Diari de Sant Cugat 258 by Premsa Local Sant Cugat

ESTUDIOSOS DE TOT CATALUNYA ES REUNIRAN A SANT CUGAT PER ESTUDIAR-NE LA

Divendres, 16 d'octubre de 1998

H/sròmA i LA CULTURA

j?ÀGU

HS4CANT01NS

Núm. 258 Any VI

225 ptas.

El "diari" de Sant Cugat SUMARI Eb comerços més antics de la ciutat es defineixen per la qualitat dels productes que ofereixen Pàghus3a6

Dilluns vinent es tornen a posar en marxa els Consells de Districte amb la sessió de Mira-sol Pàgina 9

Bfgoodrich adquireix novatecnologiaper mitigar les males olors denunciades pels veïns Pàgina IS

L'OS V retreu al Centre Cultural que contracti una formació d'Ucraïna per al Concert de Nadal Pàgina 41

-"*..'»„• - ' * H .

FI grup de Natura ha dut fins als extrems la seva llarga demanda de preservació de la Costa del Golf. FOTO: XAV1 LARROSA

Encadenats contra les obres a la Costa del Golf El Grup de Natura lluita aferrissadament per preservar la zona Pàgina 14

VAL

enla compra de

LLENYA CARBÓ

a la benzinera

Discrepàncies familiars per P aplicació de les ordenances al cementiri Hi L· 800 nínxols amb propietari desconegut Pàgina 17

CATALONIA CERÀMIC

•

sigui més rendible?

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

UDC busca el número 2 a la llista electoral

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució.

• • • • • •

DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequarse segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnologies sense necessitat de reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L EURO Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies. OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Cfra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00

Truqui'ns ara o visiti la nostra weto per demanar informació.

CjftAp

íit,'

Í > Í ? > * V < ? I ' Í Ï Sfnií.'i.yrnfs

Seriegg 8A1EST. S.L. M. FOSAIBA& JUoclaÒw, S.L

Sani Marti. 32 Enllo 08190 Sant Cugal del Vallès - Tef, 93 589 2313 • Fax 93 58914 31 - s-mail 4gsr@intercom es

Pàgina 7

ELS BCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Griful Oil, s. L.

Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

CINESA: Sessions golfes de franc

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

SANT CÜOiï ESPORTS

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

<tAT/*

Rbla.delCeller^a-Tel. 93674721 5 QuatreCantons ; s/n·Tel. 9 3 6 7 4 3 0 8

DESCOMPTES ATRACTIUS Tots els subscriptors podeu gaudir d'interessants descomptes en comprar en qualsevol d'aquests establiments esportius. Prepara't pels esports d'hivern !

LA CARPA: Consumicions gratuïtes HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19 h. al Casal de Cultura de Valldoreix.

El grup de Teatre Espiral organitza la 5a. Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 17 i diumenge 18 la companyia Teatre d'Ombra representarà "Danny y Roberta" de John Patrick. Els primers subscriptors del setmanari tenen l'entrada gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.

NENS: 15% en tots els articles i de regal una bonica gorra (per una compra superior a 3.000 ptes.) Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

SQUASH CLUB SANT CUGAT

ESCOLA D'IDIOMES WAY-IN: Cursos de franc

Tots els subscriptors podeu gaudir d'un mes de classes gratuïtes dels idiomes anglès, francès o alemany. Ara és el moment. Truqueu al 589.62.82

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge LES COVES DEL SALNiTRE HORARI (només caps de setmana i festius) de 10.45 a 13.15 i de 16.45 a 18.15

Les coves de Salnitre són dins la muntanya màgia de Montserrat. Al llarg d' una hora, el visitant caminarà pels 549 mm. enlluernats i a 15 graus de temperatura tant a l'hivern com a l'estiu. Durant el sorprenent recorregut es poden observar gran quantitat d' estalagmites i estalactites així com un petit llaç i uns quants rat-penats. Més d' un milió de persones ja les coneixen! Podeu disfrutar d'un magnífic dia amb la família ja que a fora hi han taules, una font, barbacoes... ELS NOSTRES SUBSCRIPTORS GAUDEIXEN DE DUES ENTRADES GRATUÏTES PER ANAR A LES COVES DE SALNITRE, EN PRESENTAR EL CARNET A LES TAQUILLES.

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris concertats. Informeu-vos-en al 589.62.82

t U T U

ison

DISON Estilistes i Perruquers :

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica

Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

OS 4 CANTONS ^ ^ ^ ^

El tema de la

Setmana Divendres, 16 d'octubre de 1V9H

b o t i g u e s

La bellesa de la vellesa del comerç La majoria dels establiments antics s'han adaptat a un Sant Cugat molt gran GLÒRIA

FRANCOLÍ'

- Sant Cugat -

Els carrers de Sant Cugat estan plens de comerços c e n t e naris, dels q u e ja han fet 75 anys i amb mig segle d'història. Molts han crescut i han entrat dins el pols actual de la ciutat conservant els trets bàsics que els c a r a c t e r i t z e n . D ' a l t r e s , però, c o n t i n u e n a m b les mateixes olors, llums i estructures que el dia que van inaugurar-se, deixant als carrers de la ciutat un toc d'antigor i t e n dresa difícil de trobar en municipis de més de 50.000 habit a n t s c o m ara el n o s t r e . La majoria de les botigues i establiments antics de Sant Cugat es troben en la línia descrita pels carrers Santiago Rusinol, Santa Maria i Martorell. Cal només afegir-hi els q u e voregen aquest traçat. Els fundadors de totes aquestes b o t i g u e s solien ser g e n t amb empenta, normalment barcelonins q u e ja t e n i e n el negoci m u n t a t a la gran ciutat i q u e decidien traslladar-se a

La clientela dels comet cos antu f és sobretot de pas. Els santeugatencs de sempre, però, continueu fidels. FOTO: X. /..

Sant Cugat per poder acostar el producte a gent a m b poques facilitats per moure's. Aquest és el cas, per e x e m p l e , de la c a r n i s s e r i a J u l i a n a : 77 a n y s enrere el senyor Joan va obrir la carnisseria al barri de Gràcia traslladant-se al cap d ' u n temps a Sant Cugat. Explicaria

la mateixa història el fundador de La Perla, negociant barceloní que va instal·lar-se a Sant C u g a t l'any 1951 obrint una m e r c e r i a q u e ara e n c a r a regenta la seva filla Mercè Galofré. La f a b r i q u e t a , botiga centenària q u e ja porta quatre generacions d'una mateixa fa-

mília, s'inclou també en aquest g r u p . E s una botiga s e g u r a m e n t r e n o v a d a fa m o l t d e t e m p s , a m b fluorescents poc lluminosos i la ràdio de fons "Abans la clientela era més fixa i això es notava amb la caixa. Potser el fet de ser els primers va permetre'ns gaudir d'un pú-

blic q u e ara ja va a altres establiments". La sabateria Soler es del mateix patró de La Fabriqueta: uns p r e s t a t g e s fets de fusta empotrats a la paret s e p a r e n els n ú m e r o s d e p e u grans dels p e t i t s , les e s p a r denyes de set betes de les sabatilles. Ben equipats es pot recordar q u e des de sempre Sant C u gat ha sigut un poble dolç. I encara ara conserva les pastisseries més antigues de la ciutat: l'Alegret, la Sàbat i la Roura. El p r o p i e t a r i d ' a q u e s t a última confiteria, renovada i decorada amb molt de gust, explica q u e el producte q u e ells s e r v e i x e n és el m a t e i x d e l s anys 40 però modernitzat: "Ara els braços de gitano porten més coses q u e nata i sucre glacé". A aquest reportatge t a m b é hi falten alguns ingredients. S'han escollit els comerços segons els anys d'antiguitat i la seva especialització. C o n s cients de la pila d'establiments que h e m deixat al tinter, q u e darà p e n d e n t una segona edició del tema.

nfSií

^K"í!'.\7."<";;ír—*p!íí: l l l j •RMaa·.·vc·Mclw MUuMt GBor Paúf3undadMt

1MES

Fins al 2 7 d'octubre

?-' \ &'

M ^

itl

[

f ^ ^ * , , * ^ **...• < •»* ~? w * f "íf- |

A N O S

PtttCA

Setmana

ELS ÍCAIYTON5 Divendres. }6 d'octubre de 199S

Mobles

Perfums

Els hàbits higiènics actuals han reduït el consum de perfums i colònia d'aquest últim mig segle G. F. - Sant Cugat -

La mare de la perfumeria Orquídea, que ara tindria uns 70 anys d'edat, es deia Merceria Oristrell i va ser l'única botiga de vetes i fils santeugatenca durant molt de temps. Rosa Garriga, actual propietària de la botiga, i Pepita Oró, persona molt Ca/re assegura In lm,ui nin, ió t/iinlitat-pieu del seu producte R: X. l.ARROSA lligada a l'establiment, consideren que durant tots aquests anys hi ha hagut una important reducció de la demanda i consum de perfums i colònies. "Abans, sense aigua corrent, la gent no podia anar tan neta com ara i. per tant, veníem molta més colònia". Continuant en aquesta línia Rosa Garriga explica que "en aquell temps la gent que es depilava ho feia a casa seva. L'avanç social ha suposat, també, tir d e la primera associació d'aG.F. un canvi en els hàbits de la gent, questa empresa catalana a m b - Sant Cagat raó per la qual la cabina de deuna d'Alemanya d'alt prestigi. pilacions -instal·lada dins la per"Aquest sector ha evolucio"Kn a<iuest m o m e n t estem al fumeria des de fa uns 8 a n y s nat sobretot a partir del'oferta m a t e i x nivell q u e E u r o p a " . sempre està plena". La relació germànica i italiana", explica Amb aquestes contundents paqualitat-preu i les bones marL o u r d e s Carré, filla del funraules Lourdes Carré explica ques són una de les principals dador. Si a b a n s la d e m a n d a l'enorme avanç de la indústria dictava les regles del mercat moblística catalana des q u e el - e r a el comprador qui sol·licis e u p a r e , J a u m e C a r r é , va tava l'article- ara són els emmuntar una de les principals presaris del moble els qui teempreses catalanes de projecnen la paella pel mànec. ció internacional. Durant la dècada dels 80 les c o n t i n u a d e s Quan Carré mobles encara era visites del fundador a les fires Muebles Hogar, ara fa 50 anys, de Milà i Polònia - q u e Carré es podia comprar una habitaportava fent d e s del p r i m e r ció de les millors pagant un tom o m e n t q u e va ser empresari tal de 7.000 pessetes, a raó d e del m o b l e - treuen fruit a par25 pessetes mensuals.

Carré és pionera en internacionalitzar el moble santcugatenc

.4 Orqut'deapoden comprar-s'hi tot tipus de fantasies F.: XAVI l.ARROSA característiques de l'establiment: "Vam ser els primers santeugatencs a vendre Lancaster i Revlon en c o s m è t i c a així c o m Christian Dior i Chantresse en m i t g e s " explica Pepita Oró, i acaba sentenciant Rosa Garriga: " Q u i vol una cosa bona ve a comprar aquí". Tot i que asse-

guren que el seu públic majoritari és de pas, aclareixen que una part de la seva clientela els és molt fidel. I això ho demostra el fet que, segons Rosa Garriga, "cada vegada que s'ha obert una perfumeria a la ciutat, els santcugatencs de sempre acaben tornant a l'Orquídea".

C o m e s t i b l e s

La Xarcuteria ofereix qualitat, preu i tot el que necessitem tenir a prop Un ambient acollidorfa veure que el temps no passa G.F. - Sant Cugat -

G a i r e b é 50 anys e n r e r e en J o a n A u l a d e l l i els g e r m a n s Teresa i Jordi Bisbal van obrir La Xarcuteria, la botigueta de c o m e s t i b l e s q u e hi ha al carrer Santa Maria i on s'hi troba de tot. L'ambient acollidor amb llums discrets que donen importància als aliments i l'olor de net fan que la botiga estigui sempre plena. I n cartell ens p r e g u n t a si LMIS hem

A In Xarcuteria es respira l'ari tu ambient de li ^ /mtiju • di pol·li /• .V /..

em-

portat un bon tros de llarga, un fuet de gairebé dos metres de llarg, i els ulls es maregen de tan anar a m u n t i avall: Sob r e la m e l m e l a d a hi ha el

menjar de gos i gat, i m é s e n davant la crema de cacau i les galetes. Els pebrots, espàrrecs, cava, vi i p r o d u c t e s per a la neteja els trobem als prestatges del davant. A la nevera hi ha formatges de totes mides i també el producte estrella: "Jo vaig començar a venir aquí pel pernil dolç" explica una dona jove. S e g u r a m e n t es deu haver sentit al·ludida quan Jordi Bisbal, propietari d e la Xarcuteria. explica q u e té "una clientela molt bona, q u e comença per l'àvia d'una família santeugatenca i continua per la mare. la neta, Ics amigues i les veïnes". La senyora ha passat del pernil dolç a ií:r la com-

pra d e la setmana i davant el dubte d'uns macarrons, el propietari reflexiona a m b aquesta m a r e sobre quina pasta li anirà millor. Un altre dels prod u c t e s q u e han contribuït al bon nom de la botiga són els llegums cuits. La qualitat és la raó per la qual La Xarcuteria ha aconseguit tirar e n d a vant: " A r a s a v e n e m productes amb denominació d ' o r i g e n " explica Domi Morales, esposa de Jordi Bisbal. La Xarcuteria, remodelada ara fa 37 anys, té una rebotiga petita decorada d e verd, q u e és t a m b é menjador de la família. "La nostra vida és la botiga, n e n a " i somriuen cansats.

GriffulOil,s.L.

Servei Estació

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

*j i

^*$35W45»

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Setmana

U S /CANTONS Divendres, 16 d'octubre de 199H

Tabac

Sagalés és Púnic estanc d'abans de la Guerra Civil que encara viu El preu i la presentació del tabac il·lustren el canvi del sector G. F. - Sant Cugat -

Una població pot tenir un estanc cada 2.500 h a b i t a n t s . L'any 1932 Sant C u g a t tenia una població d e més d e 5.000 persones i aquesta és la raó per la qual a partir d ' a q u e l l mom e n t la família Sagalés té el seu establiment a la plaça Barcelona, un estanc q u e ha viscut la República, la Guerra Civil i la postguerra; un lloc on es pot escoltar i observar el pas del t e m p s de la mà de Ramon Sagalés, el seu propietari. En aquell t e m p s una saca de quilo plena de tabac valia el

mateix q u e el q u e val ara un cartró: 3.500 pessetes. Els paq u e t s de cigarrets eren d ' u n paper més aspre, sense cel·lofana ni precinte. El f r a n q u i s m e va c a n v i a r t a m b é el món dels fumadors: "Hi havia molt poc tabac" explica Ramon Sagalés, propietari de la botiga. I c o n t i n u a : " L ' A j u n t a m e n t oferia a la tabacalera el cens d'on en destriaven els majors de 18 anys, els q u e podien fumar." L'est a n q u e r rebia el tabac juntam e n t a m b un c u p ó per a cada u n d e l s c e n s a t s , i q u a n el client el comprava el botiguer es quedava amb aquest tros de paper conforme el comprador

d'aquella ració de tabac ja no podia comprar-ne més fins al cap de 30 dies. D u r a n t aquest mateix període aquest estanc t a m b é venia caramels, regalèssia i xiclets u n e s c e n t vegades més barats q u e ara; e n v i a r u n a c a r t a a qualsevol lloc de la península valia 15 c è n t i m s i p e r q u è la rebés un s a n t e u g a t e n c el rem i t e n t havia de pagar només la d e s e n a part d'una pesseta. T a m b é s'hi venien timbres de segells, lletres i documents legals per a impostos. Aquests productes, ara força més cars, c o n t i n u e n essent l'oferta d'aq u e s t e s t a n c ple d'història i vida.

Sagalés considera que el tabac, comparat amb altres països, és barat. F.: X.L.

B e g u d e s

El bar B r i m e a m a g a la c a r a a f e c t u o s a d e S a n t Cugat

C i s t e l l s

Els cabassos van desenvolupar un nou mercat traient protagonisme a la fusta Auladell va ser pionera en la venta dejoguines a Sant Cugat G. !-'. - Sant Cugat -

La fusta i el vímet han estat la seva vida. Es una botiga molt gran, d'un parell de plantes comunicades per una escala amb dos graons. A la part de baix hi ha moltes joguines i a la superior cistelles, paneres, cabassos, catifes i cadires, l i n e s bigues gruixudes i marrons aguanten el sostre q u e es veu a m u n t , amunt. Hi ha una altra escala que connecta amb l'altell, tancat amb pany i clau. L'origen d'aquesta cistelleria és la fusta. Jaume Auladell va passar-se la vida treballant a m b escorces d'arbre. Tot i que les seva especialitat eren les cadires, "a poc a poc vam començar a vendre ninots, camions de joguina i cavalls de cartró" explica l'Angels. actual propietària de l'establiment. "Érem l'única botiga de Sant Cugat que oferíem aquest producte i justament per això ens el treien de les mans" continua la filla del fundador

L'aspecte del bar ens retorna als anys 60. quan ; a inauguiai-se I'. X / . G.F. - Sant Cugat -

/.// í /.i/r//r/ íit i utrierí^ii ti .ir/ ntipi/i Ittitt n

d'aquest comerç. Amb el temps han sortit altres materials q u e han canviat el tipus de producte que la gent demanava. Així va ser com a partir dels anys 50 ca l'Auladell comença a vendre articles fets de vímet. Q u e si em fa falta un cabàs, que si ara m'aniria bé una catifa, que si

/,«,/// ,AL „ny.s .V. K.-X. l.ARROSA vull això mateix però una mica més barat... La demanda va fer girar la truita convertint una fusteria de tota la vida en un lloc ple de joguines de totes mides i colors, cistells, làmpades i alguna cadira feta del material que ha fet créixer la botiga. I d'això ja fa gairebé 55 anys.

N o us ha passat mai entrar a un bar i que la mestressa us acosti cl que tenien pensat demanar abans que pugueu dir una paraula? D o n c s així tracten els clients de sempre al bar Brime. L'any 1964 un matrimoni de santeugatencs van decidir comprar-lo. Era un bar de traspàs, entapissat de rajoles vermelles i negres, petit i familiar. Hi havia quatre taules i unes 12 cadires. "No l'hem volgut canviar mai, el nostre bar, sempre ens hi hem sentit molt còmodes", explica el propietari. Des d'aquells dies.

rere la barra, sempre hi ha hagut les mateixes dues cares, ara epvellides amb el temps. Fa 34 anys que aquest bar triangular ha servit a la ciutat l'excusa perfecta per a una tarda de dòmino o una reunió important. F"a uns 4 anys van deixar de fer menjars i ara serveixen només vermuts i begudes. Malgrat que sembli estrany. la propietària del local assegura que "abans es venia molt més alcohol que ara" i que el que volen els clients de sempre són cafès, cerveses i refrescos. La mestressa espera una estona i afegeix: "En aquest bar som una gran família, t e n i m una clientela molt maca".

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al

^•MTEBfflffilffWff^nBW^la^E

Vehicles amb les últimes ^KKKLl·L·íí^Ul·t^^B innovacions i el màxim confort. Anys

i quilòmetres d experiència

' ^ ' ' w3 5 8 0 Wf

Setmana

ELS / C A N T O B Divendres, 16 d'octubre de 1998

L ' e n q u e s t a

Quins avantatg té comprar als c o m e r ç o s de tota la vida? A tots el pobles, c o m a Sant Cugat, hi ha botigues de "tota la v i d a " , botigues que han passat moltes vegades d e pares a fills al llarg de dues o tres generacions. Són botigues de tota mena; unes, modernitzades i arranjades de nou, altres que conserven entre les seves parets l'encant d'anys i dècades amb un caire antic. Són comerços que sovint no tenen nom definit, o si el tenen quasi no s'empra perquè per a t o t h o m són can tal i can tal al-

tre: cal C r i s p i n , can Juliana, can Sallés, ca la Perich o.ca la Lluïsa, per esmentar-ne alguns. En parlar-ne no cal f e r referència a què venen, perquè ho sabem de sempre. De petits hi hem anat a comprar i els nouvinguts, empesos pels altres, també aviat els coneixen pel mateix nom. Són veïns, i en entrar hi trobes una mica de l'encant de conèixer la gent i no t a n sols allò que venen. L'escalfor d'una vella coneixença. El caliu del poble. / M . S.

JOSÉ Li is MARTÍNEZ 36 ANYS ENCANONADOR

LLUÏSA SALVADÓ 38 ANYS COMERÇ

ANA SHELLY 30 ANYS ADVOCADA

MANUEL T É L L E Z 38 ANYS COMERCIAL

IMMA MARAGAS 37 ANYS PROFESSORA

"A les botigues de sempre et coneixen fa anys i hi trobes un tracte humà. La llàstima és que no poden oferir millors preus o grans ofertes."

"Eviten els desplaçaments i les tens més a l'abast, sobretot en el centre de la ciutat, però tenen l'inconvenient que trobar aparcament a prop és difícil."

"Tenen sempre un millor servei pel tracte més personal i directe, i són veïns de sempre. Però no poden oferir mai un gran ventall de productes ni fer ofertes a bons preus."

"Estan més a prop teu i tenen un tracte més personal; són els teus veïns i amics de sempre, però sempre tindràs preus més cars i sobretot menys quantitats de productes i marques."

"Les petites botigues de tota la vida són a prop meu i conegudes de sempre. El desavantatge és que sempre seran més cares per comprar-hi."

JOAQUIM MAJÓ 38 ANYS METGE

IRENE MONTER 47 ANYS HOSTALERIA

T O N I PIFERRER 60 ANYS INFORMÀTIC

JOAQUIM MASSÓ 61 ANYS ADMINISTRATIU

PAQUITA LACAMBRA 60 ANYS MESTRESSA DE CASA

"El millor del comerç antic és sempre el tracte; no és només un comerciant, és el teu veí i a vegades el teu amic i company d'escola. El desavantatge és que no poden fer grans ofertes."

"Estan tan a prop meu! És la botiga de: 'l'i, em falta oli o sal, baixo en un moment'. A més, t'aconsellen sobre el que compres i són fiables."

"Són les que coneixes de sempre, les de tota la vida, i tens confiança en el que venen i el que fan. Però sempre són una mica més cares."

"Són més coneguts i per això hi tens un tracte personal i senzill, de cada dia; no tenen tant de gènere ni tantes marques com altres, però els coneixes bé."

"Els coneixem de sempre i hi tens un tracte més d'amics que de clients; poden i saben aconsellar-te perquè et coneixen i saben ben bé què vols."

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T

_P I

ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

OS 4 CANTON

Política Divendres, 16 d'octubre de 1998

Pacte

municipal

UDC vol el 2 i la cartera d'urbanisme Rumbau diu que CDC es mantindrà ferma a oferir la quota vigent del 25% Un document de treball ja circula en les avançades negociacions entre C D C i U D C per trobar el relleu adient a l'alcalde Joan Aymerich. El text no qüestiona la possible designació de Lluís Recoder com a alcaldable, però entra en la important resta de serrells de l'acord com el repartiment dels llocs a la llista i la disposició de les carteres amb vista a un futur equip de govern de Convergència i Unió resultant de les eleccions municipals del pròxim 13 de juny.

Al.BKRT BALANZÀ - Sant Cagat Unió Democràtica d e C a t a lunya ha apujat el llistó de demandes en el pacte municipal que l'uneix a Convergència Democràtica i ha decidit no conformar-se amb l'actual repartició de poder que els atorga ara mateix les tinences d'alcaldia de serveis urbans, serveis interns i descentralització, assolides en les passades eleccions de 1995 per la situació dels seus candidats en els llocs 3, 6 i 10 de la llista. Els d e m o c r i s t i a n s han condicionat l'acceptació d e la candidatura de Lluís Recoder a un augment de la seva presència en els llocs sortints i han proposat l'avançament del primer

candidat d ' U D C al n ú m e r o 2 amb el c o n s e g ü e n t corriment de llocs de manera que un quart futur regidor democristià pogués optar a una altra cartera de govern. Aquesta cartera, q u e s'afegiria en tot cas a les actuals, seria urbanisme, una tinença d'alcaldia que actualment recau en l'alcalde Joan Aymerich després d'haver estat assumida en a q u e s t a l e g i s l a t u r a per J o a n Franquesa fins a l'any 1996. La presidenta de C D C , Montserrat R u m b a u , no ha volgut c o n f i r m a r ni d e s m e n t i r l ' e xistència del document de treball que hi ha sobre la taula de negociacions i s'ha limitat a admetre que "s'estan negociant les d e m a n d e s " d ' u n i altre membre de la coalició. Rumbau, que ha assegurat q u e el tanca-

ATUREM COSTA DEL Go> ^~" " *

número 2 democristià a la llista municipal, encara que ha precisat finalment que l'escollit "serà del grat d'Unió, sigui d'un o altre partit". Farreres i els llocs d e la llista

Unié escollirà els seus candidats a m e n t del pacte no s'allargarà més enllà de final de mes, sí que ha donat per bo el pacte i la repartició vigent del 25% en els llocs d e g o v e r n d e la c i u t a t . U D C , per boca del seu president, Joan Recasens, ha mostrat una postura més rotunda a l'hora de negar l'existència d'una

D ' a l t r a banda, la visita del conseller de Treball d e la G e neralitat i secretari general d ' U D C , Ignasi Farreres, va servir dijous passat per donar una e m p e n t a als c a n d i d a t s locals q u e aspiren a integrar-se a la llista electoral d e la coalició. Farreres va mantenir el mutism e habitual dels líders q u a n visiten Sant Cugat, però va ser explícit en afirmar q u e "Unió té persones valuoses per anar a tots els llocs de la llista". Rela llista apartir de dilluns. FOTO: X. L. casens, que va flanquejar Farreres al costat del president coproposta escrita i ha limitat l'immarcal Jordi Farrés, va anunciar pacte d e c e r t e s d e m a n d e s a q u e aquest dilluns s'obriria el "converses molt preliminars" calendari d'elecció d e candiamb l'altre soci de coalició. "No dats d ' U D C a les eleccions. El hi ha res escrit i fins ara tot han procés es tancarà el 12 de noestat hipòtesis de treball", ha v e m b r e i serà l'assemblea, set assegurat. N o obstant això, Redies després, qui refrendi els casens ha admès com a "possicandidats. ble i de justícia" l'aspiració del

LES O B R E S !

vf>.

EL DIMARTS 20

ENS HEM DE FER SENTIR! TAMBÉ ÉS

TORRE NEGRA

VENIU TOTS A LES 19:00 A LA CERCAVILA REIVINDICATIVA (inici a la Plaça Octavià)

C O N C E N T R A C I Ó a les 20:00h. a la Plaça Barcelona TOMtE NEGRA nttafbnw Chrtcs Mt iA WWW Ct TDW N I O * J KXMlS

8 Política

ELSíCANTONS Divendres, 16 doctubre de 1998

E l e c c i o n s

p r i m à r i e s

Gaya promet incorporar 6la veu dels ciutadans' a l'Ajuntament S'afirma continuista davant la crítica de Menéndez A. B. - Sant Cugat El c a n d i d a t a Ics e l e c c i o n s primàries del P S C Joan Gaya, va reivindicar dimarts com a vigent el lema que van fer servir els socialistes a les eleccions municipals d e 1995 ( " l ' n nou estil per a Sant Cugat") per afirmar-se com a continuista, en resposta al "canvi de persones i de política" q u e propugna l'altre candidat, Jordi Menéndez. En aquest "nou estil", Gaya va fer una crida a la participació ciutadana perquè hi hagi un contacte directe entre l'Ajuntament

i els habitants: "la veu dels ciutadans ha de formar part de l'estructura". I va continuar: "nom é s ha t r o n t o l l a t a q u e s t a estructura dictatorial en alguns moments", fent referència a les mobilitzacions per Torre Negra. El candidat, en Tacte central de la seva campanya, va tornar a autoproclamar-se "candidat de la unitat d e tots els progressistes" i va fer constants al·lusions a la possibilitat d'un pacte postelectoral a m b IC i E R C "sobre programa i no sobre persones". T a m b é va repartir crítiques a C i U i al seu candidat oficiós, Lluís Recoder, de qui va afir-

mar que no cl coneix mngu i a Madrid ha estat l'artífex del pacte amb el Partit Popular". Gaya va a p u n t a l a r la i n t e r venció en el caràcter municipalista del partit i va aprofitar per definir-se t a m b é com u n "animal polític, però no encara un polític professional", cosa q u e haurà de fer, al seu parer, q u a n arribi a l'alcaldia. El portaveu municipal Àngel Casas va encarregar-se d e personalitzar aquest municipalism e ("Gaya és u n municipalista d e convicció i de dedicació") i va remarcar el suport q u e ha rebut el candidat

Gaya va fer el seu míting central a la Gasa de Cultura. FOTO: X. L.

davant M e n é n d e z per part d ' I C . La tercera candidata fin a l m e n t integrada als postulats de Gaya, Maria Sansa, va tornar a justificar la seva opció " p e r enfortir el c a n d i d a t sortint, per tenir el millor candidat i per guanyar l'alcaldia.

D'altra banda, Jordi M e n é n d e z va exposar d i u m e n g e el seu programa a la plaça d e la Creu d ' e n Blau d e les Planes davant d'una trentena de simpatitzants. L'acte va c o m p l e tar-se a m b una graellada popular.

Ensenyament

EUiA denuncia la privatització creixent de l'oferta educativa A. B. - Sant Cugat -

F ('i:\ vtil repotemiar la xarxa pública d'ensenyament. /• ()IO: X.

SQUASH C L U B S A N T CUGAT) C. Sant Jordi, 33-35 TEL. 93 674 98 62 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LARROSA

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS (0-2 anys) nens + 2 anys i adults

Esquerra I n i d a i Alternativa (EUiA) va reclamar dijous la necessitat d'un ensenyament "públic, laic, gratuït i de qualitat" i ho va fer denunciant la doble xarxa educativa pública i privada a secundària i la "privatització encoberta" de les universitats. Els dos ponents, Santiago Medina i Guillermo Lusa, van coincidir a no donar per perdut el caràcter públic d e l'ensenyam e n t a l'Estat espanyol, després de la forta consolidació de centres privats i concertats. En qualitat de professor d ' E SO i sindicalista, Medina va de-

manar una "reforma de la reforma" per solucionar els problemes que l'ensenyament secundari ha presentat després de l'auge del m o v i m e n t per una escola pública de meitat dels vuitanta. Medina va fer una crida a "lluitar per abolir" la doble xarxa educativa q u e "segrega" els estudiants en centres públics i privats. Paral·lelament, va criticar la selectivitat com un altre exemple "discriminatori" e n una reforma " g l o b a l m e n t positiva". Guillermo Lusa, d'altra banda, va centrar la seva intervenció en un memorial de greuges sindicals, econòmics i d e política interna que, al seu parer, viu la

universitat pública. Tot i advertir la poca preocupació que provoquen els centres privats a la universitat pública ("són poc menys que acadèmies amb nom pompós, preus caríssims i poca investigació"), L u s a va criticar la privatització d ' o b jectius a m b el creixent nombre de centres adscrits, que "fin a n c i e n la p ú b l i c a " , i la concessió de serveis com la neteja, el menjador i la copisteria. D e la situació laboral del professorat, L u s a va advertir q u e un quart del total d e p è n de contractes temporals i la dedicació dels professionals es deriva a m à s t e r s i c o n v e n i s remunerats.

C o m me m o r a c i o n s

tiO

Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Tautet 2, Pral. 1 * - Tel. (93) 674 8215 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Maulets convoca 5 0 persones a la botifarrada contra la Hispanitat Dos espontanis van cremar una bandera espanyola A. B.

A L U M I N I

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: • Reparacions PI. Ajuntament Cl Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61

• Persianes 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

L'assemblea local de Maulets va commemorar dilluns i per segon any consecutiu el Dia de la Hispanitat des de la seva òptica particular. Una cinq u a n t e n a de persones van se-

cundar la concentració de protesta i la posterior botifarrada p o p u l a r als j a r d i n s del M o nestir. En el manifest reivindicatiu, Maulets va recordar el " g e n o c i d i q u e van practicar els feixistes espanyols fa 506 anys a Amèrica i q u e c o n t i n u e n practicant ara a m b els

pobles veïns". E n aquest sentit, els i n d e p e n d e n t i s t e s van c o n v e r t i r a q u e s t dia " e n un homenatge als pobles q u e lluit e n per la seva llibertat i a la g e n t q u e lluita per canviar el s i s t e m a " . D u r a n t l'acte, dos espontanis van cremar una bandera espanyola.

Política

ELS iCíVOTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

D i s t r i c t e s

Més debut

Mira-sol obre dilluns la nova etapa dels consells de districte La Floresta i les Planes esperen el torn per a les setmanes següents Les associacions de veïns de Mira-sol, la Floresta i les Planes ja estan a punt per encetar una nova etapa dels consells de districte. Previstos per al setembre, els nous consells han hagut d'esperar el tancament del termini d'al·legacions al títol V è del Reglament Orgànic Municipal (ROM) el passat 10 d'octubre. La primera convocatòria se celebrarà dilluns a Mira-sol i anirà seguit cada vuit dies per la Floresta i les Planes. L'urbanisme es pronostica c o m un dels temes principals de discussió d'aquestes sessions, tal c o m va posarse de manifest el passat j u l i o l a les sessions informatives.

A. B. - Sant Cugat -

Plantejat com una sessió c o n s t i t u t i v a i d e t r e b a l l , el consell de districte de Mirasol començarà a discutir la viabilitat d e les m a n c a n c e s del barri en matèria urbanística i d ' e q u i p a m e n t s , q u e és on les associacions d e veïns han posat més èmfasi. El nou consell de districte, que comptarà per primera vegada a m b la presència d e rep r e s e n t a n t s polítics d e cada partit, escoltarà velles dem a n d e s com el p à r q u i n g d e l'estació dels ferrocarrils o l'adquisició m u n i c i p a l d e la cas e r n a d e la G u à r d i a C i v i l . Aquesta instal·lació, segons el portaveu de l'AV Sant Joan de Mira-sol, Josep Maria Àngel, podria convertir-se en l'ambulatori ja d e m a n d a t en l'anterior etapa dels consells. Un pla de control de velocitat dels vehicles i diverses actuacions sobre clavegueram t a m b é es-

tan a l'agenda dels veïns a m b vista a aquesta primera sessió. Esperant el seu torn, les associacions de veïns de la Floresta i de les Planes ultimen t a m b é aquests dies els t e m e s principals q u e han discutit en els grups de treball ja constituïts i que formaran part de les seves aportacions als consells d e l 26 d ' o c t u b r e i 2 d e n o vembre, respectivament. La p o r t a v e u d e l'AV d e la Floresta, Pilar Escriche, ha reiterat l'èmfasi tant en la construcció de la piscina i dels acc e s s o s al C e n t r e P o l i v a l e n t com en el m a n t e n i m e n t del casal i d e la casa de la plaça de l'Estació, actualment tancada. A les P l a n e s , el portaveu d e l'Associació d e Veïns i Propietaris, Lluís Soriano, ha confirmat q u e els r e p r e s e n t a n t s veïnals al consell de districte viurarvpendents de l'aplicació del Pla Especial d e Reforma Interior ( P E R I ) , per al qual ja hi ha un grup de s e g u i m e n t .

O F E R T A DEE T R E B A L L BEQUES, AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts per a l'organització de conferències i cursos científics especialitzats Cursos Cirit, CC. Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1998, a Via Laietana, núm. 33, 6è, 08003 Barcelona. Telèfon. 93.306.54.09. Fax: 93.306.54.32. Convocatòria de ia Universitat Pompeu Fabra, def pia de mesures de suport a l a recerca de la Universitat Pompeu Fabra. Programa 2: Accions encaminades a ta sol·licitud de projectes ert programes europeus. Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1998, a la PI. de fa Mercè, núm. 24,08003 Barcelona Convocatòria de la Fundació Internacional Josep Carreras - Glaxo Wellcome, S.A., de Beca Internacional de recerca contra la leucèmia. Sol·licituds: fins al 31 d'octubre de 1998, al carrer Muntaner, núm. 383, 2n, 2.a, 08021 Barcelona. Telèfon: 93.414.55.66.

• Els nous consells s*escructurara» sota la p r e sidència del regidor d<? descentralització, Xavier Cortès, an vb&p*e$kfent, un regidor d« «atia partit i d'almenys un representant de cada associació de veïns. La incorporació de tots els grups polítics i la creació de grups de treball en lloc de les antigues comissions sectorials són les principals modificacions d e l t í t o l Vè d e l R O M , que regula la participació ciutadana en eís consells de districte. Una altra novetat afectarà la periodicitat trimestral de les reunions, ja que abans fes convocatòries es f e i e n cada dos mesos, mentre que la tasca dels grups de treball quedarà molt més oberta./A.B.

&"> " > · J HP*(^^^PI|^

h/s (atuells reprendre/» la feina després d'un any d'inactivitat. FOTO: X. [..

Els temes candents de cada

districte

Josep M. Àngel Pilar Escriche Lluís Soriano (AV Sant Joan de (AVde la Floresta): (AVP deLes Planes): Mira-sol): "Sobretot volem que 'Vetllarem per "Volem rambulatori se 'ns escolti en temes Vaplicació del Pla que va acordar-sefa com la piscina, pera Especial de Reforma set anys amb el Servei la qual ja hi ha 30 Interior per al Català de la Salut. milions, i també en qual ja comptem Un lloc podria ser el manteniment amb un grup de la caserna" del casar treballen marxa"

Convocatòria de t'ínstitut d'Estudis Catalans, del Premf Ferran Sunyer ï Balaguer d » Matemàtiques. Sol·licituds: ffr«ai4dedeseríibrede1998 J alcarrer delC^Èrm», num. 47,08001 Barceforia Telèfon: 93.270.16.21. Fax:03.270.11-80. Convocatòria de l'Institut d'Estudis Catalans, del Premi Evariste Galois de la Societat Catalana de Matemàtiques. Sol·licituds: fins al 4 de desembre de 1998, al carrer del Carme, núm. 47, 08001, Barcelona. Telèfon: 93.270.16.21. Fax: 93.270.11.80. Convocatòria del Club de Gestió de Qualitat <fei Premia sobre Gestió de Qualitat tota! 1999, Sol·licituds; fins al 30 de novembre de 1998, a l'Avinguda de Burgos, núm. 19, dreta, 28036, Madrid. Convocatòria de l'Institut d'Estudis Catalans, del Premi Lluís Domènech i Muntaner de teoria i crítica d'arquitectura. Sol·licituds: fins al 4 de desembre de 1998, al carrer del Carme, núm. 47, 08001, Barcelona. Telèfon: 93.270.16.21. Fax: 93.270.11.80. Convocatòria del Comissionat par a Universitats ï Recerca, d'Ajuts per a

l'organització de científics esi

Constitució de l'empresa Catalar» de Uropiezas 7«crflcas, S L Ofcjaete soda!; larea|}tzaolód«netejes«>cnfque»en -

Barcelona Tetófort: 93.306.54.09. Fax: 93.306.54.32.

PORMErtúm. Í93/7-1Q-98).

Convocatòria de la Fundació Caixa Madrid, d'Ajuts - préstec per a la realització de tesis doctorals. Sol·licituds: fins al 17 d'octubre de 1998, a la Plaça. Celenque, núm. 2, 28013, Madrid. Telèfon: 91.379.10.75. Comfoeatòria def Consell atçi Social, %£&; Direcció de r»s i Pubftcadort&jpi Premi Tesis Doctorals 1998. Sol·lidids: fins al 30 d'octubre de 1998, al caasr Huertas, núm. 73,28814 Madrid. Telèfon: 91,428.06.18. Fax: 91 .42&4&S7: CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S ïani uugat aei vanes: Constitució de l'empresa Vistallar, SL. Objecte social: la adquisició, venda, tinença, arrendament no financer, promoció i gestió de béns immobles. (BORME núm. 193/7-10-98). Rubí:

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Anàlisi Tecnològica Innovadora per a Processos Industrials Competitius, SL Objecte social: la realització i coordianció de projectes d'innovació tecnològica, promoció, desenvolupament i comercialització de productes tecnòliges. (BORME núm. 193/7-10-98). Cerdanyola del Vallès: s^énsatuçió Segurtot, SL Objecte social: ^Iwnediació de comerç. {BORME núm. 193/7-1f>«8). Barberà def Vallès: Constitució de l'empresa Torres López Peluqueros, SL. Objecte social: la perruqueria per senyora i home, el centre d'estètica i bellesa, així com la venda d e

productes de cosmètica i perfumeria. (BORME núm. 188/30-9-98).

DEP Selecció d'Informació Oficial

U S í CANTONS

Opinió

^H,,.

Divendres, 16 d'octubre de 199H

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari irulepcrulcnt ilc Sant í lugat del Vallès

1fc

Premsa Local de Sant Cugat, S.L

Més bona voluntat

luivi-. • usi'N) S.(nt<:unJtdcl Valle?

U-l

Consell d ' A d m i n i s t r a c i ó R j n m n í i r j u (president) Josep M (..ibrtri/u. l'c re KM]uerda i Xavier Kornclh (editor delegat) Directora

\iiraCusu Redacció IViiiH de la K*>tniajiu: (ilúna I t.irn.nli; Polit ira/ K<om>miu: Albert lï.il.in/à; Kiihiru/Opinií»: \ura <:. i-st.i. Societat: lulaiula l'amics; C u l t u r a : j W p Maria M I I Ò . K»|Min»: A l c \ I . n p c . Ktuliottrafiu i t-iiqut-Htu: \ l u i u \ c Sant. Solidaritat: Mòriiia Hemahe; l H ü t r i í ' l f - : A I K U I). l i i i j , V'iLtòru Rius.

Comercial \ n r u Juanola

Consell Editorial Ramon ( í r j u i president) Josep M ( i a b r e r i / o l \ ieepresidentl \'n.tnr Ak·\anilrc.l-"ranCL , sc Carbrt. Jordi Casas. N . I K I S < :,isian\er, Alljcrt l ) e Pal·lo, Pere Esquerda. \ j \ i c r l-omells, Kristian Herhol/heimer, Hi*íít-li l'edri». Ramon Pros. I.luis Pum. E m i l i Refié. Maria S u h i r i . Paco Soler. Josep A. Teixidó, Juan l i t r t u s j . Josep M. Sans Iravé. Joan T i m j n o , Uniu.- l'ukiu, Hcctur \ j | | . Núria / j b a l à AuraCnsra i set recaria)

l col·lectiu ecologista de la nostra ciutat ha estat aquesta setmana d'actualitat arran del fet que una promotora immobiliària ha començat a tallar arbres a la zona de la Costa del Golf, com a primer pas per a la construcció d'un edifici d'habitatges de luxe. Després que els grups ecologistes demanessin reiteradament que l'Administració aturés les o b r e s , p e r tal d e preservar aquesta part de Collserola, i que no obtinguessin una resposta favorable, han decidit tirar pel dret: s'han encadenat a les excavadores. Com era d'esperar, aquesta acció ha alertat els cossos policials, les

Su bscrí pe ions Laura Monier Fotografia Y I M l.arr..sa Disseny i maquetacio ( i em n u Jurado

Correcció

autoritats i part de la societat civil, però resultats, cap ni un. Els treballs continuen endavant i per la vegetació destruïda ja no es pot fer res. Des del principi de les reivindicacions verdes, l'Ajuntament ha recordat una i altra vegada q u e l'actuació urbanística a la Costa del Golf és legal perquè es va aprovar en un ple municipal. D'acord, aquest és un argument en certa manera irrefutable, però qui diu que un acord no es pugui revisar. Es que necessàriament tot el que aprova el ple ja no p o t ni d i s c u t i r - s e ? T e n i m exemples de qüestions de més envergadura q u e s'accepten revisar: no és aquest el cus de

la Constitució? Aquest és tal vegada el document democràtic més important però l'última actualitat ens demostra que ara els polítics s'estan plantejant la necessitat de revisar-lo r, si s'escau, modificar-lo. Però, per a això, és necessari dialogar i entendre's. Si no, el que passa és que tothom actua a la valenta: els ecologistes, l'empresa constructora i l'administració. És lamentable que s'hagi hagut d'arribar a aquests extrems. S e g u r a m e n t si s'hagués acceptat discutir més àmpliament aquesta qüestió en el sí de la comissió de seguiment, no hauríem hagut de veure aquestes actuacions radicals.

Caldria una mica de bona voluntat per totes les parts: si hi ha un pla aprovat segurament s'haurà de respectar, però això no treu q u e davant la forta oposició ecologista i d'alguns partits, els responsables acceptin discutir la qüestió i intentar trobar un sortida dialogada. És cert que la Costa del Golf no forma part de l'àrea de Torre Negra que ara està en tràmits d e p r o t e c c i ó , però en qualsevol cas aquesta també és una àrea de Collserola, i no té massa sentit lluitar amb duresa per protegir un espai i eludir la mateixa responsabilitat pel que fa a uns metres més enllà de la zona delimitada.

Al\ar M a s I U e n s

Impressió imprès l'í7J)4(í (I 1

L'hora dels ciutadans

Distribució Mailing Valies M , fel. 5W..T.Ï.7I D i p n s i r l c c a l <;l-4<ls-<^

(a)ACPC Associa», ió Catalana de la Premsi

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

SontCugot

quest vespre es fa al Teatre de La Unió la posada de llarg de la Fundació Privada Sant Cugat: el I Congrés de la Ciutat. Una trobada, aquesta, en què es pretén debatre en profunditat i replantejar algun dels aspectes cabals de la nostra societat:

l'urbanisme, l'ecologia, l'associacionisme, la cultura o els moviments solidaris. Des d'avui i fins al mes de febrer, la Fundació brinda als ciutadans la possibilitat de parlar, d'expressar tot allò que pensen del q u e els envolta, de discutir amb els seus veïns quin model

l e c t o r

de ciutat volen i com hi poden arribar. En aquest sentit, aquesta és una ocasió d'or perquè la societat civil pugui dir-hi la seva. Davant d'aquesta perspectiva només cal demanar una cosa a aquesta fundació que ara neix: el màxim de pluralitat possible. Si cal debatre el fu-

tur de la ciutat, que es compti amb totes les òptiques existents en ella, i q u e es garanteixi que ningú no farà un ús partidista d'aquesta oportunitat de diàleg. Si aquests dos conceptes es garanteixen, res més a dir. Bon Congrés i bona participació democràtica.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin cl domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Al senyor Tarragó Partit Popular Com és fàcil d'imaginar he seguit la seva guerra personal contra els Maulets, ja que el meu fill n'és un; però aquest cop l'he de contestar perquè, com a mare, m'he sentit ferida, doncs vostè diu: "Són quatre xavals, només, i prou pena tenim de tenir-los a la nostra societat". Deixi'm dir-li que aquests nois (els coneixo a tots) són més de quatre i són uns nois que treballen pels seus ideals, tan respectables com els de vostè, senyor Tarragó. I .i ben asseguro, i parlo amb coneixement de causa, que aquests nois no fan cap pena, ans al contrari. Tant de bo tot el jovent de la nostra societat tingués uns ideals i dediqués el seu temps lliure a treballar per aconseguir-los. Segur que tots plegats ens estalviaríem uns quants problemes.

Oi que m'entén? Apa, senyor Tarragó, deixi-ho córrer i dediqui el seu temps a treballar per la nostra ciutat, que és per això pel que va ser escollit. Li vull avançar que no penso entrar en polèmica a m b vostè, és el primer i últim cop que li dedico el meu temps. Una salutació. / LA MARK D'UN MAUI.K'I". (Sant Cugat)

De gran vu8 ser regUor per aparcar bé el cotxe La història que us explicaré ara passa quasi totes les tardes dels dies laborables, excepte els dies que hi ha ple, un dimarts al mes.

Les persones que per una raó o altra ens hem de desplaçar amb cotxe (quan puc vaig a peu) a la plaça Barcelona o la seva zona d'influència ens trobem,que sovint no tenim lloc per aparcar. Coneixedors que a la plaça no es paga zona blava a les t a r d e s intentem en primer lloc aparcar a la mateixa plaça. No n'hi ha. Però en un dels quatre costats hi ha una filera quasi buida. Es tracta de les places que estan reservades al personal de l'Ajuntament (principalment regidors, tant de l'equip de govern com de la oposició). Vagi per endavant que no m'oposo a aquests llocs sinó al seu ús quan ningú

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. »"•»>»,.

BELL&

les fa servir. Al matí no tinc cap queixa, sempre s'utilitzen i és lògic. A la tarda, però, ens trobem massa vegades que molts cotxes busquem lloc per aparcar mentre que n'hi ha cinc de buits als quals no hi tenim accés. S'hi pot posar remei? Jo crec que sí./ JOF R E L L O M B A R T (Sant Cugat)

Bé pels joves ecologistes! Aquesta setmana alguns joves de la nostra ciutat han decidit fer front als grans, als intocables. Malgrat les possibles c o n s e qüències que els pugui portar i no sense abans haver esgotat to-

Assessorament Fiscal i Comptable, Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84' Fax 93 674 16 15 ' 08190 SANT CUGAT

tes les vies dialèctiques què se'ls van acudir, han decidit encadenar-se a les excavadores que treballen a la Costa del Golf per aconseguir que s'aturessin. I què volen que els digui? Em sembla molt bé. Sort en tenim d'aquests col·lectius que encara lluiten pels ideals q u e la resta de la societat ignorem, voluntàriament o no. Tant de bo tots tinguéssim el valor d'encarar-nos amb tots aquells que són caua d'injustícia i atacs al bé comunitari./ M O N T S E C A R D Ú S (La Floresta). Fe

d'errates

E n el darrer n ú m e r o d'E/s 4 Cantons s'indicava per error que l'Orquestra Simfònica del Vallès actuaria a Sant Cugat els dies 27 de febrer i 23 d'abril, quan en realitat serà l'Orquesta Sant Cugat la que ho farà. Lamentem les molèsties que l'error hagi pogut causar.

Opinió

ELSíCANTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

IIo t j a

Quan la pau fa més nosa que servei VÍCTOR ALEXANDRE

s llei de vida que per conèixer l'autèntic abast d'una amistat cal que l'atzar la posi a prova. Passa el mateix amb les paraules, no són res si l'acció conseqüent no les acompanya. Per això resulten tan depuradors els esdeveniments sobtats, perquè acuiten tothom a un posicionament que no admet l'ambigüitat del dia a dia. La treva d ' E T A , per exemple, ha desmantellat en un tres i no res la faramalla verbal del nacionalisme espanyol sobre la democràcia i la necessitat de diàleg a Euskadi. Esplèndid, en aquest sentit, l'acudit d'en Fer a ÏAvui del 24 de setembre. És evident que la pau els ha esclatat a les mans. Socialistes i populars, talment com personatges de David Mamet, es mouen per l'escenari polític desplegant el seu joc d'aparences i cartes marcades on res no és el que sembla, i ells, és clar, tampoc. Una teranyina de confusió, potser? Més aviat un trencaclosques la culminació del qual situarà algun dia tots aquests personatges al lloc que els correspon. I és que només a un esperit ingenu poden passar-li desapercebuts els afalacs creuats entre Vidal-Quadras i Pasqual Maragall o entre VidalQuadras i Vargas Llosa o les afi-

S e v e r

havíem lluitat: la corrupció política, la tortura policia! i cl terrorisme d'Estat. Si poguessin rentar-nos el cervell... Tant se val que es diguin Barrionuevo o Vera, Aznar o Gonzàlez, Rodríguez Ibarra o Borrell; el missatge d ' a q u e s t s Tant se val que es apòstols de Ics essències és el mateix: "La indissodiguin Barrionuevo o sempre luble unitat de la nació espaVera, Gonzàlez o nyola com a pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". Aznar, el seu missatge Aquesta llei divina, dictada un és sempre el mateix: la 12 d'octubre per Déu Nostre Senyor al Moisès espanyol en indissoluble unitat de un racó amagat del Teide, és la coartada democràtica per la nació espanyola seva negar el dret a l'autodetermicom a pàtria comuna nació dels pobles. Això explica el pànic que la Declaració de Barcelona ha desfermat entre sovertint en un llast per a molts. cialistes i populars, just quan Fa només quatre dies, el govern rumiaven la modificació de la llei electoral per rebaixar la cadel PSOE, reinterpretant la pacitat política de Catalunya i cançó de Dylan, Déu és amb nosaltres, i més influït per l'èpica Euskadi, nacions que, segons cinematogràfica de la CIA que ells, no estan legitimades per no pas pel pensament de Rous- decidir el seu destí. Es veu que seau -el que és dolent en moral una voluntat parlamentària mai és dolent en política-, avança- no pot ser més forta que el dret va alpaso alegre de la paz en de- de conquesta. Ja ho va dir Rifensa de l'Estat de dret donant chelieu, i a ells els encanta Ricobertura legal a una banda ter- chelieu, allò que es conquereix rorista finançada amb diners pú- per les armes no pot ser retorblics i possibilitant que sota el nat. seu mandat reverdissin totes No és estrany, per tant, que la aquelles xacres contra les quals treva d'ETA, al marge dels fac-

nitats ideològiques entre Manuel Fraga, el Foro Babel i José Borrell... Tots parlen i parlen sense adonar-se que no hi ha delator més inclement que les paraules. No és estrany, per tant. que cl passat s'acabi con-

T i t o

tors conjunturals que l'han possibilitada, posi en evidència les immenses llacunes del discurs democàtic espanyol. Com s'ha d'entendre, sinó, que un alto el foc, suposadament tan desitjat, hagi estat rebut com una gerra d'aigua freda? La volien de debò, aquesta oferta de diàleg? La volen de debò, la pau? Sí, sempre que no els obligui a assumir-ne conseqüències polítiques. I és lògic. D'acord amb la tradició espanyola, les victòries són militars o no són victòries.

La volien de debò, aquesta oferta de diàleg? La volen de debò, la pau? Síy sempre que no els obligui a assumir-ne conseqüències polítiques Això explica la il·legalització del diari EGIN, en el més pur estil Bruce Willis. Mai, fins ara, un Estat de Dret no havia gosat emmordassar un mitjà de comunicació que reflectís les idees d'un 16% de la societat par-

lamentària. Només les dictadures, tradicionals enemigues de la llibertat de premsa, gosen anar més enllà de la responsabilitat jurídica de les persones. Si el delinqüent no és l'individu sinó l'empresa, com és que el PSOE, un cop demostrada la seva connexió amb el GAL, no segueix el mateix camí? Com deia Raimon, qui preguntaja respon. Mentre per als demòcrates opacs, PP, PSOE i forces i cossos de seguretat de l'Estat, l'única lectura possible de la Carta Magna sigui la seva, ningú no podrà retreure als demòcrates transparents la convicció que, de la mateixa manera que ETA és el braç armat d'Herri Batasuna, PP i PSOE són el braç polític de la Guàrdia Civil. Amb sentit comú, però, les coses poden ser molt diferents: si la frenada a l'autogovern català sempre s'ha vinculat al 23-F (conseqüència negativa d'un fet negatiu), per què no pot ser el pacte de la pau amb ETA allò que l'acceleri de nou? És a dir, la conseqüència positiva d'un fet positiu? Espanyol o basc, aquell que es negui a negociar demostrarà tenir més por de la pau que de la violència.

porxo

Cultura tercer mil·lenni IOSEC CANALS

Qm^fm^

vui Sant Cugat no estaria culturalment on està, sense la seva activa societat civil. En aquesta segona meitat de segle una minoria molt activa ha fet de motor, tot i no tenir ni un casal ni un ateneu cultural com en altres pobles. El fet cultural s'ha anat obrint pas i avui, malgrat que molts intel·lectuals continuen utilitzant aquesta ciutat com a dormitori.està canviant quelcom que segur que donarà els seus fruits en la primera dècada del nou mil·lenni. No podem oblidar que els nostres mals vénen de lluny, són massa anys d'anormalitat en el camp cultural i encara avui és difícil poder tenir una situació comparable als països que no han passat situacions traumàtiques com la nostra. A pesar de tot, avui la cultura incideix molt més a Sant Cugat. Tot i la falta de coordinació de les institucions i de l'arbitrarietat amb què s'assignen els recursos públics, hi ha hagut avançaments, com la normalització cultural que es reforça dia a dia, però més per raons històriques i civils que no

per les polítiques públiques dels últims dotze anys. Òbviament hi ha hagut encerts, però també un excés de subordinació als discursos partidistes i vacil·lacions conceptuals i pressupostàries que han creat certa divisió entre l'Administració i la societat. La Fundació Sant Cugat està creant expectació i el debat és a l'abast de tothom gràcies al primer congrés que comença avui i que permetrà que els santeugatencs siguin els protagonistes d'un debat obert al futur que els permeti contrastar el que passa aquí amb cl que passa en altres indrets, per no caure en l'involucionisme que tant mal ens ha fet com a ciutat-dormitori, tot i que realment mai ens hem adormit del tot. El congrés ens permet començar a preparar les bases per al tercer mil·lenni, com una ciutat culturalment normal. Si som conscients que estem lluny de la mitjana de consum cultural dels països veïns i que tenim molt camp per recórrer en el terreny de les infraestructures, serem

seriosos amb l'esdevenidor. Avui que aquest país va bé\ quan ara és demà, cal deixar sentir la nostra veu. El Congrés representa un bon punt de sortida per començar a debatre on som i cap a on anem. Segur que això tindrà conseqüències polítiques en el possible nou ajuntament que estarà integrat per una majoria de nouvinguts, com es comença a dir en algunes tertúlies locals. Tot el que passarà a partir d'avui a Sant Cugat és imprevisible, ja que la lectura es fa des de la perspectiva local però també des de la general. En el camí de creixement cultural que es ta dia a dia, aquest congrés que, per primera vegada en la jove democràcia del nostre país, està removent les entranyes d'aquesta ciutat, és un exemple de participació de tothom en els reptes de demà.

D'ençà del moviment dels Amics de Tothom de finals dels anys 60, en aquesta ciutat no s'havia aconseguit motivar les inquietuds com passa ara, i això vol dir que la ciutat està en un nou canvi sociològic.

• *A

ÏLS/CANTONS

C a r t e s

d ' u n

s a n t c u g a t e n c

des

d e . .

Frankfurt (III): l'escola

sembla ser, inevitablement, el de la situació tan injusta de les dones durant segles: a l'Africa, al Japó (on "els pecats d'una dona sola eren més que els de tots els homes del món junts"), o a la Xina, on no tenien ni nom propi i no podien ensenyar mai les dents ni permetre que se'ls moguessin les arracades... Quan la conversa deriva en discussió apassionada (com ho fa sovint: la majoria són noies) comprovo que l'instint de la majoria és passar-se imperceptiblement a parlar en anglès. El professor ens ha de frenar. Bona part d'aquests estudiants estan casats amb alemanys. Molts d'ells viuen en el dubte de quedar-se o tomar al seu país d'origen. Parlant-hi, t'assabentes de casos dolorosos: algunes noies es voldrien separar, però no ho gosen fer perquè es quedarien sense papers i haurien de tornar a la força; una noia sud-americana explica que el seu marit (que és l'amo d'una atracció de fira on ella fa de caixera) la té terroritzada i fins s'ha de pagar el seu propi menjar. D'altres estudiants ho són de co-

ses de comerç o turisme. Són gent alegre, amb ganes de divertir-se: dinem junts a la "Mensa" universitària (bo, bonic i barat), anem al cine, al teatre, als museus. Cadascú és un món, és clar, però també és evident que la convivència de llengües, races, religions... és un gran al·licient per fer amistat. Hi ha unes noies marroquines que em sorprenen (com ja m'ha passat altres vegades) per la seva intel·ligència i nivell cultural: parlen a la perfecció (no endevinaries mai que fossin marroquines) l'espanyol, el francès, l'anglès... a més, és clar, dels seus àrab magrebí, àrab clàssic, berber... Intento convèncer-les que haurien de posar una escoleta com aquesta a Tànger o Rabat, per ensenyar-hi l'àrab. Responen que, a Europa, la seva llengua no interessa ningú. Els dic que van molt equivocades: que s'ensenya a Barcelona, Rubí...; que el diccionari àrab-català s'ha venut com rosquilles. Em miren amb cara d'escepticisme. Comprenc que el desinterès patètic dels hispànics envers els nostres veïns del sud no és gaire engrescador, però el món

ÀLVAR MASLLORENS

canviarà ràpidament, tant si ens agrada com si no. Com a últim argument, els explico que quan es fundà la universitat d'Oxford, d'entre les llengües que s'hi ensenyaven l'àrab era considerada la més "moderna", la que tenia més interès científic i més pervindre. Tampoc això no sembla convèncer-les prou com per agafar els seus marits alemanys i tornar-se'n al Marroc a obrir una escola. Un professor, que em veu amb un llibre de Brecht a la butxaca, em demana que en parli una mica a classe. Enguany se'n celebra el centenari. Improviso: "Brecht era un comunista assenyat, pragmàtic, amant de la bona vida, que desconfiava dels grans mots i dels grans idealismes...". Dues companyes, una noia brasilera i una xinesa, amb qui he fet bona amistat, s'alcen mentre continuo parlant i, sense dir res, surten de classe. En acabar, ni elles faran cap comentari ni jo goso preguntar-los per què han sortit. No estaven d'acord amb mir Era un tema tabú? Cada persona, cada país, és un món; i costa de fer-se'n càrrec.

s o t e r r a n i

Més pobres en Pera de l'opulència SUSANNA TORRELLA

emà és el Dia Interna- neixem la pobresa; uns perquè cional de l'eradicació som "pobres d'esperit" i altres perquè "estem sense un duro". de la pobresa. Poc canviarem amb un somriuPer desgràcia molts creuen que les coses no canviaran; al- re per al desvalgut o una al. moina per al tres que es poden millorar; i encara una roc canviarem rodamón. minoria, cada cop am/f m somrjure Sense arribar menys silenciosa, a la base del creu que sí que és per al UBSValgUt 0 problema és difícil acabar possible acabar amb tot allò que ha estat amb una almoina amb aquest, causa d'injustícia al per al rodamón ' només le món. Aquests darrers ducació en creuen en els valors ,àíU$sÍK valors i el humans per sobre de canvi d'actitot, i en la reeducació de la hutuds de la societat pot soluciomanitat. nar un conflicte de tals dimenIots i cada un de nosaltres co- sions.

Avancem junts cap a una nova pongui a la urgent necessitat de etapa de la civilització mundial comprendre la paraula COMi.no hem de permetre que al- PARTIR, sense importar l'edat, la raça o la religió. guns es quedin pel camí. Idees com cooperació, ajut interna- Ha arribat, doncs, el moment de reflexionar socional, mercats v comuns, volunLa pobresa serà bre u injustícia que es troba rere el fet tariat i desensuperada en el que la immensa volupament moral ja no són moment en què majoria dels pobles del món s'enfonsin tan llunyanes al comprenguem la cada vegada més nostre vocabuIari com foren paraula 'compartir en la fam > l a ria, mentre la riabans. La po" '' quesa, a una escala bresa, com alque mai van arribar tres situacions en què es troba la humanitat, a somniar faraons ni cèsars, està serà superada en el moment en a disposició dels països desenquè la nostra consciència res- volupats.

Am—tt esfa com una "chtval , Vector, tinc un problmma. ne *ié on socff •y Fa deu any* que visc a Sant Cugat I e m €i% mmus filh fenen sef f nou anys, *jikm* nouMngut I f son sanfcwaaf enes de fofa la viaaf fjfaiu néitter o*Sarcel©ne I emeVuen_ NN/oro«fer, tt en soc aoct or?

' e i x i d a

Intolerants

foSEP M. lAUMÀ

'escoleta on cada dia rebo quatre classes d'hora i mitja d'alemany consisteix en un simple passadís amb cinc o sis aules a banda i banda. El dia que arribes fas un petit examen i et col·loquen al nivell que et correspon. Els cursos no són rígids; l'escola funciona tot l'any i els alumnes arriben i se'n van segons les seves conveniències. Alguns fins i tot paguen per setmanes i hi assisteixen o deixen d'assistir-hi segons el temps i els diners de què disposen en cada moment. Ho trobo un sistema més pràctic que no pas els cursos oficials, als quals t'has de matricular prèviament i que tenen dates d'inici i final fixades per endavant. La majoria dels estudiants són gent jove, de totes les parts del món. Això crea un ambient molt agradable. A un costat pots tenir una noia escrivint amb caràcters xinesos, mentre que a l'altre un noi ho fa en lletres àrabs; al davant, un ho fa en tailandès, o coreà, o rus... Les converses comparant llengües, cultures, països... són constants. El tema més recurrent

Dwendrts,l6trochibrtdtW8

Poques vegades he sentit una alegria tan gran per l'èxit aliè com el dijous de la setmana passada, quan va ser-li concedit, finalment, el Nobel de literatura a José Saramago. Amb aquest reconeixement han dignificat el premi. No pateixin, però; aquesta no és una columna més sobre qui aquests dies ja s'ha dit el que calia. Amb tot, potser és bo de recordar que, arran de la publicació d'un llibre, l'autor fou blasmat pel ministre de cultura del seu país i, per extensió, de tot el seu govern. I l'endemà de la concessió del Nobel, l'església catòlica desbarriava a gratcient sobre els seus mèrits i recordava la seva ideologia política: un comunista, premi Nobel? Més església: el dia abans de la votació al Parlament espanyol sobre la despenalització del quart supòsit de l'avortament, el portaveu de la institució eclesial a Espanya va fer unes declaracions que semblaven l'eco d'un temps que alguns s'entesten a ressuscitar. I, mentrestant, alguns partits polítics donaven llibertat de vot als seus diputats, apel·lant la seva llibertat de consciència, la qual cosa, ben mirat, vol dir que la llibertat d'aquests pocs individus (den ícràticament escollits), decideix sobre la no llibertat de tots els altres: la resta no pot actuar segons la seva consciència. La despenalització no suposa, com tantes altres coses que semblen atemptar la llibertat personal dels retrògrads, que s'obligui ningú a actuar contra la seva voluntat O a llegir determinat llibre, veure determinada pel·lícula o triar lliurement allò que hom consumeix. Com saben, la votació de la cambra espanyola no va despenalitzar aquest quart supòsit per un sol vot de diferència; potser el d'algú que, jove com és, i molt conservador, sona com a possible candidat a l'alcaldia santeugatenca; si el nomenament no s'avorta abans, és clar.

.or*,*» »•*> mirat «ui vol dir * tanc dm tota la vkJgïW I _porfo auasivirrt anys aquí i •ttcarawmdlumnno·wtngut /

JsJ&ÏL·

& S 4 C A N I W 6 Dwendns, 16 d'octubre de 1998

g r a n s

t r e t s

Josep A. Teixidó A tot ritme El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc, metge de professió i il·lustrador de vocació. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat. yfiir, A*>

v*l

Ifc

n potencial enèrgic notable, unit a la seva força de voluntat, fan del senyor Josep Anton Teixidó una personalitat destacada. Un entorn familiar normatiu configura un nivell d'autoexigència que li du a marcar-se reptes de manera gairebé constant. Probablement les persones que té al voltant els costa seguir el seu ritme, ja que en algunes ocasions, intenta imposar-lo als altres. Teixidó és una persona molt emotiva que, tot i que no ho manifesta, canvia amb bastanta freqüència el seu estat d'ànim. Com a tret més destacat de la seva personalitat trobem la tossudesa. I és que a q u e s t santcugatenc és d'aquelles persones a qui els agrada sortir-se amb la seva. És per això

R e t r a t D

urant tacles kado, viana.

24 a n y s h a n r e p r e s e n t a t especc o m Mar i cel, Flor de nit, El MiGlups!, Nit de Sant Joan, AntaNo hablaré en clase...

m b T'odio, amor meu j a v a n visitar el Teatre-Auditori.

ràcies a ells, el t e a t r e m u s i c a l és molt viu a C a t a l u n y a .

Hé, J o a n , va dirigir el seu p r i m e r m u n tatge Dagoll D a g o m , q u e va sorgir de la d e s a p a r i c i ó del g r u p de t e a t r e universitari a n o m e n a t N G T U .

L Í a h i s t ò r i a d'Els Pirates és l'espectacle n ú m e r o q u i n z e de la c o m p a n y i a . YJ a història d'Els Pirates, de Gilbert&Sullivan, v e r s i o n a d a per X a v i e r B r u de Sala, surt dels estereotips. S ó n b o n a

gent i n c a p a ç o s de fer m a l , r a ó p e r la q u a l s e m p r e a c a b e n r e b e n t ells.

del

C e n t r e

que no suporta que li portin la contrària, i, a més, no té cap mena de problema a manifestar-ho així. A través de la seva caligrafia s'observa que es tracta d'un home a qui agraden molt els reptes. Tot i així, quan se'n proposa algun, el domina una forta tensió que manifesta amb certa impaciència en les seves respostes. El seu nivell de personalitat és molt elevat. És intuitiu, amb una ràpida percepció del seu entorn i afable en la comunicació sempre que s'ho proposa. A m b la col·laboració:

EQCR.IPT SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a !

ivuit intèrprets dirigits per J o a n Lluís £ Bozzo. X

A c t u e n , salten, c a n t e n , ballen i, fins i tot, fan m à g i a i a c r o b à c i a . I j r a d u a t c o m a p i r a t a , F r e d e r i c els a b a n d o n a i s ' e n a m o r a de M a r t a , però el seu c o n t r a c t e n o havia a c a b a t i la g u à r d i a civil h a d'intervenir. l_f s c a r M a s i C a r l o s G r a m a j e són dos històrics de la companyia, e n c a r a q u e el paper de protagonista sigui per a la parella R o s a G a l i n d o i C a r l e s S a b a ter. El M a r i s c a l de M a r és M a n e l B a r c e l ó i el p i r a t a S a m e s t à i n t e r pretat p e r J o r d i F u s a l b a . M

usical. C o m è d i a musical. C ò m i c a h i s t ò r i a de p i r a t e s a la C o s t a B r a v a .

EIS 4 CANTON

Entoni Droendres, 16 d'octubre de l°9ti

P r e s e r v a c i ó

d ' e s p a i s

F.ls K-tiloysfts ïun paralitzar la feina durant nues hnns <imb la seva arrio. FOTO: X.W I I.ARROSA

Multin manifestants es van encadenar a les excavadores. FOTO: X. /..

Lluitant per la Costa del Golf Els ecologistes han convocat per dimarts a les set una cercavila reivindicativa Una vintena de membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc i de l'Adenc (l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la N a t u r a ) s'han encadenat a les màquines que treballaven per abatre la vegetació autòctona de la Costa del

IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat Tot i lluitar per evitar que el mal sigui irreparable, el dany ja és evident en aquesta zona. I és que molts dels arbres han anat a terra i s'ha obert una entrada des de la Rabassada. Per aquest motiu, els ecologistes han interposat una denúncia administrativa per possible incompliment del p r o g r a m a d ' a c t u a c i ó . En aquest sentit, Germàn Llerena, membre del Grup de Natura, explica que "hi ha molts plànols, però sembla que part dels arbres que han tirat a terra estan dintre d'una zona de parcs i jardins, en la qual hi ha cl compromís de mantenir la vegetació autòctona". D'altra banda, Manel Cunill mostrava la seva sorpresa pel fet que "per protegir Torre Negra haguem de ser tan pacients i haguem d'esgotar tots els recursos per fer-ho ben fet

Golf. Tot i les reiterades queixes i denúncies dels ecologistes, l'empresa constructora, Copcisa, ha tirat endavant els seus projectes ja que l'Ajuntament els ha concedit la llicència. No obstant això, el Grup de Natura i l'Adenc denun-

i, en canvi, quan s'ha d'urbanitzar, aquesta prudència no existeix per part dels responsables polítics". Encadenats La primera acció de protesta es va fer el mateix dia que els ecologistes es van assabentar de la represa de les

Alguns joves es van encadenara les màquines per evitar que abatessin els arbres obres. Una vintena de persones es van manifestar i van paralitzar els treballs encadenant-se a les màquines i evitant que les serres elèctriques continuessin abatent els ar-

cien el dany irreparable que s'ha fet en aquesta zona mentre hi ha un contenciós administratiu que encara no s'ha resolt. Per això, Manel Cunill, coordinador general de l'Adenc, demana la "suspensió cautelar" fins que arribi la

bres. Tot i reiterar que es tractava d'una acció pacífica que no anava ni en contra dels treballadors ni de l'empresa, els ecologistes van topar amb el nerviosisme del cap d'obres, que fins i tot va amenaçar els periodistes. El resultat va ser la presència a la zona de la Policia Nacional, primer, i de la Local després, sense que aquell dia es prengués cap mesura. Ben al contrari, el sotsinspector de la local, Àngel Pastor, va recordar el dret a manifestació i reunió de tot ciutadà. Ara bé, els encadenaments i actes de protesta s'han succeït durant diversos dies, motiu pel qual l'empresa constructora ha d e n u n c i a t els ecologistes per obstrucció al dret fonamental del treball. Arran d'aquesta denúncia, la Policia Nacional va comunicar als manifestants que els detindrien si continuaven les accions. Després d'aquest fet,

resolució judicial ja que, si no, el dany serà "irreversible". De moment, ja han obtingut el suport de molts ciutadans, entitats i algun partit polític, per bé que l'Ajuntament e n c a r a no ha respost a la seva demanda de diàleg.

els ecologistes van decidir desencadenar-se i preparar nous actes. Informació ciutadana Paral·lelament a la campanya reivindicativa, també s'han realitzat activitats de difusió -omplint la ciutat de cartells- i informació, rebent

ERCiEUiAL·n donat suport a la reivindicació de paralitzar les obres a la zona el suport de molts particulars, entitats com la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodals i d'algun grup polític com Esquerra Unida i Alternativa o ERC,

que demana la paralització de les obres i denuncia "l'incompliment per part de l'equip de govern municipal de CiU d e l'acord u n à n i m e adoptat per la Comissió de Seguiment de fer una protecció selectiva de la zona de la dreta de la Rabassada i de no iniciar cap obra d'urbanització en aquest sector fins que no s'hagin realitzat els estudis previs". D'altra banda, si bé els manifestants van demanar un debat amb l'equip de govern, no han tingut cap resposta. Com q u e les obres continuen a la Costa del Golf, els manifestants han convocat un seguit d ' a c t e s , d ' e n t r e els quals destaca dimarts vinent una cercavila reivindicativa que sortirà a les set de la tarda del Monestir i arribarà a l'Ajuntament a les vuit del vespre. A l'acte hi són convocats tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat.

Entorn

Q S /CANTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

Medi

ambient

Bfgoodrich instal·larà vàlvules per evitar les males olors denunciades

Oposició a la planta de termòlisi de Rubí A. C. - Sant Cagat -

Lempresa convocarà els veïns per informar-los de les mesures adoptades AURA COSTA

- Santedat-

"Bfgoodrich vol ser bon veí dels seus veïns". Amb aquesta premissa Jordi Casaponsa, director de seguretat de l'antiga Albus S.A. (ara Bfgoodrich) ha anunciat a aquest setmanari que el 6 de desembre hauran instal·lat unes noves vàlvules per disminuir les emissions fètides que han provocat les queixes dels veïns. A més, la factoria està elaborant un itinerari fix -allunyat al màxim possible de les zones habitades-que els distribuïdors hauran de seguir quan transportin el material fètid. Cursos de conscienciació dels treballadors i la inversió de 35 milions de pessetes en tecnologia per preservar el medi ambient completen e\pack de mesures amb què Bfgoodrich respon les queixes veïnals. El responsable de seguretat de l'empresa química ha assenyalat que la preocupació de la companyia per la higiene ambiental, el medi ambient i la seguretat és total. En aquest sentit, Casaponsa ha dit: "Invertirem tant com calgui per preservar el medi ambient però no perquè hi hagi queixes sinó perquè és la filosofia de la nostra empresa". Responsables de la indústria química han anunciat que la

setmana vinent convocaran una reunió amb els veïns per informar-los "de tot allò que està fent l'empresa per garantir el seu benestar". La voluntat d'acostament als veïns és evident. Amb tot, Casaponsa ha volgut matisar algunes informacions que s'han difós i que no eren "certes": "Que ningú es pensi que durant el dia guardem els fums fètids en una bossa per alliberar-los a la nit". Amb aquesta ironia el portaveu responia les afirmacions dels veïns que asseguren que a partir de les deu de la nit és quan s'alliberen els fums pudents. Segons el representant empresarial, és cert que la companyia treballa les 24 hores del dia, però "amb un sistema en continu" que suposa fabricar sense parar però sempre amb el mateix procés. "Per tant -ha afirmat Casaponsa- s'emet el mateix fum a les 12 del migdia que a les 12 de la nit". Pel que fa a la salubritat de les emanacions, els empresaris s'han remès a les anàlisis fetes pel departament de Medi Ambient de la Generalitat: "Els resultats són francament tranquil·litzadors. L'informe ha demostrat que els gasos no són tòxics, és més, que estan molt per sota dels nivells que marca la legislació vigent". Segons Jordi Casaponsa, Bfgoodrich es

La Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus, a la que hi ha adherits el Grup de Natura del CMSC i el CEPA, ha difós un manifest en el que s'oposa a la construcció d'una planta de termòlisi a Rubí. Aquesta instal·lació, promoguda per l'Ajuntament de Rubí i la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, permetria tractar tèrmicament la brossa inorgànica per generar energia. Els grups ecologistes, però, s'hi oposen perquè consideren que la termòlisi és una tecnologia "altament complexa i molt cara". A més, però, assenyalen que aquest pocés de tractament de deixalles genera moltes dioxines (substàncies tòxiques p e r a l'organisme humà) i un rebuig considerat com a "residu perillós". A totes L'empresa ha invertit enguany .?5 milions en preservació mediambiental. F: X. L aquestes queixes s'hi afegeix el fet que, segons els ecologisregeix per la normativa meBfgoodrich fabrica, entre altes, la construcció d'una plandiambiental nord-americana tres productes, acrilat d'etil, una ta d'aquestes característiques "que és la més avançada en substància d'olor molt forta que "és incompatible amb els obaquest sentit". "Fins i tot -as- serveix com a base de resines jectius de minimització i recisegura- hem signat un acord de pintures, cola d'enganxar... clatge de residus". que ens obliga a passar cada any La manipulació d ' a q u e s t a unes anàlisis per demostrar que substància, ja sigui en el proLa Plataforma per a la Readoptem mesures per preser- cés productiu o en el de transducció de Residus ha demanat var l'etorn i que cada any mi- port i distribució, causa emaque es creï una Comissió de Sellorem en aquest sentit". El res- nacions que fan mala olor. "Tot guiment del projecte que inponsable de seguretat de la i així podem assegurar que no clogui grups ecologistes i assoindústria ha tancat l'assumpte són tòxiques i que, malgrat això ciacions cíviques. A més, vol amb ufi contundent: "Mai fa- farem tot el possible per estalque comenci a fer-se la recollibricarem productes si no sabem viar molèsties als ciutadans". da selectiva dels residus a Rubí que podem fer-ho de forma se- El director de seguretat de i que suprimeixi el projecte de gura". l'empresa ho té molt clar. la planta de termòlisi.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès BONA

Valoració de dades: L'inici del període s'ha caracteritzat pel pas successiu de

Excel·lent (*****): 75 <IQA<I00 Satisfactòria (****): 50<IQA<75 MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**): 0<IQA<25 POBRA

&SM1S-S

19**22-9

23«al2«0

3 0 * «18-10

sistemes frontals que han portat una notable ventilació a Catalunya, amb ruixats als Pirineus i comarques nord-occidentals. Aquesta situació ha mantingut una estratificació de l'atmosfera preferentment inestable que, juntament amb l'entrada d'aire fred del nord, ha fet que l'atmosfera romangui força neta. La previsió per als dies vinents és que la depressió començarà a retirar-se lenta-

Deficient (*): - 5 0 < I Q A < 0

ment i l'anticicló de les Açores ens anirà abraçant, tot estratificant l'a.tmosfera

M o l t deficient (•): I Q A < 5 0

cada cop més estable.

INFORMACIÓ

M E D I A M B I E N T A L : Regulació de la temporada de caça 1998-1999 1970) i a les seves especificacions al territori de L'Ajuntament fa una crida al civisme i a la responsabilitat Segons l'Ordre de 16 de juny de 1998, el període hàbil Collserola. en una època en què el bosc és especialment freqüentat de caça a tot el territori de Catalunya per a la temporada 1998-1999 es fixa des del dia 11 d'octubre fins al pri-

La Policia Municipal, els guardes del Parc de Collserola i

(recol·lecció de bolets, excursions, etc). Bpecialment es

mer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.

SEPRONA (Guàrdia Civil) han efectuat diverses deco

recorda la prohibició absoluta d'utilitzar armes de foc a

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès recorda que la

missions de xarxes, armes i altres materials emprats

menys de 500 metres de les cases o urbanitzacions.

caca, tant al nostre municipi com a la resta de Catalunya,

il·legalment Aquests cossos mantindran la vigilància

L'Àrea de Medi Ambient posarà a disposició de qui ho

està sotmesa a les limitacions i característiques que esta-

durant tota la temporada perquè es compleixi la norma-

sol·liciti la informació relativa a la caça i la seva regulació

bleix la normativa vigent (Llei de caça del 4 d'abril de

tiva vigent

al nostre municipi. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Àrea de Medi Ambient

Servei Català de Col·locació

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

FONS SOCIAL EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 1111 o al 902 22 10 44. _ En cass que ja sigui usuari dei Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa. Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 22 11 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador Els demandants

del Servei

per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació

o ServiCaixa

si»ALrres p«r·«>mpf«*·con9efl»c*B*· <XMf·l<M2*., amt>«xperi£nc*aeri·l «Mtor. Jornada completa, S o u brut a n u a l e j x o t i m e t : 2 . 3 2 8 . 0 0 0 MunJapIBatroelorH». flefilWt* 2 PALETES Ottawa» i». ÏT<far.:4re t e # 6 t T WVfS~ 2 a n y » ( f · K D · c t · n c w i · n a i «actor. Jornada ocrriptst* SoitbnrfaittMf a p r o x i m a t 2 . 4 9 1 0 0 O M u m c t * Barcelona. Hef:1M1QO

pe* » « m ) p ( · « · e a « « a w c t a r * Oficiat d a t a . 5 a n y s < r e x p e * t * n e t * e n «i sector. C a m a t e i (vahtetaprwpt. ResWKn«i··rAnala Jornada completa. S o u brut a n u a l M p r o « l m a t 2 > ( 9 1 . 0 0 0 Municipi :Piew». W f t w w a KAUEf* O·eà·tdei·. mMÉtanca» a l Saéc £bn». « M f M d l oorfviftlau Ooriteae«ada«(T)«»ea.f«*)rroBat)teSoubrulanu·íapfWíffl·t: 2.166.000 Muntdpt Camarles. Raftl4»D»«

ewCARREÒAT/AOADXXBRA F e r m a c l é : «rtfllrtyerla iscrilca·noacwIruOGianft avJtk.vjMomM·. 1 » » y ó'**p*rtbna* e n e l sector. j^ji icatHi toiwtttiate Sout»rv«*nu»)ac«K!nMt:2 7 8 5 0 0 O tMunic^-pt··nMlcIt·Mar^ytara·at·}!

MaOWHMKWtrAÜl

r\w«rïèíé;a»tflirir*î^ Jl·amrtfâ>aAr)lei·««tedjaçâL

Eifttf: « e 2 0 a 2 » a n y » . Rgw»fKfe»atacMato»ta»fOtf»hat. Fermaca» a c * r r * c < * e P e m p r e a a Jornadacompteta. S o u b r u t a n u a l aproximat: 2 . 2 2 6 . 0 0 0 M u m o p l : Barcelona. fteftlsTWT 2 PALETES Edat: d e S S e C O a n y s . 0*c*»»<*e i » . 4»ny»«f«»»(>«rt«iOCií« « " n e t s i - H K . RaaiMfHSMk • l a CMMat o B te» rwtatta». Jornad» oornptsta. Contracte «(» • a t e s o s . S o u brut anuat a p r o x i m a t 3 . 2 5 0 . 0 0 0 Munic^re Berastona. 7SSÍ Í542S8 r ^ r s e m p r e s a constructors Edat: d * 2 4 a e s a n y * . F o i m a d S • o e i n y · r i a e r ) construccions Jwnru»Mee·n*pte«». SoutKutanwaiapiRimmat 2 - 8 3 9 . G 0 9 WSunkípic &acas*c«T». fteftfM&aS PALETA p o r * e m p r e s a constructora Oflcwl<**i*. JornadacomeMta. SCPJ brut « o u a l « p r ò x i m a * 2 . 4 9 1 . 0 0 9 M U M B D Í : S * n t C « 9 M O e l V a B * » ( V . OcorJaraaí^. «bef-iaMM

FoinnaSacrttoleJVi·lumia^yarrilànB. _ Exp4HllwKM«·>term·at6cradoanaama«. ^^MrmadValM·Ort·nt·l.

§S^^SRpn>xim«: 2.700.000 :Oaari6HMMa. <&e idtfntaicaft ii ajftys* KiMri»aiiaÍ»Ori<Cd'>n*'fc»'iiwaRji.r: Oommè <M J a v a l ímutt. Wssidénoía a ta « f c m i o a ta» rodatlaa.

•7.

d a a m raso*. a s o s , BrorraeaL pfoftpaabta. S o u brut a n u a l a p f o x l m a t j2.1O0.OO(

3PALETES

awapr<r>a<ram<w^fwiHV 1 mqnr·tKpimfeim e * goeatwmar. W a a M a r x n i A l · c o m a r c a d « ta Sar»«. J o r a a d a a t a m c n parciaf « a n * M > . S o u brut anuaTapraotimat 2 SOO.O0O Munltip4;Ai«tteat»

E d a t m i o s m » 19 a n y s . O f t d s í d e la... Carrtrjttn Coiifcaic«ad«3mg»^».gf^T09j*>te SoiMbru«««ja1ap<c<»;«T!se* 1 6 6 3 ^ 7 4 M M r à i e « ; T « r K M » ( B a t x Obra). M«CAf«CfA Edatd«2la80art¥» Formacidc FP<jrh«u»nica>. Sanyatfoiicp·rMr·cia « n ei *«ceor. C a r S e t S I ivabtctaptipc R a a t M n c t a * t AKEtopordA. "" de3»ne>*<jé,prori íBlbtB. t»wt atnj»i»pnxKtmmt: 1 .000 Munpc^pr Fis^faraja. .«xtjAjtia», APftl

%'&ZUm'S%£5Kt

fdatl9»2ta(»y·-

&OCDAOOWA «a»*d*íK«·alPt·def£«**rey. CoHbaKtaíndttawt, S o u brut «nuat a p t < w i m a t 1 . 4 0 O . u O 0 MunÉctpi: C o m a S a d a t T a r r l .

MurKap»; Rut)ltVa«*aOcc«doTrtal>

XOFER/A DE RUTA INTERNACIONAL Edat: d e 2 0 a 3 5 a n y s . 1 a n y d'experiència e n e l sector Carnet C 2 Residència a i s e o n * . S o u bru» a n u a l a p r o x i m a t 2 . 8 0 0 . 0 0 0 Municipi; Atmaceasa.

TÈCMIC/AOe MANTENIMENT ELECTRONIC E d a t : d a 1 8 a 3 5 anys. FP2(atactronica) R · a t d è n o l a a l B · b t Ebra. Jornada taboralanr*oim de tom» C o n t r a c t a d e 3 m a s o s , prorrogable Soubrutarwalaprojrtmat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 MunioiptCamp-redO Ktf;1iWOW E m p r a a a d * transformacions m a t s i n q u e s d a Tati.atlàll i."at't.a 0 » H m A « r A R I A D E MAQUINA EINA A M B C N C Edat: d · 2 0 » 4 0 « n y s F P 2 ( m a c * n t o a industrial) 1 a n y d · · j m a r t · r w í a a n a l sector. R s · J d · r x à a t V a t t s s Oocktantai. C o n t r a c t a d a a m a s o s , prorrogable S o u brut a n u a l aproximat 2 0 0 0 0 0 0 Waf;14«<a» TeCHtCíAbkàltAHTErrniaElirTDeMAQu^^AmA Edat; d a 2 4 a S O a n y » 2 a n y s d ' · x p s r i è n c i a a n et sector. C a r n e t B 1 1 vetitale propt RsaidarioiaalSagrt* Contracte da 3 m a e o s . S o u brut a n u a l aproximat 2 . 0 3 0 . 0 0 0 Municipi: Alcarràs.

O P « f l AWWUAAUA ntfAIUAOE NETEJA per a supermercat R e s i d è n c i a a la S e g a r r a . J o r n a d a parcial ( 2 h o r e s a la tarda). C o n t r a c t e d e 2 m e s o s , prorrogable S o u b r u t a n u a l a p r o x i m a t : 1.304 O I S Municipi: Cervera. SEKENOCONTROLAOOR/A E d a t d e 2 3 a 4 0 anys. Formació; B U R o E Ò 8 Vèhécte propi. Jornada completa R e s i d è n c i a a la c o m a r c a d e la S e l v a Son u tbrut 1.540 ooo C r a c tanueiapròximíit: e d e « m e s o s . prorrogable. Municipi: Ucireide M a r (Serva).

.THJrrVA Edat; d » 2 0 • 2S anos F P 2 (administiaBtfa). Dominí d e l p r o g r a m a D i m o n i i M S Office C a r n e t 8 1 i vehicle propi. S o u brut a n u a l aproximat: 1 . 8 0 0 0 0 0 Municipi: Sant Just D e s v e m í S s í x Llobregat). lasHiiif iw"WwSi i 3ENCA»M«È«aATS/AOeS D E P R O D U C C I Ó p e r a e m p r e a a d Penvasats 'ei i manipulats Edat: d e 3 0 a SO a n y s 5 anys dexpertèocta e n el comandament de personal e n c a d e n e s d e producció Jornada intensiva,

wn«mm.

EUECTRrCtSTA per a « m p r e s a constructora oftciatda l a . Carnet d'Instal·lador. Jornada cornplete S o u brut a n u a l a p r o x i m a t 2 . 4 9 1 . 0 0 0 Municipi: Baraalona. Rof:14ft20« TECtOC/A D'ELECTRICITAT DE MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat: d e 2 8 a 3 0 anys. f o r m a c i ó : FP2<eieatritàtatoelectronica). Carnet B 1 . Resldancl» al Baix E b r e Contracte d e 6 m e s o s , prorrogable S o u brut amis) aproxlmot: 2 0 0 0 0 0 0 Municipi: Roquetes.

Contracta indefinit Sou bmt anual aproximat: 2.2O0.OOO. Municipi: L'HospitaMdjaUobragat<Barcetonès). R g S f > _C „* W A B L g DDeeLLO OEEPPAÀRl T A M E N T D E T A L L Edatmlnirna: 2 5 anys. 3 è n y a d'experiència ert t a * automàtic i sistema «rtwMtrorrtea. i corteUements d e teixits i patronatge C a r n e t B 1 i vehicle propi. S o u b r u t a n u a l a p r o x i m a t z . a o o ooo MurtWpi: M o n t c a d a i R e i x a c (Vallès Occidental).

T È C N I C .A I N F O R M À T I C / A EN HARDWARE I XARXES Experiència e n reparació i muntatge d'equips informàtic» i x a r x e s C e m e t B I ivehiotepropi. Contracte Intetal d e 6 m e s o s S o u brut onuai aproximat 2 0 0 0 0 0 0 Munto»p<: Barcelona. Rsf: 14471»

;NT/A B U P o s 8 T i 8 a r , i o o n e o t e m e n t s d e rentorn App ie i a n y d a x p e r i s n o t a e n et sector. R e s W è n o w a l e ciutat o a l e s rodalies S o u brut a n u a l a p r o x i m a t 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Ref-.143»3tl COMERCIAL d*alHemer<tsde poiieuretà Edat: d e 3 0 a 5 0 a n y s . CemetBI. C o n t r a c t e d e 3 m e s o s , prorrogable. S o u brut a n u a l a p r o x i m a t 2 . 1 0 0 . 0 0 0 Municipi. Dertebre(Beix Ebre). — -14É3§3_

p e r a e m p r e s a d e productes farmacèutica F o r m a o i í ^ 2 X o u i r n k » o laboratori) Residència al Valies Occidental. Contracte d e S m e s o s . prorrogable S o u bru» ariual aproximat: 2 . 1 0 0 . 0 0 0 Munk^:Barberède|yaa«a.

O o n t r a c t a d è 3 maao».. pron SoubrulanuaJaprotirnart: 1 . M u B i a p c L » J o n q v e r j (Atl e

Soubfu» a n ü · J a p r o x · m - a l 7 . 3 2 8 . O 0 0

AUXIUAR DE VEWFtCADOR/A T a m b é f a r * a l control d « qualitat Edat. d « 1 8 a 2 5 anys Formac*6: F P 1 {macèntea oalactrècítat) ftoaideneiaatVailèe Orienta*. C o n t r a c t a etearrMHtos, prorrogable. Soubrutanualaproximat: t . 7 5 0 0 0 0 Municipi: C a n ovalia».

ooo

EXW»tT*A E NRHfCO* LASORAL» towarlrt «urea* d * * * * * taboratanun*

crossa*

p e r a e r n p c e a » constructor» Oficiat d * 3 * 2 a n y » tf «ajperíértci* er» «I sector. C a n t a r 8 1 «vaNctaarapr. vatorabta. fteatdenoíealOrofiè». Jcrnadacomptaw, Soubr«la_r>u·»*prt>xtn»t 2 . 3 2 8 0 0 0 MunldptBortí^ Haf: 137318 OPERADOR/A DE GRUA p e r * e m p r e s a oonstrucasra

2 XOFERS/ES Carnet C 2 C o n t r a c t e d e d m e s o s , prorrogable S o u brut a n u e i a p r o x i m a t 2 . 1 0 0 OOO Municipi: Puigcerdà ( C e r d a n y a )

rM'iffffOf?

•MJULUJ »0dM»TA £ 4 « j : tk» 3 0 • M a n y a . Off casi d e 1 a . 1 any d'esperièn oia e n si sector. OtsiJónlpIMM·vía^arpart'Ectata·p·nyal. Soutxutanual aproximat 3.49B.000 Murécrlpfc Saroetona.

p a r a « m p r e s a constructors OSaaidala. Jornada c o m p t a t * Contracto d ' 1 m t t . S o u brut a n u a l aproximat: 1 8 O 0 0 0 O Murticipí: Baroatona

CAMBRER/A E d a t de 2 0 a 3 0 anys. Reatdèncta e i Baix E b r e . Co«itracs»d·3rrie«o·.projrronable. Soubrutanualaproximat 1.380.000 Municipi: Tortosa.

DtPLOasAT/ADAENPOOOLOOtA p e r a oficina d e farmècia S o u b r u t a n u a l a p r o x i m a t . 2 SOO.OOO Municipi' Terraaaa(VaHèsOccidental).

Waf^ 1 3 4 8 0 »

SANT CUGAT

|S»M INFOnMAOORA/CONTROLADORA OE CAIXA

DIPLOMAT E N EMPRESARIALS

Per a gran superfície situada a Sani Cugat dei VaMòs. Amb les funcions de donar suport a la caixera de supermercat, ordenant i comptant la quantitat d'unitats o comandes. Dones entre 18 i X anys. ALTRES REQUISITS: Residència a Sant Cugat o municipts de rodalies. Jornada partida. Amb dissabtes. Contracte de sis mesos inicials. Restnbucià : 80.000 brutes. Rer.486

Per a Empresa de Recursos Humans situada a Sant Cugat del Vallès. Amb habilitat per a treballar amb suport rntoimàtic. Edat entre 22 i 32 anys Coneixament d'Office i Contaplus. Nivell C de català. Valorable formació especifica en confabulat. Jornada parcial de 25 hores setmana. Duració contracte de 6 mesos. RETRIBUCIÓ: 95.000 brutes al mes Ref. 492

INFORMÀTIC Per a E m p r e s a frabricant d' apareills de m e s u r a situada a Rubl.Formació en D E L P H I , VISUAL BASIC. C, C L I P P E R a m b Enginyeria Tècnica o similar. Edat entre 27 i 35 anys Treballarà en departament de l+D aportant solucions i aplicacions. Jornada partida amb contracte mínim de tres mesos. RETRIBUCIÓ: entre 2.700.000 i 3.400 000 negociables brutes any. Ref: 494

VISITADOR-VERIFICADOR Per a Empresa de Serveis situada a Sant Cugatdel Vallès. Funcions: verificar instal lacions de gas segons normatives oficials. Requisits: Bon tracte amb la gent. Formació a càrrec de la empresa. Horari flexible, retribució per objecctius contracte laboral. Ref: 488

3 ADMINISTRATIVES Per a Empresa de Serveis situada a Sant Cugat del Valès. Sense formació especi/ica però amb certa experiència en tasques bàsiques d' oficina.Coneixements de Windows Edat entre 20-24 anys. Jornada partida amb inclussió de dissabte mati Retribució: 90.000 netes REf. 478

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Servei d'Ocupació Municipal ^ a Ajuntament de i R l S a n t Cugat del Vallès

MMMsnwnu Per a Empresa de Recursos Hununs sHuada a Sant Cugat del Valès FcmTa&:FffyaclestrxTTiatoJaJiÉfclidció Edat entre 25 i 35 anys. Crxietoment del trobat sota entorn NormèBC, capaotat de tracte amb la gent Català nivell C. \ralorarJe conenamrts contabtes. Jornada de 25 hores setmana Retribució: 77.000 brutes al mes. Ref 493

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d ' O c u p a c i ó Municipal) Rambla Can Mora, 1 1 , 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

HS4C4NTONS

Societat Divendres, 16 d'octubre de 1998

S e r v e i s

Bufen aires de canvi al cementiri Els nínxols de titularitat familiar han de ser només d'una persona IOLANDA PÀMIKS - Sant Cugat -

No és una novetat, sinó una ordenança municipal que indica que el titular d'un nínxol no pot ser una família ni un difunt. Es tracta d'una situació que ara es comença a regularitzar, per bé que la normativa ja té uns anys. Aquests fets han sorprès alguns ciutadans, sobretot aquells que no han rebut cap carta a casa indicant que s'havia de fer el canvi i, en acostar-se al cementiri municipal, s'han trobat amb un paper enganxat a la làpida, com el que es pot veure a la fotografia, o bé els ha comunicat la notícia un veí. Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, explica que "el titular del nínxol sempre havia d'haver estat una persona física o jurídica". I davant del fet que alguns són de titularitat familiar, remarca: "jo crec que, encara que es fes, no era possible tenir-ho a nom de la família". Sigui com sigui, les persones que es trobin en aquesta situació hauran de renunciar a la titularitat en

favor d'un sol membre de la família. Ara bé, Santiago Monné, encarregat a Sant Cugat de l'empresa concessionària del Cementiri Municipal, Conste Nomber U.T.E., fa constar que "es renuncia a la titularitat, no al dret funerari i, per tant, un germà pot ser el titular i l'altre el beneficiari, per exemple". Al mateix temps, però, reconeix que no és un problema de fàcil solució perquè les relacions familiars no sempre són fluides. Però el que més preocupa alguns ciutadans que han fet sentir les seves veus és que no han rebut la carta avisant-los d'aquest canvi. Els motius, a més del mal funcionament de Correus a Sant Cugat, els explica Monné: d'una banda, a l g u n e s d a d e s no són completes i per això "m'han retornat cartes per no posar el pis de la persona a qui anava dirigida". De l'altra, "el problema és que no tenim les dades de tots els titulars i, en no poder-nos-hi posar en contacte, se'ls ha enganxat un paper al nínxol perquè es posin en contacte amb nosaltres". I s'ha fet ara aprofitant que s'acosta Tots

P r o b l e m e s

de Barcelona, que publica la llista de les persones que han de pagar al butlletí oficial i, si no ho fan, els buiden i els tornen a posar per llogar". I el motiu d'aquesta decisió és molt clar: "No pensem fer-ho perquè la sensibilitat està per damunt de la llei".

Els ciutadans es poden trobar aquest paper al nínxol. F: XAVILARROSA Sants, una època en què molts ciutadans s'apropen al cementiri. Ara bé, per a aquells que no ho facin, Monné comenta que "els afectats tenen no sé si tres o cinc anys per pagar, abans que en perdin la titularitat". I és que, actualment, hi ha 800 nínxols, dels

5.350 totals, dels quals no es té cap dada. Sobre aquest afer, Recasens destaca que molts nínxols són de lloguer i el contracte s'ha de renovar anualment, però hi ha qui no ho recorda, de manera que "nosaltres no farem com l'Ajuntament

Actualment, l'empresa concessionària, que s'encarrega del cementiri des de I'l de juliol de 1997, ha enviat una carta a tots els titulars especificant-los que a partir d'aquest any s'ha de pagar una quota de 1.177 pessetes per al manteniment del cementiri, com es fa en molts municipis catalans. "Aprofitant aquesta carta", comenta Recasens, es recorda que cal regularitzar la situació". Es tracta d'una regularització que també arriba a aquells nínxols el titular dels quals és un difunt, ja que ha de ser una persona viva. Una afectada explica que per fer el canvi de nom cal demanar el certificat d'últimes voluntats a Madrid, així com el de defunció. Les persones que es trobin en aquestes situacions s'haurien d'informar a l'empresa concessionària.

s o c i a l s

Vallès Sense Fronteres demana una solució per als nens del carrer il·legals Lentitat creu que elsjoves haurien d'estar en centres formatius I. P. - Sant Cugat -

L'associació Vallès Sense Fronteres intentarà pressionar la Direcció General d'Atenció a la Infància (IX!AU de la Generalitat perquè actuï en l'afer dels nens immigrants il·legals que viuen pels carrers, principalment, de Barcelona i Santa Coloma. lones Amtía, membre de Vallès Sense Fronteres, comença que "l'únic que es pot fer per ells és posar-los en centres on puguin aprendre i estudiar fins que siguin majors d'edat i estiguin capacitats per decidir el seu futur". Ara bé, aplicar aquesta mesura n o é s t a n s e n z i l l , ja q u e

a q u e s t s nens es t r o b e n en la il·legalitat i, per tant, en complir els 18 anys hauran de ser expulsats i retornats als seus països. Segons Amtía, aquest és un dels motius pels quals, tot i que aquests nens fa t e m p s que hi són, "ningú es volia fer càrrec d'ells". Sigui com sigui, denuncia que el problema hi és des de fa molt temps per bé que tothom feia la vista grossa: "Abans la G e n e ralitat no feia gairebé res, però es van decidir a actuar i intentar resoldre el problema quan va sortir als mitjans de comunicació". Ara bé, també remarca que amb el temps s'han adonat que tot plegat era més greu del que es pensaven. I és que "al prin-

cipi crèiem que eren nens amb la família aquí que simplement s'escapaven de casa, però fa un any ens vam adonar que no era així". I la realitat que es van trobar va ser que "molts d'aquests nens els ha portat la màfia aquí perquè treballin per a ells i així enriquir-se mentre la canalla viu en situacions molt dolentes". Es tracta d'una xarxa internacional, segons explica, que, entre altres coses, trafica amb droga i obliga els n e n s a robar i vendre, "i quan no ho aconsegueixen, els ofereixen als pederastes perquè es prostitueixin". lones Amtía explica que, majoritàriament, es tracta de nens d'entre 10 i 15 anys de diverses

lones Amtia. representant de Vallès sense Fronteres. FOTO: F.4C nacionalitats, per bé que molts d'ells són d'origen magribí. Alguns ja han ingressat en centres, però han aconseguit escapar i tornen a viure al carrer. Actualment, diverses institucions s'han coordinat per solucionar a q u e s t greu problema, però de m o m e n t els nens encara es troben al carrer.

Compra - venta de antigüedades y tratar Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

wk Pont La Floresta'' Ideí Diari . , ' "

,,M Esilación .oresta

1 - 1 ^ Fl s c/Margarit,6

Miguel '' Tel. 93 590 61 22

Societat

ELS/CAINTON5 Divendres, I[6 d'octubre de 1998

S u c c e s s o s

Confusió entre els testimonis del tiroteig al bar Snipper's Un home va resultar ferit de gravetat divendres al migdia plica q u e pels volts d e les tres de la tarda es van sentir q u a tre trets i q u a n es van adonar del q u e passava van trucar a la policia. "Va venir fins i tot la S e c r e t a , a m é s d e la Policia N a c i o n a l , la L o c a l i a m b u l à n c i e s " . T o t plegat, va fer q u e hi h a g u é s u n m o v i m e n t i n h a b i t u a l a la zona fins als volts d e les sis d e la tarda, segons aquest testimoni. Segons explica u n a altra veïna d e la zona, pels volts d e les d u e s del migdia van arribar tres individus q u e van deixar el cotxe a la zona d e Guissona, d a vant la Penya Blau-grana, van baixar, van e n t r a r al bar ca-

i. p. - Saat Cugat -

Diferents testimonis presencials confirmen q u e d u rant la tarda d e divendres passat va haver-hi més m o v i m e n t del q u e és habitual al carrer E n r i c G r a n a d o s . I és q u e es va p r o d u i r un tiroteig al bar Snipper's, ubicat al n ú m e r o 7 d ' a q u e s t carrer, q u e va acabar a m b un ferit g r e u . A n t o n i o S a n c h e z F e r r e r , d e 38 anys, q u e va ingressar en estat molt greu a la C u i t a t d e C u r e s Intensives d e l'Hospital G e n e ral d e C a t a l u n y a . l ' n t e s t i m o n i presencial ex-

m i n a n t i d e s p r é s q u e es produïssin els trets van fugir. T o t plegat, però, encara és molt confús ja q u e m e n t r e uns parlen d e t r e s h o m e s , altres e s refereixen a quatre. Segons sembla, però, tot va començar a m b una discussió verbal dintre del bar. Hores d'ara, la Policia Nacional està investigant tant la identitat d e l'autor dels trets com el possible mòbil d e la discussió i posterior agressió. Estat g r e u La persona agredida, Antonio S a n c h e z , va i n g r e s s a r a

Elbar on es van produir els fets és tancat, de moment. FOTO: XAVI l.ARRÒSA l'Hospital G e n e r a l pels volts d e la tarda, i allí el van intervenir q u i r ú r g i c a m e n t , ja q u e tres d e les q u a t r e vales v a n i m p a c t a r - l i al c o s , u n a a la zona lumbar, l'altra a la cuixa

esquerra i l'altra al pit. La més greu va ser la primera, ja q u e li va p r o d u i r u n a lesió irreversible a la medul·la espinal q u e no li permetrà tornar a caminar.

M o r o s i t a t

C o m p e t i c i o n s

S'obren les inscripcions per participar

La d i s c o t e c a Cèltic d e u diners al reporter en la 4 0 Marxa Infantil de Regularitat televisiu Pablo Carbonell ü organització espera superar les 930 parelles de Pany passat REDACCIÓ - Sant Cugat -

Al RA COSTA

El r e p o r t e r d e l programa Caiga quien caiga d e T e l e - 5 , Pablo Carbonell, demandarà la discoteca Cèltic, instal·lada a la nostra ciutat, p e r q u è no li ha pagat u n a gala q u e va ferhi a principis d ' e s t i u . L a r e presentant de Carbonell, Mayte Royo, ha refusat d e fer d e c l a r a c i o n s al n o s t r e mitjà al·legant q u e ja havia explicat tot el q u e havia d e dir a la p r e m s a al p r i m e r diari q u e la va trucar.

Aquesta setmana s'ha obert el termini d'inscripcions per a la 40 Marxa Infantil de Regularitat que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat ( C M S C ) . Aquells que vulguin participaren l'edició d'enguany d'aquesta competició tenen temps fins al 1Z d'octubre per inscriure's-hi, formulisme que podran complir al mateix club en horari de 6 a 9 del vespre. Tot i que encara és molt d'hora per fer qualsevol tipus de pronòstic, la comissió organitzadora espera poder superar les 930 parelles que l'any passat van participar en la marxa i arribar, així, al llindar del miler.

El preu d'inscripció s'ha fixat en 400 pessetes per als participants que siguin socis del CMSC i 650 pessetes pels que no ho siguin. Aquest preu inclou l'obsequi d'una samarreta de la marxa. Kl repartiment de dorsals i samarretes es farà dissabte vinent de les 4 de la tarda i fins a les 9

La competició es fura el pròxim 25d'octubre. FOTO: XAVI I.ARRO.S 1 La 40 Marxa Infantil de Regudel vespre al CMSC. L'organitlaritat es farà diumenge vinent, zació ha recordat que per reco25 d'octubre, a partir de les 9 del llir la samarreta caldrà portar el val q u e es lliurarà als competimatí. El mal temps no serà obsdors quan formulitzin la inscriptacle perquè la prova es desenció. Així mateix han advertit que volupi; tot i així, l'organització es el mateix dia 24 no s'admetrà cap reserva el dret final a suspendre competidor que encara no s'hala competició si el jurat de sortigi inscrit a la marxa. da ho estimés pertinent.

Els fets a r r e n q u e n del passat 26 d e j u n y , q u a n P a b l o C a r b o n e l l va actuar al C è l t i c on, segons s e m b l a , li van p a gar a m b u n taló q u e e n anar a cobrar va resultar ser s e n s e fons. E n declaracions a El 9 Nou, Royo assegura q u e sempre c o b r e n abans d e l'actuació, però aquest cop "vam d o na r-1 os un excés de confiança". El r e s u l t a t d ' a q u e s t fet ha

estat una gala q u e no han cobrat. L a r e p r e s e n t a n t d e l'artista, p e r ò , n o ha volgut e s pecificar la q u a n t i t a t q u e els deuen. A m é s , M a y t e Royo t a m b é comentava a El 9 nou q u e van i n t e n t a r posar-se e n c o n t a c t e a m b el r e s p o n s a b l e d e l Cèltic, Kerran Junoy, però l ' i n t e n t va ser fallit. D e fet, t a m b é a q u e s t mitjà va intentar p a r l a r a m b J u n o y , p e r ò s e n s e aconseguir-ho. Alt r e s casos S e g o n s ha p o g u t s a b e r a q u e s t diari, el r e p o r t e r Pablo C a r b o n e l l no és l'únic a q u i la d i s c o t e c a C è l t i c d e u diners, ja q u e hi ha altres e m p r e s e s d e la ciutat, q u e h a n volgut m a n t e n i r - s e e n l'anonimat, però q u e t a m b é han fet saber a a q u e s t mitjà q u e es t r o b e n e n la m a t e i x a situació i q u e e l s r e s p o n s a b l e s d e la d i s c o t e c a C è l t i c e l s deuen diners.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor

CENTRE DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

AM»*»».

laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més,

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de i en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o un K » r » f « J en APS.

el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS) AW3-~< OTn*ans&'&t h l i i l Ï B

Jx | ?

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Societat

US4CANVONS Dwe*dres, 16 d'octubre de 1998

Afers

s o c i a l s

Serveis Socials tracta els casos de pobresa de manera individual Unes 60 persones es beneficien dels programes de reinserció IOLANDA PÀMIES

Demà és el Dia Mundial de l'Eradicació de la Pobresa, instituït per les Nacions Unides. Aquest, el de la pobresa, és un problema que afecta tots els municipis, i també Sant Cugat. I és que si bé aquí no hi ha menjadors socials ni es veuen moltes persones demanant pels carrers, com recorda la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, "no tots els pobres són al carrer demanant". Ara bé, la regidora calcula que actualment hi ha entre 50 i 60 persones al municipi que estan acollides al PIRMI (Programa I n t e r d e partamental de Renda Mínima d'Inserció). Es tracta d'un programa de la Generalitat que destina uns diners mensuals a les persones que ho necessiten durant un període de temps en el qual "han de reflotar". Flury remarca que es tracta d'un contracte que, per tant, les persones beneficiàries han de complir. Abans que es concedeixi, però,

hi ha tot un treball des de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament, que en conèixer el cas de la persona o família que es troba en situació de pobresa l'estudien a fons per arribar a l'arrel del problema. Un cop fet aquest treball, es busca la possible solució i el projecte complet s'envia a la Generalitat, que és l'organisme

La regidora assegura que la pobresa no s'eradica amb la beneficència

encarregat de decidir si s'accepta o no. Ara bé, acollir-se al PIRMI vol dir fer programes de reinserció social o laboral, que actualment no poden fer-se a Sant Cugat, sinó que "s'envia la persona al lloc on existeix en aquell moment un programa adequat al seu cas". Perquè els casos són

ben diversos, i és que "una persona potser que no se sàpiga administrar perquè no sap escriure i cal posar-la en una escola d'adults, però una altra potser necessita fer algun curs professional". Flury comenta que se segueix aquest sistema: "nosaltres no fem un acte de beneficiència", i posa l'exemple del nen que demana al carrer: "Si li poses una moneda al platet, no eradiques la pobresa, perquè hi ha uri problema de fons". Tot i així, a més d'aquest programa de la Generalitat, cl municipi rep uns aliments que són excedents de la Unió Europea, gestionats per la Greu Roja. Fins ara, se subministraven a través de diverses entitats socials, com la parròquia, però en aquests moments la regidora comenta: "Estem en tràmits de reorganitzarho tot" i encara no se sap com es farà la distribució. De tota manera, insisteix en el fet que la caritat no soluciona els problemes i que cal anar-los a trobar d'arrel i combatre'ls.

l'nu peisona demana pels niiteis de la nutat. /•':XA\ I I.ARROSA

Qui és pobre, segons CàríkMS? UsquÍH»es9&^ysdelameÈ« flaera de88.51.0 pessetes, Això

m de fa readà takjana <üspoai~ Tjbïe neta per persona t me$ or» Jmàa país. Üany Í996> TvMm del ijuaS GàrimílïspGsade dades, a testat e^paafelÉtreftda mitja*-

situa el llitidar de la poferesa ert 44.255 pessetes. Aquesta 4» h . base, perè fentitat palesa qose h sitoadd de la pobresa m es hooiogènia^ ï. R

MDC ROBA DONA

Tardor hivern 98-99

MODA.

TARDOR

tjiUa BOUTIQUe Valldoreix, 10 Tel. 93 675 05 02 08190 Sant Cugat del Vallès

Credi-Cotxe

Credi-Reformes

Credi-Llar

Per a estrenar el que vulgueu 11.937 ptes. al mes per milió el primer any. La resta 12.341 ptes. al mes. 7,5% interès nominal el primer any. La resta al 8,5% (9,20% TAE per 1 milió de ptes. a 8 anys i 12,13% TAE a 1 any). Exemple de crèdit desemborsat l'1 de juliol amb quotes dobles als mesos de juny i desembre. Aquestes condicions estan subjectes a domiciliar la nòmina i tres rebuts. "La Caixa de Terrassa podrà substituir aquest regal per un altre model o marca d'iguals o superiors característiques.

CAIXA DE TERRASSA AMB

LES

P E R S O N ES

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 16 d'octubre dl 1998

Taula

Publicacions

Surt la segona edició dels col·leccionables de Collserola - Sant Cagat -

A partir de la setmana vinent, tots els c i u t a d a n s t e n e n una segona oportunitat per adquirir e l s c o l · l e c c i o n a b l e s d e Collserola, si no van fer-ho en la p r i m e r a e d i c i ó . I és q u e l ' e m p r e s a ha d e c i d i t d e ferne una altra a causa de l'èxit q u e van tenir, segons c o m e n ta l'editor $ Els 4 Cantons, Ramon Grau: "l'altre cop van tenir m o l t a s o r t i d a i força persones ens demanaven si els tornaríem a treure p e r q u è se n'havien q u e d a t s e n s e " . D ' a questa manera, a partir d e la s e t m a n a v i n e n t , t o t h o m qui c o m p r i el diari rebrà la primera fitxa i carpeta d ' a q u e s t c o l · l e c c i o n a b l e d e r u t e s per Collserola. E s tracta d e 21 fitxes e s c r i t e s p e r Jordi Roca, Paco Carbó i P e p e Rodríguez q u e van i n t e r e s s a r m o l t als ciutadans. Els compradors d'Els 4 Cantons obtindran una fitxa cada

setmana a m b l'edició del diari, m e n t r e q u e a q u e l l e s persones q u e se subscriguin ara a la p u b l i c a c i ó r e b r a n tot el col·leccionable a casa. E s tracta d'una decisió presa per tal d e satisfer el ciutadà i el lector d'Els 4 Cantons, segons c o m e n t a R a m o n Grau: " E n s agrada, s e m p r e q u e és possible, atendre les peticions dels nostres lectors i per això, quan ens d e m a n a v e n tan sovint q u e tornéssim a treure el col·leccionable ens ho vam plantejar seriosament". D'altra banda, R a m o n Grau t a m b é destaca la qualitat del col·leccionable: "Els tres autors són persones q u e coneixen molt Collserola i, per tant, la qualitat estava garantida". D e fet, els tres fa m é s molts a n y s q u e són al C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t i són excursionistes des q u e eren molt joves. Així, doncs, a partir de la setmana v i n e n t t o r n e n els col·leccionables.

rodona

La ciutat com a eina educadora centra avui el Congrés de la Ciutat 'Els 4 Cantons' edita el diari oficial del fòrum i. p.

i. p.

- Sant Cagat -

Aquest vespre, a partir de les vuit, es dóna el tret de sortida del Congrés de la Ciutat, q u e començarà a m b una taula rod o n a a m b el títol Educar la ciutat. Albert d e Pablo, presid e n t de l'entitat organitzadora, la Fundació Sant Cugat, com e n t a q u e a q u e s t és l ' ú n i c a c t e q u e no té c o n f e r è n c i a prèvia, " p e r q u è volem entrar d i r e c t a m e n t al d e b a t " sobre el paper que té la ciutat com a eina d'educació. Per posar les bases d ' a q u e s t d e b a t , s'han convidat un seguit de p e r s o n e s q u e p o d e n donar-ne una visió força interessant. D'una banda, Jesús A. P r i e t o , professor de l'Escola Massana, tractarà el t e m a de la família " d e s d ' u n a ò p t i c a provocadora, explicarà q u è és la nova família, el paper de la televisió, si es deixa tota l'educació a l'escola...", segons explica D e Pablo. D'alra banda, J o a q u i m Gairín, del D e -

partament de Pedagogia Aplicada d e la UAB se c e n t r a r à m é s p r ò p i a m e n t en l ' e n s e n y a m e n t i el paper de l'escola. El p r o f e s s o r d e l ' E s c o l a d'Arquitectura de Sant Cugat i d e l'Escola Massana, L l u í s F o r t e z a , se centrarà e n c o m influeix l'espai urbà en la formació. L'apartat cultural l'havia d e tractar Joan T r o y a n o ,

Ignasi Riera parlarà de la funció de la xarxa social com a eina educadora

m e m b r e del G r u p d ' E s t u d i s Locals i del Club M u n t a n y e n c , p e r ò f i n a l m e n t no hi p o d r à a s s i s t i r i el s e u l l o c l'hauria d'ocupar, en principi, Pepa Sala com a r e p r e s e n t a n t d e l'Esbart; si finalment pot assistir-hi, Sala parlarà del paper q u e t e n e n les entitats e n

la difusió de la cultura local. I finalment, també serà p r e s e n t a la taula rodona Ignasi Riera, parlamentari al P a r l a m e n t d e Catalunya, que se centrarà en el paper de la xarxa social com a eina educadora. A més d'aquests assistents, a I'acte també hi haurà una fila zero a m b d i v e r s e s p e r s o n e s " q u e c o n e i x e n el m u n i c i p i i q u e obriran foc", explica D e P a b l o . E n t r e e l l s , hi h a u r à Paco Minuesa i directors d'alguns instituts de la ciutat, així com r e p r e s e n t a n t s d e diverses entitats locals. D'altra banda, Els 4 Cantons edita el diari oficial d ' a q u e s t fòrum santcugatenc, cada setmana fins que s'acabi el C o n grés. Entre les pàgines del diari, doncs, se'n trobaran tres de dedicades monogràficament a aquest certamen que pretén q ü e s t i o n a r quin ha d e ser el f u t u r d e la c i u t a t . El d e b a t serà obert, a més, a tots els assistents a I'acte, q u e es farà a les vuit del vespre a La Unió Santcugatenca.

Matilde Vergés- Ha fet de cooperant internacional a Togo

"Estan massa preocupats per la seva supervivència com per anar a escola" Al RA COSTA - Sant Cugat-

Aquesta psicòloga de només 24 anys acaba de conèixer de primera mà la realitat d'un país molt més petit que Catalunya, més pobre, amb menys recursos i menys sortides. A Togo ha sabut el valor que té la vida i el poc que ho reconeixem als països occidentals. - En que ha consistit la teva feina a Togo? - Als matins feia de professora d'una classe de nens d'uns 4 anys i a les tardes impartia cursos de reciclatge als professors de Lomé, la capital de Togo. - S u p o s o q u e p a r l a r d e diferències és inevitable. - En l'àmbit del país sí, però amb els nens que jo atenia no tant. Amb 4 anys són massa petits i innocents per adonar-se de la seva situació. A aquesta edat són com els infants d'aquí. - 1 quan creixen? - Amb 7 o 8 anys ja són una altra cosa. ATogo les famílies són molt estrictes i molts nens es neguen a acceptar la disciplina que els imposen els pares i marxen de casa. Aleshores s'han de buscar la vida: dormen als mercats, treballen des-

carregant camions amb pesos al cap de fins a 60 quilos... - L'educació és aleshores un problema. - El problema és que no hi tenen accés. A Togo hi ha escoles, però el material que s'hi fa servir (llibres, llapis, paper) és tan car que els nens no se'l poden comprar i per tant no poden assistir a classe. De totes maneres els infants que viuen al carrer estan massa preocupats per la seva supervivència com per anar a l'escola. - Com a mínim vetlla algú per la seva salut? - El tema de la sanitat és molt greu i no tan sols pels nens. Per donar un exemple: tota la població de Togo pateix malària, però ningú es tracta perquè no hi ha recursos. Els parts es fan damunt d'una taula de fusta i amb un ganivet com a únic utensili. He vist nens que s'havien obert la cama amb un ferro i que se'ls veia fins i tot l'os, però que ni tan sols es queixaven i, encara menys, pensaven a ser atesos per un metge. - Això els deu afectar psicològicament. - El que passa és que aquestes criatures tenen una autoestima molt, molt baixa. Quan es fan mal

o es posen malalts no pensen ni a curar-se, perquè no es consideren gens, es veuen com una cosa de la societat que sovint molesta i que. per tant, si mor i desapareix no passa res. - I a tu com t'ha influït aquesta experiència? - Només hi he estat un mes i per tant personalment no he canviat. El que passa és que he vist una altra realitat i m'he adonat que es pot viure d'una altra manera. Sobretot m'ha servit per veure com d'equivocats estem en molts aspectes i com de poc valorem tot allò que tenim. - Repetiràs? - Per descomptat. De fet ja estic preparant nous cursos i després triaré algun país on impartir-los. - Es un sistema de cooperació poc comú, oi? - Més que res és desconegut. La gent es pensa que ser cooperant internacional vol dir anar a fer qualsevol cosa a un país del Tercer Món. En realitat, però, per ser cooperant s'han de complir molts requisits: cal parlar idiomes, tenir una carrera universitària i tenir un perfil professional molt determin a t Cooperar vol dir col·laborar a augmentar els recursos d'un país.

El somni (l'aquesta jove és dedicar-se a la cooperació internacional. F..F.4C

POPULAR!

Si Ud desea aprender bailar sevillanas visítenos. Se dan clases para infantiles y adultos, principiantes y avanzados. < ; Horaríos a convenir, martes y viemes. No se cobra matrícula de inscrípetón.

%- fmporte mensual 2,500 Ptas. La junta directiva Camino de la Cruz, 5 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 16 74 Tel, y Fax Oficina 589 41 35

Societat

ELS /CAIVTONS Divendres, I'6 d'octubre de IWX

Maria Lukanova. Esperantista búlgara

Una

"A tots els congressos he parlat de medicina en esperanto" i.p. -Sant Cugat-

Maria Lukanova es una dentista búlgara que ha passat quinze dics a la ciutat convidada per'l'rini íiarcia, presidenta del grup d'esperanto local Jozefo Anglès. Les dues dones es van conèixer en un congrés esperantista i es comuniquen en aquesta llengua, ja que ni (ïarcia sap búlgar ni Lukanova català. Hem volgut parlar amb Lukanova, que va treballar deu anys de dentista i vint més al Ministeri de Sanitat del seu país, la mateixa setmana que comencen els cursos d'esperanto a la Casa de Cultura — Per què va aprendre la llengua;1 - T o t i que vaig conèixer aviat l'esperanto, no em vaig considerar bona esperantista fins que el vaig saber bé. Quan anava a la universitat, vaig saber que allà l'ensenyaven sense pagar i vaig anar a algunes classes; en saber el que era em vaig adonar q u e ja tindria temps d'aprendre'l. Vaig deixar-

ho perquè em vaig casar i tenia una nena petita, les classes es feien tard i no hi podia anar. Quan es va morir el meu marit i la nena ja era grandeta, em vaig dedicar de ple a l'esperanto. Això era l'any 1980, el mateix que es feia un congrés en el qual es va crear una secció en què es parlava de medicil,a búlgara ha estnt quinze dies a Sant Cugat. FOTO: XAY11.ARR0SA na e n esperanto. L'Associació Búlgara d'Ksperanto em va esco- Què va passar a m b aquesta - I ara, en quina situació es trollir organir/.adora d'aquesta secsecció? ba? ció. Amb tot aquest moviment, - Vam passar moments crítics en - Ks un moment difícil perquè vaig començar a estudiar la llengua què l'esperanto va baixar i jo tameconòmicament ens ho hem de jo sola i als tres mesos ja era una poc estava massa activa. pagar tot nosaltres, l'Estat no ens perfecta e s p e — Què li ha aporajuda com abans. rantista. Durant Com és que ha vingut a Sant tat l'esperanto? un temps, hi haCugat? - Doncs els mi. __c,-.. via una reunió de moments de Perquè vam fer amistat amb la metges cada dila meva vida, perTrini Garcia al Congrés de Bulgàmecres, que partot el que ha fet per què a tots els conria, i em va convidar. I aprofitant laven de temes la meva estada aquí h e visitat gressos on h e diversos sobre Montserrat, que m'ha agradat anat he pogut fer medicina, semmolt, i també la Sagrada Família, conferències en pre en esperan^ la Catedral, la Pedrera... I també À, ^É aquesta llengua to. Aquesta seche quedat admirada dels edificis •$s» ' * >sme& ' " ció va e n t r a r a la U n i v e r s a l moderns que hi ha aquí. parlant d e la m e d'Esperantistes de Medicina i, de - Com veu la situació d e l'esdicina del m e u país. C o m q u e era Bulgària, jo era qui s'encarregava p e r a n t o a Catalunya? m o l t activa, fins i tot e m van d o de l'organització. - És molt semblant a Bulgària. nar u n a medalla d'or per la m e v a

Lukanova ha rebut una medalla per

íiors

la llengua

nissaga

* L'Antònia Galvany és una sabadellenca de 91 anys que parla perfectament l'esperanto. L'Antònia ha passat uns dies a Sant Cugat convidada per la presidenta d e l'Associació Jozefo Anglès, Trini Garcia, i explica que es comunica a m b la seva família a m b esperanto. I és que la seva única filla es va casar a m b UB n o r u e c i va anar a viure en aquest país, "i jo no parlo noruec". Per tant, per c o m u n i c a r - s e a m b el seu gendre va haver d'aprendre l'esperanto d e gran, i t a m b é per parlar amb els seus néts i a m b e l seu b e s n é t d e 5 anys. Tota una nissaga d'esperantistes. La tradició, però, va néixer a m b e l marit d e l'Antònia «ftàí» abans d e la guerra, "era u n grati esperantista que fins t tot havia vingut a m b bicic l e t a des d e Sabadell a Sant Cugat per donar classes d'esperanto". ï tot i q u e ella no

ert sabia, la seva íÍJla sí. I va resultar s e r " m é s e s p e r a n tïsta q b e Pesperartto'V c o met^».. F e r així» va ensenyar ía a*ir*gua als seus dos fills i aquests eofítinuen la tradic i ó dintre d'aquesta família qt*£,es c o m u n i c a e n e s p e raíítWLP.

activitat.

E n t i t a t s

S e r v e i s

La gent gran de Mira-sol celebra amb èxit el seu 5 è aniversari Els socis del casal van ser els protagonistes de la festa A M C I A D. BUJ - Sant Cugat -

"Un balanç molt positiu, amb èxit d e participació." A q u e s tes són les paraules a m b les quals el president del Col·lectiu d e la g e n t gran del casal de Mira-sol, E u s t a q u i o Martínez, va resumir el q u e ha estat la s e t m a n a d e c e l e b r a c i ó del c i n q u è aniversari de l'entitat. U n aniversari carregat d'activitats i d e festa q u e d e dilluns a d i u m e n g e va fer les delícies dels més d e q u a t r e cents socis q u e a c t u a l m e n t té el casal. D e l gruix del programa cal destacar, a més de l'exposició

de manualitats aportades pels socis, la gran participació q u e va registrar el grandiós espectacle de música i teatre q u e es va representar, dissabte a la tarda, a la sala d'actes del centre cívic d e Mira-sol. M é s d e trescentes' p e r s o n e s van cantar i riure a m b les actuacions d e la coral Esclat d e G e r m a n o r d e Mira-sol-Valldoreix, la colla sardanista d e la g e n t gran d e Mira-sol, i la interpretació t e atral dels socis i les sòcies del Col·lectiu d e la g e n t gran d'aq u e s t districte. El p r e s i d e n t del Col·lectiu, E u s t a q u i o M a r t í n e z , va s e r l'encarregat de presentar i coordinar un espectacle q u e va

CATALONIA CERÀMIC Ora.

Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 580 15 0 0

qualificar de molt humà perquè "l'únic que cerca és treure les teranyines que la gent gran té al cap, perquè mentre ballen i canten no s'enrecorden dels seus mals". La regidora de serveis socials, Sílvya Flury, a més d e fer u n balanç molt positiu del programa d'actes va destacar la necessitat que tots els casals del municipi d e Sant Cugat i els seus districtes s'interrelacionin entre ells "perquè en actes com a q u e s t la gent gran pot compartir no tan sols les penes, sinó també les alegries". Amb el bon regust de la festa passada, els avis preparen ja noves activitats.

Els ciutadans disposen d'un laboratori de fotografia a la Casa de Cultura q u e t r u q u i n a m b t e m p s a la Casa d e Cultura per apuntarse, ja q u e "el laboratori només El laboratori de fotografia de s'obrirà un dia a la setmana i si l ' E s p a i J o v e d e la C a s a d e les quatre ampliadores estan C u l t u r a s'ha obert a tots els p l e n e s " , segons c o m e n t a Viciutadans interessats en fer-se c e n t C e m b r a n o , qui serà al lael propi revelat o ampliació. boratori q u a n e s t i g u i o b e r t , Vicent C e m b r a n o , responsaper si a algú li sorgeix un imble del laboratori, explica q u e previst. "l'any passat ja s'havia obert D'aquesta manera, tothom als a n t i c s a l u m n e s i, d e f e t , qui ho vulgui t é la possibiliestà pensat per a la g e n t q u e tat no tan sols d e revelar e n ha passat pels cursets". blanc i negre els seus rodets L e s persones q u e saben resinó t a m b é d e fer les ampliavelar però q u e no t e n e n amcions q u e desitgi d e negatius pliadora, doncs, ja p o d e n feractuals o antics. Ara bé, caldrà ho ells mateixos enlloc de dur pagar u n mòdic preu a canvi els r o d e t s a una botiga. N o d e les infraestructures i dels més cal que portin el paper i productes químics.

VISITI ORAIM

«XP<OÍMWSIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

i. p. - Smmt Cugat -

• • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

OS4CANT0N3

fi^hÜstr.ÀiiT! Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundada: secretariaOitcugat.org organització Congrés: congns4stcugat.org web: http://steugat.orgy

El Congrés, lloc de trobada El Congrés de la Ciutat ja és aquí. Al llarg de tot el procés de creació de la Fundació Sant Cugat, sempre hem dit que Fundació i congrés eren una mateixa cosa. Però més enllà del congrés, n'hi ha més: no solament volem parlar, sinó fer, participar en la construcció de la societat santcugatenca, perfilar-la com una societat avançada en què el diàleg, la tolerància i la solidaritat siguin les bases de la convivència. Cada una de les sessions del congrés s'ha anat preparant separadament, amb una comissió autònoma pròpia. Quan vam establir els temes de les sessions en una comissió inicial i els vam aprovar en una assemblea del Patronat de la Fundació, érem conscients que no es tocaven tots els temes que voldríem, ni tampoc amb tota la profunditat. Així, de salut, esport, tecnologia, ciència, economia, treball, medi ambient urbà, serveis... i

molts altres, no els tractarem amb tota la profunditat que voldríem. Però hem d'acceptar les limitacions, que volem veure superades en la continuació del congrés. Més de 80 ciutadans han col·laborat preparant el congrés, d'acord amb les se-

"Creiem que el debat de les idees i la trobada de persones fa la convivència"

ves possibilitats. Uns treballant a les comissions de les sessions, altres preparant la infraestructura que garantirà que tot vagi bé. Hem trobat una molt bona acollida entre les associacions, els comerços i les empreses amb què hem pogut con-

tactar, que ens donen suport desinteressadament. Encara treballem per aconseguir més participació. Sens dubte, el balanç de la feina feta fins ara és molt positiu, per una raó: els ciutadans que ens apleguem al voltant del congrés i de la Fundació tenim interessos diversos en l'àmbit social, professional, comercial, econòmic, polític, esportiu, religiós, cultural, associatiu, solidari, lúdic, familiar-barregeu-los com vulgueu-, però tenim una cosa en comú. Creiem que el debat de les idees i la trobada de les persones fa la convivència. El congrés és el Congrés de la Ciutat perquè la Ciutat dels Ciutadans és, després de la família i probablement abans que l'àmbit de les relacions professionals, allò que sentim com a més proper nostre. Som coneixedors que el present de la ciutat és el nostre present, i el futur que vulguem per a la ciutat és el futur que

vulguem per a nosaltres i per als qui ens segueixen. Ara, amb l'intercanvi d'opinions, volem conèixer les posicions dels altres, i fer sentir les nostres. Que s'escriguin, per poder reflexionar-les i perquè puguin ser útils per als qui prenen responsabilitats polítiques davant de la comunitat, juntament amb el seu propi criteri. Fugim així de l'anonimat imposat per la ciutat, per retrobar la vella relació humana de poble. A Sant Cugat, estem gestant una societat avançada no solament per la tecnologia i l'urbanisme, sinó per un nou model de relació. Així com els urbanistes parlen de la ciutat a escala humana, hem de parlar de la societat a escala humana. Hem aconseguit aplegar persones que partíem de diferents posicions, i amb això ara podem dir que som encara més oberts i tolerants. Per això hem anomenat el congrés Sant Cugat, Ciutat Oberta. No és la intenció bàsica convèncer, sinó conèixer. I si tot això ha passat mentre preparàvem el congrés, què no pot passar mentre se celebri? En general, cada sessió tindrà quatre parts. En primer lloc, una conferència d'un expert per tal de situar-nos en el tema amb prou coneixement de causa. Després, un descans amb un mini-bufet a peu dret, per tal de poder xerrar entre nosaltres i veure algun taulell informatiu. Seguirà una taula rodona, en què quatre o cinc ponents ens donaran una opinió ja des d'una perspectiva més santcugatenca i en què també s'exposaran resums de les comunicacions escrites presentades. Finalment, el gros de la sessió: el debat entre tots els participants.Un cop finalitzat, el congrés tindrà continuïtat en la mesura que els ciutadans als qui agradi pensar en la seva ciutat i treballar per la seva comunitat, s'apleguin sense prejudicis, només amb la voluntat de participar, ara ja, en el futur de la nostra ciutat. Bon congrés! Joan Gaya, coordinador del Congrés

s P R • N J I D

Amb

el C o n g r é s

Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64

0 8 19 0

d e i a Ciutat

Santiago Rusinol, 2 T e l . 9 3 6 7 4 15 01

SANT

CUGAT

DEL

Valldoreix, 56 Tel. 93 674 66 35

VALLÈS

EIS4CANTOP8

Oberta

T^^

Núm. 2 - octubre de 1998

El I Congrés de la Ciutat es posa en marxa avui a La Unió El fòrum acollirà vuit sessions sobre Sant Cugat Redacció Després de vuit mesos de treballs previs. avui es posa en marxa el primer Congrés de la Ciutat sota el lema "Sant Cugat, Ciutat Oberta", que ja és tota una declaració d'intencions. De bones intencions. Amb la finalitat de promoure el debat ciutadà i extreure'n conclusions de profit, el congrés posarà sobre la taula qüestions tan rellevants per al municipi com el creixement urbanístic, la vida cultural i associativa, les noves tecnologies, l'educació, el comerç, la immigració, l'habitatge i el medi natural, entre altres. La sessió inaugural se celebrarà aquest vespre al Teatre de La Unió Santcugatenca i estarà presidida per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acompanyat pel president de la Fundació Privada Sant Cugat, Albert de Pablo. Al llarg dels propers quatre mesos, l'antic Teatre de La Unió serà el marc on es desenvoluparan les vuit sessions en què s'estructura el fòrum, amb una periodicitat quinzenal. Cada sessió s'iniciarà amb una conferència sobre el tema a tractar, seguida d'una taula rodona en què hi prendran part diversos experts i es clourà amb un debat obert a tots els participants. Els temes i les dates de les sessions, que se celebraran els divendres a les nou del

vespre, són els següents: Educaria ciutat (16 d'octubre). La ciutat i el territori (30 d'octubre). La societat santeugatenca (13 de novembre). Les expressions de la cultura, (27 de novembre). Convivència, solidaritat i tolerància (11 de desembre), La vida política a la ciutat (15 de gener). El disseny de la ciutat (29 de gener) i el 12 de febrer hi haurà la sessió de cloenda, on es farà el balanç final. Tal com explica Albert de Pablo, el principal objectiu del congrés és escoltar i donar una via d'expressió a les inquietuds i projectes de la societat civil santeugatenca: "Volem recollir un conjunt d'opinions i reflexions diverses, ampli i plural, per posar-lo a disposició de la comunitat santeugatenca i, en especial, de les forces polítiques, institucions, empreses i col·lectius locals". En conjunt les sessions de treball aplegaran un total de 35 ponents de diversos àmbits, entre els que figuren noms com Ignasi Riera, diputat d'IC al Parlament,Vicenç Villatoro, escriptor i director general de Promoció Cultural, Adolf Tobella, psiquiatra, Antoni Fierro, arquitecte urbanista, l'artista santeugatenc Josep Grau-Garriga, Frederic Roda, director de la Universitat de la Pau, i Vicenç Fisas, titular de la Càtedra Unesco per la Pau de la UAB. També hi prendran part Tomàs Seix,

El Teatre de La Unió acollirà les sessions del Congrés de la Ciutat. F: X. LARROSA

director del Centre Cultural, Ole Thorson, especialista en Mobilitat, Ramon GarcíaBragado, director de Localret, Josep Maria Balcells, cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona, Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau i Manel Cunill, portaveu de l'ADENC, entre altres. L'organització pretén que les opinions de tots aquests experts sigui solament el preàmbul d'un debat més ampli entre els participants que s'hi hagin inscrit, que.es completarà amb les comunicacions que es presentin al congrés. Pel que fa a les inscripcions, la comissió organitzadora espera la participació d'entre 150 i 200 persones, amb un aforament màxim de 250 persones. Jordi Casas, membre de la comissió organitzadora, explica que "entre patrons i socis col·laboradors

de la Fundació ja som un centenar, i en la darrera setmana hem tingut una seixantena d'inscripcions". La setmana passada es van distribuir entre els veïns del municipi 3.500 díptics amb el programa i s'espera que augmentin les inscripcions coincidint amb l'inici de les sessions. El preu de la inscripció és de deu mil pessetes, que inclouen la participació a tots els debats, el lliurament de documentació i el minibufet que se servirà a cada sessió: Els estudiants, jubilats i treballadors en atur tenen un descompte del cinquanta per cent. Gràcies a l'acord entre la Fundació Sant Cugat i l'editor Ramon Grau, la difussió i el seguiment informatiu del fòrum es farà a través d'Els 4 Cantons, que inclourà cada setmana unes pàgines especials amb el mateix títol que el congrés, Ciutat Oberta.

La ciutat, un marc per exercir el civisme La primera sessió del congrés, Sant Cugat Ciutat Oberta, la dediquem a l'educació en la ciutat. Educar és molt més que ensenyar els nens a parlar i és molt més que portar-los a l'escola perquè els instrueixin. Educar no és només una tasca dels pares, ni de les escoles, és també el resultat de la nostra vida diària al poble, a la natura o a la ciutat. L'educació és un procés continuat, sense fi, interactiu, en què tots donem i rebem. El nostre objectiu és que Sant Cugat sigui un marc adequat per realitzar aquest procés educatiu continuat, per educar-nos en civisme, en respecte envers els nostres veïns, de prop i de lluny, vells i joves, rossos i morens. I un marc per exercir civisme, però també per exigir que els altres l'exerceixin. No volem ser (massa) utòpics i no creiem en miracles. Sabem que Sant Cugat és una ciutat petita (o un poble gran?), que està molt a prop de Barcelona, que rebem molta immigració, que és un lloc bonic i car per viure. Però justament partint de la nostra realitat, creiem en les persones i creiem que tots, amb les Institucions Públiques al davant, hem d'educar la ciutat per tal de crear el marc en què tots els ciutadans gaudim d'un procés educatiu que ens millori a tots. Les ciutats van aparèixer en l'encreuament de camins com a conseqüència de la necessitat d'intercanvi; són el lloc on apareixen els primers mercats, on s'estableix la transmissió oral, on neix la crítica, la consciència ciutadana i els nous valors cívics. Però les ciutats s'envolten de muralles. Els seus ciutadans gaudeixen d'uns privilegis i de protecció de l'exterior; per tant, també creen exclusió. La ciutat és, sobretot, el lloc on apareix l'educació, la urbanitat, el civisme. És una societat en petit que vol perpetuar-se a través d'uns ciutadans que transmeten, generació rere generació, una manera de viure, uns codis d'actuació i una filosofia moral. Aquest procés d'inculturació es fa a través de diverses entitats al

llarg de la vida del nou ciutadà, i la taula rodona de la primera sessió, Educar la ciutat, segueix també aquesta estructura: la família, l'escola, l'espai urbà, la producció cultural i les institucions socials. Per poder parlar sobre la ciutat, cal observar què hi fan els seus ciutadans: només hi treballen? Només hi dormen? El model de ciutat que voldríem per a Sant Cugat no és cap d'aquests dos, sinó el d'una ciutat de convivència. L'urbanisme d'una ciutat que vulgui integrar tots els ciutadans (nens, joves, adults, gent gran...) i tenir en compte les necessitats de tots els sectors socials, ha depensar a crear llocs de trobada, potenciar determinats tipus de transport, cuidar la qualitat del seu entorn (espais verds, neteja...), dissenyar un determinat model d'autoritat (policia didàctica, no tan sols repressora), possibilitar la creació de riquesa, de llocs de treball i la conservació del sector primari. La ciutat pot educar els seus ciutadans en la preservació de l'entom en totes les seves facetes: estalvi d'aigua i energia, recollida de residus, conservació del mobiliari urbà... L'educació ambiental ha d'anar de la localitat a la globalitat i de la globalitat a la localitat. La ciutat és un dels llocs importants on les persones adultes poden entrar en contacte amb l'educació ambiental. Pel que fa a la vida associativa, totes les associacions són importants i tenen un paper a la ciutat, però avui no formen part d'un projecte global. Totes poden ser coresponsables i col·laboradores en la ciutat. Sovint, un ciutadà nou a Sant Cugat s'adreça a alguna associació quan té fills i, mica en mica, es va incorporant a la vida associativa a la ciutat. Podria establir-se un contracte Ciutat-Associació que tingués en compte què pot aportar l'associació a la ciutat i quines contrapartides li demana la ciutat, dins del marc d'un projecte global de l'associacionisme de la ciutat.

"Educar no és només una tasca dels pares i de les escoles, és també el resultat de la nostra

"Cal observar què fa L· gent a la ciutat: només hi treballa ? només hi dorm?"

"La ciutat és el lloc on apareix el civisme, l'educació i la urbanitat"

vida diària al poble "

Ramon Palacio, Coordinador de la Sessió I: Educar la Ciutat

"Les associacions, avui, no formen part d'un projecte global" Sf

f*fVi

J't

ELS4CANTON5

OBerta

L antena

De fora estant M'ho veia venir. Això de ser un afamat periodista té les seves servituts. El coordinador de Ciutat Oberta m'ha encarregat que escrigui quatre ratlles setmanals sobre el Congrés. Òbviament, no pretenc fer la competència a l'altre columnista habitual d'aquest setmanari. Es més, no penso assistir-hi. A mi aquests esdeveniments em produeixen maldecap. Veure tanta gent entenimentada -i algun babau, que de tot hi haurà- discutint sobre temes tan quotididians i, per tant, tan importants, em produeix esgarrifances. Tanta intensitat i passió -que espero que no falti- em desborden. Prefereixo la serenor del despatx i la tranquil·litat del qui no es mulla. Perquè no ens enganyem. en aquests conciliàbuls sempre es diuen coses que no agraden a les autoritats. I per aquí no hi passo. Mai no se sap, els que ajudem a definir la realitat (perdó, a fer periodisme) no tenim el futur garantit. Per tant, si trobeu alguns errors no seran culpa meva, sinó dels meus informants. Oleguer Bardissa

Programa Sessió inaugural (Jf> d'octubre a les 20:00 h L'acte d'obertura del Congrés estarà presidit per l'Il·lustríssim senyor JOAN AYMERICH I AROCA, Alcalde de Sant Cugatdel Vallès. Intervindran: ALBERT DE PABLO, president de la Fundació Sant Cugat JOAN AYMERICH, alcalde de Sant Cugat Taula Rodona:

Educar la ciutat La família JESÚS A. PRIETO, professor de l'Escola Massana. L'escola JOAQUIM GAIRÍN, Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB. L'espai urbà LLUÍS FORTEZA, professor de l'Escola d'Arquitectura de Sant Cugat i de l'Escola Massana. La cultura PEPA SALA, presidenta de l'Esbart

Sant

Cugat

La xarxa social IGNASI RIERA, Parlamentari al Parlament de Catalunya. Moderador JESÚS A. PRIETO, professor de l'Escola Massana.

Núm. 2 - octubre de 1998

'entrevista

Albert De Pablo. President de la Fundació Privada Sant Cugat

La Fundació vol participar en la vida publica MARIA PILA - Sant Cagat -

Viu a Sant Cugat des de 1971. És arquitecte. Presideix la Fundació Privada Sant Cugat, que organitza el Congrés de la Ciutat, que avui comença, sota el lema Sant Cugat, Ciutat Oberta. Es una reflexió sobre la vida ciutadana des de tots els punt de vista. "Abans que arquitecte" -explica- "sóc persona i ciutadà. No pots fer arquitectura sense conèixer el que vol la gent. Això és tant important com l'habilitat per dissenyar". - Parlar de la ciutat, per què? - Sant Cugat ha crescut físicament, han crescut els carrers, s'han urbanitzat indrets sencers a una velocitat molt important. S'estan incorporant uns 1.500 habitants cada any des de pràcticament 1991. La construcció física de la ciutat ja està feta, probablement amb problemes a les parts mòbils, com transports, comunicacions, infraestructures en general, problemes de relació entre les persones i d'integració. Ens sembla que un dels papers que pot fer la Fundació és potenciar el debat, no tant sobre com creix la ciutat físicament, que també es pot fer, sinó, sobretot, com es dota de contingut, parlar de quina ciutat volem finalment des de tots els punts de vista, social, de formació, d'integració, de mobilitat, escoles i esportiu. La ciutat fins ara ha crescut amb una lògica immobiliària i amb una lògica de reserves d'espai, però se l'ha de dotar de contingut. - El creixement de Sant Cugat en els darrers anys, ha comportat grans canvis en la composició dels ciutadans; es tracte de repensar tot això? - Tenim ciutadans que pertanyet a un Sant Cugat de 25.000 o 30.000 habitants a tot estirar, i tenim pràcticament 20.000 ciutadans metropolitans. Es tracta que els 25 o 30 mil ciutadans continuïn sent ciutadans de Sant Cugat i passin a ser metropolitans i que els ciutadans del Sant Cugat metropolitans, que s'han incorporat, siguin ciutadans de Sant Cugat i se'n sentin. Són nouvinguts perquè no vénen d'Extremadura o de Galícia, vénen d'aquí al costat mateix i busquen qualitat fonamentalment, i aquesta qualitat amb la quantificació s'haurà de garantir, no està suposada. - Sant Cugat, ciutat oberta, és un suggeriment? - Des del punt de vista físic, des del punt de vista de la construcció i de les infraestructures està oberta, des del punt de vista del relligam és una ciutat que encara no està acabada. Des del punt de vista més social és una ciutat que volem oberta al territori metropolità, al territori de la Regió 1, i a les persones que han vingut, molts d'ells són metropolitans, altres procedeixen de països de la Unió Europea i altres del nord d'Àfrica. - El congrés vol fer aflorar els punts de vista dels ciutadans i no sols els dels polítics? - Naturalment. Crec que els polítics han de ser els traductors, des de la seva opció par-

Albert De Pablo. FOTOGRAFIA: E4C.

tidista, de la voluntat dels ciutadans. Un dels problemes que tenim és que aquesta voluntat només es manifesta a les urnes. Un cop tancats el programes, crec que convindria participar en els punts que em sembla que qualsevol programa polític hauria d'incloure: els que afecten directament la vida dels ciutadans. - Després del congrés, què? - El congrés és un aperitiu, que ens permet dotar a la Fundació d'infraestructura, re-

cursos econòmics i fer contactes. Tot això ens ha de permetre continuar treballant a un ritme més pausat. El congrés és una reflexió molt intensa amb poc temps i el que proposa és recuperar el temps perdut per posar-nos al dia. Un cop es manifestin cinc o sis tendències, no crec que en surtin més, s'ha d'aprofundir en aquestes i dotar-les econòmicament. Qualsevol acció d'aquest estil, finalment, el que vol dir és com orientes el pressupost. - La Fundació es defineix com a plural, com garantiu la pluralitat? - Garantint respecte i aguantant molt bé les formes. Qualsevol idea és bona sempre que estigui ben explicada. Sobre qualsevol idea es pot discrepar sempre que es plantegi correctament. Darrere de les idees s'hi ha de portar capacitat per dur-les a terme i voluntat d'assignar-hi recursos. Les persones que formem part de la Fundació la volem un lloc de trobada. Sabem que l'enemic més important que tenim és el desencontre. Estem a les portes d'un procés electoral de molts fronts, que podria portar a la instal·lació d'una dialèctica d'oposició simplista. Tots tenim ganes que si això passa es recondueixi el diàleg sobre lès idees i sobre com es fan les coses. Les coses anunciades sonen bé, però no passen de retòrica. - La Fundació vol fer política? - La Fundació vol participar en la vida pública i per tant farà política. Una política d'idees que probablement no es pot fer als partits. Els partits estan més en la lògica de guanyar les eleccions. Hi ha d'haver un lloc per pensar. Val la pena traspuar pensaments individuals, vivències. Es tracta de posar línia rere línia, a veure què en surt, perquè ni tot és tan fantàstic ni tan dramàtic. Els que haurien d'estar espantats són aquells a qui no els interessa que la política es basi en una acció democràtica. Si alguna cosa pensem és que som demòcrates i no creiem que la democràcia s'hagi guanyat per sempre. O, si més no, jo no ho penso.

26 Societat

ELS ICANTONS

Divendres, 16 d'octubre de 1998

LA SETMANA EN IMATGES

UN TEATRE DESCONEGUT I SORPRENENT El Teatre Negre de Praga va aconseguir arrancar més d'un 'oh' de sorpresa al públic del Teatre-Auditori. La màgia de la pantomima, r il·lusionisme i els jocs de llum de respectacle presentat van mostrar al públic que el teatre pot transportar-te al món dels somnis, allà on tot és bonic i sorprenent... Pàgina: 40. Foto: XAV1LARROSA

FRONT COMÚ A LA COSTA DEL GOLF No estan descansant, la seva és una lluita llarga i ara ja gairebé desesperada per aconseguir que la Costa del Golf no sigui urbanitzada. En vista que VAdministració no els feia cas, els membres del Grup de Natura s'han encadenat aquesta setmana a les màquines que treballaven a la zona per intentar aturar-les. Cal veure si aquesta mesura té alguna resposta. Pàgina: 14. Foto: XAVI LARROSA

INICI DISCRET DE LA SIMFÒNICA DE SANT CUGAT L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat va encetar el cap de setmana passat la nova temporada amb un concert d'instruments insòlits. Vespectacle va destacar per la qualitat dels tres músics que van protagonitzar el recital, encara que l'assistència de públic fou modesta. Els santcugatencs tindran noves oportunitats de valorar les interpretacions de l'AOSC Pàgina: 41. Foto: SÍLVIA CASAT.

TEATRE ARCA PRESENTA NOU ESPECTACLE A LA FLORESTA Sota el títol d'E\s traginers, la companyia Teatre Arca va presentar aquesta setmana un nou espectacle destinat al públic infantil. Personatges sorprenents i altres de més comuns van arrancar el somriure als més petits de la casa. Amb aquest muntatge la companyia florestana reapareix al seu districte, davant el públic que li és més proper. Foto. XAVI LARROSA

Societat 27

ELS /CAIYTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

PRYCA CELEBRA ELS SEUS 25 ANYS AMB UN ACTE A BARCELONA 'Un mes mai no vist' e's el nom de la campanya que l'empresa Pryca ha triat per celebrar el seu 25è aniversari. La sucursal que la companyia té a Sant Cugat s'ha sumat a aquesta iniciativa que s'ha presentat aquesta setmana en un prestigiós hotel de Barcelona. Durant la promoció el centre de Sant Cugat oferirà, a banda de preus especials, actuacions castelleres i d'animació infantil. Pàgina; 30. Foto: XAVILARROSA

INSCRIPCIONS

SORPRESA AL CEMENTIRI

Una bona sorpresa i en molts casos un disgustés el que s'han endut alguns dels propietaris dels nínxols del cementiri, quan han descobert enganxat a les parets un avís de l'Ajuntament advertint-los de la posada en marxa de les noves ordenances municipals. Aquesta via atípica de comunicació amb els ciutadans ha aixecat més d'una queixa. Molt delicat no és, la veritat. Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA

L'APLEC DE LA SALUT REPETEIX ÈXIT Més de 200 persones han seguit enguany els actes organitzats amb motiu de l'Aplec de la Salut de Valldoreix. L'acte principal de la jornada va ser, sens dubte, la tradicional ballada de sardanes, tot i que el III Concurs de paelles que es va fer al migdia va ser l'activitat que va aplegar més gent. Petits, joves i grans van compartir el matí de diumengefent allò que més els va agradar: menjar, ballar i divertir-se amb estris com la tirolina que va instal·lar l'ADF. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA

JOAN GAYA FA EL SEU PRIMER MÍTING Primera campanya electoral en el si dels socialistes. Un cop demostrat el suport base necessari per lluitar pel lloc d'alcaldable, ara a Gaya i Menénde% eh toca demostrar que poden ser un bon opositora CIU. De moment, en la seva primera intervenció, Joan Gaya va recuperar una altra vegada el lema queja van utilitzar els socialistes el 1995: Un nou estilper a Sant Cugat. Tres anys després, el mateix? Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

28 Societat

ELS tCANWNS

Divendres, 16 (Toctubre de 1998

r a d i o g r a f i a

ARXIU MUNICIPAL

Sant. Ctfgati^d «sa-

1 I 1Í I i 1

Més de trenta mil imatges de la nostra història recent i un grapat de documents i de publicacions

L?Arxiu del poble MONTSE SANT

Arxiu Històric Munic*»» de Sant Cugat « M M * »

Entitat: Arxiu Municipal Any de fundació: 1987. Fons : 30.000 imatges i més de 1.000 llibres i publicacions. Seu: Rambla de Can Mora, núm 11. 2n pis.

Fa onze anys que l'ajuntament va voler que el fons de documentació municipal fos més a l'abast de tothom i, sobretot, centralitzat i ben arxivat i conservat. No és que abans no se'n tingués cura, però cl volum de documents que generava el poble era cada cop més alt i es feia difícil d'accedir-hi. Va ser llavors que va començar a funcionar PArxiu com una secció autònoma que, ubicada a la rambla de can Mora, guardava i recollia els documents de Sant Cugat. El que en principi era un arxiu sobretot de documentació

oficial va convertir-se aviat en un Arxiu on hi trobaven cabuda tota mena de publicacions i llibres sobre Sant Cugat, o editats a Sant Cugat. Allò que en prin^ cipi era un fons modest, al llarg d'aquests anys i amb una feina continuada i pacient, ha anat esdevenint una de les col·leccions més àmplies de documents i d'informació gràfica. Gemma Foj, arxivera municipal i, a més, persona enamorada de Sant Cugat, juntament amb el seu grup de col·laboradors ha reunit, arxivat i classificat pacientment un fons que actualment conté més de 500 llibres i publicacions i una hemeroteca amb més de 132 publicacions del po-

ble. Tot això, fruit tant de la recerca per part de l'arxiu com de donacions particulars; algunes de tan sorprenents com la d'un senyor que va cedir la seva col·lecció de llibres antics i postals que englobaven 40 llibres i 133 postals de Roisin i Camino, fotògrafs que van editar a principi de segle col·leccions de postals sobre Sant Cugat, especialment el Monestir i el seu mobiliari, i sobre el desaparegut Casino de la Rabassada. Fa uns anys, el quantiós arxiu de negatius de la família Cabanas, nissaga de fotògrafs molt coneguts que en més de mig segle de treballs han fotografiat tots els aconteixements

de la petita història de Sant Cugat, va ser cedit a l'Arxiu Municipal i posat així a l'abast de tots aquells interessats en investigar la història gràfica del poble. L'arxiu, a més, està en constant contacte amb altres centres de documentació del poble, com ara els arxius parroquials i el Museu de Valldoreix, | e r |ío3er oferir aÈpf una més gran amplitud de documentació i, sense cap esperit de protagonisme, donar un millor servei. Altres fons curiosos són la documentació de l'arxiu que van cedir els veïns i propietaris de Mira-sol, i una col·lecció de cartells i documents que actualment s'està classificant.

Societat 29

Q S ^ C A N T O N S Divendres. 16 d'octubre de 1998

r a d i o g r a f i a

ARXIU MUNICIPAL

El meu somni seria poder tenir, si més no en microfilm, els grans documents històrics del Monestir

*->»i*

Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès

Trossos d'història M. S. - Sant Cugat -

Tot aquest volum de documentació ha obligat a signar un contracte amb l'edifici de l'Arxiu Nacional de Catalunya, el qual ha cedit una part de les seves instal·lacions per poder ubicar-hi l'Arxiu històric de Sant Cugat, amb una sala i un despatx que complementa el pis de la rambla de can Mora, cada cop més petit per encabir la gran quantitat de documentació que conforma el fons d'aquest Arxiu Municipal. El volum de consultes que s'hi fan anualment pot voltar les 1.000 consultes externes, i un

nombre una mica inferior, prop de 900, per part de l'ajuntament. Les consultes normalment són de tipus tècnic i, sobretot, per tal d'esbrinar condicions de permisos d'obres i altres qüestions relacionades amb urbanime i edificacions. Hi ha poques investigacions històriques, tot i que un dels documents més demanats són els planells de l'antic Casino de la Rabassada i les fotografies sobre aquest edifici, potser pel fet que només en queden unes poques runes,-però molt cridaneres visualment. Els documents estan quasi tots a l'abast, però n'hi ha alguns que necessiten del permís dels propietaris del lloc a què fan

referència per tal de ser consultats. La Gemma ens confessa que tot aquest gran volum de documentació, d'enorme importància històrica, ella somniaria amb tenir-lo, ja que no poden ser els originals, almenys microfilmats, per poder posarlo a l'abast de tothom qui ho vulgui. Poder consultar els "Grans Documents de Sant Cugat": el Cartulari del Monestir, el Missal de Sant Cugat i, sobretot, la Butlla Papal del segle XI, Tots ells documents procedents del Monestir i que estan custodiats per l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'Arxiu no limita la seva feina

a guardar documents. A més de la feina diària d'arxivar, classificar i cercar els documents que els usuaris els demanen, també fa feines de conservació i de tractament dels documents, tasques d'informatització -de fet, molts dels documents estan ja informatitzats-, i trobar i recollir documents i llibres que no tinguin encara. I fa feines d'investigació dels materials que arriben a les seves mans. Col·labora en l'edició anual d'un calendari municipal que acostuma a gaudir d'una gran demanda per les seves fotografies (acostumen a ser reproduccions de fotografies antigues i molt buscades pels col·leccio-

nistes); també col·labora amb l'àrea de cultura de l'Ajuntament per organitzar exposicions i fer petites publicacions sobre cultura i tradicions del poble; col·labora, així mateix, amb l'àrea d'ensenyament i amb l'ICE per donar a conèixer quines són les seves tasques dins d'un poble. Altres actuacions seves són el programa setmanal de ràdio i alguna exposició de part del seu fons, com fou recentment L'ex-

posició Cabanas de fotografies antigues. La feina de l'arxiu no s'atura, i cada dia intenten tenir més material per arribar a ser un veritable centre d'informació de la nostra història com a poble.

OS 4 CANTONS

Economia

f)k;-ndm, 16 tííntubrede 1998

L a b o r a l

Farreres defensa la reforma ' constant' Els sindicats veuen 'perillosa' una modificació acotada a empresaris i treballadors El conseller de Treball de la Generalitat, Ignasi F a r r e r e s , va mostrar-se p a r t i d a r i dijous passat d'una reforma "constant" i feta "amb normalitat" del marc laboral que r e g u l a els d r e t s i els d e u r e s dels t r e b a l l a d o r s , en resposta a les propostes de segona reforma laboral que la patronal Foment del Treball ha fet en els

Al.BKK'l

HAI.AN/A

- S a n i Cugat -

La nova reforma, segons Farreres, ha d'acabar tic "dessacralitzar" Ics normes laborals, cosa que ja va començar a canviar cl 1994 i encara mes amb cl pacte de 1997 amb els agents socials. No obstant això, va defensar abans una negociació dels convenis a cada empresa que no pas un canvi global de la llei advertint que l'entrada de l'Estat espanyol a la moneda única pot provocar alguns inconvenients en aquest sentit. Les crisis, segons el conseller, ja no podran atemperar-se des de l'Estat amb la baixada dels tipus d'interès o la devalua-

darrers dies. Farreres, que posteriorment va participar en l'assemblea d ' U D C en qualitat de secretari general del partit, va advocar per un increment de la flexibilitat i va demanar als treballadors "capacitat d'adaptació en un món canviant" davant les conseqüències que suposarà l'entrada de l'Estat espanyol a l'euro.

ció de la pesseta i correspondrà a treballadors i empresaris fixar les condicions de la seva relació. "A sous mes elevats, hi haurà una pèrdua de mercat per part de l'empresa. Cada vegada hauran de retocar cl marc per assegurar la supervivència del negoci", va afirmar. Aquesta reclamada capacitat d'adaptació hauria de revertir en benefici dels treballadors, ja que l'augment de competitivitat de l'empresa provocaria un descens de l'atur. Farreres, però, va mostrar-se més prudent que mesos enrere en destacar que les turbulències financeres poden fer que l'any que ve la reducció de l'atur a Catalunya

sigui inferior a la prevista i s'allunyi de la reclamada plena ocupació (ai voltant d'un 5%). "Firmaria si arribéssim al 6%", va dir el conseller. CC.OO. critica el conseller En un parer oposat, sindicats com CC.OO. s'han manifestat contraris a Ics idees del conseller i han considerat "molt arriscat" portar la competitivitat al lloc de treball. El portaveu del sindicat a l'Aj u n t a m e n t de Sant Cugat, Francesc Garcia, ha titllat de " p e r i l l ó s " q u e es limiti a l'empresa una fixació de les condicions laborals, ja que deixa d e s p r o t e g i d e s bona part de les petites i mitjanes

Farreres va participarà SantCugaten l'assemblea delpartit FOTO X. L.

empreses, "que ni tan sols ara compleixen els requisits de l'última reforma laboral". Garcia també ha equiparat la flexibilitat defensada pel conseller a la precarietat i ha recordat que,segons les dades de l'atur de setembre només un 7% dels nous contractes

tenen un caràcter estable. Tenint en compte l'atur anunciat de ril%, el portaveu de CC.OO. ha pronosticat una Europa de dues velocitats, ja que les paraules de Farreres "demostren que la Unió Europea oblida l'Estat social europeu".

Comerç

Pryca celebra els 2 5 anys amb una Servei d'Ocupació Municipal

ESTÀS SENSE FEINA I VOLS TREBALLAR? AL S O M t ' a j u d e m ! •Estudiant les teves possibilitats reals de trobar feina •Donant-te suport en el teu procés de recerca de feina. •Informant-te sobre les ofertes de treball. •Inscrivint-te al Servei Català de Col·locació. •Oferint-te possibilitats de formació. Animant-te a crear noves empreses.

INFORMA-TE'N SOM Rbla. Can Mora, 11, 3r. Sant Cugat Tel. 93 589 18 17 - Fax 93 675 40 16

Que trobis feina, çés tambçe la nostra feina. •H:Sart Cv^at <W VaMs

oferta especial diària i actes festius A. B. - S M t Cagat -

Pryca Sant Cugat s'ha afegit des d'aquest dimecres a la nova campanya d'abast estatal "Un mes mai no vist", que servirà per commemorar els 25 anys de la marca d'hipermercats amb una oferta especial diària i un seguit d'activitats i espectacles a les seves instal·lacions. La presentació de la campanya va reunir el director de Pryca José Luís Nieto amb els seus homòlegs de Cabrera, Manresa, Prat, Sant Adrià i Terrassa, tots sota la presidència del director regional de Catalunya i Balears, Alain Boquien. Durant 28 dies, la campanya "Un mes mai no vist" de Pry-

ca Sant Cugat oferirà un lot de productes en oferta especial a raó d'un per dia, i es complementarà amb pallassos i castellers que amenitzaran els dies de la promoció. Un pastís gegant d'aniversari El director de Pryca ha assegurat que aquests dies hi haurà "les millors ofertes de tot l'any a totes les seccions". Aquest aniversari coincidirà a Sant Cugat amb el segon aniversari del Centre Comercial, per al qual ja hi ha prevista la degustació d'un pastís gegant per a 2.000 persones el pròxim 24 d'octubre. Aquestes celebracions coincideixen a Pryca Sant Cugat amb la inauguració d'una

botiga de venda assistida de productes frescos, en la qual s'hi ha destinat una inversió de 100 milions de pessetes, i que entrarà en funcionament en els propers dies. Des que va instal·lar-se al Prat el 1973, Pryca manté un total de 56 centres a tot l'Estat espanyol i ja prepara a Catalunya l'obertura l'any 2000 dels hipermercats de La Maquinista i del Polígon Pedrosa. El futur, segons els directius de Pryca, estarà marcat per la potenciació de la formació interna dels seus treballadors, la col·laboració amb la producció local, el foment de l'exportació dels productes de marca Pryca i el patrocini d'activitats culturals.

Economia

ELS-I-CANTONS Divendres, 16 d'octubre <ic 1998

l e s Empreses:

PASTISSERIA

ALEGRET

El 1 8 9 8 el besavi Alegret va obrir una d'aquelles botigues on s'hi venia de tot, però principalment xarcuteria i pa, i els anys 20 ja van instaurar en la memòria de Sant Cugat la marca de la pastisseria. Quatre generacions han contemplat el dia a dia de la Pastisseria Alegret fins a arribar al centenari amb una ambientació renovada, sense aparadors però amb cafeteria. Renovar-se o morir, allò que diuen. L'artesà pastisser Joan Alegret reivindica en aquesta entrevista el toc personal de la professió amb la qualitat de sempre com a principal estendard. "La nata té el mateix sabor d'abans", diu, mentre confessa que no és d'aquells pastissers que han avorrit els dolços.

Joan Alegret. Propietari

Boehringer torna a endarrerir la seva obertura A.B.

La qualitat és l'única i principal arma que tenim els pastissers" Al.BKRT BAI.ANZÀ

és primordial i és l'arma que tenim nosaltres i la que hem de fer servir. Crec que la gent això encara ho entén: dones una bona coca, uns bons torrons i la gent ho nota. Aquesta és l'única i principal arma que tenim nosaltres. —Malgrat q u e això r e p e r c u teixi en el preu. - H o m e , duros a quatre pessetes no se'n donen enlloc. Tothom sap el que costa la matèria primera i si vols donar una qualitat, ajustes el preu, però potser sí que pagues més que en altres llocs. Ara, diuen que la qualitat no és mai cara.

- Sant Cugat - Q u i n s a b o r té la n a t a després de 1 0 0 anys? - N o sé quin sabor tenia aleshores, però crec que la que fem nosaltres té el mateix sabor d'abans. Es una cosa que si treballes amb bon gènere la nata bona d'abans és la nata bona d'ara. - C o m t'imagines aquell establiment de principi d e segle? -Aquesta és la quarta generació, perquè la casa la va fundar el meu besavi. Ell va muntar en principi xarcuteria i forn, després el meu avi hi va incorporar la pastisseria, i fins ara amb el meu pare i jo. Parlem d e pastisseria des dels anys 20, però la botiga sí que és centenària. - U n negoci combinat a Sant Cugat q u e va tenir futur. - F a cent anys no és que hi hagués massa negocis aquí a Sant Cugat, ni massa comerços. M'imagino q u e la xarcuteria del meu besavi seria de les poques i era una d'aquelles botigues en què es venia de tot una mica. - I a r a , q u è ha canviat? -Ara hem fet l'última remodelació i hem incorporat una mica de cafeteria i degustació perquè la gent pugui berenar. Ja vaig fer unes reformes ara fa uns quinze anys que ja van revolucionar tot això i ara s'ha hagut de tornar a canviar. —La g e n e r a c i ó a n t e r i o r a la teva aprova aquests canvis? -Al meu oncle li va xocar molt que treies els aparadors, perquè abans això era una cosa primordial. En canvi, ara tenint una bo-

Joan Alegret forma part de la quarta generació de pastissers. FOTO: X. L.

tiga amb uns bons finestrals i una bona il·luminació dins, tota la botiga et fa d'aparador. —I en una família d e pastissers, com es p o r t a això d e treballar q u a n tothom fa festa. -Ja hi estàs acostumat. N o hi ha mai recança, però ja saps que t'has de sacrificar en dates assenyalades com

galeta. Potser perquè de petit ja tenia el dolç a la taula i sempre ho trobes a faltar quan no hi és. És una cosa que continuo fent com si fos una necessitat. —Deu ser u n a de les professions en què el toc personal es nota més. -Totes les coques són diferents, per exemple. Jo

"A final de segle, érem tinc ia meva fór m u l a d e fer el una d'aquelles brioix, un altre li botigues on es venia p o s a r à m é s o menys ous o una mica de tot" més o menys su-

per cap d'any o per la revetlla i no surts e n les mateixes condicions. Ja ho t e nim assumit. -EI pastisser, , •'., però, continua avorrint els dolços, com diu el tòpic? - D e cap manera, no és cert. Moltes vegades després de dinar e m fa falta menjar alguna cosa dolça, encara que sigui una

cre... Tot és una pasta de brioix, però cadascuna és diferent. -Creus que en els darrers anys s'ha optat més per la quantitat q u e p e r la qualitat? - N o . Qui ha volgut mantenir la qualitat ho ha fet. La qualitat

Comunicacions

Sant Cugat s'afegirà en breu a la Declaració de Gelida sobre els peatges Aymerich estudia Fadhesió a través de moció institucional A.B. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ha vist amb bons ulls la iniciariva d'una quinzena de consistoris, quatre consells comarcals i dues entitats municipalistes d'aliar-se per refusar el pacte d'abaratiment dels peatges assolit entre el Ministeri de Foment,

- C o m heu notat aquest acostament dels forns als productes d e pastisseria? - É s una altra història amb una línia totalment diferent. N o ens ha fet mal. Nosaltres som fabricants, menys la mica de pa que tenim. No hi ha cap problema amb els forns: són dues línies diferents. - I dins mateix del sector d e pastisseries a Sant C u g a t , la competència és sana o d u r a ? - H i ha una competència maca i sana i ens avenim la mar de bé. Cadascú a casa seva i si en algun moment ens podem ajudar els uns als altres, doncs ho fem sense cap problema. Crec q u e és així com ha de ser. - E l gremi també us ajuda a relacionar-vos a m b la r e s t a . - R e b e m un suport tècnic, fiscal, laboral i en acabat logístic. Hi ha després una sèrie de dates a l'any que tots sabem el tipus de pastís o coca o tortell que s'ha de fer, i aquesta tònica ja l'anem seguint tots.

Generalitat i la concessionària Acesa. L'alcalde Joan Aymerich, que dies enrere ja va felicitarse per la rebaixa del 50% a Sant Cugat, va d e m a n a r anar m é s enllà en la mesura fins a la supressió, i ha manifestat la seva voluntat d'adherir-se a la plataforma que té com a primer objectiu l'extensió de la rebaixa a tota la xarxa d'Acesa.

"Independentment de les gestions que estem fent per a l'adhesió formal, des de Sant Cugat e n s i m p l i q u e m e n el d o c u m e n t de Gelida des del m o m e n t en q u è volem la supressió del peatge", ha assegurat Aymerich. L'Ajuntament estudia a hores d'ara la.presentació de la proposta d'incorporació a través d'una moció institucional

que podria votar-se en el ple municipal d'octubre o novembre. Qui sí que presentarà una moció sobre el peatge de les autopistes serà el grup d'IniciativaVerds. Els progressistes insten el Parlament, segons el contingut de la moció, a demanar al D e partament de Política Territorial una reunió de la comissió que va aprovar-se l'any passat per estudiar mesures progressives de reducció o eliminació de peatges i q u e no s'ha reunit encara. A més, IC-EV també insta l'Ajuntament a recórrer contra l'allargament de les concessions fins al 2021 i a exigir el pagament de l'IBI o una compensació equivalent per part de l'Estat.

- Sant Cugat -

D e s p r é s d ' a j o r n a r la s e v a obertura de l'abril fins a.l'octubre i malgrat el seu aparent acabat extern, la factoria santcugatenca de Boehringer Ingelheim no iniciarà la seva activitat almenys fins als mesos de novembre o d e s e m b r e . Fonts de l'empresa han adduït aquesta vegada un endarreriment dels provadors en la validació de la maquinària i uns últims retocs per ajornar de nou la inauguració oficial de la planta. L'arribada d e la m u l t i n a cional alemanya suposarà el t a n c a m e n t d e la factoria d e Sant Joan Despí i el trasllat dels més de 250 treballadors al municipi, perquè adaptin la nova tecnologia a la fabricació diària d e productes injectables, xarops i càpsules. Com a principal centre abastidor d'aquests productes, Boehringer Ingelheim Sant Cugat preveu assolir un volum de producció anual de 37 milions d'unitats.

Gestetner incorpora nou programari La multinacional informàtica G e s t e t n e r E s p a n a , a m b seu a Sant Cugat, ha incorporat els programaris PaperMasterah equips 4210 i Docuware als e s c à n n e r s d e l m o d e l 3240. Aquests programaris estan d e s e n v o l u p a t s r e s p e c t i v a m e n t per l ' e m p r e s a nordamericana Jetfax i l'alemanya D o c u n e t AG. L e s d u e s aplicacions estan reconegudes en el mercat per la seva efectivitat en l'arxiu i en la gestió d e d o c u m e n t s . / A.B.

sxiocfe fesmal Especialitzats en Empresa i Comerç Ü r a Ü E , ctraacials, sxarraçpts, c ^ a i f e t s , a ü r r i s t x s t i u s i t r t tipus de p a s n e s a r b e u i •vctópockàariEia!: i üa a a a errxesa c r è b o r . PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 5 8 9 57 55 F a x 9 3 5 8 9 5 8 15 E-mail sepal@sumi.es

US 4 CANTONS

Classificats guia pràctica

ASSESSORIES • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37

93 58983 66

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 6 9 •JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 9 3 6 7 5 3 4 54

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 69

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 5894171

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93589 2929 93 589 3 5 3 5 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 9 3 5 8 9 35 8 2

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71

93 $785 93 00 •ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 5 8 9 2 2 47

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 9 3 5 8 9 65 6 / 9084945*9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93675 1115 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4r 1a 9 3 6 7 5 IB 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 4 4 * 1 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av, Rius i Taulet. 13 93 589 4147 • MARTI FINET MIRA Sta. Mana. 38 3 2* 93 589 3 0 65 • M" DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40178 80

• ARXIU QAViN 93674&70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 935890712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9367530f2 •MEDIFIATC Seguro de assistència medica Rbla. del Celler, 25. 9358934 62

SELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740649 •CUGART TonentdelaBcmba, 14 936744390

936747449

CONSTRUCCIONS •BELSCONXXI, S.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20. baixos Sant Cugat. 7 * 7 . 9 3 6 7 5 3 2 67 Fax. 93 675 32 09 E-mait batecorMpri8oaxo.es • F O A P S . À . BANYS Rius i Taulet. 27 936740503 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 935880249

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 « 3 9 8

DECORACIÓ •DECMK) DECORACIÓN, S L . Francesc Moragas, 4 936743892

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Oller. 91

•BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

93 674 0 6 5 3 •CARDONA Valldoreix, 41 936741509 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5891757

• PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7164 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 06 57 •VILAR ELECTROLLAR, SjX. Maria, 20 9358902 71

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 •GIMNÀS SANT CUGAT Ansefcn Clavè, 20 Baixos 93675035* • SANT CUGAT ESPORTS S . L Pça. Quatre Cantons s/n 93 674 3 0 8 * •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 62 •UESC Canovas del Castillo, 9 936752390

• CAL CRISPIN Santiago RusiAol, 23 93 6 7 4 0 3 0 6 • ESTANC M O N E S m Plaça Octavià, 3

93 674 0*74

ca. parada 1 -42 93 67553 53

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD Plaça Pere San, 9 93674 0060 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 936755953

HIDROCULTIUS •HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Vaídoreix 93674 7598

HÍPIQUES • HÍPICA CAN

CARNISSERIES

• HÍPICA SANT cuGAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 9 3 6 7 4 83 85 •HfPICA SÈVERINO Pg. Calado, 12 93674**40

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674J053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 935896475

93 589 14 18

•TUBAU La Torre, 14 93 674 12 86

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9367544 58 • MUSICA I DANSA FUSIÓ

Canovas del Castillo. 20 9358928/9

•PAPIOL Venda i neteja Canovas del Cast*), • 9 3 6 7 4 65 0 0 PS!QC!CS.

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 48

• V1CAT-3 ST. CUGAT S A . Pg. Torreblanca. 29 935895443

COPISTERIES

• NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 9^674 03 8 * • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8

Rbla. Can Mora, 18 936752201 • WAY-M Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 9367482*5

•ARPAU

Valldoreix ,45 93674 9602 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 936753653 •OF1NOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT. DES DELS í ANYS FINS ALS 16ANYS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT I

TALLERS DE REU • CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17

GUIOL>.V' i>',rWlC

PASTISSERIES • LA LIONESA

Valldoreix, 79 9367407 7*

FOTOGRAFIA VÍDEO • F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 836740393 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

•FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068 •FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 1 4 baixos 1a 9 3 5 8 9 4 7 53

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 6 7 4 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblan-

• INOUBRUC Av. Ragull, 9-19 935890023

93.59a 61.19

PARAMENT DE LA LLAR

üi •AUGUET Santiago Rusinot,40 93 674 58 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 •MIREU'S "~ Valldoreix, 33 93674 9 9 4 0 •SPADA Balmes, 3 9 - 1 r d t a 935895549 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 5 7*

•ADMMSTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 935894742 •ADMWBTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 * 7 4

•GENEVEVELETHU Vila. 6

•ARWENBOUTKJUE Elies Rogent, 52

93 674 03 *6

93 5896*63

PERRUQUERIES

• BENETTON Santa Maria 21 93 6 7 4 8 5 0 2 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

•ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 935893589 • CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 • FORMAS Efes Rogent, 18 A 936754006 _ •LOURDES Mones* 33 entresol 4 936744026 _ • NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Dapüadonss, frnpieza, arornaterapia StUorenç,7 93674 6288 • SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 8358947 ** •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785 •DtSONESTUSTES Matoret.12 935895657

936750267 •CAMPMANY Vaídoreix, 16 Martorell. 15 936741482 • P E P A MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0097 •VORAVIU Sant Antoni. 25-27 935898865

•MOTOS ALVAREZ Sant Domènech,28

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 589 45 66 _ • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07 £ 8 X 9 3 5 8 9 í * 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 3 2 08^ •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

Fincas Sant Cugat .'V'·.·imisJruiw: tít' tuua* A.PI

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 4 6

•PAPELERIALUFA. C( Vaídoreix, 23"

MOBLES JARDÍ

MODA CONFECCIÓ

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 9358920*8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800 93589 7860 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

Doctiir Mimi/o. 14 li-l. <<1674 08 97

•MARMOLES SANT CUGAT Can FaÇó dels Aurons Campoamor,12 - Nau3 93 675 5* 08

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca. 2 93 589 19 3T • MES MARCS Enric Granados, 15 9 3 5 8 9 * 4 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10 935893289

MAT. CONSTRUCCIÓ •AP

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18

93675*556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93 589 23 1 T ^VALLÈST TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29L1 935906196 • KM TIENDAS Xerric, 27 935900320

INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 5 8 6 2

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 936743694

JOGUINES > JOGUINES

93«74fl6.-M •RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Te* I Fax

Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 9 3 6 7 4 * 4 90

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93675*0*1

MERCERIES • L A PERLA Major, 3

93 674 0138

MOBLES DECORACIÓ • CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6 7 4 0 9 9 5 93674*550 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6

I LLEGUM

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93675 5653

93 589 22 32 • E G A MOBLES Canovas del Castillo, 2 9358900*4 •MAJIK Sant Jordi, 29

93 58902 66

93 6754757

•FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 06 05 •LAFESTA Santiago Ruaüd, 8 93 675 3 3 04 •IONA Major, 18 93 675 59 2 1 _ MAVI

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca pda1-5 93675*389

INSTAL·LACIONS

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala 12 Botiga 3 936750454

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 935B0Í5* • D 4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 936146598 • MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 0507^ •PROMUSA Av. Torreblanca 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2 •SERRALLERIA T E RRA I COMAS CJ3. Mozart, 9. Barcelona 93 2 * 8 * 9 96

PASTISSERIES

•KSTALACtONESA. ZAMORA, SJMossèn Cintor Verdaguer, 18. 93 5 8 9 2 6 3 8 •MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 93674 6058

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Sant Domènec, 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 7*

•AUX-VYD Alfons Sala 50 93589*799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL Sol, 19

93674 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 936746362 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca13 93674530*

• A R TELECOM Telefonia i

Cerdanyola 49 935898702

TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT SarrtAntoni, 1 93674*182 •TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 6 7 4 * * 8 3 •TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatallada, 34 936752228 •TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala 2

93 6744* 67

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 589 44 22 9367551 51

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93 674 6 9 4 5 Tel. urgències 90889 8 * 3 6 93674 6945 • LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93674*305

ROSA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago RuarW, 30 936745580 •NENS Endevalada,12 9358964*6

• MASKOTA Villa, 5 93675 0 * 5 2 • VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 * 4 *

ROBA PER A LA LLAR •FALGUERA

VW.1 9367524 0* •PERYBEN Vaídoreix, 45-47

936745335 936745104

93 675*299

PAPELERIES

SEGURETAT

Carretera da

935892529

OBJ. REGAL FESTA

• SALVAT Santiago Rusinyol, 46

93675 5 5 0 6

comunicacions

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6847 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 6 7 5 5 7 5 5 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 8 9 * 8

9358944 95

•REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097 • TATERS Sant Antoni, 62

Sant Antoni, 50 936745752

•COPERSE Avg. Francesc Macià, 61 (Col Fava) 93 5 8 9 8 * 2 9 90899638*

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Sabí 8-20

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 675 32 74

•SALUMS

PERSIANES

0PTI§UES_

CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93674 0 0 * 4 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6

TELEFONIA PESCA SALADA

936755*05

FLORISTERIES

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 1 6 0

MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 & • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 96

CALDES Masia Can Caldes, s/n 935890045

ENSENYAMENT

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 5

' CEJVTffFS D-'S

GIMNASOS ESPORTS

936752502

ELECTRODOMÈSTICS BICICLETES

•TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 sa «74 94 as

•REPARACIONS DE

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896150 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674088*

Classificats

ELS/CANTONS

SBSli ÜÉÍ

MïlJIli A R E N A S A N

K S • ZONA TRANQUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2.

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suite). 2 banos, amplio salón -comedor, cocina-office. tot exterior, arnnarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos, última planta baja con jardin de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000, ptas. 93 589 45 66

• PISOS A ESTRENAR Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones, 2 barïos, calefacción, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes. 935894566

cocina, 3 H. Dob.. 2 b., calefac, 2 p.p., piscina comunit., 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. E-686 • ZONA MONASTERIO Ocasión. sup, 74 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., ascensor, gas natural, Precio: 9 650 mill. 93 675 33 55. E-68Í • JUNTO ESTACIÓN Reformado. superfície 65 m2, comedor cocina, 3 dormitorios, 1 bano, buen estado, 12'6 mill. 936753355. E-738

P I S O S

• ZONA MERCADO NUEVO

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

- CAN GANXET: pisos desde 29'5 Mill (TR incluido)

Pisos desde 65.000 ptas/mes. Pisos, adosadas y unifamjliares de alto standing.

-SANT CUGAT: torres de alto standing

PROMOCION OBRAS NUEVAS:

OCASION:

-TORREBLANCA: Bajos dúplex desde 24 Mill, àticos dúplex desde 197 Mill y pisos desde 137MÍII, PK incluido

-Zona Olabarna, piso 140 m2 útiles, 39 Mill. Véalo!

- SANT FRANCESC Y COLL FAVA desde 16 Mill.

"Recuerde.... H a v t m i viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81 -61 F I I M C A S

S A N T

PISOS EN ALQUILER EN VARIAS ZONAS • Calle Doctor Murillo. Junto estación. Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes. 93 674 08 97 • Otro. 120 m2 4 hab., sin muebles. Precio: 80.000 ptas mes. 93674 08 97

C U G A T

• PIA VINYET-SAN JOSÉ Magnífica torre adosada esquinera de 260 m2, 4 hab., estudio, salón-comedor con chimenea, cocina-offioe, garaje, trastero. lavadero, jardin, mucho sol. Precio : 51 Mill. 93 674 08 97 .

• Calle Rosellón. Junto estación. Piso 3 hab.. de 75 m2, bano reformado, etc. Precio: 11 '5 mill. 93674 08 97

• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de lujo, 160 m2, 4 hab. dobles, salón-comedor de 45 m2, 2 banos completos, cocina office. Perfscto estado. Dos piscinas y jardin comuntario. Precio : 32,5 Mil. 93 6740097

• P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal, con 500 m2 de jardin, 6 hab., estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 banos, garaje, jardin. Precio: 65 Mill. 93 674 08 97

• JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 en alquiler de 65.000 ptas/ mes. En Menta: 12,5 Mil. Otro local C/ Dos de mayo de132 m2 :150.000 ptas / mes 9367406 97

• ZONA GOLF Preciosa torre adosada, muy bien situada, soleada, con 2 pequenos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 banos y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automovites. Precio : 57 Mill. 93 674 08 97

• SANT JORDI Pàrquing para coche mediano. Solo 1. 350.000 pats. Coche grartde mas trastero. Precio : 2 Mill. 93674 0897 . ._ • COLL FAVA Piso de 90 m2, 3 hab., dos banos completos. cocina-office. Salón-comedor de 20 m2. Tiene una plaza de pàrking con trastero. Zona comunitària ajardinada. Precio: 110.000 ptas/mes,, comunidad incluida.93 674 08 97

• MAS ROIG VALLDOREIX Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitorios, salón-comedor, cocina y dos banos. Piscina. Jardin de 500 m2, barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables. Precio : 43.750.000 ptas. 93 674 0897 • PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2.3 hab., 2 banos y aseo. Estudio, terraza y jrdín privado. Garaje 2 automovites, trastero. Precio: 36 Mil. 93 674 0897

F I N Q U E S • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL

93 674 72 54 • ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salon con parquet, cocina-office, lavadero, 2 banos completos. àmplia terraza. Zona comunitària con piscina. 29.000.000 Ptas. 93 674 7254

• RBLA. DEL JARDÍ Torre induvicual de planta y piso. Consta de tres domitorios dobles, salón-comedor, cocina y un bano completo. Estudio. Terraza y jardin con barbacoa. Garage para dos coches. Precio: 125.000 ptas. al mes 936740697

G I R O N E L L A • COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 barïos, pàrking, doble. TÒDO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas.

93 674 7254' • C. VALIES. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón, ncocina, bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93«?<L72^Í

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios, comedor-salòn 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armarios empotrados, terraza, calefacción. Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VIST AS. 21.000.000 Ffas. 93 674 7254

• C . VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 674 7254

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salon cocinaoffice, 2 banos completos, calefacción terraza. Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 7254

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93674 7254

Sup. 80 m2, comedor, cocina, 2 hab., 1 bano, parquet, calefac, aire acond.. ant. 6 anos, perfectisimo estado, 18,375 mill. 93 675 33 55. E-734 * RBLA. RIBATALLADA 95 m2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp., 1 b., 1 aseo, calefac. ascensor, todo exterior, pertecto estado. Precio: 21 Mill. 93 589 26 43. E-594

A •MIRASOL Torre de 100 m2 const., solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salon con chimenea, cocina, 3 h. 1 b.. caletac. buenos acabados, admite ampliación, 27825 mill. 93 675 33 55. E- 737 • SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas. calles asfaftadas, luz. agua, gas y tett.. a pie de parcela, 31 5 mill. 936753355. E-731 •ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c , zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b„ 1 a., zona comunit. con piscina, Precio,51,5 Mill. 93 67533 55. E-598 • ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c , Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h.. estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 936753355. £-564 • SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gas y telf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. E-682

Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 banos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 936743208 • RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 barïos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk., arm. empot. 36,5 Mill. 93 6743208 •ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 banos, amplio al-comedor, cocina-office. lavadero, parket. Precio: 26 Mill. 93 674 3206

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 banos, amplio sal-comedor. Magnificas vistas. Jardin comunitario, piscina. 21 Mill. 93.674 32 08 • PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, salcomedor. con chimenea hogar. gran terraza, 44 m2., a refor 20 Mill. 93674 32 08 • TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salóncomedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 936743208

• COLL FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 93 674 32 08

•MRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 . sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 bafios, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 938743208

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha. salcomedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 936743208

• LA FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2. sup. cons 130 m2, 3 dormitorios, 1 bafto, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill 93674 32 06

m-mwmmm.r m s • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'exàmen DELF (Institut Francès) 93 580 7288 • ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits Blanca 93 674 f f 28 ESCOLA D'EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat. • MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08 •VENDO Planta Baja, zona Monasterio 3 habitaciones, trastero, patio Tel.: 919 43 73 35

D E (H A N D E S • LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATÍ, GREC, CATALÀ I CASTELLÀ. També repàs d' E.S.O. Núria 93 674 23 12

• AMPURIA BRAVA 1" linia mar. lloguer Apt. nou. 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana.

93JÍ7758 96 - 972 45 42 57 • TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial. 50rrv lloguer baix. 9358964 16 (matins) ' OPORTUNITAT :s ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. Semi-nova) molt bon preu. W 6 7 5 Í 4 53

VEDELLA AMB MOIXERNQNS COL·LABORA : M. Àngels Quadras Ingredients: -

1/2 Kg. de vedella 2 bossetes de moixernons 1 ceba 2 tomàquets madurs, naturals i pelats. sal, oli d'oliva, farina, pols de pebre i vi blanc sec (opcional)

Preparació: En una olla hi fem bullir aigua; un cop bulli, hi tirem els moixernons i ho remenem bé. Quan observem que els moixernons han augmentat de volum, els traiem i els deixem uns moments en remull. Agafem els talls de carn i els salem. Els passem per farina i després els fregim amb oli. Quan comencen a enrossir, els traiem. En el mateix oli se sofregeix la ceba picada. Quan ha quedat daurada (vigilant que no es cremi) hi posem els tomàquets ratllats. Ho deixem coure una mica i després hi tirem els moixernons, ho remenem i hi afegim la carn. Sí ho voleu, s'hi pot tirar un rajolinet de'vi blanc sec. Es tapa la cassola i es deixa coure tot plegat amb molt poc foc, uns 10 minuts. Consells: Aquest mes és típic dels boletaires. Cal tenir cura que els bolets estiguin en condicions. És convenient rentar molt bé els bolets per treure tota la terra.

OS4CANTON5

Divendres, 16 d'octubre de 1998

H oqu e i

Voleibol

El C V Sant Cugat torna a la competició amb un triomf Les jugadores de Nikolovski superen el CV Terol per 3 sets a l El sènior femení del C V Sant Cugat s'ha estrenat a Primera Nacional d * la millor manera que podia fer-ho: amb un triomf al pavelló de voleibol de Sant Cu-

gat a Valldoreix, davant el CV Terol, per 3 sets a 1 . L'entrenador santcugatenc, Zoran Nikolovski, s'ha mostrat satisfet pel joc que va desplegar el seu equip i

ha apuntat que l'equip encara rendirà més. Amb aquest triomf, el sènior femení encapçala la part alta de la taula empatat a punts amb cinc equips més.

A.L - Sant Cugat -

Després de molts mesos sense participar en un campionat de lliga, el sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va debutar a Primera Nacional amb una victòria davant el CV 'Terol per 3 sets a 1, amb parcials de 15-11, 15-6, 2-15 i 159. Després de renunciar a la Divisió d'Honor a mitjans de la passada campanya, l'equip santcugatenc va retrobar-se amb un triomf, que psicològicament serà molt important per a l'equip femení. Després de la disputa d'aquesta primera jornada, el CV Sant Cugat és cinquè a la taula amb dos punts, empatat amb l'Illa Jordi, el Winterthur Barcelona, el Sant Martí i l'Esplugues. L'entrenador Zoran Nikolovski s'ha mostrat "satisfet" amb el joc desplegat pel seu equip i ha assegurat que "cada cop l'equip apuja més el nivell, malgrat que encara no jugem com a mi m'agradaria". Nikolovski és conscient que el conjunt encara no pot rendir al màxim perquè tot just s'ha iniciat la competició. El tècnic santcugatenc ha subratllat la

Històrica victòria del Júnior a Sant Sebastià A. L. - Sant Cugat -

L'equip femení del Júnior ha aconseguit en la primera jornada del campionat de lliga de Divisió d'Honor una victòria històrica al camp de l'actual campió de la competició, la Reial Societat, per 2 gols a 3. El conjunt que dirigeix Núria Olivé va fer un excel·lent partit i va deixar enrere la mala actuació al Campionat de Catalunya. Aquest triomf ha suposat d'entrada que l'equip blau-i-negre sigui a la tercera posició a la taula, amb els mateixos punts que el CD Terrassa i l'Atlètic de Terrassa, proper adversari al campionat, al Júnior. L'equip masculí del Júnior continua sense conèixer la victòria al Campionat de Catalunya després de perdre amb l'Atlètic de Terrassa per 6 gols a 1. Aquesta quarta jornada du el Júnior al camp del RC Polo de Barcelona.

F u t b o l üru Hiktlewlu wt* cawwyrt qtn t\ tènier fiawí rwJlr* * m ilt nhull. M r XNfl UINSA

importància de començar guanyant perquè d'aquesta manera "l'equip agafa confiança i creu en ell mateix". Zoran Nikolovski s'ha queixat, però, de la poca concentració de les jugadores al tercer set, que van acabar encaixant un 2-15.

A Santa Coloma El proper enfrontament portarà el CV Sant Cugtt a la pista del CV Santa Coloma, un equip que darrerament ha derrotat les santeugatenques a la Lliga Catalana. Després de dominar per 0 sets a 2, el conjunt femení va

acabar perdent el partit. Després de l'experiència viscuda el passat cap de setmana, Nikolovski creu que "les jugadores s'han adonat de la situació que això pot generar". Pera aquest enfrontament, el tècnic compta amb les baixes d'Ainhoa Mena i Carolina Calvet.

Bàsquet

El tècnic Joan Rama reconeix que hem de guanyar d9una vegada per totes•t

El Sant Cugat perd, però convenç El Sant Cugat Esport, tot i fer un bon partit, va caure derrotat al nou estadi del Júpiter per 2 gols a 1. El tècnic Hans Schonhofer ha destacat "la disciplina i la concentració dels jugadors". Schonhofer s'ha mostrat satisfet amb el joc desplegat per l'equip en les tres últimes jornades, tot i que ha explicat que els gols que encaixa l'equip santcugatenc són fruit d'errades defensives puntuals. L'entrenador vermell-i-negre ha afirmat que si no hi ha canvis d'última hora Javier Tantos serà el porter titular diumenge al municipal davant l'Hospitalet. Després de les últimes actuacions no gaire encertades d'Isidre Madir, Tantos debutarà com a porter amb el Sant Cugat Esport. El primer equip té les baixes de Bruno i Pujol, lesionats. /À.L.

Lequip santcugatenc no ha vençut cap dels tres partits que ha disputat À.L.

Amb la disputa de les tres primeres jornades, l'equip masculí de la UE Sant Cugat encara desconeix el que és guanyar en la present temporada, factor que l'ha impulsat a ocupar una perillosa

herba

quarta posició per la cua de la taula amb un balanç de tres derrotes i. cap victòria. Exceptuant la primera desfeta a la pista del Ripollet, el conjunt santcugatenc ha encaixat dues derrotes amb un resultat molt ajustat. A la Sala escolar van ensopegar fa dues setmanes amb el Ribes per tan sols tres

punts de diferència -74 a 77- i dissabte passat van fer el mateix a Reus, on aquest equip va vèncer per 77 punts a 75. Amb tot, el tècnic de la UE Sant Cugat, Joan Rama, opina que el joc que han ofèn els seus jugadors ha ratllat a un bon nivell. Tot i així, Rama ha afirmat que "espero que ben aviat

aconseguim el primer triomf de la temporada, que és important". La UE Sant Cugat rep demà a les set de la tarda a la sala Escolar el CB Castelldefels. Rama opina que "és un partit difícil, però que hem de guanyar d'una vegada per totes". Per a aquest partit, Rama disposa de tots els seus jugadors.

Esports

ELS4CAlYroi>S Divendres, 16 d'octubre de 1998

H o q u e i

p a t i n s

Tennis

El PH Sant Cugat debuta amb un empat amb el Santa Isabel » Lluís Sànchez: "Hem perdut un punt que no entrava dins els càlculs El Patf Hoquei Sant Cugat "A" va debutar dimecres a Segona Catalana amb un empat a 4 gols amb el Santa Isabel, un equip molt inferior als santcugatencs.

Amb la seva actuació, el porter visitant va evitar la derrota del seu equip, que no va fer cap tipus de mèrits per endurse els dos punts. Aquest empat ós un

contratemps per a l'equip vermeH-i-negre que, tal i com ha reconegut l'entrenador, Uufs Sénchez, aquests eren dos punts que calia assegurar-se.

ALEX LÓPEZ

El Patí Hoquei Sant Cugat "A" va ensopegar dimecres a la nit en la primera jornada de lliga davant un fluix Santa Isabel. L'enfrontament, que va disputar-se al pavelló municipal, va acabar amb un empat a 4 gols i amb alternatives en el marcador per part d'ambdós conjunts. Tècnicament i tàcticament, l'equip santcugatenc va mostar-se molt superior, però amb una defensa tancada i un contracop efectiu va acabar igualant un xoc que ha facilitat que el PH Sant Cugat "A" perdi un punt importantíssim en el seu objectiu de pujar de categoria. Cal destacar, per sobre de tot, l'excel·lent actuació del porter visitant, gràcies al qual l'equip de Barcelona no va sortir apallissat en la seva visita a Sant Cugat. Sobre el partit, el tècnic Lluís Sànchez ha apuntat que "vam dominar al llarg de tot el partit, però l'actuació del porter del Santa Isabel i la mala sort ha impedit que guanyéssim. Ho ha parat tot, ha estat realment increïble". Sànchez ha reconegut que el seu equip és superior al barceloní però que això "s'ha de demostrar sobre la pista". L'en-

Corretja cau en semifinals a l'Open de Palerm À.L. / El tennista santcugatenc Alex Corretja, que actualment ocupa la vuitena posició al rànquing ATP, no va poder accedir el passat cap de setmana a la final de l'ATP Tour de Palerm en caure en semifinals amb l'italià Mariano Puerta per 7-5 i 6-2. En aquests moments, el santcugatenc continua lluitant per assegurar-se una de les vuit primeres places q u e d o n e n accés a disputar el Màsters, q u e tindrà lloc a Hannover del 24 al 29 de novembre.

Aeromodelisme

Rombaud, quarta l'estatal - Mallorca / Sant Cugat -

Cafej·ctN M PI Sant Cugat "*" par i Manta tenporada és rasca*» de categoria. Fita: JUVILUMSA

trenador santcugatenc s'ha lamentat del fet d'haver "perdut un punt que no entrava dins els càlculs". El mateix tècnic ha considerat que si es vol pujar, a casa no es poden perdre punts. També ha matisat que "si perdem deu punts a la primera volta, tal com ens va succeir la temporada pas-

sada, segur que no pujarem". Toca guanyar El Patí H o q u e i Sant C u g a t "A" s'haurà de desplaçar dissabte a la tarda a la pista del Santa Perpètua, que el passat cap de setmana va debutar amb una c o n t u n d e n t victòria a la

pista del Laietà per 0 gols a 6. Lluís Sànchez té molt clar quina ha d e s e r la fita d e l s e u equip amb vista a aquest partit: "El Santa Perpètua és un dels equips més forts del grup, però és clar que h e m d'intentar recuperar, com a mínim, el p u n t perdut a m b el Santa I s a b e l " .

El santcugatenc Cristóbal Rombaud s'ha classificat en la quarta posició en la modalitat F 3 A a l'estatal d'Aeromodelisme que va celebrar-se a Campos (Palma de Mallorca) el passat cap de setmana. Un altre santcugatenc, Miquel Baldi, president del Club d'Aeromodelisme de Sant C u gat, va acabar en l'onzena posició de divuit participants. /A.L.

E s q u a i x

L'Esquaix Sant Cugat "A acaba sotseampió del català per equips El primer equip de l'Esquaix Sant Cugat va classificar-se en la segona posició final del Campionat de Catalunya per equips de Segona Divisió, que es va celebrar a l ' E s q u a i x d e s d e divendres i fins a diumenge passat. En categoria masculina, hi van p r e n d r e part divuit conjunts, amb la participació de dos ecjiiips locals. El campió d'aquesta edició ha estat el Club Natació Sabadell, que a la final va tlesfcr-se de l'Esquaix Sant Cugat "A" per 3 sets a 2. L'equip santcugatenc, actual campió de Segona Divisió de la Lliga Catalana, va estar integrat pels següents jugadors: Santi

Grau, Dani Guererro, Joan Casas, Paco Rueda i Raül Artigas i Àlex Annandale i Jorge Martín com a jugadors reserva. Quant a l'equip " B " , va ser eliminat e n quarts d e final curiosament pel primer equip de l'Esquaix per 3 sets a 2. E n l'apartat femení, l'Esquaix Sant Cugat va acabar en la tercera posició per darrere del Club Natació Sabadell i el Nagi de Sabadell. Les integrants d ' a q u e s t combinat són Anita Annandale i les germanes Cardellach, Núria i Estela. Aquest cap de setmana se celebrarà l'última prova del circuit infantil a l'Esquaix Creu Alta de Sabadell. En categorria sub16 hi participaran els germans Annandale, Àlex i Philip. /À.L.

L'equip de Segona Divisió de l'Esquaix Sant Cugat "A" va ser segon al Campitnat de Catalmya disputat a Sant Cugat Fote: E4C

Esports

ELSJCAIVTOÍVS Divendres, 16 (Toctubre de 1998

Futbol

Handbol

sala

Primera victòria de la UE Sant Cugat lluny del pavelló Els vermell-i-negre reben el Kemac Castelló, L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va sumar la segona victòria a Primera Nacional en la tercera Jornada de lliga, a la pista del Gavà, i d'aquesta manera se situa a les primeres

posicions de la classificació. Malgrat el mal Joc que va oferir l'equip santeugatenc, l'equip va saber sumar els dos punts en joc. La UE Sant Cugat rep diumenge al matí el Kemac Castelló, un dels

El Winterthur està obligat a vèncer l'Èpic al pavelló que encara no ha perdut

equips que a priori ha estat cridat a ser un dels millors d'enguany. De moment, ha sumat dues victòries i encara li resta un partit per jugar. Els santeugatencs, però, no descarten fer saltar la sorpresa.

Al.KX LÓl'KZ - Sant CuaatDucs victòries i una derrota és l'excel·lent inici de temporada a Primera Nacional d e l ' e q u i p d'handbol de la l'K Sant Cugat. Tot i fer iin mal partit dissabte passat a la pista del (Java. l'equip capitanejat per Joan Sancho va imposar-se a la pista del (Java, conjunt que també estrena categoria, per 21 gols a 23. Jordi Tomàs, segon entrenador de l'equip, ha valorat el que ha significat la primera victòria fora de casa d e la temporada i també com a equip de Primera Nacional. Segons Tomàs, cl més important va ser "sumar els dos punts" en un partit "d'escassa qualitat" amb "incertesa en el marcador fins al darrer moment". Segons la mà dreta de Joan Sancho, "en una temporada sempre hi ha dos o tres partits que surten malament, però crec que la valoració més positiva que cal fer és que vam guanyar, que sempre és important". Amb aquest triomf, el primer equip de l'entitat se situa en la quarta posició amb 4 punts, després de perdre a la Roca de tan sols un gol i vèncer al pavelló municipal l'OAR Gràcia i a la pista del (Java. Jordi Tomàs ha passat

r«M*<

èiUlHSintCu|ittítàfirtMsrtbMi^iitole»>·r»i«itan^e«t»9»ri«,líPiiaítiM·c··Ml. F0TBE4C

balanç de les tres primeres jornades del campionat: "Hem fet un bon inici. Nosaltres no renunciem a res, però volem anar partit a partit". Cal recordar que el cos tècnic de la UE Sant Cugat no va descartar a principi de temporada acabar la lliga entre els cinc primers a la classificació.

Un dels forts El Kemac Castelló és el proper adversari de la UE Sant Cugat a la lliga. A priori és un dels conjunts favorits, que lluitarà per l'ascens. L'equip compta amb un balanç de dues victòries i amb un partit menys. Tomàs no ha descartat fer

saltar la sorpresa. Aquest és un d'aquells enfrontaments on "els jugadors surten especialment motivats". El segon entrenador santcugatenc ha comentat que lligar els punts a casa és essencial. Per a aquest partit, Sancho no podrà comptar amb Armand Mora ni Xavi Rovira.

À.L. - Sant Cagat -

Després de la disputa de les tres primeres jornades de lliga, el Winterthur Sant Cugat només ha sumat un punt en els dos darrers desplaçaments consecutius lluny de Sant Cugat. Dissabte passat, l'equip santeugatene va caure per un ajustat 3 gols a 2 a Andorra de Terol, davant el Polideportivo Andorra, un dels equips que juntament amb el FS Sant Cugat han baixat aquesta temporada de la Divisió de Plata. El tècnic santeugatene, José Luis Quinoà, no acaba de mostrar-se satisfet amb el joc que desplega el seu equip i fins i tot ha declarat que "sembla que tinguin por a guanyar". Amb tot, Quinoà ha lloat "el canvi de mentalitat" dels seus jugadors respecte el darrer desplaçament a la pista de La Murga. José Luis Quinoà ha fet públic q u e la nova incorporació d'aquesta temporada, Nacho Rodríguez, no continuarà, per motius personals, defensant la samarreta vermell-i-negra. L'entrenador s'ha mostrat preocupat per aquesta baixa, ja que la plantilla del Winterthur ja és prou curta. El tècnic també ha confirmat que, de moment, no està previst el fitxatge de cap jugador. L'Èpic Versalles, líder del grup i un dels principals favorits per pujar de categoria, visita dissabte el pavelló. Quinoà ha avançat que "si no volem despenjar-nos, hem d e guanyar aquest partit". /A.L.

S c a l e x t r i c

G i r a l t i L o r c a g u a n y e n la p r i m e r a edició d e les 2 4 hores Montjuïc Racing - Sant CMeat -

Els pilots de Sabadell, Sergi Giralt i David Lorca, van proclamarse dilluns campions de la primera e d i c i ó d e les 24 h o r e s d e resistència organitzades pel bar santeugatene Montjuïc Racing. L'equip guanyador va fer un total de 5.311 voltes al circuit de 30. metres. El primer equip local va ser l'integrat per Xavier Araiz i Nacho Teixidor. Els de la Floresta van totalitzar 4.978 voltes. En aquest campionat de resistència per equips hi van participar vuit conjunts, que entre diumenge i dilluns van disputar-se la prova. Aquestes 24 hores Montjuïc Racing que se celebren per primera vegada, també és una

prova puntuable -la tercera- per af campionat de resistència q u e munta el Montjuïc Racing. Josep Bídon-Chanal, organitzador d'aquest campionat, ha fet una anàlisi "molt positiva" d'aquesta primera experiència i ha destacat "cl nivell dels participants". Bidon-Chanal ha confirmat q u e h a b i t u a l m e n t a q u e s t a prova t i n d r à lloc al m u n i c i p i p e r a q u e s t e s dates. Demà, a partir de les nou de la nit, es lliuraran els trofeus als tres primers classificats i també hi haurà un record per a tots els participants q u e han pres part en aquesta primera edició. D'altra banda, hi haurà un guardó especial per a l'equip q u e hagi aconseguit fer la volta més ràpida del campionat. /A.L.

Futbol

sala

L'Olímpyc, afiliat a l'empat - Sant Cugat - -

Tot i jugar-se la tercera jornada de lliga, POlímpyc de la Floresta va disputar dissabte passat el seu segon compromís de lliga davant el Benicarló, enfrontament que va acabar amb empat a 3 gols. Els d'Àngel Ruiz han empatat així els dos xocs que han jugat fins al moment i ara són onzens a la clas•sificació amb 2 punts. Dissabte a la tarda l'Olímpyc es desplaça a Mallorca per enfrontar-se a l'Eléctrica Ciem, que sí que ha disputat tres partits, però tan sols ha sumat 2 punts. Ruiz no podrà comptar amb els lesionats Oriol i Manolo. /À.L.

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

FUTBÚl Primera Catalana 12.00 Sant Cugat-L'Hospitatet (Diu.)

ï i . l S PB Sant Cugat-Barbera (Di.s.) HM Badia-Junior (Dis.) Kü.30 San Lorenzo-Sant Cugat (Dis.)

P r i m e r a D i v i s i ó fem* 11.30 Mas Jancr-Vilanova (Diu.)

2a Divisió Femení

16 JO Jesús Maft>PH Sant Cugat (Dis.} 10.30 l ; E Sant Cugar-Barberà (Dtu.)

Juvenil 2 a Catalana Sallcnt-OE Sant Cugat (Dis.)

Segona Regional

1&00 San 1 jorenzo-PB Sant Cugat (Dts. >

12.00 Barberà-La Farga (Diu.)

Msgifgr

18.00 Olo-MC Sant Cugat (Dis.) 17.30 Les Planes-L'Ametlla (Dis.) 18.30 Vallgorguina-Mas janer (Dts.)

Segona Catalana

Juvenil 2a Divisió

Cadet 2 a Catalana

19.00 l'E Sant Cugat-Castelldefels (Dis.)

11.30 W. Sant Cugat-Sam Fost (Diu.) 11.45 Artextil-Otímpvc n<>rcsu (Diu >

19.00 Balsarcnv-irK Sant Cugat (Dis.)

Tercera Regional 12.00 PB Sant Cugat-La Farga (Diu.) 12.00 Mira-sol Ad«s*-Júnior (Diu.)

Veterans 16.00 Sant Cugat-Júpiter (Dis,)

1a D i v i s i ó J u v e n i l 18.00 SantCugat-Odena (Dis.) .

2a Divisió Juvenil 11.00 jünior-Badk {Dia.) 11.30 San Larertfo-SantC»gal{Dtli.) 18.00 San Cristóbat-PB Sant Cugat íDk.) 10.00 Mira-sol-Adesa-Sant Jastfl&tu.}

Segona fem.

Catalana

l a Divisió Cadet 11.30 San juirin-Sant Cugat (Dis.) 09.00 Róm«loTroftcb«RÍ"Jóniw<Diw.)

2a D i v i s i ó Cadet

l a Divisió Infantil

2 a Divisió Infantil 10.00 SanJttlíàn-toins-sol.<QU.) 16.00 PB St Cu^t-OxftíïríSoCtto^Di*.) 09.10 Sant Cugat-Lepanto CDis.)

l a Divisió Alevf 16.08 Sant Cugai-Tsoassa (Dk.) 12.151>B R. i Jorenç-PB ífemCugatíDis.) 11.30 Mtta-sol Adcsa-Cejdwsvofei (Dis)

2a D i v i s i ó aleví

Prebenjamí * A * 15,30 Bigues i Rieíls-PH Sant Cugat (Dis.)

09.00 Olfmpyc Floresta-Maxon (l)ts.)

1^.00 l ' E SaatCugat-Cafetla (Dis.)

S«b20

Cadet 2 a Divisió

17,30 UE Sant Cugat-Siniçuetta {Dis.)

10.30 W. Saat Cugat-E.seoh Pia (Diu.)

Júnior

Infantil

C« Catalunya Masc.

16.80 ÜE Sant Cugat-La UnióíDís.)

HSmpyc Floresta 11 >is.) 09J6W.St Cogat-Irtdt'istriasírtrcía(Diu.)

10.00 RC Polo-Júmor (Dat).

13 i09 júníor-Aclètic Terrassa (Diu.)

Cadet femení

àtOQtfm

mwm mm mi

1a N a c i o n a l f e m .

20.30 Sta Pcipètua-PH St trigat "A" (Dis.} 1530 PH St Cugat WB"-St fotór, tï>ts.)

~~^

t a Nacional A 17.15 W. S*«: Cajsat-Èpic Versalles (Dis.) 18,38 Elèctrics Cwírt-OK«»pyciDís.)

Divisió

12,00 Jesús lvísria<ïbess {Diu.} 19.00 Parew-PB Sant Cugat fjDïs.)

14M PH Sant (Íugat-Pslafrugejl (Dis.)

Juvenil f e m . Camp. Cat.

Júnior

CHospitalet-GV Saat Cugat (Ois.)

l 9 . í $ S t a Pcrpètua-PR $ * Í » Cugat

Atlètic Sant Cugat-Sanfeiiücnse Santfeüu Hospítal-Sa»t Fianecsc incresa-Mira-sof

Juvenil

5a Divisió fém.

18.«è'Sta Perpdtua-PH Sant Cugat (Dis.} ;

Santfeliu Hospítai-Sant Ftancesc

6a Divisió

11.45 Olímpyc Floresta-Hamann (Dia.}

17.00 Mas janer-Sant Adrià (Dis.)

5a Divisió

Segona Divisió " A " S e g o n a Divisió "B"

Ràpid Bosco-Sant Cugac

Arraoaa-Mira-sai

16,00 CVSawCugat-Santa Susanna ( D U

Cadet fem* Camp. Cat.

3 a Divisió 4 a Divisió f e m .

Fòmines

L'Hospitalet-í IV Saat Cugat ([ )is.)

Primera Divisió

Comarcal

PET.M$€A

18.00 Santa Cotaa*-CV St Cugat-1 Dis.)

Segona mase.

V E Sant Cugat-Mont»t«és

PMnm

Segona Catalana

Joventut-UE Sant Cagat (Diu.) Joveotut-UE Sant Cagat (Diu.)

Rubí-UESantCugat

UE Sant Gsgat (descansa)

Cadet VúlMBÚl

12.00 PH Sani Cugat-Congrés {Dis.}

Tercera Categoria

Divisió d'Honor fem.

Escola Carme-U K St Cugat {Dis.}

Prebenjamí "B"

Primera Categoria

10.00 Olímpyc»E"ij>arragueríi (Ois.)

16.00 VüadeeavaBs-CEF &m Cugat (Dis.) 17.45 PB Sant Cugat-Ls Planada (Dis.)

13.45 CF.F Sant Cugat-Ca» RuH (Dís.) 10.15 Terrassa-PB Sant Cugat ÍDia.) 12.00 júnior-Can Oriach (Dis.>

09JOO UF. Sant Cugat-Llagostera {Diu.)

1&00UE SantCugat-Lmis DogaríDiu.)

Alevf

Benjamí IS.30 Jesús Maria-PH SarjtCugat(Dk)

Cadet 1 a D i v i s i ó

1 0 J 0 UE SaiuCugat-Cornellà (Diu.)

PH StCugat-Sama Vilanova (Dis.)

Cadet Lliga Catalana

Cadet 2a Catalana fem.

Júnior femení

Aleví " B " 1

S e g o n a Divisió "B* fem»

17J0|«tósNïarí.i-PH SantQígatíDis.)

1a N a c i o n a l 1230, UE SarttCugat-Castellón i Dtu \

Alevf " A "

Miía-srtl-Cataiunya Prat Sant Cugat-Las Towas Sant Françesc-Qtiatre Barres Artaana-Atlètic SançCugat

SANT CUGAT SOLIDARI

Casal dels Infants del Raval

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2 1 0 0 - " l a Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Entitat: 0 1 8 2 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

G r u p C r i s t i à d ' A j u d a (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

57-0200662441

Col.labora-hi!

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

Esports

ÍLS7CÀIYIU>S

^^£s&X v

- Primera Catalana Girona-Gatxcls GraiioBers-RipofletPrat-L*Hospltaíet ,...,»*JMl Júpiter-Sant Cugat. Barceioneta-IéualacE»^»»»^^

lUus-UE S a « t C Í B ^ r . 7 7 ' r S Ca8teUdefels-Aline|a......67-84 91*76 J&.72 1

L******.»***.***

Üitiiwfr

•*+»***•».*+¥***<

•.,Bt...,gg.,^. m S

«sasaftL.

Divendres, 16 d'octubre de 1998

ton; Winterthur Sant Cu-

Sant Q u i r z e - O E t E O „ ; « „ 1 9 ^ O A R Gràcia-Sarri» T*r. Gavè-UE Sant Cugat* CasteÜón-Telde....... BordnVP. Sagunto 294& Pardínyes-La Roca,..,„.„l!l*2&

Pritnera Estatal À GRUP 6

B M W

r«):

ï*ai

>l W

CC f i l »

t*ftç<sa

Masnou-Cornellà Vals-Perelada-. Gr*ntenet-TTWttp~.

<3*v* 3

L a propera {11 <!*« OEiEG-Paídinycsí ' SaatOuirze; Puetto Sa|3ÍiítíKSa«t Esteve Sesrovires; « 8 Saat Cupt^aateíïtoií Sarrià de TVr-Palafltorderai L« Recs». GARGràek. --

LaF Bi

E Hórta-RtpoUet.

CfftttFatjó-UaasfcreS. Jüator-Les Fonts, 'Mootserrat-MÍrsH»t À<lesa..3-2 Can Boada-San Bé*»—

HOQUEI SOBRI HERBA

2-5

FUTBOL S A U

La i

Primera Nacional A LaptoperaOSd'oetràtfe)*

*£$

******

J 4

Perclada-Gfamenet; Iksn^HNB» RipoHet-Ptac S*ar Cagat

t {17 d'octubre): yc FfcsresEa; lí: Gatalà>Babaret-CN SabadeM: CH

™t~- • t é - · N *

P,l fnd&$rl***FC B«*o«lím«».4»4

* - * / jt **- * * Í * i $' s * * * j» , t ' v * s

.ftwlW*^

m+«t

* .*

j**r

»" * ; ' • - - *

VEassar Mar-T. Cortà4a,.34 VOLEIBOL

Segona

GRUPS

*,**,$»

f**c** *

* ' *_fs

Qttfwé

fíteftmfe í

*,"|jÉ', 1

P.Kwt*' > i ^ ^ l ^

MUlenari-Cl Montbut. 1-7 La Farga-Jtiventu«l™.....».·.4-3 Rórriuto-Barberà..... San Lorenzo-Can OrioL..»2·4 Maurirta Egara-Merengue»..44 La Ptanada-Can Rull.».......©" Uano<-Badta~~... Sabadell-Tibidabo...

• .•.^.•M.'*!*,*.»™

Batbcr»

**?*»^ | | | ^ %

; i

..64 <ítt#aSt,..3*2

íspie P . Andorra-W,

' 6

^!WHP wvw w vi* A ™ <•*jkw^awww.jB!^<w>J^t jaBWKw

.3-0 i^llta-Sairita Coíoma,..v.....3-0

«-' XjLpt&ptm {18 d'octubre}; •Naevo-Can BO«4«Í ja«R rcnçPBSantCa» st«Bar-Esp«»iced^ i Cerdanyola; Les Miia-sol-Adesa··Jíl· atee San Pedío-Monísenat Terrassa.

«...3-1

i . . f r . t r . v ^ t . *, » 3 T 2

jet. ^

;

- I ,*

-i

* jfctwJMi W* , ·*^w-.<KcJES8Wt„

l» u

I^pxtpera <1S d'octsl»*)? IJaiversidad de SevUk-Redl Sociedad; Àma-San Pabio %fdtóta^ RC , "ffei&GD Terrassa; Chib de Qai^oGaja Cantàbria Sarduwto;J^Cf^lÍè|ac de Terrassa.

I-Jaite HANDBOL

PTÍmera Bstatal GRUPO

Sftat^ardí-Ckttdí.

ft&turiò SutwfeS

Om fe* f, %

Sant Bst«ve-Maftyanet,...22-27

L'IS*

» «

W,)d««*lMt» SMttMrttt

Ka»

La propera {17 4'octubre): FíirtasMartín-PdkkïKmivoAndofí^ FCBaKctena-Pintuias Lcpan^ l'A« rnedk4rdidisr^ Garcia; T^tepesCiae*tada-PBISíomscB^CenwIlcs-Viïa»sar de Mar; ttiM-AM P«ft*1

l J

)

(HM

JfcfcWWtt*

>»t

Tíbi&ttM)

l a Nacional

«ÜW*"''

* 0 **,. «

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32, 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n

«OI 3 5

OS4CANTON5 Espectacles

Divendres, 16 d'octubre de 199H

T r o b a d e s

Sant Cugat, centre d'estudi L'ANC acull del 23 al 25 d'octubre la XLII assemblea intercomarcal d'estudiosos Sant Cugat es convertirà del 23 al 25 d'ocubre en objecte d'estudi i anàlisi d'estudiosos d'arreu de la geografia catalana. L*Arxiu Nacional de Catalunya(ANC) acollirà la XLII trobada intercomarcal d'estudiosos que

cada any es fa en una localitat diferent de Catalunya. Enguany l'organitzen l'Ajuntament de Sant Cugat, l'ANC i l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, i té com a eix central del seu programa

Sant Cugat i el seu Monestir. Les jornades, que comptaran amb la presència del conseller de cultura, Joan Maria Pujals i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, estan obertes a tothom i aplegaran més d'un cen-

tenar d'estudiosos. L'Arxiu ja ha obert el termini d'inscripcions, que tenen un preu especial per a aquelles persones que viuen a Sant Cugat. Les jornades es completaran amb diversos actes.

és tan important per aquest monument", explica Anna Domènech. Un cop finalitzada l'ass e m b l e a els o r g a n i t z a d o r s s'encarreguen de les tasques de publicació d'un llibre que recull les actes de la jornada. A banda dels actes organitzats a l'ANC] també s'ha programat per al dissabte a la tarda una visita al Monestir de Sant Cugat (acompanyada de l'exposició de la comunicació de l'enginyer tècnic i advocat, Enric Bagaria) i per la nit un acte artístico-cultural, organitzat des de l'ajuntament. i que consistirà en un concert de l'Escolania de Montserrat al Monestir.

JOSEP MARIA M I R O - Sant Cugat -

Sant Cugat es convertirà durant tres dies en el punt de mira d'estudiosos de tot Catalunya' amb motiu de la XLII trobada intercomarcal d'estudiosos que es fa anualment. L'alcalde de Sant (Àigat, Joan Aymerich, serà l'encarregat de donar el tret de sortida d'aquestes jornades que clausurarà el conseller de cultura de la Ceneralitat, Joan Maria Pujals, en un acte on s'hi presentaran les principals conclusions. Aquestes jornades es fan per primera vegada a Sant Cugat i l'organització ha anat a càrrec de l'Ajuntament, l'ANC] i els Amics de la UNESCO. "És i m p o r t a n t q u e un a c t e d ' a questes característiques s'organitzi a Sant Cugat. El més important és la rellevança q u e pren la cultura, l'art i la societat de la ciutat", explica la presidenta dels Amics de la U N E S CO Valldoreix-Sant Cugat, Anna Domènech. L'Arxiu C a vin, l'Associació per la preservació del patrimoni cultural de Sant Cugat, el C M S C , l'Ateneu, el Museu de Valldoreix i la Parròquia de Sant Pere són altres entitats que hi han col·laborat. L'ANC ja ha començat el període d'inscripcions, que es poden fer al mateix centre. D e moment encara es desconeix el nombre de persones que hi assistiran, tot i que normalment gira entre les cent i les tres-centes. Enguany, i a causa de la ubicació i les bones comunicacions

Història S/nit Cugat és el centre d'estudi de ta XLII assemblea intercomarcal d'estudiosos. FOTO: F.I.S 4 CA NTONS de la ciutat, tot fa pensar que el nombre serà elevat i s'equipararà al d'anteriors edicions. Sant Cugat i el Monestir és el principal tema q u e es tractarà durant aquesta assemblea. Per això s'han organitzat un total de cinc ponències. D e forma més breu, també es presentaran diferents comunicats (treballs inèdits) sobre la ciutat. Per això es va obrir un període per a la seva presentació, en el qual s'han rebut un total de cinquanta-dos comunicats, una d e les xifres més altes dels últims anys. El Monestir ha estat el principal tema d'aquestes comunicacions. "És lògic p e r q u è no es pot separar la història de Sant Cugat del Monestir. La ciutat

El Progrmna -17.15 h. Inauguració a càrrec de l'H Jojm^yiserichíÀroca.

ponència: \04kl%Utt&l

- ItM li, 'àmtíL·iém í dstasura a< Sr.

lde de Saar Cugat, $r,

La proposta de fer aquesta trobada a Sant Cugat la va llançar Josep Maria Cavin, de l'Arxiu q u e porta el mateix n o m , e n l'última assemblea, q u e va celebrar-se a la localitat de Besalú. La iniciativa va ser acollida satisfactòriament per part dels promotors d'aquestes jornades i per diverses entitats d e Sant Cugat. L'assemblea va néixer a principis dels anys cinquanta, en un context polític, social i cultural molt diferent de l'actual. En aquell moment actuava com un element cultural de lluita contra el franquisme i de recerca d e la pròpia identitat. D e s p r é s del f r a n q u i s m e i la transició, l'assemblea ha evolucionat fins als nostres dies com una trobada d ' e s t u d i o s o s d e l'àmbit català.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

f/WÏY

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s/n

- Q 8 1 9 Q Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

OSÍCANTONS

nes la cara transmetre aquest aire Ramon Oller i Nina. Porten 'Corre, corre diva' a TAuditori que vius en un altre món.

"Quan faig un espectacle em llanço al buit per fer una cosa diferent" JOSKP MARIA M I R Ó - S a l C»|it -

Nina es convertirà aquesta nit al Teatre-Auditori en una diva. sota la direcció del coreògraf Ramon Oller, en una cursa per aconseguir la fama i l'admiració del públic. -Què explica Corre, corre diva? -NINA( N): Pretén parlar del món de les dives i, en el fons, del món de qualsevol persona. Toca temes com la solitud, la vida sentimental, professional. dels moments àlgids, dels baixos i miserables... I dic miserables per allò de quan una persona toca sostre, que la caiguda es més forta. -Perquè Nina pel paper de diva? - R A M O N O L L E R ( R . O ) : No vaig escollir-la, vaig veure que era la persona ideal per fer-ho. La Nina i jo vam trobar-nos treballant junts en l'espectacle Todio amor meu de Dagoll Dagom. Jo ja feia temps que ho tenia al cap i ho havia aparcat perquè era molt complex: havia de ser una persona capaç de cantar, ballar i interpretar en directe. Vam dir de fer-ho i han passat quatre anys fins ara. -Josephine Baker ha estat el referent per fer l'espectacle.

La cantant Nina i el,-oreògrafRamon Oller. FOTO: XAV1LARROSA. -N.: En Ramon s'ha inspirat en anècdotes de la vida de Josephine Baker i coreogràficament ha agafat molts gestos, carotes, i ganyotes típiques d'ella. Tot i així, no estem explicant la seva vida, ni molt menys. - I com és una diva? - N . : S'ha de ser molt fort emocio-

nalment, però com una impressió que rebin els de fora. Ser una diva i no creure-s'ho. Es tracta de ser diva però també persona i a l'inrevès, ser persona i diva, sortir a fora i donar aquesta imatge triomfadora. Crec que és terriblement difícil perquè suposa estar al teu lloc i a l'hora tocar de peus a terra, i quan do-

-La seva vida està marcada per la dualitat de l'èxit i la desgràcia. - N . : Pot sobtar perquè en alguns moments l'espectacle pot semblar dur, però és real. En Ramon Oller ha volgut donar la vessant maca, fantàstica, meravellosa..., però també la crua realitat: els desenganys, la violència i els drames. Es tracta d'una dona estimada i adulada per tothom però que a la vegada pot ser molt desgraciada. -Qui crea la diva, el mateix món de l'espectacle o el públic? -N.: Avui en dia els mitjans de comunicació. A mi, però, no m'agrada gaire el terme diva... -...Potser perquè se li ha donat un sentit pejoratiu. - N . : Sí. A mi m'agrada més parlar d'una diva com d'algú que es fa ell mateix a força de talent i esforç. El talent no és res si no hi ha esforç i treball. Crec que la gent que destaca és perquè són autèntics. - I quin paper hi té el factor sort? -N.: No hi crec ni hi he cregut mai en la sort. Tothom té oportunitats a la vida, el que passa és que hi ha gent que potser prefereix quedar-se com està per mantenir un status, una situació... D'oportunitats n'està ple cada dia. Molta gent per por a allò que desconeix no es llança al buit. - E n el t e u c a s , R a m o n , vas llançar-te al buit amb aquesta obra? -R. O.: Com, com diva és una proposta arriscada. Cada cop que faig un espectacle em llanço al buit per

E s p e c t a c l e s

Crític

El Teatre Negre de Praga inicia

Divendres, 16 d'octubre de 1998

fer una cosa diferent. De fet, un dels motius és que la dansa contemporània poques vegades parteix d'un guió com en la clàssica o en el teatre. Aquesta era i és molt arriscada perquè hi ha la part de cançó, interpretació i dansa. -Dansa, teatre o mu§ie-hafl? -R.O.: No es pot classificar, tot i ser un muntatge que parteix d'una persona de la dansa. No són espectacles paral·lels però tampoc es tracta d'una barreja. -Una tendència cada cop més freqüent, la dels espectacles interdiscipliíiaris. La dansa, per ella mateixa, no pot explicar-ho tot? -R.O.:La dansa és el mitjà més gran d'expressió que tinc, que domino més i amb el qual ho puc dir tot... A vegades, però, no em ve de gust explicar-ho tot amb el moviment. Tampoc es tracta d'una qüestió de voler o no barrejar disciplines, en molts dels casos es troba implícit. -Corre, corre diva va néixer a Peralada i aquesta és la tercera funció. Què vindrà després? - N . : A banda del Corre, corre diva tinc petits projectes, que no trascendeixen... ni falta que fa, pensant-ho bé. Ara em vull centrar i concentrar en el tema discogràfic i això vol dir moltes hores. -R.O.: Està previst continuar treballant amb aquesta obra i fer-la rodar perquè ha requerit una generositat molt gran per part de la gent que hi treballa. A finals d'any, però, aniré a Madrid per preparar Grease, que estrenarem a principis de 1999.

Melós perfum del passat

amb èxit a Sant Cugat la gira estatal El grup prepara un nou muntatge basat en Franz Kafka J.M.M. - Sant Cugat -

El Teatre Negre de Praga i el seu munrage Cmir dk-adlo Pmkti. amb una selecció dels seus millors raiintatues, \a iniciar dissabte passat la se\a nir.i per l'Estat al Teatre-Auilitmï. da\ ant unes 700 persones. l.a companyia txeca va oferir un espectacle màgic que va fascinar el públic a través de vuit suggerents escenes que combinen l'il·lusionisme. la pantomima i la seva particular tècnica del gabinet negre. "Es un tipus de muntatge que, tot i el seu component infantil, va adreçat a tots els públics. A un públic familiar", va explicar el segon director de la companyia i actor Vladimír Kubícilc. La formació, amb gairelx- 40 anys de vida, ha fet nombrosos espectacles, tots ells marcats per la imaginació i la creació d'un món on tot és possible. Kubílilc també va parlar de la difícil situació que va viure el teatre txec després de la Revolució de vellut, el 1989. "La situació va ser molt complicada fins al 1993, ja que fins aleshores les

TEATRE. Centè dbadla Pwha. El miüar de l'autèntic teatre Negre de Praga Direcció: Jiri Srttec. Música: JitiSrneciJiri KoptU. Vestuari: Jarmiía Konecné i Sarèa He/novà. Escenoftrafia: Bohumil Zemlicka iï/ieuékXhich ll-himmació: Michiíl Kriíli Aks Dxrnck. lloc i dia: Teatre-Auditori. 10 (foitithr.

El '/i,/f/r Xi w'i furt) min «ira que els portarà per tot l'Estat. E()'!'(): X I.. companyies eren estatals i llavors van anar privatitzant-se". En aquests anys van aparèixer fins a set grups que s'han atribuït el nom d'autèntic teatre negre de Praga. El Teatre Negre de Praga ha iniciat amb l'actuació de Sant Cugat una gira que els portarà per diverses poblacions de tot l'Estat, on ac-

tuen per segona vegada. La formació té previst oferir més funcions d'aquest espectacle a Barcelona amb motiu de les dates de Nadal. El director i fundador de la companyia, J iri Srnec treballa en aquests moments en la preparació d'un nou muntatge basat enla vida i obra de l'escriptor de Praga, Franz Kafka.

Veient l'espectacle dels estimats amics de Praga, tendre, poètic, d'ün humor blanc, blanquíssim!, un teatre fet d'il·lusions, de mims-i dansa. de llums d'efectes senzills, barrejant objectes que prenen vida,« animals que intervenien en la vida ilcls personatges actors, reflexionava si en fer una crítica calia dir l'edat i, com a conseqüència, els centenars de propostes que un ha vist al llarg de la vida i que fan que dugui el paladar una mica corsecat ; Era evident que l'efecte que em feien a mi els subtils i simples g ^ visuals dels txecs, no tenia res'a veure amb aquell nen d e dotze anys sentat a prop, o la joveneí» bruna que mai havia vist una cosa

com aquella. tkütèntíc Teatre Negre de Praga haenvèlífe des de la seva creació l'any 1961, i "les diferents etapes d e la seva evolució" que presenten, aquesta "antologia per a públics de tots eis continents" ja no diu res de nou i, tot i que manté et mateix esperit, la senzillesa (gairebé pobresa) dels clements utilitzats, el candor excessiu, fan sentir una sensació estranya de \ ergonya i, alhora, de tendresa cap als artistes ancorats en un passat creatiu i prodigiós que eis van convertir en receptors de visitants a la scutlejPraga i de seguidors íncondtcRMials en tes gires mundials. Eis Comediants, Els Joglars i tants d'altres tenen un deute amb gent com aqtiesta, petà el temps no perdona i les escenes: La petita bugadera, El violinista, Fotògraf, Maletes, Aigua. &Mm alpaís ék ks meravelles. Mag. Làmpada i Cavaff{cinc a la primemgg&1$tíaÉte * la'segpna) m'omr J É t | r * | | Jt'nostàlgia í també... à%vÓ!tï)é&p$~' El respecte i la consideració tota! a Jài StncC, però m'agradaria, també, qye era fes seatirla fiblada al cor, la pef degaÜina i la sensació dels cabells estarrufant-se al clatell.

. . . •

Cultura 4i

H S 4 CANTONS Dwendns, 16 d'octubre de 1998

Concerts

UAOSC rep poc públic e n el c o n c e r t d'inici d e temporada

Joves fiftUMfl lM%% MÚSICA. Concert i%*trumeftís uuumb amb í' Orquestra

•uta J. M. M. - Sant Cugat -

El concert d ' i n s t r u m e n t s insòlits de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat va obrir temporada divendres passat al Teatre-Auditori en una actuació molt aplaudida, però que no va superar els 400 assistents. El repertori d'aquesta actuació va estar condicionat pels tres músics solistes (Patrícia de No, Santi Serrante i Marta Guasch). El director de l'Orquestra, Josep Ferré, va destacar que amb aquest tipus d'actuacions es dóna oportunitat a joves músics professionals i en aquest cas va do-

nar especial importància a la bona actuació que van oferir. L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat tornarà ha actuar al Teatre-Auditori el pròxim mes de febrer amb un concert amb fragments de l'opereta La viuda alegre de Lehàr. En aquesta ocasió, la formació local comptarà amb la col·laboració de l'actor santcugatenc Joan Berlanga que farà de narrador. En aquest tipus de concerts l'Orquestra Simfònica d e Sant C u g a t ofereix preus especials per les famílies, amb l'objectiu d'incentivar que la gent assisteixi als seus recitals i s'aficioni a la música clàssica.

íSam£ • • •

lloc iém Ibm-AuétQfi. 9 AdbSsaiteBúm. ZtnSi menor Ü orquestra b, va començar el ometo, \M suite és una composició írtsmfmentat que a&tJpa una sèrie de rJanses estilitzades. Bach en va escriure a ta vora de quaranta pera instrumentssoBstes, gairebé sempre seguint«l mode! de preludi, aÜemande, &mmntc, sa«abaade» mttmmo <o gavotte o bourrés) i gigws. Patrícia de No va fer ona dernosoació de virtuosis-

me potable, ple domini dofemr pi i» ptevisi» un andante caraabipitacj& eficàcia en 1a posició é& ] m dfe Txaiamíú fora de progral1ft^ment,forçair^séÓcrí^rafrr^jlcríîfambMarta Guasch [.Àcoritinuaâ^^j^ com * soUw» del concert op. 199 *" . 2 en »iB6^$c$£"]MH' ca Mib per a saxó i orquestra de í orquestra de;8oié®[ra, Giazttftov, una mostra de la músiil'aspecíereaîÉtfi^" adelitis, seguidor deies oaenta·súWm ta vetllada. Bí-èírí^feét éow *ftaçi0oalisíe8* de ítimski nctit h M & & M i & , Korsakov,, boa orqaestrador, aquí afinar, ltogs|^M^d|í arr»b^r^8«xtamoderifiade3aseva. què lesdSftà|ïlèl«riríe obra, escolant ui) instraraentraju isónt^gf$n*iao*&- (m oblidem que AMpheSax va ídifiwlfóeiïn^jetttïâe .c^âmi^segje^^pad**: expressiu ûsBs'ob- serjvoluparumparHrurarienade ata la seva p y i » ^ sono- trobalsinioritunentsespfèndids, >ese! que y^np^||tsott amb complet dommï, ua ambre : tlnam^g|^»it£^d& gkèal£»mpactçírêrosapresenïoevatà#1|ipÉlíe«íla -eia. , Tmiio^Wgslaaaa Davant la iiïsistència de! pgfcBe, r viu. B I j ^ i ^ e A c ta eís solistes çiegfts van interpretar itotrïK^)ac|ÉÍàévaac- uaà versió de Msrta Guasch del e lk^derdblkdeÍp»A£tor{%c^ suposVS&ribar al p^bíapm^-; zofe amb tcadresa i poètica moment À lafKÍtt part, ua pà&&*'

Música

Tom Seix afirma voler mantenir les bones relacions amb l'OSV Respon la crítica per haver contractat Torquestra d'Ucraïna J. M. M. - Sant Cugat "L'Orquestra Simfònica del Vallès és una formació mimada pel Centre Cultural des del principi i ho continuarà sent". D'aquesta forma respon el director del Centre Cultural Sant Cugat, Tomàs Seix, les crítiques que va llançar-los l'OSV en un article publicat al Diari de Sabadell, perquè enguany ha decidit substituir el tradicional concert de valsos i danses de Nadal per l'oferta de l'Orquestra Nacional d'Ucraïna. Unes dates que la formació vallesana havia reservat per actuar a Sant Cugat. "Vam considerar que tres actuacions de l'OSV -que va obrir temporada i participa en l'òpera Atda- era excessiu per la varietat que estem acostumats a oferir al Centre Cultural", explica Seix. El director del Teatre-Auditori també ha recordat que "el concert de Nadal no és propietat de ningú més que del Centre Cultural i el seu públic". En el mateix article del rotatiu sabadellenc, el gerent de l'OSV, Jordi Estrada, va criticar el Centre Cultural per "oblidar la seva funció de difusió'. Estrada també posava en dubte la qualitat de les formacions de l'Est. "Tenint en compte les bones relacions que hi ha per part nostra i que ens agradaria que hi continués havent, penso que no és forma atacar un dels seus millors clients a través

d'un mitjà de comunicació", explica Seix. Fora de la mateixa orquestra, el regidor de cultura de l'Ajuntament de Sabadell, Fermí Vallbé, també critica l'actitud del Centre Cultural, que considera que es tracta d'un cas de "suïcidi cuku-

Jordi Estrada (OSV): "El Centre Cultural de Sant Cugat ha oblidat la seva funció de difusió"

Tomàs Seix (Centre Cultural): "LVSVésuna formació mimada des delprincipi i ho continuarà sent" ral". Vallbé creu que "aplicar la teoria del mercat lliure a les programacions no porta enlloc". El regidor de cultura de Sabadell ha lamentat també que un centre finançat amb diner públic no doni suport a les formacions de la mateixa comarca. Fermí Vallbé tam-

bé ha afirmat que en molts casos, amb la contractació d'aquestes companyies es contribueix "a la seva explotació" ja que "sovint vénen per un plat de llenties". El Diaride Sabadell's'afegia a aquesta afirmació i citava fonts properes al Palau de la Música Catalana que van declarar que en algunes ocasions "l'escenari fa pudor durant dos dies després del pas de conjunts de l'Est". Tomàs Seix ha lamentat les paraules del regidor sabadellenc: "Nosaltres hem lluitat activament contra l'explotació de formacions de l'Est. No em consta que l'ajuntament de Sabadell ni el seu regidor ho hagin fet. Per contra, a Sabadell hi han anat moltes companyies de l'Est, a Sant Cugat serà la primera vegada aquest Nadal". Precisament, l'alcalde i president de l'organisme autònom del Centre Cultural, Joan Aymerich, i Seix van desplaçar-se la setmana passada a Ucraïna on van comprovar la qualitat de la formació que actuarà a Sant Cugat per Nadal. El Centre Cultural, segons Seix, ha treballat intensament des de la Red Nacional de teatros auditorios públicos "per la protecció de les formacions de l'Est d'aquest món d'intermediaris que s'han aprofitat d'elles, però mantenint a l'hora l'exigència de qualitat". Tomàs Seix ha desmentit que s'hagin estalviat diners amb aquesta orquestra Nacional d'Ucraïna, que "és més cara que l'OSV".

l'Orquestra Simfònica del Vallès en el concert de Nadal de l'any passat. F: E4C

Disseny Ordinador IMCCrk l\/

U OOtNX DISSENY

'—

ASSISTIT

cc/ / sSant anl

Domènec, 7-1 r 1a uomenec

Tel. 93 589 78 86

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Escola Artístico-Musical MONTSERRAT CALDUCH ÒJ

rvlütode Ireneu Segarra

Escola vinculada al Conservatori de música del Liceu Tel. 93 589 43 20 • 08190 Sant Cugat del Vallès

HORARI De 6h a 20h laborables

Ï W „"ií7 * "

Cultura

H S - / C A N I W S Divendres, 16 d'octubre de 1998

TM pe a at ti r

E s p e c t a c l e s

Intensa càrrega emocional a la mostra de teatre de Valldoreix Teatre Espiral oferirà dos muntatges en aquest cicle

L'Esbart i Teatre Arca, a la fira d'espectacles tracionab de Manresa

J. M. M.

- Valldoreix -

- Sant Cugat -

Kl Grup de Teatre Espiral ha presentat la programació de la cinquena mostra de Teatre a Valldoreix que es caracteritzarà per seguir una línia continuista i en la qual s'ha apostat per obres amb una intensa càrrega emocional. "Són obres plenes de sentiments i emocions, ens agrada presentar un tipus de teatre que digui quelcom, que arribi al públic", explica l'organitzadora de la mostra, Trini Escrihuela. Enguany s'han programat cinc espectacles.

La companyia de 'Teatre Arca i l'Esbart Sant C u g a t participaran en la fira d'espectacles tradicionals de Manresa, q u e es farà entre el 6 i el 8 de novembre. La primera en actuar serà Teatre Arca, el primer dia de la fira, a m b la representació de l'espectacle infantil Els traginers. El mateix dia l'entitat dansaire d e Sant C u g a t t a m b é farà la seva aportació a la mostra organitzada al Bages a m b la primera

El Grup de Teatre Espiral de Valldoreix presenta dos dels cinc muntatges de la mostra. El primer d'aquests serà Teatre Breu, amb quatre peces de curta durada d'August Strindberg i Dario Fo. L'amor matern, la lluita entre dues dones, la frustració femenina i la gelosia són alguns dels temes que engloba aquest muntatge. El verí del Teatre, de Rodolf Sirera, els dies 14 i 15 de novembre, serà la segona obra de la formació valldoreixenca, i que servirà per tancar el cicle. "Es tracta d'una obra de teatre dins el teatre i això és un al·licient", explica Trini Escrihuela.

representació

La c o m p a n y i a d e T e a t r e d e l'ombra, de Cerdanyola, serà l'encarregada d'obrir l'edició aquest mateix dissabte i diumenge amb la representació de Danny i Roberta de John Patrick. Aquesta és una història que presenta la pro-

del seu nou m u n t a t g e Mascaró. A q u e s t l.a mostra de teatre Valldoreix arriba a la cinquena edició. FOTO: E4C blemàtica de dos joves de barris pak, en clau d'humor, explica la història de quatre joves que viuen marginals, tots dos mancats d'ajunts de forma temporal. Atre Tefecte, i que coincideixen en un atre de Gavà presentarà l'obra d'Ilocal poc freqüentat. Aquesta trosabel Hidalgo, Todas lashijas desu bada casual posarà de manifest les madre. L'obra, d'estil intimista, seves corresponents mancances, tracta sobre cinc germanes totalrealitat quotidiana i frustracions. Danny i Roberta és una obra de pe- ment oposades que es reuneixen en un dia especial en el qual sortit format, dirigida per Ramon tiran totes les pors i les enveges Camprubí, que ja s'ha represenque hi ha entre elles. tat en altres espais, entre ells la Trini Escrihuela espera que enSala Pere IV de Sabadell. El peguany es repetirà la bona acollinúltim cap de setmana d'octubre, da que ha tingut la mostra en anla companyia Sogtulakk, de Grateriors edicions. " E s t e m molt nollers, presentarà el muntatge contents perquè normalment la Kràmpak de Jordi Sànchez, obra sala se'ns queda petita. Intentem popularitzada ara fa un parell oferir espectacles de qualitat i això d'anys per una companyia que la gent ho valora i ho agraeix", exportava el mateix nom i en la qual plica. hi formava part Joel Joan. Kràm-

EISfiS] Refugis Casetes Pèrgoles Tanques

Tarimes Bancs Mobles de fusta tropical Pàrquings Pals rodons Planxes perfilades i ranxeres Sorrals i casetes per a nens...

Teatre v a

ArCü,

actuar

obft

de l ' E s b a r t per concretar alguns aspectes d ' a q u e s t m u n tatge, que s'estrenarà el 1999. Terra Baixa és un a m b i c i ó s projecte que adaptarà un dels clàssics més c o n e g u t s del teatre català a la dansa. La X a r x a i T e a t r e A r c a A l ' e s p e r a d e l'actuació d e M a n r e s a , T e a t r e Arca, q u e aquest dilluns va actuar a Valldoreix, treballa e n m o l t s altres m u n t a t g e s . A q u e s t dium e n g e , la f o r m a c i ó t e a t r a l representarà que dilluns Uaneguet lleig

a Vülldomx, . diumenge el Cicle

dins la program a c i ó d e la F u n d a c i ó Xar-

e s p e c t a c l e , d e tfespectacles infantils que xa, e m m a r c a d a petit format, . en els espectatracta sobre teOrganitza La Xarxa eles infantils del Teatre-Aumes marins i A,V ( ', í està especial'^ï'*3; :* ditori. L'aneguet ment pensat lleig explica la p e r q u è pugui ser r e p r e s e n t a t coneguda història d ' u n persoen el màxim nombre d'especnatge q u e és marginat per ser tacles. Un dels principals o b diferent, tot i q u e a m b el pas jectius és q u e l'obra es pugui d e l t e m p s a q u e s t t r e t diferepresentar dins el cicle q u e r e n c i a l es c o n v e r t i r à e n un s'organitza periòdicament per a u t è n t i c valor. Un dels m e m a les escoles. Mascaró és u n bres de Teatre Arca, Jesús Rodels projectes en els quals treche, ha explicat q u e a q u e s t balla aquest any l'Esbart, junconte clàssic de H a n s Christament amb un muntatge més tian A n d e r s e n és molt i n t e a m b i c i ó s , Terra Baixa, a m b ressant a l'hora d e r e p r e s e n música d ' A l b e r t G u i n o v a r t . tar-lo perquè conté "elements Aquesta mateixa s e t m a n a el moralitzadors" i "incideix i conegut compositor català va toca en t e m e s tan actuals com reunir-se a m b r e p r e s e n t a n t s la tolerància".

Complements de fusta tractada per aljqrdí

Productes INDUBRUC,

SA.

Ctra. Sant Cugat a Rubí Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax 93 674 79 16 Apartat de Correus 403 SANT CUGAT DEL V.

kmi

t- ^f&pSS^Sni

*e*£*k nií?

•-! * í - í

ÉÍ

w&t pgj.^

-i li: ^^^

i^^^^^H

BÜIE***'' '

Hfjr'jjjí

y-vx:-

.4 rí f

*f0fr*

• Uf

• .» » •

*9 f%A

i$Í

<•*£**

" *

é 'V '*'*

; • ••>•* f v -!-»*•*> •

•

/ , i

Ara els nostres rius desemboquen al Palau Robert. Els rius de Catalunya són molt més rics del que f imagines. Són tot un món per descobrir. Amb el seu misteri. Amb la seva pròpia fauna. Amb la seva mitologia. Amb el seu passat. I també, amb molt de futur. I és que ara. a Catalunya, els rius tenen i ens donen vida. Redescobrim i conservem la seva màgia. Perquè els nostres rius són un patrimoni de tots. Ara, a Catalunya, els rius són vius. Viu-los al Palau Robert a partir del 6 d'octubre a I" ~ X D O S I C

Generalitat de Catalunya

C i G l

\ \

23 Ara és demà

/\gbar

•

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

Jaume Uríach. Guionista i comissari de Texposició 'Rlsomriure del monstre'Paquita's Nipples grava el seu primer r>r> llarga durada

"El monstre mai no morirà mentre hi hagi cultura humana

J. M. M. - Sant Cugat -

JOSKI* MARIA M I R Ó - Sant Cugat -

Kl santcugatcnc Jaume l'riach, guionista i comissari de l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, El somriure (lelmonstre, ens proposa fins a l'I de gener de l'any vinent una ruta a través del mite del monstre i de Ics pròpies pors. —El somriure del monstre és una cxiHisició un pM inusual... -Es un recorregut experiencial a traves d'espais escenografiats que ens fa pensar i sentir les arrels de la nostra por. Quin és l'origen del monstre que, en el fons, som nosaltres mateixos.Ks aquella part fosca i irracional que li hem donat, a través de l'imaginari col·lectiu, diferents formes.

em els monstres que poden prendre formes múltiples. Quan s'acaba amb la por, s'acaba amb els monstres. -La mateixa societat tandïé té la necessitat de crear-los. - D e s del moment que existeix l'home existeix la por. I )es de bon principi crea els seus mites, tots ells monstruosos: el Polifem, l'unicorni, el minotaure... -Alguns d'ells exerceixen una funció social. -Hi ha alguns monstres creats per controlar aquesta part que, tradicionalment. la societat ha volgut arraconar perquè la veu perillosa. Cada època i cada edat té els seus propis monstres. Per exemple, el monstre nuclear, durant la guerra freda; l'home del sac, per als menuts, o el llop de la caputxeta que és el monstre per excel·lència de lps nenes que entren a la pubertat...

El g r u p d e m ú s i c a m e t a l l s a n t e u g a t e n c Paquita's N i p ples enregistrarà a finals del mes vinent amb la discogràfica Milagritos de Vitòria el seu primer llarga durada titulat 0/7to. Aquest disc, que es podrà trobar a tot TEstat, inclourà onze temes, dels quals nou són inèdits. Es tracta de cançons de " t e m à t i q u e s i n d e p e n dents", segons explica un dels s e u s m e m b r e s . M a r c Solà. "Són temes molt diferents perquè cadascú fa les seves pròpies lletres", diu Leo, un altre dels components de la formació.

Paquita's Nipples havia treballat fins al moment amb la Uriíic/i és guionista i comissari cf¥A somriure del monstre. FOTO.X. LARROSA discogràfica ' Avoid. La possibi-Com és aquest recorregut? risme. La por saps que existeix i litat de fer-ho amb Mil agritos sentacions, ja sigui via internet, -S'han confeccionat sis escenaris que forma part de tu mateix. És va sortir a partir del Festival realitat virtual, videojocs o holodiferents on l'espectador fa un rede música Villa de Bilbao, on humana, la portem sempre a dins. grames. Anem representant un alcorregut interioritzat. A través d'a-Tot plegat una mica freudià... van guanyar entre un consideTothom n'ha passat. Per això ens tre jo que fa perdre presència al quests espais, alguns d'ells quotirable nombre de participants. -Totalment. Sigmund Freud és agrada jugar amb ella, perquè sacos físic. Les dues seqüel·les de dians, podem experimentar la part Expliquen q u e aquest certael primer q u e sacseja aquesta bem que, en el cinema, per exemTerminator podrien representar fosca i on el monstre ha tingut la m e n no és que els hagi obert q ü e s t i ó , d ' u n a forma q u e rople, la patirem però no ens pasaquest monstre dels nostres dies. seva presència. Hi ha l'habitació portes però que, en canvi, els mandrà per sempre. Altres autors sarà res. -Quins són els elements que rode l'infant, on hem creat els nosha permès conèixer altres forcom Carl Gustav Jung, present a E n el teu c a s , q u a n va c o manen al llarg dels temps? tres primers monstres, la cova, un macions musicals i g e n t del l'exposició, o coneguts antropòmençar aquest gust per la por? - H i ha una part dels monstres bosc... Al final de la ruta hi ha una món de la música. Paquita's, legs també hi incideixen. -Justament està lligat amb el prique sempre serà universal i improjecció per sortir d'aquesta inuna d e les formacions locals mer espai de l'exposició: el bosc. "Laporés la conseqüència del monstre. La teriorització i veure el monstre amb més projecció estatal, va Va ser ara fa tres anys, fent una projectat. Es una exposició amb inseguretat, aquella part nostra incontrolada, migdiada enmig d'un bosc de Sò- actuar r e c e n t m e n t a la Festa tantes lectures com visitants hi Major de Valldoreix, tot i que ria, que són espessíssims. Aquell provoca les pors i a través d'aquestes creem els espai em va impressionar molt i, els seus components han deshagi. - I per què això del somriure monstres que poden prendre formes múltiples. Quanmig endormiscat, vaig sentir un tacat les dificultats q u e hi ha per poder actuar a la ciutat on soroll que va sobresaltar-me. I fidel monstre? s'acaba amb la por, s'acaba amb els monstres." afirmen que no hi ha massa esxa't! era un esquirol. Vaig refle- P e r q u è quan ens creiem que pais dedicats a la gent jove. xionar sobre la por i vaig'pensar l'hem mort, aixafat, destruït i acaque seria interessant fer veure a bat amb ell... Mai s'acaba, sempre la gent que en la quotidianitat poriu, en última instància, entre címutable: les qüestions vida-mort, - I quin seria el monstre dels dem crear monstres. nic i poderós. El monstre mai no de tipus teològic, sexual i social. nostres dies? - D ' a q u í a crear una exposició, morirà mentre hi hagi cultura hu- E n el passat la literatura i en - E l monstre del segle XXI, que p e r ò , hi ha un salt consideramana, mentre hi hagi un ésser viu. l'actualitat els mitjans de comuja s'ha començat a perfilar en els ble... nicació han generat el gust per últims 20 anys, té un cos que es di- É s el mateix parlar de por i la por i el monstre. lueix i on pren força la part in-Amb l'amic Juan José Caballero de monstre? tel·lectual i anímica.És un mons- É s el morbo per tot allò que està vam xerrar d'aquesta experiència, - L a por és c o n s e q ü è n c i a del tre que es desintegra físicament prohibit o amagat. Hi ha qui en té de Freud, Jung, Levy... I vam penmonstre. La inseguretat, aquella perquè ens anem mediatitzant en més i qui menys, però és el gust de sar que estaria bé crear escenopart nostra incontrolada, provoca les nostres percepcions i repremirar pel forat del pany, el voyeugrafies i fer-hi passar la gent. les pors i a través d'aquestes creL ' e r m i t a del S a n t C r i s t d e Llaceras recuperarà e n breu el seu estat original, p e r q u è *»#". ja ha començat la projecció d e les o b r e s d e r e s t a u r a c i ó del t e m p l e . Així m a t e i x , t a m b é està e n marxa la col·lecta d e diners per p o d e r costejar els treballs. L'APAC ja ha posat a la venda les participacions per a la restauració d e l'ermita, butlletes q u e es poden adquirir a la Parròquia d e Sant Pere Octavià, l ' A j u n t a m e n t , el T o t Sant C u g a t , Ràdio Sant C u gat, Carnisseries Tubau, C e Ensenyament, solfeig, piano, violí, SISTEMES DE ller Santa Maria, les oficines orgue, flauta travessera, violoncel, AAMD^ SEGURETAT de la Caixa d e la Rambla Riguitarra, etc. Msszsnsm batallada i de la plaça d ' E l s 4 SISTEMES DE SEGURETAT C a n t o n s , o a Casa Buscallà, C<XtflE«EKIS DOKàlCS I Df BÍOIKaO C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat e n t r e altres./ R E D A C C I Ó

Col·lecta per Sant Crist de Llaceras

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

VENDA D INSTRUMENTS MUSICALS

Cultura

ELS /CANTONS Divendrts, 16 tToctubnde 1998

E x p o s i c i o n s

La pintura d'un j o v e artista xilè s'exposa a la galeria P o u d'Art ALÍCIA D . B r j

- Sant Cugat La pintura del xilè Francisco Arrieta omple, des d e dissabte, les sales d e la galeria Pou d'Art de Sant Cugat. Un total de 28 quadres de diferents formats, temàtica i materials es poden veure i contemplar des del 10 d'octubre i fins al proper dia 5 d e novembre. Retrats humans no acadèmics, nus f e m e n i n s i paisatges són els temes plasmats per l'artista en les seves teles "resultat del plaer que em produeix pintar", assegura Arrieta. El gruix d e l'exposició reflec-

teix el treball d e dos anys d e vivència a Barcelona, on el pintor xilè ha intentat destacar "el contrast q u e hi ha e n t r e una pintura i una altra i transmetre a l ' e s p e c t a d o r l'evolució i el canvi en la seva obra", afirma Maria Fabre, directora d e la galeria. Un canvi q u e segons el mateix pintor és conseqüència de les circumstàncies, vivències i situacions q u e envolten l'artista en el m o m e n t d e concebre l'obra. Arrieta manifesta aquesta influència d e l'entorn en la seva pintura a través d e la pinzellada i el color: més tancada i definida e n u n p r i m e r m o m e n t , més lliure i a m b m é s

Els quadres del xilè Francisco Arrieta manifesten la influència de l'espai en l'obra de l'artista. FOTO: X. LARROSA força e n les seves últimes creacions. Els materials utilitzats en els seus primers q u a d r e s , pasta i fang, també parlen d'aquest espai q u e encercla l'artista i q u e e n u n primer m o m e n t r e p r e s e n t e n les q u a t r e parets del seu pis de Barcelona.

L'acrílic, l'oli i el pigment són els materials escollits per manifestar la llibertat en l'espai q u e respira l'autor en l'Escola d'art Massana d e Barcelona, on estudia actualment. "La seva obra no es pot definir amb u n títol o una paraula

perquè és molt diferent e n ella mateixa". Així qualifica Maria Fabre l'obra d'aquest jove artista xilè q u e fa només sis anys q u e es dedica a la pintura. Tot i q u e aquesta és la seva primera exposició a Sant Cugat, d e sitja q u e no sigui l'última.

G a l e r i e s

L'artista l o c a l P a c o S a l a s

obre una sala d'art a la ciutat RKDACCIÓ

cament de pintura, encara q u e no es descarta acollir t a m b é mostres d'escultures. Amb a q u e s t espai, l'artista santcug a t e n c veu acomplert el seu somni d e disposar d ' u n espai p r o p i p e r mostrar les p e c e s d'art. Salas fa més d e 20 anys q u e treballa com a pintor i e s cultor a Sant Cugat.

- Sant Cugat -

L'artista santcugatenc va exposar aquest any al Monestir. FOTO: ELS 4 CANTONS

C r í t i c a

Veladures

d ' a r t

poètiques

damunt

tela

TATIANA B L A N O U É

Lloc: Claustre del Monestir Autor: Michel Goday Tècnica: Acrílic d/tela, tècnica mixta... Dates: Del 7 d'octubre a l'I 1 de novembre És, des del m e u p u n t d e vista, una exposició respectablem e n t decorativa, acrílics composats a m b molt de gust. Composicions realitzades des del cor, a m b subtilesa. G e o metries per no ser contemplades c o m a tals, t e r r e s r e p r e sentats per ser penjats, per gaudir-los tal com e n s els vol mostrar l'artista. Rajoles q u e no són rajoles, sanefes q u e es c o n v e r t e i x e n e n p a r t d e la composició, unes flors que tots i ser només flors, adquireixen un paper rellevant en l'entorn en q u è en Goday les ha u b i -

L'artista santcugatenc, Paco Salas, inaugura avui una nova sala d'art a la ciutat que ha batejat amb cl nom de La Rosassa. L'espai artístic estarà ubicat al carrer Balmes n ú m e r o 33 i acollirà exposicions bàsi-

cat. £ n Goday juga a m b el q u e ell més ha viscut durant la realització d e totes aquestes peces; és aquesta exposició un clar resultat del seu entorn més proper i és per això q u e ho pot reflectir a m b tanta delicadesa. És per això q u e estic d'acord a m b el pintor, quan diu q u e ha fet d'aquesta exposició u n elem e n t poètic, substituint el llapis pel pinzell, les paraules per les pinzellades a manera d e veladures, capes i capes de pintura, una sobre Faltra, s e m p r e d e i x a n t e n t r e v e u r e allò q u e m é s li i n t e r e s s a . E l s s e n t i ments, però, queden igualment reflectits en allò q u e ell ha volgut fer-nos arribar. En Goday ha volgut trobar en aquests terres-parets, allò q u e es va arribar a viure al llarg d e

tota una vida en un espai com el descrit. Parets q u e no e n s podrien parlar a nosaltres d i rectament, parets q u e han n e cessitat d'en Michel Goday per t r a d u i r - n o s e x a c t a m e n t allò q u e h a n vist, han sentit i fin a l m e n t h a n pogut explicarnos, s e m p r e transcrit e n d i mensions suficientment grans com p e r q u è e n s p u g u e m fer una idea del q u e va ser per a l'artista el q u e ens està descrivint. M i d e s q u e sobrepassen les d i m e n s i o n s a q u è e s t e m acostumats a veure i q u e tot i ser així mai e n s caurien a sobre. Val la p e n a , s e m p r e , p o d e r gaudir d'una exposició exhibida e n u n e n t o r n c o m é s el claustre del Monestir. Parets d a m u n t parets, a m b d u e s plenes de records per ser guardats.

EXPOSICIÓ GRUP PINTORS Temporada -Presentació

1996-1997 llibre àgata-

Fins el 20

d'Octubre

J. Sanagustín Laporta R. moscardó Andreu Martró Mariné F. Vilasís-Capalleja F, Calabuig Mercè Flores Brugalla Siilué Parramon Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

sínol

Santiago Rusifiol, 52 -Sant Cugat del Vallès

Tel.9 3 6 7 5 4 7 51

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

E x p o s i c i o n s

C r í t i c a

d ' a r t

Un combinat

d'estils

DAVID MORKLI

Lloc: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix Autors: Solivelles Andreu, Jaume 7,apater, Antoni P Robles i Joan Cerdà Dates: Del 2 al 25 d'octubre

I* natura r*. un rJtl\ pnnaptik

temes del'obra de Ma-\i[>. i/ue /-> potveure a la Casa de Cultura. FOTO.X

IARROSA

La sala d'art de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix està acollint actualment l'obra de quatre artistes, tres d'ells de Sant Cugat. Cada artista és diferent. Amb estils, gustos i t e n d è n c i e s q u e s'aparten les unes de les altres però q u e , un cop barrejades, es c o m p e n s e n en un conjunt de formes, colors i temes va-

L'entorn de Sant Cugat, a la mostra de Massip a la Casa de Cultura J. M. M.

La Casa de Cultura acull fins al p r ò x i m 27 d ' o c t u b r e una mostra a m b trenta-cinc pintures, fetes amb la tècnica de l'oli, de l'artista Ramon Massip. Kn aquests quadres, l'autor reprodueix alguns dels indrets més caracterísites de l'entorn de Sant Cugat, però també d'altres poblacions de la geografia catalana com Girona, Arbúcies, l'Empordà o Terrassa. La T o r r e N e g r a , el Pi d ' e n Xandri o les masies dels voltants de Sant Cugat són alguns dels indrets que Massip ha escollit per a la seva obra. L'ex-

posició es c o m p l e t a a m b alguns bodegons i natures mortes. L'obra de Massip es caracteritza per l'estil figuratiu i clàssic i per la contemplació de la n a t u r a , u n a d e les s e v e s temàtiques preferides. P r i m e r a individual Ramon Massip té actualment 75 anys i va iniciar-se e n el món de l'art fa tot just una d è cada. L'artista santcugatenc va c o m e n ç a r a pintar en el mom e n t q u e va jubilar-se. Tot i així, Ramon Massip va explicar que des de jove ja mostrava interès pel món del dibuix i de la pintura.

Aquesta és la primera vegada q u e Ramon Massip presenta una exposició individual a Sant Cugat, ja q u e abans havia participat en algunes col·lectives de l'Ateneu Santcugatenc. En la inauguració de la mostra, gairebé una quarantena de persones van acostar-se fins a la Casa d e Cultura per conèixer d e m é s a prop l'obra de l'artista. J o s e p Massip va e x pressar la seva satisfacció de p o d e r e x p o s a r a la C a s a d e Cultura. L'artista reconeix que allò q u e m é s l ' i n t e r e s s a del món de la pintura és "conèixer coses noves", però sobretot "aprendre una mica de tècnica".

COMPANIA ESPECIALIZADA

Lluís Ribas exposa les obres i objectes que subhastarà aquest any A. C. - Sant Cagat-

Cuixart, Tharrats, Vives Fierro o Cruanas, entre altres. L'espai Lluís Ribas va fer la seva primera subhasta el 1996 i des d'aleshores s'ha anat repetint any rere any, aconseguint cada vegada més èxit. La seva voluntat és "trencar amb la idea que l'art és una cosa cara i inaccessible". Per ajxò ofereix pintures d'artistes de primera línia a meitat d e preu. Una altra de les màximes d'aquesta iniciativa artística és acostar l'art a les persones més joves, donar-los a e n t e n d r e q u e p o d e n adquirir bones obres a preus raonables.

Des d'aquesta setmana estan exposades a l'espai Lluís Ribas les obres d'art i els objectes que la galeria traurà a subhasta·el pròxim 3 d e n o v e m b r e . Fins que no arribi el moment de presentar al millor postor aquests articles, tothom q u e ho vulgui podrà fer ofertes per aquells objectes que interessin. L'exposició es podrà visitar fins l'I d e novembre i donarà l'oportunitat de valorar obres de firmes tan r e c o n e g u d e s com

SI QUIERE VENDER SU LOCAL O ALQUILAR SU NEGOCIO ijLLÀMENOSU

EN LOCALES COMERCIALES

N9 1 EN TRASPASOS

NEGOClOS

La major virtut d'una exposició feta per q u a t r e artistes aficionats és la barreja de temes i p e n s a m e n t s t o t a l m e n t diferents q u e resulten atrac-

S u b h a s t e s

L!artista exposa uns 40 quadresfinsa finals d'octubre - Sant Cugat -

riats i originals. L'obra de Robles és detallista, a m b un domini del dibuix en blanc i negre. La de Solivelles és realista, a m b moltes imatges del Monestir. La de Z a p a t e r és e x t r e m a d a m e n t detallista, amb retrats i dibuixos variats. I la d e C e r d à és c o m p l e t a m e n t diferent, a m b una barreja de pintura escultòrica, a m b t e m e s surrealsites.

93 590

PANADERIA-DEGUSTACIÓN en zona comercial y residencial de mucho paso. Local en Chaflàn. Tiene Terraza. T/93.590.28.00

ALQUILO BAR junto Gasolinera. Sin traspaso. Aire Acondicionado. T/ 93.590.28.00

TRASPASO BAR-COMIDAS. en Centro Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000,8 mesas, nevera, frreidora, codna y homo, lavavapas, cafetera, Aire Acond. V 93.590.28.00

TRASPASO BAR-RESTAURANTE en zona cèntrica de Barberà del V. 2 plantas y 250 m2. Totalmente equipada Precio muy interesante. Véalo. T/ 93.590.28.00

BAR situación ideal. Zona de mucho paso. Totalmente reformado. T/93.590.28.00

TRASPASO BAR-GRANJA en Ripollet. Situación ideal. Muy céntrico. Totalmente equipada. Facturación demostrable. Zona muy comercial T/ 93.590.28.00

BAR-CAFETERIA en Sant Gervasi. Junto parada de bus y gasolinera. T/93.590.28.00

RESIDÈNCIA 3* EDAD 19 plazas con jardín. Ocupación 100%. T/ 93.590.28.00

Tenemos su LOCAL OE COMPRA entre 90 y 400 m2. jUàmenos! V 93.590.28.00

TRASPASO RESTAURANTE 40 plazas màs Terraza. Pàrking Clientes T/93 590 28 00

TIENDA DE AMIMALES en traspaso en Sant Cugat. Totalmente equipada. Muy buena

TRASPASO RESTAURANTE tipico Catalàn, en torre con terraza y carpa de verano, barbacoa y todo nuevo. Por traslado T/93 590 28 00

RESTAURANTE EN TRASPASO Superfície 400 m2. Zona Vallés. T/93.590.28.00

TIENDA DE MODA en traspaso. En calle principal junto Estanco. Totalmente equipada V 93.589.28.00

Traspaso PASTELERIADEGUSTACtÓN con Obrador75 m2. Todo perfecte estado. Alquiler: isolo 80.000 ptas.l T/93.590.28.00

TRASPASO TIENDA ALMENTACION en Sant Cugat. Alquiler bajo. Con Isla Ckraetaòos, Nevera Expositora, Bafanzas Digitales, Picadora, Cortadora T/93.590.28.00

TRASPASO BAR (Bocadillos, Tapas, Pizzas...) con Zona Lúdica. Ambiente a tope el Fin de Semana. T/ 93.590.28.00

Se traspasa RESTAURANTE ASADOR. Zona en Expansión de Rubí. Gran Terraza interior y Barbacoa. Fàcil aparcamiento. T/ 93.590.28.00

BAR COMIDAS en Traspaso cerca FFCC de Sant Cugat. Clientela asegurada. T/ 93.590.28.00

Se traspasa BAR en Zona Deportiva de Sant Cugat. (Gran Oportunidad! T/93.590.28.00

TRASPASO GRANJA BAR en Rubi Excelente situación. Con terrazay todas las Instalaciones. T/ 93.590.28.00

TRASPASO PELUQUERIA en Zona Cèntrica. Superfície 60 m2. iOportunidad! T/ 93.590.28.00

LOCAL EN TRASPASO en C/. Mayor de Sant Cugat. Tiene 40 m2. y todas las instalaciones T/ 93.590.28.00

IMOS

facturación. T/93 590 28 00

F I N A N G I A R

TRASPASO BAR-FRANKFURT TRASPASO BAR-PIZZERIA en Barberà junto panadería y en Barberà del Vallés. Zona colegio. Zona de (alteres e peatonal de mucho paso, industrias. Campana extractora. Superfície:200 m2. Totalmente plancha, sandwichera, homo de equipado. convección. Tiene de todo. T/93.590.28.00 T/93.590.28.00 TRASPASO PAPELERÍATRASPASO RESTAURANTE en Cerdanyola, srbo ideal, 80 comensates, PRENSA con Genero incluido. fàcil aparcamiento, codna, plancha, Mismo duefio màs de 20 aftos. homo, barbacoa, cafetera, botetlero, Alquiler bajo. Zona muy habitada. Combi, Aire Acond.. Única en la zona. T/93.590.28.00 T/93.590.28.00

tiéGOíaosj

80<X>

T R A S P A S O

3 3

5 9 0

2 8

Cultura

ELS ÍGVIYIOINS Divendres, 16 d'octubre de 1998

r e p o r t a t g e

L'ermita de sant Domènec fou erigida a finals del segle X V I I o principis del X V I I I per la família Mates en terres de la seva propietat. Ubicada en una cruïlla de camins, ha estat testimoni de fets històrics crucials. Ara serveix d'abocador de tota mena de deixalles, als límits de Sant Cugat.

Sant D o m è n e c : ruïnes a la cruïlla "Enlloc no hi ha frontera" (Màrius Sempere) MARIÀNGKLA ROVIRA -Sant Cugat -

Segons expliquen els historiadors, el santcugatenc Domènec Mates era un home notabte: per negocis viatjava pel país, dedicat a la compra de carn per subministrar-la a l'escorxador de Barcelona. Tenia una casa notable al carrer de sant D o m è n e c on hi reunia els ramats i en terrenys m é s allunyats s e m b l a q u e hi manà fer l'ermita. Era una cruïlla i m p o r t a n t , a m b el camí dels Monjos - q u e se'n va cap a la serra de Galliners i sant Llorenç del M u n t - i el de sant Andreu de la Barca; aquest seguia el traçat de la via romana dita Calciata que unia el Vallès amb Tarraco. El canvi de segle del XVII al XVIII havia vist la pèrdua de les institucions catalanes, després de la Guerra dels Segadors, quan el Monestir sofrí desperfectes. Allà hi havia uns 20 monjos i el poble tenia 1.000 habitants l'any 1787 (400 el 1719). La mala tongada se superava i a finals del XVIII hi havia creixement econòmic, es crearen tallers i fàbriques tèxtils que feien indianes estampades, i aiguardents. Ja no calia dedicar-se tant al cultiu del cànem, que es fermentava en aigües estancades i provocava paludisme. La devoció al sant havia crescut

per demanar la protecció de les febres. Al Monestir s'acaba el campanar i es fan obres al palau abacial i a les muralles, enrajolen l'església i fan un jardí botànic. L'abat obsequia els pobres amb un àpat i van ser més de mil. Després va venir la batalla contra els francesos. Amb l'ajut de la població Caldagués va vèncer Duhesme, una acció bèl·lica que és recordada com a batalla de sant Cugat, el 12 d'octubre de 1808. El rector de Valldoreix explicava que "los enemichs agueren de fugir... no ne agueren cadat cap que no agués estat mort, pres o ferit". Per commemorar-ho s'hi feia un aplec, que va durar fins al 1936. Restaurar o enderrocar? Si se surt de la població en direcció a Rubí, a la dreta hi ha l'ermita enrunada que ara s'ha convertit en un abocador. Els voltants i l'interior són plens de porqueria, a més de servir d'aparcament Fa una mica de vergonya... Va caure el sostre d e la capella i si no.s'hi fa res començaran a caure les parets. El petit edifici no té interès arquitectònic, però és ple d'històries importants per al poble. Sobre la necessitat o no de restaurar-la he fet una petita enquesta. -Valdria més tirar-la a terra, amb

C r í t i c a

tants m o n u m e n t s importants com tenim per restaurar. Fer-hi un jardí i posar-hi una placa que expliqués la seva història - c o menta la historiadora Montserrat Rumbau. - S'hauria d'enjardinar la zona i restaurar-la. Si la història que tenim no la conservem... -és el que hi diu Tomàs Grau, de l'.APAC. - Caldria restaurar-la pel valor sentimental que té. El lloc jo el deixaria només net, amb el camí dels monjos senyalitzat; indicar la importància històrica que té, per la batalla que hi va haver i el que representa. S'hi feia l'aplec, també -opina l'artista Joan Tortosa. -Sí, s'hauria de restaurar, ara és fàcil, abans que caiguin les parets. L'Ajuntament hauria de tenir interès en cuidar el patrimoni.Tot el que és patrimoni val la pena. Són quatre parets i un sostre, però les. ermites es posaven a un lloc per alguna cosa, alguna significació devia tenir-creu l'historiador Víctor Giner. - Sí q u e cal restaurar-la, no s'hauria de deixar abandonada. N o té interès arquitectònic però sí històric i és un lloc d'entrada a la població, sí que cal fer-ho. A més els fonaments deuen ser sòlids perquè les restauracions es van fer ben fetes. La del segle XX va ser realitzada per l'ar-

c i n e

Ombres i esperança

l.es escombraries han guanyat aquesta batalla. FOTO: M.À.ROVIRA quitecte municipal, jo ho tinc escrit, això -expressa Joan Auladell. Les opinions són força unànimes sobre la necessitat de restaurar l'ermita i el lloc. La de netejar l'entorn es fa molt evident només d'acostar-s'hi. Qualsevol viatger que s'hi aturés, foraster, mai no diria que el paratge tingui cap mena d'interès, vist l'estat en què es troba. Sembla una deixalleria abocada al voltant d'una caseta mig enrunada. El camí dels monjos, de gran tradició durant segles, passava per aquí, i no més avall on fa uns anys es posà una fita a m b una placa. Era la connexió entre monestirs importants, que ara, cada any, una marxa excursionista —només per als més entrenats— encara recorda. Els monjos perseguits fa mil anys buscaven refugi a m b els germans allunyats fins q u e passés el mal moment. Altres re-

correguts més quotidians conservaven el camí, que puja i baixa turons i passa rieres ara seques. La batalla contra els francesos (Guerra de la Independència) es va guanyar; en queden testimonis i dibuixos, d'aquell 12 d'octubre d'ara fa, precisament, 190 anys. Els ermitans havien baixat al poble a avisar que s'acostaven els gavatxos, deixant dos canons preparats. Poc després començà la lluita, cavalls i infanteria... i aquesta va ser de les poques que es van guanyar. La paraula E R M I T A és documentada ja en Joanot Martorell ("lo comte se posà en una devota hermita"). L'ètim E R M ve del llatí tardà eremus, i aquest del grec, i vol dir desert, solitari. Ermita a l'encreuament del passat oblidat, sant Domènec, ara ruïnes no desertes, enderrocs en el soroll secret de la cruïlla.

SUBSCRIVIU-VOS A

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: "Los miserables" Director: Bille August Actors: Liam Neeson, Geoffrey Rttsfi, Urna Thurman Durada: 135 minuts Per començar reconeguem q u e adaptar Los miserables és un acte d e valor. Una d e les obres capdals de Victor Hugo, destaca per la seva gran complexitat i resulta de difícil traducció a l'estructura dramàtica d'una pel·lícula. Un repte ambiciós Fins que el projecte no ha arrivat a port ha sofert molts canvis, dels q u e destacaria el rebuig d'Anthony H o p k i n s a l'hora d'interpretar l'inspector Javert. Tot i que Geoffrey Rush es llueix, un duel entre Liam Neeson i l'actor gal·lès hauria estat un fet digne de veure's. Però m é s s e n s i b l e resulta el

canvi del director previst. Roman Polanski, que va ser el primer a interesar-se pel film, va deixar el projecte. D e l realitzador de La muertey la doncella es podria haver esperat una versió m é s i n t e n s a , a m b u n to dramàtic més encertat. Bille August té ofici, estil i domini però la seva posada en escena, detallista, acurada, peca de freda, fet freqüent en la seva Filmografia. Sort dels actors, N e e s o n i Rush especialment, q u e d o n e n una profunda dimensió h u m a n a als personatges, dos homes torturats, l'un cercant una redempció q u e no li arriba mai, no importa el q u e faci; l'altre obsessionat d'una manera malaltissa per l'absoluta obediència a la llei, sense donar mai un espai per al perdó. Un repte ambiciós. Aquest rau en la dificultat de l'adaptació

d'una obra que ho té tot: un retrat d'època que va des de l'estudi psicològic a la denúncia social, passant pel testimoniatge polític, encès i compromès. Pel camí de la síntesi (impresc i n d i b l e ) , s'ha r e d u ï t la importància de personatges i tram e s prou i m p o r t a n t s fins al punt q u e a tota la moguda política, q u e es reflecteix dins de la segona meitat d e Los miserables, li manca context i informació per a l'espectador no avisat. D e s o b t e , e n s plou una lluita del poble francès a les barricades, clamant per la república. Amb vicis i virtuts en la realització, la pel·lícula té grans m o m e n t s . Malgrat no tractarse d'una obra mestra, Los miserables és una versió ambiciosa, luxosa i digna. Q u e no és dir poca cosa.

CAVALL"! Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax: (93) 217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa : * 1a( .aixa

MENJAR? BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cu na cassolana

BARMERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes Cafeteria i entrepans

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

BO I BÉ

Rbla. Ceiler7Ï3Ï

93 589 84 22

Mansqueria

CA L'EUGENI

Alfons~Saia, 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CANlDO

Lleó. XIII

§3 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

~Ctra~ Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113

93 674 67 21

Jazz Líve

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINÉT

Cami Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZPHIÜPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi. 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMÈSON

Raça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTRCHOO

Plana de l'Hospital. 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora. 24

93 589 50 1 í

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura. 6

93 674 64 33

Menú diah

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Placa Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 67509 05

Entrepans variats

MASIA MASROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexica-menú català

PARADA I FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sant Jordi. 33-35

93 589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Carner de la Torre, 14

CAN BARATA

Tel. 93 674 12 85 • Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 • Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 •

VALLÈS PA El pa de cada dia El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 •ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

•

• • • • •

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàbat Bonich Dr. /. Sàhat Santandreu Dra. M. Sith.it Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA

•

Conveni amb les principals companyies d'assegurances mèdtqtíes* PEDIATRIA Dr. j. Barraran Milan NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Caiafi

Centre de Rehabilitació • SUSANAWCOLETI Sart Antoni, 7* » $ 3 6 7 4 7 4 37

Cirurgia Cnrçia general, aparell drçjet&u. ASC-Previasa-Samtas AY.Tbnebtonca. 2-B, 2n. AI Sant Cugat « 9 3 5 8 9 47 00

Atenció í copqjartyía a persones grans, "CANGURS" avis i nera, centrot de reatait*. aiuda s la H», transtorns espeoaS Salut i serves a domicili Av. Torreblanca 2-6, . 1 U 1 Í Sant Cugat» * 3

Santiago Rusinol 2 entsol i,-

TELS.

93 6 7 4 1 5 2 6 93 6 7 4 01 4 7

•

Consult. Centre Mèdic

LABORATORIS • UBOWFOffi DRECHE-

• O R A . M. DOMINGO <**• MMtón» sanem «etè»» « Sumi, dimecres i «jous, fiores ecnvwtgudes,<sf Efidavallada. M» iBFpt*.

.BfeNTAL BHANDT. iOddniofogia generat C f S * * » Mar« 9.1 er, 2a. ta... 7040

DENTAL MA-

• C E N T R E M È D I C SÀBAT Certfflcal» de conduir i armes. Merjema Interna, espsclamatsc/Santiago Rusiftof, 2, entol.

Dietètica-Nutricio

oa, 2 * 2 * U . Sant Cugat «83«7*«03

| M | ÀSSISfiNCtÀTSl· # R O t ó 2 4 HORES. ODÒNCJA Servei d'ajuda a les perspnea grtt», mafatts crònics o aonyt* T^*POROfeecents, a qualsevol hora de) tíaV LAR O ta nit. Sistema senzttt, ràpid. * - jltelòBBttenca, 2-8,2n A, despatx oor ï de poc cost Av. Tom**»-' Sü í-8, 3». A. 08190 Sant Of """'96-67S2812 9BUEÍ2««1-S89 3 9 6 7 _ .

«^7472400 «ORA. « t JAUME SAURA CSntoa «entitat o. a * . 9-13 h i 1 « ^ N l^&irrtMagi, 22,bal-

• 4 R ESQUIROL C A U S » a « É * t e . Av.fcmetjlanca.2-6 AssVàan». Ajjr, Mútua. S$ntta«, « 9 0 » 33 4 0 6 0 Us>2*hvd«t*».

^*$>

•

Pediatria • JOSEP M. C O R O M I NAS CASARAMONA Pediatra, asma inianbl. Hores convingudes Rbla. Ritjatatlscía, 20.1r3a. Sant Cugat « 93 674 7 2 1 6

93 418 4 » 48 • INSTITUT PS1COMÈDIC SANT CUGAT Psicologia cBnica, psiquiatria, depressions, akx^tc4retn«, tosd^ comarua ^raatoms a'ansiatat, eslfès. tabaquisma- Av T«r«btancajï-8 3er. A desp. 11 i 12 Sant Cugat. • 93 999 37 87

• PILAR CANOSA ÚBEDA P«<Satna - Medicina adolescent. Av TMíetSanca, 2 - 8, 3r pla, • MARÍA DOLORS CASant Cugat RRERES 6ENNASAB Cen» W * ? 4 57 98 treteedfeSatwt Sarftago figst» 580 3S 48 ftaJ^etSaotla SatttCtMHt • DRA. ANNA PUJÏBETÍ «93W415aft PedíaWa vaalictoSaJutMapfre. Endavallada 21. fer pis. Sant Ougiat. « 9 3 SO» 29 95 $3 «74 3 0 ? »

« 9 3 «740147

leep^rflecctogia Hor*» comto-

Oftalmologia

D « L A n o t a Cerdà « e m . RcsarSoSaw«»»Dnt.Uurf><38(ti*

iiinii

Fisioteràpia Rentarap*. AíBistSnaía·èBitB. rt*fhte Atót*. 6/VMk 49. Saftt

ÓSg** «387443 73

« 9 3 6741528 v 9397401 47

Urg.9TO2?9(H»

Geriatria ERtATRIA Atenetà * emom grans en et wm donéc*. Aneuowam « l * p n # * r * . Q a s t i $ * » Re' i i <j*aRrss f»sra*j*.)n. FofWacMr. tí Àngel

ÏMmm

Or. TO*r*y H«Mioi(*, OdortüoftatoBiatOíod.a, OHl· *tt»n»e VBfDnes^teúü&DM«d«et)dta. Ç> Joan Mini. m S « « Cagat.

»$*«£&*

0«NTAL I

Av.CatsMw.21, baixos. SantCuost

*93SftT0OO0 aaai^03i3

• CONTCA DENTAL AUTftAft Odortotegià general, impJantótogia, prétaBJ», Ddontopectatna. ortcdòfteía, mútues. Av Toprebtan-

Pedagogia-Logopèdia • BEQONA VWALLONGA pBdaJogía, logoped». Probtemes ttenguatge i aprenentatge C/VDa.S-7,1r 2a, Sant Cugat.

« 9 3 5891215

•

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistencia servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes... •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,.

MSaWes de) peu. orteste, pt«oOttíinTOtogÍB, Conveni amb tíSes ortopèdiques, papftarAte!. to» pfinejpals mútwes C/ Sar«- «Sturote det peu Hores aopn* I t M a n a i 10. Sant Cugat veftfe • 93889 6106 «S36886313

• M A R I A COLOMER CALAR Centre Mèdic Sàbat Santiago fiustnolí, entsol. l a . SarftCüBat

•

21, 4rt ta. Set*

Vtmm D£ SALUT •JOS&>M,t*EDC£0£$

4ÍOR. FERRAN RSRRAtiVKÀ. «ïriterthur - P**vta«a - A * síítancia sanitària Medtfiac. Franoccc Monagas, 48, entr. 2 a SantCuost «936764853

•

Tocoganecologkl·Obstetríoa • 0 R . JESÚS FBKMA1ÍD6Z

•Transports especials: individuals i en grup

929169536

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

Revisions pera armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

•

A* ftmttfejMa, 2 * ,

PSIQUIATRIA

•

Guia Mèdic a 5R. FERNÀNDEZ LA-

INFERMERIA

•

ÜACUNICA tnwtor»» d'aprenerrWg» I d» h paria. Nens. adolescent* J adtte. Aw. Catalunya 21, 9r 1a.

«93*743673 • C 6 N T R E PSKJOTERAM A 0 6 L VALLÈS PsfcoJogiíi. fjsiquíatr», togopedia. Plaça Dr. Galtes, S, 2n, 3a. SantCtiat. « 9 3 S8» 4 0 5 1

ihtttttMtoie^Bt. CsA«t»at A?-; !

qrjen»; -- -' ~'> ^^*1?'"

9 JOSEP PECH Tfítumatotogta, ortopèdra, As> ststàocja sarritarts, Ptevletra, Madytec. PoteSr*; 1c*n*ieíwa, 2.6,2a.«). Sani Cugat :• «93589188»

• DRA. PALERM Peteotofita, Ansietat, deptesto, dificultats da relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. DR. Hores convingudes c/ Francesc Moragae, 25-27. 2n t a . BURO Cirurgia ortopèdics tfèt««rtó. Sant Cugat lògica. « 9 3 6 7 4 3 8 53 Hores convir>gude». C/Gion»,

•

rmmn AÉAH-

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blar>ca2-813rA. desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 16 d'octubre de 1998

PELUQUERIA

FORMAS C/. Elias Rogent, 1 8A (junto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

IIjft.esim Bar Restaurant

Tota una tradició

•C1NESA

•YEUM) Yelmo 1

Sant Cugat 1

Menú diari, però de diumenge! Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

16,10-18^0-20,30-22,40

Barrio Sant Cugat 2

Yelmo 2

Pequenos guerreros 18.00-18,10-20,25.22,40

Blade

$sntCugat3

Yelmo 3

Refación mortal

16,00-18,10-20^0-22,30 16,10-19,00-22,00

YetmoS Pequeftos guerreres

00,45 00,45

Doctor Dotíttte

2 ÜG MACx 500

16,00-18,15-20,30-22,50

Stempre queda «i «mor :

Yefmo 9

Sir*tCugat4 : Siwçoc&dar .,

00,45

17.15 - 20.00 - 2245

Sahrara}3<Alado%an

16J0-17.15-22.20

* DISSABTES VARIA HORARI DE L'ÚLTIMA SESSIÓ' OlMECUES OIA t H i'ES^eTAOOR

* Ets diumenges 1 festius sessions maítais a les 12.00

TPARADA

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

NDAït

CUINA CATALANA SERVEI DE CARTA I MENÚ TANCAT DILLUNS NIT

II Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

SiWSSm mi

Q Diada r espectador

| Vine a Me DonaktV i celebra amb nosaMra £S=el30anh«rearíilelBigMad'

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 Ir

CUGAT

SALA 1:16,10-18,20-20,30-22,40 SALA 2:16,00 -18,10 -20,25-22,40 GOLFA: 00,50-13 ANYS GOLFA: 00,45 APTA

«"^

17.00 • 19.45 - 22M

Yfeltino8

SantCuosaa Refaci morti

• I cafè... f f v f K las pastes... * * * f H el suís... f f v f K

^/WM»*/UMVERSNL *

16.00 • 18.15 - 20.30 - 22.45

00,50 Los miserable* Yefmo?

SamCugstS

Pàrking

16.00-17.15 - 22.20

Yelmo 6

Barrio

CINESn

Carrer Sant Antoni. 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès

Et hornbrequesusurraba..,

SiintCuqatl

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45

Yelmo 4

Sessions golfes de dissabte

la xocolata... ffvffw •Is entrepans... <ffv*fv

17.15-19.45-22.50 17.15 - 20.00 - 22.50

Hzo Halloween

Sant Cugat 4 B negociador

Com sí fos de tota la vida

El diari de casa.

Un romance muy peligroso

Carnet

«Waraw·Ie·ws Jove

Carnet d'estufant «•nóVIBSMMn universitari

http://www.cinesa.es

Venda aBBswBSlwBSBB anticipada

Carnet més grans iB&&&8&B&Bw de 65 anys

Sant Cugat Centre Comercial

> Planta alta, tel. 93 674 46 54 obert d k j m · n g · · I featJum

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA3:1600-18,10- 20,20- 22^0 GOLFA: 00,45 13 ANYS

Reserva per telèfon

SALA 4:16,10-19,00-22,00 GOLFA:00,45 13 ANYS

13 £Q B

Venda les 24 h. ate ServtCaixa '"' •""

Acoessos minusvaKds

Pagament amb targeta de o r e *

SALA 2: 00,45 DIVENDRES 16

S§ S3 Sessions numerades

"»~<-~902-333231

50 Cultura & í

ELS4CAIYroNS Divendres. 16 d'octubre de 1998

:, W..M.Ú

R A D I O

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h Eldespertador; amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrreista, amb Jofre Llombart • D e 10.30 h a 13.00 h La rrvista. el magazine de Yanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Citrat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 h a IK.OOh Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al I/oro. el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h /.'espartiii • De 21.00 h a 22.00 h l'estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts). Bon rotllo (dimecres). Pur d'assaig (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtirne, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l.'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu rostat

Dissabte • D e 9.00 h a 10.00 h Es rap de set/nana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 11.00 h li ram illes. el concurs • D e 11.00 h a 13.00 h

::. * : : i i # s i : i £ j i É s , : : :

[ • ;:i

p r o p o s t a

Pasta Fullada • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club. amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h L'estrena • De 18.30 h a 19.00 h F.l.xip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del ser: \or • D e 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa 1" edició • De 10.00 h a ll.OOhNostra dansa • D e 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa _-"' edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h %uc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa 3" edició

Tothom està convocat a la ¥11 Trobada de Colles Castelleres del Vallès Aquest cap de setmana Sant Cugat es vesteix de castells. I és que la ciutat acull la VII Trobada de Colles Castelleres del Vallès, que s'inicia demà a les sis amb un acte oficial d'inauguració de la Trobada i l'exposició de fotografies del Museu Casteller de Valls. A les vuit, els interessats en el fet casteller podran compartir una taula rodona amb tres persones coneixedores d'aquest món. A la nit, la música tradicional amenitzarà els presents amb les notes dels Ministrils de la Palla i els grallers de Sant Cugat I diumenge, les matinades ompliran els carrers del barri antic amb el so de les gralles; després d'esmorzar serà el torn de la cercavila i a les dotze arribarà l'acte més esperat, l'actuació castellera. Els protagonistes seran els Castellers de Sant Cugat, els Castellers de Montcada, els Castellers de Sabadell i els Castellers de Terrassa. Tot és a punt doncs, per passar un cap de setmana amb tradicions.

Exposicions

DIVENDRES

I XERRADES .**"> J • inaugural. L'acte d'efeeaasa a càïrec de l* H-íustríssim •Sant Cugat. Otttat Oberta. 1 r Congrés de ta i Senyor ]o»> AyrrKSficIï t Aroca, Alcalde de Sani < A les 20.90 h. Lloc: Societat Coral La Urnó Sao&qg|gfe*{C. Anselm Ckvé> 7) •Petites s£^kM5tf#àa©bciéa l'astronomia, obs«fVfie|É|j||Íteta i altres cossos eelests. A càrrec de personal esgedÉt* Kc2aeH9r^és&h:a24h.debiMfc i concertar per a grups orj$tiút%d^P^&eu aj Centre d'informació: 932.803.552

17 DISSABTE

VB TWOBAPA PE COLLIS CASTCU4ÍIÜ ÍML VALLÈS ·I MW Md»|i»li'Dj| W k > AI M l«l(M>b. T ? •Tauk RodQH* .?£l&tardeJs castells al Vallès* ÀJ*$y0OH. <feace«WMjfeÍ<aTradicb«al. A tes 22.30h. '&S«|lrt%fe Mbístrils de la Païts de Matar& També hi haaràels grallesécSmçQypt, espectacle defoci mafe$$i& Totes aqtw^àctrvitatstindranlloc als j3JxJ«!s^lifflse^.í>^: Castellers de Sant Cupt. ", PASSEIG PER COLLSEROLA: •Passeig pet €$%*oIa: Santa Creu d'Ofeida- La Barcelona, 5^%;<3ub Muntanyenc Sant Cu]

D*OLORDA-LA RIERAOA Uoc i hora de robada: a les 9 h, davant deí CMSM.(Plaça

SALES MUNICIPALS • Imatges Castelleres. A la Casa de Cultura. Fins al 28 d'octubre. •Retaules de memòria, de Michel Goday. Al Claustre del Monestir. Fins a l'li de novembre. •Aigües i dones. Pintures. Local Social de la UREF de la Floresta. Només els caps de setmana. Fins al 18 d'octubre •Ramon Massip, o/is. A la Casa de Cultura.Fins al 27 d'octubre. SALES PRIVADES

nH'MENCP

V I TROBADA DE COLLES * Matinada arnbgraïlers. A Ics 9.00 h. «Cercavila. Ates10.45 h. •Actuació Casteüera. A les 12.00 h. Iotes aquestes activitats tindran lloc ais Jardins< •Uaneguet lleig. A les 12.00 h. Lloc: Auditor

DEL VALLÈS

Org.: Castellers de Sant Cugat Cultural (PI. de F Auditori, s/n) Org.: La Xarxa.

MÚSICA 1 ESPECTACLES *26ç Cafè de les Arts "L'Ocell Radiant" \* ^ Amb cançons folklòriques mexicanes, músjeà po^^içotis de eantautors i recital poètico-teatraí. A les 18.00 h. Lloc i:REF (PasseiK Floresta, 24-26) '*'- . ,

20 DIMARTS

CONFERÈNCIA « "Els primers anys de franquisme a Sant Cugat'\ A càrrec de José Fernando Mota. A Ics 20.h. Lloc: Sala d'Actes del CMSC. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat.

•Grup de pintors a la Sala Rusinyol. Obres dej. Sanagustín, Lapona, R. Moscardó, A, Martín...A la Sala Rusinyol. Fins al 20 d'octubre. •Josep M. Mejan, pintures. Retrospectiva i obra recent. A Canals Galeria d'Art. Fins al 31 d'octubre. CentreCultural

• Corre, Corre Diva. Idea, coreografia i direcció: Ramon Oller. Dissabte 16 d'octubre a les 10 del vespre. • Els pirates de W.S. Gilbert & A. Sullivan. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Divendres 23 d'octubre a les 10 del vespre.

Cultura 51

ELS·ICAIYIWS Draiu/res, 16 (Tortubir <lc IMS

myk.M,T,Om^

TELÈFONS D'INTERÈS Ajuntament

93 5832288

SÇflEA

935890021

Bombers Sellaterra

93 6928080

VaBdortw (parada)

936741111

Grua

936743371

Bombers Generalitat

085

Aigass la Floresta

936742089

CAP

935691122

AAPPiWMir*sal

936742016

CAP urgències

935894455

AAWVerp Carme kfira-iol 936741003

CasadeCutara

93S991382

AAWSaW«loar*Mir»-sol

936747193

CsHtreSoaatíSanteriLF 935897800

mpmmson*

936742TS7

CasiVEBdoB»

936744599

AWiWC.»aitser«tW«l938742t85

CïtaüM&Q**

S37JS29«

AAPPWCiKiMljém

Gerítre GfeíctBFtoBBta

935980647

«PTC^ Infesta FfciWta 936742089

Canti» Cbíe lesPtaws

9367551ffi

MWAiguato^alaFiDi; 936745129

Cas«Cutttifan*»«)(

935862818

A$& Owsujsfciont

Bombers «ubh Sant Cugat 93 699 BO «3

936745049

93 268 45 67

CítwwsSt Cugat $Bseí 93 589 OS 41

WSpüprteía)

Correus

93674709$

Gwenpeace

Creu Roja S*rrtC?$*t

935741234

H, Qsnera) de Catalunya

935891212

l·f.VSd'Haton

934272000

Cau Roja VaSdoreót

936742459

Dispensari La Floresta

93 674 7§ 15

e t mima o&xtmk 93 674 2719 ENHER Rubi 93 6991892 FECSA (atenció al cient}

900737373

FECSA (avaries!

900747474

FFCC

936741934

Funerària

935885552

G, ÇM |Mír*-soU

936742379

Hisenda

935891155

Juf[at

93 6748896

Parròquia St. PereOctavià 93 6741163 Parròquia U s Planes

932D47503

Parròquia Valldoreix

93 6740569

A ,*.:.;

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Divendres 16 • Sants Eduvigi i Galderic Dissabte 17 • Sant Ignasi Diumenge 13 • Sant Lluc Dilluns 19 • Santa Laura Dimarts 2 0 • Santa Irene Dimecres 21 • Santa Úrsula

• informació i inscripcions: ar <rila13R.ïde17a18n

' Dissabte 3, a les 16.30 h. X O C O L A T A D A I J O C S I N F A N T I L S . A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. Org.. EMD Valldoreix. Col.: EMD Valldoreix.

Dijous 22 • Santa Maria Salomó Divendres 2 3 • Sant Joan de Capistrano

D i u m e n g e A, a les 17.00 h. T E A T R E " L a Dolorosa", a càrrec dels Marxossoss del Vallès. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: Casal d'avis de Valldoreix. Col.: EMD Valldoreix.

935883080

Diumenge I I, a les 19.00 h. R E C I T A L G A R C Í A L O R C A . A Casal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Obert. Col.: EMD Valldoreix.

(91)5434704

H. Sant Joan de Oéu

932034080

Uriftat Coronària

932481040

Tet de l'Esperança

934144846

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

934785000

InfcmiaaoflENR:

934900202

Informació Port

933188/50

OMtC

935893188

PolicfWc Torreblanca

935891886

P80MUSA

935891732

D i l l u n s I2.a les 13.00 h. S A R D A N E S APLEC D E L A SAL U T . A l'Ermita de la Salut. Org.: EMD de Valldoreix. Col.: Creu Roja de Valldoreix.

:;;||rl antics #!Éae|:,dÉ. 1|;aí 22 de fet l l c l i s a l u f É l i l iaitiFÈÉ;23 % Jeï :: •JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA I BATIKI SEDA

K. • :-; ENtÍPiS 1 1- ; ASES

938753503

Arxiu Gavfn

938742570

Piscina Municipal Vaftforefc 936754055 Casal d'Avis SC

935891638

Uard'AwsParróqwa

935890598

Club Muntanyenc

9367453 96

Coral de la UnÜ

936741006

Esbart Sant Cugat

9367526 52

Tot Sant Cugat

938748661

Grup Suo. tamígrants

936749314

Coerpo Nacional de PcScia 93 674 78 58 Urgències

091

POBCB Municipal i Prol QvS

092

Pol. Municipal (Valldoreix)

906795125

Comissaria de Pofe*

93 674 7612

Taxis (parada)

93674 0997

ftàdioTaxt

93 5894422

Repsol-Bu!*

939741580

Sant Cugat Comerç

936740322

Tel. i fax 93 5*9 82 69

flàfJo Sant Cugat

936755959

Els 4 Cantons

935696282

• JOIERIA ALA CERA PERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA •CANT CORAL •IOGA •ESCOLA DE MUSICA «ANDANTE» •TEATRE PERA NENS I JOVES

ttX·>WsX^·s-v:ttrMw:wwx·x·xtt&<^^

ríOfcARÍ AUTOBUSOS ;

w tmm%

SANT euGAiMfflRÀ-soMviAs JANER

Sortides des de fttss Janer, -Dies feiners. 1a sortida: 06.O0h-07.OOM)8U90h i ateshores en puntes a les 22.Q0h, L'últim serveifinalitzael seurecorreguta l'estacío de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: Q?.OOh~G&OOh-O9.O0 i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'úrtim servei finalitza el seurecorreguta l'estació de F.G.C- de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada horafinsa les 21.40h. L'ultim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-Q8.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21 <4Gh. L'últim serveifinalitzaei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregat Mas Janer, Esíac/ó Mira-sof, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Affons Sa/a, Can Cadena, Bstació M/ra-so/, Mas Janer,

• m m

SANT CUqpiLA FLORESI^LSSPLANgS

Sortides des de rvllíoni. -Dle* feiners. 1a s^|fe:05 , 46h del matí i cada hora i ml^a fins a fes 22.t5h. -Dissabtes i fesft^pa sortida: 07,1$h del matí i cada hom i mttpfinsa tes 22.i$h. Sortides des de ft^piiio. -OJes feiners, lasepda: 06.3$h del mati i cada hora i mit|afinsa ies 21.35h. •-Dissabtes ifestStÉf1a sortida: Ü8.0$h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35H. Recorregut. F. CoU^h Floresta, P/aea Centre, Mercat CAP, AÍfom Safe, Estació, Plaça Centre, La FI00a, F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA -Dies femers. 1a sorfba: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cadatarafinsates22.25h. -Dissabtes i festius^sortida· 06.25h i ate25 minuts de cada hora fins a ies Í225h. -Sortides addicfonphi Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Oies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies femers. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 63 minuts de cada hora fins a les 22.23h, -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsates22.23h. Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35-minufs de cada hora fins ates22.35h.

• mmmmmmfiwmmm®A - C k » feiners. 1a s o r A 05.15-05,40 i ate 40 minuts de cada hora fins a ies 22.1 Oh. . 1a sorrjck ÉM 5-05.40 i 06ïí0h lats 10 minuts de cada horafinsates22.10h, ï i festius. lajKtida: 07.10h i als 10 minuts de cada horafinsales 22.10h. ;

22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dssabtes » festius).

•^mmmi&suQHmmm WMM

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15i45 minuts de cada hora fins a ies 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45U, Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada horafinsates21.45h. FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.l5h (feiners).

E1S4CANIOINS 52

Divendres, 16 d'octubre de 199H

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÉS

El Congrés

Jordi Garriga. Publicista

IORDI CASAS

"A Spain hi ha potineries" MARTA FALGUERA

Als seus 78 anys està ple d'energia i sentit de l'humor. Li agrada seduir amb les idees i se'n prepara una per a quan li preguntes l'edat: "sóc tres mesos més jove que en Samaranch". Ha dedicat bona part de la seva vida a la Nestlé. Com a químic, va participar en la creació d'una de les primeres llets per a nadons, el Pelargón i, com a publicista, ha deixat històriques creacions, com la familiar "Caja Roja" o l'omnipresent "Nescafé". Va encetar el món de la comunicació als anys 60, després de fer un stage als Estats Units, i aquí ha produït programes de T V tan populars com "Esta es su vida" o " R e i n a por u n d i a " , sota el pseudònim de Jorge Leman que, per cert, es va catalanitzar quan va morir en Franco. Al seu currículum hi consten infinitat de campanyes publicitàries, assessories a empreses, articles publicats en premsa, conferències... però sempre pensa a afegir-li més coses. - Què fa, ara? - Preparo una conferència sobre poesia i publicitat. També acabo d'enllestir un llibre sobre Pere Prat de Caballí, l'home que ens va ensenyar a rentar les dents amb raspall, a partir dels anys 30, i voldria començar a fer la tesi doctoral sobre les relacions entre la publicitat i els esdeveniments. - És una relació molt directa? - Totalment. Mira, a mi la paraula "publicitat" no m'agrada perquè el que crec que fem és anunciar, avisar. E s el c o n c e p t e d'advertisement, que vol dir anunci o avís. Llavors, per vendre sempre has d'anunciar alguna cosa. Si no hi ha novetat si no hi ha notícia, si no hi ha esdeveniment no hi ha publicitat - I el publicista es creu tot el que diu? - El que diu ell sí, perquè no diu mentides. En tot cas, el que fa és mostrar els avantatges del producte. Mira, et posaré un exemple: Si a mi m'encarreguen una campanya per fomentar l'hàbit de

En Jordi veu la vida pel costat amable. FOTO: XAVl I.ARROSA Coca-cola ha sabut aprofitar la fumar i la tiro endavant mai no seva presència a països com l'anevidenciaré els aspectes nocius tiga URSS on, fins i tot es va condel tabac sinó que basaré el meu vertir en un símbol de llibertat. missatge en el plaer que causa fu— Tot suport és vàlid per pubfrmar amb mesura. No dius menticitar? des però tampoc recordes les ve- Sí i no. Tot és aprofitable però ritats. — D'aquí ve aquell famós eslò- dins d'una línia. Per exemple, quan encara existia el diari "El gan que vostè va crear per proCaso" ens van regalar dues pàgimocionar el consum de sucre: nes senceres perte què no amargueu» Qada SÍS TTieSOS flüS de quèhiPublidmee ... quessim anuncis - És clar. Tot SOfÚr m ütlüfotO 0 etl de Nestlé, però a té una part po• » . v • nosaltres no ens s i t i v a i t u h a s UTI articleperqtte, St HO, v a convenir d e fer lluir la et busquen a leS esqueles aparèixer en un 2 mitjà com aquell cara amable de i no ho vam fer. les coses. Crec que ens hauria perjudicat - Així ens h a n i m p o s a t la més que no pas beneficiat Coca-cola, els dunldn donuts i els - En una ocasió es lamentava esmorzars a m b cereals.... del fet que no hàgim definit la - No. En publicitat no hi ha imm a r c a " m a d e in spain"... posicions. A q u e s t s p r o d u c t e s - N o existeix perquè no hi ha s'han estès per una qüestió d e moforma de dir el que és Espanya. Hi des. La coca-cola en si no és bona, ha made in China, made in France, té gust de medecina i al principi made in Itafy, made in switzeríand... ningú no la consumia. Però un Per exemple, si et compres un rebon dia es va posar de moda i ha llotge made in Switzerlandiens una estat imparable. A més a més,

*U&

v a UI è

Teeftò±o

garantia perquè tenen molts anys d'aval. En canvi, no hi ha productes de prestigi made in Spain perquè tothom sap que a Spain hi ha potineries. - P e r ò creu que ens h e m d e preocupar gaire, d'això, els catalans? - No, però del made in catalonia sí. I, d'aquí a uns anys, el seny i la rauxa podrien ser els productes made in catalonia. Es podria parlar dels fruits of Catalonia, de la Catalonia culture... etc. - I p e r q u è n ' h e m d e dir Catalonia? - Doncs igual que passa amb Letònia o Britània, perquè són noms originàriament llatins i universals. Què va dir en Pau Casals a la ONU? "I'm catalaa From Catalonia!". No va dir "From catalunia". Si Catalunya es digués Catalonia els espanyols tindrien una idea més clara del que és el nostre país. Ara veuen una part de terra de la península, mentre que si en diguéssim Catalonia es veuria més clarament que és un país. - Pubbcitàriament parlant, d'aquí a quatre dies serem a Nadal perquè ja es parla d e l'spot d e Freixenet. Surt a compte invertir tants diners en uns segons d e publicitat? - És molt efectiu però només fins al 24 de desembre a les sis de la tarda. Quan l'spot està passant perd força. L'empresa treu partit de les notícies que es generen al voltant de l'spot perquè se'n parla des del final de l'estiu fins al dia que s'emet És el concepte de crear notícia. - Però, per triar u n altre exemple, j o no c o m p r a r é rajoles "Porcelanosa" pel fet d e veure un spot on també se'ls gasten d e valent p e r fer sortir la Preysler... - Però en aquest cas es fa per notorietat És una altra manera de forçar el fet de ser notícia, de sortir als mitjans, d e constar a la fotografia. És el que jo em dic moltes vegades: Jordi, cada sis mesos has de sortir en una fotografia o un article perquè, si no, et buscaran a les esqueles.

Fa vint-i-dos anys, exactament el 14 de març de 1976, al Teatre de La Unió Santcugatenca i impulsat per la Coordinadora d'entitats creada quatre mesos abans, es produïa un esdeveniment extraordinari: de 800 a 1.000 persones es reunien per escoltar el que la Coordinadora havia batejat com "la presentació de l'alternativa democràtica de Sant Cugat". Els presents sentiren desgranar propostes sobre un seguit de temes: sanitat, encariment de la vida, cultura, urbanisme i joventut. Al final, un improvisat representant de l'Assemblea de Catalunya suggerí que tòt allò no era possible si no s'aconseguien els quatre punts programàtics d'aquell memorable organisme unitari. El suggeriment era obvi, sense llibertats no podien haver-hi ajuntaments democràtics. La sala posada en peu s'hi adherí de forma quasi unànime. Recordar-ho em posa la pell de gallina. Avui, al mateix local, s'inicia un Congrés on també es desgranaran anàlisis i propostes sobre tot allò que ens afecta als santeugatencs. Sens dubte, a més de l'espai físic, pocs paral·lelismes més es poden fer. La iniciativa té un caràcter diferent ha partit d'una entitat que vol ser més un fòrum de debat que no pas una plataforma reivindicativa. El que sentirem serà força diferent al que es va dir fa vinti-dos anys. La pròpia entitat acollidora també ha canviat. I, sob r e t o t , q u a n acabi a q u e s t esdeveniment, faltaran només dos mesos per celebrar el vintè aniversari del nostre primer ajuntament democràtic. Així, doncs, un mateix escenari per a uns continguts molt diferents. N o obst a n t el copyri^it d'ambdós actes cal atribuir-lo al mateix fenomen: la vitalitat de la societat civil santcugatenca. El resultat d'aquest Congrés serà un bon baròmetre per mesurar aquesta vitalitat Serà, sens cap mena d e d u b t e , una bona oportunitat per reflexionar sobre el que ens està succeint i, a més, de forma accelerada. Als que hi assistim, potser ens farà més intel·ligible la seva digestió (o indigestió) col·lectiva. Els que no vulguin ser-hi..., fa vint-i-dos anys tampoc no hi érem tots.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs