Diari de Sant Cugat 265 by Premsa Local Sant Cugat

250 PERSONES CLOUEN EL 75 ANIVERSARI DE CREU ROJA SANT CUGAT-RUBÍ AMB UN GRAN SOPAR DE GALA

Divendres, 4 de desembre de 1998

PÀGINA 17

ÜS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

SUMARI L'aprovació provisional de la protecció de Torre Negra i rodals es resoldrà el 19 de gener Pàgina 14

225ptos.

Grau-Garriga presenta el projecte conceptual de la Casa Aymat Pàgines 3 a 6

El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat té registrats 40 malalts de sida

Mm. 265 Any VI

Josep Grau-Garriga. FOTO: OSCAR

BENITO

Menéndez, candidat del PSC

Pàgina 16

El seu nomenament provoca la fractura del partit a Sant Cugat Jordi Menéndez serà amb tota probabilitat el candidat del PSC local a les pròximes eleccions municipals. Un candidat que ha estat escollit, a dit, des de Barcelona, davant la incapacitat de cap del dos aspirants, Menéndez i Gaya, de retirar-se per cedir el preuat lloc al seu contrincant. Quan quaranta dies enrere es van fer les eleccions primàries, a la

seu del carrer Rius i Tauiet es va parlar de procés de democràcia interna posant la formació com a model a seguir. Un mes i mig després s'ha pogut veure que l'ambició per la candidatura ha deixat les bones intencions i la conciliació al marge. Gaya i Menéndez han estat dos contrincants enfrontats en l'àmbit personal i polític, protagonistes

d'una lluita que pot perjudicar seriament el partit. De moment, la decisió de Barcelona ja ha comportat la futura renúncia de Gaya i la divisió dels regidors socialistes que es debaten entre l'oposició ja ineficaç i la resignació frustrada. És important recordar, però, que Gaya fou qui aconseguí el suport de la majoria dels militants del PSC.

A/ex Corretja. FOTO: X. l.ARROSA v

Alex Corretja es proclama campió del món

ANTC

Pàgina 34

VAL

en,a compra de

LLENYA CARBÓ a la benzinera GrtfulOil,s.L.

FI guanyador: Jordi Menéndez. FOTO: X. l.ARROSA

AYperdedor: Joan Gaya. FOTO: X. l.ARROSA

"No desmenteixo ni confirmo la notícia"

"Ha guanyat qui ha fet guerra bruta"

Servei Estació

Pàgina 7 PERQUÈ CREIXI SA... DÓNA-LI PA

ÉS NATURAL!! ,'i

VALLÈS PA, S. A. Monestir, 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR SANT CLÍGÍT ESPORTS Si mostreu el carnet del subscriptor, us faran un interessant descompte al moment de pagar la vostra compra. Aprofita ara que s'aproxima la temporada d'esquí ! Rbla.delCeller,23·Tel.936747215 Pi. QuatreCantons,s/n·Tel. 936743081

HÍPICA SEVERINO

Sessions golfes de franc

Passejades de cap de setmana

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

»i*i.im LES COVES DEL SALNITRE A COLLBATÓ, km 576 A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

Examen visual gratuït Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

JOIA TURÍSTICA DE CATALUNYA

àison

Descomptes del 10 ' < i el 15 (t en serveis de perruqueria i estètica

Ara, presentant el carnet de subscriptor a l'entrada de les coves, podeu visitat" amb un acompanyant, totalment de franc aquesta meravella de la natura. Estalagmites. estalactites. estanys i rat-penats, us permetran passar una intensa i emocionant hora de recorregut.

Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

HORARI Caps de setmana i festius de 10:45 a 1:15 i de 4:30 a 6:15

Griful Oil, s. L Servei Estació MODA

Consumicions

gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

INFANTIL

Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel.

9 3 5 8 0 15 0 0

Atractius descomptes en benzina Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de* fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

15% en tots els articles i de regal una bonica gorra (per una compra superior a 3.000 ptes.)

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

EIS 4 CANTON ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres, 4 de desembre de 1V9H

P a t r i m

n §

La Casa Aymat, un projecte viu L'artista Josep Grau-Garriga presenta el projecte artístic a Sant Cugat El futur centre d'investigació de l'art tèxtil de la Casa Aymat serà un centre viu que combinarà l'experimentació d'aquesta disciplina artística amb mostres permanents i temporals. El futur director del centre, l'artista local Josep Grau-Garriga, va aprofitar dissabte passat el seu pas pel Congrés de la Ciutat per explicar "el projecte conceptual" d'aquesta iniciativa municipal. JOSKP MARIA MIRÓ

L'artista santcugatenc Josep GrauGarriga, que actualment viu a Anjou (Franca) va aprofitar la seva participació en l'última sessió del Congrés de la ciutat, que organitza la Fundació privada Sant Cugat, per fer una conferència a la Casa de Cultura. on va fer una presentació pública del projecte municipal del futur centre d'investigació de l'art tèxtil de la Casa Aymat. Fls principals objectius d'aquest centre són potenciar la investigació, experimentació i anàlisi de la tècnica de l'art tèxtil i evitar que se segueixi considerant un art menor. "Des de fa molts anys es va començar a gestar la idea de fer un centre on s'expliqués i s'ensenyés aquest segon patrimoni, el de l'aspecte conceptual i creatiu", va dir. En aquest sentit, l'artista va explicar que hi ha prop de cinquanta punts arreu del

món on s'ensenya la tècnica del tapís, però que, a diferència, aquest centre té com a idea prioritària "ajudar a tot artista que es valgui de l'element tèxtil, sigui considerat o no tapís". Josep Grau-Garriga també va recordar la bona predisposició que va trobar per part de l'ajuntament per tirar endavant aquest projecte, del qual ell s'ha encarregat de l'aspecte artístic. "Tot i que m'havien arribat propostes d'altres països, sempre he tingut clar que sóc fill de Sant Cugar i que si he de treure temps de la meva creació artística a favor dels artistes, ho he de fer a la meva ciutat", va explicar. Aquest centre, a més, suposarà la projecció de la ciutat, ja que podria convertirse en un referent internacional. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va mostrar-se satisfet que s'hagués aprofitat la presència de Grau-Garriga al Congrés de la Ciutat per fer una xerrada oberta als ciutadans sobre la Casa Aymat Ay-

haurà tallers en els quals podran treballar Grau-Garriga, professionals del tèxtil i artistes convidats. A més, també hi haurà una sala d'exposicions permanent i una segona amb mostres temporals, que gestionarà el seu director. Una fundació per al centre

J(>sepC,niu-(,(iiII^I i UhiitDi Pablo. !•<) 10 ()\( merich va recordar cl treball que s'ha fet en l'àmbit institucional. "Primer s'ha fet un projecte, després d'anys de madurar-lo amb el mateix Grau-Garriga, un projecte que comença en el mateix moment que s'adquireix la Casa Aymat i que culmina en el moment en què creiem que l'important és fer un

\RI!i·MlO

centre d'investigació de l'art tèxtil", va dir. L'alcalde va agrair les paraules de l'artista, en les quals va recordar que aquest és un projecte d'acord amb la seva voluntat, política i personal, ja que el cap del consistori va ser el primer alumne de l'escola catalana del tapís. Al futur eenre de la Casa Avmat hi

En aquests moments, Joan Aymerich treballa en la creació d'una fundació amb patrons que asseguri la gestió del centre per a un mínim de cinc anys. El cost anual de la gestió del centre serà de 50 milions de pessetes. Aquesta fundació estarà integrada per persones del món polític. econòmic, intel·lectual i cultural. Josep Grau-Garriga va explicar que l'ajuntament i la fundació és "l'estructura que garantirà el seu perfecte funcionament". Aymerich també ha fet gestions amb la Generalitat de Catalunya, de les quals ha aconseguit 50 milions de pessetes. El projecte també compta amb una subvenció de 97 milions de pessetes de la Unió Europea. El projecte global és de 115 milions de pessetes.

Setmana

ELS /C4TVTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

H i s t ò r i a

boracions amb l'artista Joan Miró, es va establir a Tarragona. Carles Delclaux, per la seva banda, es va endur els antics telers de la Casa Aymat i va establir-se a Girona on va crear una escola, on ensenya la tècnica del teixit a prop d'una quarantena d'alumnes. Part del material de la Casa Aymat, propietat de la Generalitat de Catalunya, es troba en aquests moments al museu de Tàrrega, en concepte de cessió. El govern català, però, ha assegurat que aquest material es retornarà al futur centre d'investigació de Tart tèxtil de Sant Cugat.

Sant Cugat, punt de referència en la renovació de Fart tèxtil J.M.M.

aparèixer el nom d'escola catalana del tapís a partir d'una visita que el matrimoni Samaranch i l'artista Josep Grau Garriga van fer a l'abat Escarré de Montserrat per convidar-lo a la fàbrica, ja que havia encarregat un cartró per l'altar major de la Basílica. En aquells moments, Grau (iarriga estudiava un teixit juntament amb el teixidor madrileny Vicente Pascual i els, en aquell mo-

El tapís, una tècnica originària de la Xina, no va arribar a Europa Occidental fins a mitjans del segle XI, a traves dels fenicis i els àrabs. En el cas de Sant ( kigat, la fàbrica, creada per Tomàs Aymat, a mitjans de 1920 obté el reconeixement internacional gràcies a les creacions produïdes en ella, sobrement, aprenents tot e n s els anys Joan Aymerich i c i n q u a n t a i se i- SUpOSar U1Í tretlCaJosep Royo. Alesxanta quan, sota hores, i segons exels auspicis de Mi- ment de la tradició Í plica Grau Garriquel Samaranch, la _ ga, els treballadors fàbrica de teixits i la tècnica del tüplS de la fabrica es van negar a fer els tapissos Aymat es seus tapissos perconverteix en un *. *• '*• v , ^L·g^, * què hi havia hagut centre d'investigacanvis de matèries i textures i, ció tèxtil que conjuga la producció consideraven, que allò no eren taindustrial amb les recerques arpissos. Més tard, la majoria d'ells tístiques. Josep Grau Garriga es s'hi van acabar adaptant i, fins i convertia el 1958 en director artot, van fer les seves pròpies intístic del centre -que va conèixer terpretacions. A partir d'aquest el 1956 quan l'artista va fer els trencament amb la tradició i la frescos de l'ermita de Sant Crist de perfecció tècnica es va decidir Llaceres-. Entre els anvs 1960 i 1961 va adaptar el nom de tapissos de l'es-

El centre va

La Casa Aymat va acollir la renovació del tèxtil. FOTO: ELS 4 CANTONS cola catalana i la fàbrica pren renom internacional. Últims anys de la fàbrica Després d'anys d'intensa activitat i quan la fàbrica entra en decadència, els artistes més desta-

• L'Ajuntament de Sant Cugat vol rehabilitar la Casa Aymat i convertir-la en un Centre d'Investigació del Tèxtil. Sortosament l'Ajuntament ha encarregat pera dirigir-lo a Josep Grau Garriga, que ja havia estat nomenat el 1958 director artístic de la Casa Aymat. Va ser en aquests anys que es van encarregar cartrons per a ser teixits a artistes tan rellevant* com Guinovart, Miróo Tharrats i que es van crear els conceptes i tècniques que configuren l'anomenada Escola Catalana de Tapís. Per mes experimental que pugui semblar aquesta iniciativa de crear un Centre d'Investigació del Tèxtil, per més anti-artística que se'ns pugui presentar a causa de Tagosarement que comporta l'establiment de la creació tèxtil com a art, hem de dir. que proposant aquest centre l'Ajuntament de Sant Cugat no fa més que seguir l'esperit primer que va motivar a Tomàs Aymat, industrial i professor del tèxtil. Un dels responsables de la idea de trencar la dictadura de les anomenades arts majors a favor d'una idea d'art obert a totes les creacions, que ara ens sembla tant agosarada - o potser hauríem de dir tan necessària-, va ser Aloïs

Riegl, un home de finals del XIX i principis del XX, austríac i director durant vint anys del Museu Tèxtil de Viena. Segons Aloïs Riegl, pare de la moderna teoria de Tart, aquest és la voluntat lliure de forma o, dit en paraules més entenedores, és una creació que té com a únic motiu d'existència, de raó de ser, de posibilitas diria Kant, la recerca de la forma bella. E n aquest sentit Tart es pot manifestar a través de qualsevol suport, ja sigui una pedra esculpida, una tela pintada, una malla teixida, un edifici construït-.. Perquè Tan no es defineix pel suport matèric que el manifesta, sinó que es defineix a partir d'aquesta intenció o voluntat lliure que dóna forma bella a aquest suport. Només esperem que el futur Centre d'Investigació 'Tèxtil, sigui un veritable centre d'investigació. on les recerques artístiques no es limitin només al camp de l'objecte, sinó també al camp del pensament tot prenent com a inspiració les recerques d'aquells teòrics dels inicis del s. XX contemporanis de Tomàs Aymat. Anna Pujadas e's Professora d'Art Contemporani i Teoria de l'Art

cats de l'escola catalana del tapís es van dispersar per seguir diferents trajectòries artístiques i professionals. Grau Garriga es va establir a França on va continuar el seu interès per la tècnica i l'experimentació del tapís. Josep Royo, que va fer diverses col·la-

p r o j e c t e

La Casa Aymat conservarà la façana històrica i adequarà els nous espais Larquitecte Lluís Samaranch és Fautor del projecte J.M.M..

A la recerca d'un veritable centre d'investigació

Després d'anys d'estar tancada, l'ajuntament de Sant Cugat va adquirir la Casa Aymat i va elaborar un projecte, amb col·laboració de Grau Garriga, per fer-hi el futur centre d'investigació de Tart tèxtil, que va rebre el gener de l'any passat una subvenció del programa F E D E R de la Unió Europea (UE). Ara, amb el pas dels anys i aquest projecte de l'ajuntament, la població de Sant Cugat es convertirà en el futur senyor Aymat i Samaranch d'aquest centre.

L'arquitecte Lluís Samaranch, fill de l'antic propietari de la Casa Aymat, ha estat l'encarregat de fer el projecte de remodelació de l'immoble, que es convertirà en el futur centre d'investigació del tèxtil. El pressupost ha estat de 22 milions de pessetes. El projecte de reforma i ampliació dels antics tallers Aymat, propietat de l'ajuntament, mantindrà la façana històrica (s'intenterà recuperar els aspectes ornamentals) i adequarà l'espai actual als usos que se li han de donar (des dels tallers fins a les sales per a exposicions). Per això, caldrà treballar aspectes com la il·luminació. El futur centre d'investigació del tèxtil mantindrà les quatre plantes que hi ha actualment. Al soterrani hi haurà els magatzems i també tallers. A la planta baixa hi haurà e' vestíbul del centre, una sala amb l'exposició per-

Kl centre combinarà espais per exposciohs i tallers. FOTO: E4C pròxim pas legal serà la concessió de les obres. L'estudi per al futur director del centre, Josep Grau-Garriga, ha estat el principal motiu de diferències entre els grups polítics de Ta-

edifici públic. Aquest, però, és lin aspecte que no es va tractar en la presentació que va fer Josep Grau-Garriga del projecte el passat dissabte a la Casa de Cultura. Després de la presentació pública, l'artista va preguntar representants del PSC pre_ sents a Tacte (el portaveu, An-

Després d'escoltar l'exposició ais _

de Grau-Garriga, els socialistes gel Casas, i el regidor Joan

manent, la biblioteca i cl despatx. AI primer pis hi m haurà tres espais: una sala Van admetre que ara VOtarien per a les exposicions temporals, un taller per als artistes convidats al centre i un estudi que servirà d'habitatge per al seu director. A j u n t a m e n t e n l'aprovació del l'última planta de la Casa Aymat projecte, que va obtenir els vots hi haurà el taller de Tartista Jofavorables de CiU i PP. En canvi, sep grau-Garriga. PSC, ERC i IC hi van votar en Després que s'hagi aprovat el contra perquè argumenten que projecte definitiu de reforma i amb aquest espai es donen uns ampliació de la Casa Aymat, ara el usos privats, inadequats per a un

a favor del projecte

Gaya) si després d'haver escoltat les explicacions encara hi votarien en contra. Els socialistes van dir que ara hi votarien a favor, però amb alguns matisos. En referència al tema de l'estudi, Tartista, q u e ha assegurat q u e viurà a cavall de Franca i Catalunya, va explicar a Els 4 cantons que es tracta d'una "necessitat" de poder tenir un habitatge al lloc on treballa.

Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

E n t r e v i s t a

J o s e p Grau-Garriga. Futur director de la Casa Aymat.

"El projecte respon a una necessitat del tèxtil de ser escoltat, analitzat i comprès" J. M. M.

Grau-Garriga tornarà a Sant Cugat com a director del centre, on va començar a treballar la tècnica del tapís ara fa més de trenta anys. -Un projecte engrescador. -Més que per mi, pel mitjà. Ésuna necessitat que té el mitjà d'expressió tèxtil de ser escoltat, analitzat i comprès. Actualment, hi ha una desconnexió entre les possibilitats creatives del mitjà, la gent potencialment vàlida i la realitat artística. És un projecte que necessita l'ajuda de tots per fer-lo. La figura de l'alcalde Aymerich, però, ha estat essencial eti aquest projecte. -Projectarà la ciutat a Europa. -Convertirà Sant Cugat en un punt de referència obligat. De fet, altres centres ja s'han posat en marxa quan ho han sabut. Penso que com més n'hi hagi, millor. La competència estimula quan hi ha intel·ligència. -Són molts anys els que porta treballant en el tèxtil. -I creia i he seguit el combat treballant-hi, investigant, tirant endavant... Molts es van quedaren l'aspecte més superficial: el llenguatge. Alguns, però, volíem explicar uns continguts que la tècnica clàssica i els materials convencionals no ens permetien. Hauria estat un contrasentit fer-ho així en una època marcada per unes inquietuds socials. - D e no haver canviat, s'hauria convertit en un art elitista?

Tanques Tarimes Bancs Mobles de fusta tropical Pàrquings Pals rodons

Sorrals i casetes pera nens...

només un oi

lÈíWM

Productes INDUBRUC,

S.A.

Ctra. Sant Cugat a Rubí Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax93 674 79 16 SANT CUGAT DEL V.

Pèrgoles

ranxeres

'ofici

Apartat de Correus 403

Casetes

perfilades

-Està parlant del naixement d'una consciència col·lectiva? -Exacte. És la pròxima revolució humanista que s'està gestant. -En el seu cas, també podríem parlar d'art lligat al nacionalisme. -El nacionalisme té dues vessants. D'una banda, pot ser negatiu; si no, fixem-nos en tots els règims totalitaris d'esperit nacionalista. En el Josep Grau-Garriga, futur director del centre (Tinvestigaàó del tèxtil. FOTO: O. fí. cas de Catalunya, però, el naciona-El tèxtil, i les pròpies matèries, ques són interessants. L'època que lisme ve a l'inrevés: s'ha de defensempre han tingut connotacions més ens ha influït ha estat el Resar, han intentat eliminar la seva ètclassistes i elitistes. Volíem canviar- naixement, perquè és el trencania, tots els e l e m e n t s q u e té ho, fer un trencament fort. Potser ment i es comencen a tenir en naturals. per això el meu art ha estat consicompte uns valors de l'individu cre-Com l'ha influenciat? derat d'an major. ador. -Hi ha aquest esperit de justícia. -La gran lluita del tèxtil: deixar de - I quins valors vol transmetre? A Catalunya, jo no deslligo l'aspecte ser un art menor. -Llegeixo i viatjo molt. l o t em cri- d'injustícia social i d'identitat. -Que es consideri un art menor és da molt l'atenció. De la nostra èpo-Parlant de Catalunya, té ganes de un anacronisme, causat pel fet que ca, a banda de les lluites socials, tornar-lii? es dóna més èmfasi a la tècnica que crec que és important la incorpo-Crec que ara és el moment. Les a allò que es vol dir. L'obra d'art no ració de la dona, fins ara sotmesa i coses les reflexiono molt i un cop és només un objecte decoratiu, subordinada, a la vida quotidiana. reflexionades ho faig amb passió. agradable i fàcil de llegir. La inLa introducció de la sensibilitat, Sóc un arrauxat reflexiu. Ara tinc tel·lectualitat de l'època volia anar l'esperit creatiu i la intel·ligència energia per tornar a intervenir en a l'essència i d'aquí els moviments de la dona en la vida pública i prialgun aspecte dins del país, el prod'art conceptual. vada és la gran evolució de la nosjecte és el de Sant Cugat. Tinc gatra època. -Uns continguts marcats per l'ènes de tornar-hi a passejar: hi ha repoca que li ha tocat viure. ferents de la infància i m'agraden -Encara queda feina per fer. -Evidentment, però totes les èpomolt els canvis que hi ha hagut. -Això és com el problema de la

Complements de fusta tractada per aljardí

Refugis

Planxes

misèria, que només es podrà resoldre si l'Europa humanista resol el camí que està prenent. Un pas important és la unitat europea i el desenvolupament d'un esperit de filosofia, que s'anirà cristal·litzant en una mentalitat, segons la qual tot allò que sigui injust i mancat d'ètica serà mal vist.

Setmana

ELS4CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

e n q u e s t a

Què en pensa del projecte per a la casa Aymat? La Casa Aymat va ser un dels centres de tapís més vius i importants de la comarca. En el disseny dels seus tapissos van col·laborar artistes santeugatencs i catalans de molta anomenada i que poden considerar-se capdavanters del nou art a Catalunya . Després, amb la industrialització i sobretot amb la davallada de la indústria tèxtil, va anar quedant desfasat i dissortadament va tancar la fàbrica. El vell edifici va restar tancat. Però el

record de la fàbrica de tapissos i de l'escola del tapís no va quedar amagat ni perdut. Des de fa temps, una de les reivindicacions dels ciutadans de Sant Cugat era acollir un museu del tapís per recordar aquella tradició artística i ara sembla que el desig es farà realitat, i amb escreix, perquè no serà només un museu estàtic i adormit. Entre les parets de la Casa Aymat tornaran a funcionar els telers, i també acollirà un fons d'investigació tèxtil. / M. S.

MARIA SÀNCHEZ 49 ANYS ASSESSORA IMMOBILIÀRIA

MONTSE BALLABRIGA

"En principi em sembla prou bé. És recuperar un passat cultural i artesanal prou important i tradicional de la ciutat."

"Es prou important conservar i recuperar la fàbrica de tapís de Sant Cugat, i és una recuperació d'un equipament cultural i d'un edifici antic de la ciutat."

"Tot el que sigui recuperar i rescatar coses culturals i, sobretot, restaurar antics edificis del poble per a ús públic, està bé. És potenciar la cultura i la història."

KARINA FERRER 3 0 ANYS ASSESSORA IMMOBILIÀRIA

FRANCESC FORCADELL 29 ANYS ASSESSOR IMMOBILIARI

CARINA PASCUAL 31 ANYS ESTETICISTA

"Està molt bé; és recuperar un edifici prou carismàtic i sobretot té l'avantatge d'estar situat en un lloc molt adient per no crear aglomeracions de trànsit per als visitants."

"Tot el que sigui potenciar la cultura i els equipaments culturals als pobles em sembla perfecte; i fer-ho rehabilitant antics edificis encara em sembla millor."

"Està molt bé el fet de recuperar equipaments culturals i millorar la cultura dins del poble, i el tapís i el seu món s'ha de conservar per a Sant Cugat."

JUANJO LLAMAS 30 ANYS ADMINISTRATIU

28 ANYS COMERCIANT

VÍCTOR PIETRO 30 ANYS INSTAL·LADOR INFORMÀTIC

ANTONIO LÓPEZ 40 ANYS

"És una bona iniciativa, sempre que no sigui una excusa per pagar més i que la restauració de l'edifici sigui massa costosa per al poble en general."

"Em sembla perfecte. És una proposta molt interessant. Crec que és prou important recuperar la casa Aymat per a Sant Cugat i també l'artesania del tapís."

CARME GARCIA 41 ANYS AGENT DE VIATGES

"Tot el que sigui fer cultura i equipar el poble de museus que no tenim està prou bé, i a més recuperar per a tots un edifici tan entranyable com la casa Aymat, encara millor."

ADMINISTRATIU

CARME RUEDA 27 ANYS ASSESSORA IMMOBILIÀRIA

"Em sembla un projecte molt interessant i encara més perquè comporta recuperar un edifici antic del poble."

El nóu establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T

__. ens trobarà a l'Avinguda Qraells 23-25 I al costat de Mobil Center.

US 4 CANTONS

Política Divendres, 4 de desembre de 19VH

E l e c c i o n s

p r i m à r i e s

Menéndez serà el candidat del PSC La proposta de la direcció nacional desferma una tormenta política interna La direcció nacional del PSC ha obert la caixa dels trons a l'agrupació local de Sant Cugat, després de proposar al Consell Nacional que els resultats de les eleccions primàries del 24 d'octubre es resolguin a favor de Jordi Menéndez. L'actual primer secretari ha obviat fer declaracions, però qui sí que n'ha fet és Joan Gaya i el seu grup de suport, que en un dur comunicat recorda a Menéndez que "compta amb el rebuig de la major part de l'Executiva local i dels militants". El Consell Nacional del dia 12 ratificarà la proposta. Al.BKRT BAI.AN/A

- Sant Cugat El desconcertant final de la jornada de les eleccions primàries, en què Gaya va imposar-se a l'urna dels militants (78/66) i M e néndez a la dels simpatitzants (210/122), ja va augurar que el Consell Nacional no ho tindria fàcil per prendre una decisió. Aquella mateixa nit alguns militants ja qualificaven els resultats totals (276/200 per Menéndez) com a inqüestionables, però el desembarcament à& simpatitzants en pro del primer secretari no havia estat paït per tothom. "Jo també ho deixo". Aquest comentari de Joan Gaya a l'alcalde Joan Aymerich dilluns a la reunió de la comissió de seguiment de

Torre Negra van certificar el rumor de les últimes setmanes i va tirar per terra les últimes possibilitats d'acord per renúncia d'un dels dos candidats. La decisió ja no es prendria- a Sant Cugat. Però mentre Menéndez s'ha limitat a "ni confirmar ni desmentir" la proposta d e la direcció, Gaya ha buidat el pap. "Ha guanyat qui ha fet la guerra, i no una guerra precisament neta", ha denunciat. L'actual regidor d'urbanisme s'ha remuntat al principi del procés d'elecció interna per recordar com "un dels mecanismes de Menéndez va ser enfrontar-se amb l'Executiva, fet que va derivar en una lluita personal amb algun dels seus membres, fins que ha guanyat la part més sectària".

Menéndez nu hu hndiàfaiil f>ei íettablir la unitat al partit. F()T<) X I El grup de suport a Joan Gaya, que va aplegar dimarts una trentena de militants a la seu per avaluar la situació, ha emès també un dur comunicat. Fent prevaler sempre el vot del militant, el document adverteix que Menéndez "compta amb el rebuig de la major part de l'Executiva local i,

finalment a les urnes, de la major part dels militants". "El candidat que es vol proposar", continua el text, "va fer una campanya populista, en què no va dubtar d'atraure com a simpatitzants persones allunyades del socialisme". Malgrat aquesta contundència en els arguments, els dirigents

que donen suport a Joan Gaya han matisat la seva posició respecte al document. El portaveu municipal i principal avalador del candidat, Àngel Casas, ha admès que s'esperava una decisió d'aquest tipus, que planteja ara "un problema greu amb difícils possibilitats d'èxit". Segons Casas, el triomf de Menéndez pot suposar "més baixes que altes" en el cens. La regidora Maria Sansa ha subscrit "amb matisos" el document, comprenent que "hi ha gent que se sent més ferida", però confiant que "les majories poden variar". Francesc Serra, que dimarts era a la reunió però que va marxar abans de l'aprovació del text, ha lamentat que no s'hagi assolit el consens demanat i, en tot cas, ha acceptat M e n é n d e z com un "bon candidat". Des de l'equip de campanya d'aquest últim, Joan Carrasco ha comminat els autors del comunicat a acceptar els resultats. "S'equivoquen fent aquests comunicats i ara s'ha de treballar per la unitat".

Commemoració

El CASC celebra deu anys d'insubmissió per avançar la fi de la mili al 2 0 0 0 Crítiques contra la campanya per TExèrcit professional A. B. - Sant Cugat El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat s'ha afegit als actes commemoratius de la primera dècada de reivindicació insubmisa, d e s p r é s dels inicis del moviment el 1989, que va adq u i r i r força el 1991 a m b la Guerra del Golf i que culminarà parcialment el 2003 a m b l'abolició del servei militar. Però els insubmisos santeugatencs han marcat aquest aniversari com un altre p u n t de partida per avançar el final del servei militar a l'any 2000 o per contrarestar la publicitat que el govern espanyol està fent so-

bre l'exèrcit professional, del qual esperen que es pugui reduir el contingent fins a 80.000 efectius. La burla dels polítics El moviment antimilitarista a Sant Cugat, que va prendre cos ara fa quatre anys a m b la constitució del CASC i la presentació del primer insubmís, Germ a n G u e r r a , va o r g a n i t z a r dijous passat una xerrada a la Casa de Cultura en què el professor de la UAB Martí Marín va titllar de "burla" la intenció de la classe política d'apoderar-se dels guanys del movim e n t i n s u b m í s , p e r ò va

advertir que "costarà fer front a noves reivindicacions per no perdre presència al carrer", un cop assumit el final del servei militar. Marín va coincidir amb l'auditori en la dificultat d'arribar al lumpen proletariat, q u e és el principal destinatari de la campanya del Ministeri de Defensa a m b el missatge "cutre" de programes de televisió com Operación Omega: "la propaganda és fantàstica: cobren i hi ha ties". En aquest sentit, Marín va comminar a seguir treballant i a "treure'ns la son de les orelles". "L'antimilitarisme encara és vigent contra tot allò que sigui una violència organitzada", va concloure.

El CASC confia a mantenir vtgem la reivindicació insubmisa. FOTO: X. L.

APARCAMENT GRATUÏT

IOVM^I I

Martorell 12

NO TANQUEM AL MIGDIA

08190 Sant Cugat del Vallès Tel: 93 589 56 57

Política

ELS4 CAJVTONS Divendres, 4 tie desembre de 1998

Commemoració

La majoria de líders polítics advoquen per reformar la Constitució El president d ' i n i ó Democràtica. Joan Recasens, s'ha mostrat partidari d'una relectura àmplia, consensuada i "no dogmàtica" tant de la Constitució com de l'Estatut i "que ningú s'esgarrifi si es planteja una modificació". Aquests canvis, segons Recasens, són "perfectament discutibles", però ha lamentat que l'actual clima electoral no sigui el més propici p e r reflexionar s o b r e la vigència del text constitucional.

A. B. - Sant Cugat -

La vigència de hi Constitució espanyola ha tornat a sortir a la llum, quan aquest diumenge es compliran vint anys de la seva promulgació. Relectura, reforma o nou encuny són termes que els partits polítics tenen sobre la taula amb els condicionants presents que ha plantejat la Declaració de Barcelona i els futurs q u e pot D e consens i d'antidogmatiscomportar l'alto el foc decretat me també ha parlat el primer seper ETA. En aquest sentit, la cretari del PSC, Jordi M e n é n majoria de líders dels partits podez, que ha posat especial èmfasi lítics locals s'han posicionat maen una reforma joritàriament per una carta magna CDC üpOStüp€T lü per transformar e que admeti mo'Ull'* *• d ' Senat com a dificacions q u e pOSSlUtltUlt(K cambra territomillorin cl reconeixement de la pluralitat nació-

qüestionar mentre

tOt elteXt, . __ . que el PP el

' 'ntroducció en cl títol VlIIèd-iinreco-

Ordinador c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

AULA^ íDISSENY -mS»™ DISSENY

ASSIST , T

i^'^^"-1^/^

cesc Godàs, s'ha adherit a la veu majoritària per demanar una revisió i una lectura "diferent", que no consideri la Constitució com un document "immutable". Pel dirigent progressista, la reforma del Senat i el paper de l'Exèrcit són dues de les primeres qüestions a revisar.

rial ,a

nci nal de l'Estat. ^™ nt "™f ( V m ^ e m m0ltvàtid La p r o p o s t a respectuós d e m é s o b e r t a ha Illlllllplll l a plurinacionavingut des de les Iitat i de la plufiles d e C o n v e r g è n c i a D e riculturalitat. mocràtica. des d'on la seva preEl portaveu municipal del Parsidenta, Montserrat Rumbau, ha tit Popular, Jaume Tarragó, s'ha defensat la possibilitat de qües-, posicionat previsiblement a facionar tot el text, en un moment vor del manteniment de l'actual que la decisió "sorprenent" d'Ecarta, "molt vàlida encara avui. i TA pot servir d'accelerador en on tots els pobles d'Espatna hi la reforma de la C o n s t i t u c i ó . tenen cabuda". Les úniques moRumbau considera que Ics posdificacions arribaran, segons Tasibilitats per LI Catalunya, si es rragó, per la via de la legislació donés un nou ordre, serien "imeuropea. menses, i cl Partit Popular hauIniciativa per Catalunya, per ria d'aprofitar-ho". boca del seu coordinador, Eran-

AAVJLy-\U

Els 20 anys de la Constitució han revifat el debut sobte la potabilitat de reformar-la EOTO X l ARROSA

SANT CUGAT DEL

VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

CENTRE D'ESIUDIS MUSICALS I HUMANS

VENDAD'tNSTRU.\!ENTS\ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

David Sempere, d ' E R C , creu que hi ha encara un "camí a recórrer sense necessitat de modificacions, si es tenen en compte les últimes declaracions de Pasqual Maragall criticant el dèficit econòmic de Catalunya, o la proposta federalista de Miguel Herrero de Minón a introduir en la

N o v es

disposició transaccional segona. En aquest sentit, a curt termini, la Constitució hauria de contemplar el concert econòmic i la supressió d e les províncies i eliminar el paper preponderant de la llengua espanyola i l'Exèrcit com a garant de la unitat territorial.

t e c n o l o g i e

Puig defensa internet com una nova eina d'integració social El Congrés accepta tina moció de Recoderper la tarifa plana A. B. - Sant Cugat -

El comissionat per la Societat de la Informació, Miquel Puig, va equiparar dijous passat internet al paper que \ an desenvolupar en els seu temps l'alfabetització i la universitat com a noves eines d'integració social i va defensar la popularització de la xarxa, sobretot en els barris de Ics ciutats amb més perill de marginació. "Les noves tecnologies enganxen i cal portar-les a aquests centres cívics i a aquests instituts", va apuntar. Puig, que va considerar "elemental" aquesta política extensiva, va admetre que primer calen més instituts, "però no pot haver instituts sense internet". En el segon dels cafès-tertúlia organitzats per CDC, Puig va dissertar sobre les "batalles" de Teconomia i de la justícia que ha d'escometre Catalunya per encapçalar una societat moderna amb una alta renda per càpita. Aquesta modernitat, segons Puig, presenta riscos com la pèrdua de llocs de treball i la creació de desequilibris socials i territorials. Les administracions, en aquest sentit, han de prendre mesures afavoridores com la creació d'ocupació al voltant de la comunicació o l'extensió de la xarxa de cable i telemàtica. El comissionat va recórrer a l'exemple per convèncer l'auditori dels avantatges de la futura So-

Puig va buscar exemples per elogiar la Societat de la Informació. FOTO: X. L

cietat de la Informació i va valorar la situació "privilegiada" de Sant Cugat a l'hora de convertirse en una "illa virtual". Conveni a m b Localret El passat 18 de novembre Puig va signar un conveni de col·laboració amb Localret, consorci per al desenvolupament de les telecomunicacions i en el qual s'integra Sant Cugat, per a l'elaboració d'un Pla Estratègic a Catalunya. " N o ens interessa que s'identifiqui una posició del Govern o de CiU sobre aquest tema. L'acord permet integrar la resta d'administracions públi-

ques i els partits polítics". D'altra banda, el portaveu adjunt de CiU al Congrés i candidat oficiós de la coalició a l'alcaldia d e S a n t C u g a t , L l u í s Recoder, va veure aprovada la setmana passada una moció perquè els operadors de telèfon no facturin als usuaris les trucades fallides i s'impulsi la introducció d'una tarifa plana "a un nivell comparable a l'establerta en els països més competitius". Recoder ha subratllat el "moment clau" en l'extensió de la xarxa i ha confiat també en la liberalització del monopoli iniciada dimarts per resoldre aquests problemes.

«* * a ?

^NfÇ' 1

•"""I^ÍS* •JKfc _

** éh

?*-*• S

JP^"*-*

v ,"

5f-- . , > f >*

• * **>

i,«

Y*. ;•

«*

% /V

*/t \%

S,*r

<•

*J* * *

» Í ;

^*PUg

Ara els nostres rius desemboquen al Palau Robert. Els rius de Catalunya són molt més rics del que t'imagines. Són tot un món per descobrir. Amb el seu misteri. Amb la seva pròpia fauna. Amb la seva mitologia. Amb el seu passat. I també, amb molt de futur. I és que ara. a Catalunya, els rius tenen i ens donpn vida. Redescobrim i conservem la seva màgia. Perquè els nostres rius són un patrimoni de tots. Ara, a Catalunya, els rius son vius. Viu-los al Palau Robert a partir del 6 d'octubre a I'

|JÏ| Generalitat W& de Catalunya

Q X D O S I C Í O

L G S

V 6 U S

C i d

l^ílla

33 Ara és demà

/Kgbar

Ü S ICANTWS

Opinió

J^/^^

Divendres, 4 de diciembre de 199H

E d i t o r i a l

H £ CANTONS Setmanari mik-pfiulcnt ilc Sjnt Cugat del Vallès

^ :

Corretja: D e Sant Cugat al m ó n

Premia Local de Sant Cugat, S.L.

C m c r S j n i \im.ni, l i l..n\us - OHl'X) Sani Cugat del Vallès 'l'cl. VVM,2 S2 - Kax 5H<* 20 91 Kitiiin clcctrímikj ht[p://\ ilawcb.com/santcugat K-nuil: -.jnKiigar^vilaweb.fani

Consell d'Administració Rjnmn (irau Iprcsidenr) Josep M. (abren/o, l'cfc F.Mjucrda i Xavier l'ornells (editor delegat) Diroctora Vira Costa Redacció Tema dr la »elniana: Clòria l'rancüK; Política/ Economia: Al ben Balanzi; Entoni/Opinió: Aura Costa; Sorirtat: Iolanda Pàmies; Cultura: Josep Maria Miró; F.*|M»r1ft: Alex López; Radiografia i ruqueria: Montse Sant; Solidaritat: Mònica Bcrruhé; Dfolricle*: Alícia D. Buj

Comercia I Anna M' Boncompte Consell Editorial Ramon f iran (president i Josep M. Cabrerizo (vicepresident) Víctor Alexandre,I- rancesí- Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert De Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Kristian Merbol/heimer, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Llufs Puig, Emili Renc. Marta Subuà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Jaume l'ubaii, Hector Vall, Núria Zabala Aura O J S U (secretaria)

'Alex Corretja és un gran campió. Però no ho és ara que ha guanyat el Campionat del Món de Tennis. Ja ho va demostrar a Flushing Meadows fa dos anys quan va caure en quarts de final de l'Open dels Estats Units davant el número 1 mundial, P e t e Sampras. Des d'aquell partit h e m pogut v e u r e un abans i un després d'Alex Corretja. Amb el pas dels anys i amb la conquesta de nou títols

com a professional hem vist com es forjava un esportista d'elit: amb treball i constància. El nostre tennista va aprendre molt de la final que va perdre a Roland Garros a l'estiu amb el seu a m i c C a r l e s M o y a . Diuen que per guanyar un títol com el Masters - o n només hi accedeixen els vuit millors tennistes del món-, cal haver perdut abans altres finals. Corretja va perdre a París, però ha conquistat Hannover. Tot el

món ha pogut veure amb els seus propis ulls l'evolució constant d'un tennista que l'únic objectiu que s'ha fixat sempre és el de superar-se, sense l'obsessió de demostrar res a ningú. Corretja havia estat nomenat pels especialistes com el rei de la terra batuda; ara caldrà que inventin una altra frase nova que demostri que és un tennista complet i que també sap jugar - i molt b é - en superfície ràpida.

Mentrestant, els mitjans de comunicació s'encaparren a escriure: Alex Corretja, el tennista barceloní, i no saben o no volen veure que l'Àlex viu a Sant Cugat des de ben petit, tot i haver nascut a Barcelona. T a m b é cal agrair al CAR de Sant Cugat que hagi habilitat un dels seus pavellons perquè Alex Corretja i Carles Moya s'hagin pogut entrenar i oferirnos diumenge un partit inoblidable, per a la memòria.

Projecte sòlid per a la casa Aymat

Subscripcions Laura Níontcr Fotografia Xavi l.arrosa i Oscar Benito

Disseny i maquetadó

(Jcmmj Jurado

Correcció Àlvar Masllorens Impressió <

Ronmpres( í7íl40.ü5.VS

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 5tW.23.71 Dipòsit legal; fï|-M)S-93 i c u lïniuincni 1J VCVJ npintó en eh ciliconaK Et* .ió Jds •*»•• j.itois. í|itc Kh 4 Cimim» no (t 5

(•)ACPC Associació C • l * la n a de la Premsa Comarcal

C/Hm* M a * l tul 7

Utasnsn

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

l projecte del C e n t r e d'Art Tèxtil, Fundació Grau-Garriga, ha fet aquests darrers dies dos passos importants. Un d'ells ha estat superar el tràmit de la seva aprovació pel ple municipal amb unes reticències per part d e l'oposició que semblen superades amb l'àmplia explicació que de la concepció del seu contingut i el que ha de ser en un futur n'ha fet l'artista i futur director, Josep Grau-Garriga, en la seva visita a la ciutat participant en un ampli debat on en dues hores va fer un extens

repàs al passat de la Casa Aymat, al perquè i com va néixer l'Escola Catalana de Tapisseria, la seva projecció internacional, la seva trajectòria personal i el que vol que sigui el projecte. O els projectes, tal com va definir el mateix artista. Un mateix arbre amb diverses branques, una d'elles el projecte com a contingut i, l'altre, el patrimoni q u e recupera la ciutat amb l'edifici del carrer Villa i les noves instal·lacions que aixoplugaran el nou centre, que recuperarà una història però que no vol ser tan sols un

l e c t o r

"revival" d'allò que fou, sinó que vol mirar cap al futur amb una concepció on el tèxtil en sigui pal de paller. El Centre d'Art Tèxtil vol impulsar el llenguatge de l'art en majúscules i treure'l de la marginació en què s'ha vist els darrers anys al nostre país, fent una tasca de promoció, d'investigació i anàlisi i, al mateix temps, recuperant artistes vinculats a aquesta forma plàstica amb intercanvis, exposicions itinerants, debats i contactes. Un centre viu generador de creativitat i que de ben segur pot ser un re-

ferent que depassi el nostre país. Sant Cugat recuperarà una història i la tornarà a escriure gràcies a l'impuls municipal concretat en una persona, l'alcalde Aymerich, que precisament va ser un dels primers joves a v i u r e de p r o p , com a aprenent, la revolució que va significar l'Escola Catalana de Tapís, i gràcies a la trajectòria personal d'un artista com GrauGarriga. Sant Cugat tornarà a ser referència per al mitjà tèxtil i per als seus artistes. La solidesa del projecte ens ha d'enorgullir a tots.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Una bona

temporada

M'agradaria fer unes puntualitza-. cions referides al títol i peu de fotografia que es va publicar en aquest setmanari la setmana passada: la Colla dels Castellers de Sant Cugat ha fet una magnífica temporada, amb les pujades i baixades normals en una activitat tan diversa i plural com la de fer castells. La colla va anar temptejant a partir de Sant Medir els castells de set, aconseguint descarregar el quatre de set a Igualada i a Arbúcies, i vam carregar el tres de set a Sant Andreu. Per la Festa Major es van poder descarregar tres castells de sec el tres, el quatre i el cinc de set, aquest últim per primera vegada. El 19 de juliol a Calafell vam tornar a fer el tres de set i també per primera vegada el quatre de set amb pilar. L'onze de setembre es va descarregar el tres de set i el quatre de set amb el pilar va quedar en un

intent. Dos dies més tard, es va descarregar el quatre de set i es va carregar el tres de set. Més endavant novament vam descarregar el quatre de set i a Alcover (Alt Camp) vam assolir un gran èxit descarregant, a la primera, el quatre i el cinc de set, i el quatre de set amb el pilar. És veritat que el 18 d'octubre no và ser un dia afortunat per als castellers, que van caure dues vegades en l'intent de quatre de set amb el pilar, però el 8 de novembre, a Ripollet, vam descarregar el tres i el cinc de set i el quatre amb el pilar, repetint la mateixa actuació el dia 15 a Figueres i el 22 a Sant Cugat en la Diada de la Colla.

Tot plegat ha col·locat la Colla dels Castellers de Sant Cugat com una de les capdavanteres del nostre nivell de set, gamma mitjana, essent valorada pel conjunt del món casteller com una colla de trajectòria ascendent, de ritme controlat i segura. Això és possible pel gran suport que hem rebut de la població i també dels mitjans de comunicació locals, com el vostre./ CASTELLERS DE SANT CUGAT (Sant Cugat) Carta

oberta

a Joan

He decidit adreçar-te públicament aquesta carta, arran de les declaracions fetes a la premsa pel teu con-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, »*>CV«„

ATS

BELL »3|9l>

Gaya

Rambla del Celler, 17'Tel.

trincant Jordi Menéndez, en les que donava a entendre que s'estava en una negociació per decidir qui ha de ser el cap de llista del PSC a l'alcaldia, a base d'un pols entre els dos candidats que donaria el triomfa qui aconseguís fer retirar l'altre. Malgrat que sé que ho tens molt clar, vull manifestar-te públicament les raons per les quals ni pots ni has de cedir en la representació del PSC a les pròximes eleccions municipals. Els militants del PSC, que són els qui més bé coneixen els dos candidats, van donar-te una preferència de vot del 54'2% davant el 45'5% de Menéndez, amb una participació del 93'5% del cens. Per

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

93 674 17 84' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

tant, ni en Jordi pot demanar-te una renúncia ni tu la pots concedir perquè els militants no podem veure manipulada la nostra decisió, amb coneixement de l'historial polític, l'experiència municipal i les característiques personals dels dos candidats. El nostre vot ha estat una decisió de cada militant, madurada durant mesos, que et compromet a ser el representant del partit als propers comicis. A hores d'ara, amb la decisió en suspens,voldria afegir que totes les forces polítiques municipals, menys una, m'han manifestat una clara preferència per tu, amb una valoració molt positiva del teu tarannà i la teva capacitat de diàleg. Són moltes les raons qucet fan el millor candidat del PSC perquè ara et demanin la renúncia i tu la concedeixis. El PSC en sortiria perjudicat i el govern municipal també./ ÀNGEL CASAS iBOLADERAS(Sant Cugat)

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 4 de diàembre de 1998

l l o t j a

Parlem del Tren de Gran Velocitat (II) R A M O N GARCÍA BRAGADO

o ens hauria d'estranyar que el nostre periòdic local, Els 4 Cantons, afirmi en la seva editorial que els 4 cantons de Catalunya -la cruïlla- estan precisament a Sant Cugat. Potser tampoc ens hauria d'estranyar que la cruïlla de Catalunya (encreuament de l'A-7 i els túnels de Vallvidrera) sigui l'únic punt en el qual totes les vies són de peatge. Tot un símbol. Encara que sóc conscient que hi ha qui manté oficiosament aquesca opinió, no conec cap estudi definitiu que ho afirmi amb la rotunditat que ho fa l'editorialista d'Els 4 Cantons. De fet, el document que ho hauria de dir de manera oficial i amb caràcter vinculant (el Pla Territorial de la Regió Metropolitana) l'està elaborant la Generalitat des de fa més de vuit anys i encara no ha estat presentat ni sembla que ho hagi d'estar abans de decidir on va l'estació. Tanmateix, és cert que hi ha un debat sobre l'ordenació territorial de la Regió Metropolitana (o Primera) i que en aquest debat té un pes especial el TGV, raó per la qual val la pena analitzar fa qüestió amb cert rigor. La primera qüestió que cal esmentar, encara que molta gent ja en sigui conscient, és que el conjunt de la xarxa ferroviària existent a Espanya i Portugal és d'un

£ í

S e v e r

ample diferent anomenat Ibèric. Aquest fet tan singular ha significat que des de Catalunya sempre s'hagi pensat en el TGV com la possibilitat de disposar d'una connexió directa i privilegiada amb la xarxa ferroviària europea. El traçat d'aquesta xarxa per la regió metropolitana té dos punts fixos

Caldrien estudis costbenefici que valorin els elements tangibles i intangibles de les diferents propostes que ningú discuteix: la connexió sud amb la resta de Catalunya i Espanya que serà per Martorell i la connexió nord cap a Girona i França q u e està prevista pel Besòs. Queda per definir, per tant, les parades del TGV en la regió metropolitana. Tanmateix, l'aribada de l'ample europeu a Barcelona té un altre significat estratègic per a la nostra economia, ja que si arribés al Port permetria afegir un element diferencial de màxima importància respecte de la resta de ports d'Espanya, com és la possibilitat de mantenir un trànsit ferroviari di-

recte de determinades mercaderies amb centreeuropa i, per tant. competir amb els grans ports del nord (Rotterdam, Hamburg...) i especialment amb els de la Mediterrània (Marsella, Gènova). Per últim, disposar d'una xarxa d'ample europeu i d'alta velocitat que arribi directament a l'aeroport és fonamental per atendre les necessitats d'una regió o interland de 12 milions d'habitants que arribi fins a València, Saragossa, Tolosa i Montpeller, que permeti disposar de serveis aeris de primer ordre quant a vols intercontinentals que en aquests moments estan centralitzats a l'aeroport de Madrid. La recent consideració de Barcelona com a destinació turística privilegiada significa un element important a considerar en qualsevol reflexió econòmica i territorial. Per tant, i des d'una òptica estrictament territorial i d'economia regional, està clar que és del màxim interès per a Catalunya fer arribar l'ample europeu tant al port com a l'aeroport, situats al sud de la ciutat de Barcelona. Per això, l'acord sobre la importància de l'arribada del TGV a l'aeroport i de l'ample europeu al port té conseqüències importants per al debat territorial. Fer que el traçat d'ample europeu passi pel Vallès després d'haver passat pel port i l'aeroport comporta que el traçat

' - ' • > ' •

Quan s'aborda un debat complex com aquest calposar totes les cartes damunt la taula i de cara amunt a Sant Cugat) per baixar pel Llobregat fins a l'aeroport. Si volgués anar a Lleida o Saragossa la pèrdua d e temps seria clarament dissusòria. En definitiva, seria convertir en "cul de sac" tant la Sagrera com l'aeroport. Qui ha detectat perfectament els problemes q u e això provoca, i

T i t o '•

ferroviari hauria d'anar des de Martorell pràcticament fins al mar, tot seguint el riu Llobregat i que, una vegada ha passat per l'aeroport, hauria de recular fins a Castellbisbal i tornar a la traça del Vallès per, després, passant per la Llagosta, tornar a entrar a Barcelona pel nord i tornar a sortir vers la frontera. Vista des de l'accés nord, la situació no és millor. Si un ciutadà de Girona vol anar a l'aeroport amb el TGV veurà com en primer lloc entra a Barcelona. després recula fins a la Llagosta per agafar el corredor del Vallès fins a Castellbisbal (amb parada

molt especialment el de malbaratament de territori, són alguns dels alcaldes dels municipis afectats per la traça del TGV als quals l'editorial d'Els 4 Cantons anomenava "cinquena columna vallesana". Són ells (La Llagosta, Mollet, Barberà. Castellbisbal, Ripollet, Santa Perpètua i Montcada i Reixac) qui posen el territori en aquesta partida i qui perden opcions de futur i de desenvolupament. Són ells qui de manera més clara s'han adonat que el millor és que, en una primera fase, el tren entri directament des de Martorell pel Llobregat, passi per l'aeroport i el port i travessi la ciutat de Barcelona per sortir directament cap a Girona i França pel Besòs. És a dir, que les estacions de la Sagrera i l'aeroport siguin de passada. El problema és d'una gran complexitat i seria necessari disposar d'estudis cost-benefici que valorin tant els elements tangibles com els intangibles de les diferents propostes. Quan s'aborda un debat territorial complex, i aquest ho és, cal posar totes les cartes damunt la taula i de cara amunt. En aquest cas no s'ha fet i no està clar que es vulgui fer. S'està enfocant com si fos una simple picabaralla entre l'ajuntament de Barcelona i els municipis veïns que lluiten per tenir una infraestructura de més.

porxo

Auxili!

* • * • * % • •

SEBASTIÀ B E N E T

entre bec un vas d'aigua fresca llegeixo un full publicat per Cristianisme i Justícia titulat Dades per no oblidar i actuar que, entre altres dades, diu que 1.200 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable, i no entenc com poden viure, exposats als perills de les aigües infectades. Una altra dada em diu que si hagués nascut en alguns països subdesenvolupats ja seria mort fa temps, ja que per a 507 milions de persones l'esperança de vida és de menys de quaranta anys. Les "bones" notícies continuen. La desnutrició afecta 158 milions d'infants menors de cinc anys i més de 800 milions de persones no tenen accés a una alimentació suficient. Però la pitjor notícia és que aquesta situació va empitjorant gradualment. No voldria trencar la digestió de ningú ni culpabilitzar cap persona pel fet d'haver assolit un nivell de benestar agradable, prou difícil fins i tot al Primer Món. Les causes d'aquesta situació,

que interpel·len la civilització occidental, són d'un altre ordre. És el model econòmic que s'ha imposat el que no ha pogut o no ha volgut distribuir la riquesa equitativament, cosa que margina del sistema les persones i els països que no poden produir i competir en el mercat mundial, i els que no tenen capacitat per consumir els p r o d u c t e s d ' a q u e s t mercat. La perversitat d'aquest model econòmic es manifesta en els migrats ajuts al Tercer Món, que no arriben al 0 7 % del PIB dels països desenvolupats; en les polítiques socials deficitàries q u e enquisten el Quart Món al bell mig de la societat occidental; en el comerç d'armament que treu beneficis d e s m e s u r a t s de Ics guerres fins i tot entre països que no poden menjar, i q u e continuen matant després de les guerres amb les criminals mines antipersonals, i en t a n t e s altres manifestacions de l'explotació inhumana. E n aqjuest context mundial,

qualsevol actitud cofoista només es justifica en la ignorància o en la indiferència però, tanmateix, una voluntat de compromís per millorar el món no trobarà un camí clar. Cal un esperit de crítica i de recerca amb perspectiva de futur, i una capacitat de discerniment que ens eviti l'error de limitar-nos a fer una tasca benèfica amb l'efecte secundari de mantenir la situació actual d'injustícia. És obvi que cal atendre les situacions flagrants de necessitat, però s e m p r e a m b la perspectiva que l'objcctiu a llarg termini és la implantació d'un sistema socioeconòmic q u e no generi estructuralment pobresa i marginació. No serà fàcil, perquè els qui volen mantenir la situació actual tenen uns recursos enormes que utilitzen sens;e cap mena d e consideració moral. Però això no ens excusa per romandre inactius. I encara hi ha qui afirma q u e el món va bé! Sebastià Benet és membre de Justícia i Pau

Opinió

ELS-:/ CAJYTOIVS Divendres, 4 de diciembre de 1998

campanar

L 'e s p i t Il e r a

El procés de pau també ens afecta

Centre

M O N T S E R R A T RUMBAI: AI.VAR M A S U . O R E N S

a societat civil catalana es va mobilitzar dilluns passat al Paranimf de la Universitat de Barcelona, lis tractava de donar suport, des de (Catalunya, al procés de pau iniciat a Kuskadi. I n procés de pau que pot generar a partir d'ara tot un conjunt de noves dinàmiques entre les diferents nacions de l'Kstat espanyol. La immensa sala del Paranimf estava completament plena. Kntre els presents hi havia Jonan Fernàndez, el portaveu del moviment pacifista Klkarri, un home que va parlar de forma directa, contundent, en un to molt diferent al que s'acostuma a usar a casa nostra. No és estrany que quan parla Arzallus fent servir aquest estil tan propi de la gent de la seva terra, desperti o bé un entusiasme absolut o bé un antagonisme rabiós. El representant del moviment pacifista va fer una anàlisi clara de les causes que havien portat a la treva d'ETA; va parlar del procés de pau d'Irlanda, de les dificultats que comporta la violència en la vida del dia a dia en la so-

C a r t e s

cietat vasca, de la Declaració de Barcelona, dels intents de diàleg d'HB amb les altres forces polítiques basques, i sobretot del posicionament actual de la societat basca que aposta majoritàriament per l'eradicació de la violència i pel diàleg. Reconeixia que aquesta treva encara no s'ha assimilat, i això comporta un temps d'impt/.isi· que neguitejava la població. El seu missatge era clar: davant la nova etapa que s'ha obert al país basc, cal anar, ja, cap a un procés positiu i constructiu. Des de Catalunya, la lluita del País Basc l'hem sentit sempre a prop, encara que quan viatges a aquella terra, t'adones que és tot un altre món.També et sorprèn comprovar que la nostra manera de ser més aviat pacífica i pactista no coincideix amb el tarannà d'ells, més visceral i contundent. Si a Catalunya podem tenir aquesta sensació, ja ens podem imaginar la comprensió de la realitat basca a la resta d'Espanya. El Premi Nobel de la Pau 19%, José Ramos Horta,

d'un

va reconèixer clarament que el conflicte basc és pràcticament desconegut en l'àmbit internacional. Es curiós que, d'una lluita que ha portat tantes morts, no en sàpiguen res; evidentment, ni al govern espanyol ni al francès no els ha interessat mai explicar fora dels seus països les reivindicacions del poble basc. José Ramos és un home carismàtic que ha lluitat tenaçment pels drets de Timor Oriental, país que porta 22 anys sota la dictadura d'Indonèsia; aquesta lluita li ha estat reconeguda amb el Premi de la Pau. Un home, doncs, avesat als conflictes i a l'opressió, que va demanar que en aquesta nova situació generada al País Basc, a l'hora del diàleg entre les dues parts, s'acceptés l'ajuda d'intermediaris internacionals. Dos reconeguts intel·lectuals del nostre país van donar la seva visió de la situació basca des de l'òptica catalana. Fèlix Martí,, director del centre UNESCO de Catalunya, va remarcar que ara s'obria un nou període que no tan sols afectava el

s a n t e u g a t e n c

País Basc, sinó també Catalunya. El seu discurs va ser clar i contundent, Catalunya mereixia recobrar tota la sobirania que li corresponia i per la qual el poble català havia lluitat durant tants anys. Per al sociòleg Salvador Cardús, la treva d'ETA s'havia aconseguit pel cansament del dolor que portava el País Basc, i pel treball dels moviments pacifistes al llarg de tots aquests anys. Calia ara retrobar la reconciliació entre uns i altres, arribar al diàleg, però un diàleg d'acció. Va demanar la presència d'Europa en aquest procés, i va recalcar que en l'emancipació del País Basc també hi entrava la dels Països Catalans i la de Galícia. La societat civil catalana, i no els partits polítics, va ser la protagonista d'aquest acte, una societat civil que ha tingut sempre a la nostra terra un paper rellevant i que ara vol ser present en aquest procés de canvi que s'ha obert al País Basc, un procés de canvi que obre noves perspectives i noves esperances als bascos, però també als catalans.

des

Roma (III) IOSEP M. IAUMÀ

T Jb'yageur qui cherches Rome en I / Rome etriende Rome en Rome V n'aperçois. Podríem fer nostres aquests versos del segle XVI, de Joachim du Bellay. La ciutat imperial s'esfondrà i el cristianisme també canvià: els Papes es van apropiar el títol dels emperadors i a les esglésies es va construir un lloc separat per a les dones: el Matroneo. Adéu per segles i segles a l'empenta igualitària inicial. Això no tragué, però, que es continuessin fent coses grosses. La basílica de Santa Maria Maggiore, per exemple, amb 500 quilos d'or decorant el sostre, què voleu que us digui? Les seves dues capelles, renaixentista i barroca, tampoc no són sant de la meva devoció. Després, però, quan m'expliq u e n q u e la primera va ser construïda per celebrar la victòria de Lcpanto, ho entenc millor. En

una sola batalla s'hi jugava segurament la història d'Europa tal com la coneixem. Potser hi ha vegades en les que té sentit tirar la casa per la finestra. Els romans catòlics del meu barri, però, fugen de les misses en sèrie, per a turistes, de les basíliques, i s'han fet la seva parròquia als baixos d'una casa de pisos. Entre les coses magnífiques, la Capella Sixtina i el museu del Vaticà. Diuen que Miquel Àngel acceptà de mala gana pintar la Sixtina, perquè ell no es considerava pintor sinó escultor, Bramante, escultor rival, però, aconseguí que li encolomessin la feinada d'aquelles grans parets per poder-se quedar ell amb l'encàrrec d'unes escultures. Sigui com sigui, la confiança i la llibertat que li van donar per fer-ho com li semblés va ser un encert genial. Era just el moment abans del trenca-

ment de luten aneu a saber si aquest hauria fet el pas que va fer si hagués vist la magnífica dignitat d'aquells cossos nus. Avui dia encara fan caure de cul. El museu del Vaticà és ple a totes hores; per fugir del ramat, em perdo i em trobo a la secció d'art actual, de la qual ningú no m'havia parlat Obres de pintors i escultors actuals de tot el món. Potser no siguin rafaels, però parlen molt punyentment de l'experiència religiosa als nostres temps. I, pels carrers, l'omnipresència de Bemini és un cas a part: la plaça de Sant Pere és una abraçada sublim; hi ha uns punts marcats al terra des dels quals tres rengleres de columnes desapareixen de sobte de la vista, com una il·lusió òptica. Les seves incomptables escultures alegren les places de la ciutat. I enguany, per-

què és el seu tercer centenari, es poden veure juntes les de Villa Borghese i les que es van haver de malvendre a Napoleó i que ara són al Louvre. Mai no veureu un marbre que s'assembli tant a la carn, al gest o a la passió arravatada d'un instant. Un dia, però, casualment, em trobo davant de la casa on va néixer en un estat d'abandó que convida a instal·lar-s'hi als okupes. Roma és un pou d'excessos sense fons. Per contrastar-los, vaig a la universitat a sentir l'alcalde de Bologna, que ens explica com han aconseguit una ciutat que harmonitza passat i present: una ciutat sense cotxes i on els serveis socials cobreixen una infinita gamma de les necessitats de la gent. No podem viure només del passat, ni que sigui com el romà, tan carregat d'or. Josep M. Jaumà ésprofessora la UAB

\£netCongrésÚelaCiutatesní<^quejasomun^uburbÍ''deB^rcelona^A C — :

Probablement, si ho preguntéssim, hi hauria més de 50.000 possibles projectes per al Centre Cultural; tants com santeugatencs. Però de director i, doncs, de projecte amb possibilitats d'esdevenir, només n'hi ha un, i això és alguna cosa que potser haurem d'assumir. Això no obsta, però, perquè els altres no puguem expressar les nostres opinions; és més, penso que és positiu que sigui així. L'altra nit, al Congrés, si va haver acord en alguna cosa fou en el sentit ampli del concepte cultura i, de retruc, en la seva estratificació. I el Centre Cultural hauria d'orientar-se envers el que alguns en diuen "alta cultura", que sol ser la menys comercial, la més arriscada, la que apunta cap a uns valors -intel·lectualment i humanament parlantmés alts, i aquella que en els seus plantejaments hi entren -i en són raó- els qüestionaments d'allò establert. Tot això vol dir que ha de produir i portar productes de qualitat Tant de bo alguns d'aquests poguessin sortir de la nostra ciutat, però em fa l'efecte qüe aquest no és l'espai idoni per mostrar el que surt de la ciutat si no s'ha depassat prèviament una llinda mínima, encara que ens cogui. El que és molt trist és que el seu director defensi o expliqui la seva gestió, la seva direcció, amb un vòmit de xifres nues (potser el producte se li ha atravessat?); tan poc segurs estan d'allò que fan, o bé és únicament una qüestió d'actitud, de postura? Quan parlen de "risc" d'algun dels muntatges, com en el cas de La Tempestat (per cert, parlar de risc en teatre amb un Shakespeare deu ser, més o menys, com parlar de risc en cuina amb un ou ferrat), vénen ganes de consultar el diccionari per veure qui és exactament que no té ben entès el concepte de risc. L'altra qüestió és que sovint els espectacles de major risc no omplen i el Centre ha de ser rendible; però si no fem prèviament la prova, mai no ho sabrem. O explotar amb més funcions els espectacles per abaratir el cost de les entrades. I tantes i tantes coses més...

~ COU MÉS V* H€S KFttEKTS TUIA4 fEt AMUftMt A SEt ÜHA GtAH CUITAT A*t ItfcKTlTàT f * Ò m H

~.*l,n.ENà*E FAKTASTtCS HOÜVM<iÜT5 !!

i-yiftBtftiTvt

•>*«^Ssb£ ~^£»

E L S / G M Y T O N S DivendresJ

Opinió 13

de dkiembre de 1998

grans

t r e t s

Ramon Millet Imaginació i intel·ligència El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest artista de la pedra que actualment treballa a la Sagrada Família, juntament amb Subirachs. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

Cól·m.M·**

Retrat

del

Centre

primera vista podem assegurar que en Ramon Millec té una personalitat (per a bé i per a mal) fora de context. Evidentment ens trobem davant d'una persona brillant intel·lectualment, impactant en l'àmbit personal i gens fàcil en el relacional. Es d'aquelles persones que entra en les situacions per dominar-les. Li agrada ser el centre d'atenció i per la seva habilitat, i fins i tot per la seva seducció personal, podem dir que ho aconsegueix plenament. Tot i així, també hem de dir que si aquests recursos li fallen es pot arribar a mostrar impositiu i incisiu. Per tot això, ens trobem davant d'un personatge amb una facilitat relacional innata i una capacitat de resposta molt gran que li permet dur el seu interlocutor al seu terreny, aconseguint que faci el

més convenient... per a ell. De la seva cal·ligrafia en destaca la seva notable imaginació i creativitat. Així mateix, el traç de la seva lletra ens mostra una persona que disposa d'un sentit pràctic i d'una capacitat per projectar tot aquest cabdal imaginatiu en resultats tangibles. En Ramon Millet, a més, té un elevat sentit de l'oportunitat i una curiositat innata que li fa absorbir de forma continuada tot allò que percep al seu voltant. Els judicis que fa, però, per la seva peculiar forma de ser, acostumen a ser bastant subjectius. Amb la col·laboració:

^CEJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a -08011 Barcelona fel. 93451 0439' - Fax93451 7396

C u l t u r a l

1 M estria, Il·lusionisme, Sofisticació, Intel·ligència, Alquímia

matges de dolor per gaudir, de felicitat per patir

inergia de fado i tango

ndomable Piaf vestida d'heroïna N o

A . legria albirada a través de les llàgrimes

EIS 4 CANTON

Entorn

Drcem/m. 4 ,/, ttesembrt de 1V98

T o r r e

N e g r a

L' aprovació provisional al gener La Plataforma cívica demana temps per estudiar la documentació Arm

COSTA

- Sant Cugat L'aprovació provisional del procés de preservació de Torre Negra i rodals es durà al ple de gener de l ' W i ni i en el d'aquest mes, després que la plataforma cí\ica en defensa d'aquest espai, amb el suport il'l'.RC'. i l( i-Yerds, hagi demanat una moratòria "per poder revisar la documentació necessària -respostes a les al·legacions. informes tècnics, document final i proposta d'acord de p l e per a l'apro\ ació". La comissió de seguiment es va reunir dimarts d'aquesta setmana per acordar el timi/i» que restava per finalitzar el procés, l ' n sentiment en derivà: el de sorpresa. Sorpresa per part de l'alcalde i president de la comissió, Joan Aymerich, q u e no s'explica q u e "aquells que en el seu moment cm van acusar de dilatar el procés ara en demanin un ajornament". Dins la comissió hi ha l'acord implícit de prendre totes les decisions importants per consens. Es per això que la petició d'KRC, IC

i la Plataforma Cívica ha torçat l'ajornament d'aquest nou pas endavant del procés. Amb tot, Aymerich ha assegurat tenir "plena confiança" en els tècnics com per haver pogut respondre ara les al·legacions "sense donar peu a possibles recursos motivats per una resposta mal feta". Els partidaris de l'ajornament, però, consideraven que els calia més temps per estudiar detingudament tant les respostes a les al·legacions com els documents elaborats amb vista a l'aprovació provisional, via pic, del procés de preservació. I na documentació que segons ha manifestat la Plataforma ( avica, "ahir-per dimarts-encara no estava enllestida". L'ajuntament s'ha compromès a facilitar tota la documentació als membres de la comissió de segiment abans del 15 de desembre, data que donaria un mes de marge als interessats per poder-la estudiar. Si res més no ho impedeix, la comissió de seguiment es tornarà a reunir l'I 1 de gener per polir els darrers serrells abans de dur la proposta d'aprovació provisional

.4 mitjan any vinent Torre Xegra podria ser protegida definitivament. F:X. L.

I n f r a e s t r u c t u r e s

L'aparcament de l'estació tindrà capacitat per a 2 0 0 vehicles El projecte depèn d'un acord per finançar-ne el cost A. C. - Sant Cugat -

L'aparcament que es construirà al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Sant Cugat estarà integrat per tres plantes soterrades i tindrà una capacitat per a 200 vehicles. Així ho ha anunciat l'alcalde, Joan Aymerich, després de matisar q u e el projecte "està molt dibuixat i perfeccionat" però que encara cal arribar a un acord pel que fa al seu finançament.

I a mama d\ \pai per aparcat alto/tant de Te\tm to i w\ idmt hO'l'O X I

Gel

Gasoil

Llenya

Premsa

calefacció

Butà

Gelats

Carbó

al ple del 19 de gener. Si la sala plenària dóna llum verda a la proposta, tal com es preveu, l'Ajuntament donaria per finalitzada la seva tasca en aquest afer. Faltaria només que la Comissió d'Urbanisme de Barcelona donés cl vistiplau definitiu al projecte perq u è es p o g u é s d o n a r per protegida la zona de Torre Negra i rodals. Tot pronòstic apunta que els esdeveniments transcorreran d'aquesta manera i en un termini de temps acotat. Aymerich, però, ha apuntat: "Per a mi era molt important guanyar aquest mes per avançar-nos a la paralització lògica prevista en un any electoral com és el proper".

La construcció d'aquesta infraestructura anirà acompanyada d'un arranjament general de la zona on es troba ubicada. Així, F G C s'ha compromès a arreglar la façana de l'estació per donar

i Z.935&9A6S6

una porta a Sant Cugat més important i maca que l'actual. Per la seva banda, l'Ajuntament remodelarà la plaça de Lluís Millet, segons ha assegurat l'alcalde, "abans del 13 de juny de l'any vinent". Pel que fa a l'aparcament, Aymerich ha anunciat que té intenció d'aprovar-ne el projecte en un ple pròxim "perquè, així, quan tinguem tot el finançament, puguem construir-lo de seguida". L'alcalde té previst mantenir una trobada amb el director general de transports i ports, Enric Picó, d'aquí a uns dies per tal d'arribar a un acord o formalitzar un conveni que permeti tirar endavant el projecte. "Hores d'ara l'únic entrebanc és l'econòmic",

ha indicat Aymerich, que no descarta la participació - a través de convenis urbanístics- de promotors privats que actualment ja operen a la zona. La construcció d'un aparcament a la plaça de Lluís Millet és una petició que s'arrossega des de fa anys. El creixement continu de la ciutat i l'augment de gairebé un 30% del nombre d'usuaris del metro del Vallès en el darrer any demana una actuació cada vegada més urgent, a causa de la manca d'espai habilitat per estacionar e l s v e h i c l e s . L ' a c t u a l aparcament de l'estació té una capacitat de 53 vehicles, nombre que es queda molt curt pel gran nombre de trànsit que es mou a la zona.

Griful Oil, s. L. Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Entorn

E L S /CAIYIX>NS Dijous, 4 de desemln e 1998

T r a n s p o r t s

Collserola FGC posa e n funcionament un n o u s'integra a l'Anella Verda autobús al polígon de Can Sant Joan de Barcelona Des del maig d'enguany 56.000 persones han utilitzat aquest mitjà de transport A.C. ta. El consistori santcugatenc hi destina prop de 2.400.000 pessetes l'any, a banda de poder-se atribuir el mèrit d'haver impulsat la creació d'aquest servei. En els parlaments de presentació del nou autobús, l'alcalde, Joan Aymerich, va indicar "Casos com aquest justifiquen la posada en marxa del Consell Tecnològic, un organisme que constituirem aquest desembre amb la finalitat de posar en contacte les empreses amb les companyies de serveis que necessitin".

A.C. - Sant Cugat -

Aquesta setmana ha entrat en servei un nou autobús que traslladarà els viatgers des de l'estació del Metro del Vallès de Sant Joan fins a les principals empreses que hi ha al polígon industrial de Can Sant Joan. Aquest servei ja es va posar en funcionament el maig passat amb un comboi de l'empresa SARBUS, però la bona acollida que ha tingut -fins ara 56.000 usuaris- ha convidat F G C ha posar en funcionament un altre vehicle que, de passada, incorpora algunes novetats: "El nou autobús té la mateixa imatge que el metro del Vallès -el mateix logotip i colors- i, a més, està adaptat per a persones que vagin en cadira de rodes", ha explicat Miquel Llevat, director general de FGC. L'autobús té parada a les principals empreses del polígon i funciona des de les 7.30 del matí fins a les 9 del vespre, amb una freqüència que possibilita l'enllaç amb tots els trens del metro del

El nou i ehide ti la mateixa estètica qite elMmv del Vallès FOK)

Vallès. Entre les 8 i les 9.15 del matí, el servei es reforça amb un segon autobús -el que funcionava fins ara-. Pel que fa a les tarifes, aquest servei és completament gratuït per als usuaris del metro del Vallès, mentre que els no usuaris han d'abonar l'import del bitllet Llevat ha avançat, però, que a principis de l'any vinent es posarà en marxa un abonament

\WIL\RR0S\ mensual que permetrà viatjar tantes vegades com es vulgui utilitzant el Metro del Vallès, el metro de Barcelona i l'autobús del polígon industrial santcugatenc. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració entre FGC, l'Ajuntament de Sant Cugat, l'Incasol i les empreses del polígon que han assumit els costos del projecte de forma conjun-

La iniciativa ha tingut per ara molt bona acollida. Josep R. Sanromà, en representació de Ics empreses del polígon ha sentenciat: "Estem molt satisfets de poder gaudir d'un servei que p o d e m qualificar no de bo, sinó d'excel·lent." Una satisfacció compartida per FGC. El president de la companyia, Enric Roig, declarava: "Ens sentim doblement orgullosos perquè oferim més servei públic, que és la nostra obligació, i perquè corroborem que realment ens hem doctorat, hem arribat a un nivell molt bo".

El Parc de Collserola s'integrarà a l'Anella Verda de parcs naturals i passarà a dependre d'un consorci integrat per la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat Metropolitana de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona -orgue que fins ara gestionava en solitari aquest espai-. Amb un increment de 827 milions de pessetes per al pressupost de l'any vinent, aquest consorci s'ha proposat "racionalitzar la gestió dels espais naturals i defensar-los de la pressió urbanística". Per a això, és previst que es creïn una sèrie de passadissos verds cjue uneixin entre si alguns dels parcs que envolten Barcelona perquè la flora i la fauna de tots ells pugui entrar en contacte. Pel que fa a Collserola, s'ha planificat crear un d'aquests passadissos per unir la serralada amb el parc de la serralada de Marina, al Maresme. Fonts de CiU a Barcelona han criticat que s'hagi creat aquest nou consorci que gestionarà Collserola marginant els ajuntaments que tenen territori en aquest parc.

Ven a ver la nueva película de Disney WMWmà

US 4 CANTONS

Societat

Divendres, 4 de desembre de 1998

S a n i t a t

El CAP registra 4 0 malalts de sida Una mostra de còmics acosta el públic juvenil a la realitat d'aquesta Quan arriba l'1 de desembre els carrers i s o b r e t o t els mitjans de c o m u n i c a c i ó s'omplen de llaços vermells, consells i r e c o m a m a n c i o n s , eslògans colpidors i imatges que ens posen caraa cara amb una de les malalties més temudes del. segle XX: la sida. Després de les diversesA Ï R A COSTA

- Sant Cugat El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat (CAP) és un dels punts de la comarca on es fa el seguiment de malalts de sida. Primer l'analítica, després el diagnòstic i finalment el tractament i el seguiment de l'evolució del malalt, tot un procés marcat per la confidencialitat absoluta. Actualment el centre té comptabilitzats una quarantena de pacients que pateixen aquesta malaltia, dos dels quals es tracten a la secció d'urgències del mateix centre santeugatenc. "És un tractament difícil, complicat i que requereix molt temps, però ja que aquí el podem fer, quines ganes d'anar a Terrassa o a Barcelona!", diu Carles Martí, director del CAP Des que es van començar a detectar els primers casos de sida a

campanyes que s'han fet en els darrers a n y s , p o d r i a s e m b l a r q u e t o t h o m sap quins són els seus símptomes, les seves vies de contagi i el seu tractament. Peròp la realitat ens mostra una altra cara, la de les xifres de creixement continu del nombre d'afectats. Cal posar-hi remei.

Catalunya, els tres hospitals del Vallès Occidental han diagnosticat a 811 pacients la presència del VIH. A Sant Cugat, la malaltia també hi ha trobat un raconet. motiu pel qual institucions i centres sanitaris s'han posat en marxa per combatre-la.

ta malaltia als ciutadans i alhora dinamitzar el CAP", ha justificat la regidora de serveis socials, Sílvia Flury. Aquesta iniciativa, però,

Conscienciar a mb còmics

cksfiadbu h perfecció el ; dpaíf«l»ícètitt de ta maie«a

• "11 è t & peïïJkfe de la »<$» & na aa|^r-rte íes", aquest sí

Coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, dilluns passat va inaugurar-se una exposició informativa al CAP de Sant Cugat. Sota el títol Quipinta la Sida, es van presentar una quarantena de còmics d'autors tant coneguts com Oscar o Forges, que recollien diverses reflexions i consells sobre aquesta malaltia. La mostra, promoguda per l'Ajuntament de Sant Cugat, és la primera vegada que es fa al municipi i s'ha concebut "com una manera d'acostar aques-

El CAP exhibirà l'exposició dobre la sida fins avui FOTO: X. LARROSA

C o o p e r a c i ó

L'Ajuntament regala un pack d'equips informàtics al govern cubà

té una vessant que va més enllà de la divulgació: s'emmarca dins del programa d'educació sexual que segueixen els instituts de la ciutat. Així, l'exposició està oberta als estudiants dels instituts, que es preveu que la visitin per lliure per després treballar-ne els continguts a l'escola a través de tutories. La tècnica de sanitat de l'Ajuntament, Eulàlia Sancho, comenta que la mostra està especialment pensada per adolescents d'uns 17 anys, "perquè aquesta és la mitjana d'edat en la que els nostrres joves tenen la primera relació sexual completa". Amb tot, el programa d'educació sexual que fa l'ajuntament a les escoles abasta

Aymerich intentarà establir relacions econòmiques al país A.C. t/La Una delegació integrada per l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, el tinent d'alcalde d e serveis interns, Jordi Farrés, i el cap d ' a q u e s t a m a t e i x a àrea, Francesc Pallarols, visita aquesta setmana Cuba per fer un lliurament de material informàtic q u e l'ajuntament de Sant Cugat cedeix al govern d'aquest país. El material cedit consisteix en 32 ordinadors, un plofter Din A0 i dues taules digitalitzadores, que permetran al govern cubà crear unes aules de formació informàtica adreçades a joves i que

malaltia

seran inaugurades pel mateix Aymerich. Les contínues innovacions que es produeixen en el món de la informàtica havien deixat desfasats els equips cedits a Cuba. Allà, però, aquests ordinadors "els seran de molta utilitat perquè aquesta tecnologia, a Llatinoamèrica, no ha evolucionat tan ràpidament", ha assenyalat l'alcalde de Sant Cugat. La delegació s a n t e u g a t e n c a aprofitarà la visita al país del (larib per intentar establir contactes empresarials amb diverses c o m p a n y i e s . "A C u b a e s t a n molt interessats al fet que empreses estrangeres hi inverteixin i, lògicament, a mi també

diferents àmbits: "A primer d'ESO se'ls parla dels canvis de la pubertat, a segon dels sentiments i de l'encert de buscar parella, a tercer ja introduim el tema dels anticonceptius i els embarassos no desitjats i a quart d'ESO es parla ja de la sida i les malalties de transmissió sexual", exlica Sancho. L'Escola Municipal d'Art (EMA) també ha col·laborat enguany en els actes de commeoració dels Dia Mundial de la Sida. El centre va convocar un concurs de cartells en el que van participar una seixantena d'alumnes. La guanyadora, Karen Portuguès, ha vist editat el seu cartell com a símbol de la campanya d'enguany.

m'interessa veure com està el mercat i quines possibilitats hi ha q u e empreses d e Sant Cugat hi puguin fer inversions", ha dit l'alcalde. La vessant política del viatge arribarà a m b la trobada que les autoritats santeugatenques mantindran a m b responsables del Ministerio para la Inversión Extranjera y la Colaboración Econòmica. D e fet, el viatge ha estat instigat pel viceministre cubà, Làzaro Pérez López, que va ser qui va convidar la delegació local a Cuba. Pel que fa a L'àmbit social, és previst que Aymerich, Farrés i Pallarols visitin l'ambaixada espanyola a l'HaIJI delegació santeugatetica visitarà t'Heiveina. FOTO: MÒNICA BERNABÉ.vana i el Casal Català de Cuba.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 4de desembre 1998

C e l e b r a c i o n s

El tradicional sopar de la Creu Roja clou el seu 7 5 è aniversari ALÍCIA. D. Buj

- Sant Cagat P r o p d e 2 5 0 p e r s o n e s van omplir dissabte a la nit els salons del R e s t a u r a n t C a n Cabassa Castanyo per assistir al tradicional sopar d e la C r e u Roja. U n sopar molt especial q u e e n g u a n y va ser Tacte de c l o e n d a oficial d e l 75è a n i versari de l'assemblea local d e la Creu Roja Sant Cugat-Rubí. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ser l'encarregat d e fer el d i s c u r s d ' u n sopar benèfic que enguany destinarà part dels seus diners a les víctimes d e l ' h u r a c à Micht a l'Amèrica Central. Prop de 1.750.000 pessetes q u e la Creu Roja ha recollit gràcies a les aportacions anònimes dels ciut a d a n s , d e l ' A j u n t a m e n t , les pròpies de l'Assemblea i en altres actes, com el q u e es va c e l e b r a r el passat d i u m e n g e 15 d e n o v e m b r e q u a n el carrer Major es va convertir e n

una i m p r o v i s a d a pista d ' u n a cursa de m o n e d e s de 100 i 500 p e s s e t e s en q u è es van recaptar un total d e 691.500 p e s s e tes. Segons va explicar Joan Aymerich, el sopar d'enguany era especialment important per tenir u n e s connotacions personals. "Aquest sopar és per a mi més important q u e els altres p e r q u è és el darrer sopar

"Aquest és el meu darrer sopar com a alcalde", afirma Aymerich com a alcalde, ja que l'any que ve ja n o s e u r é a la taula presidencial i no faré el discurs. Tot i així, espero participar-hi com a ciutadà". Aymerich t a m b é va destacar la feina i el treball d e la C r e u

Despesa

Prop de 250 persones van assistir al sopar que aquest any es va celebrar al restaurant Can Cabassa. FOTO: 0. BENITO Roja Sant C u g a t - R u b í , "com u n a e n t i t a t , q u e és m é s q u e una e n t i t a t " pel servei q u e fa a la societat. L'alcalde va aprofitar l'ocasió p e r fer u n b r e u r e p à s d e la història d ' a q u e s t a organització e n el municipi, des de l'antiga seu al carrer Santiago Rusinol fins a la seu social q u e van inaugurar el 8 de d e s e m bre de 1987, en un dels seus p r i m e r s actes com a alcalde. D u r a n t el sopar, el president d e la Creu Roja Sant C u g a t Rubí, Antoni Aguilera, va fer u n balanç molt positiu d e la nit, "ja q u e ha vingut un 20 per c e n t més de g e n t q u e

l'any passat", i del q u e han es-

Els damnificats per rhuracà (Mitch' rebran part dels diners recaptats tat els actes d ' a q u e s t 75è aniversari, q u e ja van c o m e n ç a r el passat mes de maig. L'únic acte q u e no es va c e lebrar va ser el de l'arrossada de Rubí, q u e va haver-se d'ajornar per les inclemències del

t e m p s . Un arròs q u e està previst q u e es c o g u i el p r ò x i m d i u m e n g e 13 d e d e s e m b r e , coincidint a m b el dia del voluntariat. A l'acte t a m b é va assistir una àmplia r e p r e s e n t a c i ó d e l'Aj u n t a m e n t , com la t i n e n t d'alcalde de serveis personals, Àngels P o n s a , o la r e g i d o r a d e s e r v e i s socials, Sílvia Flury. El t r a d i c i o n a l s o p a r d e la Creu Roja Sant Cugat-Rubí és un acte que se celebra anualm e n t des d e fa uns 15 anys a la p r i m a v e r a , p e r ò q u e e n guany es va traslladar a la tardor p e r posar p u n t i final al 75è aniversari d e l'entitat.

ASDI rep un nou premi per la seva tasca

m i l i t a r

Vicenç Fisas denuncia en un informe que Espanya ven armes a 23 països que no compleixen la normativa L'estudi ha estat adreçat al govern central i a la comissió de defensa invertir 753 milions. Al marge d e la venda n o recomanada d'armament, en l'informe Fisas també a r r e m e t contra el govern "per no facilitar informació sobre els productes exportats a cada país". Tot i així, el santeugatenc ha acabat el seu estudi en col·laboració a m b G r e e n p e a c e , Intermón i Metges sense Fronteres, quatre .ONG q u e impulsen una campanya per la transparència del comerç d'armes.

A. C. - Saat Cugat -

Quan el món occidental sembla registrar un dels índexs més elevats dels darrers anys pel q u e fa a solidaritat i cooperació amb els països en conflicte i nacions del Tercer Món, un informe elaborat per un santcugatenc ha posat el dit en una de les Magues q u e fa més mal: la de la venda secreta d'armament. El t i t u l a r d e la C à t e d r a U N E S C O sobre la pau i els drets h u m a n s , Vicenç Fisas, acaba de presentar un informe en què denuncia que en el darrer any Espanya va vendre arm a m e n t a 23 països q u e estaven militaritzats, es trovaven en conflicte bèl·lic o toleraven serioses violacions dels drets h u m a n s . Quan en un país es dóna algun d'aquests tres factors, les O N G recomanen q u e s'hi restringeixi la v e n d a de material militar. Els interessos

*-,

L'estudi acaba de ser r e m è s al govern de Madrid i a les comissions de defensa i assumptes exteriors del Congrés.

i.p.

Asdi ha quedat finalista del Premi Fundació Catalana de Pediatria 1998 en reconeixement per la seva tasca en favor de la salut dels infants i dels adolescents. El lliurament de premis es va fer el passat dia 26 en un acte presidit per Marta Ferrusola. Enriqueta Guarch, presidenta de l'entitat, es mostra molt satisfeta per aquest reconeixement i perquè en els darrers mesos ja han rebut tres premis que destaquen la seva tasca. Ara bé, aquesta alegria es veu apaivagada pel fet que aquesta setmana han intentat entrar en el nou local de l'associació, que encara no està acabat del tot. Guarch explica que els van esbotzar la porta del local, que comptava amb una alarma que va alertar la policia.

Fisas és un abanderat de la cultura de pau i la lluita pels drets humans F: X. I.. econòmics, però, moltes vegades superen la voluntat conciliadora i, tal com demostra el document de Fisas, països com Espanya se salten aquesta norma arribant a vendre armament pe valor d e fins a 23.000 mi-

lions de pessetes. Els millors clients d'Espanya durant el 1997 van ser Turquia, que va adquirir armament per valor de 17.530 milions de pessetes, el Marroc, que va gastarse 815 milions, i Xipre, q u e va

ANT PI. Quatre Cantons, s/n • Tel. 93 674 30 81 08190 Sant Cugat del Vallès

Societat

ELS ifCANTWS Divendres, 4 de desembre 1998

David S a n s . Director de Vilaweb Nova York

"Visc més Factualitat de Sant Cugat que quan estudiava aquí*v> tens? Al.BKKT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat / Nova Vork- Q u è hi fa u n v a l l d o r e i x e n c a Nova York? - F a tres anys q u e sóc valldoreixenc i estic casat a m b l'Elisabeth, CJIIC viu a Valldoreix

des d e fa 15 anys. F e m vida entre Valldoreix i Madison. Fa (juatre anys vam anar a Suïssa per ampliar estudis i e n s vam a c o s t u m a r a passar l l a r g u e s t e m p o r a d e s e n t r e Basilea i Valldoreix. Acabat el D o c t o rat a l'IQS, vam decidir anar 6 anys als EUA. Treballo d'Enginyer Químic a N o vartis. T i n c el cap als EUA i el cor a Valldoreix. L e s expectatives de futur són de tornar a Valldoreix a fer-hi arrels. &;

- L a c o l ò n i a c a t a l a n a està formada per un 80% d e catalans q u e viuen als E I A i un 10% q u e hi ve d e visita. La majoria està d e pas. Els catalans q u e viuen a Nova York visiten Vilaweb NYC per saber q u è fa el C l u b d'Amics de Catalunya, un col·lectiu q u e pretén cohesionar els catalans d e la zona. E n s reunim dos cops al m e s a l'Hotel Roger Smith i celebrem junts les festes com Sant Jordi o algunes celebra-

L o n g Island q u e e m va semblar extraordinari. La Mery va conèixer el David d e Montmeló fa temps per internet. El primer impacte va ser tan profund q u e la Mery va. aprendre a llegir i escriure en català. Un dia e n D a v i d va c o n v i d a r la M e r y a M o n t m e l ó i es v a n enamorar tant, q u e en David va venir a L o n g Island al febrer i es van casar. Quan vaig conèixer a la Mery, ella podia escriure un català a m b expressions molt nostres, però no Sabia com sonaven. Llavors la Mery va connectar amb cl Fòrum de Vilaweb N Y C per trobar gent q u e parlés català. Ara viuen a M o n t meló i suposo q u e en David parla anglès i la Mery català.

l'.edició de Vilaweb Nova York rohesiona la colònia catalana. ¥.: CF.DIDA l'actualitat d e Sant Cugat d e s q u e d e les 500 p e n e s , s'han dels EUA q u e quan estava ese q u i v o c a t 75 v e g a d e s . N o t í t u d i a n t a Sarrià. cies com aquesta porten mol- C a p a o n va u n p r o d u c t e ta feina p e r q u è has d e c o n c o m Vilaweb dins d ' I n í e r sultar diferents fonts i sempre net? tens por de dir alguna cosa po- La setmana passada vaig fer líticament incorrecta. set c o m p r e s per i n t e r n e t . - Q u è fas p r e v a l d r é e n les Quan vaig rebre el q u e havia notícies? comprat, no vaig q u e d a r satis- Faig prevaler les referènfet d e dos dels articles. Però cies catalanes. Ara t e n i m e n vaig estar menys d e 20 minuts Ramon Oller i a la Maria Roi el servei d'entrega va ser ex— Q u è va r e p r e s e n vira p r e s e n t a n t la producció cel·lent. Vilaweb té molt futar l'etapa anterior i "Bury Me Stunding", o només tur. És un mitjà de comunicacal fer una visiquè penses p o t e n c i a r : ció g e n i a l on u - L a Teresa Turiera va deixar ta p e l M o m a i les notícies preel llistó molt alt. Per mi portar per reconèixer nen una dil'edició de NYC és tot un repl ' e m p r e m t a de mensió d'imte. Ara mateix estic preperant Miró. La nostra mediatesa i de una notícia sobre la situació cultura és l'acproximitat com de la pena d e mort als EUA. tiu m é s impormai no s'havia FM d i a 10 d e d e s e m b r e d e l tant q u e tenim vist. E m poso 1998 en Tuan Nguyen a Oklai Vilaweb NYC al dia d e l ' a c homa i e n J o s e p h F a u l d e r a ho ha d'explotualitat del Texas seran executats. La no- tar. mmummaim síSifÉíppíp; m e u país en tícia és q u e en Tuan és el con—Visites VilaP i l i t i t l l l WBimÉmm qüestió d e m o d e m n a t a mort n ú m e r o 499 i w e b Sant Cugat i les a l t r e s m e n t s , n o m é s haig d'anar al en Joseph el n ú m e r o 500. El icebs s a n t e u g a t e n q u e s ? q u i o s c d e V i l a w e b i allà ho fet q u e r e m o u l ' e s t ó m a c és - I tant, és fabulós. Visc m é s tinc T O T .

"A Vilaweb Nova York faig prevaler les referències catalanes.

- Com vas a c a b a r a c c e p t a n t la d i r e c c i ó d e Vilaweb Nova Y'ork? - L ' a n t e r i o r directora, Teresa Turiera, estava fent un màstcr a la Universitat de Colúmbia i portava Vilaweb N Y C A l'octubre va enllestir i va buscar una persona d e la colònia catalana per fer el relleu. C o m q u e jo ja havia fet algunes coses en llenguatge html i visc a t r e n t a milles de M a n h a t t a n , em va semblar q u e seria fàcil de posar-m'hi. - Quin tipus

d'audiència

La cultura és ractiu més important que tenim " cions americanes com el 4 d e juliol. Els catalans q u e estan de visita e n t r e n a Vilaweb NYC per saber el q u e no es poden perdre a Manhattan. P r e g u n t e n q u è p o d e n visitar i q u è està d e moda. Els recom a n e m llocs i q u a n tornen a C a t a l u n y a e n s e n v i e n fotos d'on han anat. Es divertit. — lis deveu haver t r o b a t amb més d'una grata sorpresa? - Hi ha un cas d ' u n a professora d e Brooklyn r e s i d e n t a

Tinc el cap als Estats Units i el cor a Valldoreix. Uexpectativa de futur és tornar"

O m p l í *<|ii8$t* Sti*tH*t» ttmk U s d*d»* d'uoa f « r « » a * o «ttfUftt (jU9 s ' h « g ï <je*iacaí g"«*a«it

UGAT 'ANY

Quin és el teu Sàrttcugatenc de Pany?

r#«ç»*9«<t« * « b «i fiíardó. ' F«*»l* ftrrtifr si

toï um amat, ti Sant A*t«»í M « . 42, « p*r f ax -*| ~9t #74 $$ 24. També pots ItiuraV t-e hutllsís a Els 4 Caotdft*, a 8-iítià S a n t Cugat, c/ $«itt J«f«ü »ém. $, # <Uix*r

K#l#ftt

[N9J*

í * « 4 i i t * ! r * í «*ft*niaí *i t#i*l«»

i^l iSal S Í N T CUGAT

<-, -c

i>ft

**,

«1*41*4*: (**««** 0**4t

Societat

ELS4CANT0NS Divendres, 4dedesembre 1998

Lleure

Valldoreix, Sant Cugat centre i la Floresta tindran Casals de Nadal La proximitat de les festes nadalenques fa ineludible pensar en fred, dolços típics i regals, tres tòpics que any rere any s'instauren entre els ciutadans gràcies a la tradició i a Ja publicitat. Per a la canalla, però, el Nadal comporta moltes altres coses, entre elles disposar d'un munt de temps lliure. Moltes vegades això suposa un problema per als pares que en no disposar d'un període vacacional tan llarg com el dels seus fills es troben amb l'inconvenient de no saber com organitzar la vida quotidiana dels menuts. Els santcugatencs que ho vulguin, enguany, no tindran aquest problema, ja que l'Ajuntament ha programat diversos Casals de Nadal dedicats als infants. A I R A COSTA

- Sant Cugat L'oferta municipal d'enguany aposta per tres opcions: el tradicional envelat de Nadal que es fa al centre de Sant Cugat, els Casals de Nadal que tindran lloc al Casal Cultural de Valldoreix i els que es faran al Centre Cívic de la Floresta. Aquests darrers s'organitzen enguany per primera vegada com a resultat de la col·laboració entre l'ajuntament de Sant Cugat i l'Associació de Monitors l'Esclop. La coordinadora del centre florestà, Anna Bordes, assenyala que amb aquesta activitat nadalenca "es pretén promocionar el centre cívic i donar-lo a conèixer com a

espai on els infants poden fer-hi activitats durant tot l'any". Per les dates n a d a l e n q u e s , però, s'han preparat tota una sèrie d'activitats adreçades a nens d'entre 3 i 12 anys que podran fer-se en diferents horaris. El Casal de Nadal de la Floresta funcionarà del 28 al 31 de desembre i els dies 4, 5, 7 i 8 de gener des de les 10 del matí fins a les S de la tarda. Les possibilitats que ofereix són múltiples, ja que els nens poden participar en les activitats de matí, de tarda o de tot el dia. També hi ha la possibilitat que els nens es quedin a dinar al mateix casal i s'instaurarà una ludoteca de 9 a 10 del matí per aquells pares que hagin de deixar els seus fills a aquesta hora per poder anar a tre-

E s p o r t s

h Is Casals de Sadal pei nu ten ah infants poda fi i un munt d'aitn ttat\ ment/e l'escola e's tancada. E: X \ 17 I.ARRÒSA ballar. Pel que fa a les activitats, Anna Bordes explica: "Es programaran diversos tallers de manualitats, de música, d'arts plàstiques i també pot ser que incloguem alguna sortida a una fira de Nadal... Activitats relacionades amb el Nadal, bàsicament". Els casals de Valldoreix A Valldoreix no han volgut ser menys i també han programat els tradicionals Casals de Nadal per la canalla. La coordinadora de cultura del Casal Cultural de Valldoreix, Núria Stenger, ha precisat, però, que "els casals estan oberts a nens tant d e Valldoreix com

Vacances

d'hivern

.»Les petites vacances tfhivern que comporta l'arribada del Natjiti són viscudes pels nens de i&aneres molt diverses, segons lei diferents models familiars, t & matrimonis en què tots dos membres treballen, sovint veuen aquest període com un 'problema davant ía incògnita dj| què fer amb els iserts, Alesh|»t$ buscar acàvitais com els JPer contra, hï h* altres faíes quals açàesMm de trobada . i una ocasió d'or ?fH0J8$61fedü» í*t grats

d'altres zones de la ciutat". La seva és una opció molt similar a la de la Floresta, i inclourà jocs, manualitats, teatre, cinema, activitats de psicomotricitat i sortides. El públic preferent són els infants d'entre 3 i 12 anys i l'horari també va de les 9 del matí a les 5 de la tarda, amb la possibilitat de dinar-hi. La principal diferència rau en què en el cas de Valldoreix els nens seran dividits en tres grups, segons l'edat que tinguin. El Casal de Nadal de Valldoreix està organitzat en col·laboració amb l'Associació d e Monitors la CUA i es farà durant els dies 24, 28,29,30 i 31 de desembre i 4,5, 7 i 8 de gener.

d ' h i v e r n

La secció d'esquí del Club Muntanyenc obre la fira de segona mà diumenge La recollida de materials acaba dissabte a les 9 de la nit GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat La temporada d'esquí està a punt de començar, el pont de la Puríssima posa la majúscula a la temporada 1998-99. Per a aquelles persones que encara mai han esquiat, o pels qui vulguin treure's de sobre uns esquís vells, o els q u e no saben què fer durant tota la setmana que ve, el Club M u n t a n y e n c , secció d'esquí, estarà venent als baixos de la Casa de Cultura els materials per esquiar q u e els santcugatencs ja no volen. "Es poden trobar des de relíquies de 2.000 o 3.000 pessetes fins a peces gairebé noves, de dues o tres temporades enrere i en perfecte estat, per unes 40.000 pessetes. Avui i demà el club encara està recollint material i a partir d e diumenge començaran les vendes. L'horari de recollida és de 6 a 9 del vespre, i el diumenge es començarà a vendre a les deu del matí fins a la una del migdia, i de 6 a 9 del vespre. Passat el

pont i fins al dia 10 d ' a q u e s t mes l'horari de vendes tornarà a ser de 6 a 9. Equips sencers, botes de totes les marques i colors, anoracs, fixacions, pals d'esquí i tot el que fa falta per fer u n a bona es-

A la fira d'esquí poden trobar-se des de relíquies de 2.000 pessetesfinsa material valorat en 40.000pessetes quiada tant si se'n sap molt com si no. Es tracta de saber buscar i encertar a m b la peça q u e feia temps que es buscava però que a les botigues està a preus impossibles. Els responsables de la secció d'esquí del Club Muntanyenc afegeixen un 15% als productes que els santcugatencs

venen i així és com l'expropietari del material treu del seu producte la quantitat exacta de d i n e r s q u e vol i, al m a t e i x temps, el club obté una part de benefici a l'hora de fer la venda. Aquesta idea és molt antiga. Segons explicava Adrià R e c i o , m e m b r e d'aquesta secció del Club Muntanyenc, "a vegades hem trobat a la nostra sala cartells publicitaris de fa més de 20 anys e n r e r e " . Sense saber a m b e x a c t i t u d q u a n va c o mençar, es pot parlar d'una fira força tradicional i que explica l'afició santeugatenca a la muntanya. Aquesta afició vol potenciar-se també amb els cursos d'esquí que el club organitza cada any a la Molina. Aquest és el primer any que els de la secció d'esquí han decidit contractar monitors professionals per ensenyar a esquiar a tothom qui ho vulgui. S e g o n s explica Adrià Recio, "són uns cursos oberts a tot tipus de públic, encara que gairebé sempre només s'hi apunta canalla".

La seu ió d'esquí afegeix un 15% al preu que posa el propietari. E: X. L.

Per informar-te del que passa a casa...

SWM$Í ^satà cugat El diari virtual de HS4CANT03>B

a tot el món http://wwTW.vilaweb.coni/satitcugat e-mail: santcugat@vilaweb.com

Societat

ELS Í C A N I W S Divendres, 4 de desembre 1998

C o o p e r a c i ó

El Club Muntanyenc acull una nova xerrada sobre Cuba vir davant la manca d'electricitat, dels cultius biològics que permeten prescindir de pesticides al camp, o de la medicina natural que es practica com a alternativa a la falta de medicaments. Així mateix, també s'informarà sobre les diverses agressions biològiq u e s dels Estats Units contra Cuba (en repetides ocasions avionetes nord-americanes han sobrevolat el país caribeny deixant caure substàncies nocives sobre els camps de conreu).

IOLANDA PÀMIES

-SantCugatSant Cugat serà escenari el pròxim dimecres d'una nova xerrada sobre Cuba. Kn aquest cas, el cubà Àngel Almaralcs, que tot just ha arribat de l'Havana aquesta setmana i és especialista en energies renovables, oferirà una conferència sota el títol l.W/giny cubà al Club Muntanyenc. Almaralcs explicarà les alternatives i solucions que Cuba ha buscat per contrarestar el bloqueig nord-americà a l'illa, especialment després de la caiguda del bloc socialista.

El Grup Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat organitza la conferència, conjuntament amb l'ONG Sodepau. La xerrada es fa després del gran interès que va

Per exemple, parlarà de les energies alternatives que es fan ser-

l'exposició de la Casa de Cultura ha estat una de les més exitoses que ha acolllt aquest espai, b OlO: X.L despertar la taula rodona sobre Cuba que l'Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua va realitzar el passat 12 de novembre a la Casa de Cultura. En aquest espai municipal, encara es pot visitar l'exposició fotogràfica Cuba amb uns altres ulls, també organitzada pel col·lectiu

de brigadistes. La mostra ha estat una de les exposicions de la Casa de Cultura que ha comptat amb més nombre de visitants, i per aquesta raó s'ha prolongat més enllà de la data establerta en un principi. L'exposició es pot visitar ara a l'Espai Jove, on ha estat impossible encabir-la sencera i no-

P r o t e s t a

M a t e o r o l o g i a

més es poden veure les fotografies. Després de la Casa de Cultura, l'Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua portarà la mostra a altres poblacions catalanes, entre elles Barcelona i Girona, i per fer-ho comptarà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat.

E s t u d i a n t i l

El seguiment de la vaga del sindicat d'estudiants té bona resposta a Sant Cugat GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

Molts i unduí tuts van trobar-se en situacions desagradables t problemàtiques FOTO: JA l'Mh

MhRCADER.

Les pluges torrencials provoquen el caos circulatori a la ciutat REDACCIÓ

L e s fortes pluges q u e van caure a Sant Cugat durant tot aquest dimecres van provocar un petit caos a la ciutat q u e va traduir-se en edificis inun-

dats, carrers negats d'aigüa que van haver de ser tallats i el corresponent col·lapse circulatori que això va comportar en algunes àrees de la ciutat. Des de primera hora del matí els bombers i la policia local van haver d'efectuar diverses

sortides per treure aigua d'alguns establimenst comercials i aparcaments soterrats i resoldre els problemes de trànsit. La pluja també va afectar la xarxa elèctrica i alguns carrers van quedar-se sense llum durant algunes hores.

,JWPpi

''mimpmwmmtwm

Compra - venta de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

Ufiaesta

Sí-Pont : del Diari

Miguel Tel. 93 590 61 22 La Floresta

Estación La Floresta

c/Mar garit.6 TORRE

El passat dijous dia 26 de novembre la majoria dels alumnes dels tres instituts d é Sant Cugat del Vallès van solidaritzar-se amb la resta d'instituts de Catalunya per reivindicar les millores en l'ensenyament secundari. La meitat dels a l u m n e s d ' E S O del Leonardo da Vinci no van assistir a classe i el 90% dels estudiants de postobligatori, els alumnes de primer de batxillerat, els cicles formatius i el que queda de formació personal tampoc van anar a classe. El director del centre Arnau Cadell, Jordi Beltran, assegura: "El 90% dels alumnes de l'institut van seguir la vaga. Tot i amb això va haver-hi un grup de C O L que va abstenir-se en la votació, que no considerava necessari unir-se a les reivindicacions del sindicat d'estudiants". La majoria dels a l u m n e s d'aquest COU, però, al final no van anar a l'institut. El nombre d'alumnes que hi ha al centre és de 30 per als cursos

d ' E S O i 35 per als de baxillerat. Segons Jordi Beltran "la reivindicació de la reducció de la ratio per professor al nostre centre no té sentit. Nosaltres ens ajustem a la llei orgànica". Amb aquestes paraules el director del centre Arnau Cadell sentenciava q u e una de les reivindicacions dels alumnes, la reducció d'estudiants per classe, no era necessària. "El que sí que faria falta seria el quart institut -cont i n u a v a - p e r q u è tot i q u e el nombre d'alumnes és l'adequat, hi ha massa grups per c u r s " . Aquesta és la mateixa postura q u e adopta Josep Lluís Domeyo, director del centre Angeleta Ferrer. "Llevat els alumnes de primer cicle, la vaga van seguirla la pràctica totalitat dels nostres estudiants". Les principals r e i v i n d i c a c i o n s del S i n d i c a t d'Estudiants estatal i de l'AJEC, l'associació d'estudiants d e Catalunya, organitzadors de la vaga, són un augment del nombre de professors, així com la reducció d'alumnes per educadors, 40.000 places per a la nova F.P., i la creació d e 130 nous instituts.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor Per cada revelatge i còpies, et qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el regalarem una ampliació de més nou en tecnologia fotogràfica: gQ^Baafl e n rodets de 135mm L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS) (el rodet tradicional) o un EftCTtMI en APS. J% TP NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

OFERTA:

C E N T R E DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10. FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

HS4CANTWS

•IIT 111115

Núm.

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 06190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: secretaria©stcugat.org organització Congrés. congresOstcugat.org web: http://stcugat.0r9/

barceloní Tomàs Aymat, com un dels aspectes més importants pel moviment cultural de la nostra ciutat. A un àmbit més quotidià, Joan Tortosa va voler destacar que fets com menjar en cullera o fer crema per Sant Josep, per exemple, també són herència de la nostra cultura. Elsrepresentantsd'entitats i associacions, per la seva banda, van fer incidència en la necessitat de dünamitzar culturalment el municipi i van reivindicar la cultura com a factor de creixement personal. Montserrat Obiols va la-

Els representants de les entitats locals van demanar més dinamització social

mentar que "molta gent utilitzi la cultura com a verm's per poder estar", en lloc d'entendrela com a cultiu personal. Segons Obiols, "cal diferenciar entre cultura i producte cultural, per entendre que no només hem de parlar d'entervenció amb un prec: "Hem d'exigir cons- treteniment". Per al president de l'Ateneu, Ratantment una cultura de qualitat", i una refle- mon Pros, a més "cal dinamitzar la societat i xió: "Cal parlar més de valors culturals i menys aportar idees i iniciatives per tal que la cultura arribi a tothom. En aquest sentit, Pros es d'indústries culturals. Les persones són molt va queixar de la manca d'ajudes per a algunes més importants". entitats que, sense aquestes inversions, no han pogut créixer. Un cas oposat és el del Centre Copinió de la societat Cultural. El seu director, Tomàs Seix, va ofeLa taula rodona que va prosseguir la con- rir un reguitzell de xifres que demostren la ferència de Pi de Cabanyes va estar integrada bona salut de què gaudeix aquesta instal·lació municipal. Com a botó de mostra, Seix va fer per alguns dels actors socials més importants constar que el Teatre-Auditori rep el doble de Sant Cugat. L'artista internacional Josep d'espectadors per funció que la resta de teaGrau-Garriga, lafilòlogaMontserrat Obiols, tres de la província. Què cal millorar, doncs? el president de l'Ateneu, Ramon Pros, el diSegons Seix caldria un entorn fiscal favorable, rector del Centre Cultural, Tomàs Seix, i el la professionalització del sector i el reequilicronista local Joan Tortosa van encarregar-se de posar el toc social a la nit de debat. Des de bri entre Barcelona i la resta de territori català. En el torn d'intervenció del públic, alguns la vessant més històrica. Grau-Garriga va reivindicar la importància cultural del Monestir dels assistents al debat van criticar obertament i l'empremta que aquest ha deixat en tots els el model de gestió del Centre Cultural qüestionant aspectes com la programació i el preu santcugatencs al llarg de la història. També va identificar la vinguda a la ciutat del pintor de les entrades.

L'equip que va intervenir en la taula rodona i la conferència dedicada al món de la cultura. FOTO: OSCAR BENITO

La dificultat de definir la cultura ta: "En un futur els equipaments culturals públics haurien d'acollir la cultura bàsica, això Redacció és el patrimoni cultural. Les innovacions pertoquen a la societat civil". Una tesi que el diLa dificultat de definir el concepte de cultura rector del gabinet del Conseller de Cultura de va ser el punt en comú de les intervencions que la Generalitat va defensar a capa i espasa advan fer els diferents ponents que divendres passat van participar en la quarta sessió del Pi de Cabanyes va apostar Congrés de la Ciutat. Sota el títol Les expressions de la cultura, cinc ponents i un confe- per la intervenció mínima de renciant van aportar la seva visió particular del terme cultura, fent un repàs a algunes de l'Administració en el món les seves expressions a Sant Cugat, la seva història i els seus leitmotiv. de la innovació cultural L'escriptor Oriol Pi de Cabanyes va encetar la vetllada amb una àmplia i densa conferència en què va intentar definir la relació històrica entre el món de la cultura i l'Estat del be- vertint que "l'Administració ha de trobar el nestar. Conceptes com cultura-entreteniment, seu paper com a "equilibrador dels recursos i responsabilitat cultural o valors culturals van dels equipaments", però que "la cultura l'ha de predominar en la intervenció de Pi de Caba- fer la gent. ha de sorgir de les iniciatives sonyes, que va gosar llançar la següent propos- cials". El conferenciant va cloure la seva in-

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

Aquest establiment col·labora amb el Primer Congrés de la Ciutat Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, .33 Tel. 93 67A 09 95 - 93 674 15 50 Fax 93 674 08 98 08190 Sant Cugat del Vallès

Dissabtes obert als migdies

EIS4C4INTONS

OBerta

NÚm. 9

<DM«mbr·d·1B98

L'accent cultural del Congrés de la Ciutat Jo no sé què en sortirà d'aquest Primer Con- i esquerra i no s'hagués pogut mantenir el front grés de la Ciutat, però si alguna cosa s'ha de- comú de complicitat existent en l'etapa premostrat fins ara és que hi ha unes ganes im- democràtica. Aquest va ser un punt que va interessar dumenses de participar en el debat per dissenyar el futur de Sant Cugat en qualsevol dels àmbits rant el debat posterior. Els elements polèmics van aparèixer en el col·loqui posterior i es va de la vida col·lectiva. Divendres de l'altra setmana el debat es cen- reprendre també en el debat de la taula rodotrava en el projecte cultural per a la Ciutat. Ix's na. De fet venien ja reticents o apuntats en les expressions de la cultura. El teatre de La Unió comunicacions prèvies que s'havien enviat al tornava a estar pic. l'n bon senyal. Era la quar- Congrés. En una d'elles, per exemple, es llegeix: "La ta sessió del Congrés. Es notava que més d'un hi venia amb la lliçó apresa i preparada i amb cultura és l'activitat que mès s'ha ressentit de lafiscalitzaciódels partits polítics", i s'afeganes de posar el dit a la llaga. La sessió anava precedida per una inusual i geix: "Institucions i partits s'han fet amos de abundant aportació de comunicacions. Co- la xarxa generadora de cultura". A la taula, tanmateix, hi havia assegudes permunicacions sorgides de l'experiència i la reflexió. Vint-i-sis en total. Una dada sens dub- sones que no se sentien presoneres d'aquesta te indicativa de la importància que els mena d'hipoteca política que, segons la cocongressistes donaven a aquest àmbit divers, municació esmentada, pesa sobre la creativipolifacètic, heterogeni i ric que anomenem tat artística o cultural del país. L'animador de totes les causes nobles, Ramon Pros, l'erudit en genèricament cultura. Oriol Pi de Cabanyes va oficiar d'introductor tradicions i cultura popular, Joan Tortosa, la amb una docta conferència estructurada a par- pedagoga i voluntariosa Montserrat Obiols van aportar el testimoni de la seva trajectòria pertir d'una primera aproximació conceptual a allò que en diem cultura, continuant amb una sonal i de la seva dedicació en mil i una iniincursió a la història i més concretament al ciatives ciutadanes públiques i privades. Grau-Garriga, la presència del qual era espenoucentisme, per aterrar parlant de les interferències entre cultura i estat del benestar. A l'- cialment significativa no tan sols per la seva vàhora d'analitzar el paper i la funció dels in- lua artística sinó per l'aureola que li donava la tel·lectuals, Pi de Cabanyes denuncià la seva vinculació al projecte de la casa Aymat, submissió de la cultura a la política i es la- va fer un repàs ràpid per la història patrimonial mentà que en la transició democràtica del nos- de Sant Cugat lligada fonamentalment al Motre país la cultura hagués esdevingut un ele- nestir. Va remarcar les influències culturals que ment més de confrontació política entre dreta es deriven d'aquesta història i que han marcat

El: • • '"'"i » .'• '</ multi nl·lUma de l'última

sessió

sens dubte el nostre pòsit cultural i han fet que la ciutat sigui el que és i alhora pugui ser el que entre tots decidim que sigui. La polèmica va arribar a l'hora del col·loqui quan des de baix es va interpel·lar Tomàs Seix, el director del Centre Cultural. Es notava que entre els congressistes hi havia un sector especialment crític amb les directrius del Centre. Es disparava no tan sols contra la persona que encarna la gestió d'aquest equipament cultural, sinó i sobretot contra els qui n'han dissenyat el model: el caràcter elitista de la seva programació, els preus i sobretot l'acaparament de les subvencions públiques destinades majoritàriament a aquest equipament cultural barrat, d'altra banda, a entitats o iniciatives més de base existents a la ciutat. Tomàs Seix havia parlat de xifres i de gestió freda del Centre. S'havia limitat a donar compte del resultats de la seva gestió sense qüestionar la programació ni el divorci que després

FOTO. X

LARROSA

es va denunciar entre el Centre i la resta d'entitats que a la ciutat malden per tirar endavant altres projectes de promoció cultural. Al final va admetre que calia obrir-se al diàleg, escoltar propostes i fer que el Centre esdevingui -com demanaven des de la sala- l'equipament cultural bàsic al servei de tots els santeugatencs. Es va acabar la sessió. Queden les actes del que es va dir, del que es va suggerir, del que es va reivindicar i queda, per damunt de tot, constància de les ganes col·lectives de participar. Només falta una continuïtat de compromís per perfilar entre tots un projecte cultural per a Sant Cugat: un projecte col·lectiu. Un projecte compartit. Uns projecte participat. Mentre me n'anava a casa em preguntava: Qui sabrà i voldrà traduir aquests desitjós, aquestes aspiracions, en programa de govern per a la ciutat? Josep M. Balcells, periodista

Casa Aymat, un centre per revitalitzar l'art tèxtil

"Correspon a Sant Cugat revitalitzar

om a conseqüència de la tradició i prestigi dels períodes Aymat (anys 20 i 30) i l'etapa Samaranch (anys 50, 60 i 70). correspon a Sant Cugat revitalitzar una altra vegada l'expressió tèxtil. Aquests períodes es caracteritzaren, en primer lloc, per la tècnica tradicional i l'estètica noui centista i, en segon, per un tractament i esperit de recerca » amb la presència testimonial de l'estètica del seu temps. En J.'J ambdós períodes el procés de

realització de l'obra tèxtil és dissenyat per l'artista i interpretat pels teixidors. Els resultats són bons però la receptivitat social que troben està marcada per l'estigma anacrònic que titlla l'art tèxtil com a purament decoratiu. Els anys 70 suposen el trencament. Els artistes comencen a teixir directament l'obra, sense l'intermediari. Aquest testimoni té-una gran representativitat amb obres de resultats estètics i expressius. De tal manera que hi ha obres que, per la seva categoria, s'emmarquen en les arts considerades majors. Però, malgrat algunes excepcions, els artistes que treballen aquest llenguatge i mitjà expressiu troben força dificultats per tirar endavant el seu treball i la seva trajectòria és plena de frustracions que, malgrat la seva bona dotació i aptituds, els porten fins i tot a l'abandonament del seu art.

Cal, doncs, un ens dinamitzador amb capacitat per a l'anàlisi tècnica i conceptual d'un arxiu i biblioteca i també amb un fons d'obra de diversos artistes especialitzats en aquest mitjà expressiu i que sigui també lloc de trobada i de debat sobre aquesta matèria. El fons d'obra d'artistes donarà lloc a un Museu en forma d'exposició permanent especialitzat. Però, paral·lelament, en el centre hi haurà exposicions temporals i serà lloc de promoció d'artistes plàstics dins d'aquesta matèria, amb la promoció tan necessària en molts casos. Els tallers de creació i formació són un complement indispensable adreçat als artistes interessats que, ja formats en la matèria, necessiten trobar-se i intercanviar tècniques i metodologia, o que vénen a fer una recerca seva. Els laboratoris d'anàlisi de pigments, fibres i/o tintatge són una altra necessitat evident, com també l'estoc de materials difícils de trobar. D'altra banda, el treball en paper i el gravat són també mitjans utilitzats per aquests artistes, per la qual cosa també cal una dedicació en aquest àmbit, amb edicions i difusió de la seva obra.

una altra vegada l'expressió tèxtil"

"Cal un centre dinamitzador que sigui lloc de debat sobre la matèria "

"Del fons d'artistes sorgirà un museu en forma d'exposició permanent"

Josep Grau-Garriga, futur director del Centre d'Art Tèxtil, Fundació Grau-Garriga

& if

/-W'^Si^

EIS4CAlVIO>S

Oberta

JBPK

L ' en tr e vista

L'u 111 ena

Cultura (bis) Avui no parlaré del Congrés, però sí de cultura. Al darrer número d'aquest setmanari he llegit quelcom que m'ha esparverat. Molts veïns del carrer Alfons Sala (en transició), com deuen haver llegit, són adeptes a aquest personatge. Francament, i com es diu ara, això és molt fort. Resulta que el que és, almenys a mi m'ho sembla, la reivindicació d'un nom amb tradició, s'ha convertit quasi en un acte d'anticatalanisme. I, a més, sembla que aquests veïns pretenen robar-li el carrer al nostre President màrtir. És que potser no ha hagut durant els darrers anys altra possibilitat de dedicar un carrer a Lluís Companys? S'aporta com a gran a r g u m e n t els adjectius dedicats al Comte d"Egara per l'Enciclopèdia Catalana (recomanaria llegir també el que diu el Diccionari d'Història de Catalunya, aportaria una mica més de rigor al tema).Què hauríem de dir dels terrassencs, que li tenen dedicat un important passeig, amb monument inclòs. Són. potser, uns anticatalanistes de merda? Oleguer

Bardissa

Programa 5a sessió (11 de desembre a l e s 20.00 h.) Conferència:

Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència ARCADI OLIVERAS, President de Justícia i pau. Taula rodona: Treballar per la pau V I C E N Ç F I S A S . Càtedra UNESCO per la Pau de la UAB. • La situació de la dona immigrant FATIMAILYAS. Especialista en temes de la dona immigrant. • Immigració i educació FATIHA B E N H A M M O U . Mestra especialista en educació intercultural. • Sensibilització, solidaritat i cooperació PONENT A CONFIRMAR. Coordinadora d'ONGs i Plataforma pel 0'7% i més. * El paper de les institucions DOLORS RENAU. Cap de cooperació de la Diputació de Barcelona. Moderador: ANA MURILLO. Tècnica de promoció econòmica. Secció patrocinada per:

Núm. g o ~ « * » ò . í « i

I N M O B I L I A R I A

Colonial

Vicenç Fisas. Titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB u Algunes

ONG silencien els conflictes i només perpetuen les injustícies"

Al.BKRI

MM.I.ÜL

- Sant Cugat -

Vicenç Fisas ha dedicat vint-i-cinc anys a la investigació sobre temes de pau, desarmament i conflictes. És titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB des de la seva creació el 1995 i coordina les campanyes de desarmament de diferents ONG com Amnistia Internacional. Fisas participarà en la propera sessió del Congrés de la Ciutat, on parlarà sobre el treball per la pau. - S e m b l a q u e els pacifistes s ' h a g i n extingit com els d i n o s a u r e s . - No, no. De cap manera. El pacifisme va estar centrat durant massa anys en la guerra, l'antimilitarisme o les aliances militars. Ara estem en un context molt diferent i avui el treball per la pau té molts fronts diferents i aplega un grup molt ampli de moviments. - Així q u e el c a m p d ' a c t u a c i ó s ' h a eixamplat. - E x a c t e . La pau és la fusió de treballar per diverses vies que són complementàries, com els drets humans, la democratització, el desenvolupament i el desarmam e n t . Tot el q u e es faci en a q u e s t e s direccions és treballar per la pau. La pregunta més important en aquests moments és com fer-ho, amb quins instruments. -Expliqui-m'ho. - Als darrers quinze anys s'ha anat imposant una nova manera de treballar per la pau, a base d'ajuntar moltes organitzacions de diferents països que aborden un mateix objectiu, d'una manera molt coordinada i professional. - I funciona? - Sí, l'exemple més immediat és la campanya contra les mines, que s'ha guanyat així. És una manera d'actuar semblant als lobbies; es tracta d'anar creant una sensibilització i una complicitat en l'àmbit internacional. - S e m p r e s'ha dit que la guerra és un negoci. Com es pot fer que la pau i el desarmament arribin a ser més rendibles? - Invertint les prioritats que concedeixen els Estats a aquest tema. Actualment, els Estats dediquen el 99 per cent del seu esforç a preparar les guerres i només un 1 per cent a prevenir conflictes. Cal anar invertint aquesta proporció progressivament. - I les empreses que fabriquen armament, s'han de prohibir? - N o es poden prohibir mentre els Estats tinguin un model de defensa que requereixi a r m a m e n t . Primer cal canviar aquest concepte de seguretat, avançar cap a la desmilitarització. - E l govern espanyol diu que no vol intermediaris per negociar amb ETA. És el millor camí? - A mi em sembla bé aquest plantejament. Crec que al País Basc no es necessita un mediador extern perquè el govern ha acceptat negociar directament amb ETA, que

Vicenç Fisas. FOTOGRAFIA: XAV1 LARROSA. era una demanda històrica de l'organització. Una vegada consolidada la treva, és lògic que la negociació es porti a terme sense intermediaris, directament amb ETA o bé a través dels grups polítics en qui ETA delegui aquesta responsabilitat. - A q u e s t s darrers a n y s h a s o r g i t una m e n a de turisme solidari de voluntaris i c o o p e r a n t s . Com veu a q u e s t f e n o m e n ? - No em sembla malament. Es gent jove que aprofita les vacances per fer una experiència d'aproximació als projectes d'ajut i cooperació. Això és bo que existeixi i que creixi. L'únic requisit és que no es vagi a aquests països del Sud amb una actitud paternalista i colonialista, sinó que sigui

Perfil • Vicenç l i s a - • li. acciona. \í>>2\ es titular de la ( a l , . ' i l'ncscn M.IHV \'.M i Drets Muntat.- de Li l'A l A t lii des de L, seva creació l'ei • . l•'95. • V5. Doctoren Doctoren I'I': (ice Sntdiv·· pe: ',• ' ;ti\ eiMtal de Bi adlord i Premi \ .-ioii.il de Drets Humans I98S. es .ihi.'i d'nna trentena de llibres sobre pua. , -ai mamem i jes tió de conflicte-- i em a consultor de la l.'NKSCO i Me es setise l·ionteies

Rwanda. ei Caiic,!-. i ('entrcamci K Coordina campar• es de desarmumc antb di\ et ses ONt • com la campat; contra les mines. • . , ! labora amh i vci'scs or>:anil/iU u ; "sense l'mni res". Acaba d'ei?!!c-in ei seu daii llibre, /.(/N ' > \ (•' íinlc fi i·iimcrciíi üniuis \ ei ti( Munic llcàriui. que si tirà publicat el I 5 de desembre. A S, Cugat \ a ser un dels Itnuladois Vallès sense l·ionteres. en defensa di drets dels íntmi·jirarils.

una experiència per conèixer una altra cultura i una altra situació econòmica. - L e s O N G s'han professionalitzat molt els últims temps i actualment compten amb molts mitjans i mouen molts diners. Això deu comportar riscos... - Crec que aviat hi haurà un daltabaix en el món de les ONG, però penso que és necessari perquè la situació actual és insostenible. Cal que hi hagi una clarificació sobre quines són honestes i quines es passen de rosca. - Què vol dir? - Hi ha grans ONG que és realment vergonyós la manera com fan negoci.Són organitzacions que s'obliden del context on estan treballant, que fins i tot callen i silencien els conflictes. No fan absolutament res per canviar la situació. Aquestes ONG no fan cap servei a la humanitat, l'únic que fan és perpetuar els conflictes i les situacions d'injustícia i d'explotació. - Quines són? - N ' h i ha d'importants que actuen així, però no li donaré cap llista. Per saber-ho només cal fixar-se en quines campanyes de denúncia fan. L'opinió pública hauria de fixar-se en quines O N G treballen realment en projectes d'assistència i campanyes de sensibilització i quines es limiten a recollir diners i fan servir publicitat enganyosa, del tipus "compri un pobre, tot a cent". - Vostè agafaria una arma per defensar la seva vida o la dels seus? - En determinades circumstàncies potser no tindria més remei. En la meva feina, he hagut d'anar sota protecció armada moltes vegades per qüestions de seguretat. L'any 9 3 , quan vaig anar a Somàlia, per sortir de casa havies d'anar envoltat de quatre persones armades amb metralladores. Fins ara no he hagut de portar una arma, però si hagués de fer-ho per garantir la meva seguretat, no tindria cap problema.

24 Societat

ELS-ÍCANIÜNS Divendres, 4 de desembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

APOLOGIA

D'INTERNET

El comissionat per la Societat de la Informació, Miquel Puig, va vendre a Sant Cugat la millor cara de la xarxa internet. En la segona sessió dels cafès tertúlia organitzats per CDC, Puig va reivindicar ïús de la xarxa com a element d'integració social i va lloar "la privilegiada situació en què es troba Sant Cugat per convertir-se en illa virtual". Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

FOTOGRAFIES PER A LA MEMÒRIA

CANTAR MELODIES DE FA SEGLES

Es de Girona, té 30 anys escassos però ja ha treballat corn a fotògraf de premsa, arquitectura, moda i reportatge, a més d'elaborar alguns guions de cinema i fer diverses tasques de producció. Actualment, exposa una dotzena de fotografies a la sala zoom de la plaça del Doctor Galtes. 'Espai de memòria' és la proposta que ha triat per donar a conèixer el seu treball. Altament recomanable. Foto: XAVl LARROSA

La Casa de Cultura va submergir-se dissabte passat en plena Edat Mitjana, d'on el cantautor Jaume Arnella va recuperar alguns dels romanços més populars. En un ambient íntim i carregat de malenconia, Arnella va intentar encomanar l'auditori el seu delit per una música que el cantant considera que explica la seva vida. Al final, una interpretació agraïda: l'artista va interpretar un romanç en honor al Cor Aulos, que enguany celebra el Vè aniversari. Pàgina: 40. Foto: OSCAR BENITO

CULTURA I POLÍTICA, DE BRACET l'artista local Joan Martí ha conjugat durant uns minuts dues branques en principi força diferenciades, la cultura i la política, per tal d'inaugurar la segona sala de la seva galeria d'art amb tot luxe. A la presència de l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, es va sumar la de la primera dama catalana. Marta Fem/sola, en una posada de llarg d'aquest espai recentment creat, que va reunir la crème de la crème de la ciutat. Pàgina: 42. Foto: OSCAR BENITO

Societat 25

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

JA HI HA PROJECTE PER A LA CASA AYMAT Josep Grau-Garriga ha convençut tots aquells que encara eren reticents a la rehabilitació de la Casa Aymat per convertir-la en Centre d'Art Tèxtil. Amb una exposició de gairebé tres hores, el reconegut artista va exposar la concepció del projecte que dirigirà, aconseguint el beneplàcit general de Tauditori. El seu motor: impulsar el llenguatge de l'art, fent una tasca de promoció, investigació i anàlisi. Un projecte que enorgullirà la ciutat. Pàgines: 3-6. Foto: OSCAR BENITO

LA PENYA BLAU GRANA LOCAL JA EN TÉ 19! La Penya Blaugrana Sant Cugat va celebrar diumenge passat el seu 19è aniversari amb un gran dinar al que van assistir gairebé 200 persones. Entre els comensals destacà la presència de Nicolau Casa us, que va assistir al sopar en representació de l'entitat blaugrana, i Xavier Figueras, que ho va fer en tant que regidor d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Després del dinar, una estona de ballarugues i regals per a 60 persones van arrodonir la festa. Foto: OSCAR BENITO

•SiS rlS

PAIR UN BON SOPAR I UN BON ANY Es el que van fer les prop de 250 persones que el cap de setmana passat es van aplegar a un conegut restaurant de la ciutat perfer el tradicional sopar anual de la Creu Roja. La trobada era aquest any especial, ja que va servir per cloure els actes del 75è aniversari de l'entitat, que s'ha celebrat durant tot el 1998. A banda d'un bon àpat, els comensals de ben segur que van pair amb felicitat el reguitzell de xifres positives que el president, Antoni Aguilera, els va poder facilitar: prop de 700.000 pessetes recollides en la cursa de monedes i l'7 milions que es destinaran a les víctimes del Mitch. Un any fantàstic, vaja. Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO

JA ÉS EL MESTRE DEL TENNIS Tothom hi confiava des de feia temps, però aquesta setmana la seva carrera s'ha disparat vertiginosament després de proclamar-se campió del Mas te/s de tennis. Amb només 24 anys. aquest santcugatenc

ha derrotat

el número

/ del tennis, s'ha fet amb el campionat del món i s'ha col·locat en el número 3 del rànquing mundial. En tornar a la ciutat s'ha dedicat a enregistrar un espot televisiu i a atendre els grans mitjans de comunicació. Pàgina: 34. Foto: XAVILARROSA.

26 Societat

E1S i CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998

r a d i o g r a f i a

GRUP DE MARES

Gaudir del sol fet de ser mares i sentirse importants és una de les finalitats del grup

Gaudir del fet de ser mares MONTSE SANT

Entitat: Grup de Mares. Any de fundació: 1998. Socis: 30 Seu: Tet'93 67505 64.

De sempre les mares eren les qui patien i gaudien la criança i l'educació dels nens. Fa relativament pocs anys que, entre les noves exigències de la vida moderna, el tràfec diari, la feina i una certa desinformació, el paper de mare no està gaire de moda. Ser mare sembla de poca importància; altres coses passen al davant i tot sovint es perd el gaudi dels nens i només se'n pateixen els problemes. No fa pas tants anys que les dones tenien com a fet cabdal criar els fills. La revolta va arribar quan la dona es va integrar

en el món laboral i ser mare era una càrrega afegida; però ara d'un extrem s'ha passat a l'altre, i els nens són ràpidament encolomats a les àvies, els cangurs o les escoles bressol. Les mares només els veuen a l'hora d'anar a dormir, i això mentre elles estan cansades per la feina diària i tenen ganes únicament de descansar amb certa tranquil·litat. El paper de mare està, doncs, en decadència, i per això mateix les mares també es troben desinformades, desateses en els seus problemes personals, soles i moltes vegades manipulades per un sistema que tracta a tothom com a números i no com a persones amb els seus

propis problemes i experiències. Abans era normal que molts dies, al matí o a la tarda, les mares amb nens de la mateixa mida es trobessin al jardí, al parc o a la plaça i, mentre vigilaven els nens que jugaven, elles parlaven dels seus problemes i experiències. Les veteranes ensenyaven a les altres com sabien què li passava al seu nen, com resoldre determinat problema, i els ensenyaven a jugar i a explicar històries i faules als nens. I mentre xerraven i jugaven una gran saviesa ancestral es transmetia de l'una a l'altra: era una bona pràctica. Llavors no calia espantar-se ni córrer al metge al més petit problema, ni mai es

trobaven soles davant d'una nova dificultat. Era fàcil resoldre els petits neguits amb l'ajut de tes altres. Tot això ara s'ha perdut; massa presses, massificacio i sobretot massa solitud, tot i que estiguin envoltades de gent. La tendència a córrer, a deixar els nens en altres mans, la dèria de no perdre el temps anant al parc o al jardí, l'acumulació de feina, ha privat moltes mares de gaudir de les altres mares i del fet de sentir com un nen que és una promesa de futur i d'esperança creix i es va educant a poc a poc al teu costat, i et dóna l'opció d'aprendre amb ell i d'educar-lo perquè sigui algú únic i especial.

Societat 27

ELb-íCANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998

r a d i o g r a f i a

GRUP DE MARES

Aprendre dia a dia juntament amb els fills i d'ells què és la maternitaf

Reunir-se per aprendre M. S. - Sant Cugat L'Agnès i les seves amigues estaven interessades a recuperar el plaer de ser plenament mares. Van començar l'estiu passat, entre elles, i després van llançar la idea de reunir-se per poder gaudir dels seus fills i recuperar així una mica els valors d'abans. Per la Festa de Tardor va llançar la crida, i ara ja són una trentena de dones interessades. Entre elles volen ajudarse i parlar, buscant mitjans de ser més conscients del fet de ser mares. Jugar amb els nens, fer activitats, contrastar opinions i fer xerrades sobre temes rela-

tius a la maternitat. E119 de desembre volen fer una reunió a l'Ateneu per rebre les mares in-. teressades a muntar aquesta experiència. Volen ser un grup que recuperi la plena consciència de ser mares, i entre totes cerquen informacions sobre el perquè es fan algunes coses i no algunes altres, del que és més convenient per als seus fills, de quines són les millors joguines i com comprar-les, intercanviar materials que els seran necessàries, com ara roba i mobles per als nadons. Volen t a m b é q u e e l s a l t r e s aprenguin a escoltar i sentir les mares. És una manera de recuperar aquelles antigues tertúlies

d e mares. Els interessa saber quines opcions mèdiques tenen per a elles i els seus fills per poder escollir conscientment i no fer el que tothom fa perquè l'administració ho diu així. sense cap raó; donar el pit, quines vacunes s'han de posar, quines opcions de part hi ha -fins i tot ferho a casa-; en una paraula, volen "que no se'ls escapi el fet de ser mares". Aprendre a valorar els objectes amb racionalitat i no moure's pel consumisme. Ajudar-se entre elles i cercar la manera de fer les coses millor. Compartir un espai per jugar i per entendre els nens, recuperar el t e m p s i gaudir dels jocs i de les desco-

bertes dels seus nadons. L'agrupació és molt jove; tot just té dos mesos de vida oficial, però molta embranzida i molta il·lusió. Han encetat converses amb l'Ateneu per tenir un espai adient on reunir-se i fer les seves xerrades i converses, a les quals volen convidar persones que puguin ensenyar-les a ser mares i com i què fer per gaudir i educar els nens. Ara com ara, ja tenen programat, dins el marc de la fira de Nadal de l'estació de la Floresta, el dissabte a les 6 de la tarda, l'organització dels "contes a la vora del foc" per als menuts, durant els quals gent del grup i de fora explicarà històries i contes

tradicionals als nens. Ara es reuneixen a casa d'una mare per jugar amb els nens i •organitzar activitats lúdiques per als menuts. El seu projecte passa per fer, els matins de dissabte, matinals de jocs i de trobada entre elles; ara a l'interior i, quan faci més bon temps, a la plaça P e p Ventura. Mentre els nens juguen elles faran xerrades i estudis sobre els nens, o implicant-se en els seus jocs aprend r a n a m b els n e n s c o m \ IAC quina manera es pot gaudir. Uns dels projectes és l'intercanvi d'objectes i de jocs entre elles; sempre, però, sense cap ànim d e lucre i només com un pas més per ser més mares.

ELS i CAIVIUNS Divendres, 4 de desembre de 1998

nucli antic de Sant Cugat volem que punt de trobada per a tots els santcu

Vine al nucli antic de Sant Cugat i participa en les activitats de Nadal!!!

Amb el suport de - L'ATENEU -

i el Consell de Veïns i Comerciants del nucli antic de Sant Cugat.

Per a més informació:

Àta

gatenc -

161. "j$i

O R E R T A D E T R E B A L L B E Q U E S . A J U T S PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria de la International Union for Vacuum Science Technique and Applications. Administrator, Dr. W. D. Westwood, de Beques - Premi de la Weteh Foundtion 2000 d'investigació sobre ciència i tecnologia. Sol·licituds: fins al 15 d'abril de 1999, al 7 de Mohawk Crescent Nepean, ONT K2H7G7 Canadà. Telèfon:+1.613.8295790. Fax:+1-613.8293061. Convocatòria <fe MM Astronomfeal ünfesi i. Astronòmica fntemactoral (UAl), President de la Comissió 38 cftntefcaj^rfAsfti&fioms, d'Ajuts de viatge a centres «(««WÓir**. Sol·licituds: el termini no J L'adreça es el 98 bis, I 75014 Paris. Convocatòria del Reuter Foundation, de Beques Reuter per a periodistes. Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1999, al 85, Fleet Street London EC4P 4AJ Gran Bretanya. Telèfon: +44.717.5427015. Fax: +44.717.5428599. RooyeJ Schoote dt Musfc» <#&

wmtíM*

ds mósfca & ®m&mmtQà$&#&t&ï' fBis aJ 31 de ciesembw d© t m a»«, de Bedford Squam. y*T*jnWClBt>SJC5 l

Convocatòria Research Cervell de Seques dl cierilffiea, borses de SoMiqfiudK «na ai 15 al5l,8oulevardde" 76016 Paris. Telèfon: +33.1.4520600è. Fax: +3$, 1,48206006 ' " Convocatòria de l'American Càncer Society (ACS) - Research Fellowship Program. Califòrnia Division inc, de Beques de recerca predoctoral psicològica en el camp dels malalts oncològics. Sol·licituds: fins al 15 de març de 1999, a PO Box 2061 Oakland, CA 94604 EUA. Telèfon: +510.8937900. Coifege iy.de :ioen genètica molecular.<ijÉÍg«l«*>§Ía. SoUicituds: fina al 8$ de desembre de 1998,a Bath S l i ^ J j B t t d Q n EC1V 9EL Gran Bretanya. Telèfon: +017t.( Convocatòria de la Uní Institut© of

Convocatòria de Universit Mainz. Abteinlung for Hmatologie. Hd Dr. Seliger. Johanes Gutenberg-Universit Mainz III. Medizinische Klinik, de Beques predoctorals en tumors cerebrals. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998 a Langenbeckstr. 1. D-55131 Mainz (Alemanya). Telèfon/Fax: 00496131176678.

Telèfon: +44.t7Ï63654fl0. Fax: +44,1714364580.

Cwm&ti&m «te la Fundació Gómez,

Convocatòria de l'Institut d'Estudis Econòmics, del I Premi Victor Mendoza. Sol·licituds: fins al 30 de desembre de 1998, al carrer Catelló, núm. 128, 6.a planta, 28006 Madrid. Telèfon: 91.561.75.00. Fax:91.562.36.13-

Pardoyde Seques per a la realització d'un treball d'investigació sobre temes energètics. Sol·licituds: fins al 11 de desembre de 1908, af carrer Aiertza, núm.1, 28003 Madrid. Telèfon: 91.441,79,21. Fax: 91.442.96.2$.

ra, 1 - 081 *org - e

ífesi Vallès ;&i#ïte»eu.org

Convocatòria de la Fundació Gómez Pardo, de Beques per a treballs d'investigació en matèries relacionades amb l'energia. Sol·licituds: fins al 11 de desembre de 1998, al carrer Alenza, núm. 1, 28003 Madrid. Telèfon: 91.441.79.21. Fax: 91.442.95.29.

CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

Rubf: Constitució de f empresa Oiufekm Negocios Reunides, SL. ' .,,' Objecte soctai: comerç a f'e|rar& i detall d'artfetes de segona m i i

ÇotutiÉueié de l'empresa Edomixa, SL i de serveis • d'estadis * ró&ç§ió formes relatius a (BORME núm. fi5>3sf2à-11-98) Rubí: Constitució de l'empresa Construcciones Emperi, SL. Objecte social: l'adquisició, explotació i alienament de solars, terrenys i tota classe de finques rústiques, urbanes, pisos, etc. (BORME núm. 224/24-11-98)

Constitució da l'empresa Figueras Renom Corredurla, SL. Objecte social; tota classe d'activitats t la correduria d'asse(BüiRMB fiem. 224/24-11-98)

{BÒftME núm. 223/23-11-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Carai Factory, SL. Objecte social: la fabricació, compra venda, importació i exportació de vehicles, motos, etc. (BORME núm. 223/23-11-98) Rubf: -'• •• Consütueié de l'emp Desig» Network Inte,.™»,». Objecte social: ei d l s s e n g r , ; ^ ^ , pament i construcció per compte i per tercers, etc. (BORME núm. 223/23-11-98) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Inaspre Ingenieros Asesores. SL. Objecte social: totes les activitats relacionades amb la prevenció de riscs laborals i particularment les labors d'auditoria, etc. (BORME núm. 223/23-11-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Muebles y Complementos Vinaroz, SL. Objecte social: la compra, venda, fabricació, importació, etc, de tot tipus de mobles, etc. (BORME núm. 224/24-11-98)

creació, implantació; ", etc, da béns JflOttMf núm. 224/24-11-96)

Selecció d Informació Oficial

HS4CAN1WS

Economia

Divendres, 4 de desembre de 1998

S i n d i c a t s

Aigua tèrbola entre CCOO i UGT Els portaveus locals s'enfronten per un document d'UGT-Administració Pública No pot dir-se que les mobilitzacions per incrementar la cobertura d'atur i reduir la jornada laboral per crear ocupació hagin arribat en el millor moment, si fem cas del document intern de la Unió General de Treballadors (UGT) que ha enfrontat aquesta setmana els portaveus locals de les centrals sindicals al municipi. El secretari general d'Administració Local (adscrita a Administració Pública) i delegat d'UGT a l'Ajuntament, Ferran Cabezuelo, ha raonat la duresa del document davant la "manca de projecte sindical" de Comissions Obreres (CCOO). A L B E R T BALANZÀ - Sant Cagat -

Les eleccions sindicals que aquests dies se celebren (a Sant Cugat no arribaran fins al juny) han vist circular un text de sis punts que, sota l'explícit títol Per què no presentar-se

per CCOO?, ha causat una important revolada entre les dues centrals sindicals. Els ugetistes acusen Comissions de "travessar una etapa de fort enfrontament intern" a causa de la seva divisió entre la línia d'Izquierda Unida o d'Iniciativa per Catalunya. Aquesta divisió provoca, segons UGT, pactes amb "la dreta més reaccionària" i posa com a exemples el Pacte per l'Ocupació i

les protestes contra les ETT. En aquest sentit, UGT també critica la "descoordinació i enfrontament" a CCOO i el pas dels sectors "més combatius" a la CGT. Aquest document s'ha atribuït a la federació d'Administració Pública d'UGT, dins la qual hi ha Administració Local. El seu secretari general i delegat a l'Ajuntament de Sant Cugat, Ferran Cabezuelo, ha admès l'existència del text "com una reflexió de les diferències que tenim" i ha assegurat, però, que els ugetistes estan fent " v e r i t a b l e s esforços" per mantenir la unitat d'acció. "Comissions no té ni un projecte sindical mínim, van a remolc del que fan els

nat i fora de lloc, que destrueix la participació". " U G T parla d'unitat d'acció i publica documents com aquest", apunta. Sobre les acusacions de despenjament en temes com l'Estatut de la Funció Pública o el conflicte amb els bombers, Garcia ha defensat que les meses sectorials del sindicat "trien sempre en cada cas la millor opció per als treballadors". "Són actes de responsabilitat sindical". CCOO ha contraatacat la vinculació política que els atribueix l'altra central sindical i s'ha referit a la "campanya" del PSC i del PSOE per rebre suports sindicals d'UGT. Garcia afirma que els treballadors fugen de la relació sindicat-parCabezuelo ha admès l'existència del document crític contra CCOO. FOTO: X. L. tit: "nosaltres no n'estem, de vinculats, com hem d'esperar altres i participen o es des- gràcia a CCOO, que l'ha entès pengen quan volen", ha criti- com un atac que trenca amb que UGT tampoc ho estigui". cat alhora d'acusar-los de fer les normes ètiques no escrites En qualsevol cas, la manifes"seguidisme" de les propostes en una confrontació sindical. tació d'ahir a favor dels aturats del Govern. El delegat de Comissions a l'A- pot ser un dels últims episodis El document ha circulat amb j u n t a m e n t de Sant Cugat, de la pau social en el que el Francesc Garcia, ha fet un dis- delegat de CCOO ha batejat força en els darrers dies fins al p u n t de sortir publicat en curs moderat i contingut per com l'inici d'un "hivern capremsa satírica, i no ha fet cap respondre un text "desafortu- lent".

G u a r d o n s

L'Hospital General, primer centre europeu a rebre Pacreditació FAD Lentrada de dos socis pot cridar Fadministració a condonar el deute A. B. - Sant Cugat -

L'Hospital General de Catalunya, ubicat a Sant Cugat, ha rebut una injecció de moral a la crisi econòmica amb l'atorgament de l'acreditació internacional FAD per la seva alta qualitat assistencial. La distinció, habitual en els centres d'Estats Units, és la primera que s'atorga a Europa. El president de l'HCC, Pere Narbona, s'ha felicitat pel guardó que deixa patent el nivell de l'hospital. Aquestes bones notícies coincideixen amb la reorientació positiva del compte d'explotació ordinari que enguany serà de

200 milions. El principal escull per al reflotament del centre, però, continua sent el fort deute a llarg termini, quantificat en 12.000 milions de pessetes, acumulat entre pagarés, crèdits i deute amb Hisenda i la Seguretat Social. Segons Narbona, el sanejament econòmic passa per l'entrada de capital i activitat. En el primer cas, hi ha la coneguda oferta de la Universitat Internacional de Catalunya (de capital privat i propera a l'Opus Dei) per invertir 2.000 milions i obrir una Facultat de Medicina, a la qual ara s'hi ha afegit l'interès d'un grup de capital estranger del sector

mèdic. Quant a augment d'activitat, hi ha prevista la instal·lació d'un centre d'investigació de l'Alzheimer. La direcció de l'HGC ha assegurat que les demandes perquè l'administració assumeixi el deute seran conseqüència d'un acord previ amb els dos possibles socis interessats. "Volem negociar la congelació o la reducció total o parcial del deute", afirma Narbona. Les tres parts presentarien una proposta en ferm a l'administració perquè eviti el col·lapse financer. Per Narbona, els passos en aquest sentit poden produir-se durant el primer semestre de 1999.

UHospital Generalpodria ampliar ek seus socis capitalistes el 1WV mi (l X I

A L U M I N I

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament Cl Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres O Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

Economia

Valldoreix rep cinc milions en préstecs de la Diputació A. B. - Sant Cugat -

L'Kntitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha rebut un préstec per valor de 4.6 milions de pessetes dins del programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona. La signatura de l'acord, al qual van assistir els alcaldes d'Arenys de Munt, Moià. Navàs. Roda de Ter, Canet. Fogars i l ' K M D de Valldoreix, representa una injecció econòmica de 172 milions en total. La concessió de crèdits i subvencions de la Diputació ha estat criticada amb anterioritat per Sant Cugat a causa de la descompensació de les xifres entre el municipi i la resta.

Finalitza el curs de SCC sobre merchandising

US4CANTONS

Divendres, 4 de desembre de 1998

LES EMPRESES: MIREIA S JOIERS Dels inicis amb bijuteria de qualitat fins a l'especialització en rellotgeria de renom internacional, els 16 anys de Mireia's han servit per convertir-se en "La" Joieria de Sant Cugat, es a dir, allà on va tothom quan ha de regalar una joia o un bon rellotge. El seu gerent, Joan Pérez, s'ha fet un nom entre les firmes a cop de visitar fires arreu del món i aconseguir la confiança dels gurus del sector per vendre els seus productes en exclusiva.

Joan Pérez. Gerent

La nostra política està basada en la qualitat de la pedra" ALBKRT BAI.ANZA

- Sant Cugat —Com s ' a s s o l e i x u n a f a m a c o m la vostra a Sant Cugat? - É s un repte. La nostra política està basada en la qualitat de la pedra. Molt poques joieries, per exemple, tenen un gemmòleg en el seu e q u i p . T o q u e m molts ca'mps: primer la venda, per portar les novetats; també estàs fent els teus propis dissenys d'idees que has vist a les fires i després estàs un mes fent esbossos i sense dormir; en tercer lloc, hi ha la serietat, perquè la gent té molta por a la joieria quan parlem de peces importants.

- I c o m se supera aquesta p o r del client? - A m b la certificació de totes les peces. Quan el client marxa, la seva peça ja ha estat certificada pel g e m m ò l e g amb un nú- Sant Cugat mero de col·legiat. El curs de metrL·iuíising, que va fi- —Una joia és per a tota la vida? - P e r a tota la vida, això no cannalitzar divendres passat, ha posat viarà mai. És una il·lusió, un senun punt i apart a les activitats de timent, el valor material és afeformació de Sant Cugat Comerç git. El que representa una joia per a aquest any. Segons la portasón altres coses. Passa que noveu de l'associació de comerciants, saltres intentem fer la joieria a Pepa Martín, la motivació ha estat un nivell que la gent pugui arrila característica més destacada enbar-hi i que pugui repetir. De la tre la quinzena d'assistents, que mateixa manera que una persos'han deixat assessorar sobre les na té quatre camises o dos patècniques per exposar un producrells de sabates, també ha de pote i vendre'l millor. "Cada producte der tenir dos parells d'arracades té el seu lloc i el merchandmng^ubones. da el comerciant a professionalitzarse cada vegada més", assegura. —Què h a c a n v i a t e n s e t z e Sant Cugat Comerç ha començat anys? a dissenyar la nova temporada de - H i ha hagut un augment molt cursos, en què la iniciació a la inimportant de clientela: és bonic formàtica, les xerrades sobre l'eucomprovar que ara ja vénen a ro i un nou curs sobre aparadoriscomprar els fills dels pares que mc ja estan en agenda./ A.B. van ser els primers clients. Hem

gues. Si totes les joieries tinguéssim el mateix producte, no podríem treballar. Ara, les firmes importants ja tenen un númerofixde punts de venda a tot l'Estat i aquí sí que has de jugar fort. Enguany hem obtingut un punt de venda de Dupont, i això surt de les fires. Amb Longines, jo vaig anar a Suïssa i un dia es va presentar el senyor Longines a la botiga disposat a obrir el punt de venda. Va explicar-me que potser l'inspector de la marca havia passat per la botiga sense identificar-se, havia comprovat l'oferta i la dinàmica i s'havia decidit. Així venen moltes firmes, perquè amb els calers per davant no vas enlloc. N o els impressionaràs, ells busquen una Mireia's ja ha venutjous a dues generacions de santeugatencs. FOTO: X. L. serietat. aconseguit passar de tenir les millors firmes de bijuteria a tenir ara les millors en rellotgeria i en joieria; és un somni. Mai no ho hauria imaginat, i tot ha estat gràcies al poble de Sant Cugat, que ha tingut una resposta massiva cap a nosal-

semblant al que veu. Sí que et sorprens quan vas a casa d'un particular i t'ensenya peces de 200 anys enrere i no sap el que té. - T o t això j a és de portes endins. Q u è hi h a del q u e es pugui explicar? - A q u í sí q u e cal un tracte més

Enguany hem obert

tres. - I dels clients,

qui és majorita- un punt de venda de ri: l ' e n t è s o el despistat? -Generalment

_ Dupont, grades als _

especial. Has de conjugar el sent i m e n t a m b el valor. Jo, a vega-

- U s ha fet mal la venda d e bijuteria més econòmica? -Aquell sector, que el vam tenir al principi però a un altre nivell, ha estat des de sempre una altra guerra. És igual que si una perfumeria vengués bijuteria i es considerés afectada pels hippies de la Rambla. Malament aniria si m'hagués de preocupar del que venen els altres. Ara intento que ningú em trepitgi el terreny, i el mateix a l'inrevés.

- C a p on va el futur del sector, cada establiment tindrà el seu em nego a gemmòleg? „iV - d e s m u n t a r s e *" . gons quines pe- N o . Això ja és política de la ces, perquè veig el que-s'ha trenostra empresa, perquè sabem ballat i e m semblaria c o m si el que comprem però volem doestigués cometent un crim. nar la tranquil·litat a la gent amb —Però el més emocionant conun certificat del que s'emporta. tinuen sent les fires, no? Hi ha tota una taula de brillants, q u e cal saber t r a n s m e t r e per - É s clar. Home, si estàs aquí adequar-la a allò q u e el client darrere el taulell, de represenvol. I que sàpiga que enlloc hi tants te'n poden passar molts, ha duros a quatre pessetes. que passaran per totes les boti-

contactes de les fires" des,

hi entenen, però falta molta infor, mació i correcta. <-'-'' Prefereixo que una persona surti contenta i convençuda dels calers que s'ha gastat. Per a això cal coneixement i dedicació. Nosaltres sempre diem que som la joieria de guàrdia del barri. —Us h e u t r o b a t a m b e n c à r recs sorprenents? - N o . La gent té un desig molt

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

sepal

ARAGÓ 255 08007 BARCELONA TEL 93 487 03 15

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

FAX 93 487 00 09

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

HORARI

Laborables de 9:00 a20j«Ki

HMJ·ïkitt^Mvte -

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa Empresa «te coofecctó de VSlattecavaBscfifca 2 ENGWYlERSflEStMOUSTiaALSTlxTttS edat: cw 23 a 27 anys. f=onnací6: enginyeria industrial téodM. Cama* 6 1 . Residència al vanes Occidental. Swb«wtatHtai»pTO«imat 2 000.000 ReMWIOTO S ENGINYERS/ES TÈCI*C«rtGUtES DSTKLECOMUMtCAOONS Edat cu» 20 a 68 any». Anotés superior. CamateiT DísporritaHtat a viatjar perl'Esot espanyol Soutjnjtarwalaproxima»: 3.300.000 Municií* Barcelona.

comrr/eu Edat <te 26 a 35 anys. Otojomaftira en cfèntíes empresarials. ÇcmtraetedeSmesos.profTogaWe. Sou brutanuaí acroximaf: 2 000 000 Municipi. Igualada. R»ft1»4427 WiaECTOWAOE PÀBRCA Edal:d«30a503nys. 2 anys d*e>tperíèn<aaeo direcció. Oapé^iatperooaRiinwtrebaMenequiplhabaitat pernegocàr CamitFBi. Scwt^tamialapfwdmat 5.060.000

mwnm SouteSamiela^raiAraMiSap.000 roefttf" CAP DE SECCIÓ bCKÒMiNES Eda$míniita:30aft¥S. Uk»r«aíufa en drefodjplomaiufa en graduat *oe»ai Bonntvea<ranflíes i/ofeStcte. 06m*ttca:Word<exoel. Oispo(rib«tataM«»«ar. Fora»<tóaca*re*de remot**», SoubfUtartua»apra«imat 3.800.000 Muok^:SantSi^de<VaJ^(y.Occ>detHal) _____ ___

WB>*e^i^^^·

Empreja de comerç de maquinaria tèxtil de Viadecavaiscerca COMPTABLE Edat de 26 a 35 anys. 2any·d*experlenc&en el sector. Carnet 8 1 . Residéitóa al Va*es Occident*. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 «ef:200120 TÈCNKJA EN SISTEMES INFORMÀTICS Coneixements «jpertorsde NoveBi SackofHoe. Carnet B1 i vehicle propi. Contracte indeflnit Formacida càrrec de f empresa Soubrutartuaiapnwimat 3.SO0 000 Monfc^jrSarc·lorm fteftfma

MowrrowA DE CONSTRUCCIÓ

CUMOHA perahotei de ? • » * ! » € ! » » » (Andorra) Experienciaen cuina ràpida. Ccvictxemente de francès. Jornada comptet»Mamí»erH^ac*rrecdel'empre$a. Soutxut anual aprox^vat; 2. 100.000

Patata oficial de 1a. 5ariywo"experier»ctt en el eectorde la construcció. JomarJa5ïbénstv»(de«ia « * ) . Osrrtractec^ernesos.prorroc^tj·e Sc<i brut ajiual aproximat: 27SB.232 ItMOTO EXPERT/A EN FUSTERIA Edat de 30 a 64 any». 2 anys d'experiència docentocomafuster/a Jornada intertsiva. Contracte de 6mesos. prorrogable Sou brutamtat aproximat: 2.700.000 Munic^;Sari»Co<omao%G(arner^{8arceforiès). WefclttTa?

AJUQANTOADCCUIHA pera roetaurarttteU* Faràsmanideítsatses. Edat 20 a 30 any». Jornada completa. Contracte indefinit. Sou b«wt anual aproximat; 2.800.000 Muntclpi; Barcetor». WefcH

CAPOePROOUCCtÓ pera tftbrlca de canonades de poiietiiècieSev'iita Edat màxíma:40 anys. Experiència en Hoc slmBaren el sector. Sou brut anualeproximat 3.220.000

JARWNBW». Edat: d e 2 1 a 6 0 any». 1 any d'experiència en et eector. Contracte de 8 mesos, prorrogebie. SwbArt anual apro)timafc2.000.000 Municipi. Terrassa (Vaies Occidental). ft«ft1~W Empresa de conreu deolraotesdlowalada (Anoia} C nS>

* ENOINYEWATECNtOAAGRlCOLA Edat de24s36any». Formactó: enginyeria tècnica aflrfooia. Carnet B1. Contracte rnarcan». Saubrut anual aproximat 2600.000 FUSTER/A Edat de 25 a 40 anys. 2 anys d'experiència en el sector. CarrtetBl. RasídènclaalVaiés Occidental. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Terrassa. ~ '1WH7 ÇAPDEPROOUCCtO Es fer* càrrec de les estampadons de les premses. Edat: da 30 a 40 anys. çàníetBl iwehicteproei. Sou brut anual aproximat.- 4.000.000 MurA*fcManres·<aaajS^^

MECANtOA pera taMr d'automocíO 1arry d'experiència en el eector Jornada completa. Soubrutanualaproximat: 2.000.000 Municipi: Ueida.

CALOEREWAPtANXtSTA Edat:de30a50any3. 12anysd'experiertçiaen ei sector. ContraKted*6iwsos. prorrogable Soubrutanuaiaproxímat:2 SOO.OOO Municipi: Terrassa

OPERARI/D'mSTAL-LACN DE UNIES ELÈCTRIQUES Experiència en AT, MTIBT. FP2 (electricitat). Residència a rAlta Ribagorça. Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Municipi: El Pont de Suert. Raf: 200496 ntESADOR/A pera empresa de mecanitzats Edat: de 30 a SO anys. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Residència al Va-èsOcckíental Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Castelferdet Valies. RefcüflQS Errirjroead'eslarnpaciari·d· Manresa (Bagea)cerca MECAMCIAAJUSTADOR'A DE MOTLLES I MATRIUS Edat: de 20 a 40 anys. Formació: graduat escotar. 5 anys d'experiència en el eector. CametBI i vehicle propi. Sou brutanuat aproximat: 3000.000 qefTJWM OPERARVARtAD-mSTAL·LACIÓI REPARACIÓ pera empresa de maquinèrta de bugaderia Edat de 19 a 45anys. FP2 (mecànica, electrònica, electricitat, etc.). Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Barcelona. Raf: 1*442*' Empresa defabricacióde moMos pera injecció de ptàsticdX)t4rdola(AttPenedès)cerca AJUSTÀDOR/AOEMOTU.OS Edat: de 36 a 60 anys. 2 anys d'experiència en lloc slmBar. CametBI Ivatiícle propi. Contracte de 3 mesos, amb posterior con versió en IndeAnü Soubrutanualaproximat: 2.100.000 eOPERARO/ARIESDECADENADEMUNTATriE pera empresa de fabrtcacidde cable elèctric Edat de 16a 17 anys. Residència al Vallès Occidental. Jornada completa Contracte de 3 mesos, prorrogable. Soubrutanualaproximat 1.250.000 Municipi: Terrassa. Reft 1—444 OPERARVARMD'M·TAL-LACIÓ DE UNIES ELÈCTRIQUES Formació: FP 2 (electricitat). Experiència en el sector. Residència a la zona de Ueida o Monzó (Osca). Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Munícipfc Ueida. R«f:200467 OPERARt/ÀRiADEREPARACtÓDE CALDERES lAPARELLSD'AIRE CONDICIONAT Edat: de 20 a 55 anys. 2 anys d'experiència Jornada completa de dílfunsadivendres. Sou brut anual aproximat: 2.S20.000 Municipi: Sitges (Garraf). Ref:200*1> VENEDOR/A D'ELECTRODOMÈSTICS Edat: de 20 a 30 anys -

Experiència en el sector. CametBI. Residència ai Baix Llobregat Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Sant Andreu de ta F AGENTD'ASSeGURANCES Edat: de 25 a 45 anys. CametBI. (jomracie inoennn. Soubrutanualaproximat: 2.500.000 Municipi: Ri peti (Ripollès). R«f:ie»S02

COMERCIAL pera empresa tèxtlt deTerrassa Edat de 20 a 26 anys. CametBI. Residència al Vales Occidental. Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Raf:107M0 Empresa de fabricació de maqurnanadeRubi cerca COMERCIAL Edat: de 26 a 4 0 anys. 1 any d'experiència en el sector. CametBI. Residènciaal VaSès Occidental Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 3.600.000 Refií*»»»* Empresa metal·lúrgica deTerrassa cerca COMERCIAL Edat: de20a36any». 1 any d'experiència en el sector. CametBI. Residència al Valès Occidental. Sou brut anua I aproximat: 2.550.000 Ref! 1 * 1 * 2 ErrexesadetabrkaK^derraajínartaperalaindustn de L'Hospitalet de UobregaT*8rcatonè8)08rca VENEDOR/A Edat: de 24 a 30 anys. Formació: FP2 (deftneació). 1 any d'experiència en el sector. CametBI i vehicle propi. DisponibWMavia^at^Catalunya. Sou brut anualaproximatZTOO.OOO Ref:1*2»M TÈCMC/AEN VENDES _ peraernpreaad'automaWzacióindustrial Farà les visites concertades amb empreses. Edat: 2 4 a 30 anys. FP2 (mecànica o electrònica industrial). Çoneb»jmentsdedibutxt«cnic. CametBI {veMcfepropi. Sou brut anual aproximat 3000.000 Comarca: Barcelonès. Err<»r»sadlstrtxiidomrflnformàtica de Rubí cerca Ref.1e»437 COMERCIAL Edat: de 26 a 35 anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai VaSès Occidental. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Reft1*»43» •ENCOFRADORS/ES Edat: de 18 a 64 anys. Oficial de 1a Soubrutanualaproximat: 2.600.000 Municipi: Girona. Ref: 1*87*4 AROAirreCTE/ATECMtC/A Edat: de 24 a 40 anys. Formació: diploma tura en arquüeclura tècnica. CametBI. Contracte de 6meso6, prorrogable. Soubrutanualaproximat 2.600.000 Municipi: Carme (Anoia) Ref:1*7»«2 ENCARREGAT/ADAD'OBRA pertrebasara Palma de Mallorca Farà obres d'urbantemeijarcSneria. Jornada completa. Contracte per obra o servei. Sou brut anuat aproximat 3.000.000 Ref: 1*72** OUrXAIRE Fam revestiments riontzont^si verticals Experiència en pladur, vakxable. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Comarca: Maresme. Rafc 1 * 8 0 0 3

SANT CUGAT

ISÍÉM 15 MANIPULADORES

CAIXERA DE RESTAURANT

ASSISTENTA

Per a ETT amb contracte a Barbeta del Vallès. Sense formació específica per a tasques vàries com a operaries. Dones, sense edat específica. Es valorarà la tenença de vehicle per transport individualfinsei lloc de treball. Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte òe 6 mesos. Retribució: 90.000 netes mensuals. Ret: 500

Per a Empresa d'HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ret 511

Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys. Horari: de 7,15 a 12 del migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

INTERINA Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució: 95.000 netes. Ret. 518

COMERCIAL IMMOBILIÀRIA Per a Entitat immobiliària situada a Sant Cugat. Amb experiència valorable Sexe indiferent. Edat entre 23 i 30 anys. Contracte laboramb comisions. Horari de 9,30 a 14 i de 16 a 18 h.Retribució sobre conveni Ref. 537

MECÀNIC FRIGORISTA Per a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred d'Hosteteria. ALTRES REQUISITS. Cal saber de mecànica, electricitat, soldadura.. Viatjarà amb vehicle d'empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei. RETRIBUCIÓ: 120 000 Ref. 535

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. ^Ajuntament de pSant Cugat del Vailet

Rel: 523

Ref: 532

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del Servei d'Ocupació Municipal

OROAL DE PERRUQUERIA Per a perruqueria empresa a Sant Cugat Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de tres mesos i jornada de diuns a dissabte Ambdós sexes. Contracte de 6 mesos renovable. Retribució: 112.000 netes al mes.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

DESOSSADOR DE PERNLS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Vales. Amb veNde propi i experiència al Hoc de treball. Caldrà fer-se autònom. Contracte rj*un mes renovable. Jornada de vuit hores amb 130.000 ptes netes al mes. Ret. 529

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EISÍ CANTONS

Classificats D'INTRODUCCIÓ

ASSESSORIES

guia pràctica

•

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 935898366

ADVOCATS • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69 • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

IS • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 9 3 5 8 9 4 * 7f

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 935893535

• MOTO RAU.Y PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71

93 589 3 1 8 2

93 «705 93 00

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740640

ARQUITECTURA • CUGART TcmrtdBhBcrrt*14 938744390

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octsvià 4 9367511 15

• BICICLETES SANT CUGAT

Xerrte,9 93 6 7 4 0 5 5 3

• DANIEL CALATAYUD Rbta. Ribatallada31 B3 4r1a

•CARDONA Valldoreix, 41 93074*509

93 67518 03 • SUNBIKE Can Mata», 2 93589*757

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 67 93589 4 4 »

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4.147 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2" 93 5 8 9 3 0 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 935893065

•MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93589*4*8 • SAOARRA Endavafada, 22 930740*00 •MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1,7 930753085

•PAPIOL Venda i neteja Cànoves del CasSo. 4 930740500

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40178 80

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93074 5048

• ARXIU GAVÍN t

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9358907*2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7 7 8 8

• MEDIFIATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62

•GALVANY Alfons Sala, 29

9 3 6 7 4 * 3 98

DECORACIÓ • DECMIO DECOHACtON, S.L Francesc Moragas, 4

936743892

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

LECTRODOMESTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 930740657 • VILAR ELECTROLLAR, SA. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT CamíCrist Treballador, s/n 93674*453 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 MH74 8*7g • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Ctavè, 20 Baixos 93075035* • SANT CUGAT ESPORTS S . L Pça. Quatre Cantons s/n 93074 3 0 8 * •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi; 33-35 930749008 •UESC Canovas del CastMo, 9 930752300

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 935895443

COPISTERIES •ARPAU Valldoreix ,45

93674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74.42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8.

93675 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 0 7 5 2 3 73

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17 93 674 74 49

• CALCMSPM Santiago Rusiftol, 23 030740800 • ESTANC MONESTR PlacaOct·vü.3 936740*74

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

93 674 75 96

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 935890045 • HÍPICA SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 9 3 0 7 4 83 85 • HlPtCA SEVERINO Pg. Calado, 12 93074**40

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 935894566 • FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307

F„aasitB110d • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 3 2 0 8 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

•KSA 936753355 • EL PONT Girona, 3 0 3 0 7 8 0 * 75 • EUROPA Alfons S a * 24

0 Fincos k,i.fim„ Sant Cugat AJmi.

• COAP Villa. 22 9 3 5 8 9 2 ) *5

• TUBAU La Torre, 14 93074*285

• JORDI CUFf BORRELL Av.Vall d' or, 2 93674260*

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

• SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c / 1 núm. 61 Can Barata 935880249

AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelona) 4*2*939 936743435

9 3 6 7 5 2 5 02

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6 f 906494519

• D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03

93 675 5854

ELECTRICITAT

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ASSEGURANCES

• BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20. baixos Sant Cugat. Te/. 93 675 32 67 Fa*. 93 675 3 2 09 E-mat behcoruori8naxo.es • FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27 93674 0 5 0 3

CRISTALLERIES •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, a/n 935992000

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler

93 674 25 70

CONSTRUCCIONS

ÀGORA PREfSíUCAJI-EGB-SllP-í'l

Fetut i GuinJia. *'n Tel Ï J J J N I I I D I F u 91 674 24 H6 UHIWSantClifU (da««ideTV2i

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9 3 6 7 5 4 4 58 _ • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovas del Castillo, 20 9358928*9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 5S922 Sí • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 f 5

ESCOLA THAU SANT CUGAT ISCUlATHAr SWTCIGAT. I'l .•.

DI.LÍ.!.«)

H\S I U M Ï H t:S(IIIACi>\Ct.KI'AI>i I.SCDU.SIM·OKrHIS

smvt.iM. m.A'·sniKr I MíXJMHH

TALLERS DE RELAT I OJOaNP.lATOGRAFlC • TALLERS

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93074*98* 93076*000 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674*080 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8

93 589 04 78

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93074*040

Ml • F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7908 • J . LLAMAS Valldoreix, 14

93 6740093 •ZOOM Centra de la imatge Sta. Maria, 14 900785074

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93 674 70 68 • FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 1 4 baixosla 935894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 6 7 4 0 8 8 2 • J . MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 93 6 7 5 5 3 53

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

COMKAS V&ÍIAS ALQUHBteS VMOUAOONtS ASESOftAMBflO

Santiago Rusiriol,40 93674 58 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33

93 674 99 40 •SPADA Balmes, 3 9 - Irdta. 915895549 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 45 7*

93589 7232

fil • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33 930740*74

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MORA-SOL Victòria 48 9358920*8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Peareon, 36 9 3 5 8 9 78 0 0 93589 7860 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3

93 589 33 00 • PROGRAM ACCÉS . Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

93 589 33 00 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1 935906*96 • KM TIENDAS Xerric,27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 675 47 57

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons C^rnpoarnor,12-Nau3 936755*08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93589*93* • M E S MARCS Enric Granados, 15

• AUGUET

•MOTOS ALVAREZ Sant Domenech,28 830740030 •RENAULT-ACERSA Ctra. CwdBífyo·a, 56 908802040 •T.M.G. TaDera Borrell 6 TtllFax

MATALASSERIES • SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

•AP Rius i Taulet, 27

93674 05 03 •SUMIMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

•T.M.G. Exposició! Alfons Sala 36 036788083

•MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93 6 7 5 * 0 * »

MERCERIES • LA PERLA Major, 3 930740*38

MOBLES DECORACIÓ •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33

93 674 09 95 93 674 *5 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93 589 22 32 • E G A MOBLES Canovas del Castillo, 2

93 569 00*4 •MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ • ARWENBOUTIQUE Elies Rogent. 52 93 589 6 * 6 3 • BENETTON

PERRUQUERIES • ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 935893589^ •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 88 •FORMAS FJes Rogent, 18 A

930754006 •LOURDES Mona3n*33, eribesol 4 93074 4026 •JUAM Xerrc,28

038740509 •SPLASH MVESTIMENT Martorell, 20 0388947** •TABOADA Rbta. Can Mora. 10 93880 8705 • DBONESTUSTES Martarel.12 935SB5S57

•TATERS Sant Antoni, 62 93 6 7 5 5 5 0 6

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sate, 50 93589*799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 0 7 4 3 6 8 8 • TALLER MECAMC P. CANALS Sant Llorenç, 27

930740382 •TALLERS TORNER Plana de rHospHal, 35

930740980 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 03874 8 3 0 *

• SALUMS Sant Antoni, 50 000748782

PERSIANES •MUSICAL SANT CUGAT. Alfons SsJa18-20

930754787

Avg, Rancesc Madà, 81 (Cd Fava) 938800*20 00090080*

Cerdanyola, 49 935890702

•TMTORERKSANT CUGAT •RANQO10 Pous, 13-local 1 030788755 • VALLÈS N E T ~ Sant Ramon, 4 0307400*0

• FERRON RtusiTauM.20 030740847 SANT CUGAT Enric Granados, 10 038902820

•FfOTTO SantJcrdL32 935890608 • LA FESTA Santiago Rusiftol, 8 030783304 • IONA Major, 18 93078502* MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3 930780484

93 674 *4 90

MISSATGERS

93 674 03 *6

9 3 0 7 4 0 4 75

93589*4 29

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria. 44 93 674 »5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 936740097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 035890850

93 675 5 * 0 5

MAT, CONSTRUCCIÓ INFORMÀTICA

Santa Maria, 21 93 674 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 9 3 6 7 4 * 4 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a

93589 0*5* • D 4 CONSTRUCCIONS VaMoreMO 9 3 6 7 4 05 98 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93674 0507 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589*732 • SERRALLERIA TERRA I COMAS O R Mozart.9. Barcelona 932181996

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 675 12 9 9 • LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 0 7 7 *

PAPELERIES •PAPELERIALUFA C(Va·doreix,23

93.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vila, 6

Sant Antoni, 1 98674**02 •TWTORERIASANT CUGAT

SanfegoRuaftol35 93074**83 •TWTDRERIASANT CUGAT

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, peta. 1-5

Ptía.Hbatalada,34 930752228

03678*308

AfcnsSaJa,2 930744*67

INSTAL·LACIONS ZAMORA, S i . Mossèn Clntar Verdaguer, 1 a 088802038 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93074 0088

REPARTIDORS •MAHJNG VALLÈS, S . L Mercè Rodoreda, 8 0 3 8 0 9 2 3 7*

•TMTOREnASANT CUGAT

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADW TAXI

9358944 22 930755*5*

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S . L Urgències 24 h. Sabadell, 23.

ROBA INFANTIL

Obert nit i festius

•CUCARRÓ Santiago Pjjsnot, 30 930748800

93 674 6 9 4 5

Endevatada,12

93674 6945

9358964*6

• LA FAUNA

Tel. urgències 908898*36

Rbla. del Celler, 35-37

ROBA PER ALA LLAR

93 674^3 05 • MASKOTA

•FALGUERA Vta,1 9307524 0*

936750*52

• PERYBEN VaMoreix, 45-47

• VETERINOS

936745335 930748*04

93589 7 * 4 *

Villa, 5

Rius i Taulet,31

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93674 0 0 * 4 •REPARACIÓDEL CALCAT SABATA Francesc Moragas,6 9 3 6 7 5 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

93 674 90 97

• USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896*50 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas. 26 93 6 7 4 0 8 8 *

Classificats

ELS4CAIVrONS

wmmmmm: ^:^m

•INI M A R E l\l A S • PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 107 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salóncomedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, bateón, pàrking, solo 6 vecinos. AJquiler: desde 95.000 ptas 9358945 66 • Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes.

F I N Q U E S

• APARTAMENTO A ESTRENAR CON GRANDES TERRAZAS C/ Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado, 1 barïo completo , cocina, salón comedor, focos empotrados, calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler: desde 65.000 ptas, 93 5S9 15 00

9358945 66

F I N Q U E S PISOS * C/ Vallès: Totalmente reformado. 85 m2. Com.-Sal. Coc.Off. 3 Dorm.- Bafio- C a l e f - A. Acond. Precio: 18.350.000 Mill *P° Torreblanca: 85 m2.- Com-Sal.-Coc.Off- 4 Dorm.- 2 banos- Calef.- Pk.2 Coch. Precio:23.500.000 * C/ Villa: Bajos con terraza - 70 m2 - Com- Sal. - Coc.Off. 2 Dorm. - Bafio - Aseo - Calef. Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 Mill. * Rius i Taulet: 120 m2 - Com - Sal. - Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 banos. Calef. - Ascen. - Pk. 1 C o c h . - Terraza. Precio:29.000.000 Mill ' C/ Villa: Bajos con terraza- 90 m2 - Com.- Sal.- Coc. • 3 Dorm. - 2 Banos - Calef. - Pk. 1 Cch. - Trast.A. Parabol. Precio: 36.000.000 Mill

O I

B A C

* Pahisa: Bajos con Jardín. - 110 m2 - Com. - Sal. con chimenea. hog. - Coc. - 4 Dorm. - 2 banos. - Jrd. Priv.Jadín y piscina comun. Precio: 37.000.000 Mill ' Rbta del Celler: 140 m2 - Com. - Sal. - Coc - 3 Dorm. - 2 banos - Aseo - Calef. - A. Acond. - Pk. 1 Coch. - Trast. - Jrd, y Piisc. comun. - Precio: 37.000.000 Mill * Villa: Atico - 75 m2 Com.- Sal. - Coc - 2 Dorm. - 2 baflos Pk i Coch. Trast. Ase. - A. Parabol. Terraza. Precio: 45.000.000 Mill * P.bla Ribatellada: Bajos con Jardin - 160 m2. Com.- Sal. con chim.hog. Coc.Off. - 4 Dorm. 2 Bari. - Pk. 1 Coch. Calef. Asc.Jard. y Pisa comun Conserge. Precio'. 45.000.000 Mill

TEL 93 674 24 69 P I S O S

-ORAN OFERTA EN ALQWLERES : -Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles

extr, armarios altos/bajos), dos tomas antena (T.V) y dos de telefono, pk. incluido.

-Preciosa Unif. de època en el Golf de 209 m2 útles, sol T/D. tambi'én ideal para Centro de Rehabilitación : 220.000 ptas/mes

- Apart. 45 m2, hab., salón, balcón, sur (sol T/D), pk.: 11'2 Mill.

- Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing ü Obra nueva en Sant Cugat, cèntrica y tranquilaü Apart. Pisos, Bajos-dúplex y Aticos-dúplex: a s e , calefac, climalit, ptas. y marços roble, AVE, Caldera Gas (calefac./agua caliente), cocina totalmente equipada (encimera, horno, fregadero doble acero inox., campana

- Piso 60 m2, 2 hab. (10 m2 y 8 m2), salón 24 m2, pk.: 13'9 Mill - Àtico-Dúplex 65 m2, salón 27 m2, balcón, golfa 19 m2 + tza. 9 m2, sur (sol T/D), pk.: 167 Mill.

S A N T

VENTAS •JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baia consta de salón-comedor, cocina (nueva). una hab. doble y un barïo. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bafto reformado). Terraza Calefaccion a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

C U G A T

Garage para dos coches. Jardin de 400 m2. MUCHO SOL Y VISTA PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 MHI

936740997 • PARCELA EN CAN CORTES „ _, Tiene una superfície de 1245 m2. Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill.

93 674 06 97

93674 0897' • ZONA GOLF ESTACIÓN , _ .., Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, saloncomedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y pista de bàsquet. Precio : 32,5 Mill.

• COLL FAVA Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 barïos completos. Calefaccion. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 24 Mill.

93674 0897

• ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salon-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. • AVINGUDA PLA DEL V1NYET „ „ . . „ , ' . , , . , , Garaqe para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles). privado. Precio: 48.680.000 Mill salón-comedor de 25 m2 con ehimenea-hogar, cocinaoffice, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardin privado 93674 0897 de 40 m2. Garaqe para dos coches. trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. • JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 , utiles, dividido en 5 despachos mas 1 93 674 08 97 aseo. Aire acondicionado. Precio: 12,5 Mill •AVDAPLA DEL VINYET-SANTA TERESA ALOUILERES Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "sulte") mas otra hab. de Servicio, salón- • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 barlos Sala. de 120 m2, 4 hab., 2 barlos completos. Servicio de alta. completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mas, comunidad incluida. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ÀCONDICIONADA. Precio: • JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en calle 50 Mill Valldoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptai/mesOtro local en c/Gerona de 132 m2 utiles. Precio: 150.000 ptas/mes •P* VALLDOREIX . „ * . . „ ,Casa individual de 300 m2. Estilo Inglés. Consta de 6 habitaciones ( 5 dobles y 1 "suite") salón-comedor, c o c i n a - o f f i c e , 4 banos c o m p l e t o s . Estudio. Bodega, trastero, càmara frigorífica. Habitación de plancha, etc.

9367406 97

_„__

G I R O N E L L A

• COU. FAVA. NUEVO 3 dormitorios, cornedor-salón L cocina-office, lavadero. 2 banos, oarking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios. amplio comedor-salón, cocina-office. 2 banos completos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, barïo completo, calefaccion. balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras.

•TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza, estudio, jardín 400 m2. TODO REFORMADO. MUCHA LUZ Y SOL. Precio: 37.000.000 MM 93 674 72 54

93 674 72^54 •ZONS RESIDENCIAL 3 dormitorios, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armarios empotrados, terraza, calefaccion. Zona comunitària con oiscina. MUCHO SOL, EXCELEMTES VISTAS. 21.000.000 Ptas. 93 674 7254

K S PISOS •Junto estactón, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocma, 3 dormitorios, 1 bafio, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas 93 675 3355. • Avda. Alfonso Saia. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente reformado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bafio, etc. Precio: 9.500.000 ptas 936753355. •TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor, cocina, 3 dorm ( 2 dobles), 1 bafio, aluminio, dtmat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir. sin ascensor. Precio: 14,700.000 336753355. • Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados, 2 banos, terraza 15 m2, calef. todo ext. 2 afios de antiguedad, 2p.pérWng, jardín infantil, piscina comunitària Precio: 30.500.000 93 675 33 55. • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón comedor 37 m2,cocina office,4 hab., 2 banos, calefaccion 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1" calidad. Precio: 48 MHI

•PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefaccion, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93 674 72 54

A •Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pi&c. comunitària, orientación Sur, acabados 1 a. calidad, ant., 2 afios. Precio: 55 Mill!! TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, salón-comedor, cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, calefaccion, perfecto estado. Prec»-. 36.7SO.000 ptas 93 67533 55. • Can Picanyol, garaje 2 c . trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MHI H

93 675 33 55. TORRE UN1FAMIL1AR • MIRASOL. solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c., trastero, salón-comedor con chimenea, cocina office, 4 hab., 2 banos, a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto estado. Precio: 52 Mill l!

93 675 3355.

- Aticc-Dúplex 126 m2, 3 hab., 2 banos, Golfa 39 m2 +trza. 16 m2, 2 balcones, p.k: 27'8 Mill.

"Recuerde.... Hay 1 0 1 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I M C A S

wímmmmm: mm:. l l i t e i i a t e

LOCAL A ESTRENAR c/ Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

p s s

Ò R G A N PISOS EN VENTA

TORRES EN VENTA

•2. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bafto, sal-comedor de 23 m2, piso alto, con vistas, tranqu. Precio: 13.950 Mill 9357432 08 •Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor, 2 banos, ascensor, disponible de 1 bafio. Ttpo rastero., sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 1&950 Mill 93 574 32 08 •Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, 2 dormitorios,, 1 barïo. calefacdón, ascensor, sal-comedor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos infantiles. IMPECABLE. Precio: 19 Mill 93 6743208 •Z. Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 bano.. 1 aseo, ascensor, 1 pk.. sal-com. 30 m2,19.500 Mill 93 674 32 08 •Z. Parc PoNancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor., 2 banos, calefaccion, ascensor, coc.office, amplio sal-com. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precio: 27.400 Mill 93 674 32 08

•St. Quirze Jardi. Unif. Sup 162 m2, 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terrazaporche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m2. 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill

O F E R T

•TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, SOm* lloguer baix. 93 589 64 1S (matins)

E S

• PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS. Genis 93.674.9192 • PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell. 12.

93 674 32 08 • Z, Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Predo: 46.800 MiH 93 674 32 08 • Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con salida a jard. priv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, perfecto estado. Precio: 58 Mill

93 6743208 •Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excelente ubicación. Precio: 63 Mill

93 674 32 08

D E Ml A IM

D E S

• MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva, 800 m2 de terreno. Vivienda de 293 m2, salóncomedor, cocina-office, 3 habitaciones, 3 banos, calefaccion, 3 trasteros, pàrking de 4 coches, pozo de agua. Con todos los servicios. jZona tranquila!. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674.13.05. Llamar de 17 a 20 h. • UCENCIADA EN INGENIERIA ELÈCTRICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 51 / 919722021

PLATET DE L'AVIA ANGELETA COL·LABORA : M. Àngels Quadras Preparació: Aquest platet l'he cuinat amb el més bo que he trobat al Mercat de Sant Cugat. És fet amb pollastre de corral i amb mandonguilles rodones, que sempre hi queden bé. Hi ha també barreja de bolets (ceps, rovellons i escarlets) i no tingueu gens de por perquè els recullo jo i ho faig des de l'any de la picor. Amb molta paciència se sofregeix amb ceba, tomàquets, all, julivert, un farcellet d'herbes aromàtiques i una mica de farina per espessir el sofregit i fer la salsa ben fina. Aquest platet el feien les cuineres d'anys enrere. Comentari: Des d'aquesta setmana i fins després de Reis, farem receptes de Nadal fàcils i econòmiques. La pròxima, temps de pastorets, es titularà "La reconya del platet del Dimoni".

EIS 4 CANTONS

Divendres, 4 de desembre de 19VH

Tennis

Corretja es doctora a Hannover El santcugatenc guanya el Campionat del Món i se situa tercer al rànquing La 19a edició del Campionat del Món de l'ATP Tour ha vist guanyar un jugador santcugatenc de 24 anys. EN ós Àlex Corretja, que participava per pri-

Al.KX LÓI'KZ

Alex (iorretja ha escrit una pàgina d'or de la història mundial del tennis. Ks el nou campió del món. Diumenge va derrotar en la final de la 19a edició del Campionat del Món de l'ATP Tour el seu bon amic Carles Moya, qui li havia guanyat la partida en la final de Roland Carros, el passat 7 de juny. A Hannover, el santcugatenc, de 24 anys, que es troba en el moment més dolç de la seva carrera esportiva, no va afrontar la final de la mateixa manera que va fer-ho a París. Quan semblava que tot ho tenia perdut, amb dos sets a /.ero a favor del mallorquí, va treure tot el seu tennis i va demostrar que es mereixia el títol. Finalment, Corretja es va imposar a Moya per 3-6, 3-6, 7S, (>-3 i 7-3, en quatre hores justes de partit, després de capgirar un partit que se li havia complicat de debò. Després que Ma.nuel Orantes guanyés el Masters ara fa 22 anys a Houston, el santcugatenc és el segon jugador estatal que ho aconsegueix. D'aquesta manera, Àlex Corretja, el tennista santcugatenc, es doctorava a Hannover davant tot el món en la seva primera participació al Masters. Kn aquest campionat hi van prendre part les vuit millors raquetes del moment, tot i que a última hora Andre Agassi i Marcelo Ríos van abandonar la competició per lesió. Finalment, tres van ser els jugadors catalans que hi van formar part: Corretja, Moya i Costa. Si aquesta mateixa temporada Corretja havia demostrat ser un excel·lent especialista en terra batuda, ara ha evidenciat que també és un expert en pista ràpida. La moqueta de I lannover ha vist aixecar la copa del torneig segurament més prestigiós, que l'ha fet guanyar uns 2(K) milions de pessetes. De fet. després de la recent victòria a l àó, cl santcugatenc es convertia en cl primer jugador estatal que vencia en indoor des que Orantes ho fes al 1976.

mer cop en, probablement, el torneig per excel·lència, el mes prestigiós: el Masters. Hannover ha coronat Corretja i ha vist guanyar, desprès de 22 anys

(quan ho va fer Manuel Orantes a Houston) a un jugador estatal. Àlex Corretja sí que va vèncer aquest cop Pete Sampras i el mallorquí Caries

Moya, amb qui una setmana abans havien compartit sessions preparatòries al CAR de Sant Cugat, on hi ha l'única pista ràpida de tot l'Estat.

Una espina clavada Després de perdre aquell històric partit a l'Open dels Estats Units el 1996 amb el nord-americà Pete Sampras, Àlex Corretja va treure's una espina que duia clavada: desfer-se de Sampras, que per sisena temporada consecutiva acabarà com a número 1 del món. I ho va assolir sumant la seva primera victòria esportiva davant Sampras. El jugador, que ha vençut quatre Masters, queia davant Corretja per 4-6,6-3 i 7-6 (7-3). Abans d'enfrontar-se a aquest jugador llegenda en semifinals. el santcugatenc havia vençut Andre Agassi, havia perdut amb Tim Hemnan, i havia superat el lleidatà Albert Costa. Amb aquesta gran victòria. Corretja passa del sisè lloc al rànquing de l'ATP al tercer, superant així la seva millor classificació aconseguida fins ara. Aquesta data de juliol del 97, quan va col·locar-se quart. Per davant seu, només hi ha Pete Sampras i Marcelo Ríos. Corretja ja suma nou títols a la seva carrera esportiva, que va començar com a tennista professional al 1990: Buenos Aires, el 1994, l'any passat va vèncer a Estoril, Roma i Stuttgart, i aquesta temporada s'ha imposat a Dubai (rebound ace), Ostaad (terra batuda). Indianàpolis (ciment), Lió (indoor), i el Masters (moqueta). Corretja va ser rebut dimarts a l'Ajuntament de Barcelona per l'alcalde Joan Clos, i a la Generalitat de Catalunya pel president Jordi Pujol. Només acabat l'enfrontament de diumenge, el santcugatenc va rebre una trucada del president del govern, José Maria Aznar, que el felicitava. Aviat es presentarà el nou projecte de construcció d'un complex esportiu cobert amb quatre pistes de superfície ràpida al ("entre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. D'aquesta manera, els jugadors estatals podran entrenar-se en aquest tipus de superfície, que de moment només disposen d'una instal·lació al CAR.

Àlei Curat)! ha acaataguit el titel més inpertant de la seva carrera esiertiva: al CaaeieMt del Méi de l'ATP feur Fata: XAV1 LARROSA íí

Master" de la normalitat

• Moltes vegades, la premsa, els mitjans de comunicació, tendeixen a presentar els esportistes d'alt nivell com a éssers excepcionals, a voltes distants de la resta dels humans. Però jo sempre he cregut que els més grans, els millors, són persones que tendeixen a l'absoluta normalitat i que per això cal fer-los servir com a exemple per a la joventut i per a la societat en general que cada cop més està entrant en una cultura del món esportiu. Aquest cap de setmana la gent del món de l'esport estem contents, estem si cal orgullosos que l'Alex Corretja guanyes el Masters, per diferents raons: • Pel que representa de consolació d'aquest esport tant a nivell català com espanyol; • Pel que representa l'amistat, per sobre de la rivalitat esportiva, amb en Carles Moya: • Però per sobre de tot pel que representa el triomf de la nor-

malitat en el comportament d'una estrella en aquest món tan complicat, i a vegades tan poc valorat, com és el de l'esport. L'estiu del 97, Ràdio Sant Cugat, dins la festa "Premis Esport en Marxa", va voler distingir l'esportista santcugatenc més internacional, i va ser escollit com a tal l'Àlex. El CAR li va fer entrega del guardó, un perfil de l'escultura que presideix l'entrada a casa nostra, obra de Rosa Serra. Aquella estona que vaig poder compartir amb l'Alex i la seva companyia vaig descobrir una persona enamorada del seu esport. que assumia amb naturalitat les seves mancances i que era conscient que encara li quedava un llarg camí per recórrer en el món del tennis al costat dels seus. I ,a gratitud que va expressar envers el reconeixement del premi. fora de qualsevol compliment. era una mostra més d'un tarannà normal i equilibrat.

Voldria agrair-los tant a l'Àlex com al seu entrenador les paraules de record que han tingut pel Centre d'Alt Rendiment en general, i pels tennistes becats en particular, ja que això ens ajuda a continuar servint i donant el millor de nosaltres amb vista a l'esport. Espero que si tot marxa correctament, en un futur no molt llunyà, durant l'any 1999, gràcies a les aportacions de la Secretaria General de l'Esport i el Consejo Superior de Deportes, el CAR tingui una nova instal·lació, i que l'Àlex, el Carles i els altres puguin entrenar en pistes ràpides i puguin així preparar les seves competicions amb millors condicions. Finalment, voldria agrair a l'Àlex Corretja aquesta lliçó de normalitat que ens ha donat a tots. Crec que això serà el millor llegat d'aquest guanyador al Masters. Francesc de Puig i Ydadrich Director del C\ R de Sant Cuetit

Esports

ELS í C A N T O N S Divendres, 4 de desembre de 199H

B à s q u e t

Futbol

La UE Sant Cugat accedeix per primer cop a la zona d'ascens Els de Rama només han perdut un dels últims cinc partits disputats A m b la victòria a la Sala Escolar clavant el C B Valls per 7 5 punts a 6 7 , l'equip sènior masculí d e la UE S a n t C u g a t ha evidenciat el bon m o m e n t d e f o r m a e n què

es troba. Aquesta ha estat la tercera victòria consecutiva del conjunt de Joan Rama a Segona Catalana. En aquests moments, e l c o n j u n t vermell-i-negre é s sisè a la

classificació a m b un balanç equilibrat d e cinc victòries i cinc derrotes. D e m à passat a la tarda, els de R a m a visiten la pista d e l'Almeda, onzè classificat.

Àl.KX LÓPKZ - Sant CugatL'equip sènior masculí de la l E Sant Ciliat s'ha col·locat per primera vegada aquesta temporada en les vuit primeres posicions que donen accés a l'ascens directe a Primera (Catalana. El conjunt santeugatenc va imposar-se dissabte a la Sala Escolar al CB Valls per 75 punts a 67, aconseguint la tercera victòria consecutiva al campionat. I n cop disputades Ics deu primeres jornades, el conjunt vermell-i-negre ha aconseguit igualar cl balanç de victòries i derrotes i ara és sisè amb 15 punts i un balanç de cinc victòries i cinc derrotes. D'aquesta manera, la l ' E Sant Cugat, que fins i tot havia ocupat l'avantpenúltima posició de setze equips a la taula ara ta tan sols tres jornades, ha remuntat el vol i s'ha situat en una situació privilegiada. L'entrenador Joan Rama ha donat força importància a la victòria del seu equip davant el CB Valls, ja que considera que "si no haguéssim guanyat, de res ens hauria servit guanyar el passat cap de setmana a la pista de la l ' E Gaudí". Rama ha fet la seva particular lectura de l'actual situació del seu equip a la classificació: "A partir d'ara depenem de nosaltres

La HE Sant Cagat ha entrat per primer cap aquesta temporada entre ies vuri primeres posicions que donen accés a l'ascens. FOTO: ÒSCM BENITO

mateixos, tot i que no ens hi hem de capficar. H e m d'anar partit a partit". Reacció, per fi Dels últims cinc enfrontaments, l'equip santeugatenc tan sols ha encaixat una derrota. Rama reco-

neix que quan l'equip comptava amb un balanç de dues victòries i cinc derrotes, aquest va passar per "un moment molt crític". Ara que les coses van bé, el tècnic no vol sentir a parlar tampoc de l'ascens: "Queden vint partits perquè finalitzi la lliga i això són molts partits". Rama creu que el seu equip

ha demostrat que és "al nivell de la categoria" i que aquesta és "del tot igualada". Diumenge a la tarda, la UE Sant Cugat visita la pista del Bàsket Almeda, onzè amb 14 punts i un balanç de quatre victòries i sis derrotes. A la seva pista ha guanyat el Reus, el Gaudí i el Sant Medir.

35 sala

Victòria històrica de rOlímpyc a Castelló À.L. - Sant Cagat -

L'Olímpyc de la Eloresta va aconseguir a la pista del Playas de Castellón la primera victòria fora de Catalunya en la història del club florestà a Primera Nacional A. Els jugadors que entrena Àngel Ruiz van imposarse per 4 gols a 5, gràcies al gol de Sergio a falta de tan sols tres s e g o n s per acabar el p a r t i t . Aquest triomf ha suposat la tercera victòria consecutiva al campionat de lliga de Primera Nacional A, fet que ha suposat que el conjunt de la Eloresta passi a encapçalar una còmoda novena posició a la taula, a m b 13 punts i un balanç a la c o m p e t i ció de tres victòries, quatre empats i dues derrotes. Demà a la tarda, l'Olímpyc rep al pavelló municipal de Sant Cugat el Cambrils, penúltim amb sis punts i un balanç de dues victòries i set desfetes, en una immillorable oportunitat de continuar sumant punts. Abans que acabi la primera volta al grup sisè, l'Olímpyc de la Eloresta ha de viatjar a Calvià, onzè, ha de rebre el Manresa, vuitè, ha de visitar la pista del Club Natació Sabadell, tercer, i en l'última jornada ha de rebre el Llopart, desè. El Calvià, el Manresa i el Llopart són rivals directes de l'Olímpyc a la taula, mentre que el C N Sabadell serà un adversari dificultós.

F u t b o l

El Sant Cugat Esport venç al municipal nou mesos després Els santeugatencs afronten una doble jornada A.L. - Sant CugatEl Sant Cugat Esport per fi va vèncer al camp municipal d'Esports en partit oficial de lliga, diumenge, en derrotar per 1 gol a 0 el Manresa. L'última vegada que va guanyar a casa va ser el 8 de març de l'any passat, quan va superar el Palafrugell per 1 gol a 0. No és e s t r a n y q u e el t è c n i c H a n s Schonhófer afirmi que "aquesta victòria és molt important per a nosaltres. H;»víem entrat en itna

dinàmica perillosa que s'havia transformat en un problema psicològic". Schonhófer, però, té altres motius que dificulten el joc del Sant Cugat al seu propi camp: "El terreny de joc no està com per

fer moltes floritures, la pilota bota força malament". Malgrat tot. l'entrenador destaca "l'actitud i la mentalitat" dels seus jugadors. "És un equip molt unit i que té molta fe en ell mateix", ha declarat el jugador-entrenador santeugatenc. El tècnic, però, no es conforma amb aquest únic resultat i s'ha fixat com a principal objectiu "igualar l'estadística al municipal". "Aquesta és una victòria dedicada a l'afició", ha ressaltat el tècnic. Nando, el jove jugador formar al planter, va debutaren l'onze inicial anotant el gol de la victòria en el temps de descompte de la primera meitat, l'n altre jugador destacat va ser el porter Javier Tantos, que va fer aturades providencials.

Viiitè a la taula

*&* Amb els bons resultats que està quallant l'equip vermell-i-negre. aquest ocupa ara mateix la vuitena posició a la taula, amb 21 punts. Tot i el bon moment que travessa l'equip, Schonhófer apunta que l'objectiu d'aquesta campanya "continua sent la permanència". El Sant Cugat afronta una doble jornada: diumenge visita Valls i dimarts rep el Tremp. I .'entrenador santeugatenc s'ha fixat la fita d'assolir un mínim de quatre punts en aquesta doble jornada. Finalment, el Sant Cugat Esport i el Cerdanyola van arribar dimarts a la nit a un acord pel traspàs de Chus, que ja fa molts mesos que entrena amb l'equip santeugatenc.

El Sant Cuaat Esport va vèncer a casa eesprés fc aau mesos seise luaayar. FOTO: OSCAIKWT0

Esports

ILSICANTONS Divendres, 4 de desembre 1998

V o l e i b o l

H a n d b o l

Aymerich i Castro signen la pau en públic a la presentació Aymerich: "Ris problemes amb Castro ja han estat enterrats" Els qui v a n ser presents dissabte al migdia a la presentació dels set equips del C l u b Voleibol S a n t C u g a t q u e v a celebrar-se al pavelló d e voleibol d e Sant Cu-

gat a Valldoreix van poder veure c o m J o a n A y m e r i c h , alcalde d e S a n t Cugat, i Carles Castro, president de l'entitat santcugàtenca, es reconciliaven e n públic, tot

i q u e j a f a alguns mesos q u e han mantingut algunes reunions e n privat. Castro també va presentar els dos projectes nous e n q u è e s troba involucrat el club.

A.l,. - Sant Cugat-

D e s p r é s de Ics p o l è m i q u e s declaracions q u e es van dirigir al m e s de juliol l'alcalde d e Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president del (llub Voleibol Sant Cugat, ( larles (Castro, van assistir plegats, per primer cop, a un acte públic: la presentació oficial dels set equips q u e integren aquesta temporada el CV Sant C u g a t . Aquests són dos sèniors - un femení i un masculí-, un juvenil femení, dos cadets femenins i dos infantils femenins. L'objcctiu del sènior femení és acabar la lliga entre els quatre primers, la del masculí l'ascens, la del juvenil la permanència i la del cadet a c c e d i r al C a m p i o n a t d ' E s panya. A l'acre van assistir les següents personalitats: l'alcalde Joan Aymerich, Àngels Ponsa, tinent d'alcalde d e Serveis Personals, Xavier Figueras, regidor d'Esports, Joan Costa, vic e p r e s i d e n t d e la F e d e r a c i ó Catalana de Voleibol, i Bernat Buscà, r e s p o n s a b l e del Pla 2001. Carles Castro, q u e és el m à x i m r e s p o n s a b l e del c l u b des d e fa d e u anys, i la junta d i r e c t i v a van r e p r e s e n t a r el C l u b Voleibol Sant Cugat.

H o q u e i

L'equip masculí del Júnior continua sense saber què és puntuar a la Divisió d'Honor masculina aquesta campanya després de perdre la passada jornada a Santander, al camp del Sardinero, per 4 gols a 0. Amb aquesta quarta desfeta al campionat, el Júnior ha passat a encapçalar l'última posició a la classificació, sense punts, plaça que dóna el descens directe de categoria. A més, en les dues últimes jornades, el conjunt blaui-negre ha encaixat dues golejades, fet que fa pensar en una crisi important en l'equip d'Andrés Barrientos, que ara més que mai necessita puntuar amb urgència. Aquest cap de setmana, el Júnior ha d'afrontar una doble jornada.

À.L.

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va aconseguir diumenge al pavelló municipal la quarta victòria de la temporada e n v è n c e r el P u e r t o Sagunto per 36 gols a 30. Així, després de la disputa de les deu primeres jornades de Primera Nacional, el conjunt q u e dirigeix Joan Sancho ocupa la novena posició de catorze equips, amb 8 punts, a només dos del G E i E G i el Sarrià de Ter. Abans que finalitzi la primera volta al grup C, la UE Sant Cugat ha de visitar les pistes del Teide i el Pardinyes, i a casa a m b el Sarrià d e Ter. Aquesta jornada, l'equip vermelli-negre afronta una jornada difíl, ja q u e s'ha d'enfrontar amb el quart classificat, el Teide, que suma 14 punts.

R í t m i c a

Untar FifMrat, Jaai AnMrich Àaftb Hm» van sar iisuMa • la aruantacM dtl CV Sant Guiat FOTO: ÓSCAR m m Signen la p a u

D u r a n t la presentació, Joan Aymerich va dirigir unes breus paraules als assistents. Aymerich va dir e n públic q u e "els problemes q u e hagi pogut t e nir a m b Carles Castro ja han estat enterrats definitivament. Van ser uns malentesos q u e ja

h e r b a

El Júnior perd a Santander i passa a ocupar plaça de descens directe - Sant Cugat- -

Q u a r t triomf a la lliga de la UE Sant Cugat

Dissabte, cl Júnior rep el segon classificat, l'Atlètic de Terrassa, que té 7 punts, i diumenge visita el camp del Club Deportiu Terrassa, tercer amb sis punts. Per contra, el conjunt femení del Júnior va imposar-se al Reial Club de Polo per 6 gols a 3 i d'aquesta manera continua ocupant els primers llocs a la classificació. Ara mateix, es quart a la taula amb 11 punts, a tan sols tres del primer classificat, la Reial Societat. Aquest cap de setmana, les jugadores de Núria Olivé visiten cl camp del Club de Campo a Madrid, conjunt que és setè a la classificació, amb cinc punts. Si cl Júnior venç i el San Pablo Valdeluz perd amb el líder, l'equip blau-inegre passaria a ocupar la tercera posició. /À.L.

han estat solucionats". Carles Castro va constatar les paraules d'Aymerich, i n d i c a n t q u e el "diàleg" havia estat fonamental en la reconciliació. Enguany, la principal novetat r e s p e c t e les ú l t i m e s presentacions és q u e es presentaven els dos últims projectes que e m m a r q u e n al club: el Pla

H o q u e i

2001 i el C e n t r e de Tecnificació. Les jugadores juvenils Istria Baniuso i Yaima Ramos i les cadets Anna C a s t r o i Rossana Cano han participat recentm e n t e n una preselecció de la selecció catalana, però els resultats de la mateixa encara no s'han fet públics.

p a t i n s

Les derrotes del Caldes i el Santa Perpètua fan encara més líder el Patí Hoquei Després de les derrotes del Santa Perpètua a casa amb el Cerdanyola i el Caldes a la pista del Laietà, el sènior A del Patí Hoquei Sant Cugat ha eixamplat fins a tres punts la seva diferència a la classificació resp e c t e els seus dos principals perseguidors a la taula. L'equip santeugatenc va desfer-se diumenge al pavelló municipal del Folgueroles, cinquè, per 7 gols a 5. El principal protagonista d ' a q u e s t xoc va ser Gonzalo Munoz, autor de sis dels set gols del seu equip. Aquest cap de setmana, el sènior A visita la pista del Caldes, un dels adversaris més importants que a priori ha de tenir l'e-

quip vermell-i-negre amb vista a l'ascens a Primera Catalana. L'entrenador, Lluís Sànchez, ha qualificat aquest xoc com "el més important que hem hagut d'afrontar fins al moment" i ha advertit que, si volen guanyar, "no podem abaixar ni el ritme ni la concentració". Malgrat tot, si els santeugatencs perdessin continuarien sent líders en solitari del seu grup. Sànchez, com ja va afirmar en el seu moment, va tornar a repetir que "anar primer tota la lliga és molt important". Dels tres partits que resten perquè acabi la primera volta -Caldes, Masquefa i Universitari-, Sànchez ha dit que "no es pot cedir ni un punt". El sènior B va imposar-se a Cornellà per 2 gols a 5. / À . L .

El C M Sant Cugat, a l'estatal L'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat afronta des de demà fins dimarts la XXIV edició del Campionat d'Espanya de conjunts de gimnàstica rítmica, que se celebra al pavelló Príncep Felip de Saragossa. En aquest campionat hi prenen part un total de disset autonomies. En categoria júnior, Catalunya aporta els següents tres clubs: Nàstic de Tarragona, campió de Catalunya, C l u b Patrícia de Lleida i CM Sant Cugat. El conjunt júnior santeugatenc es troba concentrat al CAR de Sant Cugat des de diumenge per preparar aquest gran aconteixement. Les set gimnastes que integren l'expedició santcugatenca marxaran demà a prim e r a hora d e l m a t í c a p a Saragossa. Aquestes són Eriça Garcia, Andrea Rubino, Marina Romero, Georgina Miralles, Tània Santolària, Griselda Marfil i Noèlia Presedo. El mateix dissabte es faran els entrenaments oficials. Diumenge, dilluns i dimarts tindrà lloc la competició, mentre que dimarts hi haurà el tradicional lliurament de trofeus en la cerimònia de clausura. L'equip santeugatenc va accedir el 7 de novembre a l'estatal en proclamar-se sotseampió de Catalunya. /À.L.

Esports

ELS / C W T O N S Divendres, 4 de desembre de 1998

Rugbi

Fu thol

37 sala

L'arbitratge carrega el Winterthur de baixes À.L. • Sant Cugat -

CEsqMií vi acaüir b darrera pran M elrtuit catau.

MBBinO

Aquesta t t n a acca • m ocis mofis piran n u n ma jugar diumeaae al Janéac FlTO: ÍI.B.

Marc Bieto guanya EL CR Sant Cugat a l'Esquaix l'última i l'Entente de la Tet prova del circuit s'agermanen - Sant CagatEl jugador de l'Esquaix Sant Cugat, Marc Bieto, va imposar-se diumenge en la tretzena i última prova del circuit català d'esquaix, certamen que organitza la Federació Catalana d'esquaix. Aquest campionat, que va celebrar-se a l'Esquaix Sant Cugat, va veure com un jugador de casa s'enduia el triomf en superar Xavier Silvestre, del CN Sabadell, per 3 sets a 2. En semifinals, Bieto va vèncer Armand Morota per 3 sets a 0, mentre que Silvestre derrotava el també jugador local Santi Grau per 3 sets a 0. Aquesta prova, que va disputar-se des de divendres fins a diumenge, va comptar amb un quadre de 28 ju-

gadors. Entre aquests, també van participar altres jugadors santcugatencs com Raül Artigas i els germans Annandale, que van caure en quarts de final. L'Esquaix també va ser escenari el passat cap de setmana del Masters estatal femení, que va guanyar Elisabeth Sadó, del Can Mèlich de Sant Just, davant Laia Sants, de PEsportiu 2000 de Barcelona, per 3 a sets a 1. En aquest campionat van participar les vuit millors jugadores de l'Estat El proper-18 i 19 de desembre els jugadors de l'Esquaix, Santi Grau i Raül Artigas, prendran part al Masters masculí català que es disputarà a l'Esquaix Rocafort de Barcelona. Abans, el 12 i 13, es jugarà el social a l'Esquaix. /A.L.

Cagat-

El Club Rugbi Sant Cugat-Júnior va organitzar diumenge una jornada en la qual es van disputar un seguit de partits de caire amistós en les categories de base. La principal atracció va ser la presència de l'Entente de la Tet, un equip del Rosselló convidat per a l'ocasió pel club amfitrió. L'altra entitat que va participar en aquesta jornada va ser la UE Santboiana. En la categoria de debutants, el CR Sant Cugat-Júnior va vèncer els dos enfrontaments en superar l'Entente de la Tet per 7 a 4 i la UE Santboiana per 4 a 1. En alevins, el conjunt local va perdre tots dos partits amb la UE

Santboiana per 0 a 4 i amb l'Entente de la Tet per 0 a 5. Finalment, en la categoria d'alevins van guanyar a l'Entente de la Tet per 17 a 12, i van empatar a 0 amb la UE Santboiana. Segons Francesc Godàs, entrenador del conjunt infantil santcugatenc, "ha estat un campionat amb molt bon ambient i sobretot amb molt de nivell". Després d'aquesta jornada, el club santcugatenc ha estat convidat per la UE Santboaina i l'Entente de la Tet perquè prengui part als seus respectius tornejos, que es faran al febrer i al juny, respectivament. Els equips infantil i aleví del CR Sant Cugat-Júnior començaran la lliga al gener. / À. L.

O N S

Gonzalez i Ruiz, la parella arbitral del Col·legi de Barcelona que va xiular dissabte el Winterthur Sant Cugat i el Pinturas Lepanto Tàrrega al pavelló municipal, són els veritables responsables que el conjunt santcugatenc hagi de desplaçar-se, possiblement, amb tan sols cinc jugadors del primer equip, demà a la tarda a la pista del líder, el Frutas Martín. Gonzalez i Ruiz van expulsar cinc jugadors del Winterthur -Dodó, Pinell, Jaume, Sergi i Javi Lópezi un del Tàrrega. En total, van mostrar catorze targetes grogues, la majoria per qüestionar decisions arbitrals, en un partit del tot esportiu. A més a més, cal tenir present que els jugadors Tono i Batet i el porter Josep continuen lesionats. Després de rebre la targeta blava directa, Pinell i Jaume podrien no jugar el proper xoc al campionat. Tot i l'arbitratge, el tècnic José Luis Quinoà assegura que "la derrota és justa. Al final, el que realment importa és el resultat. Ells han guanyat i nosaltres hem aconseguit un munt de sancionats". D'altra banda, Isaac no tomarà a vestir els colors, vermell-i-negre, mentre que Javi López va incorporar-se a l'equip. El FS Sant Cugat va perdre per 0 gols a 4 amb el conjunt lleidatà i ara és sisè a la taula amb 15 punts. Demà, el Winterthur visita elFrutas, líder.

R j

Pre mis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel y :

ISttVttAL

Caria Sariol Marta Garcia , -

SAOT CUGAT EaKMrr • Javj Gonjfàiez JavierTantos Cbristian Albors-

19 10 9

PB SANT CUGAT

Laura Gallego Sara Montero Mònica Martínez HOQUEI

8 7 S

Dani Antón Tohi Zaplana Gonzalo Mufioz

8 8 7

PATÍ HOQUEI FEM.

Ncrea López

José LuisSSnchez Joan Reixach Sergio Garcia

wsoamjmè

11 11 7

MAS JANER FEMENÍ '-

14 8 S

ïrene Sànchez Cristina. Garcia Maíte Góiaez

'''

11 10 10

7 7

c v S&ipr CUGAT MASC. ZoranMkolovsfci Sergío Martín Jordi PJéas

1© 9 &

HANDBfflt

JÚNIOR FEMENÍ

PATÍ HOQUEI

OLfMPYC FfcQRBSTA

JÚNttOft MASCULÍ

Eli Maragall Katery MaragaU Carol Abad

mmifs

How&jmft ChnsàanWein Joan Sallés Cartes Sallés

——•—'

13 H 11 * "

'í.-

UE .SANT CÜOAT

Ignasi Solà Juanjo Gonzalez Armand Mora

WINTERTHUR SANT CUGAT

VOLEIBOL

Jaume Estrada Oriol Serra Pep Pinell

CV SANT CUGAT FEM.

14' <

11 6

Carlota Santamaría

12 8 8

Pau'i^^llilll •f*fi r l i 3ÜÜIIII|lll|É

25 11 7 11 « 3

Esports

f L S M A N T O N S Divendres, 4 de desembre de 1998

)

c»o»i

Fureot

12 30

(ÏJ1+ 4-* • * »fc.*K* m 4

,JZ9-Í«

dMMck 'S&fe-CasaJ Faalratica; Al-

- L a propera (6 de desembre)-» Primera Catalana , tjamen-fiabadeD; Can Orid-Baïbeià Masnou-Valls ......„...,., Los Meíengues-Juventud 2S SepPatafrugeU-Gramertet.» àembfe-. Can RuM Païdes Mor-feit; Ba HOQUEI SOBRE HERBA Barceloneta-Rubí, 44 ^ia-MiLSenan; Tibidabo-La Parga;L·l4 J úpiter-Girona.......... •..«Je** í)0-íïóniufc>; U Planada-Rubi; Maltfiní Divw&df Hfflaesr masculina Igualada-Granollers - Egata-Saa Loreruo. Apo«^-<)lt«Bfe-lola8eta,^...^-3 Okjt-Prac 9*$ AtLSa» S*étt9tían*VaUè8....2-l Cornelíà-t'Hospitalet.„.....,#.„4-Í Tercera Regional Valdeluas-CSub Egara.«.„„.»1^5 Perelada-Ripoüet ~.,..«.„4«& GRUP 14 Tremp»Guíxots ................«..^Ml i*B Sant Cugat-Gaste{lar.....».Í-i Atlètic Terrassa-RC Pelo™l-i Sant Cugat Esport-Manresa... W JHusn XXïn-i;ilastreB....,«„««^4 1-1 Puçbk>Nuevo-Les Font».„««J^Í P4 pa w ** et» 11 27 n s i 2 25 Gíromt ^j^|«È«deperenc·MÍra·8ol„„.^,.Jk!: Conwjü m 16 27 Laí JParJía-San Pedró.. 10 25 Perefctd* u s 22 8s^p«!«0«^-Mont8errat...{8O8pès; 6 23 Masnou 2! E.Çerdan¥<^%JúnJor.....-~«..i..M64 júpttct 13 6 17 23 20 igtuttjda 12 22 ÓtftBoada-Can Fatjó Ü 22 W • * • * * • * + * * * * * »*#•• * •(

funte

i)M,M„„yi.„ ffi ,*<f„

)

.54

Í7

2»

•i

Manyajteí' Jft í

2 275

1 293

2«

3»

> ^ ^

.12

•íl

1«

Sí í

'. ï-»j!sropera(Sdedeaembr€}í Rspollcc; UHaspéialei-CN .€aSdcs; Elèctrica Cíem-Girona; Beailo-

Teldc-UE

19 21

Píkfruijell 13

&u» Cugat Í3

w n

ï^itlfti»

v » * * • * » • • *%*** • « • n

Guftrals

1» 29

Pis* '

18, 19-

Oòfoma-SantMartí.......l-5

Viils

1.)

22 t i

•Te«*L.,..„>

Tasnp

i»

1 * $3

2* 1*.

25 15

Ixttimettet 1 i

1 6

ftsbf

Ripollet

4 t>

Mftnrçtt

»5

íf

timnoSct»

17 . 2* , « |

Btícetoftea 13

2* H*

IfiatptL·ikt 13

Olot

^ut'/i

jL«tpropera <6 ded||ii«nbre): Qmtékm*Ui PRStCotíüO RNBCVD

******

kWtiif-FCI

La propera (6 «fe desembre): Valls-Sant Cugat; GTameRct-M«sn«»; •JW"*»»- 9 45 Rubí-Pal*fruge!f; Gi {J^attefe-Japiter, Pis* ., , » , v, t p«8fet<3lot;íüpo}Í«<!o«elfeG^É>« ijb»i*x>§>era(6dedese0ibwjí^ Perelada;Mantes8-Tíçmp. *,„ 0! '*GopaLes Fon»jom XXBfcJMkMol •La propera (8 de dta&tAn*)* . \yfs-Grsimeoet; M a$r»ft«-Ruï>Í; ~P#sh iyesa- Pucblo Nucvo; SaaP«fe**fata· depereac; Moncseoat-La Fs^a; Jóniof fi^gelKïtKíwK 81 JEspiottceda; Can Fatjó-E. Ceidaíiyoia Jíípiter-Prat; ÍgaaííKl«4*fÍfl Olot-Ripaiiet; Gsrwtó&i^Ésí Vè& BÀSQUET fada-Manresa; Sant

;dí? Tearassa; C ! ^ % ^ M Í O TçW.Sant ttassa; Jokseta^Sui iPabl» %ldeluzí Atlé»co San Seba^^te^Sardinero. L a propera <8 4»'4«»c»ibr«}: AfaSA RC Poto^WÜ* l>èpi^bs FC Barccloea·'jSaa^ítdOHassteitóteacTè· ^^™r™*!~ , R*rthÉ»;l ,ó,ii

* f í V«td«ï»*-^ï*tíço S*n Sebasí^sjWbí^fer^eío.

, phÉ»í#:

>Aiara.

341

•*• H t W 1 4 W M W

BarberàJuv. 25 Set-Can OrniT·. & Caktes·Mere«gues„...„....<ajü!rn**> Milknari-Gan Ruíl.„«,„.«.»«« J^t La Farga-Badia. Ró*nuio*TíbMaJxw..«.~.«~.~J&2 Rubí-Llano»... San Lorenzo-La Planada^*..^!-© '1*3 ^•*^^

^» .w^

Btrtct»

Cuatta

Ifl

* « « 1

Tibidabo

» n

15- 2 i

2»

ÍAtmta

Sabadell

Utt«u»

2«

fjano

S , 2

Rdmulo

M«vrm«

luvcoxud

lï

& n

vet

UPum»da tt Sl·liljomniolfl

ít ' i

t»

UF»»»

1»

3»

Rubi

t 1

J 1

S 9

J5S35wsS)t^

»<

» .* ^9

774

750 15

MU.fcntt!

B«li»

».

2» 25

* 4?

^21

Mii

ift- 6 <*

ÈpicO*»»», # Jt , |

V5l«H»«I*sf«1 -,</ *.-^ i

37 , ^3» - I*

«.«Otvrt» V

* .»

MomwHxt 10 ,5

'i*

4S 11 J« ,14

42 , 3 7 14

41' 3 ' 36

*1 ' U

BAoaoüïí 1» i

5 -31

41 11

MÍSOÍS

iff

feíftft^;_«

L A propera (6 de desembre): Sant Í&rdi-Rïhes; Cefttre Catiiiic lJHos

:;C!lab de Caitjpo*Juaior, RC PoloAttètíc Terrassa; AJam-Sardisero; Unívcrsitai de Se^Sa-CDTbfíasaa; \aklelii/.-Rdal Societat.

Primera Madonal GROPC SairnàTer-Maftyanet. ..22-2S La Roca^jlEil5Gv.........„..38-28 OARG*àcia-StQuÍrste„..33-24

KaaoO^ml»

Oh*

ÍUlft

4* ' Í T .

HOOUEI PATINS

3 / i '' !g* 44 * « : »

XCSfflftÉh J«~' 4 Rabí

ütwt

S» ' IS

1 » *"*

IntïésHHS l i Tiiresr

Sa«M«tS

7 ' 42 ''üi"

7 '

•• jBiftpiBSL.^CK^^jj^^f>JwC»·.·a^Sfc«J3WWL^

^H; W%JRWHt^v

Mcrea£u<ïb 1(1

Almeda-SantMedir..... 77^5 JP$* U B Sant Cugal^'V'aus. 7SH&3 Òwal Vaafranea-Ga«ïdl. 93-8Í Geiída-Corrjelià._-:..^..™...80-t<K COT« ,JHÍ0íta>Centre Catòfie.. 78-105 {tipol·let-Sant Jordi„....„ 57-SJ Ríbes-MaragaH„...„. 92»63 c.s«títt( # 4 Reu«*CasteBdeÉBb.. 76-65

JÇ, »

FC8m*tM«t» j», »

Ctntag»

Segona Catalana GRUPS

3-0

»n,.....3-l 1E^SiÉitCíiJ^it-CttttadeBa....2>3 ~ WJB«roekma-E8plugues 3-0 ...3-0 f******#******-« \ í-

)ètua-Cerd Serttiae»at>Santa Isabel.,

0 , SS f ^ s ^ * , ,

LapjpjieMX Talletes í aiedl«4MM|ff}|

•^4+*V*V * * * • * (

M«t^

SattíH Indüs seaat-AlèS; P d B q ^ v o Aftdoa»»,.. VílàssaídeMat Primera NactonalÀ ' J<^ GRUP6 ^ Ripolet-L'Ho6pitale&..„..„„ J - I C N Cykfcs-BlècÉrioa CfetaíJ-S, Giro«a-Beraearl6. 4adoon«t3t" P.Cai*elótit-C4la»]tpyí!l..„„ «.«.,4^ CambrS8-iyionsantt„„.„,„.„„J-7j Oalvià-Fiopart. Manresa<2Sf S d b « a t e E ^ . ^ $ . Í ^ ' H «•·>44l*V·lt+M·Ç

«v*.

w D« *» . « • j r

M«tWMF^H

O S C * * » 10 7

32 ~2Ï <s-

Be>)ic«!6

11 20

tt 6

fSBC^-*

T•t

I^He»,^» 1l4»>q<wft. i

* *

« 4

2 2

75 25 42 .. 51

,ij|a^.Pkp|iiia-Se'iitraeiiía; Sama Isa^í^ttCodkies; UaiversitaiiItíàsqaelà-Laietà; Caldcst *A*; Gerdasyola-Fd-

ELS-ÍCAISTONS

Divendres. 4 de desembre

Esports

del<m

12.00 l'llawrell-PB Sant Cog»t (Dis.) 09.10 fiant Cugat-PB R. Llorenç (D«.)

JFffTHHf. Primera Catalana

09.30 RF Sabadell-Saftt CÜJSÇK (Dis.)

H.1S PB Sant Cugat-Tmassa (Pis.) 11.30 EF Cerdanyo$a-M»a-sol (Dis.>

Segona Regional 12.00 Tibidabo-La FatgaCDíti.)

2a Divisió alevi

Tercera Regional 17.00 UH*«fcïi-P8 Sant Cugat (Dis.) 12.00 Mws^sot-Ptfet*>N»evi>íDi».> Í1.30 Monisenat-La FatgsUDin.) J6.00 j<iniot~E*{i«*)«xia {D«.>

JuvenIfem.C. Cat.

09.00 Mercantil-PB Sant Cugat (Dis.) 09.00 Castellar-jonior (Pis.) 10.00 Andslucia-SantCugatíDis.) 10.45' fàfàd-CEP Sa«t Cagst (Dut)

17JO Frucas Martín-W. Sant Cugat ([ )is. > 17,15 Olfaapyc Ftoresta-Cambtils (Dis)

2a Divisió femení 12J&PB í^ntCagat^Çaswfttt Í&&.}

Cadet fem. Camp. Cat CN Sabaddl-CV SantCitgat

Prebenjaml *A" 10.00 Caïdcs-PH Sast Cugat (Dis.)

Primera Divisió

Prebenjami "B"

16.00 Chcss-ManUcu (DtO

PH Sant Cugat (Descansa)

Segona Divisió "A" 17.15 Virdai-^írnïryc Floresta {Dts.>

mmm OE TAULA

'I<Hdc-HF, ísullíïilgjt:

Segona Divisió "B"

Primera Provincial

Primera Divisió fem. 11.30 M » Jimçí-EI Lluçanès {Diu.)

t&39'%tftt*»&w Cuig» *W &>&) IfcOO FBStQsgsí "À^-Oaré^tfeS)») I&3& Saoc Cugit *B*-ftstïteés.fDis.) 1 3 4 0 PB S » « C i ^ ^ l t ó » « * í D í * , í

2a Divisió juvenil

10.4$ Csfdes-PH Sant Cugat (Dis.)

17.00 Mas Jaacf-Àvià {Dis.)

t&OÜ SaneCfgat-CateïtíiDis.^

1a Divisió Juvenil

Benjamí

CN Safwtfdl·CVSant Cugat (Dis.)

1a Nacional A

1a Divisió alevi

16.30 VslIvSant Cugat (Diu.) 12.00 SancCufiat-Tremp {Dimarts}

F&7BÚL SALM

Segona Dlv. MBM fem. 1 7 4 0 Les l»íífte!i-Sa«ï Celoni (Dis.) 12JO MC SteS Cti^t··SBnttnenat {Dis.í sr(D«.)

Divisió

masc.

jóntor-Attètk CD 7èrfassa-j

Tercera Provincial Comarcal

1a Divisió fem jtipiúr-iliifo

12.30 Motlet-Àgosa f DÍSÍJ

CfOsRJlSawiCugMs

Juvenü 2a Divisió I 1 J 0 W. Sant Cagac-Parçw (Diu.) 11.45 Q(íRïp^íFí<*est*|oi«Ja Rafa (Diu.)

12.00 Àgara-Fonastes íDí&ï

3a Divisió juvenil

12.15 EF &kagj&n**Sa»t Cagat (Di?.) I f c f l 0 f c C ^ ^ P B % $ s p f *B* 0PS^>

13.4$CBF$»at<

na •Oíkfcs-PH §w« Cagat "A" {Dk> PH Sa«cCupe*8"-S&H» (Dis.)

Cadet f a Divisió ÍDis.)

f a Divisió Cadet 2a Divisió

12.00 RipoH«^a*< tl.OOjóaior-CastcilafíDíís.) 1145!

4a Divisió fem.

MjfcPH Sa«tOagpt-|?*fflmC0Sí-]f

M«s*td{3rVü»T«i

10.30 W. ^BütCugKt-ÈpicCtfisiíK) (Dis.) ^i^T^sa^^^v^e

^rw^^wwwvp

2 ^ C a l d e $ > P H &8KCMg*ï ÍDi$4

2a Divisió cadet

10,MC3ta^*Joiftrk R»fa.<Dk) 09M W. S»«Oigat-Adriajíense (Diu.)

Segona Cal» fem*

^i^e*. 9&9iR%niP^Wr

5a Divisió

Jernenil i?JpCaldes-PH Sa«<ià*gat íDJs,)

&.>

s Vi

te.)Infantil

Sun 20

l a Divisió infant»

aldes-PHSajaCs^tíE»».) mm

Júnior

wwwMwwilWMiwHriwtwwiwi M* * tt

1a Maólonal fem.

12.00 Can J S^P^H*- w^y* ^FS^^e^^

E 8 C OU AR Avenç "A**-Ferran Clua

8-0

Sant Jordi "A"-Joan Maragall

Collserola-Santa Isabel

8-0

Ferran Clua-Sant Jordi "B"

Joan Maragall-Ferran Clua "A"

3-5

SALM

Alevi Ferran Clua-Santa Isabel Europa-Vallhonrat Rubí Nord- Joan Maragall "B" Joan Maragall "A"-Montserrat Pau Casals-Catalunya

0-4 3-4 2-6 6-ï

Leonardo Vinci-Castellnou UR Les Planes-Duc Montblanc

3-13 6-14

4t6 4-1

Maristes Rubí-Ferran Clua "A"

4-4

Avenç "B"-Catalunya

2-6

Viaró-Avcnç "A"

0-8

Pau Casals-Ferran Clua "B"

0-8

Teresa Altct-Collserola "A"

2-6

B À S Q U_E_J_ Catalunya "A"-Sant Jordi "B"

37-23

Verdagucr-Ferran Clua "B"

36-4

Sant Jordi "A"-Centre Obert

11-23

Catalunya "B"-Ferran Clua "A" Pins Vallès-Avenç

La Floresta-Avenç Santa Isabcl-Pla Farreres

Benjamí

Àgora-Regina Carmelí 6-2

Catalunya-Sant Jordi

GAS 011 Ports gratuïts

M A « C A L

FUTBOL

1-50

Mira-sol-Adcsa-Àgora "A"

2-0 0-2

0-45 2-45

Vedruna **B"-Avcnç "B"

2-0 2-0 2-0

Ferran Clua-C.Pràctica

Infantil Masculí 0-

2-0 2-

Pla Farreres-Torre de Llebre

19-18

Arnau Cadell "A"-Carmc "A"

26-24

Centre Obert-Carme "B"

26-32

Escola Pia ".V-UE Sant Cugat "B"....36-34 11-45

Infantil Femení Àgora-Centre Obert

2-0

Pureza Maria-Castcllbisbal

2-0

TENNIS

Cadet femení

Infantil Masculí

16-41

10-26

Carme "B"-Avenç

CV Sant Cugat-Viladecavalls

32-4

29-36

Centre Obert-Cingle

Avenç-Vedruna

N D B OL

32-15

Agora-Avcnç

Infantil femení

11-56

46-35

Anderscn-Pureza Mana

CV Sant Cugat-Martí

Z-Z

Alevi femení Carme-UE Sant Cugat "A"

l'R Les Planes-CEIP La Roda

Alevi HA

13-20

Joan Maragall-Juv. 25 Septiembre

Benjamí

Carme-Angcleta Ferrer

0-2

B À S Q V JE T

Alevi

Àgora "B"-Col.legi Dosa

CN Terrassa **A"-Avenç "A"

Centre Obert-Polinyà

Angeleta Ferrcr-Pureza Maria

14-21

¥ O L E I B OL

Prebenjaml

Thau-Vacarisses

Alevi

HANDBOL Ferran Clua "C"-Catalunya

8-0

Benjamí

Juvenil FS Rubí-Fuenteliviana Rubí Nord-Angeleta Ferrer

Collserola "B"-Santa Isabel

1-8

Infantil

Martí "B"-Avenç Carme "C "-Arnau Cadell "B"

Infantil Femení

Alevi FUTBOL

93-5 17-72

56-6 20-28

TAULA

Alevi 2-0

Escola Pia "A"-l'E Sant Cugat

Infantil

Juvenil femení

l'E Sant Cugat-Copèrnic "B"

Tel. 93 580 77 62 V">*\ cz? ^ \ ^ ^\ Contestador les 24 h

1-3

1-2

ESPA|

Distribuïdor oficial

3-0

EIS f CANTONS Espectacles

Divendres. •/ de desembre de 19VM

M ú s i c a

UAOSC organitza la primera trobada de música simfònica Prop de 40joves músics conviuen en la reunió d'enguany AI.ICIA.D.BI j

- Sant Cugat La música d'orquestra ha tingut un protagonisme especial aquest cap de setmana en celebrar-se la primera trobada de música simfònica del curs 98/99 adreçada a joves intèrprets i organitzada per l'Associació O r q u e s t r a Sant C u g a t ( A O S C ) i l'Escola d ' E s t u d i s Musicals Especialitzats de Sabadell. F'rop de quaranta joves m ú sics d ' e d a t s c o m p r e s e s e n t r e els 13 i els 16 anys i procedents d'arreu de Catalunya van conviure i assajar durant tot el cap d e s e t m a n a a les a u l e s d e l

Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. Un escenari que diumenge al migdia es va omplir de música en un concert de cloenda q u e va aplegar un centenar de persones a l'Aula Magna del centre. L'objectiu d ' a q u e s t e s trobades és, segons explica el director de l'AOSC, Josep Ferrer, "donar la possibilitat a la gent jove d'accedir a un repertori simfònic i tenir el plaer de trobar-se e n una orquestra a m b cinquanta persones tocant". Josep Ferrer t a m b é va voler afegir q u e la trobada p r e t é n ser un c o m p l e m e n t formatiu del treball q u e els joves m ú sics fan a l'escola, en el sentit

q u e s ' a c o s t u m i n a ser "dirigits". La principal novetat d'aquest curs és q u e per primera vegada la Trobada s'organitza tot un cap de setmana, a petició dels mateixos músics. Uns joves a m b estudis musicals de grau mitjà q u e des de dissabte al matí van assajar d u r a n t més de d e u hores per oferir, d i u m e n g e al matí, un concert obert al públic amb peces clàssiques d'Strauss i Txaikovsky, i m é s m o d e r n e s c o m les d e Gershwin. Aquesta és la primera de les quatre trobades de música simfònica q u e l'AOSC organitza anualment des de fa dos

l rn concert al Conservatori va cloure la primera Trobada del curs 98/99. F: 0. B. anys. Tres trobades d e cap d e setmana i una última convivència d'estiu e n la qual els joves músics es reuneixen durant una llarga setmana per assajar i, de mica en mica, "fer una veritable orquestra jovenil", assegura Ferrer. Una orquestra que destaca pel seu alt

C o n c e r t s

Dansa

Els romanços de Jaume Arnefla feliciten el Cor Aulos pel 5è aniversari Prop de quaranta persones assisteixen al concert A. D. B - Sant Cugat -

FMs romanços del c a n t a u t o r Jaume Amèlia van omplir dissabte a la nit el silenci de la sala d'actes de la Casa de Cultura a m b motiu de la celebració del c i n q u è aniversari del Cor Aulos de Sant Cugat. Prop de quaranta persones van assistir al concert d ' u n romancer que es defineix ell mateix com un "home del món de la faràndula, un /indarín del segle XX, un caminant de pobles q u e canta les seves cançons i que només ven el seu enginy". Un enginy que va quedar palès

en les lletres i les històries q u e e x p l i q u e n els r o m a n ç o s q u e Arnella va interpretar durant el concert. Romanços tradicionals de poetes catalans i d'autor com els d e " l ' e r ò t i c a monàstica", q u e expliquen les històries d'uns frares catalans del segle XII. F'.l m o m e n t més emotiu de la nit va arribar quan Arnella va cantar "F,l romanç del Cor Aulos", dedicat especialment amb motiu del seu cinquè aniversari. Però la nit de celebració ja va començar dissabte, a dos quarts de nou, a m b una conferència que Arnella va oferir per parlar

nivell i q u e cada any conserva els seus progressos a m b l'edició d ' u n disc del qual els organitzadors, professors i alumnes se senten molt orgullosos. La pròxima trobada de música simfònica està prevista per al p r ò x i m m e s d e f e b r e r d e l'any vinent.

del passat, el present i el futur dels romanços. "Parlar de romanços és parlar de la meva vida", assegura el cantautor. Un home que ja fa més d e 35 anys que es dedica a cantar, compondre i interpretar romançons. "Un romanç és una història cantada que parla dels temes de la vida, que són pocs i sempre els mateixos: la vida, l'amor, heros i thanatos". Jaume Arnella és un artista de reconegut prestigi q u e des de fa anys aposta pel futur dels romanços en un programa de Catalunya Ràdio en què col·labora els dissabtes i diumenges, de sis a vuit de la matinada.

L'OMET obre vuit grups per impartir cursos de dança a la ciutat GLÒRIA FRANCOLÍ

Aquest any els cursos de dansa organitzats per l'Oficina Municipal d'F'sports per a Tothom, l'OMET, i l'associació catalana de servei tècnic i activitats físiques, STAF, han tret el seu cartell una mica més tard que en les dues edicions passades. Malgrat que mòlts santcugatencs van començar a informar-se durant el mes de setembre, el fet que aquests cursos al final no s'hagin pogut fer a la seu de La Unió santcugatenca ha retardat l'inici del curs fins passat el pont de la puríssima. Al final es tornaran a fer a lTsbart santcugatenc. com en anteriors edicions. S'han obert un total de 8 grups i s'ofereixen quatre activitats dife-

rents. Per als petits hi ha dansa contemporània i dansa clàssica i per als adults un curs de cos i ritme i un altre de Modern Jazz. Segons assegura Xavier Requeno, responsable d'STAF, "de moment no hi ha massa gent inscrita perquè molta gent ja s'ha organitzat el seu temps lliure". Montserrat Barquín és la coordinadora d'aquests cursos de dansa, del qual són professors els membres del grup Caracola. Meritxell Ballús, p/ofessora de Modern Jazz, acaba de guanyar el segon premi coreogràfic de Madrid. La finalitat d'aquests cursos és integrar la dansa a la vida; explicar, en paraules de Barquín, que "la professionalitat en aquest món és minoritària, però pot fer-se dansa com a activitat de lleure i educació".

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

M ú s i c

L'Orquestra 'Picardie' actua avui per primera vegada a Sant Cugat GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat Edmon Colomer, un dels directors d'orquestra catalans més i n t e r n a c i o n a l s , serà p r e s e n t aquesta nit al Tcatrc-Auditori com a director de l'Orchcstre de Picardie. una de les orquestres més importants d'Europa. Aquesta formació musical va néixer als anys 60 a partir d e Pupitre 4, un conjunt de cambra. El c r e i x e m e n t d e s d'aquests inicis porta aquest grup de músics a ser una formació de 34 músics permanents. D'ençà de la seva creació, l'Orchestre de Picardie ha estat di-

rigida per Alexandre Myrat, Patrick Fournillier i L o u s Langreé, molt elogiat p e r tota la premsa internacional. Langreé és descrit per N.G.Clarke, crític d e Kentish G a z e t t e , com "un director que semblava estar pintant un quadre de sons". L'actual director, E d m o n Colomer, és al capdavant de l'orquestra des del mes d e setembre passat. Són à m p l i a m e n t coneguts els seus dots com a director en diferents agrupacions musicals d'arreu del món, entre les quals cal destacar l'orquestra simfònica de Barcelona, de Bordeus, d'He de France, la Suisse Romande i també l'or-

Aquesta formació va actuar l'any 1996 en el transcurs de les festes nacionals c/e Shangai, capital econòmica de la Xina. R: X. L. questra de Radiotelevisió Espanyola. Régis Pasquier, violí del grup, ha d e s t a c a t t a m b é arreu del món com a solista i d'ell destaquen unes grans qualitats artístiques: sentit del ritme, articulació s u b t i l i u n a p r o j e c c i ó

calorosa. La dinàmica d'aquests concerts consisteix en una primera part on s'interpreta música clàssica, t e m e s de Mozart, Beethoven, i a continuació una pinzellada en forma de suites franceses per tal de degustar el producte mare d'aquest g r u p

musical. La majoria d e diaris estrangers com ara Le Monde de laMusique o a VInternational Herald Tribune, les actuacions d'aquesta orquestra estan gairebé s e m p r e p l e n e s "a vessar" d'oients que acaben aplaudint la formació durant "sis minuts".

T e a t r e

La monstruositat humana i social de 6E1 hombre elefante' convenç el Teatre-Auditori El hombre elefante va mostrar el passat divendres en l'estrena a Catalunya al Teatre-Auditori la monstruositat compartida entre la societat i un home amb una malaltia que deforma el seu aspecte físic. Kls actors Vicente Díez, Pere Ponce i Ana Duato van ser els més aplaudits d'aquest muntatge, dirigit per Mariano Barroso. L'obra, basat en el

posessin aquest paper. " E m va interessar el paper del doctor, que en principi és antipàtic, í a qui acabes trobant un punt d'intesitat. He après molt d'aquest personatge". Aquesta és la primera vegada que Ponce fa un paper d'aquestes característiques en teatre.Tot i que els actors van reconèixer que el text de Bernard Pomarence és dur, també van assegurar q u e el públic sempre li dóna una bona acollida.

clàssic de Bernard Pomerance que David Lynch va portar al cinema, explica la història de John Merrick, un home que pateix una defor-

Una de les particularitats del muntatge és el seu llenguatge cinematogràfic. D e fet cl seu director, Mariano Barroso, ve del món del ci-

JOSKI» MARIA MIRÓ - Sant Cugat -

l'home elefant parla del xoc que es pi odia i\ intie la \ni telat t un hoini d'asptite »wii\tmo\ /-

Oli

C r í t i c a

De la dignitat humana E D U A R D ÏENER

TEATRE: Et hombre elefant», de Bernard Pomenmee Intèrpret»: Vicente Diàst, Ana Dua0, Adolf FemJndez, Lata Gomà' ien, RtamfoMvya, Pere Pw&t Maria Pujabe i Ctaudb Rodríguez. Dimectó: Marimo Bamm lloc i dia: Teatre-Auditori* 27 de novembre Els esquimals s'anomenen ells mateixos "buit", és a dir, homes, El nom original de fa Xina vol dir ei centre de ia terra. Tots ens creiem els normals i, conseqüentment, els altres són per definició antinaturals: uns monstres. John Merrick pateix,'des del seu dissnrtcit naixement, uns malaltia incurable que li atorga un aspecte horrible als ulls de les persones "normals". Exhibit per Ross, un explotador fastigós, en fires a l'Anglaterra de la segona

meitat del segle XIX, és recollit i estudiat pel doctor l l e v e s , un metge jove i apassionat per fa seva funció ala societat rnarcat, alhora, pe* uïsa mentalitat ractocls seus comportaments morals, molt rígids, sobretot pel que fa al sisè manament. Els darrers anys de Merrick, sota b protecció de Treves i de Lord Jbhn, director de l'Hospital de Londres, demostren com els comportaments humans són» amb les diferències aparents, d'una similitud esfereïdora i que, com diu Meïrick, les normes que són per fet bé als homes, moltes vegades valen per mantenir el col·lectiu, però no pas per fer persones feliees. Gom a Meríick, 'Viceïue Díez fa una interpretació convincent i matisada, tot i la difi-

cultat per la difícil dicció, a causa de k carcassa de maquillatge. Pere Ponce és un doctor Treves que transmet veritat i passió Ana Duato, com a Mrs, Kendal, transpira sensualitat reprimida amb ia seva veu Í mostra la seva atractiva figura amb elegància. RicardoMoya va crear un Lord John típic i tòpic, amb greus problemes de vocalkzaraó i comprensió. Maria Pujalte, magnífica en els seus tres papers. Adolfò Fernàndez, sobretot com a Bisbe, fa una creació excel·lent, Ckudjo Rodtfgoes, correcte. A la direcció de Barroso, molt cuidadaertia distribució d'espais i la utilització dramàtica de ia llum, cal demanar-li més definició en la direcció d'actors, naturalistes uns ícom ha de ser) i massa costumistes altres. L'escenografia, vestuari i il·luminació, encertats.

m a c i ó q u e li dóna un aspecte

monstruós, que

Pere Ponce: <<f<

hs un personatge en

nema, on ha fet pel·lícules com Hermano

del

el converteix en principi antipàtic, al qual alma o Èxtasis una atracció de .. tot i tenir una circ. El Doctor // acabes trobant un punt important base i Treves, interformació teatral. d'intensitat" pretat per Pere "El text teatral, P.'·nce, el rescata ' -' però, ja té una i llavors es proestructura molt dueix el xoc entre el monstre i cinematogràfica", va aclarir l'acla societat. L'obra és, per sobre tor Vicente Díez. Pere Ponce, de tot, una crida a favor de la en canvi', diu que aquest llendignitat humana. "En el fons, guatge fa que vagin "de bòlit" homes elefants ho som tots. De i "t'obliga a estar més entregat". fet, el protagonista és el qui ho La companyia va estrenar el és menys de tots ells", va exmuntatge al Festival de Otoiio de plicar l'actor, Vicente Díez, que Madrid i començarà ara la part interpreta el paper de John Merm é s important d'avjwc^va gita, rick. Díez va afegir que aquest q u e els portarà per escenaris és un tema molt vigent perquè d'arreu de l'Estat Espanyol. La socialment encara "hi ha diviformació ha manifestat el seu sions que fan els mateixos hodesig de tornar a Catalunya per mes". Pere Ponce va explicar oferir més representacions de que li va agradar molt que li proEl hombre elefante.

Cultura

ELS /CAIVroNS Divendres, 4 de desembr de 1998

G a l e r i a

d ' a r t

A r t

Josep Sarquella presenta marines, circs i mercats a la Rusinol G. F. -Sant Cugat -

Josep Sarquella visita de nou Sant Cugat oferint a la ciutat una part de la seva obra dedicada sobretot al mar. El pintor gironí està e x p o s a n t a q u e s t s dies a la sala Rusinol: "Estic Milita Femisola i Joan Aymerich, l'alcalde de Sant ( un/it i mi >// Í A membres d'honorde la inauguraria. FOTO: 0. B.content de Sant Cugat perquè l'exposició funciona força bé. A més, els propietaris de la galeria són uns grans amics i tracten molt bé els pintors". Sarquella és conegut per la seva destresa en l'ús de Pespàtula i el pinzell, construint un llenguatge llegible i e n t e n e d o r en el qual les diferents tonalitats i co-

J o a n Martí inaugura la s e g o n a sala d e la s e v a galeria d'art

Lesposa de Joan Martí dirigirà aquesta nova zona GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

I ,a segona sala de la galeria d'art del pintor s a n t c u g a t c n c Joan Martí, dirigida per la senyora Martí i cl secretari personal del pintor, va inaugurar-se avui fa una setmana a la plaça Gorina, zona anomenada des de diferents punts de la cultura santeugatenca com a "el'petit Monmartre". Marta Ferrusola, esposa del president de la Generalitat, va convertir-se en la convidada d'honor de la inauguració: "Jo conec molt en Joan Martí, el propietari, i és per això que he vingut, per amistat". Davant l'elevat ritme d'obertura de sales que presenra la ciutat -se n'han obert 5

aquest últim a n y - l'esposa del president de la Generalitat de Catalunya considerava que "els santeugatencs poden estar contents de tenir una població amb aquesta empenta i que va tan endavant". Entre tots els convidats hi havia també l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, qui va assegurar que "des de l'ajuntament fa molts anys que estem treballant per aconseguir no tan sols ser un referent, que això ja ho tenim, sinó aconseguir que l'art a Sant Cugat, juntament amb la cultura, juntament amb altres coses, sigui punter i marqui un llistó molt alt com a referent a (Catalunya". En aquest sentit, l'alcalde es mostrava "pràcticament segur del fet

que a Sant Cugat tenim el rècord de la mitjana de galeries per habitants". En una part de la galeria hi ha l'obra permanent de Joan Martí i, a l'altra, hi ha una exposició col·lectiva de, segons explicava Fausto Celaya, secretari personal d e Joan Martí, "una sèrie d'artistes molt propers a Joan Martí, amics i molt bon pintors". Al mateix temps Celaya justificava la inauguració d'a'questa sala, que fa 2 mesos que funciona, diferenciant "el que és oficiós d e l q u e és o f i c i a l " . La presència de la primera dama de Catalunya va convertir el passat divendres, segons ell, en el "dia de la inauguració" i va continuar "Abans era un primer tast".

lors ajuden a limitar contorns. És un pintor que ha conreat durant molt de temps els temes paisatgístics, sobretot treballats des del Cercle Artístic de Barcelona i completat amb el seu pas pel Cercle de Sant Lluc. A l'exposició, que pot veure's fins al dia de Nadal, l'autor exposa moltes marines de diferents parts de la costa del Mediterrani. T a m b é hi ha quadres de circs i mercats. "Considero que en tos dos ambients hi ha moviment, són pictòrics". Tons freds del mar contrasten amb la calidesa de la platja i la façana de les estances. Es tracta de moments fets eternitat.

RI mar i les platges són molt presents en aquesta exposició. FOTO: O. B.

Dansa

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL

L'Esbart Sant Cugat presenta el seu nou muntatge a Toulousse Lespectacle deixa enrere el conceptualisme de Vúltima funció G. F. - Sant Cugat -

Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax: (93) 217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa

Mascaró de Proa és el nou esp e c t a c l e d e dansa q u e l ' E s bart Sant Cugat ha preparat per a la p r o p e r a t e m p o r a d a . T o u l o u s s e é s la c i u t a t on a q u e s t g r u p d e d a n s a d e la ciutat té pensat estrenar el seu nou espectacle: "Ha estat una c a s u a l i t a t , ja q u e - c o m e n t a Cesc F r a n q u e s a - en un principi h a v í e m de p r e s e n t a r a q u e s t a obra a M a n r e s a d u rant els dies de la fira de cultura popular. Al final aquesta p r e s e n t a c i ó no va ser possible". "Mentre es feien aquests tràmits - c o n t i n u a F r a n c e s c l'organització del Festival Dé-

odat de Séverac, del programa calidoscopi de la c o m u n i t a t e u r o p e a q u e se c e l e b r a a q u e s t s dies a Toulousse, va contactar a m b nosaltres i així va ser com vam decidir estrenar la nova obra a França". D e s p r é s del c o n c e p t u a l i s m e q u e destacava en el seu a n t e rior m u n t a t g e , Tríade, a q u e s t cop l'Esbart ha volgut representar, segons paraules del ballarí C e s c F r a n q u e s a , " u n a cosa molt e n t e n e d o r a i païdora, que puguin veure tant nens com gent gran". Cançons i melodies d e vora mar serveixen als 6 ballarins q u e participen en l'espectacle per evocar-nos, durant setanta minuts, un món ple de sal, d ' h o m e s i

d o n e s d e pell b r u n a , d'illes, d e coves i d e tresors. Un capità és el protagonista d ' u n a història d'amor i desamor entre ell i N a Ruixa M a n t e l l s , una figura femenina q u e utilitza els seus p o d e r s en contra dels h o m e s q u e no volen estimar-la. L'Esbart Sant C u g a t té previst fer d u e s sessions dirigides a programadors q u a n tornin de França, i volen presentar el seu nou m u n t a t ge a Sant Cugat. L e s c a n ç o n s p o p u l a r s i les tradicionals continuen sent les bases a partir de les quals l'Esbart Sant C u g a t fa les seves propostes a la dansa catalana d'avui.

Cultura

ELS í CANTONS Divendres, 4 de desembre 1998

r e p o r t a t g e

A la falda del P u i g M a d r o n a , que s'aixeca f i n s a 3 3 6 m e t r e s , el g r a n casal de can M o n many v i g i l a la v a l l d ' A u r e i x i l ' e x t e n s i ó d e b o s c o s que l ' e n v o l t e n . 4 . 0 0 0 m e t r e s quad r a t s de cases, patis porxats i una b o d e g a immensa o n s'havien p r o d u ï t 3 0 0 . 0 0 0 litres de v i . Un p a s s a t e s p l è n d i d en un p r e s e n t c o m p l i c a t .

Can Monmany, la casa m é s gran "Lo vol de vostres il·lusions s'esbulla" (J. Verdaguer) MARIANGELA ROVIRA - Sant Cugat-

S'arriba a can Monmany per un passeig voltat de plàtans, corba suau que acosta a la casa, accés sense excés enmig de prats i bosc espès, clapes escasses d'ocres tardorals enmig del verd. Carles Gassó ens acompanya en la visita, edificis i patis de porxos, graners on s'assecaven panotxes, ametlles i mongetes. Una arcada lítica amb el nom de Joan Olivé té la data de 1798 gravada. Una casa petita predecessora de la gran construcció que es bastí al segle passat, quan l'exportació de vi era un bon negoci. I preguntem si ara es pot viure de l'agricultura. - Impossible! Vam intentar-ho, plantant 3.500 ametllers, ara fa vint anys. En total hi vam invertir uns 25 milions i no vam recuperar res; un any es van treure 250.000 pessetes. M'explica que de les 200 olive-

res en cuiden 30 per fer una mica d'oli i dels ceps - 9 0 0 - en fan la verema amb una petita festa. Deu ser un desig de mantenir, no deixar que es perdi del tot el que va ser crucial per a la gent que hi vivia, onze famílies de masovers al 1875. Ara hi habiten germans i fills i nebots, fins a sis famílies. A l'ermita veïna de la Salut s'hi casen. - Si és nostra... és dins la propietat. Mira, ens van canviar el pany dues vegades. Abans avisaven quan es feia algun acte, ara res. És vostra l'ermita i el bosc, si no ens deixen fer res! Collserola no ens deixa posar tanques, ni talar arbres. Ara la Generalitat fa un pla de gestió per tenir el bosc net. A Sant Cugat se'ns han torejat, no ens deixen fer el golf. Estan pendents dels permisos per fer un golf, en terreny que ells llogarien, davant de la casa. Diu que si talessin 30 pins en plantarien 100. Relata els impostos que paguen, baixos per les hectàrees de

bosc, que no arriben al centenar. Alts pels 4.000 metres de la casa, que té una taxa sumptuària. - No es tracta de donar un duro ni treure impostos, sinó que m'ajudessin. Vull fer el golf que no trenca res, al contrari. L'aigua no és problema. Carles Gassó diu que gràcies a l'aigua la casa es pot autofinançar, ja que n'hi ha molta i es consumeix a mig Valldoreix. La millora que s'ha fet recentment és la piscina, rectangle d'aigua proper als porxos de maons, cara al boscatge clapat de les fulles a mig caure dels cirerers vermells encesos al sol. Cups antics, premses i mobles, estris que parlen d'un segle d'històries. Pugem a la sala gran on documents diversos indiquen una vida que ja no tornarà. La factura del rellotge té escrites les 1.640 pessetes que costà l'any 1884, pagades a Vicenç Cabanach de Barcelona. L'Exposició de París va premiar el vi de la casa, el 1867, quan

E x p o s i c i o n s

Canals estrena Pobra més recent de Carbonell i un recull de grans firmes

Can Monmany és una casa amb molta història. FOTO: XAVILARROSA encara eren del terme del Papiol. I malament. Si la terra podria rendir? pugem a la torre a veure el rellotCom a molt, donar per menjar nosaltres, però has de sortir a treballar. ge. Diumenge vaig collir els codonys, fem confitura, però no tens temps... El rellotge i el vèrtex D'un pati n'hi diuen andalús per- A m b el meu germà el vam arrequè en tenia cura una àvia que n'eglar i va funcionar un any, anava ra, té una basseta rodona davant de molt bé. Però calia pujar cada dia a la casa que es va fer per ampliar donar-hi corda i ara ja, res... Sí que encara més les dependències. Pasestic decebut, no serveix de res el sa una gata vella, lenta i mandrosa, que facis. Ara volien posar un vèrcom si ja ho hagués vist tot. La tex geodèsic aquí dalt i els he dit "cascada" plena d'herba d'aprenque no. Si volen, per força, però si dre lletra, una planta que va desano, no. pareixent, enmig d'altres plantes d'interior. Allà, la llenya que tallen Des de dalt de la torre les oliveells, com recullen les inacabables res i els ametllers taquen els camps fulles dels plàtans que embussen immediats que fan la transició a la les sortides d'aigua, tasques de boscana. Evocador idíl·lic, abocapagès que es fan a estones. dor sonor de la remor llunyana de l'autopista. Boscos preservats i proAl darrere, el Puig Madrona s'alça blemes dels propietaris. isolat oferint una visió generosa - Veus aquells cirerers? Mantedels voltants, bosc espès de pins i nim el tracte que va fer el seu avi alzines amb esquirols i toixons que amb el meu avi, els cultiva i ens s'hi amaguen. Entre les flors escaen dóna una cinquena part, 16.000 dusseres hi ha les de l'arboç que, o 18.000 pessetes, de les dues toinsòlites, pengen de l'arbre amb el nelades que en cull. Allà, un home fruit. L'ermita, notable, mostra les ha provat de criar estruços, però facetes constructives romàniques haurà de plegar perquè no li deixen i anteriors. Potser es mira la casa posar tanques. El petit hort de més de més avall i s'estranya que sigui enllà, d'un de Rubí, també ho té tan gran.

Dalt, Tàpies, Subirachs, Cesc i Grau-Garriga, totsjunts G. F.

SARQUELLA

- Sant Cugat -

La galeria d'art Canals inaugurava aquest dimarts dues exposicions. En p r i m e r lloc, es tracta de l'obra més recent de Jaume Carbonell. Aquest recull consta de tres eixos. En primer lloc, veiem representats sobretaules. "És la part de l'àpat que prefereixo", explica l'autor. Hi ha també espai per als mites, el c o n t r a p u n t del p r i m e r tema. En aquest cas l'artista vol recordar a la gent q u e al món "encara existeixen llocs idíl·lics". Es una visió "d'esperança, per aspirar a un món millor. En principi, les coses bones existeixen" sentencia Carbonell. Banyistes, Sirenes i Muses van en aquesta mateixa línia i ens parlen d e la bellesa figurativa de les persones, en especial de les dones. Es tracta d ' u n a pintura " t a n g i b l e " , comenta l'autor. Aquest estil pictòric no és rebuscat. És una pintura q u e s'entén.

fins el 15 de

desembre

La principal característica de 'Carbonell és l'estil mediterrani FOTO X L La segona sala recull en petit format grans firmes, totes del país però amb molta projecció internacional. Pot veure-s'hi dibuix, pintura, escultura i tapís. En concret hi ha tapissos de Grau-Garriga, un dels noms més vinculats a l'escola catalana de tapís, puntal a Sant Cugat. "Aquesta se-

gona sala presenta els clàssics del tombant de mil·lenni, el perfecte contrapunt a la mediterrània obra de Carbonell", explica el propietari de la galeria. Hi ha també una aquarel·la de Dalí, pintures de Cesc, quadres de Tàpies i dibuixos d e Subirachs. Tota una joia.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinol SanriagoRusiflol,52-SantCug*ddVMIès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel. 9 3

6 7 5

4 7

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

..ii·iUllKl'lliitli/i,

BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BARPICCOLO

Valldoreix. 29

93 589 Ï Ï Ü 8

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Raça Augusta, 2

93 589 54 9 2 "

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú. cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93589^5083

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

EL PEROLET

Av. Francesc Macià. 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital. 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura. 6

93 67464 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya. 15

93 58981 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584" 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzena, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura. 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 36 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

Tel. 9 3 6 7 4 5 7 4 7

SQÜÀSH

Sant Jordi. 33-35

93 589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

• •••••••.••••••I

•*<v v-, Carrer de la lome, 14

Tel. 9 3 6 7 4 12 8 5 •

Mercat Municipal Torreblanca Taub 1.6 Tel. 93 6 7 5 3 0 6 5 •

Tel. 9 3 5 8 9 14 18 •

; :

: ÏS:¥S¥ííí£¥$ï»'v~-

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (LaFloresta)

•

INPROSS Centre M è d i c Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. j. Sàbat Bonich Dr. \. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA

Centre de Rehabilitació »saj8*MA*flcourm aint Antoni. 74 » « 8 67474 67

grans, -CANGURS* *S» tMM, eotrtol de mató*, é à « i t**)K SsnslDmsaspsoab.Sllult""'** * domicK. Av. TOfr» » d e p . 11 i Ï 2 3 a r t S i ^ í J

amwer

Cirurgia BJt FÉRNÀNDEZ LA-

INFERMERIA

Servei d*ajuda * l a * pa&ense grans, mafetts Ctònfc* * ÉH»valeeeenfs, a quafsevog ftaqt mm.

o ta n» SSrtaf»* mom

Conveni mk les principi* companyies él·'me$&®Ng$ Consult. Centre Mèdic mèdiques. PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

« CPOTMIMÉDIC SÀBAT C*rt»e«te * totxMt i ami»*, Medtetns interna. «pseiaHW». «/ Sart&age RuíílWf, 2, entof.

m "

segur i de poc cos*. """ blanca. í-CSee A. " Cf^aLtatíï"

LABORATORIS

»IA$CA6ARA«OtíA D O C T O R Bf Ortadòrraa í 0 * * f e * i # » generat C/ Sant*, «art* 9, *ar, 2 a -SantCugat,

P«distrt», asma Mant» Horts oonvingtKías Rbla. Ribatattada, 20, tr 3a. Sant Cugat «$3674 7216

•CLÍNICA ORTODÒNCIA I OlSFUNC© T W P O R O WANDIBOLAft A t T b n e M e n r ^ ^ a ^ despatx 6> Sant Cagat «5680396-6732212

• P I L A R CANOSA ÚBEDA PetSatrta - Medicina adofescera. Alt T<írí·i)tertca, 2 - 8, 3r pis. SaMCtttRt « 9 6 6 W S 7 96

«CLÍNICA DENTAL, MA-

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

Santiauo R u s i i o l 2 o'Hsoi l£

93 93

TELS. 674 15 6 7 4 01

26 47

Ire Màdfc S)tMt SW«»ga Rtt-

*9$«741$ap.

•0RA.M.JAUMÍ3AURA

flMcta$a. Vïtaitafo Salut Mas*». Smtevallada 21, ler p a . Sant Cttttt

Taog'iriaolog'ia-Obstetricia

ï«-8>ft Pr,asntM»8f,2a.b«|.

««35692996

CAtflfeS

•Teleassistència servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans

Metge capçalera

MattÍÍBed«tpeu, ortasts, plart«H«e ortflpèdíquea. paptema», elfWïltenfc* peu. Homs a coovàt*.

aatwtea. Kídfous, hora* <st Emlftvaftada,

Partfcutarï '

^ir„„jm„íri

» »$ 689 8313 9a»18«S36

Mútues

H i p ^ p w E l t UuroSarcl» OMtSorit), EtÉffef "forceblanca.

• DRreRRAlfftlWWíWA WlrttartíHir ',P*ií(«)4s* - Assistència sanitària ttecüfrac. Francesc Moragà», M, «ote 2a,

m «Mtft&net, 2-*. 2B piama, OSarUCuBSt, Í57 . E __ Í4358

WSLAR

Dr. Thlerry W»K*i*. QdofttnesíorrtóO*^t)f«.«»»Jte,*r8nas-Baqi».Or»*ntía. C / J o « 3 3 $8868 42 Urg. 9 7 0 2 7 9 8 5 6

Geriatria «VAL,. GERIATRtA mtKüi «persones grans art et «au <tomfe8 Assessorament a Hur* taro»lsra,6e9*tó <*e Re«tcKnoto» i #t#m rseursoMt*teruwí». Formació, « / Angeï fotan** 4 06190 Sant Cugat. 'UJ'•HMttM'/VitW"" Atenció i ceoptrm*

—' "~ pmofm.

• C E N T R E DENTAL, t QUIRÚRGIC /W.Cata·jwa.ntiaHQüS·rtQJS*

• 93 569 00 00 Eax93 589 0313 ™_• CUÍHCA DENTAL, AUTRAN OdontaiESa^a generat, ímpfantDlo^fy6tíBis,OdotfepB(íiUrii>,W«x»nc*a, rmitnas. Av. l^rreMsiv ca, 2-a, Sa. 11. S«ní CUBBI.

« 9 3 6 7 5 08 03

»W«741ÇJW «836740147

Pedagogia-Logopèdia • 8£G0ftA VINAIXONGA Pedagogia, to^opèdsa. Problem w Bsneusrtge ! aprsnentatse Çí VMtS, &-T, l r 2a. Sarrt Cugst.

« 9 3 868121S

Pediatria « JO*«P N, C0H6IIN-

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,., •Ajuda ala llar: neteja, eria, compres, menjars..

Fax93

rATt

R O M A FERRÉ Assisttncta sanltà-

Revisions pera armes Carnets oe conduir i esportius Certificats especials

•MARIA

.. . . _ . . W.FB«n«SDlï«

Fisioteràpia

PSIQUIATRIA

*" '

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

Podologia

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr.). Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

SantOmjat ' «93588376?

• DRA. ANNA PUJJBET) «VMaiofcW-as.í*.^ » 9 3 874 7 2 406

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. \. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

depnssstan». atóStottstfta, «oxicoffitanía frasktn» tr«iíi«tat,

•CENTRE DE PSlCOtO«ACUNÍCA Twnxxm d*apr«ien(atBe i de la (Mtrl^. >Wns, adolescents i adatti. Av, Catatunira 21,3r 1a. Santeuaat. # « ^ ^ 3 6 7 3

Psicologia, psiquiatria, togopedie. Plaça Or Galtes 5 ?n 3a Sant Cugat, « 9 3 5 8 9 4 0 S1 • ORA. PALERM Psicotogia. Aowetal. depresnà, dificultats de relació, trastorns a Tadolescèncua, psicoteràpia, Hores convingudes c/ Francasd Moraga^. 2S-27, 2n 1a Sant Cugat « 9 3 674 36 53 « 3 416 46 48 # INSTITUT «ÈDIC

PSICO-

Traumatologia TOilRROiflft

,•

quaEia Av. Toitejatane*, j^9> RgitcIMe. Santos* ,g « 9 3 67567S6 ^w •JOSEP PECH Traumatotpjja, ortopécí». Asststència sanitària. Pïeviasa, M e d ^ . Poticifrfc loneWanca, 2-8,2a-10. SantOtoat

«935881688 • ' D » . FERMJ*í' l, AaA , |ÍBURÓ iógraa. Hwas caayMOMt·*. 6 ^ Girona, 21,1r3ft8«S<" '

«9367*43 8 3 - S 6 » OS 3 4 , .

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del V à s

Cultura 45

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

Sisfl

PELUQUERIA

P®Stí

FORMAS C / . Elias Rogent, 1 8A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

II Jtmon Bar Restaurant

« f i l

Tota una tradició

YEÍ.HAO

CINESH

El diari de casa.

Menú diari, però de diumenge!!

16,46-19,25-22,00

AfoopasaeoaMary

É M M B ^ W M É M I

La màscara de} Zorro

17^0-19,45-22,40

Yelmo2 TuaUjndresyyOaCaafOrnia 16,30-19,30-22,15 Mulan

16,00-18,16-20,30- 22,50

Yelmo 3

Pl. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

/^18~18,&-2Q,20-2£2S AlgopasaconMary

16,00-18,15-20,30-22,50

19,10-22,00 MasaHédeios,..

Sessions golfes de dissabte

08190 Sant Cugat del Vallès

16,00-18,15-20,30-22,45

YelmoS Juegos Salvajes

16,00 -18,1$« 20,30 - 22,50

Yeimo6 Ante

•—-*—-i

Com si fos de tota la vida

0030

Mttiatt

la xocolata... <ffvfH •fs entrepans... • f v f f v • I cafè... ffvfftlas pastes... ffajf% mt suís... f f v f H

i «iniurt

fiu

tenia<*Btiiat)|o»

iiiiiin

•

17.15-19.45-22,50

00*45 'fa a ton<fres tjr»«$aÉt»#t

17,00 - 20,00 22.40

m M Í C Í t l 3 lttHfcW&&S9tGSXMMMà

2 NO MJMTx 500

1^10-18,13-30,20-22,45

* aS$ABT£S V A ^ M Q f l i p OlTlMA $BSSt6 Sí

TPARADÀ

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

.Alt

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

II Pl. Barcelona ÜTel.93 675 52 46

©II 1 SrNT

.ïSws.

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 J»

CUGAT

2a SETMANA

mmwmmt*·mnmmmmm"t'mm»mme

wsssgs**^-

http://www.cinesa.es

SALA 2:16,30-19,30-22,15 APTA

«ISOaiiwmriddBigkV

Sant Cugat Centre Comercial

> Planla ato. M. K> 0 4 « 54 obarl otomanga* I IMHia

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA

GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 4:16,20 -19,10- 22,00 GOLFA:00,45 APTA

S A U 2: 00,50

MUIAN

lmifllà·Ji!::l:;IPl SALA 1:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

|\flMiMcDoraM*l celebra Mab nosaliTM

SALA 3:16,10 -18,15 -20,20 -22,25 GOLFA: 00,30 APTA

SSBQ ^ ^ m as m s m sa m m

CINESR gtomnïmmiBUL.*-** ™ ™ J ~ ^..w/i»aurac»i

Pàrking Pàrking 2h.gtaSs

Dia de "•espectador Dia de fespectador

Carnet Jove

Carnetd'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet mée grans de 65 anys

Reserva per telèfori

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdrt

Sessions numerades

902-33 3231

46 Cultura LA

ÉLS-í CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

R A D I O

9 1 , 5

F M

De dilluns a divendres

Interiors • De 7.00 h a 8.00 h • De 13.00 ha 14.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Avant-matx • De 8.00 ha 10.30 h • D e 14.00 ha 15.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Vallès sense fronteres (repetició) t/nisfa, amb Jofre Llombart • D e 15.00 ha 17.00 h • De 10.30 ha 13.00 h Cotton Club, amb David Villena La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 17.00 ha 18.30 h • D e 13.00 a 13.30 h L'estrena Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per • D e 18.30 h a 19.00 h Josep M. Miró E/xip, amb Xavi Montero • D e 13.30 ha 14.00h • De 19.00 ha 21.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes Puc d'assaig, amb Carles Roca • De 14.00 ha 18.00 h • De 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop 'Pop 91.5, amb David Villena • De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé Diumenge • De 20.00 h a 20.35 h • De 8.00 h a 9.00 h l.'esportiu El dia del senyor • De 21.00 ha 22.00 h • De 9.00 h a 9.30 h L'estrena (dilluns). Pasta Fullada (di- El racó de la poesia marts), Pon rvtllo (dimecres). Buc d'assaig • D e 9.30 ha 10 h. (dijous). Jazz Cava (divendres). Esport e/i marxa 1" edició • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De 10.00 ha 11.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé Nostra dansa • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) • D e 11.00 ha 12.00 h Madtime, amb Núria Bonvehí. La sa/vuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis• De 23.00 h a 24.00 h divendres) sa Vallès sense fronteres. • D e 12.00 ha 13.30 h • De 24.00 h a 24.35 h Roda d'amics l.'esportiu (repetició) • D e 13.30 ha 14.00 h • De 24.35 h a 7.00 h Esport en mana 2" edició Música al teu costat • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira Dissabte • De 16.00 ha 19.00 h • De 9.00 ha 10.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 19.00 ha 21.00 h • De 10.00 ha 11.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca l ira ni illes, el < viu i/rs • De 21.00 ha 22.0 h • De 11.00 ha 13.00 h Esport en marxa Ja. edició

DIVFNDRKS

d'hivern

Tots els empedreïts dels esports d'hivern, però especialment els amants de l'esquí i /'snowboard, els pròxims dies trobaran a la Casa de Cultura el seu paradís. I és que des d'aquest diumenge i fins al pròxim 10 de desembre la secció d'esquí del CMSC hi ha muntat una fira de material de segona mà, on es poden trobar botes, taules d'esquí i snow, fixacions i fins i tot vestits d'esquiar a preus molt inferiors als habituals. La fira estarà oberta tots els dies, de 6 a 9 de la tarda, sota la vigilància de diversos monitors de la secció d'esquí que els podran assessorar sobre les diferents característiques del material exposat. Una mica de tot, per a totes les talles i edats i, sens dubte, una bona ocasió per renovar el material a un preu assequible. Una petita part de l'import pagat pels productes es destina al fons de la secció d'esquí del CMSC, per poder fer mútliples activitats.

SALES \ U N1CIPAI ,S

CASALSDENADAL

• "Els quinze gats" pinturesde Maria José Coté. De 18 a 2 1 h. Al CMSC.

•Oberta la «scripcióabCasals de Nadal. E^utaÉ^Ttllíers, Jocs, Ludoteca i Esports. De 3 a 12anys. Toràs; deí 24*131 de desembre. Del 2 al 8 degerieí,Tor»^^Éaxdol24al8degeneí 1 Horari: d e 9 a 14 h , , o b é d e 9 8 Í&30 (dina*íaclòs), Lloc: CE1P Pla i Faneres. í n s ç í í ^ | ^ l t e s al 23 de desembre» de 9 a 10 del matí t de 16:30a 19 b, Org,:AMKormú. .^ P ' '

•Què pinta la sida? Exposició de dibuixos. Fins al 4 de desembre, CAP Sant Cugat.

\rtSfHB GUIADES AL MONESTIR D&fAJfT CUGAT

SALES PRIVADES

EXCURSIONS —

La millor fira per als amants dels esports

MUSICA • Coïurr* "HIP-HOP*. Hi participen els gn^:'|»jBèa«k»lectivo, EI Gremb, La Ser, A 3 Baadas i inkilbu» del í 3. També els dj.; djbiker í djdare. A les 21;30 fc1|||^f<jawí de Sant Cugat,

•Tbt^ds dissabtes tres visites: Primera, a les Í0^®e%mz: sernb«»í%:Patfonat del Monestir. v,V;-'

DISSABTE

p r o p o s t a

a les 11.30 h, Tercera: a les UAS h. Fir» al 31 de r j ^

• Paaseigper Collserola. Aquesta setmana Sanfrf eSy -Sm. Creu d'Otorda. A les 9 h. davant el GMSG

DIUMENGE

' BAIASI0ANCES

•Jaume Carbonell, pintures. Canals Galeria d'Art. De l'I de desembre al 6 de gener. •Petit format de grans firmes Obres de Dalí, T à p i e s , Grau-Garriga... Canals Galeria d'Art. De I'l al 6 de gener.

• Danses gefe drets humans. A les 13 h. PI. &£Mcfe&& Org.: Comunitat Baha'i de Sant Cugat

8 DIMARTS

•Ch. Delaire, exposició de pintures. Pou d'Art (Balmes, 35). Fins al 10 de desembre • Caçt Coral Tardor. La Coral Tardor d«tóFJfeasstàanirà a cantar a Castellar del Vallès, a TAudatori dclCeatr&ffe. ~ libdtem,A!esl7b,Oi3g<:Casdid*A^dftC»SEellar. .- ''•-, '..

0 DIMECRES

• Sala Rusifïol: Sarquella. Fins al 15 d e desembre. Org.: Sala Rusifïol. (C. Santiago Rusifïol, 52)

l·rup Alpí d'escaladora, À íes 2030 h. Sala d'Actes del CMSC. MOCOTtAD'ESPOffrS D'HIVERN *"E^M^maç5ód T e$pç«tsbbncs, Fins al 12de desembre. De I7a20h. Al" Espai Jove deia Casat de Cufetaa/

4 Q

EXPOSSICfONS

Dijous

• Demostració de muntatges nadalencs, a càrrec de la Sra. Rosa Veib, campiona d'Espanva d'Art Floral. De 18a 20 h. Al Garden Center. Informació al 93 673 58 53 CONFERÈNCIES • uDretS Humans, encara un repte?". A les 20 h. Casa de Cultura. Org.: Comunitat Balia'i dé&Ktt Cugat

centr© Cultural •Orchestre de Picardie. Obres de Fauré, SaintSaèns i Bizet. Divendres. 4 de desembre, a les 10 del vespre. •Mísia. Acompanyada de 5 músics. Acordeó, piano, violí, guitarra portuguesa, guitarra espanyola, baix.

Cultura 47

ELS-Í CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

S A

TELÈFONS D'INTERÈS 93 588 22 S8

Vatkjofei* {parada)

936741111

936928080

Grua

936743371

045

Aigües La Floresta

93 67420 «9

*>mbBrs8#i-Sartf Cugat 936939050

AAPPiWMira·sot

936742918

CAP

938891122

AAWWftrg9C«fft»Wr**5l 936741003

CAPagènctes

93 588 44 55

AAWSamJoanMrt^oi

93 674 71 «3

Oss&Ciftura

935895382

AAPPtWV»*»(ii

9387421*7

SombereUellaterra Bombers Generalitat

Centre Social t Sanitari LF 935897800

AAPPÍWC.(*WS6B*m93«742105

Casat WMaretx

938744599

AAPPWCartMajom

C«al*taA>{3»

93 725 «944

AAPtOj5.iV»nSUFIor9Sta 936742089

GwtreCfrólaRorasta

9» 589 5647

AA ¥V AíguaSonga l a Ftc* 936745129

CüRtreCfvie tes Planes

936755105

A^&5nsufr*JorS

93 268 45 «7

936892018

ONtpftpft**}

93 589 30 86

Casal C i * u « < M « » « í

Greenpeace

Couaus

93674 7096

H. Genera) de Catalunya

935891212

Cr«j Roja Sant Cugat

93 5741ï 34

H.Vaíd'Kebfon

93 42720 OG

H. Sant Joan de Déu

83 203 40 00

Unitat Coronant.

832481040

93 674 24 59

dispensari La Floresta

93 674 7615

6 a . Murtíapat Descentrant 93 674 2719 ENHER Rubí

93 8991892

FECSA (atenció al client)

90073 7373

FECSA (avaries)

90074 7474

informació FGC

93 589 55 52

Hisenda

93 5891155-

Jutjat

93 674 6696

inscripcions: 8 * dimarts a divendres, <flta13h,idet7a18h

Tel. i fax 93 589 82 69

* OBERTA LA I N S C R I P C I Ó DELS C A SALS D'ESPLAI DE N A D A L A L C A S A L DE C U L T U R A D E V A L L D O REIX. Dies: 24,28,29,30,31,4,5.7 i 8 de gener. HORARI: Matí i/o tarda (opcional dinar) LLOC: Casal de Cultura de Valldoreix INSCRIPCIONS: Casal de Cultura de Valldoreix d'I I a 13 h. i de 17 a 18 h. de dimarts a divendres.

(81)5434704

Te), de l'Esperança

934144848

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

9347850 00

Informació RENfE

9349002 02

Informació Port

933188750

OMtC

935893188

Pobclfnc TorreWanca

93 58918 88

93 205 1515

Funerària

* Informació i

936745049

C«aems6. S t Cugat (Resarj 935890941

Creu Roja VaBdoreóc

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

N:TïmmM'L·

PROMUSA

93 58917 32

ASOI

9367535 03

Arxiu Gavfn

93674 25 70

Casal d'Avis SC

93 5891638

Líar d'Avis Parròquia

9358905 98

Club Muntanyenc

9367453 96

Coral de ta Unió

936741006

Esbart Sant Cugat

9367526 52

Tot Sarrt Cugat

936748661

• DIUMENGE 13 DE DESEMBRE. Espectacle infantil amb t i t e l l e s . L'Àvia Pepa Hora: 12 hores Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix.

Parròquia St °ereOctavià 93 6741163 Parròqu'a Les Planes

93 204 7503

Parròquia Valldoreix

93674 0569

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58 Urgències

• DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA •JOIERIA ALA CERAPERDUDA

091

PoScia Municipal l'Prat. Qvil

092

Pot. Municipal (Valldoreix)

908795125

Comissaris de Policia

93 674 7612

Taxis (parada)

93 674 0997

fiàcSoTaxi

93 5894422

Repsot-Butà

936741580

Saní Cugat Comerç

93874 0322

SOREA

93 5890021

Grup Sup. Immigrants

936749314

Rad» Sant Cugat

936755959

Bs 4 Cantons

935696282

•VITRALLS DECORATIUS •IOGA •GIMJAZZPERA ADULTS • ORFEBRERIA JOIERIA

HORARI AUTOBUSOS 1. SANT CUQAT-MIRA-SOL-MAS JANER Sortides des de Mas Janer. -ENes feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: Q7.00h-08.0Qh-09.QO i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'úttim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dtes feiners. 1a sortida: G8.4Gh-G7.40h i als 40 minuts de cada hora fins ates21.40h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat' -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 2í.40h. L'últim serveifinalitzaeJ seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació $t Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mim-sot, Mas Janer.

LMEaa^aEEs

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a Ies22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortfda: 09.23h-09.53h í als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.05h-O6.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.G5h-09.35h i als 05 i 36 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-USS PLANES Sortides des de F. Ccfdm. -Dies feiners. 1a $ortida:Q5'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins ates22.15h. Sortides des de l'Eftocio. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitfa fins a les 21.35h. -Dissabtes} festius. 1a sortida: O8.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h, Recorregut. E Colom, ia Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Saia, Estació, Plaça Centre, La Flotesta, E Colom.

• A 3. SANT CUCAT-RUBI-TERRASSA ' -Dies feiners. 1a sorfidsc 05.40h-06.25h i ais 25 rrtnuts de cada horafinsa les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06,55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) «49M0OO9MOM60M0OI

• A3.SANTCUGAT-B -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05,15-05.40 i'06.10h i als 10 minuts de cada horafinsales 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h {dissabtes i festius). A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners, lasortida: 05,45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a Ies21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horafinsa les 21.45h, Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoS, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diurneno^ifestius.1asortida:06.45h i als 45 rrwiuts arcada horafinsates5l.45h. FGC, Colomer, Sant Domènec, -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

HS4CAMONS

Setmanari de

SANT CUGAT

Divendres, 4 de desembre de 1998

VALLÉS

Calers

J o a n P r o s . Pastisser

I O R D I CASAS

"Em nego a ser un pastisser industrial" tant amb nous sabors. - Sí, sempre ho hem fet, però a petita escala. Tu en pots fer algun per provar i veure si la gent en vol, però tota aquesta varietat que es treu en l'àmbit industrial es fa per màrqueting, senzillament. A més, s'ha d e tenir en compte que quan obres un torró, més val no arrossegar-lo gaire dies per la nevera ni per la cuina, perquè s'anirà endurint i perdrà. Jo sóc partidari de comprar els que realment agraden, que són els més tradicionals, i després provar-ne algun d'exòtic si et fa il·lusió, però mai carregar-te de torró perquè després difícilment te'ls acabaràs el mateix dia. Els torrons s'han de comprar segons el que consumiràs i, si te'n falta més, tornar-ne a comprar. D'aquesta manera sempre tindràs un producte recent.

MARTA FAI.CÍI KRA

- Sant Cugat Fs un sac de nervis, emprenedor, arriscat, però amb ferms valors tradicionals, marca de la casa. Diu, amb sana ironia, que és dels pocs que queden de Sant Cugat de tota la vicia. Va néixer fa 49 anys en cl si d'una família de pagès, masovers d'una casa pairal. Quan ell tenia deu anys els amos es van vendre el terreny perquè hi edifiquessin i els Pros van haver de començar de zero. Als catorze anys, en Joan va deixar d'estudiar per aprendre l'ofici de pastisser a can Sàbat, com tants altres nens. El 1983 i després de passar per diverses pastisseries més, va decidir muntar el seu propi negoci, de gelats, al mateix local que té ara al carrer Santa Maria. La bona acollida el va animar a fer, l'any següent, torrons. Amb els anys s'ha convertit en un clàssic. - P e r què et vas especialitzar en gelats i torrons? - Perquè als anys 80 vaig veure que hi havia un desencís amb el pastís i vaig voler anar a assegurar-me la jugada. Havia de fundar un negoci propi i al 83 només hi havia una quarta part dels habitants que hi ha ara... - Com ha evolucionat el com e r ç , a m b l'arribada massiva de nous ciutadans? - Aquest és un fet que va una mica en contra del concepte que jo tinc de comerç tradicional, perquè la meva feina és artesanal i no puc treballar amb grans quantitats. Sé que la solució és la indústria, però cm nego a ser un industrial. Ara bé, en general, jo crec que les relacions entre els nouvinguts i el comerç de Sant Cugat són molt bones i ens han beneficiat molt, perquè han estat ells mateixos els qui han vingut a buscar-nos. Vénen a trobar comerç especialitzat i de qualitat i això ens ha fet innovar i obrirnos al públic. Jo, ara mateix, tinc més clients nouvinguts que del poble; també és un reflex de les

- L'altre secret és la matèria primera... - Sí, jo ho faig servir tot natural i fresc. El gelat, per exemple, el faig amb llet de vaca fresca. SemPer Nadal, en Joan dorm una mitjana de dues hores diàries. K: X. LA RROSA pre trio productes d e primera qualitat i intento " e d u c a r " la proporcions que hi ha entre els xement, com a ciutadà? gent perquè consumeixin fresc i - Crec que Sant Cugat ha creshabitants de Sant Cugat, q u e acabat de fer. Jo tinc una emcut massa en pocs anys i que això n'hi ha més de fora que d'aquí. presa molt petita i només treba— Es a dir, q u e la infraestruc- fa difícil mantenir les pautes de llo jo, a l'obrador, de manera que participació ciutadana que ens t u r a c o m e r c i a l ha estat sufitot el q u e poso a la venda ha han regit sempre, com a poble. cient... d'estar fet del dia, i quan s'aca- Com es porta això de tre- Sí. Però a més es dóna una ba. s'ha acabat. Aquest és el meu ballar q u a n els altres fan fesafluència esglaonada cap al coconcepte: recepta tradicional i ta? merç del centre. Jo sóc dels que productes frescos. - Bé. H o he penso que, si - Un altre dels productes q u e fet tota la vida. un dia e n s "SÍ Utl (Hü etlS s'identifiquen a m b el teu n e És un hàbit adposéssim goci són les teules. Com va sorquirit. d'acord tots — S o m m o l t gir la idea d e fer-les? els santeuga- Fa 10 o 12 anys, el Monestir tradicionals, els t e n c s i baideien que es queia a trossos i, santeugatencs, xéssim alhoper la Festa de Tardor, el grup a m b els gustos? ra al centre, cenfre n 0 Jlí Cabríem " de teatre Fila Zero es van in- S í , però això no hi c a b n .__,,. , ventar una paròdia, venent pel és a tot arreu. Per em. A banda -*•J·ï^%? *carrer a la gent peces del Moesnobisme es d'això, crec nestir que ells mateixos havien proven coses noves, però tothom que tenim un problema greu d'afabricat. Llavors se'm va ocórrer vol, sobretot, el de sempre. parcament. La gent ve al centre la idea de fer teules del Mones- I quins són els gustos més per la inèrcia, però encara vintir de xocolata, q u e van tenir sol·licitats dels torrons? dria més si a pocs metres pogués molt d'èxit, i després vaig crear - Els de crema, castanya, coco deixar el cotxe a m b facilitat. I les de caramel. Sempre més me i licor. La resta, tots són comaixò, vulguis que no, ens acaba n'han demanat i ja no les he deiplementaris. perjudicant. xat de fer mai. « - P e r ò continueu experimen- 1 com has viscut aquest crei-

poséssim d'acord tots els santeugatencs i baixéssim alhora al

La cosa va de calers. A aquestes alçades, ningú no pot negar que els paràmetres que definiran, almenys des de Catalunya, el debat ja iniciat de redefinició de l'actual model d'Estat, estan ben delimitats: noves relacions fiscals Estat-Generalitat, el concert basc és un referent massa sagnant per a una Administració com la nostra (la més endeutada de totes), com per no referir-s'hi (fins i tot el presidenciable in pertore s'hi apunta); i assoliment d'un seguit de concessions simbolicoinstitucionals: ús dels diferents idiomes (en monedes, bitllets,...), seleccions esportives... I tot sense tocar ni una coma del text constitucional, del qual celebrarem el seu vintè aniversari el proper diumenge. Per tant, és qüestió d'anar preparant el terreny. Llàstima que el Molt Honorable hagi escollit per avançar la proposta una reunió d'empresaris organitzada pel Cercle d'Fxonomia i no el Parlament de Catalunya. Sens dubte, deu pensar que aquests són un os més dur de rosegar. De tota manera, cal q u e vagi en compte. Si vol triomfar caldrà que posi el rellotge de la sensibilitat economicopolítica a l'hora. No pot ser que el bon home, en una demostració d'erudició històrica que l'honora, vagi reivindicant com a propi una bona part de l'ideari polític de l'eminent historiador francès Pierre Vilar; mentre el més granat de la burgesia més granada de casa nostra s'inclina per referents teòrics molt més immediats i pràctics. Vegem si no el que diuen el joves empresaris agrupats recentment en el "Comitè de Nuevas Iniciativas del Círculo Ecuestre" (el seu nom ja és tot un programa): els seus referents teòrics són els senyors Barea i Fuentes Quintana. Molt Honorable, cal anar afinant, cal anar afinant. D e tota manera, l'anunciada nova butlla papal pot donar-nos un cop de mà en aquest tema. Podria proposar-se la no reivindicació fiscal com una nova abstinència a afegir a les tres que, si els diaris han informat correctament, cal observar durant un dia de l'any 2000 per aconseguir una indulgència plenària: el tabac, l'alcohol i el sexe. Quasi res!