Diari de Sant Cugat 232 by Premsa Local Sant Cugat

L'AJUNTAMENT SUPERA EL PLA ECONÒMICO-FINANCER I EIXUGA

Divendres, JO de març de 1998

4.400

MILIONS DE DEUTE

PLANA 29

EIS 4 CANTONS „ EL "DIARI" DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

225 ptM.

S UMARI Les sales d'exposicions de Sant Cugat aposten majoritàriament per l'obra dels artistes novells Pàg.3a6

La comissió de seguiment de Torre Negra,, en crisi per l'aprovació de la urbanització de la Costa del Golf Pàg. IS

Josep Puig es perfila com el principal favorit a ser president de la Unió Santcugatenca Pàg.19

Sant Cugat Comerç obté un nou impuls de la mà de Jaume Tubau, que opta a presidir l'associació Pàg.28

L'equip d'handbol de la UESC se situa en la recta final per pujar a Primera Divisió Estatal Pàg.34

Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas obren la gira de Paraules Encadenades aquesta nit a Sant Cugat Pàg. 40

en la compra de

LLENYA CARBÓ a la benzinera Griful Oil, s,_ AQUESTS VALS SÓN ACUMULABLE3

Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí són les tres ciutats de la comarca que volen acollir una estació del Tren de Gran Velocitat. FOTO: ARXIU

El sector econòmic de la comarca s'implica en la lluita pel TGV Aymerich impulsa la proposta d'una estació al Vallès Occidental La Comissió d'Ordenació Territorial de les Cambres de Comerç de Catalunya es reunirà avui i demà a la Seu d'Urgell per debatre, entre d'altres qüestions, la possibilitat que el TGV disposi d'una estació al Vallès Occidental. Aquesta opció, reivindicada des de l'Ajuntament de Sant Cugat des de fa mesos, ha adquirit en els últims dies especial

rellevància, després que l'alcalde, Joan Aymerich, hagi engegat una campanya per aconseguir que les entitats financeres i. les cambres de comerç s'impliquin directament en la lluita per aconseguir que el traçat del Tren de Gran Velocitat passi definitivament pel Vallès Occidental. La prudència, ara per ara, és la postura que

K—t

¥—

han adoptat la majoria d'organismes econòmics consultats. Tot i així, la proposta del consistori santcugatenc ha fet despertar-los l'interès pel que ja comença a esdevenir un important debat comarcal. Mentre, Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí somnien amb poder acollir aquesta futura estació del TGV. Pàgina 14 i editorial

sea mas rentable?

DIMONI: Su Socio Tecnológico, ledala solución. DIMONI acaba de lanzar al mercado la Serle 99 en Windows,, su nuevo sofware de Gestión Econòmica. Contable, Industrial y de Punto de Venta, recortable a la medida de sus necesidades, absolutamente innovador, escalable, flexible, modular y preparado para adaptarse a los cambios tecnológicos sin necesidad de reinstalar datos. Y naturalment© CON LA SOLUCIÓN PARA EL ANO 2000 Y LA ENTRADA DEL EURO. Solo por ser su cliente DIMONI se convierte en Su Socio Tecnológlco, es decir alguién en quién confiar para aprovechar ahora y en el futuro los beneficiós de las nuevas tecnologías.

mmmWm -JS-Z

^ _

Amb Vitinerari d'avui podran descobrir la sona de Can Monmany

Llame ahora o visite nuestra web para pedir información.

drup

de Serveis

Jntegrals

Seríegg

SAIESI. S.L M. FOSAUM * «oda*», SJ.

Sani Mart'. 32 Enlto. 08190 Sant Cugat del Vallès - Tel 589 2313 • Fax 58914 31 • e-mail 4gsiOintercom.es

Viure aSant

Cugat

MONOGRร FIC NOVES LLARS

Divendres, 20 de marรง de 1998

Viure aSant

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

Divendres, 20 de març de 1998

Cugat

SANT CUGAT, L'OPCIO PER A LES NOVES FAMÍLIES La nostra ciutat ofereix tot tipus de facilitats a les parelles que es volen casar. Establiments de qualitat, petites i grans esglésies i llocs on fer el convit, Sant Cugat ho té tot per als matrimonis joves

A 20 minuts de Barcelona i amb fics o els serveis de perruqueria i han de viure posteriorment, poden celebrar a Sant Cugat el la serra de Collserola just al costat, maquillatge. Tot està a prop. que diuen que serà el dia més feliç la nostra "petita" ciutat ofereix moltes facilitats als nuvis que Els santcugatencs podende la seva vida. La parròquia de Sant Pere Octavià, al Reial estan a punt de casar-se. D'una preparar i celebrar al Monestir, la parròquia de Sant banda, les parelles poden solucioCebrià a Valldoreix o el mateix nar el tema de les llistes de noces municipi el que diuen Ajuntament ofereixen totes les al seu propi municipi i amb peces de gran qualitat que els ofereixen que serà el dia més feliç facilitats perquè les bodes, religioses i civils, surtin perfectes. Els les diferents botigues de mobles, de la seva vida llocs no poden ser millors. L'un, banys i objectes de regal; i, de l'almajestuós i magnífic; l'altre, acollitra, poden disposar de tots els eledor i recollit i, el tercer, més càlid ments necessaris per casar-se: des que un simple jutjat. Pel que fa als dels complements del vestit i les flors, passant per les invitacions A més, els santcugatencs de restaurants, la zona de Sant Cugat del convit, els reportatges fotogrà- sempre i, per què no els que hi té diferents paratges com la Vila

Sàbat, perfectes per acabar la celebració de la boda exquisidament. I si el casament pot ser perfecte a la nostra ciutat, encara ho és més el seu entorn. Sant Cugat ha crescut molt en els darrers anys, tant en ciutadans com en qualitat de vida. I és que Sant Cugat és una molt bona opció per a les noves famílies. Amb la creació de nous

barris, nous habitatges i noves zones verdes, Sant Cugat ha crescut en qualitat de serveis i disposa de milers d'entitats que fan les delícies de petits i grans, set dies la setmana. Les activitats a què es pot assisitir sense sortir de la localitat són per a tots els gustos i per a totes les edats. Clara Roig

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat

Sant Antoni, 15, baixos - Tel. 589 62 82

Evolució dels matrimonis santcugatencs als darrers 8 anys 1990 1991 1992

» »

•

^--i-m 3+

lfJ93 1994 1995 1996 1997 1998?

» »

254 293 271 ? 261 267 ;-•. • Ni Ífg318 ! # '. 282 : V 301

• „ %j'

» * -"< '.'i.é·tóL·• HHT •

4|&\ Pi»™» local ^P de Sant Cugat, S.L.

Monogràfic VIURE A SANT

CUGAT

Consell d'Administració: Ramon Grau (President)

Redacció:

Josep M. Cabrerizo,

Clara Roig

Pere Esquerda

Comercial: Anna Juanola i Gemma Parellada Disseny i maquetació: Jordi Pascual

Coordinador Redacció: Aura Costa Redacció: Albert Balanzà, Tatiana Blan qué, Eduard Jener, Alex

Fotografia:

López, Josep M. Miró, Iolan-

Ave Beltran

da Pàmies, Isabel Sàez, Mont se Sant Subscripcions: Núria Serra Distribució: Carlos Rodríguez D.L.: B-49.968-97

4 Setmana

l·LS /CWItíNS lh.

111,1 IC d,

!<>•»

E n s e fï y a m e n t

L'escola d'art organitza mostres per promocionar els alumnes El centre portarà professionals defora el curs vinent L. 1». - Sant Cugat -

lot i ser un centre d ' e n s e n y a m e n t . l'Kseola M u n i c i p a l d'Art de Sant Cugat també s'ha convertit avui dia en un dels principals espais artístics de la ciutat. Amb l'objectin de promoure no tan sols la formació sinó també la projecció comercial d e l s a l u m n e s , l ' e s c o l a compta des de fa un any amb Lina sala d'exposicions i ha signar convenis de col·laboració amb altres entitats del municipi. com ara el C l u b Muntan\ c n c o el c e n t r e c o m e r c i a l Mcrcantic. "Cal promocionar el treball dels a l u m n e s de portes enfora" -afirma el coordinador dels tallers lliures, Paco Minuesa.

Així justifica aquest professor la tasca q u e va començar fa un any el c e n t r e , amb una mostra de! grup d'exalumnes "Ou d'au". A continuació, l'escola va exhibir els quadres de l'est u d i a n t R o s e r Baliarda i va atraure la visita d ' i m p o r t a n t s personalitats del dibuix com ara E s t e v e Polls, a m b una exposició sobre el còmic. La iniciativa ha c u l m i n a t a q u e s t s dies a m b els " B o d e g o n s " de G e m m a Vilar, al hall del centre. Hs tracta de 25 peces de mida reduïda treballades amb oli sobre cartró a m b acabats desenfadats. 'Iot i així, amb vista a l'any vinent, el programa d'activitats podria incloure artistes de fora. "Volem que ens visiti gent professional que mostri la seva fei-

na tant en aspectes que tenim però que hem de millorar, com en àrees artístiques que encara no s ' e n s e n y e n a l'escola", declara Minuesa. Pel que fa a les relacions amb altres entitats, Minuesa ha explicat que la col·laboració amb el Club M u n t a n y e n c ja va començar abans d ' " I m m e r s i ó " , la mostra de l'exalumna Silvèria Iglesias que aquests dies es pot c o n t e m p l a r a la seu d e l club, .que continuarà després de Setmana Santa amb una exposició de peces de ceràmica. P e r ò els a l u m n e s del c e n t r e també poden exhibir les seves obres a Mercantic, on "hi ha un públic menys local i les infraestructurcs necessàries per promocionar l'artista", asseguta Minuesa.

R e a l i s m e

A v a n t g u a r d i s m e

* ?

fa sala manté les exposicions durant tres setmanes. FOTO: A.B.

l'Escola Municipal d'Art ha reservat el hall pera exposicions. FOTO: All

Canals Galeria d*Art exposa obres tant d'artistes ja coneguts com de joves que fomenten h OTO \ B

Les mostres de Canals reflecteixen les últimes tendències de Part català advoca pels estils clàssics La sala prepara una exposició d'art contemporani al Monestir i els autors reconeguts

La Sala Rusinol L. P.

- Sant Cugat -

Exhibir una pintura q u e tothom e n t e n g u i és un dels lemes de la Sala Rusinol de Sant Cugat. " B u s q u e m aixecar el llistó a m b firmes de gent rec o n e g u d a " - e x p l i c a el s e u propietari, Ignasi C a b a n a s - , "però sobretot el que més ens importa es q u e sigui una pintura que trasmeti bellesa, q u e m a n t i n g u i una c o h e r è n c i a " . Segons el galcrista santeugat e n c , a v u i dia hi ha m o l t e s obres pictòriques q u e no com u n i q u e n l'harmonia o el benestar de la vida, sinó l'estrès. "L'art ha arribat a tocar e x t r e m s q u e sovint a c a b e n e n tonteries o a n i m a l a d e s " - c o m e n t a - " p e r ò això al públic

en el fons no li agrada". Tot i així, la sala, ipie manté les seves mostres unes tres setmanes, acull artistes a m b tot tipus de temàtiques i estils ben diferents. Aquests dies, la galeria Rusinol exhibeix l'obra de la pintora A l m u d e n a Licncres, q u e està inspirada en natures mortes, ceràmiques, vasos, vidres, fruits i capets de sobretaula, entre d'altres. Segons el crític d e la s a l a , F r a n c e s c G a l í , aquesta pintura s'emmarca dins el c o r r e n t h i p e r r e a l i s t a actual. D u r a n t el proper mes, la Sala Rusinol oferirà una exposició del pintor Ramon Vilanova, de c o n t i n g u t bàsicam e n t p a i s a g í s t i c , q u e hi romandrà durant totes les vacances de Setmana Santa.

L. P. - Sant Cugat -

Després de dotze anys d'història, la innovació i els joves artistes continuen sent una peça clau de les exposicions de Canals Galeria d'Art. El propietari, Josep Canals, entén la sala com un mitjà per potenciar l'activitat creativa del municipi "amb l'esperit que un dia va tenir l'escola del tapís, en què s'hi van involucrar artistes de la talla de Miróo Tàpies". Ls per això que la galeria barreja en els seus espais pintors ja reconeguts amb joves creadors que tot just comencen. En aquesta selecció entren tots els corrents contemporanis, amb l'excepció de l'art clàssic. "Anem des de l'expressionisme fins a les obres més arriscades de les últimes tendències plàstiques" -afirma Canals.

Actualment, la galeria prepara, en col·laboració amb la Generalitat, la Diputació i diversos consistoris catalans, la XI Mostra d'Art Contemporani Català, que se celebrarà al Monestir a finals de maig. A banda de la seva seu principal al carrer de la Ceu, Canals també compta amb dos espais més d'exposicions: la discoteca Chic Sant Cugat i el Celler Centre. La sala fa una exposició a Chic per temporada que, des de fa tres anys, sempre es dedica a autors de Sant Cugat, (actualment Carles Briega). "Vam signar el conveni perquè entenem que l'art és un forma d'apropar l'obra al públic, i qualsevol lloc és positiu", explica Canals. La col·laboració amb el ('eller Centre va sorgir, però, més recentment, ara fa una any, i continua actualment amb una mos-

tra de firmes conegudes que recull obres d'una seixantena d'autors c o n t e m p o r a n i s , entre els quals hi ha els sanreugatencs Barnils o Briega. Però l'exposició més destacable aquests dics a Canals Galeria d'Art és la d'Amèlia Riera, una de les principals figures de l'art informalista català actual. Amb dotze anys d'experiència artísitica a Sant Cugat, Josep Canals valora molt positivament el nivell creatiu de la ciutat que, segons diu, ha millorat molt en els últims temps. La incògnita, però, la planteja en el futur i en la demanda cultural. "Sembla q u e Sant Cugat tendeix a ser cada cop més ciutat-dormitori, mentre que l'activitat cultutal es concentra els cap de setmana. S'haurà de veure què passa quan la ciutat arribi als 80.000 habitants", comenta Canals.

Divendres, 20 de març de 1998

Viure a Sant Cugat

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

PERO... QUANT COSTA CASAR-SE ACTUALMENT? Aquesta pregunta se la fan moltes parelles abans de començar a pensar en tots els detalls del casament que, per molt senzill que sigui, no baixa del milió i mig de pessetes Casar-se és molt car. Aquesta és una conclusió coneguda per tothom i, sobretot, per les parelles que, un cop casades, han de fer front a les despeses de la celebració. Una boda per l'església, sense gaires luxes, pot suposar unes despeses de més d'l.500.000 de pessetes. Pel civil, els costos poden arribar al 1.200.000 pessetes. La diferència tampoc és tanta perquè, per exemple, les núvies que es casen pel civil no van vestides de blanc, però acostumen a comprar-se vestits de marca. La

diferència rau en el nombre de convidats. Tot i aquests preus astronòmics, els casaments són un dels actes socials on la gent té menys por a gastar diners. Tot comença amb l'anomenada petició. Un "solitari" costa de 40.000 pessetes en amunt, així com un bon rellotge. La contractació del restaurant i de l'església o ajuntament on se celebrarà la boda és el següent pas. Quan les dates concorden es miren els preus. Celebrar la boda en una església o jujat pot costar unes 10.000 pessetes. Pel que fa als

Qui paga les bodes? Les despeses de la celebració moltes vegades van a càrrec dels pares de la parella, que paguen a mitges el banquet nupcial al restaurant i els vestits dels dos nuvis, tot i que el de la núvia sempre és molt més car. De totes maneres, cada vegada més nuvis obren un compte corrent en una entitat

bancària, en lloc d'una llista de noces. Aquest fet suposa una gran ajuda per sufragar el conjunt de les despeses de tota la festa. Els nuvis poden reunir una mitjana de 1.500.000 pessetes si es compta que cada invitat a la cerimònia els regala una mitjana de 15.000 o 20.000 pessetes.

restaurants, acostumen a cobrar una mitjana de 6.500 pessetes per cobert, fet que suposa que si hi ha uns 100 invitats, el convit surt per unes 650.000 pessetes. El banquet nupcial sempre és el que surt més car de la boda. Quan ja se sap la data i l'hora exacta del casament s'han d'enviar les invitacions, que pugen a unes 40.000 pessetes, si són clàssiques. La tarifa dels vestits dels nuvis varia molt. El vestit per a ell pot costar de 40.000 a 80.000 pessetes i, en canvi, el d'ella pot pujar a més de 140.000 pessetes, sense comptar el ram de flors, que val unes 15.000 pessetes, i els detalls del cotxe, que se'n van a les 12.000 pessetes. A això s'hi ha d'afegir tant la roba interior, que sol costar de 25.000 a 30.000 pessetes, com el preu del maquillatge i dels tractaments de bellesa i el cost del pentinat. que és d'unes 10.000 pessetes, tot i que la majoria de perruqueries els regalen a les clientes. La núvia pot estrenar també

un collaret de perles i uns tu-i-jo, el preu dels quals depèn molt dels materials utilitzats i oscil·la entre les 30.000 i les 300.000 pessetes. Un altre dels elements bàsics del casament són les aliances, que costen com a molt unes 25.000 pessetes. I per immortalitzar el moment, els nuvis han de pagar de 80.000 a 120.000 pessetes si es vol un reportatge fotogràfic, i unes 95.000 si es vol reportatge de vídeo. Un altre dels elements que puja molt és el viatge de noces, que costa 250.000 pessetes. A tot això, s'ha d'afegir la nit de noces en un hotel de luxe, si es vol una cantant a l'església i d'altres detalls com els obsequis que la parella fa a les senyores com a record del casament, que costarien unes 20.000 pessetes, o la contractació d'un duet, una orquestra o un disc-jockey que animi la festa, que poden costar de 40.000 a 60.000 pessetes. Amb tot, la xifra total supera el 1.500.000 de pessetes fàcilment.

Nou Honda CR-V: Per fi un tot terreny del que gaudiràs els 7 dies de la setmana. Pistes o auopistes?. Terra o asfalt?. Camp o ciutat?. Per què renunciar a res?. Per fi Honda inventa el CR-V. El primer tot terreny pensat com a un autèntic turisme. Tracció davantera en situacions normals, tracció integral a les 4 rodes quan detecta una falta d'adherència. I tot plegat sense que tu hagis de fer res. Ell ho fa per tu. Tot perquè en gaudeixis els 7 dies de la setmana. Vine a provar-lo. Vine a comprovar-lo. Tracció Intel·ligent 4x4 en Temps Real: Tecnologia exclusiva d'Honda. Característiques i equipament: Motor 2 Oi. D0HC. 16V 128CV Suspensió de doble braç oscil·lant. Aire condicionat amb filtre antipolen. Doble Airbag. Barres de protecció lateral ABS, Inmobbtlitzador electrònic antirrobatori Alçavidres elèctrics. Tancament centralitzat amb comandament a distància. Seients posteriors reclinables. Sostre solar elèctric. Dispositiu rentafars Retrovisors elèctrics. Taula pícnic. Presa de corrent. Cubeta inpermeable.PV.P: 3.750.000 pttes*. "Preu final recomanat IVA, transport i impost de matriculació inclosos Estalvi addicional de 80.000 ptes (PLA 'PHEVER")

Tecnovallés, S.A. CONCESS'GNARI

OFICIAL

Ctra. de Cerdanyola, 55. Tel. 675 36 02. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Setmana

ELS /CANTONS /te»*.,-, 20,k març de 199H

L ' e n q u e s t a

Sant Cugat té una oferta artístico-cultural suficient? - Sant Cagat -

"Sant Cugat, t e r r a d ' a r t i s t e s " diu u n dels eslògans més coneguts de Sant Cugat. La fama diu q u e aquesta és una població q u e destaca per l'elevat n o m b r e d ' a r tesans i artistes que hi viuen i hi tenen el seu estudi o taller. Trobem un bon nombre d'habitants q u e p r a c t i q u e n la pintura, l'escultura, la fotografia, la c e r à m i ca o qualsevol altre llenguatge artístic com a expressió de les seves inquietuds i els seus somnis. P e r ò Sant Cugat pot oferir els espais adients p e r e x p o s a r

aquestes inquietuds creatives dels seus habitants? Compta a m b u n a b o n a oferta de sales i d'espais adients p e r fer-ho? Tothom coneix alguna de les sales comercials de la ciutat, però lainbe hi ha espais públics suficients per a les inquietuds dels artistes? I, sobretot, interessen als habitants d e la nostra ciutat les exposicions i les sales d ' a r t ? Les visiten i t r o b e n q u e l'oferta és p r o u variada i interessant? Aquestes són algunes de les preguntes, i això és el q u e hi han dit els nostres protagonistes d e l'enquesta d e la setmana. / M.S.

E D U A R D CÈSAR

M A N E L ARRKBO

T O M ARÉBALO

JOSEP C A R B O N E L L

30 ANYS

28 ANYS

60 ANYS

66 ANYS

PROFESSOR UNIVERSITARI

METGE

30ANYS METGE

ARTISTA

JUBILAT

"Tot depèn. Crec que no falten exposicions, però sí sales més accessibles a tots els que volen exposar, i exposicions obertes més per al gran públic."

"Crec que hi ha les suficients sales i amb una oferta variada per cobrir les necessitats de la ciutat en aquest aspecte."

"Crec que l'oferta d'espais i sales està en consonància amb les necessitats de la ciutat, i que no manquen espais per donar un bon ventall d'exposicions."

"Crec que falten espais per fer totes les exposicions que calen a Sant Cugat, però sempre que es vetlli per una bona qualitat del que s'exposa."

"Crec que quantes més sales i locals, serà millor. Sant Cugat és un poble d'artistes i és necessari que puguin exposar les seves obres, s e m p r e q u e tinguin qualitat."

R o c í o BIGAS

MONTSERRAT CINTA

MARÍ C A R M E N B E N Í T E Z

CECÍLIA GITIKRREZ

M E R C È R U DOR

30 ANYS

M E S T R E S S A DE CASA

30 ANYS

38 ANYS

30 ANYS

ADMINISTRATIVA

MESTRA

"Crec que hi ha una bona oferta de sales d'exposicions i que no en fan falta més. Ara per ara, en aquest aspecte, Sant Cugat està bé."

"Crec que hi ha prou sales comercials, però que estem una mica mancats d'altres sales i d'ofertes diferents."

"Crec que hi ha sales suficients per a tots i que s'hi troben tota mena d'exposicions per als qui estan interessats en el món de l'art."

MESTRA

"Sí cjue hi ha sales, però sempre en fan falta més. Hauria d'haver més locals que oferissin exposicions variades i de tots els estils."

" E m sembla q u e encara falta alguna sala més. Crec que, per diversificar, no vindria gens malament."

J O R D I CASAMITJANA

Divendres, 20 de març de 1998

Viure a Sant Cugat

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

ELS VESTITS DE NUVI ACTUALS APOSTEN PER LA SOBRIETAT La camisa pot ser de diferents teixits i formes, però sempre serà blanca; en canvi, el vestit ve determinat pel tipus de cerimònia que se celebrarà Segons les normes de protocol, el portar corbata i opten per una llaçadia de la boda el nuvi hauria de dur da de seda. Els teixits de les camijaqué, sabates negres tancades, pan- ses, molts dels quals actualment ja talons de tall ratllats o grisos, armilla no s'arruguen, poden ser de cotó negra o grisa, camisa blanca de ves- amb petits relleus de tipus espiga o tir amb doble puny, corbata grisa o de ratlles. de ratlles i guants grisos. La línia del vestit del nuvi, però, varia segons la El vestit personalitat de cada noi i actualEl tipus de cerimònia que s'ofiment sol ser més senzilla que fa uns ciarà marca el vestit del nuvi. Així, anys, i de color negre o blau marí. per a les bodes tradicionals, amb Els preus d'aquests vestits oscil·len cerimònia religiosa, el vestit ideal és entre les 40.000 i les 80.000 pesse- aquell format per una americana tes, uns preus considerablement amb solapa i botons de ras negre. inferiors als dels vestits de núvia. .Armilla de jacquard amb estampat de quadrets petits o llis, amb tons grisos combinat amb pantalons de La camisa Tot i que les formes i els teixits ratlles també grisos. La fórmula més han evolucionat molt al llarg dels adequada per a les bodes civils o anys, la camisa del nuvi continua urbanes sense complicacions es troessent blanca o de tonalitats sem- ba en un vestit de tall anglès amb blants al blanc, el color per tonalitats gris merenga i amb pantaexcel·lència de les bodes. Hi ha ló de volta. I per als nuvis que vulnuvis que prefereixen la camisa guin distingir-se de la resta hi ha el entallada per tal que se'ls adapti al vestit format per una jaqueta llarga cos sota el vestit. La gran majoria de de quatre botons, amb armilla amb colls són semirígids perquè la corba- tancament alt i pantalons de pinces ta hi quedi ben posada. Malgrat de volta de color marfil. Però també això, alguns colls es fan especials per hi ha qui escull l'esmòquing negre a aquells nuvis que decideixen no de seda que sempre s'acompanya

de llacet i faixa de rombes o d'un color blau fosc. La corbata Els experts afirmen que la corbata deixa veure el caràcter de l'home que la porta. Tot i així, els amants de les corbates cridaneres i de colors intensos, amb efectes satinats, acostumen a deixar-les de banda el dia del seu casament per apostar per corbates més serioses i de caire més reservat. I és que per a una boda la discreció a la corbata és vital, tot i que es pot escollir un estampat de fantasia discret i petit sobre un teixit de jacquard de seda. Els motius millor que siguin molt reduïts. Actualment, les corbates es porten de nus ample. Les sabates

Tot i les novetats en el vestit, el classicisme s'imposa en el calçat. Així, destaquen les sabates tradicionals de pell satinada negra i cordades. Els accessoris El nuvi no pot oblidar de posar-

•

Segons els experts, en una boda la discreció a la corbata és vital se el rellotge que li ha regalat la seva futura esposa com a regal de promesos. Els botons de puny que es posen en els dobles punys de les camises poden ser molt variats; clàssics, amb un toc de romanticisme o, fins i tot, moderns, però són un detall important que no s'ha d'oblidar. Pel que fa a la roba interior, el nuvi pot escollir un conjunt de

samarreta i short de canalé blanc tradicional o de caire més modern. I en el cas que el nuvi hagi escollit portar una llaçada o un foulard graciosament arrugat en lloc de corbata, ha de pensar amb una discreta agulla per aguantar-lo. Hi ha qui tampoc oblida el detall floral a la solapa, amb les mateixes flors que el ram de núvia.

ESPECIALISTES EM GEMT GRAM Serveis Personals

• • • • • •

Acompanyaments externs Companyia en hores concretes o tot el dia Vigilància a malalts allitats Higiene personal Podologia i perruqueria «Cangurs» d'avis i nens

Servei Ajuda a la Casa • Bugaderia • Neteja a la llar • Compres i elaboració de menjar

• Catering • Bricolatge domèstic Altres SereeÜff:-

Teleassistència

• • • •

Central receptora -24 hclj£sSeguiment personalitzaré Avíf als familiars Connexió amb els Serveis d'Urgència

Serveis d'Infermeria

• • • •

Controls de medicació Alimentació enteral i parenteral Rehabilitació i fisioteràpia Cures, sondes, etc, a domicili...

Servei de Transport

• Transports amb cotxes adaptats • Sortides individuals i en grups

S A L U T I S E R V E I S D O M I C I L I

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal

INPROSS (93) 5 8 9 3 9 6 7

Av. Torre Blanca, 2-B 3fi A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) - Tel. (93) 589 39 67 - Fax (93) 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.es

Viure a Sant

Cugat

Divendres, 20 de març de 1998

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

LES TENDÈNCIES NUPCIALS PER A AQUESTA PRIMAVERA Es difícil concretar les línies generals que marquen la moda dels vestits de núvia ja que allò que preval és la personalitat de la noia i el tipus de cerimònia que es farà. Cadascuna aposta pel seu estil. La majoria de dissenys són, però, simples.

Una de les tendències dels vestits de núvia per a 1998 es troba en la simplicitat dels vestits. Sense perdre romanticisme ni solemnitat, els dissenyadors s'han deixat influenciar per la moda més lleugera, senzilla i, perquè no, elegant. S'aposta per la silueta lleugera i poc voluminosa enriquida per teixits nobles, tuls i brodats.

Els vestits de núvia curts i els que no acaben d'arribar a terra són per a aquelles noies joves que volen posar de manifest l'aire de nenes rebels que les caracteritza. Els teixits utilitzats tenen una certa caiguda i una gran riquesa Les gases se cenyeixen al cos i ressalten la seva feminitat i, també, la seva llibertat. Hi ha elegants superposicions, amb curts irregulars.

El romanticisme també s'imposa en una part dels dissenys dels vestits de núvia d'aquesta primavera i estiu de 1998. El particular estil dels anys 50 i 60 amb els seus vels brodats amb motius florals i els seus vestits sense escot predomina per a un tipus de núvia més seriosa, tradicional i clàssica. El teixit més estimat per a aquests dissenys delicats i molt simples és l'organdí.

Dins la tònica general que marca la moda nupcial, sobresurten els brodats i aplicacions, els escots discrets però suggerents i afavoridors i les cintures marcades a partir de volums lleugers. Els guants, llargs o curts, són un dels complements gairebé obligats, així com els tocats, que són molt juvenils i originals.

Els cabells recollits i ornamentats a partir de tocats s'escullen molt per als vestits de núvia sense esquena o amb amples escots. I és que els escots dels vestits es pronuncien, tant si són rodons, quadrats, en caixa o els profunds a l'esquena. L'estil dels tocats també és senzill, ja que tenen la funció de subjectar el vel tradicional o pròpiament el pentinat. Es guanya en lleugeresa, elegància i detall, i es perd en barroquisme i en volum.

El blanc predomina per sobre els altres colors i ho fa a partir de totes les seves gammes, des de les naturals a les crues. Es juga amb els vels i els mantells. Les siluetes són rectes i, algunes, amb evasés, per donar volum a les faldilles sense necessitat d'enagos ni can can. Les mànigues són curtes, de tres quarts i estretes. I altres vestits no en porten, de mànigues.

Algunes de les col·leccions de núvia que més s'estilen avui dia són les que barregen tradició, classicisme, romanticisme i modernitat Les línies acostumen a ser sòbries, sense estridències i amb una gran qualitat i estil que permet a la núvia ser, dins del que cap, ella mateixa. El romanticisme moltes vegades cl dóna un quasi transparent i delicat vel, que cau sobre les corones de flors blanques i els brodats, a la part del cos del vestit

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR OESHnES!

SQUASH L A

CINESA: Sessions golfes de franc

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon. trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a les sessions golfes de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir fins a 15 consumicions de franc en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb que podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82

-tí*

Griful Oil, s. L. Servei Estació

PELUQUEROS

^ffi

$ >

»••« &

PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

ESCOLA D'IDIOMES WAY-IN: Cursos de franc

MASKOTA: Llaminadures de franc per a gossos

Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium, sauna, o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 4 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Tots els subscriptors podeu gaudir d'un mes de classes gratuïtes dels idiomes anglès, francès o alemany. Ara és el moment. Truqueu al 589.62.82

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

»Egzmnb/e5 EGA MOBLES: 15% de descompte en cadires d'estil Amb un val que us facilitarem a la redacció, o bé ensenyant el carnet del Club, podeu adquirir cadires i butaques d'estil amb un 15% de descompte sobre el seu preu habitual. Ara és el moment de renovar les vostres llars.

DERIVA EDITORIAL GIMNÀS OLIMPO: matricula 't de franc

DERIVA EDITORIAL: 15% de descompte en llibres

El Club del Subscriptor proporciona als seus membres vals per matricular-se de manera gratuïta al Gimnàs Olimpo. En ferho, sereu obsequiats amb tres sessions de solàrium de franc. No deixeu passar aquesta oferta immillorable.

Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.

Escola Artístico-Musical MONTSERRAT CALDUÇH Mètode Ireneu S e g a r r a

ESCOLA DE MÚSICA MONTSERRAT CALDUCH: matricula 't de franc Tots els subscriptors podeu recollir el val a la redacció per matricular-vos de manera gratuïta en qualsevol de les assignatures que s'imparteixen a l'Escola ArtísticoMusical Montserrat Calduch: llenguatge musical, instrument, dansa, teatre, ball de saló, etc.

vetcrinos ENRIC HERNAEZ i EL LOTUS BLAU Referència del pop rock a Catalunya. La seva presència pot considirerar-se el punt d'enllaç entre la generació dels històrics i les últimes fornades del rock en català. Divendres, 27 de març a les 22.00 h L'Ajuntament convida a "LA NIT DELS CANTAUTORS" de franc. Recull les teves entrades a la redacció d'E4C.

NENS: 15% de descompte en tots els articles Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. A més, ara, amb la compra d'un vestit de comunió per a nenes, de regal us donaran els guants. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

TEATRE A VALLDOREIX: Sessions de teatre gratuïtes

VETERINOS: 1 Sessió gratuïta de desparasitació interna

Cada primer diumenge de mes, al Casal de Cultura de Valldoreix podeu assistir de franc a les sessions de teatre que el Grup de Teatre Espiral organitza en aquest districte. Truqueu amb antelació per reservar les vostres entrades al Club del Subscriptor.

Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d'un 10% de descompte en el servei de perruqueria canina i d'una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres animals. Ara és el moment de fer-ho.

EISJC4NT0NS

Opinió

^^^L^

¥13 CArYFONS Setmanari independent de Sant (aiçat del Valle

I jru-r S.mr \,.i

E d i t o r i a l 1

Sant Cugat Comerç, una nova

Pr·n·* Local d* Sant Cugat. SL. . tuiviiv - H*l·*lSjnl ('u*iuicl Valle' " . ; - : I j \ sK4 J " " l

Consell d'Administració Karnmi í iran ipresidenr) Josep M (lahíen/.o. l'e re k s i p i e n l j i Xavier I n r n c l l s leiiimr delecti Coordinadora d« Redacció Aura Costa Radacciò l'ema de la setmana: I.aia Punaeeli, Pollin j/Keonomia: Alt>ert Balan/a; K i i t i i i n / O p i i n o : Aura Costa; Societat: Iolanda Pàmies; ( i i l t u r j Josep M a t u Miró. Ksports \ l c x López; Radiografia i cru|uesra Montse Sant. Comercial Anna Juanola Consoli Editorial Ramon (iran I president I Josep M . í labrcri/o i \ icepresideïu i \ i t n . [ Mevindre.l·'ranees. (iarlx.. |..hh< asav X j K i s C a s t a n s e t , Albert De l'abl... l'erc l-Mpierda. XaMer IMIÍIICIIV Kristian I lerbul/hemier. R..i;di l'eilró, Ramon l'r..*., I.luis l'nit:. I* imli Rene, Marí,! Sul·irà. Paco Si.ler. Josep A. Teixidó. Jo.ui , |ori..s.i. Joan I H A «MM. l'ep 1 u^ies. \ u r i a Zabala \ura l insta Iseeretànai Subscripcions 1 Club dal Subscriptor N I I I I J Serra Fotografia Ave Beltran. Yolanda (iareia

quest cap de setmana l'associació Sant Cugat Comerç, que és l'entitat que agrupa bona part del col·lectiu comercial més representatiu de la ciutat, ha tancat una etapa i n'ha obert una de nova molt més esperançadora que la d'aquests darrers anys. El Sopar del Comerç, un esdeveniment social que en els últims anys havia minvat tant que pràcticament havia desaparegut del calendari, ha reeixit enguany, esdevenint un punt de partida pera la nova associació. Més d'un centenar de comerciants, a banda d'entregar els premis clàssics al concurs d'a-

Responsable de disseny I maquetacio Jordi l'aseual

paradors, també tot un clàssic, van encetar una nova iniciativa senzilla però autèntica i emotiva, la de premiar una persona que ha entregat tota una vida al seu comerç, i a un altre que ha dedicat molts anys a treballar per l'associació. Ambdós reconeixements van ser del tot justos i encertats, l'un dedicat a Maria Teresa Farrés de cal Campmany, una personalitat de les que en queden ben poques; ha vist passar cinquanta anys darrere del taulell: quantes vivències, quantes il·lusions i també quants moments durs darrere d'un aparador. El mateix cas que el d'en Josep Ca-

sajoana, el primer president de la Unió de botiguers, l'antecessora de Sant Cugat Comerç. L'exemple d'aquestes personalitats ha d'encoratjar a les noves generacions de professionals del comerç que avui, sense el màrqueting però tampoc sense el cor i l'esperit de servei d'aquests dos homenatjats, no podran afrontar els nous reptes d'una ciutat que dóna la benvinguda a nous hàbits, a nous temps. La festa del comerç, amb l'impuls d'una junta gestora constituïda a l'entorn dels pioners de l'entitat, molts d'ells expresidents, ha salvat amb tota dig-

etapa nitat l'associació d'un naufragi segur i avui té un horitzó carregat de bons averanys; l'anunci fet en el mateix sopar que l'entitat tindrà aviat un flamant president amb esperit jove i renovador, en Jaume' I übau, anuncia un futur engrescador que deixa lluny anteriors i fosques etapes en què Sant Cugat Comerç es va sumir en estèrils, costoses i personalistes lluites internes que amb el seu desgast van pràcticament enterrar-la. Per al bé del-nostre comerç i de la ciutat, desitgem que definitivament l'associació esdevingui la veu vital d'un col·lectiu bàsic en l'estructuració de la ciutat.

El TGV al Vallès

Impressió R.»iiinprcs'V7:>-m.lí.S.'^ Distribució Mailini: Vallès S.I.. Tel. SÍW..M.7] DipÒMl ICRUI: GMOS-'Í.Ï

ruMnjtii'ijtlheiitlj i

(S)ACPC Associació Catalana de la Premsa Comarcal

/iïoévÏÏiéfo.s.c C Sort Domo, 10 tous MhnSn237l

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Divendres. JO de març de 1998

^^T x .

'anunci fet reiteradament per l'alcalde Joan Aymerich que el Vallès ha de tenir la seva estació del Tren de (iran Velocitat, ha tingut una bona acollida entre els estaments econòmics de la comarca, tant la Cambra de Comerç de Terrassa com la de Sabadell, i bona part de les grans empreses de la zona, que veuen amb bons ulls el fet de fer un front comú davant l'op-

£ I

ció excloent que, des de la ciutat comtal, en tenen els seus responsables polítics. Aymerich defensa una opció que, si bé ha obtingut la satisfacció del món productiu i comercial de la comarca, ha comptat amb una minsa claca en l'àmbit institucional. Només cal veure com el silenci del Consell Comarcal, i la diversitat de colors polítics i les desavinences de les veus, si sonen des d'una

l e c t o r

banda o altra de la serra de Collserola, ha diluït el debat i ha frenat la clarificació de postures amb comptades excepcions, com és el cas de l'alcaldessa de Cerdanyola, que ha optat més pels interessos locals -el Parc Tecnològic del Vallès és una bona raó- que per les consignes de partit. Aquest fet ha col·locat Aymerich en una posició d'avantguarda dels interessos comarcals, una posició

que si manté, sap impulsar i articular, esdevindrà un revulsiu per a una causa comuna, el fet vallesà, una personalitat territorial sense cohesió i amb massa fissures i interessos contraposats. El TGV pot esdevenir un nou motiu de mobilització institucional que remogui el que diuen que serà el centre d'una àrea metropolitana, una realitat que ha estat massa anys d'esquena a aquesta banda de Collserola.

escriu

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Falten

aparcaments?

Em pregunto si Sant Cugat té una manca flagrant d'aparcaments o simplement és que la gent deixa el cotxe on li sembla o m i l l o r li va, s e n s e p e n s a r si

molestarà la resta de conductors. No cal ser massa observador per adonar-se que hi ha vehicles mal aparcats per tot arreu. Aquest fet potser es pot tolerar en carrers grans, poc transitats o places, on el destorb és mínim, però quan ens situem, per exemple, a la Rambla de Can Mora, ja és inadmissible. No és un lloc massa ample, té dos sentits de circulació i si, a més, qui no troba aparcament a la zona -cosa gens estranya- no perd el temps buscant-ne i deixa el vehicle en doble fila, doncs ja us podeu imaginar el col·lapse que es pot organitzar. Si hi afegim que és un camió o una furgoneta que vol circular per aquesta via, ja

novat l'estació, però considero lamentable que cada cop que vaig de la Floresta a Sant Cugat hagi d'anar a l'altra banda de l'andana a comprar el bitllet perquè s'han descuidat de posar màquines autovenda o una guixeta. Resumint, que potser m'aprimaré de tant pujar i baixar escales, perquè només hi ha ascensor per als que van en direcció Barcelona. Tot plegat em sembla injust, simplement, i volia que en quedés constància per si algú es decideix a solucionar el problema i, com a mínim, posar una màquina a la banda dels que agafem el metro cap al centre de la ciutat./JOSEP MARIA

PASSADOR (La Floresta)

ges. I què me'n diuen de la roba? Segur que les senyores m'entendran si els dic com n'és Elogi dels petits d'agraït entrar en un establiment comerços a comprar-te un vestit, per Sóc una santcugatenca de soca- exemple, i saber que pots conrel i m'he animat a escriure fiar en la dependenta -perquè aquesta carta al senyor director generalment sempre són donesperquè vull reivindicar les pe- i que no et dirà que allò et va tites tendes i botiguetes de la bé si no t'escau gens, perquè ja ciutat. Després del sopar del et coneix de fa anys. No sé si aquesta reflexió ve gaire a to, Sant Cugat Comerç, m'he vist Molta estació, però... però mirin, me l'he feta, com més motivada per enviar aquesdeia, arran d'aquest sopar i votes ratlles i recordar el que semBenvolgut director, sóc de la lia compartir-la amb algú perpre ha estat el tracte amb el boFloresta i estudio a Sant Cugat. què estic segura que hi ha moltiguer. Allò de conèixer la Tinc 16 anys i em moc amb tes persones que pensen com persona que et ven la carn o el transport públic, en aquest cas jo, que el comerç de petites bopeix, no ho sé, et dóna més conamb el Metro del Vallès. Em tigues és una meravella. No dic fiança en el que compres i mensembla molt bé que hagin reque les grans superfícies no estiguin bé, que també tenen JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessorament Fiscal i Comptable molts avantatges, però saben? a Planificació Fiscal la meva edat ja no estic per agloServeis d'Assessorament Financer meracions de gent i potser, ho Assessorament i Planificació Laboral reconec, em costa canviar els hàServeis Jurídics bits./ ANTONIETA RIUS (Sant Rambla del Celler, 17' Tel 674 17 84 • Fax 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT Cugat). *w\>°

tenim l'embolic a punt de caramel. Potser la meva és una queixa molt habitual, però em cansa trobar-me cada dia amb el mateix problema. A més, no parlem tant de solidaritat i responsabilitat? Doncs potser que comencéssim respectant les normes mínimes de circulació./ SANDRA Al Bí (Valldoreix).

Divendres, 20 de març de 1998

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

Viure aSant

• Salons per a banquets, casaments, batejos, comunions, festes familiars i d'empresa. •.jfimplia terrassa exterior. • <Parc infantil • jÇocal climatitzat. •aparcament propi. els dijous tancat excepte festius BELLATERRA UNIVERSITAT AUTÒNOMA

SANT CUQAT- CERDANYOLA

Lleó XIII, s/n • Tel./Fax 692 24 24 • Tel. 580 66 60 B E L L A T E R R A

Martorell, 57 • Tel. 674 94 OI SANT CUGAT DEL VALLÈS Rutlla, 22 • Tel. 780 31 49 TERRASSA

Vine a veure'ns

Els millors preus en mobles colonials

FALGUERA TAPISSERIA • DECORACIÓ

Mumbai Av. Torreblanca, 3 • Tel. 589 53 52

Confecció pròpia Cortines • Edredons C / V i l l a , 1 . Local 2 • Tel. 675 24 01

Cugat

Viure a Sant

Cugat

Divendres, 20 de març de 1998

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

TOTS ELS DETALLS D'UNA CERIMÒNIA RELIGIOSA Les lectures que es llegeixen i les peces de música que es toquen mentre entra la núvia o q u a n es c o m b r e g a , c a d a vegada tenen més importància Els nuvis han de pensar en moltes coses Ics darreres setmanes abans del casament, l'nu d'elles és l'elecció de les lectures que es llegiran durant la cerimònia, en aquell cas que el casament es faci per l'església. L'elecció dels textos pot semblar insignificant al costat de qüestions com ara quin vestit es triarà, o quin pentinat es portarà el dia de la boda. Però no és gens insignificant l'elecció dels textos religiosos ja que, per tal que la cerimònia quedi perfecta, els nuvis han d'escollir les lectures que realment els signifiquin alguna cosa. La celebració del matrimoni ha canviat molt en els darrers anys. Abans del Concili Vaticà II el mossèn oficiava la missa en llatí i sempre d'esquena als nuvis, i aquests mai podien escollir les lectures de la seva pròpia cerimònia. Va ser a L·i primera carta de Sant Pau als Corints és una de les lectures més comunes

començaments dels 70 quan els sacerdots van començar a oficiar les misses de cara al futur matrimoni i als assistents en general, i quan els nuvis van començar a preocupar-se per les lectures, perquè consideraven que escollir-lcs era cosa seva. Lectures amb èxit

Els nuvis, moltes vegades ajudats pels pares, són els que escullen les lectures *Ofi Generalment, les lectures dels casaments s'agafen tant de l'Antic com del Nou Testament, i dels Evangelis segons Sant Marc, Sant Joan, Sant Mateu i

Sant Lluc. Totes les lectures acostumen a parlar sobre l'amor i la vida conjunta de casats, el respecte entre els esposos i la fidelitat i el diàleg entre marit i muller. Algunes de les lectures més comunes són la primera carta de Sant Pau als Corints, en la qual es tracta l'amor tot dient: "L'amor és sofert, l'amor és servicial, exclou l'enveja...", o la Carta de Sant Pau als romans, entre d'altres. Els mateixos nuvis, moltes vegades ajudats pels pares, són els que escullen les lectures, i els germans o amics de la parella són els qui llegeixen els textos bíblics seleccionats. Els mossens aconsellen que es dongui més importància a la fluïdesa oral que al parentiu de la persona que ha de llegir les lectures, pel fet que si no es posa nerviosa els textos s'entenen millor, i la cerimònia llueix molt més.

MARXES NUPCIALS I MUSICA DE BALL

Les marxes nupcials anuncien l'entrada de la núvia Una boda no seria el mateix sense música. L'entrada de la núvia deixaria de tenir la solemnitat que té per passar a ser un simple moment "especial" de la cerimònia. Actualment, gairebé tots els nuvis volen música quan entren a l'església, quan en surten i mentre es combrega. L'orgue continua essent l'instrument més utilitzat per interpretar les peces musicals, encara que algunes parelles de vegades afegeixen els sons d'altres instruments com els violins o les flautes travesseres. Últimament s'ha posat de moda la inclusió d'una cantant professional que general-

ment interpreta, a part de les marxes nucpials, l'Ave Maria de Franz Schubert. Les marxes nupcials més populars són Somni d'una nit d'estiu de Fèlix Mendelssohn, la marxa nupcial de Johann Sebastian Bach i la marxa nupcial de l'òpera Lohengrin de Richard Wagner. Tot i així, cal destacar que hi ha d'altres marxes no tan conegudes. Algunes parelles, per exemple, prefereixen posar un fragment molt alegre del Llac dels Cignes. D'altres, sense deixar de banda el classicisme, escullen la Pavana de Ravel o la mateixa Ave Maria de Schubert.

Les orquestres són l'opció més cara per amenitzar un convit La música del convit Durant el convit la música també va alegrant la festa. El més habitual és que la vetllada l'amenitzin duets, quartets i, sobretot, algun disejockey amb Compact Discs. Aquesta modalitat cada vegada s'estén més, ja que a part de ser més barata, és garantia de música moderna i això, a les parelles joves, els agrada molt. En alguns restaurants, després de l'aperitiu i quan els convidats ja estan asseguts a les seves taules, els nuvis entren al saló acompanyats de música. També és força habitual que els cambrers

surtin a toc de música amb les es dediquen a la gent més gran, plates dels exquisits menjars i que són els que abans abandonen que el pastís de noces surti envol- la celebració. Així, es comença tat d'una certa teatralitat a la que amb pasdobles, boleros, tangos o tampoc faltarà mai la música. Les cha cha chas. Després es passa a cançons també envolten els nuvis les rumbes dels Gipsy Kings, Los quan entreguen el ram i les figu- Manolos o Juan Luis Guerra; a la res del pastís a parelles amigues i, salsa de Cèlia Cruz, per acabar sobretot, quan obren el ball amb alegrant la festa amb música disco el tradicional vals. Aquest acostu- actual. Barrejat amb totes aquesma a ser El Danubi Blau, Els bos- tes cançons mai hi falten revivals cos de Viena o L'emperador, entre de clàssics com el New York, New d'altres. Els pares dels nuvis York de Frank Sinatra. Amb tanta segueixen l'obertura del ball i, a varietat és fàcil que a la pista partir d'aquí, la música deixa de ballin des del tiet, el cosí, el ser l'acompanyant per passar a ser germà, fins als pares dels nuvis o la protagonista dè la festa. el nebot més petit. Generalment, els primers balls

É1S/CAOTONS

Opinió 13

l)Kendns,>0demar((ieW8

g r a n s

Paco

t r e t s

Minuesa Pintor

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest pintor i professor de l'Escola Municipal d'Art de la ciutat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

-6^v\

•t & t'kvwwur~v

aJ: • U p-rv. <x •'.à i

Jfí

•

aco M i n u e s a és un home dinàmic, distès, confiat i segur d'ell mateix. L'estudi grafològic d'aquest pintor revela que ens trobem davant d'una persona agradable, que no tem mostrar-se tal com és davant dels altres, a qui mostra tant la seva manera de pensar com en els seus sentiments. Aquests trets li faciliten una bona interelació amb la gent que hi ha al seu v o l t a n t , que agraeix aquesta manera de ser distesa. Aquest home sagaç i intuïtiu és capaç de donar respostes sorprenents, alguns cops agradables i altres amb un toc incisiu i sarcàstic, que poden sorprendre els que l'envolten. La seva curiositat i atenció per tot el que l'envolta li permeten renovar els seus criteris sense admetre prejudicis. Encara en la seva vessant professional, l'estudi del traç de la

P r o t a g o n i s t a

del

Centre

(A. y/s Z^> V^^-

M/[^

I /

^^^

seva lletra ens presenta un pintor que s'adapta i integra molt bé a un grup de treball i que és capaç de transmetre als seus companys l'optimisme que desprèn, així com les seves espectatives i objectius. A més, sap escoltar amb atenció el seu interlocutor, això sí, sense deixar-se influir per ell. Amb tot. és més reservat i caut del que demostra. No li agrada passar desapercebut i aconsegueix els seus objectius per la via de la comunicació i la cordialitat. Aquest home que col.labora i s'involucra amb el seu entorn demostra que és una persona autèntica i cordial. A m b la col·laboració:

EQOZJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3era - 08011 Barcelona Tel. (93) 451 04 39* - Fox (93) 451 73 96

C u l t u r a l

Sufi&ut. que eatwtem d'etemd qote to, neactiò uté& muot jtn&wtcoaafien u*fiatíaA&tl·éa, t'e&ctat de nime... o-cUxí 6otoua deuen,... £t nietne é& una exfmetetó fofotòfica,, fenimiaeHia i níea e*t fmafUetafo, pnaoócada, per ta fatta, d'úanmtotta enúte ta cauaa i t'efecte d'una 4&ccac& deteunínada,. Sfo ptovoeadona, d'aaueafa, fattet, d'&aruKOMia ÚÓH eh ftattaaàat,. Bta, TCíacwta, de IH&tti & @<a, 6eneu& dett, éufana,, deU jotU, deU paítaúMà, ctàaaica. i de ta, $e*t£ qcte 6a, cafiaenat et& ea·weHtíoHaJUiUHeà. úoctatò,, tneKcattt taéúà- <U>H& ta, conUeUfat CO*H, afenútcéfialanMta. Settuüiqutb <t <aaueatea. fUntteteà de niatíea, deaeguctiónaHfo <t vent meútea, d atçada, aexàe eafr tttetuí de 4u€jeeci& ttí caft, xanxa, que e&tttwvteeixi ta caiguda,. Setttfonea, i tetufona,, neta, i nenea,, noia, i noces,, avia. c àvie&, totfottt, de Sa*tt &tqat... aquí ea, vot cnean,faaeàiade te& coteú, mfofietetea, i dentetOaL·, aaui exa, voteafa, meune 4e»(UmeHta„ accionà i reaccionà,. &t tínc duta, et teatne. Stpnofien, divetuOtet 27 de manc, eU étónma, oúufrevtettt, ei "Teaúte/tuditou det&Húte &dtonat Sa*tt façat. Ity 6c eàfienem <t tota,! Satut, tinc, t fiaitaaàaà,...

JvAt* netjAt+yit, Mo/hfc

EIS4CANTWS

Entorn

Divendres, 20 de marc de 1998

T r a n s p o r t s

Les cambres s'impliquen e n la proposta d'Aymerich pel TGV La comissió {/'ordenació territorial debatrà el tema Les Cambres de comerç de Sabadell i Terrassa han rebut amb satisfacció la proposta de l'alcade de Sant Cugat, Joan Aymerich, d'implicar-se en la lluita per aconseguir que el TGV tingui una estació al Vallès Occidental. La Cambra de comerç de Terrassa posarà aquesta qüestió damunt la taula a la comissió d'ordeAi K \ ( : o s r \ - Sant Cugat -

A\nicrich \a fer la crida al nu'm econòmic divendres passat: "hi temps abans no comenci el període d'al·legacions s'està acabant, però des del Vallès ningú parla d'aquest debat, hs per això que m'he proposat intentar que les cambres de comerç i els agents e c o n ò m i c s de la comarca comencin a defensar el traçat del T G V pel Vallès". ha proposta va arribar ràpidament a aquests organismes que han rebut amb precaució però amb bons ulls la proposta d'Aymerich. Tant és així que el tema es debatrà aquest cap de setmana en la comissió d'ordenació territorial de les cambres de comerç tic ( iatalunya. que es tarà a la Seu

nació territorial de les cambres de comerç de Catalunya, que es fa a la Seu d'Urgell avui i demà. Després d'entrar en el debat sobre el traçat del TGV, les cambres hauran de posicionar-se ara sobre la ciutat en què s'hauria de construir l'estació vallesana en cas que finalment el TGV passés per la nostra comarca.

d'l rgell. l'na reacció que Aymerich ha titllat de molt positiva: " h s una demostració que el Vallès disposa d'agents econòmics prou importants per fer-se sentir davant de Barcelona". La campanya impulsada per Aymerich, però, no acabarà aquí. L'alcalde ha anunciat que contactarà amb entitats financeres (('.aixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Banc de Sabadell) i amb empreses ubicades a la comarca, així com amb tots els alcaldes de la comarca i amb el propi Consell Comarcal, per implicar-los en aquest debat. L'estació, on? La ciutat de la comarca on s'hauria d'ubicar una possible estació del TGV es preveu com el principal punt de discrepància entre

S e g u r e t a t

els o r g a n i s m e s i m p l i c a t s en aquest debat. Lis tres candidats que aspiren al projecte, ara per ara, són les ciutats de Sant Cugat (CIU). Rubí (IC) i Cerdanyola (PSC), totes tres amb unes característiques diferents, però amb una ambició en comú, i és que ningú no dubta del potencial econòmic que suposaria la implantació d'una estació d'aquestes característiques en una ciutat de la comarca.

les cambres de comerç demanen un estudi del traçat delTGVmés detallat. FOT():A.H.

Joan Aymerich, que fins ara s'havia mantingut prudent al respecte, va fer un pas endavant divend r e s passat en a n u n c i a r obertament: "Ara sí que ho dic, l'estació del TGV jo la vull per a Sant Cugat". Òbviament, però, aquesta postura no és compartida per tots els municipis de la comarca i tampoc per les cambres

de comerç. L'organisme de Terrassa ha declinat ara per ara posieionar-se en aquest sentit: "No ens pronunciarem fins que no hàgim estudiat totes les opcions a fons: hem de veure plànols, estudiar projectes i triar la ciutat que estigui més preparada", ha dit Josep Alzina, adjunt de presidència de la cambra de comerç

c i u t a d a n a

P r o t e c c i ó

de Terrassa. El president de la Comissió d'Urbanisme i Transports de la Cambra de comerç de Sabadell, Salvador Palomo, però, ha declarat a aquest setmanari que l'organisme que representa "sempre ha defensat la ubicació de l'estació el més a prop possible del Parc Tecnològic de Cerdanyola".

f o r e s t a l

Sant Cugat es queda sense la protecció dels bombers durant quatre hores

S'adjudiquen part dels treballs de prevenció d'incendis FJ col·lectiu continua intentant dialogar amb Jordi Pujol A.C.

A.C.

Sant Cugat va q u e d a r completament desprotegit davant qualsevol incendi o situació d'alerta que hagués requerit la intervenció dels bombers dimarts passat al matí. 1 ,'accident d'un camió que transportava àcid, a la Nacional 2 a l'alçada del Bruc, va fer cjue els cinc bombers que hi havia de guàrdia al Parc de Rubí haguessin de sortir, deixant les instal·lacions sense cap operatiu, des de dos quarts de dotze del matí fins a les tres de la tarda. Fou aleshores quan arribaren al parc altres cinc bombers que venien d'un acte de protesta fet a Vic. "Quan vam arribar al parc ens vam trobar que no

hi havia absolutament ningú", explica el bomber Roger Llinàs. Davant la manca total de personal i malgrat que es tracta\a d'agents fora de servei, els cinc bombers van quedar-se a les instal·lacions per atendre qualsevol emergència que es produís, fins que van arribar els agents de guàrdia, hs dóna la circumstància que al Parc de Bombers de Terrassa, el més proper al de Rubí. en aquells moments només hi havia 4 bombers de guàrdia, per la qual cosa és pràcticament impossible que poguessin cobrir la /ona de Rubí, Sant Cugat i Terrassa durant el lapsus de temps queies instal·lacions de Rubí van quedar buides. hi Parc de Rubí, que també cobreix la zona de Sant Cugat, disposa de l'únic Furgó de Risc

Químic de tota la província de Barcelona. Això implica q u e quan es produeix qualsevol sinistre químic, els bombers s'hi han de desplaçar, al marge de les emergències que es puguin donar a l'àrea de Sant Cugat o al mateix Rubí. Això és justament el que va passar dimarts passat. "Per sort només és una anècdota més", diu Llinàs, "però lamentablement és un fet que es produeix repetidament i que reflecteix a la perfecció la trista situació en què ens trobem". L'augment de personal als parcs de bombers catalans és una de les principals demandes per les que lluita aquest cos de protecció, actualment en plena campanya de mobilitzacions per aconseguir diverses millores laborals.

L e s e m p r e s e s T a l h e r S.A. i Mills Natura S.L. duran a terme part dels treballs emmarcats dins el Pla Integral de Lluita contra els incendis forestals de Sant Cugat. Taler S.A. s'encarregarà del desbrossament de matolls i aclarida d'arbrat. La neteja de vegetació es farà en franges de protecció de 25 metres als boscos perimetrals de les urbanitzacions de Sant Cugat i en franges de 20 metres a banda i banda dels camins principals i secundaris de la xarxa bàsica de prevenció d'incendis forestals. L'empresa Mills Natura S.L., per la seva banda, s'encarregarà de l'obertura de camins i de's treballs d'arranjament dels matei-

xos per facilitar l'entrada dels vehicles d'extinció i de salvament als boscos.Les dues adjudicacions van ser aprovades al ple de dimarts passat, amb els vots a favor de tots els grups municipals a excepció dels socialistes. El regidor del PSC, Joan Gaya, va justificar l'abstenció del seu grup arg u m e n t a n t : "Aquests treballs corresponen al que nosaltres entenem que hauria de ser l'àmbit del Patronat de Collserola i, per tant, pensem que tot això s'hauria de fer des de dins d'aquest organisme". El cost total dels treballs, que correrà a càrrec de les empreses adjudicatàries, és de 43.848.000 pessetes per l'adequació de la vegetació a les franges de protecció, i de 4.313.692 pessetes per a les tasques d'obertura i arranjament de camins.

Divendres, 20 de març de 1998

Viure aSant Cugat

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

RUBÍ Productes R u b i n e t Solucions per a la neteja i conservació de la ceràmica i altres materials de construcció

Netejador de ciments

Netejador de juntes

Impermeabilitzant d'interiors

Netejador antifongs i antiflorits

HM ?-vK •"**•;

p**^ï^.^tr'; '''l'*^M"*%à^'-X*-^<*«VA,

Tots aquests productes, i molts més, els trobareu a:

FOAP MATERIALS CONSTRUCCIÓ

Materials de construcció Bricolatge Ceràmiques i Gres Sanitaris Aixetes Hidromassatge Mobles i complements de bany

Exposició: Av. Rius i Taulet, 27

Tel.: 674 05 03 - Fax 675 58 54 Magatzem: Av. Corts Catalanes, s/n Tel.: 589 31 21 - Fax 589 39 20 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure a Sant Cugat

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

Divendres, 20 de març de 1998

corre mobles L E S MILLORS I D E E S

MOBILIARI

L L I S T E S DE N O C E S

DKCOIWCIÓ

A H MAR IS

KRANGESC M O R A G A S , 3 3 RAMBLA C \ N TKL.

M O R A , S/N

(Í7.4 0 9 ()5

K\x ÍÍ7.4 0 8 9 8 < ) 8 K ) O S A N T C U G A T OKL V A L L È S

EIS4CANTONS

Societat

Divendres, 20 de moix df I W&

E n t i t a t s

Reunió de la federació UNESCO Dotze associacions dels Països Catalans van fer dissabte Fassemblea anual a Sant Cugat JOSEP MARIA MIRÓ

- Sant Cagat Dotze associacions de la Federació de clubs de la U N E S C O van reunir-se aquest dissabte a la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) a Sant Cugat, on van fer l'assemblea anual de l'entitat. En aquesta trobada es va fer un balanç de la tasca feta per les associacions que formen part de la federació, els projectes a m b vista al futur, les relacions internacionals, així com el pressupost amb què es compta. Enguany els clubs de la U N E S C O treballaran sobretot entorn el tema dels drets humans. L'associació d'Amics de la U N E S C O ValldoreixSant Cugat iniciarà el proper mes de maig un cicle dedicat a aquest tema. El medi ambient, la cooperació internacional i la recuperació del patrimoni cultural són alguns dels temes de treball que s'ha marcat la Federació de Clubs de la U N E S C O . Un altre tema clau és la potenciació de la cultura de la pau. El president de la Federació de clubs de la UNESCO, Miquel Lluís Muntaner, va dir: "És una tasca que cal fer a partir de la divulgació i des de les enti-

tats de cada ciutat, poble o barri". Pel que fa a la situació interna de la Federació, Muntaner va dir q u e a c t u a l m e n t es pot parlar "d'un estat d'evolució de transició, a causa del creixement del nombre d'entitats i persones que e n formen part". Per això, s'ha revisat la normativa en aspectes com l'admissió de nous clubs o les quotes. "Podríem parlar d'una crisi de creixement, parlant en positiu", va dir Muntaner. A m b r e f e r è n c i a a la q ü e s t i ó econòmica, la Federació, amb un pressupost que no supera el milió de pessetes, va decidir que invertirà les aportacions que rep dels divesos clubs en la promoció de les activitats i tasques de l'entitat. La Federació rep unes petites quotes de les diferents associacions, que actuen de forma autònoma. Elogis a l'agrupació local Miquel Lluís Muntaner va destacar la tasca de l'associació d'amics de la U N E S C O ValldoreixSant Cugat com "una de les més actives, amb més vitalitat i empenta de la Federació", juntament amb el Prat, Manresa i Al-

Els membres de la federació UNESCO van tmnir-se a la seu de FANCa Sani Cugat. FOTO: YOLANDA GARCÍA coi. En aquest sentit, Muntaner va qualificar de "molt important" la col·laboració entre l'entitat local amb l'ANC en els cicles de tipus divulgatiu que organitza de forma periòdica. "L'arxiu és un instrument de primer ordre en la vida cultural del país", va afegir. El president de la federació va elogiar la tasca de la fins fa

poc presidenta dels amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat, Montserrat Rumbau, al capdavant de l'entitat i també com a secretària general adjunta de la Federació. Muntaner va dit que ha dipositat tota la confiança en la nova presidenta de l'entitat, Anna Domènech. "Confio q u e continuarà en la línia positiva de

Rumbau", va dir Muntaner. Els participants a l'assemblea t a m b é van visitar dissabte les i n s t a l · l a c i o n s d e l ' A N C i el M o n e s t i r de Sant C u g a t . La histotiadora Montserrat Rumbau va ser l'encarregada de fer les explicacions pertinents sobre la història i l'arquitectura

de l'edifici.

M o s t r e s

Els rius, l'aigua i la vida 9 agrada als primers alumnes que visiten l'exposició El grup de l'Angeleta Ferrer recomana la mostra als companys IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat Dimecres a dos quarts de deu va entrar el primer grup d'al u m n e s q u e visitava l'exposició de D e p a n a "Els rius, l'aig u a i la v i d a " a la C a s a d e C u l t u r a . E r e n de lr dç B U P de PAngeleta Ferrer. D u r a n t una hora i mitja de visita un monitor va comentar a m b els joves la importància dels rius i la contaminació, com expliq u e n Mar Carrera i Laia Belm o n t e : " E n s han parlat dels rius i e n s han e x p l i c a t q u è hem de fer per conservar l'aigua, com per e x e m p l e estalviar a casa; i que hi ha poca aigua p o t a b l e " . Un monitor va explicar el contingut de Fexposició als alumnes. FOTO: A. B.

La majoria d ' a l u m n e s q u e

sortien de la visita remarcaven q u e els havia agradat l'exposició i, s o b r e t o t , posaven d e relleu tres parts: les diapositives, la m a q u e t a de la depurad o r a i e l s llocs on es p o d i a veure, a través d'un forat, els animalons q u e viuen dins un riu. L ' e s t u d i a n t Jordi R o s e t explica: "Els forats per on es v e u e n els a n i m a l s és el q u e surt més de la normalitat, és més exòtic, divertit i difer e n t " , tot i q u e a ell li h a n agradat més les diapositives, com a la Lídia C a m p s , la G e orgina Poblet, q u e les ha trobat "més e n t r e t i n g u d e s " , o el David Miguelez, per a qui la resta "ha estat avorrida". Els dos en discòrdia són Àngel Mi11a i Carlos Gonzàlez, el pri-

m e r p e r q u è no li ha agradat res i el segon p e r q u è destaca com a part més interessant el mural, i no els e l e m e n t s q u e més han convençut molts dels seus companys. Tot i que la majoria d'aquests joves afitmen q u e els ha agradat l'exposició Els rius, l'aigua i la vida, t a m b é hi ha unanimitat en dir que no els han explicat res de nou i q u e , p e r tant, recomanen l'exposició, " p e r ò per als més petits, perq u è és una manera divertida d ' a p r e n d r e el q u e no saps". I és q u e segons a q u e s t s alumnes, a la visita no han après res de nou, o en tot cas ben poc, ja q u e l'únic q u e no coneixien era el funcionament d e la d e puradora.

Societat

ELS'/ CANTONS Divendres. Ji' de març de 1998

P r e v e n c i ó

Comencen les al·lèrgies amb Parribada de la primavera La pol·linització és la causa principal de la malaltia Ja som a la primavera, una època que temen totes les persones al·lèrgiques al p o l l e n , ja que comença un període de dos o tres mesos -segons la meteorologiaen el qual pateixen els símptomes de la malaltia. Els metges recomanen mesures higièniques i posar-se sempre en mans IOLANDA PWIIKS

-Sant Cugat A\ ui comença la primavera, una època positiva per a alguns, però temuda per totes aquelles persones que són al·lèrgiques al pol·len. I és que amb aquesta estació comença l'època torta d'aquesta malaltia provocada per la pol·linització. La riniris (inflamació de la mucosa nasal), la conjuntivitis i la congestió nasal, juntament amb l'agreujament tle la malaltia que pateixen les persones amb asma bronquial provocada per substàncies externes, són alguns dels símptomes més comuns. "Aquestes al·lèrgies acostumen a millorar amb els anys i a vegades es curen, però el més important és prendre mesures higièniques, és a dir, que les persones a qui ja s'hagi diagnosticat què els provoca aquesta malaltia evitin el con-

dels especialistes, ja que a vegades és difícil diagnosticar què provoca aquesta reacció adversa. I és que de plantes i elements que causin al·lèrgia n'hi ha moltes, i sovint són diverses fins i tot en una sola persona. Per això, els metges recomanen mesures higièniques.

tacte amb aquell element; que compleixin el tractament prescrit pel metge i no fumin". Ks Carles Martí, director mèdic del CAP Sant Cugat, qui fa aquestes recomanacions, mentre també reconeix que molts cops és difícil diag-

Es important evitar el contacte amb el que provoca la reacció, fer el que ha dit el metge, i no fumar nosticar què provoca la malaltia perquè no totes les persones es veuen afectades pels mateixos motius. Per això, en aquesta època és aconsellable que qui comenci a sentir els efectes de l'al·lèrgia es posi en mans d'un

metge. Les oliveres, les gramínies, les processionàries (els cucs que es troben als pins) o els plataners són alguns dels arbres que poden provocar els símptomes al·lèrgics. Carles Martí distingeix dos tipus de simptomatologies, el de les vies respiratòries baixes i el de les altes. Entre la primera els efectes més comuns són la rinitis, la congestió nasal, la veu de nas i la conjuntivitis, totes de l'aparell respiratori superior. Kn el segon grup hi ha les relacionades amb els bronquis, com la hiperactiv itat o l'asma.

Els tractaments Darrerament s'ha parlat força de les vacunes, però el director mèdic del CAP Sant (Jugat explica que no són efectives al cent per cent: "No són d'ús general per-

F.l pol·len dels arbres pot causar la malaltia. FOTO: AYF. REI .IRÀS què no totes les persones hi reaccionen positivament i s'han d'administrar per prescripció mèdica; segurament per a una rinitis o una conjuntivitis que no sigui especialment forta, no es donaria". D'altra banda, hi ha alguns medicaments més comuns que si bé no curen les al·lèrgies sí que n'alleugereixen els efectes; es tracta

dels antihistamínies i dels broncodilatadors; aquests darreres són inhaladors que alleugereixen molt els efectes que provoca l'al·lèrgia a qui ja s'han diagnosticat problemes bronquials, però Martí adverteix que "cal fer un ús racional de tots aquests medicaments". Alerta, doncs, amb el pol·len i les al·lèrgies.

Fàrmacs

Isabel Riera valora positivament la modificació de la llista de medicaments La portaveu dels farmacèutics santeugatencs demana tranquil·litat i. p. - Sant Cugat -

"Penso q u e la nostra feina és calmar tothom perquè aquesta mesura encara no és vigent i, per tant, encara no hi ha hagut modificacions reals en els m e d i c a m e n t s q u e e n t r e n per la Seguretat Social", assegura la portaveu dels farmacèutics de la ciutat, Isabel Riera. Dit això, dilluns passat es va aprovar la modificació d e la primera llista q u e va fer el govern del Partit Popular a m b els m e d i c a m e n t s q u e no havien de ser finançats per la Seguretat Social. D ' a q u e s t a manera, Sanitat continuarà pagant els antibiòtics tòpics per a acne, els antidiarreics i els l a x a n t s q u a n s'aprovi la mesura. Tots ells són medicaments força utilitzats, com explica Isabel Riera: "Amb els anys, les persones tendim a tenir estrenyiment i per això era important que els laxants continuessin finançats; a m é s . a ningú li agrada haver de nec e s s i t a r els m e d i c a m e n t s " . A q u e s t a és una o p i n i ó q u e

t a m b é c o m p a r t e i x la farm a c è u t i c a s a n t c uga t e n e a M o n t s e r r a t Moral, que com e n t a q u e " a q u e s t a modificació és positiva per a tothom, usuaris, farmacèutics i metges. p e r q u è si a q u e s t s m e d i c a m e n t s ja no e n t r e s s i n per la Seguretat Social es deixarien de receptar i de v e n d r e " . L'n total d ' u n a t r e n t e n a de m e d i c a m e n t s han e n t r a t en

Es continuaran finançant els antibiòtics tòpics per a acne, els laxants i els antidiarreics a q u e s t a primera modificació q u e van aprovar totes les comunitats autònomes menys les governades per socialistes; 14-de les 17 c o m u n i t a t s van dir q u e sí. Riera està d'acord amb l'opinió que ha expressat el presid e n t del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Joan

Duran, per a qui la mesura és bàsicament política i no va al fons d e la qüestió, q u e és el debat sobre el finançament sanitari. En aquest sentit, tant Isabel Riera com Montserrat Moral e x p r e s s e n la seva disconformitat a m b el popular " m e d i camenta/.o": "Aquesta és una m e s u r a política q u e no farà baixar la d e s p e s a , p e r q u è si una persona està malalta, el m e t g e els haurà de r e c e p t a r igualment els m e d i c a m e n t s i l'usuari no té p e r q u è pagarlos", afirma la portaveu santcttgatenca. M o n t s e r r a t M o r a l , p e r la seva b a n d a , va més enllà en manifestar cpie "aquesta m e sura QO servirà per estalviar d i n e r s , com va passar a m b la llista q u e van fer els socialistes, q u e va fer a u g m e n t a r el cost de sanitat en lloc de reduir-lo". D e totes maneres la f a r m a c è u t i c a afirma q u e " a m b tot, sóc p a r t i d à r i a d e fer una d e s p e s a racional de les m e d e c i n e s i q u e t o t h o m en faci un bon ús; d ' a q u e s t a manera no caldrien l l i s t e s " .

F.lcentre ha hagut d"atendre molts casos de grip. FOTO: Y0I.AXDA GARCIA

Després de la grip, els casos de pneumònia augmenten al CAP de Sant Cugat i. p. - Sant Cugat -

En els darrers dies s'ha obs e r v a t un l l e u g e r a u g m e n t dels casos de p n e u m ò n i a al CAP de S a n t (Jugat, per bé q u e Carles Martí, el director mèdic del centre, en treu rellevància: "La setmana passada vam veure més casos del que és habitual, però no ha estat un e f e c t e e x a g e r a t , sinó

q u e ja és normal". I és q u e després d e l ' e p i d è mia d e grip q u e s'ha viscut aquest hivern i q u e ja es pot d o n a r per a c a b a d a , a l g u n e s persones pateixen pneumònies, com explica Carles Martí: "El virus de la grip es pot curar a m b uns dies, però a vegades, en p e r s o n e s a m b malalties q u e els d i s m i n u e i x e n la immunitat, s'afavoreixen les afeccions respiratòries".

Societat

ELS /CAIVIDNS Divendres. 20 de març f/e 1998

E n t i t a t s

Baixa la participació al cros del Parc de Bombers

Josep Puig podria ser el nou president de la Unió Sant cugatenca i. p. - Sant Cugat -

T o t fa p r e v e u r e q u e d i u menge al migdia la Unió Santc u g a t e n c a tindrà nova j u n t a directiva, encapçalada per Josep Puig. La vicepresidència correspondria a Tomàs Grau, la tresoreria a E r n e s t N a t é , la secretaria a Margarita Olivé i el c o m p t a b l e de l'entitat fóra Josep Maria Canas. I és q u e aquesta és l'única candidatura presentada en les primeres eleccions democràtiques de l'entitat, una candidatura q u e ha superat el 10% necessari de suport dels socis, ja q u e ha o b t i n g u t 101 signatures - d e les quals 2 no eren v à l i d e s - dels prop de 600 socis q u e té l'entitat. Per la seva banda, Pere Calders i Jordi G o n z à l e z , vocals d e la j u n t a provisional, han manifestat la seva satisfacció pel funcionam e n t del procés electoral i estan c o n v e n ç u t s q u e els candidats haurien pogut obtenir m é s s i g n a t u r e s si s ' h o h a guessin treballat més. J o s e p P u i g ha explicat com

i. p. - Sant Cugat -

els agradaria treballar a partir d'ara: " N o s a l t r e s h e m fet la c a n d i d a t u r a , però encara ens falten, com a m í n i m , cinc vocals; a més, d i u m e n g e deman a r é a tots els socis la seva col·laboració, p e r q u è estem oberts a tots els suggeriments i crítiques constructives". Per això, t e n e n previst d'instal·lar una b ú s t i a de s u g g e r i m e n t s q u e p e r m e t i als socis d ' e x -

El Parc de Bombers de RubíSant Cugat va fer dissabte passat el cros anual, q u e va comptar amb la participació d'entre 60 i 70 concursants, tots m e m bres de la policia local i nacional, bombers o auxiliars forestals. Jordi Serra, del parc de bombers organitzador, va explicar perquè e n g u a n y hi va haver menys assistència: "El dia a b a n s h a v í e m a n a t a la manifestació de Madrid i alguns autocars no arribaven fins la matinada, i per això molts bombers no van poder venir".

Vacte de presa de possessió es farà diumenge vinent a les dotze del migdia a la seu de Ventitat pressar les seves opinions durant tot l'any, i no tan sols a l'assemblea anual. Però aquests no són els únics projectes d'aquest e q u i p , com explica Puig: "Abans q u e res vull fer un e s t u d i e x h a u s t i u d e tot el q u e és la U n i ó per v e u r e el q u e es pot aprofitar i el q u e cal fer de nou, com per

Josep Puig encapçala l'única candidatura. FOTO: AVE BELTRAN exemple s'ha parlat de fer una residència geriàtrica". I la seva idea és q u e a la comissió q u e d u g u i a t e r m e aquest treball hi hagi una persona a m b el títol d'arquitectura per assegurar la q u a l i t a t de l ' e s t u d i . A més, a q u e s t arquitecte tècnic q u e és soci de la Unió des del

1977, té previst d'anar a una universitat perquè un dels projectes de final de carrera sigui l'estudi de necessitats de condicionament de la Unió Santc u g a t e n c a . Tot plegat, p e r ò , no serà realitat fins q u e l'equip hagi pres possessió dels càrrecs.

La prova va començar i acabar a Can Rosés i va durar una hora - d e deu a onze del matí. D e s p r é s , hi va haver un piscolabis i l'entrega de trofeus. En aquesta edició va haver-hi dos guanyadors, com explica Serra: "Van e n t r a r j u n t s u n b o m b e r del parc d e R u b í i un altre de Santa Coloma d e Gram e n e t " . I és que hi havia concursants de diversos parcs, com els de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola o de l'Ajuntament de Barcelona.

D e s f i l a d a

Els alumnes de PArnau Cadell obtenen un rècord d'assistència i recaptació Aconsegueixen 160.000pessetes i una assistència de 600persones I.P. - S a n t Cugat-

Una trentena d'estudiants va participar en l'organització. FOTO: Y. G.

Els alumnes de tercer de l'I ES Arnau Cadell van dur unes 600 persones la nit de divendres passat a la sala Cèltic, on van organitzar una desfilada per recollir diners per al viatge de final de curs. La nombrosa assistència els va permetre d'aconseguir dos rè-

cords: d'una banda, la quantitat de gent que va assistir a l'acte i, de l'altra, l'elevada recaptació, com explica Eva Tàrrega, membre de l'organització: "Som el curs que hem guanyat més diners, 160.000 pessetes, i ha vingut moltíssima gent". En l'organització de la desfilada hi van participar uns 35 alumnes de tercer, entre la vintena que desfilaven, i altres tasques

que calia tenir en compte. Tàrrega atribueix l'èxit a un factor bàsic: "El canvi de local i, per tant, també de música i escenari ha fet q u e la desfilada d'enguany fos molt diferent de les d'altres anysi això ha agradat molt". Els diners serviran per ajudar a finançar el viatge de final de curs, que realitzen entre el dia 28 d'aquest mes i el 3 d'abril, a Praga.

CENTRE D'ESRPDIS MUSICALS I HUMANS

H o t e l 3a edat Rossinyol.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. OBalmes. 11 - Tol. 674 58 62 - Sant Cugat

Els nostres grans es mereixen el millor. El millor entorn natural. El millor tracte, familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència medica pemanent. La millor cuina, casolana i saludable. I tot això és el que els oferim a l'Hotel Rossinyol de Valldoreix. Per la seva tranquilrtat i benenestar, confiï en la nostra experiència. Av. Joan Borràs, n. 64 08190 VALLDOREIX (Barcelona)

Tel. 589 62 58 - 865 27 07

Viure a Sant Cugat

Divendres, 20 de març de 1998

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

LA NATURALITAT DESTACA EN ELS PENTINATS DE NÚVIA Les tendències per a aquesta primavera apunten c a p als recollits senzills i de línies poc compli cades que faciliten la comoditat de la núvia i aposten per un equilibri de la seva imatge Els pentinats de núvia actuals tendeixen a la naturalitat. Així ho afirma Raffel Pagès, perruquer i propietari de diverses perruqueries al Vallès Occidental i a Sant Cugat, quan explica que "la núvia actual no vol aquells crepats i aquells monyos complicats d'abans, sinó que vol sentir-se còmoda el dia de la boda". Per aquest motiu, les núvies aposten pels" recollits amb forma de monyo o cua, però sempre molt naturals. I és que el pentinat d'una núvia ha de coincidir amb la seva personalitat, el seu físic i, sobretot, el model de

vestit blanc que portarà el dia del casament, ja que si aquest és escotat es deixarà el cabell solt, i si és molt tancat es farà un recollit. L'equilibri de tots aquests elements és molt important perquè la imatge final sigui la perfecta. Aquesta primavera la naturalitat arriba a tal punt que els pentinats que més es fan, els de línies gregues, amb els cabells recollits amb monyo o cua a través d'un clip de flors, són molt fàcils de desfer perquè la núvia pugui deixar-se la melena una mica ondulada a l'hora del con-

vit. De tota manera, tot i que els cabells no es crepin, els pentinats de núvia actuals, sobretot els de línies gregues, aguanten tot el dia. La personalitat de la núvia juga un paper molt important i, avui dia, val a dir que hi ha moltes dones avantguardistes que porten els cabells molt curts. En aquests casos s'acostuma a jugar amb recollits falsos o amb detalls florals per tot el cabell, sense deixar de banda, però, l'estil novedós de la protagonista. Un pentinat per a cada cara Cada noia que es casa té una idea de com vol anar pentinada el dia de la boda. Els estilistes i perruquers el que fan és aconsellar a la núvia sobre els pentinats que més l'afavoreixen, sempre tenint en compte el seu gust i el seu estil. Segons Pagès, "s'ha de buscar la part positiva de tota cara i ressaltar-la fins a deixar la núvia més bonica que mai".

Pentïnat de núvia amb serrell i volums laterals per a rostres llargs

El recollit de línies gregues et permet jugar amb la fisonomia de la noia i ressaltar o dissimular els trets més característics de la cara fins a trobar l'equilibri perfecte, ja que "el rostre ideal, l'ovalat, costa de trobar", explica Raffel Pagès. Així, en un rostre allargat s'exageraran els volums del costat i, en el cas que

Pentinat de núvia de Unies gregues la noia porti serrell, no se li recollirà, per donar-li més volum al davant. En canvi, en una cara rodona es tibaran els cabells i es recolliran del costat per evitar volums laterals. En les cares triangulars s'intentaran deixar metxes mig despentinades sobre la cara.

Pel que fa als cabells arrissats s'acostumen a recollir deixant alguna grenya que aprofiti el rínxol i quedi en forma de tirabuixó. Les núvies que tenen el cabell llis acostumen a anar desgrenyades, tot deixant algunes metxes que donguin vida a la totalitat del cabell.

LES PROVES DE PERRUQUERIA SON BÀSIQUES

Pentinat de núvia amb cabell solt a mitja mida

Un dels elements que gairebé mai falta en un pentinat de núvia són els detalls florals o els petits tocats, brodats com el vestit. Segons Raffel Pagès, una de les flors que millor decoren els recollits de núvia són, sens dubte, les flors petites de temporada de color blanc. "Cada vegada es posen més flors de temporada, ja que l'estil que més agrada és el natural", exposa el conegut perruquer. Les petites ponzelles de rosa, per exemple, queden molt bé en els cabells solts, lleugerament ondulats perquè agafin petits gestos i tinguin vida.

ques que siguin, no acaben de quedar bé al rostre de la noia. "Considero que els dissenyadors de moda de núvia haurien de deixar la qüestió dels pentinats a mans d'un especialista que sap quins elements queden bé a la cara de les noies que es casen", exposa Pagès, que afegeix que "una bona solució per evitar desenganys posteriors és que les botigues deixin les diademes a les núvies perquè aquestes puguin fer-se una prova de pentinat abans de comprar-les i, així, s'assegurin que els queden bé".

D e totes maneres, moltes noies compren detalls florals, diademes o brodats als establiments on compren el vestit de núvia, sense consultar-ho abans amb el perruquer o estilista que les pentinarà. "Aquest és un error freqüent que cal evitar", explica Pagès. I és que de vegades, les diademes, per molt boni-

Les proves Un mes abans de la boda cal anar a la perruqueria a demanar hora per a una prova de pentinat de boda. Segons els professionals, és aconsellable provar diferents recollits i monyos per veure quin és el que més afavoreix, tot i que ja es tingui una idea pre-

concebuda del pentinat que es vol portar. La primera prova sempre es fa amb vestit de carrer. A partir d'aquesta prova, el pentinat ja es definirà més i, per aquest motiu, el perruquer ja demana veure detalls del vestit, ja sigui a través de fotografies o veient-lo directament. Actualment, el dia de la boda la majoria de núvies van a pentinar-se a la perruqueria, tot i que també hi ha qui prefereix seguir la moda antiga de fer anar el perruquer a casa. Un p e n t i n a t de núvia costa de 10.000 a 15.000 pessetes. Les perruqueries, però, acostumen a regalar-los a les núvies clientes del saló. En el cas que es dugui vel, es pot demanar al perruquer que ensenyi a la núvia com col·locar-se'l i, si és possible, que vagi a casa el dia de la boda a col·locar-lo ell mateix.

Societat

ELS ÍCANTONS í)kemlm. 10 de mare de IWS

El moviment okupa es presenta a Sant Cugat

I n i c i a t i v e s

Nova campanya per e v i t a r la v e n d a d e tabac a m e n o r s I.P. - Sant Cugat -

Tu no has de comprar. Jo no puc vendre. Aquest és el lema d'una campanya q u e ha engegat l'Associació Espanyola de Tabac i la U n i ó d ' E s t a n q u e r s d ' E s p a n y a q u e al llarg d ' a quest mes està arribant a Sant Cugat. Es tracta d ' u n a iniciativa

ALBERT BALANZÀ

encara incita més a comprar. En aquest sentit, l'estanquera Núria Segarra comenta q u e "a vegades inciten al fet q u e es busquin la vida per altres cantons, com ara en el contraband". Josep Torres, encarregat d'un estanc, també remarca q u e "els q u e vulguin fumar h o continuaran fent p e r q u è poden trobar tabac a les màquines que

Els estanquers de

que va començar

^anf

Qugat

recelen

hi ha als bars

cl 4 d e m a r ç i . . exemple" pper ^ l WAV de refectivitat que Torres, com alpaulatinament s'estén per tot l'Estat espanyol. El seu o b j e c t i u comenta que és d o n a r informolts- pares mació per evitar * 4 * -\ envien els fills la venda de tabac menors a coma menors en estancs, bars i resprar-los el tabac i això és un taurants. A la ciutat, la majoria problema, perquè no se'ls pot d ' e s t a n q u e r s es mostren recev e n d r e . Per a P e r e Vilarasau, losos de l'efectivitat d'una inititular d'un estanc, és difícil saciativa que no és el primer cop ber l'edat de cada jove: "No és q u e es du a terme. la meva feina fer de policia i d e m a n a r el c a r n e t als nois i Els m o t i u s q u e e x p o s e n alnoies perquè a vegades és difíg u n s d e l s p r o f e s s i o n a l s per cil distingir si t e n e n 16, 17, 18 d u b t a r d e l ' e f e c t i v i t a t de la o 19 anys". Joaquín Antona és campanya són bàsicament que encarregat i apunta: " L e s camels joves t e n e n altres mitjans panyes estan bé perquè la gent per aconseguir el tabac i que el s'assabenti del que hi ha, però fet de prohibir moltes vegades t

pugui tenir aquesta ^ nova iniciativa

HOfcíItníhlM»IWftEMUKKk «WMSUf

Kh professionals expliquen que és difícildistingir l'edatdels joves. /•': V. se n'obliden als pocs dics". D'altra banda, alguns estanquers també han apreciat que en els darrers t e m p s ha augmentat la venda de paper de fumar, q u e no està prohibit; però no tan sols a menors, com explica Núria Segarra: "La venda de paper de fumar s'ha disparat en els darrers dos anys, més o

menys, entre tota la població i hi ha molta gent jove que en compra per fer-se cigarretes i no porros, perquè els surt més econòmic i, a m é s , f u m e n m e n y s perquè se l'han de fer". Sigui com sigui, els cartells i les enganxines es comencen a veure ja pels establiments santcugatencs.

Els okupes de la masia Can PasT kual de Collserola i altres membres de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona van reiterar dijous passat a la Casa de Cultura el dret a l'habitatge i a la creació de centres socials autogestionats, com a principals reivindicacions del moviment. En un acte organitzat per diversos col·lectius de Sant Cugat, com el CASC, Maulets o el Grup Natura del CMSC, una cinquantena de membres i simpatitzants de l'okupació van discutir sobre els aspectes jurídics i socials que genera l'anomenat "alliberament d'espais abandonats" . La taula rodona va estar amanida també amb exemples explicatius sobre els models diferents d'okupació en cases de (1. Sants, Gràcia o Collserola, com Can Paskual. Aquesta masia, com a exemple més proper a Sant Cugat, segueix un model d'agricultura a u t o g e s t i o n a d a a partir d'horts i reciclatge de deixalles. El grup que habita a Can Paskual, una masia de l'Ajuntament de Barcelona ocupada ara fa un any i mig, planteja també una alternativa a la vida de ciutat.

C o m u n i c a c i ó

wsmmvat auattiiotm

Els 4 Cantons inclourà la revista juvenil Secundèria, un cop al mes El suplement es dirigeix als joves d'entre 14 i 20 anys A. C. - Sant Cugat -

Els 4 Cantons ha s i g n a t un conveni a m b Edicions Catalanes del Món de l'Ensenyam e n t (Edicat), segons el qual la nostra publicació inclourà a partir d ' a q u e s t mateix n ú m e ro la revista juvenil Secundèria. Amb u n tiratge d e 24.000 exemplars mensuals, aquesta publicació es distribueix grat u ï t a m e n t a més de 125 instituts de Barcelona, l'Hospitalet de llobregat i el Bages, a m é s dels p u n t s d'informació juvenil i les biblioteques de l'àrea metropolitana.

íQuÈE^CQMPlJtER íft***NÉH><

S e c u n d è r i a va n é i x e r ara fa tres anys a m b la Finalitat d'introduir els joves q u e e s t u d i e n La revista es distribueix actualment a Barcelona, el Bagps i el Baix LLobregat F:E4C

s e c u n d à r i a en el m ó n d e la premsa escrita, alhora q u e fom e n t a r la pràctica de l'escriptura p e r m e t e n t q u e els e s t u d i a n t s p a r t i c i p i n e n la confecció de la publicació. A més, t a m b é té com a objectiu facilitar la integració cultural i lingüística dels col·lectius de població jove q u e es m o u e n e n u n entorn on la llengua catalana té una reduïda pressència. El p ú b l i c j u v e n i l ha acollit molt b é a q u e s t a p u b l i c a c i ó , per la qual cosa els seus e d i tors es p l a n t e g e n ampliar e n breu e l seu t i r a t g e fins a 27.500 exemplars i la seva distribució a les c o m a r q u e s d ' O sona, l'Alt i Baix C a m p , el Gironès i el Baix L L o b r e g a t .

Els 4 Cantons encartarà cada mes aquesta publicació a m o d e de s u p l e m e n t " a m b la intenció d'apropar-nos més als joves santeugatencs d'entre 14 i 20 anys i oferir un p r o d u c t e cada cop més ampli i plural", ha d i t R a m o n G r a u , e d i t o r d ' £ / r 4 Cantons. Per la seva banda, l'editor d e Secundèria, J o s e p M. Batalla, ha fet una lectura molt positiva del conveni entre les dues a m p r e s e s editores: "L'aportació q u e Els 4 Cantons fa incloent la nostra publicació al setmanari p e r m e t sumar-se al nostre interès per estimulars els j o v e s en la l e c t u r a d ' u n mitjà premsa, a m b c o n t i n g u t s d ' i n t e r è s i d e qualitat per als estudiants".

Griful Oil, s. L. Servei Estació Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

515094555

EL PAGAMENT DEL GASOIL " C " SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O A M B TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

22 Societat

ELS/·GWmN·i tt;»Wftí. 20,1,

r a d i o g r a f i a

Fusió

Conèixer la música implica un desenvolupament integral de la persona

Petita història d'una gran il·lusió MONTSK SANT

• Sant Cugat -

Entitat: Acadèmia Fusió Nombre d'alumnes: 300 Any de fundació: 1971 Seu: Cdnovas del Castillo, 20

Pilar Roig va descobrir la música estant encara entre les faldilles de la seva mare, Maria Parasols, mestra de reconeguts valors musicals. A casa seva era normal trobar-hi artistes tan importants com Mirna Lacambra. No és estrany, doncs, que la nena estudiés piano i solfeig i que estimés la música com a una amiga de sempre. Però la Pilar tenia també la vocació de l'ensenyament i trobava que els estudis musicals eren massa formals i teòrics, sense deixar espai perquè els alumnes gaudissin del goig de la música. Q u a n va acabar els seus

estudis al Conservatori del Liceu, va continuar buscant una nova forma d'aprendre i ensenyar música. A l'acadèmia Juan Llongueras hi va trobar, gairebé per casualitat, un mestre que sabia convertir la música en quelcom més. Era un desenvolupament de l'harmonia i el ritme del cos. Sentia la música amb tot l'ésser i la tocava no tan sols a m b les mans; era un nou mètode d'estudi que ensenyava un professor * suís. Embadalida pel seu descobriment, la Pilar va anar a Ginebra, on va seguir els cursos pedagògics de Jacques Delcroze sobre la rítmica del cos i formació musical. En tornar, va voler posar en

pràctica el mètode après per donar una oportunitat de viure més la música. Així, fa més d e 25 anys Pilar Roig va començar a donar classes de rítmica i piano a l'àtic d e casa seva, al carrer Rosselló de Sant Cugat. Llavors el petit estudi es deia Pilar Roig, i com a Acadèmia Pilar Roig va passar al carrer Xerric. Hi ensenyava dansa i piano emprant el mètode de la rítmica per buscar un desenvolupament harmònic del moviment del cos i la integració amb els instruments. Novament cl local va quedar petit i es va ampliar amb un altre; primerament al carrer Major i d e s p r é s als Q u a t r e C a n t o n s . E r e n el anys vuitanta i Pilar

Roig oferia als seus alumnes la possibilitat d'estudiar dansa, piano, flauta travessera i viola. Ara ja era tot un petit equip de pedagogs i educadors i van buscar un local més gran que perm e t é s integrar totes les disciplines en un sol edifici: el de Cànovas del Castillo, una casa que oferia tres pisos d'aules i sales, i una major comoditat per fer classes. L'Acadèmia Pilar Roig es va convetir l'any 1986 en Fusió, un nom que volia reflectir la filosofia de l'escola: "Formar músics des del principi no és tan sols dominant les tècniques, també és educar el gust per la música i la formació integral de la persona.

Societat 23

E 1 S 4 CArYTONS Divendres. --V de març de 1998

r a d i o g r a f i a

Fusió

Tres orquestres de diferents edats i un grup coral són el fruit de tots aquests anys de feina i dedicació

Fusió, més que una escola de música MONT.SK S A N T - Sant Cugat -

L'escola F u s i ó vol ser molt més q u e una escola on nens i n e n e s a p r e n e n a tocar un inst r u m e n t p e r q u è al pare o la mare els fa gràcia. La música és part integrant de l'harmonia espiritual i de l'humanisme, i això és el q u e vol donar l'escola. L'aprenentatge comença amb els més petits a l'etapa de sensibilització en què els menuts coneixen i aprenen a jugar amb la música i amb cl seu cos. Les classes són un joc amb què els nens desenvolupen el moviment de la rítmica i aprenen a diferenciar sons i ritmes;

més endavant, en acabar el segon cicle de sensibilització, durant uns dies se'ls ensenya diferents intruments i se'ls incita a tocar-los i sentir-los. No és fins als set anys que es comença a encarrilar el nen per l'instrument que esdevindrà el seu, i se'ls inicia en el cant coral com una manera d'integrar-se en un grup i de conèixer la música integralment. Així s'aconsegueix que el nen no tingui classes tot sol, avorrides i d'interminables pràctiques. El mètode s'ha refermat pels bons resultats, que han permès a l'escola tenir en aquests moments tres orquestres amb més de 80 músics de diferents nivells i edats, més una

massa coral de qualitat i una orquestra de corda que ha actuat a diferents llocs del món i que ha acompanyat l'Orfeó Català en diferents moments, com va fer fa dos anys als actes celebrats al Palau amb motiu del centenari del Cant de la Senyera. L'escola organitza c o l ò n i e s d'estiu per als alumnes, anades a concerts i intercanvis amb altres escoles d'Europa, concerts d'alumnes i de professors i tot un seguit d'activitats, tant pera nens com per a joves i adults que vulguin completar la seva formació m u s i c a l , p r e p a r a n t t a m b é els nous músics per al seu ingrés als cicle superior als conservatoris.

E n g u a n y , el dia 3 d e m a r ç F u s i ó va iniciar les c e l e b r a cions del seu 25è aniversari, a m b u n a festa a la seva sala d'audicions. Al llarg d ' a q u e s t últim trimestre s'han organitzat un s e g u i t d ' a c t e s i c e l e bracions per commemorar d e forma adient a q u e s t aniversari tan important per a l'escola. El diumenge 19 d'abril, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, es farà un concert de les orquestres i la coral de l'escola, acompanyats del Jove Orfeó Català. El set de Juny està programat un espectacle dels més petits al teatre de La Unió, que es titula "Música, color i moviment" i que farà les delícies d e pares,

mares i avis amb l'actuació dels m é s menuts, d ' e n t r e quatre i set anys. Els dies 13 i 14 de juny Fusió ha programat un seguit d'actuacions ininterrompudes, d u r a n t dos d i e s , al C l a u s t r e , complementant l'exposició de fotografies de les seves activitats, per a tots els santcugatencs q u e vulguin acostar-s'hi. Com a cloenda d e tot això, hi haurà un concert de música pop, jazz i moderna al Cafè Belgrado, el 22 de Juny..Com es pot veure, un m u n t d ' a c t i v i t a t s d e tota mena per acostar a tothom els fruits de vint-i-cinc anys de formar els nens i joves en la música, i d'enriquir culturalment la nostra ciutat.

Viure a Sant Cugat

Divendres, 20 de març de 1998

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

LA SENZILLESA S'IMPOSA EN ELS RAMS DE NÚVIA Les roses, les gardènies o les orquídies predominen en els bouquets d e boda q u e , a diferència de fa uns anys, a r a són petits i circulars i sense gaires a d o r n a m e n t s . La senzillesa t a m b é s'extén a la decoració dels cotxes de núvia i als centres florals de les esglésies i els ajuntaments avui dia es fan amb flors molt variades, que van de la fresia, una de les flors amb més classe, fins al nard, passant per les orquídies o la margarida", explica Emèrita Rodríguez, propietària d'una floristeria de Sant Cugat. S'ha de destacar, també, el dendrobi que, tot i que era més sol·licitat per als rams en forma de cascada, ara també es posa en els bouquets rodons. Altres flors que agraden molt són la gardènia silvestre o el lliri. Aquest últim acostuma a portar-se sol o de dos en dos, amb les tiges ben llargues i decorades amb un llaç blanc de roba. Segons els experts és una Les flors que formen els bouquets acostumen a ser de dues tonalitats flor molt elegant. El color vermell i el rosa pàl·lid El ram de núvia s'ha convertit noia l'escull segons el vestit i el són les dues tonalitats preferides en un element imprescindible en seu estil. El màxim ornament que per combinar amb el blanc, que qualsevol casament, tant civil es posa ara és un tul blanc que sempre es demana. "Nosaltres com religiós. I el mateix ha passat embolica les tiges de les flors i intentem que en els rams hi comamb les flors que decoren el cot- penja una mica, juntament amb binin els colors clars i pastels que xe de la núvia, l'altar de l'església un tros de verd, "però sempre la demanen les clientes, amb una i, encara que amb menys propor- mínima expressió", exposa Mòni- tonalitat crua, i no blanca, per ció, la sala del jutjat o de l'ajunta- ca Duarte, d'una floristeria del trencar", exposa Mònica Duarte. carrer Santa Maria de Sant Cugat. ment on se celebra la cerimònia. Les flors que formen els bouDes de fa tres o quatre anys, Preparació del» rams quets de núvia són sempre les de els rams de núvia, també anomenats bouquets, són petits i circu- temporada i acostumen a ser de Els rams de núvia es fan el lars. Aquells poms de flors en for- dues tonalitats diferents. A més, mateix dia de la boda, ja que les ma de cascada i recarregats amb les grans flors, com ara la rosa o flors han de quedar fresques i molt de verd i diversos llaços de l'orquídia sempre es barregen ben verdes. Tot i així, sempre hi colors, han passat a la història. amb flors més petites com les ha núvies que volen el ram de Les núvies d'avui en dia volen un tarongines. Les roses són les flors flors seques i, per tant, es pot ram senzill, sense gaires adorna- preferides per les núvies santcu- preparar amb força antelació. ments i poc atrevit, tot i que cada gatenques, tot i que "els rams Normalment, els bouquets es fan

amb elements d'escuma en els que s'hi claven les flors o, si no, també es poden fer lligant amb filferro les tiges. "Normalment estic una hora i mitja fent el ram, sostenint-lo tota l'estona a la mà", explica Rodríguez. I és que els rams de núvia han de quedar perfectes, ja que no s'ha d'oblidar que acompanyen durant tot el dia la protagonista de la celebració: la núvia.

Totes les floristeries acostumen a tenir un catàleg de rams de núvia. A partir d'aquest, les noies veuen l'estil que volen i escullen el ram que els agrada i hi fan les variacions que volen. Els preus dels bouquets de núvia oscil·len entre les 10.000 i les 15.000 pessetes, segons la mida, el tipus de flors que s'hi posen, la quantitat de verd i, sobretot, dels acabats.

La tradició de donar el ram perdura A Catalunya és tradició que, durant el banquet, la núvia dongui el seu ram a una germana o amiga sense compromís sentimental. Normalment aquest regal es fa a meitat del convit, just quan els músics -en cas que n'hi hagicomencen a tocar una música alegre. És aleshores quan la parella de recent casats s'aixeca i, tot donant un tomb per les diferents taules de convidats, van a parar a la que hi ha la noia escollida per donar-li el bouquet de núvia. Avui en dia, fins i tot hi ha floristeries que a l'hora de fer el ram el divideixen en dos perquè, després de la cerimò-

nia, la núvia el pugui donar a les persones elegides. "És un procés més costós perquè, tot i que té dues parts, el ram ha de quedar igual de perfecte que un pom normal; ha de quedar com si estigués fet d'una sola peça", explica Mònica Duarte. Abans aquesta tradició era una mica diferent, i el que feien les núvies era llençar el bouquet a un grup de noies en edat de casar i es deia que, qui l'agafava, es casava al cap de poc temps. En algunes cultures, la tradició dictava que la núvia havia de tirar el ram en sortir de l'església i, en d'altres tradicions, després del convit.

L'ENGALANAMENT FLORAL DELS COTXES Seguint la tònica dels rams, la decoració dels cotxes cada vegada és més senzilla. Així, a les quatre portes de l'automòbil s'acostuma a posar quatre llaços de tela de color cru o blanc, amb detalls florals, tonalitats pastel i una mica de verd. Les flors que hi predominen són la margarida o els gladiols, però poden ser molt variades. Hi ha qui vol la decoració floral del cotxe igual a la del ram de la núvia, però d'altres parelles prefereixen la varietat. Aquests detalls florals exteriors normalment s'aguanten amb ràfia. Pel que fa a l'inLes 4 portes del cotxe es decoren amb llaços de tela i detalls florals terior, es posa un centre de flors a la finestra posterior del cotxe, que està Les flors escollides per al ram de fosques dels invitats principals del fet amb els mateixos llaços, flors i núvia són les que normalment acos- convit. verd que els detalls exteriors. "Els Les flors, però, també les trotumen a ocupar les solapes de adornaments blancs queden molt nuvis, padrins, pares i familiars de la bem als altars i a tota l'església i a bonics en els cotxes foscos ja que parella que es casa. Són els anome- l'exterior i interior del cotxe de ressalten molt més", destaca Mòninats sobreposts. Així, les roses ver- nuvis. Precisament, els detalls floca Duarte. La decoració del cotxe melles o les orquídies, juntament rals a les portes dels cotxes són els val 12.000 pessetes. amb algunes petites flors blanques que destaquen el vehicle de la Les decoracions florals de les o beige destaquen sobre les solapes núvia entre la resta dels de la ciutat.

esglésies se centren sobretot en els altars i, en cas que n'hi hagi, en les escales. Així, tant al Monestir com a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix, s'acostuma a posar un centre alt a cada lateral de l'altar, amb roses, boubardies o tot tipus de flors que llueixin, amb molt de verd i algun llaç. En el cas que hi hagi escales, també es posen dos centres més petits a cada costat de l'altar inferior. Davant de l'altar es posa un altre centre baix i, de vegades, fins i iot damunt del mateix altar se n'hi posa un altre. Els preus d'aquestes decoracions varien molt perquè no és el mateix decorar una església gran com la del Monestir, que una església petita com la de Sant Cebrià. Així mateix, els preus per decorar les sales dels jutjats i els ajuntaments són molt més baixos que els de les esglésies, ja que l'espai és molt més reduït i la cerimònia més curta. Segons les floristeries consultades per aquest set-

manari, les flors que es posen per decorar les esglésies i sales de jutjat també acostumen a ser les mateixes que s'han escollit per al ram de núvia. Diademes i corones de flors Encara que són poques les núvies que es posen corones de flors el dia de la boda, la primavera és l'època ideal per lluir-les. Fetes amb flors petites i fines i de tons pastel i blancs, les corones donen un aire romàntic a la núvia, que acostuma a portar els cabells sense lligar sota la corona. Les diademes, en canvi, són un dels detalls més estimats per les núvies, ja que queden bé amb tot tipus de cabell, solts o recollits. Les diademes que estan fetes de flors agraden cada vegada més, sobretot les de flors seques. I és que les flors poden ser un motiu perfecte per col·locar al cabell o a qualsevol lloc el dia d'una boda.

Divendres, 20 de març de 1998

Viure aSant

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

Cugat

TORNEN LES INVITACIONS DE BODA TRADICIONALS Els santcugatencs prefereixen els papers color crema o blanc trencat a m b tipografies clàssiques per anunciar el seu enllaç. Les targetes modernes han passat a un segon pla

Jtaó /wrüdal. • cfiérez-Sépa/a

e/t comunúxvixi pae iuà apai

putacena de mape, en di crasreyttiiz de<s/an cra&aacv.

c/evi/ia, m-arzo de -Z999

Les invitacions tradicionals mai fallen i, per aquest motiu, la gran majoria de nuvis tornen a apostar pels formats clàssics. Així, ara s'envien invitacions fetes amb papers especials de cotó o realitzats a mà, doblegats dues vegades i amb un text imprès amb tinta blau marí o negra i amb tipografia anglesa, molt clàssica. Els colors

dels papers acostumen a ser blancs trencats, grisos clars o color crema. "Aquestes invitacions, en estar fetes a partir de tons pastel i paper de molta qualitat, donen una sensació de calidesa que agrada molt als nuvis", afirma Carme Sagalès, d'una impremta de Sant Cugat. Encara que siguin una mino-

ria, també hi ha parelles que prefereixen enviar invitacions de caire més modern i original. Així, escullen tipografies i colors més cridaners que no estan als catàlegs d'invitacions de boda de la impremta, i inclouen dibuixos realitzats per ells mateixos o per algun dissenyador. "Les cartolines utilitzades, però, continuen essent de gran qualitat", afirma Sagalès. Anys enrere aquest tipus d'invitacions es feien molt perquè la gent es casava més pel civil i sense tanta pompa. Ara, en canvi, tornen les bodes de 200 invitats i amb tot tipus de luxe.

Les comandes El període correcte per encomanar les invitacions a la impremta és d'uns tres mesos i mig abans del convit ja que, per anar bé, els convidats les han de rebre dos mesos i mig abans per poder confirmar la seva assistèn-

cia. Les impremtes tarden de 15 a 20 dies a fer-les. Un percentatge baix dels nuvis també encomana targetes de resposta per enviar als invitats que han fet la participació. Pel que fa a les minutes dels restaurants, acostumen a fer-les ells mateixos, juntament amb els menús.

El preu de les invitacions clàssiques és sempre superior a la de les modernes. Així, mentre 100 invitacions tradicionals poden costar 40.000 pessetes, 100 de modernes costen 15.000 pessetes. A més, segons Carme Segalès "s'ha d'afegir que les parelles que volen invitacions tradicionals sempre conviden més persones que els que es conviden en una boda pel civil".

11 Mssòu Bar Restaurant TOTA UNA TRADICIÓ

Celebracions de comunions i bateigs

»EqímnblE5 El Mesón, a la plaça del Monestir, li ofereix el pressupost a la seva mida i amb salons-menjador de 25 a 70 persones. PI. Octavià, 6 - Tel. 674 10 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EL MÉS GRAN ASSORTIT EN MOBLE CLÀSSIC AUXILIAR Cónovas del Castillo, 2 Tel./ Fax : 589 00 14 • 08190 Sant Cugat

Societat

flS••?CANTONS

A c t i v i

C e l · l e b r a c i o n s

l'urti' de l'On II rutliíinl c a < nmlnmir /////s/u/ i /><>, -././ / (JlO YOI.ANDA GARCIA

Unes 5 0 persones es reuneixen al cafè-tertúlia de POcell Radiant Uacte de diumenge va combinar música i poesia J. M. M.

El col·lectiu d e l'Ocell Radiant de la Floresta va aplegar una c i n q u a n t e n a de persones en el vint-i-dosè Cafè Tertúlia, que va fer-se a la seu de la Unió Esportiva i recreativa de la Floresta ( U R E F ) . L'entitat va celebrar el premi santcugatenc de l'any 19-%, q u e se'ls va atorgar el passat mes de novembre. A l'acte hi va assistir el president de l'Associació d'Amics de la Ràdio, R a m o n G r a u , q u e és l'entitat q u e organitza els premis s a n t e u g a t e n c s d e l'any. (ïrau va destacar que actes com els de diumenge a la Floresta són molt positius a m b vista a les entitats del municipi. Durant mes de tres hores, es

van fer diverses activitats que van combinar la música i la poesia. Un dels plats forts de la vetllada va ser el grup de música popular bielorussa, El trio Minsk, que va obtenir una molt bona resposta per part del públic assistent. T a m b é van participar al cafè-tertúlia el Grup de Cambra Fash, de música brasilera i ritmes flamencs, a més de diversos escriptors, membres del col·lectiu florestà i alguns espontanis que van sortir del públic. El m e m b r e de l'Ocell Radiant Jordi Traperho va mostrar-se satisfet tant "per la qualitat com per la varietat de les actuacions". Tot i així, Traperho va dir que tot i que va ser una celebració forca concorreguda, s'esperava q u e el n o m b r e d ' a s s i s t e n t s fos més

elevat. "Crec que es podria haver arribat a un c e n t e n a r d e persones i malauradament no ha estat així", va dir Jordi Traperho. Més activitats L'Ocell radiant és un grup artístic q u e engloba pintors, actors, escriptors i cantants. L'associació té previst amb vista als propers mesos intensificar el nombre de trobades d'aquest tipus amb un cafè-tertúlia de forma quinzenal. El col·lectiu tornarà a reunir-se el proper 12 d'abril a la Seu de la l'nió Esportiva i Recreativa de la Floresta. De moment, encara falta per d e t e r m i n a r q u i n serà el tema q u e centrarà la pròxima vetllada.

D/irn/l/rs, 20 de marc de 199S

t s

Anton/a Mohino, responsable de l'entitat, va itittrpntm un i/mti I <)!<)) (,

El Racó de l'Amistat celebra el seu aniversari al Centre Cívic de les Planes SALVA T O R D E R A

El C e n t r e Cívic d e les Planes va acollir el passat d i u m e n g e l'aniversari de l'associació de g e n t g r a n " E l R a c ó d e l'Am i s t a t " . Aquesta celebració, q u e es fa anualment, va comptar a m b la presència de la regidora de Serveis Socials d e l'Ajuntament, Sílvia Flury. Un total de 125 persones van assistir a l'aniversari, e n t r e les quals s'hi podien trobar m e m bres dels casals de Mira-sol i d e la Floresta. Els actes es van iniciar amb una salutació al públic per part del president de l'associació, Manuel Centeno. Antònia Mohino, tresorera de l'entitat, va continuar el discurs informant

de les activitats que es feien al c e n t r e d u r a n t tot l'any. M é s tard, uns músics van començar a tocar, m e n t r e q u e diferents m e m b r e s del casal es preparaven per actuar. Maria Martín, Felisa Sànchez, Antònia Beneto, Encarna Loma i la mateixa Antònia Mohino van oferir al públic interpretacions musicals i balls d e d i f e r e n t s r e g i o n s d'Espanya i diferents gèneres musicals. La tresorera de l'associació assegura que "tots els actes van ser m o l t e n t r a n y a b l e s " i es mostra "molt satisfeta de tot el que es va fer". Els p r o p e r s actes p r e v i s t o s són la c e l e b r a c i ó de la Feria d'Abril i la " C r u z de m a y o " , una festa t a m b é d ' a r r e l andalusa.

E n t i t a t s

La Festa de la Convivència del Casal de Sant Cugat aplega 9 8 persones Els jubilats van gaudir d'una xocolatada i unes havaneres S. T - Sant Cagat -

Els residents del C e n t r e de Dia i el Casal d'avis de Sant Cugat van celebrar com cada any la Festa de la Convivència. L'acte, que es va fer el passat dissabte, va ser tot un èxit d'ass i s t è n c i a i va a c o n s e g u i r congregar tots els jubilats del l,u gent del Casal i del Centre van gaudir de la jornada /• <) 10 Y.CA R( I. \ Centre de Dia, els residents del Casal i els socis de l'entitat. Kn total es van donar cita unes 98 persones. H avaneres i xoci lats

MODA

INFANTIL

Endavallada, 12 • Tel. 675 49 01 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Per a aquesta jornada el centre va programar unes activitats molt especials. En primer lloc els organitzadors van oferir una

xocolatada totalment gratuïta als assistents. Després de menjar fins a atipar-se, la Coral del mateix Centre va oferir una ctuació q u e va agradar molt als assistents. Acte i seguit, es va treure un pastís amb sis espelmes amb motiu de la sisena edició de la Festa de la Convivència. Després de la bufada de rigor i el degustament del pastís, la festa va continuar amb els ritmes del grup de Montcada i Reixach "L'Espingari", que va interpretar un repertori d'havaneres que va fer la delícia dels jubilats. El Casal convida cada any aquesta banda per amenitzar la celebració i posar ritme a la festa. El ilirector de la residència, Lluís Oller, es va mostrar molt satisfet del que havia suposat la

jornada: " El balanç de la festa és molt positiu. La gent gran està encantada que es facin coses com aquestes i és la nostra feina organitzar contínuament aquestes activitats per fer-los feliços." Jocs Florals a l'abril Les properes activitats del centre es faran a finals del mes vinent. El dia 28 el Casal, conjuntament amb la llar d'avis de la parròquia, celebraran uns Jocs Florals molt particulars. Les altres activitats són sortides guiades. A finals d'abril t a m b é es farà una sortida a Sitges. Finalment, el 22 de maig la residència realitzarà una sortida al monestir de Montserrat.

Societat

ELS-7CANTONS Diirnrfrts, JO d,' »////•( dr l'm

Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 3 Març 1998

209.35.36

Xile: no o lo immunitat dels culpables

a transició democràtica a Xile s'inicia el 5 d'octubre de 1988 quan es plebiscita en l'àmbit estatal la confirmació del general Augusto Pinoehet com a president de Xile. Aquest plebiscit va obtenir com a resposta un contundent N O . Aquest rebuig de la societat civil provoca l'inici de la fi d'un període dictatorial i el procés cap a la democratització. Les primeres eleccions presidencials es van celebrar al desembre de 1989. El vencedor va ser el candidat democrataeristià: Patricio Ayhvin, líder del partit Concentración para la Democràcia. El rtou Estat Democràtic estava supeditat a un conjunt de restriccions imposades pels militars al govern civil, com per exemple garantir la representació militar a les institucions clau del nou Estat i al manteniment d'Augusto Pinoehet com à comandant de les forces armades fins fa tot just deu dies. I n dels objectius principals del nou Estat era abordar cl llegat dels Drets 1 lumans en el pe-

ríode governat per Pinoehet, clarificar·tots els casos de desaparicions i execucions extrajudicials processant-ne els culpables. Una de les mesures més importants va ser la creació de la Comisión Nacional de la Verdad i Reconciliación, anomenada també Comisión Rettig. Aquesta organitz-'^ tenia l'encàrrec de reunir tota la informació possible per establir la veritat en els casos de desaparicions, d'execucions il·legals i dels centenars de morts com a conseqüència de les tortures exercides pels agents de l'Estat. El 4 de març de 1991 la comissió havia confirmat 979 desaparicions i 1.319 morts. Tots els casos confirmats s'havien d'investigar per atribuir una responsabilitat penal als seus autors. Aquesta imposició de responsabilitat pels actes comesos sota la dictadura d'Augusto Pinoehet va provocar una forta discussió dins la societat xilena. Hi ha dos posicionaments oposats: Una part de la societat representada

pels partits de dreta de l'oposició Renovación Nacional i l nión Democràtica I n d e p e n d i e n t e propugna la creació d'una llei de punt i final, tancar les investigacions sobre la violació dels Drets Humans, una postura emparada per la Llei d'Amnistia de 1978. L'altre posicionament exigeix que es continuï amb les investigacions, aclarint-se tots els casos; únicament quedarien definitivament tancats quan s'hagués establert el lloc de les despulles dels desapareguts o s'haguessin determinat les circumstàncies exactes de la mort. El govern després de negociar amb l'oposició I'l de novembre de 1995 presenta una protesta sobre procediments judicials en casos de Drets Humans en el període afectat per la llei d'Amnistia del 1978, anomenat Projecte Figueroa-Otero. Només s'investigaran les desaparicions per un període d'un any (no els homicidis). Els jutges investigaran tan sols la situació de les despulles. El problema fonamental rau en

la suposada vigència de la llei d'Amnistia de 1978, una llei promoguda durant el règim militar via Real Decret 2191 que evitava el processament d'individus implicats en actes criminals comesos entre l'I 1 de setembre de 1973 i el 10 de març de 1978 (període de l'estat de setge). Van ser els anys de major repressió en què milers de xilens van ser torturats i executats a mans de Ics forces de seguretat xilena i especialment per la Dirección de Inteligencia Nacional: DINA. Si l'estat d e m o c r à t i c no anul·la aquesta llei, estarà en perill el compliment d'un dels preceptes bàsics, el dret a la justícia. Els tribunals xilens, aplicant aquesta llei, han tancat diversos processos judicials. Per Amnistia Internacional tant la llei com la forma d'aplicació, reinterpretació d'una llei d'un règim dictatorial.dins d'un estat democràtic amb una Constitució per fer-la efectiva perquè tingui vigència, són contraris a les nor-

mes internacionals dels Drets Humans. No es poden imposar més restriccions a la investigació d'aquests actes o al processament dels responsables. AI sent una profunda preocupació davant dels passos q u e s'estan donant per accelerar la conclusió definitiva de totes les investigacions judicials pro.vinents de les noves propostes legislatives. Propostes defensades per un sector de la societat que cerca l'obtenció de la total immunitat dels militars. No es pot negar el dret a la Veritat i a la Justícia a les famílies afectades per aquestes atrocitats, per això AI recorda al poder executiu, judicial i legislatiu de Xile la seva obligació de continuar les i n v e s t i g a c i o n s s o b r e les circumstàncies de les desaparicions i la localització de les despulles, tal com indica l'article 13 de la Declaració de les Nacions U n i des sobre la protecció de totes les persones contra Ics desaparicions forçoses.

I i

El consistori aprova mocions de suport Infància Viva parla sobre la al poble sahrauí i a les dones de Kabul tràgica situació dels meninhos La majoria de grups van anar més enllà del text institucional da rua a la Casa de Cultura i. p. - Sant Cugat -

El consistori va aprovar per unanimitat en el pic ducs mocions. una de suport al procés de pacificació i descolonització del Sàhara Occidental, i una altra de suport a les dones de Kabul. Entre altres punts, a la primera es demana que s'intensifiqui la col·laboració i en la segona fan una crida perquè els Estats membres de les Nacions Unides i les O N G no reconeguin cap règim a l'Afganistan mentre duri la discriminació. "Creiem que hi ha una contradicció en els que defensen el dret a l'autodeterminació per a alttes pobles i el neguen per al nostre, Catalunya, i reclamem que es reconegui pera tothom". Era Jaume

Busquets, exregidor d'ERC, qui feia aquesta consideració. Per la seva banda, el regidor d'IC-Els Verds Joan Martí va manifestar: "Donarem el 50% de l'assignació municipal d'IC-KIs Verds per a aquest tema". En una línia semblant, el socialista Àngel Casas va sol·licitar ajuda econòmica: "Demanem que part del 0,7% d'enguany vagi al poble sahrauí",Pel Partit Popular, Ramon Gaspar de Valenzuela es va lamentar que "en el fons, l'única persona que ha de rebre aquesta moció és el govern marroquí i no ens farà cas; votarem a favor, però dubtem de la seva efectivitat". Per part de CiU, Àngels Ponsa va explicar les iniciatives de l'Ajuntament i va parlar dels diners que s'hi han aportat: " L ' i m p o r t e c o n ò m i c del

pressupost municipal 'que s'hi ha destinat fins ara ha estat de 3 milions vint-i-sis mil pessetes, sense comptar la participació d ' e n guany". Per la seva banda. Toni Baldi, membre de SCAPS. va valorar positivament el desenvolupament de l'acte: "Km va sorprendre agradablement que els grups es passessin una estona parlant del tema". Kn relació a les dones de Kabul, destaquen les declaracions del popular Ramon Gaspar, per a qui "els homes de Kabul no tremolaran per la nostra decisió", i del socialista Àngel Casas i l'exregidor Busquets, que van recordar que la violació dels drets de les dones de Kabul no és l'única del món, l'un, i que de discriminació n'hi ha a tot arreu, l'altre.

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. G a l t e s , 9 - C . S a n t a M a r i a , 1 4

Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Tel. 6 7 5 5 7 2 4 E-mail: zoom@lix.intercom.es S a n t C u g a t d e l Vallès

LAIA PORTACKI.I

- Sant Cugat M i l e r s d e n e n s d e l Brasil viuen al carrer en condicions precàries i amb perill de caure a mans dels anomenats esquadrons de la mort, q u e es dediq u e n a expulsar-los dels barris rics de les ciutats. Aquesta va ser una de les conclusions de la xerrada q u e Factor Jove va organitzar divendres passat a la Casa de Cultura, a m b l'objectiu de consciencar els joves de Sant Cugat sobre la tràgica situació de molts infants brasilers. El m e m b r e de l'organització h u m a n i t à r i a Infància Viva, Vicenç Galea, va afirmar que cada cop hi ha més infants del Brasil q u e han p e r d u t el

contacte amb les seves famílies i sobreviuen com poden a Ics grans ciutats. Aquests nens treballen en feines mal remunerades com ara la venda ambulant o la neteja de sabates al carrer, i sovint es d e d i q u e n a robar per poder subsistir. Però el més greu de tot, segons va explicar el m e m b r e d'Infància Viva, és que molts cauen en les xarxes de prostitució o d e la droga i poden acabar en mans dels anomenats esquadrons de la mort, que es van crear a m b l'objectiu de treure'ls dels barris benestants, si cal amb l'assassinat. Tot i q u e Brasil ha passat a ser un país ric, la desigualtat amb què es reparteix la riquesa ha afavorit aquest fenomen.

Mwttciòmrm^

Ara a Z O O M us financem el vostre reportatge de noces, còmodament fins a 48 mesos. A més a més, si reserveu el vostre reportatge durant aquest mes de març, tindreu un magnífic regal.

Viure a Sant Cugat

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

Divendres, 20 de març de 1998

UN 70% DE PARELLES VOLEN FOTOS I VÍDEO DEL SEU ENLLAÇ Els santcugatencs són clàssics fins i tot en els reportatges fotogràfics i de vídeo. N o volen imatges originals, sinó tot al c o n t r a r i ; prefereixen les típiques fotos d e boda a casa la núvia i el nuvi, a l'església, al parc i al convit a m b els seus invitats. La boda d'una parella és una cerimònia per recordar i, per aquest motiu, a tots els casaments mai hi falta la figura del fotògraf per plasmar, per sempre, aquells instants tan importants a la vida d'un home i una dona. I'ns sis mesos abans de l'enllaç, els nuvis concerten els serveis d'un fotògraf. Aquest els ensenya el tipus de reportatge que realitza el seu establiment i les dues parts concreten la modalitat de fotos que es faran el dia de la boda. "Personalment he treballat a diverses /ones de Catalunya i puc afirmar que aquí a Sant Cugat no es volen reportatges estranys; les parelles aposten per un reportatge senzill i clàssic, sense fotos estranyes", explica Josep Vicens. Les parts «l'un r e p o r t a t g e Kls fotògrafs tenen una jornada molt completa el dia d'una boda, i poden arribar a tirar de

300 a 400 fotos, de les quals se'n triaran unes 100 per al reportatge final de la parella. Les primeres fotos que es fan són a casa del nuvi. Aquesta sessió dura una mitja hora, la meitat del que s'acostuma a estar a casa la núvia, on es fan gairebé el doble de fotografies. Tots els fotògrafs sempre treballen més amb la núvia, la gran protagonista de la boda. Aquestes primeres fotografies són sobretot dels dos contraients, sols o acompanyats dels seus familiars. A casa dels nuvis s'aprofita per fer fotos més de retrat i estudi i, així, es juga amb la llum natural, l'artificial, els contrallums, diferents tipus d'enquadraments... Les fotografies següents són les més importants. Es tracta de les que es fan durant l'enllaç matrimonial, bé a l'església o bé a l'ajuntament. Les fotos que no poden faltar en una cerimònia religiosa són la de l'entrada del nuvi amb la seva mare; l'entrada de la núvia acompanyada

del seu pare; la foto de les aliances; la dels nuvis amb els testimonis; la dels nuvis signant; alguna dels pares i mares dels contraients emocionats i, finalment, la de la sortida de l'església com a marit i muller, entre arròs i pètals de flors. A les cerimònies civils tot el procés és més ràpid, ja que els casaments acostumen a durar uns 10 minuts com a molt. A més, "les fotos del jutjat o els ajuntaments sempre q u e d e n més fredes q u e les de les cerimònies religioses", explica Vicens. Després de la boda, el nuvi i la núvia es fan fotografies junts en un parc o espai verd o, en el cas que la parella s'hagi casat al Monestir, el petit reportatge postmatrimoni, que acostuma a durar una hora, es fa al magnífic claustre romànic. L'últim bloc de fotografies del reportatge es realitza al restaurant. Allí és on es tiren la gran majoria de fotos, ja que s'acostuma a fer una fotografia per parella i una de cada senyora convidada, a part de les fotografies que els invitats es vulguin fer amb els recent casats. El r à p i d

Els reportatges de vídeo Segons els gustos i, sobretot, el pressupost dels nuvis, aquests escullen, bé que es realitzi un sol reportatge fotogràfic del dia de l'enllaç, o bé un de foto i un de vídeo. Segons Josep Vicens, "podríem dir que un 70% de les parelles santeugatenques escullen fer fotografies i vídeo; el 30% restant prefereix tenir només un record fotogràfic del seu enllaç". El procés d'elaboració del vídeo és el mateix que el del reportatge fotogràfic:

comença a casa del nuvi i de la núvia (moltes vegades mentre es vesteix i es prepara per a la sesssió fotogràfica), i continua a l'església o ajuntament on es casa la parella, al parc i, finalment, acaba al restaurant escollit per celebrar el convit. El producte final, que s'entrega amb l'àlbum fotogràfic al cap d'un mes o dos, és un vídeo editat i muntat generalment amb unes imatges de gran qualitat. El preu final és de 95.000 pessetes.

El ràpid és un servei que els fotògrafs d o n e n als invitats de la boda al final del convit. Es tracta d e la venda de les fotografies q u e s'han fet d e la parella i dels invitats a la boda. Hi ha fotògrafs que fan presentacions de tres fotografies: una dels nuvis, una de cada parella de convidats i l'altra del retrat de la senyora, i tot a un preu de 2.000 pessetes el tríptic. En canvi, hi ha cases fotogràfiques q u e v e n e n les fotos individualment a 700 i 800 pessetes cada una.

El claustre del Monestir és un lloc pt rfecte per fer-hi part del reportatge l'any de l'enllaç. A part d e les estàndard d e 15 per 20, tot i fotografies en color, ja fa uns q u e hi ha qui prefereix 18 per dos anys q u e les fotos e n 24, o 20 per 25, 20 per 30 o, blanc i negre i les virades a fins i tot, 24 per 30. Pel q u e fa sèpia estan molt d e moda al als p r e u s , el reportatge municipi, i segons els profesfotogràfic més senzill pot cossionals se'n fan força. tar d e 60.000 a 80.000 pesseL e s fotografies finals s'at e s i, el m é s c o m p l e t , d e c o s t u m e n a treure d ' u n a mida 120.000 a 150.000 pessetes.

Muntatge i P r e u Fer un reportatge fotogràfic d ' u n a boda r e p r e s e n t a molta feina pel fotògraf. El dia del casament és com la p u n t a de l'iceberg de tot el procés q u e acabarà a m b el reportatge de 100 fotos. I és q u e , un cop tirades, les 300 fotografies s'han d e revelar, numerar, fer les proves, escollir i tractar, per després m u n tar l'àlbum final q u e s'entregarà a la parella un o dos mesos després de la data del casament, segons l'època de

Les fotografies del reportatge s'acostumen afer d'una mida de 15 X 20

Divendres, 20 de març de 1998

Viure aSant

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

SI ES PRECABUT,

SI ES UN CLÀSSIC...

SI ÉS UN MANETES... SI ES QUEDA A LES FOSQUES...

•JfV-

rc>

> <j--

Av. Alfons Sala, 5 0 • Tel. 5 8 9 17 9 9

Cugat

Viure a Sant

Cugat

Divendres, 20 de març de 1998

MONOGRÀFIC NOVES LLARS

PROPOSTES PER A UNA LLUNA DE MEL INOBLIDABLE Cuba, Cancún, Santo Domingo, París, Nova York, Praga... Platges paradisíaques i ciutats romàntiques són algunes de les destinacions més escollides per les parelles santcugatenques a l'hora de realitzar el viatge de nuvis.

PLATGES PARADISÍAQUES

Una de les destinacions més escollides pels nuvis són les platges del Carib. Les palmeres, els cocoters i els espais verds plens de plantes tropicals fan les delícies de moltes parelles que decideixen perdre's, durant uns quinze dies, per una de les mil i una illes que formen aquest petit paradís. Aruba Aquesta illa captiva per la seva zona muntanyosa que hi ha al seu interior i per les platges sempre netes. Precisament una d'elles, Palm Beach, figura gairebé cada any entre les 10 millors platges del món. Bahamas

,. t . . . .uMMf

L·s pa/meres i cocoters fan les delícies de moltes parelles

Aquest arxipèleg està format per més de 22 illes habitades, 700 deshabitades i prop de 200 caps. La-^seva capital, Nassau, és coneguda arreu del món per les seves platges de blanca i pura arena com la de Cable Beach. Els nuvis amants del submarinisme i dels llocs solitaris sense hotels, discoteques o clubs, no es poden perdre el mar color turquesa de les zones de Blue Hole

Shark i Reef Rum Cay, plenes de peixos tropicals de formes i colors increïbles. Barbados Barbados destaca per les seves platges concorregudes, Needham's Pint, Rocket Beach i Accra Beach. L'est, una de les zones més aïllades de Barbados, hi ha la solitària platja de Morgan Lewis Beach. Cuba Anomenada la perla del Carib, Cuba no necessita presentació: té grans i luxosos hotels, llargues i blanques platges i un mar blau turquesa cristal·lí en el que destaca la segona barrera coral·lina més important del món. després de la situada a Austràlia. Una de les zones turístiques més luxoses de Cuba està a Cavo Coco. Els més d'11 quilòmetres de platja de Vardero, a l a panínsula d'Hicacos, capital turística del país pels seus hotels i centres d'esbarjo, sobresurten considerablement.També destaca Playa Guardalavaca, a la província de Holguín, amb un alt desenvolupament turístic.

Jamaica És la tercera illa més gran del Carib, amb 340 quilòmetres de platges, moltes d'elles desertes i salvatges. A Jamaica hi ha grans complexos hotelers com Montego Bay. Ocho Ríos i Negril. Gairebé tots els hotels tenen platges privades Martinica Un dels paradisos més famosos de l'illa és Sainte-Anne. Al sud hi ha Anse Trabaud, una zona solitària i adorable i Le Diamant, un dels llocs de l'illa més populars. Una altra zona de concentració d'hotels i platges i panoràmiques precioses és Pointe du Bout. República Dominicana Santo Domingo és un dels altres llocs més escollits per passar la lluna de mel. A uns 130 quilòmetres a l'est de Santo Domingo hi ha un dels complexos turístics més coneguts de tot el Carib. Es tracta de Casa de Campo, amb paradisíaques zones com Playa Minitas. A Punta Cana destaca la també coneguda Playa Bàvaro, formada per quilòmetres d'arena plens de palmeres i cocoters.

CIUTATS ROMÀNTIQUES Els nuvis urbanites que prefereixin passar la seva lluna de mel en una ciutat desconeguda i preciosa tenen també moltes possibilitats a escollir. París París és la ciutat dels enamorats per excel·lència i, per tant, passar uns dies de la lluna de mel passejant per Montparnasse, al cor de la Rive Gauche, pels carrers estrets i plens de vida del barri Llatí o pels C h a m p s Elisés és tota una delícia. París és una obra d'art per descobrir acompanyat de la persona que s'estima. Els petits hotels amb vistes al Sena són ideals per al final d'un viatge de nuvis. I és que, de vegades, les parelles que viatgen a llocs llunyans com Cancún, Finlàndia, Nova York o l'índia i han de fer escala a París, es passen dos o tres dies en aquesta meravella de ciutat. Una elecció romàntica i perfecta per finalitzar una lluna de mel.

Nova York És una ciutat per descobrir. Diferent a la resta, Nova York destaca, evidentment, pels seus gratacels, capitanejats per l'Empire State, la zona "chic" de la 5th Avenue, Manhattan i el gran Central Parc, entre milers de Museus, carrers i grans hotels. Les parelles amants del teatre no poden perdre's una representació a la coneguda zona de Broadway. Lisboa Tot i que està relativament a prop i sembla que les parelles prefereixen anar de viatge de nuvis a paratges molt llunyans de Sant Cugat, els amants del romanticisme i els carrers decadents però amb solera, poden aprofitar la lluna de mel per perdre's pels carrers del Castelo de Lisboa i pels voltants d'aquesta preciosa ciutat. També es pot optar per una sortida de diversos dies a Madeira o l'illa de les Açores, d'inigualable bellesa.

La ciutat dels enamorats és una de les més escollides Venècia Situada a la vora del mar Adriàtic, Venècia és una de les ciutats italianes que més atrau les parelles de recent casats. Els més de 400 ponts que uneixen les ribes dels 160 canals de la ciutat donen un aire romàntic difícil de trobar a qualsevol altre indret del món. A més, la decadent ciutat italiana està plena de magnífics palaus renaixentistes que alegren la vis-

ta de qualsevol. Els recorreguts amb gòndola per sota els famosos ponte Vecchio, el pont dels enamorats o el pont de Rialto són una de les activitats que no poden faltar en els viatges a Venècia Praga L'anomenat "París de l ' E s t " té grans edificis, com

el castell o el Monestir q u e , j u n t a m e n t amb el barri Jueu i els carrers del Stare Mesto, més c o n e g u t com la ciutat vella, d o n e n un aire melangiós a la ciutat de Praga. Una c i u t a t d e c a d e n t i preciosa, ideal per recórrer durant la lluna de mel. L'ambient q u e es forma al pont Karluv sobre el riu Vltava no es pot perdre en una visita a Praga.

OFERTA DE TREBALL OFERTA DE T R E B A L L PÚBLIC Convocatòria de l'Ajuntament de La Garriga, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm.57/7-3-98) Convocatòria de) Consell Comarcal de la Conca de Barberà (Tarragona), per a te provisió detessegüents places: -una plaça de Tècnic de desenvolupament. -una plaça de Tècnic de Turisme. (BOE núm. S7/7-3-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Tarragona, per a la provisió de les següents places: -una plaça de Tècnic d'administració general, (grupA). -una plaça de Tècnic de Serveis Econòmics, (grup B). -una plaça d'Agent Executiu Auxiliar, (grup D). -una plaça d'enginyer Tècnic Agrícola. Instàncies: fins al 6-5-98, informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2594/9-3-98) Convocatòria de rAjuntament de Mataró, per a la provisió de les següents places: -una plaça d'AuxKtar Administratiu. -una plaça d'Auxiliar Tècnic. -una plaça de Tècnic de Serveis. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-96) Convocatòria de la Diputació Provincial de Girona, per a la provisió d'una plaça de Tècnic en Gestió de la informació. Instàncies, informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Badalona, pera la provisió de tes següents places: -tres places d'Arquitecte Superior. -dues places d'Arquitecte Tècnic. -una plaça d'Enginyer de Camins, Canals i Pons. -unapJaçaofetScenc^enC%)ciesQuírríques. Instàncies: informació a ïAjuntament. (BOE num. 6011-3-36) .-. Convocatòria de l'Ajuntament de Gavà, per a la provisió de les següents places: -una plaça de Tècnic de Projectista. -una plaça de Tècnic Informàtic. -una plaça de Delineant. -una plaça de Conserge Instal·lacions Municipals. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de l'AJurtlarnent de Martorell, per a la provisió de tes segments places: -una plaça d'Auxiliar d'Informàtica. -una plaça de d'Oficial de Cementiri. -una plaça de Peó de Cementiri. -una plaça de Vigilant Lector. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60V11-3-98) *? Convocatòria de l'Ajuntament de Sitges, per a la provisió de les següents places: -dues places de Monitor Taller Disminuïts (a temps parcial). -dues places de Treballadora Familiar (a temps parcial). -dues places d'Oficial de Paleta. -una plaça de Conductor de Grua. -dues places d'Oficial de Jardiner. -una plaça d'Oficial Electricista. -una plaça d'Ajudant Paleta. -quatre places de Redactor. -dues places de Tècnic Ràdio. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de rAjuntament de Balaguer, per a la provisió de tes segments places: -una plaça de Cc<mllrwdoftfAeflvttatscteCuHura. -una plaça de Professional de Fònota§p(rGiB. jornada). -dues places cTAuxiSar Administnttiu. -una plaça d'Oficia! d'anoto. -una plaça de Conserge. Instàncies: informació a rAjuntament. (BOE núm. 60/11-3-88) Convocatòria de l'Ajuntament de Cardedeu, per a la provisió de les següents places: -dues places de Peó de la Brigada d'obres. -dues places de peó de la Brigada de Serveis. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Esparreguera, per a la provisió de les seguem» places: -una plaça d'Arxiver, (grup A). -una plaça de Conserge de Can Pascual, (grup E). -una plaça de Conserge del Poiaportfci, (grup E). Instàncies: informació a l'Ajuntament (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Sant Celoni, per a la provisió de les següents places:

-plaça vacant de Tècnic de grau mitjà adscrita als Serveis Econòmics. -dues places vacants d'Administratius de l'Administració General. -plaça vacant de Tècnic de grau mitjà adscrita al Àrea de Cultura. -plaça vacant de Tècnic de grau mitjà adscrita al Àrea de Medi Ambient. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Vilajuïga, Ueida, per a ía provisió d'una plaça d'Administratiu - Recaptador. Instàncies: informació a rAjuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de la Diputació de Barcelona, per a la provisió de les següents places: -tres places d'Auxiliar Administratiu, (grup D). -una plaça de Tècnic/a Auxiliar - Jefe de Sala, (grup C). -una plaça d'Auxiliar Tècnic/a de Llums, (grup D). Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98) Convocatòria de i» Mancomunitat de municipis del Bages per a l'Abocador, per a la provisió d'una plaça d'Oficial 2 cfaquesta Mancomunitat. Instàncies: al Registre General de la Mancomunitat, plaça Major, norrt. 1, planta baixa de L'Ajuntament de Manresa, set» de la Mancomunitat. (DOGC núm. 2597/12^98) Convocatòria de l'Ajuntament de Blanes, per a la provisió d'una plaça de peó dè neteja, (grup E). Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 61/12-3-98) (Convocatòria de l'Ajuntament de Polinyà, per a la provisió de tes següents places: -una plaça d'Arquitecte. -una plaça de treballador/a familiar. -una plaça de netejador/a. tnstànciee: irtfcffmw&afAjuntarnent {SCNS núm. 61/12-3-98) Convocatòria de l'Ajuntament de Vic, per a la provisió d'una plaça d'Oficial de Manteniment. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 61/12-3-98) Convocatòria de! Consell Caièfeatdel Maüftne, per a l a provisió* les següents píaoes: -una piaca d'Administratiu/a Intervenció. -una plaça d'Adminietratiu/a. -una plaça de Sub Instàncies: Wormaeíf*1*A (BOE núm. 61 Convocatòria del Departament d'Economia i Finances, de la Generalitat de Catalunya, per a la provisió de cinc llocs de treball de l'Institut d'Estadística, adscrit al Departament d'Economia i Finances. Instàncies: fins al 25 de març de 1998, al Registre General de l'Institut d'Estadística de Catalunya, carrer Via Laietana, núm. 58, 08003 Barcelona. -Departament d'Economia i Finances, carrer Rambla de Catalunya, núm. 19-21, 08007 Barcelona. -Delegació Territorial de Girona, ctra. de Barcelona, núm. 54, 17001 Girona. -Delegació Territorial de Lleida, carrer Lluís Companys, núm. 1, 25003, Lleida. -Delegació Territorial de Tarragona, carrer Monestir de Poblet, núm. 3, 43002, Tarragona. (DOGC núm. 2594/9-3-98)

BEQUES. AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

CONSTITUCIONS I C O N V O C A T Ò R I A DE J U N T E S Sant Cugat: Constitució de l'empresa Menor Trade, SL. Objecte social: promocionar, adquirir, administrar, transmitir, enajenar, urbanitzar, dividir i parcel·lar tota classe d'immobles, terrenys, etc. (BORME núm. 45/5-3-98) Rubí: Constitució de l'empresa RUfeteata Oecoracion, SL. 2. Objecte social: la venda, c o n f e e # i instal·lació de cortines i cortinetes, així comj'articles tèxtils de la llar. •*• (BORME núm. 45/5-3-98) ^ Cerdanyola Constitució de l'empresa Movimientos De Tierras Flatter, SL Objecte social construcció en general, i realització d'obra publica o privada mitjançant el moviment i trasllat de terres. (BORME núm.45/5-3-98) Rubí: Constitució de l'empresa M-J Raparacion cteBomrjaM$L Objecte sodsÉ|||gnpra i venda de bombes d'aigua, reparació, IfBtatge i manteniment (BORME núm.45/ÍÍ-98) Sant Cugat: Constitució de l'empresa.Tramit Serveis Professionals, SL. Objecte social: prestació de l'assessorament comptable, econòmic, fiscal, laboral, jurídic, així com la ingenyeria i arquitectura a empreses i persones, etc. (BORME núm.45/5-3-98) Sant Cugat: Consl nes Exportaciortes y Objecte social: terials i instruí medicina, així (BORME núm

'empresa In ientaciones IÉ.„ jròs i ai detaftdè maaparstte per efectrolaptació i fabricació.

Cerdanyola Constitució de l'empresa Mobles Intermobil Cerdanyola, SL. Objecte social: la compra - venda de tota classe d'objectes mobles, articles per a la llar i mobilian. (BORME núm.45/5-3-98) Rubí: Constitució RuW, SL. Objecte social: tskjvií muracactóempteant suais, escrits, premsa' comunicació per a qi (BORME núm

resa Televisió * > ., rxibilcftattciQtemedteaudiQvil'activitai·ïteia medi.

Rubí Constitució de l'empresa Tot A Punt Barna, SL Objecte social prestació serveis neteja, manteniment edificis i locals, inclosos els dedicats a docència o ensenyament i les seves instal lacions, etc. (BORME núm.45/5-3-98) Sant Quirze del Viamonte Moda, Objecte social: fal rengròsï al detall de comptemerrts, pell (BORME | i m . 45(í

ictó de l'empresa

t Cugat del Valies: Coamm'He rèrapresa OrsisOsnàiteresetiOrgaf^ Objecte social: ooreutora, a s j i i r a m » i i , «ftsenyarr«rtipíestació de servaren general en malemd'oroarttzaciótsfeterr^dTr*}rmació,etc. ; {BORME núnvtSfc^-SS) Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Construcciones Guamora, SL. Objecte social: urbanització de finques, la seva parcel.lació i reparcel.lació, promoció, construcció, reparació, contractació i edificació d'immobles. (BORME núm. 45(5-3-98) Rubí: Constitució de l'empresa Wàter Light & Services RuW 6000, SL. Objecte social: Instal·lacions elèctriques en general la compra - venda, lloguer i promoció de bEns immobles. (BORME mim. 45/5-3-98) Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Caledonia Trade, SL. Objecte social: promocionar, adquirir, administrar, transmetre, urbanitzar, etc. immobles, terrenys i finques, etc. (BORME núm. 45/5-3-98) Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Chemical Compounds, §iL. Objecte so<M:fairiçacià, èmme*mml&í distribució d» tot tipus traafMwMiftis farmacèuti(BORME núW 48/11-3-0$ l Í K f f -

«ísfe.

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa The Banyan Group, SL. Objecte social: assessorament, assistència tècnica, emissió d'informes i la planificació de projectes, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

Rubí: ( va," 81*" 7 tictes d'alimentació. (BORME núm, 48/11-3-98)

Rubí Constitució de l'empresa Volga Wool Company. SA Objecte social: la comercialització a l'engròs, de llanes i altres teixits tèxtils. (BORME num 48/11-3-98) Rubí: Constitució de ferrçfesaljtetrtal 9$, S L Objecte soctaJ:tó<xxnpfàvèndad» conserves i tfaltres productes aümerrtarts i begudes, etc. (BORME núm. 48/11 -3-96) -

Cerdanyola: Constitució de l'empresa IMMOVILA97, SL Objecte social: la compra, venda, lloguer i promoció de tot tipus d'edificacions, tant d'habitatges com de naus industrials. (BORME núm.45/5-3-98)

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'emprésa Bermudiana, SL. Objecte social: comercialització de productes llicenciats, representació, comercialització, etc. de tota classe de productes, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

Barberà

Sant Cugat del Vallès: isrtt Dcmi«t9ç«MitaunWio, Qtiject» socfeí: m «etMtÜs tota classe d'hostalera en general. # O R M £ núra 4ft/1í·3··98) ^ y

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Kudasai, SA. Objecte social: ingenyeria industrial, incloent la comercialització i instal·lació del productes projectats i realitzats, adquisició, edificació, etc. de bens immobles. (BORME núm. 45/5-3-98)

Convocatòria de la Fundació "La Caixa". Deutscher Akademisher Austauschdienst Daad, de beques per ampliar estudis a Alemanya. Sol·licituds: fins 30/4/98, a l'avda.Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona.

--.^

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Ariza & Martínez, SC Objecte social: l'assessorament i la prestació de serveis a empreses i organismes, etc. (BORME núm. 48/11-3-98) Rubi: CoHatttwoi» d » CojrnpwMi G Mec & 8L Objecte social: tetxmetrrófo-demoOes? matrius núm. 40/11-3-98}

"V*-

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Patrimonios Dasa, SL. Objecte social: adquisició, construcció, de bEns immobles de naturalesa rústica o urbana, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

Tel: 93-404.67.35 Convocatòria de rAgèntía i metó intemacioBat (ACCf). Minis dïxterioïs, d'Ajuts ^Intercanvi per estudiants de etegrau i (jòetgrau mfi&culats en universitats esparryòtes per efectuar activitats a universitats d'Iberoamèrica. Sol·licituds; fina al 1/4/98. al vicerectorat encarregat de ta gestió del programa, de la universitat en la qual esta matriculat l'alumne. Tel: 91-583.81.00

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Demion Trade, SL. Objecte social: compra venda a l'engròs i al detall, representació, distribució, importació, exportació i comercialització de tota classe d'articles i productes per al vestir, etc. (BORME núm. 45/5-3-98)

comercialització a de confecció tèxtfl i etc.

Convocatòria de la Fundació "La Caixa", de beques d'ampliació d'estudis als EUA. Sol·licituds: fins al 29/5/98, a l'avda. Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Tel: 93-404.67.45 Convocatòria de la Fundació t a C à f S f t e l BriSsh Councll. de bequa», pK ampliar ésfpte a Gran Bretanya. >•«Sol·licituds: Uns al 29/5/98, a i'avtfa.C»É}Dna), 629, planta 15.0BO2B Barcelona. » TW:93-404J67^5 .. **

Objecte social: dupii-latge i Noguer de cavalls, cursos d'equitació, compra i venda de bestiar, expiotació de tota classe trestabftnents relacionats amb la hostalera. (BORME núm. 45/5-3-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Lur Trading And Advertising, SL. Objecte social: comerç de lubricants, olis minerals, additius i accessoris per automoció i per a la indústria, i la prestació de serveis de publicitat exterior, etc. (BORME núm. 45/5-3-98) Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Escola Hípica Collserola, SL

S w t t C u g a t M ¥ t « è £ ^ 9 M * i # d e l'empresa Ibjécte social: asaessoramJ^Sat. tabttwt'Wtrrtrii^aiiu. etft g e p ó d'assegurances, etc. Í5Ü-98)

DEP - Selecció d'Informació Oficial Quatre Cantons

1967 a Sant Cugat oferint-li confiança, tracte, serietat i experiència

^fCSHr?

^r^güÉà

i -" " -»:: *à«

A G È N C I A DE L A PROPIETAT I M M O B I L I À R I A

orean

- Compra - venda i lloguer de pisos, t o r r e s , locals i terrenys. -Transacions immediates i gratuïtes. -Assessorament jurídic, fiscal i urbanístic. -Àmplia o f e r t a de productes de t o t e s les zones del municipi. -Exposició a m b informació visual de t o t a la g a m m a de productes immobiliaris.

cfiAfr Fa m é s d e 3 0 a n y s q u e e n s v a m e s t a b l i r a l a p l a c a d O c t a v i à , al c o s t a t d e l monestir. Des d ' a l e s h o r e s h e m c r e s c u t a m b la c i u t a t . A r a

Ajnunistíacio de Finques

Agencia Propietat i

h e m r e m o d e l a t a q u e s t e s instal·lacions p e r t a l d~atendrel's d ' u n a f o r m a m é s exclusiva i c o n f o r t a b l e : a m b ! o f e r t a immobiliària m é s i m p o r -

pr " W

tant del mercat.

Ens t r o b a r à t a m b é al c a r r e r F r a n c e s c M o r a g a s , 1 7 - 1 9 , a m b t o t s els s e r v e i s d ' a d m i n i s t r a c i ó d e c o m u n i t a t s i lloguer.

Dos punts al centre de San? C orGan

orean Administració de Finques t: I r.incosc Moragas. 17-19 h :i 544 16 S5 Fax 544 16 56 Agència de la propietat immobiliària Pi

CX.MVÜI. 7 Tt;l. 6 7 4 3 2 0 8 Fax 6 7 5 3 4 0 4

08190 Sant Cuyat dol Vallès (Barcelona)

Classificats

ELS4CANTO0S con chimenea. Garage 3 automoviles, etc. Precio: 53 mülones. 674 OS 97 (Fincas Sant Cugat)

LOCALS I NEGOCIS • C.Montseny, 1 8 - 5 0 m2. amb molta llum, vidrieres metàliques fàcil d'aparcar propi per oficina o consultori. Preu: 60.000 Ptes mes 674 72 54-674 72 OB • JUNTO ESTACIÓN 100 m2. enalquiten 65.000 Ptas/mes. En Venta: 12,5 mülones. Otro local en d. Dos de Mayo de 132 m2. En alquiler 150.000 Ptas/mes. 6740697 fticasSantGugat)

PÀRKINGS EN VENDA • ZONA C. SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ptas. 6740897 (RhcasSantCUcpd

• ZONA C / SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ptas. 6740897 ( Fincas Sant Cugat i

PISOS NOUS • Z. COLL FAVA Sup. 92 m2, 2 dor do, 1 dor ind. com-sal. coc-off. 2 b completos, calefac gas, ase. 1 pi pk. parket, viodeoportero. z. comun con pisc, pràct nvo. a estrenar. 22,5 mill.

674 3206 (Fincas Òrgan ) • Z. SANT FRANCESC. Àtico. Sup. 70 m2, 2 dor do, 1 dor ind, comsal, coc-equip., 1 b, trza soleada, calefac gas, tot reformado. muy tranq. 14.750 mill. 6743208 ( Fincas Qrgan ) • Parc Central, OBRA NUEVA, Estudiós de 60 m2, también apto como local. Precio: 11.900.000. 589 73 74 (lOt PISOS) • Estación, OBRA NUEVA piso de 2 hab., 80m2+tza„ A/E, exterior, todo parket. Precio: 17.500.000. 5897374

(101 PISOS) • 101 PISOS C/Valldoreix, 58. Amplia cartera de pisos, adosados, dlex, unifamiliares, terrenos ytocates.Consúltenos: le ayudaremos a econtrar lo que busca. 589 73 74

PISOS OCASIÓ • Monasterio, 85m2 + tza. de 25m2„ 2 banos, zona comunitària con piscina, pàrking grande. Precio: 22.800.000. 5897374 (101 PISOS) • CALLE ROSELUON, (JUNTO ESTACIÓN) Consta de 3 habitaciones, bario reformado, cocina. Solo 11,5 Mill. 674 0897 fiTcasSantCucst) •JUNTO GOLF Y ES-

TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2 y se distribuye en 4 hab. dobles, dos bancs completos, cocina-offtoe muy bien. Lavero con galeria cubierta, salón-comedor de 45 m2. Parket en todo el piso. Calefacción y aire acondicionado. Una plaza de pàrking Jardin, zona de juegos y piscinas cxxnunitarios. 32,5 Mill. 6740697 #fccaaSaníQ«atl •R«I.S06PSO. TORREBLNCA, superfície 60 m2, comedor, cocina, 3 h., 1 b., todo exterior, saleado, sin ascensor, 9.000.000 Ptas. 6753355-5892643

(KSÍ) •Ref. 492 C/VALLÈS, superfície 65 m2, comedor, 3 h., cocina, y bano reformados, soleado, 2 a planta sin ascensor, 11.550.000 Ras. 675 3 3 5 5 - 5 8 9 2 6 4 3 (KSA) •Ref. 448 ZONA ESTACIÓN, 73 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b.. ascensor. 10.850.000 Ptas. 67533 5 5 - 5 8 9 2 6 43 (KSA) •Ref. 434 ZONA DEPORTIVA, 80 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., parquet, ascensor, exterior, vistas Tibidabo, 14.000.000 Ptas. 675 3355-5892643 (KSA)

•Ref. 460 ZONA PARK CENTRAL, 85 m2+100m2 jardin privado, salón, cocina, 3 hab., 1 b., 1 A. con ducha, calefac, aire acondi., 1 pàrking, trastero, piscina comunit. ant. 3 afios, 29.500.000 Ptas. 675 33 5 5 - 5 8 9 2 6 4 3 (KSA) •JUNTO ESTACIÓN 3 dormitorios, gran comedor-salón, cocina reformada, bario, aseo, terraza. Mucho sol. 15.000.000.- Ptas. 674 7254 (Fincas Gironella) • CENTRICO 95 m2,3 dormitorios, comedor-salón amplio, cocina + office, lavadero, bafio, aseo, terraza. Solo 3 vecinos. Buen estado. 19.000.000 .-Ptas. 674 7254 'Fincas Gironella i • RAMBLA CELLER 4 dormitorios, comedor-salón con chimenea, cocina, 2 banos, amplia terraza. Mucho sol. 17.000.000.-Ptas. 674 72 54 ( Fincas Gironella ) • C / RIUS ITAULET 160 m', 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, pt. de park.. 27.500.000 674 5 7 0 4 - 6 7 5 4 3 0 2 (tmdesa) _. • C/SANTIAGO RUSINOL110rrv*,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador,

nals. 10.500.000 Ras. 6996548 (Finques VaBhonrat) • PIS NOU a Coll Fava, planta baixa, 103rrr\ 3 dorm. dobles, jardí particular de 970^ , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 6715 (Incusa) • GOLF Àtico duplex de 240 m2, + terraza, 5 hab., 3 banos y 2 aseos, Salón de 55 m2. con chimenea, zona comunitària con piscina, pàrking para 2coches. 56.000.000. ptas. 589 73 74 (101 Pisos) • CALLE ROSELLON (Junto Estación) RUBÍ. Consta de 3 habitaciones, bafio reformaAv. L'Estatut, do, cocina. Solo edif.nou, 85 rrf,3 11.500.000. ptas. hab.,bany i 674 0897 lavabo.Calefacció. Bec. Entrada (Fincas Sant Cugat) 3.000.000 Res. • CALLE DOCTOR Resta hipoteca. MURILLO 5 8 8 4 0 1 7 - 5 8 8 5 4 99 Consta de 3 habita( Incusa) ciones, salón, come• RUBÍ. C/ Casp. Per dor, dos banos reforestrenar. Duplex de mados, etc. 118 i 135 m'. D e 4 a 5 14.500.000. ptas. hab., 2 í 3 banys, 2 674 08 97 terrasses. Calefacció, (Fincas Sant Cugat) gas, pocs veïns. Aca• JUNTO GOLF ESbats de qualitat. Park. TACIÓN opcional. P.FA. Nous Lujo. Consta de 145 14.200.000 Ras. m2. y se distribuye en 588 40 17 -588 54 93 4 hab, dobles, dos (Finques Vatíhoorat) banos completos, co• RUBÍ. C/ Duran i cina-office muy bien. Bas, 90 m!, 4 hab., Lavero con galeria cambra bany comple- cubierta, salón-cometa, sol de matins, dor de 40 m2. Parket menjador 24 rrf, plaen todo el piso. Caleces de park. opciofacción y aire acondi-

cuina -office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 6745704-6754302 •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 7410 (Imde&a) •PISDE120rrf, 4 dormitoris, 2 banys, mott bona vista, park.. 22.000.000 Ptas. 6741204-874 1181 (Fktque&fíoca-l •PLANTA BAIXA amb jardí a z. residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, park.. 38.000.000 Res. 67412 0 4 - 6 7 4 1 1 8 1

cionado. Una plaza de pàrking. Jardin, zona de juegos y piscinas comunitarios. 32.500.000. ptas. 674 0 8 9 7 (Fincas Sant Cugat L •ALFONSO SALA Precioso piso seminuevo de tres amplias habitaciones, salóncomedor con chimenea, cocina -office y un bario completo (ambos nuevos). Alarma. Etc. Precio: 17.900.000. ptas. 674 0 8 9 7 (Fincas Sant Cuoal i

PISOS LLOGUERS •ATICO JUNTO ESTACIÓN C. St. Antoni. Consta de 3 hab. bario y cocina reformados. Terraza. Sol. Precio: 60.000 Ptas/mes. Ademas tenemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler. 674 0 8 9 7 (Fincas Sant Cugat) •RSONUEVO.Z. MONASTERIO. Sup. 90 m2,3 hab. doctes, 2 bancs, amplio sal.-com., cocina-office, galeria, focos empotrados, totalmente exterior, catefaoción, gas, suministros contratados. Alquiler 85.000,- Ptas. Pàrking Opcional. 5894566 (Arenaaan) C. SANTIAGO ROSINYOU MUY COMERCIAL, Local 2 plantas, 120 mts2,

diafano, varias salas, terraza y jardin posterior, aseos nuevos. Ideal despachos, oficinas, escuelas,... 125.000- Ras. 674 7254 ( Fincas Gironella) • APARTAMENTOS, conosinmuebles,1 dormitorios con armario, comedor-salón, cocina, bano y terraza. Alquiler: a partir de 45.000.- Ras. 874 7254 (Fincas Gironella) •PISOS JUNTO MONASTERIO 2-3 dormitorios, comedor-salón amplio, cocina reformada, bano completo, galeria, amplia terraza. Sol y vistas. Alquiler 65.000674 7354 (Fincas Gironella ) • PISOS A ESTRENAR Dalante Colegto Europa. Desde 95 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 banos, amplias ten-azas, jardin privado y comunitario con piscina, armarios y focos empotrados, parket, calef. gas, pàrking y trastero. Acabados alto standing. Desde 125.000. Ras 58945 66 (Arenasan) •PIS PERA LLOGAR A La Floresta 70m2 3 hab. 53.000 ptas. 23765 72 4152474 ( Fincas Cabeat)

•TORRE. junto estación Mirasol con o sin muebles, 3 dorm, amplio sal.com. con chimenea, cocina, cuarto bafio, aseo, lavadero, despensa, calef. doble vid. Jardin de 585m' 157.000.-ptas. 674 7254 ( Flnrax OlmnitlLi) •APARTAMENTOS alquiler. Con o sin muebles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza park. opcional. Desde 50.000.-ptas. 674 7254 ( Fincas Gironella ) • Z . CENTRO 4 dorm, sal-com. cocina, lavadero, bario compl., aseo, galeria calefacc. 75.000. -ptas. 674 7254 I Fincas Gironella) • JUNTO MONASTERIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet, bano compl.. cocina terraza, todo exterior. Mucho sol. 65.000.-ptas. 674 7254 ( Fincas Gironella) •ATICO JUNTO ESTACIÓN Cl. Sant Antoni. Consta de 3 hab. bafio y cocina reformados. Terraza. Sol. 67.000 ptas./mes. Ademas tenemos una amplia oferta de pisos

y torres en alquiler. 6 7 4 0 8 » Cugat)

OFERTES I DEMANDES •ES NECESSITEN persones per a venda directa d'un producte de cosmètica d'importació exclusiva a Europa. Interessat truqueu d'11 a 13 h. alterí. 674 01 65 "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils. Pallassos, titelles...un regal inoblidable. 6 7 4 3 0 9 1 - 3 1 9 5 8 76 •SI VOLS SER BASTONER... i tens més de 5 anys ara és el moment. Vine a l'Esbart a inscriure't del dia 15 al 19 de setembre,de 6 a 9 de la tarda. •COLABORADORS L'Arxiu Garín necessita col.laboradors/es desinteressadament (feina fàcil). Si t'interessa truca. Telf. 674 25 70 •ES NECESSITEN Telefonistes zona Cerdanyola - Tel. (972)20 53 10 •SE NECESITA MENSAJEROCON MOTO. Telf. 474 21 00 •SE OFRECE SENORA PAPA SERVICIO DOMESTICO. M-CARMEN Telf. 520 2347

EL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

La nit dels cantautors EL LOTUS BLAU "ü *

M lmr\

4 i ï !iüJ In'

DIVEI ÍÍMOSTJ

;4 ,-:'- •> i-

ï***

;A D£ CULTURA iS 27 DE MARÇ ÍUBSPTORS ,

- - •

WIICIO Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

TRUCA'NS AL 5 8 9 6 2 8 2

OS 4 CANTON

Handbol

HquesU imtantàaU rtciH m» é* Iw foia» M Nrttt lue vi Mfranar ME Sant Cugat i Salto Mantcala il pavelló municiíal, Fita: YOLANDA 6ARCÍA

L « l g S ^ C i ^ f ^ » * ^ t M i i i i « . . i M k M U M M H T H T ^ h f t t f t « f t t w 1 t f ftitii YBUHnftBMICift

El Dream Team de casa La UE Sant Cugat aconsegueix la classificació matemàtica per disputar el sector D e s q u e es va fundar la secció d'handbol d e la a f i u n t w à del UE Sant Cugat, el seu equip estatal, des2 2 al 2 6 d'abril el tercer

Al.KX LÓPE/,

Després de derrotar per 31 gols a 24 la Salle Montcada al pavelló municipal, l'equip d'handbol de la l'nio Ksportiva Sant Cugat ha assolit la classificació matemàtica per disputar del 22 al 26 d'abril cl sector estatal en una seu encara per determinar. Seria llavors quan el conjunt santeugatenc podria aconseguir l'ascens a Primera Divisió estatal. Aquest és el punt culminant d'una excel·lent temporada que ha dut els vermell- -i-negre a perdre tan sols tres punts en els 21 enfrontaments oficials que ha hagut d'afrontar aquesta campanya. L'equip santeugatenc va perdre a la fase regular a la pista del Cardedeu i va empatar al pavelló municipal davant el Molins de Rei a la fase d'ascens. D'aquesta manera, el mateix tècnic Joan Sancho explica que "els resultats q u e hem obtingut fins al moment parlen per si sols", en una temporada que qualifica d"'exeel·lent". "Sincerament, crec que estem on ens mereixem", ha detallat l'entrenador vermell-i-negre. La plantilla de l'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat està formada per Xavi Sallós, Ignasi Solà i Pere Antich (porters), i Edu Ollé, Xavi Rovira, Joan Cinta (capità), Carles Casaubón, Esteban Rodríguez, Javi Montilla,

pres d e fer-ho a Sant Sebastià i a Sant Cugat, ara fa dos anys. A r a , l'objectiu és el de quedar primer e n aquesta fase d'ascens.

Xavi Pizarro, Juanjo Gonzàlez, Armand Mora i Oscar Palència. Aquesta llista la completen tres jugadors del segon equip: Ivan Salas, Ivan Carpio i Jordi Rodríguez.

sector estatal. Aquest segon lloc és, ara per ara, cosa de dos conjunts: Sant Quirze, que té tretze punts, i Cardedeu, que en té nou. Afrontar el sector L'entrenador santeugatenc, Joan Sancho, és conscient també que pot tenir problemes a l'hora de confeccionar una llista dels jugadors a m b q u è pot comptar per disputar el secor, es faci finalment on es faci. Tres jugadors ja han fet saber a Sancho que podrien tenir seriosos problemes per assistir al sector. per motius laborals. Avantpenúltinia j o r n a d a

El tècnic santcvgatanc Jorn Sanck*. Ftto: E4C

L'objectiu: primera posició

Si a la fase regular la UE Sant Cugat va acabar en primera posició, ara a la fase d'ascens tot indica que també serà primer. Sancho ha reconegut que la fita "se centra ara mateix en quedar primers". Aquest fet donaria prioritat als santeugatencs respecte l'equip que acabi segon en aquesta fase d'ascens amb vista a organitzar el

A falta de tres jornades perquè acabi aquesta fase d'ascens, la UE Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a la pista del Sant Quirze, segon classificat amb 13 punts, tres menys que els vermell-i-negre. Abans que acabi aquesta fase, la 11E Sant Cugat s'ha de desplaçar a la pista del Sant Quir/.e i el Molins de Rei, i ha de rebre en la darrera jornada el Cardedeu. Si l'equip santeugatenc guanya aquest cap de setmana s'asseguraria també matemàticament la primera posició. Per a aquest enfrontament, Joan Sancho tampoc podrà disposar de Carles Casaubón, que continua amb molèsties al genoll.

Armand Mora: "Aquest any, sí"

Sant Cugat pot acollir el

• Armand Mora és un dels jugadors més emblemàtics de l'equip sènior d'handbol de la U E Sant Cugat i ha contribuït de forma molt directa en aquesta classificació per disputar el sector estatal. Per al santeugatenc, "la plantilla ha treballat molt bé i molt fort", en una temporada "molt llarga, molt intensa i molt dura". L'excel·lent temporada que està quallant el conjunt que dirigeix Joan Sancho ha estat en bona part gràcies "a un bloc molt compacte on tots els jugadors ens e n t e n e m a la perfecció". Amb tot, el qui ha defensat la samarreta vermell-i-negre en les últimes dinou temporades ha explicat que "malgrat que individualment l'anterior campanya hi havia millor equip, el d'aquesta temporada és més regular i juguem millor". Armand Mora ja sap el que és prendre part en un sector, ja que ha participat en dos: a Sant Sebastià i a Sant Cugat, ara fa precisament dos anys. "Per experiència dels dos sectors que he jugat, està clar que aquesta fase és una mica a cara o creu". Armand Mora afirma que la UE Sant Cugat "fa quatre temporades que mereix estar a Primera Divisió Nacional. Malgrat tot, crec que enguany ho aconseguirem". /A.L.

• Recentment, la junta directiva de la Unió Esportiva Sant Cugat ha decidit presentar una sol·licitud per fer-se càrrec de l'organització del sector estatal. Així ho va fer públic Enric Tomàs, president de l'entitat, dissabte passat al programa Avantmatx de Ràdio Sant Cugat. De fet, però, la UE Sant Cugat no sabrà fins aproximadament la segona setmana d'abril si la Federació Espanyola d'Handbol li ha concedit l'organització de la fase de sector. En el cas que així sigui, Tomàs ha assegurat que "ens hi abocarem al màxim. La voluntat, les ganes i la il·lusió sempre hi són presents". Fa dues temporades, el club va fer-se càrrec d'aquesta fase, però el primer equip d'handbol de la UE Sant Cugat no va aconseguir l'ascens després de caure en semifinals d a v a n t el Maristes d'Alacant. D e moment, el màxim mandatari de l'entitat santcugatenca ja ha xifrat el pressupost d'aquest sector d'entte un i un milió i mig de pessetes. Enric Tomàs ha explicat que "ja s'ha constituït una comissió què tindrà vida fins que acabin les fases on la seva única feina serà organitzar a q u e s t afer". /À.L.

Esports

ELS4 CANTONS Divendres, 30 de març de 1998

H o q u e i

h e r b a

B à s q u e t

Un triomf a Santander donaria la permanència al Júnior Sardinero i Vallès són els rivals per eludir la promoció de descens El J ú n i o r m a s c u l í p o d r i a a c o n s e g u i r la c l a s s i f i c a c i ó m a t e m à t i c a p e r a s s o l i r la t a n d e s i t j a d a p e r m a n è n c i a a la D i v i s i ó d ' H o n o r m a s c u l i n a , d i u menge vinent, en el desplaçament

q u e ha de fer al t e r r e n y de joc del Caja Cantàbria S a r d i n e r o , en zona d e p r o m o c i ó d e d e s c e n s . En la d o b l e jornada del passat cap de setmana, l'equip que dirigeix Andrés Barrien-

tos va a c o n s e g u i r un e m p a t a m b el R C P o l o i u n a v i c t ò r i a d a v a n t la U D T a b u r i e n t e . L'equip f e m e n í , q u e v a perdre a Santander, s'allunya del seu o b j e c t i u : a c a b a r e n la q u a r t a p o s i c i ó .

Àl.HX LÓI'KZ - Sant Cugat -

L'equip masculí del Júnior va acomplir l'objectiu que s'havia fixat en la doble jornada de lliga de la Divisió d'Honor: sumar com a mínim quatre dels sis punts possibles. Dissabte a la tarda, el conjunt santcugatenc va empatar a tres «ois davant el RC Polo i d i u m e n g e al matí va vèncer també a les seves instal·lacions la \ D Taburiente per 1 gol a 0. L ' e q u i p santcugatenc no guanyava a la lliga ties del passat 15 de novembre, quan va desfer-se del Jolaseta. A falta de dues jornades perquè acabi el campionat de lliga, el Júnior és vuitè a la taula amb 20 punts, a quatre de la zona de promoció de descens. q u e o c u p e n ara mateix Caja C a n t à b r i a S a r d i n e r o i Vallès Deportin. Passi el que passi d'aquí a q u e finalitzi la competició, m a t e m à t i c a m e n t l'equip blau-i-negre no pot baixar d i r e c t a m e n t , però sí q u e podria disputar la promoció de d e s c e n s . Així, l ' e n t r e n a d o r santcugatenc Andrés Barrientos ha advertit que "encara no estem salvats matemàticament i això, al cap i a la fi, és el que realment importa".

.1111*11

il»u«Kl··* ?rí

fcT a tres gott, després f u m reacció espectacular deb d'Andrés Bamertos. FotoYOUNIAEMCiA

"Hem d'anar a guanyar a Santander. Aquesta ha de ser la nostra mentalitat", ha explicat Barrientos. Amb una victòria, l'equip santcugatenc assoliria matemàtic a m e n t , un a n y m é s , la permanència. El tècnic argentí del Júnior troba "possible" vèncer al camp del Caja Cantàbria Sardinero perquè "l'equip està en alça.

F u t b o l

El S a n t C u g a t Esport s ' i m p o s a al c a m p d e l V i c i fa s a l t a r la s o r p r e s a - Sant Cugat -

Ja ho avançava l'entrenador del Sant Cugat Esport, Albert Vinas, les últimes setmanes. El seu e q u i p estava preparat per "fer saltar la sorpresa" lluny de Sant C u g a t i d a v a n t un dels conjunts capdavanters de la categoria. D o n c s els pronòstics de Vinas s'han complert finalment, ja q u e d i u m e n g e passat el conjunt vermell-i-negre va imposar-se al camp del Vic, llavors tercer classificat i ara cinquè amb 51 punts, lluny de les posicions d ' a s c e n s a Tercera Divisió. El jugador santcugatenc Joan va fer als 31 minuts de partit l'únic gol d'aquest i q u e va donar tres p u n t s d'or als v e r m e l l - i - n e g r e . A q u e s t triomf ha estat el segon conse-

La UESC entra en zona de descens directe À. L. - Saut Cugat -

L'equip de bàsquet d e la U E Sant Cugat ha deixat d'ocupar una de les places de promoció de descens a Tercera Catalana i ara és en zona de descens directe, ocupant la penúltima posició amb 29 punts. En la darrera jornada, el conjunt tpie dirigeix Francesc Solana va caure davant el Súria, segon a la taula, per 89 punts a 96. Ln triple del conjunt visitant a falta de cinc segons pel final del partit va forçar la pròrroga, que després esdevindria nefasta per als interessos santcugatencs. Aquest cap de setmana, el conjunt vermell-i-negre visita la pista del t e r c e r classificat, el Fincas Fraga.

F u t b oi

L n triomf a Santander

cutiu q u e aconsegueix el Sant Cugat Esport després d'impos a r - s e fa d u e s s e t m a n e s al camp municipal d ' E s p o r t s al Palafrugell. L'última victòria q u e va assolir a domicili l'eq u i p d'Albert Vinas data del 14 de desembte, quan els santc u g a t e n c s van i m p o s a r - s e a domicili al Ripollet per idèntic resultat: 0 a gols a 1. A falta de nou jornades perquè acabi la lliga, el Sant Cugat rep la visita d i u m e n g e a partir de les dotze del migdia del Cornellà, yuitè classificat a m b 44 p u n t s i un balanç a la competició de dotze victòries, vuit empats i nou derrotes. L'equip vermell-i-negre és tretzè a la taula a m b 36 punts, lluny ara mateix de les posicions d e descens. /A.L.

Hem superat una crisi important que teníem i ha arribat en un moment oportú". Per a aquest enfrontament, els jugadors locals Inaki Orsola i Jordi Bagunyà seran baixa una jornada més. Tot i que Andrés Barrientos és conscient que l'objectiu "és salvar-se", ha afirmat que en el darrer partit amb el Club Egara, ja campió de lliga, li agradaria jugar "amb tensió. És simplement una

F u t b o l

qüestió de morbo esportiu". L'equip femení del Júnior va patir el cap de setmana passat una e n s o p e g a d a important al camp del Sardinero per 5 gols a 1 i, d'aquesta manera, s'allunya d'assolir la quarta posició final a la lliga. Ara ocupa el sisè lloc amb 23 punts, a sis del quart, el C D Terrassa. Diumenge al matí rep la Universidad de Sevilla, que és avantpenúltim amb 12 punts.

s a l a

El W i n t e r t h u r d e r r o t a a domicili el P o l i d e p o r t i v o A n d o r r a , un rival d i r e c t e - Sant Cugat -

El Winterthur Sant Cugat va fer un altre pas important per m a n t e n i r la categoria a la Divisió d e Plata en imposar-se a la pista del Polideportivo Andorra per 4 gols a 7. D e s p r é s de dues derrotes consecutives al campionat d e lliga, l'equip vermell-i-negre es va retrobar a m b el bon joc i els bons resultats. Els h o m e s de Carles Navarro no guanyaven fora de casa des del passat 27 de gener, q u a n van desfer-se a les Illes Canàries del T e i d e Salinetas. Aquest és, sens d u b t e , un triomf molt important perq u è cal t e n i r p r e s e n t q u e el conjunt andorrà és un adversari directe per eludir cl descens de categoria, tot i que ara

<z\goalavemge és favorable als vermell-i-negre. Amb a q u e s ta victòria, el FS Sant C u g a t recupera altra vegada la d e s e na posició a la taula, ara a m b 28 punts, a quatre del descens, i avança t a m b é a la classificació al Polideportivo Andorra. El Winterthur va trencar d'aquesta manera a m b tretze jornades la imbatibilitat de l'Andorra d e Terol a la seva pista i ha aconseguit vèncer a q u e s t e q u i p a la seva pista per primer cop a la Divisió de Plata. Aquest cap d e setmana no hi haurà jornada d e lliga, ja q u e se celebra la Copa de Divisió de Plata. N o serà fins d'aquí a dues s e t m a n e s quan l ' e q u i u p s a n t c u g a t e n c rebi el C e n t e lles, equip en zona de descens directe. /A.L.

s a l a

L'Olímpyc empata amb l'Hospitalet -Saut Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta va empatar a tres gols en el darrer compromís de lliga que el va enfrontar a l'Hospitalet ai pavelló municipal. Amb aquest punt, l'equip que entrena Àngel Ruiz és desè a la taula amb 16 punts, a nou de les dues posicions de descens directe a Primera Nacional A. Amb la baixa de Joan Reixach, l'equip florestà es desplaça aquest cap de setmana a la pista del FC Barcelona " B " , que és setè a m b 27 punts. /A.L.

Hoquei patins

El Patí Hoquei venç l'Universitari El Patí Hoquei Sant Cugat va derrotar per 5 gols a 7 l'Universitari, penúltim classificat. Una setmana més, l'equip santcugatenc manté la cinquena posició amb 29 punts, a tres del quart classificat, el Ripollet. El conjunt que dirigeix Lluís Sànchez visitarà aquesta jornada la pista del JMJ, avantpenúltim a la taula amb 7 punts. Els jugadors jútviors del P H Sv.u\t

Cugat Pepon Meneses, Pol Carulla i Gonzalo Munoz i el juvenil Guillem Pérez, van ser convocats en una preselecció, dimecres passat, amb la selecció estatal júnior a Pallejà. /À.L.

Esports

ELS /CAIYTONS Divendres. 20 de març de 19VS

C a p b u s s a m e n t

í e n n i s

Fer conèixer el capbussament és l'objectiu del CEC Nècton

Quadrangular al Llorenç Marlet

L entitat signa un acord de col·laboració amb el CM Sant Cugat Malgrat que el passat 16 de novembre ja es va constituir la j u n t a directiva i es van redactar els estatuts, el Club Esportiu de Capbussament Nècton va p r e s e n t a r - s e dimarts al

C l u b M u n t a n y e n c S a n t C u g a t , on s'impartiran les classes teòriques i on serà instal·lada la seu d'aquesta nova entitat local. Albert Boadella, president de l'entitat, ha explicat que

aquest ha de ser un club "de caire familiar, on tota la gent hi participi i se senti implicada". Del 3 0 de març fins al 2 6 d'abril s'impartirà el primer curs d'aquesta disciplina.

AI.KXLÒPKZ

Kl Club Esportiu de Capbussament Nècton va presentar-se dimarts al C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat. Al llarg de dues hores, la junta directiva d'aquest nou club santeugatenc va exposar quina es la seva filosofia i els seus projectes. Albert Boadella, president de l'entitat, ha explicat que aquest ha de ser un club "de caire familiar, on tota la gent hi participi i se senti implicada". Kl C E C Nècton té ara mateix 4(1 socis i

Les instal·lacions del Club Esportiu Valldoreix acolliran aquest cap de setmana la X edició de l'Open de Tennis Llorenç Marlet. Enguany, però, s'ha optat per la disputa d'un torneig quadrangular, tant en categoria masculina com femenina. El quadre masculí estarà integrat per Jordi Mas, Eduard Nicolàs, Feliciana López i Pedró Cànovas, i el femení per Núria Montero, Lurdes Domínguez, Núria Llagostera i Sónia Delgado. Dissabte es disputaran les semifinals i diumenge al matí tindrà lloc la final. /A.L.

Golf

El Segura, al C G Sant Cugat

incies federati-

ves. El passat 16 de novembre es \a constituir la junta directiva de l'entitat i també es van redactar els estatuts. El cos directiu està integrat per Albert Boadella, president, Germàn Mal», instructor, i Carmen Arqued, coordinadora. Boadella, instructor tres estrelles i membre del comitè tècnic de la F E D A S (Federación Hspanola de Actividades Subacuàticas), explica que la idea de crear aquesta entitat va néixer d'una colla d'amics que es reunia en diversos punts de la Costa Brava per fer capbussament. El nècton és, juntament amb el plàncton i el ventós, un dels tres elements que podem trobar dins el fons marí. El mà-

- Validareu -

- Sant Cugat -

I NèetM es vi presentar flauta «I CM Sant Cugat. Feta: WE BEURAN

El Cliib Espwliu da

xim responsable del club ha afirmat que el nècton "són els peixos que naden lliurement per l'aigua" i t a m b é ha definit el •capbussament com "un passeig per un altre ambient, que és potser un dels paratges més desconeguts que queden". Acord d e c o l · l a b o r a c i ó Un cop acabada la presentació, Narcís Castanyer, presi-

L'equip de golf santeugatenc capitanejat per Juan Luis Asensio no va quallar una bona participació en la tercera prova d e la XXXIII edició del Gran Premi de Catalunya Segura Viudas de Golf, que va acabar diumenge al Club de Golf Sant Cugat. L'equip santeugatenc està format per Dani Díaz, Pino Màfiez, Agustín Domingo i el capità Juan Luis Asensio i defensen el tercer títol consecutiu en aquesta prova. Malgrat tot, a la classificació general són dotzens amb 666 cops, 15 més que el líder. /À.L.

d e n t del CM Sant Cugat i Albert Boadella, p r e s i d e n t del C E C N è c t o n , van signar un conveni de col·laboració entre a m b u e s e n t i t a t s . Així, la seu social del N è c t o n i on s'impartiran les classes teòriques serà el C M S a n t C u g a t . La nova entitat santeugatenca ja ha preparat el primer dels cursos q u e pensa fer. Serà del 30 de març al 26 d'abril. D e m à , però, a la piscina m u n i c i p a l ,

ií-wmmï.

de les quatre a les vuit del vespre, el C E C N è c t o n farà una immersió. D i u m e n g e al matí es farà una sortida a les Illes M e d e s i el proper dissabte al Mar Moler. L'entitat impartirà els tres nivells federatius així com altres e s p e c i a l i t a t s d'aq u e s t món. Boadella ha afegit que aquest no és un esport perillós perquè "el perill més important dins l'aigua som nosaltres mateixos".

c A WMmmmmjmiism t-gm m. Í*.

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel FVTBOISALA

PATÍ HOQUEÍ

FVTBQi

Maria Rosa Tambuiín ORT SANT CUGAT ESPORT

Bans Shonhofet Joan ColeH Miguel Gomsaíez

31 20

ié

PB SANT CUGAT

Vanessa Costas Rosa García Sara Montero Laura Gallego

17 15 13 13

Mònica Vidal Marta Gm&k

36 24 21

ijjalílgMej gfeHMUl JÚNIOR MASCULÍ

MAS JANER

SO 21 IS

cvSAarOuíSifci? " Melina Dràgànic M.C. Domínguez Sandra Yméd

WINTERTHUR SANI CUGAT

Sergi Martínez Paco Boza oscar Monjoneü

Christian Wein Carles Saltés Joan Sallés

TOLHBOL

Paqui Sànchez Maite Gómez Irene Sànchez Elisabeth Escrivà

26 - 16 15

KJUMUWMK >

18 IB 17 16

UESC - -'•-•..' NachoArgesto

RuMri..S5écSté£

JÚNIOR FEMENÍ

Luci López Sandra Serrahíma Caro! Abad

IS HoQipi. Dant Antón Ton! Zapkrta Àlex Costa Jordi Montserrat PATÍ

is 15 15 14

AÜMSttNlgMK"-" " ' 26 18

HANDBOL

UKSC Xavi Pizarro Armand Mora Joan Cinta

U 10 4

>' •

29 22 13

29 24 21

, *

UESC ->: v. Elisabeth Baldocn Núria Oliver Marga Atesafto Júlia VrHar

25 23 23 17

Esports

F I S 4 CAIVTONS Divendres, 20 de marc de 1998

16.00 PB St Cugat-Natació Terrassa (Dis.)

Primera Catalana

16.00 Juv. 25 Sept.-Sant Cugat (Dis.)

12.00 Sant Cugat-Cornellà (Diu.)

12.00 Júnior-Rubí (Dis.)

Segona Regional 1 2 . 0 0 Badia-Sporting Mira-sol ( D i u . )

2a Divisió Aleví

12.00 La Farga-Castellar (Diu.)

16.30 Sant Cugat-PB R.Llorenç (Dis.) 11.15 PB Sant Cugat-Can Anglada (Dis.)

Tercera Regional

11.30 Adesa-Ullastrell (Dis.)

PATINS

12.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (Diu.)

11.00 Clot-Dangerons Giris (Diu.)

Sub-22

Juvenil 2a divisió

1 9 3 0 Penya Fragatina-UE St Cugat (Dis.)

1 8 . 3 0 Mollet-W. Sant C u g a t (Dis.)

10.30 P B Sant Cugat-Els Monjos (Diu.)

1 1 . 0 0 Santa C o l o m a - O l í m p y c ( D i u . )

Fèmines

Tercera Catalana fem.

Cadet 2a divisió

18.15 Sant Jordi-PH Sant Cugat (Dis.)

PB Sant Cugat-Corazonistas

Segona Catalana 20.15 JMJ-PH Sant Cugat (Dis.)

Martorell-W. Sant Cugat

19.00 L'E Sant Cugat-Collblanc (Dis.)

Júnior masculí

11.30 Montsertat-Júnior (Diu.)

HOQUEI

11.30 Mas Janer-Masnou (Diu.)

Tercera B

1a Divisió Aleví

FUTBOL

Júnior

Cadet l a divisió

10.45 Vilafranca-PH Sant Cugat (Diu.)

16.10 Canovelles-Olímpyc Floresta (Dis.)

Juvenil

12.00 La Farga-PB Sant Cugat (Diu.)

Benjamí Preferent

Veterans

12.00 Ripollet-Sant Cugat (Dis.)

Cadet masculí

Infantil

16.00 Papiol-Sant Cugat (Dis.)

10.00 Mollet-PB Sant Cugat (Dis.)

16.00 L'E Sant Cugat-Guinardó (Dis.)

1 1 3 0 Gironella-Olímpyc Floresta (Diu.)

Infantil

Cadet femení

Aleví

11.15 Corbera-PH Sant C u g a t (Diu.)

1 7 3 0 U E Sant Cugat-Vilanova (Dis.)

12.00 Castellbí-Olímpyc Floresta (Dis.)

Aleví "A"

Preferent Juvenil

2a Divisió Benjamí

18.00 Sant Cugat-Gramanet (Dis.)

PH Sant Cugat (Descansa)

1 0 3 0 Sant Cugat-Mollet (Dis.)

2a Divisió Juvenil

12.00 Àgora-Maurina Egara (Dis.)

10.00 PB Sant Cugat-Júnior (Diu.)

1 1 3 0 Adesa-Terrassa (Dis.)

FUTBOL

HANDBOL

Prebenjamí

19.30 F C Barcelona-Olímpyc (Dis.)

l a Divisió Infantil

12.30 Mollet-Àgora (Dis.)

Territorial Catalana

12.00 Sant Cugat-Terrassa (Dis.)

17.00 Sant Quirze-W. Sant Cugat (Dis.)

1 2 . 0 0 Juan X X I I I - S a n t C u g a t (Dis.)

Prebenjamí "A"

HE Sant Cugat-Parets

16.00 Corbera-PH Sant Cugat (Dis.)

1 9 3 0 PB Sant Cugat-La Maurina (Dis.)

Cadet masculí

1 2 3 0 Meson Compostela-Chess (Diu.)

2a Divisió Femení

Prebenjamí MB"

G E i E G - U E Sant C u g a t

1 7 . 0 0 Champion-Vacarisscs (Dis.)

12.00 PH Sant Cugat-Sitges (Dis.)

16.15 Espanyol-PB Sant Cugat (Dis.)

Cadet femení

Segona divisió "A"

15.00 Jàbac-Júnior (Dis.)

l!E Sant Cugat (Descansa)

R U C B Y

18.00 Pena Tracap-Mas Janer (Dis.)

1a Divisió Cadet 16.00 Dosa Terrassa-Sant Cugat (Dis.) 17.45 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Dis.)

2a Divisió Cadet 16.00 Juan XXIII-Júniot (Dis.) 13.45 C E F St Cugat-Juv. 25 Sept. (Dis.)

11.45 Olímpyc Floresta-Begues (Diu.)

BÀSQUET

Segona divisió "A" fem

SALA

Divisió d'Honor masc.

16.00 C h a m p i o n - C a n e t (Dis.)

1 2 3 0 Sardinero-Júnior (Diu.)

TENNIS

Tercera A

Segona divisió "B" fem

Divisió d'Honor fem.

Copa infantil

T h o u s - M C Sant Cugat

Aleví

0 9 . 0 0 Avenç "B"-Joan Maragall 10.00 Avenç "A"-Santa Isabel 1300 Catalunya-Ferran Clua "B" 11.00 Ferran Clua "A"-Collserola

(Dis.) (Dis.) (Dis.) (Dis.)

Aleví

10.00 Santa Isabel-Joan .Maragall <Dis.) 1 1 . 0 0 Thau-Ramon Lluli (Dis.) 10.00 Escola Avenç-RubíNord (Dis.)

12.00F.CIua "A"-Catalunya "A" (Dis.) 0 9 . 0 0 Rubí-Collserola (Dis.) 0 9 . 0 0 Santa Isabel-Catalunya "B" (Dis.) 10.00 Escola Avenç-Pureza Maria (Dis.) Ferran Clua "B" (Descansa)

11.00 Angeleta Fcrrer-La Serreta 12.00 El Bullidor-Escola Avenç

(Dis.) (Dis.)

Cadet-juvenil 10.00 Angeleta Ferrer-Rubí Nord 10.00 Rubí-Fuenteliviana 11.00 Can Fatjó-Club D'Aran "A" 13.00 Club D'Aran "B'-Inter 119

Àgora-Sant Jordi "A" (Dis.) Regina Carmeli-Avcnç (Dis.) Sant Jordi "B"-Pins Vallès (Dis.) Catalunya-Sant Jordi "C" (Dis.) Centre Obert 1-Centre Obert 2.(Dis.) Pureza Maria-Ferran Clua (Dis.)

11.00 10.00 10.00 11.00

13.00 Pins Vallès-Joan Maragall 12.00 FerranClua-Schola

Escola Avenç-Pins Vallès Àgora-Sant Jordi R.Carmeli "B"-Santa Isabel Ferran Clua-Catalunya

(Dis.) (Dis.) (Dis.) (Dis.)

F U TB

3-0 8-5 6-3 1-5

Infantil Castellnou-Escola Avenç

Angeleta Fcrrer-Rubí Nord

3-3

2-t t

Cadet-juvenil Rubí Nord-Fuenteliviana Angeleta Ferrer-EI Bullidor Rubí Nord-Club D'Aran "A" Club D'Aran "B"-Duc Montblanc

Z-Z 3-2 7-3 2-1

Santa Isabel-Joan Maragall Avenç "B"-Ferran Clua "B" Escola Avenç "A"-Collserola Catalunya-Ferran Clua "A"

6-2 6-2 8-0 2-6

Aleví Ferran Clua "B"-Collserola Ferran Clua "A"-Catalunya "B" Rubí "B"-Pureza Maria "A" Santa Isabel-Escola Avenç

B À SOU

7-1 8-0 0-8 4-4

Benjamí 0 9 . 0 0 Rubí-Escola Avenç

(Dis.)

BÀSQUET

Infantil Masculí

11.00 Angeleta Ferrer-C.Martí "B" (Dis.) 11.001 vícen Egara"B*'-COSt Cugat....(Dis.) 12.00 Liceo Egara"A"-Avcnç (Dis.)

11.00 11.00 10.00 12.00 10.00

29-18 22-46

Escola Avenç-Sant Jordi "A" Àgora-Pins Vallès Regina Carmeli-Sant Jordi "B" Centre Obert 2-Sant Jordi "C" Catalunya-Ferran Clua Centre Obert 1-Pureza Maria

11.00 C. Berant "B"-Angeleta Ferrer..(Dis.) 0 9 . 0 0 lIE Sant Cugat-Blanxart (Dis.)

10.00 El Pinar-Sagrat Cor 0 9 . 0 0 CVRubí-CV Sant Cugat

(Dis.) (Dis.)

49-14 31-39 22-35 9-58 47-12 29-22

11.00 Escola Pia-Purcza Maria

13.00 Pureza Maria-Col.legi Carme (Dis.) Angelcra Ferrer (Descansa)

FUT._BJUL._S_AJ._A_

Juvenil Femení

Cadet femení

1 0 3 0 IES Blanxart-Pureza Maria

(Dis.)

HAN

D B O L

CO Sant Cugat-Angeleta Ferrer Escola Avenç-C. Pràctica "B"

Infantil Masculí 34-27 (ajornat)

V p JLJE I B O L

CV Sant Cugat-Sagrat Cor Nicolau Copèrnic-EI Pinar

Sagrat Cor-Pureza Maria Angeleta Ferrer-Col.legi Martí

F U T B O L Escola Avenç-Can Jofresa....

..2-0

IES Terrassa-Pureza Maria

Escota Avenç"A"-Vedruna "A" 29-45 Dosa Salcsians-PB Sant Cugat 47-10 Sant Jordi-Escola Avenç"B" S7-25 IES Blanxart-UE Sant Cugat "B" 0-0 UE Sant Cugat "A"-Escola Pia "B".... 18-50

Infantil Femení 2-1 0-2

Angeleta Ferrcr-IES Terrassa Cingle-UE Sant Cugat

30-46 16-21

Cadet Femení Pureza Maria-Nicolau Copèrnic

1-2 2*0

7-46

FUTBOLSALA

Cadet femení

Juvenil femení

Benjamí

(Dis)

BÀSQUET

Cadet femení 26-30 20-26 49-1

0 9 . 0 0 Torre Palau-UE Sant Cugat

(Dis)

Infantil femení o M A n c

Cadet Femení

Infantil Masculí

Aleví

PB Sant Cugat-C. Carme (Dis.) Escola Pia "A"-Avenç "A" (Dis.) Escola Avenç "B"-Tecnos "B"..(Dis.) F E Sant Cugat "B"-R. Carmeli.íOis.) Ramon Pont-l'E St Cugat "A"..(Dis.)

Infantil Femení

'•' %.%^WÈiW.-tk

Benjamí San Jordi-Pins Vallès Avenç-Santa Isabel Agora-Catalunya

O L

Regina Carmeli "B"-Maristes Rubí Ferran Clua-R. Carmeli "A"

Benjamí

Zona Nord-Joan Maragall Santa Isabcl-Ramon Llull Thau-RubíNord... Pau Casals "A^-Escola Avenç

(Dis.) (Dis.)

M A mm'wm.L·'

HANDBOL

Aleví

HANDBOL

VOLEIBOL

p í> R r

FUTBOLSALA

11.00 U E Sant Cugat-Collbató (Diu.)

Aleví

B À S Q U ET Benjamí

(Dis.) (Dis.) (Dis.) (Dis.)

09.00 09.00 12.00 13.00 13.00 12.00

TAULA

13.00 Júnior-l'niversidad Sevilla (Diu.)

VOLEIBOL

Aleví

Infantil

Sant Cugat-Júnior (Descansa)

18.00 Vilafranca-Mas Janer (Dis.)

Benjamí FUTBOL

HERBA Camp. Cat. 3a Divisió

18.00 Fincas Fraga-UE Sant Cugat (Dis.)

HANDBOL

wm- m * n : r *

HOQUEI

Segona Catalana

12.00 PB Sant Cugat-Sant Andreu (Diu.)

Sant Cugat (Descansa)

Benjamí 1 5 3 0 P H Sant Cugat-Sitges (Diu.)

Juvenil masculí

Primera divisió

2a Divisió Infantil 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Adesa (Dis.)

12.30 Sant Quirze-UE Sant Cugat (Diu.)

11.00 Fontetes-PB Sant Cugat (Dis.) 12.00 Sant Cugat-Ripollet (Dis.)

1 6 3 0 Jàbac-PB Sant Cugat (Dis.)

1 6 3 0 PH Sant Cugat-Sitges (Dis.)

Primera Catalana

18.00 Sant Cugat-Juv. 25 Sept. (Dis.)

15.00 San Lorenzo-PB Sant Cugat (Dis.)

Aleví "B"

Primera Nacional A.

Adesa (Descansa)

10.00 San Cristóbal-CEF Se Cugat (Diu.)

P H Sant Cugat (Descansa)

SALA

0-2

UE Sant Cugat-Escola Pia

6-7

Esports

ELS4CAIVroNS Divendres, 20 dt marc de 1998

Mmeda

1596

1642 34

La propera (22 de març):

Salle Manresa 24

1743

1692 33

San Vicente-San Pablo Valdeluz; Club

Bonairc

1521

1665 32

de Campo-Atlètic Terrassa; RC Polo-

Benicarló-CN Sabadell

Lima-Horta

1584

1785 29

Sardinero; Júnior-Universidad de Se-

P. Castellón "B"-Català...5-1

U E S t Cugat 2 4

19 1 6 5 3 1 7 5 9 2 9

villa; Real Sociedad-CD Terrassa.

Olímpyc-L'Hospitalet

3-3

Cosmos

Canet-FC Barcelona

6-3

La propera (22 de març):

F U T B O L

San Pedró Lumen-Llano; Mil.lenaPrimera Catalana Cerdanyola-Cornellà

0-0

La Farga-Castellar; Barberà-Andalu-

Vic-Sant Cugat Palafrugell-OIot Balaguer-Reus

0-1 0-1 3-1

cia; La Romànica-Pena Los Meren-

Sants-Gramanet Girona-Ripollet L'Hospitalet-Granollers Roda de Berà-Tremp Valls-Guíxols

1-2 2-0 0-0 .2-0 .2-1

Masnou-Barceloneta.

0-2

ri-Vüadecavalls; Tibidabo-Can Rull;

PJ PC «

CC Pua*»

rina-San Lorenzo; Badia-Sporting Mira-sol. Tercera Regional G R U P 14 Can Trias-San Pedró

0-03-2

PB StCugat-Montserrat....2-3 Les Fonts-La Farga

8-2 5-0

2»

Balaguer

Juv. 25 Sept.-Castellar

Pueblo Nuevo-Can Boada.3-1

Matadeperenc-Can Fatjó....l-1 Ca n·Oriol·Juan XXIII

Cram.mcl

29 29

43 51

22 35

II)

llim

5(1

l·aljt'riijrcll 29

rqulp

Cornellà

Juv. 25 Scpt. 23

M.isiii.11

Ca n'Oriol

Hi|v,lki

1(1

>.\

Juan X X I I I

(.íanollcrs

U-s Fonts

Tremp

Can Trias

Saiillauntl 2 9

I I

Valls

lli

>(>

(riilsiJs

lli

I .'Hospitalet 29

Hartcl..ne(a29

Cerdanyola

Roda Bcrà Sants

29 29 29

7 4

2 3

211 27 22

54 58

1-2

PG P I

• '

< 13

6(1

2-3 1-1 2-1 4-2

Andalucia-La Farga Merengues-Barberà

3-1 3-3

GF 73

ce Puaia 19

Andalucia

25 20

Barberà

25 17

Rubí

Mcrcn B ucs 25

Can Rull

l.lanu

Badia

II)

28'

Mil·lenari

Rómulo

Tbibidaho

Sp. M i r » « o l 2 5

Lararga

\iladccuvalls25

Club Egara-Jolaseta

5-1 1-2

Vallès-Taburiente

3-2

Júnior-RC Polo

3-3

Club Egara-Sardinero

3-0

C D Terrassa-Jolaseta

0-4

Atlètic Terrassa-Apóstol....9-0

Maradeperenc 22,

RC Polo-Vallès Deportiu

7-1

Can Karjó

1 1

Júnior-Taburiente

1-0

P. Nucvo

Júnior

Equip

( i n Boada

ClubF.gara 20 20

Ullastrell

All. Terrassa 20

103

La Farga

102

Valdcluz

20 11

Castellar

RCPolo

JcJaseta

L a propera (22 de març):

C D Terrassa 20

Ullastrell-Pena San Pedró; Montse-

Apòstol

rrat Terrassa-Júnior; La Farga-PB Sant Cugat; Castellar-Les Fonts; Can Bo-

177

176

S Montcada

150

175

Molins Rei

184

191

Banyoles

164

189

La propera (22 de març):

KCBarcelonal8

I.'Hospitalet 18

Cirona

Olímpyr

Llopart

109

Cambrils

101

Sant Andreu 17

yoles-Cardedeu; Sant Quirze-UE

La propera (21 de març):

Sant Cugat.

Català-Itebar-CNSabadell;L'Hospitalet-Cambrils; FC Barcelona-

FUTSOt SAtA

Olímpyc de la Floresta; Girona-Canet; Burriana-Llopart; Sant Andreu

Divisió de Plata

de la Barca-Benicarló; Playas de Castellón "B" (descansa).

Centelles-Telde

Sícoris Portainé-Maxon....4-l

Premià-Sícoris Poratiné

9-1

GRUP1

Maspalomas-Premià

5-2

Universitari-PH St Cugat...5-7

Júnior

La Unión

Barcelona

(descansa)

Arenys Munt-Congrés

5-2

Cornellà-Esplugues

8-8

La propera (22 de març):

Vilassar Mar 2.3 13

Jolaseta-Vallès Deportiu; Sardinero-

Maspakimas 22 13

Júnior, Atlètic Terrassa-Club Egara;

Vedes

23 12

CD Terrassa-FC Barcelona; San Pa-

LaUnión

22 12

blo Valdeluz-RC Polo; Taburiente-

Cavà

104

Burlada

102

W. StC.uga!23

103

l'Andorra

Apóstol Orense. Divisió d'Honor femenina San Vicente-Club Campo.0-3 Atlètic-RC Polo

1-0

Sardinero-Júnior

5-1

U . Sevilla-Real Sociedad..0-1 C D Terrassa-Valdeluz

3-3

0-5

Andorra

Sentmenat-Ripollet

105

153

8-1

22 21

Maxon

GC Punts

Equip

PJ PG PE

C F G C

GC Punt»

153

Ripollet

21 15

144

Congrés

173

Maitinenc

115

PHStCugaÚl

122

21 11

107

Laietà

F.pic Casino 23

Sentmenat

106

Centelles

106

Cornellà

135

Premià

103

111

S'Arenal

111

Esplugues

114

1S9

Teide

2.3

101

Castellet

142

JMJ

Sícoris

PCP»»!» lapjlp

PJi PC .PE. PP

Arenys Munt21

7-2 6-7

Xota

Martinenc-JMJ Laietà-Castellet

PJ PG P I

Segona catalana

La Garriga-Santa Isabel. GF

Taburientc

Equip

HOQUEI PATINS

7-6

Trias.

. La Garriga 21

171

Universitari 21

162

Santa Isabel 21

182

Punta

1606 45 RSociedad

16 14

16 10

56.

1642 42 Club Campo 16 1488 42 Valdcluz

Franqueses

1882

1705 42

Mollcr

1841

1645 41

Castelldefels 24

1610

1670 36

Ripollet

1625

Cornellà

C N Tàrrega 24

C D Terrassa 16

Cardedeu

MancaM

Català-Babar 18

1679

172

C N Sabadell 18

P. Andorra-W. St Cugat...4-7

182

1724

7-4

7-5

Sant Quirze

Èpic-Rubio Burlada

166 164

Andorra-Medes

1890

212

18 11

Humana

P. Castellón

CC Punt.

GC Punl.

Vallès

UE Si Cugat 7

3-2

PP . CF

Sardincro

PG PP

CC Puirt.

Gavà-Vilassar Mar

PJ PC PE

Fatjó-Pueblo Nuevo Terrassa; Juan

PP CF

GRUPB

ada-Juventud 25 de Septiembre; (lan

Equip

PJ PC P*

Molins de Rei-Salle Montcada; Ban-

C N Tàrrega-Ripollet 71-67 Franqueses-Lima-Horta. 72-59

PJ PG

C D Terrassa-Sardinero....l-4

Cosmos-Cornellà 80-79 C N Sabadell-Bonaire 72-68 Maragall-Castelldefels....68-71

31-28

Divisió d'Honor masculí

•S

r'uu-js Frisa 25

Equip

PB St Cugat 2 3 10

Romànica

HOQUEI SOBRE HERBA

F C Barcelona-Valdeluz....3-4

Almeda-Fincas Fraga....64-70

Equip

Sant Quirze-Banyoles....30-26

Lumen

fels-Les Franqueses.

Súria Maurina

C N Sabadell 24 Sanl.orcnzx>25

89-96

1(1

U E Sant Cugat-Súria

25 19

2Í

PJ_.PG. PE P P

17 12

Montserrat

Badia-Maurina Egara. Castellar

18 14

Canet

San Pedm

92-68

«aulp

Benicarló

Cardedeu-Molins Rei

Grup I Salle Manresa-Mollet

(descansa)

rrega; Ripollet-Maragall; Castellde-

4-2 2-0

Cambrils

U E St Cugat-Montcada.31-24

Rubí- La Romànica San I^orenzo-Rómulo

3-6

GRUP 2

Segona C a t a l a n a

3-9

Sant Andreu-Burriana

La Salle Manresa; Mollet-CN Tà-

BÀSQUET

Llopart-Girona

Fincas Fraga-UE Sant Cugat; Súria-

XXIII-Matadeperenc; Ca n'Oriol-Can

9-2

Primera catalana

Atlètic Terrassa-Valdeluz..5-2 1

GRUP 6

Terrassa-Cosmos; Comellà-Almeda;

CC Punt*

Segona Regional GRUP 5 Sporting Mira-sol-Llano Viladecavalls-Lumen Can Rull-Mil.lenari Castellar-Tibidabo

La propera (22 de març):

F C Barcelona-Apóstol N

La propera (22 de març): Sant Cugat Esport-Cornellà; OlotVic; Reus-Palafrugell; Gramanet-Balaguer, Ripollet-Sants; Granollers-Girona; Tremp-LHospitalet Atlètic; Guíxols-Roda de Berà; BarcelonetaValls; Masnou-Cerdanyola Mataró.

1824 28

Lima-Horta-CN Sabadell; Bonaire

Reus

íiniina

1543

gues; Rómulo Tronchoni-Rubí; Mau-

Júnior-UUastrell Equip

Primera Nacional A

La propera (28 de març): S'Arenal Llucmajor-Gavà; Vilassar de Mar-Epic Casino; Rubio Burlada-An-

La propera (22 de març):

Sardinero

dorra; Medes-Polideportivo Andorra;

Júnior

Winterthur Sant Cugat-(]entelles; La

1615 36

Atlètic

l Inión-Sícoris Portainé; Maxon-Pla-

Martinenc; Castellet-La Garriga; Ri-

1699

1720 35

V. Sevilla

yas de Maspalomas; Premià-Diario

pollet-Laietà; Congrés-Sentmenat;

1654

1690 35

RCPolo

de Noticias Xota; Teide Salinetas

Esplugues-Arenys de Munt; Cor-

1826 34

San Vicente 16

(descansa).

nellà-Universitari.

1730

JMJ-PH Sant Cugat; Santa Isabel-

ELS4C4NTON5 Espectacles

Divendres, 20 de març de 1998

M ú s i c a

El Cor Aulos inicia demà els actes del cinquè aniversari La formació coral ha preparat concerts i conferències JOSEP MARIA M I R Ó - Sant Cugat -

La música vocal és un dels principals eixos de la programació que va presentar dilluns el Cor Aulos a la Casa de Cultura, amb motiu del cinquè aniversari de la seva creació. A banda dels actes propis de l'agrupació coral, s'han preparat vuit concerts, amb artistes de la ciutat i formacions de prestigi nacional, conferències i una gira del Cor santcugatenc per la Vall d'Aran. El concert del Cor Laberinto de Fortuna de Madrid, sota la direcció del sotsdirector del Cor de RTVE, Rubén Martínez, l'estrena de peces del compositor Joan Comelles (censurades durant la dictadura franquista) amb la intèrpret Anna Ricci o l'homenatge a Lorca a càrrec de la mezzosoprano santcugatenca Ana Maria Hasler són alguns dels actes destacats en aquest programa. Hasler, que va ser present dilluns a la Casa de Cultura, farà un concert a l'octubre en homenatge al poeta Federico García Lorca i en el qual també interpretarà temes de Xavier Montsalvatge o Joaquim Turina. En aquesta actua-

ció, Hasler estrenarà a Europa unes peces del compositor Paul Bowles. El concert es repetirà més tard a Tànger, on viu actualment Bowles, que té 87 anys. El director del Cor Aulos, Jordi Piccorelli, va explicar que s'ha pensat "en un programa variat, amb espectacles molt interessants, però amb un clar predomini de la música vocal". La tinent d'alcalde de serveis personals de l'ajunta-

La programació de raniversari combina actuacions d'artistes locals i deformacions de prestigi nacional ment de Sant Cugat, Àngels Ponsa, que també va assistir a la pres e n t a c i ó , va d o n a r el s u p o r t institucional al Cor Aulos i va lloar la col·laboració que ha fet amb altres entitats del municipi durant aquests cinc anys. Ponsa va felicitar la programació amb motiu de l'aniversari: "S'ha decidit celebrar l'aniversari amb tots els ets i uts,

amb un programa agosarat i d'una gran qualitat". Ponsa va destacar la joventut dels integrants de la formació coral i "l'entusiasme que transmeten quan actuen". Una de les novetats que presentarà el Cor en el marc d'aquesta celebració és la introducció de conferències prèvies als concerts per tal d'explicar aspectes com l'estil, el context en què es van crear les peces que s'interpretaran o els autors. "És una proposta innovadora i interessant, amb l'objectiu de culturalitzar el públic sobre allò que escoltaran". D ' aquesta forma, el Cor pretén donar una "vessant més pedagògica a la música". Un altre dels objectius d'aquest programa, segons el director del Cor, és sortir de la dinàmica del món coral català i no interpretar les obres habituals sinó que "el públic escolti noves propostes". Una mostra és que el Cor Aulos estrenarà el mes de novembre Les àncsardanes vegetals de la compositora catalana Matilde Salvador. Primer concert El Cor Aulos comença demà els actes organitzats amb motiu del

El Cor Aulos va presentar dilluns els actes delrínqueaniversari. Foto:A. B. cinquè aniversari de la formació amb el concert de lïeder al Conservatori Victòria dels Àngels a càrrec del baríton Sergi Moreno i el pianista Ivàn Ruiz, que interpretaran peces de Franz Schubert, Txaikovski i Fauré. Abans del concert, tal com s'ha previst per a la resta de concerts, els mateixos intèrprets oferiran una conferència.

El concert se centrarà en l'amor, un dels principals temes del lied, un gènere musical amb un alt contingut poètico-literari molt popular a la segona meitat del segle XVIII. Els intèrprets, Ivan Ruiz i Sergi Moreno, són dos joves de 22 i 27 anys, respectivament, que ja han ofert diversos concerts arreu de Catalunya.

P a t r i m o n

El Centre de Restauració de Béns Mobles recupera un retaule gòtic del segle XV L'obra, amagada durant 60 anys, es mostrarà al públic J. M. M. - Sant Cugat -

Les tasques de restauració han durat al voltant d un any i mig. FOTO: E4C

El C e n t r e d e Restauració d e Béns Mobles de la Generalitat, ubicat a les d e p e n d è n c i e s del M o n e s t i r de Sant Cugat, ha restaurat el retaule gòtic de Sant Llorenç de Morunys, datat del segle XV, i que va estar amagat durant més de seixanta anys. L'obra es mostrarà per primera vegada al públic a finals d'aquest mes a l'exposició Sant Cugat restaura a la sala c a p i t u l a r del Monestir. D ' a questa forma Sant Cugat serà la primera població on es podrà c o n t e m p l a r a q u e s t a obra d e més de 500 anys, que no ha estat exposada al públic des de la Guerra Civil espanyola.

La peça, q u e es podrà veure durant tres setmanes, és obra dels pintors J a u m e Cirera i Bernat Despuig. Al retaule hi ha r e p r e s e n t a t s Sant M i q u e l Arcàngel i Joan Baptista i està format per una escena central i sis de laterals. L'obra té unes dimensions de 329 x 280 centímetres i no hi apareix la data ni la s i g n a t u r a d e l ' a u t o r . Aquesta mateixa setmana s'han m u n t a t les diferents pec e s q u e f o r m e n el r e t a u l e . D e s p r é s d'exposar-se a S a n t C u g a t , l'obra es retornarà al Solsonès, d ' o n és originària. Llarga restauració Els tècnics del centre d e restauració han treballat d u r a n t

més d'un any i mig en les tasq u e s de restauració del retaule, q u e va recuperar-se l'estiu d e 1996, després d'haver d e saparescut durant la Guerra Civil i haver estat m é s d e seixanta anys a m a g a d a . La persona que va tenir aquesta peça durant més de mitja d è cada va retornar-la l'estiu d e fa dos anys al sacerdot i director del m u s e u D i o c e s à i comarcal de Solsona, J o a q u i m Calderer, sota secret de confessió. Aleshores el retaule es va traslladar a Sant Cugat, on la tècnica en art Anna Claverol va fer-ne la corresponent restauració. La tasca d o c u m e n t a l sobre la peça ha anat a càrrec de l'especialista sobre el tema, Àngels Planell.

Cultura

ELS/CANTONS /),.-

'd, nin:( r/t

l'/'t,\

T e a t r e

Townsend recupera Vobra 6De què parlàvem?'

'Paraules encadenades' porta una història angoixant a Sant Cugat J. M. M. - Sant Cugat -

Kl T e a t r e - A u d i t o r i a c u l l aquesta nit la primera funció de la gira per Catalunya de Paraules encadenades, a m b text de Jordi G a l c e r a n i direcció d e T a m z i n Tovvnsend. L e s e n trades per assistir a l'espectacle p r o t a g o n i t z a t p e r E m m a Yilarasau i Jordi Boixaderas ja estan exhaurím .

no passa a l'obra. Per al públic és una putada". diu la seva directora. Paraules encadenades explica la història d ' u n funcionari del departament d'agricultura que resulta ser un psicòpata q u e , després de matar IS persones de forma injustificada, segresta la seva exdona en una m e n a de zulo on s'anirà d e s cobrint l'estranya relació q u e m , manté la pare-

Tamzin Townsend: „a

dcs

Lactriu

"És una broma "VHarOSaU / santeugatenca de mal g u s t " . . E m m a VilaraD ' a q u e s t a forma BoiXadeTOS haií Creat sau ha e x p l i tan explícita recat q u e es una s u m e i x e n els acobra "que tors el c o n t i n g u t juga a m b l'esdel muntatge p e c t a d o r fins que s'ha reprea l'últim mosentat durant set ment". E l s s e t m a n e s al T e a t r e Romea de dos actors reconeixen la bona Barcelona. La directora de e n t e s a q u e han m a n t i n g u t i l'espectacle, Tamzin Townq u e han aconseguit trobar la send, diu q u e es tracta d ' u n a complicitat a m b el públic, un obra violenta q u e juga a m b el factor molt important, segons públic i on a q u e s t acaba perBoixaderas. dent. "A l'espectador li agrada Paraules encadenades es podria q u e la parella es faci petons, qualificar com un psicothriller q u e torni a casa feliç... i això on predomina el llenguatge ci-

una bona química com a parella''

Boixaderas i Vilarasau protagonitzen Paraules encadenades. FOTO: A. B. nematogràfie, a m b la creació d'una atmosfera angoixant en l'espai on es troba la parella protagonista.

a m b molts recursos i facilitat per a t o t " . Tovvnsend t a m b é reconeix q u e E m m a Vilarasau i Jordi Boixaderas han aconseguit crear una bona química com a parella. Paraules encadenades ha o b t i n g u t el X X p r e m i Born d e Teatre i t a m b é el Premi Crítica Serra d ' O r 1997. L'autor del text, Jordi Galceran, també ha escrit altres muntatges teatrals com Dakota, q u e va representar-se l'any passat al T e a t r e A u d i t o r i , o Surf, q u e e n aquests m o m e n t s es pot veure al Teatre Villarroel d e Barcelona. Galceran t a m b é ha fet traduccions i adaptacions de diverses obres i és guionista del serial Nissaga de poder.

"Una història a m b grapa" T a m z i n Tovvnsend e x p l i c a q u e Paraules encadenades "manté, durant una hora i quaranta m i n u t s , el p ú b l i c a m b els pèls de p u n t a " . Tovvnsend defineix l'obra com "una història a m b molta grapa, en la qual no se sap mai q u è passa ni quina relació té la parella". Per a la directora britànica ha e s t a t m o l t a g r a d a b l e dirigir Boixaderas i Vilarasau en aquesta obra "percjuè són uns actors molt disciplinats,

Òpera 6

C r í t i c a

Tosca de Puccini tanca el cicle d e representacions e n u n Teatre-Auditori p l e J. M. M.

L'associació d'amics de l'òpera de Sabadell va tancar aquest dissabte les funcions de Tosca de Giacomo Puccini al Teatre-Auditori, on s'havien exhaurit les entrades per assistir-hi poques setmanes abans de la representació. L'òpera de Puccini explica la tràgica història de la cantant Floria Tosca, interpretada per la soprano Judith Borràs, i el pintor Mario Cavaradossi, paper que representa el tenor Valeriano Gamguebeli. "Tosca és un paper complicat perquè és una dona forta però alhora dèbil, amb els seus sentiments, un embolic de passions", va dir Borràs. Gamguebeli també va destacar la dificul-

• I ,a directora de Para/des encadenades, Tamzin Tovvnsend, ha estrenat fa pocs dies el muntatge De quèparlàvem?, que coprodueix el Centre Cultural Sant Cugat, al Teatre Arnau de Barcelona. Tovvnsend va estrenar aquesta obra d'Alan Ayckbourn ara fa tres anys al Teatreneu de Barcelona. i ara l'ha recuperat per voluntat dels seus actors. Jordi Dauder, Mercè Comas i Eduard Farel·lo són els principals intèrprets d'aquesta comèdia anglesa. "És una comèdia d'embolics molt divertida, molt anglesa, que barreja humor subtil i situacions ridícules", diu Tovvnsend. La directora del muntatge reconeix que ha estat difícil treballar amb actors televisius que "corren tot el dia amunt i avall amb guions de la sèrie". Tamzin Tovvnsend, nascuda a Anglaterra però resident a Barcelona des de fa anys, és una prestigiosa directora que ha dirigit muntatges teatrals com El Diari d'Anna Frank, el misteri de l'assassinat o Macbeth, i en televisió la sèrie Oh Europa! i, més recentment, L/i saga de los Clark per Ov ideo i Canal +.

La bondat del dolent EDI'ARD IENER

tat per interpretar el seu personatge per "l'alta càrrega dramàtica". Els dos intèrprets van mostrarse molt satisfets pels resultats d'aquesta òpera i en especial pel bon tracte amb l'associació sabadellenca. Borràs, q u e d u r a n t molts anys ha treballat a Madrid i Itàlia, va dir sentir-se "molt feliç de venir a actuar a Catalunya". En referència al nivell operístic de Catalunya, la soprano va dir que és molt similar al d'Itàlia i que en els últims anys s'ha aconseguit "posar cada cop m é s amunt la cultura lírica". Els amics de l'òpera de Sabadells ja han començat a treballar en el seu pròxim muntatge Cosí fan tutte, que es representarà a Sant Cugat el pròxim 6 de juny.

GAS Oli Ports gratuïts

TOSCA de Giacomo Puccini Intèrprets: Judith Borràs, Valeriano Gamguebeli, Ivan Dimitrov i Josep Pieres. Cor de veus blanques del Conservatori de Terrassa, Cor dels amics de r òpera de Sabadell Orquestra Simfònica del Vallès. Director musical: Miquel Ortega. Direcció escènica, escenografia i vestuari: Pere Francesc. lloc i dia: Teatre-Auditori. 14de març. Amb Puccini neix l'òpera italiana del segle XX. Abans de Tosca, estrenada l'any 1900, havia composat 4 òperes de les 12 que constituirien el seu opus, que molts qualifiquen de veristes. A cavall entre dos segles, època plena de canvis, és un exquisit romàntic que aconsegueix la fusió de tres tendències que esclaten en un nou estil: Crear un dià-

leg cantant on la paraula trobi tot el com Recòndita armonia i E lucevam le seu valor expressiu, una instrustelle demanan sentiment, potència mentació rica i concisa en la desi seguretat, que el tenor no va assocripció de l'atmosfera i concepció lir. En canvi vam tenir ocasió de veude l'orquestra com un tot simfònic re i disfrutar un baró Scarpia magque pren tanta importància com la nífic del baríton Ivan Dimitrov, que veu. Una inspiració melòdica meriféu una composició interpretativa i dional, exuberant, i un tractament de vocal del personatge tan plena de la veu cantàbile per donar vida a uns qualitat i força, que fins i tot aguanpersonatges molt complets. Això de- tava les embranzides de l'orquesmana cantants amb presència escètra... Josep Pieres fou un excel·lent nica forta i una emissió de veu po- Angelotti, Serraclara un sagristà cortent, que permeti compartir l'espai recte, Heilbron un Spoletta conmusical de l'orquestra, habitual provincent i Sergi Moreno, com a Sciartagonista. El director musical és derone i carceller, va ser eficaç. En el cisiu, i Miquel Ortega va imposar Te Deum del final de l'acte primer, sempre la potència desequilibradoels cors van donar el millor d'ells ra del mar orquestral, on la majoria mateixos, en una escena francament de cantants s'hi van ofegar. Judim immillorable. L'escenografia teneBorràs, com a Tosca, va ser una diva brista, senzilla i resolutiva, el vespoc divina amb una bonica veu, tuari correcte i el moviment escèaconseguint merescuts aplaudinic, avalen un treball rigorós de ments a Vissid'arte. Tampoc Gam- Pere Francesc. Si no existís el ciguebelli va sortir-ne massa airós: cle dels Amics de l'òpera de Sadues àries conegudes i bellíssimes badell, caldria inventar-lo.

Tel. 580 77 62 ^\

Cï ^ \ - S ^A

V^^A

Contestador les 24 h

ESNf

Distribuïdor oficial

Cultura

ELS /CAlYroNS Divendres. ZO de març de 1998

L i t e r a t u r a

E n t i t a t s

Es c o n v o c a el primer c o n c u r s literari Gabriel Ferrater El certamen tanca els actes d'homenatge alpoeta JOSLT M A R I A M I R Ó

• Sant Cugat LLI comissió ciutadano-institucional Gabriel Ferrater. encarregada dels acres amb motiu d'homenatge als 23 anys de la mort ilel poeta, ha organitzat el primer concurs literari dedicat a la seva figura. Aijiicst acte tancarà l'an\ d"acti\ itats que s'han fet per recordar la figura del poeta de Reus. (|iie va passar l'última dècada de la seva vida a Sant ( àigat. La convocatòria està adreçada a tots els alumnes dels centres de secundària del municipi, que hauran de lliurar els treballs, de temàtica lliure i en català, abans del 30 ile març. Kls guanyadors seran premiats amb un val de 25.000 pessetes als establiments de Sant Cugat comerç per la compra de llibres, i les seves obres es publicaran en aquest setmanari. Kl jurat encarregat d'avaluar els treballs el formaran l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, els membres de la Comissió ciutadano-institucional, Paco Soler i Àngels Ponsa, escriptors propers a Ferrater i professors dels centres de secundària. Kl jurat farà públic el veredicte el 22 d'abril i l'entrega dels premis es farà per Sant Jordi, en un acte dedicat al poeta que encara està per determinar. El mateix dia s'inaugurarà la rotonda Gabriel Ferrater i es tornarà a col·locar el monòlit del poeta als jardins del monestir. Ràdio Sant Cugat té previst emetre l'obra Cambra Ferrater que el grup Tetrateatre va estrenar el passat na-

Aquest dinin, ngc es va fer un imoiitn a la Casa de Cultura. FOTO: Y.G.

El Centre Borja podria acollir una trobada anual d'esperantistes I O L A N D A PAMIKS - Sant Cugat -

"Volem mirar d ' o r g a n i t z a r u n a t r o b a d a d ' e s p e r a n t o un 1:1 concurs literari tanca els actes eri homenatge a Gabriel Ferrater. FO'l't): E4C cop l'any al Centre Borja, com abans es feia la S e t m a n a d e dal als jardins del monestir. La inCultura i Turisme, però d e d i poeta". Ponsa ha destacat que tenció de la comissió és que el cada només a joves i en un cap també s'ha volgut potenciar l'espremi Gabriel Ferrater tingui conde setmana fix cada any". És criptura entre els joves i alhora tinuïtat i es faci de forma anual. Trinidad García qui fa a q u e s acostar-los la figura de Gabriel FerEl certamen podria ampliar-se a ta reflexió. La p r e s i d e n t a i rater. "A més, també hem aconl'àmbit comarcal en funció de l'èfundadora del G r u p d ' E s p e seguit recordar el poeta, amb l'axit de participació. ranto Jo/.efo Anglès va partijuda d'altres actes que s'han fet cipar d i u m e n g e a la trobada en l'àmbit nacional", afegeix. d ' e s p e r a n t i s t e s catalans q u e Recordar Ferrater Durant l'any 1997 la comissió es va fer a la Casa de Cultura, ciutadano-institucional ha orgaon una t r e n t e n a de persones nitzat diversos actes per recordar La membre de la Comissió i ties van reunir per debatre dil'autor de Teoria dels cossos o Da nent d'alcalde de serveis persoversos t e m e s en aquesta llenriurespueris, que va morir el 1972 nals de l'ajuntament de Sant Cugua. D e s p r é s , hi va haver un a Sant Cugat, on residia des de gat, Àngels Ponsa, ha explicat que pica-pica i un dinar. A Tacte feia deu anys. Ferrater va ser prol'objeetiu del certamen literari és hi van assistir persones rellefessor de la UAB i un dels princi"fer un acte que cada any pugui vants en el món esperantista, pals intel·lectuals dels anys 60. convocar-se i recordar la figura del

com el propietari del m u s e u i l ' E s p e r a n t o de S a n t Pau d'Ordal, Lluís Hernàndez I/.al, i el senyor Güell, cl traductor de l'obra Terra baixa a l'esperanto. Aquesta trobada d ' e s perantistes catalans té caràcter mensual i el mes vinent se celebrarà al M a r e s m e . El G r u p d ' E s p e r a n t o Jozefo Anglès realitza diverses activitats, la principal de les quals són els cursets gratuïts d ' e s peranto que fan cada any a la Casa de Cultura. Anteriorm e n t , també havien publicat un butlletí, La oreneta lluminosa, del qual van a r r i b a r a editar 14 número's q u e van rep a r t i r - s e per tot l ' E s t a t e s panyol i també a fora. Trinidad Garcia explica q u e en feien 75 exemplars i encara els en faltaven.

Conferències

Aurora Martín parla d'Ullastret en el cicle sobre el món Ibèric Els Amics de la UNESCO i PANC van organitzar la xerrada }. M. M. - Sant Cugat -

L'arqueòloga i directora del Museu d'arqueologia de Catalunya, ubicat a Ullastret, Aurora Martín, va parlar sobre el jaciment Ibèric d'aquesta localitat en la xerrada d'ahir a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La conferència de Martín s'emmarca en el cicle organitzat pels amics de la l N E S C O Valldoreix-Sant Cugat i l'ANC sobre el món Ibèric. Aurora Martín considera que Ullastret és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya, entre els que es coneixen en l'actualitat. El jaciment comprèn dos poblats diferenciats: el Puig de Sant Andreu, d'l 1 hectàrees, i L'illa d'en Reixach, d'entre 5 i 6 hectàrees. "És un dels

pocs poblats que hi ha hagut una continuïtat en la recerca durant més de cinquanta anys", ha explicat l'arqueòloga. La necròpoli i la muralla són dos dels elements més destacats d'Ullastret. Els arqueòlegs que treballen en aquesta zona es basen en un mètode pluridisciplinar de recerca, que combina els aspectes de la cultura material i també aquells que fan referència a la vida humana. "Era una civilització amb un coneixement important del territori que els va permetre explotar-lo", diu Martín. El museu d'Ullastret Aurora Martín és directora del museu d'arqueologia de Catalunya, ubicat a Ullastrell. Aquest

centre, que va crear-se als anys seixanta, va remodelar-se recentment. Al museu hi ha exposat el material que s'ha trobat a les excavacions i q u e fan referència a la cultura material, sociològica i de ritus funeraris del poblat. Aurora Martín va lloar el cicle organitzat a Sant Cugat sobre el món Ibèric "pel seu caràcter divulgatiu" i també l'exposició sobre el mateix tema que es pot veure actualment a la fundació la Caixa de Barcelona. "En aquesta mostra s'hi pot trobar material de primera fila", va dir Martín. Precisament el cicle de xerrades sobre cl món ibèric, que s'imparteix fins a principis del mes vinent a l'ANC, es complementarà amb una visita en aquesta exposició.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVAL»FORT Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20

Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ïK la Caixa"

Cultura

ELS7C4JVITHNS Mvendrei, 20 de març de 1998

I n t e r p r e t a c i ó

El Grup Teatre Obert representa 6 Aula Breeht' a Valldoreix Lespectacle obté una bona acollida de públic REDACCIÓ - Sant Cugat -

FOTO: YOLAXDA GARCIA

Desenes de santcugatencs van aplegar-se d i u m e n g e a la tarda al Casal de C u l t u r a de Valldoreix per contemplar l'esp e c t a c l e Aula Breeht, q u e va interpretar la companyia d'actors s n a t c u g a t e n c s T e a t r e Obert. El m u n t a t g e teatral s'havia concebut com un homentage a Bertolt Breeht, un important d r a m a t u r g a l e m a n y del qual enguany se cel.lebra el c e n t e nari del seu naixement. Per a retre un h o m e n a t g e a a q u e s t autor t e a t r a l . T e a t r e O b e r t va triar la p e ç a Aula Breeht, t r a d u ï d a p e r F e l i u

T e a t r e

L'humorista Joan Domínguez actua al bar L'Habitual diumenge SALVA T O R D K R A - S a n t Cugat -

El bar " l ' H a b i t u a l " oferirà aquest d i u m e n g e a dos quarts de nou del vespre l'actuació de l'humorista barceloní Joan Domínguez. El xou titulat Taquicàrdia s'encercla dins les activitats q u e ofereix "L'Habitual" sota el títol D i u m e n ges de teatre. L' entrada és tot a l m e n t lliure i l ' e s p e c t a c l e del showman es podrà v e u r e els dies 11 i 29 d'aquest mes i el .S i el 12 del mes q u e ve. S7„

in U'l*

Joan D o m í n g u e z justifica la seva faceta de shovman de la s e g ü e n t m a n e r a : " Q u a n el m e u psicoanalista es va d e primir, vaig. decidir seguir el tractament a l'escenari". A través d'un rjtme vertiginós, Joan Domínguez ens introdueix en el món de la cançó, de la imitació. de la música en directe i. sobretot, del seu intel·ligent humor. En tot m o m e n t cerca la part irracional i còmica de la gent per tal q u e es vegi re-

flectida en els m o m e n t s m é s quotidians. D o m í n g u e z és llicenciat en Filosofia i Ciències de la Informació per la Universitat de Barcelona. T é un historial llarg u í s s i m d ' a c t u a c i o n s en d i recte en els locals m é s variats: Llantiol, C a b a r e t , Barcelona City Hall... El seu anterior treball, " C o m o soy". va ser un espectacle d'una hora i mitja en el qual ell era l'únic intèrpret. El c o n t a c t e en d i r e c t e a m b el públic li ha donat una frescor i una espontaneïtat realment sorprenents. L ' a n y 1992 va o b t e n i r e l s Premis Ganadores del 1 Iumor i al 1993 va ser mereixedor el guardó A p l a u d i m e n t Sebastià Gas eh FAD. Joan Domínguez t a m b é s'ha relacionat a m b el món de la televisió on ha participat en uns setanta programes, alguns d'ells tan populars com el l'n. Dos, Tres o No te r/as //t/r es peor. T a m b é ha col·laborat a vint programes al costat de Raíaella Carra a la cadena privada Tcle 5, en la q u a l t a m b é ha participat en nombroses gales.

* PELUQUERIA - Especial Novnis y Comuniones * ESTÈTICA Limpie/a de cutis Depilaciones Manicura Pedicura Tinte y Permanente de pestanas • Tratamientos corporales Tratamientos faciales Maquillaje PELUQUEROS • Quiromasaje - Masaje - Aromaterapia Rambla Can Mora. 10. Tel. 589 57 85 « S A U N A Sani Cugat del Vallès * SOLÀRIUM

Formosa i q u e consta de sis parts. D e s p r é s d ' u n a breu int r o d u c c i ó , els actors van repassar a través de l'obra, diversos aspectes del dramaturg: el Breeht líric, el militant, l'antimilitarista i el dramaturg, per acabar a m b un emotiu epíleg que inclogué les peces Als nascuts després i No necessito cap làpida. A banda però, l'espectac l e va i n c l o u r e p e c e s c o m Cançó de la roda hidràulica, El meu germà era aviador, el Comiat de Mac (de La bona persona de Se-iuan) o El cantaire de romanços, e n t r e d'altres. Els assistents a l'espectacle van sortir-ne molt satisfets i malgrat q u e alguns van confessar no conèixer massa l'homenatjat - B r e e h t - van valorar

la gran q u a l i t a t de les sexes peces. L'espectacle va córrer a càrrec de l'actor i director de 1 muntatge, Eduard Araujo. i de l'actriu Marta Martín. La música va posar-la Eric Xirinachs. q u e va acompanyar l'espectacle des del piano, i Kel Rejat va e n c a r r e g a r - s e de la m u i notècnia. Els m e m b r e s de la c o m p a n yia q u e van participar en l'espectacle van destacar la col·laboració q u e van rebre per part de la U R E F i el suport tècnic q u e els va donar el O r u p de T e a t r e Espital, dirigit per la també santeugatenca Trini Escrihuela.Teatre O b e r t prepara a hores d'ara altres e s p e c tacles.

C o n c e r t s

Maulets tanca els actes per la dona amb un concert alternatiu

Telefunk, Gazapos i Falta Aprendiz posaren la música SALVA T O R D K R A - Sant Cugat -

El concert reivindicatiu que el dissabte va muntar l'organització independentista juvenil Maulets, va reunir molta gent als Jardins del Monestir. Sota la crida " Dona, obre els ulls" es van donar cita el funk, ska i hardeore que es van sentir de les

mans dels Telefunk, els Gazapos i els Falta Aprendiz. El grup Answer, que estava anunciat amb els altres, no es va presentar a Tacte reivindicatiu. La formació local Telefunk va tocar en primer lloc, amb la màxima assistència de públic. Després de la seva actuació aquest va anar minvant progressivament. Els Gazapos de Barberà del Vallès

van exhibir el seu millor skapunk i finalment els Falta Aprendiz, formació de hardeore Manresana, va tancar el concert. Aquest acte s'engloba dins les activitats que Maulets tenia programades per al Dia de la dona Treballadora i que van començar fa dues setmanes amb una manifestació que va recórrer els carrers d e Barcelona.

M ú s i c a

Els barcelonins Justerini & Blues actuen demà al Casal de Cultura de Valldoreix El Cicle de Blues acaba dissabte vinent amb la Vella Dixieland IOLANDA PÀMIKS - Sant Cugat -

El Cicle de Blues i Rodalies del Casal de Cultura de Valldoreix ha traspassat ja la línia de l'equador. Els Justerini & Blues seran demà al vespre els encarregats de posar música a la penúltima vetllada musical. E v i d e n t m e n t , e l . b l u e s és la base d'aquest grup de Barcelona. per bé q u e les diferents procedències dels cinc músics de la banda li donen un caire especial. D'una banda, la cantant Ana Ramallo li aporta un toc de color a m b les influències q u e ha rebut de la música negra; el baixista Jordi Varela prové del hard-roek i el pop-rock; el bateria M i q u e l

Garcés aporta la seva vessant jazzística a la b a n d a , per bé q u e ha treballat a m b músics o grups tan diversos com Lucki Guri o La locomotora negra. F i n a l m e n t , els dos fundadors de Justerini&Blues, el pianista i compositor Joan Casamor i el guitarrista Joan Fàbrega, són reconeguts músics q u e es mouen en els circuits de blues de Barcelona des de fa anys. Els q u i d e m à al vespre s'acostin a Valldoreix, doncs, podran gaudir de la música dels Justerini & Blues i la seva búsqueda d'un idioma nou i fresc, amb múltiples influències proc e d e n t s dels diversos camps on han fet incidència els cinc músics de la banda. El c o n c e r t c o m e n ç a r à a les

onze de la nit al Casal de Cultura i està organitzat per l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Aquest serà el penúltim concert d ' u n cicle q u e acabarà la s e t m a n a v i n e n t a m b un dels grups m é s populars del g è n e re, la Vella Dixieland. En total, hauran estat q u a t r e concerts i, per tant, quatre dissabtes de bon blues q u e van iniciar-se el dia 21 d e febrer a m b Augh u s t T h a r r a t s i T x e l l Sust i van continuar a m b la música d e Big M a m a i Víctor l ' r i s . q u e van presentar als valldoreixencs els t e m e s del seu darrer treball discogràfic, El blues de l'ombra blava. La propera cita a m b el b l u e s é s , d o n c s , d e m à a la nit.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, JO de mar( de 1998

José Galvàn exhibeix la seva obra a la Casa de Cultura

A r t

Jordi Traperho i Marta Vallbé participen a la fira ARTEXPO J. M. M. - Sant Cugat -

Els artistes santcugatencs Jordi Traperho i Marta Vallbé participaran en la fira d'art internacional, A R T E X P O , q u e es farà al recinte firal de Monjuïc, a Barcelona, del 7 a l'I 1 de maig. Els dos artistes hi participen a través de la Galeria Manifiesto de la Ciutat Comtal, on han exposat en més d'una ocasió. El florestà Jordi Traperho portarà cinc obres a la fira, q u e té com a referent A R C O de Madrid. Gran saltador cronològic, de l'any 1987, i altres esculto-pintures actuals de petit i mitjà forniat seran les aportacions q u e farà l'artista. T o t i q u e encara no està decidit, Traperho preveu que presentarà alguna obra

del seu recent treball, titulat Cosmo eròtic, i d'altres "d'una línia més primitivista, basada en els guerrers i els i n n o c e n t s " . Aquest és el segon any que l'artista de la Floresta participa en la mostra i s'ha mostrat molt satisfet. "És important perquè és una fira nacional, que tot i q u e ha nascut fa poc temps, hi passa bastanta gent i desperta força interès", explica Traperho. La Fira A R T E X P O recull noves propostes artístiques de professionals de l'àmbit català i nacional. A banda d'aquests artistes, Canals Galeria d'art d e Sant Cugat hi porta onze artistes més. La sala, propietat de Josep Canals, és l'única d e la comarca que participa en aquesta fira dedicada a les diferents disciplines artístiques.

S. T. - Sant Cugat -

Una de les obres de Jordi Traperho. FOTO: F.1.S 4 CANTONS

E x p o s i c i o n s

C onzena mostra d'art contemporani tanca avui el tennini per presentar obres J. M. M. - Sant Cugat -

El termini per presentar-se a l'onzena edició de la mostra d'art contemporani català, que organitza Canals Galeria d'art, finalitza avui. Inicialment els organitzadors temien un descens del nombre de participants a la biennal; el nombre d'obres presentaSergi Barnils va ser seleccionat en la passada biennal. FOTO: ELS 4 CANTONSdes va doblar-se dilluns i ja s'han

C r í t i c a

superat les 200, de les quals 25 són de santcugatencs. La mitjana és inferior a la d'altres anys, que s'havien rebut al voltant de 400 treballs. EI propietari de la sala, Josep Canals, ha dit que demostra "un desencís a nivell artístic". Les obres seleccionades es podran veure en una exposició itinerant per Catalunya i el Principat d'Andorra, q u e s'inaugurarà el proper 22 de maig.

L'artista d'origen canari José Galvàn, va inaugurar ahir a les vuit d e la tarda a la Casa d e Cultura la seva primera exposició a Sant Cugat. L'artista mostra una vintena d'obres d e temàtica variada on utilitza la tècnica d'oli sobre cartró. José Galvàn defineix la seva obra d e la s e g ü e n t m a n e r a : " E s molt c o m p u l s i v a , e s t a bleixo un diàleg a m b el quad r e i e m deixo inspirar, p e r després donar sortida a aquesta veta". L'única constant que recorre els diferents q u a d r e s és el tractament cromàtic en tons blaus i ocres, inspirat en els fons marins d e la seva terra natal. EI pintor juga molt a m b la línia, formada p e r p e tits forats fets al cartró. "Estic mollt agraït a la Casa de Cultura i a l'Ajuntament de Sant Cugat per d o n a r - m e aquesta oportunitat", assegura l'artista, qui afegeix q u e : " M ' h a n donat molt de suport". José Galvàn és llicenciat e n Belles Arts per la Universitat de Barcelona. A c t u a l m e n t , compagina la seva faceta artística amb la de docent en un centre de secundària, on exerceix d e professor d e d i b u i x . L a seva tasca e n el m ó n d e l'art ha estat premiada e n diverses ocasions per la G e n e ralitat i ha exposat arreu d e l'Estat espanyol, França, Bèlgica i t a m b é a Suïssa.

art

Una sòbria harmonia^ en un espai ideal ALMJDENA F. DE UENCRES S. - fins ui 24 de març TATIANA BLANQUÉ

Lloc: Plaça Barcelona, entrada pel carrer Girona. Autor: Art tiro lTrbano Tècnica: mixta d/fusta, conglomerat i tela Dates: fins al 21 de març L'espai, l'obra, la p r e s e n t a ció, l'autor, tot q u e d a en un mateix t e r m e . L'impacte de sobrietat, de tranquil·litat, d'elegància, d e comoditat, és absolutament latent només entres a aquest espai g e n e r o s a m e n t c e d i t . L a música acompanya el recorregut d e l'exposició fent-la e n cara més agradable. Tot flota e n una harmonia on la pau regna per excel·lència. Una perfecta concordança entre la realització i el resultat, un llenguatge plàstic carregat d e subtilesa c o n t e m p o r à n i a ,

de matèria gairebé inapreciable p e r ò n o i m p e r c e p t i b l e . Unes portes q u e e n s donen pas al regne dels s e n t i m e n t s , de la idea, del concepte fet realitat. P e n s a m e n t s q u e no ens deixen indiferents, construccions q u e e n s d u e n a un m ó n q u e sembla no ser el nostre però q u e a mesura q u e e n s hi e n d i n s e m e n s hi t r o b e m m é s i més còmodes. Colors q u e els nostres ulls i el nostre esperit agraeix p e r q u è t r a n s m e t e n allò q u e avui dia t o t h o m b u s ca: s e r e n i t a t . C o n s t r u c c i o n s senzilles s e m p r e acompanyades d ' u n e l e m e n t lineal, quasi es podria dir q u e u t i l i t z a una simbologia minimalista. En alguns dels casos fa collages s e m p r e a m a g a t s p e r n o restar importància a l'entorn.

"Grattage" q u e sembla dibuixat, relleus "sorrejadament policromats", mai massa, tampoc massa poc, s e m p r e al seu punt. Es, doncs, una exposició on tot queda excel·lentment arrodonit. En Arturo Lrbano ens ha donat el plaer d e poder gaudir d'una exposició com aquesta. T a m b é e n s ha donat una lliçó fent-nos veure q u e qualsevol espai q u e no s'aprofita per a res, es pot convertir en un espai c u l t u r a l . L l à s t i m a q u e aquest desapareixerà d'un mom e n t a l'altre. Aneu i gaudiu d e l'espai, d e l'exposició i d e les explicacions que en Arturo us donarà, p e r q u è encara pogueu arribar a compartir a m b ell l'art d'assaborir un art d ' a v u i , un art jove i creatiu.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SalHHusínol Santiago Rusmol 52 - Sant Cugat del "Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, JO de mare de 19V8

£ /

e p o r t a t g e

E1C asino de La Rabassada. unes emocions de meravella (II part) M A R I W Í Í K I . A ROVIRA

- Sant Cugat (...) L'anv. IKdoel fundador dels salesians, dom Bosco, havia visitat Barcelona. Se li oferiren uns terrcins per fer-hi un temple a fi d'evitar, sembla, que s'hi construís un centre protestant o d'altres usos mundans. A finals de segle el farmacèutic doctor Andreu \ a formar la societat "Kl 'IIbidabo". Kl 20-10-1901 s'inaugurà el funicular que enllaçava amb el tramvia i les comunicacions quedaren assegurades. Kn els problemes posteriors de l'hotel de la Rabassada i el casino, pot ser que hi haguessin influït - s e g o n s les cròniques de l'època- conflictes de competències entre les dues societats. Kn tancar-se les instal·lacions de joc hi van haver intents, després, de reprendre.-ho, d'alguna m a n e r a A l'època d e la primera guerra mundial s'intentà captar un públic familiar amb l'anunci d'atraccions i restaurant, facilitant-ne l'accés amb un autobús des dels Josepets de Gràcia. Per al casino havia funcionat un servei d'automòbils des del Portal de l'Àngel. Vicissituds variades Al llarg dels anys, després del tancament de l'any 1912, en van passar de tots colors: cracs fin a n c e r s , canvis d e p r o p i e t a t

(Joan Juvent al 1911, Joan Meunieral 1919, etc.) i rivalitats empresarials. Kins que al 1933 el negoci és donat de baixa al padró de la contribució industrial.L'exposició universal del 1929 havia ocasionat una revifada i les atraccions i el restaurant i hotel van tornar a tenir molt d'èxit. Allò va ser el cant del cigne. La dictadura va prohibir el joc i després va venir la gran crisi del 1930. Kl restaurant va tancar. Amb la República hi havia esperances que el joc es tornés a legalitzar, però els escàndols de l'estraperlo ho van fer anar tot en orris. Testimoni del passat Les fotografies són testimoni de la sumptuosiuit que ia tenir el Casino de la Rabassada. FOTO: ARXIU MUNICIPAL Les visites que s'havien organitzat des del Patronat han estat, de m o m e n t , aturades per m o t i u s de s e g u r e t a t . Alguns panys de paret sembla que podrien ser perillosos, per la possibilitat de caigudes de fragm e n t s . Kl tema ha d'estar en estudi abans que es tornin a reemprendre, si pot ser, les rutes guiades. Hi havia moltes persones interessades que les havien sol·licitat. Els guies de la visita van localitzar i parlar amb els propietaris dels terrenys, que viuen a Monzó i, a més de donar el permís, preguntaren si algú els faria una oferta de compra. A l'època de la guerra civil s'hi

va instal·lar un quarter de carrabiners. Quan corria el 1940, i després d'incidents diversos, els edificis van ser enderrocats. Els materials de fusta, ferros i portes, i la resta, tot de primeríssima qualitat, foren venuts i utilitzats en xalets de la zona. Les palmeres sembla que van anar a parar als carrers de la nostra població. El music-htill, els sports i el walk building, tot era ja, només, un record llunyà, com els crits d'emoció de les famílies, dalt de les barques, mentre queien per la cascada artificial cap al gran llac. A principis de segle Sant Cugat tenia 2.100 habitants i Barcelona 54().(XX). Sant Cugat era -i

ho fou encara molts anys m é s totalment rural i més o menys allunyada de la capital; el tren tardaria no hi arribaria fins al 1917. Rabassada a m u n t - s e m bla que és més genuí Rabassada que Arrabassada, i que en això, cosa estranya, Coromines es va equivocar-, a la banda esquerra de la carretera, resten panys de paret de l'antic recinte del casino. En aquests revolts obacs i humits, un tros de record d'aquelles diversions de principis de segle sembla voler explicar-ho als vianants, o més aviat als automobilistes. Per allà a prop es pot aparcar i anar fins a alguna de les fonts

C r í t i c a

Una equació

Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2 , Pral. 1 * - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Preparación física •Gimnasiade Mantenimiento • Aeròbic • Steps • Musculación I «Rtness • Gimnasta Deportiva

SQUASH

Artés Marciales

Serviclos

•Judo • Jiu-Jitsu • Karate-do • Taekwondo • Kick-Boxing • Aikido

• • • •

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS (0-2 anys) nens + 2 anys adults

C. Sant Jordi, 33-35 -TEL. 6 7 4 '

Sauna Solàrium UVA Masaje Estètica

que són quasi com eren: la groga, la de la salamandra, la de can Ribes... arbres immensos, bancs per descansar, rajoles decoratives i una mica d'aigua rajant, una mica cansada. Músiques semblants a les d'aquella època. Hores de gaudi i misèria, plaer i desesperació, blancs i negres joiosos i fatídics, oci epicuri i addicció angoixant.Temps de vida i temps de mort entre les parets plenes de luxe, ara ruïna rhorta. Un tros de civilització perdut al bosc, que potser encara conserva el record de les rialles. Rastres de la història que, com una liana flexible, fràgil i dura alhora, ens pot dur enrere, dies enllà.

c i n e

difícil

l.SABKL SÀEZ Pel·lícuL·i: El indomable Will Hunting Director: Gus van Sant Actors: Matt Damon, Ben Affltrk. Robin Williams, Minnie Drizrr Uurada: 1-6 minuts Retrat dels conflictes d'un jove superdotat intel·lectualment que viu en un ambient marginal. I ,a seva conducta rebel el porta a tenir problemes amb la llei. l'na pel·lícula que ha aconseguit nou nominacions als Oscars. Kl indomable Will Hunting és, per sobre de tot, una història centrada en els personatges, cosa gens estranya si tenim en compte que el guió l'han escrit els dos joves protagonistes, Matt 1 )amon i Ben Affleck, dos actors que des del 199? estan fent una carrera meteòrica. En una obertura significativa, de gran impacte visual, veiem la imatge multiplicada del jove Will Hun-

ting (Matt Damon) en molts pianos que es mouen en l'espai, com buscant d'encaixaren una imatge única. I lunting haurà de resoldre l'equació més difícil de la seva vida: com encarar-la. Ell està al mig d'un quadrat d'interessos. D'una banda, està el catedràtic de matemàtiques (Stellan Skargard), el seu descobridor i protector. A l'altre costat, el psicòleg (Robin Williams), que l'ha d'ajudar en els seus problemes com a condició per lliurar-se de la presó. El jove no pot ni vol abandonar el seu grup d'amics, tots del mateix ambient en què s'ha criat. Ells són les úniques persones de les que sap que se'n pot refiar plenament Kins que entra en escena una estudiant de medicina anglesa (Minnie Driver), de classe social alta, teòricament fora del seu abast,

Les millors escenes són les d'enfrontament dialèctic. Especialment commovedora la que té lloc al parc entre Williams i Damon. Brillant l'exhibició de la capacitat de H u n t i n g per fer una anàlisi global davant dels representants de la NSA (Agència de Seguretat Nacional). El indomable Will Hunting és una pel·lícula que toca temes importants, té uns diàlegs d'alt nivell i unes actuacions excel·lents. Totes aquestes qualitats donen com a resultat un film que es deixa veure prou bé i pot arribar a emocionar. Una segona reflexió mostra un guió de fons convencional i que no deixa de quedar-se curt en l'anàlisi del problema dels superdotats, un petit sector de la població que acostuma a tenir bastants més problemes que avantatges.

Cultura

KLS /CANIXMNS DkrnJns. 20d, niui\ di IW.S

BOiBé

B R A S E R I A

PELUQUERIA

ESPECIALITAT EN: VEDELLA GALLEGA - VEDELLA D'AVILA EXPOSICIONS DE PINTURA - MÚSICA EN VIU

FORMAS C / . Elías Rogent, 18A (junto mercado nuevo) Tel. 675 4CJ06 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

Plana de l'Hospital, 7 Í Ï 6 7 4 58 60 (Reserves)

• • • •

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

'-'i--;/ •GINESA

•ïELftflO

SantCugatí -

YsJmol

M0jor.„ifti$)O9lbi$

I I Mtsón Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!! PI. Octavià, 6 Tel. 674. 1 0 4 7

41*744,1010

fcstw^èriíoteétodslalí

sy ÀÀ5JÉL20A361Ó35

Sant Cugat 3

Sessions golfes de dissabte

4.00,6.15,8.30,10.50

íli ?ÉÉf

4.00,6.15,8.30,10.50

Yeímo 5 The Borrowers/Trtaníc

4,00/6.00,0.45

YelmoS

ais, aoo, io.5o

Faflen

Sant Cugat í

Sant Cugat 2

01.00 Y*}mo7 The borrwws/B desafio

•Rstswtí»,^feeeüK>toftte>tlilatey

0640

0040

Yeimo9

'Dijous 26

RojoV.O,S.E

FONBAir

Córrer Sant Antoni, 15, boixos Tel. 589 62 82 - Fax 589 20 91

http://www.cinesa.es

Sant Cugat Centre Comercial

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT DILLUNS NIT

DIARI DE SANT CUGAT

SI SATMT CUGAT

McDonald's

Horaris a determinar

TPARADA

HS4CAMO]>6

V N M M N M /

5.15,6.00,1040

00.35 Diumenges i lesius s e r àímatinatea les 12,00 h

I * xocolata... *tf%*tf*, els entrepans... ^fv^fv el cafè... * K * * i les pastes... ^fv-ffv el suís... * f v f * %

PI. Barcelona Tel. 6 7 5 5 2 4 6

44», 6.15,8.30,10.45

Et mdomabte Bffl Hunting

SantCugítt4 Ftobberyelprof«K»rchJflado

400,6.15/8.30,10^0

Yelmo8 Medidas desesperada*

Titànic

La granja mereix una visita

5.00,7.45,1045

4^9&SÍF&au Torrente, el brazo tanta. Anas&síaftitatïic SaatGu$at4 FlubberyelprofesorcWflado 4.10,6.10,8.10,10.20 Yeimo4 Anastasia

&M1tCupt3

Si encara no ens coneixes,

Rbla. del Celler, 131 Tel.: 589 84 22 Sant Cugat del Vallès

Yeímo 3

IA8ÍQr«JtaFlp&$ib$$

Com si fos de tota la vida

legftima defensa

"MONTADITOS" TAPES MARISQUERIA BOUTIQUE D'ALIMENTACIÓ

OBERT TOTS ELS DIES

Ftobber y ei prefesor chtfiadeftjQQ, 0,15,6,30,10.45 Yeímo2

SartC^l^

RAMBLA C A N MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 5 8 9 2 6 9 7 ff

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA

23 SETMANA

4§ SETMANA

11§ SETMANA

SALA 3: 1 6 , 3 0 - 1 8 , 2 5 APTA

SALA 4 : 1 6 , 1 0 - 1 8 , 1 0 - 20.10 22,20 GOLFA 00,35 APTA

SALA 2:16,15 -18,15 - 20,20 22,35 GOLFA 1,00 18 ANYS

SALA 1 : 16,15 - 1 9 , 1 0 - 22,00 GOLFA 01,00 APTA

SALA 3: 20,30 GOLFA 00,20 13 ANYS

Divendres dia 13 "golfa" en V.O.: TWIN T O W N

CINESR Dia de

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

1 »,:,m&<-mMi Venda les 24 h. alsServiCaixa

'-zmmmm Accessos minusvàlids

D„„„

„, „ „ h £$£%*£&

Sessions numerades

Cultura

JO ric nitin í!r / V A S

El racó de la poesia. Joana Francesca ( i a r c i . De dilluns a divendres

• D e 9.30 h a 10 h Esport en marxa.

• I)c 7 h a 8 h FI despertador Salva \ aIIve • D e S h a '-KM) h Primera Plana Jofre Llombart i í í c n i Lo/.ano

('arme Reverte. • D e 10 h a 11 h Xostra Dansa. Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 11 h a 12 h La sarsuela. Joan Fàbregas i Pere Pahissa.

• D e 9 . 3 0 h a 10 h San! Ciliat es mou. Maribel (-a\ uelas.

I .luís (iuilera • D e 12.30 a 13 h .\nd> molt de yist Pep Blancs

• De 12 h a 13.30 h Roda d'amics. Pere Pahissa • De 13.30 h a 14 h Esport en Marxa . ("arme Reverte • D e 14 h a 15 h l'al com érem.

• D e 13 h a 13.30 Sant Cugat avui: /.' informatiu.

• D e 15 h a 19h l'oi de tarda David Yillena.

Josep \1 . Miró. • De 13.30 h a 14h Sant Cugat es mou (repetició)

• D e 19 h a 21 l> Puc d'assaig Carles Roca.

• D e 10 a 12.43 h La revista. Yanessa Raja i

• D e I 4 h a IS h I dl de tarda Josep M '. Noguera • De IS h a 2 0 h Al Lloro. Salva Vallvc • De 20 h a 20.35 h ['esportiu. ("arnic Reverte • De 21 h a 23 h Cau de Llops. Esteve Llop • D e 23 h a 24 h De dilluns a dijous Pasta Fullada • Els divendres De 23 h a 2 4 h Vallès sense Fronteres • D e 0 h a 7h Música al teu eostat Dissabte

• D e S h a 10 Hem d'anar més lluny. Joan Yallvé • De 10 h a 11 h I!es frena: el món del cinema • D e 11 h a 12 h I'itanitanit. Roc Fages i Oriol Vidal • De 12 h a l 3 h Pon Rotllo. Raquel Iniesta • De 13 h a l 4 h Avant Matx. Carme Reverte • D e 14 h a 13 h 1'aliessense fronteres (repetició) • D e 15 a 14 h Vol de Tarda David Yillena • De 19 a 22 Súper DJ. Xavi Montero • D e 11 a 8 h Música al teu costat Diumenge • De 8 h a 9 h Dia del Senyor. RetraSmissió de la Missa del dissabte des del Monestir. • De9ha9.30h

• l!Esport am/> marxa • IX- 22 h a 7 h Música al teu costat

As«»<&

20 niVKNORF.S Espectacles Infantils • "La vareta màgica", a m b S a c de Rialles i b e renar amenitzat. 18h. Espai Jove del C e n t r e Cívic de la Floresta.Baixada de Can Llobet, s/n . Org: A.M.l'Esclop. Música • "Admite lo particular" i "Difícil E q u i l i b r i o " . 22:30h. Casa de Cultura. Jardins del Monestir, s/n. Org: A j u n t a m e n t .

DISSABTK

Visites culturals • Yisita als bombers. La seva vida i el s e u a m bient. Seu de b o m b e r s a Rubí. I0:30h. Sortida des de les Planes. Org: Esplai Tekan. • Yisites al Monestir i al C e n t r e Cultural. Trobada a la Plaça C r e u d ' e n Blau. l l h . Org: G r u p de D o n c s de la C r e u d ' e n Blau. • Parc de Samà (Baix C a m p . Tarragona). Org: C o l · l e c t i u d e la G e n t (iran de Mira-sol. Dia del Pare •Jocs recreatius entre fills i p a r e s . A la nit sopar i ball p e r a tothom. I7:30h. l ' n i ó Esportiva i Recreativa les Planes. C(Molí. 24. Org: Unió Esportiva i recreativa les Planes. Espectacles infantils •Titelles Naip presenta " E l R e i d e l riu d a u rat". I Sh. Casa de C u l t u ra. Jardins del Monestir, s/n Música • Concert de Lieder: "Cançó per a solista". 20h i 2 l : 3 0 h . E s c o l a Municipal "Victòria dels Àngels". Plaça del C e n tre Cultural, s/n. Org: Cor Au los.

DIUMENGE Excursions • Passeig per Collserola: Puigmadrona-EI Papiol. 9h. C l u b M u n t a n y e n c . Org: C M S C . Celebracions • Diada Especial a la Comunitat Andalusa. Tot el

Visita cultural al Monestir i al Centre Cultural des de les Planes Unes 50 dones del Grup de Dones de la Creu d'en Blau visitarà aquest dissabte el Centre Cultural i el Reial Monestir de Sant Cugat. Els assistents seran rebuts davant del Centre Cultural, al Pla del Vinyet, a les 11 del matí pel tècnic de Cultura de l'Ajuntament. A continuació faran la visita guiada al Monestir. Aquest tipus d'activitats complementa les trobades quinzenals d'aquesta jove associació que compta només amb un any de vida i que, gràcies a la iniciativa de l'ajuntament, es podrà dura terme. Al mateix temps, els fills d'aquest grup de dones visitaran per la seva part els Bombers de Rubí amb l'Esplai Tekan. Ambdues sortides conclouran a les 14 del migdia, moment en què mares i fills seran a punt per fer un bon àpat. dia. l ' n i ó R e c r e a t i v a i d ' E s p o r t s de la Floresta. P a s s e i g de la F l o r e s t a , 24-26. Org: l ' R E F .

ra del CAP de Sant Cugat. 19h. Casa de C u l t u ra. Jardins del Monestir, s/n. Org: ADIYA.

Teatre • Representació teatralde diversos fragments a càrrec d e l s a l u m n e s d e Silvia Servan a la Societat Coral de la Unió S a n t c u g a t e n c a . C / Anselm Clavé, 17.

• P o d e r p o l í t i c local i A j u n t a m e n t al Sant C u gat de la primera meitat del segle XIX., a càrrec de Ferran Ayala, membre d e l G E L . 20h. Aula C u l tural del C l u b M u n t a n yenc. Plaça Barcelona, 5. Org: C M S C .

24 DIMARTS Conferències • El dia a dia del d i a b è tic. Autocontrol, a càrrec de Rosa Sauló, e d u c a d o -

Cinema • " S p e e d 2 " . Cicle d e Cinema de Mira-sol. 19h. Espai Jove del Casal Cultural de Mira-sol. C/Victòria, 42. Org: A.M.l'Esclop.

DIMECRES Conferencies • "Camps d'extermini". E s p a i J o v e del C e n t r e Cívic la Floresta. Baixada Can L l o b e t , s/n. (Pistes Esportives).Org: A.M.l'Esclop. • T è c n i q u e s de c e r à m i ca tradicionals, a càrrec d e S a n t i C a b a s s a . 19h. Casal Cultural de Mirasol. C/Victòria, 42. Org: A.M.Madeac. • Trobada de m u n t a n y a : E x p e d i c i ó Rússia 1980. A càrrec de J o s e p Maria

IIÍAÍÍüT08WÍdS T iM^:í.M*^i^^mmmfmws^mwWi

11:»$* m&m çmm-iAmMmrfi4m *H.ANJSS

SortUw des de Mas Janer. -Otosfeiners, la sortida 06.00h-fJ7.00h-08.00h i atès hores enpunt fins a fes 22.00h. t*ú*im servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Otaabtm 1 festiu». 1 a sortida: 07.00h-08.00h-03.00 i a tes homs en punt fins a les 22.00h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides dea de F. Colom. -Dies feiners. 1asortjda:05'45hdelmatíi cada nora t mitjafesa tesÜZ.ISh. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí í caoVrwaf rf$jaffc8ai8sS.18h. Sortides de» de i-Ésteetó. -Dies feiners. 1 a sortida; 0$\35h de) matí i cada nom i mitja Ans ates?1.361*. -Dissabtes i festius. 1a sortida: OS.OSh del mati I cada borni mi|afirttaíes21^5h, Recorregut E Cotom,feftomsía,Plaça Centre, Marcat, C^P,A»mi.$ak BSueG, Centre. La Floresta, F. Colom.

Sortides d** de l'Avinguda Alton» Sala. -Oies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h í ats 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'úRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Otasabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. A3. SA«T CUGAT-RUW-TERRASSA - L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. ftmxmgut Mas Janer, Estació Mira-sol Plaça Cari Cadfcoa, Estació Sf. Cugat Menat -Oies feiner», 1a sortida: 06.40h-06.25h i als25<nir*Ss'd»ca*tl>or»tt»**»í2^»). Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mrasot, Mas Janer. -Wssabt*si<e*ftua1a$ort4a:0625hials^mfw^o^«^tMaffe»*te»22.e5h. -Sortides aoiejtaatt a terrassa: 06.55ht 0?.55h i 11.5Sft.(feÍoersí t LÍNIA 2. NUCü URBÀ OE SANT CUGAT A 3. SANT CUGA·F·BAReEfcONA Sortides da« de Sant Domènec. -Dies feiner». 1asortida: 05.15-05.40 i ais 40 rrtuitsde«adal»r3flr»aies22.iah. -Otos feiners. 1a sortida: 06.16n-06.46h i ats 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts oe cada hora fins a les 22.16h.-Dissabtes, lasortioa: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 rfÉutedecada hora fJrea tes 22.10h. -Diumenges i festiu». 1a sortida: 07.1 Oh i ais 10 minuts 4e caB*beja4t»*J8»22.1tih, SejrfM·edes d» Sant Francesc. -Sortides addieienaü a Cerdanyola: 22.40h i; -Oes feiners. 1a$atida:fjfi23rt-u6.53h i als 23153 minuts dècada hora fins a les 22.23h. -Oteabtes I festiu*. 1 a sortida: 09.23ti-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. AMSAftCEI.ONA·SANTCUGAT Sortida* 4*a de «Estació MC. -Oies feinera, 1a sortida: 05.45 ials 15145<nírwisd»ca«teiwmSt»«Ja$at^i. -Otofefo*r*.1asorti<&:06.G5n«06.35híate05i35mrrtósde^ -Dissabtes. 1a sortida; 05.45 i als 45 minuts de cadatioraJr**les írM6k -Dissabtes i festiu». 1 a sortida: Q9.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a fes 22.35h. -Owmensea ife*üus.1a sortida: 06.45h í ate 45 minut* de Cada hora fins ales 21.45h. Recorregut Sant Domènec CAfi Sarrf Francesc, Píaça Coff, Marcat Torreblanca, Monestir, Estacióaddtctonais a Cerdanyola: 22.15h (feiners). -Sortides FGC. Colomer, Sant Domènec.

E L S ? C A N T O N S Dkriidres,

Ciútura

20 de marc de 1W8

IlliilBKIIlll Ajuntament

5892288

Policia Munictpal i Prot. CMÍ

Bombers Bellaterra

6928080

Pol. Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

AS0I

6753503

Divendres

ArxaiGavín

674 25 70

• Sants Ambrosi i Víctor Dissabte

085

Bombers Generalitat

6998080

Bombers Rubi- Sant Cugat

CULTURA DE VALLDOREIX

Comissaria de Policia

674 7612

Casal d'Avis SC

5691638

Taxis (parada)

6740997

Uar d'Avis Parròquia

5890598

Diumenge

Club Muntanyenc

674 5396

• Sant Benvingut

6741006

• S a n t N i c o l à s de Flüe 22

CAP

5891122

RàotoTaxi

CAP urgències

58944 55

Repsol-Butà

6741580

Coral de ta Unió

Casa de Cultura

58313 82

Sant Cugat Comerç

6740322

Esbart Sant Cugat

67526 52

Dimarts

Centre Social i Sanitari I F

589 7800

SAUR (Aigües)

5890021

Tot Sant Cugat

674 8661

• Sant Segundo

Casa) Valldoreix

6744599

Valldoreix (parada)

6741111

GrupSup. Immigrants

6749314

Catalana de Gas

7252944

Grua

6743371

RatfoSantCugst

«755958

Centre Cívic la Ronsçta

5890847

Aigües La Floresta

67420 69

Televisió Sant Cugat

589 5366

• Sant Brauli

Ela4Carttons

539 S2 «2

Dijous

Dilluns

• Sant Toribi 24

Dimecres

T A L L E R S A L CASAL

• Anunciació del Senyor

6755105

674 20 18

AAPPiWMira-sol

Dijous

• Sant Rupert Casal CuJtual Mra-sot

5892018

AAW Verge Carme Mira-sol

97410 03

Cinemes St. Cugat (Resef.)

5890941

AAW Sant Joan Mira-sol

674 7103 6742197

Correus

674 7096

AAPPiwvaaaoreix

Creu ftoia Sant Cugat

6741234

AAPP i W C . Montserrat V a l 674 2105

Creu Roja Valldoreix

674 24 59

AAPPW Can Majó Vall.

674 5049

Dispensan La Floresta

6747615

AA Prop, i Veïns La Floresta

.674 2039

Ent. Municipal Descentrat

6742719

AA W Aigualtortga La Flor.

674 5129

ENHER « A i

6991892

Ass. Consvmielors

2684567

FECSA (atenció al ctenQ

300 747373

DNI ÍOta prèvia}

FECSA íavaries)

50074 74 74

Greenpeace

5893060 (91)5434704

FFCC

6741934

H. General de Catalunya

5891212

Funerària

589 55 52

H.Vaüd'Hehron

4272000

(». CivH (Mira-sot)

67423 79

H. Sant Joan.de Oéu

2034000

Hisenda

5891155

Unitat Coronaria

2481040

Jutjat

6746696

Tel. de l'Esperança

4144848

Oficina Municipal U Floresta

5890847

Informació Carreteres

2042247

Parròquia St. PereOctavíà

6741163

Informació Aeroport

4785000

Parròquia Les Planes

204 7503

Informació RENFE

4900202

Parròquia Valldoreix

6740569

Informació Port.

3188750

Piscina Municipal VaSdoreix

6754055

OMÍC

§893188

Cuarpo Nacional de Policia

67478 58

PoMnic Torreblanca

58918.88

PROMUSA

5891732

vAwAL Uc

58944 22

Centre CívictesPlanes

EMD Valldoreix

F A II M A C I E S )ivendres 20 Serret iforç; Teixiefó i21 forç:

laem Fomó»

>iumenge22 Domènedt tDi8urw23

Llorens

&1 1WO R N

Pg^aixador, 78

6742372 6747749

• SOLDADURA • ESCOLA DE MUSICA "Andante" •TALLER DE PLÀSTICA "Punt" • GIMM JAZZ, de 5 a 9 anys • TALLERS D ARTESANIA PER A ADULTS > Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d*1t»13ide17a19h. TW. Hax589 82 69 (Casal de Cultura de Valldoreix). JA PODEU RECOLLIR

Pg.La Floresta, 9 6741863 8740612

Urgències

Navarro. Informació al 674 53 96. 21h. Club Muntanyenc. Plaça Barcelona, 5. Org: CMSC.

26 DIJOUS

Conferències • Valoració del cicle "Dona i món". Preparació de la Festa d'Abril. 15:30h. Centre Cívic de les Planes. Org: Grup de Dones de la Creu d'en Blau. • Consum responsable. 20h. Espai Jove de la Casa de Cultura. Jardins del Monestir, s/n. Org: Factor Jove. • La mort: creences i ideologies en el món ibèric, a càrrec de Núria Rafael i Fontanals. 20h. Arxiu Nacional de Catalunya. C/Jaume I, 33-51. Org: ANC i Associació d'Amics de la UNesco Valldoreix-Sant Cugat.

Cinema • "La lista de Schindler". Cicle de Cinema Jove de la Floresta. 19h. Espai Jove del Centre Cívic la Floresta. Baixada de Can Llobet, s/n. (Pistes Esportives). Org: A.M.l'Esclop.

• TEATRE PER A NENS • DIBUIX 1 PINTURA PERA JOVES I ADULTS • ESTAMPAT DE TELES • JOIERIA A LA CERA PERDUDA • GIMJAZZ PER A ADULTS • VITRALLS LES BASES

PER AL CONCURS LITERARI. Presentació màxima 1 d'Bbrfl, a i'EMB Valldoreix

í»g.Sartt Magí, 50 67433S3 $t&Marta,27

CICLES DE BLUES I RODALIES JUSTERINI & BLUES

6741531 1

Dissabte 2 1 , a les 23 h.

[Dimarts 24

Culleil

Ptge.Djputació, 6 6749364 1

Al Casal de Cultura de Valldoreix Org.: EMD

091

[Dimecres 25 Rfera-HlKÍeK» Dr.Murillo, 1 i26

Safewert

Jivendres 27Teòktó

Valldoreix

6740430 [

Sant Rusmol,38

674 06 45

FESTA DE PRIMAVERA. CONTES "Històries de contenidors"

Rbta. Celler, 97

674774»

a càrrec de Conte ni 2 Diumenge 2 2 , a les 12 h.

leforçde9a22h,

Al Casal de Cultura de Valldoreix Org.: EMD

Valldoreix

Santcugatenca. Fins el 31 de c/]. Correu electrònic: cmsmarç. Casa de Cultura. camx3.redestb.es

Callado. Divendres 3 d'abril a les 22h.

SALES PRIVADES

• Teatre: Un sopar de dimecres, de Ximo Llorens. Amb Neus Agulló i Xavi Mira. Divendres 17 d'abril a les 22h. Aforament limitat.

DIVENDRES

Música • La nit dels cantautors: Enric H e r n à e z i el L o t u s Blau. 22:30h. Casa de Cultura Jardins del Monestir, s/n. Org: Ajuntament. Gratuït per als subscriptors d'E4C.

• Salvem el Molino. Recull de fotogràfic. M.Àngels Quadras. Fins el 2 d'abril . Zoom Centre de la Imatge. Plaça Dr. Galtes, 9.

A t e i e i Saatceuateac

• Classes de dibuix i pintura amb Adolf. Divendres de 6 a 8 . Telf: 674.51.95. Plaça Pep Ventura, 1.

• Música: Concert de Sant Jordi (Orquestra Simfònica de Sant • Amèlia Riera. Fins el 31 de • Teatre: Paraules encadenades, Cugat). Homenayge a George març. Canals Galeria d'Art. de Jordi Galceran. Amb Jordi Gershwin. Dijous 23 d'abril a SALES MUNICIPALS Boixaderas i Emma Vilarasau. les 22h. • Almudena F. de Liencres, olis. Divendres 20 de març a les 22h. • Poesia: Nit de poemes. Direc• El Parc Rural de la Torre Ne- Sala Rusinol: Fins el 24 de març. • Teatre: Salvats, d'Edward ció: Lluís Homar. Dissabte 25 gra. Presentació d'escrits de Bond. Direcció: Josep Ma. Mes- d'abril a les 22h. Aforament lisuggeriments fins el 27 de • Col·lectiva de firmes de re- tres. Amb Ariadna Gil i Adrià mitat. març. Casa de Cultura. nom a Celler Centre Sales • Gemma Vilar. Fins el 3 d'a- d'Art. Fins el 31 de març. bril: Olis sobre cartó. Escola Municipal d'Art i Patronat Municipal d'Ensen. Pahissa, Col·lectin Cent Gran de la Flo1-5. Casa Mònaco. CeBtré Calturaí

si vostè és a casa com si no

resta

• Siheria Iglesias. Fins al 20 • Tots els diumenges de l'any de març. Escola Municipal ball de saló, sardanes, bered'Arts Plàstiques i Disseny. nar...! celebració dels Aniversaris. 17h. Centre Social i Sa• Els Rius, l'Aigua i la Vida. nitari la Floresta. Del 16 al 29 de març. Casa deCasal de Celtura de Valldoreix Cultura. • Tallers i activitats per a pe• José Galvàn, olis. Del 19 de tits, joves i grans. Informació: març al 16 d'abril. Casa de 589. 82.69. EMD Valldoreix. Cultura. Club M u n t a n y e a c Sant Cugat

• Mostra dels allers de fotografia de la Societat Coral de la Unió

• Informació a I n t e r n e t : [http://personal.redestb.es/cms

eotiUbatixa v e t l l a n t p e r 1«* «teva l l a r

SISTEMES DE SEGURETAT

jécAJjU-Oül

KasssaEBB 1 Servei JW* Atton* Saba, §Ch$»L §9&%?

SISTEMES DE SEGURETAT CO«HEI»ENIS MMòrcsiteiiaiKnó

mmmmmmmmmmmmmmmmmmm

E1S4CANTONS

Divendres, 20 de març de 1W8

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Carretera?

Joan Carles Alayo.

President de la Secció de Muntanya del CMSC

"Sempre critico els qui van a fer curses a la muntanya" xement del q u e havia d'utilitzar. - Q u è en pensa d'aquesta m o d a del trekking! Que no és dolenta. Tot és bo, si s'utilitza amb una finalitat positiva. A m b el trekking es pot aprendre a assaborir la muntanya d ' u n a altra manera, però l'important és saber apreciar-la, d'una manera o altra, però a m b temps. Jo sempre critico la gent que va a la muntanya a fer curses, que fan un recorregut més ràpid per arribar abans. Cal gaudir del paisatge, aturar-te, fer una bona fotografia... tot plegat fa que la muntanya sigui alguna cosa més que recórrer quilòmetres.

M A R I A FAI.GI KRA

En Joan Carles va venir de Vilafranca del Penedès fa 25 anys, i es va quedar a viure a Sant Cugat, on està plenament integrat. Kll es enginyer industrial. T é 49 anys i des dels 12 es va aficionar a la muntanya. A part d'aquesta, Ics seves dues grans pass i o n s són la fotografia i l'arqueologia industrial, que és l'estudi de Ics pedres... però de Ics instal·lacions industrials. I -'any 95 es va recuperar la Secció de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat i. des d'aleshores. n'és el President. -Ami» quina finalitat vau refer la secció? Per aglutinar totes les activitats relacionades amb la muntanya que es feien en grups separats. ( n a vegada en marxa, seguim una línia d'impuls de qualsevol activitat que estigui lligada amb el coneixement de la muntanya i l'excursionisme, i ens encarreguem d'ensenyar, sobretot als més joves, a sortir per la muntanya, a organitzar-se en grups, a fer-se la motxilla per sortit d e campaments... Però també intentem incentivar les persones amb xerrades i projeccions de viatges i diversos temes relacionats amb el camp de l'excursionisme i la muntanya. - C o m us organitzeu, per prep a r a r les activitats? Fem el programa a principi de curs. Establim un calendari amb Ics activitats q u e proposen els grups que hi ha dins la secció i després decidim el que fem. N o tan sols m u n t e m sortides dels grups, sinó que també procurem sortir tots plegats algunes vegades. Jo ara, per exemple, ja estic treballant en el programa d e la temporada 98-99 - Q u i n tipus d e grups es form e n , a la secció?

En Joan Carlet Alavo, a la seu del CMSC. EOTO: AVE HEURÀ.X Hi ha de tot, per exemple n'hi ha un que fa les excursions llargues, de sis i set hores, i un altre que es diu "pas a pas", que les fa de tres o quatre hores, més ass e q u i b l e s , i d e s p r é s hi ha un grup d e joves q u e es fan dir "Cràpules". Hi ha de tot. —La integració dels joves és la mateixa q u e la dels g r a n s ? "Etl üqUeStü

No, però per

més propostes sobre què poden fer i quan, però els falta e m penta. I això tjue sovint surten sols, aprofitant Ics festes q u e tenen. Però quan intentes fer una activitat de tipus formatiu, amb monitor, perquè aprenguin alguna cosa més de la muntanya, com ara el tipus de piolets que s'han d'utilitedlClÓ

,,Careneiant

/-ar en cada cas, o

les

fecaucions

a e t les circumstàn^aTtTiejam q u c s-han J e p r e n dre segons el tipus cies, perquè de neu que hi ha... quan prepares llavors n o s ' h i sortides per fer apunten gaires. una escalada o —IN' o és una qüesuna excursió, tió d e falta d e dissovint els coinciplina, d e voler cideix amb a p r e n d r e a base exàmens i trede g a r r o t a d e s ? balls d e curs, i aleshores u n a H o m e , això ja està bé. Nosalconvocatòria q u e podria ser de tres no veiem q u e sigui nega20 p e r s o n e s acaba e s s e n t d e tiu. D e vegades t a m b é és bo tres. Això h e m d'intentar millorar-ho. N o tan sols h e m d e aprendre de les garrotades, el que sabria greu és que algú tinmirar de fer coincidir els calengui un accident per desconeidaris, sinó q u e ells han de fer

per Collserola voldríem arribar ah 200 participants"

—Diumenge es fa la r u t a del c a r e n e j a n t . D ' o n va s o r g i r aquesta idea? La primera vegada q u e es va fer va ser el 94, pel Cinquantenari del Club. La van traçar en Josep Barberà i en Jordi Roca, grans coneixedors de Collserola. Van establir una ruta de 25 quilòmetres, que es fa en 8 hores de mitjana, i es va decidir fer-la cada dos anys. És un itinerari molt bonic, amb fantàstiques vistes dels dos costats d e Collserola, de la part de Barcelona i la del Vallès. - E n t r e el p r i m e r a n y i a q u e s t , hi h a h a g u t u n augment d e participants? Del primer any, el 94, i el segon, el 96, sí, però d'aquest no ho sabem perquè la gent s'inscriu tard i, fins i tot, n'hi ha que ho fan el mateix dia. El primer any érem uns 80, el segon, uns 125 i aquest any ens agradaria arribar als 200 participants. -A banda d'aquesta sortida, n'esteu p r e p a r a n t u n a d e m é s llarga... Sí, volem fer una caminada popular fins a Montserrat. Són 40 q u i l ò m e t r e s q u e , encara q u e sembli molt, no és tant...

loRPt CASAS

Em decideixo a escriure un cop superat el neguit que em produeix l'aparició d'una nova columna en una nova contraportada - d e les mateixes característiques que aquesta- d'un nou periòdic (ho he de confessar, la possibilitat de perdre lectors em provoca atacs de caspa). H o faig seguint la suggerència d'un conegut galerista que porta anys -sense gaire èxit, tot cal dir-ho- intentant augmentar la sensibilitat artística de les nostres autoritats. Em parla com a veí i com a portaveu espontani -legitimitat no li falta- dels agents econòmics (la paraula és horrorosa, però aquí s'escau) d'una zona que busca un lloc sota el sol comercial santeugatenc. Probablement es tracta de l'espai menys tocat (i és un dir) d'aquest Sant Cugat transformat (i transmigrat). Aquesta afirmació, que en ella mateixa no és bona ni dolenta, és transformat immediatament en un greuge comparatiu si tenim en compte que ha estat la zona més maltractada per l'arquitectura de la dècada 1965-75. Estic parlant, òbviament, de la carretera de Cerdanyola i la seva perllongació fins al Monestir. Avui. si no fos per una interrupció parcial i temporal, encara seria un vial -en el sentit més pejoratiu de la paraula-de pas. Ho tornarà a ser? No se sap. però tot indica que els canvis circulatoris (haguts i per haver) ens poden fer pensar en un futur carrer més que no pas en una carretera. Seria just que els seus veïns també recollissin les mels del terrabastall urbanístic que ens ha tocat viure. Les altres zones de Sant Cugat -del que va de l'estació a l'esmentada carretera, per entendre'ns-ja disposen de les ninetes dels seus ulls: Parc Central (amb un estany que darrerament té aigua i tot), àmplies zones verdes "collfavianes" i un passeig "torre blanquià" amb un final frondós i un lateral poblat d'equipaments i amb passeig. que té l'orgull d'exhibir el degà dels nostres "pirulís". Per no parlar del nucli històric, que pot seguir reivindicant la possessió de la columna vertebral comercial santeugatenca: l'eix Monestir-estació. Potser sí que ha arribat l'hora dels veïns de l'entrada cerdanyolenca. Què els espera, una carretera o un carrer?

PI. de la Unió, 3 - Tel. 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software & Webs