Diari de Sant Cugat 264 by Premsa Local Sant Cugat

L'APARICIÓ DE NOUS CENTRES D'ENSENYAMENT SUPERIOR CONVERTEIX SANT CUGAT EN CIUTAT ESTUDIANTIL

TEMA DE LA SETMÉM

US 4 CANTONS „

Divendres, 21 de novembre de 1998

El " d i a r i " de Sant Cugat

225 ptes.

Els veïns de la Floresta debaten amb les autoritats la seguretat del barri

UMAR1

Els veïns de les Planes es tornen a queixar per l'abocament de runa

Una ganivetada a un home desencadena la trobada

Pàgina 14

Alguns santcugatencs participaran en la Marató de T V 3 en benefici de la diabetis Pàgina 15

Hewlett Packard presenta els millors resultats econòmics dels darrers anys Pàgina 32

El Patí Hoquei Sant Cugat inicia, per segon any consecutiu, l'Escola d'Entrenadors Pàgina 37

El cantautor Jaume Arnella oferirà demà una tarda temàtica dedicada als romanços

Uns 250 veïns van reunir-se dimecres amb el regidor de seguretat ciutadana i els caps de la policia local i nacional. FOTO: XAVILARROSA

Pàgina 42

Pàgina 16 en la compra de per

El pacte municipal de CiU pot tancar-se en el Consell Nacional de CDC d'aquest diumenge

LLENYA CARBÓ

La proclamació de Lluís Recoder com a alcaldable per la coalició és qüestió de dies

a la benzinera sAGrtful Oü,s.i.

Pàgina 7

CATALONIA CERÀMIC

A L U /VI I ISI I

V I D R E

OHONAITAÜfR C Orient, 68 TeL 93 58918 78 Fax 93 58918 78

EXPOSICIÓ I VENDA PI. Ajuntament/C. Xerric, 2 Tel. 9 3 6 7 5 2 9 0 2 • Fax 9 3 6 7 5 2 8 61

08190 Sant Cugat del Vallès

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 $80 15 00

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Griful OU, Servei Estació

HÍPICA SEVERINO

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

L A

C A R P A

LA CARPA: Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

"fet «b

PELUQUEROS

PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura

CINESA: Sessions golfes de franc

Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium, o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

$> 40•2£«*Ç

Vine a veure un dels millors cantaautors de flamenc. MIGUEL POVEDA Trio. Dins la programació de "La nit dels cantautors" el dissabte dia 12 de desembre a les 22:30 h. actuarà a la Casa de Cultura aquest jove artista innovador i de gran talent natural. Els primers subscriptors interessats poden passar a recollir les seves entrades gratuïtes i un val per a una consumició de franc, a la nostra redacció (c/ Sant Antoni, 15).

MASKOTA: Llaminadures de franc per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

Entrades limitades

wV«/l I

DISON Estilistes i Perruquers : Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

.LLIM

ffffi^

KsiH'i-iulil/ats n.imés in IDIOMES I TRADUCCIONS

LES COVES DEL SALNITRE A COLLBATÓ, km 576 A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

Rius i Taulat 2. Pral. 1" -Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Cursos d'idiomes gratuïts Aviu en dia és gairebé imprescindible saber parlar més d'un idioma. L' acadèmia d'idiomes WAY-IN ofereix a tots els subscriptors (o familiars) un curs d'un mes. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redacció-

^KÍÏEÍSI.G.10 A li ;;S;Í:LJ..B1S: Í»I

iv f-.\'i

JOIA TURÍSTICA DE CATALUNYA Ara, presentant el carnet de subscriptor a l'entrada de les coves, podeu visitar amb un acompanyant, totalment de franc aquesta meravella de la natura. Estalagmites, estalactites, estanys i rat-penats. us permetran passar una intensa i emocionant hora de recorregut. HORARI: Caps de setmana i festius de 10:45 a 1:15 i de 4:30 a 6:15

MODA

INFANTIL

NENS: 15% en tots els articles i de regal una bonica gorra (per una compra superior a 3.000ptes.)

Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

EIS4CAINTO]>S ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres, 27 de novembre de 1998

V i d a

e s t u d i a n t i l

S a n t

C u g a t

Viure p r o p de la Universitat Sant Cugat aplega tant estudiants de la universitat pública com de la privada aprofitar millor el temps. Per estudiar i per gaudir de la primera independència del tot conjuntural que va lligada al procés final de formació de la persona. O de la personalitat.

Després de demostrar a tothom que s'és una persona capacitada per entrar a estudiar a la universitat, cal convèncer els familiars més propers del fet que és necessari viure-hi a prop per tal de poder GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

Sant Cugat és un nucli poblacional molt proper a la Universitat Autònoma de Barcelona i envoltat d'universitats privades. En són bon exemple l'Escola T è c n i c a Superior d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona, l'Escola Universitària Gimbernat, especialitzada en fisioteràpia i infermeria o l'Escola Universitària Tomàs Cerdà, que aporta els coneixements d'enginyeria tècnica en informàtica de gestió. Sumem-hi també la Universitat Internacional de Catalunya, situada a les instal·lacions de l'Hospital General de Catalunya i tots els centres d'ensenyament superiors no oficials del Vallès Occidental, com ara Novaula, especialitzat en Turisme, Relacions

Públiques i Ciències Ambientals. Tot això fa que una important part de la població sigui universitària, no tan sols santcugatencs intal·lats aquí amb les seves famílies, sinó persones que han deixat la llar per viure més a prop de la Universitat. Moltes altres ciutats, com Cerdanyola, Sant Quirze, Sabadell o la mateixa Barcelona capital són poblacions on el teixit universitari propi o nouvingut també és important. Sigui com sigui, i malgrat el munt de possibilitats que ofereix tota la comarca, cada cop hi ha més estudiants majors d'edat que decideixen traslladar-se a Sant Cugat. Persones de tot Catalunya i de la resta d'Espanya i Europa s'instal·len entre nucli i districtes. Els principals atractius que els estudiants troben a la nostra ciutat són "la tranquil·litat que es

respira i també la proximitat a la Facultat i als moments de festa". Nerea Garai, estudiant d'infermeria, fa 2 anys que ja no viu al País Basc. L'any passat va estar-se a una residència de Valldoreix. Quan van tancar-la, tant ella com les seves companyes van haver d'espavilar-se per trobar un altre lloc on viure. La ciutat escollida va ser Sant Cugat. Un cas paral·lel és el de la eivissenca Maria Borràs.Totes dues asseguren que els és més còmode viure en un pis "perquè tens molta més llibertat que a la residència i també és una bona manera d'espavilar-te". La Nerea es mostra força crítica davant l'actitud de la gent que viu a la ciutat: "Aquí la gent viu per treballar. A Bilbao, en canvi, és diferent. No hi ha competitivitat ni ningú ha de demostrar que és el miCava Cinta Púrpura JÜVE CAMPS Brut

Turrón duro o blando DEIAVIUDA 300 gr.

La UAB acull la majorpart d'universitaris instal·lats a Sant Cugat. R: X. L llor", i afegeix: "A més, la gent només és oberta quan la coneixes". La Maria, una altraestudiant, valora "la proximitat amb la ciutat gran, les bones comunicacions i el bon ambient" que hi ha a la ciutat. Mentre que, igual com la Nerea, troba també uns quants

Turrón LACASA pirïa o crema catalana 300 gr

75 Cl.

desavantatges, com ara viure lluny de la família. El debat entre si Sant Cugat és car o no ja omple part del vespre i al final la Maria conclou: "la ciutat no deixa de ser un lloc de luxe, però també hi ha coses barates. Us heu passejat mai pel mercat dels dijous?" Vino Rioja crianza PATERNiNA Banda Azul, tinto

75 cl.

369

1.290

595

£jM,%.m'*'%

*'i«&#w

de***

-Me. **(>»> «a &

w m ^

Turrón chocolate con almendras SUCHARD 300 gr.

Cava NON PLUS ULTRA Brut reserva 75 cl.

Vino Rioja crianza V1NA 8ERCEO tinto 75 cl.

rf^^

~***^

Setmana

ELS ÍC4NTOÍV5 Divendres, 27 de novembre de 1998

H a b i t a t g e

Molts estudiants comparteixen pis A Sant Cugat només hi ha dues residències d'estudiants: una de nois i una de noies Així com Sant Cugat sembla que no pari de créixer, tampoc es redueix ei nombre d'universitaris que decideixen fer d'aquesta ciutat la seva segona llar. Les poques residències que hi ha fan que els estudiants busquin pis per compartir, tot i ser una feina diffcil. Molts el troben. D'altres acaben quedant-se a casa. G. F. - Sant Cugat -

Sant Cugat, en pocs anys, ha passat de ser veïna de la Lniversitat Autònoma de Barcelona a comptar dins el seu territori a m b m o l t e s u n i v e r s i t a t s privades. Això ha fet créixer la demanda d'habitatges dels estudiants per tal de poder viure a Sant (lugat o rodalia. Davant la insistència de molts joves que demanaven consell per poder instal·lar-se a la ciutat en pisos de lloguer, el Servei d'Informació Juvenil (SIJ) de Sant Cugat va decidir convertir-se en punt de contacte entre aquesta demanda i la possible oferta de famílies q u e volien llogar una part de la seva residència. "Fa un any i mig vam adonarnos que molts joves de comarques buscaven allotjament", explica Ester Salat, i continua: "El

tenen les mateixes comoditats que tindrien a casa: calefacció, aigua calenta, gairebé totes les habitacions individuals i sales d'estudi, d'informàtica, de TV, vídeo, així com jardí i capella", acaba Torrecilla. Les normes de la residència són les mateixes q u e hi ha per "viure en comunitat", explica la directora, i comenta q u e els horaris dels menjars estan adap-

que vam fer va ser posar en contacte les persones que podien oferir una part de casa seva amb els estudiants que buscaven lloc per viure". A partir d'aquesta primera proposta van sortir també santeugatencs que llogaven pisos sencers per compartir. El Servei d'Informació Juvenil està molt satisfet dels resultats de la campanya, tot i que la seva responsable és conscient que "el primer lloc on busca la gent és als taulells de la Facultat".

Els paperets enganxats a les facultats són el millor reclam de llogaters . E: X. L.

A m é s d ' a q u e s t a iniciativa santeugatenc-a, Ester Salat parla t a m b é del servei d e l'habitatge jove de la Generalitat. Es tracta d'una borsa de pisos de lloguer per a joves organitzada per la secretaria general de joventut. Segons es pot llegir a la normativa d'aquesta borsa "s'ensenyen 3 habitatges i, si el llogater no està convençut,

llavors cal reformar la demanda". De totes maneres, buscar pis per mitjà de la borsa de lloguers d'habitatge jove comporta alguns avantatges: no s'han d'abonar honoraris d'intermediació ni c o m i s s i o n s d e c a p mena; els llogaters d i s p o s e n d'una assegurança multirisc gratuïta; es formalitza el contracte

T r e b a l l a r

Fer classes de repàs i cuidar nens són les feines més usuals dels estudiants

d'arrendament en presència de l'Administració i de conformitat amb les directrius, els objectius i les pautes marcades per aquesta. Però no tot es queda en pisos compartits o cedits. Sant Cugat disposa, a més, de d u e s residències a m b vista als e s t u diants universitaris. La primera està situada al Centre Borja i acull només nois. La segona és la de les Xavierianes, oberta només al públic femení. Emilia Torrecilla n'és la directora. Un total de sis religioses atenen les 60 noies que van sol·licitar entrar en aquesta residència. "Nosaltres oferim atenció completa. Els fem tots els àpats, no han de preocupar-se per la neteja i

Els anuncis al carrer són un bon sistema per trobar feina G. F. - Sant Cu«at •

Molts d e l s e s t u d i a n t s q u e viuen en pisos a Sant Cugat int e n t e n guanyar-se la vida per poder pagar part de les d e s p e ses q u e els suposa viure fora de casa. També hi ha santeugatencs que estudien i que c o n t i n u e n vivint a la ciutat, però q u e i n t e n t e n fer diners per poder pagar-se les despeses bàsiques per quan surten o bé per comprar-se alguna peça de roba que els fa il·lusió i que a casa no estan disposats a costejar-los. FI més corrent és veure al carrer c a r t e l l e t s on s ' a n u n c i e n universitaris per tal de fer de

arunpu

*tJe$mtr h demanda. En< tom, accessos, transport,

cangurs o bé per donar classes. Aquest és per exemple el cas de la Blanca. Aquesta noia va acabar COIT l'any passat i ara està estudiant al Conservatori de Barcelona. Ella ofereix classes de piano i també fa de cangur: "Les persones que em truquen ho fan per què cuidi els seus fills, però de classes de piano encara no n ' h e fet cap". L'Anna és estudiant d'enginyeria agrícola i també es treu un s o b r e s o u fent de c a n g u r "perquè és una cosa que es pot combinar bé a m b els estudis i, a més, està ben pagat", i afegeix: '"F.ls cangurs de nit són els que estan més buscats perquè no porten massa feina, i en canvi suposen un plus de noc-

de í'Íi»itt&blc; equipament:, f&tai'iicfogs (gas, aigua, *EsttBdÍar les. condidoas. ec<^&»í<pes: preo deí pis, ïmposro* i taxes, costos dei$ protestos, formes de fiaçisEtents: ajutà públics, bé~ <$«<&» còÉíp-artk pis, tats als universitaris. "El servei de menjador és d'una a quatre del migdia i el sopar és a les nou, o quan acaben les classes. Cada nit poden sortir fins a dos quarts de dotze i els dijous i els dissabtes fins quan elles volen". Per entrar-hi cal ser major d'edat i pagar 68.000 pessetes al mes.

turnitat". Qui és experta en treballar i estudiar a l'hora és la Maria. La seva dinàmica diària consisteix a anar a classe, fer de monitora de menjador, fer classes quatre hores a la setmana i a les nits fer de cangur. A més, com a estudiant d'últim curs de dret està fent pràctiques en un jutjat de Barcelona. I és que, si es busca, hi ha t e m p s per a tot.En Christian segueix més o menys aquesta dinàmica. A més de ser monitor de menjador fa d'entrenador de futbol i acompanya els n e n s del col·legi on treballa d'excursió i a la piscina. A més, estudia. Tot això i molt més per tenir uns quants dinerons i no haver de dependre tant de casa. Els dinen auamat* amh ri//uetfe< feines serveixen per dependre menys de casa. E:X. L.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ..• Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Te 93 $80 67 00

Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 27 de novembre de 1998

Les

t a s q u e s

c a s a

Corgaiiització a l'hora de fer les feines de la casa és la clau de la convivència El compliment de les obligacions de cada setmana és important

Les festes animen la vida dels estudiants G.F. - Sant Cagat -

neteja del pis, sense cap altre tipus de preocupació més que l'econòmica. En aquests casos, que també n'hi ha, no es troba cap cartell que organitzi la feina de ningú.

G.F.

Cada pis és un món, i cada món demana una organització diferent Depèn de si els membres del pis són ordenats o no, si compleixen els horaris de neteja o no. Si tenen algú que els ajudi a mantenir l'ordre, si són responsables, si saben portar una casa... tot depèn de moltes coses.

Els àpats L'esmorzar és un moment de força dispersió. Tothom es lleva a hores diferents i mentre algunsprefereixen esmorzar a casa, altres opten per fer-ho a la Facultat. De totes maneres és normal escalfar la llet mentre es fa el llit i vestir-se mentre es torra el pa. Mesurant bé el temps es pot fer un bon esmorzar i sortir al carrer a punt per al dia que ja ha començat.

La neteja Normalment el que es troba a la cuina de tots els pisos d'estudiants és una taula on s'especifiquen les feines que ha de fer cada un dels habitants del pis per tal de mantenir net l'habitatge. Les parts en què es divideix l'espai són bàsicament el menjador, la cuina i el bany. La periodicitat de la neteja depèn també del nombre de persones que viuen al pis. És normal que cada setmana tothom tingui una feina. A més, cada persona és responsable de la pròpia habitació: que estigui neta, ventilada i en-

La bona tel/nio entre e/s »ii »il»t > delii'it pi i·in\ hi Imna (ottíizhiiHi /*' X.L. dreçada. El compliment del calendari és indispensable per al bon funcionament i la bona organització del pis, principal garantia de la comoditat de l'habitatge. Aquesta és la teoria. A la pràctica es compleix segons la setmana que sigui, si hi ha exàmens o no,

si es porta un bon dia, si s'està molt cansat... un c o n j u n t d e circumstàncies que es posen d'acord només a partir de la voluntat dels habitants del pis i de les facilitats que tinguin aquests durant la setmana. Els més afortunats disposen d'una ajuda externa que els facilita la

E x à m e n s

Febrer i juny són els mesos més temuts pels joves universitaris Els llocs d'estudi preferits són ÍANC i les biblioteques G.F. - Sant Cugat -

Els mesos de febrer i j u n y haurien de ser els mesos en què l'organització del pis fos més estricta. En època d'exàmens el m é s i m p o r t a n t és l'ordre i la tranquil·litat, que tot estigui net i que res destorbi l'estudi. Altre cop la teoria difereix de la pràctica. D u r a n t a q u e s t s dos mesos els pisos d'estudiants es caracteritzen per l'atmosfera carregada de nervis que s'hi respira i pel fet que el calendari de feines de la casa és el full més ignorat de tot el pis. Així, és normal trobar un munt de plats per rentar, uns quants dits de pols al moble del menjador, borra pel terra i les escombraries per baixar. Afortunadament, el fet d'estudiar a casa implica la necessitat de descansar de tant en tant. Aquests moments solen aprofitar-se per fer el llit, parar taula o bé escalfar el menjar que la mare ha preparat o que està congelat des d'un mes abans, quan

Al migdia tothom torna a fer la seva. Tant pot ser que la primera persona que dina faci dinar per a tothom com que cadascú s'espavili quan arriba. El sopar és l'àpat on és més possible que els residents del mateix pis es trobin. En cas que hi hagi convidats, cosa força freqüenten els pisos d'estudiants, l'amfitrió, que pot ser un sol membre del pis o bé tots junts, s'encarrega d'organitzar l'àpat. Solen ser els únics moments en què tots els joves que comparteixen pis mengen junts i el mateix. Les compres Les dues opcions més freqüents són o bé que amb els diners de tothom es comprin tots els productes alimentaris i tot el que fa falta per a la neteja de la casa, o bé que cada u s'encarregui de comprar-se el seu propi menjar. En aquest cas hi ha també un pot comú per pagar les despeses comunitàries: sal, oli, sucre, sabó per rentar la roba, baietes, fregalls... Tant si es tria una opció com l'altra, sempre hi ha un encarregat o encarregada d'anar a fer la compra de la setmana

Cada any sol haver-hi la festa d ' i n a u g u r a c i ó del pis. E s c o n v i d e n els amics d e cada una de les persones que hi viu i s'organitza un bon sopar. El p r i m e r q u e cal fer a l ' h o r a d'organitzar aquestes festes és avisar els veïns perquè no s'estranyin de veure pujar molt j o v e n t i si durant el v e s p r e nit senten molt de soroll. Els protagonistes d ' a q u e s t e s festes solen ser l'alcolhol, la música i els mateixos assistents. En aquesta i en altres ocasions el sarau s'allarga fins a les 12 de la nit. En aquests moments poden passar dues coses: O bé q u e vingui la policia i avisi els responsables del pis q u e han de marxar perquè algun dels veïns s'ha queixat, o b é q u e els organitzadors de la festa traslladin el xivarri a fora, a un local o discoteca on sigui p e r m è s d e fer soroll. Pràcticament tots els estudiants que viuen a Sant Cugat surten per la zona hermètica de Sabadell, on es troben amb tots els universitaris de les ciutats veïnes i ballen fins a altes hores de la n i t . l ' n altre dels d e s t i n s més triats pels estudiants q u e viuen a Sant Cugat és Barcelona. Aquestes festes solen fer-se els dijous al vespre. Això suposa només un inconvenient: les festes duren fins q u e passa l'últim tren de retorn. N o més els qui disponsen de cotxe p o d e n allargar la festa per traslladar-se a m b el seu automòbil particular allà on volen. L'oferta de S a n t C u g a t per a l'esbarjo nocturn se centra, entre setmana, a diferents bars on els joves acostumnes a anar a fer l'última copa abans de sortir de marxa.

Per informar-te del que passa a casa...

^^MM^LsmnH cugat / d dinamita diana pei exàmens nomé< deixa estudiat, mi mai i domin F: X L. es preveu que arribin temps de més feina. Els llocs on els joves que viuen a Sant Cugat estudien amb més freqüència són l'Arxiu Nacional de Catalunya i la biblioteca municipal. En nombroses ocasions molts estudiants fan cua de bon matí abans que s'obri el

centre d'estudi per assegurarse una plaça entre el silenci sepulcral d'aquests dos llocs. És també normal que els estudiants vagin a la seva Facultat per tenir més a prop els manuals que poden facilitar-los la feina, i els companys i professors per resoldre els dubtes.

El diari virtual de HS4CANTONS

o tot el món http://^r«rw.vMa'web.€oiii/santcugat e-mail: sa«tcug;at@vilawe]b.c©ín

Setmana L

ELS4CAlVroNS Divendres, 27 de novembre de 1998

' e n q u e s t a

Sant Cugat disposa de prou equipaments per als universitaris? La Universitat Autònoma de Bellaterra ha crescut molt des del seu començament. Cada cop compta amb més facultats i més estudiants. El torrent continu de joves que es desplacen a estudiar a les aules de la "Uni" té unes necessitats molt evidents. Molts vénen de lluny a residir durant els mesos lectius a la mateixa Universitat -els menys- i a les poblacions veïnes -en major nombre. Aquests joves necessiten residències i tota mena d'e-

quipaments per estudiar i fer la seva vida. Sant Cugat és, per la seva situació, una de les destinacions més habituals d'aquesta població jove, però els estudiants tradicionalment van molt curts de diners i necessiten preus assequibles. L'oferta de llocs per residir a Sant Cugat passa pel lloguer de pisos compartits i d'habitacions de particulars, ja que gairebé no hi ha residències i es troba a faltar algun equipament clau. / M. S.

EST. PEDAGOGIA

EST. BIOLÒGIQUES

ROGER SANSA 21 ANYS EST. ADM. I DIRECCIÓ

"Falta alguna residència per a estudiants i la biblioteca no està gaire preparada per a les necessitats dels universitaris. La població és una mica cara per a nosaltres."

"Falten residències a mida dels estudiants, i la biblioteca té poc material per a les nostres necessitats i sobretot molt poc espai per teballar."

"Falten sobretot alguns equipaments, especialment la biblioteca, que no té les condicions necessàries. I els preus en general són massa cars."

"Crec que Sant Cugat està prou bè perquè hi visquin els estudiants. Està a prop de la 'Uni' i té una mica de tot."

"Està prou bé, sobretot per la seva situació. Jo trobo que en l'aspecte de poder llogar pisos i llocs per viure hi ha prou ofertes."

SANDRA FLORES 24 ANYS CANGUR

ÀNGELA NAVARRETE 24 ANYS EST. MAGISTERI

RAÜL ROMAN 19 ANYS EST. FÍSICA

LÍDIA POCH 20 ANYS EST. FISIOTERÀPIA

LÍDIA AGUILERA 19 ANYS EST. PSICOLOGIA

" Manquen sobretot pisos i llocs per viure. Tot i que en els últims anys l'oferta s'ha incrementat, encara són una mica cars."

"És una mica massa car, i trobo que hi ha poca oferta de residències i llocs per viure per als estudiants."

"Tendeix a ser una mica massa car per als estudiants, i no hi ha residències per a ells. Només pisos campartits o habitacions."

"Falten sobretot llocs adients per viure; alguna residència pensada per als estudiants i les seves necessitats."

"Està bé, però és massa cara i hi ha poca oferta de residències per a estudiants."

CRISTINA IGLESIAS 23 ANYS

HEI.KNA MARÍN 22 ANVS

MONTSE GÓMEZ 17 ANYS EST. BELLES ARTS

MERITXELL BESORA 18 ANYS EST. ADM.I DIRECCIÓ

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T

_P I

ens trobarà a l'Avinguda Qraells 23-25 al costat de Mobil Cervter.

HS4C4NTCM>6

Política

Divendres, 21de novembre de 1998

P a r t i t s

CiU afronta una setmana decisiva El Consell Nacional de CDC d'aquest diumenge pot anunciar Facord amb UDC A l'hora de tancar aquesta edició encara no s'ha anunciat l'acord definitiu sobre el pacte municipal, que pot produir-se aquest cap de setmana durant el Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. El punt set de l'ordre del dia, que es discutirà diumenge a la tarda, podria prendre un caire o altre, si fructifiquen les negociacions diàries que s'han produït al llarg de tota la setmana entre les direc-

Al.BKRT B/M.ANZÀ

- Sant Cugat Aquesta designació, precisament, podria no comptar amb la presència de Recoder a l'HotelCampus de Bellaterra. El diputat al Congrés ha d'acompanyar dilluns el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, en la visita als campaments de refugiats del Sàhaàa O c c i d e n t a l a T i n d u f (Algèria). La missió diplomàtica, que ha de mediar en les desavinences sobre el cens entre sahrauís i marroquins, s'havia d'haver celebrat fa q u i n z e dies però la tensió bèl·lica a l'Iraq va obligar a s u s p e n d r e la visita d'Annan i, en conseqüència, el viatge de la delegació catalana.

cions de C D C i U D C a Barcelona. Des de Sant Cugat, els cinc consellers nacionals (Joan Aymerich, Lluís Recoder, Joan Franquesa, Joaquim Triadú i Santiago Miralles) han seguit amatents l'última hora de les negociacions que, si no hi ha un canvi de direcció espectacular, poden concloure amb la proclamació de Lluís Recoder com a relleu d'Aymerich en la candidatura de C i U a l'alcaldia del municipi.

S o b r e cl p a c t e m u n i c i p a l , escèptic ha estat l'alcalde Joan Aymerich que, en qualitat de conseller nacional, ha pronosticat que el conclave "segur que no" podrà anunciar l'acord, ja que "està en un punt mort des de fa un mes". Aymerich , que ha recordat que l'últim pacte de 1995 va signar-se en deu minuts, ha considerat negatiu que Sant Cugat depengui de la decisió global a Barcelona. En sentit contrari, Recoder ha anunciat que l'acord a Sant Cugat està "sobre la taula" i la situació de tensió creada setman e s e n r e r e s'ha r e c o n d u ï t totalment. " U D C no qüestiona ja que el cap de llista sigui de CDC", assegura. El membre de

l'Executiva local i també conseller nacional, Joan Franquesa, ha confirmat les expectatives creades en el Consell Nacional per la secció local de Sant Cugat, i ha coincidit amb el candidat oficiós a l'alcaldia en el sentit que la negociació en l'àmbit local ja és més qüestió de llocs a la llista i possible distribució de responsabilitats en cas de victòria nacionalista. Per Franquesa, hi ha una clara voluntat de renovar l'acord i un exemple d'això és la llista de candidats democristians de marcat caire continuista. E n aquesta llista (vegeu E4C núm. 263), Joan Recasens, Jordi Farrés, Xavier Cortès i Cristina Paraira tornen a repetir en els primers llocs de la candidatura. A

Recoder confia que el consell notifiqui l'acord municipal. FOTO: X. L.

Valldoreix, el candidat tornarà a ser Miquel Paraira. A banda de l'informe sobre les eleccions municipals, el Consell Nacional debatrà la salut del pacte amb el Partit Popular al Govern de l'Estat, el moment de la política europea de la coalició, el vigent debat sobre els pressu-

postos i els corresponents informes del president i del secretari general. Serà particularment dens el conclave, ja que coincideix també amb el nomenament de Pere Esteve com a candidat a les eleccions europees o el pacte fiscal reclamat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol.

P r o t e s t a

Un terç dels comerciants d'Alfons Sala critica el canvi de nomenclàtor Apel·len a la tradició per rebutjar Vacord municipal A. B. - Sant Cugat -

Quan al març comencin a canviar-se Ics plaques de l'aving u d a Alfons Sala per L l u í s C o m p a n v s , no t o t h o m farà bona cara. Així ho han compartit aproximadament un de cada tres comerciants, que han penjat als aparadors uns explícits cartells a m b el missatge "Aquí ens agrada el nom Alfons Sala" per expressar disconformitat amb l'acord municipal del ple d ' o c t u b r e . Els comerciants han adduït cl pes de la tradició i cl desconeixement de la ideologia d'Alfons Sala per mantenir cl nom, però no han iniciat cap tràmit legal

per modificar la sentència. Seguint una moció presentada per ERC, tots els grups municipals, a excepció del PP, van defensar al ple el canvi en sis mesos i la validesa dels dos noms a efectes de Correus. La comunicació als veïns i als comerciants s'ha limitat fins ara a una tramesa parcial de la còpia de l'esborrany de l'acta del ple. L'iniciadora de la campanya, M o n t s e r r a t B a r c e l o n a , ha admès que si el canvi s'hagués fet el 1(>8(), quan va revisar-se el nomenclàtor franquista, l'oposició h a u r i a e s t a t m e n o r . "Ara l'avinguda Alfons Sala la coneix tothom i els perjudicis pel canvi seran enormes", assegura. La majoria dels con-

sultats han volgut deixar clar que l'oposició no és contra cl nom de Lluís Companys, sinó contra el canvi, i així han donat algunes alternatives. "No li trobo la raó a la substitució, quan s'estan fent tants carrers nous a Sant Cugat", apunta Josep Martínez. Altres botiguers han palesat el seu malestar perq u è l'acord hagi obviat una consulta prèvia i han remarcat els problemes d'adaptació del merc/itiiidising,(.\wz tindran, malgrat els t e r m i n i s d o n a t s pel consistori. Segons Ainhoa I n zueta. " a m b la reforma urbanística ja he perdut vendes i ara tindré problemes a l'hora de canviar targetes, bosses o trucar els proveïdors".

I:h (artelfr ak i ow,/, //•, han palesa/ que e/iai/í i no ha agtadat tothom. FOTO: X. L.

tfi

DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Política

ELS4CAIYroiNS Divendres, 27 de novembre de 1998

C o m m e m o r a c i ó

Maulets programa una setmana d'actes contra la Constitució Independentistes bascos i gallecs; convidats a lesjornades A. B. - Sant Cugat -

L'organització juvenil independentista Maulets inicien aquest dilluns les Jornades contra la Constitució espanyola que al llarg de tota la setmana combinaran un parell de xerrades, un sopar-tertúlia i una con-

centració final "contra vint anys d'hipocresia i imposició". La campanya, que s'emmarca en una estratègia global en l'àmbit dels Països Catalans per als dies 5 i 6, s'ha apuntalat a Sant Cugat en el manifest Diguem no a la Constitució espanyola. En el document, Maulets mostra una citació de

l'expresident del govern espanyol, Adolfo Suàrez, per denunciar l'actual carta magna com "una reforma continuista que ha estat incapaç de canviar les estructures bàsiques del sistema: exèrcit, poder econòmic i cossos repressius". Condicionat el debat sobre els 20 anys de la Constitució a la recent treva decretada per ETA, el col·lectiu independentista afirma que l'actual text constitucional "nega el dret bàsic de qualsevol poble a l'autodeterminació" i, en el cas de Catalunya, "esquartera la unitat territorial del nostre poble, q u e va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó". Maulets rebutja una relectura de la Constitució, com s'ha proposat des dels partits nacionalistes, i opta per "ignorar-la, creant alternatives realment justes i solidàries des del carrer per una democràcia real i directa". El portaveu de l'assemblea local de Maulets, Guim Pros, ha completat el missatge del manifest criticant que tots els nascuts des de l'any 1978 pateixen els efectes de la Constitució sense haver-la votat.

P a r t i t s

Cinc delegats d'IC incidiran en la subsidiarietat a la 5 a assemblea de la coalició cialista en la transició al segle XXI. Els delegats de Sant Cugat defensaran una major conJordi Casas, Josep Maria Ga- creció de la ponència política llego, Conxa Martínez i els dos en termes com el municiparegidors Joan Martí Balada i lisme, l'autogovern i el fedeFrancesc Godàs, aquest últim ralisme espanyol i-europeu, com a membre de l'anterior abans de conceptes actualdirecció, són els cinc delegats ment canviants com la sobirad'Iniciativa per Catalunya (IC) nia, l'autodeterminació o l'eque participaran aquest cap de mancipació nacional. L'assemblea local ha emès un setmana en la cinquena assemblea nacional de la coali- comunicat en què considera poció. El conclave, que ha de re- sitiva la insistència en l'ecosonovar el 30% de la Comissió cialisme, amb un llenguatge rePolítica Nacional després de novat per conceptes com el dret l'escissió d'Esquerra Unida i a la privacitat i a les llibertats Alternativa (EUiA), debatrà el personals, el "radicalisme dedocument Principis bàsics per mocràtic" i la referència a la soun programa d'esquerres ecoso- cietat de la informació. A. B.

O F E R T A D E T R E B A L L

Un programa atapeït El programa de les Jornades contra la Constitució espanyola s'iniciarà aquest dilluns a la

Telèfon: 31.20.678.92.42. Fax: 31.20.678.95.89.

Ç^eifana.num.32, Barc^iorta. Teièfort: F«X: Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Beques per a cursos d'estiu destinats a professors o futurs professors de francès. Sol·licituds: fins al 15 de gener de 1999, al carrer Salvador, núm. 1, 28071 Madrid. Telèfon: 91.379.97.62. ext.9556 o 9062 i 91.379.98.99.

Convocatòria deflnsíftjÈ<f&$udfe Catalunya. Sc4*Éyds·. las tf 4dfe desembre de lW&&-^é$$i&fo,ïtèM. 47,06001, Batt*lrò&Télè$m 93570.1621. Fax: 93.270.11.80. Convocatòria de Stichting Ikea Foundation, de Beques Ikea per a la creació d'una millora de la vida quotidiana. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, de Lairessestraat, 133, PO Box 75265.1070 AG Amsterdam. Holanda.

Casa de Cultura amb un debat sobre "La Constitució espanyola i els drets socials". En la xerrada hi intervindran portaveus de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa, del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC). Dos dies després, dimecres, serà el torn de tractar els efectes legals que ha causat la carta magna sobre la llengua catalana. El ponent serà Pere Mayans, professor d'institut i autor de diversos llibres sobre ensenyament i cultura als Països Catalans. Pensat com a sopar-tertúlia,

!MMon:91.S2a90JOOi$

Convocatòria del Patronat Català pro Europa, Diputació de Lleida, de Beques Maria Rubies d'integració europea. Sol·licituds: fins al 15 de gener de 1999, al carrer Anselm Clave, núm. 2, 6è pis, 25007 Lleida. Telèfon: 93.323.02 60. Fax: 973.23.92.84. ;#£stodis Jurídics Departament de Catalunya, de d'oposicions a :JnsaJ30de . ext.426M36. Convocatòna de del Departament d'Enginyeria Química, Universitat Politècnica de Catalunya. UPC, de Beques per realitzar tesis doctorals. Sol·licituds: fins al 20 de desembre de 1998, a l'Avda. Diagonal, núm. 647,08028 Barcelona. Telèfon: 93.401.17.60. Fax: 93.401.71.50.

Maulets ha convocat dijous una xerrada sobre la Constitució com a "negadora dels drets dels pobles", per a la qual s'ha convidat Miguel Garcia Novales, de l'Asamblea da Mocidade Independentista (AMI) de Galícia, un portaveu de la coalició abertzale Euskal Herritarrok, amb el nom encara pendent de confirmació, i David Caldeira, portaveu de Maulets al secretariat nacional. La setmana es tancarà divendres amb un acte-concentració contra "la Constitució i els seus 20 anys d'hipocresia i imposició" a la Plaça Barcelona.

rtese^fcgiarifedlcir». eotfvtamr fone Sohwfnguer togtfha&n. SolScrtuds: * * et 15 de febrer de 1999, & SJaffer*ergatraS^,rïúrri.3a StuttaafïO70184 DeuteCHand Tefcfarr. 0049/7 11247397. F»c 0049/711248140,

B E Q U E S , A J U T S . PREMIS I SUBVENCIONS

alcariwBnKi.naiB.S0i

Cartell de la campanya de Maulets contra la constitució. FOTO: CEDIDA

Convocatòria de la Presidència de la Generalitat, de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, de sis Beques de col·laboració en les tasques pròpies de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Sol·licituds: fins al 21 de desembre de 1998, al Registre de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Avda.de Person, núm. 28, 08034, Barcelona, de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 17,30 hores. CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S Sant Cugat: Constitució de l'empresa Cepris, SL. Objecte social: gestió, assessorament, prestació de serveis informàtics, comptables, laborals, etc. (BORME núm. 218/16-11-98) Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Simba PuWicidad, SL. Objecte social: la realització per compte propi o de tercers o associats a tercers de les següents activitats, comprar, vendre, etc.(BORME núm. 218/16-11-98)

(BORMS nuro. 2l#ie-11>98) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Perelló Quintero Inversions Inmobiliaries, SL. Objecte social: la comercialització de bens immobles, així com la seva promoció i construcció, etc. (BORME núm. 218/16-11-98)

(BORME núm. 218/16-11-98) Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Vidres Barberà, SL. Objecte social: fabricació, venda instal·lació de vidres de doble cristall, etc.

(BORME núm. 218/16-11-98)

SLCt|ects80ctó:lalMfc«K*5,ihia^*ciói

DEP Selecció d Informació Oficial

Si t'interesso saber qu猫 passo o

OAT

TRUCR ni

89 62 82

i et portarem tota la informaci贸 a casa

OS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

EISiCANTONS

Opinió

. ^ ^ ^ ^ Divendres, 27 de novembre de 1998

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari iiulcpcmlcnt IIL- Sant (.ugat del Wllès

Cal passar a l ' a c c i ó

•:

Premsa Local d« Sant Cugat S.L.

Carrer Sant A n t o n i , IS. b j i x u s - llWl'íO Sant Cugat del Va Tel. >H" u2 H2 - |-"a\ .SX4 20 41 Kdu'in e l c o a n n i f a : l i t t p //vilattclvcum/santcugat l-.-'iuil sanieu^atC^ ilaweb.com

Consell d'Administració k j i m i n (iran (president) Jose|i M ( .ibrcn/n, l'ere Ks<|iierda i \ a \ icr Fornells (editor delegat)

Directora Aura Costa

Redacció I Vi n n <|f la itrlmana: (ílnria I r a n c o t í ; P o l í l k a / t > «mòmia: Mbert Ralanza; K i i l r i r n / 0 ( M i i i ó : \tira Costa; S u r i r t a t : Iolanda l ' i m i e s , C u l t u r a : Josep Maria M i r ó ; Kf*|M>rt*: Alex López; Radiografia i «•nqrursta.: Montse Sant; Solidaritat: Mònica lïcrrubé; Districtes: Alícia I ) . Buj

Comercial •\nru M ' Boncornpte

Consell Editorial Ramon (iran (president) Josep M. Cabrerizo (vicepresident) \ jc11>r Alexandre.Francesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert De l'ablo, l'ere Ksquetda, Xavier Fornells, Kristian Herboi/hcimer. Rovell Pedró. Ramon l'ros. Lluís Puig, E m i l i Rerïé, Marta Subirà, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan iortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Jaume lübau, Hcetor Vall, Núria ZabaU Aura Costa (secretària)

Subscripcions Laura Montci Fotografia Xavi Larrosa i Oscar B c n k o

ntre promeses i prot e s t e s es va d e s e n volupar d i m e c r e s la reunió entre 250 florestans i el r e g i d o r d e S e g u r e t a t Ciutadana, Knric Renau, el cap de la Policia Local, Moisès Simón, i cl comisari de la Policia N a c i o n a l , Avelino Maestre. Les promeses van ser per part de les autoritats i les protestes per part dels veïns. Les promeses manifestaven la voluntat d e solucionar una situació q u e no satisfà els veïns. I les prot e s t e s e r e n per la poca actuació i presència policial al districte.

Sigui com sigui, la reunió va servir per posar sobre la taula c o n f l i c t e s i q u e i x e s dels florestans i p e r q u è els responsables de la seguretat c i u t a d a n a rebessin d e primera mà els testimonis dels Veïns. Kls responsables de la seguretat del nostre m u nicipi van r e b r e i n f o r m a cions concretes sobre llocs on es trafica amb droga, sobre casos d ' a m e n a c e s i altres problemes pels quals els v e ï n s d e m a n e n , d e s d e fa t e m p s , una solució i m m e diata. Un d'aquests casos és el de l'antic Casino, propietat mu-

nicipal i font de problemes periòdicament. En aquest sentit, Renau es va comprometre a solucionar-ho ràpidament, com t a m b é va manifestar la seva intenció de millorar el servei de policia d e barri i d'intentar entrar a fons en les zones conflictives. U n e s b o n e s p a r a u l e s q u e t a m b é va tenir el comisari Avelino Maestre. Els veïns, però, no e n t e n e n prou i reclamen actuacions reals, perquè d i u m e n ge passat van apunyalar un noi - q u e a f o r t u n a d a m e n t està fora d e p e r i l l - i fa sis. mesos una noia del Casino

t a m b é va resultar ferida. Els casos e x t r e m s com aquests són a ï l l a t s p e r ò p r o u freq ü e n t s i importants p e r q u è els v e ï n s d e m a n i n a c t u a cions ràpides. Sense q u e la solució passi per una situació de setge policial, un c o m p r o m í s ferm dels responsables i una gran col·laboració dels veïns a m b els cossos policials. Però sobretot es necessiten actuacions ràpides i c o n t u n d e n t s a un problema q u e fa massa t e m p s q u e dura i q u e està crant una angoixa ciutadana e n u n barri q u e t a m b é és Sant Cugat

Dtsseny I mequetació Gemma Jurado

Recordar la història

Correcció Àlvar Masllorcns

R o t i m p r c s l u 7 2 ) 40.05.95 Distribució M a i l i n g Valies S.L. Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: Gl-405-93

hi* 4 ( jntom ctprciM un i me ni \à *e\i opinió en eh etJ·ca·Mh. Eh <rtkk* w cxprciwn l'opinió deb » n JUIOTV que Eb A Canton* na h «eva nctwWwni PUMICÍCHS «Ihenda a:

(•)ACPC Associació C a u lana de la Premu Comarcal

(J»mihénk,l\tcil ttfa5Wn71 Distribució d'BLS 4 CANTONS als subscriptors

i es cerca a l'Enciclopèdia Catalana el nom d'Alfonso Sala, es poden trobar definicions d ' a q u e s t personatge com ara "cacierque convertí Terrassa en un feu" o bé "polític que combatí l'autonomisme i col·laborà amb la dictadura de Primo de Ribera". També se'l titlla de "reconegut anticatalanista" i de "bèstia negra del catalanisme".

Davant aquestes etiquetes, justificades totes elles històricament, no és d'estranyar que diversos sectors de Sant Cugat s'avergonyissin que aquest personatge donés nom a una carrer del municipi. El rebuig que va provocar va arribar fins al ple municipal on fa dos mesos es va acordar canviar el nom d'aquest carrer pel de Lluís Companys. Una tercera part dels comer-

l e c t o r

ciants d'aquest carrer, però, no comparteixen a q u e s t sentiment de rebuig i han penjat als seus aparadors cartells on reivindiquen el manteniment del nom del carrer. D i u e n que la majoria de la gent no coneix la ideologia d'Alfonso Sala i que, en qualsevol cas, aquesta no té importància comparat amb la tradició que té el carrer d'Alfonso Sala a la nostra ciutat. La

decisió potser s'ha fet esperar massa i potser cal crear mecanismes de transició d'un nom a un altre. Però és un fet de justícia històrica que una de les renovades i principals avingudes de la ciutat porti el nom del president Companys i s'oblidin noms més lligats a u n passat buit i que res té a veure amb la gran majoria de santeugatencs.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

L'Antonieta de la Creu Roja Antònia Pous, l'Antonieta de la Creu Roja t o m sóc anomenada pel fet que durant deu anys - d e s del 1955 fins al 1965- la meva família servírem a la Creu Roja. Els anys de la postguerra van ser difícils per a aquesta entitat. Es comptava amb pocs recursos. L'ajuda d'algunes persones va fer possible poder tirar endavant i el seu desenvolupament va ser de mica en mica. Nosaltres, la família Pous-Batlle complíem fidelment el nostre contracte. Ens cuidàvem del manteniment i cura del local. També participàvem en altres activitats, i col·laboràvem en tot el que fes falta. El meu germà i jo vàrem ser sanitaris i prestàvem els primers auxilis als ferits. Vaig recaptar diners per poder comprar les ambulàncies, que

ens eren tan necessàries. Amb el meu espòs postulàvem els dies de la Bandereta. Sempre em vaig sentir satisfeta ja que era útil i ajudava les persones que ho necessitaven. La història dels "75 anys de vida solidària", escrita per Joan Tortosa i Eduard Jené és un recull cronològic de fets i vivències de persones participatives i solidàries. Nosaltres, els esposos Castro-Pous estem dolguts perquè no ens han tingut en compte, s'han oblidat del nostre treball, a més d'haver-nos q u e d a t , no sabem la causa, sense la nostra jubilació pertinent. D'altra banda, ens sentim confortats amb les paraules expres-

sades pel senyor alcalde i dirigides a tots els m e m b r e s d e la Creu Roja: "...són homes i dones molt especials..." Aprofitem l'avinentesa per donar les gràcies a totes les persones que ens mostren el seu reconeixement i gtatitud. / ANTÒNIA POUS BATLLE (Sant Cugat)

En Tomàs Grau té raó T é raó quan afirma, en el seu reportatge publicat en el Tot Sant Cugat titulat El canvi de sepultura al Monestir en el segle XVIII, que, qui va dur a terme

el trasllat de les despulles dels monjos a la nova sepultura construïda a l'antiga sala capitular no va ser l'abat Gayolà -abat des de 1746 fins a 1782- sinó que va ser l'abat Montero - a b a t del Monestir des de 1788 a 1815. E n t r e m i g , encara hi va haver l'abadiat d'Azara - d e s de 1782 a 1788- després bisbe d'Eivissa i finalment de Barcelona. Cal agrair a Tomàs Grau, a més de la seva constant i positiva feina de divulgador d e la nostra història, haver sabut anar a la millor i indiscutible font, l'obra del monjo B e n e t d e Moxó, el qual va viure personalment l'es-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, Assessorament Fiscal i Comptable «Mi«b

CJATS »w

Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

deveniment i ens en deixà àmplia constància escrita. Amb tot, només afegir un aclariment: qui va fer construir la s e p u l t u r a , convertint la sala capitular e n capella funerària, sí q u e va ser l'abat Gayolà. Però és ben veritat q u e qui va dur a t e r m e el trasllat de les despulles - b a s tants anys d e s p r é s - no va ser aquest abat, sinó l'abat Montero, tal com ell e n c e r t a d a m e n t aclareix. Aquest trasllat va tenir lloc, a m b gran solemnitat, exactam e n t el dia 2 d e desembre de 1 7 8 9 . 0 sigui que, dins de pocs dies, es complirà el 208 aniversari d'aquell fet. No podria resultar aquesta data ben adient -encara q u e no sigui amb tanta solemnitat- per tornar-los a enterrar, després de tant desenterrament? D e qui depèn? / P E R E VIVÓ I G I L I (Barcelona).

Opinió 11

ELS/CANTONS Divendres, 21 de novembrt de 1998

l l o t j a

Parlem del Tren de Gran Velocitat (I) R. GARCÍA-BRAGADO

embla q u e finalment la p r o x i m i t a t d e les e l e c cions ha fet bellugar altra vegada el tema del T G V i tornen a aparèixer opinions relatives a si el traçat ha de ser pel Vallès, amb la localització d'una estació a Sant Cugat o Cerdanyola, o per la ciutat de Barc e l o n a , a m b l ' e s t a c i ó a la Sagrera. Els diferents c a n d i dats i partits polítics parlen de compromisos, de traçats, de fases i d'estacions i els diferents A j u n t a m e n t s es van posicionant en funció del q u e els pot significar el pas d'aquesta infraestructura. Crec q u e t a m b é els ciutadans h a u r í e m d ' o p i nar sobre això. En el meu cas, la decisió d'escriure aquest article ha estat e s t i m u l a d a pel desafortunadíssim editorial d'Els 4 Cantons del 23 d'octubre (El TGV, un problema psicològic, núm. 259), i la meva intenció és participar en el debat públic sobre aquesta qüestió i m a n i f e s t a r u n a o p i n i ó que, avanço des del principi, és contrària al fet q u e se situï una gran e s t a c i ó del T G V a Sant Cugat o al Vallès. C r e c q u e hi ha tres factors que haurien de tenir-se en c o m p t e en la decisió q u e fin a l m e n t es p r e n g u i : el T G V

Sever

com a sistema ferroviari; el paper d'aquesta infraestructura en l'ordenació d e la regió m e tropolitana; i l'impacte que tindria per a la ciutat de Sant C u g a t i e l s q u i hi v i v i m la construcció d'una estació central al nostre municipi.

Situar restació a Sant Cugat significaria haver de construir nous sistemes de transport públic per retransportar la gent als destins definitius La xarxa ferroviària d'alta velocitat. Com és sabut, una línia de tren és per transportar persones o mercaderies d ' u n lloc a un altre. L'objectiu és transportar com més viatgers millor i per aconseguir-ho les estacions han de complir dues cond i c i o n s : h a n d ' e s t a r al m é s cèntriques possible, i han d'estar b e n c o n n e c t a d e s a m b la resta de mitjans de transport col·lectiu. Són les condicions denominades "centralitat" i " i n t e r m o d a l i t a t " . É s a causa

d'aquestes dues condicions q u e les e s t a c i o n s de t r e n es construeixen a l'interior de les c i u t a t s , com m é s c è n t r i q u e s millor, i c e r c a n t la c o n n e x i ó amb el màxim de línies de metro i d ' a u t o b ú s . Si, com és el cas, parlem d'un nou servei ferroviari, serà necessari, a més, aconseguir la màxima "intermodalitat" amb la resta d e serveis ferroviaris existents, i molt especialment a m b el de rodalia i llarg recorregut. U n e s bones condicions d'intermodalitat "urbana" són encara més importants si es vol que el T G V serveixi per situar Girona i Lleida a 25 i 40 minuts de distància de Barcelona, respectivament. Imaginem per un m o m e n t el contrasentit que significaria q u e una persona que viu a Girona o Lleida i treballa a Barcelona (o viceversa), faci el trajecte més llarg en 25 minuts i q u e per arribar a la seva feina des de l'estació de destí tardés una hora. E n cara és més evident aquest rao n a m e n t si c o n s i d e r e m e l T G V com a rival del P o n t Aeri. D e q u è serveix un tren q u e et deixi a 35 minuts del centre de la ciutat on vas? Tindria sentit anar a Madrid en t r e n i q u e l'estació de C h a -

T i t o

martín estigués a Barajas? Crec sincerament que seria una barbaritat. A q u e s t s a r g u m e n t s han fet que històricament s'hagi p e n sat a situar l'estació central del T G V a la ciutat de Barcelona connectada amb la xarxa de rodalia, regionals i de llarg recorregut, i a m b les línies de m e tro 1 i 5. D'altra banda, com q u e es vol q u e la línia serveixi f o n a m e n t a l m e n t per c o n nectar-nos a m b França, l'estació havia d ' e s t a r al nord d e

Cal tenir en compte Vimpacte que tindria per a la ciutat i per als qui hi vivim la construcció d'una estació central al nostre municipi Barcelona, a fi de facilitar l'entrada i sortida de trens vers el nord. Situar l'estació lluny del centre de la ciutat, per e x e m p l e a Sant Cugat o a Cerdanyola, significaria haver de construir nous i p o t e n t s sistemes de transport públic per "retrans-

p o r t a r " els viatgers als s e u s destins definitius, amb la conseqüent pèrdua de temps, q u e és precisament el q u e es vol guanyar amb el TGV. Cal reconèixer que Sant Cugat, excepció feta de les autopistes i túnels de peatge i la línia dels F G C , insuficient per la q u a n t i t a t d e v i a t g e r s p r e v i s t a al T G V i mal connectada amb les estacions de Sants i la Sagrera, no gaudeix precisament d'una situació privilegiada q u a n t a "accessibilitat". N o m é s cal mirar l'absència de c o n n e x i ó amb la xarxa de R E N F E i l'estat i el grau de saturació d e la xarxa de carreteres lliures de peatge q u e ens connecta a m b C e r d a n y o l a , R u b í , Terrassa, Sabadell, Molins o Barcelona. Així d o n c s , la primera conclusió és q u e , amb criteris estrictament funcionals, la q u e podríem anomenar Estació Central del TGV, hauria d'estar a Barcelona, tant al centre com sigui possible i al millor c o n n e c t a d a p o s s i b l e a m b la resta de la xarxa ferroviària i el transport públic en general. T a m b é p o d e m concloure q u e a c t u a l m e n t el Vallès no compleix ni de bon tros aquestes condicions d'accessibilitat i d'intermodalitat.

p o r x o

Militants i simpatitzants FONTCl BERTA

? »

ú'

* = ^

o sóc socialista ni tampoc sóc simpatitzant del partit socialista. I, a més. em sento decebut per l'etapa governamental socialista i la sensació d'escissió que estan donant en aquests moments els seus màxims dirigents, Gonzàlez, Almúnia, Borrell i Maragall entre altres. Per tant, em sento molc lluny del partit socialista actual. N o m é s conec de vista a Joan Gaya i ni de vista a Jordi Mcnéndez, els dos precandidats a l'acaldia de la nostra ciutat. Per això penso que puc opinar sobre aquesta sorprenent notícia que vaig llegir a Els 4 Cantons el passat 4 d'octubre: "Ningú guanya les primàries", deia el titular, i l'article explicava q u e per a aquestes primàries s'havien fet tres urnes diferents, una per a militants, una altra per a simpatitzants, i una tercera de simpatitzants no inscrits de caràcter consultiu. En principi em sembla bé aquesta distinció, malgrat que no deixa de ser un embolic conceptual i cal definir abans de vo-

tar quin és el pes específic dels vots de cada urna, és a dir, quina importància tenen els vots de cada urna. Finalment, sembla que no s'han posat d'acord sobre els resultats i sobre qui ha estat el guanyador d'aquestes primàries perquè existeix un desacord sobre si s'han de sumar els vots dels militants amb els dels simpatitzants. Serà finalment el Consell Nacional del partit qui ho decidirà. Des de fora i amb la imparcialitat que em dóna tot el que he exposat, confesso que no entenc res. D'entrada, jo creia que quan es feia una consulta com aquesta existien unes regles prou clares perquè després no hi haguessin diferents interpretacions dels resultats. Reglamentat o no, i per pura lògica, per a mi només són vots vàlids els dels militants. Els altres vots només poden considerar-se com a consultius, i res més. Imaginem-nos que això passés en unes eleccions del Barca. Què diríem si poguéssim votar també els simpatitzants i després

se sumessin els seus vots amb els dels socis? D'altra banda, queda molt clar el que és un soci o militant però no veig tan clar el que és un simpatitzant. Quina podria ser la seva definició per justificar que el seu vot valgui igual que el d'un soci o d'un militant? Com es pot demostrar que un és simpatitzant del Barca i no un seguidor del Reial Madrid emmascarat, a qui no l ' i n t e r e s s a un determinat president? Imaginem-nos que això passa a les eleccions d'un país. També podrien votar com a simpatitzants el ciutadans d'un altre país, potser enemic? Es crearà a partir d'ara un carnet de simpatitzant del partit socialista? Existeix la figura del simpatitzant per escollir enllaços sindicals en una empresa o per als Oscar de Hollywood? Si fins ara ja era força escèptic sobre els polítics, confesso que cada vegada estic entrant en hores molt més baixes. Fa temps que no llegeixo Kafka, però penso que no tindré més remei que repassar-lo per posar-me al dia.

12 Opinió

EÜ^CANTONS Divendres, 27 de novembrt de 1998

Cartes

d'un

santcugatenc

des

L ' e s p i t ! I e r a

Roma (II): la ciutat imperial

Deute

IOSEP M. IAUMA ÀLVAR MASLLORENS

a primera cosa que em sorprèn de les ruïnes de la Roma clàssica és que molts d'aquells monuments gegantins eren fets de totxo. Amb recobriment de pedra, això sí; però de totxo. Avui, malgrat el seu volum mastodòntic, apareixen quasi del tot caiguts, humiliats. I ina "ciutat eterna"? Més aviat una ciutat que degué semblar indestructible i que ha quedat reduïda a un record. Se'n podria fer una faula moralitzant. Per exemple: què en quedarà, de Nova York? Cada visitant es deu fer les seves pròpies cabòries sobre com devien viure aquella gent; com va ser possible tanta força per a una sola ciutat. Es tractà d'una combinació d'intel·ligència, mètode i brutalitat? Potser sí. M'agrada especialment un exemple d'intel·ligència: el Panteó. La seva gran cúpula va ser construïda d'una sola peça, com ho fan amb el formigó encofrat a l'arquitectura d'avui. I al seu bell mig, un

enorme forat, no sé si volent significar que per damunt de "tots els déus" hi ha un buit, un misteri. El fet és que per aquell forat obert la pluja gairebé no hi entra. (N'hi entra una mica, és clar, i era recollida dins la que és ara la Boca delia Verità, on els turistes posem la mà sense por que ens la mossegui). Però no hi entra perquè l'aire calent de l'edifici (quan plou, la temperatura puja) surt, empenyent amunt, com per una xemeneia, i barra cl pas a la pluja. Genial, no? Tots els déus, però, no van poder resistir ni l'embranzida que els venia de dins estant -el cristianisme-, ni la dels bàrbars que ells havien romanitzat. L'exemple més il·lustratiu d'aquest enfrontament el trobo en una capella de la religió mitraica, ara soterrada sota dues basíliques. Era la capella d'una gran casa patrícia: una petita sala allargada amb bancs encarats a banda i banda, per als escollits que haguessin superat les difícils proves

d'accés. L'escultura de Mitra lluitant contra un brau representava la idea maniquea del bé contra el mal. D'altres elements presents a l'escultura són una antorxa alta -el diaenfrentada a una de baixa -la nit-; un gos contraposat a una serp... Del mal, un cop derrotat, en sortirà la humanitat nova. Al sostre de la capella, uns forats deixaven veure les constel·lacions propícies. És a dir: una religió feta de mites ancestrals, prctesament savis, que la Roma rica i culta va adoptar ifinsi tot exportar per intentar parar els peus al cristianisme. Però no serví de res davant l'empenta igualitària d'aquest l'esclau hi era considerat com un germà, la dona (que, a Roma, no tenia més nom que el del pare o el marit) era posada al mateix nivell que l'home. Aquest missatge s'estengué tan ràpidament que acabà forçant l'imperi a cristianitzar-se. D'aquí les enormes basíliques encara en actiu, construïdes just abans de l'esfondrada de la ciutat. Algú

comenta que els romans no van poder defensar-se de la invasió bàrbara, de tan cansats com devien estar de construir-les. Potser sí. Visito la més petita de les catacumbes i em resulta impressionant Però, alhora, la veig tan ben dissenyada, formant un conjunt tan organitzat, que em fa l'efecte que devia ser l'obra d'alguna constructora fent el seu negoci amb la bona fe d'aquella gent, més que no pas el resultat d'un gest espontani col·lectiu. Per a mi constitueix un contrast significatiu amb un altre local subterrani que també visito: l'Auditori que el ric Mecenes, protector dels artistes, es féu construir sota el jardí com a lloc de plaer; fresc a l'estiu, decorat amb fonts, jocs d'aigües i pintures murals; era destinat a concerts, lectures, banquets i orgies. Avui no en queda pràcticament res. En aquests dos monuments petits m'hi sembla veure les dues Romes enfrontades simbòlicament.

s o t e r r a n i

Sant Cugat continua buscant museu ÍOSEP CANALS

n aquests mesos de finals de mil·lenni, el Sant Cugat de quasi 52.000 habitants carregat d'història i cultura continua buscant el seu primer museu, ja que la Casa Aymat es converteix en taller tèxtil, no en el Museu de l'Escola Catalana del Tapís. La ciutat creix a gran velocitat cap a les 80 o 100.000 ànimes, això ho diran els anys, no pas l'últim alcalde del segle, el sr. Joan Aymerich, primer aprenent de dita escola del tapís, que potser, com s'està posant de manifest en el primer Congrés de la Ciutat, pot ignorar els fils que avui es mouen pel que fa al món dels museus, tant a la nostra terra com a la resta d'Europa, i que aquest sigui un dels motius per no tenir avui cap centre muscístic a la ciutat. Encara que sembla que ara l'Ajuntament és més receptiu.i sensible a l'Escola Catalana del Tapís,

pmBBjwrla

actitud que celebrem, ja que es corregeix una postura que ha durat tot un segle per part de l'administració local i que va ser negativa en moltes ocasions, entre elles els ajuts sol·licitats en el seu dia per Aymat o Samaranch, per tal d'evitar el tancament de l'empresa familiar que tanta riquesa artística donava al país. Aquests dies s'ha aprovat de manera oficial la creació del primer Centre d'Art Plàstic que és la Fundació Grau-Garriga, malgrat no haver-hi el consens polític ni social genera], cosa que crea importants interrogants per al seu futur, en l'àmbit polític i en el dels qui estem posats en el món de l'art. Però val més tard que mai, i avui la Casa Aymat de nou comença a viure i encara que només sigui amb els vots de dos partits, això és molt positiu per a Sant Cugat, ja que és inconcebible que una ciutat del ni-

vell social i cultural com la nostra no tingui un centre dedicat a l'art amb projecció internacional. Avui divendres i demà dissabte es debatrà amb més profunditat que mai, promogut per la Fundació Sant Cugat, cl segon gran projecte de tota l'etapa de Joan Aymerich com a alcalde d'aquesta ciutat, pel que fa al tema de l'art. Tothom que s'ha manifestat en contra d'aquest projecte, ho ha fet al·legant que s'estan utilitzant diners públics per a un projecte parcialment decidit, sense que hagi hagut de manera prèvia cap estudi cultural i d'usos, ni amb els polítics, ni amb la societat implicada en el món de l'art i la cultura de la ciutat. El que es faci a l'edifici Aymat, sigui el que sigui, serà bo per a Sant Cugat si una àmplia majoria hi dóna suport, ja que és inconcebible que una escola tèxtil de recerca, un mu-

primeme^Sên^^S^SaMCâtTBS^â

seu o una fundació, se sustenti només amb diners públics i, per tant, caldrà un diàleg amb el món social. Amb l'edifici Aymat podem tenir polèmica per dies, i més en aquests moments de campanyes quasi preelectorals. Cal que la Casa Aymat compti també amb la implicació del món empresarial i cultural com passa a la Fundació Miró o al Macba. Sigui quina sigui la polèmica que generi la creació d'aquest centre, que dirigirà en Grau-Garriga, ben segur que aquest santcugatenc internacional no defraudarà la seva gent, i escoltarà les possibles millores a introduir en el projecte a fi que sigui molt nostre i també internacional, essent això el més important, ja que a Grau-Garriga l'avala una trajectòria artística molt brillant que enorgulleix una ciutat i un país en el nou mil·lenni que d'aquí a pocs mesos comença.

"La responsabilitat que no deu res a la meva llibertat és la meva responsabilitat envers la llibertat dels altres"; aquesta citació d'E. Lévinas {Humanisme de l'altre home), il·lustra prou bé, em penso, el sentiment alhora que la motivació intel·lectual que ens pot moure (mobilitzar) cap a la solidaritat. Reflexiva, analítica i, doncs, coherent i responsable. A voltes sembla que quan algun concepte "està de moda" i s'hi apunta un major nombre de gent, aquesta reflexió, anàlisi i motivacions últimes es dissolen, se'n perd el sentit profund i, al mateix temps, deixen de ser alliberadors; o mobilitzadors. Ara la plataforma d'ONG de Catalunya, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i altres entitats, ha llançat una campanya que, amb el nom genèric de " D e u t e extern, d e u t e etern?", proposen tot un seguit d'accions alhora que han editat una revista informativa. Informar, i crear opinió. Entre alguns altres temes, i manllevant el títol d'una obra cabdal per entendre els entrellats darrers d'aquest assumpte, es parla de l'efecte bumerang del deute extern dels països del Tercer Món. (El llibre a què em referia: El bumerang de la deuda, de Susan George). Probablement, aquesta campanya no podia haver estat més oportuna. I dissortadament, perquè allò que l'ha posat més d'actualitat és la catàstrofe per a milers de persones. Amb tot, potser els esforços d'aquesta gent que han promogut la campanya es veuran recompensats en el sentit que trobaran un camp més ben adobat per fer fructificar aquestes idees i, sobretot, les accions que proposen. De moment, aquest diumenge, d ' l i a 18h, ens convoquen a tots a la Festa pel Desenvolupament, a la plaça Universitat de Barcelona. En continuarem parlant.

CREUS QUE SI J O HO SABÉS ESTARIA ARA AQUf ...| / M B TU?

T ü QUI CREUS QUE POT BENEFICIAR - SE ,..COffl A míNim SERIA SOCI D' UN LOBBY QUE L' ESTACIÓ PE L'dVE immOBILIARI ...O FINS I TOT POLfTIC II s' INSTALU A SANT CUGAT ? ...miLIÓ I MIG PE VIATGERS A L' ANY, ENTRANT I SORTINT PEL MUNICIPI, POTSER PE BOIGOS ... TU SAPS PER QUE HI HA TANT INTERÈS EN Qúi SIGUI A SANT CUGAT PRECISAMENT ? iQlWTil

Opinió 13

Í L S 4 C A N I W B Dwendres,27 de novembre de 1998

g r a n s

t r e t s

Agustí Gutiérrez El treball responsable B dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'Agustí Gutiérrez, un dels comerciants amb més solera de la nostra ciutat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat. •/• iaJíf

wdk

t+*VÍI)IÏM

SA.

**,6

tf»i

*At*UKt*X.

j&£^d.lé**?

n caràcter regular, ordenat, metòdic, ferm en les seves conviccions, bastant tradicional, cortès, amb una manera de ser lligada a l'organització i als hàbits quotidians, són globalment aspectes característics del senyor Agustí Gutiérrez. I n t e l · l e c t u a l m e n t és una persona molt estructurada a qui li agrada preveure amb antelació i controlar en la mesura del que sigui possible tot allò que està al seu abast, i fins i tot, si pot, algunes coses més... En l'àmbit laboral, Gutiérrez és un home que s'involucra en el seu treball, el qual, segurament, deu omplir bona part de la seva vida. Respon-

R e t r a t M

d e l

C e n t r e

usa del fado, elegant i delicada, va néixer a Porto. Filla de pare portuguès i mare catalana. Va publicar el seu primer disc l'any 1991, Mísia, al qual van seguir Fado i Tanto menos, íanto mas. En tots ells deixa plenament de manifest la seva concepció renovadora del gènere. El seu darrer treball discogràfic ha estat Garras dos sentidos.

* \ mportant en les seves cançons són les lletres, perquè la seva aposta passa per la reivindicació del fado com a suport per a la lírica. Agustina BessaLuís, Lídia Jorge, el recentment premiat amb el Nobel, José Saramago, Fernando Pessoa i Iàri Clàudio són alguns dels autors que han escrit els fados inclosos en el seu quart àlbum. O autoanomena Mísia perquè li fascinen algunes dones de principi de segle pels seus arriscats projectes de vida. El nom de la musa catalana dels anys vint, Mísia Sert, li va agradar i el va adoptar. L a seva mare, catalana, va ser ballarina de dansa clàssica espanyola, i la seva àvia actriu de vodevil al Paral·lel de Barcelona. J

mmensitat adàntica, calor mediterrània, nostàlgia i ombres diuen que són els seus poders. De posat sofisticat i misteriós, en els seus concerts sol interpretar, en els bisos, La gavina, de Marina Rossell.

nomenada la "nova veu del fado", ha venut del seu últim treball discogràfic, Garras dos sentidos, més de cent mil còpies.

sable, treballador incansable, demostra en l'àmbit quotidià una resistència i capacitat elevada per vèncer la frustració. Pel que fa al seu comportament, podem dir que és estricte. i això li genera certa tensió i insatisfacció interna que el du a implicar-se més en allò que realitza. Encara que molt educat i correcte, en una relació més continuada amb tota probabilitat les persones immediates "patiran" el seu geni. A m b la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3a-080)1 Barcelona W. 934510439* - Fax93451 7396

C u l t u r a l

I 1 '•n

EISÍCUNTWS

Entorn Divendres, 11de novembre de 1998

R e s i d u s

Les Planes denuncia nous abocaments LAjuntament ho nega presentant el paquet de mesures adoptat el darrer any La confluència dels carrers Maria Antònia i de La Font, a les Planes, torna a ser, després d'un any, font de polèmica arran dels abocaments de runa que, segons els veïns, continuen efectuant s'hi. El Conseller Comarcal d'Els Verds, Feliu Madaula, acaba de presentar una demanda a la Fiscalia de Medi Ambient perquè intercedeixi en l'afer. Per la seva banda, l'àrea de serveis urbans de l'Ajuntament ha negat les acusacions veïnals presentant tot el paquet de mesures que en el darrer any ha emprès per resoldre aquesta situació.

Ai K\ ( IOSIA

- Sant Cugat Els veïns estan nerviosos. 1- a un any van denunciar, a tra\és del partit d'Els Verds, que l'Ajuntament t'eia abocaments de runa a la zona coneguda com "el desert" i que aquests, a banda del greuge estètic que causaven al barri, eren font d'al·lèrgies i molèsties respiratòries de tota mena. La queixa va ser duta a la Junta de Residus i a la Junta de Sanejament, malgrat que el tinent d'alcalde de serveis urbans, Joan Rcc a s e n s , va e x p l i c a r q u e els abocaments eren part dels treballs previs de restauració de la zona. "Estem abocant runa per anivellar el sòl i després construir-

hi una placa", va dir Recasens en aquella ocasió. El calendari ha avançat tot un any, i els veïns han reprès les seves queixes, a través del mateix Feliu Madaula. En un document presentat davant la Fiscalia de Medi Ambient, Madaula denuncia que "es continuen efectuant abocaments incontrolats" per part de l'ajuntament i que aquest "no accedeix" a fer anàlisis de la qualitat de l'aire ni estudis epidemiologies per esbrinar si existeix una relació entre els abocaments i les malalties respiratòries que pateixen alguns veïns. La resposta de l'Ajuntament ha estat tan definitiva com ara fa un any. El tinent d'alcalde de seneis urbans, Joan Recasens, s'ha mos-

V.ajuntament assegura que l'abocament de runa, que ja nu es ja, era pari dels treballs previs per restaurar la zona. F: F.4C

trat "sorprès que hi hagi una denúncia d'aquest tipus" i ha posat damunt la taula totes les mesures que s'han adoptat des que va haver-hi la primera queixa: "podem garantir que no s'ha fet cap altre abocament i, a més, en aquest temps hem netejat tota la runa que hi havia en un camí i hem sol·licitat a la Diputació de Bar-

celona un medidor de la qualitat de l'aire". El tinent d'alcalde de descentralització, Xavier Cortés, ha ratificat un cop més l'existència d'un projecte per restaurar la zona en qüestió: "El que abans era un barranc, ara s'ha transformat en una plaça, tal com van demanar els veïns a través dels consells de districte". "Ara-continua

Cortés- només falta acabar-la d'adequar amb bancs i altres accessoris que s'instal·laran en breu, després que s'hagin restablert els Consells veïnals". Des d'Els Verds, però, Madaula insisteix en què no se'ls ha presentat cap projecte formal d'aquesta restauració i han decidit tirar la denúncia endavant.

T r à n s i t Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte:

62-2500027078 Amnistia Internacional Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

70-0200417948

Justícia i Pau Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte:

91-2500001851 Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701 Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

09-0200046502

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:

57-0200662441 Inter món Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: B1-0900111128

Col.

labora-hi!

Les obres de pavimentació d'Alfons Sala obliguen a tallar el trànsit unes hores A.C. L'avinguda Alfons Sala q u e darà tallada al trànsit d u r a n t unes hores aquest cap de setmana a causa de les obres de pavimentació de la calçada q u e es realitzaran aquests dies. La franja horària afectada anirà des de les set del vespre de demà dissabte fins a les vuit del vespre de diumenge, període durant el qual s'impedirà el pas dels vehicles tant per la plaça Lluís Millet com pel tram de l ' a v i n g u d a Alfons Sala q u e c o m p r è n d e s d e la m a t e i x a plaça fins al carrer Martorell. L'Arca d'urbanisme adverteix als conductors que tinguin estacionats els seus vehicles a la zona afectada per les obres que

hauran d e retirar-los abans de dissabte a la tarda. La mesura és igualment vàlida per als veïns que tinguin estacionats els cotxes en pàrquings de la mateixa àrea. Com a itineraris alternatius al tram tallat d'Alfons Sala, l'ajuntament ha recomanat que se circuli pel Pla del Vinyet per dirigir-se a Mira-sol, i seguint els carrers Martorell, Valldoreix i Villa per anar cap a la zona del golf. Els vehicles que vulguin accedir a la plaça de Lluís Millet, podran fer-ho per darrere de l'estació dels F G C , a través del carrer Andana. L'aturada del trànsit es farà efectiva per tal de renovar el paviment del carrer i fer-hi la corresponent senyalització horitzontal.

Fes-te escoltar al

Conse

vols

una

escola

alumnes

Una

escola

on,

més,

tots

vols

una

escola

Participa

desembre.

Ara

podrem

fer

Perquè

tots

Fes-te Convocatòria

Ara és demà

Escolar

els

ies

pares

així,

l'escola hem

mestres

tinguin

puguin

moment

seva

escola.

Escolar

fer-ho.

fer

Consell

volem.

d'eleccions

ganes

més

junts.

d'aprendre opinió

...

escoltar.

que

escoltar

treballin

més

donar

fes-te

eleccions és

Perquè

Consell

Escolar

mes

només

de així

Escolar. (desembre'98)

f| Generalitat HU de Catalunya

HS4C4IVIO>B

Societat

Divendres, 21 de novembre de

S e g u r e t a t

1998

c i u t a d a n a

La inseguretat d'uns ciutadans Una ganivetada a un home reuneix 250florestans amb les forces de seguretat La gènesi de la trobada va ser que un veí va rebre una ganivetada divendres passat i els familiars van voler fer una reunió per parlar de la inseguretat que senten els florestans. El resultat, uns 250 veïns aplegats a la UREF per fer sentir les seves queixes als responsables de seguretat ciutadana i intentar trobar una solució conjunta. El resultat, el compromís tant del regidor de Seguretat Ciutadana com del cap de la policia local i del comissari per trobar una solució immediata i l'escepticisme dels veïns davant d'aquesta actitud.

l()l.\\l>\ PWIIKS - La Floresta Diumenge passar la policia local \a rebre una trucada alertant que s'havia apunyalat un jo\ c a la Floresta. I 'agressiu es va produir quan l'home anava pel carrer i una persona -"un inadaptat que ta temps que és aquí, que té diferents antecedents i és agressiu davant de qualsevol estímul", segons el comissari de la Policia Nacional- va començar a cridar-lo i a acusar-lo; en demanar-li l'home que el deixés tranquil, li va clavar un ganivet al costat esquerre. Segons el cap de la policia local, no sembla que hi hagi mòbil aparent de l'agressió. L'home, de .16 anys, va ser traslladat a l'Hospital de la Vall d'Hebron i evoluciona favorablement; per la seva banda, el presumpte

agressor -A.G.N.. de 40 anys- va ser detingut el mateix dia, dues hores i mitja després, i actualment està en presó preventiva per homicidi en grau de temptativa. Aquest incident ha mobilitzat molts florestans preocupats per la inseguretat ciutadana. 1 per això 250 veïns van reunir-se dimecres a la l RhT amb Knric Renau, regidor de Seguretat Ciutadana, Moisès Simón, cap de la policia local, i Avelino Maestre, comissari de la Policia Nacional a la ciutat. Els veïns van expressar un cop més les seves queixes pel que consideren poca actuació policia! davant el tràfic de droga, les amenaces i agressions que es produeixen al districte i per la poca eficàcia de la policia de barri, Lnes queixes a les quals els responsables de seguretat van respondre demanant més col·laboració ciutadana: "Si

/.// l'REF za ser el punt de ti atiada de veïns i autoritats dimecres passat. l'O TO: XA VI l.ARR no hi ha denúncies, no podem actuar ni saber-ho tot", va manifestar Avelino Maestre, qui es va comprometre a actuar si els ciutadans l'informen de les zones conflictives. I va reconèixer que en molts casos no poden actuar perquè topen amb la legalitat que no els permet, per exemple, entrar en escoles o a l'antic Casino, una

font de problemes encara no resolts. Sobre el cas del Casino -un local propietat de l'Ajuntament que està abandonat, en ruïnes i habitat per persones conflictives-, Renau va assegurar que no coneixia tots els aspectes d'aquest complex tema, però es va comprometre a buscar una solució immediata per

OSA.

poder-lo tapiar. Kls veïns, però, no van quedar massa satisfets amb les paraules de bona voluntat, perquè no és el primer cop que el consistori els promet solucions. I. de moment, continua tot igual. A més, Renau també es va comprometre a millorar el servei de policia de barri i a entrar a fons en les zones que ho requereixin.

S u c c e s s o s

"lexid-ooptica Sant Jordi, 30 • 93 589 44 95 08190 Saní Cugat del Vallès

La Policia ha detingut dos dels autors del tiroteig al bar Snipper's S'ha iniciat una exposició dejoies robades a tot Catalunya i. p.

C£NM D'ESÏÏJWS MUSICALS I HUMANS

Ensenyament, solfeig, piano; violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

- Sant Cugat -

El passat dia 20, agents de la comissaria de Sant Cugat i de Sabadell, ajudats per components de les GOES, van detenir a dos dels quatre presumptes autors del tiroteig que es va produir el passat 9 d'octubre al bar Snipper's del carrer Enric Granados i que va causar ferid e s g r e u s a u n h o m e d e 39 anys, Antonio Sanchez Ferrer. Els detinguts són Eulogio M.P., de 29 anys, i Bonifacio G.R., de 22, tots dos veïns de Barberà del Vallès, com també ho era el ferit, i amb nombrosos antecedents per delictes con-

tra la propietat i el tràfic d'estupefaents. Pels volts de les tres de la tarda del passat 9 d'octubre, els veïns del número 7 del carrer Enric Granados van sentir quatre trets que es van produir dintre del bar Snipper's. Els autors dels trets van escapar, però gràcies als testimonis presencials la policia ha pogut identificar-los. Mentre els dos detinguts han passat a disposició de l'autoritat judicial, la Policia Nacional de Sant Cugat continua investigant per trobar els altres implicats en els fets. Segons el comissari A v e l i n o M a e s t r e , sembla que el mòbil dels fets

va ser una venjança. D'altra banda, Maestre informa q u e s'ha inaugurat una exposició de joies procedents de robatoris de tot Catalunya que. principalment, s~"han produït durant els darrers cinc anys. Per aquest motiu, totes aquelles persones que hagin estat víctim e s d'un robatori durant aquest període poden visitar-la concertant prèviament el dia i l'hora al número gratuït 900 150 000. L'exposició s'ha instal·lat als baixos de la Prefectura Superior de Policia, a la Via Laietana, número 43, de Barcelona, i estarà oberta durant un mínim d'un any. Després, el que no es reculli es fondrà.

ELS /CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998

RESTAURANT CAN EDO

Si a CAN EDO anem, bons calçots hi menjarem Lope de Vega, 5 • Tel. 93 580 66 60 • Fax 93 692 24 24 • Beliaterra

ES TEMPS DE MENJAR PAÍ t^nTi Ja hem

ENTROITO

començat la temporada dels calçots

BRASERIA Especialidad en: Temerà Gallega Temerà de Àvila Plana de l'Hospital,7

Reservas: Tel. 93 674 58 60

08190-Sant Cugat del Vallès -» "Z

Mtu

« * • ^ •v

estiuración f de m u e b l e s Compra - venta de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros 3 ont iafloresta Estación del Diari La Floresta % % I Miguel c/Margarit.6 | Tel. 93 590 61 22 TORRE jLa Floresta i* \

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 21 de novembre 1998

S a n i t a t

El Centre d'Atenció Primària té censats 1 . 2 0 0 diabètics Alguns santcugatencs seran voluntaris a la Marató de TV3 i. p. - Sant Cugat -

Dels 1.200 diabètics que té censats el CAP de Sant Cugat, una seixantena -un 5%- tenen menys de 30 anys; es tracta d'una proporció inferior a la mitjana de Catalunya, on es comptabilitza entre un 10 i un 15% dels malalts com a diabètics infantils. D'entre aquestes persones, algunes d'elles formen part de l'Associació de Diabètics de Catalunya, que participarà en la Marató de TV3 del proper 20 de desembre -dedicada a aquesta malaltia. Entre ells, hi haurà alguns santcugatencs, com la

Montserrat Soley, la Neus Romeu i el Carlos Blanco. Tots tres han assistit al curset que se'ls ha impartit per saber què hauran de fer, com i quan. Concretament, la Montserrat estarà a protocol de quatre a vuit de la tarda, "això vol dir acompanyar i explicar a vips i persones famoses el que han de fer, és a dir, si estan al telèfon, explicar-los com han d'omplir la butlleta... perquè els vips no van a cursets". Per la seva banda, la Neus i el Carlos atendran el telèfon entre les nou del vespre i dos quarts d'una de la nit, a darrera hora, doncs. Tot i la seva participació com

a voluntària, la Neus és força escèptica quant als resultats econòmics que es puguin treure d'aquesta Marató perquè considera que aquests darrers mesos s'han produït catàstrofes molt grans que ja han fet mobilitzar la gent; per aquest motiu, considera que el principal objectiu és "que es donin informacions senzilles i concretes i així la gent veurà que ser diabètic és més que tenir una mica de sucre". I és que es mostra convençuda que la diabetis és la gran desconeguda. Una desconeguda que no té cura i afecta unes 300.000 persones a Catalunya i que requereix un important esforç

090 persones de OiAbetis. són nens. Aquesta nina és la imatge de la Marató del proper 20 de desembre. E: CEDIDA d'investigació. En aquest sen- ment el més interessant és l'atit, Ignacio Conget, e n d o - venç en el tractament, ja que crinòleg de l'Hospital Clínic, l'any vinent podria haver-hi ha estat aquesta setmana a dos nous fàrmacs, i a més s'exSant Cugat per explicar qui- perimenta en noves formes nes són les principals novetats, d'inhalació d'insulina a través tant en el diagnòstic com en de l'administració intranasal o el tractament. Conget comen- la inhalació. De moment, però, ta que per als pacients segura- encara cal investigar molt.

C a s t e l l e r s

£ d

La colla santeugatenca tanca amb

u c a c i o

La Coordinadora d'AMPA demana un compromís per èxit la temporada castellera crear el quart institut / . M. Tanco és ratificat com a nou president del grup ALÍCIA D. Bnj

Kls castellers de Sant Cugat van tancar amb èxit la temporada castellera d'enguany en descarregar tots els castells de set que van lluir diumenge al matí a la llotgeta del Monestir. Malgrat les inclemències del temps, centenars de persones van voler acomiadar la colla local en la tercera diada castellera que va tenir com a convidats els castellers de Figueres i els de Sants. D'altra banda, dissabte a la tarda es va celebrar l'assemblea ordinària de tardor, en la qual els castellers de Sant Cugat van escollir els diferents càrrecs de la colla local, a més de definir els objectius per a l'any vinent i aprovar els 4.300.000 pessetes de pressupost per al 1999. Josep Maria Tanco va ser ratificat com a president dels castellers, després d'ocupar el lloc provisionalment L'antic cap de colla, Josep Mana Barberà, va ser escollit com a vicepresident, i Ignasi Escamilla i Marc Maimó com a nous caps de la colla santeugatenca. Després de valorar molt positivament la temporada castellera que es clou, Tanco va explicar que els dos objectius fixats per al proper any són continuar consolidant la colla com a grup humà, i intentar consolidar la gamma dels castells de set. A l'assemblea també es van aprovar els equips de treball que coordinaran els grups de fotografia i imatges, premsa, butlletí, sanitat i el de relacions exteriors amb altres colles.

i.p.

serola per portar-hi els alumnes que hi ha a l'actual centre, on s'ubicaria provisionalment el El nou president de la Coor- nou institut el curs 2000-2001; dinadora d'Associacions de Ma- en segon lloc, cal que es rehares i Pares de Sant Cugat, Àngel biliti el Pla Farreres i que els de Vicente, ha manifestat la in- alumnes passin al nou edifici tenció de demanar a la Genera- del Pla del Vinyet. I tot això conlitat un compromís en ferm que jugat amb la creació de dues nogaranteixi la construcció del ves línies de P-3 el curs vinent quart institut. De Vicente ha fet a l'actual edifici de l'Escola Collaquestes declaracions en el seu serola. Tot plegat comporta un primer acte com a president de moviment de persones i obres la Coordinadora, acompanyat, que els responsables de la Coentre altres representans de la ordinadora van qualificar de joc comunitat educativa, de Ramon de cartes. Palacio, president sortint de la Amb tot, pares i mares han maCoordinadora. nifestat la inDe Vicente i PaL'Arnau Cadell ha tenció de seEls de Sant Cugat van fer una actuació esplèndida. E: OSCAR BENITO lacio han explicat guir de prop el que el passat occomençat una procés i exigir tubre el delegat que el quart d'Ensenyament • h» mal sort que per ; d cinc de set, va.tttttr campanya de institut funcioal Vallès Occicastellets út Sant Cugtt *M Íj0^a«uaaóq**em«afl** . ni el curs 2001dental, Ramon recollida de signatures 2002, una proúm, perfi,en segpattmejf raiab un vaoo d* cinc, Farré, va fer una t & i» tercera sett&m posta a la qual i <f»e!* cel·la dora*'* proposta a la cotambé dóna missió Permasuport el PSC, nent del Consell Escolar Muni- qui hi afegeix la necessitat que D-P'Ks'í" W*'"/'' cipal per a la creació del quart el 1999 es doti d'un crèdit de institut, que estaria acabat el 100 milions de pessetes, per curs 2002-2003, però que "no avançar un any la proposta de es va voler comprometre". I és la Generalitat. I per fer més ^^«MRt4BscaasQpr<j «6$$ que els terminis d'obres d'a- pressió el tema es durà al proper questa proposta són molt ajus- ple. I també els centres han co«Uíacoga iv*eau#p tats, ja que el nou institut s'ha mençat a mobilitzar-se, de ma«amai'assigna&tti d'ubicar definitivament a l'edi- nera que a l'Arnau Cadell s'ha fici de l'Escola Pla Farreres. iniciat una recollida de signatuPerò fins que no s'arribi en res, que s'estendrà als altres cenÀt&M «f&b tedi *!#*«« **$ aquest punt, el curs 2002-2003 tres, paral·lela a una campanya segons Farré, calen un seguit de informativa als pares i mares que passos: en primer lloc, construir també es du a terme al Pla Fael nou edifici de l'Escola Coll- rreres.

m>t

Els millors casmk* a Sant Cugat

Societat

ElS4CAlVrOI>B Divendres, 27 de novembre 1998

R e l i g i ó

^:^'"r":yí..::i:-S?nS--'^-S:

WfT' ' '

La Parròquia destina més de 2 2 milions a obres socials el 1 9 9 7 I.P. - S a r t Cugat -

Els fidels han contribuït a les aportacions de l'església i a Càritas Diocesana. F0T0:XAV1

Demandes

LARROSA

ciutadanes

La c a m p a n y a d e Vaigua j a té 2 0 0 adherits a l a ciutat El59% del consum està en mans d'un 10% de la població IOLANDA PÀMIES

Ja fa vuit anys que dura però a Sant Cugat és una reivindicació que s'està globalitzant tot just des de fa uns mesos. La campanya per demanar un preu i un ús equilibrats de l'aigua, instigada per l'Associació de Veïns de la plaça d'en Coll, Monestir i Sant Francesc, ja té un centenar d'adherits. Xifres com la que va donar el president de Sorea en el Congrés de la Ciutat són prou indicatives: un 10% de santcugatencs consumeix un 59% del'aigua a la ciutat. Xavier Laborda és membre de l'Associació de Veïns i una de les persones que està al capdavant de la campanya. Laborda va ser un dels que diumenge passat va anar a la manifestació de Barcelona, una de les més multitudinàries que s'han fet sobre aquest tema, segons explica; i comenta que la campanya continua oberta i que de moment estan satisfets del resultat "perquè moltes persones no s'hi adhereixen per por que els tallin l'aigua,

però no passa res perquè paguem igual a la companyia d'aigües". I ho diu algú que participa en aquesta mobilització ciutadana des de fa dos anys. Els dos-cents adherits que hi ha de moment en aquesta campanya; al rebut del mes de gener tan sols pagaran la quota de servei, els blocs de l'aigua, el 7% d'iva i el comptador, segons ex-

Els veïns demanen pagar menys impostos i un consum equilibrat plica Laborda, qui afegeix que la resta -és a dir el que no es paga- representa més o menys un 40% i que el 50% del total que es paga són impostos. Segons Laborda, el deute que es deixa de pagar "quantitativament és poca cosa, però el que importa és l'enrenou popular". Un enrenou gràcies al qual ja s'han

IOGA Últimes

aconseguit algunes fites, com un petit descompte per a les famílies nombroses o un principi d'acord per rebaixar l'iva fins al 4%, ja que l'aigua es considera un bé escàs bàsic. Mentre s'espera que surti una llei de l'aigua consensuada, Laborda comenta que entre les seves reivindicacions hi ha el fet que un concepte gravi un impost, ja que fins ara se'n paguen set per l'aigua. En aquest sentit, explica que per dur l'aigua es graven tres impostos, un de la Generalitat per dur l'aigua del pantà a la depuradora, un altre de l'Àrea Metropolitana per portar-la fins a la ciutat, i el darrer de la companyia d'aigües per dur-la fins a casa. A més, es demana que els impostos siguin progressius i no lineals, com fins ara; això significa que de moment és paga el mateix impost per consumir lm3 que 15m3 i demanen que s'establexi un preu a partir dels 10m3, que es considera el consum raonable. D'aquesta manera, es pretén que també s'inciti la població a controlar l'ús de l'aigua i a fer-ne un consum raonable.

Els santcugatencs aporten més a les col·lectes extraodinàries de la Parròquia que a les ordinàries, segons explica Mossèn Blai, qui remarca que l'any 1997 es van donar 22,6 milions de pessetes per obra assistencial i a tercers, una xifra que representa un 43,5% del total d'ingressos obtinguts, fonamentalment, amb col·lectes i subscripcions. Un total que va sumar 52,2 milions de pessetes l'any 1997. Comparativament, Mossèn Blai qualifica aquesta xifra de força elevada i manifesta que "aquí el nivell de vida és més elevat i la gent dóna més". Ara bé, remarca que "hi ha molta més solidaritat quan es tracta d'ajudes a fora que quan s'han de fer aquí", segurament perquè "hi ha una sensibilitat molt gran sobre qüestions llunyanes i, en canvi; hi ha molt poca informació sobre les necessitats properes". I hi afegeix que ell no s'havia trobat abans amb una diferència tan gran entre els diners que es donen per causes alienes i les properes. "Si aquest 43% fos un 30%, ja s'aproparia més al que jo he conegut en altres parròquies", assegura. El 56,5% restant d'aquests 52 milions es reparteixen de la següent manera: un 23,5% és per a reparacions i obres noves, que inclou des de la il·luminació de l'església, la megafonia i la recuperació de l'altar major que es va fer l'any passat, fins al repàs anual de la teulada, i la solució als problemes dels degoters i de la gran quantitat de coloms que hi havia, entre altres; un 20,5% es destina al manteniment, és a dir, a pagar gas, electricitat, impostos, el personal de neteja, etc.

I finalment, el 12,5% restant és per a accions pastorals, que inclou la catequesi, els joves, l'esplai, les reunions... En relació

Les dades Els diners pscoüits cl 1997 ea col·lecta i ^scópcbns es van distribuir csaxc els • Comunicació de béns 43,5% fett:

- AkBea«;«Èst-24% noves • Maflttsitia&sat ísabmiaètmment» i jw&o&at) - 28% • Accbrtó pasmét -12,5% amb aquestes despeses, mossèn Blai remarca que el 1997 no es van rebre ajudes oficials i, per tant, tot es va pagar amb els diners de les persones que van a missa i fan aportacions a les col·lectes. I al final de l'exercici anual, no van quedar deutes, tot i que mossèn Blai comenta que probablement enguany sí que n'hi haurà, perquè s'han de fer inversions en la reparació de la sagristia i per al Sant Crist de Llaceres. D'altra banda, a aquestes dades cal sumar-hi l'aportació del bisbat, que el 97 es va limitar al pagament del sou del capellà (unes cent mil pessetes), del qual un 75% el finança el bisbat i el 25% restant l'aporta l'Estat. I a més, l'any 97 hi va haver una aportació a part per finançar la reparació de l'orgue.

DIBUIX I PINTURA Professor:

Adolf

places

Es tracta d'una activitat física i mental per a totes les edats. Treballa el cos respectuosament, ajudant a la persona a compendre les seves limitacions. Treballa i millora la flexibilitat i el to muscular, la respiració, la relaxació i la concentració. Treballa de manera global tot el cos i la mobilitat articular.

al Casal de Cultura de Valldoreix

. . . .. , .. insçrHKions i i n f o r m a c i ó # al Casal de Cultura de Valldoreix Tel 9 3 5 8 9 82 6 9 de dimarts a divendres d 1 11 h a 13h i de 17h a 18h

Inici Gener 99

E treballaran les tècniques de UapU. carbó i pintura a l'oli. Es practicarà la proporció, | a perspectiva el traç,la composició, la teoria def color, les proporcions de la figura humana, la natura morta, el dibuix del natural i a l'aire lliure quan el temps ho permeti. Dia: dimecres a l matí

Societat

ELS4CArYroNS Divendres, 21de novembre 1998

J o r n a d e s

Campanya contra les mines antipersona Els estudiosos debaten conceptes com dignitat, integritat i vulnerabilitat

Representants de 14 països europeus es troben a l'Institut Borja de Bioètica IOLANDA PÀMIKS

En el marc del projecte del Consell d'Europa Biomed II, durant tres anys estudiosos de 17 centres de 14 països europeus s'han reunit i treballat per posar les bases teòriques d'una ètica i una solidaritat oberta a les interpretacions de cada país i basada en els conceptes d'autonomia, dignitat, integritat i vulnerabilitat. La darrera t r o b a d a , en la q u a l s ' h a n establert les conclusions, s'ha fet a l'Institut Borja de Bioètica aquesta setmana. Durant aquest temps, ha calgut debatre el significat d'aquests quatre conceptes perquè, com explica el pare Abel, director de l'Institut Borja de Bioètica i participant en aquestes jornades, cada país té la seva interpretació. Per això, "hem discutit els diferents enfocaments per intentar c o n s e n s u a r el q u e v o l e n dir aquests principis, com s'han de fer servir i després s'han fet algunes recomanacions". Del que es

El Centre Borja ha acollit les jornadeesde bioètica. FOTO: XAYl LARROSA tracta, continua, és que "hi ha d'haver uns principis ètics clars i a partir d'aquí cada país ha de fer la seva legislació", t e n i n t en compte també un principi de solidaritat en el qual "tothom sigui tractat com a persona i amb les dimensions d'equitat i justícia". I tot això en camps que mouen

interessos econòmics molt elevats en l'àmbit internacional, com pot ser la biologia molecular o els estudis en epidemiologia, entre molts altres. Per entendre la complexitat de conceptes com aquests -els d'autonomia, dignitat, integritat i vulnerabilitat- el pare Abel posa al-

guns exemples molt gràfics: en el món occidental es considera indigna la compra-venda d'òrgans, sobretot quan provenen de persones vives, però, és indigna la persona de l'índia que es ven algun òrgan per donar de menjar la seva família?, es pregunta. O un altre cas, el dels malalts mentals, per exemple, es demana que no es faci amb ells cap experimentació perquè també tenen la seva dignitat, però si no s'hi apliquen els avenços en recerca, es queden orfes de Ics possibilitats que els podrien oferir la tècnica. Per aquest motiu, juntament amb representants de Sant Boi, des de l'Institut de Bioètica del Centre Borja s'ha redactat una Carta dels Drets dels Malalts Mentals. I és que dins d'aquest projecte Biomed II, l'Institut ha treballat sobretot les àrees referents a les discapacitats mentals i la neonatologia. En aquest sentit, cal tenir en compte que es tracta d'un estudi que engloba moltes àrees i molt diverses, com la pedagogia, la legislació i l'a política, entre altres.

El pròxim dijous se celebra el primer aniversari de la signatura del tractat d'Ottawa, segons el qual 120 països es van comprometre a prohibir la fabricació i l'ús de les mines antipersona. Coincidint amb aquesta data, s'ha organitzat una campanya internacional per pressionar els Estats Units, que és un dels principals productors de mines antipersona del món, perquè signi el tractat. En concret, es pretén col·lapsar la (lasa Blanca el dia 3, amb trucades de telèfon, faxos, e-mails i cartes, tot reclamant al govern nord-americà la prohibició d'aquestes armes. L'adreça de la Casa Blanca és la següent: 1600 Pennsylvania Avenue, Washington DC. 2()5(X). Estats Units. Eax: 00 1 202 456 2461. Telèfon: 00 1 202 456 1111. Correu electrònic: president@whitehouse.gov. En tots els casos, les trameses s'han d'adreçar al president nord-americà Bill Clinton, amb el següent missatge: "Help us to stop the scourge of landmines. Ban them now. Sign the treaty". / M.B.

E n t i t a t s

Part de la recaptació del sopar de Creu Roja serà per a Centreamèrica i p. - Sant Cugat -

Demà, a partir de dos quarts de nou del vespre, començarà a Can Cabassa el tradicional sopar anual de ('reu Roja Sant Cugat-Rubí, que enguany espera acollir entre 250 i .i00 persones, com ha passat en anteriors edicions. El sopar d ' a q u e s t any, però, tindrà una dimensió especial, \n que tancarà la celebració del 75è aniversari de l'Assemblea Local amb alguns actes que encara no s'havien concretat en el moment de tancar aquesta edició. Xavier Royo, un dels organitzadors del sopar, explica que, com cada any, amb el preu del tiquet hi entrarà el sopar i també el sorteig de regals. Uns ob-

sequis que han ofert diferents comerços de la ciutat: "n'hi ha més o menys com l'any passat perquè generalment sempre col·laboren els mateixos", matisa. Normalment, els diners que es recullen en aquest sopar no es destinen a cap campanya concreta, segons explica Royo, sinó als diferents programes de joventut i serveis socials q u e té Creu Roja. Enguany, però, es farà una e x c e p c i ó i part d'aq u e s t s diners es destinaran a Centreamèrica, per pal·liar els efectes produïts per l'huracà Mitch. L'altra part de la recaptació es destinarà, com cada any, a aquests programes de joventut, que engloben per exemple la campanya de Reis o l'esplai que es fa els dissabtes per als nens,

L'any passat, el sopar va aplegar molts santeugatencs disposats a donar-los el seu suport. FO TO: XA VI l.ARRO S \ i als de serveis socials, que comprenen, entre altres, la teleassistència o l'acompanyament a gent gran que viu sola. República Dominicana Però la contribució de Creu Roja a les catàstrofes produïdes pels dos huracans -el George i el

Mitch- a l'Amèrica Llatina, és molt m é s àmplia. En a q u e s t sentit, s'acaba de tancar la recollida de productes higiènics per a la República Dominicana. Una campanya que ha mobilitzat molts ciutadans i que s'ha tancat amb uns 550 lots de productes, cadascun dels quals compta amb un raspall de dents,

^Disseny Ordinador DISSENY DISSENY

ASSISTIT

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català d e Col·locació

una pasta de dents, una pastilla de sabó de roba i una altra de sabó higiènic. Si bé la majoria de donatius han estat individuals, Pilar Rodríguez, responsable de cooperació de Creu Roja, comenta que també hi han participat alguns comerços fent donatius més grans i alguns centres d'ensenyament, com l'Arnau Cadell i el Leonardo. Rodríguez comenta que quan van tenir més aportacions va ser a l'inici de la campanya, perquè després la gent s'ha mobilitzat més pels afectats pel Mitch. A més, recorda q u e "no s'acaba aquí, ara només acabem de començar i durant tot l'any s'aniran fent coses".

Societat

ILS4C4IVIÜNS Divendres, 27 de novembre 1998

C o n f e r è n c i

e s

S o l i d a r i t a t

Centreamèrica canalitza les ajudes de les entitats i del consistori LAjuntament i FEMD aporten gairebé dos milions I.P.

tribuir en aquestes tasques.

- Sant Cugat -

La Floresta El devastador huracà Mitch ha fet mobilitzar moltes persones i entitats de Sant Cugat que volen fer aportacions per tal d'ajudar els damnificats en aquesta catàstrofe. El públic va participar en un sopar dominicà. FOTO: OSCAR BENITO D'una banda, destaquen les aportacions municipals, fetes des de l'EMD i des de la Comissió de Seguiment del 0,7%, que ha decidit destinar un milió i mig de pessetes del pressupost reservat per a emergències a tres projectes de Centreamèrica, que s'enduran mig milió cadascun. D'una banda, hi ha el projecte de solidaritat de Creu Roja amb A.D.B pública Dominicana, coneguels afectats per l'huracà Mitch; - Sant Cugat des popularment com a bateys. de l'altra, el d'emergència per Amb més de trenta fotograa la República Dominicana a Arròs amb frijoles, plàtans fre- fies i un audiovisual amb diacausa de l'huracà Georgei, finalgits més coneguts com a "tos- positives, Valderrama va voler ment, la campanya urgent d'atones", yuka, amanides a rit- explicar l'experiència viscuda juda als damnificats per les me de la salsa i merenga... Un durant sis mesos al batei de la inundacions a Chiapas, Mèxic. típic sopar dominicà que va ser- localitat de Palavé. Una d'aD'aquesta manera, l'aportació vir com a presentació de la con- questes comunitats on els immunicipal per a emergències ha ferència que la santcugatenca migrants haitians planten i culaugmentat enguany; i és que Montse Valderrama va oferir tiven la canya de sucre, a més per primer cop s'ha arribat al divendres a la nit al Club Mun- de malviure sense cap mena 0,7% i, per tant, ha crescut l'atanyenc. d'infraestructures. portació general. "La meva tasca era l'animació A més d'aquests diners, l'EnAmb "un sopar d ' a m i c s " , titat Municipal Descentralitzaaquesta jove llicenciada en sociocultural per integrar-me da de Valldoreix també ha deseducació social va voler donar en el funcionament de l'orgatinat 200.000 pessetes als a conèixer l'altra cara del Ca- nització Ujedo", explica Valafectats per l'huracà Mitch. D'arib i denunciar les míseres con- derrama. Una ONG dominicana que ha dotat Palavé de llum, questa manera, en total el mudicions de vida en què es troaigua corrent, una escola i un nicipi aporta 1.700.000 pessetes ben les comunitats centre sanitari. de les arques públiques per cond'immigrants haitians a la Re-

Valderrama mostra Paltra cara de la República Dominicana

5ANÏCUGATENC DE L'ANY

nitzi un mercat amb objectes aportats pels familiars dels alumnes, entre altres possibles activitats que a hores d'ara encara estan per determinar.

D'altra banda, també han estat diverses les entitats que han mobilitzat la seva gent i han fet Baula per Guatemala -i fan- una important tasca per aconseguir recursos. Una d'eTot i que el projecte iniciat lles és la Unió Esportiva i Cul- amb diners santcugatencs contural de la Floresta, que ha or- tinua endavant, els efectes de ganitzat una jornada solidària l'huracà Mitch són molt durs a per al proper 12 de desembre. Guatemala; per aquest motiu, Jaume Sarasa, president de els components de Baula han l'entitat, explica que la idea va obert un compte corrent per a sorgir "el dia que vaig sentir la totes aquelles persones que hi desgràcia i vaig pensar que des vulguin col·laborar. Karin Herde l'entitat podíem fer alguna bolzheimer és la component de cosa". A aquest pensament s'hi Baula encarregada de fer d'enva sumar l'èxit de l'Escalèxtric llaç amb l'ONG Ceiro de Guaorganitzat el passat dia 8 de de- temala, que du a terme un prosembre. I el resultat ha estat jecte de formació entre diverses preparar una jornada solidària comunitats camperoles. Karin oberta a totes les persones i en- explica que els seus companys titats que, de moment, tindrà de Ceiro li han escrit informantcom a actes centrals les curses la de la mala situació en què es d'escalèxtric. Començaran a les troben aquestes comunitats, en deu del matí a 1 entitat i Sarasa les quals moltes persones es trocomenta que s'allargaran en ben sense casa, sense medecifunció de la participació, "pot nes, sense menjar i amb els durar deu hores o vint-i-quatre, camps de conreu fets malbé. segons la gent que vingui". Els "Com sempre, els més afectats participants pagaran una ins- han estat els més pobres", cocripció de 1.500 pessetes que es menta la Karin, qui afegeix que recaptarà íntegrament per als "ara sembla que tot ha passat, damnificats. però fins que es recuperin passaran molts anys". Per aquest La Unió Esportiva i Cultural motiu, continuarà obert el ja ha rebut el suport de diverses entitats, com l'Ajuntament i compte corrent número 2100l'Escola de la Floresta. Aques- 0104-82-0200810543 de La Caita darrera està previst que orga- xa, almenys fins Nadal.

*| •'"•fl'AÍM·*:

*$£?" *** *****"***'t*#3 5 = '' S^wt Í M M **k. (L'étfrmt .'•

*m titt.' - * /T - •..

Societat

U S /CANTONS Divendres. 21 de novembre 199H

Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 10 Novembre 1998

932.093.536

€stots Units: Drets p e r o t o t h o m ( 1 ) Presons mcissificocles i perilloses La població reclosa als Estats l ' n i t s és s u p e r i o r a les 1.200.000 persones. Més del 60 per cent d'elles pertanyen a minories racials o ètniques. Més de la meitat són de raça negra. Kl nombre d'empresonats més de tres cops és superior a la que existia el 1984 i les dones preses s'ha q u a d r i p l i c a t d e s d e 1980. Tota persona té dret a no ser t o r t u r a d a ni m a l t r a c t a d a però aquest dret es viola diàriament en diversos centres penitenciaris. Es c o n s t r u e i x e n nous centres però no són suficients per satisfer la demanda, per tant en moltes d'elles s'hi detecta molta massificació que creen condicions perilloses o inhumanes. La violència física i sexual és endèmica en molts centres penitenciaris. El novembre de 1997, una delegació d'Amnistia Internacional es va entrevistar a m b diversos presos d'una institució

w v# 1 1 Cl

de màxima seguretat de Pensilvanya q u e asseguraven haver rebut cops i insults racistes per part dels celadors. Després d'aquesta denúncia, el maig de 1998 es van aplicar als treballadors mesures disciplinàries

Més del 60 per cent de la població reclosa a Estats Units és d'una minoria racial o ètnica

per haver maltractat els reclusos. També el 1997 el Departament de Justícia va demandar als Estats de Michigan i Arizona per no protegir les d o n e s contra conductes indignes en matèria sexual, agressions i c o n t e m -

p l a c i o n s l a s c i v e s al v e s p r e . T a m b é es registren nombrosos tocaments i violacions, però per por a ser represaliades, les recluses es senten massa febles per p r e s e n t a r una d e m a n d a . Els abusos comencen des del m o m e n t que existeix una autorització als vigilants per efectuar registres personals als reclusos del sexe oposat, fet q u e es tradueix en un contacte corporal q u e és il.legítim al dret a la integritat de les persones. A més, en diversos centres existeixen tortures institucionalitzades. Aquest és el cas de les cadires d'immobilització exteses àmpliament tot i els riscos q u e comporta. Scott Nodierg va morir asfixiat a la presó de Madison Street a Arizona, el 1996. L'havien assegut en una d'aquestes cadires. Li van posar a la cara una tovallola i el van deixar sol a la cadira immobilitzadora de manera q u e

no podia moure ni les mans ni els peus. No es va poder treure la tovallola i va acabar morint ofegat. L'atenció mèdica presenta greus deficiències: el tracte totalment inadequat q u e reben

Els compliments dels drets humans en els centres penitenciaris dels Estats Units és molt baixa

els malalts mentals, la dificultat per rebre medicaments receptats pel m e t g e , la manca d'atenció a les necessitats d e la salut de les dones embarassades. Angeline R o m e és una jove reclosa q u e va suplicar al personal de la presó que li pro-

3 nUGVd pGIICUIo W MWKk $

^*m0FMF^y^aP"

*mm*sm<xssM.i..MmmmiimMmMm·mMm m

mmmm^

iSS SANT CUGAT ^ ^ ^ ^ ^

^ ^ ^ ^ ^

p o r c i o n e s s i n ajuda m è d i c a quan va començar a sagnar. Alfinal va perdre el coneixement, la van trasllada<r a l'hospital però el nen ja havia mort. Els c o m p l i m e n t s dels drets h u m a n s en els c e n t r e s p e n i tenciaris a Estats Units és molt baixa causada p r i n c i p a l m e n t per la massificació dels c e n tres, q u e és l'origen de molts dels incidents que es registren a les presons nord-americanes. Es vulneren així els drets bàsics c o n t e m p l a t s en diferents tractats internacionals com la Declaració Universal dels D r e t s H u m a n s del 1948. A q u e s t s són d i à r i a m e n t violats p e r les a u t o r i t a t s p e n i tenciàries. És necessari record a r q u e va s e r u n d e l s m e m b r e s més actius en la redacció de la Declaració Universal qui va dir q u e "ara s'han de complir les obligacions a qui ens van obligar".

jConsigue GRATIS * '" i d f Mulan!

• • •

— ^

tatii •fül

HS4CANT0NS

L ATENEU

Divendres, 27 de novembre de 1998

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

1n i c i a t i v es

Una proposta de dínamítzació per al nucli antic de Sant Cugat L'Ateneu santcugatenc, a la Plaça de Pep Ventura i en el nucli antic de Sant Cugat, porta a terme de fa mesos un seguit de plantejaments per tal d'animar els veïns, comerciants i amics que facin els possibles per atendre una millora en el tractament social i de participació de tot el conjunt que configura la zona del nucli antic de Sant Cugat. Es ben sabut que a moltes poblacions els centres històrics esdevenen senya d'identitat local, i que són esmerçats recursos per tal de potenciar aquesta identificació i a la vegada ser el lloc de trobada de tots els ciutadans. A Sant Cugat, pensem que també pot ser així i, encara amb més raó, hauria de ser així. L'Ateneu proposa i té en consideració, doncs, la creació d'un

Consell de Veïns que porti endavant iniciatives en els àmbits socials i de participació, culturals, d'activitats de lleure i de bressol dels santcugatencs, establint un punt de trobada, però també de plantejaments de necessitats, d'ordenació urbana, de planificació urbanística, de conservació i millora. En una paraula, la creació d'un model identificable per a tots els santcugatencs. D'entre les mesures plantejades hi ha la creació d'una definició d'aquest sector urbà de Sant Cugat, que inviti tothom a anar-hi; l'establiment dels encarregats de carrer, per tal de coordinar les diferents accions a dur a terme; l'establiment de programes globals per a la millora i arranjament i l'establiment de les pautes i usos socials; la cre-

A ssoeiacionism

L'Ateneu impulsa la constitució d'un Consell de Veïns i Comerciants del nucli antic Els veïns del nucli antic de la ciutat han decidit organitzar-se i han constituït el Consell de Veïns i Comerciants del Nucli Antic de Sant Cugat. L'associació neix amb la voluntat de lluitar per uns interessos comuns amb vista a promocionar aquesta zona de la ciutat i aconseguir que guanyi la rellevància que es mereix. En aquest sentit, la primera fita que s'ha marcat l'agrupació veïnal és definir els límits de l'àrea a promoure, un espai configurat pels eixos següents: Plaça del Monestir i Monestir, carrer Santiago Rusinol, plaça dels Quatre Cantons, carrer Rius i Taulet, passeig de Sant Magí, carrer de la Mina -Creu Roja i Centre de

Salut- i carrer Abat Armengol, una important zona que conté el centre històric de Sant Cugat. La primera activitat que s'ha plantejat és la posada en marxa d'una campanya de Nadal, que contemplaria la instal·lació de garlandes de llum a banda i banda dels carrers i a les façanes de les cases, per activar el comerç durant les festes que s'aproximen. Així mateix és previst organitzar diferents activitats que es faran als carrers d'aquesta àrea, com a iniciativa dels veïns. La campanya de promoció d'aquest nucli antic de la ciutat es reforçarà, a més, amb la instal·lació de grans pancartes que convidin el vianant a pas-

OFERTA

Festes de Nadal a la plaça de Pep Ventura L'Ateneu prepara per a aquest Nadal tot un seguit d'actes que es faran a la plaça de Pep Ventura. Activitats de lleure per a nens i grans, xocolatades, trobades, nadales al carrer, el Mercat d'obra d'art de petit format i la trobada col·lectiva per celebrar eltraspàs d'any el dia 31 de desembre a la plaça de Pep Ventura, a la qual tots hi esteu convidats. L'Ateneu vol dinamitzar la ciutat partint de la participació ciutadana. F: X. L Com a novetat d'enguany, la ació de serveis i reconversió d'es- de tots els veïns, la posada en marplaça de Pep Ventura comptarà pais per al permanent ús dels ciu- xa de la dinamització del nucli anamb llums de Nadal que es col·lotadans. tic de Sant Cugat, i per això de ben caran als arbres de la plaça i a la Pensem que el Monestir i les im- segur que ens calen solucions i mifaçana de l'Ateneu. mediacions de l'eix -Estació-Car- llores, ja que de ganes i d'il·lusió retera de Cerdanyola- ens presen- segur que en tenim força. De les activitats a les places Pep ten el repte de la identificació. Invitem, doncs, entitats i associa- Ventura, Pere San o bé del Monescions, grups o col·lectius de carrer tir, dels actes als carrers, de les coni veïns a sumar-s'hi i fer possible versions d'espais per a aparcament que per a aquest Nadal ja tinguem de cotxes, de l'establiment de carCom cada any, l'Ateneu organitrers per a vianants i molts altres carta de naturalesa. za la mostra de Pessebre a Casa. L'Ateneu vol, amb l'entusiasme objectius a assolir. Es cosa de tots. Tothom que vulgui participar pot fer la inscripció a la secretaria de l'Ateneu. Un jurat de l'Associació de Pessebristes visitarà la mostra i donarà la qualificació. Val a dir que aquesta comissió premiarà a tots els participants, a qui es lliurarà una ensenya i un diploma de participació. La comissió organitzadora us recomana la instal·lació dels pessebres en llocs visibles -a poder ser mostrats de cara al carrer- per tal que tots el santcugatencs en puguin gaudir. L'Ateneu farà el seu pessebre a la Plaça de Pep Ventura.

Mostra de pessebres

Els vet'ns reivindiquen el proragonisme del nucli antic de la ciutat. sejar-se per aquests carrers. Tant aquesta iniciativa com totes les activitats que la completaran serà divulgada àmpliament per aquest setmanari i pel Tot Sant Cugat, gràcies a un conveni de col·laboració que s'establirà amb aquestes dues empreses. És important assenyalar que,

PER

perquè tot això sigui possible, cal que tots els veïns i comerciants d'aquesta zona s'impliquin activament en aquesta campanya. És per això que és previst crear un responsable de cada carrer que faci d'interlocutor amb el Consell de Veïns i es reponsabilitzi de la seva àrea.

ESTUDIANTS

"la sumi"® INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER / " O P T E S . AL MES. SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WFS P

"lasu

i//®

SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 TeT 9 j 712 38 22 fa*- 93 7io 35 41

TERRASSA Major, 9 Tel. 93 733 33 66 f«x- 93 733 3' 65

BARBERA-BARICENTRO PorUs Local 162-163 Td./Fax. 93 729 48 68

SANT CUCAT C. C. Sant Cugat Tel. 93 589 75 90 f » - 93 675 S» 55

L'esplai Pica-Roca, a l'Ateneu L'Esplai Pica-Roca s'ha incorporat a les activitats de l'Ateneu en els àmbits del lleure per a nens i joves. Les trobades de l'esplai són els dissabtes a la tarda i tenen lloc a la seu social de l'Ateneu i a la Plaça de Pep Ventura.

24 Societat

H S / C A N T O N S Divendres, 27 de novembre de1998

r a d i o g r a f i a

VALLÈS SENSE FRONTERES

Una entitat per acollir a tothom i ajudar els immigrants que trobin a Sant Cugat la seva llar

Un lloc on acollir tothom MONTSE SANT

Vallès sense Fronteres va ser fundat per un grup de gent conscients dels problemes que l l planteja el fet de ser un immigrant a la recerca de feina en un nou país. Volien ajudar-los en el que fes falta perquè se sentissin acollits. fi » Sovint el desconeixement de l'idioma i els costums, unit al fet de la manca de diners i de Entitat: Vallès sense Fronteres. feina, fa que aquestes persones es trobin rebutjades. Si a tot això Any de fundació: 1991. hi afegim el fet que són d'una Socis: 200 St-u: Casa de Cultura, 2n dimarts altra raça. és un camp adobat per a la xenofòbia i el racisme. Vallès de cada mes. sense Fronteres va sorgir, doncs,

per donar suport i ajut a tots aquells que, provinents principalment del Marroc i d'altres països africans, arribaven a Sant Cugat i al Vallès cercant feina; i molt especialment en el ram de la construcció, en l'intent d'obrir-se camí i aconseguir unes millors condicions econòmiques per als seus. De bon principi els immigrants africans arriben a un nou país amb unes diferències culturals, religioses i idiomàtiques molt acusades. Tot sovint, a més a més, a aquesta diferència s'uneix la precarietat de la feina i la falta de papers legals per treballar, permís de residència o contracte de treball. L'any passat

van ser expulsats del país 400.000 immigrants considerats il·legals pel nostre govern, bé per manca de permisos de residència, bé per manca de treball estable. Aquest problema és moltes vegades agreujat per la manca d'informació i d'assessorament legal, i la seva precarietat econòmica repercuteix molt directament en les seves possibilitats de trobar un lloc on viure. Si no tens contracte de treball, no hi ha permís de residència; si no tens aquest permís, no volen fer-te un contracte de treball. I si no tens permís de residència ni contracte de treball, no volen llogar-te un pis per viure. Un cercle viciós que encercla molts immigrants.

Vallès sense Fronteres va ser fundat per ajudar molt especialment en aquests temes els qui venien de nou; els oferia assessorament sobre la situació legal, els ajudava a cercar una llar i els facilitava els mitjans necessaris per aprendre l'idioma i integrar-se en la nostra societat, a més de donar sempre un cop de mà i ajudar en tot allò que necessitessin. L'associació integra tothom qui ho vol, i especialment els immigrants amb més antiguitat, que saben millor com van les coses, de manera que Vallès sense Fronteres és un punt d'acolliment i de germanor, trencant amb paternalismes obsolets.

Societat 25

E L S I G W r O N S Divendres, .'7de novembre de 199X

r a d i o g r a f i a

VALLÈS SENSE FRONTERES

Explicant contes en

La diversitat cultural és un bé preciós que s'ha de preservar i transmetre als altres

Vetllar per la diversitat cultural M.S.

Durant els gairebé deu anys de funcionament el fenomen de la immigració a Sant Cugat ha canviat molt. Ara quasi no arriben immigrants a la nostra ciutat; és massa onerosa per a ells. Els immigrants s'instal·len a les poblacions veïnes on el nivell de vida és més econòmic i assequible. L'altre canvi ha estat el fet <]iic molts immigrants antics ara poden per fi portar la seva família: dones i fills al seu costat. Vallès sense F r o n t e r e s s'ha a d e q u a t a a q u e s t a nova problemàtica tot estenent les seves activitats a les poblacions veï-

nes i intentant donar suport als nois i noies recentment arribats, especialment en la seva integració a les escoles. El problema és difícil, especialment per als adolescents, q u e encara que ja estiguin escolaritzats al seu país es troben a m b noves matèries específiques i nous plans d'estudi i, a més, la diferència d'idioma q u e encara els ho fa més dificultós. Vallès sense Fronteres ha establert un conveni amb l'ajuntament, especialment amb Serveis Socials, p e r q u è a q u e s t s nens i adolescents puguin tenir unes classes de reforç escolar i una atenció més personalitzada. Vallès sense F r o n t e r e s té, a

més, un programa de ràdio en castellà i àrab en què es programa música autòctona dels seus països d'origen; també s'hi donen consells jurídics i notícies sobre els problemes de la immigració. A més, ajuden a solucionar els problemes de lloguer, cada cop més escassos, ja que la bona experiència de les empreses pel que fa a la seriositat del inquilins immigrants fa q u e a Sant Cugat no trobin gaires dificultats, tret dels preus, per llogar un pis. Aquest gener començarà un curs d'àrab per a tots aquells que n'estiguin interessats. I han creat un equip de futbol que juga a la lliga local.

Han establert una molt bona comunicació amb la Comissaria local, que col·labora amb l'associació per qualsevol dificultat que puguin tenir els immigrants a Sant Cugat. Una altra d e ' l e s activitats se centra en la creació d'un grup de música ètnica i mixta, q u e ja ha donat més d'un concert, amb gran èxit; darrerament, però, han perdut la vocalista.i n'estan buscant una altra que vulgui integrar-se al grup. Sobretot, han fet i fan una feina molt seriosa per tal de poder ensenyar a uns i altres el respecte per la diversitat de cultures i de costums, i per agermanar i d o n a r a c o n è i x e r els

diferents pobles entre si. L'any 1997 van celebrar a Sant Cugat la primera "Setmana de la Diversitat". Va gaudir d'un gran èxit, aquesta iniciativa, en la qual s'englobaven des de tallers de diverses activitats fins a una gran mostra gastronòmica de diferents països, passant per conferències, d e b a t s i c o n c e r t s , sempre centrats en el tema del coneixement i el respecte d e la diversitat cultural, entesa com una riquesa i una herència de gran valor per als h o m e s , els quals tenim el deure de preservar i alhora de transmetre als nostres descendents, dins el respecte i l'acceptació de totes les races i nacions del món.

26 Societat

ELS /CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

ALFONS SALA ENCARA TÉ ADEPTES A LA CIUTAT Una tercera part dels comerciants de l'avinguda Alfons Sala no volen que aquesta via canviï el seu nom actual pel de Lluís Companys, tal com es va aprovar ara fa dos mesos al ple municipal. Ometent les connotacions anticatalanistes d'Alfons Sala, els comerciants apel·len a la tradició i al desconeixement de la ideologia que tenia Sala per mantenir el nom del carrer. Tot són opinions... Pàgina:!. Foto: XAVILARROSA

LES ESCOLES PÚBLIQUES TRIEN NOU PRESIDENT DE LA COORDINADORA D*APA Aquesta setmana s'ha presentatformalment Àngel De Vicente com a nou president de la coordinadora d'APA dels col·legis públics de Sant Cugat. La primera acció de De Vicente serà coordinar la campanya per reclamar la construcció del 4t institut a la ciutat. Tot i que el nou coordinador va mostrar-se un xic escèptic pel que fa a aquesta petició, va apuntar que lluitarà perquè el nou centre de secundària funcioni el curs 2002-3. Pagina: 18. Foto: CEDIDA

ELS AVIS MÉS SIGNIFICATIUS Elvira Ribasses i Pere Tort són des d'aquesta setmana la nova pubilla i el nou fadrí de la Llar d'Avis de la Parròquia. En una festa que va celebrar-se aquest dilluns, els dos avis van rebre els seus nous títols honorífics, així com un ram de flors. La festa va ser animada amb els cants de la coral de la llar d'avis i la simpatia de tots els seus membres que, aquesta setmana, celebren el 18è aniversari del centre. Foto: XAVI LARROSA

EL MILLOR ANY DE HEWLETT PACKARD Aquest home encarna els bons resultats empresarials d'una companyia que enguanyL·batut el rècord d'exportacions situantlesfins als 111.112 milions de pessetes. Es diu Jordi Pié i és el cap d'operacions de la planta santcugatenca de Hewlett Packard. Dijous passat va presentar unes xifres envejables que l'empresa de Sant Cugat ha valorat moltpositivament. Pàgina: 32. Foto: XAVI LARROSA

Societat 27

ELS /CAIVroNS Divendres, 21 de novembre de 1998

L A SETMANA EN IMATGES

SALVAR LA TEMPORADA A ÚLTIMA HORA Els Castellers de Sant Cugat no han tingut massa bona sort aquest any. Afortunadament, però, diumenge van poder cloure la temporada amb un somriure als llavis gràcies a una molt bona actuació, que els va permetre demostrar la seva consolidació com a colla de set. Un tres de set, un quatre de set amb agulla i un cinc de set descarregats sense problemes van deixar un bon sabor de boca tant als membres de la colla com als qui contemplaven les seves construccions. Pàgina: 18. Foto: OSCAR BENITO

LA FORÇA DEL MAL EXECUTADA A LA PERFECCIÓ El personatge sòrdid, pervers, derrota brillantment el bo, tant en la ficció com dalt de Vescenari. Almenys això és el que es va veure durant la representació ^/'Amadeus al Teatre-Auditori. Salieri, la part fosca de la història interpretada per Lluís Soler, va trepitjar deforma brillant la resta de personatges, i especialment Amadeus (Roger Pera). Un gran vestuari, uns bons músics, però sobretot una interpretació de Soler realment memorable. Els clàssics encara poden sorprendre gratament. Pàgina: 44. Foto: OSCAR BENITO

EL 27È CAFÈ DE LES ARTS, A

L'ATENEU

Prop de 40persones van reunir-se diumenge a la tarda al local de l'Ateneu santcugatenc per rebre uns convidats molt especials: els artistes del27è Cafè de les Arts, un cafè que bimensualment busca difondre les arts per promocionar la cultura a la Floresta i Sant Cugat. Tot i que els cafès fa anys que es duen a terme, aquesta va ser la primera ocasió en què s'organitzaven fora de la Floresta. El resultat, però, va ser igualment satisfactori. La música clàssica del jove grup de cambra Fasch va entusiasmar els presents, que van sentir-se com a casa. Foto: OSCAR BENITO

A SANTA CECÍLIA NO LI XIULEN LES ORELLES Els músics santcugatencs van retre aquest diumenge un homenatge a la seva patrona, santa Cecília, de la millor manera que podien: oferint-li diversos concerts. La imatge recull un moment de Pactuació que es va fer a Fescola de música Montserrat Calduch, on alumnes i professors van actuar plegats per mostrar la bona entesa que els uneix. Pàgina: 45. Foto: OSCAR BENITO.

H>i /CAIVIXHNS hknitlirs, J7 r/e novembre de 1998

n P r ï c ï l ca aqyr w í ' e x e r c i c i més sa

....I,:

;

ppr

A! teu

] Practica el millor exercici per al teu cor: la solidaritat. A Ajuda en Acció necessitem que l'exercitis per poder impulsar els nostres projectes de desenvolupament integral al Tercer Món. Corre. Omple aquest cupó I contribuiràs a portar l'esperança a qui més ho necessita. Apadrina un nen.

COT

Tel.: 902 402 404

«L -•

^^W^^?^

é£j Ajuda

798 7

••:•:

Omp1e

aque s t

cupó

CORRE. AL TERCER MON CADA TRES SEGONS MOR UN NEN | SÍ, DESITJO REBRE MÉS INFORMACIÓ SENSE CAP COMPROMÍS. 1

Nom Adreça Província

Localitat i !

Telf.

C.P. 5

C/Balmes,32,3 • 08007 Barcelona • Tel. 488 33 77 • C/ Tutor. 27 - 28008 Madrid.

ÍTJ Ajuda

Tel.: 902 402 404

Acció

Pla d'informatització d'associacions

niu,

connexió a

Internet gratis

Teieí in**

• TeleLine . # és (ntemet sense barreres #' t-V*'

d'infarmatitzacto[TeleUiie d'assocíaciopf, ftf,i

:.••; Per a 800 associacions de Catalunya Desprès de la primera fase del Pla d'informatització d'Associacions de Catalunya, en el que 500 entitats van integrar o millorar els recursos informàtics en la seva gestió, ara s'inicia la segona fase, en la que 800 entitats podran accedir a Internet en unes condicions excepciona/s gràcies a l'acord entre l'Institut Català del Voluntanat la Fundació Catalana de l'Esplai i Telefónica SCR. L'oferta s'adreça a /es entitats membres del Servei Català del Voluntanat i del Club d'Usuaris de Suport Associatiu, i amb- caràcter preferent per a les entitats que van participar a la primera fase del Pla d'informatització d'Associacions.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social Institut Català del Vòluntariat

Oferta gratuïta fins el 3 de desembre de 1998 Connexió il·limitada a Internet • Actualització dè módem • Unia telefònica per a comunicacions • Cinc bústies de correu electrònic • Allotjament de pàgina web Assessorament i formació • Serveis TeleUne • Servei Català del Voluntanat • Suport en gestió associativa:Jurídic, Comptable, Informàtic.

Informació: 902 497 497

L'ESPLAI

La present oferta és possible gràcies a ia col·laboració de:

•• íeíe

US 4 CANTONS

C I U T A T Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: •ecretariaestcugat.org organització Congrés: congresestcugat.org web: http://stcugat.org/

cugatencs-santeugatenques i persones cultes no donem l'abast... 1 la paradoxa sorgeix q u a n , a m b tot a q u e s t potencial h u m à i a m b tant de moviment, ens adonem que sortim tan poc als diaris. Sí. ja se sap, el central i s m e b a r c e l o n í ! , ens r e s p o n e m . És clar, com q u e no tenim la capitalitat de la comarca!, ens r e f e r m e m nosaltres mateixos. Passat a q u e s t p r i m e r i m p u l s reflexionem i ens adonem que potser és ve-

Sant Cugat necessita un fet cultural que la singularitzi, com ara la fira de Tàrrega

A propòsit del debat sobre cultura Aquest cap de setmana tindrem l'oportunitat de d e b a t r e sobre cultura i sobre la nostra població. D e b a t q u e hem volgut general i no sectorial. D'ací un plantejament de taula una mica diferent del que hem vist en altres sessions. E s p e r e m q u e el d e b a t sigui ric, divers i constructiu. Mentrestant, la pròpia comissió ja fa bastants dilluns que parlem de cultura i ja h e m encetat el debat e n t r e nosaltres mateixos. I ara d e i x e u - m e ficar cullerada com a preàmbul del debat, per escalfar motors. A q u e s t s dies ja s e ' n s ha dit allò d e q u e som o serem el rovell de l'ou, o allò altre q u e d e q u è ens q u e i x e m si el q u e tenim són problemes d e rics, etc. Pel q u e fa a la cultura, no hi ha d u b -

te q u e Sant Cugat és una ciutat molt rica: compta amb un gran nombre d'entitats, grups de teatre, diverses corals, una revista especialitzada en patrimo-

La ciutat té una gran activitat cultural però la paradoxa és que surt poc als diaris

ni i fins i tot una orquestra, un esbart i una associació per promoure l'òpera de cambra q u e porten el nom d e la ciutat. Si c o m p t a b i l i t z e m t a m b é el n o m b r e

de VIPs, cares conegudes del món de la faràndula, de les arts plàstiques, periodistes, escriptors, professors universitaris. professionals liberals, ens sortiria possiblement el n o m b r e més alt per metre quadrat de glamour i saviesa de tot el país. A m é s , p o d r í e m afegir les infraestructures públiques: C e n t r e Cultural (Teatre-Auditori, escola de música, biblioteca i 4 sales de cinema), casals i/o centres cívics a tots els districtes; i també privades: el teatre de La Unió, escoles de dansa, de música, d'idiomes, galeries d'art i més sales de cinema (9), i uns estudis de televisió i, molt a prop, la Universitat Autònoma. I a més a més, les entitats programen, l'ajuntament programa i hi ha caps de setmana q u e com a bons-bones sant-

Fundació BancSabadell

ritat q u e culturalment encara hi ha alg u n e s coses en què a n e m coixos. A manera de proposta: Sant C u g a t necessita una aposta d e cidida per la seva gent. Una q ü e s t i ó d e confiança en els seus creadors. Sant C u g a t necessita un fet cultural q u e la singularitzi i que s'associï a m b ' la ciutat (a l'estil dels binomis: fira de teatre=Tàrrega; mercat de música viva=Vic; festival d'estiu=Peralada; capital del jazz=Terrassa; p a s s i ó = ü l e s a o Esparreguera). Sant Cugat necessita integrar a la vida social i cultural de la ciutat tot a q u e s t nucli d'artistes, intel·lectuals i famosos. E n aquest sentit, la pròpia F u n dació Sant Cugat i aquest mateix Congrés hi t e n e n molt a dir. A m b aquests tres objectius crec sinc e r a m e n t q u e la cosa seria imparable. Us e s p e r e m aquest vespre en el d e bat. M. Dolors Vilarasau i Valls, coordinadora de la sessió Les expressions de la cultura

Aquesta Entitat col·labora amb el Primer Congrés de la Ciutat

EIS4GUNTONS

OBèrta

NÚftl. g 'Nov^nDr·d·ÍÓW

Les expressions de la cultura centren l'atenció del Congrés El teatre de La Unió acull avui la quarta sessió Redacció - Sant Cugat -

El primer Congrés de la Ciutat arriba avui al seu equador amb la quarta sessió dedicada a "Les expressions de la cultura", en què es pendrà el pols a l'estat del panorama cultural de Sant Cugat. El projecte de la Casa Aymat, la gestió del Centre Cultural, els conceptes de cultura, la dinamització cultural i les tradicions seran els temes que es posaran sobre la taula aquesta nit al teatre de La Unió Santcugatenca. La sessió començarà a les vuit del vespre amb una conferència sobre "La cultura i l'estat del benestar", a càrrec de l'escriptor Oriol Pi de Cabanyes. A la taula rodona posterior hi participaran l'artista Josep Grau-Garriga, futur director del centre d'art tèxtil de la Casa Aymat; Montserrat Obiols, directora d'escola d'idiomes; Tomàs Seix, director del Centre Cultural Sant Cugat; Ramon Pros, president de l'Ateneu santcugatenc; Joan Tortosa, artista i cronista local. La moderació del debat anirà a càrrec del periodista Josep Maria Balcells. Els organitzadors de la sessió, coordinada per Dolors Vilarasau, han introduït alguns canvis en la mecànica de la tau-

la rodona, que donarà més dinamisme al debat. Així, hi haurà una primera intervenció, de cinc a set minuts, per a cada ponent, i després es demanarà a cada un el seu parer sobre les intervencions dels seus contertulis. Finalment, cada participant disposarà d'uns minuts per presentar la seva síntesi. Amb aquesta fórmula es pretén afavorir que el debat comenci a la mateixa taula i evitar que aquesta es limiti a una sèrie d'exposicions aïllades. El debat d'aquesta nit s'ha plantejat a l'entorn de dos grans eixos: d'una banda, els grans projectes culturals de la ciutat (el Centre Cultural i la Casa Aymat) i, de l'altra, el camp de la cultura popular i tradicional, segons l'experiència d'alguns "agitadors" culturals com Montserrat Obiols, Ramon Pros i Joan Tortosa. "Davant la impossibilitat d'enfocaf el tema de la cultura des de tots els sectors implicats, vam optar per fer un debat més genèric", explica Dolors Vilarasau. La idea és obrir una reflexió sobre "dos tipus de gestió diferents i compatibles dins el món de la cultura: un de professional i públic com és el Centre Cultural, i l'altre de caràcter voluntarista com l'Ateneu santcugatenc, que en poc temps ha demostrat una

Actuació d'ITDansa al Teatre-Auditori. FOTO: X. LARROSA gran capacitat de dinamització". La sessió sobre la cultura es completarà amb una sèrie d'activitats paral·leles que són obertes al públic en general i que sortiran del marc estricte del Congrés. Destaca la conferència que oferirà demà dissabte (20 hores), a la Casa de Cultura, Josep Grau-Garriga, que parlarà per primera vegada sobre el projecte cultural de la Casa Aymat. L'Ajuntament va aprovar la setmana passada el pla tècnic de remodelació de l'edifici, que ha d'acollir el futur centre d'art tèxtil, el domicili i el taller de l'artista santcugatenc. D'altra banda, s'han organitzat una sèrie de visites als tallers dels artistes santcugatencs Pere Formiguera, José Luis

Alvarez, Michel Goday, Pere Pich, Sergi Barnils, Paco Minuesa, Pep Codó i Jordi Traperho. Les visites es faran els dies 28 de novembre, 12 de desembre i 19 de desembre, amb sortida a la Creu de Terme a dos quarts d'onze del matí. Les persones interessades poden inscriure's a l'Ateneu santcugatenc, de sis a nou de la tarda. La propera sessió del Congrés se celebrarà el dia 11 de desembre i tractarà sobre "Convivència, solidaritat i tolerància" i comptarà amb la presència, entre altres, d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, Vicenç Fisas, titular de la Càtedra Unesco per la Pau de la UAB i Dolors Renau, cap de cooperació de la Diputació de Barcelona.

La dinamització cultural és cosa de tots Sant Cugat, un poble vingut a ciutat en no massa anys, és el paradigma de les coses fetes i per fer, de les coses establertes i de la gran quantitat que queda per fer. A voltes ens anomenem d'un lloc i estem en un lloc, sense fer massa escarafalls del que vol dir i ser, com tampoc de la presència que tenim els ciutadans en la vida social de la població. A Sant Cugat, hauríem de dir que la dinamització cultural es correspon amb la dinamització social, i que els valors empresos en aquestes tasques esdevenen complementaris i necessaris. El creixement sostingut ens ha portat a mantenir les institucions de participació social, associacions de tot tipus, entitats, col·lectius diversos i agrupacions per interessos o amb finalitats molt concretes; a una situació de reconversió o repensament del que es pretén fer, què es pot fer i quin marc tenim en el si de la població. En aquestes estem, i encara no podem dir que tenim el plantejament de comhofemquanjas'hadetenirlesmiresenelprog f Çu„at per escenari, el que serem demà; o be, de nou, un ° planejament de creixement urbanístic ens trastoca el que tenim previst o pensat. Podríem dir i proposar que ens calen instàncies de participació global, de tot- paradigma hom, per poder incidir plenament en aquesta dinàmica, de la qual no n'estan exempta de responsabilitat, i diria que plena, les institucions públiques. Els Consells Municipals de participació haurien de ser els instruments i les eines capaços de generar aquest valor afegit d'adequació a la realitat constant de Sant Cugat i, en absència seva, fem la petició expressa a la població que posi damunt la taula i convoqui a tots els qui estiguin interessats -és feina de tots- a cobrir aquestes necessitats. Paradigma de tot això és la convocatòria del Congrés de la Ciutat, que ha de ser de tots i cadascun de nosaltres, santcugatencs, per mirar d'establir les bases d'allò que volem, les necessitats que tenim i quines fites volem aconseguir per al millorament d'aquests dèficits. Però també de l'agrupació d'Associacions de Pares de les Escoles, de l'Agrupació de les Entitats Esportives, Culturals, de Lleure, 'es socials, professionals, etc. I també cal afegir les d'una demarcació geogràfica determinada com són les Associa-

cions de Veïns, els Consell de Districte a Mira-sol, la Floresta, les Planes o Valldoreix, i no parlem del Centre Històric, Carretera de Cerdanyola, Estació, Coll Fava, Torre Blanca o Parc Central. Cal un pla per a la superació necessària de la compartimentació, l'individualisme entès com a font de pactes o convenis, l'escala de valors sotmesa als plantejaments de creixement urbanístic i donar entrada a la gent, al ciutadà, i plantejar una acció social, vinculant i associativa per a la població, tot pensant en el veí santcugatenc. El creixement de Sant Cugat, en l'àmbit urbanístic, no ha estat acompanyada, en benefici de tots, del mateix creixement en instruments de participació i trobada social, equipaments esportius, establiment d'associacions i entitats, millorament del centre històric de Sant Cugat com a pauta i senya d'identitat local. És així, ja que la realitat ens ho constata plenament cada dia Calen més mitjans de suport, siguin en u n VO\)le r l'àmbit personal o ciutadà, econòmics, subven' cions lans mU,ora dees No

vingut a ciutat, és el

"El creixement no ha estat acompanyat d'instruments de participació"

"No pot ser que les entitats no puguin tenir les instal·lacions ' P *= * s****** > pot adequades" ser que entitats i associacions que tenen cons-

de leS COSeS

ciència plenadel que volen per a Sant Cugat, no puguin tenir unes instal·lacions adequades, ni un estatge social per a la trobada dels ciutadans; que KS|»L'. l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran hagi de deixar l'estatge social i no trobi on desenvolupar el seu caliu social, que el Club Muntanyenc tingui dificultats per expandir-se, que l'Ateneu hagi de plantejar-se una marxa endavant pensant en els veïns, la seva il·lusió i en el veïnat; que les entitats de caràcter esportiu tinguin, encara, les mateixes instal·lacions de sempre, ah!! Però tenim un Centre Cultural. No comment! No voldria que tot fos un cúmul de laments, sinó un encoratjament a trobar-nos i posar damunt la taula, ciutadans de Sant Cugat, el que volem, com ho volem, i fer-ho. Des de la nostra petició solidària, des del nostre treball personal, col·lectiu i social, però també el necessari compromís de l'administració local. Ramon Pros, president de l'Ateneu santcugatenc

fetes i per fer

"Calen més mitjans de suport i el compromís de l'Administració local'

EIS4CANTONS

NÚrn. 8

JL'tintenà

L ' c n t r e v i s ( a

Cultura

Oriol Pi de Cabanyes. Escriptor

Quina paraula, aquesta! I aquests del Congrés pretenen entrar-hi a sac. De fet, motius no en manquen: s'ha dit que som terra d'artistes, és sabut que el nostre nivell intel·lectual -si aquest es pot mesurar per títols acadèmics- és excels i, a més, hi ha qui diu que Sant Cugat serà cultural o no serà. Fa un centenar d'anys un altre insensat va dir allò de "Catalunya serà cristiana o no serà" i des d'aleshores vivim en una crisi permanent de personalitat, si és que això és aplicable a les col·lectivitats humanes. No ens enganyéssim pas, això de la cultura és com un preservatiu, s'estira fins adaptar-se a les necessitats de cadascú (i que no se'n faci un lectura masclista, si us plau). Vegem-ho, si no: a casa nostra es projecte quelcom relacionat amb el tèxtil, que no se sap exactament què serà, i ràpidament surt una veu dient que cal dotar-lo de coherència tècnica i, ofcourse, s'ofereix ell mateix per a aquesta tasca. Cultura? Terra d'artistes? No ens enganyem, això té un altre nom. Oleguer Bardissa

Programa 4a sessió (27 de novembre a les 20.00 h.) Conferència:

La cultura i l'Estat del benestar ORIOL PI DE CABANYES. escriptor. Taula rodona: L'art a Sant Cugat JOSEP GRAU-GARRIGA. Artista plàstic. • Els conceptes de cultura MONTSERRAT OBIOLS. Directora d'escola d'idiomes. • La gestió cultural TOMÀS SEIX. Director del Centre Cultural Sant Cugat. • La dinamització cultural RAMON PROS. President de l'Ateneu. • I^s tradicions i la cultura popular JOAN TORTOSA. Cronista local. Moderador: JOSEP MARIA BALCELLS.

Periodista.

Secció patrocinada per:

Fundació BancSabadeJI

Novembre de 191

"La cultura profunda és una manera de ser que es tradueix en una manera de fer MARIA PILA

Oriol Pi de Cabanyes, escriptor amb molts registres, parla, en la quarta ponència del Congrés de la ciutat, de Cultura i l'estat del benestar. Anteriorment director de la Institució de les Lletres Catalanes, avui director del gabinet del departament de cultura de la Generallitat, la qual cosa vol dir mà dreta del conseller. Fa nou anys va escriure Repensar Catalunya, intent de reflexió del catalanisme dins els canvis de l'era postindustrial. - La cultura i l'estat del benestar ja no són el que eren? - Voldria parlar una mica dels tres conceptes que hi ha en l'enunciat de la ponència, interrelacionar-los, fer una reflexió col·lectiva. Voldria distingir entre la cultura com a entreteniment o com a sensació, més de consum majoritari, i la cultura com a coneixement i reflexió. El coneixement entès no tan sols com a informació sinó també com a consciència. Una reflexió sobre el fet cultural. La cultura èn relació amb l'estat del benestar, una mica també el paper dels poders públics de facilitar als ciutadans l'accés a aquesta informació i a aquest coneixement. Tot això està canviant molt en aquests moments a tot Europa, perquè els recursos públics cada vegada seran menors, aplicats no tan sols a la cultura, sinó també a altres camps. I l'estat del benestar s'està replantejant aquella idea que havia de ser l'estat assistencial que cobrís totes les necessitas dels ciutadans perquè fossin ben feliços. Això està en crisi a tot Europa. Pretenc llançar elements perquè els assistents al fòrum també s'ho plantegin. L'Estat i les administacions en general han de fer cultura o han de deixar fer, sense actuar directament? - Citant paraules seves, en aquest moment postindustrial i postmarxista, la tendència és menys estat i més individu? - Potser menys estat i més comunitat. L'Estat és una estructura al servei de la societat. Però aquesta societat ha delegat massa en l'estat els vincles comunitaris que estan en l'origen del mateix estat i de la mateixa societat. És a dir. la comunitat té uns lligams essencials bàsics, que ja comencen en la família, i això és el que trava. Entre l'estat i l'individu hi ha la societat. S'ha de fer un procés d'assumpció de responsabilitats. tant de la família com de l'individu. com de la comunitat i la societat, però alhora l'estat no ha de tendir a absolutitzar-se, ha de consentir que el seu protagonisme no és absolut. - La cultura catalana en aquest moment té bona salud? -Aquesta és una qüestió molt subjectiva. Viatjant per lTndia o per l'Amèrica central et pots adonar que la gent que no té res absolutament, però són feliços. La salut és un estat interior. Pel que fa a la cultura catalana, l'estat físic és molt superior al que ha tingut mai en tota la història: ara bé. hi ha un estat anímic millorable. Nosaltres, després de la dictadura, teníem la necessitat de fer dues transicions, la política, com es va fer a tot l'Estat espanyol, i la cultural. Quan vam arribar a la transició política,

\es. FOTOGRAFIA: XAVl LARROSA.

nodrida per l'ebullició cultural dels anys anteriors, aquí es va haver de començar de nou la creació d'unes infraestructures, uns potencials que la cultura espanyola castellanòfona o castellana no tenia necessitat de fer. D'altra banda, ens ha coincidit amb un canvi d'era civilitzatòria, que ens afecta a tots, espanyols i europeus. Està canviant tot, la comunicació i també la percepció de la realitat. En el cas de la cultura catalana, limitats per les circumstàncies anteriors molt restrictives, ens hà caigut l'impacte de l'assimilació d'aquestes noves possibilitats de l'era postindustrial, quan encara no teníem resoltes coses que pertanyien a altres atupes diferents.

històricament si saps català podràs participar més en la realitat. El català és un plus de qualitat, un valor afegit, un enriquiment. Ens identifica, ens dóna la possibilitat de coneixe'ns millor i és una llengua que també quintaessencia tot el coneixement de la comunitat al llarg de la història. Ho impregna tot. La cultura profunda, que és una manera de ser que es tradueix en una manera de fer. Una mena de caràcter. - Vostè va escriure Repensar Catalunya, com ho veu nou anys desprès? - Era un llibre de reflexió, de filosofia política. Que ja estava situant-se en aquests canvis de llarg abast, que ja s'intuïen aleshores, els canvis civilitzatoris, l'era postindustrial. el món de la cibernètica, les noves tecnologies. Tenia la percepció que estàvem davant d'unes grans • Oriol pi de Cabanyes. \ ikrnova i la Gel transformacions que ens obligaven a repensar trti. 1950. Escriptor. H:i publicat una vinla realitat, a veure amb uns ulls diferents als tena de llib/rel entre eK qualí| hi ha notradicionals, dels dogmes establerts. A aquest vel·les i:;naífaç::ions com Oferiu flors ah llibre se li va penjar una mena de llufa, quelcom així com "pensament feble", davant la •rebelsqéeJkimssaniL PrernïiPrudcnci consideració que el pensament ha de ser fort i BeitruaaÍPif|mi de hi < 'nlidt Serra d'Or 119?4;%7Í2pJ|? Íesfi>iviivue.%; Dyla». <)l- contundent, i si ens tirem els plats pel cap els uns als altres, millor. Jo crec que una etiqueta gtmdieffp%mr(m di' A< >//>«</fi #75), Exmillor fóra pensament flexible, perquè només quinçalfa d§uWt han*Urà (í9"77)j el dieamb aquesta flexibilitat podem avançar contari Llibre MftÒrés (i 9M) i. Esitidi sphiv juntament. Ens hem d'instal·lar una mica en la Remi&nÇaïenirc altres. la provisionalitat i començar a mirar la realitat i DimèrfliMlciíSns eu!nu%lsjle;i|a Geamb uns nous ulls. ;nera]itat : ||::%Éluiyade I984:| Ü>87, i direçtoï^jllsíistitiicití de JesfLfetres - En quin gènere es mou més bé, en la noCataía^s;§;n||a|: 1996. Actualment, és vel·la, l'assaig o la política? di:rectotí:|è||à|inet del tiepaítàrrient de - Jo no faig política. Ni serveixo per fer po"cultura dllÉGinfelítai. lítica. Potser l'assaig. Sóc més un home de reflexió. ni d'acció ni d'emocions. - Catalunya, per història i perquè és una - Càrrecs públics, n'ha tingut uns quants? cruïlla de camins, és bilingüe. Cultura ca- Encàrrecs públics. talana és tota la que es fa a Catalunya, en la - Vostè té un càrrec polític, però no es dellengua que sigui? dica a la política? - Discutiria que és bilingüe. Ho és adminis- Estic al costat d'un conseller que és polític, trativament. oficialment; però hi ha més llen- però els xofers i la gent que portem els papers gües que es parlen a Catalunya. A la pràctica és d'una taula a l'altra no som polítics. molt més que això. Hem d'entendre què sig- Jaume Lorés va dir de vostè que és un nifica pels catalans, vinguin d'on vinguin, convergent no practicant. aquest codi específic que és aquesta llengua, - Sí, sóc convergent de fa molts anys, el que sense el coneixement del qual no entendríem el volia dir en Jaume Lorés és que no feia polítique ens envolta. Aquesta llengua no tan sols ens ca de partit, que no anava a reunions; crec que explica millor la realitat d'on som, sinó que no és la meva feina. Però sí que sóc convergent

Perfil

ÜS 4 CANTONS

Economia Divendres, 21 de novembre de 1998

Empreses

Hewlett Packard augmenta un 1 6 % les vendes a Pexterior El volum d'impressores fabricades ha pujat un 35% El director d'Operacions de la planta santcugatenca de Hewlett Packard, Jordi P I * . va declarar-se dijous passat molt satisfet per l'evolució de les vendes de la firma a Catalunya, a l'Estat espanyol i a la resta del M ó n , en el que va qualificar de "millor any de la història de la filial". GràALBERT BALANZÀ

- Saat Cagat -

En el tancament de l'exercici fiscal a 31 d'octubre, la segona dada destacable és el nombre d'impressores fabricades, que enguany ha augmentat un 35%. Aquests resultats, segons Pié, confirmen el manteniment de HP en el liderat mundial en la fabricació d'impressores de sobretaula i de gran format i consoliden l'evolució constant de les vendes. Amb aquests números, l'empresa s'ha proclamat de nou la primera exportadora d'informàtica de Catalunya i de l'Estat espanyol. Per àmbits geogràfics, el 72% de les vendes a l'exterior han correspost a Europa, el 23% als Estats Units i el 5% a l'Àsia. Des de 1997, aquestes dues últimes destinacions es cobreixen des del centre de producció de Hewlett Packard a Singapur, la línia de fabricació del qual depèn de la planta de Sant Cugat. El capítol d'inversions s'ha afegit al creixement de l'exportació amb unes xifres superiors als 3.000 milions per quart any consecutiu, que s'han destinat a ampliar amb 2.000 metres quadrats més les instal·lacions d'enginyeria de producció i desenvolupament, i a dotacions de nous equips d'investigació i maquinària diversa. El Centre de Recerca i Desenvolupament, Màrqueting i Producció de Hewlett Packard Barcelona va instal·lar-se a Sant

cies a la producció d e l centre de S a n t Cugat, Hewlett Packard ha obtingut un record en el nombre d'exportacions per un valor total de 1 1 1 . l i 2 milions de pesset e s , xifra que suposa un increment del 16% respecte a l'exercici 1 9 9 7 ( 9 6 . 1 8 2 milions de pessetes).

Cugat ara fa 13 anys. És la planta que assumeix la responsabilitat mundial de totes les impressores de gran format en el procés d'investigació, fabricació i comercialització. També fabrica per a Europa les impressores de sobretaula. Els seus actuals estendards, respectivament, són les DesignJet 3000 i 3500 CP i la DeskJet 700. La firma dóna feina actualment a

models de gran format DesignJet 3000 i 3500 CP. La companyia preveu consolidar amb vista a l'any que ve la DeskJet 800, que aquest any s'ha començat a fer un lloc en el mercat. "Cada tres o sis mesos introduïm productes. Pensem que tenim dos segments dç mercat molt diferents i esperem bons resultats en les noves DeskJet", va apuntar Josep Pié.

La dtrecaó de la companyia va presentar les xifres de l'exercia 98. FOTO: X. L.

Creixement en tots els àmbits

1.100 treballadors. L'aportació de Sant Cugat al lideratge de la marca en l'àmbit mundial s'ha basat sobretot en la venda de 3,5 milions d'impressores, entre les quals Pié va destacar P"èxit aclaparador" de la impressora de sobretaula DeskJet 700 i la introducció dels

En l'àmbit estatal, HP ha tancat exercici amb uns beneficis nets de 10.313 milions de pessetes, suportats per una facturació de 206.900 milions, un 19,3% més que al 1997. Les vendes al mercat espanyol s'han incrementat un 24%, fins als 95.788 milions. Per la seva banda, HP Europa ha facturat directament 13.600 milions a la xarxa de majoristes i distribuïdors del mercat espanyol per la venda de productes informàtics de consum, els quals sumats a les vendes de la filial espanyola ofereixen un volum total de negoci a l'Estat de 109.388 milions. La multinacional va obtenir uns ingressos nets a escala mundial de 6,7 bilions de pessetes, xifra que suposa un altre increment, aquest cop del 10%, en comparació a la facturació assolida el 1997, que va ascendir a 6,2 bilions. Tot i.la crisi que ha afectat enguany el mercat asiàtic i sud-americà, la direcció ha decidit continuar apostant pel potencial d'aquests mercats.

E I e c c ions

CCOO torna a guanyar a Fensenyament públic, tot i la irrupció d'ASPEPC A. B.

Amb una lleugera tendència a la baixa, CCOO ha tornat a guanyar per quarta vegada consecutiva les eleccions sindicals a l'ensenyament públic infantil, de primària i de secundària. Els comicis, que van celebrar-se el passat dijous a l'Escola Maragall, han posat de manifest la concentració del vot entre CCOO (58 sufragis i 36,5%) i U S T E C STEs (36 vots i 22,6%), si bé fins a nou forces han obtingut algun suport. Altres novetats respecte a les xifres finals han estat la important irrupció de l'ASPEPC, que se situa com a tercera força (19 vots i 11,9%),

beneficiat per la focalització de la campanya en el debat sobre la reforma, i la pujada de l'USTEC a causa de la unió amb STEs. El portaveu de CCOO i professor de l'Institut Leonardo da Vinci, Jaume Rodríguez, s'ha mostrat satisfet pels resultats, tot i la baixada en una participació que sempre frega el 50% i que enguany s'ha quedat en el 41,3%, d'un cens de 385 persones. Segons Rodríguez, les pròximes eleccions haurien de plantejar-se en l'àmbit de cada centre per implicar més els ensenyants. Els vots de Sant Cugat s'han afegit als de la demarcació de Barcelona per conformar la nova Junta de Personal.

Griful Oil, s. L.

Servei Estació

K935&94555

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa

Gelats

Entrepans

Accessoris

Congelats

Economia

ELSíCANTONS Divendres, 21denovembnede 1998

LES EMPRESES: VALLÈS PA, S.A. Fa vint anys el floresta Josep Basany va ser un dels sis forners locals que van formar Vallès Pa amb la voluntat d'eliminar costos i augmentar la producció. D'aqueneS sis botigues amb una vintena d'empleats s'ha passat a una empresa que dóna feina a un centenar llarg de treballadors repartits per una trentena d'establiments per tota la comarca, amb un servei complementari de càtering. L'últim repte que han aconseguit és el rapartiment de 8.500 barretes de pa en el 13è aniversari del Tot Sant Cugat. En aquesta entrevista paria del boom de les especialitats i dels diferents costums a l'hora de consumir el pa.

Josep Basany. Administrador

"Amb el precongelat i el consum baix, hem hagut de potenciar l'especialitat" A L B E R T BALANZÀ

- Sant Cugat - 1 9 7 8 - 1 9 9 8 . Aquells quatre forners de Sant Cugat i dos de la Floresta ja s'han fet empresaris. Quin balanç en fa? - E l món dels forns de pa ha fet un canvi espectacular. El nivell de vida de fa vint anys era de menjar molt pa, perquè el nivell de vida era baix. Ara s'ha passat a les especialitats i la gent menja molt poc pa. H e m hagut de transformar-nos a mesura que la gent demanava. La proporció entre empleats de forn i de brioixeria s'ha invertit. I tot això ha rep r e s e n t a t preus lliures i m é s artesania. Ja no som una panificadora, som una empresa gran. —I han fet vint anys col·laborant amb un altre aniversari repartint 8 . 5 0 0 barretes. -Bé, cada vegada que hem participat a Sant Cugat Actiu hem creat una expectativa instal·lant un obrador i repartint degustac i o n s . Un a n y vam r e p a r t i r 16.000 trossos de coca i hem tingut moltes experiències per a grans esdeveniments a Barcelona. Es pot dir que aquest cop, amb el Tot, no ens ha agafat per sorpresa. Havíem, però, de donar pa calent i tou i vam haver de vigilar la proporció a m b el temps. D e tota manera, hi estem una mica acostumats. —A tall d'anècdota, quantes barres de pa pot repartir Vallès Pa en un sol dia? -Parlar de peces és molt difícil. Abans potser sí, perquè hi havia barra de mig, barra d e quart, pa de pagès, pa sense sal, pa integral i para de comptar. Deies: "avui he fet vuit mil de

' Basany és l'administrador de VallèsPa des de 1992 i forner des de fa cinquanta anys. F0T0.X. quart i deu mil de mig". Però ara, hi ha una quantitat d'especialitats i de codis identificatius a l ' o r d i n a d o r q u e t e ' n faries creus. Si abans hi havia 15 articles, ara hi ha infinitat de coses. El pa ha davallat, però es consumeixen peces més petites: ara la barra de quilo és impensable i s'imposa la barra de quart, però també barretes de 200, de 175, de 150 i a partir de 120 grams pots anar baixant de deu en deu. —Per què tanta varietat? -A causa dels restaurants que, com més categoria tenen, més petit posen el pa. Un restaurant et gastarà cent pans de pagès de quilo en un cap de setmana i un altre farà servir vint panets. Així, parlar de consum de pa -reiter o - és molt difícil. A m é s les matèries primeres també s'han ampliat: abans només hi havia farina, aigua, sal i llevat, i ara s'hi posa llavors, soja, farina de blat, farina de sègol...

—També hi ha els productes per a dies especials. -Aquí ens hem copiat una mica dels pastissers, com cl mar que guanya una mica de platja. Fem pizzes, croissants farcits,... El pastisser feia el pastís de cada diada i nosaltres hem replicat amb el pa de Sant Jordi, amb formatge i sobrassada, o el pa de Nadal, amb p a n s e s i inspirat a Anglaterra. Han donat un atractiu a la gent perquè consumeixi pa, tot i que l'entrepà de l'hora de berenar ha passat una mica a la història i s'han de buscar altres maneres. —El client tampoc és igual. -I tant. Per exemple, el pa que es menja a Sant Cugat no el volen a Rubí, i a l'inrevés. Quan tens el pa al forn, has de tenir clar que l'has de deixar deu minuts més perquè a Sant Cugat el volen més cuit i a Rubí el volen "blanquito". En cinc quilòmetres de distància hi ha un imp o r t a n t canvi de c o s t u m s

LARROSA

respecte al pa. —Amb la modernització s'ha perdut el pa de llenya. - H o m e , ja és difícil posar un forn elèctric, amb la normativa que hi ha avui per avui. Has de tenir unes mesures de seguretat màximes i un forn de llenya a ciutat és inviable. Es podria tenir a Mira-sol o a la Floresta, i potser ni així. Ara hi ha alternatives com el forn de solera per al pa de pagès i la resta es fa en forn de llauna. -Qui és la vostra competència? - E l pa precongelat, que des de principi dels 90 ens ha fet molt de mal. Qualsevol que tingués un forn i un congelador podia fer-se aquest pa. Això és cl que tenen les benzineres, amb encarregats que no han estat mai forners. Molta gent no ho sap i pensa més en el recurs de la benzinera, que en la qualitat del pa del forn.

Un fals avís de bomba obliga a desallotjar Sharp A. B.

Unitats de la policia municipal i de la comissaria d e Sant Cugat van desallotjar divendres passat la factoria Sharp, després d'un avís de bomba anònim que finalment va resultar ser fals. A les 10 del matí, una trucada va alertar la policia i l'empresa, que van decidir l'evacuació de tots els empleats al voltant d e tres quarts d'onze. Aquesta tardança ha motivat dures crítiques del Col·lectiu Obrer i Popular (COP), que ha acusat l'empresa d'actuar amb despreocupació i de no donar cap explicació pels 45 minuts üimpasse. U G T va demanar fa quinze dies un simulacre per saber actuar en casos de desallotjament.

EDS refusa la licitació per CIGESA La multinacional informàtica Electronic Data System (EDS), amb seu a Sant Cugat, ha refusat finalment entrar en el concurs de licitació pel Centre Informàtic d e la G e n e r a l i t a t (CIGESA), després que l'administració hagi tancat aquest dimarts el període de recepció d'ofertes. Tot i que va ser una de les set seleccionades per solvència econòmica, nivell tecnològic i experiència en prestació de serveis, fonts de l'empresa han assegurat que l'operació no ofereix garanties de negoci a curt termini i que, per aquesta raó, E D S es retira d e la pugna. La venda de CIGESA, del qual és president del consell d'administració el santeugatenc Josep Maria Via, ha rebut crítiques de l'oposició al Parlament per la protecció de dades privades./A. B.

Selecció de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i La

A L U ISA I IN I

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA:

i Servei

** au**»**», mm****** %n

PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

seva empresa créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

EIS IC4NT0NS

Classificats guia pràctica

ASSESSORIES •ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 935898366.

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 69 • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 9 3 6 7 5 34 54

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 69

AUT0ESC0LE5 • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 9 3 5 8 9 4» 71

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 9 3 5 8 9 29 29 935893535 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra Cerdanyola, 67-71

9337859300

ANTENES'ARABOilQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 22 47

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusifloi, 54 936740849

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6f 9084945 19

•CUGART Torrant de la Bomba, 14 936744390

BICICLETES • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 6 7 5 » 15

• BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 93 675 1 8 0 3

•CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, B7 9358944» • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 2 6 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 931589 4» 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a. 935893065 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 407 7 8 8 0

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 935890712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 935897788

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEQU RANCES Rbla. del Celler, 95. 936754203 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 12 •MEDFIATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler, 25. 935893462

• BELSCON XXI, SJL Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. T a i 9 3 675 3 2 6 7 F a * 9 3 675 32 09 E-ma* betecoruou9nexo.es • FOAP S A . BANYS Rius i Taulet, 27 936740503 936755854 _ • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c / 1 núm. 61 Can Barata 935880249

CRISTALLERIES • QALVANY AlfonsSaia,29 9 3 6 7 4 1 3 98

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4 9 3 6 7 4 3 8 92

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 03674 94 3S

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 1 4 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 B9 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 9 3 6 7 5 0 3 51 • SANT CUGAT ESPORTS S.L, Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3081 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93674 9862 •UESC

Cànovas dei Castillo, 9 936752390

93 675 25 02

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ

CONSTRUCCIONS

93674 0553

•SUNBIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 1757

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 9 3 6 7 4 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 » 674 0 6 5 7 • VILAR ELECTROLLAR, SA. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT

•TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasBo, 4 936746500

• TALLER QERONI MORAGAS Av. Vilaòelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S . L Pg. Torreblanca, 29 835895443

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 • COPY-GRÀFIC Can Matas, 8. 936753653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 6 7 5 2 3 73

• CUINES J . DÍAZ Rbla del Celler, 17

93674 7449

FERRETERIES • EL PONT Girona 3 93 675 0 1 7 5 • EUROPA Alfons Sala, 24

FLORISTERIES

CARNISSERIES

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 935891418 • SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0180 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1,7 93 6 7 5 3 0 6 5

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 9 3 6 7 4 0 1 74

ÀGORA i i f w i » u , r > Bir-cou Frmr i Gufcdia. Vm Tci 93 5890001 Fw 93 67* 24 86

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9 3 6 7 5 44 58 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 93 589 2 8 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 9 3 6 7 4 0 3 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 Q9MQS>g«4 1_ • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 936752201 • WAY-M Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 936746215

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THMSANTCCGAT. DES DELS i ANYS FINS ALS I6ANÏS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR V i l interpolar s*n

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 1 3 8 1 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 1 0 5 3 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 5 8 9 6 4 75

3ÜSI • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 15 46

FOTOGRAFIA VÍDEO • FOTO VÍDEO FJL Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93

• ZOOM Centre d * ta imatge S t a Maria. 14 936*7556 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068 •FUSTERIA EBENtSTERIALS Camí de la Creu, 14 baixos 1a 935894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 93 675 5 3 5 3

T1f:93 5898108

TALLERS DE RELAT I GUrOONEMATOGRAFlC • TALLERS

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 936755953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

93 674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 935890045 • H Í P I C A SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 9 3 6 7 4 83 85 • HfPtCA SEVERINO Pg. Calada 12 936741140

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 935894566 • FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307 EaïXL589l1D4 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7

93674 3208 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74 •KSA

93675 33 55

D Fincas Sant Cugat COMHtÀS VWTAS A1QWLERES VAIORAOONCS ASESORAMIENTO

Santiago Rusinol,40 93674 5854 •FUSET Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 • MIREIA'S Valldoreix. 33 93674 9940 •SPADA Balmes, 3 9 - 1 r d t a 935895549 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Va9doreix,67A

935894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33

936740174

LLARS D AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria 48 935892018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearaon,36 93589 7800 93589 7860 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00 • PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 935892313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 5 8 9 3 3 00 • SANT CUGAT DÍGIT RWa. Cetler,29 L 1 935906196 • KM TIENÒAS Xerric, 27

• TALLEDA RrCOMÀ Balmes, 11 93 6 7 4 5 8 6 2 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Arronso Sala, 18-20 936754757

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 6 7 4 3 6 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93674^15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674 13 96

• AUGUET

mm •MOTOS ALVAREZ Sant Domènech,28 93674 0636 •RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallers Borrell 6 TeliFax 93 674 34 7B •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

93 6 7 4 0 9 1 6

MARBRES •MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Carrpoarnor,12-Nau3 93 6 7 5 5 1 0 8

• ATEUER BLAU Av, Torreblanca 2 935891931 • M E S MARCS Enric Granados, 15 935891429

•ANA Cami de la Creu 14 Bsbcoe. H. cenvenidas 935893589 •CArVBilBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 •FORMAS Eles Rogent, 18 A

936754006 •LOURDES Mmuefr33#<ibuual4

•SOLSONA Alfons Sala, 10

9358932 89

•AP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 0 5 03 • SUMMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 9 3 6 7 4 14 90

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93 675 10 11

MERCERIES • LA PERLA Major, 3 93 6 7 4 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6 7 4 0 9 95 9 3 6 7 4 1 5 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93 589 2 2 3 2 • EGA MOBLES Cànovas dei Castillo, 2 9 3 5 8 9 0 0 14 •MAJIK Sant Jordi, 29

93589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 935890023

MODACONFECCIf • ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6163 • BENETTON

93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala 50 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL

936744028

Sol, 19

•JUANi Xerric 28 936746599 •SPLASH MVESTIMENT Martorell, 20 935894711 •TABOADA Rbla Can Mera, 10 935881 5 7 8 5 • DtSONESTUSTES

93674 3688

Martorel, 12 935895557

• TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0 • TALLERESMENA Passeig Torrebianca13 93674 5301

• AIR TELECOM Sant Antoni, 50 936745752

Telefonia i comunicacions Carretera de

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Salal 8-20

93 6754757

Avg Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898129 908 9 » 6 3 6 1

Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES •TMTORERUSANT CUGAT

•RANGO10 Pous, 13-besi 1 936755755 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 6 7 4 8 9 1 8

OBJ. REGAL FESTA

J a n * » I Piscines •«usi Taulet, 20 938746847

SantJoroï,32 93 5 8 9 0 6 0 5 • L A FESTA Sanfc^Rusnci,8 936753304 •(ONA Major, 18 93 6 7 5 5 9 2 1 MAVI Objectes de regal I bijuteria AlfonsSaJa12Bobga3

93675 04 54

935892529

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda1-5 «3675138»

•NSTALACIONESA. ZAMORA, SJMossèn Qntor Verdaguer, 18

935892638 •MANTSERV.SA Av.Cataturiya,18

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 9 3 5 9 9 0151 • D 4 CONSTRUCCIONS Vaktoraix,10 93 6 7 4 6 5 9 8 •MARCOVE Sant Esteve, 29 936740507 ' •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732 ' •SERRALLERM TERRA I COMAS CJ3. Mozart,9. Barcelona 93 2 1 8 1 9 9 6

936746058

93 58944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyoi, 46

936751299 • LA LIONESA Valldoreix, 79

93 67407 71

PAPELERIES •PAPELEPJALUFA C(VaUoreix,23

83.580.61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVtEVELETHU VBà.6

• TMTORERIASANT Senfjago RuancL 35 936741183 •TMTORERIASANT CUGAT

OBRES CONSTRUCCIONS

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

Sant Antoni, 1 936741182 CUGAT

SANT CUGAT Enric Granados, 10

•FKJTTO

MATALASSERIES

• TATERS Sant Antoni, 62

PERRUQUERIES

930755105

MAT. CONSTRUCCIÓ INFORMÀTICA

Santa Maria, 21 9 3 6 7 4 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 6 7 5 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93674í_4j82 _ • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5

RblaRtoatalada,34

936752228 •TNTORERIASANT CUGAT AtonsSaJa2 936744167

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 935894422 936755151

VETERINARIS •MAHJNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodorada, 8 9 3 5 8 9 2 3 7f

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23.

ROBA if.FANTIL

Obert nit i festius

•CUCARRÓ SsntiBQO Ruslftol, 30 936745580

9 3 674 6 9 4 5

End8rvatacta,12

93674 6945

935896416

Tel. urgències 908898136 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37

UJJj

9 3 6 7 4 1 3 05

•FALGUERA V6a,1 936752401

Villa, 5

• PERYBEN Valdoreix, 45-47 936745335 93674 5104

• MASKOTA 93675 0152 • VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7141

SABATERIES • REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93674 0014 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74 • REPARACIONS DE CALCAT i COPES DE CLAUS

SoLie 936749097

• USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896150 Fax 93 589 5 9 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0881

Classificats

ELS4CANIWS

iitfi Jlliiil 10

A R E I M A S A M 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1" calidad. Precio: 48 Mill LOCAL A ESTRENAR c/ Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 107 m2. 4 hab. (1 suite), 2 bafios, amplio salón-comedor, cocina oflice, tot. exterior, armanos y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: desde 95.000 ptas 9358945 66

PISOS

dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas • APARTAMENTOS

A ESTRENAR CON GRANDES

93 675 33 55.

TERRAZAS C/ Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado, 1 bano completo , cocina, salón comedor, focos empotrados.

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos. calefación, gas. parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptasArtes. 93 589 45 66

calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler : desde 65.000 ptas. 9358945 66

O I

P I S O S

-GRAN OFERTA EN ALOUILERES :

ALTO STANDING

-Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles

II GRANDES OCASIONES I!

-Preciosa Unif. de època en el Golf de 209 m2 útiles, sol T/D, tambi'én ideal para Centro de Rehabílitación : 220.000 ptas/mes - Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES

- Sant Domènech, piso de 120 m2, tza., 4 hab., bario + aseo, todo exterior, sol T/D, calefacción, pàrking, vistas a Parc Central: 23 MM I!

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SOP.75 M2, totalmente reformado.comedor. cocina, 3 dormitorios, 1 bafto, etc. Precio: 9.500.000 ptas

- Sant Domènech bajo de 100 m2 + 160 m2 jardín pivado (posible piscina). 4 hab., 2 bafios., sol T/D, calefacción, pàrking y trastero: 34 Mill

• P° VALLDOREIX . , „ Casa individual de 300 m2. Estilo Inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón. comedor • JUNTO ESTACIÓN. cocina-office, 4 banos completos. Estudio. Bodega, trastero. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de cantarà frigorífica. Habitación de_plancha, etc. Garage para salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y undos coches. Jardín de 400 mf. MUCfiO SOL r V l S T A PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 MM bano. En la planta piso consta de un salon-estar o 93674 0897 estudio y una "suits" (bano reformado). Terraza • PARCELA EN CAN CORTES Calefacción a gas. Pàrking opcional. Tiene una superfície de 1.245 m2.Vrstas a todo el Vallès. Precio. 23 MUL Precio: 20 MUL 93 6740897 93 674 0897 •ZONA GOLF ESTACIÓN ,,_,_. Piso de 165 m2. Consta de 4 habrtaciones dobles, salón- • COU. FAVA comedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bafios Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y completos. Calefacción, Plaza de pàrking con trastero. Jardín Dista de basguet. comunitario. Precto: 24 MW. 674 08 97 Precio: 32,51*11. 93 674 0897 •AVINGUDA PLA DEL VINYET „ t ^ ,„ . l·1 , • ZONA GOLF adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), Torre cocina-offioe, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocína- chimenea, dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. office, 2 bafios completos. Estudio. Terraza. Jardín ara ._ privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y recio: 48.680.000 ptas. lavadero. •JUNTO ESTACIÓN Precio: 37 Mill. Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. 93 674 0897 Aireacondicionado. Precio: 123MII. •AVDA.PLA DEL VWYET-SANTA TERESA ALOUILEHES Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en d Alfonso de «Mas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón- Sala. de 120 m2, 4 hab., 2 banos completos. Servicio de atta. comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos IMPECABLE. Precio: 80.000 ptaa/mes, comunidad incluida. completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. J ^ piscLna ^ J ^ MU_Y.SOLEADA F ^ ' ^ ^ i b t Y^BIEN V ^ AOONUIOIUIMAUA. ' ^ k ^ M ^ ^ ' JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en con | ^ p 90.00Ó ptas/mesOtro localealle en

VENTAS

;

Va| doreix

Precio: 50 Mill. 93 674 08 97

U E S

F§R5Ï*tefo^^^^ 93674 7254 • ZONA GQLF íarquet. cocina-office, 4 dormitonos. comedor-salón con. implia terraza. Zona lavadero, 2 banoç combïetos. Tiunitanacon pisctna. 29.u00.000 Has.

§§'

• ZONA RESIDENCIAL ,, M . . . n 3 dormitorios, comedor-salón 30 m2, cocina, lavaderp, 2 '— J -j terraz^çj^acoonj _._„0.000 Ptas. S3 674-7? 54 « A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armanos, coj nedor-salón .cocinaoffice, 2 banos completos, calefac^if Zona comunitària con piscina. AC

recj0:

c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL „ „ 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cpana-onice, 2

aUJ.grjPBS:-

de 45

cocina, 3 hab.. 2 bafios, estudio con terraza, calefacción, perfecto estado. Precio. 36.750.000 ptas

•TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor, cocina, 3 dorm {2 dobles), 1 bafio, aluminio, dimat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir, stn ascensor. Precto: 14.700.000 936753355.

93 675 33 55.

• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con

93 675 3355.

• Can Picanyol, garaje 2c, trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 bafios, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 Mill l!

armarios empotrados, 2 bafios, terraza 15 m2, calef. todo ext.

Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81-61 I

TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, safcHvcomedor,

935753355.

TORRE UNIFAMIUAR • MIRASOL, solar 288 m2., cont. 250 m2„ garaje 3 c , trastero, salón-comedor con chimenea. cocina office, 4 hab., 2 bafios, a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto estado. Precio: 52 Mill II

2 arïos de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina comunitària Precio: 3O.50OX00 93 675 33 55. • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón comedor 37 m2,cocina office,4 hab., 2 bafios, calefacción

«I

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza. salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados 1a. calidad. ant., 2 anos. Precto: 56 Mill!!

Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor,cocina, 3

93675 33 55. G

PISOS EN VENTA

O F E R T E S • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'exàmen 0ELF (Institut Francès) 93580 7288 _ . ^ _ _ _ _ _ ESCOLA D'EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18

93 674 7854'

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 50F7V lloguer baix. 93 589 64 16 (matins;

• C. VALLÈS. AT1CO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA 21.000.000 Ptas. 93 674 7254 • PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7 2 » *

TORRES EN VENTA

•St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2. 4 dor., 2 bafios, 1 •Z. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bano, sal-comedor de 23 aseo. calefacción, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terrazam2, piso alto, con vistas, tranqu. Precio-. 13.950 MÍH porche, 1 pk. Precio:' 39.500 Mill 93 6743208 93 674 32 09 •Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos. as• Z. Vinyet Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 censor, disponible de 1 bano. Tlpo rastero., sal-comedor 23 barios. 1 aseo, calefacción. amplio pk. (2 coches). estudio m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muyfranquilo.Precio:47 MW soleado y panoràmico. Precio: 18.960 MHI 93674 3 2 0 9 93 67432 OS •Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, • Z. Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 baftos, 1 2 dormitorios., 1 bano, calefacción, ascensor, sal-comedor. 22 aseo, calefacción, 40 m2 de trza.+ iardfn + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos inexterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Precio: 48400 MW tantiles. IMPECABLE. Precio: 19 MM 93 674 32 09 936743209 •Z. Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 bafto., 1 • Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor., 2 barios, 1 aseo, aseo, ascensor, 1 pk., sal-com. 30 m2,19.500 MW calef., sal-com. de 40 m2 con satda a jard. priv. de 30 m2, 93674 3208 estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, •Z. Parc Pollancreda Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, perfecto estado. Precio: 58 MW 936743209 2 dor., 2 banos, calefacción, ascensor, coc.office. amplio salcom. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precio: •Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2. jardín de 52 m2, 4 27.400 Mil dorm., 4 baftos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, 93 6743206 g. com-salon de 40 m2, z- comunitària con piscina. Excelente ubicacion. Precio: 63 MW 93674 3 2 0 8

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 bafios, _parkino doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 7254

anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS.

Genis 93.674.91.92

D E M A N D E S • PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12.

• MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva, 800 m2 de terreno. Vrvienda de 293 m2, salóncomedor, cocina-office, 3 habitaciones, 3 banos, calefacción, 3 trasteros, pàrking de 4 coches, pozo de agua. Con todos los servicios. {Zona tranquila!. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674. taOS. Llamar de 17 a 20 h. • UCENCIAD A EN INGENIERIA ELÈCTRICA, da clases de Matemàticas, Fisica y Electrònica a todos los niveies. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 51 / 919722021

• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 675 14 53

CUIT DE MONGETES BLANQUES COL·LABORA : M. À n g e l s Quadres

Ingredients: -1/2 kg de mongetes blanques - 50 gr de porc - 1 xoriço - 1 botifarra de sang fineta -1/2 ceba - 1 dent d'all - 4 cullerades d'oli d'oliva - 1 manat de julivert, sal i pebre Preparació: Posar a coure les mongetes amb aigua tèbia. Hi afegim el porc i la botifarra de sang, la qual ha estat prèviament punxada amb cura perquè no s'obri. Després d'una hora retirem la botifarra de sang. En una paella amb oli calent, afegim el xoriço a rodanxes. Ho sofregim uns minuts. En acabat, ho posem tot en una cassola, afegim les mongetes i ho deixem coure molt lentament, perquè no es trenquin. Finalment, ho salem i hi posem una mica de pebre i julivert. Consoli: S'ha de punxar la botifarra de sang vigilant que no s'obri.

ï.

Servei Català de Col·locació

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

FONS I SOCIAL EUROPEU I

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de loferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 22 11 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

mmaBmmam

ErnjyiMad·consmjccftdtfPrlncèprttfAnttan*

tNSTAL·LAOOWAELÈCTWC/A Edat da 20 a 40 anys. Formació: fP2 («sctrlcitat). Rasidència ala Garrotxa. jornada ccmptata. Soubrut anual aproximat 1.706.000 Muridpl:Tort·»é.

"C* ARQUITECTE/A TÈCNIC/A Edat oV»18a3S anys. Formació: diptarrisftursmarquitacturaisanica. Soubrutanual aproximat 2.800.000 Uocdstraball: Principat d"Andorra. Raf;tt—4

OEUNSANT

peó

§ 5 ^ 3 0 » 40 any«.

Edat da 18 a 30 anys. RMtdènciaalBabt Ebre Jomadacomplata. Contractada 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.280.000 Murscipi: Tortosa.

Formació: rrH»s*atp*lndu·Walo·<íutval*rtt Expari*ndaandWubtdataui·r·«candàiJien processos de fBbrtóssio. Çorrtracta de6 mato», prorrogable

tNSTALUkppWA D'APARELLS. r^CALEFACOÒlCUMATrrZACtÒ Edat de 28 a 36 any s.

Emprj»>ac^oon«trucoaoeTom»vieta {Atacant) °*

* OPCWARaAWUOgf'AVIlWrrACIÒ D'OBRA P O B U C A

Formació: FP2.

OAciatde2a. 2arma"axpariancia. Corihwtao>3meaoa. prorrogable, Sou brut anual aproximat 2 232.000 OPtMAMlMlUDEReWSTMnvrDICOBBmE· Edat de 18 a 37 anys. Oflciald*2a. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Muniea^tConiaifèdsLlctirao^CBaixUeiirsoat). W f : 1*4411 Empresa c*oonstruccióc*Torr»vleJa (Alacant) 10PALCTES 0«cl*lde2a 2anyéd'experlència Oomradede 3mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 2.286 000 c/npresa tia rot teli^2$LÀ4*<&&*ucciorje OP»WRKARIADCCOL·LOÇACl6 OC PAVIMENT IXEUOEft OOdaldela. _ 3 anys d'experiència. Contractada 3 mesos, prorroQeble. Sou brut anual aproximat 2.587.000 Ref. 188877 Empresa dscorctrucottde T o r m ^ a (Alacant)"

la de 3 meso», prorrogable, anual apradmat2.687.00C :Tutietiiaje_(AlacarjQ._ _ PINTOR/A OCCORAOORM pera empresa de pintura de Terrassa Ed*£d*l8a4Sanye. 2arrys<rexpen^ncfaen*lsec*or. CamatBl. Residència al Velés Occidental CoraractedeC mesos prorróoabie. 000 Soubrutanual aproxknat Z3fl0.00<

1 any d'expertencisenel sector Resí&ncisaf Segrià. Sou brut anual aproximat 1.900.000 Muridpt Ueida. DEUMEANT INDUSTRIAL ISS&2SBaaQL Formació: FP2 o suparfor. Experiència en la branca demecanksai coneUwiietiude»tructures de canonades. Jornada intensiva Soubrutanual aproximat 2400.000 Municipi: SantCugatdatVaMsry. OccWerttar). LAMPISTA Edat de 25 a 60 anys. Otlcialdela. 3 any» d* experiència Soubrutanual aproximat 2.800.000 MunidpISttees (Garraf). 1882» APRENENT/A DC FUSTER/A per a fabrica de mobles de cuina Edat de 18 a 22 anys. Jornada completa, Sc^brutarHMl aproximat 1.200.000 Munidpí: Tarrega(P1acnJrgeB). Rel; 18481» TAPÏSSERÍA Edat de S»»S0anys. 2 anyad"axpertencià enel sector. CamatBl/ Residències! Vasss Occidental. Contracte deamesos. prorrogable. Sou brut anual aproximat 2 000.000 Municipi.Terrassa, ^ ^ ^ ^ APR0aO^ÒVUUMOOMA PRBMSAOOR/AOEFUSTBniA perelWx1cad*rr«Mesdeouinai1uM··P(BWlar Edat o>i 1 8 8 2 2 anys. Jornada uNTiptata. Soubrutanual aproximat 1200.000 Mur»ri^:G<xmè8(Ple(fUrgei). R · M · g "

M a intensiva. ractadaSmasos, prorrogable. srut anual aproximat 2.700.000 dpi: Santa Cotom·<»Oram·net(Barce*onè·)

XOFBVA psratranspori* par carretera Edat de 20 a 4 0 anys. 1 any d'·xperi·rtciaenel sector. CametsCliE. Sou brut anual aproximat: 2 1 0 0 000 M u r * * * Lleida. Rar: 1W31» MOSSCVADE MAGATZEM pereernpnsse de logística Edat de 22 « 3 0 any» Forrnacio:FP2o·ouival·nt CamatBl. Residència «J Vallès Orientat Sou brut «nuat aproximat 2.038.000 Municipi: Patauda R e a a m e m

« E 8 S 0 W A DE TALLER DE CONSTRUCCIÓ : d a 2 9 * 6 0 artyi. ystf·xp·rlenda en ta docència. eixemem» tècnics de construcció

CAPOE MAGATZEM pera·mpres·deloaSstica Edat de2S a 9 0 anys. » FP2oequhMienti2*nyscr experiència enel sector.

pisterta.

Residència al Vaflès Oriental. Soubrutanual aproximat 2.500 000

OHSSSOrVA D'ELABORACIÓ 0 6 MASSES •rtèncl» «n far pastissos. Mut anual aproximat 2.400.000 elprUaida. RafcH4«17 EXPERT/A EN CONSTRUCCIÓ :de30a64anys. r» d'experiència en t» docència o com a patata

•daparciai (isnoree setmanals). brut anual aproximat 2.000.000 napcu iôssîawwoeuiiâMaittwaDsaariaa}* DWM t d * 2 0 a 26 any». (Intermatlca)l 1 any d'experiència en el sector. tractada 12 mesos, prorrogable.. , , brutanuataproximat 1 «00.000 . k^:UiG«r)o^ftft«èeOrt·nt*l).. PROORAMADORWINPORMATIC/A pera empresa edrtorts) tmtnirrreJPany». nyeriataorèca trfforrftettce. jrténciaen Unix. PowerBu»derltr#9rr»lx4GL. Irecie en practiques, piXHTOaabtaeirtdelJriiL brut anual aproximat 3.200.000 ' Rel: 187*08 rtCtWyAENMK3tOlr*ORMÀTtCA sen>presamuWnadorx<quirriioofsmâcèut>ca <8s superiors Vo tècnics. "t d'axpariènci·. staements de Visual Basic 5.0. d e propi. racMindeAnit Mut anual aproximat 3.000.000 leîrMottet^ratèsOrt

ISPAUETCS Ofataldela. C^iraraclede3meso«.uiuiiiugat)>a. Sou brut anual arjrc«imetZ850.000 'A.

|S^M

TORNÉWAFRESADO»A fdatd*25eS0*nys. Oflò)elde2«. 2*vq^«cparMncta en tom i Ires» manual. Jpn w d i intansiv* (rnaerts). Çontreol* de 8 masos. Soubrutamjsieprojdmet 2.050.000 M*jnrtxpfcSantÀar»àdaBesc«(B*rce)onès). CALDEREWA Edat d * 9 0 * 4 9 anys. Formació: FP2ío*id*r*ri« en xapes). 6any^J»*portèncl»en el sector. JotTtaovoornplat*. Contrac»» ds6 mesoi, prorróoabie. Scy brutanuataproximat 2.300 000 Murtcipi:Sani*à)torn»daCerve·ó(Baò;Uoc<·g8l).

msk

CIPERAPatfÜtlAD^BCORXADOR :de18a2Sanys. rd'axperlènci·en el sector. Oar>cwaí*ccrr<arca de le Selva. ao^inlBrtanra{masrMiX TsetedeSmesos. prorrogable. arutanuM*proMirn*t 1.400,000 tdol: Santa Corom* d * Farners.

Restaurant desant la Sant Andraudai* la Barca Baró cerca AJWDJttimDeCtrtNA d * 2 S * 4140 0 * any». ny». d'experMMCttenels·ctor. da l f h ^ ^ í d e ^ . 3 0 h a 24.30h. Soutx^amM^ aproximat 2.000.000

SÜi

Fc*mació;FP1oFP2 (fusteria oslmH 'mesos tfexpertènda enlloc simter.

PARBLLA sr-se càrrec com * masovers d'una finca da isa.de la seva granja d * vedeisldeie» tasques

bruswualapwxlrr&1 e S S o O Muridpi:(CorneMclaUob

i*tB1. clanuls al'i.ra»» Orjclüarifl arutanuatapfoxlmat2.0oaooo

*B3tfÜ«I21. 8C^n«ADOR«<*^EO^PB%»iPVTR p*r*pr*Duca)rad*vfd*tMocwnssBQ8 ed*tc%a5«3Sany». ^ ^ ^^ ExMHttrrtaenopersctttf·c^devioto. çonecummwfftr·ormaec·snrfeíjnjeuBn. Sou brut anusiaprcxlmat 2.400.000

BBÈJMilfl

ENQUAOERNADOTOA Edat de 18a48anys. 1 anytfexperiència en el sector. neajoancn ai vases occtoantai. Cortines» deairtesos.prorrctaable. Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: Terrassa. Ret: 187878 OPERARVARÜÜbtMUNTATOEI >DC PLANXES Edat d a 2 2iNSckÀaoc a 50 anys. 1 arwd'·xo·riènot·enet sector. Resjdèrx^aiyai^sOccidentel. Jomed* completa. Sou^aruataprcsomat: 2.000.000 R·ftl·T·M

rsd'experisrKM. iract«c*6rnesosambpossibi«atde "srsió en IndsèrtN. brut emjai aproximat 2.900.000 kapi: Banyoles (PI* delEstany).

Dr^eeadeoc^stru^delWrKilpatd·Andórra" 10 PALETES Edat de 18 a 46 anys Oftdaldela Formació: gradua» escolar. SoubiUsnual aproximat Z380.000 MMM88888 T 1 *^rr^ Çngrosadeor>t«s\xa<6daTorro^<Alaoer»)

MurftaptP·laude Plegamans.

Mti

fSMdMiooniiooió dtnxwdaitttfTyoivctoPlcf·i ******

PATROMSTA

(MÏtronista} rSahys d'·xpenènda enel sector. M a n u a l sprgjdmjtaOOftOQO

MBCftMOA Edat de 19a26anys. <> «mama* # f * w \ a u l a W t l · M « «si *Mk^>frV

SoubfUt«^·pTO3*T>·t 1 JiïOO 000. MuniCa^:C0fTl84l«ClVLl0l3P*Xp^(^*^

as^itüu

SANT CUGAT

15 MANIPULADORES

CAIXERA DE RESTAURANT

ASSISTENTA

Pef a ETT amb cx)ntracte a Barberà del Valès. Sense formació especifica per a tasques vàries com a operaries Dones, sense edat especifica. Es valorarà la tenenca de vehicle per transport individual fins el Hoc de trebal Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte de 6 mesos. Retribuciú : 90.000 netes mensuals. Ref: 900

Per a Empresa d' HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L' USUARI, Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ref: 511

Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys. Horari: de 7,15 a 12 del migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

INTERINA Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució 95 000 netes. ftot. 518

COMERCIAL IMMOBILIÀRIA Per a Entitat immobiliària situada a Sant Cugat. Amb expenència valorable. Sexe indiferent. Edat entre 23 i 30 anys. Contracte laboramb comisions. Horari de 9,30 a 14 i de 16 a 18 h.Retribució sobre conveni Ret. 537

M E C À M C FRIGORÍSTA P e r a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred d'Hosteieria. ALTRES REQUISITS: Cal saber de mecànica, electricitat, soldadura... Viatjarà amb vehicle d'empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei. RETRIBUCIÓ: 120.000 Ret. 535

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Ajuntament de Sant Cugat del V a U *

RetS»

Ref: 532

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del Servei d'Ocupació Municipal

OFICIAL DE PERRUQUER» Per a perruqueria empresa a Sant Cugat Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de tres mesos i jornada decaunsa dissabte. Ambdós sexes. Contracte de 6 mesos renovable. Retribució: 112.000 netes al mes.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

DESOSSADOR DE PERNLS PerafrrTafrfcccrtracteaSarriajirzeoeiValès.Ambve^rcleprcçii experiència al toc ds trebal Caldrà t e r « autònom. Contracte d'un mas renovable. Jornada de vut hores amb 130.000 ptes netes al mes.

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS4C4NT0NS

Divendres, 27 de novembre de 1998

Hoquei

Ten n i s

p a t i n s

L'Escola d'Entrenadors reflecteix la filosofia del PH Sant Cugat

Àlex Corretja debuta amb victòria al Masters

La junta directiva es continua preocupant per la formació de tècnics Per segon any consecutiu, el Patí Hoquei Sant Cugat ha organitzat les Jornades sobre les bases í els fonaments tècnics per a l'ensenyament de l'ho-

quei patins amb I'objectiu de continuar formant els qui han de ser els futurs tècnics del club. L'Escola d'Entrenadors és un curs que va començar ahir

a la Casa de Cultura i que consta d'un total de sis jornades. Aquestes sessions, dirigides per entrenadors de l'entitat, està adreçada a jugadors del club.

A.L. - Hamwwr / Sant Cugat El tennista santeugatenc Àlex Corretja va debutar amb victòria dimecres en la seva primera participació en el Campionat del Món ATP Tour, que es disputa a la ciutat alemana de Hannover des de dimarts. El seu primer adversari, el nord-americà Andre Agassi, va abandonar per lesió al tercer set, quan el marcador era favorable a Àlex Corretja per 5-7, 6-3 i 2 jocs a 1 al tercer set. Precisament, Agassi es va lesionar dilluns entrenant a m b el s a n t e u g a t e n c , q u a n aquest va fer un gran cop. que va obligar el nord-americà a desplaçar-se amb rapidesa, fet que li va provocar una estirada muscular a l'esquena. Andre Agassi va ser el vencedor de l'edició de 1990.

ALKX LÓI'F.Z

- Sant Cugat Les Jornades sobre les bases i fonaments tècnics per a l'ensenyament de l'hoquei patins, un projecte que va encetar la junta directiva del Patí Hoquei Sant (lugat la passada temporada amb I'objectiu de formar tècnics, tindrà continuïtat aquesta campanya, celebrant la segona edició. Ahir a la nit va tenir lloc a la (]asa de ( Àiltura la primera de les sis sessions -cinc teòriques i una pràctica en pista, totes elles amb avaluació- de què consta aquest curs que, a diferència de la passada edició, tindrà una durada de tota una temporada i acabarà al juny. El president del club, Antoni P é r e z , ha d e s t a c a t q u e aquest nou curs "recull amb profunditat totes les temàtiques relatives a l'enseyament". Aquesta excel·lent iniciativa compta amb un total de 15 inscrits, molts d'ells jugadors del club que actualment són entrenadors d'equips de base o col·laboren en l'Escola d'Iniciació, amb els més petits. Aquests són jugadors que composen les categories juvenil, júnior, femení i sènior. Segons Pérez, "pensem que un entrenador que hagi viscut al club i que el conegui és un revulsiu important". Les cinc sessions teòriques que completen el curs són les següents: Psicologia de l'Esport, jornada que va dirigir ahir Josep Pinol; Higiene i Primers Auxilis, amb el doctor Miquel Soler; Metodologia, a m b Antoni Tortosa; Introducció a la Tècnica i Tàctica Individual, amb Lluís Sànchez, David Olmo i Antoni

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

L'Esc·tefEiti·MtaviiMCNV-ttiliirabCiuifeC·ltwiMbli^ Sariol; i Tècnica i Estratègia Individual per a Porters, amb Santi Roca. Aquests professors form e n p a r t d e l cos t è c n i c d e l'entitat. L'última jornada serà pràctica i els alumnes hauran dè realitzar una sessió pràctica e n pista al pavelló municipal. Aquesta avaluació final als aspirants al curs de monitors per a la base inferior i Escola d'Iniciació se selebrarà del 14 al 17 de juny, i els qui el superin rebran un diploma acreditatiu. El director d'aquest curs és Toni Sariol, coordinador de l'hoquei base del club. Com durant el curs passat, la junta directiva organitzarà clínics (demostració-entrenament) per po-

der aplicar a la pràctica els conceptes teòrics. Aquests, però, no es faran abans del gener. La temporada anterior, Catxo Ordeig, seleccionador estatal júnior, juvenil i de f è m i n e s , i M i q u e l Humbert, seleccionador estatal, van ser les dues persones encarregades de dirigir aquests clínics. La propera jornada d'aquest interessant projecte de formació tindrà lloc el proper 22 de desembre. Bones classificacions Després de quasi dos mesos de competició, els equips sèniors masculins, el femení i el júnior

JL OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de | en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o unKiJTcM en APS.

Ftn:MC ocupen la primera posició a la taula. Així, Pérez ha confirmat que "aquests resultats evidencien que respecte les últimes tres temporades hi ha hagut una evolució molt important". El sènior "A" del P H Sant Cugat rep diumenge el Folgueroles, quart classificat amb 10 punts, mentre que els vermell-i-negre són líders en solitari. El segon equip visita la pista del Cornellà, avantpenúltim. L'Escola d'Iniciació, amb una inscripció de 55 nens i nenes, i l'Escola de Porters, l'última iniciativa, continuen aportant molt bones notícies. Antoni Pérez s'ha mostrat molt satisfet de l'acceptació de tots dos projectes.

El grup blanc, en el qual està inclòs Àlex Corretja, l'integren els jugadors següents: Henman, Ríos i Agassi. L'altre, el vermell, està configurat per Sampras, Moya, Kafelnikov i Kucera. Pete Sampras, que ja ha guanyat el Masters en cinc ocasions, ha estat el primer jugador a classificarse per disputar les semifinals d'aquest prestigiós torneig. A l'hora de tancar aquesta edició, el tennista santeugatenc havia d'enfrontar-se a Henman, en el segon enfrontament d'aquest Campionat del Món ATP Tour. El Masters es disputa al Palau d'Exposicions de Hannover. Àlex Corretja, que ocupa la sis e n a posició al r à n q u i n g d e l'ATP, ha aconseguit aquesta temporada quatre títols i ja en suma vuit en total. El jugador santeugatenc, de 24 anys, és el segon jugador estatal més ben classificat, per darrere del mallorquí Carles Moya.

A Z O O M pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCEÒ PHOTO SYSTEM. (APS) NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Esports

E1S /CANTONS Divendres, 27 de novembre rle 19V8

B à s q u e t

V o i e i b o$

Primera victòria a fora de la UE Sant Cugat en nou jornades Els de Rama evidencien el bon L'equip masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat va assolir diumenge passat després de la disputa de nou jornades la primera victòria com a equip visitant de

El Sant Cugat presenta tots els equips davant l'afició moment deforma i s'imposen al Gaudí

la present temporada en vèncer a Barcelona a la pista del Gaudí. Ara, els jugadors de Joan Rama provaran demà a la Sala Escolar d'aconseguir la tercera

victòria consecutiva a la lliga. El conjunt femení, que no ha pogut disputar el seu últim partit de lliga, ocupa la cinquena placa però amb un partit menys.

Al.KX LÓPKZ - Sant CugatD e s p r é s de sumar la segona victòria consecutiva al campionat de lliga de Segona Catalana, l'equip de bàsquet de la \ 'E Sant Cugat ha passat d'ocupar les últimes posicions a la taula a col·locar-se ara mateix novè classificat, a només una posició q u e dóna accés directe a l'ascens de categoria. Després d'imposar-se fa dues jornades a la Sala Escolar davant el CB Cornellà " B " , l'equip vcrmell-i-negre era tercer per la cua i. després de vèncer aquesta jornada, ha avançat cinc posicions en la classificació. Diumenge passat, l'equip santeugatenc va imposar-se a la pista de la UE Gaudí per 84 punts a 92. Els de Joan Rama van haver de superar una pròrroga a 76 punts. Amb aquest triomf, la U E Sant Cugat ha aconseguit la primera victòria fora de casa després de les nou primeres jornades. L'últim cop que l'equip santeugatenc va guanyar fora de casa va ser a finals de la temporada passada, a la pista del C a r d e d e u , quan va haver de disputar elplayoffúc descens per evitar perdre la categoria. Dissabte a la tarda, la U E S a n t C u g a t r e p el CV Valls, onzè classificat. Si s'acaba

imposant en aquest enfrontament, assolirà el seu tercer triomf consecutiu a la competició de lliga de Segona Catalana. Bones vibracions El sènior femení de la U E Sant Cugat, q u e també milita a Se-

Tennis

gona Catalana, continua a la part alta de la taula, convertint-se en un dels equips revelació de la temporada. Finalment, els dos punts del partit q u e havien d e jugar les d'Òscar Pedroche i el Bàsquet Ribes fa dues jornades han estat atorgats al conjunt santcugatenc. E n l'última jornada, el

xoc que havien de jugar el C E Sant Nicolau, últim classificat, i el sènior femení va quedar ajornat. En aquests moments, la U E Sant Cugat ocupa el cinquè lloc, a m b un partit m e n y s . D'altra banda, el sub-21 masculí també està fent una bona temporada i ara mateix és líder en solitari.

À.L. - Sant Cagat -

El sènior femení del CV Sant Cugat va caure derrotat la passada jornada a la pista del segon a la taula, el CV Sant Martí, per un clar 3 sets a 0, amb parcials de 159,15-12 i 15-12. Tot i la desfeta, el conjunt santeugatenc continua ocupant el quart lloc a m b 11 punts, tres menys que el líder, el Winterthur Barcelona. En partit corresponent a la vuitena jornada, demà el sènior femení rep el CV Ciutadella al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix. Aquest conjunt és novè amb 8 punts, amb un balanç de dues victòries i quatre derrotes. Pera aquest xoc, el tècnic Zoran Nikolovski recupera Carlota Santamaría, que la passada jornada no va poder jugar perquè estava malalta. Els equips del CV Sant Cugat es presenten demà a partir de la una del migdia davant l'afició. Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, podria presidir l'acte. D'altra banda, diumenge a la tarda el pavelló de Valldoreix va acollir les proves que habitualment realitza la Federació Catalana per escollir les jugadores que passen a integrar la selecció catalana. Entre elles, les jugadores del CV Sant Cugat Istria Baniuso i Yaima Ramos. Les proves, en categoria cadet, es faran diumenge a Masquefa, amb les locals Anna Costa i Rossana Cano.

taula

La UE Sant Cugat és en zona de promoció d'ascens a preferent Lequip, que eÈtrena categoria, opta a Fascens A.L.

L'equip sènior de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat, que aquesta temporada est r e n a c a t e g o r i a a la p r i m e r a provincial, comparteix el liderat amb el C C T Rubí Bodas un cop acabada la primera volta de la fase regular, amb un balanç de vuit victòries i una derrota. L'única desfeta que fins al moment ha patit la UE Sant Cugat ha estat precisament a Rubí. Amb aquests excel·lents resultats, el conjunt que dirigeix Benito Moreno ocupa en aquests moments una de les dues primeres posicions que donen accés a disputar el play-off d'ascens a prefe-

rent. Aquesta promoció estarà formada per dos grups de quatre equips els dos primers classificats dels quals aconseguiran pujar de categoria. A principis de temporada l'objectiu de l'equip santeugatenc era el de mantenir-se a la categoria però. com confessa Enric Bosch, jugador santeugatenc, "després dels bons resultats que estem obtenint ens hem marcat la fita de classificarnos per jugar el play-off d'asc e n s " . Bosch ha explicat q u e "quan vam iniciar la campanya desconeixíem les nostres possibilitats perquè no havíem jugat mai a primera provincial, però ara mateix crec que tenim força possibilitats de classificar-nos. Crec que podem pujar de cate-

goria . L'equip està integrat per Josep Antón, Enric Bosch, Miquel Penafiel, Albert Alarcón i Xavi Rodríguez. Antón ha estat l'únic fitx a t g e q u e ha fet el c o n j u n t aquesta temporada. El jove jugador ha tornat a l'entitat després de jugar alguns anys a El Ciervo de Sabadell per militar a la categoria més alta que ha defensat mai aquest conjunt. Bosch ha apuntat que "la seva aportació ha estat bàsica", més si fins al moment tan sols ha cedit dues derrotes i és el jugador que més partits ha jugat. La primera jornada de la segona volta es disputarà el 6 de desembre i la UE Sant Cugat visitarà la pista del CN Santa Coloma.

Usem* fe tsflmttaub fe bUESame^nipàipuj* irritaren. FiTD:t4t

Esports

H S /CAIYFONS Divendres, 21 de novembre de 1998

Hoquei

Golf

herba

Doble derrota del Júnior, que el situen en promoció de descens Jolaseta i Atlético superen un equip que encara no Tres jornades, tres derrotes. Aquest és el pobre balanç d e l'equip masculí d'hoquei herba del Júnior a la Divisió d'Honor, després de la doble jornada que ha afron-

tat aquest c a p de setmana. El Jolaseta, dissabte, i l'Atlético de Sant Sebastià, diumenge, van derrotar el conjunt blau-i-negre deixant-lo en una preocupant penúlti-

Ivo Giner no manté la targeta europea ha sumat cap punt

ma posició sense punts. Aquests dos conjunts han d e ser, a priori, dos dels equips que a finals de temporada lluitin a m b els santeugatencs per assolir la permanència.

A.L. - Sant Cugat-

"Mai no es pot esperar un cap d e s e t m a n a tan n e g a t i u com aquest. \ o hi hagut cap aspecte que mereixi ser destacat". Així ha resumit Andrés Barrientos, l'entrenador de l'equip masculí del Júnior, la doble jornada que va afontar l'equip blau-i-negrc a les seves instal·lacions. Dissabte, el Júnior va caure davant el Jolaseta de Getxo per 1 gols a 3, i diumenge va tornar a ensopegar amb l'Atlético de Sant Sebastià per un contundent 1 gol a 5. Aquests dos equips són, a priori, dos rivals directes per eludir el descens de categoria. Després de la celebració d'aquesta doble jornada, amb un total de tres disputades fins al moment, el conjunt santeugatenc és penúltim sense punts, en zona de promoció de descens. Factors clau

L'Esquaix acull dos campionats - Sant Cugat -

. iWitaï.··.Ui t. 1 L ^ , _ clar que les baixes ens han afectat, i per això no tenia moltes expectatives per a aquesta doble jornada", ha afirmat Barrientos, que també ha matisat que "amb el baix nombre de jugadors disponibles no puc provar de fer gaire coses". Quant a l'aspecte de la manca de jugadors als entrena-

ments, el tècnic ha assegurat que "no estem jugant a res. Ens hem arrosegat pel terreny de joc. Als últims vint dies hem perdut tot el que havíem treballat durant la pretemporada". El màxim responsable del conjunt santeugatenc no s'ha queixat de l'actitud dels jugadors, sinó que simplement ha ma-

Futbol

nifestat que "als partits el cos i el cap no els respon perquè no vénen a entrenar". La quarta jornada del campionat durà el Júnior a Santander per jugar amb el Sardinero, avantpenúltim amb dos punts. L'equip femení del Júnior va empatar a 1 gol al camp de l'Aiara i se situa cinquè a la taula.

Handbol

Cinquè triomf a domicili del Sant Cugat Esport, que confia a vèncer diumenge El Sant Cugat Esport va aconseguir diumenge a Masnou la cinquena victòria fora de casa en imposar-se per 0 a 1, amb gol de Gómez de penal a la segona meitat. El conjunt santeugatenc ha tornat a demostrar, una setmana més, que lluny del camp municipal d'Esports és intractable, ja que tan sols ha perdut en una ocasió. Amb aquest triomf, el Sant Cugat és novè classificat a m b 18 punts. El tècnic del primer equip, Hans Schonhofer, ha afirmat que "estic molt orgullós de la meva plantilla", després d'imposar-se al camp d'un Masnou, q u e és quart a la taula classificatòria amb 22 punts. En aquest xoc, van debutar Ics ducs últimes incorpora-

El jugador del CG Sant Cugat, Ivo Giner, no ha pogut mantenir finalment la targeta europea al Europe Tour Quality School, que es va disputar a Cadis fins dilluns passat. D'aquesta manera, el jugador de 21 anys no podrà prendre part en la propera temporada al circuit europeu.

Esq ua ix

L'eaais m u u l iM Juni·i u vi n t » sals puntuí en u p dels dit part tt del passat cap de setmana il J M K FON OSCAR IENIT0

Segons Andrés Barrientos, el Júnior masculí pateix dos tipus de problemes: moltes baixes per lesió i poca assistència dels jugadors a les sessions preparatòries. L'entrenador no pot comptar amb Inaki Orsola, Joan Vidal, Alex Serra, Charly Patllé i Ricky Ruiz. "És

À.L. - Cadis / Sant Cugat -

cions, Joan i Nando. El primer ho va fer de titular i el segon va sortir al segon temps. L'entrenador vermell-i-negre ha destacat el treball de tots dos jugadors on cadascú d'ells va saber fer a la perfecció la feina que els havia manat el cos tècnic, que també integra Jordi David. JavierTantos, porter del Sant Cugat, va quallar una molt bona actuació. D i u m e n g e al matí el conjunt santeugatenc rep el Manresa, que és catorzè amb 12 punts, a prop de les posicions de descens. Lluny del seu estadi, l'equip del Bages té un balanç de dos empats i tres derrotes, mentre que el Sant Cugat al camp municipal encara no coneix la victòria, aquesta temporada. A casa, tan sols ha sumat tres punt. /À.L.

La UE S a n t C u g a t rep el P u e r t o S a g u n t o e n una b o n a ocasió p e r v è n c e r Cagat-

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va perdre dissabte a la pista del Manyanet Les Corts, líder del grup C de Primera Nacional, per 35 gols a 28 en un partit marcat per les polèmiques decisions arbitrals que van perjudicar l'equip de Joan Sancho. Cal recordar que el conjunt barceloní ja va proclamar-se campió de lliga la temporada passada i que, a més, va disputar el play-off d'ascens a Divisió d'Honor "B", tot i que finalment no va superar aquesta fase. La primera meitat d'aquest enfrontament va finalitzar amb un 20 a 15, però les contínues exclusions dels jugadors vermell-i-negre van impossibilitar que els de Sancho po-

guessin agafar el ritme der partit. Diumenge al matí, la UE Sant Cugat rep la visita del Puerto Sagunto, un conjunt que la passada campanya va acabar en penúltima posició amb 15 punts. El conjunt vermell-i-negre ocupa ara mateix la desena posició a la taula amb 6 punts, mentre que el rival dels santeugatencs és tretzè i penúltim, amb 4 punts. A partir d'aquesta propera jornada, els santeugatencs han d'afrontar els últims quatre partits de la primera volta: al pavelló, a m b el Puerto Sagunto, a les pistes del Teide i el Pardinyes, i a casa amb el Sarrià de Ter en l'última jornada. Si l'equip santeugatenc guanya podrà afrontar amb més tranquil·litat els següents compromisos a la lliga. / A. L.

L'Esquaix Sant Cugat acull aquest cap de setmana l'última prova del circuit català que organitza la Federació Catalana i el Campionat d'Espanya femení. El català comptarà amb la presència de jugadors locals, mentre que l'estatal no tindrà representació local. D'altra banda, els jugadors de l'Esquaix, Santi Grau i Raül Artigas, participaran en els propers dies 18 i 19 de desembre al màster català. Aquests mateixos dies, el club organitzarà el Campionat Social de l'entitat. El passat cap de setmana, el club santeugatenc no va prendre part al Campionat de Catalunya per equips que es va celebrar a Anyós. En l'última edició, va acabar tercer. /À.L.

Rugbi

L'Entente, convidat del Sant Cugat El Club Rugbi Sant Cugat-Júnior organitza diumenge una jornada amb la disputa d'uns partits, que es jugaran en categoria aleví, benjamí, infantil i cadet, amb la participació de tres enti-. tats: L'Entente de la Tet (Perpinyà), la UE Santboiana i el club amfitrió. La temporada passada, els conjunts de base de l'entitat van prendre part en una jornada d'aquest tipus a La Tet. Els enfrontaments començaran a jugarse a partir de dos quarts de deu del matí a les instal·lacions del Júnior. /À.L.

Esports

HLS4CANIWB Divendres, 27 de novembre de 1998

Futbol

s a l a

El Winterthur venç l'Indústrias i és cinquè a la classificació Els de Quinoà són, però, a 8 punts del líder, el Frutas Martín Tot i que José Luis Quinoà, l'entrenador del Winterthur Sant Cugat, ja no s'ha fixat l'ascens com a principal objectiu aquesta temporada, el FS Sant

Cugat va imposar-se a Santa Coloma de Gramenet a la pista del Indústrias García **B" per 3 gols a 5 i, d'aquesta manera, també avança aquest equip a la

classificació. El proper adversari dels santeugatencs a la lliga és el Pinturas Lepanto Tàrrega, desè, amb cinc punts menys que els santeugatencs.

Al.KX LÓPEZ -SantCagatKi Winterthur Sant Cugat ha passat a ocupar la cinquena posició al grup cinquè de Primera Nacional A després d'imposar-se a la pista de l'Indústrias García "B", filial del primer equip que milita a Divisió d'Honor, per 3 gols a 5. L'entrenador vermell-i-negre, José Luis Quinoà. s'ha mostrat "molt satisfet pel rendiment dels jugadors". Amb aquest resultat. el conjunt santeugatenc aconsegueix per primer cop aquesta temporada ducs victòries consecutives - P B Montserrat i Indústrias- i compta amb un balanç a la lliga de quatre victòries, tres empats i dues derrotes. Amb tot. però. el FS Sant Cugat és a vuit punts del primer classificat, el Frutas Martín.

B WMMtlMSaatCHat és cjapèi la t s A M * ^ M a l a w i ^ de fer és anar partit a partit. En el seu moment, potser vaig fer un plantejament equívoc". Vista la disputa de les primeres nou jornades de lliga, Quinoà ha afirmat que "aquest equip no pot suportar la pressió" i que "es tracta que al final estiguem al més amunt possible". Malgrat tot, Quinoà ha

FtltMC

matisat que, com a tècnic, no ha rebaixat mai l'exigència envers els jugadors i que "continuo treballant amb la idea d'acabar primers". Demà a la tarda el Winterthur rep el Pinturas Lepanto Tàrrega, que és desè amb 10 punts. Per a aquest enfrontament són baixa

mmy:W:.W^A::W

s s -mmm e A

* L'Olímpic és h Fkàcstst, Paltre equip -sa*»c«pt*«e que milita * la Fàme*» Nacional A, va aconseguir d*»* si campionat ert derrotar dl 6 gols a 5* Fa dues setmanes ei conjunt fSorcsta va tmpo.s*r-$e a & pista delfinsales,hm»líéït i ara segon a h taula classificatòria, c! GN Caldes. Així, rOtímpyc ha tomat a evidenciar que juga millor davant els primers das» el v» anotar Jordi Reixach, que es recupera d'una lesió, i que en aquest enfrontament va reaparèixer de forma bril!ant> tat i que tan sols va jugar alguns minuts. La bons actuació del porter José Luis també va contribuir al fet que el conjunt que dirigeix Àngel Ruiz acabés vencent. Uenttenador ha confirmat "IÍO canvi radical dels jugadors" en els dos últims enfrontaments al campionat de lliga, que segons Ruiz ha estat del tot fonamentar per sumar els ais punts en les dees últimes jornades. Ara .ttçicdx, l'Otímpyc és Qtat a la taula amb 10 punts de catorze equips i» gràcies a les vietMes» abandona amb el

(,aiivi cTohjeotius L'entrenador santeugatenc ha reconegut un canvi d'objectius. Després de la derrota al pavelló municipal davant l'Alfa 5, José Luis Quinoà va replantejar-se l'ascens. Ara, el tècnic ja no es planteja pujar a divisió de plata com una fita prioritària. "Els he dit als jugadors que encara queda molta lliga per jugar, que el que hem

mmhnpye reacciona

segura els jugadors Tono i Isaac i el porter Josep. Aquest d i u m e n g e , José Luis Quinoà començarà a dirigir la selecció catalana femenina amb vista al proper Campionat d'Espanya. La Federació Catalana de Futbol Sala ha tornat a confiar novament en Quinoà.

1 W :-0.:,R

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel 9 9

Caria Sariol Nerea López

FUTBOL

HOQUEI HERBA

José Luis Sànchez Joan Reixach Sergio Garcia

JÚNIOR MASCULÍ

MASJANER FEMENÍ

SANT C I GAT ESPORT

Javi Gonzàlez Javier Tantos Christian Albors

19 10 9

PB SANT CUGAT

Laura Gallego Sara Montero Mònica Martínez

8 7 5

Christian Wein Joan Salíes Carles Saliés

11 8 5

JlJNSOR FEMENÍ

EH Maragall Katery Maragall Gina Abelló

MQÇtypi MuUtS

13 11 9

PATÍ HOQUEI

Dani Antón Samjul Toní Zaplana

7 6 6

PATÍ HOQUEI FEM,

Mara Garcia .

OLÍMPYC: FLORESTA

FUTBOL SALA

Cristina Garcia Paqui Sànchez Irene Sànchez

9 9 8

Jéssica Pa? Carlota Santamaría

ftèfOK UE SANT CUGAT

ÜE SANT CI'GAT

WOLEIBOL

Jaume Estrada Oriol Serra Pep Pinell

CV SANT CUGAT FEM.

1 Bibi Mitlan

12 7 7

17 9 7

UE SANT OUOAT

Núria Oliver MargaAtea^o ElisabethBaldrMi 7

7 6 5

Zoran Nikolovski Sergio Martín Jordi Pica*

Toni Batfeurt Pau Riera Braulio Argento

Ignasi Solà Juanjo Gonzàlez Javi Montilla

4 3

C V SANT CUGAT FEM.

HANDBOL

WINTERTHUR SANT CUCAT

14 8 6

11 8 7

'•„„;„%,

;

,,„,

rm.

11 7 3 ——

E L S í C A Í V r o N S Divendres, 27 de novembre de 1998

FütBOL

Uftamtth Utïwrg*

MltfcflíK* OmOrtot <f

ha propera (2& <fe> *x>**indbre): Barberà·^aaïMro Lamesn;|evsaaid 25 Septíembrc-Cai* Oriol; Cslds»

Esports

ELS4CAIYTONS Divendres, 27 de novembre de 1998

' Jfci Jj 1 ^'"-'^ji;-"!^'" j j | -y '

AM W EaL

M-JK Vw

"W^ JOT

2ft*»4ç U«*>ee„~4l»s.)

fltv

WlflHWPiU:»

_(£&-)

l ïtóbisí-Pfe Fa»et<a„™.,„<l0ífc.) "tr·C·taliiHya...-.«3».}

ft^l^lNferafta»»- -Be

C0faa

.Mí6ls<^fae«*(-Safliar*3bri._.....„..^ÏSi».í

Aloví

lilfAUitl F(Bítl<Nlf' *~ ~»

—{OS*}

^Ktí^w«»s4((-F«wnaaa"A"„{B&,>

».<S»í<a«M««(g«ft,·A--Mott»^»Uí^.> ^ j l ^ * * » » ^ ^ . -<£>*> ISM ï^Cta»M3íi»h»ya..~ „*£»*<> ° fU/^^t^m^ Cta* "8" . ...<Dk) ï6Mí^a*tímt^olhc,ah "A" . ..(Díi.) 12.$» Uatmtào Vi«í-Qtót^Dotíu...-,«»s3

M N SIN FRONTERAS

Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/n° 08202 - Sabadell Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

_. £ = S < I

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MON 93-726 6 8 48 BA CCUCE r a A 4 i r r » c r

HS4GVNTONS ^m

Espectacles

Lultura

Divendres, 21 de novembre de 1998

Música

Jaume Arneiia porta 'Romanços i cançons' a la Casa de Cultura Uactuació s'emmarca dins el cicle 'La nit dels cantautors' El cantautor Jaume Arneiia, considerat per uns un joglar a l'antiga i per altres una caixa de sorpreses, presenta aquest dissabte el seu recital de romanços i cançons a la Casa de Cultura, emmarcat en els actes del cinquè aniversari del Cor Aulos. Abans del recital Arneiia t a m b é oferirà un col·loqui-xerrada sobre els romanços, l'entrada al qual serà gratuïta. El Cor Aulos, per la seva banda, ultima en aquests moments la preparació d'un nou concert de música antiga.

JOSEP MARIA M I R Ó

- Sant Cagat • Aquest és un concert de tipus popular en el qual J a u m e Arneiia juga amb elements com la m ú s i c a i la t e a t r a l i t a t . D ' a questa forma el Cor Aulos compleix el seu objectiu d'oferir u n cicle d'activitats a m b m o tiu d e l'aniversari q u e c o m prengui diversos estils i gène-

res. "Són una sèrie de romanços de la tradició oral q u e jo mateix h e recollit", explica J a u m e A m è l i a . El c a n t a u t o r també estrenarà un romanç q u e ha compost expressament per a l'ocasió i q u e ha volgut dedicar al Cor Aulos. L'actuació de J a u m e Arneiia, organitzada conjuntament per la Casa de Cultura i la formació de música coral de Sant Cugat, té una

entrada simbòlica i inclou una consumició per a tots els assist e n t . P r è v i a m e n t al c o n c e r t t a m b é hi haurà una xerradacol·loqui, d'entrada gratuïta, en la qual s'explicaran què són els romanços, quina funció tenien i quin és el futur q u e els espera. "L'objectiu és parlar de tota la p r o b l e m à t i c a e n t o r n d e la música tradicional", explica Arneiia. El director del Cor Aulos,

Jaume Arneiia isundekmés grans especialistes en música antiga. F: CEDIDA. Jordi Piccorelii, ha destacat "la qualitat artística d'aquest concert" i t a m b é la i m p o r t à n c i a d'aquest gènere q u e "corre el risc d e perdre's, ja q u e és d e tradició oral". J a u m e Arneiia és a c t u a l m e n t un dels principals p r o m o t o r s

Cinema

Dues nenes de Sant Cugat participen en 6La ciudad de los prodigiós9 de Mario Camús

dels romanços i cançons d'arrel tradicional. El cantautor treballa en aquest gènere des de fa més de trenta-cinc anys i ha editat nombrosos treballs discogràfics. Aquest és un dels últims actes organitzats amb motiu del cinq u è aniversari del Cor Aulos, q u e ha portat a la ciutat actuacions de Iieder, d e la mezzosoprano Anna Ricci o del Cor Laberinto de Fortuna d e Madrid. La formació coral va haver d e suspendre el concert basat e n l'obra de Federico García Lorca a càrrec d e l'artista local Anna Maria Hasler. Llibre v e r m e l l

J. M. M.

Es diuen Aïda i Jasmina, són germanes, tenen 7 i 9 anys respectivament i ja han participat en la seva primera pel·lícula, que tot just s'ha acabat de rodar fa pocs dies. Es tracta de la producció francoespanyola La ciudad de los prodigiós, dirigida per Mario Camús i que es basa en la novel·la d'Eduardo Mendoza. La pel·lícula, protagonitzada per Olivier Martínez, Ramon Lagna i Emma Suarez, explica la transformació de Barcelona a través de la història d'un jove de comarques que arriba a la gran ciutat i que acabarà convertint-se en un nou ric. El film mostra moments tan destacats de la història de la ciutat com l'ex-

posició de 1888 o l'aplicació del pla urbanístic d'Idelfons Cerdà. La possibilitat de participar en la pel·lícula va agafar per sorpresa les dues germanes. Aïda i Jasmina van començar fent teatre als tallers que imparteix l'actriu santcugatenca Sílvia Servan, qui va proposar-los de presentar-se a un càsting. Passat un any van rebre una trucada i van conèixer el director de la pel·lícula, Mario Camús. Va ser més tard, però, quan després d'uns dies de vacances, la família de les nenes va trobarse un munt de missatges al contestador automàtic on els oferien la possibilitat de participar en aquesta pel·lícula. Aïda i Jasmina van representar el mateix paper (la filla del protagonista) en diferents edats. Elles consideren que el fet d'as-

Aiaa i Jasmina h.spelosln participen rúlúm en treball de Camús. FOTO.X. L. bretot "d'haver conegut el Loquillo, semblar-se va ser el principal moque és molt simpàtic i em va ajutiu que les escollissin. El rodatge, dar molt". La Jasmina també asseamb ambientació i vestuari d'època, gura que s'ho va passar molt bé, enva ser el moment més emocionant cara que tampoc amaga que "em per a les dues germanes, però tamfeia una mica de cosa aquí, a la panbé per a la resta de la familia. Les xa". nenes van participar en diverses esLa pel·lícula s'estrenarà la pròxima cenes, entre elles una on explota un vehicle. L'Aïda diu que està "encanprimavera i està previst que participi tada" amb aquesta experiència i so- en el Festival de cinema de Cannes.

Ars Vetus, el nou conjunt musical del Cor Aulos, dedicat exclusivament a música antiga, actuarà el pròxim 18 de desembre a Montcada i Reixach, on estrenarà un concert sobre El llibre vermell de Montserrat. La direcció musical de concert anirà a càrrec de Jordi Piccorelii, la direcció escènica d e Noelia Salido i l'escenografia, il·luminació i disseny del vestuari de Carles Vicente. En aquesta actuació hi participaran el cor, format per dinou persones, i un conjunt instrumental de cinc músics que tocarà amb instruments típics de l'època. Aquest concert, segons Piccorelii, " p r o m e t ser molt espectacular".

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_ W R I W

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s/n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Cultura

QS4CANT0NS

Divendres, 27 de novembre de 1998

Mariano Barroso. Director d"El hombre elefante\ Vespectacle d'aquesta nit al Teatre-Auditori »

•

< ue s o m esc

^ a u s de la façana. A

La monstruositat que veiem a la televisió ^s^tzrJz es un analgèsic per alleugerir la realitat %zr££sz%z _

.-•_

punt de vista oposat a la resta de la gent Em va agradar com aquesta aparent monstruositat encarna una enorme puresa. La dignitat humana per sobre de —Un tema encara vigent. la ignorància, la mentida i la por és el centre <S F,l hombre elefante, diri- -Sí, el nostre món n'està ple, gida per Mariano Barroso, que d'homes elefants, que són des dels avui s'estrena a Catalunya al Teimmigrants del Maresme, els nens atre-Auditori de Sant Cugat. i dones maltractats, els vells deprimits, els desocupats... Fixa't si —Per què vas escollir aquesta n'hi ha: tots aquells que surten de obra? la norma, que en definitiva és una -Per diversos aspectes. Em va inelit. teressar el tema: la història d'aquest monstre i la seva relació amb —També hi continua havent un el metge que el rescata i tot el propúblic que mira tot aDò que és dicés que viu aquest segon en atreferent. I ara, el circ potser són vir-se a fer-ho en el marc de l'èels mateixos mitjans de comupoca victoriana. A més tenia molt n i c a c i ó , a t r a v é s dels reality bon record de la pel·lícula de Dashows... vid Lynch. - H i ha un personatge que li diu a l'home elefant que torni al circ - E s tracta d'una història real. i que abandoni el seu nou nucli - É s la història real de John Merperquè únicament el volen per rick, que patia una deformació dels ossos. I ,'clement dramàtic apareix comparar-se amb ell i sentir-se millor. La monstruositat que veiem a partir del xoc entre el monstre i la resta de la societat. I ,a cara no és cada dia a la televisió és un analgèsic per alleugerir la realitat, amb la mai el mirall de la pròpia ànima, qual no ens podem enfrontar. sinó de la dels altres. També crec que amb cl muntat- Q u è va cridar-te l'atenció de ge hem fet una cosa similar i, per l'obra de Bernard Pomerance? tant, tampoc nosaltres estem lliu-Km va agradar el discurs de l'hores de culpa. me elefant. El concepte que té de les coses, una persona amb un —L'escriptora Almiuleiia Gran-

"•

• •

teix que pateix el protagonista del

JOSKP MARIA M I R Ó

hldimtm

ilel muntat^,

Marian// liiiiruso. FOTO: F.l.S 4 CANTONS

des diu que no hi ha hipocresia més gran que dir que la bellesa és a l'interior de les persones. - H i ha una cosa que està tan injustament repartida com la rique-

sa, i és la bellesa. Ningú fa res per merèixer l'aspecte que té. És com una loteria. Quan neixes et posen una cara, que no té res a veure amb la resta de la persona. És cert

T e a t r e

- I potser encara més en aquests temps on sembla tan important la dictadura de l'estètica. - É s demencial. Cal ser jove, bonic, prim... Tot això és efímer com la pròpia bellesa. I aquesta moda és encara més efímera que la be- • llesa. Cal fer un esforç per anar més enllà de la màscara. —Mariano Barroso és conegut per haver dirigit pel·lícules com Mi hermano del abna i Èxtasis. Ha estat complicat canviar la camera per l'escenari? - É s difícil però és una aventura apassionant. És molt diferent perquè sovint trobes a faltar la camera però, en canvi, tens mes presència del factor humà, de l'ànima de l'actor. —El teatre, diuen, és més de veritat. - L e s eines són diferents però el fons el mateix: transmetre les sensacions i emocions de l'actor. —Mentre continua la gira, ja has començat una nova pel·lícula. -Ara fa un mes vam començar el rodatge de Los lobos de Washington amb Javier Bardem i José Sancho. Tracta sobre cinc homes que es devoren mútuament perquè no poden acceptar que són dèbils. -Vaja, real com la vida mateixa.

Crític»

El públic de Sant Cugat rep amb entusiasme la funció 'Amadeus'

Homenatge

al mediocre

lúcid

Els actors diuen que cal retocar alguns aspectes del muntatge

tttna aposta valenta pomsx «a marxa un espectacle qae ttiefdx^ot f'èxk i Ahmo. el mpaít d*«a ampü espectre Uste iémt T4O0r-AMmri. Z0 <fe f$ft^lferae«otaetcial úigde mmemène. èe> foc àrab «ts mitjans súfïde:ril^{ekïaoícíbari el vestuari La &*»*»« obm èeï btitàrtíc é'Aratyo), amb eo&tmgut. Shaffer c»s acosta eí mim de k ' Unís Sfelcr «s confirma com davallada humana I «tort úel afta detespresències físiques i Pern, OktïkMvmt».

J. M. M. - Sant Cugat L'obra Xmadeus de Peter Shaffer i sota la direcció d'Àngel Alonso va rebre una molt bona acollida per part de les gairebé 600 persones que van assistir al Teac r ^ - A u d i c o r i e n Ja s e g o n a

cia de h persecució i odi del fi«iden^deí r^isttfç català, com <<rniç$&òw de la Coit, Antórtb - ü S ^ é r L ^ ^ a r F ^ & una bo» ~ w b cètoka

rtïprc-

sentaciódel muntatge. Els actors Lluís Soler, Roger Pera i Olalla Moreno i la cantant Ruth Nadal, que va interpretar l/i Reina de la nit de l/i Flauta màpjca, van endur-se els aplaudiments més efusius per part del públic. Un cop acabada la funció, els actors es mostraven satisfets pel resultat de l'obra ja que han aconseguit una molt bona resposta per part de dos públics que qualifiquen de "molt exigent", com el de Sant Cugat i Reus. L'actor Lluís Soler, en qui recau el pes més important de l'obra, va explicar que tot i així "cal millorar encara alguns aspectes de l'obra, per tal de donarli més ritme i alleugerir-la". Una de les grans complicacions de l'obra és que combina teatre i

El muntatge té un pressupost de 80 milions de pesseta- hOK) <)S< \R RF.NITO òpera i per això ha calgut buscar un sistema que permeti l'equilibri entre aquests dos llenguatges. L'última producció de Focus té un pressupost de 80 milions de pessetes. Entre els elements destacats hi ha el vestuari i l'escenografia, que s'ha fet als tallers del Centre Cultural. L'obra estarà de

gira per diverses poblacions de Catalunya fins al 25 de desembre, que s'instal·larà al Teatre Tívoli de Barcelona. Tot i que en la funció de Sant Cugat hi va haver més d'una relliscada per part dels actors (en el sentit estricte de la paraula) es preveu que serà un dels grans èxits per al Nadal.

Cultura

ELS'íCANraVS Divendres, 27 de novembre de 1998

C e l e b r a c i o n s

Grau-Garriga presenta el projecte de la Casa Aymat

Sant Cugat s'omple de música per la diada de santa Cecília

Les principals escoles de música del municipi celebren la seva festa la guitarra, el violoncel i la trompa per oferir tres hores llargues de concert. S e g o n s l ' o r g a n i t z a d o r a d'aquest esdeveniment, Isabel Castells, la principal novetat de la diada d ' e n g u a n y van ser les cançons creades pels joves músics. "Als nois els fa molta il·lusió c o m p o n d r e , i és molt important donar oportunitats a aquests joves creadors", assegura Castells.

ALÍCIA.D.BUJ

Aquest cap de setmana la música s'ha deixat sentir en tots els racons de Sant Cugat i els seus districtes en celebrar, un any més, la diada de santa Cecília, la festa patronal de tots els músics. Divendres a la tarda l'escola artisticomusical " M o n t s e r r a t C a l d u c h " va donar la primera nota amb un concert molt especial en què professors i alumnes van compartir l'Auditori Àngels Rodamilians de l'Escola. Prop d'una trentena de persones van gaudir d e petits fragments en piano de la música de Schuman, Anna M. Bach, M o zart o Bartok, de la mà de sis alumnes de l'escola. En la segona part, tots els professors en "duets" van interpretar peces de Mozart, Gabriel Fauré, Carl Reinecke, sonates de l'escola montserratina i Maurice Ravel. Però, sens dubte, l'actuació més esperada de la tarda va ser la del jove professor David Arro-

Juntament amb la música pop de Dylan o els Beatles, i la clàssica de B e e t h o v e n , Strauss o Puccini, entre altres, es van deixar sentir els acords d'una guitarra marcant el ritme dels versos del Poema del Cante Jondo, Professors i alumnes de Pescola Montserrat Calduch van oferir un concert. F..O.B de Federico García Lorca. El director i actor de Teatre Obert, ses d'aquest instrument. yos amb el més baix dels insEduard Araujo, va ser l'encartrumets de fusta de l'orquestra, Diumenge a la tarda, diada de regat de recitar aquests i altres el fagot. Un instrument molt pesanta Cecília, la música va conpoemes, com algun de Veintepoculiar i poc conegut que "la gent tinuar sonant en comunió amb emas de amory una canción desesno coneix però que ofereix un el cant i la poesia, al Casal de perada del poeta Pablo Neruda, gran ventall de possibilitats", asCultura de Valldoreix. en el 25è aniversari de la seva segura Arroyos. L'escola de Una vintena de músics valldomort. Montserrat Calduch és l'única reixencs i procedents d'altres del municipi que ofereix clasmunicipis van reunir el piano, I també diumenge a la tarda la pianista internacional Rosa Maria Kusharski -considerada una T e a t r e de les 15 millors del m ó n - va presentar el muntatge poeticomusical "Federico y el piano" al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. Kusharski també va participar, dissabte, en una xerrada en què donava a conèixer la seva experiència e n el món de la música.

El grup Mira-sol Teatre escenifica 6

E1 castell dels tres dragons'

Vora quaranta persones participen en el muntatge teatral A.D.B

Reis, princeses, cavallers, vassalls,...! El castell dels tres dragons es van poder veure aquest cap de setmana en les tres representacions q u e el grup T e atre Mira-sol va fer de l'obra

de Serafí Pitarra a l'escenari del Casal d e Cultura del districte. Prop d'un centenar de persones van gaudir, durant dues hores llargues, d'una història típica de cavallers, però escrita en to irònic al vuit-cents. Una obra de gran abast a m b la qual el dramaturg català "va voler

burlar-se dels intel·lectuals de la seva època, en un temps en q u è Pompeu Fabra havia fet la seva gramàtica i corria la febre d e dir les coses ben dites i Pitarra, en canvi, tenia el costum d'escriure les obres en el català que es parlava", explica Jaume Casas, director i actor de l'obra. L'obra de Pitarra és un m u n tatge de gran magnitud q u e va necessitar d ' u n total d e quaranta persones per poder portar-la a l'escenari, però de la qual el seu director està molt satisfet. Aquesta és la segona repres e n t a c i ó q u e el grup T e a t r e Mira-sol fa de l'obra El castell dels tres dragons, que ja es va estrenar per la Festa Major d'aquest districte el passat mes de juliol. Casas va explicar q u e la companyia va criar aquesta obra perquè, a més de ser còmica i divertida, era molt adequada per al públic de la Festa Major.

L'obra de Serafí Pitarra ja es va estrenar per la Festa Major. FOTO: 0. B.

La pròxima cita al teatre de Mira-sol serà els dies 21 i 27 de d e s e m b r e a m b Els Pastorets.

J. M. M.

L'artista local i futur director del Centre d'art tèxtil de Sant Cugat, Josep Grau-Garriga, oferirà aquest dissabte a les 7 de la tarda a la Casa de Cultura la xerrada L'escola catalana del tapís: ahir, avui i demà. E n aquesta conferència-col·loqui, organitzada per la F u n d a c i ó privada Sant Cugat, Grau-Garriga presentarà el projecte del centre d'Art tèxtil de Sant Cugat, ubicat a la Casa Aymat. L'acte, que presentarà el president de la Fundació, Albert de Pablo, és obert a tothom. El projecte definitiu del futur centre d'investigació del tapís es va aprovar al ple del passat 17 de novembre a m b els vots favorables de CiU i el PP i els contraris del PSC, ERC i IC, que es mostren contraris que l'edifici inclogui un estudi per al seu futur director. La Casa Aymat va ser durant els anys cinquanta i seixanta el principal puntal de la renovació de l'escola catalana del tapís. L'edifici, s e g o n s aquest projecte, es convertirà en un taller-museu que combinarà les exposicions amb la investigació de la tècnica del tèxtil, sota la supervisió de l'artista Josep Grau-Garriga. El projecte ha rebut una subvenció de 97 milions de pessetes del programa F E D E R de la Unió Europea, i 50 de la Generalitat.

SARQUELLA del 26 de novembre al 15 de desembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinól Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

Cultura

EL54CANTONS Divendres, 27 de novembre de 1998

L l i b r e s

Tortosa presenta al públic el llibre sobre la simbologia del claustre Lartista també exposa a la galeria Més marcs J. M. M.

L'artista santcugatenc Joan Tortosa va presentar aquest dimarts al claustre del Monestir el seu llibre /*."/ claustre de Sant Cugat del Vallès, més enllà de les fonnes. Kl llibre, que li ha suposat aproximadament uns 10 anys de treball, ta

una anàlisi de la simbologia i l'estructura del claustre del Monestir a través de la comparació amb altres monuments d'altres punts del món. "Em vaig trobar amb una quantitat d'enigmes i incògnites que no es podien resoldre únicament amb la contemplació dels capitells. Això em va obligar a fer un estudi ex-

A r t

Els germans Moscardó exposen la seva obra de línies bàsiques a La Galeria J.M.M. - Sant Cugat -

La Galeria acull des d'aquest dimarts i fins al pròxim 6 de gener l'obra més recent dels germans Moscardó. A través de la tècnica de l'oli, el pintor Ramon Moscardó presenta un recull de quadres sobre el món urbà de ciutats com Barcelona, París, Londres i Praga. L'artista se centra en espais com l'interior de bars, alguns des de l'exterior, els tramvies, que ell anomena carrer-vides o espais tan característics com el bar Gatalunya, que hi ha a la plaça de l'estació de Sant Cugat. Una de les particularitats del seu treball és el colorisme i les pinzellades àgils i senzilles. L'escultor Josep Moscardó mostra en aquesta exposició una sèrie de dotze peces en ferro i fusta que, segons el seu autor, tenen l'única voluntat de "divertir". Aquestes escultures, amb un predomini dels colors més bàsics, són de línies simples, infantils i que recreen el món de la infantesa a través de l'humor .

Josep Moscardó p r e s e n t a les obres El pintor i la model. La família, El Ball, El Bany o Eh infants amb tricicle, entre altres. L'escultor, que també pinta, reconeix tenir un desconeixament sobre altres autors i treballa amb un estil molt personal. Els germans Moscardó van estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona, i també a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. L'obra dels dos germans presenta alguns paral·lelismes, tot i treballar tècniques diferents com són l'escultura o la pintura. Josep Moscardó diu que el motiu és que els agrada fer servir "línies molt s i m p l e s , b à s i q u e s , e l e mentals". Ramon i Josep Moscardó han exposat el seu treball en nombroses galeries de Catalunya i de l'Estat, però també en altres d'arreu del món. Els germans han mostrat el seu treball en sales de prestigi com la Serendipity de Nova York, la Kwai Fine Arts de Hong Kong o la mostra Art Expo, també de Nova York.

haustiu", va explicar l'autor en la presentació del llibre. Joan Tortosa s'ha interessat en especial pel significat d'aquells elements "enigmàtics i estranys". La forma, segons l'autor, ha estat "retrocedir en el temps" i "veure l'arqueologia de diferents èpoques i llocs del món". D'aquesta forma, Joan Tortosa també ha volgut fer una anàlisi d'un aspecte "una mica oblidat". El llibre de Joan Tortosa combina l'explicació i l'anàlisi de l'estructura i la simbologia del claustre amb una sèrie de fotografies de cada un dels capitells. El CJaustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, niés enllà de les fonnes ha comptat, a més de diverses aportacions personals, amb una subvenció de la Fundació Banc de Sabadell. "Un llibre de referència" A la presentació també hi van assistir la tinent d'alcalde de serveis personals de l'ajuntament, Àngels Ponsa, en representació de l'alcalde (que participava en

Joan Tortosa durant la presentació del llibre. FOTO: XA 17 LA RROSA el debat dels pressupostos per a l'any 1999 al Parlament de Catalunya) i l'editor del treball, Albert Estrada i Vilarrasa."És un estudi molt acurat que petmet" entendre què són els claustres. No es podia fer millor i per això en Joan Tortosa hi ha dedicat hores i més hores", va dir Estrada Vilarrasa en Tacte de presentació de l'obra. L'editor del llibre t a m b é va destacar q u e a q u e s t serà un llibre " d e referència, de consulta indispensable i que sempre s'haurà de citar". Àngels Ponsa va destacar que aquest treball "contribueix a enfortir les g e n i a l i t a t s del claustre i a enfortir Tabast de la

Exposicions

L'escultor Lluís Blanc inaugura 6 La Terra', la nova sala de Mercantic L'espai, un antic forn, recull set escultures de Fartista A.D.B - Saat Casa* -

Sant Cugat té des d e dissabte a la tarda un nou racó dedicat a Tart e n la sala " L a T e rra", dins Pespai M e r c a n t i c . Set escultures de marbre b l a n c , obra d e l ' a u t o r L l u í s

Blanc, van inaugurar aquesta nova finestra oberta al món artístic de la ciutat, q u e acollirà exposicions d e pintura, fotografia, orfebreria, joieria i happenings. "La Terra", un antic forn, ha escollit l'obra d e Blanc perquè a més d e ser un artista d e re-

«22«.

MASKOTA'® VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

<Z> 9 3 5 8 9 7 1 4 1

Medicina interna • Hospitalització • Radiologia • Laboratori • Cirurgia •Assessorament • Perruqueria

HORARI' de dilluns a divendres, de 9.30-14 i de 16.30-20 h; dissabtes de 9.30 a 14 h l l k M i W l i J f e f l H E E B S I l 940 66 30 30, abonat 200244 > B gratuït Rius i Taulet, 31 - 08190 SANT CUGAT • Consultes i hores l 589 71 41

veterinof

cultura en tots els seus aspectes". La tinent d'alcalde de serveis personals va qualificar el llibre " c o m a a c u r a t t r e b a l l d'investigació del m o n u m e n t més emblemàtic de la ciutat", que té com a objectiu que "es conegui i s'estimi encara més". A banda del llibre, a partir de l'observació i l'estudi que 'Tortosa ha fet del claustre del Monestir també va sortir-ne l'abril de l'any 19% l'exposició Capitell 144. En aquesta ocació i a m b motiu de la presentació d'aquest treball, l'artista també exposa des d'ahir una mostra de la seva obra pictòria a la galeria M é s marcs.

'La Lena' recupera un antic forn de la fàbrica. LO/O: OSCAR. HLXLTO

c o n e g u t p r e s t i g i , és un e s cultor molt poètic, subtil, i les seves obres respiren una calma q u e e m b r i a g a " , assegura Maria Masferrrer, directora de les activitats artisticoculturals de Mercantic. La mostra d e Blanc, q u e es podrà v e u r e fins al pròxim 6 d e d e s e m b r e , acull u n total de sis l à m i n e s d e m a r b r e b l a n c que l'autor anomena "croq u i s " , " p e r q u è són c o m dibuixos d'escultor". La setena, una escultura amb volum, "cara y espalda", presideix la sala i trenca a m b la sobrietat de les làmines. "Aquesta és una mostra molt suggerent p e r q u è és tractada d e forma m i n i m a l i s t a . A m b poca intervenció d e l'artista, vol suggerir el màxim", explica Blanc. La nova sala d e M e r c a n t i c , "La Terra'", és un rellançament de l'antic forn de la fàbrica per fer totxos, q u e ja havia estat utilitzada a m b anterioritat per exposar obres d e l'escola d e Belles Arts de Sant Cugat.

Cultura

ELS ÍCANTONÍ» Divendres, 27 de novembre de 1998

r e p o r t a t g e

Amagat al mig de Mira-sol hi hem descobert un museu atípic -amb peces molt abundants i notables- i dos senyors que s'estimen el patrimoni arqueològic i es dediquen a salvarlo. Com uns vigilants especials, van pel país mirant els tresors que pot amagar cada racó en obres.

D e museu de pedra a museu de vidre "Sense memòria som analfabets" (A. Reverte) MARIANGELA ROVIRA

Manolo Cervantes i Fran Hernàndez són cosins i comparteixen la mateixa passió per l'arqueologia. De mica en mica, des de fa vint anys, han anat reunint una col·lecció remarcable de peces de tota mena, des defòssilsa ceràmiques, que omplen una caseta. Ben col·locades podrien omplir moltes vitrines d'algun museu. Els demanem que ens expliquin com començaren. -Jo primer buscava fòssils i després vaig anar agafant la ceràmica que trobava, em va anar interessant. Ho portàvem als museus i demanàvem que ens expliquessin què era, però no ens explicaven res i va resultar que les peces desapareixien, no figuraven al catàleg, com algun gastròlit donat a un museu de Sabadell. Aleshores van començar a guardar-les ells, és una col·lecció que tenen oberta i uns quants arqueòlegs l'han vist i estudiat; Miquel Faura, de la UAB, va ser el primer. Agafen les peces que troben perquè no es perdin, ja que sovint se les emporta l'aigua de la pluja i més sovint encara les obres de construccions destrossen tota mena de restes. Potser estarien

disposats a cedir-les... A un museu de Sant Cugat que encara no existeix, invisible, de vidre. - Sí que les cediríem, amb condicions i garanties, les peces d'arqueologia i paleontologia. Coneixem un senyor de Terrassa que té ceràmica ibera i potser també la donaria. Les peces de Can Cabassa Dues boles de vidre, segurament d'un joc, són ben senceres, i pesos de teler; una cullereta sense mànec, una peça metàl·lica ovalada que potser feia d'imperdible d'una túnica, i fragments de vidres fins, un de preciós amb color vermell i verd. Tessel·les de mosaic, algunes de vidre blau, cosa que indicaria una vil·la romana important i rica. I molta ceràmica, cinc o sis caixes, tot de fragments variats per catalogar. Algun és de dòlium, aquelles gerres tan grans on els romans posaven el vi nou. -Aquesta teula, per la seva corbatura, deu ser d'una canalització. S'han fet experts, estudiant llibres, visitant museus per comparar peces o veient documentals. Coneguem i analitzant... Però es consideren només uns afeccionats avançats. - Mira, veus?, aquest tros de

C r í t i c a

La cara amagada

Algunes de les peces trobades. FOTO: XAV1 LARROSA

gerra té les empremtes de dos dits de l'artesà o esclau que la va fer. Transmeten l'estima per les peces, remarquen les lletres que té un fragment i es parla d'aquell que la devia fer. Del món romà, amb tot el que ens ha perdurat. De la importància de conservar i conèixer el nostre patrimoni, perquè som el que érem. Més peces de Can Cabassa a una altra vitrina: una punta de fletxa de sílex (color torrat, sembla de marbre), petxines foradades com penjolls, i un raspador de pells sencer, tallat, dels millors trobats a la zona. Monedes, dents i una banya de cérvol, romà o més antic. Una moneda la

c i n e

del

paradís

veiem catalogada en un llibre. Una altra té una Venus la posició de la qual variava i tenia significats diferents. Una pedra té la inscripció EROP i sembla que a València n'hi ha una altra d'igual. Veiem algun fragment de ceràmica cardial, amb la marca de la petxina cardium, d'època ibera. - Nosaltres no cavem mai, ens limitem a informar del que trobem, com que ens agrada tant! I algun jaciment l'hem descobert nosaltres. Potser se'n podrà parlar detalladament, d'aquesta descoberta que pot ser important, i és per aquí a prop. Ara seguim amb el jaciment de can Cabassa, que s'està excavant i que és gran com un

camp de futbol. Abans devia ser un turonet. En l'excavació estan sortint murs de diferents alçades. Manolo i Fran recorden que de petits es banyaven a la riera d'aigua neta, on hi havia perdius, i comenten que els romans devien caçar i pescar per les llacunes properes. Fran ens explica com va descobrir una pedra amb inscripecions, al jardí d'una fàbrica de Granollers. Sembla que és l'única a Catalunya, no funerària, i ara se la disputen dos ajuntaments. Manolo ens comenta que tenen uns plats misteriosos; els arqueòleges que els han vist no saben perquè servien. Potser eren de vaixell, són foradats i podria passar-hi una corda pel mig; al Marroc els usen perquè no hi pugin les rates. Anar amb ells pel país pot ser il·lustratiu, amb atenció a cada obra, a cada munt de runa que pot amagar peces de dos mil anys. Quan fan una descoberta informen la responsable de la Generalitat, que, curta sempre de personal i pressupost, els agraeix là col·laboració. A Can Cabassa continua l'excavació que l'Ajuntament de Sant Cugat ha encarregat a l'empresa Còdex. Ramon Jàrrega havia estudiat fins ara el material trobat, però no ho podrà seguir perquè ho passen a arqueòlegs de Tarragona. Peces úniques o insòlites. Algunes desades al petit museu de Mira-sol, pedres i fòssils i ceràmiques, prehistòriques i iberes i romanes. Museu humil fet dia a dia, caminant sobre el terreny, pas a pas, que s'ha anat fent important i podria ser cedit Ara que hi ha hagut aquesta pluja d'estels Leònids com no es veia en 300 anys, del cometa TempleTüttle, la memòria de fa 2.000 o més anys continua desada perquè no perdem els orígens.

SUBSCRIVIU-VOS A

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Mi nombre es Joe Director: Ken Loach Actors: Peter Mullan, Lo uise Goodall Durada: IQSminuts Ken Loach torna al seu registre natural, el retrat de les illes (o poden ser continents?) socials de gent que paga el preu d'un progrés que no és pas per a tots. Lloviendo piedras, Ladybird, Ladybird... Joe (Peter Mullan) és un exalcohòlic en atur. Amb molt de temps lliure i ganes de lluitar, es dedica a entrenar un equip de futbol, sempre perdedor, però que manté la moral alta. En el seu camí es creua, literalment, una assistenta social, Sarah (Louise Goodall). D u e s p e r s o n e s , doncs, que tracten d'ajudar altra gent a seguir endavant dia

rere dia. Els esforços de tots dos per fer sortir del forat de les drogues i la prostitució a una jove família els uneixen, però també els fan revifar els seus propis fantasmes. Realitats crues i certes, sense maquillatge, que Loach ens posa davant dels ulls. Una escena, senzilla, n'és una bona mostra: l'equip va a jugar un partit i es troben que porten els mateixos colors que l'equip contrari. Per arreglar-ho acaben jugant nusos de cintura cap amunt. Aleshores, es poden veure cossos famolencs, d'un blanc transparent, pits esfonsats, espatlles caigudes. Hi ha molta agror embolcallada d'alguns, pocs, tocs d'humor. Mi nombre es Joe parla de solidaritat, que es fon amb sentiments de soledat i de por, com bé mostra la reac-

ció de Sarah quan se n'adona que Joe se sent atret per ella. Tota la seguretat de la professional s'enfonsa quan surt la dona vulnerable que és en realitat. En una filmació d'estil quasi documental, amb l'excepció de les escenes més personals, Loach torna a barrejar actors amb gent del carrer, traientlos a tots el màxim de partit. Una objecció, això sí, pel que fa als diàlegs que, en general, pequen d'excessius. I una escena impossible entre Joe i Sarah. Ell confessa el que sent; en aquest moment les seves paraules les podria haver firmat Neruda. Resultat commovedor, però sembla massa llicència dramàtica perquè el personatge resulti creïble. P e r ò , al cap i a la fi, un Loach autèntic.

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ïK

la Caixa'

ELS /CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998

«ÉliiÉSfc

ENTAR •J-l X 1 tf 1 1 1 1

Carrer de la lòrre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BARPICCOLÒ

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BO I BÉ

Rbla. Celler,T3Ï

93 589 84 22

Mahsquería

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93" 589" 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BAR SOL

Rbla Mn. Jadnt Verdaguer, 113

93~674~672T

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves Menú dian i entrepans

Camí Can Ganxet, 47

93 589^50 83

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

CASINET

Mercat Municipal Tarcblanca Taula 1.6

—

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

EL PERÓLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675" 5303"

Tapes i menú diari

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 67458 60

Brasena

F R A N K F U R T L A PALTA

Rambla Can Mora, 24

93"589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 67?64 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 58423 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol,25~

93 67408 10"

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 67535 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46"

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

LA MUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 6750Ò'86

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMÉNYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23"

Mexicà-menú català

PARADA I FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

Tel. 93 674 57 47

SOUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Cafetena. pizzes menú

"ETMESÓN

Tel. 93 675 30 65 t

Tel. 93 589 14 18 ' •

"93 675 15 03

El pa de Sant Cugat •FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE

Pizzeria, creperia

D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

•

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. \. Sàbat Bonich Dr. ]. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santanclreu RADIOLOGIA

Centre de Rehabilitació •

SUSAMAlOGOUBm

Cirurgia

PSICOLOGIA INFERMERIA Conveni amb ies principals companyies d'assegurances mèdiques. PEDIATRIA Dr. \. Barragàn Milàn

Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. \. Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOCIA Dra. M. Colomer Calat! GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

Certificats d * conduir i amMM. Me«e«ta interna, cJ Santiago Roafftoí, 2, etrto).

Dietèticn Nutrició

TELS

93 93

674 15 26 6 7 4 01 47

Metge capçalera

Genatna.Av. . . . Ast. sana. Agt ífíutua. Sàrtí»»,

ÍSefterat, dietètica, DiBuns, tsmectes f dijous, hores commcttid»». cl Endavattada, at.iarpi»

Í9B»«792212

• B R A . » r i J A U M E SAURA C f t t t * dental Oi a d v 9-13 * i h Pe Sant Magí, 22, batt Sar* Cugat

»P»LAR CANOSA ÚBEDA Pedíawa - Medtctna adoiescem. Av Torreblanca, 2 - * , 3r pie. Sant Cugat « 9 3 * 7 4 5798 93 5 8 9 3 5 4 8 • DRA. ANNA PUJIBET i CALCT5S Psdtettia. Vitalíeta Satut Mapfre. £ndavall»iJa Í 1 , ler p » . Sant Cttgst.

« 9 3 589 28 95 93 874 2079

Podologia |

Oftalmologia m SALUT

Convertí amb . . . . ^ Ü » p«*>cipàl8 mútues C/ aanL Mena, ta Sant Cugat Urg.24tt, f « 3 6 8 9 51 0 6 Metge de capçalera. Vfe*»a«to(#"

«909 3310 83

wmm SANTCMOAT Psteotogf» « * * * psfqMaMa, depwsstei^ atostefltme, toxrcofnani» fraaJMrtts «ramaiajtat, •atte», tBba«pSR«m * » . Ton»bfanç«,È.9 3*r. A «tasp, ï t i U Í SBHtCUBBl.

«93B74152B «'938740147

Tacjginecobia-Obstetncia • DR JESÚS m&mom. TocogBTaaoiogM.Ho<BBOonvín. gudse Av. Catatunya, St, * t te. Sa**

• JOSEP M.FREIXEDES

Cugat

Matattiee dat peu, ortesas, pfantillee ortopèdiques, papilomas, elrwgla def peu. Horea a convaf*. « 9 3 98» « 3 1 3 9Í91*9S3«

«lesaMgj»

fDtgJjNRiOMS CAYUÜiAPOliT Gineciles, obsteftfcia-ecoflraSa, eetei#tat> jrtençpajitta. f a * «ton». Prancasc Mor«sw 1-3,

«^H?M ' Ota, A w » R. O r t t t » Ora Ro»wtoSS9arim·Ora.lJumG«rci» COneS&odí EdScí Torreblanca. AV. ÜMNSSUrXi», Z-*. 2& planta, djeo. «-8,08190 Sant Cugat

938894398

Odontologia

Fisioteràpia K

c/VMà.48. Sant

•Cüf·CAftWÇ Dr. Ttíeny Hascpet. Wnwtfltoote. Ore. »í wi*íi*qi#,Ortodot»>e> anfc»4ie.jgt|pflp.

*£

tktmWmm Geriatria gptATftí* ....«oram»** s .tSüwrttó < * * « • recwww.lftè- ç/Anr#et

~ 'Cugat «persones

# D R RBWWN FERRAN W À • C E N T R E D E PSJCOLOWl«*rtfeuí - Previ asa - As- « À C L Í N I C A sajíitana Medtfiac. Trastofr»<rapreoefitstg«idel^ franceec Moragas. 46, entr. 2a. parla. Sens, adolescents i SfelrCogat ad«t», Av, Catalunya 21,3r 1a. • 9 3 8 7 5 48 53 SafríCuaat. * » « r 4 36 73 • M A m A C C r U J t ^ CALAR Centre Mèdic Sàbat, Santiago « C E N T R E PS4COTE«Av ftusEfiol,2, entso) ta. PIA D E L V A L L È S Sant Cugat Pstcrjtogia, psiquiatria, tógope« 9 9 « 7 4 15 2 9 íía. Piaça (5t. Qatós. $, in, 3 » # « 5 9 7 4 0147

«835894851

Pedagogia-Logopèdií

TRE DENTAL ! »8fe«ONAV«NALLO»«ÏA ~~|IC Psdsgasía, la$r«ètfta. ftotste.ít.tWKas.S·ntCugar „fl»00

mes H·nguatss i aprapama^a C/V«à, 5-7, it 2«. Sant Cugat.

DENTAL AU» * W S « 1 2 1 6 Odúntatagia generat teptantolo^ifcUiMiWifieèvtKlBWfeipedWyto. &tocKibcfa, wóttta». Aft llMaMan-

Pediatria * iOSEP M. COROMi-

• ORA. PALERM Pstoologfa. Ansietat, depresiò, diflcttltat» de telació, trastorns a i'adotescència, psicoteràpia. Hores convingudes, c/ Francesc Worasas, 25-27, in t a Sant Cugat. « 9 3 9 7 4 3953 9 3 418 4 6 4 8 4> t K S T í T U T MÈDIC

P84C0»

•

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI

*»3SW378Ï • MAHÍA DOLORS C A RftERESBBMNAÍWWcewtre Mèdic SatMt StBSago Husiftal A enteal. ta,

BWZAN

«SSMÍ335

mrm

«•«mr*

NASCASARAMONA P«dls«ts, asma iníanW. Hora» ooffiflngudea Rbta. Ríbatàttad». a a i r 3a. Sert Cugat «936747216

ctfHttóttteí. MajOf, 3&V»fc Sfgt

Santiayo Rusinol.1 cnt<.ci I. 1

Servat d'ajuda. * í e * »*rsa**é grans, matalt* «íifstoí <t cóttvateseents. squeMwaf Iwtadsldl* o la nrt Sistema. *srewü, «kpttt segur i o> p&> « * » . * » , ~ blanca, 2.a\l·Jar...Ai Cugat latu.

J.R. ESQUIROL «AU*V

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets oe conduir i esportius Certificats especials

iïOdOfttalogiaget*(tóíta9.lef.2a

Consult. Centre Mèdic

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I Serra Catatau DEKMATOLOCIA

TAL

_ 'CANGupiS'avlstw»», « e t * 0 d « malalts, aiufea l * i £ ? tMttanvaapacats. Salut íaencia « dMntGK. Av. Tocrebtane» ~ ' jjtotdi».11112 sant Cugat-

•

•Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes... •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,,.

Fa» 9 3 5 8 9 1 1 4 $

Traumatologia

•Transports especials: individuals i en grup

TVMJJiwalimiutM j-*!tiT»fcn·iWi* LJIILIMJ.

•JOSEP PECH Ihwmatofogía, sistancis saoítjiçfel. MedytBC.

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

a-8,2a-iasa*' «835S919*

* OR> PERNtiK ADAMlAgioa. Haas laottMtHU^afcC/ffltOrta..

*fl.

Av.Tofre Btanca2-8,3rA, desp. 11-12 Sant Cugat det Vallès

Cultura 49

E1S /CAIVIONS Divendres, 21de novembre de 1998

PELUQUERIA

P&sct

FORMAS

C / . Elias Rogent, 18A (junto mercado nuevo) Tel. 9 3 675 4 0 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

flJWm Bar Restaurant

Tota una tradició

*•• -v sé

tJ*>

•CINESA

«VEISI© 1

El <Mri de casa, Mmmmmmmmmmm

Yelmo 1

- ^ :;;>.

w w w w w t · • • t i M MIM At*i*»i

Menú diari, però de diumenge!!

í,iú

La màscara del Zorro

"'17,00-19,46-22,4

Yelmo 2

Jft10»1S,1S-a»g>»#

tiuta*

Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

13,45-19,30-22,15

Mulan Yelmo 3

16,00^18,15-20,30-22,50

Ante

16,10-18,13-2010-22.45

Carrer Sant Antoni, 15, baixos 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès

Yelmo4

Uméscara<teJ3&>»«

1 € , t O - 1 9 J P - 22,00

Algo pasa conMary

16,00 -18,15 - 20,30 - 22,50 . !

mmmmmmmmmmumm~-

Sessions golfes de dissabte

Yelmo 5 Ronin

17.00-19.45-22.45

Yelmo 6

Sant Cugat 1 00,45

«i

Yelmo 7

Sant Cugat 2

16,00-18,15-20,30-22,50

Snake Eyes

2 M l MACx 500

nffírriii

00,30

ElshowdeTruman

17.15-20.00-22.45

00,45

Uniftadetusoja» -, a .,

17.15-ia45-22.50

Sant Cugat 3 Com si fos de tota la vida

pasa c m

Yelmo 9

$antCugat4 la x o c o l a t a . . .

44*44**

• I s e n t r e p a n s . . . 44*44** el cafè...

Nada «n la r»yera^ft8W^.16,00/18t15-29>30-22^Q

" ~ "

' DISSABTES VAR1H0RARI DE L'tATlMA SESSIÓ

44*44*

las p a s t e s . . . el suís...

00t4S

* B s d « g n e n g e s i l ^ p s $ s a o f ^ matinafeafes 12,00

44*44*

TPARADA

Si encara no ens coneixes, La granja

NBAIt

• C U I N A CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT D I L L U N S N I T

mereix una visita

II Pl. Barcelona ÜTel. 93 675 52 46

han* • H M Flnnmlif^I - - ' - » - — . . . . I ,

= £-i==L

- - *•

«OOwteraarid·IBigMac'

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS TTel. 9 3 5 8 9 26 9 7 ït

0SlllStfíMT

CUGAT

http://www.cinesa.es

Cugat Can

Sant Cugat Centra 036744SM-I > Planta aha, w.

Comarcial

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA

GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 3:16,45-19,30- 22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

S A U 4:16,20-19,10-22,00 GOLFA.00,45 APTA

SALA 2: 00,30

2a SETMANA

MulAN SALA 2:16,10 -18,15 -20,20 -22,25 GOLFA: 00,30 APTA

SALA 1:16,0-19,15-22,10 13 ANYS

m Q

2h 9ra s ffbmmmÏHHMUL K.I E E es, e s ^ a a"*

Dia de l es

' P ectador

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

S3 S3 S

Reserva per telèfon •.U.-..I.-.UI.M.W.WÍ

Venda les 24 h. alsServiCaixa ' ....J.-...v.-.-.-.·..ai^

Accessos minusvalKJS

-TBBBWBBB

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

aaw r

902-33 3 2 3 1

50 Cultura

Ï1S ÍGUYIUNS Divendres, 27 He novembre de 1998

R A D I O

& i , a Pasta Fullada De dMuns a • De 13.00 h a 14.00 h • De 7.00 h a 8.00 h Avant-matx El despertador, amb Salva Vallvé • D e 14.00 ha 15.00 h • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00 h trevista, amb Jofre Llombart Cotton Club, amb David Villena • De 10.30 ha 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per • De 18.30 ha 19.00 h Elxip. amb Xavi Montero Josep M. Miró • D e 19.00 ha 21.00 h • D e 13.50 ha 14.00h Buc d'assaig, amb Carles Roca Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 21.00 ha 22.00 h • D e 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop l'op 91.5, amb David Villena • D e 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor L'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 21.00 ha 22.0()h El racó de la poesia l'estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Bon tvtllo (dimecres), Bucd'assaig • D e 9.30 ha 10 h. Esport en marxa 1" edició (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De lO.OOha ll.OOh Nostra dansa El que queda del dia, amb Joan Vallvé • D e 11.00 ha 12.00 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. PahisMadtime, amb Núria Bonvehí. sa • De 23.00 h a 24.00 h divendres) • D e 12.00 ha 13.30 h Vallès sense fronteres. Roda d'amics • De 24.00 h a 24.35 h • D e 13.30 ha 14.00 h L'esportiu (repetició) Esport en marxa 2" edició • De 24.35 h a 7.00 h • De 14.00 ha 16.00 h Música al teu rostat Tal com érem, amb J.M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 9.00 ha 10.00 h • D e 19.00 ha 21.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 10.00 ha ll.OOh • De 21.00 ha 22.0 h Tiramilles. el concurs Esport en marxa 3a. edició • D e 11.00 ha 13.00 h

DIVENDRES

28 DISSABTE

La,

Trobades

de Música

p r o p o s t a

Simfònica

de l'AOSC al

Cinquanta adolescents tornen a posar-se aquest cap de setmana a les ordres de professors i directors de música clàssica en una nova edició de les Trobades de Música Simfònica de l'Associació Orquestra Sant Cugat. No per l'ampliació de la reunió a dos dies el ritme d'assajos serà menys intens, ja que l'organització ha programat una triple sessió per dissabte (matí, tarda i vespre), un assaig final diumenge al matí i un concert públic (12.30h) al Conservatori municipal Victòria dels Àngels. A les ordres del director de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, Josep Farré, de l'alumne predilecte de l'Escola Reina Sofia de Madrid, Santi Serrate, i d'un estol de professors de corda, vent i percussió, els alumnes ja tenen les partitures del Vals de l'Emperador d'Strauss, del Capriccio Italiano de Txaikovski, del Nabucco de Verdi o de Rosorde Josep Ribas. En el centenari del naixement de G. Gershwin, tampoc no faltarà una referència al compositor nord-americà.

•Sant C u p t La con; Cbvés,7) Org.: Fundació S*r« Cugat.

•Francesc Marruecos (Acrílics). A la Casa de Cultura. Fins al 29 de novembre.

ESPORT A L A FLORISTA • Campionat de futbolí Júnior. Campionat a< Floreja» (Baixada de Can Llobet, s/n). O^,;

* Sortida al Museu Marítim de Barcelona. E$ De KUO*** Ï?.fl8 h. Lloc Barcelona. Gt&;

•Què pinta la sidaP Exposició de dibuixos. Fins al 4 de desembre, CAP Sant Cugat. tHítre 13 i 18 anys. D e I&GDh. a 21.00 h. Espai Ajuntament

SALES PRIVADKS •Jaume Carbonell, pintures. Canals Galeria d'Art. De l'I de desembre al 6 de gener.

les Drassanes i els vaixells de ía ciutat comtal

TEATRE INFANTIL * Histèria! M senyorStqap Companyia Teatre <te£gg$& A les i&OO h. Casa de Cultura de Sant Cugat.

; * j

CONFERENCIES t XERRADES * " t a nutrició dels nostres fills" a < à t t ^ d ^ f & $ e * a M Josep Sebastià Coma. Especialista en Dfetèdca i !*&*& ck>. A les 17.30 h. 1 .ocal social d'APHjÉÉÉpMeatre Casesnoves, s/n, Valldoreix). TeL: 93.590.62.01 -; * "L'Escola Catalana de' ^ r f e ^ f e S ^ ^ ^ ^ ^ " - Acàrrec de Josep Grau Garriga. Presentació: Albert de Pabk>, pe» slde&tde la Fundació ^M^^m^^^^í. t&sa de Cultura de Sant Cugat.Org.: Fundació Privada SantCugat. •

RSGSTÀLS

x >£

VtSrTESA TALLERS D'ARTiSTES • Ruta a$ant Cagat: José Mns Alvarez i Pere * Ruta a la Floresta: Míchel Goday, Pere Pkh i

Dil'MENGE

•Petit format de grans firmes Obres de Dalí, Tapies,GrauGarriga... C a n a l s Galeria d'Art. D e l'I al 6 de gener. •Ch. Delaire, exposició de pintures. Pou d'Art (Balmes, 35). Fins al 10 de desembre • Sala Rusinol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusinol. (C. Santiago Rusinol, 52)

"„

* Recital de Jaume Amèlia; *R0maf*$^«m§0ft$*\ A les 2§0 h. Casa de Cultura de Sant Cugat (Jardins del Mo*; nestH- s/n) Preu: 600 pies»

Conservatori

ta. iWemonre

ACTIVITATS INFANTILS • Contes africans a càrrec del Pirata Kim. A les 12.00 h. Casal Cultural de Mira-sol. Org.: AV. Sant Joan de MtraSol. EXCURSIONS A L A MUNTANYA

• Passeig per Collserota: Can BeM- Can Gordi-Kont de St. Vice&ç. A les 9 h. Lloc de trobada: davant del CMSGíPIaça Barcelona^) Org.: Club Muntanyenc.

Centre Cultural •El nombre elefante, de Bernard Pomerance. Aquest clàssic tracta de la dignitat humana i del triomf d'aquesta sobre la ignorància, l'odi i la por. Divendres. 11 de novembre, a Ics 10 del vespre. •Orchestre de Picar die. Obres de Faure, SaintSaens i Bizet. Divendres. 4 de desembre, a les 10 del vespre.

Cultura

E L S I C A N T O N S bivenrlres. 27 f/e novembre f/e 1WX

S A N T d R A t.

T 1 L È F 0 N S D'INTERÈS Ajunï&fteftt

935892288

SombwsSellíterra

936828080

SaaÉBredetwaJrttf SomtarsftjbJ-SartCugíít

085 »9»90*>

CAP

995691155

CAP agències

93 586 44 Sí

CasatfcCMHura

W5ÍB138Z

C^SsctaUSahitkiUF

935*978 90

CtrtVallrJarelK

CtM»»**»

*m»m, nm»#

Ciri» CMeteFloresta , 935899847 Cwt»Cf*fc!«Pten«s

936755163

CasaïQjiíwaiMirsHst*

9358S2018

CineRisE S i Cagat ftesee} « 5 8 6 0 9 4 1 Cpmus

«««»«»

Creu Roja S»ntCug«

93*741234

CrBufioja Valldoreix

936742459

Gfspcnssri L& Fktreslfi

93 674 76 IS

8 4 . Municipal Descetrfrai 936742719 ENHER Rubí

936991892

FECSA (atenció ai dient}

9007373 73

FECSA (avaries)

9007474 74

Informació FGC

932051515

Funerària

935895552

Htserda

935891155

Jutjat

93674 6896

Parròquia St PereOctawa

936741163

Parròquia U s Planes

982047503

Parròquia Valldoreix

936740569

Valldoreix fcarada)

936741111

Divendres 27 -»674337t Grua • Mare de Déu de la Medalla Miraculosa Dissabte 2 8 938742089 AjjjQQS: Lft r&ffiS&t • Sants Sòter, Rufus i Mansuet wmww A A f f ÍV¥Mir*so» Diumenge 2 8 tWVemCvmVh*** 936741Ü<B • Sant Saturní AAWSarrtJo»Miri^o( 93 674 71 OS Dilluns 3 0 • Sant Andreu i santa Maura mvíww*m vi&wsr tm>m^UoemmmMim4nm D i m a r t s i • Sant Eloi i santa Natàlia #&*&&**»$**• mmmm Dimecres 2 «Prtp.f'fttesUftoresta 93 6 « 8989 • Santes Bibiana i Elisa Dijous 3 AftWííojtítaigaiaFte. 93 674 5 t 29 • Sant Francesc Xavier 9S26S4S87 ftí* Oofttüffiwkys •Divendres 4 935893980 mm**m •Santa Bàrbara i sant Joan Damascè. OrMnpMÍ*

(91} 543 47 04

W.GeBaW((t»C8íatunja

93 5891212

H.WrfífHBbtorí

834272000

H Sant JoattdsSéu

932034000

Urstat Coronària

932481040

Tet. do CEspctBnçs

934144848

trrformacJó Carreteres

932042247

Worjmaaó Aeroport

934785000

Irtfomaaó RENFE

934900202

Informació Port.

933188750

OMIC

935893188

PotetNc Torreblanca

935891888

PROMUSA

935891732

ASCH

936753503

:$ ÍEJÉÉIII M Arxiu GavSi

9367425 70

Casat d'Avis SC

935891638

Rsana Municipal Vaïdorefx 93 675 40 55

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX • Informació i Oe<Éma^sa<ivemíres, tf11a13h.ide17a18h • OBERTA L A I N S C R I P C I Ó DELS C A SALS D'ESPLAI DE N A D A L A L C A SAL DE C U L T U R A DE VALLDOREIX. Dies: 24,28,29, 30, 31 i 4, 5,7 i 8 de Gener 99'. • Diumenge dia 13 de desembre. Espectacle infantil amb t i t e l l e s . Hora: 12 hores Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix Obert a tothom!

:-:'.'.ilHHMiMHHnfS .;JlÍlflHIBHAÍI:I

Cuerpo Nacional de PoScia 93674 7858 Urgències

091

P^caMunídpatiProt.Civtl

092

Pol. Muftwp*) (Valldoreix}

908795125

Comissaria de P o t a

936747612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

935894422

Repsol-Butà

93 6741580

Sant Cugat Comerç

93 6740322

SOREA

93 5690021

Uard*A«$ Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

936745396

Corafdeialtftó

936741006

Esbart Sant Cugat

936752652

Tot Sant Cugat

936748661

Gru|)Sup,inwigrants

936749314

Ràdio Sant Cugat

935758969

Bs 4 Cantons

935899282

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

•JOIERIA ALA CERAPERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA • ESTAMPACIÓ

HORARI AUTOBUSOS • UNIA 1. SANT CUQAT-M1RA-SOL-MAS JANER

• UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-USS PLANÉS

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.0Oh-47.O0h-08.00h i a tes hores en puntfinsa les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: Q7.0OhrO8.QOh-O9.OO i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners- 1a $ortida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i fesftis. 1 a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40hi als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'úftim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

RecorreguLF. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació $t. Cugat, Mercat -Dies feiners. lasortSda: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: fJ6.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.18h. -Dissabtes i festius, 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners, 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22J23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies femers. 1a sortida: O6.05M)6.35h í als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35K. -Dissabtes i festius. \a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts da cada hora fins ates22.35h.

-Dies feiners, lasbttida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 0&10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i fes&fela sortida: G7.10h i als 10 minuts de cada horafinsates22.10h. -Sortides addioonatÉa Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

I * SliARCElONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15,» 45 rrwwtsde cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 í als 45 minuts dècada hora fins a les 21.45h, Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Cou, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges I festius.1a sortida: 06.45h i ais 45 rnirf«tsdefcada hora fms ales 21.45h. FGC, Cobmer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

EU34CANIÜÏNS

Divendres. '.1 de novembre de 1998

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ismael Lecina. Director Joan Maragall

Nova majoria IORDI CASAS

"Els nens busquen en tu la coherència" és un potencial de valors importantíssim per a la vida dels nens i futurs adults, i aquest bagatge no el tenen les escoles privades. - Què és el que més K agrada de l'ofici de mestre? - El fet de treballar amb nanos, simplement, ja és prou atractiu, encara que després la feina de mestre és molt dura. M'agrada poder assistir al creixement dels nanos, veure la seva evolució física, moral i intel·lectual. És una meravella poder participar en aquest procés que, d'altra banda, no tothom té a l'abast Trobo que aquesta feina no es pot comparar amb cap altra. I precisament el fet que les persones no siguin màquines li dóna a la nostra tasca una sèrie d'imprevistos que, alhora, et fan estar sempre a l'aguait. Aquí està la màgia. Perquè ensenyar no és un procés científic. T é una part de ciència, però un gran component artístic i humà.

MARTA FALGUERA

L'Ismael és natural de Barbastre, Osca. Es va iniciar en el món educatiu com a mestre en una escola privada i, més tard, en una escola pública al barri de Sant Roc, a la Mina, on va acabar essent el director durant tres anys. Aquella experiència el va marcar molt. Tant, que el va fer plegar durant un any. Finalment, l'any 81 va venir a viure a Sant Cugat i va demanar el trasllat de centre. Des d'aleshores dirigeix el Joan Maragall. La setmana passada va tornar d'un viatge que va fer al Japó, convidat pel ministeri d'Educació d'aquest país, dins d'un programa d'intercanvi educatiu entre més de vint països. - Quin va ser l'objectiu de la trobada? - Mostrar-nos el seu sistema educatiu i la seva forma de vida, alhora que posem en comú els problemes amb què ens trobem i els sistemes que utilitzem tots els qui ens dediquem a l'ensenyament. - Et va sorprendre molt el sistema d'ensenyament japonès? - No. El que em va sorprendre va ser constatar que l'escola japonesa d'aquí és igual que les d'allà i que aquí tenim, realment, un microjapó. - Els problemes són universals? - Pràcticament els mateixos: de falta de finançament, d'increment d'agressivitat a les aules, d'augment de fracàs escolar... - Es cert que els nens, avui dia, són més malcarats? - Sí, però això és molt general. Jo penso que els nanos sempre han estat nanos. La diferència està en què abans els nens tenien més respecte pels adults. Si anaves per Sant Cugat i feies una malifeta qualsevol persona gran estava legitimada per renyar-te i tu obeïes. Ara, ningú no s'atreveix a dir res perquè tenen la impressió -d'altra banda fonamentada- que el nen s'hi torna i que a sobre l'adult que l'acompanya et pot dir que et fiquis en les teves coses. D'una ban-

LIsmael porta disset anys dirigint e/Joan Maragall. E: XAVILARROSA programats. Ja no es fa allò de juda, ens hem tornat més indivigar una estona a l'escola, després dualistes i, de l'altra, els nens s'han de classe i abans d'anar a casa, i aprofitat del fet que la societat penso que és un error perquè els hagi perdut el paper educador que nens han de tenjr temps lliure per tenia abans. — La vida a l'escola participa fer de nens i jugar, que és el que els toca a la seva edat La seva perde la vida del poble? sonalitat es forma en contacte amb - De moment encara podem parels altres nens i no els hem de prilar d'escoles de poble, però ja veuvar d'aquesta relació. rem com afecta el creixement que - L'ensenyament públic de Sant hi ha hagut els darrers anys a Sant Cugat ha d'envejar el privat? Cugat. Abans anaves per Sant Cugat i tenies la - L'escola pública d a c u í es sensació de ser un mestre racteritza per la de poble perqualitat i l'hetequè coneirogeneïtat, uns xies tothom, valors molt imet trobaves portants per al deels pares, els senvolupament alumnes..., dels nens en la soperò tot això cietat. Tenim nens de tots els s'ha p e r d u t estrats socials i això aporta molta rimolt. Hem crescut segons un moquesa a les seves relacions socials. del anglosaxó, de cases adossades, I, curiosament, això és una caracque allunya els nens del nucli, del terística molt valorada per les fapoble. I tot són anades i vingudes mílies que vénen a viure aquí. Jo de cotxes que recullen nens, que crec, a més, que és un reflex del els porten a fer altres activitats... que és la societat de Sant Cugat. — I això es nota, a les aules? Si això s'aprofita, educativament - Sí, perquè els nens van massa

"Uescola pública de Sant Cugat es caracteritza per la seva qualitat i heterogeneïtat"

a 4-1 è

' i

«-

- I, com a director, quina és la part més dura de la feina? - La vessant burocràtica i de contacte amb els pares. És la part més difícil però no per això la menys interessant, perquè moltes vegades l'educació del nen tira endavant pels contactes que fas amb els pares. - Com s'aconsegueix la relació de respecte i companyonia, entre mestre i alumne? - Amb la química. La gran equivocació que es va cometre durant uns anys en el món docent va ser que els mestres es convertissin ens simples amics, en "col·legues" dels nens. I això no pot ser. El mestre és un adult i ha de tenir clar l'itinerari que ha de seguir aquell nen que té a les seves mans. Aquçsta és una diferència molt clara i molt evident que s'ha de mirar de no trencar mai. Tu saps per on ha d'anar i ell confia en tu perquè el guiïs. Aquesta és la química que s'ha de mantenir. Quan el nano entén això, automàticament et respecta i et valora. No per donar més t'estimen més. Els nens busquen en tu la coherència i l'estabilitat.

Hom sap que l'any 1995 es constituí al nostre ajuntament l'anomenada "majoria natural nacionalista", la qual es prometia un futur de flors i violes. Però els atzars de la vida política volgueren que poc més de dos anys després el soci minoritari donés per clausurat l'acord de govern. Des d'aleshores un govern municipal en minoria va vivint de les rendes que li atorga l'estranya coherència del seu anterior soci -com és el cas de l'anomenada eufemísticament ecotaxa, que no és altra cosa que la taxa sobre la recollida de brossa- i, sobretot, la d'un nou soci, que no n'és tant en matèria urbanística. Aquest nou soci és el mateix que dóna suport al Govern de la Generalitat, més enllà de les picabaralles per una selecció esportiva de més o de menys, any rere any, quan cal aprovar els pressupostos, que és el que realment dota de contingut l'acció d'un govern, aquí i a Papua-Nova Guinea. És, a la vegada, el mateix que rep suport a Madrid del soci que governa el nostre ajuntament i Catalunya, el qual no té cap problema quan es tracta d'aprovar reformes fiscals regressives o refomes del sòl expansives (per als que hi treuen profit òbviament). En definitiva, des de fa mesos s'ha configurat una nova majoria, molt més natural que la que es constituí el 1995. Una majoria que funciona amb la precisió d'un rellotge quan es tracta de fer moure el diner (el dels promotors immobiliaris, i això constitueix una altra obvietat) i quan cal amagar la més mínima dosi de capacitat crítica. Dos exemples: l'aprovació de les primeres passes de Xeixsaturador, que no pas vertebrador, i el projecte d'obres de l'edifici Aymat. El primer no pot sorprendre ningú, hi ha molt diner en joc. Pel que fa al segon, senzillament lamentable. S'ha utilitzat el truc de tema cremada, projecte a m b personalitat inclosa i diners d'urgent utilització, per tal d'arreglar un bé municipal que s'ha deixat deteriorar i al qual, segons informen, qualsevol hi pot e n t r a r per fer-hi foc. D a v a n t d'això, qui pot emprar la seva capacitat crítica per dir que darrere no hi ha un projecte cultural coherent?

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs