Diari de Sant Cugat 273 by Premsa Local Sant Cugat

L'ESBART

CONVIDA TOTS ELS SANTCUGATENCS A BALLAR EL BALL DE GITANES PER CARNESTOLTES

Divendres >9 de gener de 1VW

PÀGINA 44

HS4CANTOINS El "diari" de Sant Cugat

Núm. 273 Any VII

2 2 5 ptes.

El 8 0 % dels delictes comesos a la ciutat són robatoris o atracaments L exercici del 1998 es tanca amb 2.387 casos Tot i el creixement del municipi, el nombre de delictes s'estabilitza El

Monestir

s'omple per donar Vúltim adéu a Anton Juliana Pàgina 18

La Policia Estatal considera, però, que hauria d'augmentar el nombre d'agents L'estirada de bossa és un dels delictes me's habituals. FOTO:

SUMARI

Pàgina 17

C D C vol obrir el programa electoral als ciutadans i a la militància

El Pi cPen Xandri ja està fora de perill

Pàgina S

El Cau Amic alerta sobre l'increment d'animals abandonats i la manca de recursos

Els tècnics de l'Ajuntament el mantenen sota tractament per evitar que emmalalteixi

Pàgina 16

La Generalitat se suma a la voluntat de suprimir del peatge de la B-30 Pàgina 32

Prop de 800 corredors participaran a la Mitja Marató que es farà aquest diumenge Pàgina ,?#

El mític grup 'The Dubliners' porta la millor música irlandesa aquesta nit a l'Auditori Pàgina 43

XAVILARROSA

Pàgina 15

égfià*3u*

Fundadafa més de 25 anys. * Thau Sant Cugat, des dels 3 anysfins ais 16 anys. * Pedagogiarigorosai oberta.als coneixements. -: * Escoles esportives, servei cfé^ ! menjador i transport.

ESCOLA THAU-SANT CUGAT futtdad* Institució Cultura] del CIC Vial Interpolar (Al costat TVE) Tet. 5 8 9 81 0 8

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

LUfA U&OJtfiÍA - PAFCj|fci2Í/i Tal « 590 6! 19

100 % de descompte en tots els articles de publicitat Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les vostres compres, li faran un 10% de descompte en el preu total.

SQUASH CLUB SANT CUGAT ( s.mi lurdi

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS (0-2 anys) nens + 2 a n y s

Servei Estació

POSA'T APUNT Amb la targeta del Club podeu assistir a classes d'aeròbic i gaudir d'una sessió de sauna o d'hidromassatge en horaris concertats. Per obtenir als vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

SANT CUGIT ESPORTS

Descomptes en benzina

bla.delCeller^S'Tel. 9 3 6 7 4 7 2 1 5

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

Descomptes per als subscriptors Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les seves compres li faran un interessant descompte.

1.I..1.1M

LES COVES DEL SALNITRE A COLLBATÓ, km 576-A N-ll DINS EL MONTSERRAT

U-IS

V \ M l.UCAI DEL VALIES

Griful Oil, s. L.

JOIA TURÍSTICA DE CATALUNYA Presentant el carnet de subscriptor a l'entrada de les coves, podeu visitar amb un acompanyant, totalment de franc aquesta meravella de la natura. HORARI

Caps de setmana i festius de 10:45 a 1:15 i de 4:30 a 6:15

Descomptis del 10 ' ( / < / / 5 ' < ei serveis de perruqueria i < cíclica

Examen visual gratuït

Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos serveis Canvia la teva imatge !!

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

ftíï^E^cï©ÍiffilMlíi^^llSf@M

vtttrimn / Sessió gratuïta de desparasitació interna 10% de descompte en el servei de perruqueria canina i una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres animals.

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.

1111912 82

OS4C4NTOJ\S ^^^V

El tema de la

hetmana

Diirn/ires, 19 de «riienle 1W>

e g u r e t a i

El teixit social de Sant Cugat és dels més previsors de Catalunya Les alarmes, portes de seguretat i caixes fortes, triomfen Article 17 de la Constitució Espanyola: Tota persona té dret a sentir-se segur i lliure en aquesta societat. Ha de conèixer els seus drets i deures. Aquest és un dels a r t i c l e s d o g m à t i c s , r e f e r e n t s als drets i deures de l'individu que més imGLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

"A Sant Cugat el nivell social, la capacitat econòmica i el nivell cultural faciliten que la gent tingui tendència a ser previsors", explica Jordi Simó, gerent d'Aux Vyd, S. A. Potser per això a més de totes les empreses i habitatges que ja tenen instal·lada la millor protecció per salvaguardar els seus interessos, hi ha també negocis "que tenen com a objectiu contractar un bon sistema de seguretat, però que encara no l'han instal·lat". La principal raó que tenen, també des del punt de vista del Gerent d'Aux Vyd, és que "són empreses o persones previsores que se sumen als sistemes de seguretat de forma intel·ligent i que saben valorar la qualitat. Potser per això prefereixen esperar". L'esperit preventiu de la ciutat

portància dóna a la preservació d'una vida tranquil·la. Cal també sumar a la llei les iniciatives particulars per augmentar aquesta sensació o estat perquè, malgrat tots els articles constitucionals, hi ha gent que se sent insegura.

explica potser que a Sant Cugat hi hagi 3 botigues on venen productes i sistemes de seguretat, i moltes empreses dedicades a les assegurances. I són moltes perquè aquest servei tant es troba en empreses dedicades en exclusiu a aquests productes, com en oficines multiserveis, on una assegurança de casa o de vida és un servei més del ventall que ofereixen aquests comerços. Sigui com sigui, al client se li ven seguretat i tranquil·litat. Segons explica Miquel Fernàndez, d'Ofiseguretat, aquesta es comercialitza sobretot en forma d'alarmes, caixes fortes, custòdia de claus i servei de vigilància. El primer que fan les alarmes és detectar el perill i a continuació accionar un sistema de sirenes. Fernàndez explica que "a través del telèfon s'avisa el receptor que aquesta alarma s'ha disparat. Un

cop es comprova que és una alarma real, s'avisa la policia ". Els principals usuaris d'alarmes són els propietaris de torres i també Cada cop és més usual la instal·lació d'alarmes a les romes. FOTO: X. LARROSA

Preus segurs tiaareà

de 400.000pesset€sfinsauxís tem no» l'ü* *Ahttm: 130,000 pessetes setè*. 041*41 Bates)

•Porta de seguretat:. 110,000 pessetes 0 6 1 '113 Euros). 1 euro* 166'386 pta.

els establiments i la indústria. L'elevat poder de les alarmes es comprova a partir del fet que molts dels clients d'Ofiseguretat, segons paraules del seu gerent, "demanen caixes buides com a element dissuasiu perquè el lladre potser es pensaria que hi ha alarma connectada. El que passa és que vendre només la caixa sense el sistema instal·lat està prohibit". Les persones que viuen en pisos solen inclinar-se més per les portes de seguretat, ja que la porta és potser l'element més vulnerable en aquest tipus d'habitatges. Les caixes fortes, per la seva banda, es venen en tot tipus d'habitatge o establiments. La implantació d'aquests sistemes de

seguretat, però, va costar. Un exemple el trobem en la instal·lació de les primeres alarmes. Segons explica Miquel Fernàndez, "al principi la gent no creia en aquests aparells de seguretat. Les coses van canviar quan un dels clients de Mira-Sol va convèncerse. Tot i les critiques que va rebre dels veïns, els quals creien que l'alarma es dispararia cada dos per tres, va donar la casualitat que en aquella zona hi havia molts robatoris i que aquella casa mai no la tocaven. Al final van instal·lar-se de 18 a 20 alarmes". De moment, la majoria dels clients de sistemes de seguretat estan contents dels bons resultats que els han aportat aquests sistemes preventius.

CASA A L A MEDIDA

Setmana

ELS-'íCArYIÜNS Divendres, 29 de gener de 1999

c o n c e p t e

El risc està format per factors reals, previsibles i psicològics El temps és el màxim aliat de la protecció (i. K - Sant Cugat -

S e g o n s p a r a u l e s del g e r e n t d'Aux Vyd, Jordi Simó, "la seg u r e t a t és l ' a n t a g o n i s m e del risc. I el risc està format per factors reals, previsibles i psicològics. El factor psicològic és el que cé més necessitat de seguretat". Partint d'aquesta base i s e m p r e segons paraules del professional d'Aux Vyd "existeixen mitjans de protecció naturals, com ara la ubicació i la rutina de l'usuari. Però t a m b é una tecnologia molt àmplia. Un importat còmput de coses coh e r e n t m e n t establertes i apli-

cades per obtenir-ne una bona reacció i eficàcia". Així, hi ha sistemes que permeten la detecció del que es vulgui: gas, foc, fum, cossos, elements a partir dels quals s'engeguen sirenes, llums, gossos, policia, vigilància privada... per obtenir el màxim objectiu de tot aquest muntatge: que no s'entri ni es robi dins la propietat privada. La seguretat pot analitzar-se des de tres vessants: en primer lloc, la prevenció, en paraules de Simó. "informar l'intrús per dissuadir-lo", i a continuació l'execució d ' a q u e s t a prevenció: "tallar el t e m p s a m b els mitjans electrònics, com ara les

sirenes, mentre es posa en marxa el mecanisme de defensa", explica el gerent d'Aux Vyd, segons cl qual aquest procés es conclou a m b la investigació: "els registres d'alarma, vídeo i t a m b é dels processos controlats". "L'aliat amb què compten tots aquests muntatges és el temps, element en funció del qual s'aplicarà una o altra protecció i al mateix t e m p s un atac més c o n c r e t " , explica Jordi Simó m e n t r e matisa q u e , e v i d e n t ment, el temps tant vindrà determinat per aquesta protecció física com per "la preparació de l'intrús".

Una bona protecció estalviarà en moltes ocasions possibles conflictes. E: X. L.

C o m p e t è n c i e

La policia local té trànsit, la nacional controla delinqüents i protecció civil els ajuda (;. F. Sant Cugat és una ciutat que compta amb 3 cossos de seguretat. La policia local, la nacional i, de forma completament altruista i com a ajuda a aquests dos primers. protecció civil. Les persones uniformades que normalment es veuen per la ciutat són agents de la policia local. I >a seva principal competència és el trànsit. Són els responsables de regular-lo quan s'espatlla algun semàfor, quan hi ha complicacions climàtiques que dificulten cl pas dels cotxes i també quan hi ha accidents: "Kl que més preocupa en aquests moments a la policia Iwal són els accidents. L'any passat vam posar en marxa un servei de radar i sembla que la seva aplicació ha fet disminuir el nombre d'accidents amb ferits", assegura el regidor de seguretat ciutadana, F.nric Renau.

protecció escolar, controlen els abocaments il·legals i en algunes ocasions també compleixen tasques assistencials, com ara ajudar els ciutadans en casos de necessitat. L'extensió d'aquest servei amb les mateixes funcions als districtes rep el nom de policia de barri, la qual va implantar-se ara fa dos anys per tal de donar als veïns d'aquestes zones poblacionals la seguretat més immediata. P o l i c i a estatal

La policia estatal, per la seva banda, controla la delinqüència pròpiament dita. Fs el cos de seguretat al qual s'ha de recórrer en cas de robatori o atracament. La majoria de denúncies que rep la comissaria de Sant ( 'ugat són de persones que han \ist el seu pis buit o a qui els han estirat la bossa mentre anaven pel carrer. Hi ha també un grup de policies que ronden per la ciutat per controlar que tot es desenvolupi amb normalitat.

Fils també són les persones encarregades de posar les multes als cotxes mal aparcats. Són els responsables al mateix temps de la

Aquests cos de seguretat professional. igual que la policia lo:

nDisseny Ordinador

> j v GRÀFIC (FreeH. JETACIO (Quark. Pa X1RAFIA (PhotoSnoi

PER A NENS/JOVE

r v i r r r k

l\/

L^IVSNSI-I

i # _

IjlShtN/ DISSENY

ASSISTIT

c/Sant Domènec, 7-1 M a

Tel. 93 589 78 86

SANT CUGAT DEL VALLÈS

t R ORDINADOR,

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Policia de casa • Els mossos d'Esquadra no formaran part dels cossos policials de la ciutat fins a l'any 2 0 0 3 , 2004 o 2005, q u a n aquest destacament policial s'intal·larà a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'última part de Catalunya en què la policia catalana entrarà a formar part del seu teixit social.

Segons el cap de l'oficina del portaveu d'aquesta institució, Carles Fernàndez, "en l'actualitat tenim només competència en medi ambient i en menors, a més de la resolució de casos concrets q u e s e ' n s d e m a n e n " . Ara per ara, Fernàndez explica que "encara no hi ha res decidit". l/i coopera/IÓ entre les diferents forces de seguretat és molt usual a Sant Cugat. R: X. L. Cal tenir p r e s e n t q u e cal, serveix la societat durant les dies extraordinaris en què trebaaquest cos policial és potser 24 hores del dia tota la setmana. lla tot l'equip en conjunt, tenen el m é s antic d'Europa.Va Però els diumenges o els dies en servei un diumenge al mes. néixer el 1719 a Valls i duquè se celebren actes multitudirant tot el segle XVIII va esnaris a la ciutat reb l'ajuda de protendre's per la zona de TaVíctor 1 0 0 tecció civil. rragona. Segons explica Pere Jané, de l'oficina del portaAquest nom tan poc usual idenveu de Mossos, "l'alcalde de Protecció civil tifica un dels membres més esValls l'any 1719, Pere Anton pecials vinculats a la seguretat de Vaciana, va formar-lo per viSant (lugat: la gossa propietat de La principal funció d'aquesta gilar les masies, els camps i protecció civil. "Fa un any que entitat és, segons paraules de la els conreus". la t e n i m i d u r a n t tot a q u e s t seva p r e s i d e n t Àngels Sayol. temps, amb els consells d'un pro"col·laborar amb els professionals Des de l'oficina del portafessional. l'hem ensinistrant per de la seguretat en tot cl que ens veu, situada a Barcelona. buscar persones", explica la presigui possible". I continua: "l n s'explica que "tot i que possident de protecció civil: "Fspero diumenge normal de feina el que siblement és un dels cossos i desitjo que si per desgràcia es fem és informar la policia local d e policia a m b m é s anys perdés algú, aquesta gossa reacque ja hem començat el servei, i d'història, cal t a m b é tenir cioni tan bé com ho ha fet fins a continuació iniciem la patrulla present que ha estat una insara". per la /ona forestal". titució que ha sofert en més d'una ocasió el pas de dicProtecció civil està format per Cal també incloure dins el grup t a d u r e s q u e han i n t e n t a t persones majors de 18 anys intede persones que vetllen per la anul-lar-la com a força de seressades a oferir un servei a la sotranquil·litat de la ciutat els guarguretat relegant-la a un pacietat a canvi de res. Actualment, des de seguretat, persones que per del tot simbòlic"./G.F compta amb una quinzena de formen part d'una empresa que membres els quals, a banda dels ofereix serveis de vigilància.

Setmana

ÏLS4CANTONS Divendres, >9 de gener de 1999

D e l i n q ü è n c i a

quades és fàcil entrar a tot arreu". Amb tot, el lloc més dificultós de robar són els establiments, ja que normalment estan protegits amb reixes de seguretat, alarmes...

El 8 0 % de delictes a la ciutat són robatoris o atracaments G. F - Sant Cugat -

Els cossos responsables de la seguretat de la ciutat asseguren a l'uníson que Sant Cugat és una de les ciutats més tranquil·les de la comarca. No obstant això, la policia nacional reb un total de 3.500 denúncies l'any relacionades amb la delinqüència més usual de la ciutat. Secundino Vicente, nou cap de la policia estatal a la ciutat, explica que "el 80% dels delictes que es cometen a Sant Cugat oscil·len entre els robatoris de pisos, torres i els atracaments al carrer". La majoria d'aquests delictes són denominats en argot policial robatoris amb força, furts en els quals és

necessari trencar o fer malbé algun dels impediments amb què es troba el lladre: la porta, els vidres... A continuació hi ha els robatoris amb intimidació, ja sigui verbal, amb armes blanques, pistoles o bé simulant la tinença d'un revòlver. En tercer lloc es troben els robatoris en cotxes, la impropiació indeguda d'alguna cosa de dins l'automòbil i també del cotxe en si. El grau de maltractaments és un dels més baixos de la comarca. Segons Vicente es troba "molt per sota del tant per cent normal". Hi ha una mitjana de 3 denúnices al mes, unes 36 durant un any. Segons expliquen des del cos nacional de policia, "en la majoria dels casos no hi ha lesions".

l.e\ e\tini(ie\ de l>ü\\e<; \ón mi dih di·liitt « niu usiiul·. l'OTO : V. LARROSA

Els objectius principals dels delinqüents que actuen a Sant Cugat solen ser les torres: "Les cases situades lluny del centre de la ciutat són els espais més fàcils per actuar. En aquestes zones els malfactors tenen en molts casos la nit i, per descomptat, totel dia per actuar".

El consell del cap de la policia nacional per prevenir aquests robatoris és "reforçar el marc de la porta amb ferro, ja que els delinqüents buscaran sobretot les portes més senzilles que porten uns 5 o 10 minuts de feina com a màxim". Tot i amb això, i encara segons el testimoni de Vicente, "amb eines ade-

Renau. Regidor de seguretat ciutadana

Comparativament a altres ciutats Sant Cugat és més tranquil·la i pacífica" G. F. - Sant Cugat -

Es la persona que té totes les cartes per garantir la seguretat a Sant Cugat. Els seusHanvs d'experiència dins l'ajuntament hi ajuden i també el fet que ja en fa quatre que ocupa el càrrec de regidor de seguretat ciutadana. - Sant (lligat és mia ciutat segura?

- I ,a seguretat sempre pot ser més elevada i la societat genera habitualment un cert grau de conflictivitat. La tasca nostra és controlar-la i mirar de reduir-la al màxim possible. La seguretat absoluta és un terme que tampoc existeix. Ara bé, jo crec que comparativament a altres ciutats, com ara Barcelona o Terrassa, en conjunt Sant Cugat és una ciutat més tranquil·la i pacífica. Això no vol dir que no es produeixin casos difícils i conflictius, tot i que insisteixo a destacar que'segurament el percentatge és menor. - Quina funció té la policia local? - Garantir la seguretat dels ciutadans al màxim possible en els diferents aspectes contemplats per la legislació vigent. El trànsit és una competència molt específica de la policia local. També s'actua en temes de protecció escolar, per garantir les entrades i sortides de les escoles, i al mateix temps controlem els abocaments il·legals. Una altra de les funcions importants que fa aquest cos policial és ajudar els ciutadans en casos de necessitat o emergència i un sector de les tas-

i\( ffíiti

•/ui' nnipii el<iinrt d,' liquidi de tegiiitliil iiiiliidnini S.mt i! Cugat. FOTO.: XAYII ARROW

ques assistencials. - Com funciona la policia local als districtes? - Fa dos anys vam implantar la policia de barri als districtes per fer una distribució territorial de la presència dels cossos de seguretat. Sempre convé tenir la policia localitzada en zones concretes per garantir que qualsevol servei que s'hagi de fer pugui ser molt més immediat. Amb aquests criteris i també per establir una major proximitat de relació humana entre la policia i el ciutadà de les zones més apartades, es va crear la policia de barri. El servei comença a les 6 del matí i s'acaba a les 10 de la nit. En el torn de nit, en el qual baixa el nombre de prestacions que s'han

de fer, hi ha una de les patrulles, la d'extrarradi, que també compleix la funció de vetllar pels ciutadans deies zones perifèriques, però que cobreix tot el territori.

"La seguretat absoluta és un tei^tne que tampoc no existeix". - Com \alora el seu funcionament en aquests dos anys? - Des de que la vam implantar ha anat funcionant d'una manera regular i correcta. El que passa és que

les prestacions es poden millorar i en alguns consells de districte ens han expressat la necessitat d'incrementar el servei, cosa lògica i normal perquè la ciutat s'estén, perquè a u g m e n t a el. nombre d'habitants, i és una necessitat que es va generant. Nosaltres creiem que l'experiència que s'ha fet fins ara amb la policia de barri és molt positiva. A Mira-sol s'han prestat més de 900 serveis i a la Floresta més de 700. Això demostra que la policia actua, que és positiva. Ara. evidentment, el territori és molt extens i això es podria millorar si es disposés de més dotacions. -Així doncs, els districtes són més problemàtics que el centre de la ciutat?

Pel que fa al tipus de delinqüent més usual a la nostra ciutat, destaquen els que són de fora del municipi. Hi ha també unes quatre famílies de delinqüents habituals del terme que ja són conegudes i que, per tant, tenen molt poc marge d'actuació. "Sant Cugat és sobretot atractiu per a la delinqüència externa. Els interns ja són coneguts i detectats", asseguren des del cos de policia estatal de la ciutat. Aquí treballen sobretot els qui en argot policial s'anomenen "toperos", que són els qui rebenten portes, i també els "espadistas", que són els que utilitzen les claus falses per entrar a les cases. La delinqüència de guant blanc, dedicada a les grans estafes i operacions delictives com robatoris d'alta escala, és molt poc usual. "Del tot esporàdica", assegura Vicente. El tant per cent de casos resolts, segons el nou inspector en cap, "és dels més alts de Catalunya".

- No. Potser n'hi ha algun que presenta unes característiques una mica més complexes, però en conjunt no són més conflictius. El que passa és que als districtes la percepció de seguretat ciutadana pot ser més dolenta pel fet de l'aïllament, de les distàncies. Però en realitat les estadístiques ens demostren que el grau de conflictivitat no és superior. - Quantes persones formen part de la dotació de la policia local saiitcugateiica? - Disposem de ,S9 agents que es reparteixen en 3 torns per cobrir un servei les 24 hores del dia. Aquests estan distribuïts en funció de les necessitats que genera la població de Sant Cugat. Hi ha dies que hi ha molt de trànsit, hores conflictives... Aquest any. a més, hem iniciat la policia de barri al nucli i en aquests moments tenim sempre uns tres o quatre policies que fan el torn de matí o de tarda a peu per la ciutat, amb caràcter preventiu, per inspirar seguretat als ciutadans: i si veuen algun problema, actuen. En termes de dotacions cal destacar la bona i excel·lent relació que tenim amb la policia estatal de Sant Cugat. Moltes vegades coordinem les accions, les fem conjuntes, per ajudar-nos. Nosaltres els donem suport i a la inversa. Això funciona molt bé. I per acabar-ho d'arrodonir tenim protecció civil, l'agrupació voluntària que ens presta una ajuda auxiliar, una aportació molt valuosa. Vull agrair públicament l'esforç que fan aquests voluntaris, és molt important i sobretot té el valor moral de ser una feina voluntària, sense compensació econòmica, i això li dóna un valor superior, mostra que hi ha gent amb capacitat d'entrega sense esperar més gratificació que les nostres lloances i la valoració que puguin fer els ciutadans de Sant Cugat. Això és molt bonic.

Setmana L

ELS /CANTONS Divendres, 29 de gener de 1999

' e n q u e s t a

Vostè se sent segur i protegit a la ciutat de Sant Cugat? Sortir al carrer i sentir-se perseguit, tancar la casa amb pany i clau, tenir el telèfon de la policia, els bombers i l'ambulància penjats a la nevera, connectar l'alarma abans de marxar de vacances i deixar 10.000 pessetes al calaix més proper perquè els lladres no busquin més. Posar dues cadenes i la porta blindada, protegir també les finestres, la claraboia, el celobert, i dormir amb un ull obert. En situacions de por, angoixa i fins i tot de pànic, cada persona reacciona dife-

rent. Uns altres no coneixen cap d'aquestes sensacions, se senten segurs i expliquen tots els sorolls fora d'hores amb una porta mal tancada, l'arrossegar de la taula dels veïns, o bé la certesa que, de fet, no passa res. Que forma part de la seva imaginació. Hi ha santcugatencs que no aconsegueixen anar a casa de la veïna sense girar-se dues vegades per saber qui porten al darrere? O és una ciutat on la gent deixa les portes de casa obertes perquè no té por? / G. F.

CRISTINA CULLELL 19 ANYS ESTUDIANT DE DRET

MIREIA FEMENIES 6 ANYS ESTUDIANT

LÍDIA PUNYET 34 ANYS COMERCIAL

"Em sento molt segura. Considero, però, que aquesta seguretat no és causada precisament per la policia, sinó més aviat per l'ambient. Tenim la sort que vivim en una ciutat on no hi ha gaire delinqüència ni tampoc robatoris.O, si més no, això sembla. Jo, almenys, he tingut moltíssima sort perquè no m'han atracat mai. I espero continuar així."

"Sempre que els pares em porten a jugar al carrer m'ho passo molt bé i estic molt contenta perquè he tingut la sort que mai m'he fet mal. Sé que he de vigilar a l'hora de travessar el carrer i que no he de dir res als desconeguts. Com que sempre vaig amb els pares gairebé mai tinc por i suposo que això vol dir que em sento molt segura i que mai no em passarà res."

"Jo considero que hi ha seguretat, però només en segons quines zones. I et puc posar un bon exemple: jo visc a la zona de Coll Fava i em fa una mica de por passejar-hi de nit, perquè considero que en aquesta part de la ciutat no hi ha prou il·luminació, ni policia ni res. I m'han comentat que hi corrien drogues i això, la veritat, és que m'espanta moltíssim."

EMPRESA DE L'AIGUA

INAKI QUINOZ 23 ANYS ESTUDIANT

ANTONI MARTÍ 31 ANYS DETECTIU

XAVIER URMENETA 17 ANYS ESTUDIANT

"Em sento bastant segur perquè... no sé, penso que aquí a Sant Cugat hi ha molt poca delinqüència. Just per això considero que la dotació d'oficials de la seguretat de què disposa la ciutat és del tot suficient. Em sembla que no és necessari que augmentin el nombre de policies; des del meu punt de vista estic segur que no fa falta ni ara ni mai. Ja en tenim prou."

"Espera, que ho he de pensar una mica... Sí, sí, considero que és una ciutat segura perquè, de fet, jo he viscut aquí tota la meva vida i ja em conec tots els llocs. Sant Cugat no és una ciutat perillosa. Si més no, jo mai no he tingut cap problema. De policia n'hi ha més que suficient, ja n'hi ha prou amb la que tenim; entre altres coses perquè mai hi ha cap problema."

"Sí, la veritat és que em sento molt segur. De fet, jo fa només un any i mig que visc a Sant Cugat i durant tot aquest temps, que jo recordi, mai he tingut cap problema. Considero que les forces de seguretat que protegeixen la ciutat són del tot suficients i que no cal augmentar-les. Amb conservar les que hi ha fins ara, crec que ja n'hi ha prou."

"Sí, em sento molt segur. Però no em facis donar-te una raó concreta. Et diria que em sento segur perquè sí, i ja està. No sé... de sempre que he viscut a Sant Cugat i no he patit mai cap agressió ni he vist cap perill. Considero, a més, que de policia n'hi ha prou, perquè en aquesta ciutat no hi sol haver massa problemes ni conflictes amb delinqüents involucrats."

SUMA SANCHO

VALENTÍ PALAZON

26 ANYS FORNERA

82 ANYS JUBILAT

"Sí, jo a Sant Cugat m'hi sento molt segura. Considero que en aquesta ciutat no hi ha cap element que destorbi la meva seguretat. I me'n sento molt, tant al carrer com a casa meva. Però el fet que tingui aquesta tranquil·litat no vol dir que no hagi de prendre unes mesures de seguretat. La porta de casa sempre la tanco amb pany i clau."

"Sí, em sento segur. I no per cap raó en concret, sinó perquè estic convençut que no em passarà res mentre no vingui algun ximple. De tota manera, considero que els mitjans de seguretat no són suficients. Estan amagats. En els nostres temps hi havia més autoritat: les lleis eren lleis i la gent es comportava millor que no avui. Són moltes coses les que hi ha."

JOSK ANTONIO LORENZ 48 ANYS BANQUER

PABLO FERNÀNDEZ 31 ANYS

"Jo m'hi sento molt segur perquè cl tipus de gent que viu al centre som més o menys del mateix entorn social, però considero que la policia no fa les rutes necessàries en zones com el parc central. Allà a l'estiu s'hi fan festes a les 2 de la matinada i una mica de policia no hi aniria malament. A la zona de l'estació també vaig veure fa poc tres cotxes als quals havien trencat els vidres, i una moto cremada."

EIS4GUNTONS

Política Divendres, 29 de gener de 1999

P r e c a m p a n y a

CDC prepara programa electoral El document s'elaborarà a partir de consultes a experts i ciutadans 19 de febrer. Aquesta és la data en què la secció local de C D C pensa tenir enllestit un primer esborrany del que serà el programa electoral que presentarà a la ciutadania. Un

document en què diversos membres de C D C treballen des de dijous passat i que aquesta setmana ha estat avançat, a gran trets, pel candidat de C D C a l'alcaldia, Lluís

Recoder. Pel que fa a la jerarquia programàtica, tot i que els secretaris generals de CDC i U D C . Pere Esteve i Ignasi Farreras, van signar el pacte local dimarts passat, a Sant

Cugat encara no es pot parlar d'entesa. El número dos de la llista continua sent una incògnita que Recoder es pera que es resolgui "en una data pròxima".

possibilitat que C D C pugui tenir enllestit cl programa electoral definim cap a finals de març, quan faltaran uns dos mesos pels comicis locals.

AURA COSTA - Sant Cugat -

22 persones treballaran intensament fins al pròxim 19 de febrer per elaborar cl que ha de ser cl programa de C D C a Sant Cugat. Una proposta que, segons ha avançat el candidat d'aquesta formació, Lluís Recoder, es vehicularà en dos eixos: la consecució d'una ciutat de qualitat en cl sentit més ampli del terme i la fixació d'una identitat santeugatenca. "Volem una ciutat que destaqui pel respecte al medi ambient, per la qualitat dels seus serveis i per la seva visió de futur", ha avançat Recoder. "Però també esperem aconseguir un S a n t C u g a t o b e r t , participatiu i solidari. Un municipi que se senti orgullós de ser com és, però que es mostri solidari amb els qui ho passen malament". Dibuixats els trets principals, la formació nacionalista ha de trobar ara la forma de concretarlos en propostes. És per això que ha creat quatre grups de treball que abarquen les principals àrees que concerneixen al govern de la ciutat: l'organització de la ciutat (finances, seguretat, ser-

El paper d'UDC

Recoder va mantenir-se molt caute pel que fa als futurs integrants de la llista electoral. FOTO: XAVILARROSA veis interns i participació ciutadana), la qualitat ciutadana (medi ambient, urbanisme, serveis urbans i societat de la informació), benestar i cultura (ensenyament, sanitat, esports, solidaritat, joventut) i promoció econòmica (comerç, indústria, economia i ocupació). Aquestes àrees són coordinades respectivament per J a u m e Sanmartí, Joan Carbó, Mercè Conesa i Manel Planas,

sota la batuta general del conseller nacional de C D C , Ramon Bonastre. Com a resultat del treball d'aq u e s t s grups, el 19 de febrer C D C espera poder fer la posada en escena d'un document que serà sotmès a l'opinió dels militants del partit. Al mateix temps, s'obrirà un procés de participació ciutadana pel qual la formació política vol que "els ciutadans

es pronunciïn sobre les propostes que els presentem i alhora puguin aportar p u n t s de vista q u e creguin interessants", ha apuntat Recoder. Amb aquestes dues consultes i les modificacions que d'elles se'n puguin derivar, l'esborrany de programa serà sotmès a votació de l'assemblea del partit. Malgrat la cautela del candidat convergent, aquest ha deixat entreveure la

En tota aquesta acurada planificació, però, queda una peça per encaixar: U D C . Una setmana després que CDC] i U D C signessin el pacte local de les 110 ciutats més importants de Catalunya -entre elles Sant C u g a t - , la coalició local encara no ha polit "els serrells", segons Recoder, que s'han d'acabar de perfilar. Així, malgrat q u e s es pot donar per definitiva la candidatura de Recoder, el númeo dos d e la llista - a m b i c i o n a t p e r U D C - encara està desert. "La veritat és que encara no ens hem plantejat l'elaboració de la llista de la coalició". Això no vol dir, però, que els convergents deixin a una banda U D C . En aquest sentit, el candidat oficial de la coalició ha indicat: "Els nostres socis saben que hem començat a elaborar el programa electoral i esperem que s'incorporin a aquesta tasca ben aviat, perquè ells també hi tenen molt a dir".

P a r t i t s

UNIÓ»

TALLE

ESTIFOVMENTS CONCENTRACIÓ RESPIRACIÓ RESPIRACIÓ PER CANT fgftteuit oUtaa** &**&&&&&*

2C36 S

936752057

em *w im

Castaneda representa el Vallès en el congrés nacional del P P a Madrid El regidor defensa una ponència sobre seguretat ciutadana A. B. - Sant Casat El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament d e Sant Cugat, Eduard Castaneda, i dos d e legats més de Rubí, representaran la comarca en el congrés q u e el partit c e l e b r a a q u e s t cap de setmana a Madrid. L'a-

portació de Castaneda es concretarà en una ponència sobre seguretat ciutadana que demanarà una millora en la coordinació i en la col·laboració entre els cossos de policia municipal i estatal, amb la creació d'una Junta de Seguretat a escala municipal. Segons el regidor conservador, Sant Cugat

és una de les poblacions q u e necessiten d'aquest òrgan, a m b l'aplicació paral·lela del projecte Policia 2000 i a m b un millor servei d e la policia local. "Dos t e m e s com els robatoris i la c i r c u l a c i ó h a u r i e n d'estar més ben distribuïts", ha apuntat, alhora q u e ha d e nunciat la manca d ' e f e c t i u s .

Política

ELS/CANTONS Divendres, 19degenerat 1999

D e s c e n t r a l i t z a c i ó

ERC proposa Narcís Clavell com a candidat al Parlament

Les Planes debat la inseguretat viària a la carretera de Vallvidrera Acorda els grups de treball de pressupost, manteniment i seguretat

A. B. - Sant Cugat -

L'assemblea local d'ERC ha escollit qui va ser candidat a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix a les eleccions de 1995, Narcís Clavell, perquè representi la comarca a la llista electoral al Parlament, en cas que així ho decideixi el congrés comarcal que aquest cap de setmana ha convocat cl partit a Montcada. Clavell, que actualment és membre del comitè polític local, podria ser, doncs, un dels nou candidats del Vallès Occidental. El dirigent i n d e p e n d e n t i s t a s'ha mostrat confiat en Ics possibilitats de sortir escollit, i ha avançat que en els tres minuts d'exposició de què disposa incidirà en les idees d'esquerra, república i Catalunya per exposar les línies estratègiques de la seva candidatura.

El Consell de Districte de les Planes va desviar dilluns l'atenció habitual sobre el Pla Especial de Reforma Interior, i va centrar-se en la preocupació dels veïns de Can Borrull per la inseguretat v i à r i a a la carretera de

Valldoreix i progrés Clavell ha advertit que aquesta candidatura no suposa un canvi d'orientació en la seva dedicació política, tot i que ha admès que Valldoreix és un terreny difícil per a ERC. En aquest sentit, i sempre a títol personal, el dirigent independentista s'ha pronunciat clarament per un pacte de progrés a l'EMD. "Qualsevol consens per desbancar CiU seria bo", ha assegurat. Sobre les possibilitats d'una llista local e n capçalada per Montserrat Turu (IC), Clavell s'ha limitat a considerar-la "interessant".

A. B. - Sant Cugat -

Vallvidrera. Tot i que la via és propietat de la Diputació, els veïns han demanat que els partits polftics facin un seguiment de la sinistralitat en el tram de les Planes i avaluïn si és un punt negre, malgrat que l'administració pro-

vincial digui el contrari. D'altra banda, el consell va acordar la creació de tres grups de treball per fer un seguiment dels pressupostos, de les obres de manteniment i de la seguretat relativa a la circulació pel barri.

m e n t i el c o m p l i m e n t d e l s pressupostos municipals a les Planes. Aquest últim p u n t va ser e s p e c i a l m e n t reivindicat pels partits de l'oposició, q u e van d e m a n a r t a m b é q u e e s doni c o m p t e dels r o m a n e n t s d'anys anteriors. El C o n s e l l d e D i s t r i c t e va obrir-se en un clima d'entesa sorprenent entre tots els integrants per l'informe del presi. d e n t del Consell, Xavier Cort é s , q u e va a n u n c i a r l ' e s t a t avançat d e les

"Aquesta carretera era un carrer dels veïns i ara és una autopista". Amb aquesta frase un d e l s p o r t a v e u s d e l'AV C a n Borrull, Victorino Bayón, va res u m i r d i l l u n s la crítica d e l s veïns per l'alta velocitat q u e agafen els vehicles al seu pas per la part baixa de les Planes i va anar m é s enllà exigint la gratuïtat del peatge dels T ú nels, q u e evita ria q u e m o l t s El COllSeU Vü VÍUn

Ull

negociacions

conductors op^ l ^ ™ ^ %orhrwmtCUma tessin pel tram SO/p/e/teM U17HU q u e ha presen. abans d e pagar d'cilteStl pelPERI, ÜUe tat al·legacions al P E R I . L'inia la b a r r e r a ci d e la neteja Aquest debat del p e r í m e t r e s'ha integrat, de s e g u r e t a t per acord del aquesta setmaconsell, en un na, la recol·logrup d e treball cació dels contenidors i la desespecífic, a l'estil del q u e funratització a la d e p u r a d ora de ciona al consell de Mira-sol per Can Borrull van merèixer tamlimitar la velocitat al districte. b é l ' a s s e n t i m e n t dels v e ï n s . A banda del grup d e treball Però el c o m p l e m e n t a aquest actiu q u e controla el procés del últim punt, la demanda d'una PERI, el consell convocarà c a m p a n y a informativa e n t r e pròximament sengles reunions els veïns per part del portaveu e s p e c í f i q u e s sobre les obres de m a n t e n i m e n t del barri i so- d e l'AV C a n B o r r u l l , L l u í s Mestres, va iniciar un to agre bre la participació, el segui-

t s trencar-se en el tom de precs i preguntes

D i s t r i c t e s

Menéndez critica CiU per la marxa actual dels Consells de Districte

El consell de les Planes va revturedtseustons queja s'han Jet habituals. FOlU.A.

que no es va tancar fins al final de la sessió. D e s d e l'enllumenat fins a una nova distribució d e l'ordre a la sala, el portaveu d e l'AVP L e s Planes, Àngel Gràcia, va capitalitzar la crítica vers la presidència perquè, al seu parer, "no hi ha voluntat de fer res i s'obté una callada per resposta".

D e s p r é s d e l'agitada segona ronda dels C o n s e l l s d e D i s tricte, el president del consell, Xavier Cortés, ha ajornat fer qualsevol t i p u s d e valoració sobre la nova etapa fins després de la reunió d e la comissió d e descentralització, q u e anunciarà en breu la seva convocatòria.

timent dominant dels consells. "El silenci no pot ser la resposta habitual als veïns", ha afegit, alhora que s'ha mostrat confiat en la valoració que ha de fer en breu la comissió de descentralització. El president dels consells de districte i regidor de descentralització, Xavier Cortés, no ha trigat a respondre amb la mateixa duresa les acusacions del PSC. Per Cortés, quan Menéndez critica el funcionament de la descentralització, "cal recordar que els veïns poden participar gràcies a CiU", mentre que el PSC "ni tan sols va crear els consells ni va solventar els problemes de serveis que ja coneixien quan governaven".

D'altra banda, i en qualitat de coordinador general del projecte, Menéndez va presentar divendres passat les conclusions de l'estudi Bases pera un Pla Estratègic de Catalunya sobre la demarcació de Barcelona. Després de fer una anàlisi de qualitats i mancances de l'àrea, el projecte apunta cinc línies d'actuació: la garantia del desenvolupament econòmic, la competitivitat i la cohesió social; la construcció d'infraestructures per al sistema productiu, per a la mobilitat ciutadana i per a la connexió de ciutats; la preservació del medi ambient; la vertebració de l'àrea metropolitana i la simplificació de l'administració.

Cortés recorda que el PSC 'ni tan sols va crear-los' quan governava A. B. - Sant Cugat -

El candidat a l'alcaldia de Sant Cugat pel PSC, Jordi Menéndez, s'ha afegit a la crítica per la marxa dels Consells de Districte, que ha estat qüestionat en els darrers dies per veïns i representants polítics

i que va cobrar-se la setmana passada la primera dimissió en la persona d'un dels portaveus de l'AV La Floresta, Quim Garcia. Menéndez ha criticat amb duresa que "la represa de l'activitat dels consells, després de la paràlisi de més d'un any imposada per Cil ! , no ha significat un avenç positiu en la

Í9

CENTRE DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10. FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

MXSSSD.

descentralització". Menéndez, que ha assistit aquesta setmana al consell de les Planes, ha apuntat l'actual marxa de les reunions com "un dels fracassos més evidents dels 12 anys de govern de CiU". L'alcaldable socialista ha considerat que "la desconfiança i l'escepticisme" dels veïns és el sen-

OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de | en rodets de 135mm (el rodet tradicional) . o un W»r*í*i en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

Xt NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Generalitat cJe Catalunya

Departamerit d« Treball

Servei Català de Col·locació

FONS: SOCIAL

EU*cr»iu!

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquesles ofertes, ha d'adrec.ar-se a un terminal de ServíCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d identificar facilitant el seu MlF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa,

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d"Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 302 22 11 11 i 902 22 10 44 oa quafsevof centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'aita ai Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServíCaixa Gran superfície comercial eSuítei de nova construcció Coroeti* de UobteMtJBitíx Llobregat) cerca 10 VENElSORlS/ES DE MOBLES Edat màxima: 43 anys. COU i 3 anys d'experiència en el sector, Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.«jOO.Q0O Rrf; 212546 Gran superfície comercial de nova construcció de Cometia de lA>brj^t jlarx l^breígt) cerca IMATGEIS©I MICROINFORMÀTICA Edat màxima; 45 anys. «iència en el sector. COUí3anysd , exp*«A· Disponibilitat to Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Ref: 212489 Gran superfície ccmternsS' dY nova construcció de Cornellà de Uobrexat (Baix Llobregat) cerca 10 VENEDOR^fe DE CONFECCIÓ Edat màxima: 45 a«ys. COU i 3 anvs d'experiència en el sector. Contracte de 6 mesos, prorrogable, Disponibilitat iots). Sou brot anual aproximat: 2.600.000 Ref: 212499 Gran superfície comercia] de nova construcció de Cornellà de Uobreftat (Baix Llobregat) cerca DECLfcTURAlOCI Edat màxima: 45 anys, COU i 3 any* d'experiència en el sector. Disperubuttattotal. Contracte de 6 mesos, r^rweable. Sou brut anual aproximat 3UOO.00U Ref: 21—01 i Gran superfície comercial de nova construcció de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) cerca ÍOVENKDOR^Ü DÉCOMPLEMENTS Edat màxima: 45 anys, COU i 3 anys d'experiència en el sector. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.600.000 Ref: 212523 Gran superfície comercial de nova consrmcctó de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) cerca 10VENEDC>RÍ|fóDEFRODUCTES DE PAKA^SMT t>E LA LLAR Edat màxima: 45 anys. COU i 3 anys d'experiència «n el sector. Contracte de ó mesos, prorrogable. Disponibilitat total. Sou brut anual aproximat 2.600.000 Kefc 212575 Gran superfície comercial de nova construcció de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) cerca 5PE»ST£RS/ES

Edat màxima; 45 any». EGB i 3 anys d'experiència en el sector. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Disponibilitat total Sou brut anual aproximat; 2.600.000 Refc—2S76 Gran superfície comercial de nova construcció de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) cerca SXARCXrfERSyES Edat màxima: 45 anys. EGB i 3 anys d'experiència en el sector. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Disponibilitat total. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Ref: 212541 de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) cerca 5 CARNISSERIES Edat màxima: 45 anys. EGB i 3 anvs d'experiència en el sector. Contracte "de 6 mesos, prorrogable. Dísponlbuitat total. Sou brut anual aproximat: ZóOO.OOO Ref; 21250» Cran superfície comercial de nova construcció de Cornellà de Llobregat (Baix Uobregat) cerca 20 VENBDO8fp5»EJ0GtríSES I ARTICLES D'ESPORT Edat rabxíatv. 45 anys. COU i 3 anys d'experiència en el sector. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Disponibilitat total. Sou brut anual apwxtaat_2.6O0.Q0O r Ref: 212506

20DBPENÜENT§flES p»«paica'atiw»c<»tti1errsK»n^<tePatfc(Fmfiça} Edat d* l » a 27 anys. Sos nivell de francès;l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma jornada de 39 hores setmanal*, en 5 dies, amb possibilitat de treballaren cap de setmana, Contracte de març a octubre de 1999, Sou brut anual aproximat: 2.040.000 Refi 213311 Gran superfície comercial de nova construcció de Cometí» de Uobregat (Baix Uóbregal) cerca

to vemboksfes DE SABATERIA Edat màxima: 45 anys. COU i 3 anys d'experiència en el sector, Contracte de 6 mesos, prorrogable. Disponibilitat total, Sou brut anual aproximat 2600.000 Ref: 212320 DEPENDENT/A OTNFORMATÏCA Edat; de 18 a 29 anys. Formació en taíonnàtica, vakirable. 6 mesos d'experiència en et sector, Jornada completa de dilluns a dissabte. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximar: 3.000.000 Municipi: Barcelona. '.. .,. - ..:,. ,: ..., .R«fc.213WS. ..

cm Edat de 35 a 50 anys. Formació: graduafescolar, iformacióespecifica ert restauració í hotelería, vaiorabie. 4 anys d'experiència en el sector, Residència al VaüfrsOccidental. Sou brut anual aproximat; 2.700,000 Municipi; Cerdanyola del Vallès. Ref: 233799 C<ran superfície comercial de nova construcció de Cornellà de Uobregat {Baix Llobregat) cerca lOCUINERSyES Edat màxima: 45 anys. EGB í 3 anvs d'experiència. Dísponibííitattotal, Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Ref-232470 GransuperficiecomereUJdenovaamstrucrió de Comella de Llobregat (Baix Uobregat) cerca 10CAMBRERS/ES Edat màxima: 45 anys. EGB i 3 anys d'experiència. Disportimlitat total. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.600.090

20RECEFCiO?«STES D'HOTEL petaparcd'atracdoreintemiKic^dePar^ Eoat.de 18 a 27 anys. Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Jornada de 39 hores setmanals en 5 dies, amb possibilitat de treball en cap de setmana. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 2040.000 Ref: 213288 20CAMBRERS/ES »srai»rcd'atracckx*iriierniKàortaldeP Edat de 18 a 27 anysBon nivell de francès; l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Jornada de 39 hores setmanals, en 5 dies, amb possibilitat de treballar en cap de setmana. Contracte de mare a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat: 2040.000 .. Reft 213335 20AUXILIARS/HOSTESSÉS pera parc d'atraato» internacional de Paris (Franca) pe» ala distribució de carburanl Edat: de 18 a 27 anys. Edat; de 23 «48 anys. Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es 2 anys d'experiència en el sector. farà en aotiest idioma. Carnet Cl i de matèries perilloses. Jornada de 39 hores setmanals, en 5 dies, amb rtestdèiK&alValJèsONxiclental. possibilitat de treballar en cap de setmana. Jornada completa. Contracte de marc a octubre de 1999. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2,800.000 Sou brut anual aproximat: 2.040.000 Ref: 213343 jtafcgHseo , ... ... 20 CUINERS/ES peraparcdatraccionsíntariacítx_def^^ IAI w „ raatdel8a27a»ys. de productes d'mformàtlca Bon nivell de francès; l'entrevista de selecció es farà en aquest idioma. Edat de 21a 40 anys. Jornada de 39 hores setmanals, en 5 dies, amb 2 anys d'experiència en el sector. possibilitat de treballar en cap de setmana. Jornada completa. Contracte de març a octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Sou brut anual aproximat 2040.000 Municipi: Barcelona. Ref: 213340 Empresa d'oci, joc i espectacle de Barcelona cerca coMimaMD^xpoRTAaó JWCRUPfERS per a empresa de fabricació de paper artesatal Edat: de 18 a 25 anys. Edat de 23 a 33 anys. Formació: graduat escotar, BUP, COU o FP. BUP i 1 any d'experiència en el sector. Feina en torns rotatius i caps de setmana. Nivell mít^ d'anglès. Contracte indefinit mt cop superat un curs de Carnet Bl i vehicle propi. formació ocupadonal ded00 ti aproximadament a Sou brut anual ajproímnat 2.240.000 Zona de treball: Europa central i possíbüitats d'mar càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat 2.000.000 R _ 201537 . Jttfe 158743

'BÍL CONDUCTOR/A rTHOSPlTAt 1 any d'experiència. Carnet D. Residència al municipi o rodalies. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Barcelona 214503 Parc d'atraccions deRef: París (França) cerca 20OPERARLVÀRIES DENETEJA Edafc de 18 a 27 anys; bon raveü de francès (l'entrevista de selecció es farà en armes* jdioH Possibilitat de treballar en cap de setmana. Contmctc de mare, * octubre de 1999. Sou brut anual aproximat 2.040.000 Ref: 213299 Estaxióde servei de Terrassa cerca

COMEROAL Edat de 25 a 40 anys. 2 anys d'experiènc» en el sector. Carnet 81 i vehicle propi. Contracte indefinit Sou brut anual aproximat 4.200.000 Municipi. Barcelona COMERCIAL Ref: 214782 per a empresa d'assegurances Edat de 25 a 48 anys. Carnetm. Formació a càrrec de l'empresa. Contracte mercantil. Son brut anual emwciïnat 2,800.000 Àrea d* treball: Alt Maresme fde Canet a Tonera).

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

4» [ * J Ajuntament de

C^Sré^^»m*dotí5d^ted«M^!fírtdeia Selva (Selva} cerca PROFESSOR/A DE CAD-CATÏA Estudis mrtjos i / o superiors, valorables. Coneixements dels programes Cad i Caria. Jornada parcial (mati o tarda). Sou brut anual aproximat: 5.000.000 Ref: 215317 ENGINYER/A TÈCNIC/A ELECTRÒNIC/A per a empresa de formació a distància Farà tascfues docents i de correcció de proves d'avaluació i seguiment d'alumnes. &fat:de22a60anys. Formació; engmveria tècnica electrònica o similar Jornada laboral de 2 hores diàries. Residència al munkipio rodalies. Sou brut anual aproximat: 3.000^00 Mumcipi: Barcelona. 1: : R«f:2a497« LLICENOAT/ADA EN fSlCOLOGU per a centre de formació de Uetda Carnet 81 i vehicle propi. Residència al Segrià. Sou brut anual aproximat 2.738.700 Ref; 214892 MECÀ>aC/AVOraJECTWaSTÀT>A«jrOMOaÓ Farà el manteniment de motors dièsel i de vehicles industrials Edat de 24 a 50 anvs. Carnet 61. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi; Mata-Porqueres (Pla de l'Estany).

^^"T!TBCTWaST^^ Convocatòria pública d'oposicions per a fati ei manteniment de maquines d'etiquetatge MOSSO/A D'ESQUADRA de fruita. Alçada mínima per a home; 1,70 m. Formació: FP1 (etectrcrtúca). Alçada mínima per a dona: 1,65 m. Carnet Bl i vetucle propi. Les persones interessades hauran de recollir Dietes í quilometratge a càrrec de l'empresa. l'imprès de sol·licitud ales seus del departament de Sou brut anaal aproximat 2300.000 Governació a Barcelona, a les delegacions Municipi; Raimat (Seg) territorials del govern a les províncies, o a les INFERMER/A comissaries de la policia de la Generalitat-Mossos per a urgències mèdiques d'esquadra. Experiència, valorabie. Sou brut anual aproximat: 3300.000 Sou brut anual aproximat 2.650.000 Ref: 213380 (dona) Municipi: Barcelona. Ref: 233372 Ref: 207743

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del Servei d ' O c u p a c i ó M u n i c i p a l

SECRETARI/ARtA AX>UB4tSrRAÏÏX}flVÀ Bdafcde25a30anys. Formació: RP2 (administrativa) 1 any d'experiència en el sector. Contracte de 3 mesos, amb posterior conversió a indefinit. Sot* brut amutl aproximat 3,000,000 Municipi. Mo!leMelValU«(Va»í« Oriental). Ref-214490 DIRECTOR/A KNANCER/A Edafc de 25 a 55 anys. Formació universitària de grau superior. 5 anys d'experiència. fornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 5,000.000 Municipi; l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Ref> 215061 ADMINISTRATIU/IVA COMERCIAL per a comerç tèxtil aTengros de Barcelona Edat: de 25 a 35 anys. FF2 (administrativa o similar). Experiència en el tracte amb clients. Anglès superior i francès o alemany elementals. Coneixements d'ofunàtica. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Ref: 233769 PROGRAMADOR/A D'APLICACIONS per a empresa de programes de gestió d'empresa Edat: de 22 a 60 anys. formació en programació d'aplicacions. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: ParersdeJ Vallès (Vallès Occidental). Ref:2145í6

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Et podem presentar com a candidat/ta

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS I CANTON

nuo

Dkrrif/rrs. 29 de n'm r di

1999

E d i t o r i a l

FUS CANTOJNS .ii- SJIII Cn.;.« .k'l \ j l k -

C|·l

%< . r S.,111 \n:..111. I - . I).HM>S - iihl'íl) V n n < i i i - j t tk-l \ j l k l'.ilu in c l c t t r ú n i L j : litt|>://\ 11.iwc/b.i.i·m.'Mii t e u l a t K-rn.nl: vint*. i i ' ' . n ( a \ il.u>. cl)... m i l

Per una ciutat més segura

Consell-d'Administració R.mnm ( í r j u l|)fCMd(.inl Josep \ l t l.il·iiri/!.. lYrc l·.sqiii.·rdj i Xjxtcr Fornells (editor delegat) Directora \ l H J < ÀíStJ

Redacció TVina de la setmana: ( ï l ò r u i T i n c o l í ; ViAítirmJ Economia: Albtrr Balan/à, E n t o r n / O p i n i ó : Aura Costa: Sorir-tat: Anna B o r j u ; Cultura: Josep Maria Mirr>; Esport»: Àlcx L ó p c / ; Radiografia: Montse Sant; Solidaritat: Mònica Bernatwí; D U l r i c t M : Alícia [ ) . B u j Comercial Anna W Boncompte Consell Editorial Ramon (iran (president) Josep NI. Cabrcrizo(vtccprcsidcnt) Víctor Alexandre,Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert l)e Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Krístian Herbol/heinier, Rogeh Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili René, Marta Subirà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Travo, Joan Troyano, Jaume Tubau, Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària) Subscripcions Laura Monter Fotografia Xavi Larrosa i Oscar Benito

ls s a n t e u g a t e n c s se senten un xic més segurs. Així ens ho han confirmat des d'aquestes mateixes pàgines els propis ciutadans i també els responsables de la policia estatal, els qui sostenen que l'eficiència d e les seves a c t u a c i o n s ha augmentat considerablement des de la implantació del Plà 2000, i a m b ella t a m b é d e s de l'arribada del nou Inspector e n C a p , S e c u n d i n o Vi-

cente. Per al nou responsable, però, encara q u e d a molt p e r fer, perquè aquestes xifres no volen dir q u e la delinqüència hagi disminuït, ans al contrari, c o n t i n u a m a n t e n i n t - s e com en anys anteriors. D e fet però, si la gent se sent més segura és possiblement pel fet q u e la presència policial és t a m b é m é s n o t a b l e . E n aquest aspecte s'ha de considerar l'esforç q u e els m e m -

bres de tots els cosos policials hi realitzen per a cobrir un municipi tan extens i en creixement com el nostre, i amb sovint tan pocs recursos humans.com ells mateixos reconeixen. La col·laboració cada c o p més estreta dels dos cosos d e policia de la ciutat (estatal i local) fa preveure que aquesta s e g u r e t a t anirà e n a u g ment, però cal q u e la ciutad a n i a t a m b é hi c o l · l a b o r i .

Entre tots podem tenir una ciutat on estar més segurs i gaudir d'una convivència més tranquil·la i agradable. N o més cal ser una mica més cívic, tenir més en c o m p t e el veí i també, perquè no, d e nunciar tot allò que ens sembli q u e pot ésser denunciable, que va contra els nostres drets com a ciutadans. La col·laboració d e tots és imprescindible per una ciutat més segura.

Otaseny I maquetaelò (jemma Jurado

Llarga vida al Pi d'en Xandri

Àlvar Masllorens Impressió Rotimpres (972) 40.05.95 Distribució Mailing Vallès S.L. T e l . 5K9.23.71 Dipòsit legal: (íl-405-93 Kli 4 Cimou* c^prciu úrmjmtni IJ « v j opinió en els cdnunaii Kbirticlc*upiau c\|>rc:svii Tupinr^ ifek tem juiofs. qitc El» -I Cjrnem* mi fj *e\t necenirtarnent Publ«.*.iA*Jh<:iïda*-'

(l)ACPC Aisocució Calalina de la Premsa Comarcal

(/Hmúteink,H»aà1 U.fa5H»71 SaMCuggi D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

quests darrers dies la ciutat ha rebut dos bones notícies relacionades amb l'àrea de Torre Negra: la ja coneguda aprovació provisional del projecte de preservació de la zona i ara, fa escassos dies, el fet que el Pi d'en Xandri està fora de perill. Dos anys després que un dels símbols més importants de la ciutat patís un greu atemptat,

l'arbre continua dempeus enmig d e Collserola desafiant el vent i tot el que pugui venir. Val a dir que els tècnics agrícoles de l'Ajuntament han posat mans i mànigues perquè el pi continués viu. Tractaments de tota mena, un empelt-pont i un entramat de fusta que apuntala el tronc del pi garanteixen que aquest símbol de força natural no morirà. Els experts,

l e c t o r

però, prefereixen ser cautes i no gosen cantar la victòria final. Asseguren que la longevitat del pi està estrictament lligada a la manera com evolucioni l'entorn natural del pi, això és l'àrea de Torre Negra. I aquí és on es tanca el cercle. Si finalment la Comissió d'Urbanisme de Barcelona dona el vistiplau definitiu per preservar aquesta àrea, segurament el sector de

Collserola que englobi estarà molt més vigilat i cuidat, de manera que el nostre pi podrà rebre encara més cures de les que ha obtingut en aquests dos anys. Només caldrà esperar aleshores que la climatologia no sigui adversa, que plogui amb certa regularitat i que el pi continuí brotant Només aleshores i amb el pas del temps sabrem que el pi va vèncer els seus agressors.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportii.

El carrer Alfons encara

Sala,

Com que a algunes botigues del carrer Alfonso Sala van aparèixer alguns cartells sobre el canvi de nom del carrer, no és difícil deduir que mentre alguns poquets deuen fer grans barriles i exclamacions dins de les seves tendes o escales, els altres, els que hi estan conformes, han de quedar com a majoria silenciosa. A una informació apareguda al Tot Sant Cugat podia semblar com si la queixa fos àmplia. Perquè un senyor (al que imagino que veurem aviat en una llista electoral) ha aprofitat el mal humor normal dels veïns després de mesos d'aguantar obres públiques, i ha rendibilitzat aquest disgust fent-lo anar en contra dels acords municipals. Per cert que, explicant-los amb un horrible mal

gust (canvi de cromos, etc.) cosa que ens il·lustra bé sobre el seu enfocament ideològic de la vida. I pitjor és encara quan al·lega com a "gran raó" que es volen estalviar quatre cèntims. Que trist! Sens dubte que algun altre dels entusiasmats rondinaires també van teledirigits pel partit que vostès es poden imaginar. Per això, aquests ni escolten els contundents arguments històrics i de dignitat q u e fa temps q u e se'ls adrecen. Bé. Però en el cas deJs altres signants, dels que primer anaven de bona fe, costa més d'entendre q u e ni llegei-

xin ni escoltin. Es tracta de franquisme residual? Potser de neofranquisme? E m sento malam e n t q u a n ho veig. I no soc l'únic. Em pregunto: s'adonen que ofenen molts altres ciutadans, entre ells tots els seus veïns que fa anys que esperaven aquest canvi que tardava tant a arribar? Perquè no parlem d'un canvi de nom qualsevol, parlem d'un tema d'honestedat social. Per això també em pregunto: realment voldrien vostès que tornéssim als temps de cacics i dictadors? Ja els han oblidat?/ UN QUE NO VIU EN

AQUEST CARRER (Sant Cugat)

EARRÉ (Sant Cugat)

Indignada

Sobre el TGV

Senyors, estic astorada. Aquest matí, en passar per la cruïlla de la carretera de Sant Cugat a Rubí, a les tanques publicitàries que es troben davant una coneguda sala de festes de la ciutat que tots coneixem i de la que jo no faré publicitat, he vist un anunci dels anomenats X. Tenint en compte el seu caràcter obscè i ofensiu, per no parlar de la penalització d'aquest tipus d'acció, en demano la retirada i m m e d i a t a . /ADELA

Aquests dies no se sent a parlar de res més: T G V per aquí, T G V per allà. Tot són opinions i contraopinions, arguments a favor i en contra, discussions interminables sobre la seva idoneïtat... en fi, parlar per parlar. Oi que ja s'ha anunciat que Sant Cugat tindrà una estació del TGV? Doncs sobren ja les paraules. Així ho ha decidit a qui li pertocava i així serà, poc podrem fer-hi a base de debats i discussions. Sóc partidària de la conversa i l'intercanvi d'arguments, però em sembla absurd quan el tema ja està dat i beneït. Estic una mica tipa ja que els mitjans s'omplin d'opinions i més opinions i s'oblidin de fets, que és el que ens interessa. / C. T (Mira-sol).

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral BELL& Serveis Jurídics «l»!'

Rambla

del

Celler,

17-

Tel. 93 674

17 84 • Fax 93 674

16 15 • 08190

SANT

CUGAT

Opinió 11

ELS -/CANTONS Divendres, 29 de gener de 1999

l l o t j a

Setanta anys ÍOSEP C A N A L S

er a una comunitat com la n o s t r a , e l s ú l t i m s setanta anys d'aquest segle han estat apassionants, ja q u e han transformat una rudimentària i camperola vila als peus de Collserola en una ciutat cultural m o d e r n a del sud d'Europa, que camina amb fermesa cap al tercer mil·lenni. Fa setanta anys van començar a passar-hi fets i és ara quan, a les acaballes del segle, descobrim la seva incidència. Contribuí al fet q u e la vila pràcticament aïllada de la capital de Catalunya s'obrís, l'arribada del tren i dels primers estiuejants, els quals fan obrir els ulls a noves sensibilitats i creativitats i ajuden a canviar el caràcter tancat dels conciutadans. I és q u e en els anys vint s ' e s d e v e n i a quelcom a Sant Cugat. Fou en aquest camperol i tranquil poble de les primeres dècades del segle que, el dia 18 de febrer, ara fa tot just setanta anys, naixia un vailet a la llar dels Grau, una de Ics famílies benestants de la vila i compromeses a m b l'activitat c a m p e rola i social, q u e amb els anys seria l'artista més i m p o r t a n t

S e v e r

nascut a la vila al segle XX. Ja des de la més tendra infància es despertà la vocació artística de J O S E P GRAU i GARRIGA, i gràcies a l'excel·lent comunicació q u e permetia el tren a m b la ciutat de Barcelona, fou dels primers santeugatencs que pogueren fer carrera universitària. Cursà estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, avui Facultat. De ben jove s'involucrà amb la c i u t a t n a t a l , d e i x a n t e m premtes de diferents etapes creatives, com per exemple els esplendorosos murals de l'ermita de Sant Crist, q u e encara avui es conserven en un bon estat, un relleu escultòric de Lluís Millet situat en aquesta plaça o l'estendard de La Unió. Ell. que ha contribuït a situar la ciutat al costat de la resta de ciutats artístiques del món, fa anys que viu a França, perquè allà té les circumstàncies per al desenvolupament del seu treball que aquí se li ha negat. Alguns voldríem q u e tornés novament a la ciutat i que aquesta li ofererís els al·licients necessaris per poder continuar desenvolupant la seva tasca crea-

e rs

tiva fins la resta de la seva vida. Avui q u e fa setanta anys, és hora de retre-li el reconeixe-

T í t o

ment que es mereix per part de Sant Cugat, i per això no hem volgut deixar passar a q u e s t a

data, per la qual cosa nosaltres, també en la línia de provocar sensibilitats, li oferim un homenatge amb una mostra antològica de caràcter íntim q u e abasta el conjunt de tota la seva trajectòria creativa: alguns treballs primerencs; dibuixos, pintures i tapissos, on ha destacat com un renovador indiscutible, durant els anys seixanta, fins a la creació més recent, realitzada a l ' a c t u a l r e s i d è n c i a d e França. Una exposició exhaustiva q u e ens permetrà descobrir la seva trajectòria com a home i com a artista. Són els grans fets el q u e ens marca com a comunitat culta, ja q u e són setanta anys de creació no solament de l'artista, sinó també de la ciutat. Si actualment l'any Velà/que/, ens parla d'un territori, d'una terra i d'un país, demà, quan els nostres fills celebrin el centenari de Grau-Garriga, descobriran que ell impulsà la ciutat cultural del tercer m i l · l e n n i . Són setanta anys de fidelitat a la ciutat i al país, q u e avui li reconeixem. Josep Canals és galerista

p o r x o

Quan creus que s'acaba, tot torna a començar IOSEP M. F I G U E R E S

TeixC - 33

"•'V

V:V'·V···.yi,..<2····

olicia a l'Autònoma. E s tudiants colpejats, professors, personal de serveis balejats i el P P nerviós perquè se li escapa l'invent del centre i apareix el substrat del franquisme. S'acusa els intel·lectuals de mentiders; q u a n s e ' l s acusarà d e t e r r o ristes?, i gràcies a la tecnologia els estudiants q u e cridaven - i massa fluix q u e ho d e i e n - , al President del govern q u e calia donar més recursos per la Universitat, si es vol trencar el "'que inventen ellos", eren bastonejats en directe. La delegada del govern, tremolant, manava més pressió a la policia i ja la tenim embolicada. Se'm pot retreure, com a professor, q u e sóc part implicada. Naturalment, observo la massificació q u e impedeix el correcte aprofitament de la docència, el deteriorament de les instal·la-

cions, la falta de pressupost per a mitjans, la proletarització a la qual la falta de dotacions sotmeten els poders públics al professorat, la violència q u e s'aplica a la protesta. Però els fets són els fets. Si hi ha delictes, calen detencions i

Arreu del món els estudiants criden i només les dictadures els envien la policia

judicis, com mana la llei. Si hi ha un problema d'ordre públic, cal dir que el franquisme ja s'ha acabat o no? Si hi ha responsabilitats, q u e s'apliquin. Arreu del món e L estudiants criden i només les

dictadures envien la policia. Si aquests nois i noies d e divuit anys, fràgils i tendres, escanyolits i innocents, davant les bales de goma disparades a frec, a tocar (a bocajarro, q u e d i u e n ) cauen i perden un ull, el fetge o un pulmó, qui en tindrà la responsabilitat? La delegada del govern q u e mana disparar en posar-se nerviosa, el cap de policia o la mateixa pilota? Tremolo de pensar, com a vegades passa, i consti q u e m'agrada més l'escrit q u e el crit, s'hauria llençat un pastís de nata? Potser hauria sortit la metralladora con si fos un p r e s u m p t e terrorista d'ETA. El q u e ha passat a Bellaterra és u n a taca p e r a la dita d e mocràcia i algú, millor dit, alguna, se n'ha d e responsabilitzar. Josep Maria Figueres és historiador

12 Opinió

ELS-Í C4IVTOINS Divendres, >9 rie gener de 1999

L ' es p i t I i e r a

t e r r a t

Sabato

La casa dels famosos CLARA T A S O L

a casa o la llar és l'espai (|ue acull l'ésser humà en el seu àmbit més privat. Ks allà on es troba i conviu amb les persones que li són més afins o com a mínim més properes -la família- i on desenvolupa totes aquelles tasques i rols que generalment no gosa o no vol adoptar en societat. Fora d'aquest espai tancat i símbol de la privacitat de cada u comença la resta del món, un àmbit infinitament extens en el qual l'home pot decidir implicar-se en menor o major grau. Depenent d'aquesta decisió, podrà dir-se que hom està més o menys integrat en el seu entorn -carrer, poble, ciutat, país...-, en el cas que m'ocupa, a Sant ( aigat. l'erò, on està el límit entre integració i pertinença? Qui dibuixa la barrera que defineix el concepte viure -en aquest cas a Sant ( àigat- o ser santeugatenc? 1 li ha algun manual o text que ens il·lustri sota quines circumstàncies pot dir-se que un ciutadà forma part d'un gentilici determinar (els santeu-

gatencs, els lleidatans, els andorrans)? Cal només estar empadronat en aquell indret o bé s'hi ha de fer una vida social, cultural... activa? Es un qüestió de sentiment o bé de reconeixement? 'Potes aquestes qüestions em vénen al cap perquè d'elles depèn el que identifiquem correctament els m e m b r e s d e l Qf/ ^ col·lectiu humà que és Sant Cugat, sense deixar lloc a

entre

ÀLVAR MASLLORKNS

de sobtar que premsa, ciutadans i gent en general, s'entesti a presentar-nos com a santeugatencs personatges famosos que simplement estan alineats a la nostra ciutat i que en molts casos amb prou feines en coneixen res més que no sigui casa seva. Alex Corretja. Jordi Bosch, Laura Conejero, Nina, Ramon g{ / / W / Madaula... i

integració

molts altres noms que viuen

•

dubtes ni haver de

pertinença,

recórrer als més que discutits termes

}

u r e

entre

SantCugüt

0 han viscut a

Sant Cugat i que de resultes se'ls

com nouvingut, na- o ser santcuzatencf hia a n o m e n a t diu, adoptat, reJlvlIBlBlilf lllïlliillllf santeugatencs. c e n t m e n t vingut, Digueu-mc, santeugatenc de tota la vida.... quants d'ells coneixen els districd'altra banda sempre poc acurats. tes de la ciutat i les seves proPersonalment, sóc del parer que blemàtiques, han anat al teatre de el fet de ser santeugatenc, com caLa l'nió, han estat membres d'altalà, és una qüestió de consciènguna de les 100 entitats de la ciucia personal, de sentiment. Kn són tat, han dut els seus fills a escoles tots aquells q u e s'hi senten, al locals, han defensat o atacat l'esmarge del temps que faci que hi tació santeugatenca del TCY, han visquin o el compromís que hi havisitat alguna sala d'art de la ciugin adoptat. Per això no em deixa tat, han comprat als comerços tra-

£ I

s o t e r r a n i

La feina mal feta no té futur K.RIST1AN HKRBOLZHF.IMER

ot i això. s'entesten a intentar fer colar nyaps, un darrere de l'altre, a m b l'esperança de trobar-se una població poc alerta que no els destapi la nova esguerrada. No han après res. Quan en Pujol va crear la conselleria de medi ambient -la primera de l'Fstat-, es va esforçar a presentar-la com cl reflex d'un país extremadament preocupat pel medi ambient. Tothom sabia, en canvi, que era l'operació de maquillatge per superar la crisi generada pel fracassat Pla Rector de Residus, que pretenia convertir depauperades comarques agrícoles d'interior en el destí final dels residus industrials. Aleshores van cometre l'error de

situar al capdavant de la nova conselleria en Albert Vilalta, ben conegut a Sant Cugat per la seva capacitat de superar el rebuig social als túnels de Vallvidrera a base de concessions urbanístiques i ambientals. La imatge va millorar, però aquest bon home se'n va oblidar, que la seva conselleria era només un aparador, i el van haver de fer fora per haver-se excedit en Ics seves funcions. Abans de marxar, però, va deixar algunes empremtes que l'administració ara ha de carregar com una creu, destacant la Llei 6/93 Reguladora de Residus, també anomenada llei Vilalta. Si avui alguns càrrecs de la Conselleria de medi ambient estan penjant d'un fil és perquè es van

oblidar dels criteris de la llei de residus quan van decidir convertir la planta de termòlisi de Rubí en el nou buc insígnia de la conselleria. Aquest buc de pa sucat amb oli hauria salpat, tranquil·lament, si a Rubí no s'haguessin organitzat 3 manifestacions multitudinàries i no estiguéssim en època preelectoral, quan les manifestacions ecologistes posaven en qüestió l'ecosocialisme de l'actual alcalde. Un cop més, el nyap no ha colat i, gràcies a la pressió ciutadana, ha esdevingut tot al contrari. Si més no de paraula, ara diuen que Rubí també farà Residu Mínim, el model de gestió de residus més avançat que, ara per ara, tenim al país. Ara bé, si han de seguir el ritme que portem a Sant Cugat, mancats encara de les prin-

dicionals de la ciutat o s'han sentit enutjats per l'agressió al Pi d'en Xandri? Quants d'aquests suposats santeugatencs coneixen els nostres dirigents o es preocupen per la bona marxa de la ciutat? ü el que encara és més important, quants d'ells presumeixen de ser de Sant (lugat, i no vull dir de tenir una luxosa casa en el que ja anomenen el Pedralbes de Barcelona, sinó de pertànyer a una ciutat de la qual se senten part, de què estan orgullosos i amb què s'identifiquen? No és que aquests sentiments siguin obligats per a tots els ciutadans de qualsevol indret, però al meu parer només aquells que els comparteixen poden anomenar-se, sense titubejar, santeugatencs, andalusos o europeus. EI gentilici hauria de tenir més a veure amb la consciència individual que no pas amb l'accidentalitat del lloc de naixement o de la residència escollida.

Antes del fi//. Amb aquest títol l'escriptor Ernesto Sabato ha donat a la impremta el seu testament literari i humà. després d'haver-li demanat durant molt de temps, i alhora a instàncies de multitud de joves del seu país que han confiat en ell pcrquèels faci una mica de llum enmig de la desorientació general, i la seva en particular; per fer front a una vida que comença, incerta, a les palpentes, sense punts on trobar suport. I Sabato els dóna allò que demanen. Sense concessions, com ha estat la seva vida. Amb agudesa en l'anàlisi i una enorme. impagable tendresa i humanitat. Més que un testament o un llibre, esdevé un regal per als sentits i pera la intel·ligència, en una època que es complau en allò fàcil, intranscendent. Vegeu-ne una ínfima mostra: "(...) la vida del món s'ha de prendre com la tasca pròpia i sortir a defensar-la. Es la nostra missió.

Clara Tasou és periodista

No podem pensar que els governs se n'ocuparan. Els governs han oblidat, gairebé podríem dir que a tot el món. que la seva finalitat és promoure el bé comú. La solidaridad adquireix, aleshores, un lloc decisiu en aquest món acèfal que exclou els diferents. Quan ens fem responsables cipals instal·lacions de tractament, del dolor de l'altre, el nostre comens hauran tornat a enganyar. promís ens donarà un sentit que ens col·locarà per damunt de la Ksperem (encara que no hi confatalitat de la història." fiem) que hagin après la lliçó d'uSabato, que havia començat tina na vegada i deixin de marejar la molt brillant carrera com a físic, perdiu. Que no s'esforcin a ubicar que treballava al centre Curie de plantes de termòlisi, ineineradoParís, va abandonar-ho tot, als trenres, abocadors controlats i altres ta anys, per dedicar-se a escriure. instal·lacions de tractament finalista, mentre no dediquin els mà- Va haver de passejar la se\a primera novel·la entre multitud d'exims esforços a reduir i recuperar ditors; i, en ser publicada, despertà els residus. Ni la Generalitat ni l'admiració de Thomas Mann i l'Entitat Metropolitana poden, avui d'Albert Camus, entre altres. per avui, presentar un balanç d'aAra, ja vell, i sol -han mort la seva plicació de la llei del 93 sense endona i el seu fill-, ens dedica a rogir de vergonya. Fins quan els tots aquestes pàgines la lectura haurem de recordar que la feina de les quals fóra també recomamal feta no té futur? nable als aspirants a polític que Kristian Herlml-zJ/eimer, ens envolten, arreu i, especialment, aquí. Grup de Natura delCMSC

T^lsdneíiïaijïfoSiCr^^ RECORDO QÜE v f c M M M U ORI? I H O E M M Í O P E R

ACOttfMWR * FER LES COMRES PE HM**.!!

.HI

LES PE LES REBAIXES, POHKT QÜE CONTIHUAVfc TEHIHfU GRIf:

..4 ktk, SEMBU QUE HAEMflTJOtKT. PELIRÍU I CRIP*... VISK, VI6A H QÜfcN 70EM9JC?EW1U ^ aUttifc ?KSS* PE « l ? I4CS FORTK, ^C^ e ^ W^OCTORP

¥ l£í£££

Opinió 13

E I S 4 C A N T O N S Divendres, 19 de gener de 1999

g r a n s

t r e t s

Jofre Llombart Intuïció, crítica i entrega El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del periodista santcugatenc Jofre Llombart. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

'^a£

SW;

S'W- 4 * <^<**- ° ^

?5-

ant per temperament com per les seves car a c t e r í s t i q u e s intel·lectives, en Jofre Llombart necessita mobilitat. Es una persona molt curiosa, tot li atrau i manté l'interès de voler abarcar tot allò que es creua per la seva ment. Quan això passa, es torna inquiet i és aleshores quen sorgeix tot el seu cemperament nerviós. Aquesta necessitat d'activitat, però, no és només a nivell psicològic, sinó que respon també a una necessitat física. Inicialment, en Jofre pot donar la imatge d'una persona a qui li agrada obtenir cert protagonisme, però això no es correspon a la seva manera de fer i al seu comportament quotidià. És agradable, s'adapta amb facilitat als nous entorns o companys i sap captar amb intuïció i una sensibilitat notable les situacions que es de-

'j±M^èmm:m

CA .

R e t r a t

del

C e n t r e

-<n

senvolupen al seu entorn. A més, es tracta d'una persona amb un gran sentit crític, que li fa valorar les situacions i les persones amb què es troba. Tot i així, quan estan en joc els sentiments, acostuma a perdre l'objectivitat en els seus judicis. Laboralment, és una persona que s'involucra en el seu treball, sempre que estigui motivat i que pugui demostrar amb el seu rendiment que ell és el millor. I és que la seva sensibilitat i joventut encara condicionen i influeixen la seva autoestima a la resposta i aprovació que rep dels altres. Amb In col·laboració:

IQCRJPT SELfCCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a • 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39' • Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

i v-i oratjós, disciplinat, pacient, sensible, fràgil, racional i amb un especial magnetisme. É s u n a figura de fama int e r n a c i o n a l , que v a importar la d a n s a c o n t e m p o r à n i a q u a n era ballarí i c o r e ò g r a f e s t a b l e del N e d e r l a n d s D a n s T h e a t r e h o l a n d è s . F a gairebé deu a n y s que dirigeix i c r e a c o r e o g r a f i e s per a la C o m p a n í a N a c i o n a l de D a n z a .

a c h o D u a t o té un aspecte que d e s p r è n tendresa, però és una persona molt freda i exigent; gran admirador de B e e t h o v e n , g a u d e i x a m b la pintura c l à s s i c a de V e l à z q u e z i V e r m e e r i li e n c a n t a p a s s e j a r a m b els s e u s goss o s "Buster" i " U r n a " .

ansa, per a ell, és vitalitat, j o v e n t u t i el mitjà que h a e s collit per comunicar-se amb els altres. É s l'arquitectura de l'ànima.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR ELS PRIMERS SUBSCRIPTORS TENIU L'ENTRADA GRATUÏTA! PASSEU A RECOLLIR- LES A LA NOSTRA REDACCIÓ.

Un itinerari per I

PI. Pau Vila, 3 (Palau de Mar) 08003 Barcelona

Tel.: 932254700-26-32 Fax: 93 225 47 58 Web:http://cultura. gencat.es/museus/mhc E-mail: KMHC@correu.gencat.es De dimarts a dijous: 10-19h Divendres i dissabte: 10-20h Diumenges i festius: 10-14.30h Dilluns no festius: tancat

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Vine a veure un dels més prestigiosos museus d'art del món a Barcelona. Les obres posseeixen un "certificato di falso d'autore" que garateix i certifica oficialment que es tracta d'una obra original, única e inèdita que respecta fidelment la manera i la tècnica del original genuí. Obres d'interpretació permanent: les "interpretacions d'autor" de les obres més impactants dels genis de la pintura universal com: Van Gogh, Gauguin, Pissarra, Manet, Renoir, Degas, Monet, Cezanne, Leeonardo da Vinci, Raffaello, Rembrant, Caravaggio....

Vine a buscar les tevaes entrades a la redacció !!

y IT ictTit GINAIRE

n^i/v^o ïy^'é*^ "•

Rambla Catalunya, 2-4

08007 Barcelona (Espana)

EIS 4 CANTONS

Entorn

Divendres. J9 de gener de 1999

A n i v e r s a r i

El Pi d'en Xandri se sobreposa a P agressió de fa dos anys Els tractaments per salvar-lo han donat millors resultats del que s'esperava

Ai IRA C O S T A

Enguany cl pi ha rebrotat, ha vegetat sense problemes i no se li ha assecat cap branca ni cap t'ulla. Kn defïntiva, "no ha manifestat cap símptoma extern que ens faci preocupar", ha indicat el cap de serveis de parcs i jardins de l'Ajuntament. Jordi Torrijos. Aquesta afirmació junt a m b el fet que l'arbre ha aconseguit superar el període de dos anys que van marcar els experts en el m o m e n t de l'agressió, fa creure que el Pi d'en Xandri està pràcticam e n t salvat i q u e no s'ha de témer per la seva mort. La tècnica agrícola municipal, G e m m a López, confessa q u e la resposta de l'arbre ha estat molt bona, "fins i tot millor del que haviem esperat". I és que no s'ha d'oblidar que el Pi d'en Xandri és una connífera de gairebé 300 anys d'edat i, per tant, la seva capacitat de reacció da-

vant una agressió d'aquest tipus és molt inferior a la d'un arbre jove. Amb tot, els tècnics no han deixat de tenir cura de l'arbre símbol de Sant Cugat i actualm e n t m a n t e n e n u n a pla de t r a c t a m e n t s d u r a n t tot l'any. S e g o n s Torrijos, del q u e es tracta és de "prevenir que el Pi contragui alguna de les malalties habituals que afecten als pins pinyoners, p e r q u è qualsevol dolència el podria tornar a debilitar molt". Pel q u e fa als reforços artificials q u e a j u d a v e n l'arbre a m a n t e n i r - s e d e m p e u s , dos anys d e s p r é s encara són n e cessaris. Una estructura de fusta continua apuntalant el tronc del pi les 24 hores del dia. Segons ha explicat G e m m a López, davant la incertesa de si l'arbre podria continuar endavant per sí sol, " h e m optat per mimar-lo i c u i d a r - l o e n tots aquells a s p e c t e s q u e p u g u i n contribuir a q u e ell sol es pu-

Més servei p e r a Sant Cugat

Dos anys desp'i

/ - iipuntalat amb fustes. FOTO.X. I.ARROSA

gui recuperar". Una vida més curta T o t i q u e els t è c n i c s no es cansen de dir que el pi està bé, el cert és que l'agressió que va patir l'ha marcat per tota la vida. "Aquest arbre ha tingut una agressió molt forta -recorda Torrijos- i, per tant, ja mai tornarà a ser el que era". Rl cap

A. C. - Sant Cugat -

Les pintades amb spray són els actes vandàlics més habituals que es perpetren contra els combois del Metro del Vallès, segons ha declarat a aquest setmanari el cap de comunicació de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Les dades es refereixen exclusivament a l'estació de Sant Cugat, en la que en cl darrer trimestre s'han detectat prop de 20 destrosses. Darrera de Ics pintades. les destrosses en els serveis

de l'estació són l'acte delictiu més perpetrat. El segueixen les incidències en les màquines expenedores de bitllets, els desperfectes en els elements de senyalització i finalment la trencadissa de vidres. FM portaveu de comunicació de FGC, Francesc Balagué. ha afirmat que la majoria d'aquests actes són responsabilitat de joves adolescents que els fan com a entramaliadures. F,l mateix Balagué ha lamentat que sigui tant difícil responsabilitzar-los dels fets, perquè sempre actuen sense ser vistos.

del servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament, fins i tot ha indicat q u e "hi ha moltes possib i l i t a t s " q u e se li e s c u r c i la vida. Amb tot, a l'hora d e fer càlculs no és massa negatiu i s'aventura a dir que "pot viure entre 20 i 60 anys m é s " . La imprecissió ve donada p e r q u è la longevitat del Pi d'en Xandri d e p è n , en gran mesura, d e les condicions del seu entorn.

Els autobusos en construcció tenen la particularitat q u e estaran adaptats per a persones a m b d i s m i n u c i o n s físiq u e s . Pel q u e fa a les seves dimensions tindran una capacitat per transportar fins a 18 passatgers. A q u e s t s dos n o u s c o m b o i s entraran en servei a mitjans del mes de febrer, incorporats e n la línia 2 del transport públic -la que correspon al cent r e - , coincidint a m b l'ampliació del seu recorregut.

O b r e s

V a n d a l i s m e

Les pintades són Pacte vandàlic més habitual perpetrat contra el Metro del Vallès

A. C. - Sant Cugat L'alcalde, Joan Aymerich, i el tinent d'alcalde de serveis urbans, Joan Recasens, acompanyats per directius de l'empresa Sarbus van viatjar el cap de setmana passat a Bèlgica per veure com s'estan desenvolupant els treballs de construcció de dos n o u s a u t o b u sos q u e a m p l i a r a n la flota santcugatenca en breu. La delegació santcugatenca va ser rebuda a la central de l'empresa Yanhool per directius de la factoria q u e van mostrar als polítics locals les instal·lacions d e la c o m p a n yia, així com l'evolució dels treballs de c o n s t r u c c i ó dels vehicles.

Dimarts vinent farà dos anys que el Pi d'en Xandri va ser assaltat brutalment per uns delinqüents que van atravessar-li la soca tres vegades amb una serra mecànica i van calar-li foc a l'escorça. L'autoria d'aquell atemptat no ha estat mai resolta però, per sort, el pi s'ha arrelat a la terra santcugatenca com cap altre i ha burlat l'intentde fer-lo desaparèixer aconseguint sobreviure.

- Sant Cugat -

L'alcalde va a veure els nous autobusos per a la ciutat

La urbanització de carrers a Mira-sol i la Floresta estarà enllestida a Pabril En total s'han invertit 153 milions de pessetes en els dos barris A. C. - La F l o r e s t a / M i r a - s o l -

A mitjans del mes d'abril s'hauran acabat tots els treballs d ' u r b a n i t z a c i ó i remodelació d'alguns dels carrers més conflictius dels barris de Mira-sol i la Floresta. lis tracta dels passejos Rosella, Dàlia. Camèlies, P e ò n i a i Roser en cl cas d e Mira-sol i. del passeig Avellaners, carrer dels Cocos i avinguda dels Til·lers, en el cas de

la Floresta. Les obres que s'estan duent a terme suposen la pavimentació de calçades i voravies, la millora de la xarxa del clavegueram, la renovació i/o instal·lació d'enllumenat públic, la senyalització viària i la replantació d'arbrat. Tot una sèrie d'actuacions que adequaran els carrers i els deixaran a un nivell òptim. L e s p r i m e r e s o b r e s en començar van ser les del distric-

te de Mira-sol, on els operaris treballen des de l'última setmana de novembre. En el cas de la Floresta, els treballs s'han iniciat fa dues setmanes i es desenvoluparan en quatre fases ciue permetran urbanitzar 653 metres lineals de carrer. Pel q u e fa al pressupost destinat a aquestes obres, en el cas de Mira-sol ascendeix a 99 milions de pessetes, m e n t r e q u e a la Floresta és de 54 milions.

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres, 29 de gener de i 999

S e n s i b i l i t z a c i ó

c i u t a d a n a

Espècies molt buscades El Cau Amic alerta sobre la seva crisi i Faugment de Fabandonament d'animals als carrers Porten q u a t r e anys treballant incondicionalment a hores lliures i d e manera altruista pel bé d e Sant Cugat. Formen El C a u A m i c , una de les associacions d'acollida d'animals d e la ciutat, però en aquests moments la seva esperança està e n crisi: l'obsessió positiva per la vida d'aquestes criatures els ha fet adonar-se q u e , actualment, el suport econòmic, la solidaritat social i l'ajut voluntari són les espècies més buscades. \ \ \ \

IÏOKVI

- S a n t Cugat -

Qui no coneix la campanya publicitària que feia saber als ciutadans que fllmainohofariu?. Ks podria dir que tothom l'ha sentida, vista i compartida i també hi hauria la possibilitat d'afirmar, sense por a equivocarse. que a ningú li agrada veure animals abandonats pels carrers. Però sembla que actualment això no s'ajusta a la realitat. Almenys, així ho afirmen els membres de l'entitat santeugatenca Kl Cau Amic, associació no lucrativa que porta quatre anys lluitant perquè els animals abandonats a la ciutat portin una existència més justa (que moltes vegades equival a dir evitar que els matin). I és que, segons sostenen des d'El (üan Amic, l'abandonament d'animals a Sant (aigat és una activitat a l'ordre del dia. Aquesta afir-

mació és c< impartida per Manel Gabaldà. tinent d'alcalde de Medi Ambient, qui a més sosté que la major part d'aquests animals no vivien en llars santeugatenques. "Realment no parem de recollir animals abandonats", afirma Rosc Marie Marqués, membre de l'associació protectora, "però arriba un moment que ja no sabem què ferne, perquè no obtenim molta resposta de la gent". Segons explica Marqués, ja fa quatre anys que funcionen a plena activitat i, fins ara, han pogut anar fent "gràcies sobretot a la bona voluntat i a la gran col·laboració que obtenim dels veterinaris". "El problema més greu", per a una altra de les membres. Mercè Carreras, "és que la gent es pensa que som quatre dones amb la menopausa que no tenim res millor a fer, quan el que realment ens passa és

a buscar algun tipus de suport econòmic, perquè el terreny que volien no els el podem facilitar". Per a les membres d'El Cau Amic. ara, a diferència de quan van començar, ja no és la recerca d'un terreny onacollir temporalment els animals el que més falta els fa. sinó una campanya institucional de sensibilització que recordi als ciutadans que no s'han d'abandonar els animals, que aquests també tenen cl seu dret i que, amb una mica de col·laboració per part de tothom, el tema seria molt més favorable.

Ai ui dia, els g/ih \ón el\ animals mé\ abandonats. FOTO: XAVILARROSA completament al contrari: ens falten hores al dia per poder realitzarho tot entre les poques persones que col·laborem". I, segons afirmen totes dues, no és només manca de temps, sinó també "d'una solidaritat social que implicaria més responsabilitat per part de la ciutada-

Per a les dues, tot i reconèixer les limitacions que ara tenen, la situació es podria millorar notablement amb "només una mica de suport institucional", suport que des del consistori, segons afirma el tinent d'alcalde, se'ls va oferir "Els vaig dir", afirma Gabaldà, "que si duien un projecte preparat els ajudaríem

De moment, els animals recollits es deixen temporalment en domicilis col·laboradors (amb les despeses a càrrec de l'entitat) fins que se'ls troba una família adoptiva. Però, segons les membres d'El Cau. es necessitarien "molts més voluntaris i, per què no, també socis, perquè només per 500 pessetes al mes ens poden ajudar a donar un millor servei, que no deixa de ser complementari al bon servei de només recollida que ofereix l'Ajuntament". Per a Gabaldà, però, aquest servei és molt més complet.

S o l i d a r i t a t

Una cinquantena de santeugatencs se sumen a la cursa per la pau 'éim^m

Els atletes recorreran les ciutats europees més importants A. B. M. - Sant Cugat -

l.ii torxa per lu Pau recorrerà tota Europa. FOTO: O.SC. \ R HF.Slï'O

%K\mmwiyiMmnmwkt.mHK impartida por dotlor chrno, con Jttaftos de experiència en In rmtlttin.i tr.tdic ion.il (hina, si^uiendo rnetodos y [Hfc.1n.dS ancestralei», sín medicamertfüs. uüdzando terap+as na.lurj|ps • Paràlisis por at üdente vascular cerebraL

• • • •

Paràlisis por hemorràgia cerebral Paràlisis por Iraumafismo cerebral Estado» veRftfativos por traumatisme cerebral Cefafeas, dor&olumbalgïa. dotores de las extremídades

• • • •

Aparato digestivo • Aparato urológtco • Demència senil Aparato resptralopo « Aparato cardiovascular y sanguíneo Sistema inmunológicoyendocftnotógteo Sistema nervioio • Aparato locomotor • Aparato reproductor

Sant l o w p , ï - bajo» 1» • San» Cagat M <<*"** T«l.! » S H J l »1 - 91 4TS «2 S6 UrgciKimi: tt*

., Sh tl

i»

"El nostre objectiu és simbolitzar amb aquesta cursa l'esforç, quotidià que cada persona hauria de feren l'àmbit mundial per treballar per la Pau". Amb aquestes paraules definia Ignacio Basagoiti, coordinador de la iniciativa a l'Kstat espanyol, el sentit de la Millenium Peace Run al seu pas per Sant Cugat. I na cursa que -va començar el passat dia 1 de gener a Lisboa i que recorrerà, fins al 31 de desembre, quan acabarà a I yondres, totes les capitals europees així com altres ciutats importants. "No tan sols els governs i els

seus governants tenen una responsabilitat", afirmava Basagoiti, "sinó que tots podem avançar". I així va ser a la ciutat, perquè prop d'una cinquantena de persones (infants la gran majoria) es van apropar diumenge al matí fins a la plaça Barcelona, no tan sols per rebre la comitiva pacifista, sinó per participar en la seva iniciativa. corrent uns metres al costat de la torxa de la Pau. "Es una iniciativa molt lloable", afirmava la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, qui va donar la benvinguda als atletes de manera institucional acompanyada del regidor d'Esports, Xavier Eigueres. En el seu discurs, Ponsa va agrair als corre-

dors la seva tasca, i als santeugatencs la seva participació, tot remarcant "la necessitat d'unir-nos en el treball per la Pau, i més en un moment en què hi ha tants conflictes entre els pobles". En cl mateix sentit es va manifestar el coordinador de la cursa. perquè "units mitjançant la cursa, tots per la Pau formant part d'un equip mundial que protesta no per una guerra concreta, sinó per totes, perquè és el mateix ésser humà el que les va creant". I avui, en paraules de la tin e n t d'alcalde, "és l'hora de lluitar amb l'objectiu de deixar als nens i nenes un futur esperançador on la Pau sigui present en tots els racons del planeta".

Societat

ELS /CfVNTONS Divendres, 29 de gener 1999

S e g u r e t a t

c i u t a d a n a

La Policia Estatal comença Pany 1 9 9 9 amb major eficàcia El nou inspector vol actuacions properes al ciutadà La delinqüència continua essent molt elevada, però sembla ser que el nou any serà més segur, tot i les mancances poiicials. Almenys, així ho demostren les xifres de les primeres actuacions de la Policia Estatal, estadísticament més eficaces que ANNA BORAI

- Sant Cugat-

"En aquesta ciutat la delinqüència es manté sempre més o menys en la mateixa línia, hi ha alguns tipus de delictes que disminueixen i d'altres que augmenten, però no podem dir que en conjunt sigui menor". Amb aquestes paraules el Cap de Brigada del Grup Operatiu de la Comissaria de la Policia Estatal de Sant Cugat, Àngel Hemàndez, encetava el que després seria una valoració anual de 1998 segons ell molt realista: "la delinqüència", afirma, "no ha disminuït, continuen havent molts delictes i moltes faltes, i la nostra feina serà poder-les neutralitzar". I és que, seguint amb la línia dels més de dos mil fets delictius denunciats (o sigui coneguts) durant tot l'any passat, el gener ha co„—

„,,. ,—

les de l'any passat. L'aplicació del Pla 2 0 0 0 i l'arribada del nou Inspector en Cap, Secundino Vicente, podrien ser algunes de les causes: el cos de seguretat estatal vol aplicar ara una manera de fer molt més propera al ciutadà.

mençat també amb força moviment policia!. Segons confirmen des de la comissaria, els delictes han continuat més o menys en la mateixa línia que els de l'any passat, però les detencions han estat més elevades. Això pel que respecta al nombre, perquè pel que fa al tipus de robatoris el comú denominador no és pas el mateix: "actualment", sosté el Cap del Grup Operatiu, "es continuen mantenint els robatoris a immobles, però ha augmentat moltíssim la sustracció d'efectes de les obres, amb un valor d'allò robat molt més elevat". Pel que fa als delictes als domicilis, segons la Policia Estatal durant el darrer trimestre de l'any 98 i aquests primers dies del 99, han estat les cases de Valldoreix i Mira-sol les més "sol·licitades", però dels tres delinqüents que hi operaven -sempre segons fonts

"La nostra intenció a partir d'ara", confirmen tant Hcrnandez

La delinqüència, segms el cos nacional, és encara elevada. R: XAVÍ LARROSA.

com Vicente, "és actuar d'una manera molt més propera al ciutadà, concentrant-nos en els focus problemàtics i provant de continuar amb aquesta línia ascendent d'eficàcia". Per fer-ho, però, ambdós policies no poden obviar que necessiten reforços, i per això fan una crida a la ciutadania per dema-

nar-los la seva col·laboració: "si no coneixem quins són els problemes dels ciutadans", afirma Hernàndez, "no podem actuar amb eficàcia, i per aconseguir-ho només és viable si comptem amb la seva participació: i això no vol dir que siguin confidents, només que es preocupen per la seva seguretat i per la de la ciutat".

-1

Un total de 2387 deíkm en un any - L'anv 1998 no ha estat m millor ni pitjor, senzillament ha estat un més. Almenys aquesta és k sensació si parlem només d'actuacions poiicials aí municipi de Sant Cugat. Segons han confirmat des de te Comissaria, k delinqüència aí municipi ha continuat sent d*alld més acriva> rrjamteaiat- se en h mateixa Maia «|u© raay anterior. Aixt ei co& de k Policia Nacional ha registrat dsrant Tarjty 1998 un total à&t$SÏ feta coneguts, que es p&üúçn subdividir en L47l dteSetes i 916 faltes, é$ a ètt que predominen els casos importants: es considera només laltasies tractà d'agressions lleus, robasoris sense força (sostraccions) i que eis objectes perduts no superintes50,000 pessetes; a partir d'aques» xifra, o a h mínima aparició de força en ei fet, ja es considera un dejlicíe, Continuant amb la dicotomia, el balanç de Pany passat també ha quantificat els fets «sdarits en dos blocs: Jes &ite»ha» estat 200 i els delictes 5$8t el que fa un total de 738 fets ste&rits que només suposen un 30*9% del total de fets denunciats. Pel que íà a les persones implicades, en tota! s'han vist iromiscuïts 233 individus, pel que respecta als delictes, i només 7

poiicials- dos d'ells ja han estat detinguts. "EI problema més greu que tenim", afirma el nou Inspector en Cap, Secundino Vicente, "és que comptem amb pocs efectius humans i amb un volum considerable d'incidents en una extensió de municipi potser massa àmplia". Però aquest inconvenient no impedeix que l'inspector sigui contundent en les seves declaracions: "hauríem de ser molts més homes, i els delinqüents ho saben, però tot i així, a partir d'ara aquí es treballarà dur". Segons confirma l'Inspector, sembla que Sant Cugat havia estat fins ara quasi un paradís a l'hora "d'actuar", "perquè la manca d'efectius i el que siguin delinqüents de fora ens ho posa molt més difícil".

en l'apartat de les faltes, havent-hi moltes altres persones detingudes dins d'altres tipologies poiicials, fins arribar a la xtíra total de detingués de l'any, quesesiterafiaen341 subjectes. Ea aquest sentit, les operador» de més volada van series , de la falsificació de targetes de . cíèdki h de íàísificació de nÒmbesieompra fraudulenta de yehicjfes,. && les quaí? es van vwm Im^cades raoftes pet9onm. '"~ "; EfedeÜct«*ni& típic* À Sant Cugat corttinsten estant "de moda" les soaaaeeteas Il·legals dels domicilis particulars: en total hi ha hagut 416 denuncies per robatoris & immobles, dels quals se n'handesprès 40 detinguts, la majoria per bassí reincidit en aquestes, tasques. En segona posteié d*aquest atípic fàriquing, tenim eis robatoris; ei 98 ha comptat amb 49estrebadracone|gudes(aifcb 14 detinguts). Per acabar, Pany passat va tenir també rndtes-denüncies per abusos sexuals. Un tota! de 13, de les quala 7 van set aclarides, procedint a la detenció de 3 persones./A, B. M

rifi Ajuntament ^ de Sant Cugat del Vallès

FONS SOCIAL EUROPEU

CURSOS DE RECICLATGE PER A TREBALLADORS EN ACTIU I AUTÒNOMS OFIMÀTICA INTERNET I XARXES INFORMÀTIQUES OBSTIÓ M

PIMES

iCÜRSOSALASEVAMlDA í* HORARISTOTAIMENTFLEXIBLES fc SUBVENCIONATS MOftMACIÓ

I INSCRIPCIONS: Tel. 93.674.61.12 93i89.18.17 93.453.78.10

AQUESTS CURSOS ESTAN C0RNANCIAT5 PER: L'AJUmmNÍDíSmCUGAIDCÍ VMIÈSIEIFONSSOCIAIBJMPBJ

Societat

U S / G \ N T 0 N 3 Divendres, 19 r/e gener 1999

C o m u n i c a c i ó

Un estudi revela que la premsa d'àmbit local és la que més creix

Dos anys i sis mesos per una agressió sexual a la parròquia

El sociòleg Salvador Cardús ho afirma en un treball recent REDACCIÓ - Saat Cagat REDACCIÓ

- Sant Cugat "La premsa comarcal catalana representa l'únic increment real de premsa pròpia en vint anys" Aquesta és, segons es publica al darrer número de "Premsa de Comarques", la conclusió de l'estudi del terrassenc Salvador Cardús. Sociòleg de professió, però lligat també als mitjans de comunicació, Cardús ha analitzat en el seu informe la difusió de la premsa diària als Països Catalans durant el període de la transició (entre els anys 1976 i 19%). Segons cl seu autor, la difusió de la premsa es manifesta com un termòmetre per a detectar la diversitat de la societat espanyola.I en aquest sentit, Cardús en destaca alguns punts principals: el primer que l'evolució de la difusió de premsa als Països Catalans revela unes diferències molt significatives de creixement, taxes de lectu-

t^^^"^C^

La premsa local compta cada cop amb més adeptes. R: X. LARROSA

ra i tipus de premsa per al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, cosa que impedeix ferne consideracions generals, i que malgrat l'increment viscut, el conjunt dels Països Catalans es manté per sota de la mitjana espanyola en quant a índex de difusió de la premsa de pene-

tració. "Això significa", afirma Ricard Rafecas -president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), "que al marge de l'increment que hi pugui haver hagut respecte a la premsa que ve de Madrid, la comarcal ha guanyat molt terreny".

Per Rafecas, però, els resultats d'aquest estudi es podrien aplicr perfectament no només a la premsa diària, sinó també a la que surt de manera setmanal (periodicitat molt habitual en les publicacions locals de moltes ciutats comarcals). "Això s'ha produït així", afirma el president de l'ACPC, "perquè la premsa comarcal ha sabut crear un lector molt interessat pel que passa al seu voltant, ha sabut despertar un interès que no ha sabut treure ningú i que, malgrat que les coses estan canviant molt ràpid, la premsa comarcal té un gran futur". I en el mateix sentit s'ha manifestat Ramon Grau, editor d'aquest mitjà i President de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta. Per a Grau, "la globalització actual de la informació fa que al mateix temps la premsa local prengui molta més rellevància, perquè tothom vol estar informat també de tot allò que passa al seu costat"

Antonio M. N. un jove veí de Sant Cugat podria ser condemnat a dos anys i sis mesos a la pressó per una agresió comesa a la ciutat, el dia 22 de setembre de 1997. Així ho demana el Fiscal de l'Audiència de Barcelona, on s'està jutjant al santeugatenc per una possible agressió sexual a una noia, comesa aquella tarda a una de les parròquies de la ciutat. Segons ha trascendit al públic, se l'acusa d'haver acorralat una dona al vestíbul, i d ' h a v e r - l a a m e n a ç a d a de treure-li una navalla si no li feia un petó a la boca i li llepava l'orella mentre ell es masturbava. Després d'ejacular, el p r o c e s s a t , p r e s sumptament, li va demanar la bossa dels diners, però finalment va fugir. El judici s'està desenvolupant aquesta setmana a la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona.

D e f u n c i ó

El M o n e s t i r d e Sant Cugat s 9 omple p e r dir P últim a d é u a Anton Juliana REDACCIÓ - Sant Cugat -

Ahir dijous, la ciutat de Sant Cugat va dir l'últim adéu a un dels membres actius de la seva societat. El Monestir es va omplir de santeugatencs (representants polítics, membres d'associacion, decenes de ciut a d a n s a nivell individual...)que volien acompanyar la família per acomiadar-se d'Anton Juliana, qui va morir dimarts, dia 26 de gener, després d'una llarga malaltia que no va poder superar. Conegut i estimat per gran part de la població, hom des-

taca que va ser una persona molt activa i treballadora. Continuador del negoci familiar, que ja havia iniciat el seu pare a l'any 1921 i que encara avui, setanta-vuit anys després, encara continua dia a dia atenent i donant servei als satcugatencs. "Tot i que jo no l'havia tractat molt a nivell personal, sé del cert que era un exemple que hauria de ser seguit per tothom", afirma Jaume Tubau -president de Sant Cugat Comerç- " no només a un nivell comercial, de botiguer a botiguer, sinó també com a persona, era un dels ciutadans més

Molta gent va voler acomiadar Anton Juliana. FOTO.: XAVl LARROSA

involucrats i arrelats a la vida del poble". Anton Juliana havia estat un dels causants que la tradició dels Tres Tombs continués viva a Sant Cugat. Gràcies a ell la Festa de Sant Antoni encara se celebra actualment, però Juliana va haver de dei-

xar de cuidar-se'n per culpa de la seva malaltia. Com a comerciant, l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç li va fer entrega, a finals d'any, d'un dels premis que des de fa molt temps s'atorguen d u r a n t el sopar anual. Anton Juliana va rebre

el guardó a tota una trajectòria dedicada al comerç. El premi va ser recollirt en el seu nom per una de les seves filles qui després li van fer arribar. "La seva absència" afirma Tubau, "deixa sense dubte un forat entre la ciutadania de Sant Cugat".

Griful Oil, s. L. ^

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Uenya ^1 Butà

^*935094555

Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Societat

ELS/CANTONS Divendres, 29 de gener 1999

E n t i t a t s

L'Ateneu acollirà un col·lectiu de gent gran que organitzarà debats El nou grup està obert a tothom que hi vulgui participar ANNA BORAU - Sant Cugat -

L'ésser humà és per naturalesa sociable. Aquesta és una de les afirmacions que ha creat més dicotomies al llarg de la història de la filosofia, i que encara donaria molt a parlar. Però els que sí que semblen tenir-ho molt clar són els membres de l'Ateneu, tant els qui ja fa molt de temps que hi són, com els que dia rere dia s'hi van afegint per formar part d'aquesta entitat santcugatenca i encetar noves activitatsper a tots plegats. És el cas de l'Adela Geli i la nova agrupació que està creant: "es tractaria", afirma, "deformar una estructura, oberta a tothom, és clar, però orientada més aviat cap a tota aquella gent d'una certa edat que continua molt activa i que no s'acaba de trobar a gust anant a una llar o un casal". Segons Geli, que ambé dóna classes de gimnàstica :>er a g e n t gran a la Floresta, aquesta idea se li va ocórrer tot participant en les trobades del grup de Dones a l'Ateneu (del

l'Ateneu acollirà el nou grup ben aviat FOTO: X117 I.ARROSA qual forma part) en veure que "resultava d'una manera tan positiva i favorable". La promotora d'aquesta iniciativa afirma que, d'activitats com aquestes, "no hi ha prou oferta per a aquest sector de la societat", i en el mateix sentit es va manifestar Ramon Pros, president de

l'Ateneu Santcugatenc, quan va conèixer la notícia -a la qual, segons han reconegut tots dos, li va donar un suport immediat. Per a Pros, "aquesta és una iniciativa molt bona, en tant que fa molta falta a la gent de Sant Cugat, perquè ja feia temps que venien algunes persones pregun-

tant-ho". Ara, el president de l'entitat afirma que està "molt content", tant per la iniciativa com per poder confirmar el que sempre predica: que la gent s'ha de trobar, i conèixer, i parlar, amb altra gent, i que la seva entitat sempre està oberta a tothom qui ho vulgui fer.

El CPA r e p demà la visita de la Casa de Càdiz del Prat A. B. M. -Sant CugatSeguint amb la programació d'activitats que té previstes per a aquest any, el Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat rebrà demà dissabte la visita d'una altra de les entitats andaluses de Catalunya: la Casa de Càdiz del Prat de Llobregat. "No és la primera vegada que hi anem", afirma José Antonio Figueroa, membre de la junta directiva de la casa del Prat, "feia molt de temps que no tornàvem a Sant Cugat". I ara ho faran com a membres, totes dues entitats, de la creada recentment Federació Andalusa de Comunitats, de la qual el CPA és portaveu de la presidència i relacions públiques. La trobada de demà a la tarda s'inscriu dins dels intercanvis culturals que realitzen totes dues entitats i se centrarà, segons va confirmar el president santcugatenc, Gabriel Ruiz, en el bescanvi d'experiències i demostracions dels respectius quadres de ball, després de l'actuació dels quals hi haurà un aperitiu i una tertúlia entre els seus membres.

Mariana Trinidad. Presidenta de FONG Flores x Maíz

"M'he enamorat de la misèria, i em fa molt feliç" A. B. M.

Era productora de ràdio fins que un bon dia va decidir que ho deixava tot per dedicar-se íntegrament a la pintura. El canvi radical en la vida de Mariana Trinidad va arribar quan es va prometre que la seva obra havia de tenir una finalitat humanitària. D'això fa vora tres anys i des d'aleshores no ha parat de lluitar amb altres companys des de l'ONG Flores x Maíz per una societat més justa. • - Com neix la vostra entitat i d'on ve aquest nom tan original? - Era el 1997 i, amb motiu de l'any europeu contra el racisme, em van seleccionar per a una exposició dels Amics de la UNESCO del Prat. En una de les sales hi havia un nen negre, i en preguntar-li què li semblava l'exposició (on hi havia un apartat de rostres africans i un altre de flors), ell em va dir que per què pintava flors, i després de donar-li la meva explicació em va contestar molt seriós: "fes moltes flors perquè el meu poble tingui blat de moro". I jo li ho vaig prometre.

- Però no és fins a aquest desembre que us constituïu com a Organització No Governamental. - Sí, hem tingut molta activitat al 98, però ha estat al desembre que ens hem unit una colla de pintors, músics, escriptors... i ja no parem. - Us coneixen arreu de Catalunya, però potser la gent no té molt clar quin és el vostre objectiu... - La idea és fer exposicions, concerts, taules rodones, i amb el que es recapti assumir projectes destinats a les necessitats bàsiques de sectors com podrien ser els nens, els joves i les dones. -Els fluid el contacte amb altres entitats i ONG? - Sí i tant, la col·laboració és fonamental. Estem en contacte amb moltes O N G i col·laborem directament, per exemple, amb la fundació Corde d'El Salvador, on va estar sis mesos la nostra gerent, Montse Serrano, i també amb ETANE per a l'Àfrica Negra. - I no es fa difícil, de vegades, combinar tot això i pensar en el que s'ha deixat enrere? - Per fer una cosa així t'has d'enamorar i jo, vés per on, m'he ena-

morat de la misèria, però m'ha donat les satisfaccions més grans com a ésser humà. De vegades és dur, després de deixar-ho tot. Però no per a un mateix, sinó perquè la gent del teu entorn tampoc s'ho acaba de creure i no ho veuen gaire bé, menys encara quan dius que dels quadres que fas no en treus ni un duro. Però sóc artista i vull que la meva pintura serveixi per a temes humanitaris, com els que fem des de l'organització. Aquí, però, també establim prioritats, com la de l'huracà Mitch. - Ara esteu a Sant Cugat... -Sí, la intenció és anar exposant a qualsevol lloc de l'Estat espanyol, fins i tot hem exposat a Palma. I ara estem a la galeria la Rosassa, que ens han cedit molt amablement, fins al dia 11 de febrer. -Però no tan sols feu exposicions; quins són el propers projectes? - Seran per al dia de la dona, el primer cap de setmana de març, amb un concert de Lídia Pujol i Sílvia Comas, una exposició, i un recital de poesia en homenatge a Maria Mercè Marçal en el qual podrien intervenir actrius com Emma Vilarasau, Mont Plans o Isabel Fran.

Les activitats d'aquetta OSG van iempte lligades a la rultura /• OTO. Cedida - Tot el que feu és com molt inmateix temps amb la cultura: a més teractiu, trobeu la gent realment de fer alguna cosa per la solidarisolidària? tat, donem a conèixer l'obra de - Jo crec que sí, que respon molt molts artistes que tenen gran quabé tot i que per a algunes coses coslitat. En el fons, a més no costa tant ti una mica més. Però en el nostre ésser solidari, només s'ha de provar cas todiom rep alguna cosa a cande ser una mica millor persona cada vi de la seva solidaritat; a més, som dia i pots començar a ser solidari una de les poques entitats, em semaquí a la cantonada, pagant-li l'esbla que l'única, que treballem al morzar a aquell que passa gana.

11) i \ I M ) \

ARRIGA Taller Fa fricíiÍ ió pròpia

Societat

ELS ÍCAIVIOÍNS Divendres, >9 de gener 1999

S a n i t a t

P r o j e c c i o n s

La Càtedra d'Investigació Cardiovascular rep 5 0 milions

Centom argentí aplega una cinquantena de Catalana Occident renova la subvenció amb Pentitat persones al CMSC

Més d'una cinquantena de persones van seguir amb atenció les explicacions, i els paratges que les il·lustraven, sobre una terra apamada pel conferenciant en el decurs del seu darrer viatge: "La

Patagònia, de Buenos Aires a San Carlos de Bariloche". Però, per a tots aquells que no van poder assistir a la primera part del que el seu autor ha qualificat com a "un viatge molt interessant en tots els seus aspectes", podran apreciar en directe els seus qualificatius el proper diumenge, en la segona part de l'audiovisual que tindrà lloc al C M S C a partir de les set de la tarda. Aquesta última passada per l'Argentina se centrarà més, segons ha confirmat Bertran, en el viatge de tornada, aprofundint en les geleres i descrivint de manera molt gràfica tot el creuament dels Andes.

La Unió vol tothom a la seva gran festa

L'ADC parla sobre les dietes i els aliments

A.B.M.

Des de com es balla un tango, fins a quin és l'aspecte que tenen els paratges de la Terra de Foc. Una gran varietat de colors i situacions són les que reflectien les imatges que diumenge passat va presentar el santcugatenc Joan Bertran al Club Muntanyenc Sant Cugat. .

Ami dia mai en mi s de dota milions de persones l'any als països desem oliipa/s per malalties ctmJiovasculars. R: ChDIDA

ANNA BORAI

-Santi Les malalties cardiovasculars és una de les causes de mort més esteses en la societat occidental actual. Avui dia tothom n'és ja conscient i molts són els científics que hi treballen. Un d'aquests grups que s'hi dedica és la Fundació d'Investigació Cardiovascular, la qual va rebre dilluns, dia 25 de gener, una aportació econòmica superior als cinquanta milions de pessetes per als propers cinc anys. Es tracta de la renovació d'un conveni que ja es va signar ara fa cinc anys, al desembre de 1993, i que, segons els seus partícips, va marcar, amb una dotació de seixanta milions de pessetes, "un precedent únic a l'Estat espanyol de vinculació entre la vida acadèmica, la investigació i el sector privat". Així, l'acord ha estat corroborat per Carles Solà, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Josep Laporte,

president de la Fundació d'Investigació Cardiovascular; i José Maria Serra, conseller delegat de la Catalana Occident. Exactament han estat cinquanta-dos i mig els milions de pessetes que rebrà la Càtedra d'Investigació Cardiovascular adscrita a la unitat docent de la Facultat

La Càtedra estudia amb especial atenció les cardiopaties isquèmiques de Medicina de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta Càtedra té la finalitat de donar suport a les activitats d'investigació i docència d'alt nivell mitjançant la participació d'investigadors i professors convidats, coordinació de reunions

o d'altres tipus d'activitats vinculades a les investigacions d'aquest tipus d'afeccions. L'estudi d'aquesta institució benèfica se centra amb especial atenció en les patologies relacionades amb la cardiopatia isquèmica, és a dir, en totes aquelles afeccions del cor (ja siguin congènites o adquirides) que són provocades per l'estancament del flux arterial en qualsevol de les seves parts. Per fer-ho, la professora que dirigeix la Càtedra, Lina Badimon, fixa les àrees en la biologia cel·lular, la biologia molecular, amb tecnologies in vivo i estudis preclínics per a la comprovació d e resultats e x p e r i mentals. Aquesta aportació s'inscriu en la Unia de donacions que aporta l'empresa asseguradora amb seu a Sant Cugat, sobretot en àmbits culturals, científics i socials, com és aquest cas, atesa la greu importància d'aquesta malaltia que avui dia es cobra més de dotze milions de víctimes l'any.

A.B. M.

A. B. M.

La Unió Santcugatenca ha fet aquesta setmana una crida a la societat del municipi per participar en l'organitació dels actes de l'organització del seu centenari, que se celebrarà a partir del mes d'octubre d'enguany. "Tothom qui e n tingui ganes podrà aportar el seu gra de sorra, ja sigui en actes lúdics o en altres representacions", afirma Josep Puig-president de l'entitat-; "és una crida a la ciutadania perquè col·labori, perquè tindrem molta feina tots plegats en un acte que pensem que és important per a tota la ciutat".

Una vintena de persones van assistir dimarts passat a la xerrada que va convocar la secció local de l'Associació de Diabètics de Catalunya, sobre com els diabètics poden dur una dieta equilibrada. Sota el títol "Dieta, grups d'aliments i tipus d'absorció", la dietista Marta Olmos (membre del grup d'assessorament de l'ADC) va fer un seguiment exhaustiu de tots els queviures que es poden prendre, i quina és la funció que tenen dins d'una alimentació equilibrada, així com també va contestar totes les preguntes dels assistents, centrades, sobretot, en les característiques dels aliments.

Per fer-ho només cal contactar amb la secretaria de l'entitat

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 68 48

PAN SIN FRONTERAS

Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/nQ

08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

PA SENSE FRONTERES

Societat

E I S 4 C A N K W S Divendres, 29 de gener 1999

I n f o r m a c i ó

j u v e n i l

Alta participació en la prunera part del programa d'orientació acadèmica

a dstree de L. F. Romero Ciències Ec<mèmíqiies #<

Xerrades, mini-saló i entrevistes personals repeteixen en aquesta edició ANNA BORAU

- Sant Cugat -

* dtapec <fe Jfesep CmsúkM

"Si estàs acabant una etapa dels teus estudis o no te n'acabes de sortir, saps que has de prendre una decisió important. Vols continuar estudiant, vols incorporarte al món del treball o vols intentar les dues coses alhora?" Així comença la presentació del Programa d'Orientació Acadèmica i Professional d'enguany, d'una manera q u e va directa i explícitament al seu destinatari: els joves santcugatencs. Seguint la mateixa línia es va d e s e n v o l u p a r la c o n f e r è n c i a inaugural que, com l'any passat, va anar dirigida als pares i mares, a les famílies que tenen algun dels seus fills en un moment d'aquestes característiques. Sota el títol "Com podem els pares i mares orientar els nostres fills i filles?" la psicòloga Isabel Arimany, especialista en orientació professional de l'IDEP (Institut d'Estudis i Professions), va anar desenvolupant totes i cada una de les possibilitats que els joves santcugatencs tenen actualment per escollir el camí que volen seguir. Des dels tràmits per accedir a qualsevol de les carreres universitàries actualment reglades, fins al cursos de formació ocupacional, passant pels cicles formatius que substitueixen les formacions professionals de l'antic pla d'es-

a eànectle J. E Piaella Matemàtiques * ekwsc d'Agusí! JRísveiieÓ» Pmímimgtmzà ée ta UPC a càrrec de J.L·Andrés Arquitectura *iàm& és M. U$afiàm&t Dret í Edacioas Laborals a ÏÉÍÏCC <fe U. X Espia?

La conferència inaugural va comptar enguany amb molta més a\\i\tència. FOTO.XW 11 lA'A'OS 1 tudis rellevat per la reforma. Enguany, la Sala d'Actes de la Casa de Cultura va aplegar molta més gent per a aquesta conferència orientativa inaugural. "És una xerrada que l'any passat no va tenir gaire

Pel que fa al tipus de qüestions que plantejaven els pares i les mares santcugatencs que s'hi van reunir, segons la psicòloga es tractava de "les mateixes preguntes que fa tres o quatre anys, per tant

Arimany: "no és només tasca dels tutors, la família també hauria d'orientar els joves"

difusió", afirma Manel Turon -tècnic de l'Àrea de C u l t u r a de l'Ajuntament de Sant Cugat-, "però que enguany ha tingut molta més participació i ha acomplert el seu propòsit: orientar la gent i respondre els dubtes que tinguessin".

C o n f

des que es parla de tot el tema de la Reforma, que la gent encara no ha acabat d'assimilar". Per a Arimany, l'aplicació del

nou pla d'estudis no és pas tan conflictiu, "fa una mica de por tot el tema, però s'hauria de desdramatitzar, perquè tampoc no passa res, no és tan diferent a l'anterior". L'únic inconvenient que veu la psicòloga, i que s'hauria de fer saber, i mentalitzar els pares i mares, és que tota la informació és a l'abast dels joves, però que actualment està una mica disseminada i només "s'ha de saber on buscar". A Sant Cugat, durant aquests dies es pot trobar tot a la Casa de Cultura, o bé a les xerrades informatives o en el minisaló de l'ensenyament que tindrà lloc del 12 al 16 d'abril.

r e n c t e s

La melangia de la pintura catalana al tombant de segle centra el debat Artistes definals del XIX al Cicle de Cultura i Societat A. B. M. - Sant Cugat La pintura catalana a finals del segle XIX va ser la protagonista de la segona xerrada del Cicle Cultura i Societat q u e es va inaugurar al Centre Borja la setmana passada. Si la primera trobada va fer un balanç general, una repassada històrica del que havia estat la vida en societat de tot aquest període, tant a nivell econòmic com polític, demogràfic i cultural, aquesta segona va tenir, dins d ' a q u e s t marc q u e delimita el monogràfic d ' a q u e s t a edició, els corrents artístics catalans.

L'encarregada de dur a terme aquesta xerrada va ser la pintora santeugatenca Imma Pueyo, llicenciada en història i professora d'art. " E n termes generals", afirma Pueyo, "he tractat d'agafar el m o m e n t històric i destacar el més rellevant". La santeugatenca remarca que no va ser fàcil realitzar aquesta exposició, " p e r q u è els corrents pictòrics d e l'època d e seguida e n t r e n de ple al modernisme". S e g o n s la pintora s a n t e u g a tenca, la seva experiència com a professora sempre la porta cap a " e n c a m i n a r m é s la v e s s a n t didàctica d'aquest tipus d e conferències". Així, la seva expo-

sició va anar acompanyada d'una mostra gràfica mitjançant Ics diapositives i de referències i comparacions amb altres pintors - e u r o p e u s i americans- de l'època. " H e volgut destacar sobretot", afirma l'artista, "la part i els autors amb més melangia, abans que entressin en el corrent modernista, el que es coneix habitualment com a tombant de segle". Dibuixos d'en Rusinol o pintures d'en Casas, al costat d'altres potser encara més nostàlgiques com les del pintor nord-americà James Abbot McNeill Whistler, o Claude M o n e t per posar algun exemple.

El cicle continua, centrat enguany elsegleXIX. en Al final, un torn de preguntes per acabar la sessió, i una setmana d'espera perquè arribi la següent, que serà el proper dimarts dia 2 d e febrer. En la tercera xerrada d'aquest Cicle de conferències organitzat pel Casal Borja, serà A n t o n i Borràs, professor d'història a

FOTO:XAVILARROSA

l ' I n s t i t u t d e Teologia F o n a mental i director de la Biblioteca Borja, l'encarregat de d e senvolupar el tema programat. Aquesta vegada els assistents p o d r a n c o n è i x e r alguna cosa més sobre l'arquitectura catalana a finals del segle XIX i a principis del segle XX.

Si t'interessa saber què passa a

SANT CUGAT El diari de casa.

TRUCA AL 93 589 62 82

_ ^ _ ^ _ _ ^ _ _

i et portarem tota la informació a casa

EIS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat OFERTA DE TREBALL BEQUES. AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria del Departament d© Cuiwa, irffitituciódetesUe&esCataíaiTes/pefala concessió de subvencions per adSviats literàries í de promoció del i**» i ia factura corresponents a 1999, BQWÈSÉUJÉR # » al 5 detebrercte 1999, ai cairer Portat de Sanfta Madrona, núm. 6-8,08001 Barcelona. . Convocatòria del Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, per a la concessió d'Ajuts a propostes de creació literària i de guions audiovisuals en llengua catalana per a l'any 1999. Sol·licituds: fins al 5 de febrer de 1999, al carrer Portal de Santa Madrona, núm. 6-8, 08001 Barcelona. Convocatòria del Departament de Cultura, Institució detesUetras Cafeteries, per a la concessió d'Ajuts a traductors per a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües per a l'any 1999. Sol·licituds: fins al 5 de febrer de 1999, al carrer Portal de Santa Madrona, núm. 6-8, 08001 Barcelona. Convocatòria del Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, per a la concessió d'Ajuts a la investigació sobre moviments, obres i autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment con-

temporània, per a l'any 1999. Sol·licituds: fins al 5 de febrer de 1999, al carrer Portal de Santa Madrona, núm. 6-8, 08001 Barcelona.

ries en català per facilitar la seva promoció i difusió. Sol·licituds: fins al 5 de febrer de 1999, al carrer Portal de Santa Madrona, núm. 6-8, 08001 Barcelona.

Corwocatòria del Departameri de Cultura, Institució de les UetresQ|tatftnes, per ala corK^sstócteSutwertókÉsperalarealitzactócrartMtalsc^promQïiéldlféiódeJa literatumencatalitfacíp^relaciorïades amb et llibre i ei forner*!*;!» lectura durant 1999. Sd-1idtuds:iris#f defebrerde 1999, al carrer Portattijírl&rtiaMadrona,

Convocatòria de la Fundació fïarnon Areces, d'Ajuts a ta investigació dentffica i lècnica. Sol·licituds: fins al 18 de març de 1999, al carrer Vftruvio, núm, $> 28006 Madrid.Telèfon: 91.563.07.99

núm. 6-e, 08001 Bwvàtm. Convocatòria del Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, per a la concessió de Subvencions per a l'edició o promoció de traduccions a altres llengües d'obres literàries originals en llengua catalana. Sol·licituds: fins al 31 de març de 1999, al carrer Portal de Santa Madrona, núm. 68, 08001 Barcelona. Convocatòria del Departament de Cultura, Institució de les lletres Catalanes, per a la concessió d'Ajuts per a la realització d'activitats de promoció de la leratura catalana traduïda al castellà. Sol·licituds: fins al 5 de febrer de 1999, al carrer Portal de Santa Madrona, núm. 6-8,08001 Barcelona. Convocatòria del Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, per a la concessió d'Ajuts a traduccions de fragments d'obres literà-

Convocafiria de la Fundació Margit y Folke Pehrzon, de Beques d'investigació, especialització o doctorat per Espanya i Suècia. Sol·licituds: fins al 15 de març de 1999, al carrer Conde de Aranda, núm. 10, 2n esq. 28001 Madrid. Telèfon: 91.435.31.33 Corsvocaiòaa de la Fundació Catalana per a ia recerca, Edicions de & Magrana, del Premi de Literatura ctentfBca. Sol·licituds: fins al 30 d*a&rï d© 1999, al Pg. LMs Companys, núm. 2,08010 Barcelona. Telèfon: 93.315.23.23 Fa* 93J268.01.01 Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Beca Cela per ampliar estudis a la Universitat Tècnica de Dresde, Alemanya, durant el curs 1999-2000. Sol·licituds: fins al 9 d'abril de 1999. al carrer del Salvador, núm.1, 28071 Madrid. Telèfon: 91.379.97.62 Ext: 9556 o 9062, i 91.379.98.99 Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, AEQ, d'Ajuts per lectors d'espan-

yol en universitats de Filipines, india i Malàisia. SoMj&uds: ins al 9 de febrer de 1999, a la fAvda. dels Reis Catòlics, núm. 4,28040 Madrid. Telèfon: 91.583.81.00

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE J U N T E S

GGtxfàxto de fempresa M Cinto Bos, SL. Objecte « X É * etnegoçi immctófiari «r* generat ée&Gmmtwtn. li/i9-i-99) Rubí: Constitució de l'empresa Cova Solera Indústria Madera, SL. Objecte social: la instal·lació i venda de tota classe d'edificacions, etc. (BORME núm. 11/19-1-99)

ment i fa gesló comercial. (BORME núm. 11/19-1-99) Rubí; Constitució de l'empresa Bombas Win, SL. Objecte social: la fabricació i muntatge de maquinaria i aparells de manipulació, etc. (BORME núm. 11/19-1-99) DEP Selecció d'Informació Oficial

ÜS4CAINTO>S

c i y T Affl

Núm. 1 5

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: secretaria@stcugat.org organització Congrés: congres&stcugatorg web: http://stcugat.org/

records. L'existència humana és inseparable d'un amplíssim ventall de dispositius simbòlics, amb els quals ordenem la nostra experiència, les relacions amb els altres o la pròpia ciutat. El disseny de la ciutat té sempre una dimensió que depassa la seva materialitat i les seves funcions més aparents. És immoral projectar la ciutat des de la simplificació o el reduccionisme. Ens hi juguem massa! És cert que la cultura contemporània, cada vegada més multiforme, amb un excés d'imatges i deter-

La ciutat reclama una reflexió sobre la degradació del medi ambient i la fragilitat dels sistemes tecnològics l'tnuilM

uihanwtua í/t la diitat <entratà el rleabt qui t\ tarà aquesta nit al Teatre r/e la l'mú Santiuiyittma

I O l< > \ I! / / l A'A'fM t

El disseny de la ciutat El discurs escollit per dissenyar la ciutat d'aquesta fi de segle conté dos conceptes essencials: la competitivitat i l'habitabilitat. La competitivitat constitueix una nova ideologia d'ampli espectre amb la qual sovint es legitima l'ordenació formal de la ciutat. Es tracta d'un mecanisme que actua en temps real i que no precisa d'exigències teòriques. S'identifica amb la connectivitat, la mobilitat total o el paroxisme comunicacional. L'explicitació més radical d'aquesta nova ideologia combina en diferents escales la competitivitat mercantil i la tecnològica, sense comptar amb la implicació de les institucions. Queda per analitzar el grau de crisi que l'aplicació estricta del concepte de competitivitat introdueix a la ciutat. Per tot

això la ciutat reclama amb insistència una reflexió sobre aspectes com la degradació del medi ambient, la fragilitat dels sistemes tecnològics que poden pa-

Cal conèixer què fa la ciutat atractiva, més enllà dels problemes que pugui tenir ralitzar la ciutat o generar marginació social. En definitiva, es tractaria d'analitzar fins a quin grau és compatible competitivitat i qualitat de vida. La setena sessió del Congrés de la ciu-

tat pretén abordar el tema de l'habitabilitat de la ciutat. Parlar d'habitabilitat significa parlar de l'estat del centre i els barris, dels cotxes i els vianants, del disseny urbà. del paper de les noves tecnologies. de l'habitatge i dels signes d'identitat que reflecteixen el nostre patrimoni cultural. Cal que ens preguntem què és la ciutat per a nosaltres? Cal conèixer les raons profundes que han portat al fet que sigui atractiva per als seus habitants, més enllà dels problemes que pugui tenir. La ciutat ens ofereix mil possibilitats subjectes als atzars del temps, el canvi i l'esdevenir. En ella hi descobrim la infinita complexitat qualitativa de la sensualitat humana. La ciutat és memòria, desitjós, llenguatge, lloc d'intercanvi, no tan sols de mercaderies, sinó també d'imatges o

minada pels mitjans de comunicació, té dificultats a l'hora d'establir criteris en el disseny de la ciutat. És evident que la cultura del segle XXI versarà sobre la complexitat! Segur que caldrà prestar més atenció als processos canviants que ens envolten a diferents escales, que es formalitzen amb lleis pròpies que varien amb el temps. El factor temps serà el gran protagonista de l'ordenació física de la ciutat dins d'un marc de complexitat. Aquesta sessió tractarà d'esbossar els trets urbans característics de l'estructura urbana de Sant Cugat. Podríem suggerir als ponents que ens expliquin en quin grau aquest model facilita l'encastament d'una sèrie de requeriments mínims de competitivitat i habitabilitat que hauria de satisfer una ciutat com la nostra, per progressar amb èxit en els àmbits econòmic, social i cultural. Àngel Pedrós. Coordinador de la setena sessió "El disseny de la ciutat"

el Primer Congrés de la Ciutat debatrà aquesta nit sobre

E L DISSE.NY DE LA CIUTAT

EIS 4 CANTONS

Núm. 15 QMwdii·M

La penúltima sessió del Congrés estrena estructura Es farà el debat habitual amb el públic i, a més, un cara a cara entre dos dels ponents Redacció - Sant Cugat -

El Teatre de La Unió acull aquest vespre la penúltima sessió del Congrés de la ciutat, organitzat per la Fundació Sant Cugat. Sota el títol d'El disseny de la ciutat, set ponents expressaran diversos punts de vista a partir dels quals pot entendre's o veure's la ciutat, urbanísticament parlant. Aquesta sessió, però. serà un xic particular. en el sentit que el seu coordinador. Àngel Pedrós, ha decidit variar-ne l'estructra. En lloc d'una sola conferència d'obertura de la sessió, aquesta nit podrà veure's un cara a cara entre l'ecòleg Ramon Folch i el president del Grup Vèrtex, Felip Massot. "Després de parlar amb tots els ponents i veure el potencial de cada un d'ells, ens va semblar que podia ser molt més interessant que dos dels qui tenen postures més dispars fessin un debat d'idees, en lloc de limitar-se a una exposició individual", afirma Àngel Pedrós. El debat que mantindran Folch i Massot no estarà obert a ta

intervenció del públic. Per fer les seves aportacions, l'auditori haurà d'esperar al segon bloc de la sessió, just després que els altres 5 ponents hauran establert. a través de la taula rodona, els seus arguments entorn la ciutat. Aquesta segona tanda d'intervencions, però, també inclourà novetats, i és que tots els qui hi intervindran acompanyaran els seus arguments amb documentació gràfica: diapositives. transparències..., per fer una

Els ponents de la taula rodona justificaran les seves intervencions amb documents gràfics exposició molt més visual. Tot plegat te com a objectiu aconseguir un debat més ric i complet però, alhofa, més amè. Quant a contingut, el coordi-

El plantejament urbanístic de la ciutat es posarà a debat aquest vespre. FOTO: X. LARROSA. nador de la sessió s'ha fixat les següents fites: "Intentarem fer una reflexió sobre el model de ciutat que tenim, però des d'una òptica física a partir de la qual puguem establir un marc de referència que ens permeti, en un futur, fer nous debats al respecte". Les c o m u n i c a c i o n s La sessió d'aquest vespre fa dies que ha despertat interès entre els ciutadans.Al tancament d'aquesta edició (dimecres) l'organització ja havia recollit sis comunicacions: Sant Cugat: el jardí de la ciutat, de Francesc Colom; Pamflet de

síntesi i La coordinadora d'Ensenyament públic de Sant Cugat, de Ramon Palacio; On posem les entitats?, de l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran. Embrió: habitatge-ciutat, de Jordi Traperho i Proposta del Delegat d'Ensenyament sobre el 4t IES de Sant Cugat. La sessió començarà a les 8 del vespre i c o m p t a r à amb les i n t e r v e n c i o n s de l'ecòleg Ramon Folch, els arquitectes Antoni Fierro i Dani Freixes, l'especialista en mobilitat Ole Thorson. el director general de Localret, Ramon GarcíaBragado. el president del grup Vèrtex. Felip Massot, i l'historiador local Domènech Miquel.

La imatge de la ciutat Cada ciutat té la seva pròpia personalitat. Hi influeixen múltiples factors: el suport físic on es troba, l'activitat econòmica que s'hi desenvolupa, el seu mateix devenir històric, sols per citar-ne alguns. Alhora, la ciutat és quelcom canviant, com l'evolució biològica de les persones humanes. Hi ha un important procés de renovació urbana que tracta d'adaptar-se a les necessitats col·lectives de cada moment. La imatge de la ciutat, doncs, no és quelcom immutable, sinó una vertadera dinàmica de transformació. És evident que sempre apareixen elements més resistents que altres, elements que persisteixen i que suporten el pas del temps, malgrat que caiguin els del seu entorn i siguin substituïts per altres més actuals. La seva singularitat els converteix en. punts de referència urbana, àmpliament coneguts per tothom. Això té la seva importància tant perquè esdevenen fites d'orientació dins la ciutat, com pel testimoni històric que aporten. El monument constitueix la mostra més evident d'aquesta persistència i singularitat, i com a tal esdevé un patrimoni comú de la imatge ciutadana. Els processos urbanístics expansius portats a terme durant el segle XX han fet revaloritzar els centres antics de les poblacions, el nucli vital a partir del qual la C ciutat s'ha estès en el seu entorn. Un dels ,V grans problemes que es presenten és la ^ j conservació d'aquest centre, l'urbanisme Wú <**~ kb del qual està poc adaptat a les exigències de la vida contemporània. Un altre és la vellesa de les seves construccions, les poques condicions d'habitabilitat que poden tenir. Tanmateix, la pròpia personalitat del traçat dels seus carrers, dels edificis antics que hi resten, permet que, amb una adequada renovació, esdevingui una zona per a vianants idònia per viure i per a determinades activitats comercials i de serveis, constituint un dels grans pols d'atracció de la ciutat. Quan examinem el cas concret de Sant Cugat, trobem el gran pes

del Monestir, l'element més emblemàtic i simbòlic de la ciutat i, alhora, paradoxalment, amb un dels entorns més descuidats. Malgrat la important tasca de restauració i consolidació duta a terme en els darrers anys, i encara no acabada, la seva perifèria continua presentant un aspecte descurat, de camp ras, de terra de ningú, mentre la seva placeta frontal continua patint les agressions automobilístiques dels mateixos que clamen per una millor conservació. Difícilment es podrà vendre una imatge cultural de la ciutat mentre aquesta situació segueixi així, a desgrat del Teatre-Auditori. les galeries d'art i els futurs museus. Al marge del Monestir, la ciutat compta amb una sèrie d'edificacions protegides a través d'un catà; n leg de patrimoni arquitectònic lim i t a t al sòl u r b à . La s e v a intencionalitat és salvaguardar els elements més característics i notalt(Mt«ww> vfjc bles, aquells que ajuden a conformar la imatge de la ciutat, que vinculen el passat amb el present i diferencien la població de les seves veïnes. Un bon exemple són els porxos del carrer Major, el celler cooperatiu o algunes cases modernistes de l'eixample sud. Aquest és un llistat que cal revisar i ampliar amb la resta del terme, fer extensiva la protecció a certes ma' J sies i ermites i sobretot plantejar una gestió racional d'aquest patrimoni que, ensems, continua essent de titularitat privada i de gaudi públic. La imatge de la ciutat és, doncs, una suma complexa d'elements antics i moderns, de passat i present, de tradició i modernitat, però també del comportament cívic dels habitants. És, en definitiva, un afer col·lectiu en el qual tots tenim la nostra responsabilitat.

ït

Domènech Miquel i Serra, historiador i director de la revista local Gausac

"La imatge de la ciutat no és quelcom immutable, sinó una vertadera dinàmica de transformació"

" Un dels problemes que es presenten és la conservació dels centres antics de les poblacions "

"Cal protegir certes masies i ermites i, sobretot, plantejar una gestió racional del patrimoni"

HS4CANT0NS

OBerta L ' e n t r e vis ta

L'antena

Dissenylàndia

Ramon Folch. Titular de la Càtedra UNESCO per al desenvolupament sostenible

Avui hi h a u r à t o m à q u e t . Aquests xicots del Congrés volen tocar os: centre i barris, cotxes i vianants, habitatge, disseny i i m a t g e de la ciutat... Quasi res! Espero veure els prohoms locals, polítics i tècnics (encara que, realment, en aquesta ocasió preferiria veure els segons) a les primeres taules, disposats a sentir impertèrrits el que es diu, per fort que sigui, o a babejar sense mesura, si s'escau. En la segona sessió es va dir que podríem arribar a ser el rovell de l'ou metropolità (i això abans de saber la bonanova del TGV); a veure què es diu avui sobre l'estat del rovell. La serietat del conferenciant i dels ponents (almenys dels que j o conec) garanteix la rigorositat de les aportacions. Espero que ens clavin algunes reflexionspunyelades. A mi, i ho dic amb tota franquesa, sentir de gent seriosa que no estem en el millor dels m ó n s u r b a n s , em t r a n quil·litzaria. La imperfecció, i no sé exactament per què, sempre l'he trobat molt humana. Oleguer

Bardissa

Programa Vila sessió (22 de gener a les 20.00 h.) Conferència: La ciutat com a sistema ecològic RAMON FOLCH, ecòleg. Càtedra UNESCO pel desenvolupament sostenible. Taula rodona: • El centre i els barris ANTONI FIERRO. Arquitecte urbanista. • Els cotxes i els vianants OLE THORSON. Especialista en mobilitat. • El disseny urbà DAN1 FREIXES.Arquitecte • La ciutat i les noves tecnologies RAMON GARCÍA-BRAGADO. Director general de Localret. • L'habitatge FELIP M ASSOT. President del grup Vèrtix. • La imatge de la ciutat DOMÈNECH MIQUEL. Historiador. Moderador: ÀNGEL PEDRÓS. Arquitecte. Sessió

patrocinada

Núm. 15 OsardalM*

per:

ORGANITZACIÓ IMMOBILIÀRIA

€RTIX

"Pensar que podem destruir o salvar la terra és una pretensió ingènua' ,5*

AVRA COSTA

Sentir-lo parlar comporta abandonar tots els tòpics sobre ecologia i medi ambient que durant anys hem anat acumulant, per adoptar una òptica crítica, racional i oberta a l'anàlisi. Ramon Folch és una d'aquelles ments despertes que, gairebé sense adonar-se'n, convida l'intel·lecte aliè a reflexionar sobre els seus punts de vista. - D'entrada, sobta bastant que defineixi la ciutat com a sistema ecològic, en lloc de fer-ho com a sistema social, cultural o polític. - Si l'ecologia es proposa entendre el funcionament dels éssers vius i el seu encaix en el planeta, els humans no podem estar-hi al marge i per tant hem d'admetre que totes les disciplines que fan referència a l'home són aspectes concrets de les disciplines generals. La ciutat és el conjunt d'una colla d'espècies, entre les quals predomina la humana, que està sotmesa a les mateixes regles de qualsevol ecosistema. En ella hi ha uns fluxos d'energies i matèries que hi entren,uns altres que s'hi consumeixen i uns tercers que en surten, com passa a qualsevol ecosistema. Quan ho analitzes des d'aquesta òptica, t'adones que hi ha moltes disfuncions corregibles i aquest és l'enquadrament que hi ha darrere de la concepció de ciutat com a sistema ecològic. - I com es pot trobar l'equilibri en aquest àmbit? - La particularitat del nostre ecosistema és que en el seu equilibri hem de buscar l'eficiència del sistema com a tal. però també la comoditat de l'espècie dominant, que és l'home. Com que ens hem volgut dotar d'aquesta centralitat, no es tracta només que el sistema funcioni, sinó que nosaltres hi estiguem bé, i això ha de ser fruit d'una negociació. Nosaltres, per exemple,som extremadament ineficaços en termes ecològics perquè necessitem una quantitat d'energia immensa que no té res a veure amb el nostre funcionament biològic, sinó més aviat amb la nostra comoditat. Per tenir el que ens agrada oblidem el que ens cal i aquí és on sorgeix el conflicte. - Algunes veus de Sant Cugat veurien en la conjunció de les àrees de medi ambient i d'urbanisme de l'Ajuntament la troballa d'aquest equilibri per a la ciutat. Hi està d'acord? - Sempre he pensat que com més raonablement organitzada estigui l'estructura de govern, millor. Ara bé, el bon govern no és la conseqüència necessària de l'òptima estructuració, sinó el resultat de l'òptima voluntat i sentit comú amb què es fan funcionar les coses. Es a dir. es pot dissenyar una estructura de govem magnífica, però si s'hi introdueixen elements de mesquinesa, mala voluntat o incompetència, no funcionarà. Els òrgans no són garantia que les coses funcionin bé, per això quan veig que se centren els esforços purament en la definició dels organigrames, em poso molt nerviós. - Se li acut alguna ciutat ecològicament sostenible, tan digna d'admiració que Sant Cugat la pugui prendre com a referència? - Hi ha municipis que han avançat més en la seva anàlisi per revertir la situació actual, però cap ha assolit la perfecció. Un dels problemes més seriosos de la humanitat és que l'explosió de la cultura industrial no ha sabut trobar cl seu en-

Rcimón I oh h lui obtingut nombrosos reconeixements pel seu treball envers el medi ambient. FOTO: X. L caix en la gestió mediambiental global. No hi ha pràcticament cap ciutat que hagi nascut després de la revolució industrial, totes van ser concebudes abans, i això fa que ens trobem intentant respondre a les necessitats de la societat actual amb estructures que tenen més de I .(XX) anys d'antiguitat. Hauríem d'inventar una estructura nova que s'acoblés a la realitat del nostre segle. Si hem de parlar d'admiració, però. diria que ciutats com Seattle o Alborn s'acosten molt a un bon model sostenible. Fixa't que es tracta de poblacions integrades en països rics, però això no vol dir que aquests siguin més llestos, sinó que disposen de nies recursos per millorar la situació.

pre funcionen. Ara bé, han de ser col·lectius mitjans perquè si són massa grans, com passa amb les cèl·lules, tendeixen a escindir-se. Nuclis com Sant Cugat s'acosten molt al model de ciutat del futur. - Ara sembla, però, que el TGV travessarà la nostra ciutat gràcies a un projecte al qual els ecologistes han presentat múltiples objeccions... - Les exigències del traçat del TGV són molt dràstiques i l'ample europeu suposarà una barrera física més en un territori on ja n'hi ha moltes. A més. farà perdre la continuïtat del territori, i això no és bo ni per a les explotacions agràries, que — Es a dir. que el futur, un cop més, és en quedaran aïllades, ni per a la fauna i la flora,que necessiten d'una àrea contínua de terreny. Facimans dels niés i>«>derosos? litar sistemes de transport públic eficaç, però, - Estic convençut que el futur immediat està em sembla positiu. Per tant, la meva opinió al en mans de les ciutats mitjanes que disposin d'un respecte és una de freda i una de calenta. I és que model mixt. Penso en un sistema urbà que rel'ecologisme és això: una actitud crítica davant flexi la filosofia d'internet: molts nòduls que funun sistema que no funciona prou bé, un conjunt cionen al seu aire però que, alhora, estan conraonable de dubtes. nectats entre si. Crec molt en les xarxes perquè els sistemes naturals ens han demostrat que sem- Vostè, que h a participat en molts projectes internacionals a favor del medi ambient, deu conèixer de primera mà els obstacles anw què topa l'ecologisme avui dia. Continua pensant que es pot salvar la terra? Ramon Folch <B:i l'Moicsdoc- La terra ni la podem salvar ni la podem deslu ('àtedra de truir. El nostre planeta és una estructura amb Mctatècnía Ambienta! i Si,cioecoloj;ia de 4.500 milions d'anys d'antiguitat. Hi era molt l'Institut Català de Jcun.ln^ia. Després abans que nosaltres hi arribéssim i hi continuarà d exercir com u prulc^m de botànica n la sent si és que algun dia en desapareixem. Es una \ "li, dirigí d s Serveis Amlacnrals de la 1 )ipretensió ingènua pensar que nosaltres la despiiució de Barcclonu i Li (iencrulitut de truïm o la salvem; en tot cas, el que podem des("atakmyn. Després oriem i la seva acth itruir o salvar és l'espècie humana. Encara que tat vers la'cooperació teu m .i internacional ens pesi reconèixer-ho, l'home només és un epi(ha c-tat consultor de la 1 \ KS( X)), els assodi de la història de la terra, un cas particular. pectes socials de la problemàtica ecolòj - La seva tasca ha estat reconeguda amb i la comunicació científica ambiental, lla nombrosos guardons; ]>erò, quina seria la participat en projectes tic leecrcà i coopemillor recompensa per tot el treball fet? ració ambiental a Europa. \;rica i Amèrica. Anys enrere hauria dit que publicar la meva \ llicSj ésatitor de {4 llibres, director de la feina o rebre el reconeixement de les institucions, Hiàtirík Xïtftmil<hk l'imo/Cattíhfiis. i diperò ara això ja no m'interessa tant. El que de réct(|F-gfsofista de ics sèries telev isK esMedebò em recompensaria seria aconseguir que un (tiíeiwníMh M/f/ff». Entre els múltiples «uarsector significatiu de la població acceptés i pracdiàis ||ul|ia|()bi·ingtit es compta .cl Premi tiqués el principi d'adquirir coneixements d'ad T : : l p # r | | u p e I a la tasca socí<x;ientííka cord amb el mètode científic, però inscriure'ls i ; | ^ | | | a l | | < | | a l l a Narcís Mputu río 1 al mèen un sistema de valors per construir la saviesa KelilBlIilcndlògiç çtiA).í sostenibilista.

Perfil

26 Societat

ELSÍGUYFONS Divendres, 29 de gener de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

S'APROPEN MESOS DE FEINA El respecte al medi-ambient, la qualitat dels serveis i la visió de futur són els trets més importants per a Lluís Recoder amb.vista a encarar l'elaboració del seu programa electoral. Venen temps de molta activitat per al nou candidat de Convergència Democràtica de Catalunya: el 19 de febrer pensa tenir fet el primer esborrany del programa, amb la intenció de tenir-lo acabat definitivament a finals de març Pàgina:!. Foto:XAVILARROSA

VICKI SHERPA AMB LA VEU DE LLACH La presència del cantant de Verges va omplir diumenge a la tarda l'aforament d'un Teatre Auditori ple de gom a gom. Els nens del Nepal podran estar més contents -i millor atesos-, i la seva felicitat tindrà com a banda sonora la cançó catalana. En total es van recaptar 1.200.000 pessetes que ajudaran a l'organització no governamental de Vicki Sherpa a reconstruir un món millor: el primer projecte serà una escola per a incrementar l'alfabetització Pàgina: 42. Foto: OSCAR BENITO.

TREBALLANT PER UNA MILLOR SEGURETAT Els consells de districte continuen. El darrer ha estat a Les Planes i, per una vegada, el tema protagonista no ha estat el Pla Especial de Reforma Interior. Els veïns de Can Borrull estan preocupats per la inseguretat a la carretera de Vallvidrera. Per a solucionar-ho s'ha creat una comissió de treball, així com també una altra per controlar el manteniment del barri i Tevolució del seu pressupost. Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

EL PI D'EN XANDRI ESTÀ MOLT BÉ Ja han passat dos anys i, tot i que no deuen suposar gaire cosa en algú que en porta tres-cents vivint, el Pi d'en Xandri sembla que continua d'allò més bé. 0 això és el que han manifestat des de l'Ajuntament, que -des del mateix moment de l'agressió- encara continuen pendents de l'evolució d'aquest arbre, símbol centenari de la ciutat, que vol ser protegit amb la resta de Torre Negra. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA

Societat 27

ELS4CAIYIONS Divendres, 29 de gener de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

UNA GRAN BERNARDA TROBA CASA A SANT CUGAT Molta gent es va quedar bocabadada amb la darrera visita teatral que ha tingut el Centre Cultural. Eescenari del TeatreAuditori es va convertir durant prop de dues hores en la mateixa casa que Lorca va idear, Bieito va dirigir i un gran helenc d'actrius van interpretar dissabte passat. Pàgina: 43. Eoto: XAVI LARROSA

UN CRIT PER LA PAU TRAVESSA LA CIUTAT "Peace Run", només amb el nom ja ho deien tot. Catorze atletes van passar diumenge per Sant Cugat, seguint una ruta pacifista que els farà recórrer tot Europa amb un crit a les mans amb forma de torxa: tots volem la Pau i està en les nostres mans lluitar a diari per aconseguir-la. Pàgina: 16. Eoto: OSCAR BENITO

CONVERSES

AMB UN FUTUR IMPLÍCIT

Isabel Arimany va tornar a ser Vencarregada de dir als pares de la ciutat que s'informin bé per poder orientar els seus fills a l'hora de decidir una cosa més important: en què invertiran el seu temps a partir de ja per a tenir un futur més il·luminat. Sense presses i amb molta informació, aquesta va ser la consigna, i per a poder materialitzar-la en accions concretes aquesta setmana han començat les xerrades orientatives sobre tots els estudis possibles a l'actualitat. Pàgina: 21. Eoto: XAVI LARROSA.

JLels

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 Societat

ELS4CANIONS Divendres, 29 de gener de 1999

r a d i o g r a f i a

AMICS D'OCGITÀNIA

Els gascons més coneguts i universals, "els tres Mosqueters", parlaven la llengua d'Oc

Occitània, la terra germana MONTNI-. S A N T

- Sant Cugat -

Entitut: Amics ei'Occità nia. Any de fundació: 1997. Soci*: 19. Seu: Casa r/c Cultura, i al telèfon 93 674 4639.

L'occità o llengua d'Oc és una llengua romànica antiga, musical i encara viva, tot i que parlar de llengua d'Oc pot ser, per a molts, parlar d'Lina llengua quasi desapareguda, la llengua dels tro\adors i dels joglars, la llengua de les grans gestes i els poetes de l'edat mitjana: i una definició, ja clàssica, per als mots encreuats de "La Vanguardia". Es, doncs, una llengua romànica i desapareguda que mimés coneixen els e x p e r t s : \ o . La llengua d'Oc és viva i la parlen o la coneixen 13 milions de persones que viuen a Occitània: la

regió francesa que s'estén de mar a mar pel sud, i que forma, entre alttes, els departaments del Rosselló, el Llanguedoc, La Gascunya la Provença i la Camarga. És el grup més nombrós de gent que pot reivindicar el català com a llengua materna. Si bé cal dir. també, que no és una llengua gens normalitzada. La política del país francès, des de fa segles, es la d'aïllar i amagar aquesta cultura de tants milions de persones rere les clàssiques i conegudes barreres de no deixar retolar en les llengües autòctones. no ensenyar-les a les escoles, convèncer que l'idioma propi és una mena de dialecte

de pagesos amb poca cultura i encara menys importància. L'Occità no és reconegut per l'Estat francès com a idioma cooficial, ni tan sols com a llengua actual, i Ics poques vegades que es fa e s m e n t d'aquest idioma en d o c u m e n t s oficials són anecdòtiques i s e m p r e en un vessant folklòric i tradicional, no com a llengua viva. Encara que avui s'ha aconseguit que algunes escoles de primària puguin fer un ensenyament en occità i hi hagi un canal de T V que programi una o dues hores setmanals en aquesta llengua. Tot i que és una llengua que compta e n t r e els seus practicants personatges tan coneguts

culturalment com el premi Nobel de literatura Frederic Mistral, el qual va escriure les seves o b r e s e n provençal, o l'escriptor Dumas, pare del tres Mosqueters, que fa els seus personatges gascons i, per tant, nascuts al cor del país d'Oc. També a les contrades més properes a nosaltres i ja dins del nostre país, hi ha zones on es parlen llengües d'arrel occitana, com ara l'aranès, una llengua que és clarament occitana i q u e conserva els girs i levs variacions idiomàtiques més típicament occitanes, com les moltes terminacions en h. Una regió que s'ha esforçat molt per guardar i conservar la seva llengua.

Societat 29

ELS4CAJVTW6 Divendres, 29 de gener de 1999

r a d i o g r a f i a

AMICS D'OGCITÀNIA

llIliPi

C a s t e l l feudal a Bouligneux.

Foto:

CEDIDA

Es pot viatjar per tota la zona i no trobar cap rètol en occità

Donar a conèixer la llengua d'Oc M. S. - Sant Cugat La idea va sortir d'una persona, i de seguida es va reunir un petit grup de gent... Primer va ser el fet d'incloure com a ensenyament optatiu l'occità dintre de les moltes assignatures que es poden escollir a l'institut Angeleta Ferrer. L'assignatura, tot i les reticències, va ser un èxit. Arran d'això, per què no fundar un grup d'amics d'Occitània que programés xerrades, trobades, anades i intercanvis amb la gent interessada a conèixer el fet occità. L'ànima del grup són sis o set persones entusiastes i plenes de ganes de

treballar i donar a conèixer aquest gran desconegut tan proper, però no volen fer-ho com un fet diferencial o estrany que és un tret curiós o folklòric. Volen conèixer l'Occitània i la seva realitat avui, fora del fet romàntic i del bagatge cultural que pot suposar l'edat mitjana. En el fons volen desmitificar el fet i fer que sigui una cosa normal, quotidiana i de cada dia. Q u e la gent parli amb naturalitat de les regions occitanes, que tothom sàpiga que el vi de Bordeus és occità, q u e els gascons comparteixen amb nosaltres una forma de parlar, que molt seguram e n t els P a p e s d'Avinyó parlaven amb els seus criats en

la llengua d'Oc i que si anem a Carcassona o visitem les orgulloses construccions del castell de Peirepertusa no estem visitant només la ruta del Càtars i els llocs on es van fer croades contra els "bons homes", sinó que també els pagesos d'aquesta zona ens entendran si parlem el català, ja que amb ells compartim unes arrels comunes. Volen que la cultura quotidiana dels menjars, els vins, la música, i no tan sols la tradicional, sigui coneguda com a occitana, com ho poden ser la gallega o la basca. El grup d'amics ja ha portat a terme un seguit d'actes i accions durant l'any 98, començant amb

una conferència a la Casa de Cultura q u e es va dir "Occità, què és això?" i per un viatge a Foix. Però tot i que ja han fet alguns actes puntuals, es va fer una cantada i un tast de formatges i vins durant els dies de la Festa Major. A la Festa de Tardor, com totes les entitats, va tenir un lloc en la fira en el qual es van repartir un bon seguit de fullets i fulls informatius sobre el grup. Encara no es consideraven una entitat amb un funcionament ple en les activitats del poble, i per això, per al dia 26 de febrer, està programat a la Casa de Cultura un acte en què l'associació vol fer de manera oficial la seva presentació a Sant

Cugat. I, a partir d'aquesta presentació solemne, començar a funcionar d ' u n a manera m é s continuada i normalitzada. Els seus projectes són molts i variats; poden passar per fer una xerrada mensual sobre la llengua i el fet occità, fins a tallers de cuina, de rondalles i de cançons i danses, passant per la projecció d'audiovisuals. Organitzar anades puntuals a diversos llocs del país, visitar pobles, bodegues o botigues on el fet de la llengua occitana es pugui veure normalitzat i, sobretot, ser un lloc de trobada i de reunió en els quals trobar-se la gent que vulgui parlar i descobrir què és Occitània.

HS4CANTCB>B

UArnau

Divendres. 29 de gener de 1999

l.-|»ai

/ (IIIIIIHIS

als

l i i - l i l u l - il*

J o r d i B e l t r a n . Director de PIES Arnau Cadell.

"Actualment es fan classes a llocs o n no se n'haurien de fer" K\'A M,\1KR / AlA'ARO GinKRRKZ -Sant CugatD e s d e fa a p r o x i m a d a m e n t dues setmanes, els alumnes de l'Arnau Cadell tornen a omplir les aules de l'institut. Després de 14 dies de vacances de Nadal els alumnes han tornat a la rutina així com els seus professors, però a l'Arnau no tot continua igua;, a la tornada, els alumnes han trobat q u e a l'entrada del centre s'han començat a construir els fonaments per col·locar un nou barracó a causa del col·lapse q u e sofreixen les aules, cosa q u e fa palesa la n e c e s s i t a t d ' u n quart c e n t r e d'educació secundària a la ciutat. De tot això i més en parlem a m b Jordi Beltran, director de l'institut. —Quan es va d e c i d i r q u e e r a necessària la col·locació d ' n u segon b a r r a c ó a l'institut? - Quan fèiem el projecte educatiu al gener de l'any passat, és a dir. el conjunt d'assignatures, matèries optatives, itineraris.etc, tant de tercer d ' E -

SO com de lr i 2n de Batxillerat, vam veure q u e no podríem encabir totes les classes, espec i a l m e n t al 3r t r i m e s t r e d'aquest curs. - Per què? - P e r q u è a c t u a l m e n t es fan classes a llocs on no se n'haurien de fer, a la biblioteca, al seminari de matemàtiques i als altres barracons. A més d'això, hi ha un grup q u e no té aula i s'ha hagut d'habilitar el laboratori de física per fer-hi una classe, així q u e vam demanar un altre barracó. - A qui? - A la d e l e g a c i ó territorial. Vam aconseguir q u e es fes càrrec del p r o b l e m a , no e n s va costar molt convèncer-la; els vam donar tots els arguments q u e t e n í e m i de seguida van veure q u e ho havien de fer. Malgrat que no era el moment, ja que havíem quedat una mica endarrerits en el pla d'obres, ho vam aconseguir per a aquest any. —Com és q u e les o b r e s n o s ' h a n fet fins a r a ? - N o s'han fet fins ara perquè aquest barracó estava en un ins-

Jordi Beltran. director de l'Arnau Cadell. FOTO: XAVI I.ARROSA titut de la Roca fins fa dos mesos, i ara ens el porten cap aquí. —Quins c u r s o s o c u p a r a n les 3 aules dels b a r r a c o n s ? - Encara no ho tenim pensat del tot, però en principi a l'aula gran hi haurà el curs de C O U q u e no té una aula fixa. L e s d u e s aules petites les ocupa-

ran grups r e d u ï t s d ' a l u m n e s que tinguin el grup partit, gent q u e faci assignatures optatives i sobretot els alumnes d ' E S O que divideixen les classes en grups més petits, especialment al tercer trimestre. — P e r q u a n està previst q u e a c a b i n les o b r e s ?

Cinema

- En teoria, ja haurien d'estar acabades, en començar el segon t r i m e s t r e . Vam -demanar que no es fessin les obres durant dies d'escola, encara q u e és ara quan s'estan fent, per un endarreriment. El delegat ens va p r o m e t r e q u e el t i n d r í e m segur per al tercer trimestre. q u e és q u a n nosaltres més el necessitàvem, però sembla que aquesta setmana acabaran la fonamentació i la setmana vinent posaran l'aularí i faran la distribució interior, les connexions de llum. etcètera. - Està p r e v i s t e n u n f u t u r t r e u r e els b a r r a c o n s i c o n s t r u i r u n a l t r e edifici? - Es clar, això seria el més lògic. Nosaltres l'any 1992 ja ho vam començar a dir. El mapa escolar de Catalunya contempla q u e a l'any 2002 es necessitarà un quart c e n t r e a Sant C u g a t , p e r ò d e tota m a n e r a Sant C u g a t ha crescut d ' u n a m a n e r a tan gran q u e això s'hauria d'haver previst a m b m é s a n t e l a c i ó . El q u e no es farà és ampliar l'institut, però hi ha una reivindicació q u e va sorgir d e tota la col·lectivitat de Sant Cugat i a m b el suport de l ' a j u n t a m e n t d ' i n t e n t a r avançar la construcció del nou centre perquè el proper curs, o en tot cas el següent, c o m e n cés a funcionar.

Consum

Els premis Goya aconsegueixen cada vegada més popularitat

La pujada del p r e u del tabac n o afecta les vendes El públic cada vegada assisteix més a veure pel·lícules fetes aquí dels estancs santeugatencs DAVID M O R K I

-Sant CufjatA finals del mes de desembre es van fer públiques les nominacions als premis Goya, q u e atorga l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, per premiar els millors del cinema espanyol del 98. La cerimònia d'entrega dels guardons es celebrà el dissabte 23 de gener i, per primera vegada, va ser dirigida i presentada per l'actriu catalana Rosa Maria Sardà, que a més optava a un dels premis principals d'interpretació. Encara que l'any que hem deixat enrere ha estat excel·lent

per al cinema espanyol, sempre hi ha unes quantes pel·lícules que destaquen per sobre les altres i que acaparen la major part de nominacions. En aquest cas ens referim a La nina de tus ojos d e l'oscaritzat E. T r u e b a , El Abuelo, del també oscarit/.at José Luis Garci, i Abre los Ojos del jove A. Amenàbar, que opten a la majoria de premis principals i tenen tots els números per cndur-se'ls. Una altra pel·lícula que ha rebut força nominacions i que ja és considerada la revelació del 98 és Torrenfe, el brazo totito de la ley, dirigida i protagonitzada per Santiago Segura que, si fem memòria, va estar signant exemplars del llibre de la pel·lícula

al centre comercial de Sant Cugat l'abril passat, a m b un èxit d'assistència rotund. Per donar més vida al cinema espanyol i als premis Goya, Aitana Sànchez Gijón, la nova presidenta de l'Acadèmia Espanyola de Cinema, va anunciar en una recent entrevista q u e els primers Goya del Segle XXI es lliurarien a Barcelona, per canviar una mica d'aires. El cinema espanyol ja no és un estrany i la gent ja no té por d'anar a v e u r e p e l · l í c u l e s fetes aquí. Aquest a u g m e n t de públic i la seva confiança en el producte autòcton han fet que la gala dels p r e m i s Goya d ' e n guany sigui una de les més esperades de tots els temps.

ESTELA RUIZ -Saat Cagat-

D e s del dia 7 d e gener h e m entrat en època de rebaixes: minva el preu de tots els productes d e consum des del d e tall més petit de la casa, com pot ser un mocador, fins al més gran, per e x e m p l e electrodomèstics o mobles; en canvi, els fumadors s'hauran d'acostumar a la pujada del preu del tabac, cosa q u e sembla suggerir q u e és un bon m o m e n t per deixar de fumar. Segons comenta la propietària d ' u n estanc d e Sant Cugat, la gent no ha reaccionat deixant de comprar-ne. D e fet, no ha estat un increment gai-

re accentutat, ja q u e les anteriors pujades van ser sobre les 25 p e s s e t e s i a q u e s t a n o m é s ha estat de 10 o 15 pessetes. A més, no es donava una alteració e n el preu del tabac des de feia m é s d ' u n any, i h e m de tenir en c o m p t e q u e a l'Estat e s p a n y o l p a g u e m el t a b a c a millor preu q u e als altres països de la zona euro. Tots els factors d e t e r m i n e n q u e aquesta pujada no repercutirà en el nombre de fumad o r s , p e r ò un p r o p e r i n c r e m e n t d e l s p r e u s sí q u e e l s perjudicaria de forma més considerable en les vendes. L e s q u e i x e s s e m b l e n ser de m o m e n t l'única reacció a aquest augment.

EIS4CANTONS

L ATENEU Divendres, 29 de gener de 1999

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

A m p 1i a c i é

d e

L'entitat prepara les activitats de Carnestoltes

s oc is

L'arribada del febrer marca l'inici d'una nova campanya merciants són el punt d'interès de l'entitat, que està fent un esforç per aconseguir que tots els botiguers uneixin esforços per lluitar contra les adversitats, decidir el model de comerç que volen per a la seva àrea i apostar plegats per les innovacions que creguin més adequades. Per aconseguir tot això, l'Ateneu es posa a la seva disposició facilitant locals de reunió i professionals de tot tipus, que poden col·laborar amb els col·lectius que ho demanin. Els veïns, però, són també una part bàsica en l'entramat de socis que l'Ateneu vol aplegar. És per ells que aquesta entitat manté obertes les seves portes i es mostra obert a qualsevol activitat que,

Amb 1* inici del mes de febrer, l'Ateneu engegarà una nova campanya en l'estrat social per aconseguir incrementar el seu nombre de socis i aconseguir una major participació i convivència entre els veïns i col·lectius del nucli antic de la ciutat i la mateixa entitat. Sota el lema L'Ateneu, un compromís amb Sant Cugat, aquesta entitat vol iniciar un programa de difusió de totes les activitats que du a terme, així com del nombrós ventall de possibilitats al que està oberta. I és qúe a banda dels cursos que ofereix i les activitats que organitza, l'Ateneu vol ser, bàsicament, un punt de trobada dels veïns de la zona, un aglutinador d'interessos i iniciatives. A hores d'ara els co-

Sopar popular a la plaça de Pep Ventura. FOTO: col·lectivament, vulguin organitzar. Tot aquell que vulgui entrar a formar part de l'Ateneu pot passarse qualsevol tarda per la secretaria de l'entitat i informar-se de totes les possibilitats que se li obriran. L'Ateneu Santcugatenc va fun-

internet

XAVlLARROSA

dar-se ara fa més de 40 anys amb el fi d'impulsar activitats culturals i associatives. Ara, renovat l'esperit que motivà la seva fundació, vol presentar un nou ressorgir de l'entitat, que espera comptar amb l'adhesió i el suport de tots els santcugatencs.

Col·lectius

L'entitat actualitza la seva El grup de dones de l'Ateneu pàgina web i inclou informació farà la seva posada de llarg el dels comerciants del barri dia de la dona treballadora vincular el comerç local a l'Ateneu i alhora aconseguir que els ciutadans q u e consultin la web s'adonin de totes les possibilitats q u e poden trobar en el nucli antic de la ciutat. Al marge d'aquesta guia comercial, que aquests dies s'està a c a b a n t d'elaborar, la w e b de l ' A t e n e u c o n t i n u a r à oferint els apartats habituals: la pàgina de presentació, l'agenda d'activitats, els cursos oferts, el butlletí de l'entitat... A més dels links a m b les web d e la F u n d a c i ó S a n t C u g a t , els castellers, l'associació Firart i l ' A s s o c i a c i ó d e Veïns plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc.

A partir d'ara qualsevol ciut a d à q u e t e c l e g i els d í g i t s [http//w\vw.atencii.org] d e s cobrirà un munt de novetats. I és que l'Ateneu ha decidit iniciar un procés de rcmodelació de la seva pàgina web per tal de fer-la més propera al ciutadà santcugatenc i oferir molta més informació. La novetat principal que s'incorporarà en breu a la w e b de l'entitat és una Guia del N u cli Antic d e Sant Cugat. Això és, un directori q u e inclourà a n u n c i s d e l s p r i n c i p a l s comerços de la zona, on s'hi farà constar el nom d'e l ' e s t a b l i ment, la tipologia i els serveis que ofereix. És una manera de

"la sumi"'

OFERTA

ESPECIAL

PER

loga e n c a r a p e r d e t e r m i n a r versarà sobre La dona i fa família. Les tres ponents seran moderades per l'actriu afincada a Sant Cugat, E m m a Vilarasau. D e s p r é s de la taula rodona, q u e estarà oberta a t o t e s les p r e g u n t e s , consultes i reflexions q u e l ' a u d i t o r i v u l g u i plantejar, es farà un gran a p e ritiu i la presentació en societat del grup de dones. A m b a q u e s t a i n i c i a t i v a el col·lectiu espera arrelar definitivament a la ciutat eixamplant els seus horitzons i obrint portes a totes aquelles que vulguin entrar a formar part d'aquest nou col·lectiu.

Firart guanya presència a l'Ateneu L'associació d'artistes Firart incrementarà a partir d'ara la seva presència a l'Ateneu, muntanthi cada quinze dies una nova exposició. Actualment, una de les sales de l'entitat acull una mostra en homenatge a Isaac N o blom, mentre que el col·lectiu prepara ja les futures exposicions. A més, el grup d'artistes continua fent el Mercat d'Art el primer diumenge de cada mes a la plaça del Monestir.

Convocatòria als veïns de la Plaça d'en Coll Tots els socis de l'Associació de veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc queden convocats a l'assemblea que es farà el 7 de febrer, a les 12 del matí a la Casa de Cultura. La trobada té com a funció escollir els càrrecs de la Junta Directiva del col·lectiu.

E S T U D I A N T S

INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER 7 9 0

"la sumi"e

El Grup de dones, col·lectiu r e c e n t m e n t creat i a m b seu a l ' A t e n e u , es p r e s e n t a r à oficialment a la societat santeugatenca el 8 de març, dia de la dona treballadora. Aprofitant aquest e s d e v e n i m e n t de cons i d e r a b l e r e n o m s o c i a l , el col·lectiu organitzarà una taula rodona q u e pretén atraure l'atenció dels santeugatencs. Sota el títol de La dona a finals del segle XX, tres dones debatran sobre la situació del gèn e r e f e m e n í e n la s o c i e t a t actual. El debat s'articularà en tres intervencions: Dolors Renau parlarà de La dona i la política, Dolores Hurtado sobre La dona i el treball i una sociò-

L'Ateneu s'ha volgut sumar enguany a totes els actes que es faran per celebrar el carnaval i ha preparat un seguit d'activitats per aconseguir que tots els seus socis i veïns puguin celebrar la festa amb tota mena de luxes. En col·laboració amb l'Ajuntament i els veïns, l'entitat santeugatenca ha preparat una vetllada que començarà amb un sopar popular, continuarà amb el seguiment del partit Barça-Madrid i es clourà amb un gran ball amenitzat per un grup musical.La festa es farà el 13 de febrer a la nit i està oberta a tothom que hi vulgui participar.

SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 lax. 93 710 35 4 1

TERRASSA Major, 9 Tel- 93 733 33 66 Fax- 93 733 3' 65

PTES. AL MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WEB PERSONAL RE FINS A 3 M B

BARBERÀ-BARICENTRO Porta 5 Local 162-163 Tel./Fax. 93 729 48 68

SANT CUGAT C C. Sant Cugat Tel. 93 589 75 9 ° Fax- 93 675 52 55

ELS 1C4NT0NS

Economia Divendres, 29 de gener de I'999

Mercat

a u t o m o b i l í s t i c

Seat, Volkswagen i Opel són líders La venda de 1998 es tanca amb un increment del 22% respecte Pany passat Els concessionaris de Sant Cugat han matriculat més de dos mil cotxes en l'últim any i han fet créixer la venda un 22,03% (2.077 vs 1.702 unitats). Aquesta dada ha repercutit sobretot en la facturació dels fabricants alemanys, que han col·locat tres de les seves marques principals -Seat, Volkswagen i O p e l - al capdavant de la classificació per unitats venudes i per index de penetració en el parc automobilístic local. Segons xifres provisionals, la venda anual ha constatat una lluita aferrissada entre aquestes tres marques, que s'ha resolt a favor de Seat però que ha establert una diferència mínima d'11 cotxes entre el primer i el tercer classificat. A L B E R T BAI.ANZÀ

- Sant Cugat La venda de turismes el 1998 ha confirmat una sèrie de dades que ja s'apuntaven en l'evolució gener-agost (vegeu E 4 C , núm. 255): a falta d ' u n q u a d r i m e s t r e per tancar l'exercici, l'increment de venda s'havia disparat fins al 30% i S e a t havia c o m e n ç a t a jugar una altra lliga després de l'èxit obtingut a m b el Seat Ibiza. Fins a trenta cotxes separaven aquesta marca de Renault, que l'any passat va adjudicar-se el primer lloc, i d'Opel, que sol registrar millors resultats a Sant Cugat que a la resta de l'Estat, on és cinquena.

A 31 de desembre, hi ha coses que no han canviat, però altres sí. Entre agost i desembre, Seat ha perdut mig punt en l'índex de penetració en el mercat, però ha mantingut in extremis la condició de líder, amb una seixantena d'unitats venudes. Les xifres similars de Renault, però, han sucumbit davant l'espectacular creixement de Volkswagen i O p e l . N o m é s en quatre mesos els dos fabricants alemanys han venut cadascun al voltant d'un centenar de vehicles més, a m b un creixement d'un 1,5% i d'un 1%, respectivament. D e la resta de la classificació, Sant Cugat manté les seves especificitats amb la relegació al sisè lloc d e C i t r o e n

de turismes gener-desembre 1998cles", ha assegurat. Opel Marques

Unitats

Penetració

243 239 232 212

11,7% 11,5%

Volkswagen - % •

Renault

11*2%

102 113

as 79 60 56

FONT. CISMA

(quarta al Vallès Occidental) i la poca implantació de Ford. A manca de xifres definitives, les primeres valoracions han vingut dels concessionaris locals d'Opel i Renault. El gerent d'Opel Autocugat, Josep Maria N e gre, ha fet una valoració molt positiva de la penetració de la marca

en el mercat santcugatenc. N e gre ha constatat que l'augment de venda d'Opel en un 21% hauria pogut ser superior. "El model Astra ha tingut molt d'èxit a tot l'Estat, s'ha esgotat el producte en alguns moments i això ha provocat alguns endarreriments en el lliurament dels vehi-

Autocugat ha repartit enguany el 80% dels segments de venda entre els models Corsa i Astra, mentre que la resta ha estat capitalitzada pel model Vectra. Des de Renault Auto Central, el seu gerent, Miquel Negre, ha reivindicat un creixement superior al fabricant francès del que a primera vista ofereixen les dades, q u e no i n c l o u e n la v e n d a d e vehicle comercial. La manca d'aquesta dada amaga l'èxit, segons Negre, de models com Kangoo o Exprés, "que incrementen fins el 12,5% la nostra presència en el mercat santcugatenc". Tot i així, Negre ha considerat satisfactòria la crescuda del mercat dels turismes, gràcies a models com Megane, Clio o Laguna. E l s r e s p o n s a b l e s d e l s concessionaris consultats han confiat e n factors com la bonança econòmica, l'increment de la població, la baixada de crèdits i l ' e s t a b i l i t a t laboral p e r q u è l'any q u e ve es mantinguin o se s u p e r i n els índexs actuals d e creixement.

Peatges

Satisfacció general pel suport de la Generalitat al rescat de la B-30 Aymerich i les cambres de comerç aplaudeixen Fadhesió A. B. - Sant Cugat -

l^es cucs al tram Sant Cugatel Papiol, com ens recorda la ràdio cada matí. poden haver c o m e n ç a t el c o m p t e e n r e r e , d e s p r é s q u e la G e n e r a l i t a t s'hagi afegit aquesta setmana a la reivindicació local i comarcal per la supressió del peatge de la B-30. Les paraules del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, q u e dilluns va parlar per primera vegada d e "greuge comparatiu" en el cobrament de la via i va confirmar la voluntat del Govern de rescatar la concessió a Acesa, han rebut el su-

port unànime dels agents polítics i econòmics de la comarca, amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan \\merich, al capdavant. D e u anys d e r e i v i n d i c a c i ó Aymerich ha valorat positiv a m e n t les i n t e n c i o n s d e la G e n e r a l i t a t p e r q u è , ha argum e n t a t , "les i n v e r s i o n s q u e s ' e s t a n f e n t als l a t e r a l s són molt cares" i podien servir per rescatar l'import d e la concessió. "Penso q u e la B-30 és una via d'accés, d'entrada i d e sortida de Barcelona, q u e no es pot considerar una autopista", ha afegit, alhora q u e ha recor-

dat q u e el municipi ha reclamat la gratuïtat de la via des de 1988. En un c o m u n i c a t e m è s dimarts, les cambres de comerç de Manresa, Terrassa i Sabadell, que formen la Tricameral, han celebrat la decisió del Govern de la Generalitat i han instat a aconseguir el rescat "al més aviat possible". Segons la T r i c a m e r a l , la s u p r e s s i ó del peatge permetrà descongestionar les calçades laterals, per on circulen cada dia més de 120.000 vehicles, que restaran únicament per al trànsit local, fet que afavoriria "una millora significativa de la mobilitat interna del Vallès i una sensible

Les cues als laterals de la B-30 s'han fet habituals en els últims anys. FOTO: X. L. disminució dels costos m e diambientals i de congestió". Per la seva banda, el coordinador general de l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura ( A D E N C ) , Manel Cunill, ha celebrat també la notícia, que "s'acosta a la demanda lògica i de necessitat de la ma-

joria d e la població", però ha exigit q u e la reclamació de la Generalitat s'ampliï a altres vies com l'E-9 entre Terrassa i Rubí. Cunill, a més, ha reiterat que la liberalització dels peatges ha d'anar acompanyada d'una millora d e la connexió del Vallès amb el Baix Llobregat,

Economia

E L S Í C A N I W S Divendres, 29 de gener de 1999

LES EMPRESES: SANT CUGAT

Echevarría recorre la sanció de

esco Casanovas. Propietari

A. B.

L'empresari santcugatenc Juan Echevarría, expresident de Fecsa, ha presentat recurs a la sanció que li va imposar la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per ús d'informació privilegiada en el procés de llançament de les ofertes públiques d'accions d'Endesa sobre Fecsa i Sevillana de Electricidad, durant l'octubre de 1996. El recurs presentat argumenta el desconeixement de la data, el valor i les condicions de l'OPA. Echevarría, juntament amb un altre directiu, va ser sancionat a principi de gener amb una amonestació pública i amb una multa de dos milions de pessetes.

Programa sobre l'euro a Ràdio Sant Cugat Ràdio Sant Cugat ha incorporat a la graella de la seva programació un espai especial sobre l'euro q u e p r e t é n d o n a r resposta als dubtes q u e generi l'entrada en vigor de la nova moneda. Integrat dins del magazine La Revista, l'espai s'emet cada dimecres de tres quarts d'una a la una de la tarda i compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç. / A.B.

^BlliP tt»

Tel. 93.589 57 SS Fax 93.589 58 15

' S G D 3 I

E-mail: sepal@sumi.es

SELECCIONEM:

&&t mm M14$ *$&. àt 1 zryt ee j»roc**sos Usuari efe rlIcttOdtee. Dom. català oral i ««crit Ejmriar CV urgtntimnt per fox o maif a ta re~ ferèncío ft>4% et}>««$cattt ttxpett. tatartak

Itesiatiraeiéf» <to rttuebles Compra - venta de antigüedades y tratamienlo Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

' Miguel

Tel. 93 590 61 22 La Floresta

Estación La Floresta

ESPORTS

L'esport és potser la parcel·la on més es nota el fet diferencial santcugatenc i entrar en una botiga com Sant Cugat Esports ja és prou significatiu. Esquís i fixacions, ampolles de submarinisme o pals de golf no es troben a tot arreu. Malgrat l'àmplia oferta, les dues botigues son un negoci familiar que dedica el 80% del seu espai a l'esquí. Els seus responsables acostumen a convèncer la clientela amb l'experiència, però no els fa por dir que no practiquen tots els esports que venen.

la CNMV

ïísPonl La Floresta... • del Diari

c/Margant,6 TORRE

"Cada any tremolem perquè hi ham neu, però la temporada acaba bé ALBERT BALANZÀ

wmmmmmmmMs

i iniiifiwii i iiii i m

ÉMIIIIIIÍ

-Sembla q u e n o , p e r ò j a sou veterans a Sant Cugat. -Fa vint anys, ja. Vam començar a la rambla del Celler, el negoci va funcionar i vam decidir obrir també a la plaça dels Quatre Cantons. Hem intentat donar el màxim servei, oferir els productes que la gent ens demana i adaptar la botiga a les circumstàncies de la ciutat. Sant Cugat ha crescut, hem mirat d'adaptar-nos a un públic de tots els nivells i diversificar el producte segons la botiga. - C o m ho heu fet? -Als Quatre Cantons ens hem centrat en l'esquí, el tennis, la muntanya i el calçat, per fer esports més tècnicament. Al Celler hi ha bany, futbol i algunes peces esportives. - I com és l'esportista majoritari a Sant Cugat? -Doncs hi ha de t o t Encara que no ho sembli, funciona molt bé el futbol, que gaudeix de molta popularitat. A banda, nosaltres hem estat tota la vida molt tècnics amb l'esquí, que és el que més hem treballat. Un 80% de la botiga està dedicada a l'esquí, tot i que comp l e m e n t e m la temporada amb futbol, muntanyisme, natació o esports d'aventura. Si ens limitéssim a la venda de tres mesos, el negoci no funcionaria. - C o m passa en el sector editorial i el dia d e Sant Jordi, a vosaltres amb l'esquí us deu passar el mateix e n tres mesos.

Sant Cugat Esports s'ha guanyat la fama de ser la botiga d'esports per excel·lència de la ciutat. FOTO: X. LARROSA gat el golf és el que puja fort. - El golf està molt arrelat a Sant Cugat, perquè hi ha un camp que és molt popular. Ara bé, nosaltres no ens hi dediquem en l'àmbit professional, tot i que fa uns quatre anys que tenim diversos productes. Però és com t o t que requereix ser molt professional i nosaltres hi entenem, però no som professionals. A la vegada aquest àmbit ha estat molt prostituït pels mateixos professionals o professors, que han venut directament el seu material als alumnes i arran d'això és molt difícil entrar a competir, perquè els seus preus no inclouen una infraestructura com la nostra.

"L'àmbit del golf L· estatprostituïtpels

professionals, quan han venut el material"

-Exactament El Nadal s'aprofita per comprar o regalar nou material o també per renovar el vell. Cada any tremolem perquè hi hagi neu, però el temps acompanya i la temporada acaba bé. —I aquest any heu tingut sort? -Per ara sí, però el temps és tan radical que podem trobar-nos que gairebé d'un dia per l'altre desaparegui tota la neu. - T o t h o m té el seu equip, hi h a renovació...? - El que cal dir aquí és que cada vegada l'esquí s'està massificant més i actualment també hi ha molt de reciclatge de materials. Nosaltres aconsellem al màxim perquè la gent sigui conscient del que necessita. — A banda de la neu, a Sant Cu-

-Es a dir, que una expansió a

«in termini cap al golf no us la

ílllilfl

plantegeu.

-D'entrada, no. Ja hi ha botigues molt tècniques a Barcelona que venen golf al cent per cent i que ja tenen el seu món creat El gran problema és no entendre-hi prou, que s'ha de ser molt conscient del que es ven perquè, si no, hi tens molt a perdre. —Precisament el client deu valorar la qualitat i el prestigi. - É s possible que això ho doni l'experiència. No em preguntis com, però li has de posar interès d'entrada i que t'agradi. - P e s a tenir una certa fama a Sant Cugat? - S e m p r e hi ha moments que pesa, perquè has d'estar molt a l'aguait saber i interpretar el que vol el client. És el dia a dia.

-Quina és l'actitud del client quan entra a la botiga: sap de què parla, és exigent? - T e n i m una clientela exigent, però se suporta molt bé. Hi ha clientela més nova, que vénen sobretot referenciats i et dipositen així la confiança. Després hi ha els de tota la vida, que es deixen aconsellar molt bé i que t'arriban a dir "tu mateix", que això és molt important. Hi ha finalment el client primmirat i el que potser surt descontent, però tornen, que és l'important -I algun encàrrec d'aqueDs que us hagi deixat fora de joc? -Sí, perquè tot i que intentem ser professionals, hi ha moltes coses que nò les sabem. Coses que semblen impossibles s'acaben buscant i portant, també amb l'ajuda del client Ara, però, ja comença a ser més difícil que t'enganxin, que no pas quan era més jove. On m'he trobat amb el dubte és amb eines de muntanya: útils que tenen un nom tècnic i que els coneixes d'una altra manera... Amb muntanya m'hi he trobat, amb esquí pràcticament no.

marxis a fora. Ara, d'importació gairebé ho és tot perquè producció a l'Estat espanyol n'hi ha molt poca. -Quants esports ha de practicar un venedor de Sant Cugat Esports? - A vegades cap (riu). Pot despatxar bé algú que no practiqui l'esport en qüestió, només que hagi rebut les explicacions d'una persona experta o per la informació que hagi pogut recaptar. Algú que hagi practicat un esport no té per què saber-lo explicar i vendre'l. Ara, tot té la seva teoria i pràctica i, si les dues coses van lligades, aleshores és perfecte. Aquí el que practiquem és sobretot l'esquí i el submarinisme. —Diuen que quan es corre el Tour es venen més bicicletes. Ara que Alex Corretja és el dos del món, vendreu més raquetes? -Tant de bo! Però amb el tennis s'ha produït un fenomen curiós: l'afició està bastant estacionada i alguns estudis indiquen que els nous aprenents són gent de 30-40 anys e n amunt o nens fins a catorze anys. No ens influeix, d e tota manera.

"Encara que no ho

sembli, venem molts

articles defutbol, que

—El client ve amb el catàleg? -Sí. Amb catàleg i fins i tot g e n t q u e s'ha emprovat una peça a fora i després et demana que l'hi portis. Per la fidelitat. —Teniu aleshores molt material d'importació? -Avui dia estem molt ben assortits i gràcies a Déu a Catalunya hi ha bons distribuïdors i no cal que

aquí té popularitat"

—I els esports d'aventura, també estan estacionats? - H o m e , tot això no ens representa un volum alt de vendes, però hem de ser-hi i ens ajuda. Tot va lligat amb la muntanya. Ara, com a novetat, hem incorporat material de submarinisme com ampolles, reguladors \jackets i ho cpmplementem amb cursos.

EIS4C4NT0NS

Oassificals 93 674*2 39

guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22 1 er 2a.

93 6744*64

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMma, 1 7 L B 93 675 18 35

•CARDONA Valldoreix, 41 93674*509 • SUN BIKE Can Matas, 2 93589*757

CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 5 9 5 3

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 6 7 4 5 0 4 8

• MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2' 93 589 30 65 • M- DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 5 8 9 3 0 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40* 78 80

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • J.Q. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 874 44 69

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 S785 93 00

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9 •CUGART Torrent dehBorrtia, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2

• MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1,7 936753065

• DANIEL CALATAVUD Rbla. Rlbatallada 31 B3 4 r 1 a 93675*803

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4 * 4 7

•FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068

HERBOLARIS DIETÈTICA

•SAGARRA Endavallada. 22 93 674 0 * 6 0

COPISTERIES

HIDROCULTIUS TALLERS DE RELAT I GUIOCWEMATOGRAflC •TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona)

4*2*939

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

93 674 75 96

Valldoreix ,45 93 674 9602 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 •COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 936753653 •OFINOVA Alfons Sala, 18

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 6 7 5 0 3 5*

9 3 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20. baixos Sant Cugat. Tel. 93 6 7 5 3 2 67 Fax. 93 675 32 09 E-mait b9tscorvod@naxa.B3 • FOAP SJL BANYS Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 0 3

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 9 3 6 7 4 3 0 8* •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 6 7 4 9 6 62 •UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

93 6 7 5 2 3 73

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674*3 96

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0 • SANBER-5 Anselm Clavé. 20 9 3 6 7 4 45 7»

li • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1

Valldoreix, 67 A 93 589 4742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 33674 0174

LUDOTEOUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674**40

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 935894566

• G I M N A S O S ESPORTS

•ARPAU

93 589 0 2 6 6

FUSTERIES

•GERD Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

•PAPIOL Venda i neteja CànovasdelCastio,4 93 674 6 5 0 0

• JORDI CUFf BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 0 *

93 675 56 74

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93589*4*8

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6» 908.4945 * 9

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9358944**

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 8 9 2 2 64 •TRINITY Rbla. Can Mora, 18 83 6 7 5 2 2 0 * • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat

• FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 ?3674_7254 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674320 •SASI Plaça Octavià, 7

93 674 32 08 •101 PISOS Valldoreix. 58 M 5 W 73 74 •KSA 936753355

o Fincas Sant Cugat

• SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 5906*89

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 * 8

• GALVANY Alfons Sala, 29

93 674*398

ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 0 5 5 7 •VILAR ELECTROIXAR, SJk. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

•COAP

Villa, 22 935892* *5

A. ÀGORA nK93CT424M tKlMSMtOM* (j>wa J t m )

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

• C A L CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93674 0308

COMPRAS VENTAS AIQUIIERES VAtORAOONES ASCSORAMIBJTO

FERRETERIES

w. 93 674 M 97

• EL PONT Girona 3 93675 0 * 7 5

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38* 93675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674*053

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS

Valldoreix, 14 93 6740393 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14

0«<lor Marillo, H

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93675*556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 1*3

•CASAL D'AVIS DE LES PLANES

93 6755*05

• KM TIENDAS Xerric,27 9 3 5 9 0 0 3 20

INSTRUMENTS • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 936754757

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Efes Rogent, 52 93 589 61 63 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2 • BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 936750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 9 3 5 8 9 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 9 7

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93589 0 * 5 * • D 4 CONSTRUCCIONS Vafctorax.10 936746598 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 67406 07 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2 •SERRALLERIA T E RRA I COMAS C . a Mozart.9. (Barcelona) 932*8*996

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675*3 89

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, SJMossèn Cintor Verdaguer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 38 •MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 936746058

REPARTIDORS •MAIUNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 93 5 8 9 2 3 7*

ROBA INFANTIL PASTISSERIES

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55

•SÀBAT

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93589 2649

• LA LIONESA Valldoreix, 79

Santiago Rusinyol, 46 93675*299

•T.M.G. Tallers

Borrell 6

PAPELERIES

Tel i Fax

93 67434 75

•PAPELERIALUFA. C(Vatdoreix,23

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 56 53

93.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80 •NENS EndevaHada,12

93 589 64*6

• M A R MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoarnor,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 * 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • M E S MARCS Enric Granados, 15

93 589*429

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10 93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINrSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 93 6 7 4 * 4 90

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Salal 8-20 93 6 7 5 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 675 57 55 • VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA •ROTTO Sant Jordi, 32 93589 0605 • L A FESTA Santiago Rusinol, 8 9 3 6 7 5 33 04 •lONA Major, 18

93 675*0**

MERCERIES • L A PERLA Major, 3

93 674 0*38

•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 6 7 4 * 5 50

93589 8702

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6741182 •TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusnol, 35 93 6 7 4 * * 83 •TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatalada, 34 93 6752228 •TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 2

93 6744* 67

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 589 44 22 93 675 5 * 5 *

VETERINARIS

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 OS

•JUAM

93674 90 97

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88

Xerric, 28 936746699 • DtSON ESTUSTES

Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUM • SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

•FERRON Jardins i Piscines

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS

93 674 00*4

•TATERS Sant Antoni, 62

93 67555 06

• VETERINOS Rius i Taulet,31

93589 7*4*

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sata, 50 93589*799

• ALLERS MECÀNICS • TALLER MECÀNC P. CANALS Sart Llorenç, 27 93674 6 3 6 2 • TALLERS TORNER

•USSIATOURS Plana Hospital. 10 93589 6 * 5 0 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 8 *

Anunciar-se en aquesta secció costa molt DOC EK4QUNT0NS més informació al tel. 93 589 62 82 (Laura) m

•MAJIK Sant Jordi, 29

SABATERIES

•AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

•REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16

PERRUQUERIES

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 9 3 5 8 9 22 32 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 0 0 * 4

93 67524 0*

TELEFONIA

•FORMAS Elies Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 40^ 06

93 674 03 T6

MISSATGERS • MRW Ildefons Cerdà, 4 L11

•FALGUERA Vïà,1

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 93 6 7 4 5 3 0 *

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74

•GENEVEVELETHU

93675 592* •MAVI Objectes de regal i

ROBA PER ALA LLAR

PlanaderHospital,35 93 6 7 4 6 9 5 0

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93 6 7 4 6 9 4 5 Tel. urgències 908898*36 93 674 6 9 4 5

V*à,6

MOBLES DECORACIÓ •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93589 0023

93675 04 54

Rius i Taulet, 20 93 674 6847

9 3 6 7 4 0 7 7* •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 93 589 78 60

.Mmouttracwir dr finm* API

CRISTALLERIES

MOBLES JARDÍ

bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

•

GRATUÏT per als subscriptors

Classificats

HS4CANT0NS

llit ; IVI A PISOS A

II U E S

N APARTAMENTOS

ESTRENAR

• C / O r i e n t . S u p . : 105 m 2 . 4 h a b . (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y f o c o s empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler. 95.000 ptas

• C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m 2 . H a b . d o b l e c o n a r m a r i o e m p o t r a d o , bafïo c o m p l e t o , c o c i n a americana, sal-com., suministros contratados. A l q u i l e r : 55.000 ptas.

9358945 66

93 589 45 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 bafïos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes.

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas.

• ZONA GQLF 4 dortnitonos comedor-salón con parquet, cocina-office, lavadero, 2 banos completos. amplia terraza. Zona çomunitariacon piscina. 29uOO.OOOPtas.

93 674 7254:

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios. comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero, 2 baftos completos, armarios empotrados, terraza. calefaccion, Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, ExmJfNTES y S T A S ^ I .000.000 Ptas. 93674 7254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 baftos completos, terraza 40 m2. SOL TOCO EL DIA 21.000.000 Ptas. 93674 7254

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salon, > office, 2 banos completos. caJefacçjòn, terraza. Parkim comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.;

93 58945 66

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedór-salon, cocina-office. 2 banoi — m p l e t o s , terraza. estudio, tardin 400m2. TODC FQRMADO. MUCHA LUZ Y SOL.U7.000.000 Ptas.

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón, ncocina, bafto completo. calefaccion, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93 67472 04

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 baftos completos, calefaccion, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93^747254

93a§74 72 54

-GRAN OFERTA EN ALOUILERES : -PISO. 60 m2, 2 hab.(10m2 y 8m2), salón 24 m2, pk. Precio: 14'4M

- Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. època, 209 m2., sol T/D . ideal Centro Rehabilitacion: 220.000 ptas/ mes. -Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

-ATICO-DX 91 m2, salón 24 m2, 2 hab.( 10m2 y 8m2), golfa 26 m2 +tza 12 m2, pk. Precio: 22'2 M

|| GRAN OCASIÓN II - ü Obra nueva St. Cugat, cèntrica y tranquila !! Apart., Pisos, Bajos-dx y Aticos-dx: ase, climalit, ptas. y marços roble, AVE, Caldera Gas (calelac/agua caliente), cocina equip, (encemera, homo, fregadereo doble acero inox. campana extr., armarios attos/bajos), 2 tomas antena (T.V) y 2 de telefono, pk. incluido.:

, salón 26 m2, tza.67

- BAJO-DX 98 m2, 2 baftos + í m2, 2 balcones, sol T/D, pk. Precio: 24 ' 1 M

"Recuerde.... Hay 1 0 1 viviendas m à s . i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I M O U E S

•Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA Off. - 3 Dorm. - 2 Banos. - Calef. Parabol.

•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- ComSal. -Coc.Orf. - 3 dormitorios. - Bafto - Calef. A. Acond. Precio: 18.350.000

3 m2 - Com.-Sal - Coc. k. 1 Coch. - Trast. - A.

Precio: 36.000.000 .., ip2. .,._. Com. - í •Cl VILLA: BAJOS CQN. TERRAZA. -JQ Coc. _. ino - Aseo - Calef. - Trast. - / Parabol. Precio: 28.000.000

•Cl PAHISA^BAjpSCON JARDÍN 110m2 - Com.-Sal. con chtm.hòg. - Coc. 2 Baftos - Jard. Prfv. Jard. y pisc. omunitlrio. recio: 37.00OJ000 •C/ SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim . Ófí. - 4 K r r r i ^2_Baflos. - Aseo - Pk. 2 Coch. •C/ VILLA: ÀTICO. - 7 5 m2 - Com.Sal, - C o c 2 Dorm. Bàftos^Pk. 1 CocR - Trast. Ase. A Parabol. -T<erraza. PrecB: 45.000.000.

TEL 93.674 24 69 M

936753355. •TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor, cocina, 3 dorm ( 2 dobles), 1 bano. alumínio, el·lmat., vistas

cocina, 3 hab., 2 banos. estudio con terraza, calefaccion, perfecte estado.

Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

93 675 33 55. • Can Picanyol, garaje 2 c , trastero, zona de

936753355.

lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos. estudio, piscina comunitària. Precio: 41 M i » ! !

Precio: 36.750.000 ptas

• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados, 2 banos, terraza 15 m2, calef. todo ext. 2 anos de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infant!, piscina comunitària Precio: 30.500.000

93 675 3355 TORRE UNIFAMIUAR

936753355. • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón comedor 37 m2,cocina office,4 hab., 2 baftos, calefaccion 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1" calidad. Precio: 48 Mill

PISOS EN VENTA

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un baíio. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una " s u i t e " (bafïo r e f o r m a d o ) . Terraza Calefaccion a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

93 674 08 97 • ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor. cocina americana, 1 baíio completo. Precio: 15,5 Mill. 93 674 08 97 PLA DEL V1NYET ._ _._ • AVINGUDA Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 doblesl, salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocinaoffice. 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches. trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDAPLA DEL V I N Y E T - S A N T A TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos c o m p l e t o s . Estudio de 30 m2. Terraza solàrium, Trastero. Garage para dos coches. Jardin privado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ACÓNDIÇIONAOA. Precio. 53 Mill. 93 674 08 97

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 MW.

93674 0697 • COLL FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 baftos completos. Calefaccion. Plaza de pàrking con trastero. Jardin comunttano. Precio: 24 MW. 9367408 9 7 •ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 baftos y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardin privado. Precio: 48.680.000 ptas. ESTACIÓN Local de 100 m2 útiles. dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/mes. ALOUILERES • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en cl Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab.. 2 baftos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida. • JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes • Plaza 4 Cantons. Piso amueblado de dos habitaciones, bafto, cocina y terrazita. 50.000 ptas/mes

• MIRASOL. solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c., trastero, salón-comedor con chimenea, cocina office, 4 hab.. .2 banos, a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto estado. Precio: 52 Mill II 93 675 3355.

ftos, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 MW

93 6743206

^isc. Precio: 42.000.000

•RIUS ITAULET: 120 m2 - Com.Sal. - Coc.Off. 4 Oorm. 2 Banos - Calef. - Ascen. Pk. 1 Coch. Terraza. Precio: 30.000.000

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b.. 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados 1a. calidad, ant, 2 aftos. Precio: 56 Ml» II TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, salón-comedor,

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente reformado.comedor. cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc. Precio: 9500.000 ptas

COLL FAVA: 96 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 )orm. - 2 Banos Dorm. tíarios - Pk.. 1 Coch. - Jard y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

PISOS Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3 dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas 9367533 55.

•Z.Parc Poflancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 baftos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soieada de 44 m2, soleado y panoramico. Precio: 18.950 Mill 93 674 32 08 •Z. Pare Pollancreda. Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2,1 dor.do., 1 bafto, calef., coc. americana, zona tranquüa.Precio: 16 Mill 93 6743208 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoramico y alto. Precio: 23. 700 MHI 93 674 3208 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoramico y alto. Precio: 23. 700 Mill 93 67432 08 •Z. Mcdo. Nvo. Planta baja con jardin priv. De 85 m2, Sup. 95 m2, dor., 2 banos. calef, ascensor, 1 pk., Prac.nvo a estrenar. IMPECABLE. 93 674 32 08 •Z. Pseo. Torreblanca. Dúplex. Sup. 125 m2.3 dor., 2 ba-

mmwmm.·m m s

• LICENCIADA EN INGENIER1A ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 5 f / 919722021 • PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

TORRES EN VENTA •SL Quirze Jardi Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 baftos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 6743208 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m2. 4 dor., 2 baftos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 MIM 93 674 32 08 • Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 674 3208 • Z. Can GanxeL Ados. Sup. 210 m2. jardín 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill

93 674 32 08

*m is : f u i - A

HA n

ÍP

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA Genis. 93 674 91 92

ES BUSCA TECUSTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

M U S C L O S A LA M A R I N E R A M. Àngels Quadras Igredients:

3 Kg de musclos 1 tomàquet natural 1 gra d'all julivert i pebre

Elaboració: Posem els musclos en un pot, amb poca aigua, fins que s'obrin. En un mortell fem la salsa picant, amb el tomàquet escalivat i pelat, el gra d'all, el julivert i el pebre. Ho aclarim amb aigua, afegint-la de mica en mica. Llencem la mitja closca buida del musclos. Posem els musclos en una plata de forn i després hi afegim la salsa. Ho posem al forn una estona. Consell: Plat fàcil de fer. Ideal com a aperitiu, acompanyat de vi blanc.

HS1C4INTONS

H o q u e i

Futbol

h e r b a

Barrientos assegura que amb 12 punts més el Júnior no baixarà El seu equip, en zona de descens, reprèn la lliga al camp del L'equip masculí del Júnior té catorze Jornades per millorar la seva situació crittca actual i evitar d'aquesta manera el descens de categoria. L'equip t

últim a la taula, reprèn la competició de lliga a Divisió d'Honor aquest cap de setmana al camp del Vallès Deportiu, setè amb set punts. Per a aquest partit, An-

Tres jugadors del planter fan guanyar al Sant Cugat Vallès

drés Barrientos compta amb un equip ple de baixes que fera que hagi de Jugar amb jugadora molt Joves. Malgrattot,l'equip es molt conscient que només val guanyar.

ÀLEX LÓPEZ

Després de la participació d'alguns jugadors de l'equip masculí del Júnior en el sector de sala, l'equip masculí retorna al campionat de lliga de Divisió d'Honor diumenge al camp del Vallès Deportiu. La competició va aturar-se a finals de desembre, quan tan sols s'havien disputat un total de vuit jornades. El conjunt santcugatenc va saldar aquesta primera fase de la lliga amb un pobre balanç d'una victòria al camp del C l ) Terrassa, un empat amb el I C Barcelona a casa i sis derrotes. Aquesta primera trajectòria al campionat ha produït que el Júnior masculí tanqui la taula classificatòria amb només tres punts i en /.ona de descens directe. Cal recordar que un cop acabi la competició, el darrer a la classificació perdrà la categoria, mentre que el penúltim i l'avantpenúltim hauran de jugar la promoció. Per primer cop, pessimista Des que fa quatre anys Andrés Barrientos, entrenador de l'equip blau-i-negre. va fer-se càrrec de l'equip, aquesta "és la situació més crítica que he viscut al club", segons reconeix. A més ha explicat també que "per primera vegada no sóc tan optimista com ho he estat sempre", i és que el tècnic té motius per estar preocupat. Ja no és només la posició de l'equip a la classificació, sinó la llista de jugadors lesionats que acumula el primer equip, a banda de la no compareixença d'alguns jugadors als entrenaments, que van

L'equip masculí del Jumtr ecupa en aqiests mtaents la zona de descens directe a Prisen DIVISIÓ Foto ÒSUR KMTO

iniciar-se el dia 11, després de la participació al sector de sala. En aquest sentit, Andrés Barrientos ha explicat que "l'entrenador té la seva responsabilitat, però no la té tota: el club, i fonamentalment els jugadors, també han d'aportar la seva part". El que fins al m o m e n t ha demanat més Barrientos als seus jugadors, "compromís", no s'està complint. El tècnic blau-i-negre és conscient que "la salvació està més difícil que altres anys", tot i que manifesta que "històricament, el Júnior, en les últimes jornades de lliga amb l'aigua al coll, ha reaccionat a temps i s'ha mantingut. Compto amb aquest tram final

GAS 01II Ports gratuïts

de la lliga perquè crec que la competició no es decidirà fins a les últimes quatre o cinc jornades". Un mínim de 12 punts Andrés Barrientos ja ha fet números i creu que amb 12 punts el seu equip evitarà el descens directe. El tècnic apunta que el Júnior ha d'assolir un mínim de quatre victòries i quatre empats, o tres triomfs i sis empats, mentre que afirma que tan sols pot perdre un màxim de quatre partits. "Cal vèncer fins allà on sigui impossible, no importa el rival. El principal rival del Júnior és ell mateix", ha declarat el tècnic.

El Júnior afronta així, aquest cap de setmana, l'avantpenúltima jornada de la primera volta al camp del Vallès Deportiu, setè amb set punts. Per a aquest xoc, Barrientos tan sols podrà disposar de sis jugadors titulars i haurà de comptar amb gent jove de la casa. Barrientos ha explicat que el sala "ens ha passat factura", ja que han tornat quatre jugadors lesionats. D'altra banda, Barrientos ha confirmat que el porter del Júnior Antonio Bozal té una lesió crònica al genoll, i que podrà acabar el campionat, però sota mínims. Aquest també és, sens dubte, un contrate mps important per al Júnior masculí.

A.L. - Sant Casat El Sant Cugat Esport va sumar diumenge la tercera victòria al camp municipal d'Esports -Manresa, Perelada i Olot- dels onze que ha disputat, en vèncer l'últim classificat d e Primera Catalana, l'Olot, per 3 gols a 2. L'onze inicial del conjunt vermell-i-negre va estar format per sis jugadors del planter, mentre que els tres gols locals els van fer també tres jugadors de casa: Joan, Javi M é n d e z i Bruno. Després de dues derrotes c o n s e c u t i v e s al c a m p i o n a t -Cornellà i Girona- i sumar un dels últims nou punts en joc, el Sant Cugat va trencar amb els últims resultats negatius i va assolir els tres primers punts de la segona volta. El jugador-entrenador del primer equip santeugatenc, Hans Schonhofer, creu que la salvació matemàtica rondarà els 45 punts. Amb tot, el tècnic, conscient que el Sant Cugat Esport és novè a set punts de les places d'ascens i a setze dels llocs d e d e s c e n s , a p u n t a q u e en aquesta segona volta del campionat l'objectiu és "intentar aconseguir els mateixos punts que a la primera volta", és a dir 28. Si fos així acabaria la lliga a m b un t o t a l d e 56 p u n t s . Schonhofer ha reconegut que, vista la situació, el seu equip ha de ser "ambiciós". L'equip vermell-i-negre visita diumenge a la tarda el Gran o l l e r s , q u e té n o u p u n t s menys que els santeugatencs. Els de Schonhofer, segon equip millor visitant de la categoria, han encaixat tres derrotes consecutives lluny del municipi, al camp de la Gramenet, el Cornellà i el Girona.

Tel. 93 580 77 62 d?

s*\

V ^ \

Contestador les 24 h

ESM|

Distribuïdor oficial

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 29 de gener de 1999

Hoquei

p a t i n s

Bàsquet

El sènior "A" recupera el liderat en una exitosa doble jornada

La UE Sant Cugat perd, però és en zona d'ascens

Els dos equips del PH Sant Cugat tornen a ser líders als seus grups

À.L. El sènior " A " del Patí Hoquei S a n t Cugat

menat, tots dos enfrontaments com a

Codines. El sènior " B " , que una setmana

ha recuperat el liderat que va cedir ara fa

equip visitant. El primer equip ha ajornat

més és el lider del seu grup, ha d'afrontar

cinc jornades en imposar-se divendres al

el partit que havia de jugar diumenge al

diumenge un partit vital per als seus inte-

S a n t a Isabel - e n partit a j o r n a t - i al Sent-

pavelló municipal a m b el S a n t Feliu d e

ressos a la pista del quart, el C T Barcino.

ALEX LÓPEZ

- Sant CugatEls dos equips sèniors masculins del PH Sant Cugat tornen a compartir el liderat dels seus respectius grups a Segona Catalana després que el cap de setmana passat el sènior "A" guanyés a les pistes del Santa Isabel i del Sentmenat. El conjunt santcugatenc es desplaçava divendres a la pista del Santa Isabel de Barcelona, en un partit que havia estat ajornat fa tres setmanes a causa de la pluja. Els jugadors que dirigeix Lluís Sancho/ havien de vèncer per col·locar-se líders i defensar el liderat dissabte a Sentmenat. I així ho van fer. El resultat final va ser de 6 gol.-, a 8. Un dia més tard, el sènior "A" va imposar-se amb més claredat a la pista del Sentmenat per 2 gols a 8. un equip que no va poder impedir, tot i l'agressió física que va patir el jugador vermelli-negre Sam Jul, el triomf del líder. Respecte la recuperació del liderat del primer equip, l'entrenador Lluís Sànchcz ha explicat que malgrat "les relliscades amb el Caldes i el Masquefa, després de catorze jornades de lliga mereixem ser líders". L'equip santcugatenc va perdre el liderat fa cinc jornades. Ara, la classificació

B seriar"»" tel Patí Hoquei Sant Cugat tama a ser lider del seu grup a Segona Catalana. FOTI: XJWIUUMOSA

dicta que el sènior "A" és líder, amb un punt més que el Santa Perpètua i el Masquefa, i tres més que el Caldes. Aquesta jornada, descans El sènior "A" del PH Sant Cugat no jugarà diumenge al matí al pa-

velló municipal davant el Sant Feliu de Codines, ja que a la mateixa hora el sè/iior "B", que també entrena Lluís Sànche/., ha de visitar la pista del C T Barcino de Barcelona, un xoc que ha d'enfrontar el quart ala taula amb el líder. Aquest partit amb el Sant Feliu es disputarà el dilluns 8 de

febrer al pavelló municipal, a partir de les deu de la nit. Aquesta jornada, però, tindrà un al·licient important, i és que s'enfronten el Caldes, quart, amb el Santa Perpètua, segon. El sènior "B" continua una jornada més com a líder en solitari del seu grup.

La UE Sant Cugat perd a m b el Gavà a casa i se situa a un punt del descens

L'equip d'handbol de la l'E Sant ( lligat va ensopegar al pavelló municipal davant el Cavà, un adversari directe per evitar el descens de categoria, per 26 gols a 27. Amb aquesta desfeta, el conjunt santcugatenc és a només un punt del descens directe, posicions que ocupen Puerto Sagunto, amb nou punts, i Pardinyes, amb quatre. El Cavà. avantpenúltim amb nou punts, és ara a només un punt dels vermell-i-negre. després de vèncer diumenge. L'entrenador del sènior masculí, Joan Sancho, veu com Testat de l'equip "es complica". Segons Sancho, els principals problemes que afecten l'e-

quip són dos: "l'aspecte psicològic dels jugadors i el fet que no es guanyin partits". En aquest sentit. el tècnic argumenta que els jugadors "estan enfonsats, cometen errades que no són normals en ells. Es un problema psicològic que amb el pas de les jornades s'agreuja més. No és un problema de qualitat: entrenant més no es fan gols de penal. N o tenen confiança en ells mateixos". L'última victòria de la l ' E Sant Cugat al grup C de Primera Nacional va ser el passat 13 de desembre a la pista del Pardinyes. "Ara, no ens toca altre remei que anar a treure punts d'on sigui". Amb tot, però, Sancho ha mostrat una vegada més la seva confiança cap a la plantilla: "Evidentment que

El conjunt femení, que va imposar-se a la pista del Martorell per 64 punts a 73, ocupa el setè lloc, amb un balanç de vuit victòries i quatre derrotes, amb dos partits menys.

Rítmica

Valldoreix acollirà la final de la Copa

Handbol

AL. - Sant Cugat-

Després de tres victòries consecutives al campionat de lliga, el sènior de bàsquet de la UE Sant Cugat va pedre a la Sala Escolar davant el Ripollet per 69 punts a 78. Després de la disputa de la primera jornada de la segona volta, el conjunt santcugatenc ocupa la cinquena posició a la taula amb un balanç de nou victòries i set derrotes. D'aquesta manera continua ocupant llocs d'ascens a Primera Catalana. Aquesta ha significat la segona derrota de Xavier Campos com a tècnic vermell-i-negre, que ha explicat que "jugar més descentrats és i m p o s s i b l e " . El R i p o l l e t ha vençut la l ' E Sant Cugat tant a l'anada com a la tornada. El tècnic també ha explicat que a casa no es poden perdre punts i que és "importantíssim" guanyar els partits a la Sala Escolar. Aquest cap de setmana la UE Sant Cugat visita el Bàsquet Ribes, quart per la cua amb sis victòries i deu desfetes.

- Sant Cugat -

confio en aquesta plantilla. Si tornés a començar la temporada tornaria a agafar-la". Prova de foc a Castelló La l E Sant Cugat visita la pista del Castelló, quart a cinc punts del líder. Sancho assegura que el

seu conjunt "pot guanyar qualsevol equip". A manca de deu jornades perquè finalitzi la competició, ha de rebre el Bordils, el Sant Quirze, el Manyanet, el Teide i el Pardinyes, mentre que s'han de desplaçar a les pistes del Castelló, el Sant Esteve, el GEiEG, el Puerto Sagunto i el Sarrià de Ter.

El pavelló de voleibol de Sant (^ugat a Valldoreix acollirà el proper dissabte 20 de març la final deia Copa Catalana de gimnàstica rítmica esportiva, que comptarà amb l'organització del (llub Muntanyenc Sant (lligat. El certamen acollirà prop de 300 participants. en totes les categories i nivells. La primera fase de la Copa Catalana té lloc diumenge a Riudoms flàrragona). mentre que la segona se celebrarà a l'Hospitalet cl 27 de febrer. El CIM Sant Cugat aportarà totes les gimnastes de competició. La gimnasta del CM Sant Cugat, Andrea Rubino, ha estat convocada per a la concentració que la selecció estatal júnior farà al CAR de Sant Cugat del 10 al 21 de febrer. L'equip estatal es prepara per a l'europeu. / A.L.

Esports

ELS íGVrYTOINS Divendres. J9 de gener 1999

F u t b o l

A t l e t i s m e

La Mitja M a r a t ó reunirà al municipi més de 8 0 0 atletes

sala

Jornada de descans per a rOlímpyc, que és cinquè

Un xip, que facilitarà al moment la classificació, principal novetat Els carrers de Sant Cugat s'ompliran diumenge al matí d'atletes que prendran part en la XVI edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que organitzen

conjuntament el Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat. La principal novetat d'aquesta cursa és que els corredors portaran un xip a les

vambes que facilitarà la classificació final al moment. L'atleta santcugatenc Manel Murillo, tercer el 1997 i segon el 1996, ha confirmat la seva presència.

AI.KX L Ó P E Z .

-Sant CagatLa XVI edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que organitza la Comissió Atlètica de Curses (CAC), integrada per membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat, se celebrarà diumenge al matí pels carrers del nostre municipi. La principal novetat d'aquesta cursa. punruable per a la Copa Catalana de curses de fons, és que els corredors portaran un xip a les \ambes que facilitarà la classificació final al moment, un cop acabi la cursa. La Mitja Marató-21, 1)97 quilòmetres-començarà a les deu del matí. I .a sortida i arribada tindrà lloc al l'la del Vinyet, just da\ant de la plaça del centre cultural. Quant al recorregut, serà el mateix de l'última edició, llevat d'alguna petita modificació. L'any passat van prendre part a la prova unes !S(K) persones, xifra que els organitzadors esperen superar. La inscripció es pot formalitzar el mateix dia de la cursa. HI rècord de la prova, que no s'ha deixat mai de celebrar des de l'any 1984, el deté des de la setena edició Emiliano Cíarcía amb un registre d'una hora i sis minuts.

Futbol

L'edició de l'any passat i» la Mitja Marató va aplegar ajuasi 800 corredars. FOTO: ELS 4 CANTONS

Trofeus i premis Els deu primers classificats a la general en categoria masculina i les cinc primeres en fèmines rebran una retribució econòmica segons la seva classificació final. També es lliuraran premis als deu primers i deu primeres de la ge-

s a l a

El W i n t e r t h u r r e p el la Murga, avantpenúltim, a m b l'obligació d e v è n c e r - Sant CMfjat-

El Winterthur Sant Cugat va encaixar la vuitena derrota de la temporada a la pista del Rubí FS en perdre per 4 gols a 3. Tot i perdre, el conjunt santcugatenc, que ocupa amb 18 punts el dotzè lloc a la taula, continua a quatre punts de la zona de descens, posicions que ocupen ara mateix el la Murga, proper rival dels vermell-i-negre, el Rubí i l'Ametlla de Merola. L'entrenador del Winterthur Sant (lugat, José Luis Quinoà. ha qualificat cl resultat i el joc del seu conjunt en el xoc de dissabte de "desastre total", i ha assegurat que és conscient "de la situació que travessem". Dels últims set enfrontaments els santeugatencs tan sols s'han imposat en

una sola ocasió: a la pista de l'Ametlla de Merola, euer de la categoria. Quinoà, que una vegada més s'ha queixat de 1'"actitud i la motivació" dels seus homes, ha decidit que a partir d'ara els juvenils Juanma, Albert i el porter Guillem s'entrenin amb el primer equip. D'altra banda, els juvenils Alberto i Xaloc, que ja fa temps q u e e n t r e n e n a m b cl p r i m e r equip, són jugadors que habitualment disposen de molts minuts de pista. Eduard Mayral. que havia pres la decisió de marxar del club. ha tornat i ja va jugar davant el Rubí. En partit corresponent a la segona jornada tic la segona volta. el FS Sant Cugat rep al pavelló municipal el la Murga, avantp e n ú l t i m classificat del grup cinquè. / A. L.

neral, al primer de cada categoria, al guanyador per clubs i al primer classificat i classificada local. En la passada edició, els premis van ser aquests mateixos. L'any passat van vèncer Benito Ojeda i Montse Castelló, ambdós del Club Domingo Catalàn, que ja van imposar-se també l'any

1992. Ojeda ha confirmat la seva presència, com també ho ha fet el santcugatenc Manel Murillo, tercer l'any 97 i segon el 96. Els primers atletes locals en creuar la línia d'arribada van ser l'independent Francisco Martín i Alba Caballé, del Club Muntanyenc Sant Cugat.

V o l e i b o l

Zoran Nikolovski: "L'equip ha demostrat falta de respecte per ell mateix" - Sant Cunat"Abans de jugar aquest partit, les jugadores creien que ja l'havien guanyat. Estic descontent per l'actitud que han mostrat les jugadores. Han demostrat falta de respecte per elles mateixes". Així de contundent s'ha mostrat Zoran Nikolovski, entrenador del Club Voleivol Sant Cugat, després que el seu equip perdés al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix per 2 sets a 3 davant un mal classificat Santa Coloma. Tal com ja va succeir a la primera volta davant el Ciutadella, les jugadores del sènior femení van confiar-se en excés i ho van acabar pagant amb una derrota. El més preocupant, però, tal com indica el mateix tècnic, és que "no tan

sols hem perdut un partit, sinó que hem desaprofitat l'ocasió d'empatar a punts amb l'Esplugues", que és tercer. D'altra banda, el Sant Martí, segon classificat, va perdre a la seva pista amb ITsplugues, tercer. Després d'aquesta desfeta, Nikolovski ha declarat que "ara, el nostre objectiu d'acabar entre els quatre primers classificats serà més difícil". A falta de nou jornades perquè acabi la lliga, el C 'V Sant Cugat es desplaça a la pista del Quart de València, cinquè a la taula, equip que va ser el primer en superar el sènior femení a casa. Amb vista a aquest xoc, Nikolovski ha recordat a les seves jugadores que "no és important contra qui es juga, sinó com es juga". L'equip santcugatenc és quart. / À. L.

À.L. - Sant Cugat • Després de dues derrotes consecutives al campionat de lliga de Primera Nacional "A", l'Olímpyc de la Floresta va derrotar el Monsant-Prosperitat per un ajustat 5 gols a 4. l'na vegada més, el jugador florestà Sergio va donar els tres punts al seu equip en l'últim minut de l'enfrontament. Aquesta ha estat la primera victòria de l'Olímpyc de 1999, en partit corresponent a la primeta jornada de la segona volta del grup sisè. Aquest triomf, setè a la competició, situa l'equip que entrena Àngel Ruiz en la cinquena posició a la taula amb 25 punts, a només dos del q u a r t , el C a t a l à - R a h a r . Aquest cap de setmana, tot i que hi ha competició, a l'Olímpyc li toca descansar. Aquest fet podria provocar q u e fins a dos equips podrien avançar-lo a la taula: L'Hospitalet i el (llub Natació Sabadell. La setmana següent, el dia 6 de febrer, l'Olímpyc visitarà la pista del líder. el Benicarló, líder en solitari i que suma tretze punts més que els florestans. Malgrat tot, a l'anada, el Benicarló tan sols va poder empatar a tres gols al pavelló municipal. L ' O l í m p y c d e la F l o r e s t a compta amb un balanç a la competició de set victòries, quatre e m p a t s i quatre derrotes. Els florestans són el sisè equip, amb el Calvià, que fa més gols a la lliga, i el cinquè, el C N Caldes, que n'encaixa menys.

Esgrima

Anderton és segon a la Lliga Catalana - Barc·l·i·a / Sant Cugat El mestre d'esgrima del Club Esgrima Sant Cugat, Grant Anderson, s'ha classificat en segona posició en una de les proves que s'han celebrat recentment puntuables per a la Lliga Catalana d'esgrima. Xavier Ges i Toni Ventura, membres també del CE Sant Cugat, han acabat en 30a i 43a posició final, respectivament. Aquesta competició, celebrada en espasa masculina, va disputar-se al complex esportiu municipal de Reina Elisenda. / A. L.

Esports

ELS•/•CATVnMNS lYívcnt/m, >V f/rnernr(k IWV

T e n n i s

P r e m i s

G o l f

Corretja serà dilluns nou número dos mundial À.L. - Sant Cugat -

El CS Sant Cuiat v i acollir diumenge el II Campionat de Professionals. FOTO: BSCM BENITO

Dimarts a la nit es va fer el primer dels actes dels Premis Esport en Mana. FOTO: XMI UUROSA

Ivó Giner s'imposa Es presenta la III al Campionat de edició dels Premis professionals Esport en Marxa - Sant Cugat-

Ivó Giner va proclamar-se diumenge vencedor de la segona edició del Campionat de Golf de Professionals, que organitza el Club de Golf Sant Cugat a les seves instal·lacions, en superar a la final Pepe Giménez. En semifinals. Giner va derrotar Fernando Roca, mentre que (Jiménez va guanyar Nacho Feliu, que en la primera edició va ser el vencedor. En aquesta competició hi van participar un total de setze golfistes del club santeugatenc que, al llarg de tres jornades, van jugar-se el títol. L'objectiu principal d'aquest certamen, q u e va disputar-se

amb el sistema d'eliminatòries, és reunir tots els jugadors professionals de l'entitat, bona part dels quals estan entre els millors jugadors catalans. Malgrat tot, no hi va haver representació femenina. La final d'aquest torneig social en la passada edició la van disputar Nacho Feliu i T x o m i n Hospital, i finalment es va imposar Feliu. Hospital no ha pres part en aquesta edició, enguany. Ivó Giner no participarà en el circuit europeu de golf després d'haver perdut la targeta europea la campanya anterior. Giner, que pren part en un torneig a València, participarà enguany en el Challenge Tour. / À. L.

-SantCitgat-

El restaurant La Masia va ser l'escenari dimarts a la nit del primer dels actes que centraran la tercera edició dels Premis Esport en Marxa, una iniciativa q u e compta amb l'organització conjunta de Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, i amb el suport de l'Ajuntament, de la revista Fot Sant Cugat i del setmanari A/v 4 Cantons. Aquests guardons van néixer amb el principal objectiu de promocionar i difondre l'esport local. Tal com ja va succeir en la darrera edició, un sopar va ser l'encarregat de reunir els entrenadors dels equips que militen en les categories més altes dels

diversos esports que es practiquen. Al sopar hi va ser present Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat, acompanyat de l'equip comercial; Maribel Cayuelas, directora de Ràdio Sant Cugat; Carme Reverte, cap d'Esports de l'emissora municipal; i tampoc no hi va faltar l'equip d'Esports. I A\ trobada es va cloure amb un canvi d'impressions sobre diveros temes del món de l'esport. Abans que al juny se celebri La Gran Nit de l'Esport, durant la qual es lliuraran els guardons, al maig tindrà lloc per segon any consecutiu una Gimcana automobilística. El CAR tomarà a ser l'escenari de la Gran Nit. / À. L.

El tennista santeugatenc Alex Corretja serà, a partir de dilluns, el nou número dos mundial al rànquing ATP. D'aquesta manera, tan sols el supera el nordamericà Pete Sampras. Corretja acumula un total de 3.530 punts, a només 214 de Sampras, que per sisena temporada consecutiva s'estrenarà al circuit professional de tennis com a millor jugador del món. Així, l'actual campió del món de tennis després d'imposar-se a la ciutat alemanya de Hannover, iguala la millor classificació mundial d'un jugador estatal. El 23 d'agost de 1973, ara farà 26 anys, Manolo Orantes es convertia també en el segon millor jugador mundial. Alex Corretja, que fins al moment defensava la tercera posició, podria haver assolit el número u a l'Open d'Austràlia. primer Grand Slam de la temporada, si hagués arribat a semifinals. l ' n cop ha participat en els tornejos de Sydney i Austràlia, el següent compromís del santeugatenc és a l'ATP de Dubai, torneig que va guanyar l'any passat. Això no serà fins al 8 d e febrer. Corretja tomarà després a Barcelona per preparar els tornejos d'Indian Wells i Key Biscayne. M é s tard, afrontarà la Copa Davis i el Trofeu Comte de Godó, a Barcelona.

li m :f; iiniMií i i ' i i f i p i ; m\ S^M^WM;iS^iliie«^MiM:i'»ïi*: : ií;iiii : ;ii':iii

Pr< emis Esport en Marxa 1 9 9 8

Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Caria Sariol Maria Rosa Tamburini

FUTBOL

18 13

HOQUEI HERBA

Jordi Reixach José Luis Sànchez . Sergio (Jareia

JlNlOR MASCl'1,1

MAS.IVsT.K i LMFNÍ

S A N T C I U A T ESPORT

Javi Gonzàlez. Lluc Vidal Christian Albors

25 14 11

Christian Weirt Joan Sallés Jordi Bagunyà

PB SANT CUGAT

Laura Gallego Laura Martín Mònica Martínez.

17 14 12

17 11 8

Jl NIOR FEMENÍ

Eli Maragall Katery MaragaU Carai Abad

HOQUEI PATINS

15 12 11

PATÍ HoyiKi FEM. Ne rea López .

19 12 10

Mairc Gómez Paqui Sànchez Cristina Garcia

15 15 14

Martírià Sergio Martín Jordi Picas

l ' E S \ \ I Cl GAT

WINTKKTHI R SANT CUGAT

VOLEIBOL

Jaume Estrada Pep Pinell Oriol Serra

C V S A N T C I G A T FEM.

Samantd Santamaría

31 14 13

UF, SANI C I O A T KE.M.

Núria Oliver Marga Almagro Elisabeth Baldrich 16

14 13 9

BÀSQUET UF) SANT CUGAT

15 13 13

14 8

CY SANT C< GAT VÍASG.

Ton i Ballart Nacho Argento Brauliu Argento

FUTBOL SALA

20 13 11

16 14 14

Carlota Santamaría Bibi Millan

HANDBOL

Ignasi Solà Armatui Mora Juanjo Gonzàlez.

PATÍ IIOQU;I

Dani Antón 'Ibni Zaplana Sam Jul

OI-ÍMI'YC FLORESTA

17 12 6

Esports

FUfBOt Primera < Catalana SantCugat-Olot

...3-2

Corneiia-lgualada

ELS / O A Í Y T O 0 8 Divendres. 29 de gener de 1999

«embre; Maurina Egara-Barberà; La Planada-San Pedró Lumen; IJanoCan Oriol; Tibidabo-Pena Ix» Merengues; Badia-Can Rull.

Almeda: Rites-l *£ Sant Cugat; Ripollcc-C'asal Vilafranca; Horta Gelida.

.2-0

Perelada-Júpiter.

1-2

Tercera, Regional

Tremp-Barceloneta

6-1

G R U P 14

Manresa-Palafrugell

ü-2

Matad§3jra*t»'La Farga...(suspes)

4-2

Puebk» N«evo-Espronc«da..-1-1

Ripollet- Valls

3-2

Juan XXIII-E.Cerdanyola.....4-0

! ,'Hospitalet-Cramenet.

2-1

PB SantCugat-Can Fatjo 1-2

t:t(lhl-j;.ii..

Prat-Ruhí.

1-0

Castellar-Júnior...

Aítóln

{Jranollers-Cirona

0-3

LïfeatrdB-Montserrat.

....16-1 (suspès)

Les Ponts-San Pedró. N

i»

OC P i a * »

| i li

1.1

1«

C-oracIU

G 6 Punt* Castellar ItïpfWT

5(1

Masnou

<t 7

IS 14

JuanXXUt 16 13 IBnMdt

PuUftuncn a i

i'nt

21 3 4 -

Ciufwt*

21 tfl

:o «

2»

"l9

Ruhi

Ulls

32 2.5

H 28

Miinrcvl

1(1 2 6

(irantttteiK 21

(»rjmeiiür 21

l . ' H m p i t a t a 21

Bdftjríoncfci 21

Ol.x

lli

14 15

Si« te íf>

VÍHifelm»

17 ' 23

K : Ban.diHu )t

Júl·litir

7 41

•\poscol Orense-Clab Egara; Vallès

K^tfuACídj»

1 4 fi

l)eportíUh-Jtínk»r;,VaÍdelaz-CD le-

G a i Kai|6

1 6 (i

rrassa; Sardinero-Atfétfc Terrassa; Jo-

3(1

1»

FBStf.ne·tlA

1»

lft

Jrów

S»

tfe

ÍNucv»

MaWícp.

(ft

r>8

«I

1-2

OC I M >

E<t<*>

P J PG

K.-nul«

I S 12

BjtlKri

18 12

£:JM»

Mcit'íijyiL'»

1(1 2

Lumen

IH l l i

íf.

La propera-Ol de gener): Car» Boada-Matsdçperenc La FargaPueblo Nuevo; Ksproneeda-Juat» XXIII; E.Cerdany»la-PB Sant Citgftt; Can Fatjó-CIastellar; júnior-UllastreU; MaBCBíiat-Les Forns; San IVxlro-Mita-

Gelida-SaiU Medir

59-70

31 31

PC P P

I W

IKlft 2"»

<LMIa&tt»i 16

lï'íl/

128(1 2 7

Símt Mctltf

121^

1117 2 6

112V

1251 2S

(Àxncllü

lb * 16

CntlM—

M HSL· PS -PE,»

CDT«ws» 6

» . )

1 )

30 4ij

MM»»

{Xfetótla

9 4

(.«

21 13

2 1 11 14

í ^ Club de Campo-Ariètie Terras-

Hubt

CjnOnol

2(>

La propera (31 de gener): Sabadell-La Farga; Rómulo Tranchoni-Mil.tenari; Rubí-Cakks Montbui; San Lorcnzo-Juventud Z$ Sep-

MüimcWK 14 7

A j j a t & f t t t t e m » 13

OsBtelk»,

VSuwüht

1»

T»8tKis

a so

l« 34

11 11116

1235 23

1(1 1122

IS'*

(; t -lnla

15 t t ' K l

I V'l

Obr

HOQUEI PATIMS

Segona Catalana GRUP 3 ....4-6 ,-..4.4 Santa Perrjetua-Polgüerole8...7-3 Sentnienat-PHSC " A "

Primera Nacional A GRUP 6 OÜmpyc-Moasant .....5-4

HANBBOt Primera Nacional (ÏRUP C L a Roea-Pardinves.

..^14-22

GEiMÍ-Sant Quirze

26-17

Elèctrica CienvCN Sabadell.4-2 L'Hosptralet-Ma«resa......-„„.7-5 Català-Babar-Carvià..........„„.6^J

CquIp

"•>

C N Caldes-Playas Castellón.4-1

27-25 26-27

G C Put«»

Mwn^aoct

Ift

4 1 5 IMi

L a Roca

Al'l

«.« 25

Icldc

411

412

Castelló

16 8

418

38'J2 0

457

4 3 42 0 '

17 SsilH tÍ!it£*e 16

O A R ( i r t c i a 16

451 4 4 6

Sàtsà

Girotu

3*1 3 8 3

3<*6

S«nrü«1ríe 16

10 352

381

14 19 t

íirAnyota

14 8

3S3 75

Si ZZ

122

«I

Fotgueates 13

Samíílíu

S«a»J»-*»eï 14

9 IB

t4 12

23 IB

S(*HBt*nia

44 3 3

SaiHÍwo

d 1(1

: íi

.51

127

2 <>

7» 5(1

4 9 29

3 8 27

Obnpy«

43)

l.'Hmptt&let 1 5

24.

CN'SatiMclll^

f>5

58 2?

15 15 ^

Y. ( i s t í - l l d n 1 5 Munt^tftt

11 '

«a«ttt»i»

394 14

S(*ft*Ü*<*lt4 3t 9

«8

l*te&

«•auü-BjtiírlS

Unpaif

(ÍKIKG

1 Í

OP «SC Pw*>

3 5 2 18

. HIMIIIU

«Cltal

WffiCfA* I * 11

PJ PO «E PP

t : N { ^ l d « 15

lli&nrcïia 13

SantJc^n^Cferdanj^jla,.........^-^

rlipoBet-Canjbrils..

Bt-ntoflo Cf

2-8

Sant Feliu CodÍne8-Laieta....6-4

Benicartó-IJopart........„....„„„7-2

211

L a propera (31 de gener): SàrttMedír-Centre Catòlic l'A lospitateç&mtjordk^rneilà; Maragall-Gaudr.Caffle11defcís-Valls: Reu* Deportiü-

AtgarSuïRiei'ior-Espkigues.

res Cortada; Maxoa- Centclleis; Èpic Cadíio-Rubí; Wirtóertfeur Saat Cugat* Pena La Maijp.

Laprapem<30degener) \Viatertra» Barcetona^Saot Mant Hortoss-ïifflajtKdi; leïoM»»;O^Mt-CV

L a propera {30 de gener}: Pofideporttvo Attdooa«Tàiïega; I»* diistrias Garda-Frutas Martín; PB Montserrat«F€ Barcelom; Wassarde

1217 2 3

sa; Jafttor-Real Sociedad.

I I l>S 2 3

Aimc(l4

27 19

M..iu

1 ) 6 3 24

TSlKB»

12tl!

CStnadeUa

2 0 20

SHIIGI CMamB

i l

1249 2 2

\.,ih

1(1 l l t *

L'ilíaíorfi 57

Bítici

Qtlttt

Sarrià de Ter-()AR Clràcia.2S-26

12113 2 3

14 22 «4 21

I1K*

31 í»

<> 7

4 $

8 ?>>

<) 8

t.tim.

(Mtul)

W 14

I10D 2 4

Eixugats. CV9«Í*CJ«PM

16 S

Telde-Casteüó l JE Sant Cugat-fJavà

S P PWMt*

*M5i 5

H48

S j n t )í>rtli

íl

fi Awloira

!«í

7Í

'»

S.n> L k r a n

4»

2 10

tdixJki

.18

Z- JO

fmtóító»

Epk'Casino 16 18

Fiqui

Im 25.5cpt

.5*

FC691W!to(»»6 f2

29-26

121».

CO P»*»

mato**» s

20-16

Puerto Sa^unto-Bordils

'> I 0 7 í

I»

Manyanet-Sant Esteve

•

1(177 J S

S 112'í

L a Murga-P,Andorra............. M

7 1 2 2 1 11 Sil 2 S

W.Bar(!elona-Horton8.......»«.3-0

Rubí-Wintertbur Sant Cugat4-3

)

I_il'lara«U

Centelles-ÈpicCa8Íno.....„„„„l-2

2-3

C^StCi«at-SantoColoma.2-3

C ( juiln.

LTlaJordi-Quart.

5-7

l'EStCnga! 16

San*Martf-E$plugues,.........>.0-3

311

10-7

\l.i[JK»a

l a Nacional femenina GÏUJPB

H.«b.,

VOLEIBOL

L a propera (30 de gener): Prúspúiítat-Benicarló: Llopart-Elèctrica. Cietn; C \ Sabadell-UHospitatet; &íanresa-< Català- Babar. Galvià-Ripoliet; Cambrils- CN C'aldes: Playas de Castellón-Giruna; ()límp\c de la Ftoresta (descansa).

1IIS

>J 3

lOM*»

5 7 11

S«m.M«nf

Ciuellrtcich t*

TaBeres Ojirtaífei-MacsDiwt*.,».»^

lilmU».

...3-1

S.ib.«k:ll

bastíàii-RCPab.

PCPun».

tletib I VpratnT Ifi

Ripollet

ï&GD Tenassa: RC Polo-Sardine-

B2-69

1,5

línivçrsidad Sevilla-Valdelaz; Aía-

61-6S

6 8 12

13 I I

I^nw>pèra(7deíèbrer):

Cornellà-Maraírtll

CMoí'A^ar Surmenrjr....

BÀSQUET

GsudíCastelldefels

'í

P J P S PP

sol-Adesa.

Segona C a t a l a n a Grup 3

W.Baicekiiu

l>2

&p%

„ 3-4

M't 423

lascta-FC Barcdosa; Atlético San Se>

D m a t ó d ' H o n o r Femenina

Can Rull-SabadeU

351 424

57-66

MJIHUM.

66-75

L'Amet&t Meíola-Alfa 5

Vafb·Ret» Deportiii

15 IS

Prutas !Slart6j»Mc«»tserrat„^9-3

Aitneda-Ribes™.

Pardínr»

FCBareekaaa-Vuassar.

ij&i Künt»

3-1

MIIICIMII

KStguMO

Elicttiía Calvià

GRUP5 TàrreíJa-Iiidústrias..................6-6

La proper» (31 de gener):

0-3

Primera Nacional A

2«

Merengues-Badia.

Can Oriol-Tibklabo

69-78

CdnRuil

U 8 SantOugat-Ripoliet.

\-altóí

.4-0

4ft

Sant Pere Lumen-Llano........4-4

Barberà-La Planada...............1-1

FUTBOL SALA

16 <i

—,...0-1

«r

CCatòik-Sant Jordi... 85-71 Casal Vaafranca-H<>rta......90-75

M PP

10 Afàsia

RCFota

Juv. 25 SepL-Maurina...

415. 4 2 »

10 386 4 Í $

SanPwito

........ 4-2

Catóes-Sant Llorenç

SxiSetswurt 8

(ImBonAi

Segona Regional GRUP 5 L a Parga-Rómulo„

Ift 12

34 2<J

l'í

8 IB

t i"

,V4 2 S

PJ PO pt PP or ac punt,

S C Polo

I^a propera (31 de gener): Igualada-Olot; Júpiter-Comellà; Barceloneta-Pcfçiada; PalafrugeU-lrere^Jï Masnou-Manresa; Valls-Guíxols; G(ar nienet-Ripollec RuM-L'Hospitalet; Girona-Prar, Granollers-Sant Cugat.

Miltenari-Rubí.

l(>

Ktpitllct

.54

iremp

l'i 10

E.Cefditf>yol«t6

l J crclada

34 M0DB«t«

(l'I

t « 11

Di\*isió d'Honor masculina

1-2

Mira-sol-Adesa-Can Boada...2*l

lé

•

La propera (31 de gener h Pardíayes*GEÍEG; Sant Quir«-\lanyanet Les Corts; Sant Esteve Sestovtres*P»erto Sagurao; Bordilv'l efde: Castelló-UE Sant Cugat; Gavà-Sarrià de Tèr; OAR Gracia-La Roca.

1)60061 SOBRE H6«BA

Guixois-Maanou

tSE9«-«u»rt»* Oavi

77 2»

SI 3?

15 4

41 35

L a propera <31 de gener): Oíaréaaiyela-Oaiversitari; Masquetaa; Folgaeroles-Seatmenat; PH •é*ftïtCag)j.t-$att Feliu Codines; Laietà-Sant Joan.

Esports

ELS f CAIVIONS Divendres, 29 de gener de 1999

FUTBOL Primera Catalana

2a Divisió femení

Primera Divisió

3a Catalana

1230 Rwbí-PB Sant Cagjtt (Diu,)

16.60 Ches*-Gíàcw (Dis.) 2 0 3 0 PB Sant Cugat-Castellbcil (Ois.)

l"E Sant Cugat (Desaosa)

16.30 Granuilers-Sant Cagat {Diu.)

Benjamí preferent

Segona Regional

13.00 Sant Julià-PB Sa»cC«gat (Dis.> 1030 fiant Cugat-Cettiasyòk (Dis.)

12.00 Sabadell-La F arga {Diu.}

Tercera Regional 10.00 La í-arga-Pueblò Nucvo (Diu.) 12.00 R.Ccrdanyofa-PB SantCugatíD»!.) 16.00 Júnmí-l'tlsítNtrdi <Dís.) 17.00 Pena San Pedro-M»rsa-soJ (Dia.)

Segona Divisió "A" Segona Divisió "B"

12.00 Àgora-( :eidany«ta <I>ïs.í 12.30 PB Sant Ctigat-Sant Cugat íDisJ

17.00 Mas Janet-Sama Susanna tDis.i

Primera Divisió fem.

Prebenjamí preferent

Juvenil 2a Catalana fepteCasmo-l E Sant Cugat

16.00 .Sant (:u!£j{-Mariana<> Poblet (Dis.)

1a Divisió juvenil

1a Divisió prebenjamí

Juvenil 2a Divisió

17.00 San Mattro-Sant Cugat {Dis.)

13.30 La Concordía-PB Sant Cagat (Dts.) 10.30 Mognda-Sant Cagat (Pis.)

11.30 W. Sant Cugat-Joiena Rata 11 >tu i 16.00 Caf<fedkïU-01ímp\r Flnrcsia tI lis. i

Segona Div. "S" fem.

Cadet 1 a Catalana

Infantil

SSatMitniel-LL Sant Cugat

1030 PH Sant Ciigat-Sam Feliu (Dis.)

Cadet 2a Catalana

Aleví H A H

SantMccïK,-! h Sant Cugat

14.30 PH Sant Cugat-Sant Feliu (Dis.)

Cadet 2a Cat* femení 19.00%fi Sant (:ngai-J AI Roca (Dts.)

MC Sant Cugat (Desum:*a) 1130 Mas Janer-Les Planes (Diu >

2a Divisió juvenil

Aleví "B" 1 7 3 0 Sam josep-PH Sant Cugat (Dis.)

Benjamí 1 3 3 0 PH SantCu S at-Sant Feüu (Dis.)

jy&gffgf HERBA

Prebenjamí "A" 1330 PH Sant Cugat-Sant Feliu (Di>)

Divisió d'Honor

Cadet l a Divisió

il.OOJi'miejr-CerdaíiyolalDiu.) 18.00 Matadepera-Sant Cugat (Dis.) 12.00 RuM-PB Sant Cugat (Diu.) 10.00 Mifa-snl-F.CerdanyaJa <£»«.)

Juvenil 1 1 3 0 PH Sam Cugat-Sam FeHa (Dis.)

19.00 Maalfcu-Mas Jancr (Dis.)

10.00 Pontetas-PB Sant Cugtó (Dis.) 12.00 SantCuj»at~Moiïet(Dk) •• 14.00 («rdanyala-Àgora (Dk.) 12.15 E F Biaugrafta-P&SaiH: Cugat (Dk>

Veterans

1S30 P « Statt Cugat*Sant Fclí« (Div)

11.45 Otíaapyc-Mampaf Bruc (I >iu.)

2a Divisió benjamí

12.00 %fiès Deportiu-Júntor (Diu.)

Prebenjamí "B"

2a Camp. Cat.

09.45 Ctofbewtí·H S*m C u ^ t (Diu.)

16.00 KspaMaguera-f )iím|>\c ([ )is. i

Cadet 2a Divisió

]ïitM«.JÍ»ior 1«>17

10.30 W. Sant Ctlgat-CentiUes i i )m. i

3a Camp. Cat,

3a Divisió juvenil

Segona Catalana

13.45 CF.F SuntCugac-LlaneiDíx.}

1 7 3 0 Ribes-UF. Sant Cugat (Dis.)

infantil

1a Divisió cadet

Segona Cat. fem*

10.00 OlttnpycFbresta-Cardcdai • Dis ! 10.00 Maristcs-W. Sant (àjfçit j i ) M . i

12.00 Sant f iu&it-Jabat; Can Joítesatlíiu.) 11.00 Júnior-Sam Julià (I )iu.) 09.00 CF.F Sant Cugar-Rubí (Diu.)

18.00 Imma-ÜE Sant Ca#a (Ois.)

2a Divisió cadet 1130 O n Trus-Sam Cugat (Diu.) 18.00 Can Ruli-CEF Sant Cugat (DísJ 10.00 ( ierdanyctla-PB Sant Cugtt (Diu.)

Tercera Cat. **B"

16.00 PB Sant Cugat-Tibidabo (Dis.) 10.15 Terrassa-CEF Sant Cugat (Diu,) 16-30 Mercantií-Sant Cugat (Dis.) 09.15 Juv. 1$ Septiembte-Júnípf (Dis.)

1a Camp Cat. femení Olimpta-júfúor

Aieví

ClubBgjkHF·júnmr

Sub 2 0

Cadet masculí

10.38 SEtnaPetpètua-UEStCt^ic(DÍ8L>

Club Egüs-Jíútiior

mimmm l a Nacional femenina 1230 CV Qwut-CV Sant Cugat (Diu i

Júnior femení

Segona Divisió masc.

19.15 SESR-l !E SantGusac iVki.} i

Cadet

2a Divisió infantil

13,15 SM>t^iceÍa«í-ljESwt CtigteíD*.):

12.00 Joan XXHl-Miía-wl-Attest (Dis.) 16.00 PB Sant Cugat-Jabac{DÍs.) 12.00 niastiell-SaiM Cugat <t>U.)

Cadet femení

U ffl CV Sai*Cu#tt-Atlètic Segrc (Dis.)

Juvenil fem. C. Cat. SwjtMartf-CV Sant Cugat

0 9 3 6 Iksrg«.UlS i&nïC%U <Cfe.) 13.1SCN CaídesJLíE SawCagsïiDiu.);

3a Divisió Camp. Cat.

Juvenil femení

17.15 Ksparragueta-Oiímpye (Div i

16J»CMT«arassa-tJKjSantCag|tE{CSs.J

mumi 12.00 Sant Oi^t-Júnkjf-Martorcll (Diu.)

19jOOSastpe<kir-Basqtjetí«Cug«<E)is.}

Júnior 1a Divisió infantil

C. PetíraJbes l'W I-júnior 1917

ESgUMÍM 1a Divisió

Infantil masculí

Sant Cugat "B" (Desransw) 21.00 Sant CugarfN Otalun>-a {DiíL)

Polo 1897-Júnior

infan|il femení Júnier-GÉtnpia

2a Divisió

2 1 M Saat Cugat "B"-Squash 4 (Dime.) 2l36ClubNagi^ant€ugat "A" (Dime.)

Aleví masculí Cttib lípia-jünior . J ú n i o r ^ Baïtctniía Júnier-^w» 1935

rmms m rmi&

Cadet fem. C. Cat.

Primera Categoria

19.00 Grasottets-CV Sant Cugat i Div.)

Badalona-ÜE Sant Cugat (Diu.)

l a Divisió aleví

9>W

1 1 3 0 Badia-Sant Cugat (DèS.) 11.15 PB St Cugat-Los Merengues (Dis.) 10.00 Pajarií-Mira-sol-AdeSa (i>is.)

2a Divisió aleví 11.15 PB S.mt Cugat-Jabac (Dis.) 10.00 Sanc Cugat-Júniar (Dis.) 11.30 La Planada-CFF Sam Cugat <Dís.)

Tercera Categoria

PVTBOimLM

1a Nacional A

11,00 ÜE Sant Cugat-Fatens (Diu.)

M®MmPMTiMS HMfflmm

Comarcal

Segona Catalana 1230«Barcin<>-I>HSIC 'kBw(Dtu.)

17.15 W. SantCagat-LsMor^! (Bisj Olímpyc Floresta {descansa}

l a Nacional 2 0 0 0 Castcl·kWJE Sanc O i «a t (Dis. i

11.00 VE SaraCugM-BetlviíRe <diu.)

Infantil

Fèmmes

11.001'i E Sam Cagat-Els 8 (Jarrifta (Diu.)

20.00 E ( ^ g u e s - P H S,mt Cugat (Dis.)

A G E N D A

FÍÏ7B&1

SMIM

Aleví 09.00 r.me I,lchrc-Jo.irtMjíaRatt"B".(r)i<(.) 13.00 A.·ervOaiilunw íf>H.) 10.00 Sjnu IsalKl-Jiwn MaraRall "A".íOís.) 11.00 1 emm Ctii.i-füifftíti „ (I**.)

Infantil 13.00 i latxcilntntl .eonardu \lfi\-i.—. (OtiO 09.00 MumblaiK-ttRE Les, Planc!N„.4Diíi.>

Cadet t^.OO t,y*Ji>arJu S'inct-RutM NtHil..«......^0)».1i

m &E 0 i

1240 Foiaií Uw "C"-J«m M*«igii8.„m«(D») 1S.00 Are«ï "B'-Culfecroia. ^„....<D»S.Í 11.00 .Santa babcl-Avenç "A" „ (Í3te.) 10.00 Fe«an Clus *B"-C«*lu»^.„„,(Di*.>

Aleví le.Q&M.·tMWríVenç "AM ^......íEfej 13.90 Cíiwiunya-RanKsn i Cajü "A* -íïüs^ 11.00 Carroe-FetraaClas «.....^..(Dis.) 12.00 Cllserola "A*-Av«ní "B" „.(Dis.) 11.00 (:< .tkercía ^"-íiamon i í ïqaí ^"^[Dk) 11.00 \ crdagwr-VMtú ^.......(CSs,}10.00 Santa lüabcl-RanKiníOa^l fisflt-flDís.^

1 1 . 0 0 Aneelem [••errer-KI Btiflttlor. iU\s.) 12.00 Clab d'Aran-Fuemcl>vuna.,..wlOi»J

0930S*6*£Soícnv-Avt:nv->B"

Aleví

11.00 1.3 Fíac-sta-Juan MarJíiJli <UiO 0 . 0 0 íisinaE Jordi míjcctr.Sanr Jordi **H''..,(1 )js.i 11,00 hn» VaUès-F«rraft Clua 11 *-1 11.00ReginaOameli-fíant JiHtii "A". (Í>IS.I 09.00 Hia Karreraís-í^tíihmva (I >is i 10.00 Sarna Isahel-Agom ; i Dis. i

12.00

„..._

(Dis.)

miimmwmmimm

Benjamí OM0Ci>«íu«í» "A'-Pw» Valle*™..™....^».) 10.00 Avenv^3atalo»ya "B" (f)ts.)

ll.O0S.«« Lïteeftp·Saitt Cufiat 13J30Àswa-GanParuíladj

Infantil masculí

Aleví (Div)

09.00 CVjfem Cusat-SaKiat Cor.

Í ( M W RubhCentfe Obert.

< I «>. >

10.OOCPaaiiLB"A"-A«)ati<:aik- 1

IDIS)

09.00Awniv-Car»» "A"

iflis)

infantil femení IftjOOCeetreOlxswOAROràtu

(Ois)

j(Dis.)

Juvenil femení 10.00 Aogífeu

Aleví <Dk) (Dis.)

U£Sw<3ag*£s«)JaPia

B À S ® V £ T

(I)is.í

1130 Eüef*fPía-fHif«a Maria,

Infanta masculí

„„,..

tD».)

Infantil masculí

Aleví femení

Benjamí 1 2 3 0 Aiixdíaeloia·.Thitu

12.00 Tfttnos " A ^ E Sstu Ci^st". ^"....iDii.) 10.00 Àgpra-Onrjc Ofasrt (Dn.1 09.00 Avcnç-l'li Saw Cagat "IV ..([)« i

•f. J Ü L f * • J O .

infantil femení

Prebenjamí

UM FctanCka "A%&«J«fdí A".™.ÍDfe.). 10.0dí:cntre Obett-Ve«l^Kr. ÍDaJ

„(Díi.)

09.00 Caïna&Pík·nui-fcl Pinar ...(Dts.) lO.lSti^ftPtíkflca-I 'U l-'ancras., ,<Dís.) 1030254t4ttm>|1[t.-(·RE UsPla»»...(Dii,)

F Mt B & £

ftiWAvL-n.,

09.00 F<SW»nClia-Jiíu. Maragrf.

Sil S Q U e T

1 0 . 0 0 1 ,u<in:trdn \ n w i i Üi-S I ..i Sericu...fl)«.)

Juvenil

12.00 Feü*ana>!a,'&·*-SamJunlí"B*' U>rO

,».{€&)

0 9 3 0 1 í £ S w t CÍl B Bt.NÍHAtU:G í >crriK„(Díii)

ELS 4 CANTONS ^m

Espectacles

Lultiuu

Divendres, 29 de gener de 1999

C o n c e r t

s o l i d a r i

Lluís Llach canta per la població del Nepal al Teatre-Auditori

Un quartet de quitarres actua al Victòria dels Àngels dimarts Ai'RA COSTA

LONG Amics de Vicki Sherpa organitza Factuació amb fins benèfics El Quartet de Guitarres de BarEls ciutadans de la llunyana capital del N e p a l , Katmandú, tenen des de diumenge a la tarda un somni que de mica en mica s'està fent realitat. Un projecte que gràcies a l'esforç d e s i n t e r e s s a t de p e r s o n e s com Victòria Subirana, Vicki Sherpa, i la

seva organització. Amics de V i c k i Sherpa, intenta minvar les diferències que existeixen en "aquest món". Un projecte innovador com és el de portar l'educació als nens i als adults del N e p a l , que des de 1 9 9 3 porta al cap, i al cor, la Vicki Sherpa, i que

gràcies a la veu i la música del cantautor català Lluís Llach van omplir diumenge l'aforament del Teatre-Aud i t ò r i , recaptant 1 . 2 0 0 . 0 0 0 pessetes; un granet de sorra que podrà fer realitat un somni, construir un Nepal millor.

Ai.iciA.D.hi.l - Sant Cugat -

Amb cl públic dempeus i sota una pluja de forts aplaudiments es va acomiadar cl cantautor català Unís Llach de l'escenari del Teatre-Auditori, que diumenge a la tarda es va omplir a vessar durant cl concert benèfic organitzat per 1*()N(i Amics de Vicki Sherpa. L'objectiu: recaptar diners per a cinc projectes educatius que aquesta organització du a terme al Nepal, i que inclouen des de l'educació als infants tlns a l'alfabetització d'adults. El bo i millor de la música del I dach d'ara, el seu darrer àlbum 9, i del de sempre, va aconseguir recaptar un total d'un milió duescentes mil pessetes en l'actuació de diumenge, i que es destinaran a dos grans projectes. El primer la creació d'una escola de Mestres -"Maria Antònia Canals"-, que en col·laboració amb la Universitat de Vic serà el primer centre d'aquestes característiques que es construeix al Nepal. El segon: l'edició d'uns llibres. de caràcter educatiu per als nens i nenes d'entre 3 i 6 anys que volen "ensenyar als infants nepalís la riquesa de la seva cultura. Una cultura que actualment està molt marginada i que s'ha de revalorar", afirma Victòria Subirana, (més coneguda com a Vicki Sherpa), impulsora d'aquest projecte. Aquesta no és la primera vegada que el cantant de Verges partici-

L'aforament del"léatre-Auditonva omplir-se de gom a gom per escoltar les cançons de l'últim diu de Llaci, '9'".

pa en una iniciativa d'aquest tipus. I és que, segons va explicar el mateix Llach, "per a mi aquests són els honors de veritat. Des de fa uns anys em motiva fer coses solidàries com aquesta perquè hi ha com una militància personal que em posa en contacte amb inquietuds que t'ensenyen i t'expliquen moltes coses. Que et fan viure". La fundadora de l'ONG, la mateixa Vicki Sherpa, va explicar que les lletres del cantautor, amb idees compromeses des del principi de la instauració dels drets a Catalunya, "molts anys enrere", ser-

vien per contextualitzar la recent nascuda democràcia del Nepal. "Una democràcia que no acaba d'estrenar-se perquè un país que encara viu i oprimeix castes socials, no es pot dir que tingui una democràcia", va assenyalar la mestra catalana. La tarda de concert va començar tocades les set, amb els parlaments i els agraïments de Vicki Sherpa i d'una representant de V E D F O N (Vicki Educational and development foundation in Nepal), Nimri. Després, el teló de l'escenari del Teatre-Auditori es va aixecar per descobrir les veus

F:0.B.

a capella de Lluís Llach i de dos dels seus músics, que l'acompanyaven. Unes veus a les quals se sumaren més tard les cordes de les guitarres, el p i a n o , la bateria i l'acordió, i van interpretar els temes del darrer treball de Lluís Llach. T e m e s de den ú n c i a social i a g r a ï m e n t a aquells "herois" q u e , com els de la seva cançó La joia, dedicada a Tortell Poltrona (creador de Pallassos sense Fronteres), o persones com la Vicki Sherpa fan, en paraules de Llach, "la nostra història una mica més bonica".

celona, q u e compta a m b dos components santeugatençs, celebra d i m a r t s v i n e n t el seu quinzè aniversari amb una actuació especial al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. El concert, que s'emmarca dins del cicle "Una hora de música", començarà a les 8 del vespre i, sense cap interrupció, farà un ampli repàs a diferents peces des del segle XVIII fins a l'època contemporània. "Hem preparat un programa molt atractiu, a m b o b r e s d e d i f e r e n t s è p o q u e s , e s t i l s i a m b una presència important de música espanyola", indica cl guitarrista Francesc Pareja. l'n dels principals atractius de l'actuació, però, considera que serà el fet de poder veure quatre guitarristes que actuen plegats. "Perquè surti bé -continua Parejacal que quan estem dalt l'escenari tots entenguem la música d'una mateixa manera, que sentim el mateix". El públic que ho desitgi tindrà l'ocasió de comprovar si aquesta màgia es produeix dimarts vinent. Atractiu no en falta, i és que el programa suposa un ambiciós repertori que inclou peces d'Albéniz, Falla, Stravinsky, Ferran Sors, Leo Brouwer i Ignacio Cervantes. El Quartet de Guitarres de Barcelona, integrat per Francesc Pareja, J a u m e Abad, J o s e p M. Mangado i M. Teresa Folqué, es va Fundar l'any 1983. Durant aquest 15 anys ha fet concerts i gires a Itàlia, Alemanya, França, Holanda, Eslovènia i Turquia, entre altres països, assolint un important reconeixement internacional. Actualment col·laboren amb la soprano Victòria dels Àngels i amb vista a l'estiu preparen una gira per Eslovènia.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Cultura

E1S /GVMDNS Divendres, 29 de gener de 1999

M ú s i c a

T h e Dubliners p o r t e n el ritmes irlandesos al Teatre-Auditori JOSEP M. M I R Ó

- Sant Cugat El mític grup irlandès T h e dubliners, a m b m é s de 35 anys d'història, actuarà aquest diss a b t e al T e a t r e - A u d i t o r i , on presentaran alguns dels seus temes més coneguts. El concert ha aixecat una gran expectació i les prop d e 800 entrades per assistir-hi estan exhaurides des d e principis de setmana. En els darrers anys T h e d u b l i n e r s , amb nombroses gires mundials, ha ofert p o q u e s actuacions al nostre país. L e s ú l t i m e s ocasions en què la formació va actuar a l'Estat van ser fa 8 o 9 anys a Vigo i Sant Sebastià i, més recentment, el passat novembre, a la Fundació La Caixa de Barcelona. E n aquesta última actuació T h e dubliners va dedicar el concert al líder prot e s t a n t John H u m e i a l'unionista David T r i m b l e , q u e a c a b a v e n d e ser g u a r d o n a t s amb el premi Nobel de la pau pel procés obert a Irlanda del

Nord. Un dels m e m b r e s de la formació, John Sheahan, assegura que cl seu objectiu al Centre Cultural és "aconseguir sintonitzar al màxim a m b el seu públic". El músic ha destacat "l'interès creixent per la música celta" en els ú l t i m s 20-30 anys i "la creació d'estils i repertori, en part gràcies al fenom e n del riverdance". 3 6 anys d ' h i s t ò r i a A p r i n c i p i s d e l s a n y s 60 va aparèixer un conjunt musical anomenat T h e Ronnie Drew Group. A partir d'una discussió sobre el nom d e la formació, un dels seus components, L u k e Kelly - q u e va morir el 1984-, va proposar T h e dubliners, ja q u e en aquell m o m e n t llegia el conegut llibre homònim d e l'escriptor d ' a q u e s t a ciutat, James Joyce. Un dels temes q u e va popularitzar la formació va ser Seven drunken nights (Set nits de borratxera), que els va situar al nu-

xvx. FOTO l·l.S 4 CAXTOXS

Eir&) ml poble < m estimat que% * ütt» 4» J«* pMúwktmts de i«s Ostres <fe Ttm dubli~ i&fó é* oi seu ekva* coropowtm i çompomfs aacbm*1Í$ÇÍU %&* s«y«s «snçofls «scaïte» des ée> temes tradi,d<í»als.| «tares éedícats ex«hmy*fèmt'«ï wro p»!?, i a

la múmé%m sf&S.riu.Una ém le* «ftà$6ftf més ïepres*nï»tí«àí H 1& mm Ifo< vedset éeU{U ela tat que tant be estitrtóti *Jfejuesia eatiç4 pari» #«& i£çc <pws e» im "Dfefft % s^goft* k banda a la «f&aï t^'Wm<^,mom&s la teva

opclóï K e a : catòlic « pw~ t e s à a !» ser aa B o ç a n t bútàtíg p va quedar <Jestrait \ a m i l | | hinys 60 * esmsa del OORÍS p «l? sea» «aJ&ttt*» mea^l pSplica jaÉft·£$tt*· has, | | fcferèndít; *l |>ifç(èé$ és-mi fflflajídf $ g | fíord^ *®%m fc&*dc^p«f^^Í1àT co«l|| i l H » Í 4 ^ Í | ' ^ &a$ïÉ fcèhamfèM:^ÉiÉ», a r f ^ y ^ | | avança laalk £ jprie §1 duea p&M $%«»* *F^tll r í e » | | |Étejpï©me**c «èm^,. samel| Ifebaiidtmar lí»s %sr

EM. •••••«

SSffií?.

. /;Y?í ^.

»....'

mero cinc dels top 40 l'any 1967. Tot i així, per la seva lletra va ser censurada a Irlanda. Sheahan comenta divertit q u e al seu país va arribar una versió en gaèlic d'un cantant heavy que "no va tenir problemes perquè no s'entenia el que deien". La formació, consolidada des d e 1963, ha a c t u a t arreu del món. E n t r e les actuacions més sonades de T h e dubliners destaquen la que van oferir el 1971 a l'estadi Sports Halle de Berlín davant 8.000 persones, o l'edició especial de T h e late late show, p e r celebrar el 30 aniversari, i en la qual van participar Bono i els seus companys d'U2.

T e a t r e

'La casa de Bernarda Alba' inicia amb èxit la gira a Catalunya a Sant Cugat Les actrius van sortirà saludar fins a quatre vegades

Sexe,, mort L,, silenci ït La €««* 4» Bér~ I ?í$lba, de KG* heure»* sintstïmr am& írrüpactam fttt$g|§fetsf MariaJetét V&Mès, presència ds oes sjgnes de Pobra; eai»panes de mm, l'hàlit Ditet

Uoct&m Teatre-AmStm. 22

J. M. M. - Sant CugatLa superba interpretació i l'agosarada posada en escena de Calixto Bieito van ser els protagonistes de la primera funció de la gira per Catalunya de IM Casa de Bernarda Alba, que es va fer divendres passat a Sant Cugat. Sobre una escenografia blanca, simple, sense més elements que la interpretació de les actrius, es va representar aquest clàssic de Federico García Lorca. El públic - q u e va exhaurir les entrades el mateix divendres- va respondre de forma entusiàstica i va aconseguir que les actrius sortissin a saludar almenys quatre vegades. El major pes dramàtic de la funció el compartien Maria Jesús Valdés i Julieta Serrano, en els papers de Bernarda Alba i Poncia. Maria Jesús Valdés va reconèixer "la por inicial en veure aquest teatre tan gran", però també "la bona simbiosi que s'ha demostrat entre la gent de l'escenari i el públic, que ha captat cada un dels moments

Èxit en l'inici de gira de La Casa de Bernarda Alba. FOTO O li en la seva mesura". L'actriu madrilenya va reconèixer que el paper de Bernarda Alba és "dels més complets a què pot aspirar una actriu", però també va destacar la complexitat de la majoria de personatges que apareixen a l'obra. Maria Jesús Valdés va explicar que pels seus trets físics no s'hauria

esperat mai la possibilitat de poder representar aquest paper. L·i Casa de Bernarda Alba segueix ara la seva gira per Catalunya (a l'abril farà temporada a Barcelona) i després per l'Estat. Maria Jesús Valdés estrenarà en breu La Celestina al Maria Guerrero de Madrid.

G a a ^ L o r c a s u b t i t u l a t Casa deBmgwdú,4//»com "Un drama d e mujeres en los pueblos d e BsjS&la". Escriu els noms í trets d e b personatges, afegint: "Ei |»oeta advicite q u e estos tres afctos tienen la íntención de uadocumental fotogràTtco''', i en 6tdescripció de l'escenari, al prsner acte, és an ambient tancat,&sc (tot i Ja blancor de les paiits), on les dones enclausttales, ofegades perla éànicaonsessró d e Bernarda, basada « n a » a concepció rígida i hipòeaíade la moral sexual, una obsess^pcl què diran, supeditació <jfe les relacions huí&atiíes en fuatíè de la classe social i TabsduïSjrepfessió d©b instints naturals. La convenció delsttes actes; exposició, nus i desen» llaç, Bíetco la canvia per contínuïtat, trencada manés per e n . fosquír l'escenari enfilat pei so, , que manté respectadoratent, í

de les dones, i la mort, feta imatg e a m b e l su'fctdi d e la vital Adela, Bieito, com ha de s&, h la seva lectura, fuig de l'opressió escenogràfica per íér un altar, un Hoc ampli, obert, a estones lluminós, per on fes dones ofegades per l'arbitrarietat i Ja negació d e Ja vida viuen en el dol per la mort del pare, l'esperança a sobreviure i fugir d e la presó que controla ía mare, i ía presència obsessiva del mascle absent físicament, sempre referència obligada d e mare, filla i criades. Valdés acaba imposant la seva categoria de gran actriu a m b una veu impagable. Julieta Serrano construeix una Poncia completa, compartint a m b la magnCOca creació d e jRosa Vial com a Martirio ei m i ü o r d e la nit. Roser Camí està eonvin-

«emeoma Adela i iesaltres actrias^ connectes, a m b ona men» ció esjpcéial p e r a la veterana Co»cb« Redondo, aml> dtses inefables aparicions d e l'àvia a i ^ dtenrèneia senil, ó no?

44 Cultura

ELS4CAIVroiVS Divendres, 29 de gener de 1999

C o n c e r t s

C e s c o l a Fusió estrena el n o u cicle d e 'música, cant i dansa' LAjuntament orienta als districtes aquesta iniciativa A. I). B - La Floresta La música d'un grup de joves santcugatenes estudiants de l'escola de dansa i música Fusió va ser l'encarregada d e donar divendres a la nit, a la Floresta, la nota de sortida al cicle "música, cant i dansa arreu de Sant Cugat", l ' n nou projecte organitzat per l'Ajuntament, que vol fer arribar als districtes "un tipus de manifestacions culturals que no són habituals a la Floresta, Mira-sol i les Planes", explica Manel Turón. tècnic de Joventut de l'Ajuntament. Segons Turón, aquest nou projecte és el resultat de la confluència de diversos objectius o factors q u e es poden resumir en tres punts. El primer seria portar una nova oferta cultural als districtes, aprofitant q u e a Sant Cugat hi ha un gran nombre d'entitats q u e es dediquen a tots aquets àmbits -la dansa, la música i el cant-, "amb una qualitat molt digna", assegura.

El segon, crear un vincle d e relació entre el que són els districtes i el centre d e la ciutat, on es concentren la major part dels actes culturals. I el tercer i l'últim d'aquests objectius seria adequar aquesta nova oferta a la programació cultural pròpia dels districtes. Així, i segons va explicar Tu-

Ptogmnm ks2Müík Jornada d e c a a í

amb racmació de ta Carat Bella H a r m o n i a d e S . n r C u g a t d e l VaÜès, sota la

direcció de Mo n tserrat > Di«ftft$flEi 2 7 d e

fehter.

> de diiisa a«*b la COïOfsanyia Caracol·Ia

Ceittre Social í &mitari de La Floresta

rón, aquest nou programa de "petit format", que es fa a cases de cultura i centres cívics, neix a la Floresta aquest primer trimestre, per créixer cap a les Planes i acabar a Mira-sol, l'últim trimestre d e l'any. "Tot depèn de la resposta del públic d'avui", afegeix Turón. Un públic q u e divendres a la nit va omplir la sala d'actes del centre Social i Sanitari de La Floresta per assistir a aquest primer concert de música clàssica interpretat per l'orquestra j u venil Fusió, sota la direcció d e Guerassim Voronkov, i de tres petites formacions d e música d e c a m b r a a partir d e d u o s i trios a m b instruments de corda El concert va començar tocades les deu d e la nit, amb peces d'autors clàssics com el Rondo de Mozart, el popular Cant dels ocells i el Trio n ú m . 11 d e la Simfonia London, de Haydn. D e s p r é s , l'orquestra juvenil Fusió va interpretar el Concert a la rústica de Vivaldi i Deu danses tradicionals per a orquestra

Prop de vuitanta persones van assistir al concert. FOTO: X.4V71.ARROSA del compositor B.Bàrtok. Una actuació q u e va fer les delícies d e tots els assistents i dels músics t a m b é . I és q u e , segons afirma G e m m a Navarra, gestora d e Fusió, " a q u e s t tipus d'iniciativa ajuda molt a motivar als a l u m n e s d e l'escola p e r q u è la seva gran il·lusió és tocar e n p ú b l i c " .

La propera cita del nou programa cultural serà el proper d i v e n d r e s 5 d e febrer, a m b l ' a c t u a c i ó d e la Coral Bella Harmonia d e l'Escola Artísticomusical Montserrat Calduch, al C e n t r e Social i Sanitari d e L a Floresta.

P a t r i m o n i

T r a d i c i ó

L'Esbart es proposa recuperar el Ball de Gitanes com a dansa de carnaval Demana participació popular com A. C. - Sant Cugat -

L'Esbart Sant Cugat s'ha proposat recuperar el ball de gitanes com a dansa a ballar per tots els santeugatencs per la festa de carnestoltes. Amb aquest objectiu ha fet una crida a la societat santeugatenca perquè els dimecres 3 i 10 de febrer es presentin a la seu de l'Esbart per aprendre a ballar el vals que inicia el Ball de Gitanes. "El nostre objectiu - h a dit el director de l'escola de dansa de l'Esbart, Cesc F r a n q u e s a - és que amb vista a l'any vinent pug u e m fer una ballada popular

CAPAÇ demana més aportacions econòmiques en el cas del 'Paga-li, Joan' per Sant Crist de Llaceras

en la qual participin els sante u g a t e n c s , c o m fem a m b el "Paga-li, Joan" per la Festa Major". Enguany, però, es conformen "en veure si la gent té ganes de ballar gitanes" i, per tant, només ensenyaran l'inici de la dansa. Els assajos es faran entre les 9.30 i les 11.30 del vespre i estan oberts a tota la població, "sense distinció d'edats". La p r e s e n t a c i ó oficial d e la dansa en la seva nova data es farà dissabte 13 d e febrer, al migdia, als Jardins del Monestir. Després d'una curta cercavila pel centte del poble els ballarins de l'Esbart, juntament amb tots aquells ciutadans que hagin

• • • • • • 3. OBERT DE DILLUNS A DISSABTE •

CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

assistit als assajos, interpretaran la dansa per als assistents. L'origen del Ball de gitanes es remunta a mitjan segle XIX, quan es creu q u e els gitanos que treballaven a les fabriques del Vallès, quan arribava Carnestoltes, anaven a recollir les seves dones i es passaven tot un dia ballant. Aquí a Sant Cugat, l'Esbart fa prop d e 20 anys que el balla, encara q u e sempre ho havia fet durant la Festa d e T a r d o r . " F a d o s a n y s , però, ens vam replantejar reubicar-lo a la seva data originària, Carnestoltes, i així ho h e m volgut fer", ha explicat Franquesa.

G.F.

Una de les principals aportacions al patrimoni santeugatenc és la que pot fer-se ingressant diners per l'ermita de Sant Crist de Llaceras. Així com en la primera etapa de recol·lecció van aconseguirse més de dos milions de pessetes, en aquest últim mes la xifra s'ha quedat estancada i per tant és important tornar a incedir i pensar en una de les ermites més antigues de la ciutat. D e raons no en falten: aquesta església conté frescos originals de l'artista santeugatenc i alhora internacional Josep Grau Garriga, pintures de molt

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

valor que amb el temps s'ha anat deteriorant. La seva constitució, petita i rodona, la fa encara més acollidora. Els espais on és possible adquirir les butlletes d'aportacions són la parròquia de Sant Pere Octavià, el vestíbul de l'Ajuntament, la botiga de mobles Casajoana al carrer Sant iago Rossinyol, El celler del carrer Santa Maria i en aquest mateix espai, a la botiga de teixits Gutiérrez. Les oficines dels Amics de la UNESCO, Ràdio Sant Cugat, i també les entitats bancàries de Caixa de Catalunya, Caixa d e Sabadell i de Terrassa són alguns dels altres espais on es poden fer les donacions.

Cultura

ELSÍCANTONS Divendres, 29de generde 1999

Cicle

c o n f e r è n c i e s

El romànic, la genealogia i l'heràldica seran font de debat a l'ANC

Es prepara un curs sobre la història de Catalunya

Els Amics de la UNESCO i l'Arxiu són els impulsors de les xerrades puguin continuar fent recerca per la seva banda", ha indicat Gerard Marí, qui considera que l'heràldica, tot i ser una disciplina que es remunta al segle XIII, "té aspectes molt vigents que encara la fan molt atractiva". Per la seva banda, Valerià Labara sosté que la importància del curs sobre genealogia salta a la vista: "Hi ha molta gent que no sap ni el segon cognom dels seus avis, i això sobta molt perquè si tinguéssim un gos o un arbre, segur que en sabríem l'origen, la història, la família d'on prové...".

AURA COSTA

Conèixer tots els secrets del romànic català, aprendre a elaborar un arbre genealògic o descobrir què s'amaga darrere dels escuts dels ajuntaments serà molt més fàcil a partir del mes vinent. I és que l'Arxiu Nacional de Cacalunya (ANC) i l'Associació d'Amics de la U N E S C O ValldoreixSant Cugat han unit un cop més esforços per organitzar un nou cicle de conferències i cursos-taller que abarcaran aquestes tres disciplines. El primer en començar serà el cicle de xerrades sobre el romànic a Catalunya, un seguit de conferències que es faran tots els dijous a les vuit del vespre a partir del pròxim 4 de febrer. "Vam triar aquest tema perquè els de l'associació anem sovint a visitar esglésies romàniques i és un tema que ens atrau molt", ha explicat Anna Domènech, presidenta de l'Associació d'Amics de la UNESCO. Les conferències abastaran des

Detall de pintura mural d'estil t,miàme. FOTO ( l·l)ll)\ vament. Tots dos cursos es faran de l'arribada del romànic a Cataentre el 17 de febrer i el 13 de lunya fins a les darreres troballes maig al mateix ANC. Tots dos d ' a q u e s t estil al nostre país, i professors han optat per conforcomptarà amb la col·laboració de mar cursos eminentment pràctics la conservadora d'art romànic del que donin a l'alumne una base sòMNAC, Montserrat Pagès. lida per després poder continuar La segona activitat que acollirà treballant en aquestes disciplines l'ANC seran els cursos de geneaper lliure. "Intentaré que els aslogia i heràldica, impartits pel filòsistents assoleixin un nivell prosof Valerià C. Labara i el doctor per al de la investigació, perquè en història Gerard Marí, respecti-

El cicle d'activitats previstes pels mesos de febrer i març a l'ANC es tancarà amb dues conferències sobre el Monestir i la seva relació amb la Seu episcopal de Barcelona, que es faran el 18 i 25 de març com a commemoració dels 700 anys de la construcció de la Catedral de Barcelona. El director de l'ANC, Josep Maria Sans-Travé, ha indicac "La relació entre ambdós ha estat d'amor i desamor, i pensàvem que era un bon tema per parlar-ne".

Exposicions

Maria Àngels Quadras du la història d'El Molino a la UREF A.C.

Gamga treballa amb làmines de Coure de dos mil límetm h X LARROSA

Montserrat Garriga exposa al Cafè Piccolo quadres fets amb làmines de coure A. C. - Sant Cugat L'artista Montserrat Garriga presenta a partir d'avui, al cafè Piccolo del carrer Valldoreix, una mostra de quadres elaborats a partir del treball a m b làmines de coure de 2 mil·límetres d'amplada. L'exposició es podrà veure durant tot el mes de febrer i suposa la presentació a Sant Cugat d'aquesta artista amateur.

"Vaig descobrir aquesta tècnica als països escandinaus, on tenir una obra feta a m b coure és un símbol de benestar", explica Garriga. L'artista assegura q u e a E s p a n y a és pionera en aquest art fet manualment, alhora q u e confessa q u e bàsic a m e n t distribueix les seves p e c e s e n l ' à m b i t particular: "Treballo sobretot per encàrrec d'amics i c o n e g u t s , per això ara em fa molta il·lusió exposar les meves p e c e s " .

La Unió Esportiva i Recreativa de la Floresta (UREF) acull a partir de demà una exposició sobre la història d'El Molino, el mític cabaret barceloní que va tancar les seves portes l'any passat. La mostra s'ha engegat sota la direcció de la florestana Maria Àngels Quadras i de Joan Tornes amb l'objectiu d'explicar l'evolució de la companyia que treballava al Molino. Per a tal fi, s'ha preparat una mostra de fotografies - obra del santeugatenc Toni Ventura- i un videoreportatge que il·lustren les diferents actuacions que la companyia ha fet durant els darrers mesos. Un conjunt d'imatges que il·lustren la feina dels ballarins, coreògrafs i vedets del paral·lel en la nova etapa de funcionament de la companyia. Quan el teatre de la ciutat comtal va ser clausurat, la florestana Maria Àngels Quadras va assumir la representació de la companyia que hi treballava, aconseguint nombrosos bolos arreu de Cata-

lunya, que van permetre que el grup continués actiu. Un dels darrers fitxatges del grup, la vedet L í d i a M o r e n o , ha i n d i c a t : "Aquesta nova etapa de la companyia del Molino és molt positiva, la gent ens rep amb molta estimació i nosaltres p o d e m continuar treballant amb tanta il·lusió com sempre".

A. C. - Vallaaraix -

El Centre d'estudis de Valldoreix i el museu del mateix districte preparen per al pròxim 23 de febrer un curs sobre la història de Catalunya que s'impartirà al Convent Misioneras de los Sagrados Corazones de Jesús i Maria, al mateix Valldoreix. A través d e 10 s e s s i o n s , q u e s'allargaran fins al 25 de març, diversos professionals dels camps de la història, l'art i la filologia intentaran donar una visió general de la cultura catalana des de l'època de la prehistòria fins a l'actualitat. "El nostre objectiu és ampliar l'oferta de divulgació històrica al gran públic", ha dit Juanjo Cortés, un dels impulsors de la iniciativa. "És un curs per a tots els públics, totes les edats i al marge dels coneixements que pugui tenir l'auditori". Les sessions, d'una hora de durada cada una, començaran el 23 de febrer i per participar-hi només cal formalitzar la inscripció al Museu de Valldoreix o al Casal Cultural del mateix districte. El programa divulgutiu es completarà amb dues sortides a Barcelona per conèixer les restes de la ciutat comtal de l'època antiga i medieval, i de l'era romànica i gòtica. Seran dues sortides que el mateix Juanjo Cortés dirigirà i guiarà i que "estan obertes a tothom, fins i tot als que no hagin seguit el curs d'història", ha assenyalat l'historiador local. El Museu i el Centre d'estudis de Valldoreix vénen impartint cursos d'història des de fa diversos anys. Per bé que fins ara s'havien centrat en temàtiques més especialitzades i vinculades a Sant Cugat o el mateix Valldoreix. Enguany han volgut donar un salt endavant i obrir la temàtica a tot l'àmbit nacional.

Ikit si vostè és a casa com si no hi és.. ííXr AÜXW0 ua vetllant per la seva llar

SISTEMES

SEGURETAT

jéctuMX, SISTEMES DE SEGUKETM COWiíKNTSWMUBIIiriOKCO

Av. AWon» Sola, 5 0 - M . 9 3 &ÏW

*ÍNfenf C u j M M V d Ü !

Cultura

O S /CANTONS Divendres, 19 de gener de 1999

E x p o s i c i o n s

Paisatges% de Jordi Mercader, a l'espai Gorina

Pilar Valls e x p o s a per primera vegada en solitari a Sant Cugat El color i Cadaqués són els protagonistes de Vespai GLÒRIA FRANCOLÍ

" N o r m a l m e n t p i n t o un paisatge figuratiu molt lliure. Són imatges i records que em q u e den de C a d a q u é s : El cel, els carrers, els colors...". D'aquesta manera és com Pilar Valls descriu la seva primera exposició en solitari inaugurada ahir a la tarda a l'escola d'art de Sant C u g a t : " E m fa molta il·lusió poder mostrar els meus treballs, amb els quals em sento força bé", explicava Valls. L'exposició consta de Ics darreres pintures d'aquesta pintora dedicades de fornia única i exclusiva a Cadaqués, ciutat molt important en la seva vida. Valls és una de les pintores més veteranes als tallers oberts de l'escola d'art de la ciutat. La proposta que enguany s'ha fet des dels tallers d'aquesta entitat ha estat el treball amb la matèria. El q u e pot veure's a l'exposició del vestíbul de l'Escola Municipal d'Arts PlàstiI .'exposi/ió del pintor rtitulà es podrà veure fins al 9 de febrer. f'O'l'O: O.fí

Kls amants de la pintura figurativa tenen des de dissabte a la tarda un nou racó dedicat, a l'espai (íorina. amb l'exposició del consagrat artista català Jordi Mercader. Una mostra que recull un pessic de la vasta obra d'aquest prestigiós pintor, que va evolucionar des de l'art abstracte fins a consolidar-se en la pintura figurativa. Un total de 15 quadres realitzats a l'oli, i en tècnica mixta -oli i aquarel·la sobre paper-, que dibuixen paisatges d'arreu de Catalunya, a més de dos bodegons i dos pallassos pintats sobre paper durant els anys "abstractes" que el pintor va viure i respirar a la urbs parisina. Un temps en què Mercader va fer-se amb pintors de la vàlua de Tàpies i Muxart. El propietari i director de la sala, Francisco Marruecos, defineix la pintura de Mercader com un art figuratiu "una mia especial i atípic, perquè fa servir la taca im-

pressionista . Marruecos assegura que va triar l'obra de Mercader perquè està dintre de la línia de l'Espai Gorina. "La sala pretén intercalar l'obra de grans pintors consagrats, com en Jordi Mercader, amb la de joves artistes que comencen". En Jordi Mercader va veure l'art des de que va néixer. Fill d'en Jaume Mercader, prestigiós pintor i dissenyador de joies de principis de segle, va viatjar a París, on va posar-se en contacte amb la pintura abstracta. En tomar a Barcelona va formar part del prestigiós grup d'autors conegut com "la campana de Sant Gervasi", que va voler impulsar a Catalunya el nou estil de la pintura abstracta. Però Mercader va evolucionar i va inclinar-se per l'art figuratiu creant un estil propi que ha consagrat el pintor barceloní en el món de la pintura, exposant les seves obres en les millors sales del món I, fins al proper 9 de febrer, les seves pintures també es podran veure a l'espai Gorina.

C r í t i c a

d ' a r t

Tot un repte

visual

TATIANA BLANOUÉ

lloc: Pou d'art Autor: Aras Mikaelian Obra: Tècnica mixta dl paper i tela Dates: fins al 18 de ferer Pintura quasi grotesca, arcimboldesca, adaptada a la nostra contemporaneïtat. Convertida en un neobarroquisme de caràcter surrealista on els jocs visuals passen a ser els principals protagonistes. El contingut del quadre adquireix el poder absolut sobre la forma, tot i que no ho semblar, sempre des d'una total construcció volumètrica i compositiva, però. T ò t e m s pictòrics a la manera de Christo, sempre embolicats per teles semitransparens que prenen un caràcter fantasmagòric i provocador, on s'amaguen figures desconegudes. Desintegra-

cions de formes quasi antinaturals, podent fins i tot ser definides de gran duresa pictòrica que, tot i voler ser concebudes com a pintures del tercer mil·lenni, tal com les anomena el mateix artista, vénen inevitablement carregades d'història. No és una pintura per ser descrita; tampoc és una pintura per anomenar-la estètica, ja que és evident que l'art no té per qué ser així; però sí que és una pintura per ser observada. Una exposició on no funciona només el fet mirar. En conjunt, podria definir-se com una obra poètica on cada peça és un poema carregat de misteri, on la seva lectura és tan complexa, tot i ser evident la seva contundència en la seva ralització.

En definitiva, aquesta exposició és un repte tant per al galerista com per a l'espectador. Vagin, respirin profundament, pensin i estiguin ben predisposats a passar una bona estona pensant, sempre sense deixar de gaudir d'una pintura de gran qualitat pictòrica. N o p u c d e i x a r d e dir q u e aquesta ha estat la primera exposició que, des de fa molt de temps, m'ha fet pensar. No en vaig tenir prou anant-t'hi tot passejant, sinó que vaig haver d'aturar-me per intentar accedir a un món més complex, un món que vol transmetre quelcom diferent a la gent. Jo us demanaria que hi aneu, que intenteu, com jo vaig fer, d'entrar-hi tancant els ulls i recapacitant sobre totes aquelles imatges que ens ofereix l'artista.

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32, 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e al T e r c e r M ó n

3 3

O.C JJ W

X (0

raei que

A. I). B

Vtills arriïn>ti t/ne Iti \eieipwtuifi nenItifmiitino tlt t-OTO V i l / / lA'A'OS ques i Disseny, doncs, és pinmolta força, que a vegades estura realitzada amb el procedipanta la gent, però que a mi em ment de tècniques mixtes i tècsatisfà moltíssim". nica de pintura acrílica sobre En general, doncs, un esclat de tela, fusta i paper. El que potllum, colors i formes difumiser es més destacable d'aquesnades q u e fan sentir i e n t e n ta pintora és la manera com utidre la pintura des d'un punt de litza el color. Ella m a t e i x a vista del tot particular, però que assegura que té "un color a m b s'encomana.

51 S oi cm 5

Cultura

Q S 4 C A N I Ü N 3 Divendres, 29 de gener de 1999

A-l

Lluís Fàbregas. Balla a Mascaró de Proa, el darrer espectacle de VEsbart Sant Cugat

"El públic hauria de submergir-se en el mar que li ensenyarem" AÏRA COMA - Sant Cugat -

Mascaró de Proa, cl d a r r e r muntatge de l'Esbart Sant Cugat, és una història a m b olor de sal i gust d'amor,-que parla d'aventures de mariners i personatges fantàstics. l"n relat interpretat amb moviments de cos a voltes suaus i a voltes bruscos, com el mateix mar. l ' n d'aquells contes que després de conèixer et deixen un regust plaent que et fa recordar e l s m i l l o r s m o m e n t s d e la infància. A Lluís Fàbregas, un dels ballarins que l'interpretarà a partir de d i v e n d r e s vinent al C e n t r e Cultural de la Caixa de Terrassa, també li ha robat el cor. - A q u e s t a és u n a h i s t ò r i a s u s c e p t i b l e d e ser r e p r e s e n t a d a e n t e a t r e . El fet d ' h a ver d e n a r r a r - l a n o m é s a través d e la d a n s a , s u p o s a un treball més dur? - No necessàriament, perquè, de fet, tot i q u e no recitem, la música que ens acompanya sí q u e té lletra. A partir d'aquí, el director ha treballat molt en la coreografia, d e manera q u e f i n a l m e n t la història s ' e n t é n perfectament. - El mar n'és l'element central. Es cert el tòpic que la gent de països mediterranis impregna una força especial e n tot allò que fa?

- Sí. s u p o s o q u e sí. El mar sempre embriaga, et deixa volar la imaginació i crec que és un p u n t de p a r t i d a q u e e n s suggerirà altres idees perquè al mar hi passen moltes coses: et pots trobar un dia fantàstic que et permeti gaudir de tota

La novetat és el guió. Aquest no és un espectacle conceptual, sinó molt planer la seva bellesa, olor i colors i, per contra, un altre dia et pot aparèixer com el paisatge més agressiu i t e m i b l e . - E n t r e el r e p e r t o r i musical d e l ' o b r a s ' h i t r o b a la c a n t a u t o r a Lídia P u j o l . T r e ballareu habitualment amb ella a p a r t i r d ' a r a ? - A m b la Lídia Pujol i la Sílvia Comas ja vam treballar-hi q u a n vam fer Tríade. A partir d'aquí ens hem anat veient i, d e fet, el compositor de Mascaró d e Proa, en Joan F i g u e res, col·labora molt sovint amb la Sílvia C o m a s . D e s p r é s del contacte q u e h e m anat mant e n i n t , la Lídia Pujol ha volg u t p a r t i c i p a r e n el d a r r e r m u n t a t g e n o s t r e , i nosaltres e s t e m encantats q u e ho faci. - Mascaró de Proa continua la líniia dels darrers es-

C r í t i c a

Un laberint

p e c t a c l e s e n el sentit q u e inc o r p o r a elements de cont e m p o r a n e ï t a t . Es u n a e v o lució natural de la companyia o u n a m a n e r a d ' a c o s t a r - s e al g r a n públic? - Nosaltres pensem molt en atraure el públic jove. i com q u e nosaltres, de fet, t a m b é som joves, els e l e m e n t s contemporanis que incorporem són la manera q u e t e n i m de m a n i f e s t a r com e n t e n e m el ball avui dia. Amb tot. continuem amb la recerca i l'experimentació en la dansa, però sempre partint del referent de la dansa popular i tradicional. - A l e s h o r e s , quin és el g r a n atractiu d'aquest muntatge? - Jo recomanaria aquest esp e c t a c l e d ' u n a manera molt senzilla. Q u e la gent arribi al teatre, que s'oblidi de totes les preocupacions i q u e es deixi anar, q u e es deixi submergir dins del mar q u e nosaltres li ensenyarem. - Un mar

Lluís Fàbre

FOTO:

te un per molt important perquè et situa molt bé a cada part de l'espectacle. Això és el q u e marcaria una mica

Limportant és que ia dife

que ens sorrència amb e l s al prendrà en •hrpçptitpç pi tres muntatges algun aspec<i""" / " * > * ' " « " q u e h e m fet fins te? ara - En aquest i que cas, la proposl'estrena oficial de ta diferent és -^mam^ííMWM |||p;g|f:il l'espectacle la feu el g u i ó , p e r - i W w i l P I l i l l l m^mmm divendres vinent, què aquest no és un espectacle a finals de l'any passat ja vau conceptual, sinó molt planer. poder captar el pols del púHi ha una història molt e n t e blic amb dos bolos fets a Tonedora i l'escenografia t a m b é losa...

muntatge a casa, ja estigui polit

c i n e

inquietant

XAYl/.ARROSA

- Sí, la preestrena la vam allà i la veritat és q u e vam nir una acollida molt bona. gent sortia del t e a t t e molt B

fer teLa te„

laxada i hi va haver qui ens va assegurar que l'espectacle l'ha reestrevia fet somniar. L e s ppreestre nes sempre van molt bé perq u è és el m o m e n t en q u è el director es mira definitivament tot l'espectacle, i això li perm e t poder introduir, a m b vista a l'estrena, els retocs q u e sempre cal fer. L'important és q u e q u a n p t e s e n t e s el m u n tatge a casa, ja estigui polit.

S U S A G N A URGELL Fins al 2 de febrer

ISABEL SAEZ

Pel·lícula: En tir las piemas. Director: Manuel Gómez Pereira. Ai lo/s: Jircier Bardem, lt/toria Abril. Cannelo Gómez-. Durada: 120 minuts.

precisió d'un rellotge. Començament irreprotxable ja des dels títols de crèdit, que el director mima especialment. A una introducció potent, que combina sexe i violència, la segueix, amb una gran el·lipsi, a la presentació Entre las piemas constitueix un dels dos personatges centrals, Micanvi de registre notable del diranda (Victoria Abril) i Javier (Jarector Manuel Gómez Pereira, qui vier Bardem), en plena teràpia per s'ha guanyat a pols la confiança a gent addicta al sexe. del públic a base de comèdies com Todos los nombres sois iguales o Aquest és el punt de partida. El Boca a Boca, en les que ha anat que fa Entre las piemas és anar afinant el seu pols com a realitzamés enllà, explorar les relacions dor fins arribar a nivells òptims. humanes, la manca d'amor i les conseqüències extremes a què Gómez Pereira s'ha passat al gèpot conduir. nere policíac creant un thritler d'excel·lent factura amb un guió Amb menys voltatge sexual del que és recomanable seguir amb que es desprèn de la promoció i l'atenció posada en els detalls, d'un títol massa evident, la morperquè fins al més petit compta. bositat voyeurista es veu reemUn guió que està basat en la noplaçada per una trama laberíntica vel·la del mateix títol de Joaquín en què guanya terreny la tensió Oristrell i que funciona amb la d'un misteri, en el marc d'una at-

mosfera pertorbadora. Els tres actors estan a un nivell altíssim. D'una banda, destaca Bardem amb la composició d'un personatge inquietant que li escau com fet a mida. Abril mostra la fragilitat i inseguretat de Miranda amb el domini d'una gran professional, mentre que l'entrada de Carmelo Gómez com a marit de Miranda tarda a produir-se, però des del primer pla deixa ben clara la qualitat innegable d'aquest actor tot terreny que, com els millors, desprèn naturalitat i es caracteritza per la sobrietat en la interpretació. Menció especial per a la resta del repartiment, que inclou Juan Diego i Sergi López. Entre las piemas resulta una pel·lícula de primera línia, dins del gènere negre, deutora dels grans clàssics, amb un estil de realització modern portat amb bona mà.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sínol Santiago Rusiüol, 52-Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 TGl. 9 3 6 7 5 4 7

E L S 4 C A N I O \ S Divendres. >9 de zener de 1999

01 IINJAR l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l l

Carrer de b Torre, 14 Tel. 674 12 85 •

Mercat Municipal

BAR GLOPS BAR MERMELADA

Rosselló. 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

Valldoreix. 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR PICCOLO

Valldoreix. 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital. 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler. 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala. 9

93 589 19 01

Marisc, menú. cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó. XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

CAFÉ-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

"93 674 67 21

CELLER STA. MARIA

Santa Mana. 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

Cargol llauna/ i anòs negre

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESON

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 58423 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-placa Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria. creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Tel. 675 30 65 •

Tel. 589 14 18 •

Passeig d e Rubí, 1 0 8

Tel. 674 57 47

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

•

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL

Jazz Live

EL JORDI'S

Torreblanca Taula 1.6

El pa de Sant Cugat

P l a ç a d e l C e n t r e - (La Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (LaFloresta)

• • • • • • • • • • #

•

# • •

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich Dr. I. Sàbat Santandreu Dr,}. Al. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA Conveni amb les principals companyies d'assegurances mèdiques. PEDIATRIA Dr. /. Barraran Milàn NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. /. Serra Cataiau DERMATOLOGIA Dr. (). Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. I. Casanas Sintes Dr. I C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

Centre de Rehabilitació • SUSANANtCOLETTl Ss«tA»Sife74 i « 9 3 « 7 4 7 * 37

3aedee. m wa&twfcm 93; 5693967 •;<- Wli INPROSS 24 MORES,

Cirurgia • DR. FERNÀNDEZ LA-

yos .. Ctruraja generat, aparefl dJgasSu, ASC-Prwfisa-Sanitas. A*. Ton»* blanca, 2«B, 2a A1. Sant Cugat.

«99889 4f«*

esportius Certificats especials Santiago Rusinol, 2, entsol 1a

TELS.

93 674 93 6 7 4

1 5 Q6 01 47

• Ctft«CA qRTOOONCIA t MSRJNCtó TEMPOROMANDJBUtAR Av. tbrrattarea, 2 ^ 2n;: % despa» &.Sant:!3l«9Íit;" :.;<í « • 5 8 8 0 3 * 8 - 6 7 5 2 2 1 2 t{

LABORATORIS

• CÜNJCA 0ENTAI. MAJOR f §S W& |:2*:ïíV:{A»d(fe Sala ïiàiTtíiSàdÉCcioihí s::í

Consult. Centre Mèdic

• tABOrWtf ORI DR.ECHE-

• CEWTRE M È D I C SÀBAT Gòrtífloàs * ésnotíir i arnies. Medtctfta íntWFia. especialitats. èf SaptaSè Rtiilnót. 2, entoi,

VARNI

wwmwm ,:: • DRA. M . J A U M E SAURA

« 93368 « Q &

Metge capçalera J.R. E S Q U I R O L C A U S -

IAJ

Dietètica-Nutricio M.

0OM1NOO

Mectóna çenerat. dwtttie·. OtBuns. dimecres i dijous, hora» convingudes, c/ EntfavsftaOa, 21,1«r:pfS. •:;:;'

Geriatria, Av. íorré^ànçé, 2-3 Ass, sanít. Agr. Mútua, Sàratas, M. Batc. Pre*, Müí. H 6 é ':. « 9 3 589 3 9 » .

ÍkQ.%4 ft<damicai,

5riL~Ànnm"R Cerdà • 5 « Rosario Segarra • Dr». Uuro Garcia ConeBfcoris EtiKka TorníblBncia. Av Torreblanca. 2-8. 2a planta.

OpÉi::3»i«3í67« 4 8 . 7 2

:?•.:•

FERRAN VILA

• UNtONMUSEBAlBESV1CO Mútua d'accSdents d * trebàS nom. &Vmafí*mmm

:ïlfeviasa - Asipàítiaría Mediftae. :||raitas,:íl8, «nlr. 2a. 4853

•aJr^pARecEKTRttí ; Pedagogia-Logopèdia Of. Triterry H*|iíXíeS! OSi^Mps aslomstol«gis. Dr«. N à t ^ : Vergws-8ao^.OrtWÍ«tol«ii!|í: Í 8 E Q 0 M A VINALLOMGA JomVm, \BiSM GWi®MM ia,||ogSPè<JÍ. F p d ^ i apranerrtaige

: * eEKTRE : SÈ>BS-TMUÍ íCkflRURQIC .. J E R t A T R I A m. Catalunya, 21, tsaKasïSanfOjgíl::

Geriatria

t r 9 3 5 6 9 0 0 0 0 :!S Atertóé 8 ( * r * » « S grans eo al. w u <femicH Assessorament a flutíite«itla*6>SeSttó:;*»sí»T MitJNlCA B E N T A Í À I * : sWendes i d'«Bias nacursp·Jn.:••• ferrüMai Formasià. 0/ AíiïW* mom Guimerà, 3 06t90 Sant Cumt. Odantologta general; irriplanito*:: : ; 8 Í Í prètesfs, odontopedí«n^iil3r*:; «93|»ttM: .; f WíííifKila, mútues. Av. íarn*ïsní:; à a t ï S i 2 * . 1 t:Sant CX^at. -':: • Asmii»$ l «ojjiparjyisi* persones

mmstsmm

< •

D *

í;J2 i

,•

Pe^atrlà - Medicina addéscertt. AiS Torrablarica, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat :: . 4 «•93 674 5 7 9 8 9 3 5 8 9 35 : 48 : "

• DRA. ANNA PUJJBET ) CALOES;

• MARIA DOLORS CARRERES BENNASAR Can ítÉiMSÉi* ^Selw.sSanifego: •fm 8íi&l,2|srltB^í:.ïsí:ïS

wmmmm •;:•

Pediatria. Vitalicio Salut M^pfrej:: Endavallada 21, fer pis.íSari: Cugaf. « 9 3 589 2 9 9 5 • O R J E S Ú S FERNÀNDEZ 93.:674Í20..79 ;.'

^<Wi^y:2fcsèai«;cuàst.

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teteassistència. servei 24 hores

Tacgnecobgicl·Craetrícia

• "Cangurs" d'avis i nens

mmmm

Podologia

Tij^Mpi^|K'-^I^^Ciri!iJ(n- :í: gúdes^i:^:::' ^ül'- çepÈíf||Íi 2 j | 4 r t i . a . '%at$ «93589<Í808

• C E N T R Í 0 1 PSieOLO-

QtAçUNjicA: :; j:

Otorinolaringòleg

Mútues

3. sant OMiÈL^O-lKKmak

Fisioteràpia

Múféii^ííMM^^iílm

Oftalmologia

Oftalmologia. Conveni amb • D r MONTSERRAT GARRfOA tes prttttlpal* líiútues C/ SanMetge de capçalera. Voüesadott*to, (*rt£; 10. Sïrit Cugat ^i citijillútues, Majir, SÇÍ ím$Üt;

Odontologia

« 9 3 674 7216 * PILAR C A N O S A USES

ffiírSi6B<>feaÈ::Dfi;* d ü é - l à b i • JOSEP M.fREJXÉDES :ieS2S:.Í::ír^::Santïíitegíii22:baiif Malalties del peu, ortesis. pian-: '"sàü'eSjÉstim tiltes ortopèdiques, papitornes,::: cirurgia del peu. Hores a con*: • C « A M l « I W 6 M A F r r ( N E Z venir..' : » « 3 5 8 9 6 3 1 3 •• 9 2 9 1 6 95 36 C E N T R E OE S A L U T

ïriÉír^it^i^llyiyii: wmmmsm

p§rj

• S O i ^ R O M A FERRÉ FWoWraptó. Assistència ssnita-

Revisions pera armes Omets oe conduir i

Servei d'ajuda a («Èí:fj»Sir>|s grans, malalts érònií* oSsesn*»lesosnis, s qualsevol I w ï S e t Üfla o la mi Sistema «SraÜirat*!. segur i de poc cpit, Aifeloríeblanca. 2-B. 3er. Aifl&SSa Sant Cu 9 a tinf„:'n'ffi3.S883967

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

grans. *CÍAN6Uf|f5íS<«íïí <m$,•>. Control de rralaSs,aixUa & 8ar, Sanstoms espaatíi Salm í serveis a domicS. Av. Tí^bt»^iaÈaJ^&: OrtoàenM * Ódontòlo^a .$0. neral. Çt Santa Maia 9. ler. 2a aSaisf^Éatü:-'

lWst«r».^a(j(iÍBn^|ta^fè J i ^ Ü I {íarlà; I^n#:aic>l68s^iisi?l Sfiuíi|..AÍ; ; C^|fcÍ|a : i|, 3|;1àí:::! Sàríiiíuàat |; : : « 9 3 ' 6 7 4 36.7»: M'¥

« CENTRE PS,ICOTERÀíPf«: : ra|LmLtis : ; ;: r :PsliMipaH:ïpsip|jla»rjà, fegopè<SÉ:Pl|ça 6r. GÍItéS, 5i$ni;Èa.< SiBSt Cugat:

.^SHÜBJPCSiSt,:::.:;PïpViP*PSP I I Psicologia. Anstetat, depresíó, <3íftcúltate d i reiaiiQj tràitaríis h ra*)le«c«ftciaï:psj%itSràpteí. Hores convingudes; c/ Francesc Moragàs, 25-27, 2n "ía. SaraCugatf « 9 3 674 36 53 # 4 1 8 4f4e<'

mommgmmmmo TraurnatoWsJav ortopèdia, Assffita*oi*::saflïi«rla: Prevíasa, Medytec. P o M r * Ibrreblanca. |St:|t^ •"

'''"'

•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes,.. •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars... •Transports especials: individuals i en grup

• OR. F E R M I N A R A M -

BpRe? :;i;;: : li|||; ; |p

ortopèdica: traumafoHores corívínagde». C/ Girona.

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Pediatria

* ÍNSTÍTUT RSIOO« È D t C ,;• •ÍANT'Cua*r- • PSíiSàttla, asma ififariiil, Hores ;||^t^ò^;jc*(nlca,<í)Sl^lsl*ag lépressions, atóoh^ía^^teBifJíi ÜOmania trastorn^ d^Snsísllaíl:: • JOSEP M. COROMI-

Av.Torre Blanca2-8f 3rA, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura

ELS -/CANTONS Divendres, 29 de gener de 1999

TPARADA FONDAIt

Ç^f

• CUINA CATALANA •SERVEI DE CARTA I MENÚ. • TANCAT DILLUNS NIT

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 i\

%IMmm Bar Restaurant

Tota una tradició Menú diari, però de diumenge!!

CïftfESH

YELM©

Sarrt Cugat 1

YeJmol 16,45-19,30-22,15

Entre las piemas

17,15-20,00-22,45

£1 diari de casa.

Yelmo 2

Sant Cugat 2 16,45-19,20-22,15

EstadodesMo Sant Cugat 3

PI. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

Quédate a mi lado ^Conoces a Joe Black?

16,00-19,05-22,15

Yelmo 3 16,30 - 20,30

aCortocesaJoe&acjt?

Entre las piemas

17,00-19,45-22,45

YelrrK>4

08190 Sant Cugat del Vallès

16,30 -19,15 - 22,00 Estado de sitio

Quedat*ami lado Sessions

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

16,00-18,15-20,30-22,50

Yeimo5

golfes

17,00-19,45-22,45

I |ft—«-- X " I '

Yelmo 6 00,45

guerra del opto J?

06,45 Mnk"/S4 YefmoS

Estado de *«$<*

16,00 -18,16 - 20,30 - 22,45

I DEMANA i 16,00-18,15-20^0-22,8

00,00 .ggjffiL

Com si fos de tota la vida

APROfïïí-TÍ'H

Ü - ; 16,15/ 18,15 - 20,30 -22,50

UART

WmoS 00,35 UI»atc>»«/t4íÉi<hfc.

la xocolata... f K f K •Is entrepans... - f K f f v el cafè... fh-fh" les pastes... f K f K el suís... * f v f f i

l i s dissaUtes « i a n i t varia r h o r a i i

DIMECRES Olfl 9 E t ESPECTADOR

Tel« íiif «rmaciés

[LLIURA

17,03-1$,45/22,45

.•JriHfflU

9^2 3 3 3 231

IM. mí&rm^cm

2 500

i,,..,

* 3 5&3 SO 3 6

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

McDonald s I I Pi. Barcelona "Tel. 93 675 52 46

S SANT M 2 § SETMANA

Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

CUGAT ESTRENA

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2 ? SETMANA

ESTRENA

GOLFA i> »

SALA 1:16,45-19,30-22,15 18 ANYS

SALA 2:16,45-19,20-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SALA3:16,30-20,30 GOLFA: 00,00 APTA

32£É3 23 33 53 s gW»«7//UtlVERSAL

9 ra,ls

Dia de '«spectacior

Carnet Jove

Carnet d'estudjant

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

SALA 4:16,30-19,15-22,00 GOLFA :00,35 APTA

sjg sx

'-ÜSSB8ÜBSB

Venda les 24 h. als ServiCaixà"

Accessos minüsvàïids

^ --itxíi .*'

SALA 1:00,45

„ - . »

Paaament'amb tef^ta'de'cfèiSt

Sessions numerades

Venda per «oíSafSai

50 Cultura

ELS/CANTONS Divendres, 29 tie gener de 1999

La De dilluns a divendres • IX- 7.00 h a S.00 h El despertador. amb Salva Yallvé • He 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni I ,ozuno i l'eniniifla • De 10.30 h a l.i.OO h I,a revista. cl maga/.ine de \anessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cn^at Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miro • De 1.1.50 h a 1-l.OOh Amb molt de gust. amb l'ep Blanes • De 14.00 ha IK.OOh Vol de tarda. amb I. ( lasas i Ksteve Llop • De 1 S.00 h a 20.00 h Al llom. el musical de Saba Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'espurtiu • De 21.00 ha 22.00 h l'estima (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Yallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad tirne, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • D e 24.00 h a 24.35 h Uesportiu (repetició) • D e 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte • De 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Yallvé • D e 10.00 h a 12.00 h Ttramilles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h

p r o p o s t a

Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00h Cotton Club. amb Da\ id Y'illena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • De 18.30 h a 19.00 h Elxip. amb Xa\ i Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb (larles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5. amb Da\ id Y'illena Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10 h. Esport en marxa l" edició • De 10.00 h a ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Al vira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa Ja. edició

Teatre pur I dur a l'escenari

úe La Unió, aquest

diumenge

Si bé l'estrena estava prevista per al cap de setmana passat, la malaltia d'un dels protagonistes va obligar la companyia santeugatenca Fila Zero a suspendre les representacions previstes. Diuen que el que és bo es fa esperar; ara només cal esperar a diumenge per poder apreciar-ho al natural. Els santeugatencs estrenen a casa l'obra Viure de Lloguer, basada en un musical de Jonathan Larson. Però a diferència de l'original, l'acció d'aquesta nova transcorre a Barcelona, en un ambient amarat de grans personatges. Perfils humans potser un xic radical, marginats, però amb moltes vivències que traspassaran als espectadors en les dues representacions que tenen programades. Sota la direcció d'Eduard de Riquer, els membres de la companyia Fila Zero pujaran a l'escenari de La Unió, diumenge dia 31 a partir de les sis de la tarda, i divendres dia 5 a dos quarts d'onze del vespre.

Exposicions SALES MUNICIPALS •Katerina Alavedra Duchoslav: Praga i altres coses. A la Casa d e Cultura. D e l 14 d e g e n e r al 7 d e febrer.

31 Dil'MENGE

Distància: 21*097 qeilfetnem». Bora de sortida: 10 h. I$à4i» sortida i arribada; Centre CulturalInforraacad i inscripcions: Chab Muntanyeoc SattCtapfem; 93 674 53 % {de 19* Z\\ Org.:€MSCL

•100 Ex-libris. Del Modernisme a l'actualitat, exposició d i v u l g a t i v a . A la C a s a d e Cultura. F i n s al 7 d e Febrer. SALES PRIVADES

TEATR1 . • Fita Zeioestrena Vhmt de Lloguer. A les l&GGb. ai Teatre de ta Societat Coral de

itenea

CINEMA DOCUMENTAL • Projecció: Patag&ïia, des de la Terra de Foc firtsaííaftGarlos de Banloche (2a part). . A càrrec d e Joan Bertran. A les 19.00 h. al Ctub MuiBítayenc Sant Cu»at.

CONFERÈNCIES I XERRADES D I L U NS

• PR(X;RAM\ I / O H I I \ t \ n ó ACADÈMICA I Pï^ESSSQNAL: Ciències Empresarials i Ciències Econòmiques. A les 20.00 li. A la (.asj de (àiitura (Jardins del Moncsdr,s/n). Org.: Ajuntament de Sant ( u^ar del Vallès. -"

CONFERÈNCIES I XERRADES • P R O Í ; R A \ U D'OKIKN I \( h > V \ni MK \ i PROFESSIONAL: Informàtica. Informàtica Tècnica i Informació de Gesl)l\l\RIS

tió . A Ics 20.00 h. ( . . - • de < nin,u (Jardins del Monestir,s/n). Org.: Ajuntament X ^ nr ( irjjt del Vallès. •Cicle de Conferències al (lenta H"'i.i- I .'arquitectura del SCLIC , \ I \ . \ càrrec d'Antoni Borràs. \ Ics 20 h il (-entre Borja (Llaceics. iOi C O N F E R È N C I E S I XERRADES • PKCXJKAMAD'ORIKNTAUÓ AcUM-MK.\ t PROFESSIONAL: (icologia.i Matemàtiques.

DIMKCKKS

A Ics 20.00 h. (:-asa de Cultura (Jardins del \lonestir.s/n). Org.: Ajuntament de Sant Cugat del Y'allès.

• Sala R u s i n o l : Susaena Urgell. F i n s al 15 d e febrer. Org.: Sala R u s i n o l . ( C . Santiago Rusinol, 52). • Antoni Chia i Domènec Fita. pintures. A Canals Galeria d'Art (C. D e la C r e u , 16) F i n s "al 31 de gener. • Patrícia Soler i Eenxamt'n Mvarez, p i n t u r e s i e s c u l t u res. L a G a l e r i a . F i n s al 15 de Febrer. Centre Cultural • The Dubliners Kl g r u p i r l a n d è s p e r e x cel·lència, q u e porta m é s de trenta-cinc anys e m o c i o n a n t p ú b l i c s d e tot el món. D i s s a b t e 3 0 d e g e n e r , a les 22 h. •Compartia Nacional de Danza Director artístic: Nacho Duato. Divendres 5 de febrer i d i s s a b t e 6 d e f e b r e r , a hi 22 h.

Cultura

E1S ÍGWYTONS Divendres, >9de genertie 1999

S A N T

TÉLEFOIÉS P i N T E R E S Ajuntament

9$ 5693288

Boratwrs Beflaterra

938928080

VafirJareíxfcawJ*)

936741111

Grua

9387433 71

085

Aigües Uficrest*

936742089

MPPiWWfcKOt

93874 2 0 «

Bombers QanaraÉat

CAP

835891122

NW Vwj» Cant» Mifivsot 9 3 8 7 4 1 0 «

CAP urgències

93589*4»

AAWSwtjMtitta**

93674 7108

Ct&t&Cvtti**

955891382

AAPPiWI&Wtwti

938?42tW

AAPP i WC. Montserrat \ai^3«742ijs:

Centre Soeal i Sanitari LF 93 589 78 00

936745049

936744399

AWWCsBMajom

CattianadeGas

937252944

A A P H * . l « * « U F Í 0 r « t » 938742089

Centra C«fcteFtorssl*

935*90847

AAWAiOBaltófigaUiFIOr

9387451»

CertreCfwclesPlatteE

986755105

As». Cpnsartdars

932684567

ÇasítCuteaiMia-soi

935692019

D W p t a prèvia?

935893080

Casal \Wdoreix

&senpeao»

GwernasSt. Cugat Çteser.] 93 589 99 41

<j B A L

Divendres 2 9 • Sant Pere Nolasc Dissabte 3 0 • Santa Martina Diumenge 3 1 • Sant Joan Bosco Dilluns 1 • Santa Brígida Dimarts 2 • Presentació del Senyor Dimecres 3 • Sant Blai Dijous 4 • Sant Andreu •Divendres 5 Santa Àgata

191)5434704

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX • Informació i inscripcions: Oe dimarts a divendres, «ntal3h.t(te17Al9t>

-HMfex 83 S8» tasti (Casat deCuiufa «te

Durant els mesos de febrer i març... A les 20 h. I r. CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA. 10 sessions, dies encara per confirmar. Informació i inscripcions: al Museu de Valldoreix (diumenges de 10 a 13 h.)

Correus

936747096

a General de Catrtunva

935891212

Creu Roja Sant Cugat

936741234

RVatltfHebrar.

9342? 20 00

a Sant Joan de Déu

932034000

DIUMENGE 7,a les 19 h.,Teatre al Casal

Unitat Coronaria

932481040

de Cultura de Valldoreix. "Kràmpak" de Jordi

Te), de l'Esperança

934144848

Informació Carreteres

93204 2247

Informació Aeroport

934785000

Informació RENFE

934900202

Informació Port.

933188750

OMIC

93 5893188

Pottdímc Torreblanca

935891888

PROMUSA

9358917 32

ASDt

936753503

Creu Roja Vattdorew

936742459

Dispensari La Roresta

93674 7615

B * Municipal Descentrat. 936742719 ENHER Rubí

936991892

FECSA (atenció al cfient)

900737373

FECSA (avaries)

9007474 74

Informació FGC

932051515

Funerària

935895552

Hisenda

935891155 9367466 96

Jutjat

Parròquia St. Pere Octavíà 936741163 Parròquia Les Planes

93204 7503

Parròquia VaSdoreix

936740569

K.|l i ï a i p i r i . ••::,; 1 Arxiu Gavin

9367425 70

Casal d'Avís SC

935891638

Uar d'Avís Parròquia

935890598

Oub Muntanyenc

93674 5396

Coral deia Unió

936741008

Estart Sant Cugat

936752652

ftt Sant Cugat

93 «7466 «1

Piscina Municipal Valldoreix 93 Ç75 40 55 Cuerpo Nacional dePoficia 936747858

091

Urgències Poficia Municipal i Prot Civil

092

908795125

Pot Municipal (VaSdoreix) Comissaria de Pofcia

93674 7612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

935894422

Repsol-Butà

936741580

GftjpSup. Immigrants

Sant Cugat Comerç

9367403 22

SCflEA

93 5890021

• • • • • " •

• - - •

-936749314

Radio Sant Cugat

93675 5959

Els 4 Cantor»

935896282

Sànchez. Col.:EMD de Valldoreix

isHttlilMíiyiliÉlBl •JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA •JOIERIA ALA

CERAPERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA •TEATRE •ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA •IOGA •CANT CORAL

- • " » • - • - • —

•

—

•

—

HORARI AUTOBUSOS

m mmm mmp&wmmmm JANIR

Sortides des de Mas Janer.

«Dies feiners. 1 a sortida: rJ6.00h-07.00h-08.00h i a fes hores en p u n t fins a fes 22.00h. L'últim servei finalitza el seu fecorwgut a l'estaciode F.G.C. de Sant C u g a t

-Dissabtes i festius. 1 * sortida: O7.(WrvQ8.OOh~O$.O0 i a les hores m punt fins ates22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.Ç. de Sant Cegat Sortides des de rAvinguda Alfons Sala, •43iesteinereJascítjda:GU4Qh^ L'últim servei finalitza e) seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius, l a sortida: Q7.40h-0S.40h i als 40 minuts de cada hora fins ates21.40h, L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES Sortides des de F. Cotéft, -Dies feiners. 1a sort^05'45h del matí i cada hora i mrf^ fins a les 22.1$h. -Dissabtes i festius, Iftsortída: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h, Sortides des aePEstaoio, -Dies feiners. 1a sortida: 0635h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes«festius, laaartida: 08.05b del matí i cada hora i mrija fins a Ses 21.35h. Recorregut. F. Colom,te«sresía, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

mmmmmMmrmmmmmm

- « e s feiners. 1a sortida; 05.40h-06.25h i als 25 minutsde cada horafinsates2Z25h. -Dissabtes i festius, lasorfcfa: 0U25hials25rr«ntfrsrie{^fehorafinsaies22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h,(feiners}

2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dtes feiners, tasortida: 06.16h-08.46hials 16i46mimife de cada horaftrtsates22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.t6h-O9.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16H. Sortides des de Sant Francesc. -Dies femers. 1a sortida- 06.23h-06.53h r ate 23 i 53 minuts oe cada horafinsa les 22.23h. -Oissabtes i festius, ta sortida: 09.23h-09,53h i als 23 i 53 mfíM de cada horafinsates22.23h. Sortides des de i'Estactó FOC. -Dies femers. 1a sortida: 06.05h-06^5rt i als 05 i 35 n*Uft$d8C8dar»raft»aies22.35h, -Dissabtes {festius. 1a sortida: 09.05rv0d.35h i ais 05 i 35 rréutsdé cada hora fins ates22.35h.

mmwm&mwmmm -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fmsa Ies22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.1S-05.40 i 06.10h i ate 10 minuts dècada hora ureates22.10h. -Oimenges i festius, lasoéfa: 07.10h iate10rrÉTutsdecadanorai»àfes22.10h. -SortktesaddfcjooateaCw^^ W mM BARCELOríA^ANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 cada hora Uns ates2145b. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i ais 45 minuts ales21.45h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coit, Mercat Torreblanca, Monestk, Esfactó -Diumenges i festius.1a sortida: 06,45h i FGC, Colomer, Sant Domènec . ' , . - • . < -Sortides addk&mate a Cerdanyote; 22»tSh (f&ngtgjk

EUS4GVNF0INS 52

Divendres. 19 de gener de 1999

S e t m a n a r i de SJUVT CUGAT DEL VALLÈS

Francesc Balaguer. Metge rehabilitador

Atur IOKDI CASAS

"Jo pacto amb els pacients" mal és que al cap d'un temps recaigui. El que està clar és que tothom ha de treballar i, si no pots deixar la feina, el que has de fer és educar el teu cos per alliberar la càrrega del dia. - 1 tampoc s'estila estar de baixa per mal d'esquena... - És una de tantes incongruències amb què convivim, però és així. l ' n mal d'esquena adquirit a la feina s'hauria de considerar com una lesió laboral que disminueix la qualitat de vida dels individus i. desgraciadament, això no s'accepta socialment. En altres països sí, però al nostre no.

MARIA FALGUERA

Tot i que ara ja no en forma part, va ser un dels fundadors del Rotary Club de Sant Cugat. Fa més de 30 anys que és a la nostra ciutat i gaudeix d'ella els pocs moments que li deixa lliure la seva professió: metge rehabilitador, especialitzat en columna vertebral. Els seus col·legues diuen d'ell que és un emek en la seva especialitat, però ell es defensa dient que "l'únic pecat que comet" és gaudir de la seva feina i entusiasmar-se amb els objectius que persegueix. A través del Centre de Salut de la Columna Vertebral, que ell mateix dirigeix, ha impulsat una campanya molt ambiciosa per protegir les esquenes dels escolars. - El mal d'esquena no és patrimoni dels adults, només... - 1 ara! Els últims anys han augmentat espectacularment els casos de nens amb mal d'esquena. Les estadístiques parlen d'un 45% dels nens. Dos de cada tres tenen mal d'esquena. - I què feu, amb la campanya? - Anar a les escoles i centres que ens ho demanen, explicar com afecta aquest problema i proposar solucions que van des de material didàctic per a l'aprenentatge p o s t u r a l fins a p r o p o s t e s d'adequació del mobiliari... - Hi ha feina a fer... - 1 tant! I a més passa que sovint la gent es fixa en coses com ara les motxilles que porten els nanos i, de vegades, la solució és tan senzilla com posar taquilles a les escoles per evitar carretejar els llibres amunt i avall. - Però aquestes motxiDes-carret no eren la solució? Sí i no, perquè estan mal fetes. I x's rodes que porten no aguanten cl pes, es deformen i els nens acaben fent més força per arrossegar els carrets. - Quins ahres perills corre el nen? - Molts. Des del mobiliari escolar inapropiat fins a l'excés d'activitat a què està sotmès. Que si practiquen esport des dels tres

F.n Francesc té més de 30 anys d'experiència en esquenes. E:

anys, que si utilitzen ordinadors des de ben petits, que si avui tenen classe de piano i demà d'equitació... Però, a banda d' això, ens trobem que el nano està desprotegit per la llei. Tu, per exemple, pots denunciar el teu cap perquè et fa seure en un lloc on has de treballar encongit i acabes encorbat de mal d'esquena, i el teu cap paga una multa pel mal que t'ha fet. Però els nens no tenen cap mena de protecció. - I és fàcil tractaramb E l problema

XAVILARROSA

- Quina és la fórmula màgica? - Pactar. La clau està en no exigir. Jo pacto amb els pacients el que han de fer, tenint en compte el temps que li poden dedicar. Els fas un programa a mida i quan ho segueixen i veuen que els va bé, segueixen el tractament. - D'això se'n diu emmotllar-se... - És que crec que és més important que la gent entengui que un mal d'esquena es cura aprenent a combatre'l i que la lluita es pot fer perfectael tenim ment dedicant-hi

eik, a l'hora amb els adults, que no « " c ~ a l d i a 2 de fer-los seNomés cal comgiriruntrac- tetietl tempS pef a reS i p e n s a r les l e n tament? / / • v .. • J sions i descarregar - Absolutaleszoncsmalmc ment. Jo tinc ses per evitar que una e x p e la cosa acabi periència fantàstica amb els nanos tant. Malauradament, el malalt no p e r q u è són molt disciplinats. para fins que es queda clavat. DesContràriament al que es pensa, prés busca un analgèsic i, quan ja els adolescents són els que resno pot més. ve al metge. Llavors ponen millor a les nostres indicacomença la teràpia de rehabilitacions. El problema cl tenim amb ció, però si no es fica al cap que el l'adult, que no té temps pera res més important és aprendre a aui vol solucions ràpides. tocontrolar el dolor, el més nor-

volen solucions ràpides

- Desfaci tòpics. Es bo mirar la TV estirats al sofà? - No. Qualsevol postura que es mantingui durant massa estona continuada pot perjudicar. A més, també s'ha de tenir en compte el sofà. Si el sofà és tou, fatal, perquè t'enfoses. Domina el teu cos i et matxaques. En canvi, si és dels atapeïts, dels durs, la nostra esquena pateix menys. - Es negatiu encreuar les cames? - En principi és bo perquè no es manté una mateixa postura durant massa estona, però encreuar les cames no és bo per a la circulació. - Es pot portar pes, si es r e parteix? - El millor és portar-lo repartit, però s'ha de tenir en compte que cada persona té un límit, i que s'ha de dur gairebé enganxat al cos. - Dormir amb coixí o sense? - Si el còs t'ho demana, amb coixí i, si no, sense. Vull dir, que no hi ha una norma, amb això. L'únic que s'ha de mirares que, si la persona dorm de costat, la columna estigui recta i que no forcem la part de les cervicals ni massa amunt ni massa avall. - I els coixins cervicals són tan màgics c o m diuen? - Això dels coixins cervicals va ser una estafa que va fer el seu efecte durant un temps, però fixa't com ara ja no se'n parla, gairebé. Això no vol dir que no vagin bé alguna vegada, però no hi ha una fórmula universal perquè sovint arribem cansats a dormir, no descansem i l'endemà estem pitjor.

Llegeixo que l'atur santeugatenc enregistrat s'ha situat al desembre de 1998 en el 5,75%. Acompanya la notícia un gran titular que ens indica que voregem "l'ocupació plena". Aquesta afirmació la considero més que discutible, però no és això el que em fa escriure sobre el tema, sinó la necessitat d'introduir alguns matisos per tal d'evitar quelcom que darrerament s'està convertint en un dels nostres senyals d'identitat: el cofoisme. En primer lloc, caldria dir que estem parlant d'atur enregistrat, no d'atur real o gent interessada a trobar feina (el que surt a les famoses EPA), el qual sol augmentar en alguns punts el percentatge del primer. Però el que em sembla més interessant, és discutir fins a quin punt podem parlar amb propietat d'atur santeugatenc, és a dir, d'un producte resultat de la nostra estructura econòmica i de la seva evolució. Considero que en realitat hauríem de parlar d'atur metropolità, ja que aquest és l'àmbit de mobilitat laboral. Les dades ens diuen, grosso modo, que la meitat dels santeugatencs treballen fora i la meitat dels que treballen aquí no viuen al municipi (o, si ho voleu d'una altra manera, agafeu el llistat de treballadors d'una gran empresa local i mireu la seva procedència). Les nostres xifres no es d e u e n a la nostra e s t r u c t u r a econòmica, sinó a la nostra estructura social. És sabut que som municipi d'immigrants. D'immigrants de mitjana edat i d'ingressos i qualificació professional més que mitjans. D'immigrants que no estan entre els grups de major risc d'atur. On és el mèrit? En els municipis de procedència? En el municipi que els acull? En el seu nivell de formació?... Lamentablement, i si la meva hipòtesi és correcta, que el nostre nivell d'ocupació és degut a la composició social de Sant Cugat (del nostre model de ciutat, en definitiva), no ens podem posar com a exemple per combatre l'atur, ja qUe el model no és universalitzable. Com no ho són les estacions del TGV, el arxius nacionals, els col·legis fantàstics, els grans eixos vertebradors, el nombre de VIPs per metre quadrat i tantes altres coses.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs