Diari de Sant Cugat 260 by Premsa Local Sant Cugat

ÚAP PARELLA DE FET SANTCUGATENCA S'HA REGISTRAT OFICIALMENT, MALGRAT QUE LA LLEI JA HO PERMET

PÀGINA 20

HS4CANTON5

Divendres, 30 d'octubre de 1998

Núm. 260 Aay VI

El "diari" de Sant Cugat

225 ptes.

La nova comissió de la Marxa

SUMARI Els veïns de la Floresta celebren d primer

s'estrena amb u n aprovat

Consell de Districte amb

les peticions de sempre

Les confusions en l'itinerari no desllueixen la prova

PàginaS

L'estació santeugatenca del TGV provoca suports i crítiques entre els polítics locals Pàgina 14

El centre i els districtes es preparen per a una castanyada que augura bones vendes

A/ex Corre/ja. FOIO

El Patí Hoquei Sant Cugat humilia el Sentmenat guanyant-lo per 14 gols a 6 Pàgina $7

L'Assemblea d'Estudiosos reuneix 300 experts que debaten la realitat de Sant Cugat

La Marxa d'enguany va aconseguir reunir 958 parelles de participants. FOTO: OSCAR BENITO

compra de LLENYA CARBÓ

Menéndez i Gaya es reparteixen els vots de militants i simpatitzant

a la benzinera l

/JGrifuIOil, ~^.

Pàgina 35

Els s o c i a l i s t e s p u n x e n a l ' h o r a d'escollir candidat a l'alcaldia

enla

El tennista s'enfrontarà en el Masters a les set millors raquetes

Pàgines 3 a 6

Pàgina 41

I.ARROSA

Corretja, al Campionat del món

Pàgina 17

VAL

Pàgina 7

^_^-_

:^-^-.-

contínua vetllant s e r la seva Oar

^mLs->

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

• Thau SaMÇmm, demàk 3 mtysfim »fi|§è»fggf

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

'*&% T •

SISTEMES DE SEGURETAT

Prestigi, Seguretat f Servei

SISTEMES DE SEGURETAT 'Wm'HIStOnfflOiRlinKB

A* AHon* Solo, 50-W. 93 5W17 99-Scmf Ci

> ;

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. TW. 93 580 15 00

-SANT Cl „.„„,

Ttt5OT8108

Ideí OC

-J^ÍS^

. .*£ ;-itSs^-

^íS^

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

Societat

ELS^CANFONS Divendres, 30 d'octubre de 1998

MODA •HOME •DONA

©en

C/ Major, 16 • Tel. 93 675 02 69 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Carrer de b Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torrebbnca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04

El diari de casa.

Tel. 93 589 14 18

* * * * * * * * * * * * *

Passeig de Rubí, 108

C. Sant Antoni, 15, baixos

Tel. 93 674 57 47

08190 Sant Cugat del Vallès

V1EE&T

4Afkx*L CURS 98 - 99

• PIJAMES

• Selectivitat

• XANDALLS

•Accés Majors 25 anys

• SAMARRETES

• Accés mòduls

• MITJONS

• Prova maduresa: aux. administratiu i aux. guarderia • Classes repàs (primària, ESO, Batxillerats, COU i FP)

PER TOTA

JUGUETERIA LUDOTECA

• Lecto-escriptura • Diagnòstics i reeducacions psicopedagògiques

C/ Xerric, 8 Tel. 93 590 51 89 C. Villa, 2 2 Tel. 93 589 21 15

LA FAMÍLIA

C/MAJOR, 3 TEL. 93 674 01 39 08190

• • " " W ^ - ^.•«%·# ¥

Sant Cugat del Vallès

SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4CANT0NS ^^^»

El tema de la

hetmana Divendres, .í<> d'octubre de /VOS

M a r x a

I n f a n t i l

R e g u l a r i t a t

Una 4 0 edició plena de sorpreses Creu Roja nega ser responsable de la pèrdua d'un grup nombrós de participants 1.916 nens d'entre 6 i 14 anys s'han passejat aquest cap de setmana per CoUserola amb motiu de la 4 0 Marxa Infantil de Regularitat, que tenia com a lema el respecte a la natura i la no generació de deixalles. Els familiars dels participants, entre «Is quals es trobaven els menors de 5 anys que van poder fer la marxa amb un dorsal O , tenien també un recorregut paral·lel i tots dos grups es van trobar a Sant Medir. Tot i que molts participants es mostraven contents, va haver-hi també qui va explicar que aquesta Marxa va ser menys tranquil·la del que s'havia esperat. GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

Si es parla de la Marxa es parla de 40 anys d'història, una solera de la qual poden presumir poques activitats. Tenint en compte que la majoria dels components de la nova junta ja fa anys que participen en aquesta activitat infantil, aquest ha estat el primer any que Joan Carles Alayo i companyia han hagut de fer front a l'altra cara de La Marxa. Volent destacar primer de tot la valentia i la feina que aquesta entitat ha fet mentre durava aquesta primera part, i fent un balanç general molt positiu de com va desenvolupar-se tota la jornada, s'ha de parlar també d'alguns dels problemes, poc importants, que

va trobar la nova organització diumenge passat. Es veu una meticulosa preparació de les activitats d'aquest dia quan tots els participants de la Marxa porten l'itinerari que han de seguir en un mapa i saben que la seva guia són les marques de color groc que es poden trobar a les escorces dels arbres o bé a les pedres. Quan les cruïlles són conflictives, però, "s'assenyalen amb una cinta de plàstic", explica Lluc Romera, membre de l'organització. I continua: "El problema d'aquesta marxa l'han provocat uns nens que no tenien res a veure amb la sortida i que han canviat les cintes de lloc. Per culpa seva molts participants s'han perdut". Durant la marxa els grans havien de continuar per un camí

Creu Roja, Pere Pau Balenyà, considerava que ells no tenien cap culpa perquè "nosaltres venim aquía fer cures als nens que es fan mal. No fem ni de guies ni de res més. Els que han d'organitzar el camí de La Marxa són els de l'organització. Nosaltres els curem; fer de guies no és feina nostra". Sigui com sigui cal dir que els membres de l'organització han assegurat que els nens i nenes que no han passat pels controls 6 i 7 a causa d'algun d'aquests imprevistos, no tindran cap tipus de problema per optar també a ser la parella amb la velocitat més regular de les 958 que participaven. Tant des de Protecció Civil com des de la guàrdia municipal va vaAquest any hi ha hagut 30 parelles me's que l'any passat. F:0SCAR BENITO lorar-se molt positivament el decurs de tota La Marxa i aquest que allargava el recorregut dels sada cap a Sant Medir, un dels també és l'ambient que es respipetits. Aquesta va ser la cruïlla voluntaris de la Creu Roja no ha rava entre els organitzadors: "Per conflictiva i una de les raons per vist clar el camí que s'havia de ser la primera vegada considerem les quals molts dels nens d'en- seguir i ha decidit tirar endavant. que tot ha anat molt bé", explitre 11 i 14 anys van passar per alt L'han seguit dos grups". Aques- cava Joan Carlos Ayalo, màxim els controls 6 i 7. L'altra raó que ta versió la ratificaven també responsable de la junta organitzava complicar aquest passeig per molts nens dels que s'havien per- dora de la competició d'enguany, CoUserola també l'explica Lluc retransmesa en tot moment per dut. Davant d'això, el responsaRomera: "Baixant per la Rabas- ble de la seu santcugatenca de la Ràdio Sant Cugat.

Plancha SOLAC 706

Microondas MOULINEX Y53

Batidora MOULINEX BD7

*,'

FÍüür" ******

Lavadora NEW POL S899

Lavavajillas ASPES VA41P

Secadora IGNIS AWL210 Preciós vàlidos hasta 5 noviembre

Combi ZANUSi ZFK325R

Setmana

ELS iCANTONS Divendres, 30 d'octubre de 1998

s o r t i d a

Aymerich talla per primer cop la cinta per tenir-la com a record La sortida dels dos grups va efectuar-se sense problemes G. F. - Sant Cagat -

La Marxa Infantil començava a les nou del matí. Just per això d e s d e l ' o r g a n i t z a c i ó es va creure c o n v e n i e n t dividir els participants en grups de 300 parelles. El primer grup havia d'estar a la plaça Barcelona a dos quarts de nou i els altres h a v i e n d ' a r r i b a r c a d a mitja hora. A les 8, però, molts nens ja e s t a v e n al p u n t d e sortida amb les seves parelles i cl dorsal posat. Alguns d'ells van haver tic dirigir-se a la taula d'incidències per canviar de dorsal, d'altres rebien els últims consells dels seus pares i els q u e q u e d a v e n feien cua a infor-

mació per assegurar-se q u e ho tenien tot a punt per començar a caminar. A la plaça t a m b é hi havia els voluntaris de la marxa. Aquest col·lectiu va encarregar-se de repartir les samarretes, d e donar els itineraris, els fulls de control i la bossa de roba per posar-hi el dinar. A les nou en p u n t l'alcalde va inaugurar la Marxa acompanyat d'autoritats municipals i de la directora general d'esports d e la Generalitat de Catalunya. Visiblement c o n t e n t , va comentar: " S e m pre havia deixat q u e el convidat de fora de Sant Cugat tallés la cinta. Aquest any, però, com q u e és el m e u últim com a alcalde, vull tallar-la jo i guar-

dar-me a q u e s t trosset de record". Melisa Sarriegui i I n é s Gafler, t o t e s d u e s d e l L i c e u Francès, van ser la primera parella q u e va deixar la plaça de Barcelona. Se Ics veia contentes de poder obrir la marxa d'aq u e s t a edició: " E n s fa molta il·lusió ser les primeres a com e n ç a r a caminar. Això e n s motiva encara més". I després d'esperar-se una horeta en Miquel Pagès i l'Albert Rionda, els últims particiants a sortir, també van començar la Marxa amb un somriure d'orella a orella i d-ient a m b cara d e m u r r i s : " H a u r í e m preferit sortir a b a n s , però així t a m b é h e m pogut dormir m é s " .

hi tallada de la cinta és un dels moments més emotius. FOTO: OSCAR BENITO

d í n a r

Els llunàtics van animar Papat mentre pares i nens comentaven la Marxa Queixes i elogis entre carmanyoles i entrepans G.F. - Sant Cugat L'animació és una de les novetats que oferia aquest any la Marxa Infantil de Regularitat. D u r a n t tot el dinar el grup els Llunàtics i la Pruna, dispersos Els participants de la cursa i familiars tenien dues hores per dinar E: O.BENITO per l'esplanada de Sant M e dir, voltaven animant els nens a participar. L'espectacle el forL ' a r r i b a d a m a v e n un periodista, un venedor d'estores i rellotges, un n e n , uns domingueros i d u e s manifestacions. Uns que deien "sí" i els altres q u e d e i e n " n o " . D ' a q u e s t a manera van a c o n s e g u i r q u e tots els p r e sents a Sant Medir passessin una bona estona distrets o, si

Els primers que entren a la plaça poques vegades guanyen la Marxa Infantil G.F. - Sant Cugat -

Fls nens que van arribar més d'hora a la plaça formaven un gnip d'unes 10 persones. Tot i amb això els primers que van tocar la taula d'arribada van ser Romuald Landa i Pol Torrent, amb el dorsal número 140. Estaven força cansats però amb ganes de tornar-hi. Van assegurar que havien estat regulars "en algun tram" però que en d'altres havien corregut. Cal tenir en compte que La Marxa és de regularitat i només els n e n s q u e mantenen el seu pas són els que poden guanyar. És a dir, que per molt que els participants arribin primers, això no implica res, no

vol dir que hagin guanyat. I de fet no serà fins al cap de setmana que ve. durant la Festa de Tardor, que se sabrà qui ha estat mes regular en aquesta 40a Marxa. De totes maneres, per no haver d'esperar a diumenge, a mesura que els nens anaven arribant a la plaça Barcelona rebien de la mà de diferents comerços de Sant Cugat una bossa plena amb mandarines i taronges, un fuet, un estoig, un regle, un bolígraf, una pilota i una revista de còmics en català, tota ella valorada en 500 pessetes. I com que durant el dia havia fet molta calor, begudes. Després dels regals i d'entregar el full de control, els nens anaven amb els seus pares. Alguns parti-

ho preferien, descansant de la caminada sota l'ombra. Durant les dues hores q u e va durar el dinar, els pares i n e n s van aprofitar per trobar-se i explicar com els havia a n a t la Marxa fins a aquell m o m e n t . Els pares valoraven positivam e n t el fet q u e els seus fills haguessin pogut passar el dia a la m u n t a n y a . U n g r u p d e noies, en canvi, van queixarse perquè, segons elles, el recorregut estava mal indicat i això les va fer p e r d r e ' s . E n aquest sentit un dels col·laboradors que fins l'any passat havia format part de l'organització de la competició va treure tota i m p o r t à n c i a al fet q u e

aquest grup de participants es desviés d e l'itinerari i va e m fasitzar : " D e pegues n'hi ha hagut com altres anys; moments d'aglomeració, nervis, i distraccions" i somreia dient q u e la millor solució d a v a n t aquests c o n t r a t e m p s era "fer u n bon dinar". El q u e més es veia per l'esplanada de Sant Medir eren e n t r e p a n s d e pernil dolç, de vegetals, de tonyina, de fuet... D'altres, però, van considerar q u e era millor la carmanyola a m b tall arrebossat, croquetes o truita de patates. I de postre, fruita, iogurts i cafè amb galetes de xocolata; com si fossin a casa.

cipants van acabar La Marxa tan d'hora que fins i tot van arribar a casa abans que els seus pares els anessin a rebre, i així va ser com en més d'una ocasió algun matrimoni va trobar a faltar els seus nens. Gràcies al full de control, en tots dos casos aviat va solucionar-se el misteri i els pares van tomar a casa tranquils perquè sabien que el seu fill ja havia superat aquesta marxa. Quan la plaça ja estava pràcticament buida en Francesc Picomell i l'Aleix Escbis van aparèixer-hi.. Eren l'última parella de nens que quedava per arribar. Se'ls veia molt cansats i contents. Els seus pares també s'alegraven de poder Eh pares i les mares omplien la plaça a partir de les quatre de la tarda. E: O.B. veure els seus fills de nou.

Setmana

E L S / C W V T W S Divendres, 30 d'octubre de 1998

Les

a n è c d o t e s

Les

t r a m p e s

Nens plorant, dorsals perduts i insectes voladors animen el dia

Alguns participants incompleixen les Un participant va plegar en picar-li una abella a la llengua normes del trajecte G.F.

G.F.

- Sant Cagat -

Les coses curioses no van ferse esperar. Només sortir de la plaça Barcelona un dels participants va posar-se a plorar. Agafat de la seva parella somicava desesperat perquè volia que la mare l'acompanyés tota l'estona. I, com si s'haguessin posat d'acord, pocs moments després se sentia pels altaveus com els organitzadors demanaven als pares d'una nena que anessin a la seu del Club Muntanyenc perquè la seva filla estava plorant. La nena en qüestió explicava entre sanglot i sanglot que havia perdut els de casa seva i que els havia de trobar perquè havia de dir-los "una cosa molt important"; final feliç quan els pares arriben, abracen la nena i ja no hi ha plors. Mentre això passava, un primer grup de marxants, encara dins de Sant Cugat, canvia el recorregut i passa pel carrer Santa Teresa, paral·lel al que

Alguns no acabaven de veure qui podien fer amb el dorsal. FOTO: Ò.B.

en realitat s'havia d'agafar. No va faltar tampoc el nen que va perdre els fulls de control, els que convertien els seus dorsals en manyocs de paper i els qui s'amagaven el seu número d'identificació "perquè no es faci malbé". I alguns dels que no perdien el pitrall se'l posaven al revés. Tot un es-

pectacle. Els insectes voladors van ser també protagonistes de la 40 edició de la Marxa Infantil. Un nen va haver de deixar el trajecte perquè una abella li havia picat a la llengua. I també es va saber que un periodista va empassar-se una mosca. Com veieu, tots van ser-hi presents.

El guanyador de la marxa és qui es mostra més regular durant tot el recorregut. Malgrat tot, sempre hi ha algun dels participants que no ho te del tot clar i que fan les mil i una per arribar primers a tots els controls i, com no, a la plaça de l'ajuntament, final del recorregut oficial. Uns experts en fer trampes van explicar algunes de les tècniques utilitzades per arribar abans que els altres: "El primer que pot fer-se per arribar abans és passar per un camí més curt. Fent drecera aconseguim que tots els que van davant nostre es quedin enrere. Si veiem que així encara no som els primers, ens posem a córrerfinsque avancem els del clavant". La principal raó que tenen els marxants per fer trampes és "arribar a la plaça de l'ajuntament i que tothom ens aplaudeixi". Però arriben tan d'hora que encara no hi ha ningú, i llavors es conformen amb l'orgull personal: "Jo no he guanyat però he arribat primer".

Aquests dos exemples serveixen per repetir que qui guanya és qui és més regular i que si els membres de l'organització saben que algun nen ha corregut o ha fet drecera, queda eliminat al moment. 1 si hi ha nens tramposos també hi ha alguns pares que excepcionalment fan de les seves i segueixen el mateix recorregut que els nens, quan ells ja en tenen un de propi. La majoria dels pares que se salten aquesta norma ho fan perquè el seu nen és petit i no volen que li passi res. Però d'altres ho fan quan el seu fill ja ha passat i acaben preguntant al primer que troben: "Nosaltres sabem que no podem seguir aquest recorregut, però ara que hi som volem assegurar-nos si anem bé per arribar a Sant Medir", i després de baixar fins al control pugen de nou perquè els organitzadors no els han deixat passar. Encara no hi ha cap tipus de sanció per als pares; des de l'organització, però, es demana que de amb vista a la pròxima marxa intentin respectar les normes "servint d'exemple als seus fills".

La majoria de les opinions que incita la Marxa són alegres i plenes d9 il·lusió Laura Grau i Maite

Joan i Maria, pares de

Mercedes i Llibertat.

Carme Arrieta, mare

Carbonell, Marxants:

dos nens participants:

bones caminadores:

d'una participant:

"La Marxa ens ha anat

"El cas és que els nostres

"Sempre que anem a la

"Espero l'any que ve per

molt bé. Hem aconseguit

fills, tot i perdre's, han

Marxa parlem de nòvios

implicar-me més ifer la

fer tot el recorregut"

arribat sans i estalvis"

i de qui ens agrada "

Marxa amb la nena "

J.C. Alayo, cap de la

Pere Giner, cap del

Jaume Bozzo. cap del

Ramon Costa, membre

junta de La Marxa:

control número 11:

segon control:

de l'organització:

"Participants d'altres

"A la Marxa de

"A vegades aquest camí

"La junta està animada,

edicions ara s'han bolcat

quaranta anys enrere

sembla una aixeta de nens

però exhorto la gent

a fer de voluntaris "

érem unes quinze parelles"

que no para de rajar"

a col·laborar"

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00

Setmana L

ELS /CAMT>1\S Divendres, 30 d'octubre de 1998

' e n q u e s t a

Què en pensa dels canvis que s'han fet en la Marxa Infantil? Un any més, i aquesta ha estat la quarantena edició, els nens i nenes de Sant Cugat han recorregut per parelles l'itinerari de catorze quilòmetres del camí d'anada i tornada a Sant Medir. Un any més, la Marxa Infantil ha estat un òxit de participació i de col·laboració. Un any mes, la marxa paral·lela dels grans també ha transcorregut pels camins per dur el dinar als emocionats menuts que fan la Marxa. Alguns d'ells, per primera vegada; uns

altres, per última. Però tots amb el mateix afany de ser dels primers classificats i guanyar un del nombrosos premis i, sobretot, de demostrar-se a ells mateixos que ja són prou grans per caminar sols per la muntanya. Enguany, però, hi havia certes novetats: una nova junta organitzadora i una consciència més ecològica de respecte al medi ambient i de no malmetre Collserola amb aquesta activitat tan tradicional a Sant Cugat. / M. S.

ROSAQUIRQS

PAQITFA MOLIST

REGINA RODÉS

25 ANYS

5 4 ANYS

62 ANYS

19 ANYS

40 ANYS

ATURADA

MESTRESSA DE CASA

TÈCNICA

ESTUDIANT

MONITORA

"La veritat, m'han semblat molt bé els canvis, sobretot pel que fa a les normes de respecte a la natura. Així els nens comencen a saber posar cada cosa al seu lloc."

"Està molt bé que es posi èmfasi en el respecte a la natura. Es molt més sa per a la canalla, i molt educatiu."

"Es començarà a educar la canalla en el respecte a la Natura. És ideal. Crec que és una bona iniciativa per part dels organitzadors que es faci esment sobre aquest respecte."

"Tot el que serveixi per conscienciar la gent i educar en el respecte a la Natura està molt bé. Em sembla més que bé que facin aquesta tasca."

"Està molt bé començar a fer campanya d'educació envers la natura. La Marxa és una activitat molt important per als nens, i ells són el futur."

PAU MARTÍN

MARTA T E R É S

ASUN EGEA

ÀNGELS GÓMEZ

EVA RUANO

11 ANYS

32 ANYS

42 ANYS

35 ANYS

9 ANYS

ESTUDIANT

MUNTADORA

MONITORA

MESTRESSA DE CASA

ESTUDIANT

"A mi m'ha semblat igual que els altres anys. No he trobat cap diferència respecte d'altres marxes, però m'agrada molt anarhi i ho faig cada any."

"Em sembla que les noves normes són per fer més ecològica la Marxa, i em sembla bé. Així se'ls educa en el respecte a la natura."

"M'han comentat que no tot va anar d'allò més bé, però també és veritat que són nous i és fàcil donar-los un vot de confiança: els principis són difícils per a tots."

"Bé; està molt bé que facin un relleu i que la nova organització faci esment del respecte a la natura, que és un problema d'educació; i, sobretot, des dè petits."

"M'agrada molt la Marxa i ha estat molt bé, però hihavia una pujada que costava molt i molt i els meus amics m'han dit que no podien pujar-la."

MARIBKL DOBLADÜ

MONTSE SERIO

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar _P ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.

U S 4 CANTON

Política Divendres, 30 d'octubre de 1998

P a r t i t s

Ningú guanya les primàries

La divisió de militants, per Gaya, i simpatitzants, per Menéndez, ajornen el resulta El valor del vot dels simpatitzants és el que haurà d'analitzar ara la comissió electoral del Consell Nacional del PSC per dirimir el guanyador de les eleccions primàries entre Joan Gaya i Jordi Menéndez, després que el primer s'emportés dissabte la majoria de vots dels militants ( 7 8 / 6 6 ) i et segon acaparés el vot dels simpatitzants ( 2 1 0 / 1 2 2 ) . Una tercera urna, de simpatitzants no inscrits ALBERT BALANZÀ

-Sant CagatEls partidaris d e Gaya han apel·lat al vot qualitatiu i s'han queixat del desconeixement de les d u e s opcions per bona part dels simpatitzants, i els votants de M e n é n d e z han optat per equiparar les paperetes de les d u e s u r n e s decisives p e r q u è sumin al seu favor (276/200). Un altre aspecte q u e haurà de tenir en compte aquest últim Gaya i el seu equip van coincidiren una hora d'especial afluència. FOTO:X.L. grup és la composició actual del Consell Nacional, format per una majoria de l'aparell solista dins la qual s'integra M e néndez, davant del minoritari sector obioltsta, més pròxim a les tesis de Gaya. La decisió, e n tot cas, arribarà d ' a q u í a dues setmanes.

. Menéndez va dipositar la papereta minuts després de les 12. FOTO: X. L

La jornada de comicis interns va iniciar-se a m b u n fort ritme d e participació, i abans de la una del migdia ja havia votat un 30% dels 638 electors censats com a militants o simpatitzants. Aquest terç de votants va augmentar fins al 50% a l e s sis d e la t a r d a i l ' e m branzida final va disparar la participació al 9 1 % d e milit a n t s i el 69% d e s i m p a t i t z a n t s ; en n ú m e r o s a b s o l u t s , van exercir el vot un total de 537 persones. Amb a q u e s t e s xifres a la mà i e n m i g d ' u n a certa confusió, els dos candidats van tancar-se a analitzar les possibilitats d'entesa q u e , segons algunes fonts, podien

A LA RONDA NORD DE S. CUGAT

i de caràcter consultiu, va alinear-se també amb Joan Gaya ( 3 8 / 1 9 ) . Tot i que el secretari d'organització de la federació VallesOest, J o s e p M o n t i l l a , va a n u n c i a r amb aquests resultats que "ei guanyador ha estat el P S C , un Menéndez somrient, un Gaya seriós i una sala plena de públic notablement astorat van tancar la jornada amb un regust amarg per l'ajornament del resultat.

anar d e s d e la retirada d ' u n d'ells fins a una c a n d i d a t u r a única. F i n a l m e n t , p e r ò , c a dascú a m b la seva postura inicial van derivar la d e c i s i ó al Consell Nacional i van t r e u r e ferro a la divergència p o s a n t èmfasi en la "voluntat d e t r e ballar junts per al canvi d e govern de la ciutat". L'anàlisi posterior per part de simpatitzants d'una o altra opció ha evidenciat, però, que el joc no ha estat tan net. Particularment dur ha estat el portaveu

El Consell Nacional del partit decidirà Falcaldable de Sant Cugat en un període de quinze dies municipal Àngel Casas, avalador de la candidatura de Gaya, que ha afirmat que "grans quantitats de simpatitzants ja tenien el vot orientat, cosa que és legítima però que ens ha molestat". I ha afegit: "vaig parlar amb 175 simpatitzants i més de 80 només coneixien un candidat", en referència a Menéndez. En aquest sentit. Casas també ha considerat com a "possible" que la composició del Consell N a cional sigui decisiva a l'hora de desequilibrar la balança. Des de l'AV Plaça d'en CollMonestir-Sant Francesc, el seu

p r e s i d e n t , P e d r ó A r m e r o , en qualitat de militant socialista, ha fet una anàlisi crítica de l'evolució de les primàries "en què cadascú ha fet la seva política, que en algunes circumstàncies ha vorejat el joc brut". Partidari declarat de Joan Gaya, el dirigent veïnal ha a d m è s , però, que la campanya de M e n é n d e z al barri li ha reportat una cinquantena de vots de simpatitzants que finalment poden haver estat decisius a la vista dels resultats. Un d'aquests simpatitzants que han donat suport a Jordi Menéndez és José Martínez, delegat sindical d ' U G T a Lucas. Martínez ha reivindicat el mateix valor del vot dels militants i dels simpatitzants: "em vaig apuntar a les votacions perquè hi hagués més moviment, tot i no ser militant". Segons Martínez, Gaya hauria d e ser respectuós amb la gent i acceptar els resultats. Finalment, l'únic regidor que no s'havia pronunciat per cap candidat i que encara ha volgut m a n t e n i r el v o t e n s e c r e t , F r a n c e s c Serra, s'ha mostrat partidari d'una solució q u e passaria per la renúncia d ' u n d e l s dos c a n d i d a t s i la u n i ó p o s t e r i o r en u n a sola llista, abans que Barcelona s'hagi pronunciat. Aquesta seria, segons Serra, la manera d'assegurar que la decisió es prendria a Sant Cugat. " Q u a n t e s menys hores passin, millor per al partit", ha indicat.

Griful OU, SL. Servei Estació

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

u93S&e4556

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Política

ELS f (vUYllfflNS Divendres. AO d'octubre de 1MX

C o n s e l l s

P a c t e

d i s t r i c t e

La Floresta recupera les velles reivindicacions sobre urbanisme

Puig proclama Recoder i obre un nou conflicte

La petició de clavegueram centra bona part del consell veïnal

dialèctic amb

AIRACOSI A

AI.HKRTBAI.ANZÀ

- Sant Cugat -

Després d'un any d'interrupció, aquesta setmana s'ha tornat a fer el Consell de Districte de la Floresta, una trobada entre polítics i veïns en la qual s'han recuperat les velles reivindicacions del districte. L'asfaltat de carrers, el transport públic, el reclam d'una brigada municipal exclusiva per la Floresta, la manca d'inversions o les deficiències quant a equipaments esportius han estat alguns dels temes que han saltat de nou a la taula de debat. D'especial importància ha estat la demanda de la instal·lació o millora del clavegueram als carrers que encara no hi estan connectats. Un reclam que va encendre el primer debat pujat de to de la sessió. Els representants veïnals van advertir l'Administració que la manca de clavegueres pròximes a algunes cases provoca greus problemes quan plou, amb enfangament de carrers, difusió de la brutícia i impossibilitat d'evacuar correctament els residus. El portaveu de l'associació de propietaris i veïns del districte, Emili Rané, va arribar a parlar de "perill d'epidèmia" tot indicant que ja són 57 els veïns afectats per aquesta qüestió. L'associació reclama la construcció d'una o dues depuradores, així com la instal·lació de noves clavegueres. Debats al marge, la sessió de dimarts va servir per marcar les pau-

m u n i c i p a l

El secretari d'organització de CDC, Felip Puig, ha estat el causant indirecte aquesta setmana d'una nova picabaralla dialèctica entre les direccions locals de Convergència i d'Unió a Sant Cugat pel pacte municipal, fins al punt que els socis democristians han amenaçat d'anar sols a les pròximes eleccions. En una trobada de càrrecs comarcals del partit a Castellar del Vallès per analitzar les relacions entre el Vallès i l'àrea metropolitana, Puig va proclamar Lluís Recoder com a candidat nacionalista a l'alcaldia de Sant sessió del recuperat consell. FOTO:X.L. Una vintena de vet'ns van seguir la primera Cugat, si bé després va matisar tes de funcionament dels nous volució del comitè. El PP no va l'afirmació a l'espera del procés Consells de Districte. Tant forces tenir cap representant a la sessió. de proclamació en l'àmbit loEls portaveus veïnals van posar polítiques com representants veïcal. El dirigent de CDC va asnals van posar moltes esperances també les màximes il·lusions en segurar que les llistes electorals -alguns més dramàticament que la nova etapa, respecte a la qual de la coalició a Sant Cugat i Teraltres- en la nova etapa que s'en- només van fer una petició: "Norassa "estaran encapçalades per gega ara. El representant d'IC- més demanem que sempre ens CDC i aspirem al mateix a SaVerds, Joan Martí Balada, així ho donin resposta, positiva o negatibadell". Aquesta decisió a Sant expressava: "Esperem que aques- va, a les nostres demandes perquè Cugat, segons Puig, "en cap cas ta vegada funcionin [els consells] si no, tenim la sensació d'estar fent ha estat objecte de dubte o inperquè aquesta és l'última opor- el paperina", va dir Pilar Escriche, certesa". "La llista l'encapçatunitat que tenim que els veïns de l'Associació de veïns de la Flolarà CDC com ho ha fet des de s'incorporin a la participació polí- resta. 1979", va afegir. En termes sitica". Des de les files d'ERC, DaEl president dels Consells de milars va pronunciar-se l'alcalvid Sempere va matisar, a més: Districte, Xavier Cortés, va conde Joan Aymerich, un dels po"Serem implacables a l'hora de firmar la bona disposició del gonents a la trobada, q u e va denunciar la manca d'informació". vern perquè aquesta sigui una etademanar alhora a les dues forPel que fa als socialistes, Francesc pa "fructífera" i va destacar la macions un "esforç per estar Serra va suggerir la possibilitat que importància dels gmps de treball units com fins ara i guanyar les un portaveu de cada grup de tre- que seran els autèntics fòrums de eleccions sense enfrontaball pugui informar directament debat de les qüestions que preoments". el Consell de districte sobre l'e- cupin els veïns.

O F E R T A D E T R E B A L L BEQUES, AJUTS. PREMIS I

Convocatòria del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic, DAAD. Fundació Von Humboldt, de Beques d'investigació Alexanüer von Humboiat. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al carrer Fortuny, núm. 8, 28010, Madrid. Telèfon i Fax: 91.557.90.00/91.310.21.04. Convocatòria del Ministeri d'Asisirriptes (Exteriors, d'AmpJiacJó estudis o recerca [a Qinarnarca curs 99-2990.

S&N!dtuds: fins ai I S d a f a n e r de 1889, ai carrer S é h ^ É f ^ l i W . ' 1 , 2 * 0 7 1 , Madrid.

Telèfon: 91.37fctfr.08» &é 9656 o 9062 i 91.379.98,93/' , Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Beques per a estudis o investigació a la comunitat francesa de Bèlgica curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 15 de gener de 1999, al carrer Salvador, núm. 1, 28071, Madrid. Telèfon: 91.379.97.62. ext: 9556 o 9062 i 91.379.98.99.

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, d'Ampliació d'estudis o recerca a Dinamarca crus 99-2000. Sol·licituds: fins al 9 de gener de 1999, al carrer Salvador, núm. 1,28071, Madrid. Telèfon: 91.379.97.62. ext: 9556 o 9062 i

91.379.98.99.

Convocatòria tfettortniístèrTtfAssumffe Exteriors, de Beques per realitzar estudis a Àustria durant el curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 30 de desembre de 1998, al carrer Salvador, núm. 1,28071, Madrid. Telèfon: 91.379.97.62. ext: 9556 o 9062 i 91.379.98.99. Convocatòria del Ministeri

Convocatòria de l*( d'Alemanya. Serv< Acadèmic, DMD-IAi$¥e* d * per fer pràctiques a ami Soi-ilcituds: f ins ai 31 de

$m^.$mm

Josa <3&jie?ï*as

No obstant això, el president local d'UDC, Joan Recasens, va respondre iradament a l'anunci de Puig, encara amb el rerefons de l'última filtració a la premsa de les demandes dels democristians per acceptar una llista encapçalada per Recoder (vegeu E4C núm. 258). • Acusacions mútues Recasens ha amenaçat Convergència d'"anar sols" als pròxims comicis municipals si no es desencallen les negociacions aturades des de fa un mes i si CDC "no vigila la incontinència verbal dels seus líders de Barcelona". "Es una incògnita i també un repte saber què passaria si anéssim per lliure, però sembla que no ens deixin més remei", ha afegit. La p r e s i d e n t a de C D C , Montserrat Rumbau, ha defensat l'anunci de Puig ("una cosa que tots teníem ganes de fer") i ha vinculat a "una ordre de dalt" l'actitud d'UDC per dificultar el pacte. "La proposta de Recoder se sap des de l'estiu i Unió té aquí més poder que enlloc més", ha insistit. En el que sí que han coincidit els dos dirigents locals ha estat en la necessitat de tancar el procés de designació del candidat a causa de la proximitat de les eleccions municipals del 13 de juny.

establiments comercials, etc! (BORME núm. 197/14-10-98) Sant Cugat Constitució de l'empresa Ubi Studio, SL Objecte social: el desenvolupament i la realització de tot tipus de productes audiovisuàls, murSmèdia i informàtics, etc.

Exteriors, de Beques per reaStzar«M$sa Àustria durant ei curs IWWEflfe*"?*"';' Sc4-!icitucis:firaal30dedesernbí»d8 1999, ai carrer Salvador I Ï Ó B V I ,

Madrid.

Telèfon: 91.379,97.62. ext 5 91.379.98.99. CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

carrer Salvador, nóm. t / ï Telèfon: 91.379.97.62. ext:9556 © 9062 i 91.379.98.99. -

UDC

Rubí: Constitució de l'empresa Inmobiliaria Rubipor, SL. Objecte social: adquisició, enajenament, administració per qualsevol títol de tot tipus de béns immobles. (BORME núm. 197/14-10-98)

venda de béns immobles. (BORME núm. 197/14-10-98) Sant Quirze: Constitució de l'empresa Davineus, SL Objecte social: la promoció, compra venda, construcció, reparació, disseny, manteniment, etc. .20/19-10-98)

és, etc.

(««•«íJWaWM

^•vjHww.^qeai P*í;%r^

"^\, *?'

•** » \ # f

-~í*3ï

•

1 r ^

wJ&«l

*l:,ffi^ ,

* \

% *- *

i&k. •\€t

*è*. • ' * *

:*-,

*•

• A »

¥•

É*

* .."*

A i

Ara els nostres rius desemboquen al Palau Robert. Els rius de Catalunya són molt més rics del que t'imagines. Són tot un món per descobrir. Amb el seu misteri. Amb la seva pròpia fauna. Amb la seva mitologia. Amb el seu passat. I també, amb molt de futur. I és que ara, a Catalunya, els rius tenen i ens donen vida. Redescobrim i conservem la seva màgia. Perquè els nostres rius són un patrimoni de tots. Ara, a Catalunya, els rius són vius Viu-los al Palau Robert a partir del 6 d'octubre a I' L X D O S

(TTTT) Generalitat ssul de Catalunya

IC 1 0

Ara és demà

L G S

C l G l

Amb el patrocini de:

l'Í

/KQt}OT

O S <•/CANTONS

nuo

Divendres, 30 d'octubre de 1Í"AS

E d i t o r i a l s

ELS CANTONS Set n u nan i m l c p e i u l c n i ite Sanr d u g u i del Nallès

Premsa Local de Sant Cugat, S.L. knv,., - HM'XiSjiir CiiRjtdcl Vailet

Cons«ll d'AdministracId Ramon (<rju i president) Josep M. í j h f e r i / o . Pere Í\M|LH.TI|J i \ a v i c r Kornclls (ediror delegat) Directora \uraC<i-,ia Redacció T f i u a d e ta « r l n i a n a : (ïlòna l-raru/olí: Política/ E c o n o m i a : Albert Balan/à; EiHom/Opinió: Aura Costa; SociWal: Iolanda l'àrrucN; Cultura: Josep Mana Miró; r e p o r t * : \ l e \ l·iipc/; Radiografia i entjueMa: Mnnisc Sant; Solidaritat: M í . m u I k r n a h é ; D U t r i r l f n : M i e u [ ) . B u j i Vk-tòru Rius. Comercial Anna Juanola Consell Editorial Ramon f i r a u I president I Josep M . ( ] a h r e n / o i \ iccprcsidcnO Víurm \ l e \ a n d t e , l r a n e e s c í larbó, Jordi Casas, Narcís C j s t a m c r . Albert [ ) e Pablo. Pere Ksquerda, Xavier l-'ornclts, Krisnan Herbolzheimcr, Rogeli Pedró. Ramon Pros. I.ltiís Puig. K m i l i Rtffic. Marta Subirà. Paeo Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M . Sans Travé, Joan Troyano, Jaume 'Tubau, H e t t o r Vall. Núria Zahala Aura < iosta (secretària) Subscripcions Laura M o n t c r Fotografia Xavi harrosa

La complicació de les primàries

s evident que nomenar un candidat a través d'un procés de primàries dins d'un partit és un plantejament democràtic i, per tant, positiu. Les primàries suposen la participació directa del militant a l'hora d'escollir el candidat de la formació que el representarà o, el que és el mateix, la possibilitat que les bases escullin directament els seus dirigents. Ara bé, el procés té les seves complicacions. La primera d'elles pot donar-se quan un dels candidats a escollir no surt de l'aparell del partit, com en el famós cas de l'enfrontament

polític entre Almúnia i Borrell. Un afer semblant és el que s'ha donat a Sant Cugat quan Joan Gaya, comptant amb el suport de la majoria dels militants, s'ha encarat a Jordi Menéndez, primer secretari del PSC local i conseller nacional del partit. L'altre punt conflictiu és el que sorgeix quan les urnes mostren un empat de vots, una divisió entre la voluntat dels militants i la dels simpatitzants. De les tres urnes que jugaven en les primàries locals, la dels militants i la dels simpatitzants no censats van donar el seu vot de confiança a Gaya, mentre que la dels simpatitzants cen-

sats es va pronunciar a favor de Menéndez. Sumant els vots, aquest hauria de guanyar, però si es fa cas només a l'aritmètica, aleshores, en quin lloc queda el paper dels militants? Aquests es poden preguntar quin sentit té esdevenir militant d'una formació que a l'hora de triar candidat o dirigent ignora la seva voluntat. Per contra, el simpatitzant socialista es podria plantejar una qüestió anàloga: per què se'm convoca a unes eleccions internes, si resulta que el meu vot no comptarà. Aquesta disjuntiva és precisament la que ara haurà de re-

soldre el PSC. Per quins motius s'ha produït aquesta disjunció en el vot dels santeugatencs afins al socialisme ? Què ha dut a aquesta situació? D'altra banda, aquests dies arriben a la premsa comentaris de pressions exercides pel candidat Menéndez sobre alguns sectors molt determinats del nostre municipi. Esbrinar la veracitat i naturalesa d'aquestes pressions serà la feina de l'Executiva Nacional del PSC a l'hora de discernir quin ha de ser el candidat socialista que compareixerà a les eleccions municipals santeugatenques.

Dlasany I maquotaclò ( i e m m j Jurado

La importància d e la història

Correcció Àlvar Masllorens

Impressió R<itimprcs(972»40.0S.<>.S

Distribució Mailinií Valies S.L. Tel. 5tN.n.71 Dipòsit legal: <;i-405-ü3 KU+ tjni(M)-. cxj>ic«j LinKjnxnt b W J .•piniíien elt cilmirult Elwmcte* uenau cxprcistn l'ofHfiió delí *CM

(al) A C P C I'HIJIKJtirt jdbctub .

iMM ,,,,< Eh

* c*Monna h

Catalana de la Premsa Comarcal

C/SaitoDango.lOhani Ufa5MH7l

Distribució A'ELS 4 CANTONS als subscriptors

S -

^·\^

'èxit assolit per la42 Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos que es va fer el cap de setmana passat a l'Arxiu Nacional de Catalunya posa de relleu la importància que està assolint la nostra ciutat i l'interès que desperta arreu de Catalunya. Durant tres dies, més de 300 persones del Principat i El

del Llenguadoc van debatre alguns dels aspectes més importants de la història de Sant Cugat i del Monestir, assenyalant la importància cabdal de tots dos. El conseller de Cultural, Joan M. Pujals, va destacar el paper dels estudiosos catalans gràcies a la feina dels quals el nostre país pot conservar la seva consciència nacional.

l e c t o r

L'alcalde, Joan Aymerich, també va remarcar la importància d'estudiar constantment els nostres orígens i els aspectes que envolten la nostra història. Consells, però, que de fet eren innecessaris ja que a Sant Cugat aquesta inquietud per estudiar i preservar la nostra història és una realitat des de fa molts anys. Clars

exemples d'això són el Grup d'Estudis Locals, l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat, el Museu parroquial de Valldoreix, i tantes figures (Josep M. Gavín, José F. Mota, Juanjo Cortés...) que vetllen per garantir que Sant Cugat perdurarà èn el temps sense perdre l'essència que sempre l'ha definit.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Cànovas del Castillo i Alfonso Sala Cànovas del Castillo: dirigí la Restauració monàrquica de 1874. Cap del partit alfonsí. Exercí una dictadura civil, derogant disposicions del règim democràtic anterior (de la I República). Enemic del republicanisme. Política centralista. Depuració de professors. Reimplantació del matrimoni canònic. Fomentà el caciquisme que permeté l'alternança de poder (liberals i conservadors). Corrupció contínua. Fou hostil al catalanisme (Enciclopèdia Catalana, volum 4, pàg. 292). Essent evident la manca total de mèrits perquè aquest senyor honori un dels millors carrers de Sant Cugat, em pregunto per què no se n'ha canviat llur nom d'ençà de 1980. Quin compromís hi té o hi havia tingut el municipi de Sant Cugat per adoptar el seu nom en cl vial urbà? Tanta ig-

norància de la pròpia història han tingut els nostres polítics i administradors locals? En proposo i en sol·licito la supressió immediata substituint-lo pel nom de Joan Coromines./JORDI SERRA (Sant Cugat) Sonse pudors La premsa local ens ha fet saber aquests dies que l'empresa Bfgoodrich ha emprès diverses mesures per deixar d'emanar fums pudents per les seves xemeneies. Tant de bo sigui cert. No puc sinó estar molt contenta davant d'aquest avís, ja que sóc una de les desenes de veïnes que

pateix aquesta pudor insuportable des de fa alguns anys. Diria que gairebé ja m'he acostumat a respirar aquesta olor inaguantable i ara, de cop i volta (o potser gràcies que la premsa n'ha començat a parlar) resulta que ens solucionaran el problema. Espero que sigui cert. No és que sigui desconfiada però l'experiència i uns quants anys d'arrossegar-me per aquest poble em recorden tantes promeses que després s'han oblidat... Només demanaria als responsables de la fàbrica que siguin fidels a allò que ens han promès. El millor regal que podria demanar

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A "••«•<>,

BELL, & J É » C | A T S •w

als reis és l'inici d'un nou any podent respirar aire sa. Així és que siguem seriosos i treballem tots pel bé de tots, d'acord?/ MONTSE FIGUERAS (Sant Cugat) Diuen que som uns pijos Últimament sento molts retrets cap als santeugatencs. S'escolta als mitjans, la gent en parla, la veritat és que no sé dir ben bé d'on m'ha arribat, però el fet és que es comença a dir que Sant Cugat és un poble de pijos, el nou Pedralbes de Barcelona (tal com el qualificava un articulista d'El Periódico la setmana passada).

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 1784'Fax93

674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

No és que ara em posi a negar que aquí hi viu gent amb molts diners. És cert. En algunes zones de la nostra ciutat hi ha unes cases impressionants, habitades per famílies adinerades (la majoria no santeugatenques) i que es permeten uns luxes poc a l'abast de la majoria. Però, a veure, és que Sant Cugat només és això? Què me'n diuen de la gent que es reuneix a l'Ateneu? I del Grup de Natura del CMSC? I dels socis de La Unió? Què els sembla la Festa de Tardor? I qué me'n poden dir dels grups de teatre de Mira-sol o la Floresta? I dels membres de l'Ocell Radiant'' Estan aquests col·lectius integrats per gent pija? A mi em sembla evident que no. Però aleshores em pregunto: com és possible que un reduït grup de gent rica aconsegueixi imposar-se -almenys de cara a l'exterior- a la resta de la població?/ LAURA MARTÍ (La Floresta)

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, JO d'octubre de 1998

l l o t j a

Ultima oportunitat pel Sàhara Li.ris

l proper 14 de novembre es compliran 23 anys de la firma a Madrid dels tristament recordats acords tripartits que estan a l'inici del conflicte del Sàhara Occidental, acords que a la llum del dret internacional nasqueren viciats i que han estat àmpliament superats per l'evolució del conflicte. Un conflicte vergonyant del qual han estat i encara en són víctimes milers d'homes, dones i nens sahrauís que continuen patint a la seva pell, molts d'ells a l'exili, el drama d'un procés de descolonització inacabat però que no renuncien a decidir lliurement el seu futur malgrat que als acords de Madrid se'ls negava el dret a l'autodeterminació. No es pot abandonar a la seva sort aquest poble, tots aquests éssers humans. El seu futur ens interessa i hauria de preocupar almenys els qui sentim com a propi el drama dels qui pateixen, interessa als qui fan seva la causa del respecte als drets humans i d'un món on els pobles puguin decidir lliurement el seu futur sense imposicions. Però el problema sahrauí l'hauríem de sentir encara més

Sever

RKCODKR

perquè és innegable l'existència d'una responsabilitat espanyola, encara que fos de la dictadura, en l'origen del conflicte i en conseqüència d'un

rica James Baker, van obrir perspectives moderadament optimistes de trobar una solució ràpida i justa al conflicte, concretada als Acords de Houston.

del Pla de Pau al que es va arribar l'any 1991, després de 18 anys d'hostilitats entre el Front Polisario i el Marroc i que preveia la celebració del frustrat

deure moral en la seva resolució pacífica. El canvi de Secretari General al capdavant de l'Organització de Nacions Unides amb la substitució de Pérez de Cuéllar per Koffi Annan, i el nomenament com a mitjancer de l'exsecretari d'Estat nord-ame-

Vaig arribar a pensar que era injustificat l'escepticisme que alguns havíem expressat sobre aquests acords i al voltant de la voluntat de portar el procés fins al final. Escepticisme, d'altra banda, fonamentat en el reiterat incompliment per part marroquina de les condicions

referèndum d'autodeterminació a finals de 1992. El moment és decisiu. Els darrers mesos s'ha avançat pel camí dissenyat a Houston, però la confecció del cens un cop més torna a topar amb la intransigència marroquina i el proper mes de desembre difí-

T i t o

E /

cilment es podrà celebrar el referèndum previst als Acords. És, doncs, el moment de la diplomàcia però t a m b é de la pressió. Si en el passat es va invocar la neutralitat per part dels successius governs espanyols per permetre la perpetuació d'una situació que perjudicava la part feble del conflicte en tant en quant l'estancament afavoria el Marroc, avui l'única posició "neutral" és la d'exigir el compliment estricte dels acords per ambdues parts. Només una acció combinada de la diplomàcia i la pressió pot desbloquejar la situació. Baker i Annan ja s'hi han compromès activament i en les properes setmanes en coneixerem el resultat. De l'èxit de la missió en depèn el futur de milers d'homes, dones i nens, refugiats en definitiva que un dia es van veure obligats a abandonar les seves llars, la seva terra, que en molts casos ni tan sols la coneixen, fills de l'exili com són, que malviuen enmig d'un desert inhòspit amb l'esperança'de tornar a la terra dels seus pares, una terra que els espera.

p o r x o

Alfabetització emocional i intel·lectual ANNA M. BARBERÀ

tff»» i-fii^n

*l-^**

r^£*

(jf)ctsmuA

o**

«e*t«if*fct.

~T a fa molt temps que en el I nostre país no es reflexioI na seriosament sobre l'analfabetisme, ja que la superació d'aquest problema és un fet generalment acceptat. Malgrat tot, és significatiu que a l'hora d'avaluar-nos, només donem atenció a l'alfabetització bàsica. Naturalment, quasi bé tots sabem llegir i escriure. Vol dir això que la commemoració del Dia Internacional de l'Alfabetització comença a ser banal? Segurament, res més lluny de la realitat. En primer lloc, perquè malgrat que els censos no sempre ho mostren, encara existeixen a Catalunya molts col·lectius entre els quals l'alfabetització no comprèn més enllà de la primera identificació de lletres. En altres, menys marginals, l'anomenada cultura general es limita a la identificació lexicològica dels mitjans de subsistència diaris. Però l'alfabetització no és només llegir i escriure. Cal recor-

dar que el futur de la humanitat es troba a les mans dels nens d'avui. El seu desenvolupament intel·lectual, emocional i espiritual depèn de la seva educació. Com que tots naixem diferents, és evident

Existeixen molts col·lectius entre els quals ralfabetització no comprèn més enllà de la primera identificació de lletres que cadscú té aportacions pròpies per realitzar. Però si no es garanteix l'accés universal de tots els nens a una educació bàsica, que els faciliti les eines necessàries per desenvoluparse plenament, com podrem assegurar un futur sense tantes

desigualtats, un futur de pau i solidaritat? D'altra banda, és indubtable que el nivell mig de la nostra comprensió oral i escrita és molt minso; només cal recórrer a la programació televisiva -autèntic baròmetre de la nostra capacitat lingüística- per adonar-nos de l'escassedat expressiva dels nostres personatges. Un altre factor comunicatiu, tot sovint oblidat, és l'emocional, tan necessari per a un desenvolupament personal equilibrat. Si realment creiem en les virtuts de la societat democràtica, hem de fer l'esforç perquè tothom pugui participar en aquesta en condicions d'igualtat. Això serà possible només si t e n i m a c c é s a un.a eciu.cgL.oLo

completa, que ens faci sentir realment lliures i ens ajudi a tenir una nova visió del nostre paper en una nova humanitat, profundament entrellaçada i global.

12 Opinió

E L S / C A N T O N S Divendres .10 d'octubre de 1998

campanar

La Catalunya Mediterrània

Rumbs (I)

IORDI GARRIGA

a nostra situació geogràfica té sens dubte en els Pirineus un protagonisme de primer ordre. Qualsevol de nosaltres que visiti l'estació del tren, a la ciutat francesa de Perpinyà, o visiti amb automòbil el poble fronterer de Bourg-Madame, s'adonarà que a més dels Pirineus, hi ha alguna cosa més que ens separa. Aquell vell eslògan Spairt is differentcontinua vigent, fins i tot per als catalans. Quina deu ésser doncs l'estratègia del nostre posicionament, dins la Comunitat Europea? Mostrar-nos com som. Com més vulguem semblar-nos als europeus, més se'ns veuran les nostres mancances a causa d'un desgraciat aïllament de segles. Catalònia és mediterrània, i el nostre posicionament és molt més horitzontal que vertical. Per què

insistir en Peix vertical, nor-sud i oblidar l'horitzontal? El nostre destí ha funcionat sempre millor quan hem utilitzat la ruta paral·lela i no la meridiana. El Mediterrani no és un mar vertical, sinó horitzontal. Els nostres antípodes mediterranis són el Líban. Israel, Pa-

els nostres defectes són els que més prioritzen. Si a això li afegim l'excel·lent comunicació d'autopistes i aeroports, la base turística emmarcada en l'àrea mediterrània de platges netes, gastronomia "anticolesterol". disseny, arquitectura, música, art... tot ens apor-

ta e n base d e l lestina, Turquia i Aquell Vell estògatl ' fins i tot Egipte, i * ° que som i tenim ningú dubtarà que 'Spaitl IS dlfferenf -no al que semavui en dia, de tots • • . /•• pre ens faltaràaquest països, el COntítlUO VigentJWS l i n a c l c v a d a «,1-

nostre té un lide- / fat per ah CütalünS t u r a P°P ular * u n ! . i i: _mo.. ^ civisme, un esratge material ^ * perit de treball i ral inqüestionable. un sacrifici. Turisme, fragàncies, Oblidem-nos de Milà -que \ ui molt lligat a la veïna suïssa- i Mar- art, disseny, arquitectura, música, sella que encara respira aires ul- agricultura "seca", vins, esperit tramarins del finiquitat colonia- mercantil, són els nostres trumfos que hem de saber jugar amb lisme francès. Catalunya és de fet cada cop més la "Califòrnia" o la cartes noves. "Florida" d'Europa. El clima, el El nostre Made in ha de ser l'emar, la cultura autòctona, fins i tot quivalent de la llegenda medie-

ÀLVAR MASI.LORF.NS

val, que en temps dels almogàvers, els peixos de la Mediterrània portaven la "senyera" per escames. Ara bé, aquesta situació francament inclinada cap a nosaltres existirà mentre persisteixi la inestabilitat de diversos països mediterranis. Hem d'aprofitar, doncs, el seu handicap per treballar amb els avantatges reals que tenim, sense aspirar a mirar al nord i voler semblar-se als belgues, holandesos o escocesos, perquè mai no ho serem. Hem de donar a les nostres "Pimes" tot el nostre suport, ja que són les úniques que poden sentir l'orgull d'expandir les nostres marques d'origen. Busquem l'autòcton i revaloritzem-lo; la resta, fins i tot estirats a la sorra de les nostres platges, l'oratge de la Mediterrània ens ho aportarà amb abundància.

La setmana passada, en aquest setmanari, apareixia un article de la senyora Rumbau (Cap a on anem les dunes?), en el qual feia un seguit de reflexions en veu alta sobre aquest tema que, a parer meu, afecta tota la societat, com més va més. Penso, i n'estic convençut, que a banda de la sensibilitat individual avui per avui tot el gènere humà ha de repensar els rols i, doncs, trobar aquell "lloc al món" (en aquest cas col·lectiu), en la redistribució no tan sols de funcions, sinó de sensibilitats. En el mateix número del setmanari, en les pàgines de la Fundació, un articulista es planyia (i suposo que amb raó), de l'absència de dones en la primera jornada del Congrés. L'autor, però, creia que amb l'aportació de les dones la nostra ciutat es faria "amb més facilitat per passejar cotxets de nens, nens petits i vells". Una de dues: o l'autor cita únicament un dels aspectes més insignificants que podrien aportar, o bé més val que les dones organitzin un congrés paral·lel i, si us plau, que ens avisin perquè potser serà en aquest on alguns voldrem ser-hi.

Can Mates és el lloc des d'on avui es poden veure encara moltes de les cases de pagès que tenim al municipi. Veritables bocins de les nostres arrels, la nostra història. Les cases de pagès serien un bon col·leccionable per a aquest mitjà. Si volen, encara estan a temps de fer les últimes fotografies abans que les màquines no canviïn el paisatge. En qüestió de mesos creixeran pisos com a bolets. Blocs de cases que taparan per sempre més aquesta vista tan fantàstica de què avui encara es pot gaudir. Després només ens quedarà la possibilitat de comprar un dels pisos més enlairats, i segur que no tindrà una vista com la que avui es pot veure des del Turó de Can Mates. Per cert, si en el futur decideixen comprar-se un pis al turó, mirin que sigui de cara al Tibidabo; la vista sempre serà molt més agradable. Però mirin que es vegi la Torre Negra, perquè si no es veu...

És evident que trencar els costums, els fets culturals i, sobretot, la còmoda inèrcia dels temps, no és tasca senzilla ni que pugui fer-se d'un dia per l'altre. Són massa segles de repressió (especialment ideològica; aquesta costa més d'atallarla perquè cala en l'inconscient col·lectiu), i en primer lloc és necessari que totes les dones adquireixin consciència de la seva realitat, de les seves possibilitats, potencialitats, capacitats i, ho deia en començar, sensibilitats. Però alhora caldria defugir certs tòpics. Sensibilitat no és pas sensibleria, i certs enfocaments no són exclusius de les dones. En tot cas, són exclusius de certs esperits lliures, o alliberadors. I amb això ens anem acostant al rovell de l'ou i alhora a la qüestió dels models que es generen/reflecteixen als mitjans; però això ho haurem de deixar per a lapropera setmana.

s o t e r r a n i

Des del Turó de Can Matas IOSKP M. CABRERIZO

questa última setmana la notícia ha estat el tret de sortida del pla urbanístic que acabarà, si és que es pot dir així, el perfil urbà de Sant Cugat. L'aprovació en fase inicial del que ha de ser l'eix vertebrador del municipi, una franja de territori que va des de l'ANCfina la zona de l'empresa Catalana Occidente. Rodalia com les de Can Delaida, Can Castanyer, Can Vailet i Can Vulpalleres, donaran forma a l'entroncament central entre el nucli urbà, per un costat, i les zones per desenvolupar a l'altre costat de la carretera de Vallvidrera. Aquesta ordenació del territori servirà també per enllaçar amb més fluïdesa nuclis tan importants com Valldoreix i Mira-sol amb la part est, Coll Fava i Carretera de Cerdanyola. Per la seva extensió, i per la transcendència del projecte, sembla que estem davant d'un dels períodes constructius q u e

més han de canviar la fesonomia del poble que avui coneixem. Lligant amb la notícia, recordo que no fa gaires mesos vaig anar a fer un tomb per la zona del Turó de Can Mates i em va sobtar la vista que des d'allí es té sobre les cases tradicionals de pagès que encara hi tenim disperses pertot el municipi. Es veu Can Montmany, Can Domènech, La Guinardera, Can Sant Joan, Can Fontanals i altres. Els ben asseguro que mereix la pena fer una petita passejada fins al turó, ja que és el gran mirador del terme municipal de Sant Cugat, i, sorprenentment, és un lloc desconegut per la majoria dels santeugatencs. L'excursió la vaig fer pocs dies abans que comencessin a moure terres per edificar-hi l'empresa de productes farmacèutics Boheringer. Una llàstima que s'hagi construït en aquell indret No era el lloc idoni ni necessari, ja que està

HAS VIST COm ESTÀ PE DEIXAT EL CENTRE CULTURAL? HO ESTÀ PERQÜI L'EMBRUTEN ... PERÒ T/MBE PERQUÈ NO EL NETEGEN PROU!!

al bell mig del cor del municipi. La situació era el lloc ideal per reservar-lo per, en un futur, fer-hi equipaments importants, recintes per a activitats múltiples i de serveis, esdeveniments firals, congressos o actes d'entitats locals, per exemple. Proper als districtes i ben comunicat. Aquesta empresa farmacèutica hauria estat més ben instal·lada a Griells o a Can Sant Joan. I, santeugatencs, no perdem de vista que el creixement exagerat que podem tenir i que pot polvoritzar la xifra que Aymerich sempre ha defensat per a Sant Cugat, ens pot venir a conseqüència de la reserva de sòl -més de 240 hectàreesque l'INCASOL hi té, només passada la benzinera Gríful. És cert que no estan dins del nostre municipi, però sí que estan ben a la vora. Sigui com sigui, el que vinc a dir amb tot plegat, és que el turó de

' e i x i d a

... POTSER EST/» AXt'K EXPRESSAMENT PER PONAR LA CULPA NOméS ALS QUI L' EMBRUTEN I EL PESTROSSEN \\ MOLTA ESTÈTICA I POCA FUNCIONALITAT '.!

„.éS COm AQUESTS BANCS QUE SERVEIXEN PER FER BONIC I POCA COSA méS. ...I AIXÒ QUE SÓN PE PISSENYl!

Opinió 13

ELSKCAIYroNS Divendres, 30 d'octubre de 1998

g r a n s

t r e t s

Montserrat Rumbau Una comunicadora intel·ligent El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòíoga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de la presidenta del grup local de CDC i fins fa uns mesos coordinadora de l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

í^í

th cU-i

f*. <-*K

ntel·ligent, amb una notable capacitat de síntesi, els processos de Montserrat Rumbau es porten a terme amb ordre, precisió i una agilitat destacada. No es deixa endur per la imaginació, va directa a allò que és essencial i la seva capacitat de resposta es beneficia d'això. La seva lletra demostra que Rumbau es coneix a si mateixa i tot i que no és una dona forta, canalitza la seva energia d'una manera que li resulta molt eficaç. Selectiva per naturalesa, encara que s'adapta a qualsevol entorn, no es considera amiga de totes les persones, ja que especialment valora les qualitats intel·lectuals de les persones i li costa molt suportar la mediocritat. Té les idees clares i acostuma a saber cap a on va, adoptant en al-

R e t r a t

d e l

C e n t r e

C u l t u r a l

1^ omença els seus estudis de ballet clàssic a Brussel·les, ciutat on va néixer l'any 1960.

jjjf

A. 1 Nederlands Dans Theatre, on ingressa l'any 1978, hi va ballar totes les coreografies que Nacho Duato va crear. 1

reballa, a més, amb coreògrafs com Jiri Kylian, Billy Forsythe, Cristopher Bruce, Ohad Naharin, Mark Ek, Niïs Cristie, Hans Van Manen, Daniel Larrieu...

abituada a papers estel·lars, al setembre de 1990 ingressa en la Companía Nacional de D a n z a de N a c h o D u a t o com a ballarina principal.

lli stic convençuda que un bon ballarí és el conjunt del cos, esperit i ment". JA ecrea per al Gran Ballet Canadien i el Ballet de Genève, el pas a dos Cor perdut de N a c h o Duato. 1 T D A N S A . Jove companyia de dansa de l'Institut del Teatre. Ella és la directora artística del projecte des de desembre de 1996. .Li aturalment, I T D A N S A forma, però també vol ser una eina de difusió i sensibilització del gran públic envers la dansa. Jlí 1 programa per a Sant Cugat és el següent: Còmplices de Tony F a b r e , Violeta II de Ramon Oller, Passomezzo d'Ohad Naharin i Jardí tancat de Nacho Duato. iVJ_<L·<A.J\L·fesitjaria que aquests ballarins fossin part del futur de la dansa a Catalunya.

guna ocasió una actitud obstinada. Quan es tracta d'aconseguir els seus objectius, fins i tot pot demostrar un xic de mal geni. Tot i que és bona comunicadora, és més reservada del que mostra, ja que és una persona hàbil que sap conduir les situacions, si li interessa, sense definir-se i deixant en el seu entorn una sensació diferent. Existeix una clara projecció en la seva professió cap a la qual projecta gran part de l'interès intel·lectiu i les seves motivacions. Amb la col·laboració:

CRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona •fel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

U S 4 CANTONS

Entorn

Diva/dies, M> d'octubre de 199H

T r a n s p o r t s

'hm m&eciom

Els partits de dreta i esquerra dividits per Pestació vallesana del TGV Uns reconeixen el gran paper d'Aymerich i altres retreuen rimpacte ecològic 2 0 0 4 o 2 0 0 7 ? Primer el corredor del Llobregat o potser el del Besos? Barcelona o el Vallès; CfA predominarà? Oficialment sembla que les incògnites sobre el T G V no t e n e n fi. Aquest es un projecte al qual, malgrat la seva gran importància, sembla pràcticament impossible trobar-li una solució a gust d e tothom. Des que es va presentar, cadascú hi ha dit la seva i a la incertesa nacional s'hi ha sumat t a m b é la d e les ciutats per on presumiblement passarà aquest tren tan odiat i desitjat alhora. Sant Cugat no é s una excepció i la classe política d e l municipi e s troba tan dividida c o m la del país. S e m b l a , però, que les famílies polítiques coincideixen ©n los seves valoracions. Ai RA COSTA

- Sant Cugat Parlar del pas del T G V per Sant (lligat es, LI hores d'ara, si més no arriscat. Des que la setmana passada el ministre de foment, Rafael Arias Salgado, va anunciar que Sant ('ugat tindria una estació. el debat ha evolucionat de tal manera que sembla impossible predir què passarà finalment. Aquesta setmana els mitjans de comunicació han fet les mil i una conjectures apuntant possibles estacions a Cerdanyola, a Rubí o fins i tot indicant que el pas del TGV pel Vallès es farà en una segona fase, més enllà del 2004. Fonts oficioses, però, han confir-

mat a aquest mitjà que Sant Cugat tindrà efectivament una estació del TGV. I, a tot això, què hi diu la classe política local? Com en l'àmbit nacional, les opinions estan força dividides encara que es belluguen entre dos blocs evidents: els del sí al TGV -partits de dreta i centredreta- i els del no -les formacions d'esquera. Per coherència política amb l'alcalde Joan Aymerich -màxim responsable que el T G V arribi a Sant C u g a t - les seccions locals de C D C i d ' l ' D C s'han mostrat totalment a favor que el T G V passi pel Vallès: "Hi som del tot favorables i pensem que no tan sols serà una realitat ben aviat, sinó que a més serà molt bo per

^Disseny: Ordinador

que Catalunya és alguna casa més que Rarvefana" Jordi Menéndez "La uïmaiMaeliemè6 / »nt\ ofiaov\ iinittnuai j/iimitiM /Wt/nó uinttiiMfitem/idel ÏÏ1V FÓTÒ-Ch.DIDA a la ciutat i per a la comarca en general", ha dit Montserrat Rumbau, presidenta de C D C . El seu homòleg i soci de coalició, Joan Recasens, ha elevat la qüestió a l'àmbit nacionalista sentenciant: "El pas del T G V pel Vallès servirà per demostrar que Catalunya és alguna cosa més que Barcelona". Pel president d ' U D C la preeminença que està assolint el Vallès dia a dia és innegable "i tot el que pugui ajudar a articular el país d'aquesta

siten unes infraestructures molt inferiors i, per tant, a t e m p t e n menys contra el medi ambient i tenen un menor cost econòmic", segons paraules d'Eduard Pomar, màxim representant dels republicans santeugatencs. ICVERDS comparteix la simpatia per aquesta alternativa fins a tal extrem que, segons ha avançat el seu president, Francesc Godàs, estan preparant una moció per dur al pròxim ple i una exposició informativa q u e

QU i el PP donen

IMrPrk IV

c/ Sant Domènec, 7-1 M a c/ sani uomenec

L^iv/NSb.i ^ # _

S A N T CUGAT DEL VALIES

DlobcNX DISSENY

Joan Recasens

Tel. 93 589 78 86

ASSISTIT

Centre col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

manera, s'ha d'impulsar". E\ ictefons de \a SUpOrt qüestió sona sens dubte a economia, i formacions com

atpaS

presentaran el cap d e s e t m a n a vide/ TGV nent d u r a n t la Festa de Tardor. Godàs ha fet una crida al diàleg assenyalant: " E n a q u e s t país la construcció de grans infraestructres es fa en secret, de manera que quan te n'adones ja te les trobes fetes". A les files socialistes la màxima preocupació se centra ara en la manca d'una data fixada per a la connexió definitiva de Catalunya amb la frontera francesa. Jordi Menéndez. president del PSC local, ha tret ferro a la discussió pel que fa a la ubicació de l'estació vallesana: "El tema de la ubicació de l'estació és secundari. El que realment serà important per al teixit industrial i empresarial de la comarca serà la possibilitat de connectar-se amb Europa".

àmtemaseemdan* • Ftmportant és la connexió amb Europa"

"EnXNseràmmks attt^&es, la sang del demm&kpammt de la

per Sant Cugat

ei PP no tenen mentre que IC, ERCi cap recança a dir-

PSC hi veuen pegues

SANT CUGiï ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel. 9 3 6 7 4 7 2 1 5 PI.QuatreCantons,s/n·Tel.936743081

Preparaclòn física

Artés Marciales

Servlcios

•Gimnasiade Mantenimiento • Aeròbic •Steps •Musculación •Fitness • Gimnasia Deportiva

• • • • • •

•Sauna • Solàrium UVA • Masaje • Estètica

Judo Jiu-Jitsu Karale-do Taekwondo Kick-Boxing Aikido

ho ben clar: "El pas del tren per iiiliii Sant C u g a t serà ••xwmmm. per descomptat una font de riquesa per a la ciutat, però també per les comarques de l'interior de Catalunya i per a totes aquelles poblacions on hi tingui estació", ha conclòs el líder popular, Jaume Tarragó. El contrapès de la balança és d'esquerres i ecologista. Les seccions locals d'IC-VERDS i ERC dinamiten directament el principi del projecte: la seva tecnologia. Totes dues formacions continuen defensant que en lloc del T G V s'aposti pels Trens d'Alta Velocitat (TAV) "perquè neces-

que no pas els 'ària

Entorn

ELS /CANTONS Divendres, 30 d'octubre de 1998

T r à n s i t

i n c e n d i

Un incendi destrueix la planta de desballestament de voluminosos Els tènues avaluen les possibles causes i els danys

h * p/neu r/ne le\ nbie\ r\ti«uin eiilli^tiili^ /MI Sutlul l-OTO X I ARROW

Alfons Sala estarà tallat al trànsit durant el cap de setmana REDACCIÓ - Sant Cugat La brigada d'obres que treballa des de fa uns mesos en la remodelació del carrer Alfons Sala tallarà aquest cap de setmana el trànsit per poder prosseguir amb els treballs. Des de dissabte al matí i fins diumenge al vespre quedarà prohibit circular per Alfons Sala, entre l'avinguda Rius i Taulet i el carrer Martorell, circulació que es restablirà des de diumenge al vespre mateix. Donada la interrupció del trànsit per aquesta via, l'Ajuntament ha advertit q u e d e s d ' a q u e s t vespre queda prohibit estacionar vehicles a Alfons Sala. Així

mateix, l'Administració ha recomanat als veïns que tinguin els seus vehicles en pàrquings que pensin a retirar-los abans d'aquest vespre, si és q u e els volen utilitzar durant el cap de setmana. Com a ruta alternativa al carrer tallat, es recomana als conductors que circulin a través del carrer M a n u e l F a r r é s , pel Parc Central. Les brigades van començar a treballaren la remodelació d'Alfons Sala aquest mes de juliol i preveuen haver enllestit la remodelació de la via pels voltants de Nadal. A Banda d'ampliar les voreres, s'instal·larà il·luminació nova al carrer.

I A /Í////M innnhiiisl·itnar

quim- u,,i /M „/u>e< que tan pr oi 01,1, finniídi

A. C. - Sant Cugat La planta municipal de desballestament de voluminosos, situada a la carretera BP-1503 molt a la vora de la discoteca Cèltic, va patir diumenge passat un incendi que va destruirla parcialment a més de cremar diverses ferralles i pneumàtics q u e s'hi acumulaven. YA toc d'alarma va donar-se a dos quarts i cinc minuts de set de la tarda quan un veí va alertar els bombers d e R u b í - S a n t

Cugat en veure com el foc començava a prendre força a la planta. Ràpidament van traslladar-se al lloc dels fets nou vehicles de bombers provinents dels parcs de Rubí-Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola, Sant Feliu, Martorell i Santa Coloma de G r a m e n e t . Kn arribar a les instal·lacions, una espectacular columna de tum s'alçava cel a m u n t , com a preludi del q u e seria una llarga tarda de treball. D e fet, el foc no va poder controlar-se del tot fins a mitjanit, i fins i tot aleshores dos vehicles van

l-OTO

XAYIIARROSA

quedar-se tota la nit a la planta, humitejant la zona en prevenció q u e el foc tornés a revifar. Malgrat l'espectacularitat de l'incident, l'incendi no ha provocat cap víctima i pel q u e fa als danys materials al tancament d'aquesta edició els tècnics encara n ' e s t a v e n fent un recompte. A m b relació al d e tonant de l'incendi tampoc se'n t e n e n encara dades tot i que l'ajuntament espera aclarir en els pròxims dies les circ u m s t à n c i e s q u e van provocar-lo.

Productes

INDUBRUC, S A . Ctra. Sant Cugat a Rubí Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax93 674 79 16 Apartat de Correus 403 SANT CUGAT DEL V.

Entorn

ILS4CANTONS Divendres. .10 d'octubre de 1998

r e p o r t a t g e

La c a m p a n y a d e p r e v e n c i ó d ' i n c e n d i s a C o l l s e r o l a h a e s t a t v a l o r a d a p o s i t i v a m e n t , e n g u a n y . F i n s a l 3 0 d e s e t e m b r e hi v a h a v e r 6 4 f o c s , p e t i t s la m a j o r i a . P r o p d e la t o r re de comunicacions - v e s s a n t barcelonina- i tocant a can D o m è n e c - t e r m e final de S a n t C u g a t - hi va h a v e r els dos m é s i m p o r t a n t s .

Incendis a Collserola: un perill controlat "Viuen els pins... moren els pins" (F. Almela) MARIÀMJKI.A

això té un cost de 50 pessetes per metre quadrat. El pressupost total aproximat, per a cinc anys. és de 600 milions. El t e m p s e m p r a t des q u e es detecta un focus fins que s'hi arriba és de 12 minuts de mitjana, i sembla q u e no és possible baixar-lo, d o n a d a l'ext e n s i ó d e la s e r r a . A m o l t s punts s'hi pot ser abans, però no als més allunyats. Q u a n t a les causes, es d e b a t sobre la r e s p o n s a b i l i t a t d e les c o m panyies elèctriques i el mant e n i m e n t de les línies d'alta tensió.

ROVIRA

- Sant Cugat -

No tots els i n c e n d i s són iguals, n'hi ha de destructius i de regeneradors, però aquests ho són només quan són intencionats i c o n t r o l a t s . Kls q u e acostuma a patir el país són els arrasadors, 64 a Collserola des de gener fins al M) de s e t e m bre. C r e m a r e n ZV h e c t à r e e s , 10 d'elles arbrades i les altres de matolls. L'eficàcia per hectàrea i incendi va ser de ()'4f>, o sigui la mitjana de superfície cremada. Els experts ho valoren positivament ja q u e ha anat millorant des dels darrers anys. A l'àrea metropolitana els cinc anys anteriors aquest índex havia sigut de 7'98. Antoni Farrero és e n g i n y e r e n cap d e M e d i N a t u r a l del Parc de Collserola i li pregunt e m q u è caldria fer per millorar la prevenció. - S'haurien d e potenciar els mitjans aeris, els helicòpters, i la neteja d e camins q u e es repassen cada tres anys, a m b un cost de 200 pessetes per metre quadrat, tasca q u e fan els tècnics. Cal mantenir els drenatges i passos nets. També es netegen vint metres a cada banda de camí reduint els arbustos,

- Si els cables fossin trenats, el risc fóra molt menor, ja q u e no provoquen tantes guspires. El cost e c o n ò m i c i els marges d e benefici són l'explicació al p e r q u è no són a q u e s t s els cables usats s i s t e m à t i c a ment. La possibilitat de soterrar les línies, e n canvi, sembla un tema complicat, ja q u e cal fer-hi un túnel i això comporta grans moviments de terres, amb impacte negatiu sobre l'arbrat. Interessos privats QuaTTel viatger del tren passa per la Floresta veu els pins f a n t a s m a , c r e m a t s , q u e no s'han tallat d e s p r é s d ' u n s

quants anys. T a m b é es d e u e n veure des d'alguna de les set torres de vigilància dels focs. - Són finques privades, i després d e les converses a m b els amos no es va poder arribar a cap acord per fer la tala. Identificar els perills, buscar solucions i minvar els riscos, temes q u e es tracten a les reunions periòdiques de coordinació entre els diversos estaments implicats, amb bombers, ajuntaments, etc. Es faran m é s basses per als h e licòpters q u e , j u n t a m e n t a m b els hidrants o boques de connexió, són indispensables per apagar els focs.

PANADERIA-DEGUSTACION de mucho paso. Local en Chaflàn. fiene Terraza.

T/93.590.28.00 BAR situacion ideal. Zona de mucho paso. Totaimente reformada

V 93.590.28.00

RESTAURANTE en TRASPASO. Superfície 400 m2 Zona Vallès. V 93.590.28.00 BAR COMIDAS en Traspaso cerca FFCC de Sant Cugat. Clientela asegurada.

V 93.590.28.00 TIENDA DE ANIMALES en traspaso en Sant Cugat. Totaimente equipada. Muy buena facturaión

TRASPASO BAR-GRANJA en Ripollet. Situacion ideal. Muy cèntrica Totaimente equipada. Facturacion demostrable. Zona muy comercial

V 93 590 28 00 Se traspasa BAR en Zona Deportiva de Sant Cugat. [Gran Oportunidadf T/93.59028.00 LOCAL EN TRASPASO en Cl. Mayor de Sant Cugat. . _Tjene 40 m2. y todas las instalaciones V 93.590.28.00

P O D E M O S

9 3 5 9 0 2 8 OO

TRASPASO BAR-COMDAS. en Centro Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000,8 mesas, nevera, trrekjora, cocina y homo, lavavaiillas, cafetera. Aire Acond. T/ 93390.28.00

TRASPASO BAR-RESTAURANTE zona cèntrica de Barberà del V. 2 plantas y 250 m2. Totaimente equipado. Preoio muy interesante. Véalo. T/ 93.590.28.00

TRASPASO BAR-FRANKFURT en Barberà junto panaderia y cotegio. Zona de rateres e industrias. Campana extractora, plancha, sandwichera, homo de conveccion. Tiene de todo.

BAR-CAPETERIA en Sant GervasLJunto panda de busygno·ri·ra. T/93JS&2&00

TRASPASO RESTAURANTE. Típico catalàn, en torre con terraza y carpa de verano, barbacoa y todo nuevo. Por traslado.T/ 93.590.28.00

TRASPASO PAPELERfA-PRENSA con Genero incluido. Mismo dueno mas de 20 anos. Alquiler bajo. Zona muy habitada. Única en la zona. T/ 93.590.28.00

Traspaso PASTELERIADEGUSTACIÓN con Obrador75 m2. Todo perfecteestado. «quieraaóto 80.000 ptas! T/93 590 28 00

TRASPASO TIENDA AUMENTACÏON Sant Cugat. Alquiler bajo. Con Isla Congelados, Nevera Expositora, BaJanzas Dotales, Picadora, Cortadora T/935902800

TRASPASO BAR (Bocadillos, Tapas, Pizzas...) con Zona Lúdica. Ambiente a tope el Fin de Semana.

TRASPASO GRANJA BAR en Rubí. Excetente situacion. Con terrazay todas las Instalaciones.

TRASPASO PELUQUERIA en Zona Cèntrica. Superfície 60 m2. jOporturadad!

V 93.590.28.00

Traspaso RESIDÈNCIA 3* edad, 25 plazas. Sup. 300 m2, con jardín. Zona residencial. Todas las instalaciones.

T/93.590.28.00 TENDA DE MODA an TRASPASO. En calle principal junto Estanco. Totaimente equipada

Els pobles antics indoeuropeus havien venerat l'arbre com a esperit de la natura, que propiciava les pluges i el bon temps. El culte a l'ARBRE equivalia al dedicat a Atis, Osiris i Dionís, que s'identificava amb el pi i d'allí venia el costum, als Països Catalans, de posar-ne una branca a la llinda de les tavernes. Boscos de pins, alzines i roures que es van destruint a un ritme massa ràpid...Potser els astronautes veuran algun incendi enmig de les setze sortides de sol, damunt aquesta Terra tan fràgil, preciosa i maltractada.

SI QUIERE VENDER SU LOCAL O ALQUILAR SU NEGOCIO jjLLÀMENOSÜ

Ng 1 EN TRASPASOS ALQUILO BAR junto Gasolinera. Sin traspaso. Aire Acondicionado. II 93.590.28.00

F I N A N C I A R

H A

S T

V 93.590.28.00

590 28 00

n*«H A

FOTO.XAV1ÍARROSA

pecials, és tota una ciència. El perill de la calor i l'excés d'oxig e n , q u a n el foc s ' e n c é n a distància i passa una carretera, per astorament de qui ho vegi. Com cal repoblar, si cal, i amb quines espècies... El pi pinyer resisteix millor el foc q u e el blanc, perquè aquest té l'escorça més prima.

El foc és una cosa seriosa, cal estudiar-lo. El triangle de foc, carburant, c o m b u r e n t i combustible... Calen tècniques es-

P a r l e m a m b e n P e r e , un

EN LOCALES C0MERC1ALES

en zona comercial y residència}

b o m b e r v o l u n t a r i , s o b r e la seva experiència en l'extinció d'incendis. - Nosaltres n e t e g e m camins i ajudem els b o m b e r s quan hi ha un foc. P o r t e m les m à n e gues i les connectem per allargar-les, cosa q u e els estalvia t e m p s a ells. Cal que l'aigua a pressió no pari i es fan colzes i es van comunicant les m à n e gues... N o , no he tingut por, encara que una vegada em vaig cremar la barba per acostar-m'hi massa. El b o m b e r e m deia que no m'hi apropés, però e m semblava q u e estava e n voltat: ell s'havia mullat bé el vestit i tot el terra del seu voltat. J o sentia escalfor a l'esquena i no sabia si tenia el vestit encès. Ells se la juguen, són herois.

A Sant Cugat estem més protegits del risc perquè som a la v e s s a n t nord, q u e és la m é s obaga i h u m i d a , m e n y s seca q u e la solana del sud. Un roure no és q u e cremi menys q u e un pi, sinó q u e té m e n y s risc pel grau d ' h u m i t a t de la zona on creixen. La humiditat és el factor d e t e r m i n a n t . L'àrea d e s a n t M e d i r o can G o r d i són molt d i f e r e n t s , p e r això, d e Sant Just o Sant Feliu, sempre a punt, a l'estiu, q u e salti l'espurna. La geografia condiciona el clima i la vegetació, l'aspecte i la preservació del bosc.

COMPANIA ESPECIALIZADA N6GOCIOS

l'.ineendi de Mira-sol del passat mesdejuliol.

ao%

T/ 93.590.28.00

7193.590.28.00

TRASPASO BAR-PBZERIA en Barberà del Vallés. Zona peatonal de mucho paso, Superficie;200 m2. Totaimente equipado.

T/93.590.28.00 TRASPASO RESTAURANTE en Cerdanyola, sitio ideal, 80 comensales, fadl aparcamiento, cocina, plancha, homo, barbacoa, cafetera, botellero, Combi, Aire Acond.. T/ Se traspasa RESTAURANTE ASADOR. Zona en Expansión de Rubí. Gran Terraza interior y Barbacoa. Faci aparcamiento.T/ 93.589.28.00 TRASPASO RESTAURANTE. 40 plazas més terraza. Pàrking clientes T/93.590.28.00

9Ü-YB& T R A S P A S O

9 3

S 9 0

2 8

O O

EIS 4 CANTONS

Societat

Diviiu/ns. .iO r/'t„in!>r, tir /WS

T r a d i c i o n s

La castanyada i Tots Sants, entre el paganisme i la litúrgia Els preus dels panellets i les castanyes no varien Entre el paganisme i la litúrgia, entre la festa i el record dels morts, entre la tradició i la comercialitat Com ha passat amb la majoria de festes, aquesta també s'ha paganhzat i, d'alguna manera, modernitzat i adaptat als nous temps. Però de quina festa parlem, de Tots Sants, del Dia dels Difunts, de la Castanyada? Són tradicions totes elles que per la seva proximitat s'acostumen a confondre. El que sí és cert, però, és que aquest cap de setmana les castanyes i

els panellets seran protagonistes indiscutibles de la festa i segurament diumenge el cementiri viurà el ple més important de l'any. I mentre torna a haver-hi un servei especial d'autobusos cap al cementiri durant tot el cap de setmana, també es preveu que aquests seran uns dies festius tant al centre com als diferents districtes de la ciutat, on es viuran festes populars i privades. Una amalgama d'activitats que recorden l'amarga dolçor vital de cada dia. S'ha htilnlital un servei i >/)« lal d'autobusos per anar al i etnen tirt

IOLANDA PÀMIES - Sant Cugat -

Mossèn Blai Blanquer explica que, en la litúrgia, l'objectiu del dia de Tots Sants era "venerar la memòria dels desconeguts". I l'endemà, el Dia dels Difunts és "una festa de pregar per aquells que ens han deixat", però remarca que es tracta d'un dia d'esperança "per la vida eterna". Actualment, el que en queda és que per Tots Sants es va al cementiri a posar flors i a recordar cadascú els seus morts més propers, per bé que Blai Blanquer comenta amb nostàlgia que "potser s'hauria de recuperar el fet de pregar per tot-

hom". I accepta que "actualment, tot això ha quedat descolorit, però hem de viure el temps que som". D'altra banda, és una evidència que majoritàriament és la gent gran qui assisteix a les misses i qui va al cementiri, mentre entre la gent jove preval la festa de la castanyada per damunt de Tots Sants o el Dia dels Difunts. Per a aquells que dissabte vagin al cementiri, però, a les dotze del migdia hi haurà una pregària a la capelleta, i podran arribar-hi amb els autobusos especials que ha habilitat l'Ajuntament, que dissabte i diumenge sortiran cada mitja hora des de la plaça Sant Francesc, a par-

tir de les deu del matí i fins a dos quarts de sis de la tarda, exceptuant l'hora de dinar, de dos quarts de dues a les tres, "quan no hi haurà servei; el preu del bitllet és de 250 pessetes. Castanyes i panellets Antigament, es menjaven els productes del temps, per això aquesta és època de castanyes.i de panellets -la base dels quals és l'ametlla, que en aquesta època és nova. Aquests productes es prenien, segons sembla, en la vetlla del sopar pels difunts i, d'aquí, la tradició actualment més comercialitzada de la castanyada. L'Asun Egea i

C e l e b r a c i o n s

Valldoreix celebra la 16a edició dels premis "Taronja i Llimona" Els FGC i el Pare Conrad són els guardonats ALÍCIA.D.BUJ

"Dolç és el servei, dolça l'amabilitat, tan dolç com la taronja que t'hem atorgat". "Molt merescut l'has tingut, per això la llimona t'has endut". Aquestes són les dues inscripcions que es poden llegir en els trofeus que l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix entrega anualment en la celebració dels premis "taronja i llimona", i que aquest any han guardonat els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel seu bon servei, i al Pare Conrad de la parròquia de Sant Cebrià, respectivament.

Una seixantena de persones es van reunir divendres a la nit en els salons del restaurant del Club Esportiu de Valldoreix per celebrar el tradicional sopar "taronja, llimona" que,

"l'antipatia o poca gratitud d'una persona que no ha fet res pel nostre districte", explica Enric Àries, vocal de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

amb aquesta, ja Amb el premi taronja es vol reconèixer Vesforç d'una persona o entitat per fer de Valldoreix un districte millor

arriba a la seva setzena edició. L'objectiu d'aquest esdeveniment no és altre que el de reconèixer l'esforç d'un individu, col·lectiu o entitat, que vol fer de Valldoreix un districte millor, i a la vegada constatar amb l'acidesa de la llimona

Un fet destacat de la nit va ser que cap dels dos premiats va ser present en un sopar que no té no-

la Lupe Díaz són les castanyeres que en els darrers divuit an\s han estat a la plaça Octavià i comenten que "la mentalitat ha canviat, ara hi ha més informació a l'escola i hem passat d'estar desconsiderades a tenir-nos com a part de la cultura". I expliquen que molts pares duen els nens a veure com es torren les castanyes, que es venen a 225 pessetes la dotzena, com l'any passat. El preu dels panellets tampoc ha variat gaire perquè, segons explica el pastisser Jaume Sàbat, "nosaltres som els primers a adonar-nos que pesa molt i no podem posar-lo massa car", tot i reconèixer que no són precisament unes postres econòmiques. De preus se'n poden trobar diversos, però la majoria estan entre les 3.000 i les 4.000 pessetes el quilo. El rei de la festa continua essent el de pinyons i per a enguany, els pastissers santeugatencs no preveuen massa novetats. I és que la tradició impera!

IXI

Les festes • Les Planes: Dissabte a les1 l7Mh, Qampsttf'm de eatisr j Xip Xap, Pi Creu <fca Mm Org. L'Esclop i rAjoïtíameïit deies Planes.

tajJKenj-

y^ïtj^C^C&llaraiéí Míta-sal, Grg. CaMeerk ée

L * Floresta: Dissabte a le*

$*é& OòmerbütiU atafe Mo&-

En declaracions a aquest diari, minats, "així que no necessàriament s'ha d'estar aquí per gua- el director d'operacions dels FGC, Albert Tortajada, a més d'anyar un premi o altre, si tenim en compte que aquí, durant el sopar, grair el premi rebut va voler deses pot votar tant a persones físi- tacar que "actualment Valldoreix ques com a institucions", afirma té una freqüència horària de trens més gran que qualsevol metro de Jaume Sanmartí, president de Barcelona". I és que des que es l'Entitat Municipal Descentralitva inaugurar el metro del Vallès, al zada. Sanmartí, que després de la vo- juny de 19%, cada quatre o sis mitació amb set taronges va quedar . nuts passa un tren per l'estació de tercer en la classificació, va voler Valldoreix, en hores punta. destacar.que "després de setze En l'edició de l'any passat el edicions, aquest és un premi as- guanyador del premi taronja va sentat i arrelat en la societat vall- ser el president de l'Associació de doreixenca", a més de felicitar l'or- Propietaris i Veïns de Valldoreix, ganització "per un sopar de i el llimona, i per segon any, pel germanor en el que cada any et "bon funcionament" del servei trobes més a gust". de correus d'aquest districte.

Societat

¥1S

ÍCAMTMNS Divendres, MUl'oetubrede

A r m a m e n t

L'Estat espanyol ha exportat 120.000 milions de pessetes en armes a Xile

IWti

El Sudan • Metge* sense Fronteres, Ct&EE, Oxfam i Save de 'OúÚt&u {tes. quatre ONG itttg&ftmiàrie-* més impor-

Fisas denuncia lincrement d'exportacions a lesforces de Pinochet als anys 90 CQmÚ <JU£ 8tM$|í#tttl&£ftt 8q8«$^-;:pà»a»a s%a pieIOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat Kn un m o m e n t e n el q u a l Xile és p l e n a m e n t d'actualitat pel possible judici a Augusto P i n o c h e t i la seva conseqüent extradició a l'Estat espanyol des d'Anglaterra, on es troba a c t u a l m e n t , Vicenç F i s a s , t i t u l a r d e la c à t e d r a Uneseo sobre Pau i Drets Humans, denuncia que "Pinochet va tan sovint a L o n d r e s periple hi va m u n t a r una oficina per la compra d ' a r m a m e n t " . I afegeix q u e l'Kstat espanyol ha estat un dels q u e més hi ha participat, en a q u e s t negoci. Així, des.de 1980 ha venut material militar a les forces arm a d e s del g e n e r a l P i n o c h e t p e r u n v a l o r s u p e r i o r als 120.000 milions de p e s s e t e s , a preus actuals. Si bé Vicenç Fisas remarca q u e als anys 70-80 a q u e s t comerç va ser molt actiu " p e r la gran simpatia e n t r e l'exèrcit d ' a q u í i les forces x i l e n e s " ,

t a m b é posa de manifest q u e actualment ha q u e d a t més reduït al camp aeronàutic, però q u e han tornat a incrementarse a q u e s t e s e x p o r t a c i o n s . Al llarg d ' a q u e s t s anys, les més i m p o r t a n t s q u e es c o n e i x e n són d e m a t e r i a l a e r o n à u t i c , a m b avions d ' e n t r e n a m e n t i transport valorats en prop d e 50.000 milions de pessetes. En s e g o n lloc, hi ha el s u b m a r í Scorpene, contractat l'any passat, i valorat en 30.000 milions de pessetes. La resta del material han estat camions, vehicles antiavalots, armes curtes, explosius i munició. Fisas c o m e n t a q u e a q u e s t e s xifres no influiran e n el possible j u d i c i a P i n o c h e t i. de fet, d e n u n c i a q u e la majoria dels grans mitjans de c o m u n i cació d e l ' E s t a t espanyol no se n ' h a n fet ressò. A més, com a titular de la Càtedra Uneseo sobre Pau i Drets H u m a n s actua com a c o n s u l t o r a d e les O N G q u e d u e n a terme la campanya per

tat deisé^ackais Usades, a ISfov» UÉu Eo. aquest text es deraaàea aa segait d*exígè&eie* referents a la st»»«$&$$ bs viw al Sudan, _ segons èpmeata Vicenç Fisas. Eaere aquestes deman, des, ics <MQ YoJen qae el Consell de ífegaretat faci les acciens necessàries per gatmúf faeeés de Pajuda immmkht'm d'aïtra banda, també es demam que es treballi j^tacoaseguir l'alto ei fec defïnitaj al sud» "però no ím. stòfe e» una província, si&d* tótalategiíy', comenta Fixass finalment, el darrer jStiHi important d'aquest text es basa e& ía petició1 de ies ges^ans «esesslMàes per tai qW es revitalitzi el diàleg i La venda d'armament no influirà en el possible judici a Pinochet. E: CEDIDA les aegadacàons i es trobi uua sortida política ai conla t r a n s p a r è n c i a del c o m e r ç amb aquesta actitud, no es resflicte. Fí$$s es mostra optid'armes; i des d'aquesta posipecta el compromís adquirit al mista ea eoésetwar qae esció critica el s e c r e t i s m e del març del 97 davant del C o n pera- $ & ert el» propers dies G o v e r n espanyol en matèria grés de D i p u t a t s , q u e l'oblihi <*waeaci 4 haver les o«informativa q u e , s e g o n s cogava a divulgar els països de menta, no ha donat cap dada sobre a q u e s t t e m a . I és q u e

destí i- les dades essencials d'aq u e s t comerç.

D e b a t

La Fundació Caixa Sabadell premia Asdi

Renau: "Es impactant veure al mig de Sarajevo un camp de futbol convertit en cementiri" i. p. - Sant Cugat " H i ha c o s e s m o l t i m p a c tants, com veure al mig de Sarajevo un camp d e futbol com cl C a m p N o u q u e s'ha convertit en un cementiri". Es un dels records que conserva Dolors Renau de la seva estada a m b d o n e s b o s n i a n e s la primavera passada. Es tracta d'un:i e x p e r i è n c i a (jue va c o m partir a m b les d i v u i t d o n e s que es van reunir dimarts en la primera sessió del grup de Dones de l'Ateneu, en el qual es van d e b a t r e d i v e r s o s t e m e s " q u e afecten les d o n e s " , segons explica C a r m e n S. L a rraburu, membre del grup. Temes com la situació laboral d e la d o n a o la d i c t a d u r a d e la

moda femenina i q u e podrien ser temes de les següents conferències d'aquest recent creat grup de Dones, unes xerrades q u e es p r e v e u e n a m b una periodicitat mensual.

i. p. - Sant Cagat -

Bòsnia, e n c a r a Se suposa q u e la guerra ha acabat a Bòsnia. però no els problemes. I és que l'entrada al lliure mercat juntament amb l'agreujament dels problemes de convivència a causa de la guerra i la situació en la qual ha q u e d a t el país no fan fàcil s o b r e v i u r e e n a q u e s t a zona. P e r això el país e s refà a m b molts problemes, "perquè d'una banda hi ha m u n t a d e s unes màfies q u e ho controlen tot i, d e Faltra, elles no t e n e n l'hà-

54,'t GOOpO PELUQUERIA

FORMAS C / . Elías Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

Et debat va marcar la primera trobadadel grup de Dones a l'Ateneu. E:X. I.. bit de l'esperit d ' e m p r e s a " . I d e s t a c a la diferència q u e va observar ella e n t r e les dones q u e van viure exiliades en alt r e s països i les q u e es van q u e d a r al país: " L e s q u e van ser fora han tornat diferents p e r q u è han vist moltes coses, però les que es van quedar estan molt tocades". Dolors Renau explica que, en general, van estar en contacte a m b dones cultes, q u e la van sorprendre perquè anaven molt arreglades, i l'explicació que en donaven era que: " E n s

arreglem perquè q u a n sortim al carrer no sabem si tornarem a casa". Aquestes d o n e s , diu Dolors Renau, tenien una actitud "molt interessant" perquè, si bé d'una banda es mostraven reservades i tenien molt clar q u e no p e r t a n y e n a un país del T e r c e r M ó n , sinó a una zona a m b molta c u l t u r a q u e ha patit un conflicte, de l'altra " e s t a v e n molt a t e n t e s e s c o l t a n t el q u e els p o d í e m explicar sobre com es fa això de viure en un sistema d e lliure c o m e r ç " .

La Fundació Caixa Sabadell ha atorgat un premi de 80.000 p e s s e t e s a Asdi pel d e s e n v o l u p a m e n t d e programes culturals i d'oci per a persones a m b d i s c a p a c i t a t . tTn r e c o n e i x e m e n t q u e se s u m a a l'import q u e els ha donat (/aixa d e T e r r a s s a , d e 100.000 pessetes, t a m b é per les activitats de lleure. Enriqueta Guarch, presidenta d'Asdi, es mostra molt contenta per aquest premi de la F u n d a c i ó Caixa d e Sabadell: " É s magnífic q u e ens el donin per la feina q u e fem", tot i no haver-lo sol·licitat. I és q u e l'associació ha d e m a nat una ajuda econòmica a diverses entitats bancàries per poder acabar la seva seu, i les ú n i q u e s q u e els han respost han estat aquestes dues. A través de la petició a Caixa de S a b a d e l l , la F u n d a c i ó va conèixer la seva tasca i ha d e cidit premiar-los en aquest primer lliurament d e premis per a programes socials.

EIS4CANTONS

L ATENEU

Divendres, 30 d'octubre de 1998

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

L'Ateneu prepara actes de Nadal

iutadans

L'Ateneu demana la participació social dels santcugatencs Així és, l'Ateneu demana la participació social dels santcugatencs, i ho fa amb la voluntat d'aglutinar esforços, donant suport per a l'establiment d'una acció col·lectiva en bé de Sant Cugat i els santcugatencs. De ben segur que a hores d'ara, amb l'evolució constant i el creixement demogràfic de la població, s'ha de plantejar de nou el paper de les institucions locals -periòdicament s'ha de repensar i valorari més a Sant Cugat, on la creació de nous barris i les previsions de creixement fan possible un canvi de posicions i d'objectius en molts àmbits de la vida ciutadana. De la societat local benestant i amb gran qualitat de serveis i de vida, anem passant a l'empobriment, entès aquest per les mancan-

Mos

ces en infraestructures a l'abast de tots, i més si fem referència a les necessitats per a la participació, la trobada i l'acció social per a una millor convivència ciutadana. És el nostre Sant Cugat un poble mirall, de bonics carrers, catifes verdes, grans equipaments culturals i tot de primer ordre i, en canvi, els col·lectius, entitats, associacions, mantenen el mateix que fa molts anys. Hi ha més instal·lacions i serveis culturals que fa uns anys? Hi ha més instal·lacions esportives, potser? Hi ha més serveis bàsics basats en la trobada, la participació i el lleure? I quants habitants més hi ha? No hi paral·lelisme de creixement de serveis i instal·lacions socials que de bon tros es pugui assemblar al creixement d'urbanització, de construccions de

El carrer és un dels principals

cases i d'augment d'habitants. L'Ateneu, com altres entitats, es renova i dóna peu a la utopia d'engrescar els santcugatencs, a fer-se el seu punt de trobada, de solucionarse el seu espai social. És aquí on us demana la participació activa. I és aquesta la darrera i última solució? Sempre el colze amb colze de l'actitud solidària és una sensa-

Debat

tres

mostrar els seus treballs. En conseqüència, és una sala que té com a finalitat la divulgació de l'obra artística i, com a fet social, no pretén entrar en l'àmbit comercial ni galerista. Tothom que hi vulgui exposar ens ho pot fer saber a la Secretaria de l'Ateneu per tal de confeccionar la programació. Per Nadal D'altra banda, és previst que durant el mes desembre s'organitzi una Exposició-Fira de Petit Format perquè tots els santcugatencs puguin regalar art per Nadal. Tots aquells que n'esteu interessats podeu adreçar-vos a la Secretaria de l'Ateneu.

OFERTA

ció plaentera i que reivindiquem tenir més sovint, però que sigui possible perquè tenim llocs de participació, entitats i associacions, consells municipals, llocs de debat i de fer i pensar coses. Però també que hi hagi recursos humans, de gestió, de coordinació, econòmics. En una paraula, santcugatencs ho som tots. Us esperem a l'Ateneu.

ciutadà

L'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll prepara noves accions

Firart inicia una exposició col·lectiva i en prepara una de petit format Aquests dies hi ha exposada a la Sala d'Actes de l'Ateneu la mostra col·lectiva dels artistes de FIRART. Més de 30 autors hi són presents i és una bona mostra del bon nivell i la qualitat de què gaudeixen. A la mostra es poden veure obres d'estils ben diversos i tècniques diferents que han aplicat els socis de Firart en les seves obres artístiques. Aquesta és la primera exposició de la programació continuada que en l'àmbit artístic farà de la Sala d'Actes de l'Ateneu una Sala d'Exposicions de referència santcugatenca. És una sala oberta a la participació de tots, ja que el seu caràcter i directrius no són sinó l'ajuda i el suport a qui desitgi

punts de trobada dels ciutadans. F.: X. L.

L'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc continua molt activa i actualment ja prepara noves accions que, de ben segur, seran de l'interès de tots els santcugatencs i santcugatenques. D'una banda, és clara la preocupació dels veïns pels diversos temes que es produeixen en el sector i que són d'àmplia repercussió ciutadana. D'aquesta manera, un dels temes candents en aquest moment és la construcció de la via ràpida i de l'aparcament que s'ha de fer a la zona de darrere del Monestir. Però també cal tenir en compte les obres d'adequació de la Carretera de Cerdanyola, així com les emissions de gasos provinents de

E S P E C I A L

PER

l'empresa Bfgoodrich i les successives campanyes destinades a sensibilitzar tots els veïns sobre la taxa de sanejament que s'aplica des de l'Ajuntament. D'altra banda, la principal novetat que aporta en aquest moment l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-MonestirSant Francesc és que s'ha adherit a la Campanya de l'Aigua. Aquesta iniciativa consisteix en fer un seguit d'accions promogudes per la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya. Per tots aquests motius, t'esperem, doncs, a la parada que posarem amb motiu de la Festa de Tardor, o bé també pots informar-te a la secretaria que l'Associació té a l'Ateneu.

E S T U D I A N T S

"la sumi"® INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T^ INTERNET PER 790

'la su:

//®

SABADELL

Avsda. Barber», 53 i 54 Tef 937123822 fc*-93 710 35 41

P U S . AL

TERRASSA Major, 9 Tel. 93 733 33 66 ftx. 93 733 31 65

)'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE I

BARBERA-8ARICENTRO Porta 5 Local 162-163 Td./Fax. 93 729 48 68

SANT CUGAT C. C. Sant Cugat Tel- 93 5*9 75 90 *«• 93 675 5* 55

Al novembre, l'Ateneu promourà les reunions de veïns i comerciants del Nucli Antic de Sant Cugat per preparar col·lectivament les activitats de Nadal. És pensat de fer la trobada per grups de veïns o de carrers, de manera que tots els carrers i places del nucli antic disposin de les seves ornamentacions i activitats al carrer. Amb aquestes accions es dóna com a referent ciutadà la creació necessària d'un lloc de trobada i que sigui el barri antic el destinatari. D'altra banda, l'Ateneu promourà el fet que la Plaça de Pep Ventura gaudeixi de llums i ornamentació de les Festes, i també realitzarà diverses activitats en el local social i a la Plaça.

L'Ocell Radiant es presenta a l'Ateneu El diumenge 22 de novembre a partir de les 6 de la tarda es presentarà a l'Ateneu el 27è Cafè de les Arts l'Ocell Radiant de la UREF. Serà una activitat participativa i oberta, amb música, un recital poètic i altres manifestacions artístiques. A la vetllada es presentaran intèrprets com Marc Narvaiz, Carmen Rivera, el Trio Fash, i amb la presentació de Faustina Pérez, Daniel Alcoba, Sílvia Rius, Maribolieve May i Jordi Traphero en el Recital Poètic.

La Festa de Tardor, la festa de les entitats Com cada any arriba la Festa de Tardor, la Festa de les Entitats de Sant Cugat. L'Ateneu participa en preparar la parada i donar a conèixer les activitats que realitza, a la vegada que es fa ressò de les inquietuds dels santcugatencs i de la necessària vinculació i participació social.

Societat

ELS /CANTONS Divendres. .10 d'octubre de 199X

J i t t í s p r u d è n c

L'Arnau Cadell vol entrar al Guinness

Parelles de fet, una realitat que ja és legal

I.R - Sant Cugat -

A la ciutat encara no se n 'ha registrat cap IOLANDA PÀMIES

- Sant CugatA l'Ajuntament encara no s'ha registrat cap parella de fet, però amb l'entrada en vigor d'aquesta llei s'inicia una nova etapa per a totes Ics persones que fins ara convivien. 1 és que, a partir d'ara, se'ls reconeixen legalment alguns drets que abans se'ls negaven. D'aquesta manera, Lorenzo Gonzalez, advocat matrimonialista de Sant Cugat, explica que les parelles heterosexuals que duguin més de dos anys convivint "la llei entén que tenen els mateixos drets". Així, poden adoptar criatures o, en cas de ruptura, tenen dret a pensió per desequilibri econòmic si hi ha ruptura, per exemple. Gemma Jurado, que actualment seria considerada parella de fet perquè du quatre anys convivint amb el seu company, comenta que li sembla molt bé que "sense fer res tingui els mateixos drets, perquè si has d'anar al registre, és el mateix que passar pel jutjat perquè, de tota manera, has de formalitzar uns papers". Al

mateix temps, però, reconeix que la seva vida no canviarà amb aquesta llei ni se sentirà més segura, mentre reflexiona i comenta que "potser les persones més grans que decideixin conviure juntes, si la dona, per exemple, es queda vídua, sí que no es trobarà tan desemparada, però una persona jove, si passa res ja s'espavila". Dit això, que els santeugatencs estan interessats en aquesta llei es demostra amb aquesta afirmació de Gonzalez: " tinc més d'un client que s'havia interessat a saber quan entraria en vigor la llei". Greuges A les parelles homosexuals, però, no se'ls reconeixen tants drets. En primer lloc, no poden adoptar criatures i, en segon, destaca que la seva relació no es formalitza automàticament pel fet de dur dos anys de convivència, sinó que han de dirigir-se al notari i fer una declaració d'intencions, és a dir, que expressi el seu desig de constar com a parella, segons explica Con-

T e r c e r a

ta/» parella de fet de Sant Cugat ha legalitzat la seva situació. FOTO: X. !.. zàlez. En aquest cas, doncs, cal la notificació expressa. Fet aquest tràmit, però, aquestes parelles també tenen dret a pensió en cas de ruptura, per exemple. "Queden coses pendents, encara hi ha discriminacions però s'ha avançat molt i més que s'ha d'avançar". Aquesta és l'opinió de Dolors Renau, actualment cap del Gabinet d'Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona; l'any 1984, quan aquesta santcugatenca estava al Congrés dels Diputats, va fer una proposició no de llei demanant que s'equiparés la situació dels homosexuals amb el que es deia en un principi d'acord del Consell d'Eu-

Els actes d e celebració van c o m e n ç a r d i l l u n s i s'allargaran fins d i u m e n g e v i n e n t , q u a n es donarà per conclosa a q u e s t a festa de la g e n t gran del Casal d'Avis d e Sant C u f^ut. Roser Asensio, p r e s i d e n ta del col·lectiu, comenta que, c o m cada any, els a c t e s han c o m e n ç a t a m b molt b o n p e u i e n el m o m e n t d e tancar la redacció del diari s'havia registrat u n a a s s i s t è n c i a força e l e v a d a e n les activitats q u e s'havien realitzat. La festa és oberta a t o t h o m

Unes 5 0 entitats participen en una Festa de Tardor que homenatjarà García Lorca I.P.

Diumenge, darrer dia, serà quan es faran més activitats - Sant Casat -

C e I e b racions

e d a t

El Casal d'Avis de Sant Cugat celebra la festa de la gent gran

i. p.

ropa de fa molts anys, en el qual tan sols es demanava "l'equiparació i la no discriminació". Aleshores, però, es va topar amb l'oposició frontal del PP, e n aquell moment AP i, sobretot, del pare d'Alberto Ruiz Gallardón, "que era un home molt intel·ligent però molt feixista".

q u e hi vulgui assistir, i avui c o n t i n u a a m b el xou del C a sal, q u e actuarà a les cinc d e la tarda; d e m à serà el torn del G r u p o d e D a n z a s Andaluzas d e S a n t C u g a t , t a m b é a les cinc d e la tarda. I d i u m e n g e , darrer dia de cel e b r a c i ó , serà t a m b é el m é s i n t e n s , ja q u e hi haurà activitats tant al m,atí c o m a la tarda. I é s q u e a p a r t i r d e d o s quarts d e d o t z e es c o m e n ç a ran a l l i u r a r els t r o f e u s d e l concurs d e p e t a n c a , d ò m i n o , cartes i ball q u e s'ha fet d u rant a q u e s t a s e t m a n a ; mitja hora m é s tard a c t u a r a n els B a s t o n e r s d e l ' E s b a r t , i el

matí acabarà a m b un aperitiu pels volts d e la una. A la tarda, ball a m b p a n e l l e t s i cava o m o s c a t e l l p e r c e l e b r a r la castanyada. A s e n s i o e x p l i c a q u e a la inauguració d e la setmana, dilluns passat, hi va assistir Sílvia Flury, regidora de Serveis Urbans, com a representant d e l ' A j u n t a m e n t . Va ser a m b u n e s p e c t a c l e en el qual van actuar les corals d e la Floresta i del Casal d e G e n t G r a n . L ' e n d e m à , van r e b r e el Xou d e Rubí i, d e s p r é s d e fer d i m e c r e s el concurs d e ball, dijous va actuar la coral i el xou d e Mira-sol.

Volen aconseguir 240.000 salutacions simultànies i entrar al llibre del Rècord G u i n n e s s . Es tracta d'una manera ben especial de celebrar la castanyada (jue han p e n s a t professors i alumnes de l'I ES Arnau Cadell. Joan Tres, professor del centre, comenta q u e la idea va sorgir quan buscaven una manera diferent de celebrar la castanyada "i volíem fer una cosa curiosa. perquè sinó les festes sempre queden sense contingut". I remarca que el rerefons que hi ha en aquesta iniciativa és remarcar el significat de la salutació, el que té de coneixença, de solidaritat i rebuig d'actituds racistes. Tot un repte que tenen unes 800 persones, entre professors i alumnes, avui a partir de la una del migdia.

Tot i que el lema és "Parlem de barris, districtes, poble i ciutat" també hi ha lloc, en aquesta Festa de Tardor, per a la cultura. D'aquesta manera, enguany hi haurà dos actes dedicats a Federico García Lorca, d i n s d e l El debut, c e n t e n a r i del

Uargarà fins al proper 22 de nov e m b r e , q u e acabarà amb a q u e s t recital poeticomusical dedicat a Lorca. El tret de sortida d e la festa el donarà el debat q u e es farà al voltant del lema, i que comptarà a m b Juan Manuel Cayuelas, president de l'Associació de Veïns de les Planes; Jordi Mol^ 6g„ó , . s o t s p r e s i (MlÒ Jordi dent de l'Associació d e

seu naixement; Gasull, representant Veï ns d e S a n t un serà dissab Cugat Casc, te 7 a la Casa de Monestir i Plaça Cultura, on Ted'en Coll; i Jordi a t r e O b e r t ha G a s u l l , d e la o r g a n i t z a t el Confavc. "Recital LorUna cercavila, ca", i l'altre diumenge 22 a les el pregó a càrrec de Josep Masis d e la tarda, q u a n a l'Aula ria Àngel, un col·loqui en espeMagna del conservatori muniranto, una pedalejada ciclista o cipal Victòria dels Àngels s'inla lectura d ' u n manifest de la terpretarà un recital de poesia i Plataforma contra les E T T són música amb el títol de " F e d e n o m é s alguns dels actes d'arico i el Piano". questa Festa de Tardor, durant Durant el proper cap d e setla qual també es lliuraran els mana, del 6 i 7 de novembre, premis de la Marxa Infantil; serà se centren la majoria d'actes d'adiumenge 8 a les onze del matí questa Festa de Tardor que s'aal Club Muntanyenc.

de la Confavc, iniciarà els actes

Compra - venta de armgüeaaaes y iraiamienio Mata carooma con gas DesaJojo pisos enteros

DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

X Miguel

™.aJ5906122 La Floresta

Estación La Floresta

•i del Diari,

/' 1 i c/Margarit.6

T0RRE

WT W Wm M wm

la Castanyada No t a n q u e m a l migdia Obert tots els dies PI. Mas Roig, 3 Tel. 93 674 11 37 Valldoreix

Forn Pastisseria Degustació ************** ************** •• »»»* #* •»»»»*• ********************************* ************** ************** *••*#• *-**********.****»*********»******* » * » • • » » • • » * » * » *• »••***» • • « « I * » * » * * * * * * » * . » » » » » * » * * . * » » » » » ************** ******* ************** »»»»••»»•«»**»*'**«•»•»*«#%»•*•»*»***

sec i dolç

•

************** ************** ************** ************** ************** ************** • » » * • » * • • » « » • * * » • • • • • » • • • * * * * » * » • ************** ********************************* ************** · » · * » « * * M * * M * » * * * * · * * I > » « * * « · * * * ************** » < ( » » * « • » * * « • * * » » » » » » • « » • * * * « • « * » • ************** •*»•**»«•*••*»»«*»««* »«*-*«,»«*«»«* ************** • « » » » » • * * » » » » « » » * » » * * « • » # « • * * » • » * ************** ************** ********************************* ************** ************** » • * * « » « * » • » » • • » » • « • * * * * * * * * * * * * * * ************** » • » * « • » # » • * # • * » * * » « » * » « * » « » » « » • • « ************** • » » * » • « * » * » » » » « * ********* ******** ************** * » » * * » » • * * » • • * » » » * « » » » • * » * * * » « » • » ************** »»••**»••»**•«*«•«*»««*»•*«»»«•«»« « • » • » » » * » * » • » * * • » * » • « * * • » « « » • » « » » « **************

*********************************

Venem tots els ingredients necessaris per a fer panellets a casa.

•

«•»»•»*• • ««»•**' •» »«•»»*. •«#»**>

»*****»<*! ******* ****** ******>. ******: ******** *******: *******>. *******!

sepal

»»»•••*

********* ******************* ************** ******'* i « i t i t i m i ) * i i « < < · t i i i n 4 i t i i i i ************%* ***************** ********.******** « » » • « • » • « » » « » • ****** i*«««**«»«•»»«»»•«»«•*««**•«»«.«« ************************ ************** ****** ************ ************ ************** ****** >***»*************** **t '* ********************* **************, ***** ******************* ************* ************ ******************* •

~********** -

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

******** « « » • « « » • « * #

»«»»»»»»»•

********** ***- -

********* ********* *********

•*»•»•»*«•«

-****** ***** **«»r

**** '-*,#•_

*» • # *

i*»

^ sec i dolç

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53 Sant Cugat del Vallès

Francesc M o r a g a s , 28

Tel 93 589 83 83 08190 Sant C u g a t del Vallès

Societat

ELS /C4/YHDNS Dh-cdm-'. -n' d'octubre de

•

Amnistia Internacionali

•*

íu.

J \ J ^

HJ*

Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 9 Octubre 1998

IWb

1998 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans Telèfon Al: 932.093.536

Amnistio Internacional a favor del processament a Pinochet Amnistia Internacional ha demanat reiteradament la necessitat de crear un Tribunal Internacional, que jutgi els autors de delictes contra la Humanitat. Aquest tribunal actualment està en tràmit i possiblement es constituirà, però amb un element que suposa un perjudici per jutjar els autors de comportaments lesius anteriors a la constitució d'aquest. Kl Tribunal està limitat per una clàusula de irretroactivitat, és a dir, no podrà jutjar delictes anteriors a la seva formació. Aquesta clàusula, doncs, elimina la possibilitat de justícia per als casos d'Argentina o Xile, entre altres. Aquest fet fa necessari donar cl màxim de suport a Ics actuacions que s'estan realitzant a l'Audiència Nacional espanyola, un òrgan legitimat per conèixer les matances comeses en aquests dos països de l'Amèrica llatina. La Llei Orgànica del Poder Ju-

dicial (LOPJ), que regula la competència dels tribunals a nivell intern, i per tant estableix quan un tribunal pot conèixer una determinada causa penal, afirma taxativament en el seu article 23.4 que els tribunals espanyols seran competents per conèixer els

La LOPJ afirma que els tribunals espanyols són competents per conèixer els delictes de lesa humanitat delictes de lesa humanitat, com ho és un genocidi. Delictes que per la seva gravetat perjudiquen tota la humanitat. Les atrocitats de Xile i d'Argentina s'engloben dins d'aquest supòsit perquè hi havia la clara intenció d'exterminar un grup social, un col·lec-

tiu que per les seves idees polítiques els devien "molestar". Les forces armades anaven directament a les seves cases a buscarlos sense cap possibilitat de defensa. Es van fer desaparèixer persones pel sol fet d'estar apuntades a l'agenda d'una altra persona que havia "desaparegut". Davant d'aquesta situació Amnistia Internacional dóna tot el seu suport a l'intent d'extradició del dictador, militar i senador vitalici (dictat per ell mateix), Augusto Pinochet. És important remarcar que des que s'han iniciat els tràmits per jutjar els responsables de les atrocitats comeses en les dues dictadures hi ha hagut un canvi a nivell intern dels dos Estats. Són en concret: - Argentina: cl gener de 1998 Alfredo Astiz, membre de l'Armada argentina durant el govern militar, va fer unes declaracions on va admetre haver participat en operacions especials de l'ESMA

(Escola Mecànica de l'Armada), amb l'objectiu de segrestar o matar persones considerades enemigues del règim militar. Aquesta declaració ha permès l'obertura de diverses investigacions sobre adopcions il·legals. Aquesta investigació ha conduït

Van desaparèixer persones pel sol fet d'estar apuntades a Pagenda d'una altra al fet que al juny passat, Jorge Rafael Videla, excomandant de l'exèrcit i president de la Junta Militar de 1976-1981, fos arrestat en relació al delicte d'adopcions il·legals de cinc nens segrestats per les forces de seguretat - Xile: s'han reobert dos impor-

S o l i d a r i t a t

E n t i t a t s

La Brigada Venceremos inicia una recollida de medicaments per Cuba Diverses farmàcies de la ciutat són punts de recollida i. p. - Saat Casat -

La brigada Catalana Venceremos ha iniciat a Sant Cugat una recollida de medicaments per a Cuba. Es tracta d'una crida d'emergència que permeti neutralitzar els efectes de l'huracà Georges que va

fuetejar l'illa. Una de les cons e q ü è n c i e s q u e ha d e i x a t aquest huracà és la possibilitat del brot i desenvolupament d'afeccions diarrèiques i infeccions pròpies de l'empitjorament de les condicions ambientals. Per aquest motiu, la Brigada, j u n t a m e n t amb l'ONG Medicuba-Espanya

| CENTRO

AIVDALU2J N.s 71

Si Ud desea aprender baifar sevillanas visítenos. Se cfofí clases pam infantíhs y adultm, > -,* principiantes yw&nzados. ~>> ^; Horarios a convmit, rmrtm $ viçFaé& *Q èrçxtffe

Camino de la Cruz, 5 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 16 74 Tel, y Fax Oficina 589 41 35

tants casos tancats pels tribunals militars i l'aplicació de la Llei d'Amnistia de 1978. El jutge instrueix el sumari de 26 casos de víctimes executades extrajudicialment en els fets coneguts com "la caravana de la muerte" l'octubre de 1973 al nord de Xile. Aquests esdeveniments no són suficients per respondre els familiars de les víctimes i així crear un veritable Estat de Dret i recobrar la fe en la Justícia. La veritat en la majoria de casos és que l'Estat no ha complert amb la seva obligació d'entregar els culpables a la justícia. Molts consideren que la iniciativa de l'Audiencia Nacional dóna ànims als jutges argentins i xilens. No es pot permetre la impunitat, l'exempció de responsabilitat dels culpables. Amnistia Internacional dóna total suport a les actuacions encaminades a poder processar Augusto Pinochet per delictes contra la Humanitat.

demanen sals de rehidratació oral, àcid naliptíxic, clorafenicol d'un gram en bulb i hidrocortisona de 100 mg en bulb. Els santeugatencs i santeugatenques que estiguin interessats a col·laborar amb aportacions, poden fer els seus donatius al consultori de la Floresta, a la farmàcia Isern de la Floresta i, al centre, a les farmàcies Rivera-Rivière i Llorens. Els membres santeugatencs de la Brigada Catalana Venceremos comenten que hi ha un mes de temps per poder fer aquestes aportacions. D'altra banda, també s'ofereix la possibilitat a tothom qui ho vulgui de col·laborarhi econòmicament a través del c o m p t e corrent de l ' O N G Medicuba a Caja Madrid NR. 1170.31.6000342311. Amb els diners que es recullin es compraran els medicaments necessaris i s'enviaran cap a l'illa immediatament, per pal·liar els efectes de l'huracà que es fan sentir encara ara.

El nou projecte de Mans Unides es proposa construir e s c o l e s a Togo I.P

Togo on estan més implantades el vudú i altres pràctiques obscurantistes; a més, hi ha una taxa Calen més de vuit milions de molt baixa d'alfabetització, que pessetes per construir i equipar es fa especialment alarmant en el dues escoles de la zona de Togo, cas de les dones. Un dels problea l'Àfrica. I és a aquest projecte mes greus que viu el país és la que Mans Unides dedica la nova manca d'infraestructures educacampanya, que comença les prò- tives, perquè falten escoles i cenximes setmanes tres de formació amb la venda de adequats. Els postals de Nadal. Calen més de vuit nens reben les Francesca Riveclasses en aules ra, delegada de milions de pessetes construïdes amb l'entitat a Sant adob i teulades Cugat, explica el per fer i equipar els de palla que es motiu d'aquesta deterioren ràpielecció: "Ens cridament amb l'acol·legis dava l'atenció el rribada de les pri-ss^-*» continent d'Àfrimeres pluges. ca, i com que l'any passat ja vam Rivera comenta el fet impactant triar un projecte de formació, ara que "mentre les escoles d'aquí en volíem un de més concret". I tenen aire condicionat i moltes afegeix que aquest cop "calen comoditats, allà demanen latrimés diners que en altres anys i nes". esperem poder arribar-hi". Els diners, doncs, serviran per La zona exacta on s'han de cons- construir i equipar dues escoles truir aquestes escoles és a la re- en dos pobles, de sis aules cadasgió dels llacs que es troba al sud- cuna -amb les seves correspoest del país, pròxima a la frontera nents latrines-, on es formaran amb Benin. Es tracta de la zona de més de 470 alumnes l'any.

EIS4CAINTCHNS

€ 1 U T A 1 Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 06190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: Mcr·taríaSctcugat.org organització Congrés: congrasOstcugatorg web: http://stcugat.org/

de la perspectiva d'ocupació del territori. Cal preguntar-se, també, com funcionarà l'economia, la prestació de serveis i el manteniment dels equipaments en una ciutat que ja no té ingressos que provinguin del creixement. Segons si s'han realitzat les inversions producte de la riquesa generada amb o sense una perspectiva de sostenibilitat, la ciutat futura, estable, de qualitat, amb una so-

"Cal saber si la velocitat de creixement és assumible i si la situació del futur serà o no sostenible "

Ciutat i territori L'encreuament de camins en què es troba Sant Cugat l'obre a Barcelona, al Vallès, al nord i al sud. El territori està travessat per xarxes d'autopistes, carreteres, ferrocarrils i línies elèctriques que el parteixen, i per nuclis habitats que, en conjunt, tergiversen la seva interpretació natural que seria a partir dels turons, les rieres, la vegetació, els conreus... L'ocupació d'àmplies zones per un conjunt de nuclis urbans que configuren unes ciutats estretament relacionades entre elles - o potser en són una de sola?-, ha conduït a la situació actual, encara netament expansiva, en què els espais lliures són, cada cop més, un bé escàs. El territori, entès com un sistema global sobre el qual graviten tot un seguit de subsistemes d'espais habitats, espais lliures, zones industrials, vialitat, serveis, equipament..., mereix una re-

flexió per tal de saber on ens porten les tendències de creixement actual, per saber si la situació del futur immediat serà o no insostenible, saber si la velocitat de creixement és assumible pels qui

"En la situació actual, netament expansiva, els espais lliures són cada cop més un bé escàs " l'haurem de protagonitzar -persones i sistemes econòmics-, i saber si el camí que hem recorregut i encara ens queda per fer és irreversible o no. En definitiva, la societat que viu en un determinat

substrat material -la ciutat i el territori- ha de tenir consciència que tot allò que fa per millorar la competitivitat, d'una banda, i la qualitat de vida immediata, d'una altra, no ens condueixi, després d'una etapa de vaques grasses, a situacions que comprometin, precisament, la competitivitat i la pròpia qualitat de vida. La història de la humanitat és plena de desastres succeïts després que un llarg cicle de riquesa-creixement, que en aparença sembla indefinit mentre dura, arriba a la capacitat màxima que el substrat material pot suportar, i comença a caure en barrina, molt més ràpidament que no pas va pujar. Actualment, els estudis moderns sobre les ciutats i el territori solen definir clarament quins són els límits del creixement. Però és relativament fàcil establir els límits només des

Aquests establiments col·laboren amb el Congrés de la Ciutat:

Carrer de b Torre, 14 • Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca. Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

m Mercat Pere San. Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 $ Passeig de Rubí, 108. Tel. 93 674 57 47

I^estauiart G6PO Sant Cugat del \ttlles

cietat que es pot permetre ser cada dia més avançada, pot arribar a ser un mite. I no queda altre remei que posar en mans del mercat aquells serveis comuns -públics- que ja no pugui sostenir la comunitat. I amb això, aquests serveis només poden ser utilitzats pels qui tenen més capacitat adquisitiva, creant així barreres socials més profundes que ens tornarien a dur als orígens: al clam per la ciutat sostenible, equilibrada, avançada. Hem de promoure formes d'ocupació del territori, de manteniment dels necessaris espais lliures al voltant o entremig de les ciutats com una xarxa de natura autònoma i autosuficent que no perdi la continuïtat, dels serveis i de les infraestructures que compleixin sense dèficits les funcions que se'ls demana, però sense que les interaccions entre allò que en podem dir el rusc humà i la natura presentin contradiccions insalvables. Al capdavall, la ciutat és el nostre cau, i el territori, la natura, és el nostre hàbitat. Joan Gaya, coordinador de la 2a sessió del Congrés

HS4CAMWB

Oberta

Núm. 4 octubre de 1998

El Congrés debatrà la relació de Sant Cugat amb el seu entorn Aquest vespre es fa la segona sessió Redacció La segona sessió del Congrés es proposa una reflexió sobre les relacions de Sant Cugat amb el seu entorn metropolità. El creixement urbanístic, el consum del territori. la mobilitat, les infraestructures territorials, les comunicacions i el medi natural seran alguns dels temes sobre els quals girarà el debat d'aquest vespre al Teatre de La Unió Santcugatenca. ' Salvador Rueda, ecòleg urbà expert en sostenibilitat, obrirà la sessió amb una conferència sobre "Sant Cugat: una peça en el puzle de la regió metropolitana". Rueda parlarà sobre els avantatges i les servituds de la proximitat de Barcelona i la imbricació del municipi en una extensa conurbació que suma tres milions d'habitants. Les bones comunicacions de Sant Cugat l'han convertit en un lloc atractiu per a les inversions industrials en una comarca, el Vallès Occidental, que encapçala el desenvolupament econòmic de Catalunya. Alhora, la ciutat ha experimentat els darrers anys un fort ritme de creixement urbanístic, que ha propiciat l'arribada de nous habitants al municipi (el cens ha crescut deu mil persones en l'últim decenni, a un ritme de mitjana de mil habitants l'any). Les implicacions d'aquesta expansió urbana sobre el medi natural serà una altra de

les qüestions que s'abordaran en el debat d'aquesta nit. En aquest punt, s'incidirà també sobre la preservació de paratges com la Torre Negra i dels sistema d'espais lliures que conformen l'anomenada Via Verda del Vallès, un corredor natural que uneix els parcs de Collserola i Sant Llorenç del Munt. La sessió sobre La ciutat i el territori coincideix amb l'inici de la tramitació per part de l'Ajuntament del darrer gran pla urbanístic del municipi, que afecta un conjunt de plans parcials entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i Catalana Occident. Es justament en aquesta zona, molt a prop de l'Hospital General de Catalunya, on se situarà probablement l'estació vallesana del Tren de Gran Velocitat (TGV), segons els plans anunciats la setmana passada pel Ministeri de Foment. La priorització del traçat vallesà amb estació inclosa per garantir la connexió amb la frontera francesa el 2004, ha provocat les crítiques de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, en un episodi que evidencia una vegada més el centralisme territorial barceloní. Després de la conferència introductòria, hi haurà una taula rodona integrada per Agustí Jové, economista i vocal d'Ordenació del Territori del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Miquel Llevat, director general de Ferrocarrils de la

Sant Cugat està situada en un important nus de comunicacions. FOTO: XAVI LARROSA

Generalitat, Ramon Albareda, director al Vallès de la companyia d'aigües Sorea, i Daniel Ciscar, de l'Associació de Defensa dels Espais Naturals de Catalunya (Adenc). En els treballs preliminars de la segona sessió, coordinada per Joan Gaya, hi han participat una vintena de persones de l'àmbit de Sant Cugat, entre les que figuren Jaume Busquets, geògraf i exregidor de Medi Ambient; Ramon García-Bragado, director de Localret; Domènec Miquel, historiador; Joan Franquesa, advocat i exregidor d'Urbanisme; Jordi Ferrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns; Àngel Pedrós, arquitecte; Jordi Bachs, de l'Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol i Antoni Fierro, arquitecte, que actuarà com a moderador. Segons Joan Gaya, en la taula rodona d'aquesta nit s'intentarà aportar per part dels

ponents un conjunt de dades sobre els temes que es tractin, per tal de fomentar i enriquir el debat posterior. A causa de les limitacions de temps, algunes qüestions sorgides durant les reunions preparatòries només podran ser tractades tangencialment, però els organitzadors del Congrés pensen convocar un parell de sessions addicionals per parlar-ne amb més amplitud. La primera estaria dedicada al tema de la gestió dels residus, i la segona se centrarà en el medi natural, per reflexionar amb més deteniment sobre Torre Negra i els espais lliures periurbans. El tema central de la tercera sessió del Congrés, prevista per al proper 13 de novembre, és La societat santcugatenca, i aplegarà representants de les associacions, el comerç, la gent gran i els veïns arribats els darrers anys.

Futur difícil per al patrimoni natural de Sant Cugat Si Sant Cugat no para de créixer és perquè a la gent li agrada la nostra ciutat. Estem ben comunicats, lluny però a prop, tranquils, i envoltats d'espais naturals. Efectivament, el patrimoni natural de Sant Cugat és un dels seus principals atractius i aquesta realitat és la que provoca l'efecte JOVUSELU, "jo vull ser l'últim". Des del món conservacionista observem com la defensa del patrimoni natural està esdevenint un factor d'integració, donat que molts nouvinguts s'apunten ràpidament a la defensa d'un dels valors que els ha fet venir a la nostra ciutat, però que veuen amenaçats amb l'arribada de més gent encara. El nostre terme municipal està delimitat per la Serra de Collserola al sud i la Serra de Galliners al nord. A més, la plu

ja que cau sobre Mira-sol, Valldoreix, les Planes i part de la Floresta drena cap a la conca del Llobre-

servar el Vallès des de la Serra de Collserola, de nit, suposa enlluernar-se amb un oceà de llum elèctrica que deixa ben poques taques a la foscor. L'arribada del tren va comportar la substitució de boscos i camps per les urbanitzacions de les Planes, la Floresta, Valldoreix i Mira-sol. La B-30 ha atret l'Augusta Business Park, el Deutsche Bank, i el camp de golf de Can Sant Joan. Després del túnel de Vallvidrera han vingut la Bonanova del Vallès, el PRYCA i, pel que sembla, un eix urbà que potser ens acabarà de desvertebrar del tot. Davant d'aquests antecedents, què podem esperar del tren d'alta velocitat, el túnel central o la carretera de Cornisa? Cap a on s'ampliarà el camp de golf?, on portarem els nostres residus?, quantes rieres més taparem? En definitiva, quin lloc li reservem al medi natural en un context me-

Observar el Vallès de nit

gat, mentre que les aigües del nucli urbà alimenten SlipOSÜ el riu Besòs a través de larierade SantCugat.

enlluernar-se amb t

tropolità cada cop més àvid d'ocupar el territori amb habitatges, indústria, infraestructures, aboca-

de llum elèctrica que deixa ben poques taques a fa foscor

Perpaisatge tant, la divers, nostra geografia proporciona un amb una local planaens travessada per Wl OCeà nombroses rieres i delimitada per muntanya. Les serres que envolten el Vallès (Collserola, Marina, Montnegre-Corredor, Montseny, Sant Llorenç) són espais més o menys protegits que es pinten amb taques verdes i inconnexes sobre els mapes. La plana, en canvi, és completament vulnerable a l'ocupació territorial. Tradicionalment, aquí es va dibuixar un mosaic de pobles i ciutats compactes, cultius, bosquets i torrents, on l'impacte de l'activitat humana sobre els sistemes naturals era reduït. Aquest era el paisatge que Pere Quart enyorava a les seves Corrandes d'Exili en proclamar que "Com el Vallès no hi ha res". Seixanta anys més tard, aquesta imatge poètica és ben diferent de la realitat, en la qual les grans infraestructures de comunicació esquincen el territori i les ciutats tendeixen a unir-se tot conformant un continu urbà. Els boscos es cremen, l'agricultura desapareix, els rius fan pudor, el soroll és omnipresent i tot està ple de cotxes i de gent. Ob-

de fórmula 1 ? presons, camps de golf i circuits dors, cementiris, Es ben cert que rebaixarem el sostre màxim d'habitants definit pel Pla General Metropolità de 180.000 a menys de 80.000. No és menys cert que la gent continua arribant i que, per tant, encara tenim uns valors naturals que altres ciutats han perdut (algú ha sentit a parlar algun cop de la plana del Barcelonès?). Però els reptes de la ciutat, pel que fa al seu patrimoni natural, impliquen un enorme esforç imaginatiu i uns criteris molt sòlids per evitar que la pressió urbanística i les demandes d'infraestmetures de transports i de serveis metropolitans no acabin de malmetre allò que ens queda de riquesa paisatgística, ecològica, i, per què no, de llegat històric. En els darrers vint anys hem transformat el territori més que en els darrers vint segles. Quin Vallès heretaran les generacions futures? Qui en serà responsable? Kristian Herbolzheimer, enginyer tècnic agrícola

"El territori s'ha transformat més en vint anys que en vint segles "

"Encara tenim uns valors naturals que altres ciutats han perdut"

"Molts nouvinguts s'han apuntat a la defensa del medi natural"

HS4CANTON5

Oberta

L'entrevista

I.'untciw

El territori? Bé, gràcies Avui toca parlar de "La ciutat i el territori". Si hi ha algun tema en què paraules i fets funcionen per separat, és aquest. L'exemple de Catalunya, el govem de la qual té competències exclusives en matèria de política territorial, és paradigmàtic en aquest sentit. La realitat s'adiu molt poc amb la legislació. L'any 1983 s'aprova la llei de política territorial, la qual és plena de bones intencions. Fins deu anys després no comença a parlar-se del pla territorial que aquella preveu i, a més, s'aprova havent aconseguit un consens ben minse. EI mateix es podria dir del Pla Parcial de la Regió 1 (la metropolitana, per entendre'ns). I, mentre, què ha passat? Com diu l'estudi d'uns experts. encarregat per la mateixa Generalitat, el procés d'ocupació del sòl dels darrers anys "no és el producte directe d'una política adoptada, ni tan sols dels efectes positius del creixement econòmic. Apareix (...) derivat (...) d'un procés empès per l'especulació del sòl i dels habitatges" Sobren els comentaris. Oleguer Bardissa

Programa 2a sessió (3(1 d octubre a Its 20.00 h.) Conferència:

Sant Cugat: una peça en el puzle de la Regió Metropolitana SALVADOR RUEDA, Ecòleg urbà resp. de l'exposició "La ciutat sostenible", al CCCB. Taula rodona: • El consum del territori AGUSTÍ JOVÉ. Vocal d'Ordenació del Territori del Col·legi d'Economistes de Catalunya. • La mobilitat i l'accessibilitat

MIQUEL LLEVAT. Director General de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. • Els serveis i les infraestructures territorials RAMON ALBAREDA, Director del Vallès de SOREA. • El medi natural MANEL CUNJLL (ADENC) de Sabadell. Moderador: ANTONI FERRO, Arquitecte urbanista. Secció patrocinada per:

Nuïn. 4 octubre d« 1998

Salvador Rueda, Ecòleg urbà.

"Sant Cugat té la pretensió de convertir-se en el centre de la nova regió metropolitana' AMANDA SANS - S a n t Cagat -

Ens faltaria espai per parlar de la trajectòria de Salvador Rueda, un veritable expert en medi ambient que es defineix ell mateix com a ecòleg urbà. Rueda participarà en la segona sessió del congrés amb una conferència on analitzarà, entre altres coses, el paper que té Sant Cugat en el creixement de la regió metropolitana. Un paper, segons Rueda, que ha esdevingut clau en aquest creixement. - Què és un ecòleg urbà? - L'ecologia urbana és una disciplina novedosa que analitza els sistemes urbans com a sistemes, no des d'una perspectiva en què només es toca l'espai, o les persones, o els edificis, o els equipaments, o les activitats. Més aviat es toca tot plegat, íntegrament. L'ecologia urbana intenta buscar les regularitats del sistema i de l'ecosistema urbà. Jo em titulo com a ecòleg urbà perquè considero que el meu interès intel·lectual, de recerca, d'anàlisis i de propostes s'emmarca en aquest àmbit. -Avui pronunciarà al Congrés de la Fundació una conferència sobre el creixement de Barcelona i de la seva regió metropolitana. Com veu aquest creixement? - La meva conferència versarà sobre com s'ha desenvolupat el creixement urbà a la regió metropolitana i sobre quines han estat les característiques bàsiques d'aquest creixement. També analitzaré que aquesta tendència, la del creixement, es produeix ara amb més força que mai. La idea fonamental és que en el moment en què hi ha un ús massiu del vehicle privat, es produeix un esclat i una ocupació del territori brutal, començant per les infraestructures de mobilitat i seguida d'un procés d'urbanització com mai s'havia vist en aquesta dècada. En només vint anys s'han construït a la regió metropolitana 26.000 hectàrees i la tendència és que se n'ocupin 30.000 més en els pròxims anys. - En quina mesura afecta aquest procés els ecosistemes urbans? - En principi, els dóna un sentit, una forma de produir ciutat, molt característica del model anglosaxó, de separació d'usos i de funcions en el territori, que obliga a tenir el vehicle privat com a element bàsic de mobilitat. La ciutat de Los Àngeles és el paradigma d'aquest model. Un model que alhora segrega els grups socials,-que estan distribuïts en funció del seu poder adquisitiu. En aquest sentit, es produeix una descohesió social molt important. Ens està quedant una organització del territori que abans no es produïa. - Una situació que anirà in crescendo? - Indefectiblement, si res no canvia. - Com encaixa Sant Cugat en aquest mapa? - Hi ha diferents Sant Cugat. Es una ciutat que té diverses parts, totes molt diferents: un centre històric, amb molta potència, i zones més disperses, sobretot de vivendes unifamiliars. Sant Cugat és un exemple d'un espai, sobretot residencial, que ha desenvolu-

Salvador Rueda. FOTOGRAFIA: XAVI LARROSA. pat el model al qual he fet referència anteriorment. El que passa és que Sant Cugat té la pretensió de constituir-se en el centre de la nova regió metropolitana. I això, actualment, ve determinat per constituir-se en el lloc de confluència de la majoria de punts de mobilitat, ja sigui per carretera o per ferrocarril, de la regió. Possiblement, és el punt de Catalunya millor comunicat. - Creu que la ciutat ha sabut combinar aquesta pretensió amb la protecció del seu entorn natural?

- Crec que no suficientment, perquè aquest tipus de model urbà -créixer, construir...- no té en compte la protecció del medi. -Durant els últims anys se'n parla molt, de l'anomenat creixement sostenible. Com a expert en la matèria, creu que de moment només se'n parla o que veritablement s'estan desenvolupant accions per aconseguir aquest creixement? - Crec que només se'n parla. Ha passat com amb el tema del medi ambient: al principi se'n parlava molt i fins i tot els polítics feien propostes sobre el tema. Però aquestes intencions no es reflectien més endavant en l'elaboració dels pressupostos. Ara passa el mateix amb la sostenibilitat. Estem en una etapa de vefbalització i de maquillatge. - I cap a on ens portarà aquesta situació? - La meva opinió personal és que anem augmentant les incerteses. Suposo que acabarem patint algun tipus de catàstrofe, que ens farà pensar i reflexionar sobre la sostenibilitat. -Segons l'investigador Jaume Terrades, el canvi cap a la sostenibilitat implica un canvi de model econòmic. Una transició que qualifica de "molt complicada". Hi està d'acord? - S'ha de modificar tot: el model econòmic, Forganitzatiu, el polític... També s'ha de canviar el nivell de concepció de les coses que són importants i les que no en són, les qüestions legals i tot allò que tingui a veure amb la informació, la formació i l'educació. S'ha de canviar tot; és l'única possibilitat. La situació actual ens portarà cap a una catàstrofe, ja sigui a través del canvi climàtic, per l'exhauriment de recursos, per uns nivells de contaminació inassolibles... Per evitar-ho, no s'ha d'oblidar que la idea de coresponsabilitat de tothom és inherent al procés de sostenibilitat. I això es va definir molt bé a la Cimera de Río.

26 Societat

ELS /CANTONS Divendres, 30 d'octubre de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

ELS PIRATES FAN ESGLAIAR EL PÚBLIC Els pirates de Dagoll Dagom van aconseguirfer vibrar el públic santcugatenc. La por no n 'era la causa, sinó la bona actuació dels actors de la companyia. Les proeses d'uns bucaners que no se n 'acabaven de sortir i l'atípic bon humor dels guàrdies civils van fer passar una molt bona estona als santcugatencs. Pàgina: 42. Foto: XAVILARROSA

UN PASTÍS PER A

CANT LITÚRGIC AL

MONESTIR

Era el marc que millor li esqueia i tothom, cantants i públic, ho van poder comprovar i demostrar. Les veus dels més de 90 cantaires d'arreu de Catalunya van retrunyir al Monestir en l'acte culminant de la 17 Trobada d'animadors de cant litúrgic. Pàgina: 45. Foto: OSCAR BENITO

TANTS MÍTINGS PER A RES Setmanes de primàries, de mítings i de xerrades polítiques se n'han anat en orris. La jornada electoral de diumenge, a la seu del PSC, va demostrar un total desacord intern. Mentre que els militants van votar a Joan Gaya, els simpatitzants van triar Jordi Menéndez. Després de moltes setmanes, tornen a estar com al principi, sense candidat i un xic més "cremats". Pàgina: 7. Foto: OSCAR BENITO

6.000 PERSONES

Aquí sí que n 'hi havia per llepar-s 'hi els dits. Almenys és el que van fer les 6.000 persones que aquest cap de setmana van degustar una porció del pastís que Pryca Sant Cugat va oferir per celebrar el segon aniversari de l'empresa a la nostra ciutat. L'actuació del cantant Manzanita i l'animació de pallassos, mims i la banda municipal van posar el toc final d'alegria que tota festa que es preï ha de tenir. Pàgina: 30. Foto: OSCAR BENITO

Societat 27

ELS4CANTON8 Divendres, 30 d'octubre de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

APROVAT PER A LA PRIMERA MARXA AMB NOVA ORGANITZACIÓ 959 parelles de nens i joves de Sant Cugat van recórrer un cop més la serra de Collserola en la que fou la 40a edició de la Marxa Infantil de Regularitat. Lexpectació que havia aixecat el canvi d'organitzadors va ser superada satisfactòriament, sense anar més enllà de les petites anècdotes i desajustaments que es produeixen cada edició. Un excel·lent pel to ecologista de la trobada: tothom es va apuntarà la iniciativa de la reutilització, i dels 2.000 gots reutilitzables que es van repartir, només se n 'han perdut 100. Enhorabona a tothom! Pàgines: 3 a 6. Foto: OSCAR BENITO

UN CATALÀ ENTRE ELS MILLORS DEL MÓN Alex Corretja ha tornat a demostrar que els catalans podem estar en el cim més alt. Després de proclamar-se campió de l'ATP de Lió, Corretja s'ha convertit en el segon jugador espanyol que guanya un torneig indoor. La seva pròximafita:jugar al campionat del món. Pàgina: 35. Foto: XAVILARR0SA

UNA ASSEMBLEA

QUE DEIXARÀ PETJADA

Èxit total el que va aconseguir aquest cap de setmana la 42 Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos celebrada a VANC. Més de 300 persones van participar en unes jornades que van repassar diferents aspectes històrics i culturals de Sant Cugat i, en especial, del Monestir. Els organitzadors asseguren que l'alta qualitat dels treballs presentats suposa un punt d'inflexió en la història d'aquestes trobades. Pàgina: 41. Foto: XAVI LARROSA

LES DUES CARES DE VALLDOREIX La 16 edició dels Premis Taronja i Llimona que s'atorguen a Valldoreix ha premiat enguany Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -el taronja- i el pare Conrad de la parròquia de Sant Cebrià -el llimona—. Cap dels dos guardonats no va assistir al lliurament de premis que, malgrat això, va celebrar-se amb la participació habitual de cada any. Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO

28 Societat

ELS /CAIYION5 Dwendns, 30 cToctubrt de 1998

r a d i o g r a f i a

AMICS DE LA UNESCO

Anada a Poblet per

r/s de la fundació del Cistet

f-'oto. A. Unesco

Es una associació internacional per defensar un dret primordial dels homes: conservar el seu patrimoni cultural

Amics de la Cultura MONTSE SANT

- Sant Cugat -

Entitat: Amics de la Unesco. Any d e fundació: 1990. Socis : 200. Seu: Casa de Cultura. Jardins del Monestir, s/n. Dilluns. 19h.

Amics de la Unesco és el nom d'una xarxa d'associacions estesa per arreu, que emmarca persones interessades a treballar per "l'educació, la ciència i la cultura". Els integrants intenten donar a conèixer arreu els drets dels homes i fan actes per preservar la cultura i els tresors dels pobles. A moltes ciutats de Catalunya hi podem trobar, des de fa una pila d'anys, associacions d'Amics de la Unesco. Els grups de treball i aquest tarannà eminentment cultural i cívic es pot manifestar de mil maneres diferents a cada agru-

pació d'Amics de la Unesco, segons les activitats que més s'identifiquin amb els interessos i les aficions de la ciutat on resideixen els seus socis; poden englobar des de conferències fins a excursions o estudis especials sobre temes que puguin ser d'interès general o local. Des dels anys noranta, a Sant Cugat funciona un grup d'Amics de la Unesco i, com no podia ser d'altra manera, es dedica a tota mena d'activitats relacionades amb la Cultura, sobretot del nostre poble i del Monestir, un binomi indissoluble amb la vida cultural i la història, tant de Sant Cugat com la dels Països Catalans. T a m b é estan en perma-

nent contacte amb la coordinadora d ' O N G i a m b la comissió del 0'7% per intentar ajudar en tot allò que es pugui. Recentment, els Amics d e la Unesco de Sant Cugat han establert una col·laboració molt estreta amb l'Arxiu de Catalunya per organitzar els diferents actes, com l'exitós cicle de conferències i excursions q u e van realitzar sobre el Císter i els seus monestirs i que englobaren visites a monestirs del Císter com el de Santes Creus i Poblet, o la que tenen ja programada per al mes de novembre a Santa Maria de la Huerta. Un dels actes que fan cada any és la gran trobada d'estudiants

de 2n i 3r d e B U P a l'Auditori del C e n t r e C u l t u r a l p e r p r e sentar el Llibre L'estat del Món. Aquest any, i coincidint amb els 50 anys d e la publicació dels Drets Humans, també presentaran un llibre sobre ecologisfne titulat Els Drets de la Terra, escrit pels més importants ecologistes del m o m e n t i que explica com està l'ecologia i com podem fer quelcom pel nostre món i la vida del planeta. Les activitats, però, no tan sols es relacionen a m b la història o els drets h u m a n s . La passada setmana van organitzar la 42a Assemblea d'estudiosos de Catalunya, a la seu de l'Arxiu Nacional.

Societat 29

ELS^CANTONS Dhendns, 30 tVoctubn de 1998

r a d i o g r a f i a

AMICS DE LA UNESGO

Conèixer i fer conèixer la història i la cultura del nostre poble també és un dret dels homes

Donar a conèixer Sant Cugat M. S.

La XLII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, que ha tingut lloc aquesta setmana passada, va reunir un bon grapat de gent -més de tres-centes persones- i sobretot un ventall de ponents de nivell que van basar-se especialment en la riquíssima història de la vila de Sant Cugat i en la investigació arqueològica del Monestir. Historiadors com Domènec Miquel, Montse Rumbau i Reis Fontanals; arqueòlegs com Eduard Riu, i geògrafs com Jaume Busquets, van centrar-se en un tema tan ple d'interès, i no

tan sols local, com la història de Sant Cugat, el seu cenobi i l'actual desenvolupament del nostre poble. Aquesta és una de les pàgines de la història més poc conegudes per la majoria de la gent, tant dels nous santeugatencs com de la gent de fora, i que potser és una de les més riques en art i història dels pobles a redós de Barcelona. Poca gent sap que aquí hi han tingut lloc fets tan importants per la història de Catalunya com la reunió del Parlament de Catalunya o Corts Reials. Molts van ser els qui van gaudir de les històries i les conferències de tota mena, així com de comunicacions, en unes jornades exitoses.

Els Amics de la Unesco, a més d'organitzar conferències, actes, viatges i excursions obertes als seus socis i als de fora de la societat, també han engegat campanyes de molt diversa índole per reivindicar la recuperació de determinades peces del perdut patrimoni de Sant Cugat o per restaurar algunes deficiències del Monestir. Entre aquestes campanyes en podem trobar algunes amb molt ressò per al nostre poble, com la famosa campanya duta a terme anys enrere pe. esbrinar si la llosa situada devant de "CalFerrer i Veterinari" a la Plaça Pere San és realment l'antiga llosa de l'altar de la desapareguda es-

glésia parroquial de Sant Pere; si es confirmés aquesta suposició, avalada des d'antic per la tradició i la memòria popular, caldria recuperar la pedra i instal·lar-la en algun lloc més adient a causa de la seva importància històrica com un dels pocs vestigis que resten de la desapareguda església; això gairebé va assolirse, i els Amics de la Unesco pensen continuar perseverant en la seva reclamació d'una investigació del tema. Una de les campanyes que més ressò han obtingut en els últims anys és la reivindicació de la tornada a la nostra ciutat de la Mare de Déu de Sant Cugat, una preciosa i molt valuosa talla romànica que

avui dia és propietat del Museu de Terrassa. Des de fa uns mesos, els Amics de la Unesco també duen a terme una mini campanya amb la distribució de guardioles a diferents comerços de la ciutat, per tal de recollir diners per poder refer el cimbori del Monestir i, si més no, retornar-li el seu aspecte inicial amb la col·locació, al seu lloc pertinent, de les petites columnes i els capitells que originàriament dividien els finestrals en dos. Aquesta campanya, que no ha gaudit de gaire èxit, segons les declaracions de la presidenta, es donarà per finalitzada al terme de la propera Festa de Tardor.

EIS 4 CANTONS

Economia

Dwendm, 30 d'octubrt dt 1998

Laboral

Els sindicats eviten pronunciar-se sobre treballar en dissabte a Lucas La producció del 'common raiP obrirà la fàbrica 289 dies ALBKRT BALANZÀ - Sant Cugat -

Els sindicats de Lucas Diesel s'han mostrat cautelosos i a l'espera d'una notificació oficial abans de pronunciar-se sobre la possibilitat de treballar els dissabtes per escometre l'augment de producció que comportarà el muntatge del sistema d'injecció commou rail. Dels tres sindicats amb presència a Lucas Diesel (COP, UGT i CC.OO), només UGT ha entrat a valorar l'extensió dels dies laborables a la planta santeugatenca. El seu delegat sindical, José Martínez, ha qualificat com a "necessaris" els 289 dies de treball anuals, si es vol competir amb la resta de fàbriques de Lucas a Europa. No obstant això, Martínez ha precisat que la demanda "no serà fàcil de combinar i és una cosa que cal estudiar molt a fons". UGT discuteix a hores d'ara diferents propostes d'adequació al pla, com la possibilitat de quatre torns complets de sis hores en sis dies o una de més factible, segons

el sindicat, de tres torns diaris de vuit hores, que es repartirien els dissabtes per rotació. Per la seva banda, el COP, per boca del seu secretari general Luis Prieto, ha declinat fer cap valoració fins que no hi hagi un "posicionament clar" per part de l'empresa. En termes similars s'ha pronunciat el

delegat sindical de CC.OO. a Lucas Diesel, Jordi Casas. Actualment la planta de Sudbury, a la Gran Bretanya, s'ha compromès a obrir 305 dies per any, mentre que les franceses de La Rochelle i Blois han optat per l'obertura de 289 dies. La direcció de Sant Cugat ha assumit els Liuos Vari/y ha demanat Foberturnen dissabte de la planta de SantCugat. FOTO.X. L.

mateixos dies que les plantes franceses, "almenys per no quedar exclosos, entenent-los com a dies de planta oberta (els dies de treball individual són menys) i això comporta treballar sis dies a la setmana, a banda d'assolir 24 hores de treball al dia". A principi d'octubre i en la reunió internacional de Lucas Varity a París, la divisió va condicionar la producció exclusiva de la bomba i del rail del conjunt injector de motors dièsel a la "màxima utilització de les instal·lacions, en base a incrementar els dies de treball fins a 289 anuals". La proposta en estudi, però, no s'aplicaria fins a la primera o la segona fase del common rail. més enllà del 2000.

El cm CJVM encara cueja *|«U*<j»Atre treballadors aeo-, 8&&Kft de CNM ei mes d* f$*Jt laques comparí que la i de mitjana* sos'

^.f_.. r«iapresa. La jui&*8» «dotar "nul per ^ è ^ sindicals* IV í va cotiàct&· a readmeti* db 4& les mateixes ç$Íf<

i qao existien abans de r acomiadament i tiíma ttegre» i íquevan4e$- viactsiat ú'm i percebre estre açoes» tki Í de readmia$& dec>resa,pej%haopïaí t per donar vaj&ÈBces $1? mtett&uS t «tebalUdoft jR^s at 26 ets ofereix CNM ejftj shre, i tot segiw els ha un perm& tetribttït veïtk<|8e, depèft : final de *&«% fet <|ï*e cideki la jutgessa ei,; de novembre* «$ Emparat perfellei. oov£« acck>o$ r< weu dels sfemts, |«- pe* feeonduif N «e& tirales, harecordatçue teUmiJA. 8, " W *Tha d'oblidar <$ae t*t*co~ u~^*ÜS. ?nt va venir d'un cas

C o m m e m o r a c i ó

J&oiAÚui

C o m e r ç

Pryca reparteix sis mil racions de pastís en el 2n aniversari del centre

La cadena Mercadona aterra avui a Sant Cugat després de comprar Vilaró

Els actes coincideixen amb el 25è aniversari de la marca A.B. A. B.

Immersos de ple en la campanya d'ofertes especials del 25è aniversari de la marca, Pryca Sant Cugat va encapçalar dissabte els actes festius de commemoració del segon aniversari del Centre Comercial Sant Cugat, i ho va fer repartint fins a sis mil racions de pastís per als clients que van acostar-se al punt del migdia a l'hipermercat. Els actes festius, que van allargar-se durant tot el dia, ja van anar precedits divendres de la presentació de l'últim disc de Manzanita, Por tu ausencia. El cantant andalús

també va aprofitar per presentar en directe algunes de les peces del seu nou treball. Al voltant del pastís d'aniversari van anar succeint-se dissabte les actuacions de pallassos, mims i de la banda municipal. Aquestes celebracions coincideixen a Pryca Sant Cugat amb la inauguració d'una botiga de venda assistida de productes frescos, en la qual s'hi ha destinat una inversió de 100 milions de pessetes, que s'han inclòs en els plans d'inversió de 60.000 milions de pessetes de la marca als 56 centres comercials que manté a tot l'Estat. En clau empresarial, Pryca estudia ara la incorporació dels

hipermercats de Maxim, Maxor i Supeco.El primer grup de distribució alimentària estudia posar el seu nom a les grans superfícies de la xarxa de Comptoir Modernes. Les dues companyies són filials de la francesa Carrefour, després que aquest grup adquirís el mes d'agost la meitat del capital de Comptoir Modernes per valor de 14.000 milions de francs (350.000 milions de pessetes). La xarxa de Comptoir Modernes actua bàsicament a Catalunya amb 53 centres de la marca Maxim, Maxor i Supeco entre els quals s'hi inclouen hipermercats i supermercats.

La cadena de supermercats valenciana Mercadona obre aquest divendres un nou centre a Sant Cugat en l'espai que fins fa un mes ocupava Supermercats Vilaró al Celler Centre. La cadena propietat de Joan Roig va tancar l'operació de compra de l'empresa familiar santeugatenca el passat 11 de setembre i va iniciar la gestió i les reformes d'adaptació a principi d'octubre. L'empresa valenciana ha integrat els 27 treballadors a la plantilla, després d'un període de formació en l'estil i les característiques de Mercadona.

Per a aquesta estrena, la cadena valenciana ha llançat una campanya de publicitat en què subratlla la confiança del client en la seva "qualitat i en els preus s e m p r e baixos". En aquesta línia, Mercadona assegura que els preus d'obertura seran fins a un 25% més barats que abans a Vilaró. L'obertura de Mercadona a Sant Cugat coincideix amb la inauguració dels centres de la cadena a Terrassa en els espais que abans pertanyien a Superama, i confirma l'aposta de la cadena valenciana per establirse al Vallès Occidental. Mercadona inaugurarà de cop quatre centres: tres a Terrassa i un a Sant Cugat.

Economia

ELS íCANTONS Diinu/m. .Wd'wtubrr/ie W í

LES EMPRESES;

IL PiCCOLO

VENETO

Va o b r i r Ca setze mesos en temps <le Festa Major i a principi d e ours va r e b r e les p r i m e r e s invasions d'estudiants d e Novaula. tot i q u e la clientela ha acabat sent m a j o r i t à r i a m e n t adulta i femenina. D a r r e r e de la b a r r a , F r a n c e s c J o s e p I l o r m i g o ba combinat l ' a d m i r a c i ó pel país vèuet i l ' e x a l t a c i ó del seu cafè. " E l millor d ' I t à l i a " , assegura. E r a e s t r a n y , d e fet, q u e l'esclat de les cafeteries a m b reminiscències r o m a n e s n o tingués u n a resposta a Sant Cugat. Anant a l'arrel de l'oferta, il Piccolo ( c o m el c o n e i x e u els santcugatencs) es fa p o r t a r la m a t è r i a p r i m e r a d i r e c t a m e n t d e Trieste. Ilormigo reivindica t a m b é d e s d e l s e u establiment la tranquil·litat i l ' a m b i e n t r e l a x a t " p e r fer t e r t ú l i a " , u n a s p e c t e q u e semblen h a v e r p e r d u t els b a r s .

Francesc Josep Hormiqo.

Propietari

A L B E R T BALANZÀ - Sant Cagat -

—Què hi t é a v e u r e , Venècia a m b Sant Cugat? - E l nom de l'establiment, / / pïccolo Veneto, recorda el bressol del cafè a Itàlia i a l'hora de posar un n o m q u e se sortís una mica de la norma vam pensar en aquesta bonica regió, i que el local fos una perllongació de Venècia a Sant Cugat, l ' n bon cafè d'Itàlia dins d'un bon carrer de Sant Cugat. A mes era el temps q u e l'Umberto Bossi reivindicava la Padània...

- E s això, d o n c s , el q u e oferiu q u e n o ofereixin altres? - H o m e , el que tenim nosaltres a pocs llocs ho tenen: fem el pa i les pastes al nostre forn i fem un croissant a l'estil francès que tampoc està molt arrelat a Sant Cugat, ja q u e no porta llard ni margarines i té també el seu toc personal. A banda q u e quan ve el fred també introduïm els pastissos de nata i xocolata, les trufes, fets per nosaltres mateixos. Cafè, pastes i pastissos. - P e r a cada è p o c a de l'any. -Sí, perquè la gent menja dolç

Francesc Josep Hormigo reconeix que no s'esperava tenir clientela }i\a tan aviat. FOTO A.417 LARROSA sobretot a l'hivern. T e n i m una davallada e n pastes d e fins al 40% a l'estiu, q u e es dispara cap amunt quan arriba el fred. Aleshores la baixada de l'estiu la potenciem amb orxata, granissats, cerveses i cafès. - U s nodriu més d e gent j o v e , p e r la proximitat a m b l'Escola d e Turisme? - H i ha un públic majoritari de senyores, més que de joves, que vénen a un horari més puntual. E s t e m parlant d e senyores de

no t e n e n màquina escurabutxaques, cosa que ja les diferencia dels bars clàssics. - C o m e n t e s , p e r ò , q u e hi ha punts del dia e n q u è hi ha més gent j o v e . H o vau pensar e n t r i a r l'emplaçament del local? - L a veritat és que no, va venir tot rodat. Vam buscar un carrer amb molt de trànsit de vianants, vam obrir per la Festa Major i ens vam trobar amb el públic jove en començar el curs i en hores punta. A vegades no es pot entrar.

"Fem el pa i les pastes al nostre forn i fem un croissant a l'estilfrancès no molt arrelat a Sant Cugat, que no porta llard ni margarines i té també el seu toc personal" 30 o 40 anys, per la tranquil·litat, per fer la tertúlia... —Creus q u e l a gent buscava u n a mica aquesta tranquil·litat, q u e contrasta a m b el t r à fec dels bars? - C r e c q u e sí, q u e es buscava un ambient relaxat, càlid i tranquil. Si ens fixem, les cafeteries

La plataforma contra les ETT presentarà una moció al ple AB.

"Som un bon cafè d'Itàlia dins d'un bon carrer de Sant Cugat99

- U n a reivindicació del millor cafè, d o n c s . Vols d i r q u e II Piccolo Veneto fa millor cafè q u e II Cafè di R o m a ? - N o està bé q u e ho digui, però jo diria q u e sí. El cafè d'// Cafè di Roma és nacional i el nostre és importat de Trieste, prop de Venècia. —I com us vau plantejar obrir u n a granja d ' a q u e s t estil? -Ja fa molt temps que va haverhi el boom de les cafeteries, però a Sant Cugat no n'hi havia. Hi havia bars, però no cafeteries i per les circumstàncies laborals vam decidir tirar endavant aquest projecte i completar-ho amb una bona secció de brioixeria i pastisseria. Així la gent pot tastar un bon cafè i un pastís artesà fet per nosaltres, sense anar a buscar pastes congelades.

- D i u e n q u e c a f e t e r i e s i fot o c ò p i e s s ó n n e g o c i s e g u r al costat de centres educatius. - T a n t com negoci segur, no. Els estudiants no tenen un poder adquisitiu molt gran, però ajuden a omplir i d o n e n e m p e n t a al negoci. —Un altre tòpic és que els esta-

bnments de restauració són molt esclaus. —Molt esclau no, més que això. Parlem de tretze hores de mitjana diàries. C o m dic jo, la meva feina és la meva presó. Ara, és un negoci familiar i un s'ha de resignar i tirar endavant. I un negoci nou quan comença tampoc pot estirar més el braç que la màniga. - I tot i ser el prneipi, ja heu notat benefici? -S'ha de potenciar més, però del que estic molt content i puc dir que m'ha sorprès és la rapidesa amb q u è ens hem assentat. Ara falta consolidar-se, q u e això és més llarg, però al principi va ser m é s ràpid del q u e jo em pensava quant a moviment de clientela. —Esteu e n u n c a r r e r c è n t r i c , però desplaçats del carrer Santa Maria. - L a gent de Sant Cugat té uns hàbits de passeig molt delimitats, que es podrien canviar amb l'ajuda municipal. H e m demanat que es tanqui el carrer als vianants els caps de setmana. L'ajuntament potencia zones com Alfons Sala i potser oblida l'eix principal d'entrada que va des de l'Estació al Monestir.

L a Plataforma contra les E T T de Sant Cugat, integrada p e r M a u l e t s , E U i A i el CASC, ha recollit m é s d e 600 signatures un mes després d'iniciar la campanya p e r derogar la llei q u e regula a q u e s tes e m p r e s e s i declarar " n o n grates" les tres q u e a c t u e n al municipi. El pròxim pas de la plataforma, que va exposar els seus objectius e n l'últim ple municipal, és p r e s e n t a r una moció p e r q u è l ' A j u n t a m e n t denegui noves llicències a E T T q u e vulguin establir-se al municipi i no contracti els seus serveis ni els seus treballadors, tal com va acordar l'Aj u n t a m e n t d ' A r b ú c i e s e n el ple del mes de s e t e m b r e .

La Generalitat negocia una rebaixa a l'E-9 Després de l'entrada e n vigor de les tarifes rebaixades al peatge de la B-30 (105 pessetes des de dilluns), ara és la Generalitat qui estudia la reducció de preus als vials que estan sota la seva concessió, com és el cas dels Túnels de Vallvidrera (E-9). El conseller d'Economia, Artur Mas, va anunciar dissabte aquesta intenció del govern català i va reivindicar que es reconegui la gestió de l'Administració catalana per reduir l'IVA de les autopistes i les tarifes dels peatges dels túnels del Cadí o de Vallvidrera. Així mateix, va recordar que la Generalitat ja ha incidit en la rebaixa dels peatges que s'ha fet fins ara. /A.B.

sepal Selecció de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i \ a

A L U M I N I

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament a Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

seva empresa créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

EIS I CANTON

Classificats 93 674 74 49

guia pràctica

•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 935898366

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 44 69

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 6 9

• JOSEPA TORTOSA PUKÏ St. B o n a v e n t u r a , 1 3

93675 3*54

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 935894171

ALIMENTACIÓ •MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 5 8 9 2 9 2 9 93 5 8 9 3 5 35 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 5 8 9 3 5 8 2

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 2 0 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola,

67-71 93 S785 93 0 0

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6f 9 0 8 4 9 4 5 19 • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 11 15 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 93 675 18 03 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9 3 5 8 9 4 4 11 • JORDI CUFi BORRELL Av.Vall d' or, 2 93674 2 6 0 ) • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 5894? 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3 1 2* 93 589 30 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 934017880

• ARXIU QAVfN 93 6 7 4 2 5 70 • ARXIU MUNICIPAL Rota. Can Mora, s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.O. D'ASSEQU RANCES Rbla. del Celler, 95. 936754203 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93675 3012 • MECHFIATC Seguro de assistència medica Rbla. del Celler, 25. 9 3 5 8 9 3 4 62

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9

CONSTRUCCIONS • BELSCONXXI.S.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Te/. 9 3 6 7 5 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-mat betsconxxiQnaxo.as • FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27 936740603 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A L A CONSTRUCCIÓ Del R b c / 1 núm. 61 Can Barata 985880249

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 996741398

DECORACIÓ • DECNHO

• BICICLETES SANT CUGAT Xerric. 9

93 6 7 4 0 5 5 3 •CARDONA

Valldoreix. 41 936741609 • SUNBWE Can Matas, 2 935891767

CARNISSERIES

• SAQARRA Endavallada 22 936740160 • TUBAU La Torre, 14 936741286

•PAPIOL Venda i neteja CanovaBcWCaa·a4 93 6 7 4 6 6 0 0

• TALLER GERONI MORAGAS Av. VilacMprat, 79 936746048

CERAVIQüES • VtCAT-3ST. CUGAT S.L Pg. Torreblanca, 29 935895443

COPISTERIES •ARPAU

Valldoreix ,45 936749602 • COPtSTERIA THER Sant Antoni, 24. 935897442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 936753653 •OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

HIDROCULTIUS •HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 7598

93 6 7 4 6 1 7 2 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavà, 20 Baixos 936760351 • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 936743081

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 935890045 • HlPtCA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes Finca La Peüeria 9 3 6 7 4 83 86

• SQUASH

• H Í P I C A sEVERiNO

9 3 6 7 4 3 8 92

Sant Jordi. 3 3 - 3 5

Pg. Calado, 12 936741140

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA

93674 9 6 6 2 •UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

R b l a . del Celler, 91

9 3 6 7 5 2 5 02

• PASQUAL GARCIA GUILLÉN

Valldoreix, 44-46 93674 7164 • TOBELLA MÍLLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 06 57 • VILAR ELECTROLLAR, SJ\. Maria, 20

93589 02 71

• COAP ViHà.22 9 3 5 8 9 2 1 15

eOB-BUKCU IFhK Ferrer i Gulnüa. t/n Tel VI 58*»0OUI F t i VI 674 24 86 OKlVOSaniCufB (davall de TV2>

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 936754458 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 935892819

• C A L CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93674 0308 • ESTANC MONESTF Plaça Octavià, 3 936740174 •

• E L PONT Girona, 3 936750175 •EUROPA Alfons Seta. 24 aatm/omt

Sant Cugat

93674 0381

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 6 7 4 3 2 0 8 • 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 936741053 • ROSA M. SEGURA S t a Maria, 8 93589 6475

Fincas Sant Cugat

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 936741546

Doctor Murillo, 14 1HS3 6 7 4 M 9 7

INFORMÀTICA

935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18

PARTICULAR

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 915892313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1 935906196 • KM TIENDAS Xerric, 27 935900320

• FOTO VÍDEO FJL

Rbla del Ceter. 93 93 674 796» •J.I Valldoreix, 14 936740368 • ZOOM Centre d * la S t a Maria 14 93 675 5 6 74

93 674 8215

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAU 5AW CUGAT. DES DELS .< ASrS UNS ALS 16ANÏS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR

'MONOILATCCRAFIC

• FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068 • FUSTERIA EBEMSTERIALS Camí de la Creu, 1 4 balxosla 935894753

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblan-

93 5 8 9 0 2 6 6

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMA Balmes, 11

93674 5862 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 67514757

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12

Santiago RusinycJ, 46 936761299

•AUGUET Santiago Rusinol,40 93674 5854 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9 9 4 0 • SPADA Balmes, 3 9 - 1 r d t a 93 5 8 9 5 5 4 9 • SANBER-5 Anselm Clave, 2 0

938744571

Li •ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A

93 5 8 9 4 7 4 2 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33

93674 0174

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victoria, 48 935892018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 93 589 78 6 0 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

PAPELERIES

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10

93 5 8 9 3 2 8 9

'MAT. CONSTRUCCIÓ • AP Rius i Taulet, 2 7

93 6 7 4 0 5 0 3 • SUMMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

•MOUBRUC Av. Ragull, 9-19 935890023

•ARWENBOUTIQUE Eles Rogent, 52 935896163 •BENETTON Santa Maria 21 936748602 • BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

936750267 •CAMPMANY Valldoreix. 16 Martorell, 15 936741482 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOTPUNT Sant Antoni, 19 936740097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898856

mati; •MOTOS ÀLVAREZ Sant Domenech,28 936740636 •RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallen Borrell 6 Teli Fax 9 3 6 7 4 3 4 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

•PAPELEFUALUFA. CtValdoraix.23 «3.890.81.19

• MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93 6 7 5 1 0 1 1

MERCERIES • LA PERLA Major, 3 93 6 7 4 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 936741550 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2

93 674 00 14 •REPARACIÓ DEL C A L Ç A T SABATA Francesc

PARAMENT DE LA LLAR LETHU Vïà.6

93674 0316

PERRUQUERIES •ANA Carn! de la Creu 14 Baixos. H. cenvenidas 935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 88 •FORMAS Efes Rogent, 18 A

Moragas, 6

93675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16 9 3 6 7 4 90 9 7 •TATERS Sant Antoni, 62

93 675 5 5 0 6

SEGURETAT • AUX-VYD Alens Sata, 50 935891799

93 6 7 5 4 0 0 6 •LOURDES Monesü' 33, eniresd 4

936744026 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depüaciones, I m p i e z a

arornatarapia StLforenc,7

93 6 7 4 6 2 8 8 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 935894711 •TABOADA RUa Can Mora, 10 93589 5785 •DBONESTUSTES

Martcrea.12 935895657

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6 7 4 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 6 3 6 2 • TALLERS TORNER PlanaderHospital.35 9 3 6 7 4 69 50 •TALLERESMENA F^sseig Torreblanca, 13 936745301

TELEFONIA • A R TELECOM Telefonia i comunicacions

•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

Carretera de Cerdanyola 49 935898702

TINTORERIES • TWTOREnASANT •MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Sata1 8-20

936754757

•RANGO10 Pous, 13-local 1 936755755 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 936748918

OBJ REGAL FESTA SantJoro.,32 93 589 06 06 • L A FESTA SareagoRusirioi,8 936753304 •ONA Major, 18 936755921 MAVI Objectes de regal i bijuteria AJfcnsSete,12Botiga3 93 6 7 5 0 4 5 4

9367414 90

MISSATGERS

CALCAT I C O P E S DE CLAUS

MOBLES JARDÍ

93 6 7 5 5 1 0 5

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuroraC^nipoarnor,12 - Nau 3 93 675 5 1 0 8

SABATERIES •REPARACIONS DE

MODA CONFECCIÓ

93 5 8 9 1 4 29

93 67515 56

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 a w i » r i •TRINITY Rbla. Can Mora, 18 936752201 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat

935890014 •MAJIK Sant Jordi, 29

VALORACIONES

•PATUFET Sant Jordi, 2 2

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 1 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

ALQUILfRES

Plaça Unió, 3

93 674 1239

JOGUINES

VENTAS

COMPRAS

• APPLE CENTER

• LA LIONESA Valldoreix, 79 9 3 6 7 4 0 7 71

93 6743694

• ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 935891931 • MES MARCS Enric Granados, 15

Admnatnàón de fincas A.P1.

ASESORAMIENTO

• NCVAULA Valldoreix 2 2

TALLERS DE RELAT I • CUINES J. DÍAZ Rbla del Celler, 17

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Criat Treballador, s/n 93 6 7 4 1 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

• GERD Plaça Pere San, 9 93674 0 0 6 0 • SUPER-NATURAL Anselm Clave, 1. Obert dissabte tarda 936755953

SANT CUGAT

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 6 3 0 6 6 • MERCAT TORREBLANCA Parada 104 935891418

GIMNASOS ESP0RTS

HERBOLARIS DIETÈTICA

Francesc Moragas, 4

ELECTRODOMÈSTICS BICICLETES

926749435

ca, parada 1 -42 93 6 7 5 5 3 53

D E C O R A C I Ó N , S.L.

SANT CUGAT

• CUGART TcrrertctelaBontaM 93 6 7 4 4 3 9 0

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939

• CONSTRUALPA Sta Maria. 9-1r 1a 93589 0151 • D 4 CONSTRUCCIONS ValrJoreix, 10 93674 6696 • MARCOVE Sant Esteve, 29 936740507 • PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732 •SERRALLERIA TERRA I COMAS CJ3. Mozart.9. Barcelona 93216 1996

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 5894496

PASTISSERIES • SALVAT

Avg. Francesc Mada, 81 (Col Fava) 935898129 906996381

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

POLLERIES • POLLERIA

CUGAT Sant Antoni, 1 936741182 •TMTOREMASANT CUGAT Santiago Rusnol, 35 93 6741183 • TINTORERIA SANT CUGAT RblaRibatalada34 936752228 • TMTORERIASANT CUGAT Alfons Sala 2 93 6744167

TRANSPORTS

SANT CUGAT Mercat Torreblanca

•ASSOCIACIÓ

peta. 1-5

RADIO TAXI 935894422 936755151

93675138»

VETERINARIS • MSTALACKINESA. ZAMORA, S J MrjssenCWor Verdaguer, 1 8 935892638 • MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 936746058

• MAIUNQ VALLÈS, S.L. Sert Domènec, 10-baixos 935892371

•CUCARRÓ Santiago Rurinot, 30 936745580

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 908898136 936746945 • LA FAUNA Rbla. del Cetar, 35-37 936741305 • MASKOTA VHtà,5 936750152 • VETERINOS Rius i Tautet,31 93589 7141

Errievafeda.12 935896416

• FALGUERA VH,1 936752401 •PERYBEN Valdoreix, 45-47 936745335 93674 5104

• USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896150 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0881

Classificats

ELS 4CANTONS

llljllllll K S

A R E I U A S A N

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suitel, 2 banos. amplio salón -comedor, cocina-office, tot exterior, armarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos, última planta baja con jardín de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000. ptas. 93 589 45 66

• PISOS A ESTRENAR Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones. 2 banos, calefacciòn, gas. parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes. 93589 45 66

• ZONA TRANOUILA Sup. 110 m2-15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina. 3 H. Dob.. 2 b.. calefac, 2 p.p., piscina comunit.. 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. E-686 • ZONA MONASTERIO Ocasión, sup. 74 m2, comedor, cocina, 3 hab.. 1 b., ascensor, gas natural, Precio: 9'650 mill. 936753355. E-68Í

P I S O S ALTO STANDING li GRANDES OCASIONES!!

-GRAN OFERTA EN ALOUILERES : -Pisos de 2 hab. desde 65.000 ptas /mes (PK incluido) con o sin muebles -Pisos, Adosadas y Unifamiliares de Alto Standing.

- Zona Sant Domènech, piso de 120 m2 cont, tza. 10 m2, 4 hab., bano + aseo, sol T/D. T/E, calefaccción, pàrking en perfecto estado: 23 Mill I!

GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES

- Floresta, unif. 500 m2, solar, una planta (posibl< ampliación), sol T/D: 18 Mill !!

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I N C A S

S A N T

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baia consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bano. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza Calefacciòn a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93JSW0897 • ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, saloncomedor de 45 m2, cocina-office, 2 bafios completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y pista de basguet Precio.06J>7 32.5 Mill 93674 • AVINGUDA PLA DEL VINYET „ ,„ _ l·l v Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salon-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocinaoffice, 2 baftos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y Tavadero. Precio: 37 Mill. 936740897

C U G A T

• P * VALLDOREIX ,< „ ^ . Casa individual de 300 m2. Estilo mglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor cocina-office, 4 banos completos. Estudio. Bodeo^ trastero, càmara frig " " dos coçhc PANORAMI _ 9367408 97 •PARCELA EN CAN CORTES ,,,,„ Tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 MUL 9367409 97

ALOUILERES • JUNTO ESTACIÓN „ , . . -Piso amueblado en atauile, de 75 m2, 3 hab., catetaçcipn y ascensor. REFORMADO. AMUEBLADO CON TODO DETALLE, EN PERFECTO ESTADO. Todos los servicios de alta. Precio: 7&000 ptas/mes -Piso en alquiler situado en c/MunHo, sin muebles. Consta de 3 hab. terracita. Precio: 49.000 ptas/mes. Servicios de alta. -Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Piso nuevo en ptas/m—, alquiler, a estrenar de induida. 90 m2, 3 hab., 2 banos Precio: 80.00P comunidad completos. Calefacciòn. Plaza de pàrking con trastero. Jardin comunitario. Precio: 90.000 ptas/mes, comunidad incluida 9• 3JUNTO 6 7 4 0 8 ESfAUIUN 97 7T7T, '. T T . ~

^ ïcoLrnwi.

•AVDA.PLA DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, saloncomedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario Local en alquiler, situado en calle Valldoreix, de 45 m2. con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. Precio: 90.000 ptss/me» Precio: 50 Mill. 93 674 08 97 OtTo local en c/üerona de 132 m2 útiles. Krecio: 150.UUO ptas/mes

U E S

G I R O N E L L A

• TORRE JUNTO E S T A C ^ MIRASOL^ > dormitonos, amplio comèdor-sàïon, cgcina-office, 2 baQps

PBllMÍto.·lBuSfc Lttí Y^·frSSbifffiíï.

f3BS

•ZONA GOLF a-office, 4 dormitonos. comedor-salón con i 4 dormitonos. i — a. Zona dero, 2 haftos completos. í lavadero, haftos cqmp, unitana 2con piscina. 29.1)00.000 F lUnitana ce 74 7254 3 dormitonos. comedor-salón 30 m2, cocina, lavaderp, 2 i completos, armarios empotrados. terraza. òatefi comunitària con pisdna^ÜCHO SOLTEXCELI ^ 1 . 0 0 0 . 0 0 0 Ptas. • A ESTRENAR, ZQNA RESIDENCIAL _ 2 ampligs dormitonos çon armarios, oomedor-salón cocfiaotficé, 5 banos completps, .calefacçièn^t«raza A farkina. Zona comunitària cón piscina. ACABADOS 1 CALIDAD.

mmr-

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas.

93674 7254 CERCA NUEVO MERCADO • C. VALLÈS.

4 dormitorios, comedot-sal6n.ncooina.bano completo, catefacdón, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras. 93674 7254

• MIRASOL Torre de 100 m2 const. solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salón con chimenea, cocina, 3 h. 1 b.. calefac, buenos acabados. admite ampliación. 27 825 mill. 93 675 33 55. E- 737 • SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas, calles asfaltadas, luz, agua, gas y tetf:1a pie de parcela. 31 5 mil[. 93 675 33 55. E-73f

Reformado, superfície 65 m2, comedor cocina, 3 dormitorios, 1 bano, buen estado. 12'6 mill. 936753355. E-738

• ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c.. zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Precio: 51.5 Mill. 93 675 33 55. E-598

• ZONA MERCADO NUEVO Sup. 80 m2, comedor, cocina, 2 hab., 1 bano, parquet. calefac. aire acond., ant. 6 anos. perfectisimo estado, 18,375 mill. 93675 33 55. E-734

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2. garaje 3 c , Amplia zona de lavado y plancha. salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564

• JUNTO ESTACIÓN

O I

• RBLA. RIBATALLADA 95 m2. salón con chimenea, cocina, 4 h. con amí emp., 1 b., 1 aseo. calefac. ascensor, todo exterior, perfecto estado. Precio: 21 Mill. 93 589 2G43. E-594

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gas y telf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mili. 93 675 33 55. £-682

Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 banos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 93 674 3208 • RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 baftos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk„ arm. empot. 36,5 Mill. 936743208 •ZONA CENTRO Sup. 158 m2. 4 dormitorios, 2 baftos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio: 26 Mill. 936743208

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 baftos, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardín comunitario, piscina. 21 Mill. 936743208 • PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, salcomedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2„ a refor. 20 Mill. 936743208 •TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 donmitorio doble, amplio salóncomedor. cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 93674 32 08 __

• COLL FAVA Pract. nuevo. sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios. 2 baftos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 baftos, piscina, rieg. aut, 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 MIN.

93 674 3208

936743208

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha, salcomedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 936743208

• LA FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chlm.hog.. cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 936743208

O F E R T E S • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÉS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès)

93590 7288 ESCOLA D'EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat. • MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 7206 •

• C. VALLÈS. AT1CO 4 dormitonos, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 936747254

• LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATt, GREC, CATALÀ I CASTELLA. També repàs d' E.S.O. Núria 93 974 2312

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 baftos completos, calefacciòn, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93674 7254

• AMPURIA BRAVA 1" linia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana.

D E M A N D E S • TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 50m ! lloguer baix. 93589 64 16 (matins) • OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 675 14 53 • PERRUQUERIA CHSON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57.% passeu pel carrer Martorell, 12.

ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits BLANCA 93 6 7 4 » 28

939 775896-972464257

SUFLE DE X A M P I N Y O N S COL·LABORA : M. ÀngelsQuadras Ingredients : - 75 gr. de farina - 4 ous -100 gr. de mantega - 4 dl. de llet - 250 gr. de xampinyons naturals - sal Preparació: Es talla la soca amb sorra dels xampinyons, es renten bé i es tallen a trossos segons la grossària. Es fan coure amb 30 gr. de mantega. Se salen i es guarden a part en una plàtera. En un bol es prepararà la pasta del suflé barrejant 60 gr. de mantega, la farina i la llet i hi afegim d'un en un els rovells d'ou; després els xampinyons.Es barreja tot amb una cullera de fusta i ho salem afegint-hi les clares muntades a punt de neu. Ho aboquem en un motlle untat amb mantega.

Consell: El motlle de suflé ha de quedar ple en 3/4 parts, i els rovells d'ou s'han de fregir amb estima, vigilant que no es tallin.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Servei Català de Col·locació

FONS [ SOCIAL EUROPEU I

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol.liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa lvltimatfi«- ;->, ií>^t >í K i o o n s . m a n t e n i m jiiic i hotcleria UbaMIlll^tHll^lil· mmmsmMm DELINEANT INDUSTRIAL v

(

Formació; FP2 (delineació) Jornada complets Contracte en practiques de 6 mesos, prorrogabMr. Sou brut anual aproximat: 1.360.000 Municipi: Mollet del Valies (Vallès Oriental). Ref:18XHH1 TÉCNIC/A ESPECIALISTA EN ELECTRICITAT Edat: de 24 a 45 anys. 5 anya d'experiència en el sector. Carnet B1. Jornada completa. Sou brutanuat aproximat: 3 500.000 Municipi: Barcelona. Ref: 17M7S INSTAL·LADOR/A DE SISTEMES D'ALARMES Edat de 21 a 30 anys. Carnet 8 1 . Residència a l'Alt Penedès. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanuat aproximat 2.000.000 Municipi: Vilafranca del Penedès. Ref: 1 7 1 7 a TÈCNIC/A ESPECIALISTA en màquines agrícoles Edat: de 25 a 35 anys. Formació: FP2. 1 any d'experiència. Coneixements d'anglès I informàtica. Carnet 8 1 . Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Barcelona. Ref:1«43»Q

PROFESSOR/A O'AUTOCAD Edat: de 25 a 35 anys. Experiència en el sector de la docència. Conelxementsd'AutocadVM. Jornada parcial (de 17.15ha20.15h). Sou brut anual aproximat 1.900.000 Municipi: Esparreguera (Baix Llobregat). Ref: 178002 PROFESSOR/A D'INFORMÀTICA Portarà una aula de 10 alumnes d"educacK>prim*na Edat: deZSa 35 anys. Horari: de dilluns a dijous durant una hora diària. Contracte de 9 mesos. Sou brut anual aproximat 2.688.000 Municipi: Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Refrf7*3·1 tNFORMATIC/A Edat: de 22 a 45 anys. Llicenciatura ocKotomatura en informàtica. 1 any d'experiència en el sector. Mrtja jornada (tardes). Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Granollers (Vallès Occidental). PROFESSOR/A D'OFtMATTCA Ref: 178642 Edat de 25 a 35 anys. Formació: B U P o F P L 1 any experiència. Carnet 0 1 i vehicle propi. Residència al Tarragonès. Jornada parcial. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Tarragona. Ref: 177678

VIOILANTDE SEGURETAT Imprescindible tenir el tllol de vigilant. Edat: 20 a 40 anys Carnet 81 i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 1.555.000 Municipi: Blanes(Setva). Empresa d'estructures metàl- Mques Ref:i construccions 178378 de Tortosa cerca XOFER/A Oficiat de 1a. Experiència en conducció de camions grua. CametCL Residència al Baix Ebre. Sou brut anual aproximat: 1.500.000. Ref: 178*88 ENCARREGAT/ADA DE MAGATZEM Edat: de 30 a 45 anys. Formació: FP2, BUPo «imitar 6 mesos d'experiència com a ajudant/a d'ença rregat/ada de magatzem. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.093.000 Municipi: Corneli* de Llobregat (Baix Llobregat). DEUNEANT Ref: 179*28 per a botiga de mobles de cuina Edat: de 22 a 30 anys. 2 anys d'experiència. Carnet B1. Residènciaat Baix Ebre. Sou brut anual aproximat 1.500.000 Munlcípi:Toftosa. Ref: 17*883

MUNTADOR/A DE CANONADES DE PVC Edat: de 20 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1 i venlde propi. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 íona de treball: Barcelona i comarques. R«f:17841B Empresa de construcció de motlles I injecció de" plàstics de Sabadell (Valies Occidental) cerca AJUSTADOR/A DE MOTLLES Edat: de 20 a 3 0 anys. Formació: FP1 (mecànica o similar). 1 any d'experiència en el sector. Coneixements d'interpretació de plànols. Contracte de 6 mesos, possfe. conversió a índeanít Sou brut anual aproximat 2.500.000 ReftirWKW 80 OPERARIS/ÀRIES DE PRODUCCIÓ jpera empresa de fabricació de fils i cable* amats Edat: de 18 a 30 anys. F P l , FP2o mòduls formatius (metall, electricitat, electrònica, química o delineació). Estudis acabats entre 1994 i 1996. Jornada laboral en règim de toms. Contracte en pràctiques de 6 mesos. Municipi: INSTAL·LADOR/A Vilanova i la GeltrúDE (Garraf). VIDRE PLA Ref: 178087 Edat mínima: 25 anys. 2 anys d'experiència» Sou brut anual aproximat 1.680.000 Municipi: Barcelona. Ref: 1794*0 INSTAL·LADOR/A DE MATERIAL AÏLLANT DE REFRIGERACIÓ =dat: de 30 a 55 anys. 3 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Municipi: Blanes (Selva). Ref: 177910DE OAS INSTAL·LADOR/A Edat de 30 a 6 0 anys. ? anys d'experiència ert el sector. tomada completa Contracte de 12 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.800.000

PEÓDEFÜSTERIAf. Edat: de 18 a 30 anya. Carnet B1 Residència al Baix Penedès. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Soubrutamialaproximat 1.280 000 Municipi: El Vendre*. MUNTADOR/A DE177133 FALSOS TRESOLS Ref: Edat de 20 a 50 anys Formació bàsica. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Residència al Segrià. Sou brut anual aproximat: 1.500.000 Municipi: Lleida. Ref: 178*84 FORJADOR/A Ed«t de 35 a 45 anys. 3 anys d'experiència. Residència al P I * de l'Estany. Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 3.000.000

Municipi: Banyoles. Ref: 17*334 PLAMXBTA Formació: FP{«utomocló). 1 anyexperiència. Residència al PtatfUrgelt Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Moèerussa. Ref: 178811 PINTOR/A D'AUTOMÒBILS per a empresa de reparació d'autocars Edat: de 1B a 50 anys. Jornada completa. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.400.000 Municipi: Arbúcies (Selva). Ref: 13*730 Empresa de fabricació de productes d'orfebreria < argent de Barcelona cerca ^ REPUS8ADOR/A Edat mínima: 28 anys. 10anysd'expertènct»comarepus«edor/a. Contracte indefinit sou orm anuai aproximat i uou.uuu Ref: 17*134

Ref: 1778*4

DEPENOeNT/A peraHrbreriapapererie Experiència en el sector. Vehicle propi, valorable. Horari laboral de tarda i caps de setmana alterns. Sou brut anual aproximat 1.935.000 Municipi: Sabadell (VaHèa Occidental). Ref: 177138 MOSSO/A per a magatzem de fruites i verdures Edat de 16 a 35 anys. Formació: BUP. Residència al Baix Ebre. Jornada completa. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.500.000 Municipi: Tortosa. Ref: 178300

20PERARIS/A

200CRUPIERS per a empresa d'oci, joc i espectacle Edat de I 8 a 2 5 a n y s . Formació; graduat escolar. BUP, COU o FP. Feina en toms rotatius I caps de setmana. Contracte indefinit un cop superat un curs de

formació ocupacional de 300 hores aproximadament a càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Barcelona. Ref: 188743 Restaurant de cuina espanyola d'Oman (Península Aràbiga) cerca CUINER/A Edat: de 18 a 55 anys. 2 anys d'experiència ert et sector. Sou brut anual aproximat 3.000.000

£fftiJ»«o« VENEDOR/A D'AUTOVENDA de llaminadures i fruits secs Experiència en l'autovenda. Sou brut anual aproximat: 1.500 000 Murüdpi. Lleida. Ref: 176868 AGENT COMERCIAL Edat: de 20 a 40 anys. Formació: BUP. Jornada completa. Contracte de 6 mesos. Sou brut anual aproximat: 3.000 000 Municipi: El Masnou (Maresme). Ref: 17*876 TBCNrC/A EN CONTROL DE QUAUTAT 1 any cTexpertència en verificació de peces crtnj·octóde plàstic. 3arry»d"e*pertencia. Coneixements de metrotogie. Sou brut anual aproximat 1.680.000 M u r * * * L'Hoap«stetdetJobregat(Barcetortà8) ._ jTRATtU/rVA Edat de 25 a 45 anys. Ç«rnació:FP2. Aksm·ny superior. Coneixements deVWndows'95. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Tarragona. Ref: 178272

de cadena de manipulats Edat: de 18a 35 anys. Venlde propi Contracte de 3 mesos. Sou brutanuat aproximat 1.450.000 Municipi: Terrassa{VailèsOccídsnlat). Ref: 178834 IMPRESSOR/ASERtGRAFIC/A Edat: de 20 a 40 anys. Coneixements de maquina plana semiautomàtica. Experiència en treballs amb colors Pantone, ien impressió en transparència. Vehicle propi. Sou brutanuat aproximat: 2.000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental). Ref: 1888*4

F d m U U 9 0 R / A O E PREVENCIÓ DE RlSCOS LABORALS Enginyeria superior. 1 any d'experiència en el sector. CametBl. Soub^anu«4aprox&rtat;2.500.000

FUSTER per al muntatge de cuines Edat: de 22 a 30 anys. Oficial de 1a. amb 2 anys d'experiència. Carnet B1, i residència al Baix Ebre. Sou brut anual aproximat: 2 500.000 Municipi: Tortosa. Ref: 1793*8 Acjran ramader i forost.il JARDINER/A Edat màxima: 45 anys. 2 anys d'experiència en lloc similar. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.600.000 municipi: capiuguesoe uioorsgiii \o«nx iiooregetj.

^ PROTESIC/ADENTAL pera laboratori de fabrícadó de pròtesis dentals Edat: 19a. 50 any*. Formació: FP2 (pròtesis dentals). CametBl. Soubrut anual aproximat: 1.700.000 Munic^: Terrassa (VaSèa Occidental). Raft 17*770

ttat i pursofuilü ESTETtCISTA

\r,

coneixements de pedicura. illana, valorables. iporcel ritmAammfítnimvtmaV ? WX1 Ofin [Municipi: Reus.

»^<"'»

SANT CUGAT CAMBRER

DEPENDENTA A BARCELONA.

Per a Restaurant situat a Sant Cugat del Vallès. Amb capacitat per atendre menjador de 60 places la carta" Home. Imprescfeidtxe carnet de manipulador d" aüments. Jornada per toms amb horari de 12 a 16,15 i de 20 a 00.30 Contracte ixJefrtt Retribució: 135.000 netes per 14 pagues.

Per a empresa d'arlicles de la llar situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, motivada per la decoració. Entre 25 i 45 anys. Es valorarà experiència. Horari de dilluns a divendres mitja jornada, de 4,30 a 8 h Dissabte de 10 a 13,30 i de 5 a 8. Contracte temporal Retribució: 70.000 per 14 pagues. MOSSO MAGATZEM PER CAP DE SETMANA

Per Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Home entre 20 i 30 anys. Divendres de 17 a 23 hores Dissabte de 10 a 22 hores Contracte de 6 mesos. Retribució: 30.000 brutes. Pceüxttat de guanyar 7.200 mensuals amb hores extres

• ^ A j u n t a m e n t de l l f l Sdiit Cuejat <tel Valle

OFICIAL DE FUSTERIA METALUCA Per a ETT situada a Rubí i a Sant Cugat. Amb experiència i coneixement del sector. Entre 25 i 40 anys. Valorable vehicle propi encara que no prestindolble. Jornada de 8 hores al dia amb inici a les 8.00 am. PossbNHat d'hores extres. Contracte per obra o servei. Retribució: 135.000 netes al mes.

Per a Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del valès. Formació com a trebatadora familiar de geroatria o dinica. Dona entre 29 i 50 anys. La persona a assistir és totalment autònoma. Horari: de21 hores mensuals amb tres tardes per la setmana Contracte per obra i servei. Retribució: 550 pies netes hora.

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

Sant Cugat dat V e l i t

PoesUtal de dterantB torne intensius. Contracte de 6 mesos Retribució: 90.000 netes mensuals.

ASSISTÈNCIA A PERSONA AMB DISMINUCIÓ

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del Servei d'Ocupació Municipal

15MAMPULAD0RES Per a ETT amb contracte a Barberà del valès. Sense tormació esoecffica per a tasques vàries com a operaries Dones sense edat eepedfca Es valorarà la tenença de vehicle per transport hrjvidual lins al loc de

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

Ü S «CANTONS

Divendres, 30 d octubre de 1998

mmmmmxmmmmmmmm

Tennis

Golf

Àlex Corretja accedeix al Masters en vèncer a Lió El santcugatenc jugarà, per primer cop, el Campionat del Món

EL CG Sant Cugat acull el català de professionals À.L.

A m b la victòria a l'ATP d e Lió Àlex Corretja s'ha assegurat la seva participació en el Masters, q u e tindrà lloc a Hannover del 2 4 al 2 9 d e novembre a m b la presència dels vuit millors jugadors del m ó n . Corretja, sisè a l'ATP, compta j a a m b vuit t í t o l s . Al.EX LÓPKZ - Ué / Sant Cugat -

Alex Corretja va aconseguir diumenge el seu vuitè títol com a jugador professional en vèncer l'ATP de Lió. En lafinald'aquest torneig francès, el tennista santcugatenc va derrotar l'alemany Tommy Haas per 2-6, 7-6 (8-6) i 6-1. Per aixecar el títol de campió, Corretja, cap de sèrie número 4 d'aquesta edició, va haver de superar Goldmar, Pavel, Delaitre i el sudafricà Wayne Ferreira en semifinals. Amb aquest triomf es converteix en el primer jugador espanyol que guanya un torneig tndoor des que l'any 1976 ho va fer Manuel Orantes, quan va vèncer el Masters a Houston. En moqueta, el santcugatenc només havia aconseguit vèncer un enfrontament dels dotze que havia jugat abans d'imposar-se al Palau d'Esports de Lió. El jove ju-

- Sant Cugat -

gador, de 25 anys, ha estat amb Pete Sampras i Marcelo Ríos l'únic jugador que ha vençut aquest any en tres superfícies diferents: ciment, a Dubai i Indianàpolis, terra batuda, a Gstaad, i moqueta, a Lió. Corretja,, al Masters La victòria a l'ATP ha fet possible que Àlex Corretja hagi assolit una de les vuit places que donen accés a disputar el Campionat del Món de l'ATP Tour, que se celebrarà a la ciutat alemanya de Hannover del 24 al 29 de novembre. Així, Corretja, sisè a l'ATP, prendrà part per primer cop en un Masters. Qui de moment ja s'ha classificat per participar-hi són les següents raquetes: Pete Sampras, Marcelo Ríos, Patrick Rafter, el mallorquí Carles Moya i André Agassi. A banda d'assolir aquest any quatre títols, Àlex Corretja

també va guanyar la passada temporada a Estoril, Roma i Stuttgart i el 1994 a Buenos Aires. Aquest any, Corretja també ha estat finalista a Hamburg i al Grand Slam de Roland Garros, a més a més de disputar les respectives eliminatòries amb l'equip estatal de Copa Davis.

Santiago Fisas, secretari general d'Estat per a l'Esport, ha confirmat que al desembre s'iniciarà al CAR de Sant Cugat la construcció de quatre pistes indoor. D'aquesta manera, els tennistes espanyols podran preparar-se a fons en aquest tipus de pistes. El projecte ja ha estat aprovat.

El Club de Golf Sant Cugat organitza per tercer any consecutiu el Campionat de Catalunya de golf pera jugadors professionals, amb una inscripció que supera el centenar de participants. Ahir es va celebrar un pro-am i avui s'iniciarà el campionat que acabarà diumenge. Enguany, se celebra la 18a edició amb els millors jugadors del país, una prova puntuable per a l'APG (Associació de professionals de Golf) estatal. Dilluns al migdia va presentar-se aquest torneig a les instal·lacions santcugatenques amb la presència del president del CG Sant Cugat, Juan Luis Asensio, i els presidents de la Federació Catalana i Espanyola de Golf. L'organització lliurarà un total de 5.315.000 pessetes en premis. El vencedor s'endurà 750.000 pessetes. Alguns dels jugadors locals que hi prendran part són Txomin Hospital, actual campió de Catalunya, i Ivó Giner. L'actual campió, el castellonenc Segio García, no hi participarà.

E s q u a i x

Grau i Artigas es proclamen campions de Catalunya

SÉ " S~ p P ^j; <t, -# '

Ambdósjugadors s'han classificatper disputar el Masters A.L. - L'Hospitalet / Sant Cugat -

Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat Santi Grau i Raül Artigas són els nous campions de Catalunya de Segona i Tercera categoria respectivament. Tots dos campionats van celebrar-se el passat cap de setmana a les instal·lacions de l'Esquaix Stadium de l'Hospitalet. Santi Grau, cap de sèrie número 3, va conqueir el

en la passada edició va ser segon, ha explicat que "he demostrat que em mereixia el títol". Raül Artigas, cap de sèrie número 1, va fer bons els pronòstics i va imposar-se en la seva categoria en vèncer a la final Andrés Munoz, de l'Esquaix Rocafort de Barcelona, per 3 sets a 2. Artigas ha reconegut que "tenia molt clar que havia de guanyar aquest campionat". Quant a jugadors apuntats al torneig va aplegar uns 40 inscrits.

Campionat de Catalunya absolut

d'individuals de Segona en superar a la final a Ramon Lafuente, del Nick Esports de Barcelona, per 3 sets a 2. El quadre va comptar amb la participació d'una cinquantena de jugadors. Grau, que

Entre els millors Tant Grau, de 21 anys, com Artigas, de 17, han aconseguit la classificació matemàtica per prendre part al Masters català, que tindrà

lloc els dies 18 i 19 de desembre a l'Esquaix Rocafort de Barcelona. En aquesta competició hi jugaran els vuit millors jugadors de Primera Categoria, els quatre millors de Segona i els quatre de Tercera. Per Grau, l'objectiu al Masters és clar: "Vull demostrar que des de fa temps sóc un jugador de Primera". A més a més, amb aquest resultat Santi Grau assoleix l'ascens com a jugador de Primera categoria i Raül Artigas, de Segona. Els també jugadors de l'Esquaix, els germans Annandale, Àlex i Philip, van acabar en la tercera i cinquena posició a l'Spanish Júnior Open, un torneig del circuit europeu celebrat a Madrid.

laílltftí|MiSarttrM-««A-itb|M«mV«aai^·,U·iiRillip-ilMÜ-. M K U .

Esports

KLS/CANTONS l)i.

o q u e i

Fui

h e r b a

Si el Júnior s'imposa al C D Terrassa, serà el nou líder

' //'oi•ml·ri

i/,

l'i'tl·l

sa/

L'Olímpyc perd i Ruiz critica els seus jugadors

Santcugatenques i terrassenques comparteixen el liderat a la lliga

À.L. Després de les tres primeres jornades d e la Divisió d'Honor femenina, l'equip femení del Júnior ocupa la segona posició a la classificació a m b 6 punts, els ma-

teixos que el primer, el Club Deportiu Terrassa. Aquest és precisainent l'equip que visita diumenge S a n t Cugat. El derbi vallesà és, sens dubte, el partit més inte-

ressant d'aquesta jornada d'hoquei herba d e la màxima categoria estatal. L'entrenadora-jugadora del Júnior confia molt en el bon moment del seu equip.

Al.KN LÓl'KZ - Sant Cugat Tres de tres. Aquest és el balanç de l'equip d'hoquei herba femení del Júnior al campionat de lliga de 1 )i\ isió d'Honor que l'ha dut una jornada més a ocupar les posicions capdavanteres de la classificació. l'.l conjunt blau-i-negre ocupa la segona posició a la taula, amb 6 punts, els mateixos que el primer, el ('lub Deportin Terrassa, e q u i p que d i u m e n g e al migdia visita les instal·lacions del Júnior. I,'equip santeugatenc va s u p e r a r d i u m e n g e una altra autèntica prova de foc a Santander al terreny de joc del Sardinero en imposar-se per 0 gols a 1. La pluja va impedir que es pogués jugar amb comoditat però finalment, a manca de tres minuts pel final, Luci López donava dos punts més al Júnior. La jugadora-entrenadora de l'equip blau-i-negre creu que aquest bon moment que travessa el Júnior és degut a "l'actitud i al nivell de joc" que estan mostrant les jugadores. Olivé ha tornat a destacar la importància d'haver assolit la victòria al camp de la Reial Societat en la primera jornada de competició. Núria Olivé ha ma-

II JMtr fMMM M M W MW N Minin » • • • • • • ti YMÇ I I E I Nmsta. rtn: ra

tisat que observa "un equip molt més conj untat" respecte el de la temporada anterior. Ara toca ser líder Si l'equip femení del Júnior guanyés diumenge al C D Terrassa passaria a ocupar el primer

lloc en solitari. D'altra banda, si ho assolís seria la primera vegada que aquest conjunt és líder des que Núria Olivé dirigeix el Júnior. "Ens faria molta il·lusió, però ara mateix no pensem en això, sinó en afrontar cada partit amb la serietat que es mereix", ha apuntat Olivé. L'última vega-

Les baixes del tècnic i les germanes Santamaría, claus de la primera derrota

El sènior femení del CV Sant Cugat ha encaixat en la tercera jornada de Primera Nacional la primera derrota a la lliga. El conjunt santeugatenc va perdre dissabte a Valldoreix davant el CV Quart de València per un clar 0 sets a 3, amb parcials de 16-14, 15-3 i 15-6. Així, l'equip que entrena Zoran Nikolovski perd la tercera posició que ocupava fins al moment, i ara és cinquè. Sense cap dubte, el CV Sant Cugat va acusar les baixes de les germanes Santamaría, Carlota i Samanta, així com també la del tècnic Nikolovski, que per falta de jugadors a l'equip masculí va haver de desplaçar-se a jugar amb

Després de la derrota que va encaixar dissabte passat l'Olímpyc de la Floresta al pavelló municipal davant l'Hospitalet per 2 gols a 4, el tècnic florestà Àngel Ruiz va criticar l'actitud d'alguns dels seus jugadors. Ruiz va afirmar que "no veig que estiguin massa concentrats amb el que tan. Hi ha jugadors que donen la sensació que no vinguin a jugar un partit de competició, si no de costellada". Amb aquesta desfeta, l'Olímpyc és penúltim amb 2 punts, en /ona de descens i amb un balanç de dos empats i dues derrotes. I "n cop jugats els primers cinc partits de lliga, el conjunt de la Floresta encara no sap el que és guanyar en la present temporada i per aquest motiu Àngel Ruiz ha reconegut "sentir-se preocupat", però ja no particularment per aquest fet, sinó també "perquè no estem donant la sensació de ser un equip d'aquesta categoria". Aquesta jornada, l'Olímpyc de la Floresta visita la pista del Català-Babar, que és setè amb 8 punts. Els florestans són, amb 9 gols, juntament amb el Cambrils l'equip que fa menys gols del seu grup.

H a n d b o l

La UE Sant Cugat perd a Bordils

Voleibol

aquest conjunt a Lleida, el mateix dia i a la mateixa hora. Branko Draganic va ser l'encarregat de dirigir él sènior femení. La capitana santeugatenca, Maria Tortosa, ha reconegut que "les baixes d'aquestes dues jugadores i d'en Zoran han afectat l'equip". El CV Sant Cugat visita aquest cap de setmana la pista de l'Hortons, que enguany estrena categoria. Tècnics de la Federació Catalana van fer dimarts a la Blume de Barcelona la primera de Ics cinc proves del Centre de Tecnificació a noies en edat infantil i cadet. L'únic requisit que es demana per poder accedir-hi és que cal medir més d'un metre setanta centímetres. /À. L.

da que van enfrontar-se ambdós equips va ser a finals de la passada campanya, en la final del Campionat de Catalunya. El C D Terrassa es va acabar imposant per 6 gols a 5. Núria Olivé creu que serà un partit "molt igualat" però que "si juguem al nostre nivell, podem vèncer".

- Sant Cugat -

-SaatCuoat-

EINSwtC···tlMMcaiittli

La segona derrota consecutiva de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat ha provocat que després de les cinc primeres jornades de lliga el conjunt que dirigeix Joan Sancho passi a ocupar l'onzena posició de catorze equips, amb només 4 punts. L'equip santeugatenc va perdre dissabte a Bordils per 22 gols a 18 i va patir la tercera derrota al campionat Els vermell-i-negre no van fer un bon partit i a més a més el porter Xavier Sayós va fer-se en l'últim minut de partit un esquinç al turmell que l'impedirà tornar a les pistes, com a mínim, en un parell de setmanes. Xavier Pizarro va ser expulsat amb vermella directa, però podrà jugar diumenge al pavelló amb el Sant Esteve Sesrovires, que ocupa el vuitè lloc amb 5 punts. /À. L.

Esports

ELS4CAIVrONS Divendres, 30 d'octubre de 1998

H o q u e i

B à s q u e t

p a t i n s

El PH Sant Cugat apallissa per 14 gols a 6 el Sentmenat

Nova derrota de la UE Sant Cugat a la Els de Lluís Sànchez només guanyaven al descans per 1 gol a 0 lliga A q u e s t a t e m p o r a d a p o d r i a ser la dels dos conjunts sòniors del Patí Hoquei S a n t C u g a t . L'excel·lent inici a la c o m p e t i c i ó d e l l i g a d e l s d o s s ò n i o r s ha

provocat que ara mateix encapçalin als seus r e s p e c t i u s g r u p s les p r i m e r e s p o s i c i o n s a la c l a s s i f i c a c i ó . D e s p r é s d ' i m p o s a r - s e a B a r c e l o n a a m b el C o n -

g r é s , « I s è n i o r " B " ha s u m a t e l s t r e s partits a m b una victòria, mentre que el p r i m e r e q u i p c o m p t a a m b u n b a l a n ç d e d o s t r i o m f s i un e m p a t .

ALEX LÓPEZ

- Sant Cunat-

Els dos equips sènior del Patí Hoquei Sant Cugat han fet un extraordinari inici de competició a Segona Catalana ocupant ara mateix les primeres posicions a la classificació. El sènior "A" és actualment tercer amb 5 punts del grup tercer, a tan sols un punt dels dos primers classificats, Caldes i Sant Feliu de Codines. El segon equip, que també competeix en la categoria júnior, ocupa el segon lloc al grup cinquè amb 6 punts, empatat a punts amb el primer, que és el Cubelles. Ambdós conjunts continuen en línia ascendent després de superar el Sentmenat i el Congrés la passada jornada. Tot i que com apunta el mateix entrenador santcugatenc Lluís Sànchez "la lliga tot just acaba de començar", el mateix tècnic sí que es mostra satisfet "pel bon començament del campionat". Sànchez ha ressaltat el magnífic paper que està mostrant el segon equip sènior tot afirmant que aquests "estan demostrant que estan preparats per jugar a Segona". El sènior "A" va golejar diumenge al pavelló municipal el Sentmenat per 14 gols a 6, malgrat que al descans el conjunt local només

F u t b o l

Isaac Tití, l'última incorporació del Winterthur Sant Cugat, no va debutar diumenge a Montcada i Reixach amb el seu nou equip, ja que encara està en fase d'adaptació i físicament encara no està en plenes condicions. Tití és un ala dret de 25 anys que va jugar una temporada amb el segon equip del FC Barcelona i una altra amb l'Alfa 5, proper adversari a la lliga dels santcugatencs. El nou fitxatge ha explicat que ha estat "molt ben rebut al vestidor" i que ha aterrat a Sant Cugat amb la fita de "quedar-m'hi". Isaac Tití afirma que "si treballem com fins ara, podem està a dalt i aspirar a l'ascens". Si el tècnic vermell-i-ne-

Quatre dels cinc partits que ha jugat fins al moment a la lliga han acabat amb derrota de la UE Sant Cugat, que de moment tan sols ha estat capaç de superar el Castelldefels. Diumenge passat, el conjunt de Joan Rama va perdre a la pista del Maragall de Barcelona per 87 punts a 81, i ara és quart per la cua a la taula. El Sant Jordi és el proper adversari de l'equip masculí a la Sala Escolar.

K à t t i n g

Campos ja lidera el Fórmula - Sea d'Urgell / Sant Cagat -

D n Sl·lt Citat vi i·affiSMr « • • • • • • M Infamat mtlt itc etiirtíu. FBTI: tSCM IENIT0

guanyava per 1 gol a 0. Eric Marsinyach, l'únic fitxatge d'aquesta temporada, va debutar en aquest partit. Al final d'aquest enfrontament entre el Patí Hoquei Sant Cugat i el Sentmenat, l'equip visitant va provocar alguns incidents al vestidor, increpant i amenaçant els jugadors locals, una actitud in-

justificable i molt poc esportiva. El sènior B, amb els jugadors justos per afrontar el xoc, va imposar-se diumenge a Barcelona a la pista del Congrés. Aquesta jornada, el sènior "A" visita la pista del Sant Feliu de Codines, mentre que el "B" rep el C T Barcino de Barcelona.

s a l a

Isaac Tití, l'últim fitxatge del Winterthur, podria debutar demà a m b l'Alfa 5 - Sant Cugat -

À.L. - Sant Cugat -

gre ho creu oportú podria debutar dissabte. El Winterthur Sant Cugat va aconseguir en l'última jornada la primera victòria fora de casa de la temporada a la pista del Maxon "B" per 2 gols a 4. Amb aquest triomf, l'equip vermell-i-negre passa a ocupar la sisena posició amb 8 punts, a cinc dels tres primers classificats: Èpic Casino, Alfa 5 i Frutas Martín. Segons l'entrenador santcugatenc José Luis Quinoà "encara hem de millorar molt en atac i ens falta agressivitat i mentalitat de guanyadors". L'Alfa 5, segon, visita demà el pavelló municipal. Per Quinoà, aquest és "un rival directe". El tècnic recupera per a aquest partit a Pep Pinell, lesionat en les dues últimes jornades. /A.L.

L'Escola, en marxa Antoni Pérez, president del P H Sant Cugat, ha confirmat que les sessions teòriques de l'Escola d'Entrenadors s'iniciaran a mitjan novembre després que darrerament s'estigui confeccionant el programa.

F u t b o l

El S a n t C u g a t d e r r o t a el B a r c e l o n e t a i ara pensa a s u p e r a r el Ripollet - Sant Cugat -

Amb la important victòria que va aconseguir diumenge el Sant Cugat Esport al camp de la Barceloneta per 1 gol a 2, l'equip vermell-i-negre passa a ocupar la desena posició a la taula amb 11 punts. Dos gols del jugador-entrenador santcugatenc Hans Schònhófer a la segona meitat -el segon al minut 90 de partit- van servir per donar la tercera victòria d'aquest equip fora de casa i a més davant un rival directe. Després d'empatar al camp municipal d'esports fa dues setmanes amb l'Hospitalet Atlètic, un altre rival directe, el tècnic ha recordat q u e "aconseguir aquests tres punts era molt important". Hans

Schònhófer ha recordat, però, que el seu conjunt no va oferir el nivell de joc mostrat en les últimes setm a n e s , però e s p e r a corregir aquests errors diumenge amb el Ripollet. Aquest derbi vallesà compta amb la particularitat que el conjunt local encara no ha vençut cap partit a casa, mentre que el visitant encara no coneix la derrota fora. El balanç del Sant Cugat Esport al seu terreny és de dos empats i dues derrotes, i el del Ripollet una victòria i tres empats. El conjunt adversari és setzè a la taula amb 6 punts, cinc menys que els vermell-i-negre. Per a aquest partit, Schònhófer no podrà comptar amb els lesionats Gómez i Bruno i Marc L l o n c h , q u e aquesta jornada compleix el seu últim partit de sanció. /A. L.

El pilot santcugatenc Oliver Campos, en categoria cadet, va vèncer diumenge la setena i penúltima prova del Campionat Fórmula Catalunya de karts, que va celebrar-se al circuit d'El Pla de la Seu d'Urgell. Gràcies a aquest triomf, Campos, que fins llavors ocupava la segona posició, passa a encapçalar el primer lloc de la classificació general avançant Alfredo Saldón, que va ser quart. La resta de pilots santcugatencs van obtenir els següents resultats: en 125 c.c. Xavier Illa va ser sisè, en júnior, Jordi Monserrat va acabar cinquè, mentre que en cadet, cl germà d'Oliver, Daniel, va finalitzar novè. /A.L.

Comunicació

Nou espai formatiu a RSC - Sant Cugat -

El programa l'Esportiu de Ràdio Sant Cugat va estrenar dilluns un nou espai destinat a l'esport de base o formatiu. Aquest és un programa de 25 minuts de durada que tracta l'actualitat dels Jocs Escolars i la dels equips de categories inferiors dels diferents esports que es practiquen als clubs de la ciutat. Jordi Tomàs, coordinador dels Jocs Esportius Escolars, en va ser el convidat. /A.L.

Esports

ELS /GUVTONS Dwendres, 30 d'octubre de 1998

Rugbi

Sant Cugat també vol rugbi El CR Sant Cugat-Júnior s'ha marcat r objectiu de militar a Segona Catalana El sònior del Club Rugbi Sant Cugat-Júnior té a partir de diumenge vinent una missió molt important: classificar-se per militar aquesta temporada a Segona Divisió. El conjunt santcugatenc haurà de col·locar-se en una de les dues Al.KX I.ÚI'KZ - Sant CugatFl sènior del Club Rugbi Sant Cugat-Júnior debuta diumenge al matí a Tarragona en una fase preliminar on lluitarà per ocupar una de les d u e s posicions que donen accés a disputar la Segona Catalana. Aquesta l l i g u e t a e n f r o n t a r à t r e s equips: Tarragona, Martorell i CR Sant Cugat-Júnior. I n cop acabada aquesta fase, els dos primers classificats accediran a Segona Catalana i l'últim haurà de militar a Tercera. A priori, els dos principals favorits són el Tarragona i l'equip santeugatenc. Aquest enfrontament s'havia de disputar el passat cap de setmana, però el conjunt santcugatenc va ajornar aquest compromís perquè no podia disposar de tots els seus jugadors per afrontar el xoc. F.n aquesta primera fase Fernando de la Roza, més conegut amb el sobrenom de Peewee, té molt clar quin ha de ser l'objectiu: "I lem de classificar-nos per militar a Segona Categoria, no ho t e n i m fàcil però si j u g u e m amb ganes ho podrem aconseguir". Des que el sènior masculí va iniciar la pretemporada a principis de setembre, ha perdut els dos partits amistosos que ha disputat, davant l'I ni\ ersitari i Telecomunicacions. De la Roza. que dirigeix l ' e q u i p per segona t e m p o r a d a c o n s e c u t i v a però que en fa dotze que és jugador de T e q u i p . c o m p t a a m b una plantilla d'uns vint jugadors. Tenint en compte que el conjunt

primeres posicions a la taula per assolir la nova categoria. En el grup dels santcugatencs hi ha dos equips més: el Tarragona, primer adversari del CR Sant Cugat-Júnior, i el Martorell. "Hem de classificar-nos per militar a Segona Categoria,

no ho tenim fàcil, però si juguem amb ganes ho podrem aconseguir". Així de clar es mostra el tècnic Fernando de la Roza, més conegut com a Peewee. El primer partit del conjunt santcugatenc és aquest diumenge a Tarragona.

santeugatenc pateix molts canvis quant a entrada i sortida de jugadors, Fernando de la Roza desitja d'una vegada per totes "consolidar l'equip, que fa molts anys que ho intentem. Espero que aquest any ho aconseguim, per fi". La base a p r e t a Pel que fa als equips de base, aquesta temporada el CR Sant Cugat-Júnior disposa d'un equip benjamí, un aleví, un infantil, un cadet i un juvenil. L'equip infantil, entrenat per Francesc Godàs, és el conjunt del q u i s ' e s p e r e n m é s coses. El principal objectiu per a aquest conjunt és el de quedar primer al Campionat de Catalunya per accedir així a l'estatal. La temporada va acabar al català en segona posició, i en Tanterior sí que va ser campió. Els equips aleví, infantil i cadet del club s a n t e u g a t e n c es desplacen aquest diumenge a Perpinyà per disputar el Torneig Jep Desclaux, organitzat per ITJSAP. El cap de setmana passat Tequip cadet va afrontar una nova jornada del Torneig Cadet 10. que es va jugar a les instal·lacions de l'Universitari. El C R Sant C u g a t - J ú n i o r va perdre amb el FC Barcelona-24 a 2 6 - i el Sant Boi - 1 4 a 21. Actualment, l'escola del club santeugatenc està integrada per uns 50 nens, entre ells jugadors que han estat concentrats amb la selecció catalana. Aquest és el cas de Dioscórides Marín, Arnau Godàs i Marc Forman.

MM*taétMl«^<·JaHBm·ilcaÉJtld|mMHMaiSMlG^pt-JinÍK FOlfcXM

Eltini·rMcMÍ««tt«rtcaHt>ncpnvariielluitirpermiHtartSe|MMCitilMa. FSTI:XiM

Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 090200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

Esports

E L S í C4INTTON5 Divendres. .10 d'octubre de 1998

FIÍFÜIM,

Primera Divisió

Primera Catalana

17.30 La Lira-Çhess<DSs.> 18.00 Rodctw-PB Sant Cugat (Dis.)

12.00 Sant C«Rat-RJpatlet (Diu.)

wmfflmm

m§mi

1a Nacional fem.

Divisió d'Honor fem.

12.00 CV Hrjrtans-CVSant Cugat U*u.)

13,00 JIMOT-CD Terrassa (Diu.)

Segona Divisió masc.

mgum mtms

S e g o n a Divisió "A"

Veterans 16.00 Sant Cagat-Martfoenc (Dis.)

U.45-OlímpydPi» <3e JJobtegM (Diu.)

Comeltà-CV Sant Cugat

Segona Divisió "B" 17.00 Mas |aner-Me-ntseay (Dís.)

Segona Catalana 19.00 VE Sant Cugat-Sam Jordi <D».>

Juventt fem. C. Cat.

Primera Divisió fem* 1130 Mas Janer-Cardedea (Bitt.)

12.00 VE SantCugaf-~ViJadecavaUs<DíB.)!

Segona Dhr. MB** fem.

Sub 2 0

17,30 Les Plan«s<:a$telU»rejr>líPÍ!S.> ÍI.30 SawC*tots-MC SaraCagatlOís.) ll.fi© (>K:iaMe>MasJaner{Di».3r '

Júnior

•f

t6.00 VE Sant Cugat-Santfat®{OU-}~

Júnior femení i0.3e OE SafitCug«-V(Ía*í<a«al1$í0íti.)

Juvenil 2a Divisió SBM W. SsuttC8g«·Círf<t4e» É>i*.) Olfenpyc FiorcstaíDsEstansa)

16.00 ÜP. Sant CugM~Sm<£4Mri<t&}

Cadet 2a Divisió 10.30 W. SattiOígat-JciBis Mam (Dht)

16.00 Cenlanyoía-tíE Sant Cugat £»&> 12.00 R-Camieli-UE SantCtigat (Dk}

FMTBOl SMIA

•

Júnior ** ren»

l a Nacional

ïnfjtntil

3a Catalana

ï £ | | | s w Feliu-SH S*K Cagat (Dis.)

MbtttmeÉS-tïE $ant Cugat

Juvenil 2a Catalana

ttiflp

20M UE Saat Cagat-Vi!ftraajor (Dts.)

Cadet 2 a Catalana SaÉstpedor-UE Sant Cugat

Feliu-FH Si^t€%tHDÍu.)

ü ""

1 3 ' w B ï Sant Cugac-Saatjasep (Dis.)

Cadet Uiga Catalana ©SMJO UE Sant Cugat-La Roca (Diu.)

Cadet 2a Cat. fem.

Alevf

l ï . O ^ B i Fehu-PH Sant^at{Dis.)

Mtjamí "A* 10.8^11 Felm-I>H Sa«{Síipt<Dïs.)

mjamí *BW .

19.00 UE St-Oigat-Lcs F«nque*es (1 )is)

18.00 Olímpye Fic»cst3j-M4tWí^Í {&&)

mm 'mm &

*A->

FIÍTBBL

SALA

Aleví 10.00 11.00 12.00 13.00

Rubí Nord-FerranClua (Dis.) Joan Maragall-AV Les Torres... (Dis.) Pau Casals-Santa Isabel (Dis.) Catalunya-Col.legi Balmes (Dis.)

4a Divisió fem. 5a Divisió UD Les Fonts,-Saitt Francesc Cï> Atlètic Sant Cugat-ltumel de la Rovira

CMartf "B"<:entrc Obert... 1 \ -28 Àvenç-Amau Cadell "A" 35-1:

Sa Divisió fem. UD Les ïraats-Saia Francesc CP

6a Divisió CiutJad Coopctatíva-Mira-sol CP SantCiB;at-CP Masquefa SantFranusac CP-Torfonte Cainj»amor-AdètK Sant Cugat

mGBY Primera Categoria 10x00 Taf«go«a-St CuíÇït-|ú«ior(Di«.)

Ponca Angc

Sc Jonfi-UE St Cugat "B"..-17-81! Tecnos "B^Cfentrc Obert„,.l 7-33: Avenç-Escola Pà... ..„......32-43; Àgora-CoLlcgi Vc^runa.........2·10í2; Cast«Hb*sbal>UE Sc Cugat 2-66:

laria-IFS Saba<leK„..,2-0 t Fcrrcr-Ribot i Serra.i-2

Infantil Femení

Femení

mmmmk

Santa F.íuïaKa-CV Sant f kgat...0-2

»sbaí-P«reaa Míria„ 29-21

infantil Femení

infantil Masculí

Juvenil Femení

itil Masculí

Ceaia» Obe«-TcKte Pakü....33-38 Aveaç-IES Santa Eulàlia. 21-29

11.00 E.Montserrat-Avenç

(Dis.)

Infantil mmM- m ••*'

Vitaftaaca-tf B Sant Cagat

12-fl(í|Éfi Sant Cugat-Çorbe» (Dis.)

Aleví

Àgora-Viíadecavails.............. ...2-0 Cas tetlbisbai-Àgota............, 1-1

Comarcal

Mia-*)l CP-C«ÍWC la Totrassa

I Sant FeBu-FH SaraÇogat (Dis.)

12^0 UESaftt Cagat-Sant Esteve < I hu.)

0 , 3 0 Pfemià-Qlímpyc Floresta (Oií-^ W. Sant Cugat (Deseassa)

Aycaç-Col.tegí El &*»>...... ..1-1

Prebenjamf

11.06 UESamCu^MelletíDtu.}

Atlètic CerxSanyola-íïaftt: Cugat ÜP

COMARCAL m

Tercera Categoria

3a Divisió

-.'«:•

20,30 Sant Fctiu^H Sant Cugat (Dis.)

Infantil

]»an XIIï-EsEok Thaw,...<..,„„0-2 mwf«tSfttm

Ets B de la Garriga-UE Sant Cagat

14.00 i | f | g » Cu^t-Cops^ «A* (DÍS.)

20,00 M«tafiS-CV Sant Cugat (Di».)

imt

l a Nacional A 17.15 W. Sant Cug«t-A!fa 5 (Dís.> Català-Babar-Otímpyc Floresta

17JÍStot Fdiu-PH SanrCuga "A* (Dis.) lS8iPHSBrrtíi^^-<T»«Mo<r)B.)

Primera Categoria

A l p "A"

Cadet t a Divisió

Cadet Cadet femení

Segona Catalana

m m » TM&IM

Fenies Cadet fem. Camp. Cat

Segona Cat. fem*

17JO liK Sant Cu^t-Esesía Thai» <DK.)

Ho«0»s-CV Sant Cugat

MEBEM

A\ : Les Planes (descansa) 11.00 Leonardo Vinci-El Pinar

D B OL

Benjamí (Dis.)

Cadet 11.00 R.Carmeli-Leonardo Vinci

HAN

(Dis.)

Juvenil 12.00 Angeleta Ferrer-Can Oriol (Dis.) 10.00 Duc Montblanc-Fuenteliviana..(Dis.)

13.00 11.00 09.00 12.00

Ferran Clua "C" (descansa) Joan Maragall-Collserola (Dis.) Ferran Clua "A"-Avenç "A" (Dis.) Avenç "B"-Catalunya (Dis.) Santa Isabel-Ferran Clua "B"....(Dis.)

12.00 Verdagucr-Avenç "B" (Dis.) 09.00Catalunya-Maristes Rubí (Dis.) 09.00 Ferran Clua "A"-Santa Isabel....(Dis.) 13.00 Viaró-C<illserula"A" (Dis.) 11.00 Ferran Clua "B"-Teresa AItet...(Dis.) 10.00 Avenç " \ "l'au Casals (Dis.)

BÀ

S ® U ET

Benjamí

Aleví Collserola "B"

(descansa)

12.00 Catalunya "A"-Catalunya "B"...(Dis.) 11.00 Pins Vallès-Sant Jordi "A" (Dis.)

10.00 Avenç-Verdaguer (Dis.) 12.00 Ferran Clua "A"-St Jordi "B"....(Dis.) 10.00 Centre Obert-Ferran C:lua 'B "..(Dis.)

Aleví 0 9 . 0 0 Catalunya-Àgora 12.00 Sant Jordi "A"-Santa Isabel

(Dis.) (Dis.)

0 9 . 0 0 Ferran Clua-Avenç 10.00 Sant Jordi "B"-Pla Farreres

(Dis.) (Dis.)

11.00 Joan Maragall-ReginaCarmeli...( Dis.) 11.00 Sant Jordi-Pins Vallès (Dis.)

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 €8 48 Polígon Indústria, de Can Roqueta C. Can Camps s/nQ 08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

PAN SIN FR0NTERAS

PA SENSE FRONTERES

Esports

Primera Catalana Barcdoneta-Sant Cugat....... 1-2 PalafrugeB-Júpiter..... ,,.,...04> Masnou-Igualada..............™..34}' Valb-Olot

2-i

Gramanet-Cornellà.........—J-I Rubf-Perelada.

E L S / C A I Y I Ü N S Dhendm,

L * propera ( 8 d e n o v e m b r e Juventud 25 Septiembre-Sab*delí; Barberà-Catdes MoatÍMn; San Pedró Lumen-Níil.lenafí; Can Oriol-La Farga; Pelía t o s Merengucs-RóniuiolVortchoni; Can Rull-Rubí: Badia*8afi Lorenzo; Tibidabo-Maiirína Egatft; LlanoLa Planada.

„.«-...«.l^

GranoHers-Manresa..., • **.*»*•***+***

Tercera Regional

Prat-Gutxols. .—„«^l-2 L'Hospitalet-Ripollet M

G R U P 14

P.Nuevo-Jua« X3GHOL·«....~.0·£

!«

Cafeob

OMWHW

ftw

H U

17 11

1»

títwntüà

UHetftaía

Otor

HVH8|Ï

w**

371

Cttfne&t

444

Mutu

2, . 3

345

371

Ri;ti»

330

< ESmfCngMt»

38J

S&7

Wte

3«e

Í9«

Osmdí

3S2,

393

Qefefe

372

4»

La propera (1 de n o v e m b r ^ ' Manyanet Le* Corrs-Païd* Puerto Sagumo-GEiEG; Sant Quin»;; UE Sant € » g » Esteve Sesrovires; Sarria ú» Bordils; La Roca-Castellé; Gràcia-Palautordera.

L a propera (1 de novembre): Ga»dí^aijt Medir, Vallí^CeHmeUà; Alfl&eds-Cefttre Catòlic LÍHosjHt«íeVll& Sant Cugat-Satit Jprdí; GasaiVíJafranca-Maragail; Gcüda*C*9tçïídefels; Horta-Reas 0 e poífi»; lïipoitet-Bàsquet Ribes.

La propera (31 d'octubre): ÜBospítalet-Bçniearfó; GataH-BabarOtfmpyc Floresta; Rïpaltet-Píospçrif ^ CM Caldas-Llopart; Girona-CN 'fyàmfàk Playas de Gastçllón-Matire-,#<& Cambrils-Calvià; Elèctrica Oem

fOÏSOt SAU Primera ISackmgt J | ^ GRUPS

Júnior-Saal so

14 Untí,

(jBtèttttefck

30 d'octubre de 1998

Ca»

Bmét^^isaL»

s$ i

ha propera (1 de woven&bre); nou; Comeltà-Rubí; Perelada-Gironàé Trerop-Gfanollers; Maoresa-Píst; Giifecob-UHosjpàalçt Atíètk; SanrCttgat Esport-Ripotlet,

Segona Regional GRUPS

C. Montbuí-Juventud .......4-0 MiUenari-Barberà. .0-1 La Farga-Lumen ......0-1 Rómuio-Can Oriol. .4-0 Rubí-Merengues........... .1-3 San Lorenato-Can Rull..(ajornat) Maurina Egara-Badia..... 3-1 La Planada-Tibidabo 0-3 Sabadell-Llano .0-0 WP

NS M

1»

OC N *

fíwhçfk

CMoMhui

Skrciflçiw*

Lunmri

1 laitfl

Tibidjbv

S 12

Ikí ^N^«r<t í l d e novembre): L a proper» Í6 4 e novembre); Juan XXIil·Gïm Boada; PB Saat Ç&pt-Pueblo Nuevo; Castell*** Matadepcrenc: Ullastrell-La Farga; Les Fortts-F'sprojiceda; ÏJD Mira-s«l Adesa 8aco-B, Cerda»yoia; Pena San Pedro-Olíropie Can Fatjd; Montserrat TerrassaJiínior.

Aiar**ïtò Sociedad; RC Pololïni¥^rsidad Sevilla; Clttb d e Qmi^-iSafi Pablo VaideJuz; }&* aÍOf-C0 Terrassa; Atlètic Terras-

Grup 3 Sant Jordi-Almeda

,80-78

L'Hospkate^VaHs

^89-74

Comeüà-Gaudí.

106-93

JUJÉ&-

C^^eBdefels-VüaÉranca,..«^2^l

141 122

KH) HA

MarogaB-UE Sant Cugat..894ll

IJI Rota

Sant Medir-UipolleL

tawrilí',

10 9

Mamà»

1«

f. S

L*F««fft

UPtMBKl»

«ahl*re«ÍO 6

e&EO

GtttHK

tkíJlí-Bahar 1

116 6

l l ' i I2(i

42f.

Wií

S»ftt Kstoe

131 123

4S:

402

M*< 95

S 1

Tel*:

Uu|iaft

lli) 114

lí!cc(Tim

•> 1

CNSabaitell •> 1 Monsint

tanliríh

3í(>

« & *

tM>»

«5

JUnwO»

3«3

Í2

UHosptuict 5 PCasrell.'*

'II

<í

ViSafunta

SHMMCAI

119

BínuariA

rr 1

411

138 125

MtUotuest

Bada

K)d>l

$eidïh

*j PQ et

CSCJKICS

l.'HiHpiukt

Í71

&pd>

MaJ*5»«

if.

Omdòdt

372

I4S 137

juteaus!

109

130

OAROràcía "i

OB PwDM

^..77-73

"» *&Jtt-

Benicarió-Elèetrica O e m , Olímpyc-L'Ho8pttalet.........,.J&4 Monsant-Català-Babar.....„». .2«4 IJopart-RrpoBet......^»».......»^^^* Í : N SabadeO-CNCatóe».«„.,.»ï-ï' Manresa-Girona.„...<...„,.WTO.>J#Calvià-Playas Casteilón, Cambrils _„«„...«.,..Cí

Ribes-Horta.....—............ ....56-74

RAnHik»

Primera Estatal A GRLtp 6

Sant Esteve-Telde..... 28-28 St Quirxe-Puerto Sagunto.33-14 GEiEG-Manyanet...A 19-29 Gavà-La Roca. .22-34 Cagtdió-Sarrià de Ter„...„..27-27 Bordas-UE Sant Cugat.—22-18 Pardinyes-OAR GràcÍa.....^5-30

'tàuiyttet

Ç£S*Ciqgat5

3 119

Sant QKÍWC

. i S é g o t i a Catalana -k", ? ^ ;

GRUP 3 ' -

Éb«|iíéfa-Umversitari....

HANDBOL

Primera Estatal GRUPC

Segona Catalana

Ww&ïn*

hürSantGiugat-Alfa5; èpk'SSíysatles-Maxon.

.Sdhaticl]

FC Barcelona-P<3ÍÍ&S$£|^ dorra; L'Ametlla M«#e5 Marín; Taileres Coftad* Lepaeto; Centeil«^j Garcia; Rubí-PB Mioascfíar; " L * M a r g a A ' * i l a s s a r d e M.iti

Cir. Rail

L a propera {$\ d'oeíèferek

121

Sa«}i,rJi

«I

«1

RÍpoB«

391

*í

t! SjijtiíHíi

102 1*0

427

0«4

H4 13(

}79

fatíífïy**

97 157

Caldes-Santa Isabel

8-6 10-1

(^gaeroles-Santa Perpètua..3-12 :"A"-Sentmenat.H-6 iu Codines,. 2-5 loan mk~míyjm,~jm

10-2 «» *M«»

EIS4CAINT0NS Espectacles

Divendres, 30 d'octubre de 1998

C o n g r e s s o s

Debatre la part fosca de la història Més de 300 persones participen en la 42a Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) va vibrar el cap de setmana passat amb les veus erudites, i altres potser no tant, que van exposar, debatre i fins i tot discutir alguns dels aspectes més amagats de la historia de Sant Cugat i del seu nucli central: el Monestir. Estudiosos, universitaris, docents i professionals de diversos àmbits -però especialment de la història, la cultura i l'art- van convertir la 42a Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos en una de les més riques dels darrers anys. La qualitat dels treballs presentats i el seu elevat nombre han posat el llistó molt alt per als pròxims organitzadors d'aquestes jornades.

Ai'RA COSTA

ber coses d'aquesta ciutat [Sant Cugat]". Una observació que va satisfer enormement l'alcalde, Joan Quan Josep M. Gavín va propo- Aymerich: "Aquesta és una ciutat sar l'any passat que Sant Cugat amb un gran nivell cultural i des de acollís la 42a edició de l'Assem- l'Ajuntament creiem molt en la blea Intercomarcal d'Estudiosos importància d'aquestes formes poc podia pensar-se que la seva ce- d'estudi. Gràcies a aquestes ponènlebració a la nostra ciutat marcaria cies, molta gent sabrà ara què és un punt d'inflexió en la tradició Sant Cugat". d'aquesta trobada. Però així ha esNo tan sols ho van saber, si no tat. Més de 300 persones inscrites, que els assistents van poder com51 comunicacions presentades, i provar tota la feina que encara queun altíssim nivell qualitatiu dels da per fer. La primera ponent de treballs exposats han marcat la tro- les jornades, la santcugatenca Reis bada a Sant Cugat com "l'edició Fontanals, ja ho advertí tan bon del canvi, a partir de la qual les as- punt començà la seva exposició: semblees d'estu- . • • j w, "Observant la diosos seran molt histonografia de més rigoroses i concretes", tal hi descobreix com va expressar grans llacunes, el president de molts terrenys l'ANC, Josep Maobscurs per esturia Sans Travé. diar i descobrir". Les jornades van Durant tres dies satisfer seguraels assistents a les ment aquesta dejornades han intentat reflexionar sobre la histo- manda en tant que l'intercanvi enriografia de Sant Cugat, la consti- tre el món dels erudits i tució i expansió del patrimoni del l'universitari que s'hi va produir "ha suposat un contrast que ha fet Monestir, l'evolució de l'urbanisme sorgir noves idees sobre les que santcugatenc fins a l'actualitat o la treballar", va apuntar Sans Travé. història i l'art que s'amaguen en Per saber el que poden donar de diversos edificis històrics del musi, només caldrà esperarfinsa prinnicipi, entre moltes altres qüestions. I el resultat no ha estat altre cipis de l'any vinent quan s'edique la formulació de noves pre- tarà un volum que recollirà tots els guntes que podrien donar peu a treballs i conferències de l'Asfuturs estudis sobre la ciutat. Tal semblea. El projecte serà finançat com va dir Sans Travé en la inau- per l'Ajuntament, "ja que es tracguració de l'Assemblea "tots els ta d'un fet molt important perquè estudiosos del principat volen sa- alfinalaquest llibre és el que que-

A principis de lany vinent es publicaran santCugat hom les comunicacions i ponències en un volum finançat per l'Ajuntament

Organitzadors i col·laboradors de l'Assemblea van coincidir a felicitar-se per l'èxit obtingut. FOTO: XAVI LARROSA

Recuperar I0 tiis hs futur * "Els eacadioso* són & peça cat^dai «n cl procés recuperació <fc la història Catalunya. $,ü& són els que ban fet possible que la societat ca.t&laaa es pugui reconèixer «13* mateixa". Amb aquesta contundent afirmació va resumir et conseller de cultura, Joaa. Maria Pujab, fa satisfacció per h celebració de ta 42a edició de l'assemblea intercomarcal d'estudiosos 8 Saot Cugat, una trobada qutt va qualificar d*espíèadida. En un discurs carregat de connotacions nacionalistes, Hujals va lloar el "gran paper" que ham fet els estudiosos loca&i comarcals que ban investipt diferents aspectes de ta'.ijistòria de Ca-

per tons la post t..

leoaseïl*8È*a puntuali sense el&eball cot quests $gtudio«os horit dff^íanys no cert xetiça $«& p i t de ia ', i va d Í&4iï)$QttàncÍa de "j aquest» coneixemeni futures fee»eracions ' íútar íes íaons faci k nos»*'consciència d é | \ l%j*fe va cloure la H c d'estudiosos; làgtàint J'ea&rç continu dels %miit» i a&taam: "La ceíe:t>racié d'aquestes assem ble.j s és ttft. gran monument ú h «fcjàstra memòri* col·lectiva i p||5jaÍ36& en dooo les gràcies al^le|ts eol-taboradofs 1 participes". M.C.

darà de tot això", ha recordat Aymerich. Amb el recel d'haver-se deixat moltes coses al tinter, els estudiosos presents aquest any a Sant Cugat van deixar la ciutat amb la vista fixada ja en la pròxima cita que, d'aprovar-se la petició feta per un espontani del públic, podria celebrar-se a Tarrés, un poble de les Garrigues. En qualsevol cas, la comissió permanent de les assemblees intercomarcals ja té posada la vista a l'any 2000, quan se celebrarà el 50 aniversari d'aquestes trobades. El president d'aquesta comissió, Pere Català, va anunciar la intenció de celebrar el congrés corresponent a aquell any a Martorell, primera ciutat on va fer-se una Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. A Sant Cugat, l'assemblea ha passat com un somni. La presidenta de l'Associació d'Amics de la UNESCO, Ana Domènech, es congratulava del gran èxit obtingut: "La participació ha estat extraordinària, sobretot la dels santcugatencs". Tothom va acabar molt cansat però enormement satisfet.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

<0\Rliy

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e Cerdanyola, s / n

- Q 8 1 9 Q Sant C u g a t d e l Vallés - (Barcelona)

Cultura

Ï L S ÍGHVTONS Divendres, 30 d'octubre rie 1998

Lluís Vidal. Director de FOrquestra del Lliure, que avui estrena 'Porgy and Bess' al Teatre-Audi

"Si Gershwin pogués escoltar la nostra versió, li agradaria*.99 JOSKI" MARIA M I R Ó

L'Orquestra de (lambra de! Teatre Lliure, sota la direcció de Lluís Vidal i Joan Albert Amargós, estrenarà aquesta nit al Teatre-Auditori la seva versió de Porgy andBess, la coneguda òpera de George Gershwin. No hi faltaran peces tan conegudes com SummertimeoGone, gone, gone. -Interpretar Porgy and Bess, potser la millor forma de tancar l'any del centenari del naixement de George Gershwin... - N o se si la millor, però ens va semblar una bona manera. Porgy and Bess és una de les peces capdals de la producció de Gershwin, però alhora tampoc s'acostuma a fer massa en les temporades dels teatres d'òpera. Hi ha temes arxiconeguts com Summertime però, en canvi, la visió global de l'òpera no s'ha fet. -Què heu volgut transmetre? -Es tracta d'homenatjar Gershwin. És un dels compositors amb més personalitat d'aquest segle, un dels més importants de Nord-amèrica. És un autor que ens permet entrar

en aquest camp de música oberta, on la improvisació i l'element jazzístic són importants. —Quina és la versió que n'heu fet? -La gent que vingui, que no s'esperi trobar l'òpera en el seu estat original. L'adaptació l'hem fet en Joan Albert Amargós i jo i hem agafat les cançons més emblemàtiques i representatives de l'obra, i per ferne un tractament molt a la nostra manera. -A banda de la direcció i els arranjaments, també estàs al piano i en Joan Albert Amargós combina piano i teclats. I na feinada, tot plegat. -Sí, la veritat és un tourdeforre perquè prèviament hi ha hagut la feina d'elaboració de tot el treball que és molt llarga perquè t'ocupa moltes hores. Després ve la direcció des del piano, que no és la típica que la gent imagina: allí davant seu, amb un faristol. És una direcció des del piano marcant únicament els moments imprescindibles. - I la veu escollida per a l'ocasió és la de Carme Canela. -Carme Canela és una veu prou coneguda en el món del jazz del

nostre país. És, sens dubte, una de les intèrprets vocals més sòlides i representatives de casa nostra. Penso que és la persona idònia per tractar tot aquest material. -Quan es versiona una obra tan coneguda com Porgy and Bess, es corre el perill que acabi sent niés coneguda que l'original? -Es pot donar el cas que un intèrpret, per la seva personalitat o el que sigui, acabi fent una versió que passa per damunt de l'original. - E m vénen al cap els noms d'Ella Fitzgeral i Louis Armstrong. -Jo crec que això és bo per a l'autor i l'obra, sempre que els intèrprets, per exemple, siguin de la qualitat dels que has citat. Estic segur que si Gershwin hagués sentit la versió d'aquests dos intèrprets hauria estat encantat de la vida. Tant de bo hagués pogut escoltarla i pogués escoltar la nostra versió de Porgy and Bess, que segur que li agradaria. - I ara que parlem de versions, qualsevol peça, per dolenta que sigui, és versionable? -Si, però com més bo és el material que tens a les mans, millor és el resultat.

E s p e c t a c l e s

M i cm

éfaJtfam

quan sortia dfcveaproposra dsttegDÜ legust d'un* C0S8 anWò menys valoosa, d$ sabors d'un plat jg*****9M^R^1*8 conegut. La

,:^éb

no tenen probfeines^a^J&^petí) el disseny <mt<^.%m%0*mx de modà, t és una i^Étalperquc els components d^ffapBinpanyiu, des de raao««B8tlc^%«ieatiu,finsak actor» i rçgpiptíORic, tenen c*tegoria professional per fer tat dB&que es proposin i, aqd, en et í^tttíagBí* ésfon cal àemam usa idea més de ris:, de cteattviut, de passió artística. L'adaptació de

N* II h* cap erro*, ja sé que dq8e&&eftt0mdN^&t3<fen

qual eb d&Ésffacïaís pirates incapaços de fer cap matiíeí|

fte«csiJcNp^p$&j^t^«$psi>·

bretotdsorfenetsKksie'rèse^

CENTRE DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM.

COPIES DES DE 7x10. FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

***SD.

Lluís Vidal dirigirà aquestamtelronmt FOTO CLDIDA -Una bona versió, però, pot re- E n els seus tretze anys d'edimir una mala peça? xistència ens hem centrat en la in-Es pot donar el cas que a un materpretació de música del segle XX. terial pobre o poca-cosa, si cau en Cal donar a conèixer la música del mans d'un bon músic, se li pugui nostre temps amb paràmetres de donar una altra dimensió. qualitat. Som, potser, una formació -L'orquestra del Lliure sempre atípica però, de fet, l'orquestra va s'ha preocupat per la difusió de néixer, precisament per cobrir tocompositors contemporanis. tes aquestes mancances.

H0~

Exitós amarratge d' 6 Els pirates 9 de Dagoll Dagom al Teatre-Auditori

Üei

de h GuòisM cMJ (la ;Í6^N3Ia de lot fespect** frtfymt d'acíors i actjms, foíils$ajgpts de i'escofa çre^ ^ | p q > després de tants anys de fet&ft teatíera»sieaS,interprttéliagníficament cis seus papefelpt sabftritació de Carles des&SQÍ

ïa perfecta creació* 4e Barcefó del característic de Mar í Pextraotdtaari 'Óscar Mas com a capo* ivïls, en la millor escena fepresentacr4 ott-els llargs %daüdiroents del puMtc no van ser resultat de hpksme&.

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de | en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o un P Ï C T M en APS.

J.M.M. Els pirates de Dagoll Dagom van conquerir divendres passat el públic santcugatenc, que omplia el Teatre-Auditori, on dies abans de la funció ja s'havien exhaurit les entrades. Els assistents van seguir amb atenció aquesta savoy opera de Gilbert i Sullivan que explica les aventures i desventures d'un grup de pirates que no acaben de sortir-se de cap de de les seves proeses. Miquel Fernàndez, en el paper protagonista, va destacar "la bona acollida del muntatge a Sant Cugat i també a la resta de Catalunya". Fernàndez considera que el secret és que "és un espectacle molt acolorit, amb molta gent, molt divers, amb balla-

rins, acròbates... i a més els pirates són uns personatges que agraden molt". La intervenció d'un grup de guàrdies civils, que apareixen en la segona part del muntatge, van ser dels moments més aplaudits de l'espectacle. Precisament aquest grup de personatges han estat els que han tingut millor acollida arreu on s'ha representat la funció. "A l'hora de fer l'adaptació, Bozzo va decidir que els bobbies fossin guàrdies civils i realment ha estat un encert perquè han agradat molt", explica Fernàndez. L'obra ha arribat a Sant Cugat gairebé un any després de la seva estrena, amb canvis en el repartiment com la incorporació de Rosa Serra o la substitució del cantant de Sau, Carles Sabater, per Miquel Fernàndez.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cultura

ELS 4 CAXIOVS Divendres, M' ifoctubre de I9VX

P r e m i s

La Fundació Jaume I guardona el poeta i traductor Sani Abrams

'Picapedrer en la divulgació de la literatura eatakma9 • *é$ una tasea d e picapedrer:

Reconeix la seva tasca de difusió de poetes i novel·listes catalans a l'anglès feria feina a poca poc i d e forma \M< ** JOSKP MARIA MIRÓ - Sant Cugat -

El poeta, professor i traductor santeugatenc Sam Abrams ha estat guardonat amb un dels sis premis Jaume I d'actuació cívica, dotat amb 500.000 pessetes, per la seva tasca de difusió en anglès de poetes i novel·listes catalans. " N o m ' h o esperava. Per a mi ha estat com si em caigués del cel", afirma. Aquest premi, que enguany ha arribat a la seva setzena edició, té com a objectiu reconèixer la tasca al servei de la identitat dels Països Catalans des de diferents àmbits com l'ensenyament, l'art o la cultura popular, entre altres. El poeta i traductor, que ha editat 14 volums de poesia catalana traduïda a l'anglès, s'ha mostrat agraït per aquest "reconeixament", que ell considera "una feina de pont entre dues cultures: la catalana i l'anglosaxona". Agustí Bartra, Joan Teixidó, Josep Piera, Francesc Parcerisas, Albert Ràfols-Casamada, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira o Marià M a n e n t són alguns dels noms d'autors c a t a l a n s q u e ha t r a d u ï t a l'anglès. D e moment, Abrams assegura que "la circulació encara és limitada" tot i que "s'espera que algun d'aquests autors trenqui, de la mateixa forma que en el seu m o m e n t ho van fer noms com Foix o Quim Mon-

Activitat constant Sam Abrams combina actualment la seva tasca de traductor amb la poesia i la docència. El recent guardonat amb el premi Jaume I d'actuació cívica participarà el pròxim novembre en un simposi a Gal·les (Gran Bretanya) on farà un recital de poesia catalana. La Fundació Jaume / ha premiat Sam Abrams. FOTO: ELS 4 CANTONS zó". El poeta ha destacat l'important llegat literari dels Països Catalans "on hi ha Ausiàs March, el més gran poeta d'Europa". Tot i així, Abrams reconeix la dificultat de divulgació perquè "Catalunya no té un estat que promocioni la seva obra literària".

Els altres premiats amb el guardó Jaume I d'actuació cívica són Tetnomusicòleg Artur Blasco, el rector d'Alaquas i director de la revista Saó de València, Vicent M. Cardona, el secretari d ' E s pluga de Francolí, Joan Guasch, l'empresària d'arts gràfiques i dinamitzadora cultural G e m m a

Espiral Teatre representa demà i diumenge a Valldoreix obres d'Strindberg i Dario Fo La cinquena mostra de teatre a Valldoreix arriba aquest cap de setmana al seu equador amb l'estrena de Teatre Breu a càrrec del grup Espiral Teatre. El muntatge, que es representarà al Casal de Cultura del districte, inclou les peces Amor matern i La més forta d'A. Strindberg i La mujer sola i El despertar de Dario Fo. "Són dues visions molt diferents. Les peces de Dario Fo són d'una crítica social molt ferotge i Strindberg, en canvi, és més naturalista" explica la directora del muntatge, Trini Escrihuela En total, són vuit els actors que participen en l'espectacle. "Sempre aprofundim molt en la sensibilitat dels perso-

limitada". ÀbrafH® defineix d'aquesta forma eíaeu treball de divulgació de Ja literatura eaeilana a la cultura anglosaxona. D e fet, Sam Maíum, que viu a Sant C a gat des dels 18 a»y&, ha editat ï 4 volums de poesia traduïda del català a l'anglès. Biseu treball abarca antologies monogràfiques o conjuntes. El passat desembre va publicar el seu pflmer recali de poesia, titulat CakuUtUom. Abrams ha anunçkt que ja treentiniKHi propk d e poesia, que publicarà d ' a q u í a dos o tres anys. E n

la línia de Cuktéém^milqiat aíianaque jseïfctípssàgui *fnés madur i consolidat. / j . M. M.

T r i b u n a l

La justícia obliga la Fundació Caixa de Catalunya a indemnitzar Formiguera L'entitat cultural ha anunciat que recorrerà la sentència

Els altres premiats

T e a t r

J. M. M.

Romanyà i l'animador del moviment coral català Lluís Virgili. Els premiats d'honor, que van rebre dos milions i mig de pessetes, van ser el científic Josep Amat i l'entitat Clàssics del Cristianisme.

natges. Són nusos, amb totes les seves alegries, pors i penes que surten i que el públic pot palpar", afegeix Escrihuela. L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i Espiral Teatre, organitzadors de la mostra, han fet un primer balanç positiu de l'inici d e la mostra. La companyia Atre Teatre amb Todaskijasdesu madre d'Isabel Delgado i EI verí del Teatre Ac Rodolf Sirera, el segon muntatge d'Espiral Teatre, completen el cartell d'aquesta cinquena mostra de teatre. El passat cap de setmana es van haver de suspendre les dues funcions de Kràmpack, de Jordi Sànchez, que es preveu que es representarà dins de la programació continuada que es fa al districte.

J. M. M.

La justícia ha donat la raó a l'artista santeugatenc Pere Formiguera i a Joan Fontcuberta e n la d e m a n d a q u e van presentar contra La Fundació Caixa de Catalunya pels danys prod u ï t s a la s e v a o b r a q u e s ' e x p o s a v a e n a q u e s t a sala. L'entitat cultural, però, ja ha a n u n c i a t q ü e r e c o r r e r à la sentència. Els fets es remunten a l'any 1995, quan els dos artistes van presentar el seu treball a La F u n d a c i ó Caixa d e Catalunya a Barcelona. La mostra va coincidir amb les importants inundacions q u e es van produir a la C i u t a t C o m t a l i q u e , fins i tot, van causar la mort d'una persona. L'aigua va destruir el material de l'exposició, provocant danys irreparables. L'entitat, propietària de les obres, va restaurar la instal·lació però no va informar els artistes ni va d e m a n a r - l o s la seva col·laboració. Tot i que l'obra era propietat de la Fundació, els artistes van argumentar q u e es tractava d'obres originals, q u e s'havien exposat a nombrosos museus internacionals i que van sentir-se moralment estafats. El director de la Fundació, José Luís Giménez Frontín, en canvi, assegura que es tractava de patrimoni propi i q u e es va informar els artis-

h í

El fotògraf santeugatenc Pere Formiguera. FOTO: ELS 4 CANTONS tes tot i q u e es va fer "sense p r e v i s i b l s p e r q u è , s e g o n s la presses". El director de l'entisentència, qualsevol pluja imtat també ha explicat q u e les portant a Barcelona podia proinstal·lacions on es guardava el vocar aquests efectes pel pentreball dels artistes complien d e n t del carrer on està situada les normes d e seguretat corl'esmentada Fundació. responents però q u e tot i així L e s fotografies q u e hi havia a no es van p o d e r i m p e d i r les la mostra de la Fundació corconseqüències dels aiguats. responien a la sèrie Fotogrames, La sentència condemna l'ene n q u è havien treballat contitat cultural per negligència j u n t a m e n t Joan Fontcuberta i però alhora considera, després Pere Formiguera. Els dos fotòdel corresponent peritatge dels grafs havien treballat en la maexperts, q u e el magatzem on nipulació del negatiu i el posihi havia les fotografies complia tiu per crear una obra única. les exigències legals pertinents. Bona part de la instal·lació, amb Tot i així les instal·lacions no el títol de Fauna secreta, recreestaven preparades per a ava u n g a b i n e t científic a m b aquest tipus de casos. D e fet, diversos objectes, fotografies i es tracta d ' u n a situació força vídeos.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR i>i.H.;i.ivli,.vi.iiii.i.id»ii.u.i:'i,ï:>

*^~ L A

Griful Oil, s. L.

Servei Estació GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

<*c

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

HORARI

DISON estilistes i Perruquers : Descomptes del 10 % i el 15 % en seneis de perruqueria i estètica Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10'í de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. KK dimecres un \5',i de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatüe!

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES. SELECCIÓ DE LA COL.LECCIO PERMANENT FINS AL 30 DE NOVEMBRE. Els subscriptors podeu anar-hi gratuitament. Podeu recollir les vostres entrades a la redacció.

Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19 h. al Casal de Cultura de Valldoreix. El grup de Teatre Espiral organitza la 5a. Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 31 i diumenge 1 la companyia Teatre Espiral representarà "Teatre Breu" . Els primers subscriptors del setmanari tenen 1" entrada gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.

* m&mm®. M<MiM&&fiàPTo&

Música Ball Bon Ambient

Gran *« ada Castan

Gran Orquestra : sfj' ,sV .Sr N>

" ^

***

Aquest dissabte, 31 d'octubre, 11 h nit. BALLS DE LA UNIÓ, Unió Santcugatenca. C/Anselm Clavé, 17 Entrada no socis: 2.000 ptes. per parella

^^H**

Cultura

ELS /CA1YIWS Divendres, 30 d'octubre de 1998

Música

La 1 7 a Trobada d'animadors de cant litúrgic arriba a la ciutat Els noranta cantaires feliciten els organitzadors AIJCIA.D.BI j

- Sant Cugat "Felicitats per l'organització". Aquestes van ser les paraules de més d'un dels noranta cantaires que, procedents d'arreu d e C a t a l u n y a , van assistir aquest cap de setmana a la 17a trobada d ' a n i m a d o r s de cant per a la litúrgia que en l'edició d'enguany ha tingut Sant Cugat com a capital. Aquestes trobades s'organitzen anualment durant els mesos de tardor, "amb l'objectiu d'aplegar totes aquelles persones que dirigeixen o volen dirigir a les parròquies els cants litúrgics", explica el Pare Gregori Estrada, ànima d'aquest esde-

veniment i director del cor dels monjos de Montserrat. En la trobada d ' a q u e s t cap de setmana s'han pogut reunir tots aquells amants dels cants litúrgics que durant quatre setmanes d'estiu es concentren per grups reduïts a l'Abadia de Montserrat per estudiar i aprofundir en el món del cant litúrgic. Els cantaires van arribar dissabte a la tarda al C e n t r e Borja per assajar i estudiar el repertori q u e posteriorment van cantar en el Cant de Vespres i a l'acte més esperat de dissabte a la nit, el Concert al Monestir. La nau central del Monestir d e Sant Cugat es va omplir d e gom a gom per gaudir dels

cants del seu Cor jove de Cambra, i dels de la Coral Albada de Sant Esteve de Granollers. De fet, aquest va ser l'únic acte q u e no va començar amb "una puntualitat montserratina", en p a r a u l e s d e M o n t s e r r a t Calduch, organitzadora de la Trobada, "perquè hem esperat els Estudiosos de l'Arxiu Nacional, q u e h a n v o l g u t v e n i r a aquest concert". L'himne a Sant Cugat, del Pare Ireneu Segarra, va cloure un concert que va deixar sentir les veus de totes les persones que, en processó, van caminar amb espelm e s f i n s al C l a u s t r e d e l Monestir. El segon acte important d'aq u e s t a 17a t r o b a d a va ser la

El Monestir, escenari de dos dels actes més importants de la Trobada. FOTO: 0. B. Missa S o l e m n e c e l e b r a d a al Monestir i oficiada per Mossèn Blai Blanquer. Els cants montserratins dels cantaires i la música d e l'orgue del Pare Gregori van fer q u e "el Monestir de Sant Cugat quedés transformat per un m o m e n t en el de Mont-

serrat", afirma Montserrat Calduch. A la tarda la visita a l'Arxiu Nacional de Catalunyava i l'Hora dels Adéus van acomiadar la 17a Trobada d'animadors d e cants litúrgics q u e l'any vin e n t se celebrarà a Lleida.

Cinema

Concerts

Mireia Ros enregistra els exteriors de la road movie 'Junts' al polígon de Can Sant Joan Hi intervenen Joan Vallès, Mercè Arànega i Jordi Bosch J. M. M. - Sant Cugat Sant Cugat, i més concretament el Polígon de Can Sant Joan, van convertir-se aquest dimarts i dimecres en l'escenari dels exteriors de Junts, l'últim telefilm de la directora Mireia Ros. En el rodatge, que ha anat a càrrec de la productora Fair Play ProducLa música dels holandesos omple l'Aula Magna del Conservatori. FOTO: X.L cions, hi participen els actors Joan Vallès, Elvira Quitillà, el santeugatenc Jordi Bosch i Mercè Aranaga. El telefilm s'emetrà per 9 T V 3 , tot i que encara no hi ha cap data determinada.

'L'Orquestra de la Joventut de Frísia s'acomiada de Barcelona a la nostra ciutat A.D.B

El C o n s e r v a t o r i M u n i c i p a l Victòria dels Àngels de Sant Cugat va rebre, divendres a la tarda, la visita de la "Frysk Jeugd Orkestest" (L'Orquestra de la Joventut de Frísia). Una jove orquestra holandesa que amb peces de W. A. Mozart, J.Haydn o B. Bartok, d'entre altres, va acomiadar-se de Barcelona amb un concert patrocinat per l'empresa Publicitat i Edicions. Més de 150 persones van omplir de gom a gom l'Aula Magna del Conservatori per gaudir de la música d'una orquestra que, sense ànim de lucre, vol formar joves instrumentistes d'entrelO i 21

anys, a més de divulgar la música clàssica. Els solistes catalans Xesco Grau amb la flauta travessera i Teresa Espuny amb l'arpa, van acompanyar l'Orquestra de la Joventut de Frísia en els seus tres concerts a Barcelona. Tant Grau com Espuny no van dubtar a qualificar l'experiència de molt gratificant a més de "destacar el gran nivell d'aquests joves concertistes, sobretot en els instruments de corda La "Frysk Jeugd Orkest" va néixer el 1977 gràcies a la idea i entusiasme del músic i pedagog Gerard van den Weerd, qui fins l'any passat va ser el director titular de l'orquestra, ara en mans del jove T h e o Browner.

Junts explica la peculiar història d'una parella d'avis que emprenen la seva particular aventura quan decideixen fugir de la residència on viuen. Inicialment tenen previst anar a Benidorm, però els imprevistos els portaran fins a un poble de Terol. De fet, quan escapen de la residència la protagonista creu que ha matat, accidentalment, la directora del centre i que, per això, no hi poden tornar. En el cas d'ell, però, tot i saber la veritat, no li explicarà per retenirla al màxim de temps al seu costat."Es tracta d'una road movie esbojarrada. Un Romeo i Julieta de la tercera edat, amb final feliç", explica la seva directora, Mireia Ros. El rodatge, q u e es va fer els dos dies per la tarda-nit, va obligar a tallar en diverses ocasions

el.trànsit de l'autopista A7. L'escena que va enregistrar-se a Sant Cugat correspon a una conversa dins d'un camió i també quan la parella de protagonistes es llancen a la fuga i fan autostop i els atura una camionera. Mireia Ros ja ha treballat anteriorment en altres rodatges i el seu

títol més conegut és el del llargmetratge La Afonyos, protagonitzada per l'actriu Julieta Serrano. Alguns dels actors c o m b i n e n aquest rodatge amb les funcions de teatre, com és el cas del santcugatenc Jordi Bosch que també treballa en el muntatge Fuita i en la sèrie de televisió Hermanas.

CARNICE fins el 3 de novembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sïnól SardagoRusinol, 52-Sart Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de Sa 9 Tel.

675

Cultura

ELS / C A M O N S Divendres, .10 d'octubre de 1998

M o s t r e s

Firart i P Ateneu obren una sala d'exposicions IOLANDA PÀMIES - Saat Casat -

Aprofitant l'inici de l'any pictòric, Firart va inaugurar la mostra anual amb obres dels seus artistes. I va fer-ho a l'Ateneu Santcugatenc en la que havia de ser l'obertura de la nova sala d'art que gestionen les dues entitats. Alguns petits problemes tècnics, però, van impedir que pogués estar totalment acabada; ara bé, ja va avançar que cada quinze dies es podran veure obres d'artistes diferents. De fet, actualment ja s'hi exposen els 43 quadres de socis de Firart, que

mostren tot tipus de tendències, com explicava Laura Sànchez, presidenta de l'entitat: "Hi ha figuratiu, abstracte, tècnica a l'oli, aquarel·la, pastel, mixt... de tot". Per qüestions d'espai, s'ha hagut de fer una selecció i no hi han cabut les obres de tots els socis que s'hi volien presentar. Per aquest motiu, Sànchez comenta que segurament l'any vinent demanaran formats més petits, per tal de poder-ne mostrar més. D'altra banda, la presidenta de Firart ja va avançar una novetat. I és que per Nadal organitzaran un mercat d'art a l'Ateneu, amb obres de petit format.

Teatre

Mira-sol Teatre porta a Vescenari set 'Petits contes misògins' A.D.B - Mira-sal Una estació de tren solitària, un banc, una taquilla tancada, un rellotge que deixa passar les hores...Aquest és l'esce'nari triat per la companyia Mira-sol Teatre per il·lustrar la seva particular visió del llibre Petits contes misògins de l'escriptora nord-americana Patrícia Highsmith. Una adaptació teatral que es va poder veure al Casal de Cultura de Mira-sol de divendres a diumenge i a la qual va assistir "el públic fidel de sempre", assegura Jaume Casas, actor i

P i n t u r a

Trànsit humà i urbà a l ' e x p o s i c i ó d'Andrés Hispano a La Galeria

E d i c i o n

L'alcalde presenta el llibre sobre Pobra de Josep Maria Mejan i. p.

J. M. M. - Saat Cagat -

L'artista José Hispano mostra la seva producció dels últims sis mesos a la sala d'art La Galeria. Ks tracta d'una vintena d'obres, sobre tela, paper, cartró i fusta, que parlen del trànsit dels seus personatges. "M'he volgut centrar en el paisatge, habitat per persones atemporals. És molt urbà però molt atemporal i amb el trànsit sempre present", explica l'artista. Én el treball d'Hispano predominen les figures geomètriques i els colors tristos amb una tendència als terrossos. "La utilització dels colors depèn de l'estat d'ànim del moment en què pintes", as-

segura Hispano. L'artista exposa a Sant Cugat per segona vegada i considera que a la pintura se li poden donar moltes aplicacions. "l T na cosa és que vulguis una projecció i que es respecti el teu art i l'altra viure d'això", diu. L'artista va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i va ampliar els seus coneixements a la Universitat de Belles Arts de París i a la Way Art Center de Miami. La seva obra es troba en col·leccions com el Parlament Europeu, la Col·lecció Testimoni de la Caixa, Kronenburg i Banc de Sabadell. La primera exposició individual la va fer el 1981. El seu treball es podrà veure a Sant Cugat fins al mes vinent.

, CENTRED'ESTUDtSMUStCALSIHUMA^8

VENDA D Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 5862 - Sant Cugat

director de l'obra. Els monòlegs de set actors i actrius van portar fins a l'espectador el contingut de Petits contes misògins, una obra que consta d'un total de disset contes dels quals "nosaltres n'hem triat set per qüestió de temps, a més pel fet que són els més curts, els més entenedors i variats, amb temàtiques diferents encara que amb un mateix fons", explica Jaume Casas. Uns textos curts en els quals l'autora fa un repàs dels vicis o tòpics que solen imputar-se a les dones, però exagerant certes actituds que, arribant a ser grotresques, vo-

len fer adonar l'espectador de la maldat dels tòpics, mostrant la seva ridiculesa. Amb aquesta representació, Mira-sol Teatre ha volgut fer una "aposta diferent, perquè en altres actuacions que s'han fet d'aquesta obra tot eren dones, sense escenografia, amb una llum especial, és a dir, una interpretació en comú entre totes les protagonistes. I en aquest cas nosaltres ens hem repartit els contes, un a un, entre homes i dones", assegura Casas. L'adaptació de Petits contes misògins inaugura l'últim trimestre de la temporada anual de teatre a Mira-sol. Com a pròxims projectes, els dies 20, 21 i 22 de novembre, una quarentena d'actors donaran vida a l'escenari als personatges de l'obra El castell dels tres dragons, de l'escriptor català Serafí Pitarra. I ja per Nadal, la tradicional representació de l'obra Els pastorets baixarà el teló de la temporada de Mirasol teatre 1998.

L'alcalde de la ciutat, acompanyat de l'editor, l'escriptora i l'artista, va presentar el llibre sobre l'obra de Josep Maria Mejan a la llibreria Paideia. En el transcurs de l'acte, Aymerich va recordar que l'artista "és un retratista de l'ambient quotidià i això

per a mi és sinònim de persona oberta, receptiva, amical, curiosa amb la gent i les coses que l'envolten". A més, va destacar també la importància del paisatge en l'obra d'aquest pintor que porta 20 anys vivint a la ciutat. Aquest aspecte va ser un dels que també va remarcar l'escriptora Roser Amills, autora d'aquesta biografia que ha encetat

C r í t i c a

la sèrie "El tren del Arte", de l'editorial Anuart. El responsable d'aquesta editorial, Juan Luna, va explicar que s'ha començat amb Mejan "perquè de tots és coneguda la seva capacitat artística i professional". Una obra "qué és coneguda més enllà de les nostres fronteres", va afegir Luna; motiu pel qual s'ha editat en quatre llengües.

cine

Una dona singular I.SABEL SÀEZ

Pel·lícula: Elisabeth. Director: Shekhar Lapur. Actors: Cate Blanchett, Geoffrey Rush, Joseph Fiennes. Durada: 124 minuts

venciment aquest període històric. Comença brillantment, amb la mort a la foguera de tres protestants, seguidors de la reforma d'Enric VIII. Amb aquest fet ens fa entrar de ple en les lluites i Un repartiment de luxe, que in- convulsions d'aquella època. Les clou Richard Attenborough i conspiracions, els diversos inteFanny Ardant, per a una pel·lícu- ressos de cada personatge del drala ambiciosa. Una nova (i van...) ma poden portar-nos a recordar recreació de la vida de la reina Isa- moments d'obres com el Ricard bel I d'Anglaterra durant uns anys lli, de Shakespeare. clau de la seva història, des que és Elizabeth és per sobre de tot una empresonada i a punt de ser mor- pel·lícula vital, enèrgica, com ho és ta per ordre de la seva germanastra la seva protagonista, interpretada i reina, Maria Tudor, fins que es fa per una impecable Cate Blanchett. definitivament amb el poder ab- I In personatge de gran personalitat, solut, acabant amb els seus prin- independent i rebel, que evolucipals enemics. ciona marcat per la desconfiança i les traïcions dels qui l'envolten, El director indi Shekhar Lapur, fins i tor d'aquells en qui més conconegut internacionalment per la recent La nina de los bandidos, un fia. altre retrat de dona que agafa el Elizabeth ofereix també unes poder en un món dominat pels ho- imatges de gran bellesa plàstica. mes, ha retratat amb força i con- Vestuari, ambientació, jocs de

llums, sempre creant l'atmosfera adient a l'escena. El contrast dels colors marca tant les diferentes situacions com les oposicions dins d'una mateixa escena. Per exemple quan ElizabetJi es presenta a la Cambra dels Lords per presentar la seva Acta d'Uniformitat, amb la intenció de posar ordre entre catòlics i anglicans i deixar clar que imposarà la seva voluntat. Vestida completament d'un vermell sang, es destaca com una flamarada entre el vestuari negre dels nobles anglesos i l'ambientació fosca. En pocs moments de les dues hores de metratge es trenca el ritme i la narració presenta un alt grau de fluïdesa. L'atractiu d'Elizabeth rau en el fet que hi trobem de tot: política, intriga, perill i romanticisme. La virtut és que cada tema està ben dosificat, com un bon combinat. Uns fets del segle XVI, una història vigent, una dona intemporal.

Cultura

Ï 1 S / CANTONS Divendres, 30 /Toctubre de 1'998

Exposicions

La Casa de Cultura acull una exposició per veure 'Cuba amb uns altres ulls'

Es presenta un CD dedicat a Blancafort, al Monestir

Mostra instantànies sobre les dificultats en la vida quotidiana a l'illa Amb el tftol de Cuba amb uns altres ulls, l'exposició que es pot veure des de dimecres vinent i fins al pròxim 18 de novembre, mostra les dificultats del dia a dia a l'illa després de la caigua del bloc socialista i de l'enduriment del bloqueig econòmic per part dels Estats Units. L'ONG Associació Catalana de Brigadistes de Nicaragua ha organitzat

aquesta mostra fotogràfrica a partir de les imatges que han fet els mateixos voluntaris que van participar el passat agost en aquesta experiència solidària a Cuba. A les instantànies s'hi poden veure les principals problemàtiques d'aquest moment: la preocupant situació de l'habitatge a l'Havana, la problemàtica del transport a Cuba, l'impacte so-

cial del turisme o l'efecte de la llei Helms Burton. Aquestes fotografies, però, també mostren la part més tradicional i folklòrica de l'illa Camb imatges on s'hi poden veure cerimònies religioses o la festa de celebració dels 15 anys de les noies), i també els guanys socials de la revolució, sobretot en l'àmbit de la sanitat i l'educació pública.

J. M. M.

Viure de prop una realitat llunyana

Sant Cugat <

Les fotografies d'aquesta mostra corresponen a la vida quotidiana de Cuba. En total s'exposen trenta-cinc fotografies en blanc i negre que abarquen temes tan diversos que van des del dia a dia o el seu folklore. Les imatges van acompanyades de textos explicatius. Moltes d'aquestes es van fer aquest passat estiu, quan quinze joves catalans van partiticipar durant mig mes en una brigada a l'illa, on es van fer arribar 100 quilos de medic a m e n t s , c e d i t s per Farmacèutics Mundi, i 5 caixes de material escolar, d'aportacions particulars. La mostra, d'entrada lliure, estarà oberta al públic de dilluns a diumenge de 10 del matí a 9 del vespre. Actes paral·lels Paral·lelament a l'exposició Cuba amb uns altres ulls, l'associació Catalana de Brigadistes de Nicaragua també farà el

* L'Associació Cütalaaa de Brigadistes a Nicaragua va néias^r a mitjan anys 80 per 6rtaa|ar projectes de tssoperacióamb l'Amèrica dçi centre. Le$ primeres brigades van destóaar-se al Depa«*ment deí^tagalpa de San Ramon,! fWd'aquesra localitat arribes els pmjeucs t es demana & corresponent subvenció a l*jj§encraluat, la Diputació, et ÍSSÉes català <fe toopetació 0 _ :ÍXOS ajlMtta83#?f& trfi» Una de les fotografies de l'exposició de la Casa de Cultura. FOTO: CEDIDA b d S & e s de C í ï t » * * & « 0 d l 9 9 f ic*|éj£fiM pròxim 12 de novembre una firmat quins seran els ponents. taula rodona a la Casa de CulCoincidint amb la presentatura per debatre l'actual situa- ció de l'exposició el pròxim dició socioeconòmica de l'illa. mecres, Venceremos, una briUn dels temes centrals de la gada diferent q u e aquest aceris! xerrada serà sobre com han passat estiu també va estar a litants 4$ canviat els hàbits econòmics Cuba,hi assistirà i aprofitarà c!sv< de la població després de la per vendre serigrafies de l'illa ci<5, t qui caiguda del bloc socialista. De per finançar un. nou projecte al i po: moment, encara no s'han conde solidaritat.

C r í t i c a

J. M. M.

El Monestir de Sant Cugat va ser ahir al vespre l'ecenari de la presentació d'un CD dedicat al compositor català Manel Blancafort. La presentació va anar acompanyada d'un concert a càrrec de la soprano Chantal Botanch i el pianista Joan Amils. L'actuació, dividida en tres parts, incloïa un extens repertori de Blancafort. El concert el va organitzar el Departament de Cultura de la Generalitat en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El concert i la presentació del CD en homenatge al compositor de la Garriga arriba un any després de la celebració del centenari del seu naixement. Blancafort s'ha convertit en un dels compositors catalans més coneguts d'aquest segle. Les seves primeres peces es daten vora l'any 1915, tot i que la seva producció més extensa és en anys de la Guerra Civil i la postguerra espanyola. L'estrena a París de la seva obra Parc d'atraccions, per part de Ricard Vinas, li va donar una projecció internacional. Blancafort també va fer-se conegut per les seves cançons amb acompanyament de piano o d'altres instruments, i de dos quartets de corda. L'any 1965 va guanyar el primer premi de l'Orfeó Català. Dotze anys més tard, va morir a la ciutat de Barcelona.

d ' a r t

Jardins quasi

reals

SUBSCRIVIU-VOS A

TATIANA BLANOUÉ

Lloc: Canals Galeria d'Art Autor: Josep M. Mejan Obra: Olis dl tela Dates: fins al 31 d'octubre Serà a través d'aquests espessos jardins plens de colors i de plantes que em serviré per continuar animant a tots aquells als qui agrada arriscar-se, a muntar espais culturals, a apostar per tots aquells artistes que ells creguin que valen la pena, i a lluitar contra tota aquella gent que continua creient que no calen tantes galeries en una ciutat com la nostra. Aquest diumenge vaig anar a visitar l'exposició d'en Josep Mejan, una explosió de jardins, racons plens de flors, sempre explicades a través dels colors, de les taques, de la nitidesa,

d'un dibuix fet amb la tècnica de grattage, només allí on realment el quadre ho demana, per no caure en la mediocritat. Evidentment, crec que un no pot deixar de perdre's una exposició com aquesta, una exposició que com més visites més et pots ficar en cada una de les teles, una exposició en la qual tothom que hi entra necessita aturar-se davant dels quadres uns instants per sentir que aquell espai creat és igualment per uns instants de la seva propietat. Bé, va ser aleshores quan aquells jardins, per un moment solitaris, van començar a omplirse de gent, gent que necessitava gaudir de sensacions agradables, d'olors sentides, sempre ' gràcies a la creativitat, de brises quasi tangibles en els nostres

rostres; en definitiva, sense voler-ho ens vam trobar tots plegats en un jardí immens on la tertúlia es va convertir en la principal protagonista; només ens va faltar poder fer un bon aperitiu. Potser exagero una miqueta, però amb això vull tornar, un cop més, a fer un crit a tota aquella gent que de vegades sembla que necessitin tenir-ho tot per ésser feliços, evidentment que seria fantàstic tenir-ho tot, però és fascinant pensar que a través d'una peça, d'una pintura, com en aquest cas les d'en Mejan, puguem sentir el que desitjaríem tenir. O no? Qui no l'hagi pogut veure, s'ho ha perdut, i qui encara vulgui fer-ho, sempre pot adreçar-se a la galeria.

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa :K la ( a i xa

Ék

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA El pa de cada dia

BAR GLOPS

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

BARPICCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOIBE

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala. 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó. "XÏÜ

93 692~2424~'"

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

"93~69TÓ6"5r

CÀFÉ-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 6721

Jazz Live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

Cargol llauna/ i arròs negre

CASÏNET

Cami Can Ganxet, 47

93 569 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CH6Z PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant^Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

EL PEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

93 674 1047

Brasería i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALtTT

Rambla Can Mora, 24

~93~5895ÓTT~

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 8197

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antonhplaca Barcelona

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Tel. 93 589 14 18

~93~è75 52 46

"Alfons Sata.~24~

LA PASTA BOXA

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

Sant Bonaventura, 14

93^675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 0086

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA I FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 2 6 9 7

Cuina catalana

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sani Jordi, 33-35

~93 589 14 96

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS F0RNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 31 - (La Flores!»)

Cuina casolana

LAMÜSCLERA

•

El pa de Sant Cugat

Cafetena, pizzes, menú " " "'

'i'l'

INPROSS

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. j. Sàbat Bonich Dr.). Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

«9a«747Sí*

RADIOLOGIA

• PHJW* CANOSA ÚBE> OA

PSICOLOGIA

f*S«M» - M W » * » adolescent Av. terrabtanca. i - * , Sr p »

Sant Cugat «9a*745798 93S893548

INFERMERIA

Conveni amb les prÉrKJpi* yiesd'assej " " mèdiques.

Consult. Centre Mèdic * CENTRE MÈDIC SÀBAT

èORA-M. JAUME SAURA

™«™ofiusjftolJl7

C * r * » denta* Dt a<te$-13r>t 1&.20h Po Sant Mant 2S, bel. a » . Sant Cugat

Metge capçalera

Dietètica Nutrició pKl»0MÍNÓO í ganerat, rtetàüca. OH mxnt. * » M m i dijous. hore* «omèwtwh»» et Endavatiada. 21, t o r t *

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casarïas Sintes Dr. \. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

SUTI

Fisioteràpia •SORA ROMA FERRÉ

Revisions pera armes Carnets oe conduir i esportius Certi&especiak Santiago Rusinol. 2 entse!

TELS

93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 01 47

Genatrifc Av. lòrreblanca, & * As*. S*n%Aàt Mútua, S a o » * , • - • — Mut HGC

— «88. W80

Fisioteràpia. Assístèncta ssnttàm R t e A w a a d vaà, 49. Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 4 8 72

Geriatria .GERtATRIA OM* grans «ft et

•)

Ur».«4h,*)miç«i

Atendó i comparsa a parsona»

Oftalmologia «CCMTRE m

$ALUT

Qftaímalcsra. Coi*veni «mh

m prm<^>ai» mi**» C7 $m**9SS8»510»-

Mútues

Odontologia •aJfiCARiaci Or. T W e n y H w c e * - 0 * f t

min Í 0 M I 1 •DR. FERRAN n3«ilWWlÀ Winterthur - Pfevíaaa - Aa$S*tèn<;ia sanitària Meífitiac. Francesc Moragas, 48, antr. Sa Sent Cugat

«938754853

•MARWC0£«*róCALAFí Centre MètSe Satsat Santiago nustfral.ï, entsol. <*, Sant Cugat -

« J O S E P M . FREtKEDES MstaUtae detpeu, ortefas, plan tltet «topà<Bquaa, paptomm cirargta (Jet peu. Hores a con •«oir. « 9 3 5896313 92918 8S3*

«935680000

fotsenm. ss.ia_™. _ DENTAL Ati-

Qdontalagsa generat, iMptantolPgte. pròtesis, «íorltapeoTaBia, ortodòncia, mútues. Av. HwaïlSrv ça, %*, ta. 11. Sant Cugat

V $3 673 08 03

Pedagogia, logop&Sa. Problemes llenguatge i aprenentatge Cr Wlta, 5-7,1r 2 a Sant Cugat.

«935691215

Pediatria • JOSEP M. COROM1-

« M « * # » ParttculaK » « » ? » ) S9*. • DR. LAT" ffln«d»«B, P6»tWrfeta'»<n)0(**a, «ktaritt, W * n 0 p * * t , » ' atoft», FmaeiaaíiaJNmM í-3, 3r; ^ ~

Traumatologia • ML. OOZZI 0 E U t TOUBROYO

« 9 3 874 3$ 73

quana

« CENTRE PfflCOTERÀPtADELVAtLfó

•ii«t«r»;~

« 9 3 589 4051

Pedagogia Logopèdia

Av Caigut**. » , 4 4 1 * . Sartf Cuajat

"wtW 800114$ • CENTRE DE PSJCOtOGIA C L Í N I C A Trastorn» «Taprenantetga i de la paria. Nena, adolescents i adults, Av Gat8tunys2l,3r la. Sani Cugat

í n M(rt>, í f i . !

•> BEGOHA W&AtUJNGA

Tocoginecoloqia-Obstetixia TocpgtmKi0t00tl·H0l·W^0t>rfn-

PstcDtogía, psiquistrta, togopeüa. Plaça Ot Qeflas, 5. an, 3a. Sani Cugat

UTB• C E N T R E DftHTAfc i QUIRÚRGIC Av CatsÉjiya.21,6aKas.$ajtOjgal

• "Cangurs" d'avis i nens

«33S&9 299S 93 674 80 79

tomawfetjla, tmJMIm to»g- « 8 3 « 7 4 i a S Í

•mu istumm. As*««aof*r>erit » •ftm.t#R«iw»,Qe8tío «e Re- • C L Í N I C A ^tmnmUi *. <r«Sn» fasurso» in- TRAM iot

Pedtstria. VNaliraa SBKA Mapfre tndBvallada Í 1 , 1er pis. Sant Cogat.

Podologia

Or». Awm 8 , C*K» » Oi», « B aafe&ganw» On. Uem Garcia Consultori» &fcSe( Torreblanca. V r C O Mútua <r>eçid*«t*3» M Tatt*t«*c*, JS-4V2H planta, trobat núm. 271. <geo.^aH9©S4r»Cu9»t

9*W»4$»J

PSIQUIATRIA

•Teleassistencia, servei 24 hores

m*.éammf*

elftot2 > *n»qLt«.

»93«7*»35 ,

tROt

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catatau

tre MM»»

• DRA. ANNAPUJíSETI CAtOES

Certificats de conduir i armé*. «edtóna interna, especttMs, st Santiago Rusiftof, 2, « i «

PEDIATRIA Dr. I. Barragàn Milàn

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

PedÜiU». « M m ifif«A». HWa* «jwrirflwjasRWt.Ribatattad·.

Av- T«»Ne»»ne>ta-a lt6ltr,HHKi, SantCutait

•£09£P ITKDH

1r*urn»WoB)a, ortopfeSm. A»» sf»í*«Kí<« **nrtar4«_ ^reviaaà,

•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes... •Ajuda ala llar: neteja, eria, compres, menjars... •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

• DRA. PALERM Psicologia. Anajetat, depresid, dificultats <*e relació, trastorna a i'adcfescèncca, psicoteràpia, Hores convingudes c/ Frari" casc Moragas, 25-27, 2n l a , Sant Cugat « 9 3 674 3 8 S 3 93 418 4 8 48 « INSTITUT MÈDtC

PSfCO-

• DR, PCRKIN A«A«ÍSURO

7 -Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11 -12 San! Cugat del Vallès

Cultura 49

ELS /CANTONS Divendres, 30 d'octubre de 1998

PELUQUERIA

§*©5*>*

FORMAS C / . Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

HJUfot Bar Restaurant

*í \:

Tota una tradició

*VBLM0

•CIMESA

'•?•

Menú diari, però de diumenge!!

_^i_

El diari de casa.

Yeimol

*f&>.. 16,10-16,20-20,30-22,40

El sho w de T r u m »

16,00-18,15-20,30-22.45

MMNMMNMHMNNI

Yelmo2 Crimenpeffecto

16,00-18,15-20^0-22,45

Critnen perfecte Yelrno 3

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

16,00 -18,15 > 20,30 - 22,50 -: 17.15-2a00-22.50

Carrer Sant Antoni, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès

Yefmo4 BahowdeTrowan

16,10-18,20-20,20-22,30

Dos vtdas en un irstsate 16,00-18,15 -20,30 -22,45 Yeímo 5

Sessions golfes de dissabte

Elftombrequesusui

16.00-17,15-22^0

Yeímo6

Sant Cugat 1 80,45

•20,30,-22,50

Eltoro/A los que amari

2 BfiG MACx 500

^mo7 Hzo Halloweert

01,00

* J I ? I M W I ( ¥ W Ï J ( a*^^% I w V W f

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 "-"^•iSiWiii

•

li—irii-^in ulli i JJJIILJIJ.LJJLJU -Tiriinr

.L.JLL

\felmo8 00,45

Ei SttXXiOA «XtaSnl

Com si ros de tota la vida

P ^ e n o s guerrerof^ 16,00 - 1%18 » j M f f i > 22^45 Ye!mo9

la xocolata... jf*fí%. •Is entrepans... -ffvff*

00^0

: . % •

Unromancemuypli^asQ

17,18-19,45-22,50

* DISSABTES VARJAitPARi DE L'ÜOliA SESSIÓ

• I cafè... f H * H les pastes... <th*h. el suís... fh4h>

nmmms

'Endiumenges i f e s É i sessions mad^alsaies

» I A ME Í'ÍSPECTIIOIIR

TPARADA

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

• CUINA CATALANA

TPíf^lNj ÍH&A tf f

• SERVEI DE CARTA I MENÚ J L Xsaa^JL NI JLJ&Km • TANCAT DILLUNS NIT — — — ^ ^ ^ —

II Pl. Barcelona ÜTel. 93 675 52 46

I —

CUGAT

ESTRENA

ESTRENA TTM

, C A J| \

DOSJ HHLIKÍ

Ç/hramaHtilVttiSW. * °'

SALA 2:16,00-18,15-20,30-22,45 GOLFA:01,00 13ANYS

Dia de l'espectador

Carnet Jove

Ca,n8

i£e2Sídjan, universitari

nmanii

GOLFA EN V.O.S.E. §^

"^^p*^

^*@

J/F

SALA 1:16,10-18,20-20,30-22,40 13 ANYS

fltaft

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

http://www.cinesa.es

2a SETMANA

Sant Cugat Centre Comercial

| Planta alta. W . M 674 46 54 •

CINESH SF

T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 I t

2a SETMANA

arklng i. gram

RAMBLA C A N MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

aiSAlMT ®i

m Q

ÍWM 9 Me DomkTfi celebra n b nosaltres ,S-3=. el 30 aniversari ddNgMV

BBHi

SALA3:16^0-18,10-20^0-22,00 GOLFA: 00,45 13ANYS

s s a

...X2C.ÍL anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Fteservaper telèfon

MIIMIIIUBIIK

nannmt

' HIWMI

ï,

el show d e T l " ^ " * ^ .

S A U 4:16,10-18,20-20,20-22,30 GOLFA:00,50 APTA

Venda les 24 h. als SenriCaixa

SALA 1:00,45

ïM Q rS Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit "

Sessions numerades

?üfe£er ^J*S&2i.* 902-33 32 31

50 Cultura

EL54CAIVro!NS Divendres, 30 d'octubre de 1998 4 í

R A D I O

91 Pasta Fullada De dilluns a divendres • D e 13.00 ha 14.00 h • De 7.(K) h a 8.00 h Avant-matx El despertador, amb Salva Vallvé • D e 14.00 ha 15.00 h • De 8.00 ha 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00 h trevista, amb Jofre Llombart Cotton Club, amb David Villena • De 10.30 ha 13.00 h La revista, el maga/.ine de Vanessa Raja • D e 17.00 ha 18.30 h l'estrena • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: f informatiu, editat per • D e 18.30 ha 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero Josep M. Miró • D e 19.00 ha 21.00 h • De 13.50 ha H.OOh Buc d'assaig, amb Carles Roca Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 21.00 ha 22.00 h • D e 14.00 h a 18.(K)h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.00 ha 20.00 h Diumenge Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor V.esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 21.00 ha 22.00 h l'estrena (dilluns), Pasta L'ullada (di- FJ racó de la poesia marts), Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa 1" edició (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De 10.00 ha 11.00 h Nostra dansa El que queda del dia, amb Joan Vallvé • D e 11.00 ha 12.00 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. PallisMad time, amb Núria Bonvehí. sa • De 23.00 h a 24.00 h divendres) • D e 12.00 ha 13.30 h Vallès sense fronteres. Roda a"amics • De 24.00 h a 24.35 h • D e 13.30ha H.OOh l'esportiu (repetició) Esport en marxa 2" edició • De 24.35 h a 7.00 h • D e 14.00 ha 16.00 h Música al teu costat Tal com érem, amb J.M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00 h Dissabte Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 9.00 h a 10.00 h • D e 19.00 ha 21.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 10.00 ha 11.00 h • D e 21.00 ha 22.0 h '//ramilles, el cornuts Esport en marxa 3" edició • De 11.00 ha 13.00 h

Celebrar

la castanyada

p r o p o s t a

I la diada de Tots

Sants

Aquest cap de setmana el municipi es vestirà de festes per celebrar la castanyada. Comerços, entitats, centres cívics i fins i tot les escoles han planificat diverses festes perquè els menuts s'ho passin d'allò més bé en aquesta diada que generalment marca l'inici del fred. Els que visquin al centre, dissabte podran gaudir de l'animació que es farà a la plaça d'Octavià i que anirà a càrrec del grup Toc de Xarel·lo. Als districtes, però, també s'hi faran diverses activitats. A les Planes hi haurà animació de carrer a la tarda i ball de castanyada a la nit, a Mira-sol han organitzat un sopar de carmanyola, amb castanyada i ball inclosos i, a la Floresta han preparat una exhibició de dansa per animar la tarda i un concert amb ball per a la nit. Tots els actes es faran demà a la tarda i estan oberts a tots aquells que vulguin aprofitar l'ocasió per passar-s'ho d'allò més bé. •' T ·0'«· 'SVWGWW·mtoQWOWAI

Exposicions SALES MUNICIPALS

•Retaules de memòria, de Michel Goday. Al Claustre del Monestir. Fins a 1*11 de novembre.

DIVENDRES

Org.: Ajustaíse&tde Sara Ougat.

ACTES D * CELEBRACIÓ DE LA

DÍSSABTE

Gran de Mira-sol * Animació amb la Companyia de carrer Xip Xapv * ExhibicÈS de dansa i aeíuació del grup Nícoriph de ia Floresta. Org: AV de Ja Floresta. AEC fe • Festa i atúiaacio amb Toc de Xarel·lo. A les

• Sopar de carmanyola, castanyada i bali A

MK Casal CaJturai de Mita-sol. Org: Col·lecta» de<3ear

17.30 h. PI. Crea d'e» Btau. Grg: Ajuntament ï ï

Després, concert* ball À partir de les 1&G9 h. i l'Ajuntament. a Octavia. Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Ball de Castanyada. A tes 22.00 hores, l^okal dels $sm de les Planes. Org.: Gmp de joves de les Planes

5a TROBADA DE TEATRE A Vi • Obres d'August Strindberg i de Dario F a Coi A les 22.30 hores al Casat de Cultura de VaUdoreàt^

Ckup de Teatre Ksp«ai.

VISITES GUIADES AL MONESTIR DE SAST CUGAT • Tots els dissabtes, 3 visites 1 a a ies 10.15,2a a les 11,38,3a a les 12.45. Al Monestir de Sant Cugat. Fins al 31 de desembre.

DIUMENGE

CELEBRACIONS RELIGIOSES 'lotestant de Valldoreix. L'Església Protestant es reuràa ílnè *Acte de col·locació de la primera pedra de V que $&$!& abans del proper estiu i constarà d'un total de 350 ra2* ara al Centre Borja. La construcció es preveu ran i Clua) A les ÏZ hores. Lloc: c/ Brollador, s/n (davant

•Cuba amb altres ulls. Recull de fotografies sobre Cuba A la Casà de Cultura. Fins al 14 de Novembre. •Observar i Mirar. Dibuixos naturalistes de Joaquim Conca. A la Casa de Cultura. Fins al 15 de Novembre. •Francesc Marruecos, olis. A la Casa de Cultura. Kins al 29 de novembre. •Espectre, de Josepa Alvaro. Escola Municipal d'Art. Fins al 27 de Novembre SALES PRIVADES

•\osep M. Mejan, pintures. Retrospectiva i obra recent, A Canals Galeria d'Art. Fins al 31 d'octubre. Centre Cultural

Sa. TROBADA DE TEATRE A VALLDOREIX •Obres d' \ugust Strindberg i de Dario Fo. Compan> ia: Grup de Teatre Espiral. A les 19.(K > hores al Casal de Cultura de Valkl< >reix.

•Porgy &Bess, de George Gershwin. Orquestra de Cambra Teatre Lliure, amb 13 músics i cantant solista.Divendres 30 d'octubre a les 10 del vespre.

CURS.DE CATALÀ BÀSIC ORAL DILU'NS

•Dilluns de 19.00 a 21,00 h. Ateneu Santcugatcnc (PI. Pep Ventura, I). Fins al 30 de juny.

•ItDansa. Espectacle coreogràfic a càrrec de ballarins professionals. Divendres 6 de novembre a les 10 del vespre.

Cultura 51

E L S 4 C A N I W B Divendres, 30 d'octubre de 1998 •J-'K4

S A N T O R A L

TELÈFONS D'JNTERES Ajuritamom

935892288

Bombers Soterra

936828680

VWdwfoípteKia

9367411 tt

Qrua

936743371

BorfltarsRubí-SattCsigaf 938999080

Aigües La Ftoresía

936742089

935891122

AAPPiWMfc-SOl

9367420»

CAP urgències

935894455

M w v « g e Carme i*a-soi 936741003

Casada Cultura

935891382

085

Bombers General&at

CAP

Centre Social i Sanitari LF 935897800

MWSasl,tó»Mir*a)l

93674718»

AAPPíWVaïdoro*

936742197

Casal Wskaix.

4Í674 « 9 9

AAPPÏWC. Montserrat V«198«7421 05

cmmdtGts

U 725 29 44

AAPPWCa*M*j*VaS.

Centre Cívic ta Horesta

935899647

MPtop,ÍVB*sUFloresfe 936742089

Cant» CWic tes Wanes

9357555 05

MWAfcuaftogaíaFk*.

936745129

935892018

As&CoftSuiïftfors

932684567

BWpaprtwaí

935893080

CasaiCuKurafMirs-ai

Cinemes St. Cugat (Resef.; 93 589 0641 Correus

93874 7096

Creu Roja Sant Cugat

936741234

Creu Roja Vaïdorea

936742459

Dispensari La Floresta

936747615

Ent Municipal Descentrant 936742719 ENHER flubf

93 8991892

FECSA (atenció al dient)

9D0737373

FECSA (avaries)

900747474

tnformactoFGC

93 2051515

Funerària

93 5895552

6. Civii (Mira-sol)

93674 2379

Hisenda

93 5891155

Jutjat

93 6746896

Parròquia St PereOctavià 936741163 Parròquia U s Planes

932047503

Parròquia Valldoreix

93 6740569

Greenpeace

336745049

Divendres 3 0 • Sant Marcel i Santa Eutròpia Dissabte 3 1 • Sant Alfons Rodríguez i santa Lucil-la Diumenge 1 • Tots Sants Dilluns 2 • Commemoració dels Fidels Difunts. Dimarts 3 • Santa Sílvia i Sant Ermengol Dimecres A • Sant Carles Borromeu Dijous 5 • Zacaries i santa Elisabet Divendres 6 • Sant Sever i Lleonard

935891212

H.Vaíd'Heteon

934272000

H. Sant Joan de Déu

932034000

Unitat Coronària

932481040

l é i de l'Esperança

934144848

•y,fÇ~>

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX •tnformactói inscripcions: De dimarts a divendres, <f11a13h.icte17a18h

Tel i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura . de Valldoreix).

• Dissabte 31 d'octubre, a les 22.30 h. M O S T R A D E TEATRE. T E A T R E B R E U de J.August Strindberg i Dario Fo. Al Casal deCultura de Valldoreix. Org.:Teatre Espiral. Col.: EMDValldoreix. ' D i u m e n g e I de n o v e m b r e , a les 19.00 h.V M O S T R A D E T E A T R E . T E A T R E B R E U de J.August Strindberg i Dario Fo. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: Teatre Espiral. Col.: EMDValldoreix. • Dissabte 7 de n o v e m b r e , a les 22.30 h. V M O S T R A D E

(91)5434704

H. Genera) de Catalunya

fy-

T E A T R E . ' T O D A S L A S HIJAS DE S U M A D R E " , d'Isabel Hidalgo amb el grup de Atre teatre. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Espiral. Col.: EMD Valldoreix. • D i u m e n g e 8 de n o v e m b r e , a les 19.00 h.V M O S T R A D E T E A T R E . " T O D A S L A S HIJAS DE S U M A D R E " , d'Isabel Hidalgo amb el grup de Atre teatre. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Espiral. Col.: EMDValldoreix.

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

9447850 00

Informació RENFE

934900202

Informació Port

9331887 50

OMIC

935893188

PoScM; Torreblanca

935891888

PROMUSA

935891732

• D i u m e n g e 8 d e n o v e m b r e , a les 12.00 h. E S P E C T A C L E I N F A N T I L - P A L L A S S O S amb Jeff Bradley. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: EMDValldoreix. Col.: EMDValldoreix.

i:rl;f::iirïiffi;i;r, ASDI

938753503

Arxiu Gavin

9387425 70

Casal d'Avis SC

935991638

Llar d'Aws Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

936745396

Coral de la Unió

938741006

Esbart Sant Cugat

93 675 26 52

Tot Sant Cugat

938748661

GrupSup,tmmígFai>ts

936749314

Radio Sant Cugat

938755959

Ets4Çantons

935896282

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de PoScia 93674 7858 Urgències

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

091

Policia Municipal i Prot. Crvü

092

Pol. Municipal (VaSdoreix)

908795125

Comissaria de Policia

936747612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

93 5894422

Repsol-Butà

938741580

Sant Cugat Comerç

93 6740322

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA

HORARI AUTOBUSOS

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: O6.00h-O7.00h-O8.00h i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'úitim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'úitim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Seda. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cala hora fins ates21.40h. L'úitim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a (es 21,40h. L'úftim servei finalitza et seu recorregut a.l'estaeió de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St, Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, MasJsmr.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a $0rtida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festiu*. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h. Recorregut. F. Cafcrn, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Placa Centre, La Horesta, F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA -Dies femers. 1a scÉBda: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada horafinsa les 22.25h, -Dissabtes i festjusyfa sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feíners)

IA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners, 1 a sortida: Q6.23t>06.53h i ais 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i és 23 i 53 minuts de cadatora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estaci6 FOC.

*mMW&mmmfflmm&:

i feiners, 1a sortida: 05.15-0540 i als 40 minuts de cada hora fins a fes 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i Q6.10h i als 10 minuts de cada horafinsales 22.1 Oh. -Diumenges i festes» ta sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addkJons]|a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

.CELONA-SANT CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: QS.O5lv06.35h i als 05 i 35 minuts desada hora finsa tes 22.35h. -Dies feiners. ta sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O9.Ü5h-09.35h i ais 05 i 35 mfeïufs ds cada hora fins ates22.35h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 rrÉaifes de cada hora fins a tes 21.45h. Recorregut. Saní Domènec, CAP, Sant Frmcésc, Plaça Ce», Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i fesBus.1a sortida- 06.45h i ais 45 rflinuts de cada hora fins ales 21.45h, FGC, Colomer, Sant Domènec: -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS4CANTONS

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT I

* Divendres, 30 d'octubre de 1998

VALIES

M'acuso

Josep Antoni Teixidó. President de rAssociació Catalana de Metges de Capçalera

Tenir un títol i treballar no ho és tot" taràs tres dies i no se t'acaba d'anar. Tot i així, crec que el més important és tenir confiança en el professional que et tracta i valorar què et convé. - D'aquí a quatre dies es posa a la venda el Viagra però ja ens anuncien que hi ha una pastilla contra la timidesa, i que aviat en sortirà una contra l'obesitat. Els interessos comercials sembla que no estan gaire per la línia de la prevenció, sinó per la de solucions ràpides...

MARTA FALGUERA

Va néixer a Barcelona però, des de fa onze anys, viu a Sant Cugat. T é tres filles i comparteix professió amb la seva dona, a qui va conèixer a la facultat. Li apassionen els còmics i la il·lustració gràfica en general i, probablement per defecte professional, col·lecciona reproduccions d'ambulàncies en miniatura. S'ha marcat com a objectiu recuperar, en la mesura del que li sigui possible, la figura del metge de família i restablir les relacions entre metges i pacients. Tot i que el que més li agrada de la seva feina és el contacte amb la gent, ha hagut de reduir les hores de visita a dos dies perquè des de fa un any i mig és president de l'Associació catalana de metges de capçalera, l'equivalent a Catalunya del SEMERGEN, la "Sociedad espanola de medicina rural y generalista". - Per què e» va crear l'Associació de metges de capçalera? - Per aglutinar interessos. Dediquem bona part dels nostres esforços a facilitar informació als metges en actiu, perquè un metge està en constant formació. Tenir un títol i treballar no ho és tot. No pots deixar mai d'estudiar. A l'Associació ens dediquem a recollir la informació i fer-la arribar als metges de manera que, d'una banda, es beneficia la professió i, de l'altra, oferim a la societat la garantia que els metges que els atenen estan al dia de les novetats. - El ciutadà està molest perquè esbandiu massa ràpid les visites... - Sí, però això és una conseqüència de les condicions en què treballem. Quan has de veure moltes persones en un dia, és lògic que no les atenguis ni amb el temps necessari per establir una relació de confiança ni amb l'humor que voldries perquè només sents parlar de problemes. - Tornarà el metge de família de tota la vida?

- Són els avenços de la farmacologia. La farmàcia té una línia de treball preventiu però en té una altra de rendibilitat, que satisfà la pressa de la gent per solucionar una sèrie de problemes als quals la mateixa societat dóna massa importància. La nostra obligació, com a metges, és informar, advertir i fer entendre a la gent que el Teixidó voldria recuperar la figura del metge de capçalera. E: X. LARROSA pacient és l'únic responsable de la seva salut i que s'ha d'aspirar a viul'escoltés i que li donés una res- Sí, i ens esforcem per recuperarre millor, però no per sobre de les posta global al seu malestar i, en la. De fet, d'un temps ençà, hem possibilitats d'un mateix. aquest sentit, les medicines altervist que la gent toma a venir al metnatives han guanyat terreny. ge a explicar els seus problemes - Tindrem algun dia un servei púperquè ja no té ningú amb qui fer- Són antagòniques, amb la meblic de salut equivalent al de les ho. Et v é n e n a veure per una dicina occidental? mútues i sense haver de pagar per molèstia estomacal i t'acaben ex- No. Fins i tot es poden compleduplicat? plicant la seva vida i, moltes vegamentar. Hi ha casos, com en una - És molt difícil, perquè depèn de des, t ' a d o n e s infecció, en què la voluntat política i social per depenso que el micidir renunciar a una altra cosa per que aquell mallor remei és l'aninvertir una quantitat molt imporlestar li ve protant de diners en un projecte d'atibiòtic i, seguravocat per una questa magnitud. A Catalunya, com acumulació de a qüestió històrica, el mutualisme tensió. Llavors un a l t r e ci us d e m e sempre ha tingut molta força i acli has de dedicar Jg fa sanitatpÚMka ü P " tualment conviuen perfectament temps i paciènC /"• " dicina s'hi oposaels dos sistemes. da perquè vagi òant LiUgat ria. En canvi, he - l a Sant Cugat tenim prou serconfiant en tu, :«a^B«í . de reconèixer que vei d'atenció sanitària pública? et sigui fidel i ""íf8BHBP?',-'« hi ha certes patologies per a les quals la medicina - En general està prou coberta, en vingui a veure't regularment. L'il'assistència primària, però si paloccidental no té cap solució a curt deal seria fer un seguiment dels papes el que diu la gent, el poble, hi termini i altres medicines sí. Per cients a tot nivell. Hem fet la meha mancances que en els darrers exemple, si et fa mal l'esquena, el dicina molt científica, i és bo, però anys s'han fet més evidents degut primer que vols és fer desaparèixer li hem de trobar la vessant humana a l'increment d'habitants i, per tant, el dolor i després ja veuràs si et ve per lligar-la amb la ciència. d'usuaris d'aquest servei mèdic. d'una desviació o de males postu- Les medicines alternatives s'han Potser és el moment de plantejarres o del que sigui. Amb l'acupunaprofitat d'aquesta circumstànse una ampliació dels recursos satura pots tallar radicalment el paticia? nitaris de Sant Cugat, amb vista al ment i, amb un tractament a base - Sí, jo crec que sí. Perquè la gent, futur, per completar l'actual oferta. d'antiinflamatoris, potser t'hi escom és normal, ha buscat algú que

"És el moment de plantejar-se una ampliació dels recursos ™ZLo™\ d""

v aü

I O R D I CASAS

M'acuso de somniar en un Sant C u g a t creixent de forma dosificada, equilibrada, sostenible i digerible. M'acuso de no e n t e n d r e l'elevat nivell de consens assolit e n t r e tècnics, polítics (una bona part d'ells) i constructors sobre la b o n d a t d e l'actual m o d e l d e c i u t a t . M ' a c u s o de tenir la sensació d e n o h a v e r fet p r o u , q u a n vaig ocupar un càrrec públic, p e r q ü e s t i o n a r el m o d e l d e c r e i x e m e n t q u e s'estava imposant. M'acuso de no albirar una alternativa (almenys a curt termini) q u e aporti m e nors dosis d'exclusió social (i municipal). M'acuso de no ent e n d r e per q u è s'insisteix en la n e c e s s i t a t de l i b e r a l i t z a r l'ús del sòl a m b l ' a r g u m e n t q u e és un e l e m e n t d'abaratim e n t del preu de l'habitatge, quan està a b a s t a m e n t demostrat, almenys a casa nostra, q u e això no és així. M'acuso de ser a b s o l u t a m e n t insensible envers aquells que necessiten, per tal de realitzar les seves fantasies de cons u m d ' a l t standing, q u e els construeixin cases d e 75/100 milions d e pessetes. M'acuso d e veure com un e l e m e n t de progrés q u e se'ns condemni a tots a viure en uns 90 m e t r e s quadrats, si aquest ha de ser el p r e u a pagar per tal q u e els joves (i els no tan joves) puguin disposar d ' u n espai vital q u e superi els 15 metres quadrats (a tot estirar) q u e se'ls reserva, com a única alternativa, a casa dels seus progenitors. M'acuso d e començar a v e u r e a m b bons uns ulls els edificis d e sis i set p l a n t e s , després d'haver acostumat la meva vista d u r a n t anys a un paisatge monolític de planta baixa i dos pisos. M ' a c u s o d ' h a v e r assistit a la c o n c e n tració convocada per la Plataforma Torre N e g r a contra la urbanització d e la Costa del Golf ( p e r q u è t a m b é és Torre Negra, q u è carall!). M'acuso d e no e n t e n d r e a q u e s t a o b sessió d e l'actual e q u i p de govern per programar, per tal d e deixar-ho tot (urbanísticament p a r l a n t ) atado y bien atado. M ' a c u s o de...

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs IJT··II i » M M ^ * tffl