Diari de Sant Cugat 251 by Premsa Local Sant Cugat

LES FESTES MAJORS DE LA FLORESTA I SOL-AIRE S'ACOMIADEN AMB UN GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

Divendres, 31 de juliol de 1998

PÀGINA IS

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Mm. 251 Any VI

2 2 5 ptes.

SUMARI A. Gelonch: "El missatge catalanista s'ha d'adaptar a les noves demandes"

Tots els partits de Valldoreix coincideixen en aprovar la gestió urbanística de l'EMD Pàgina S

Aymerich es reuneix amb els veïns de Coll Fava i accepta les seves demandes Pàgina 17

J. Rama ja ha perfilat l'equip sènior masculí de bàsquet de la UESC per a la temporada vinent Pàgina 33

El Grup Mediterrània s'escindeix de l'Esbart per intergrar-se a La Unió Santcugatenca Pàgina 37

9 unitats aèrees i 11 vehicles de terra van participar en les tasques d'extinció, que també van comptar amb la participació de voluntaris. FOTO: XAVf

lARROSA

Un incendi crema 2 5 hectàrees a la zona de Can Jardí ») Les flames van amenaçar una benzinera que podria haver estat "una bomba de rellotgeria

Amb aquest número, Els 4 Cantons inicia les vacances. El proper sortirà el 4 de setembre

Pàgina 14 i editorial

Els santcugatencs posen a debat el decret de doblatge del cinema al català Pàgines 3 a 6

•

CATALONIA CERÀMIC

vism LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel 93 5 » 15 00 • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR SQUASH C L U B S A N T CUGAT

CANALS GALERIA D'ART 20.000 Ptes. de descompte en la compra d'un quadre (per una compra superior a 100.000ptes.) Recolliu a la redacció un val per un descompte de 20.000 ptes. en la compra d'un quadre a Canals Galeria d'Art. Ara és el millor moment per invertit en pintura!.

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82

Grifui Oil, s. L.

lexid-o^o-ptica

Servei Estació MODA I N F A N T I L

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

CINESA: Sessions golfes de franc

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

NENS: 15% en tots els articles i de regal una bonica gorra

ÒPTICA TEXIDÓ Examen visual gratuït

(per una compra superior a 3.000 ptes.) Amb el val que us facilitarem a Els 4 Tots els subscriptors tenen un 15% de des- Cantons podeu fer-vos un examen visual compte en roba infantil i juvenil, des de la gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable redacció per gaudir d'aquesta oferta. per revisar la vostra vista.

ELS 4 CANTONS regala als primers 60 subscriptors " lllü F A N T A S I A dues entrades per gaudir d'un dia a Illa FANTASIA,

Aquat.c Park

p ^ ^ ^r j e s teves entrades gratuïtes. 1 5 AGOSTO - 1 O NQCHE

MOJINOS ESCOZIOS 2 5

JULIO -

MOGUÉ

/>/!>.

M A R I A d«S MONTJE

2 2 1 O

N O C H E :

MÒNICA NARANJO

'* ríï

1 AGOSTO " 1 D

AGOSTO

NOGHE

PIMPINELA LOS PECOS B

AGOSTO

NDCHE

C A M E L A PARQUE A C U À T K O , 4 DI$<OTE<A$, COhKIERTOS A L A I R E LIBRE.

I sia

Solida 9* Autopista de M a t a r é . Vilassar d * Dalt (Barcelona). Tel. 9 3 7 5 1 4 5 53

üi

US 4 CANTONS L·

—

£ / tema de la

hetmana Divendres. M de juliol de 1998

Política

lingüístic

P o c interès pel cinema e n català Els videoclubs de Sant Cugat ofereixen una mitjana de només 3 pel·lícules en català Ai RA COSTA

- Sant Cugat Kls santcugatencs no mostren pràcticament gens d'interès pel cinema doblat al català o per Ics produccions catalanes, l'n clar indicatiu d'això el trobem en les sales de cinema de la ciutat i en els videoclubs. Fel que fa a la gran pantalla, els dirigents de les sales locals amb prou feines recorden quan van projectar El'GeperutdeSotreDamme, el Nadal d'ara fa dos anys, i algun altre intent que no va recaptar ni una sisena part de la resta de pel·lícules. Kl panorama als videoclubs és encara més desolador. Kls comerços de la ciutat ofereixen una mitjana de només 3 pel·lícules en català (doblades o de producció nacional), que generalment són produccions antigues o per al públic infantil. La propietària de Video Golf, M. del Carme Espina, adverteix que actualment només disposa de Hitmlett "i encara no aconsegueixo que ningú la llogui. Els haig d'assegurar que són actors de teatre, que interpreten molt bé, que els paissatges són molt macos... i tot i així, la gent no s'hi interessa". La dependenta de Foto Video, Isabel García, confirma que al seu establi-

ment passa el mateix: "No tenim pel·lícules en català perquè la gent no les vol. Alguna vegada hem posat a la venda alguna producció i després de diversos mesos l'hem acabat tornant a la distribuidora". Els títols parlen per sí mateixos: 101 dàlmates. Difícil de matar, Tots els matins del món </ Fevel'se'n va a íoestsón alguns dels més brillants que ofereixen aquest comerços. Només el Vídeo Club Sant Cugat ofereix un ventall més gran i té a disposició una desena d'obres en català entre les quals es troba El padrí o Petit Buda.

ENQUESTA SOBRE EL DECRET DEL CINEMA QUE EN PENSA SOBRE LA QUOTA DEL 50% DE PEL·LÍCULES EN CATALÀ?

SI UNA MATEIXA PEL·LÍCULA LA FAN EN CATALÀ I CASTELLÀ, QUINA VERSIÓ ANIRÀ A VEURE? indiferentment catalana ^^^—J^^S^^^JJ™,^

castellana 31,3 ns/nc "•0,7

SI LA PEL·LÍCULA QUE VOL VEURE LA FAN ÚNICAMENT EN CATALÀ, L'ANIRIA A VEURE?

HA VIST ALGUNA PEL·LÍCULA EN CATALÀ, AL CINEMA?

Buscant una solució Fer superar situacions com aquesta i normalitzar lingüísticament el món del cinema, el Departament de Cultura de la Generalitat acaba de presentar recentment l'esborrany d'un decret sobre el doblatge en català al cinema. La iniciativa proposa que a partir de l'any 2001, de totes les pel·lícules que tinguin com a mínim 16 còpies, la meitat es doblin al català. Així mateix, també es demana que a finals d'enguany s'hagi programat una dia de cinema en català per cada tres dies de cinema en castellà o en altres

, no • o,6 ns/nc

• o,6 ns/nc

FONT: 'La Vanzuardia' del 19 de juliol de1998 llengües. La proposta del govern català ha aixecat força polseguera i les diferents forces polítiques, socials i econòmiques han iniciat un intens debat al respecte. Mentre, la ciutadania escolta i intenta esbrinar si aquesta serà una mesura realment efectiva en vista a la normalització lingüística del país. Una enquesta publicada recentment per

"La Vanguardia" evidenciava que un 6 7 7 % dels catalans considera justes les quotes de catalanitat que la Generalitat vol fixar. La mateixa font augurava que el 35'4% dels enquestat prefereix veure cinema en català enfront el 31'3% que ho preferix en castellà. I les xifres també semblaven demostrar que el 92'9 % dels enquestats acceptarien

anar a veure una pel·lícula que només es projectés en català. Paradoxalment, però, un 71'5% dels entrevistats confessa que mai ha vist cap pel·lícula en català al cinema. La realitat, com sempre, supera totes les previsions i demostra, un cop més, que el terreny de les idees i el de la vida quotidiana poc tenen a veure.

i a mes, sortegem

Compra aquest lot de productes Revilla a UN PREU í MOLT ATRACTIU

PERNIL Stmk LLONGANISSA DOüHMERA

9.87|

fantàstics ciclomotors

HONDA SKY

4 Setmana

ELS /CANTONS Divendres,.11 de juliol de 1998

E I s

a c t o r s

Francesc Orella: "Eh actors catalans estem tips d'haver de marxar a Madrid per treballar" • Menys doblatge al català i més producció pròpia. Aquesta és la màxima de Francesc Orella, un actor que viu a Valldoreix que s'acaba de doblar a ell mateix al film Subjufiice. i que durant algun temps va ser la veu de Nick, el delinqüent de (ient del Barri fill de la DotCottan. Malgrat que ha fet algunes incursions en el món del doblatge, Orella confessa que allò seu és la interpretació. Això, però, no el priva de mantenir una postura contundentment crítica envers el decret del doblatge al català. "Els polítics-diu-haurien d'entendre que el cinema també és cultura i que com a tal l'haurien de potenciar". I és que a aquest actor l'indigna que "els intèrprets ca-

talans haguem d'anar a Madrid per poder treballar". La seva proposta passa per un reequilibri de les polítiques culturals, de manera que es reorientin part de les inversions a la creació d'escoles d'interpretació, a subvencionar produccions catalanes, a crear una xarxa d'equipaments adequats per fer cinema a Catalunya... Es declara totalment en contra d'establir quotes de cinema català, mentre es lamenta d'un govern que creu "que tot es pot fer a cop de decret". Per Orella, la via del diàleg és l'única vàlida: "S'ha d'arribar a un acord amb les distribuïdores per assolir una solució negociada". I posats a fer d'espectador confessa que prefereix les versions originals, "com

Francesc Orella. FOTO. X. L. a molt, subtitulades al català". Davant la polseguera política que el debat del decret ha aixecat, adopta una postura de resignació: "Ja estem acostumats a la miopia dels polítics"./ A.C.

UAngelica Houston de Sant Cugat • Si el doblatge femení en català té un nom, aquest és el de Marta Angelat. Angèlica Houston, Emma Thompson, Geena Davis... bona part de les grans del cinema de Hollywcx)d, quan entren a les pantalles de Catalunya, adopten la veu d'aquesta veterana actriu instal·lada a Sant Cugat. És per això que Angelat encara el nou decret del doblatge com una perspectiva de feina, tot i que manté una postura ben clara respecte a la forma q u e ha adoptat la iniciativa: "les coses fetes per decret mai no són bones però, si és l'única manera d'aconseguir que es faci més cinema en català, benvingut sigui". Entre el doblatge o l'actuació

Els

Marta AngeL, amb imatge prefereix la segona opció i, malgrat que deu gran part de la seva carrera al doblatge admet que aquest "no té per què excloure el subtitulat, en català, és clar"./A. C.

p o l í t i c s

Els partits locals secunden les tesis dels seus "germans grans" ** r^^hsari

és e§:§ ERC és Vúnica que s'ha posicionat públicament a Sant Cugat A.C.

La secció local d'ERC va ser la primera i de fet l'única que s'ha pronunciat públicament sobre el decret del doblatge en català al cinema. Ho va fer el XX de juny amb una concentració davant els cinemes de Sant Cugat en què els dirigents de la formació van demanar la projecció de pel·lícules en català a les sales de la ciutat. Des d'aleshores, la resta de partits locals han mantingut el silenci sobre aquesta qüestió fins que a preguntes d'aquesta redactora s'han posicionat d'acord amb la línia marcada en l'àmbit nacional per cada una de les formacions que representen.

§pppf

$§§$£§•

Per coherència política, tant ERC, com el PSC i IC, i òbviament CDC i UDC, s'han posicionat a favor d'incrementar les quotes de doblatge en català, encara que amb diferents matisos. Així, Jordi Menéndez, president del PSC i representant socialista al consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, considera que cl problema de fons és el fet que no s'hagi desenvolupat una indústria audiovisual pròpia de Catalunya. "No aneglarem res fent doblatge al català si no som capaços de potenciar el cinema fet en català i d'evitar que els nostres

grans talents marxin a treballar fora de Catalunya". Des d'IC, el que més preocupa són les formes. Jordi Casas, membre local del partit, ha lamentat que s'hagi presentat el decret "sense haver dialogat prèviament amb la resta de formacions polítiques que vam subscriure la llei del català i sense haver negociat amb els empresaris del sector". Només ERC ha al·ludit directament l'àmbit local. El seu president, Eduard Pomar ha demanat a l'equip de govern "que faci tot el que estigui al seu abast per afavorir el decret, i si cal, que pressioni les sales de Sant Cugat perquè facin més pel·lícules en català". El partit republicà diu haver constatat entre els santeugatencs la voluntat que s'obri un debat sobre aquesta qüestió "i és el que hem estat fent durant aquests mesos". L'objecció en solitari del PP El PP manté una particular visió del decret de doblatge, reduint el fet de la llengua al cinema a una "simple qüestió comercial". "Es tracta de la llei universal de l'oferta i la demanda. El que interessa és vendre el producte -la pel·lícula- i l'empresari ha d'oferir el que li doni més guanys", ha justificat Jaume Tarragó, portaveu de la formació municipal. El regidor po-

pular, que admet que li és igual que les pel·lícules siguin en castellà o català, considera que si la Generalitat imposa unes quotes "es correrà el perill d'enfonsar les empreses del sector-les exhibidores i distribuïdores". El PP sosté la tesi que la Generalitat "ha fet un problema d'allò que no ho és, per desviar l'atenció de les preocupacions reals". Declaracions com aquestes són les que fan posar la pell de gallina a la presidenta de CDC, Montserrat Rumbau. La política confessa que no entén "com la gent es pot oposar a un decret completament lògic dins la normalització lingüística d'aquest país". Per Rumbau, grups com el PP o el Foro Babel "estan enverinant aquest debat, i el que em sorprèn més és que es calli i se'ls permeti". Amb tot, la dirigent local de CDC està completament segura que el decret de doblatge serà aprovat "perquè si no, tot el que ha de venir després correria perill". La posició d'UDC no dista massa de la de Rumbau. El president de la formació, Joan Recasens, ha apuntat: "Tot i que l'ús social del català està bastant garantit, en els mitjans de comunicació es troba en una clara situació d'inferioritat i, per tant, tot pas endavant en la seva normalització és positiu".

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 31 (te juliol de 1998

Àlex Gorina. Crític de cinema

"Hauríem de ser un país tan de puta mare que apostéssim sempre per la V.O., subtitulada en català" -Estic absolutament a favor del català i, per tant, si estic suportant doblatge en castellà no m'importa que existeixi doblatge en català. Però em sap greu que no s'hagi tingut la iniciativa de dir: som un país tan de puta mare que el que ens importa és el respecte a l'obra i, malgrat tot. apostem perquè totes les pel·lícules es vegin en versió original, subtitulades en català. Aquesta seria la gran decisió. -lïtanir doblada al català o El perquè de tot plegat?

AÏRA COSTA

- Sant Cugat / BarcefcmaQuan aquest amant del setè art s'enfronta a la pantalla li demana sobretot autenticitat, i això vol dir que exigeix l'obra nua, sense -embolcalls ni alteracions. Ks per això que l'Alcx Gorina no accepta en absolut el doblatge. Amaga una bobina plena d'exigència, fixa el seu focus d'atenció damunt cl so i la interpretació, i fa caure la claqueta esperant que quan la torni a obrir trobarà una producció de cinema en català a l'alçada del país on viu. Silenci. l'Alex roda. -Primera pregunta obligada: les pel·lícules s'han de doblar? -Mai. Jo entenc l'obra com allò que surt de les'mans del seu autor i qualsevol intervenció aliena a la d'aquest és una tergiversació del producte.És cert que amb la literatura acceptem la traducció, però és que no tenim cap alternativa, mentre que el cinema ens ofereix el subtitulat electrònic fora de pantalla, que és el millor sistema que hem conegut fins ara. Per tant, en el cas de les pel·lícules, jo no accepto en absolut el doblatge i menys com es fa a televisió, que sovint comporta la manipulació absoluta de la banda sonora o dels diversos sons. Ho trobo molt greu. -Ara molta gent, també a Sant Cugat, defensa tesis semblants a les teves, però quan les sales de la nostra ciutat programen cinema en versió original, la taquilla recapta molt menys. Creus que l'espectador realment vol consumir cinema en versió original? -Desconec quina promoció feu, quines condicions teniu o com és el públic santeugatenc i per tant no tinc prou elements de judici. Però penseu que a ciutats com Barcelona o Girona, on la versió original ara està molt arrelada, ha costat molts anys que la gent hi mostrés interès. I de fet, encara avui en dia si mirem el volum d'espectadors de pel·lícules doblades i de versions originals a Barcelona, la diferència encara és molt espectacular. Tot i així hi ha hagut una progressió a l'alça. Ara només és qüestió d'insistir i insistir... 'Iot dependrà de la paciència i de la capacitat d'encaixar un desgast econòmic determinat. A la llarga, però, crec que hi haurà un progrés cap endavant. —Com va sorgir al nostre país la tradició de doblar? -Prové d'una llei franquista imposada després de la Guerra Civil espanyola i que té molt a veure amb la política de doblatge que els-fcixistes van imposar a Itàlia i els nazis a Alemanya. Però el fet que encara perduri també es deu en part a l'hàbit adquirit per l'espectador, qui s'ha acomodat absolutament a aquesta circumstància. De totes ma-

Gorniti fi un fenent deietl'·ni rtt neres, el fet que un país dobli o no els films és una qüestió d'orígens arbitraris. Als EUA, per exemple, es garanteix la versió original de la pel·lícula estrangera perquè així no pot competir amb l'americana. I aquí és al revés. El nostre és un costum molt difícil d'eradicar; i pensar que en un temps relativament curt es podrà eliminar aquesta tendència, és somniar truites. -Si ha de continuar el doblatge, com a mínim que sigui bo. Els dobladors catalans, s'hi llueixen? -Hi ha molts bons actors catalans que treballen de dobladors. Però el problema prové del moment en què es van multiplicar els canals de televisió i es va produir un superàvit de feina. Com que el món del doblatge és un món molt tancat, que difícilment admet nous professionals, els dobladors van haver de començar a treballar molt més sense poder dedicar el temps que cal per fer bé la feina. El resultat és un doblatge rutinari, molt poc matisat, repetitiu, amb molt poques veus i molt monòton per a l'espectador. Per això, és un món que em mereix poc respecte. -L'aprovació del decret sobre les quotes de doblatge en català col·lalxiraria a obrir aquest món? -Si continua tan hermètic com ara, la situació empitjorarà perquè els mateixos professionals hauran de doblar encara moltes pel·lícules i serials més. Jo, de moment, no he sentit enlloc que hi hagi cap plantejament per part de les institucions o dels professionals del doblatge de reconvertir el sector. Per tant, sospito que el que s'està fent és munyir encara més la vaca.

tó oii'jitwl

hO'K) \ I

-Aleshores, la promoció d'aquest decret, a qui la devem, als interessos del sector cinematogràfic o als dels polítics? -Aquest és un decret absolutament polític i institucional. És cert que existeix un públic inquiet pel tema del català al cinema -públic que, per cert, ignora majoritàriament les pel·lícules catalanes- però, al meu entendre, aquesta iniciativa prové només d'una voluntat molt clara de normalització lingüística. El doblatge del cinema en català s'està plantejant com a suport a un procés de difusió i ús de la llengua i, per tant, no hi ha una preocupació pel cinema, sinó per donar un nou espai de creixement a la normalització lingüística. I aquest és un problema que preocupa els polítics, no la indústria cinematogràfica. Considerant que el 9()% dels representants de les multinacionals nord-americanes instal·lats a Madrid són d'origen sud-americà, està clar que d'interès pel català, cap ni un. -No ho pinta massa bé. La producció cinematogràfica catalana, ho té millor? -El cinema català el que necessita és una política nova, radical, urgent, pactada, seriosa i professional de veritat. Una bona qüestió sobre la que reflexionar és la lleu però progressiva desaparició de l'esperit nacionalista català. Tot i que el políticament correcte és dir cl contrari, per molt que cada vegada s'eduqui més en català, i s'engeguin més iniciatives com aquesta, també cada vegada s'accentua més la por que el català desaparegui. Amb el cinema passa el mateix.

-Jo haig de veure totes les pel·lícules que es fan i, per tant, mai em trobaria en aquesta disjuntiva. Però si em posessin una pistola al pit i em diguessin que a la meva vida només en podré veure una de les dues triaria El perquè de tot plegat. M'interessa molt més el món de Ventura Pons que el de Di Caprio. -Qui són per a vostès eJ doblador i la dobladora catalans més bons? -Tot i que no em correspon dirho, per a mi la Viqui Pena és excepcional com a dobladora i com a actriu. Entre els homes? M'agrada molt en Roger Pera. -Un desig per al futur del doblatge en català. -Que sigui molt curt perquè espero que arribi un moment en què no es dobli res. -I al cinema català, què li desitja? -Que apareguin genis, perquè actualment tenim un problema gravíssim d'imaginació i capacitat. I no es tracta de manca de mitjans, perquè he vist pel·lícules magnífiques d'arreu del món fetes amb molt menys pressupost que les catalanes. El cinema català ara per ara no va enlloc, i no hi ha cap símptoma que això canviï perquè caldria tot un temps que ja hem perdut. Des del 1975 no hem fet més que paridetes. Ha arribat el moment de reconèixer que el cinema català està pràcticament mort, i la meva proposta és que el matem d'una vegada i comencem de nou. Oar i català.

El doblatge del fet diferencial Vicrw

ALEXANDRE

* Hi Ha coincidències veritablement curioses. Ara, just quan Catalunya decideix pal·liar una injustícia de 60 anys í vetllar per una presència mínima del català al cinema, el govefn espanyol, a través del secretari d'Estat de Cultura, Miguel Àngel Cortés, anuncia la desaparició de tes llicències de doblatge a partir de 1999. Per qaèscràque el «asonafome espanya! ha necessitat viní anys de democràcia per suprimir utaa mesura genuïnament franquista i la intenció proteccionista de ia qual, en paraules dei mateix Cortés, era "mantenir la llengua de l'imperi"? Per qtttaa taó un decret, conseqüència immediata de la victorià feixista de 1939, ha gaudit fins ara de I aquiescència de socialistes s Tot resaita més entenedor ú es té eri ««tóajtte que no tti na düfetènctessafesïanctals entre ambdós partits pel què fa s ta mateixa éent«pdó cavernícola. de fEstat: usa nació émúmm una minant. Pe* què havien de malbaratar, doncs, el bé més preuat que Franco els va deixar? Mxh explica aquesta ànsia sobtada a netejar la se va imatge. El Micfeael Corteoae de Maria Puzo <ambé emblanquinava finalment ia façana del seu imperi invertint en obres de caritat i rebent amb tots els honors Yatàs de Sant Sebastià de l'Església Catòlica. La pregunta és, i ara què? Doncs res. El que hem dit sempre: mentre Catalunya no tingui capacitat legislativa per eliminaré) doblatge en el seu territori, haurà de vçíílar per mantenir l*eqiàltbri entre les ducs Ueagtiés, la aataral ï la Cal ser molt estricte en aquesta qüestió perquè, per a alguns, el veritable fet diferencial consisteix precisament a fer de Catalunya l'Snic país del món on les pel·lícules es veuen en tjna llengua que nó és ni l'original ni la is.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS IHUMANJ HUMANS

Ensenyament, solfeig, piano, violí orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 31 de juliol de 1998

L ' e n q u e s t a

Està d'acord amb les quotes de doblatge de cinema en català? - Saat Cugat -

Amb la Política de Normalització Lingüística, la Generalitat vol establir unes q u o tes d e p r o t e c c i ó p e r al cinema doblat al català, p e r p o t e n c i a r i i n c r e m e n t a r el n o m b r e de pel·lícules q u e es tradueixen al català per a la seva exhibició a les sales comercials. La nova m e s u r a h a estat r e b u d a a m b una certa polèmica, tant e n t r e els exhibidors i i m p o r t a d o r s c o m e n t r e el públic assidu al cinema. Al nost r e poble tenim, des de fa p o c , u n b o n n o m b r e d e sales de cinema. Les multi-

sales de Yelmo al Centre Comercial i les q u a t r e sales d e Cinesa al Centre Cultural, i p e r tant u n bon g r a p a t de pel·lícules c a d a setmana. Es p e r això q u e h e m volgut copsar c o m ha estat r e b u d a aquesta nova proposta d e la Generalitat i q u è n ' o p i n e n els nostres veïns. La majoria pensa q u e aquesta és una b o n a m e s u r a per a la normalització, e n c a r a que alguns són completament indiferents a la llengua de doblatge, i altres opinen q u e les coses j a estan bé c o m estan. / M. S.

MARÍA JESÚS M K R I N O

SANTI GRAU

M A R Í A J O S É VINALLONGA

AINHOA U M Z U E T A

40 ANYS

21 ANYS

46 ANYS

23 ANYS

28 ANYS

HOTELERIA

ESTUDIANT

COMERCIANT

" N o e m s e m b l a b é . Jo p r e fereixo que facin les pel·lícules en castellà, que l'entenc millor."

"A mi m'està bè que marquin quotes. La gent té dret a escollir en quina llengua vol sentir el cinema, en català o en castellà. N o entenc com la gent posa tantes traves a aquesta proposta."

"Jo, com que parlo castellà, vaig a veure el cinema en castellà, però a mi m'està bé que donin la llibertat d'escollir en quina llengua volen sentir el cinema."

"A mi m'és totalment indiferent en quin idioma estiguin doblades les pel·lícules, però com a catalana estic d'acord en protegir el nostre idioma."

" R e c o n e c q u e a mi em costa anar a les pel·lícules en català, però la gent té dret a veure les pel·lícules en l'idioma que vulgui, i em sembla bé q u e es facin en totes dues llengües."

J O S E P MARIA V E LVÉ

ARACELI S À N C H E Z

JOAQUIM INSA

BIBIANA F E R N À N D E Z

JOAN CAMPMANY

10 ANYS

29 ANYS

38 ANYS

31 ANYS

29 ANYS

ESTUDIANT

ADMINISTRATIVA

REPARTIDOR

RELACIONS P Ú B L I Q U E S

"A mi m'agrada q u e es facin més 'pel·lis' en català perquè així la gent aprèn més a parlarlo. Jo vaig a veure cine en català."

" E m semblen bé les quotes de cinema perquè hi ha gent per a tots els gustos, i tothom té dret a veure les pel·lícules en la llengua q u e vulgui, ja sigui en català, en castellà o en anglès."

" E n principi, tot el q u e sigui obligat no m'agrada, però també estic d'acord que és l'única manera perquè ens donin l'opció de veure pel·lícules doblades al català."

"Tot allò que sigui per divulgar el català i afavorir el nostre país, em sembla bé."

XOKER "Tinc por que aquestes mesures repercuteixin en el fet q u e portin m e n y s pel·lícules. Reduint a 15 les còpies que port i n , ja n o t e n e n p r o b l e m e s quant al doblatge."

INÉS ELIZANDE

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar _P I

ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

EIS 4 CANTONS

Política Divtiidirs. .'/ f/e juliol fk IWM

Antoni Gelonch. President de la Fundació Barcelona 46¥r>

L?Estat de les autonomies, ni esta ni estarà mai tancatv> AI,HKRTBAI.AN/À

- Sant Cugat -

(Coincidint amb la presentació de la Declaració de Barcelona, la Fundació Barcelona -grup afí a C D C - ha presentat el document Per un catalanisme renova/. En aquesta entrevista el seu president, el santcugatenc Antoni Gelonch, parla d ' u n catalanisme més social i menys identitari que prioritzi la gestió eficaç de les competències. —Entre algunes crítiques de l'aparell i l'aval del president, déu n'hi do la repercussió del text. - N o ens interessa el rebombori i sí un debat real sobre el futur del país i, per tant, en tant que peça fonamental, sobre el futur del catalanisme, que ha estat, és i espero que continuï sent la ideologia preponderant a (Catalunya. —També s'ha qüestionat la idoneïtat de la data escollida per divulgar el document. -Nosaltres no decidim l'agenda del president. Aquest treball va ser encarregat per ell mateix fa un any, hem estat deu mesos elaborant-lo i no l'hem fet públic fins que li hem lliurat. El president va decidir que aquest dia era adequat i la resta d'elements no ens correspon jutjar-los. - E n què es fonamenta el gir social que demaneu al document. -(Creiem que el catalanisme ha de fer política al servei dels ciutadans. L'acció s'ha de basar sobre els conceptes de persona i de co-

munitat, que estan a la base del catalanisme actual i que han d'estar a la base del catalanisme futur. És la defensa dels interessos de les persones més enllà de la defensa d'idees abstractes. —Dieu que el catalanisme ha de clarificar la seva "tradicional ambigüitat". - E n algunes de les seves definicions i especialment en la seva relació amb Espanya, sí que té bones dosis d'ambigüitat. —Dir una cosa a Madrid i una altra a Catalunya? - N o . La virtud del president és que sempre diu el mateix a Madrid que aquí. El nostre referent polític és el president Pujol i de fet, el text comença amb una frase seva de 1964. La nova idealitat s'ha de basar en tot el que s'ha fet i especialment en el pensament i

La connexió santeugutenea * Antoni Gelonch és el cap visií ble de la Fundació Barcelona, un grup afí a CDC, però no mïluant, que compta, entre els seus membres ima nodrida representat^ santcugateiscad'ahs càrrecs de fc Generalitat Hi són, per exemple, els secretaris1 generals de ta Presidència i de Governació, Despectivament, Joaquim Triadú i Josep Maria Via. Pel vessant de CDC, destaca ïa presència del diputat Lluís Recoder i del membre de l'Executíva local Joan Prantjucsà.

l'acció de govern del president. —Però amb noves circumstàncies. - P e r exemple la globalit/.ació econòmica, la revolució de les comunicacions, la multiculturalitat, la necessitat d'una societat sostenible, la redefinició de l'estat del benestar... són conceptes que no existien als anys seixanta. El missatge catalanista s'ha d'adaptar a les noves demandes amb molts reptes de futur sense renunciarà! dreta l'autodeterminació i sense renunciar a la relació de pacte lliure entre Catalunya i Espanya. —L'etern debat de l'encaix? -Avui no qüestionem formar part d'Espanya, però si qüestiona temes com el dret a la llengua o es continua implantant un sistema de Finançament que perjudica directament els catalans i que no és ni equitatiu, ni just ni solidari, tots tenim la porta oberta per replantejar la relació. (Creure que es pot avançar cap a un model tancat d'Estat és desconèixer el que passa al món i demanem que ningú no ens digui quin és el nostre horitzó, que serà cl que el conjunt dels catalans decideixi. —I com reaccioneu quan sentiu el ministre Mariano Rajoy afirmant que no es pot estar sempre reclamant? -Són afirmacions injustes, insolidàries i de persones que no coneixen el que passa al món en profunditat. Arreu hi ha una tensió entre realitats socials i polítiques i creure que aquest Estat pot assolir un disseny definitiu és propi de políticsdcl segle

P o l è m i c a

C oposició atribueix al 'personalisme' <PAymerich la picabaralla amb CDC Els portaveus precisen, però, que és una qüestió interna A. B. - Sant Cugat -

Els partits de l'oposició a l'Aj u n t a m e n t de Sant (Cugat han coincidit a assenyalar la política "personalista" de Joan Aymerich com a causa directa d e les acusacions que l'alcalde va dedicar la setmana passada a l'Executiva de Montserrat

R u m b a u . Aymerich va titllar d'"inexperts polítics" els responsables del partit en el procés de designació del seu successor a l'alcaldia. Els portaveus de PSC, IC, P P i E R C han precisat, però, q u e la solució a la polèmica és una qüestió interna del partit i de la coalició. EI primer secretari del PSC a Sant Cugat, Jordi M e n é n d e z ,

ha recordat la "interinitat" de l'alcalde al partit des que va dimitir com a president, en fer pública la renúncia a la reelecció al consistori. Segons M e néndez, la composició actual de l'Executiva i el desgrat de la designació oficiosa del candidat no fa descartar q u e Aymerich prepari la seva pròpia candidatura. La tàctica, al seu parer,

Antoni Gelonch lidera la crida per un catalanisme menys identitari. FOTO.X. L. XIX. La política respon a dinàmecanismes de participació i carmiques socials i l'anomenat Estes de drets i deures. tat de les autonomies ni està ni —Més poder per als ajuntaestarà mai tancat. ments? Quina és aquesta enti- I mentre no estigui tancat, tat intermitja? preveieu una gestió m é s eficaç —El text diu q u e el cataladels recursos que tenim. nisme ha d e recuperar l'arrel -Al cap de vint anys de restaumunicipalista i d e s t i n a r m é s ració de la Generalitat, cal fer recursos als a j u n t a m e n t s . Cal una reflexió sobre l'administració un pacte ampli d e reordenaq u e t e n i m . N o som originals, ció territorial q u e evolucioni perquè els britànics i els francedels quatre nivells d'adminissos l'estan fent. Seguim l'exemtració actuals a t r e s . N o e n s ple de països que van davant en pronunciem per diputacions o el progrés i pensem que l'admiper consells comarcals, però nistració s'ha de plantejar amb no c a b e n t a n t e s a d m i n i s t r a altres bases. Tenim una admicions i cal arribar a un consens nistració d'estructura crònica i ampli per establir una a d m i d'organització anacrònica, que nistració intermitja. pot arribar a no ser beneficiós per —Fa un any i mig, Pere Esteal progrés de Catalunya. ve va presentar "Per un nou - C o m hauria de ser aquesta nova administració? - M é s petita i que es cuidés de la planificació, del control i de l'avaluació de les pràctiques públiques, però no necessàriament de la gestió, que quedaria en mans d'entitats intermitges. H e m de canviar a polítiques més eficients que tinguin en compte necessitats reals del ciutadà i controlades amb

horitzó" amb propostes polítiques. Falta debat a CDC? - C r e c que s'ha de diferenciar; aquest és un d o c u m e n t d'una entitat i n d e p e n d e n t que no es pot atribuir a C D C com a tal. Penso que la família catalanista necessita una reflexió per als nous reptes, que el debat sigui públic i de les aportacions en sortirà un millor projecte.

consistiria a "cremar els altres candidats fins que no hi hagués més remei que donar suport a la seva candidatura". El líder dels socialistes santeugatencs ha assegurat, però, que la polèmica "no li preocupa en excés", però q u e espera que el proper alcaldable de CiU sigui "més dialogant". Des del Partit Popular, el portaveu del grup municipal, Jaume Tarragó, ha considerat "una discussió, més que una pic a b a r a l l a " , les d i f e r è n c i e s a C D C . "Quan Aymerich era president del partit, les d i s p u t e s s ' a c a l l a v e n i ara s u r t e n a la llum", assegura. En absència del coordinador local Erancesc Godàs, el m e m b r e d'IC, Jordi

Casas, ha defensat la postura d'Aymerich per "dir la seva" respecte a l'elecció del candidat. N o obstant això, Casas ha remarcat que el debat ha de començar "quan hi hagi uns candidats i un programa". En sentit contrari, el president d'ERC, Eduard Pomar, ha valorat com a "fora de lloc" les acusacions de l'alcalde i s'ha inclinat per la secció local com a responsable de la designació. L e s diferències, segons Pomar, rauen en què Aymerich vol una persona "de confiança, i ara no pot controlar". Des d ' E R C , però, Pomar creu que els de la successió "són noms com en poden haver d'altres".

8 Política

fLS-/CANTONS Dnri/ilm. 31 ilejulioltir 1WH

S e r v e i

m i l i t a r

D i s t r i c t e s

La nova Llei d'Objecció no rep Els partits de l'EMD fan un balanç positiu de les el suport unànime dels joves El CASC recorda els insubmisos empresonats actuacions d'enguany A. B. - Sant Cagat -

A. B. - Sant Cagat Bona part dels 253 joves objectors q u e estaven p e n d e n t s de fer la Prestació Social Substitutòria a principi d'any a Sant Cugat han començat a resoldre la seva situació aquest dilluns. a m b l'entrada en vigor de la nova Llei d ' O b j e c c i ó de Consciència. La nova normativa beneficia gairebé 7.500 joves a C a t a l u n y a r e d u e i x d e tret/e a nou mesos aquest servei i traspassa a la reserva aquells joves que fa més de tres anys que esperen l'assignació d'un destí. Iís el cas de Bicl Mas, que va declarar-se objector ara fa quatre anys i mig, i ara fa una doble lectura de la nova llei: '"personalment em va molt bé, però col·lectivament és fatal, ja que només és una solució per a uns quants". Mas creu que el perjudici continuarà ara a m b una bossa més reduïda d'objectors. "Tres anys continua sent massa", assegura. Des de l'altra banda de la barrera, Diego Davila, que fa quatre mesos q u e fa la PSS a Sant Cugat, considera "injust" q u e uns es lliurin i altres no. Davila veu a m b bons ulls l'equiparació de mesos de servei militar i prestació, ja que la mesura l'alliberarà de l'objecció abans que acabi l'any. FI nou text legislatiu preveu, a més, la possibilitat de convalidar la prest a c i ó social a m b s e r v e i s d e

ElCASCvalotapuiítitiimiiitIn 11» nntuaathotalatmuhmiMii). I 010. X. L. voluntariat, així com la de poder presentar la sol·licitud d'inscripció com a objector fins a un dia abans de la incorporació a files, i fer que aquesta quedi suspesa. N o obstant, no reconeix l'objecció sobrevinguda, és a dir, la sol·licitud una vegada s'ha fet la incorporació a la mili amb la corresponent suspensió. Lectura crítica del CASC El portaveu del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, José Fernando Mota, ha fet una lectura crítica de la reforma incidint en la situació invariable dels insubmisos que estan a la presó. "Ens alegrem per la gent q u e s e ' n lliurarà, però conti-

O F E R T A D E T R E B A L L BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura (COPEC), d'Ajuts econòmics a grups i artistes catalans en els seus desplaçaments a l'estranger. Sol·licituds:finsal 31 d'octubre de 1998, a Portal de Santa Madrona, núm. 6-8,08001 Barcelona. Telèfon: 93.316.27.80. Fax:93.316.27.89-

nuem preocupats per la gent que s'enfronta directament al problema i continua patint la repressió". Mota ha posat com a exemple les agressions que han patit darrerament els insubmisos de la presó militar d'Alcalà d'Henares per part de militars neonazis empresonats. Aquests fets, segons el portaveu del col·lectiu, han estat fomentats des de la mateixa presó. El CASC ha denunciat el cas amb una tramesa de cartes al director de la presó, al fiscal militar penitenciari i al Defensor del Pueblo, i han rebut el compromís d'aquest últim, Joaquín Ruiz Jiménez, d'obrir u n a i n v e s t i g a c i ó p e r identificar els culpables.

Els partits polítics amb representació a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix han posat èmfasi en les actuacions urbanístiques al districte a l'hora de fer balanç del tercer any de l'actual legislatura. El p r e s i d e n t de l ' E M D , J a u m e Sanmartí, ha destacat l'acció de govern en urbanisme ("des que vam començar al carrer Advocat Sant Francesc no hem parat"), fet q u e ha repercutit tamb é en u n a r e d u c c i ó d e l e s contribucions especials que han de sufragar els veïns implicats. Sanmartí ha fixat com a nous reptes completar la urbanització de tots els carrers de l'artèria principal del districte. "Al final d e la legislatura es veurà molt més", assegura. La vocal d e l P S C , C a r m e P é r e z , ha aplaudit l'adequació de carrers, "que continua la tasca iniciada quan estàvem a l'equip de govern", però ha trobat a faltar "grans propostes noves" q u e , segons Pérez, hauria d'haver aprofitat la contenció actual de la despesa. En aquest sentit, el PSC ha reiterat la demanda d'un pla global d'actuació, ja sigui en aquest últim any o en la pròxima legislatura. Per la seva banda, el vocal del Partit Popular, Pantaleón de Miguel, ha valorat que "aquesta és l'època q u e l'EMD ha funcionat més bé, tot i que hauria pogut funcionar millor" i ha demanat que en l'any

Ccawocatòria del Consell Superior d'Inwèsttgacions Científiques, C&C, à& Seques predoctorafe i poSídoctOfafe per formacíó * especialització en Unies d'investigació d'interès per al sector in-

Ctonvocatorta de ta Revista GavaB Fort, del Premí Cavall Fort 1998, Sol·licituds: Uns al 16 d'octuoreoe 1998» a la Pi. Lesseps, núm. 33, «n& &a> 08023 Barceiona. Telèfon; 93,218.65.66,

SoMlcrtuds: fins a! 10 de setembre de 1998, al carrer Serrano, núm. 113,28006

Convocatòria de la Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació (OTRI). Estudi General. Universitat de València, del IV Premi Europeu de divulgació científica. Sol·licituds: fins al 18 de setembre de 1998, al carrer Antiga Senda de Senent, núm. 11, 46071 Alzira. València. Telèfon: 96.386.40.44.- Fax: 96.398.30.21.

Convocatòria de l'Institut d'Estudis Catalans, del Premi Internacional Catalonia. Sol·licituds: fins al 4 de desembre de 1998, al carrer Carme, núm. 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 93.270.16.21. Fax:93.270.11.80.

mfcs a entitats t asaoeiactors sana» àftn de Convocatòria de l'Institut d'Estudis Calucre per a la promoció exterior de fa cu&ira talans, del Premi Evarist Galois de la SoSdtótudKtsa(30o^s^e{t*}re|te13SB,a Portal de St^Madraria, rtóraufiNMlfiOOlSarcefona. Telèfon; 93.316.27,80. - Fax: 93.316.27.89.

cietat Catalana de Matemàtiques. Sol·licituds: fins at 4 de desembre de 1998, al carrer del Carme» nútifc.47, 08001 Barceiona. Telèfon: 93.270,1&21. Fax: 93.270.11.80.

Convocatòria de l'Institut de la Joventut, d'Ajuts per la realització d'intercanvis de grups de joves en el marc de la decisió del Parlament Europeu i del Consell per la qual s'adopta el programa comunitari "La Joventut amb Europa". Sol·licituds:finsal 1 de setembre de 1998, al carrer Ortega i Gasset, núm. 71, 28006 Madrid.Telèfon: 34.134.776.48.-Fax: 34.134.776.87.

Convocatòria de la Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (ICM), del XI Premi Internacional Catalunya. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, a l'Avda. Diagonal, núm. 407 bis, planta 21. 08008 Barcelona. Telèfon: 93.415.72.22.

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

CcflS»u<^deferr^íaw1rïwraones PatrirrwoialeseinfiFjc*8te«ia8B^K»lOT^SL Objecte social: compra - venda de bEns immobles, construcció d'edificis en generat. (BORME núm. 133/15-7-98) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Armengol Barallat, SL Objecte social: producció, realització d'obres teatrals, televisives, etc. (BORME núm. 133/15-7-98)

iniiiia<fliH" l É i w y ^

Jaume Sanmartí. FOTO: X. L. que ve "s'acabi de fer l'estocada al toro" en qüestions com la regulació d'una circulació "ara anàrquica", el pàrquing de l'estació i la reordenació de la plaça de Can Cadena. D'altra banda, l'associació de veïns del barri M o n t m a n y va protagonitzar dimarts la junta de l ' E M D . Una setantena de veïns han adreçat una carta a l'Entitat per protestar per la velocitat dels vehicles al seu pas pel barri i per demanar una millor senyalització i disposició de voreres. L'administració ha proposat la creació d ' u n grup de treball format per veïns, tècnics, especialistes i representants polítics per avaluar el problema i .trobar possibles solucions.

ConsHtuei6 d«fempresa iedesa 98 Em" fWal^Ternporat, SL raàeiífc tefosta a disposició d'at, empreses, amo caràcter temporal P3f^fiÚm.1Wí5~7-98) Rubí: Constitució de l'empresa Instalaciones Industriales Huabir, SL. Objecte social: l'estudi promoció i realització de tota classe d'obres de construcció, millora, etc. (BORME núm. 133/15-7-98)

construcció, fl&rdefeerisim-

(BOfiMEnfím. fSWfr·r·OQ Cerdanyola: Constitució de l'empresa Can Llobet 12, SL Objecte social: la tinenéa, promoció i explotació, directa, etc, de bens immobles. (BORME núm. 133/15-7-98)

Selecció d'Informació Quatre Cantons

Oficial

Exposició Ara és demà - Catalunya. Reptes de futur.

A CATALUNYA, ENTRE TOTS FEM ARA «fiï»»,, °sta

EL PROGRÉS DE DEMÀ. Cada vegada que els nostres somnis esdevenen una realitat, Catalunya obre una nova via cap al progrés. Són somnis que a més de 200 km/h travessen muntanyes i rius amb l'arribada del TGV. Enlairant-se cap a nous horitzons des d'uns aeroports preparats per al futur. Viatjant per mar, partint de ports que s'han ampliat i transformat. Escurçant distàncies entre ciutats i pobles amb els nous eixos de comunicació del Llobregat, de l'Ebre i el Pirinenc. Impulsant el reequilibri territorial i promovent nous nuclis econòmics. Comunicant-nos per vies ràpides més modernes i segures. I és que, gràcies al treball i a la iniciativa de tots, fem que Catalunya sigui un país capdavanter a Europa. On els somnis d'ara, demà donaran la volta al món. I é s

que a Catalunya

Ara és demà P.atali m\/a

Pprttoc Ho fi iti \r

PORT

VELL Amb el patrocini de:

gasNatural Amb el suport de: CATALUNYA

El Consorci BonxfcBm·toa·

•ifóo I S

Aportació tecnològica:

sono

A. N ¥ S

HI participa:

2004

ÍÏÜÍL ,?JÍÍ£? "••' A n t o n i A c c e n s i · Autoritat Portuària de Tarragona, Bettor MBT S A , Centra d'Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), CESCA, Comissió Europea, Dir Centres de Fitrw», Eootecnia, ESA Europeen Spece Agency, Ferrocarnte de la Generalitat Forges, Fundació Catalana per a la Recerca, Gec Atethom. IBM, IEEC, Institut de Robotlca. La Caixa. Untek Internacional Inc. Mira S A . National Aeronàutics and Space Administration. Orquestra de l'Escola Victélia, Patronat Català Pro Europa. Publimob, Racional Seat UOC UPC

ELS 4 CANTONS

Opinió

^ ^ L

Divendres. 31 de juliol de 1998

E d i t o r i a l

ELS CANTONS S e t m a n a r i i n d e p e n d e n t d e S a n t C u g a t del Vallès

o> Sant Cugat, S.L

Cirrcr Sant Amoni. 15, bamw 081W Sant Cugjt del Vallès Tel. StW t>2 H2 - Fax S«9 .'0 91 C O U M N d*Administració Ramon (ïrau (president) Josep M. Cabreri/o. Pere F.squerda i Xavier Fornells (editor delegat)

No ens tornem a cremar

Coordinadora da Radacclò Aura Gosta

Radacclò

s el d e s i g g a i r e b é u n à n i m e d e tota la població de Sant Cugat, q u e encara té molt present els focs de 1994. Unàn i m e p e r q u è la p o l i c i a sospita q u e alguns dels incendis que s'han declarat els darrers dies podrien haver estat provocats per un o més piròmans.

I N t l í l i m / K r o i i o u i i j i : Albert Balança; Kiil<»rn/<>[MiiH'>: Aura Costa; S o r i r l a l : Iolanda P à m i e s ; Cultura: Josep Maria M i r ó ; K^purU: Alcx López; KtMlioffrafia i eiM|uenla: Montse Sant; Soliílaritat: M n n i í . i lïernjbé. Diülrirlr't.: Rutli Holliníjcr C o m a r e ial Anna Juanola

Conaall Editorial Ramon (iran lpresident) Josep M . < lalueri/o <\ K ep resident l VktorAlexjndre.l-raiu-esL í .ari*., Jnrdi ( iasjs. Narcís C j M j m e r . Albert l ) c IViblo, IVre l·'suiieKU Xavier 1-ornelK. k n s t u n H e r M / l i e i m e r , Ro^eii l'edró. Ramon Piov l.lnis l·iii«, K m i h Kenè. Marta Sul·ira. l'aeo S..|er. Josep \ . Teixidó, JIÍJII lorm^a. JriNep M Sans T r . n e . Juan Trusano. jaunie ' h i b a n . Ueetor Vall, N u r u Zabala Aura Costa Iseereranal

És lamentable q u e hi p u gui haver algú capaç d e destruir e n pocs segons el q u e la natura ha tardat centenars

Subscripcions Laura Mnnter

Fotografia \ a v i l . a r r o s j , A \ c Beltran

d'anys a crear. Però encara és m é s l a m e n t a b l e q u e no siguem capaços d'aturar-ho. É s e v i d e n t q u e cossos d e protecció, agents forestals, A D F s i voluntaris fan tot el que poden per resoldre la situació , però no n'hi ha prou. Cada un de nosaltres ha de posar 100 ulls al voltant i ferse seva la responsabilitat de cuidar el bosc. D e b e n segur q u e q u a n es produeixi un incendi caldrà q u e els e s p e c i a l i s t e s con-

trolin la situació, però fins q u e no s'arribi a aquest extrem, tots, absolutament tots, som responsables de mantenir el bosc en condicions. Encara q u e any rere any es repeteixi mil i una vegades, cal continuar sent molt prudents: no fer fogueres al bosc, evitar llançar-hi qualsevol producte -cigarretes, vidres, aerosolsque pugui encendre's... Totes les mesures són poques quan es tracta d e preservar el nostre entorn.

D u r a n t aquest juliol les t e m p e r a t u r e s han pujat fins a u n a mitjana d e 35 graus. A l'agost pot ser pitjor. Així doncs, posem tota la nostra atenció, siguem cautes i, sobretot, si algú veu q u a l s e vol persona sospitosa, q u e ho c o m u n i q u i r à p i d a m e n t als agents forestals. H e m de lluitar c o n j u n t a m e n t per evitar q u e Sant Cugat es torni a cremar. El record del 94 és massa dolorós per reviure'l d e nou.

Disseny i maquetacto Jordi l'astual

Corraccló - \ l \ ar Mastl·irens

Impraaaló

vacances

R o t i m p r e s <*>72> 4(1.05.<#S

Distribució Mailing Valies S.I.. Tel. S#i.2.\ Dipòsit legal: ( i ï ^ O S - W

t-:K4<:,miiMite*pri.·^.ti<

tOfumcw

(•)ACPC

ense pràcticament adonar-nos-en hem arribat de nou al mes d'agost i, com la majoria de mortals, nosaltres també marxem de vacances. Amb la reflexió q u e sovint comporten els finals d'etapa, encarem el que queda d'estiu amb la voluntat de carregar les piles per tornar al setembre amb tota l'energia renovada. La v o l u n t a t q u e

ens mou no és altra que la de Amb el nou any, Els 4 Cancontinuar servint aquesta ciutons va començar una nova tat d e la millor manera q u e etapa, amb un equip consolisabem: escrivint i c o m u n i dat i unes fites a assolir que, cant-vos el que hi passa. a poc a poc, amb l'ajut indisSetmana rere setmana els repensable de vosaltres, els lecdactors d ' a q u e s t setmanari tors, hem anat satisfent. Per intentem acostar-vos les no- a la temporada vinent, només tícies més fresques i interesdesitgem una cosa: oferir-vos sants, aportant dades, interencara un millor servei. És pretació i, des de les pàgines per això que després d'aquest de reflexió, opinió. lapse de quatre setmanes que

l e c t o r

tot just encetem avui, trebal l a r e m a m b força p e r q u è aquest setmanari sigui cada cop més vostre, sigui el "diari d e Sant Cugat". I a vosaltres només us demanem una cosa: que continueu tan fidels com fins ara. Nosaltres tornarem el 4 de setembre. Fins aleshores, q u e passeu tots molt bones vacances!

escriu

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Aclameu de la UREF La Unió recreativa i d'Esports de la Floresta vol aclarir que respecte a la carta publicada en aquest diari la setmana passada referent a la Comissió de Festa Major de la Floresta, aquesta entitat queda al marge de les declaracions particulars de qualsevol dels membres de la seva junta. Aprofitem l'ocasió per recordar una vegada mes que la UREF pretén unirà tots els ciutadans que vulguin participar a través d'actes culturals i esportius. / JUNTA DK LA IRKI(La Floresta)

A trossos Sembla que en ser tan a prop de Barcelona se'ns encomanen els seus mals i, per tant, si al cap i casal li cauen les façanes, aquí no podem ser menys. Divendres passat es van desprendre alguns trossos de balcons d'un immoble de la rambla del Ce-

ller i van haver-hi d'intervenir els bombers i la policia local. Em sembla vergonyós i preocupant que s'esdevingui una situació d'aquest tipus. Si això es va produir en uns edificis que són de creació relativament recent, temo que la zona antiga de la ciutat sigui més perillosa. () potser és tot al contrari, que el més nou és el que s'ha fet de manera més barroera i, per tant, la /ona mes poc recomanable? No ho sé, però de totes maneres em pregunto què ens està passant. Que no som una ciutat amb un nivell de vida elevat? Doncs com pot ser que ens caiguin Ics cases? Es més, com poden estar en tan males condicions uns edificis nous. que tenen poc més de deu anys? No sé qui

són els responsables de mantenir la integritat dels edificis, però és clar que en aquest cas, com en tots els altres, han comès un error. I posats a protestar, també posaré en dubte l'actuació de la policia local i dels bombers. És cert que el que va provocar l'alarma va ser el despreniment de part d'un balcó concret, però el que no em sembla bé és que els bombers es limitin a arreglar aquest fragment, fent cas omís de la resta de la façana. Si ha caigut un tros del pis quart, qui ens assegura que demà no caurà part del primer o que no s'esquerdarà el portal? Però, és igual! Els bombers ja van tapar l'expedient tractant els centímetres que realment s'havien desprès, i au! a espe-

rar que en caigui un altre. Déu va voler que no es desprengués cap tros més perquè si no, els que estàvem al voltant contemplant l'actuació eficaç dels agents potser ara no ho explicaríem... / RLTH POL' (Sant Cugat).

El malson del foc Fa dies que em costa dormir. Fa calor i la humitat del bosc que envolta la meva petita casa de la Floresta, enlloc de tranquil·litzar-me, m'angoixa encara més. No, no tinc manies estiuenques, sinó por. I qui no la tindria després de veure les espantoses imatges del foc que totes les televisions van reproduir la setmana passada. Els que al 1994 vam viu-

re l'escalfor dels incendis de massa a prop no podem estar tranquils de cap de les maneres. Em vénen al cap aquell fum i flames, els crits de la gent de la Floresta que fugia desesperada pels carrers, la por a perdreho tot, i en les actuals circumstàncies em sembla del tot evident que cal patir una altra vegada. Què fan les autoritats de la ciutat per evitar que allò es tomi a repetir? Jo no veig que hi hagi cap campanya especial i la veritat és que els veïns estem molt espantats. .Algú em pot assegurar que no haig de patir. que puc dormir tranquil per les nits. Em sembla que no./ RAMON SOLER (la Floresta).

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral >C|ATS BELL& Serveis Jurídics »»IW»'

Hlf

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • OS 190 SANT CUGAT

«mm.

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 31 de juliol de 1998

l l o t j a

Llum i ombres d'un procés inacabat (II) IAUMK B r s p i KT.S

esprés de més de vint anys de governs municipals democràtics sense emprendre cap acció proteccionista envers els rodals de la Torre Negra, a l'inici de la present legislatura es va iniciar el procés de protecció d'aquest espai natural. Això va ser possible. inicialment, gràcies als acords del pacte de govern entre Cil i KRC i a l'impuls que, des de l'àrea de medi ambient, va imprimir KRC al procés. Posteriorment, el procés ha experimentat un avenç notable gràcies als resultats aportats per l'Estudi de protecció, al treball al si de la Comissió de seguiment i, particularment, a la determinació d'alguns grups polítics i de la Plataforma cívica d'aprovar l'Avenç de pla amb anterioritat a l'aprovació de l'actual Llei del sòl estatal, seguint els criteris establerts per l'Equip redactor de l'Estudi de protecció. Avui la ciutadania de Sant Cugat pot percebre raonablement que està més a prop d'assolir la conservació d'aquest espai natural per al gaudi present i de les generacions futures. Tanmateix, com esmentàvem en l'anterior escrit, hi ha moltes raons per ser cautelós, ja que existeixen circumstàncies anòmales que han alterat el procés i que no podem eludir d'esmentar perquè,

£ /

S e v e r

al nostre parer, el condicionen negativament. Destaquen tres fets que a continuació tractarem de forma succinta i que han de ser objecte de reflexió: 1) les valoracions contingudes en els informes tècnics i jurídics elaborats per l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat, 2) el fet que per contestar les al·legacions a l'Aprovació inicial l'Ajuntament hagi decidit prescindir de l'Equip que ha redactat l'estudi de protecció i gestió, i 3) que l'Alcalde hagi desestimat públicament les propostes de gestió suggerides per l'Equip redactor. En primer lloc, resulta paradoxal que els informes tècnics elaborats per l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, que acompanyen l'expedient de tramitació de la Modificació del PGM, continguin valoracions contradictòries amb l'objectiu de protecció. En aquests informes es constata com: a) es posa en dubte el valor i la necessitat de protegir els rodals de la Torre Negra, b) se suggereix una pretesa il·legitimitat de la Modificació del PGM, i c) es formula explícitament l'existència d'expectatives urbanístiques per al sector. Comprovem com, en tots els casos, els informes municipals es contradiuen amb els resultats aportats per l'Estudi de protecció i amb l'objectiu de pro-

tecció dels rodals de la Torre Negra que es pretén. En segon lloc, resulta del tot absurd que l'Ajuntament no encarregui la contestació de les al·legacions al mateix Equip redactor de l'Estudi de protecció, més si t e n i m en c o m p t e q u e a q u e s t Equip ja va contestar - d e forma exhaustiva i en profunditat- els suggeriments presentats a l'Avenç de Pla. El fet que es decideixi anomenar un equip extern per contestar Ics al·legacions només es pot c o m p r e n d r e en el supòsit que hom pretengui buscar arguments contraris a les hipòtesis de protecció integral de la Torre Negra plantejades en l'Estudi de protecció. D'altra banda, a part que l'Equip redactor ja és extern, menysprear la contribució de qui ha portat, fins ara, el pes del procés i que ha merescut el reconeixement dels membres de la Comissió de seguiment i d'entitats científiques i professionals de prestigi, constitueix un malbaratament absurd de sinergies en un procés que requereix l'optimització de tots els esforços. En tercer lloc, el fet que l'Alcalde hagi desestimat públicament les propostes de gestió suggerides per l'equip redactor, en particular la creació d'un Consorci Local per a la gestió del futur Parc rural, sembla del tot inapropiat,

T i t o

quan aquest tema ni tan sols ha estat contrastat al si de la Comissió de seguiment, i quan la proposta de gestió presentada per l'Equip redactor conté propostes, no solament per a la gestió futura del parc, sinó també per trobar solucions satisfactòries per a tots els agents implicats en el projecte: veïns residents, activitats i dotacions existents, propietaris i administracions. Malgrat aquestes ombres que enfosqueixen el procés, a hores d'ara hi ha elements de pes per afirmar que la protecció dels rodals de la Torre Negra es pot assolir. Ho avalen els resultats aportats per l'Estudi de protecció, el precedent de diverses sentències del Tribunal Suprem que reconeixen el dret de les comunitats a gaudir d'un medi ambient equilibrat i l'obligació dels poders públics per vetllar per la protecció del patrimoni natural i el nombre i la rellevància dels suggeriments i al·legacions favorables q u e s'han presentat. Tanmateix, els elements d'incertesa que hem esmentat més amunt ens obliguen a mirar el futur dels rodals de la Torre Negra amb una profunda preocupació. En aquest sentit, és clara la importància dels tràmits que resten per fer i la necessitat d'esmenar certs passos, en especial el con-

tingut dels informes municipals q u e acompanyen l ' e x p e d i e n t - q u e en el seu moment van ser aprovats in extremis sota l'amenaça de paralització del procési que constitueixen un autèntic llast que hipoteca la fita de la preservació dels rodals de la Torre Negra. L'escandalosa falta de convicció en la preservació per part dels responsables polítics i tècnics de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament, que va quedar palesa novament a la darrera comissió de seguiment, no pot ser sinó el presagi de futurs entrebancs al procés. Sota la responsabilitat de l'actual equip de govern recau la possibilitat d'adoptar una postura autènticament decidida a favor de la protecció dels rodals de la Torre Negra, de redreçar els passos erronis i de no demorar el procés. A la Plataforma Cívica i als grups polítics els pertoca fiscalitzar el procés i no cedir en l'impuls de protecció. El compromís amb la preservació dels rodals de la Torre Negra continuarà g u i a n t l'acció política d ' E R C a Sant Cugat; el manteniment d'aquest compromís va condicionar la sortida d ' E R C del govern municipal i determinarà qualsevol possibilitat d'entesa política abans i després de les properes eleccions municipals.

t e r r a t

Apunts sobre el creixement de Sant Cugat JOAN C A R L E S G A S S I O T

n els darrers anys s'ha accelerat el creixement de Sant Cugat. En el període 197787. el creixement total fou de 4.0.% persones, mentre que en cl període 1987-97 el creixement és de 16.371 El sostre poblacional tic Sant (aigat del Vallès estava calculat al voltant de 150.000 habitants. La reducció fins als 80.000 tic la pre\ isió actual és un efecte secundari de l'aplicació del model de creixement en ftieti río/i (és a dir, aquell que no creix en altura de pisos sinó en extensió, segons la gràfica i precisa definició de l'alcalde Aymerich), i que s'aplica no tan sols en la nostra ciutat, sinó en gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest model de creixement implica, però. incrementaries distàncies entre on viu la gent i els centres escolars, cl lloc on fa la compra, on treballa, els seus punts de lleure. Aquest desenvolupament s'emmarca dins del que els experts defineixen com a model de ciutat difusa, del qual se n'ha parlat molt en ser. de fet, l'actual model urbanístic de les poblacions que composen la segona anella (des

de Montgat fins a Molins de Rei, tot vorejant el nucli dur poblacional de Barcelona). Davant els avantatges immediats de desmassificació i increment de zona verda, lamentablement els urbanistes parlen molt més dels seus problemes futurs associats, que es resumeixen en "una ocupació màxima del sòl, que és en\ art per urbanitzacions i indústries sense comptar amb els serveis necessaris per cobrir adequadament Ics necessitats, i generant una mobilitat fortament dependent del transport privat". (ina part molt important de la solució global, segons els experts, radica a resoldre correctament les necessitats de transport de la població: "Tot ciutadà té dret a disposar de transport públic a una distància i amb una freqüència raonables, i el cost d'aquest ha de ser abordat com una despesa social més. a través dels impostos". Com afecta aquest increment a la població de la nostra ciutat? D'entrada, s'està creant un nou modus v'rcendi perifèric molt diferent al preexistent, que es basava en una ciutat assequible i centralitzada. Els

habitants de les noves àrees utilitzen el cotxe intensivament i sovint tenen 1 vehicles per família.Amb la manca de transports urbans ràpids i freqüents, i la dificultat d'anar amb vehicles fins al centre, es potencia que els nous santeugatencs acabin sent usuaris habituals dels grans centres comercials o de lleure. en detriment del petit comerç de la ciutat. També dificultem la integració d'aquests nous ciutadans al teixit de la ciutat. A partir de setembre, un cop fetes Ics vacances i amb l'ull posat ja a les municipals de 1999. és necessari que es parli en profunditat de quin Sant Cugat volem; que controlem el creixement de la població si no som capaços prèviament de donar resposta a les seves necessitats d'infraestructura amb un cost raonable, i, sobretot, sostenible. Per això. tot i ser bàsic, no ho és tant com aconseguir que els nous santeugatencs s'integrin en la vida de la ciutat i no s'aïllin en les seves zones de residència. El transport urbà, si és ràpid, freqüent i assequible, ajudarà en aquesta labor.

12 Opinió

H S /CANTONS Divendres, 31 de juliol de 1998

Campanar

Balanç del curs escolar 9 7 - 9 8 R A M O N PALACIO

a a r r i b a t ja la fi d e l curs escolar. D e fet, ja fa uns q u a n t s dies, i val la pena repensar com ha anat tot. Els nois i les noies van molt c o n t e n t s a l'escola, i això és, sens d u b t e , el millor de tot. L e s vacances les han agafat a m b ganes, però t a m b é amb una mica de pena per no seguir el ritme del curs, estar amb els seus amics i companys, i en l'ambient del colc o de Yinsti, que els agrada. Però durant aquest any a l'escola pública, q u è h e m fet? A banda de tot el q u e és habitual, d u r a n t el curs 9 7 - 9 8 a Sant Cugat h e m fet la Mostra de l ' E n s e n y a m e n t Públic, per donar a conèixer q u e els pares i mares i els professionals de l'escola pública estem cont e n t s i q u e c r e i e m q u e , almenys a Sant Cugat, tenim una escola pública de qualitat. Però t a m b é l'hem fet per exigir a les a d m i n i s t r a c i o n s , sobretot a la Generalitat q u e és q u i t é les c o m p e t è n c i e s d'ensenyament a Catalunya, que no s'adormi, i q u e cal que en el futur tinguem també una escola pública de qualitat. A Sant Cugat tenim unes

Les

coses

m a n c a n c e s q u a n t a edificis. N o m é s cal recordar el cas de l ' E s c o l a Collserola, q u e e n cara està a m b part de les aules provisionals i calia la construcció d'un nou edifici, p r o m è s d e s de fa anys. Per fi, el D e p a r t a m e n t d ' E n s e n y a m e n t d e la G e n e r a l i t a t ha aprovat definitivament la seva construcció. Felicitats al Collserola. Una altra qüestió és la dels instituts. Pel n o m b r e d'habit a n t s d e S a n t C u g a t , cal un quart institut de secundària, en teoria previst a la planificació del D e p a r t a m e n t d ' E n s e n y a m e n t . Els tres instituts actuals estan saturats i la població e n e d a t e s c o l a r creix molt, sobretot per famílies que arriben a m b fills de totes les edats escolars. Aquest tema, o el t i r e m e n d a v a n t n o s a l t r e s (pares, professors i Ajuntam e n t ) , o això no arrenca. D'altra banda, l'Ajuntament té cedits els terrenys al Pla del Yinyet per a una nova escola de primària, substitutiva del Pla i Farreres, q u e albergaria el quart institut. N o hi ha previsions q u e la G e n e r a l i t a t la construeixi.

d ' e n

Pel q u e fa a les m a n c a n c e s de funcionament, voldria destacar q u e les escoles privades concertades reben uns diners de la Generalitat p e r q u è proporcionin als seus alumnes ensenyament gratuït, exactam e n t igual q u e les e s c o l e s p ú b l i q u e s , i a m b la condició que participin exactament dels mateixos p r o c e d i m e n t s de preinscripció i matriculació d ' a l u m n e s . És a dir, mateixos drets, mateixos d e u r e s . Això no es compleix.

acumulatiu anual, i q u e els tres i n s t i t u t s e s t a n s a t u r a t s , l'excés d ' a l u m n e s q u e reconeix q u e hi ha a segon i tercer de BUP i a C O U s'extingirà sol, i no veu que creixin el nombre d ' a l u m n e s d ' E S O . El q u e nosaltres no sabem és si ell no veu el problema o no el vol v e u r e . R e c o r d e m t a m b é les d e c l a r a c i o n s r e c e n t s d e l'alcalde de Sant Cugat aquest últim trimestre. L'Ajuntament ha dit públicament q u e juga a favor d e l q u a r t i n s t i t u t . El Consell es va cloure creant un grup d e treball a m b els directors i l'Ajuntament p e r q u è al curs 99-00 funcioni un quart i n s t i t u t provisional de secundària, en les mínimes condicions de dignitat.

El darrer Consell d ' E n s e n yament Municipal, fet el 2 de juliol, va ser un bon resum del q u e ha passat aquest curs. Va assistir-hi convidat el delegat del d e p a r t a m e n t d ' e n s e n y a m e n t al Vallès O c c i d e n t a l , acompanyat de dos inspectors d'ensenyament.

Desgraciadament, si no estirem, no a c o n s e g u i m q u e els compromisos de l'Administració es facin realitat. Bé, estirarem. T e n i m a m b nosaltres els equips directius i els claustres de les escoles p ú b l i q u e s de Sant Cugat.

Tota la c o m u n i t a t educativa, a m b els números a la ma, tenim clar q u e cal el quart institut, e x c e p t e el d e l e g a t del departament que s'entossudeix a dir q u e ja estem bé així. La seva clarividència i p e r s pectiva d e la realitat és curiosa. S e g o n s e l l , m a l g r a t r e c o n è i x e r q u e la p o b l a c i ó a Sant Cugat creix un 8 o 10%

Ramon Palacio és president de la Coordinadora d'APA de les Escoles Públiques de Sant Cugat

Sot

' e i x i d a

Objecció AI.KX M A I REL

Aquesta setmana ha estat important per als objectors perquè, finalment, ha entrat en vigor la nova llei d'objecció de consciència. Amb aquesta normativa, els joves que fa més de tres anys que esperen destinació "passen a la reserva", un circumloqui que, a la pràctica, significa que són amnistiats. D'altra banda. s'ha acabat el greuge comparatiu que representava l'objecció de consciència, ja que a partir d'ara s'iguala el temps de servei militar i el de Prestació Social Substitutòria. Això significa que ara la PSS té una durada de nou mesos i no de tretze. El tercer motiu de satisfacció per als milers de j o v e s o b j e c t o r s de consciència beneficia aquells que estan immersos en moviments de voluntariat. I és que. amb la llei, aquestes accions també compten com a PSS. La normativa va ser aprovada al congrés el mes de juny amb els vots favorables de PP, PSOE, CiU, PNB i CC, i amb l'oposició del Grup Mixt i d ' H ' , però no ha entrat en vigor fins aquest dilluns. Si hi ha algun objector a Sant Cugat que ja ha complert els nou mesos i fa més de tres anys que guarda aquell paper del Ministeri de Defensa, que no s'adormi, perquè el seu servei a l'Estatja ha acabat.

porxo

Foc a la sang FONTCOBERTA

Jgones vacances 11

spero q u e des que escric a q u e s t article fins q u e es publiqui, no s ' h a g i p r o d u ï t c a p a l t r e inc e n d i al n o s t r e m u n i c i p i . E n massa parts d e S a n t C u g a t es d o n e n c o n d i c i o n s ideals perq u è , d e s o b t e , s u r t i el foc. Són les m a t e i x e s q u e s ' h a n d o n a t als i n d r e t s on s'ha calat foc a q u e s t s dies. C o m va dir un polític important, Sant Cugat és com un microcosmos d e C a t a l u n y a , una m e n a d e ciutat-proveta q u e s'usa p e r e s t u d i a r el país s e n c e r , el c o m p o r t a m e n t d e la g e n t , les s e v e s necessitats... i, perq u è n o la p r o b l e m à t i c a d e l s boscos?

Hem passat dos anys junts. Ha estat una bona experiència!!

'•is '

N o és a q u e s t el lloc per parlar e n p r o f u n d i t a t sobre e l s incendis. N o m é s cal v e u r e la televisió p e r d e d u i r q u e , u n a vegada més, l'Administració n o h o ha fet b é . É s i n a d m i s sible q u e es cremin més h e c t à r e e s q u e les d e tota l'àrea m e t r o p o l i t a n a i q u e n o

passi a b s o l u t a m e n t res. Collserola s'ha cremat aproximadament quatre vegades, i a s o b r e s e ' n s diu q u e " s ' h a a c t u a t c o m calia a c t u a r " . Ja sé q u e això d e l s i n c e n d i s é s un t e m a molt c o m p l e x , p e r ò la n o s t r a A d m i n i s t r a c i ó d i u q u e és com una gran e m p r e s a q u e b u s c a l'eficàcia i el benefici. A q u e s t a é s la s e gona vegada en quatre anys q u e els e x e c u t i u s d ' a q u e s ta e m p r e s a n o h a n f e t b é la feina i n o h a n p o g u t evitar el desastre. U n a e m p r e s a priv a d a h a u r i a fet fallida i e l s seus directius estarien acomiadats. M ' a g r a d a r i a q u e la p e t i t a Administració d e Sant C u g a t n o s e g u í s e l s p a s s o s d e la gran A d m i n i s t r a c i ó . P e r ò e m t e m o q u e es p o d e n r e p r o d u i r també aquí alguns dels trets d e la p o l í t i c a c o n t r a i n c e n dis i q u e a q u í t a m b é e s p u gui fer f a l l i d a . M ' e s g a r r i f a llegir e n Els Quatre Cantons,

una sèrie d e declaracions sob r e la l l u i t a c o n t r a el foc i q u e n i n g ú n o e s m e n t i la n e teja d e les finques i dels boscos. La millor m a n e r a de c o m b a t r e u n foc é s q u e no c o m e n c i . I q u è e s fa p e r q u è no comenci? Res. Es d o n e n consells: N o tireu burilles, n o e n c e n e u foc... P e r ò n o e s prenen mesures de veritat p e r e v i t a r l ' o r i g e n d e l foc. A S a n t C u g a t hi ha u n f o t i m e r de parcel·les plenes d e matolls q u e s ó n c o m polvorins a p u n t d'esclatar. Obligar els propietaris a netejar-les és u n fet i n e l u d i b l e d e l'Ajunt a m e n t . I jo e m p r e g u n t o , per q u è no prenen mesures p e r fer la n e t e j a ? Si n o fan això tan e l e m e n t a l , p e r q u è els n e c e s s i t e m ? Q u a n record o l'estiu d e fa 4 a n y s i v e i g les imatges actuals del c e n t r e de Catalunya, no p u c evitar q u e el foc e n el b o s c el s e n ti e n la m e v a p r ò p i a s a n g i m'encengui...

Opinió

ELS4CANIONS Divendres, 31 de juliol de 1998

g r a n s

Marilyn

t r e t s

Monroe

La inseguretat d'un mite Aquest setmana hem volgut retratar un personatge de popularitat internacional i, per tant, que també forma part de Sant Cugat. El pròxim 5 d'agost farà 3 6 anys que la Marilyn va morir sense saber que durant tots aquests anys continuaria formant part de la nostra societat i de la nostra cultura. El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugònia Barrachina li han volgut retre, des d'aquí, aquest petit homenatge.

N OV-rvjQ

T ¥X '*

enim la sort de tenir dos grafismes de Marilyn Monroe, que corresponen a èp<Kjues diferents, amb vuit anys de diferència. Així, es pot observar l'evolució personal i la transformació que es produeix entre totes ducs per les circumstàncies viscudes entre totes ducs. A les cartes de 1944 s'observa un elevat grau de ressentiment i desconfiança; aparentment, devia oferir una imatge cordial, però tenia poca resistència per a la frustració, es mantenia tancada en ella mateixa i adoptava actituds d'agressivitat en forma de respostes contundents. La convivència amb ella havia de ser molt difícil. També s'evidencien notables necessitats afectives i, conseqüentment, la recerca d'un protagonisme per aconseguir del seu entorn un refermament personal i un nivell d'autoestima que no tenia.

t^Jcatoe

Al grafisme de 1952 s'observa un canvi rotund en les formes d'escriptura i en la seva inclinació; fa les majúscules més grans i l'escriptura envaeix tot l'espai, tant per la part superior com per la inferior. Es mostra aparentment més distesa i disposada envers les expectatives externes. Dóna prioritat a la imatge i encara que interiorment continuï essent molt insegura, i fins i tot introvertida, l'aparença i desimboltura que va aconseguint la fan adoptar actituds i comportaments que la duen a l'altre extrem. Es toma racista, egoista i amb poca disposició a posar atenció al que no sigui ella. Amb la col·laboració:

£QCRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ Tel

208,3r 3ero - 08011 Barcelona 3)451 04 39' • Fax(93)451 73 96

EIS 4 CANTON

Entorn

Dkxtidns, 31 de juliol de 199H

I n c e n d i s

El foc destrueix 2 5 hectàrees a la zona de Can Jardí L incendi va estar a punt d'afectar una benzinera Ai'RA COSTA

24 de juliol. 3 de la tarda. 33 graus de temperatura. El sol crema amb vimlència però ningú imagina que en algun racó de la zona de (]an Jardí -als termes municipals de Sant Cugat i Rubí- una espuma iniciarà l'incendi més important que la nostra ciutat ha patit aquest estiu. En pocs minuts els telèfons de la policia local i del Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat comencen a sonar veïns de les dues poblacions, però sobretot de la Eloresta, alerten de la presència d'una cortina

de fum i de grans flames, que també es veuen des de l'A-7. S'ha declarat un incendi. El foc \ a començar pocs minuts després de les 3 de la tarda i van caldre gairebé quatre hores per controlar-lo del tot. 9 unitats aèries i 11 vehicles de terra dels parcs de bombers de RubíSant Cugat, Cerdanyola, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat van lluitar aferrissadament contra flames, vent i fum. El balançfinal:un magatzem de l'empresa Europerlita Control cremat i 25 hectàrees de bosc arrasades. "Acostumats aquests dies a sentir parlar de les 27.000 hectàrees que s'han

consumit al Bages i al Solsonès, sembla que les 25 de Sant Cugat no siguin gaire cosa, però quan ho veus t'adones que és una extensió molt gran". L'alcalde, Joan Aymerich -que va traslladar-se fins al lloc dels fetsfeia aquesta primera valoració d'un incendi que podia haver resultat tràgic, i és que les flames van estar ben a la vora de la benzinera de Can Jardí. Aquest va ser el punt on bombers, voluntaris i cossos de seguretat en general van actuar amb més contundència, perquè si arribaven les flames a l'estació de servei, "hauria pogut ser una autèntica bomba de rellotgeria", van declarar els bombers.

/•Ai«.««/•//[tmtmvií<nitardargairebé4horesacontrolarei'foc.

temor que és incrementat per l'escassesa dels recursos humans i materials de què disposa el cos de bombers que cobreix el nostre municipi. El mateix alcalde reconeixia: "Hem tingut sort Després d'haver controlat que l'incendi del tot el foc -cap a les 7 no hagi coincidel vespre- una dotació de dit amb els bombers va continuar hufocs del Bages mitejant ía perifèria dei precaucions pel que perquè, de ser bosc per evitar que l'inaixí, potser encendi pogués revifar-se, i cara avui estaés que tothom encara té I É ^ l^l ^l i^l lMl l· lÍï iÍ l· l^i l^ riem penmolt present l'estiu del 94. dents del foc". Els veïns es posaven les mans al cap Des del parc de bombers i del veïnat quan pensaven que l'incendi podia també s'ha fet constatar aquesta preohaver-se estès provocant una tragècupació. Tothom encara recorda les dia com la d'ara fa quatre anys. l'n recents mobilitzacions dels bombers

L·s autoritats

Captar la tragèdia amb art

demanen que

s'extremin les

•Un incendi desemboca sempre en una situació tràgica o si més no lamen*able.Uoa situació que moltes vegades no coneixeríem de no ser per la sang freda i ta professionalitat dels reporters gràfics. Els fotògrafs, i també els cameres de televisió, són eS mirall que reflecteix tota la crueltat d'aquesta situacions, però també els que fan que el lector que es troba a 100 o 1.000 quilòmetres de la tragèdia la pugui sentir en la seva pròpia carn. Mané Espinosa és un expert fotògraf santeugatenc molt avesat a aquesta tasca. Fa dues setmanes va ser un dels "escollits" per anar a cobrir els incendis del Bages i el Solsonès per "La Vanguardià ,i divendres passat la seva

queda d'estiu

L ' e i x

FOTO.X.L.

-inclosos els de Sant Cugat- en les que es denunciava que els parcs estan sota mínims, un fet que amb l'increment d'incendis de l'estiu, s'agreuja. I pel que sembla aquest serà un estiu perillós: en la darrera setmana a Sant Cugat hi ha hagut una temperatura mitjana de 34 graus. Les ADE i els grups d'autoprotecció estan més alerta que mai perquè és impossible preveure on i quan pot rebrotar la tragèdia. Abans d'ahir mateix es declarava un nou foc a Collserola, aquest cop al costat de Vallvidrera i ben a prop de les Planes. Les autoritats han fet èmfasi en la importància de ser ara més cautelosos que mai. Un descuit pot suposar un error irreparable. Molts, però, estan segurs que la mà que fa cremar els boscos no és innocent.

v e r t e b r a d o r

El PSC demana una relació directa entre creixement urbanístic i de serveis „

. -_,„~ vrjí * , -.

DDflVA

carnara^mbévacaptarlesilames sevia* é%.-| deCanJasIf. Tot i en tant des* profe^àonalmenl* assegariqae «riftto la tensió que es viu retratant un trueció, la Ht*f&$« incendi noespot suportar mas*| Peses i alegries a: sovint arunpas«>fi(|u«na¥taBeKlutles cat 300 ovellesdel seufamat. Només perquè la restat del món "concplorava", De tes més de 580 fb- goj* "Dwm& 15ï»fe»rs va$<pe* tos que va fer durant dos,d*esvs dar atrapat en una ermita enmig aquesta és la que més £ vaftapat -«te Icsflames.Ho vam passar ma"De vegadet-et trobes «asém? lan$er»t. Hi hm* taM far» que cions hurwmamcrtt moltfyt&&í amb prou fdnespadfem respirar". aie«J)««sÍmdesaèerdk'fiQS«|uf Ouanvaaï^Bsef^sorrirvaconarriba ta notícia, baixar k ejraératínuara%f»i^Í»dtoíKS»i totCai marxar*, taíunyavai Amb tot, diu que ta seva feiaa passat/A-C.

Aymerich: "Volem ordenar el sectorper controlar-ne el creixement" A. C.

Abans de planificar urbanísticament, cal preveure els dèficits de serveis que apareixeran en una zona determinad i, d'acord amb aquests, establir un pla d'etapes perquè no s'avanci en la construcció d'habitatges més que en l'adequació dels serveis. El PSC local creu que aquesta norma "de sentit comú" no s'ha aplicat a Sant Cugat, i que l'anomenat eix vertebrador -que ordenarà el sector comprès entre Catalana Occidente i l'ANC- n'és el millor exemple. Segons el regidor Joan Gaya, l'actual equip de govern s'ha cenyit contínuament a la voluntat dels promotors urbanístics i les indústries, sense tenir en compte un model de

ciutat coherent i continu, "de manera que s'ha anat improvisant". Una acusació que des d'alcaldia s'ha titllat d'"absurda i contrària al que demostren els fets". Joan Aymerich ha indicat: "D'improvisació ni una, al contrari. Si volem ordenar aquest sector urbanitzable, que és el darrer gran espai que queda a Sant Cugat, és precisament per controlar el creixement i poder dir als inversors què volem que s'hi construeixi". Aymerich ha lamentat que el PSC critiqui el projecte sense conèixer-lo abans, i ha recordat que aquest preveu la construcció d'habitatges però també de serveis, sector terciari i zona verda, i per tant satisfarà la relació reclamada pel PSC. Pel que fa als serveis, l'alcalde ha garantit que s'està estudiant la construcció d'un nou CAP, i fins i tot la

possibilitat futura d'haver de fer un cinquè institut, "però primer cal ordenar el sector". L'altre punt que els socialistes locals consideren del tot imprescindible és l'acotament del creixement de Sant Cugat en una xifra real i l'elaboració posterior d'un pla global de tot el municipi, evitant planificar els nous barris si no es disposa d'una visió global. Pel regidor socialista, el creixement de la ciutat cap a noves zones -l'eix vertebradors'hauria de frenar, almenys fins que no s'hagi esgotat el sòl disponible dels barris que es troben actualment en construcció, com ara Torre Blanca o Coll Fava. La resposta d'Aymerich ha estat contundent: "Acabaré la legislatura complint el que vaig prometre: un sostre màxim de 75.000 habitants".

Entorn

ELS /CANTONS Divendres. 31 f/e juliol df 1998

R e s i d u s

La Plataforma per a la reducció de residus recull 6 5 . 0 0 0 firmes contra la incineració El futur de Residu Mínim a Sant Cugat es posa a debat tat d'habilitar la part de la pedrera que ja està completament explotada com a abocador. Aquest recolliria els rebuigs dels ecoparcs de Barcelona i el Papiol.

A. C - Sant CugatLa Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus-integrada per 70 entitats i col·lectius, entre els que es troba el Grup de Natura del CMSCha aconseguit recollir ja les 65.ÍXX) signatures que necessitava per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que insti el Parlament a prohibir la incineració de residus a Catalunya. Kl Grup de Natura de la nostra ciutat ha tingut un important paper en aquesta consecució, acollint diversos actes per conscienciar la població i aconseguint recollir un total de 4.026 signatures en col·laboració amb altres col·lectius ecologistes del Vallès. Una representació de la Plataforma Cívica, entre la que hi havia membres de DEPANA i del col·lectiu Salvem el Garraf, va reunir-se divendres passat al Club Muntanyenc per fer un balanç de la campanya. Imma Casajona, membre del Grup de Natura, confirmava a aquesta publicació la satisfacció expressada per tots els col·lectius de la Plataforma per haver recollit totes les signatures necessàries dins el període previst. "De fet, hem acabat abans d'hora -ha dit Casajoana- perquè ens han ampliat el termini per presentar les signatures fins al 16 d'octubre". Amb la feina feta i moltes esperances posades en aquesta proposta de llei, els membres de la Plataforma han començat a preparar l'acte de cloenda de la campanya, que es farà després de les vacances a Barcelona. Aleshores només caldrà esperar que el Parlament tramiti la proposta i la debati.

• F

El futur de Residu Mínim

Logotip emprat en la campanya contrales incineradores. FOTO: CEDIDA La Plataforma contra la incineració s'oposa a aquest sistema de tractament de residus al·legant que és molt car, que produeix gran quantitat de toxines perjudicials per a la salut, que no elimina les deixalles, sinó que només les transforma, i que suposa destruir uns recursos que podrien ser reutilitzats o reciclats. L'objecció ecologista, però, no es limita només a l'oposició, sinó que presenta diverses altrenatives a la incineració. En aquest sentit, els ecoparcs són les instal·lacions que es perfilen actualment amb més força. Es tracta d'unes instal·lacions de tractament de residus que inclouen una planta de compostatge, una de tractament de voluminosos i una de metanització. En aquest darrer espai, es converteix la matèria orgànica en

_ : — « ^

biogàs, una energia neta i renovable que es pot emprar per fer anar una calefacció o per produir energia elèctrica. El handicap dels ecoparcs és que generen un rebuig que s'ha de dur als abocadors i, a Catalunya, la situació d'aquests és pèssima. La postura de la Plataforma contra la reducció de residus en aquest àmbit també és ben clara: sí als ecoparcs, però no als abocadors. El col·lectiu que agrupa 70 entitats ecologistes, entre elles Greenpeace, ha assegurat que s'oposarà a la construcció de nous abocadors fins que Catalunya no recuperi un 60% dels residus -actualment en recupera un 4%-. Sant Cugat també es veu barrejada en aquest debat des que se sap que els propietaris de la Pedrera Berta del municipi estudien la possibili-

•"'•**'i

En l'assemblea de divendres passat també es va abordar el futur del programa Residu Mínim a Sant Cugat, davant la preocupació que ha suscitat el projecte de construcció d'una planta de tractament de residus a Rubí.. De fer-se realitat el projecte -al qual ja s'han presentat 9 empreses com a possibles adjudicatàries-, la planta rubinenca tractaria la matèria inorgànica recollida a Sant Cugat i això segurament suposaria no construir a la nostra ciutat la planta de triatge que contempla el model Residu Mínim. En un comunicat llegit en el darrer ple, el Grup de Natura va sol·licitar a l'Ajuntament que es comprometés a "no dur els residus santeugatencs a una planta de triatge -la de Rubí- que no tingui els objectius de recuperació marcats pel projecte Residu Mínim". I és que la planta de la ciutat veïna té previst recuperar un 20% de la matèria tractada, quan la planta que s'hauria de construir a Sant Cugat recuperaria el 55%. El col·lectiu ecologista també va demanar als dirigents locals la garantia que els residus santeugatencs no seran tractats amb mètodes tèrmics -la planta de Rubí preveu utilitzar-ne- com la termòlisi, perquè "és un procés no contrastat que suposa un risc molt alt d'emissió de dioxines tòxiques".

Un gabinet estudiarà les al·legacions de Torre Negra A.C. - Sant CugatLa (.'omissió de Seguiment del procés de protecció de Torre Negra i rodals ha acordat confiar a un gabinet les 76 al·legacions presentades al procés de preservació perquè les estudiï i determini la millor m a n e r a d e respondre-les. L'assessoria contractada haurà d'estudiar les al·legacions, però també l'informe que prèviament hauran fet els tècnics municipals i l'equip redactor sobre aquestes. "Gràcies a aquesta visió externa podrem respondre totes les al·legacions de la millor manera possible, sense cometre cap error ni ambigüitat", ha dit el president de la comissió de seguiment, Joan Aymerich. Hores d'ara, la preocupació principal que planeja sobre el grup és la possibilitat que alguns propietaris -especialment Núíïez y Navarro- duguin el cas als tribunals per intentar aturar el procés de preservació de la zona. Des de la Plataforma Cívica per a la defensa d'aquesta àrea, s'ha demanat que la resposta de les al·legacions es faci "en base als valors que reconeix l'estudi elaborat". Jordi Gràcia, un dels membres del col·lectiu cívic, ha indicat: "Som conscients de les dificultats que plantejaran els interessos particulars, però aquests no han de ser un obstacle perquè es respecti la voluntat manifestada per la ciutadania i assumida pel consistori".

Amb aquesta Guardiola faràs molt més que estalviar Campanya

"Ajudem a restaurar el cimbori del Monestir" mim,-* "~W& - / J |

Trobareu les Guardioles a més de 100 establiments de la ciutat. Organitza:

Amics de la UNESCO - VSC

EIS 4 CANTONS Sant Cugat Comerç

O ' E S T I U

T E R R A S S E S

>e>®&><e>e>&<g>&®&>&>&><s>&<g><&>

• ASSORTIMENT DE CAFÈS !• COMBINATS DE CAFÈ AMB GELAT

:ÜÍflXi:

1 «REFRESCANTS GRANITZATS T CUGAT

• ORXATA

X&te/t&ua. cï&>tcu4SbasvU

!• DELICIOSOS ENTREPANS AMB PÀ ACABAT DE COURE

Plaça del Monestir, 1 - Tel. 93 58? 23 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OBERT CADA DIA

ïs>e><s><s>e><g>(&"a><g>®e>&><&<&<&„£> w»vyqp""

* CELLER

GSoM*

BODEGA

ï*

•*>.

•

ü#çria ca%t«fia

> vi

l@rTCiip&$

®qpimc\om

carpe diem éfrt ^•SiiiÉtAttt * 4SÍ C. Plana Hospital, 3-5 Tel. 93 674 01 69 SANT CUGAT DEl VALLÈS

St. CugaÉt&BfóTlès.

4\\

«ÀSIA

3,**

#s'

\\\ ~M ESPECIALIDAD COCINA MARROQUÍ

COUSCUS

Carretera Roquetes s/n • Tel. 93 589 Sant Cugat del Vallès ( B C N )

45 C. S a b a d e l l , 9 - 0 8 1 9 0

S A N T C U O A T D E l VALLÈS

PANXA COMENTA BAR

Restaurante Pizzeria

RESTAURANTE BRASERIA

" l I S •"

LA PONDEROSA BODAS - BAUTIZOS - C O M U N I O N E S , ETC. C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRASOL (Sant Cugat) - Tels. 93 589 25 71 -93 675 59 28

Cocina Internacional * Pa$fc fresca Paseo Olabarria, 69 - Sani Cugat derVafiès • 1b)«fona43 S«» 06 07

EIS4CANT0NS

Societat

Divendres, 31 de juliol de 1998

S o l i d a r i t a t

El Centre Borja acull la Tercera Trobada Europea-Peruana Del 7 al 10 d'agost la ciutat rebrà gent d'arreu IOLANDA PÀMIES - Sant Cugat -

Des de divendres vinent i fins al dilluns 10 d'agost se celebra al Centre Borja la Tercera Trobada Europea-Peruana d'Amistat i Solidaritat, que acollirà ponents i participants d'arreu. Els objectius d'aquesta - q u e anteriorment havia tingut lloc a Suïssa i a Alemanya- són des d'analitzar la realitat europea-peruana fins a estudiar els projectes de cooperació amb el Perú o desenvolupar les vies d e solidaritat i compromís amb sectors marginats tant d'Europa com d'aquest país llatinoamericà. Marina Freixa és membre de l'entitat, organitzadora, el Comitè Català de Solidaritat amb els Pobles del Perú, i comenta que la situació en aquest país és "pèssima, hi ha molta misèria i delinqüència juvenil al carrer" i afegeix q u e "des d'aquí, no veig clar q u è p o d e m fer i per això portem gent d'allà perquè ens ho expliqui". D'aquesta manera, a la Trobada hi participaran professors de la Pontifícia Universitat catòlica del Perú i tam-

bé Pilar Coll, responsable d e Drets Humans de l'Institut Bartolomé de las Casas, entre altres persones coneixedores de la situació peruana. La trobada és oberta a tothom, "però amb condicionament", comenta Freixa, i és que es dirigeix "a aquelles persones que tinguin consciència de la realitat del Tercer Món i vulguin fer alguna cosa o, almenys, conèixer

A rencontre hi assistiran ponents del país llatinoamericà que n 'explicaran la situació

Aquest és un dels motius pels quals s'ha triat la ciutat, segons Freixa, qui remarca les bones comunicacions que hi ha tant a m b el centre d ' E u r o p a com amb la resta de l'Estat. Per poder celebrar aquesta Tercera Trobada Europea-Peruana d'Amistat i Solidaritat, el Comitè Català de Solidaritat amb els Pobles del Perú i la resta d'entitats que col·laboren en l'organització han comptat amb el suport de diverses entiats, com la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Cugat, la Diputació de Barcelona o la Caixa de Catalunya. En aquest sentit, Freixa remarca la bona predisposició i l'ajuda que han trobat al consistori santeugatenc.

/- / Perú t/a en una situat tó d'extrema pobresa FOTO- V.4C

El programa d'acte* la seva realitat i la nostra". I és que la trobada va començar entre persones que havien treballat al Perú, sobretot a l'Altiplà, i en les successives edicions s'ha anat obrint a altres persones. A Sant Cugat, l'organització espera una assistència d'un centenar de persones, moltes de les quals provinents del c e n t r e d ' E u r o p a .

« Pfy»tK<nre 7 j 19.00h. Pre . feddlÎftMMfefetfeft • 11.30b. Descans/ 12A seaütció. ' |ûjr». Id.OWfc» Posada eacoraií Pçoèacias'&iàiisi < • D f e S ^ t e J i 0 9 . 3 0 h . Ponen f PiwmoUflf,„f t 0 9 . 3 0 h , UEilcs! <^Sfeitó6ec«idmicaÍpísB,«»»f jfcaè&cía:1*p^B3pKife8eta , 1fc«çeri $çrè. Relacions arnb Europa. ~t és treball ajsb sectors pepufats a" , é fte&ÍE|3$k. Sopar í i 1t.ltòlt. Descans. t t 3 0 f i , f/Èwopa.X»s^desolÍdanîaaià- "msm Pettèacta; Anàlisi de La realitat ', fisicrític»<fc tesC^<ï.amputí *fQJÍ ecÉeski peruana i dels projÍBetes N"»píítioues <le eoo$ejwçié d'ass »|sto<3âçMíKa. Dinar.; nr> àe<sm^sm:i6imemaóoímiimm

w$G

espanyola? ïmtttíiéti.

tídattesét^ifCu^at.

Veïns

L'alcalde i TAV de Coll Fava acorden treballar per millorar el barri i. p. -SantCugat -

Els r e s p o n s a b l e s de l'Associació de Veïns de Coll Fava es mostren satisfets pel resultat q u e van o b t e n i r d e la reunió mantinguda a m b l'alcalde dimecres passat. I és que, segons expliquen, Joan Aymerich es va comprometre, de paraula, a solucionar diverses de les problemàtiques q u e afecten el barri. D'aquesta manera, els veïns van expressar la seva preocupació per la inseguretat ciutadana i vial que pateix Coll Fava. En aquest sentit, es va acordar de mantenir una reunió amb el cap de la Guàrdia Urbana per tal d'assegurar una presència més activa de la Policia Local pels carrers del barri. I quant a la problemàtica vial, des

de l'Associació de Veïns comenten que l'alcalde va assegurar la construcció una rotonda a la cruïlla dels carrers Salvador Espriu i Francesc Macià. D'altra banda, els veïns havien demanat una reunió amb la principal promotora del barri, que s'ha fet efectiva aquesta setmana. Després d'aquesta trobada i de parlar a m b l'alcalde, expliq u e n q u e van a c o n s e g u i r el compromís d'arrencar els arbres que aixequen les voreres i de replantar la zona a m b una nova espècie; així com t a m b é d'asfaltar de nou els carrers q u e estan mal conservats i millorar l'estat d e la jardineria i el mobiliari urbà. A més, comenten que l'alcalde els va assegurar que no es recepcionarien les obres que es fan a Coll Fava fins que tinguin

L'Associació de Veïns es va reunir amb l'alcalde dtmm re\ per comentar-li l'estat en què es troba el barri. FOTO: X. LARROSA una qualitat acceptable. També van plantejar a Aymerich que consideren un greuge davant dels altres veïns del municipi haver de pagar l'IBI i la quota d e la Junta de Manteniment. En aquest sentit, manifesten que l'alcalde es va comprometre a estudiar a fons el tema.

A partir d'ara, és previst q u e aquestes trobades entre l'AV i l'alcalde es facin a m b una periodicitat trimestral. I és que Ivo Güell, president de l'Associació, c o m e n t a q u e els interessa d e seguir de prop l'evolució de totes les problemàtiques que afecten Coll Fava.

Si bé Güell va valorar positiv a m e n t el resultat d ' a q u e s t a reunió, va matisar q u e "les par a u l e s v a n ser m o l t b o n e s i q u a n al s e t e m b r e comencin a arrencar els pollancres, facin la rotonda i vegi les excavadores treballant, diré que aquella reunió va anar molt b é " .

Societat

ELS ÍC4IYTONS Divendres, 31 t/e juliol de 1998

F e s t e s

Majors

Festa major al mig de Collserola Lalcalde anuncia que continuarà lluitant per la legalització de les cases de Sol-Aire Rii

li B ( > I . I . I N < ; I : R

finals d'any intentarà arribar a una solució alternativa per legalitzar els més de 40 habitatges de Sol-Aire. Segons l'alcalde, "es tracta d'aconseguir una certificació subscitutòria que permeti fer constar l'existència de les edificacions per poder-les inscriure com a escriptures públiques". Per a Aymerich, aquest pas "és molt important, perquè permet als propietaris demostrar q u e existeix aquesta casa".

-Sol-Aire -

l nes 500 persones van visitar la quarta edició de la Festa Major de Sol-Aire que es va celebrar el cap de setmana passat. Activitats per a tothom han permès q u e aquest petit barri de Sant Cugat. que es troba en mig de ('ollserola, gaudís d'uns dies festius amb "molta animació", segons assegura Agueda Escribano, membre de la comissió de festes Sol-Aire. I .a Festa Major a Sol-Aire va començar divendres passat amb el pregó a càrrec de Matilde Garcia, que fa més de 50 anys que viu al barri. Des del balcó del restaurant Sol-Aire, que es troba al centre del barri, la veïna de 79 anys va destacar la seva satisfacció de disposar en el barri de tots els serveis necessaris.Tot i així, va recordar als presents que encara queda un llarg camí per recórrer i per aconseguir tots els drets que corresponen als veïns de Sol-Aire. A continuació, el president de l'Associació de Veïns, Alex Casademunt, va nomenar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, present en el pregó, president honorable del Grup d'Autoprotecció

Molts sols van adornar el barri de Sol-Aire durant el cap de setmana de la Festa Major. FOTO: A. B. Sol-Aire. Aquesta entitat, que es va crear després de l'estiu de 1994, quan es va cremar una gran part de les Planes i la Floresta, és dels pocs grups que continua lluitant per preservar la zona del foc. El Grup d'Autoprotecció Sol-Aire defensa l'autoprotecció del barri, la cooperació amb altres organismes i la preservació dels boscos

que l'envolten. Aymerich, que va manifestar que en aquest barri es trobava "com à casa", va lloar aquesta "gran tasca". En el seu discurs, l'alcalde també va informar els veïns sobre la situació de la legalització definitiva dels terrenys i cases de Sol-Aire. Actualment, aquest procés està encallat en la Direcció General

d'Urbanisme, en concret en el despatx del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias. Tot i així, Aymerich va assegurar als veïns de Sol-Aire que no tirarà la tovallola i lluitarà per arribar a una solució abans d'acabar el seu mandat, al juny de l'any que ve. En aquest sentit, Aymerich va comunicar que abans de

F e s t a

La resta d'activitats de la Festa Major de Sol-Aire, que va durar tot el cap de setmana passat, van obtenir un resultat "formidable". segons Agueda Escribano. De fet, també van venir moltes persones del centre dels districtes i del centre de Sant Cugat. El més destacable de les festes és que els actes de nit -el karaoke de divendres i el ball amb l'orquestra Sidecar de dissabte- es van allargar fins ahores molt vançades de la matinada. Els nens i nenes del barri també van gaudir d'animació infantil dissabte i diumenge a la tarda. Amb aquest èxit, els membres de la comissió de festes ja estan pensant en l'organització de la Festa Major que es tornarà a celebrar a finals de juliol de l'any que ve.

Major

Les havaneres tanquen les festes de la Floresta amb una gran participació Els nens van gaudir d'activitats infantils dissabte al matí RlITH Boi.l.lN(iKR - La Floresta -

F.l dinar de germanor es va celebrarà les pistes poliesportives. FOTO: A. li.

A L U M I N I

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEt VAtLES

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C7 Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

«22«.

MASKOTA'9 VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Les havaneres del grup Fa Garota van tancar diumenge a la nit la Festa Major de la Floresta d'enguany amb una gran participació. Però, abans, molts florestans van ballar sardanes al ritme que va marcar la cobla Principal del Llobregat. Aquests van ser els darrers actes d'unes festes a la Floresta que han durat els dos darrers caps de setmana de juliol. Els actes més destacats i amb més participació de la programació de la Festa Major de la Floresta d'aquest any han estat la gran arrossada popular, amb l'assistència d'unes 150 persones el dissabte àl migdia, i les varietats de la "Nit de Màgia i Fantasia", a càrrec del Ballet Cotton Giris, Màgic Trebol, Antonio Linares i Melissa. Aquest acte nocturn, però, no va aconseguir l'èxit desitjat per l'organització, ja sigui perquè els números dels espectacles "eren una mica fluixets", segons assegura Antoni Salvador, membre de la comissió de festes, o pel gran nombre de nens que es trobaven a primera fila i que van

distorsionar una mica l'ambient. D'altra banda, tobogans, una piscina de boles, les construccions de jocs inflables i l'animació infantil a càrrec d'Oriol Bargalló van distreure els nens i nenes de la Floresta que es van acostar dissabte al matí a les pistes poliesportives. La festa infantil va acabar amb una gran remullada d'escuma. Entre altres actes de la Festa

L'arrossada popular i la nit de varietats han estat els dos actes de més assistència Major de la Floresta, també cal destacar les proves de resistència d'escalèxtric que es van fer diumenge al matí a la UREF. L'equip guanyador, amb 1.522 voltes, va ser el format per Marc Costa, Sergi Martínez i Jordi Giménez, i els trofeus van ser entregats per Jordi Gómez, campió d'Espanya de la sèrie Copa d'Ei-

vissa. En aquest mateix local es va celebrar a la tarda el Cafè de les Arts del col·lectiu l'Ocell Radiant. En assistir a les sardanes i havaneres de les festes de la Floresta, l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, va destacar la importància q u e "la gent dels districtes s'aglutini al voltant de les seves festes majors". Segons Aymerich, aquest fet ajuda a conservar la pròpia identitat del districte. L'alcalde també es va mostrar m o l t c o n t e n t a m b l'alta participació dels florestans e n tots els actes d'aquesta festa. "Tots els actes han tingut molta assistència", assegura Maite Cercós, membre de la comissió de festes d'enguany. Cercós considera que la Festa Major de la Floresta, "que ja està consolidada des de fa molt de temps", està oberta a tothom i ofereix activitats per a tots els gustos. L'únic punt negre important de la festa d'enguany ha estat l'absència dels firaires i de les atraccions, que ja h a v i e n c o n f i r m a t la seva assistència a la comissió de festes i tenien els permisos corresponents de l'ajuntament, però al final no es van presentar a les festes.

Societat

ELS^CAMOT© Divendres, 31 dejuliolde 1998

Pepa Forn. Bibliotecària

Estem intentant que la biblioteca sigui un espai molt lúdic" IOLANDA PÀMIES

-Sant CugatPepa Forn es, des de principis del mes de juny, l'encarregada de dirigir el timó de la Biblioteca Municipal, on ja havia estat i a la qual torna després de ser, durant un temps, bibliotecària itinerant de la Diputació. Precisament, aquest organisme ha concedit 125.000 pessetes a l'Ajuntament per finançar diferents activitats vinculades als serveis de lectura. Forn empren la seva feina amb moltes ganes de donar a conèixer la biblioteca a la població. - C o m h a estat l'entrada e n el mes de juny, ami» tanta feina? - H i ha hagut moltíssima gent, perquè és època d'exàmens i vénen tots els estudiants. - I té capacitat per absorbir tota aquesta gent, la biblioteca? -Creiem que sí, perquè una biblioteca pública no és perquè la gent vingui a seure hores a estudiar, per això es demana que hi hagi aules d'estudi, que la gent vagi a les biblioteques universitàries... que tenen un altre concepte. La pública és, fins i tot, un espai més lúdic, ens interessa més fomentar el préstec, que la gent

agafi molts llibres i se'ls endugui. -Esteu dins de la xarxa d e lectura pública. Què és? - É s una xarxa de la Generalitat. Hi ha una central de la qual depenem que ens porta el fons, ens dóna els llibres, el suport informàtic, etc. -Aleshores, la biblioteca depèn de la Generalitat o de l'Ajuntament? - D e tots dos. Depenem directament del Centre Cultural.

"Una biblioteca pública no és perquè la gent vingui a seure hores a estudiar" —Ek usuaris tenen la idea que és una biblioteca pública a m b la concepció que comentaves? -No. Els estudiants no la tenen, i de fet és una mica el nostre cavall de batalla, és el punt on fins i tot es crea una mica de fricció. Això passarà en la mesura que hi hagi espais on puguin anar, de fet s'han obert sales d'estudi a la Casa

de Cultura. Però la problemàtica de Sant Cugat també és que la població ha crescut molt en poc temps i tot s'ha de posar en ordre. —Quins canvis es preparen? - E l primer és el sistema informàtic, perquè funcionem en xarxa. Fins ara estàvem informatitzats i ens anava molt bé, però no podíem connectar amb altres biblioteques. Ara podem fer-ho amb totes les de la xarxa de Lectura pública, i a part podem entrar als catàlegs de la Diputació, de les universitats, de la Biblioteca Nacional... i pots fer préstecs interbibliotecaris. I a partir de set e m b r e funcionaran dos multimèdia amb C D Rom. —També renoveu la zona infantil. -Sí, l'estem adequant tota, hem canviat els llibres dels més petits i els hem posat en unes capses perquè els puguin tenir més a l'abast, que abans no hi arribaven, i al lloc on hi havia els dels petits hi hem posat els còmics. La novel·la juvenil l'hem separat per temàtiques, d'amor, d'aventures..., i estem intentant que la biblioteca sigui un espai molt lúdic, on els nanos vinguin a disfrutar, a llegir el que vulguin, és igual, però que

Pepa hom %.ol donat a tonèixer la biblioteca entre la poblat ió l'O 10 X l s'hi trobin agust. que trobaries en aquesta biblio- D e públic jove i nens, en véteca? nen molts? -Pros, tots, a nivell d'infraes-Moltíssims tructura en tenim una de molt - I s'hi troben a gust? bona, de manteniment està bé, -Als nens els agrada poc llegir, quant a relació amb el Centre Culno ha estat mai la seva afició màtural també. La contra és que s'ha xima. però els que vénen s'hi trode conèixer més entre la poblaben bé perquè la sala infantil és ció, que és molt nova. H e m d'omolt adequada. Ara intentem tirar ferir el producte, i per això farem endavant un espai per als més pemoltes visites escolars; de fet estitons, un cop per setmana, que tem mirant per després de les vies coneix com a 'bebeteca', per sites fer agun tipus d'activitat o intentar que durant una franja jocs als nens i no clavar-los una horària puguin venir els pares a gran pallissa de com és la bibliollegir-los contes i que de tant en teca. Penso que és el boca a boca tant vingui algú i faci una conque portarà gent, i serà a través ferència als pares d'educació, de dels nanos, que un dia vindran pedagogia, de pedriatria... de com amb els pares, i després portaran ensenyar contes. l'àvia. I sobretot jo tinc molta estima cap a la gent gran. -Quins són els pros i els contres

E s t è t i c a

Adolescents i dones adultes, unides per la dèria d'aprimar-se i. p.

Contràriament al mite que s'ha creat, la dèria d'aprimar-se no afecta tan sols les adolescents. La moda actual ha arribat a totes les edats i responsables d'algunes parafarmàcies de la ciutat comenten que són moltes les dones d'entre 30 i 40 anys que desitgen perdre pes. Això sí, coincideixen en el fet que afecta més dones que homes. En aquesta època, ha baixat tant el nombre de consultes a especialistes com la demanda de productes en parafarmàcies, perquè tothom ja vol estar prim. Per això, l'època forta comença per Setmana Santa i s'incrementa al juny i juliol. Al setembre, després del relax vacacional, creix la demanda.

Ara bé, Mercè Pons, encarregada de Farma Natur, comenta que hi ha moltes persones que ara compren barretes de Biomanàn per endur-se-les durant les vacances, ja que es desplacen a l'estranger i no saben si n'hi trobaran. Per la seva banda, la responsable de Farma new, Paqui Motoso, explica que sempre recomanen productes naturals, "perquè no tenen efectes secundaris, per bé que cal saber amb quin laboratori es treballa". Això sí, tant l'una com l'altra coincideixen en el fet que cal recomanar un producte o un altre segons la persona. I és que és molt diferent el cas del qui reté líquids d'aquell que s'engreixa a causa de l'angoixa. En aquest sentit, Àngela Escamilla, ATS del Centre Mèdic CMI, explica que, moltes

La Diputació subvenciona actes juvenils

i. p. - Sant Cugat L'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona ha subvencionat a m b un total de 125.000 pessetes algunes activitats juvenils organitzades per l'Ajuntament de Sant Cugat. Hi ha qui compra barretes de Biomanàn per endur-se-les de vacances. F.:X. L. Concretament, s'han destinat 50.000 p e s s e t e s a la fornació vegades, amb una medicació que cents q u e es provoquen vòmit d'educadors i 75.000 a la fortregui l'ansietat ja es baixa el pes. després de menjar i a l'estiu, amb mació d e r e p r e s e n t a n t s d'aEscamilla comenta que, actualla roba prima, és quan més es delumnes. ment, es demana molt la liposuctecta. D'altra banda, Escamilla ció perquè tothom vol solucions alerta sobre la mala alimentació Aquesta partida s'inclou dinràpides i remarca la problemàtica actual, amb pastissos i menjars ràtre dels 31,4 milions d e pessede l'abulímia i l'anorèxia, dues pids, i adverteix de la repercussió tes amb els quals la Diputació malalties causades molts cops perque aquest tipus d'alimentació té subvenciona activitats juvenils què "les persones no ens accepen un nen en afirmar que "un nen organitzades pels ajuntaments tem com som, la societat ens enobès és un adult obès". l'any 1998. D'aquests, 4,2 misorra molt i ens falta equilibri". lions correponen a municipis L'alimentació i el pes, doncs, és L'anorèxia afecta sobretot adolesdel Vallès Occidental. cosa de tots.

Grifful Oil, s L. Servei Estació Gel Premsa Gelats

Ga soil calefacció Carbó

Llenya Butà

jl i

^1035504555

EL PAGAMENT DEL GASCML "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Societat

ELS /CAIVrO>S Divendres, 31 dejuliol dt 1998

O r g a n i t z a c i o n s

A n i m a l s

Diverses entitats han donat suport a Creu Roja en el Sorteig de l'Or S'han venut 7 milions en butlletes per a la loteria i. p. - Sant Cugat -

I , 'i·in '",• d'animals abandonats augmenta <i l't -.tiu /• DIO /• 4(

Els gossos i els gats són víctimes de les vacances I. P.

Que a l'estiu augmenta el nombre d'animals al carrer no és un tòpic. Rosa Maria Marquès, una de les responsables d'El Cau Amic, explica que dilluns a les deu del matí no tenia cap missatge al contestador i a les nou de la nit n'hi havia vuit que l'avisaven de gossos abandonats. Marquès i Joan Antoni Quílez, -ensinistrador de la residència canina de la Rabassada- asseguren que a partir del mes de maig es troben més animals al carrer, i Quílez hi afegeix que "si comparem maig i juliol potser hi ha un increment del 20'í. que es dóna cada any". Des d ' K I Cau Amic asseguren que, enguanv la colònia de gats abandonats al n u m i u p i es molt gran i preocupant. Per això, destinen els diners dels sens socis a agafar 5 o U gates salvatges cada setmana i esterilitz.ar-les, per tal que aquesta colònia no augmenti exageradament. 1 mentrestant. esperen que al setembre puguin reprendre les c o m erses amb l'Ajuntament perquè els doni suport en la seva tasca. "Per Nadal, millor que es com-

prin un peluix". Qui fa aquesta declaració és Marquès, que es mostra indignada amb la gent que no tracta els gossos i els gats com a éssers vius. També Quílez remarca que moltes persones no consideren el gos com un ésser viu, sinó com un objecte de regal i recomana a qui vulgui tenir-ne un que abans parli amb persones que el puguin informar dels problemes que comporta i que conscienciïel nen "que té un ésser viu i no un peluix, perquè aleshores, en arribar l'estiu, s'oposarà a abandonar el gos". En aquest sentit, Rosa Maria Marquès considera que "es tracta d'una educació que ha de començar a l'escola" i afegeix que. al seu parer, la gent jove està més sensibilitzada que la de mitjana edat. També Quílez es mostra optimista en afinnar que "a la dècada dels W)-70 devia haverhi un 20% de persones que consideraven el gos un ésser viu. mentre que ara ja devem ser un 609? de persones que són responsables del seu gos". I és que, segons Rosa Maria Marquès, els gossos abandonats pateixen molt i els costa habituar-se a un altre amo. suposant que trobin qui els v ulgui adoptar.

Creu Roja Sant C u g a t - R u b í ha venut 7 milions de pessetes en butlletes del Sorteig de l'Or. Així ho van explicar el seu president, Antoni Aguilera, i el coordinador de la campanya, Xavier D e m e l o . Iots dos es van mostrar molt satisfets pel desenvolupament d'aquesta campanya, que enguany ha tingut diverses novetats. Per primer cop hi han col·laborat diferents e n t i t a t s de la ciutat; en a q u e s t sentit, D e m e l o explicava q u e un 909? de les entitats a les quals han d e m a n a t ajuda els han r e s post positivament, per bé que " h e m pogut contactar potser a m b un 10% de les q u e ens p o d i e n ajudar" i afegeix q u e " a q u e s t ha estat el gran d e s c o b r i m e n t d e la c a m p a n y a , p e r q u è això no es fa" en altres a s s e m b l e e s de Creu Roja. T a m b é d i v e r s e s e m preses, entre elles H e w l e t t P a c k a r d o S h a r p , han d o n a t suport a aquesta campanya de C r e u Roja.

continua vetllant per la seva llar ^ " MMM™ " *

C e l e b r a

dos m e s o s . La p e r s o n a responsable, Xavier D e m e l o , ha visitat altres a s s e m b l e e s per conèixer el seu funcionament. Els diners recollits en aquesta campanya serviran per modernitzat el parc mòbil de Creu Roja i "si tot va bé, t i n d r e m u n a a m b u l à n c i a n o v a " , comentava Aguilera.

c i o n s

Setanta persones assisteixen al sopar del club gastronòmic D o m Cugat S'ha festejat, per segon any, la diada del patró de la ciutat 1.1». - Sant Cugat -

SEGURETAT

D'altra b a n d a , Aguilera comentava q u e tot i q u e no s'ha a c o m p l e r t l'eslògan d e cada persona una butlleta, enguany s ' h a n t r i p l i c a t les v e n d e s . I a t r i b u ï a a q u e s t a millora, en part, al fet que enguany hi ha h a g u t un c o o r d i n a d o r d e la campanya, que ha de ser molt intensiva perquè dura tan sols

Els deu membres del Club es van erigir en xefs de ruïna i mestres de cerimònia. FOTO: XAVI I.ARROSA

Tant si vostè és a casa com si no hi és-,l

SISTEIV4ES

Aguilera valora positivament que < . 'hagi multiplicat la venda dt' butlletes. I: :X. /..

XàCLüLKXs SISTEMES DE SEGURETAT

, SO-1W. 9 3 5 8 9 17 99-Son» Cwgof <W Vallès

E n g u a n y s'ha celebrat a m b èxit la festivitat del patri') de Sant Cugat. I s'ha fet en un acte organitzat pel club gastronòmic Dom Cugat, que ha consistit en un sopar a m b totes les d e la llei. Els 70 comensals van p u n t u a r a m b un 10 la vetllada. Tot i a q u e s t èxit, P e p Bla-

nes - m e m b r e del c l u b - comenta q u e per a "l'any vinent potser farem una cosa més popular i p a r t i c i p a t i v a p e r q u è no v o l e m q u e el p r e u sigui p r o h i b i t i u " . I és q u e , si e n guanv era car, el motiu és perquè els aliments eren de gran qualitat, i això c o m p o r t a un preu elevat. Si l'ocasió era especial, tamb é havia d e s e r - h o la c a r t a a m b la qual es presentava el

m e n ú , il·lustrada a m b una caricatura dels deu m e m b r e s del c l u b i xefs de cuina, i escrita en forma d e relat, " q u e ho diu tot i n o diu r e s " , com e n t a P e p Blanes. D e fet. en el capítol 3r d e la carta s'escriu "(...) Parlen d'un e l e m e n t molt dur i vermell, aquest color càlid, imaginatiu i sangonós...", es tracta d ' u n llamàntol a les fines h e r b e s i a m b d u e s salses.

Societat

ELS ÍCANTONS Divendres, M de juliol de I99H

H i s t ò r i a

Un grup de santcugatencs recrea :ïg£ Pèpoca medieval al poble d'Ancs Uorganització voldria convertir la vila en un museu i. p. - Saat Cugat •

Es tracta d'un poble amb més d e 1.000 anys d'història p e r ò e n el q u a l a c t u a l m e n t tan sols hi viu una p e r s o n a . D e s del passat 25 de juliol i fins al p r o p e r 3 d ' a g o s t , 65 p e r s o n e s d e tot l ' E s t a t e s p a n y o l hi r e c r e a r a n la v i d a m e d i e v a l i m p u l s a t s p e r un g r u p de s a n t c u g a t e n c s . Es tracta de la tercera edició d'aquesta anada medieval a Ancs, a 14 quilòmetres de G e rri de la Sal (Pallars Sobirà). Els instigadors estan agrupats en els Time /ors (senyors del t e m p s ) , la finalitat dels quals és, s e g o n s una d e les s e v e s

components, Montse Sant, " q u e no s'oblidi el poble, q u e desapareixia p e r q u è fins i tot robaven les p e d r e s de les cas e s " i afegeix q u e " a m b accions d ' a q u e s t e s volem convertir-lo en una vila viva". Montse Sant explica que, enguany, t e n e n la presència de' membres del Museu d'Història de Catalunya, a m b qui "voldríem mantenir contactes d'assessorament p e r q u è més endavant Ancs es podria convertir en una població-museu" i això significa fer-hi " u n parc temàtic, com un m u s e u de vacances perquè la gent vegi com vivien a l'època medieval". La idea va sortir d ' u n s jugadors de rol e n a m o r a t s de l'E-

dat Mitjana, entre els quals hi havia d i b u i x a n t s , professors de cicle superior, escriptors, botiguers i estudiants. En estar interessats per la història, van començar a investigar en diversos pobles i van acabar a Ancs, p e r q u è un dels m e m bres del grup va anar-hi d'exc u r s i ó i li va a g r a d a r . E n aquesta vila s'hi arriba per una pista forestal, ja que es troba a 1.600 metres, dalt de tot d'un pujal. Els participants a la trobada recrearan la vida m e d i e val i s'allotjaran al refugi o a l'església. Per participar-hi han pagat 25.000 pessetes, q u e inclouen el transport des de l'estació d e Sants de Barcelona, el menjar i l'allotjament.

V a l l d o r e i x

T.obra de Cots il·lustra el cartell de la Festa Majordeldistricte.

Els visitants recreen la vida medieval durant deu dies. FOTO: E4C

i n e m a

FOTO: CEDIDA

Les sessions a l'aire lliure es fan tots els divendres fins a finals del mes d'agost. FOTO: AVE BELTRAN

El jove Dan Cots és el Una mitjana de 6 0 0 persones assisteixen guanyador del concurs de a cada sessió de cinema a Valldoreix cartells de Festa Major Avui es projecta 'Siete anos en el Ttbef alpati del Casal de Cultura i. p. - ValMorata -

El curs vinent farà 3r de BUP, juga a t e n n i s i estudia 6è de piano. És Dan Cots, et guanyador del concurs de cartells de la Festa Major d e Valldoreix, q u e mostra la seva satisfacció per aquest premi, "estic molt content, no m'ho esperava perq u è n ' h i ha q u e e s t a n m o l t b é " . El finalista ha estat també un jove, però en aquest cas de Sant Cugat, Jakob Schoof. El Dan ja es volia presentar l'any passat, però no va ser-hi a t e m p s i ho ha fet enguany. Sobre eJ seu cartell c o m e n t a que "volia que fos senzill, q u e es veiessin bé les lletres i exp l i q u é s el s e n t i t d e la F e s t a Major de Valldoreix, l'alegria...". En aquest sentit,

M e r c è Calafell, vocal d e l'àrea d e S e r v e i s P e r s o n a l s d e l'Entitat Municipal Descentralitzada d e Valldoreix, com e n t a q u e a l'hora d e s e l e c c i o n a r el c a r t e l l g u a n y a d o r van d e s c a r t a r a q u e l l s e n els quals no es v e i e n b é les lletres o els q u e " e r e n b o n i c s p e r ò no s ' a d e q u a v e n al q u e és Valldoreix". E n g u a n y , ha c o n t i n u a t l ' a u g m e n t d e part i c i p a n t s registrat e n les darreres e d i c i o n s , i s'ha situat en 18, q u a t r e m é s q u e l'any passat i vuit més q u e el 1996. D a n C o t s c o m e n t a q u e va concebre la idea del seu cartell a l'ordinador i després va muntar el collage, q u e ha donat com a resultat el cartell de la propera festa major del seu districte, q u e se celebrarà del 5 al 16 de s e t e m b r e .

i. p. - ValMaralx -

El passat 3 d e juliol es van iniciar els d i v e n d r e s a m b cin e m a a l'aire lliure al pati del Casal de Cultura de Valldoreix, i q u a n ens acostem a l'equador d'aquest cicle ja es pot parlar d'èxit d'aquesta iniciativa, tenint en c o m p t e que s'ha registrat una mitjana de 600 esp e c t a d o r s per s e s s i ó . N ú r i a Stenger, coordinadora de Cultura de l ' E M D , comenta q u e el pati " s e ' n s fa petit i hi ha molta g e n t q u e fins i tot es porta la cadira". P r o b a b l e m e n t , una d e les raons d ' a q u e s t èxit és q u e des de l ' E M D s e m p r e s'intenten progamar pel·lícules actuals i Stenger comenta que "moltes s'han projectat a q u e s t a n y " ;

així, el cicle va començar a m b la taquillera FullMonthy i acabarà a m b Me/or... imposible. A m é s , la c o o r d i n a d o r a d e Cultura explica que sempre en b u s q u e n una de clàssica, q u e enguany és Todos dicen I love you, de Woody Alien, i alguna de catalana, però assegura q u e "és molt difícil trobar-ne q u e siguin per a tots els públics" i per això enguany en projecten una catalana per a majors d e 18 anys, Gràcies per la propina, un fdm de Francesc B e l l m u n t sobre la n o v e l · l a d e F e r r a n Torrent. Aquesta, j u n t a m e n t amb The game i la que es pot veure avui, Siete anos en el Ttbet-zmb Brad Pitt de protagon i s t a - són les ú n i q u e s en les quals hi ha restricció d'edat, ja q u e , h a b i t u a l m e n t , totes són aptes per a tot tipus de públic.

Majoritàriament, el públic ass i s t e n t p r o c e d e i x d e Valldoreix, Sant Cugat, Mira-sol i la Floresta, però t a m b é hi ha espectadors de Barcelona. I si bé des de l ' E M D p e n s e n q u e p o t s e r a l'agost baixarà u n a mica l'assistència perquè moltes persones se'n van fora de la ciutat, la cartellera q u e es presenta fins al 28 d'agost de ben segur atraurà un bon n o m b r e d'assistents. D ' a q u e s t a m a n e ra, els cinèfils encara p o d e n gaudir de Siete anos en el Tibet, Todos dicen l love you. Gràcies per la propina, Como pez en el agua i Mejor... imposible . Això sí, és recomanable anar-hi aviat perquè, segons Núria Stenger, les pel·lícules c o m e n c e n p u n t u a l m e n t a les 22.30, però un quart d'hora abans el pati del Casal de Cultura ja és ple.

^5/^ u? u s nsn

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

VENDA DTNSimJMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, saxofon, guitarra, harmonia, etc.

•i

Roba interior, roba còmoda, bany

Ingrés a conservatoris estrangers classes magistrals

PER A TOTA LA FAMÍLIA a Major, 3 - Tel. 93 674 01 39 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

TINTORERIES SANT CUGAT

r r— y.

toe//o^ue

• Guardem roba de temporada • Recollida i entrega Gratuïta • Servei Urgent

• Llistes de naixement • "Canastillas" • Vestits de bateig •De0a7 anys • Especialitat en "Smok"

Sant Cugat del Vallès

34 onys oi seu servei

Sant ago Rusinol, 35 - Tel. 93 674 ' AJ*- ,Snía, 21 - Tei. 93 Í7AA\ Rbici Ribatallada, 34 - Tel. 93 ò75 22 Sarr An»on; 1 -Tel. 93 674 1 ' 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

32 t7 22 3/

Manel Farrés, 45 - Tel. 93 675 29 06 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE NATI ROSALUT

mm (• ÀNGELS SAYOL FíNOt ."FS VACANCES DEL 15 FINS AL 2 4 D'AGOST

• Depilació higiènica • Tractaments corporals per a la cel·luütis, flacciditat... • Hidratació corporal i facial

Eficàcia i serietat

COMPRA-VENDA I LLOGUERS DE: •PISOS • TORRES • APARTAMENTS •LOCALS • NAUS INDUSTRIALS • TERRENYS ADMINISTRACIÓ DE: LLOGUERS I COMUNITATS

Per a més informació: Dos de Maig, 9 - Tet. 93 589 44 80 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

*®8&*,

C/ Hospital, 41 (PI. Monestir) - Tel. 93 589 03 07 C/ Francesc Macià, 69-71 (Coll Fava) - Tel. 93 674 24 69

Societat z$

ELS /CANTONS Divendres, 31 dejuliol de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

25 HECTÀREES QUEDEN

DEVASTADES

CANjARDÍ PEL FOC

Les altes temperatures i el vent són enemics dels bombers i amics íntims delfoc. Els efectius dels parcs de bombers de Rubí-Sant Cugat, Cerdanyola, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat ho van comprovar divendres passat quan van evitar una catàstrofe: que elfoc que va devastar 25 hectàrees de Can Jardí no arribés a la benzinera. Només la preocupació de tots podrà evitar que es torni a repetir una situació semblant. Aquest estiu, compte al bosc! Pàgina: 14. Foto: XAVILARROSA.

CRÒNICA D'UNA SEPARACIÓ

ANUNCIADA

EL CAFÈ DE LES ARTS MÉS ESPECIAL

Finalment, les diferències entre el grup Mediterrània i l'Esbart Sant Cugat s'hanEl darrer Cafè de les Arts va tenir com a convidats d'excepció el grup fet efectives amb la separació de les dues entitats. A partir d'ara el grup passa a de Bielorrússia Trio Mink, que va oferir la seva música en aquesta edició celebrada durant la Festa Major de la Floresta. integrar-se a La Unió Santcugatenca. Això sí, tots han quedat com a bons amics. Pàgina: 18. Foto: AVE BELTRAN. Pàgina: 37. Foto: XAVI LARROSA.

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

LES IDEES MÉS FRESQUES

FRANCESC MORAGAS, 33 - APARTAT DE CORREUS, 3 3 T E L . 9 3 674 09 95 - 9 3 674 15 50 - FAX 9 3 674 08 98 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS DISSABTES OIJKKT ALS MIGDIES

Societat tcctc^cA í wtxdà)**.

ELS /CANTONS Divendres, M de juliol de 1998

R e p o r t a t g e

La nostra part de culpa al Sudan Els santcugatencs també són responsables de la tragèdia en aquest país africà M Ò N I C A Bl-.RNAUK - Sant Cugat -

Primer \ un ser Ics inundacio/is, després la sequera i ara, per acabar-ho d'adobar. Ics parts contrincants fan servir els aliments com a arma contra la població civil. Així es com, als mitjans de comunicació, s'ha venut el conflicte del Sudan, la fi del qual sembla que només depengui de Ics parts enfrontades o dels org a n i s m e s i n t e r n a c i o n a l s . La catàstrofe humana a aquest país africà, però, també implica individualment els santcugatencs que, tot i que consideren llunyana la tragèdia, també tenen la seva part de responsabilitat al conflicte.

bèl·lic (Colòmbia, les Filipines o el Marroc). En cap moment, però, es qüestionen aquestes exportacions, de la mateixa manera que poques vegades s'exigeix al govern central que rendeixi comptes sobre les despeses mrlitars de l'Estat. El desinterès en aquesta mena de t e m e s es fa palès, sobretot, durant les campanyes de la declaració tic la renda: a la darrera convocatòria, al juny, es comptaven amb els dits d'una mà el nombre de santcugatencs que van consultar el servei d'objecció fiscal que el (IASC ofereix per desviar a causes socials els diners q u e el govern central destina a despeses militars i q u e recapta a través d e l'IRPF. " L e s guerres es veuen molt lluny", ha destacat Amaia Esparza, responsable de comunicació de Metges Senses Fron"$V& teres, O N G que alerta sobre la realitat al Sudan des del marc. Només durant els mesos de maig i juny, unes 18.000 persones (gairebé un terç de la població de Sant Cugat), procedents del sud del Sudan, es van desplaçar al país, fugint de la guerra. I ara, una mitjana de 69 persones moren cada dia en aquest país africà, és a dir, que durant el temps que es tarda a viatjar de Sant Cugat a Barcelona amb els Ferrocarrils de la Generalitat, un sudanès sucumbeix. "Quan la situació va començar a ser realment crítica, va començar el Mundial, que és el que ven", ha dit Esparza, que lamenta que els mitjans de comunicació i la gent m o s t r i n poc i n t e r è s per aquestes qüestions. De fet, segons els reculls de premsa que el Centre d'Estudis Africans de Barcelona confecciona amb una desena de publicacions d e llengua anglesa, francesa i e s p a n y o l a , d e s d e g e n e r la premsa només s'ha fet ressò del conflicte del Sudan esporàdicament el mes de maig, quan el govern i les guerrilles sudaneses van decretar un alto el foc de tres mesos. Ara, el règim sudanès ha establert un termini d'un m e s per distribuir ajuda humanitària al país; llàstima que la treva coincideix amb l'agost i els santcugatencs, com tohtom, marxen de vacances.

"Hi ha interessos armamentístics al Sudan ", diu Maria Mateu, d'una ONG d'ajuda en aquest país

HI S u d a n és en guerra des de 1983. Durant aquests anys, l'exèrcit islamista del govern sudanès sempre ha disposat d'un important arsenal armamentístic - t é ark* mes químiques i pesants, a més d'avions de combat totalment operatius-, mentre que a les guerrilles catòliques i animistes del sud del país tampoc els ha faltat mai material per combatre. "Hi ha interessos armamentístics", ha declarat Maria Mateu, d'una O N G d'ajuda al Sudan, que assegura que la guerra a aquest país costa cada dia al govern sudanès uns 160 milions de pessetes.

Assenyalar amb el dit els països proveïdors d'armes al Sudan, però, és difícil, malgrat que se sap amb escreix que França és un dels grans aliats del govern islamista de Jartum, amb l'objectiu de recuperar el seu protagonisme a l'Àfrica davant dels Estats Units. Per la seva banda, els guerrillers del sud del Sudan d i s p o s e n del suport d ' U g a n d a , Etiòpia i Eritrea, amb l'apadrinam e n t dels E s t a t s Units, que així vol evitar que un règim islamista com el del Sudan es converteixi en una d e les potències d e la zona, tenint en compte que el país és el més gran de l'Àfrica, té la taxa de creixement d e mogràfic més alta d'aquest continent i, a més, disposa de reserves petrolieres d'uns vint mil milions de barrils.

En cap moment es qüestionen les exportacions d'armes que fa VEstat espanyol

Potser, en el cas del Sudan, Espanya no està a la llista de proveïdors d'armes, malgrat que té una cartera de clients on hi ha nombrosos països en conflicte

VALMCS mm*»mmmmmmmmJm

'El Periòdica' va publicar aquesta il·lustració el 7 de maig, quan la tragèdia encara tenia poc ressò a la premsa

Qífè e$ pot fer ara? *^|rónerquecalfer4s parar l'ho* tïB^lgta. Actualment uns dos rmWm tfe persones estan en petüf deiftorirde fam a! Sudan t diverses ONG han iniciat campanyes de recollida de fons per enviat ajada humaflitlm i aquest país. Càritas ha obert un compte corrent a laGaixa

(aftwzo8-3i -oaooisíírtft i m$

rseigència é p í s «£&&: de rno» o de mantf|staciofls pébStfBèsàl rnest,ia©E8ïtp<a«iabel40%de4 carrer), ja djtte és i'ótuqt màsrtfera premtpast dûe«ptj^cte, pe*5 que els organismes internacionals encara B faJtett 12 «tíjfcm, diners « • « m ^ l · d M t l À . que esperà aconseguir amb l'aju- bé es|>^|rîf dkecíafaeaten el da dels ajïs&tatnèras adherí» 4 <xKMi^mkmtmí»éíi4^tòfír Forn CS«ak.r|í <39opetací<M £% ç^m-é^'m^^ * fag»erra, senvolapame»t Ei consistori sant- ^jpíf^dîdel^^n.OmarHas·· ctí^teêstàadtefeaaqTíestíbftjí, ^mSÍ#feíE%f^*sl>alace,fia i, malpat^tteja. f» decidit la é ^ /i^^f^$^»0!^Bo^k fa»*

, iftsuttbí ho ha fet Ja CK»I Roja <21«e-06<)0-19tf)06ó). Per la sç*a banda, Metges Sense Fronteres, '' 0 N 6 qtie opera al sud del Suàm <m4^ééà'matpmédi<ptst)mï^'' 'ft0§MtiM 0d&*f'|H)&lsÍ$48J& dèsde 1988, té un tçlèfca dirtror» aàpàsm enlloc. ^|^^p|m^|>^p7âs^é$p(t· wàó Í902 250 902) m casquê* - Al«tnda d'aquests a'fuén d*e^ ^S^SSa0tgmmtí " valguí» fe* donaòus. L'QNG <fa*,' tnergèacia, és importat* que <É| ,• - jada al Sudan .VEundri Retíef and mitjans de comunicació es fa$k, í^^Bg^Sípite^»!*?:!»" v .-l^êlopHient Assoctatíon també ressò de km&àk atSusdaa^^fe ^^^^^^^^0kt^mt^1 Ç ^ t g ^ l ^ g a t m projecte d V y& (te cases delstesto**als dHJP

>^^^^P#M^

; vr-..^.1^

Kí, ? M . % * *-„• •-„ •* > s p . i - «

•^ ^ • ^ • • • - V ^ T t ^ ^

^^...^

.-.S.

•<

O p i n i o

El Sudan i la pornografia

de la fam

V I C E N Ç FISAS

ivulgar la realitat a través d'imatges és, en principi, necessari per adonar-se de la magnitud de tot el que passa. I si la realitat és indigna i cruel, s'ha d'ensenyar tal com és, tant si ens agrada com si no, i per incòmode que sigui. Però la contundència de la imatge hauria d'anar acompanyada de dues coses més, igualment necessàries: la indignació i l'actuació per posar fi al sofriment de les víctimes i assegurar-los un futur en les condicions mínimes de dignitat, sense que això signifiqui ajornar-los simplement la mort durant unes setmanes o uns mesos, com passa moltes vegades. La indignació és la base per a la reflexió i per a l'actuació, però aquesta última no pot ser exclusivament emocional, sinó que ha de tenir un

perfil a més llarg termini i ha d'anar a les arrels de l'assumpte. És aquí on ens perdem i on normalment no sabem ni com començar. (...) Això del Sudan no és nou, ni el que passa ara era imprevisible (...). Des del 1989 funciona YOperació Salvar el Sudan, patrocinada per l'ONU, a la qual només els Estats Units han dedicat més de 700 milions de dòlars, encara que és coneguda i notòria l'extrema instrumentalització i manipulació de gran part de l'ajuda exterior, que serveix abans que res per mantenir els exèrcits. La mateixa guerra costa al Govern sudanès uns 500 milions de dòlars anuals. Seria molt int e r e s s a n t comparar a q u e s t e s quantitats destinades a pal·liar les conseqüències del conflicte amb les que es posen a disposició per a

actuacions de tipus polític, ja siguin de denúncia, de pressió (tant al Govern del Sudan com als seus pocs aliats), de mediació o de prevenció, però sempre per alterar el rumb de la guerra. (...) Mentrestant, l'advertència de les ONG humanitàries que elles soles no poden canviar el rumb de les coses hauria de ser el punt de partida perquè creixés la nostra indignacióYperquè els mitjans de comunicació donessin prioritat al tema i perquè tots junts pressionéssim prou per no deixar una vegada més en l'oblit tanta gent condemnada a la ram i a la mort, i no per designis de la natura, sinó per l'ambició dels guerrers. Fragmentextrade fedkióae 'E/Periéduo de Catalunya' delpassat 22 de juliol

EIS 4 CANTONS

L ATENEU

Divendres, 31 de juliol de 1998

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Convivència

Comencen les obres de rehabilitació

ciutadana

Una reflexió sobre les autèntiques arrels de la ciutat Sant Cugat creix, s'ha fet gran, molt gran. Més de 50.000 persones resideixen a la nostra ciutat. En els darrers anys, han aparegut molts barris nous -Coll Fava, Torre Blanca, el Parc Central, etc.-. Contínuament es construeix als solars de Valldoreix, Mira-sol i la Floresta. Ls cases unifamiliars es redefineixen i canvien, passant d'antigues torres de segona residència a cases en filera o pisos. Avui només ens resta el Barri Antic de Sant Cugat que, si no en tenim cura, la rehabilitació o nova edificació en el lloc ocupat per les cases antigues del poble engegarà un procés irreversible. Caldrà parlar, doncs, d'una nova configuració del poble. L'Ateneu tria ubicar-se a la plaça Pep Ventura, com a senya d'identitat de Sant Cugat i per donar a en-

tendre que tot aquest creixement és vàlid si existeix una senya global i necessària, con entenem que és el Monestir i l'entorn antic de la població. Si hem de sentir-nos santcugatencs és per poder-nos sentir acollits en un entorn urbà que ens satisfaci, per tenir els serveis necessaris i que les prestacions o contraprestacions d'identitat no ens siguin escatimades. I això ho diem per entendre que tots anem a confluir en aquell lloc que ens identifica i que no és cap altre que un passeig, una plaça, una zona de serveis i oci, un monument, unes botigues. Allà hi fem, moltes vegades sense dir-nos res, convivència ciutadana, altres ens trobem i parlem. I si no, aneu de passeig pel carrer Santa Maria, que els caps de setmana està ple de gom a gom.

C o l • i a b o r a c i ó amb

alt r e s entitat

L'Ateneu ha previst posar el seu estatge social a l'abast de la Fundació Sant Cugat, cedint-li dues sales on l'entitat hi establirà la seva secretaria i acollirà les diverses comissions que s'han de crear per coordinar l'organització i desenvolupament de les ponències del Congrés. Des d'aquí, volem convidar a tots els ciutadans a la participació d'aquest gran acte, ja sigui col·laborant en la preparació de

"la sumi"'

Ics ponències, en les comissions de treball, en l'organització del Congrés o en l'adhesió a la Fundació. Us convidem a tots a dir-hi la vostra, a participar en les diverses ponències que es faran sobre aquesta ciutat: Sant Cugat, ciutat oberta; La societat santeugatenca: Les expressions de la cultura: Convivència, solidaritat i tolerància; La vida política a la ciutat o El disseny de la ciutat. Totes elles s'han constituït ja i ens brinden la possibilitat que tots els ciutadans debatem temes ben importants per al futur del nostre municipi. D'aquí la importància que tots hi participem. Aquesta serà, sens dubte, una porta oberta a la reflexió i repensament de la ciutat. Us hi esperem.

els serveis... proposem que hi hagi un pla general que ho defineixi, en l'àmbit urbanístic, social i humà. Si ho pensem, donarem la volta a moltes situacions avui encara no enteses. Plantejarem només unes qüestions: Si volem que el barri antic de Sant Cugat sigui el bressol d'acollida de tots els santcugatencs, què hem de fer? Com el volem? Què hem de modificar? Quines obres faríem, quins serveis hi posaríem, quins costums mantindríem?

Q ii e i x e v v e ï n a l s

La Fundació Sant Cugat obre la seva secretaria a la seu de l'Ateneu La Fundació Sant Cugat instal·larà a principis de setembre la seva secretaria al local de l'Ateneu. Des d'aquí, l'entitat recentment creada durà endavant l'organització d'aquesta, així com la planificació del primer Congrés de la Ciutat, que se celebrarà a la tardor.

L'entitat reivindu a cl barri untu < tmia punt de trobada i nitadana. E: CEDIDA

La senya més vàlida seria la de prendre el Monestir com a referent. i tot el seu entorn com a àrea de convivència ciutadana. Tots anem al centre de Sant Cugat. Pensem que la plaça Pep Ventura acompleix aquesta comesa i que l'Ateneu impulsa que en sigui receptora de la trobada de santcugatencs. Però també té en compte el seu entorn: l'adequació de carrers i fer-los per a vianants, l'establiment d'estacionaments de vehicles, els comerços,

Els veïns del centre adherits a l'Ateneu reclamen 1' atenció administrativa L'associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc. entitat adherida a l'Aleneu, ha dut a terme tot un seguit d'accions per divulgar els seus objectius, les seves accions i les peticions formulades a l'Administració. És d'especial rellevància la petició de representativitat dels veïns de Sant Cugat centre, que han demanant un Consell de Veïns propi i amb les mateixes característiques dels existents en els districtes de Mira-sol. la Floresta i les Planes. En la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) aprovada al ple de l'Ajuntament del 21 de juliol passat, no va ser considerada la nostra proposta, i per això volem deixar constància que s'ha perdut una gran ocasió per dotar el centre de Sant Cugat d'un consell de

www.sumi.es

representació ciutadana. Hem perdut, doncs, la possibilitat de participació i compromís dels veïns en l'ampliació i aprofundiment dels deures que, com a ciutadans, estan disposats a assumir en la valoració dels problemes existents, la seva solució i elaboració de propostes en el camí de millorar la vida ciutadana en el centre de la ciutat. La participació de l'associació de veïns als actes de Festa Major fets a la carretera de Cerdanyola va ser un punt important de trobada, on els temes de la remodelació urbanística de la Carretera de Cerdanyola i les emissions de gasos de l'empresa Albus van ser motiu de comentari i preocupació. La preocupació dels veïns per aquestes dues qüestions és prioritària a la vista de les circumstàncies que concorren.

Durant els mesos d'estiu es durà a terme la rehabilitació de la seu de l'Ateneu. D'acord amb el projecte aprovat, les instal·lacions de la planta baixa s'adequaran per poder acollir els serveis generals de l'Ateneu, de les entitats adherides -FIRART, ITERARS i Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc- i de les entitats amb les que mantenim un conveni de col·laboració -Castellers i Fundació-. Aquest serà el lloc de trobada de reunions i inclourà una sala d'actes i exposicions, diverses sales de reunions i la biblioteca. Les sales del primer pis s'habilitaran per duri-hi a terme activitats de lleure, cursos i seminaris, activitats educatives i de formació continuada en els àmbits artístics, musicals, literaris, socials...

L'esplai obté gran èxit de participació Més de 60 nens han participat en els casals d'Esplai que l'Ateneu ha organitzat aquest estiu, amb la presència activa dels pares i el treball encoratjador dels monitors, que han sabut portar a terme una feina molt lloable i engrescadora.L'Ateneu pretén que aquesta activitat sigui continuada, i per al curs 9899 es proposa organitzar-la de nou incrementant les activitats fins a fer possible l'establiment d'un programa anual.

Les activitats noves, a punt La primera quinzena de setembre es presentaran les activitats que hem preparat per al curs vinent, i a partir del 15 del mateix mes i fins al 30 es podran formalitzar les inscripcions a la secretaria de l'Ateneu. Excursions, activitats artístiques. cursos de formació o esplai són alguns dels actes que s'estan preparant amb vista al curs vinent.

"la sumi"

OFERJA ESPECIAL PER A ESTUDIANTS: CONWCJAT'TA INTERNET PER 790

PTES.ALMES, SENSE LÍMIT D'HORES.

INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WEB PERSONAL DE FINS A 3 MB.

> w,

26 Societat

EIJvICAIYroNS Divendres, 31 de juliol de 1998

r a d i o g r a f i a

CENTRO POPULAR ANDALUZ

Un bocí de tradició andalusa empeltat a la nostra terra

Un tros d'Andalusia a Sant Cugat MONTSE SANT

Entitat: Centro Popular Andaluz Membres: 265 famílies Any de fundació: 1977 Seu Social: Camí de la Creu, 5 Telèfon: 93 589 4135.

L'any 1977, un grup d'andalusos que vivien a Sant Cugat van decidir crear un centre per preservar i transmetre al seus fills la cultura i els costums.que havien deixat a la seva terra, perquè els nois i noies no oblidessin les seves arrels. Amb aquest mateix esperit de conservar les seves arrels i de transmetre a les joves generacions l'essència dels seus ancestres i l'amor per la terra dels seus avantpassats, ara, més de vint anys després de la seva fundació, el Centro Popular Andaluz continua la seva

caminada per Sant Cugat i s'ha convertit en una de les entitats més conegudes, sobretot al Barri de Sant Francesc, on es troba la seu. El CPA està avui tan actiu com sempre. En entrar al centre, i entre les seves parets enguixades, el seu pati ple de plantes, enrajolat i amb brolladors, es troba una mica de la llum blanca i viva d'Andalusia i del caràcter de la seva gent. L'ambient és fresc i agradable, acollidor i alegre. A la sala, asseguts a les taules, homes i dones xerren o juguen a dòmino. I de sobte, et sembla com si alguna mà misteriosa t'hagués empès a través de

l'espai per transportar-te a un d'aquells patis sevillans plens de fresca humitat i de flors. El CPA, des de bon principi i fins ara, sempre ha engegat moltes activitats diferents; sempre en la seva línia de guardar i transmetre la cultura andalusa a tots els qui vulguin acollir-la. El calendari d'actes i activitats és atapeït i sempre s'hi fan noves incorporacions i actes. Especialment, el calendari de festes popularsque organitza el CPA s'estén durant tot l'any, i se celebren desde festes polítiques com el Dia Gran d'Andalusia, cl 28 de febrer, dia de la comunitat, fins a l'I 1 de se-

tembre, Diada de Catalunya, així com festes tradicionals, tan andaluses com catalanes, o bé la festa de la Creu de Maig, en què, com és típic a la seva terra, fan una Creu de flors i al seu peu s'hi canta i balla; es pot englobar entre les festes de maig tan esteses arreu dels pobles europeus. També celebren la popular festa de la castanyada, d'origen català, o les populars murgas i chirigotas típiques de Cadis, però alhora també les festes pròpies del poble de Sant Cugat, com ara la Festa Major; cada any el CPA hi posa la caseta andaluza, com a la Festa de Tardor, que tampoc mai no es perden.

Societat 27

ELS-íCÀIYroiVS Divendres, 31 de juliol de 1098

r a d i o g r a f i a

CENTRO POPULAR ANDALUZ

? : » '\

Cultura i integració són els dos grans pilars en què vol apuntalar-se el CPA

•iz de Mayo.

Foto: J . M. Q

La vocació de conservar les arrels M O N T S E SANT - Sant Capat -

El CPA acull entre les seves parets unes 250 famílies, i té m u n t a d e s seccions de teatre, de balls, de cantaires, de cultura i d'oci. L e s joies del C e n t r e són el seu grup rociero " R e c u e r d o s de Andalucia", el grup de ball "Triana" dirigit per Ester Gonzàlez, i el grup de teatre amateur "Hermanos Alvarez Quintem". El grup Triana, especialment, balla flamenc, però t a m b é fa les seves incursions en el ball clàssic espanyol. El grup coral rociero, molt r e c e n t m e n t cre-

at per la dissolució de l'anterior grup, té un repertori de flamenc i sobretot de cants de rodo, i c o m e n ç a a p r e p a r la famosa i coneguda "Misa Rod e r a " , q u e té unes arrels tan fondes en l'essència del poble andalús. El grup de teatre té un repertori especialment centrat en el teatre popular d'origen andalús, a m b una molt especial cura en les obres dels germans de qui pren el nom. Els tres grups a c o s t u m e n a fer i n t e r c a n v i s amb grups d'altres Casas de Andalucia d'arreu de Catalunya, i preparen per a molt aviat una gira que pot englobar centres i cases a n d a l u s e s d e França,

Bèlgica i H o l a n d a , una bona mostra de la vivència i sobretot d e la qualitat q u e han assolit a q u e s t s g r u p s . A b a n d a d'aquests, també hi ha un grup de murgas i chirigotas, q u e es com e n c e n a reunir el mes de set e m b r e per preparar els vestits i les disfresses per a carnestoltes, i q u e lluiran en la rua de la festa. Periòdicament, el CPA organitza exposicions, tant de pintura com de fotografia, i actes diversos . Una de les festes més importants del CPA és la concessió del títol iïAndaluz del ano, que és el reconeixement oficial a una persona, sòcia del CPA, que no té arrels andaluses

i que s'ha destacat per la dedicació i el treball q u e ha portat a terme per difondre la cultura andalusa. Properament, el CPA, ajudat per la Junta de Andalucia, vol posar en marxa un grup de dones progressistes per orientar i ajudar les dones, i t a m b é vol engegar un seguit de xerrades i actuacions o r i e n t a d e s a l'educació i l'intercanvi intercultural d e j o v e s c a t a l a n s fills d'andalusos a m b joves andalusos, perquè coneguin i puguin viure la c u l t u r a d e les s e v e s arrels. Aquesta és una d e les poques assignatures p e n d e n t s que té el centre: la manca de suport d ' u n sector d e la joven-

tut, especialment entre els 15 i els 25 anys, una edat en q u è els joves acostumen a ser difícils d'acollir. El C e n t r e , que va néixer d'unes converses d'un grupet d'amics, ara fa 21 anys, és avui un d e l s c e n t r e s a m b m é s movim e n t , i està afiliat al FAC, una federació q u e engloba 4 3 cases i centres andalusos d'arreu d e Catalunya, i que programa i acull un bon nombre d ' i m m i grants establerts en el" nostre país; i lluiten per agermanar la cultura i les tradicions q u e van deixar a la seva terra de naixement a m b els costums i tradicions del país q u e els ha donat aixopluc i feina.

U S 4 CANTONS

Economia Divendres, 31 dejuliol de 1998

Canvi

moneda

Sant Cugat Comerç recomanarà arrodonir Teuro a la baixa Demana reduir la doble circulació a tres mesos L'associació de comerciants Sant Cugat Comerç ha demanat "preparació i confiança" als seus associats per afrontar el repte de l'adaptació de la moneda única al sector davant les pors expressades els darrers dies pels defensors del consumidor, que temen un arrodoniment dels preus a l'alça i un consegüent creixement de la inflació. El president de SCC, Al.HKRl B ALANZÀ - Sant Cugat L e s associacions d e consu-. midors han recordat q u e l'arrodoniment de pessetes a euros c o n s i s t i r à e n un s i m p l e càlcul m a t e m à t i c (pic es farà per excés o per defecte al cèntim. és a dir. al segon decimal del preu total. Si el tercer decimal és igual o superior a cinc, cl segon decimal augmentarà en una unitat, m e n t r e q u e si és menor de cinc, el segon decimal no variarà. Per exemple: 167,384 euros s'arrodoniran a 167,38 i 167,386 a 167,39. Sant C u g a t C o m e r ç , com ja va expressar en el curs q u e va organitzar a l'abril, ha recomanat el canvi a la baixa del preu en euros perquè tothom es faci seva la nova m o n e d a . Així, sota la vigent campanya

Jaume Tubau, ha assegurat que els usuaris a Sant Cugat poden estar tranquils, ja que des de l'associació s'exhortarà a arrodonir els preus a la baixa. Aquesta mesura evitarà, segons Tubau, que el client jugui la carta de l'euro en lloc de la pesseta i, sobretot, en lloc d'un increment en l'ús de les targetes de crèdit i de les respectives comissions.

" F e m camí a l'curo. F ç s - t e ' l teu", el president J a u m e Tubau ha anunciat la programació d e n o u s c u r s e t s al s e t e m b r e per preparar els comerciants. Amb aquesta acció pedagògica, S C C vol implantar la doble retolació en euros i pessetes a principi de 1999, tot i que la circulació de la nova m o n e da no es farà efectiva fins a l'I de g e n e r de 2002. A q u e s t e s m e s u r e s , segons Tubau, permetran al comerç de proximitat fer una tasca p e d a g ò g i c a orientada al client q u e aturarà alhora l'ús indiscriminat de targetes de crèdit. Implicació d e l'administració N o obstant això, Sant Cugat C o m e r ç ha d e m a n a t la implicació d e l ' a d m i n i s t r a c i ó i de les entitats bancàries per aju-

dar el comerciant a modernitzar maquinària. Kn cas contrari, al seu parer, "cl p e t i t comerç no podrà suportar tot el que li ve a sobre". El p r e s i d e n t de Sant C u g a t Comerç, d'altra banda, ha coincidit a m b els defensors dels consumidors a qualificar d'excessiu el període de sis mesos en què la pesseta i l'euro circularan conjuntament, i ha demanat q u e "si pot ser e n tres mesos, cpie no sigui e n s i s " . L ' e x i s t è n c i a de "dos m o n e d e r s " serà, segons Tubau, un "disbarat" en l'àmbit comptable i d'usuari. Aquesta opinió t a m b é ha estat defensada per la mateixa Administració estatal, però topa amb l'emissió de la nova divisa europea, la manera com es distribuirà i l'emmagatzematge. L'organisme encarregat de

IM campanya informativa sobre l'euro ja ha sortit.al carrer. FOTO: X. L. protegir els usuaris serà el Lab o r a t o r i d e l ' E u r o , q u e va constituir-se d i m a r t s . A l'espera q u e l'ens creï sucursals, la Cambra de Comerç de Terrassa m a n t i n d r à o b e r t el seu servei d'assessorament e s p e cífic sobre l'euro per estudiar les dificultats q u e se li p r e sentin al consumidor. Paral·le-

l a m e n t , la T r i c a m e r a l , q u e agrupa les cambres d e Terrassa, Sabadell i Manresa, ha posat en marxa una campanya informativa a base d e díptics i cartells que informen sobre les noves monedes i bitllets, el calendari d'adaptació i les equivalències orientatives de diferents productes d'ús quotidià.

Fires

Empreses

Hewlett Packard liderarà la comarca en el Congrés d'Empreses de Qualitat Direcció i comitè aproven la resolució a"aquest primer cas A. B.

El tribunal laboral resol equitativament un temps de producció a Lucas Diesel A. B. -Sant Cugat L'arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya ha resolt de forma equitativa el temps d e la fase 30 de la cèl·lula rótor del capçal hidràulic, un component bàsic de les bombes que fabrica Lucas, .aquest ha estat el primer cas de discrepància entre direcció i c o m i t è d ' e m p r e s a que ha arribat al tribunal després de la signatura del laude arbitra] del 7 d e gener. L e s últimes exigències de productivitat d e la direcció (100 peces per hora) i els càlculs d e la comissió d'implementació en representació del comitè d ' e m presa (96 peces per hora) han trobat un p u n t intermig fixat

en 97,90 peces. Kn cl m o m e n t d e sol·licitar l'arbitratge, les d u e s parts a p o s t a v e n per un t e m p s de 104,8 contra 85,4, Direcció i comissió van signar una acta de desacord a final de juny que va donar peu a que un àrbitre consensual visités la fàbrica per estudiar el temps en qüestió. L'àrbitre Javier Crespàn, segons consta en el laude resolutiu, va enviar el passat dia 10 dos tècnics de "la seva personal confiança" per fer l'anàlisi qualitatiu d e la fase 30. Fonts d e la direcció de Lucas Diesel han aprovat la resolució d'aquesta discrepància a la factoria i han afirmat la voluntat de complir el dictamen del Tribunal Laboral de Catalunya. Per part dels treballadors, el

resultat t a m b é s'ha considerat satisfactori. Kl m e m b r e de la comissió d'implementació, Antonio Becerra, ha assegurat que la decisió "no ha estat cap sorpresa" i la repartició de l'àrbitre a mig camí entre els dos càlc u l s " n o e n s ha f o t u t e n absolut". Paral·lelament, el laude ha aplicat I'l 1% màxim de s u p l e m e n t de descans global en ser aquesta fase una de les m é s manuals i que ocupa tot el temps de l'operari. Les fases m é s a u t o m à t i q u e s reben una quota del 7,5%. Becerra ha precisat, però, que aquest és el primer cas que arriba al tribunal de la vuitantena de temps de producció que direcció i comissió han consensuat des de principi d'any.

- Sant Cugat -

La multinacional nord-americana H e w l e t t Packard, a m b seu a Sant Cugat, participa en una investigació conjunta sobre la gestió de proveïdors que p r e s e n t a r à els seus resultats els dies 9 i 10 de s e t e m b r e en el marc del IX Congrés d ' E m preses d e Q u a l i t a t a l ' H o t e l Arts. En la segona jornada d'aquesta trobada, el director general d'Indústria d e la G e n e ralitat, Jordi Conejos, presidirà l'exposició dels casos d'innovació de l'electrònica en q u è tots els p o n e n t s p e r t a n y e n a e m p r e s e s a m b seu al Vallès Occidental. Són Antoni S e n der, d i r e c t o r d ' e n g i n y e r i a i provisionament de Hewlett

Packard; Lluís Guia, director de compres d e Sony; Miguel C a n a s , director tècnic d ' E p son i L l u í s Ramis, c o n s u l t o r de Clúster Competitividad. La unió dels dos Vallès, a m b una participació a p r o x i m a d a d e 175 p e r s o n e s , servirà per crear un grup de treball sobre electrònica de consum, que r e u n e i x als principals líders del sector en unes comarques q u e s'han revelat com a exp e r t e s en els últims anys en a q u e s t àmbit. L'organització del congrés ha d e s t a c a t q u e la q u a l i t a t ha arrelat a m b força a la comarca, gràcies a la presència d'inst i t u c i o n s com el C e n t r e C a talà d e Qualitat i el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions, a m b seu a Cerdanyola.

Economia

ELS-/-CANTONS Divenr/res, .11 de juliol f/e WX

Les Empreses;

ÒPTICA

TEXIDÓ

La forta e n t r a d a enguany de c o m p e t è n c i a directa a S a n t C u g a t no ha fet arronsar la Teresa Texidó e n la contínua implantació d e la seva ò p t i c a al c a r r e r S a n t J o r d i , d e s d e fa s e t a n y s . D e s d ' a q u í , r e i v i n d i c a la q u a l i t a t i a s s e g u r a q u e a la b o t i g a n o hi t é " n i u n e s ulleres r e p e t i d e s " e n t r e u n a o f e r t a q u e p r i m a la m a r c a i la m o d a . D e l p ú b l i c d e S a n t C u g a t d e f e n s a q u e , tot i q u e sol v e n d r e a l g u n p r o d u c t e e x t r e m a t , la g e n t é s d e t o t a c o n d i c i ó i rebutja e l "segell d e pijos i c a r s , q u e n o t e ' l t r e u s ni a la d e t r e s " . T e r e s a Texidó no e s c a n s a d e d e m a n a r , a m é s , m a j o r i n f o r m a c i ó c a p a l s clients i més p r o f e s s i o n a litat dels v e n e d o r s ; així s ' a c o n s e g u i r à , al s e u parer, q u e les ulleres siguin c o m u n bolígraf: d ' ú s e n m o m e n t s p u n t u a l s .

Teresa Texidó. Propietària

en botigues n o autoritzades. - É s fatal. Nosaltres, com a comerciants. no tenim força. És el mateix de sempre: poca informació en la precaució. Si et compres unes sabates i et fa Uaga, és la pell. Però a la vista, si et passa l'ultravioleta, pot produir-te cataractes. Això la gent ho ignora i així és millor no dur ulleres que dur-ne.

ALIM'.RT B.M.AN/.À - Sant Cugat -

- I c o m veieu aquesta opció dels grups d e c o m p r a ? Es u n a bona m a n e r a d " a t u r a r les grans cadenes? - N o , per aturar-ho no. L'únic que pots fer és beneficiar-te amb els descomptes i poder treballar amb moltes marques amb descomptes. Si compres un vidre d'aquí o un vidre d'allà no tens rebaixa; en canvi, si pertanys a un grup de compra sí que hi accedeixes i ets com una gran cadena. —Quin tipus de clientela hi ha a Sant Cugat? - D e s d'un inici hem entrat amb marques, moda i qualitat. Però aquí hi ha de tot, passa que ens han posat com un segell de pijos i cars que no te'l treus ni a la de tres. A vegades sí que és atípic

^ïQ

^JM* ^

perquè es ven alguna cosa extremada quan els representants dubten que ho vendràs. -Ulleres metàl·liques, o de pasta? - Ú l t i m a m e n t era molt metall o molt petit i ara torna la moda dels anys seixanta. Volen pasta gruixuda, q u e en sol entrarà, però el pas d'una metàl·lica que no et tapa gairebé la cara a u n a d e pasta, costarà. - C o m v a la . conscienciació d e l públic r e s v

de les administracions o obligar la gent a seguir revisions gratuïtes de la vista? -Sí. Igual que els dentistes han fet revisions gratuïtes de caries, aquestes campanyes serien ideals, perquè la persona sabés el que ha defer i valorés que la vista ho és tot. - I c o m va el debat entre estètica i cura de la vista?

"Si ets d'un grup de compra, no - Crec q u e . s'imposa la cura atures tes cadenes, de ia vista. Fs valora molt l'estèti-

pero tens descompte

ca i les ulleres continuen sent part de la moda, però depèn: a l'hora de comprar la gent prefereix un bon vidre i una bona muntura. Ara, també hi ha gent que simplement li agrada portar ulleres i te les demana sense graduació. —I ara a m b l'estiu també torna el debat sobre les ulleres d e sol sense graduació que acaben perjudicant la vista i que es venen

-Es fan moit en les marques poques campanyes de conscienciació i molt poca gent va a l'oftalmòleg un cop a l'any per fer-se una revisió. Tothom hi hauria d'anar, tot i que també hi ha oftalmòlegs q u e tracten abans la vista que la pressió intraocular. i si no et fan una revisió no t'ho miren. —Potser caldria la col·laboració

RiusiTaulet2,Pral.1«-Tel.(93)674 8215 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

—El nou perill s'anomena ordinador, al reflex del qual s'hi exposa molta gent vuit h o r e s cada dia. Quin remei hi poseu des d e les òptiques? - H i ha vidres específics per a protegir-se del reflex dels ordinadors. Són verdosos a la part superior, per quan mires recte i necessites més filtre. És un vidre degradat per sobre de color verd i per sota molt transparent. - C o m va el sector'de les llentilles, e n c a r a m a n t é l ' a u g e d'anys e n r e r e ? - L a llentilla ha canviat: es fa servir molt la rebutjable, setmanal o mensual. És molt més còmoda la llentilla per a la persona, i el sector va a més. Les primeres eren dures com una pedra, que encara existeixen, i ara la rebutjable i tova és com un gel. - I qui vulgui compatibilitzar els dos usos, llentilles i ulleres? -4jes llentilles no poden eliminar les ulleres. Si vols dur llentilles, primer has de fer-te unes ulleres, per si un dia dorms malament o agafes una conjuntivitis. I depèn per a quina professió, necessites ulleres, no pots dur llentilles. - C a p a on va el sector de l'òptica, per obrir nous mercats o per oferir nous productes? -Va a especialitzar-se en optometria. S'està mirant molt els problemes visuals dels nens i el seu tractament Les ulleres seran com un bolígraf, d'ús en moments puntuals, perquè les desviacions estaran molt més controlades. I ,es miopies altes desapareixeran, per les operacions; i amb entrenaments de la musculatura podrem veure-hi millor. E! botiguer haurà de ficar-se en aquests temes i ser més professional.

Disseny

•'-'''IO(Quark. Pagc •HA(PhotoShop> CMC (AutoCaci i .-Disseny WWW ! PER A NENS/JO

.. per . *

Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

's/JJ* 1

Teresa Texidó confia en la professtonalttat creixent en el sector. FOTO: X. /..

pecte a tenir cura d e la vista?

Manpower presenta els seus serveis a les empreses A. B. - Sant Cugat -

"Tothom hauria de fer-se una revisió a P oftalmòleg un cop Pany.99 —Com es dóna a conèixer una botiga c o m la vostra, q u e n o pertany a les grans cadenes? - F e n t venir la gent i que uns s'ho parlin amb els altres. La millor publicitat te la dóna el client. Nosaltres intentem donar la millor qualitat, que també és més car, però el client sap que li anirà més bé. - 1 la c o m p e t i t i v i t a t e n e l mercat? -Formem part d'una central de compra valenciana, Transvisión, que fa tres anys que es va obrir al m e r c a t estatal. P o d e m fer ofertes de líquids, obsequis per als clients,... i competim també tenint les ofertes de les grans cadenes per si ens les demanen. A banda, l'atenció al client la tenim molt m é s personalitzada: mires molt m é s quin tipus de vidres segons la graduació q u e té, diferents classes, no tens models estàndards. Busques el millor p e r a cada p e r s o n a . P e r preus també tenim vidres de mil p e s s e t e s , però a mi a q u e s t e s vendes no m'agraden. És el que intenten fer les grans cadenes, però quan té algun problema, el client ja busca un venedor q u e pugui estar per ell.

cc/ / i Sant >ant

Piirrrk IV D DISSENY

ASSISTIT

O O L I N /

Domènec, 7-1 r 1a Domènec

Tel.935897886

—

SANTCUGATDELVALLÈS

Centro Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

L'empresa de treball t e m p o ral M a n p o w e r , q u e va obrir l'oficina de Sant Cugat el m e s passat, ha començat una campanya de presentació dels seus serveis a les empreses d e Sant Cugat. Fins ara les firmes locals que demanaven els serveis d e Manpower es desplaçaven a l'oficina d e C e r danyola, però els responsables d e la multinacional han optat per Sant Cugat a causa de l " ' i m p o r t a n t v o l u m d e contractació d e la zona i p e r oferir u n a proximitat m é s gran a m b el client". L e s mateixes fonts asseguren estar al corrent d e l'anomenada lluita contra les E T T q u e segueixen alguns col·lectius del municipi. Segons Manpower, alguns sectors de la s o c i e t a t d e s c o n e i x e n e l s avantatges que l'empresa ofer e i x p e r i n t r o d u i r - s e e n el mercat laboral, "especialment per al sector més j o v e " .

A l'agost, les zones blaves seran gratuïtes A partir de demà, 1 d'agost, totes les zones blaves de Sant Cugat quedaran exloses de pagament, gràcies a l'acord al que han arribat per segon any consecutiu l'Ajuntament i l'empresa Parbla. La mesura deixarà més d e 300 places d'aparcament lliures de pagament fins al 31 d'agost. A partir de l'I de setembre, es tronaran a aplicar les tarifes habituals. L'acord ha estat possible gràcies a la disminució de trànsit que es produeix durant el mes d'agost a la ciutat./ A.C.

Selecció de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè p o d r à confiar i lu seva e m p r e s a créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 9 3 5 8 9 57 55 F a x 9 3 5 8 9 5 8 15

E-mail sepal@sumi.es

U S I CANTONS

Classificats guia pràctica

ASSESSORIES • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat. 37 93 5 8 9 8 3 66

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 8 2

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 47

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 9 3 5 8 9 65 6 * 90849 4 5 * 9 • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 6 7 5 * 1 *5 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 9 3 6 7 5 * 8 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4 4 * * • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0 * • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 5 8 1 4 * 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3 2' 9 3 5 8 9 30 65 • M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a. 93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 4 0 * 7 8 8 0

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 589 4 * 7*

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 2 0 0 0

BELLES ARTS

93 6 7 4 3 8 92

ELECTRICITAT • CUGART Torrent de la Bomba, 14 936744390

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel,

• PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93_674 71 64 • TOBELLA MÍLLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0657 •VILAR ELECTROLLAR, SA. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

93 6 7 4 0 6 6 3 •CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9 , • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 6

ENSENYAMENT • COAP Villa, 22

93 5892* *5

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93589*4*8 •SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 * 6 0 •TUBAU Latorre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5

• PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCastia4 93 674 65 00

COPISTERIES • ARPAU Valldoreix .45 93674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni. 24. 93 589 74 42 • COPY-GRAF1C Can Matas, 8. 936753653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

.AR-f-riB-HIP-OHi hrtrcf i Guàrdia. i/n Ttl V> W 0 0 O I Fan •»! 674 2 4 » UtUW Sim C U Í U I (dav»luV TV2.

• L'ACADEMIA Balmes, 39 93 675 44 58 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovasdel Castillo, 20 9358928*9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 2 2 0 1 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat

93 674 82*5

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT. DES DELS 3 ANYS FINS ALS I6ANYS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR Via interpujar i/n T1f:9i 5198108

JOGUINES

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82 • J . MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 *5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 675 53 53

93 674 *3 96

1, 3er pis (Barcelona) 4121939

93 674 34 35

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

93 6746*72 > GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 6 7 5 0 3 5 * • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n

93674 308* •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 8 6 2 •UESC Canovasdel Castillo. 9 9367523 90

ELECTRODOMÈSTICS

• BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

CARNISSERIES

93 674 3 6 9 4

FRUITERIES

HERBOLARIS DIETÈTIC/

5Uj

•GERD Plaça Pere San, 9

93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 9 3 6 7 4 75 98

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 935890045 • HÍPICA SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 9 3 6 7 4 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

936752502

BICICLETES

• VICAT-3 ST. CUGAT S L Pg. Torreblanca, 29 93 5 8 9 5 4 43

•MEDFIATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler, 25. 93 5 8 9 3 4 62

• DECMIO DECORACIÓN, S L . Francesc Moragas, 4

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9

93 589 7788

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9-B 93 6 7 5 3 0 * 2

93 6 7 4 * 3 9 8

DECORACIÓ

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048 _

• D.G. DASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 936754203

• GALVANY Alfons Sala, 29

9357859300

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 9358907*2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33

ASSEGURANCES

GUÜ(MMTOGfiArTC

CRISTALLERIES

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71

• ARXIU GAVÍN

93 6742570

93 674 74 49

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20. baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 3 2 67 Fax. 9 3 6 7 5 32 09 E-maik belsconjod9nexo.es • FOAP S A . BANYS Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 0 3 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 49

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 9 3 5 8 9 29 29 93 589 35 35

TALLERS DE RELAT I

CONSTRUCCIONS

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

• CUINES J . DÍAZ Rbla. del Celler, 17

IMMOBILIÀRIES • C A L CRISPIN Santiago Rusinol, 23 936740308 •ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93674 0 * 7 4

FERRETERIES • EL PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5 •EUROPA Alfons Sala, 24 336755260

FLORISTER ES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 93675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8

93 58964 75

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93674*546

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41

93 589 03 07 Faï 33 5S9 11 04

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10

Valldoreix, 79 93674077*

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

Fincas Sant Cugat Administración

de fincas

A.P.1.

COMPRAS VENTAS ALQUIlfRES VALORACOMES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14 Tel. 93 674 08 97

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3

93 675*5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93 589 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300

938996748 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 baixos 1a 935894753

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 6 7 4 0 * 7 4

• TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 5 8 6 2

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12

93 58902 66

• CASAL D'AVIS DE MKA-SOL Victòria,48 93 5 8 9 2 0 * 8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800 93 589 78 6 0 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES Moli, 1

936755*06

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons Carnpoamor,12 - Nau 3 936755*08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MAT. CONSTRUCCIÓ •AP Rius i Taulet, 27 93674 0S03 •SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 674*4 90

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 93 589 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52

935896*63 • BENETTON Santa Maria, 21

93 67485 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

93 675 0267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 6 7 4 * 4 8 2 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènoch,28 936740&X •RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 589 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel iFax •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93 675 56 53

• RANGO10 Pous, 13-toca) 1 93 675 5 7 5 5 •VALLÈS NET SantRamon,4 93 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA •FIOTTO Sant Jordi, 32 93 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago FLerVi 8 936753304 •ONA Major, 18 93 675 59 2 * •MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala. 12 Botiga 3 93 675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS

93 675*0**

93 67465 98

• L A PERLA Major, 3

93 674 0*38

•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6 7 4 0 9 9 5 93674*550 • CASAJUANA Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 • EGA MOBLES

PARAMENT DE LA LLAR

93 674 03 16

PERRUQUERIES •AMA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas

93589 35 89 •CARNÉIBÒSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 8 8 _ •FORMAS Eles Rogent, 18 A

93 675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol. 16 93 674 90 97 • TATERS Sant Antoni, 62

93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93 5 8 9 * 7 9 9

93 6754006 • LOURDES Monestr 33, entresol 4 936744026 •NUEVAMAGEN ANAY ENCARNA Dapilaciones, hnpieza, arorrtaterapia StUorenç,7 93674 6288 • SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 935894711 •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785

PESCA SALADA I LLEGUM

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6 7 4 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 6 7 4 6 3 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 93 674 53 0 *

TELEFONIA

Sant Antoni. 50 936745752

PERSIANES Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898*29 90899638*

• A R TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 93 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES •TMTORERIASANT

•MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11

MERCERIES

93 675*299

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas. 6

•SALUMS

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9 - 1 r 1a 93589 0*5* • D 4 CONSTRUCCIONS VakJoreix.10

MISSATGERS

• SALVAT Santiago Rusinyol, 46

•GENEVIEVELETHU VAIà,6

LLARS D'AVIS

MOBLES DECORACIÓ INSTRUMENTS MUSICA

•FUSTERIA EBENISTERIA

935894742

935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. dol Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 936740393 •ZOOM Centra de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 6 5 6 74

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A

93674 7254

INFORMÀTICA • LA UONESA

•AUGUET Santiago Rusinol,40 93674 5854 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9940 •SPADA Balmes, 3 9 - 1 r d t a . 93 5 8 1 5 5 4 9 •SANBÉR-5 Anselm Clavé, 20 93 6 7 4 4 5 7*

Cànovas del Castillo. 2 93 589 00 14 • MAJIK Sant Jordi. 29

•MARCOVE Sant Esteve, 29

CUGAT •FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6847 •PISCMES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93589*732 •SERRALLEFttATIERRAICOMASC.B. Mozart.9. Barcelona 93 218 1998

ÒPTIQUES

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA ZAMORA, SJMossèn Crtor Verdaguer, i a

93 5892638 • MANTSERV.SA Av. Catalunya. 18 93674 6058

REPARTIDORS •MAIUNG VALLÈS, S . L Sant Domènec, 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 7*

PASTISSERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT RWa Ribatalada, 34

936752228 • TMTORERIASANT CUGAT Alfons Sala.2 936744*67

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 9358944 22 93 6755*5»

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell. 23. Obert nit i festius 936746945 Tel. urgències 908898*36

93674 6945

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30

936745580 •NENS Endevatada,12

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 *3 05 • MASKOTA Villa, 5

93675 0*52

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR •FALGUERA Vaa,1 93675240* •PERYBEN VaMcrebr, 45-47 936745336 936745*04

• TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 58944 95

Santiago Rusroi, 36

93674**83

93675*389

93 674 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8

Sant Antoni, 1 93 6 7 4 * * 8 2 •TMTORERIASANT CUGAT

• VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7*4*

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896*50 Fa» 9 3 589 5 9 65

XARCUTERIES • REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 9367400*4

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *

Oassfficats

ElS4GV!VrC«NS

Mfel'NIi/ :<&'

MMIM, K S A

A R E N A S A N • PISO NUEVO Zona monasteno. Sup. 80m2 2 hab. dobles, baho completo, gran sal-com., tol. exterior, calefacción, gas suministros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional 935894566

• PISO EN CALLE SANTA MARIA Sup. 75 m2. 3 hab. dobles, bano completo, salón, comedor, cocina nueva. Amplio y luminoso. Exterior. Subministros contratados. Alquiler: 75.000 ptas./ mes. 935894566

• ATICO A ESTRENAR • PISOS A ESTRENA Carrer Orient 4 hab., 2 banos, arm y focos emp., pl.bajas Av. Pla del Vinyet. (Delante Colegio Europa). Sup.: 117 m2 + 42 con jardín, 93 m2, pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000 m2. Terraza (toldo). Orientación Sur. 4 habitaciones, 2 banos, 1 aseo, armarios y focos empot., parquet, calef., gas, parabòlica, ptas. pàrking y trastero, zona comunrt. con piscina. Alquiler : 150.000 9358945 66 ptas/mes. 9358945 66 • DUPLEX NUEVO Zona centro. Sup. 75 m2., 2 hab. dobles, 2 banos, amplio • PISOS A ESTRENAR sal-com.. cocina con encimera vitroceràmica, armarios y Collfavà. 3 y 4 hab., dos bartos, calef., gas, parquet. Plaza focos empotrados, calef. elèctrica, trastero, suministros pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 115,000 contratados. Alq: 90.000 ptas. ptas. 93 589 45 66 9358945 66

P I S O S • RBLA CELLER Piso 70m2, 3 hab.,+bano,A/E, tza., cocina nueva, pàrking opcional, 3° con ascensor. Precio: 14.800.000 ptas. « 589 73 74 - 93 589 81 61

• RBLA. RIBATALLADA Piso 110m2, 4 hab.,+bano,+aseo, A/E, muchas vistas, muy soleado, tza. calefacción. Precio: 23.300.000 ptas. 93 589 73 74 - 93 589 8f 61

• ESTACIÓN Piso 85m2, 3 hab..+2 banos, pàrking opcional, salón a dos ambientes, parket, calefacción. Precio: 15.800.000 ptas. 93 589 73 74 - 93 589 81 61

• P. CENTRAL Atico 70m2, tza., 26m2, 2 hab.,+bano,+aseo, 3PK's, TR., Z. Comunitaria-Piscina, sol T/D, vistas. Precio: 27.000.000 ptas.

• RBLA, CELLER Piso 105m2. 4 hab..+2 banos, A/E jjarket, sol T/D, calefacción, 5° real con ascensor. Precio: 18.000.000 ptas. 93 589 73 74 - 93 589 81 61

Bajos 112m2, 40m2, 2 jardín priv.,3 hab.,2 banos, sol T/D, T/E.Z. Comunitària y piscina. Precio: 29.000.000 ptas. 93589 73 7 4 - 9 3 5 8 9 8 ) 6 )

• ESTACIÓN Piso 100m2, 3 hab.,+bano, +aseo, tza., cocinaoffice, lavadero, soleado, nuevo a estrenar. Precio: 20.000.000 ptas.

• P. CENTRAL Bajos 120m2, 40m2, 2 jardín priv.,3 hab.+2 banos, sol T/D, A/E, nuevo a estrenar calefacción. Precio: 32.800.000 ptas. 93589 73 7 4 - 9 3 5 8 9 8 ) 6 )

93589 73 74-935898)6) • ESTACIÓN 2/3 hab.,+bario, pisos totalmente reformado, cocina con electrodomésticos. A/A, pk. op.. Precio: 21.000.000 ptas. 93 589 73 74 - 93 589 81 61

F I M C A

93589 73 74-935898)6) • C . GANXET

• PLA DEL VINYET Àtico-Duplex 180m2., tzas., 6 hab.+2 banos+aseo, A/E.Z. Comunitària y Piscina, Calefacción. Precio: 40.000.000 ptas. 93589 73 7 4 - 9 3 5 8 9 8 ) 6 )

S A N T

PISOS EN ALQUILER EN VAR1AS ZONAS • Calte Doctor Murillo. Junto estación. Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes. 93 674 08 97 • Alfonso Sala. Junto estación. Piso amueblado, 4 hab., en perfecto estado, calefacción. Precio: 72.000 ptas mes. Comunidad incluida. 93674 08 97 • Otro. 120 m2 4 hab., sin muebles. Precio: 80.000 ptas mes.

93674 08 97 • Caile Rosellón. Junto estación. Piso 3 hab.j de 75 m2, bario reformado, etc. Precio: 11 5 mili. 93 674 08 9> • P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal con 500 m2 de jardín, 6 hab., estudio, saión-comedor a 2 niveles, 4 banos. garaje, jardín. Precio: 65 Mill. K j 674 08 97 • ZONA GOLF Preciosa torre adosada, muy bien situada, soleada, con 2 pequenos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 banos y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automoviles. Precio : 57 Mill. 93 6740897

F I N Q U E S • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios. amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos. terraza. estudio, jardín 400m2. TODO REFORMADO. MUCHÀ LUZ Y SdL. 37.000.000 Ptas. 93674 7254 • ZONA GOLF 4 dormitorios comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 93 674 72 54

C U G A T

• MAS ROIG VALLDOREIX Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitorios. salón-comedor, cocina y dos baflos. Piscina. Jardín de 500 m2, barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables. Precio: 43.750.000 ptas. 93 674 08 97 • PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. 3 hab., 2 banos y aseo. Estudio, terraza y jrdin privado. Garaje 2 automoviles, frastero. Precio : 36 Mill. 93 674 08 97 • PLA VINYET-SAN JOSÉ Magnífica torre adosada esquinera de 260 m2, 4 hab., estudio, salón-comedor con chimenea, cocina-office, garaje, trastero, lavadero, jardín, mucho sol. Precio: 51 Mill.

93674 97 ESTACIÓN • ZONA08 GOLF

Piso de luio, 160 m2, 4 hab. dobles salón-comedor de 45 m2, 2 banos completos, cocina orfice. Perfecto estado. Parquiing grande. Dos piscinas y jardín corrtuntario. Precio : 93 674 0897

• JUNTO ESTACIÓN __ Local de 100 m2 en alguiler de 65.000 ptas/ mes. En venta : 12,5 Mill. Otro local C/ Dos de mayo deT32 m2 :150.000 ptas /mes 93 67408 97 :

G I R O N E L L A • COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ras. 93 674 72 54; • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón, ncocina, bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 936747254

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armarios empotrados, terraza, calefacción. Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Pfas. 93 674 72 54

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93674 7254

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 ampfios dormitorios con armarios, comedor-salon cocinaoffice, 2 banos completos, calefacción. terraza. Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ras. 93 674 72 54

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 72 54

• ZONA TRANQUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2. cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac, 2 p.p., piscina comunit., 3 anoSj todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. E-378

• RBLA. DEL CELLER 97 m2. reformado. comedor, cocina, 4 h. (dobles), 1b., A., vistas al Tibidabo, soleado, parqumg incluido, Precio: 19 Mill. 93 675 33 55. £-644

• APART AMENTO

• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155m2endos plantas, salón con chimenea, cocina, 5 h.con armarios empotrados, 3 b., calef., piscina barbacoa, etc, perfecto estado. Precio: 45 Mil. 93 675 33 55. E-S26

2 H., comedor, cocina, 1 B., parquet, calefac., ant. 2 arios, Precio: 15.550.000 Mill. 93 675 33 55. E-589 • VALLDOREIX TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42 m2, cocina, 4 h.. 1 b.. 1 a. con ducha, calecfac., piscina, barbacoa, etc, ant. 1 ano, Precio 43,5 Mill. 935892643.E-664

•ADOSADA B Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c , zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b., 1 a , zona comunrt. con piscina, Prtx&ttJïJM.936753355.E-598

• P* ST. MAGÍ 81 m2. comedor, cocina, 3 h. (1 Suitte), 2 b, ascensor, calefac, soleado, Precio: 14,3 Mill. 93 675 33 55. £ - 5 ) 9

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c , Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b , 1 a, estudio, parquet, calefac, perfectlsimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55, E-564

• RBLA. RIBATALLADA 95 m2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp., 1 b.. 1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado. Precio. 21 Mill. 93 589 26 43. E-594

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gas y terf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 3355. E-682

Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor.. 2 banos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magnificas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 936743208 • RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea, hog. 4 dormitorios. cocina-office. 2 banos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk., arm. empot. 36,5 Mill. 93 674 3208 • ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 banos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio : 26 Mill. 93 674 3208

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 banos, amplio sal-comedor. Magnificas vistas. Jardín comunrtario, piscina. 21 Mill. 93 6743208 • PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, salcomedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 936743208 • TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitono doble, amplio salóncomedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 936743208

•COLLFAVÀ Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mul 936743208

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos, piscina, rieg. aut, 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 93 6743208

•ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha, salcomedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93674 3208

• LA FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 936743208

.mmmmm * i s

• Es busca cap d'administració (home/dona). Imprescindible anglès, Windows 95. 909364306 •MASAJE 9358343 4 ] • VENC NISSAN ALMERA Diesel 2.0,23.000 Km. Aire condicionat.tancament centralitzat. 908 9 9 8 0 9 )

D E M

A N

D E S

• CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 929 38 73 70 •ROSES Lloguer apartament nou V* línia de mar, 35.000 Res. P/Setmana.

939 775896 • AMPURIA BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions, 85.000 Res. P/Setmana, 93? 77 58 96

• PARTICULAR - BAIXOS 3 habitacions + traster + pati. 15 m.

• AMPURIA BRAVA 1* línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Res. P/Setmana.

9 « 43 73 35

939 775896-97245 42 57

•MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08 • CLASSES D'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATÍ 909340482

• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables). 9367524 56 • OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 6 7 5 ) 4 5 3

MOUSSE DE MADUIXES DE RÈGIM C O L . L A B O R A : M. Àngels Cuadras • 1/2 cullerada gran de suc de llimona • 1 sobre de gelatina de maduixes sense sucre • 1/2 tassa de soda de maduixes sense sucre. • 1/4 d'aigua freda en una tassa • 1/2 tassa d'aigua calenta • 2 clares d'ou batudes a punt de neu • fulles de menta Posem la gelatina en aigua freda i la removem. Després hi afegim aigua calenta fins que la gelatina es dissolgui. Hi ajuntem el suc de llimona i tot seguit ho posem a la nevera fins que comenci a espesseir-se. Una vegada estigui espessa, la traiem de la nevera i, amb una batedora de mà, la batem fins que quedi ben espumosa. Unim les clares d'ou amb el substitut del sucre. Ho servim en copes adornades amb fulles de menta. Ingredients

COMENTARI: Aquesta mousse és ideal perquè és baixa en greixos i té una aroma inoblidable.

ELS 4 CANTONS

Dhenríres,31 de juliol de 1998

Futbol

s a l a

V o l e i b o l

Winterthur continuarà patrocinant el FS Sant Cugat

Carles Castro contesta les declaracions d'Aymerich

De moment, només continuen vuit dels quinzejugadors del conjunt

À.L. El Futbol Sala Sant Cugat podrà encarar la temporada vinent a la Primera Nacional A amb el suport econòmic de l'empresa d'assegurances Winterthur. Aquesta companyia ha estat l'espònsor de l'entitat vermell-i-ne-

gra en les darreres quatre temporades. Paco Boza j a ha fet pública la seva decisió de no continuar la temporada que ve al d u b i s'ha incorporat al Coplasti de Rubí. Fins al moment, la plantilla del primer equip està in-

tegrada pels següents jugadors: el porter José Luis López i els jugadors Jaume Estrada, Javi López, Sergi Martínez, Oriol Serra, Josep Gonzàlez, Carlos Sanchez, Antonio García i Eduard Mayral.

Al.KX Loi'KZ - Sant Cugat -

L'empresa d'assegurances Winterthur patrocinarà el Futbol Sala Sant Cugat la temporada vinent, després que aquesta companyia i el president del club santcugatenc hagin arribat a un acord. Winterthur ha estat el patrocinador del FS Sant ( lugat en les últimes quatre t e m p o r a d e s q u e el primer equip ha militat en la categoria de Divisió de Plata. Al gener, però, va extingir-se el contracte de patrocini entre l'empresa d'assegurances i l'entitat vermell-i-negra. Quan va acabar la temporada esportiva, el cos directiu va posar-se novament en contacte amb Winterthur per tal que aquest continués sent l'espònsor. Després de les negociacions va arribar l'acord • final. Aquest acord és per a només una temporada, és a dir, fins al juny vinent. D'aquesta manera, el club està tancant el pressupost de la propera campanya, que rondarà els sis milions i mig de pessetes. Plantilla incompleta Paco Bo/a és la cinquena baixa del Winterthur Sant Cugat amb vista a la temporada que ve. Després que hagin deixat l'equip el porter Antonio Díaz i els jugadors Alex Costals, Joan Riera i Oscar Monjonell, Bo/a no continuarà lligat a la disciplina santcugatenca i s'incorporarà el Complasti de Rubí, equip que juga a Primera Nacional B. Kl fins ara jugador del Winterthur ja havia format part anteriorment d'aquest equip. Dels quin/c jugadors que integraven la

- Sant Cugat -

Carles Castro, president del Club Voleibol Sant Cugat, ha fet públic un comunicat on analitza les declaracions fetes per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el regidor d'Esports. Xavier ¥\gueres, als mitjans de comunicació, Ràdio Sant ( aigat i Els 4 Cantons. Entre altres afirmacions, Castro deixa constància en els quatre punts d'aquest escrit que "la meva dimissió no era motivada per 4(X).(MK) pessetes (com diu el senyor Aymerich) sinó per sentir-me enganyat per Xavier Figueres, que en la reunió mantinguda amb ell el 15 de juny a la Casa Mònaco i davant de dues persones més (que no són de la junta gestora del CV Sant Cugat) va comunicar-me que la subvenció a rebre seria d'un milió de pessetes i que estaria ingressada en el compte corrent del club abans de la Festa Major".

R í t m i c a José Luis Quima cMveïu aah ilaans jaeaaen del priawr equip el primer lla aue ve caneixer le plantilla. Feta: XM UUMSA

Marfil, a la plantilla del FS Sant Cugat la campanya anterior, tan sols han confirmat la seva continuïtat vuit jugadors. La plantilla del primer equip està integrada en aquests moments pels següents jugadors: el porter José Luis López i els jugadors Jaume Estrada, Javi López, Sergi Martínez, Oriol Serra, Josep Conzale/, Carlos Sanchez, Antonio Cïareía i Eduard Mayral. Aquest, que recentment havia rebut una oferta del Manresa de Primera Nacional A, l'ha rebutjat hi ha comunicat a Josep Maria Zapater que continua a l'entitat. D'altra banda, els jugadors Pep Pinell i ()scar I )íaz encara no han decidit el seu futur, mentre que Alberto, fins ara jugador del conjunt juve-

nil, podria passar a formar part del primer equip. L'entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quinoà, té molt clar que la plantilla no està ni molt menys tancada: "He contactat amb diversos jugadors que conec i vindran a fer la pretemporada i, en funció de la qualitat que hi hagi a l'equip i del que aportin aquests jugadors que vindran a provar, acabarem de completar la plantilla". Quinoà però, que continuarà com a màxim responsable de la selecció catalana sub 18. ha confirmat que no tindrà la plantilla del tot confeccionada fins a la primera setmana de setembre. El que tampoc encara no ha estat confirmat ha estat qui serà la mà dreta de José Luis

Quinoà, tot i que sí es coneix que serà algú de la confiança del nou tècnic. Quant a la preparació física, el mandatari del club s'ha posat en contacte amb l'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom perquè aquest organisme trobi la persona adequada. Quinoà ja va avançar fa algunes setmanes que la pretemporada començarà el 24 d'agost i la presentació oficial dels equips de l'entitat es farà, un any més, I'l 1 de setembre. La temporada vinent, l'entitat santcugatenca comptarà a m b tres e q u i p s nous: un infantil masculí i dos femenins, un cadet i un juvenil. Aquests conjunt s'afegiran als ja existents cadet, juvenil i segon equip.

selecció absoluta Les gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat, Griselda Marfil i Eriça Garcia, van marxar diumenge passat cap a Vitòria, on han quedat concentrades amb la selecció estatal. Per primera vegada, Eriça Garcia ha estat convocada amb la selecció absoluta, mentre que Griselda Marfil ho estarà amb la júnior. Ambdues gimnastes no tornaran a Sant Cugat fins a principis de setembre, quan acabi la concentració. /A.L.

A Z O O M pensem en tu. A r a disposem del millor

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10. FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

riMMKD.

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de E ^ R B l en rodets de 135mm (el rodet tradicional) nunto*J3tI»lenAPS.

laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS) NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Esports

E 1 S 4 C A N I W B Divendres, 31 de juliol de 1998

Bàsquet

Futbol

Joan Rama ja té perfilat l'equip de la temporada vinent

Els equips de Regional ja coneixen el calendari

Braulio Argento, Toni Ballarí, Pau Riera i Gerardo Moreno, els fitxatges Onze seran els jugadors que a partir del 2 4 d'agost, quan comenci la pretemporada, integraran el sènior masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat. D'aquests jugadors, n'hi ALEX LÓPKZ

- Sant Cugat -

Joan Rama, el nou entrenador de l'equip de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat, ja té dissenyat el que serà el primer equip masculí de l'entitat la temporada vinent. Rama ha fet quatre incorporacions: el base Braulio Argento i els ales Toni Ballarí, Pau Riera i Gerardo Moreno. De fet, Ballart, Riera i Moreno tornen a l'entitat després d'haver estat al club anteriorment. D'altra banda, Jordi Fernàndez i Dani Ballart, que la temporada passada formaven part del sub-22, s'integraran a partir d'ara al primer equip, ja que Rama compta amb ells. Quant a les baixes, Rubén Sànchcz, Albert Quesada i Miguel Àngel Munoz no continuaran a l'entitat. Sànchez i Quesada ja van anunciar la seva marxa un cop acabada la temporada, mentre que Munoz ha estat, segons Rama "una baixa estrictament esportiva". El tècnic santeugatenc ha explicat el perquè de la seva decisió: "He cregut que no era un jugador necessari pera la temporada vinent". La plantilla de la UE Sant Cugat estarà formada pels següents onze jugadors: els bases Braulio i Nacho Argento, els ales Xavi Fuertes, Juan García, Toni i Dani Ballart, Pau Riera i Gerard Moreno i els pivots Fer-

ha que s'estrenen amb un nou equip* n'hi ha que t o r n e n a la disciplina santcugatenca i també n'hi ha que provenen del sub-22. Joan Rama, el tècnic vermell-i-negre, ha explicat

que "és una plantilla molt compen sada, i estic convençut que treba llarà molt dur al llarg de la tempora da. Amb l'entrada d'un nou tècnic els jugadors han respost molt bé"

ran Quinto, Frank Garcia i Jordi Fernandez. Després de veure entrenar els jugadors, Joan Rama n'ha tret les primeres conclusions: "La nostra és una plantilla molt compensada i estic convençut que treballarà molt dur al llarg de la temporada. Amb l'entrada d'un nou tècnic, els jugadors han respost molt bé". Joan Rama també ha deixat clar que només es farà càrrec del primer equip masculí. El conjunt vermell-i-negre començarà a rodar a partir del 24 d'agost ifinsal moment no s'ha concretat cap partit amistós. Pujar serà fàcil Després de la reestructuració que patiran les diferents categories del bàsquet català a partir de la temporada 1999/2000, la temporada vinent assolir l'ascens de categoria serà més assequ ible. D'aquí a dues temporades, la Federació Catalana de Bàsquet crearà un grup més a Primera Catalana. Aquest fet provocarà que la propera temporada hi hagi molts ascensos de Segona a Primera Catalana. D'aquesta manera, la Primera catalana estarà formada per tres grups. Amb aquest nou projecte esportiu aprovat en assemblea, uns 32 equips de Segona Catalana podrien beneficiar-se d'aquests canvis i pujar de categoria.

Joan Ram és el Màxim itsp·n*a·h te l'equip masculí de la UE Sant Cugat. Feta: X. L

La Federació Catalana de Bàsquet ha fet públic aquesta setmana els tres grups de Segona Catalana. La UE Sant Cugat militarà al grup 3 del Campionat de Catalunya masculí de Segona Catalana. Els conjunts que acompanyaran l'equip santeugatenc al campionat de lliga són els següents: Sant Jordi, Centre Catòlic l'Hospitalet, Cornellà "B",

Gaudí, Valls, Almeda, Casal Vilafranca, Gelida, Horta, Ripollet, Ribes, Reus Deportiu, Castelldefels, Maragall i Sant Medir. Quant a l'equip sènior femení de la UE Sant Cugat, la junta directiva de l'entitat continua busc a n t un e n t r e n a d o r . A q u e s t equip començarà la pretemporada l'I de setembre.

A.L. - Sant Cegat -

La Federació Catalana de Futbol ha fet públic aquesta setmana els calendaris de Segona i Tercera Regional on militen diversos equips santeugatencs. Al grup cinquè de Segona Regional hi jugarà el La Farga, que debutarà a la competició el 13 de s e t e m b r e al camp del Rómulo Tronchoni de Sabadell i acabarà el 30 de maig al terreny de joc del Rubí. El La Farga, l'únic e q u i p local p r e s e n t en aquest grup, haurà de disputar 34 jornades i enfrontar-se a 18 equips. A la primera volta del campionat, el conjunt santeugatenc rebrà al camp municipal de Mira-sol els següents equips: Sabadell, Mil·lenari, Juventud 25 de S e p t i e m b r e , Sant Pere L u m e n , Pena Los Merengues, Badia, Llano, Maurina F^gara i Rubí. Per contra, es desplaçarà als següents terrenys de joc: Rómulo Tronchoni, Caldes de Montbui, Barberà, Can Oriol, Can Rull, T i b i d a b o , La Planola i San Lorenzo. Des del 13 de setembre fins al 30 de maig n o m é s hi haurà cinc caps de setmana on no hi haurà competició a Segona Regional: 1 de novembre, 27 de desembre, 14 de febrer, 4 d'abril i 2 de maig. En aquesta categoria pujaran els campions de tots els grups i el millor sotseampió de tota la província de Barcelona. La resta de sotseampions promocionaran entre si.

Balanç

El programa dels Jocs Esportius Escolars de l'OMET ha aplegat 1.170 participants Jordi Tomàs, el màxim responsable: "Uobjectiu és augmentar la qualitat" A.L. - Sant Cugat -

Jordi Tomàs, coordinador d e l s Jocs E s p o r t i u s Escolars, ha valorat s a t i s f a c t ò r i a m e n t el q u e a q u e s t a t e m p o r a d a ha e s t a t la X V I I I e d i c i ó d e l s Jocs Esportius Escolars. Tomàs, màxim responsable d e l ' O M E T (Oficina M u n i cipal d e l ' E s p o r t p e r a T o t h o m ) e n els ú l t i m s sis anys, ha passat b a l a n ç a la t e m p o rada. " E n g u a n y , h e m assolit un salt qualitatiu i m p o r t a n t " , ha e x p l i c a t Jordi T o m à s . U n total d e 1.170 n e n s i n e n e s han participat un any m é s e n aquesta competició. Pel q u e fa a esports individuals - a t l e tisme, tennis taula, escacs,

p a t i n a t g e i j u d o - , ha c o m p t a t a m b cinc c a t e g o r i e s : d e s d e la b e n j a m í fins a la c a d e t . A q u e s t fet es t r a d u e i x e n 92 inscrits. La participació en e s c o l e s e s p o r t i v e s ha e s t a t d e 398 participants. H a n est a t els e s p o r t s c o l · l e c t i u s els q u e han comptat a m b més participació: 680 nens i n e n e s , que s'han repartit en 62 e q u i p s . L ' e s p o r t q u e ha v i s c u t u n major n o m b r e d e p a r t i c i p a n t s ha e s t a t el b à s quet, q u e continua a m b una m o l t b o n a progressió: ara el p r a c t i q u e n 282 n e n s i n e n e s . Més participants Jordi Tomàs ha ressaltat el fet q u e el n o m b r e d e participants

"continuï augmentant", a banda d e matisar q u e "ara sí q u e la g e n t c o m e n ç a a veure a m b bons ulls el programa esportiu que presentem". Segons Tomàs, un dels objectius prioritaris q u e s e m p r e s'ha fixat l ' O M E T és "augmentar la qualitat dels Jocs Esportius Escolars". Els coordinadors d'aquest programa continuaran sent els mateixos q u e la t e m porada passada. David Lizarro e n b à s q u e t , David Farrera e n handbol, Josep Gonzàlez en futbol sala i Zoran Nikolovski e n v o l e i b o l . L ' O M E T c o m p t a a m b el suport d e l'ST A F (Servei T è c n i c d'Activit a t s F í s i q u e s ) i la F u n d a c i ó Unió Esportiva Sant Cugat. La p r e i n s c r i p c i ó a m b vista a la

propera temporada ja és oberta i m é s d e 60 n e n s i nenes ja s'hi han inscrit. El 26 d e maig va presentar-se el programa esportiu escolar per al curs 98/99. Estades esportives Les E s t a d e s esportives d'estiu, una d e les grans novetats de les activitats d'estiu d e l'OM E T , ha tingut una bona acceptació. Aquesta activitat ha estat organitzada a m b l'objectiu d e d o n a r c o n t i n u ï t a t als Jocs E s p o r t i u s Escolars. E n aquesta estada, q u e ja ha finalitzat, s'han o b e r t dos grups, u n d e b à s q u e t , e n categoria benjamí, aleví i preinfantil, i un d'handbol, en benjamí, aleví i infantil.

Pel q u e fa a la Tercera Regional, quatre són els equips santeugatencs que participaran en el grup catorzè. Aquests són el La Farga, la Penya Blaugrana Sant Cugat, el Júnior i la U D Mira-sol Adesa Bacó. La lliga començarà el 27 de setembre i finalitzarà el 16 de maig. La primera jornada depararà els següents partits: La Farga-Matadeperenc; Olímpic Can Fatjó-PB Sant Cugat; JúniorCastellar; Can Boada-UD Mirasol Adesa Bacó. En aquesta cat e g o r i a , q u e la i n t e g r e n 16 equips, se celebraran un total de 30 jornades. Els primers derbis locals es disputaran en la quarta jornada, el 10 d'octubre. Serà llavors quan la PB Sant Cugat jugarà amb el La Farga i la U D Mira-sol Adesa Bacó ho farà contra el Júnior. Els dies q u e no hi haurà jornada seran 1' 1 de novembre, el 27 de desembre, el 14 de febrer i el 4 d'abril. El Mira-sol, que va perdre la categoria la temporada passada, s'estrena a Tercera Regional.

Esports

ELS /CANTONS Divendres, M de juliol de 1998

H a n d b o l

Futbol

Hans Shonhofer. jugador-entrenador del Sant Cugat EsportLa

"Un seixanta o setanta per cent dels jugadors seran de casa" A L I A Lói·i'.z - Sant Cugat -

I lans Shonhofer, jugador que va incorporar-se al Sant Cugat Esport a principis de la temporada passada. és el nou entrenador del conjunt santeugatenc, que substitueix Albert Yinas en el càrrec. De fet, Shonhofer combinarà les funcions de tècnic amb les de jugador. I la estat jugador del segon equip de l'Kspanyol a Segona B i del Sabadell a Segona A, a banda de militar en altres equips de Segona B com el Sant Andreu i el Manlleu. Amb 36 anys i una intensa experiència en el món del futbol. 1 lans s'estrena com a entrenador. El Sant Cugat Esport començarà la pretemporada el 10 d'agost i farà la presentació oficial el 29. -Quina és l'anàlisi que fas de la plantilla del Sant Cugat de la propera temporada? - " D ' u n a banda, s'ha intentat mantenir el bloc de jugadors de la temporada passada i, de l'altra, potenciar el futbol de casa i aconseguir que hi hagi un nombre important de jugadors que hagin sortit del futbol base del Sant Cugat. En base a això. no hi haurà gaires fitxatges. La plantilla s'acabarà de perfilar a la pretemporada amb dues o tres incorporacions que cobriran algunes posicions específiques. Aquests jugadors seran del juvenil o bé que alguna vegada han jugat amb el Sant Cugat. La meva idea és fer una plantilla de

F u t b o l

A.L. - Sant Cugat -

18 jugadors, dels quals hi haurà força gent jove i molts d'ells que siguin de Sant Cugat". -Així dones, la plantilla estarà configurada per una barreja de jugadors experimentats a Primera Catalana i gent jove que s'estrena a la categoria... -"Volem fer una bona barreja. Evidentment l'aportació de jugadors experimentats és molt important. Hem de confiar en la gent jove. Se'ls ha de donar oportunitats i la possibilitat que juguin molts minuts en aquesta nova categoria per a molts d'ells. La plantilla ha de ser un equilibri entre gent jove i gent experimentada". —Quins són els objectius que et marques amb vista a la propera temporada? -"L'objectiu principal és el de millorar la classificació de la campanya anterior, que ha de ser fàcil d'assolir. Si hi ha un bon treball i disfrutem jugant a futbol, estic convençut que el rendiment dels jugadors serà el més òptim. H e m d'aspirar a mantenir la categoria, i pensar en altres objectius seria absurd". —Quin tant per cent d e jugadors del municipi hi haurà al primer equip? - " A la d e f e n s a i al mig del camp hi haurà un cinquanta per cent, i a la davantera aquest percentatge serà superior. Calculo que un seixanta o un setanta per cent seran jugadors de casa". - S e g u r a m e n t , el Sant Cugat

UE Sant Cugat debutarà a La Roca

I M S ShMhthr és el tècnic del Sant Cwjat Espart. M t E4C

és un dels equips de Primera Catalana q u e farà menys incorporacions... - " N o em preocupa gens. Crec que hem guanyat temps. Molts dels jugadors es coneixen de la temporada anterior i ja hi ha alguns sistemes de joc que tenen assimilats. Més q u e un desavantatge, és un avantatge. A nivell tàctic, portem un any d'avantatge respecte a molts equips". - E n s trobem davant un nou projecte esportiu? - " É s un projecte de transició però que pot esdevenir un projecte esportiu basat a potenciar el treball dels jugadors del futbol base, i q u e realment vegin que tenen una sortida dins el primer e q u i p " .

-Aquesta és la primera veg a d a q u e dirigiràs un equip des d e la banqueta? - " É s una nova etapa. És un bon m o m e n t per començar a entrenar. Com a jugador ja ho he fet tot. I n i c i a l m e n t és un repte". -El fet de jugar amb jugadors del planter, creus que provocarà un augment d'aficionats al camp municipal d'Esports tots els diumenges? - " E s p e r o que sigui una motivació afegida. Fins ara, el primer equip i el futbol base estava una mica distanciat. Aquest fet pot afavorir el fet que hi hagi molta gent que d'aquesta manera s'identifiqui amb el primer equip i s'animi a seguir-nos els diumenges".

L'equip d'handbol de la VE Sant Cugat debutarà a Primera Nacional a la pista del BM La Roca en la primera jornada del campionat, que es disputarà el 11 de setembre. La darrera jornada serà el 18 d'abril, quan l'equip santeugatenc es desplaçarà a la pista del Sarrià de Ter. En la primera volta, el conjunt que dirigeix Joan Sancho rebrà al pavelló municipal els següents equips: OAR Gràcia, Castelló, Sant Esteve Sesrovires, GEiEG, Puerto Sagunto i Sarrià de Ter. En canvi, haurà de visitar els següents conjunts: La Roca, Palautordera, Bordils, Sant Quirze, Manyanet, Teide i Pardinyes. Dels catorze equips que formen aquest grup de Primera Nacional, tan sols hi ha tres equips no catalans: Castelló, Puerto Sagunto i Teide. Els dos primers classificats jugaran el sector d'ascens, mentre que els dos últims perdran directament la categoria. L'equip de veterans de la Unió Esportiva Sant Cugat va caure en quarts de final de la 18a edició del Torneig Internacional de Sant Esteve Sesrovires davant l'equip júnior del Sant Esteve. Dels quinze equips participants, van acabar classificats en setè lloc. La temporada vinent, la secció d'handbol del club tindrà un sènior B, un juvenil, dos cadets masculins i un de femení.

s a l a

El R a y o C a y e t a n o g u a n y a les 3 0 hores d e f u t b o l sala del M a s J a n e r - Mas Janer -

El Kavii Cayetano, mtegrar per jugadors del Primera ('atalana i el Segona Regional tic! Rubí de futbol, es \a proclamar diumenge campió de la 111 edició de Ics 30 hores de futbol sala masculí organitzades pel Mas Janer. L'equip de Rubí va derrotaren la final el conjunt santeugatenc del Centro Popular Andalu/ per 6 gols a 4. Aquest enfrontament el van seguir uns 100 espectadors. Les semifinals les van disputar la l nión Deporti va Mira-sol davant el Rayo Cayetano. amb victòria del Rayo (layetano per 0 gols a 4, i el Centro Popular Andalu/. davant el Mas Janer, amb triomf del ('entro Popular Andalu/. per 5 gols a 2. Un total de dotze equips van formar el ({iiadre d'aquest torneig, que va

comptar amb la participació de sis equips locals. 1 .'organització va lliurar trofeu-, a tots els equips que van prendre part al campionat; un campionat que va començar dissabte a les dot/c del migdia i va acabar diumenge a les set de la tarda. D'altra banda, el Centro Popular Andalu/. \a rebre un trofeu com a equip menys golejat, el Penya Espardenyes per ser l'equip mes esportiu. Jordi Aguilera del Yogurines com a millor jugador del torneig i Rubén Bosch com a màxim golejador del campionat. A la classificació final, els equips santcugatencs van acabar de la següent manera: ('entro Popular Andalu/., segon, Unión Deportiva Mira-sol, tercer. Mas Janer. quart. Miraka FS, sisè. Los Otros del Mas Janer, vuitè, Cua Cua Mas Janer, novè, i Atlètic Montmany, dotzè. /A.L.

Mpips vm participar el cap de setnarn passat en la III edició de res 31 hom de rètol sala MascaN ase organitzi el Mas Janer fota: A. B.

Esports

ELS4CAIVroNS Divendres, 31 de juliol de 1998

Hoquei

patins

El club del segle que ve Lascens del sènior a Primera Catalana és el principal objectiu de Ventitat L'Escola d ' E n t r e n a d o r s , p r i n c i pal n o v e t a t q u e ha p r e s e n t a t a q u e s t a t e m p o r a d a e l P a t í Hoq u e i C l u b S a n t C u g a t , ha estat u n a i n i c i a t i v a q u e ha c o m p t a t a m b el suport incondicional d'una e n t i t a t q u e es b o l c a e n tots ALKX LÓPEZ

Antoni Pérez, president del Patí Hoquei Club Sant Cugat, ha fet balanç del que ha estat la temporada 97/98. L'Escola d'Entrenadors ha estat el projecte més engrescador de la temporada esportiva, que el club santeugatenc ha dut a la pràctica per primera vegada. Pérez n'ha fet la següent valoració: "Es una de les iniciatives més interessants que hem engegat enguany. Lògicament, el resultat que n'obtindrem no serà immediat, sinó que està pensat que aquest arribi a mitjà termini. Estic convençut que d'aquesta Escola d'Entrenadors sortiran bons tècnics". Des del març fins al juliol, el cos tècnic del PH Sant Cugat ha impartit cinc xerrades a un grup de jugadors i monitors de l'entitat amb l'objectiu de formar-los. Aquestes classes teòriques s'han complementat amb dos clínics (entrenament-demostració) que han dirigit dos dels entrenadors amb més experiència i reconeixement per fer-ho: Catxo Ordeig, seleccionador estatal juvenil, júnior i de fèmines, i Miquel Umbert, seleccionador absolut Després de la bona acceptació que ha tingut aquesta nova

els projectes que neixen. A m b vista a la p r o p e r a t e m p o r a d a , la j u n t a directiva d e l'entitat ha dec i d i t c r e a r t r e s à r e e s noves d e t r e b a l l : una q u e s ' e n c a r r e g a r à de l'organització del Torneig Ciut a t d e S a n t C u g a t d ' h o q u e i pa-

tins, una a l t r a q u e serà la mòdic a , que c o n t o l a r à l'estat d e l s j u gadors, i l'última és la de la imatge. La propera temporada el club estarà format per deu equips, m é s l ' e s c o l a . Està p r e v i s t q u e tots aquests conjunts es pre-

s e n t i n e l 3 d ' o c t u b r e , una setmana a b a n s q u e comenci la lliga. Tots e l s e q u i p s c o m e n ç a r a n la p r e t e m p o r a d a el 3 1 d'agost i el 1 8 d e s e t e m b r e el cos d i r e c t i u del P H S a n t Cugat celebrarà l'assemblea anual ordinària.

proposta, el president de l'entitat ha manifestat que l'Escola d'Entrenadors tindrà continuïtat la propera temporada. La temàtica, però, tractarà aspectes més específics de l'hoquei patins. En l'àmbit estrictament competitiu, Antoni Pérez ha afirmat que l'objectiu continuarà sent el de donar als jugadors "una formació tècnica, tàctica i competitiva" perquè puguin assolir les fites màximes. "Estic convençut que la temporada que ve els resultats esportius seran millors que aquesta temporada. Els nostres equips cada cop són més competitius", ha detallat Pérez. Més novetats En l'última reunió de junta directiva del PH Sant Cugat es van gestar tres noves àrees. Una serà l'encarregada de dedicar-se únicament i exclusivament a l'organització del Torneig Ciutat de Sant Cugat d'Hoquei Patins que se celebra cada any a principis de juliol, i de la qual la temporada vinent se celebrarà l'onzena edició. Albert Garcia en serà el màxim responsable. La segona seria la mèdica, per a la qual el cos directiu ha confiat en Miquel Soler perquè tingui un control exhaustiu

•I * fc la pruMtadi * li tM*mria 17/11. htt: JKIBIM*

de cada jugador. I la darrera àrea seria la d'imatge, dirigida per Ignasi Bassó. El club treballa també en aquests moments amb l'objectiu de trobar un patrocinador. La propera temporada, amb la nova incorporació d'un nou equip sènior, el club estarà integrat per deu equips, més l'escola, que comptarà amb 30 nens i nenes.

Aquest fet fa que entrin en competició 98 jugadors. Està previst que tots aquests conjunts es presentin el 3 d'octubre, una setmana abans que comenci el campionat de lliga. Tots els equips començaran la pretemporada el 31 d'agost i el 19 i 20 de setembre participaran en un torneig a Mataró. El 18 de setembre el cos directiu del PH

Sant Cugat celebrarà l'assemblea anual ordinària. La darrera activitat esportiva que ha realitzat el club ha estat la segona edició de l'Estiu-Hoquei, que ha comptat amb la participació de 35 jugadors d'entre 4 i 14 anys. Des del 6 de juliol ifinsavui, Toni Sariol, coordinador de l'hoquei patins de base, ha dirigit aquesta estada.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès CAMPANYA: "Per un Esport Escolar qualitatiu a l'abast de tothom" OBJECTIU: Desenvolupament d'una Escola Esportiva de 1 r. nivell Potenciació d'aspectes bàsics de l'educació i la formació CONSIDERACIONS PER UNA ACTIVITAT FÍSICA EN EDAT ESCOLAR: • Necessitat d'esvarcir-se i fer una activitat motriu • Ajuda a l'evolució i educació integral • Ajuda a l'equilibri psicològic i la maduresa afectiva • Millora el rendiment escolar • Potencia el desenvolupament ossi, muscular i articular.

ORGANITZA: OMET tOffícina M u n i c i p a l d e l'Esport p e r a T o t h o m l DINAMITZA: F u n d a c i ó Unió Esportiva S a n t Cugat AMB L'ESTRETA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES ESCOLES DEL MUNICIPI PER A MÉS INFORMACIÓ I PER A PREINSCRIPCIONS CURS 1998/99: CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir) Tel:. 93 589 13 82 De dilluns a divendres de 17.00 a 20.00 hores

Generalitat de Catalunya

Ara

demà ENTRE TOTS, FEM ARA LA CATALUNYA DEL FUTUR Si mires Catalunya amb els ulls posats en el demà veuràs un país capdavanter a Europa. Sense cap mena de fronteres. Un país on poder gaudir de tots els avenços en infraestructures i comunicacions. Com són l'arribada del tren d'alta velocitat o la fibra òptica. A Catalunya tenim nous reptes, importants projectes i molta feina feta. Però entre tots continuem treballant perquè el que fem ara faci que Catalunya demà sigui encara millor. Més acollidora i respectuosa amb la natura. Amb una cultura enfortida com a signe d'identitat d'un poble. Amb capacitat d'influència en l'àmbit europeu i mundial. Un país a la nostra mida i a la de les

generacions futures. Perquè, a Catalunya, ara és demà.

U S 4CANTOINS Espectacles

Divendres, 31 de juliol de 1998

E n t i t a t s

El grup Mediterrània se separa de l'Esbart i s'integra a La Unió

"El sector crtfw * La separací&def grup Mediterrània de l'Esbart no ha estat una sorpresa per a ningú. En e!s seus quatre anys de vida, i en més d'una ocasió, s'havien fet evidents les diferències entre el Grup Mediterrània, conegut també com "el sector eríric'% i la junta directiva de l'Esbart La separació implica que ara l'Esbart perd un grup, integrat per unescinquanta persones, la majoria d'edats compreses entre el$ l&t els 21 anys. En la darrera as-

Les parts implicades asseguren que ha estat "un tracte de mutu acord" JOSKI' MARIA M I R Ó

- Sant Cugat F.l grup Mediterrània s'ha separat de l'Esbart Sant Cugat i s'ha incorporat a la Unió Santcugatenca. La secció de l'Esbart va manifestar el seu desig de deixar de formar part de l'entitat i passar a formar part de la Unió, on continuarà amb les seves tasques actuals. A partir de l'acord signat entre les dues entitats, l'Esbart cedeix a La Unió el vestuari perquè el grup Mediterrània continuï representant els seus espectacles. Tot i així, en l'hipotètic cas que el Grup Mediterrània abandonés la Unió, el vestuari retornaria a l'Esbart. Les parts implicades han assegurat que la separació ha estat "un tracte de mutu acord". La presidenta de l'entitat dansaire, Pepa Sala, va explicar que T E s bart lamenta la pèrdua, però alhora s'alegra que vagi a una entitat santcugatenca". El president de La Unió santcugatenca, Josep Puig, va dir que la voluntat de la seva entitat és que "la incorporació del Grup Mediterrània a la U n i ó no suposi una situació

traumàtica ni una ruptura amb l'Esbart". Josep Puig va manifestar la seva voluntat per mantenir "la mateixa bona relació que fins ara" amb l'entitat dansaire. El president de La Unió va afegir el seu desig "d'estrènyer els vincles de relació i amistat amb l'Esbart", amb qui no descarta futures col·laboracions. "Més autonomia" "A la Unió tenim més possibilitats d'acció. Necessitàvem una entitat que donés molt més suport els nostres projectes i vam entendre que formant part d'una altra entitat tindríem més autonomia per funcionar", va explicar el representant del Grup Mediterrània, Josep Parramon. El grup Mediterrània considera que la Unió els dóna un marge més gran d'autofinançament i alhora de buscar actuacions. Parramon també va manifestar la seva voluntat de tirar endavant nous projectes i noves creacions. Amb referència a la relació amb l'Esbart, Parramon va dir que "és difícil encaixar dos grups que fan el mateix, en dife-

van tornar a posar de manifest i les diferencies dins I*Esfoart. El \ grup Mediterrània va acusar la jumà directiva que el seu grup no rebia un tracte equitatiu amb la resta de seccions. En aquella ocasió, el grup de f'Esbart va crídear que seTs destinava una partida econòmica molt baixa i que, tlns i tot, la junta havia intentat Pepa Sala i Josep Puig, després de signar l'acord. FOTO: XAVl IARROSA araiMaranaaetuaci^que tenien prevista al Centre Borja. Aleshores, la possibilitat de la separents línies. Involuntàriament es Unió santcugatenca. lacàó j» es podia entreveure quan tendeix a crear diferències". En La junta diretiva de l'Esbart té ei director artístic d'aquesta sec* aquesta nova etapa, el grup de pendent per al pròxim setembre ció, Francesc Canas, va concloure dansa tradicional ha manifestat una reunió amb el Grup Mediamb la preguiua: "La junta dique mantindrà una línia contiterrània. Els representants de rectiva vol suja^irel Gfup54e·· nuista en la seva filosofia de treball l'Esbart han matisat que la sepadïteí^àt^a^^ Un mes i mig desi en el seu funcionament intern. ració de la secció de l'entitat danprés d'aquesta pr«gu«taT ha Pel que fa als assajos, el Grup Mesaire no implica que les persones arribat la separació. /j.M.M. diterrània utilitzarà dues vegades que en formen part deixin de ser a la setmana la sala Clavé de La

socis de l'Esbart.

A r t

El tercer concurs d'escultures a Paire lliure premia Anna Riverola Uobra de Fartista s'ha instal·lat a Santa Perpètua de Mogoda J. M. M. - Santa Perpètua de Mogoda -

L'escultura Família Universal, d'Anna Riveiula. FOTO: CEDIDA

L'artista santcugatenca Anna Riverola va ser premiada el passat cap de setmana amb un accèssit en el tercer concurs d'escultura a l'aire lliure de Santa Perpètua de Mogoda. L'obra de Riverola, titulada Família Universal, representa la família clàssica. L'escultura

consta de tres pals dels que s'utilitzen com a suport de les línies elèctriques. Riverola va explicar que havia utilitzat aquests elements perquè "demostren la continuïtat de la vida: l'arbre, el suport i ara l'escultura". L'escultora va lloar aquest tipus de concursos perquè "potencien l'obra d'autors joves". Riverola treballa actualment a l'Ateneu de Cerdanyola,

on imparteix classes d'art, i on exposarà al setembre vinent. La saragossana Yolanda Ellacuría, a m b l'obra Silla Luna, va rebre el primer premi de 150.000 pessetes. Els finalistes del certamen van ser Josep Pons, de Taradell, i Dani Montlleó, de Mataró. L'obra dels artistes seleccionats s'ha instal·lat en diferents punts de Santa Perpètua.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

<0NRIiy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n

- 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l Vallès - (Barcelona)

Cultura

ELS ÍC4NTONS Divendres. SI de juliol de IWH

T r a d i c i ó

Els hastoners de l'Eshart iiiií/iiriiii aquestagosta

M ú

Àustria. EO/ O: L4(.

Els bastoners de PEsbart actuaran a Àustria a P agost J. M.M. - Sant Cugat -

Kls bastoners de l'Esbart Sant C u g a t p a r t i c i p e n el p r ò x i m agost en l'onzè aplec internacional de la sardana i la mostra de grups folklòrics que es fa a Àustria. Una trentena dels bastoners de l'Esbart i cinc graellers dels castellers de Sant Cugat p a r t i c i p a r a n e n a q u e s t a trobada. La principal actuació de la colla santeugatenca, que participa per primera vegada en aquestes jornades, serà els dies 8 i 9 d'agost, quan es farà la ballada més important a la localitat d'Innsbruck. l T n dels membres dels bastoners, Imma Bové, considera q u e aquesta "és una bona o p o r t u n i t a t d e promocionar el grup" i que "ha estat molt ben acollida" entre

els seus integrants. La mostra inclourà a c t u a c i o n s de diferents actes tradicionals com els castells, sardanes i espectacles d e foc i p i r o t è c n i a . A banda dels b a s t o n e r s de l'Esbart, t a m b é participen en aquestes jornades la Cobla Vila d'Olesa i entitats del Bages, el Baix Penedès, el Barcelonès i el Vallès Oriental. Les entitats participants s'escullen a l'atzar entre les q u e hi ha arreu de Catalunya, tot i que s'intenta q u e no es repeteixin en anys consecutius. L'associació de promoció de la cultura tradicional catalana, Adifolk, s'encarrega de Ics tasques d'organització del certamen. L'objectiu d'aquesta ent i t a t és p o t e n c i a r la c u l t u r a catalana i portar-la arreu de Catalunva, l'Estat i el món.

El concert de cloenda del curs de José Litis Lopategui ni ser dissabte a la nit al claustre del Monestir. I- O/O

1 li.

Lopategui qualifica el curs <T'especial' per la seva humanitat Els estudiants de guitarra van tocar al claustre R l T H BOU.INGKR - Sant Cugat -

Els alumnes de la XXVIIena edició del Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui i del Curs d'Iniciació i Nivell Elemental van cloure l'intens treball de la setmana amb un concert de cloenda al claustre del Monestir, dissabte a la nit. Peces per a guitarra de tots els nivells es van alternar entre els alumnes que s'han iniciat amb la guitarra aquest juliol, i els més experimentats. El director del curs, José Luis Lopategui, es va mostrar especialment satisfet amb els resultats obtinguts en l'edició del curs d'enguany. El professor va atribuir aquest èxit a la qualitat humana dels tretze estudiants que han participat en el curs d'en-

guany, que amb el seu interès han permès un intercanvi musical "extraordinari". Lopategui va dividir els participants en tres modalitats: els qui s'iniciaven, els que tenien molt de nivell però demanaven ajut per millorar en públic i els que no tenien tanta por de tocar davant dels altres. Dissabte a la nit, la majoria dels estudiants del curs van participar en el concert de cloenda al qual només hi van assistir unes 30 persones. En la primera part, els alumnes de guitarra van interpretar peces de J. M. Romero, S. L. Weiss, E. Pujol o M. Giuliani, entre altres compositors. La segona part, però, va estar formada per trios i quartets que van tocar, sota la direcció de José Lúis Lopategui, peces de Ragthenberg, J. S. Bach, P. Hindemith i G. Fauré. "Quan toquen junts es reu-

neix la il·lusió i la música en un projecte conjunt", assegura José Luis Lopategui. L'ambient que es respirava entre els alumnes durant el concert era molt agradable. Molts d'ells no era el primer cop que participaven en el Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui. "M'agrada l'ambient d'estar entre altres músics, ja que normalment la guitarra és un instrument molt solitari", assegura Andrea Gomà, de Cervelló. Per a Santi Puertas, el curs és una oportunitat per concentrar-se en l'estudi de la guitarra i el seu perfeccionament. "El curs permet treballar perquè hi ha habitacions àmplies, aules per practicar música de cambra i bosc per distreure's", assegura Albert Queralt, que és un dels veterans del curs i espera dedicar-se professionalment a la guitarra.

C o n c e r t s

ULTIMA EXPOSICIÓ Fins al 12 de

setembre

Ruiz Ortega Quintana Martello M. Masdéu Verdaguer Aguilar Morè R. Vilanova Vives Fierro M. Capdevila Sunyer J. Moscardó Malvehy I. MundóSocis fons d'Art Servei de taxació obres d'art oírïTCI SlllUl Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

El Cor Aulos participa en unes estades musicals a la Vall d'Aran A finals d'agost actuarà a la Festa Major de Granollers J. M. M. - Sant Cugat-

Diversos m e m b r e s del Cor Aulos d e Sant Cugat, al voltant d'un 80%, participen aquests dies en unes e s t a d e s musicals a la Vall d'Aran. D u rant aquestes jornades, el Cor farà un total d e set c o n c e r t s per d i v e r s e s localitats d e la comarca. La primera de les actuacions d e la formació coral va ser a q u e s t dimarts, i l'última es farà el pròxim dia 5 d'agost. S a n t a E u l à l i a d e Ros, Lés, Bossòst, Vaqueira, Viella i Betrén són els municipis q u e acolliran els concerts del Cor Aulos. Els m e m b r e s de la formació coral s'allotgen a Betrén. Du-

rant la seva estada a la Vall d'Aran els joves c o m b i n e n els assajos (unes tres hores diàries), e l s c o n c e r t s i l e s r u t e s per conèixer el romànic de la comarca. El Cor Aulos ha convidat t a m b é a l g u n s c a n t a i r e s d ' u n cor b a r c e l o n í i d ' u n d e Caldes p e r q u è participin a m b ells e n aquestes estades musicals a la Vall d'Aran. Aquesta no és la primera vegada q u e el Cor Aulos participa en una e x p e r i è n c i a d'aquestes característiques, ja q u e l'any passat va fer unes estades similars. Els concerts, segons el director del Cor, Jordi P i c o r e l l i , v a n s e r " u n a a u t è n t i c a r e v o l u c i ó " , ja q u e van visitar pobles on "pràctic a m e n t mai s ' h a v i a fet u n

concert". La bona acollida d ' a q u e s t a iniciativa ha e s t a t un dels principals motius perq u è s'hagin tornat a organitzar unes e s t a d e s s e m b l a n t s . P r ò x i m e s actuacions De tornada de les estades musicals a la Vall d'Aran, el Cor Aulos participarà el pròxim 30 d'agost en els actes organitzats amb motiu d e la festa major de Granollers, al Vallès Oriental. La coral interpretarà un repertori similar al dels concerts de la Vall d'Aran. Passat l'estiu, el Cor Aulos continuarà amb els actes organitzats a m b motiu del cinquè aniversari de la formació, que s'allargaran fins a mitjans de 1999.

Cultura

ELS/CANTONS Divendres, 31 de juliolde 1998

R e p o r t a t g e

La història ha deixat les seves empremtes a Collserola, en monuments notables -els santcugatencs, en estat d'abandó-, en cultius com la vinya que l'omplia al segle XI i que resta en algun cep bord. Des de dalt de la torre Foster, a 560 metres d'alçada, ara reoberta i amb una exposició il·lustrativa, es pot tenir una vista esplèndida, de potser 70 quilòmetres si el dia és clar, del panorama de la collada i les valls. Bosc espès i brolles i garrigues i aquella màquia que va donar nom als maquis que s'hi amagaven, a la geografia italiana.

Collserola resisteix la colonització humana des dels laietans "En cada pedra que mirava..." (Clementina Arderiu) MARIÀNGKLA ROVIRA

- Sant CugatFa 500 milions d'anys, Collserola era una fondalada marina que dormia fins que, ara en fa 300, començà a aixecar-se i arrugar-se i plegar-se. Era a l'orogènesi herciniana i, com tota la serralada Litoral, quedà alçada formant les nostres muntanyes. Els materials s'havien transformat fins a quedar convertits en els marbres, esquists, pissarres i quarsites que conformen la serra. El magma o roca fosa va pujar a glopades del fons del mar i fou la pissarra motada i, en refredar-se, el granit. El relleu quedà molt alt i feréstec... Molt temps després, fa 65 milions d'anys, s'aixecaren els Pirineus i s'enfonsà el Vallès i Collserola va quedar aïllada. Rieres i pluges han anat amorosint el relleu fins a deixar els turons suaus que hi ha ara. Una riquesa que cal preservar amb cura i evitar-li les agressions. Les mancances de diners es detecten en la poca vigilància, potser en l'equipament dels voluntaris, en la necessitat de més senyalització o l'augment que demanen els usuaris de més activitats guiades. Es pot pensar que potser es podria distribuir millor el pressupost i es

Crítica

rumoreja que algun sou d'alt càrrec és excessivament elevat. A la memòria on es publiquen les xifres, aquestes no hi figuren, són un secret ben desat. (També són secrets els sous del Parlament!). Dels 800 milions anyals, 400 són per a personal, però no hi ha diners per a anoracs. Qiiin model A l'escrit del patronat del parc 10 reflexions a l'entoni dek 10 anys de raprovació del pla especial es qüestiona el model urbà que s'està imposant, de gran consum de territori, amb habitatges escampats i ús intensiu del cotxe, sense impulsar el transport públic. Interessos privats - g r e m i de constructors- demanen túnels i cinturons... "Per aquesta regla de tres tan simplista, si aquest model segueix així, d'ací 15,20 o 25 anys caldran un o dos túnels més travessant Collserola, i potser el Cinquè Cinturó". Caldrà, doncs, veure la força que finalment tenen els interessos privats i els polítics davant de les necessitats i gustos dels ciutadans i de la preservació de la natura. Les despeses que el Patronat ha esmerçat al terme de Sant Cugat en 10 anys, del 87 al 97, sumen

un total de 137 milions. La xifra més elevada és la destinada als incendis, amb més de 34 milions. Les activitats educatives a Can Coll en sumen 14, i els miradors de la font Groga més de 18. Les neteges per pal·liar els efectes deies nevades l'any 93, a 13 ha. de Valldoreix, van suposar sis milions i mig i l'arranjament per als voltants de sant Medir, 760.000. Els camins es menjaren les següents partides: 250.000 al turó de Can Puig, 390.000 la serra d'en Julià, 205.000 el de can Domènec a la Salut, 183.000 el de can Borrell i 137.000 el de la torre Fera a la torre Cendrera, entre altres. A les fonts d'en Ribes i de la Rabassada s'hi invertiren 16 milions. En manteniment i senyalització s'hi empraren més de cinc milions. Són, grosso modo, algunes de les xifres esmerçades al nostre terme municipal. A les 10 reflexions s'hi citen, com a reptes negatius, la Via Cornisa i els túnels Central i d'Horta, la proposta pel T G V i l'explotació "fora d'ordenació" de la mina Berta. Com a reptes positius hi ha la rehabilitació del pantà de Vallvidrera i la restauració de l'ermita de sant Adjutori. Aquest deu ser un repte que se'ls ha oblidat, perquè la pobra ermita continua degra-

cinema

Àngels a Los Angeles

hlbos,

/>/,< d'estepes fit»uhs

dant-se enmig la desídia de tots. Des del neolític la serra ha servit la gent dels voltants; aleshores la caça, que devia ser molt abundant, els alimentava, com part de la cadena tròfica que ha anat canviant al ritme dels temps. Els laietans eren guerrers i feien els poblats als turons. A la Penya del Moro s'han trobat restes d'un ritu que els feia soterrar cap i potes de cabrit sota el sòl de les cases. A partir del 218 a.C. els romans portaren modes de vida ben distints, que escampaven per la via que circulava des de la font Groga a sant Medir, la Torre Negra i la Torre Blanca. Cinc segles més tard va venir la decadència i el caos i l'arribada dels gots i els sarraïns. Els habitants de la serra tomaren a defensar-se i pujar cap als cims. Cristianisme, ermites romàni-

I-O'K) \1 \

ROYIR\

ques, sagreres (zones de seguretat que les envoltaven ) i poblets pagesos i pobres, prop d'algunes fortificacions. A Valldaura s'hi ha ubicat la defunció de Guifré el Pilós i aquella llegenda de les quatre barres, potser. Al segle XIX es fan carreteres i indústries i es van imposant les teories higienistes de retorn a la naturalesa. El Lake Valley Park va ser un curiós projecte per crear als boscos de Vallvidrera un centre amb tota mena de distraccions i camps d'esports. Activitat humana i natura han modelat Collserola al llarg dels segles... Ara que el sol és foc podem buscar el refugi dels racons obacs propers a les rieres, no gaire lluny de casa, emparats per la vegetació centenària que només demana fer el seu curs tot esperant les pluges en el silenci.

SUBSCRIVIU-VOS A

ISABEL S À E Z

Pel·lícula: "City of Àngels" Director: Brad Silberling Actors: Nicolas Cage, Meg Ryan Durada: 114 minats Inspirada en la pel·lícula d e Wim Wenders Cielo sobre Berlín, feta el 1988, City of Àngels aprofita la moda del tema dels àngels, reforçada als Estats Units per diverses sèries televisives i publicacions molt N e w Age. Silberling ens presenta uns àngels que deixen ben clar, més enllà de qualsevol discussió bizantina, q u e t e n e n sexe i són majoritàriament homes. Vestits de disseny, tots uniformats, tenen més aspecte de corbs q u e d'àngels. La seva aparença no és d'allò més tranquil·litzadora. Seriosos, aquests homes de negre semblan ànimes en pena, salvats només per certa serenor en la seva expressió.

La seva missió consisteix en guardar els humans i vigilar els seus afers fins q u e els arriba l'hora de la mort, m o m e n t en què els acompanyen. Un d'aquests àngels, Seth (Nicolas Cage), s'interessa molt per com és la vida per als humans, les'seves sensacions i els seus millors records. U n a doctora (Meg Ryan) lluita contra la mort amb totes les seves forces. La mort és u n fet q u e n o acaba d'acceptar. La trobada d'ells dos fa que ben aviat City of Àngels es defineixi com una història romàntica espurnejada per breus reflexions sobre la vida i la mort. Poc m é s p o d e m trobar en aquesta pel·lícula. Contemplar com es desenvolupa el procés d'enamorament i com es poden relacionar dos éssers q u e pertanyen a dos regnes diferents. D e moments ensucrats n'hi ha

per donar i vendre. Miradetes, caigudes d'ulls i sospirs omplen la pantalla. Nicolas Cage sembla la més afligida de les ànimes, singularment turmentat, amb u n s ulls q u e i m p l o r a n "salva'm!". Tot s'hi val per aconseguir l'emoció del públic. Malgrat la mel i el sucre que omplen City of Àngels, la pel·lícula funciona. T é un nivell visual impactant subratllat de forma notable per la banda sonora, amb música composada per Gabriel Yared, Poscaritzat compositor d'El paciente ingle's, i temes d'U2, Morissette, Eric Clapton, Peter Gabriel, Jimmi Hendrix i un llarg etcètera. City of Àngels és una demostració excel·lent del poder de la música en el cinema. Ens transmet emocions i dóna vida a escenes que per si soles serien irrellevants. El millor, doncs, la música.

CAVALLi Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServïCaixa 7^ la (.ai xa

ON MENJA BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 b74 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital. 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala. 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

Jazz Live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHE2 PHILIPPE

Raça Pep Ventura. 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

EL PEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

EL MESON

Plaça Óctavià. 5

93 674 10 47

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

ITALIANS 3

Sant Bonaventura. 6

93 674 64 33

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya. 15

LA CANTONADA

Plaça Monestir. 1

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola. 13

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

LA MUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

MASIA MAS ROIG

Raça Mas Roig, 4

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tel. 93 589 14 18 H

•

Brasena Frankfurts Menú diari

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

93 584 23 32

Creps, amanides, menús Tapes i plats combinats

" 93675 35 80

Cafeteria, croissanteria

93 675 52 46

Cuina casolana

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

93 675 09 05

Entrepans variats

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

93 589 38 23

Mexicà-menú català

93 589 26 97

Cuina catalana

93 589 14 96

•

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - <u Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (La Floresta)

Brasena i cuina de mercat

93 674 08 10

•

El pa d e Sant Cugat

Cafeteria, pizzes. menú

•

• • m#

Guia Mèdica @s

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr.}. Sàbat Bonich Dr. I Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA

Especialitats vinculades al Centre Mèdic Tetot»

Centre de Rehabilitació

• SUSANANtCQLSTI Sant Anfora, 74 W93 874 74 37

Cirurgia * DB. fERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Prevtesa-Sanítss Av TwreWane*.. 2-B. 2n. Ai. Sant

86*47»

(Barcelona}

llurs fan·ntíars.GesSe d * Residèncres i d'aures. fSéuape.ln-

« CLÍNICA DENTAL A U TBAN fermerta. Forma**. tí Àngel CKtontole^ general, rnplafitotoQuimera, 3 OSISO Sant Cogk. gta. pnaesls, «dWíepediBtrSa, or*93«74<»W ^ ^ todòncia, mútuee. Av. IdrreManc«,í!-8,2a. itsantCugat «9367508031 AtBnc&tci _.,._., ^_,... grans, XAfitíUHfrJ* f Mm, «ont»» de nisliiltt éteà» * la 8ar. • CLÍNICA DENTAL trara*»r# «apMrie. S M I serves DOCTOR B8ÀNDT. Ortodonak) Oífanfc*ogía gea domicíS. Av, TWMManXi.vj· neral c/Sants Mana9, ier,2a. g M g - " «« 5 B * 0 J * * ^ -SamCuóaL «935TO704O Servei d'ajuda a, la» joarsonas grat», matatts oròntae ç oortva» tescente. a ouatjeraf ndnj àèt rÜs o la r&Siitefli»: e e ^ ire**?, segur t d* pdé « e t A* %B»Waft-

• C Ü N I C A ç«roDONaA 1 DtWUNCtOTEMPOROMANOBLtLAR Av.'Ssrrerj|aríCa,2-8,2nA.d9BpBtt S, Sant Cugat

Consult. Centre Mèdic PEDIATRIA Dr. I Barraran Milàn NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. ]. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA PSIQUIATRIA

•CENTRE MÈDIC SÀBAT CartrBcats de conduir í afmes. Medtetna interna. laeerterapia. of Sanfttto FSusiftol, 2, entot

——-

^a^aWaW·y··^·· •

Metge capçalera OerJSJr^AV.ïiir·Msrida, 2-6 As», eentt. AarMutüa, Sénftas,

Dietèfica-Nutrició

Medxana general, rüetèttsa. Dt#uns, dimecres t dijous, hofta «OflVingudas.«/ EndavelUKi*. 21, tsr pis. Sara Cugat «936746329 935802995 « CENTRE D'OBESÍTAT i MEDICINA ESTÈTICA

Mútues

Oftalmologia I»*, in. Sent u e SALUT

Certificats especials Santiago Rusmol,. 2, e n t s o l 1a

93 6 7 4 1 5 2 6

Otorinolaringòleg

9 3 6 7 4 01 4 7

PARÇCEN-

Fisioteràpia

Of. TiftwrsfWjBwoet. Odanto• SORA ROMA FERRÉ estomatotoBJ». Ora. Matini» Raiateràpia. Assistència sanlt** V*gne>-r3aqué,OrtodotKia, C na Fiato Ansa. tí VB6.4». Sent Joan Mut), 16. Sant Cugat. Cugat W 9 3 6 7 4 4 » 7 2 « 9 3 5 8 9 5942 Urg. 970 27 98 38 • CENTRE

DENTAL

PSICO-

8ANTCUOAT Psiúetogia efintea, psiduiatría,

• DRA. ANNA PUJIBETt CALDES PadtaWa Vttatoo Salut Mapft* Endanltada 21,1er pe. Sant Co-

« 9 3 589 2» 95 939742079

TixoQÍrrecologif>Obsle1rída loWflnerokje^HoftBtajmirxiudt$ M Catetony* 3% 4ft *». Sart Cu-

••'W'rWI^ïWWJli^MBifclWi»^^

««es ortopèdiques, papsornee, cirurgia del peu. Hores a «Br

« 9 3 589 6313 9291695 36

AuOftaLrtya.Sl.híWos.S·ntCu« * # f _ 6 8 9 0 0 00-fnX «3 S9S0313

• CENTRE OE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge t de ÍB

parla. Nens, adolescent* l • D R . FÈÍIRAN FERRAN adults Av. Cata!unya21,3r la. VILA Sant Cagat. Winterthot - Pfeviasa - As- « 9 3 6 7 4 3673 slíleBela íanítan» Madifiac franoeee «toagas. 48. entr 2a. • CENTRE PS4COTERÀ3antCuaat PtA DEL VALLÈS *9a8794853 Psicologia, paquiatna, togopèr dia, Piaça Dr. Ga!fé5,*S, 2<», 3a. Sant Cugat. « 9 3 689 4051

Pedagogia Logopèdia

* « & < » » VWALtONGA ^MtMfSSItt, *09OpèdlR PfObfertt*sie«gd«t9e< aprenentatge Ç/flH·.S.r, 1r 2a. Sant Cugat.

1**3 « 9 1 2 1 5

•Teleassistencia servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.., •Transports especials: individuals i en grup

Traumatologia OC

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes..,

Í*9348B480t( Pa«cdlac«38747*8»

Psicologia-Psiquiatria

Odontologia

AtMflCtt tt p·UWÍt·l jMNtt}4R «I sou domtoSL Ass***oWtt»nt*,

•^IttStlTUT

Conveni amb rnòrues &' San-

Dra Anna R Cerdà • Ora. Rosario Sagama • Ora. Lksm García v»CJ& M«u»tr ConsuÉtóris Edifici Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-3, 2a planta. 3. Sent Cugat*! deso. 8-9.06190 Sant Cugat.

Geriatria

S»tt Cugat * 938743663 934184848

comania traalorne «l'ansietat, •PILAR CANOSA ÚBEDA estrèíi, tabactuisrtKr, As. TorraPediatria - Madkana adoteacert, »anea^-B3ler»Ade«p,« M2 Av. TorreWanca, 2 - 8, 3r píí, SantCusa». Sant Cugat 9 0&mm«l * 9387467*8 93 589 3S 48

MatóSei del peu, ortesis, pfem*

•DfcWQWlSeRiBAT-iïAjRRt·

Revisions per a armes

• JOSEP M. C O R O M I NASCASARAMONA Pediatria, asma intantS. rteiat convingudes Rtüa. Rlbatattada. 20.1r 3a. Sant Cugat « 0 3 674 7216

·ORA,H í >IA«MESAtfRA Ortoadartat í * odv. 8-13 h t Podologia 1S-2fftt » 0 * o t l*SB>, 22, bat• JOSEP M.FRE0CEOE4 «9a8740»3a«

• ORA. M. DOMINGO QA-

« 9 3 56» 43 57 93 $89 43 68

Carnets de conduir i esportius

• CLÍNICA DENTAL MAÜOR ,C/Majdr, 2í-25l1«, ï» « 9 3 674 78 480

Pediatria

INPROSS

Ui les»

<)UBS»

Ay.%«eSila(«ia»2*ft*sSnte. Sant Ona» .

*$3»1H«ra8 •^OfEÍ*

OOMÍNGO

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

jBÈtenci* «aoSteïib: Psevias»,

• Da«SSW(WARAN»U«0

• DRA. PALERM flsicotogia. Ansietat, depteató., u ^ . •. dificultats de retaol*, trastorn» S r ï í f S e f f f i » ' " a l'stópleacència, _ Hores convingudes o/ Fra**.. x w | ce*ç Moragss, 25-27, 2n 1 *

«0534

AvTorre Blanca 2-8.3r A, desp. 11-12 Sant Cugat òel Vallès

Cultura 41

E1S /CANTONS Divendres, 31 dejuliol de 1998

Posa't G«ap«

B0iB6

PELUQUERIA

postf

FORMAS

• • • •

C / . Elias Rogent, 1 8 A (junto mercado nuevo) Tel. 9 3 6 7 5 4 0 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

II Mtsírn Bar Restaurant

Tota una tradició

•GïlliSft

•VILMCl

Sant Cugat 1

Yelmo 1 4,10 -6,80 -8,30 -16,40

Elcoyote

Menú diari, però de diumenge!!

Sant Cugat 2

4,00 - 6,15 - 8,30 -10,50

Yelmo 2 4,00-6,05-8,15-10^5

Ei chico ideal

OBERT TOTS ELS DIES

Armageddon

SantCugai3

Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

City of àngels

4,30 - 7,30 -10,30

Yelmo 3 4,05-7,00-10,00

Armageddon

Asesinos de reemptezo

Sani Cugat 4

4#0 - 6,15 - 8^30 -10,50

Yelmo 4 4,05-6,15-8^0-10,45

Cftyof àngels

"MONTADITOS" TAPES MARISQUERIA BOUTIQUE D'ALIMENTACIÓ

Losvisitatrtes

ry-

Rbla. del Celler, 131 Tel.: 93 589 84 22 Sant Cugat del Vallès

5^0-8,00-10,45

YeJmo5

Sessions golfes tJe dissabte

Petdktos en el espacto Yelmo 6

Yelmo 7 00^<ï

Elcoyote

'•:.

i» novia d e J Ese loco «H£4,00-6,15 / 8,30-10,55

00,3(1 Espadà màgk^/Cha-Cha-Cha 4,15^,00/8,15-10,55

EJcnico ideal SantCugatS

Yelmo 9 «-

Sant Cugat 4

, ,

•,—,„•,.,•,

uuttuuJ f,, uuul· , ULLL· ,.

4,00-6,15^30-10^0

'Diumenges i festius sessió^ matinals a les 12.00 h

City of àngels

01,01i

*Dissatries sessions g o ^ e s i l t 01.00 h,

TPARADÀ

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

II i!

•a.Uafa..^..

00.5C1 StarKki/El ultimo patriota

Amrageddon

la xocolata... <ff*ffa. •Is entrepans... ft^fhel cafè... f f v # H les pastes... • f f v f H el suís... - f f v f K

4*00-6,15-8,30-10,40

Yelmo 8

$antCugat2 Com si fos de tota la vida

5,00 - 7,45-10,40

*•-•

Alcaerelsol

Sa itCugaM

-••

FONDA*!

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú . • TANCAT DILLUNS NIT

Pl. Barcelona Tel. 93 675 52

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS t Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 I?

^X^ZX7ÍW®&>

CUGAT

OSJTNT

ESTRENA

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2 § SETMANA

3a SETMANA

GOLFA EN V.O.S.E.

SALA* 16,05-18,15-20,30-22,45 GOLFA: 01,00 - APTA

SALA 3:16,05-19,00-22,00 GOLFA: 00,50 - APTA

Divendres, 31 • SALA 1 GOLFA: 00,50-13 ANYS

ttrew parrymor» adam satxitor

'tf&K&SSÍ? ^$*

íijm~», v * , .--»,. ^s*»:

SALA 1:16,10-18,20-20,30-22,40 Golfa: 00,50 - APTA

SALA 2:16,00-18,05-22,15-2225 Golfa: 00,30 - APTA

i>SRQ ïMm m s ^ a s s o ^ Dia de

ffW^/UWBBAi.

-Z.^L=JÜ .W/IBMBBAI

*•"*•

| es ectad0f

Z3**!*) a>-B«»

„ PJade l'espectador

· P

Carnet Jove

Can^ d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet mésgrans de65anÇs

Reserva per telèfori

Venda les 24 h. sis^erviCaixa

Accessos mirH»vàSds

Pamnwotamb tarSeta de drèSt

Sessions rwrnenïïes

v per 90243 32 31

?sto

42 Cultura LA

flSiCANTONS

R A D I O L É I Í I ,

De dilluns a divendres

Dissabte

• De K h a 9.00 h P'rimem PI au d, presentat per Jofre l.lombart • De l) .00 h LI 12 h Matins d'estiu, magazine presentat per Ales R/dzquez • De 12.00 a 13.00 h 'Tiramilles. ef eoneiirs de Pere Pallissa • De 13 li ;i 13.30 Sant (lligat az'in: T informatiu • De 13.30 h a U.OOh Viu l'estiu • De 14h a 19 h Tardes de n/iísira amb Salva Val he • De 19 h a 11 h Tardes de músiea amb A/ex Rartual • De 22.00 h a 8h Músiea al teu rostat

• D e 8 h a 13 h El parasol, presentat per Salva Va llir i Raquel Iniesta • De 13.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Josep Ai. A/vira • De 16.00 h a 19.30 h Jitkeho\. presentat per Xavi Montero • De 19.30 h a 8 h M ús ira al ten tos tat

O € *~ 3 DIVENDRES

F M

Dtvendres, 31 de juliol de 1998

proposta

Diumenge • De 8.00 h a 14.00 h Roda d'amics de Festiu, presentada per Pere Pahissa i Joan Fàbregas. • D e 14.00 h a 16.00 h Aquells meravellosos anys, amb Josep Al. Alzira • D e 16.00 h a 19.30 h Jukebox, amb Xavi Aíontero • De 19.30 h a 8.00 h Allisteu al teu costat

Va de música Si bé són molts els santeugatencs i santeugatenques que durant el mes d'agost decideixen fugir de la ciutat per endinsar-se en altres paratges, aquells que es quedin a Sant Cugat i siguin amants de la música, poden assistir al X Seminari de tècnica i interpretació piano-música de cambra organitzat per l'Escola artístico-musical Montserrat Calduch. El concert inaugural es farà el proper diumenge 23 d'agost i anirà a càrrec d'Antoni Besses, que oferirà obres de Haydn, Beethoven, Besses i Prokòfíev; serà a dos quarts de vuit del vespre a l'Escola. La cloenda anirà a càrrec dels alumnes del curs, que actuaran a dos quarts de set de la tarda del diumenge 30 d'agost.

ACTIVITATS A VALLDOREIX <ïUedccincrnaarairc lliure: ^^íaiwairí/TSÍBf. Alè* 22:30 h. Al pati del Casal. Casal de Cultura de Valldoreix. Grg;EMD Valldoreix.

ACTIVITATS A VALLDOREIX •* — — - «Cicle de cinema a l'aire lliure: Todos dken Ihveyw, £ H » 22:30 h. Al pati del Casal. Casal de Cultura de ValldomvKNDRBS .,., r eix.Org:ElVÍB Valldoreix.

SALKSMl'MCIPALS

; \ | I

• Miralls del (lcl.\x\\\\ fotogràfic del C e n t r e Kxcursionista de Catalunya

I Casa de Cultura. | 4 al 2 7 d e S e t .

Del

\ s • "/*,'/ passeig

1 Jg wvKMW.s

21 DIVENDRES

O O '"?__. DH'MENOE

28 DIVENDRES

30 Dil 'M £• NGE

ACTIVITATS A VALLDOREIX •Cicle de cinema a l'aire Hiurc: Gràriesperhpf^bté.^h.L·s 22:30 h. Al pati del Casal. Casal de Cultura de Vaildoreix.Org:EMD Valldoreix.

ACTIVITATS A VALLDOREIX •Cicle de cinema a l'aire lliure: Comopezmel&gta. Aïes 22:30 h. Al pati del Casal. Casal de Cultura de Valldoreix. Org:EMD Valldoreix. ;

MÚSICA de cambra. Concert d'inauguració a càrrec d'Antoni Besses. *XSeminari de tècnica i interpretació pi Obres de Haydn, Beethoven, Besses i Proíçèliev, Alesl9:30 h. Escola ajrtístíco-musical Montserrat Calduch.

ACTIVITATS A •Cíefe & cinema a l'aïre Biure; M#>K„ ImpwMe, h les 22:30 h. Al pati del Casal. Casal de Cultura de Valldoreix. Qrgï&MD Valldoreix.

MÚSICA •X Seminari de tècnica i interpretació piano-música de cambra. Concert de cloenda a càrrec dels alumnes particiP 31 * 8 ^ t B a I S · A l e s i 8 '•& n " E 300 * 3 artístico-musícai Montserrat Calduch.

solitari".

* F o t o g r a f i e s d e l'e re - F or m i g u e r a . C l a u s t r e I d e l M o n e s t i r . D e l 10 "A d e S e t . al 4 d ' O c t u | bre. * SALKS

PRIVADKS

• Col·lectiva de 7. Pou d'Art (Balmcs, 3 5 ) . F i n s al 31 d e J u liol • Trisomni. Dominique Núria Sol. Esportiu F i n s al 31 •"Colors". litografies Í Louretiro La Galeria d i , 14) F i n s al 3 0

Pintures de ()., I. Mir i Al C l u b Valldoreix. de Juliol Pintures i de Didier (Sant

Jor-

d'Octubre

/ C A N T O N S Dnriif/rrs. M r/, mliolr/r

Cultura

l'f>S

i iiiiif 'W'IIIMWI; Aiuntament

93 5892288

SOREA

935890021

Bombers Ballaterra

93 6928080

VaSdoretx (parada)

936741111

Grua

93674 33 71

Bombers Rubí-Sant Cugat 93 699 80 80

Aigües La Floresta

936742089

CAP

93 5891122

AAPPíWMira-sol

936742018

CAP urgències

935894455

AAWVergeOrmeMira-sol 936741003

Casa de Cultura

935891382

AAW Sant Joan kïra-sol

936747103

Centre Social í Sanitari IF

935897800

AAPPíWVlMoreix

936742197

Casal VaSdocetx

93 6744599

AAPP i W C . Montserrat Vadf.93 674 21 05

Catat»fta<je6*»

93 7252944

AiWWCan Malvat

Centes Cfeíc ta Ftorssta

935890847

AAProp.íVws La Floresta 936742089

Centre CMc les Planes

936755105

AA WAÍguaSongata Flor. 936745129

CasaiCulturaiMira-soJ

935892018

Bombers Generalitat

08S

CaiemesSt,Cugat(Reser.) 935890941 Correus

93674 7096

Creu Roja Sani Cugat

936741234

Creu Roja Valldoreix

93 6742459

Dispensari La Floresta

93 674 7615

Ent Munkàpat Descentra» 93 674 2719 ENHffiRubf

93 6981892

FECSA (atenció al dient)

9007373 73 900747474

FECSA (avaries) fFCC

936741934

Funerària

93 5895552

G. Cavil (Mira-sol)

As& ConsunwJois DNI (CSa prèvia) Greenpeace

93 674 50 4»

93 266 45 67

Divendres 3 1 • Sant Ignasi Dissabte 1 • Sant Alfons Maria Diumenge 2 • Ntra. Senyora dels Àngels

Dilluns 3 • Santa Lídia D i m a r t s 4_ • Sant Joan Maria Vianney Dimecres 5 • Santa M a r i a d e les N e u s Dijous 6 • Sant Salvador Divendres 7 _ • Sant Sixt i S a n t Gaietà

935893080 (91)5434784

H. General de Catalunya

935891212

H.Vatd'Hebron

934272000

H. Sant Joan de Déu

932034000

Unitat Coronària

932481040

Te), de l'Esperança

934144648

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

934765000

Informació RENFE

93 490 02 02

Informació Port

93 318 87 50

QMIC

935893188

Podclfnic Torreblanca

93 589 18 88

PROMUSA

935891732

93 674 2379

Hisenda

93 5891155

Jutjat

_ 9 ?.. 6 Z' t .. 6lS9 ^

ParròquaSt. Pere Octava

93 6741163

Parròquia Les Planes

93 204 75 03

Parròquia Valldoreix

93 674 05 69

EMD Valldoreix

MA.

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d ' í l a 13 h.

Tel. i fax 93 509 82 69 (Casa! de Cultura

•CICLE DE CINEMA a l'aire lliure Divendres de juliol i agost. Ales 22.30 h. Entrada lliure Al pati del Casal de Cultura de Valldoreix. 31.7.98 Siete anos en el Tibet Majors de 13 anys. 7.8.98

Todos dicen I love you Tots els públics.

14.8.98 Gràcies per la propina Majors de 18 anys. 21.8.98 Como pez en el agua Tots els públics. www. scvirtual.org/cinema.htm

ASDI Arxiu Gavm

Gm/&LB D'ESPLAI

Piscra Mmicícal Vaidoreix 93 675 40 55 Casal d'Avis SC Cjerpo Naciona' de Pohca 93 674 78 58 Llar o Av s Pa'roqua U-çe'cies

091 C'Ui Mu itanvenc

^ i c a Mj-.cipd

'0- Civi

PC M r c cai Va,':o-e < COT S » "

de =i>: a

092 308 ?9 5* 25 93 674 76 12

"dxsipd'jdj;

93 674 09 97

Radio Taxi

93 589 44 22

Repsol-Butà

93 6741580

Sant Cugat Comerç

93 674 03 22

Queden places per a:

Coïa de a. J - o Esbart S.!'il Cuga'

AGOST (1a i 2a quinzena)

To' San: Ci.gal Grup Sup. Immigrants Ràdio Sant Cugat Els i Cantons

OBERTA LA INSCRIPCIÓ Al C. Cultura de Valldoreix

RARi AUTOBUSOS 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i ateshores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a ies hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40H. L'últim serveifinalitzael seu reconegut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h.. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Sí. Cugat Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h í als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hçfafinsa les 22.35h.

Sortides des de F. Cofpm. -Dies feiners. 1a sortída:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.Í 5h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins ates21.35h. Recorregut. F. Colom,feFloresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -SortidesaddicionalsaTerrassa:06.55h, 07.55h i n.55h.(feiners)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 minuts cte cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a ies 21.45K Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Cdt, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i fes&is.1a sortida: 06.45h i ais 45 rróiuts de cada hora fins ates2l.45h. FGC, Cobmer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola; 22,15h (feiners).

EIS4CANIÜNS

S e t m a n a r i de Sua

Divendres. 31 de juliol de 1998

CUGAT DEL VALLÈS

L'herència

Rafael de Ribot. Periodista.

No sóc partidari de la mitificació del periodista

IORDI CASAS

<,<,

AN(iKLS C A S ' H F.RA - Sant Cagat -

Rafael de Ribot, 32 anys, periodista, viu al barri de Sant Domènec de quatre anys ençà. La casa gran de Catalunya Ràdio, on ja havia treballat al País Basc i a Madrid, el va venir a buscar perquè s'encarregués de l'informatiu de la nit. Sant Cugat li agrada, probablement perquè té un estil semblant al de Girona, la ciutat on va néixer, i al de Pamplona, on va estudiar periodisme. -Vostè fa vida a Sant Cugat? - N o tanta com voldria, perquè em passa com a molts, que treballo a Barcelona. A més. els que treballem de nit fem un horari molt contracorrent de la resta de la gent. Faig poca vida social en general. -Kt va m a r c a r la influència ideològiru d<- la l'niversitat de Navarra? - L a meva idea inicial era estudiar a l'estranger, i com que no va poder ser, em vaig decidir per Pamplona perquè la Universitat i la ciutat són força cosmopolites, a m b gent molt div e r s a . Hi ha influència ideològica a tot arreu, suposo que als centres privats encara més. però el model anglosaxó permet precisament que t'integris en allò que t'interessa més, i a l'inrevés. Jo m'ho vaig passar molt bé p e r q u è fomentava el plus de la responsabilitat de l'estudiant. —Quan vas a d o n a r - t e q u e el q u e més t ' a g r a d a és la ràdio? - S e m p r e he intentat no deixar-me condicionar pel mitjà, tot i que la meva carrera s'ha fet, bàsicament, a la ràdio. Jo havia col·laborat amb altres mitjans, però Catalunya Ràdio em va fer de seguida una oferta que em va interessar. D e moment, he anat fent una etapa, la qual cosa no vol dir que em plantegi fer exclusivament ràdio. Aprofito una etapa en què sóc jove per treballar-hi, perquè la ràdio des-

Rafael de Ribet. <i Ràdio Sant Cugat. FOTO: 1:1.S 4 CASTOSS. gasta molt. —Està d ' a c o r d a m b q u e Catalunya Ràdio és nua emissora tendenciosa? - P e r desgràcia, la situació per als professionals del periodisme és dolenta i accedir a Catalunya Ràdio no és tan fàcil com fa uns anys, però a canvi dóna més estabilitat laboral que altres empreses, en què es treballa en condicions més precàries. Jo c r e c q u e Catalunya Ràdio té una clara consciència que ha de fer í:r una tasca ins-

d'econòmiques i d'altres tipus, i no tan sols als mitjans públics. Això ho saps quan et fas periodista, i no fas un univers paradisíac, saps perfectament que hi ha moltes fonts interessades que a més volen que parlis segons els seus punts de vista. Però la confluència d'interessos permet que els professionals manifestin el seu criteri. —I els consumidors de la inf o r m a c i ó les

" Els periodistes sempre tenen pressions, i precisament les menys noten, aquestes pressions: habituals són les - J o crec que no, i això és juspolítiques"

t i t u c i o n a l , però no g o v e r n a mental. Això a vegades pot fer carregar les tintes cap a una banda. - P e r ò , són habituals les pressions? - D e pressions sempre n'hi ha, i precisament les menys habituals són les polítiques. N'hi ha

^^^ tament feina del ^W* professional: donar la informació i no traslluir l'heroic esforç q u e ha fet per aconseguir una d e t e r m i n a d a cosa. No sóc partidari de la mitificació del periodista. —Doncs hi ha molts estudiants d e periodisme q u e aspiren a estrella. - P o t ser que a les facultats els

professors no ajudin a fer caure castells en l'aire. Jo crec que hi ha aspectes de la professió tan apassionants q u e és molt dolent reduir l'èxit a posar-se davant del micro, sortir davant de la camera o Firmar un article d'opinió. —Coneix els mitjans d e c o municació d e Sant Cugat? - E l s conec, perquè intento estar al dia. ('rec que tenen la doble funció de donar informació local i ser un excel·lent planter de professionals. - L a informació local és u n a de les sortides p e r als futurs professionals? -Sí, i a més jo crec que és una gran escola. Cada vegada estem més condicionats per les fonts interessades, i és aleshores quan has de demostrar que pots anar més enllà. Kl volum d'informació local és més petit que el general, tot i que cada cop menys, i has de suplir aquest buit amb imaginació i recursos. Quan arribes a tractar la informació general, la feina és més de selecció, i si no has passat pel referent anterior, tens una mancança. —L'informatiu Catalunya Nit és una radiografia i n t e r p r e t a tiva d e l ' a c t u a l i t a t d e l d i a . Compensa, malgrat la d u r e s a de l'horari? -És molt gratificant, tot i els peatges personals que s'han de pagar. Trobes molta gent que escolta la ràdio a aquella hora perquè et tria. La gent té cada cop més informació directa o indirecta, i nosaltres mirem de donar un valor afegit a aquesta informació. —A l'era de la informació, quin sentit tenen els mitjans de comunicació? - S e m p r e caldran, els mitjans. Precisament per fer aquesta selecció i interpretació de les notícies. Jo crec que com més gran sigui l'univers de la informació i la facilitat per accedir-hi, més necessaris seran els periodistes. Els consumidors tenen la doble opció d'arribar-hi personalment o a través de mediadors.

Declaracions com aquesta sempre s'agraeixen quan es tracta d'omplir una secció periodística. No cal dir que cal llegir-les i n t e n t a n t cercar allò q u e no diuen. Siguem sincers: a ningú, i començant pels mateixos implicats, no pot sorprendre que la circulació d'un nom com a probable - o més que probable- candidat de l'actual coalició de govern municipal, adquirís certa dosi de complicitat per part dels suposats promotors. Dir avui que ningú no ha llençat la primera pedra, em sembla fora de lloc. Una persona que ha rebut el bateig periodístic com a probable candidat i que ha estat qualificat per un editorial com el possible polític d'alta volada que necessita el ciunisme local, ara no pot ser reduït a la condició de tapada o, fins i tot, insinuar que teles mateixes possibilitats que qualsevol altre potencial candidat. Siguem seriosos: quan el petard va arribar als mitjans de comunicació, els que hi van posar la pólvora no van dir ni piu. Encara que, ben mirat, la filtració del nom és l'excusa per a les saboroses declaracions q u e com e n t e m , no pas la qüestió de fons. Kl que està en discussió, és si l'herència d'un alcalde - i especialment en la seva primera fase, la de traspàs de poder- és concebible al marge d'aquest (i que consti que no estic donant per suposat, com ha fet algú sense titubejar, que el candidat en qüestió serà el proper alcalde). Els alcaldes manen massa com per pensar que poden renunciar a ficar cullerada, encara que la sopa l'estiguin coent uns altres. Com poden renunciar a la seva presència partidista, quan són omnipresents a l'ajuntament, a la ciutat i als mitjans de comunicació? Aquí, la bicefàlia política no funciona. Gestionar l'herència de dotze anys de govern monocolor, que deixaran una marca de fàbrica potent, no serà cosa fàcil. Llàstima, però, que en lloc d e parlar de continguts - d e si quedarà marge de maniobra per fer ciutat, per e x e m p l e - ens enredem en qüestió de noms. Però ja se sap, el morbo que produeix parlar de persones, no és equiparable a cap altre.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 . Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs