Diari de Sant Cugat 261 by Premsa Local Sant Cugat

CINC RELIGIONS CONVIUEN A SANT CUGAT EN BONA HARMONIA PERÒ AMB INDIFERÈNCIA

PÀGINES 3 A7

OS4CANT01N3

Divendres. 6 de uiriemhre de l'J')S

Núm. 261 Any 17

225 ptes.

El "diari" de Sant Cugat SUMARI Les Planes demana millores urbanístiques, sanitàries i de serveis en el Consell de Districte Pàgina í

El 63% dels ciutadans protegiria tot els espais de Sant Cugat que encara no s'han urbanitzat Pàgina 14

Les O N G demanen que Sant Cugat es mobilitzi per pal·liar els efectes de l'huracà Mitch Pàgina 19

La Festa de Tardor reivindica la importància de les associacions veïnals El debat d'aquest vespre, les paradetes de diumenge i el lliurament de premis de la Marxa seran alguns dels actes destacats Pàgina 20

El Patí Hoquei S a n t Cugat " A " , imbatible, continua liderant la taula classificatòria

Les restes del Casino de la Floresta, font de conflictes

Pàgina 34

L'Esbart estrenarà Terra Baixa al Teatre-Auditori el pròxim mes de m a r ç Pàgina 43

en la compra de

per

LLENYA o CARBÓ a la benzinera

Elglamour d'altres èpoques ha quedat nduït a una estructura patètica plena de brutícia. FOTO: XAVI LARROSA

Griful Oil, S.L.

ServdE«ució

Pàgina 16 PERQUÈ CREDO SA... DONA-LI PA

ES NATURAL!! VALLÈS PA, S. A. Monestir, 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès

AmM$H^/JBKBK&Fo~$~ínclott^l suplement juveTuTSecundèria i la fitxa 3 del col·leccionable Collserola pels 4 cantons

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

Després d'anys de queixes, rAjuntament comença a elaborar informes per trobar-hi una solució

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR GrifulOil,s.L. Servei E s t a c i ó MODA I N F A N T I L

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

NENS: 15% en tots els articles i de regal una bonica gorra (per una compra superior a 3.000ptes.) Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

FUNDACIÓ ANTONI TAPIES. t i

( í. %

son

SELECCIÓ DE LA COL·LECCIÓ PERMANENT DEL GRAN ARTISTA BARCELONÍ. FINS AL 30 DE NOVEMBRE. Els subscriptors podeu anar-hi gratuitament. Podeu recollir les vostres entrades a la redacció.

DISON Estilistes i Perruquers :

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un l()9r de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un \5r/c de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

KLSFJt \ \ OV»

CINES A: Sessions golfes de franc L A

C A R

LA CARPA: Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19 h. al Casal de Cultura de Valldoreix. El grup de Teatre Espiral organitza la 5a. Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 31 i diumenge 1 la companyia Teatre Espiral representarà "Teatre Breu". Els primers subscriptors del setmanari tenen l'entrada gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.

lexid<K>ptica ÒPTICA TEXIDÓ Examen visual gratuït Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

També podeu trobar interessants descomptes a Òptiques Texidó, Esports Sant Cugat, Ega mobles, Veterino Mascota Perruqueria Taboada, Deriva editorial, Escola de Música Montserrat Calduch

_x d-ELS n CANTONS i rebre

Voldria fer-me Subscriptor gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R Nom Tel Adreça Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte, corrent Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82

EIS4CANTONS ^^^^»

El tema de la

hetmana Divendres,fide iiovemhre íit IWH

R e l i g i o n s

S a n í

C u g a t

Creences que conviuen cada dia Hi ha una divisió d'opinions sobre la salut de les religions a la ciutat Ingredients: 51.157 habitants. Preparació: Se n'agafen un bon feix, que són catòlics, i es divideix els que queden entre testimonis de Jehovà, protestants i islàmics. Es barreja tot amb monestirs, esglésies, locals i mesquites d'altres ciutats i al final hi afegim paraules de teòlegs, sociòlegs, capellans i rep r e s e n t a n t s de c a d a una d ' a q u e s t e s religions. S'ha de deixar reposar durant seGLÒRIA FRANCOLÍ

-Sant Cugat -

La major part dels santcugatencs creients són catòlics. I també n'hi ha que no creuen en cap religió. Davant el desencant de tot un teòleg i la il·lusió d'un catòlic practicant creient i convençut, també trobem qui va a missa per obligació, qui només s'hi presenta en dies importants i qui visita l'església quan fa la comunió, es confirma o bé es casa. Durant segles i segles la religió ha estat la base de moltes civilitzacions. El poder que fins fa menys d'un segle detentaven els eclesiàstics ara el conserven només en uns sectors de la societat.

gles, dècades i anys fins que sigui del tot compacte. Passat el temps s'intenta amassar i donar-li forma ecumènica, integradora, aconseguint harmonia entre tots els ingredients. Un cop a taula el respecte és l'amfitrió, la tolerància és el comensal i els ganivets, forquilles i culleres, el pont entre un í altre. Es tracta d'un producte entre dolç i salat, àcid i agre, ple de grànuls de colors.

El pare Borràs, teòleg del Centre Borja, explica la pèrdua d'aquesta primacia constatant que "al costat de l'església catòlica i cristiana hi ha 10.000 succedanis més, com ara les oracions orientals i tot un món de grups de rock, cine i bicicleta que fan competència deslleial a una església que actualment no sap transmetre les riqueses de l'evangeli". D'altra banda, els que durant molt temps no han combregat amb el que predicava l'església catòlica cristiana, i aquí parlem de creients d'altres religions, des de fa més de 20 anys ja tenen les seves conviccions legalitzades. L'exemple el trobem en la FEDERE, federació d'en-

titats religioses evangelistes que va començar a tractar amb l'Estat a partir de 1976, fet que ha facilitat a tots aquests grups poder ser conseqüents amb les seves creences sense haver d'amagar-se. Davant d'aquesta panoràmica el pare Borràs assegura que en aquests moments s'està vivint "la situació més difícil de les religions occidentals". Es mostra sorprès per la força de convicció amb què s'actua des del món islàmic i lamenta la falta de seguretat en la majoria dels catòlics cristians. El teòleg, tot i amb això, recorda l'existència de diferents grups dins els catòlics compromesos del tot, però "minoritaris".

L<>s principals re ligions practicades a la ciutat QUINA RELIGIÓ? CATÒLICA

,' TgSTflVÍGMiS DE JEHOVA

\ PROTESTANT EVAhíOtUCA '

ISLÀMICA

0UANTS CREIENTS? j

QHES REUNEIXEN?

A LA OEMARCACÍÓ TEftïUTOÏtlÀL SÒfí

MONESTIR! ALTRES Í^JfíTS DELS BARRIS

ENTRE io$ 1150

\ QTÍTAT (^SmlútftspaiA, 11

UN CENTENAR

CfcNTSE SOÉtJA

VmmtwmrEm

&¥®>VmmmA,6

TítENTA-UN FROtTOREs'

Una practicant convençuda, d'altra banda, no combrega gens amb aquestes idees i es mostra convençuda de la força que en aquests moments té la religió a la ciutat. Segons ella, hi ha moltíssima activitat i gent molt compromesa amb l'església i amb les seves creences. Sigui com si-

gui, arreu se senten cants ecumènics, de convivència entre totes aquestes manifestacions religioses. El pare Borràs assegura que l'únic ecumenisme vàlid és "el camí cap a una unitat que no és uniformitat" i potser aquí és on comencen les discrepàncies.

Setmana

ELS 4CANITJNS Dnrmlm. 6 de novembre de i 998

E v a n g è l i c s

I s l à m i c s

Sant Cugat és de les ciutats d e la comarca amb menys musulmans Vallès Sense Fronteres els agrupa però no és un lloc de culte G. F. - Sant Cugat -

Es una església iibeitn u tothom i plena de gent, amb molta alegria i empenti/ E: X.L.

Els primers evangèlics de Sant Cugat fa 2 0 anys que practiquen les seves creences G. F. - Saat Cugat •

La primera església no catòlica q u e va instal·lar-se al terme municipal de Sant C u g a t van ser els evangèlics. D u r a n t 2 anys a q u e s t a c o m u n i t a t religiosa es reunia a la Floresta, però ja en fa 18 q u e es troben al mig del nucli urbà, a la plaça P e p Ventura n ú m . 6, al bell mig de la ciutat. "El fet de ser els primers - e x plica Una H e r b a g c , actual pastora d ' a q u e s t m o v i m e n t volia dir q u e d i n s el n o s t r e m o v i m e n t podia unir-s'hi tothom q u e no c o m b r e g u é s a m b l'església catòlica. A m b el t e m p s s'han creat altres organitzacions del nostre estil, però nosaltres ja ens hem q u e dat a m b el n o m " . A q u e s t a església la conform e n 32 m e m b r e s a d u l t s als quals cal sumar els amics, fills i simpatitzants de la congregació. Sant Cugat és la ciutat on es r e u n e i x e n els seguidors d'aquesta religió, però gairebé tots viuen als districtes de la

ciutat o a Rubí. l ' n a H e r b a gc, pastora i t a m b é llicenciada en teologia, explica que les seves funcions - e s refereix al culte r e l i g i ó s - són d ' o r a c i ó espontània, tothom hi participa. D u r a n t els primers 45 m i n u t s s ' e s t u d i a la Bíblia i a c o n t i nuació v é n e n els comentaris i preguntes dels assistents". Els avangèlics n e g u e n l'existència d'un ésser q u e sigui mitjancer e n t r e D é u i el poble i C Q n s i d e r e n q u e t o t h o m és prou vàlid per i n t e r p r e t a r la Bíblia p e r ell m a t e i x . T o t i a m b això, l'estudi d'aquest llibre sagrat dura 9 anys. durant els quals les persones més exp e r t e s i n t e r p r e t e n segons els seus estudis q u è volen dir les paraules de D é u . L'Església no catòlica més antiga de Sant C u g a t celebrarà el seu aniversari el proper 29 d e n o v e m b r e . Els actes previstos p e r festejar a q u e s t e s d u e s d è c a d e s d e r e u n i ó són oberts a tothom i constaran d'una cerimònia "plena de música i poesia, com les de

Nadal".

ANOAUJÜTl N. s 71

5/ Ué. cteseà Se c|in:;ctesp;p|p|l : J\? firipçipméMÈ £;j^^mQi.4 convenir, màïtes y v/ernes,

Camino de la Cruz, 5 08190 SANT CUGAT DEL VALIES

Tel. 589 16 74 Tel. y Fax Oficina 589 41 35

La població musulmana que viu a Sant Cugat està formada riomés per M) immigrants. Els m a h o m e t a n s q u e treballen a Sant Cugat, però, són més nombrosos. Tot i que a la ciutat no hi ha cap seu per a aquest grup religiós, sí que existeix l'associació Vallès Sense Fronteres, entitat que agrupa els immigrants de la ciutat, entre els quals trob e m el c o l · l e c t i u m u s u l m à . Aquesta fundació va crear-se per ajudar a solucionar els problemes jurídics amb què es trobaven aquests quan arribaven aquí. Ara les activitats de Vallès Sense Fronteres se centren a facilitar l'intercanvi cultural. Yones Amtía, representant d'aquesta associació, explica que l'única mesquita amb què compten els islamistes de Sant Cugat es troba fora de la ciutat: " É s impossible q u e p u g u e m construir una mesquita a Sant Cugat perquè som molt pocs els que hi vivim. Per poder resar en

una mesquita hem de traslladarnos a Rubí". Aquest centre de c u l t e va inaugurar-se fa cinc anys, a partir dels donatius recollits e n t r e els creients d'aq u e s t a r e l i g i ó q u e v i u e n al Vallès. Yones Amtia explicava que ara el centre se'ls ha fet petit i que s'han traslladat a una altra casa de Rubí. Aquest ha-

Els deures islàmics són difícils de complirfora del país d'origen bitatge van comprar-lo fa un any i, tot i que encara estan recollint diners per reformar-lo, ja l'han utilitzat en m é s d'una ocasió. Els principis bàsics dels islamistes són visitar la Meca, tenir caritat, creure i al mateix temps tenir fe en el profeta i en les paraules de Déu, i per últim resar 5 cops al dia :"Per a nosaltres

T e s t i m o n i s

v i u r e aquí es u n a mica p r o blemàtic -explica Yones Amtía-, ja que les 5 pregàries diàries que al nostre país faríem en hores concretes, aquí Ics hem de fer totes seguides perquè no podem parar la jornada laboral". El Ramadà és un altre dels preceptes que els islamistes han de complir, estiguin o no al seu país: "Durant el mes que hem de dejunar, a les nostres terres hi ha un ambient que ajuda a complir bé. Aquí, en canvi, nosaltres hem de conviure amb persones que mengen, fumen i beuen i això fa encara més difícil el compliment dels nostres deures". Segons explica Yones Amtía el sentit principal del Ramadà és "la solidaritat amb la gent que passa gana, un exercici per la igualtat". La persona més respectada i volguda en una congregació islàmica és l'Imam, l'encarregat d e la m e s q u i t a i l'encarregat de vetllar pel manteniment de les bones relacions entre els diferents membres d'aquest col·lectiu religiós.

J e h o v à

Els testimonis de Jehovà són la segona religió més seguida a Sant Cugat Aquest grup religiós està en actiu durant tota la setmana G.F. - Sant Cugat •**»»»<

"El testimoni és qui parla, qui està disposat a fer una predicació pública del que diu la Bíblia". Amb aquestes paraules Jordi Garcés, un dels caps de les 25 famílies que formen part dels testimonis de Jehovà de Sant Cugat, explica què vol dir anar de porta a porta ben vestit i amb una carpeta plena de llibres i revistes que informen sobre temes d'àmbit social amb resposta bíblica. Aquest col·lectiu es reuneix a la seva sala del regne situada al carrer Santa Joaquima, núm. 1, per contrastar amb els altres testimonis el que s'explica a la Bíblia. Amb el reclam "Conegui la seva Bíblia, per vostè pot ser un llibre obert" acosten les Escriptures a tothom que hi tingui interès: cada dimarts al vespre fan un estudi bíblic per saber com ha d'influir la religió en la seva vida. Els dijous els aspirants a oradors tenen classe. Fan un curs d'oratòria basat en temes bíblics i a continua-

Aquest col·lectiu predica tamtxa les escoles públiques i privades de la ciutat. F.:X. L.

ció fan demostracions pràctiques del coneixement bíblic. La reunió de tots els membres es fa diumenge a la tarda. Per ser Testimonis de Jehovà cal estudiar, tenir fe e n les e n s e n y a n c e s i voler-les proclamar. "Nosaltres acceptem tot tipus de persones si es penedeixen dels seus pecats

i dediquen part del seu temps a l'oració personal". Els creients no es bategen fins que són adults. El matrimoni format per Jordi Garcés i Dolors Reys, testimonis, asseguren que dins d'una família tothom pot prendre la seva decisió: "a casa no obliguem ningú a ser de cap manera".

ELS/GWTONS ü,ve»dres,6 de novembre de

Setmana

1998

C a t ò l i c s

El catolicisme és per a la majoria dels santcugatencs "la religió" Els caps de setmana es diuen les misses amb més participació G.F. - Saat Cugat "A la parròquia de Sant Cugat hi ha molta vida", explica mossèn Gabriel, destinat a Sant Cugat des de fa més de 20 anys. Els dies d e cada dia els fidels t e n e n la possibilitat d'anar a missa a les 9 del matí i a les 8 del vespre. A la del matí hi va una mitjana d e 80 persones, i a la del vespre potser m e n y s : "Cal t e n i r en c o m p t e q u e a la ciutat hi ha altres llocs de culte on t a m b é hi va molta gent; els jesuïtes, les franciscanes..." Els caps de setmana, però, són

els dies e n q u è el M o n e s t i r està m é s p l e . L a missa a m b més participació és la dels dium e n g e s a un quart de 2, animada pels joves. Aquesta missa es diferencia d e la q u e es fa a les 12 del migdia, t a m b é amb molta assistència, on trob e m cants més clàssics. Com ja és de suposar, per Nadal el M o n e s t i r s ' o m p l e d e gom a gom, tant d u r a n t la missa del gall com m e n t r e es diu la missa prèvia a la qual assisteixen famílies a m b n e n s petits. D a v a n t la pregunta de com és el c a t ò l i c d e S a n t C u g a t , mossèn Gabriel explica q u e hi ha tants tipus de catòlics com

P r o t e s t a n t s

El nou edifici dels Baptistes estarà fet a principis d'estiu G. F. -Sao* CugatD i u m e n g e passat l'església protestant instal·lada a Sant Cugat des de fa quatre anys va posar la primera pedra del que serà la seva nova seu, un edifici de 350 metres quadrats que comptarà amb una església, unes oficines i un espai que segurament es convertirà en un jardí d'infants obert a tots els nens de la ciutat. Des de fa 22 anys, primer a Barcelona i després des d'una sala del Centre Borja de Sant Cugat, a q u e s t col·lectiu protestant (i emfasitzen el nom per evitar confusions, per donar un sentit més europeu a la paraula que els defineix) es reuneix per practicar els seus tres c o n c e p t e s d e Reforma: Sola Gràcia, Sola Fe i Sola Escriptura. Josep Monells és el pastor d'aquesta comunitat integrada en el consell m u n d i a l d'esglésies i dirigent del movim e n t cristià interconfessional del sud d'Europa. Com a teò-

leg i persona que ha estudiat la Bíblia durant quaranta anys, explica cada un d ' a q u e s t s conc e p t e s d e R e f o r m a : "A d i ferència del c a t o l i c i s m e , on l'home ha de guanyar-se la salvació, Sola Gràcia explica el salv a m e n t de l ' h o m e per la voluntat de Déu. Sola F e vol dir q u e ens apropem a la gràcia i als béns de Déu a partir del convenciment en les nostres creences. Sola escriptura implica la no acceptació de l'autoritat Papal. Creiem en la Paraula de Déu inspirada en l'esperit Sant i la responsabilitat de l'home davant de D é u " . Els baptistes van decidir instal·lar-se al Vallès perquè un bona part de les 25 famílies m e m b r e s v i u e n en aquesta comarca. Susanna Pellicer, del servei de premsa, considera que "Valldoreix és un lloc de futur adequat a les nostres possibilitats". "Si ens intal·lem aquí -ara parla Josep Monellsestem segurs que podrem oferir a la ciutat el nostre voluntarisme, els nostres consells. D'al-

tipus de santcugatencs. "I això s'ha de matisar, no podem provocar malentesos". El primer g r u p q u e diferencia m o s s è n Gabriel està format pels santc u g a t e n c s de s e m p r e , persones q u e en altres t e m p s havien viscut amb d e p e n d è n c i a tant espÍTitual com t e m p o r a l respecte el Monestir: "Els monestirs naixien pobres però dav a n t l ' e x e m p l a r i t a t i el r e s p e c t e q u e els tenia el poble, el centre religiós acabava enriquint-se molt. T e n i n t tantes terres i propietats passaven gran part del seu t e m p s organitzant aquestes possessions i es convertien en un focus de civilització molt important que marcava les fites d ' e x p a n s i ó del país. A q u e s t pes no d e u haver deixat d'influir en creients del poble a l'hora de viure la fe". En segon lloc parlaríem de les p e r s o n e s q u e van a r r i b a r a Sant Cugat a principis i mitjans de segle, sobretot andalusos, murcians i e x t r e m e n v s :

El Monestir és el centre de culte catòlic més important de la ciutat. FOTO: X.L. "Aquest sector va adaptar-se al poble tot i que al principi tenien dificultats a m b la llengua i els costums. Malgrat que conserven la seva religiositat i continuen essent molt creients, potser pel seu desarrelament no practiquen a m b gaire assiduïtat, t a m b é v é n e n poc a missa". El tercer grup, segons mossèn Gabriel, el formen les últimes persones q u e han c o m e n ç a t a viure a Sant Cugat, q u e per m o t i u s sociològics s'han traslladat a la c i u t a t . U n sector i m p o r t a n t d ' a q u e s t tercer grup són els estrangers. "Els catòlics d'aquest grup estan més avesats

a participar activament e n les coses de la c o m u n i t a t . Bona part dels c a t e q u i s t e s s u r t e n d'aquest grup". Amb la màxima precisió i a m b les paraules molt p e n s a d e s i mesurades mossèn Gabriel acaba assegurant q u e "les simplificacions són o d i o s e s . D e fet, a l'església s'hi troba força g e n t d e tots a q u e s t s g r u p s " . Es destacable dins la comunitat catòlica s a n t e u g a t e n c a el grup de joves q u e fa 25 anys q u e funciona. Són una important part de l'Església catòlica de la ciutat, q u e dinamitzen i a p o r t e n creativitat al si d'aquesta institució.

s'ha convertit, ja és creient". Tot baptista tindrà unes prioritats diferents a la resta de la societat, entre les quals Monells destaca l'administració econòmica: "Els creients, com més anys porten, més nivell econòmic tenen. Això passa perquè un dels principis protestants és gastar menys del q u e es guanya. Tot forma part del nostre canvi de valors". Les esglésies protestants normalment tenen una gran capacitat econòmica perquè han d'autofinançar-se. "La nostra principal font d'ingressos -explica Susanna Pellic e r - són els donatius i les ofrenes voluntàries i regulars dels membres". Xqueita olna u> sulKemitHMià ti ptiitti dels donatiu, diL aeienh. FOIX). ()./{. tra banda", n o s a l t r e s e s t e m oberts a tota persona que per convicció vulgui formar part del nostre grup". L'acceptació de la fe cristiana de manera personal i voluntària un cop s'és adult és el requisit bàsic per ser protestant baptista. En un altre moment Josep Monells parla del

"nou naixement de l'esperit" com a "acte de conversió". Segons aquest teòleg, "Jesús envia l'Esperit Sant als creiencs per capacitar-los a viure. Aquesta persona de la Trinitat només ve al cor d e l'individu q u a n aquest creu en Crist. J u s t en aquest m o m e n t la persona ja

Grifful Oil, s. L.

L ' e s g l é s i a b a p t i s t a és d e mocràtica perquè la seva autoritat radica en l'assemblea. El pastor pot ensenyar, orientar, guiar, consolar, ajudar, p e r ò sempre tenint en compte que al final, conclou el pastor de l'església protestant de Valldor e i x , " c a d a s c ú ha d e d o n a r comptes d'ell mateix".

AL CENTRE DE SANT CUGAT

Servei Estació Gel

Gasoil

Llenya

Premsa

calefacció

Butà

Gelats

Carbó

7d93m4656

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Setmana

ELS4 CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Joan Estruch. Sociòleg especialitzat en religions

"La situació actual de la religió és confusa, ja que ningú ho té clar" G. F. - Sant Cugat Joan Kstruch es catedràtic de lu Universitat Autònoma de Barcelona i resident a Mira-Sol; és. dones, la persona més indicada per aclarir alguns dels dubtes al voltant del seguiment de la religió a la ciutat. Les seves respostes són pausades i concretes. Fa honor a la bona fama que té com a catedràtic especialitzat en sociologia de la religió. —Podria descriure"!!* el panorama religiós waiitcngatenc? -A la ciutat hi ha la mateixa situació que a la majoria de Ics pob l a c i o n s d e C a t a l u n y a : una presència molt important i visible a través d'edificis arquitectònics de la tradició hegemònica, el catolicisme, i al mateix temps existeixen petits grups minoritaris com ara evangelistes, musulmans i testimonis de Jehovà. Tots conviuen harmoniosament però també amb indiferència. Actualment gairebé ningú no es preocupa, neguiteja i menys s'obsessiona per veure q u è fa el del costat. La nostra situació avui es caracteritza per la confusió. Ningú té les coses clares. - H i ha certs grups religiosos a la ciutat que no desperten massa simpaties... -Normalment quan una persona parla a m b q u a l s e v o l d e l s creients d'altres religions s'adona que són bones persones. Les etiquetes solen posar-les individus que no han tractat mai amb

cap d'aquests seguidors. Ks molt possible que mai no hagin volgut mantenir una conversa amb ells. També cal tenir en compte que alguns dels creients d'altres religions viuen en unes circumstàncies enormement difícils que no els deixen reivindicar ni el més mínim respecte per Ics seves costums i tradicions. I és que el que no coneixem sol ser vist amb mals ulls.

El que no es pot fer és dir que la gent és menys religiosa que abans -Podem pensar que la religió està en crisi? -Si parlem de la institució Església Catòlica, efectivament està passant per uns mals moments. Allò que hi ha al darrere és una crisi de les expressions de la religiositat. N o hi ha prou instruments ni elements per poder-ne parlar amb seguretat. Hi ha una crisi de les expressions tradicionals. Moltes estan canviant i també n'apareixen de noves. -Aquesta situació és normal? -Tendim a pensar que el panorama religiós és a tot arreu com aquí. I la veritat és que estem una mica equivocats, una situació com la nostra no és tant la norma. Es més aviat l'excepció. A la majoria dels països del món el factor reli-

giós està molt més present a la vida de les societats que a casa nostra, on vivim la religió amb més privacitat, en la intimitat. Al Sant Cugat de l'any Z(M\ per exemple, hi ha un tant per cent de la població que no creu en el deu de la tradició cristiana.El catolicisme, per alguns, és l'única forma visible de religiositat, però no n'esgota totes les expressions. El que no es pot fer és dir que la gent és menys religiosa ara que abans. —Hi ha persones que asseguren no creure en cap déu ni pertànyer a cap religió. Com explicaria aquest convenciment? - J o crec q u e en molts casos aquesta persona diu que es desentén de la religió catòlica que culturalment ha heretat. - N o estem parlant d'ateisme? - E l fet que una persona no cregui en la figura d'una determinada divinitat, suposem del déu de la tradició cristiana, no vol dir automàticament que aquesta persona no sigui religiosa. - C o m explicaria, doncs, que una persona pugui ser atea i rel i g i o s a al m a t e i x temps? -Contestaré amb un exemple. El Budisme és originalment una religió atea, sense déu. Els seguidors d'aquest ?;~ pensament religiós, per tant, eren persones atees però practicants d'una religió. Això no treu que a les variants posteriors del budis-

Joan Estruch, sociòleg mirasolencespecialitzat en religions. F.:X.L. naturals amb domini sobre l'home me sí apareguin figures de la diperò que no eren Déu ni cap divinitat. vinitat. - U n a religió atea, doncs, és una religió sense déu? —Pot diferenciar-nos les reli- H i ha moltes societats que tegions de les sectes? nien la seva religió i en què no hi - L a religió és un concepte que engloba qualsevol de les tradicions religioses que hi ha hagut en les diferents societats al llarg de la història. Secta dóna nom a un determinat model d'organització religiosa diferent a l'església. La diferència, per t a n t , està e n t r e església i secta. Secta tradicionalment s'ha reservat per designar un determinat tipus de realitzacions religioses que hi ha hagut havia res que poguéssim anomeen les diferents societats al llarg nar ni que s'acostés a allò que node la història. Ara la secta és un saltres anomenen déu. Podia hamot despectiu, per insultar. ver-hi esperits, tòtems o forces no

Que una persona no cregui en la figura d'una divinitat no vol dir que aquesta persona no sigui religiosa

Setmana

E l s ' l CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

' e n q u e s t a

A Sant Cugat es respecta la pluralitat religiosa? - Sant Cugat La carta dels drets humans diu que tot ésser humà té el dret de practicar lliurement la seva religió. La Constitució Espanyola també reconeix implícitament aquest dret, però el nostre és un país majoritàriament catòlic, ja siguem practicants o no. Altres pràctiques religioses són quasi sempre minoritàries, i moltes vegades mal enteses i ignorades. Des de fa un temps al nostre poble hi trobem assentades altres pràctiques religioses. Moltes, ,

PILAR ROLDÀN 5 4 ANY'S

ANNA ORTIZ 25 ANYS

les diguem-ne conegudes i properes. Les protestants d'una o altra tendència, són ben admeses. Altres, més llunyanes, són ignorades o suportades amb una certa ironia fàcil. Però, som realment tolerants? Sabem ser respectuosos amb les pràctiques religioses dels altres? O, més clarament, contractaríem com a dependenta d'una botiga una noia que es cobrís amb un chadort Permetríem que complís amb el Sàbat un treballador permutant la seva festa de diumenge per dissabte? Aquesta és la qüestió. / M.S.

JAUME ALONSO 50 ANYS ENGINYER TÈCNIC

JORDI LLASERA 50 ANYS COMERÇ

LOURDES CORBELLA 32 ANYS PROEESSORA

DEPENDENTA

ECONOMISTA

"En el fons no es respecta prou l'opció religiosa de les persones. És fàcil dir que sí, però en el fons s'hauria de respectar molt més."

"Segons quina és la que practiques, sí que es respecta totalment, però de vegades el respecte a determinada religió es barreja amb el racisme, i no es respecta del tot."

"Crec que es respecta qualsevol religió i la pluralitat de cultes, i no es fa gaire esment de la religió de cada un."

"Al nostre poble es respecta la religió de cada persona i la seva pràctica. Ningú no pregunta què ets o què practiques com a religió; això és respectar la pluralitat religiosa."

"Crec que no es pot dir ni que es respecti ni que no es respecti. Més aviat es va fent, sense mullar-se massa en el tema."

SÍLVIA SANCHO 2 6 ANYS FORNERA

ISABEL CLAVIJO 25 ANYS FORNERA

EVKLIA GÓMEZ 2 9 ANYS AUXILIAR DENTISTA

JORDI CASAS 44 ANYS ADMINISTRATIU

IMMA PUEYO 50 ANYS PROFESSORA

"Crec que sí que es respecta, però, la veritat, no tinc massa informació sobre el tema i no sé si algú té problemes per practicar la seva religió."

"No tothom respecta les idees religioses dels altres i existeix una certa intolerància. Faria falta més tolerància, respecte i comprensió per a tothom."

"Crec que existeix una llibertat total. Cadascú té la religió que vol, i ningú no es fica en allò que fan els altres."

"Hi ha una gran tolerància, i el millor exemple sóc jo, que sóc ateu però no practicant, ja que no faig mai proselitisme."

"Jo crec que hi ha tolerància religiosa; hi ha pocs problemes, i desconec quines religions es practiquen a Sant Cugat."

V-/

moBiüaRi S A N T

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar -p I

ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

EIS 4 CANTONS

Política

Divendres. 6 de novembre de Í99H

D i s t r i c t e s

Les Planes i Can Casullera reprenen les reivindicacions Els dos barris insisteixen en les mancances que pateixen El Consell de Districte de les Planes i la Junta de Veïns de Valldoreix han estat escenari aquesta setmana de la denúncia per part dels veïns d'un llistat de mancances, algunes de les quals ja han esdevingut habituals. Les Planes va viure dilluns una dura sessió de discussió entre associacions i Ajuntament de les prioritats que demana el districte en l'àmbit urbanístic, sanitari i de serveis. L'aprovació proviA L B K R T BAI.ANZA - Sant Cugat -

Els veïns associats de les Planes i representats al nou Consell de Districte a través de l'APV les Planes i l'APV Can Borrull van considerar insuficients les últimes actuacions d'arranjament del camí de Can Flor, les millores a la plaça de la Creu d'en Blau o les reformes del Centre Cívic i van reiterar el tracte desigual que reben r e s p e c t e a la resta de ciutadans de Sant Cugat. Amb especial incidència sobre els pressupostos i les actuacions previstes i no executades, els veïns van mostrar-se contundents a l'hora de reclamar actuacions urbanístiques "de

sional del Pla Especial de Reforma Interior (PERD, que podria produir-se en un període aproximat de quatre mesos, podria solucionar bona part de les reivindicacions. Per la seva banda, els veïns del sector de Can Casullera van capitalitzar dijous passat el torn de precs i preguntes al ple de l'EMD de Valldoreix per reclamar millores en el servei de recollida d'escombraries i enllumenat públic.

simple manteniment del barri" a través d'una brigada permanent d'obres i serveis. Segons el president de l'AVP les Planes, José Manuel Cayuelas, "només que hi haguessin les dues persones que se'ns van prometre, aquest barri estaria n e t com una p a t e n a " . Per la seva banda, el president de l'AV Can Borrull, Lluís Mestres, va posar especial èmfasi en la sanitat del barri amb la implantació de clavegueram a totes les cases i la neteja de la riera, "que més aviat ara és

una claveguera". El llistat de greuges, però, va seguir amb la manca d'enllumenat públic i de transport regular. En una discussió que en alguns moments va adquirir un to agre, els veïns van adreçar-se al p r e s i d e n t del consell, Xavier Cortès, per demanar-li "poder de decisió i diners per invertir" amb actuacions amb data de principi i final. No obstant això, en el que sí van coincidir els veïns i l'Ajuntament va ser en l'esperança que el PERI solucionarà moltes de les quei-

ElPERldeles Planes podria rebre raprovació provisional en un termini de quatre mesos

M e d i a c i ó

Recoder integra la delegació de Kofi Annan al Sàhara Occidental La missió diplomàtica ha d'intercedir sobre el cens A. B.

Fil diputat i candidat oficiós de CiU a l'alcaldia de Sant Cugat, Lluís Recoder, acompanyarà el pròxim dia 12 el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, en la seva visita als campaments de refugiats del Sàhara Occidental a Tinduf (Algèria) per solucionar les desavinences sobre el referèndum per l'autodeterminació. Recoder ha estat sol·lic i t a t , e n t r e a l t r e s , per la secretaria general del Front Polisario per intercedir novament entre sahrauís i marroquins sobre els problemes de

confecció del cens de votants. Rabat vol que quatre tribus (unes 70.000 persones) siguin identificades com a sahrauís i el Front Polisario s'hi oposa raonant que no tenen relació amb el Sàhara Occidental, ni tan sols van ser esmentades en el cens de 1974 elaborat per l'Administració colonial espanyola, basc de l'actual cens. Amb l'evidència de la nova suspensió del referèndum, previst per al 7 de desembre, el dirigent nacionalista s'ha mostrat partidari de fer "un cop de força" per celebrar la consulta al més aviat possible i evitar que s'entri en el que

El consell de les Planes va reviure les demandes veïnals. FOTO: X.LARROSA

xes. Cortès va assegurar que, després que es resolguin les 26 al·legacions presentades, es redactarà el pla perquè se sotmeti a una aprovació provisional. "Podríem estar parlant de quatre mesos", va afegir. La Direcció General d'Urbanisme tindrà l'última paraula. Llums a Can Casullera En un signe similar, l'AV Can Casullera de Valldoreix fixarà aviat una reunió amb els responsables d'urbanisme i serveis de l'EMD per estudiar les mancances del seu sector. Aquesta concòrdia, però, queda lluny de la realitat que es va viure al ple. Els veïns van remarcar la necessitat d'enllumenat públic en diversos trams de la urbanització, però també van barrejar les seves demandes amb dures desqualificacions respecte a l'actuació dels responsables de l'EMD. El portaveu dels veïns, An-

dreu Muniz, va criticar també el funcionament de la recollida d'escombraries o del servei de neteja. El p r e s i d e n t de l'EMD, Jaume Sanmartí, va admetre que "potser sí que cal controlar més les empreses concessionàries, però les hores de dedicació de Paraira són inqüestionables i té tota la meva confiança. Sanmartí va recordar que, quan CiU va assumir la presidència de l'Entitat el 1995, "vam trobar moltes zones per urbanitzar, entre elles Can Casullera, i ara ja ho està". Altres demandes veïnals van tornar a posar sobre la taula el problema de Correus, que a Valldoreix implica rebre la correspondència un cop per setmana. Malgrat les propostes de mobilitzacions d'alguns veïns, Sanmartí va confiar que la carta que s'ha enviat a la direcció general de Correus tingui una resposta que limiti el problema.

ha qualificat com a "fase de desesperació". Segons Recoder, si la missió de l'ONU es r e s o l g u é s amb èxit, el referèndum per l'autodeterminació podria fer-se en un termini màxim de quatre mesos i no caldria esperar l'estiu de 1999, la nova data q u e ha anunciat el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La delegació estatal, integrada per representants polítics i socials, es reunirà amb Kofi Annan dijous que ve al matí. La visita de Nacions Unides a Tinduf completarà la gira que ha fet el seu secretari general pel Marroc, TuRecoder visitarà Ttndufper desencallar elprocés de pau al SàL·ra. FOTO:X. L nis, Algèria i Mauritània.

Política

ELS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

P a r t i t s

UDC dissenya a Sabadell el programa marc de les municipals Sant Cugat va aportar els seus models de descentralització A. B. - Sant Cugat Els càrrecs electes d ' U D C a l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens, Jordi Farrés i Xavier Cortès, van assistir dissabte a Sabadell a la jornada de política municipal convocada pel partit amb vista a establir un proRecasens in nin.nu cl'pndi muniiipnl di Salnulell nUnm de('IX'. l·OTO.X.I.. grama marc per a les eleccions

municipals. L'aplicació del principi de subsidiaritat per donar més poder als consistoris o l'establiment de nous sistemes de participació van ser alguns dels temes de reflexió en les ponències presentades. En aquest últim punt, Sant Cugat va aportar l'experiència dels consells de districte o del model d'entitat municipal descentralitzada com

a eines vàlides per a municipis com Cerdanyola respecte al nucli de Bellaterra. L'escenari de la trobada va tenir com a element afegit la discussió sobre el pacte municipal, ja que precisament Sabadell ha assistit darrerament al vet de C D C sobre el fins ara candidat Jordi Casas a repetir, tot i que el cap de llista seguirà sent de C D C .

CDC inicia un cicle de tertúlies amb Ainaud de Lasarte A. B. - Sant Cugat La secció local d e C D C ha programat fins a final d'any un cicle de cafès-tertúlia a m b la voluntat d'apropar el partit al ciutadà a m b t e m e s q u e puguin suscitar l'interès general. El p r i m e r dels convidats serà acpiest dilluns l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, q u e versarà sobre Ics relacions històriques e n tre C a t a l u n y a i E s p a n y a en basc a les seves obres recents l-'. I llibre negre de Catalunya. De Felip Va l'AHC. o Ministres catalans a Madrid, q u e han estat importants èxits editorials. Q u i n z e dies d e s p r é s arribarà cl torn del comissionat per la societat de la informació, Miquel Puig, q u e parlarà de l'efecte de les noves tecnologies en la vida quotidiana. Les xerrades del m e s de d e s e m b r e encara es troben p e n d e n t s de c o n f i r m a c i ó , p e r ò ja s ' h a apuntat el tema d e la solidaritat i la cooperació com una d e les q ü e s t i o n s q u e p o d e n ser objecte de debat entre els assistents. T o t e s les xerrades es faran al restaurant El M e són a partir d e les 10 del vespre i aniran p r e c e d i d e s d ' u n a breu presentació de! convidat a càrrec del d i p u t a t santeugatenc Lluís Recoder. Aquest cicle coincideix a m b la i n a u g u r a c i ó d e l local d e C D C a la Plana d e l ' H o s p i tal, d e s p r é s d e les reformes q u e ha acollit els últims m e sos. Segons la p r e s i d e n t a d e la secció local de C D C , Montserrat Rumbau, la intenció del partit és convertir el local e n un p u n t de trobada, "molt a l'estil dels batzoki del P N B al País Basc".

EIS 4 CANTONS

Opinió

J^^_

Divendres, 6 de novembre de 199H

E d i t o r i a l

ELS CArYTOiNS S c t n i j n j n indc|>cndcnt de Sant C n g j t del \ j l l é s

No és una pel·lícula, però ho sembla

Cons*!! d*Administració Ramon (»rJu (president) Jt>sc[i M. í j h r c n / u , l'c re l·.squcr'.la i Xavier Fornells t editor delegat) Directora Aura Costa

Redacció Tema i l r la ttetmaiia: ( i l u r i j l ' r j n c o l f ; Política/ E c o n o m i a : Albert R j | j n / . J : K i i t o r i i / O i i i n i ó : \ u r j i l o i t j . Stx-ii-lat: Iolanda Pàmies, ( i u l l u r a : J<iiep Maria Miró; K»|Kirl»: \ l e \ I-ope/. Kíuiin^rtifïa i t - i H j u ^ l a : M'imsc S j n t , S o h . l - r i t a t : M..iiKa Heirul.e; I >i-tri. !.•-: A I K U I). lïuj i V i a n r i a Rius

Comercial \nnj Jnjnnlj

Consell Editorial KjmiMi ( i r j u (preMdvnt) liísep M ( Ijbrert/o i \ K ep resident.) V k t u r Alexandre. I* u n u > ( arh... Jordi (iasas, \ a a i \ C a M a i n e r . Albert | )e Pablo, l'ere |-\<|uerdj, \ a \ i c i l o r n e l l s . Kristian Herl>ol/lieiiner. Rovell l'edm. Ramon 1 W , l.hns Pum. K m i l i Rcfte. Mana Snl·irJ. P.un Soler. Josep A leixid... Joan ' l ' i r i n v i . Jusep M Sans Irave. Joan TrovJno, Jaume T u r i j u , (lector Vall. Núria / ü b a U Aura ( W a ( s e i f e t j r i j )

Subscripcions I,ama Mnnter Fotografia XaM U n m . i

Disseny i maqumtmció íii'imiu Jurado

ón diverses les pel·lícules que reflecteixen una de les problemàtiques socials més esteses en aquest final de segle: la de moltes persones marginades o marginals que ni viuen ni deixen viure. Però els veïns del carrer Casino de la Floresta no han de pagar les 725 pessetes que val el cinema per conèixer aquesta realitat, donat que la tenen a la vora de casa. I és que l'edifici del Casino. que durant molts anys va ser cl Casal del districte, és cada dia més un edifici en ruïnes que en els darrers quatre anys ha estat ocupat (amb c, no amb k) per moltes persones que molesten els veïns amb la seva actitud as-

socia!. I és que en aquest temps s'hi han produït situacions tan increïbles com reals. Un exemple flagrant es va donar fa mig any, quan una dona va sortir a mitjanit amb el cap obert. I és que les baralles, segons expliquen els veïns, són habituals entre els habitants que van poblant l'antic Casino. La casa és propietat de l'Ajuntament, però des que la va adquirir, a principis dels anys vuitanta, està abandonada esperant que se li trobi un ús públic. És evident que la situació del districte no és la mateixa ara, amb dos espais municipals, que fa uns anys, però mentre se li busca una utilitat l'edifici es

va degradant amb el pas del temps i de les persones que més que cuidar-lo l'han destruït encara més. L'estat ruïnós en què es troba és un perill per a tot-. hom, ja que s'hi pot entrar sense problema, donat que no hi ha cap tanca que ho eviti. De fet, ja hi ha hagut algun nen que ha entrat i ha caigut. És evident que cal una solució i que l'Ajuntament actuï amb urgència. És cert que des del consistori ja han assegurat que s'estan fent estudis sobre la situació en què es trobal'edifici i el terreny, però mentrestant el perill continua. Alguns veïns demanen tan sols una tanca que impedeixi el pas. I després ja

es buscarà la solució definitiva per un problema tan complex. I és que a més de l'estat ruïnós i la quantitat de porqueria de l'interior, els matolls dels jardins, barrejats amb els vidres de les ampolles, comporten un risc d'incendi. D'altra banda, la via del tren passa per sota del Casal i els veïns es pregunten què passaria si un dia s'enfonsés l'edificació. I si en aquell moment passés el ferrocarril? Seria una veritable catàstrofe. I no és ciència ficció donat l'estat en què es troba la casa i que entre el túnel del tren i el terra del Casal només hi ha un metre i mig de distància.

Correcció \ k a r Masllnrens

Sempre quedaran estaques

Impressió R..tir i p r e - ' V 7 J i 4 n f i S 'is Distribució M j i l m n \'.illes S L ï e l . .SíW.J.Wl Dipòsit I c i u l · G M l l S - ' »

iu Lluís Llaeh que sempre hi haurà es(•) A C P C """"• 'i'"El! *<:""™" ~'" taques per les quals teu rKtcujnjmcnl C Ji J I ana de la Premsa lluitar. De la mateixa maneComarcal ra, els organitzadors de la Festa de Tardor asseguren que sempre hi ha motius que fan ry so* tan 10 hm mobilitzar la població per reUFasnnn clamar als seus representants, Distribució ú'ELS 4 CANTONS Salti* als subscriptors per molt que hagin estat es•n-s-i i IIK.Iiiirni Li >OJ <>p)iin'> ei) cK rilidiiuls. V.h jrtn.lt! MRIUM cxprcHcn l'optmA ticb M I »

collits democràticament, unes necessitats que s'han de satisfer. I la Festa de Tardor d'enguany vol reivindicar la necessitat del teixit associatiu, sobretot de les associacions de veïns i dels consells de districte. Ara que s'han recuperat, és el moment de co-

l e c t o r

mençar-los a rendibilitzar. És cert que Sant Cugat es caracteritza per ser una ciutat amb una forta presència d'entitats i associacions, però en algunes els falta força, encara que no voluntat. La Festa de Tardor és un bon motiu, doncs, per conèixer aquesta realitat i partici-

par-ne d'una manera lúdica. A partir d'avui, un seguit d'actes organitzats per aquestes entitats ompliran els carrers de la ciutat. Però serà diumenge, amb l'estol de paradetes omplint els jardins del Monestir, quan els ciutadans podran conèixer el teixit associatiu de la ciutat.

s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Hem de dir Adéu És sabut de tothom que l'Esplai Pica-Roca de la Parròquia de Sant Pere porta més de 10 anys oferint un servei d'educació en el lleure al nostre poble, i per ell han passat incomptables infants, pares, monitors i col·laboradors. S'han engegat molts projectes i s'han defensat moltes utopies, des de la gratuïtat al voluntariat i, amb un esperit emprenedor i de lluita, reconegut per la majoria de ciutadans del poble, l'equip de monitors d'aquest esplai comuniquem que, a causa de diferències ideològiques i educatives entre el projecte educatiu presentat per l'equip i els projectes i les idees que es presenten des de la Parròquia de Sant Pere, i sempre amb la intenció de ser coherents, sincers i continuar defensant la nostra idea sobre el tipus d'educació que subjectivament considerem correcta, ens veiem impossibilitats de continuar la nostra tasca educativa dins el

centre; fet pel qual, de manera lliure i independent tots els monitors hem dimitit, suspenent així totes les activitats del centre. Volem evitar els malentesos, comentaris i judicis que per naturalesa comporta una decisió d'aquest tipus, així que romandrem oberts a qualsevol pregunta que se'ns vulgui fer. També demanem disculpes a tots els pares per les molèsties que això ha suposat i per la tristesa causada; i agraïm profundament totes les trucades, paraules i gestos de suport que hem rebut per part de tots ells. Gràcies per tanta confiança, per tanta estima, per la preocupació i per haver demostrat tanta comprensió. Un agraïment especial a

mossèn Blai per la seva comprensió i per l'interès demostrat A tota la parròquia per la confiança que ens ha donat durant tants anys. Als nostres nens, que són l'únic motiu real de la nostra decisió, un fort petó, vosaltres sempre heu estat els més forts. I a tu, Ernest una forta abraçada. Nosaltres continuarem la nostra tasca, ben segur, amb l'únic objectiu de canviar una mica les coses. En algun altre lloc lluitarem per un futur millor. Sempre ho hem fet i en els nostres cors quedaran sempre aquests anys, el nostre esplai, estimat per sempre més./ EQUIP DE MONITORS DE L'ESPLAI PICAROCA (Sant Cugat)

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A

BELLS •w

Rambla del Celler, 17'Tel.

Carta a l'equip de govern Donem al govern de la ciutat cues de pansa, els farem un favor. Reiteradament hem estat en contacte amb l'Ajuntament per donar a conèixer la nostra visió dels problemes que considerem més urgents del Parc Central i alhora recollir les seves opinions i compromisos amb l'objectiu de resoldre els més urgents. El 25.5.98 vam ser rebuts per l'alcalde, a qui vam fer arribar els temes més punyents que ens afecten: la velocitat de circulació pels nostres carrers i el vandalisme que es genera les nits del cap de setmana. El dia 7.9.98 el mateix alcalde va ve-

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190

SANTCUGAT

nir acompanyat del senyor Recasens a verificar les nostres denúncies i mancances, i es va responsabilitzar personalment de la resolució d'algunes d'elles. Respecte al tema més greu, el de l'excés de velocitat, va prendre el particular compromís de fer-nos arribar al més aviat possible un croquis de la solució previsible, amb l'objectiu de comentar-lo per dur-lo a la pràctica al més aviat possible. Suposem que la intensa problemàtica municipal (Torre Negra, TGV) esta dificultant que coses tan senzilles siguin ateses. Creiem que la importància urbanística i humana del Parc Central mereixen una atenció per part de l'Ajuntament molt superior a la que presten. Seguir com estem després de tres trobades amb l'alcalde només provoca una sensació de profund malestar i una progressiva pèrdua de confiança en les promeses del nostre Ajuntament/JUAN SEGURA i MARIBEL MOSCARDÓ (Sant Cugat).

Opinió 11

ELS /CAIVroNS Divendres, 6 de novembre de 1998

l l o t j a

Mort i comunitat MOMSKRRAI Rl'MBAr

a poc vaig assistir a un e n t e r r a m e n t e n u n poble de l'interior de Catalunya q u e no arriba als tres m i l h a b i t a n t s . E m va s o r p r e n d r e moltíssim tot el ritus q u e vaig presenciar. Vaig t e nir la sensació q u e assistia a una cerimònia ancestral, a un ritus q u e al llarg d e segles i segles s'havia anat c e l e b r a n t de la mateixa m a n e r a , q u e el c r i s t i a n i s m e va a d a p t a r i se'l va fer s e u , p e r ò q u e e s r e m u n t a i es perd en la foscor del t e m p s . La mort en un p o b l e relativ a m e n t p e t i t n o fa tanta por ni té la fredor q u e t é a la ciutat. La c o m u n i t a t hi assisteix e n p e s , participa d e l ritus, i a c o m i a d a el m e m b r e q u e els ha a b a n d o n a t . Hi ha un s e n t i m e n t col·lectiu molt important. La mort no és un fet aïllat i i n c o m p r e n s i b l e , é s u n e s d e v e n i m e n t q u e la c o m u nitat a s s u m e i x , li fa front, el fa seu, s'acompanya el difunt, a q u e s t ha d e i x a t d ' e x i s t i r , p e r ò la c o m u n i t a t c o n t i n u a i es r e g e n e r a . T ' a d o n e s q u e formes part d ' u n cicle vital, hi t e n s el t e u lloc, el t e u pa-

S e v e r

per, formes part d'una col·lectivitat, q u a n d e i x e s d'existir, tots hi són p r e s e n t s , tots t'a-

Tenim la sort que, enmig de tanta deshumanització, Sant Cugat, en ocasions, és capaç encara de retrobar la categoria de poble

c o m p a n y e n i e t d i u e n l'últim adéu. El cicle continua, la com u n i t a t es p e r p e t u a . El mort és a casa, a c o m p a nyat pels familiars. Q u a n s'ha d ' a n a r a l'església, un c o t x e porta el t a ü t ; darrere els familiars col·locats p e r e s t r i c t e ordre d e p a r e n t i u . A l'arribar a l'església el capellà r e p la comitiva i es d i u e n u n e s oracions, aleshores s'entra a l'interior del t e m p l e , q u e ja està ple a m b tota la gent del poble

V \o

V_T S € * LBS OfcW».

ffeR^ AQUEST* |

T i t o

parar la vida d e la mort d e b i lita la c o m u n i t a t i els vincles de solidaritat e n t r e els h o m e s q u e la c o n s t i t u e i x e n . " D a vant la mort, només la col·lectivitat garanteix la p e r v i v è n cia d e l'individu a través d e la m e m ò r i a . P e r això, els ritus funeraris q u e ara a n e m d e i xant d e banda han e s t a t trad i c i o n a l m e n t tan i m p o r t a n t s :

La mort, en un poble relativament petit, no fa tanta por ni té la fredor que té a la ciutat. La comunitat participia del ritus.

p e r q u è són una forma d e rec o n e i x e m e n t cap a la persona q u e s e ' n va i alhora un acte de compromís per part del g r u p q u e es q u e d a d e c o n t i nuar e n d a v a n t " . P e r ò e s t e m

en un m o m e n t q u e la col·lectivitat té cada vegada m e n y s importància, s'ha imposat u n individualisme acèrrim q u e ens porta c a p a la d e s h u m a nització de la nostra societat. Els tanatoris r e s u l t e n freds i impersonals, i les presses a m b q u è vivim el dia a dia són presents fins i tot e n les c e r i m ò nies, tant cristianes c o m laiques. T e n i m la sort q u e , e n m i g d e t a n t a d e s h u m a n i t z a c i ó , la nostra ciutat, Sant C u g a t , e n segons quines ocasions, és c a p a ç e n c a r a d e r e t r o b a r la categoria d e poble, passant el M o n e s t i r a ser un lloc d e cohesió o un r e f e r e n t per a la comunitat. Quan t'adones q u e encara sobreviuen ritus on la col·lectivitat o la c o m u n i t a t m a n t e n e n el seu rol, r e s p e c t e dels seus m e m b r e s , i on les p r e s s e s no e x i s t e i x e n , m a l g r a t q u e n o m é s ho trobis en p e t i tes c o m u n i t a t s d e l ' i n t e r i o r del nostre país, et reconforta i alhora et fa q ü e s t i o n a r sobre quin futur e n s espera tant en l'àmbit individual c o m e n l'àmbit col·lectiu.

p o r x o

Pactes contra natura

PLhC* ESTft

q u e han pogut assistir-hi; els q u e no p o d e n , cl dia a b a n s han p o g u t anar al v e s p r e al rosari. Se celebra cl ritus religiós a c o m p a n v a t d e m o l t s cants. Els h o m e s estan a l'esquerra del t e m p l e , les d o n e s a la dreta. En acabar, es dóna el condol als familiars, els hom e s als h o m e s , les d o n e s a les d o n e s . U n c o p fora d e l'església, els familiars i els amics m é s íntims es dirigeix e n a p e u c a p al p e t i t c e m e n t i r i , dalt d ' u n t u r ó d e s d'on pots veure tot el p o b l e . Allà, a l'entrada, els familiars d o n e n l'últim a d é u , e m o c i o nats, e n t r e pregàries i paraules d e comiat; després n o m é s silenci. El professor Aracil, c a t e d r à tic d e sociologia d e la U n i versitat d e València, ha tret u n llibre titulat La mort Humana, on exposa o d e n u n c i a el fet q u e la nostra s o c i e t a t visqui d ' e s q u e n a a la m o r t . La mort no es vol, no la vol ningú, s'intenta ocultar o dissimular, "la mort agafa l'home m o d e r n , e n s agafa, m é s d e s p r e v i n g u t s q u e m a i " , segons el professor. L ' i n t e n t d e s e -

CAiewT

_____ _______

FONTCOBERTA

ivim a l'època dels pactes. Petits o grans. Polítics o econòmics. Personals o professionals. Quasi totes les disputes 0 qüestions es resolen amb pactes. Tu me dat una cosa amee io ti do una cosa a te, diu una cançoneta popular que es podia escoltar a la pel·lícula Camtssel italià, estrenada a principis dels anys 50 amb la Sophia Loren en un paper secundari. Tu em dones una cosa a mi i jo et dono una cosa a tu. Ara tot es negocia i tot es pacta. 1 una gran majoria de vegades s'arriba a compromisos que atenten contra totes les conviccions personals, socials o fins i tot contra la llei o la justícia. Arribar a pactar és sempre arribar a una situació de compromís que quasi mai contenta les parts i que a vegades provoca situacions esgarrifoses. El pitjor és que ens anem acostumant als pactes i la societat està desvaloritzanc massa valors tradicionals que semblaven immutables. Les transicions d'un règim totalitari a una democràcia s'han assolit normalment a partir de pactes que no tenen res a veure amb la justícia.

Els crims de tot tipus dels dicatdors i les seves corts d'honor han estat perdonats o oblidats, justificats per buscar situacions pacífiques, com s'ha pogut veure a Espanya o a Xile. Hi ha dictadors que viuen en exilis daurats del que han robat al seu poble. D'altres ho fan sense cap mena de rubor al seu propi país o tenen el títol de senador vitalici en una, dita, democràcia. Esgarrifa veure que Pinochet pot ser alliberat pels britànics per raons humanitàries o per una suposada immunitat diplomàtica. Això és la justícia? Aquest pot ser el resultat d'uns pactes polítics? Incomprensible. Un criminal denuncia els seus antics companys a canvi del perdó dels seus propis crims, siguin els que siguin. Se'l perdona, se l'amaga i moltes vegades se li passa una pensió milionària. Els premis artístics (cinema, teatre, televisió...) quasi mai no acontenten ningú i es concedeixen no a les millors obres, sinó a aquelles que pacten els jurats. Ara sembla que es pot signar un acord de pau amb ETA i caldrà veure quin serà el pacte final. De moment

sembla que l'Estat ( és a dir, el poble espanyol) es farà càrrec de les indemnitzacions de 60.000 milions de ptes. que els condemnats havien de pagar als familiars de les víctimes. Què vindrà després? IU renuncia a la seva ideologia de sempre i s'alia amb un partit de dretes com el PP per aconseguir beneficis en determinats ajuntaments, i tothom tan content. Què deuen pensar els qui creien en el comunisme? El sostre dels pactes s'ha demostrat que és infinit, que no n'hi ha cap. El pitjor de tot és que els acords els decideixen sempre minories que diuen que actuen representant les majories que els han votat. I és cert. Però, com conèixer a fons la gent que votem? Com saber que són honestos i no actuen només per interessos personals? Els vots no es donen sempre per mèrits ni per idearis polítics, sinó principalment per l'atractiu personal dels candidats. Vivim en una societat on les aparences compten més que les realitats. I de la qual s'aprofiten principalment aquells que pacten en nom nostre. Cal anar amb compte.

12 Opinió

ELS /GMVroNS Divendres, 6 de novembre de 1998

campanar

XXX

D o t z e anys de viure d ' e s q u e n a a Collserola

Rumbs (II)

IAI ME B U S Q U E T S

ÀLVAR MASLLORENÇ

l proper diumenge dia 8 de novembre se celebra el Dia d e C o l l s e r o l a 1998. El lema d'enguany és "Un món per descobrir". El programa proposat per a aquest dia consta de diversos itineraris a peu i constitueixen una invitació a descobrir racons desconeguts de la serra o a revisitar-los tot participant en algunes de les activitats lúdiques i d'animació previstes. I per a nosaltres esdevé una ocasió per reflexionar sobre les atípiques relacions del nostre Ajuntament amb el Parc. Malgrat que Sant Cugat és el municipi vallesà amb major superfície a Collserola i que en el seu territori es troben alguns dels indrets de major interès ecològic i paisatgístic de la serra, els darrers dotze anys, de govern municipal de O U , presidit per

Joan Aymerich, el nostre Ajuntament no ha estat integrat en l'òrgan gestor del Parc, el Patronat de Collserola, on sí que hi són la resta de municipis amb territori a la serra, a m b independència de la composició política dels respectius equips de govern municipals. EI resultat d'aquests 12 anys són del tot negatius per a Sant Cugat. La nostra ciutat, per autoexclusió, no ha pogut ser protagonista de cap de les iniciatives importants que el Patronat ha engegat a l'àmbit del Parc. El municipi q u e hauria de ser la porta natural del Collserola des de la comarca del Vallès, institucionalment viu d'esquenes a Collserola. Afortunadament, Sant Cugat s'ha pogut beneficiar dels serveis que el Patronat de Collserola presta al conjunt del Parc

i que han representat per al nostre municipi una inversió econòmica de més de 130 milions de pessetes en conceptes com ara l'arranjament de camins, la repoblació forestal, la neteja de les àrees de freqüentació, e t c , però ni la solidaritat responsable de la resta de municipis membres del Patronat de Collserola amb Sant Cugat, ni les lloables iniciatives de la societat civil santeugatenca envers el Parc, poden eximir d e r e s p o n s a b i l i t a t t r e s equips de govern successius de C I U amb Aymerich al capdavant. La iniciativa engegada per Esquerra Republicana de Catalunya, quan aquest grup formava part de l'equip de Govern municipal (1995-1998), de signar un conveni entre l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Patro-

nat de Collserola va fracassar perquè a última hora l'acalde de Sant Cugat no va signar, davant la perplexitat de totes les persones que havien participat en el procés de negociació del conveni, i després d'haver-s'hi compromès en diverses ocasions, en el Ple municipal, davant de tots els grups polítics del consistori. Sens dubte, sigui quina sigui la força o forces polítiques que regeixin el consistori municipal la propera legislatura municipal, una de les tasques que hauran d'emprendre amb urgència serà la rectificació de la política municipal envers Collserola i la recuperació del protagonisme que, en el conjunt de municipis del Parc, Sant Cugat ha d'exercir. Jaume Busquets és geògraf i exregidord'ERC a VAjuntament

s o t e r r a n i

Patologia política SEBASTIÀ B E N E T

a majoria d'oficis exposen els seus practicants a deformacions qualificades de "professionals". El músic, el bomber, el mestre i el paleta, per dur una vida normalitzada han d'evitar de veure el món només a través dels sons, dels incendis, de l'escola o de l'argamassa. El polític no és pas una excepció, si bé la seva deformació professional només es manifesta amb tota la seva gravetat quan accedeix al poder. És quan el polític -regidor, alcalde, diputat, senador, e t c - assoleix una altra dimensió, i la realitat que vivim els mortals es va allunyant progressivament de la seva percepció. El polític ja no pot veure pels seus ulls i escoltar per mitjà de les seves orelles. El seu món és dels expedients, de les estadístiques, dels pactes, dels discursos, de l'alta burocràcia, i dels informes sectorials dels seus assessors que, si bé cada un d'ells pot ser cert, del conjunt en pot sortir una imatge global allunyada

de la realitat. El polític es veu obligat a tenir cura de la seva imatge. Ha de procurar estar bé amb tots els que poden ajudar-lo a mantenir-se en el poder, principalment amb els poderosos prohoms del seu propi partit i amb els principals mitjans de comunicació. La seva aparició a la televisió ha de sovintejar. Les seves inauguracions han de ser divulgades oportunament, sobretot quan s'acosten les eleccions. De vegades, condescendent, accedeix a rebre comissions de ciutadans benintencionats, testimonis de problemes reals que el polític hauria de solucionar. El polític en pren nota amatent, els acomiada amb copets a l'esquena, i corre a ocupar-se d'una qüestió més urgent. I si li demanen una subvenció, la resposta sempre és la mateixa: "Ja m'agradaria, ja, però no hi ha diners!", mentre es dediquen milers de milions a fer teatres nacionals i a construir un teatre d'òpera o eixamplar les voreres,

MO ACONSEGUEIXO ENTÉNDRE'M AMB ELS MEUS FILLS !! ...PER A ELLS SÓC UN INSOLIDARl PERQUÈ NO ESTIC A CAP ONG...

probablement el proper polític farà estrènyer. Els ciutadans som capaços d'entendre que el poder ha de buscar l'equilibri entre qüestions d'entitat diversa; entenem que hi ha d'haver museus i teatres, però és preocupant que els polítics no tinguin clares les prioritats de la seva acció. Això pot semblar una caricatura, però no ho és. El polític pot actuar de bona fe, amb sinceritat. És la deformació professional la culpable de la seva actitud que l'arriba a incapacitar per copsar la realitat, i llavors l'exercici del poder esdevé un joc virtual, en el qual els ciutadans hi fem un paper marginal. Entre una realitat greu que ell no ha vist, i un estudi sociològic la lògica del polític ha de fer més cas a l'estudi. Vull creure que si els nostres polítics coneguessin sense intermediaris els gravíssims problemes que afecten milers dels nostres ciutadans, prendrien mesures per alleujar-los, però els manquen ca-

••• QUAN ELS INTENTO EXPUCAR-LIS EL QUE VAREN LLUITAR DE JOVES. I EL QUE VàREM "REBRE" PER ACONSEGUIR LA DEMOCRÀCIA, EMDIUEN QUE NO ELS DONI LA "PALLISSA"..

nals per aproximar-se a la realitat, amb el risc que arribi un moment en el qual la realitat sigui una molèstia que ens cal evitar. El futur del país és massa important per deixar-lo en mans dels polítics que, un cop elegits amb els nostres vots, solen esdevenir - a m b les excepcions de rigor- incapaços d'assumir els problemes reals. La democràcia -fins ara- és el sistema polític menys dolent, però redueix la participació dels ciutadans al dret de vot, i durant les legislatures no se'ls facilita el contacte ni el control dels que han estat elegist els seus representants. On són aquelles associacions de veïns que van ajudar tant en el trànsit a la democràcia? O n són aquells intel·lectuals que estaven al costat del poble? Els polítics són conscients que estan al servei de tots els ciutadans? Massa vegades donen peu a sospitar tot el contrari. Sebastià Benet és membre de Justícia i Pau

W. A. Mitgutsch ho deia en una novel·la, Joc de bastons, editada al nostre país ja fa uns quants anys: calen ben bé tres generacions per canviar els esquemes mentals i de funcionament de les persones; i en aquest cas ella també situa la seva problemàtica en l'afer de la situació/alliberament de la dona, en l'assumpció de nous rols... De fet, des de les primeres dones que van començar a formular les teories després anomenades feministes han passat, sobradament, les tres generacions. Però, essent més realistes, a casa nostra això encara no s'ha produït i som tot just al bell mig del procés; amb l'afegit que l'altra meitat de la humanitat sembla que no vulgui donar-se, sovint, per al·ludida. Els mitjans (genèricament), penso que ja fa temps que ens venen una nova imatge de dona: agressiva, tot terreny (com a la realitat), sovint dura quan triomfa perquè ha de superar més obstacles que els seus competidors masculins i (error), els emula: en definitiva, sovint el que se'ns ven és una imatge masculinitzada de certes dones, i això és el que hem de combatre. La dona pot assolir qualsevol lloc en l'escala social, professional, e t c , perquè hauria de comptar amb les mateixes oportunitats que l'home, però aportant l'especificitat que dóna el bagatge de lluita incansable pels seus drets i d'espolsar-se del damunt l'opressió i el sotmetiment. I, especialment, penso que poden aportar aquesta més gran capacitat d'empatia que les caracteritza i que fóra bo que ens encomanessin. Tant de bo! A partir d'aquí, i amb la voluntat (que s'educa), potser serà més senzill assumir la igualtat real de drets i deures, no únicament en l'àmbit domèstic (on sovint el 50% no s'aconsegueix i on, amb tot, la logística sovint continua essent encara patrimoni femení), sinó en qualsevol dels àmbits que conformen l'esfera humana. I la societat la canviem tots i cadascun de nosaltres, des de les llars, les empreses... canviant sense por els mals costums heretats.

MO T'AMOÏNIS HOME» ... QUE ARA ELS TOCA A ELLS FER LA SEVA REVOLUCIÓ !! \

...Sí, PERÒ LA DIFERENCIA ÉS QUE NOSALTRES

REIVINDICÀVEM IGUAtTAT \ LUBfcRTAT» EN CANVI ELLS. ES PENSEN QUE NOMÉS AMB SOLIDARITAT SOLUCIONARAN TOTS ELS POBLEMES DE LA HUMANITAT !!

Opinió

&S4CAINTON3 Divendres. 6 de novembre de 1998

grans

t r e t s

Antoni Pérez Lenergia indeturable El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del president del Patí Hoquei Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

i -1

ceri o.

n caràcter dinàmic, emprenedor, enèrgic, positiu, són c o n s e qüències d'un potencial energètic elevat i d'una ment pràctica, que són els dos elements que defineixen a la perfecció aquest santeugatenc. Antoni Pérez és un home amb una facilitat innata per comunicar perquè és capaç de transmetre els seus sentiments a tot allò que realitza. Es participatiu i mostra el seu entusiasme cap a tot allò q u e empren, sabent transmetre aquest entusiasme a les persones que conformen el seu entorn. Té capacitat de lideratge; no passa desapercebut, un fet del qual n'és plenament conscient i que, a més, li encanta. Això pot fer que en algun moment es mostri un xic impositiu o

R e t r a t

V erdi, diuen, tenia un record especial de la seva òpera egípcia:

e 1

C e n t r e

Amh la col·laboradó.

CCIPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel 93 451 04 39" - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

^^^J ^ ^ ^ |

l i i n una plaça gran i deserta de Milà, entrada la matinada,

^^^J ^ ^ ^ |

SX ecordava com creuava un noi, arni an t-se

^^^J ^ ^ ^ |

e coratge, tot xiulant la " M a r x a Triomfal" d'Aïda.

^ ^ H ^ H

ncrèdul, Giuseppe somriu davant l'immillorable homenatge.

^ ^ ^ | ^^^H

m % %'

^^^^H

A braçats a les fosques de la masmorra

jjj^^HH :^^^B

1 lcielsi apte, de sobte un cel monumental esplegat davant de Radamés i Aïda

^^^^H ^^^^H

J\ mneris els mira, impotent, ferida més que de mort, de vida.

Secc 6 coordinada per Pep Tugues

^QiM^-^

absorbent en el seu afany de participar o col·laborar amb els altres. Els sentiments i les relacions són motivacions importants en la seva escala de valors. Li agrada protegir, també conduir i per què no... manar. El seu e l e v a t p o t e n c i a l energètic li dóna capacitat per atendre molts temes a la vegada, podent desbordar els col·laboradors que volen seguir el seu ritme. Resumint, es tracta d'una persona que pot impactar, arrasar i desbordar.

OS i CANTONS

Entoni

Diveridn'S, 6 de novembre de 1V9S

Enquesta

QVÈ

Un 63% de la població està a favor de protegir els espais no urbanitzats

Urbanitzar-los

Protci ;ir-los

En canvi, l de cada 4 enquestats és partidari de construir-hi Ai RA COSTA

L'enquesta que Yïlavveb Sant Cugat ha elaborat aquesta setmana posa de relleu que un 63% de la població creu que s'hauria d'engegar un procés per protegir tots els espais de Sant ('ugat que encara no estan urbanitzats. D'acord amb aquesta postura. Can Solà o Yescon/cll a Collserola, Mas Fuster, Can Barba i Can Domènech a Valldoreix, el sector del polígon de (lan Sant Joan, i la Floresta i les Planes haurien de preservar-se de tota actuació urbanística i mantenir-se com a espais naturals protegits. Des del Grup de Natura del Club Mun-

tanyenc Sant Cugat, Kristian Herbolzheimer ha fet una valoració molt positiva d'aquests resultats: "L'aclaparadora majoria que es decanta per la protecció dels espais és un indicador clar de la saturació de la gent davant la urbanització constant. Aquests resultats realment reflecteixen el que es palpa a la societat civil". Tot i així. Herbolzheimer ha volgut trencar una llança a favor de la racionalització a l'hora de planificar el creixement de la ciutat: "Jo potser hauria optat per la resposta que demana assessorament als ecologistes, perquè penso que no es tracta tant de protegir absolutament tots els terrenys com d'ordenar el creixement de la ciu-

CAL F E R A M B E L S D A R R E R S E S P A I S N O U R B A N I T Z A T S D E S A N T CUGAT?

tat, d'establir uns límits i planificar l'expansió urbanística". Una opinió que potser comparteixen gran part dels ciutadans que s'han decantat per l'opció contrària. I és que un 25% dels enquestats s'ha mostrat a favor de la urbanització d'aquestes àrees. "En certa manera aquesta resposta és lògica", ha dit l'ecologista santeugatenc. "Pretendre que ja no es construeixi res més no té massa sentit, t e n i n t e n compte la pressió constructora que hi ha." Herbolzheimer assegura que el grup de Natura no està massa preocupat per aquest col·lectiu perquè consideren la possibilitat que emmarqui aquella gent que està a favor d'una ur-

63%

Assessorament grups ecologistes N o a c t u a r si els promotors no s'interessen Hi ha altres problemes més importants

FONT: VILAWEB SANT CUGAT banització planificada, "un extrem al que no ens oposem", ha matisat. I ,luny d'aquests dos pols es toba un 7% de la població que optaria per demanar assessorament als gnips ecologistes i un 3% dels ciutadans que considera que a Sant cugat hi ha altres problemes molt

Residus

S'instal·laran dos nous contenidors de recollida d'oli vegetal ,\. (..

El nombre de contenidors de recollida d'oli a Sant C Àigat es veurà incrementat e n breu amb dos nous receptacles. L'Ajuntament encara no ha determinat on s'ubicaran, però els bons resultats que s'estan obtenint en aquest camp han impulsat els seus responsables a ampliar aquest servei. Actualment ia ciutat ja disposa de 66 punts de recollida d'oli de cuina -45 instal·lats en bars i restaurants, 17 en escoles, i 4 repartits entre els mercats municipals i dos comerços de la ciutat- a través dels quals s'han recuperat 35.215 litres d'oli vegetaldes, de gener a octubre d'enguany . La potenciació d'aquest servei

no rau només en l'ampliació del nombre de contenidors. D'acord amb el programa Residu Mínim, impulsat des del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius ((ÜEPA), l'Ajuntament ha signat un conveni amb l'empresa Eco Oil per garantir que la recollida d'oli es faci puntualment i en el temps establert, i que l'ús que es doni a aquest producte serà el recomanat pels experts. Després que un informe elaborat per la facultat de veterinària de la UAB desaconsellés la utilització d'aquest oli per a l'elaboració de pinsos per a animals, ara el seu ús es restringirà a la fabricació de sabó i cosmètics. A Sant Cugat, Eco Oil recull l'oli dipositat en els contenidors de recollida selectiva i hi aplica un tractament de neteja i depuració.

CATALONIA CERÀMIC

•

Gra.

Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 1 5 0 0

Actualment Sant Cugat disposa de 66 punts de rendhda d'oli FOTO. X. I.. El resultat és un oli net que es CERA, Imma Casajoana. I és que ven a fàbriques de Portugal, on el a Catalunya només existeix una reutilitzen per fer-ne sabó natupetita empresa familiar, ubicada ral, i a companyies del nord d'EuaTortosa, que elabora sabons arropa en les quals fabriquen protesanals prenent com a base oli ductes cosmètics. "És una llàstima reutilitzat. Segons Casajoana, el que la matèria primera que recomotiu segurament és la poca dellim aquí no la puguin reutilitzat manda que hi ha d'aquest protambé les companyies catalanes", ducte: "En aquest país el sabó naes lamenta la responsable del tural està en desús i és una pena

;C1 -VISITI

LAMES ORAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

més importants a resoldre. Cal constatar que ningú no ha optat per la tercera opció q u e p r e sentàvem: no prendre cap decisió respecte a les àrees no urbanitzades fins que un promotor immobiliari s'hi interessi, una opció amb la qual cap dels ciutadans s'ha sentit identificada.

petquè suposa la reutilització d'una matèria, i perquè és un producte natural que, per tant, és menys agressiu i contaminant". La contaminació precisament és un factor important a l'hora de sensibilitzar la població perquè col·labori més activament en la recollida selectiva de productes com l'oli d e cuina. I és que si aquest producte no es recupera i es llança per les vies més habituals, pot arribar a provocar efectes molt negatius. Un clar exemple es dóna quan aquest oli arriba barrejat amb l'aigua a les plantes depuradores. Segons explica la química santeugatenca Mercè Baldi, la base de la depuració de l'aigua és la transferència d'oxigen a aquesta, fet que facilita la creació d'uns bacteris que es mengen la brutícia. Un cop eliminada, els bacteris són separats i l'aigua totna a estar neta. "Però si amb l'aigua hi ha arribat barrejat oli, la trasnmissió de l'oxigen al reactor biològic disminueix i aleshores cal més energia i el procés es complica molt".

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Entorn

U S /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

I n s t a l · l a c i o n s

El Mercat de Torre Blanca ensenyarà la nova cara al juny de l'any vinent Els veïns esperen que l'ampliació incrementi la vida a la zona Al mercat de Torre Blanca es viu aquests dies una realitat que s'escapa de l'habitual. Al quotidià sarau que es produeix en unes instal·lacions d'aquest tipus s'hi ha a f e g i t e l soroll de les A.C. - Sant Cugat -

Els plànols són damunt la taula des de fa temps, i d'una setmana ençà s'han començat a materialitzar en forma de maó i ciment que s'apila per construir una nova cara al mercat de Torre Blanca. Els treballs d'ampliació donaran per fi una façana comercial al Pla del Vinyet, i és que l'actuació bàsica d'aquest projecte és la construcció d'un edifici adosat al mercat -que donarà la cara al Centre Culturalque constarà de soterrani, planta baixa i un altell. En aquest edifici s'hi construiran set locals comercials que s'instal·laran en la planta baixa i l'altell. Al soterrani s'hi instal·laran les cambres frigorífiques, les estacions transformadores i el moll de descàrrega. Els responsables del projecte han garantit que, per contra del que alguns veïns creien, el nou edifici no superarà l'alçada de l'actual mercat. De fet, la composició arquitectònica de les noves instal·lacions s'adequarà a la de l'edifici principal, reproduint les línies de disseny simple que imperen en l'estructura original. La segona àrea d'actuació se situa en el carrer Elies Rogent,

Refugis Casetes Pèrgoles Tanques Tarimes Bancs Mobles de fusta tropical Pàrquings Pals rodons Planxes perfilades i ranxeres Sorrals i casetes per a nens...

màquines excavadores, el traginar dels obrers tot el dia amunt i avall i els comentaris de clients i botiguers que es miren amb expectació l'ampliació del mercat. Tots reconeixen que calia una

La promoció dels itineraris a peu centraran el dia de Collserola A.C. • Sant Cagat -

remodelació de les instal·lacions però el fantasma de la competònca plana sobre alguns comerços que esperen, amb incertesa, l'impacte que tindrà la creació de mes locals comercials a la zona.

El Patronat de Collserola celebra aquest diumenge el dia de la serralada amb tot un munt d'activitats adreçades a promocionar les passejades per Collserola per conèixer i poder gaudir millor d'aquest entorn. Sota el lema Mou-te pel parc a peu, durant tot el matí es faran diverses activitats lúdiques i d'animació al voltant de les quatre àrees de lleure de què disposa el parc: la de Santa Creu d'Olorda, la de La Salut de Sant Feliu, la de Santa Maria de Vallvidrera i la de Can Coll. Des de les deu del matí i fins a les dues del migdia es faran sortides guiades que recorreran diversos itineraris per la serralada. "L'objectiu -afirma Marià Martí, director gerent del Parc- és fomentar les passejades a peu perquè són la forma menys agressiva i alhora la que permet contactar més Ris botiguers del mercat havien demanat l'ampliació de les instal·lacions en diverses ocasions. FOTO: XAV1amb LARROSA. la natura i els valors d'aquest paratge". s'ha pressupostat en 325 milions Mentre que els botiguers del que es convertirà en zona per a vinants amb pas de vehicles ex- de pessetes. El termini d'exe- mercat veuen amb molt bons Durant aquesta jornada és ulls l'ampliació que demanaven, clusiu per als veïns i el trans- cució s'ha fixat en una mitjana previst presentar el llibre A peu port de mercaderies. Això sig- de 8 mesos, fet que situa la inau- els propietaris d'alguns dels coper Collserola, un volum editat nifica que l'accés a l'aparcament guració de la nova cara del mer- merços dels carrers adjacents tepel Patronat que recull tot un del mercat s'haurà de fer ex- cat cap al juny de l'any vinent. nen encara alguns dubtes: "Troseguit d'itineraris a través dels Els treballadors han començat bo molt bé que millorin aquesta clusivament per l'avinguda Toquals es pot conèixer el parc. rre Blanca. Al vessant del mer- amb força les obres d'amplia- zona, que la facin més bonica, En referència a Sant Cugat, cat que dóna a Elies Rogent ció. Des de la setmana passada però em procupen els comerços Marià Martí ha destacat el gran també s'ampliarà la porxada per s'ha tallat el trànsit al carrer nous que s'han de construir. Si paper que desenvolupa el Club poder-hi encabir nous comerços. Elies Rogent i tot l'entorn del s'instal·len més bars potser no Muntanyenc Sant Cugat en la En total, el mercat veurà in- mercat es troba pràcticament ai- en podrem viure tots", ha dit promoció del respecte i el cocrementada la seva superfície xecat. L'inici dels treballs ha Alícia Bogunyà, propietària del neixement de Collserola, però en 3.130 irr, una millora subs- despertat algunes suspicàcies bar Kebab, situat al carrer Elies ha lamentat la manca de bona Rogent. tancial de les instal·lacions que sintonia amb l'Ajuntament. entre els comerciants de la zona.

Complements de fusta tractada per aljardí

Productes

I N D U B R U C , S.A. Ctra. Sant Cugat a Rubí Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax93 674 79 16 Apartat de Correus 403 SANT CUGAT DEL V.

EIS4CAN1WS

Societat

Divendres, 6 de novembre de 1998

Problemes

socials

El que en el seu temps v/t ser un magnífic ediftci, ara s'ha convertit en mm petita selva urbana. FOTO: X. l.ARROSA

El temps i les pe/sones s'han encarregat de destruir I'edificació. F: X. I ARRÒSA

Porqueria entre les ruïnes del Casino U estat en què es troba Vantic Casal de la Floresta no agrada als veïns Tot i ser una estructura en ruïnes, encara manté l'aire i l'esperit que devia tenir en altre temps. Ja no s'hi celebren festes familiars ni els nens poden jugar-hi a futbol sala perquè els esbarzers s'han convertit en els amos i senyors dels jardins, i les pedres que encara no han caigut no parlen preIOLANDA PÀMIKS

Casos de sobredosi, baralles amb navalles, una dona a m b el cap obert, rates de la mida d'un conill... són els exemples més bèsties que expliquen els veïns sobre una realitat que, des de fa uns quatre anys, molesta molts florestans. El Casino és un edifici dels anys 20 q u e durant molt temps va fer la funció de Casal del districte; en aquells temps, s'hi feia cinema, els nens jugaven a futbol sala, les famílies hi anaven a sopar... segons explica el Julio, que juntament amb ia Margarita va encarregar-se del Casal des de l'any 65 fins a principis dels vuitanta. "Llavors era una societat, un casal familiar parroquial, com es deia en aquell temps", recorda, mentre assegura amb tristesa que ara evita passar-hi pel davant "perquè em cau l'ànima als peus". I és que ja no queda res del que va ser, ni els tres billars, ni la taula de ping-pong, ni cl futbolí, ni les 14 taules perquè la gent hi sopés o hi fes la partida, ni les butaques per a 150 persones de l'altra sala. Tot ha mort. Només resta l'estructura, que és de ferro, amb les

cisament de diversió i bon temps, sinó de la fosca realitat d'unes persones a qui, segurament, els costa força riure. L'edifici del Casino, que durant motts anys va ser el Casal de la Floresta, és ara una estructura ruïnosa i un cau de rates habitat, a temporades, per persones que alteren la con-

parets, les escales i el que devia ser la barra del bar. La resta, s'ha d'intuir o, millor encara, imaginar. I és que després que el Julio i la Margarita haguessin de deixar el Casal, no pas per voluntat pròpia, segons explica, va començar el que molts qualifiquen com l'època de decadència. Després d'un curt període de transició, el govern socialista, que en

Mercè Arànega: "Fa quatre anys que visc aquí i això és un niu de porqueria" aquell moment governava a l'Ajuntament, va comprar l'edifici per habilitar-lo com a espai públic. Gairebé 20 anys després continua sense ús. L'actual equip de govern, però, segons comenta Xavier Cortés, regidor de Descentralització, ja ha començat a treballar en aquest tema després que un veí fes explícita la seva queixa en el darrer Consell de Districte. "Cal prendre

vivència ciutadana, segons expliquen els veïns. Gent vinguda d ' a r r e u , de Barcelona, de Dinamarca, d'Alemanya... fa la seva estada en aquesta casa propietat de l'Ajuntament que fa gairebé vint anys que està abandonada. Ara bé, molts d'ells passen la tarda a la plaça de l'Estació abans d'anar-hi a

una solució contundent per resoldre aquest problema", assegura Cortés, i per aquest motiu s'està elaborant un informe per valorar l'estat en què es troba la zona; d'una banda, cal saber quina és la realitat de les persones que viuen al Casal i, de l'altra, cal un estudi de la seguretat de l'entorn, dels perills d'incendi, de la s a l u b r i t a t . . . " U n cop t i n g u i aquests informes, l'Ajuntament actuarà" en conseqüència, manifesta. I explica que fins aquest moment no s'havia fet res perquè no se sabia massa quin ús donar a aquest edifici, donat que la Floresta ja té dos equipaments municipals. Ara, però, Cortés es mostra convençut que és prioritari solucionar els problemes que causa als veïns l'estat del Casino i el comportament de les persones q u e hi viuen esporàdicament, abans de decidir què fer amb l'edifici. Quan la realitat supera la ficció I és que no cal veure Trainspotting, ni Barrio ni El fam del'sitr per conèixer la realitat del quart món, la d'uns joves que viuen al marge de la societat. Tan sols cal passe-

dormir, segons expliquen alguns veïns. Després d'anys de queixes, l'actual govern municipal manifesta la voluntat de posar-hi una solució i vetllar per la seguretat ciutadana i la salubritat de l'entorn. I és que les històries que conten els veïns sobre aquesta casa són dignes del millor cinema social.

jar-se pels volts del carrer Casino. "Fa mig any, una dona va sortir despullada amb el cap partit a demanar ajuda a uns veïns", recorden la Mercè Arànega i altres veïns de la zona. I l'actriu es mostra indignada en afirmar que "fa quatre anys que visc aquí i això és un niu de porqueria". Tant ella com la resta de persones que coneixen aquesta realitat deixen

a baix i una senyora amb un cinturó per obrir-li el cap a un altre, fins que ho va aconseguir", recorda un veí. I també tenen en ment quan la policia es va endur unes 25 persones de la casa. A més, es queixen que amb la quantitat de porqueria que hi ha dintre de l'edifici, les rates campen per tota la zona i hi ha qui recorda que "quan en portava 30 de mortes, vaig cansar-me de posar verí".

LAjuntament assegtira Tant l'Associació de Veïns, la de queja estudia restat dePropietaris i Veïns de la Floresta com alguns habitants de la zona rentorn i la realitat reclamen una solució urgent, "jo només demano que ho tanquin dels qui hi viuen perquè no s'hi pugui entrar i que molt clar que els individus que viuen al Casino "no són okupes, tant de bo, potser aleshores ho arreglarien", assegura un veí, sinó gent problemàtica que es punxa davant dels altres, que és capaç de cremar el matalàs en el qual un altre dorm només per venjança... "Jo he vist un senyor i una senyora en pilotes corrent per la terrassa, un senyor amb una navalla per intentar tirar-ne un altre

posin una aixeta i un inodor", comenta un veí. I és que els nens entren a explorar el que hi ha a la casa i algun ja ha caigut, o ha baixat a la via, que passa per sota mateix de l'edifici. "Si cau, s'acaben les comunicacions de tren amb Terrassa i Sabadell, i esperem que en aquell moment no passi el ferrocarril per sota, perquè pot ser una catàstrofe", reflexiona un veí, qui explica que entre el sostre del túnel i el terra del Casino tan sols hi ha un metre i mig de distància.

Societat

ELS4CAIVIWB Divendres, 6 de novembre 1998

Tradicions

Sant Cugat celebra la Castanyada amb festes als districtes i al centre La canalla és la gran protagonista de la jornada L'arribada d e l'u de novembre generalment sempre és sinònim de fred. una temperatura que s'intenta disminuir amb l'escalfor de les castanyes i els moniatos calents, la proximitat d'amics i familiars i la gresca que es fa prenent com a excusa una festa sobre la que no hi ha unanimitat pel que fa als seus orígens. Els canvis climàtics han volgut que el novembre d'en-

guany ens revés amb temperatures més agradables però no per això s'ha prescindit dels altres elements. Sant Cugat en ple s'ha escalfat mans i panxa amb els centenars de castanyes que s'han cuit arreu del municipi. Festa, bon menjar i alegria han estat els protagonistes de totes les celebracions que s'han organitzat als districtes i al centre de la ciutat.

V I C T Ò R I A RÍOS

- Sant Cugat -

A les Planes van ballar fins ben entrada la matinada. E: OSCAR BENITO

Hi ha moltes versions sobre l'origen d e la festa d e la castanyada i ningú no sap del cert quin és l'inici d'aquesta tradició tan popular. Hi ha qui diu q u e ve de l'època dels romans, quan es creia que l'ànima dels morts emprenia un gran viatge cap a l'altre món i per això calia enterrar-los amb aliments. D'altres, però, creuen que aquesta festa és molt més propera, que ve de quan els camp a n e r s havien de tocar les c a m p a n e s d u r a n t la nit d e "Tots Sants" i les seves famílies els portaven menjar perquè passessin la nit. Sigui com

C e l e b r a c i o n s

El cementiri de Sant Cugat ple de roses la Diada de Tots Sants ALÍCIA.D.BUJ. - Sant Cugat -

El cementiri de Sant Cugat va vestir-se d e flors diumenge per celebrar un any més la Diada de Tots Sants. Més de cinquanta mil persones, proced e n t s d'arreu de Catalunya, van visitar aquest cap d e setmana els seus familiars difunts en un dia q u e a n y r e r e any atrau m é s g e n t d e t o t e s les edats perquè "cada vegada hi ha més morts, sobretot gent jove", declara Pedró Lora, un dels encarregats del cementiri municipal. La gran afluència d e públic al cementiri contrasta amb l'opinió dels propietaris de les floristeries de Sant Cugat, q u e van coincidir a destacar que la Diada d e l'I de novembre no és un dia especialment dur de feina p e r q u è cada vegada es venen menys flors. "La tradició de Tots Sants s'ha anat perdent. Els rams de flors que es feien amb magnòlies i altres tipus de flors s'han substituït per

AI centre, els nens van quedar-se sense espectacle però van atipar-se. E: 0. BEN/TO sigui, la celebració ha arribat situació semblant, però explifins a nosaltres, a m b les casca q u e es van c o n f i r m a r les tanyes, els moniatos i els pasospites: "un dels components nellets: Després cadascú fa la del grup, baixant de Girona, festa a la seva manera,menjant, va tenir un accident d e trànb e v e n t i ballant, l ' i m p o r t a n t sit, però en aquell m o m e n t no és passar-s'ho al millor possiens van poder avisar". D e tob l e . I, p r e c i s a m e n t , és a m b tes maneres, afegeix, "els nens aquesta intenció q u e e n g u a n y es van quedar jugant i van pocada districte d e Sant C u g a t der menjar castanyes i els paha celebrat la seva pròpia fesres sembla q u e ho van comta, esforçant-se a fer passar una prendre b é " . bona e s t o n a a p e t i t s , j o v e s i A la Floresta, en canvi, la fesgrans. ta va quedar molt lluïda. L'esD ' a q u e s t a manera, a les Plapectacle va començar a la tarnes la festa va c o m e n ç a r d e da a m b l'exhibició de dansa bon matí amb una gimcana per c o n t e m p o r à n i a , a càrrec del als més petits. A la tarda, però, grup del districte "Nicotinaés q u a n els m e n u t s s'ho van passar m é s bé, a m b la c o m Alquitrà". E n acabar, el grup panyia de carrer "Xip-Xap" i el " M o è b i u s " va r e p r o d u i r seu espectacle de cançons i bacançons de pop i de rock, dillarugues. N i n o , coordinador v e r t i n t i f e n t ballar a tota la del C e n t r e Cívic, destaca q u e gent que es va concentrar a les "abans ja havíem fet altres caspistes de la Floresta. t a n y a d e s , p e r ò mai h a v í e m A Mira-sol els avis van ser els aconseguit portar un g r u p tan protagonistes. Van c o m e n ç a r professional com a q u e s t " . a m b un original sopar al Casal d e Cultura, en el q u e cadascú Els q u e aquest any no s'han s'havia de portar la seva pròdivertit tant són els n e n s i nepia carmanyola d e casa. Això nes d e Sant Cugat c e n t r e . Els sí, les castanyes, les b e g u d e s i més d e dos-cents m e n u t s conels panellets els posava el Cacentrats amb els seus pares a la sal. I, d e s p r é s d e l'àpat xou, plaça O c t a v i à van h a v e r d e varietats i ball fins ben entraconformar-se n o m é s a m b les da la matinada. castanyes, ja q u e es va haver de s u s p e n d r e l'actuació, perSigui c o m s i g u i t o t h o m va què la companyia infantil "Toc procurar divertir-se, passar una de Xarel·lo" no es va presentar. bona estona i atipar-se d e casM a n u e l Turón, tècnic d e cult a n y e s i c e l e b r a r u n a d e les tura de l'Ajuntament, diu q u e festes més t r a d i c i o n a l s d e la no s'havien trobat mai e n una tardor.

>&mmyh

« ALU/VIIIMI

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA:

PI. Ajuntament C/ Xerrk, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

. 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

Prop de cinquata mil persones visiten el cementiri per Tots Sants E: X. L. les roses", afirma Agustí Clofen, de la botiga Flors i plantes del Vallès. I és q u e aquest any la flor més venuda ha estat precisament la rosa, a més dels crisantems, i altres tipus de flors com els clavells. Prop d e quatre-centes perso-

nes van poder acostar-se fins al cementiri de Sant Cugat gràcies al servei especial de transport urbà que, com cada any, l'Ajuntament de Sant Cugat va posar en marxa el passat 30 d'octubre i fins al diumenge, dia 1, a la tarda...

.kQ

Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2, Pral. 1 * - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Societat

ELS4CArVn*B Divendres, 6 de novembre 1998

E n t i t a t s

El sopar benèfic anual d'ASDI arriba a la divuitena edició Mònica Huguet i Elsa Anka presentaran la subhasta AI.BKRTBAI.ANZA

L'associació de disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat, ASDI, celebra aquest dissabte el sopar benèfic anual, q u e enguany ja arriba a la d i v u i t e na edició des q u e l'entitat va ser creada l'any 1977. Per commemorar aquesta majoria d'edat, Tacte gastronòmic i social tornarà a c e n t r a r - s e e n guany en la subhasta, els ben e f i c i s d e la q u a l a n i r a n destinats a donar els últims retocs a la nova seu de l'entitat a V a l l d o r e i x , i n a u g u r a d a cl passat mes de gener.

La subhasta d'enguany comptarà com a mestres de cerimònies amb la col·laboració de la periodista Mònica H u g u e t i de la model Elsa Anka, totes dues santçugatenques, i a més. tornarà a nodrir-se d'objectes d'artistes i de joieries locals, q u e hi han col.-laborat desinteressadament. Un passi d e models completarà la vetllada. A s u p e r a r les xifres del 9 7 Les aportacions de l'any passat van acumular gairebé 700 regals per a un públic q u e va superar les 300 persones. Kls responsables de l'organització

confien q u e la present edició superi les 275 p e r s o n e s q u e van trobar-se a l'Hotel-Escola C a m p u s d e Bellaterra, e s c e nari tradicional de les vetllades anuals d ' A S D I . L'associació de disminuïts físics i psíquics de Sant C u g a t va néixer fa 17 anys gràcies a la voluntat d ' u n grup de pares a m b fills disminuïts i des d'aleshores, ha consolidat diverses activitats com els tallers de s e t m a n a , els esplais dels dissabtes, la piscina o les activitats per als pares. L'associació ha vist reconeguda la seva tasca amb un premi de la Fundació Caixa de Sabadell.

Elsa Anka serà una de les presentadores de la subhasta. FOTO: X. L.

E d u c a c i ó

Hèctor Vall és nomenat rector del Pontifici Institut Oriental de Roma i. p. - Sant Cugat -

C e r t a m e n

Comença la votació per escollir els Santcugatencs de PAny

El pare Hèctor Vall - m e m bre del Consell Editorial d'aq u e s t s e t m a n a r i - ha e s t a t m o l t s anys al C e n t r e Borja, però des de finals d e s e t e m bre ha hagut de fixar la seva residència a Roma, ja q u e ha estat nomenat rector del Pontifici I n s t i t u t O r i e n t a l d ' a q u e s t a ciutat. "L'any passat em van convidar a fer un curs d ' e c u m e n i s m e a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i després el pare g e n e ral em va citar per parlar del n o m e n a m e n t " , explica. D e s prés de les pertinents d e l i b e racions, el passat 25 d e s e t e m b r e va p r e n d r e possessió del càrrec i des d'aleshores ja comença a treballar en aquest centre q u e aplega dues facultats, la de Teologia Oriental i la d ' E s t u d i de D r e t Canònic Oriental - a q u e s t a darrera, única al món.

Enguany també es poden proposar candidats per internet i. p. - Sant Cugat -

Tothom qui ho vulgui ja pot votar als S a n t c u g a t e n c s d e l'Any o m p l i n t Ics b u t l l e t e s que es p u b l i q u e n a partir d'aquesta setmana a Els 4 Cantons i al Tot Sant Cugat, o bé t r u c a n t al c o n t e s t a d o r a u tomàtic de Ràdio Sant Cugat, al n ú m e r o ° o 6 7 5 15 8 8 . A més, també s'ofereix la possibilitat de votar a través d'internet, gràcies a Vilaweb Sant Cugat. M ari bel Cayuelas, directora de Ràdio Sant Cugat, explica q u e al programa maga/.ín La Revista dedicarà un espai diari a informar els ciutadans sobre aquest tema i els posarà al dia de les votacions. I és q u e , com cada any, a més dels candidats escollits per l'associació Amics de la Ràdio, els ciut a d a n s p o d e n fer les s e v e s propostes, i quan un candidat tingui deu votacions, el jurat - f o r m a t pels g u a n y a d o r s d e l'any passat, m e m b r e s dels

Joan Auladellva ser el guanyador de l'any passat. FOTO: XAVIIARROSA Amics d e la Ràdio i de l'Aj u n t a m e n t - t a m b é passarà a considerar-lo. P e r la seva b a n d a , R a m o n Grau, president d'Amics de la Ràdio - e n t i t a t q u e organitza els p r e m i s - , encoratja tots els santcugatencs a proposar can-

GAS 011 Ports gratuïts

didats. Un cop escollits els guanyadors, la gala de celebració es farà el proper 20 de d e s e m b r e al Teatre-Auditori i hi actuarà la C o t t o n C l u b Big B a n d i l'Escola d e D a n s a d e Laura Esteve.

El pare Hèctor Vall comenta q u e aquesta primera trobada ha e s t a t i n t e n s a p e r q u è el Pontifici Institut Oriental és un c e n t r e p e t i t - q u e l'any passat va rebre 430 a l u m n e s - , motiu pel qual "el rector no és una persona que estigui per sobre, sinó a prop de tothom". Al c e n t r e , H è c t o r Vall t é la missió de fomentar els contactes, viatjar i conèixer diferents llocs, e n t r e altres activitats.

Tel. 93 580 77 62 <z? >*\ ^ > *

\Ss<\

Contestador les 24 h

ESM|

Distribuïdor oficial

Societat

ELS4C4TYTOÏNS Divendres, 6 de novembre 1998

S a n i t a t

S o l i d a r i t a t

El Centre d e Dia per a Malalts d'Alzheimer ja és una realitat

Els efectes de l'huracà Mitch centren la Les instal·lacions es troben a la seu local de Creu Roja campanya de Creu Roja IOLANDA PÀMIES

"Encara em sembla mentida que pugui ser una realitat, perquè hem estat tres anys anant darrere de poder fer aquest centre", manifesta emocionada Rosa Ribes, presidenta de la Coordinadora Cavis que, juntament amb Creu Roja, gestiona el Centre de Dia per a Malalts d'Alzheimer que s'ha posat en marxa a la ciutat. Es tracta d'un local amb capacitat per acollir entre 10 i 15 pacients i, segons explica la psicòloga del centre, Eugènia Hervàs, compta amb dos neuròlegs, una

psicòloga, dues cuidadores i una assistenta social, més tots els voluntaris de Cavis. Aquestes persones intentaran ajudar els malalts fent-los realitzar diverses activitats perquè arribin a casa a la nit cansats, ja que "el fet d'estar asseguts en un sofà tot el dia fa que a l'hora d'anar a dormir no agafin el son i tinguin problemes nocturns, mentre que si durant el dia estan estimulats, poden dormir molt millor", explica Hervàs. El centre s'ha ubicat a la seu local de Creu Roja, i Enric Gómez, representant d'aquesta entitat, comenta que "està perfectament integrat en la dinàmica de fun-

Cooperac

cionament de l'assemblea, a més, a Creu Roja portem molt temps treballant amb aquest col·lectiu de gent gran i considerem molt important aquesta atenció a les persones grans i a les seves famílies". Precisament per atendre aquests familiars, el centre també oferirà sessions informatives i grups d'autoajuda un cop al mes. En aquest sentit, Elena Munoz, neuròloga, recorda que "la família ha de ser conscient del dèficit que presenten els pacients i que el que aprenen al centre de dia després ho han de dur a la pràctica a casa", i afegeix que és molt important que se sentin útils.

i. p.

dels habitatges com dels cultius o equipaments. Per això calen diners i, per a aquesta finalitat, Creu Roja El nombre de desapareguts i de ha obert els comptes corrents semorts no paren d'augmentar. Els güents: efectes són devastadors i han arra- Banco Bilbao-Vizcaya sat l'Amèrica Central. Per aquest 0182-2370-46-0010022227 motiu, les principals ONG i enti- Caja Madrid tats que treballen en tasques de so- 2038-1500-71-6000002275 lidaritat s'han mogut ràpidament La Caixa per recaptar diners i dur-los a 2100-0600-85-0201960066 aquests països. Creu Roja és una Banco Central-Hispano de les que ràpidament ha mogut 0049-0001-53-2110022225 fitxa, i la secció local d'aquesta en- Banco Espanol de Crédito titat demana també el suport de 0030-1292-05-0002222271 tots els santcugatencs. Banco Popular Espanol Després de la primera actuació ur- 0075-0001-89-0600222267 gent, cal avaluar els danys i pensar Banco de Santander en la reconstrucció dels països, tant 0085-0615-09-0000009292

i o

L'ONG Ceiro de Guatemala ja ha rebut els diners del 0 , 7 % santcugatenc

El director del Maragall se'n va al Japó i. p.

La zona on es fa el projecte també ha sofert els efectes de l'huracà i. p. - Sant Cugat -

La ONG Ceiro de Guatemala ja té els tres milions corresponents al 0,7% santcugatenc, segons explica Karin Herbolzeimer, membre de l'ONG que s'encarrega d'aquest projecte a casa nostra, el grup Baula. Els diners es destinaran, com estava previst inicialment, a un projecte de formació de promotors entre les comunitats indígenes, tot i que l'huracà Mitch està causant molts estralls a la regió. De fet, Herbolzeimer explica que els missatges que li envien parlen de moltes inun-

dacions i d'un avanç molt ràpid del còlera. Per aquest motiu, el Movimiento Tzukkimpop -que coordina els diners del 0,7% pel projecte formatiu- va començar dimecres tallers per prevenir i controlar el còlera i s'ha adherit a la Comision Nacional para la Reducción de Desastres. Els beneficiaris directes dels 3 milions santcugatencs seran les 20 comunitats on viuen els 50 promotors, i els indirectes els 97.843 habitants que viuen als sis municipis que engloben aquestes comunitats, situats a l'Altiplà Occidental de Guatemala.

Premis

Cugat-

El director de l'escola Maragall, Ismael Lecina, ha marxat aquesta setmana al Japó on assisteix, durant 15 dies, a un programa tipus fòrum internacional d'educació. L'objectiu bàsic d'aquesta estada és conèixer com és el sistema educatiu en aquest país. Es tracta d'un fòrum organitzat per una fundació japonesa i el Ministeri d'Educació d'aquest país. Lecina va tenir aquesta oportunitat gràcies als intercanvis entre l'escola Maragall i l'escola japonesa de Sant Cugat; amb motiu d'aquestes trobades, va conèixer el cònsul del Japó, qui li va fer aquesta proposta. Les noies aprenen algunes qüestions bàsiques pe sobreviure. FOTO: CEDIDA

*-&.!

Generalitat de Catalunya

XVII Premi Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme còmic/assaig/treball pedagògic/guió de curtmetratge

Civism

XIII Premis Jaume Ciurana a l'actuació juvenil natura/societat

IV Premi Civisme als mitjans de comunicació ràdio/televisió/premsa

:É#?Éi ; '

Societat

ELS4CAIVroi>S Divendres, 6 de novembre 1998

Carme Talleda. Membre de la Comissió de la Festa de Tardor

"Ceix de la festa és reivindicar la necessitat del teixit associatiu" i.p.

Carme Talleda és una de les persones que millor coneix la Festa de Tardor, ja que forma part de la comissió organitzadora. Per aquest motiu, ens en parla àmpliament. - Quina és l'essència d'una Festa de Tardor? - Es va plantejar fa 23 anys per reivindicar la necessitat d'associar-se i d'expressar alguna cosa. Malgrat que després entrem en les llibertats democràtiques, aquesta necessitat de reivindicar i participar d'una manera molt fona en el teixit democràtic continua essent l'essència de la Festa de Tardor. - Amb el temps, deu haver canviat bastant aquesta essència? - Sí, als primers anys es reivindicava una cosa tan senzilla com la rotulació dels carrers en català. Però sempre hi ha coses que fan mobilitzar la població o reclamar als seus representants unes necessitats que s'han de satisfer. - 1 enguany, amb el lema 'Parlem de barrí, districte, poble i ciutat', què es vol reivindicar?

- 1 A necessitat del teixit associatiu, en aquest cas els consells de districte o les associacions de veïns. L'Ajuntament té els seus papers però també hem de ser nosaltres, des d'aquestes institucions tan properes al ciutadà, que li hem de plantejar les necessitats més directes. O sigui que és una eina de treball democràtic i de participació importantíssim; és per això que l'eix de la Festa de Tardor és reivindicar la necessitat del teixit associatiu.

- Dissabte tenim un recital Lorca molt important. Estem en el seu aniversari, tots sabem el que representa i ens hem volgut sumar als homenatges que se li reten. - Crida l'atenció la lectura d'un manifest contra les ETT, que no entra massa en la línia. - En absolut Fins i tot podem dir que és una excepció. Normalment Carme Talleda convoca tothom a la Festa. FOTO:

cap entitat havia pujat a llegir un manifest però l'assemblea d'entitats ha decidit que es faci. No havia passat mai. - Enguany s'allarga uns dies més. - Sí, no és la primera vegada, i esperem que no sigui l'última. S'ha fet perquè hi havia molts actes. El calendari ha estat pactat una mica entre tots per no solapar-nos. I que de manera continuada, però tam_ poc apretada, tothom pugui estar als actes sense perdre-se'n cap. - Què més es podria destacar? - Els balls de l'Esbart i del Grup Mediterrània, que han treballat amb molt bona harmonia i m'agradaria que quedés constància que dins el marc de la Festa de Tardor han tingut una bona entesa.

- I com es concreta en els actes? - D'una banda en el debat, en el qual parlarem del paper avui d'aquest teixit associatiu a Sant Cugat També ho pot representar la cercavila perquè hi participen entitats del centre i la Banda de Música de les Planes. - 1 el pregoner? - També. Enguany és el Josep Maria Àngel, que és un representant molt viu i directe de l'Associació de Veïns de Mira-sol i un home amb una vida pública molt intensa, que va ser regidor de l'Ajuntament, bé que a l'oposició. - També hi ha un homenatge a Lorca.

C e l e b r a c i o n s

Empresonat per abusar del seu nebot

L'Arnau Cadell aconsegueix 2 2 6 . 1 2 8 salutacions LI ES podria entrar al Llibre Guinness i. p. - Sant Cugat -

Els professors del centre buscaven la participació dels 700 a l u m n e s i l'originalitat en aquesta primera celebració del curs. I ho van aconseguir, perquè hi va haver un total de 673 persones, entre alumnes i professors, que van voler participar en l'acte. Enmig d'un ambient festiu, l'Arnau Cadell va aconseguir un rècord G u i n n e s s : 226.128 salutacions s i m u l t à nies. Ara, però, caldrà esperar que els acceptin el rècord, perq u è com explicava el director del centre, Jordi Beltran, "moltes persones envien fites aconseguides al rècord G u i n n e s i

després no els les seleccionen". Per la seva b a n d a , la t i n e n t d'alcalde d e Serveis Personals, Àngels Ponsa, va remarcar q u e " e n s ha s e m b l a t q u e era important assistir a un acte com aquest q u e té un missatge darrere, q u e no és només un acte lúdic per celebrar la festa de la castanyada, sinó q u e t a m b é és innovador i ha involucrat tot el c e n t r e " i afegeix q u e "darrere hi ha tota una planificació i una motivació dels alumnes q u e ha fet q u e hi hagués aquesta assistència tan massiva, q u e és difícil". I d e fet és cert q u e la majoria d ' a l u m n e s va participar i gaudir d ' a q u e s t a festa, tot i els d u b t e s q u e van tenir els orga-

XAVILARROSA

i.p.

Gairebé 700 persones van participaren la festa. FOTO: XAVI LARROSA nitzadors d e tirar-la endavant, " p e r q u è ens preocupava q u e la g e n t hi p o s é s i n t e r è s , voluntat i ganes". Si b é alguns alumnes remarcaven la importància d'evitar-se les classes en participar en aquest acte, la majoria posava de relleu que els feia força il·lu-

sió aconseguir un rècord Guinness per a l'Arnau Cadell. I n'hi havia q u e també confessaven que tindrien "malsons, p e r q u è ens han picat moltes mans i al final fa mal, jo ja les tinc vermelles". Ara bé, l'ambient q u e es respirava era d e festa i d i versió.

José D. G., de 41 anys i veí de Sant C u g a t ha ingressat a presó acusat d'un delicte contra la llibertat sexual del seu nebot d'l 1 anys. L'home vivia amb la seva germana i els quatre fills d'aquesta, de 21, 20,11 i 5 anys fins al passat mes de setembre, quan la dona va observar uns "tocaments libidinosos" al seu fill i el va expulsar de casa. Tot i que el menor no volia explicar res, amb l'ajuda de la psicòloga de l'escola el nen va confessar. Segons sembla, des que tenia 8 anys, el nen era masturbat i masturbava el seu oncle, arribant a la penetració anal. L'home comprava el silenci del nen a m b caramels i diners.

* * * * * Compra - venta de anügdedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteres

SANT C\m

ESPORTS

Rbla.delCeller / 23·Tel.936747215 PI. QuatreCantons / s/n·Tel. 9 3 6 7 4 3 0 8 1

c/Margant.6

T^JÜfï.

61 H

La Floresta

TORRE

U S 4 CANTONS

GlliU T A I Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail secretaria Fundació: secretarla9stcugat.org organització Congrés: congres0s1cugat.org web: http://stcugat.oro/

¥ '*

if^

Serem el centre metropolità? Redacció El present i el futur de la ciutat va centrar, un cop més, el Congrés de la Ciutat. En aquest cas, però, el tema principal, tant de la taula rodona com de la conferència prèvia, era el territori, analitzat des de diverses vessants. L'ecòleg urbà Salvador Rueda va oferir als assistents una conferència sobre l'evolució del model de ciutat, en la qual va acabar destacant que Sant Cugat té l'aspiració de convertir-se en el centre de la regió metropolitana. En la seva xerrada, aquest ecòleg urbà, responsable de l'exposició La ciutat sostenible al CCCB, va manifestar que Sant Cugat ocupa un espai privilegiat dins de la regió i és l'espai més ben comunicat de Catalunya. Un dels primers exemples d'aquest fet és, va comentar, que el TGV passi per la ciutat. Sigui quin sigui el futur, Rueda va explicar als assistents que les nostres ciu-

tats actuals estan basades en el model anglosaxó, que arrenca del concepte de ciutat-jardí. Els tres factors que defineixen aquest model són l'automòbil i la casa unifamiliar aïllada, d'una banda -que permeten flexibilitat i autonomiai les hipoteques, que faciliten l'accés a aquests nous estils de vida. Aquest model s'instal·la a la regió metropolitana i

En els darrers trenta anys, a la regió metropolitana s'ha ocupat més sòl urbà que en els 2.000 anteriors trenca amb el de ciutat mediterrània pels volts dels anys 70; fet que provoca el pas del municipi compacte que hi havia fins aleshores a un altre dividit segons les funcions i els usos -els polígons indus-

trials estan en una zona i els campus universitaris en una altra, per exemple-; es tracta d'un model que requereix automòbil i més ús d'energia. Les xifres que va aportar sobre l'esclat d'ocupació del territori són força significatives: "Des dels 70 fins a principis dels 90, a la regió metropolitana de Barcelona s'ha ocupat més sòl urbà que en els 2.000 anys anteriors". Ara bé, davant d'aquesta realitat, Rueda es preguntava si aquest tipus de ciutat és més o menys sostenible que la dels models anteriors. També la mobilitat va ser un tema interessant que va sortir en aquesta segona sessió del Congrés de la Ciutat. En aquest cas, però, l'encarregat de donar la informació sobre aquest tema va ser Miquel Llevat, director general dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, qui va remarcar la importància de "concentrar-se en la millora de la mobilitat de Sant Cugat". I és que la ciutat ocupa el tercer lloc en el rànquing de viatges intermunicipals, rere Martorell i Parets,

segons una enquesta de mobilitat de l'any 96. D'aquesta manera, cada dia es fan 25.100 viatges entre Sant Cugat i Barcelona. Per la seva banda, Ramon Albareda, director del Vallès de Sorea, va aportar algunes dades de consum d'aigua tan curioses com les següents: d'una banda, que en els darrers 30 anys aquest consum s'ha multiplicat per deu i el número d'a-

Cada dia es fan 25.100 viatges entre Sant Cugat i Barcelona, utilitzant el ferrocarril o el vehicle privat bonats, per cinc; i de l'altra, que un 10% dels abonats consumeix el 59% de l'aigua de Sant Cugat. Agustí Jové, vocal d'Ordenació del Territori del Col·legi d'Economistes de Catalunya, va recordar que l'actual PGM de 1976, que regeix l'expansió de l'àrea metropolitana, va representar en la seva època una conquesta important de les forces progressistes molt acceptat popularment. D'altra banda, va recordar que Sant Cugat és on hi havia més sòl de tota l'àrea metropolitana i per això és lògic el creixement que ha experimentat; ara bé, també va posar de relleu que el sòl residencial està pràcticament esgotat i "la clau del futur no és com creixerem sinó quina serà la qualitat que oferirà la ciutat", una qualitat que passa per arreglar la zona antiga i resoldre les barreres de connexió amb els barris. Per la seva banda, el representant de l'associació ecologista Adenc, Daniel Ciscar, va apostar per mantenir l'actual repartiment del territori, dividit un terç per a terreny urbà, un terç per a agrícola i un terç per a forestal.

Aquesta Entitat dóna suport al Congrés de la Ciutat Al Nucli antic de Sant Cugat: C. Santiago Rusihol, 1-3 i C. Francesc Moragas, 3 Al Sector estació: C. Valldoreix, 75 i Rbla. Ribatallada, 20

la Caixa

Al Barri del Monestir: Ctra. de Cerdanyola, 18 A Valldoreix: Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 57

EIS4CAl\TO]>S S39BVR£flK9Spr«8HÍ

Num. 5 oclubre de 1998

Preservar el territori, el repte de la ciutat del futur La darrera sessió aconseguí captivar el públic. Tan bon punt començar la conferència de Salvador Rueda, que oferí una reflexió global, interessà tothom perquè tocà aspectes de la vida quotidiana i que tenen transcendència a l'hora de determinar la manera de fer les nostres ciutats i d'ocupar el territori. Afirmà que els factors cabdals per entendre el nostre model d'ús del territori són tres: l'automòbil, aquest artefacte que permet escurçar distàncies i temps; després, la casa unifamiliar aïllada, que és adaptable a les necessitats canviants; i, finalment, les hipoteques, mecanisme econòmic que permet accedir al model actual d'ocupació territorial. En els darrers 20 anys l'ocupació del territori a la regió metropolitana, ha passat de 20.000 hectàrees a 46.000. Ha augmentat la complexitat de la ciutat, però alhora s'han fet grans sectors amb usos molt homogenis. S'han separat tant les funcions, que es precisen medis mecànics per anar d'un lloc a l'altre, i el transport públic no ho pot suportar. I és precisament el transport el que consumeix més energia, i encara va en augment. Així, l'ordenació del territori és cabdal per a la sostenibilitat energètica. Des del públic s'apuntà que cal repensar com s'usa el cotxe i quin tipus de cotxe, i també que hi ha una correlació entre el model de ciutat extensa i la qualitat de vida. Respecte d'això, es reflexionà

que no es pot relacionar la qualitat de vida - q u e és una percepció subjectiva, apreciable mitjançant enquestes^- amb la sostenibilitat - q u e tracta de factors objectius, mesurables-. Es van presentar 12 comunicacions que tractaven temes com el model santcugatenc, el TGV, la ciutat extensa; vàries d'elles amb reflexions sobre els paràmetres del futur Parc Rural de la Torre Negra; sobre la relació entre la millora de les comunicacions i el creixement urbà; els condicionaments que introdueix el cotxe en el model territorial; una que qüestiona que Sant Cugat sigui avantguarda; Sant Cugat cap a una ciutat estructuralment madura i oberta; el creixement harmònic amb les infraestructures i els equipaments; un diàleg amable, divertit i interessant amb un santcugatenc sorpresa; i per fi una sobre el fet que Sant Cugat viu d'esquena a Collserola. Totes elles, aportacions valuoses que val la pena llegir-les a poc a poc. Les podeu trobar ja a la web de la fundació: http://stcugat.org A la taula rodona, Agustí Jové situà el creixement en un context de reflexió econòmica. No es pot basar la sostenibilitat - e n t e s a com l'equilibri entre la competitivitat i el respecte a la natura- en el creixement, ja que quan deixem de créixer no sabrem sortir-nos-en. Miquel Llevat diferencià entre accessibilitat i mobilitat, i mostrà com el creixement és

Els ponents de la taula rodona sobre ciutat i territori, durant el debat. FOTO: OSCAR BENITO en funció dels canvis en l'accessibilitat. Proposà que cal millorar la mobilitat per poder treure profit de la immillorable accessibilitat de Sant Cugat. Ramon Albareda centrà la seva intervenció en infraestructures i serveis prenent com a exemple el subministrament de l'aigua. Acabà dient que en deu o dotze anys no hi hauria prou aigua, i cal plantejar el transvasament de l'Ebre o del Roine. Daniel Ciscar reivindicà el Vallès com a àmbit del model territorial. Els ciutadans demanen, cada cop més, qualitat de vida, i això inclou un respecte a la natura, tot considerant l'element econòmic. El debat fou interessant, però semblà curt. Es va discutir el valor de la ciutat compacta; s'apuntà que retrobar el concepte

de barri podria aportar solucions... Un fort al·legat fent veure que estem competint amb altres àrees metropolitanes europees i no amb les ciutats de la nostra àrea; que l'estació del TGV a Sant Cugat suposaria un tràfec de 20 o 30 milions de passatgers a l'any i hauríem de fer una nova xarxa cap a Barcelona. Es constatà que a Sant Cugat hi ha ciutadans que estan disposats a pagar més per la qualitat, i això fa una ciutat excloent. I s'acabà amb una visió optimista sobre com el municipi pot contribuir a actualitzar el model, fent-lo més representatiu de la voluntat ciutadana: per això cal promoure i estimular la participació. Joan Gaya, coordinador

L'associació de comerciants, una necessitat

de la sessió

"El comerç tradicional ha

Formar-se o conformar-se? Protestar o reaccionar? N o m é s hi ha un camí possible per ser competitiu. Particularment, considero q u e el comerç de Sant Cugat ho té molt clar: formar-se i reaccionar. Sant Cugat gaudeix d ' u n bon nombre d ' e s t a b l i m e n t s tradicionals que, en molt pocs anys, s'ha hagut d'adaptar a un considerable salt q u a n t i t a t i u , pel q u e fa a la població, i qualitatiu, pel que fa referència a les exigències d ' a q u e s t s nous consumidors, apostant per la qualitat i el servei. Sant Cugat t a m b é ha vist, en n o m é s q u a t r e anys, com s'instal·laven molt a prop seu superfícies mitjanes: a c t u a l m e n t en t e n i m q u a t r e al c e n t r e urbà, i més r e c e n t m e n t , i t a m b é dins del seu t e r m e m u n i c i p a l , una gran àrea a m b una atractiva i suggerent oferta. Amb aquest nou mapa comercial, el ventall de possibilitats que es presenta davant del consumidor ha canviat substancialment i conceptualment, i ha fet que el comerç de sempre, el petit comerç, ha hagut d'iniciar accions no tan sols portes e n d i n s , treballant per la qualitat i el servei, sinó t a m b é fent servir una eina fins ara poc utilitzada, com és l'associacionisme. A Catalunya hi ha actualment 500 associacions de comerciants. A algunes, els seus 800 anys d'existència les fa ser del tot e m b l e m à t i q u e s , i d e la resta, de més r e c e n t creació, un bon nombre encara hauria de començar a projectar-se cap a una trans-

formació tant en les seves estructures internes com en el tipus de servei q u e d o n e n als seus associats. Actualment, els resulta insuficient el seu paper en gestions sobre qüestions laborals o fiscals, o d'assessors en temes jurídics, així com la seva actuació com a interlocutors davant les administracions o com a suport moral en els problemes del dia a dia. l ' n a associació, p o d e m dir ja del segle XXI, a un pas de l'entradade la moneda única, q u a n els canvis per al comerç són tan grans i constants, ha de ser molt mes q u e tot el q u e s'ha expressat fins ara. Ha de ser forta i gran econòmicament, ha de ser capaç de poder ser autònoma per poder contractar professionals q u e siguin útils per als seus socis. l ' n a associació ha de poder assessorar els seus m e m b r e s sobre com transformar els seus estab l i m e n t s per p o d e r arribar millor i més r à p i d a m e n t a les necessitats dels seus c l i e n t s . Ha de poder facilitar la sortida a m b dignitat a aquells q u e , per e d a t o manca de continuïtat familiar, no poden fer front al procés d'adaptació a les noves situacions. En definitiva, parlem d'una associació VIVA i a m b suficients recursos econòmics i h u m a n s . A la nostra ciutat hi e s t e m treballant a m b entusiasme, però encara m a n q u e n associats. H e m de ser molts més per aconseguir una sola veu, la veu del comerç de Sant Cugat. Jaume Tubau és president de Sant Cugat Comerç

d'apostar per la qualitat i el servei"

'Hem de ser molts més comerciants per aconseguir una sola veu "

"Els establiments s'han d'adaptar a les exigències dels nous consumidors "

OS 4 CANTONS

Núm. 5 octubre de 1998

L ren tr e vista

L antena

La guitza Pel que m'han dit, aquests del Congrés estan disposats a fer la guitza. Ara que estem aconseguint un creixement urbanístic com mai no s'havia vist - a base de cases adosades, grans jardins per mantenir i vials d'un traçat exquisit-, i estem programant l'abocament de la ciutat sobre la B-30, resulta que ens diuen que això no es porta. Que cal construir ciutats compactes, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment a l'àrea mediterrània. Resulta que, a més de representar un estalvi en el consum del sòl, té avantatges de caràcter mediambiental, de millora de la m o b i l i t a t i d ' e s t a l v i energètic. Això sí, sembla que hi ha un cert acord en què Sant Cugat pot constituir en un futur proper el melic de la regió metropolitana. Un detall per als amants de les dades: el 10% dels abonats consumeix el 5 9 % de l'aigua, la qual cosa vol dir, sense cap mena de dubte, que entre nosaltres també tenim les persones més netes de l'entorn metropolità. Oleguer

Bardissa

Programa fssio (13 de mni'inhre a l e s 20.00 li. > Conferència:

Gremis, esbarts i ateneus: biologia afiüativa en teixits urbans ADOLF TOBENA, Psiquiatre. Catedràtic de la UAB. Taula rodona: L'associacionisme FREDERIC RODA. Director de la Universitat de la Pau. • La comunicació XAVIER FORNELLS. Exdirector de Ràdio Sant Cugat. - El comerç JAUME TUBAU. Comerciant. President de Sant Cugat Comerç. • Fantàstics nouvinguts! XAVIER LABORDA. Professor de lingüística de la UB. • La gent gran MONTSERRAT CAMINAL. Psicòloga experta en gent gran. Moderador: J. F. MOTA, Historiador Sessió patrocinada per:

INDUBRUC, S. A.

Xavier Fornells. President de la Fundació de la Ràdio i Televisió Locals de Catalunya.

"En la comunicació local s'ha d'anar cap a un cert pacte polític" MARIA PILA

-'-,

Xavier Fornells, avui director de la Fundació de la Ràdio i la Televisió Locals de Catalunya, ha estat el professional que al llarg de deu anys va consolidar els mitjans de comunicació locals a Sant Cugat. Gironí de Celrà, diu d'ell mateix: "era un nouvingut. Això sempre m'ha fet molta gràcia, perquè durant aquests anys, nascuts a Sant Cugat, n'he conegut tres". Espectador privilegiat de la transformació sostinguda de la ciutat, "estic molt content -comenta— d'haver assistit a tots aquests gran canvis d'una comuniitat". -Els mitjans de comunicació locals són elements de cohesió d'una col·lectivitat? - Un col·lectiu, una ciutat, si no té capacitat per crear mitjans de comunicació propis deixarà de ser-ho o serà una altra cosa. Sense comunicació no existirien els vincles perquè una comunitat es defineixi com a tal. Sense mitjans de comunicació una comunitat seria una agregació de gent en un espai i un temps, sense relació. Els mitjans de comunicació fan créixer i millorar la interrelació. - Durant l'etapa Fornells a Sant Cugat es van consolidar els mitjans de comunicació. Alhora, vas ser cap del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament, director de l'OAMCIC, director de Ràdio Sant Cugat i coeditor d'/sfe 4 Cantons. Ho vas fer tot i ho vas ser tot des d'una posició privilegiada. - En algun moment em van coincidir algunes coses, fet que em va provocar una dislèxia complicada. En el darrers deu anys, el meu paper va tenir com objectiu prioritari consolidar els mitjans. Crear una possibilitat de comunicació local al nostre municipi, a partir de coses tan simples com conèixer les fonts, fer-les sortir. Crear en la societat santcugatenca de les empreses, dels partits polítics, del comerç, la necessitat de comunicar el que fan. Quan vaig arribar a la ràdio, es feia un informatiu diari de cinc minuts, on es deia demà s'inaugura una exposició, avui s'ha inaugurat una exposició i ahir es va inaugurar una exposició. Si ho miro des de la perspectiva de fa deu anys, i contemplo el volum d'informació que genera la societat santcugatenca, n'estic molt content. Però no vull monopolitzar aquest procés, en el qual hi han intervingut molts factors i molta gent, des d'estudiants a altres més professionals. Avui és més senzill perquè hi ha canals i crear aquests canals en el món local és molt complicat, perquè costa que la gent cregui en ells. - El final d'aquesta etapa va resultar conflictiva, poc plural i fins i tot un xic sectària per a una sèrie de gent Penso en El gall del Monestir. - Era un programa d'opinió, un programa meu, de signatura. Jo diria que hi havia tanta pluralitat com a Hora 25. A qui més va molestar, sobretot, és a alguns sectors polítics del Partit Popular amb qui vam tenir processos judicials que es van acabar perquè les denúncies que ens van fer no van sortir, i amb algun polític molt concret amb qui ho vam estar discutint. Però no tinc aquesta impressió general de la societat santcugatenca.

Xavier Fornells. FOTOGRAFIA:

XAVILARROSA.

Perfil • \ , i \ ier Fornells i S;Ï i. (Celrà. (inoia IV57 i. llicenciat on f I.isoíia |XT la l'ni vciMUti Autònoma de li. rectoria. De F>S(I (ÓÓ7 \a SLT director ò: IvAlio Sant Cuuat cap dol (iabineí de Prem -i de l'Ajímianieit Entre PW2 i I sH>7 I in i ricmbrc del Cunse d'Administració de PIOI :KI Locat Sant C'L gai S.L., empresa odií' •<I d'/•.'/.v 4 ('dlllim: Diivoionamhé de l'OAMnCi'Organhm Autònom Municipal de < 'omunicaeió i li formació Ciutadana de S aü Cugat del Vallcdnrani eh mateixos atv .-. Fans al 1W7 \ ser membre de la Junta I iiícelivai. secció Í; diu)de la i ederacióC al ilana tic Ràdio i li. IevisioI.iH.als. El 199N > nomenat tii reett de la Fundació de la Rai cals de Catalunya, on • ïstitució de Jo; Granados, fundació ptv la de la qual n'< patró Joan Aymerich. * al de do Sant C

-Tenies els mitjans i això vol dir influència. - Evidentment, i exercíem la influència en tot el que l'havíem d'exercir. No amago el cap sota l'ala. Penso que s'han fet coses molt importants des dels mitjans per activar processos. Un d'ells va ser el pacte amb Vicenç Fisas per parlar amb normalitat del que era Vallès Sense Fronteres, es van dinamitzar tots els processos de solidaritat amb Bòsnia, amb el Zaire. El foment de la societat civil a través dels mitjans era vital i encare continua sent-ho. Penso que s'hauria de fer molt més per integrar la gent que acaba d'aterrar a Sant Cugat. - Sense el diners de l'Ajuntament s'hauria pogut fer, tot això? - Els diners de l'Ajuntament han intervingut bàsicament a la ràdio, quan es va municipalitzar d'acord amb la llei del 91. Era una absoluta bestiesa. Quan al país teníem empreses de comunicació locals sorgides de la societat civil, es va forçar que fossin públiques. Ja veurem el que passa amb aquesta llei, crec que la volen canviar. Però han sorgit noves coses, hi ha corresponsalies de mitjans generals o comarcals, que és un

fet molt important per a la imatge exterior de la ciutat. Nosaltres ho vam fomentar molt. És cert que la ràdio és un viver des d'on han sorgit contactes amb empreses de comunicació perquè periodistes de l'emissora fessin de corresponsals i més tard s'integressin en aquells mitjans. Per El gall del Monestir hi van passar 25 persones, i ara totes són professionals: Susanna Griso està a Antena 3, Natàlia Guimares és corresponsal de COM-Ràdio a Madrid, Nacho Orovio és responsable de Ciudades a La Vanguardia, també n'hi ha a la Cadena Ser. N'estic satisfet. - La teva direcció de la Fundació de la Ràdio i la Televisió Locals de Catalunya és continuista? - Es absolutament rupturista amb l'etapa Granados. L'experiència de deu anys en un microespai com Sant Cugat l'he traslladada a un espai més gran que és tot el país. La Fundació és un instrument per reflexionar, però no és l'instrument des d'on actuar. He plantejat la creació de nous instruments que espero que funcionin el mes que ve. Es tracta del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, participat per les tres diputacions, ajuntaments i consells comarcals, per donar cobertura institucional a Intercatalonia, una empresa de serveis de comunicció local, des d'on no pensem tenir una actitud intervencionista com ha fet COM-Ràdio respecte a les emissores municipals, que les ha uniformades i els ha fet perdre la producció pròpia en els moments de major audiència. Nosaltres tractarem de fer una agència de notícies locals. És una necessitat històrica. No farem producció, sinó que ajudarem a la producció dels mitjans. Un altre punt bàsic és crear un servei de compres, per centralitzar la compra de paper, vídeos, i una central publicitària. I per últim, fomentar estudis i anàlisis del món de la comunicació local. - Ets molt crític amb COM-Ràdio. - Crec que en el camp de la comunicació local s'ha d'anar a un cert pacte polític. S'ha arribat a una divisió bastant absurda que ja ve de la Federació de Municipis. El món local ha estat bipolar i penso que hauríem d'anar-lo relligant en tot el que s'estigui d'acord. No té sentit que si a a una ràdio municipal d'un partit o d'un altre partit li ofereixen cintes a bon preu això sigui una discussió política.

24 Societat

Í 1 S /CAIVrffl>S Divendres. 6 de novembre de 199H

r a d i o g r a f i a

CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT CUGAT

El Casal de la Gent Gran és una de les entitats de Sant Cugat més grans i amb més socis, ja que passa dels dos milers d'afiliats

Dos locals per a un Casal MONTSE SANT

Entitat: Casal de la Gent Gran Sant Cugat. Anyde fundació: 1982. Socis : 2.000. Seu: Carrer Santa Rosa, s/n.

Va ser pels volts dels anys 8283 que l'ajuntament va crear un Casal per a la Gent Gran perquè el col·lectiu d'ancians de Sant Cugat tingués un lloc per reunir-se i fer activitats. El local es va ubicar sota la plaça del Rei, sobre el local de la Policia Nacional. Durant molt de temps el local va funcionar d'allò més bé, ple d'activitats i amb un gran nombre de socis. Però el local tenia alguns inconvenients d'estructura i d'ubicació que, amb el temps, es van anar fent més greus. Per accedir-hi s'havia de pujar unes

escales molt pronunciades i empipadores, sobretot per a gent gran i amb certes dificultats per moure's; a més, l'edifici tenia moltes goteres i cada cop que plovia allò semblava una dutxa. Les deficiències de l'indret eren prou importants com per plantejar-se la recerca d'un nou lloc per al local; però, és clar, un nou local és car i pot ser prou difícil de trobar. La sort va fer que mentre tot això passava la Generalitat es plantegés la necessitat de fer una residència geriàtrica a Sant Cugat, i buscava terrenys adients. L'ajuntament va signar un conveni per a la cessió d'uns terrenys

per edificar la Residència Santa Rosa, i la Generalitat es comprometia a acollir a la planta baixa de l'edifici el Casal de la Gent Gran i ajudar en la gestió de l'entitat; aviat el projecte va ser una realitat. El nou edifici va ser inaugurat i el Casal es va traslladar a les noves instal·lacions, molt àmplies i amb sales d'ús divers, des d'una petita biblioteca fins a aules polivalents, i un bonic jardí amb dues pistes de petanca. Tot un canvi comparat amb l'antic local. Des de llavors, i ja fa més de dotze anys, els socis del Casal i les activitats que es programen han experimentat un gran crei-

xement fins a arribar actualment a tenir més de 2.000 socis: això fa del Casal una de les entitats més grans de Sant Cugat. El calendari d'activitats és ple i molt intens; a més d'oferir un bon grapat de serveis als seus socis, com poden ser el servei de barberia i perruqueria, el gabinet de podologia, classes de gimnàstica, servei de control de la pressió arterial, sala de jocs, servei de bar, tallers de tota mena, a més de tot això, deia, hi ha un grup de gent plena d'energia que organitza una mica de tot: festes, trobades diverses i totes aquelles activitats que es puguin trobar en un Casal d'aquesta mena.

Societat 25

ELS IGVNTONS Drcendres, 6 de novembre de 1V9H

r a d i o g r a f i a

CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT CUGAT

Una gent gran, però molt activa M. S. - SaatCwsat-

El Casal també té un grup de coral, que ha aconseguit una gran professionalitat, un grup de teatre que munta petites obres, i un xou amb un ventall d'actuacions prou variat. El grup de costura és el que elabora les disfresses necessàries per a aquests grups, i la fira i la venda de manualitats els dóna el suport econòmic per comprar el material.

El calendari d'activitats del Casal és farcit de tota mena d'activitats i de festes. La gent gran saben ballar, tenen ganes de ferho, i no se n'estan d'organitzar

balls amb música en viu sempre que poden, per poder gaudir de la seva afició. Però no tan sols fan balls, també organitzen sortides i excursions amb regularitat i fan tota mena de festes. Les activitats anuals del Casal comprenen activitats molt variades, des d'una representació dels Pastorets o un pessebre vivent, que aquest any es plantegen que siguin els mítics de Folch i Torres, fins a desfilades de disfresses per Carnestoltes; des de llibres i roses per Sant Jordi, fins a una gran revetlla de Sant Joan, i concurs de coques i concerts de corals, i "El Ball del Jubilat", que se celebra amb el patrocini de l'ajuntament i està

presidit pel senyor alcalde els dies de la Festa Major de Sant Cugat; des de festes especials, com ara aniversaris de casament d'alguns dels socis, fins a la castanyada. Però la Festa amb majúscules, la que marca les activitats del Casal, és la Setmana de la Gent Gran. Aquesta és una setmana de festes, actes i activitatsque esdevé una mena de Festa Major del Casal. Acostuma a fer-se l'última setmana d'octubre, i per portarla a bon fi la junta i els organitzadors treballen de valent. Des de setembre comencen les reunions i trobades per establir horaris i per contactar amb altres

grups que vinguin a actuar. Aquest any s'ha donat una marcada preferència a l'assistència d'altres grups de Sant Cugat, Mira-sol i Valldoreix. S'organitzen tornejos i exposicions, i fan que tot estigui a punt i surti rodó durant les grans jornades. El dissabte abans de la festa un grup de senyores i senyors s'afanyen a decorar la sala gran i tot el local. Enguany el motiu de la decoració eren banderoles fetes de paper de seda, i durant més de sis hores de feina intensa les col·laboradores es van afanyar amb tisores, cola i llargs cordills per retallar banderoles de colors i muntar-les en llargues filades, mentre els homes, en-

filats dalt d'escales, penjaven les llargues tires de colors de les parets. Als matins, tornejos de cartes, dòmino, petanca, escacs. A la tarda, actuacions de les corals, tant la pròpia com les d'altres centres, i actuacions dels xous de Mira-sol, Rubí, del mateix Casal. Enguany, com a novetat, han organitzat un concurs de balls de saló al qual es van presentar 16 parelles. Els guanyadors van ser Josep Solé i Dolors Sanvel, Joan Dupaso i Pepita García i Víctor Martín i Paquita Molina. Com a gran final, el diumenge, es procedí al lliurament de trofeigs i guardons als participants.

26 Societat

Q S /CAIMONS Dnrvdres. 6 de ,

nbredel99S

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

JOVES ARTISTES SOBRADAMENT PREPARATS Quatre nens de Sant Cugat han tornat a demostrar aquests dies que l'art no entén d edats. Amb edats tant curtes que en alguns casos amb proufeines arriba als 7 anys, aquestes criaturesL·naconseguit que les seves il·lustracions apareguin en les postals de Nadal que vendrà Mans Unides. Són l'August Villamayor, el Gerard CL·laux, la Sandra Vives i la Clàudia Anís. A tots ells, moltes felicitats i també a l'Arnau Marí, l'Adrià Codina, la Tània Fernàndez, l'Albert Sànchez i laMtriam Gallego, que han obtingut eh accèssits del concurs. Pàgina: 46. Foto: XAVILARROSA

VINE AL MERCAT, REINA, ARA ÉS MÉS GRAN CELEBRAR LA CASTANYADA A SANT CUGAT N'hi ha hagut per a tots els gustos: de calentes, de grans, d'insulses, de perdudes i de gaudides. Tants tipus de castanyes com de festes de la castanyada s'han celebrat aquest cap de setmana a Sant Cugat. Els que s'han passejat una estona per cada una diuen que a la Floresta la festa va ser de les més lluïdes. A l'altra cara de la moneda, els prop de 200 nens que van reunir-se a la plaça Octavià i que van haver de conformarse amb la menja, ja que el grup d'animació no va presentar-se. Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO

Aquest podria ser el nou lema del mercat de Torre Blanca on, aquests dies, s'han iniciat les obres d'ampliació. Les instal·lacions creixeran en 3.130 m2 dins els quals es crearan nous comerços. El projecte, a més, contempla fer per a vianants el carrer Elies Rogent, un nou pas cap a aquell model de ciutat amb un nucli preferent per al vianant i uns serveis importants. Més comerç, més vida. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA

f >

Ifc* Jt-2'

ARRIBA

MERCADONA

La cadena valenciana de supermercats Mercadona ha aterrat aquesta setmana a la nostra ciutat obrint un gran centre comercial. El negoci sembla que ha engegat amb bon peu, ja que ha registrat una bona afluència de públic durant els primers dies d'obertura. Expectació per part dels seus propietaris per veure la sortida que tindrà el negoci i també dels comerciants locals que no saben com els influenciarà. Pàgina: 29. Foto: XAVI LARROSA

P f: ^-.

Societat 27

ELS /C-WTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

CALFREDS A LA FLORESTA Són els que provoca la terrible situació en què es troba Vantic casino que hi havia en aquest districte. Després de molts anys que fos tancat, l'edifici s'ha deteriorat fins a un extrem impensable, no tan sols pel que fa a la seva estructura, sinó per la gent que actualment acull. Baralles a altes hores de la matinada, ferits d'arma blanca, drogues, festes apocalíptiques... Els veïns n'estan tips i hi ha qui parla d'un autèntic cau de males persones que qualsevol dia faran una bestiesa. Una situació que cal solucionar ja. Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA

UN ALTRE CONSELL DE DISTRICTE TENS Els veïns de les Planes van celebrar aquesta setmana el primer Consell de Districte després d'un any d'aturada d'aquest organisme. Els vells fantasmes van sorgirà la llum novament en una sessió tensa en la qual els veïns van reclamar millores urbanístiques, sanitàries i en l'àmbit dels serveis. El PERI del districte, que podria aprovar-se inicialment en un termini de 4 mesos, va capitalitzar bona part de la discussió, encara que també va haver-hi temps per debatre altres temes conflictius. De fet, aquest òrgan es va constituir precisament per a això, per intentar solucionar el que no funciona als districtes. Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

SALUDAR-SE

226,129 VEGADES

És el que han fet 673 alumnes i professors de l'institut Arnau Cadell de Sant Cugat. L'objectiu era aconseguir entrar al llibre Guinness dels Rècords i, com es diu en un conegut programa de televisió, la prova va ser superada! Els adolescents, acompanyats dels seus mestres, es van saludar simultàniament 226.129 vegades. Perquè després diguin que els joves d'avui en dia són freds i tancats! Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA

ELS 4 CANTONS

Economia

Divendres, 30 d'octubre de 1998

L a b o r a l

Els portaveus sindicals avalen el contracte a temps parcial FA govern ha acceptat 'per evitar una tardor calenta' Els representants dels dos sindicats majoritaris a Sant Cugat, UGT i CC.OO.. han valorat en clau positiva l'acord per regular el contracte estable a temps parcial. La negociació, que va tancar-se divendres i va ser ratificada dimarts per les executives sindicals, ha passat per moments difícils a causa de la proposta del Govern sobre les hores extra, fet que finalment s'ha reconduït amb l'establiment d'hores complementàries

amb determinades limitacions. La nova normativa estableix que una jornada a temps parcial ha de representar el 77% de la jornada completa com a màxim. Els portaveus d'UGT i CC.OO., en aquest sentit, han aplaudit la mesura que fa alhora computables els dies de descans i facilita la suma d'hores mínimes dels treballadors per accedir a l'atur i a la jubilació. L'acord, però, no ha rebut encara el beneplàcit dels empresaris.

4 ** l'i/nirií (lisp/iidr/i un tonmide (/iiejiih nin iinmi\ upitvntti ,1,v ,Vf; l-OJO V /..

Al.KKR'l ÍVU.AN/A

Kl portaveu d ' l ' G T , Ferran C.ahe/uelo. s'ha mostrat especialment satisfet per les característiques finals de l'acord, ja q u e una s e t m a n a abans el sindicat va estar a punt de trencar les negociacions per la postura del Govern sobre les hores extra. "Kls límits de les hores complementàries preserven els drets de voluntarietat i temperen les decisions discrecionals de l'empresari". Aquesta nova tipologia d'hores extra són un coixí del qual disposarà l'empresari per adaptar

la producció a les necessitats del mercat. Les limitacions, però. es redueixen al 15% de les hores establertes en el contracte i hi ha la possibilitat d'ampliar-les fins al 30% a t r a v é s de la n e g o c i a c i ó col·lectiva. La distribució, en lloc d'anual, serà trimestral. Segons Cabezuelo, aquests tres mesos impedeixen que l'empresari opti per l'acumulació, que no podrà superar en cap cas el 30% si en l'anterior trimestre no s'utilitzen. "Els representants dels sindicats", assegura el dirigent d'UGT, "han tingut la vista de regular la situació dels treballadors esporàdics".

Francesc Garcia, de ( XUX)., ha posat èmfasi en la protecció que es contempla per a maternitat o la nova ordenació del contracte dels treballadors fixos discontinus. Més cautelós s'ha mostrat a l'hora d'advertir que la implantació del nou contracte "no serà molt ràpida" i no s'obtindran re-

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a U O O L N / w DISSENY

ASSISTIT

'—

Tel. 93 589 78 86

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dapt. Treball / Servei Català de Col·locació

casa com si DO VYD vetllant per la s e * * llar g-$f.

SISTEMES

S E G U R E T A T -:

{Servat Av. Alfon* Soto, 30-T^. 93 519 tf 99-Sont Cu^ot cW VoH**

cord per part del Govern a evitar una tardor calenta en qüestions ara per ara bloquejades com l'increment de la protecció de la desocupació. "No els interessa tenir mobilitzacions. No volen passar la prova de foc de VEspanti va bkri\ ha conclòs el portaveu de CC.OO.

D i s t r i c t e s

Valldoreix aprova la congelació de la majoria d'ordenances fiscals A.B.

^Disseny Ordinador

sultats fins al juliol de 1999. El desmarcament de la patronal, segons Garcia, pot ser temporal: "fins que no aconsegueixin alguna cosa, no l'acceptaran". "Volien la liberalització i això era innacceptable", ha criticat. Kls dos portaveus sindicals han raonat alhora l'acceptació de l'a-

L'Entitat Municipal D e s centralitzada de Valldoreix congelarà la majoria de les ord e n a n c e s fiscals i n'incrementarà el 2,1% de la resta d'acord amb l'índex de Preus al Consum (IPC). Aquesta és la principal conclusió resultant de l'aprovació en la junta de veïns de dijous passat de l'aprovació provisional de les ordenances per a l'exercici de 1999. L'acord, que va rebre el vot contrari del PSC i l'abstenció del PP, serà ratificat en el pròxim ple del mes de n o v e m b r e de l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons la Junta de Veïns de l'EMD, les ordenances fiscals que reg i s t r e n un i n c r e m e n t d e l'IPC són: taxes per expedició de documents, per entrada de vehicles, per obertura de sondatges o rases, per ocupació de terreny públic amb mercaderies o amb taules i cadires amb finalitat lucrativa i per instal·lació de quios-

cos o parades ambulants. Les que es mantenen amb un increment zero són: les taxes per llicències i serveis urbanístics, per llicència d'obertura d'establiments, per serveis especials per a espectacles o transports, per instal·lacions i activitats publicitàries en domini públic i instal·lacions municipals, per

El president de l'EMD de Valldoreix, Jaume Sanmartí, va destacar que les taxes que més es tracten al districte són les de caire cultural, com la cessió de locals, tallers i pistes esportives. "En la majoria hem optat per congelar-les com l'any passat", va assegurar.

La majoria de preus públics s'adapten a la llei i es tractaran com a taxes

La vocal del PSC, Carme Pérez, va justificar el seu vot en contra per la derogació de la taxa d'escombraries, des del moment que no s'ha debatut com es desenvoluparà el servei en un futur: "no s'hauria de deixar per sempre a Sant Cugat, on la prestació és molt deficient". Pérez també va advertir que cal fer un seguiment en la recollida selectiva i va mostrar-se preocupada per la planta de reciclatge.- El vocal del Partit Popular, Pantaleón de Miguel, va limitar-se a abstenir-se en la votació, cosa que ha fet aprovar les ordenances fiscals amb els únics vots de CiU.

ús privat de la Casa de Cultura, per l'ús de la piscina o per la prestació del servei d'escolarització i menjador de l'Escola Bressol. Enguany la novetat és que la majoria dels preus públics han hagut d'adequar-se i modificar la seva nomenclatura i a partir d'ara seran tractats com a taxes.

PSC i PP discrepen

ELS4CANTONS

Economia

Divendres, 6 de novembre de 1998

C o n s u m

Sant Cugat Comerç vol impulsar la venda electrònica wpas a pas' Lassociació de comerciants s'integra al projecte LASPI A.B.

L'associació de comerciants Sant Cugat Comerç ha començat a sondejar els seus afiliats sobre la informatització del seu establiment amb vista a una futura implantació de la venda electrònica. Segons la consulta, feta a una trentena d'associats, un 63% disposa d'ordinador per a la venda dels seus productes a la botiga, però la xifra dels qui venen a través d'Internet encara és i n s i g n i f i c a n t . La setmana passada dos representants de Sant Cugat Comerç van participar a l'Ajun-

tament en una reunió de la comissió bilateral entre empreses i administració, que segueix la implantació del proj e c t e L A S P I r e f e r e n t als punts d'informació telemàtica. Segons el president de SCC, Jaume Tubau, aquesta comissió va mostrar-se molt interessada en l'entrada dels comerciants en el projecte per impulsar la venda electrònica: "són els primers interessats a comptar amb el comerç, però nosaltres hem de sondejar els associats i implantarho pas a pas". Tubau ha precisat que el comerç de Sant Cugat es caracteritza per la seva arrel tradicional, i enca-

ra es mira el comerç virtual d ' u n a m a n e r a molt " e m brionària". Tot i així, el president de Sant Cugat Comerç ha assegurat que aquest pot ser "un servei més, que seg u r a m e n t incrementarà la venda". Alguns estudis pronostiquen que Internet proporcionarà l'any 2006 el 20% de les vendes totals. Les experiències de comerç virtual ja compten amb una experiència a la comarca, concretament a Terrassa, on un grup de botiguers han creat La Rambla Centre Comercial Virtual, que aplega 14 establiments de sectors diversos, des de la floristeria a la farmà-

I'/i venda de productes per•Internetencara està por mnmlidada a Catalunya. FOTO: X. /..

eia passant per la papereria. En l'àmbit nacional, la direcció general de Comerç de la Generalitat, que dirigeix el santeugatenc Joan Antoni Solans, estudia l'obertura de vint c e n t r e s c o m e r c i a l s electrònics el 1999. En aquest

sentit ja s'ha signat un conveni amb la multinacional Hewlett Packard, Microsoft, Telefònica i diverses entitats bancàries per facilitar l'entrada de petites i mitjanes empreses amb una rebaixa de costos.

A u t o m ò b i l s

Comerç

La venda de vehicles s'incrementa un 3 0 , 2 % entre gener i setembre A. B. -Sant Cugat-

Merr/idoii/i hn garantit que els preus per compra ghbales reduiran en un 25% en relació als preus de Vilaró. FOTO: XA VI I.ARR

Mercadona viu el primer cap de setmana amb una bona afluència

El parc automobilístic de Sant Cugat continua creixent a raó d'un centenar llarg de vehicles cada mes. gràcies a la bonança econòmica i els plans de descompte de l'administració. Si el segon trimestre va revelar un avantatge de deu punts de Sant Cugat respecOSA. te a la comarca (30,3% vs 19,4%), el tercer trimestre ha suposat una consolidació de xifres a l'alça sobretot en l'àmbit del Vallès (30,2% vs 22,9%). Aquestes dades traslladades al conjunt de la demarcació de Barcelona encara resulten més sorprenents, ja que la mitjana total se situa al 16,3%. Les dades de venda entre gener i setembre facilitades pel Gremi de Venedors de Vehicles de Barcelona mostren un increment del 30,2% al municipi amb un total de 1.525 unitats venudes. Al mateix període de l'any passat Sant Cugat havia venut 1.171 cotxes. A rebuf del municipi, poblacions de demografia similar com Rubí i Cerdanyola també han registrat augments considerables (33,7% i 20%), però els números absoluts encara se situen per sota.

La cadena distribuirà des del Vallès a tot Catalunya A. B. - Sant Cugat -

La cadena valenciana de supermercats de proximitat, Mercadona, ja ha obert les seves portes a Sant Cugat en el local que abans ocupava l'empresa Supermercats Vilaró al Celler Centre. Després que el centre fos inaugurat divendres passat, el supermercat ja va registrar una import a n t a f l u è n c i a de c l i e n t s durant el dissabte. Mercadona ha integrat els treballadors contractats per l'empresa familiar santeugatenca i ha incrementat el sou en alguns casos per respectar els mínims de la cadena. Pa-

ral·lelament, hi ha un programa de formació de coordinadors de zona i de personal per marcar les directrius de gestió de l'empresa. El Vallès, centre logístic Després d'assumir l'I d'octubre la gestió del Grup Packer i de Vilaró, Mercadona va obrir aquest divendres un total de set centres a la comarca (4 a Terrassa, 1 a Sant Cugat, 1 a Barberà i 1 a Rubí) i preveu completar aquesta primera fase d'implantació al Vallès amb l'obertura de sis centres més (3 a Terrassa i 3 a Sabadell). Els centres renovats es nodriran d'un magat-

zen de 13.000 metres quadrats a Terrassa, des d'on es repartiran les mercaderies a tots els establiments que la cadena té a Catalunya. Segons la direcció de Mercadona, el Vallès es configura així com "el futur centre logístic de Catalunya" per a Mercadona. Acabades les obres d'arranjament del nou magatzem, el p r i m e r servei de mercaderia des de la comarca als establiments es farà el dia 16; el període actual d'interinatge en el subministrament es cobreix des de València. L'arribada de Mercadona al Vallès es complementarà amb anuncis publicitaris en premsa, ràdio i televisió.

La disputa entre les marques al municipi segueix dominada per Seat, que continua beneficiant-se del valor segur del

model Ibiza. i s'afiança en el primer lloc amb 193 vehicles venuts en els primers nou mesos. A una distància prudencial, Renault, Volkswagen i Opel batallen pel segon lloc amb una mitjana de 160 cotxes facturats. De la resta de la classificació. Sant Cugat manté les seves especificitats de venda amb el sisè lloc de Citroen (tercera en el rànquing comarcal), la setena posició d'Audi i la poca implantació de Ford. Els santeugatencs i els vallesans en general continuen confiant en els cotxes de fabricació estatal. Dels gairebé 20.000 cotxes venuts, dos de cada tres han sortit de les factories espanyoles.

S e l e c c i ó de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

Economia

L·LS /CANTONS Divendm. 6 de novembre de 1998

LES EMPRESES: LA TIENDA DE BAHUT Es veterana en la recerca de moble antic i no s'arronsa davant les demandes més inversemblants, però tot just fa mi any va decidir obrir la liotiga com a mostra del que fa al taller de restauració i com a exposició de les possibilitats de combinar rústica i decoració. Aquesta madrilenya establerta a Sant Cugat s'ha acostumat a canviar les seves vacances per trobar petits tresors |>er tota la geografia ibèrica.

M a r t a Pérez-Navarro.

Propietària

Els santeugatencs saben bé què volen per a la decoració de casa seva" A I . U K ui

BAL.WZÀ

- Sant Cugat - l ' n nom c e r t a m e n t original. - S í , Bahut és una tipologia d e l m ó n tic la r e s t a u r a c i ó francès i en c o n c r e t és una pc^a que es posava als baguls a numera de t e u l a d a p e r q u è l'aigua no s'estanqués si queia a s o b r e . B u s c à v e m un n o m dins ilel món de la restauració q u e fos diferent, sonor i curt. Bahut ha esdevingut un conc e p t e q u e explica tot el q u e fem: recerca de peces, taller de restauració i venda. - L ' o r i g e n és f r a n c è s , p e r ò les p r o v i s i o n s us a r r i b e n d e tot a r r e u . -Viatgem molt i no ens h e m centrat en un producte determinat. T e n i m moble popular d'arreu de l'Estat, objectes petits d'artesania com les teles àrabs de CJrazaiema, ceràmica p o p u l a r basca, l à m p a d e s d e València... A banda, t a m b é estem recuperant els teixits naturals d e P o r t u g a l , F r a n ç a o Galícia. —No s o u , d o n c s , ni u n a b o tiga d e d e c o r a c i ó ni u n antiquari. - P r e t e n e m posar tota l'estima que cadascú posaria per decorar la seva llar, i així oferim els productes i els serveis. Ara, sempre estem oberts a qualse-

vol idea i demanda dels clients: hi ha qui busca determinades peces d e moble antic i a n e m p r e n e n t n o t a . Cient q u e vol una còmoda antiga o que vol regalar e s p e l m e s per N a d a l . N o som t a m p o c antiquaris, p e r q u è no tot el que tenim és antic. És una mica barreja de tot. —En a q u e s t a t a s c a d e r e c e r c a , teniu alguna espina clavada per algun objecte q u e no hagueu trobat mai? - É s dificilíssim el problema de la televisió. Si la casa té mobles clàssics, el client vol tapar la televisió o la cadena de música p e r q u è faci joc. Adaptar un moble d'antiquari a la t e l e v i s i ó t a m b é topa a m b la mida: són t e l e v i s i o n s grans, q u e n e c e s s i t e n profunditat i q u e d e m a n e n amagar els cables. T a m b é tenim dificultats a m b les t a u l e t e s de nit, perquè trobar-ne d u e s iguals i en bon estat és difícil.

B E Q U E S , AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de r( d*Alemanya, DAAD, curso*

GGetnea For&ny,

- H a s c o m e n t a t que el que es veu a la Tienda de Bahut surt d e Bahut R e s t a u r a d o r e s . P a r l a ' m una mica d ' a q u e s t àmbit més i n t e r n . -Vam néixer com un taller de restauració de moble. Buscàvem peces, les restauràvem i les veníem. T a m b é agafàvem encàrrecs de particulars. Quan vam obrir la botiga per afegir al moble algun element de decoració vam continuar amb la recerca de mobles i amb els encàrrecs. i vam ampliar a la restauració de pintures. - H e u n o t a t la c o m p e t è n c i a en l ' o f e r t a q u e fan les a n o menades botigues ecologistes? - N o crec que cap botiga sigui Marta IVin-S'avarro admet que el dient està cada cop més informat. FOTO: X. L. competència pel fet d'oferir un q u e han vist, i solen tenir una s'informa. Se surt més, es viatproducte similar al teu. És més idea bastant clara del q u e voja més, les mateixes converses oferta per a una gran demanda. len. D e s p r é s encara v é n e n a a m b amics i g e n t q u e té una És un altre tipus de moble, no dir-te q u e bonic q u e ha q u e segona residència per donar catothom decora amb el mateix dat allò que els has trobat. Són buda a aquestes peces. Sí q u e gust: hi ha qui li agrada el rúsgent a m b coneicreia q u e podia encaixar tic, altres q u e trien la decoraaquest tipus de gènere a m b la ció anglesa o l'avantguarda i el x e m e n t d e caugent: hi ha rústic, però t a m b é disseny. Per a a q u e s t ventall sa. tenim c o m p l e m e n t s de decotan a m p l i ha d ' h a v e r - h i una —Esperàveu ració anglesos o francesos. oferta rica. q u e la g e n t c o - E l p r o b l e m a p e r al client n e g u é s t a n t el —I a q u í a Sant Cugat? é s q u e q u a n c o m e n c e s a . - T e n i m coses semblants a esque demana o c o m p r a r p e c e s d'un estil j a potser ha ajudat tabliments com Mercantic, però h a s d ' a d e q u a r tota la casa, ;„,, , també aquesta aquí i n t e n t e m combinar la deno? moda pels obcoració amb els complements. j e c t e s rústics? Cadascú té el seu estil, allà tot -Segons quines peces no con- H o m e , ara hi ha molts més és antic i aquí tenim coses comdicionen tant. Aquí tenim p e mitjans d'informació i t a m b é p l e t a m e n t noves. És molt bo ces molt versàtils, com les vimoltes publicacions, i la gent q u e cadascú tingui el seu estil. trines, que poden contenir

"No perquè tinguis una peça rústica has de condicionar

—El c l i e n t d e S a n t C u g a t és més punyeter en les peticions? -En general són persones q u e saben molt bé el q u e b u s q u e n per a la decoració d e casa seva. T e n e n unes idees, o a m b alguna cosa

O F E R T A DEE TREBALL

tota la casa"

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors. Direcció General de Relacions Culturals, DAAD, de Beques curtes 1999 per a joves investigadors. Sol·licituds: fins al 13 de novembre de 198, al carrer Atocha, núm. 3, 28012 Madrid. Telèfon: 91.379.97.00/97.62. Fax: 91 531.93.66/98.64.

Noguera. Novembre de «S», 4,08002,

ftocM41&ft1$t, Convocatòriadel Ministeri d'Assumptes Exteriors, Direcció General de Relacions Culturals, DAAD, de Beques per a estudis i treballs de recerca a universitats alemanyes i altres escoles superiors durant l'any 1999/2000. Sol·licituds: fins al 13 de novembre de 1998, al carrer Atocha, núm. 3, 28012 Madrid. Telèfon: 91.379.97.00/97.62. Fax: 91.531.93.66/98.64.

Corwocalòffa de fi

Convocatòria de l'Ambaixada d'Alemanya, DAAD - IAESTE, de places per fer practiques a empreses alemanyes, 1999. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al carrer Camino de la Vera, núm. 14, 46022 València. Telèfon: 96.387.77.20. Fax: 96.387.79.06.

viatges cTesliKSs afl&ffe$àMca Federal *'' ara i Sol·ÍCÈtuds·.finsai 17 d» novembre de

desembre dei$88V & \ núm. 8,28010,1 Fax: 91.31ÍL21.G4.

joguines, llibres, cristalleria... I per e x e m p l e , portes i laterals de moltes vitrines són antics i la resta és nou. No perquè tinguis una peça així has d e condicionar tota la casa. D e fet, p o q u e s cases t e n e n totes les p e c e s rústiques, si no és una masia al c a m p , q u e convida més a això. Els c o m p l e m e n t s també j u g u e n a unificar: si és més victorià, més francès, més italià...

1998, per avta^e* entre abril, maig o juay de 189®,finset 15 <te1eJ3rerde

setembre de 1999. Fins al W<tetm$&É& 1999, per a viatges entre ocfcÉWfc: , ' < novembre o desembre de 1939; f%» fif 18 d'agost de 1999, per a viaígea'eotre gener, febre o març del 2000, Al * Fortuny, núm. 8,28010, Madrid I £*#.91.310.21.04. Convocatòria de la Fundació Juan Esplugues, de Beca per al Programa de Formació Farmacològica. Sol·licituds: fins al 1 de març de 1999, a la Universitat de València, Facultat de Medicina i Odontologia, Av. Blasco Ibànez, núm. 15, 46010, València. Telèfon: 96.386.46.25. Fax: 96.386.46.25.

intervius de finques o drets reals, de totes classes, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)

,emctesde í.Joos de taula, etc. Rubí: Constitució de l'empresa Rubí Tèxtil Hogar, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes tèxtils per la llar, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)

CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

Cerdanyola del Vaftèe; Constitució de Fern|M»aatenceria tktmti Cerdanyola, Si. Objecte social: i» vemfe aidetaHdètoMipusde,pecesde llenceria, complements d'aquesta, ela. $QRME núm, 2G6fi27'1G»g$ , „ ' Sant Cugat: Constitució de l'empresa Promociones y Construcciones Altaneí, SL. Objecte social, la adquisició per qualsevol títol

lr1«S^^ fSOflMS mirn.

v10*S8> Rubí: Constitució de l'empresa Rubí Tèxtil Hogar, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes tèxtils per la llar, etc. (BORME núm. 206/27-10-98) DEP Selecció d'Informació Oficial

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari ael Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per ia qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa Empresa metal·lúrgica de Terrassa cerca FRESAOOfVA Edat: de 26 8 30 anys. Carnet 8 1 i vehicle propi (cotxe o moto). ResMencfealVsllèsOccid·ntal. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000

SO MFCMUNATtCSAQUES amb coneixements de Cobof FP2(informàlica)acàbacl»r«ny 1998. No tenírexperífcncía en e{ sector. Contracte efl practiques de 6 mesos. Sou brutanuaS aproximat 1.500.000 Munídpi: Barcelona.

pyfriy»?

Empresa d'exportació de Terrassa cerca SECRÍTARVA«ACOIr«RCIAl. Edat: de 25 a 3 5 anys FP2 o equivalent i 1 any d'experíenda en el sector. Alemany, francès í anglès. Carnet B1. Residència ai VaSes Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Hef: 188888 Empresa d'informàtica de SabadeS cerca

Empresa metal·lúrgica de Terrassa cerca PEÓ ESPEdALISTA EN TORN CMC Edat: de 21 a 40 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al Vanes Occidental Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2 000.000 Rel: 18802»

OPERARVARtAEUECmtCtSTA Edat: de 18 a 45 anys. FP1 (electrònica). 2anys d'experiència en el sector. Residència a la Cerdanya Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.700.000 Municipi: Puigcerdà FRESADOR/A Hff:184f» per a empresa de mecanitzats Edat: d» 27 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet 81 Residència al Baix Uobregat. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Olesa de Montserrat. Ret: 188818 MECANIC/AW8TAL-LADOR/A D'AIRE CONDtCrOKAT Edat de 25 a 50 anys. Oficial de 1a 1 any d'experiència. Contracte de 3 mesos. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: L'Hospitalet de Uobregat (Barcelonès). Ref: 186828 . PROGRAMADOR/A DE CNC Edat de 20 a 35 anys. Formació: FP2 (màquineselnas). 1 any d'experiència en programactóClmatron. Anojès o alemany, valorabtes. Carnet B1 i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Abrera (Baix Uobregat). Ret: 188878 PALETA Edat de 25 a 50 anys. Experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: 8anyotes{Plade rEstany). Ref: 182080

2PALETES Edat de 30 a 40 anys. Oficial de 1a 3 anys d'experiència en rehabilitació integrali obra nova Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.S49.000 Municipi: Barcelona. ENCARREGAT/ADA Ref: 188868 D'OBRA URBANA per a empresa de construcció de Barcelona 2 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Contracte de 3 mesos, amb posterior conversió a indefinit Sou brut anual aproximat 2.582.000 Ref: 186728 PALETA Edat: de 20 a 65 anys. Oficia! de 1a CametBl. Residència al Baix Ebre Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2 200 000 Municipi: Tortosa. RBf:174S62

TECHTC/AD-APUCACIOMB

Edat: de 18 a 36 anys. 1 any d'expeòència·n·í sector. Coneixements d'entorn Dosi Windows. Carnet B1. ResidèncíaalVaB*s Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Re«: 188227 Err^resao* serveis informàttes de Sarcetona «aFORMATIC/A Edatmlnima: 4*anys. 3anysd'experièncía. Coneixements d'AS 400, Unix, Oracle. Cobol, C++1 entorn gràfic Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Ret: 184388 Empresa detabrícació de tendaísdeSabadeifc RESPONSABLE OEPRODUCCtÒ Edat de 28 a 37 anys. Formació: FP2o·ojuwal·nt 1 anyd'experiència en el sector CametBl. Re«ic*ncia ai Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Ref: 186061 COMERCIAL pera empresa det sector publicitari Edat de23a45anys. 1 any d'experiència CametBl ívetifeteoropi, Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 2 200.000 MurtcM: Banyoles (FiaderEstany) Ref; 18887» COMERCIAL paraindústria electrònica Edat: de 23 a 30 anys. Uícenaaturaen«sica,c*)fTnícaobiotogi*. Anglès parlat i escrit i nocions de francès. Coneixements de Word. Accesi Excel. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Esfjtugueso^Uobregat(Baix Llobregat) Ref: 188182 2COMERClAL8D , EXPORTACIÓ per a comerç a l'engróe de peix de Terrassa Edat. de 30 a 40 anys. Nivell superior d'alemanyid'anglès 1 any d'experiència en ei sector. CametBl. ResidènciaalVallèsOccidenla!. Sou brut anual aproximat: 2 000.000 Ref: 188020 ASSESSOR/A COMERCIAL Es farà càrrec de la venda de cursos d'anglès. Edat: de 23 » 55 anys. Coneíxernented'anglès.yalorables. Vehicle propi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2.800,000 Municipi: Pufgcerdà(Cerdarrya). Ref: 180382 ivjuítrtes ;!'•:>!

gudos i i.

FLEQUER/A Edat de 18 a 50 anys CametBl. contracte tnaeimn. Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Guissona (Segarra). RBf:1Wa74 ,

PROFESSOR/A DETAST OE VINS per a centre de formació d"adulrs Experiència en ia docència, vatorabte. Mrtjatornada (dedillunsadtjousde I6ha 19b) Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: El Pont de Suert (Alta Ribagorça). Ref:18W«T PROFESSOR/A DE GESTIÓ D'EMPRESES per a centre de (ormacio d'adults Formació: llicenciatura o díptomaturaen ciències econdmtquesoempresarials. Experiència en la docència, valorable. Mitja jornada (de dilluns a dijous de 16ha19h). Sou brut snual aproximat: 2.000.000 Municipi Vielha (Vaf d'Aran) Rf:18S569 PROFESSOR/AD'rNFORMÀTICA per a centre de formació d'adiAs Formació: tfksertcíatutaoíSplomaturaen informàtica otelecomunlcacions. Experiència en la docència, valorable. Mitja jornada (de 17ha20h). Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Vic(Osona). Ref:185B82 PROFESSOR/A DE TÈCNIQUES D'ATENCIÓ AL CLIENT per a centre de formació d'adults de Vic Experiència en la docència, valorable. Estudis superiors i/o tècnics, valorable. Mitja jornada (de ditkinsad%Mtsde16ha 19h). Sou brut anual aproximat 2 000.000 Ret-, 188783 PROFESSOR/A OE TÈCNIQUES D'ATENCIÓ ALCUENT Experiènciaen la docència, valorable. Estudis tècnics i/o superiors, valorabtes. Mitja jornada (dedilluns adgoutde 16n s 19h). Sou brut anual aproxjmat2.000.000 Municipi: Puigcerdà (Cerdanya). Ref: 188882

Empresa de fabricacióde porte* de PVC i alumini cerca DELINEANT/A PROJECTISTA Edat: de 258 45 anys. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà). t W : 184382 XOFER/A Edat: de 30 a 40 anys. Osoalde laamb lOam^d'experienoiaen conducció. de camions de 16 tones. Nocions de mecànica. Contracte de 12 mesos Sou anual brut aproximat: 2 648.997 Municipi: Barcelona. Ref: 185848 CONSERGE DE NIT per afeinesde vigilància, neteja i manteniment Edat: de 25 a 66 anys. Horari nocturn <de 22h a 6h) Sou brut anual aproximat: 2000.000 Municipi: Arbúcies (Selva). Rei: 186800 VIGILANT D'OBRES PÚBLIQUES Edat: de 25 a 45 anys. Coneixements de francès i anglès. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Girona.

gèftlJJSJB AJUDANT/A DE CUINA Edat màxima: 45 anys. Experiè neta en el sector Allótjamenta càrrec de rempresa Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Comarca: Urgell. Ref: 184341 AJUDANT/AOE CUINA Edat: de 20 a 45 anys. 3 anys d'experiència en el sector. Altotjamentecàrrecde l'empresa Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Bellpuig (Urgell).

SOLDADOR/A Edat: de 25 a 50 anys. Oficia) de 2a amb 1 any d'experiència en rus del suport pef tallar. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anuat aproximat: 2.100.000 Municipi: Barcelona. Ref: 182841 SOLDADOR/A per a empresa de mecanitzats de Rubi Edat de20a30anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència al Vallès Occidental. Jomadacompteta. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.920000 Ref: 188381

Ref: 188136 ENGINYER/A DE TELECOMUNICACIONS Experiència en xarxes (IANA/VAN), NT. Noven, Internet, Intranet, PC's, hardware i software de comunicacions, i bon nivell d'anglès. CametBl ivehtcie propi Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcetona. Ref: 185767

FERRER/A Residència a la comarca d'Osona. Jornada completa. , Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Centelles. Ref:176S59

AJUDANT/A DE MUNTADOR/A DE MOBLES Edat: de 20 3 40 anys. Experiència en el sector. CametBl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Girona.

ENCARREGAT/AOADE SECCIÓ Edat:de25a45anys. Enginyeria tècnica (mecànicaotèxtii). Jomao3íntensiv3(matins). Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona. Indústries 9r.1fii.jues Ref: 1888»*

Empresa de comerç de carburants de Terrassa cerca EXPENEDOR/A DE BENZINA Edat: de 18 a 22 anys. CametBl. Residència al Vallés Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Ref: 186438 Serveis ÍI la c o m u n i t a t i personals

Ref: 188665

MAQUINISTA DE FOTOCOMPOSICIÓ

ESTILISTA Edat de 22 a 27 anys.

Sou brut anual aproximat: 3 000.000 Municipi; Ce rvera (Segarra).

Sou brut anual aproximat: 1.900.000 Municipi: Girona.

Ref: 183019

SANT CUGAT

j * Ajuntament de | | f l Sant Cugat del Vallès

CAMBRER

DEPENDENTA A BARCELONA

OFICIAL DE FUSTERIA METÀL·LICA

Per a Restaurant situat a Sant Cugat del Vallès. Amb capacitat per atendre menjador de 60 places l a carta" Home. Imprescindible carnet de manipulador d'aliments. Jornada per toms amb horari de 12 a 16,15 i de 20 a 00,30 Contracte indefinit. Retribució: 135.000 netes per 14 pagues.

Per a empresa d'articles de la llar situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, motivada per la decoració Entre 25 i 45 anys. Es valorarà experiència. Horari de dilluns a divendres mitja jornada, de 4,30 a 8 h. Dissabte de 10 a 13,30 i de 5 a 8. Contracte temporal. Retribució: 70.000 per 14 pagues

Per a ETT situada a Rubí i a Sant Cugat Amb experiència i coneixement del sector. Entre 25 i 40 anys. Valorable vehicle propi encara que no prescinddible. Jornada de 8 horeò al dia amb inici a les 8.00 am. Possibilitat d hores extres. Contracte per obra Q servei. Retribució: 135.000 netes al mes

MOSSO MAGATZEM PER CAP DE SETMANA Per Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Home entre 20 i 30 anys. Divendres de 17 a 23 hores Dissabte de 10 a 22 hores Contracte dd 6 m6Sos Retribució: 30.000 brutes. Posibilital de guanyar 7.200 mensuals amb hores extres

ASSISTÈNCIA A PERSONA AMB DISMINUCIÓ Per a Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Formació com a trebeJadora familiar de geroatría o dinica. Dona entre 29 i 50 anys. La persona a assistir és totalment autònoma. Horari: de 21 hores mensuals amb tres tardes per la setmana. Contracte per obra i servei. Retribució: 550 ptes netes hora.

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Servei d'Ocupació Municipal l · l Ajuntament de fgjpSant Cugat del Valle»

15 MANIPULADORES Per a ETT amb contracte a Barberà de! Vallès. Sense formació especifica per a tasques vàries com a operaries Dones sense edat específica. Es valorarà la tenença de vehtete per transport individual fins al Hoc de treball. Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte óe 6 mesos. Retribució. 90.000 netes mensuals.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS J CANTONS

Classificats ASSESSORIES

guia pràctica

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 589 83 66

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS M a n e l Farrés, 1 5 D 93 6 7 4 44

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés. 15 D 936744469

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 935894*7*

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 93 589 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 908 49 45

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 S785 93 00

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 6 7 4 0 8 4 » •CUGART Tarant de IB Bomba, 14 936744390

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93675 1115 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Rlbatallada31 B3 4r 1a 93 6 7 5 * 8 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4 4 * 1 • JORDI CUFj BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0 *

93674 74 49

CONSTRUCCIONS •BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 676 32 67 Fax. 93 675 32 09 e-mok belsconxxiQnexo.es • FOAP S A . BANYS Rius i Taulet, 27 936740603 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del R i o c / 1 núm. 61 Can Barata 935880249

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala. 2 9

93 674 »3 98

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4 93674 3 8 9 2

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

• BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9 9 3 674 OS 5 3 •CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 1 5 0 9 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

• PASQUAL GARCIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93 674 06 5 7 •VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

CARNISSERIES

•COAP VHIà, 22 9 3 5 8 9 2 * *5

•MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 676 30 68

• JORDI FRONTONS Av. R i u s i T a u l e t , 13

93 589 4147 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2" 93 5 8 9 3 0 65 • M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93589 3065 • RAMON SASTRE Escola d'Arqurtectura Pere Serra s/n 93 4 0 * 7 8 8 0

• ARXIU GAVlN 9 3 6 7 4 2 5 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9358907*2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.G. DASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 9 3 6 7 5 42 03 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2 • MEDIFIATC Segura de assistència medica Rbla. del Celler. 25. 9 3 5 8 9 3 4 68

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 8 * 4 * 8 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0 •TUBAU La Torre, 14 93674*28»

•PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CaBUo, 4 936746500

M • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 935895443

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix ,45

93674 9602 •COPISTERIÀ THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 4 2 • COPY-GRAFIC C a n M a t a s . 8.

93675 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

ÀGORA Tel W S t W i m i ' l FAX <ij 674 2-i W> OHIWSaniCutM!

GIMNASOS ESPORTS

• MUSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo. 20 93 589 2 8 * 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 0 3 8 * • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 22 0 * • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 15 . _

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAU SANTCUGAT. UÍSDELSJAXrs FINS ALS I6AUYS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR

iGUIOaNEMATOGRAFlC

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD Plaça Pere San, 9

• JOGUINES NINS

Valldoreix

SANT CUGAT

93 674 75 98

• HIDROFLOR

Elisenda, 11

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 936740306 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 93674 0 * 7 4

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 936750*75 •EUROPA Alfons Sala, 24 93675 5260

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 93675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

U'l! • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 5 8 9 0 0 45 • HÍPICA SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINÓ P g . C a l a d o , 12

93 674 1140

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

3 Fincas Sant Cugat Aimi'UN'hi,.',»: i/c IJIÍIUS A PI

• ROSA M. SEGURA Sta. M a r i a , 8

COMPRAS

VALORACIONES Doctor Murillo, 34 ATel. S E93 S O674 R A08 M I91 ENTO

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió. 3

• LA UONESA Valldoreix, 79 9 3 6 7 4 07 7*

F0T0GRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 9 3 6 7 4 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 1 4

93674 0 3 9 3 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

9358902 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. RaguB, 9-19 935890023

93 674*3 96

MODA CONFECCIÓ MIMI

•ARWENBOUTIQUE Efes Rogent, 52 93589 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 936750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93674*482

•AUGUET Santiago RusirV>l,40 93 6 7 4 5 8 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9 9 4 0 •SPADÀ Balmes, 39 - 1 r dta. 93 5 8 9 5 5 49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU

fil • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 9 3 6 7 4 0* 74

LLARS D'AVIS

• C A S A L D'AVÍS D E LA F L O R E S T A Pearson, 3 6

93 589 78 00 93 589 78 60

• C A S A L D'AVIS D E LES PLANES

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor.l 2 - Nau 3 93 675 5 * 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 31 • MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

93 58933 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla C a n Mora, 18

93 675*556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 5 8 ^ 3 3 0 0 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla.Celler,29L.1 935906*96

MISSATGERS

93675*0**

MERCERIES

• K M TIENDAS

•FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14 baixos 1 a

93 589 4753_

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblan-

Xerric, 2 7 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 936745862 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 4 7 57

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA U a c e r e s , 12

Santjoro5,32

Santiago Rusftol, 8

•ONA Major, 18

93675592* MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 67504 54

l,l:l:IWMIIlil« • CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93589 0 * 5 * • D4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 936746598 •MARCOVE Sant Esteve, 29

93 674 0507

• L A PERLA

•PROMUSA

Major, 3

Av. Torreblanca, 2 - 8

93 674 0* 38

93 5 8 9 * 7 3 2

MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 • E G A MOBLES Cànovas del Castillo, 2

93 67555 06

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent, 18 A 936754006 •LOURDES Mones* 33, entresol 4 93 6 7 4 4 0 2 6 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, ümpieza

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Satei18-20

93 6753304

•MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11

Baixos. H. convenidas

935893589

•SERRALLEMA T E RRA I COMAS C B . Mozarta Barcelona 932*8*996

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 3 0

935894495

PASTISSERIES •SALVAT

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6 7 4 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 916746362 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35

93674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 0 *

TELEFONIA

935895657 •AIR TELECOM

PESCA SALADA I LLEGUM

PERSIANES

OBJ. REGAL FESTA

93 674 9 0 9 7 •TATERS

•COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898*29 90899638*

•RANQO10 Pous, 13 - local 1 93 675 5 7 55 •VALLÈS NET SantRamcn,4 93 6 7 4 8 9 * 8

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas,6 9 3 6 7 5 3 2 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

Sant Antoni, 6 2

Sant Antoni. 50 936745752

936754757

CLAUS

93 674 00 14

C a m i d e la Creu 1 4

•SALUMS

93 5 8 9 3 2 89

93 674 *4 90

PERRUQUERIES

CALÇAT I CÒPIES DE

•ANA

•T.M.G. Exposició I vendes Alfons Sala 36 936755653

• L A FESTA

93674 0 5 0 L • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93674 0 3 * 6

•DtSONESnUSTES MatoreL12

•SOLSONA Alfons Sala, 10

MAT, CONSTRUCCIÓ

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vila, 6

93589 5785

935890605

•AP Rius i Taulet, 27

9a 59a 61.19

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 . 935892848 •T.M.G. TaMers Borrell 6 Te* I Fax

•ROTTO

MATALASSERES

•PAPELERIALUFA. C(Va·doreix,23

93 674 06 38

936755*05

SABATERIES •REPARACIONS DE

PAPELERIES

Sant Domènech,28

ilrtíil: •MOTOS ÀLVAREZ

• CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018

Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 * 2 99

St Llorenç, 7 93674 6288 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9358947** •TABOADA Rbla Can Mora, 10

Sant Antoni, 25-27 935898855

VENTAS ALQUILERES

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 93674*546

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 _ Villa, 9

• GIMNÀS ESCOLA

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 9 3 675 0 3 5 * • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 1 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 936749862 • UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

JOGUINES

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS

9358900*4 • MAJIK Sant Jordi, 29

93674 36 94

93 674 00 60

Av. J o a n Borràs, 54.

93 589 64 75 Balmes, 39 9367544 58

ca, parada 1 -42 93 675 53 53

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 53

• L'ACADÈMIA

TALLERS DE RELAT I • CUINES J. DÍAZ Rbla. d e l Celler, 1 7

4*2 »939 936749435

9 3 6 7 5 25 0 2

ELECTRODOMÈSTICS BICICLETES

• TALLERS D INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona)

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5 93675*389

INSTAL·LACIONS •HSTALACtONESA. ZAMORA, SJMossèn Ontor Verdaguer, 18. 935892638 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 936746058

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sent Domènec 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 7*

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusütol, 3 0

936745580

Telefonia i cornunicadons Carretera de Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES •TtnORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93674**82 •TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusfbl, 35 93 6 7 4 1 * 8 3 •TNTORERIASANT CUGAT RHa. Rfcatateda, 34 936752228 •TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala,2 93 6744* 67

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 9 3 5 8 9 44 2 2 93675 5 * 5 *

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93 6 7 4 6 9 4 5 Tel. urgències 908 8 9 8 * 3 6 93674 6145 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 93674*305 • MASKOTA Villa, 5 93 675 0 * 5 2 • VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 * 4 *

•NENS Endevafada.12

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR • FALGUERA Vte,1 93875240* •PERYBEN Valldoreix, 4 5 4 7 93 674 5 3 3 5 93 6 7 4 5 * 0 4

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 93 5 8 9 6 * 5 0 Fax 93 589 5 9 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *

Classificats

ELS4CANTONS

nu i ità 1 o l

R K S A

A R E N A S A N PISOS • PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suite), 2 banos, amplio salón -comedor. cocina-office, tot exterior, armarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos. última planta baja con jardín de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000. ptas. 935894566

• Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3

• PISOS A ESTRENAR Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones, 2 banos, catefacción, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes. 93589 45 66

dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 Mill 936753355. • Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente refcrmado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc. Precio: 9.500.000

•MIRASOL Torre de 100 m2 const., solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salón con chimenea, cocina, 3 h. 1 b., calefac., buenos acabados, admite ampliación, 27'825 mill. 93675 33 55. E- 737 • SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas. calles asfaltadas, luz, agua, gas y telf.,apiedeparcela, 31 5 mill. 93 675 33 55. E-731

936753355. •TOTALMENTE REFORMADO, superficie 80 m2. comedor. cocina, 3 dorm ( 2 dobles), 1 bano, aluminio, climat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

O I

P I S O S

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES : -Pisos de 3 hab. desde 75.000 ptas/mes con o sin muebles

936753355.

-123 m2 útiles. tza. 13 m2. 4 hab. bano+aseo, sol T/D, A/E catelacciòn, pàrking, zona comunitària y piscina: 32 Mill 1! - Floresta, unif. 500 m2, solar, una planta (posible ampliación), sol T/D: 18 Mul!!

-Pisos. Adosadas y Unifamiliares de Alto Standing. GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES ALTO STANDING || GRANDES OCASIONES II

93675 3355.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I U C A S

S A N T

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bano. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

93 674 08 97-

• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón comedor 37 m2,cocina offíce.4 hab., 2 barios, cale

93 674 32 06

• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 • P* VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 dormitorios. cocina-office, 2 barios, 1 aseo, gran terraza, 132 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor codna-offlce, 4 baftos completos. Estudio. Bodega, trastero, m2.2 pk.. arm. empot. 36,5 Mill. càmara frigorífica. Habitación de piancha, etc. Garage para 93 674 3208 dos coches. Jardín de 400 rn2 MUCHO SOL / V l S T A PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill 83674 06 97 • ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 barios, amplio al-comedor, • PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superficie de 1.245 m2 Vistas a todo ei Vallès. cocina-office, lavadero, parket. Precio : 26 Mil. Precio: 20 MHL 93674 3208 936740887

ALQUILERES

ase*

nxjarFwn.

G I R O N E L L A

• COLL FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 barios, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 936743208 • ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bafio, 1 as. con ducha, salcomedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 936743208

O FE RT ES

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., caile asfaltada, luz, agua, gas y tetf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 barios, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardín comunitario, piscina. 21 Mill. 93 674 3208 • PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, salcomedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 93674 3208 _._ •TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salóncomedor/cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11

Mul 936743208 •MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 barios, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill.

936743208 • L A FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bafto, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza. 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 83 6743208

D E M A N D E S

• DIPLOMADA DONA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) 93580 7288

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 50rrV lloguer baix. 93 SB9 €4 16 (matins) • OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu.

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL „ n 5 dormitorios, amplio comedor -salón, cpcina-office, 2 comc-letos, terraza. estudio, jardín 400m2. REFORMADO MUCHÀ LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 936747254

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón,. cocina-office, lavadero, 2 barios, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ras.

ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6r15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

•ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salón con parquet. cocina-office, lavadero, 2 barios completos. amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 91674 72 54

93 674 7254'

• MONTSENY, 18 Uogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios. comedor-salón. ncocina. bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 7254

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c Amplia zona de lavado y piancha, salón-comedor con chimenea. cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac. perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564

Ò R G A N •ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 barios, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill.

C U G A T

• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, saloncomedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. • JUNTO ESTACIÓN Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y -Piso amueblado en alquile, de 75 m2, 3 hab., calefacción y Dista de basguet. ascensor. REFORMÀDÓ. AMUEEÍLADO CON TODO Precio: 32,5 Mill. DETALLE, EN PERFECTO ESTADO. Todos los servicios de 93 674 08 97 alta. « AVINGUDA PLA DEL V1NYET ,_, , Precio: 70.000 ptas/mes Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chtmenea-hogar, cocina- -Piso en alquiler sltuado en c/Murillo, sin muebles. Consta de office, 2 banos c o m p l e t o s . Estudio. Terraza. Jardín 3 hab. terractta. Precio: 49.000 ptas/mes. Servicios de alta. privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y -Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2, 4 lavadero. hab., 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 37 Mill. Piso nuevo en ptas/me». alquiler, a estrenar de incluida. 90 m2, 3 hab., 2 barios 93 674 08 97 Prego: 80.00i> comunidad completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín •AVDA.PLA DEL V1NYET-SAN7A TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos comunitario. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida 6 7 4 0 8 bSTACHJM 97 • 3JUNTO de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio salón- 9 comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos Local en alquiler, situado en calte Valldoreix, de 45 m2. completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Precio: 90.000 ptas/mes „ _ ^ _ Garaqe para dos coches. y comunitario 93 674Jardfn 08 B\_EN 97privado Precio: 50 Mill. con pisçina.MUY SOLEADAY ACONDICIONADA OfroTocal en c/uerona de 132 nï? ütiles. PrecTo: 150.000 ptas/mes

U E S

• Zona tranquiia, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados, 2 barios, terraza 15 m2, calef. todo ext. 2 arios de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina comunitària Precio: 30.500.000

•ADOSADA Et Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h.. 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, PlBaqL51,5Mill.93675_3355.e-598

• ZONA RESIDENCIAL „„ . 3 dormitorios, comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero. 2 banos completos, armarios empotrados. terraza,jae'açcioa Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ras. 93674 7254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office, 2 barios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. « 6 7 4 7254

• LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATÍ, GREC, CATALÀ I CASTELLA. També repàs d' E.S.O. Núria 93 674 23 12

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armanos, comedor-salon. cocina-fficé, 2 banos completos, calefacción terraza Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 72 54

• PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 barios completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

• AMPURIA BRAVA 1 a línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Res. P/Setmana.

93 675 14 53 • PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / fes. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12.

• ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits BLANCA 93 6 7 4 » 28

539 7758 96-97245 42 57

Arròs de conill econòmic COL·LABORA : M. Àngels Quadras Ingredients : -1/2 quilo d'arròs -1/2 conill - farina, sal, llorer i julivert - cansalada viada - pèsols - ceba, tomàquet, alls, pebrot verd Preparació: En una cassola de fang amb oli d'oliva se sofregeix el pebrot verd i la ceba tallada a trossos regulars. A mig fer hi posem una tira gruixuda de cansalada viada tallada i la daurem pels dos costats. Retirem tots els ingredients i deixem el suc a la cassola. Després posarem una mica més d'oli a la cassola, tallarem el conill a trossos, el salarem i després d'untar-lo amb una mica de llard el posarem a la cassola. Quan estigui gairebé cuit, hi afegirem els ingredients que abans hem retirat, més dos alls a rodanxetes, llorer, dos o tres mongetes "la perona" sense fils i tallades. Després escaldarem tomàquets naturals per treure'ls la pell, els tirarem-a la cassola juntament amb un polsim de farina ben desfeta. Cinc minuts més tard hi sofregirem l'arròs i seguidament hi afegirem l'aigua bullint. Finalment, afegirem el julivert i un all petit triturat. Posarem dos cullerades soperes de pèsols cuits i taparem la cassola amb un drap, deixant-la reposar dos minuts abans de servir. Consell: Aquesta cassola d'arròs és ideal per a principiants i per als estudiants que s'han independitzat de la família. Pocs diners i molta vitamina.

US 4 CANTONS

Divendres, 6 de novembre de 1998

H o q u e i

P a t i n a t g e

p a t i n s

El Patí Hoquei "A" és el nou líder en vèncer a Sant Feliu Lluís Sànchez: "Si volem Fascens no podem deixar de ser líders "

L'EPA munta un campionat de conjunts al pavelló À.L.

El Pati Hoquei Sant Cugat "A" ha iniciat la temporada molt conscient de quins son els seus objectius per a aquesta temporada. L'ascens és la principal fita d'un

equip que ara mateix lidera en solitari la taula ctassnlcatòria i que encara no coneix la derrota en la present campanya. El segon equip sènior de l'entitat és segon a la

taula i està demostrant que també pot ser un ferm candidat al títol. D'altra banda, esta previst que el proper 24 de novembre comenci l'Escola d'Entrenadors.

Al.KX L Ó I ' E / - Sant Cugat -

Kls dos equips sèniors del Patí Hoquei Sant Cugat continuen oferint la seva candidatura al tan desitjat ascens a Primera Catalana. Després de la disputa de les quatre primeres jornades, el primer equip lidera el grup tercer amb 7 punts, mentre que el segon, que també competeix en categoria júnior, és segon a la taula també amb 7 punts. Dissabte passat, el PH Sant Cugat "A" va fer-se amb la primera posició en imposar-se a la pista del Sant Feliu de (iodincs per 3 gols a 5. En aquest \DC \a debutar en la present temporada Alex Costa, que va donar finalment la victòria al seu equip en transformar els dos últims gols del xoc. Aquest resultat, conjuntament amb la desfeta del (laldes a Santa Perpètua, ha facilitat que l'equip santeugatenc abandoni el tercer lloc a la classificació i passi a encapçalar el primer lloc en solitari. Dels quatre enfrontaments que aquest equip ha disputat fins al moment, dos han estat triomfs d a v a n t equips que ara mateix són a la part alta de la taula: Sant Feliu de (lodines i Santa Perpètua. Per a l'entrenador Lluís Sànchez, el Caldes, el Folgueroles i el Santa Perpètua són els principals adversaris dels santeugatencs per assolir l'ascens. El tècnic ha oblidat ja l'ensopegada que va patir l'equip en la primera jornada, que va acabar empatant amb el Santa Isabel, un conjunt que tan sols ha sumat aquest punt en tota la lliga, i ha destacat que "hem do-

R u g b i

El Sant Cugat perd amb un Primera El r integrants del s M e r * del PN Sant Cugat sen líders de Segeni Catalana. Fete: XAVI LARROSA

- Perpinyà / Sant Cugat -

nat la cara en els partitsdifícils". Cap a l'ascens No oblidem que per a aquesta temporada el cos directiu i tècnic del PH Sant Cugat s'ha fixat l'objectiu de pujar el primer equip a Primera Catalana. Lluís Sànchez, màxim responsable dels dos equips sèniors, ha explicat que "si volem l'ascens, hem de ser líders i no deixar aquesta posició. ('rec que podem aconseguir-ho". El calendari que ha d'afrontar a partir d'ara el primer equip és força curiós. Les tres següents jornades són "en teoria assequibles", com ha definit Sanehez.

CENTRE DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10. FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

L'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat (EPA) organitza diumenge un campionat de conjunts, que tindrà lloc al pavelló municipal de Sant Cugat a partir de les cinc de la tarda. Al campionat, establert en diverses cat e g o r i e s , hi p r e n d r a n part conjunts de diversos punts de Catalunya i comptarà amb un jurat format per personalitats de diferents àmbits com l'esport, l'espectacle o la cultura. Aquesta prova té el suport de la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic i la participació és oberta a patinadors federats o no. / A. L.

ÍS A**SKX

L'equip santeugatenc ha de rebre aquest diumenge un mal classificat Sant Joan i ha de visitar les pistes del Laietà i el Cerdanyola, dos conjunts també mal classificats. A continuació, el PH Sant Cugat "A" rebrà el Folgueroles i visitarà la pista del Caldes, dos conjunts que són a dalt de la taula. En el xoc de diumenge al pavelló municipal, Sànchez ha convocat per primer cop Ricard Benito. L'escola d'Entrenadors El proper dimarts 24 de novembre està previst que s'iniciï per segon any consecutiu l'Escola d'Entrenadors. un projecte destinat a jugadors juvenils, júniors i sèniors

amb l'objectiu que es formin com a entrenadors. Antoni Pérez, president del club, ha explicat que "després de l'enriquidora experiència de la passada temporada, esperem que torni a ser tot un èxit". En l'actualitat, alguns d'aquests futurs tècnics dirigeixen alguns equips de base. Dilluns van finalitzar les revisions mèdiques que el club ha fet passar a tots els jugadors de l'entitat que entren en competició. Quant a l'Escola, fa dos dijous va iniciar-se una nova iniciativa d'aquesta entitat: una escola de porters d'iniciació a l'hoquei. Aquest cap de setmana, el PH Sant (lugat participarà un any més en els actes de la Festa Major.

El sènior del C R Sant CugatJúnior va perdre diumenge a Tarragona per 49 a 0 en el primer partit d'una fase preliminar on els dos primers classificats militaran a Segona Catalana i l'últim ho farà a tercera. Cal recordar que el Tarragona és un equip que aquesta temporada ha renunciat a jugar a Primera Catalana. Diumenge al matí, el conjunt santeugatenc rebrà el Martorell. D'altra banda, els equips aleví, infantil i cadet del club van participar diumenge a Perpinyà en el Torneig Jep Desclaux, organitzat per l'USAP. Els equips santeugatencs es van enfrontat a clubs de rugbi molt experimentats. /A.L.

A Z O O M pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de £ £ 2 Q f £ 2 en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o un P7»^y7»l en APS.

qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS) *Fmi*tiai!4w«ai«3·K¥'

nliíiiii

-ïl J% T

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Hoquei

herba

Futbol

Contundent derrota del Júnior femení davant un Terrassa letal Les santcugatenques no accedeixen al liderat en perdre per 1 gol a 6 El Club Deportiu Terrassa va impedir diumenge que l'equip femení del Júnior li robés el liderat i va golejar-les per 1 gol a 6 en un partit molt mal jugat

per part de les locals. Així, el Júnior, que aquest cap de setmana es desplaça a Madrid per jugar al camp del San Pablo Valdeluz, ocupa en aquests mo-

ments la quarta posició a la taula classificatòria, però manté intactes les seves possibilitats d'aconseguir el primer lloc que ostenta el CD Terrassa.

AI.KX L Ó P E Z

- Sant Cugat L'equip femení del Júnior no ha aconseguit fer-se amb el liderat després de la disputa de la quarta jornada de la Divisió d'Honor en caure estrepitosament amb el Club Deportiu Terrassa a Sant Cugat per un contundent 1 gol a 6. Amb aquest resultat del tot inesperat, el conjunt blau-i-negre abandona la segona posició a la taula i ara és quart, però empatat a 4 punts amb el segon i el tercer, la Reial Societat i el San Pablo Valdeluz. pròxim rival del Júnior. Malgrat tot, l'entrenadora-jugadora de l'equip santcugatenc explica que "el resultat no és just perquè sí que van mostrar-se superiors, però no per derrotar-nos així". Olivé s'ha queixat de la mentalitat de les seves jugadores i ha apuntat que van saltar sobre el terreny de joc "amb conformisme i creient-se d'entrada inferiors al C D Terrassa". Núria Olivé ha recalcat que simplement el Júnior "no va tenir el seu dia" i ha matisat que entre un equip i l'altre "no hi ha tanta diferència". L'entrcnadora-jugadora nior creu que ara mateix important és "oblidar el preparar el xoc d'aquest

del Júel més partit i cap de

L'cqmp feiMfli fel Jvmtr va ciure diiMMnge «Mk el CD terrissa. Foto: DSCM BENITO

setmana a Madrid amb el san Pablo Valdeluz". Olivé no creu que la desfeta de diumenge passat "hagi d'afectar l'equip". El rival de les santcugatenques ocupa la tercera posició a la taula amb un balanç de dues victòries i dos empats, així que encara no ha perdut cap partit. Per a aquest enfronta-

ment, Núria Olivé recupera Natàlia Maragall, que per motius professionals no va jugar l'últim xoc del campionat. La màxima responsable del primer equip femení ha reconegut que "serà un partit molt complicat perquè aquest és un dels equips més forts de la Divisió d'Honor".

Els nois, a Ruïna L'equip masculí del Júnior ha participat a Roma en cl Torneig Eurohoquei, on ha acabat en la tercera posició en imposar-se a la Roma per 1 gol a 0. Aquest campionat ha servit de preparació amb vista a la lliga.

Llonch podrà jugar després de 15 partits de sanció A.L. - Sant Cugat -

El jugador del Sant Cugat Esport, Marc Llonch, ja ha complert els quinze partits de sanció que li van caure a finals de la t e m p o r a d a passada. Sis d'aquests partits els va complir la passada temporada, i nou en la present campanya. El lateral esquerre santcugatenc ha declarat sentir-se "molt il·lusionat" i "amb ganes d'entrar a l'equip". L'acció q u e va provocar q u e Marc Llonch fos apartat tants mesos dels terrenys de joc va tenir lloc la temporada passada al camp de l'Olot. En una jugada polèmica, els jugadors vermelli-negre van envoltar un dels liniers per discutir-li una decisió arbitral i Llonch va abaixar el braç de l'auxiliar tot dient-li: ;Per què has aixecat el banderí? Segons el santcugatenc, "no va ser cap agressió" i per això "esperava que em treiessin alguns partits". Marc Llonch ha explicat que "tots els recursos que he enviat no han servit per a res" i ha afirmat que "el que m'ha sabut més greu ha estat el ressò. Mai m'havien sancionat i ha estat molt dur encaixar-ho". Després d'emparar a l gol al municipal diumenge amb el Ripollet, el Sant Cugat Esport, desè a la taula amb 11 punts, visita el camp del Palafrugell, tercer amb 17. Bruno i Pujol són baixa per a aquest xoc.

Golf

A m a t r a í n guanya el català al C l u b de Golf S a n t Cugat El local Ivó Giner, vuitè, es classifica com a millor català A.L. - Sant Cugat El basc afincat a Màlaga Francisco Javier Amatraín, número 28 de l'Ordre del Mèrit Espanyol, és el nou campió de la 18a edició del Campionat de Catalunya de golf per a jugadors professionals que va acabar diumenge a les instal·lacions del Club de Golf Sant Cugat, el club organitzador. El campió, que va fer saltar la sorpresa, va fer un total de 199 cops sota el par i va superar així altres jugadors amb molta més experiència, jugadors que participen habitualment en els tornejos del Circuit Europeu Professional (PGA European Tour). El torneig, puntuable per al circuit de l'APG (As-

sociació de Professionals del Golf) estatal, va comptar amb la presència del millors jugadors catalans i estatals del moment. Qui no va ser-hi present va ser el castellonenc Sergio García, de 19 anys, vencedor en l'última edició. El jugador santcugatenc més ben classificat va ser Ivó Giner, que va acabar en la vuitena posició final de més de cent jugadors, i va ser el català millor classificat, amb 205 cops sota el par. Ricard Martínez, gerent del CG Sant Cugat, ha fet una valoració de les tres jornades de què ha constat el campionat que per tercer any consecutiu s'ha celebrat al municipi: "El balanç és molt positiu, tots els jugadors s'han mostrat encantats de l'organització i això ens fa estar satis-

fets". Martínez també ha ressaltat "el nivell dels participants i l'ambient de poble que s'ha viscut a les nostres instal·lacions. Prop de 1.000 persones van passar per les instal·lacions santcugatenques. Martínez també ha avançat la voluntat del club degà del golf català de recuperar l'Open del Vallès. Giner, a l'Escola El santcugatenc Ivó Giner participarà a Cadis del 18 al 23 de novembre en el Torneig Escola per intentar no perdre la targeta europea. Amb aquesta, serà la segona vegada que pren part a l'Europe Tour Quality School Finals. Giner té possibilitats de no perdre la targeta europea.

•SCMKNIll

Esports

U S /CATVroiNS Divendres. 6 de novembre de 199S

V o l e i b o l

R í t m i c a

El C V Sant Cugat, quart, rep el líder, el Winterthur Barcelona

El júnior del C M Sant Cugat, al català El club que dirigeix Carles Castro presenta tots els seus equips dissabte El líder de Primera Nacional, el Winterthur

A q u e s t equip, q u e ocupa la quarta posi-

han d e j u g a r tres partits consecutius da-

A.L.

Barcelona, visita dissabte a la tarda el pa-

ció a la taula, s'ha fixat l'objectiu d e vèn-

vant els tres primers classificats. Niko-

- Saut Cugat -

velló de voleibol de S a n t Cugat a Valldo-

cer aquest partit i apropar-se així al lide-

lovski vol que el seu conjunt guanyi, c o m

reix per enfrontar-se al C V Sant Cugat.

rat. A partir d'ara, les santeugatenques

a mínim, dos d'aquests enfrontaments.

AI.KX I.oi'i-:/.

- Sant Cugat1-11 sènior femení del (A" Sant (lugat. quart classificat, rep dissabte .i la tarda el líder de Primera Nacional, el Winterthur Barcelona, després de vèncer la passada jornada l'Hortons per 1 set a 3, amb parcials de 15-12. 13-15, 515 i 1 1-15. Amb aquesta victòria. el conjunt santcugatenc, que va ha\ er de superar el primer set del xoc en contra, ocupa la quarta posició a la taula i ara ha d'afrontar tres jornades que l'entrenador santcugatenc Zoran Nikolovski no s'atreveix a qualificar de "decisives, però sí "d'importants". Dissabte, a les sis de la tarda, el sènior femení rep el Winterthur Barcelona, la propera jornada visitarà l'Illa Jordi de (lastelló i després el Sant Martí, tres equips que ara mateix ocupen respectivament les tres primeres posicions a la taula. Segons Nikolovski, el seu equip ha de jugar "una lligueta particular" a m b a q u e s t s tres equips per començar a definir els dos primers llocs que donen accés a disputar elplay-off d'ascens a Divisió d'Honor. Abans d'afrontar aquests tres compromisos de lliga tan importants, el tècnic croata del (IV Sant (lugat s'ha

F u t b o l

E s c a l è x t r i c

S'estrena un Escalèxtric a la Floresta El sènior femení del CV Sant Cwjat esperi denrar ei mmerihw detura. FUIU: DSGM R M I I I

marcat el seu propi objectiu. "Hem de guanyar dos d'aquests tres partits", ha declarat Nikolovski. ITn equip experimentat Malgrat que el Winterthur Barcelona és, sens dubte, un dels

s a l a

Q u i n o à reconeix, p e r primer cop, que "l'ascens és cada cop més difícil" - Sant Cugat -

Després d'encaixar una clara derrota al pavelló municipal amb l'Alfa 5 per 0 gols a 7, l'entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quinoà, ha reconegut per primera vegada aquesta temporada que "l'ascens és cada cop més difícil". A la classificació, l'equip vermell-i-negre és novè de setze equips amb 8 punts, a vuit dels tres primers classificats: Alfa 5, Frutas Martín i Èpic Versalles. Quinoa s'ha tornat a queixar de l'actitud dels seus jugadors. "L'actitud és totalment passiva i tampoc tenen esperit de sacrifici", ha dit el tècnic. "Queden 24 partits i el que no podem fer és llançar la tovallola, però si no donem el mi-

L'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat participa demà a Girona en el Campionat de C a t a l u n y a per e q u i p s d e gimnàstica rítmica esportiva, després de superar el Campionat Comarcal sent l'únic representant en aquesta categoria. El Comarcal va tenir lloc dissabte al CAR de Sant Cugat. Els tres conjunts que prendran part al català -Nàstic de Tarragona, Patrícia de Lleida i CM Sant Cugat- també s'han classificat directament per al C a m p i o n a t d'Espanya q u e tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de desembre a Saragossa, ja que es classifiquen els tres primers equips.

llor de nosaltres no hi ha res a fer i crec que els jugadors no ho estan donant tot". En l'últim partit de lliga va debutar Isaac Tití, la darrera incorporació, i també ho va fer Jorge Granado, que encara no havia jugat cap minut amb el FS Sant Cugat. El conjunt vermell-i-negre visita demà a la tarda la pista del Vilassar de Mar, sisè a la taula amb 10 punts. El Vilassar de Mar és exequip de plata. "Pitjor no ho podem fer", ha declarat l'entrenador, que espera una reacció aviat dels seus homes. A més, Quinoà ha explicat que parteix de la base que "podem guanyar qualsevol e q u i p del nostre g r u p " . Per a aquest enfrontament, José Luis Quinoà només presenta el dubte de Xavi Batet. /A.L.

equips més forts d'aquest grup de Primera Nacional, l'entrenador santcugatenc ha declarat que "esportivament, respecto el Winterthur abans i després del partit, però no durant". Nikolovski ha detallat que "són jugadores amb molta experiència en aquesta categoria". P e r ò N i k o l o v s k i , com

sempre, confia de totes totes en jes seves jugadores, i afirma que "si lluitem en totes les jugades podem guanyar aquest enfrontament". Per a aquest xoc, el tècnic podrà disposar de totes les jugadores del primer equip. Dissabte, el club santcugatenc presenta tots els equips.

B à s q u e t

J o a n R a m a continua s e n t "optimista" respecte l'ascens d e c a t e g o r i a - Sant Cugat -

L'equip masculí de bàsquet de la [ TE Sant (lugat va aconseguir dissabte la segona victòria a la lliga, segona consecutiva a la Sala escolar, en derrotar el Sant Jordi de Rubí per 78 punts a 67. Amb aquest triomf, però, el conjunt santcugatenc no abandona la part baixa de la taula i és quart per la cua amb un balanç de dues victòries i quatre derrotes. D'aquesta manera, la U E Sant Cugat s'allunya de les primeres posicions a la classificació i no ocupa els vuit primers llocs que aquesta temporada donen l'accés directe a Primera Catalana. Segons el tècnic local Joan Rama, "aquest fet no em preocupa perquè encara que-

da molta lliga per endavant". A més Rama ha apuntat que "continuo sent optimista perquè considero que tenim equip per ser entre aquests vuit primers conjunts". Sobre el partit del passat cap de setmana, el tècnic ha assegurat que "si sempre defensem amb la mateixa intensitat, tenim suficient capacitat tècnica per anotar cada partit 80 punts". El conjunt santcugatenc provarà de mantenir a partir d'aquest diumenge amb un triomf "una línia de regularitat" que el porti a escalar posicions. El conjunt vermell-i-negre, sense baixes, visita la pista del Centre Catòlic a l'Hospitalet amb l'objectiu "de guanyar per fi un partit fora de casa". El sènior femení també va vèncer i és segon a la taula. /À.L.

L'Associació Esportiva i Cultural de La Floresta (AEC) presentarà oficialment diumenge a les dotze del matí el nou circuit d'escalèxtric de l'entitat amb la presència de Xavier Cortés, regidor de descentralització de l'Ajuntament. A Pacte, els organitzadors d ' a q u e s t a iniciativa explicaran quins són els objectius que s'han marcat amb la creació d'aquest escalèxtric. /A.L.

Ta e - k wo FI do

Castaneda ha de passar pel quiròfan La tae-kwondista santeugatenca Eriça Castaneda haurà de passar en breu pel quiròfan, ja que l'hauran d'operar d'un trencament del menisc extern. Aquesta lesió, que l'apartarà dels entrenaments entre quinze dies i un mes, l'obligarà a no prendre part al Ciutat de Barcelona que se celebrarà els dies 28 i 29. Després de l'operació haurà de fer la pertinent rehabilitació, que no l'impedirà participar al Campionat de Catalunya al gener. /À.L.

Esports

E I S /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Futbol

Handbol

37 sala

Jordi Tomàs: "Ens trobem •i en un moment difícil La UE SantCugat, quartper la cua, ha perdut els

L'Olímpyc, a sumar el primer triomf a la lliga últims tres partits

L'equip d ' h a n d b o l d e la U E

la ffiga en caure davant el Sant

balanç a la situació del con-

M o r a podria d e b u t a r a q u e s t

À.L.

S a n t C u g a t v a e n c a i x a r diu-

Esteve Sesrovires p e r 3 3 gols

j u n t vermell-i-negre i ha apun-

c a p d e setmana després d'ar-

- Sant Cugat -

menge al pavelló municipal la

a 3 8 . Jordi Tomàs, segon tèc-

tat que la reacció del seu equip

rossegar una lesió a l'espadla

tercera derrota consecutiva a

nic santeugatenc, ha p a s s a t

no es pot fer esperar. A r m a n d

al llarg de sis mesos.

Amb l'empat de l'Olímpyc de la Floresta a C Castelldefels amb el Català-Babar a 2 gols, l'equip que entrena Àngel Ruiz es ara avantpenúltim amb tres punts. Dissabte a la tarda, els florestans reb e n al pavelló m u n i c i p a l el Ripollet, últim classificat que encara no ha puntuat a la lliga. /A.I,.

Ai.EX L Ó P E Z - Sant Cugat-

"Ens trobem en un moment difícil. Les coses no ens estan sortint gens bé i els jugadors s'estan posant nerviosos. No aconseguim trobar la manera de canviar tot això i s'ha de trobar com més aviat millor. Com més triguem, més difícil serà". Jordi Tomàs, segon entrenador de l'equip d'handbol de la L E Sant Cugat, s'ha mostrat així de preocupat després d'encaixar la tercera derrota consecutiva al campionat, un cop disputades les sis primeres jornades del grup C de Primera Nacional. Tomàs creu que on l'equip falla més és "en el joc i en la mentalitat. De totes maneres, els jugadors podrien donar més del que estan fent". L'equip vermell-i-negre va ensopegar diumenge a casa davant el Sant Esteve Sesrovires per 33 gols a 38, i ocupa ara mateix l'onzena posició amb 4 punts de catorze equips, però curiosament és tan sols a quatre punts de la cinquena posició, que defensa el G E i E G amb 8 punts. Classificarse entre els cinc primers és el segon objectiu que s'ha establert el conjunt santeugatenc aquesta temporada. El primer és el d e mantenir la categoria.

Natació

El CIM Sant Cugat puja a or - Sant Cugat -

U K Sant Caaat iw «a paa>f amb el Sait Estava Sesravires al aavelli municipal. FOTO: ÉSCM BENITO

U objectiu, el mateix

Els darrers resultats negatius que ha encaixat l'equip no ha fet variar els plantejaments inicials de la UE Sant Cugat. Al respecte, Tomàs ha assegurat que "no ens hem replantejat els nostres objectius" i ha matisat que "la lliga és molt

llarga i tenim molt clar que podem guanyar qualsevol adversari". La mà dreta de Joan Sancho ha apuntat que no creu que el problema sigui que el seu equip encara no s'hagi adaptat a la categoria, sinó que "ens està costant més del que inicialment ens pensàvem". El segon entrenador ha re-

conegut, però, que es una situació estranya", després que als últims anys la L E Sant Cugat hagi perdut molt pocs partits. Armand Mora, que per primera vegada aquesta temporada entra en una convocatòria, després de sis mesos de recuperació de l'espatlla, torna a l'equip.

El Club Natació Sant Cugat militarà la propera temporada a la categoria d'or després d'imposar-se al Campionat de Catalunya per equips de més de 35 anys. A la final, que es va disputar al nostre municipi, el C N Sant Cugat va vèncer el Mollet per 5 punts a 2. Per arribar a la final, va superar els següents conjunts: Sant Boi, C D Terrassa i Platja d'Aro. Els jugadors que han assolit aquest títol són: Joan Bel, Lluís Guaita, José Maria Piza. Joan Antoni Olivé, Xavier Prunero i Francesc Ferrer. /A.L.

ARI

Casal dels Infants del Raval

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte:

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 0182Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte:

81-0200111128

91-2500001851

Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

22-0001382541 Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

57-0200662441

Col.labora-hi!

Esports

E L S í C A N T O N S Divendres, 6 de novembre de 1998

ga; Pena Los Mere«g«es4ï&»ulç Tronchoni; Can Ruíf-Rubi; £ftiÍí-W Lorenzo; Tibídabo-Maurios Effcra; Liano-La Planada. • M-&* •

FUTBOL

Primera Catalana

fUTBOtSALA

drlst^tepesta-l

Barceloiieta-P»lafri4geJl~~».,.t-0 Júpiter-Masnou... Igualada-VaHs...,.„>..„...„.l·.t.m(M> Oioí-Gramenet

.-.3-2

Cornetlà-Rubí.

2-\

Manresa-Prat.

G R U P 14 « K

te p>

P ^ b - U n i v e r s j j i a d Se«9>w«i«t·j2

......0-0

... w .......„..3-l

Júràor-CD Terrassa

Guíxob-L'Ho8pitaba.^.„...,. m i-I «**>

P) «

K «•

OtKmt

t«

tï

Contin

Perctada

KUÍM>I>

Ifcujlada

1»

l'rar

SamCutwt

)

II)

!ií

"f'z.. -?

L a propera ( 8 de novembre): ;?*ïv

Juan XXin-Can Boada; PB SantCà-

1.1

lli

gat'Pueblo Nuevo; CasteHar<-M*ta£

lli lí>

19 <>

"Trun.p

<> Z

llt

1 3

liwu'i·.riera

íi

1(1

Mdiire^J

kii»4k.i

J 1

1 .'Hospitalet 9 f)kir

1 0

1.3

f:. M i m r l w i

Wcreflftue*

Sjlviddl I unien l.l.tnu

? 7 7

4 4 .1

2 1 l

líMabo

Kiifiiuttt

I* U

( an Kull

JUICTIIIKI

M.Htnn i

I»

I * Knrga

l.dl'l.iftjdj

» 9

ï ' *

25 . Jl

II,

PAmJorra

t* ,

itaxiin

'ï

Pe«»MutSt *

T Coradü

L'AawtH» Rubí

6 ft

1 &

$ 0

$ «

HortomM^V Sant Ctt|at„„ra.l-3 W.Bareefofia.LTSja Jea&»—4MI

SmtMam

CVS««C«JI«I

tl »

Oiot

MnHÜvmsma

)

Cïuoitelk

7 7

L a propera {7 ét novembre) Sli^n£^fettí'L11la Jordi; Cftw-Quart; Espiugues-Santà Cotorna; € V Saat Cugít-W.Bai'ceiooa; CiutadeOa-J A%ir Sunaenor-Hoitoas.

HOQUEI PATINS

GUt&C ; Sarrià Ter-Bordüs».,' « • » • » * » • * • * • : " La Roca-CasteBó Jté£4

GRÜF3

OARGràcia-Gftva.

Almeda-Cenfre Catòlic..

CïtÜF*

H E SantCugat-Sant J o * £ 7 # & ,

RipoBeti-Bàsquet Ribes.

L'HospÍtaÍet-8etíà!«rirj,...«w«,,i-2 Puerto Sagunto-GEÍBG„..,.i6-lí> Telde-Sant Q u i r z e . — , ^ 3 3 ^ 3 9 U E S a n t Cugat-St Bsteve. J 3 - 3 8

85-gíl 5

!<M 128.

W 4«7

VtkiíhuK^

ÏS1

Mjrígsll

$*l*t McÓHt

49(1

4*7

(8^

C tliròliç

4!l

44Z

J«

Ripottct

47fi

4ifi

X m t Jottií

4IS

4J*

{:wttllttcfeb

4_'f.

4}7

Ribe<

•IJ·-I

513

")(

3»

i42

tSAR Gràcia 6

J71

lli

•Mmcii,i

4íi

454

.:i

t K ^ m t t 1 iipuii f<

t3v

tSt

RtiM

< àílíil

457

Horta

•IIII

441

(K.IKI.1

!•

4i|i

I .a propera (S de novembre): Sant |ou)i-( asiil Vilafcanca<Icorre Citòlie 1 .'I lospiralet-l V. Sant Cugat; CorrK·lI.i-Bjskt·c Aliocda; íiaudf-

Català-Babarj0Krflp^B„..^. i rtJ:-2 Cambrièt-Calvià RJpoltet-MoHtBai^rt*^^»*.,.*»;!^ CNCaJde«-lJoft«rt« ï ^.^,»«« 19 ..^í»l

7 7

HMIOBOt

Grup 3 Medir...—,—„

Vatls

Segona Catalana

RCUÍ

Qttttt

Monsemt-Pefia Là M u r p ; ^ilassat

Ibrnclta

tas Klanín-Talieíeí C^tóarTàl·lega-

Tenassa; Rea! Sotjiedad-SardtneíO.

Terrassa-Júnior.

•fetot

F C Barce}orra-L'AfljetoMeR)ía;Fiu-

La propera (8 de novembre): Jmentud 25 Scptiembre-Sabadcti: Barbcrà-Oaldes Montbui; San Pedró I .umcn-Mil.lerurt. Can Onol-La Far-

Í;IS»J<.«S

L a p r o p e r a (1 <ie ,|SK»yi!iBaÍíre):

Jla-Ctub de Campo; Saa i^bío W>

Ttecs»

de!az-Júmor;€DTenassa·Arfèoc<le

Mil Icrtan

BJLIU

Stew»r-M»r « , > " X >

PJBMotattrttà

sa Baco-E. Cerdanyola: Pena San Pe-

Njn I « f c r u o 6

i :iit O n o l

^JB,

* '«*''»

dro-Otfmpic ( à n Katjó; 'Montswòíat

<* u 19

Ajar«.-RG PqioUnivenídsé de $eví-

13 13 *

ImtSMràw

Fonts-Espronceda; l I) Nfira-soíAdb-

Horta-Reus Deportiu......„..56-7^ 5

L a p r o p e r a ( 8 d e novembre).»

Casal V3aíraHca-Maragalt9!iMiS> íieikla-Ca-rteUdefcls. —66-78 «C Mat»

Barbírà

Segona Regional GRUPS *t

tí.

ï?, »

La propera (8 de novembre): Palafrugeil-Sant Cugat Esport; Masnou-Barcelonera: Valts-Jdpircr; Gramenet-Igualada: Rubí-Okjt; GiroriaCorncllà; GranoHers-Perciada; Prat-Tremp; L'Hospitater-Maoresa; Ripollet-Cuíxols.

# 'at

a 2

deperenc; Ullastrell-La Farp; Le»

BÀSQUET

»j m

*.»&!,»( *

tarwm

. J D»

l'i

Mul»'

* - ,t

S a n t a Cbioin«-C4ot...~«„^^.3ME> ARS 5

Uanunct

[•A-r»**)»*»»^» ••»!

Atlètic Tert«sw-Sardír*ero...,0-2

frMw.lkrs Jupiícr

1-6

Mnaou

Vill-

Rubí-P8 HsnMnrrfttw «;2-S i L * Mi«rga*\ %*war de M«à*."«ü-8 WiSantCogat-AiaS. ^.^0-7

oc oe HM» .

Píbtfuselt

VOLEBOt

<3iri> CaoifX^Vakiek«5...^ f i»4-ï

Sant Cugat-RipoBet.

viè (descansat

A i a r a - R e a l SoçiedadL

.2-1

Peretada-Girona. Tremp-Granollers...

Ï C Bareeíonfl^JWaàÍÍ€L^4 L·.'VmetUa-Frutas Wm^^A-» TX^ttad«'Tàir«^etó«íU,<w»^3>·2

HOQUEI SOBRE HERBA

Tercera Regional

Suit !5$T.ete 6 OistcSo

Teide

Bordili

G i r o n a - C N SafeadeS.»,,.,.^^»,©^

Ut>

139

144

Ekctriea Cietn,

t?*

168

«ase*-*»,. * a

«2

ç>*te

Catt^tòn-Mamttm*^S'2

124

116

BcnkuriÀ

IÍ3.

(>mwa

138

141

Ssat Qou/e t,

141)

l «

UÜStCufU 6

152

150

úiti

I*f

P. Ssguntii

(•

118

119

Parduiviís

llfi

,1^

Í4

Í2

*> PCwtcIloo

L'HoKpttRtct tt

íí

Manyanet L e s C o í t s - P u e f t o Sa-

2f>

I».

<:.4nl

2 1

I.Í

1Ü

23-

< \ Sah,Klt.!l fi

gunto; OEiEG-'ífelde; Sant Quirze-

<rfcnip>i'

1»

l'H Sant Cugat: Sant Esteve Ses-

t ..imliífis

rovtres-Sarrià d e T e n Bordils-La

Ki|>Jkt

3"'í

í 22 t aJ i ts

Roca; CastelIó-OAft Orlcia: Par-

* «

14 8

t<nív*tlït*rí '4

.»

S»»oit»f*et, 4

3-'

2»

S*i«rsttn«

tüt?

j»

4H5I j&MÉI

jtt

FulfciMK** 4

Kií««icj

Cü<*ftï<it* 4 iíictj 4

Momíuiu

Ijupift

P j t | W ^ W&

* ï * í

128

I^a propera ( 8 d e n o v e m b r e ) :

tí invcs-l 'al J utordera.

Sant Ji&«4>L«»età««».M^.,«««*&4

Playas

1«

dine»; P t i Cerdanyofe-

L a propera ( 7 d e novembre):

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32, 1 e r 1 a . 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n

Esports

I L S í C A N T O N S Divendres, 6 de novembre de 1998

FUTBOL

ÍÜM VE S«w C^t-Sant Quirze ÍDÍU.)

Primera Catalana 17.00 Palafrugetl-Sanc Cugat <Biu.)

Segona Regional 17.00 Can Oriol-La Farga (Bis.)

Tercera Regional

2a Divisió alevf

Primera Divisió fem.

1L1S PBStCunai-CotHe«àí>Cf«» (£»«•> 1&3Ú San Ltfrenzo·Jííaíat <D«.) 09.00 Castefiar-Sara Cagat # i a . )

1 1 . 6 0 Pefia Aa^ctfra-Mas Janer (Diu.)

2a Divisió Í2M La Roroànica-PB Sr Cugat (Dia.)

12.00PB StCugar-Puebl<>Nuevo(Díü.) 17.00 UllastrcH-U Fafg* (Di*<) 12.00 Mira-sol-E.Cerdanyoïa (Dit*.) 11.30 Montserrat-júnior tO'm.)

16.00 Petits Ferrers-Sant Cugat <€>«,)

l a Divisió Juvenil 18.00 Sant Cugat-MartOreï! (Dis.)

2a Divisió Juvenil ti.00JwRior.ta Plaíwd»(Diu.) 1400 Caa Fatj6-Sa»t Cugat (D»s.> 12.00 juv. 25 Sept.-PB StCu$ín<Dta.)

1a Divisió cadet 09,00 Ítóreob-Saat Cagat (Dà*.) I0JBO Can Artgïada-JtSfliaf (Diu.)

2a Divisió cadet Sant Cugat (Descansa) 10.08 Can PansBada-CEFSt Cugat (Oittí í?.45P&SanrCugaï-EFSahadií«{D»s.)

l a Divisió infantil

Segona Cat. fem. Sub20

Júnior femenS ,

Cadet Iemenf w ,

1a Nacional A

FÍÍTBQl Aleví

1 0 . 0 0 Buropa-Lcs Torres (Dís.) 1 L 0 0 Síitn Nord-Santa Isabel „ tDts.} 1 2 . 0 0 Joara Maf3salt-Bi(mc»„ „.(Dis..> 1 0 . 0 0 Pau Oasah-Avcnç... „ .(D».) 1 1 . 0 0 Catattinya-Montsern»..,... ,<Dis.)

Infantil 1 0 . 8 0 Robf Nord-Av. l.&s Planes JLDa.) i 1.00 1>HC \l™*».w-r. \ it«-í „ . . iDk,)

Divisió "B" í-Jwfa*Jaaer<Di».) ' *

Juvenil 11.00 Rnl)i V-uti-Kiicmcliu nu <füs.> 12.00 .Vmtclcr.» I .-ncr-taiih J'Ar.in. lf)iv)

10.00 Ütíispy* Florasta-Alclla (Dís.) 15.00 SaiU»€<&rm-W.Sai*Cu^t(Dts.>

Prebenjaml "TET 11.00 Pt* Sant Cagat-yoliet (Dís.)

mnims muw Primera Categoria Gav&-UE Sant Cugat

UM SmVm» Vaiddua.J&wdDI».)

11.00 UE SaBtCugat-Barbcrà (Diu.)

Comarcal 11.00 Iffi&tntCtiíjtt-Eseda Paiés (Diu.) fepksCasia^líE S*fttC«^i£

1a Divisió fem. *? Ad^^Terrassa-JúniGr * -

PETAWM

mçéntPAnm «

3a Divisió Sant Cugat GP-San Reque

i a ^ P H | P C B j p t "A"-S»ntWsS».) 18.15 mma Sara Cugat "8" ÍDk>

4a Divisió fem*

Segona Divisió masc.

18.30 Aiw|p!íJaf-E>H Sant Cagat £)&)

$.15 TàTí65SaC!V&KKCngat{D)s.)

Júni

8«at Fi*Q*esoCP.CM de Saba Santfeliti Hospltal-Arlèdc Sant C EtVaBè$.Mit*.solCP

Juvenil fam» C. Cat. rW.Bacccloíia (I )ts.)

Quatre SsfresrMiía-soI CP

5a Divisió

11.00 P H J É K Cugat-AndofmlESe.}

5a Divisió fem.

Juvenft

Saw Ftaw»so CP-CN út Saba

Infai 1 4 . 0 0 ï # | | l R Cttgat-Aftd0tta ; (ÍSs,2

í2^©SaiwÒuírs;-CíE SancCugatíDiu)

13.00 P l | P * t Cugat-An**» (Dis,)

3a Catalana

Alevf IB"

6a DMsió Míta^sd CP-Caa Palsfter-VHaífct MartoteU-Saat Cagat CP Atlèaàc Sant Cegat-Ca» Anglada Llaao-Saat Francesc

Juvenil AngeJçca Ferrer-Can Oriol.....,2-4

» „ „„,„, Joa*R MaT^aTï-Coüserola 8-0 Ferran C k a ^ " - A v c n ç 0-H Avenç "B'·'-Caialarrya .,.8-0 Santa IsabeJ-Fcrran Clua "B". 0-H w

Aleví *uer-Aveaç *B*

0-8

8 9 . 0 0 Pím \a!lès.Sant Jordi "»" (t )f- J 1 0 . 0 0 Avenç-Fçr-OttiÇltia "B" (I)ís.i 1 1 . 0 0 i'ettan Om "A'-Geiwre Ol« ft..l i >is I

M A M B ff> 12,00 Fer«wClft»"Cr*oib(=r«la. .J&m 09.06Joa»M««^i«*l-0»«Ji»y«. ...... <Cfe.) 11.00 F.C3w*,,A"-f,.Cl»s «r,« „.{!>».) 10.00 Aveiíí "»"-Saft» ísafeel...... (D*>>

Alevf lLOÜCoBserctó "8'VAvcav- »S" (Dfc.) 1 2 . 0 0 V«rclagu«f.San» tsatxl—« (Dot) 0 9 . 0 0 ^ttóinya-FeiSç Olta -A"„.„.<r**.) 1 1 . 0 0 Vj«tf5-T«ii5sa « è t LjBot) 1 3 . 0 0 CíallBfKila "A"^iu0.5»fe.^„4C«s.) 10,00 r«rj»ttCtaa "B^Avenç "A*^..<t>»>

Primera Categoria

ÍO.0OSíï!fcanova-PH StCugaïfDiü.)

mmmog

('ataluttyia^Marisics Rubí 2-6 'erran Q u a "A'"-Santa IsabeL.8-0 Viató-Gtó»tr«la "A"...„ 1-7 Vvnasl « k » "B"-'l creia Aket.6-2 Awn Ç "A"-Pau (:asals 5-3

Cataiuft^a·íïatalimya MB" 34-4 Pins Vàílès-Sant Jurdi ^"....15-6

11.00 Avç8S**A"-Siintí Imtóbaí "B"...(I)n.) 10.00 Avca^í"-Sant t:rwtóba{ "V*4r>ís.>

0 9 . 3 0 MoatfcfctL.i \l»ld-Avenç

1 1 . 0 0 t a Fíoresrs-Agorst.. .„,. .,„. .iDis,) 3^1.00 Catííttnvs-AveRÇi „ (.Di- ) 1 0 . 0 0 S»nt Jordi "A--PI» Farrwes.».,. <Uts i 1 1 . 0 0 Ferran CSaa-RegiiMCítímelt (Di<} 1 1 . 0 0 Sant Jordi *y-IWV.>8è».„ (D.b.1 1 2 . 0 0 Joan Ma*ajSÈtltiS»nt Jofd» ......(OiO

:€ wsmm * «li»;.:*: i;

Avenç-Verdaguer...... 22-22 F.CJua "A"-SanttJtMdi "B"...33-ll Ckntre Obert-F.Clua "B" 36-0

Aleví Oatahmya-Àgora.....

....54-7

Ferran Cíua-Avenç..., 10-60 Sant Jordi "R"-Pla Farfercs..81 -t 1 JoaoMaragafl·R.Caj·roeli.:.... 20-53 Sant Jordi^Pins Vallès 13-5»

0 9 . 4 5 HiST«tra<iS3-An^elcta Fe«er....(Iïis J

Juvenil Femení

Alevf

Aleví

12.00 St Cngat-jüftíar-Marttíreíi (Diu.)

(í>i«.)

11 ^ 0 Ríjot i Serra-Pureía Maria.. 1 0 . 0 0 ScatmcaacAngeleti F«rcr

«>ts.) (Dis.5

Jf M IV0 8 0 1 Infantil Masculí

Infantil Masculí 10.00 fasm^éS "A"-Bianx*«. .^ÍDi».) 0 9 . 0 0 Ceoae^bert-Avçnç ,4gXtA 13.00 Martt *0~itit>au UtterJ " 6 " „ ^ D i s )

1 1 . 0 0 CE Sans-Cus* "A,*-R.CaraK)i..(D.!l.> 12.00 tíBSantCugat "S·'-Cínsic (DiO 1 3 . 0 0 Ge n*Ec01jcrt-SamJt>r<li 0 9 . 0 0 Vedrana.Avenç. „ 13J)0 IÏ5S Bïanmrt.Àgora

(Dts-> <l)ís.) !Í>K.)

W &l E ! B ú l

Cadet 12.00 Rlltu \imf-) .crm.iiJo VliK'i .-.íUl·, ) Ï 3 . 0 0 s t í ip,u(k>« i-< .umc <fcm.<>- <Dis,V

PH Sam Cugat {Descansa)

t a Nacional

Regina (larmelj-l ,eonard<?„ ;t-7

BAIA

Divisió d'Honor lent.

Segona Divisió **A

Cadet

:::;:lli|::|i;|l^lll|

J # » k r (Descansa)

•W.Barcdona (l ïi».)

Infantil

C. Catalunya masc.

Cadet fem. Camp. Cat.

Leonartk) Vin«-Av. Ki PÍnaí.^1-4

Cadet 2a Divisió

ï*H $aat Cugat (Descansa) .

Primera Divisió

Prebenjaml "A*

Tercera Categoria

1&00 C^&f^Crjgst-W.BafcelQna (Dis.)

FVTBmSALM

16.3© Mauiina Egara-Mira-sol { D i í . )

noguer mmm*

1a Nacional fem.

19.0&tíií^aC«|t« A^

11.15 PB SantCagat-Juaa XXHÏ (Dis. J.

Cadet 2a Cat. fem.

Segon^ Catalana

l a Divisió alevf

RubíNord-FcrranClua U-l Catalunya-Co].lcgt8almes...-...5^ Moatscrrat-Avenç 0-8 Europa-Club D'Aran 12-0

19.00 üfiSant Cugat-Sant Vicenç (Ois.)

1745 LesCotts-Oiírttpyc Floresta ( Du.)

11.00 Marins Saws-OJírnpyc (Oh.)

16.00 Sara < ^ugat-í i i » Faqó (DÍSL)

Ateví

Cadef 2a Catalana

Cadet l a Divisió

Cadet

t6ÍB&,Chci^-Sspe-92(Dis.> '

SALM

igealada-l'E Sarw Cugat (Dis.)

ca-t'F, Sant Cug« (Dis)

Alevf

2a Divisió infantil

mrrmm

Juvenil 2a Catalana

GïSïioHcrs-l K.Sant Cugat (Diu.)

12.00 Viitók.W. Sant Cugat (Dis.)

i&MfrBmixà-UE Saat Cugat {Dis.)

12.00 PH Saat C«gai-A»dom (Dis.)

Cadet Lliga Catalana

20.08 La Garriga-UE Sant Cagat <Dis.)

ï?.45Vilass*rNifer-W. SaatÓífat $&•) 17.16 03ía»|>ycFl<w«$ta·Rèpo»«ír)^<)

RESULTATS

L«$ ^Un«s CDc$caus*) 12.30 MC Saat C»gat-\%Ügorjçuina i Dw.) IL30 Mas Janer-Ripollet (Diu.)

1 2 , 0 0 Casteiiaf-W. Sant Cugat i l ï i u ) 1 1 . 4 5 Olímpyc Floresta-Alella ( D Í U )

13.45 CKF StCugac-San LotenKKBls^ 16,00 PB Sant Cug«t*Cao Rull (ÏM) IÜ.45 N.Tcrrassa-Saai Cugat (Ois.) 12,00 Jàniof-E.Ordanyüla (Dís.)

lï.00 Sam Qwm-Mirfr$&'Mmg>i$,} 15.15 EF Bonsíte-PB SaacCugatíDki 09.10 Sant Cugac-ftuftHDtó.)

Segona Dtv. *&** fem.

Juvenil 2a Divisió 19.00 CemreCat&ir>UEStCkgat (Diu.)

Veterans

B À & $ & 3E T Benjamí

10.00 Peüt P.sitt-.Vota "A" 1 3 . 0 0 Àsura **B' -.\{dfjdepc«

I Hi-, l

Benjamí

10.00 Catjtíínvj "B'·AcrJ i«ucr..

10.00'Ih.w-Vcdruiu

(D- i

> Ponr-Cenrre Olwtt

Infantil Femení 11.00CVSantf usat lil.inxiírt

09.00tïuhHwa'·.V·-StJordt-V. ...<l)ís.i ..íDH.)

Infantil Femení

Prebenjamí

ÍOHO Agora^'va" 8 " W ilfc.>

Cadet Femení 10.00CV,s.(nt ( iinit-.vmra l'ul.ih.1... (I)IÍ )

13.00Ciagte-Atenç I PuresaMstia-t^rme "A" ..

(i^ï } iFM". i

IOM .(Dís)

Si t interesso que passo

TRUCfi fil

93 5*9 * 8 * t i et portarem tota la informaci贸 a casa

EIS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

H S 4 C A N n t t 6 Divendres, 6 de novembre de 1998

40 a, MARXA INFANTIL DE REGULARITAT Un cop fetes les avaluacions dels pas pels diferents controls, al final han quedat classificades 3 8 8 parelles de grans i 527 de petits. Els tres primers classificats del grup de grans són els pitralls 186, 2 6 0 i 182 i els tres

primers de petits són els pitralls 5 1 7 , 554 i 548. Les parelles que han quedat en el lloc central de la classificació també tindran un obsequi: són els pitralls n° 232 i n° 756 respectivament per grans i petits. La primera escola clas-

sificada per punts ha estat l'Escola Avenç amb 3 4 8 punts, la segona, Pins del Vallès amb 4 3 5 punts i la tercera l'escola Joan Maragall amb 4 6 4 punts. Els participants cal que siguin el pròxim dia 8 a les 11 del matí a

l'entarimat de la Casa de Cultura per recollir els premis. Als que no han estat encertats aquest any en calcular el seu temps, els animem a que l'any vinent hi tornin per millorar el que enguany hagin fet.

ÜLS4CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

PATROCINADORS

COL·LABORADORS ESPECIALS

SUPORT LOGÍSTIC

Ajuntament de Sant Cugat

C.A.P. Sant Cugat

Creu Roja

La Caixa

Coca-Cola

Policia Local

LUCAS Varity

Danone Foto Estudio M.A.P.E.

Sant Cugat Comerç Frutas Sanahuja

Protecció Civil Associació de Defensa Forestal

TOT Sant Cugat Generalitat de Catalunya L'Amic Imaginari Màgic Box int. Samagas

EL DIUMENGE DIA 8 ES REPARTIRAN ELS MÉS D'UN CENTENAR DE PREMIS A LA REGULARITAT.

EIS4CANTONS Espectacles

Divendres, 6 de novembre de 1VVH

E s p e c t a c l e s

'Terra Baixa' al Teatre-Auditori LEsbart i rOrquestra Nacional d'Andorra estrenaran el muntatge elpròxim març JOSKP MARIA MIRÓ - Sant Cugat -

L'Esbart Sant Cugat estrenarà el seu nou muntatge de dansa, Terra Ruixa, el pròxim març al Teatre-Auditori de Sant Cugat. La música anirà a càrrec del compositor català Albert Guinovart i la interpretarà l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA), dirigida pel santcugatenc Gerard Claret. "Hem insistit molt perquè l'estrena es faci a Sant Cugat, i finalment s'ha aconseguit. A més, hem trobat molt bona acollida per part del Centre Cultural i el seu director, Tomàs Seix", explica la presidenta de l'Esbart Sant Cugat, Pepa Sala. L'Esbart va escollir Terra Baixa d'Àngel Guimarà perquè és, segons la presidenta de l'Entitat, "una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana. Estem parlant del Shakespeare català". L'entitat dansaire es va interessar en aquesta obra perquè "conté els principis i valors que mouen la societat catalana d'aquella època i hi ha sentiments molt uni-

versals". Tot i que aquesta és una de les obres més representades de la dramatúrgia catalana, encara no s'havia fet mai una versió en dansa. La presidenta de l'Esbart també ha anunciat que l'entitat dansaire establirà un conveni de col·laboració amb el govern andorrà en la producció d'aquest nou munatge.

Presents ah fira del Bages • L'Esbart Sant Cegat serà presa» des dfavut i durant tot el c*j> <te aemmm s» Ja ím d'espectacles d'iHrreí tradS» cional <pe esfa alvCaiïresa, el Bages. La mesos, en la <n*a} lli haurà mes de %)0 programadors d'arreu de Catatu»

Música de Guinovart Un dels grans atractius del nou espectacle serà la música, composta expressament per a l'ocasió per Albert Guinovart. "És un compositor que s'ha engrescat molt amb aquest projecte. Gaudeix molt fent-ho. És una persona d'una gran sensibilitat i d'un nivell professional molt elevat", explica Sala. Aquesta serà la primera vegada que el músic compon per a un espectacle de dansa. Albert Guinovart és en aquests moments un dels compositors i intèrprets més prestigiosos de Catalunya. A més de participar en nombrosos concerts, Albert Guinovart ha compost algunes de les sintonies de

LEsbart representarà avui Tríade a Manresa. FOTO: ELS 4 CANTONS sèries de televisió com Nissaga de poder o Laberint d'ombres. El compositor va ser el passat juny a Sant Cugat on va oferir al Teatre-Auditori un concert de tangos al costat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). El Centre Cultural va enregistrar

prèviament el programa del concert, que sortirà properament al mercat en un disc del segell de la discogràfica DECA. L'Esbart Sant Cugat també estrenarà el proper any un nou muntatge de petit format titulat Mascaró, basat en temes relacionats amb el mar.

E x p o s i c i o n s

Conca proposa 'Observar i mirar' les plantes a través del dibuix naturalista Uartista presenta una mostra sobre les diferents espècies J. M. M.

l'exposició de Coma té finalitats divulgatues FOTO XAYI LARROSA

L'artista i professor de l'escola municipal d'art presenta fins al 15 de novembre l'exposició Observar i mirarà la Casa de Cultura. La mostra de dibuix naturalista, amb il·lustracions de diferents

espècies, té la finalitat de mostrar el treball i resultat d'observació directa de les plantes. Per fer aquesta mostra, l'artista ha treballat les tècniques del grafit, l'aquarel·la, l'aiguada i la tinta xinesa. L'objectiu de Joaquim Conca és exercitar la percepció visual en aquesta mostra especialment pen-

sades per a grups escolars, que poden concertar visita a través de l'Ajuntament. El programa preparat per als nens i nenes engloba l'explicació oral, una demostració gràfica i visual i finalment una visita guiada de l'exposició, en la qual s'expliquen les tècniques que s'han utilitzat.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat T Lucas

f/4UTV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s / n

- Q 8 1 9 Q Sant C u g a t del Vallès -.(Barcelona)

Cultura

ÏLS-Í C4TYTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Catherine Allard. Directora d77 Dansa, Fespectacle que es representa aquesta nit al Teatre-Auditori

"La dansa em va escollir, per a mi mai ha estat un treball " criteri més concret de què volen fer. -Com es fa la selecció per entrar a la companyia? -Es fa una selecció a través de proves de dansa clàssica, coreografies i de parlar amb ells. També hi juga la intuïció, quan veus l'esperit de la persona i les qualitats que tenen. -Com és mi bou ballarí? -Un bon ballarí és el conjunt de cos, esperit i ment. - I és complicat aconseguir-ho? -Hi ha pocs artistes que ho tinguin tot, però hi són. -També cal sensibilitat. -Si, però, cada un té la seva pròpia sensibilitat, només cal deixar-la sortir. Jo intento que trobin la seva pròpia personalitat a través del treball, sense imposicions. Cal obrir-los camins. —Has passat ile ballar a dirigir. • Trobes a faltar els escenaris?

JOSKI- MARIA MIRO -SantCugat-

ITdansa, sota la direcció de Catherine Allard, presenta aquesta nit al 'Icatre-Auditori joves promeses del món de la dansa, tots ells acabats de sortir de Ics aules. —ÏT tltinsa és |HT a molts joves la primera o|M>rlmiitul d'uetuar. -i'l'dansa té la intenció que els joves, que surten de l'escola i l'institut del teatre, tinguin pràctica professional de forma diària, igual que es fa en les millors companyies. Ks treballa amb Ics coreografies de joves que comencen però també amb altres de renom com \ a c h o Duato, Ramon ()llcr. ()had Naharin oTony Eabrc. que es podran \eure aquesta nit. Ks un pont entre l'escola i la companyia. Després de dos anys permet que els ballarins tinguin un

-M'agrada ballar i quan puc ho faig, perquè és una part meva, però no em dóna la sensació de no poder viure sense fer-ho. Per mi, dirigir és una transició molt bonica, natural, perquè hi ha molta creativitat. —Com se sap que arriba aquest moment? -Es una sensació, no és res que vingui d'un dia per l'altre. És molt personal, hi ha un moment que el teu cos ho nota. Amb una companyia, amb les gires... Arriba un punt en què vaig sentir-me tancada i volia veure què passa fora d'un teatre. -La dansa, és tan dura com diuen? - É s molta dedicació. Cal que la persona tingui ganes i motivació, i si hi ha talent, millor. En el meu cas penso que la dansa em va escollir, per a mi mai ha estat un treball. -S'aprèn molt a la Companía Nacional de Danza i amb Duato?

La directora d 11 dai^a ( alluntu [.,„•,, / nin -Sí, he tingut molta sort de treballar al costat de coreògrafs tan bons... - . . . i arribar a primera ballarina. -Sí, sí... permet veure treball de gran qualitat i això és el que exigeixo ara als ballarins. És important conèixer el treball dels coreògrafs. -Et sedueix la idea de coreografiar? -Sí. perquè m'agrada treballar amb

Músic

A/„V 4 CANiOSS

la gent i crear. He fet dues coreografies que estrenaré a Terrassa. -Què ha estat la dansa en la teva vida i què n'esperes en el futur? -Es una part de mi que no abandonaré mai. Ara vull aportar tot el meu coneixement i ganes a joves ballarins. I si puc ballar, de tant eo tant, millor. Vull gaudir de tot, també del que hi ha fora la dansa.

Cestrena d e w Porgy and Bess' n o acaba d e c o n v è n c e r el públic del Teatre-Audiori J.M.M. - Sant Cugat -

l'.Onjin •tia ilcl Uiit/r va istioiai dtiendies passat Pm^)

al liatri- [uditori. FOTO: .Y.UV I.ARROSA

C r í t i c a

Retorna *

MVSICA. Porgy & Bess de €e~ (»#*> Gendtttin. Direcció i arranjament»: Uu& Vidtil i Joan Albert Amargós. - .Orquestra de Capem del Teatre Lliure Veu: Carme Canela. Lloc i dia: Teatre-Attdàm. 30 d'octubre. (xjmmcmorant l'any del centenari de George Gersrrwin. l'or(| uestra del Lliure ens proposa una' visió jazzística de laseva òpera negra Porgy &Bess. Gershwin, novaiorquès fill d'emjgrants jueus de Sant l'etersburg, fou un gran com* positor de cançons populars i cornèdies musicals que aviat va ttm èxits milionaris. Però volia també ser algú en l'anomenada música culta i així, amb aquesta sana intenció, va fer obres en ambdós camps, quan molts creien que fes*

les arrek

E D U A R D IENBK

gptamentdel postromanricisme necessitava del jazz, ei btues, els espirituals, el rag, per renovar-se. La seva preparació musical insuficiest el du a París l'any 1928» períracjar d'aprendre amb Ravel, Milfeaud, Berg, Prokofiev; fins que fps? 1935 estrenà la seva primera i única òpera. Com en tota la seva producció, trobem qualitat i riquesa melòdica, clements populars que enganxen a la primera i un so ple de color i \ irtuosisme jovial. Fragments com Summertime, Mj8tm*sgt>tte. Bess. voti is my wmiM,&I foves yeu, Poryy, són part de la memòria sentimental de tot el. món» sigui des de la vessant culta o de de ies infirÉses versions locals o instmmemab Fetes des de la mirada pop o jazzísBca. 1 aquí discrepo d'en Lluís Vidal quan, des d'aquest matebt diari, diu <pe a Gershwin li agra» > daria là seva versió, un planteja-

ment fet -amb Joan Albert Amargós- utilitzant gairebé totes ies formes del jazz com swing, blues, bot, bebop. eool o frec, es a dir esborrant tot l'esforç del compositor homenatjat per "sortir" de la música rx >pular i "pujar" fins al paradís dels grans compositors de música "seriosa". Al marge efaquesta personal consideració, la qualitat de tots els instrumentistes de l'Orquestra del Lliure és tan inqüestionable com mereixedora d'elogis, amb menció especial per als dos adaptadors i tedistes (geniai Amargós a Bess), Simón a la trompeta i un increïble Horacio Fumero al contrabaix. L'elecció de Carme Canela és discutible. Crec que es tracta d'una veu perfecta en les distàncies curtes amb un tria al darrere, però no quan ha de suportarfeconumdència d'una big band en píena forma, com és ei cas.

te anteriors referents. Lluís Vidal i Joan Albert Amargós van començar a treballar en lot i la bona actuació de l'Oraquesta adaptació de Por^x i? questra de Cambra del Teatre Bess abans de l'estiu passat i Lliure en l'estrena de la seva després hi van incorporar l'orparticular versió de Poryy & Bess questra del Lliure i la veu de al Tcatre-Auditori, el públic no Carme Canela. "La meva senva respondre de la forma espesació quan m'ho van anunciar rada. L'adaptació de l'òpera de va ser de satisfacció immediaGeorge Gershwin per part de ta, però també un repte", exI duís Vidal i Joan Albert Amar- plica la cantant. gós no va acabar de convèncer Després de l'estrena de Sant les prop de 500 persones que Cugat, el Teatre Lliure i el Tevan assistir divendres a la nit a atre Bartrina de Reus seran els l'actuació del Centre Cultural. pròxims escenaris que acolliran aquest concert. A més, es farà El concert, en el qual particiun d i s c d ' a p a v e n 13 i n t è r El Teatre Lliure i el q u e s t a versió prets encapçalats de & per la veu de CarBartrina de Reus Bess, Poryy que s'enme Canela, fa una versió jazzística acolliran les pròximes registrarà en directe al mateix d e la c o n e g u d a funcions d'aquesta Teatre Lliure, òpera de G e r s h w i n , d e q u i es versió de la coneguda tot i que encara s'ha precisat c o m m e m o r a el òpera de Gershwin lano data en què centenari del seu '* s . es t r a u r à al naixement. "Estic ^ molt contenta de com ha quedat i m'ho he passat molt bé. Això no vol dir que no es pugui rodar més i variar l'ordre". va explicar Carme Canela. La cantant va destacar l'alta qualitat de l'Orquestra del Lliure i també dels arranjadors del c o n c e r t q u e va q u a l i f i c a r "d'autèntic luxe" perquè "han versionat però a l'hora també han creat". Canela va recordar que es tracta d'una versió lliure i que la gent hauria d'assistir

mercat. L'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure és una formació estable que se centra en la difusió de compositors contemporanis. Carme Canela, per la seva banda. és una de les veus més conegudes e n el món del jazz a Catalunya. La cantant, que continua la seva gira amb Carme Canela quartet, acaba d'enregistrar un disc d'uns poemes musicats pel compositor Albert Guinovart, que van presentar ara fa 2 anys

al concert sense tenir en comp-

a l'Espai.

Cultura

E L S ^ C A M O N S Divendres, 6 de novembre de 1998

P i n t o r s

El colorisme de Tatiana Blanqué i els paisatges cPAguadé, a Canals Les dues exposicions es podran veurefinsa finals de mes J. M. M. - Sant Cugat Canals Galeria d'Art acull des d'aquesta setmana dues exposicions amb l'obra de les artistes Carme Aguadé i la santeugatenca Tatiana B l a n q u é . La mostra es podrà veure fins al pròxim 30 de novembre. Carme Aguadé presenta a la sala 1 de la galeria una sèrie d'olis en els quals es retroba amb la temàtica de la natura. "Aquesta mostra és la continuïtat d'una època", explica l'artista. Aguadé va ser durant els anys seixanta un dels màxims exponents del país en elpop i l'op art, basat en l'estructuració geomètrica com a forma d'acostament al fet col·lectiu i la reducció dràstica dels elements. Aleshores, Aguadé es va centrar el seu treball e n e l e ments industrials i urbans. Poc després, Aguadé va decantar-se per les temàtiques marines i pels paisatges analítics (l'anàlisi del paisatge a través de la divisió d'una imatge). Colorisme i e n t o r n L e s natures mortes i el colorisme són els trets predominants de l'exposició de Tatiana Blanq u é a la sala 2 d e C a n a l s . "Aquesta és la primera vegada que pinto el que sento i no vull dir q u e fins ara no ho hagi fet. Abans partia d'un referent i ara

Josepa Altaro exposa a l'escola d'art municipal. FOTO: ELS 4 CASTONS v

L'artista Josepa Alvaro inaugura el cicle d'exposicions de l'Escola Municipal d'Art Tatiana Blanqué a la inauguració dela mostra. FOTO: XAVJ LARROSA molt nerviosa, desordenada, imúnicament d'allò que sento i que pulsiva i la forma de desprenhi ha al meu entorn", explica d r e ' m d ' a q u e s t nerviosisme i l'artista. Fins fa poc, les copes, aquestes ganes de fer és a trarelacionades amb la fe i la tradivés del color i la taca". Tot i que ció, havien estat el centre d'al'artista ha treballat molt d e tenció en l'obra de Tatiana Blantemps a m b la tècnica de l'aquaq u é . E n la s e v a ú l t i m a rel·la, en aquesta mostra hi preproducció, l'artista ha deixat de dominen els olis de petit format. banda les copes, sense anul·larDesprés d'aquesta exposició a ies, i hi ha introduït l'entorn. Canals, Tatiana Blanqué ja ha Aquesta ha estat "una transició avançat nous projectes. El pròdifícil", segons l'artista. Un altre dels elements q u e defineix xim desembre exposarà en una l'obra d e Tatiana Blanqué és el col·lectiva a la Galeria Pou d'art color. "La vida és color, sense i a mitjans de gener farà una insell no podria concebre la meva tal·lació a Andorra, juntament obra. Sense color no hi ha res", amb una artista d'aquest país. explica. Els seus quadres, seMés tard hi ha la possibilitat que gons afirma, d e s p r e n e n bona la instal·lació es pugui veure a part de la seva personalitat: "sóc Catalunya.

C r í t i c a

Quelcom Lloc: Galeria les sensacions Autor: Nosaltres mateixos Tècnica: Tota és vàlida Dates: Sempre Vaig entrar-hi, vista a la dreta i a l'esquerra, no sabia ben bé per on començar, tot em cridava l'atenció. Una sala plena de peces enormes, p l e n e s , a q u e s t e s de rac o n s , tot s e m b l a v a a d q u i r i r una tercera dimensió. D e sobte et trobaves e n t r e passadissos, habitacions i personatges d e s c o n e g u t s q u e poc a poc deixaven de ser-ho, tot passava a adquirir un nou revestim e n t carregat de diferents tonalitats. Semblava q u e només podies arribar fins al final d'aquella cambra q u e tu havies vist en un primer m o m e n t . E t d o n a v e s la volta i v e i e s com

J. M. M. - Sant Cugat L'Escola Municipal d'Art va inaugurar aquest dimarts el cicle d ' e x p o s i c i o n s d ' a q u e s t a t e m p o r a d a a m b la mostra d e l'artista Josepa Alvaro, alumna dels tallers oberts i q u e porta dos anys al centre. Sota el títol Espectres, l'artista local presenta obres en les quals ha utilitzat la tècnica d e l'acrílic, l'espàtuIa, l'oli i el pastel. El treball d e J o s e p a Alvaro es caracteritza per la utilització del blanc i n e gre i t a m b é per alguns tocs d e blau i vermell. El nou cicle d'exposicions d e l'Escola Municipal d'Art pensa fer-se d e forma regular (inicialment es preveu que tindran

d ' a r t

Volia arribar fins a l'habitació del costat, q u è podia fer?, o b é

baixava l'esglaó o bé m'arriscava a creuar aquell túnel que se'm presentava com una paleta de colors embogida, que en el m o m e n t de traspassar la porta fins al nou espai et convertia en part d'aquell. Vaig creuar, estava volant, flotava en una marea plena de diferents colors, però de sobte el blau va començar a envoltar-me; es va anar allotjant en el meu cos fins a quedar tota jo convertida en una taca blava de diferents tonalitats, ja era part d ' a q u e l l segon quadre q u e tant m'havia fascinat. Bé és evident q u e no pot ser possible, però sí en les nostres m e n t s , i per tant en els nostres sentiments, en les nostres sensacions. Cal que descobriu el plaer d ' o b s e r v a r , jo us hi convido u n cop m é s .

Els tallers de pintura, gravat, disseny gràfic, il·lustració, ceràmica i escultura són alguns dels pròxims q u e es podran veure a les exposicions del c e n t r e . G e m m a Navarro destaca q u e el criteri d e selecció de les most r e s es basa e n " c o h e r è n c i a d'obra i trajectòria d e l'alumne". Actualment a l'Escola Municipal d'Art hi ha al v o l t a n t d'uns 300 alumnes.

ARIMANY

fantàstic

cada cop més i més g e n t entrava a aquella habitació on només un marc i un esglaó et sep a r a v e n d e la t e v a r e a l i t a t . Però el m e u recorregut encara no havia finalitzat, enara q u e daven molts diferents espais per descobrir. Q u è estava passant? T o t e s a q u e l l e s p e c e s enormes començaven a comunicar-se entre si. Aquelles portes q u e per un moment havien restat tancades, a banda i banda de la composició q u e l'artista en el seu m o m e n t els havia d o n a t , es v a r e n o b r i r i d'elles començaren a sortir milions d e n o t e s musicals q u e arribaven de l'habitacle del costat, q u e feien q u e la meva estada encara fos més gratificant.

caràcter mensual), i inclourà mostres individuals i col·lectives. "L'ojectiu d ' a q u e s t tipus d'exposicions és programar i projectar l'obra dels a l u m n e s d e l'escola i alhora p r e s e n t a r aquell treball que es fa al centre", explica la coordinadora de les exposicions, G e m m a Navarro.

del 5 al 24 de

novembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

lïbsínol

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

"'1

Tel. 93 675 47 51

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Cultura

ELS/CAIYIONS Divendres, 6 de novembre de

Teatre

1998

Exposicions

Destacats p o n e n t s p a r l a r a n s o b r e C u b a a la Casa d e Cultura El Centre acull una exposició defotografies sobre Filla — v

J.M.M.

'y£>~ "*v^

—fQV^BHC·

- Sant Cagat -

Els amfitrions itin escollir textos d'Striri/ibenr i Duríoho. HO TO: O. li

El g r u p Espiral porta 'Teatre B r e u ' a la 5 a Mostra d e Valldoreix AI.K

IA.D.BI i

- Valldoreix -

l'lis amfitrions de Li 5a Mostra de Teatre de Valldoreix, el grup de Teatre Espiral, van estrenar dissabte a la nit l'obra Teatre li reu. l'n muntatge intimista i de petit format q u e fins diumenge a la tarda va portar a l'escenari la crítica social dels textos de dos autors, A. Strindberg i Dario Ko. La directora del grup de Teatre Kspiral, Trini Eserihuela, va declarar que ha escollit aquestes dues obres perquè "sempre m'agrada triar obres que aprofundeixin en algun tema, i en aquest cas Durio l o sempre ha estat un gran crític social". Kn la primera part de la interpretació. sis actrius van mostrar al públic la nuesa dels sentiments mes primaris, com són l'enveja. Li por i el ressentiment en la representació de l'amor rtrrii i La més forta d'Strindberg. 1 en la segona part, també dues dones van exposar de manera

m é s s i m p à t i c a altres s e n t i ments com ara la impotència i la resignació, en les obres El despertar i La mujer Sola de Dario Fo. Teatre Breu s'emmarca en la 5a Mostra de 'Teatre de Valld o r e i x , q u e va c o m e n ç a r el passat 17 d ' o c t u b r e a m b l'obra Danny i Roberta de la companyia de teatre L'Ombra, de Cerdanyola. Una Mostra q u e , segons explica Trini Eserihuela, "cada vegada té més èxit de públic p e r q u è d o n e m un espectacle digne, respectable i q u e diu sempre alguna cosa m é s " . Els pròxims 7 i H de novembre la Mostra continuarà a m b la representació de Tos/as las !ujas de su madre. d'Isabel Hidalgo, a càrrec del G r u p de Teatre Gavà. I El trií del 'l'catre. d e Rodolf Sirera, interpretada pel mateix Cirup d e T e t r e Espiral de Valldoreix, baixarà el teló d ' a q u e s t a 5a M o s t r a , el dies 14 i 15 d'aquest m e s de n o v e m b r e .

CENIRED'ESIUDISMUSICAISIHUMA^IIS

VENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

L'exposició de la Casa de Cultura Cubà amb uns altres ulls. organitzada per TAssociació Catalana de Brigadisces de Nicaragua ( A C B N ) . es complementarà dijous vinent a m b una taula rodona on intervindran diverses personalitats i experts sobre el tema. El rector de la l ' A B (centre q u e té un conveni de cooperació amb l'illa), Carles Solà. el president de l'Associació (Liralano-cubana d'intercanvis (ailturals. Felipc Aranguren. el periodista Josep Pernàu, la periodista especialitzada en Cuba. Cristina Ferrer, i els c u b a n s Laura Fernandez i Juan Cuesta participaran en aquera xerrada que moderarà la periodista Mònica Bernabé. Kn aquesta taula rodona es debatran temes sobre el canvi dels hàbits socials i econòmics dels cubans des de la caiguda del bloc socialista i la legalització del dòlar a l'illa. El principal objectiu d'aques-

;<•$

•M

I'.exposirió sobre la situació es pot veure u In Casa de Cultura. l-'O I'(). \ I ta sessió és donar prioritat a les intervencions, comentaris i preguntes del públic. Fotografies s o b r e Cuba Cuba amb uns altres ulls, que es pot veure des de dimecres a la Casa de Cultura, mostra 35 instantànies sobre la vida quoti-

diana a I illa que van ter els mateixos cooperants de l'ACBN. "Cal que els ciutadans pressionem els governs per acabar amb el b l o q u e i g d'FLUA a C u b a . 'Tots ens indignem davant de l'actuació del nostre amic. l'imperialista", va dir durant la inauguració de la mostra el cooperant Jesús Alonso.

Dibuix

Nou nens d'escoles santeugatenques il·lustren les postals de Mans Unides Diumenge rebran elpremi en el marc de la Festa de Tardor IOLANDA IWMIKS

- Sant Cugat Són els futurs artistes de Sant Cugat perquè a m b només set anys alguns ja han guanyat el seu segon premi de dibuix. Els nou nanos de la fotografia són els guanyadors del concurs que Mans l ' n i d e s ha fet entre les escoles s a n t e u g a t e n q u e s per triar els dibuixos q u e il·lustraran les postals de Nadal d'enguany. Són l'August Villamayor, el G e r a r d C h a l a u x , la Sandra Vives i la Clàudia Arús, q u e han g u a n y a t els q u a t r e primers premis; i els accèssits han e s t a t p e r a Arnau Marí, Adrià Codina, Tanit F e r n à n dez, Albert Sànchez i Míriam Gallego. N o u a m a n t s del dibuix. Els diners que es recullin d'aquestes postals seran pel projecte q u e Mans l nides du al Togo i l ' A l b e r t r e s u m e i x el s e n t i m e n t general q u e transmetrien a les persones que rebran els beneficis: " H e m fet els dibuixos per a ells". U n s

Nou futurs artistes santeugatencs. FOTO: dibuixos sobre el N a d a l q u e expressen les seves fantasies o inquietuds, com la de TArnau, q u e explica q u e ha d i buixat Testrella dels Reis d ' O rient "per recordar una gateta q u e s e ' m va morir". Colors i imaginació basades en les tradicions n a d a l e n q u e s són les dosis de personalitat q u e han

XAVILARROSA

abocat aquests n e n s e n els dibuixos q u e il·lustraran les postals. A partir d ' a q u e s t cap de setmana, tothom qui ho vulgui ja pot adquirir aquestes postals q u e es poden comprar a la parada de Mans Unides a la Festa de Tardor, i t a m b é en alguna llibreria de la ciutat.

Cultura

ELS/CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

r e p o r t a t g e

El Cartulari de Sant Cugat recull innombrables documents del segle XIII on hi constaven les propietats de les famílies. La seva finalitat era la de guardar i facilitar la consulta de títols, drets de famílies i privilegis. L'Arxiu de la Corona d'Aragó és ara el seu amagatall.

Més de mil documents del XIII al cartulari de Sant Cugat "A//d local és universal" (C. Baudelaire) M A R I A N G K L A ROVIRA

- Sant Cugat Un cartoral o cartulari és una gran font de d a d e s historiogràfiques i se n ' h a n c o n servat d' i m p o r t a n t s : El Liber Feudorum Major dels s e g l e s X I I i X I I I és d e la m a t e i x a època q u e el d e Sant C u g a t , i es c o n s e r v e n a m b d ó s a Barcelona, a l'arxiu e s m e n t a t . T a m b é el d e Gerri del segle XI, el Llibre blanc de Santes Creus i el d'Alaó, el gòtic d e sant Joan d e la P e n y a i el d e F u l d a del IX, t o t s molt valuosos. Al c a r t u l a r i d e S a n t C u g a t s'hi recollien els títols d e les p r o p i e t a t s del M o n e s t i r i d e les f a m í l i e s d e l ' e n t o r n . El professor d e la UAB J.J. Cortés n'ha fet el t e m a d e la seva tesina i ho ha r e s u m i t e n una conferència. " N o estic d'acord e n q u e és n o m é s una informació e c o n ò m i c a , rere el d o c u m e n t s'hi amaga la g e n t , es recorda el passat familiar i e s té c o n s c i è n c i a d e f u t u r " . A partir del segle X I I s'havia p o s a t d e m o d a t e n i r u n cartoral i al M o n e s t i r s'anaren aplegant pergamins i docum e n t s fins a s u m a r - n e 1.390. E s p u b l i c a r e n els textos llatins a m b í n d e x s t o p o n í m i c s

(de lloc) i a n t r o p o n í m i c s (de noms). A l'època d e la D e s a mortització molts dels papers es van p e r d r e . "Als feudals els p r e o c u p a v a saber q u e el seu llinatge seguiria. A partir del segle X I I I hi ha un canvi, a m b la revolució u r b a n a els a r t e s a n s es fan b u r g e s o s i v o l e n ser aristòcrates. P r o c u r a v e n q u e no es dispersés el llinatge i el patrimoni, així articulaven la societat i el territori. Pel parentiu i el llinatge". F i n s a finals del segle X I I la societat era e m i n e n t m e n t rural. A Sant C u g a t es c o m e n ç a a parlar de poble, p e r q u è abans, sembla q u e al segle X, hi havia l'església dalt el turó - o n ara hi ha el m e r c a t v e l l a m b els serveis per a les mas i e s , i q u a n hi h a v i a p e r i l l d ' a l g u n atac els pagesos anav e n a refugiar-se al M o n e s t i r . E n t r e les quatre cases del poblet i l'omnipotent Monestir l'espai era despoblat fins a l'era dels monjos, ara plaça O c tavià. E n a q u e l l s d i e s hi va h a v e r una c o n c e s s i ó reial per fer una fira, cosa q u e a R u b í no van tenir fins al segle XVI. A principis d e segle els àrabs h a v i e n a t a c a t el M o n e s t i r i m é s tard es va r e c o n s t r u i r i ampliar. Hi t r e b a l l a r e n t a m -

C r í t i c a

bé esclaus d ' a q u e l l e s terres, portats de les expedicions punitives. Si t o r n e m al c a r t u l a r i , s'hi pot trobar el d o c u m e n t 1.161 on G u i l l e m de Bellvei (Guilelmum de Bello Virino) d e c i deix cedir a l'abat, t a m b é G u i l l e m , un " h o n o r " q u e t e nia al t e r m e d e l c a s t e l l d e C a l d e r s , q u e havia estat motiu de baralles a m b els frares. É s p l e d ' i n t e r è s el p a p e r 1.160, un testament: Ego Poncius de Mureden, deten tus infirmate, pleno sensu et memòria integra, facto meum testamenfum... El lloc d e M u r e d e n no se sap on era i el tal Ponç va d e t a llant les propietats i a qui les deixa. A n o m e n a santa E u l à lia del C a m p i santa Maria de M o n t e Serrato, d e Rocheta i d e F o e x , Marcha al t e r m e d e Cherol (Querol, segurament), Miraies, turre Gaucerana, parla d e sòlids i d e cavalls... Actum est nonas iulii, a. Domini MCLXXXV (1.185). E n a q u e s t a è p o c a , al s e g l e XII, s'havia fet important l'aixovar, si no e n t e n i e n n o es p o d i e n c a s a r p e r q u è era la dot. La " p a r e n t e l a " era la família à m p l i a i c o m e n ç a v a ja abans del naixement. Q u a n la d o n a esperava es feia el t e s t a m e n t fillo suo gest abat in ute-

El Monestir dins el cartoral de mitjan segle XIII. FOTO: CEDIDA ro. Hi parlen dels pàrvuls, pupils i de la caterva o tribu d e fills, així com dels q u e vivien al m a s , q u e e r e n la m a s a d a . Els m a t r i m o n i s per amor no e x i s t i e n , U n a figura i m p o r t a n t era Vavunculus o o n c l e m a t e r n , a m b qui el n e n s ' e ducava, per un pacte. A m é s d e donar-li les a r m e s i els b é n s , t a m b é li c e d i e n la filla e n m a t r i m o n i , s e n s e fer cas d e les n o r m e s d e l ' E s g l é s i a contra l'incest. Els c o g n o m s El costum d e posar cognoms va c o m e n ç a r al X I I , d e s p r é s q u e al segle X h a v i e n agafat sobrenoms com bonveí o bonfill, q u e a f e g i e n al n o m propi seguit del p a t e r n . D e s p r é s els n o b l e s u s a v e n el topònim : Bernat de Claram u n t o Guillem de Canals, etc. La personalitat del g r u p familiar s'afegia a la p e r s o n a l ,

p e r p e t u a v e n la memòria d e la tribu... "Aquella estratificació d e la societat va d u r a r i fins tres generacions d e s p r é s els feudals no van ser absorb i t s p e r l ' E s g l é s i a , q u e no p e r m e t i a els m a t r i m o n i s entre p a r e n t s " . Potser aleshores ja havien aconseguit la c o h e sió q u e necessitaven. M e n t r e alguns b u s q u e n les arrels c o m u n e s allà a la llunyana e d a t medieval, des d e la Florida, allà al Carib, surten els astronautes cap a l'espai i u n d ' e l l s diu q u e buscarà la s e v a terra, la t e r r a d ' a q u í a prop, mirant de reconèixer-la. E s p e r a n t a m b fascinació les 16 ò r b i t e s i les 16 sortides d e sol, u n a cada hora i mitja q u e és el t e m p s q u e trigaran a fer cada volta a la Terra. D e s d'aq u í p o t s e r v e u r e m algun arc d e s a n t M a r t í al m a t í o a la tarda, mai al migdia, p e r q u è cal q u e el sol estigui a u n s 20 graus d'inclinació. Naturalesa i misteri i somnis...

cine

SUBSCRIVIU-VOS A

Terror sanitari ISABEL S A E Z

Pel·lícula: En estado critico Director: Sidney Lumet Actors: James Spader, Kira Sedgwick. Helen Mimen Durada: 103 minuts Aquesta setmana sortirem d'excursió a la gran poma catalana, al nostre Manhattan-Eixample particular per parlar d'una de les nombroses estrenes que no arriben a la nostra ciutat. El motiu? Senzill. Es diu variació. En estado critico (Critical Care), el film escollit, arriba qualificat de comèdia; s'ha d'afegir que es tracta d'una comèdia d'una acidesa insuperable. Una obra de Lumet (La noche cae sobre Manhattan) que en aquesta ocasió s'introdueix en el món sanitari i fa una crítica devastadora d'aquest àmbit, de les lleis, de la societat i de les relacions humanes. Durant els seus bons 30 primers

minuts hom es troba en certs moments com fora de joc, sense saber cap a quina banda vol anar Lumet, si es tracta d'una comèdia boja, una farsa o una paròdia de les edulcorades sèries d'urgències hospitalàries. De mica en mica cada peça va ajustant-se i comença a reconèixer-se el segell característic del madur director americà. Trobem, entre rialles que es gelen als nostres llavis, moments culminants de dramatisme. Les històries convergeixen: les dues germanes enfrontades per una herència que depèn del temps que el seu pare estigui connectat a les omnipresents màquines que el mantenen "viu". El joc brut que hi ha entre elles. La primera demanda judicial del jove metge resident, Dr. Wemer Ernst (James Spader). Abans d'aquest entrebanc, el Dr. Ernst tenia obertes les portes de l'èxit de bat a bat. La filosofia del gran hospital (som a Xicago) basat

en les assegurances dels seus pacients, en un exclusiu ordre de prioritats que depèn de la caixa enregistradora de bitllets: "L'única forma de morir tranquil en el teu llit -diu el director emèrit, un metge distingit ara completament alcoholitzat-és no tenir cap assegurança". El director estrella, amb un servei de diagnòstic totalment informatitzat, capdavanter en les tecnologies més avançades: "... aviat no haurem de perdre temps visitants els pacients..." En estado critico, un Lumet lúcid, càustic, que dispara tota la seva artilleria contra un sistema sanitari deshumanitzat. Un Lumet que es permet unes llicències de caire fantàstic, fet singular a la seva obra, per reflexionar sobre la mort, la vida i l'eternitat. Finalment, un Lumet que busca la complicitat del seu equip tècnic en pes per donar una ambientació fredament perfecta.

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ^K la Caixa

ON MENJAR? Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San

BAR GLOPS

Rosselló 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO

Valldoreix. 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta. 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler. 131

93 589 84 22

Mansqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina mera

CAN CABASSA CASTÀNO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Cami Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CÀSOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix í marisc fresc

CHÉZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa I menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESON

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTRÒIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

KROXAN

Avda. Catalunya, Í 5

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

LA LUNA

Sol. 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-placa Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura. 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86"

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

Tel. 93 589 14 18 •

"93675~Ï5 03

57-0200662441 Intermón Entitat: 2 1 0 0 - "la C a i x a ' Oficina: 0 7 6 5 Núm. compte: 81-0200111128 Justícia i Pau Entitat: 2 1 0 0 - "la Caixa"' Oficina: 3 2 0 0 Núm. compte: 91-2500001851 Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2 0 1 3 Caixa d e Catalunya Oficina: 0 4 9 2 Núm. compte: 09-0200046502

Metges Sense Fronteres

LA CANTONADA

Parada 1.04

Entitat: 0 1 8 2 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5 7 3 4 Núm. compte: 37-000748701 Unicef Entitat: 0 0 8 1 Banc d e Sabadell Oficina: 0 0 2 5 Núm. compte:

Pizzeria, creperia

"93 58926 97"" "93589 14 96

Amnistia Internacional Entitat: 2 0 1 3 Caixa d e Catalunya Oficina: 0 6 1 8 Núm. compte: 70-0200417948 Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2 0 1 3 Caixa d e Catalunya Oficina: 0 1 0 0 Núm. compte:

22-0001382541

Cuina catalana Cafeteria, pizzes, menú

Col·labora-hül •

•

INPROSS Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. \. Sàhat Bonich Dr. /. Sàbat Santanrlreu Dr,]. Al. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA Conveni amb les principals companyies d'assegurar>ces: mèdiques. PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. j. Serra Catafau DERMATOLOCIA Dr. (). Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casahas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati

Centre de Rehabilitació •

SUSANAMCOUmi

•m

Cirurgia « D R F E R N À N D E Z LAYOS C*i*3B generat, aparefi dtgassu. ASC-PreviaK-Santlas. Av. Torre-

«935894700

Certificat» * conduir i armes. Medicina interna, especialitats. c/ Sanes*» Ruaíftof, 2 entot

Dietètica-Nutricio SA^AW'

QOWÍNOO

Madtcjn* fleneral. lietàScs. DtStifts, dimecres i d^ous, hores «omrtriaudes c/ Endavaiiada, 21,tarpis

Santiago Rusinol, 2, entsol. la TELS.

93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 01 47

ORTODÒNCIA

• LABOIWTOfU WUÉCWEVARNE ,. Santiago Hus)flolJr7 « 9 3 5 8 9 8 0 » - ,.

Metge capçalera J.a ESOtW»<«, <SWS-

U GeriatriB. Av.

Ass. sanít. Agt MútM, M. Ratc. P r e s t , " " "" «935893Í « 9 0 9 33 W Urg 24 h. d a n * *

<VMaor,Z3-25, v, 3" « 9 3 6 7 4 72 400 • DRA. M . J A U M E SAURA CSrteacfcrtal Df adv 9 - t 3 f i í 16*20 h Pg Sant Magí. 22. beti(r». Sant Cugat « 9 3 « 4 23 3 5

Oftalmologia, Conveni amb tes prtficlpate tnértuò» G? Santa. Marta, 10. SantCugat «935895106

Pstóoiogia ctfnica depwsstofis. ateeíiotísme, im~ corrranta trastortis d'ansietat, asfe-ès, tabaquíarne. Av. Torr»btanca^-8 Ser. A dosp. 11 i 12 SantCugat. «935893797

» PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatna - Medfcfna adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. • M A R I A D O L O R S C A R R E R E S BENNASAR CenSantCugat tra Mèdic Sàbat. SanSago Ru« 9 3 674 5 7 9 8 sinotí, entsol. ta. 93 589 35 48 SarttCugw «938741*28 • DRA. ANNA P U J t B E T l «936749147 CALDES Pedfflttrta. Vrtafcoo Salut Maptre. Endavaliada 21, 1er p&. Sani Tocoginecologio^bstetricia \ Cugat.

« 9 3 589 29 95 93 674 20 79

•mjesusRaswíNDEz BMZMi 1í»çrjST*}otop3B, Mdree coown-

Podologia Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR

$A«tO«QAT

« JOSEP M.PREKEDES «aüttiss del peu, ortests. piaoUiies ortopèdiques, papitomos, cirurgia oe» peu. Hores a convaflk « 9 3 5898313

929 1« 95 36

w. Catalunya, 2 1 , 4rt 1a Sani Cucut « M $894 8 06 Par«cu·ar;93874»09 • OR. SNRiOUE O í m j S ·

tart

•OftHSRrWNreRRANIrtÀ Wirtlertfeur - Prevtirea - Assistència sanitària Medtfcac. firancesc Moragas, 46, entr. 2a. SantCugat « 9 3 8 7 5 4 8 53

wrioSao^m»»D».UwnS»rcf« CMtoéterie feSSoí l e n · N a f t H ^ Av. ToB^ane», 2-«, 2a {Afttav. • s*4»t$Q

Odontologia Fisioteràpia

Or. ÏHerty t*#PPflt Qdontoestoniawtooifii^Nsjhiievera-

•ttWttACOLOatBR CALAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rua#oJ,2, entsol. 1a. SantCugat « 9 3 6 7 4 1 9 26 «936740147

Pedagogia-Logopèdia Geriatria ERIATftlA Atenció B persones grans en et sou domtc». Assessorament a llurs tamfflam.Gastlo de fle«tdèneiss I d'altres reojraps.lntermerja, Formació, ai Àngel GuimVà, 3 06190 Sent Cugat. '«*»«r*«0» Menció f companyia a persones

• SÏWTttf DENTAL f AvC*ataiya,?1, baixos SantCugat « 9 3 5890O00 63x835890313 . .__ • CLÍNICA DENTAL A U -

tftAH

Odontafaga gBneral, imptarfJotog», prStesis, òdontopediatria. ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca, 1-6.2a. 11. Sant Cugat w &3 8 7 5 0 8 0 3

• SEGONA VINAU.ONOA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i apraneiïtatoe aVM>,$-7, i r 2a. SantCugat. « 9 3 5881215

Pediatria • JOSEP M. COROMI-

• C E N T R E D E PSrCQLOOtACLÍNfCA Inwtórns d'apreneritatee 1 da te parla. N-ana, adoleseaot* i adults. Av CatatunysZi,àr 1». SantCugat « 9 3 6 7 4 36 73 « CENTRE PttCOTERAPIA D E L V A L L È S Psicologia, psk)iflBtria, togopà« e . Plaça Or. Saltes, 5,2n, 3a 'SantCugat «935894051 • ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió, diftcuítats de reiació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Harea convingudes c/ Francesc Moragas, 25-27 in 1a Sant Cugat « 9 3 6 7 4 3 8 53 93 418 48 48 • INSTITUT MÈDIC

PStCO-

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avís i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes,..

LA FONT Ginecolaa, 'tibtoMmuKvmfa, esterSíat menopausa, révisjons. ftancase Mcçaga* \-%

*836W«rS" ? « 93 599114$

• SOfiA ROMA FERRÉ F»iot«rt»^A«r*tencias·«B'

Revisions pera armes Omets oe conduir i esportius Certificats especials

mpUmCA

NASCASARAMONA Pediatria, asnta infants. Hora* cortvinguttas Rbta. ftibataltada, Z f t l r 3a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 7216.

632»

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

• C l í N i C A DENTAL D O C T O R BRANDT. Ortodòncia i Odontologia gatwrat. CV Sants Marta 9, i er. 2a • Ssrft Cugat. « 6 » 5 » 70 40

INI MANOIBÜLAn Servei d*ajuda s tes psrSO*»». |: te TbWfcltncs, 2-8.2n A. despatx grans, malalts crònics d ç*»*»- S. Sant Cugat lescents. a quatwvot h a * <M # * o la nit Sistema semrDt, ritma. « 5 9 8 0 3 9 6 - 8 7 5 2 2 1 2 ' segur i de poc «oat-A* • C t l N t C A DENTAL M A blanca, 2-B. 3ar. A. •"**** Cugat. M.-i«.9S.. JOR

LABORATORIS

« CENTRE MÈMC SÀBAT

grans, "CANGUÍI3" aviat»»**, control de maüS*, ajuda a t t l t a transtoms aspacaEta. a dorrocilt. Av. Toro 3er.dep ItilZSartCfcgaC

Traumatologia ÍÜMÈ IÀ-. Traumatotogia, <ïí(tw»n»l i quena Av.Torrebtaneaii SantCugat

«936755756 •JOSEP PCSCH Traumaïoleiftla^ ststència sariftéríi. Medyieo. f

a-s.za-ia «93599188»

• cm. emum MMAH* 8URO Cirurgia ort«í>9<i^si ftaufl)«toHores convingudes. Cf Gkbna, 21,1r3*8arrtC«8at, « 9 3 874 43 4 5 935890534

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,.. •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8.3rA. desp. 11-12 Sani Cugat del Vallès

Cultura 49

ELS-/CA\TÜ!NS Divendres, 6 de novembre de IW8

g^9

PELUQUERIA

FORMAS

wHfm

C / . Elias Rogent, 1 8 A (junto mercado nuevo) Tel. 93 6 7 5 4 0 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

HI JHesón Bar Restaurant

Tota una tradició

•C1NESA

•YOIIQ

Sant Cugat 1

Yelmo 1

Crimenperfecto

Menú diari, però de diumenge!!

18,00-18,15-20,30-22,45

SantCugat2 BshowdeTruman SartfCupts Hi^rasoalpanÉio

PI. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

16,10-18^0-20,30-22,40 Snake Eyes tSf<50-18,10-20,20-22^0 ElshowdeTruman 16,45-19,30-22,15

Grimen pwtecto

1«,00-18,15-20,30-22.45

Carrer Sant Antoni, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès

Antz

16,15-18,00-20,00-22,50

Yetr»o5

01^00

Crfaieti perfecto

:•-'

\^n*í5

-g

Batte

^mo7

SantCtigatS SslftK&lirllHiafi

00^50

17,30-20,15-22^5

17.15 -20.00-22.50

• •••"&

Pequeftos guerreros

vnr

2 ÜG MACx 500

™- •

«p.í8,15·2<M0»22 ) 45

Y«lmo&

$**€•$*&-., R«8re»alpar*{$0

00i*5

Dosvüas en un instant» 1^90-18,15 - 20,30 22,45 íMffe

YèSm&S

SantCygat4 ^ AlgopasaconMary

00/»

El nombre que. J F r o r t « Í Í i r

16,00/19.15-22.40

* DISSABTES VARIA H O R Ü 0E L'ÚLTIMA SESSIÓ XHntHnHiVI^RMHniW P P J I » * * PIF^B "SOÍ B W T W W

* Efetijmenges i festfut1fl|*fta$ m a t i n ^ afes12.00

••ffW·^^PíWK

TPÀRADA

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

FONDA»

CUINA CATALANA SERVEI DE CARTA I MENÚTANCAT DILLUNS NIT

I I Pi. Barcelona ..Tel. 93 675 5246

SW S A N T s»

SALA 1:16,00-18,15-20,30-22,45 13 ANYS

r88 8Cte tof

T. Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 I t

CUGAT

Jove

^•SBESàKSBB

i vnt i ne M M M r i csmii M B noiaVns 5$^.~. «IttMiwrariMBIglIlK? i

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SALA 2:16,10 -18,20 -20,30-22,40 GOLFA: 00,50 APTA

g W ^ ^ r V ^ A l »••—

16,00-18,15-20^0-22,50

Yeimo4

Si*fttCaget1

H^l

IMMMHHMh^hlMMHH

Yefmo 3

Sessions golfes de dissabte

la xocolata... * f v f H •Is entrepans... H^fH • I cafè... * K * H los pastos... 4$*4f+ • I suís... f f v f K

16,00-18,15-20,30-22,50

Yeimo2

SantCugat4 AlgopasaconMary

Com si fos de tota la vida

El diari de casa.

Algo pasa con Mat?

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 3:1600-18,10-20,20-22^0 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SO S Í Ü S

CametoTestudjant universitat! ^MRHSni

Venda anticipada illilH!

Carnet més grans de 65 anys ^BtBBBB/Bm

Sent Cugat Centra Comercial

Reserva per

HWtelèfon

SALA 4:16,45-19,30-22,15 GOLFA.00,45 13 ANYS

Venda les 24 h. alsTSeriiCaixa

SALA 1:1,00

&2 Q S Accessos minusvaHds

Pagament amb targeta d» crèdk

Sessions numerades

APTA

t5tftP9f

9024332 31

50 Cultura

ELS-f CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

LA n &mxmmmmu*M. F M De dilluns a divendres • De 7 . 0 0 h a S . 0 0 h El despertador. amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb (ïeni Lozano i l'entrevista, amb Jot'rc Llombart • De 10.30 h a 13.00 h l.urevista, el maga/inc de Vanessa Raja • De l.i.OO a 13.30 h Sa/// Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a .20AS h l'esport/n De 21.00 I 22.00 h l'estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Bon mtllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous). Jazz (Una (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad' time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense f/v/i feres. • De 24.00 h a 24.35 h I.'espottiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

• De 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 11.00 h Tiramilles, el concurs • D e 11.00 h a 13.00 h

p r o p o s t a

Pasta Fullada • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 1.5.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Cotton Club. amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'.estrena • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge • D e 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10 h. Esport en mana 1" edició • D e 10.00 h a 11.00 h Nostra dansa • D e 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa 3a. edició

Participar en la mostra més gran d'entitats Festa de Tardor 1998.

locals:

Aquest cap de setmana tots els santeugatencs tenen una cita irrenunciable: la celebració de la Festa de Tardor, el màxim punt de trobada de totes les entitats, associacions i col·lectius de la nostra ciutat. La pluralitat garanteix l'existència d'activitats de tot tipus durant el cap de setmana, i per aquells que no es decideixin per cap en concreta, simplement poden deixar-se perdre entre el reguitzell de paredetes que hi haurà instal·lat als Jardins del Monestir. Cites gairebé inel ludibles també seran el debat que aquest vespre donarà el tret de sortida a la festa i que enguany porta per títol: Parlem de barris, districtes, poble i ciutat. Altres actes centrals de la jornada seran el pregó de festa, que es farà demà dissabte a les 19.30 h i el lliurament de premis de la Marxa Infantil, que es farà diumenge al matí.

SALES MUNICIPALS •FrancescMarruecos ifMi. àlodera: Carme TaBeda. Ales 21 J0k£2ttfcdftGt&-

(Acrílics).

A la casa de Cultura. Fins al 29 de novembre. •Cuba amb altres ulls. Recull

DISSABTE

* Jornada d e portes obertes í xocolatada. A fes WMh. LalJriióSantcü^tçrica. • Cercaviladç ^Ègsats, grallers, bastoners i L a Banda d e fes Planes. A les 18.00 h. Lloc d e sortida: plaça Gctavíà • ? « # d e 1* festa a càrrec d e Josep Maria htfjà. A tes 19.30 h. Plaça Octavià.

C Ï * Í i Í A A L E S PLANES •jrftjSpçfeè. A les 17,30L·Al Centre Cívic d$Ie&ï*teaes- Org.: Grup de Dones de k Creu d^en Blau. S Ü É Ü I U A D E TÏATfME A V A L L D O R E I X • T&àtstmkym&su midrr, d'Isabel Hidalg(£€fcmpanyia Artc Teatre (Gavà) A les 2 2 3 0 h. Casalde Oófcutade Valldoreix. O r s : G r u p de Teatre Espiral. * EXPOSICIÓ D E B O L E T S • Dies 7 i Hdçnovembre. Al (x-nrre Cívic L'Elèctric. Cria. Vallvidrera-St. Cugat, k m 6. Vora Estació F G C d e ie»

de fotografies sobre Cuba. A la Casa de Cultura. Fins al 14 de novembre. •Observar i Mirar. Dibuixos naturalistes de Joaquim Conca.

A la Casa d e Cultura. Fins al 15 de novembre. •Espectre, de Josepa Àlvaro. Escola Municipal d'Art. Fins al 27 de novembre SALES PRIVADES

8 Dtl'MENOE

10 DJMAKTS

FESTA D E T A R D O R • Mostra d'entítats d e Sant Cugat. A part» d e les 8.00 h i durant tot el matí. Jardins del Monestir. • Gran xocolatada amb coca. A les 9.00 h. Creu d e Terme. • Col·loqui en esperanto: Sobrwhtrà Vespematosense tk veterans? h. les 1 LOGiu Casa de Cultura. » • i i k a a m e n t d e premis de la Marxa Infafitil del CMSC. A les 11.00 h. Entarimat de la Casa de Gufcur*. í&, • Ball d e gitaries a càrrec d e l'Esbart Sant Cugat, A íes 13.45 h. Uotgeta del Monestir. ,,, * E X P O S I C I Ó D O C U M E N T A L · LA P A T A G Ò N I A " ^ • Es mostrarà un vídeo sobre la Paraguai*. Ales 19.30 h. Club Muntanyenc <PL Barcelona» 5) •' 5 a M O S T R A D E TEATRE A VALLDOREIX • Todas las hijas dem tnadr% d'Isabel Hidalgo. Companyia Artc Teatre <Gavà). A les 19.00 h. Casal d e Cultura d e Valldoreix. ürg.: Grup de Teatre Espiral. TEATRE INFANTIL •Xarxa ptesent» Contes de lonesco, adaptació teatral de 4 contes d'Eugene lonesco. A les 12 h. Tcatre-Audhori C I N E M A A L A FLORESTA • PetditaDurmgp, A les 18.30 h. Espai Jove de k Floresta (Baixada Can Llobet, s/n). Org.: A.M. í.' Escíop-Ajuatamesf.

••

COHFÉHèNCÍES 1 XERRADES • Els primers mjs deifmnquistne a Sant Cugat. A càrrec d e J o s é E Mota . Al Club Muntanyenc (PI. BíOCSÏo*», 5}

• Tatiana Blanqué, pintures. Canals Galeria d'Art. C, de la Creu, 16. Fins al 30 de nov. •Arimany.

Sala Rusinol ( C / Santiago Rusinol, 52). Fins el 24 de novembre. Centre Cultural • / / Dansa. Espectacle coreogràfic a càrrec dè ballarins professionals. Divendres 6 de novembre a les 10 del vespre. •Aïda, de Giuseppe Verdi. Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Dissabte 14 de novembre a les 10 del vespre.

Cultura

ELS I C \ i Y l \ > r S S / f c i W f P , 6 de niri-rmhr• ilr / W V

EMD Valldoreix

mM.WW9MWKÍKM Ajuntament

935892288

SOREA

93 5890021

Bombem Bellaterra

936928080

Vafttoreix (parada)

936741111

Grua

93674 33 71

Bombers Generalitat

085

Bombers flubi- Sant Cugat 936998080

AçHies La Floresta

936742089

CAP

935891122

AAPP i W Mira-sol

936742016

CAP urgències

935894455

M W Verge Carme Mira-sol 936741003

Casa (ta Cultura

935891382

AAW Sant Joan Mira-sol

936747103

Centre Sòcia! i Sanitari LF

935897800

AAPP i W Valldoreix

936742197

Casal Valldoreix

936744599

AAPP i W C. Montserrat VM.93 674 21 05

Catalana de Gas

937252944

AAPP W Can MajóVall.

Centre Cívic la Floresta

93 589 0847

AA Prop. í Veïns La Floresta 936742089

Centre Cívic tes Planes

93 675 S105

M W Aiguaíongs La ftor. 93674S129

Casat CuKuf al Mira-sd

935892018

Ass. Consumidors

932884567

Cinemes St Cugat (fteser.

93 5890841

DM (Cita prèvia)

935893080

Correus

93674 7096

Creu Roja Sant Cuga

93674 1234

Creu Roja Valldoreix

936742459

Dispensari La Floresta

93 6747615

Ent Municipal Descentra» 936742719 BWERRubt

936991892

FECSA (atenció al dient)

900 73 73 73

FECSA (avaries)

900747474

Informació FGC

932051515

Funerària

93 5895552

G Civil (Mira-sol) Hisenda Jutjat

93 674 2379

Greenpeace

936745049

Divendres 6 • Sant Sever i Lleonard Dissabte 7 • Sant Herculà i Santa Carina Diumenge 8 • Sant Severià Dilluns 9 • Sant Crist de Balaguer Dimarts I Ó • Sant Lleó el M a g n e Dimecres 11 • Sants Martí de Tours, Bartomeu i Teodor

CASAL DE CULTURA DE *L VALLDOREIX • Informació i Inscripcions: De dimarts a divendres, d'1la13h.idel7a18h

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura de Valldoreix).

• D i u m e n g e 8 de n o v e m b r e , a les 12.00 h. E S P E C T A C L E I N F A N T I L - P A L L A S S O S amb Jeff Bradley. Al Casal de Cul-

Dijous 1 2

tura de Valldoreix. Org.: EMD Valldoreix. Col.: EMD Valldoreix.

•Sants Josafat, Nil i Aureli Divendres 13 • Sants Leandre i Estanislau de Kostka. •••••laMiiwri^^

U S H I ESPEREM A T O T S !

• Dissabte 7 i d i u m e n g e 8 de n o v e m b r e , a les 19 h V M O S T R A D E T E A T R E " T O D A S LAS HIJAS DE S U

$1)5434704

M A D R E " , d'Isabel Hidalgo amb el grup deAtre teatre. Al Ca-

H. Generat de Catalunya

935891212

sal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Espiral. Col.: EMD Vall-

H.VaBd'Hebron

934272000

doreix. H. Sant Joan de Déu

932034000

Unitat Coronària

932461040

Tel. de l'Esperança

934144848

Teatre Espiral (Valldoreix)

tnfrjtmsciò Carreteres

932042247

Col·labora : EMD Valldoreix. Org.: Grup de Teatre Espiral

Informació Aeroport

93 478 50 00

Informació RENFE

334900202

Informació Port

93 3188750

OMIC

935893168

PobcMc Torreblanca

93 58918 88

PROMUSA

9358917 32

ASDI

936753503

Arxiu Gavïi

9367425 70

Casal d'Avis SC

935891638

Dissabte 14 i d i u m e n g e IS de n o v e m b r e , a les 19 h. E L VERÍ DEL T E A T R E , de Rodolf Sirera. Companyia Grup de-

93 5891155 93 674 6696

Parròquia St PereOctavià 93 6741163 Parròquia Les Planes

93 2047503

Parròquia Valldoreix

93 674 0569

Piscina Mjnicipal VaBdoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58 Urgències PoliCB Municipal i Prat Civil

Llar d'Avis Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

9367453 96

Coral de la Unió

9367410 06

• GIMJAZZ PER A

091

ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

092

Pol. Municipal (Valldoreix)

908 795125

Comissaria de Policia

93 674 76 12

Taxis (parada)

93 674 0997

Radio Taxi

93 58944 22

Repsoi-Bulà

93 6741580

Sant Cugat Comerç

93 674 0322

Esbart Sant Cugat

93 67526 52

Tot Sant Cugat

9367486 61

Grup Sup. Immigrants

936749314

Ràdio Sant Cugat

936755959

Els 4 Cantons

935898282

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA • VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA • ESTAMPACIÓ

HORARI AUTOBUSOS

wwwmwmmïïmt

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MWA-SOL-MAS JANER Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.O3h-Q7.00h-08.00h i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i ates-horesen punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de i'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.4Üh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de F. Cofom. -Dies feiners. 1a S0ftida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, la sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins àtes22.15h. Sortides des de l'Estació. -«es feiners. 1a soflda: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 08.05h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21.35h. Recorregut. F. Colom, k Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

mimn^m^'mmmmmAi

Recorregut. Mas Janer, £sfac/ó Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat -Dies feiners. 1a sorSdaiï>5.40h-06.25h i als25 minuts de cada hora fins ates 22.25h. Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer. -Dissabtes i festius. iMferfida: 0655h i als 25 minuts de cada hora fins ates22J25h. -Sortides addicionals i Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) W UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-Q9,46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16b. Sortides des de Sant Francesc. -Oies femers. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora Uns a les 22.23h. -Dissabtes ifestius.1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 rrróüls de cada hora ftas afes22J23H. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts desada hora fins aies 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.Q5h-09.35h i als 05 i 35 minuts dècada hora fins ates22.35h,

m mmmmfflm-Bfflmm&i -Dies feiners. 1a sortÈSi: 05,15-05.40 i ah 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortíck^l5-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora firsales22.10h. -Diumenges i festius, liaortida; 07.1üh i als 10 minuts cte cada hora fins ates22.10h. -Sortides addkàoratea&irdanyola: 22.40h i23JQQh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). • A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 minuts de cada hora «r»afe»Zl.45h. -Dissabtes, lasorüda: 05.45 i ais 45 rrimits dècada hora llr* ates 21.45h, Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça <M, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges ifesaus.1asortida: 06.45h i als 45 rrinuteda<^Jx)raftisales21.45h. FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). «UMOMUMMUOÒMMOOOUttOa

ELS4CANK)INS

Divendres, 6 de novembre de 1998

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÉS

Primàries

Lluís Ribas. Pintor i ga/erista

IORDI CASAS

"Els quadres són per ser comprats i no per vendre" cosa q u e em fa molta il·lusió. - Quin destí m é s diferent q u e hauries tingut, si arribes a fer cas del t e u p a r e ! - Sí, perquè en aquella època, per al meu pare, tenir un fill pintor era com tenir una filla prostituta. La veritat és que s'hi va oposar i em va fer estudiar publicitat. Al cap dels anys, i després de fer la carrera i de tenir una bona feina, va coincidir que es va morir la meva mare i allò va suposar un xoc per a mi. A partir d'aleshores vaig trencar amb tot i em vaig dedicar completament a la pintura, fins ara.

MARTA FALGI;KRA - Saat Cagat -

És fill de pescadors, nascut al Maresme. Va fer el primer duro, de ben petit, dibuixant les barq u e s dels c o m p a n y s del seu pare. Als 9 anys es va començar a formar en la pintura, de la mà del s e u m e s t r e J o s e p Maria Martínez, i des d'aleshores s'hi ha dedicat. Fa 19 anys va venir a viure a Sant Cugat on, juntament amb la seva dona, la Magda Busquets, ha fet realitat un dels seus grans somnis: crear un espai d'art. L'excusa són els quadres i l'objectiu és reunir persones sensibilitzades amb l'art. Aquest dijous passat van fer la seva quarta subhasta. - Com va a n a r ? - Molt bé. com en les anteriors edicions. Ks van vendre la meitat dels quadres que hi havia a subhasta, i l'única diferència respecte les altres ocasions* és que la gent va venir amb una idea clara del que volia i es va anar bastant per feina. - Q u i n és el s e c r e t d e l'èxit? - No vendre a la força. Jo penso que els quadres són per ser comprats i no per vendre, i de vegades he renunciat a fer una venda perquè he vist que aquella persona avorriria el quadre en quatre dies. Si vas així pel món, la g e n t et veu h o n e s t i a l i m e n t e s la f i d e l i t a t d e l s clients. - Hi ha massa galeries, a Sant Cugat? - Per a mi sí, perquè una galeria no és tan negoci com sembla. A mi, per exemple, l'Espai Lluís Ribas em costa diners i, per viure, no puc deixar de pintar. - T r o b e s a faltar c o r p o r a t i visme, e n t r e les galeries? - No, perquè jo crec que l'esperit d e cooperació ja el tenim. Ara, per e x e m p l e , e s t e m preparant l'edició d'una guia de to-

En Lluís està engrescat amb l'exposició que prepara per als EVA. F.:X.

tes les galeries de Sant Cugat, i això és una manera d'aglutinar esforços i d'anar tots a una. D'altra banda, també, aquí a la plaça Gorina ens hem instal·lat quatre galeries, i potser aviat en serem c i n c , a m b la

ma general. A Sant Cugat hi ha molta feina a fer, perquè no és com Olot, on vas a una pastisseria o a una farmàcia i veus quadres penjats. Això aquí no . passa perquè no hi ha tanta tradició com es diu. Com com a

idea de crear "Per a/meu pare, tenir Pgines la p i n t u r a un gran espai un fill pintor era com i la feina d e gade passeig on t r o b e s d i f e - tenir una filla prostituta. lerista? Fatal. P e r ò per r e n t s locals, amb o b r e s S'hi va oposar i em va sort l ' E s p a i el porta més aviat d'art exposafer estudiarpublicitat" la meva d o n a i des, que pots entrar a observar. S'ha de fer entendre q u e la galeria és com una biblioteca, on es pot entrar i sortir. — El públic d e Sant Cugat, és sensible a l ' a r t o n o ? - No és més sensible que en altres llocs, però això és proble-

jo, puntualment, li d o n o un c o p de mà. Si no ho fes així no pintaria mai, i jo també tinc els meus compromisos. - Què tens, en cartera? - Estic preparant una exposició per al mes de febrer a Palm Beach, organitzada per la galeria Wally Findlay de Nova York,

v a-Ll è rífvrÏTiTrt— !_f i f * t * f f H

IARROSA

T©<Stt© vaa

- Com et d e f i n e i x e s , c o m a pintor? - No m'agraden les etiquetes. Jo m ' h e dedicat més a la pintura figurativa però he rebut moltes influències. Jo sóc dels que pensen que cap artista es fa per ell mateix i prou. Som el q u e som per la manera com assimilem les influències. - I tu, d e qui les has r e b u t ? - De Rembrandt, principalment, després em va interessar molt en Nonell i més tard Sorolla i la seva llum mediterrània. - L'any 8 1 fas el teu p r i m e r viatge al M a r r o c i t e n ' e n a m o r e s b o j a m e n t , del p a í s . . . - I dura, perquè fins i tot hi he fet molts amics, allà. Aquell viatge va ser improvisat, entre quatre amics, i em va fascinar. Allà hi trobo molt colors, molta calidesa, una gent molt acollidora... - Viatges en busca d e paisatges nous o els viatges et suggereixen nous q u a d r e s ? - H o m e , a mi m'agrada molt viatjar i penso que, com a artista, és molt positiu voltar perquè obres el teu horitzó. Tinc la sort de ser molt observador i ser com una esponja, a l'hora d'absorbir les idees que em vénen del món i, i n d u b t a b l e m e n t , són coses q u e t'ajuden molt a l'hora d e pintar.

Les novetats no sempre surten com hom desitjaria, però no per això perden interès. Obrir un partit a la participació ciutadana no és poca cosa, sobretot en un país on un 73% dels ciutadans diuen tenir poc o gens d'interès per la política i, fins i tot, un percentatge no menyspreable diuen no recordar el que votaren l'última vegada. Ara bé, hi ha moltes maneres de donar joc. Hi ha el joc virtual i l'efectiu. El virtual consisteix a interessar l'opinió pública, però sense que les batusses surtin de l'estricta carcassa partidista. Un exemple clar el tenim en l'elecció del futur cap de llista de la coalició actualment governant els elements emprats són la internet (amb uns resultats que no se'ls creu ningú) i les declaracions i contradeclaracions periodístiques (a la qual cosa cal afegir, i no ho dic per gelosia professional, una repentina incursió de l'esmentat candidat inpectore al món del periodisme. Benvingut sigui). L'efectiu és més arriscat, sobretot quan no s'institucionalitza la participació desitjada. Q u e cadascú cerqui els seus vots a la bona de Déu, no sembla la millor manera de garantir la representativitat dels resultats. Si fos el partit, com a tal, qui cerqués els simpatitzants disposats a donar el seu vot, els candidats podrien dedicar-se a dotar de continguts les seves ofertes. Perquè és un fet -i ho dic amb un to crític que no vol desmerèixer en absolut la bondat de la iniciativaque més enllà del tarannà de cadascú, no s'han vist gaires propostes. D'altra banda, això evitaria alineaments d'aquells de si t'he vist no me'n recordo i, probablement, aconseguiria compromisos més duradors. A més, evitaria sorpreses com la que jo he tingut, en veure un sindicalista al qual crec conèixer donant suport a un dels dos candidats malgrat que no em consta que visqui a Sant Cugat. Viure-hi no té per què constituir una conditio sinequa non, però sempre és més elegant (encara que, ben mirat, tot això és una minúcia comparat amb la gran notícia de la setmana: "Els ossos dels monjos del Monestir descansaran en pau aviat". Així, doncs, s'ha acabat la guerra).

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs