes dades relatives del 8,13% en d e s o cupació, fet que comparat amb el 8,44% de novembre suposa un d e s c e n s del ().?>%. En xifres absolutes, els l.484 aturats que figuraven a les llistes de d e s o c u p a c i ó al m u n i c i p i s'han reduït fins als l.431. El tinent d'alcalde de Serveis Interns de l'Ajuntament. Jordi Farrés, s'ha mostrat satisfet per aquests 53 nous contractes i ha destacat que Sant (Jugat man-

té, amb les noves xifres d ' o cupació, els dos o tres p u n t s percentuals per sota de la mitjana d'atur a la resta de la comarca. La c a m p a n y a d e Nadal Farrés ha destacat els sectors comercials i d ' i n d ú s t r i a manufacturera com a puntals de Ics variacions en la taxa d'atur. N o m é s els dos sectors han absorbit el 50% dels nous contractes. En aquest sentit, el tin e n t d'alcalde de S e r v e i s Interns ha assenyalat la campanya de Nadal com una d e les raons per explicar el descens de la taxa d'atur. Per la

seva banda, el sector industrial ha r e b u t l ' i m p u l s d e l s n o u s contractes signats a Lucas Diesel Systems. El responsable de S e r v e i s I n t e r n s ha f e l i c i t a t l'empresa per la resolució del conflicte obert durant un any. Jordi Farrés ha advertit, però, q u e l'evolució d e l'atur no ha comportat grans variacions relatives i absolutes i que cal seguir treballant per generar nova ocupació. A nivell comarcal, Sant C u gat s'ha alineat a m b les variacions negatives de Badia, Montcada i Reixac i Ripollet, i ha coincidit de forma exacta amb la mitjana de totes les poblacions.

Economia

ELS4 CANTOT© Divendres. 30 de gener de 1998

L a b o r a l

Prima per a 3 0 0 empleats deTVEa Sant Cugat

COP i UGT de Lucas carreguen contra la secció de CCOO

A.B. - Sant Cuaat-

Al.BKRT B.'VI.ANZÀ - Sant Cugat ( X X X ) va convertir-se dijous passat en el blanc de totes les crítiques dels representants de la majoria del comitè d'empresa de Lucas Diesel Systems en un acte informatiu a la Casa de Cultura. Quatre portaveus dels sindicats majoritaris COP i l ' G T , entre els quals destacava el delegat sindical d ' I ' G T José Martínez, van desqualificar la secció sindical de CCOO per l'actitud de "vertaders feixistes" que han mantingut envers els treballadors amb l'aprovació de la direcció. Segons COP i UGT, Comissions ha aconseguit dividir la plantilla fins i tot en ac-

Les empreses;

CAVALL

tivitats tan quotidianes com l'hora d'esmorzar <> de prendre cafè. Els sindicalistes van elevar el to contra l'assessor extern decomunicació de Lucas, l'advocat Ricardo Fernàndez Déu, a qui van titllar d'"intoxicador" i van assenyalar com a pont de "compra" de les informacions aparegudes a "La Vanguardia" durant el conflicte a la planta. El rotatiu, segons C O P i UGT, no va respectar el dret a rèplica dels treballadors i, en aquest sentit, els sindicats han anunciat la pròxima convocatòria d'un acte d'"autodesgreuge" davant les oficines del diari al carrer Pelai de Barcelona. Després de fer un repàs al conflicte que durant 362 dies ha sac-

l.a majoria del comitè d'empresa va reiteraries acusacions. Foto: A.H. sejat la factoria santeugatenca i que va tancar-se el 7 de gener amb un laude arbitral de la Generalitat (vegeu E4C núm. 223), els representants del comitè van notificar també que al febrer recuperaran els endarreriments de sou per les vagues no realitzades els mesos d'abril i maig. I,'acte infor-

matiu va rebre el suport d ' E s querra Republicana i del Col·lectiu d'Esquerres, que van ser representats pel seus president i portaveu, respectivament, Eduard Pomar i José Fernando Mota, així com de les seccions sindicals d e C O P i U G T a la factoria Sharp.

Tres-cents treballadors de T V E a Sant Cugat rebran una paga extraordinària i dos mesos extra de vacances, fruit d ' u n c o n v e n i col·lectiu signat l'any 1978 i que continua vigent. El document estipula un plus econòmic cada deu anys per als empleats que continuïn a l'empresa, de manera que ja va viure's aquesta mateixa situació l'any 1988. Ara, el conveni estableix, a més, dos mesos de vacances suplementaris, és a dir, un trimestre sabàtic sencer. Per no posar en perill la producció, els sindicats C C O O . i C G T han acordat amb l'empresa el repartiment gradual de les vacances en un període de quatre anys.

FORT

"Cavall Fort" és una revista quinzenal adreçada al públic infantil i juvenil, entre 9 i 14 anys, d'arreu de Catalunya. V a néixer el 1 9 6 1 , e n un contex històric i polític difícil per a la divulgació d e textos en català. M e r c è Canela ha pres la direcció d e Cavall Fort des del m e s de gener, en substitució d'Albert J a n é , director d e la revista des d e l'any 1 9 7 9 . Cavall Fort compta, des dels seus inicis, a m b col·laboradors, literats i il·lustradors d e primera línia dins la cultura catalana.

MERCÈ CANELA. Directora de la revista 'Cavall Fort'

"Ben aviat serem a Internet" Nl'RlA SKKRA - Sant Cugat - C o m va néixer aquesta publicació? - L a idea de crear la revista "Cavall Fort" va néixer l'any 1961 d'un grup de gent, entre mestres, metges, i persones molt preocupades per la cultura catalana, que veien la necessitat de tenir una eina per suplir la mancança de l'escola catalana que en aquells moments, després d'una guerra, no existia. El principal objectiu d'aquest grup era q u e els n e n s p o g u e s s i n conèixer la seva llengua, la llengua escrita, i a més a més tenir informació sobra la seva cultura i el seu món. En aquesta mateixa època va néixer l'Editorial la Galera, amb el mateix objectiu de difusió, divulgació i preservació de la llengua catalana. - Q u i n e s dificultats va trobar "Cavall F o r t " en el c o n t e x t històric i polític en què es va donar a conèixer? - E n aquella època, fer una revista en català per a nois i noies era molr difícil, pràcticament impossible. En un principi, "Cavall Fort" va sortir al carrer com a suplement d'un full dominical dels Bisbats de Vic, Girona i Solsona, sota la direcció de Josep

Tremoleda. No va ser fins a uns anys després que "Cavall Fort" es va poder editar d e manera normal, això sí, exclusivament per subscripcions. Actualment c o m p t e m a m b més de 16.000 seguidors arreu del món. "Cavall Fort" arriba a punts tan llun y a n s com ara A u s t r à l i a , on viuen catalans que no volen perdre el contacte amb la seva cultura. - Q u i n a és la secció més estimada pel lector? -Segurament que el que més agrada els lectors, la primera cosa que llegeixen, són els còmics. Després, interessa molt la secció de jocs i concursos, perquè des del principi té una resposta molt elevada. Una altra de les seccions més llegides és el suplement "El tatano", q u e s'inclou dins la revista, des de fa vuit anys, i que va destinada al públic més menut de "Cavall Fort". Les històries en blanc i negre, q u e solen narrar contes mitològics o fets imaginaris, i els reportatges, en q u è per exemple darrerament vam parlar del Parc de Collserola en dos números correlatius, i q u e va elaborar el mateix Albert Jané, exdirector de la revista, també ha tingut molt bona acceptació. En gene-

ral, hi ha seccions diferents, lúdiques, divulgatives, participatives, didàctiques, adreçades a tota mena de públic. Molta gent gran manté la subscripció des que eren petits, i els continua agradant la línia de la publicació. -Quina ha estat l'evolució de la revista? - " C a v a l l Fort" va començar a m b menys de 20 pàgines, la meitat en color i l'altra meitat en dos colors. Actualment la revista té 24 pàgines en color. Fa uns anys es va incloure una secció en blanc i negre de 8 planes. "Cavall Fort" ha anat creixent gràcies a l'augment de les subscripcions i a la qualitat de la publicació, que des dels seus inicis ha comptat amb col·laboradors de primera línia, per exemple, escriptors com Joaquim Carbó i Pere Calders, i artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies, que van realitzar portades especials per a la revista. Per altra banda, la revista també ha servit per donar a conèixer g e n t nova q u e comença en aquest sector. "Cavall Fort" s'ha anat consolidant cada cop més des del seu naixement, i aquest és un fet extraordinari per a la nostra publicació. El fet que fos una revista molt ben acollida per tota la g e n t q u e va fer un esforç

Mercè Canela ha assumit la direcció de Cavall Fort. FOTO: AVE BEURAN per c o n s e r v a r la c u l t u r a i la llengua, va provocar una primera reacció molt bona, tant des de l'òptica de la reivindicació política com de la preocupació per la conservació de la cultura catalana. -Quina és la filosofia d'aquesta publicació? - L a filosofia de "Cavall Fort" està molt vinculada amb la tolerància, la difusió d e la cultura i la llengua, no adscrita a cap línia política, per despertar en el lector un desig de lectura i participació. Aquesta tradicional publicació és econòmicament autònoma i funciona per subscripcions. - Q u i n s són els projectes immediats de "Cavall Fort"? - E l que no volem és quedarnos estancats, tot i que de moment necessitem uns mesos de reflexió i anàlisi. Un dels temes que surt a totes les reunions dels consells de redacció és la qüestió d'Internet i el seu enfocament. El repte actual és conservar la solidesa i la qualitat de la

revista i d'intentar augmentarla, sense perdre la línia tradicional i la personalitat de "Cavall Fort", tenint una cura molt especial per la llengua. Quant a la secció fixa del còmic ens interessa que el dibuix i la història siguin de qualitat. - Q u è pensa Mercè Canela de la Llei de Normalització Lingüística? - A Catalunya hem aconseguit des de sempre un nivell de tolerància molt alt; malgrat tot, el català continua estant en situació d'inferioritat. El que jo no sé si era el moment o la manera de plantejar-ho. És una mica com quan es parla de la igualtat d e drets entre homes i dones, perquè d'entrada ja existeixen barreres q u e impedeixen q u e l'evolució d'aquests aspectes sigui normal. La L\ei de Normalització Lingüística ha donat peu a utilitzacions d'una demagògia extraordinària q u e no sé fins a quin p u n t era el m o m e n t q u e es plantegessin.

EIS4CAN1W6

B à s q u e t

Francesc Solana és el nou tècnic de la UE Sant Cugat

Arriba la X V edició de la Mitja Marató de Sant Cugat

És el tercer entrenador santcugatenc aquesta temporada Lluís Folch va començar la temporada dirigint el primer equip de la Unió Esportiva Sant Cugat. Després de la destitució d'aquest, el llavors segon entrenador vermell-i-negre, Óscar Izquierdo, va fer-se càrrec del sènior

Oscar bquierds, ei·atrtaaa·r M seriar ÀLKX L Ó P E Z

Francesc Solana, nou entrenador de l'equip de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat, és el tercer tècnic que dirigeix el primer equip aquesta temporada, després de la destitució, primer de Lluís Folch i, ara, d'Oscar Izquierdo. Abans del xoc que va enfrontar el conjunt santcugatenc i el Lima-Horta a la Sala Escolar del pavelló municipal, Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat, va comunicar a Izquierdo q u e Francesc Solana era a partir de llavors el màxim responsable del sènior masculí. Tomàs va oferir a

masculí i, amb poc menys d'un mes, la junta directiva del club li ha comunicat que no compten amb ell. Així doncs, Francesc Solana, un entrenador que havia estat director tècnic de la UE Sant Cugat fa alguns anys, és el nou màxim

fc la K Sant Cugit. Foto: AW BHIRAN

l'extècnic vermell-i-negre la possibilitat de ser el segon entrenador ja que Francesc Solana, "després de rebre la trucada del president", havia exigit com a condició sine qua non que Izquierdo fos la seva mà dreta a la banqueta santeugatenca. En un primer instant, Izquierdo va acceptar la proposta però, finalment, després de rumiar-s'ho, va comunicar a Enric Tomàs que no assumiria el càrrec. Izquierdo, que no està gens d'acord "amb la decisió presa pel president", creu que Tomàs "ha demostrat falta de confiança en mi". L'exentrenador de la I E Sant Cugat ha explicat també que amb menys d'un mes no li han donat

responsable del primer equip de bàsquet de l'entitat. Izquierdo afirma que Enric Tomàs "ha demostrat falta de confiança en mi", mentre que Solana s'ha fixat l'objectiu "de mantenir la categoria", tot i que ho veu "complicat".

El M M tècnic Francesc Solana substitueix Óscar hauierot a la

temps per treballar i poder fer reaccionar l'equip. "Hauria estat millor esperar una mica més de temps", ha comentat Izquierdo. Oscar Izquierdo ha estat cinc temporades lligat al club santcugatenc. L'extècnic de la UE Sant Cugat, que havia estat segon de Francesc Solana al Mas Guinardó, apunta que Solana "és un entrenador amb molta experiència". Oriol Nicolau, delegat del sènior masculí, també ha deixat el seu càrrec. En un principi, Solana té contracte fins a finals de temporada però no descarta "una continuïtat de la meva filosofia, diferent a l'establerta fins ara. Es la segona ve-

FttKfWEHIMN

gada que ho intento, espero que aquest cop ho aconsegueixi". Precisament, aquest va ser el càrrec que va ocupar anteriorment al llarg d'una temporada a l'entitat vermell-i-negra. El nou màxim responsable del primer equip veu "complicat mantenir la categoria". Amb l'arribada d'un nou entrenador, també s'ha fitxat un nou jugador: el base Xavier Campos. El cap de setmana passat, ja amb Francesc Solana a la banqueta, la UE Sant Cugat va perdre a la pista de La Salle Manresa per 76 punts a 65. Aquesta jornada, el conjunt vermell-i-negre, en zona de descens directe a Tercera Catalana, rep el C N Tàrrega.

t l e t i s m e

Àl.KX LÓI'KZ -Sant Cugat -

La XV edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que organitzen conjuntament el Club M u n t a n y e n c Sant Cugat i el C l u b Natació Sant Cugat, se celebrarà aquest diumenge al matí. A q u e s t a Mitja Marató - 2 1 , 0 9 7 K m - és una p r o \ a puntuable per a la (Copa (Catalana de curses de fons de muntanya, i el seu record és en 1 hora i 6 minuts; la prova no ha deixat mai de disputar-se des de 1984. En la passada edició s'hi van inscriure un total de 780 atletes. La sortida i l'arribada d'aquesta prova es farà al carrer Pla del Vinyet. davant del (Centre Cultural. El recorregut d'aquesta Mitja Marató de Sant Cugat serà el següent: Pla del Vinyet-Cànovas del CastilloCan Caldés-Can Magí-Coll Favà-Centre Sant Cugat-Parc Central-Mira-sol-Hospital General d e C a t a l u n y a - C l u b de Golf S a n t C u g a t - S a n t C r i s t Llaceres-Antoni Gaudí-Plà del Vinyet. El lliurament dels premis en metàl·lic - n o v e t a t d ' a q u e s t a edició— i dels trofeus als guanyadors tindrà lloc a les dotze del migdia. Hi haurà retribució econòmica als deu primers classificats i a les deu primeres classificades de la general masculina i femenina, i premis al primer d e cada categoria, al guanyador per clubs i al primer classificat i classificada local. M a n e l M u r i l l o , el corredor santcugatenc que va acabar en tercera posició l'any passat, no hi prendrà part ja q u e aquest cap d e setmana té previst disputar un duatló a Vilafranca del Penedès. Murillo s'ha especialitzat d a r r e r a m e n t en triatló.

Griful Oil, s. L. Servei Estació Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h

Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Esports

ELS^CATÍTONS Divendres, 30 de gener de 1998

H o q u e i

Tennis

h e r b a

El Júnior reprèn la lliga contra el F C Barcelona

Corretja cau a rOpen d'Austràlia davant Pioline

Barrientos: "Estem en condicions de plantejar-nos objectius"

À. L. - Melbourne / Sant Cugat -

Aquest cap de setmana es disputa la primera jornada de la segona volta de la lliga, després d'un mes en què la competició ha estat aturada. L'equip masculí del Júnior, amb les baixes de

Christian Wein, Janny Vidal, Marcos Pérez i l'holandès Vincent Solleveld, rep el FC Barcelona. El conjunt blaugrana té tres punts menys que els santcugatencs a la taula. En aquest nou

tram, l'entrenador desitjaria ser entre els cinc primers a la classificació un cop acabi la lliga a la Divisió d'Honor masculina, fet que significaria tot un rècord en la història del club.

A u ; \ LÓPEZ

-SantCugat "Són els jugadors els que decideixen. Tenen l'oportunitat de poder decidir la seva classificació final a la llisa, que no sempre es pot dir el mateix". Amb aquestes paraules. l'entrenador de l'equip masculí del Júnior. Andrés Barrientos, defineix la situació que travessa el seu conjunt abans d'afrontar el segon tram a la Divisió d'Honor d'hoquei herba. Els blau-i-negre ocupen una còmoda sisena pos'ició a la taula amb 14 punts, fet que ha provocat que el tècnic argentí afirmi que "ara sí que estem en condicions de plantejarnos objectius". A Barrientos, que també és director tècnic d'hoquei herba del Júnior, li agradaria lluitar per fer-se "amb algun dels cinc primers llocs a la taula", que suposaria la millor classificació del Júnior en la història del club a la màxima categoria de l'hoquei herba estatal. És per aquest motiu que l'entrenador santeugatenc vol "alimentar l'ambició dels jugadors". Andrés Barrientos, però, adverteix també que "no ens podem conformar amb l'actual classificació perquè podríem tenir problemes a final de temporada". Segons el tècnic, la promoció de descens voltarà els 18 punts,

Després de caure eliminat en primera ronda a l'ATP de Sydney - e l primer torneig d e la temporada-, Alex Corretja ha estat també eliminat a l'Open d'Austràlia en segona ronda davant el francès Cédric Pioline, per h-2, 6-1 i 6-4. En aquests moments, el tennista santeugatenc ocupa la tret/ena posició al rànquing de l'ATP.

Jocs

Escolars

Atletes de Sant Cugat, al territorial - Sart Cagat -

L'eqaíe mascuN del Jéeior lluitar» per entrar en la historiafeldat aai la millor classificació I hapj M acoflMiiit mal Fetr XJMEIUMUSA

mentre que el descens directe estarà als 15 punts. Comença la segona volta El Júnior masculí rep diumenge •a partir de dos quarts d'una del migdia el F C Barcelona, equip que té tres punts menys que els blau-i-negres, en el primer partit de la segona volta del campionat. Des que va finalitzar la primera

F t uu tt bo ool i

volta ha transcorregut més d'un mes en què el Júnior ha fet un total de quatre partits preparatoris, amb un balanç de tres victòries -Júnior, 1917, i EHC Egara- i una derrota -Vallès Esportiu. Pet a aquest compromís de lliga, Andrés Barrientos compta amb quatre baixes: les de Christian Wein, Janny Vidal, Marcos Pérez i l'holandès Vincent Solleveld. "Ens h a u r e m d ' a d a p t a r a les cir-

cumstàncies. Els meus jugadors arriben en un bon m o m e n t , a aquest xoc". A l'anada, F C Barcelona i Júnior van empatar a 3 gols. Fins al moment, el balanç del Júnior a la competició és de dues victòries -Apòstol Orense i Valdeluz-, sis empats-FC Barcelona, C D Terrassa, Jolaseta, RC Polo, Taburiente i Sardinero- i tres derrotes -Altètic de Terrassa, Vallès Esportiu i C l u b Egara.

Atletes del Club Muntanyenc Sant Cugat prendran part aquest diumenge al Campionat Territorial d ' A t l e t i s m e , dins dels Jocs Escolars, q u e se celebrarà a Mataró. Aquests són Àngela Fio i Sofia Zarbont, en categoria aleví femení, Pol Sòria, en aleví masculí, Paula F e r nàndez, en cadet femení, Ramon Puigneró, Bernat Navarro, Oriol Cascalló, Roger del Sol i Josep Maria Fortuny, e n cadet masculí, i Anna Bernardo, en infantil femení. Tots ells es van classificar per al Territorial al passat Cross Comarcal disputat a Terrassa. /A.L.

S aa il a 2» a

El Winterthur guanya al pavelló més d e dos mesos després L'equip suma per primer cop el segon triomf consecutiu AI.I-A Lói·i;/,

- Sant Cugat Per primer cop en la present temporada, el Winterthur Sant Cugat va aconseguir la segona victòria consecutiva a la lliga en derrotar, dissabte passat, el S'Arenal Llucmajor per 9 gols a 5. Aquest triomf és el segon de la present campanya al pavelló municipal. De fet, el ES Sant Cugat no sumava els tres punts en joc a la seva pista des del passat 15 de novembre, quan el FS Sant Cugat va vèncer l'Andorra de Terol per un còmode 7 gols a 3. Un cop disputada l'última jornada de la primera volta, el Winterthur Sant Cugat, tot i guanyar, continua ocupant la dotzena posició a la taula,

però ara a m b 18 p u n t s , a tres punts de la zona de descens, l ' n dels aspectes més positius d'aquest xoc entre santeugatencs i mallorquins va ser el paper fonamental q u e van jugar el capità Jaume Estrada, Javi López, Sergi i Pinell, tots ells jugadors clau en l'esquema vermcll-i-negre. El tècnic santeugatenc, Carles Navarro, ha explicat que, amb tot, "estem condemnats a jugar-nos la permanència en el tram final de la lliga". Un rival difícil Si el F S Sant Cugat va fer davant el S'Arenal Llucmajor el millor partit d e la temporada, dissabte q u e ve haurà de man-

tenir aquesta línia per enfrontar-se a tot un Medes, a Saragossa, un equip que és quart a la classificació i suma onze punts més que els vermell-i-ncgre.. A l'anada però el conjunt de Saragossa, q u e la campanya anterior va lluitar per l'ascens, va imposar-se al pavelló municipal per 2 gols a 5. Segons Navarro, "la situació real és que entre un e q u i p i l'altre ens separa una quantitat important de punts". El tècnic Carles Navarro recupera per a aquest partit el porter José Luis, després de moltes setmanes lesionat a causa d'un esquinç al turmell. La temporada passada, a Saragossa, el FS Sant Cugat va ser a un pas de donar la sorpresa.

Els janadert del Winterthur Sant Cagat cettrant MOtoiwit*u B vaauarcatlto.riUMU&UCV.

Esports P r e m i s

F I S / C A N T O N S Divendres,.?(' tle gener de 199H

E s p o r t

Marxa

9 8

F u t b o l

B Sant Ctifat Espart va derrotar 2 gels a 0 al Vau», ueewp d'Albert Viías. Fet* YOUNM EMGU

Victòria important del Sant Cugat davant el Valls

Representants d'Opal-Antecugat i l't^aip ("nsearts ae I M M Sant Cugat va celebrar on tapar ane tiwnes entrenadors santcugatencs. FatoJk.B.

U n sopar de germanor entre tècnics i redactors AI.KX Loi·i:/. - Sant Cugat -

Recentment es va celebrar al restaurant santeugatenc La Masia un sopar <|iie va aplegar l'equip d'esports tle Ràdio Sant Cugat i representants d'Opel-Autocugat, coorganit/adors dels Premis Esport en Marxa 1998, amb entrenadors d'equips santcugatencs.

Un cop finalitzat el sopar, els tècnics van acceptar cl repte de disputar una jornada poliesportiva contra l'equip d'esports de Ràdio Sant Cugat, una cita que tindrà lloc a finals de temporada. Aquest és un dels actes -com un concurs de cartells i una gimcana de cotxes- que centren la convocatòria dels {'remis Esport en Marxa, que enguany arriba a la sego-

H a n d b o l

H o q u e i

La UE Sant Cugat comença la fase d'ascens a casa davant el Banyoles AI.KX LÓPEZ

- Sant Cugat -

La UE Sant Cugat debuta a la fase d'ascens enfrontant-se en la primera jornada al Banyoles, q u e visitarà el pavelló municipal de Sant Cugat, diumenge, a partir de dos quarts d'una del migdia. A la fase regular, ambdós conjunts es van trobar en dues ocasions i el balanç va ser favorable als vermell-i-negre que van sumar dues victòries, a casa per 26 gols a 24, i fora per 17 a 28. De fet, el calendari d'aquesta fase d'ascens ha volgut que per als vermell-i-negres comenci i acabi tal i com va succeir a la fase regular -Banyoles i Cardedeu a casa. La U E Sant Cugat afronta aquest xoc com a primer classificat del grup A

na edició del certamen. Els premis es lliuraran cl 19 de juny al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. En total en seran 23, que distingiran els e s p o r t i s t e s m é s regulars de la temporada esportiva al nostre municipi. Aquests premis volen reconèixer el treball, la promoció i l'esforç de l'esport local a través dels clubs i els esportistes de Sant Cugat.

de Primera Catalana, m e n t r e que el Banyoles ho fa com a tercer d'aquest mateix grup, que va finalitzar aquest primer tram a m b sis p u n t s m e n y s . P e r a aquest partit, l'entrenador santcugatenc Joan Sancho no podrà comptar ni amb Xavi Rovira ni amb Oscar Palència, que es troben lesionats, mentre que Armand Mora i Carles Casaubon jugaran tocats. El cos tècnic santeugatenc tem que tots aquests contratemps afectin Fequip diumenge. El conjunt del Pla de l'Estany, però, s'ha reforçat darrerament a m b dues noves incorporacions. La U E Sant C u g a t c o m e n ç a aquesta competició amb tres punts, en una fase d'ascens on només els dos primers classificats accediran a disputar el sector.

ÀLEX Lól'EZ - Sant Cugat -

El Patí H o q u e i Sant C u g a t va s u m a r d i u m e n g e passat al pavelló municipal la v u i t e n a victòria d e la t e m p o r a d a e n derrotar l'Esplugues per 8 gols a 4. Aquest enfrontament va c o r r e s p o n d r e a la primera jornada d e la segona volta a Segona Catalana. Amb aquest triomf, l ' e q u i p q u e dirigeix Lluís S à n c h e z m a n t é la cinq u e n a posició a la taula a m b 18 p u n t s i c o n t i n u a , una setm a n a m é s , e n la seva lluita per fer-se a m b alguna d e les p r i m e r e s posicions a la classificació. Si t e n i m en c o m p te q u e el líder d e la c a t e g o ria, l ' A r e n v s d e M u n t , és a

•P "C "R A A/f T éP IJIi·-wlíNwm Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 580 15 00

El Sant Cugat Esport va derrotar el Valls, exequip del tècnic local Albert Vinas, per 2 gols a 0 i va deixar enrere un altre equip en l'objectiu d'eludir el descens de categoria. Els santcugatencs Hans i Matito van signar a la primera meitat el triomf dels santcugatencs. Amb aquesta victòria, el

p a t i n s

El P H S a n t C u g a t d e r r o t a l'Esplugues i c o n t i n u a e n t r e els c i n c p r i m e r s

• • • • • • OBERT DE DILLUNS A DISSABTE •

CATALONIA*

- Sant Cugat -

vuit p u n t s dels santcugatencs, ara els v e r m e l l - i - n e g r e s'han fixat com a principal objectiu la segona plaça, q u e ara mat e i x e n c a p ç a l a el C o n g r é s , e q u i p q u e va derrotar fa d u e s j o r n a d e s el P H Sant C u g a t al pavelló municipal i q u e té 24 p u n t s a la taula. L ' e q u i p v e r m e l l - i - n e g r e visita a q u e s t cap de s e t m a n a la pista del Cornellà, un conjunt q u e a l'anada va perdre a Sant C u g a t p e r 8 gols a 4. L ' e n t r e nador Lluís Sànchez podrà c o m p t a r a m b tots els seus j u gadors p e r a a q u e s t c o m p r o mís. E l - C o m e l l à és v u i t è a la taula, a m b 12 p u n t s i c o m p t a a m b u n b a l a n ç a la lliga d e cinc v i c t ò r i e s , dos e m p a t s i set d e r r o t e s .

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Sant Cugat Esport ocupa la tretzena posició a la taula amb 11 punts, tot i que només té a tres punts la promoció de descens. Aquest diumenge, a partir de dos quarts de cinc de la tarda, visita el terreny del Roda de Berà, conjunt que ja va guanyar a l'anada al municipal, i que ocupa Favantpenúltim lloc amb 17 punts.

Futbol

sala

L'Olímpyc de la Floresta rep el Playas - Sant Cugat -

L'Olímpyc de la Floresta, que fa gairebé dos mesos que no guanya un partit a Primera Nacional A, va empatar a 3 gols a la pista del Cambrils, penúltim classificat, en partit corresponent a la primera jornada de la segona volta. El conjunt que entrena Àngel Ruiz ocupa la quarta posició a la taula amb 12 punts, a tres de la zona de descens directe de categoria. Dissabte, a partir d'un quart de set de la tarda, Fequip florestà rep el Playas de Castellón "B", tercer a la taula amb 28 punts. Aquesta campanya, FOlímpyc tan sols ha vençut en una ocasió al pavelló municipal. Joan Reixach, sancionat, és l'única baixa dels florestans. /A.L.

OFERTA DE TREBALL Convocatòria de la Universitat Rovira i Virgili, del concurs de selecció per a la provisió de places de personal laboral de la Universitat Rovira i Virgili. Sol·licituds: informació a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. (DOGC núm. 2558/16-1-98) Convocatòria de la Presidència de la Generalitat, del procés selectiu per a Paccès a Tescala auxiliar administrativa de) cos auxiliar d'administració de la Generalitat. Sol·licituds: informació a tes Delegacions Territorials del Govern a Barcelona: pg. de Gràcia, 11, esc. 8, 08007 Barcelona), i als Departaments de la Generalitat de Catalunya. (DOGC núm. 2558/16-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament del Papiol, per a la provisió d'una plaça de secretari de l'alcaldia coordinador de regidors, per concurs de mèrits. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2559/19-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament del Papiol, per a la provisió d'una plaça de diplomat en treball social, per concurs de mèrits. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 25595/19-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Roses (Girona), per a la provisió de dues places d'auxiliar educador de la Llar d'infants (grup D), pel sistema de selecció d'oposició lliure. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2559/19-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Roses (Girona), per a la provisió d'una plaça de subaltern per a l'àrea d'esports (grup E), pei sistema de selecció d'oposició lliure. instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2559/19-1-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Sitges, per a la provisió de quatre places de policia local, (grup D) pel sistema de concurs oposició. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOEnúm.14/16-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Castellvell del Camp (Tarragona), per a la provisió d'una plaça d'auxíiiar administratiu, pel sistema de concurs oposició. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOEnúm.14/16-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Terrassa, per a la provisió d'una plaça d'ajudant administratiu, pel sistema de concurs - oposició. Instàncies: fins el 9 de febrer de 1998, a l'Ajuntament de Terrassa, (Barcelona). (BOEnúm. 18/21-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Terrassa, per a la provisió d'una plaça de peó d'ofici, pel sistema de concurs oposició. Instàncies: fins ei 9 de febrer de 1998, a l'Ajuntament de Terrassa, (Barcelona). (BOEnúm. 18/21-1-98} Convocatòria de l'Ajuntament de Terrassa, Institut Municipal de Cultura i Esports, per a la provisió d'una plaéa d'auxiliar administratiu, pel sistema de concurs - oposició. Instàncies: fins el 9 de febrer de 1998, a l'Ajuntament de Terrassa, (Barcelona). (BOEnúm. 18/21-1-98) Convocatòria cte l'Ajuntament de Terrassa, institut Municipal de Cultura i Esports, per a ta provisió d'una piaça de conserge, pel sistema de concurs oposició. Instàncies: fins el 9 de febrer de 1998, a l'Ajuntament de Terrassa, (Barcelona). (BC€ núm, 18/21-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació, per a la provisió d'una plaéa de professor de llenguatge, pel sistema de concurs - oposició. Instàncies: fins el 9 de febrer de 1998, a l'Ajuntament de Terrassa, (Barcelona). (BOEnúm. 18/21-1-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Roses (Girona), per a la provisió de cinc places d'auxiliar administratiu (grup D), pel sistema de selecció concurs . oposició lliure. Convocatòria def Ministeri de Justícia, Instàncies: informació a l'Ajuntament. per a la provisió d e 25 places ai Cuer(DOGC núm. 2559/19-1-98) po Nacional de Médicos Forenses, pei sistema d'oposició. instàncies: Uns ei 9 de febrer de 1998, Convocatòria de l'Ajuntament de Roen el Registre General del Ministeri de ses (Girona), per a la provisió d'una plaça Justícia, cde te Manzana, núm. 2,28015 d'auxiliar telefonista (grup D), pe) sisteMadrid. ma de selecció concurs oposició lliure. (BOEnúm. 17/20-1-98) Instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2559/19-1-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per a la provisió de dues places de policia local, (grup D) pel sistema d'oposició lliure. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2559/19-1-98) Publicació del Centre Tecnològic Forestal del Solsonès de l'oferta Pública d'ocupació per a l'any 1998, de les següents places: -1 plaça d'investigador (grup A) -1 plaça de tècnic de grau mitjà (grup B) -1 plaça d'administratiu (grup C) -1 plaça d'auxiliar administratiu (grup D). Instàncies: informació a l'Ajuntament. {DOGC núm. 2559/19-1-98)

Convocatòria del Ministeri d'Afers Exteriors, de Beques per ampliar estudis a la Universitat de Lieja durant el curs 1998-99. Sol·licituds: fins al 20/3/98, al Ministeri d'Afers Exteriors, c. del Salvador, 1, 28071 Madrid. Tel. 91.379.97.62 ext. 9003 i 91.379.98.99. Convocatòria del Ministeri d'Afers Exteriors, d'una Beca d'ampliació d'estudis o investigació a universitats bàveres. Sol·licituds: fins ai 13/3/98, al Ministeri d'Afers Exteriors, c. del Salvador, 1, 28071 Madrid. Tei. 91.379.97.62 ext. 9003 i 91.379.98.99,

Convocatòria de l'Institut Espanyol de Ccmeré Exterior (ICEX), de 18 Beques per a titulats superiors o de grau mitjà dins de l'àrea d'informació i documentació dins del comeré exterior durant 1998. Sol·licituds: fins al 31/1/98, a l'ICEX, paseo de la Castellana, 14, 28046 Madrid. Tel. 91.349.18.43.

tudis, per al personal del Sistema Sanitari Públic, dins del Programa de Formación del Fondo de Investigación Sanitària. Sol·licituds: fins al 6/2/98, al Instituto de Salud "Carlos III", Fondo de Investigación Sanitària (FIS), c. Sinesio Delgado, 6, 28029 Madrid. Tel. (91) 314.08.07

Convocatòria de la Real Sociedad Canina de Espana, de 4 Beques per a tesis doctorals: dues per a races canines en general i dues per a racescanines espanyoles. SoMicituds: fins al 30/4/98, a la Real Sociedad Canina Espanofss, c. t o s M a drazos, 20-26, 28014 Madrid. Tel. 91.521.84.19.

Convocatòria de la Fundadó Jaume Bofill - Grup Fus., d'Ajuts a ia recerca en els camps de les ciències socials que f a c i tin ei coneixement de la nostra societat des del punt de vista de la sociologia, ciències polítiques, història, dret, economia. Sol·licituds: fins al 29/5/98, a & Fundació Jaume B o f l , c. Provença, 324, 1r, 08037 Barcelona. Tel, 458.87.00.

Convocatòria de la Direcció General de Promoció Cultural, de Beques per a estades a l'estranger de creadors i agents culturals, corresponents a l'any 1998. Sol·licituds: fins al 5/2/98, a la Direcció General de Promoció Cultural, Portal de Santa Madrona, 6-8,08001 Barcelona. Tel. 316.27.80. Convocatòria de l'institut d'Estudis Nordamericans i la Comisiónde Intercambio Cultural, Educativo y Ciéntffco entre Espana i los Estados Unides de America, d'Ajuts per a l'assistència a sessions del seminari de Salzburg^ Sol·licituds: fins al 14/2/S8, a i'iEN. Via Agusta, 123, 08006 Barcelona. Tet. 209.27.11. . v,~-

Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Salud Visual, SL. Objecte social: la compra, venda i distribució en nom propi i de tercers de tota • classe d'articles relacionats amb l'òptica, comercialització de productes dermofarmacèutics, plantes medicinals, etc. (BORME núm. 10/ 16-1-98) Terrassa: Constitució de l'empresa Inversiones Nueva Terrassa, S L Objecte social: promoció, adquisició, transmissió, urbanització, divisió i parcel·lació de tot tipus de bens immo$ O R M E r i m . 10/16-V98)

Convocatòria del Centro de Estudiós Financieros, del Premi estudis financers, per reconèixer i estimular la tasca creadora i de recerca en relació amb els temes de tributació, comptabilitat i administració d'empreses, dret des treball i seguretat social i recursos humans. Sol·licituds: fins al 30/4/98, al CEF, c. Gran de Gràcia, 171,08012 Barcelona. Tel. 415.09.88 Convocatòria de rAjunÉaroent d'Onda, del 5è Premi d'investigació Ibn Ai Abbar, a tots els treball* que versin sobre aspectes historiés, culturals, econòmics, polítics o retglosos, relacionats amb la presència musulmana en territori valencià. Sol·licituds: fins ai 29/5$$, a l'Ajuntament d'Onda, àrea de Qt#ura, c. Canonge VÜiar, 5,12200, ànèa, Tel. (974) 77.11.93. Convocatòria de la Fundació Jaume Bofill i Fundació Serveis de Cultura Popular, d'Ajuts a iniciatives de recerca i/o acció en els camps de: acolliment de la immigració, perfeccionament de la democràcia, desenvolupament cultural, millora de l'educació. Sol·licituds: fins al 31/5/98, a la Fundació Jaume Bofill, c. Provença, 324, 1r, 08037 Barcelona. Tel. 458.87.00 Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques deformació en investigació, dins del Programa de Formación del Fondo de inVestigación Sanitària. ? Sol·licituds: fins ai 20/2/90, ai Instituto de Salud "Carlos lli*, Fondo de Investigación Sanitària (FJS), c. Sinesio Delgado, 6, 28029 Madrid. Tel. (91)314.08.07 Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques d'ampliació d'es-

Sabadell: Constitució de l'empresa Whole Hearted Catalana, SL. Objecte social: mediació en la gestió d'empreses, posant en relació comprador i venedor, etc. (BORME núm. 10/16-1-98) Sabadefl; Constitució de l'empresa S Soidei Migdia, S L Objecte social: comeré de tot tipus de productes alimentaris cuinats, alxl com serveis de caterlng o de col·lectivitats. P 0 B M £ núm. 10/16-1-90) Sabadell: Constitució de l'empresa Control de Teixits, SL. Objecte social: merceritzats i acabats de teixits. (BORME núm. 10/ 16-1-98) Terrassa: Constitució de l'empresa Calidad y Teconotogía en CSmatización, SL Objecte social: reparació, manteniment, muntatge, instal·lació, venta i lloguer de maquinària de calefacció, etc. (BORME núm. 10/16-1-98} Sabadell: Constitució de l'empresa Diseltex, SL. Objecte social: fabricació i venda de gèneres de tèxtils. (BORME núm. 10/16-1-98) Sabadeli: Constitució de l'empresa Ustrell Subministres Elèctrics, S L Objecte social: comerç al detall i a l'engròs d'electrodomèstics i articles de ferreteria, radioeièctrtcs i electrònics. (BORME núm. 10/16-1-98)

Esports

HLS •ICANIÏWNS l)ii,ii!l,r<. .hUUmier/ie

IWX

FUTBOL

2a Divisió Cadet

Tercera A

Tercera Catalana

Prebenjamí "A"

16.00 C a r d c d c u - P B Sant Cugat (Dis.)

11.00 l'K Sant (àigat-Sant Quirze (Diu.

11.00 PH Sant Cugat-Sant Ramon (Dis. i

Primera Catalana

11.00 J ú n i o r - P i i e l ) l o \ u c \ o ( D m . ) 13.45(-KF Sant (:ugat-( :an Jotrcsa(Dis.) 09.45Sant Cugat-S.ui Petin) Lumen (Diu.)

Tercera B

Juvenil 2a Catalana

Prebenjamí "B"

16.30 Rotl.i de Ik-tà-Sant Cugat (Diu.)

12.00 PB Sant Cugat-Prats (Diu.)

1a Divisió Aleví

Segona Regional 12.00 La l·'arg.i-Maurina KgaralDiu.) 12.00 I.a Kom.iniui-.Sp. Mira-sol lDiu.)

Tercera Regional 18.00 PB Sant Cugat-I.cs Fonts (Dis.) 13.00 Ji'iniíir-Juv. l'S Scpticmbre (Diu.) 12.00 La Farga-Juan XXIII (Diu.)

l F. Sant Cugat-Esplugues

Cadet fem. 2a Catalana

Sub-22

10.15 Sant Cugat-San Lorcn/n (Diu.) 16.00 PB Sant Cugat-'lerrassa 11 >is. i 12.00 Júnior-Can Boada (Dis.i

19.00 C E Sant Cugat-CN Tàrrega (Dis.) 17.30 Santa Eulàlia-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Aleví

Tercera Catalana fem.

11.15 PB Sant Cugat-Vedtima (Dis.) 1 6 3 0 Sant Cugat-Jàbae ()an Jofresa (Dis.) 1130Adesa-Sabadell(Dis.i

12.00 CBC-l 'K Sant Cugat (Diu.)

16.30 lnctcsa Molins-Sant Cugat (Dis.)

Júnior masculí

Benjamí Preferent Cadet masculí

12.00 Sant (aigat-Sallcnt (Dis.)

2 a Divisió Benjamí

Cadet femení

2a Divisió Juvenil

14.00 San Juliàn-Àgora (I )is.) 11.15 Santa Perpétua-Sant Cugat (Dis.) 1330Terrassa-Adesa (Dis.)

12.00 Xamba-UE Sant Cugat (Dis.)

12.00 Matadcpcra-Júnior (Diu.) PB Sant (Uigat (Descansa) 18.00 Adesa-Can Ttías (Dis.) 18.00 Sant Cugat-KF Bonaire (Dis.)

l a Divisió Infantil 10.45 N.Terrassa-CEF Sant Cugat (Dis.) 16.15 Lunien-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Infantil 15.00 11.30 15.15 09.00

12.00 10.45 13.00 13.00

1a Divisió Cadet 16.30 Sant (Aigat-C.an Fatjó (Dis.) 17.45 PB Sant Cugat-EF Bonaire (Dis.)

SALA

TENNIS

PATINS

Segona Catalana Club Ariel-UE Sant Cugat

Comarcal Rubí Bodas-l'E Sant Cugat

PETANCA 3 a Divisió

Júnior

Mistral Sant Anton- Sant Cugat C P

4a Divisió

Juvenil

Incresa Mira-sol C P

17.45 Mataró-PH Sant Cugat (Dis.)

5 a Divisió

Infantil

Sant Genís-Atlètic Sant Cugat Mas Guinardó-Sant Francesc C P Sant Cugat CP-Molins de Rei

18.00 Cubelles-PH Sant Cugat (Dis.)

VOLEIBOL

Aleví "A"

Juvenil femení

16.00 Sant Joan-PH Sant Cugat (Dis.)

5 a Divisió fem

CVOlot-CV Sant Cugat

1 2 3 0 PB St Cugat-Sallc Manresa (Dis.)

Mas Guinaidó-Sant Francesc C P

Aleví "B"

BÀSQUET

HANDBOL

Segona Catalana

Primera Catalana

Benjamí

12.30 U E Sant Cugat-Banyoles (Diu.)

15.30 PH Sant Cugat-Sant Ramon (Dis.)

1 7 3 0 H E SantCugat-CN Tàrrega (Dis.)

TAULA

18.15 Cornellà-PH Sant Cugat (Dis.)

1a Nacional A

Femení 7

Sant Cugat-Júnior-CN Bareelona

18.00 Jonquerenc-PH Sant Cugat (Dis.)

18.15 Olímpyc Floresta-P Castellón (Dis.)

13.15 Udaf St Martí-PB Sant (Aigat (Dis.)

San Lorenzo-PB Sant Cugat (Dis.) (:astellbell i Vilar-Adesa (Dis.) F.F Bonaite-Sant Cugat (Dis.) Sant (àigat-Júnior (Dis.)

FUTBOL

HOQUEI

Fèmines

17.00 Saragossa-W. Sant Cugat (Dis.)

Femení 2a Divisió

2a Catalana

19.30 Cornellà-PH Sant Cugat (Dis.)

Divisió de Plata

Àgora-Tenassa (Dis.) Mogoda-PB Sant Cugat (Dis.) San Julian-Sant Cugat (Dis.) Andalucía-Sant Cugat (Dis.)

HERBA

Segona Catalana

UE Sant Cugat (Descansa)

Prebenjamí

HOQUEI

12.30 Júnior-FC Barcelona (Diu.)

11.30 Badia-PB Sant Cugat (Dis.) Sant Cugat (Descansa)

Preferent Juvenil

«i/ce i

Montcada-I F Sant (.ugat

Divisió D'Honor masc.

Joventut Les Corts-PB Sant Cugat

Veterans

12.00 PH Sant ( aigat-Sant Ramon (Dis.)

16.30 P H Sant Cugat-Sant Ramon (Dis.)

6a Divisió Mira-sol CP-Kinby Sant Francesc-La Clau del Guru Atlètic Sant Cugat-At. Cerdanyola

íifl

FUTBOL

SALA

Aleví Joan Mara^aN-Pau Casals "A** ' l'ha u-Est oi J Avenç Santa Isahcl-Ksiola Balmes

3-4 4-4 3-1

Infantil Montblant-Angelcta Ferrer Escola Avcnt-Rubí Nord

(Ajornat) 13-2

4(1-0 14-3H

Aleví

Purcza de Maria "B"-Santa Isabel 0-H Handbol Rubí-Eseola Avcnt 0-X Ferran Clua "A"-Purcza de Marin "A".8-0 Catalunya-Collserola H-0

Sant Jodi "A"-Escola Avenç...' (Ajornat) Pins Vallès-Àgora 34-IS Ferran Clua-Catalunya 6-14 Pureza de Maria-Ccntre Obert 1 24-26

Benjamí Joan Maragall-Escola Avenç "A" Escola Avenç "B"-Catalunya Santa Isabcl-Fcrran Clua "A" Ferran Clua "B"-Collserola

2-6 1-7 0-8 0-8

BÀSQUET

1-4

HANDBOL

Juvenil femení Can Jofresa-Pureza Maria

Col·legi Martí •'B"-CO Sant Cugat 0-2 Col·legi Carme "A"-Angeleta Ferrer...35-25 Escola Avenc-Col.legi Carme "B" 37-9

Infantil femení Sagrat Cor-CV Sant Cugat Pinar-Nicolau Copèrnic

1-2 0-2

Cadet femení 1^-16 45-6

Benjamí Escola Avenç-Castellbisbal

2-0

BÀSQUET'' Infantil Masculí Col·legi Vcdruna "A"-Escola Avenç..31-22 PB Sant Cugat-Dosa Salesians 38-60 Escola Avenç "B"-Sant Jordi 26-59 UE Sani Cugat "B"-Blanxart 24-25 Escola Pía-UE Sant Cugat "A" 40-27

VOLEIBOL

FUTBOL

Pins Vallès-Ferran Clua Àgora-Maristes de Rubí

Torre del Palau-Pureza de Maria Angeleta Ferrer-Sagrat Cor

2-1 2-0

Infantil Femení Angeleca Fcrrer-Escola Pía"B" Cavall Bernat "A"-l'E Sant Cugat

Nicolau Copèrnic-Pureza Maria

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel SANT CUGAT ESPORT

HansShonbofer Miguel Goazlkí Jordi Hervàs

20 14 13

JÚNIOR MASOlU Christtan Wetn Caries Patll Pablo Negre

24 11 10

14 10 7 7

Vanca» Costes ' Sara Montero Laura Gallego Rosa Careta

Luci Lópes Carol Abad Sandra Sertahtma

Paquí Sànchez Elisabet Escrivà Cheli Serrano Cristina García Pitu Gil

13 12 12 12 11

JUUWWOL

JÚNIOR FEMENÍ

PB SANTCÜGAT

WàS^ÈÉÈ

MASJANER •

17 14 9

ÜESC Xavi Pizarro Armand Mora Joan Cinta

23 15 11

ff 11 ^ ^ E.^ffpgML-^BpM^Bw

VOU1BOL PATÍ HOQUEI

Dani Antón Jordi Montserrat Toni Zapíaha

WINTKRTHIR SANT CUGAT

14 13 12

Sergi Martínez Antoni Dia/. Óscar Monjoncli

17 13 11

CV SANT Cru.vr Melina Dràganic M.C. Domínguez Sandra Vindel

14 10 4

4-53 63-H

Cadet Femení

c A T e G

jWnjHgMPpm

0-2

Infantil Masculí

Benjamí

Cadet-juvenil AV 128-Angeletu Ferrer

Escola Avenç-Catalunya Sant Jordi-Santa Isabel

HANDBOL

R E S U L T A T S

uESC Maeho Argento Aibeartï'lepè '; "

K*MnM®&é&\,

24 18 16

UESC NümOÍM» » ; Ehsabeth Bakírieh Marga Almagro Aida Salis

21 19! 19 9

22-6

Esports

E L S 4 C A I N T 0 N S Divendres, .?<>de venerde 1998

:mmmm% Primera Catalana Balaguer-Sants

4-1

rengues; San Pedró Lumen-Rubí; Mil.lenari-San Lorenzo; TibidaboBadía; La Farga-Maurina Egara; Barberà-RómuloTronchoni; La Romànica-Sporting Mira-sol.

HOQUEI SOBRE HERBA

Divisió d'Honor masculí Eq«l e

Palafrugell-Girona

0-2

Vic-Hospitalet

1-0

Cornellà-Roda B e r à

7-1

CD Icrrassa 11

S a n t Cugat-Valls

2-0

RCl'olo

Olot-Masnou Reus-Barceloneta

0-0 1-0

Gramanet-Guíxols

2-3

Ripollet-Tremp

.0-0

Granollers-Cerdanyola. E4utp

PJ PG H

Reus

5-2

T e r c e r a Regional G R U P 14 C a n Trías-Les Fonts

Juv. 25 Sept.-PB St Cugat..6-1 Pueblo Nuevo-Júnior. 8-1 Matadeperenc-San Pedró...1-1

C*.ut.

Juv.25Sept.17

PJ ,PO_ Pl_ Pf.

OC.Pluula ..

Can'Oriol

16 12

U s Fones

15 II

Can Trias

17 10

La Garriga 13

Júnior

Centelles

Ksplugues

109

Barcelona

Saja-Ciaja! 16

Castellet

Vallès

Andorra T.

Santa Isabel 14

124

Jolaseta

S'Arenal

Universitat! 14

102

Sardinero

Èpic Casino 16

123

La propera (1 de febrer): ]olaseta-RC Polo; Taburiente-Sardinero; Club Egara-Apóstol Orense; CD Terrassa-San Pablo Valdeluz; Júnior-FC Barcelona; Atlètic Terrassa-Vallès Esportiu.

Moncscirat

PBStCugajl?

Guíxols

Matadepcrencl7

33 '

Tremp

CanFaljó

R.Sociedad

Júnior

Club Campo 10

Can Boada 17

Sardinero

RNucvo

Valdeluz

Cerdanyola 22

RodaBcrJ

5 5

28 46

Batceloncta 22

La propera (1 de febrer): Cerdanyola Mataró-Balaguer; Sants-Palafrugell; Girona-Vic; L'Hospitalet Atlètic-Cornellà; Roda de Berà-Sant Cugat Esport; VallsOlot; Masnou-Reus; BarcelonetaGramanet; Guíxols-Ripollet; Tremp-Granollers. Segona Regional GRUP 5 Sp.Mira-sol-Castellar

1-1

Andalucía-Can Rull

1-1

Merengues-Viladecavalls...5-0 Rubí-Llano

3-1

San Lorenzo-Lumen

0-3

Badía-MiUenari

C D Terrassa 10

Júnior

La Farga

w....Sfi...f» 14

FincasFraga 17 Mollet

1165

1153

CN Tàrrega 17

1208

1228

Maragall

1245

1302

Ripollet

Merengues

Lumen

San l*oren/x 19 La Romínícal9 Mil·lenari

6 6 5

28 38

32 43 50

22 22 20

Tibidabo

Rómulo 1.

Viladecavalls 19

.56

La Farga

Sp. Mira-ttoi 19

L a propera (1 de febrer): Can Rull-Cascellar; ViladecavallsAndalucía; Llano-Pefia Los Me-

San Vicente

Almcda

1153

1169

Bonairc

1093

1176

Lima-Horu

1137

1276

Sallc Manresa 17

1179

1184

Cosmos

lEStOaral 17

Cambrils-Olímpyc

3-3

P.Castellón-Canet

...5-0

C N Sabadell-Llopart La propera (8 de febrer): San Pablo Valdeluz-Júnior; Reial Societat-RC Polo; CD Terrassa-Club de Campo; Universidad de SevillaSan Vicente; Sardinero-Atlètic Terrassa.

GRUP 2

!SH<B_

PJ PG

Sua Cup* 14 13

PP CF 1 418

12-0

F C Barcelona-Benicarló...l-2

!•»»!»

*i..*9...M....ST.

Hospitalet

11 11

113

L'Hospitalet-Girona

Alella

270

153

Enginyen

381

178

Reus

209

206

Badalona

Burriana

2-4

(Descansa) Pf.

GC Pa-ta

Benicarló

13 10

Canet

P.CastcIlon 12

Burriana

CN Sabadell 13

Catala-Babar 13

FC Barceloní 3

18 18

L'Hospitalet 13

Girona

Olímpyc

Cardedeu

14 10

38(1

301

Banyoles

337

321

Cavi

362

355

Llopart

Esplugues 14

361

389

Cambrils

Sant Andreu 13

Sant EsteveM

315

369

Martotelles 14

309

368

259

328

11-15

Sant Cugat-Júnior.(Descansa)

Català-Babar-St Andreu. 10-4

GC Pum. 310

Alella-Hospitalet

.Pf

fNS.P··lla

248

377

CRStCiaeMlO

462

Barcelona

128

405

La propera (1 de febrer): CR Sant Cugat-Júnior-CN Barcelona; Badalona-Reus; Enginyers-Alella; Hospitalet-Universitari.

TENNIS TAULA

Segona provincial GRUP 2

3-4

Maunna

Montornès-Deu

RUBÍ

3(1

4-1

Ariel-Sant Vicenç

1214

Cornellà

4-1

1201

Sant Fost-Ciervo

Benicarló-Cambrils; Olímpyc de la

22-17

R C Polo

Reus-Enginyers

1170

1168

7 1155

1092

Barberà

1305

Castelldefels 17

1266

Llano

1152

Badia

1255

['.Sevilla

C N Baroetona-BadaIona.....41-22

GRUP 6

1204

4-2

1348

Primera Nacional A

4-0

GRUPB

Vilanova Camí-Llüisos

Segona catalana

Torelló-UE Sant Cugat

Llucmajor (descansa).

La propera (31 de gener):

xon; Èpic Casino-Premià; Andorra-

La propera (1 de febrer): Universitari-Laietà; SentmenatLa Garriga; Arenys de Munt-Martinenc; Cornellà-PH Sant Cugat; Esplugues-JMJ; Congrés-Santa Isabel; Ripollet-Castellet.

1170 31

lassar de Mar-La Unión; Gavà-Ma-

3 1365

Andalucía

Can R u l l

*op»iit.

Franqueses

Casrcllar

Primera catalana

Súria PJ

HANDBOL

Punt*

«•«*•

Rubio Burlada-Telde Salinetas; Vi-

...P4..PO

Lima-Horta-Súria 65-75 Mollet-Fincas Fraga 90-57 Ripollet-Cornellà 71-77 Castelldefels-Bonaire 71-62 Franqueses-Sabadell 87-74 Maragall-Cosmos 89-77 C N Tàrrega-Almeda 78-79 S.Manresa-UE St Cugat.76-65

CN Sabadell 17

A t l . Terrassa 10

Segona Catalana Grup I

Rómulo Tronchoni-La Farga..6-3

GC. Pantà

Maurina Egara-Tibidabo....3-l 1-3

Es>>i>

Saragossa-Winterthur Sant Cugat;

coris Portainé-Centelles; S'Arenal PJ..PC _ M _ PP

0-3

La Romànica-Barberà

Divisió d'Honor femenina

BÀSQUET

L a propera (31 de gener):

Diario de Noticias Xota; Andorra

Ullastrell

La propera (1 de febrer): PB Sant Cugat-Les Fonts; Júnior-Juventud 25 Septiembre; Pefia San Pedro-Pueblo Nuevo; Ullastrell-Matadeperene; Montserrat-Can Oriol; LA Farga-Joan XXIII; Castellar-Olfmpic Can Fatjó; Can Boada-Can Trias.

JMJ

Terol; Playas de Maspalomas; Sí-

Castellar

Sants

1/9

Hospitalet U

Sícoris

Joan XXIII 17

Laietà

Ripollet

Cxirncllà

SanPcdro 17

PHSl Cugat 14 Sentmenat

Gavà

Andorra FC 16

104

Masnou

Ripollet

Vic

Granollers

Valls

Saragossa

Burlada

Maspalomas 16

14 11

Valdeluz

Martinenc

GC Punts

Ari. Terrassa 11

Olot

3-1

Sun Cup* 2 2

Vilassar Mar 1í> 1(1

115

14 12

Teide

22 10

Conen-s

Corneli»

,17

Apòstol

6-6

22 14

2-3

22 12

I d 12

Joan XXIII-Montserrat

Balaguer

Maxon

Gramanct

Can Boada-Castellar.

2.)

Girona

GC Punta

Atenys Munt 13 13

Premià

-IX

PJ PG

1 18

Equip

Taburiente 11

6-2

Palafrugell 22

GC Punta

16 15

Ca n'Oriol-UUastrell C a n Fatjó-La Farga

1-1

PJ PG

Diario

Lal'nión

PJ PG

ClubKgara II

Equip

3 2

1155

1358

IS 1129 1241

20 19

Bordils

La propera (1 de febrer): Cardedeu-Salle Montcada; Sant Quirze-Molins de Rei; LIE Sant CugatBanyoles.

net-CN Sabadell; Llopart-CatalàBabar; Burriana-L'Hospitalet; Girona-FC Barcelona; Sant Andreu de la Barca (descansa).

FUTBOL SALA HOQUEI PATINS

Divisió de Plata GRUPB

Segona catalana

Andorra-Sícoris Portainé...7-0 A n d o r r a FC-Maspalomas.2-2 Èpic Casino-Diario

L a propera (1 de febrer): Cornellà-Mollet; Fincas Fraga-Súria; l'E Sant Cugat-CN Tàrrega; Almeda-Maragall; Cosmos-Les Franqueses; CN Sabadell-Castelldefels; Bonaire-Ripollet; La Salle Manresa-Lima-Horta.

Floresta-Playas de Castellón-Ca-

5-7

Gavà-Premià

7-3

Vilassar Mar-Maxon

1-4

GRUP1 Laietà-Sentmenat

6-5

Garriga-Arenys Munt.(ajornat) Martinenc-Cornellà.

PJ . P Ç . PE JPP

F.ICicrvo

14 12

PC Punt.

Lluïsos

14 10

LESt Cugat 14

Montornès

Torelló

Ariel

Sant Fost

Sant Vicenç 13

Vilanova C. 14

Deu

10-3

Rubio Burlada-La Unión...5-1

PH Sant Cugat-EspIugues..8-4

Saragossa-Telde Salinetas...8-3

JMJ-Congrés

3-13

W.Sant Cugat-S'Arenal....9-5

Santa Isabel-Ripollet

3-14

Centelles

Castellet-Universitari

10-2

(descansa)

«•«Ip

La propera (1 de febrer): UE Sant Cugat-EI Ciervo; Lluïsos Gràcia-Sant Vicenç 83; TorellóDeu; Vilanova del Camí-Montornès; Sant Fost-Club Ariel.

EIS4CANT0NS Espectacles

Divendres, 30 de gener de 1998

Dansa

Duato presenta Romeo y Judieta S'han exhaurit les entrades per a l'estrena de la coproducció del Teatre-Auditori Romeo y Julieta, dirigit per Nacho Duato, i coprodu'ft pel Centre Cultural Sant Cugat, que n'ha fet l'escenografia, va fer ahir l'estrena a Catalunya en el marc del Teatre-Auditori, on farà dues funcions més. En la presentació, Duato va dir que ha respectat el clàssic i ha volgut explicar que "l'amor pot enderrocar els murs de l'odi". L'alcalde, Joan Aymerich, va explicar que la coproducció demostra que el Centre Cultural va més enllà i "és més que un escenari". Josl·i1 \ 1 \ R I \ M I R Ó - Sant Cugat -

I )uatn, que va abandonar la professió de ballarí al desembre de l*Wfi a Sant (lugat. torna ara com a director de la (lompanía Nacional de I)an/a i coreògraf de Romeo \Jitlktu. Ks tracta d'una versió h u m a n i s t a del clàssic de Sluikespearc que pretén explicar que "l'amor pot enderrocar els murs de l'odi". HI ballet el protagonitzen Kim McCarthy i Mar Baudcsson, en els papers de Romeo i Julieta, amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica de Bohèmia que interpreta la música de Sergci Prokòfiev. El director i coreògraf va qualificar aquest espectacle de dansa, que va estrenar-se a Santander en l'àmbit estatal, de "suggerent i de molta qualitat". En referència a la dan-

sa, va dir que "a Espanya calia posar una cara al ballet" i això és el que ha fet ell i que quedarà reflectit en la seva biografia, que es publicarà pròximament. Duato també \ a parlar de la dificultat de poder fer muntatges com aquest "amb les subvencions que es reben del ministeri de cultura". L'exballarí va criticar la falta d'agilitat del ministeri: "No s'entén la importància per a nosaltres de la immediatesa. Sempre ha estat així, potser una mica pitjor ara". Per això va elogiar la iniciativa del Centre Cultural de fer coproduccions d'aquest tipus i va animar d'altres teatres a fer-ho, ja que abarateixen el cost del muntatge. Duato va dir estar molt content del resultat final de l'escenografia i té l'esperança de continuar col·laborant. L'escenògraf dels tallers del Centre Cultural, Pau Rue-

Romeo y Julieta, amb escenografia del Centre Cultural, va estrenar-se ahir al Teatre Auditori. Foto: AVE BELTRAN da, va dir : "És un avenç important en el disseny, a més de treballar en l'àmbit estatal. La relació amb Duato és molt gratificant perquè té les idees molt clares". Més que un escenari L'alcalde de Sant Cugat i presi-

dent de l'organisme autònom del Centre Cultural, Joan Aymerich, també va assistir a la presentació, i va destacar la importància del muntatge i la presència d'una figura com Nacho Duato. Aymerich va dir que Romeoy Julieta demostra que els objectius del Centre Cultural "s'han com-

plert" i que "és alguna cosa més que un escenari", amb la coproducció de muntatges. L'alcalde també va destacar la importància que l'estrena de Romeo y Julieta a Catalunya es faci a Sant Cugat i "s'ompli de gom a gom" i no tan sols de gent de la ciutat, sinó d'altres poblacions.

T e a f r e PWWfT LY NAFRI

Pierrot Lunaire' materialitza la

col·laboració del Lliure i l 9 Auditori La coproducció va estrenar-se dimecres a Barcelona J. M. M i

Tom Seix i Lluís Humaren la presentació de Pierrot Lunaire. Foto: A.B.

El Teatre Lliure de Barcelona va estrenar aquest dimecres el muntatge Pierrot Lunaire d'Arnold Schònberg, en el qual participa el Teatre-Auditori amb la realització de l'escenografia. Es tracta d'un muntatge dirigit per Calixto Bieito, que combina el teatre, l'il·lusionisme i l'ambient de cabaret. L'obra, q u e alterna elements satírics, irònics i text poètic, es representarà fins al pròxim 15 de febrer, en tres úniques setmanes en cartell. Una de les particularitats de Pierrot Lunaire és que situa al públic en un am-

bient de Cabaret, amb tauletes i prenent una copa. A l'escenari, en canvi, els principals elements són una actriu, un focus i una orquestra coberta. En la representació hi intervenen l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, dirigida per Josep Pons, el màgic Hausson, i la cantant Nina, que recita vint-i-un poemes d'Albert Giraud. La traducció ha anat a càrrec del poeta, escriptor i traductor, Miquel Desclot, q u e ha treballat en altres muntatges, com ara La tempesta, de William Shakespeare, i Amfitrió, de Molière. Els experts consideren Pierrot Lunaire com una de les dues o tres obres més importants de la revolució

musical de l'actual segle. El muntage va representar-se per primera vegada a Berlín el 1912, sota la direcció del mateix autor, i va iniciar una gira per Europa. Pierrot Lunaire, la primera coproducció entre el Centre Cultural Sant Cugat i el Teatre Lliure, posa de manifest la voluntat de cooperació dels dos centres. El director del Lliure, Lluís Homar, va manifestar que desitjaria que el muntatge arribés a l'escenari del Teatre-Auditori d e Sant Cugat. Homar t a m b é ha explicat que Pierrot Lunaire és un muntatge singular per la varietat de gèneres que aglutina. que van des de la màgia a l'espectacle de cabaret.

Cultura

ELS í CÀNIWS Divendres, 30 de gener de 1998

T e a t r e

Sant Cugat acull el primer 'bolo' de Zowie amb moderació JOSKI' MARIA M I R Ó

- Sant Cugat l nes 400 persones van assistir divendres passat al Teatre-Auditori a la primera representació de Zowie, de gira per Catalunya. El públic, tot i que amb una reacció moderada, va seguir amb atenció la trama de l'obra, dirigida per Lluís Homar, que barreja humor, tragèdia i futurisme. Una escenografia espectacular, una estètica d'estil Blade Runner'x uns pers o n a t g e s , e n c a p ç a l a t s pel santeugatenc Jordi Bosch en el paper del delirant Zowie, van ser els protagonistes del segon muntatge que el Lliure passeja per Sant Cugat aquest trimestre. Tot i la tèbia reacció del públic assistent al Teatre-Auditori, els actors van mostrar-se satisfets del primer bolo de la representació fora de Barcelona. Jordi Bosch no va amagar els nervis després d'actuar a la seva ciutat: "És una emoció molt gran, ha estat com tornar a e s t r e n a r p e r q u è estàs a casa". Bosch també va parlar de la diferència d'actuaren un teatre com el Lliure, d'unes 200 localitats, i fer-ho al Teatre-Auditori, de 800. "Aquí recuperes el to del teatre per excel·lència i on tot agafa una dimensió més gran". L'actriu Àngels Poch va coincidir amb Bosch, tot i que va assegurar que sentien el públic. En referència al paper de policia esquizofrènic, l'actor de Sant Cugat va explicar que aquest no és el tipus de pa-

Cant

per més habitual que sol fer, acostumat al gènere de la comèdia, i que va ser molt difícil posar-se a la pell d'un personatge tan torturat. Poch, en el paper d'una vella prostituta, va dir estar molt satisfeta d'aquesta interpretació perquè "és un paper molt bonic" i "té unes escenes molt ben travades". Pel que fa al text, Bosch va valorar molt satisfactòriament la possibilitat de treballar al costat d'un autor jove com Sergi Pompermayer perquè permet "connectar amb un llenguatge nou".

Zowie, interpretat per Jordi Bosch, viu al límit de la realitat i la follia. Foto: YOLANDA GARCÍA

C r í t i c a

L'apocalíptic

Martí i Pol, d e gira L'actor Jordi Bosch va explicar que l'espectacle de poesia de Miquel Martí i Pol, produït pel Centre Cultural Sant Cugat, recitat per Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Jordi Dauder i amb l'acompanyament musical de Nina, amb la veu, i Xavier Bosch a la guitarra, es reprendrà el mes d e juny al Lliure. El muntatge, que va estrenar-se el passat 27 de setembre al Teatre-Auditori amb dues úniques representacions, es farà en el marc del desè aniversari d'espectadors del Lliure, i també en un acte d'homenatge al poeta de Roda de Ter (Osona), Miquel Martí i Pol. Bosch va explicar que després del muntatge de Sant Cugat no van poder fer-ne altres representacions perquè els actors que hi participen havien adquirit "altres compromisos professionals".

Coral

Tres-centes veus homenatgen el mestre Enric Ribó al Teatre-Auditori

àngel

T e a t r e

exterminador

EDUARD IENER

ZOWIE, Sergi Pompermayer Intèrprets: Paul Berrondo, Jordi Bosch, Núria Cano, Àurea Màrquez, Marc Martínez, Àngels Poch, lluís Villanueva i Guim Segarra. Dia: 23 de gener. L'al·lucinació consisteix en percebre fora allò que tens dins de la ment. El doctor Castilla del Pino diu que la il·lusió, que és la conversió d'un objecte extern en un altre, o la "deslusión", la transformació de la pròpia imatge de l'objecte, són freqüents en el comportament humà, diguemne, normal. O sigui, que tots psicòtics. I l'amor, potser una manifestació psicòtica extraordinària i gratificant, a vegades. La teoria de la cristal·lització d'Stendhal diu que l'amor és, per la seva

essència, un error, en atorgar a la persona autèntica una sèrie de virtuts físiques o morals inexistents, fruit de l'òptica passional. En fi! El policia Zowie estima el seu germà, però mascle i feixista per sentiment i ofici, no pot admetre la idea, i fa que l'altre sigui alternativament home/dona, i per protegir-lo del món hostil que només creu allò que veu, és a dir, que ell és homosexual, decideix, ajudat pel seu àngel apocalíptic, "netejar" la societat i exterminar la púrria, és a dir, aquells que poden entorpir el camí cap el seu destí definitiu: conviure íntegrament amb l'objecte de la seva passió. Perquè això és Zowie, la història tràgica d'una passió desfermada, la follia d'un amor que transforma un home en una mà-

quina destructiva, que nega la realitat fabricant l'enemic fora, com sempre, per poder justificar qualsevol crim. Jordi Bosch, com a Zowie, és una figura aterridora i patètica, un personatge fatalista creat amb gran capacitat interpretativa. Marc Martínez, Ziggy, regna a l'escenari amb ambigüitat suggestiva, aconseguint una actuació brillant Àurea Màrquez és un àngel subtil, de riure neguitós, està esplèndida. Paul Berrondo i Àngels Poch, el company (imbècil?) del policia i la seva mare (puta), fan dues creacions de gran categoria actoral. La direcció de Lluís Homar potencia de manera rutil·lant el text, que rep també el suport d'una escenografia, il·luminació i vestuari d'origen "blade-runnià", efectista, en un espectacle rodó.

La Xarxa inicia la temporada amb èxit total NÚRIA SERRA -Santi

AURA C O S T A

- Sant Cugat Uns 300 cantaires d e més de 30 corals d'arreu de Catalunya, entre les quals hi havia la Coral Sant Cugat del C M S C , es van aplegar dissabte al vespre al Teatre-Auditori de Sant Cugat per retre un h o m e n a t g e en forma de concert al mestre EnricRibó, mort ara fa dos anys. El repertori va ser una mostra r e p r e s e n t a t i v a d e tot el q u e R i b ó va c o n r e a r e n v i d a : cançons originals, cançons del R e n a i x e m e n t instrumentades o cançons populars harmonitzades, entre d'altres. Gran part dels seus intèrprets havia estat deixeble d e l'homenatjat o bé havia estudiat o interpretat pe-

ces seves. És per això q u e al Teatre-Auditori, dissabte al vesp r e , a b a n d a d e l so d e les cançons es podia sentir la malenconia i alhora l'admiració q u e deixaven e n t r e v e u r e les veus dels cantants i una part significativa del públic. El president de la Coral Sant Cugat del C M S C , Eugeni Auladell, no va mantenir-se al marge d'aquesta emoció compartida, i és q u e els c a n t a n t s santeugatencs t a m b é han ting u t c o n t a c t e a m b l ' o b r a del mestre Ribó. En l'actuació, el d i r e c t o r d e la C o r a l , E n r i c Azuaga va exercir com a director d e la cançó " P o b r e t i alegret". Lluís G ó m e z , p r e s i d e n t del Moviment coral català i un dels

La Xarxa va iniciar diumenge passat la temporada amb un Teatre-Auditori ple de gom a gom. El flautista d'Hamelin i La Comèdia delgall'són les dues cantates c u r t e s q u e estaven previstes dins del programa d e la F u n dació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil. La Comèdia del Gall, però, no es va escenificar El concert es va enregistrar en disc compacte. FOTO: YOLANDA GARCÍA a causa de problemes tècnics i d e personal. organitzadors del concert, coineuropea a les corals catalanes". cidia en el respecte per Ribó, El concert va ser enregistrat L'espectacle musical Ei flaul'obra del qual va definir com per Catalunya Música i també tista d'Hamelin, adaptació cata"un continu exercici de direcse'n va fer una gravació per edilana de Marià Martorell, va anar ció i de recerca constant de bartar-ne un disc compacte, a m b a càrrec de la companyia el Mareges per buscar l'expressioel qual es pretén omplir un buit gatzem. nisme sonor", i va afegir q u e en la música popular catalana. La propera obra del cicle oren el món del cant coral "hi ha I és q u e actualment hi ha molt ganitzat per la Xarxa serà l'esun abans i un després d e Ribó, poca obra del Mestre Ribó enpectacle Retorn al País Mai-Més, perquè ell va dur la influència registrada. q u e es farà el 8 d e març.

Cultura

ELS '/-CANTONS Divendres, 30 de gener de 1998

P a t r i m o n i

Blanqué alerta del deteriorament de la torre del gall del Monestir

ïÉSÈk

El rector diu que podria esfondrar-se

/Ht

" -*

S -

JOSEP MARIA M I R Ó 1

- Saat .Cagat -

i/vYv /«vi

El mossèn de la Parròquia de Sant Pere Octavià, Blai Blan__ qué, ha alertat del mal estat de la torre del monestir on hi ha l'emblemàtica figura del gall. El deteriorament, conegut com la malaltia de la pedra, és la Esquema /lels er/rivis que hi ha haguí a la torre. Dibuix: li I.A I lil.WQCE conseqüència del contacte amb l'aire i la pol·lució atmosfèrica, amb gran quantitat de gasos i àcids, q u e va d e s g a s t a n t el material d e forma progressiva. • Kstem fets a la visió dels firebaixat amb sardinell de totxo, "Si no es fa res, d ' a q u í a un nestrals desdentegats coberts no podríem pensar que inicialtemps, i no gaire, no en q u e per una estranya família d'arcs ment la forma del finestral del darà res", afegeix. segon nivell fos com el primer? reixats (figura A). Després d'ac(figura C) cedir-hi queda clar que les oberEl rector ha explicat q u e hi No sé ni quan ni qui podrà restures de llevant i de ponent del ha una important fissura i que taurar aquest element tan vaprimer nivell del campanaret, van caient trossos d e la torre, luós del nostre patrimoni. Noalguns de mida considerable. prenien la forma de dues arcasaltres no podem fer res més En els darrers anys, la torre que des amb una columneta al mig. que conservar aquests vestigis hi ha situada d a m u n t del cimBasament, fust i capitell encara i a p u n t a l a r el q u e p u g u e m bori ha anat perdent solidesa. són allà a terra fets miques (fiapuntalar. I això sí, llençar l'aBlanqué pensa que el princigura B). larma: el gall del monestir té pal motiu que hagi estat la torPosats a dir, i donat que és molt peus de fang! re i no una altra part del moestrany que per suportar un fris nestir és perquè "està situada de pedra amb arcs llombards enBlai Blanqué és rector de la Parròen una part més alta o perquè quia de Sant Pere Octavià creuats s'hagués construït un arc no es va restaurar al seu dia".

Recuperar

Vestructura

Ja fa unes setmanes Blai Blanqué va publicar un escrit al full dominical a m b el títol "El gall té p e u s de fang", en el qual parlava del deteriorament de la torre i la necessitat d'una actuació urgent. El rector de Sant Pere Octavià ha destacat la necessitat urgent de canviar aquelles pedres més desgastades i substituir-les per altres de noves.

original

Rigor a r q u i t e c t ò n i c A banda del desgast de la pedra, Blai Blanqué també ha dit que, a partir de les seves observacions, creu que l'actual estructura no respon a l'original, q u e e n a l g u n m o m e n t d e la història va ser modificada. La hipòtesi de Blanqué es basa en uns capitells (datats dels segles XII-XIV) que hi ha abandonats a la torre i que formarien part d'una estructura amb unes quatre o sis finestres a la torre (vegeu l'esquema i l'explicació). El rector diu que si hi hagués la possibilitat de restaurar-ho "es

P a t r i m o n i

recuperaria un campanaret amb una estructura molt típica del romànic". En aquest sentit, considera que la prioritat és una restauració urgent, q u e podria aprofitar-se per recuperar l'estil original. Per a Mossèn Blai caldria que la població d e Sant C u g a t es mobilitzés i s'impliqués en la recuperació d'una part tan "emblemàtica del monestir, com és la que suporta el gall". Per això Blanqué considera que caldria una implicació activa dels santcugatencs per salvar-lo i la corresponent supervisió de la Generalitat. El gall del M o n e s t i r q u e hi ha a la torre és una imitació, ja q u e l'autèntic es va retirar per evitar q u e es fes m a l b é . El gall és un d e l s e l e m e n t s més identificatius de Sant Cugat, q u e ja es troba r e p r e s e n tat en un retaule romànic del martiri d e Sant Cugat. L'obra, d ' e n t r e el s e g l e X I I I i XIV, pertanyia al monestir i ara es troba al M u s e u d'Art Romànic de Catalunya.

c u l t u r a l

L'ANC i els Amics de la UNESCO visitaran els monestirs femenins El cicle sobre la vida monàstica està obtenint molt d'èxit A I R A COSTA

- Sant Cugat Les persones que estiguin realment interessades en el món del Císter tenen aquest cap de setmana una esplèndida ocasió per conèixer tres dels edificis El monestir de Vallbona de les monges encara està habitat. EO l'O: ARXIl' eclesiàstics q u e p e r t a n y e n a a q u e s t o r d e : el m o n e s t i r d e Vallbona d e les m o n g e s e m ' DISSENY GRÀFIC (Freef plaçat a la població del mateix • MAQUÈTACIO Quark. P nom, el monestir de Yallsanta • FOTOGRAFIA PhotoSW • DIBUIX TÈCNIC (AutoC i l'ermita de la Bovera, q u e es • INTERNET/D.ss-ny ..W. t r o b e n al p o b l e l l e i d a t à d e • INICIACIÓ PER A NENS Guimerà.

AU LA5T ^ DISSENY ï S y

1 8

SANT CUGAT del VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball • Servei Català de Col·locació

no ^

Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2, Pral. 1 • - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

L'excursió ha estat organitzada per l'Associació d'Amics d e la l ' N E S C O ValldoreixSant Cugat conjuntament amb l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), i com a c o m p l e m e n t del cicle de conferències La vida monàstica 11: el món del Císter, que va començar el passat 22 de gener. La sortida, q u e es farà d e m à al m a t í , i n c l o u r à u n a visita completa al monestir de Vallbona de les Monges, on els as-

sistents podran conèixer tant les d e p e n d è n c i e s de l'edifici com la forma de vida d e les monges que encara hi habiten. La sortida continuarà al monestir de Yallsanta i a l'ermita tic la Bovera de ( n u m e r à , una visita que en aquest cas estarà guiada per un veí del poble. La idea q u e ha motivat l'organització d ' a q u e s t a sortida és q u e les p e r s o n e s q u e seg u e i x e n les conferències sobre el món del Císter puguin conèixer més d i r e c t a m e n t tot el q u e e n v o l t a a q u e s t m ó n . " P r e c i s a m e n t per fer-ho encara més real, anirem a dinar a una antiga casa de G u i m e r à q u e s'ha h a b i l i t a t com un menjador medieval i on, fins i tot, el menjar que s'hi serveix respon a receptes originals de Ics q u e es feien als monestirs d e la z o n a " , e x p l i c a A n n a D o m è n e c h , p r e s i d e n t a de l ' A s s o c i a c i ó d ' A m i c s d e la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat. Els organitzadors esperen

que la sortida tingui com a mínim el mateix èxit q u e estan aconseguint les xerrades del cicle. I és que, malgrat que tot just se n'han fet dues. "la gent està r e s p o n e n t molt b é " , diu Anna D o m è n e c h , qui té la teoria que "el fet q u e a Sant Cugat t a m b é hi hagi un monestir fa q u e els s a n t e u g a t e n c s se sentin e s p e c i a l m e n t i n t e r e s sats e n a q u e s t t e m a " . El fet és q u e , tant la primera setmana q u e e s v a n fer les c o n ferències com ahir, la sala de l ' A N C va resultar p e t i t a per l'elevada assistència de públic. El cicle d e conferències sobre el món del Císter acabarà el 19 d e febrer, a m b la intervenció d e l'abadessa del monestir de Vallbona de les monges, M.F. Roquet-Jalmar i Ensesa, q u e versarà sobre la vida monàstica femenina al segle XX. El colofó a aquesta activitat, però, es posarà el dia 28 d e febrer, q u a n es durà a t e r m e un acte institucional al Monestir d e Poblet.

Cultura

ELS ÍCANTOISS Divendres, JO de gener de 1998

P i n t u r a

Escoles i esplais visiten l'Exposició de Salgado

Duet d'exposicions a Canals Galeria d'Art La mostra de Pla, tot un èxit

N Ú R I A SERRA

J.M. MIRÓ/ A. COSTA - Sant Cugat -

La pintora de C a n e t de Mar Conxa Ibànez farà el seu debut artístic a Sant Cugat dimarts de la setmana vinent presentant una mostra d'una vintena de quadres a Canals Galeria d'Art. Per donar-se a conèixer al nostre municipi, Ibànez ha triat un conjunt d'obres representatives del seu treball més recent, que tenen el paisatge com a temàtica principal. Un paisatge que recull imatges de diferents indrets de l'estat espanyol, però també de la realitat més propera a Sant Cugat. L'obra de la pintora enllaça amb la dels grans paisatgistes catalans del segle XX. Així Ibànez copsa amb el pinzell uns paisatges que l'home es vol fer seus i que, per tant. s'adeqüen a la seva voluntat: cels blaus, nets de contaminació, contacte profund amb la mare naturalesa, presentació d'un món idíl·lic que de vegades es confon amb el món real... Amb tot, Conxa Ibànez ha transformat la concepció clàssica del paisatge d'acord amb una visió poètica d'aquest molt personal. La mostra dedicada a Pla D'altra banda, la sala d'art que Canals Galeria d'Art té al Celler Centre acull des de divendres passat l'exposició itinerant en commemoració del centenari del

naixement de l'escriptor empordanès Josep Pla. D'aquesta forma, Sant Cugat tanca l'única exposició d ' a r t a c t u a l q u e va inaugurar-se el passat maig a la Casa Elizalde de Barcelona i que ha recorregut diversos municipis catalans i del principat d'Andorra. A la mostra hi participen trenta-cinc artistes actuals de diverses generacions, onze dels quals són de Sant Cugat, que han fet una obra especial de petit format centrada en la figura de l'escriptor de Palafrugell. T V E i Canals Galeria d'Art de Sant Cugat han estat els organitzadors d'aquest homenatge pictòric. Un total de 35 artistes han cedit quadres per a l'exposició. D'aquests, onze són de Sant Cugat, com ara Josep Grau-Garriga, Mercè Diogène, J a u m e Carod o Lluís Ribas, entre molts d'altres. E n t r e els assistents a la inauguració hi havia la pintora santcugatenca Totón Rosillo, q u e va elogiar la iniciativa.El propietari de la galeria, Josep Canals, va destacar l'alta participació d'artistes de la ciutat i que aquesta hagi estat un dels punts des d'on s'ha tirat endavant: "és un projecte que ha parit Sant Cugat, l'ha de gaudir i la millor manera és acollint la cloenda". Canals també va dirigir crítiques a la manca de representació institucional a l'acte així com "la falta d e resposta i d'implicació per part de l'ajuntament de Sant. Cugat".

Una de les obres que Conxa Ux'mez mostrarà a Sant Cugat la setmana vinent.

WPJGfyk JSartistes han rèdit la seva obra per a ïexpn-uio dttlu ,'.. ,. /',''< I-il·i ) C

C r í t i c a

I.SABEL SÀE/C

Cada setmana canviant de registre: tragèdies, thrillers..., i després d'un drama (Tormenta de hie/o) és el torn per a l'humor. Como pez en el agua és una comèdia amable, signada pel jove director anglès Stefan Schwartz. Una història de dos amics a m b el mateix objectiu: aconseguir la casa amb q u e è somnien des de que eren nens. I com no es tracta d ' u n petit cottagea l'anglesa, ni d'una torreta, sinó de tota una mansió, el problema són, evidentment, els diners, sobretot tractant-se d'un parell d'orfes. Per reunir la fortuna que necessiten fan d e tot: estafes, e n g a n y s , in-

"L'altra cara del Brasil", l'exposició fotogràfica de Sebastiào Salgado que es va inaugurar el passat dilluns, dia 26, a la Casa de cultura, es podrà veure encara fins al proper 2 d e febrer. L e s fotografies han estat ced i d e s pel mateix Salgado, a l ' O N G brasilera en defensa de les terres agràries per als treballadors, que és l'encarregada de canalitzar l'exposició a diferents ciutats.

c i n e m a

Un peix un xic aigualit Pel·lícula: Conto pes en el agua Director: Stefan Schirartz Actors: Dan Futterman, Stuart Townsend, Kate Beckinsale

Alguns esplais i escoles d e la ciutat visitaran aquest cap d e setmana l'exposició fotogràfica d e Sebastiào Salgado a la Casa de Cultura. Els visitants poden participar a la mostra de dues maneres diferents: d'una banda poden adquirir làmines de l'exposició, i de l'altra, poden contribuir amb un dibuix o missatge escrit que es farà arribar a la c o m u n i t a t brasilera. Les làmines mostren imatges de la violació dels drets dels infants i de la violència rural al Brasil, i es venen al preu d e 2.500 pessetes cadascuna. Els diners que es recullin a m b la venda de les làmines es destinaran a l'ONG "Moviment de treballadors sense terres d e l Brasil". Els missatges que es recullin a la bústia d e suggeriments que hi ha a la sala serviran d e suport moral als nens i treballadors que pateixen injustícies.

vents... Tota contribució és benvinguda, des d'una lliura, fins a milers. Però com q u e no hi ha dos s e n s e tres, a la parella s e ' l s a f e g e i x u n a s e c r e t à r i a accidental que els ajuda a m b una de les seves estafes i q u e té les seves pròpies i d e e s i n e cessitats. Embarcats en la seva aventura, les dificultats no paren d e créixer. Como pez en el agua é s u n a pel·lícula fresca, simpàtica però realitzada de manera desigual. T é moments molt aconseguits i divertits però d'altres una mica curts de força. No es tracta d'un film rodó, encara q u e val la pena p e r les situacions que creen els personatges, amb sortides tan originals com la plantejada p e r Full Monty. A Como pez en el agua en lloc de

VIVES FIERRO "Entre l'Havana i Barcelona" - del 29 de gener al 17 de febrer -

despullar-se els protagonistes, aquests e s d e d i q u e n a despullar els altres tant com poden. Kate Beckinsale (La hi ja de Robert Poste, Mucho ruido y pocas nueces) va estar p r e m i a d a pel seu paper al passat Festival d e Sitges, secció Gran Angular. La Beckinsale té una naturalitat encantadora i la seva actuació flueix a m b suavitat. Força convincents t a m b é estan l'americà Dan F u t t e r m a n i l'anglès Stuart Townsend, a m b una mirada q u e parla per ella sola. Cal destacar la banda sonora, a m b u n a c o m b i n a c i ó d e c a n ç o n s d e s d e Burt Bacharach fins a nous g r u p s britànics. I si a l'acabar de veure Como pez en el agua els sembla un c o n t e , no s'estranyin. És q u e ho és.

obra: L'Habana. O.s.t. 50x61 cm.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Salà %sinol Santiago Ruànol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 30 de gener de 1998

M ú s i c a

El Cor Aulos celebra cinc anys La formació ha preparat diversos actes que començaran a partir de març gica de la música.

JOSKI* MARIA M I R Ó

- Sant CugatI ii cor jove Kl ('.or Aulos celebra aquest any cl cinquè aniversari de la formació amb diversos concerts, a banda dels que ja té en programa. El cor participarà el dia 7 de març al (lentre ( lultural en cl concert pro llar d'a\is. A finals del mateix nies. però. començaran els actes pensats exclusivament en la celebració del cinquè aniversari. El Concert de Mans ( ! nides. el 28 de març. serà el tret de sortida per a una sèrie d'actes que hi ha programats per a aquest any. Els actes commemoratius de l'aniversari comptaran amb la participació d'alguns músics de rellevant p r e s t i g i nacional i internacional. El mateix mes, h a n Ruiz i Sergi Moreno faran un concert de cançó alemanya, francesa i russa. El cor madrileny "Labcrinto de Fortuna", dirigit pel sotsdirector del cor de R'IA'E, Rtibén Martínez, seran els convidats del mes de maig i interpretaran un repertori de música antiga. Per al director del Cor Aulos, Jordi Piccorelli, aquest serà

Eh actes ilel cinquè aniversari del Cor Au tus comença rau el mes de marçEo/o: ELS V CA.XTOWS un concert "molt especial". El motiu és que la formació coral santcugatenca tindrà per uns dies com a director convidat Rubén Martínez, que Picorclli ha qualificat com "un dels directors més importants d'Espanya". L'artista local Anna Hà'sler, que en aquests m o m e n t s es troba estudiant a Viena, farà per l'octubre un con-

cert amb un pianista madrileny; en el qual interpretaran peces de Monsalvatge i d'altres autors. Aquest mateix concert passarà per Viena, Madrid i Sud-amèrica. "Es una jove santcugatenca, una mica desconeguda aquí com a cantant, però que penso que caldria donar a conèixer pel fet de ser un jove talent i de la nostra

L i t e r a t u r a

C r í t i c a

Enric Larreula publica el llibre Amics de les estrelles Lescriptor també treballa en un estudi sociolingüístic J.M.M. L'escriptor valldoreixenc Enric Larreula ha yuhXvcàX. Amic de les esItrllrs, un conjunt de relats fantàstics que tracten sobre aquells tresors que es busquen durant tota una vida i, en canvi, es troben al costat, i un mateix no se n'adona o no vol fer-ho. Larreula assegura que tot i que el llibre està publicat en una col·lecció infantil i juvenil és un conte que no està pensat exclusivament per a nens, perquè "va més enllà perquè tenen un alt contingut filosòfic". Larreula va reescriure un dels contes que va escriure a Marsella, a l'exili, on va ser premiat e n un Amic de les estrelles és un reia/ concurs de Jocs Florals. Tot i així, l'escriptor va introduir-hi molt popondència que va mantenir amb ques modificacions. la nena, en un petit diari personal i les explicacions dels pares. "Vaig EnricLarreuIa també va publiassumir el seu paper, com si ella car recentment Alba, un llibre on escrivís tot allò que li passa des tracta, en forma de diari, la mort de que s'adona que està malament", la filla d'un amic personal. L'esdiu Laireula. criptor reconeix que va suposar un important "esforç emotiu". Ara Larreula treballa en Dolor de L'autor va basar-se en la corresllengua, un assaig sociolingüístic

ciutat", assegura Piccorelli. El cor "Diapason" de Barcelona serà un dels protagonistes dels actes organitzats pel desembre. El Cor ja ha concretat els principals actes tot i que encara no hi ha un programa definitiu. A més, el cor té previstes una sèrie d e conferències prèvies als concerts, per crear una visió mès pedagò-

/endre i esperançador. Eo/o: F.4C que tracta sobre la llengua "d'un poble en via d'extinció" i "al mal que fa això a qui ho viu". Larreula ho analitza "com si fos un metge" i tracta sobre l'angoixa que els produeix a les dues parts: aquells que veuen desaparèixer la llengua pròpia i aquells que creuen que per defensar-la, s'ataca la seva.

El Cor Aulos va néixer cl setembre de 1993, fruit "de la iniciativa de quatre amics amb l'única pretensió de passar-s'ho bé", just quan Piccorelli s'iniciava en el món de la direcció. El concert de Mans U n i d e s de l'any següent va servir perquè el cor fes el seu debut en públic, que va aconseguir una bona resposta d ' a s s i s t è n c i a . El q u e \ a començat com un entreteniment es va consolidar com un cor que ha passat pel Palau de la Música a m b la J O S C o pel C e n t r e Cultural amb un recent muntatge d'òpera de cambra en català. El Cor Aulos també destaca per tenir uns integrants joves. que van dels 17 als 25 anys. "Es un cor que s'ha diferenciat per l'edat dels seus integrants, per la simpatia que això ha creat entre el públic", diu el seu director. D e moment, el Cor Aulos no té cap espònsor, tot i q u e s e m p r e ha c o m p t a t a m b la col·laboració de l'Ajuntament.

d ' a r t

Art per tot arreu TATIANA BLANOUÉ Lloc: Braserie, del Hospital Au/ores: Avelina Dalmau lia Conesa. Tècnica: Acrílic (diverses niques) i oli (diverses ques). Dales: Fins a finals de

Carrer i Cètèctècnigener.

Dues dones, dues tendències. N o m é s cal q u e aneu al carrer Hospital i e n t r e u a la braseria p e r q u è , tant a la dreta com a l'esquerra, us atregui tot el que hi veieu, encara q u e d e dues maneres ben diferents, tant com les seves propis autores. Per una banda p o d e m veure una p i n t u r a p l a n a , p l e n a d e símbols, minimalismes senzills, coloristes, clars i directes. Pètals plens de vida separats per c u b s com a vitrines, p e r ò tot e n una m a t e i x a superfície. Es tracta d'una pintura ràpida, sintètica, on el conjunt d e la vitrina es desglossa en p e tits quadres. Una pintura molt diferent a aquella q u e l'Avelina acostuma a fer, una pintura q u e en a q u e s t a mostra s e ' n s presenta atrevida, molt jove i en la qual s'entreveu una clara intenció d e canvi, una re-

volució interior, un voler arribar m é s enllà, i q u è carai!, no hi ha res m é s i m p o r t a n t q u e voler avançar. Per l'altra banda ens trobem a m b un món ple d e vivències a m b i e n t a l s , d'espais viscuts, de racons plens de records, tot tractat amb una gran subtilesa. Colors càlids, una pintura on les tonalitats dels ocres són les p r o t a g o n i s t e s , m o t i u s claram e n t personals, taules amb restes d'alguna tassa de cafè, collage a m b pa d'or inadvertib l e , p e r ò e n el seu just lloc dins el context del quadre. Vel a d u r e s q u e e n s d u e n a un món ple de calma, de silenci acollidor, de pau. É s prou evident que l'art arriba a t o t a r r e u , és e s t u p e n d v e u r e q u e la g e n t cada cop m é s està s e n s i b i l i t z a d a dins aquest fantàstic món. Un món q u e ens aportarà un constant torrent de sensasíons, d ' e m o cions. El món d e la pintura ens pot allunyar d e t o t allò q u e e n s preocupa endinsant-nos en diferents aventures, totes elles igualment emocionants. Un cop més, els convido a gaudir.

mon Espanya Catalunya Vallès Ràdio Sant Cugat Tota la informació de Sant Cugat al món la ciutat t'entra per les orelles il ^ li

91.5 fm 'RSC

Cultura

US f CANTONS Divendres, 30 de gener de 1998

r e p o r t a t g e

El forn de tradició ibera de Sant Cugat, molt a prop de Sant Adjutori, ós dels mós ben conservats de Catalunya. A l'entorn en queden d'altres per descobrir, més o menys localitzats. Tot un patrimoni que dorm a l'espera de ser recuperat, com altres vestigis històrics que són fora de la població.

El forn iberoromà i altres troballes "La veritat pot esperar perquè és immortal" (Schopenhauer) M A R I A N G I X A ROVIRA

- Sant CugatLa civilització ibera era la dels nostres antecessors en aquestes terres, des del Llenguadoc meridional Uns al Guadalquivir. El nom apareix per primera vegada en escrits grecs d'aquí. Es una cultura que es formà per canvis importants que la gent va anar adquirint, degut als intercanvis a m b grecs i fenicicartaginesos de cultures més avançades. El forn de Sant Cugat és, amb el de Eonsealdes a l'Alt Camp, dels més complets i ben conservats de Catalunya. La seva descoberta es va fer als anys 60 i en parlem amb l'arqueòloga M. Dolors Làzaro, que hi va participar. -Devia ser molt emocionant... - E l s arqueòlegs ens emocionem poc, hi estem molt avesats, a les descobertes... Érem allà a veure l'ermita, Piera, Brasó, Castellà i jo, i ens havíem assegut a esmorzar, després d'estar desbrossant, quan vam veure l'espirall. - I de seguida vàreu saber que era un forn ? -Sí, i tant!, vam destapar .una mica i va anar sortint. A Montjuic n'hi ha un de semblant. El grup d'arqueologia del Club Excursionista de (iràcia. aleshores molt actiu, n'informà a la Diputació, que els donà tot el suport, encara que sense diners. - Era tan important que el va venir a \ eure Serra i Ràfols, per dir com i què calia fer. 1 gairebé amb un pinzell, el vam anar descobrint. Hi ha restes importants dels

ibers aquí a prop, a Can Fatjó de Rubí i a la Penya del Moro de Sant Just Desvern, entre altres. Aquells habitants de fa e n t r e vint-i-un i vint-i-cinc segles tenien un art important en escultura i pintura sobre ceràmica, i no tant en arquitectura. A Sant C u g a t encara q u e d a , segurament, molt per descobrir.

- U n a mica de misteri... - S í , l'amaga. Sabíem q u e el forn havia servit perquè vam trobar les cendres, malgrat que, trepitjant amunt i avall, no sortís l'escombrer. Del forn vam decidir dir-ne de tradició ibera, però mentre no es trobi el fòssil detector, la ceràmica, no es pot datar. - I la ceràmica que vau trobar? - S o r t i r e n regules d'enterrament i altres peces en quantitat. De sigil.lata n'hi ha de gran qualitat: dibuixos espectaculars de conills i ocells, de l'època romana. I les c e n d r e s del forn diuen que des dels ibers estava habitat. - I el vèrtex?.

Nt'RiA SERRA - Sant Cugat -

Soletat, identitat, convivència. Aquests són els treis eixos vertebradors de la conferència que Vicens Trius, un dels col·laboradors habituals dels cicles de xerrades al Centre Borja, presenta dimarts en aquesta institució. L'augment demogràfic de la gent més gran de 65 anys, que enguany formen el 16,6% de la població total a Catalunya, ha dut Vicens Trius ha desenvolupar els aspectes q u e m é s inquieten aquesta franja de població. Aquesta xerrada s ' e m m a r c a d i n s el 2n. cicle "Cultura i Societat" que es va iniciar el mes passat al Centre Borja.

El misteri d e l'escoiiibrer - N o es pot datar, el forn. perquè no vam trobar l'escombrer, que és el lloc on, a tots els forns, llencen les peces que surten defectuoses, i ens serveix per fer les datacions. Malauradament, a Sant Cugat l'escombrer encara no ha sortit. I això vol dir que hi havia més forns, aquest potser era a un extrem i l'abocador de deixalles pot quedar lluny. Hi deu haver dos o tres forns més, i un el tenim localitzat, a prop de l'altre.

Els problemes de la gent gran es debatran al Centre Borja

Una imatge del Forn. Ibèric. FOTO: ELS 4 CANTONS - E n t r e 250 i 300 metres del forn i de Sant Adjutori, prop de la riera, és allà on vam trobar les peces. Estaven molt juntes, barrejades, i això vol dir que hi va haver una continuació d'hàbitat dels ibers als romans i q u e la convivència havia sigut tranquil·la, sinó no haurien estat tan junts, els trossos. A altres llocs (Prats de Rei) hem trobat joies enterrades, vol dir que els van matar i no les pogueren recollir. La sigil·latií busca casa Aquesta ceràmica, a m b peces notables, com un petit cap d e d é u romà i fragments de tassa amb la marca de l'artesà, continua cultivant la pols en una cambra del passatge Mu-

let d e Gràcia, s e u del C l u b Excursionista. -Si l'ajuntament no respon, si no hi ha un m u s e u per cedirla en condicions, la p o d r í e m donar al Patronat de Collserola, allà hi podria estar ben desada. A C e r d a n y o l a s'hi van interessar, per les peces q u e t e n í e m de la seva zona, i ara els en fem cessió. C o m vam cedir l'arxiu al barri de Gràcia i ara és al carrer Camèlies a un local municipal en condicions, i s'hi pot investigar. I n museu que no existeix ni l'ajuntamnt sembla trobar a faltar. Si la sensibilitat cultural es demostra en com es tracta el patrimoni històric, les nostres arrels, sembla haver-n'hi poca. - A mi em faria molta il·lusió que (iràcia, el C l u b Excursionista, hagués contribuït a crear un museu a Sant Cugat. La resposta de l'Ajuntament

FA {om ibèric es va descobrir als anys seixanta. FOTO. ELS 4 CANTONS.

Vam p r e g u n t a r al consistori (Cultura i P r e m s a ) sobre un hipotètic futur m u s e u on exposar-hi els vestigis històrics de la localitat i l'Ajuntamente va r e s p o n d r e ' n s : " D e moment, no hi ha avenços en el tema ni cap previsió a curt termini". Expliquen que s'està d u e n t a terme el de la Casa Aymat, que ha aconseguit una subvenció de la l nió Europea. Cosa que està molt bé, però és un altre tema. Seguirem sense un museu general. (continuarà)*

"Els problemes de salut, les malalties més característiques que afecten les persones grans, els costos sanitaris, són els temes que més interessen i alhora preocupen els majors de 65 anys, tot i q u e una bona puntualització seria també establir quan s'és gran, on establim els límits i quins són els paràmetres per delimitar les franges d'edat d'aquest sector de població que és la gent gran", explica el conferenciant Vicens Trius. T r i u s farà r e f e r è n c i a a les ponències que integren el 3r. Congrés Nacional de la gent gran a Catalunya, que es farà a Barcelona el p r o p e r m e s d e maig. A Sant Cugat hi ha 7 delegats d'aquest Congrés.

Prendre un cafè amb molt d'art A I R A COSTA

-Sant Cugat El Cafè il Piccolo Venetto ubicat al carrer Valldoreix de Sant Cugat acull fins a finals de febrer una vintena de pintures de Julià Volodina, una artista russa que des de fa 4 anys exposa amb regularitat a diverses sales de Catalunya. L'exposició és una bona ocasió per prendre un cafè contemplant l'art més realista d'aquesta jove pintora, que ha triat la naturalesa i alhora l'entorn urbà com a temes centrals de la mostra. Amb pinzellades de l'aquarel·la més realista, Volodina pinta arbres de la seva Rússia natal, els carrers del barri barceloní de Gràcia, un parell de retrats i també alguna imtage del Monestir de Sant Cugat.

Cultura 45

E 1 S / G W I O N S Dkendres, 30 de gener de 1998

SANT

CUGAT

• C i W E 5 A

Sant Cugat 1 Oro al tnfiemo

4,16,7,30,10.15

Sant Cugat 2 Chacal

4 JO, 7.15,10.00

Saní CïgatS Pactar cort aSdiabto

4.10,7.05,10i»

Sani Cugat 4 Tiante S e s s i o n s

5.00,8.45 g o l f e s

Eix M*sà

Airapada entre {los Somfxes

Eix; Maca

Oira al Mtm>

SíxMacü

Pactar con eldiablo

Bx**sda

Chacaf

Bx Macià

Prada* tfeíuego

C£RS«)lfaL«

d i s s a b t e

Ufaràc

5.15,9.00

00.30

Tlanfc

5.15,9.00

SaniCugat3 Pactar con el «iitóo

01.00

TSanic

5.15,9.00

Sant Cugat 4 Johns V.G.S,

00.30

George d&laJur#a/Wfehroaster

Sant Cugat 1 UtobaV.0.8.

00.45

SantC«gat2 Chacal

Kursaai

RUBÍ

Flubí Peiace

Utomwrrta&llBto

RubíPaiae*

UíW^ecfíelcoamsatíta

RubíPalac*

Titànic

4.3&,7.l5r'HMS0

4.ntü.\s,m.fà® a$Tm 4,m,<ïM&mQM A.m,7M,nm

fiuhíPaíaí»

Pactar C«R et dlafcfo

SassíOBS

gsulf»*

d »

BOOGIE MIGTHS

4.45/6.45, $.30,10Í5

. SélocfuehicIste&eL.

flubfPa!ac« Sétefpiííflfcistefc...

una de las supervivents del naufragi i es posa en contacte amb ella per trobar la joia. La centenària dona s'enfronta així al seus records de joventut quan viatjava en el Titànic amb la seva mare i el seu promès.

4.25,6.30,8.40,10.40

Hfecutes/^»elt)s#5S

4.25.Z6.35,8.50,11.05

ym^c^cosmofiauía

4.40 6.40,3.4Q, 10.40

Owtwpezefiatagt»

4.50,6.50,8.45,10*5

fJroatWíçri»

5.00,7.25,10,00

Pa«8rco«eJ<gabto

4.45,7.30,10.15

Cfcaeat

5.30,8.15,10.35

eHss-afet»

FluhíPatace

iatófrrwtaíÍBrtWo

00.15

8uWi>aíac*

L·amujefÉtócosmoauta„

00,!$

RubíPatae*

Titeníc

oaoo

FtubíPéac«4 Sétoquehielstets...

0O30

BubiPtfaceS PactarceneidSaijlD

00.30

: Ijcawiofllvleftío

TEURASS»

PrtKs^a)

PaíferW'ítcfeDto

PríK^at

Oortwpezartslsgi» - Tiarfe

BanÉte-

SABADELL

4.08, $.10,830,10.38 4.30, 6.30, 8.30,10.30

Horaris sense (fatemmar

Ratrtóa

Mtoqp»qfeN!teBMlfcriowtara>

fiattós;

tSkotàïtikjtiso

Se lo que hicisteis el..

Gineart

^oaUnferno

rjpeart

Utnuíer^cosrrwnauta

4.0g,6J»,ft.15,10.3Ó

lmo1

f^ctarccfisliiabto

4.46,7-45,10.40

Cfeeart

Cosas qse tfejé en laHabana

4J$,e50,a30,ia3i5

YtimZ-

CNacai

5.00,745,10.40

Cweartiiçs

Pactar eco efdiaïfo

ÇÉoaííi'ifiefno

5.15,8.00,10.40

Comepezertetagua

m,iAkim 4,10, o w w » , teu»

MMfflo &

RÍOCÍpa!

*ÉÏ»4

Hfecuies/Itanic

4.00/6.05,9.45

Rambla

Titànic

4^0,7^,1050

YetewS

Sétoquetwàetws...

• V E L

SABADELL

Sx Macià

SéfequeiwasteisflitftíroeverBrra

Bx Macià

Titànic

BxMaoià

AIx&Ssscjc»

Eix Macià

Es*fa»3*rrf*ai9rÉ>

TITÀNIC

Director: James Cameron

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Kathy Bates, Francés Fisher.

tmSKHT

Paul Thomas Anderson. Intèrprets: Mark Wahlberg, Burt Reynolds, Julianne Moore.

Dos joves de 20 anys, sense futur laboral assegurat, comparteixen una mateixa idea: cadascun d'ells ha d'aconseguir un Personatges a la recerca milió de lliures. Per ferde la seva dignitat, que ho es d e d i q u e n a tota desitgen trobar-se ells mena d'estafes. Les comateixos. Un estil de ses els deixen de funciovida marcat pels anys 70: nar quan apareix Georporno i drogues. El caràc- gie, la qual utilitzarà els ter subversiu del film és protagonistes per aconal retrat de l'eclosió i de- seguir diners fàcilment i cadència creativa del ci- utilitzar-lo a favor de causes altruistes. nema per a adults.

Taylor Hackford

Intèrprets: Keanu Reeves, Al Pacino, C h a r l i z e Theron, Jeffrey Jones.

4,00, 6,15,6*30,1050

Un influent advocat, John M i l t o n , TÉta**- - V^wtaster 4JD0,6.15,8.30.18.50 comprova personalment què és l'eròtiGomopexanatagaa ^ImoS 4.00, «,15, m 1050 ca del poder. Milton 1 ' 1$mtòa&ii$|& 5.00,7.46,10.45 ï«8»$' tempta amb luxe i poder un jove i amytmmm Ít$^m*&em&tb*i8i2Mh biciós advocat que, Un caçador de tresors nic el dibuix d'una jove després d'acceptar submarins, Lowett, re- que du un valuós penjoll. un lloc de treball al cupera en una de les se- Lowett descobreix que buffet de M i l t o n , ves immersiones al Tità- la dona retratada va ser entra directament en

Gewp d&sajMogía/Sas^os as.. 4JOO,M5/850,1D.SS

pics.

McDonald's Sant Cugat Centre Comercial

Tots els Dissabtes SESSIONS «GOLFES»

CUGAT ESTRENA

ESTRENA

Director: Stefan Schwartz. Intèrprets: Dan Fuuerman, Stuart Townsend, Kate Beckinsale.

Director:

M O

MjIrseS-

MomfSssanseaetefm^r

*&«&«« fixMaeià

COMO PEZ EN EL AGUA

PACTAR CON EL DIABLO

Cineart

5,00,7.40, 18.30

Director:

el seu infern particular: escassa moralitat, mentides, infidelitats i menyspreus.

SETMANA

I I 1 A N 1 C ^m SALA 3: 4,10-7,05- 10,00 GOLFA 1,00 18 ANYS

S A L A 1 : 4,15-7,30-10,15 GOLFA 0,45 18 ANYS

SALA 2: 4,30-7,15- 10,00 GOLFA 0,30 18 ANYS

SALA 4: 5,00-8,45 GOLFA 0,30 13 ANYS

Divendres dia 30 a les 0,45 "golla" en V.O.: LA LOBA / Divendres dia 6 "golfa" en V.O.: LA HABITACIÓN SILENCIOSA

C/hmmounl/lJNNB&l. Pàrking

http://www.cinesa.es

««*

s i a a s

Cornet d'estudiant universitari

Carnet més grans 65 anys

Accessos mi nus vàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

fhpSnack

Venda per tet. 589 09 41

46 Cultura

KLS /rAIYRKVS Minitim.

• De 11 h a <S matí: Música al teu costat

Dimarts 3

10 de 'Zt'UtT tlt /V'AV

p r o p o s t a

• S a n t Blai Dimecres 4

Siinl Client is mon ^repetien'))

Diumenge • De S h a <) Dia del Seuxor. Rctrasmissió de la Missa del dissabte des del Monestir. Prèdica de l'Ksglésia K\ angèlica • D e ' J h aM.30 /•./ racó de la poesia Joana Francesca Cíarcia • De 9.50 h a 10 Esport i n »irir\,i Carme Re\erte. • De 10 h a 11 Xostra Dansa Joan Fàbregas i Pere Pallissa. • De 11 ha 12 La sarsuela Joan F i b r e ^ s i Pere Pallissa. • Del2hl5.30 Roda //' amics Pere Pallissa • De 15.50 a 14

• D e 14 h a 1 fS

F.sport en Marxa

\ol de lilI llu

• De 14 a 15 lal com érem Josep Maria Ah ira • D e l . S a 19 l oi de tarda Caps de setmana David Villena. • D e 19 a 21 Buc d'assaig Carles Roca. • D'Esport amb marxa 3 edició • D e 22 h a 7 Música al teu costat

De dilluns a d i v e n d r e s •DL- 7 h a S /*.'/ despertador Salva Vallsc3 • D c , S h a <).M> Primera

Pliiiiii

Jofre I J o m h a r t i («eni I , n /Lino • l ) e ') ..íll h a K i S'Í//// Citrat

t.< mon

M a i ihel ( ! a \ nelas. • D e Kl a 12. 4 5 /.//

ii-i'ista

Vuncsvi Raja i 1 .luís (íuilera • De 12.30h a 13 .1////' molt de gust l'ep Blanes. • D e l.ï h a 1 3 . 3 0 S/ui! ('limiti

t/llu:

/.' i II tornin Un

Josep \ l . Mini. • D e l . ï . . ï u h a 14

Josep M. \<>micr.i • De IS h a 20 M Lloro Sal\a Vallvé • De 20 h a 20.35 /.'esportiu Carme Revcrte • De 20.35 h a 21 Dilluns: Ciutadans de Sant Cugat Dimarts: Dones Dimecres: Consum ecològic Dijous: Psicologia Divendres: Didascàlia • De 21 h a 23 Cau de Llops Kstcvc Llop • De 23 h a O . de dilluns a dijous Pasta Fullada • Kls divendres de 23 a 24 Vallès sense Fronteres • De 0 h a 7 Música al teu costat

2 edició

• Sant Andreu Corsint Dijous 5

• Santa Agueda Divendres 6 • Sant Pau Miki

HIYKNDRKS

Música • " L o s Bisontes". Concert jove c o u n t r y - r o c k . ('afè de Belgrado. Activitats de lleure a les Planes

• ( i r a n concurs de disckj o k e y ' s . D i n s del cicle d ' a c t i v i t a t s "Viu la nit del divendres". 22h. Local de Joves de les Planes. Org: A.M.l'Esclop.

aquest

de Teatre

diumenge,

de l'Univers

amb el monòleg

farà al Casal de Cultura.

Cada primer teatrals

de les propostes

L organització ra del Grup,

Trini Escrihuela,

dels espectacles

espectacles

de qualitat.

• Romeo y Julieta. C o m panía Nacional de D a n /.a. Direcció artística de Nacho Duatt). Música de S e r g e i Prokòfiev. 2 2 h . Teatre-Auditori del Centre Cultutal.

va a càrrec intenta

La propera

Concerts joves

• "Riders". Concert soul-blues. Cafè de Belgrado.

de Cultura

del Grup de teatre Espiral.

representació

García

treatral

estigui

teatral a Valldoreix

de la companyia

de l'autor, Federico

Valldoreix

m e v e s que es

de mes, els santeugatencs

que el programa

L a c a s a d e B e r n a r d a A l b a , coincidint

tenari del naixement

Teatre

diumenge

de teatre

TeixidorCoses

que ens ofereix el Casal

de març, amb E s - q u e t - x o s , a càrrec es reposarà

obre la temporada

de l'actor Ramon

gaudir

• " Q u è és el 0.7% i més". 20h. Casa d e C u l t u r a . Org: Factor Jove.

Oh, Socorro.

podem Valldoreix.

directo-

integrat

per

serà el mes

El mes de juny

amb la commemoració

del

cen-

Lorca.

nes i berenar. 17h. C e n tre Social i Sanitari de la Floresta. Org: Col·lectiu d e la G e n t G r a n d e la Floresta.

d e Vicens T r i u s , e n g i nyer químic. 2()h. C e n t r e Borja ( C / L l a c e r e s . 30). Org: C e n t r e Borja.

Teatre a Valldoreix

DISSABTE

Sortides I30

La Companyia

Conferència

Santoral

• Santa Martina Dissabte 31 •Sant Joan Bosco i • Santes Innocència i Veridiana w—«a • Sant Fortunat

Comença la programació continuada de teatre a Valldoreix

culturals

• Visita als m o n e s t i r s cistercencs femenins: Monestir de Vallbona d e les M o n g e s , Vallsanta i la Bovera. Informació i r e s e r v e s a l'Arxiu N a cional de Catalunya. Org: Ass. d'Amics d e la Unesco i A N C .

IMU.\(KN(;K

Activitats ves

esporti-

• XV Mitja Marató Sant Cugat. Informació i inscripcions al C l u b M u n tanyenc. Org: C M S C . A c t i v i t a t s p e r a la g e n t g r a n a la

• Ramon Teixidor: " C o ses m e v e s " . E s p e c t a c l e presentat per T e a t r e d e l'Univers. 19h. Casal de C u l t u r a d e Valldoreix. Org: G r u p T e a t r e Espiral.

Conferències

• Balls d e Saló, sarda-

Cinema • " E l dia d e la bèstia". Sessió de cinema i sopar a l'espai Jove. 2l.30h. Casa de Cultura. Org: Factor Jove. C i n e m a a la Floresta

DIMARTS

Flo-

resta

DIJOUS

• " L a g e n t gran a finals del segle X X " , a càarec

• "Airbag", dins del Cicle de cinema de les Planes. 19h. Espai Jove del C e n t r e Cívic de la Flo-

Dissabte

• De 8 h a l() Hem d'anar més lluny Joan Vallvé • De l ( ) h a l i /.'estrena: el món del cinema • D e l i h a 12 Fitant ta nit

Roc Fages i Oriol Vidal • De 1 2 h a l 3 Bon Rotllo Raquel Iniesta • De 1 3 h a l 4 Avant Matx Carme Reverte • 14h a l 5 Vallès senseFronteres (repetició) • De 15 a 19 Vol de Tarda cap de setmana David Villena • D e 19 a 22 Súper DJ Xavi Montero

HORARI AUTOBUSOS T UNl*1iSMÍÍ;:et«!Í/ff--MJRA-S0UMAS JANER

f mm 3 , SANT CUGAT-LA FLORgSTA-USS PÍ.ANE5

Sortida» dat 4» H M •taner. -Ok»Wn»r». 1a sortida 06.0Wi-07.0^^ l'ultimsewei SnaB&a el seureconegutaFeetacióde F.Q.C. deSant Cugat. -Qjaaatotei (festius, lasortk^ 07.00W»J»h-09.60i afesíweswpurtfins a les 22.00H. l*úWro serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant'Cugat

Sortides des d» R Colón. -Dies feiners, 1a sort*aa:05,46h del matí

Sortida» de» de l'Avinguda Atfont Seta. 43ia»(·in·rs.lasorttóa:06.40h^7.40hlate40n*ut»d«cad8lwaf)r>saie$21.40í5. l'Salm servei finalitza el seu reconegut «Gestació de 6G.C. de Sant Cugat. -assabtas i festius. 1 a sortida: 07.4Qt*·fl&.4Dh í «Is 40 minuta de cada homfinsates21.4». L'S*» servei finalitza el seurecorregutafestacJódefiQ-C.de Sant Cugat. Rtoatnguk Mas Jarmr, Estació Mira~$ti,Pla&CafiCattem, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala. Can CadeW&tactó mra-soi, Mas Jan».

UNIA

% mm MR»Am SANT CUGAT

SftRtdM O M da Sant Domènec. ^Swfe«ers.lasortkla:M.16h-CK.46hiats16i46minutsdeqaciahorafinsates22.16h. •Dissabtes i festiu». 1a sortida. 09.16h-09 46h i als %% i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. Sortides de» d» Sant Francesc. -Oee feiners, 1 a sortida: 0&23h-06.53h i ais 23 4 53 minuts de cada horafinsate*2fcJ3h. •45tas»btwi{»»ta»*.1a6crtic&09.23rim53ftiais23 Sartide* da» d» f*rt*eM M C * -tta»feiner*.lasortida; Q6.05»v<Q6.35ri i ais 05i35 minuts de cada horafinsaíesa2.3Slí. nf»Sfli^1a*ortio^09.05h-09,35hials05i35iwriutsde<adarKxafttóato

fítcoa^.SmOomètmCAHSataFwKmc,P)a&Coll,kb^ FOC. Colomer, Sant Domènec.

ÜxmtimHW

•&asahfàiitti^laiarm;WA&Mmtíimtofml

P«.«h. j«ias KMSh.

SertidesdesderSataelé, " ' > ' " . " - « e s feiners, lasortld* 06*3$h det matMoadahòt*" -Dissabtes i festiu», lasortida; 08.0Sh det msiisad*

R«comgtA.F.Ccéom,UiFfor«m, Centra, U Ftoasf* E Cotom. MtMUaiÉi

m.mmmt çvmjmum^nmimA

-Oies feiners, lasortida: 0S.40h-06.2Si i a t e & í -Dissabtes í festiue. 1a somda; 09.2SH I a f » ^ » -Sortides «délctoBat» a Tartmtm ( *

tpsates22.zai. tdecaÉtii>atafiftsai8$22.25ti.

CUGAT-BARCgLODiA -Dies feiners, lasortida: 05.lS-0^.40lab40rtirtwte4e<a»d*4wafirsate322.iOh. -Dissabtes. 1 a sorftJa:<».tS-$6.4&i08,HfelaÍa10 rstniííK dècada hora Ans ates22.10h. -Okirnenoss ifesttus. lasortida; 07,1flh laÍa1&fl*«tódaC!9ds,owafinsales22.1ür». -Sortides adcScionafs aCeídaajíoti;^.*» i ».f»{Wné4Sl0»íc«ssat)tes i íesftís).

m®, «ftRCEtONA.SAMT CUGAT - « e s feiners. 1a sottídfcOMS ia)$ $5 i 4 S É S ^ dècada h à » f t » « l e s g ! ^ h . -Dissabtes. lasortSdkSs^Siate 4S miftutadeeadaftomirsa tes2l.45rk -Diumeno^if*stiu».laso»«da:D6.4Shï3fe45rr*wtsdecad6}waf^ -Sortides addieionaiia Cerdanyola: 22.15h pners).

Cultura 47

E L S - I C A I V I I O N S Divendres, 30 de gener de 1V9S

Dimarts 3

ENTITATS

6928080

Bombers Bellaterra

085

Bombers Generalitat

Pol Municipal fVa«dorei*i

908 79 5125

ASQf

6753503

Arxiu Gavfi

67425 70

Comissaria de Policia

674 7612

Casal d'Avis SC

5891638

Bombers Rubí- Sant Cugat

6998080

Taxis (parada!

674 0997

Dar tf Avis Parròquia

5890538

CAP

5891122

Radio Taxi

58944 22

Club Muntanyenc

674 5396

CAP urgències

5894455

Repsoí-6uta

67415 80

Coral de la Unó

6741006

Casa de Cultura

5891382

Sant Cuga* Comerç

674 0322

Esbart Sant Cugat

6752652

Centre Social i Sanrtan LF

5837800

SAUR (Aigües)

5890021

Tot Sant Cugat

674 86 61

674 4593

CasaíVaSdoreix

7252944

Catalana de Gas

5890847

Centre Clwc la Floresta

6741111

VaSdoreix (parada)

6743371

Grua Aigües La Floresta

6742089

Centre Cívic tes Planes

6755105

AAPPiWMtra·soi

67420W

Casal CutturaiMim-so)

5392018

AAW Verge Carme Mira-sol

674 1003

GrupSup. Immigrants Ràdio Sant Cugat

5890341 6747096

Correus

AAW Sant 4oan Mira-sol

674 0512 Reforç: Dimecres 4 Serret Pg. Baixador, 7B

ReforçrSeringues Tslf: 674 04 83

6749314

U L T I M E S

Oi)Oüs5

6755959

Televisió Sani Cugat E M Cantons

• SOLDADURA

travessera - Piano

(Complementari al Taller de

A partir de 12 anys i adults.

Pg, deia Floresta. 9

Joieria a la Cera Perduda)

t a m b é Guitarra e l è c t r i c a .

• TEATRE PER A J O V E S

• TALLER PLÀSTICA

D'11 a 15 anys.

De representació en pla

• ESCOLA DE M Ú S I C A

De representació en volum

18 63 44

üiverKtres 6 Domènech

AAPPíWC. Montserrat Vail.

6742155

Creu Roja VaBdoreiit

6742459

AAPPWCwMajOWiíf.

67*504»

Dispensari La Floresta

6747615

AA Prop.) Vetos La Floresta

6742089

Errt. Mumopsl Oesc*r*a)ít.

874 2719

MWAijuaitoflaíiafior.

6745129

Pg.SartMagí.SO

63918192

FECSAjatencióatciieíit) FECSAfavanas)

<WP 73 73 73 * M 74 T4 74

2684567

DNiptaprfcfta)

5 » 30 SO (91*5434704

FFCC

6741934

H. Genial de Catalunya

$891212

Formaria

5895552

H.Vaï<rH«brw

4272000

G. Civil (Mtra-sol)

6742379

H. Sant Jos» de Déu

2034000

Hisenda

5801155

Unitat Coronaria

2481040

Ju$at

6748698

Tel. de l'Esperança

4144648

Oüerna Municipal La Floresta

5890847

tntormaeto Carreteres

2042247

Parròquia St Pere Octavtà

6741163

Informació Aeroport

4765000

Parròouta Les Ptanes

2047503

Informació R£NF£

4900202

Parròquia Víalítforefr

$74 0563

WarmacsóPort

3188750

PsdmMuníapatVaSaotea

675 40 S i

OMfC

5893188

Cuerpo Nacional 4e Poifci*

8747858

ftjscsnicTofreaanca

5991888

P8QMUSA

5891732

Conferències

• "La vida quotidiana en els monestirs cistercencs a l'època medieval: oració, treball i cultura". A càrrec de Gener Gonzalvo. Cicle de conferències dels 900 anys de la Fundació del Císter. 20h. Arxiu Nacional de Catalunya. Org: Associació d'Amics de la Unesco i Arxiu Nacional de Catalunya.

de 5 a 9 anys amb música

• T A L L E R S I A R T E S A N I A PER A ADULTS ^

• DIBUIX I PINTURA PER A J O V E S

5-.'

• TEATRE PER A N E N S

'mttm

,m yy

OfeíWfttfjpl

*0k '.,!§

jll

• V I T R A L L S (Últimes places)

• Any Pla a Sant Cugat. Exposició en commemoració de Josep Pla. Fins al 10 de febrer. A la Canals Galeria d'Art. • Exposició permanent a l'Estudi Ferran Martí. Fins al 30 de juny del 98. (C/ Gorina, 8)

A c t i v i t a t s a la Floresta

• Sopar medieval, dins del cicle "Viu la nit del divendres". 22h. Espai Jove del centre Cívic de la Floresta. Org: A.M. l'Esclop.

• Carme Navarra Pruna. Olis. Del 8 al 27 de gener. Sala Rusinol. Dilluns a dissabte, 9 a 14 i 17 a 21h. Diumenges i festius d ' U a 15h. Mostres

• l l a . Mostra d'Art Contemporani Català. Bases a la Casa de Cultura.Fins el 20 de març 98.

Teatre

• La Tempesta, de W. Shakespeare. Direcció: Caiixto Bieito. 22h. Teatre-Auditori del Centre Cultural. Exposicions

•V Premi Gausac 1998. Bases a la Casa de Cultura i Ajuntament. Fins al 27 de febrer. Org: Grup d'Estudis Locals. Cursos diversos

P I N T U R A I DIBUIXOS

• Carles Briega. Dibuixos i pi»-

• Taller de fotografia: nivells

de Valldoreix).

TEATRE "Coses meves"

1*+.

fures. Fins al 31 de gener, Galeria d'Art Canals. Feiners, 17 a 20h, dissabtes, 11 a 14 i 17 a 20h, diumenges i festius, l l a 14h.

Tel. i fax 589 82 69 (Casal de Cultura

• 1 plaça vacant per a nens de 24 a 35 mesos. • 1 placa vacant per a nens d'11 mesos.

,-v Ç

A m b R a m o n Teixidor. Diumenge 1 d e febrer, a les 19 h. Al Casal Cultural de

-m d'iniciació i avançat. Horari: Grup A: dilluns i dimecres, de 18'30 a 21 h o dissabte de 10 a 14h. A càrrec de Vicente Zambrano, fotògraf. Organitza: Factor Jove. • Espai de música moderna. Novetat d'aquest trimestre: Saxó i flauta travessera. Nivells d'iniciació i perfeccionament. Dimarts, d'11 a 12h o de 16 a 22h. Tomàs Romero, professor.

Activitats als districtes

Valldoreix. Org.: Teatre Espiral

Club M M t a n y e n c Sant Cugat

• A partir del mes de febrer ja podreu consultar la informació del CMSC i el seu butlletí a Internet a la pàgina web :[http://personal.redestb.es/cm se/]. Correu electrònic: cmscamx3.redestb.es Ualé Saatcapatenca

• Taller de creció literària per a joves i adults. Prof: Isabel Sàez. Dijous tarda, inf. a la Unió o als telfs. 674 94 35 i 675 20 57

DIVENDRES

• Curs de psicologia de l'èxit. 19h. Casa de Cultura. Org: Carmen Cerrada.

inscripcions: De dimarts a divendres. d'11 a 1 3 i d e 1 7 a 1 9 h .

ESCOLA BRESSOL DE L'EMD VALLDOREIX

s -t

• Pep Pujol. "Fotografies per a la Pau". Fins al 31 de gener. Zoom Centre de la Imatge.

Cursos i seminaris

• Informació i

• DANSA •ESTAMPAT DE TELES •JOIERIA A U CERA PERDUDA •GIMJAZZ PERA ADULTS

'- ' **$ tSemt'^t"

resta. Org: A.M.l'Escolp.

Guitarra - Violí - Violoncel

ALTRES TALLERS AL CASAL

l.l'"'l»"

091

• GIMJAZZ

$743353

i^irtmHn llei'n

Urgències

de 4 a 9 anys

A partir de 6 anys.

fin&ç:

Ass-Consutadois

Greenpeac»

"Andante".

Saxòfon - Flauta

«740M&

liiii

mm.m»

P L A C E S

Isern

FARMÀCIES B S l O * N

6742197

$741234

Creu Roja Sant Cugat

NOUS TALLERS AL CASAL

674 23 72

6747103

AAPPiWVaKIowa

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Manel Farrés, 95

fc^:MwatTeír;$783$ Cinemes $ t Ctigatfteser^

EMD Valldoreix

Fomds

• Informació i inscripcions als tallers del Centres Cívics de la Floresta (589.89.42), les Planes (675.51.05) i Casal Cultural de Mira-sol (589.20.18). Manualitats, Pintura, Escriptura creativa, Tallers per a infants, etc. •Inscripcions als Tallers a Valldoreix -2n trimestre- Teatre per a nens i joves, Escola de música "Andante", Balls de Saló, Gimjazz, vitralls, estampats i joieria a la cera perduda. Telf: 589.82.69. • Servei d'informació juvenil, espai de jocs, xerrades, cinema, tallers. Inscripcions per a les activitats del 2n trimestre. Espai Jove del Casal Cultural de Mira-sol.

•Tallers de Guió de cinema i TV. Dimarts tarda. Prof. Isabel Sàez. Informació a la Unió i als tel 674 94 35 i al 675 20 57 M m i Saatcanataac

• Classes de dibuix i pintura amb l'Adolf. Divendres de 6 a 8 de la tarda. Telf: 674.51.95 M . CaltfMCh. E i

• Ensenyament de música clàssica, jazz, dansa catalana, mim i classes de manteniment i de relaxació. Balls de saló i musicoteràpia. Nens i adults. Informació al tel 589 43 20 Car lafaaUI I J a w l l Saat

ft»a

•Treball individualitzat i col·lec-

Col.: EMD

Valldoreix

tiu, concerts, intercanvis, tallers i cursets de formació. Org: Associació Musical Aula de So.C/ Orient, 56. De 10 a 13, i de 17 a 19 h. Telf: 589.76.40 Coral Serra d'or

• Assaja dimecres i divendres, de 2/4 de 10 a 11 de la nit, Casa de Cultura. Informació: 674 24 20. C e n t r e Cultural

• Romeo y Julieta. Companía Nacional de Danza. Direcció artística de Nacho Duato. Música de Prokòfiev. Coreografia de N a c h o D u a t o . Dies 29, 30 i 31 a l e s 22h. • La Tempestat, de William S h a k e s p e a r e . Direcció d e Caiixto Bieito. Divendres 6 de febrer a les 22h. • OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Director FranzPaul Decker. Obres de Mendelssohn, R.Strauss i Montsalvatge. D i v e n d r e s 13 de febrer a les 22h. • Chicago. Companía Coco Comín Creacions Teatrals. Llibret de Fred E b b i Bob Fosse. Divendres 20 de febrer a les 22h.

E1S4CAIVIONS 48

Divendres, .10 de gener de 1998

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Francesc Carbó, P e p e Rodríguez i Jordi Roca. Autors del col.leccionable.

"Volem contribuir al fet que la gent s'estimi Collserola" s'aparten quan veuen el Jordi!" -(J) : "Som molt de la broma. Això ho diu perquè sempre vaig amb les tisores de podar. Però la veritat és que nosaltres tres ens hem autocompromès a netejar els camins d'herbes per mantenir-los circulables. No costa gaire, perquè són circuits curts, que fem habitualment i, ja que hi passem, els polim. Però, de tota manera, ens faria molta pena començar a trobarhi deixalles." - l ' s heu hagut de barallar gaire anih la brossa?

MAKTA F A U ; I KRA

Kn Francesc Carbó i Serinana, en Pepe Rodríguez i en Jordi Roca, tots tres d'edats ben diferents i de professions ben dispars, es coneixen des de fa molts anys a través del ClubMuntanyec Sant Cugat Kls uneix una antiga amistat i una saludable passió: caminar perCollserola. r Jan fet plegats prou quilòmetres com per no recordar la quantitat. Han compartit il·lusions i descobertes encoratjadores durant moltes tardes. Fa un any es van proposar crear noves rutes per als amants de la natura, i ho han fet 1 Jan traçat una vintena d'itineraris per la Serra de Collserola, que recull el nou col·leceionable dels Quatre Cantons. -Tots el» itineraris que heu realitzat són nous? -Jordi (J): "(Completament Tots els traçats que hem fet són verges, per dir-ho d'alguna manera, perquè els hem anat fent nosaltres. No es poden trobar enlloc. Tot el que s'ha fet a Collserola o és de gran recorregut o no deixen de ser les quatre coses que tots coneixem: el Pi d'en Xandri, Can Borrell. Sant Medir... Hem buscat oferir la possibilitat de conèixer altres racons de la nostra muntanya, absolutament desconeguts, com pot ser la Font de la Salamandra o cl Turó de Can Camps. Collserola és una gran desconeguda per a la gent de Sant Cugat. Amb aquest col·leceionable, volem contribuir al fet que la gent s'estimi Collserola." -Com us heu organitzat la feina? -Francesc ( F ) : "Repartint-nos els papers. Hem treballat en equip però cadascú tenia la seva funció: en Pepe comptava els metres amb un rodet, en Jordi tallava les bardisses i jo apuntava. Amb les anotacions que tenia el Jordi, recopilades d'anys, i les d a d e s q u e

Frtimest Ciubó, l'epe Rodríguez iJordi RW/J, d'tsquemi a drem. FOTO: All.

havíem aconseguit, ens vam decidir a ordenar-les i traçar possibles itineraris a seguir. Després van venir els passejos endavant i enrere dels traçats per anar confirmant tots els detalls i els punts per on s'havia de passar, i després ja ha vingut l'edició. Tota la feina s'ha fet de manera molt amateur i hem volgut que Ics fitxes siguin. sobretot, molt útils i fàcils de comprendre. Per això hi incloem molts detalls, entre ells les fotos, q u e també hem fet nosaltres, com a simples aficionats a la fotografia."

camí, o si és per a totes les edats, ja ho diem a les fitxes. F,l que no recomanem en absolut és que els itineraris els faci algú sol perquè és perillós, sobretot a certes edats, com ara la meva." —Per q u è d o n e u tants detalls dels traçats, enlloc de fer símbols als camins? -<F): "Perquè considerem que la muntanya de (Collserola ja està prou assenyalada. Fs pot guiar la gent amb la mateixa exactitud indicant si a la dreta trobarà un camp cultivat o si a l'esquerra veurà una torre d'alra tensió. Això no vol dir que no hàgim aprofitat els senyals que hem trobat pel camí, que indicaven una via per a cavalls o un traçat de llarg recorregut. Si hi són, les hem anotat i hi surten." —Ara que heu ohert amb les vostres mans aquests 2 0 camins per Collserola, com es pot garantir que continuïn essent circulables? -(P): "Molt fàcil, si les bardisses

"'Nosaltres ens hem autocompromès a netejar els camins per mantenir-los circulat les"

-Aquests recorreguts els podrà fer gent de totes les edats? -Pepe (P): "Aquesta és la nostra intenció, que ho puguin fer menuts i grans com jo, que sóc l'avi de l'equip. Són uns itineraris curts, de mitja hora a tres quarts, i que són ideals per fer en família. Si cal fer alguna observació especial, com ara si hi ha molt desnivell en un

sant cugat

-AP): "Sí. N'hem trobat molta, encara que no n'hi ha tanta com abans. Amb això dels containers s'ha millorat molt. Jo sempre dic que "la brutícia ha d'anar cap a casa" així és que quan surto a passejar. sobretot a Can Camps, que és on solc anar més sovint, sempre vaig amb una bossa per recollir la brutícia. Ja sé que no ho fa tothom, però en fi... no costa res." —Heu pensat a fer alguna activitat col·lectiva, a propòsit del col·leceionable? -(J) : "Sí. D'aquí a l'estiu volem fer tots els itineraris amb la gent del poble que ho desitgi. A mesura que la gent vagi tenint les fitxes, anirem convocant sortides matinals per fer un o dos recorreguts junts." —Penseu que es poden fer més itineraris p e r la s e r r a ? - ( F ) : "No. Amb aquests 20 camins ja està més que coberta la visita a la serra, dins del municipi de Sant (Jugat. E\ més important ja està localitzat dins els recorreguts de les 20 fitxes." - T e n i u algun altre p r o j e c t e e n t r e mans? - ( J ) : "Kncara no, p e r ò e n s agradaria fer una cosa molt més lúdica, enfocada als nanos, a m b l'objectiu d'ensenyar-los el seu poble i el seu entorn i lligar passat i present; però això ho hem d'acabar de definir." •

VENIU AINFORMAR-VOS-ENI OBTINDREU LA TARGETA DE SOCI GRATUÏTA

Patrimoni IORDI CASAS

el que he llegit a la premsa i pel que conec a ttavés d'altres canals d'informació, sembla que aquest serà un bon any per al nostre patrimoni (històric). Llegeixo que la liE ens finançarà la meitat de les obres de rehabilitació de l'edifici Aymat, les quals -si tot segueix el seu curs normalestaran acabades el 1999 (el que no precisa la notícia és si ho estaran abans de les eleccions municipals d'aquell any). L'objectiu principal: un museu i una escola de tapís. L'objectiu secundari, almenys així ho ha expressat l'afectat: el retorn a la nostra ciutat d'un dels santeugatencs (vius) més internacionals. Sens cap mena de dubte, un projecte important Està garantit el seu manteniment? Per altra part sé que aquest any es farà -també si tot segueix el seu curs normal- l'actualització de la carta arqueològica, treball imprescindible per conèixer amb detall la presència de les restes que el pas del temps ha volgut regalar-nos. Ara només manca que, com a resultat d'un altre esforç d'imaginació cultural, s'engegui l'actualització del catàleg de béns immobles d'interès local. Si li sumem el fet que enguany també s'iniciarà la reinventarització d'un seguit de béns mobles, dels quals s'espera que puguin significar l'embrió d'un futur (?) museu local, la felicitat conservacionista pot assolir nivells importants. Ara bé, per què conservar? Per què una política sobre patrimoni? La pregunta - n o exempta de certa mala llet- és pertinent ja que a casa nostra encara és un debat pendent. Els treballs esmentats ens ajudaran a conèixer millor el nostre patrimoni (existència i estat de conservació), però seran en va si no debatem i contestem interrogants com aquests: hem de conservar i/o rehabilitar tot el que tenim? Com que la paraula tot per a l'Administració no existeix, quines prioritats hem de marcar? Com ho hem de conservar i, si ens decidim per la rehabilitació, quins usos li hem de donar? En definitiva, cal decidir quina part dels nostres recursos disponibles, sempre escassos i en el nostre cas especialment escassos, estem disposats a destinar a allò que considerem que cal seguir veient (i fins i tot gaudint i admirant).

iiilor servei (ümeoanK 24 nores) Major quantitat de novetats Millors preus Servei a domicili gratuït Venda de pel·lícules I Servei a domicili 24 I [Tel. 889 3 0 3 0