Diari de Sant Cugat 259 by Premsa Local Sant Cugat

DIUMENGE ES FA LA 40 MARXA INFANTIL DE REGULARITAT, ORGANITZADA PEL CLUB MUNTANYENC

Divendres, >.Ui octubre de 199S

- PÀGINA 171 ED'ITORIAL

HS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Núm. 259 Any VI

225 ptes.

El rebuig a les obres a la Costa del Golf omple a vessar la plaça Barcelona

S UMARI El carrer Alfons Sala passarà a dir-se Lluís Companys en un termini de sis mesos Pàgina 7

Més de 500 persones demanen Paturada dels atacs eco/ògics

El Ministeri de Foment concedeix l'estació del Tren de Gran Velocitat a Sant Cugat

Pàgina 14

l.ti concentrada va obligui a interrompre el ple una estona I- ()i(); X. L.

Tret de sortida a l'última gran urbanització de Sant Cugat

Pàgina 15

Lucas Sant Cugat recupera la seva força a Europa amb una nova injecció de capital Pàgina 30

D'aprovar-se tot el projecte, la ciutat podria rebre 20.000 nous habitants m~í

La UE Sant Cugat treballa amb confiança després de derrotar el CB Castelldefels Pàgina 41

Amà s'inicia la reedició del col·hccionable "20 itineraris per Coüserola a peu". Amb Vexemplar d'avui, les tapes i dues fitxes. en la compra de

LLENYA o CARBÓ a la benzinera El darrer gran espai que queda per urbanitzar a Sant Cugat s'escampa entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i Catalana Occidente. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 14 Tant si vostè és a casa com si no hi és AUX.VYD contínua vetllant per la seva llar

sigui m é s rendible?

DIMONI:

ALUMINI

VIDRE

El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, í de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Ven se segons les seves necessitats, absolutament innovador, < modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L' ENTRADA DE. L'EURO. Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soc dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, tecnologies.

SISTEMES DE

Jeog-99

SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei

Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demanar informat? SiSIEMES DE SEGUÍEU!

:D»r:;«íMsco»o>Bi[ïicEoo

Av. Alfons Sala, 50-Tel. 93 589 17 99-Sant Cugat del Vallès

Cirup

de Serveis

Jnte^mls

SAIEST. S.L. B. FOSAI.B» I «aociados

Sani Mart. 32 Ento. 061 SO Sant Cugat <W VUès • T«l. 93 589 2313 • Fax 93 58914 31 • e-mai 4g*ttiMa)nt.«

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament / C. Xerric, 2 - Tel. 93 675 29 02-Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Griful Oil, s L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

Aal*i*llLj

LES COVES DEL SALMTRE HORARI (només caps de setmana i festius) de 10.45 a 13.15 i de 16.45 a 18.15

son

DISON Estilistes i Perruquers :

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica

Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un l()'/r de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 159Í de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

Les coves de Salnitre són dins la muntanya màgia de Montserrat. Al llarg d' una hora, el visitant caminarà pels 549 mm. enlluernats i a 15 graus de temperatura tant a l'hivern com a T estiu. Durant el sorprenent recorregut es poden observar gran quantitat d' estalagmites i estalactites així com un petit llaç i uns quants rat-penats. Més d' un milió de persones ja les coneixen! Podeu disfrutar d'un magnífic dia amb la familia ja que a fora hi han taules, una font, barbacoes... ELS NOSTRES SUBSCRIPTORS GAUDEIXEN DE DUES ENTRADES GRATUÏTES PER ANAR A LES COVES DE SALNITRE, EN PRESENTAR EL CARNET A LES TAQUILLES.

Forn {Pastisseria Degustació

HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19 h. al Casal de Cultura de Valldoreix.

El grup de Teatre Espiral organitza la 5a. Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 24 i diumenge 25 la companyia Sogtulakk representarà "KRÀMPACK" de Jordi Sànchez. Els primers subscriptors del setmanari tenen 1' entrada gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.

Preparem la Castanyada

No tanquem al migdia Obert tots els dies PI. Mas Roig, 3 • Valldoreix Tel. 93 674 11 37

«a»

TjJJp

sepal

Selecció de Personal

Francesc Moragas, 28 • Tel 93 589 83 83 08190 Sant Cugat del Vallès

sec i dolç Venem tots els ingredients necessaris per a fer panellets a casa.

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, cornercials,encarregats, dependents, administratiu s i tot tipusde persones amb qui vostè podrà c onfiar i la seva empresa créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 5"7 55 • Fax 93 589 58 15 E-mail seoaKÉSsumi.es

Santa Maria, 45 08190 • Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 674 12 53

HS4CANTONB ^^^*

El tema de la

hetmana

Divendres, J.1 d'octubre de 19')H

P FI O M U S A

Promocions

La promotora municipal facilita casa a ciutadans amb poca renda

Prornoció-ííS

Es una iniciativa oberta als santcugatencs majors d'edatFpnoció-92 GLÒRIA FRANCOLÍ

El desig de molts santcugatencs de poder continuar vivint a la seva ciutat fa deus anys que comença a ser més fàcil de complir. El 20 d'octubre de 1988 va fundar-se PROMUSA i al cap d'un any 196 famílies ja tenien casa en propietat a Sant Cugat. PROMUSA és l'empresa municipal constituïda per l'Ajuntament ara fa deu anys amb la intenció de facilitar l'accés a l'habitatge a persones empadronades des de fa temps a la ciutat. Durant aquesta dècada l'Ajuntament ha facilitat vivenda a baix preu a 711 famílies de la ciutat, en total un 5% de la població. La incidència de PROMUSA al mercat immobiliari local ha estat de més del 8%. Les bases de la propietat Els habitatges de protecció oficial s'adjudiquen a partir d'un barem que puntua el perfil de cada sol·licitant. Es imprescindible que l'aspirant a propietari tingui més de

18 anys, que no disposi de cap habitatge en propietat i que porti més de 5 anys en el cens santcugatenc. La primera promoció de pisos de Sant Cugat anava només dirigida a gent jove, però des de la promoció de 1992 poden ser també candidates les famílies amb renda modesta. Així, si es vol comprar un pis de règim especial, en el qual s'estalvia un 60% del preu

PROMUSA redueix l'import dels immobles entre un 32% i un 60% que tindria el mateix immoble al mercat privat, cal que el comprador cobri una renda dues vegades i mitja per sota del salari mínim interprofessional ponderat ( S M I P ) , q u e cobri m e n y s d e 4.400.000 pessetes l'any. Per poder comprar un pis a meitat de preu cal fer-se amb un habitatge de règim general. Els habitatges de lliu-

re taxat ofereixen un 32% de descompte. En aquests dos últims casos el comprador no pot cobrar més de 5 vegades i mitja l'SPMI. La promotra municipal ha promocionat també el comerç i els serveis santcugatencs construint 150 espais dedicats al moviment econòmic de la ciutat. Els aparcaments han estat un altre punt de mira de PROMUSA: en aquests deu anys s'han construït 250 places privades i un pàrquing públic amb capacitat per a 130 cotxes. PROMUSA també s'ha encarregat d'urbanitzar i gestionar el sectors Sant Domènech-El Colomer i Coll Fava. El passat mes de març van lliurar-se 29 habitatges distribuïts entre Roquetes i Torreblanca i es preveu que a principis de 1999 se'n donaran uns quants més. El lloguer d'habitatges i la restauració d'immobles són projectes que PROMUSA encara no té previst tirar endavant. Les principals raons que van promoure la construcció d'habitatges de protecció van ser en primer lloc l'elevat preu dels habitatges l'any 1988, la poca oferta de pisos acabats, de superfícies grans que aco-

t|ornoció«§4

190

Règim Lliura Gairebé la meitat e/e/i pisos \ón di R/gim Oi riera/ FOS i. PROMl S I Hissin comerços, l'elevat tipus d'interès del mercat hipotecari i l'augment de les expectatives que una dècada enrere preveia Sant Cugat. Durant deu anys 304 famílies han pogut comprar la seva llar a meitat de preu, 287 adjudicataris s'han quedat amb pisos de règim general lliure i els 89 restants

viuen en edificis de règim especial. Pràcticament de forma bianual s'ha anat construint a les zones del Colomer, Can Gatxet, Torre Blanca i Coll Fava. L'última promoció la trobem al carrer Vinyet91-95. P R O M l SA ha invertit en habitatges més de 12 mil milions de pessetes.

Setmana

ELS ICANTONS Divendres. 23 d'octubre de 1998

P r i m e r a

p r o m o c i ó

L?alt preu dels immobles privats motivà els primers adjudicataris Satisfacció entre gairebé tots els pioners de PRO MUSA G. F. - Sant Cugat -

Pep Martínez i Isabel Herrero van ser un dels 196 matrimonis que l'any 1989 van poder c o m p r a r un dels primers pisos de PROMUSA. Malgrat ser dels últims en la primera tanda d'adjudicació, Josep Martínez explica q u e un any més

Pep

tard van poder quedar-se amb un dels pisos situats a Can Magí "perquè altres persones van renunciar-hi". El fet de poder accedir a la compra d'un pis de protecció oficial va ser Túnica manera que aquest matrimoni tenia de poder continuar vivint a Sant C u g a t . " E l s pisos en aquella època eren molt cars. Si no haguéssim pogut comprar la

nostra llar a la promotora municipal hauríem hagut de marxar de la ciutat". Tenint en compte algunes excepcions, la majoria de les famílies que viuen en habitatges de PROMUSA estan contentes de la construcció dels pisos. Pep Martínez n'és un bon exemple: "És remarcable la qualitat d'edificació dels pisos Estan molt

er un dels adjudicataris de la primera promoció de PROMUSA. FOTO: XA VI I.ARROSA

Martina

L ' ú l t i m a

p r o m o c i ó

La il·lusió caracteritza els propietaris dels últims pisos facilitats per PROMUSA G.F. - Sant Cugat -

L'alta puntuació és l'única manera de poder comprar amb rap i d e s a algiin d e l s p i s o s d e P R O M U S A . Aquest és el cas del matrimoni format per Xavier Onate i la seva esposa Mireia. En el m o m e n t de sol·licitar el pis tots dos t e n i e n 31 anys, vivien de lloguer i feia més de 5 anys que estaven empadronats a Sant Cugat, l'n cop entregada la declaració de renda i s u p e r a t s tots els tràmits previs van obtenir molts punts, de manera que van ser dels primers a poder escollir un dels habitatges edificats al Pla del Yinyet - l a darrera promoció

q u e ha fet P R O M U S A - . "Es com si ens hagués tocat la loteria -explica Xavier O n a t e - , ara estem pagant una hipoteca pel mateix valor que el lloguer de l'antic pis on vivíem". Onate compara la seva antiga v i v e n d a a m b l'actual: "Casa nostra tenia només tres habitacions, estava situada a una zona m o l t sorollosa d e la c i u t a t i sempre plena de cotxes. Ara, en canvi, gaudim de 4 habitacions. el [iis és tot exterior i estem al costat de l'Auditori, una de Ics / o n e s més tranquil·les de Sant (lugat". Parlant de la qualitat de les construccions aquest nou propietari d'un dels últims habitatges de P R O M U S A assegu-

Í9

C E N T R E DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

ABSXBD.

aïllats, tenen calefacció per terra i els vidres dobles. Casa nostra és molt confortable i pràctica. D e fet, t o t s e l s v e ï n s n'estem contents". I això Martínez ho sap perquè la comunicació i relació entre els veïns és remarcable en els edificis de PROMUSA: "El fet que tots els veïns de l'immoble fóssim de la mateixa edat ha facilitat molt les coses. En ser joves, teníem els interessos molt semblants. Al cap d'un temps d'estar instal·lats, per exemple, vam sol·licitar que l'Ajuntament construís un parc. Dos anys més tard ja el teníem". El parc ha estat important en aquesta zona de la ciutat perquè durant els últims deu anys ha augmentat molt la població infantil. "Quan vam entrar a viure en aquesta casa -explica Pep Martínez— érem els únics que teníem fills. Ara, si a cada edifici hi viuen 8 famílies, hi ha de 8 a 10 nens per escala. No s'ha doblat la població, però gairebé". Aquest veí del carrer Magí es mostra també content quan explica que els voltants de l'edifici on fa vuit anys que viu s'estan urbanitzant. L'únic problema que troben els veïns de Can Magí és que al costat de l'immoble hi ha l'escorxador. Tots confien que al final l'ajuntament traslladarà aquestes instal·lacions a un lloc on les males olors i els brams del bestiar no molestin.

Quan les coses no són de color de rosa G. F.

La cara menys amable de PROMUSA la pateixen tots els aspirants a adjudicataris que no han pogut comprar cap immoble dels que ofereix aquesta entitat. En l'última promoció, per exemple, van rebre's 278 sol·licituds però només van poder-se'n admetre 264. Les persones que ja han tramitat papers però que fins ara no han pogut beneficiar-se dels tractes de PROMl 'SA passen a formar part d'una llista d'espera. La promotora guarda les dades del possible comprador i si algun dels propietaris canvia d'opinió a última hora renunciant al pis un cop ja se li ha concedit, és l'entitat qui. decideix el nom del nou afortunat. VM cas que l'adjudicatari vulgui vendre's el pis, PROMUSA pot disposar-ne fins 10 anys després d'haver-lo facilitat a aquest client. Els que no formen part ni de la llista d'espera són persones que incompleixen alguna de les característiques imprescindibles per tal de poder accedir a la compra d'un pis de protecció oficial santeugatenc.

rentavaixelles. Disposen d'una cuina moblada amb forn i fogons. "Una joia". Davant tanta alegria Xavier Onate s'explica: "A vegades la gent es queixa sense raó", i continua: "Nosaltres voldríem viure a Sant Cugat per sempre més, però davant l'elevat preu dels habitatges privats de la població vam haver de plantejar-nos si a b a n d o n à v e m la c i u t a t " . P R O M U S A va solucionar el p r o b l e m a i ara la confiança i l'optimisme omplen les paraules d'aquest propietari: "Tenim previst passar-hi molts anys. però mai se sap". Aquesta immobiliària municipal ha il·lusionat totes les parelles joves o bé amb pocs reXoiiei Onate ha telmt un />h ilt In pumimní d'aquest intubre !• :X. I.ARROSAcursos que han volgut continuar g a u d i n t " d e la m u n t a n y a , la molt bona". L'equipament d'ara q u e t e n i n t en c o m p t e el tranquil·litat i la qualitat de vida questes llars és també complet. baix preu dels pisos - e n aquesq u e ens ofereix Sant Cugat", Els Onate van trobar en la seva ta última promoció s'oferien piexplica Xavier Onate; i afegeix: nova casa la calefacció muntasos per menys de 15 milions de "Fins i tot els nens estan molt da i tota la instal·lació necessàpessetes- la relació entre el que contents perquè ara tenen una ria per poder connectar la renestem pagant per l'habitatge i habitació només per jugar". la qualitat en la construcció és t a d o r a , l ' a s s e c a d o r a i el

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de [ en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o unVl*JHl*l en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de lestevesfotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Setmana

FLS ./CANTONS Divendres, i.? d'octubre de 1998

A la c o m a r c a hi ha altres 4 promotores municipals G. F.

J o a n A y m e r i c h . President de PROMUSA

"PROMUSA sempre serà necessària però en el futur no caldrà fer tants pisos" Ai RA COSTA

-Sant Cugat-

El Vallès Occidental té quatre p r o m o t o r e s m u n i c i p a l s distribuïdes en diferents ciutats. A més de P R O M H S A a Sant Cugat se'n troben tamb é a Rubí, Sabadell i Terrassa. A Catalunya moltes ciutats han decidit acostar els habitatges de protecció oficial als qui t e n e n problemes per accedir al mercat privat immobiliari. Prova d'això la trobem en l'existència de l'Associació de Promotores P ú b l i q u e s d e Catalunya. El seu president, Josep Lluís Solé, explica que cal t e n i r p r e s e n t q u e cada promotora és una realitat diferent, un sistema que funciona al m a t e i x r i t m e q u e l'activitat immobiliària i urbanitzadora privada de cada ciutat. Així, les promotores que formin part del teixit social d ' u n a gran m e t r ò p o l i a m b molta activitat e c o n ò mica t i n d r a n t a m b é m o l t a més feina que les promotores modestes. Aquestes van ser algunes deies explicacions que van sentir-se en el transcurs de les jornades sobre l'habitatge p r o t e g i t q u e van f e r - s e a Sant C u g a t fa un parell de setmanes. D'aquesta manera, es p o d e n observar notables diferències fins i tot en les promotores d'una mateixa comarca. Així, mentre que P R O M l ' S A a Sant Cugat es dedica bàsicament a la venda d'habitatges a preus reduïts, en el cas de Rubí la promotra municipal q u e hi opera ofereix els mateixos preus q u e el mercat privat. Kn aquest cas, la seva tasca principal és gestionar aparcaments.

Dimarts d'aquesta setmana va fer 10 anys que es va fundar PROMESA, la promotora municipal de l'habitatge i el projecte més important de la primera legislatura de Joan Aymerich. El president de la promotora fa un repàs a aquesta dècada de construccions i adjudicacions. - Primera pregunta obligada: qirin balanç fa d'aquests 10 anys de PROMLSA? - Un de molt positiu, tenint en compte que els ajuntaments no tenim cap obligació de fer habitatges. Des que vam accedir a l'acaldia el 1987, però, vam tenir molt clar que havíem de fer alguna cosa perquè les expectatives de creixement i el preu del sòl no permetien als joves trobar habitatge a un preu acceptable. Així és que tot just vam guanyar les eleccions vam posar en marxa aquest projecte que ha permès construir 711 pisos, molts metres quadrats de locals comercials i molts aparcaments, a banda de gestionar la construcció del Parc Central i la de la Carretera de Roquetes. - Sens dubte s'ha col·laborat a fer créixer la ciutat, a expandir-la. Tem rpie li bo retreguin? - Crec que no. A Sant Cugat ens vam trobar amb un Pla Generat Metropolità que fixava el sostre d'habitants en 200.000 persones. HI que PROMl 'SA ha fet és baixar el sostre edificable i facilitar un pis a un 5% de la població de la ciutat. A més, la mitjana d'edat dels adjudicataris és de 30-35 anys, i per tant hem aconseguit allò que preteníem: donar més opcions als joves. Cal destacar que PROMl'SA ha rebaixat molt el preu de l'habitatge: les 204.000 pts/nr que va arribar a costar el sòl en el sector privat, s'han reduït en un 130% en el cas dels habitatges de règim especial, en un 92% pels de règim general i un 41 % menys en el cas dels pisos de lliure taxat. 'Por això no tan sols no pot val-

dré una crítica, sinó que hauria de merèixer un elogi. - Queda clar que els adjudicataris hi han sortit guanyant econòmicament. Però, i la promotora municipal, és rendible? - Quan la vam crear no ho vam fer per obtenir beneficis, sinó més aviat com a obra social. Ara, és cert que des del principi vam tenir molt clar que PROM USA no havia de generar dèficit i, en aquests moments,

M l SA no és el mateix que comprar-lo al sector privat. Els adjudicataris, per exemple, no poden llogar el pis, ni vendre'l en menys de 10 anys, si no és a la mateixa promotora municipal, i aquests petits inconvenients han fet veure a les immobiliàries que no competim amb elles, sinó que fem unes promocions de protecció oficial que elles no ofereixen. - Permetria mai que gent de fora

mençar a ser més fàcil comprar en el mercat privat, i això va produir el descens de peticions d'habitatges protegits. PROMl'SA però sempre tindrà motius per existir per la diferència de preus i pel sector de gent jove necessitats d'un primer habitatge. Amb tot, el futur d'aquesta empresa segurament passa pet fer altres tipus d'actuacions, com ara obra pública o rehabilitacions d'edificis municipals. - Un dels serrells pendents són els habitatges de lloguer. Per què no s'ha entrat en aquest camp? - S i haguéssim fet pisos de lloguer PROMUSA avui potser no existiria, perquè construir pisos de lloguer vol dir fer tota una inversió i no recuperar-la en molts anys. Aleshores, o tens una empresa amb un capital molt important per poder aguantar i pagar ets interessos, o ja pots plegar. Tot i així, no descarto que PROMUSA faci algun dia pisos de lloguer. encara que haurà de ser en quantitats molt petites.

Segons Axwerich, PROMl S'l •.'nbiiiti a noves tirtkiitits. F()T():X. I.. estic molt orgullós de poder dir que de Sant Cugat tingués accés als haavui aquesta empresa té superàvit, bitatges de PROMl SA? encara que petit, i que ja pot com- Quan vam fer les normes d'adprar terrenys, tot i que a un preu judicació vam meditar-les molt. No, més barat que el del mercat privat. no podem permetre que tothom qui D'altra banda, durant aquesta dèvulgui pugui optar a PROMl'SA, cada, s'ha invertit un total de perquè aleshores podria passar que 12.162.701.028 de pessetes, i això gent de Barcelona que volgués viuvol dir que quant a activitat econòre a Sanr (àigat sol·licités un pis de mica aquesta empresa ha generat protecció oficial i que se li adjudiuna quantitat d'inversió molt imqués, abans fins i tot que pogués veportant al municipi. nir a viure-hi. Això suposaria un perjudici per a la gent que viu aquí. i no - Quina diria que és la visió del seria correcte. sector privat respecte de les actuacions de la promotora? - En principi van sentir-se veus en el sentit que PROMl'SA podia fer la competència al sector privat però penso que a hores d'ara absolutament ningú pensa que s'està fent res que perjudiqui aquest sector. sinó que més aviat s'està fent una feina complementària. Cal tenir en compte que comprar un pis a PRO-

- Quina esperança de vida preveu per a aquesta empresa? - Per a mi P ROM USA sempre serà necessària, però seguramentt en el futur no caldrà que faci tants pisos. L'any 19%, per exemple, vam fer una promoció d'uns 200 habitatges de la qual van quedar-ne 29 per adjudicar. L'interès bancari es va reduir molt i per tant a la gent li va co-

- Els joves es queixen que les condicions per accedir als pisos de protecció oficial són massa dures. .. - Potser sí, jo mateix he plantejat darrerament la possibilitat de fer canvis en les bases que es van fixar el 1988. perquè si no estan molt ben fetes pot donar-se la picaresca. Per exemple, quan es demana que el sol·licitant disposi del sou mínim interprofessional. la persona pot pagar la seguretat social i ter veure que té una feina, i aleshores nosaltres no podem fer res per descobrir que no és cert que aquella persona treballi. El mateix passa amb les propietats, com podem estar segurs que els sol·licitants no disposen d'altres propietats fora de Sant Cugat? Són picaresques que no podem evitar. El que sí que puc assegurar és que el control administratiu és molt rigorós. Les adjudicacions de PROMUSA sempre es fan per unanimitat, i si alguna cosa puc garantir és que no regalem pisos a ningú.

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN 93-726 €8 48 Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/ne 08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

PAN SIN F R 0 N T E R A S

PA SENSE FRONTERES

Setmana L

ELS /OUVTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

' e n q u e s t a

Què en pensa de la gestió de Promusa durant aquests 1 0 anys? - Sant Cugat -

Sant Cugat, per la seva situació geogràfica prop de Barcelona i envoltat de boscos i muntanyes, i per la seva f à c i l comunicació amb la gran ciutat, ha estat durant anys la terra promesa per a molts dels barcelonins que se sentien prou constrets per la massificació de Barcelona i, al mateix temps, no se'n podien allunyar per la seva feina o els seus negocis. Des dels anys setanta Sant Cugat ha experimentat una onada de construcció, paro l'es-

peculació del sòl i els preus dels habitatges feien difícil que hi accedissin els joves nascuts a Sant Cugat que començaven la seva aventura d'independència familiar. Per això es va crear Promusa, una empresa municipal que construeix habitatges de preus més accessibles i que adjudica mitjançant un sistema de concurs per punts, en quò es prioritza aquests joves de Sant Cugat perquè la joventut no hagi d'allunyar-se d ' a q u i . / M . S.

VÍCTOR KERNÀNDEZ

CARME COSTAS

ANTON 10 GONZÀLEZ

FLORA CASTILLO

42 ANYS ENGINYER TÈCNIC

5 3 ANYS

36 ANYS

48 ANYS

22 ANYS

PROFESSORA UNIVERSITÀRIA

COMERCIAL

MESTRA

ESTUDIANT

"És força necessària una empresa d'aquestes característiques per donar oportunitat als joves del municipi. Jo vaig concursar, però no em va tocar."

"Mentre el joc sigui net i de veritat els habitatges de Promusa donin l'oportunitat de continuar a Sant Cugat als joves que comencen i amb pocs recursos, la gestió em sembla bé."

"No conec massa de prop la gestió de Promusa, però m'han exlicat que no va del tot bé i que hi ha favoritismes a l'hora d'accedir a un pis."

"Em sembla molt bé. La idea de donar facilitats als joves per accedir a habitatges dintre del poble és perfecta, i la gestió de Promusa durant aquests anys crec que ha estat bona."

"Jo estic a favor de la gestió de Promusa sempre que realment les coses es facin bé i l'adjudicació d'habitatges sigui neta."

MARTIN CORELLA

TERESA PALAU

MIREIA CASAMITJANA

XAVIER SALVANS

MIQUEL BALDI

56 ANYS

46 ANYS

38 ANYS

35 ANYS

SIDERÚRGIC

MESTRA

MESTRESSA DE CASA

CONSERGE

ENGINYER AGRÍCOLA

"Crec que els primers pisos de Promusa no eren de tanta qualitat com els d'ara, però... crec que ara hi ha una certa 'recomanació'."

"Crec que la relació preu-qualitat dels pisos és la idònia i també que van a les persones adients. És una gestió correcta i dóna oportunitat als joves."

"Jo he vist com tot just entrar als pisos hi fan obres i reformes costoses; crec que si poden permetre's això és que tenen diners sobrers i no és just que accedeixin a pisos de promoció."

"Encara no conec els preus de la nova promoció, però si han pujat molt, a quatre o cinc milions d'entrada, són massa cars per ser de promoció municipal. Jo no puc pagar-los!"

"No la conec a fons, però en general crec que és una gestió força correcta i els criteris de selecció que fa són molt estrictes i ben fets."

XAVIER ARAUJO

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T

-p I

ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

EIS4C4N1WS

Política Divendres,

P/e

JJ d'octubre de /VAS'

m u #i i c i p a I

Sis mesos per a Lluís Companys PP i ERCpolemitzen sobre Facordper canviar de nom Alfons Sala ALBKRT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat -

La transformació urbanística d e l ' a v i n g u d a Alfons Sala es combinarà a m b la recuperació de la memòria històrica el proper mes de març amb el canvi mateix del nom del carrer pel d'Avinguda Lluís Companys i Jover, qui va ser president de la Generalitat republicana, defensor de les llibertats democràtiques de Catalunya i afusellat en conseqüència per les tropes franquistes el 15 d'octubre de 1940 al castell de Montjuïc. Seguint una moció presentada per ERC, l'acord subscrit per tots els grups municipals, amb excepció del

PP, disposa un període d e sis mesos per comunicar als veïns el canvi de nomenclatura i demana a Correus que en un termini d'un any faci efectives les dues denominacions.. L'acord, però, no va ser fàcil. El Partit Popular va fer entrar dimarts al matí una moció alternativa a la discutida i consensuada principalment per E R C i CiU. La proposta dels populars proposava d e s i g n a r passatge Lluís Companys a la curta via que dóna accés a la Casa Aymat. Alhora enaltia la personalitat d'Alfons Sala com a dinamitzador de l'economia de la comarca i considerava "controvertida" la figura del p r e s i d e n t C o m panys per "la gravíssima decisió

d'entregar armes als grups extremistes i propiciar l'estat del terror" el 17 de juliol de 1936. La moció d'ERC, òbviament, va anar en un sentit molt diferent. El portaveu municipal David Sempere va recordar la subst i t u c i ó el 1980 de n o m s d e carrers imposats per la dictadura com 18 de julio (L'endevallada), la plaça del Generalísimo (Els Quatre Cantons) o el carrer José Antonio (Xerric) i va considerar com a "cas paradigmàtic" que Lluís Companys encara no tingui cap carrer dedicat, quan altres personalitats com Carles Riba o Manuel Carrasco i Formiguera ja el tenen. Respecte a Alfons Sala, Sempere va incidir en el seu anticatalanisme com a

D i s t r i c t e s

La Caserna de la Guàrdia Civil centra el debat al consell de Mira-sol El carril bici del vial perifèric s'aprova inicialment A. B. - Míra-sol -

El consell de districte de Mira-sol va evidenciar dilluns la necessitar de recuperació d'aquests òrgans de participació ciutadana per la quantitat de temes que van sortir a discussió, entre els quals van destacar sobretot el futur de la caserna de la Guàrdia Civil i l'antiga reivindicació de les desafectacions d'una desena de carrers del districte. Com a notícia positiva, el ple del consell va anunciar l'aprovació inicial (executada en el ple municipal de l'endemà a Sant Cugat) del carril bici del vial perifèric de Mira-sol per expropiació forçosa d'una finca que fins ara impedia el projecte. Sota /a presidència del regidor de d e s c e n t r a l i t z a c i ó , Xavier Cortès, el nou consell ha quedat composat per Eduard Castaneda (vicepresident), Enric Renau (CI)C), Francesc Serra (PSC), Francesc Godàs (K • ). I )avid Sempere (ERC) i els representants

veïnals Jordi Brustenga i Xavier Martí (APV Mas Janer), Soledad Varela i Josep Maria Àngel (AV Sant Joan). Francesc Llahí i Jordi Badia (AV Verge del Carme) i Marta Munoz i Joaquim Arnal (AI'V Mira-sol). I -a caserna, abandonada des del Xadal de l'any passat, està regis-

Els grups de treball de pressupostos i de cultura seran els primers a començar les reunions trada sota titularitat de l'Estat i els veïns pretenen crear una comissió específica que estudiï les gestions que s'han de fer perquè es cedeixi l'immoble al municipi i se'n decideixi una utilitat. El president del consell, Xavier Cortès, va demanar durant la reunió "calma i cautela" davant Ics gestions i el preu que pugui de-

manar l'Estat. "I ,a caserna, a mes, està en mal estat", va afegir, malgrat la neteja interior a què l'ha sotmès l'Ajuntament. El portaveu de l'AV Sant Joan'de Mira-sol, Josep Maria Àngel, va demanar la "pressió" de l'equip de govern per a les negociacions "bastant dures que s'han de fer". L'històric debat sobre les des'afectacions va recuperar-se amb la demanda d'un altre grup de treball. Aquest tema implica una desena de carrers del districte que haurien de ser modificats segons el Pla General Metropolità però, com va afirmar Cortès, a'xò obligaria a "partir cases per la meitat" i per tant, cal demanar que la direcció general d ' U r b a n i s m e de la Generalitat es pronunciï a favor de l'excepció. Altres propostes van referir-se a la creació de grups de pressupostos, el m a n t e n i m e n t del grup de trànsit i la convocatòria del de cultura. T a m b é es va demanar fer un seguiment de l'Eix Vertebrador, que pot tocar a Mirasol per la zona de l'Estació.

creador del somatent local i com a col·laborador de Primo de Rivera desmantellant la Mancomunitat de Catalunya. El portaveu dels i n d e p e n d e n t i s t e s va considerar finalment "idoni" el canvi de noms, atesa la transformació urbanística del carrer. El P P indigna ERC Amb aquesta divergència d e plantejaments la polèmica estava p r à c t i c a m e n t a s s e g u r a d a . Sempere va respondre indignat la moció alternativa del P P i va acusar els seus representants de "posar a la mateixa cistella un president de Catalunya elegit democràticament i la mà dreta executora de la dictadura de Primo d e R i v e r a " . "Vostès tergiversen la història i insulten els milers d e catalans exiliats, afusellats i reprimits pel franquisme", va criticar. El portaveu municipal del PP, Jaume Tarragó, va desautoritzar Sempere per titllat-los d ' " a n t i demòcrates" i va d e f e n s a r q u e la història presenta "llibres escrits de totes les maneres".

posició de raons en t e r m e s d'"atac al saber històric". "Companys va intentat en tot moment reconduir la situació de guerra" va recordar. Veïns i comerciants, a favor Per la seva banda, els principals implicats en la mesura, els veïns i c o m e r c i a n t s d'Alfons Saja, han respost majoritàriament a favor de la resolució municipal. Una consulta aleatòria ha evidenciat que entre les dues personalitats pteval l'opinió favorable que tenen els veïns i els comerciants sobre Companys. El termini d'informació i sobretot la validesa de les dues denominacions durant un any, a efectes de correu, t a m b é han r e b u t l'aprovació. Els partidaris de m a n t e n i r el nom actual han

Els comerciants i els veïns afectats pel canvi de nomenclatura del carrer aproven la modificació i els terminis d'adaptació

La resta de grups \a areniperar la discussió. El portaveu de CiU, Pasqual d'Ossó, va rebutjar la proposta alternativa per considerar-la "poc exemplaritzant" i el seu homòleg del PSC, Àngel Casas, va convidar a fer el canvi de nomenclatura "per raons polítiques". Més dur va ser el regidor d'IC, Joan Martí Balada, q u e va qualificar d e "broma" la contraproposta d e carrer del PP i va criticar l'ex-

raonat els pr0

b l e m e s e n el canvi obligat de factures, targetes o bosses dels comerços. El propietari de la Tabaqueria, Joan Ubiíïa, ha aprovat el canvi i ha considerat que "l'enrenou es produirà pera la gent que vingui de fora i busqui cl carrer Alfons Sala". "Per la correspondència, no; Correus continuarà funcionant tan malament com sempre", ha indicat. El propietari de la fruiteria Los Nitos, Ramon Pérez, ha trobat negatiu el canvi: "a mi m'afecta, perquè acabo d'encarregar cent mil bosses amb el nom d'Alfons Sala i en el termini d'adaptació no les hauré acabat".

SANT CUOT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel.936747215 Pl.QuatreCantons,s/n·Tel.936743081

8 Política E l e c c i o n s

ELS /CANTONS Divendres. J.i d'octubre de 1998

p r i m à r i e s

P a c t e

m u n i c i p a l

Les friccions entre CDC i U D C desvirtuen P enquesta de Vilaweb EI vot múltiple proclama Recasens com a alcalde virtual REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Tots'els , y o t s de Penquesta n°vot&

I lan estat finalment 747 vots els que han tancat després de quinRecasens (CiU) IOT ze dies l'enquesta de Vilaweb Recoder (CIU) 176 Sant Cugat, el diari virtual d'F. Is 4Cantons, i han proclamat el canGaya (PSC) 128 didat d'UDC Joan Recasens com 14 a alcalde virtual. L'alt nombre de Busquets (ERC) sufragis que han contestat la preSèmpere(£RC) Menéndez veí t/imitr !u companya en to (Tetlceildable. FOTO: X. IARROSA gunta Qui creu que serà elpròxim alGodàsfld calde de Sant Cugat? no s'han co: rrespost, p e r ò , a m b un igual ' Kí MotafEUiAr nombre de participants i el vot Sagalés (UHtS| . v ^ múltiple, doncs, ha acabat desvirtuant la consulta. Els sistemes MoRóndeiíPSCr de control de Vilaweb sobre la Pardo (Pi) , votació han detectat diversos servidors que, per exemple, han vo-tk *- „, tat més de 80 vegades a qualse.Z.J.'.t*.&"" " vol dels .dotze candidats i han fet ( E R C ) o José F e r n a n d o Mota (128) contrasta amb la resta enpossible aquest resultat. (EUiA). Superat el primer cenla plaça d'en Coll i Gaya al pocapçalada per Busquets (14) i A.B. tenar de vots, però, les dades es liesportiu de les Planes, però tamL'enquesta va iniciar-se amb un coincideixen amb l'estira-i-arronvan disparar en els dos primers bé han fet "campanya en privat". interessant frec a frec entre els sa que C D C i U D C mantenen llocs i han acabat desvirtuant en c a n d i d a t s virtuals de C D C i per concretar el pacte municipal, Si la setmana passada va ser La recta fina] de les eleccions la seva totalitat qualsevol resultat UDC, Lluís Recoder i Joan Refet que s'ha evidenciat també a Gaya qui, amb els seus primers primàries del PSC ha servit perfidedigne que pogués abocar la casens, els quals van compartir Internet. Cal destacar q u e els espases, va fer el seu acte cenquè els dos candidats en lliça, consulta. El resultat final: Recaaquests primers sufragis amb alcandidats del P P són els únics tral a la Casa.de Cultura, aquest Jordi M e n é n d e z i Joan (Java, sens (407), Recoder (176) i Gaya tres noms com Jaume Busquets .que no han obtingut cap vot. dimarts ha estat el torn de Meafermin els seus suports i el seu néndez. Amb una acurada escetarannà i alhora s'acostin en els nografia i al compàs de la sintoprogrames, un fet que ja van adnia característica del PSOE, el vertir tots dos a l'inici del procés. i P a i s B a s c a u "candidat a alcalde de Sant CuDavant la votació d'aquest disgat" -com resen els seus tríptics sabte, que abocarà l'alcaldable electorals- va animar els militants socialista que s'enfrontarà possia "no resignar-se" a que les elecblement a Lluís Recoder (CDC), cions m u n i c i p a l s Ics hagi de Menéndez i Gaya han triat esguanyar Cill. Menéndez va fer tratègies diferents: el primer, amb un repàs crític de la gestió nauna campanya efectista en to cionalista a Sant Cugat on, al seu d'alcaldable i amb el suport d'asparer, "no hi ha un bon balanç sociacions i prohoms de la socieen serveis, economia i tracte amb tat santeugatenca; el segon, rela gent". Així, va apel·lar al "dret clamant-se com a hereu i A. B. setembre. "ETA segueix amb lupa idea de l'organ de decisió basc que a somniar" perquè el municipi continuador de l'experiència mutot el que s'està dient aquests ara propugna Euskal Herritarrok. nicipalista comandadafinsara sigui conegut, a banda de l'urbadies", va assegurar Madariaga, que Segons el fundador d'ETA, amb nisme, per una bona xarxa eduper Àngel Casas i amb el suport va desvincular alhora els resultats el previ exercici del dret d'autoL'advocat i fundador d'ETA Julen cativa, per la implantació de les de la majoria de regidors i de del 25 d'octubre de la decisió de determinació, l'acord sobre aquesMadariaga va advocar dilluns a Rànoves tecnologies i pel poder del bona part de l'Executiva local. l'organització. Madariaga va apunta assemblea constituent compordio Sant Cugat per un procés de teixit associatiu N o obstant això, tar a una "qüestió evolutiva i l'ataria la designació d'una autoritat negociació "sense condicions" enTots dos van enfilar diumenge va considerar aquest urbanisme llunyament respecte de la voluntat que s'asseuria en una mesa de netre el govern espanyol i el País el tram final de campanya amb com a "insatisfactori i menystedel poble a causa de la clandestigociacions amb l'Estat espanyol i Basc, "tal com s'ha fet a Irlanda la consigna que el resulcat serà nidor" cap a les propostes de l'onitat", com les raons de l'organitel francès i a qui ETA, en el seu del Nord". Convidat a l'informariu molt ajustat ("vint amunt vint posició. zació per proposar l'alto el foc, tot moment, li lliuraria les armes. Primera Plana, l'exdirigent de l'oravall", segons Gaya) i que, desi que va admetre que les reaccions Pel que fa als presos, Madariaga ganització armada i un dels teòrics Confirmada la no celebració prés dels comicis, poden canviar al País Basc a la mort de Miguel també va aprofitar per carregar conde referència de l'abertzalisme d ' u n acte conjunt d e final d e moltes coses al PSC. De fet, el Àngel Blanco i l'acord de pau a Irtra la política penitenciària del d'esquerres va considerar "lamencampanya, els candidats se sotprimer secretari ja ha anunciat landa també han pesat. PSOE i del PP, "que considera tables i decebedores" les respostes metran aquest dissabte a la deque renunciarà al càrrec actual si Madariaga va dirigir anys enrere els presos polítics com a comuns, que els partits estatals estan docisió dels gairebé 160 militants i surt escollit per a alcaldable. Els un fòmm de diàleg que va reunirperò no aplica la llei amb els 120 nant en l'actual clima de campadels vora 600 simpatitzants que dos candidats s'han trobat els úlse diverses vegades al monestir presos que ja han complert tres nya electoral davant l'alto-cl-foc fins ara s'han inscrit per decidir el tims dies amb els veïns dels bad'Arantzazu, lloc d'on va sorgir la quartes parts de la condemna". anunciat per ETA el passat 16 de nou alcaldable. rris i dels districtes: Menéndez a

•ïR^BB •||Ï1É|

! B i l i l a l · lWH

7 IBllI^EllllB 4 Bl'iíliM 4

El PSC decideix entre el canvi de Menéndez i el continuisme de Gaya

»\K WB

3 • 2

• L

:•

1 •!

•

Un fundador d'ETA reclama a RSC un procés 'sense condicions9 a Euskadi

Julen Madariaga critica la reacció dels partits estatals

GAS O i Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 C? >*\ S

s*\

Contestador les 24 h

ESH0

Distribuïdor oficial

Sant Cugat del Vallès 23 v 2 4 i 2 5 d'octubre de 1 9 9 8

Organitzen.

<ífe

Arxiu Nari»n»i de c·uiun.a

Ajuntament de Sant C u g a t d e l Vallès A m i c s d e la U N E S C O VALLDOREIX • SANT CUGAT

Col·laboren:

ijgààf

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

nin-it**.* •"»»***>

í* 4L*

XLII

de Barcelona

EMDV

A m b el suport de:

Assemblea Intercomarcal Agraïments:

d'Estudiosos

• La Caixa - La Caixa de Terrassa

IAINICI A r x t u Nacional de Catalunya

C / Jaume I. 33-51 •08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 77 88

Amics de la UNESCO VALLDOREIX - SANT CUGAT

(Els comunicants tindran 15 minuts per a esposar el seu treballi

• Aspectes de Sant Cugat en el s XII Per Fbcel Sabaté i Curull, professor d'Històna de la universitat de Lteida ' Petita rniscel lània del Monestir, Per Enric Bagana Perpiha, enginyer tècnic i advocat.

Divendres. 23 d'octubre, de 18.45 h a 20.20 h

Dissabte, 24 d'octubre, de 19 15 h a 21 10 h

T>v^i§s,;23 d!0c|Íbt#L '% ;i6.0|ri. % ,|.

l^^i|:déí^i«r^ts'|l|i»S^^rtt <fectide^íafc.

-;:..,

í f . 1 | ï h . i* I í í | u ^ « r a i í 4 a é à # c t f e l'Éàn.

"•;.S#ífcan A ^ e t ó ï i A í p c S i Alcalde d e '•;Sàjit C í ^ a * ; d # V à f e $ . . i d e J o s e p M a r i a S a n s i '.-:•, ;Írawé, j í r e s í d e f l l d e l'Assemblea.

• La pnmitrva església romànica de Sani Cebnà de Valldoreix. Per Juan José Cortés Garcia historiador, IEM (UAB) • El capitell romànic de l'església de Sani Cebrià de Valldoreix Per Francesc Ornols. historiador de l'art • Les masies de Valkloreix (s, XVI-XIX) Per Miquel Àngel Santos i Manolo Pelayo historiadors '• La necròpolis visigòtica de Valldoreix. Per Anna Saorin Casado, llicenciada en Història Antiga • Can Cabassa. apunts sobre la història d'un mas. Per Alba Rodríguez Làzarc, llicenciada en Ftosofia i Lletres

• FJ Ions documental de fArxiu Histònc Murucçal de Sant Cugat: propostes per a la recerca histònca sobre el municipi Per Gemma Foj i Afvrra, liistoriadora i directora de l'Arxiu Munictal de SantCugat. • Larr«fcienaciaialaSantCijo^ldelVallès(1B33l843). Per Ferran Ayala i Lourdes Martínez, historiadors • La desamortittació del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Un projecte d'estudi. Per Jordi Motner Rodríguez, historiador • Relacions del Vallès amb la capital arran de l'aparició del ferrocarril Per Josep Mvqud Solé, historiador • Unes notes sobre la funció urbana, comarcal i metropolitana de Sant Curjat v del Vallès Per Joan Tort i Donada. Dept. de Geografia FiSKa i Anàlisi Geografia Regional

:1a P ^ è t S c i à í i:

S a n t í C u g a t í * la h i s t o r i o g r a f i a .

•i

P é r fieis F o n t a n a l s i J a u m à , h i s t o r i a d o r a i a r x i \ t e í a · i

1É3í>:h.

Descans

»8<45t>,

OórBur»cacions

Dissabte, 2 4 d'octubre

• L'heràldica muncipal al Valies Occidental Per Armand de Fluvià i Escorsa. heraldista • Estudi geològic de l'estructura circular de Collserola. Per E Sunyer i Coma. professor de l'Institut de GeotogüBanelàna de la Unrversrté Europeenne. • Els goigs a Sant Cugat del Vallès Per Ignasi Mofeta i íusquets, historiador • L'ermita de Sant Adjutori i el Forn Ibèric de Sant Cugat del Valès. i el Club Excursionista de Gràcia. Per Joan Cervera i Batariu historiador

1*1.0© h. %• 2 a P o n è n c i a A r q u e o l o g i a i h i s t ò r i a d e l'antic M o n e s t i r ss:, d e S a n t C u g a t d ' O c t a v i à o d e l VaSès t^eÈjt: establiments q u e el precedirens Per Eduard R i u - B a r r e r a , h i $ t p r ^ o r íarqu»é|S5J||: ; :t.i.}Sh,

Descans

:í:J.30h.

Comunicacions

Si&OO h.

1 6 . 3 0 h.

3a Ponència Història del M o n e s t i r d a S à n f & i g à t

«I

Per D o m è n e c M i q u e l , historiador.

»*

Per M o n t s e r r a t R u m b a u i Serra, h N f i ^ d i S a . 19.15 h. 2 2 . 0 0 h.

Descans Comunicacions A c t e artístico-cultural ofert p e r r i l · l r t ( | : í | i | ) t à | | e ^ i d e Sant Cugat del Vallès a f E s g l f c i è i d B Ï É r f ó i e s t i r

Diumenge. 25 d'octubre

10 15 h.

11.15 h. 11.30 h. 12.30h.

5a Ponència Sant Cugat i lesSeves transformacionsi| les darreres dècades. Per Jaume Busquets, geògraff •;?•' Descans Comunicacions Conclusions Per J o s e p M a r i a S a n s i Travé. president d e l'Assemblea. C l a u s u r a a c à r r e c d e l ' H b l e . Sr. J o a n M a r i a P t | a l s i Vallvè. Conseller d e Cultura.

14.00 h.

Dissabte 24d'octubre.d'l 1.30ha 1245h

4 a Ponència S a n t C u g a t : u n a vila a r e d ó s d ' u n a i o r S l s É i ; :

19.00 h.

Dinar de comiat

•Les transformacions del Monestir de Sant Cugal als voltants de l'any mil Per Joan Ruiz Cutell historiador • Les "Memòries del Monasterio de San Octaviano de San Cuculale de la Orden de San Benito" i el "Pleito del 1762" entre l'abat del Monestir i el bisbe de Barcelona, fonts conservades a la Btrtoteca Borja de Sant Cugat del Vallès. Per Antoni Borràs i Feliu, historiador, director de la Biblioteca Botja i de l'Arxiu del Palau de Recasens • La justícia de Sant Cugat (1231 1260) Per Pere Benito i Monclús, historiador. • El domini senyonal del Moneshr de Sant Cugat al territori de Sant Marçal (segles XXVI) Una aproximació al problema de les jurisdecxins compartides Per Miquel Sanchez Gonzàte. historiador • Notariat i Monestir de Sant Cugat (Privilegi de concessió de notaria) Per Mana Teresa Ferrer i MalW, historiadora • Sant Cugat i el seu patrimoni dispers a I Alt Camp a l'època moderna. Per Francesc Olivé i Ollé. cap del S e ™ d'Arxius de la DG del Patrimoni Cultural

Visita al M o n e s t i r d e Sant C u g a t o ; A > x Ü Í 3 | v í n b Arxiu Nacional d e Catalunya.

1 8 . 0 0 h.

' La Capete Musical del Palau de \a Comtessa Per Cèsar Alcalà, historiador • El Museu Cavall Bernat de Sant Cugat del Vallès. Per Jaume Ramon i MOTOS, director de l'Arxiu Bibliogràfic Exnraonsta de la UEC • Senyors i pagesos a la quadra de Vilanova, del Baró Palou o de Sant Pere d'Octavià Per Jordi Agueb Mas, historiador » Inventari de les capelles de Sant Cugat del Vallès. Per Josep Maria Gavin, historiador i director de l'Arxiu Gavií. • L'Arxiu Naconal de Calalunya, una institució cultural ans de Sant Cugat. Per Josep Maria Sans i Travè. historiador i director de VANC.

• Auro invento, topònim limítrof amb propietat santcugatenca Per Pere Català i Roca i Joan GaB i Fenàndez historiadors

• Les pintures del claustre dd Monestir de Sant Cugat del Valès.Segle XII. Per Montserrat Pagès i Paretas. historiadora de I art i conservadora del MNAC • Un crucifix del MNAC suposadament procedent del Monestir de Sant Curjat del Vallès Per Jordi Camps i Sòria, historiador i conservador del MNAC • El missal de Sant Cugat i les diferents personalitats artístiques que intervingueren en la seva it-luminació. Per Josefina Planas Badenas professora (fHrSlòna de I Art de la Uriveretot de Lleida • Els tapissos 'Mercat del Vidre' i l'arribada dels consellers d'LÜIramar" realuats per la Casa Aymat Per Andrés Oengra i Carayol historiador de fart.

• Estudi eonogréfic del retaule de Tots els Sants del Mones» de Sant Cugat del Vallès, Per Mireia Navarra Munvera. historiadora de I art • Noves aportacions al retaule de Tots els Sants de Pere Serra. Per Francesc Rua i Quesada, historiador de I art, conservador d'Ari Gòte del MNAC • Els darrers col laboradors de Pere Serra en el retaule de Tots efe Sants de Sant Cugat Per Rosa Alcoy Pedrós, professora de la Facultat d'Història i Història de l'Art de la UB • Sincrasi de Sta. Fe, màrtir del s IV amb el Monestir de Sant Cugat els benedictins els camins dels pelegrins Per Josefina de Silva i Fèlx Mestres Puq de la Belacasa, historiadors

> L'expansió patrimonial del Monestir de Sant Cugat i la seva administració Per Antoni Pladevall i Font, historiador i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, • El Monestir i el terme de Sant Cugat en la conhguració ramitarpatrimonial de l'oligarquia barcelonina del segle XVI Per Mana Adela Fargas Peflarrocha, historiadora

• El Monestir de Sant Cugat i la noblesa dels segles Xl-X» Per Josep Mara Salrach historiador • FJ casal comtal de Barcelona i el Monestir de Sant Cugat del Vallès: la seva vinculació amb Ermessenda de Carcassona (c 975-c 1058). Per Xavier Gil i Roman, historiador • Les corts de Sant Cugat del Vallès el 1419 Per Ernest Belenguer i Cebrià professor d'Història Moderna de la UB • Famies, llinatges i parenteles al Cartotal de Sant Cugat del Vallès (904-1249) Per Juan José Cortés Garca. historiador. IEM de la UAB • Tamiia' i clientela al Monestir de Sant Cugat Per Mercè Aventin historiadora i professora dHstòna Medieval de la UB • FJs Claramunt i el Monestir de Sani Cugat del Valès (s X-XJI). Per Francesc Rodriguez-Bernal. historiador Dimenrje,25d'octubre d'11 30ha 12.25h

• L'arquitectura del Monestir de Sant Cugat en els segles XI i XI. Per Joan Cabestany i Fort, historiador • FJ claustre de Sant Cugat Per Imma Lorés i Otzet, prof. d'Historia de l'Art de la Universitat de Ueida • Continuïtat de forma urbana en l'arquitectura del Monestir de Sant Cugat Per Magda Saura i Carulla, historiadora de l'art i de l'arquitectura

| : e s * l 0 a a ? , s ' ' M o n e s t i r de Sant Cugat problemes d'interpretació. PerNuna GrauOwxja, Dept d'Històna, Geografia. Universitat Rovira i Virat • Lab*4iotecaó^Vtor^A*<teÇjaAtOí(jarenelsegleXVI». Per Jaume Riera i Sans. historiador i arxiver de CACA • L •scriptorium" i la bfctoteca del Monestir de Sant Cugat 8 l'època medieval Per Jesús Ahuro i Perucbo, historiador i prof de la UAB. '

• Les oblidades capelles del claustre en el s XIV XV Per Joan Auladett Serrabogunyà. fcenciat en Ciències. • La construcció del claustre superior. Dades documentals (1560-1584). Per Joan Aidadell Serrabogunyà. llicenciat en Ciències. " D Monestir de Sant Cugal d'Octavià i laformalitzaciódel monestir claustral a la Catalunya del s XI. Per Joan-Abert Adel i Gisbert. arquitecte

EISJ CANTON

Onnuo

^^^^

ELS

Dtvet Divendres, 23 /l'octubre de 1998

E d i t o r i a l

CALYIÜNS

S c i n u n a i i independent de Sjnt ( . l í c i t del Vallès

El TGV, un problema psicològic

Premsa Local ó% Sant Cugat, S.L. . I,.,iv" Hhl^J SJIII tamjt del \.illes

Consell d'Administració Rdinon í í r j i i (president! J..sc| i M ( ' j h r c n / o . l'c re l\M|iicrdj i \ a \ ler L i m c l l i (cditnr dclct;jt) Directora AtiraCmu Redacció Tema ile In M-tiuaiia: (ilòri.i I u n c u l í ; Ffklílira/ Kcinuiinia: A l h c n B.iUn/a. K i i l o r i t / O | i i i i m : Aur.i Costa, Sm-ietul: I M I J I K U l'armes; L u h u r n : Jusep M j r u Min'>. Fj*[M»rl*: A l e \ L>'|xv. Radiografia i f i t 4 | i i r * l f l : Montse Sant; Solidaritat: M u n i c J hernalié, l)wirirl«*»: Alieia I ) . B u j i W i i V u RIUS. Comercial Annjjiunoli Consell Editorial l·Limun í i r j n (president) J'»cp M . < !dl·ien/i) (\ icepresident 1 \ I Í t " f \lc\.indre,l·rj[KL·sf ( larlxi, Jordi Casas. NdKÍs (:.istjni.cr. Albert D e l'al·l·i. Pere Ksqucrdu. X . I M C I l'otnelK, Kristiau H e r N i l / h c i m c r . l í . ^ c h Pedró. Kamon Prns. U n í s l ' u i ^ . Kmili Refié. Marta Niilm.i. I·ac·i Soler, Josep A. ïeixidó, I D J I I lortosa. J<iiep M . Sans Travé. Joan Trovano, Jaume l í i l x i u . Mector \ J I I , N ú r u Zanala Aura Costa isetretària) Subscripcions Laura Xl·inter Fotografia \ a \ i Larrosa

l traçat d e l T r e n d e Gran Velocitat, en espanyol AVE, i la seva estació al Vallès ha tornat a ser notícia aquesta setmana. L e s deliberacions del ministre de Foment donant per fet una estació del T G V a Sant Cugat ha tomat a aixecar polseguera a l'era socialista. Des de l'Ajuntament de Barcelona han sortit declaracions esgarrifades sobre el fet. Com pot ser que l'estació del T G V se situï ran lluny del centre de Barcelona, es preguntava un alt dirigent del PSC. Des del partit s'ha intentat crear una quintacolumna vallesana per tal de donar una sensació d e rebuig generalitzat al

ramal vallesà del TGV. D'altra banda, des del Consistori barceloní es critica el retard de l'obra. No serà la primera vegada i, segurament, tampoc l'última que dediquem un editorial d'aquest setmanari al tema. Sant Cugat, o Rubí o Cerdanyola tenen una centralitat pel que fa al país molt superior a la Sagrera de Barcelona. La cruïlla de Catalunya, s'ha dit moltes vegades, la defineix l'encreuament entre l'autopista A-7 i l'Eix del Llobregat. És lògic que el T G V tingui entrada a Barcelona i no és menys lògic que es plantegi una estació vallesana. Des de les comarques de la

Catalunya central, des de l'Anoia, des del Penedès i des de parts del Maresme i el Baix Llobregat i, evidentment, des dels dos Vallès, l'estació de Sant Cugat té més proximitat que no pas la de Barcelona. Per què es nega aquesta evidència? El volum de població i d'activitat econòmica són equiparables i, potser superiors al que representa el Barcelonès. Diríem que és un problema psicològic derivat d'una visió barcelonitzada del país, una visió on les coses només passen si passen a Barcelona. Des del Vallès, ningú posa en dubte una estació a Barcelona. Per què des del cap i casal de

Catalunya es qüestiona una estació a S a n t C u g a t ? C o m dèiem, un problema psicològic. Ens agradaria saber si l'alcalde socialista de Terrassa, Manel Royes, accepta la posició de l'Ajuntament de Barcelona. Com ho explicaria a la C E C O T o a les cambres de comerç? Sobre retards el PSC poca cosa te a dir. Hi havia uns quants ministres, representants del socialisme català en el govern de l'Estat quan es va prendre la decisió de la construcció de la línia Madrid-Sevilla. En aquella è p o c a , al c a p d a v a n t d e R E N F E hi havia u n altre membre distingit del PSC, la senyora Mercè Sala.

Disseny 1 maquetedó ( i e m m j Jurado

Una nova Marxa

Correcció A l \ j r Masllorens Impressió Rmimprcs (972) 40.05.45 Distribució M j i l m n Valies S.L. Tel. 5iW.23.71 Dipòsit lepal; ( J M O S - W 4 < .mimis c\pri.-%-,j nuí jniciir |j ser j 0)1111111 cu els cdifofulv Kls inicies Siglua cïpnnvrn l'upmió liebscin

( i ) A C P C ^••«.i«fi.«^»»~f» Associació l'ubií,.»..'

«ih,-r>.l.t J.

' ncieMJr«n>cnt

C a l 1 I 4 na de la PTCITINJ

C/ Santo DonÉw, 10 kmos W. ta 51123 71 SaüCugot

Distribució d'iV-S 4 CANTONS als subscriptors

a la tornem a tenir aquí i enguany podem dir allò de Fa vint anys que té vint anys. darxa Infantil de Regularitat, organitzada pel Club Muntanyenc, arriba enguany a la seva 40 edició amb aires de canvi. La transformació total que ha patit l'equip organitzador ha comportat diferents canvis en el desenvolupament de la competició, que caldrà veure quina

£ /

resposta tenen. És bo que les coses i la gent es vagin renovant, que s'aportin noves idees, però quan es tracta de cites amb tants anys de tradició, de vegades la resposta no és l'esperada. El temps ens dirà si el poble ha rebut amb bons ulls les modificacions. La feina de la comissió organitzadora serà estar al cas d'aquesta resposta per, amb vista a l'anv vinent, anar

l e c t o r

polint els detalls fins a aconseguir l'èxit assolit per l'equip predecessor. Sí que volem aplaudir directament la iniciativa del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius que en la marxa d'enguany repartirà gots reutilitzables perquè els nens consumeixin els refrescos, i ha utilitzat paper reciclat per a la documentació de la competició. Sincerament, no se'ns

acut millor manera de retre un h o m e n a t g e a la natura - q u e d'això és del que tracta en gran mesura aquesta competició-, que donant als infants classes pràctiques de com respectar-la. Amb la incògnita del canvis i la bona iniciativa ecologista confiem que aquesta 40 marxa infantil assoleixi com a mínim el mateix èxit que les seves edicions anteriors.

e s c r i u

Kls textos tramesos j aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. 1,'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signac i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de l ) \ l o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Els lloguers de Sant Cugat són impossibles de pagar Aquest estiu passat vaig passarme un mes buscant pis a aquesta ciutat. Al punt d'informació jove van donar-me set o vuit telèfons de persones que estaven disposades a llogar part de la seva casa o bé que tenien un pis en propietat del qual volien treure'n rendiment. El preu mig de les habitacions que vaig mirar-me en les cases particulars era d'unes 50.000 pessetes al mes amb dret a cuina. És a dir, pagant aquests diners podia fer-me el dinar amb l'oli dels amos, podia netejar-me l'habitació amb l'escombra del propietari i podia dutxar-me amb l'aigua calenta "que nosaltres paguem* em deien per telèfon. Però quina barra! Com es pot pretendre cobrar tants diners per una habitació on ni tan sols pots disposar de bany • propi? E m sembla abusiu i considero que aquesta gent són uns

i m p r e s e n t a b l c s . A part q u e aquests diners no deixen de ser un sobresou il·legal, s'aprofiten de la teva innocència i acaben, a més, cobrant-te una part proporcional de la factura de la llum perquè et passes moltes nits estudiant i sempre tens la música posada. Penso que cl punt jove hauria de seleccionar els anuncis que deixa penjar a Ics seves cartelleres. Entre altres coses perquè qui pugui pagar 50.000 pessetes segurament ja s'espavila per una altra banda on li ofereixin millors condicions. En aquest cas, la relació qualitat-preu no compensa de cap manera./ FAMANA SOLER (Les Planes).

Ja n'hi ha prou d'urbanitzar! La ciutat creix, volem que vingui més gent, que arribem als 80.000 habitants... però per què? (>al créixer tan ràpidament? Cal que estiguem construint dia i nit? Si encara hi ha pisos i cases e n construcció, per què en volem fer més? I encara vull anar més enllà. Si en un futur no massa llunyà hem d'incrementar tant la població, potser convindria mantenir els espais verds que envolten la ciutat, ü no? On ens porten totes aquestes disquisicions i preguntes? Doncs a

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

BELL& «IP1

concloure que ja n'hi ha prou d'urbanitzar. Deixem tranquil·la la (]osta del Golf, deixem tranquil·la (ÀMIserola i d'aquesta manera també respirarem millor tots plegats! / MARC CIURANA (Sant Cugat)

Finalment anem per bon camí La setmana passada em vaig endur una gran alegria en descobrir que la crisi econòmica no és tan forta com ens la pinten. El motiu de la meva alegria va ser llegir en un diari d'àmbit nacional q u e l'empresa Lucas invertiria ni més ni menys que 30.000 milions de pessetes entre el 2000 i el 2005.

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17* Tel. 93 67417 84* Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

No tinc cap interès especial per aquesta empresa, però la notícia em va alegrar molt. I aquesta satisfacció em va sorprendre a mi mateixa. Un cop feta la pertinent sessió de psicoanàlisi, em vaig adonar que tot plegat venia pel que significava de fons aquest fet: si hi ha inversió no hi ha crisi, i menys si la quantitat que es destina a la producció d'aquest sistema d'injecció revolucionari és de 30.000 milions de pessetes. 30.000 milions! Com pot dir algú que estem en època de crisi? / MARIA JOSEPA FORN (Valldoreix)

Fe d'errades En el número del 9 d'octubre s'afirmava que el militant de Maulets Bernat Pros "va ser acusat pel PP de pintar la façana de la seva secció local i que posteriorment va ser absolt" quan havia de dir "va ser acusat per dos testimonis de pintar la façana...".

Opinió

H S /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

l l o t j a

Cap a on anem les dones? M O N T S E R R A T RUMB.AU

a poc, l'escriptora Júlia À l v a r e z , p a r l a n t d e la seva última obra en una entrevista, explicava la seva experiència com a dona, i exposava els valors de la dona dels noranta, uns valors del tot diferents i allunyats dels de la generació precedent. Comentava que tenir una casa, quedar-se embarassada i cuidar els fills no eren els seus valors, no podia compartir aquests valors, ni ella, ni les seves amigues, tot i que els respectaven. La seva generació es va veure amb la necessitat de crear-ne uns altres. Fs cert, el rol de la dona, dins del món de la cultura occidental, ha canviat i està canviant a un ritme vertiginós. El paper de la dona actual no té res a veure, no tan sols amb el de la generació anterior, sinó amb el que ha tingut assignat durant segles. Al llarg de l'Edat Mitjana, la dona es casava o anava a un convent, una dona soltera era un fet totalment excepcional. De llibertat no en tenia cap, ja que era propietat de l'home, primer del pare, o dels germans, després del marit. L'home, com a cap de casa, podia impartir justícia a casa seva. La dona maltractada existia, però no tenia veu. I, de fet, la situació de la dona no ha

S e v e r

canviat fins fa molt poc, quan la dona ha pogut intervenir en el control de la natalitat, sent lliure de triar quan volia tenir un fill i quan no. Aquesta llibertat,

cernir que es el que esta passant realment. M'ha sorprès, últimament, veure les protagonistes de dues pel·lícules d'aquestes que són

te físic semblant, molt primes, podríem dir que excessivament primes, de caràcter més aviat antipàtic i dur, una és més jove que l'altra. La joveneta, a més,

IL·LL'SIUM.I'J. LÍDIA IZAOIJ. des del meu punt de vista, ha accelerat la transformació del rol de la dona en la nostra societat. Però, com a dona, em pregunto, cap a on anem, ara? En tot procés de canvi, i molt més encara quan aquests canvis són tan ràpids, és difícil de dis-

e n

molt taquilleres, d'aquestes que, tard o d'hora, acabem per veure-les: 6 díasy 7 noches i El hornbre que susurraba a los caballos. Tant en una pel·lícula com en l'altra, les protagonistes són dues executives agressives, supereficients en la seva feina, d'aspec-

T i t o

resulta força impertinent. En definitiva, un model de dona que no té res a veure amb el que fins ara ens e n s e n y a v e n . Per contra, els protagonistes masculins, tant en una com en l'altra pel·lícula, no trenquen els e s q u e m e s establerts, són dos

homes madurs i varonils, tots dos (Harrison Ford i R o b e r t R e d f o r d ) a m b un sex-appeal força considerable, tot i la seva edat. Interpreto la coincidència dels models d'aquestes dues prota;onistes com un exemple d'a|uest canvi tan ràpid que s'està >roduint en el món de la dona. I torno a repetir la pregunta an'erior, cap a on anem? Hem d'a;afar el model dels homes? La eva agressivitat, la seva raciolalitat... Quins valors h e m de eguir? Per poder competir, per poder estar en iguals condicions :n la nostra societat que els homes, hem de renunciar o presindir de les "qualitats" o caacterístiques que com a dones icnim? L'experiència de tenir un fill és una experiència única, però ho valora algú, avui dia? És compatible, o serà compatible, la maternitat a m b aquest món tan frenètic i competitiu en què vivim? I quines repercussions pot tenir aquesta evolució de la dona dins del món biològic del qual formem part, em refereixo a quina pot ser la transcendència d'aquests canvis dins l'espècie humana? Són p r e g u n t e s que e m faig com a dona, i a les quals em costa trobar respostes.

p o r x o

Campi qui pugui FONTUBKRTA

a tragèdia de Banyoles m'ha fet pensar una vegada més que vivim en un país d'opereta (molt semblant al de la pel·lícula Sopa de ganso) si no fos que aquí les conseqüències han estat tràgiques. Quan es rasca una mica comencen a sortir una seria d'incompetències, de deixadesa de funcions i de tantsemenfotismes que t'esgarrifen. Això sense comptar les corrupcions que es posen de manifest cada vegada més sovint. EI càmping de Biescas. El trencament de la presa de València. Autocars que no segueixen les normes. I ara, 20 morts a Banyoles per una sèrie d'incompliments en cadena justificats només per obtenir el màxim benefici amb el mínim esforç a força d'anar estirant una corda que a la fi s'ha trencat. També dones mortes per marits que han sortit de la presó per la seva "bona conducta" O un violador deixat en llibertat després de 14 anys dels quasi 600 que tenia de pena i, a més, compensant-li amb una paga mensual que molts honrats ciutadans voldrien tenir... en fi, per posar-se

a tremolar. En mans de qui estem? Banyoles. Jo em pregunto, com és possible que unes embarcacions dedicades al transport de turistes puguin navegar sense permisos i sense que ningú controli els canvis d'estructura o el nombre de passatgers. Qui ho ha de fer? I a sobre la Capitania Marítima de Palamós, responsable d'autoritzar les embarcacions de la zona, diu que ells ignoraven que es navegués per Banyoles i que tots els vaixells anomenats ecològics estaven oficialment en període de construcció. Com es pot ignorar un fet que tothom podia veure? Mandra. Deixadesa de funcions. I sobretot l'actitud que ha adoptat la majoria de funcionaris del nostre país. No es mouen si no hi ha denúncia. Una amenaça diuen que no vol dir res, i esperen que les amenaces es compleixin perquè aleshores sí que hi ha delicte i s'actua. Però aleshores la dona ja és morta. A Banyoles ha passat el mateix. Veuen vaixells que naveguen amb gent i a ningú se li acut revisar-los, veure si tenen els papers en regla, si hi ha excés de pes o si el patró

té llicència. Increïble! És possible que cap funcionari hagués pensat que hi podia haver alguna irregularitat? No m'ho acabo de creure. Ara resulta que, oficialment i segons la Capitania de Marina, no consta tampoc que al llac de Banyoles navegués cap vaixell, i segons les fonts turístiques es transportaven 90.000 passatgers per any al llac. No és això propi d'un país d ' o p e r e t a ? Ara, com a c o n s e qüència del succés de Banyoles, s'han començat a suspendre un increïble nombre de creuers de tot tipus per llacs, embassaments o mar obert d'arreu de Catalunya. Ha començat a fer-se públic que és normal que s'incompleixin sistemàticament normes de seguretat a les temporades turístiques altes. Jo creia fins ara que aquests problemes eren propis de països del Tercer Món, però veignue nosaltres potser només tenim un vernís que emmascara realitats molt similars a les d'aquells països. Cada vegada estic més convençut que estem en un país de campi qui pugui, d'opereta.

12 Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

C a r t e s

d ' u n

s a n t c u g a t e n c

des

d e . . .

Frankfurt (i IV): passat i present JOSEP M. TAUMÀ

l barri on visc, el 70% de la població és immigrada; la majoria són turcs. A l'estació del metro s'hi troben força pòsters en turc, normalment (suposo) de tema polític, o reivindicant alguna qüestió: "Turkei power!". També el govern alemany escampa una gran profusió de cartells per afavorir la integració: "Aquesta és la meva ciutat...: el meu barri..." Els grafits més o menys anàrquics, de protesta, no hi falten, és clar: "Eure Kriege hàsse ich sehr" (Com odio les vostres guerres), a més de les misterioses i inevitables inscripcions en aquest estrany alfabet que no sé pas com s'ha estès tant pertot. Veig anunciat que a l'església luterana hi projectaran un documental sobre els camps d'extermini. Hi vaig; som quatre gats. La pel·lícula tracta dels molts gitanos que hi van ser internats i hi van morir. Una àvia parla de la seva experiència com a presonera: com van ser transportats durant sis dies en vagons de bestiar, sense deixarlos sortir per a res; de la crueltat amb què tractaven fins a les cria-

tures... Al final ens adreça unes els tres tipus d'escola on pot assisquantes preguntes: Com és que tir un nen marquen, pràcticament, no sentim mai la versió dels qui la seva vida. Serà obrer, oficinista o les van fer, aquestes coses? Que professional segons hagi estat asens expliquessin per què les feien. signat, als 11 anys (mitjançant un Per què amb prou feines es parla examen), a una escola o altra. Ho de les dones, que també hi parti- trobo un disbarat. Hi ha classes on cipaven, sovint voluntàriament la gran majoria dels alumnes són turcs. Espero que els mestres (a (eren casades amb els SS), i que eren tan cruels com els seus marits? diferència dels nostres amb els maAl col·loqui m'assabento que, en grebís) hagin estat preparats, com a mínim, per a això. aquest mateix barri, s'hi publicarà un llibre amb els noms i les adreEn d'altres esferes de la vida toces de tots els jueus de Frankfurt, pes també amb unarigidesasema fi de boicotejar-los més ficaç- blant; pobre de tu que t'atreveixis ment El qui va compilar el llibre a creuar un semàfor en vermell! Jo encara viu aquí, però es nega a par- anava distret per un carril de bicis: lar-ne. La gent gran de l'església va ser com si hagués comès un de-explica la pastora- també es nega licte. La senyora de la guixeta de a parlar d'aquells fets. Com a mà- l'estació et parla com ho faria un xim repliquen: "No vam ser pas sergent del cigró, i l'empleada dels els únics" o "Teníem les nostres grans magatzems, també. Fins i tot raons per fer el que vam fer"... el porter de la biblioteca de la uniA un barri veí, igualment de for- versitat. ("A la biblioteca s'hi ha ta immigració, m'assabento que el de venir sempre amb canvi de mocapellà catòlic i el protestant tre- nedes per al telèfon!" !?). ballen junts en molts projectes. Mentrestant, al centre de la ciuEm sembla magnífic. tat hi trobes sempre un bon graAquesta ciutat (com, segurament, pat d'indigents en estat llastimós. totes) té tantes cares! Per una ban- Però també hi ha l'altra cara: al teda, hi ha l'estructura social rígida; atre de sàtira contra la pròpia so-

cietat, el públic i els actors es comporten amb una espontaneïtat com no l'he vista mai entre nosaltres. I la vida, en general, m'apareix força menys frenètica que la nostra. I els museus! A més del d'art modern, Frankfurt en té de magnífics. Us recomano el de pintura, on la història de l'art europeu és explicada de manera exemplar. O el museu jueu, on descobreixes que, durant segles, els diumenges i festes els tancaven les portes del barri perquè no poguessin sortir ni a passejar; en una ocasió, al segle XIV, els van assassinar a tots. Hi ha també un museu del cine; mai no havia vist aquestes pel·lícules genials del pioner Mèlies: com, aprofitant els trucs que el cine permet, ell sol va omplint totes les cadires i toca tots els instruments d'una orquestra, o com es va desmuntant peça a peça. Què costaria tenir un museu com aquest a cada ciutat? Mèlies mateix, però, fou incomprès, s'arruinà i acabà venent joguines en una barraca de fires. Frankfurt vol dir camí lliure, i ja se sap que els camins lliures poden conduir qui sap on.

s o t e r r a n i

FAf^HAD ARIOMANDI

Amb les meves darreres paraules ja haurà percebut el lector que seré d'aquells que defensaran les NNUU en el seu proper aniversari. És cert que aquest organisme gaudeix de molts i grans defectes; però no són menys certs els grans avenços d'aquesta organització, que engloba quasi totes les nacions del planeta. Fóra just aturar-se a analitzar amb deteniment els èxits de l'ONU en aquests 53 anys de la seva existència; però la limitada extensió d'aquestes ratlles difícilment permetran tal exercici. Ara bé, sí que m'agradaria assenyalar un punt important sobre el tema en qüestió: la tasca de

lesNNUU és poc coneguda i valorada pels ciutadans. Sembla clar que el futur proper de la humanitat el forjaran dos actors principals; d'una banda els governs -especialment aquells que hagin estat legítimament escollits pels ciutadans- i, d'un altra, els pobles que, mitjançant les organitzacions de la societat civil ja han donat mostres clares de la seva determinació per influir en la vida política, econòmica i social del planeta. Mostra evident d'això són els Fòrums d'ONG que s'han estat reunint i expressant paral·lelament a les Cameres Governamentals de les darreres Conferències Mundials que han

' e i x i d a

Autònomes ÀLVAR MASLLORENS

L'ONU: poc coneguda i valorada emà se celebra el Dia de les Nacions Unides (NNUU). Novament se suscitarà la vella discussió al voltant d'aquesta organització: els defensors i detractors tractaran de demostrar la veritat de les seves tesis sobre el bon i mal funcionament de l'ONU. Seran principalment els experts, acadèmics i formadors d'opinió els qui posaran a examen les bondats i imperfeccions de la que és, avui en dia, l'única entitat sòlida amb què compta la humanitat per acarar els desafiaments als quals fem front com a ciutadans d'un món bigarrat i extremadament interdependent.

organitzat les NNUU sobre els grans temes de finals de segle. Aquí trobem la necessitat que la ciutadania responsable requereixi una millor informació sobre la ingent tasca de les NNUU, malgrat les grans dificultats de tota mena que aquesta ha anat trobant al seu pas. En aquest aniversari reclamen, per tant, estratègies educatives perquè els nostres nens coneiguin i valorin millor la tasca de les NNUU. Sens dubte, la tasca de l'ONU continuarà sent primordial, com fins ara, per a una humanitat que camina, entre cega i conscient, en la seva llarga marxa cap a la inevitable planetització de la Terra.

El fet que encara quedin treballadors més o menys desprotegits o poc emparats, no crec que sigui una novetat per a ningú. Que entre els treballadors hi ha un col·lectiu que, sovint, no té una legislació efectiva al darrere que li atorgui els mateixos drets que a la resta, també és una realitat a bastament coneguda. I, malauradament, encara a aquestes alçades, en qualsevol col·lectiu hi ha sempre una meitat -quan aquesta meitat és assolible-, que sol patir tots els desavantatges imaginables en major proporció: la dona treballadora -com, d'altra banda, la dona en general, en la majoria d'àmbits. Entre els treballadors autònoms n'hi ha que lloguen la seva força de treball per a diversos llocs alhora. Es cert que entre aquests hi ha molts professionals liberals que compten amb una bona estructura que els permet d'anar endavant sense massa problemes. Com sempre, però, cal tenir la sensibilitat adient per contemplar com els va a aquells a qui no els va tot tan bé com alguns ens voldrien fer creure. Cap país no pot anar bé mentre es pot deixar sense feina, impunement, una dona després d'haver donat a llum, sense cap mena d'avís previ; i això passa a Catalunya, més sovint del que fóra desitjable. Bé és cert tanmateix que els serveis que presta a voltes un treballador autònom no estan subjectes a contracte, però també és cert que una relació continuada lliga, a ulls de la llei, d'una forma efectiva. Tot i això que acabo d'esmentar, la situació d'acomiadament disfressada de no precisió d'aquests serveis continua produint-se en el cas (entre altres d'igualment flagrants) de maternitat: com sempre, la injustícia i la discriminació continua rabejant-se contra la dona malgrat que tots plegats (o encara no tots, com és evident) rebutgem públicament una discriminació que a la vista aliena podria ser suspecta de "políticament incorrecta" i. doncs, blasmable. Però no fem res per solventar-ho.

Opinió

ELS4CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

g r a n s

t r e t s

Ramon Guix Un seductor de la vida El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest artesà santcugatenc, que durant tants anys ha fabricat culs de cadira. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

LKJ^vt

na gran amabilitat, encant i seducció són qualitats que utilitza e'l senyor Ramon Guix per captar l'atenció del seu entorn. Li resulta molt agradable passar desapercebut i, de fet, posseeix recursos de sobra per aconseguir-ho per les bones. Amb tot, en ocasions puntuals, quan s'enfada, pot intentar fer-ho per les males, podent sorprendre per la seva contundència verbal. L'entorn familiar ha marcat profundament la personalitat del senyor Guix i ha contribuït a convertir-lo en una persona molt exigent amb ella mateixa. Es un home treballador i que viu plenament allò que realitza, encara que pugui semblar insignificant. Un altre aspecte del seu caràcter és la seva facilitat per deixar

R e t r a t

d e l

C e n t r e

volar la imaginació. En aquest sentit pot ser bastant imprevisible, ja que només els aspectes de tipus pràctics, importants per a ell, el fan baixardels núvols, tocar de peus a terra i aferrar-se a allò quotidià. Busca amb premeditació donar una imatge de seguretat. No suporta el fracàs i per això està sempre molt pendent de tot el que l'afecta. És un home a qui li agrada gaudir de la vida i passar per ella deixant petjada. A m h la col·l.iboració:

02JPJ SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3Q - 08011 Barcelona fel 93 451 CM 39* • Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

Summertime and the livin|* is easy

Temps d'estiu i la vida és tranquil·la

Fish a r e jumping and the cotton is high

Salten els peixos i el cotó està alt

Oh, your daddy's Tich

Papà és ric

A n d your M a m m a ' S good-looking

i M a m à és molt guapa

S o hush, little baby, don't you cry

Tranquil, criatura, deixa de plorar

O n e of t h e s e mornings

Hi haurà un dia

you're gonna rise up singing

Q u e t'aixecaràs cantant Yes, you spread y o u r W i n g s

Obriràs les ales

A n d you take to the sky I t'alçaràs cap al cel But till that mornlng

Però fins aquell dia

There's nothing can harm you

N i n g ú no et farà mal Papà i M a m à tot fent-te costat

S w e e t Daddy and Mammy standiÜg by Música: George Gershwin Lletra - Dubose Heyward & Ira Gershwin

EIS 4 CANTONS

Entorn

Divendres, 23 d'octubre de 1998

P r o j e c t e s

Es mouen els fils per urbanitzar el darrer gran espai de la ciutat Es preveu construir 6.000 habitatges nous Aquesta setmana s'ha posat la primera pedra -almenys políticament parlant- del que serà l'última gran urbanització de Sant Cugat. Un projecte en el qual l'equip de govern treballa des de fa més de dos anys i que si supera tots els tràmits i és aprovat comportarà la urbanització de tota l'àrea compresa entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'empresa Catalana Occidente. L'executiu local va dur dimarts al ple municipal els Plans Parcials

Ai'RA C O S T A

L'àrea (|iie es proposa urbanitzar comprèn quatre sectors: el de La Guinardera- Can Canyameres(lan Vailet, el de ('.an Ametller, el de Can Vullpalleres Oest i el sector Turó de Can Mates. "Aquesta zona es troba en una situació molt complexa : està desordenada i hi ha propietats de moltes persones diferents", va sentenciar el cap d'urbanisme Joan Aymerich quan defensava el projecte d a v a n t l'oposició. "El nostre repte actual és ordenar aquest sector per acabar d'estructurar la ciutat." Aciuesta estructuració representaria la construcció de prop de 6.(MK) habitatges

P r e s e r v a c i o

(PP) i els Programes d'Actuació Urbanística (PAU) que s'han d'aprovar per engegar el projecte. Només el Partit Popular ha donat suport - i tan sols en part- al govern de CiU. Ara per ara, tot just s'ha aprovat l'aplicació del tràmit 125 que permetrà modificar el PGM d'aquesta àrea -l'àmbit central del Camí dels Monjos-. El PAU i el PP del sector de Can Ametller també han obtingut la llum verda de convergents i populars.

nous, que podrien aportar una població extra de 20.000 ciutadans. L'àrea inclouria, a més. una zona destinada a serveis, una gran quantitat d'espais verds i una setantena d'equipaments, encara per determinar. Tots els grups amb representació a l'Ajuntament van coincidir a valorar la proposta com un projecte de "gran envergadura". I, precisament aquest aspecte, ha estat el principal handicap a l'hora de tirar la proposta endavant. KRC, IC i PSC van demanar que els PAUS i els PP presentats es deixessin damunt la taula "per la complexitat d'un projecte que condicionarà l'acció de govern futura", segons va assenyalar el regidor d'IC. Joan

Martí Balada. KRC va anar més enllà en les peticions. El regidor David Sampere va demanar a l'e-

CIU i PP voten favorablement /'inici dels tràmits per modificar el PGM de la zona afectada quip de govern que es constitueixi una comissió per debatre el tema en profunditat. La principal objecció a la proposta va venir de la mà del grup socialista. El portaveu

l.a zona en qüestió abasta quatre grans sectors de Sant Cugat. FOTO: X. /.. d'urbanisme, Joan Gaya, va retreure la manca d'estudis sociològics, sobre serveis i sobre equipaments i va sentenciar: "Sense aquests estudis previs, el projecte que es planteja no dóna cap garantia que hi haurà un creixement equilibrat". L'alcalde, Joan Aymerich, tot i reconèixer la complexitat del projecte, va rebatre el retard que l'opisició demanava, "Si s'aprova el tràmit 125 - d e modificació del PGM del sector en qüestió- va aclarir Aymerich, tindrem entre 3 i 4 mesos per debatre, estudiar i analitzar la proposta tantes vegades com creguem necessari". El PP devia quedar convençut per-

què gràcies als seus vots va poder aprovar-se aquest tràmit i, a més, es va donar també llum verda als plans d'etapes i al PAU necessaris per començar a projectar el sector de Can Ametller. Pel que fa als altres tres sectors afectats per aquest gran projecte, la majoria plenària va decidir deixarlos damunt la taula, de manera que s'hauran de presentar en un pròxim ple. Tot i així, Aymerich ha advertit que es reserva el dret de fer personalment l'aprovació inicial dels plans d'aquests tres sectors -la llei li ho permet- si abans de 60 dies no se'ls ha donat llum verda "per evitar que se'ns sancioni per danys i prejudicis".

e s p a i s

Mig miler de persones es manifesten contra les obres de la Costa del Golf A.C.

Prop de 500 persones van concentrar-se aquest dimarts a la plaça Barcelona en protesta per les obres d'urbanització a la Costa del Golf i la demora en el procés de preservació de Torre Negra. Amb crits de "La Costa del Golf també és Torre Negra" i "Prou agressions ja" els ciutadans van estar clamant pels seus ideals ecologistes durant més d'una hora. Mentre, a l'altre cantó de la plaça, a l'Ajuntament, se celebrava el ple municipal corresponent al mes d'octubre, una sessió que va haver de suspendre's durant 10 minuts pel gran aldarull que arribava des del carrer. La concentració va ser convoca-

da per la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra i Rodals, com a part d'una campanya de protesta engegada q u a n es va conèixer el projecte d'urbanització a la Costa del Golf. Els organitzadors de la concentració van reconèixer estar "molt Contents" de la resposta de la ciutadania, encara que mantenen el seu desencant pel que fa "a la manca de respostes de l'Ajuntament". "De fet - c o m e n t a v a Kristian Herbolzheimer, portaveu de la Plataforma Cívica- el manifest que vam llegir a la concentració va ser ideat com a resposta a l'argumentació típica que manté l'Ajuntament des del principi d'aquesta lluita". Les múltiples reivindicacions de la Plataforma es podrien resu-

Els manifestants van recórrer els carrers de la ciutat cridant consignes contrales obres. FOTO: XAVILARROSA procés de protecció de Torre Nemir en una de les preguntes que naturals "avancen ignorant comgra. Pel q u e fa a la zona origen recollia el manifest que van llegir promisos públics i sense tenir en del conflicte, la Costa del Golf, a la concentració: "Per q u è no compte l'opinió pública". els ecologistes es mostren retiapliqueu el mateix criteri de conLa Plataforma Cívica va cloure sens per urbanitzar que per procents a tirar la tovallola. Ja s'han l'acte demanant que es comentegir?". Davant les inevitables tallat molts arbres i el mal ja està cin a fer els estudis necessaris per comparacions, els membres de la protegir la resta de terrenys dels fet, però segons Herbolzheimer, Plataforma es pregunten com és àmbits de protecció integral i se"L'equip de govern encara pot que la protecció de Torre Negra lectiva de Collserola i que es conbuscar mecanismes per aturar l'a"es demora tant", mentre que els creti un calendari de treball amb gressió a la Costa del Golf. És una processos urbanitzadors als espais vista a l'aprovació provisional del decisió que depèn d'ell".

Entorn

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

T r a n s p o r t s

El TGV passarà per Sant Cugat Set alcaldes del Vallès presenten un recurs contra la decisió del Ministeri de Foment Triomf santcugatenc damunt Rubí i Cerdanyola. El Ministeri de Foment ha anunciat que el Tren de Gran Velocitat (TGV) passarà pel Vallòs i que Sant Cugat serà la ciutat o n s'hi emplaçarà l'estació. La notícia ha calat e n la població, i especialment en l'equip d e govern i el sector c o m e r c i a l , de manera excel·lent. L'alegria encara continguda d'uns contrasta aquests dies a m b el despit de set alcaldes del Vallès que han presentat u n recurs c o n t e n c i ó s administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia en contra del pas del TGV per la comarca. AURA COSTA

Santa Perpètua de Mogoda, Castellbisbal, Ripollet, Montcada i Reixach, Barberà, La Llagosta i Mollet són les set poblacions que han donat el contrapunt a l'alegria que es viu aquests dies a Sant Cugat. Els seus màxims dirigents han acordat fer front comú per evitar que el TGV passi pel Vallès. Argumenten que la Generalitat no té competència per fer la reserva de sòl necessària per a aquesta infraestructura i demanen que el Ministeri de Foment aposti per la construcció del traçat del TGV per l'interior de Barcelona. L'alcalde de Sant Cugat, un dels màxims impulsors del pas del tren

pel Vallès, s'ha volgut mantenir al marge de la polèmica. I és que aquests són moments de glòria per a ell. Tot i així, Aymerich ha reconegut la legitimitat de l'acció dels seus homòlegs: "Cada alcalde ha d'assumir la responsabilitat que té i, per tant, si considera que el pas del TGV no és bo per al seu municipi té tota la legitimitat de presentar el recurs que cregui oportú". Per descomptat, la decisió del ministeri sí que és bona per a Sant Cugat, segons l'alcalde, "perquè suposarà un fort impuls del municipi". Un emplaçament estratègic L'estació del TGV a Sant Cugat s'emplaçarà a Can Fontanals, uns

Es preveu que l'estació santcugatenca del TGV estigui construïda l'any 20Ò4. FOTO: CEDIDA terrenys pròxims a l'Hospital General de Catalunya. En un principi s'havia considerat l'antiga estació de Renfe, però aquesta possibilitat va haver de descartar-se perquè la corbatura del traçat de la via no era la necessària per al TGV. La ubicació de l'estació, als afores de la ciutat, ha estat considerada del tot òptima: "Aquest traçat no afectarà la trama urbana ni l'en-

torn que tenim dibuixat com a model de ciutat", ha constatat Aymerich.Tot i així, es farà un estudi d'impacte ambiental, un cop s'hagi establert el traçat definitiu del TGV. Tot i que ja s'ha fet l'anunci oficial, encara no s'ha parlat de calendaris. Amb una cautela extrema, el Ministeri de Foment ha deixat entreveure que l'estació de Sant Cugat podria estar enllestida

corredor del Besòs, que passarà pel Vallès, i el del Llobregat- el que ha de discórrer per la nostra comarca tindria prioritat. Aquest fet ha aixecat les suspicàcies de Barcelona, que no veu amb bons ulls la preeminença que això donaria, inicialment, al Vallès. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha volgut respondre de la següent manera: "La decisió de fer primer el tram del Vallès és

C o m u n i c a c i o n s

{] La visió deb comerciants

El tercer carril de PA-7 suposarà una inversió de 2 . 0 0 0 milions La concessionària ACESA assumirà el cost de les obres A.C.

de l'autopista, sí que ha assenyalat que durà a terme la inversió de 2.000 milions en un període de

La concessionària ACESA, companyia que explota l'autopista A7, s'ha compromès davant el Ministeri de Foment a invertir prop de 2.000 milions de pessetes en la construcció -que ja va anunciar setmanes enrere- del tercer carril d'aquesta via. El nou tram, que discorrerà entre Sant Cugat i Barberà del Vallès tindrà una extensió d'aproximadament uns 10 quilòmetres, i servirà per augmentar la capacitat d'aquesta via. Tot i que la concessionària encara no ha avançat quan pensa començar les obres d'ampliació

Lempresa ha anunciat que la inversió es durà a terme en un termini de dos anys 2 anys a partir del moment en què se suprimeixin les dues cruïlles de la B-30 que actualment estan regulades per semàfors. I

és que una altra de les modificacions que s'ha previst per a aquesta carretera és l'eliminació d'aquests dos semàfors que en hores punta provoquen importants embussos. ACESA espera que amb aquesta forta inversió i la rebaixa del 50% que va fer sobre el preu del peatge a Sant Cugat fa unes setmanes, "s'aconsegueixi afavorir la descongestió de la B-30" -els laterals lliures de pagament de l'A-7. Aquesta via alternativa suporta diàriament un trànsit de 70.000 vehicles, davant els 22.000 que absorbeix l'autopista. L'empresa busca que ambdues xifres s'intercanviïn.

*, Xkt dels c0}.te$&& m& as» «iÉnt» per la eo&Kmceió* de liwació del TGV* Sant Cu1$k.%* « t a t el d#b còrner<$m$. I és que a aíngd «e li eséana que aquesta ggan in&fe#yuawage«ci»ràwngrao Orfx de gent i, en cot&eqüèn<ia> de consum i de ocgoel Diverses veu» han apuntat ja & fdssibte creació d*t*n parc ^È&ercial votafefot»»estació ^inclouria hotels, eosftergos. $*ÉÉ& hoteler* i gtaas cora|'*(Ma> deï aet^octq^tei Pai«É|ip*<{uc$t tem dftqpcrtul f | | | bones $e*9$$«m$s

skmtiti jpefclç. Sens dubte U «jpottar&mei&i vida, també et&ftòtnle»'', te profetitzat }mtte%famt president de Saa* Ottgà* Cetaerç. Davant d'aquest ttgjm, i'towtKàaàkS de comerciants té mofo clar que "ara no podem quedar-nos fora". Ifògu ja i»» avançat que «eseonstruefct una nova zona cometcò!, "cleoraerç de Sant Cí^wcatï»bélwi«ÍdíàseríMP&m*t*. Amb tot, ei president de S f m C ^ C o a i e s c diu tevk màt efer qa© dl eeatre de

|yS?33K&

« & M $ p M t t & m quedi

Bmtkif&w^vMiimtàí

vi&'^li^mmmw&

| H m 6mm'$%mmfat>> cap a l'any 2004 perquè aquesta -la parada santcugatenca- "serà l'estació inicial per posaren servei el TGV". Això implicaria que dels dos trams del TGV a construir-el

una decisió política i tècnica de Madrid i la Conselleria. Però és que a més, és més fàcil fer un tram directe Madrid-Frontera passant pel Vallès que no per la Sagrera."

Grifui Oil, s. L. Servei Estació Gel

Gasoil

Llenya

Premsa

calefacció

Butà

Gelats

Carbó

TW 93589 45

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel '

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Entorn

ÏLS4CA1VIWB Divendres, .'3 d'octubre de 1998

I n s t a l l a c i

o n s

El Patronat de Collserola fa unes jornades sobre recerca

Pomes posa la primera pedra d'un parc de bombers molt reivindicat

A.C.

Les instal·lacions s'inauguraran el pròxim mes de maig

Avui es tanquen les primeres jornades sobre la Recerca en e/s .sis/emes naturals de Collserola que. durant dos dies, ha fet el Patronat de Collserola al ("entre d'Kducació ambiental de (Cerdanyola. Durant tot el matí es presentaran les darreres comunicacions orals i a mitja tarda es faran les conclusions finals dels treballs. Durant aquestes dues jornades s'hauran presentat, en total, una cinquantena de comunicacions o estudis sobre diversos tenies relacionats amb la fauna, la flora o algun altre aspecte mediambiental de la serra de (Collserola. Kn referència a la /.ona del parc que es troba dins el terme municipal de Sant (Cugat s'han presentat tres treballs: "/.tigestió integral'dels espais oberts de qualitat: Proposta de gestió di -lparc na ~al de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès", "Estratègies de protecció i de gestió dels espais natu rals en àmbits metropolitans. El cas dels mdals de la lo/re Negra a Sant Cugat del Vallès" i "Temporalitat i contaminació, claus per explicar la biodtversitat de maeminvertebrats en un riera mediterrània (riera de Sant Cugat)". El congrés, adreçat a universitaris, naturalistes i tothom qui hi estigui intetessat, s'ha convocat "amb l'objectiu d'aplegar i donar a conèixer els treballs destinats a millorar la gestió del patrimoni natural de Collserola", segons ha dit Heleni Munujos.

Ai-RA COSTA - Sant Cugat/ Rubí -

"Avui paguem el deute que teníem amb uns professionals que durant massa anys han desenvolupat la seva tasca en unes condicions que no són les idònies". Paraules de perdó i humilitat són les que va utilitzar el conseller de governació, Xavier Pomes, en l'acte de col·locació de la primera pedra del que serà el nou parc de bombers RubíSant Cugat. L'inici simbòlic de les obres va tenir lloc aquest dimecres en un marc de satisfacció i bona entesa entre totes les administracions presents. (Conselleria de governació, alcaldies de Sant (Cugat i de Rubí van coincidir a celebrar la creació d'aquestes instal·lacions, "fruit del treball conjunt i de la sensibilitat compartida per totes les parts implicades en el projecte", va manifestar l'acalde de Rubí, Eduard Pallejà. El nou parc de bombers RubíSant Cugat s'aixecarà a l'avinguda Electricitat, en uns terrenys situats a cent metres de l'Hospital G e n e r a l d e C a t a l u n y a . Aquest emplaçament, segons, Joan Aymerich, serà especialment beneficiós per a la nostra ciutat: "La ubicació de les noves instal·lacions és molt important petquè ens les acosta molt més al nostre municipi". Aquest fet, lligat amb l'important nus

Clima de cordialitat i sati •.lattw i ompaiTida ; an mai < ai l'ai te de i oi loianó de la pnmeia />edra del nou pati.. EO'I'() V / de connexions que envolten el futur equipament posa en una situació privilegiada els residents a Mira-sol, la zona més propera a les n o v e s instal·lacions i, per tant, millor protegida davant possibles incendis. Els 29 bombers q u e cobreixen la nostra z o n a són potser els que més han gaudit de la notícia. El seu màxim responsable, Jordi Pallejà, ha declarat: "Feia molts anys que esperàvem aquestes instal·lacions i finalment ens les han concedit tal

com les volíem". Millores que representaran els nous equipaments? "No es pot ni comparar a m b l ' a c t u a l " , diu P a l l e j à , "aquest parc ens garantirà una millor col·locació de material, una millor e s t a d a d e l personal i tot això d e s e m b o carà, p e r d e s c o m p t a t , en un millor servei".

El conseller deixa la porta oberta a

rampliació tècnica i humana del parc santeugatenc

Ningú pot negar que les condicions de treball per a aquest col·lectiu de 29 homes canviaran considerablement. El projecte del nou parc de bombers

C o n t a m i n a c i ó A L U M I N I

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament O Xerric. 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres OValldoreix, 53 Tel 93 590 00 25

sobre la composició dels fums emesos Els veïns continuen volent la garantia de VAdministració - Sant Cagat -

IMPCrklV D O O L N X DISSENY

ASSISTIT

c/ Sant uomenec Domènec, 7-1 r 1a c/sani

Tel. 93 589 78 86

— SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

MODA I N F A N T I L indovallada, 12 • Tel. 93 589 64 16 • 08190 Sant Cugat del Vallès

a m b i e n t a l

Bfgoodrich encarregarà nous estudis

A. C.

"^Disseny Ordinador

contempla la construcció de dormitoris, menjadors, cuina, sala d'estar i fins i tot d'un gimnàs. No en va, es destinaran 87'5 milions de pessetes per aconseguir unes instal·lacions còmodes i d'alta tecnologia que permetin donar a la ciutadania "les millors cotes de seguretat i d'atenció", segons paraules del conseller de governació. Pomes va tancar l'acte donant un vot d'esperança encara més gran: "Aquesta instal·lació neix amb una visió de futur per les possibles necessitats d'ampliació que pugui haver-hi, tant en recursos tècnics com sobretot en recursos humans". El cap de bombers de Rubí-Sant Cugat va assegurar que li prenia la paraula.

R e p r e s e n t a n t s de l'empresa química Bfgoodrich i de l'associació de veïns de la plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc s'han reunit aquesta setmana per acostar posicions i trobar una solució amistosa al conflicte q u e han c a u s a t les m a l e s olors despreses per la factoria. La trobada s'ha desenvolupat e n un ambient "de cordialitat i molt bona voluntat", segons ha definit el president de l'entitat veïnal, Jordi Molgó. L'empresa ha donat als amoïnats veïns totes les explicacions referents a les mesures de seguretat que s'adopten per evi-

tar accidents, així com els dispositius que s'aplicaran al desembre per "mitigar definitivament la p u d o r d e les e m a n a c i o n s " . Segons explica Jordi Molgó, Bfgoodrich s'ha compromès, a més, a encarregar una nova anàlisi dels fums emesos per garantir definitivament la seva no toxicitat. Una E m p r e s a Col·labradora d e la Generalitat (ECA) serà l'encarregada de fer les noves inspeccions que, en aquest cas, seran nocturnes. Molgó ha assenyalat: "El fet que sigui una E C A ens mereix més confiança perquè no creiem que aquesta falsegi els resultats". Tot i així, la batalla no ha acabat encara. Els ciutadans afectats c o n t i n u e n

demanant que l'Administració -Ajuntament local o Generalit a t - "es faci responsable de la situació, continuï fent controls regulars i ens certifiqui que pod e m deixar de patir definitivament", ha explicat el representant veïnal. E n aquest sentit, l'associació d e veïns de la plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc es reunirà a q u e s t vespre per determinar les d e m a n d e s concretes q u e vol fer a l'Ajuntament. Es previst que ens els pròxims dies la factoria química mantingui una trobada d e similars característiques amb l'Associació d e Veïns d e Coll Fava, l'altre col·lectiu afectat per les emanacions de la indústria.

HS4CANTO\S

Societat

"17

Divendres, 23 d'octubre de 199X

M a r x a

Per primer cop, s'emprarem gots reutilitzables. F: XAVI LARROSA

i n f a n t i l

Ce/minar per la muntanya es eonverteix en una festa i un repte per als nens durant aquest e/ia. F: XAVI 1.ARR0SA

Gairebé 2 . 0 0 0 nens a la Marxa Per primer cop, la preservació del medi ambient plana sobre la diada festiva Aquest diumenge, més de 2.000 nens passejaran per la muntanya en un recorregut que començarà a la plaça Barcelona a partir de les nou del matí i continuarà per Sol-i-aire per dirigir-se a Can Jané; des d'aquest punt, els més petits baixaran cap a Sant Medn- per * nar, mentre que els grans hauran d'ar-

IOLANDA PÀMIES - Sant Cugat -

Diuen que la muntanya és un lloc tranquil, on trobar pau i respirar placidesa, però aquest d i u m e n g e gairebé 2.000 n e n s trencaran a q u e s t tòpic a m b la seva il·lusió, la seva alegria i les ganes de passar-ho bé durant un dia sense els pares a prop i c a m i n a n t e n m i g d e la n a t u r a n o m é s a m b els s e u s companys de Marxa. I és q u e al tancament d'aquesta edició, els organitzadors ja tenien inscrites 800 parelles i esperaven q u e se n ' a p u n t e s s i n 200 més. Si les previsions es fan realitat, uns 2.000 nens participaran en l'edició d'enguany, una xifra q u e satisfà molt els m e m b r e s de la nova organització, q u e e n g u a n y han introduït diverses novetats. Lina de les qüestions que s'inicien en a q u e s t a e d i c i ó és q u e d i u m e n g e caminar per la m u n t a n y a i p a r t i c i p a r en a q u e s t a 40a M a r x a I n f a n t i l serà compatible amb l'ecologia i la preservació de l'entorn. I és q u e des del Cepa s'han fet

ribar fins a la Font Groga, un afegit que els representarà una hora més de caminar. Després de dinar, tornaran a Sant Cugat passant per Can Borrell. El motiu d'aquest passeig serà la par ticipació en la 40a Marxa Infantil de Regularitat que, per primer cop, s'ha dividit en dos grups de participants: un

algunes propostes per tal q u e els centenars d e persones q u e participen en a q u e s t acte no e m b r u t i n l'entorn. E n aquest sentit, quan potser es farà més palès aquest fet serà a la tarda, e n el rhoment q u e els marxist e s vagin a r r i b a n t a la plaça Barcelona. I és q u e e n aquest punt, com cada any, es repartiran begudes als participants;

per als nens i nenes més petits, d'entre 6 i 10 anys, i un attre per als de 10 a 14 anys. D'aquesta manera, s'afavorirà els més petits, que no tan sols faran un recorregut més curt -que serà de 14 quilòmetres, menti e que els més grans en faran 18- sinó que també sortiran mitja hora més tard. Una altra de

però a q u e s t cop els gots no es llençaran, sinó que se'n serviran uns d e plàstic dur reutilitzables de l'Ajuntament; i s'explicarà a la canalla q u e no han d e llençar el got, sinó tornar-lo "i això farà q u e s'ho plantegin en un dia festiu i especial perq u è c a m i n e n pel bosc i estan e n c o n t a c t e a m b la n a t u r a " , explica I m m a Casajoana, res-

Recomanacions

les novetats és la important campanya de preservació del medi ambient promoguda pel Cepa, que inclou l'ús dels gots reutilitzables de l'Ajuntament o del paper reciclat lliure de clor per a la documentació, entre altres mesures que s'han pres per fer compatible la marxa i el medi ambient.

ponsable del Cepa, qui confia en l'impacte q u e aquesta campanya pot t e n i r e n els j o v e s p a r t i c i p a n t s . D ' a q u e s t a manera, a m é s de preservar el m e d i a m b i e n t t a m b é es farà una i m p o r t a n t tasca d'informació e n t r e la població m é s jove. A més d'aquesta, s'han pres més mesures q u e ajudaran e n

de Vorga

perquè enguany hi hsudos recorfer més agraiable la reguts 3 es pot enviar els nens a podien proposar dis*algunes die les recomanacions de un altre licc". mtre eüs*» •És una marxa excursionista i cal t acompanyar ningú pomr ïa yestímenta i el calçat marxa que no hi partiadient, Í ne massa pes a la motitdels vostreseompanys xila: *Durtxwes d'ej&uïsió i no esmenes: ^çea&fc potser m eslle$>ca£a,s£sa.N0 crivim ei mm, i s'í» de ser im» vambes o sabates perquè si el terreny està rugilat poden reli í selbosc-Tér^ptcar i fer-se mé, i k roba ha de eoses a terra ï n ó p o t crols: "AJgna» m <&»!«& p w # ser còmoda i no aclaparar". Quant al pes: *Si van més lleude passar-hi i se'ls saltaven o.bé avis i amics tindran un gers en poden gaudir més". es perdien i se'& s^taven**. recorregut aftefflatHi a peu que « No heu de cmmtm esborrar - No porteu objectes que moles- còmodament eïs porntò al lloc les marques existents en el re- tin els altres participants: "Els de dinar perquè us trobeu amb wafàmms> per exemple, que por- ells, q u e serà Sant MedirJ I. P. CO*

aquesta finalitat, com el fet de servir les b e g u d e s e n a m p o lles d e vidre, editar en paper reciclat lliure d e clor tota la d o c u m e n t a c i ó , q u e anirà dins d ' u n a bossa d e roba i no d e plàstic. D'altra b a n d a , es rec o m a n a als p a r t i c i p a n t s q u e no portin llaunes ni brics per a les begudes sinó q u e les duguin a la cantimplora; i q u e no emboliquin els entrepans amb paper d'alumini sinó q u e usin una carmanyola o bé paper encerat. D'altra banda, els marxadors tindran també un m o m e n t per a la diversió, el lleure i el descans e n m i g del trajecte: serà l'animació del grup Llunàtics i la P r u n a , del m a t e i x C l u b M u n t a n y e n c , q u e oferiran a Sant Medir, on participants i amics i familiars es r e u n i r a n per dinar. I els guanyadors de cada categoria —que seran els nens i nenes que hagin fet una marxa més regular i, per tant, hagin tingut m e n y s p u n t s d e p e n a l i t z a c i ó - rebran el premi el proper dia 8 de n o v e m b r e , dins els actes de la Festa de Tardor.

Societat

ELS /CAIVTONS Divendres, JJ d'octubre de

S e r v e i s

s o c i a l s

8 0 santcugatencs es tracten per drogoaddicció al CASD de Rubí

llis

La majoria de consultes són per alcoholisme IOLANDA PAMII-.S - S a n t Cugat -

Els santcugatencs amb alguna drogoaddicció tenen dues possibilitats si volen tractar-se: o bé escullen el sistema sanitari públic, i en aquest cas han de dirigir-se al CASD (el Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències) de Rubí, o bé el privat, i aleshores poden seguir el tractament a l'Institut Psicotècnic de Sant Cugat; en aquest darrer, però, hi acostumen a anar més pacients de fora de la ciutat, segons comenta el doctor Serrano, metge de l'Institut, perquè "aquest tipus de problemes, la gent se'n va a ventilar-los fora de casa". Kn tots dos centres, però, el motiu de tractament més freqüent és l'alcohol, seguit de l'heroïna i la cocaïna. Ara bé, el doctor Serrano també explica que es veuen niés casos tic cocaïnòmans als centres privats que als públics ja que "aquestes persones no s'identifiquen a m b els pacients que van als centres públics pequè no tenen In concepció de ser toxicòmans". D'altra banda,

Víctor Martí, coordinador del C A S D de Rubí, que està integrat al Centre d'Orientació Sanitària Ferran Salses i Roig d'aquesta localitat, c o m e n t a q u e

tractament tenen

aquest any, un 22,3% dels pacients q u e iniciaven el procés eren de la nostra ciutat. En aquest sentit, Víctor Martí comenta que hi ha un augment en el nombre de pacients de Sant Cugat "perquè ara ens coneixen més i també perquè hi ha més derivació tant dels Serveis Socials d e l'Ajuntament com dels metges de capçalera".

entre 15 i 30 anys

El perfil

El 64,7% dels heroïnòmans en

amb els anys s'han anat diversificant les toxicomanies i que "va augmentant el consum de drogues estimulants". Les xifres Kntreel 1996 i el 97 el CASD de Rubí va atendre 700 pacients, dels quals 140 (un 2()fí) eren de Sant Cugat. Actualment, hi ha 80 santcugatencs en tractament, 31 ilels quals van iniciar-lo el 1997, any en què van començar un total de 139 persones el tractament a Rubí. Això representa que en

'SWIWS^P

Altres

PNttflhHIBHHBI^W'V FONT: CASD RUBÍ

Sobre les dues toxicomanies més freqüents, les estadístiques dels pacients que es tracten al CASD de Rubí mostren, a grans trets, que el pacient amb problemes d'alcohol és un home gran, amb estudis primaris i contracte indefinit que va al CASD derivat pel seu metge de capçalera. L'heroïnòman, en canvi, majoritàriament decideix tractar-se per iniciativa pròpia, és un home jove, té estudis primaris i està aturat. La principal diferència entre ells és l'edat, ja < |ue mentre la majoria d'alcohòlics tenen entre 30 i 45 anys, en heroïna, un 64.7% dels pacients es troba a la franja de 15

a 30. Sobre aquest fet, Martí apunta que cal tenir en compte que els efectes de l'alcohol molts cops no es manifesten fins al cap de 20 anys, mentre que els de l'heroïna poden aflorar amb una mitjana d'entre 3 i 5 anys de consum. D'altra banda, l'alcohol és una droga social que està molt introduïda en la nostra societat. Ara bé, el doctor Serrano adverteix que la capacitat de destrucció del cos de l'alcohol se situa en 20 gr per als homes i 40 per a les dones, q u e correspon a uns dos gots al dia. Quant als heroïnòmans, Serrano també comenta que la majoria de joves consumeixen aques-

ta substància fumada, i no per via intravenosa com els seus predecessors, per por a l'agulla o, millor dit, a les malalties que pot portar. com la sida o l'hepatitis. En referència al cocaïnòman, el doctor Serrano explica que es tracta d'un perfil molt variat però que en general són persones declasse mitjana que l'usen de manera normal i recreativa, en una festa, per exemple, fins que s'acaben enganxant, i adverteix que "la cocaïna deriva en una d e pendència més bèstia que altres perquè genera trastorns depressius i psicòtics amb quadres més complexos".

S u d a n

Vicenç Fisas: u La fam és una estratègia de guerra" I. P. - Sant Cugat -

/•.'/ menjar arriba a través dels ni ions d'ajuda humanitària. K: CEDIDA

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

VENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. QBaJmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

"Quedar-se només amb l'ajuda humanitària és perpetuar el conflicte". Així de contundent és el santeugatenc Vicenç Fisas respecte de la situació que es viu al Sudan, on ha estat amb Metges Sense Fronteres per elaborar-ne un informe i on va arribar després de diversos problemes amb les avionetes que l'hi havien de dur, que el van obligar a passar una setmana a la frontera amb Kènia: "una no anava, a l'altra no li funcionava la ràdio, a l'altra se li cremava alguna cosa, un altre dia hi havia tempesta, i un altre dia el govern del Sudan va prohibir l'entrada d'avionetes humanitàries", explica Fisas. I com que és el govern de Hartum qui ha d'autoritzar l'entrada, "has d'estar dos dies perquè et tornin a fer els papers". L'ajuda humanitària "Mai no havia vist una base d'operacions humanitàries tan gran, amb més de 400 persones fixes treballant-hi, on s'ha creat

un càmping de luxe per als pilots, amb prostitució,..." confessa Fisas, mentre recorda que ja fa deu anys que es porta ajuda humanitària en aquesta zona. Aquest fet implica tirar el menjar des dels avions perquè no hi ha carreteres, i per tant que l'ajuda estigui sempre al servei del govern o les guerrilles; una ajuda que costa més d'un milió de

Fisas explica que cinc ()N(i, entre elles Metges Sense Fronteres, debaten a Brussel·les un document amb recomanacions sobre la possible solució del conflicte. U n text que posteriorment portaran al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. a Nova York.

,4 la base d'operacions

I és q u e , segons explica, en aquest conflicte hi ha diferents punts "que estan en un cul-desac", com ara si es dóna o no autonomia o independència al sud; com organitzar un govern de transició més plural, què passa amb-les zones riques en petroli que estan en disputa, i un punt molt important: la separació entre església i estat, ja que el nord és islamista i el sud cristià, "i s ' e s t à fent u n a i s l a m i t z a c i ó forçada". Per aquest motiu, explica que les O N G faran un seguit de recomanacions, que passen per discutir "si cal fer dos països, una confederació..." i queia Unió Europea i les Nacions Unides pressionin el govern i les guerrilles.

humanitàries s'hi ha creat un càmping de luxe amb prostitució dòlars diari. Per aquest motiu, el titular de la càtedra l'nesco sobre Pau i Drets Humans, explica que algunes associacions han decidit donar a conèixer que hi ha fam perquè hi ha guerra, i encara més, que "la fam és unaestratègia de guerra que dóna poder als factors bèl·lics". Per pressionar la comunitat internacional i que es busquin solucions polítiques al conflicte,

Les r e c o m a n a c i o n s

1998

ELS/CAMIONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

MODA

HOME DONA

ccn

C/ Major, 16 • Tel. 93 675 02 69 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 f Mercat Pere San

40 a Marxa Infantil de Sant Cugat del Vallès 25 d'octubre de 1998

Parada 1.04

El diari de casa.

Tel. 93 589 14 18

NNMMMMNMBNMMM

•

Passeig de Rubí, 108

C. Sant Antoni, 15, baixos

Tel. 93 674 57 47

08190 Sant Cugat del Vallès

CURS 98 - 99

• PIJAMES

• Selectivitat

Per a nens i nenes de 6 a 14 anys

• XANDALLS

•Accés Majors 25 anys

Inscripcions al Club Muntanyenc, del 13 al 22 d'octubre de 6 a 9 del vespre.

• SAMARRETES

• MITJONS

• Accés mòduls • Prova maduresa: aux. administratiu i aux. guarderia • Classes repàs (primària, ESO, Batxillerats, COU i FP) • Lecto-escriptura • Diagnòstics i reeducacions psicopedagògiques

C. Villa, 2 2 Tel. 93 589 21 15

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

v^riTCuG *

isapy wftiiy

"la Caixa"

PER TOTA

JUGUETERIA LUDOTECA

LA FAMÍLIA

C/MAJOR, 3

C/ Xerric, 8 Tel. 93 590 51 89

TEL. 93 674 01 39

Sant Cugat del Vallès

SANT CUGAT DEL VALLÈS

08190

Societat

ELS 4 CArYTOiVS Divendres, J.l d'octubre de 1998

C o l · l e c c i o n a b i e s «tïH'»,

Nova oportunitat per descobrir Collserola amb 'Els 4 Cantons' A partir d'avui el diari torna a oferir el col·leccionable i. p. • Sant Cagat -

Collserola és un dels paratges verds més i m p o r t a n t s no tan sols de Sant Cugat sinó de tota la comarca, un pulmó d'oxigen però també una zona que incita a passejar i gaudir de la natura, a més de permetre conèixer una part de la història de Sant Cugat. És per aquest motiu q u e conèixer-la s'ha convertit no tan sols en un acte lúdic sinó t a m b é històric. Amb el nou lliurament dels col·leccionabies q u e va editar Els 4 Cantons, s ' o f e r e i x a tots els santcugatencs i santcugatenques una altra oportunitat per

poder-se endinsar per aquesta zona a través de 21 itineraris. Francesc Carbó és un dels autors del col.leccionable, juntament amb Pepe Rodríguez i Jordi Roca, i assenyala que amb aquest nou lliurament "es confirma una necessitat que hi havia al poble referent al coneix e m e n t d e C o l l s e r o l a " . La d e m a n d a ciutadana, així com la b o n a a c o l l i d a d ' a q u e s t col·leccionable, han provocat aquesta nova entrega. I és q u e a q u e s t s itineraris " s ' a p a r t e n dels que es fan tradicionalment per Collserola i p e r m e t e n descobrir zones q u e potser no es coneixien", segons comenta Carbó, qui exemplifica aques-

ta afirmació de la següent manera: "tothom ha estat a Sant Medir, però segurament molta gent no havia descobert les fonts". L'èxit q u e les fitxes han tingut entre la gent el confirmen persones com Fèlix M e s t r e s , qui en destaca la informació historicocultural que t a m b é aporten, a més del fet que les rutes siguin curtes i factibles. Sobre aquest darrer punt, Francesc Carbó comenta que moltes persones agraeixen que els itineraris es puguin fer en una tarda, per exemple, ja que perm e t q u e tothom pugui realitzar-los. D'altra banda, France Buyle explica que "ens agrada

L'èxit del primer lliurament d'aquests itineraris n 'ha provocat el segon. E: X. L. p e r q u è ens va molt bé la informació pràctica q u e es dóna d e si és al sol, a l'ombra, del t e m p s q u e cal p e r r e c ó r r e r aquell itinerari... i a més, a nosaltres, que no coneixem la comarca, ens dóna idees". Tam-

Vídeo

bé Manuela Berrocal i Yolanda Mongay han parlat molt positivament d'aquest col·leccionable q u e es torna a repartir a partir d'avui amb Els 4 Cantons i q u e es lliurarà t a m b é a tots els nous subscriptors.

C o l · l e c t i u s

Amb la venda de la pel·lícula de 'Titànic' retorna la llegenda

Dolors Renau iniciarà les xerrades del recent nascut grup de Dones a P Ateneu Gaireé tots els videoclubs esgoten la cinta el primer dia \.w Sigui per una bona campanya de màrqueting, sigui perquè la pel·lícula ha tocat la fibra d'un gran nombre d'espectadors o perquè es tracta d'un bon film, el cas és que Sant Cugat no ha estat l'excepció d'aquest fenomen que ja es coneix amb cl nom de Tttanianania. I és que a hores d'ara no és fàcil trobar la pel·lícula als videoclubs de Sant Cugat. I ,a cinta es va posar a la venda el passat 14 d'octubre i el mateix dia es va esgotar en gairebé tots els videoclubs de la ciutat, molts dels quals fins i tot tenien llistes de reserva. Aquesta setmana, el fenomen s'ha repetit però a més petita escala, i és que la majoria de botigues havien de rebre més cintes a principi de setmana i la majoria encara no les tenien en el moment de tancar aquesta edició. Sigui com sigui, per a aquesta segona tramesa també s'havien fet algunes llistes de comandes força espectaculars, com la que

JMUNL l«||lMM*j|^bdUÉ^^k

Compra - venta de antigüedades y Iralamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros "Pont

u Floresta ' . del Diari , •• • .,-• ^ Miguel

Tel. 93 590 61 22 La Floresta

Estación a Floresta

cMargarrt.6 TORRE

tenien al Vídeo Club Sant Cugat, de més de cent persones, segons comentava un dels propietaris, Lluís Galvany, qui la setmana passada va veure com cada dia tenia llogades, també, les 35 cintes de Titànic. Els responsables dels videoclubs santcugatencs consideren que es

Corren rumors que es farà una nina amb la protagonista del film tracta d'un fenomen que potser s'havia produït amb altres pel·lícules com Jurassic Park o El try León, però a una escala més petita. De fet, hi havia algú, com Eva Montoro, dependenta del VídeoClub 2001, que explicaven que el cap de setmana "havia estat una bogeria i s'havien llogat totes les cintes". "Sembla que no hi hagi

cap més pel·lícula", manifestava Lluís Galvany. Per la seva banda, Carol Bayona, encarregada a Servi-home, comentava que no se n'han pogut vendre més "una mica per error de la Fox" que no ha fet arribar prou cintes. Per la seva banda, Isabel Sàez, crítica de cinema i professora de guionatge, està convençuda que "es tracta del típic fenomen de màrqueting que ja es va fer amb Jurassic Park". Ara bé, dit això, també apunta que hi ha diversos elements que fan de Titànic una pel·lícula atractiva. D'una banda, el fet que considera cl film "un exemple clar del fracàs de l'home quan va més enllà d'on li permeten les seves possibilitats", de l'altra el fenomen 1 ,eo Di Caprio que "en un altre estil, s'ha convertit en un James Dean i es perfila com el nou mite jove i rebel". Ara bé, Sàez considera que se n'abusa, de tot plegat, "i fins i tot ens fan avorrir la pel·lícula i la música". I és que "fins i tot, sonen campanes que en volen fer una nina que es contraposi a la Barbie".

dilluns-divendres: 9:30 a 19:30 dissabtes: 9:00 a 14:00 A P A R C A M E N T GRATUÏT NO T A N Q U E M AL M I G D I A M a r t o r e l l , 12 • T e l . 93 5 8 9 56 57 08190 Sant Cugat del Valies

I.P. - Sant Cugat -

S'han constituït per poder tenir una plataforma des d e la qual parlar, reunir-se i debatre "temes socials i econòmics que tinguin incidència en la dona, com el treball, l'educació, la sanitat o la seva participació en la societat". És Carmen S. Larraburu, membre d'aquest col·lectiu, qui fa aquesta explicació i qui afegeix que "inicialment, es tracta de recuperar la tradició, perquè fa molts anys ja hi havia un grup de dones, i de tenir una cèl·lula de reflexió, un punt de trobada, de debat i d'opinió". Ara bé, la membre del recent creat grup de Dones a l'Ateneu remarca el fet q u e els t e m p s han canviat i, per tant, aquest grup no és de caire reivindicatiu, com podia ocórrer en altres dècades, " p e r q u è ara, en d e mocràcia, continua havent-hi problemes no resolts però la situació és diferent". A més, comenta que es tracta d'un grup

"no excloent i obert a tothom, fins i tot a senyors que hi estiguin interessats". Carmen Larraburu explica que amb aquest grup de treball pretenen tenir una major incidència en aquells temes que afect e n les d o n e s , " q u e , en definitiva, són la base de la família i, per tant, a través d'elles pot canviar tot i ser millor". El primer acte públic que han organitzat serà el proper dimarts dia 27, a dos quarts de deu del vespre, a l'Ateneu, on Dolors Renau parlarà sobre la seva experiència amb grups de dones bosnianes. R e n a u , q u e viu a Mira-sol, és cap del G a b i n e t d'Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona i, segons comenta Larraburu, "la seva trajectòria està molt vinculada als problemes de la dona". Finalment, la c o m p o n e n t de Dones a l'Ateneu comenta que els agradarà molt que el Grup de Dones de les Planes també participi en aquesta iniciativa.

Texidoo-ptica Sant Jordi, 30 08190 Sant Cugat del Vallòs Tel. • Fax 93 589 44 95

Societat

E1S /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

C a s t e l l e r s

Èxit de participació i de públic en la 7ena trobada castellera Aymerich elogia Fesforç de la colla santcugatenca ALI'CIA.D.BUJ. - Sant Cugat -

"Aquesta trobada s'ha pogut fer a Sant Cugat gràcies a una colla que només en dos anys ha arribat molt amunt, com es diu e n el m ó n c a s t e l l e r " . A m b aquestes paraules d e lloança i elogi a l'esforç de la colla local l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va acomiadar d i u m e n g e a la tarda la Setena Trobada de colles castelleres del Vallès. Una trobada amb èxit de participació i de públic q u e en l'edició d ' e n g u a n y ha t i n g u t Sant Cugat com a capital castellera. L e s c o n s t r u c c i o n s de 7 van predominar en l'actuació a plaça que diumenge, a les dotze del matí, van protagonitzar els castellers de Montcada, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. "Pel q u e fa als castells, la participació ha estat bastant bona. Les colles han pogut fer tot allò q u e havien previst", afirma Marc Maimó, segon cap de la colla local.

Els castellers d e Montcada i Reixac van ser els encarregats d'engegar l'actuació castellera a la Creu d'en Terme amb un pilar d e 4 en memòria d'un company de la colla, Sergio Gómez de 25 anys, que dimarts va morir d'un atac de cor. Per la seva banda els amfitrions de la trobada, els castellers de Sant Cu-

gat, no van poder repetir l'èxit de l'actuació de fa dues setmanas a Alcover (Alt Camp) en fer llenya dues vegades el 4 de 7 amb agulla. N o així els terrassencs que amb el 4 de 8 van descarregar el castell més alt del matí. La setena trobada es va inaugurar dissabte a la tarda, a la Casa de Cultura, amb una tau-

Z iri t instruccions de 7 van predominar en l'actuació de diumenge. F.-.E4C

castellers no tenen sort a la Trobada

• L'ambiciós plantejament que Java amb molta seguretat. La te comissió tècnica dels caste- colla va afectada anímicament llers tenk preparat per a la Hb- per la caiguda, però els castebada no es va poder acomplir. llers vart poder remuntar TacLa colia4 volia fer a Sara Cugat tuaeidamb un bonic tres de set, Ja millor actuació de la seva castell que es va descarregar història; descarregaré! tres, el sense massa problemes. quatre amb fag^tüa i eleïne de En tercera oportunitat, i amb set Els castellers van començar més moral per haver descarreamb un intent del quatre de set gat el tres de set, la Colla va de; • amb f afttü», emfeél qpe la co- cidir totaar amb el quatre de missió tècnica va diecidirferen set amb Psgulla, que va fer lle• prini^U^ per <Í6nar confiança nya per. problemes a dalt del a ta colfa, perfc'vi,!** llenya castell,, quan aqiíest torrava a 'quan PerççaïKfeàí^ià test» del estar molt parat En aquest moquatre, tot i que dl castell pu~ . ment, els caps de colla van de-

<&m canviar el programa d'ao d||§fj i els castellers van acabar aSÉJ^fina torre de sis molt segura ¥%& pilar de quatrede comiat, IÉfeCasteliers de Terrassa van sef^colla que millor actuació va fejfiescarregant el quatre de vtifc-e! tres de set aixecat per J carregant la torre de set. ISasteliers de Sabadell van fel ps seguis tres i quatre de $pta torre de sís, mentre que d$|||Montcada van descarregar eMps i ei quatre de sis i feien unHent de torre de sis/ÀLBX C^ÜLLARNAU,

Guardons

festes

Maria Fabre guanya el Concurs de Cartells de la Festa de Tardor El segon classificat és Juli De No, estudiant de disseny

Carme Talleda, membre de la Comissió organitzadora de la festa, comenta que s'ha triat perquè "era el que resumia millor què és la festa i està d'acord amb el concepte d'arts gràfiques d'avui". Quant al segon classificat, Juli De No, Talleda explica que "és més figuratiu i parla molt de la comunicació"; l'autor és un jove santeugatenc estudiant de disseny industrial-gràfic a l'Escola Massana.

La Carpa de Sant Cugat celebra la segona nit del cotxe clàssic ALÍCIA D.BUJ - Sant Cugat -

I.P. Una pintura de Maria Fabre il·lustra el cartell de la Festa de Tardor, ja que l'artista ha guanyat el concurs de cartells. Es tracta d'un quadre basat en el lema, Parletn de barris, districtes, poble i ciutat, Fabre explica que al mig hi ha un barri i al seu voltant el districte, el poble i la ciutat. I remarca que mentre que al poble hi ha uns ninots amb boca i ulls, "perquè en ser més petit es coneixen", a la ciutat això no passa i els ninots no tenen aquests elements.

la rodona sobre "El futur dels castells al Vallès". Un d e b a t obert a càrrec de Josep Bargalló, diputat al parlament d e Catalunya, Isidre Virgili, advocat i periodista i Rafael Català, historiador i casteller de Terrassa, on es va reflexionar sobre el món dels castells però no com un fet tècnic sinó com un fet social. Diumenge al matí, amb les matinades dels grallers de les deu colles i la cercavila anunciant la trobada pels carrers de la ciutat, es va recuperar part de la litúrgia castellera perduda després d e més de doscents anys d'hisv tòria de castells.

Q&L·4,j&£

Des d'un espectacular Cadillac blanc sèrie 61, de 1959, fins a un Buick model de 1943 es van poder veure en la segona nit del cotxe clàssic q u e La Carpa d e Sant Cugat va cele-

brar divendres, per segon any consecutiu. Un total de vint-idos vehicles de col·leccionista es van reunir en una concentració que segons afirma el relacions públiques de La Carpa, Fernando García, "aquest any ha rebut una qualificació de vuit sobre deu".

CENTRO I f

•*&£"

ANOW.UZ \ N ' 7

IHWI.M.AJR\

Si Ud. desea aprender bailar sevillanas visítenos. Se dan clases para infantiles y adultos, principiantes y avanzados. Horarios a convenir, martes y viemes. No se cobra matrícula de inscripción.

Importe mensual 2.500 Ptas. La junta directiva Camino de la Cruz, 5 El quadre il·lustra el cartell de la Festa de Tardor. F.XAVI LARROSA

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

Tel. 589 16 74 Tel. yFax Oficina 589 41 35

Societat

H L S - M A N H N N S n,z,>,</„•, ' tl'urtubrr tir IWfi

S u c c e s s o s

E n t i t a t s

S'investiguen les causes que van provocar un accident mortal dissabte i. p. - Sant Cugat -

Dilluns, li nu i/nl·iriiit t/r /nvrs xiin assistir til primn tiiti del ta llet t/t iiaini

I 010 A l l / / \KRO.S 1

Asdi c o m e n ç a les activitats de la temporada a la nova casa

Una jove santeugatenca, Olga Bartolí Santiago, de 21 anys, va morir dissabte a la matinada a causa d'un accident de cotxe, m e n t r e q u e el conductor del vehicle en el qual anava, David P. II., de 24 anys i també veí de Sant (aigat, va sortir-ne il·lès. El cas es troba actualment al jutjat número 2 de Rubí on s'investiguen les causes de l'accident I és que hores d'ara encara no és clar el motiu pel qual el Volvo 740 de color verd i a m b matrícula B3045-KX es va estavellar contra un fanal, va arrencat-lo i el va

La construcció ha costat més de 40 milions de pessetes 1.1' - Sant Cugat Tot i que encara hi manquen alguns detalls i no es tarà la inaug u r a c i ó fins a l ' a n y v i n e n t , a q u e s t a s e t m a n a Asdi ha començat les activitats, i ho ha fet a la nova casa. La construcció, que ha costat més de 40 milions, ha estat possible gràcies als diners recollits amb la promoció de la caseta que l'associació tenia a la carretera de Cerdanyola, les quotes dels socis, els diners que s'han obtingut dels sopars i els que han aportat tant algunes fundacions com l'Ajuntament, segons explica Enriqueta Guarch, presidenta d'Asdi. Es

tracta d'una construcció de dues plantes; a peu pla hi ha quatre sales "amb parets movibles que es poden convertir en una, dues o tres", explica Guarch, la cuina i els serveis; i al primer pis s'hi han instal·lat els despatxos i l'oficina. Guarch comenta que hi ha algunes coses que no es podran fer per manca de diners, com ara l'enrajolament de l'entrada i les terrasses, mentre que altres encara s'han d'acabar de polir, com les portes o la pintura. Ara bé, remarca el fet que "el més gros ja està fet". D e fet, d i l l u n s ja hi va c o mençar el primer taller d'aquesta nova temporada, el de cuina,

"que, des que no érem a la nostra casa, no podíem fer-lo perquè a la Creu Roja no hi havia cuina", segons Guarch. D'altra banda, dimarts es van iniciar les manualitats, dijous la musicoteràpia, demà es farà la piscina i diumenge activitats diverses. A més, cal tenir en compte també Asdi 2, un grup "d'autònoms" que es programen ells mateixos les activitats. Per tal de dur a terme totes aquestes accions, Asdi compta amb l'ajuda de voluntaris; en aquest aspecte Guarch comenta que enguany hi ha molta gent nova i jove, sobretot entre setmana, però que encara els calen més voluntaris per als caps de setmana.

A n i v e r s a r i s

El Cafè Auditori celebra els seus cinc anys d'aniversari

D e f u n c i o n s

Ha mort el pintor Isaac N o b l o n als 7 5 anys, fruit d'una malaltia I.P. El pintor santeugatenc Isaac Noblon ha mort als 75 anys, fruit d'una malaltia. Membre de Firart gairebé des dels inicis, Begofta Valcàrcel, m e m b r e d'aq u e s t col·lectiu d'artistes, el qualifica com "un dels socis més fidels i exemplars". I és que Noblon sempre participava en els mercats dels d i u m e n g e s a la plaça Octavià, on "s'apuntava a tot per ajudar, i com q u e era molt modest, feia el que li demanàvem", recorda Valcàrcel. I afegeix q u e "es posava molt c o n t e n t quan venia alguna cosa".

Vuit-centes persones van assistir a la festa de dissabte

Isaac Noblon centrava el seu treball artístic en la pintura a l'oli, de línia figurativa, amb nombrosos paisatges, entre els quals en destacaven alguns de la població i, en especial, el Monestir, "que li agradava bastant ferlo", c o m e n t a Valcàrcel, q u i també recorda que Noblon havia mostrat la seva obra en totes les exposicions anuals de Firart a l'Ateneu. De la seva personalitat, Valcàrcel en remarca "la seva afabilitat, perquè era un senyor encantador, que sempre estava content i no cridava mai més que ningú". I manifesta que: "Suposo que la gent que passeja per la plaça el trobarà a faltar".

C o n d e c o r a c i o n s

A u n \ D . Bi.i - Sant Cagat l'na copa de cava i un "cinc" de dos metres i mig dibuixat amb globus blaus van donar la benvinguda a les vuit-centes persones que es van acostar dissabte a la nit fins al Cafè Auditori per celebrar els seu cinquè aniversari. La vetllada la va amenitzar la música del pianista Lucky Gury, l'animació de dos components de la Fura dels Baus, el sorteig d'un viatge per! a dues persones a Mallorca, a més d'un gran pastís d'aniversari. Fer de l'Auditori una cafeteria exquisida de tardes i un bar de punt de trobada divendres i dissabtes són dos dels projectes de la nova temporada.

arrossegar fins a xocar contra uns arbres; finalment, el vehicle va bolcar. L'accident es va produir a dos quarts de set del matí a l'avinguda de les Corts Catalanes, davant de Can Solà. Al vehicle, hi anava una altra noia, segons el testimoni de la qual el vehicle - q u e sortia de I ,a Carpa- anava a molta velocitat. D'altra banda, el conductor va donar positiu en el test d'alcoholèmia. A més, tot apunta al fet que la noia no duia posat el cinturó de seguretat. Pet aquest motiu, quan el turisme va col·lisionar contra un arbre, va sortir disparada per la finestra oberta del vehicle i va morir a l'instant.

Francisco de P. Llatjós rep la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc I.P. - Sant Cugat -

La festa d'aniversari va allargar-se fins a la matinada. FOTO: X.l.

El ministre d'Interior ha d e c i d i t a t o r g a r a F r a n c i s c o P. Llatjós la C r e u al Mèrit Policial a m b D i s t i n t i u B l a n c . Aquesta c o n d e c o r a c i ó li arriba en r e c o n e i x e m e n t al seu interès e n la c o n s t r u c c i ó d e

la comissaria de policia local en la seva època d'alcalde. A més, t a m b é es r e m a r q u e n les n o m b r o s e s o c a s i o n s d u r a n t l e s q u a l s L l a t j ó s va c o l · l a b o r a r a m b el C o s N a cional d e Policia e n i m p o r t a n t s serveis d e lluita contra la d e l i n q ü è n c i a a la n o s t r a ciutat.

EIS4CANT0NS

MlfíMXMímm Fundació Sant Cugat t Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mall: secretaria Fundació: secrelarla0stcugat.org organització Congrés: congrss9stcugat.org web'. http://stcugat.oro/

als col·legis. D'aquesta manera, proposava una pregunta als assistents. "Quin model d'escola volem a Sant Cugat? Que competeixin entre elles o que col·laborin? Quina relació han de tenir amb altres contextos?" Per la seva banda. Lluís Forteza, professor de l'Escola d'Arquitectura de Sant Cugat, va diferenciar el paper educador de la ciutat en l'àmbit social i en l'urbanístic; en aquest darrer punt, va posar especial èmfasi en la dificultat de reconèixer-se en una ciutat en constant creixement; un engrandiment "inorgànic i no harmoniós" que es produeix en una vila

"Sant Cugat és el contrapunt de Barcelona", va dir Ignasi Riera

Albert De Pablo i Joan Aymerich, en l'obertura del Congrés. FOTO: MANÉ ESPINOSA

La nostra ciutat, educa? Redacció "La societat del coneixement, al contrari que la basada únicament en el consum de matèria, energia i temps dels homes, té un alt valor econòmic real, no contamina, no esclavitza, no ocupa territori, no consumeix recursos naturals, no genera residus, no malbarata energia i afavoreix la cooperació davant la competitivitat salvatge". Amb aquesta imatge tan gràfica va acabar Albert de Pablo el seu parlament d'inauguració del Congrés de la Ciutat divendres passat, que compta amb la participació de 182 persones. Un discurs durant el qual va aprofitar per explicar que abans de finalitzar l'any la Fundació es podrà inscriure en el registre de fundacions de la Generalitat. Per la seva banda, l'alcalde Joan Aymerich destacava la importància que, per fer ciutat, treballin conjuntament ciutadans, entitats i associacions. Aquests dos parlaments donaven pas a la

primera taula rodona del Congrés, que es va centrar en el paper de la ciutat com a eina educadora. Abans, però, Albert de Pablo va constatar un fet "que no hauríem de deixar passar com a anecdòtic", va remarcar, i és "l'absència de dones i joves entre els po-

ves que no se senten massa bé i no saben gaire on són". Ara bé, el tema central de les ponències va ser l'educació, no en va, aquesta primera taula rodona es proposava amb el títol d'Educar la ciutat, un aspecte que es va analitzar des de la vessant de la família, l'escola, l'espai urbà, la cultura i la xarxa social. Jesús A. Prieto, professor de l'Escola Massana, es va centrar en l'evolució del concepte de família al llarg dels anys i va posar de relleu el paper de l'educació dins d'aquest nucli. D'aquesta manera va arribar a una pregunta clau: "Per què li costa tant a la família actual educar la prole?" nents". De fet, Túnica dona present a la tauPer la seva banda, Joaquim Gairín, del dela va ser Pepa Sala, com a representant de partament de Pedagogia Aplicada de la UAB, l'Esbart, que va començar posant especial va parlar de l'escola, i va concloure manièmfasi en saber "ón són, on viuen i on tenen festant que caldria "recontextualitzar-ne el el seu cau" els nois i noies entre 16 i 25 anys, concepte" i considerar que ho és tot centre de un fet que va considerar vital perquè "veig jo- formació, ja que els joves no aprenen tan sols

Gairín va remarcar que en elfutur cal replantejar el concepte d'escola

"en plena adolescència" i que, per tant, "en aquest moment és poc educadora", va assegurar. Referent a l'àmbit social, va remarcar la importància de la integració: "sentir-se admès i part activa d'un col·lectiu -una ciutat- és educatiu", i va afegir que aquest paper educatiu de la ciutat rau "en conservar l'hàbit de la convivència" i a Sant Cugat, assegurava, la població "es troba fora de control" i el seu perfil "no respon al d'una comunitat humana que va creixent", fet que produeix la no integració dels nouvinguts. Aquest punt va ser motiu de comentari, també, per part d'Ignasi Riera, parlamentari al Parlament de Catalunya que, en un discurs enginyós i irònic que va aixecar el riure general, va posar de manifest que molts cops un té "el títol d'estranger" per molts anys que visqui en un lloc. Riera va acabar la seva xerrada parlant dels nous conceptes d'associacionisme basats en "pensar el món a l'inrevés", però durant tota la seva al·locució va fer diverses referències a Sant Cugat, on havia viscut durant una època. I després de posar de relleu que la nostra ciutat és "el contrapunt o l'altra manera de veure Barcelona", es mostrava convençut que allò que defineix una ciutat és el seu "punt d'encontre".

L 'ATENEU

Ateneu Santcug atenc- Plaça de Pep Ventura, 1 - 08190 - Sant Cugat del Vallès T e l . 9 3 6 7 4 51 9 5 - >rVeb: h t t p : / / w w w . a t e n e u . o r g - e - m a i l : s a n t c u g a t @ a t e n e u . o r g

A M B EL C O N G R É S DE LA C I U T A T Amb Ferreteria EL PONT

el suport de: Torrons Artesans JOAN PROS

Papereria EL CLIP

EIS4CANTON5

Oberta

Núm. 3 octubre de 1998

Repensar la funció educadora d'un municipi en creixement El passat divendres dia 16 es \a celebrar la primera sessió del Congres amb la taula rodona Educar la Ciutat. Aquesta taula rodona no pretenia trobar solucions ni arribar a grans conclusions, pretenia tan sols identificar problemes i obrir un debat entre els congressistes. L'educació ho abasta tot. i per això. educar la ciutat és un tema transversal que uneix la. família, l'escola. l'espai urbà. la cultura i la vida associativa. Malgrat no voler treure conclusions, hi ha temes que apareixen i que generen consens. Són temes importants, que val la pena dir-los i tenir-los en compte. El proper conflicte social és el generacional. No és sensat que els joves no puguin accedir al treball i a la independència econòmica. i retardin indefinidament la seva emancipació. A Sant Cugat, això està accentuat pel caràcter de classe mitja-alta de la majoria de la seva població. La família trasllada la responsabilitat de l'educació a l'escola i la societat trasllada els problemes de convivència a l'escola. Però l'escola no està pensada per resoldre en solitari tot això. Com a molt, l'escola té un 25% de la força necessària. L'altre 75% el té la família, el grup de relacions en què es mou el jove. i els massmedia. L'escola no sap quins seran els oficis de demà i com ha de preparar els alum-

nes. Està fent un canvi cap a proporcionar "l'aprendre a ser", perquè els joves funcionin amb menys angoixa i menys por que la que tenim els adults. Cal repensar el model d'escola a Sant Cugat, rural o urbana, ampliant el concepte "escola" a les acadèmies d'idiomes, als centres de formació professional i ocupacional, als esplais, i redefinir les relacions amb el poder municipal. El sentiment d'apropiació del territori és una primera necessitat. Sant Cugat és avui una ciutat adolescent amb un creixement descontrolat que no permet fer-la teva. Hi ha canvis continus i no hi ha un model extern que ens orienti. Els fills dels santcugatencs, que són més santcugatencs que els seus pares, se'n van a fora a buscar les coses. On són els joves de 16 a 25 anys? Ens contamina Barcelona amb les tribus urbanes i altres vicis de gran ciutat? Per tal que Sant Cugat esdevingui una ciutat educadora, en l'ampli sentit de là paraula, cal treballar en aspectes de la família. les institucions escolars, l'urbanisme, els centres culturals i les associacions. Els poders públics tenen molt a dir i a fer, però la societat civil és més forta que els poders públics i hem d'estirar i pressionar. Curiosament, els ponents de Sant Cugat han volgut aixecar el nivell i parlar d'idees generals, i els ponents que viuen fora, però coneixen Sant Cugat, ens han definit la nostra ciutat: Sant Cugat és una ciutat ado-

La i>iii)ic)u \t.\ut> iu uple^ar prop de 200 persones. FOTO: MANÉ ESPINOSA lescent i Sant Cugat és TVE2. Val la pena fer cas a la gent que ens veu des de fora. En resum, els ponents del Congrés van dir el següent: En el debat, és va fer palès l'absència de dones i que quan la dona ha sortit a la cosa pública ha fet canviar la dinàmica de tota la societat. Si la dona tingués més veu a Sant Cugat, faríem una altra estructura de ciutat, amb més facilitat per passejar cotxets de nens, nens petits i vells. Hi ha qui demana resignació davant el gran planificador, que és el mercat i el nou modus vivendi i qui la demana davant l'inevitabilitat de ser 200.000 habitants, amb estació de TGV i Torre Negra urbanitzada. Hi ha qui no s'hi conforma i demana associar-nos per la subversió i per recuperar la identitat. De tota manera, la gent ve a Sant Cugat

perquè li agrada. Tenim un punt de partida de privilegi, que té un punt dèbil en els joves, que se senten discriminats per motius econòmics. Sant Cugat és molt car en tot. A Sant Cugat tenim un ampli i bon teixit associatiu, amb moltes entitats, amb la marxa infantil, amb plataformes pel 0,7%, etc. Per esdevenir una ciutat educadora, cal donar lligam a totes aquestes entitats i cal buscar la ciutat com a lloc de trobada afectiva, no per estar-hi sinó per trobar-s'hi bé. Cal actuar dins d'associacions, però cal també conservar la identitat com a persona. Tots els membres d'un partit, d'una associació, no són iguals. Ramon Palacio, coordinador de la sessió "Educar la ciutat"

La ciutat i el territori La segona sessió del Congrés de la ciutat proposa una reflexió sobre la implantació urbana al territori de Sant Cugat del Vallès, territori que s'ha de considerar a la vegada com un espai obert que forma part d'un context metropolità, i com un espai amb una identitat pròpia que configura un substrat geogràfic i urbà en un sentit ampli. El pes impressionant que representa la proximitat a Barcelona i la conurbació del seu entorn, el fet de disposar encara d'uns terrenys potencialment urbanitzables, juntament a la bona accessibilitat del municipi (el més ben comunicat de Catalunya), indueixen un creixement urbà d'una dimensió i característiques que transfiguren el caràcter i en certa manera la identitat del poble. La ubicació en el corredor de la Depressió Pre-Litoral, entre els nuclis urbans de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, d'un gran nombre d'indústries de tecnologia neta, activitats terciàries i equipaments d'abast metropolità o nacional, posa de manifest una tendència de creixement: L'Hospital General de Catalunya, L'Arxiu Nacional de Catalunya, Televisió Espanyola, l'Escola d'Arquitectura del Vallès, el Deutsche Bank, La Universitat Autònoma, el Parc Tecnològic, la SHARP, la Hewlett Packard, la Boehringer, etc. Aquestes activitats es comporten com a factors catalitzadors d'un creixement de característiques similars i a la vegada també com a inductors en part d'un tipus d'assentament residencial. La pressió d'un creixement residencial a Sant Cugat, provocat per aquest entom metropolità, és de tal dimensió que ultrapassa la capacitat del territori per absorbir-la Pressió que caracteritza un tipus d'assentament residencial de cost mitjà i alt que provoca l'expulsió de determinats sectors socials cap als municipis de l'entorn, creant un greu problema social sobretot a la joventut, que ha d'abandonar el seu context familiar i social. Les autopistes, els Ferrocarrils de la Generalitat, la prevista ubicació d'una estació del tren d'alta velocitat i la proximitat a l'aeroport, configuren un bon sistema de comunicacions que augmenta la pressió de creixement sobre els terrenys potencialment urbanitzables. Davant la lògica que imposa el sistema urbà metropolità, tenim el sistema urbà i l'ecosistema local, el propi territori on vivim, on es desenvolupa gran part de la nostra vida quotidiana, individual i col·lectiva.

Aquest ecosistema local té una configuració pròpia (la topografia del terreny, lariera,els turons, el sistema urbà amb l'ocupació del territori, els eixos de comunicacions i les barreres que generen, el sistema d'espais verds amb la gran presència del Parc de Collserola, etc.) que s'altera per l'impacte que suposa l'assentament urbà. L'estructura bàsica de comunicacions del sistema metropolità ha trossejat el territori. No ens pensem que tot el mal ja ha passat: encara resten per construir dos túnels que travessen Collserola i una autovia de cornisa que destrossa tota la falda de la serra. De moment està prevista en la planificació vigent. L'amenaça als entorns naturals encara existents és ben palesa. L'expansió del creixement residencial va mossegant els indrets naturals: el cas de Torre Negra i Costa del Golf (que podria tractar-se en una sessió extraordinària i específica del Congrés de la Ciutat) posa de manifest la tendència a la degradació del nostre entom. Cal conèixer bé aquests processos d'expansió urbana en el territori que es produeixen a voltes sobtadament i a vegades de manera lenta i progressiva. A Sant Cugat s'esta produint de manera sobtada: aquests dies es porta a aprovació l'ordenació i programació de l'actuació en la resta del territori urbanitzable; tot el terreny que queda entre el nucli urbà de Sant Cugat i Rubí, 1.400.000 m! de sòl per urbanitzar, amb modificacions del planejament i canvis d'usos terciaris a residencials en relació amb la previsió existent, la qual cosa suposa una major densificació del municipi. No es tracta de negar la realitat del fenomen metropolità que ultrapassa l'interès i la competència municipal, però tampoc s'ha d'ignorar el context local on vivim els santcugatencs. L'equilibri en la intersecció d'aquesta dualitat de contextos és el que s'ha d'aconseguir. En aquest sentit, la lògica de les decisions polítiques locals sovint poden estar sotmeses al clientelisme de les forces polítiques i econòmiques d'àmbit superior i que responen a la lògica metropolitana o ignoren l'interès local. La participació ciutadana en totes les seves vessants ha de servir de contrapès en aquest procés de decisions. Des de l'òptica local s'ha de vetllar per un creixement equilibrat valorant la qualitat de l'espai urbà i del seu entorn natural. Antoni Fierro Girbau, arquitecte

"Sant Cugat és el municipi més ben comunicat de Catalunya "

"Les bones comunicacions augmentenL·pressió urbanitzadora "

"La Costa del Golf mostra la tendència a la degradació del nostre entorn"

EIS4CANTONS ISXSMHKÍMHMÍMNNÍ g

Núm. 3 octubre de 1996

L 'e nt re vis ta

antena

Inauguració El Congrés ja és un fet, segons m'explica el meu informant. De tota manera, em fa avinent que no pot entrar en detalls ja que va "patir" la primera sessió des de l'organització administrativa. Però algunes coses va copsar. En primer lloc. i no és poca cosa des d'un punt de vista sociològic. el fet que els humans (almenys els santcugatencs) seguim confiant en l'últim moment. Efectivament, un terç dels congressistes s'inscrigueren el darrer dia i. en molts casos. els darrers minuts. Ells s'ho van perdre perquè, segons li van dir al meu informant, els discursos inicials foren sonats, especialment el de l'Il·lustríssim Alcalde. Segons sembla, fent ús de la generositat intel·lectual i l'amplitud de mires que el caracteritzen, va fer un elogi al caràcter crític que. sens dubte, ha de tenir tot Congrés com aquest envers els poders públics. Aquestes coses sempre són d'agrair. Esperem que l'encarregat de la cloenda estigui també a l'altura de les circumstàncies. ()lí'!>ui'r Bardissa

Programa lài^siólaf d%>etubre a Conferència:

Sant Cugat: una peça en elpuzle de la Regió Metropolitana SALVADOR RUEDA, Ecòleg urbà responsable de l'exposició "La ciutat sostenible" al CCCB. Taula rodona: El consum del territori AGUSTÍ JOVÉ, Economista. Vocal d'Ordenació del Territori del Col·legi d'Economistes de Catalunya. La mobilitat i l'accessibilitat MIQUEL LLEVAT, Enginyer de camins. Director General de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Els serveis i les infraestructures territorials RAMON ALBAREDA, Director del Vallès de SOREA. El medi natural MANEL CUNILL, Associació de Defensa dels Espais Naturals de Catalunya (ADENC) de Sabadell. Moderador: ANTONI FIERRO, Arquitecte urbanista.

Jesús A. Prieto. Professor de VEscola Massana de Barcelona.

"Em preocupa que Sant Cugat es converteixi en una ciutat marcada per Poci i el consum" AMANIM SANS

- Sant Cugat Jesús Prieto, un asturià que va triar Sant Cugat com a lloc de residència, es un professional de la imatge -ha fet cinema i televisió- i de l'ensenyament -dóna classes a l'Escola Massana de Barcelona-. Prieto va moderar la taula rodona de la primera sessió del congrés que va tractar sobre l'educació, l'n tema sobre el qual té moltes coses a dir. - Com a professional de l'ensenyament, quina és la seva opinió sobre el funcionament de l'educació a Sant Cugat? - Sant Cugat és una ciutat que ha mostrat sempre una sensibilitat molt alta en el tema de l'educació. Té un sistema educatiu molt complet, amb una atenció particular sobre el sector públic i amb un sector privat força important. Tot això és un segell d'identitat de la ciutat, però també és cert que aquest prestigi s'ha de continuar treballant. I des de la Fundació ho volem aconseguir amb un model que vagi més enllà de l'estricte sistema educatiu. - En quin sentit? - La idea que volem transmetre és que el concepte d'educació ha d'involucrar a tota la societat. Volem deixar clar que no és tan sols un problema dels mestres i dels pares. L'educació és un procés continuat i la ciutat, amb tota la seva riquesa, ja sigui cultural, institucional o de xarxes associatives, forma part d'aquest sistema educatiu. Per tant, quan sorgeixen problemes relacionats amb la joventut no es poden atribuir les responsabilitats només a l'escola o als pares. - 1 com a professional de la imatge, com veu la salut de les arts plàstiques a la ciutat? - És un dels pocs municipis de Catalunya que té una escola d'art pròpia. En aquests moments està començant una carrera dins l'aplicació de la Logse amb cicles formatius, cosa que és molt important. Espero també que el batxillerat artístic, que comença aquest any a l'Institut Angeleta Ferrer, s'impliqui molt en la tradició de l'escola d'art i que es converteixi en un punt de referència. Tampoc s'ha d'oblidar l'aprenentatge estètic i plàstic que s'ha fet des d'escoles d'expressió per a nens petits, com per exemple des de Triangle, que és un dels tallers amb més prestigi de Catalunya. - Per què va decidir embarcar-se en el projecte de la Fundació? - Quan jo vaig arribar aquí, Sant Cugat era un poble. A poc a poc s'ha anat convertint en una ciutat, però pel camí ha perdut moltes coses. Tenim una qualitat de vida molt alta i ens envolta molta natura, però la ciutat està anant més enllà dels límits que s'havia marcat. Em quedo de pedra cada cop que agafo el cotxe per la Rabassada i veig la quantitat de màquines que hi treballen. Em preocupa que el model de ciutat no s'hagi discutit entre tots, ja que

Jesús A. Prieto. FOTOGRAFIA:

XAVI LARROSA.

això ha provocat que Sant Cugat hagi perdut el caliu que tenia i que s'estigui convertint en una ciutat anodina, freda, marcada només per les possibilitats de l'oci i del consum i no per les de la vida ciutadana. Per això trobo molt important que la societat civil s'agrupi per dialogar i per debatre cl model de ciutat que tenim. - Vostè és professor d'Història i Teoria de l'Art i del Disseny a l'Escola Massana. Està satisfet de l'aplicació que s'ha fet a Catalunya dels ensenyaments artístics? - Amb la Logse a la mà, he de dir que aquests ensenyaments han patit fonamentalment dos fets: en primer lloc, la manca de diàleg amb el sector professional. Els

Perfil Jesús p

•lo. asliu a Sani (' l'iorestà. 1-

ucuica nrok'^ionai tot tipus, l'orinant euam amb el dir e c t o r de c i n e m a de Valldoreix Romà (fiLiidicl ha rcahi/at diversos eurtmcü >ao.es. la sèrie de televisió de TV ; lat (jiicdíi (••! família. que va suposar cl debut icle\ isiu de l'actor de Saat Cugat Jordi Bosch. i dos llargmetratges basals en l'obra Solitud de Víctor (";ilala. els drets dels quals acaben de ser comprats per lil Televisió de Catalunya. ,\ mes. Prieto és membre do l'equip directiu de l ' b s c o l a Mass.m.i de Barcelona, on desenvolupa una tasca pedagògica com a professor do classes d'Història i Teoria de l'Art i del Dtssenv.

professors, els artistes i' els dissenyadors que estem a les escoles d'art hem constatat que no hi hagut cap mena de diàleg. Se'ns ha parlat molt poc i no se'ns ha preguntat res. En segon lloc, el departament d'Ensenyament de la Generalitat no s'ha preocupat del fet que hi hagi un lideratge en l'aplicació d'aquests ensenyaments. En aquest sentit, estem molt endarrerits. - Però també és cert que Catalunya continua essent un punt de referència en el món de l'art i el disseny. - Sí, és cert. Tenim un país molt ric en escoles d'art, més de vint. Però a hores d'ara no tirem endavant. Per exemple, hi ha una diplomatura d'art i disseny aprovada que de moment no podem aplicar. No hem tingut el coratge de ser els pioners en aquesta matèria. Mantenim el punt de referència i el prestigi, però s'està deixant de banda l'educació. Els polítics creuen que els.artistes neixen com a tal i que no hi ha cap necessitat d'invertir diners en la seva formació. I això és un error. L'educació és un planter bàsic. - El disseny gràfic s'ha convertit en la manifestació artística del segle XX? - La comunicació gràfica té una importància fonamental, però és a causa de la demanda d'ús. Fent la valoració cultural del que ha passat al llarg del segle XX, no sé si pesaran més quatre bons quadres que tota l'obra gràfica que s'ha fet. - 1 en el món d'avui dia, on segons sembla tot està controlat, és vostè dels qui crevi syi-fc V» l i a l l i b e r t a t d" e x p r e s s i ó p l à s tica?

- Sí, n'hi ha però és complicat. Pots dir el que vols. Una altra cosa és que els mitjans de comunicació o els de distribució, com ara les galeries, et dediquin un espai. No hi ha una censura oberta, però hi ha una censura tàcita.

26 Societat

ELS /CAIVIWiS Divendres, S.i d'octubre de 199H

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL RETORN D'UN CONSELL DE DISTRICTE NECESSARI Van ser diversos els temes que veïns i responsables del govern municipal van discutir en aquest primer Consell de Districte, el de Mira-sol. V,eterna reivindicació sobre el futur de la Caserna de la Guàrdia Civil va centrar aquesta primera sessió, també marcada per les desafectaciotis d'alguns carrers. Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA

MÉS VAL TARD QUE MAI El Conseller de Governació, Xavier Pomes, va reconèixer que la nova seu del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat arriba tard. Però ja sabem allò que més val tard que mai... I finalment dimecres es va posar la primera pedra d'aquest nou parc. Però la cosa no va quedar aquí, perquè Pomes va deixar la porta oberta a una possible ampliació de la infraestructura, i també del personal. Pàgina: 16. Foto: XAVI LARROSA

LLUÍS COMPANYS VERSUS ALFONS

SALA

D'aquí a sis mesos, el president de la Generalitat republicana prendrà el relleu a Alfons Sala en un carrer de Sant Cugat després de llargues discussions sobre les virtuts i els defectes dels dos personatges històrics. Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

LA CRISI D'UNA

PSIQUIATRA

Aquest és el tema central de la novel·la El trastorn de Polt, amb la qual Imma Monsó ha guanyat el premi Prudenci Bertrana. Una obra en la qual s'intenta trobar el límit entre el deliri patològic i el creador. Tot un regal per als aficionats a la lectura, que en podran gaudir tan aviat com Edicions 62 la tregui al carrer. Pàgina: 41. Foto: XAVI LARROSA

Societat 27

I L S /CATVION5 Divendres, 23 d'octubre de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

TAMBÉ HI HA MANERES LÚDIQUES DE MANIFESTAR-SE! Van sortir del Monestir i van dirigir-se a la plaça Barcelona, on van romandre entre una hora i una hora i mitja. Eren les 500 persones que es manifestaven contra la urbanització a la Costa del Golf i a favor de la preservació de l'entorn i de la serra de Collserola. I va fer-se de manera lúdica, com espot apreciar a la fotografia. I és que la diversió tambépot ser una bona manera de manifestar-se! Pàgina: 14. Foto: XAVILARROSA

CAUEN LES DIVES El Teatre-Auditori no va vibrar amb la història sobre la decadència d'una diva, interpretada per la Nina. La barreja de música, teatre i dansa va combinar molt bé amb el treball visual que oferia l'espectacle. Sembla que l'època de les dives ha passat de moda! Pàgina: 44. Foto: XAVI LARROSA

LA BELLESA DEL PASSAT

AMUNT i FORA!

Els cotxes d'ara són més ràpids i còmodes que els d'abans, però evidentment no tenen Crits, nervis, plors i rialles es barregen en tota trobada la bellesa de tot el que és antic. Divendres passat, La Carpa va celebrar la segona nit castellera enmig d'èxits i fracassos. I la de Sant Cugat no va del cotxe clàssic i els assistents van poder gaudir de vint-i-dos vehicles d'època que va ser una excepció. I és que no tot van serflors i violes, encara fer les delícies de tothom. que es van veure bones construccions. Pàgina: 21. Foto: CEDIDA Pàgina: 21. Foto: XAVI LARROSA

28 Societat

HJS /CANTONS Divendres, 23 ri'octubre de 1998

r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ CULTURAL FACTOR JOVE

Tallers, cursos i activitats obertes per als joves són fonamentals per a Factor Jove

Música i tallers MONTSE SANT

moimf Entitat: Factor Jove. Any de fundació: 1997. \]maris:J2.00P l'any. Seu: Casa de Cultura. Jardins del Monestir, s/n.

L'associació d'educadors i monitors socioculturals Factor Jove és relativament nova. Només fa un any que funciona, però els nou monitors i educadors que el formen tenen un gran bagatge i experiència en aquest tipus de feina. Són ells qui gestionen L'Espai Jove de la Casa de Cultura, un dels espais més vius i sol·licitats del local. Factor Jove està especialment dedicat als joves entre 14 i 25 anys, i mostra una evident preocupació per tot allò que pot amoinar o agradar aquest col·lectiu. I no rebutgen ningú si té un

esperit jove i ganes de fer coses. Els "nois del Factor Jove", com se'ls coneix dins la Casa, són els que gestionen i organitzen els tallers, les activitats i els projectes, així com el Servei d'Informació Juvenil, les activitats obertes i l'Espai Obert de "l'Espai Jove". Les tasques d'aquest grup engloben la contractació de mestres i directors dels tallers que es programen durant tot el curs; tallers de durada trimestral que comprenen des de l'oferta més clàssica de tallers de fotografia, aeromodelisme o teatre, fins a altres tan innovadors com un de Dj's, on es pot aprendre a "pun-

xar discos", o el "labo-club", un laboratori fotogràfic obert a tots els joves que vulguin fer processos de laboratori fotogràfic i revelatge de les seves fotografies, lliurement i amb l'assessorament d'un fotògraf professional. D'entre els tallers, els més coneguts són, però, els tallers de música moderna, que comprenen tallers de guitarra elèctrica i espanyola, bateria, solfeig i, sobretot, els tallers de combos: unes sessions especials en les quals uns joves que saben tocar diferents instruments aprenen a fer-ho en grup, coordinats, sota les indicacions d'un professor. Una altra de les activitas noves

d'enguany és la creació d'un grup de teatre d'aficionats per ajoves. Factor Jove facilitarà als joves actors un director teatral, que en aquçst cas serà l'Oriol Broggi, així com l'espai per assajar i el material necessari per representar l'obra escollida. I, si la cosa tira endavant, també els facilitaran la sala d'actes de la Casa de Cultura per poder-hi dur a terme l'estrena. També per al grup de combos organitza un concert obert de fi de curs, per tal de donar a conèixer com sona l'agrupació nova i la feina de conjunció que s'ha desenvolupat durant els tres mesos de curs.

Societat 29

ELS-Í CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ CULTURAL FACTOR JOVE

«um**>3: Poder oferir nous tallers i projectes depèn directament del que demanin els joves

Un m o n per a joves i adolescents M. S. - Sant Cugat -

El Servei d'Informació Juvenil esdevé una de les eines més importants per treballar amb els joves. En aquest servei, que està obert totes les tardes de dilluns a divendres de 4 a 8, els joves poden trobar assessorament de tota mena: des de pisos i habitacions per a estudiants fins a què fer en cas de presentar-se com a ubjetors de consciència. A la viatgeteca s'hi troba informació d'arreu del món i a través de les pàgines d'internet es pot accedir a qualsevol informació sobre viatges. Com i què fer: això

és el que pots trobar al servei tant si vols fer un viatge, un curs o trobar un lloc per viure prop de la Universitat. Factor Jove també gestiona i organitza Activitats Obertes, activitats gratuïtes i de lliure accés que poden englobar des de cinema fins a concerts, passant per xerrades, exposicions i mostres, com ara la Mostra d'esports d'hivern, que s'organitzarà durant els mesos de novembre i desembre i on s'hi podrà trobar tot allò relacionat amb els esports d e neu: d e s d'activitats d'esquí fins a informació de viatges i estacions de neu. També el mes de juny s'organitza una mostra de viatges per

a joves, on es pot trobar tot allò que estigui relacionat amb les vacances per als joves. El Factor Jove també gestiona /'Espai Obert, un espai obert i plural que és obert de dilluns a dissabte, de 16a21h, on poden assistir lliurement tots els joves i on un educador copça quines són les necessitats socioculturals dels joves usuaris; aquest educador, juntament amb l'organització, canalitza aquestes necessitats per tal d'oferir als joves un ventall d'opcions que, a més d'educatives socialment, són distretes i lúdiques per educar els joves en l'ús del lleure. En aquest espai els joves poden trobar des de jocs socials i

de taula fins a un lloc adient per xerrar, o o p o r t u n i t a t s d e fer amics i descobrir noves aficions i iniciatives. La idea primordial és la d'establir una estreta col·laboració entre joves i organització, per tal de donar una oferta completa per als joves. E n aquesta línia, Factor Jove t a m b é intenta fomentar l'associacionisme i vol oferir, a totes les associacions de joves que ho demanin, l'ús d'una saía i un dia per poder reunirse i establir la seva associació. Les activitats, sobretot dels tallers, s'organitzen de manera trimestral per tal de poder facilitar un millor servei i aconseguir una i n t e g r a c i ó m é s senzilla d e l s

alumnes i els respectius tallers. Com altres associacions de Sant Cugat, Factor Jove també col·labora amb les festes del poble a través de la programació d'activitats, com durant la Festa Major amb la projecció als Jardins del Monestir de la pel·lícula Torrente, o els concerts oberts per a nous grups. Factor Jove vol, però, col·laborar directament amb tots els joves per tal d'oferir tot allò que els interessi, i per això els invita a portar els seus projectes de tallers per tal d e poder oferir n o u s t a l l e r s i c u r s o s d e tota m e n a , s e m p r e q u e trobin un grup suficient d e nois interessats a fer-ho.

US i CANTON

Economia

Dkf/iefm. J.i d'octubre de 1998

Empreses

Lucas Diesel duplicarà la inversió Fonts de la multinacional matisen els 30.000 milions anunciats per la premsa j u n y d e l'any q u e ve, i l'any 2000 serà el d e l'inici de la distribució als clients. E n conseq ü è n c i a , les D P C aniran red u i n t p r o g r e s s i v a m e n t la producció t a m b é en funció de la d e m a n d a .

ALKKKT BAI.AN/À - Sant Cugat -

L u c a s Diesel S y s t e m , filial santeugatenca de la multinacional nord-americana Lucas Varity, no ha confirmat ni desm e n t i t la inversió d e 30.000 milions de pessetes d u r a n t el període 2000-2005 anunciada dissabte pel diari La Xanguardia, p e r ò ha a d m è s q u e les quatre fases d e producció del sistema d'injecció commou rail rebran una inversió total "bastant més e l e v a d a " q u e els 6.000 m i l i o n s r e c u p e r a t s al maig i q u e almenys es duplicarà fins als 12.000. La p r o d u c c i ó del common rail, q u e s'iniciarà l'estiu del 2000, perm e t r à p r à c t i c a m e n t q u e els vehicles tinguin una resposta de gasolina a m b c o n s u m dièsel. F o n t s d e L u c a s D i e s e l han valorat positivament el retorn de la confiança de la divisió e n v e r s Sant C u g a t i s'han felicitat per la col·laboració dels sindicats a l'hora d e superar el conflicte

Activitat e n d i s s a b t e Lucas Varity ha condicionat l ' a u g m e n t de producció a "la màxima utilització de les instal·lacions, en base a increm e n t a r els dies d e treball fins a 289 anuals", fet q u e implica treballar e n dissabte. La proposta e n estudi, q u e serà consultada p r ò x i m a m e n t als treballadors, no implicarà un a u g m e n t d'hores, sinó la creLafactoria cometien a mvperarla inversiói la confiança del'grup, després de /'annus \\omb\X\sviscutel 1997. FOTO.X. L. ació d ' u n quart torn i la reestructuració del sistema d e form e n t s es produiran en altres viscut al llarg de 1997. en quatre m ò d u l s d e mig mima rotatòria r e s p e c t e al sisè fàbriques del grup i s'enviaE n la reunió internacional de lió de b o m b e s i rails cada any dia d e la setmana. La quatriran c o n j u n t a m e n t als fabridirecció d e Lucas Varity celefins al 2005, i suposarà multiplicació d e la p r o d u c c i ó , sec a n t s d ' a u t o m ò b i l s , a m b la brada ara fa q u i n z e dies a Paplicar per q u a t r e la producció gons les fonts consultades, no qual cosa Lucas vol reduir cosrís, la planta santeugatenca va actual d e b o m b e s indirectes o implicarà un a u g m e n t de plantos i simplificar el m u n t a t g e rebre l'encàrrec d e construir D P C . Tot i que actualment ja tilla, ja q u e les noves b o m b e s de les peces. e x c l u s i v a m e n t la b o m b a i el hi ha prototips inicials m u n seran més complexes però tinrail d e l c o n j u n t i n j e c t o r d e tats, la línia de fabricació no La base de fabricació del comdran moltes m e n y s peces. motors dièsel. La resta d ' e l e començarà a funcionar fins al mon rail ha q u e d a t establerta

C o m u n i c a c i o n s

Burger King obre el 1 5 0 a Sant Cugat

Sant Cugat s'adhereix a la Declaració de Gelida per la revisió del peatge de les autopistes Els partits subscriuen una moció institucional en aquest sentit A. B.

Els partits polítics amb representació a l'Ajuntament van unir forces dimarts per adherir-se a l'aliança d'una quinzena de consistoris, quatre consells comarcals i dues entitats municipalistes, entre altres institucions, per rebutjar el pacte d'abaratiment dels peatges assolit entre el Ministeri de Foment, Generalitat i la concessionària Acesa i instar-los a la renegociaeió. Tal com va avançar Ek 4 Cantons la setmana passada, l'alcalde Joan Aymerich va decidir portar al ple aquesta adhesió en clau de moció institucional per continuar demanant la supressió del

peatge de Sant Cugat. La rebaixa del 50% del peatge de la B-30, segons l'acord entre l'administració i la concessionària, entrarà en vigor aquest dissabte amb un preu de 105 pessetes. La declaració signada el 7 d'octubre a Gelida sol·licita l'eliminació dels peatges en els accessos a les capitals catalanes i reclama una reducció i un reequilibri amb criteris de solidaritat territorial, fet que Acesa només ha complert en part. Entre les adhesions a la declaració destaquen les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, l'Ajuntament de Terrassa i ara el de Sant Cugat. Tot i que cadascun va fer la seva

interpretació, els partits van aplaudir la mesura com a primer pas per seguir negociant fins a l'eliminació del pagament en l'anomenat Tercer Cinturó. El portaveu de CiU, Pasqual d'Ossó. va considerar "assenyada" la intenció de la plataforma d'institucions amb el manifest i va posar èmfasi en els baixos interessos per aconseguir la renegociació amb Acesa. "La reducció d'interessos ha fet augmentar beneficis a les concessionàries. Això fa possible que la Declaració es porti a terme", va afirmar. El portaveu municipal del PSC, Àngel Casas, present a Gelida en qualitat de president del Consell Comarcal, va incidir en els beneficis de les

autopistes, que com a servei públic no queden justificats i que cal revertir en els usuaris". El Partit Popular, per boca del seu portaveu Jaume Tarragó, va recordar que el govern de l'Estat també ha assolit la rebaixa de l'IVA, malgrat l'allargament de concessions, quan "anteriors governs les han allargat sense rebaixes", en referència al PSOE. Francesc Godàs, d'IC, va ironitzar sobre els peatges com l'"autèntic fet diferencial" i va discrepar amb l'al·lusió que fa la declaració a la potenciació de vies com el Quart Cinturó. El portaveu d'ERC, David Sempere, va criticar els pagaments com a símbol de la "dependència fiscal i l'espoliació a què ens sotmet Madrid".

- Sant Cagat -

La c a d e n a nord-americana d ' h a m b u r g u e s e r i e s Burger King ha i n a u g u r a t el restaurant d e menjar ràpid n ú m e ro 150 a S a n t C u g a t , c o n c r e t a m e n t a l'avinguda Augusta. El nou e s t a b l i m e n t s'ha dissenyat a l'estil xalet i disposa d ' u n a zona d e servi-cotx e p e r als clients q u e decideixin comprar s e n s e baixar d e l v e h i c l e . A q u e s t restaurant és el p r i m e r d e la q u i n zena d ' e s t a b l i m e n t s catalans d e la c a d e n a q u e s'inaugura fora d e les capitals d e província. L'arribada d e Burger King al m u n i c i p i ha suposat la creació d e 30 llocs d e t r e ball i u n a inversió s u p e r i o r als 100 milions d e p e s s e t e s . / A. B.

Economia

E L S / C A N T O N S Divendres, 2.i d'nrtubrt e/e ÍVÍ/.s

La immobiliària Vicomça s'integra a Amat Finques

LES EMPRESES:

NEftIS

Anys i panys després de fer-se un lloc a l'Endavallada, aquesta Itouga de roba infantil lia inicial fa un any una no\a etapa amb la voluntat d'oferir més del que es veu a primer cop d'ull, com aquella peça que no es troba, jierò que es pot buscar. IVr exjH'riència i en contra del que es podria pensar, a Sant Cugat, Nens constata que la fimcionalitat és el que prima en una compra en què els nens manen molt.

Violeta Prieto.

íí

A.B. - Sant Cugat I,a immobiliària valldoreixenca Vicomça ha arribat a un acord d'integració a Amat Finques, empresa amb seu central a Sant Just Desvern, que suposarà -a banda del lògic canvi de nom- un canvi d'imatge, una ampliació de les instal·lacions i una potenciació de l'administració de finques en l'àmbit de Sant Cugat i els seus districtes. Les dues empreses. Amat des de 1948 i Vicomça des de 1963, tenen una parcel·la de venda similar a causa de la semblança de mercat entre Sant Just i Sant Cugat. Aquest fet, segons les respectives direccions, ha facilitat l'entesa. "És una entesa per afinitat en el tarannà i representa una continuïtat millorada", assegura el gerent de Vicomça, Joan Fisas, que continuarà fent-se càrrec de l'oficina santeugatenca. La cogerent d'Amat Finques, Immaculada Amat, ha vinculat l'adquisició a la "consolidació del grup en un tram del mercat que, a més, ens permet aprofitar el nostre knewhow en una altra zona". Les dues empreses, ara ja sota la denominació d'Amat Finques, van començar a col·laborar anys enrere a través del Centre d'Informació Immobiliària (OI) i han estat dos dels impulsors de la fusió d'aquest grup de professionals immobiliaris de Catalunya amb el Grupo CEI de Consultores Immobiliarios, que donarà pas els propers mesos a una única associació estatal de professionals amb seu a Barcelona.

Les mares ja no decideixen la roba dels seus fills"

Al.BKRT B.M.AN7À - Sant Cugat - Q u è pot oferir d e n o u i de bo u n a botiga d e nens com la vostra a Sant Cugat? - É s molt difícil oferir alguna cosa diferent, p e r q u è sembla que en el sector ja estigui tot inventat. F,l que fem, però, és intentar trobar el que la gent no troba: a banda del que hi ha exposat, hi ha gent q u e demana coses específiques i les intentem trobar. A més, crec que la relació qualitat-preu que tenim és bastant bona. T a m b é tenim un apartat de roba d e dansa, perquè les escoles també es nodreixin d'aquest servei. -Reivindiqueu, doncs, que hi ha més oferta fora de l'estricta de l'aparador. -L'aparador es faria petit, perquè de fet no hi ha tot el que p o d r i a h a v e r . S e g u r q u e el client busca una cosa q u e no veu, però q u e li podem trobar. - I quina raresa us han demanat i us ha deixat perplexos? - U n a senyora va demanar-me un p i j a m a - m a n t a , q u e se sol posar als n e n s petits per si es destapen a la nit, però me'l va d e m a n a r per a ella. Ho vaig buscar pertot arreu fins a trobar una talla 16. Al final, la senyora se'l va quedar, però per a la seva filla.

OFERTA OE TREBALL BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, d'Estades d'investigadors espanyols a centres d'investigació estrangers i dins del Programa Salvador de Madariaga d'estades temporals a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Solúlicituds: entre els mesos d'octubre de 1998 i el marc del 1999.

Propietària

—I a Sant C u g a t , p r i m a m é s l ' e s t è t i c a o la f u n c i o n a l i t a t ? - F l s dies de cada dia prima més la funcionalitat, per a l'escola... Ara, a més, les marcs ja no poden vestir com voldrien els seus fills, perquè a l'escola els diuen que el xandall és el més còmode. I els dies de festa, si van a la muntanya o al camp, també opten niés per portar peces còmodes. —Com es p o r t e n els n e n s a l'hora de comprar? - N o r m a l m e n t el gust del nen i de la mare no coincideixen: la mare tria un xandall i el nen en tria un altre. Él nen es deixa impactar pels colors o pels dibuixos i acaba tenint poder de decisió. Diuen: "Mamà, no m ' h o posaré", sobretot a partir dels 6 anys. M a n e n molt. - S ó n presumits? - E l s n e n s es miren molt al mirall i són les nenes les qui a vegades passen més. Ara, també hi ha les q u e jo dic les nen e s - n e n e s , q u e s e m p r e volen portar faldilla i mitges. - Q u e després p o r t a r a n pantalons. - S e g u r a m e n t . Són les nenes que després fan el canvi dràstric, les que després no volen saber res més de faldilla i mitges. -Blau per a nens, rosa per a nenes. Encara? - A l'hora de fer un regal encara està molt definit així i en

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, d'Ajuts per a estades breus a l'estranger dels becaris del programa de formació de personal investigador. Sol·licituds: fins al31 de març de 1999, al carrer Serrano, núm. 150, 28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Programa de Beques de formació del personal Investigador, FPI, de formació del professorat universitari (FPU). Sol·licituds: iris al 30 d'octubre de 1998, ai carrer Serrano, núm. 150,28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació í Cultura, del Subprograma de Beques de perfeccionament per a doctors i tecnoiegs a l'estranger. Sol·licituds: «ris al 25 d'octubre de 199, ai carrer Serrano, núm. 160,28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Programa de Beques de formació del personal investigador, FPI, de formació del professorat universitari (FPU). Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 150, 28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Subprograma MEC/Fulbright de Beques als EUA per al perfeccionament de doctors. Sol·licituds: fins al 25 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 1§50,28071 Madrid.

Convocatòria dei Ministeri d'Educació i Guitura, CSIC, Fundació Bancaixa, de Beques CSIC - Fundació Bancaixa. Sol·licituds: fins ai 30 d'octubre de 1998, a $a Piàça Tetuan, núm. 23,

Violeta l'nit» >'ha posatdarrere eltaulellde Nens des defa un any. FOTO.X. L. to clàssic. Jo, al principi, tenia roba m é s informal d e p e t i t s per trencar una mica, però vaig veure que les peces clàssiques encara són les q u e més s ' e m porta el client. -Les marques potser han c o n d i c i o n a t també el m e r cat infantil, quan abans semblaven patrimoni dels adults. - E s roba molt maca, però és cert que el preu amb marca es dispara una mica, i més si penses q u e és roba de mesos, perquè els nens creixen ràpid. Ara, penso que la meva clientela no està tan p e n d e n t de la marca, i sí de la funcionalitat, fins i tot gent que per l'estereotip creus

Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques per al programa de treball del Consell de Consumidors i Usuaris. Sol·licituds: fins al 21 d'octubre de 1998, al carrer Príncep de Vergara, núm. 54, 28006, Madrid.

Convocatòria de ilnaSput Universitari Europeu. Acadèmic SjSrvice, de Beques Jean Monet d'irtvesügïKïió convocades per l'Institut Universttarf Europeu a Florència. ,; Sol·licituds: fins ai 3t,ide gener de 1999, aBadia Fiesolana, Viàdei Roccettini, núm. 9.1-50016 San-Cfemenico, Fi, Itàlia. Telèfon: +39-055.488J5373. Fax: +39-055.4685444. CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

Sant Quirze del Vallès: Constitució de l'empresa Montajes Sant Quirze, SL Objecte social: manipulat, venda i colúlocació de tota classe de vidres i cristalls, fabricació de fusteria metàl·lica, d'alumini, etc. (BORME núm. 195/9-10-98)

que te la demanaran. I et diuen s i n c e r a m e n t : p e n s o q u e és una vergonya haver d e pagar per una marca". Els nens, per la seva banda, reitero, es deix e n i m p a c t a r t a m b é p e r les marques i això esdevé un neguit a cada casa. —En quina mesura la roba d e n e n e s t à imitant la dels adults? - E n molta. Moltes mares es q u e i x e n d ' a i x ò . Al p r i n c i p i , volen vestir el seu fill més de bebè i veuen q u e aquesta roba s'està perdent. Trobar roba tan clàssica com abans és difícil i el client es veu condicionat a la roba dels grans.

Sant Cugat: Constitució de l'empresa inversiones Patrimortiaies Almirall, S L Objecte social: adquisició i tinença per compte propi d'accions i participacions d'altres societats, ja siguin anònimes o limitades, etc. {BORME núm. 195/9-10-98) Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Gros 98, SL. Objecte social: la construcció'i edificació completa d'obres. (BORME núm. 195/910-98) Sant Cugat; Constitució de i'empresa Aplicació Integral d'Obres i Serveis, SL. Objecte social: tes obres i construcció d'immobles i compra - venda i arrendament excepte el financer, dels mateixos serveis, etc. (BORME núm. 195/9-10-98) Rubí: Constitució de l'empresa Sopla Envàs, SL Objecte social: activitats industrials, comercials pròpies del sector dels productes i derivats dels plàstics i els propis dels sectors de cosmètica, etc. (BORME núm. 195/9-10-98) Selecció d'Informació Oficial

EIS IC4NTONS

Classificats ASSESSORIES

guia pràctica

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 589 8 3 6 6

ADVOCATS • J. PINYOL

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

ASSESSORS

Manel Farrés, 15 D 936744469

93 674 74 49

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tet 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-mot betsconxxi@nwto.es • F O A P S.A. B A N Y S

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 93 589 41 71

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 935892929 93 589 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 9 3 5 8 9 35 82

ANTENES PARABOLIQUE! • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA • JORDI

MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6) 908 49 45 Í9 • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 11 15 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 93 675 18 03 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9358944** • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0 * • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2' 935893065 • M* DEL MAR EJAROUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 5 8 9 3 0 6 5

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 33 589 2 0 ° 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola,

67-71 93 s 785 93 00^

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusiftol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

ra P e r e Serra s/n 93 401

73 SO

• ARXIU GAVlN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9 3 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.Q. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 42 03 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93675 3 0 * 2 • MEDrFIATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler, 25. 9 3 5 8 9 3 4 82

• SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c / 1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 49

• CUGART Torrent de la Bomba, 14 936744390

• BICICLETES SANT CUGAT

Xerric, 9 93 6 7 4 0 6 53 • CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

•TUBAU La Torre, 14 93674*286

•PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCastlo,4 93 674 65 00

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048

CERÀMIQUES •V1CAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 54 43

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 7 4 4 2 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 936753653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

R b l a . d e l Celler, 1 7

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT

HERBOLARIS DIETÈTIC/1 • GERD Plaça Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 60 • SUPER-NATÜRAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

Elisenda, 11

33 674 6* 72

93 6 7 4 * 3 9 8

HíS!

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc, Moragas, 4

93674 3 0 8 * • SOUASH

• HÍPICA SEVERINO

SANT CUGAT

P g . C a l a d o , 12

936743892

Sant Jordi, 3 3 - 3 5

93 674 11 40

E S P O R T S S.L.

DECORACIÓ

Pça. Quatre Cantons s/n

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA Rbla. d e l Celler, 9 1

93674 98 62

• PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7 * 6 4 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusiftol, 49 936740657 • VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

PREESCOLAJt EGB BUP-COL

Femer i GuàrrJu. >Jn TeL 93 5890001 Fix YTS74 24 (U. Ü8IW Sant Cufti I davant de T V I l

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9 3 6 7 5 44 58 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cànovasdel Castillo, 20 9358928*9 •NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 9 3 6 7 4 03 8 * • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 3? • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora. 18 9 3 6 7 5 22 0 * • WAY-IN Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 93 674 82 *5

Castillo, 9

93 675 2390

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6 7 4 0 3 0 8 • ESTANC M O N E S T R Plaça Octavià, 3

93 674 0*74

t'SCOU THAU SANTCVGAT. DES DELS 3 ANYS HV5 ALS I6AMÍS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT I

GUOO-YWWFIC

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital. 41 9 3 5 8 9 03 07 Eu90-589_1104 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 72 54 • ÒRGAN

FERRETERIES • EL PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5 •EUROPA Alfons Sala, 24 !M«7KSgfiO

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38* 93675*820 • FLORISTERtA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674*053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 9 3 5 8 9 6 4 75

mai • MIRA-SOL-MARt FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93674*546

•AUGUET Santiago Rusinol,40 93 674 M 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 9 3 6 7 4 99 4 0 •SPADA Balmes, 3 9 - 1 r d t a 93589__55_49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 6 7 4 4 5 7*

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 935894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 * 7 4

Plaça Octavià, 7

•101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

Fincas Sant Cugat Mministrüción de fincas A.P.l COMPRAS

• INDUBRUC Av. Ragutl,9-19 93 589 0 0 2 3

•ARWENBOUTrQUE Elies Rogent 52 93 5 8 9 6 * 6 3 • BÉNETTON Santa Maria, 21 93 6 7 4 8 5 02 • BLUE M O O N Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h

16.30-20.30 h 93675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 6 7 4 * 4 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 • TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni. 25-27 935898855

iraffl; • M O T O S ÀLVAREZ

A1QUIIERES VALORACIONES

INFORMÀTICA

mmmm\i*\ • F O T O V W E O F.R.

Rbla. del Celler, 93 936747968 • J. Valldoreix, 14 936740393 •ZOOM Centre de la Imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

93_5893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 33 589 2 3 * 3 . • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1 935906*96 • KM TIENDAS

• FUSTERIA EBENISTERIALS C a m í d e la C r e u , 14 baixos 1 a

93589 4 7 5 3

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J . MIRET Mercat de Torreblan-

MIRA-SOL

93 5892649

Victòria, 4 8

• Ï . M . G . Tallers Borrell 6

9358920*8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800 93589 7860 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA

Uaceres, 12 93674 3694

JOGUINES • JOGUINES

Tel i Fax

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

•PAPELERIALUFA C(Vatdoreix,23 9 a 59a 61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vtó.6 9367403*6

PERRUQUERIES •ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 935893589 _ •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 88 •FORMAS Eles Rogent, 18 A 93 6 7 5 4 0 0 6 •LOURDES Monestr 33, entresol 4 936744026 •NUEVAMAGÜEN ANA Y ENCARNA Depíaciones, (mpieza arornaterapia StUorenç,7 93 6 7 4 6 2 8 8 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9358947** •TABOADA Rbla Can Mora, 10

93589 5 7 8 5 •DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657

CLAUS 9367400*4 • REPARACIÓ D B . CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

9 3 6 7 4 9 0 97 •TATERS Sant Antoni, 62

93675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sate, 50 93 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6 7 4 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sarrt Llorenç, 27

9 3 6 7 4 6 3 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50 •TALLERESMENA Passeig Torrebianca13 93 674 5 3 0 *

TELEFONIA PESCA SALADA I LLEGUM

• A R TELECOM Telefonia i

•SALUMS

comunicacions

Sant Antoni, 50 936745752

Carretera de

PERSIANES

Cerdanyola 49 935898702

936755*06

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCarnpoarnor,12 - Nau 3 936755*08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10 935893289

i MAT. CONSTRUCCIÓ •AP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 0 3 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 .

93674*4 90

MISSATGERS • MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 6 7 5 * 0 * *

MERCERIES • L A PERLA Major, 3

93 6740*38

MOBLES DECORACIÓ

Xerric, 27 935900320

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5 5

ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14 . Tel. 93 674 Oi 97

93 674 0 6 3 6

• C A S A L D'AVIS D E

VENTAS

P l a ç a Unió, 3

• LA LIONESA Valldoreix, 79 93674077*

LLARS D'AVIS

936743208

• APPLE CENTER

• FUSTERIA EBENISTERIA 930996748 93674 7068

ESCOLA THAU SANT CUGAT

MOBLES JARDÍ

MODA CONFECCIÓ

•UESC C à n o v a s del

JJJi

ÀGORA

MARGA S t a Maria, 44 93 6 7 4 * 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 93674*396

Sant D o m è n e c h , 2 8

93 6752502

TALLERS DE RELAT I • CUINES J. DÍAZ

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674 * 4 ^ 3

• SANT CUGAT

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 5

• SAGARRA Endavallada, 22 936740*60

GIMNASOS ESPORTS

•GALVANY Alfons Sala, 29

CARNISSERIES

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 9 * 4 * 8

935749435

ca, parada 1 -42 9 3 6 7 5 53 53

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 9 3 5 8 9 00 45 • HÍPICA SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 9 3 6 7 4 83 85

ELECTRODOMÈSTICS BICICLETES

4*2*939

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 5*

CRISTALLERIES

SANT CUGAT

• R A M O N SASTRE Escola d ' A r q u i t e c t u -

Rius i Taulet, 2 7

93 6740503 93 675 5854

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de PAngel, 1, 3er pis (Barcelona)

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6 7 4 0 9 9 5 93 6 7 4 * 5 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 32 • E G A MOBLES Cànovas del Castth. 2 9358900*4 • MAJIK Sant Jordi, 29

93589 02 66

• MUSICAL SANT CUGAT. Alfons SaJal 8-20

936754757

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 6 7 5 5 7 5 5 • VALLÈS N É T " Sant Ramon, 4 9367489*8

OBJ. REGAL FESTA

Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898*29 90899638*

Sant Anton, 1 93674**82 • FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 •PBCMES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

93 675 04 54

W:IW.!W;IIWI.l.'U •CONSTRUALPA Sia Maria, 9 - 1 r 1a 93589 0 * 5 * • D 4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 6 7 4 6 5 9 6 _ _ • MARCOVE Sant Esteve, 29 9 3 6 7 4 CB07 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589*732 • SERRALLERIA T E RRA I COMAS C A Mozart.9. Barcelona 9 3 2 * 8 * 9 96

ÒPTIQUES

•TMTORERIASANT CUGAT Santiago Rusnol, 35 93674**83 •TMTORERIASANT CUGAT RbtaRtxatalade,34

936752228 • TMTORERIASANT

•FIOTTO SantJordL32 93 5 8 9 0 6 0 5 • L A FESTA Sanfiago Rueirici, 8 936753304 •ONA Major, 18 93675692* MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT

CUGAT • POLLERIA SANT CUGAT

Alfons Saba, 2 936744*67

Mercat Torreblanca, prJa.1-5

93675*389

• WSTALACtONESA ZAMORA, SJMoesèn Critor Verdaguer, 1a 935892638 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 936746058

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sant Domènec, 10-baixos 93 5 8 9 2 3 7*

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 935894422 936755*5*

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 90889 8 * 3 6 93 6 7 4 6 9 45 • LA F A U N A R b l a d e l Celler, 3 5 - 3 7

ROBAINFANTII •CUCARRÓ Santiago Rusiftol, 30 93 674 5 5 8 0 •NENS Endevateda.12 9358964*6

93674*305 •MASKOTA Villa, 5

93 675 0*52 • VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 * 4 *

ROBA PER ALA LLAR •FALGUERA

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 3 0

VHà.1

93 67524 0*

9358944 95 • PERYBEN

PASTISSERIES •SALVAT Santiago Rusinyol, 46 93675*299

PAPELERIES

VaWoreix, 45-47 93 674 53 3 5 936745*04

SABATERIES • REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE

• USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896*50 Fax 9 3 589 5 9 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674088*

Classificats

ELS4CANTONS

l l l l Mki

;|!É|;OÍIfÍ ;;;: Ü l

K S

A R E N A S A N

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suite), 2 bafïos, amplio salón -comedor, cocina-office, tot exterior, armarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos, última planta baja con jardín de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000, ptas. 93 589 45 66

• PISOS A ESTRENAR Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones, 2 banos, calefacción, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes. 9358945 66

• ZONA TRANQUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac., 2 p.p.. piscina comunit., 3 arios, todo exterior. Precio_30_5 Mill. 93 675 33 55. £-686 • ZONA MONASTERIO Ocasión, sup. 74 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., ascensor, gasnatural, Precio: 9'650_ mill. 936753355. E-68T • JUNTO ESTACIÓN

O i

P I S O S - Valldoreix- Estación, unif. 700 m2 solar, 400 m2 construidos ( estilo modemo), piscina, inmejorable zona, sol T/D, 4 plazas de PK.: 69 Mill.

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES : -Pisos de 2 hab. desde 70.000 ptas /mes (PK incluido) -Pisos, Adosadas y Unifamiliares de Alto Standing. GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES ALTO STANDING II GRANDES OCASIONES I!

- Zona Olabarria, piso de 140 m2 útiles, 2 tzas, 4 hab., 2 banos, sol T/D, calefacción, 2 plazas de PK, Zona Comunitària y Piscina: 39 Mill!!

A •MIRASOL Torre de 100 m2 const., solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salón con chimenea, cocina, 3 h. 1 b., calefac, buenos acabados. admite ampliación, 27'825 mill. 93 67533 55. £-737 • SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas, calles asfaltadas, luz, agua, gas y teJL_apie.de parcela, 315 mill. 936753355. B-731

Reformado, superfície 65 m2, comedor cocina, 3 dormitorios, 1 bano, buen estado, 12 6 mill. 936753355. £-738

• ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h„ 2 b., 1 a., zona oomuniL con piscina. Precio: 51,5 Mill. 93 675 33 55. E-S98

• ZONA MERCADO NUEVO Sup. 80 m2, comedor, cocina, 2 hab., 1 bano, parquet, calefac, aire acond., ant. 6 aíios, periectisimo estado, 18,375 mill. 93675 33 55. E-734

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c , Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac., perfectísimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93675 33 55. £-564

• RBLA. RIBATALLADA 95 rr\2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp,, \ b., 1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado. Precio: 21 Mill. 935892643. E-S94

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gi y teff. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 3355. £-682

Ò R G A N

"Recuerde.... H a v l U l l viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81 -61 F I I M C A S

S A N T

PISOS EN ALQUILER EN VARIAS ZONAS :

C U G A T

• ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 baftos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill.

93 674 32 06 • RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 banos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk.. arm. empot. 36,5 Mill. 936743208

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 bafïos, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardín comunitario, piscina. 21 Mill. «6743208 • PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, salcomedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. «6743208

•JUNTO ESTACIÓN Piso amueblado de 75 m2, 3 hab., en perfecto estado, calefacción. Precio:74.000 ptas/mes, comunidad incluida. Otro piso sin muebles de 120 m2, 4 hab., 2 banos completes. Precio: 80.000 ptas/m/re, comunidad incluida

• JUNTO JUNTO ESTACIÓN. E5TACION. Àtico dúplex de 100 m2. En planta baia consta de salón' comedor, cocina americana (nueva), una hab. doble y un aseo con ducha. En la planta piso consta de un saloncrto y una "suite" (bano nuevo). Terracita. Parket. Carpintena de aluminio con dimalit. Calefacción. Precio: 23 Mill. 936740897

•COLL FAVA. „ _, Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 baftos completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 100.000 ptas/mes, comunidad incluida. 93 674 08 97

• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de lujo, 160 m2, 4 hab. dobles, salon-comedor de 45 m2, 2 baftos completos, cocina office. Perfecto estado. Dos piscinas y jardín comuntario. Precio : 32,5 Mil. W6740S97_..

• MERCADO NUEVO Torre adosada de 120 m2, 3 hab., (2 dobles), salon-comedor de 25 m2, cocina-office, un bano completo y aseo. Parket. Calefacción. Plaza de pàrking. Jardín privado y comunitario. Precio: 120.000 ptas j/mes 93 674 06 97

• LA FLORESTA (Ideal con inversión) Casa individual (con inquiinos) de dos plantas. En cada planta hay una vivienda. Una consta de 4 hab. dobles y la otra consta de 3 hab. dobles. Ademàs cada una de ©Has tiene salón-comedor, cocina y un bano comleto. Precio: 30 Mill. 93674 0___?7

• COU. FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 MiU 93 674 32 08

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2. 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 93674320JL

• MIRASOL Torre individual de 160 m2 4 hab.(2 dobles), salón-comedor de 30 m2, cocina-office, 2 banos complefos. Calefacción. Garage para dos coches. Jardín con piscina. Precio: 150.000 mes 93 674 0897 • JUNTO ESTACIÓN Local en c/ Gerona de 40-45 m2. Precio: 100.000 ptas/mes. Otro local en c/ Gerona de 132 m2. Precio: 150.000 ptas/mes. 93_674 08 97 __ _

•PLADELVINYET Torre adosada de 180 m2. 3 hab. (2 dobles), salón-comedor de 25 m2, cocina-office, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero. PjeçioiOMi\lM674 0e97

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bafio, 1 as. con ducha, salcomedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93 674 32 08

• LA FLORESTA Unifam,, parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano. 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 936743208

• P° VALLDOREIX Casa individual estilo inglés con 500 m2 de jardtn , 6 hab. (una "suite"), salón-comedor a dos niveles, cocina-office, 4 banos completos. Estudio. Càrnara frigorífica. Garage para dos coches. Precio: 67 Mill. 93 674 06 97

VENTAS:

F I N Q U E S

• ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 bafïos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio : 26 MiU. 93 674 32 08

G I R O N E L L A

• TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salóncomedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 9367432 08

D E M

A N II E S

• DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen OELF (Institut Francès) 93580 7288 _____

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial. 50m ; lloguer baix. 93 589 64 16 (matins)

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salon, cocina-office, 2 banos completos, terraza. estudio., jardm 40pm2. TODO REFORMADO. MUCHÀ LUZ Y SOL.'37.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón. cocina-office, lavadero, 2 bafïos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000 000 Ptas.

ESCOLA D'EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• OPOHTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93675 14 53

•ZONA GOLF 4 dormitorios. comedor-salon con parquet, cocina-office, lavadero, 2 banos completos. amplia terraza. Zona comunitària con piscina. 29.000.000 Ptas. 93674 7254

93 674 72 54

• MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM. Hoc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 pt.es. mensuals Oficina93 67472 06

• PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12.

• ZONA RESIDENCIAL . 3 dormitorios, comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armarios empotrados terraza, calefacción. Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VIST AS. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54 • A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salon.cocinaoffice, 2 banos completos, calefacción terraza Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 72 54

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas.

anys.

93 674 7254 • C. VALLÈS. ATICO _, . 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA 21.000.000 Ptas. 9367*7254

• LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATÍ, GREC, CATALÀ I CASTELLÀ. També repàs d' E.S.O. Núria 93 674 2312

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

• AMPURIA BRAVA 1* línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana.

• ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits BLANCA 93 674 11 28

939 776896-97245 42 57

PINATELLS COL·LABORA : M. Àngels Quadras Ingredients : El tall rodó és millor que sigui de conill. Preparació: Lliguem el tall rodó de vedella amb un cordill i el posem en una cassola amb una mica de llard i oli d'oliva. El daurem a volta i volta. Després amb foc regular es cou 10 minuts. S'hi afegeixen alls, ceba i pastanagues a trossos. Cinc minuts després, s'hi afegeix el cor de les carxofes ben tendres (sense pèl ni fulles). Hem de procurar que la carn quedi ben cuita per dintre. 1/4 d'hora abans d'acabar, hi posem els rovellonr o pinatells (si són petits, sencers, i si són grans, a trossos). Mentre els bolets, les carxofes i la carn es van coent, triturem, un cop cuits, els alls, les cebes i les pastanagues. Tirem una copeta de conyac sobre el rostit. Fem la reducció. Perquè la salsa que hem triturat no quedi tan espessa, podem afegir-hi aigua o millor una mica de brou. Traiem el cordill del tall rodó i l'hi fem talls prims. Salem la carn i la salsa. Consell: És important que la carn quedi ben cuita per dins i això ho sabrem punxant-la. La salsa, ni poc ni massa.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

FONS SOCIAL EUROPEU

Servei Català de Col·locació

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa. Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol Els demandants

centre col·laborador

per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol

del Servei

punt d'informació

ServiCaixa

Marquetirui. AJUDANT/A DE PE RRUQUBR/A Edat: de 18 a 4 5 anys. Sou brut anual aproximat 1.700.000 Municipi; El Pont Major (Qtrones).

weftietna» ESTILISTA p e r a perruqueria Edat: de 2 8 a 4 0 anys. 2 anys d'experiència e n ai sector. Sou brut anual aproximat: 1.900.000 Municipi: Banyote«{Pla d e l'Estany). Wafc«H03« CrPEIlARVÀRlADEMANTENBWENT^ I INSTAL·LACIÓ OC PISTES D'ESQUÍ per a gran complex turístic i d'oci Edst. d e 2 5 • 4 6 anys. Jornada laboral e n regim de tom». Sou brut anual apraxirnat 1.900.000 Comarca: Alta Ribagorça. Waf:f17t3 BUGAD0VA per treballar e n una Bar d e Jubilat* Sou brut anual aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Muntòpt: d i a n a (AHUrgel). Weftim4» AJUDAMT'AD'ESTETICSSTA per a e m p r e s a d e b e i e s a d e Rubi Edat: de 1 9 a 2 2 anys. Formació: F P 1 (estàtica). Residència al Vallés Ocddantal. Jornada completa. Contracta d e 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.900.000 Reftl·leeeCentred'eatètícaoeroa EXPERT/A E N n S t C è V O , ^ TATUATGES IMKSROPtOMCNTAC·Ò FormaciòiexperièrKiiaenrrifreroplgmentaclo. vatorabie*. Horari a convenir. Sou brut anual aproximat 1.400.000 Municipi: Calella (Maresme).

ans.irm*...

PERRUQUER/A

CUINER/A per «restaurant d'hotel Experiència e n e l sector. Residència a l'Alt Empordà. Sou brut anual aproximat. 1 960.000 Municipi: Cadaqués. Ref: 190041 CAMBRER» 5 anys d'experiència en el «actor. Residència a l'A» Empordà Sou brut anual aproxim a t 1.690.000 Municipi: Empuriabrava^asta·ód'Emoúri·e. Ref:1 CUMERM S anys d'experiència e n el sector. Residència a l'Art Empordè. Contracte indefinit Sou brut anual aproximat 2 . 1 0 0 0 0 0 Municipi: Empuriabrava-Cattsllft tfBnpünea. RefclTeWT E d a t d e 2 5 a 4 0 anys. 2 a n y a d experiència e n el aector. Carnet B 1 i vehicle propi. Residència a l'Alt Empordà. Contracte indefinit S o u brut anual aproximat 1.680.000 Municipi: Fortià Raf: 1 7 * 8 1 2 ENCARREOATMDAOE RESTAURANT

1 any d'experiència e n el sector. Sou brut anual aproximat: 1.700.000 Municipi: Banyoles (Pia d e TEatany). Ret: 1 9 0 0 3 4 Centre d'estètica cerca EXPERT/A E N M A M C U R A t UNGLES DE PORCELLANA FormaeJoiexperienciaen manicura, valorabie». Horari a convenir. Sou brut anual aproximat 1.400.000 Municipi: Calella (Maresme). Reftl7 MANIPULADOR/A DC FRUITA per a cadena d'envasat Edat: d e 2 0 a 3 0 anys. Mitjà de transport propi Residència a f Urgell. Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: BeHpuig. Ref:19P>40 8 P E O N S HORTKTULTORS/ES par a l a recol·lecció de cebes Edat: de 2 0 a 3 0 anys. Mlttè de transport propi. Residència al Pla d Urge» Sou brut anual aproximat 1.800.000 Municipi: Miralcamp. Ref: 1 9 0 3 8 9

SERRALLER/A 2 anys d'experiència e n el sector. Residència al Segrià. Contracte d e 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.500.000 Municipi: Lleida

COMERCIAL par a empresa de productes de perruqueria E d a t d e 2 5 a 4 S anys Vehicle propi. S o u brut anual aproximat 2 . 1 0 0 . 0 0 0 Municipi: Figuera* (AH Empordà).

177328 Formació: FP2(ehii,liMtt»l), 2 anys d'experiència e n SI sector.

CametBI.

Sou brut anual aproximat: 2.100.000

Residència at Sagna. C o n t r a d a d e 3 mesos, prorrogat*». Sou brut anual aproxima!: 1.900.000 Municipi-Lleida. Ref: 1 7 7 3 2 2 MUNTAOOR/ADE QUADRES E L È C T R K » OE MANIOBRA I CONTROL E d a t d e 2 1 a 3 1 anys. Formació: P P 2 o simoar. Experiència e n muntatges d'armaris elèctrics, pneumàtica, ete. Residència al Baix Penedès. Sou brut anual aproximat 1.800.000 MunicfphL'Arboç.

1 any d'experiència en el sector. Jornada completa. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Comarca: Alta Ribagorça. Ref: 1 9 1 9 9 »

•m

Edat: de 19 a 2 6 anys.

d'alta i baixa tensió CametBI. Residència al B a n Ebre. Jornada completa. Contracte per obra o servei. Sou brut anua) aproximat: 2 . 3 8 0 . 0 0 0 Municipi: Tortosa.

4 AOENTS D'ASSEGURANCES E d a t d e 2 5 a 4 5 anys F«TT«ció.COUoequtvalent. JornajckiQompfeta. Formació a càrrec de l'empresa S o u brut anual aproximat 3.000.000 Comarques: O s o n a l R i p o M s . R»f:1T9733

Residència a l'A* Empordè.

Ref: 1 7 9 5 9 0 PISTER/ASOCORRtSTA p e r a pistesd'eequf

p e r a ese^ad'trrformèBcadeBarcelona Experiència e n la doeèncas. valorable. Possibilitat dímpartir ela» »eirfallreaproBra»i<eB oespeciolitats. _t Jornada de dilluns a divendres (de 18h a 20h). Sou brut anual aproximat 2.400.000

rUt.HHW

TECNKVA EN ASSESSORAlBBíTPROFESSIONAI. E d a t d e 2 5 a 5 0 anys. Lsoanctatura en psicologia o pedagogia. Expetlènciaenorierttaclotaseaaaoramant professional, valorable. Curaopostgrauo> t e c * * e n r x l e r t a c » professional Sou brut anual aproximat: 2.900.000 Municipi: Badalona (Barcelonès).

ttèfimm

PROFESSOR/A DE CUPPSR p e r a eacotetf informèfioa Experiència e n la docència, valorabte. Possibilitat d'impartir d e s * * * d'altre» programes o especialitats Sou brut anual aproximat 2.400.000 Municipi: Barcelona. Ref: 1 9 1 7 9 9 PROFESSOR/A O t L ' À R E A DE TECNOLOGIA d'ensenyament lacundari obligatori Sou brut anual aproximat 1 9 6 0 0 0 0 Municipi: Lleida Rafi191893

RWTT tq03>B

ELECTRICISTA

Experiència en el sector.

MurúóptErnpurlabrava

VENEDOR/A per a e m p r e s a d e publicitat Edet: d e 2 5 a 4 0 anys. V e h i d e propi. Sou brut anual aproximat 2 . 1 0 0 . 0 0 0 Municipi: Víla-eecra (AM Empordè). Ref: 1 9 0 9 2 4 ASSE3SOR/ACOMERCIAL per a la venda d e cursos d'anglès E d a t d e 2 3 a 5 5 anys. Ckxwixerner^ d'angles, vatorabtes V e h i d e propi. Ck>ntracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2 . 8 0 0 . 0 0 0 Municipi: Banyoles (Pla de l'Estany)

MECANIC/A Formació: F P 2 (mecànica), Coneixement superior d'anglèsid'Acoess. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Mataró (Maresme). Ref: 1 8 1 4 — DELINEANT INDUSTRIAL E d a t de 2 5 a 3 6 anys Formació: F P 2 (delineació) 2 anys d'experiència e n el sector. Residència al V a i l e t Occidental. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Rubí. Ref: 1 8 1 8 0 8

E m p r e s a de transports de Figueres (Alt Empordà) XOFER/A E d a t d e 2 5 a 4 0 anys. Carnet C 1 V e h i d e propi. Sou bruFanual aproximat 1.900.000

ffrtr;,no*»i,

XOFER/A DE CAMIÓ per a e m p r e s a d e transports de Terrassa E d a t d e 1 8 a 3 0 anys. Formació: E O B . 1 any d'experiència e n el sector. ÇametCI. Residència al Vallès Occidental Contracte d e 6 mesos, prorrogable. S o u bru» anual aproximat: 2 . 0 0 0 . 0 0 0 - i S i a "

ENOOMADOR/A per s empresa d'arts gràfiques d e Terrassa E d a t d » 3 0 a 6 5 anys 3 anys d'experiència en el sector. CametBI. Residència al Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Ref: 1 8 1 4 9 0 IMPRESSOR/A. d e planografia offset monoootor E d a t de 2 3 a 5 0 anys. 1 any d'experiència en el sector. CametBI. Residència al Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Municipi: Terrassa Ref: 1818

LUCENCIAT/ADAENPSICOLOGIA Edat: de 2 6 a 4 5 anys. 1 any d'experiència e n el sector. Jomadaeompleta. S o u brut anual aproximat 2 . 5 7 6 . 0 0 0 MunkSpfc Ueida. « • f t 180827 E m p r e s a del sector energètic de Barcelona cerca MFOfWATIC/A d*ap»cacr0ris tècniques i industrials 3 anys d'experiència. Domini del aenguatgeC. ConebcernenteoTentomvisuel.aisteniesoperatius rnuUuaKXv^apasarioncenterrvsieal.vaiorables. Sou brut anual aproximat 4 . 0 0 0 . 0 0 0

TORNER/A Edat màxima: 4 0 anys. Experiència en l o c similar. Residència al Montsià. Sou brut anual aproximat 2.030.000 Municipi: Amposta Ref: 1 7 9 4 2 0 SOLDADOR/A p e r a e m p r e s a d e maquinària d e Manresa Edat: de 2 5 a 45 anys. 5 anys d'experiència e n et sector. CametBI. Residència al Bages. T o m nocturn. Sou brut anual aproximat 2 . 5 0 0 . 0 0 0 Ref: 181879

PLANXISTA D'AUTOMÒBILS Experiència e n Hoc similar, Sou brut anual aproximat: 2 . 4 0 0 . 0 0 0 Municipi: Lleida.

•íefcimji FUSTER/A EBENISTA Edat: d e 2 5 * 4 0 anys. Experiència, vatorabie. Sou brut anual aproximat 2 . 0 0 0 . 0 0 0 Municipi: VttaWarefx<Gironè») Reft 1 7 9 9 3 9

SANT CUGAT

\S wWL 15 MANIPULADORES

4 MOSSOS OE MAGATZEM

Per a ETT amb contracte a Barberà del Vaflès. Tasques variades com a operaries Es valorarà la tenença de vehicle per a transport individua fins el lloc de treball. Possibilitat de diierents toms intensius. Contracte de sis mesos. Retribució: 90.000 netes mensuals.

Per a ETT amb contracte a Barberà del Vallès. Es valorarà tenença de vehicle propi per a transport individual al lloc de treball Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte de sis mesos. Retribució de 105.000 netes mensuals. Ret.501

& Ajuntament de (|f| Sant Cugat del

1 ADMINISTRATIU Per a Fundació a Barcelona. Tasques: Tràmit de correspondència urgent, Recepció i atenció telefònica, ensobratge ràpid. Coneixement de Word Excel i Accés. Cal tenir incapacitat motriu amb certificat oficial. Contracte d'un any. Ref: 505

INTERINA Per a casa particular a Valldoreix. Caldrà fer feines de la llar i dormir a la casa Sexe dona Edat Indiferent. Règim d' empleats de la llar Retribució de 90 000-100.000 neles al mes Ref: 504

OPERARI DE CADENA DE MUNTATGE Per a ETT amb contracte a Cerdanyola Per classificar i empaquetar peces de ceràmica. Formació FP o simiar. Sexe: Home. Edat entre 18 i 25 anys. Jornada de 40 hores amb toms rotatius Retrbució: 105.000 netes/mes Ref: 496

2 CAIXERES Per a gran superfície situada a Sant Cugat del Valès. NO cal experiència. Horari, dijous tarde, divendres i dissabtes. Contracte eventual de 20 h., fins al 31 de gener. Retribució de 55.000 bruteeAnes. REr498

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Servei d'Ocupació Municipal

Ajuntament de Sant Cugat del Vailet

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 1 1 , 3r 0 8 Í 9 0 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EISÍCANTONS

Divendres, 23 d'octubre de 1WH

B à s q u e t

Primer triomf de la UE Sant Cugat a Segona Catalana

Un inici excel·lent • Despit dWer mdk ta ten> porada passada l'ascens de categoria passant per un meraorabíe Esportiva Sant Cugatfraencetat

Joan Rama: "Aquest triomf ens donarà tranquil·litat per treballar" L'equip masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat ja sap el que és guanyar un partit de lliga en la present temporada després que dissabte s'imposés a

la Sala Escolar al CB Castelldefels per 8 3 punts a 65. Tothom és conscient de la importància que té aquesta lliga on els primers vuit classificats assoliran

l'ascens a Primera Catalana. L'entrenador Joan Rama ha aconseguit la primera victòria en enfrontament oficial com a tècnic santeugatenc.

À.L - Sant Cugat -

L'equip masculí de bàsquet de la l'K Sant Cugat va aconseguir dissabte la primera victòria a la lliga en la present temporada, després de la disputa de la quarta jornada de lliga de Segona Catalana. Kl conjunt vermell-i-negre va desfer-se del CB Castelldefels per 83 punts a 65. Aquesta també ha estat la primera victòria en competició oficial de l'entrenador santcugatcnc Joan Rama com a màxim responsable del sènior masculí, que s'ha mostrat molt satisfet per aquest fet. Kl més important, segons Rama, és que "aquest triomf ens donarà tranquil·litat per continuar treballant" i ha reconegut que "és molt difícil aixecar la moral dels jugadors quan s'encaixa una derrota darrere una altra". L'entrenador ha explicat que el seu equip està fent un bon treball a les sessions preparatòries i que "la línia ascendent en el joc que vam encetar a casa amb el Bàsquet Ribes i que va continuar fa dues setmanes a la pista del Reus Deportiu ha tingut finalment el seu fruit". Respecte de l'últim partit davant el CB Castelldefels, Joan Rama ha destacat "els molts punts anotats i

L'equip masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat va sumar la primera victòria de la present taantrada. Foto: XXVIUMOSA

els pocs rebuts, l'esperit de sacrifici dels jugadors i la concentració d'aquests al llarg dels quaranta minuts de partit". Entre els vuit primers Com ja és sabut, els vuit primers classificats pujaran a Pri-

mera Catalana, a causa dels canvis d'estructuració de categories previstos per a la campanya 1999/2000. Malgrat que en aquests moments la UE Sant Cugat no sigui entre els primers de la taula, Rama apunta que "per la qualitat dels nostres jugadors podem assolir l'ascens".

A Rama però, el que més el preocupa ara mateix és que l'equip santeugatenc "consolidi aquesta línia ascendent en el joc per poder escalar llocs a la taula". La millor manera per consolidar aquest bon moment seria vèncer diumenge a la pista del Maragall.

una

mm va ser ei CB íawaa -84 a 60-, d segon l'Associació Esportiva Sant Martí Espot -35 a 51i e n k d à a mjornada l'equip vermell-i-negre ha derrotat «1CBP Línia Hogar a la Saia Escolar per 76 punts a 57. En aquest xoc entre les santeugatenques i les de Vilanova i la Geltrú hi havia en joc et liderat, que finalment ha estat per a les jugadores que aquesta temporada dirigeix Oscar Pedroche. El tècnic ha valorat "molt positivament" aquest començament de lliga, tot i que ha assegurat que l'objectiu d'enguany contínua sent, malgrat els bons resultats obtinguts, el de "mantenir k categoria". De fet, el tècnic ha assegurat que nosera fins a la vuitena o novena jornada quan es podrà començar a valorar el futur del seu equtp a la competició de lliga. Oscar Pedroche ha explicat que "Peqiïíp encara és en fase de rodatge i d'acoblament al nou sistema" i ha afegit també que "en aquests moments som només a un 60% de les nostres possibilitats", L'entrenador del primer equip femení ha reconegut que disposa d'una "plantilla curta" i ha explicat que no tanca lesportesaanapossible incorporació. Diumenge a partir de dos quarts de deu del matí, la UE Sant Cugat visita ia pista de L'Hospitalet "B", un dels conjunts que, segons Pedroche, seran a la part alta de la classificació. /À.L.

H a n d b o l

Primera derrota de la UE Sant Cugat a casa en un any i mig L equip santeugatenc visita VHandbol Bordils À.L'. - Sant Cugat -

L'equip d'handbol deia XV. Sant Cugat no va poder superar el Kemac Castelló diumenge al pavelló municipal i va acabar cedint per 22 gols a 24 la primera derrota a casa de la present temporada. A

més, aquesta desfeta és la primera que encaixa en un any i mig l'equip santeugatenc com a equip local. Així, mentre el Castelló, que és líder amb 6 punts, continua sense conèixer la derrota a la lliga, tot i que ha jugat un partit menys, l'equip vermell-i-negre és novè amb 4 punts. En aquest

partit, la l'E Sant Cugat no va mostrar-se ni molt menvs inferior a l'equip visitant. La c i n q u e n a jornada del campionat de lliga a Primera Nacional durà el conjunt que entrena Joan Sancho a la pista de l'Handbol Bordils, que en aquests moments és desè a la classificació.

UUESantCufatva

F·teXWlUUMSA

Esports

ELS ICANTONS

Voleibol

Divendres, 23 d'octubre de 1998

Futbol

El C V Sant Cugat guanya a Santa Coloma i j a és tercer Zoran Nikolovski: "Jo sempre he confiat en les meves jugadores"

sala

L'Olímpyc cau a Mallorca i se situa penúltim À.L.

Aquest excel·lent debut a la lliga ha facilitat que l'equip que dirigeix Zoran Nikolovski passi a ocupar la tercera posició a la taula, però amb els mateixos

Dos partits a Primera Divisió Nacional s'han acabat traduint en dos triomfs del sènior femení del CV Sant Cugat davant el CV Terol i el CV Santa Coloma.

"jo sempre he confiat amb Ics meves jugadores i per això sí que m'esperava que juguessin a un alt nivell de joc".

Al.KX Lol'KZ - Sant Cugat -

Kl sènior femení del CA Sant ( 'ugat va sumar dissabte passat la segona victòria de Primera Nacional en imposar-se a Santa Coloma per 1 set a 3, amb parcials de 15-12, 4-15. 12-15 i 7-15. Aquesta ha significat la segona victòria a la lliga. Kl conjunt santcugatenc, que ja és tercer, va perdre el primer set amb el Denver CV Santa Coloma, però va referse i es va acabar imposant amb claredat. Kl tècnic Zoran Nikolovski ha ressaltat aquest fet explicant que "l'equip ha demostrat que també pot remuntar un partit quan les coses se li posen d'esquena, i això és perquè tenen qualitat per fer-ho". L'entrenador ha destacat per sobre de tot l'entrega de les seves jugadores, que "han incomodat en tot moment l'adversari i no han donat cap punt per perdut". Després del baix rendiment del CV Sant Cugat a la pretemporada, on es va haver de conformar amb un quart lloc a la Lliga Catalana, el sènior femení està oferint un bon nivell en aquest començament de temporada. Nikolovski, però, matisa que

Jocs

punts que els dos primers: el Winterthur Barcelona i el C V L'Illa Jordi de Castelló. Aquest cap de setmana, el CV Sant Cugat rep el CV Quart de València

Vol la tercera

Zoran Nikolovski creu que és vital guanyar el partit de dissabte a les sis de la tarda al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix davant el CV Quart de València, que ara mateix ocupa l'onzena i penúltima posició a la taula amb dos punts, i sense conèixer encara la victòria en la present temporada. Pel tècnic santeugatenc l'actual classificació de Fequip visitant no té cap tipus d'importància perquè "cada partit és diferent". El que sí que té molt clar és que "si no baixem el nostre nivell sóc optimista amb vista a aquest xoc". Nikolovski també ha reconegut que no té referències del rival. Per a aquest partit, Nikolovski no podrà comptar amb les germanes Santamaría, Carlota i Samanta, que per motius personals no podran ser al panit. El tècnic ha explicat que "són dues baixes importants". A qui podrà recuperar per a aquest partit serà Ainhoa Mena, que torna a l'equip. Després de jugar davant el CV Quart, el conjunt santeugatenc haurà d'a-

Esportius

- Sant Cugat -

La derrota de l'Olímpyc en l'última jornada de lliga a la pista de l'Elèctrica Ciem per 6 gols a 1 ha provocat que el conjunt florestà passi a ocupar la penúltima posició del grup sisè de Primera Nacional A. Els jugadors d'Angel Ruiz encara no coneixen el triomf. després d'empatar els altres dos partits disputats. Demà. a partir d'un quart de sis de la tarda, l'Olímpvc rep l'Hospitalet.

P a t i n a t g e

L'EPA celebra més èxits • Moaat/ Sant Cugat -

rtarip hiiMi M CV tat daMtaW H MM

frontar, segons Nikolovski, tres partits clau: a la pista de l'Hortons, a casa amb el Winterthur Barcelona i a Castelló amb el CV L'Illa Jordi. Aquest bloc de tres partits, el tècnic els ha qualificat "de molt complicat", tot i que espera treure'n un balanç positiu. Divendres passat, es va celebrar la

NtieptraajL raiKnc

IV Nit del Voleivol Català i el CV Sant Cugat va rebre dos trofeus: el sènior masculí per haver assolit l'ascens a Segona Divisió i el femení per haver aconseguit la temporada passada la Lliga Catalana. Carles Castro ha confirmat que dimarts s'inicien les proves del Centre de Tecnificació.

Laura Palomo, Carlota García i Núria Carrera, de l'EPA, van superar dissabte a Mollet la prova del certificat. D'aquesta manera, s'han classificat per prendre part al Campionat de Barcelona de debutants, que se celebrarà al desembre. Amb aquestes, ja seran vuit les patinadores que representaran l'EPA Sant Cugat en les competicions de Barcelona, Catalunya i Espanya en la present temporada. /À.L.

Escolars

Els Jocs comencen demà amb més participació que mai La competició local començarà el dia 31 Jocs. Jordi Tomàs, coordinador dels Jocs Esportius Escolars a Sant Cugat apunta que "sí que és cert que hi ha hagut un augment en la parLa XVIII edició dels Jocs Esporticipació respecte de la temporada tius Escolars comença demà al matí, passada" i afegeix que la inscripció quan els conjunts santeugatencs Més participació resta oberta tot l'any. Quant a les que prenen part en competició comarcal afrontaran la primera jornaL'Organització dels Jocs Esportius escoles que hi participen, tant les da. La resta d'equips que partici- Escolars a Sant Cugat, l'OMET privades com les públiques hi aporten el mateix nombre de participen en la lliga de Sant Cugat i Rubí (Oficina Municipal de l'Esport per pants. El bàsquet és l'esport amb ho faran tot just una setmana més a Tothom), ja ha fet públic que la xidemanda. Enguany, hi participaran tard, excepte el voleivol femení ale- fra de més de 1.000 participants en dues noves escoles que fins ara no ví, que ho farà el 7 de novembre. la passada edició es veurà superada ho feien, que són el Viaró, en handEls esports i les categories que de- enguany. El fet principal que ha butaran demà són: bàsquet femení causat aquest fet ha estat la preins- bol aleví, i l'Europa, en futbol sala i masculí infantil, voleibol femení cripció oberta abans de l'estiu i tam- aleví. Les entitats que col·laboren cadet, voleibol femení infantil, vo- bé ha influït molt les Setmanes als Jocs són el CVSant Cugat, el leibol femení juvenil, voleibol mas- Obertes, una promoció a les esco- Futbol Sala Sant Cugat i la Unió Esportiva Sant Cugat, en handbol, culí infantil, futbol 7 en totes les les públiques que ha aconseguit bàsquet i tennis taula. categories i finalment futbol 11 tam- copsar l'interès dels més petits pels ÀL.

bé en totes les categories. En total, 29 equips locals prendran part en competició comarcal, mentre que 44 ho faran entre Sant Cugat i Rubí.

Els JKS Espirin Esettars tmmtm anri. Fita: XWIUMMU

Esports

E1S4 CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

Hoquei

herba

Futbol

L'excel·lent inici del Júnior femení el situa entre els millors Prova de foc de l'equip santcugatenc al camp del Sardinero Les victòries davant la Reial Societat a Sant Sebastià i l'Atlètic de Terrassa a Sant Cugat han facilitat que l'equip femení del Júnior ocupi la segona posició a la taula, compartint el liderat amb

el C D Terrassa. Així, el conjunt que dirigeix la jugadora-entrenadora Núria Olivé és dins l'objectiu que s'ha marcat aquesta temporada: acabar la lliga entre els cinc primers. Aquest cap

de setmana les jugadores del Júnior es desplacen a Santander per jugar davant el Caja Cantàbria Sardinero, quart classificat, i un dels equips que millor coneix la categoria.

AI.KX LÓPKZ

- Sant CugatL'equip femení del Júnior continua compartint el liderat de la Divisió d'Honor femenina, però ara passa a ocupar la segona posició amb els mateixos punts que el Club Deportin Terrassa. que en té quatre. L'equip santcugatenc ha sumat dues victòries en les dues primeres jornades del campionat, evidenciant així el bon moment que travessen les jugadores de Núria Olivé. Kl Júnior va imposar-se a l'Atlètic de Terrassa per 4 gols a 1 i s'afiança així a la part alta de la classificació. "Kn aquest inici del campionat, les coses ens estan sortint molt bé", ha reconegut Olivé, que ha destacat per sobre de tot "l'excel·lent treball" de les jugadores que dirigeix. L'entrenadora-jugadora del Júnior ha ressaltat que el fet d'imposar-se al primer partit al camp de la Reial Societat, l'actual campió de lliga, "ha donat molta moral a l'equip". L'equip femení del Júnior està acomplint a la perfecció l'objectiu que s'ha marcat per a aquesta temporada: situar-se entre els cinc primers classificats. Malgrat tot, Olivé ha recordat que "la lliga tot just acaba de començar i la nostra

MMStaésUpbRtHUMJMirftiMMqM·qMsbtgnpmdista

és una categoria en què els equips tenen un nivell molt semblant". Aquest cap de setmana, l'equip blau-i-negre es desplaça a Santander per enfrontar-se al Sardinero, un dels equips que més coneix la Divisió d'Honor i, segons Olivé, on guanyar serà molt difícil. L'equip de Santander ocupa

F u t b o l

El Sant Cugat continua sense guanyar a casa en empatar amb L'Hospitalet - Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport, que a falta de cinc minuts vencia L'Hospitalet per 1 gol a 0, va acabar empatant el partit a un gol després que el conjunt visitant transformés un penal. A més a més, amb empat a 0 gols, el santcugatenc Bayo va errar un penal. Centre nador-jugador del Sant Cugat, Hans Schónhofer, s'ha mostrat preocupat per les errades defensives que comet el seu equip en ocasions puntuals, que acaben facilitant gols a l'equip visitant. D'aquesta manera, Schónhofer ha declarat que "estem pagant molt car les errades defensives que cometem i en aquest partit en concret vam deixar escapar dos punts per

innocents". T e n i n t e n compte que l'Hospitalet és a priori un dels adversaris directes per el·ludir el descens, el tècnic vermell-i-negre ha reconegut que aquest enfrontament "era molt important guanyar-lo". Així, el conjunt santcugatenc ha sumat el segon empat consecutiu al camp municipal d'Esports i continua sense conèixer la victòria a casa. Els dos propers partits de lliga són davant el Barceloneta i el Ripollet, dos equips que podrien barallar-se a finals del campionat per no perdre la categoria. Hans Schónhofer tenia previst sumar 6 o 7 punts en aquests tres xocs. Diumenge al matí, l'equip vermell-iTnegre juga al camp de la Barceloneta amb les baixes ja conegudes de Gómez, Pujol i Bruno. /À.L.

la quarta plaça amb 3 punts, amb una victòria i un empat. Per a aquest xoc, el Júnior no presenta cap baixa. No aixequen cap Quan ja s'han disputat quatre jornades del Campionat de Cata-

Futbol

L'entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quiiïoà, podria incorporar en breu Isaac, un jugador que prové del Català Babar i que dilluns ja va començar a entrenar amb els qui a partir d'ara podrien ser els seus nous companys. A l'hora de tancar aquesta edició, encara no s'havia concretat el fitxatge però si finalment s'incorporés a la disciplina vermell-i-negre fins i tot podria jugar aquest diumenge al matí davant el Maxon "B". El Winterthur, amb equipatge nou, va empatar a 1 gol dissabte amb el líder del grup, l'Èpic Versalles de Terrassa, un equip que la temporada passada militava a

À.L. - Sart Cugat -

En la quarta jornada de lliga del grup catorzè de Tercera Regional que es va celebrar diumenge, es van disputar dos derbis locals. D'una banda, la PB Sant (Jugat va imposar-se a Can Magí davant el I /i Farga per 2 gols a 1, mentre que la l ' D Mira-sol Adesa Bacó apallissava el Júnior per 6 gols a 0. Quant a la classificació, el millor equip santcugatenc és el Mira-sol, que és sisè amb 7 punts però a tan sols tres del líder en solitari, el les Fonts. Kl conjunt que dirigeix enguany Enrique Fortes compta amb un balanç a la lliga de dues victòries -Can Boada i Júnior-, un empat -Pena San Pedró- i una derrota -Montserrat-. Fortes ha declarat mostrar-se satisfet amb el seu equip, tot i que ha assegurat que no és "ni a un 40% de les seves possibilitats". Pel que fa a la Segona Regional, el primer equip de la Farga va perdre a Barberà, que és líder, per 3 gols a 1. Un cop celebrada la darrera jornada, aquest equip és onzè de divuit equips, amb 7 punts.

F0TB.E4C

lunya i ja tan sols en resten tres perquè acabi, l'equip masculí del Júnior encara no ha puntuat en aquesta competició. En la darrera jornada, els d'Andrés Barrientos van perdre a Barcelona amb el RC Polo per 3 gols a 2. El proper adversari de l'equip masculí és el F C Barcelona.

K à r t i n g

Campos vol fer-se a m b el Fórmula

s a l a

El Winterthur, novè a la taula, podria incorporar molt aviat Isaac - Sant Cagat -

Els derbis, per a la PB Sant Cugat i el Mira-sol

Divisió de Plata amb els santeugatencs. "Respecte els dos últims partits, hem millorat en defensa i en actitud", ha declarat Quifioà, que s'ha mostrat insatisfet per "haver errat tantes ocasions de gol". Després de la quarta jornada de lliga, el FS Sant Cugat és novè a la taula amb 5 punts, a cinc dels quatre primers llocs de la classificació. Diumenge a les onze del matí, el conjunt vermell-i-negre visita la pista del Maxon "B", filial de l'equip que milita a plata. El rival dels verme/l-i-negre és setè a la taula amb un punt més. L'entrenador santcugatenc José Luis Quifioà ha assegurat que "en cada partit que juguem tan sols ens val la victòria" i ha afegit que "m'encanta aquesta pressió". /A.L.

La setena i penúltima prova del Campionat Fórmula Catalunya de Karts se celebrarà diumenge al circuit de la Seu d'Urgell i tindrà com a principal al·licient que puntuarà un 50% més que la resta de curses. El pilot santcugatenc amb més possibilitats d'acabar ocupant la primera posició final és Oliver Campos, que en la categoria cadet és segon a nou punts del primer, Alfredo Saldón. El seu germà Daniel, també en categoria cadet, és onzè a la general. En categoria júnior, Jordi Monserrat és quart i lluitarà per fer-se amb una de les tres primeres posicions. Finalment, en categoria de 125 c.c, Xavier Illa, onzè classificat, provarà de remuntar posicions, mentre Sandra Bel ha confirmat que no participarà en aquesta cursa. Aquest Campionat Fórmula Catalunya posarà el seu punt i final el 15 de novembre, quan es disputarà l'última prova i es decidiran els vencedors. /À.L.

Esports

E I S 4 C A 1 V I W S Divendres, >J d'ortubrede 1998

Hoquei

p a t i n s

E s q u ai

Els equips sèniors del PH S a n t Cugat, per bon camí Tots dos conjunts ocupen els primers llocs a la classificació Els dos equips sèniors que presenta e l Pati Hoquei Sant Cugat per a aquesta temporada han fet un excel·lent inici a la • g a . Desprès de la disputa de les dues primeres jornades, el primer equip c o m p t a

a m b un balanç a la lliga d'un e m p a t i una victòria a m b el S a n t a Isabel i el S a n t a Perpètua, mentre que el sènior B ha derrotat l'Esplugues i el S a n t Ramon. A m b aquests bons resultats, e l s d o s equips

vermell-i-negre ocupen les primeres posicions a la taula q u e provaran d e consolidar aquest c a p d e setmana. El primer equip rep el Sentmenat diumenge al matí i el segon visita aquesta nit el Congrés.

Àl.KX LÓI'KZ - Sant Cugat-

Un cop celebrades les dues primeres jornades de Segona Catalana, els dos conjunts sèniors del Patí Hoquei Sant Cugat han fet un bon inici de campionat. Tots dos equips són entre els primers llocs dels seus respectius grups després d'imposar-se el sènior A a Santa Perpètua per 4 gols a 5 i el segon equip al pavelló municipal davant el Sant Ramon per 8 a 5. Quant al sènior A, que aquesta temporada s'ha fixat com a objectiu l'ascens a Segona Catalana, va derrotar un conjunt que, segons el tècnic Lluís Sànchez, és un dels candidats a l'ascens. L'equip santeugatenc, que perdia per 3 a 0 va arribar al descans amb un 3 a 2 i finalment va assolir el definitiu 4 gols a 5 que donava el primer triomfa la lliga als vermell-inegre després d'empatar amb el Santa Isabel en la primera jornada. "El triomfa la pista del Santa Perpètua ens donarà molta moral", ha comentat Lluís Sànchez, després d'ensopegar amb el Santa Isabel en la primera jornada. Diumenge, a partir de dos quarts d'una del migdia, el primer equip del PH Sant Cugat s'enfronta al Sentmenat, un equip que la tem-

í \ ;•:>?•

ÇXJÚOtt%

i^mgM^

Mat alt

porada passada va endur-se el triomfen ia seva visita al pavelló municipal per 3 gols a 5. A Sentmenat, però, els de Lluís Sànchez van vèncer per un contundent 1 a 8. "Guanyar aquest partit és clau, no podem deixar escapar cap punt a casa", ha matisat l'entrenador vermell-i-negre.

NU El sènior B, una sorpresa El magnífic inici al campionat del segon equip de l'entitat ha encoratjat de valent els jugadors júniors que integren aquest equip i que juguen en ambdues categories, la sènior i la júnior. Sànchez, que també dirigeix

NltHC

aquest conjunt, ha declarat que "per a mi aquest començament de lliga no és cap sorpresa" i ha explicat que no descarta que aquest conjunt "se situï entre els millors del seu grup". El sènior B es desplaça diumenge a Barcelona per enfrontar-se al Congrés.

Annandale guanya al circuit infantil À.L. - Barcelona / Sant Cugat -

El jugador de l'Esquaix Sant Cugat Philip Annandale es va proclamar el passat cap de setmana campió de l'última prova del circuit català infantil d'esquaix, que es va celebrar a les instal·lacions barcelonines de l'Esquaix Rocafort. En categoria sub-16, Philip va derrotar el seu germà Alex en la final d'aquesta prova per 3 sets a 2. Després d'assolir aquest resultat tan positiu, els germans Annandale s'han classificat per disputar el Màster català el proper 21 de novembre a l'Esquaix Blanes, on prendran part els millors d'aquesta categoria i serà llavors quan quedarà decidit qui és el millor en sub-16. Aquest cap de setmana es disputa a l'Esquaix Castellana de Madrid l'Spanish Júnior Open, una de les proves en categoria sub-15 del circuit europeu. Els santeugatencs que hi prendran part seran els germans Annandale i Pablo Artieda. D'altra banda, també se celebra, però a l'Esquaix Stadium de l'Hospitalet, el Campionat de Catalunya d'individuals de Segona i Tercera Categoria amb participació de jugadors locals. De segona, hi jugaran Santi Grau, cap de sèrie número tres, Joan Casas, Carles Juncosa, Paco Rueda i Dani Guerrero, i de tercera Raül Artigas, cap de sèrie número 1.

Casal dels Infants del Raval

tntermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111t28

Entitat: 0182 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-250000185*

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins

Mans Unides Sant Cugat

de Sarrià) Entitat: 2013 Caixa de Catalunya Oficina: 0 1 0 0 Núm. compte: 57-0200662441

Entitat: 2 0 1 3 Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

Col.labora-hi!

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

Esports

ELS í CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

FUTBm Primera Catalana 12JJ0 Barceloneta-Sant Cugat <Di«.)

l a Divisió Alevi

Segona Divisió "A**

15,00 Sat» CristóbiJl*SantCag»t {D!*.) 10.45 Ripoüet-PB &n»t€ttist (DàÜ 11,30 M«a-*>1 AtfesaCa» ft»U (JDis.)

17.00 VMí*X*-Oilmpyc Floresta (D*.}

18.00 A%*»fr^a-MasJtuier<Dk.)

2a Divisió aleví 12,00 L« F3ígí^»P«dtoLume«<CKw.)

Tercera Regional 16.00 Matedepereac-PB St Cugat (D».) 10.00 La Farga Castellar (Dia,) 12.00 Car» Fatjó-Mira-sol Atlesa (Da>.) 15.00 Juníor-San Pedto (Dis.)

Parador-UE Sant Cagat

19.00 Nayardesf-yas Janer (Dis.)

Juvenil 2 a Catalana

2a Divisió Femení

Segona Div. "B" fem.

18.00 PB Saat Cugat-Aadateia (Dis.)

l a Divisió Juvenil 11.4S Sant Pedtol^HtKSíj-StCiigat (Diu.)

Segona Cat. fam.

2a Divisió Juvenil

1030 UHwpitalet-DE SantÒigat $>i«.)

12.00 Sant Cugat-Barberà (Dia.) 11.00 Jún«>t-Mata<k!pçía (Diu.)

2a Divisió Cadet CEP Sant Cugat (Descansa) 11.30 Pajariï-PB Saat Cugat (Dis.) 16.15 Saiesians-Sant Cugat ÍDï$.)

Sub20 Júnior ' 19,30 1PS1-ÜE Sant Cugat (Dís.)

2a Divisió Infantil 10.00 Mira-soJ-lx*. Mere«gaes<Dïs.) 16.00 PB St Cugat-Sao hüremo (Dís.) 11.30 Vjladecavalls-Sani Cugat {Dts.)

A l e V l wm

12,00 PHSantCugst-CapelkífesíDk) 20JO (JE Sa»€ïugat-C«mdlà (Dis.)

12M úimtiU MC-Les Planes (Dia.) 11.30 Ma* Janer-Martotelics {Diu.)

Cadet 2a Catalana

Juvenil 2a Divisió

Cadet Lliga Catalana

1&30 VBíamar.W. Sant Cugat (Dís.) 11.45 Ctón^yc Floresta-Pa rets (Diu.)

Canovelfes-Dï£ Saat Cugat

Cadet 1a Divisió

19.00 U£ SancC^spSant Andreu £Dk)

Prebenjamf "A" 11.00 PH SantCtigat-CapeÜatfe (Dts.)

Prebenjamí "B"

.Cadet 2a Cat. fem. Sant Esteve-VEgà* Cugat

TS-NNiS TAULA

Primera Categoria

12.1$ ínMseías Gareta-Olímpyc (Dis.)

1L00UE S^€^gat*Moa<onae*<Dí».)

Cadet 2a Divisió

Tercera Categoria

17.30 DMSSaml-W Sant Cugat (Dís.)

EfcSGamga-UE Sant Cugat

C. Catalunya Masc.

Infantil

13.00 Júaior-FÇlfeïcetorta (Diu.)

faristes Santv (Dis.) 16.00 CNSsbadefl-W. Sant Cugat (Dts.)

Divisió #üonor fem.

Júnior femení

Alevi

19.00 Vfta&cans-UE Sant Cugat (Ois.)

15.45 Estrtçutas Arque-Olümpyc (.Dis.)

Comarcal 11.00 UE SaatCugat-L*A)iaaça (Diu.)

13.00 SardÍAet<^í^oíot (Diu.)

PETMNCA 3a Divisió

Cadet

Sant Cugat-La Mtna

U£ StCugse-CN Sabadell (Dk}

Segona Catalana 12.30 m

Cadet femení

&Xk&"A"&mimKljm

UM Qm^às^U St Cugat *B" (Dia.)

l|E Sant Cugat (Descansa) UE Sant Gngai?MtuSst$s Rubí

1a Divisió infantil 16.15 Sabadetl-CEF Sant Cugat (Dis.) {#.30EFSabadeIÍ*B&rit Cugat <Díu.) 09.00 Sant Cugat-Batbera (Dts.) 13.30 Sant Quíree-jüniar <Dis.)

-H

16.45 ÍPíota-PH Saat Cugat ÇDjs.}

17.00 Matag*H-DE Saat Cagat (Diu.)

1a Divisió Cadet

>TÏ

3a Catalana

Primera Divisió fem*

17.00 Sant Roe-Sant Cugat (Dis.)

11.45 San C«*hriet-.Vlira.-sot Adesa (DÍIL)

ta 1ÍU5 BardflMJE Sant Cugat (Dis,)

10.00 Vedrana-PB Sant Cugat iDis.) lODOStCugat-San ï>edr<> Lumen íDiu.) 13,00 Júnior-Cao Fat# <Di&)

Veterans

11.00 EF SabadeU-Jóaior(Diu.) 11.30 San Lorenzo-Sant Cugat (Diu.) 18.00 Sant Cugat-Rutó (Dís.) 10.00 PB Sant Cugat-PB R. Uorenç (Diu.)

Segona Divisió "Bw

i i r

1a Nacional fem. 18.00~CVSant C«gat-CVQuart (Dís.)

Segona Dhristó

rUtmUi*; 9MfM

à>gat<I)ts.)

1a Nacional A

5a Divisió

M00CortgtS5s ^-PHSamCugatíDia.)

Sast Prancesc-Atteric Sa Mmh&$~bik$m <fas Rei

Júnior ; 11.00 PH SS0*0ugac-fvto!let (Diu.)

Juvenil fem, C. Cat.

Primera Divisió

Cadet fem» Camp. Cat* Infantil 20.00 CVSantCagat-Cranollefs (Dis.)

16.00 C(j«ss-Fi»qaes Inter (Dís.) 20.30 PB SantCugat-Ràdto/TV IO{Dts.)

Jaan XHI-Escola Thau San LofCttzo-Avctiç "A" San Lorenzo-Avenç rtBM

Alevf

Pureza Maria-IES Sabadell Angeleta Fertçf-IKS Rtb»t i Serra.

WGUEtB&L

Aveeç.G<>l.Í«gï El Cim

Prebenjamí

Infantil Femení

Àgora-Viladecavalls Ca«tcHbJsbal'Àgora

I E.S "tent» Eaülia-CV Sant CUR.U

Infantil Masculí

Benjamí

Col·legit Martí " 8 " -Centre Obert

Juvenil Femení

Sa Divisió fam.

J|L30 PU SaatCugat-Mollet (Dis.)

14*00 PH Sa«tCugat-MoHet (Dis.)

Aveaç«At«au Cadell *A" Col·legí Mard "A"-Arnau Cadell

S&eSÍavj$ta-Mita*i<>}

Fómines

11.00 Maxco-W. Sant Cagat {DÍ«.) 17,15 diírrçíyc-UHosaitsÉK ÍDis.)

16,00€VSa»tC*>gat-SantMartt(Dis)

4a Divisió fam.

Aieví Femení Castellbisfeal·ï'ureza de Marta

Vilanova dtei Caml-Sant Cagat ArlfctíeSaffïCuffat·ûatre Barre* Ca ÂnâàaSímt Francesc

.Saat Jordx-UE Saat Cugar *B" j Cipltegt Tecnos-^eritre Obert À^ftaç-Escola Pia Àp*a-Col.legÍ Vedruna 'Caíitelíbisbal-ÜE Saat Cugat "A"

Infantil Femení Ckime Obert-Torre del Palau A^SBÇ-iF'S Santa Eulàlia

Infantil Masculí

Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 090200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

D i r e c t e al Tercer M ó n

Esports

ELS ÍCAIYTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

SrtO-tot

FUTSOt

183

La propera (25 d'octubre):

Primera Catalana Japiter-Bareeioneta

...l-S

Igualada-Palafrugetl Olot-Masnou

0*2

Cornelia-Valk....

..6-2

Perelada-Gramanet.....

4-1

Manresa-Girona

.0-1

Gufxots-Granollers

Tercera Regional GEUP14

1-1

P.Nuevo-Can Boada....(8U8j>ès) fc**p

*J Hi m »P or «c pa**

(«nina

Juan XXIII-Matadeperene.9-i

Píbfrutsill

I»

t<i

PBSC-La Farga...«~....(no aca-

Sfasn«u

«'.ometia

bat)'

igualada

}

GasteBar-E«pronçéda..íno aca-

bat)

{«iftots

(iiamaaeaí

10 10

KoiH

Tiemp

2 - 2 3

\ »

júpitn

VaB*

KipoHw

1 2

LHot.pnafc· 7

íMnt

^ S

SmQmm

}

í»

6»t4

ï »

ÍÍWtíwd't

27Ï

Z73

* «

^nwffií

l«

t»i

IJKFÍWO

M H

-1-2 .....4-0

Badia-La Planada. 2 Tibidabo-Llano

E,Cjmíravut«4

' <i

tutóXXttï

SjaPedto

2 © ! !

« S I

í~ i

0-3

FCBat«Si3»»4

10 ' »

R C Polo-CDT«rraaMu

AH»S

Frvra»Martl))4

* a

S8 '

Tí Andorra

Í4

ÏZ tt Ií'

runu

t:DTena»a 2

Mofar

V 4 Mel»

1 3

«.

MorusoiK

AtRriç

1 0

3 * 4

Maudep.

l'>

psatij^aS t «

-t

Jutdor

'ï

, t

HNue*»

IFtfaswril

Ï4

£>;•>«•

(.411 FJÍJA

OnBmd»

L a propera (25 d'octubre): Puéblb·Naevo-jBan XXIII; Nfatadeperenç-PBSatat Cugat; La FargaCawdfeíí E^pfowédavUllastretl; Escoia Cer^àByola-Les Fonrs; Can F*t^S; NSra-soI-Adesa: Júnior-Pcft* San Pedró; Can Boada-Montserrat Terrassa.

f, Sevilla

2 2

4 A

RCPok.

f. ( « n i »

•\MÍ*

1 1

Segona Catalana Grup 3

Merengues

Corneltà-Sant Medír

78-88

IJ-lfe>

I»

Caudf-L'Hoapitalet

67-55

NjI«kl,.<lJ

lli

Valts-Sant Jordi

67-56

1 uitien

( m Kull

«I

Casal VHafratw>a-Reu»...91-82

i»

Gelída-Ríbes

Horta-Ripollet

* !« n <>

La iMan^in

Sjn ï.oréíi7t

Maurin-i

• to

Bjitrj

Almeda-MaragaU

..62-63

l FBSC-CasteUdefels

.83-65 86-100 64-75

«w* .

í!l

*>.*?

"»

Pep»»

Vihifcwa

3K4

MíHgütl

3fl • ? l

SJOIMCIÍ»

}

KipctSet

U»

íjn

>. I

2® ~>

16.

<«t ;

% m i

3 *

L a fwopen» (24 d'octubre): Beaica8Í6>Electrica Ciera; OHnapyc Fteesta-L'FlospttaJct; ProsperitatCa^alè-Babair; Llopart-Ripollet; CN Sabadell-CN Caldes; Manresa-Girona; CalvSt-Playaíí de Castellon; Cambrils (desca«fía;>.

Vtaxoo

z «

(Sjntete .

t»

W. SlCupH

Tamíiïa

(,»\fefga

2 2 it

2»

S3,

Esplugues-Sant Martí. 2-3 Algar S»rraenor-Olot........3-Ï •L'IUa Jordi .0-3 .....3-0 Sattta Colorna-Sant Cugat... 1-3 0-3 «•*»,..

ViistKSM Maf 4

Í4

T. Cortada

i z a $ e 4

l.'ArfKttta

Robi

-4 --4

IB •

» a «

» Pau.

ÍT8*J<*£

Cf&MkOjyiitt 2

&WÍ*Htí

'd**!

4 4

'"''

Ei^fcpèíí <>

í-AJSftSwtiwtte

<3u(*S«ttir

<S«

8Mt*€oie«i»

tfetttBM

Ouaa

Kt »

SfcKaKÇJona·

2 2

2 6

2 2

L a ptopíw» Í24 d'octubre): SantMaatí-Wl Barcelona; UI lla Jordi; rlonoss; OlüC-Tefol; CV Sant Cupt-Quart; Ciatadella-Santa Coloma; Espluges-Algar Surmenor.

La propera {24 d'octubre); La propera (25 d'octubre): RC Polo; CD Te*

HOOIEI J-ATWSÍ:

Fmtas Martíti-^G Pat&&cmi Ç-at***; ras Lepanto-L'Arttftttia Merob; l>idústrias Garcta-Tallett»C3oitasda; PB Montsertat-Cea«tlles; VSbmr de

«a<Kà-C3ttbde Campo; Caja t>anta-

Mar-Rubí; Alík &>PeM* L*

bria SaídiBcro-Janior; Rea! Sotie-

MíüÉon- Wtateiïhttf S a a t Cagatj Po»

Segona Catalana GRUP 3

Matga;

5-4 »2-lS

í v o Aadorra^Èetc Versalles.

dad«A^tic de Terrassa.

P«rpètua>PHSC "A".„4'<?*

^eliu-Sant Joon......,.....8-2

GRUP 6

HANDBOL

Isabel-Folgueroles....... 7-9

25-24 29-30 30-19

Manyanet-Sanl Quirze....28-19 P. Sagunto-Sant Ksteve..20-28

1 0

Sarrià Ter-Gavà La Roca-OAR ííràcia GEiEG-F'ardirnes

BÀSQUET

Pl3Mortse*Mf4

ImtòKrfc»

Primera l·.sfutal (JRl l ' C

F.Martin«P,AjTdorra....„.„.4-3 F C Bat5celorta-TàrT«gíu„.^íJ[ L*AmerJla-lndu8trÍa«......,«S·J T. Cortada-PB Morí«erratí4-5 CenteBes-Vilassar $$m*J&4 ' Rubí-Alfa 5

Atara-San Pablo Valdeluz...0-3

. - F í ?ftv.JSL^HF.—Sí- ^

1 1

l a Nacional femenina

,Í9

•*ttHf,.

0 2

VOLEeOt.

4-1

J 0

Prímera Nacional A GRUPS

GC Pums

FUT801SAU

1-5

4 3 ÏBpoUet

La Murga-Maxon..,—^M^J^4 W. St Cugat-Èrnc Vemiltes

«.Sociedad 2

íl

SitAneíO

Ritbí

.163

2&ï

Mil·lenari

(.' Nt-mtlH»

248

t,\

Fai-gn

315

Í71

> > l )

35J

íldrtiers

3*t

l ,a propera í2Sd'oetubre): GEiEG-Maayaaet; Sant QutrzePuen» Ss^nn*>; Saat Esteve Sesrovjres-Tcíde; Bordífe-UESantCugat; <íastelldn-S8iTÍ*ík Ten Pakutordera-La Roca; Pasdínyes-OAR Gracia.

Esp«sn<x<lí i

l-l

Hnniuií»

tipk<ii«»o 4

w* m

Di\T8»> d*tfc«nor femenina

Can Rull-Maurina Kgara,....3-0

La proper» (25 d'octubre). Sant Jçidï-Bàskçt Aimeda; (]çtïtrç Catòlie UHosqpitaiet-Vklls; OwneKàCíaud^Bfequet-Ribes-Horta; Reus IíepoütftfrCJeiïds; Castclldefels-(]asal Vilafranca; Mar^ali-l! K Sant Cugat; Sant Medír-RipoÜet.

Pablo Wúém

Barberà-La Farga. ..3-1 Lumen-Rémulo Tronchoní..2-2 Can Oriol-Rubí 1-4 Merengues-San Lorenzo 3-1

Í>

Univçrsidad d e Sevilla-Aiara; San

C. Montbuí-Sabadell Juventud-Mil·lenari...

OCPM.

Segona Regional GRUPS

Ilhuljlio

Í07

San Pedro-Montserrat.....«..„....4-

(*•>

Granollcrs-Manresa; Prat-Guíxols; L'Hospitakt-Ripoltct.

}

1»

U. Stvilla-Real Sociedad

c»<eH*f

Jtn-ennkl

JúnSor-Attètie Terrassa....

303

Club Ckrapo-Sardíner».„.......Ü-Í

Mira-sol A4e«»-Jw9ioi·,...^.....6-0

La propera (25 d'octubre): Barccioncta-Sant Cugat; Palafrugell* Júpiter; Masnou-Igualada: ValisOlot; Gramanct-Comcllà; Rubí-Pereiada; Girona-Trcmp;

PJ PG P ï

30* 266

H0QUEtS06R£W3«A

Mi»<«l

4p*)p

2 í

Í:j

Les Fonts-Can Fafeo*

Ifi

12 K

\tutfraa

JSí

»7

l Wa*treIi-B.Cerdanyola....,.3-2

I» K

RaRclwnctí

369

« 1 2

l'cretada

Sanierçirt

:'.

Prai

tiiímifen

}

(k-liil,

0-1

Sant Cugat-L'Hospitalet

ï,"Hos())t»fet

Oaldes Mombuí-Juventud 23 Septlw>t*fclïlb 4 riembre; MiMenari-Barbera; La Far- Valte ï ga-San Pedró Lumen: Rornulo íroftr l I K S t « i » w « t cboai-Can Oriol; Rubí-Pefta Los Ciitotlí 4 4 McKa»gBcs;$i*n Lorenzo-Can Rull; t^.tnd!d H<ma 4 Maariaa Egara-Bad'ta;La PlanadaRc^s 4 Tibidabo; Sabadell-Llano.

„...„„.3-Z

Ripolkt-Prat.

«be»

Telde-Bordils 31-18 U B Sant Cugat-Castelió.22-24 tv*, Cuttllrt

P4 PG ï

PS PP

0 i

CiKiH.

MJIIVJUC"

'»

IMRIirVu 4

!>.,

112

111

')«

1(17 IIKI

VIHIJ lt-i

IJRIIJ

IIJlí

Sant F-tcrt; 4

1 va

>«

Il·lilc-

l K Sí < Mtpa 4

2 ÍOl

R.>r<)íl.

»7 1(12

V S-guiuu

«í

lf!7

Elèctrica Cfern-Olimpyc. L'Hospitalet-Monsant.... Català-Babar-Llopart.... RipoUet-CN Sabadell C N Caldes-Manresa..... + • • + ••«O'·íJ (í irona-Galvià..,.»....,....... P.t^astellón-Canïbnls..... . J P 8 Benic artó.. .,

-Laietà -*4 w

M W

«f

MiniV'nl

íki>ft..-irlA

l.'H<«pttoi«f 4

V (,üMe«6n 3

(ïltoiia

<í

í.aíala-Babaf 4

ií»

KUtino

\lt>ïtsant

(^atví j

CNSjlKMtell 4

Iptupun

. H

ae Pt>M>

Ft&tttwte* 2

V> 0

*•** *,

8t»r*Bj»«ua 2

Seaoïteaai

1 0

tstbei 2

)

ía'-2

«.

2- 9

«cp»wt

<:s<:jkk·.

SsotJosSl Kp4p

3-2

, t^i-p» i /í

2 « 2

L * propera {25 d'oíG*ubre): Masqaefe-'UBivcmtari: Caldcs-Santa Isabel; Polgueiolcs-Santa Perpetua; •'ffl SaritCÍBgat-Sentmenar; LaietaStot FeBu Codines; Cerdanyola-Sant Joan.

HS4CANTONS Espectacles

Divendres, 23 d'octubre de 1998

T e l e v i s i ó

Sílvia Servan participarà e n la nova sèrie d e La Cubana Els enregistraments començaran a partir de gener JOSKP MARIA MIRÓ

- Sant Cugat L'actriu santcugatenca Sílvia Servan ha estat seleccionada per participar en la nova sèrie de La Cubana, que començarà a enregistrar-se a mitjan gener de l'any vinent, tot i que ja han començat els assajos. Aquesta producció tindrà, inicialment, 13 capítols i s'emetrà a tot l'Estat. Sílvia Servan farà diferents papers en el transcurs d'aquesta sèrie. De moment, la companyia encara no ha desvetllat ni el contingut ni el canal pel qual es podrà veure la sèrie. En funció de l'èxit, La Cubana podria doblar el nombre de capítols. L'actriu s'ha mostrat molt il·lusionada amb

aquest projecte i de poder treballar amb La Cubana que ha qualificat com "una companyia amb gent molt maca, molt humans" . Servan va enviar un currículum a La Cubana fa més de cinc anys, quan acabava de sortir de l'Institut del Teatre i la companyia encara no havia estrenat el conegut muntatge Cegada de amor. Passat aquest temps, la formació teatral va citar-la amb el pretext que volien conèixer tota aquella gent que els havien fet arribar els seus currículums i que en el seu m o m e n t no van poder atendre. Després d'una primera entrevista van començar les proves, en les quals l'actriu santcugatenca va ser se-

leccionada per la companyia. Sílvia Servan ja ha començat els assajos amb La Cubana i també tot el procés de caracterització i vestuari. La Cubana ha finaliczat rec e n t e m e n t la seva gira per l'Amèrica del sud de Cegada de amor. Aquest tour va començar poc després que la companyia arribés al milió d'espectadors a l'Estat espanyol. Les últimes representacions de Cegada de amor es van fer precisament al Teatre Auditori de Sant Cugat, on van oferir onze funcions. A més de la sèrie, la companyia començarà a treballar en breu en un nou espectacle. Actualment Sílvia Servan també imparteix cursos de te-

L'aariu, Sí/via Servan, treballarà amb La Cubana. FOTO.XAVI LARROSA atre per a totes les edats a la Unió santcugatenca. L'obra de monòlegs Trilogia de minyones, Ocho mujeres o, Un paseo por el alma de Federico són alguns dels últims muntatges de Sílvia Servan. "He treballat sola en molts muntatges i ara em venia de gust formar part d'u-

na companyia", explica. Sílvia Servan ja havia treballat anteriorment a televisió tot i que afirma sentir-se més a gust fent teatre. "La possibilitat de treballar amb La Cubana és un dels únics projectes que realment em motiven actualment en televisió".

tològic i el deliri creador. Un deliri que, per Monsó, "és útil per tal de mantenir la salut mental". Imma Monsó, de 39 anys, viu a Sant Cugat tot i haver nascut a Lleida. L'escriptora és llicenciada en filologia romànica i va ser considerada com una

nova promesa en la literatura catalana el 1996 quan va publicar No se sap mai i el relat de contes Si és no és. Imma Monsó ja ha rebut altre premis en el camp literari com el de Narrativa Ribera d'Ebra per Si és no és.

L i t e r a t u r a

Imma Monsó guanya el Prudenci Bertrana amb 'El trastorn de Polt'

La novel·la tracta sobre una psiquiatra en crisi vocacional

Altres premiats

J. M. M. - Sant Cugat -

L'escriptora santcugatenca Imma Monsó ha estat la guanyadora de la 31a edició del Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la El trastorn de Polt. El guardó es va llirar divendres passat en el marc dels Premis Literaris de Girona. El premi, dotat amb cinc milions de pessetes, l'atorguen la Fundació Bertrana i Edicions 62, que editarà la novel·la. L'obra de l'escriptora santcugatenca va ser seleccionada d'entre les 24 que es van presentar al cer-

tamen. Imma Monsó va mostrar-se satisfeta per haver rebut aquest guardó i per la tasca de "promocionar autors novells". El trastorn de Polt tracta sobre la història d'una psiquiatra en crisi vocacional que es pren un any amb l'objectiu de trobar el pacient ideal. En la trama, situada en una granja de Normandia, també hi ha una història d'amor i un segon personatge, Polt, que té una fòbia a les r e p e t i c i o n s . En aquesta novel·la, segons ha explicat la seva autora, tracta sobre el límit entre el deliri pa-

El segon premi més ben dotat de la nit és el Ramon Muntaner d e literatura j u v e n i l , 1.250.000 pessetes, que enguany va ser per al periodista i escriptor Joan Barril i l'obra Danubi que es publicarà sota el títol de Tots els ports es diuen Helena. En aquests premis literaris de Girona també van ser premiats els escriptors Albert Roig, amb el premi Miquel de Palol de poesia, Joan Rebagliato amb el Carles Rahola d'assaig i David Escamilla i Albert Garcia amb el Premi Cerverí de lletra per a cançó. Imma Monsó ha rebut elpiemi Prudenci Bertrana I O/o £417 LARROSA

>mt' \

J^flHfir'^.V

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_ WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n - Q 8 1 9 Q Sonfr Cugat del Vallès - (Barcelona)

Cultura

ELS/CANTONS Divendres, 23 d'octubre de

1998

Patrimoni

La campanya per recuperar el cimbori rep aportacions modestes Els Amics de la UNESCO recullen més de 110.000pessetes REDACCIÓ

- Sant Cugat Els'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat han aconseguit poc més de 170.000 pessetes en la campanya per recuperar el cimbori del Monestir. " N o es pot dir que hagi estat un fracàs, perquè el resultat sempre és difícil de preveure, però ens esperàvem més aportacions", ha explicat la presidenta de l'entitat, Anna Domènech. "Es una quantitat que no és molt elevada però que és útil. a més cal recordar que prové de la pròpia societat civil'', afegeix. La c a m p a n y a es va iniciar a

principis del mes de juny després que el mossèn de la parròquia de Sant Pere Octavià, Blai Blanquer, alertés sobre el deteriorament de l'estructura del Monestir. A partir d'aquí el tema va passar a l'Ajuntament de la ciutat i a Patrimoni Cultural. Per això, els amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat van repartir més de cent guardioles per comerços de tota la ciutat. Tot i que la campanya ja es dóna per pràcticament tancada, l'entitat ha guardat dues guardioles que es dipositaran en l'espai que tenen reservat en la pròxima edició de la Festa de Tardor que se celebrarà el primer cap de set-

mana del mes de novembre. Converses amb la Generalitat L'entitat santeugatenca també ha iniciat contactes amb Patrimoni Cultural de la Cïeneralitat per acordar què cal fer amb els d i n e r s q u e s ' h a n recollit en aquesta campanya. "L'objectiu és que es faci una intervenció immediata perquè la gent pugui veure com s'han administrat els diners de la campanya", ha explicat Anna Domènech. En aquests m o m e n t s . Patrimoni Cultural treballa en l'elaboració d'un estudi sobre l'estat de conservació del cimbori del Monestir.

l'entitat iti repartir nies f/e 100 guardioles per totaL·itintat. EO'/'O: X. /..

T e a t r e

Espectacles

La companyia de teatre En crisi estrena 'Supertot' de Benet i Jornet a La Unió Uobra conté nombrosos referents del món del còmic J.M.M.

Música, teatre i poesia es reuneixen en la 2 6 edició del Cafè de les arts ALÍCIA D.

Buj.

- Sani Cugat -

- La Floresta-

La companyia de Teatre santeugatenca En Crisi Cia. de Teatre estrenarà cl pròxim 10 de n o v e m b r e l'obra Supertot del dramaturg i guionista de televisió Josep Maria Benet i Jornet, a La Unió Santeugatenca. El muntatge, destinat al públic juvenil, és una obra de c ò m i c adaptada al teatre, on es fa una crítica al superheroi americà. El protagonista de la història és l'heroi Supertot, una barreja de Superman i el capità Marvel, creat per un gran empresari per als seus propis interessos comercials."Es una obra molt divertida, adaptada al temps en què ens ha tocat viure i que es presenta amb un ritme molt ràpid i frenètic", explica l'actor santeugatenc Peter Cladera. "És una obra molt visual, amb un rerefons amb una crítica ferotge al consumisme, perquè també pugui interessar als adults", afegeix.

"El cafè de les arts" organitzat pel grup l'Ocell Radiant de la Floresta i la U R E F va arribar d i u m e n g e a la tarda a la seva 26ena edició. Un cafè que cada dos m e s o s vol p o r t a r fins a aquest districte "una petita representació del màxim de les expressions artístiques", segons afirma Jordi Traperho, membre del grup florestà. La música pop, folklòrica i de cantautor, el teatre i la poesia van ser els protagonistes d'una tarda on la gran absent va ser la música clàssica present en les vint-i-cinc edicions anteriors. L'objectiu del Cafè de les Arts és "fer una activitat que doni cabuda al màxim de persones que vulguin participar per comunicar el que creen", explica Traperho , qui afegeix que "l'Ocell Radiant seria com una plataforma de llançament per als nous artistes". F>n a q u e s t a 26ena edició el

El muntatge, a m b nombrosos

•

es basen en els còmics. FOTO: CEDIDA El vestuari i l'escenografia de l'obra referents al món del còmic (tan en l'escenografia com el vestuari) hi participen Peter Cladera, Vanessa Segura, Anna Oliver i Pep Ferrer, sota la direcció de Merche Ochoa. Els quatre actors doblen papers i fan entre tres i quatre personatges, ja que a l'obra n'hi ha una quinzena.

Després de la representació a La Unió Santeugatenca, Supertot està previst que es representi en altres poblacions d'arreu de Catalunya. En un futur, a més, hi ha la possibilitat q u e l'obra estigui en cartell per uns sis mesos. La preestrena de l'obra es va fer el passat diumenge.

CATALONIA .i.yjgflfa,!

O r a . Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 Tel. 9 3 5 8 0 1 5 0 0

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

tema del cafè era totalment lliure. Així la música pop es va deixar sentir j u n t a m e n t a m b els boleros interpretats per la m e xicana C a r m e n R i v e r a i les cançons de diferents cantautors com Lluís Llac i Joan Manel Serrat, amb la veu i la guitarra de la jove Pilar Lozano. El tradicional recital de poesia de creació i d'autor va arribar de la mà de Jordi Traperho i del rapsoda Juan Reverte. Els relats curts de Juanjo Aguar i els m o n ò l e g s teatrals d ' E d u a r d Araujo van completar una tarda de cafè que va aprofitar l'ocasió per acomiadar l'exposició de la pintora Sacristà al mateix local de la UREF. Jordi Traperho va fer una valoració molt positiva d'aquest acte "perquè h e m resistit vinti-sis cafès, des d ' o c t u b r e del 96". Entre els projectes de futur destaca la col·laboració que l'Ocell radiant farà en una trobada a m b l'Ateneu de Sant Cugat l'últim diumenge de novembre.

Cultura

ELS4CAIVIÜN3 Divendres, 23 d'octubre de 1998

Josep Maria Domènech. Secretari de la comissió permanent de TAssemblea Intercomarcal d'Estudiosos

"Els catalans d e c o m a r q u e s h e m d'evitar el c e n t r a l i s m e cultural d e B a r c e l o n a " JOSEP MARIA MIRÓ

Josep Maria Domènech és secretari de la comissió permanent de l'Assemblea intercomarcal d'estudiosos, que cada any es fa en una població diferent de Catalunya, però també un dels seus membres fundadors. Aquest cap de setmana l'ANC de Sant Cugat acollirà l'edició d'enguany, que se centrarà en la ciutat i el Monestir. - Q u è és l'assemblea intercomarcal d'estudiosos? - É s un pont de diàleg entre els erudits locals, de formació autodidacta, i els estudiosos amb formació universitària sense que es creï una incomprensió entre dos móns. Les assembles intercomarcals d'estudiosos se celebren des de l'any 1950. La primera va ferse a Martorell sota el nom de Primera asamblea intercomarcal de investigadores del Penedès y Conca de Odena. La idea va ser promoguda per un jove professor de la UB, Dr. Joan Mercader i Riba. Aquella primera trobada va tenir continuïtat en altres poblacions de Catalunya.

-Quina és la filosofia? -Neix de la reivindicacio.de la cultura comarcal catalana. Aquestes assemblees s'han fet a tot arreu però mai a Barcelona ciutat. Els catalans de comarques hem de fugir del centralisme cultural de Barcelona i tenir la pròpia cultura comarcal. Ningú com la mateixa gent de comarques defensarem els propis valors. Cal fugir del centralisme de Barcelona de la mateixa manera que els catalans ho fem del de Madrid. - I com ho aconsegueixen les assemblees? - E s una afirmació dins de la comarca i, si no, fixem-nos amb totes les comunicacions que es reben cada any. En el cas de Sant Cugat, per exemple, amb les que s'han rebut hi haurà una quantitat d'informació que, de no ser així, rarament es podria obtenir. -Ni més ni menys que cinquanta-dues comunicacions. - É s un nombre realment important. En un municipi com Sant Cugat, amb tanta història, hi poden haver moltes comunicacions. -Encara que sigui així, Sant Cugat, per la seva proximitat, tam-

- A m b 4 2 anys d'assemblees, marcades també pel catalanisme, la història ha donat moltes voltes. Amb el franquisme, els inicis devien ser complicats. -L'assemblea va néixer com una arma de defensa i afirmació de la cultura catalana. La primera assemblea a Martorell, per exemple, es va fer íntegrament en català... —...i això en temps de la dictadura? -Si, hi ha l'anècdota que l'endemà passat de fer-se, el governador va cridar l'alcalde de Martorell, Vicenç Ros, i li va preguntar si era cert que s'havia fet una assemblea en català. En Vicenç, amb tota la valentia, va dir-li que sí, que havia estat sota la seva responsabilitat. El governador li va dir que això no podia ser i ell va contestar-li: "si això no pot ser, aquí té la bara d'alcalde". - I després de tantes edicions, com es fa front al futur des de l'assemblea?

EI secretari de l'assemblea, Jo^ep Mana Domènech. FOTO: XAVf LARROSA bé es podria haver convertit en Precisament, un dels objectius de una víctima del centralisme de l'assemblea és aglutinar les persoBarcelona, que parlàvem abans. nes per crear-los. Després de l'assemblea, Sant Cugat, amb la po- L e s ciutats properes a Barceloblació i l'inquietud que té, tindrà na corren el risc de convertir-se en continuïtat ja sigui d'una forma o ciutat dormitori, però totes les poaltra. A més amb l'assemblea s'asblacions tenen vida i hi ha gent segura la publicació de les comuque té inquietuds. Això fa que nicacions que s'hi presenten. s'integrin en centres d'estudis.

-Tot ha canviat. Al principi hi havia molts estudiosos i pocs llicenciciats. Ara pràcticament tots els estudiosos són llicenciats, i això vol dir que s'ha guanyat en cultura. Avui hi ha més competència i els treballs poden ser més aprofundits. Ara volem que la comissió permanent, que és privada, es converteixi en una associació de caràcter no lucratiu i que permetria que es rebessin subvencions.

A r q u e o l o g i a

Patrimoni Cultural enterrarà les restes dels monjos del Monestir Es farà en breu però la data encara està per determinar J. M. M. - Sant Cugat La direcció general d e patrimoni cultural de la Generalitat ha decidit q u e les restes arqueològiques dels monjos del Monestir s'enterraran en el termini de temps més breu possible. L'organisme del govern català i el mossèn de la parròquia d e S a n t P e r e O c t a v i à , Blai Blanquer, han iniciat converses per decidir on s'ubicaran a q u e s t e s restes. En principi, els ossos dels monjos del M o nestir s'enterraran a la mateixa església, tot i q u e si tècnicam e n t fos c o m p l i c a t hi ha la possibilitat que es faci al Claustre. I n i c i a l m e n t a q u e s t e s restes es trobaven a la Sala Capitular del Monestir, d'on es van treure e n t r e els anys 1993 i 1994 a causa de les excavacions q u e van fer-se per la restauració del claustre. Des d'aquell m o m e n t i fins a l ' a c t u a l i t a t els ossos s'han conservat en caixes a una

d e les t o r r e s d'e l ' e d i f i c i . Aquests ossos corresponen a la fossa comuna q u e va fer l'abat Cayola i on hi havia monjos de diverses è p o q u e s fins al segle XVIII. L'estat d ' a q u e s t e s restes va provocar les queixes dels historiadors locals Joan Auladell i Montserrat Rumbau i de

en aquest cas "s'han produït diferències e n t r e criteris arqueològics i eclesiàstics". Aumell, però, considera q u e en cap dels casos hi ha hagut "una irreverència ni una falta de resp e c t e e n v e r s les r e s t e s d'aquests monjos". P r o c é s habitual

üorganisme de la Generalitat i mossèn Blai Blanquer han iniciat converses sobre quina serà la ubicació de les restes

mossèn Blai Blanquer, que van demanar q u e fossin enterrades. La coordinadora territorial de Barcelona del Departament de C u l t u r a d e la G e n e r a l i t a t , Guiomar Aumell, ha explicat q u e a m b l'enterrament d e les r e s t e s es vol t a n c a r a q u e s t a polèmica i que "no es doni pas a més especulacions", ja q u e

La coordinadora territorial de Barcelona d e Patrimoni C u l tural d e la Generalitat també ha explicat que el procediment q u e s'ha seguit amb les restes dels monjos del M o n e s t i r és habitual. "No es tracta d'un cas extraordinari ja q u e s'ha produït en moltes excavacions que s'han fet arreu de Catalunya", explica. G u i o m a r A u m e l l ha volgut destacar que mai hi ha hagut una voluntat de "faltar al respecte d'aquestes restes", sinó q u e "el procés sovint és lent i hi ha tasques q u e q u e den aparcades, tot i q u e això no vol dir q u e no es tinguin en compte".

Les restes dels monjos del Monestir seran enterrades de nou. F: X. IARROSA

Cultura

Ü S - í C A N T O N S Divendres, 23 d'octubre de 1998

Teatre

E s p e c

tactes

' D a n n y i R o b e r t a ' e n c e t a la V Mostra d e Teatre d e Valldoreix Valldoreix ofereix teatre amateur de qualitat VICTÒRIA RÍOS

- Valldoreix Danny y Roberta ha estat l'esp e c t a c l e q u e acjLicst cap de setmana ha obert la V" Mostra de Teatre de Valldoreix, q u e organitza el G r u p de T e a t r e Kspiral al Casal d e C u l t u r a d'aquest districte. Kl m u n t a t ge, basat en una obra de John Fatrick, ha estat r e p r e s e n t a t per la c o m p a n y i a T e a t r e de l ' O m b r a i tracta d ' u n d r a m a urbà en el qual s'hi veuen immersos dos joves del Bronx de Nova York, D a n n y i Roberta. Els personatges es troben cas u a l m e n t e n un bar precisam e n t q u a n tots dos, cansats de sentir-se maltractas per la vida, havien pensat a suïcidar-

se. Al llarg de l'obra els joves s'expliquen les seves frustracions i el seu drama personal fins q u e coneixent-se arriben a enamorar-se. " L ' a m o r com a solució a la foscor vital dels p e r s o n a t g e s " és, segons Ramon C a m p r u b í , director de la c o m p a n y i a , el missatge q u e cal e x t r e u r e del text. Danny y Roberta ha tingut una forta acceptació per part dels espectadors perquè segons Trini E s c r i h u e l a , o r g a n i t z a dora d ' a q u e s t a V M o s t r a d e Teatre, "cal portar obres q u e tinguin un bon contingut, un bon missatge i un bon nivell de treball" ja q u e "el públic e s p e r a trobar a la Mostra de Valldoreix un teatre amateur,

però de qualitat". L'espectacle vainterpretar-se tant dissabte com d i u m e n g e aconseguint convocar prop d'una cincuant e n a d e p e r s o n e s , un públic que va fer iniciar la mostra teatral a m b bon peu. D u r a n t la V7 Mostra de Teatre, q u e es fa al Casal de C u l tura d e Valldoreix, es podran v e u r e altres q u a t r e e s p e c t a cles interpretats per diferents companyies d e la comarca. El pròxim cap de setmana serà el torn del grup Sogtulakk q u e escenificarà Kràmpack, de Jordi Sànchez. La seguiran Teatre Breu, interpretat pel G r u p d e Teatre l'Espiral, Todas hijas de su madre, escenificada per Atr Teatre i El verí del teatre q u e tancarà la mostra d'enguany.

Teatre

El muntatge multidisciplinari de Teatre Arca obre la nova temporada de Xarxa

Corre, corre diva explica la vida i rentorn de les dives. FOTO: XAVIIARROSA

Nina, una diva en decadència que no convenç FAuditori J. M. M. Nina, en el paper de diva en decadència que fa un repàs de la seva vida a través de conegudes cançons com La vie rose d'Edith Piaf o Bésame mucho de Sara Montiel, no va acabar de convèncer les prop de 450 persones que dis-

sabte va assisirir a la funció de Corre, corre diva al Teatre- Auditori. El muntatge, en el qual destaca el treball visual, barreja música, teatre i dansa. Un cop acabada la funció, i encara submergida en el seu paper de diva, Nina no va voler respondre les preguntes dels periodistes sobre l'espectacle.

Més de 800persones assisteixen al Teatre-Auditori J. M. M. - Sant Cugat -

L'original posada en escena de l'espectacle infantil L'aneguet lleig d e H a n s C h r i s t i a n Andcrsen, a càrrec de la companyia s a n t u g a t e n c a T e a t r e Arca va obrir cl p a s s a t d i u m e n g e la nova temporada infantil al Teatre-Auditori. L ' e s p e c t a c l e va ser tot u n èxit ja q u e més de 800 persones, entre nens i pares, van assistir a aquesta representació. V.aneguet lleig és un espectacle q u e c o m b i n a les o m b r e s xi-

^ ^ — ^ Mr í ( T W

(C"4»JLSR

•AV—/i?

neses, les x a n q u e s , la dansa i el cant, fet q u e el converteixen en un m u n t a t g e pluridisciplinar q u e resulta molt ric i e n t r e t i n g u t pels m e n u t s de la família. Pel q u e fa al relat, la història explica com un personatge és marginat per ser diferent, tot i q u e a m b el pas del t e m p s a q u e s t t r e t d i f e r e n c i a l es c o n v e r t i r à en u n autèntic valor. El rerafons d e l'obra, s e n s d u b t e , intenta t r a n s m e t r e als més petits un missatge de resp e c t e i t o l e r à n c i a a la d i ferència. " É s un m u n t a t g e

molt interessant perquè és ple d'edements moralitzadors i incideix e n t e m e s tant actuals com la tolerància", indica J e sús Roche, director de la companyia Teatre Arca. La pròxima representació, organitzada per la Fundació Xarxa al Teatre-Auditori, serà el proper mes de novembre . En aquella ocasió es durà a escena la funció Contes, de Ionesco. L'encarregada de presentar l'espectacle serà la c o m p a n yia Tal/eret de Salt, q u e intentarà, una vegada més, fer passa una bona estona als infants.

COORDINADORA INTERINSTITUCIONAL D'ATENCIÓ A L'ANCIANITAT (CAVIS) ^ Valldoreix, núm. 9 (provisional) 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 98

C.E.M.A Centre Educacional Malalts d'Alzheimer Amb motiu de l'obertura del Centre d'Activitats Psicosocial&per nuj els locals de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí, la Coordinadora CAVIS orShjtza Col·loqui a ia Casa de Cultura el dia 29/10/98 a les 18:30h de là%rdh a/rffjel Tema:

" El perquè d'un Centre d'Activitats Psicosocialsp< Ponents: Dra. Elena Munoz, membre de Neurologia de la M Diagnòstic i Tractament de Demències. Sra. Eugènia Hervàs, Psicoterapeuta. Directora del Gestiona:

CreaRoja

Col·labé****

Truca a CAVIS t'assessorarem. TIT

él·eoçsía%qtieaqi«£taoesun

Uoe iébt TmméMétoti. Ï4 t»

La pfH8*era certesa en acabar de l«*c* potser io^t^wftieitt en~ *e«ee h »<m proposta dea Ra* ^m^tMmpm&émmm mm OBes. é> que aquesta pam- , deih^tès4e|ecv:El.«5«!stissatge ta aa que va començar fa uns «gttftors iàtetè$< perè eísfelbítdssense aimcíroa cantant d'orq««ï^ / ^ t w t ò j ^ ^ i ^ M c ^ i i j i o i t ! que "fmsT Ses festes majors dte Hi ha immm&étm*;W*%mi Cktdun^ésaauiwdiwtPaquè, Utp^nifm^L·a.mmmeés míqaefel&ií^tóMassfevi- tftm c8tegr^;stsaaê<oa4 tarat dem de desmitificar, ei missatge perfekMt^c««wèÉig»ràéde Mina rebut ésqüc hem vist un esjKïçta* engp^sentfe&i^&eag&íladV ctede^âôataeaaeafcfc- sa m ^ t^b» aaa^dble; La rectó de Testreüa emergent Ho és <mà6, tmim$&$tMjtmw· cap defecte. *>fagradafcrç»cotfi a pttH rkm wfo -m pcmihr actriuA^tac«^laiiffita-dïva,|ia6sj wxmeptKSpta^^^^ÈÈsi^éé^ aqueêtakinïenció,dcOTíitíCcai; h<^mtétk>^l^^ímdfi,<xm' bemaeofisefusjusiBmeat^con* firmes d aivéJ^g^%Hraque trari. Una segona qüestió: ofalten fa h tecm&bptto&tè&mÉgim Mesdelgtt&o algunesdeteso* caRçx^^m^^^setiteiwny, certes havien perdut l'ordre en «I E! trcb«|tdtefe lâmà és iftagttídeveairperrea.-enan.iensperdí- Üel'í em suposades explicacions. De «»< clàssica cançó brillant amb força i trfc&b&ft f ia000:ém^òç. %4t optimisme, fem un salt momí Scleod^ i «W9^.i^' ; è^«Om dramàtic per acabar, passats feas» J*oi,Àmhmék^L·'0al& mtítants minuts, amb típica apoteosi mòse, i fragments de La Traxmta de«ídf'>y/ambvedet)«»odebi de Verdi, és mokcÉtóeBada.

Cultura

ELS ÍCAIYIWS Divendres, 23 d'octubre de 1998

E s p e c t a c l e s

Exhaurides les entrades per a la funció d'aquesta nit d''Els pirates' J. VI. M. - Sant Cugat -

Els Pirates de Dagoll Dagom arriben aquesta nit al Teatre-Auditori; a principi d'aquesta setmana ja s'havien exhaurit totes les localitats per assistir a l'única funció que faran a la ciutat. Sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, un total de divuit actors donen vida a un grup de pirates força particulars. Entre aquest repartiment destaquen Miquel Fernàndez, Rosa Galindo, Rosa Serra, Manel Barceló o Enric Torné, entre altres. Els Pirates és una savoy operas (també conegut com a operetes) de Gilbert & Sullivan, en la línia

del muntatge MiL·do, que Dagoll Dagom va representar el 1986. El diretordc l'espectacle, Joan Lluís Bozzo, va dir en el moment que va estrenar-se: "Si a Mar i Cel els pirates feien plorar, aquí fan riure". En a q u e s t m u n t a t g e parodia aquests personatges que no aconsegueixen mai els seus objectius. El muntatge ha estat una llarga temporada en cartell a Barcelona al Teatre Victòria, on va estrenarse, i al Tivoli i també s'ha pogut veure de gira per diferents poblacions de Catalunya. Diumenge el muntatge arribarà a Figueres i és previst que la setmana vinent es representi a València. La representació d'avui, però, serà la pri-

Els Pirates de Dugui! Dagom arriben aquesta nit e/1 Teatre-Ai/ditori. FOTO: CEDIDA mera que es fa al Vallès Occidental. Presència santeugatenca Entre els actors que participen en el muntatge hi ha Enric Torné, que fa el paper de guàrdia civil, i

M ú s i c a

que està estretament vinculat a Sant Cugat, on va créixer i va iniciar-se en la dansa a través de l'Esbart Torné també va ser membre de les corals La Lira i del CMSC i de l'agrupació teatral Maragall, entre altres. "Aquesta obra agrada a totes les edats perquè és per riu-

re i passar-s'ho bé", afirma Torné. L'actor s'ha mostrat satisfet de tenir la possibilitat d'actuar al Teatre-Auditori i que les entrades ja s'hagin exhaurit. "Pujar el teló i que el teatre estigui ple és molt reconfortant. És el millor aplaudiment", afirma.

C o n c e r t s

El Monestir acull aquest cap de setmana la trobada d'animadors de cant litúrgic La formació coral de la parròquia es presenta en públic J. M. M. - Sant Cugat -

El Monestir de Sant Cugat acull aquest cap de setmana la trobada d'animadors de cant litúrgic, en la qual col·labora la parròquia de Sant Pere Octavià. La primera actuació serà demà a la nit i anirà a càrrec del Cor Albada de Granollers i del Cor de Cambra del L'espectacle és patrocinat per Publicitat i Edicions. FOTO: ELS 4 CANTONS Monestir. La segona sessió d'aquesta trobada serà diumenge al migdia i s'inclourà dins de la missa que es fa setmanalment.

Una orquestra holandesa actua avui al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels IOLANDA P À M I E S - Sant Cugat -

La Frysk Jeugd Orkest (Orquestra de la Joventut de Frísia) actua avui, a partir de les set de hi tarda, a l'Aula Magna del C o n s e r v a t o r i M u n i c i p a l Victòria dels Àngels en un espectacle obert i gratuït a tothom qui hi estigui interessat. Es tracta d'un concert patrocinat per Publicitat & Edicions i que organitza Carles Gonzàlez. L'Orquestra de J o v e n t u t de Frísia (Holanda) està formada per joves entre els 12 i els 21 anys i no té ànim de lucre, sinó que neix com a proposta de la Noord Nederlands Orkest (l'orquestra gran de Frísia), que

dóna l'oportunitat a Gerard van der Weerd de crear aquesta orquestra d e joves c o m a recon e i x e m e n t a la s e v a t a s c a . Aquest músic agafa els nois des dels 8 o 10 anys i no els deixa actuar fins als 12, ja que durant aquest temps els forma. A Sant Cugat l'orquestra actuarà amb 47 m ú s i c s dirigits p e r T h e o Brouwe -ja que Gerard van der Weer ja l'ha d e i x a d a - i oferiran obres de Mozart, H a y d n , Sibelius i Bartok, entre altres. Si bé l'orquestra ja havia estat a Barcelona antigament, aquest és el primer cop que els actuals components trepitgen Catalunya, on t e n e n altres actuacions a més de la d'aquest vespre.

En total seran més d'un centenar els cantaires que participaran en aquestes dues actuacions qüe es faran a l'església de Sant Pere. Els participants en aquesta actuació són normalment formacions novelles que dediquen part del seu temps d e lleure a l ' a n i m a c i ó d ' a c t e s litúrgics. Aquesta trobada arriba enguany a la seva dissetena edició. La trobada es divideix normalment en dues parts. L'inici és a l'estiu en unes jornades de treball que es fan a Montserrat i que se centren en la perfecció de la tècnica vocal. Després s'escull una població de Catalunya per tornar-se a reunir i per fer una actuació, d'entrada lliure i oberta a tot tipus de públic. El mossèn de la parròquia de Sant Pere Octavià, Blai Blanquer, ha explicat q u e els organitzadors els van sol·licitar la possibilitat de poder actuar a Sant Cugat "i ens vam

sentir molt satisfets amb la possibilitat de poder acollir aquesta trobada". Una de les principals novetats, però, és que aquesta edició servirà perquè el cor de joves de la parròquia faci la seva primera actuació en públic. Blai Blanquer ha destacat "l'entusiasme, l'es-

forç i la il·lusió que hi han posat aquests joves". El cor de la parròquia és una formació de creació recent, que encara no ha fet cap concert. Blanquer ha remarcat que "aquests joves fan una doble contribució, l'artística a través de la música, però també l'espiritual".

CARNICE del 22 d'octubre al 3 de novembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

isínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat òd \&llès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

Cultura

U S í CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 199H

E x p o s i c i o n s

Les il·lustracions de la Marxa a la Casa de Cultura Hi ha més de 450 dibuixos de nenes i nens de la ciutat J. M M .

sentar en el concurs convocat per tal d'il·lustrar el cartell de la present edició. A la mostra hi ha més de 450 dibuixos de nens i n e n e s de la ciutat, q u e van p r e s e n t a r - s e en a q u e s t a convocatòria. L'exposició coincideix a m b la marxa, q u e es farà a q u e s t d i u m e n g e i q u e

- Sant Cugat -

La C a s a d e ( a i l t u r a a c u l l a q u e s t s d i e s una e x p o s i c i ó amb les diferents il·lustracions que nens i n e n e s de la ciutat van fer sobre la marxa de regularitat infantil i que van pre-

C r í t i c a

Tot expressat

e n g u a n y arriba a la seva 40a edició. E n t r e els dibuixos hi ha el d e Sara Aragó (6 anys, Escola la F l o r e s t a ) i T a i c h i T s u k u m o (10 a n y s , E s c o l a Collserola), que van guanyar el c e r t a m e n i que il·lustren el cartell i la samarreta de la marxa, respectivament. La nova galeria també farà exposicions d'escultura.

d ' a r t

en diferents

indrets

com em va sorprendre. En posar-me a escriure em vaig adonar de l'embolic mental que tenia, havia vist moltes coses, totes del mateix artista i cada una d'elles dins una línia en c o n c r e t . Q u è m ' h a v i a frapat

Bé, entres i et sorprèn un personatge anomenat "el Jardí', et sorprèn amb una mirada carregada de colors, no saps si vol que el mirin, però és inevitable, la seva força ens du directament cap a ell. Tot al teu voltant et diu que l'artista és de tot arreu i d'enlloc. És evident que ens trobem davant d'un personatge en què la seva principal característica és la seva fàcil metamorfosi, per adaptar-se ami) tota flexibilitat a la tècnica q u e està t o c a n t . l'erò, bé, prefereixo deixar-me anar a m b el q u e vaig veure i

Francisco Arrieta és un artista que es caracteritza per la seva fàcil metamorfosi

més?, realment hi havia quelcom que m'havia tocat a fons? No ho sé realment, però es evid e n t que quelcom havia succeït. Tot de sobte, em vaig sentir envoltada de colors terrossos,

tots ells sempre ben delimitats, un ordre desordenat, línies exagerades en la seva simplicitat iconogràfica, que fan q u e em pugui atrevir a comentar el fet de les possibles reminiscències en el nostre art romànic. Una avantsala, aquesta última, que actua al meu parer de preparatòria per endinsar-nos, tot i així, de sobte en un oceà d'onades desordenades, desconcertants, desenfocades i sempre ben carregades de colors, tots ells gruixudament pinzellats. I és en aquest maremot d'onades on sense ni adonarte'n creus ofegar-te. La veritat és que tot i així és una sensació q u e caldria que poguéssiu compartir, p e r q u è d ' u n a a c t i v i t a t c o m la q u e d e s p r è n en Arrieta. cal prendre'n exemple.

COMPANIA ESPECIALIZADA

NQ 1 EN TRASPASOS

NEGOCIOS

PANADERIA-DEGUSTACION en zona comercial y residencial de mucho paso. Local en Chaflàn. Tiene Terraza.

ALOUILO BAR junto Gasolinera. Sin traspaso. Aire Acondicionado.

T/ 93.590.28.00

T/93.590.28.00

TRASPASO BAR-GRANJA en Ripollet. Situación ideal. Muy céntríco. Totalmente equipada. Facluración demostrable. Zona

BAR situación ideal. Zona de mucho paso. Totalmente reformado.

71 93.590.28.00

muy comercial T/ 93.590.28.00

Tenemos su LOCAL DE COMPRA entre 90 y 400 m2. jLlàmenosi T/93.590.28.00

TRASPASO RESTAURANTE 40 plazas més Terraza. Pàrking Clientes. T/93 590 28 00

és el fet que Salas, a més de plasmar la pintura en la tela, fabrica personalment el marc dels seus quadres i en relació amb ells "faig la temàtica de l'obra", assegura el pintor. Per aquesta raó Salas s'autodefineix com "un petit mestre del Renaixement per a qui l'art és poesia". Paco Salas, que fa més de 34 anys que viu a Sant Cugat, va explicar que ha obert "La Rosassa" per necessitat "perquè jo sóc un professional que té més de mil obres entre escultures i pintures. A més, amb la meva sala espero poder contribuir a la cultura local". La galeria d'art també mostra alguna de les escultures que han fet famós l'artista Paco Salas.

Els santeugatencs amants de l'art compten des de divendres amb una nova galeria a la ciutat. "La Rosassa", propietat del polifacètic i prolix artista andalús Paco Salas, va obrir les seves portes amb una exitosa inauguració a la qual van assistir més de dues-centes persones. La galeria acull, en la seva primera exposició, un "pessic" de la vasta obra pictòrica de l'artista Paco Salas. Un total de 39 quadres d'estils canviants i diferents amb què "Salas vol demostrar que a més d'escultor és pintor per la gràcia de Déu". El més destacat de l'exposició

93 590 28

TRASPASO BAR-COMIDAS. en Centro Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000,8 mesas, nevera. frreidora, cocina y horno. lavavapas, cafetera, Aire Acond.

TRASPASO BAR-RESTAURANTE en zona cèntrica de Barberà del V. 2 plantas y 250 m2. Totalmente equipado. Precio muy interesante. Véalo.

T/93.590.28.00

T/ 93.590.28.00

. BAR-CAFETERIA en Sant Gervasi. Junto parada de bus y gasolinera. T/93.590.28.00

RESIDÈNCIA 3a EDAD 19 plazas con jardín. Ocupación 100%. T/93.590.28.00

TIENDA DE ÀNIM ALES en traspaso en Sant Cugat Totalmente equipada. Muy buena facturación. T/93 590 28 00

TRASPASO RESTAURANTE tipico Catalàn, en torre con terraza y carpa de verano, barbacoa y todo nuevo. Por traslado T/93 59028 00

RESTAURANTE EN TRASPASO Superfície 400 m2. Zona Vallés. T/ 93.590.28.00

TIENDA DE MODA en traspaso. En calle principal junto Estanco. Totalmente equipada V 93.589.28.00

Se traspasa RESTAURANTE ASADOR. Zona en Expansion de Rubí. Gran Terraza interior y Barbacoa. Fàcil aparcamiento.

BAR COMIDAS en Traspaso cerca FFCC de Sant Cugat. Clientela asegurada.

Se traspasa BAR en Zona Deportiva de Sant Cugat. jGran Oportunidad!

V 93.590.28.00

T/ 93.590.28.00

Traspaso PASTELERIADEGUSTACIÓN con Obrador75 m2. Todo perfecte estado Alquiler isolo 80.000 ptas.l T/93.590J28.00

TRASPASO TENDA AUMENTAOON en Sant Cugat. Alquiler bajo. Con Isla ;, Nevera Expositora. Digitales, Picadora, Cortadora II 93.590.28.00

TRASPASO BAR (Bocadillos, Tapas, Pizzas.) con Zona Lúdica. Ambiente a tope el Fin de Semana. T/ 93.590.28.00

TRASPASO GRANJA BAR en Rubí. Excelente situación. Con terrazay todas las Instalaciones. T/ 93.590.28.00

TRASPASO PELUQUERIA en Zona Cèntrica. Superfície 60 m2. iOportunidad! T/ 93.590.28.00

LOCAL EN TRASPASO en Cl. Mayor de Sant Cugat. Tiene 40 m2. y todas las instalaciones T/ 93.590.28.00

M O S

A.D.B - Sant Cugat -

SI QUIERE VENDER SU LOCAL O ALQUILAR SU NEGOCIO jjLLÀMENOS!!

EN LOCALES COMERCIALES

VEH-TRA

CEDIDA

P a c o Salas obre una n o v a galeria d'art, La Rosassa, o n e x p o s a c o m a pintor

TATIANA BI.ANOI K

Llor: Sala Pou d'Art Autor: Fra/icisco Arrieta Obra: Olis dl tela, obra dl paper... Dates: del 10 d'octubre al 5 de novembre

FOTO:

F I N A N G I A R

TRASPASO BAR-FRANKFURT TRASPASO BAH-PIZZERIA en Barberà junto panadería y en Barberà del Vallés. Zona colegto. Zona de lalleres e peatonal de mucho paso, industrias. Campana extractora, Superficie:200 m2. Totalmente plancha, sandwichera, homo de equipado. convección. Tiene de todo. T/93.590.28.00 T/ 93.590.28.00 TRASPASO PAPELERÍATRASPASO RESTAURANTE en Cerdanyola, srtio ideal, 80 comensales, PRENSA con Genero incluido. fàcil aparcamiento, cocina, plancha, Mismo dueno mas de 20 anos. homo, barbacoa, cafetera, botellero, Alquiler bajo. Zona muy habitada. Combi, Aire Acond.. Única en la zona. T/ 93.590.28.00 V 93.590.28.00

V 93.590.28.00 *í8:*ïï3g?S:3*3ï?S?

80«K>

T R A S P A S O

9 3

5 9 0

2 8

O O

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

r e p o r t a t g e

El Museu de Valldoreix és petit i humil, carregat d'humitat i de problemes, a redós de l'església parroquial. És ple de peces i d'iniciatives interessants gràcies a una vintena de voluntaris que hi treballen. Amb alguna sorpresa amagada.

El Museu de Valldoreix i el vas apol·linar

AK1VAÍÍ t**TYM Mjtm

yALtNTlAMXX

XVI

IftJF

JACYNTVMW* AOMOWiJUxXft» IONi XTTI ó JS 1 A* M " * * X*VH ***•* JViSALTVM

JfXMt "" ***>>>< CA

tf" WT iCIM

XXI .

#Af.f%.llAlf*M!M ANTIIII dOrlNIJ AK*AC«» ,«Mf*o*tANA

"Busquem Paltre perquè no sabem qui som" (Saramago) situació del museu, en obres i a mig reestructurar.

MARIÀNGKI.A ROVIRA - Sant Cugat-

El Museu de Valldoreix s'inaugurà el 10 de setembre del 86 amb una exposició de goigs. Creat i mantingut per iniciativa ciutadana, un grup d'historiadors hi treballa per investigar i donar a conèixer les arrels històriques del poble i la rodalia. Tothom hi pot anar a fer consultes cada divendres a la tarda i els universitaris hi fan pràctiques. Tot això amb un pressupost d'unes 200.000 pessetes, no pas mensuals sinó anyals. L'Ajuntament de Valldoreix n'hi aporta 25.000. - La imaginació supleix la falta de recursos - e n s comenta qui és al davant del grup de voluntaris, el professor de la UAB Juanjo Cortés. - Si tinguéssiu més pressupost podríeu fer... - Doncs obrir sempre, fer adquisicions, publicar i difondre els estudis que fem i fer més cursos i treballs. Ens acompanyen Sergi Llonch, Andreu Dengra i Marc Orriols, que comenten temes de les seves especialitats. Es parla de la recent marxa del vicari, el pare Jaume, molt valorat, sembla que per algun conflicte, i d'una probable recollida de signatures a favor seu. Temes que no ajuden en la

El vas apol·linar Entre les peces guardades hi ha un vas d'ofrena votiva a Apol·lo, que si fos original valdria una fortuna: només n'hi ha quatre a tot el món, conservats a Itàlia al museu de les Termes de Vicarello, on foren trobats el 1852, al nord de Roma. Són uns vasos de plata de 15 centímetres d'alçada, totalment escrits, a quatre columnes, amb els noms dels llocs per on passava la Via Augusta de Cadis a Roma. 105 estacions o parades amb la distància en milles al costat, trenta a Catalunya. D e Gades a Roma i Iuncaria, passat Dertosam (Tortosa) arribava a Tarragonem, Palfuriana (El Vendrell), Antistirnam (Vilafranca), Ad Fines (Martorell) i Arragonem o Sabadell, on un ramal devia dur al Castrum Octavianum o com en diguessin al segle I. D e s d ' A d F i n e s a Arragonem, XX milles. Ara la còpia d'aquest vas es pot comprar per unes 5.000 pessetes, un bon regal per recordar aquells que feien la Via Augusta i s'aturaven al poble. Veiem les altres peces del museu: el capitell i la creu (parcial) són les més notables. El capitell

C r í t i c a

Un duel amb poca

és del segle XII i procedeix de la Catalunya nord, però sempre ha estat a l'església. - Diria que no va ser col·locat, potser havia servit de model. Fins fa poc servia de pila a l'església, però es feia malbé -diu J. J. Cortés. A la creu li falta la part superior, però tot i així presenta un treball d'orfebreria notable. Creuen que la creu no està perduda, sinó que és una de les dues que hi ha al Monestir de Sant Cugat - Mira la fotografia, doncs la del Monestir és igual, deu ser aquesta. Peces de culte i casulles completen la col·lecció, amb elements força interessants, l'n petit cap de sant Cebrià és cl que encapçalava la porta exterior. Les vitrines desen ceràmica de la cova neolítica, que són les restes més antigues de sant Cugat. - I aquella calavera antiga? - És un crani del segle VII, d'un home de 30 anys i 1 '80 metres d ' a l ç a d a , d ' u n a t o m b a d e la necròpolis visigòtica de can Monmany feta de tegulae. Es va datar per la sivella que s'han quedat al museu de Barcelona. El crani l'estan estudiant des de fa anys i encara no ens l'han tornat. No, la sivella no la tornaran pas... Penso en el mil·liari on hi figura el nom de la població, Castrum

c i n e

alçada

Mi llftl

IVMCA*IAM.*V §NS>YKA€N<YMX*

COMr

*m ma*

AOPAltjHXXK» 4MAAJ XXtt

fOPVMDOMt

Mkmm

Inscripcions al vas apol·linar. FOTO: M.A.ROVIRA

octavicinum, que també té el Museu Arqueològic i abans era exposat, però no recentment. No hi ha costum de retornar les peces, però a Sant Cugat tampoc no hi ha museu. Els comento que a un lloc de Barcelona hi ha guardades unes caixes amb peces de ceràmica trobades a l'excavació de Sant Adjutori. El Club Excursionista de Gràcia n'és dipositari i les vol retornar. - Sí.és clar que ens interessa, ens agradaria molt tenir-les. Potser ja han trobat lloc, aquests fragments d'història tan antiga, restes romanes i potser alguna ibera. Visitem la sala de baix, en obres, amb els plànols penjats a les parets d'aquesta Via Augusta que passava pel Vallès per anar d e Roma a Cadis i viceversa. Camins i viaranys que recorrien els avantpassats, passant per aquestes terres fa gairebé dos mil

anys. O ells coneixien els caminants que hi circulaven, amb qui lligaven converses i potser fins i tot alguna amistat. Després van venir religions i martiris, i relíquies que atreien la devoció popular i que l'església cultivava com a mitjà d'influència. - Aquí a Sant Cugat deien que teníem el cap de sant Joan i sant Pau i elruerpo entero de santa Fe i sant Medir. Les relíquies eren un reclam i es falsificaven i robaven -comenta Fèlix Mestres. Es pot anar meditant si, en el fons, tot això ha canviat gaire... M e n t r e marxem del m u s e u i pensem tornar quan tot estigui ben posat, potser a alguna de les conferències per conèixer els nostres orígens, una mica de cultura que ens ensenyi alguna cosa. Q u e la màscara del t e m p s no menteixi mentre algú espera la propera lluna plena d'aquesta tardor o rerevera.

SUBSCRIVIU-VOS A

I.SABEL SÀEZ

Pel·lícula: "El negociador" Director: F. Gary Cray Actors: Samuel L. Jackson. Kevin Spacey Durada: 139 minuts

Oportunitat de veure a Samuel L. Jackson i Kevin Spaçey junts d e s p r é s d e Tiempo de matar. Aquest reclam constitueix l'atractiu sense discussió iïEl negociador. Ens trobem davant d'una pel·lícula que es beneficia d'una direcció convincent i un muntatge molt efectiu. Això p e r m e t que es deixi veure bé sense que, en realitat, sigui res d'especial. D'un argument vist cinquanta mil vegades, el fet diferencial que li dóna un valor afegit no ha estat prou explotat. Se'ns fa creure que estem davant de dos negociadors, especialistes d'e-

lit dins del cos de la policia, en aquest cas a la ciutat de Chicago. Es crea una situació en què ambdós es troben enfrontats, un a cada banda de la línia que separa la llei del delicte. Aquesta premissa ens prepara per a un duel a m b força volada. Però el vol, q u e podria ser d'àliga, queda curt com el d'un parell de coloms casolans. No per prob l e m e s d e l s actors, sinó del guionatge. Hi ha dos bons aperitius, les respectives escenes d e presentació de Roman (Jackson) i Sabian (Spacey); un e n t r e m i g agradable, fàcil però no menys efectiu, quan Roman ensenya a un negociador improvisat els fonaments d e l'ofici, i les escenes d'acció resoltes a m b professionalitat. El plat fort, el duel dialèctic, queda notablement reduït a fa-

vor de la recerca del culpable de torn. Parlem d'un plat que només podria haver cuinat un autèntic expert. D'acord amb les mateixes declaracions del director Gary Gray, El negociador és comparable a Marea Roja però, afegeix, "sense submarins". Just a m e n t fa r e f e r è n c i a a u n a pel·lícula en què la confrontació entre dos homes, Hackman i Washington, és i m p e c a b l e . L e s possibilitats d'El negociador a p u n t e n cap a un d e s e n volupament tant o més vibrant, però el resultat no està a l'alçada de les intencions. Jackson i Spacey, dos actors, dos estils diferents però igualm e n t c o n v i n c e n t s , a m b la col·laboració de la resta del repartiment, fan bona una funció q u e podria haver estat excel·lent.

CAVMl Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa

^X*'ft';:i:: : ' , ·'·'C'V'·'/ // /

ON MENJARÍ Carner de la Torre, 14

BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafetena i menjars casolans

BAR PICCOLO

Valldoreix729

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BO I BÉ

Fibla. Celler, 131

93 589 8 4 2 2 "

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01 "

Marisc, menú, cuina mera

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93674 02~67~~

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93692 24 24~

Carn a la brasa i calçots

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200

93697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

Jazz live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria. 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc •

CHEZ PHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93674 94 84

Cuina francesa i menú diari

93 674 11 18

Amanides i entrepans

93 675 53 03

Tapes i menú diari

"CAN BARATA

Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

ELMESON

Plaça Octavià, 5

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

rfAUANS3

Sant Bonaventura, 6

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

Parada 1.04

LA LUNA

Torreblanca "faula 1.6 Tel. 93 675 30 65 t

St. Antoni-plaça Barcelona

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala. 24

LA MUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

MASIA MAS ROIG

Raça Mas Roig, 4

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

PARADA I FONDA

Rbia. Can Mora. s/r.

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

•

Centre M è d i c Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I Sàhat fíonkh Dr. }. Salut Santandreu Dra. ,V1. S<)hjt Santandreu

•

Centre de Rehabilitació • SUSANAItiCOLETt Sant Antoni. 74

« OR. FERNÀNDEZ LAYOS Orugta general, apareti digestiu ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B, 2n. Al Sant Cugat. «935894f00

DERMATOLOCIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. I. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOCIA Dra. /VI. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

Consult. Centre Mèdic Certificats de conduir i armes. Mediona Interna, especialitats. tí Santiago Busiftoi, 2, entol.

SMH&S»

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a

TELS.

93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 0 1 47

Cafeteria i pastes

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE

Creps, amanides, menús Tapes i plats combinats Cafeteria, croissanteria

93 675 52 46

Cuina casolana

93 675 15 03

Pizzeria, crepena

93 675 09 05

Entrepans variats

93 675 00 86

Xai. entrecot a la brasa

93 589 38 23

Mexicà-menú català

93 589 26 97

Cuina catalana

93 589 14 96

•

grans, 'CANííURS" avis I nens, control de maJate, ajuda a a 8ar, trarstoms espacials. Salut i benes a domiçK. Av. TorraWanca 2-8, 3gr,dep 11 i 12 Sant Cugat « 9 3

Dietètica-Nutricio JLM.

• CL&flCA DENTAL DOCTOR BRANDT. OftodòncÍB i Odontofogà generat. C/ Santa Maila 9, ier, 2a

«93 Strvaí d'ajuda a tes persones grans, matats cronios o convalescents, a qualsevol hora del * s o la mt Sfstew» senzill, rapía, segur i óe poc cost. Av. Torrebfanca. 2-6, 3«f. A. ÚB190 Sant Cugat. I n f c i J f ^ 5 8 3 3 9 6 7

• LABORATORI DR.ECHEVARNE SantiatBfla»»ot.i7 «93W88055.

Metge capçalera

70 40

•CLÍNICA ORTODÒNCIA l WSFUNC» T6MPORO» MANOfflULAR Av. 'Bsrrebianca, 2-9,3n A, despatx 6. Sant Cugat

Cafeteria, pizzes. menú

•

DOMINGO

KfcK&ans g«r>erat, dietètica. Dl-

ttufls, dírrtewes t rjjous, hora* convingudes, c/ Endavafiaíts, 2 1 . 1 * pi».

__ TAT I nCA Dra. Anna R. Cerdà • Ora Rosario Sagama » Dra. Llum Garcia Consuttoria Edita Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8. 2a planta, oesp «-9.08190 Sant Cugat » § 3 5 8 9 4 3 57 9 3 5 8 9 4 3 58

Fisioteràpia Fisioteràpia- Assistència sanita na Rate Asúsa c/ vUia 49. Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 4 8 7 2

Geriatria • CERVAL, GERIATRIA DEL VALLÉS SL Atenció a persones grans ert el seu domicili Assessorament a llurs familiars Gestió Se ResWències i d'aitres recursos infermeria Formació cl Àngel Gumerà, 3 08190 Sant Cugat, ~J «7406 04 • tNPROSS. Atencjó i companyia a persones

GeriaWa. Ay. Torreblanca, 2-8 As*v 8 * * . Aor. Mútua, SàftítBS, M.fai6j»ev.,«ut H G C

•»389»W80 Urg. &A rt, domlcHi.

ilílMONTSaWATOARRIQA Metge de capçalera. VtattSAdoMicili-mutues. Major, 36, 2íU 8»Bt

Mútues Mútua d'àoçS trebainúm. 271. 3 Sani Ç u g a t « — -Fax 9 3 6 7 5 1 0 0 8

Odontologia • CtrNtCAPARCCQíTRAt Dr. Thierry Haacoet. Odontoa» tomatología. Ora. HathK» Vergnes-Baque.Ortodoneia. Cl Joan Mtró, 18. Sent Cugat. « 9 3 589 58 42 Urg. 9 7 0 2 7 9 8 5 0 • CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av Catalunya 21 bawos. SantÇugat « 9 3 589 0 0 0 0 F a x 9 3 589 0 3 13 . _. • CLÍNICA DENTAL A U TRAN Odontologia general, impiantDtogta, pròtesis, odontopediatria. ortodòncia, mútues A\ Torreblanca 2-6.2a, 11. Sant Cugat

« 9 3 6750803

wmmmmmmmam

NAS C A S A R A M 0 N A Pediatria, asma intants. Hores cohvingudes Rbla. 20.1r 3a. Sant Cugat « 9 3 674 7 2 1 6 • PILAR CANOSA Ú B E DA Pediatria - Medfcína adolescent Av Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat

SANtCUQAT Petcofogia elirtfca, psiquiatria. depreseíofis, ateotwftsme, toxicomania trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torrebianca,2-S 3ar, A dasp. 11 i 12 SaptCuga*. « 9 3 5 8 8 3787 • MARIA DOLORS CARRERES B E N N A S A R Centre Màdtc Sàbat. Santiagc Bosakil^, entsol. la. SantCugaí

CyMej0f.»J-25 1 1°.3

« 93 674 57 98 93 589 35 48 • DRA. ANNA PUJIBET I CALDES

• DRA. m. JAUME SAURA

Pediatria. Vitalicio Sakit Mapm». Endavallada 21. 1 arpis. San» Cugat

Tocoçnnecaogicl·Obsíetrícia

cartes dental W a d v , 9 - l 3 n i t8-20h Pg Sant Marjí, 22. bai)t0S.SantCÜgat

« 93 589 29 95 93 674 20 79

• DR. JESÚS 8MEMÜ

«68903 98-«75 2212 •CÜNiCA DENTAL MAJOR o «9387472400

« 93 «74 M 35

• JJl ESQUIROL CAUS-

• SOFIA ROMA FERRÉ

Revisions pera armes Carnets ae conduir i esportius Certificats especials

•

LABORATORIS •CENTRE MÈDIC SÀBAT

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catatau

•

«83674 74 37

PSICOLOGIA

PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn

Menú diari

93 589 81 97

El p a de Sant Cugat

•

Guia Mèdic a Cirurgia

Conveni amb les principals companyies d'assegurances mèdiques.

Frankfurts

93 674 64 33

El pa de cada dia

D i p u t a c i ó , 3 1 - (LaFloresta)

RADIOLOGIA

INFERMERIA

93 589 50 11

~93li75 35 80

LA GRANJA

•

Braseria

93 674 08 10

~SoC25 Ctra. Cerdanyola. ï 3

Braseria i cuina de mercat

93 674 58 60

~<KT584~23 32

L'ALBA

Tel. 93 589 14 18

93 674 10 47

VALLÈS PA

Podologia Oftalmologia DE SALUT Oftalmologia. Conveni amb ta» principals mútues Cv SanMarta, 10. Sant Cugat

""588 51 06

•DRRERRAN FERRAN VRA Wi«(*rtrïuf - PreVíasa - AssSttènoía sanitària Medtfiac. Francesc Moragas 46, entr. 2a. Sant Cugat « 9 3 6 7 6 48 53 • M A R I A C C 4 . 0 r ^ CALAFI Centre Mèdic Sàbat.-Santiago Rusinol,2, entsol 1a. Sant Cugat « 8 3 6 7 4 1 5 28 * 9 3 «74 01 47

Pedagogia-Logopèdia • B E G O N A VtNALCONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C/Vitta,5-7, tr 2a. Sant Cugat « 9 3 589 12 15

• JOSEP M.FRE.XEDKS MaUKiee dat peu, orteetí, plaftutlee ortopèdiques, papSpmes, cirurgia de* peu. Hores « convenir.

« 9 3 5896313 9 » 16 9536

• CENTRE O E PSICOLOSlACLÍNtCA Trastorns oTaprenentittge i de la parla Nens, adoJescanta l adults. Av Catateiy»21,3f 1«, Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 36 73

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr Saltes, S, 2n, 3a Sant Cugat. « 93 589 40 51

• ORA. P A L E R M Psicologia Ans'elat deprestò dificultats de relació, trastorns a i'adoíescencia. osicoteràpia. Hores convingudes c/ Francesc Mcagas ?5-?7 2n 1a Sant Cugat

• JOSEP M.

COROMi-

• INSTITUT MÈDIC

m9&W&.

Toeogmacotogia. Hores aornAv. SUdse Av. CasatuTría, 2 1 , 4rt la. Sant

. * i * 688 4808 t»srg(wiar:9*6747409

mg"*"™** Fax93S891í4S

PSICO-

•Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens

einecèl·9,-<*s)»trWaHWoor«fia, esteríííat, fltwíppauaa, ravt-, 3r2a. Francíaewpradmi-j, SantCupL

« 93 674 36 53 93 418 48 48

Pediatria

«936741528 «938740147

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

Traumatologia L* Iraurnsloloipa, Co1»rr«* i W> quena , . ' Av. TofreWaníia, St-9. iPoSdSMc. Sant Cugat « 9 3 6 7 6 57 8 6

•JOSEP PECH Traumatologia, ortoped&k As», sistèncta sanitària, PrevifaiiE» Medytec. Poüca* fttta&iMB* . 2-«.2a-in.stwtOa9»Í „ «93S891»«I *

•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,. •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,. •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica trwimaíoiógtoa. Hores convinguda*. C/ Girona, 21, tT3a.Sat«t!i

«936744393 5880534

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. fl-^

Cultura 49

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

^ÍJÍI

PELUQUERIA

f^CPSW^

FORMAS C/. Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

II Miitsan Bar Restaurant

Tota una tradició

•CIMESA

•YELMO

Sant Cugat 1 Barrio

Menú diari, però de diumenge!!

—— i

Yelmol

16,10-18,20-20,30-22,40

Sant Cugat 2*

Crimen perfecto Yelmo 2

16,30-19^0- 22,15

Elisabeth

Blade

Sant Cugat 3

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

16,10-19,00-22,00

Sant Cugat 4

Hzo Hatloween

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

16.00-18.15- 20.30 -22,45

08190 Sant Cugat del Vallès

Yelmo 4 16,00-18,15-20,30-22,45

Crimen perfecta

Un romance muy peBgroso

17,15-19,45- 22,50 '

Yelmo 5

Sessions golfes de dissabte

El hombre que susurraba...

16.00-17.15 - 22.20

Yelmo 6

Siant Cugat 1 00,50

Relactón mortal

Alòs que aman

16,00 -18,15-20,30 1 22 ! 50

21» llCx 500

Yelmo 7

Sant Cugat 2 00,45

Elisabeth

Siempre queda ei amor

17.15-20.00 -22.45

Yelmo 8

Sant Cugat 3 Te odio mi amor

Pequenos guerreros

00,45

16,00 -18,15-20,30 - 22,45

Ye]mo9

Sant Cugat 4 la xocolata... <#fvf^, els entrepans... ü^fh.

17.15-20.00-22.50

Yelmo 3

Et negociador

Com si fos de tota la vida

Ei diari de casa. mmÈmmmmmmtmmm

,16,00-18,15-20,30-22,50

Cnman perfecte

01,00

Salvar al soldado Ryan

16.00 • 17.15 - 22.20

• DISSABTES VARIA HORARI DE L'ÚLTIMA SESSIÓ

el cafè... f f v f K les pastes... - f f v f K el suís... f f v f f v

«HWfisüss

HADE

* Els diumenges i festius sessions matinals a les 12.00

wemwEtmMM

TPARÀDÀ

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

I I Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

FONBAIt

f Vkw a Me Omtíf I cetebn amb netattret iS.rï-L· el 30 aniversari del Big Ma?

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T ï e l . 9 3 5 8 9 2 6 9 7 ïï

SIIIS/TNT CUGAT

http://www.cinesa.es

Sant Cugat Cwitr* Comercial

; Planta alta, tel. 93 674 46 54 obert (tunMnoN I reatkn

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA

2a SETMANA

ESTRENA

GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 2:16,00-18,10-20,25-22,40 GOLFA: 00,45 APTA

SALA 3:16,00-18,10-2020-22,30 GOLFA: 00,45 13 ANYS

S A U 4:16,10-19,00-22,00 GOLFA:00,45 13 ANYS

SALA 2: 00,45 DIVENDRES 16

2a SETMANA

UN CRIMEN PERFECTO

SALA 1:16,10-18,20-20,30-22,40 GOLFA: 00,50-13 ANYS

ILQ

CINESH ^W/^/UUVERSAL

Pàrking '

21L. h 9 r a , .T_ G

D fa de l'espectador l·AnnA»»n#4

Camet Jove

Camet cf estudiant universitari

Venda anticipada

Camet més grans de 65 anys ™„t

~.A

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

, .

.__«*L

Accessos minusvàlids •

Pagament amb targeta de crèdit _

.iiiwniwiiiii

£g S Sessions numerades ^

Venda per telèfon UanHanar 902-33 32 31

50 Cultura LA

ELS4CANIUNS Divendres, 23 d'octubre de 1998

R A D I O

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Fentrevista, amb Jofre Uombart • D e 10.30 ha 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.50ha H.OOh Amb molt de gust, amb Pep Blanes • D e 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • D e 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'.esportiu • De 21.00 ha 22.00 h l'estrena (dilluns), Pasta Fullada (dimarts), Bon rotllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous), Jazz (urea (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h {.'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte

• D e 9.00 ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 ha 11.00 h Tiramilles, el concilis • D e 11.00 ha 13.00 h

9 1 , ; f fP:M;

p r o p o s t a

Pasta Fullada • D e 13.00 ha H.OOh Avant-matx • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sensefronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00h Cotton Club. amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena • D e 18.30 ha 19.00h Elxip, amb Xa vi Montero • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa 1" edició •De 10.00 ha ll.OOh Nostra dansa • D e ll.OOh a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pallissa • D e 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha H.OOh Esport en marxa 2" edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Al vira • D e 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h Bucd'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.0 h Esport en marxa 3"'edició

La canalla ta festa grossa ama la 40ena Marxa Infantil Rara vegada es veuen 2.000 nens anar tots a una i amb un mateix objectiu. A Sant Cugat, però, ja fa quaranta anys que la canalla té marcada la Marxa Infantil del mes d'octubre com a festa grossa. El recorregut d'aquest diumenge començarà a les 9 del matí, continuarà per Sol-i-aire fins a Can Jané. Arribats a aquest punt, els participants més menuts baixaran a Sant Medir per dinar i els grans encara hauran de trobar la Font Groga, només una horeta més de camí. Després de dinar, la tornada a Sant Cugat es farà per Can Borrell. Serà una jornada completa: natura, gresca, llibertat sense els pares... i també preservació del medi ambient: la novetat d'aquest aniversari rodó és la campanya del CEPA per a l'ús de gots reutilitzables o l'ús de paper reciclat lliure de clor per a la documentació. Un últim avís per a caminants: aquest dissabte dormirem una hora més; quan siguin les tres, seran les dues. Així que no arribeu abans d'hora.

• "Retaules de mmèm*. Dirigit per Michei ra. A ie* 11 ÍJ. ais Jardfos éel Monestir. Org: Ajtí

25 persones Iiiseripció gratuïta a h Cas» de CuitoSamCugtt.

•Tfobaàa #«B8ftadots de cant litúrgic. Coral r Església ^ M o n e s t k Org,: Parròquia de Smz

Sers}, Cor de Cambra del Monestir. À les 21.30 L· A

'Retaules de memòria, de Michei Goday. Al Claustre del Monestir. Fins a l111 de novembre.

DISSABTE

•Ramon Massip, olis. A la Casa de Cultura. F'ins al 27 d'octubre.

5a TROBADA DE TEATRE A VALLDORWlt • "KRÀMPÀCK*, de Jordi Sànchez. A càrrec de y^igNttfyk Sogtulakk (Granollers). A les 22.30 b. Casa! deCultura de Wldóreàï. Org.; Grup de Teatre Espirat £É escriptors del setmanari tenen l'entrada gratuïta.

cANTtrrt&Kïtc

•Exposició de fotografia Concurs viatgeteca. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Fins al 31 d'octubre

•Trobada 4%àïBadGrs de cant litúrgic A les 12 h. Església del Monestir. Org.: Parròquia de Sant Pere OlUMKMit·:

5a. TROBADA DE TEATRE A VAU-DOfuÉc •" Kràmpack", de Jordi "Sancho/.. A càrrec de la ecsftipanyia Sogtulakk (Granollers). A les 19 h. Casal de Cultura de Valldoreix Tel 93 589 82 69. Org: Grup de TaípS Espiral. Els subscriptora del setmanari tenen l'entrada graÉÉíu Cal recollir les entrades a ia redacció. _ _ _ _

'<?"*

TEATRE •LosStar BrorJiers presenten: El'Sentidodrl'Aoor-{«^oorifercncid espectacle sense precedents). A ies21 h. a l'Habitual (Sant Domènec, 19) ;j«£ 40a. MARXA INFANTIL

.;?

•Comença a les 9 h. del matí a ia Plaça Barcelona!

27 DIMARTS

29 Dijors

CONFERENCIA • "Els efectes psicològics de la diabetis". A càrrec dclSr. Josep \ l . Adell, educador en diabetis. Ales 19 h. Associació de Diabetis de Catalunv a. \ les 19h. Casa de GaJtgrs. Org.: Associació de Diabètn <• de Catalunya. MÚSICA

•Cant al Monestir: Chantal llotanth, soprano, i Joan \mils, piano. Presentat ió del CD dedicat a Manuel Blancafort. Org.: Generalitat de Catalunya. A les 19.30 h al Monestií de Sant Cugat. TERTÚLIES

•Tertúlia de Sant Cugat: "Mejan". Roser Amjl$> periodista i escriptora presenta el llibre. A les I9,30hA la Galeria Canals.

" •Francesc Mamiecos, olis. A la a Casa de Cultura. Fins al 29 de I novembre. I SALES PRIVADES I • Frandsco Arrieta. Pou d'Art í (Balmes, 35) Fins al 5 de novembre. Í ï : ;

*]osep AI. Mejan, pintures. Retrospectiva i obra recent. A Canals Galeria d'Art. Fins al 31 d'octubre.

ç«otr«;C«í!t«ifar • Els pirates de W.S. Gilbert & \ . Sullivan. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Divendres 23 d'octubre a les 10 del vespre. *Porgy &Bess, de George Gershwin. Orquestra de Cambra Teatre Lliure amb 13 músics i cantant solista.Divendres 30 d'octubre a les 10 del vespre.

Cultura

¥1S /CANTONS Dk;;if/m. ll/T/u-tulm-rl,- IMS

l l i : N 'yiWil : :Ilii·I,: Ajuntament

935892288

Bombers Betfaterra

936928080

Bombers Generalitat

085

Bombers Rubí-Sant Cugat 93 8998080

SOREA

935890021

VaftJoreix (parada)

936741111

Srua

936743371

Aigüas La Rares»

936742069 336742018

CAP

93 5 8 9 1 1 »

AAPPjW*wa^ot

CAPwgències

93 5894455

AAWVargeCtrmeMra^Oi 936741003

CasadeOuim»

93 5891382

AAWSarrtJo*iMir»-sol

936747103

Centre Social i Sanitari LF

93 5897800

AKPPmmtaVX

936742197

Casaí VatWofe«

93 674 4S 99

AAPPiWC.Montsea*\«l.93 6742105

Catalana de Oas

93 725 J9 44

AWWCaftMíü.m

Centre Civic ta Rorasta

935890847

AA Prop, i VeSssU Floresta 936742089

Centre Cívic tes Ptanes

93 6755105

MWAígHafcBgataFk*. 936745129

Casat Cu«ufatMira*3d

«5892018

CfnemesSt. Cugat Peser.) 93 5 » 09 * l Correus

93674 7096

Creu Roja Sant Ckigat

9367*1234

Creu Roja VaBdoreix

936742459

Dispensari La Floresta

936747615

Ent Municipal Descentrttlit.. 93674 2719 ENHER Rabí

93 6991892

FECSA latenctó al dient)

900737373

FECSA lavanesj

900 747474

FFCC

936741934

Funerària

935895552

G. Ovi (Míra-soí)

93 6742379

Hisenda Jutjat

Ass. Oensuwídors ON! (Cita prèvia)

936745049

93 26*4567

Divendres 2 3 • Sant Joan de Capistrano Dissabte 2 4 • Sant Antoni M . Claret Diumenge 2 5 • Sant Crisant Dilluns 2 6 • Sants Evarist, Marcià i Llucià Dimarts 2 7 • Sant Vicenç i santa Sabina Dimecres 2 8 • Sant Simó i Judes Tadeu Dijous 2 9 • Sant Narcís i Maximilià Divendres 3Q • Sant Marcel i santa Eutròpia

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX * Informació i inscripcions: DedjfïUMtsadjvend

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal cte Cultura.

tfHa13h.íde17ai8h ' D i s s a b t e 3. a les 16.30 h. X O C O L A T A D A I J O C S I N F A N T I L S . A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. O r g . : EMD Valldoreix. C o l . : EMD Valldoreix. • D i u m e n g e 4J,a les 17.00 h. T E A T R E " L a D o l o r o s a " , a càrrec dels Marxossoss del Vallès. A l Casal de Cultura de Valldoreix. O r g . : Casal d'avis de Valldoreix. C o l . : EMD Valldoreix.

935893080 ' D i u m e n g e I I , a les 19.00 h. R E C I T A L G A R C Í A

Gftenpeace

$1)5434704

H : General de Catatunya

935891212

H.Wd'JHebron

934272000

H. Sant Joart de Déu

932034000

Unitat CoronarÉB

932431040

LOR-

C A . A Casal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre O b e r t . C o l . : EMD Valldoreix. ' D i l l u n s 12, a les I 3.00 h. S A R D A N E S A P L E C D E L A S A L U T . A l'Ermita de la Salut. O r g . : EMD de Valldoreix. C o l . : Creu Roja de Valldoreix.

Tef.de l'Esperança

934144648

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

93478 50 00

Informació RB&B.

93490O202

Informació Port

933188750

OMIC

935893188

PoticIMc Torreblanca

935891688

PROMÜSA

935891732

. 93 5891155

•JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA I BATIKI SEDA

93 674 66 96

Parròquia St PereOctawà 93 6741183 Parròquia Les Planes

932047503

Parròquia VatMoreix

936740569

;;

S3.ÜBMMÍ V í l ASCH

936753503

Arxiu Gavln

9367425 70

Casal d'Avts SC

935891638

Uar d'Avis Parròquia

935890598

CK)b Muntanyenc

93674 53 96

Coral de la Unió

9367410 06

Esbart Sant Cugat

936752652

Tot Sant Cugat

936748661

Grup Sup. Immigrants

936749314

Ràdio Sant Cugat

936755959

Ets 4 Cantons

935896282

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de PoScia 93 674 76 58 Urgències

091

Policta Municipal i Prat C M

092

Pol. MuniapaJ (VaBdoreix)

908 795125

Comissaria de Policia

936747612

Taxis (parada)

93 6740997

Ràdio Taxi

93 58944 22

Repsol-Butà

93 6741580

Sant Cugat Comerç

93 674 0322

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA • VITRALLS DECORATIUS • ORFEBRERIA •CANT CORAL •IOGA •ESCOLA DE MÚSICA «ANDANTE» •TEATRE PERA NENS I JOVES

£-3iW" O j j U H y ' ^líjfjiatfljlKjiilftjft

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.QOh-O7.00h-08.O0h i a les hores en punt fins a les 22.00h. t'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 ï a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. . -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorüda:05'45h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. Recorregut F. Colem, ia Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 0625h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h 111.55h.(feiners)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22 10h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40106.10H i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h|a!s10 minuts de cada horafinsates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). >B»«*W*l'>ttWf«W»«0»<

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dies feiners. 1a sortida: 05,45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i aís 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Placa Coll, Mercat Toneblanca, Monestir,-Diumenges Estació i festxjs.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS4CAOT0INS

Divendres. J.i d'oftubrede IMN

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Imma M o n s ó . Acaba de guanyar el premi Absolutisme Prudenci Bertrana IORUI CASAS

"Escriure és un lladronici constant" - T'estimes més escriure a mà o amb l'ordinador? - L'ordinador, de totes totes. Des que em vaig comprar el portàtil hi ha hagut, entre nosaltres, una simbiosi perfecta p e r q u è s'ha adaptat a la velocitat d'escriptura que jo necessitava. Quan escrivia a mà moltes vegades m'esgotava perquè el llapis no em seguia el pensament i acabava abandonant els textos.

M A R I A FALGUERA

L'imma, llicenciada en filologia romànica, va néixer a I ,leida fa 38 anys i des d'en fa tres viu a Sant Cugat. Fins fa poc, la seva vida professional pivotava al voltant de la docència i la traducció però, des del 96, comparteix les seves classes de francès a Rubí amb l'escriptura. Kdicions 62 va decidir publicar la seva primera novel·la, No se sap mai, només 24 hores després de rebre el text, un fet bastant insòlit i premonitor de la seva carrera ascendent. Després van venir uns quants contes que li van valer diversos petits premis, entre els que hi ha el Ribera d'Ebre i, finalment, aquest any l'han guardonat amb el Prudenci Bertrana per la novel·la FA trastorn de Polt, que sortirà a la venda d'aquí a un mes. - Contenta, oi? - Molt, perquè a més aquest any han recuperat el sentit originari del Bertrana, que era premiar l'obra d'un escriptor no conegut per ajudar a promocionar-lo. - La teva ha estat una vocació tardana. Et penedeixes, de no haver-t'hi llançat abans? - No, al contrari. Sempre he pensat que per escriure, sobretot novel·la, has de tenir una experiència i un bagatge d e vivències important No entenc la gent jove que amb 30 anys es posa a escriure perquè jo a aquesta edat em veia molt immadura, encara. Tenen més pressa per ser escriptors que per escriure, que és el que realment els hauria d'agradar. - D'on et ve, això d'escriure? - De la necessitat que he tingut sempre d'explicar les coses i de fer-ho de forma molt detallada, perquè sóc molt observadora. - En aquest sentit t'ha marcat molt la teva mare... - Potser sí, perquè ella és molt narradora i li dóna un aire singu-

- Quin és el millor Hoc per a escriure? - A mi m'agrada molt el llit i, sobretot, amb molts coixins i amb un edredó ben gros. - A qui dones a llegir primer els teus escrits? - Al meu company i a gent propera que no perdona, a l'hora de fer una crítica i que per a mi són una garantia. - Es important l'entorn de gent que tinguis? - Molt Quan escrius ho deus tot L'Imma està satisfeta per /'acceptació de la seva obra. FOTO: X. LARROSA als qui t'envolten i jo tinc la sort que la gent que tinc a prop és sinlar a les coses. Suposo que si des una novel·la entre mans i que l'hagular i em mostra móns molt exvia de començar i acabar. de petita vius la vida d'una ma— Per sort no la vas abandonar traordinaris. Escriure és un llanera determinada, sota una llum dronici constant de frases, de a mig fer... especial, és probable que et margestos, de mirades, de paraules, - És que quan la història et ve qui. T'acostumes a veure les cod'idees i, per tant, és molt impord'una forma tan intensa tu et sents ses p e t i t e s a m b una t r a n s tant de qui t'envoltes, de qui ho molt instrument cendència reps. 110 No - La vida t'ajuda a escriure o u n nivell d e ©. * davant teu i arnl'escriptura et permet viure una detall q u e no amb 30 anjS eSpOSÜ d ba un m o m e n t altra vida? v • en q u è ja no la és normal. - Home, jo penso que escrivint Amb tot, jo sóc domines perquè la vida se't fa més intensa perquè més observafins tot els er tot el que vius és novel·lable. I dora que ella i sonatges avancen per això no cal tenir una vida gaiaixò sí q u e so re agitada ni aventurera. m'és molt útil, •*>•«*— La inspiració - Si et posessin en la dicotomia perquè escriuismz,* W&Svï* existeix? de viure de l'escriptura o de la re és observar i interioritzar les co- Per a mi la inspiració són imatdocència, què triaries? ses per després poder explicarges que et vénen però que t'arri- És que no voldria fer només ies. ben de la realitat, de vivències teuna cosa i, a més, viure de l'es- Com neix el primer Dibre? ves, no inventes. La inspiració et criptura suposaria haver d'accep- Als 35, després d'haver escrit ve quan et poses a treballar i tot va tar segons quins encàrrecs que no coses pel meu compte però senfluint. em veuria en cor de fer i ho acase pensar mai a publicar-les. D e — No t'enganxa mai mirant les baria avorrint. A mi m'agrada essobte em vaig adonar que em permussaranyes... criure i fer-ho sobre el que vull i seguia una idea i vaig veure que - A m i no. Però entenc que hi en el termini de temps que neseria un projecte llarg. Llavors em ha gent a qui li passa i que té la necessito. vaig dir a mi mateixa que tenia cessitat de prendre notes arreu.

especial i amb

entenc la sent que

escriure, perquè jo a aquesta edat em veia molt immadura, encara

' is.

que sorgeix

P-

M e n t r e cl món canvia, aquí funcionem com si fóssim una monarquia absoluta d'origen diví (suposat, s ' e n t é n ) . El primer enunciat és evident: per primer cop es comença a parlar seriosament de posar controls financers a una globalització que ho envaeix tot. Dels quinze països de la Unió Europea, tretze tenen governs d'esquerra o centreesquerra. Tony Blair intenta teoritzar una tercera via entre el liberalisme i el socialisme. El govern plural de França avança propostes sobre el tema de l'ocupació, algunes de les quals han tingut ressò europeu. A Itàlia, després d'aconseguir un nivell d'estabilitat governamental pràcticament inèdit des de la segona guerra mundial, es nomena primer ministre el secretari general del partit hereu del PCI d'Enrico Berlinguer (quelcom impensable fa pocs anys). A Alemanya, els socialdemòcrates i els verds assoleixen un pacte de govern, en-* tre els continguts del quals cal assenyalar la decisió d'abandonar, sense data fixa, això sí, l'energia nuclear. A Espanya, es viu amb l'esperança de l'abandó definitu de les armes per part d'ETA. A Euskadi, malgrat que el 44% dels votants no diuen què votaran, sembla que l'ai al cor de la treva no afectarà perversament el caràcter del seu vot. I aquír Aquí impera l'absolutisme polític. Després de passar-se per l'arc de triomf la possibilitat que sigui el Parlament qui decideixi la seva dissolució, com s'ha proposat recentment, el Molt Honorable Sr. es d e s p e n j a a m b aquesta afirmació pel que fa a la data de les eleccions: "Març o setembre? Només ho sap Déu". I la seva mà dreta (la del Molt Honorable, no la de Déu), també li fot pel broc gros: "Si l'oposició i tot el món es posa ximple, potser finalment les farem a la tardor", que de fet és quan toquen. I el seu soci de coalició, per no ser menys, n'etziba una com aquesta: "(les eleccions) seran quan convingui al president de la Generalitat". El que deia: un funcionament propi d'una monarquia absoluta d'origen diví. Però ja se sap, els camins d e Déu...

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs