Diari de Sant Cugat 272 by Premsa Local Sant Cugat

FILA ZERO ESTRENA DEMÀ A LA NIT UN ESPECTACLE SOBRE LA SIDA I L'AÏLLAMENT QUE CAUSA AQUESTA MALALTIA

Divendres Z2 de gener de 1999

PAGINA 40

ÜS4CANTON3

Mm. 212 Any VII

El "diari" de Sant Cugat

S UMARI Quim Garcia dimiteix com a representant al Consell de Districte de la Floresta Pàgina 9

2 2 5 ptas.

Sant Antoni congrega tant públic com sempre, malgrat la pluja La imatge del sant recorre per primera vegada els carrers de la ciutat

El Metro del Vallès incrementa el nombre de viatgers en un 4'6% durant 1998 Pàgina IS

L'ajuntament torna a organitzar xerrades d'orientació acadèmica a partir de dilluns Pàgina IS El pintor era d'origen suís FOTO

Sant Cugat tanca l'any amb només un 5'75% de la seva població aturada

Rudolf

Pàgina 28

El sènior "A" d'hoquei patins pot acariciar de nou el lideratge si venç a Barcelona

X.I.ARROSA

Hàsler mor als 7 1 anys Cavalls, gossos i fins i tot un hàmster van ser beneïts per mossènfí/aiBlanquer. FOTO: OSCAR BENITO

Pàgina 32

Pàgines 3 a 6

Pàgina 38

El ple aprova la protecció de Torre Negra i Núíiez continua demanant d'edificar-hi La preservació de la zona depèn ara de la decisió de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona Pàgina 14 PCRQUt CREIXI SA... DÓNA-LI PA CATALONIA CERÀMIC

•

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

ÉS NATURAL!!

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

VALLÈS PA, S. A. Monestir, 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès

Aquest número inclou el suplement Viure a Sant Cugat amb el resum de totes les notícies del 1998

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR TOTS ELS SUBSCRIPTORS TENIU L'ENTRADA

GRATUÏTA! PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR A LES TAQUILLES DEL MUSEU

OFERTA DE TREBALL BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, d'ajuts per lectors d'espanyol en universitats de Filipines, índia i Malàisia, curs acadèmic 1999/2000. Sol·licituds: fins al 8 de febrer de 1999, al Registre General AECI, avinguda Reis Catòlics, 4, 28040 Madrid. Telèfon: 91.583.81.00. (BOEnúm. 8/9-1-99) Convocatòria del Ministeri de Foment, Comissió Fullbright, de Beques Fullbright per anar ais EUA curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 5 defebrerde 1999, ai Passeig de la Castellana, nüm. 67,28071 Madrid. Telèfon: 91.319.11.28/91.319.11.26 Convocatòria del Ministen d'Assumptes Exteriors, de Beques per realitzar estudis a Turquia curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 28 de febrer de 1999, al carrer del Salvador, núm. 1, 28071 Madrid. Telèfon: 91.379.97.62, etx.9556 o 9062 u 91.379.98.99

Convocatòria de ia Fundació Joan Esplugues, de Beca per al Programa de Formació Farrrracològica. SoMotuds: fins ai 1 de marc de 1999, a la Universftat de València, Facultat de s Medicina i Odontologia, Avinguda Blasco Ibànez, núm. 15,46010 València. Telèfon: 96.386.46.25 Fax: 96.386.46.25 Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, Agència Espanyola de Cooperació Internacional. AECI, de Beques per a diplomàtics de països Iberoamericans, Europeus, Àrabs, Africans, Asiàtics i d'Oceania receptors d'ajuda oficial al desenvolupament i països europees amb economia en transició, per assistir a cursos intensius de relacions internacionals per diplomàtics estrangers que es desenvoluparà a l'escola diplomàtica de Madrid. Sol·licituds: fins al 8 de febrer de 1999, al carrer Josep Abascal, núm. 41, 28003, Madrid.

Extenbrs, Agència E ^ M i ^ a í t e Cooperació iràernacfenat, AECI, de Beques peraespa dfe a països i Africans, Asiàtics i d'Oceania,' receptors cfajuda oficial ai desenvcàf»rnent i a Països Europeus amb economies en transició durant ei curs 1999/SGO0. Sot-leSuds: fins al 4 defebrerde 1999, a

l'Avinguda dete Reis CatòScs, núm. 4, 28040 Madrid Telèfon: 91.583.81.00 Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Beques per realitzar estudis a Portugal curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 15 de febrer de 1999, al carrer Salvador, núm. 1, 28071, Madrid. Telèfon: 91.379.98.99 Convocatòria d© The World Bank» The Robert S. Mcnamara Feilowsfcips Program, del Programa de Beques de recerca Robert M. Mcnamara del Banc Sol·licituds: fins ai 31 de desembre de 199$, «1818 h street N.W, Washington, D.C 20433 SUA. Telèfon: 1.202-4736441/64444

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE J U N T E S

Constitució d» fempresa Camicas Hnos Motos, SL. Objecte social: fabricació i productes càmics de totes (SC€ núm. 5/11-1-99) Barberà: Constitució de l'empresa Fincas Tu Piso, SL. Objecte social: compra venda i arrendament, excepte arrendament financer, de tot tipus d'immobles i promocions immobiliàries, etc. (BORME núm. 5/11-1-99)

Fax: 1.202.6760961/0856 Convocatòria del Kanda University of International Studies, KUIS, the Scholl of Language Sciences, de Beca de recerca a la Universitat d'Estudis Internacionals de Kanda, Japó. So ïicituds: fins al 14 de març de 1999, a Lingüístics Project, COE. Dept.of english. Bungaku-bu. University of Tokyo, 7-3-1 Hongo, Bunkyo-ku, Tokyo 113-003 Japó. Telèfon/Fax: 81432732358

ques i urbanes. (BOfíME tf£ra 5/11-1-99) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Dobagat, SL. Objecte social: càrrega i descàrrega de mercaderies, manipulat de tota classe d'articles manufacturats, etc. (BORME núm. 5/11-1-99) DEP Selecció d Informació Oficial

EIS 4 CANTONS ^^_^

El tema de la

hetmana Divendres. JJ de «ener de IMV

S a n t

A n t o n i

Els carruatges i els cavalls van ser els principals protagonistes de la festa. FOTO: OSCA R BF.XI TO

Molts santcugatencs van emportar-se pa beneït tt casa. FOTO: 0. BENITO

La pluja no tomba la festa La rua va presidir-la per primer any una estàtua de Sant Antoni van aguantar des de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda el fred de Sant Antoni i una entrega de trofeus del tot molla. Segons Josep Masó, president de la comissió de Sant Antoni Abad, "feia molts anys que no plovia en aquesta diada". Tot i amb això, molts santcugatencs van aguan-

GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

La pluja i el mal temps van ser un dels principals protagonistes de la festa dels tres tombs que va celebrar-se a Sant Cugat diumenge passat. Malgrat tot, els més de 200 cavalls participants

tar el mal temps i la pluja fins a l'arribada a la plaça Barcelona. Aquest ha estat un dels motius que més han satisfet Masó: "Després de ploure i tot plegat, crec que hem fet una festa bona, la gent ha sortit al carrer i això és molt important per a mi". Una de les novetats d'enguany

va portar-la la colla de Joan Torné, un incombustible d'aquesta festa, els quals van decidir treure la figura de Sant Antoni sobre un dels carros de la rua. L'estàtua va agradar a la majoria dels santcugatencs assistents i també als seus organitzadors. Durant tot el trajecte també va

bien el dno

$ 'k * iy<

BONTBONKfc rHÏHÏÏÜTkt

UI hNBCÀFÉ/

tergente DiXAN | l·fyi&'B 25 cací'cs + suavízante VERHEL 500 mi. gratis

ots:2:omiaaesÉ «i&íSÉe iOÜICiíMlfllí

TV 28" ";. BS 2872 "\

homenatjar-se al senyor Rifé, santcugatenc molt important dins la tradició de Sant Antoni mort fa poc temps. "Hem fet una mica de tocada davant de casa seva i hem mirat de fer-li el que crec que es mereixia" va assegurar el president de la comissió de Sant Antoni.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres. 22 de «etierde 1W<*

C o s t u m s

La benedicció del pa i dels animals dóna el toc religiós a la jornada (;. F. - Sant Cugat -

La missa de d i u m e n g e a les nou del matí va aplegar els santcugatencs més matiners que solien seguir la tradició de Sant Antoni. A la sortida del culte va repartir-se el pa beneït, tradicionalment considerat amb propietats remeieres. Aquesta tradició, segons explica Joan Amades en un dels seus llibres dedicats a les tradicions de Catalunya, neix del probable origen romà de la festivitat en la qual intervenien els flequers. La festa dels tres tombs té un altre moment important que es

dedica a la religió. Ks tracta deia benedicció dels animals. La plaça Octavià estava plena de gent i de gossos. Quan la rua de cavalls, ases i bous parava, els santeugatencs que estaven a la plaça s'acostaven a la tribuna des d'on mossèn Blai Blanquer beneïa les bèsties. I n hàmster va rebre també la benedicció i el seu propietari, un nen de poca edat, va marxar content amb les paraules del capellà: ";\u,gtapo, i que visqui molt de temps". La benedicció dels animals tal com es coneix ara s'ha ampliat, ja que en els seus inicis només podien ser remullats els animals de ferradura.

.4 partir de les 12 del migdia la nia va començar a arribar al Monestir on Mossèn Blai beneïa els animals . FOTO: Oli Mossèn Blai Blanquer va destacar el "caràcter peculiar de la festa perquè ens fa prestar atenció als animals ais quals s'ha de tractar bé, perquè són un indicador de la salut que hi ha al planeta. Per tant, aquesta festa a

més dels aspectes més estrictament religiosos amb els que pugui comptar t a m b é té aquest caràcter". Deixant de banda aquesta primera funció de la festivitat, el rector de la parròquia creu que

"aquesta festa a la gent de ciutat ens ajuda a veure que no estem sols i que hem de ser més humils. Adorar i cuidar les plantes i la creació és un deure. L'ecologia, com si diguéssim, és una necessitat inevitable".

r u a

La cercavila d'enguany ha demostrat de nou una molt bona organització Aymerich va en tregar trofeus als participants tot i la pluja C. L - Sant Cugat -

La cerca\ila de Sant Antoni d'enguanv ocupava, en línia, des del Teatre-Auditori fins al carrer Francesc Moragas. Kncapçalada per l'orquestra de Cavà i el banderer Pere Marín (lampos. a continuació es veia un bon grup de cavalls de les diferents hípiques de la ciutat, seguits de carruatges de totes mides. Kn una marxa força ràpida, només aturada en certes ocasions per tal de conciliar els passos més ràpids dels animals amb el de les persones que anaven a peu. els carrers del

centre de la ciutat van omplir-se durant el matí de Sant Antoni de cavalls, ases, bous i gossos barrejats amb caramels, confeti i gotes de pluja, vent, alguna ullada de sol i fred, molt de rred. En un d'aquests moments de pluja, just al final de la passejada, l'alcalde, Joan Aymerich, va rebre els genets i carrossaires, a tots els participants en la rua, i juntament amb els membres de l'organització de la festa va repartir un trofeu de record a cada un d'ells. Moments després declarava amb tota satisfacció: "El que s'ha demostrat una vegada més és que la gent a Sant ('ugat celebra

els costums, hi participen encara que hagin de mullar-se, fins i tot aquí a l'ajuntament, que era la parada final. Penso que és important que hagin aguantat i valorar aquesta participació". Segons explica Joan Amades en el seu llibre Les diades populars, "la cavalcada d'avui és a base de cavalls ben guarnits, de la visita a les autoritats, i de voltar pels carrers principals; però és només un record descolorit de les cavalcades d'un segle enrere". Si bé és cert que el temps ha anat traient protagonisme als animals com a mitjà de força i transport, d'altra banda també cal tenir pre-

Mo/ts cai alh anaren guarnits amb regnes de cuir i el pèl treballat. FOTO: 0. B. sent que si la festa dels tres tombs es continua celebrant és perquè hi ha una comissió que ha ajuntat els seus esforços per, any rere any, continuar retent homenatge als animals. O això és el que passa a Sant ('ugat. Els cavalls van adornats, amb corretges de festa i molt netes. El pèl d'aquestes

re's nens de totes les edats i també gent gran. Molts damunt un carro o bé a lloms d'un cavall, altres palplantats als carrers de la ciutat observant a m b la boca oberta els complements dels animals i la destresa dels genets. Alguns d'ells recordant vells temps i altres m e r a v e l l a t s de v e u r e a q u e s t s grossos

Joan Aymenen: "Sant Cugat celebra

Joan Aymerich va presenciar la fi de la rua dels animals a la plaça Barcelona. FOTO.: OSCAR BENITO

bèsties serveix soanimals que vint com a motiu temps enrere hadecoratiu i així és vien estat l'únic com van veure's mitjà de transport cavalls a m b tre- els COStUMS eilCam qU£ dels seus avantnes, c u e s o b é . passats. I entre amb complellügl de ff2u//ar-Se" mig la g e n t dem e n t s com ara |||||ii|;;I|»|||| l'organització, tots cascavells. Les •!-í^--<smsmm^-<^»n: coordinats i proregnes de cuir i acabades amb curant per la bona salut de la rua. També hi havia els membres de metalls. Alguns d'ells portaven l'orquestra de l'associació cultutambé una roba lligada als tormells, segurament a m b doble ral i musical de les Planes, ja hafunció; en primer lloc protectobituals en aquest tipus d'actes, ra, i seguidament decorativa. O que amb la seva música desperal revés. taven mig veïnat i alegraven els Un altre dels fets remarcables qui esperaven a la vorera per acade la rua era l'àmplia participabar de veure els autèntics protació de santeugatencs. Van veugonistes de la festa, els animals.

Setmana

HLS-ICANTONS Divendres, >> de gener de 1999

Els

C a r r u a t g e s

Gairebé tots els participants h a n rebut u n primer premi G. E - Sant Cugat -

"Els guanyadors són tots" assegura el p r e s i d e n t de la comissió, Josep Masó. Potser això explicaria el m u n t d e premis que s'han entregat enguany. El premi com a carro carregat va fer-se'l seu Joan Torner, i el reconeixement per la carrossa més ben guarnida van emportar-se'l els de canTubau, els quals van intentar fer adaptar enmig d'un clima fred i àrid unes palmeres i micos. Per primer any va voler premiar-se també un carro decorat amb mata. Masó va ser qui va parlar a m b nostàlgia d ' a q u e s t tipus d'arranjament natural: "25 anys enrere es decoraven tots els carros amb mata i es feien coses com l'ermita de Sant Medir". Segons ell m a t e i x c o m e n t a v a , " e r e n uns carros molt bonics. Per tornar a allò d'abans vam dir que si hi havia un carro fet amb mata li donaríem un premi especial". Els afortunats que van empor-

tar-se a q u e s t r e c o n e i x e m e n t van ser els de la Megatenda, representant una gàbia amb lleons a dins. El premi per l'originalitat el van rebre el grup de geganters, trabucaires i diables de Sant Cugat per la simulació d'un cotxe d'urgències anomenat "el p u p e s " . La comparsa d'aquesta carrossa era potser la més n o t a b l e d e t o t e s , ja q u e comptaven a m b un important grup de gent disfressats de metges, malalts, metgesses i gent del món sanitari. Era curiós veure els preus dels serveis que s'oferien en euros. I és que aquesta m o n e d a va ser t a m b é protagonista en una altra ocasió. Un dels carros ironitzava amb l'enterrament de la pesseta i el naixement de l'euro, representat per una bandera de la Unió Europea. La mort va veure's reflectida en un altre dels elements de la passada rua. Manolo Huguet va passejar per tota la ciutat un carro fúnebre antic molt vistós i elegant. "Aquest carro el vaig

Molts dels carros estaven ocupats perfamílies senceres de tradició pagesa o bé de l'horta. FOTO.: OSCAR BENITO comprar després de 2 o 3 anys de buscar-lo. Un dia el vaig veure exposat i me'l vaig quedar per Sant Antoni". El premi que rebien els carros premiats eren

Josep Masó: "Els premis són en metàl·lic perquè a tothom li costa fer-ho " "en metàl·lic perquè a tothom li costa fer-ho. Llavors sembla que els ajudes una mica, encara que tothom sap que el destí

final d'aquests diners acaba en un sopar o dinar per fer gresca. Un dels clàssics de la desfilada de Sant Antoni es diu Ivan Nesto. Un venecià que actualment viu a Montmeló i que es passeja per totes les fires de Sant Antoni amb els seus gossos i carrets r e s p e c t i u s . "A casa t i n c onze carros i onze gossos. Els he recollit tots abandonats. Jo tinc cavalls, ponis i carros, però vinc amb gossos perquè és més pràctic. He vingut amb una furgoneta: gossos, carros i mira..." De carros foranis cal parlar també del de Sant Quirze i Molins de Rei, d u e s joies a n t i g u e s i molt ben cuidades que van fer

les delícies dels amants del món rural. El carro que presentaven des de Centelles el grup d ' E n rique Triero també era molt espectacular. Dos bous tiraven un carro, que té més de 100 anys, decorat amb un fons blau clar i amb uns dibuixos molt bonics. Segons es deia entre els santcugatencs que observaven la rua aquest any hi havia menys carros que l'anterior, però això no va influir en la bona qualitat de la rua. De totes maneres les famílies q u e de sempre han sortit amb els seu carro ho han continuat fent, oferint als seus veïns un veritable espectacle. I segur que ho continuaran fent.

P e r s o n a t g e s

Pere Marín Campos va estrenar-se diumenge c o m a banderer de la comissió de Sant Antoni Els genets de la rua ben vestits van rebre un trofeu distintiu G. F. - Sant Cugat Una important figura dins la festa dels tres tombs és el banderer, l'encarregat de portar la bandera al capdavant de la rua. Enguany ha assumit el càrrec el santcugatenc Pere Marín Campos. Segons ell mateix assegura. la tinença d'aquesta responsabilitat l'ha fet molt feliç, ja que és una posició que "de nano desitjava". Actualment, sempre segons el testimoni de Marín, aquest càrrec s'obté per pròpia voluntat: "Conec a tots els de la comissió i els vaig proposar q u e jo fos banderer. Després de consultarho entre tots van decidir acceptar". Per ser banderer no és necessari pertànyer a la comissió. L'única funció del banderer, un càrrec anual, consisteix a portar la bandera sempre que sigui necessari. "Ara haurem de portar la bandera a Sant Medir i durant tot l'any, si es fa alguna sortida, jo tindré l'honor d'agafar-la", explicava Pere Marín.

tir-se. Si voltessis altres festes veuries que sobretot els cavallisr.es fan molta pena, surten de qualsevol manera", i així és com a partir d'un "criteri professional", segons paraules del president de l'associació, es mira des del cavall fins al genet i que vagi tal com ha d'anar. "Que si va a l'anglesa vagi a l'anglesa, cl que va a l'espanyola vagi bé a l'espanyola... i que no hi hagi barreges", conclou Masó. L'hípica Collserola va rebre un primer groc, un de vermell i un de blau per vestuari. Tots anaven vestits de muntar a m b pantalons, jaqueta i casc. Però molts altres dels genets participants també van rebre aquest elogi dels organitzadors. El premi groc era una copa. el vermell una estàtua ovalada i el blau una figura El banderer aconsegueix el càrrec a petició pròpia durant un any V()'l'(): O.fí. eqüestre, tots ells subvencionats amb l'ajuda dels comerços de Però el banderer no era l'única surti ben vestida, ben arreglada Sant Cugat. Els genets van repersona protagonista de la festa. i bonica", començava cl presibre aquests premis de la mà de Un bon grup de genets de les dident de la comissió, Josep Masl'alcalde i dels membres de l'orferents hípiques de la ciutat van só, "i entre nosaltres, des que ganització, mentre feia una de participar també en la rua. El fem aquesta mica de concurs, les plogudes més importants de vestuari dels genets també tenia sembla que hi hagi una mica més la jornada. premi: "Ens agrada que la gent de competència a l'hora de ves-

Una rua sense incidents destacables G.F. - Sant Cugat La passada de Sant Antoni va comptar amb un dispositiu de seguretat format per tots els cossos policials de la ciutat. Policia local, nacional i t a m b é protecció civil van e n carregar-se del bon funcionam e n t de la cavalcada. Vicenç Navarro, m e m b r e de p r o t e c c i ó civil, va d e s t a c a r q u e havia estat "un dia molt tranquil en q u è hi ha hagut n o m é s petites caigudes sense cap accident d e s t a c a b l e . " Segons ell mateix explicava " n o va h a v e r d e fer-se c a p evacuació". D e s dels altres cossos policials t a m b é es valora positiv a m e n t la marxa general d e la diada, n o m é s d e s t o r b a d a pel mal temps: "La pluja va fer q u e el terra estigués moll i això va provocar q u e algun dels cavalls r e l l i s q u é s " , com e n t a v e n els policies. Així és com una vegada més les forces d e s e g u r e t a t de la ciutat han p o g u t fer la seva feina col·laborant els uns a m b els altres.

Setmana L

ELS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

'enquesta

Creu que la festa de Sant Antoni ha de conservar-se? La pluja ha demostrat que tot i ser una tradició de molts anys, la gent continua passant una bona estona mentre veu els carruatges. L'afició als cavalls tan present a Sant Cugat hi ajuda, i el fet de ser un acte social, en què la gent es reuneix, també fa que moltes persones el presenciïn. La gent gran són potser els qui més ho viuen, tot i que el jovent també hi participa. Moltfssims nens i nenes pujaven sobre els carros que seguien els ca-

valls i l'orquestra. La benedicció de tots els animals que passaven per davant el Monestir també atreia molts curiosos que aprofitaven el passeig del matí perquè el seu animal domèstic rebés unes gotes d'aigua beneïda. La plaça Octavià i tots els carrers per on passaven els animals estaven plens. Aquesta tradició fa mohs anys que dura i segurament perviurà molt de temps. Tot depèn del que vulgui la gent. I, què vol, la gent?. / G. F.

ESTUDIANT

ÀNGELA TORRES 62 ANYS MESTRESSA DK CASA

64 ANYS MESTRESSA DE CASA

ESTUDIANT

INÈS VIVES 52 ANYS MESTRESSA DE CASA

"Jo crec que cal que es conservi perquè és una cosa molt típica i perquè els cavalls m'agraden moltíssim. Gairebé cada any la meva família anem a veure passar els carros i també els animals."

"I tant que sí, perquè és una cosa bonica del poble. Jo penso que no s'ha de perdre. I segons les ajudes que tinguin, crec que la festa dels tres tombs durarà més o menys. També segons la gent que vulgui participar-hi."

"La durada d'aquesta tradició dependrà en primer lloc de la joventut, que la vagi conservant Per als grans no hi ha problema, perquè ens agrada. Pensa que aquesta tradició ja la celebraven els nostres avis."

"Esperem que sí perquè si Sant Antoni no dura força anys, després, quan vinguin els altres joves, sembla que ja no la continuaran més... El meu pare és el president de l'organització i suposo que acabaré fent-ho jo."

"Jo crec que aquesta tradició durarà molt de temps perquè fa molts anys que se celebra. A mi aquesta tradició m'agrada però no hi vinc massa. Avui sóc aquí perquè anava a un enterrament. La veritat és que no tinc gaire temps."

PILAR BLASCO 51 ANYS MESTRESSA DE CASA

FINA CABRERA 65 ANYS MESTRESSA DE CASA

JAUME SUAU 16 ANYS ESTUDIANT

JAVIER LUCENA 16 ANYS ESTUDIANT

ALEJANDRO RUBIO 17 ANYS ESTUDIANT

"Crec que aquesta festa té molt per viure. És molt bonica. La meva família estan a casa, malalts. Però tot anant a comprar el pa m'he decidit a esperar-los. Cada any que puc, vinc a veure-la."

"Aquesta festa és molt bonica perquè hi surt el meu fill, que va a cavall, i sempre vinc a veure'l. Seria una llàstima que es perdés tot això, a mi m'agrada molt veure els cavalls."

"Jo no sé de què va, aquesta festa. Ara he vist passar molts carros i m'he aturat, però a mi només m'agraden els gossos. He sentit a dir que n'han beneït molts, però no ho he vist."

"Està molt bé però considero que haurien d'haver-hi més carruatges perquè aquest any n'hi han hagut pocs. A mi m'agradaria que n'hi haguessin amb palla i fusta."

"Penso que és una festa que està bastant bé i crec que hauria de durar molt de temps. Aquest any m'ha agradat molt la de l'enterrament de la pesseta. L'he trobat divertida"

LKIRE ZORITA 9 ANYS

MARIA ROSA SANZ

JOSEP MASÓ 16 ANYS

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32, 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e al T e r c e r M ó n

EIS4CANTO1NS

Política Divendres, 22 de gener de 1999

P a r t i t s

Menéndez s'aboca a la precampanya Reventós i l'equip municipal, excepte Casas, emparen el candidat a Falcaldia Una acurada escenografia amb música irlandesa i una sala plena de militants i simpatitzants, amb el president del Parlament, Joan Reventós, al capdavant, van servir dissabte per donar la primera empenta a Jordi Me-

néndez en la cursa electoral que acabarà el 13 de juny. Hi eren gairebé tots, els alcaldables i candidats socialistes de la comarca, també l'equip municipal liderat aquesta vegada pel perdedor de les eleccions

primàries, Joan Gaya, representants dels equips municipals del PP, IC i ERC i membres d'associacions de veïns, sindicats i entitats. En el capítol d'absències significatives, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va ex-

cusar-se a última hora per un afer familiar, tot i que s'ha compromès a venir, i per la seva banda el portaveu municipal. Àngel Casas, que no ha acatat encara la decisió del Consell Nacional a favor de Menéndez.

Al.BKRT BALANZÀ - Sant Cugat -

dins de la Mancomunitat o del Patronat de Collserola.

L'alcaldable del PSC va presentar-se com el "candidat d'una voluntat de canvi" a la ciutat i va adquirir el compromís d'un "nou comportament democràtic'', si aconsegueix guanyar les eleccions, perquè la relació e n t r e el consistori i els ciutadans vagi més enllà a partir del 13 de juny. A l'hora d'acumular forces i de cicatritzar les ferides de les primàries, Menéndez va articular un discurs integrador respecte a l ' e q u i p municipal i va tenir un gest cap a Joan Gaya, que va seguir Tacte des de primera fila a m b un posat seriós, demanant-li una aportació "rellevant" a la candidatura i elogiant-li les "aptituds personals, coneixements i experiències".

Reventós vol venir el 13-J

Les primeres crítiques de la precampanya van centrar-se en la política urbanística de CiU. C o m ja va exposar d u r a n t la c a m p a n y a d e primàries, M e n é n d e z va recordar les m a n cances de la ciutat en matèria sanitària, educativa i d'instal·lacions esportives. "CiU s'ha ob-

A falta de Clos, Reventós va donar relleu a la candidatura de Menéndez davant dels militants. FOTO: X. L. sessionat pel c r e i x e m e n t i la construcció i, un cop esgotat a q u e s t principal capital, s'ha acabat el projecte", va assegurar. Davant d'aquesta ciutat "no feta, sinó p l e n a " , el candidat va reivindicar la política de serveis dels governs socialistes al municipi a principi dels vuitanta i va reiterar q u e "el principal capital de Sant Cugat és la seva gent". M e n é n d e z , que va anunciar q u e si és alcalde limi-

tarà la seva funció a dues legislatures, va esbossar cinc propostes com a avanç de programa: la creació d'iniciatives de participació i n d e p e n d e n t s al marge dels Consells de D i s tricte, la designació d ' u n síndic de greuges municipal, l'oferiment als exalcaldes (Oriol Nicolau, Àngel Casa's i Joan Aymerich) de la creació d'un òrgan consultiu "per aprofitar el seu cabal d'experiència", la ins-

Campanya

CDC i ERC recullen signatures per les seleccions esportives catalanes

tauració de controls de qualitat en els serveis municipals, i un avançament en la descentralització al centre amb dos district e s . E n l ' à m b i t comarcal, el candidat socialista va prometre un Sant Cugat integrat a la "doble realitat vallesana i metropolitana" a m b un acostament entre els municipis, alhora que va insistir a compartir interessos comuns en política de comunicacions o de gestió de residus

de carrer durant els caps de setmana. La realització d'un acte, amb data encara per determinar, podria unir els dos partits, donades les intencions de tots dos de portar a Sant Cugat un portaveu de la Plataforma perquè expliqui l'evolució de la campanya. Els partits, paral·lelament, també preveuen adreçar-se a les entitats esportives i culturals de la ciutat per ampliar el ressò de la iniciativa.

La UE Sant Cugat ja hi ha manifestat el seu votfavorable A. B. - Sant Cugat Les assemblees locals de Convergència Democràtica i d'Esquerra Republicana de Catalunya s'han adherit a la campanya de recollida de signatures en suport de la nova llei de l'esport i la consegüent creació de seleccions

esportives catalanes que participin en competicions internacionals. Així han obert al públic les seus respectives de la Plana de l'Hospital i de Santiago Rusinol per contribuir a recollir el mig milió de suports que la Plataforma Pro Seleccions Catalanes vol presentar al Parlament com a iniciativa legislativa popular.

Els militants d ' E R C han rebut aquests dies una carta amb la crida de la direcció local a contribuir a l'extensió de la campanya, mentre que la resta de ciutadans poden aportar la seva signatura els dilluns al matí i els divendres al vespre a la seu. La secció local d'ERC ha previst també la recollida de firmes a peu

El paper de les entitats En aquest sentit, la Unió Esportiva Sant Cugat, per boca del seu president Enric Tomàs, ja hi ha manifestat el seu vot favorable en actes com l'últim Consell d'Es-

Qui no va escatimar elogis per al candidat va ser el president del Parlament d e C a t a l u n y a , Joan Reventós, q u e va elogiar el currículum de Menéndez pel seu "estil europeu" de dedicació al servei públic, des dels inicis en la Marxa de la Llibertat, fins als càrrecs q u e ha desenvolupat en l'administració local, autonòmica i estatal. I en nit de compromisos, Reventós també va llançar el seu desig de venir a Sant Cugat la nit de les eleccions, si els resultats són favorables. En referència a les friccions de les primàries, el veterà dirigent va instar a "superar les opinions enfrontades". "Si fem pinya, la victòria serà nostra", va concloure. L'agrupació local socialista constituirà en breu l'equip de campanya i els grups de treball i obrirà una oficina electoral al centre de Sant Cugat, que s'encarregarà de rebre les propostes dels ciutadans fins a les portes de les eleccions municipals.

ports del mes de desembre. La proposta de Tomàs va ser també defensada per la resta d'entitats presents. Tot i que el mínim per processar una iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya es.tà fixat en 65.000 firmes i ja ha estat superat, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes vol avalar fins al mig milió (la quantitat necessària al Parlament espanyol) la nova llei de l'esport, amb la idea de forçar el govern del PP a admetre les seleccions amb un suport similar a l'obtingut per l'Estatut d'Autonomia en campanyes d'aquella època. El període de recollida de signatures, estipulat per llei en 90 dies, finalitza el mes de març.

Política

ELS ÍGUVIXJNS Divendres, 22 de gener de 1999

P i 0

que el candidat de CiU a l'alcaldia de la capital, Joaquim Molins, suprimirà aquesta partida si guanya les eleccions. Casas va qualificar de "greu" que l'Ajuntament "no tingui en compte el seu entorn" i va desautoritzar el vot abstencionista del Partit Popular recordant que tots els partits de l'oposició van incloure en el programa electoral de les últimes eleccions la integració a la Mancomunitat. EI portaveu del PP, Jaume Tarragó, va curar-se en salut defensant que el seu partit estaria disp o s a t a t o r n a r a d i s c u t i r la proposta al setembre amb la nova composició del ple. "Ara per ara, aquest és més un debat polític que econòmic", va assegurar. El grup municipal d ' I C , per boca del seu portaveu, Francesc Godàs, va defensar la integració p o s a n t èmfasi en la gestió "més racional" del territori i en la solució que suposaria per al tema del Patronat de Collserola. Segons Godàs, el p a r à m e t r e econòmic no és l'únic que s'ha valorat, sinó que Sant Cugat "no ha donat resp o s t a al fet c o m a r c a l v i v i n t Lesforces d'esquerra han impulsa! una campanya a favor de la integració de Sant Cugat a la Mancomunitat. FO TOS. X L. d'esquenes a aquesta realitat". qual Aymerich va discrepar. Al més, a l'oposició q u e "aprofiti que manté una actitud partidisEn un to dur, el portaveu museu parer, la gestió de diners de q u e el govern està en minoria ta vers Sant Cugat". Aymerich nicipal d ' E R C , David S a m p e Sant Cugat a la Mancomunitat per a altres coses". va sospitar de l'interès de l'Are, va criticar d e bon principi perjudica l'autonomia municiLa moció de l'esquerra defenla moció alternativa mateixa j u n t a m e n t de Barcelona en la pal, alhora q u e va rebutjar les sava la integració pels beneficis d i e n t q u e "d'alternativa en té seva aportació majoritària a les acusacions d'aïllament i d'insopoc i sí q u e p r e t é n negar una en qualitat de vida, vertebració arques de la Mancomunitat i el realitat anant contra el sentit lidaritat: "si parlem d'insolidadel territori i promoció econòportaveu socialista, Àngel Cac omú". ritat, puc parlar de la Diputació, mica del municipi, cosa per la sas, va augurar, en aquest sentit,

L? abstenció del PP neutralitza la moció de Pesquerra sobre la Mancomunitat CiU considera inoportuna la proposta a cinc mesos de les eleccions A. B. - Sant Cugat -

Amb un cert suspens previ, el portaveu municipal del Partit Popular, Jaume Tarragó, va desfer l'entrellat en abstenir-se a la moció alternativa que C i l 1 va presentar al ple de dimarts, neutralitzant així la moció següent de PSC, IC i E R C sobre ta participació de Sant Cugat en la Mancomunitat de municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona. Els vots de l'equip de Govern van ser suficients, però van tornar a sortir a la llum les diferències entre socialistes i convergents quan es tracta sobre ens en què un o altre partit són majoria. L'alcalde Joan Aymerich va defensar personalment l'alternativa, que considera una "inoportunitat política" l'adscripció a l'ens supramunicipal a cinc mesos d'unes eleccions i "incoherent" fer entrar Sant Cugat a la Mancomunitat "per la porta del darrere" després d ' l i anys de govern de Cil). Va recomanar, a

P a r t i t s

Fernandez Díaz insta CIU a pronunciar-se sobre un eventual pacte a PAjuntament A. B. - Sant Cugat -

Seguint amb l'estratègia diss e n y a d a fa u n s m e s o s a m b perspectiva electoral, la secció local del Partit Popular va rebre dimarts una nova visita de pesos p e s a n t s del partit e n capçalats en aquesta ocasió pel president i cundidat a la G e neralitat, Alberto F e r n a n d e z Díaz i pel portaveu al Parlament, Josep Curto. En una reunió del grup parlamentari, el dirigent conservador va d e rivar a Convergència i Unió la r e s p o n s a b i l i t a t d e definir-se sobre un eventual pacte municipal d e s p r é s d e les e l e c cions del 13 de juny. "Qui ha

de dir qui serà parella de ball no és el P P " , va afirmar, m e n tre recordava q u e C i l ' " a m b qui ha pactat és a m b l ' i n d e p e n d e n t i s m e català d ' E R C i a un terç de municipis de l'Area Metropolitana governa amb el PSC". Marcant distàncies, Fernandez Díaz va donar possibilitats a CiU de "convertir-se en les crosses del P S C . abans q u e configurar un govern estable amb el P P " , però va advertir q u e aquesta última opció d'estabilitat a Sant Cugat passa per comptar amb el seu partit. F e r n a n d e z Díaz va aprofitar també per fer una crida a la militància per complir les aspiracions del P P al municipi, que

El president del PP va donar suport als dirigents de la secció local del partit. FOTO: XAVÏ LARROSA s'han fixat en l'assoliment de cinc regidors, ja que el programa del partit "té moltes possibilitats de ser pauta de govern a Sant Cugat els propers quatre anys". E n les s e q ü e l e s d e la polèmica intervenció policial a la

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el president del P P va culpar dels incidents joves "molt afins a l ' i n d e p e n d e n t i s m e radical". Sobre la ren o v a c i ó al g a b i n e t d e J o s é Maria Aznar i al comitè e x e cutiu del partit, F e r n a n d e z

Díaz va rebutjar qualsevol influència d e C i U en el trasllat d e la m i n i s t r a d ' E d u c a c i ó i Cultura, Esperanza Aguirre a la presidència del Senat: "Tot el q u e es fa b é és d e CiU i el q u e es fa malament és dels altres", va ironitzar.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 «7 00

Política 9

ÏLS4 CANTONS Divendres, 22degener de 1999

D e s c e n t r a l i t z a c i ó

El Consell de Districte de la Floresta es cobra la primera dimissió

EUiA decideix presentar llista pròpia a les municipals

Quim Garcia, de l'AV La Floresta, critica la 'marxa irregular'

A. B. -SantCugat -

A. B.

Si la setmana passada la polèmica va limitar-se a les desavinences entre les associacions de veïns de Mira-sol, el Consell de Districte de la F'Ioresta c e l e b r a t aquest dilluns ha esquitxat l'òrgan mateix i el seu funcionament amb la dimissió d'un dels tres representants de l'AV La Floresta, Quim Garcia. El dimissionari va demanar que el president del Consell, Xavier Cortés, prengués la mateixa decisió, ja que no va exigir al ple de Sant Cugat que temes com l'aprovació del tràmit 125 per la piscina es tractessin primer a la Floresta en una convocatòria extraordinària. Els altres dos membres, Pilar Escriche i Josep Maria Mas, han decidit ajornar qualsevol decisió en bloc per discutir les raons de Garcia en una assemblea extraordinària de l'associació. El president del Consell ha anunciat que es reunirà amb Garcia per valorar "en ferm" una decisió "que no ha de fer trontollar l'estructura dels consells". E n aquest sentit i a petició del PSC i IC, hi haurà una reunió de la comissió de descentralització després del consell de les Planes per avaluar el descontentament dels veïns. En un tumultuós ple, seguit per una cinquantena de veïns, Cortés va derivar als grups de treball la majoria de qüestions per a les quals els veïns havien anat a bus-

A'/.f Consells de Districte analitzaran el vu paper en la noi a reunió tlt la romi. s\tó de descentralització. FOTO:X. L. posteriorment que l'actuació de car una resposta, com l'informe per demanar-ne la recuperació. l'AV La Floresta busca "trencar En el torn de precs i preguntes, sobre els pressupostos, l'extensió la línia de diàleg". però, va ser quan va desencadedel clavegueram, la construcció La polèmica pels Consells de nar-se la polèmica amb la dimisde la piscina i la solució als proDistricte va reobrir-se al ple musió de Quim Garcia, que va adblemes de seguretat del Casal. Un vertir "les poques competències nicipal de Sant Cugat. El portadels primers dards el va llençar que té el consell veu d'ERC, David Sempere, tal Mas, de l'AV La >o • / / G a m a i n o les fa al com havia fet al consell, va qualiFloresta, advertint demana la 100%, tal com ficar de "víctima política" el diquc "si hem de dímíSSWde Cortés missionari en el torn de precs i buidar el ple del es va p r o m e preguntes i va amenaçar de reconsell de temes perquè 1ÍO ha debatut tre". El repreplantejar-se la participació dels t d e l A V per omplir les co- a l conseU deCtSÍOnS del ™ ' consells. En qualitat de regidor missions, aquestes La r loresta va de descentralització, Xavier Corja haurien d'haver ple de Satlt Cugat posar exemples, tés va acusar-lo d'electoralisme: estat constituïdes ^% „ y com el desco"només va faltar que demanés el fa un any". Mas ' ' neixement per vot". El PSC i IC van atemperar també va aportar part del consell la crítica acordant amb l'equip de un document de 53 pàgines de de la convocatòria del grup de tregovern la convocatòria de la col'Associació d'Amics del Casal soball de Seguretat Ciutadana. El missió de descentralització. bre les actuacions que s'han fet president del consell ha criticat

L'assemblea local d ' E s q u e r ra Unida i Alternativa (EUiA), creada arran de l'escissió protagonitzada pel sector anguitista a IC durant l'octubre de 1997, ha decidit presentar llista pròpia a les pròximes eleccions m u n i c i p a l s del 13 d e juny. EUiA p r e n d r à el pols per primera vegada a l'electorat santeugatenc i treballa a m b l'objectiu d e superar la barrera del 5% dels vots necessària per entrar al consistori. El candidat serà designat a mitjan febrer i comptarà a la llista amb integrants d'associacions i c o l · l e c t i u s q u e comparteixin el p u n t de vista del moviment polític i social. Segons el seu portaveu, José F e r n a n d o Mota, la i n t e n c i ó d ' E U i A en el d e b u t electoral és presentar-se com "la força de l'esquerra transformadora contra el model elitista" i com a "defensors dels interessos dels assalariats davant de l'esp e c u l a c i ó immobiliària problemàtica per als j o v e s " . E n aquests m o m e n t s , EUiA treballa en un programa electoral q u e c o n v e n c i l ' e l e c t o r a t d'esquerra i l'abstenció. Per Mota, hi ha un espai per a una altra força política al consistori. "La tendència del PSC i d ' I C a ocupar e l c e n t r e e n s d e i x a espai a n o s a l t r e s p e r l'esquerra", ha assegurat.

E l e c c i o n s

Aymerich es desmarca d e Pujol per la decisió d'esgotar la legislatura A. B. - Sant Cugat -

Q u a n semblava q u e el consens havia estat general en els partits polítics santeugatencs per la decisió d e Pujol d ' e s gotar la legislatura i no celebrar eleccions fins a la tardor, l'alcalde Joan A y m e r i c h , e n q u a l i t a t d e d i p u t a t al Parlam e n t d e C a t a l u n y a , va d e s marcar-se d ' a q u e s t a línia la setmana passada creient q u e la nova data no suposarà una millora d e l s r e s u l t a t s p e r a Convergència i Unió. En una entrevista concedida a l'informatiu Primera Plana de Ràdio Sant Cugat, Aymerich va assegurar que, quan el mes

de setembre els Ajuntaments governats p e r C i U i agrupats en l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van demanar a Pujol que esgotés la legislatura. "no hi vaig estar mai d'acord". "Com més aviat millor", va advocar l'alcalde per a aquests casos, "perquè la situació que poden donar les enquestes d'aquí a la tardor, no crec que sigui millor que l'actual". La decisió de Pujol va fer-se pública el 30 de desembre tancant la incògnita que des de feia mesos flotava en cercles polítics, sobre la possibilitat, apuntada inicialment pel mateix president, que les catalanes s'avancessin al 7 de març. "Ja era una data que teníem al cap i no hau-

\ymerich ha discrepat de la conirnièiicia de situar les eleirions al Parlament entre les municipals i les generals. FOTO: X.I.. na estat un error, sinó tot al contrari", va considerar l'alcalde. No obstant això, Aymerich va precisar que respectava la postura de Pujol, "perquè té tot el dret a fer-ho i perquè tindrà raonaments suficients".

En la mateixa entrevista, Aymerich va reiterar que, un cop abandoni la política municipal el mes de juny, les possibilitats de presentar-se novament a la llista al Parlament depenen de la d i r e c c i ó d e l p a r t i t . " N o

d e p è n de mi i si m ' h o proposessin, m'ho hauria de pensar", va afirmar. Aymerich va ser elegit diputat per primera vegada l'any 1984 i s'ha m a n t i n g u t en el càrrec d u r a n t quatre legislatures.

EIS4GVNT0NS

Opinió

Divendres, 22 de gener de 1999

E d i t o r i a l

ELS CANTON Setmanari independent de Sant Cugat del \allès

«•:

Premsa Local àm Sant Cugat, 3.L.

Una gran pèrdua

Carrer Sant A n t o n i , IS. baixos - (IK19U Sant Cugat d e l Vallès l'el. .S«9f>2 HI - Kax S89 Z0 9 t Kdtt'irt electrònica: h t t p : / A ilaweb.eomysanïcugat K - m a i l : santcuiiJt@vilaweh.com Cons*JI d'Administració Ramon ( i rau (prcsidentl Jiiscp M.Cubrcrizn, Pere Ksx|iierda i \ a \ i e i l'ometis (eduof delegat) Directora Aura Orna Redacció Trina de U Klmani: (jlòna l-'rancolí; Política/ E r o n o m i a : Albert Ralanza; E n t o r n / O p i n i ó : Aura Costa; S o r i c t a l : Anna Borau; Cvkarat Josep Maria M i r 6 ; Esports: Àlex López; Radiografia t Montse Sant; Solidaritat: Mònica Rcrnabé; D w t r i c t e * : Alícia D . Buj Comercial Anna M J Bonc<impte ConaaH Editorial Ramon Grau (president) Josep M . Cabrcrizo(vicepre$ident> Víctor Alexandre.Francesc Carbó. Jordi Casas. Narcís Castanyer, Albert I>c Pablo. Pere Ksc|uerda, Xavier Fornells, Kríatian Hcrbol/.hcimer. Rogeli Pedró. Ramon Pros. Lluís Puig, E m i l i Reftc, M a n a Suhirà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M . Sans T'ravé, Joan Troyano, Jaume 'íiibau, Núria Zabala i Aura Crosta (secretària) Subscripcions Laura M u n t c r

questa setmana el món ha perdut un artista i els santeugatencs alguna cosa més. El gran pintor Rudolf Hasler ha mort a l'edat de 71 anys, en plena lucidesa artística, social i cultural, trets que de fet sempre el van caracteritzar. Sobra parlar de la inestimable vàlua de la seva obra i del llegat que ens deixa, àmpliament reconegut arreu del món. Però sí que cal recordar el Hasler proper a la gent, el que cada dia passejava pels carrers de Sant

Cugat, des del carrer Villa -on hi tenia casa- fins al Monestir, intercanviant paraules i acudits amb tots aquells que es trobava. Deixant sempre un rastre de cultura, simpatia i fascinació. I això és el que trobarem a faltar més d'aquest gran home -en tots els sentits- que va esdevenir una part molt important del paisatge humà de la nostra ciutat El recordarem sempre enmig del carrer Santa Maria envoltat de persones amb qui intercan-

viava paraules, impressions, les coses senzilles de la vida., perquè, en Rudolf Hasler, malgrat ser un artista de cap a peus internacionalment recobegut, mai va ser amic de la fama i l'ostentació. Ni tan sols tenia marxant i diuen que era poc inclinat a a vendre la seva obra. Va viatjar per tot el món vivint revolucions, guerres, canvis socials i mil i una històries que li van donar aquell bagatge humà que tant pocs poden presumir de tenir. I, malgrat tot, mai va

Fotografia Xavi Lariosa i Oscar Benito Disaany i maquataciò (iemma Jurado

creure en exigències, ni deures, va néixer i va morir lliure, com sempre li va agradar. Apreciant allò que per a altres passa desapercebut: la llum del sol, que buscava amb desesperació, la comunicació amb la humanitat, la calidesa de la mediterrània... Aquesta setmana Sant Cugat ha perdut més que un artista. Ha vist desaparèixer una d'aquelles persones màgiques que la vida ens serveis en comptades ocasions.

Pendents d'una aprobaeió definitiva

Corroedó Àlvar Nfasllorcns Miprass·o Rotimpres (972) 40.05.95 Dtotribuciò M a i l i n g Valies S L . T e l . S89.23.71 Dipòsit legal: (JI-405-«W F.h •* C.Jíitoot cxpiciij úntciiincntL·i» o J ufnniócw cb editurub. E b arades « Í R H M I c u p r t w n l'opinió deli tem tmon, que E h 4 C Publicat kí «Jhcnd» t:

(•)ACPC Aïiociaciò Catalana de la Premia Comarcal

U t a SUD 71 Distribució d'BLS 4 CANTONS als subscriptors

MÜ

questa ha estat, sens dubte, una setmana de triomf ecologista, ja que després d'aconseguir que s'aturés la construcció de la planta de termòlisi de Rubí, el ple de Sant Cugat s'ha marcat un punt definitiu: l'aprovació provisional de la protecció de Torre Negra i rodats. Provisional, perquè després de dos anys de debats i tràmits i quan tots els polítics i ciutadania locals havien assolit el consens, sembla

que ha de ser Barcelona qui doni el sí definitiu. La Comissió d'Urbanisme de Barcelona haurà de decidir a partir d'ara si respecta el desig de Sant Cugat i dóna llum verda a la preservació d'un espai que forma part del patrimoni natural més ric de la nostra ciutat. Totes les consultes i temptejos previs fets semblen determinar que la comissió donarà el vistiplau a la iniciativa. Aquesta, però, no ha de ser una excusa per deixar de

l e c t o r

treballar pel medi ambient. Si certament podem protegir definitivament Torre Negra, tots ens n'alegrarem, però eufòria a banda, s'ha de continuar treballant i sobretot s'ha de començar a definir com serà el Parc Rural de la Torre Negra. Hi ha molts dubtes que encara planegen sobre aquest espai: com es gestionarà? Qui s'ocuparà del seu manteniment? Amb quins diners es costejaran les despeses? Qüestions que s'-

han d'estudiar amb molta cura però no per això amb demora. No seria gens bo que tardéssim 2 anys més a perfilar el Parc Rural de Torre Negra, contribuint a eternitzar un projecte que tots volem veure fet realitat tan aviat com sigui possible. És cert, però, que cal prendre decisions sense cometre errors i, per tant, el projecte final s'ha de fonamentar, un cop més, en l'estudi rigorós de totes les opcions i en el consens polític i ciutadà.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Més enllà de la cellufítis Amb força sorpresa, no exempta d'una certa dosi d'estupor, hem tingut l'oportunitat de llegir en la darrera edició del diari que "la cel·lulitis és el que més preocupa les dones sanecugatenques". És freqüent trobar als mitjans de comunicació una falta de sensibilitat acusada envers els temes que veritablement ocupen el 51% de la Humanitat: les dones. Creiem, sincerament, que aquest no és el cas de la seva publicació, donada la professionalitat que caracteritza la seva redacció, integrada majoritàriament -fet curiós- per dones, encara que de vegades, les presses periodístiques juguin males passades, com aquesta. A Sant Cugat existeix des del passat mes d'octubre una associació, "Dones a l'Ateneu", creada expressament per tractar temes d'interès social, econòmic i polític, vist des de l'òptica de la dona. Les reu-

nions que fins al present s'han dut a terme han gaudit d'una audiència nombrosa, atenta i participativa. Entre els temes que "preocupen" les dones i sobre els quals s'ha pogut discutir a bastament, podem destacar: la situació de les dones bòsnies després de la guerra, la situació laboral femenina, la manca d'oportunitats per a la participació social, econòmica i política de la dona, les desigualtats salarials i molts altres temes, fruit de col·loquis indiscutiblement enriquidors. Quelcom més que cel·lulitis, sense menysprear com d'empipador resulta patir-la... Per tot això, resulta en certa forma injust el titular esmentat, i estem convençudes que en cap cas

representa el sentiment de les dones santeugatenques. /CARMEN LARRABURU i 7 signatures més (Sant Cugat). Carrer Alfons Sala He llegit el que Víctor Alexandre ha dedicat des d'aquest setmanari als veïns d'Alfons Sala i m'he quedat garratibat. Com carall se li acut al senyor tractar-nos a tots els veïns d'ignorants? Només perquè segons el seu criteri no veiem les coses com ell creu que haurien de ser. Si ens qualifica d'ignorants és perquè ell es deu creure molt il·lustrat i, d'altra banda, ens vols salvar de l'ànima i l'esperit del cacic Alfonso Sala.

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, »«•**»

BELL

ATS «H>S>*

Cal que sàpiga, senyor Alexandre, que els veïns no vam tenir ni art ni part en el nom del carrer, una avinguda que quan vostè encara potser ni caminava, els veïns escombràvem de la polseguera de l'època. Vostè ens treu un polític i ens en posa un altre, fins que d'aquí a quatre dies canviï el temps i sorgeixi un altre exaltat com vostè i ens digui que en temps de Companys es van cremar esglésies i ja la tenim embolicada una altra vegada! Als veïns tant ens fa el nom d'Alfonso Sala, Companys o el Papa de Roma, el que no volem són canvis. En el seu dia, el nom més adient hauria estat el d'Avinguda del Emigrants, ja que quan aquest car-

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84'Foc

93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

rer era un camí, Torcuato Morales -un valencià- va aixecar-hi el primer edifici. Després, un jove vingut de Múrcia, Rafael López, va edificar l'actual número 23. Més endavant Paco Romero, un altre valencià, va construir l'edific número 27 i més tad jo i els meus germans vam construir el número 29. Com vostè diu, el carrer és de tots. Segur que ja han decidit el canvi de nom, però hauria estat bé que els veïns haguéssim pogut parlar, no tan sols sentir que érem uns ignorants./ PEDRÓ GALVÀN (Sant Cugat). Fe d'errates La cavalcada de reis de Valldoreix està organitzada per Creu Roja Joventut i per l'EMD de Valldoreix, i no per l'ADF que en principi només hi col·labora. Precisem la informació a petició dels interessants disculpant-nos per l'error comès.

flj§/CANTONS

Opinió 11

Divendres, 12 de gener de 1999

l l o t j a

Trobaré a faltar la ràdio lOFRE LLQMBART

o m ' a g r a d e n e l s comiats. Excepte la mort, no hi ha res q u e m e reixi un adéu per sempre. Mai se sap quins tombs pot donar la vida i, per tant, un comiat és sempre relatiu. Ara bé, ara poso p u n t i final a una etapa molt important de la meva vida, que sempre més associaré a Ràdio Sant Cugat, la ràdio. La veritat és q u e . després de cinc anys, cm fa cosa. La ràdio ha estat la meva nòvia professional que he tingut, la que m'ha ensenyat les coses més elementals i bàsiques d'aquesta professió, la que m'ha obert les portes a molts llocs, i moltes i moltes coses més. I, és clar, deixar-la suposa una minicrisi personal. (Potser he decidit escriure aquestes ratlles per desfogar-me, ja em perdonareu). Però per damunt de tot, a la ràdio m'ho he passat molt bé gràcies a la gent que m'he anat trobant, la de dins i la de fora de RSC. No sé qui es va inventar allò de la gran família de la ràdio, però tenia més raó que un sant. Des que el primer dia, en què vaig c o n è i x e r la M a r i b e l , el Xavi Fornells i la Cati (corria

e v e r

l'any 1994) i fins ara que han arribat l'Emili i la Marta, he tingut l'oportunitat de fer-me amb gent senzillament meravellosa. Gent que ve a la ràdio a la recerca d'una primera oportunitat, com un servidor, i que acaba sent amiga teva. Gent que ja hi era, la que et dóna aquesta o p o r t u n i t a t , i d e la q u a l aprens dia rere dia i que també acaba sent amiga teva. Fa una estona he dit que no m'agraden els comiats. Tampoc els desagraïts. Per tant, el que ve a continuació és s e n t i m e n t , no protocol. Penso amb el mateix Xavi Fornells (tot va començar a l'inimitable "Gall"), amb la Maribel (no m'enyoris), amb el Mike (et t r o b a r é a faltar per moltes coses), amb la Geni (ets gran!!!), a m b el J o s e p Maria (tens el cor mes gran q u e el nas), amb l'Elena (un petó, gondolete), amb l'Albert (estàs en bones mans, ja ho veuràs, pensa que ets el millor), amb la resta de persones que estan o han estat a informatius (he pensat amb tots i totes però sou molts, p e s a t s ! ) , a m b el Salva (molt més que un company, un amic amb majúscules), amb el Fabri

0 n

seria de porcs no recordar-ho ara que me'n vaig. Cinc anys no són quasi res en la vida d'una persona. Però en la d'un xaval que comença (i encara estic començant) són molt i m p o r t a n t s . No és el m a t e i x créixer dels 18 als 23 anys que dels 50 als 55. En aquest temps he viscut moltes coses i sempre amb una gravadora, un micròfon o una llibreta al costat. I tot, per després explicar-ho al millor que he pogut ala gent que m ' h e trobat pel camí, els altres mitjans de comunicació, representants polítics, veïnals, d'entitats i als santeugatencs q u e han cregut en aquesta emissora..., aquells, en definitiva, sense els quals l'existència de la nostra ràdio no té massa sentit.

Elperiodista s<uit<u

l ommbart. FOTO: XAVI I,ARRÒSA

i amb el Pahissa (i amb en Ventura!), amb tota la tropa d'esport (algun diumenge vindré a gorrejar berenar), amb l'Alex Blazquez i amb tots els altres

T i t o

tècnics, amb la gent del magazine, amb la Unitat Mòbil (sí, enyoraré els directes...). Tots, absolutament tots m'heu ajudat en algun moment o altre, i

Permeteu-me, però. que torni a Sant Jordi 5. Allà, a mes d'aquest personal irrepetible hi he trobat una autèntica llar, una escola de periodisme i alguna cosa més que un lloc de treball. Es, en definitiva, la ràdio, a qui trobaré molt a faltar.La seva g e n t s e m p r e ocuparà un lloc molt especial al meu cor. Una abraçada. Jofre Llombart és periodista.

porxo

Ens enganyen FONTCUBERTA . s

ES?E0it|U-O>T:

Teixi -99

% -

a tristement cèlebre càrrega policial a Bellaterra p r o v o c a d a p e r les protestes per la visita del presid e n t del govern m'ha fet reflexionar una vegada més sobre les dificultats d'aconseguir una democràcia real i no únicament formal. D ' u n a banda, tenim el fet en ell mateix: com és possible q u e es pugui carregar violentamenjt contra gent que està expressant la seva opinió? És que per ventura hem entrat en el túnel del temps i estem recuperant la part més nefasta de la nostra història recent? La càrrega de Bellatera, l'assassinat de Zabaleta, el desallotjament d'ocupes al cine Princesa, demostren que, per activa o per passiva, cal controlar els cossos a n o m e n a t s de seguretat i els seus responsables si no volem que, com passava en les pel·lícules de Regreso alfuturo, a algú se li acudi de ressuscitar el passat per canviar el curs d e la història i eliminar la democràcia. Però a mi el que m'ha sobtat

d ' a q u e s t afer és, una vegada més, el tractament fet pels diferents mitjans informatius i especialment per les televisions. D'entrada, i a poques hores de produir-se, n o m é s T e l e 5 va mostrar prou imatges p e r q u è ens adonéssim de la seva im-

Les informacions ens han arribat de biaix segons els interessos de cada mitjà p o r t à n c i a i la seva g r a v e t a t . T V E va donar la càrrega com de passada, destacant més la visita d'Aznar que l'actuació policial. N o sé q u è va fer T V 3 . Després, i suposo que gràcies a la pressió de les ràdios o a algun toc des de dalt, les televisions van anar canviant la seva línia, e n c a r a q u e no m a s s a . T V E va continuar dient que era

obra d ' u n s exaltats i n d e p e n dentistes i el ministre Piqué va afegir que la policia va actuar com calia, m e n t r e la delegada del govern a Catalunya insistia en què s'havien produït en una carretera fora de la Universitat (deu haver estat alguna vegada a Bellaterra, la senyora delegada?) Amb totes aquestes informacions és fàcil deduir que les informacions d'aquest fet ens han arribat de biaix, per no dir manipulades, segons els interessos o la ideologia de cada mitjà. Cadascú s'haurà format la seva opinió segons l'informatiu que hagi escollit. I lògicament mai serà ben fonamentada si no els ha contrastat. Aquest és un fet proper, fàcilment comprovable, però què passa a m b altres fets més o menys llunyans que no p o d e m contrastar i dels quals ens donen petits trocets d'escassa durada? En alguns casos voluntàriament, però en altres amb premeditació, és fàcil suposar que ens estan enganyant.

12 Opinió

ELS-ÍCAIVraVS Divendres, >> de gener de 1999

L 'e s p It IIe r a

t e r r a t

Protecció

Un gran dia p e r a Sant Cugat

ÀLVAR M A S L L O R E N S PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA D E T O R R E N E G R A I R O D A L S

vui és un gran dia. Avui tanquem el capítol principal d'un voluminós llibre que hem volgut escriure entre tots, a poc a poc i a m b bona lletra. És un llibre inspirat en la percepció ciutadana i escrit per al poble. Un poble q u e ha expressat la seva preocupació per les possibles urbanitzacions a Torre Negra, a Collserola. Aquest capítol assenta els fonaments per transformar un desig popular en una realitat. La redacció no ha estat fàcil. Principalment h e m topat a m b persones i empreses que tenen una visió particular diferent de la ciutadania general. Alguns tenien moltes expectatives de negoci dipositades en aquests terrenys. Q u a n es d ó n a un c o n f l i c t e d ' i n t e r e s s o s c o m a q u e s t , cal buscar la solució q u e més satisfaci l'interès general. Si aques-

ta solució arriba a fer compatibles els objectius de les parts en conflicte, encara millor. És per això q u e la redacció d'aquest capítol ha estat tan llarga. Finalment, la majoria dels propietaris han quedat satisfets. Resten, completament en desacord, aquells q u e s'obstinen a transformar nar uu nn p . espai q u e e

hem hagut de resignar per mantenir el consens. Els capítols pendents els haurem de continuar escrivint a partir d'ara. I amb els q u e divergim en el contingut, esperem arribar a acords per evitar que el golf, per exemple, tingui llicència d'ampliació.

cies jurídiques. Nosaltres, la Plataforma Cívica, hauríem volgut que el capítol que tanquem avui fos m é s a m p l i , i c r e i e m q u e hem tingut prou temps per redactar-ne d'altres q u e encara manquen. Però el llibre l'escrivim e n t r e tots i, en part, e n s

xi. Confiem q u e no, q u e en el temps q u e ens h e m pres hag u e m sabut ordenar les frases correctament. Esperem, també, q u e no ens vulguin canviar el contingut. L'Institut d'Estudis Metropolitans, el Patronat de Collserola, el Departament de

•?

Ara t o c a

1 poble Esperem arrtbar a darrer tràmit: el cor voi preservar. acords per evitar que P*8831" P rector. L a G e Dins de la comis sió redactora no el golf, per exemple, neralitat ens ha han mancat les didir si detecta tingui llicència de errors gramatiferències, algunes cals o de sintaamb conseqüènd'ampliació

Medi Ambient i, fins i tot, el Parlament de Catalunya ens han expessat q u e la publicació és del seu grat. Així, doncs, companys d e redacció - e q u i p de govern, partits de l'oposició- us agraïm l'atenció q u e h e u tingut a m b la Plataforma Cívica i us felicitem pel pas que esteu donant avui, en representació política d e la ciutadania de Sant Cugat. D e sitgem que la bona sintonia continua' i que puguem completar plegats el llibre de Torre Negra i Rodals. Si el resultat és convincent, us suggerim anar pensant a completar la col·lecció de l'enciclopèdia popular de Sant Cugat amb la ciutadania participant en la comissió redactora. Manifest de la Plataforma referent a l'aprovació provisional del procés de protecció de Torre Negra i rodals.

s o t e r r a n i

Protegim Can Montmany! M l O l E L VÀLLMITIANA

a unes setmanes vaig saber q u e el propietari de Can Montmany afirmava que cl camp de golf que es voldria construir en aquests terrenys no seria gaire impactant i que no consumiria més aigua que la que ja té la vall. Però des del grup de Natura del C M S C no compartim aquesta opinió. f a poc es va publicar a Els 4 Cantons un r e p o r t a t g e en el qual s'especificava que un 10% dels santeugatencs consumien cl 60% de l'aigua potable, fet que fa estremir a tothom: qui són a q u e s t s m a l b a r a t a d o r s ? Òbviament, el veïns que tenen jardí a m b gespa tipus golf i la reguen com s'ha de regar un golf. () sia, q u e un altre camp voldria dir engreixar encara més el consum d'aigua del munici-

pi i donar peu al costíssim i insostenible transvasament del Roine. A banda q u e l'esgotament dels aqüífers facilita q u e als estius els boscos estiguin més eixuts i augmenti el risc d'incendi. Però l'aigua no és el principal motiu per criticar la construcció d ' u n c a m p d e golf a C a n M o n t m a n y , s i n ó la f a u n a . Aquests terrenys formen part de Collserola i són una peça clau pel manteniment de la biodiversitat d e tota la serra, semb l a n t m e n t com ho és la zona agrícola i forestal de Torre N e gra i rodals. La construcció d'un camp de golf hi tindria conseqüències especialment negatives. Les espècies afectades anirien d e s d e t e i x o n s , fagines, guineus i fins i tot els rapinyai-

res, presents a Collserola, totes elles protegides per llei. La singularitat de Can Montm a n y rau e n el fet q u e són camps oberts adjacents al bosc, c o m ho són t a m b é els d e la Queixalada, o com ho són altres petits racons de Collserola igualment amenaçats. Si es volgués mitigar l'efecte del camp de golf sobre la fauna, només s'obtindrien resultats parcials (afectant menys espècies però no les més importants), i l'esforç de maquillatge del golf que suposaria seria molt elevat, tant, que resulta poc creïble q u e s'acabés fent. s o b r e t o t p e n s a n t q u e els camps de golf a Sant Cugat han demostrat tenir molt poca sensibilitat (i e m refereixo a la urbanització de la Costa del Golf associada a la possi-

LqTont NtpuiNMezsón notícia aitneop... ~| &„.6Í...WÍC EL FUSttEHT... « I *tttHfcP

... ET* vn HutUzr~. MJÈ TKL,HÜMEZ,Ü kU, HATtlV TIHC «.' Ú.CM.K T>£fcfcHTCUGAT k l' M.T*A Ll')«fc...l.„ïilÜftUEHO f HI FMtX IES.. .. «C i(, .„ MJ.Ò OÜi VA6 .» JMSt-ME fc U..U.0T7K...*í~..í &.. QUE...

ble ampliació del camp de Golf, i tot a la Queixalada). És per això q u e el q u e cal és replantejar-se l'ús econòmic d'aquests terrenys. Els propietaris de la Vall de Can Montmany han de ser conscients, c o m ho estan sent els propietaris dels rodals de Torre Negra, que el que posseeixen és un bé comú. La solució al conflicte (interès econòmic / protecció de valors) resulta obvi, l'activitat econòmica a desenvolupar ha de ser la protecció dels valors. I és per això q u e proposo q u e la millor forma de fer-ho sigui cedint la gestió al Patronat de Collserola. Ja sigui a m b la venda dels terrenys o bé el lloguer a canvi de l'IBI de la casa. Miquel Vallmitjana és membre del Grup de Natura del CMSC

Ja n'he parlat alguna altra vegada, dels ajuts oficials per a la producció cultural. I segurament, com tants altres, aquest no és un a s s u m p t e senzill ni monolític i cal ser cautes a l'hora d'escometre'l. Amb tot, pel que anem llegint i pel q u e anem veient, sembla que continuem sense arribar al fons del problema, perquè no es tracta de facilitar q u e algunes persones, empreses o entitats puguin "produir cultura" a b s o l u t a m e n t al marge d e la rendibilitat i sense preocuparse si allò q u e fan interessa o no i, sobretot, si té la qualitat mínima q u e justifiqui els ajuts (i, en tot cas, qui s'erigeix en jutge infal·lible sobre la qualitat?). P e r ò el q u e d e m o m e n t no tindrà solució és l'anomenat suport genèric a l'edició dels llibres en català. Els ajuts al llibre, en general, s'han ampliat quant a dotació al mateix temps q u e han eixamplat els paràmetres perquè una obra pugui acollir-s'hi. E n tot cas, i per això mateix hi insisteixo, el que de moment no canvia (o molt difícilment), és q u e aquests ajuts aniran destinats a les grans empreses del sector, les que menys ho necessiten, les q u e continuen mantenint unes estructures sobredimensionades gràcies. sobretot, a a q u e s t e s partides q u e els arriben a n u a l m e n t , a banda d'altres "truquets" que només poden fer les grans empreses. P e r e n t e n d r e ' n s , és c o m si l'autoritat pertinent subvencionés, posem per cas, el futbol, i fes prevaler unes imaginades subvencions per a aquells clubs que duessin a terme fitxatges milionaris; o per fitxar germans bessons. Així, qui més diners s'enduria són els grans clubs i podrien fitxar tots els de Boer que volguessin. D e burros seria una proposta d'aquest tipus, no els sembla? Doncs en el món editorial passa alguna cosa semblantment animal.

m ...REH<HH!L JMtUtOHCOttFQtttMtQliETt' EH JOSEf UUl'6 ... WIE U tttftWmi 9 ' Wk VEGAWt U TOttE HEGtt TSM (Mfc CMTOtiA»* H I HOKESTIt, IWXÍ fcCmiAH ftttft TOT

MuiEsrftUHvot....ranyETEs** H

Opinió 13

ELS4CANTOÏVS Divendres, 22 de gener de 1999

g r a n s

t r e t s

Joan Berlanga Una actitud sensible davant la vida El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de Joan Berlanga, un dels actors més consagrats de Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació e n s revela e l s trets més ocults de la seva personalitat.

ífyf&iía la a*^úk W t ó pa jyrh)5prr

cafas*0^

R e t r a t

d e l

C e n t r e

n esperit cultivat, perspicaç però natural, es manifesta en l'escriptura espontània de Joan Berlanga. Els seus traços ens indiquen que té una vivesa d'esperit i imaginació, una curiositat que es veu reforçada per la seva capacitat de síntesi i d'anàlisi que el condueixen a unes conclusions amb un enfocament molt personal i fins i tot original. La seva lletra també ens revela que Berlanga manté davant la vida una actitud de flexibilitat. Es amable, agradable, diplomàtic i bastant comprensiu. Acostuma a donar proves de discreció, guarda certa distància, com a mínim al principi de conèixer algú, i fins i tot imposa certa fermesa en les seves relacions amb els altres. Amb tot, de vegades dóna proves d'impulsivitat i és com-

batiu. L'estudi cal·ligràfic mostra que en Joan posseeix una imaginació indubtable que es manifesta en les seves relacions a través del moviment i de la seva manera d'actuar. No somnia, és un realitzador. D'altra banda, ca] dir que ens trobem davant d'una persona sensible a les coses agradables d'aquest món. En aquest sentit, ell mateix vol resultar agradable als altres i per això cuida molt la seva imatge. Fins i tot podríem dir que es tracta d'un home un xic presumit.

Amb la c-ol-laboracin:

EQCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a • 08011 Barcelona TA. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

Y) rew Group convertit en " T h e Dubliners" a principis dels anys 60 XJ nits durant més de 36 anys en constant odissea Joyceana J 5 anda més mítica de la verda Irlanda L·i loada per la passió de la seva música 1 nfatigables,

N obles, lli fervescents sexagenaris R eis de Dublín, ambaixadors del món § atèl·lits de la benvinguda Celta "Cead Milè Fàilte" <*) (*) Cent mil benvinguts

US i CANTWS

Entorn

Divendres, 22 de gener de 1999

P r e s e r v a c i ó

d ' e s p a i s

La protecció de Torre Negra ja només depèn de Barcelona Lequip redactor presenta la proposta per al Parc Rural El procés de preservació de Torre Negra i rodats ha superat aquesta setmana la penúltima baula de la llarga cadena de tràmits que ha hagut d'anar salvant en els darrers quatre anys. Aquest dimarts, tots els partits amb representació a l'Ajuntament van donar la seva aprovació provisional al projecte, de manera que ara només queda que la Comissió d'Urbanisme de Barcelona refrendi Ai'k.\ COSTA

Kl Parc Rural de Torre Negra estaria vertebrat a través de desenes de camins "només per a variants" i de les rieres que hi passen a tocar. ('omptaria amb un (lentre d'Acollida on s'informaria el visitant sobre què trobaria al parc i quina relació té aquest amb la cultura social santeugatenca. A més, també s'hi crearia una Oficina Municipal, dirigida per un dinamitzador que s'encarregaria de promocionar-la i organitzar-hi diverses activitats: itineraris i excursions, tallers pedagògics, programes divulgatius... Aquestes són algunes de les proposres que s'inclouen en l'esbós de projecte que l'arquitecte Albert Cortina va presentar dimecres a la Casa de Cultura. Cortina, membre de l'equip redactor del procés de protecció de Torre Negra, va avançar alguns d'aquests aspectes com a mostra del que podria esdevenir aquesta àrea de Collscrola un cop preservada. Al marge de l'organització i configuració del Parc, Cortina va referir-se també als aspectes econòmics: "Cal estudiar les fonts de finançament, que podrien venir del sector privat o bé cobrir-se amb fons públics municipals o a través de la Unió Europea". Pel que fa a la seva gestió, l'arquitecte va proposar, a més, la creació d'un consorci "que inclogui representants de l'Ajuntament de Sant Cugat, del de Cerdanyola, del Patronat de Collserola i d'empreses o particulars fortament vinculats a l'àrea. Els punts apuntats per Cortina van ser ratificats pel seu company de projecte, Antoni Casamor, qui va indicar que l'important és fer coses perquè "preservar un espai no vol dir abandonar el terreny,

l'estudi i digui el sí definitiu a la protecció d'aquest espai. Mentre, partits, Plataforma Cívica i equip de govern comencen a parlar ja de posar-se a treballar en el Parc Rural en què s'ha de convertir aquesta àrea. L'equip redactor, per la seva banda, ha presentat aquesta setmana a la societat santcugatenca la seva primera proposta de gestió del darrer gran espai verd de la ciutat. Ui Casa de Cultura/i acollit aquesta setmana un debat sobre la ;umi /•' V / many o Can Busquets", va afirmar el regidor d ' E R C , David Sempere. Des del cantó popular, però, aquesta possibilitat es va veure amb recel: "No estiréssim massa el fil no fos que se'ns trenqués. La ciutat ha de continuar creixent i tots sabem el que ha passat amb Torre Negra", va dir el portaveu del PP, Jaume Tarragó.

Núnez proposa cedir el 75% dels terrenys a canvi que se li permeti edificar al 25% restant • Esgotant els últims cartutxos disponibles i quan el procés de protecció de Torre Negra està ja molt avançat, l'empresari Josep Lluís Núnez va comparèixer dilluns al vespre davant la comissió de seguiment. En una reunió mantinguda a l'Ajuntament de Sant Cugat i (pic va durar prop de 75 minuts, Núnez va proposar la possibilitat de cedir un 75% dels terrenys de què disposa a Torre Negra a canvi que el consistori permetés a la immobiliària barcelonina edificar en el 25% restant. "Coincidim en la preservació de la Torre Negra, però discrepem en el fet que sigui necessari protegir la globalitat de l'àrea", va assenyalar l'advocat Rafael Giménez Mena, portaveu del grup Núnez y Navarro. La resposta de la comissió, però, va ser molt clara: "Quan hi ha una voluntat política i ciutadana expressada d'una forrrta tan c o n t u n d e n t , no és u n a qüestió de percentatges", va subratllar el seu president, Joan Aymerich. L'empresari català va encaixar la negativa amb cara de pòquer, acomiadant-se del consistori sense voler atendre la premsa. En nom seu, però,

sinó treballar-hi per garantir que el territori continuarà amb la mateixa imatge al cap dels anys". Feina pendent Totes aquestes consideracions, però, no deixen de ser una proposta llançada a l'aire que podria no tenir res a veure amb el projecte final. I és que ara per ara en-

Arriba la satisfacció

Nutie* tuiífraternitza amb els ecologistes. FOTO: XAVILARROSA Giménez Mena va anunciar el 10.000 signatures de suport al que ja no era cap secret per a procés preservacionista engeningú: "Si s'arriba al final de gat. "Hem acompanyat el dotot el tràmit i no tenim cap poscument d'una dedicatòria en la sibilitat, no ens deixaran més qual convidàvem l'empresa a que una solució: acudir als trino situar-se contra la voluntat bunals de justícia a defensar els ciutadana", va explicar el pornostres interessos". taveu de la Plataforma, Kristian Per la seva banda, els portaHerbolzheimer. veus de la Plataforma Cívica en Pel que fa a la proposta de defensa de Torre Negra i roNúnez, el mateix Herbolzheidals van aprofitar la trobada mer va indicar: "És una proamb Núnez per lliurar-li el maposta desfasada, fora de connifest per la defensa d'aquesta text i fins i tot presentada d'una àrea, amb el qual mesos enreforma poc elegant". / A. C. re es va aconseguir recollir cara no s'ha començat a treballar conjuntament sobre aquest aspecte. Tots els partits, però, han coincidit en la necessitat de mantenir la comissió de seguiment del projecte, dins la qual continuar treballant pel mateix. "Aquest projecte encara no s'ha acabat. Hem de continuar tots molt atents al procés i començar a debatre noves propostes sobre la futura ges-

tió de la zona protegida", va anunciar el president de la comissió de seguiment, Joan Aymerich. Tant els partits de l'oposició com la Plataforma Cívica van donar-li suport, tot i que alguns ja pensaven en altres batalles: "Aquest pas ha de representar un punt d'inflexió en la política territorial de l'Ajuntament, extensible a altres espais de Sant Cugat, com Can Mont-

Amb tot, ningú va poder contenir l'alegria que suposava aprovar provisionalment un projecte sobre el que fa més de dos anys que es treballa i quatre que és demanat per la societat civil. Tots els grups polítics van expressar satisfacció pel consens amb el qual s'ha arribat a aquesta fita. Una emoció que la Plataforma Cívica en defensa de Torre Negra va saber copsar amb un toc de poesia: "Avui és un gran dia. Avui tanquem el capítol principal d'un voluminós llibre que hem volgut escriure entre tots, a poc a poc i amb bona lletra". L'alcalde va afegirse al triomfalisme imperant a la sala d e p l e n s i va a n u n c i a r : "Aquest dia és tan especial perquè ha arribat després de molt temps de treballar i de veure'l molt lluny. N ' h e m d'estar molt satisfets". L'alegria no era d'estranyar, ni que fos per les 19 llargues sessions que polítics i Plataforma han mantingut en els darrers anys. Cal veure ara si el projecte entusiasma també fora de les fronteres de Sant Cugat. Tot sembla indicar que sí. I és que el director de l'Institut d'Estudis Metropoliatns, Oriol Amado, ja ho va dir en una conferència aquesta mateixa setmana que "Torre Negra és un espai fonamental per a la qualitat de vida no de Sant Cugat, només, sinó de tota l'àrea metropolitana".

Entorn

ELS4CANTONS Divendres, 22 de gener 1999

T r a n s p o r t s

El Metro del Vallès registra u n 4 9 6 % m é s d e viatgers el 1 9 9 8 El passat any 1998 ha estat el de la consolidació definitiva del Metro del Vallès. Amb un increment del 4'6% del nombre de viatgers, la línia que té 7 estacions a la nostra ciutat esdevé puntal en els mitjans de transport públic de la zona i es configura com un important nexe d'unió amb la resta de la comarca i, sobretot, amb Barcelona. A I K A COSTA - Sant Cugat -

En xifres absolutes, el Metro del Vallès ha estat utilitzat durant 1998 per 903.000 viatgers més, una xifra que confirma la tendència a l'alça d'aquest servei q u e va posar-se en marxa al juny d e l 9 9 6 . D e s d'aquell any, l'empresa ha comptabilitzat fins a 3'5 milions de viatges addicionals fets en aquest ferrocarril, una xifra q u e rep r e s e n t a un i n c r e m e n t del 20%. Al marge del bon funcionam e n t g e n e r a l de la línia del Vallès, els serveis complementaris a aquesta t a m b é passen per un bon moment. Així, des que al juny passat es va ampliar

l'horari nocturn en caps de setmana fins a les dues de la matinada, s'han registrat una mitjana de 2.065 viatges d'aquest tipus per setmana. L'autobüs de Can Sant Joan, per la seva banda, també s'apunta al carro dels èxits i aconsegueix augm e n t a r el n o m b r e d'usuaris en un

Albert Tortajada i Miquel Llevat van presentar el balanç de 1998 aquest dimarts. FOTO: XA VI I.ARROSA firmat que "aquesta primavera" s'iniciaran les obres de remodelació de l'estació de Sant Cu.

balls suposaran una millora d e la façana q u e dóna a la plaça, de manera q u e "es modernitzi , i s'embelleixi una de

8'4%. Les obres de remodelació de Vestació ies vies d ' a c c é s

més • transitades de Sant

Projectes de futur de Sant Cugat començaran aquesta Cugat", segons va dir Amb vista a a q u e s t nou any que encetem,

primavera,

mentre

que

l'alcalde, Joan Aymerich, ara fa uns mesos. Pel q u e fa a la cons-

elpàrquitlg

ía Ge- soterrat encara esta en fase d estuat

Ferrocarrils de neralitat de Catalunya ( F G C ) s'ha proposat millorar algunes d e les instal·lacions de la nostra ciutat. EI director general d e la companyia, Miquel Llevat, ha con-

gat, directament lligades a la també pendent remodelació de la plaça Lluís Millet. Els tre-

trucció d ' u n aparcam e n t soterrat, forta%. ment reclamat pels santcugatencs, Llevat s'ha mostrat més discret. El director de la companyia ferroviària ha indicat: "És un tema

Sant Cugat rep el projecte de l'estació del TGV amb satisfacció, però amb alguns dubtes

difícil d e resoldre perquè ens presenta un problema econòmic - c a l buscar f i n a n ç a m e n t per al projecte- i tècnic - e s t à p e n d e n t d e c i d i r la u b i c a c i ó exacta d'aquest e q u i p a m e n t " . Llevat ha incidit en la forta inversió econòmica que suposaria aquest aparcament, al mateix t e m p s q u e no es preveu q u e generés uns ingressos comercials tan espectaculars. Tot i així, el directiu ha assegurat que FGC i l'Ajuntament de Sant Cugat continuen estudiant el tema "per trobar la millor solució".

amb cara i Í'Í

i* &&m aquesta setmana * Ba-

ves de Ics pàgines de la Va»* Elple acorda oficialment presentar al·legacions a Pestudi informatiu guantia. El diari barceloní s'ha 11a. El portaveu d'urbanisme d'aquest partit, Joan Gaya, fins i tot va arribar a dir que no entenia com l'Ajuntament havia acceptat uns planells tan poc detallats. Segons Gaya, aquesta manca de detalls dificulta veure com el pas del T G V afectarà algunes zones concretes de la ciutat i, en especial, com es resoldrà la connexió entre els diferents accessos de la ciutat.

A.C.

Amb 18 vots a favor i les tres abstencions d ' E R C i d'IC-V, els polítics locals han aprovat aquesta setmana presentar dues al·legacions municipals a l'estudi informatiu del projecte del tren de gran velocitat (TGV). Com ja va anunciar l'equip de govern la setmana passada, les dues objeccions es refereixen a la xarxa d'accessos amb la ciutat i a la reducció de l'impacte ambiental en la mesura del que sigui possible. Dos estàndards en què tots els grups municipals han estat d'acord. La postura dels partits En coherència amb la postura adoptada des de l'inici -demanar el canvi del T G V pel Trerr de Velocitat Alta-, IC-Verds va abstenirse en la votació, assenyalant, però, que les al·legacions presentades els semblaven correctes. Una postura que el grup d'Esquerra Republicana (ERC) també va imitar, encara q u e en a q u e s t cas per

El Partit Popular (PP), seguint la seva línia econòmica, va donar suport a les al·legacions recordant els avantatges que el T G V aportarà a les indústries de Sant Cugat. I, en referència a l'impacte ecològic, va afegir: "Totes les actuacions tenen unes conseqüències q u e s'han d'assumir, i en aquest cas l'únic que hem de proTots els grups destaquen la importància del pas del TGV per la ciutat. F: X.L. curar és que siguin les mínimes". manca d'informació. El regidor republicà, David Sempere, va lamentar la manca de precisió de l'estudi que ha presentat el ministeri de Foment i va assenyalar: "La manca d'informació tècnica en l'informe ens impedeix valorar-lo i, per tant, ens abstin-

drem a l'hora de donar suport a les al·legacions que es volen presentar". Sempere va voler precisar, amb tot, que "no estem en desacord amb les al·legacions". El grup municipal del PSC també va fer de la manca de precisió de l'estudi el seu cavall de bata-

Calcalde, Joan Aymerich, va tancar el debat sobre el T G V congratulant-se pel fet que tots els partits haguessin donat suport a les al·legacions municipals que es presentaran i emplaçant totes les formacions a seguir detalladament tot el procés.

temés a un estudi fet per FGC segons el qual l'estació vaBe» sana constaria de do» nivells: uo ran de terta i l'altre lleugerament soterrat. A la part superior hi hauria diverses places públiques, un g*an aparcament i un vestfbuid'eatrada a J'estítció. A l'inferior fet hauria toc vm espai dedicat a bitüeis,,^ juntament a les vies, L'estudi de FOC estableix fe» xistènck de quatre vies: dues per al pasdelTGVi delTalgn, una altra per «Is FGC.i una quarta per a Ses línies de rodalia de Renfe. A mes, hi hauria dues andanes de 400 rosties de llei* de FGC a Rubí. Malgrat l'avanç d'aquesres dades, d director general de FGC. Miquel Llevat, ha demanat predencia: " I * nostra oNÍg»cióeornaenapreíaéses>· bdwsiensh^<jccoa»ectftr *àStodetTG¥^omhobjtü-f&m&ikx i que eos costaria, i $& sornes eo aquest eonteài qae s'ha d'entendre l'estudi pBsentat*./A,C

Entorn

n S Í C A N T O N S Divendres, >2 dtgener de 1999

Urbanisme

Els veïns només pagaran durant cinc anys la taxa de conservació d'equipaments i espais verds La reducció de 15 a 5 anys és fruit de l'acord amb els veïns de Coll Fava A.C.

Les formacions polítiques municipals han aprovat aquesta setmana per unanimitat la reducció dels anys durant els quals els veïns de Coll Fava hauran de pagar pel manteniment dels equipaments i espais verds del barri. Tot i que els veïns havien demanat inicialment la supressió total del pagament d'aquesta taxa perquè entenen que ja paguen l'IBI i, a més, no estan satisfets amb com els promotors de la zona han fet les obres, finalment han acordat reduir el període de pagament de 15 a 5 anys. L'acord arriba després que l'associació de veïns de Coll Fava hagués sol·licitat aquesta mesura en nombroses ocasions i un cop l'alcade es va comprometre a resoldre la situació en una trobada amb els veïns al juliol de l'any passat. De fet, l'equip de govern ja va dur al ple municipal del mes passat la proposta de reducció d ' a q u e s t a càrrega impositiva,

El Grup de Natura seguirà lluitant contra els abocadors

pagats "demés". FOTO:X. LARROSA E/s veïns volen que els tomin els diners però, el P S C va d e m a n a r en aquella ocasió que el tema es deixés damunt la taula. A l'inici del debat d'aquesta setmana, Joan A y m e r i c h va voler r e c o r d a r aquest fet: "No tinc res de nou a dir perquè considero que aquesta situació ja es podia haver resolt ara fa un mes amb un debat

ric". De totes maneres, l'alcalde va tornar a recordar els avantatges d'aquest acord que "millorarà els drets dels propietaris de Coll Fava". Reiteratiu però aquest cop amb una visió més positiva va ser també el regidor socialista Joan Gaya. El responsable d'urbanisme dels socialistes locals va tomar

a indicar que "hi hauria d'haver raons molt fortes per fer pagar als veïns dues vegades" -IBI i taxa de conservació-. .Tot i assenyalar que haurien desitjat "més modificacions" en la legislació i que la pretensió dels promotors que els veïns s'incorporin a la Junta de Compensació "podria no ser ajustada a la llei", van acabar donant el seu vot favorable al canvi de la normativa. PP, E R C i IC-Verds van donar també el vistiplau a la reducció del període de pagament, apuntant, però, el desig que la modificació de la normativa hagués estat més àmplia. Aymerich va donar per tancat el debat sense estar-se d'afirmar: "Que ningú es preocupi - en referència a una intervenció del P P - per la feina mal feta a Coll Fava, perquè l'Ajuntament no recepcionarà les obres fins que estiguin perfectament realitzades. L'Ajuntament no haurà d'acabar assumint res, perquè la responsabilitat d'arreglar la feina mal feta és dels promotors".

La urbanització de Can Matas, punt de mira del PSC local ANNA BORAU

Lacta de regularització de finques del Turó de Can Matas podria tenir "greus incorreccions", segons va apuntar el portaveu socialista santcugatenc, Àngel Casas, al ple del passat dimarts.De les preguntes formulades pel regidor a l'alcalde se'n desprèn que aquests errors en els tràmits urbanístics de la reparcel·lació podrien haver afavorit a la construcció de l'empresa Boeringher. Són diferents els propietaris que han denunciat possibles irregularitats, bé mitjançant preguntes entrades a l'Ajuntament o bé directament al jutjat on han fallat, en alguna ocasió, en favor dels particulars. Irregularitats que l'alcalde va desmentir afirmant amb rotunditat que aquest tema es tractaria de manera profunda, "per deixar clar el turó de Can Matas d'una vegada per totes". D'altra banda, el portaveu d'ICEV va demanar a l'equip de govern una resposta sobre la situació del desenvolupament del projecte Residu Mínim, un cop anul·lada la construcció de la planta de termòlisi de Rubí.

Jordi Balaguer. Monitor del Naturbús que estarà a Sant Cugatfinsdemà <.<.

Collserola és el millor exemple d'ecosistema que tenen els joves de Sant Cugat"

A. C.

AURA COSTA

Després d'aconseguir que s'aturi la construcció de la planta de termòlisi de Rubí, el (mip de Natura del CMSC no para i ja s'ha marcat nous objectius. Integrat encara dins la Plataforma contra la planta de termòlisi de Rubí, el col·lectiu té previst iniciar tota una sèrie de trobades per decidir cap a on orienta ara els seus esforços. Kristian Hcrbolzheimer, un dels portaveus del grup, ha avançat que segurament a partir d'ara lluitaran contra els abocadors que es volen fer a Sant Cugat i al Papiol. "Esperem que quan es presenti el projecte d'abocador per a la pedrera Berta no haguem d'organitzar mobilitzacions un altre cop, ni arribar a un enfrontament que tampoc no té massa sentit.", ha dit Herbolzheimer. "Que se cenyessin a la llei i no hi haurà malentesos". El Grup de Natura s'ha mostrat molt satisfet per la decisió rubinenca d'aturar la construcció de la planta de termòlisi, però els seus membres es preguntaven: "Com fan la política de residus?"

Aquesta setmana el Pla del Vinyet té un nou llogater, lis tracta del Naturbús, un autobús que es va crear a Vitòria i que fins aquest estiu recorrerà diferents ciutats de la província de Barcelona per educar mediambientalment la població. Aquí a Sant Cugat va arribar dilluns després que l'Ajuntament de la ciutat requerís la seva presència i durant tota la setmana preveu rebre la visita de més de 900 escolars santeugatencs. En Jordi Balaguer és el monitor responsable d'ensenyar-los tot el que sap. - Quin és l'objectiu d'aquest bus natural? - Educar els nens sobre el coneixement de la natura, i en concret explicar-los què és un ecosistema, quins elements el formen i/o l'afecten, com funciona i quins problemes de contaminació pot patir. En molts casos també es donen petites solucions que els joves poden adoptar per mirar de controlar aquestes coses. - Problemes, de vegades, llunyans als estudiants... - Si podem, sempre mirem d'a-

En Jordi és un jove biòleg que es dedica a l'educació mediambiental. F: X. dequar una mica el nostre prog r a m a a les c o n d i c i o n s m e diambientals de la ciutat que visitem. Aquí a Sant Cugat, per exemple, estem treballant especialment el bosc, perquè Collserola és sens d u b t e el millor exemple d'ecosistema q u e tenen els joves d'aquí. - Com es fan arribar aquests coneixements als menuts? - Dins de l'autobús hem instal·lat una trentena d'ordinadors que

contenen programes interactius sobre diversos ecosistemes: el bosc, el riu, la ciutat, el mar o els estuaris. Aleshores cada un dels joves s'asseu davant d'un dels aparells i pot anar cliquejant sobre diverses pantalles de dibuix explicatives. Si els nens són molt petits el treball amb els ordinadors es reforça amb explicacions nostres perquè retinguin millor els coneixements que adquireixen. - L'ús de les noves tecnologies

facilita la comprensió d'aquests conceptes o és una metodologia com una altra? - El tema dels ordinadors sempre és molt motivador per als nens i és una cosa que els resulta molt atractaiva. Tot i que hi ha molts nens que ja tenen ordinador a casa, el fet de venir aquí a aprendre una cosa que a classe els ensenyarien amb una tecnologia molt diferent, fa que aconseguim molt més èxit. - Aquesta setmana han visitat el naturbús prop de 9 0 0 escolars santeugatencs. Quin niveD tenen en matèria d'educació mediambiental? - Depèn molt de l'edat i de l'esL. cola d'on vénen. Hi ha nens de només 6 anys que ja estan assabentats de moltes coses, que saben que el paper es pot reciclar, que cal evitar la contaminació... i en canvi hem rebut nens més grans que ni tan sols sabien que moltes clavegueres d e s e m b o q u e n als rius. D e vegades ens sorprèn que coses molt bàsiques no es coneguin. Però, en general, sí que hem vist que a totes les escoles d'aquí s'educa en matèria mediambiental.

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres, 22 de gener de 1999

C o n f e r è n c i e s

Una visió general sobre el segle XIX enceta el cicle 'Cultura i Societat'

Més de 5 0 caixes de roba per a nens necessitats

La pintura catalana en aquesta època centrarà la propera xerrada L'historiador Domènec Miquel va ser l'encarregat dimarts d'obrir la desena edició del Cicle de Cultura i Societat que organitza anualment el Centre Borja, enguany des del Casal. La conferència inaugural va fer una repassada a la situació general (tant en l'àmbit mundial com en un altre més global) amb què comptaven els ciutadans del segle XIX, època que protagonitzarà les quatre sessions del monogràfic d'aquest hivern i que tindrà com a trets remarcat*, que es desenvoluparan en properes cites, la pintura, l'arquitectura i l'art. La segona part del Cicle comptarà amb tres temes més específics.

ANNA BORAU -Sant Cugat -

Els grans canvis demogràfics, la siaiació política, les innovacions industrials o les grans crisis econòmiques que anaven configurant, canviant i modelant la societat dels segle XIX van ser, a grans trets, les pinzellades protagonistes de la conferència inaugural de la desena edició del cicle Cultura i Societat. Segons l'encarregat d'aquesta obertura, l'historiador santcugatenc Domènec Miquel, "com la gent que assisteix a aquestes xerrades ja té una mica de coneixement sobre els temes generals de l'època, el que més va interessar van ser les anècdotes". Així, el torn de pre-

guntes finals es va centrar entorn els personatges amb noms i cognoms -sobretot els catalans- que Miquel anava perfilant davant d'una vintena d'assitents. La poca assistència, però, no va sobtar gens els organitzadors. Tant Miquel com Josep Boada -coordinador de les jornades des del seu inici- coincideixen a afirmar que "quan s'enceta un nou cicle sempre li costa d'arrencar, sobretot amb la conferència inaugural, que fa de pròleg general, però després sempre s'anima", i encara en resten moltes. La propera serà dimarts vinent, dia 26 de gener. Correrà a càrrec de la llicenciada en història, professora d'art i pintora santcuga-

ElsegleXIXprotagonitza elmonogràfic d'enguany FOTO. X l.ARROSA tenca Imma Pueyo i versarà sobre la pintura catalana a finals d'aquest segle. Dues conferències més, una sobre l'arquitectura catalana i l'altra sobre l'art i la moda tancaran aquest monogràfic d'hivern, donant pas a les tres xerrades: el fenomen actual dels refugiats, el sentiment de

culpa des de la perspetiva psicoanalítica i el problema de la pobresa a Catalunya. Xerrades sobre temes puntuals que tancaran l'edició d'un cicle ja tradicional a la ciutat, que va néixer amb l'objectiu, segons els seus organitzadors, "d'oferir un servei cultural que demanava la pròpia societat".

A. B. M. - S—t Cugat -

Els Amics de la U N E S C O de Valldoreix-Sant Cugat han donat per finalitzada la campanya de recollida de material que van engegar poc abans de les festes nadalenques. L'objectiu era poder realitzar un enviament tant de roba com d e j o g u i n e s d e s e g o n a mà, però e n bon estat, a u n país sud-americà. I a q u e s t d e s i g s'ha fet realitat. Els organitzadors de la recollida (realitzada a d i f e r e n t s p u n t s de Sant Cugat, com la Creu Roja o la Ràdio municipal) han valorat la campanya de manera positiva, p e r q u è són m é s de c i n q u a n t a les caixes amb aquests objectes que creuaran l'oceà. Finalment, però, l'enviament no tindrà el Perú com a lloc d'arribada, sinó que s'ha dividit en dos: la roba d'estiu i part de les joguines aniran, d'aquí a uns dies, a la zona de Moskitia, a la selva d'Hondures, i la resta de jocs amb la roba d'hivern marxaran al març cap a Romania.

Trobada

El Grup de D o n e s de VAteneu fa una crida als alcaldables a participar en els seus debats Lestrès i la seva prevenció protagonitza la darrera conferència A. B. M. - Sant Cugat "Aquest és un grup obert a tothom i esperem que la gent hi assisteixi, perquè tractem temes d'interès general". Així definia Carmen Larraburu, una de les coordinadores del grup de Dones de l'Ateneu, la raó de ser d'aquesta nova entitat santeugatenca que pretén, en aquests propers mesos, que els alcaldables de la localitat s'apropin a les seves trobades per explicar en persona els seus projectes futurs.

Estirar-se i badallar retorna l'energia perduda. FOTO: XAVILARROSA.

"Abans de les eleccions municipals farem que els candidats ens expliquin, entre altres coses, com veuen la situació de les dones a

Sant Cugat" va afirmar Larraburu moments abans que comencés la darrera conferència convocada, aquesta vegada dedicada a l'empremta que deixa l'estrès al cos. La fisioterapeuta Susana N'icoletti, davant d'una trentena d'assistents, va explicar en detall -tant teòric com pràctic- que habitem en la casa que és el cos, però que no la coneixem i que aquesta manca d'informació d'un mateix és una de les causes, juntament amb el ritme de vida, la maquinització de la societat i la no consciència de la higiene postural, les que aconsegueixen que la societat actual tingui tants problemes d'estrès i també de contractures musculars.

La Patagònia, a P àudio visual del CMSC Patagònia, des de Terra de Foc a San Carlos de Bariloche és el títol de la projecció audiovisual que tindrà lloc al C l u b M u n tanyenc Sant Cugat el propers dies 24 i 31 de gener. Es tracta d'un vídeo gravat per Joan Bertran, que serà l'encarregat de comentar les imatges explicant el seu propi viatge . La primera part arribarà des de Buenos Aires fins a la T e rra del Foc; i la segona serà el c a m í d e t o r n a d a fins a San Carlos d e Bariloche, a m b el c r e u a m e n t dels Andes inclòs. A m é s del paisatge m u n t a n yenc, Bertran afirma q u e s'hi p o d r a n apreciar t a m b é molt e s d e les e s p è c i e s a n i m a l s autòctones./ A. B. M.

Societat

T r e b a l l

ELS /CANTONS Divendres, >> de gener 1999

per

Pau

consistirà a recollir el flux d'armes, canviar la cultura arrelada a aquests països del culte a les armes, i, el que per al santeugatenc serà més complicat, aconseguir la compra i posterior destrucció completa d'aquest tipus de material, mentalitzara l'abstenció de compra i a la regulació del tràfic il·legal de les armes lleugeres.

Fisas coordinarà la campanya contra les armes lleugeres ANNA BORAI

- Sant Cugat HI proper dia 11 de febrer es presentarà de manera pública a l'Estat espanyol la nova campanya internacional per controlar les armes lleugeres, que serà coordinada pel santcugatenc Vicenç Fisas. I és que el Director General de la U N E S C O , F e derico Mayor Zaragoza, ha responsabilitzat la Càtedra Sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) - d e la qual és titular Fisas- d'aquesta iniciativa. El principal objectiu del departament de Fisas serà la realització de d i f e r e n t s treballs d'investigació i sensibilització relacionats amb el problema de

la proliferació d'aquest tipus de material bèl·lic, especialment als països que acaben un conflicte armat i es veuen afectats per la disseminació i el descontrol de pistoles, fusells, granades de mà, etcètera. Per a Vicenç Fisas, a q u e s t a campanya "és com una continuació de les que h e m anat desenvolupant fins ara treballant per la pau, com la de les mines antipersona". El titular de la Càtedra U N E S C O pensa, però, que tot i q u e comença amb el r e c o n e i x e m e n t en l'àmbit internacional, la iniciativa per controlar les armes lleugeres serà "molt m é s c o m p l e x a i difícil que les anteriors". La feina de Fisas i els estudiants que col·laboren amb el seu departament

Per aconseguir-ho s'elaboraran unes guies informatives i es crearà una oficina d'informació a la UAB, a més de comptar amb la col·laboració directa de moltes organitzacions no governamentals ( O N G ) a nivell internacional. D'aquestes, seran tres les que tindran una responsabilitat més directa: Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres i Intermón.

Fa més d'un any que Fisas treballa en la nova campanya. FOTO: X. L.

A més, explica Fisas, "necessitarem la col·laboració dels estats per dur-ho a terme, perquè a més és un tipus d'armes q u e no es pot prohibir" i reconeix les complicacions que se'ls presenten, tot afegint de manera c o n t u n d e n t q u e "no ens espantares".

E n s e n y a m e n t

Sant Cugat s'adhereix a l'Associació Internacional de Ciutats Educadores A. B. M.

Tots els grup polítics amb representació consistorial van aprovar dimarts per unanimitat l'adhesió de Sant Cugat a l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). entitat amb la qual s'havia participat en diferents congressos. La moció, presentada per la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, durant el Ple corresponent al mes de gener, comporta l'acceptació dels principis i objectius de l'AICE, entre els quals hi ha els de "participar en el diàleg i l'anàlisi amb institucions internacionals i governs en qüestions referents a l'educació formal i no formal, influir en el procés de presa de decisions d'aquests en qüestions educatives d'interès per a les Ciutats Educadores, o el de promoure intercanvis territorials o temàtics entre ciutats, així com participar i cooperar activament en aquests projectes", entre altres aspectes. Només va ser una la interven-

Tant la tinent d'alcalde com la regidora socialista van coincidir a assenyalar que era una passa endavant en el món de l'educació santeugatenca, camí pel qual, segons Sansa, t o t h o m ha de prendre responsabilitats, "no tan sols l'àrea d'Ensenyament, sinó també la resta de membres i departaments del consistori". Com va explicar Ponsa, l'Ajuntament ja era sotasignat de la Carta de Ciutats Educadores, aprovada a Barcelona en el decurs del I Congrés celebrat el 1990.

TDisseny Ordinador D O O L N / ASSISTIT

Es convoquen de nou el saló i les entrevistes personals

ció dels regidors, la de Maria Sansa (del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya) qui va voler aclarir un paràgraf de la moció, argumentant que "no tan sols ha estat l'Ajuntament el que ha potenciat històricament l'educació integral mitjançant la seva política, sinó que també han estat els membres de la comunitat educativa, tant pares com el pofessorat, i si no ho diguéssim faltaríem a la veritat". Afirmació amb què tothom va estar d'acord.

DISSENY

Dilluns comencen les xerrades d'orientació acadèmica i professional

'—

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Elsjoves santeugatencs / omptaran també enguany amb la informació i l'orientació que ofereix el consistori FOTO • X 1

A. B. M.

"Com podem els pares i mares orientar els nostres fills i filles" és el títol de la xerrada que torna a inaugurar enguany el programa d'orientació acadèmica i professional que, des de fa quasi una dècada, organitza anualment l'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat. "Els joves es troben en un moment difícil de les seves vides, en què han de decidir el seu futur", afirma la tinent d'acalde d'aquest departament, Àngels Ponsa, "i pensem que és molt important que, a més de la comunitat educativa, la família també assumeixi un paper important a l'hora de solucionar els

possibles dubtes dels seus fills". Com sempre, però, el programa estarà orientat a facilitar tota la informació necessària perquè els estudiants de secundària del municipi es puguin assessorar a l'hora de triar les opcions d'estudis i treballs que se'ls presenten. L'edició d'enguany repeteix l'estructura de la del curs anterior. Tres grans blocs formaran el programa: xerrades d'orientació, un minisaló de l'ensenyament i unes entrevistes personalitzades. Les xerrades es faran del 25 de gener a l'I l de febrer (sempre a partir de les vuit del vespre i a la Casa de Cultura). Diferents professors i responsables dels centres respectius (hi col·labora la UAB)

explicaran als assistents les titulacions i estudis corresponents, així com també contestaran les preguntes que els joves els puguin plantejar. De la mateixa manera, una aula de l'Espai Jove es transformarà en un minisaló de l'Ensenyament del 12 al 16 d'abril, amb tota la informació ; i, per si encara queden dubtes, a partir del 26 d'abril es podrà •mantenir una entrevista personalitzada (prèvia sol·licitud) amb una orientadora. "Es tracta", afirma Ponsa, "d'un programa molt complet, adaptat a l'evolució de l'ensenyament i que, com ens confirmen tant els assistents com els educadors, a més de tenir molt èxit, és molt útil".

Societat

ÏLS/CAIYIONS Divendres, 22 de gener 1999

S a n i t a t

Els santcugatencs fan prevaler la prevenció i els remeis naturals Analgèsics i antigripals són els productes més venuts ANNA BORAI

Els mitjans de comunicació estatals informen que el govern valora de manera positiva els fruits del conegut "cop de m e d i c a ment". A Sant Cugat, però, aquest objectiu de reduir la despesa sanitària no s'ha fet notar gaire. Almenys així ho afirmen els i les professionals farmacèutics de la ciutat que corroboren que la seva activitat va continuar en la mateixa línia de sempre durant l'any passat. La causa podria ser, com apunta Concepció Llorens -farmacèutica-, que "els santcugatencs es

cuiden molt". Tant Llorens com els seus companys de sector corroboren que la tendència dels ciutadans locals "és més aviat la prevenció", i no tan sols això, sinó que, a més, "acostumen a preferir vies alternatives més naturals". Un altre p u n t q u e destaquen des de les farmàcies és el fet que la majoria de gent té molta cura de la seva higiene bucal, i no per prescripció mèdica, només, sinó t a m b é per iniciativa pròpia. "Aquest tipus de productes", afirma Maria José Arévalo, "tenen molta sortida, tant els dentifricis com tota classe de col·lutoris, com qualsevol de les innumerables varietats de raspalls; perquè la gent

té molt assumida la importància del tema bucal". Com han confirmat els responsables d'aquests establiments, hi ha molta gent que continua aplic a n t els s e u s p r o p i s r e m e i s , aquells que els han anat bé alguna vegada, i també fan ús d'algun consell dels farmacèutics. Però aquesta tendència és pel q u e fa a la prevenció, un cop cauen malalts "acostumen a venir amb la recepta mèdica". I en aquest aspecte, els medicaments estrella són els analgèsics i, sobretot en aquesta temporada hivernal, els antigripals. "El Gelocatil", confirmen els farmacèuctics "té actualment

Els santcugatencs tenen molta cura de la seva salut. FOTO: X. LARROSA molta més sortida que la tradicional Aspirina", tot i que ambdós principis actius -paracetamol i àcid acetilsalicílic- són els més utilitzats. Aquests dos productes, per això, són sol·licitats durant tot l'any, però, segons els professionals de farmàcia de la

S e r v e i s

S o l i d a r i t a t

La iniciativa contra les taxes de l'aigua comença a donar fruits a Sant Cugat Els associats no pagaran els impostos en elproper rebut

La Cursa per la Pau recorrerà diumenge els carrers de Sant Cugat A. B. M.

A. B. M.

"Portem molts anys lluitant per una causa justa: no pot ser que un bé necessari com és el de l'aigua estigui gravat amb tants impostos", afirma Pedró Armero, impulsor a Sant Cugat de la campanya que defensa la Plataforma Unitària de Defensa del Rebut de l'Aigua. I, per primera vegada en els vuit anys que porten reclamant-ho, els inscrits santcugatencs a la CONFAVC (Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya) no pagaran els impostos que apareixen juntament amb el consum del subministrament d'aigua en el rebut del proper trimestre. Armero, delegat de la CONFAVC a Sant Cugat, afirma que "és exagerat que et recaptin amb impostos més del doble del que gastaries només amb el conum, i ens ho sembla més encara quan sabem del cert que el benefici d'aquestes taxes no es reverteix per millorar el procés d'obtenció d'aigua".

ciutat, les demandes varien molt d e p e n e n t de l'època de l'any: així, ara regnen els antigripals, a la primavera prevalen els complexos vitamínics, a l'estiu són els protectors solars i els antiinsectes, i a ia tardor comença de nou el cicle preventiu.

" F e s una passa per la p a u " , aquest és el lema que mou el grup de catorze atletes amateurs de diferents nacionalitats que enguany coordinen, promouen i participen en la cursa per la pau. "La idea", afirma Ignacio Basagoiti, "és unir gent de tot tipus, de totes les edats i de tots els països en un acte comú, i quin motiu millor per mobilitzar-se que la lluita per la pau?". Amb aquest objectiu van sortir el dia 1 de gener des de Lisboa, e n c e t a n t una cursa q u e passarà per totes les capitals europees (i altres ciutats, com és La campanya pretén aconseguir un sistema de cobiament\ mé\]u^t FOl'OX I. el cas de Sant Cugat) abans de cloure la seva ruta a Londres Com ell, són més de quatre-cents dues-centes entitats de la proel 31 de d e s e m b r e . víncia de Barcelona i, en molts els ciutadans de la localitat que dedels municipis, ja fa dos anys Durant aquesta ruta, tots els fensen aquestes idees mitjançant que recapten només l'import del atletes van prenent-se el relleu, el seu ingrés a l'associació, entitat consum , més el tant per cent amb una torxa a la mà, per comque, segons el seu responsable, "és corresponent d'IVA, demanant pletar l'etapa marcada per a cada apolítica i està oberta a tothom al mateix temps que es realitzi dia. Segons Basagoiti, "tot el reque hi vulgui participar". una llei de l'aigua i s'estipuli un corregut es farà corrent i no hi La CONFAVC té associades sistema de cobrament just. haurà cap tram en què s'utilitzi en aquests m o m e n t s prop de

cap vehicle", i d'aquesta manera creuen ciutats i pobles, demanant la participació tant d'entitats com de persones i n d i v i d u a l s q u e v u l g u i n dur aquest símbol unes passes". En el seu camí cap a Andorra els corredors de la Millenium Peace Run Europe (nom complet de l'edició d'enguany) passaran diumenge per la ciutat, on seran rebuts per l'alcalde al voltant de les onze del matí. Aquesta visita s'inscriu dins l'etapa que els corredors pacifistes realitzaran des de Barcelona fins al Monestir de Montserrat, i a banda de Sant Cugat també visitaran Sabadell, Terrassa i Viladecavalls, entre altres municipis. La P e a c e R u n va n é i x e r el 1987, d e la mà de Sri Chinmoy, atleta bengalí resident als Estats Units. Des d'aleshores s'ha celebrat bianualment de manera internacional, i en ella han participat -i li han donat suportpersonalitats destacades en l'àmbit mundial.

Griful Oil, s. L. Servei Estació Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya *í Butà i

^*935004555

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

U S /CANTONS Divendres, >> de gener 1M9

Des d'ara, en un sol telèfon hi trobaràs la resposta a infinitat de qüestions d'arreu de Catalunya.

La resposta Un nou servei. Un nou telèfon* que pot resoldre alguns tràmits sense haver-se de desplaçar, que dóna resposta i orientació, principalment, sobre temes relacionats amb l'Administració de la Generalitat i també sobre d'altres serveis. El 012 posa, a l'abast de tothom, infinitat de dades d'interès. Només cal telefonar.

atenció ciutadana <f> InfoCat

jfiïjj Generalitat SÜUa de Catalunya

'91,2 pies. e/s 3 minuts o fracció.

OS 1 CANTONS

fiíïlïHltï"

sàiïl

Núm.14

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95

08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: McratartaOstcugat.org organització Congrés: congr·sO·tcugatoig web: http://stcugat.oigr'

democràcia deliberativa que actualment vivim es transformi en una democràcia realment participativa". Emparant-se sota l'exitosa campanya que el Grup de Natura ha dut a terme pel que fa a la protecció de Torre Negra i Rodals, l'ecologista santcugatenca va emfatisar el paper de la ciutadania i la força que aquesta pot adquirir quan s'uneix i participa activament

Antoni Santos va mostrar la cara del desencís en dir que de vegades es preguntava si les associacions de veïns eren necessàries

en societat. Des del públic, també van sentir-se al·lu./«sf/> \í Htikelh, Imma (.avijoana. Jordi liath\. \ uvny Gavaldà, Jordi Casas, Antoni San/os i Àngels Casas a la taula rodona de la sessió. F: 0, B. sions a aquesta participació social tan buscada. L'ecologista Kristian Herbolzheimer va demanar "que quan es facin propostes per a la nostra ciutat s'apliqui aquella dita de Pensar globalment, actuar localmenf'. Santos va criticar "la política elitista del cialment optimista:"La manca d'un diàleg I una de les membres de la Fundació Sant Redacció Centre Cultural, la gTan operació de màr- real amb les autoritats ens ha fet arribar a Cugat, Montserrat Obiols, va concretar una - Sant Cugatqueting engegada per les immobiliàries de pensar que no érem necessaris i que les co- proposta per a Sant Cugat: "Seria bo que de tant en tant es convoquessin assamblees La participació ciutadana com a element la ciutat,Texistència d'unes instal·lacions ses seguirien igual". I és que la sessió de divendres va respirar públiques a les quals assistís un representant principal per controlar el govern i alhora Kristian Herbolzheimer aires de desencant. El regidor socialista, de l'equip de govern que respongués els aconseguir la gestió de les ciutats que els ciuÀngel Casas, va contribuir a aquest senti- dubtes i recollís les propostes de la ciutatadans volen. Damunt d'aquesta base va ment en lamentar que a Sant Cugat el paper dania". va demanar que es vehicular-se la sisena sessió del Congrés de de l'oposició moltes vegades es limita a la Ciutat, celebrada divendres passat sota El polifacètic Jaume Espina, per la seva el títol de La vida política a la ciutat. Despensi globalment abans "controlar ifiscalitzarla gestió de l'equip de banda, va passar la pilota a les autoritats ingovern, sense poder aportar projectes que se- dicant que "hauria de ser l'Ajuntament qui prés d'una intervenció del cap de premsa rien complementaris de les polítiques go- s'obrís més al poble destinant un dia a la de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria d'actuar localment vernamentals". Afortunadament, però, no setmana a atendre els ciutadans". Balcells, molt aplaudida, l'auditori va poder tot van ser desesperances. La veu crítica gaudir d'un ampli debat marcat pel to reiTot i que va allargar-se fins gairebé la una però motivadora d'Imma Casajoana, mem- de la matinada, el debat va fer-se curt. Nomvindicatiu i la crítica constructiva però dura. El ball de bastons va començar arran de la esportives pobres i la manca de coordinació bre del Grup de Natura del Club Muntan- broses intervencions del públic van deixar intervenció d'Antoni Santos, membre de la de Sant Cugat amb la resta de ciutats de la yenc Sant Cugat, va aportar les primeres constància que la situació política de la ciuJunta de l'Associació de Veïns del Parc Cen- mancomunitat de municipis". Tot un senguit propostes: "Cal reforçar els dos àmbits, el tat preocupa en gran mesura a una ciutadatral. Amb un llenguatge lúcid i viu, que va de mancances, sobre les quals el membre de polític i l'associatiu, perquè sense un, l'al- nia que sovint no es veu massa representaarrancar aplaudiments i algun somriure, l'associació veïnal no va mostrar-se espe- tre no funciona. Hem de lluitar perquè la da pels seus dirigents.

Participar en lloc de criticar

Aquests comerços col·laboren amb el Primer Congrés de la Ciutat feliu

çjJJXVliQ Especialistes en Puericultura Tot per la dona embarassada

• Embotits artesanals ' Especialitat Bull Cerdanya ' Formatges nacionals i extrangers ' Especialitat en pernil serrano ' Vins i caves

* 1F v

Moda infantil Llistes de naixement

Complements per al nou nat bressols, cotxes, trones, joguines...

Plaça Pere San, 1 1 Tel. 93 675 56 63 08190 Sant Cugat del Vallès

Santiago flusinol, 30 • Tel 674 5580 • 08190 Sant Cugat del Valies _ Ü

0««,-„>

S„4^

EIS 4 CANTONS

OBerta

Núm. 14 Q·n·rdaltt·

La vida política a la ciutat, un debat força crític La preparació de la sisena sessió. La vida política a la ciutat, es basà en dues premisses: la de la política com a activita! noble i necessària, i la de la seva equiparació amb la participació ciutadana. Els continguts de la sessió no defraudaren les previsions, ans al contrari. La sessió, de caràcter eminentment crític, fou un clam unànime a favor d'una altra forma de fer política i d'obrirla a la participació. Efectivament.tant les deu comunicacions presentades, d'un notable contingut, com la conferència i les cinc ponències, estigueren en la mateixa línia. Un mot, complicat però gràfic, travessà tota la discussió: subsidiarietat. En altres paraules, cal apropar -en tot allò que sigui possible- la gestió de la cosa pública al ciutadà. El conferenciant, després de fer una anàlisi de l'evolució dels nostres ajuntaments des de 1979, ho advertí: ha arribat l'hora dels municipis (dels ajuntaments). Calen més recursos i més competències. Això implica, també, obrir l'Administració a la participació i, alhora, crear mecanismes per aconseguir equips de govern forts i cohesionats (sistema majoritari a dues voltes, per exemple?). D'acord en permeabilitzar les institucions, però no en

tallar les ales a l'oposició. Des de la taula, el públic i les pròpies comunicacions, es reivindicà el paper de l'oposició. Una pregunta quedà penjada a l'ambient: no són tots elegits per governar? Per tant, on ha d'acabar l'aportació d'aquells que no han entrat a formar part de l'equip de govern? Idees n'hi ha, per què no han de ser recollides? D'altra banda, l'oposició no ha de ser el primer graó de la participació política? Hi hagueren més coses, òbviament. Se'ns recordà la soledat del polític (volguda o inevitable?) que és al govern.

La sessió fou un clam unànime a favor d'una altra forma de fer política i d'obrir-la a la participació L'escorcoll de butxaques i calaixos cercant les promeses electorals (i, de pas, els diners per dur-les a terme). Se'ns parlà, com ja s'ha insinuat, de les an-

Joscp Maria Balcells va fer una intervenció molt aplaudida pel públic. FOTO: O. BENITO

goíxes de l'oposició davant la sordesa dels governants.Un projecte de ciutat, si és que existeix, ha de ser quelcom impermeable a la discrepància? Se'ns va descriure una experiència viscuda com una frustració, però no acabada: la desconcentració administrativa. Malgrat tot, hi hagué veus a favor de la seva generalització. Consells de Districte per a tothom? Se'ns parlà, des de la percepció de qui acaba d'arribar, de l'únic projecte comú possible: la recerca d'una major qualitat de vida. I, com no podia faltar, se sentí amb força la veu hiper-

crítica de la joventut. La democràcia és en crisi, se'ns digué. Amb responsabilitat compartida, la de les institucions (la principal) i la de la pròpia societat civil (les associacions, fins a quin punt són representatives?). De tot això, i més, es parlà el proppassat dia 15. La valoració és positiva. Probablement, a estones, fou un pèl avorrida, però es digueren coses molt gruixudes. I es tractava d'això, precisament. Jordi Casas, coordinador de la 6" sessió del Congrés

El paper de l'oposició L'Ajuntament és l'entitat bàsica que canalitza la participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitza i gestiona els interessos propis de les corresponents col·lectivitats. Fixeu-vos que ho he dit en plural, col·lectivitats. Per això hi tenen una fonamental participació els partits polítics, que són els qui aporten, mitjançant persones disposades, un conjunt d'actuacions que segons el seu ideari busquen el millor servei als ciutadans. I això, sense cap dubte, ho busquen totes les forces polítiques. Aconseguir el millor servei als ciutadans és l'objectiu que es proposen els candidats, que en funció d'un ideari proposen un programa d'actuacions per tal de donar-los-el. Considerats en la seva totalitat o en col·lectivitats, territorials de barri, de districte o de sectors de població, que consideren amb mancances. L'experiència i la reflexió m'han ensenyat que els programes d'actuació dels partits amb més vots (sigui quin sigui el partit) és un programa que malgrat ésser ampli i tenir una majoritària acceptació, és parcialment incomplet. Els programes dels partits amb menys vots, malgrat tenir algunes propostes coincidents amb el partit elegit, en té altres que sent coherents ideològicament amb la del partit del govern, són complementàries amb el programa del partit majoritari, el qual no les tira endavant perquè no són seves i, en canvi, la seva posada en marxa significaria una millora per als ciutadans en general, o per als de determinats districtes o barris, o per a sectors determinats de la població. Per poder realitzar tot això, com ja sabeu, es demana mitjançant unes eleccions les preferències dels ciutadans. Els ciutadans donem el nostre vot, en funció dels motius de la nostra elecció, que pot ésser la preferència ideològica, per la confiança en les persones o pel que es proposen fer. De tots aquests vots en resulta una gradació de més a menys. El partit majoritàriament votat, si té la majoria absoluta constitueix un govern en solitari i, si no la té, busca un altre partit amb qui aconseguir-la i poder portar endavant tot el que es proposa. Així, els vots ja els té assegurats. La resta de partits, a l'oposició. Per tant, uns a governar, amb el seu programa

molt acceptat però parcialment incomplet, i els altres només a controlar i fiscalitzar, encara que en el seu programa hi hagi propostes molt interessants i coherents, que complementarien el millor servei als ciutadans, que és el que tots pretenen. Quan vosaltres, i això ho pregunto a cada un, vàreu decidir-vos per algun dels que.concorrien a les eleccions, ho féreu perquè aquelles persones portessin endavant les seves propostes? O perquè estiguessin a l'oposició i es dediquessin només a fiscalitzar i controlar? Jo em pregunto, és que els qui governen no s'han d'autocontrolar. i fiscalitzar? No fer-ho, justifica que hagi de fer-ho només l'oposició? És veritat que l'oposició ha de fer-ho, però també totes les forces representades dins el govern han de fer-ho. És aquella complementarietat, que la resumiria com la construcció i millora de la ciutat, que segur que aporten entre uns i altres, el que em fa proposar que el partit majoritàriament elegit integri en un programa més complet per a un millor servei dels ciutadans totes les propostes coherents i complementàries de les altres forces polítiques, incorporant també representants d'aquests partits minoritaris a l'equip de govern. Sintetitzant, diria: els partits proposen, els ciutadans opten majoritàriament per un d'ells, el partit majoritari fa "l'ajuntament" de tot el que és "ajuntable" en favor dels ciutadans. Els partits minoritaris, que han ofert actuacions "ajuntables", entren amb el pes minoritari que li han donat a formar part del govern. Desapareixeria així l'oposició? Creieu que només els que estan fora del govern han de controlar i fiscalitzar? És que en les empreses privades els socis, siguin grans o petits, no controlen i fiscalitzen la gestió i els resultats de la Societat en la qual estan compromesos? És que el partit majoritari perdria poder? No, guanyaria en poder fer el propi programa i també les propostes dels altres. Els ciutadans hi sortirien guanyant i la vida política de la ciutat, també. Àngel Casas i Boladeras, regidor i portaveu del grup municipal del PSC

Els programes d'actuació dels partits amb més vots són parcialment incomplets

És que els qui governen no s'han d'autocontrolar i fiscalitzar? Ho ha de fer només l'oposició?

Proposo que el partit més votat integri totes les propostes coherents de les altres forces polítiques

EIS4CANT0ÏVS

Núm. 14 a w o i t w

L'entrevista

L'unit na

Espurnes Segons m'han dit, la darrera sessió va produir espumes dialèctiques. Malgrat que se sol dir que la política avorreix (i fins i tot, segons opinió generalitzada, fa fàstic), la veritat és que quan el personal s'hi posa, s'apassiona. Una primera ullada dóna a entendre que la sessió fou altament crítica, i sens dubte fou així, però per poc que s'hi aprofundeixi, es comprova el seu caràcter autocrític. Ja que a la taula, entre el públic i entre els autors de les comunicacions, hi havia polítics en actiu (alguns de professionals, que en viuen, vaja). Naturalment, no tots van prendre les mateixes mesures per no cremar-se. L'únic representant d'una experiència local de govern (pretèrita, no pas actual, fins aquí podíem arribar!). va escollir la famosa estratègia coneguda per "Jo passava per aquí i si t'he vist no me'n recordo". Des de l'amargor de l'oposició (eterna?) es preferí reivindicar. malgrat que el refrany popular diu el contrari, que "la mel també s'ha fet per a la boca de l'ase" (amb perdó). Cosa curiosa, això de la política. Oleguer Bardissa

Programa 7a sessió (29 de gener a les 20.00 h.) Conferència: La ciutat com a sistema ecològic

Ole Torson. Enginyen expert en mobilitat urbana.

"Ningú no té dret a aparcar al carrer, ni té dret a fer-ho gratuïtament" MARIA PILA

Ole Torson és un expert en trànsit, que prefereix parlar de mobilitat urbana. Nascut a Dinamarca, va passar els primers 30 anys de la seva vida circulant en bicicleta. Deu ser per això que avui contempla la ciutat com un àmbit que s'ha de planificar no solament per als cotxes. Destaca per plantejar solucions agosarades sobre el trànsit urbà. "S'ha d'aconseguir una ciutat més humana -explica- on la gent pugui parlar a la vorera sense cridar". - Què entén vostè per mobilitat urbana? - Erüa planificació urbanística hi ha algunes idees de com es mou la gent. No, la gent no, aquest és el problema, els cotxes. S'hi traslladen unes idees sobre com es mouen els conductors amb els seus vehicles o com volem que es moguin, n. FOTOGRAFIA: XAVl LARROSA. sense entrar en la valoració de com es mou tota la gent. Els que treballem en el camp de la mo- comptar amb unes voreres de dos metres, més bilitat urbana intentem que les normes de plani- mig metre per a arbrat, fanals, etc. El resultat seficació urbanística tinguin en compte estudis en rien dos metres i mig de voreres més tres metres profunditat no del trànsit, sinó de la mobilitat de de carril per circular els cotxes. Així, si no es la gent. Pel que fa a Sant Cugat, un estudi fet disposa de 8 metres entre façanes no hi pot hal'any 1996 diu que dels que es mouen pel mu- ver un carril de circulació i, per tant, els carrers nicipi, un 44 per cent va a peu, un 41 per cent va de 6 metres haurien de ser per a vianants. En en vehicle privat i un 14 per cent ho fa amb trans- l'àmbit de la circulació s'hauria d'obligar el conport públic. En total, sumen uns 210.000 viatges ductor a seguir una ruta que no creï col·lapses. per setmana. Entre els que es mouen dintre i els Un cotxe no ha d'entrar en llocs on no hi té res que van a fora sumen uns 400.000 viatges set- a fer. De la mateixa manera que no pots aparcar manals. Dels qui van fora, dos terços ho fan en en determinats llocs del centre, tampoc no cal que vehicle privat i un terç amb transport públic. Tots hi passis. aquests aspectes s'han de tenir en compte a l'hora de planificar urbanísticament per permetre que tothom pugui circular amb comoditat.

Perfil

RAMON FOLCH, ecòleg. Càtedra UNESCO pel desenvolupament sostenible. Taula rodona: • El centre i els barris ANTONI HERRO. Arquitecte urbanista. - Els cotxes i els vianants OLE THORSON. Especialista en mobilitat. • El disseny urbà DANI FREIXES.Arquitecte • La ciutat i les noves tecnologies RAMON GARCÍA-BRAGADO. Director general de Localret. • L'habitatge FELIP MASSOT. President del grup Vèrtix. • La imatge de la ciutat DOMÈNECH MIQUEL. Historiador. Moderador: ÀNGEL PEDRÓS. Arquitecte.

Sessió patrocinada per: mUMTZACk) IMHOdUARU

TIX

- Però a més de plans urbanístics hi ha conductors? - Planifiquem malament. La gent vol aparcar el cotxes davant de casa o del supermercat. Això és un error de planificació del viatge. Si em trasllado a un lloc haig de pensar primer on puc aparcar, encara que això suposi haver de caminar 500 metres. La mobilitat a les ciutats acaba funcionant o bé per uri pacte entre tots els ciutadans que entenen que desplaçant-se d'una altra manera evitarien molts problemes, i fent els traçats dels carrers tenint en compte la mobilitat de la gent. Les coses s'han de plantejar pensant que no és necessari deixar el cotxe davant d'allà on es va, sinó com si fos un transport qualsevol, que té una parada en un punt, vas caminant a fer les teves coses i més tard tornes a la parada i reculls el cotxe. Crec que un vehicle privat no té el dret d'aparcar pertot, màxim quan aquest espai és de tots. En segon lloc, crec que cap ciutadà té dret a deixar les seves coses particulars al carrer. Que així hagi funcionat durant anys, ha estat per gràcia de tots, perquè els ho hem permès, però no és un dret. Ningú té dret a aparcar al carrer, i a més a més no té dret a fer-ho gratuïtament, perquè tots contribuïm a pagar els carrers. -Ala pràctica, què hauria de tenir en compte l'urbanisme per moure'ns tots amb més comoditat? - Respecte a les dades de Sant Cugat que he esmentat abans. Si en el centre hi circulen més vianants que vehicles, s'ha de donar prioritat als qui van a peu. Si parlem de carrers, suposaria

• Ole Torson nci\ a t >penbagen i.Djnamarca) el 1941. 1 jpjim.T civil, especiaiit/at en Camins. Tràn-u i I. ïbaní-mearEs cola Superiord'Ungiít\c M de Copenhaücn. l's Enginyer de Camml'Escola Superior de (í. eelona, Ha us-esorat la Direcció GCIK I , dc Carreteres de! Ministeri d'Obre- IVi^l·i tes llanes en i|iiestions de trànsit i segniv:. viaf. Finsal I9X») va ser assessor icenii J. regidor de Fraus port- i Circufaeió de I ' umament de Haice lona. Actualment es '•emhrc evpen en auditories tècniquc- ik • ••isiudel programa DRIVHde la Unió fu ••pea. Dirigeix les empreses INT1ÍA i Ml. 'I \M. euUMlItoria en leme- de mobilitat, a ^•-•.•Wlitai. trànsit. iii.mistiea. / M P - El parc automobilístic creix constantment; el cotxe eliminarà el vianant? - No. Aquest creixement implica que s'han de construir més pàrquings als nous habitatges, perquè els cotxes no exigeixin espais al carrer. El carrer no és per aparcar, és per moure's, per caminar, per enraonar, per anar en bicicleta i per agafar l'autobús. La circulació no és tan complicada. A Sant Cugat, per exemple, en l'àmbit intern s'hi mouen 10.000 cotxes; això són dos carrils de circulació. Es necessiten accessos externs als centres. Que es pugui entrar i sortir, però no creuar. Amb això es manté l'accessiblitat al centre. - Una de les seves propostes és reduir la velocitat de circulació a les ciutats. Concreta-

ment, passar de 50 a 30 km/hora? - Sí. Hi ha molts sinistres. Molts vianants són atacats. Molts avis tenen problemes per sortir al carrer perquè no caben a les voreres. Quan s'han dissenyat les ciutats no s'ha pensat que la nostra mare hi ha de poder passar. Si el vianant va a 5 quilòmetres per hora i el cotxe deu vegades més, si el segon l'atropella té un 50% de probabilitats de matar-lo. A 30 quilòmetres per hora el percentatge baixa. Com que no podem pujar la velocitat dels vianants, hem de baixar la dels cotxes. Hi ha països que ja ho han fet. A Berlín, al 80% dels carrers la velocitat màxima és de 30 km/hora. Alemanya està a punt d'apovar un reglament perquè se circuli a aquesta velocitat a totes les ciutats. Suïssa està a punt de fer un referèndum per reduir la velocitat urbana a 30 km/hora. Holanda també ho ha fet. Caminem en aquest sentit. Barcelona ho ha fet en alguns carrers, però a trocets. - La situació ha arribat a tal punt que ens obliga a tots, ciutadans i Administració Pública, a canviar de mentalitat? -Hem de pensar la nostra mobilitat d'una altra forma. El més clar, ara per ara, és que ningú no té dret a aparcar on vulgui i, a més a més, no al carrer. Com que tots hem de conviure, s'ha d'anar a unes velocitats acceptables, perquè el vianant no se senti intimidat en creuar el carrer. Estem en una evolució clara que ens porta a parlar de la ciutat sostenible. Les ciutats han d'arribar a ser més humanes, on la gent pugui parlar a la vorera sense haver de cridar. Si no és així, acabarem posant-nos màscares de gas o parlant pel mòbil. O ens isolarem dins dels edificis o dins del cotxe. S'ha de tenir en compte que la majoria no es mou en cotxe i s'ha de planificar per a aquests mitjans. Les ciutats no necessiten grans carrils interiors per a la circulació de vehicles; espais, sí. Ens hauríem de plantejar per què a les ciutats el qui és més vulnerable, quan creua el carrer , ha de deixar el seu àmbit, baixar de les voreres, anar per tant al lloc de l'altre, i després pujar una altra vegada. Per què no a l'inrevés? S'ha d'arribar a plantejar que, si tens pressa, agafa l'autopista, però no es pot circular pel centre de la ciutat a 100 quilòmetres per hora, hi ha massa sinistres per culpa d'un que no podia contenir-se.

24 Societat

ELS4CAIVroN3 Divendres, 22 de gener de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

TORRE NEGRA JA ÉS QUASI UN PARC RURAL

EL PSC

SANTCUGATENC JA TÉ CANDIDAT

OFICIAL Alcaldes i alcaldables socialistes de municipis vallesans, acompanyats del president del Parlament, Joan Reventós, van acompanyar dissabte Jordi Menéndez en el que va ser la seva presentació oficial davant dels companys, ciutadans i possibles votants de Sant Cugat que omlien la sala d'actes de la Casa de Cultura. L'alcaldable socialista al consistori santcugatenc va esbossar el que serà el seu programa de ciutat. Pàgina: 7. Foto: OSCAR BENITO.

UADÉUA

La idea de passejarfinsa la Torre Negra sabent que allà no hi podran edificar és cada cop més real. Després de l'aprovació inicial de la modificació del PGM, els santcugatencs només esperen que Barcelona doni la seva conformitat perquè el somni es faci realitat. Mentrestant, l'equip redactorL·presentat a la ciutadania l'entorn del qual podran gaudir, un Parc Ruralpotenciatper una oficina municipal i vertebratper camins pera vianants. Pàgina: 14. Foto: XAVILARROSA.

LA REVOLUCIÓ DE L'EURO El diputat al parlament europeu Carles Gasòliba va ser el convidat de la darrera tertúlia organitzada per l'agrupació local de Convergència Democràtica de Catalunya. Gasòliba va encoratjar el comerç local afer una transformació ràpida per oblidar-se de la moneda habitual i conscienciar-se d'aquesta nova que està revolucionant el mercat. Pàgina: 28. Foto: XAVI LARROSA

UN GRAN MESTRE

Dilluns, alguns santcugatencs es van apropar al Monestir per dir l'últim adéu a un dels grans artistes que vivia a la localitat: Rudolf Hàsler. El pintor d'origen suís va morir dissabte, a l'edat de setanta-un anys. Molts recordaran encara les imatges hiperrealistes sortides sense dificultat del seu pinzell, per imprimir-se en la retina de qui les va poder admirar. A Sant Cugat, la darrera exposició va ser, aljuny passat, al Claustre. Pàgina: 38. Foto: XAVI LARROSA

Societat 25

ELS4CAIVIWB Divendres, 22 dt gener de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

SANT ANTONI PASSA PER PRIMER COP Diumenge es va celebrar la diada de Sant Antoni i la passada dels Tres Tombs va omplir de carros, ases i cavalls els carrers de la ciutat. Per primera vegada en una festa que ja és més que tradicional a la ciutat, la rua va poder comptar amb rassistència d'una imatge del mateix homenatjat, que va presenciar des de la benedicció dels pans i els animals,finsa la rebuda institucional. Pàgines: 3 a 6. Foto: OSCAR BENITO

LA NATURA VIATJA EN MIN I BUS Aquesta setmana l'educació mediambiental també ha estat la protagonista. El Naturbús que es va crear a Vitòria ha estat aquests dies a Sant Cugat per ensenyar a quasi mil escolars de la ciutat tots els avantatges de tenir els ecosistemes ben cuidats. Demà, últim dia de la seva estada a la localitat, hi haurà jornada de portes obertes per a tothom que el vulgui visitar. Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA

TORNAR A REJOVENIR El Teatre-Audiori del Centre Cultural es va omplir de gom a gom durant el cap de setmana passat de gent que va poder tornar a sentir-se nen durant quasi dues hores. Les Criatures triomfadores del grup T de Teatre, després del seu èxit barceloní, van demostrar en la seva visita a Sant Cugat el perquè de l'estrellat. Pàgina: 39. Foto: XAVI LARROSA.

Lels

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CTTGAT DEL VÀMJÈS

26 Societat

ELS í CANTONS Divendres, 22 de gener de 1999

r a d i o g r a f i a

ESCOLA D'INFORMÀTICA SANT CUGAT

Va ser la primera escola d'informàtica del poble i actualment també ofereix classes de mecanografia,

comptabilitat i administració

Una escola un xic especial fràgils i perillosos i incomprensibles. Eren com un cervell de metall, una mena de robots Va ser en la dècada dels vui- immòbils que ens podien fer la més dura competència en el tertanta, com en tants altres pobles i ciutats, que Sant Cugat co- reny laboral i, al mateix temps, uns estris que servien només mençava a descobrir uns nous per jugar a jocs molt especials i peestris arribats d'Amèrica. La seva entrada era lenta però im- rillosos per a genis joves. parable a totes les cases: parlem Eren el paradigma de la models ordinadors personals. dernitat i l'esperit del futur de Uns aparells cridats a conque- la ciència ficció. En aquell moment, quan molta gent volia rir i embruixar grans i petits. Els aprendre a fer servir aquella estris electrònics oferien tota mena de serveis i utilitats, però, andròmina espacial, va fundar-se l'Escola d'Informàtica de Sant la veritat, fora de tres o quatre cervelletsprivilegiats, sobretot de Cugat. Estava en un pis reciclat del carrer Rius i Taulet i tenia nois joves, la gran majoria veien aquestes màquines com a estris aules dedicades a ordinadors difícils i sobretot potencialment personals; aleshores no es parMONT.SK SANT

- Sant Cugat -

Entitat: Escola d'Informàtica Sant Cugat. Any de fundació: 1985. Alumnes: 5.000. Seu: Rius i Taulet, 6. lr.

lava encara dels PC ni dels compatibles. L'escola va fundar els seus programes en el fet de superar un problema molt corrent entre la gent que començava a fer-los anar: la por a espatllar els programes i els aparells. Al ma^ teix temps, també oferien classes de mecanografia, comptabilitat i d'administració. La ràpida acceptació dels ordinadors per part de les noves empreses va potenciar un nou problema laboral, el de la manca de feina que caracteritzava aquells anys finals dels vuitanta i principis dels noranta. I l'Escola, que en aquelles dates va començar a col·laborar amb l'INEM i amb l'ajuntament per

fer programes d'inserció laboral, va posar fil a l'agulla. No ensenyava només a fer anar els ordinadors i a aprendre les aplicacions dels aparells a la feina d'oficina; també, i amb molt d'interès, seguia de prop els seus alumnes i les seves circumstàncies laborals per poder trobar-los feina segons les noves capacitats. Així, a poc a poc, es va anar estructurant una escola molt especial i singular d'informàtica a Sant Cugat. Una escola que és molt més: és un centre especial i especialitzat que ensenya i alhora cerca feina, coneix els seus alumnes i col·labora com una entitat més en la vida ciutadana.

Societat 27

E I S Í C A N T O N S Divendres, 22 de gener de 1999

r a d i o g r a f i a

ESCOLA D'INFORMÀTICA SANT CUGAT

Trobar feines als seus alumnes és un dels trets més característics d'aquest centre d'informàtica

Ordinador, però també altres coses M. S. - SaMC«|M -

Durant un temps l'Escola d'Informàtica anava fent al pis de Rius i Taulet, però les aules es feien petites pel nombre d'alumnes i es van veure obligats a ampliar la seva seu amb un local pròxim, al carrer d'Enric Granados. En fundar-se el Servei Català de Col·locació, i a causa de l'historial de l'escola, va ser un fet natural que passés a col·laborar molt activament amb aquest servei de la Generalitat. L'escola va esdevenir un centre col·laborador prou conegut dels santcugatencs, que van fer de l'es-

cola un lloc habitual per anar a buscar feina, i de les empreses, que saben molt bé que l'escola d'informàtica sap escollir sempre el millor lloc per a la millor persona, i que de poder trobar feina al seus alumnes n'ha fet un dels trets característics i més importants del seu funcionament. És col·laboradora molt activa amb els temes laborals i d'atur, però no presta atenció únicament a aquests assumptes. Ara per ara l'escola continua amb els seus cursos d'iniciació als ordinadors i a ensenyar com perdre la por a aquests aparells; i ha ampliat el seu ventall d'ofertes amb classes d'ofimàtica, nòmines,

comptabilitat i administració. i la botiga al carrer, en la qual ha També ofereix classes per a jo- organitzat concursos per a nens ves i per a futurs internautes, i i grans i paradetes amb tota mena estan posant en funcionament d'obsequis i muntatges. una aula de RDSI, un nou proL'Escola d'Informàtica, consgrama d'internet molt més rà- cient que està en un lloc prou pid que l'habitual. significatiu de la geografia del L'Escola, en el seu vessant poble, no descura mai l'ambient d'integració en la vida del po- de les diferents festes amb el ble, i com una associació més, guarniment de la gran balconacol·labora en festes populars i da de la casa, que comparteix molt arrelades a la nostra co- amb la seu del PSC i que té una munitat; festes del caire de la barana molt especial, de les anMarxa de Regularitat, amb què tigues del poble, sense ferros ha col·laborat algunes vegades, forjats i amb balustres de pedra tant amb suport econòmic com grisa i enfosquida pel temps; l'ematerial; i amb la Creu Roja i les difici és un dels pocs que queactivitats de carrer que es fan. den dels antics, plens de la peCom no no podia ser d'altra ma- ' tità història del poble, i forma nera, també amb la Festa Major part d'una tirada molt especial

de cases que són de fa temps punt de referència perquè estan al lloc més cèntric del poble, els Quatre Cantons. T é una història atepeïda de referents antics i veïnals. Allà hi ha des de fa temps la botiga de Can Rodó, tant la botiga com l'antic magatzem, ara també aules de l'escola. Al pis on hi ha la secretaria i alguna de les aules estava fa molts anys la botiga de can Gutiérrez. En resum, una escola que durant els seus quinze anys de funcionament ha sabut esdevenir una d'aquelles entitats del poble conegudes més enllà del seus interessos comercials, i per trobar feina a la gent del poble.

OS I CANTONS

Economia Divendres, J'J de gener de 1999

Atur

Sant Cugat voreja l'ocupació plena L últim quatrimestre de Vany fa caure la taxa de desocupació al 5,75% L'Oficina de Treball de la Generalitat d'anterior Inem) a Sant Cugat ha tancat l'any reduint fins a Un notable 5,75% el nombre d'aturats inscrits, que en números absoluts ha quedat fixat en 1.283 persones. Aquestes dades, que voregen el que es considera ocupació plena, han estat conseqüència directa de la reducció de l'atur durant quatre mesos consecutius, entre setembre i desembre. A. B. - Sant Cugat -

Des de principi d'any, un repartiment equitatiu de reducció entre gener i abril i d'augm e n t e n t r e maig i agost van situar la d e s o c u p a c i ó a Sant (lugat en una corba ascendent perillosa. M a l g r a t les variacions dels primers 250 dies de l'any, els números absoluts van evidenciar q u e els l.400 aturats al municipi eren una cota difícil de reduir. L'últim quatrimestre, però, ha comportat la caiguda de la xifra en 135 treballadors (de 1.418 a 1.283) i els p e r c e n t a t g e s han oblidat ja el 7-8% h a b i t u a l p e r i n s tal·lar-se en el 5-6%. La caiguda de l'atur no ha estat rellevant en un o altre grup d ' e d a t r e s p e c t e a les xifres

d» nmabtoJÉ Compra - venta de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros UFkWsla "'dei^n •%

% Miguel Tel. 93 590 61 22 La Floresta

"Estación La Floresta

««•" c,Wa,9ar

"' 6 nRRE

Tel. 93. 589 57 55 Fax93.589 58 15' SèpSl

E-mail: sepal@sumi.es

SELECCIONEM: TÈCNIC D'INSERCIÓ Edat entre 28 i 40 wfk.

ft^-í^pç»

aportades durant l'any (vegeu E4C, n ú m . 250) i per franges, les dones d e 30 a 34 anys segueixen m a n t e n i n t l ' h e g e m o nia, m e n t r e q u e els h o m e s c o n t i n u e n repartint-se l'atur a raó d'una setantena de llocs a les llistes, des dels joves de 25 a 29 anys fins als adults de 55 a 59. Per sectors professionals, la clau, com era d'esperar, han estat el comerç i la construcció. Si durant el primer semestre les quotes de cada sector oscil·laven els 200 i els 100 aturats, r e s p e c t i v a m e n t , a final d ' a n y la xifra s'ha r e d u ï t e n una v i n t e n a llarga d e d e socupats. Els estudis que situaven Sant Cugat e n segona posició dels municipis catalans q u e han g u a n y a t m é s llocs de treball van patir un cert d e s c r è d i t a

DADES ATUR A i S S ^ SANT CUGAT DEL VAL 1.401

1.408

(persones)

persones)

WiïESÈ AG. E 3 B OCT. FONT: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. principi d'any que ara s'ha corregit. M e n t r e q u e Barcelona ha p e r d u t m é s d e c e n t m i l llocs de treball i més de c e n t trenta mil pesones, Sant Cugat n'ha guanyat 3.422 i 8.273, resp e c t i v a m e n t , fet q u e constata q u e els nouvinguts t a m b é

c o m p o r t e n nova ocupació. Els sindicats han fet una lectura positiva d'aquesta anàlisi, a s s u m i n t la b o n a n ç a e c o n ò mica com u n dels factors q u e h a n ajudat a r e d u i r els p e r c e n t a t g e s . P e r ò t a m b é hi ha hagut matisacions.

El delegat d ' U G T a l'Ajuntament i secretari general d'Administració, local, Ferran C a b e z u e l o , ha qualificat d e "molt positiva" la que ha considerat una " t e n d è n c i a g e n e ral" a la creació de llocs de treb a l l i ha a s p i r a t a u n c u r t t e r m i n i p e r q u è s'assoleixi la plena ocupació. Cabezuelo ha remarcat la influència del Pla per l ' O c u p a c i ó al Vallès per aconseguir aquestes dades. però ha instat els empresaris a "llançar-se a repartir més el treball". E n la seva anàlisi, el delegat de C C O O a l'Ajuntament, Francesc Garcia, ha optat per un " o p t i m i s m e controlat" adv e r t i n t u n c r e i x e m e n t d e la població activa de gairebé cinc mil persones e n un any. "Els aturats són els mateixos, però creix la població i es redueix la t a x a " , ha a s s e n y a l a t . " H e m d'esperar q u e les xifres es redueixin més els propers anys, però remarco q u e el 5,75% és fictici".

Conferències

Gasòliba demana al comerç una adaptació ràpida a l'euro A. B. - Sant Cugat -

El diputat per CiU al Parlam e n t E u r o p e u i m e m b r e del grup parlamentari liberal, Carles G a s ò l i b a , va a d r e ç a r d i marts un missatge d'encoratj a m e n t al comerç local perquè faci u n a a d a p t a c i ó r à p i d a a l ' e u r o , m a l g r a t q u e la s e v a presència física no es concretarà fins al segon semestre del 2002. En una nova sessió dels cafès-tertúlia de C D C al restaurant El Mesón, Gasòliba va d e m a n a r una adaptació "sense angoixes però sense retards" dels c o m e r c i a n t s , p e r q u è alhora aquests ajudin els clients

a mentalitzar-se al canvi. L'eurodiputat nacionalista, q u e ostenta cl càrrec des de 1986, va qualificar de "revolució" el procés de conversió monetària que cobrirà un mercat d e 290 m i l i o n s d ' h a b i t a n t s "amb una generació de riquesa similar i un intercanvi comercial exterior superior als Estats Units". Els punts a favor de l'euro, segons Gasòliba, es notaran tant en macroec o n o m i a com en e c o n o m i a familiar: d'una banda, el nou m e r c a t oferirà u n a d e s p e s a controlada en q u è la inflació i les taxes d ' i n t e r è s seran baixes; de l'altra, la conservació de l'euro e n un preu fix farà

(irtwlibn t ü edat flanquejat pel candidat a Valcaldia, Lluís Recoder. FOTO.X. I.. q u e no es p e r d i el valor adquisitiu i s'afavoreixi l'estalvi. Per sectors, per Gasòliba, el turisme i l'exportació en general no hauran de sotmetre's als riscos de canvi i en sortiran beneficiats. "Qui hi perdrà serà l'especulador, q u e fins ara es beneficiava d e les variacions de la m o n e d a " , va afegir.

Una vegada fet públic el seu r e t o r n a la política catalana, després d e l'anunciada candid a t u r a d e P e r e E s t e v e a les eleccions e u r o p e e s , Gasòliba va mostrar-se satisfet de dirigir la futura àrea e u r o p e a d e la Generalitat. "Tornar ara a Catalunya e m sembla el m o m e n t més oportú", va considerar.

Economia

ELS /CANTONS Divendres. >J de gener de 1999

LES EMPRESES: CICLES

CARDONA

No acostuma a dir amb la boca petita que comanda la botiga més antiga de Sant Cugat, amb cinquanta anys a les espatlles venent i arreglant bicicletes al carrer Valldoreix. Cicles Cardona ja ha enfilat la segona generació del negoci i continua fent apologia del ciclisme en un entorn en què la bicicleta de muntanya arrasa. "A dos minuts del bosc", tal com diu Josep Maria Cardona, Sant Cugat manté el privilegi i la facilitat de fer popular l'esport que més saneja els pulmons.

Josep Maria Cardona. Propietari

"Un dia sense cotxes seria gairebé com un m i r a c l e "

A. B.

- Sant Cugat -

—Com és l'afició al ciclisme aquí a Sant Cugat? -D'afíció, a Sant Cugat, n'hi ha d e dos t i p u s : hi ha qui li agrada v e r i t a b l e m e n t la bicicleta i surt dos o tres cops per s e t m a n a , q u e és molt; i d e s prés hi ha qui la utilitza els diumenges i de tant en tant. Abans els santeugatencs feien servir la bicicleta per anar a la feina, perquè no hi havia tants cotxes com ara i se circulava a m b més tranquil·litat per tot arreu. Ara, si no n'hi haguessin t a n t s , la g e n t l ' a g a f a r i a igualment i aniria a la feina. Hi ha molta gent q u e va a agafar el tren i, p o d e n t agafar la bicicleta, agafen el cotxe i el dei-

FOTO.X. LARROSA Cardona és tot un veterà en la venda i reparació de bicicletes de carretera muntanya. o de xen aparcat tot el dia allà. També hi ha el m o t i u d e l s d e s a prensius q u e te la poden robar i la gent no s'atreveix a deixarla tot el dia. - I el d e b a t b i c i c l e t a d e muntanya versus bicicleta de carretera? - E l q u e s'utilitza aquí és la de muntanya, contra la de carretera, q u e es fa servir molt poc. Cal tenir en c o m p t e que per agafar una via sense trànsit t'has d'allunyar 25 quilòmetres i la bicicleta d e m u n t a n y a és molt pràctica, a S a n t C u g a t . Surtis del p u n t q u e surtis del municipi, en dos minuts estàs al mig del bosc.

gar a q u e s t s nous c a m i n s . - N ' h i ha moltes, de rutes. Hi ha alguns llibres que s'han editat, però en l'àmbit de tot Catalunya. A Collserola, en sentit estricte, això encara és una feina p e n d e n t . —Creus que l'auge de la bicicleta de muntanya ha guanyat la partida a Sant Cugat per una qüestió de m o d a ? - H o m e , sempre hi ha la gent a qui els agrada anar a l'última, però no crec en una moda estricta. I si s'ha posat tan de moda és per l'accés fàcil per practicar aquest tipus d'esport, a m b la m u n t a nya a prop; és el q u e l'ha potenciat.

- E l gran p ú blic coneix aquests itineraris de muntanya? - A q u í a Sant - - Cugat no hi ha pèrdua perquè, encara q u e no coneguis els cam i n s , tots van a parar al mateix lloc. O surts a la carretera de la Rabassada o surts a la carretera de Cerdanyola. Agafa el camí que vulguis, que no t'acabaràs d e p e r d r e mai. —El cap de setmana és, però, el moment ideal per investi-

—I el c l i e n t ,

"Una bicicleta té molts amagatalls i

no té una mecànica q u a n e n t r a a Cicles Cardona, q u è hi troba i tan senzilla" què demana? í*^ -El client q u e entra aquí ve amb les idees molt clares, perquè ens coneixen de fa molts anys, saben on van i és com si fossin d e la família. I els nous clients q u e han vingut a viure a Sant Cugat v é n e n molt per referència o p e r q u è p a s s e n pel d a v a n t . —Des d e la s o l e r a q u e us dóna els anys a l'ofici, q u è

podeu oferir que no ofereixin altres? - P e n s o q u e és la professionalitat, per e x e m p l e m e c à n i ca. Una bicicleta té molts amagatalls i no té una mecànica tan senzilla com sembla, sobretot en una gamma alta. Hi ha molta g e n t q u e h o i n t e n t a , p e r ò cal tenir moltes hores d ' e x p e riència, com en tots els oficis. —Què és un dia sense cotxes per a un ciclista? -Seria gairebé com un miracle. Fer-ho un dia sí que es pot aconseguir i els q u e estiguin acostumats a anar a m b cotxe hauran de prescindir-ne. - E l s carrils bici són la soluc i ó , a Sant Cugat? - P e r ò si no tenim lloc! Si no els h e m fet encara ni d e vianants, no p o d e m fer-los per a bicicleta. Sí q u e seria, però, un aspecte a potenciar. —Amb la invasió del c o t x e , c o m veieu el futur del vost r e negoci? - P e n s o q u e igual. Els qui estan acostumats a anar en cotxe hi aniran igual, però si es pogués reestructurar l'interior del poble la gent hi aniria més. I això es nota molt en les persones estrangeres, però a nosaltres encara ens costarà una mica més.

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Servei d'Ocupació Municipal

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

UHospital General rep la visita de la Joint Comission - Sant Cugat -

Al.HERT B.U.ANZÀ

- E l s Reis e n c a r a p o r t e n bicicletes? - A i x ò ha canviat molt, perquè ara ja hi ha nens que quan t e n e n dos anys ja reben dels pares una bicicleta q u e pot ser tan bona com una d e gran. La campanya de Nadal continua sent tal com era abans, però potser s'ha repartit cap a la Nit de Nadal, quan abans tots aquests regals pràcticament es feien per Reis. —I els p a r e s t a m b é pesquen q u a n v é n e n a c o m p r a r per als fills? - N o . Quan vénen a buscar una bicicleta per al nen, vénen amb aquesta idea. Ara, això no vol dir q u e , a vegades, d e rebot, la mare o el pare s'encapritxin i se la regalin. Però norm a l m e n t van d e cara al nano. - T o t i així, diu la pel·lícula q u e les bicicletes són per a l'estiu. - I és veritat, perquè si féssim l ' e n t r e v i s t a el m e s d e juliol, potser no p o d r í e m estar parlant tranquil·lament. D e tota manera, t e n i m tres mesos en què la venda baixa,que serien n o v e m b r e , gener i febrer. La resta de l'any i, no cal dir-ho, en vacances, q u e és quan els nanos campen, és quan la bicicleta surt més.

Una representació de la FADJ o i n t C o m i s s i o n ha v i s i t a t l'Hospital General d e Catalunya, situat a Sant Cugat, per lliurar l'acreditació internacional FAD per la seva alta qualitat assistència!. La distinció, (jue va ser atorgada a mitjan novembre, és la primera que es dóna a Europa, tot i que és habitual en els centres dels Estats Units. El president de la Joint Comission on Accreditation of Healthcare Organization, Mr. Leary, ha destacat en la visita " l ' i m p o r t a n t esforç q u e tothom ha fet per assolir els estàndards exigits" i ha instat el personal a "continuar en aquesta línia de qualitat i millora del servei". Després de felicitar el personal, el presid e n t de l'HGC, Pere Narbona, ha assenyalat que el premi F A D és ','un pas molt important per al nostre futur". " D e s d ' a r a oferim a q u e s t a e x p e riència per obrir el camí a la resta d'hospitals q u e desitgin l'acreditació", ha afegit.

Xerrades als instituts contra

lesETT La Plataforma contra les Empreses de Treball Temporal de Sant Cugat ha decidit traslladar la campanya als instituts de secundària Arnau Cadell, Angeleta Ferrer i Leonardo da Vinci en un cicle de xerrades que es farà del 15 al 21 de febrer. El rebuig a la moció que va presentar Iniciativa per Catalunya en el ple del mes de novembre ha fet que la Plataforma torni a donar prioritat a la campanya al carrer, en lloc d e la via institucional. E n aquest sentit, després de les xerrades als instituts, la Plataforma iniciarà un seguit de concentracions setmanals davant d e les E T T q u e té Sant Cugat. I C i E R C s'han adherit recentment a la protesta. / A. B.

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 1 1 , 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS 4 CANTON

Classificats guia practica M ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17LB 93 6 7 5 1 8 3 5 • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8. 2n 3a 93 589 65 6 í 9 0 8 4 9 4 5 19 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 93675 1803 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894411

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85 • MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 9 1 4 18 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1,7 93 675 3 0 6 5 •SAGARRA Endavallada, 22 936740160

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasOo, 4 93 6 7 4 6 5 0 0

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 935892264 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 6 7 5 2 2 0 1 • WÀY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 936748215

ESCOLA THAU SANT CUGAT ÍSCOU THAU SANT CUGAT. DESDELSJANYS FINS ALS I6ANYS ESCOLA CONCERTADA ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORTI MENJADOR Via interpolar Vn TIMÍ 5898108

TALLERS DE RELAT I ' GUK) CINEMATOGRÀFIC I

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

COPISTERIES • ARPAU

Valldoreix ,45 93 674 9602

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, Ser pis (Barcelona) 4121939 «B «74 84 a«

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7 0 6 8

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2

HERBOLARIS DiETETICí •GERD Plaça Pere San, 9 93674 0060 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1. Obert dissabte tarda

93 6755953

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 9 3 5 8 9 74 4 2

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93589 4 1 4 7

•COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 6 7 5 3 6 5 3

• MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2* 935893065

•OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73 T

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 5 8 9 3 0 65

C0NS RUCCI0NS • BELSCONXXLSA

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 934017880

Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 9 3 6 7 5 3 2 6 7 Fax. 93 675 32 09 E-ma* balsconxxiOnexo.ee

• ARXIU GAVÍN 936742570

• FOAP S A . BANYS Rius i Taulet, 27 936740503

9367523 73 •ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 935890712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.Q. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 6 7 5 3 0 1 2

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 69

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

•GALVANY Alfons SaJa, 29

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT CamiCrist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 936750351 • SANT CUGAT ESPORTS S L Pça. Quatre Cantons s/n 93 674 3 0 8 1 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 •UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

93 674 1 3 9 8

ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GARCIA GUILLÉN

Valldoreix, 44-46 93674 7164 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57 •VILAR ELECTROLLAR, SJ\. Maria, 20 9 3 5 8 9 02 71

ENSENYAf/ENT •COAP Vil·la, 22 935692115

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 936740308

FERRETERIES • E L PONT Gürona.3 93 675 0 1 7 5

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 674 TO 93

• M O T O RALLY PEUGEOT

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 936741546

Ctra. Cerdanyola,

67-71 93 S785 93 00

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9 •CUGART TcnertdebBomba.14 936744390

BICICLETES •CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

p»ggajju»»AW^du F*r*iGuÍrtí*iA THWW9W01 •«Í3674MW OtttOS*tftJjj«

• NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 6 7 4 0 3 8 1 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 1 2 3 9

FOTOGRAFIA VÍDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS

Valldoreix, 14 93 674 0 3 9 3 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 9 3 6 7 4 15 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 13 96

• FINQUES BACHS Hospital, 41

93589 0 3 0 7 Fn» ,93 S W 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavia, 7 93674 3 2 0

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20JO h 936750267

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1

Valldoreix. 67 A 935894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93674 0174

• SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

•101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74 •KSA

•CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800 9 3 5 8 9 78 60 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES

SANT CUGAT C a n Fatjó dels Aurons Carvpoamor.l

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 935891931

MATALASSERIES • SOLSONA

93 589 3289

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93 689 23 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93589 3300 • KM TIENDAS Xerric,27 935900320

INSTRUMENTS • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 47 57

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 36 94

• 0 4 CONSTRUCCIONS VaHoreix,10

•PROMUSA

Av. Torreblanca, 2-8 935891732 •SERRALLERIATIERRAICOMASOB. Mozart,9. (Barcelona) 932181996

Sant Jordi, 3 0

935894495

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 936751299 • LA LIONESA Valldoreix. 7 9

9367407 71

PAPELERIES C(VaHorabr,23

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Salal 8-20 93675 4757

83.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR

9 3 6 7 4 1 4 90

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 L11 936751011

MERCERIES • L A PERLA Major, 3 936740138

MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc

936740316

PERRUQUERIES • CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 8 8

Pous, 13-local 1 93 675 5755 • VALLÈS NET SantRamon,4 93 6 7 4 8 9 18

OBJ. REGAL FESTA •PIOTTO SantJorcS,32 93 5 8 9 0 6 05 • L A FESTA Santiago Ruafot 8 93 6 7 5 3 3 0 4

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

93674 6598 •MARCOVE Sant Esteve, 29 936740507

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 68 4 7

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5 936751389

INSTAL·LACIONS •MSTALAOONESA. ZAMORA, S J . Mossèn O t o r Verdaguer, 1a 93 5 8 9 2 6 3 8 •MANTSERV.&A. Av. Catalunya, 18 93 674 6 0 5 8

REPARTIDORS •MAIUNG VALLÈS, S.L. MeroeRodoreda.8 9 3 5 8 9 2 3 71

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago RuafSci 30 93 674 55 8 0 • NENS Enctevatada.12

•PAPELEHALUFA,

•RANGO10

COMPSAS VENTAS ALQUlfRES VALORACCNES ASESODAMIENTO

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 936751556

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel I Fax

93 675 5 1 0 8

Alfons Sala, 10

INFORMÀTICA

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649

2 - Nau 3

^í*<insrracidn dr finca» API

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300

•CONSTRUALPA Sta. Maria, 9 - 1 r 1a 93 589 0151

Vila, 6

MARBRES

9 3 5 8 9 1 4 29

IH 93 674 08 97

OBRES CONSTRUCCIONS

•TEXIOÓ ÒPTICA • T O T PUNT Sant Antoni, 19 93674 0097

Sant Llorenç, 27 93 674 63 62

Alfons Sala, 12 Botiga 3 93 675 04 54

•GENEVIEVELETHU

• M E S MARCS Enric Granados, 15

DvCtOrMmntto. 14

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232

93 6 7 5 5 1 0 5

93 6753355

Fincas Sant Cugat

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935896855

935906189

•MÀRMOLES

•SASI Plaça Octavia, 7 93 6 7 4 3 2 0 8

MODA CONFECCIÓ • ARWENBOUnQUE Elies Rogent, 52 935896163

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 45 71

IMMOBILIARiES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 935894566

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

• BENETTON Santa Maria, 21 93 6 7 4 8 5 0 2

LUDOTEOUES • HÍPICA SEVERMO Pg. Calado, 12 936741140

MOBLES JARDÍ

• MIREIA'S Valdoreix,33 93674 9940

HIDROCJL'ÍJS •HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 7596

GIMNASOS ESPORTS • JORDI CUFf BORRELL Av.Vall d' or, 2 936742601

JOGUINES

•tONA Major. 18 93 675 59 2 1 •MAVI Objectes de regal i bijuteria

•FORMAS Eles Rogent, 18 A 93 6 7 5 4 0 0 6 •JUANI Xerric, 28 936746699 • SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 935894711 •DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUM •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

935896416

ROBA PER ALA LLAR •FALGUERA Vüà.1 93 6 7 5 2 4 01

SABATERIES •REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 93674 0014 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc . Moragas. 6 9 3 6 7 5 3 2 74

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 93674 6950 • TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 01

M •AIR TELECOM Telefonia i cormricacioris Carretera de Centenyote, 49 93 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES • TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 936741182 • TINTORERIA SANT CUGAT SartJaot)Rus>T0l,35 93 6741183 •TMTORERIASANT CUGAT Rbra.F6bata9ada,34 93 6 7 5 2 2 3 •TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sab, 2 936744167

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 9358944 22 93675 5151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S . L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius

93 674 6945 Tel. urgències 908898136 93 674 6 9 4 5 • LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05

• REPARACIONS DE CALCAT I COPIES DE CLAUS

Sol, 16 93 6749097 • TATERS Sant Antoni, 62 93 6 7 5 5 5 0 6

SEGURETAT • AUX-VYD Alfons Seta, 50 935891799

TALLERS MECÀNICS • TALLER MECÀMC P. CANALS

• VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7141

• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 935896150

Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 9 3 674 08 8 1

Anunciar-se en aquesta secció costa molt DOC

Moragas, 3 3

93 674 09 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 • E G A MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 5 8 9 0 0 1 4 • MAJIK Sant Jordi, 29 93589 0266

EIS4CANTQNS D - « a r i - d e Sent Cugat

més informació al tel. 93 589 62 82 (Laura) • •

GRATUÏT per als subscriptors

Classificats

EIS4CANT0NS M

IV1

A R E I U A S A N

U E S

PISOS A ESTRENAR • C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salóncomedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 935894566

935894566

O I

• ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salón con parquet, cocina-office lavadero, 2 banos c o m p l e t o s , amplia terraza. Zona çgmunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salón cocinaoffice, 2 banos completos. calefaccion, terraza. Parkina. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 7254

P I S O S -PISO. 60 m2, 2 hab.(10m2 y 8m2), salón 24 m2, pk. Precio: 14'4 M -ÀTICO-DX 91 m2, salón 24 m2, 2 hab.( 10m2 y 8m2), golfa 26 m2 +tza 12 m2, pk. Precio: 22'2 M

I! GRAN OCASIÓN tt - i; Obra nueva St. Cugat, cèntrica y tranquila I! Apart., Pisos, Bajos-dx y Àticos-dx: ase, climalit, ptas. y marços roble, AVE, Caldera Gas (calefac/agua caliente), cocina equip, (encemera, horno, fregadereo doble acero inox. campana extr., armarios altos/bajos), 2 tomas antena fT.V) y 2 de telefono, pk. incluido.:

- BAJO-DX 93 m2, 3 hab., 2 banos + aseo, salón 26 nÍ2, tza.57 m2,balcón, sol T/D, pk. Precio: 24 M - BAJO-DX 98 m2. 2 banos + aseo, salón 26 m2, tza.67 m2, 2 balcones, sol T/D, pk. Precio: 24 '1M

F I N O U E S •Cl VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- ComSal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bario - Calef. A. Acond. Precio: 18.350.000

B A C H S Precio: 36.000.000

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal. Coc. OfT - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000 •RIUS I TAUI 120 m2 - Com.-Sal. - Coc.Off. 4 Dorm. 2 Banos .Ascen. Pk. 1 Coch. - Terraza. Precio: 30.000.000

F I N C A S

936740897 • ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor cocina americana, 1 bano completo. Precio : 15.5 Mill 936740897 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocinaoffíce, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardin privado de 40 m2. Garage para dos coches. trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDA.PLÀ DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos c o m p l e t o s . Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardin privado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. Precio: 53 Mill. 93 674 08 97

936753355. •TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,

• Zona tranquila, 110 m2. salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados. 2 banos, terraza 15 m2, calef. todo ext. 2 anos de antiguedad, 2p.pàrking, jardin infantil, piscina comunitària Precio: 30.500.000

936753355. • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón

•C/PAWSA: BAJOS CON JARDlN-110 rn2 - Com.-Sal. pon chim.hpg. - Coc. i Dorm. - 2 Banos - Jard. Priv. Jard. y pisc.

• C / SANTA IERESA; 140 M2 - Com.Sal con chim.hog. • Aseo - Pfc. 2 Coch. - Trast

PISOS EN VENTA

i f A 5 C . . Ç E N T R A L · A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefaccion, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX., sup, 240 m2. 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados la. cajidad, ant., 2 afios. Precio: 55 Mill I! TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superficie 160 m2, garaje, salón-comedor, cocina, 3 hab., 2 banos. estudio con terraza, calefaccion, perfecto estado. Precio: 36.750.000 ptas 93 675 33 55. • Can PicanycJ, garaje 2 c , trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MiH I! 93 675 3355 TORRE UNIFAMILIAR • MIRASOL, solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3 c , trastero, saión-comedor con chimenea, cocina office, 4 hab., 2 baflos, a s., calefac. barbacoa, cerca estación, perfecto estado. Precio: 52 Mill II 93 675 33 55.

Ò R G A N

• C / VILLA: ÀTICO. - 75 m2 - Corn.Sal. - Coc 2 Dorm. - 2 Banos^Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - T<erraza. Precio: 45.000.000.

S A N T

• JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un barïo. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una " s u i t e " (bano r e f o r m a d o ) . Terraza Calefaccion a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 MM.

Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor,cocina, 3 dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas 93 675 33 55. • Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente reformado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc. Precio: 9.500.000 ptas

comedor 37 m2,cocina office,4 hab-, 2 banos, calefaccion 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1* caüdad. Precio: 48 MiH

TEL 93.674 24 69 VENTAS

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios. amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ras 93 6 7 4 / 2 54

K S A

936753355.

• Ç / VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com-Sal - Coc. Off. - 3Dorm. - 2 Baflos. -Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Parabol.

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios. comedor-salón, ncocina, bano completo, calefaccion, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras

PISOS

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bano, aluminio, ciimat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

"Recuerde.... Hay 1 0 1 viviendas màs. i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81-61

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 banos. p à r k i n g doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93 674 7254

93 674 72 54 • ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina lavadero 2 banos completos, armarios empotrados. terraza, calefaccion. Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES : - Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. època, 209 m2., sol T/D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

G I R O N E L L A

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza. estudio, jardin 400m2. TODO REFORMADO. MUCHÀ LUZ Y SÒL"37.000.000 Ptas 93 674 72 54

C U G A T

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.\nstas a todo el Vallès. Precio: 20 MM.

9367408 97 • COLL FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 banos oompletos. Calefaccion. Plaza de pàrking con trastero. Jardin comunitario. Precio: 24 MIM. 93 67408 9 7 • ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardin privado. Precio: 48.680.000 ptas. ESTACIÓN Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pta/mes. ALQUILERES, • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 baflos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida. • JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes • Plaza 4 Cantons. Piso amueblado de dos habitaciones, bano, cocina y terrazita. 50.000 ptas/mes

nos, buhardilla, 1 pk„ sal-com 25 m2. Precio: 27 MW 936743208 •Z-Parc PoUancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor, 2 banos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza TORRES EN VENTA amplia y soteada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: • S t Quirze Jardí Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 baflos, 1 18.950 MM .aseo, calefaccion, jard. priv.. 30 m2 de trza-porche, i pk. Pre93 674 3208 cio: 39.500 Mill •Z. Parc Poüancreda Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2,1 938743208 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquüa.Precio: • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m2. 4 dor., 2 ba16 Mill nos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 93 6743208 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 936743208 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mill • Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 936743208 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-offíce exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubi•Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico cadòn. Precio:: 63 MW y alto. Precio. 23. 700 MW 936743208 936743208 •Z. Mcdo. Nvo. Planta baja con jardin priv. De 85 m2, Sup. • Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2, 3 dor., 2 95 m2, dor.. 2 banos, calef.. ascensor, 1 pk., Prac.nvo a esbanos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitrenar. IMPECABLE. tària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 3208 93674 3208 •Z. Pseo. Torreblanca. Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 ba-

O F E R T

• UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Giseta Espinosa : 93 590 62 5f / 9f972202f • PERRUQUERIA DISON. necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

E M A

Ni D E

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA.

Genis. 93 674 9) 92

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

A M A N I D A DE C A R X O F E S I E N C I A M M. Àngels Quadras Preparació: Seleccionem unes quantes carxofes petites i tendres i un enciam de qualitat. Separem les fulles dures de les carxofes i deixem només l'ull del mig. Netegem l'enciam i posem les carxofes en aigua i llimona perquè, d'aquesta manera, no es posen negres. Se serveix tot amanit amb una salsa verda, preparada de la següent manera: en un morter piquem 4 cullerades soperes d'espinacs tendres, 2 cullerades de créixens, una mica d'estragó, cerfull i oli.

Consell: L'enciam és un excel·lent calmant nerviós i proporciona

un son tranquil. És ideal contra

l'insomni.

OS 4 CANTONS

Divendres, 22de gener de 1999

H o q u e i

F utboi

p a t i n s

sala

El sènior "A" pot recuperar avui el liderat a Barcelona El sènior

El Winterthur és a tan sols quatre punts del descens "B " encaixa la primera derrota a la lliga, però continua líder

El sènior "A" del Pati Hoquei Club Sant Cugat podria tomar a col·locar-se líder de la competició si aquesta nit venç a Barcelona el Santa Isabel, partit que va ser

suspès fa dues Jornades a causa de la pluja. La victòria dels santcugatencs davant el líder, el Santa Perpètua, i l'empat del Masquefa a la seva pista amb ei Cer-

danyola, ha beneficiat els de Uuls Sanchest, que tenen una bona oportunitat per ser líders novament. Demà, però, el sènior "A" visita la pista del Sentmenat

Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat Després de perdre el liderat al pavelló municipal amb una derrota davant el Masquefa ara fa quatre jornades, el sènior "A" del PH Sant Cugat té a les seves mans tornar a recuperar el liderat. Gràcies a la victòria de dissabte a la nit davant el líder, el Santa Perpètua, per 5 gols a 3, i l'empat del Masquefa a la seva pista amb el Cerdanyola, el primer equip de l'entitat que presideix Antoni Pérez podria passar a ocupar aquesta nit la primera posició en solitari si venç a la pista del Santa Isabel a Barcelona, partit que va quedar ajornat fa dos caps de setmana a causa de la pluja. Amb tot, però, si finalment s'imposés en aquest enfrontament, dissabte a la nit hauria de defensar el liderat a Sentmenat, un conjunt que l'espera amb moltes ganes després dels incidents que aquest últim conjunt va provocar al partit d'anada. Així doncs, després de la segona jornada de la segona volta la classificació queda encapçalada momentàniament pel Santa Perpètua i el Masquefa amb 20 punts, però perseguits pel PH Sant Cugat, que té un punt menys però també amb un xoc menvs.

s a l a

Ruiz vol iniciar la segona volta "recuperant el nivell de joc" Segona derrota consecutiva de ÍOlímpyc, que és sisè

Després de perdre al pavelló municipal amb el Llopart per 3 gols a 4, l'Olímpyc de la Floresta enceta demà el primer partit de la segona volta del campionat, a casa i davant el Monsant-Pros-

El Winterthur Sant Cugat, que dissabte va cloure la primera volta de la lliga amb una derrota a la pista del Centelles per 4 gols a 3, s'ha situat en una perillosa onzena posició amb 18 punts, a tan sols quatre de la zona de descens. Aquest lloc a la taula és el pitjor que el Winterthur ha ocupat aquesta temporada. El tècnic santcugatenc José Luís Quinoà s'ha tornat a queixar de 1'"actitud i la motivació" dels seus jugadors i ha reconegut que "pitjor, el nostre equip ja no pot fer-ho".

Dels tretze jugadors que inicialment integraven la plantilla del FS Sant Cugat, ara Quinoà tan sols en té set disponibles. Els jugadors Josep Gonzàlez, Tono Cadevall i Xavi Batet estan lesionats, mentre que últimament Josep Zapater i Javi López, per diferents motius, no formen part de les convocatòries. D'altra banda, Nacho Rodríguez i Eduard Mayral han estat baixa d'un equip B iMw "»" M n Sant Cugat pàtria tarnar a cal-ttcar-sa lídtr an vancar al Santa Paiaatua al pavalM •Mici·al. Fata: ÍSCM KNITIque ben aviat podria tenir-ne una altra: la d'Isaac Tití, jugador que no compta amb la confiança de Cugat. Lluís Sànchez ha recoEl sènior "B" va encaixar diuElls mateixos de sempre Quinoà. Amb tantes novetats, negut que "no perdre cap partit menge la primera derrota de la l'entrenador ha fet pujar dos juL'entrenador santcugatenc a partir d'ara és vital". Dels dos temporada a la pista del Sant venils: Xaloc i Alberto. El Winapunta que són quatre els adversaris d'aquesta doble jor- Ramon de Vilafranca, que el va terthur, que només ha guanyat equips que lluitaran fins al Fi- nada, Sànchez n'ha fet la se- vèncer per 8 gols a 5. Malgrat la un dels últims sis partits, visita nal per aconseguir l'ascens a Pri- güent valoració: "El Santa Isabel desfeta, l'equip vermell-i-negre aquesta jornada el Rubí, que és mera Catalana: Santa Perpètua, ha anat progressant i el Sent- continua ocupant el liderat del en zona de descens. seu grup en solitari. Masquefa, Caldes i PH Sant menat ens espera amb ganes".

F u t b o l

A.L.

À.L. -SaatCttsat-

peritat. El conjunt florestà va encaixar així la segona derrota consecutiva, després de sumar sis triomfs consecutius. Amb vista a la segona volta, el tècnic Àngel Ruiz confia que l'equip "recuperi el nivell de joc" que ha mostrat amb equips com el CN Caldes, el Benicarló o el Manresa.

En definitiva, Ruiz explica que voldria veure "l'Olímpyc que a tots en agrada veure". L'Olímpyc és sisè a la taula amb 22 punts, els mateixos que el CN Sabadell, que ocupa la cinquena plaça. Malgrat tot, Ruiz detalla que "estem classificats molt millor del que inicialment ens pensàvem".

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 22 de gener de 1999

Futbol

Tennis

Àlex Corretja cau a Austràlia acariciant el número u mundial El santcugatenc perd la final de Sydney i és eliminat a Austràlia El tennista santcugatenc Àlex Corretja no podrà col·locar-se en la primera posició del rànquing ATP del circuit professional de tennis després de perdre

ALKX L Ó P E Z

Àlex Corretja haurà d'esperar una nova oportunitat per fer-se amb el número u mundial del circuit professional d e tennis que deté ara mateix el nord-americà P e t e Sampras, q u e per sisena temporada consecutiva defensa aquesta posició. Després de perdre la final de l'ATP de Sydney dissabte passat, la matinada de dimarts queia eliminat en segona ronda de l'Open d'Austràlia, primer dels quatre Grand Slam de la temporada, davant el número 85 del rànquing ATP, el norueg Christian Ruud, per 6-3, 3-6, 4-6 i 4-6. En la passada edició d'aquest torneig, que es juga sobre la superfície de rebound ace, el santcugatenc tampoc va quallar un bon paper i va perdre en tercera ronda. Aquest ha estat el millor resultat d'Àlex Corretja e n les quatre ocasions que hi ha participat. L e s pistes del National Tennis Center del Melbourne Park no han vist jugar Pete Sampras, que l'últim partit que va disputar és el que va perdre davant Àlex Corretja al Masters de Hannover. A Sydney, tampoc hi va ser present al·legant estrès físic i m e n t a l . L'actual n ú m e r o dos

la final de l'ATP de Sydney i caure eliminat de l'Open d'Austràlia. El nordamerieà Pete Sampras, que per sisena temporada consecutiva defensa el

número u mundial, manté la seva posició, però qui cada cop té més difícil mantenir la seva plaça és el xilò Marceío Ríos, que és segon.

'<'<:^>Ï~-Ï?ÏÏ

Ju Cwretja k«teaprafltat• • • ima tcasM aar ftr-st M l (I númra • Mundial, iie deté M i Saaaras. FITO: X/W UUMU

mundial, el xilè Marcelo Ríos, va haver d'abandonar a Austràlia per lesió, fet que encara facilitava més la feina a Àlex Corretja. El tennista estatal que ha arribat més lluny al rànquing de l'ATP va ser Manolo Orantes, concretament l'any 1973, que va passar a ocupar el segon lloc. Així, ben

aviat Àlex Corretja podria coronar-se també com a jugador que ha arribat més lluny al rànquing. Perd la final de Sydney El santcugatenc va quallar una bona actuació a l'ATP de Sydney, però finalment va perdre la

final d'aquest primer torneig de la temporada davant el nord-americà Todd Martin, setzè al rànquing, per 6-3 i 7-6 (7-5). Martin, però, és l'actual campió del Trofeu Comte de Godó i també va ser finalista a Austràlia el 1994. El seu millor rànquing a l'ATP ha estat un cinquè lloc.

Acaba la primera volta a la categoria Regional A.L. Cagat-

. Després de la celebració de l'última jornada de la primera volta, la U D Mira-sol Adesa Bacó és l'equip local que està quallant una millor temporada dels quatre que integren el grup 14 de Tercera Regional. El conjunt que dirigeix Enrique Fortes és tercer a la taula amb 31 punts, a sis de la segona posició que dóna dret a disputar la promoció d'ascens. En l'última jornada, l'equip de Mira-sol va imposar-se al camp de les Fonts per 3 gols a 4. El Mira-sol Adesa ha fitxat recentment Francis Méndez, un davanter experimentat de 28 anys. En la segona volta, però, els mira-solencs han de rebre equips de la part alta de la taula com el líder, el Castellar, el Joan XXIII o el Montserrat. La PB Sant Cugat, que en l'última jornada va desfer-se del Júnior per 7 gols a 3, ocupa l'onzena posició amb 16 punts. El Júnior és dotzè a m b un p u n t menys. La Farga ocupa el pen ú l t i m lloc a m b n o m é s set punts. Quant a la Segona Regional, el La Farga, que és al grup 5, és catorzè a la taula amb 17 punts de divuit conjunts. L'equip santcugatenc va cloure el passat cap de setmana la primera volta amb una victòria amb el Rubí per 2 gols a 1. De moment, però, no ocupa plaça de descens.

V o l e i b o l

El C V Sant Cugat accedeix al quart lloc en imposar-se a Terol El sèniorfemení ha estrenat nou sistema de joc A.L. - Sant Cugat-

Coincidint a m b la implantació d ' u n nou sistema de p u n tuació i una nova reglamentació, Zoran Nikolovski, tècnic del sènior femení del CV Sant Cugat, i Branko Draganic, responsable del masculí, han ideat un nou sistema d e joc destinat al primer e q u i p femení del club que involucra un canvi en algunes posicions e s p e c í f i q u e s . L e s j u g a d o r e s Samanta Santamaría i Maria Tortosa han vist variades les seves funcions, tot i q u e Nikolovski ha assegurat q u e d'aquesta manera el nivell de joc d e l'equip ha a u g m e n t a t . Se-

gons l ' e n t r e n a d o r croata, "el nostre joc ha millorat, és més ràpid i és un joc q u e incomoda l'adversari, sobretot q u a n ha de defensar". Amb bona nota L e s p r i m e r e s p r o v a t u r e s es van dur a terme a Terol el passat cap d e s e t m a n a , on el CV Sant Cugat va imposar-se a la pista del CV Terol per 1 set a 3, en partit c o r r e s p o n e n t a la primera jornada d e la segona volta de Primera Nacional. La victòria del sènior femení, c o m b i n a t a m b la derrota del Q u a r t a la seva pista a m b el W i n t e r t h u r Barcelona, ha facilitat q u e les jugadores sant-

c u g a t e n q u e s avancin un lloc a la taula i passin a ocupar la quarta posició a m b 20 p u n t s , e l s m a t e i x o s q u e el t e r c e r , l'Esplugues. Dissabte a les sis de la tarda al pavelló d e voleibol de Sant Cugat a Valldoreix, el CV Sant Cugat rep el CV Santa Colom a , v u i t è a la t a u l a . P e r a aquest partit, Nikolovski podrà c o m p t a r a m b tots els efectius, inclosa M o n t s e Carvajal, q u e torna a l'equip. El tècnic santcugatenc opina q u e "si volem guanyar aquest xoc, h e m d'imposar des d ' u n principi el nostre r i t m e " . A l'anada, el sènior f e m e n í va imposar-se a Santa C o l o m a per 1 set a 3.

d tinter hmaí sia cal·lacat H aura iMÏrii ai

Esports

ELS4QUVT0r>B Divendres, 22 degener 1999

Handbol

Futbol

La UE Sant Cugat està obligat a vèncer el Gavà al pavelló Els vermell-i-negre són a només tres punts de la zona Diumenge l'equip sènior de la UE Sant Cugat no pot fallar. El xoc que l'ha d'enfrontar al Gavà al pavelló municipal és molt important per allunyar-se de les

Al.KX LÓl'Lí/ - Sant Cugat'T. I partit de diumenge a casa amb el Gavà és vital. Aquest cop no podem tallar". Així de contundent s'ha mostrat Jordi Tomàs, segon entrenador del sènior d'handbol de la l'E Sant Cugat, vista la situació que travessa ara mateix l'equip. Després d'encaixar la desena derrota de la present temporada a la pista de l'OAR Gràcia de Sabadell per un clar 31 gols a 23, el partit de diumenge al migdia al pavelló municipal davant el Gavà, avantpenúltim classificat amb tres punts menys que els santeugatencs, és clau per als interessos de l'equip que dirigeix Joan Sancho. Ara mateix, la UE Sant Cugat és a només tres punts de la zona de descens directe, posicions que ocupen Puerto Sagunto i Pardinyes. El joc del sènior contínua oferint una pobre impressió, sobretot a la primera meitat dels partits. Segons Jordi Tomàs, aquest fet ve provocat per "manca de concentració", sobretot en defensa, dels jugadors vermell-i-negre. Cal destacar que aquest conjunt és, juntament amb el Gavà, el tercer més golejat del campionat. Tomàs ha afegit també que

dues últimes posicions de la taula que fan perdre la categoria. El segon entrenador, Jordi Tomàs, ha qualificat aquest partit de "vital", mentre espera

"ens costa jugar els enfrontaments", i ha explicat que sembla que els jugadors estiguin en una situacióde "porescènica". Tomàs ha explicat que "als entrenaments els tècnics no sabem com pal·liar els dèficits que evidencia l'equip als partits perquè, els jugadors, durant una estona dels xocs, de-

Els de Boer passen la revisió a de descensl'Asepeyo

que els jugadors mostrin el veritable joc que saben desplegar. Dissabte passat, la UE Sant Cugat va perdre a la pista de l'OAR Gràcia.

mostren que tècnicament, tàcticament i física estan en molt bones condicions. I això és molt difícil d'entrenar". La mà dreta de Joan Sancho ha afirmat que "quant a joc, estem a la classificació que ens mereixem", tot i que opina que "tenim un conjunt per ser a la part alta de la classificació".

Obligatori guanyar "La UE Sant Cugat és molt superior al Gavà", considera Tomàs. Per a aquest partit de la tercera jornada de la segona volta, ni Esteban Rodríguez ni Armand Mora, lesionats, podran jugar-

Bàsquet

La UE Sant Cugat mostra la seva ferma candidatura a l'ascens de categoria AL.

El triomf de la UE Sant Cugat dissabte a la Sala Escolar davant la UE Horta per 84 punts a 72 ha donat la millor classificació que ha obtingut fins al moment l'equip que dirigeix Xavier Campos. Després de la celebració de l'última jornada de la primera volta, el conjunt santcugatenc avança tres llocs a la taula i passa a ocupar la quarta posició, amb 24 punts i un balanç de nou victòries i sis derrotes. D'aquesta manera, la UE Sant Cugat continua ocupant una de les vuit primeres posicions que aquesta temporada valen l'ascens a Primera Catalana. La situació és excel·lent:

els vermell-i-negre estan empatats a punts amb el tercer classificat, el Sant Medir, i a només un triomf del segon, el Casal Vilafranca. Bona part de la responsabilitat del bon moment que travessa l'equip recau sobre el tècnic Xavier Campos, que des que va fer-se càrrec de la direcció tècnica del sènior masculí compta amb un balanç d'una derrota i tres victòries. Campos va dirigir el primer equip per primera vegada davant el Sant Medir, partit que va finalitzar amb derrota local. Des de llavors, els jugadors de Campos han sumat tres victòries consecutives al campionat -Casal Vilafranca a casa, Gelida a fora i Horta a casa. Respecte al partit de dissabte,

À.L. - Saat Cugat -

Els dos nous fitxatges del FC] Barcelona, els germans De Boer, van passar dissabte revisió mèdica a la Clínica Asepeyo de Sant Cugat. Els bessons holandesos. Frank i Ronald, van superar amb satisfacció un exhaustiu reconeixement que va allargar-se per espai de més de tres hores. Així ho va constatar el doctor Josep Borrell, director mèdic d'Asepeyo. Borrell va confirmar que el genoll esquerre de Ronald, de qui s'havia especulat que podia arrossegar una antiga lesió, no pateix cap anomalia. Frank i Ronald de Boer, que divendres es van comprometre amb l'entitat blaugrana fins al 30 de juny del 2002 i que dilluns van ser presentats oficialment, busquen aquests dies casa per viure. Les famílies De Boer podrien escollir Sitges com a residència, tot i que en un principi Sant Cugat era un dels municipis que més atreien els jugadors holandesos. En aquesta localitat de la comarca del Garraf viu el tècnic Louis Van Gaal. Un dels requisits indispensables que demanen els bessons és que la localitat on hagin de viure disposi d'un camp de golf. En aquest sentit. Sitges en té un (CG Terramar), mentre que Sant Cugat n'ofereix dos (CG Sant Cugat i CG Sant Joan). Actualment, dos jugadors del Barca resideixen al nostre municipi: Giovanni i Coeu. De moment, els De Boer s'allotgen a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona.

Golf

El C G Sant Cugat acull el social • Saet Cegat -

Canpts sí que s'h» mtstnt satisfet i* f

Xavier Campos ha volgut "felicitar" els seus jugadors pel nivell de joc ofert i va voler matisar també que aquest cop l'actitud de l'equip "ha estat molt positiva". Un satisfet Campos destacava que la UE Sant Cugat havia "recuperat la imatge" que ja havia ofert a la Sala Escolar

•XstMsj·fatos. FOTO: I

davant el Casal Vilafranca. EI Ripollet, proper rival L'equip masculí rep el CB Ripollet, vuitè, demà a la tarda, en partit corresponent a la primera jornada de la segona volta. Segons Xavier Campos, "podem vèncer a qualsevol equip de la lliga.

La segona edició del Campionat de Professionals del Club de Golf Sant Cugat se celebra des d'avui i fins diumenge amb la participació de setze jugadors del club. Aquest torneig social constarà de tres jornades ies competirà per sistema d'eliminatòries. El vencedor de la primera edició, que es va disputar ara fa un any al CG Sant Cugat, va ser Nacho Feliu, que va superar en la final Txomin Hospital. L'objectiu d'aquest campionat és reunir tots els jugadors professionals de l'entitat. /À. L.

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 22 de gener de 1999

K à r t i n g

F u t b o l

L'Olot és l'adversari perfecte per iniciar la recuperació El porter Oliver BaHabriga deixa Amb la derrota del Sant Cugat Esport al camp del líder de Primera Catalana, el Girona, per 3 gols a 1, el conjunt santcugatenc només ha sumat un punt dels nou

Objectius ben diversos dels pilots Pequip perquè no disposa de minutslocals

últims e n j o c U n dels tres porters d e l'equip, Oliver BaHabriga, ha deixat el club per falta d e minuts, sense la intenció de fitxar per u n altre equip. D'altra banda,

el Sant Cugat Esport no podrà rebre al municipal quasi a m b tota seguretat ni el Valls ni el Masnou perquò els dies 1 6 , 1 7 i 1 8 el c a m p acollirà el S a n t C u g a t A c t i u .

ALKX LÓPEZ

- Sant CugatKl líder de Primera Catalana, el Girona, va derrocar diumenge el Sant Cugat Esport per 3 gols a 1 en un partit amb "massa inconvenients", tal com ha indicat el jugador-entrenador santcugatenc Hans Schònhofer. Un jugador expulsat, Xavi Jansà, ei camp impracticable, i jugadors que van haver d'abandonar el terreny de joc amb molèsties -Hans i Cristianvan impossibilitar que els vermelli-ncgre traguessin "alguna cosa positiva" d'un camp on encara no ha guanyat cap equip. El fet que dels últims nou punts en joc el Sant Cugat tan sols n'hagi sumat un, ha provocat que els vermelli-negre. que havien arribat a ocupar la vuitena posició, baixin fins a l'onzè lloc de la taula. Amb 28 punts, cl primer equip és a deu punts de l'ascens i a tretze del descens. Oliver BaHabriga, un dels fins ara tres porters del Sant Cugat, ha deixat el club santcugatenc per falta de motivació. BaHabriga, de 19 anys, que aquesta temporada no ha disputat ni un sol minut amb el seu conjunt, no ha marxat de l'entitat per fitxar per un altre equip.

El Sant Cugat Mnés ki aconseguit M delí últims IIHI punts en jte. FITO: ISUI BENITO Arriba el Sant Cugat Actiu

Els dies 16, 17 i 18 d'abril al camp municipal d'Esports, on juga el Sant Cugat, s'instal·larà la mostra del Sant Cugat Actiu. Aquest cap de setmana en concret no afectarà els de Hans Schònhofer perquè juguen a

Manresa, però sí que ho farà quasi amb tota seguretat la setmana abans -reben el Valls- i la de després -el Masnou. Tot i que cl tècnic ha assenyalat que fins a la setmana vinent no es farà públic quin és el camp on el Sant Cugat jugarà de local, Schònhofer ha admès que Rubí-gespa artificial—

i Cerdanyola -terra- són les dues alternatives amb més opcions. En la segona jornada de la segona volta, cl Sant Cugat rep l'Olot, últim classificat, amb les baixes per sanció de Jansà i per lesió de Mesa, Pujol i Christian, mentre que seran dubte fins a última hora Hans, Joan i Gómez.

m. o *Í

À.L.

Els objectius que s'han fixat els cinc pilots santeugatencs que competeixen en el món del kàrting amb vista a la propera temporada són força diversos. D'entrada, els pilots de 125 c.c. Xavier Illa i Sandra Bel ja han confirmat que la propera temporada no prendran_part al Campionat Fórmula Catalunya de Karts que se celebra al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall, sinó que centraran els seus esforços al Campionat d'Espanya que se celebrarà a l'octubre. Els pilots, de 17 i 22 anys, respectivament, tenen com a principal objectiu classificar-se en la millor posició possible. Els tres pilots restants, Jordi Monserrat i els germans Campos, Oliver i Daniel, sí que participaran en el Fórmula, tot i que els Campos també assistiran a l'estatal. Monserrat, de 17 anys, estrenarà categoria sènior, després de competir en categoria júnior durant tres temporades. Monserrat, que la passada campanya va acabar en quart lloc al Fórmula Catalunya, podria disputar també l'estatal, però en categoria sènior. Finalment, els germans Campos, Oliver, d'11 anys, i Daniel de 9, militaran per segon any en categoria cadet. Ambdós disputaran l'estatal i podrien participar també al setembre en una prova internacional a Itàlia i a l'Open Ford a l'abril.

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Caria Sariol Maria Rosa Tamburini SANT CUGAT ESPORT

javi Gotijtàlez Lluc Vidal Christian AJbors

22 14 11

PB SANT CUGAT

Laura Gallego Laura Martín Mònica Martínez

17 14

w&wmmm* JÚNlOft MASCULÍ

MAS JANER FEMENÍ

Christian Wein JoanSaflés Jordi Bagu&yà

17 lí • 8

Nerca López

16 12 11

Carlota Santamaría Bibi Miflàn

GV SANT CUGAT MASC.

Martirià Sergio Martín Jordi Picas

13 9

UÉ SANT CUGAT

15 12 11

16 11 9

WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada Oriol Serra Pep Pinell

PATÍ HOQUEI FEM.

Maite Ciomez PaquiSànchez Irene Sanchez

15 14 12

JÚNIOR, FEMENÍ

PATÍ HOQUEI

Daní Antón Ton i Zaplana Jordi Montserrat

OLÍMPYC FLORESTA

Jordi Reixach José Luis Sanchefc Sergio Garcia

Eíí Maragall Katery MaragaH Carei Abad

HOWBPJmWS

18 13

18 11 11

UE SANT CUGAT

Ignasi Solà Armand Mora Juanjo Govaüet

15 13 13

Tbni Bailart Nacho Argento Braulio Argento UE SANT CUGAT FEM.

Nüria OHvér Marga Almagro

lomifií,

Elisabetb Baldrich CV SANT CUGAT FEM.

Samanta Santamaría

31 14 13

19 10

Esports

B L S ^ C A I V r O P B Divendres, 22 de gener de 1999

ebsOor?;- * » fis»p>fit<t »

PïiojKra Catalana

::,

Par-iínjo^ 15 i

#92:

?'^

€

La í

Elaroekioeta-Manresa.„„.....—1-3

-l******^***^**^**-

HOQUEI SOBRE HERBA

G R U P 14

1-0 3-0

%M$9xfrrfjm

í Boada..· » t ' M * r t r t « 4 'M

Cotttt Sàfit Isfeíve Sissïevsics; Puerto SapaiítvïfeMdas· T«ldC"Castell6;líE SantCapt-Gavàí&aïíàdc T«r-OAR

Divisió dffCTaor masculina

Gikía; L« Roca-PíiRfinycs·

Vatfe-L'Hospitalet Attócfe

«i

SmScbdSÒtoO

« 4 1

CÏ>1feK<5»

Girona Conw» igualada

20 12

i»

2»

3»

»->'

» PAfo^a »

3Í

}

Pro*

Guim*

P*fl:l«t»

tí

Swtó

t u C ^ k t 2»

«T

lïefftj»

'** . **

Vall*

» »

Mama» jdpteef

M»I)«3« RtpoHci

8«t'cion«3 211

4 i

Olot

13 10 14

27 20

2» 15

9 '

"í 4* 1* »íí \ | 4 BS ï* « J M M a ^ ^ ^ i .4V*+ » 2»

béMm'tSí t i - $ « ' ~ÏÀ-'&jl·^*' * x J^í^v*'

»*%**$ if i <?»***& V

$ ' 31

J» 24 n 22 32

^ |U»

Can Orid-Badia.

«„>•«. * j»

*ja|>p65fiíiraC31 d e ^ d B r ) í

4»

OKni|syc pioíésta'Ptosperitat; BettícaJÏ6-Lfè|att; Eièenica Ciem-CN Sabadelíí L'Hospítaiet-Manresa; Ca-

M*w*p. )»''** ;* J*" 25 es l * « W » i J H » *a !&«*£

»-

j- *

»'

i»

a 7

J«3fl XXIII; E.O«rdi^íMSa»t<!tHg«-CaB F ^ O a s Ix»

0-3 1-3

-64 ^4

i*******-*»**'

•M-«lJHt

fnwMmm tt m»a«**at* tí

£NbràÉü tPBóïwjr Petnentna

<» m

«16

fndlÜK)»* Sí

Alfil 5

TJttrejst

EAwkro

Mowtwrotí l i

35 2*

10 tf.

23 26

* 12

QuaR

CttMtddl*

SuHjtCatom* Tia*!

12 12

«0

MOSOm

I . i!

J4ntk»

«i

ü-^Se**»

Swtiffltro

Cli*<5ÍB*o »

líSeres

15 5

Adtóc

Mnxoo

RCPete

U,Mwt>

9»

Ma*

-ï

2»

Bu*í

Grup 3 ro;

5 '«6

5 *8

«7

Algu&tmtttior 12

Olot

1 II

l»

«0 4» 57

«7

5 «

L a propera ( 2 4 d e gener} Saat Martí-Espiogucs; OJot-Àtgar Sarmcaor, Lllla jordi-Quart; Ciut8dclfe-%n>l; CV Sant Ctigat-Santa Coloaia; W. Barceiena-Hertons.

L a propera { 2 3 d e gener); -Tàrrep-ïndtísmas García; Frutas

líni«5ííjd<td$evil!

L'illajonfi

12 11

SmttMtraí 3«

VüwswMw IS

n »

M w i* 12 l i «

JS S

«pfr «BíteílOf»

CDT<n»M*

Causi).»

i+K4u<«k*»í*».*íL**J**H^+a

<*...

PucbloNap-

l a Nagkttial femenina ORUPB

3^ttas8arMar^9-4

»s

Juv. 25 Sept-La Planada—^2-1

HOQUEI PATlltS

Vilassar d e Mar, L'Ametlla Metofa»

sa; Jdtaior-'Reai Sociedad.

Caldes MonttaftMí

OeatdBcst-Èpic Casino; La Manga»Deportai—-«.77-61

LaFarga-Rubf~. RÓmulo T«awhonà-Sabadea»74

•>ï

» '-

Barberà-Lfano.

MiLlenari-San Lorenzo.

Sani» Oolwnoa»L>ïaa l o r d i - i ^ Xers*C»V San£OtigjGa\*.·.·.·.*.*l'«>

ít

* sa' 4» i*

2£

Lumen-Tibidabo.„...—.......... JS»1

<»B6«*.. »

,4«$

BÀSQUET

Merengues·Oan RulL^.

fcj$X*(« J*

10-4

Segona Regional GRUPS

VOLEIBOL

'É * 2, 4 , J*. ^ tt » f ,4t,,J. - V - » *

'-- *f ï

».«!««<«

La propera (24 de gener): Sant Cagat-Oiot; Corneflà-Igaalada; Percbda-Júpiter: Tremp-Barcelonetaç Maiíresa-Paiafrugell; Gufeils-MasfWi; Ripoliet-Valls; L'Hospitatet-Giamenét; Prat-Rubí; Granailers-üirona.

FUTBOL SALA

gUjiJte

22 34

j*** - , * * * ' * % »

.32 35

Ï7 !U

Ul·lcapltatet 2» l>»

« « i

Gramenet 20

G«iwíteM2(i

*»;>2

2Í 9 s * Í ï » Í 4 « 4. 4 21 » 21 21 S "*" jf' t 4 » í» 7 , » À II t- Vt A3 .7

{«tacat

*«•>

tí

íoaa (descansa).

Rtribí-Granofiers.,...,....„„ w „-.,2-l

x » a

CN Cahkas-Pkvas de Castelló»; Gi-

GrÉtmeïiet-Prat...„„„,.,....—.«-JO-3 "

»»*•

t* i

L«|»pa|>era{2ideíerter>;

GEiEG·&tBtOiirze; Manyanet Les

Jóprter-Tremp...........~^,^«*««J2' 0

<m*l**

(suspès) JMJ2

Prunera Nacional A GRUP6

KANOeOi

-S-S -1*3 ï f l S^€«g«t*Sta P<erpetua...$-3 .4-7 IF»***» *•»•»•!»

-1

Isa&eL...10-7

C N Caldes-GiVona...„-_,..„_»4-l# Primera Nacional GRUPC

Í6-l

Ripoiet-Playas Ga8teltón...«w2»3 Cataïa-Baíwr-Canibr&N.^..„?-3

Saní m*to*MB<X.~>-~~2&24 Lliospttab&Caivià,..—. La Roca-Sarriè Ter...-...(ajornat) OARGràcía-UE St Gugat31-23

Efe«tii»€Sem-Manre8a...„„...4-6

Benicario-CN SabadeE...,-,.,.,8-$ 1#

Ofeni5t>y<>'L}opart,.»-..~»«....™^-4 CasteSíi·Paerto Sagunt».—25-25

Espronceda-Can Boada........,3~2

Boi^Lüs·Manyanet....—..„,..26-22 Pardihyes-Sant Quirat

30-24 Itwalp

M.n¥»net 15 11 l.iRora r.raeltó

14 10 tí 8

3 406

34D

1 493 347

3»3

362

S»IM Ssutrt tS

4 431

403

-fttóe

tí

4 404

387

Sumà tir

374 324

I»

OAROA* 1$. II

tí

PJ PG «

Beiwcítlí

13 11

OlWtt»

13 11

ii'

Çjttíli-&bsf 14

24 22

<». Ü#«WH4

«3

«TÜR^fe

Sï

UHwpMtt«

MOTWKW

7 34* 363

Uopart; . 1 4

GEí^G

lí

0 370 377

RtiiBoSitt 14 í

<* 335

35$

IS » , 6

S«ie0>*tK « S i l

ÇM finida 14

8«B9tl

4. e

Pt>

5,;C

Ceriray*» i i

20 19

13!

MiiMMt«i K

«6 ' 71

SMrMb.,»

&utttti&el 12 '*

lj«cft

,50

I* ,4

S«wo»»Ét 14

itmtm" ü

ï-' « % «

IMVMWKS 12

«7 * Uí

Esports

ELS Í C A J Y I W S Divendres, 22 de gener de 1999

FUTBOL

&*.)

Primera Catalana 12.00 Sant Oigat-GEoM 13.00 Can OtutcÉ^at Cagar: <DÍs.) 12.00 La Patga-RtSarofo TfoncfeoniíDïtt,!

Tercera Regional 10.00 Matadcpereiic-La Fafga<D»«.) 12.09 PB Suat Cug»>Ça« Fswjtf 0»í.) 19.09 Gisteíkr-júwor (Dk)

2a Divisió benjamí 12.30 Mauríaa Sgaía-ÀigOfiKDk.) 12,00 Rjpoltet-PB S*st Cugat (Di«.) 1030 Sant Cugaï-Can fci&<Dk}

Sant OdbrMJE Sasw Cugat

ZIM Mo0«-PH Saat Cugat (Dis.)

Segona Divisió " A"

Juvenil 2a Catalana

1830 Peiic© P»t-Í)iímpyc (Dis)

28M UE Sant Cwgtf-ÍMg-Retg (Dk)

Juvenil

Segona Divisió "B"

Cadet f a Catalana

18.00 Ordal-Mss Ja»er (Dis.)

UB&ncCugat-OAR (Meta

18.00 Ntotiet-PH Sant Cugat (Ois.)

Primera Divisió fem*

Cadet 2a Catalana

1130 Mas Janer-Joieria Rafa (Dtu.)

19M UE Sant Cugat-Santpeder (Dís.)

Alevf "A"

Segona Div. "B" fem.

12J

10.00 PB Sant Gv&lb&mt Cu§at £Dfc)

1a Divisió!

fa Divisió juven8.

19.69 Atel!» MarfB-Ciíess (DJs.V 1 t I S C'Ai Cuso-PB Sanc Cugat (D»u.>

12>30 PB Sattt CugSrt-SitXiltetCDk)

19.99 Mollet-PH Sant Cugat (Ois.)

Alevf "B"

2Í.00£iw«&B^-taC Sant Cu»at (DK.) ia00Ofo.í*fes]asec(Di*.) l730Lè*Ptsneü-Ser«mc«ai (Dk)

*>,>

Renpanií IÍK Otg» (Dis.)

Juvenil 2a Divisió I M S Oífeaj>ye Fteresla-Vilíamar (Diu.) Ï905 € N <0*t*»W. S*»t Cugat <Di«J

Prebenjamí *W lyniÉryjrf IMKSMÈÈSA

Cadet l a Divisió

-MaViNt'

into* Cat. ip* CalT

3a Divisió jttvenM

f&JSÍprï?-ÉHÇ tcm(Dfe.) 09^W%ttCa«K-E8pafraSi}e.ra (Diu.)

1a Divisió cadet

Cat. femení

3a Divisió Camp. Cat.

10.00 Jw. 25 Stpt.Stm Cagat Wiv>) 0^MWWWl

ttiejMDis.)

12,00 UpatMG-CEF S«tt Cfct«·{£»s.>

Juvenil femení Jdn«w«/S#8c Terrassa

2a Divisió cadet 16, 17.4$ PB Sant

&.>

Infantil femení

f a Divisió infantil

f a Nacional femenina

lUaOsdíovok·'FB SífltCttpt <£««•> 13.45 CEF &ÈritCugas-EPSé«tÍdl(Dis.j 09.60 Satw Ctt&K-E-CeKfenyeb <03s.> 12.00 Júnior-Dosa Tenassa (D«,>

UB Egénjúraw

18.00 CVSgí>tCïígat-&u«aCobma I Dk)

Afevi masculí

Segona Divisió masc.

ííinkAllès Deportíu

aiJO Sa«tÇugB;.Roe«f(WE m}->

Sarna Susatana^CV Sant Cagat ,-Júníw

2a Divisió infantn 10.00 Mira-w^Aetesa-ÜS SabKieiKDfe.) 09.90 C^steUar-PBSantC^attDk) 09.10 .Sant Cügat-Badia <Dí$.)

Cadet femení

Juvenil forn. C. Cat.

10.45 ÜR SanrCujgit-fcoíMPítt.) 12.15 UE SançCugat-Tlaf» (Diu.)

16.00 CV'SantCugat-l'Hospitjlct (l)is)

18.00CVSaístCugat-Cali:ll.)(nn.i l940CVSant Cugst-L"! ïospiukt i I V i

16-00 Sant CugtK-FonttOR. (Dis.) 09.30 EP SabadeH-PB Sant Cugat {D».) 11.30 MÍK»-sol·A<fcsa-Saftt Qvitzç (DcU

f a Nacional A

10.30 Les F(HWS4»B Sa« Cugat <D)s.)

17.15 RubfcW. Smt Cugat ÇO**-} 17.15 Otttnpyx Fkjwsta-PiospcntatíCfe.)

Benjamí

Alevf 12.00 Avenv-jran Marasjilt "S5" 10,00 íUnía liahel-C*«ahinw .,„

™...40<S.)

Aleví 10.00 \iaí>GdLlcgí Lumen

(f)«.) (DK.t

11.00'I'efeüa .^Itet-Santa JiabcL

Infantil

12.00 Avenç-Agt»«i« Baftra..,., .,,...{Dis.) 13.00 Fcrrjr» Cltta-Cstalt)rtya...„, (Efe.)

10.00 Lroftardu YíiK'i-8 t^r^neií..

10.00 F i jiiu-liMaiu-t.anOucl

<Dn.)

mà s„g.«#,rjr_:_. (Ois )

Juvenil 12.00 ftuU KS-Vigrlctj i'círtr

11.00 Avct)ï<-a(rnc

(Dis,) 'Dis.!

Aieví

1 0 . 0 0 R(f«n»f3amiçti-.S!irit jnftií "IS' (DiO

10.00 Pk Farri.-r.»-CitUuraPràctica.

ILOOPíaFattetas-FeíriíiOtu

>í>v)

ltJ^LCTPhnes^.-LlniTaPràcBca.... (Ois )

13.00 AvEnç^Sant Jordi "A"

• I >i«. i

12J6EH>mar-2S ,te Setembc

(Dis.»

10.00 Sawa lwbel^:.itatunY.i..

.i Dts I

09.90Joan M ir.i^il-Scholw 10.06Seginj ( armelí-Fcrfan Clua

(lïís.) (Dis )

F ir r s o i Prebenjamí

13.00 SwitCHisat.Joan XX«I "B" 10.00 Can Ttats-Àgora „

(Di<>.(

(Dis.)

Infantil femení 10.00 Aigdcta t·'L·fier-Col.fcgí MsrtUDis.) (Dis i (Dis.i

<:»rme-CV Sant GMgat.( Dís.)

Juvenil femení.

Benjamí

11.15 Co).ka^Carnt<;-l'ure^Nferia....(Dis.)

10.00 Thait-Sagr.jfCur "(•" (Dís.) 11 JOVednii» "A'-Aíenv "A" .... (I V.i ldJOCaBjoftesatr'-Vun, li" (Dis i

12,00 Cas ablan(;as-Ai>sclct3Ferter.....(DíS.>

0 à s Ü &E r

13JX)Ccn(tc Oberta allunya 'S"_ (DiO 12.00 KerranOtiH -B"^tint Jonjí "A" .(£>»>..)

Aleví

11.00 Sítm J.mli ' B'-WidajsuLT

13.00 V\cnç-F.suil.< Pi. II

Aleví femení

Benjamí 12.00 CataluHJJ "A"-Av«(Çw_

JCDÍS.)

11.00 Fcrran< Jiia "A".fí m Vallès.

fOi*.)

• Dis )

Infantil 11.90 ï JE Sant Casat-Èpíc Casino (Diu.)

09.15U£SaMC«gafA~-Dos» ,.„..(Dii.> ll.OOCcBtrcObert-IESfilanxart. <D«.)

Infantil femení 1 2 . 0 0 mS Tci i .i«.i-( V Sant Cugat

Comarcal

Infantil masculí

e im o L

1 2 . 0 0 La Ffore«ta-Ssnt Jordi Mivic (Dk ! 13.00 PinsValJcs-Joan Marjjçall (Dii.)

íD»->

11.00 Ftiran C)ua-]oan MaragaB "A".(D».J

Cadet

16,00 Baíberà-I 'H Sant Cugat (Dis.)

Barbera-t'E Sant Cugat

JMPatés-UE Sant Cugat

Fèmlnes

4ÍJÍS.1

10.00 Ramon tCajsft-OllMít^ ,·A-.<.,(Cis.) 12.00 PauCswls-Collserula "B" (£&.)

11.001-cuiardo \ mvi-Rubí Noni (Dis.» 12.00 \V 1.1 Ptn.)f.I 'RÏ-: J^s Ptínes... ..íí)is.)

HSkMBBm

Aleví

1 1 . 0 0 Avenç "B"-)oaïi Maiígaíl „...(Dis.1 9 9 , 0 0 FemuCfe» ''&"-Cotfci<f»-üla 41*).)

SMIM

Tercera Categoria

Segona Catalana

12.30 VE SantCugH-Gava (Diu.)

12J0 FettmOm "Cf-Féow»Cto -A"..^E»s.)

füïïBÚl

Í5.-30MÍSC "B"-ConStés (DÍS.)

f a Nacional

Primera Divisió

10.00 CàtatrtFH-s-Avettí »A*

UJOO ïJE SantCugat-C-avà (Diu.)

22.99 Sanu fs..bel·ï,HSC,lA" {Div.) 19.0a8fentmenat-PHSC"À" (Dis)

2a Divisió alevf

A G E N

Primera Categoria

Cadet fem. C. Cat.

1a Divisió aieví

16,30 PB ttL1orenç-Sar»t Cugat <Dis.) Ï2.00 jfiníor-Caft Rull <Dis.> 13.45 CEF Sam Cug^ndaJucia (Dk)

wmmm OM TM&ÍM

1 0 . 0 0 l;K -SantíÀigot "B"-Àgora.

<D«.)

11.00"SantJordi-Aicnç

(Oh.)

.'.

Infantil femení 1 3 . 0 0 IES TcnaHss-Àswa

(Dis.)

1 1 . 0 0 Escola Pia "TT-Avenç

<!)«.>

0 9 . 0 0 T e w i m "B·'-Puteía Mana.

(llis.)

H M HI 0 B Ú l Infantil masculí 10.00 Arnau Cadell "A'·-Oentrc: ()bert. (Div) 0 9 . 0 0 Carme "B"~Averty. (Dn.) 1 1 . 0 0 Maristes Ruhj-Amau Caifcll "B'MDís.)

wmmmis

TAULA

1 1 , 0 0 èpic Ca3JB04.rBS»r,rCtiRat._ i D^i

10.00 Pmc/.i Man.hí ij-icgi (:.irmc " \"..( l )is. i

(Dis

Infantil masculí H.OOÍ.i'll·l -Mri'.-l I- Sn.tditMI . ID.- i

ELS4CANTON5 £

Espectacles

Liutura

Divendres, 22 de gener de 1999

A r t

Sant Cugat dóna Púltim adéu al carismàtic pintor Rudolf Hasler L'artista va morir dissabte passat a Vedat de 71 anys

'C«p obra és més gran que l'home que fa creà9 * "Caj> Qtbn é» raés gras

Sant Cugat, la ciutat que va plasmar i mostrar arreu del món en els seus quadres, va acomiadar aquest dilluns un dels seus personatges més carismàtics, Rudolf Hasler. Artista, humanista, pensador i filòsof va instal·lar-se a la ciutat a principis dels anys setanta, i va fer-se un lloc destacat en la vida cultural a causa d'una personalitat que no deixava indiferent ningú.

JOSKP MARIA MIKO - Sant Cugat-

Sant Cugat va acomiadar dilluns passat el carismàtic artista santcugatcnc Rudolf I liislcr. que va morir dissabte a la nit a la mútua de Terrassa a l'edat de 71 anys. La defunció del pintor, que es trobava recuperant-se d'una intervenció' quirúrgica, va sorprendre a tothom, ja tjue el seu estat de salut havia millorat considerablement. Familiars, amics, coneguts i representants de la vida política, cultural i associativa del municipi van assistir al seu enterrament, en una missa íntima i solemne al Monestir de Sant Cugat. Entre els assistents hi havia l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, l'exconseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, artistes, amb qui compartia professió i amistat, i també Jaume Belda, el propietari del Bar Catalunya, lloc que freqüentava Hasler i que també havia pintat en un dels seus quadres. Aymerich va lamentar la pèrdua del pintor, del qual va destacar la seva faceta artística i humana. "Sant Cugat ha perdut un dels millors artistes del segle XX, però també una persona entranyable, amb qui vaig tenir la sort de parlar vàries hores. Era un gran pensador, d'una gran humanitat", va afirmar l'alcalde, que va recordar l'exposició retrospectiva que va presentar el passat juny amb motiu de la festa major de la ciutat. Aymerich també va apuntar la possibilitat que més endavant es dediqui un carrer o plaça en ho-

qae. Thoàie q u e ia crea". Amb aquestes paraules va

encapçalar Rudotf Hasler (19374999) ei catàleg d e l'expodfcuï lasrÉÈucioBat que

va fe* al claustre del Monesóf aínbflrtorja de la passada Festa Major. La citació serveix, perfecíarríeut,

menatge a l'artista, "l'na persona de la seva qualitat artística i humana ha de tenir algun record en aquesta ciutat, que ha retratat i passejat per tot cl món", va afegir. Pep Blanes, Ferran i Joan Martí i Frederic Cabanas són alguns dels artistes i amics de Hasler. que van mostrar-se sorpresos per la mort del pintor, de qui van destacar la sinceritat, saviesa i esperit de superació en la seva producció artística.

per descriure ia vida i la trajectòria d'aquest artista d'origen suís, que en 27 anys va aconseguir fer-sc un important Hoc entre els santcugaiencs, Hà'sler era un viatger incansable que va recórrer indrets d'arreu del mort, que va pintar en ets

se»» quadres (Chicago, el Sàhara, Suïssa o Itàlia, entreafett»}. Toti així, els priHasler en la inauguraàó de la seva última exposició a Sant Cugat. FOTO:X. L.

El llegat artístic Rudolf Hasler va arribar a Sant Cugat, quan ja era reconegut per la seva tasca pictòrica. Destaca, especialment, la seva estada a Cuba, coincidint amb la revolució a la illa, i on va col·laborar amb el règim

de Fidel Castro. En una època posterior, i influenciat pels joves, va moure's a camí del ye ye i el pop. Més tard va interessar-se per l'arquitectura i bona mostra són alguns dels seus quadres hiperrealistes m é s coneguts. L'artista

exposava en aquests moments a la Galeria Atelier de Barcelona, en la mostra Originals i gravats -que es podrà veure fins al 31 de gener- i preparava des de feia mesos una retrospectiva per al Palau Robert de la Generalitat de Catalunya.

setaiftivakíataí·fep·seaSara Qu^çuetarabévaserún Bom !&$$?«<* són els quadres <£» m pintar deï Mo«estóròcIfearCSítaluoya de lapg«$«&i'c8taci& Afcffiftd»<te-lascvafiteeta rva

Adéu-siau mestre Rudolf ...I ens has deixat en un mes d e g e n e r fred i plujós. E n a q u e s t t e m p s q u a n la teva persona era més notòria. La teva corpulència, la teva alçada e m b o l i c a d a a m b la teva folgada i clàssica capa, als peus unes sandàlies i la paraula de salutació per a tothom a flor de llavis... Aquesta i m a t g e ja n o la v e u r e m més... Rudolf Hasler, mestre, ens has deixat! N'era i seguiré sent un ferv e n t admirador del teu art. D o m i n a d o r d e la t è c n i c a

pictòrica i d e l d i b u i x c o m pocs, excel·lent i profund coneixedor d e la cultura artística, viatger i m p e n i t e n t , xerraire, a m b una ironia q u e a vegades, per a aquelles persones que no et coneixien, podia ser ofensiva. Amant de la perfecció i d e l'ordre, eres meticulós en excés, tant a l'escriure com en pintar. Sempre em vas encoratjar en la meva tasca i m'animares a seguir fidel en el dibuix tal com jo el veia i sentia. També en això eres mestre...

Deixes un buit, millor diria, un triple buit. C o m a artista, únic en el teu art; com a persona, per la teva humanitat; i com a amic, per les moltes estones fent xerrades q u e sempre tenien la graciosa cloenda a m b un acudit. Ens has deixat quan tot semblava q u e t'anava prou bé... Però els camins del més enllà són, moltes vegades, incomprensibles i complicats. Adéu-siau, mestre Rudolf, el vostre record i la vostra referència artística perdurarà per sempre més./ P E P BLANES.

la e*s*w^ « É & 9«j era fàcil

*#j£&4$ Bwfa&kmira. Ei p r < ^ p f s # » ç « segon

i^l^fe^tM'^tf*' h w i»1 ïcap

armes,

« «R #8&'««&&al pe* a toti»m"./J.M.M.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

V/SUJV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . de Cerdanyola, s / n

- Q 8 1 9 Q Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

ELSIGUVTOPÏS Divendres, 22de gener de 1999

Julieta Serrano. Lactriu interpreta avui al Teatre-Auditori 'La casa de Bernarda Alba\

La repressió de la llibertat crea Lacions de violència i agressivitat" J. M. M.

qual la gent ja en té una idea preconcebuda. Ell es va centrar a crear un ambient i mostrar que la reL'actriu Julieta Serrano, acom- pressió de la llibertat crea situacions panyada d'un repartiment de luxe, de violència i agressivitat En Capresenta aquesta nit La casa de Ber- lixto també ha volgut centrar-se narda Alba de Federico García Lor- molt en el món que vivia Lorca. ca al Teatre-Auditori. -De quina fornia? - "Una obra liquida de flujos, yo -Reproduint un món que va ser la anadiría de corazones inundados seva base i que també l'integraven de sangre en pechos de agua". Bunuel i Dalí. Hi ha un realisme Així defineix. CaMxto Bieho la seva poètic. En Calixto li ha donat imparticular adaptació de La casa portància a elements com la mort, de Bernarda Alba. l'amor, el sexe i la violència. Evoca -És una imatge poètica que ens va l'Espanya d'erotisme reprimit voler transmetre Calixto perquè -A tot això s'hi afegeix un estil considera que a l'obra hi ha aques- molt personal. ta situació de comunicació entre no- - É s que s'embeu molt bé de saltres i també de refús. És com un l'essència de l'obra i formalment pou i un infern, com si faltés aigua sempre li dóna una forma molt ini alhora aquesta fos amb nosaltres en teressant i original. En fa una lectura una mena de vasos comunicants. molt personal i, és clar, amb una Em sembla un gran encert de Lor- obra com aquesta que és tan comca aquesta passió que les domina a plexa,rica,polièdrica... totes i aquesta imatge de l'home -Diuen d'en Calixto que és transque no apareix mai. gressor quan agafa un text i el -Com és la versió de Bieho? posa sobre l'escenari. -Ha anat a l'essència de l'obra. S'ha -En aquest cas l'escenari no és reafet de moltes maneres i era molt lista, i també surt el personatge de complicat donar una imatge nova la trapezista, que li dóna un eled'una obra tan representada i de la ment oníric que connecta amb això

L'actriu Julieta Serrano. FOTO: XAVILARROSA que comentàvem ara de Bunuel i tar-Ia -fent papers diferents- en Dalí. Res del que fa Calixto és gra- tres ocasions? tuït. Serveix per remarcar una si-Gaudeixo moltíssim i ja vaig fertuació, un ambient... ho les altres vegades, perquè sem-El 1964 va ser sota la direcció pre m'han tocat uns papers fantàsde Juan Antonio Bardem, el 1976 tics. I el paper de la Poncia sempre d'Àngel Facio i ara amb Calixto m'ha agradat molt Ja em venia de Bieho. Què té aquesta obra per- gust fer-lo el 1976, quan interpretava què una actriu accepti represen- la Martirio...

E s p e c t a c l e s

Les 6 Criatures' de T de Teatre es guanyen el públic del Teatre-Auditori La companyia va obrir el trimestre amb dues funcions

-Una Poncia que, per voluntat del mateix Calixto, té un elevat pèl de mala llet. -Aquest personatge sempre s'ha representat com una mica de sainet, com el personatge més popular, arrelat al poble i amb un aire més humorístic. Aleshores en Calixto me l'ha portat per un camí de fer-la molt agressiva, dura, plena de mala llet i rancúnia. La veritat però, és que s'explica la relació amb la Bernarda, els sentiments que té... I crec que el Calixto té raó i la mala llet d'aquest personatge és molt normal i real perquè és una ressentida social, una envejosa, i ha estat humiliada i maltractada. Té una ràbia continguda i així l'hem volgut mostrar. —Sovint es critica que el teatre és sexista i que és complicat trobar papers interessants per a les actrius. Amb La casa de Bernarda Alba es demostra tot el contrari. -No és fàcil trobar personatges femenins interessants. Aquesta obra és un cas aïllat, perquè això només passa de tant en tant. - I a un autor com Lorca se H ha fet justícia amb un any com aquest? -Se n'ha parlat molt i de moltes maneres. Penso que ha estat un any molt complet. És un personatge que és molt interessant per la seva vida i obra. Una cosa no es pot entendre sense l'altra. Era un gran artista connectat a la vida.

fil

mtfÈ^Ctfaitm*. _ 5

tàa&m, Jaguí per vfwèac*» personals ©dekgsdcSi, pftídqcte d'aJ. M. M. ra societat posriftduseïaicorn la nostra, alfinaldd se#e XX, que ha viscut dues coses inèdites en Les Criatures de T de Teatre van la història de k nostra civilització: aconseguir un ple absolut en les La darrera pr*>posta de T de Te- la inBrtcia i l'alliberament de la dues funcions que van oferir atre cosÜjma, després dels Pttih dona. Cal recordar que la idea de aquest cap de setmana al Teatrecantes nri&gmà (.històries de dones},la infància, com un concepte i dret Auditori (el primer espectacle del Hmts {dedica» als ídem) i Ctw- gejtewh'tzat, existejx des de & 6 nou trimestre). El públic va eníw/^qiwfeïeferinçiaal aró» de o 7 dècades» ï eifetde t&in<#ïpr> tregar-se per complet a aquestes h ínràaó&ípie el d d c d'una visió raciódekdünaafacidtBrauaïa criatures, en moments tendres i raodemadelarealmenkquai vi- vida pfcjfcadoaal és d'abans d abat; en altres insolents i. amb "un punt vim s'ha <aac«í>ejíeetameiit Pot- i encaraareb totes les dificultats i de mala llet", que ja porten més ser, apunto* f»dïiern pensar en complexitats (doble jornada, de cinc mesos d'èxit a Catalunya. una quarta a^üèada, els vells, "Notes que a la gent li agrada i, sopeso aètòcora|jï>ría mantenir una bretot, que ve amb ganes de riuestructoïaessoiiieaque téel perifl a partir d aquestes dues premisre", va explicar l'actriu Míriam Isde ser massa regçtàíu» tant per al ses: que es pot entendre la cruelcla. La formació va presentar tat i el sarcasme de Odkek meus diverses escenes -d'autors diveraífiques^ctfltts, que fan una re- fiïs, el papanatisme de Sounats, sos- que fan una reflexió sarcàstica dels diierents tipus: nen* la dualitat esquaoide de La vida Criatures tracta, ambhumoràcid, el món dels nens i els adults. FOJÜ.X. creació I.. del món dels nens i també dels i nenes, però twnfeé pares i, soadults. L'objectiu: reflectir "el gran per T de Teatre amb les obres Ho- rem amb els nens, donant pit i l ^ ^ mares, ^^^faaductflitat la violència verbal de les vàries abisme" entre aquests dos móns, mes i Petits contes misògjns. Ara i despassejant pel món", va dir Iscla. iWésïitjfH &mStté£ ta veu que CatÉswkms, ia iitwúa i tristesa és dels quals qui n'acaba sortint mi- prés de diversos mesos en cartell al Amb vista al futur i un cop tancaïb&ikmmp<tm>k subtil i me* llor parat són els nens. "En tots Teatre Poliorama de Barcelona, la da aquesta trilogia, les actrius van mpga&e OÒ$emrt l'implacable els espectacles juguem a ser l'ac- companyia ha iniciat una gira per explicar que tenen ganes de "fer triu i el personatge. Per a nosal- Catalunya i que acabarà el pròxim alguna cosa diferent, per trencar tres és com un joc, una conven- setembre a Madrid, on encara no una mica amb el que hem fet fins ció amb el públic", va dir Iscla. saben fins quan representaran el ara" tot i que "sempre s'acaba parCriatures tanca la trilogia iniciada seu últim treball. "El 1999 segui- lant de les relacions humanes". : Wm&tDavid Plana i Tde Ttatrt, Wc iéktt Tfom-AttSwi-ISée

•Y % . ï"~

Cultura

ELS4CANF0NS Divendres, 22 de gener de 1999

E s p e c t a c l e s

Marginalitat, sida i teatre Fila Zero estrena demà el seu nou muntatge 'Viure de lloguer' a La Unió J. M. M. - Sant Cugat -

Tot es a punt perquè aquest dissabte a la nit Fila Zero estreni cl seu nou muntatge Viure de lloguer, basat en un musical de Jonathan Larson i alhora una readaptació de l'òpera /.// hohe»ie de (ïiacomo Puccini. L'obra, que es representarà en tres funcions -dissabte i els dos pròxims diumenges—, tracta temes com la marginalitat i la sida, tot plegat amb un llenguatge molt cinematogràfic. A diferència del text original, en aquesta ocasió la història transcorre al barri del Born de Barcelona, en un ambient marcat per personatges marginals. Les drogues, l'atur, la pobresa, la violència al carrer, la inseguretat i la convivència amb la sida són els principals p r o b l e m e s de tots ells. A m b aquest muntatge el seu director, E d u a r d D e R i q u e r , vol llançar un missatge: "viure el dia d'avui i no viure ancorat en el passat, en els retrets". Dotze

La tompantiti l·ilii /eio en un dth darrers assajus de l'obiu Viure de lloguer. FOTO: XAVI LARROSA actors i n t e r v e n e n e n a q u e s t a obra en què hi ha personatges tan p e c u l i a r s c o m un m ú s i c punk, una tuberculosa, una ballarina de local sado-maso o una fabulosa dragqueen. Els assajos van començar el passat juliol i el ritme més intensiu ha estat en les últimes setmanes, sobte-

tot un cop passades les vacances de Nadal. Ha estat gairebé mig any de treball i assajos en el qual el text de Jonathan Larson ha anat p r e n e n t fotma. "Vius una mutació perquè veus com evoluciona l'obra des del moment que agafes el text per primera vegada i fins que el trans-

Dansa

mets al públic", explica Eduard de Riquer. Viure de lloguer és un muntatge que, per la seva voluntat de crítica i denúncia social, gairebé no té escenografia. "Se li ha volgut donar més importància a la paraula, als sentiments, als intèrprets", afirma D e Riquer. Tot i

així, el muntatge compta amb un "espectacular vestuari d'estètica ciberpunk, molt en sintonia amb la moda". Aquest és el tercer espectacle que dirigeix Eduard de Riquer, que ja va fer una adaptació d'un dels contes úWntaviana de Pere Calders i l'obra FJ mordisro desgarrador. Al mateix temps. De Riquer també ha participat com a actor en diferents muntatges de Fila Zero, la darrera ocasió a l'obra Xec la dama, dirigida per Guillermo Avesa. Després de dirigir aquest text de Jonathan Larson, De Riquer té l'objectiu de portar aquesta obra a l'aula de teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (IIAB) per "oferir-la a un públic jove v . El muntatge Viure de lloguer s'engloba e n els actes organitzats amb motiu del desè aniversari de Fila Zero (pel mateix motiu, el passat juny va estrenar-se l'obra Antruperis, dirigida per Òskar Borràs). La formació preveu estrenar dos m u n t a t g e s més aquest any 1999.

M ú s i c a

U Esbart estrena Lluís Liach actua al Teatre-Auditori en un 'Mascaró d e P r o a ' a concert benèfic per FONG Vicki Sherpa PAuditori d e Terrassa Uactuació de diumenge vol impulsar cinc projectes educatius J. M. M. - Sant Cugat -

L'Esbart Sant C u g a t e s t r e narà el pròxim dia 5 de febrer a l ' A u d i t o r i d e T e r r a s s a el muntatge de petit format Masi tiro de proa, un espectacle de temàtica marinera. Tot i q u e aquesta serà la presentació oficial de l'obra, ja es va fer una preestrena d ' a q u e s t espectacle a finals del passat any a Toulousse. A més tic la dansa, un dels principals atractius d ' a q u e s t m u n t a t g e és la seva música. que ha estat enregistrada en un c o m p a c t e . La música de Mascaró de proa és obra de l'e-

garenc Joan Figueres, q u e ja fa anys q u e treballa a m b l'Esbart i alhora és un estret col·laborador del cantautor de Xàtiva, Raimon. Figueres també va ser el creador de la música de Tríade, l'anterior espectacle d'aquesta entitat i del qual t a m b é es va e d i t a r un c o m p a c t e . L e s v e u s q u e apareixen en aquest treball són del mateix Joan Figueres i també de Roser C a d a f a l c h i Lídia Pujol. V.n el cas d'aquesta última cantant, ja havia treballat per a l ' e n t i t a t d a n s a i r e a m b Tríade i més r e c e n t m e n t acaba de publicar un treball a m b Sílvia C o m e s , a m b qui forma duo.

J. M. M. - Sant Cugat -

El cantautor Lluís Llach actuarà d i u m e n g e al v e s p r e al Teatre-Auditori en un concert benèfic organitzat per l'ONC» amics de Vicky Sherpa. A l'actuació, el c a n t a n t de Verges presentarà els t e m e s del seu darrer treball, titulat 9, q u e va treure al mercat el passat desembre. Al concert hi assistirà la impulsora d'aquest projecte, Victòria Subirana (més con e g u d a com a Vicki Sherpa), acompanyada d'una representant de V E D F O N (Vicki Edueational and d e v e l o p m e n t foundation in Nepal), N i m d i ki. Segons fonts de l'associació, s'ha escollit el Teatre-Auditori per la seva bona acústica i també per la bona connexió amb l'ajuntament i l'alcalde i president de l'Organisme del C e n t t e Cultural. Joan Aymerich. L ' O N G amics de Vicki Sherpa organitza per primera vegada u n concert d ' a q u e s t e s ca-

1:1cantautor1,/uís I laih pre\entarà ehtemes de 9 FOTO: XAVI l.ARROSA racterístiques, amb el qual vol potenciar cinc projectes educatius al Nepal, que inclouen des de l'educació d'infants fins a l'alfabetització d'adults. Aquesta associació va néixer l'octubre de 1993, entorn d'un projecte de la mestre Victòria Subirana, mestra catalana, q u e

va començar a treballar a la regió del Nepal un any més tard. L'objectiu prioritari d'aquesta O N G era la creació d'una escola d e qualitat per a nens de famílies sense recursos, en un país multiètnic i multicultural, q u e c o m p t a a m b un 80% de població analfabeta.

Cultura

ELSÍCAIVIOV3 Divendres, 22 de gener de 1999

Josep Grau-Garríga. Inaugura a Sant Cugat amb motiu del seu 70 aniversari Firart fa una exposició en homenatge a Isaac Noblom

"Voldria poder oferir un mirall de la meva realitat personal"

ta fonamental disposar d'espais adequats per poder oferir bones exposicions, una biblioteca pròpia, arxius... Es tractaria d'un museu monogràfic de l'art tèxtil com a mitjà d'expressió i s'ampliaria el fons d'obra existent. Volem crear un espai viu on puguin aplegarse debats i les més diverses exh i b i c i o n s r e f e r e n t s a l'art contemporani. Avui dia no hi ha cap centre d'aquestes característiques i és necessari. Esperem que es pugui dur a terme.

ROSER AMILLS

És un dels artistes més internacionals que ha produït Sant Cugat i ha consolidat el seu lloc en el món de l'art a través dels anys amb una densa i interessant trajectòria. Actualment viu a Saint Mathurin, França, des d'on ens parla d'una vivència de l'art madura però plena de nous projectes. La seva obra es podrà visitar aquest primer trimestre de 1999 a les exposicions retrospectives i d'obra recent que inaugurarà a França, Madrid i - a m b motiu del seu 70è aniversari- a la seva ciutat de naixement, Sant Cugat. - Què representa per a vostè q u e l'exposició r e t r o s p e c t i v a amb motiu del seu 7 0 aniversari es presenti a Sant Cugat? - Tornar a Sant Cugat és tornar a casa i ho faig tan sovint com puc. Aquesta exposició simbolitza per a mi oferir el conjunt de la meva creació personal a l'abast dels santcugatencs. Espero i desitjo ser comprès, establir un diàleg. No sé què puc representar jo per als santcugatencs: el que espero és aconseguir una bona comunicació. Sant Cugat és com la mare: sigui quina sigui la seva actitud, per a un mateix és sempre la millor i la més bonica. - A c t u a l m e n t viu a F r a n ç a . Com i per què va tenir lloc la incorporació de Grau-Garriga en el món artístic francès? - Tot va començar durant els anys cinquanta, quan el nostre país estava encallat entre academicismes retrògrads. Tot el qui en tenia l'oportunitat se n'anava a París. Ara els artistes van a Nova York tot buscant aquest mateix esperit d'innovació i canvi. - Què va aportar-li a vostè i a la seva o b r a aquesta decisió? - A París hi vaig aprendre molt del món del tapís, influències innovadores, i sempre hi he estat molt ben acollit. La veritat és que no m'hi he sentit mai foraster. Malgrat el dinamisme i interès que demostren molts grups i entitats culturals, encara hi ha a Catalunya mancances i punts febles que cal actualitzar. A més, considero que treballar fora és positiu, ja que pot servir de sedàs ob-

C E N T R E DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

Josep Grau Garriga. FOTO: jectiu per poder comprendre millor els aspectes més essencials de la nostra cultura. En aquest sentit, posar distància és bo. — Vostè propugna una valoració d e l'obra de l'artista com a element de prestigi i evolució espiritual d'una nació. A Sant Cugat encara no hi ha cap museu ni fundació artística. Què representa per a vostè aquesta mancança? - El fenomen de la proliferació de museus a l'època moderna Sütlt Cugat resnon a una ne. .

XAVILARROSA

quisicions ni de donacions, aspecte cabdal per fonamentar l'existència d'un museu. És important que es comenci per aclarir el tipus de museu possible o desitjable per a Sant Cugat i dedicar-s'hi seriosament. — Sembla, p e r ò , que aviat hi haurà una Fundació Grau-Garriga a Sant Cugat. Com avança el projecte? - J a fa temps que hi ha un projecte per part de les institucions i persones conés COtfl la cretes. La dona. . c j ó de la meva

mare: sigui quina sigut ,

cessitat de valors o ? o obra esta dispoespirituals parable a lacomque la Seva ÜCtitUOf, per a terreny ni b l e , hiedificaha el en altres èpoble i, fins i tot, un mateix sempre és la ques representaestà fet el proren les catedrals. millor i la més bonica jecte arquitectòPer ami, un munic de Lluís Sas e u és un lloc maranch, el fill d'acumulació d'obres que comde Miquel Samaranch, promotor porten un atractiu carismàtic, de l'Antiga Escola de Tapís. Tot però t a m b é comporta una resapunta envers la creació d'aquest posta per part dels poders polítics Centre-Fundació. i econòmics. És, sens dubte, una - Quins són els ideals i la voclara imatge de prestigi. A Sant luntat q u e p r o m o u e n a q u e s t Cugat, durant els últims anys, projecte? s'han portat a terme importants - Fer un centre de treball per a iniciatives culturals, però no s'ha artistes del tèxtil és necessari, i aplicat una correcta política d'adper poder-ho dur a terme resul-

*t#x^

- La iniciativa privada m o u l'art a Sant Cugat. Què cal fer per aconseguir q u e la pública s'hi afegeixi més intensament? - No sé gran cosa sobre la iniciativa privada, fora d'algunes empreses mecenes i alguna galeria d'art concreta que lluita. Crec que el que més hi ha, a més dels mitjans de comunicació, són molts amants de l'art i col·leccionistes. Les institucions públiques segurament han fet tot el que han pogut, però, com sempre, cal que hi hagi més persones amb inquietuds. Sant Cugat té uns problemes de creixement i cal adaptar-se, conèixer bé la situació i actuar en conseqüència. - La seva o b r a fornia part del fons dels millors m u s e u s del món. D'altra banda, compta amb distincions com la Creu d e Sant Jordi, Chevalier de les Arts et les Lettres... Amb tot aquest bagatge, quins són els seus projectes a curt i llarg termini? - M'han parlat de publicar les meves memòries... no sé q u è faré, però puc assegurar que, si les escric, Sant Cugat en serà necessàriament protagonista. Pel que fa a la meva obra, continuo treballant perquè forma part de la meva vida. Ara mateix tinc en marxa d u e s exposicions a França. A Espanya, coincidint amb la Fira ARCO, presentaré dues exposicions més a Madrid i a Sant Cugat, durant tot el mes de febrer, es podrà visitar una retrospectiva de la meva obra a Canals Galeria d'Art. Sobretot, desitjo aprofitar l'experiència del que he viscut i d e tots els anys de treball per assolir una obra cada vegada més rica: voldria poder oferir un mirall de la meva realitat personal.

r^^

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de ^ ] en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o u n E E B H en APS.

J. M. M. - Sant Cugat L'associació d'artistes Firart inaugura avui a l'Ateneu una exposició en homenatge al pintor, Isaac Noblom, que va morir de forma sobtada el passat estiu. En aquesta mostra, que estarà oberta al públic fins el pròxim 12 de febrer, s'hi podrà veure un recull de quadres amb l'obra més represenativa d'aquest autor. Els quadres de Noblom abasten diverses temàtiques i estils (des del realisme fins l'expressionimse). Una de les particularitats de la seva obra és el tractament satíric de la història. Bona mostra n'és la sèrie d e quadres que va pintar sobre diversos polítics -caracteritzats amb vestits regionals- durant l'època de la transició. "Era un membre de Firart que va ajudar moltíssim en el funcionament de l'entitat. Per això hem cregut que la millor forma de recordarlo era aquesta exposició", explica la m e m b r e de l'associació, Laura Sànchez. "Era un home que no parlava molt però que, en canvi, expresssava molt a través de la seva pintura", afegeix. Cicle d'exposicions Amb aquesta exposició, Firart també inaugura un cicle de mostres que es podran veure de forma periòdica a l'Ateneu, seu de l'entitat. L'objectiu, segons Laura Sànchez, és que els membres de l'associació tinguin un espai on poder mostrar el seu treball. Les exposicions tindran una durada aproximada de 15 dies i intentarà acostar tots els estils i tendències. "Volem fer una sèrie d'exposicons de forma continuada i seriosa, de la mateixa forma que es fa en altres espais com la Casa de Cultura", afirma Sànchez. Per poder exposar a l'Ateneu no caldran requisits específics, però si que es farà una selecció prèvia perquè totes les obres que s'hi mostrin cumpleixin us nivells determinats de qualitat, continuïtat i originalitat. Firart és una associació, que acull més d'un centenar d'artistes de Sant Cugat. Les mostres de l'Ateneu serviran a partir d'ara per difondre la seva activitat i potenciar l'obra dels seus membres.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cultura

ELS /CAIVIONS Divendres, 12 de gener de 1999

Balanç

E x p o s i c i o n s

El sector artístic públic tanca el 1 9 9 8 amb un balanç satisfactori Lajuntament va organitzar 43 exposicions Pany passat } . M. M.

Iss obres ilels dos auto/s es podran veurefitisal proper 18 de febrer. hOTO: O.fí

Visions del Marroc i pintures 'del tercer mil·lenni', a Pou D'Art ALÍCIA. 1). Brj

Els amants de l'art tenen des de dissabte a la tarda ducs raons per visitar la Galeria Pou d'Art del carrer Balmes de Sant Cugat. La primera, els dibuixos i pintures sobre el Marroc de la jove artista Núria Mancnt; i la segona, els quadres "futuristes" del pintor d'origen armeni Ara Mikaelian. 1 )ues exposicions individuals que es poden veure a la sala Pou d'Art des del passat 16 de gener i fins al proper 18 de febrer. Prop d'una vintena de persones van assistir dissabte a la inauguració d'aquesta exposició que per primera vegada "presenta dues individuals alhora", afirma Maria Eabre, directora de la Galeria Pou d'Art. I ,a sala del cub obre les portes de l'exposició amb setze quadres de l'artista armeni Aras Mikaelian realitzats a m b tècnica mixta -aquarel·la, rotring, tintes i paper- traslladen l'espectador fins al "tercer mil·lenni", perquè, en pa-

raules del mateix Mikaelian, "aquests són quadres de futur". Setze obres que Maria Fabre defineix com "un tipus de surrealisme fantàstic on la forma domina sobre el contingut". I del futurisme de l'obra de Mikaelian a la llum i el color del Marroc que respiren els dibuixos i pintures de la jove Núria Manent. l'n total de 23 quadres de gran format, i dibuixos realitzats amb acrílic i llapis "que volen transmetre el que sento quan estic al Marroc. I in país que vaig visitar fa uns anys i que em va calar molt endins", assegura Núria Manent. La jove pintora, nascuda a l'Ametlla del Vallès el 1973, es va llicenciar en Belles Arts l'any 1997 i des d'aleshores ha realitzat exposicions en diferents ciutats de la província de Barcelona. Per la seva banda,els quadres d'Aras Mikaelian, nascut a Armènia el 1968, han donat la volta al món en salas de ciutats com Moscou, Praga, Budapest, París, Nova York..., i des de dissabte la Galeria Pou d'Art de Sant Cugat.

açasacGiBsiiio

AUX VYD

per in seva llar

SISTE/VIES DE SEGURETAT

JQctüV-Oü •ESED35B SISTEMES DE SEGURETAT COWIUtNftMIUBlItlUKOO

•*•

17 9*-S*mtC»a«<Í*ÏV«l8*#

L'any 1998 ha estat bo per al sector artístic públic de Sant Cugat. Almenys així ho indiquen les xifres. Durant el passat any es van organitzar un total de 43 exposicions artístiques i divulgatives als diferents espais municipals de la ciutat. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, es mostrava satisfet amb les dades però destacava que "per damunt de les xifres, el més important és que s'ha volgut promocionar artistes de la ciutat". Aymerich afegia que l'objectiu d'aquests espais públics sempre ha estat "oferir possibilitats a aquells artistes que no poden accedir a circuits privats". En referència a aquest balanç, l'alcalde també va voler recordar el 5% de població estrangera que té la ciutat i que ha pogut mostrar en aquestes instal·lacions el seu treball. Aymerich va parlar d'aquest percentatge de població com un grup "amb un nivell cultural, inquietuds" i necessitats de mostrar allò que fan i, alhora .corn un benefici per a la ciutat que es converteix en la receptora. D'aquestes 43 exposicions de caràcter públic, el major nombre les ha acollit la Casa de Cultura on, entre la sala 1 i 2, s'han pogut veure Zi mostres. Adolf, 10 anys, l'exposició organitzada amb motiu de la Primavera Fotogràfica amb obres de Curto, Cami i Espinosa,

El Monestir és un desi espais més atractius per eexposai-/u l-OK)

la mostra del llibre gegant - q u e es confecciona anualment a la ciutat en col·laboració dels més peúxs-o Miralk del cel àc\ Centre Excursionista de Catalunya, en són una representació. A les exposicions de la sala d'actes s'hi sumen les que també s'han pogut veure al passadís del centre, en total 10. Cal destacar també les cinc exposicions de caràcter institucional que han passat pel claustre del Monestir. Per aquest emblemàtic punt s'hi ha pogut contemplar el particular art de Shinishi Tsukumo, l'hiperrealisme del rec e n t m e n t desaparegut Rudolf Hasler, les fotografies de Pere Formiguera, l'abstracció de Michel Goday i l'onzena mostra d'art cori-

Crítica

V /

temporani que organitza Canals Galeria d'art Enguany també s'ha pogut veure una mostra en un punt normalment insòlit: la biblioteca del Centre Cultural. L'artista local Pere Pich va presentarhi q u a t r e de les s e v e s instal·lacions, que recreaven aspectes relacionats amb el món de l'intimisme, el record i la poesia. Les bones xifres en el sector públic durant 1998 han coincidit amb l'auge del sector privat i amb la proliferació de nous espais (s'han obert quatre galeries i se n'han ampliat ducs d'existents). Aquests factors converteixen Sant Cugat en punt de referència artístic i també demostren com l'un complementa l'altre.

d'art

Serenitat urbana i personal TATIANA BLANOÜÉ

Lloc: Casa de Cultura Autor: Kaferiria Alavedra Obra: Acrílics dl tela Dates: fins al 7 de febrer Sempre he pensat com d'important és deixar-se conèixer, ni q u e fos una d e les t e v e s parts menys evidents, a través de la pintura o de qualsevol expressió plàstica. La Katerina és un clar exemple de com la seva s e r e n i t a t personal queda absolutament latent en la seva pintura. Quan entres a la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura, una pau plena d e color i alegria suau t'envolta sense saber per què. És aquest entorn creat i transm è s u t i l i t z a n t la p i n t u r a d e pont, on un silenci gens angoixant ens embolcalla i ens trasllada per uns moments a un

món, per a molts de nosaltres desconegut, uns escenaris urbans plens de riqueses c r o m à - ' tiques on la tècnica depurada de l'artista a c o n s e g u e i x q u e Praga sigui encara més atractiva del que tothom acostuma a pensar. Una p i n t o r a q u e s ' a t r e v e i x amb tot allò q u e , d'una m a n e ra o altra, li ha cridat l'atenció, una pintora a qui tot allò q u e pertany al seu entorn li frapa, una persona per a qui la tendresa de la vida, dels moments quotidians, són e v i d e n t m e n t importants i necessita s e m p r e expressar-los p i c t ò r i c a m e n t . L n a artista, en definitiva, q u e s'ha anat fent, pas a pas, una pintora q u e ha sabut anar deixant enrere els mals vicis apren e n t - n e , d'ells, p e r q u è li donessin n o m é s bons resultats,

una pintora que, cada cop més, domina la tècnica q u e ha ecollit; e n definitiva, una artista q u e a m b el pas del t e m p s només millora. L e s seves composicions són b e n estudiades, el seu dibuix és ferm, la s e v e s línies cont u n d e n t s , els seus colors pensats i b e n compensats. Cal anar-hi a m b calma, observar cada una de les peces, gaudir-les, c o m e n t a r - l e s - o no, i quedar-se una estoneta intentant sempre ficar-te en un espai diferent al de la nostra ciutat, un espai on cada u n dels s e u s racons e n s p r e s e n t a un misteri per descobrir. T a n m a t e i x , les seves figures s e ' n s fan familiars, ja q u e la dolcesa q u e d'elles es desprèn s e ' n s p r e s e n t a t o t a l m e n t coneguda.

Cultura

B L S 4 C A N I W B Divendres, 22 de gener de 1999

£ i

r e p o r t a t g e

Pels encontorns de Sant Cugat, no gaire lluny del centre urbà i d'abans que Mira sol fos Mira-sol, existeix la masia de can Cabassa que havia estat citada al segle XVI. Una gran propietat que s'ha vist reduïda de mica en mica -més acceleradament els darrers anys- reflectint temps de grans canvis.

Can Cabassa: una masia centenària maldant per sobreviure "Ploraries les ombres d'enyor?" (J. Llacuna) MARIANGELA ROVIRA

- Sant Cugat Fa més de vint anys que es va edificar un gran hospital en terrenys de la finca de can Cabassa. Si s'arriba en tren, aviat s'accedeix al recinte supermodern on dos helicòpters esperen qualsevol emergència. La gent que s'hi acosta cada dia no deu saber gran cosa de la història del lloc, per on ja se circulava a l'època romana a través de la Via Calciata. Una terra que devia ser bona per viure, amb abundància d'aigua i cacera. La família Valls va comprar la casa a principis d'aquest segle. Parlem amb la senyora Genoveva i el seu marit Vicenç Melo d'aquesta masia, on es van casar ells i els fills. La planta baixa allotja ara un restaurant, que conserva la gran entrada, les portalades antigues, la cuina transformada amb una gran llar al racó i algun moble de l'època. - La casa l'havia comprat la meva àvia, nosaltres vivíem a Rubí i veníem a passar-hi tots els estius... Ara només queden unes tres hectàrees de les seixanta que tenia. Cultivàvem blat i ordi però, fa quatre o cinc anvs, la Generalitat va fer una

llei prohibint-ho, només podíem sembrar farratge i això no dóna res. Era una masia típica, amb el cos central i habitacions a banda i banda, amb les galeries que s'havien edificat a finals del segle passat, així com la capella. Entre restauracions i reformes, la part més antiga (algun document de referència és de 1553) cal imaginar-la en les portalades de pedra. La torre s'eleva per damunt els teulats. - Des d'aquí es vigilaven tots els camps. Quan es veremava, veure tants carros venint pels camins fins al celler, carregats del raïm, era molt bonic. Una collita va ser molt bona i el vi no hi cabia, ni a les bótes ni a la gran tina, que era enorme.' A la masia ara no s'hi viu i el temps empolsa les estances, adormides sota el pes del record, vivències perdudes, vida rural que avui ha estat menjada pel progrés. Durant la Guerra Civil es va confiscar la casa i van viure-hi moltes famílies, que als mesos freds van cremar tota la fusta, portes i mobles inclosos. - El meu pare havia mort i la mare, amb quatre fills petits, va haver de tirar endavant com va poder. Quan la van confiscar, era tancada i vam poder recu^

C r í t i c a

perar molt poca cosa. Després, quan vam tornar, estava tot destrossat, era molt trist... I sort que quatre o cinc parcers es van portar bé i ens donaven la part de collita que tocava, no s'ho van quedar tot, i d'això vam viure. Més tard, nombrosos robatoris van despullar la masia de mobles i també s'endugueren la campana de la capella. Pèrdues i pèrdues...Ara, reixes pertot. - El restaurant ajuda a poder mantenir la masia, perquè paguem molt de contribució... Els documents antics s'han perdut tots, quan la guerra també. El sòl de l'entrada és antic, rajoles ratllades, una amb una mà marcada. Arrambat a la paret, el banc de la cuina, un banctaula que es devia col·locar prop de la llar. La gran sala ampliada ocupa l'antic celler. Fa cent anys l'explotació de les vinyes es feia pel sistema de rabassa morta, que suposava per al pagès l'usdefruit fins que els dos terços de ceps es morien. Sistema que era molt conflictiu, fins a la creació de la Unió de Rabassaires. - Als anys trenta, hi havia conflictes. Companys anava pels pobles, dient allò de la terra pel qui la treballa, convencent els

c i n e

Més que un joc

D'un passat vinícola esplèndid, gastronomia. a la FOTO:M.A.ROVIRA pagesos que no donessin la part de la collita a l'amo... Aquí, Mira-sol no existia. El pare de la Genoveva venia a cavall des de Rubí, o a peu, no hi havia cotxes. Una mina d'aigua venia de lluny, potser dos quilòmetres de túnel. La construcció de l'hospital la va estroncar i ha quedat cegada, com tants cursos esborrats del seu trascórrer natural pel ciment. Curs cec i sec. Mines i rieres desviades, pèrdues... Aigua subterrània que alimenta els arbres, com aquesta troana alta que sopluja ocells. - Aquesta gran premsa es podria restaurar, aquí s'hi feia la segona premsada i deprés de tot el procés el vi anava omplint les bótes. La premsa és notable i ben

conservada. Prop s'hi desen les ampolles del celler modern, asèptic i escèptic, esperant anar a les taules i ser ben apreciats en un tec agradable. Quaranta-nou hectàrees, trenta àrees, cinquanta-tres centiàrees i trenta-dos decímetres d'una terra dita Maspons, Torrent, la Bassa i manso Cabassa des de fa segles, que s'ha quedat en tres hectàrees. I un restaurant. Pèrdues i troballes... Vida. Ara la ciència ha fet la proesa de desxifrar el primer genoma animal, del Caenorhabditis elegans, un cuc d'un mil·límetre de llarg. La gran sorpresa per als científics que feia molts anys que hi treballaven, és que comparteix fins a un 36% del genoma humà. No som res!

S U S A G N A URGELL Fins al 2 de

febrer

I.SABEL SÀEZ

ria on les partides són les grans protagonistes i gairebé tots els moments destacats conflueixen al voltant de les taules de pòquer, el més important és l'entorn, els jugadors, les seves motivacions, maMike McDermott (Matt Damon) nies i tics. El que compta són les persones, no el joc. és un estudiant de lleis, expert en La direcció, amb el suport d'un el pòquer. Tot un professional (un treball excel·lent de fotografia de rounder) que fa nou mesos que va Yves Escoffier (Elindomable Will deixar el joc. Els problemes del seu amic Gusano (Edward Nor- Hunting), recull les peculiaritats ton) el condueixen a començar de dels ambients, les personalitats nou, malgrat els consells de la seva contrastades de tota mena de jugadors, la tensió en les seves micompanya (Gretchen Mol). Amb una mínima línia argurnen- rades, els moviments musculars tal, el director John Dahl (La últi- mínims. El treball s'arrodoneix ma sedumón) ha realitzat una pel·lí- amb un muntatge equilibrat, que cula sobre el món del pòquer manté el ritme al temps que deimarcada per la seva capacitat per xa respirar la història. atrapar l'espectador, gràcies a una Rounders és el retrat del món del construcció impecable. Poc im- joc i, com no, d'un submón, a porta conèixer les regles d'aquest Nova York en aquest cas, on es joc. Paradoxalment, en una histò- poden barrejar turistes, passerells,

Pel·lícula: Rounders. Actors: Matt Damon, EdmardNorton i Gretchen Mol Director: John Dahl Durada: 122 minuts

delinqüents i mafiosos. Un recorregut des de soterranis infectes fins a casinos rutilants. El problema es troba en plantejar-se, què hi ha darrere d'aquest document? Rounders mostra una debilitat en el guió. La línia argumental consisteix en el tema universal i tan explotat de la recerca d'un mateix, de la lluita i la victòria. Queden apuntats altres temes, com els límits en l'amistat i en l'amor o un cant a l'individualisme, tan estimat pels americans. Moltes petites branques identificables que no aconsegueixen deixar clara la intenció final de Dahl. La conclusió és que només ha utilitzat un pretext recurrent per tractar un tema que l'ha atret i que dóna bon joc. El resultat queda potenciat per una mà d'actors que estan per sobre dels seus personatges. Bon/aroA

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SÍÍÏÓl Santiago RusinoL 52-Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

HS-iCATVHJNS Divendres, 22 í/e gener de 1W9

ON. MENJAR? BAR GLOPS

Rosselló 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valido^.» 56

93 589 11 85

Cafeteria i meniars casolans

VALLÈS PA

BAR PICCOLO

Valiilo'C'X. 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafetena i entrepans

BOI BÉ

Rbla Celler, 131

93 589 84 22

Mansqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala. 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó. XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ , arròs negre

CAFE-BAR SOL

Rbla Mn. Jacint Verdaguer 113

93 674~67 21

Jazz üve

CELLER S T A T M A R I A

Santa Mana. 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASÍNEf

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú dian i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93675 10 33

CHEZ PHIUPPE

Raça Pep Ventura 5

EL JORDI'S

Sant Jordi. 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

*%??

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú dian

ï\&Hf

ELMESON

Plaça Octavia. 5

93 674 10 47

Brasena i cuina de mercat

«^

ENTROUO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Brasena

"Rambla Can Mora. 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura. 6

93 674 64 33

Menú dian

Mercat Pere San

KROXAN

Àvda. Catalunya. 15

" 93589 81 97

LA CANTONADA

Placa Monestir. 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola. 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissantena

LA GRANJA

St. AntorM-plaça Barcelona

93~675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzena, crepena

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

" " 93 675 09 05

Entrepans vanats

MASIA MASROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 3823 ~

Mexica-menu català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Cafetena, pizzes, menú

Carrer de la Torre, 14 Tel. 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Tel. 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108 Tel. 674 57 47

SLÍ

FRANKFURT LA PALTA

" 93~674"94 84 "

Peix i mansc fresc Cuina francesa i menú dian

Cafetena i pastes

El p a de S a n i Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

INPROSS Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. j. Sàbat Bonich Dr. /. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA

Centre de Rehabilitació •SUSANANlCOLrrTI 74 S7

Cirurgia FeUNANDCZLA-

INFERMERIA

Av. À-t.Sar* Cugat

Conveni amb les principals companyies d'assegurances mèdiques. PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. /. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

grans. -CAN3Ut&" »m i M)P. contra d» malaUs, ajuda a frftr, transtorns espesses, StKx teHPnMS a domicili. Ast T 6 * B ( | Í » Í * " " UlilzSartCüoaii

S*rv«to7#bKlMÍjt*P* grans. matsK* « * £ $ & « * « « » * toscítfits, iqiMtmmtftmm^a © la nií S í s t e i ^ a e r a * «ptd, segur i d * DOS « $ & * & ; % » blanca, 2*6. * CugatJnL·ij

LABORATORIS Consutt. Centre Mèdic MÉDÍCSA8AT Conduir i armes. interna, especialitats. Btwlftot, s>, entol.

Dieleticn-Nutrició I generat, dietètica. O mtcttt f dijous. hores eooyJBOWtoe. <s/ Endavaüada,

• LATOflATQffl D f t f i C H E VAfffNG-

Metge capçalera

jWm<Mm.wmH Gertatrie. Av. ï6mÉK*tt<*í.» Ass. set*. Aflt MutuíLSWtos,

snmr Urg. 24ti, *>irtrM

;

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas

» DRA. «.OAtWm SAURA Càrà» dentat OL a dv. 9-1Sh < 16-20 h Pg Sant Magí, 22, ï)9íw».Sa«Cy8at « 9 3 « 7 4 » 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Ofta*rtOl<^gia. Canvervi amb les príncïjaals mútues C/ Sénia, Maria, 10. Sant Cugat « 9 3 5 » 51 08

SANTCUíiAT depwwtaaws, sioohAfisnte, k»ieomania trastorns d'ansietat, «strte, tabacpísma/Aï. Tcnre» btanca,2-8 3er. Adesp,l1H2 SantCug*. «93W93787

• PILAR CANOSA ÚBEDA ÍSdiBSía - Medicina adolescent Av. H»rfe1ían«», 2 - 8 , 3 r pia. • « A R Í A DOLORS CA< RRERES BENNASAR CenSant Cugat tre Mèrifo Sàbat. Santmgo fïu«93«?4$r»8 »Mol^ant»Pl. Is93S893548 • ORA. ANNA PUJISET I CALD68 Padtatna. VttBlfcto Salut Mapír» Endavallada 21,1er í>fs. Sant Cugat. « 9 3 589 2 9 9 $ 93 074 2 0 7 »

Podologia

Odontologia

PSIQUIATRIA

Fisioteràpia

Revisions pera armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

Geriatria

• CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Uf*J, 3 2on i* (Wons Sala cantonada Colón) «9967472400

# J O S E P Kt. C O f t C K * » NASCASARAMONA Pedíatna, asma IrttarrtS. Hores eotwtagudes RWa. RíüataBada, 20,1r 3a. Sant Cugat «0307472«

• J O S E P M . FREDCEDES fctóattmsdfii peu.ortases, ptanttlte» ortopWidues, papïomea, cirurgia <tól peu. Nores a con* ver*. « 9 3 5 8 9 6313 9 8 9 1 6 9 5 39

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència, servei 24 hores

«936741*86 «936740447

• "Cangurs" d'avis i nens

Tacwineccma-Obstetraa

•Atenció i companyia a persones grans

Tooogtoeccíagla. Homs COÍWB» gudes Av. Catalunya, 21, 4rt la, Sent Particular; 6 3 674 7 * 0 9

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,.

• m. I W W H i E CAYUE» IA5PONT Oínecoleg, obatsMcía-ecograSa, aster&at, menóoeuBa, revl» shw*.ftarnseacMotagaa 1-3, &ÍB. Sant Cugat

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..,

Fw93S$9«4a

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

TELS. 93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 01 47

•CLÍNICA ORTODÒNCIA 1 ««FUNCIÓ T E M P O R O MANCSauLAR Aí.TbrretíSrca,2-8,2nA,da^)arx 6, Sant Cugat «5»<»9&-87$J»12

• D R f B W W I FERRAN WLÀ Wlntarttiyr - Prevlasa - AsBistència sanitària Madtftac. Fraraiesc Moragaa, 48, entr. 2a. Sant Cugat «f 83 675 48 53

OTORINOLARINGOLOCIA Dra. M. Colomer Calafi

Santiago Rusmol 1 cntscí

• CÜNKSA DENTAL DOCTOR BRANDT. Ortodòncia r Odontologia general. C/ Sants Maria 9, ier, 2a. -Sapt Cugat. tt» 58970 40

• « * É » H W C CENTRAL f>. Ttierry Hascoat. Odontoas(omatofoflfa. Ora. Nathlie Vergoss-Saque Ortodòncia, C/ JoUrB.970 2 ? 9 8 5 8

ERIATBtA

• C E 8 T R E DENTAL 1 OtflRÍffiGtC A¥.Cata»Jiya,2l,tiiStK)s.Sar«Cugal «935680000 &BLSasa9Q313 „_ • CUJ*»CA DENTAL AU-

Atenció s persones grans em « i seu ííOR*m Assessorament s « w * 1*m8i»mG«s«tó d * fle- TRAN immim > <f«iwe* reoirsps.lrt- Odooiatagia generat, imptartelofarrji·rïa. Formació, c / Angst g^prtiteÈta. oefoRtopefiaWa. CT- - n r j , 3 0 A « » Sant Cugat. íwjeoe*», «t«JtMB«, Av. Tijrrawsocsvï<a.Sa, 11. Sani Cugat. m'jmjiuuauw*'" ' ——* « 9 3 8 7 5 0 6 0 3

w wn'f wjwtk Atenda I «empenyia a personeí

Centre Mèdic Sàbat. Santiago Ruísftoi.í, eoteoi l a Sant Cugat * « 3 874 15 26 « 0 3 0 7 4 0147

Pedagogia-Logopèdia • BÉQONA VINALLONQA Pedagogia, logopèdta. Probtemn llenguatge i aprenentatge C/ VWà. 5-7. ir 2a, Sant Cugat. «935801215

Pediatria

• C E N T R E D E PS1COLOQtA C L Í N I C A Traumatologia Trastorns d"apnenwita^|e i de la paria. « e n s . adolescents i • ML. OOZ2I DE LA adults. Av. Catalunya 21, 3t 1a. TOURROTO Sant Cugat Traumatologia. Columna I es« 9 3 6 7 4 36 73 quena Av. Torrebtonca, 2-8. PoScírac. • C E N T R E P S I C O T E R À - Sant Cugat «936756756 PIA D E L VALLÈS í>9(o<jk>gia. psiquiatria, logopè- • JOSEP DOIÍINQO dia. Plaça Dr. Galtes, S, 2n, 3a. PECH Sant Cugat. ïraumatotogia, ortop*«s«> A»« 9 3 588 40 « 1 SjstèHcla sanitària, prevlasa, Medytec. PoücSrwi Torreblanca, • DRA. PALERM 2-8,2a-io. Sant Cugat Psicologia. Ansietat, deptesto, drficultati de relació, trastorr» a l'adolescència, psicoteràpia. • D R , F E R M I N A R A M Hores convingudes, cí Fran- BURÓ cesc Moragaa, 2S-27, 2n 1a, Cirurgia. ortop*dtea tmtmato-

INSTITUT

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

lógfca.

Sant Cugat « 9 3 674 3 6 5 3 93 418 46 48 •

•Transports especials: individuals i en grup

Maree «drwjngudeft. Cf (Sitm. 21,1i-3a.SantCuQ « 9 3 «74 4 3 4 8 PStCO-

93 5890534

Av.Torre Blartca2-8,3rA, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura 45

ELS/CANTONS Divendres, 22 de gener de 1999

V *

II Jcrtn Bar Restaurant

Tota una tradició

CINESA

YOMO Yelmo 1

Sant Cugat 1

Menú diari, però de diumenge!! PI. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

Nferybadthingé

16,20-18,25-20,30-22,35

SantCugat2

17,00-19,45-22,45

El diari de casa.

Yelmo 2

Entre las piemas

16,45-19,30-22,15 iConoces a Joe Black?

Sant Cugat 3

16,00-19,10-22,20

Yelmo 3

Eiíemigopúb#co

1$#MS,10-20,25-22,00 Paycfio

Saní Cugat 4

16#ï-18,15-20,30-22,50

Yelmo 4

iConocesaJoe Black?

Carrer Sant Antoni, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès

16,30-20,30 Enemtgo publico

Sessions golfes de dissabte

17,00-19,45-22,45

Yelmo 5

f$0O-18,15 -20,30 -22,50

Yelmo 6

Sant Cugat 1

00,45 La guerra deiopio Yelmo 7

Verybadtfcfngs SantCügat2

18430-18,15-20,30-22,45

00,45 Mulan /Pasiones rotas H15/18,15-20,30-22,50 Yelmo 8

Sjitrelaspiernas SantCugatà

00,36 Soldado de fortuna Yelmo 9

Snemigep^ice

Com si fos de tota la vida

Entre las piernas

Sant Cugat 4

APROFiTA-O

I DEMANA

16,09:-18,15 -20,30 -22,50

UART

17,00-19,45-22,40 iCwwcesaJoe Black? 00,1 La Màscara del Zorro * El s diumenges i festius sessions matinals a les 12.00 DIMECRES U l í i BE L'ESPECTUPOU * DISSABTES VARIA HORÀfil ÚLTIMA SESSIÓ!! >

la xocolata... f f v f f i •Is entrepans... fh^fhcl cafè... f f v f f v Ics pastes... f f v f K el suís... f f v f f v

Z 500

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita McDonald's

I I Pi. Barcelona !!Tel. 93 675 52 46

M e Donald's Sant Cugat Centre Comercial

S r N T CUGAT

2a- SETMANA

ESTRENA

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2^ SETMANA

ESTRENA

GOLFA M

•II

SALA 1:16,20-18,25-20,30-22,35 13 ANYS

^ÍWw/rf/UliVERSAL

ra,ls

Dfade ' Pertadof

l es

SALA 2:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 18 ANYS

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

SALA 3:16,20-19,10-22,00 GOLFA: 00,35 13 ANYS

' Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

S A U 4:16,30-20,30 GOLFA.00,00 APTA

815

Reserva per telèfon

Venda los 24 h. als ServiCaixa

SALA 1:00,45

mm 4SS1UU1U1W1K

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions

numerades

Venda per telèfon 902-33 3231

46 Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 22 de gener de 1999

iSfc:::A

i. R A D l 0 P J i l l l t

Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Avant-matx El'despertador. amb Salva Yallvé • De 14.00 ha LS.OOh • DcK.OOha 10.30 h Primera Plana, amb (ieni Lozano i /V;/- Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00h trevista. amb Jofre Llombart (.ottou Club, amb David Yillcna • l)c 10.30 ha 13.00 h l.u revista. cl maga/ine de Yanessa Raja • De 17.00 ha 18.30 h l'estrena • l)c 13.00 a 13.30 h Sant Ciliat Avui: /'informatiu, editat per • De l,S.30ha 19.00 h El\ip, amb Xavi Montero Josep M. Miró • De 19.(10 ha 21.00 h • De 13.50 ha 14.00h Píiu d'assaig, amb daries Roca Amb molt de gust, amb l'ep Blanes • De 21.00 ha 22.00 h • De 14.00 ha lS.OOh Vol'I/I tarda, amb I. (iasas i F,ste\e I Jop 'l'op VI.5. amb David \ ïllena • De 1X.00 ha 20.00 h Diumenge \llloro, el musical de Saba \all\c • De 8.00 h a u .00h • De 20.00 h a 20.33 h El dia del sonor I.aportin • De 21.00li a 22.00h • De 9.00 ha 9.30 h l'estrena (dilluns i. l'alta E ullada (di- El racó de la poesia marts), limi rotllo i dimecres), Puc d'assaig • De 9.30 ha 10 h. Esport en mana l"' edició (dijous). Ja;; (.ara (divendres). • De 22.00 h a 24.00 I) (di\cndres no) •De 10.00 ha ll.OOh Xostra dansa /-./' ijiie i/neda del dia. amb Joan Yallvé • D e 11.00 ha 12.00h • De 22.00 h a 23.00 h (di\endres) l.a sarsuela, amb J. Fàbregas i P. PahisMai/time. amb Núria Bonvchí. sa • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • De 24.00 h a 24.35 h l'.esportiu {repetició) • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa J" edició • De 24.35 h a 7.00 h • D e 14.00 ha 16.00 h Músicd al teu costat l'a I com érem, amb J.M. Al vira • D e 16.00 ha 19.00 h Dissabte Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 9.00 h a 1Ò.Ò0 h • D e 19.00 ha 21.00 h Es cap de setmana, amb Joan Yallvé Buca"assaig, amb Carles Roca • D e 10.00 ha 12.00 h • D e 21.00 ha 22.0 h Tira milles, el concurs Esport en marxa Ja. edició • D e 12.00 ha 13.00 h

p r o

p o s t a

De dilluns a divendres • D e 7.00 h LI S.(K)h

La música, el cant i la dansa de I per a la ciutat Aquest vespre comença un cicle que, sense dubte, serà de l'interès de molts ciutadans de Sant Cugat. Es tracta de "Música, cant i dansa arreu de Sant Cugat", un conjunt de recitals que es faran al Centre Social i Sanitari de La Floresta (c/ Pearson, 36) i que compten amb la característica peculiar -i desgraciadament sovint no potenciadad'estar programats íntegrament amb actuacions de grups artístics de la ciutat. Així, aquesta nit, a partir de les deu, la música serà l'encarregada d'inaugurar el cicle: L'orquestra Juvenil Fusió i la de Música de Cambra de la mateixa escola faran un recital clàssic que comptarà amb la interpretació de peces com el Rondo de Mozart, o com la popular catalana El cant dels ocells. El cicle, però, comptarà també amb dues actuacions més que es desenvoluparan els dies 5 i 27 de febrer i en els quals els protagonistes seran el cant -amb la Coral Bella Harmonia- i la dansa -amb la comapnyia Caracol la-, respectivament.

*Katerina Alavedra Duchoslav: Praga i altres coses. A la Casa de Cultura. Del 14 de gener al 7 de febrer. •100 Ex-libris. Del Modernisme a l'actualitat, exposició divulgativa. A la Casa d e Cultura. Fins al 7 de Febrer. S A L E S PRIVADES

• D IL·LUNS

PROGRAMA Dt)RiENTAaó ACADÈMICA

ifilles?A «tesíTIsabel Arimany. Especialista

• Sala Rusifiol: Susagna Urgell. Fins al 15 de febrer. Org.: Sala Rusifiol. (C. Santiago Rusifiol, 52)

i podem els parcs i Ics mares orientar els i

ció professional.

• Antoni Chia i Domènec Fita, pintures. A Canals Galeria d'Art (Cl De la Creu, 16) Fins al 31 de gener.

A les W$0 fe. Casa de Cultura (jardias del Moi Org: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.-

26 DIMARTS

CONFIRENCIES I XERRADES • "Dieta. Gnrps d'aliments. Tipus d'absorció* Conferenciant: Sra. Marta Olmos, Dierista. A les 19.00 h. Casa de Cultura de Sant Cugat " * PROGRAMA n'Oim.N fActó ACADÈMICA I PROFESSIONAL: Ciències de l'Educació. A càrrec de Màrius Martínez. Professor deia,Fae^leat de Cièrtcies de rcducació de la IJAB. Psicologia. A càrrec d'Antoni Castelló. Profeàsoi de ia Facultat de Psicologia de la t'AB. A les 20.00 h. Casa i le (àiitura de Sant Cagat • Cick de conferències al í 'lub Muntanyenc. Chiapas. Parlarà un membre del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista. A les 20 h. Al Club Muntanyenc • Cicle de Conferències al Centre Borja :'La pintura catalana a finals del segle XIX. A càrrec d'Imma Pueyo. Llicenciada en Història. Professora d'art. Pintora. De 20 a 21 h. Centre Borja (Llaceres, 30).

27 DIMECRES

CONFERÈNCIES t XERRADES • PROGRAMA D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA t PROFESSIONAL: Ciències Ambientals i Biologia. A les 20.00 h. Casa de Cultura (Jardins del Monestir,s/n). Org.: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

• Patrícia Soler i Benxamín Alvarez, pintures i escultures. La Galeria. Fins al 15 de Febrer. C e n t r e CiíltíiNií :

, í [ -

«La Casa de Bernarda Alba de F e d e r i c o García Lorca, D i v e n d r e s 22 de g e n e r a les 22 h.

i ; ;, * I t *

• T h e Dubliners FI g r u p irlandès per excel·lència, q u e porta més de trenta-cinc anys e m o cionant públics per tot el món. Dissabte 30 de gener, a Ics

f 22 h.

Cultura

ELS íCANTONS Divendres, >> de gener de 1999

. AüH Ü IrM. :Bliil,i Ajuntament

935892288

Valldoreix (parada)

936741111

Bombers Beflaterra

936928086

;

936748371

6n*t

O®

À i g à í s U Floresta

936742089

BombesRuftí-SantCagat 936998088

AAPP i W Mira-SOl

93674 2018

CAP

935891122

AAW Verge Carme Mira-soi 936741003

CAP urgències

93389 44 55

AAW Sant Joan Mira-Sol

93 674.7103

Casa de Cultura

935891382

AAPP i W Valldoreix

93 674 21 97

CenSe Sociaf i Sanitari 1F

93589 7800

AAFP i W C. Montserrat Vali.93 674 21 05

Casat Valldoreix

936744599

AAPP W Can Majó Vall.

Catalana de Gas

937252944

AA Prop, i Veins La Floresta; 93 674 20J8

Centre Cívic la Floresta

935890847

AAWAiguallongataFlor

936745129

Centre Císic les Planes

93 675 5105

Ass. Consumidors

93 268 45 67

DNI jCtta prèvia)

93 589 30 80

Bombers Oéner^tat

Casal CuUural Mira-SOl

935892018

(91)5434704

Cinernes St. Cugat fftesèr.) 935890941 Correus

93 674 7096

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

Creu Boja Valldoreix

9367424 59

Dispensari l a Floresta

93674 7615

p . Manicipal OesceniraSt, 938742719 BWERRubí '

936991892

FfCSA (atenció al cBenf)

900737373

FECSA (avarés)

90074 74 74;

fntormactó FOC

932051515

Funerària

935895552

Hisenda

935891155

Jutjat

936746696

H. General de Catalunya

93 5891212

H.Va^;Hebron;

93427 20 00

H. Sant Joan de Déu

932034000

Untat Coronària ,

93 2481040

Tel. del'Esparança

934144848

Informació Carreteres

93204 2247

Informació Aeroport

93478 5000

Informació RB&È:

93490 0202

Informació Port.

933188750

OMIC

93 5893188

PoíictÈntc TOrre&tança

935891888

PROMUSA:

9358917 32

ASOI

93675 35 03

Arxiu Gavin

93674 25 70

Casaf d'Avis SC

93 58916 38

Uar d'Avis Parròquia

93 589 0598

Club Muntanyenc

93 674 5396

Coral de la Unió

936741006

Esbart Sant Cugat

9367526 52

Tot Sant Cugat

936748661

Parròquia St. Pere Octavíà 936741153 Parròquia Les Planes

93 204 7503

Parròquia Valldoreix

93674 0569

93674 5049

Divendres 22 • Sant Vicenç Dissabte 2 3 • Sant Idelfons Diumenge 24 • Sant Francesc Dilluns 2 5 • Santa Pau Dimarts 26 • Sant Timoteu i Titus Dimecres 27 • Santa Àngela Dijous 2 8 • S a n t T o m à s A. •Divendres 29 • Sant Vicenç

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58 Urgències

091

PÓScia Municipal i Prot Civil

092

Pol. Municipal (Valldoreix)

908;7jjj1j5

Comissaria de Policia

93674 7612 936740997 Grup Sup. Immigrants

Ràdio Taxí

9358944 22

RepSol-Butà

936741580

Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

Radio Sant Cugat Els 4 Cantons

9358962 82

EMO Valldoreix

àU

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, cf11 a 13 h. i de 17 a 18 h

Tel. i Fax 93 989 82 69 (Casal de Cultura de Valldoreix).

D u r a n t els mesos de febrer i març... A les 20 h. I r. CURS D ' H I S T Ò R I A DE C A T A L U N Y A . S8$$nS£$$88S8S$$$S$$$8SS$S

10 sessions, dies encara per confirmar. Preu: 1.500 ptes.AI Convent MM. SS.Corazones de Jesús y Maria. Informació i inscripcions: al Museu de Valldoreix (diumenges de 10 a 13 h.) Org.: Centre d'Estudis de Valldoreix i Museu de Valldoreix.

• J A Z Z INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA •JOIERIA A L A

CERA PERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA •TEATRE • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA •IOGA •CANT CORAL

HORARI AUTOBUSOS • LINIA1.SANTCUGAT-MIRA-SOL-MASJANER Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: O6.00h-O7.00h-Q8.00h i a ies hores en punt fins a fes 2Z.00h. L'úitim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Aftons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: G6.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. ^Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als. 40 minuts de cada hora fins a les 21,4fJfi. L'últtm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat, Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

IA 3. SANT CUGAT-LA FtORESTA-UES PLANES Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortití&USMBh del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a ies 22.15h. Sortides des de fEstado. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a ies 21.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a ies 21.35h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22,25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora firts a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fms a les 22.23h. Sortides des de FEstactó FQC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafinsa les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35n i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

T A 3. SANT CUGAT BARCELONA -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Diumenges i festius, lasqrtida: 07.10h i ais 10 minuts de cada nora fins ales 22.1 Oh. -Sortides adcicjonats aCerdanyola: 22.40h i 23.00h {feiners). 23.00h (dissabtes i festius}.

,mO«A-SAWr CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora firts a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horafinsa les 21,45h. Reconegut Sant Domènec, CAP, Smt Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblmca, Monestir, Estació -Diumenges i festius.1a sortida: 06.45h i ais 45 rrwwtsde cada hora flnsales21/S5h. FGC, Cotomer, Sant Domènec, -Sortides addicionaJs a Cerdanyola: 22.1Í

E1S4CANIÜNS

Divendres, >2 de gener de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

iíSaíCÍ'

TGV

Gemma Bernal. Dissenyadora

I O R D I CASAS

"El disseny 99 abarateix el producte d'ús, de comunicació, de modes, de tendències... - L'estètica hi té un paper important? - Com les altres coses q u e es tenen en compte. Estèticament el que hem de mirar és que tot el que s'utilitzi per a la creació d'un producte sigui útil. És a dir, que tot el q u e porti tingui un servei perquè no pot estar de més. Al mercat ja hi ha massa gratuïtats i floritures. - Caduquen, els dissenys? - Els bons dissenys no. I no cal que portin cap nom ni res. Quan un producte és bo, senzill, serveix pel q u e és i té un preu raonable es col·loca amb facilitat. La majoria dels meus dissenys fa 15 o 20 anys q u e són al mercat i es continuen venent. Això, per a mi, és l'èxit.

M A R I A FALGUERA

- Sant Cugat -

Viu a Sant Cugat des de fa 14 anys i des del mes de juny passat hi ha instal·lat el seu despatx de disseny " G e m m a Bernal & a s s o c i a t s " , f u n d a t j u n t a m e n t amb en David Ramos. Forta 30 anys a la professió i ha dissenyat d e tot: des d'ulleres i joies a vaixelles, mobles, agendes, lavabos i mobiliari urbà. I el més curiós de tot és q u e va triar el disseny per casualitat, l'any 68, cansada dels merders polítics, que afectaven el curs normal de la universitat, on ella estudiava filosofia pura. - Per a tu què és el disseny industrial? - Kl de qualsevol p r o d u c t e q u e es p r o d u e i x i i n d u s t r i a l ment. És a dir, q u e es fabriqui de forma seriada, que no sigui peça única. La definició q u e més m'agrada del disseny ve del llatí, en què disegno vol dir dibuix. Kl dissenyador dibuixa m e n t a l m e n t allò que està desdibuixat. Es té en c o m p t e la forma, és clar q u e sí, p e r q u è f objecte ha de ser bonic i ha d'entrar pels ulls, a la gent, però també ha de ser útil i assequible a tothom. - Tot té un disseny? - Tot, absolutament. Perquè darrere de qualsevol cosa sempre hi ha d ' h a v e r hagut algú que hagi pensat com ha de ser, fins i tot d'un vulgar e n c e n e dor, o un tap d'oli precintat, o un tap a m b visagra de gel de bany o una capsa de pastilles smith amb dosificador... Això, per exemple, abans hauria estat una capsa q u e havies d'obrir per treure una pastilla, amb el perill que et caiguessin totes, i en canvi ara s'ha perfeccionat, gràcies al disseny. Però també t'he de dir que les coses més simples són les més difícils de dissenyar perquè tens. unes li-

IM Gemma amb el seu soci, en David. K: XAVIIARR0SA què "el disseny es paga"? mitacions clares. - N o . Això és un tòpic d'a- Tu has dissenyat ampolles quests q u e s'arrosseguen i és d e s a b ó de dutxa de les cases tot al contrari: el disseny abaFa i Shim, entre altres, però rateix el producte. Mira, part també ampolles de lleixiu Code la meva feina també és fer nejo. Què es b u s c a en el disconsulting d'empreses i consisseny d'una ampolla d e lleiteix a agafar els seus productes xiu? i fer una anàlisi - Q u e no rellisqui, per e x e m .. r ir o/i tan ben pensats ple. I, en el 0 si es poden cas del lleimillorar En Fe xiu C o n c j o em van d e . ~ . laboració del manar que fos una amd ha ver una polla estilitr zada per' f ' ment que pensi què, visualment, semblés que |í en l ' e c o n o m i a hi havia més producte. Però, a d e fabricació i banda de tot, estàs molt limien la seva u t i l i t a t al m a t e i x tat perquè el cost de l'ampolla t e m p s i t ' a d o n e s q u e , moltes no ha de passar del que està esvegades, es pensa només en un t i p u l a t i, c r e u - m e , ve d e 10 aspecte i se'n descuiden els algrams. tres. I el que fa el dissenyador - Es veritat així» q u e es diu és tenir-ho en compte tot, aplicant els seus coneixements tècnics, e r g o n ò m i c s , racionals,

La majoria dels meus per veure si es-

dissenys ja 15 o iü anys que són al mercat

/' es continuen venent: producte hi ha això, per a mi, és l'èxit '

- Què és el que m é s t'agrada de Sant Cugat? - El caràcter q u e encara conserva d e p o b l e , q u e p a l p e s arreu on vas, al Monestir, a fer un vermut, a les botigues... - I el que menys t'agrada? - Que la circulació ja comença a ser caòtica. - Sant Cugat és una ciutat mal dissenyada? - Sant Cugat no està gens ben dissenyada i, a més, les intervencions q u e s'han fet no les trobo gens encertades. Aquestes avingudes a m b els mateixos fanals i els mateixos bancs en els que, per cert, encara no he vist mai ningú assegut... les rondes aquestes, fredes, sense cap passeig q u e les integri a la ciutat... Però t a m b é sóc conscient que dissenyar una ciutat és molt difícil perquè s'han d e tenir en compte molts problemes. - Què li falta? - Trobo a faltar instal·lacions de tipus cultural. Tot i que n'hi ha moltes, m'hi falta, per exemple, un c i n e m a tipus Verdi o Renoir, no tan comercial com el d'aquí.

Hom sap que aquest és un tema polèmic. No té una acceptació generalitzada, ja que hi ha qui pensa en trens menys cars i més respectuosos amb el medi ambient i pràcticament amb les mateixes prestacions. D'altra banda, el seu traçat és motiu de polèmica. La seva entrada a Barcelona (per on ha d'entrar, s'entén) produeix picabaralles entre les dues institucions de la Plaça Sant Jaume i, pel que fa al seu traçat pel Vallès, diversos ajuntaments s'han posat d'acord a l'hora d'exigir-ne un de més racional i respectuós amb el paisatge vallesà. Però aquí, com si res. Sembla que el nostre alcalde ha tingut accés als papers secrets de ministeris i conselleries i ens ha pogut anunciar la bona nova: Sant Cugat tindrà una estació del TGV. Immediatament han sorgit les enhorabones, començant per la de la Cambra de Comerç de Terrassa (per cert, no els neguiteja aquesta sintonia permanent entre la nostra màxima institució i els poders fàctics i econòmics locals i comarcals?). Ja tenim macroprojecte! Perquè ningú no pot dubtar que es tractarà d'una macroestació. I per poc que afinem, segur que caldrà parlar d'un macroprojecte vertebrador. Aquí no ens estem per punyetes, les coses ens agraden grosses i vertebradores. Vam fer el macroarxiu nacional de Catalunya per convertir-nos en la vèrtebra arxivística del país i. de pas, fer-nos conèixer (dins del conegut que pot ser un arxiu, per nacional que sigui). Vam fer un macrocentre cultural per deixar de ser una macrociutat dormitori (i, diuen, per dotar-nos de no sé quina identitat). Fa poc vam aprovar el macroeix vertebrador perquè era l'únic tros que quedava per urbanitzar i això, en una ciutat com la nostra, fa lleig. El primer d'aquests macroprojectes ens va costar una cessió urbanística força important. El segon, una venda de patrimoni que va portar cua. El tercer ens deixarà sense un pam de sòl per enfangar-nos. Què ens aportarà l'estació del TGV? Sens dubte, els primers a saber-ho seran els futurs inquilins de l'eix vertebrador, quan els hagin passat les primeres excitacions santeugatenques. Malgrat tot, sigueu ben TGVinguts.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs