ELS4CAIVroNS
febrer'99
SANT
CUGAT
APROFITA-Tt'N
I DEMANA QUART DE LLIURA MFOMTtí
Z 500
McDonald's Sant Cugat Centre Comercial
gratuït
Viure estètica
i salut
Divendres, 19 de febrer de 1999
Centro m u Itifu nción Asiento màximo confort Curler de piernas regulable Posibilidad de realizar multitud de ejercicios 50 kg. en placas de 5 kg. Sistema de guiado de placas
Precio valido hasta el 2 7 de Febrero
TARJETA PRYCA PASS PAGA COívïO QUIERAS SATttMCOÓN
PRYCA SANT CUGAT
EIS4CANTONS ^^^j
M
El tema de la
Setmana Divendres, 12 de febrer de ÍW9
mm
C l u b
M u n t a n y e n c
Un club fet a mida per a Sant Cugat Al nucli antic de la ciutat hi ha un soci d'aquest centre cada 25 metres Segur que tothom pot reconèixer aquest emblema, senyal distintiu del que molts pobles i ciutats voldrien tenir dins el seu teixit associatiu. És viu, ple d'e]*,| nergia i amb molts projectes i vida per endavant. GLÒRIA FRANCOLÍ
"Som una entitat esportiva, excursionista, cultural i cívica perquè tradicionalment l'excursionisme ha estat molt lligat al tema cultural, a la conservació del patrimoni i a la reivindicació de Catalunya com a país". Aquesta és la definició que Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), utilitza per descriure què és en realitat una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Tal com explica Joan Troyano al seu llibre de commemoració del 50è aniversari del club, "per la nostra entitat han passat unes 5.000 persones", però també perquè segurament la meitat d'aquesta quantitat són socis: "Malgrat les baixes que tenim, cada setembre comptem amb unes 100 altes, fet que ajuda a l'equilibri en nombre de per-
Cafè moiido MARC1LLA 250 gr + 10% gratis
sones dins l'entitat", assegura un dels membres de la junta directiva del club, Josep Maria Aymà. I continua: "Tenint en compte que el club té més de 2.000 socis, el 90% dels quals es troben concentrats dins el nucli antic de Sant Cugat, fent números surt que cada 25 metres hi ha un soci del club muntanyenc". El CMSC ha donat també aixopluc a diversos col·lectius, deixant els seus espais i com a referència administrativa. Estem parlant, doncs, del cinquè club de Catalunya en nombre de socis i d'una entitat "interclassista, mixta, intergeneracional i molt familiar", o, el que seria el mateix, i en paraules de Troyano, "una entitat heterodoxa". Aquesta diversitat pot observar-se a partir del tipus de soci de l'entitat: "Van d'excursió -i, per extensió, participen en qualsevol dels actes organit-
z a seu de l'entitat és elproblema que més preocupa els membres del Club. K: X. L.
zats pel c l u b - persones amb molts diners, exmilitars, electricistes, el mosso d'un magatzem, i sempre sense que aquests aspectes comptin gens en absolut", assegura el mateix Aymà, i continua: "Sortosament, tenim molta gent jove i això assegura la continuïtat del club". I és que, se-
Pack COCA COLA + regaío FANTA fimón
EQUIPAR *\mf\A*W\
gons el vicepresident d'aquesta entitat, Joan Troyano, "més de la meitat dels socis del Club Muntanyenc són menors de 25 anys". La història del club es remunta 55 anys enrere, constituint-se com a delegació del club muntanyenc Barcelonès, el dia 27 d'abril de 1944. Fins l'any 49 va estar rela-
Defergente ARIEL la unidad
cionat amb la Falange Espanyola. Segons es relata en el llibre de Joan Troyano, el patronatge de la Falange facilitava la consecució de permisos per al desenvolupament de les activats del club. Passada la influència d'aquest organisme, a finals del 48 el grup passa a formar part de la parròquia i no és fins al febrer del 63 que es converteix en entitat independent. En aquest moment va fer-se la primera diversificació d'activitats de l'entitat, d'una banda les culturals i, de l'altra, les esportives. La implicació del Club en la transició democràtica va comportar una crisi de l'associació durant els anys 1976-77, de la qual va reposar-se amb el temps i intentant donar des de la seva presidència un caire més associatiu a l'entitat. Com a associació del poble el Club Muntanyenc, durant la dècada dels 80 i principis dels 90, s'ha convertit "en una important parcel·la del poder local", segons Troyano. Actualment, però, han sortit més factors a escena i sembla que aquest poder ja no és tal.
Colchón FLEX
moc!. Siena 80 x 182 ó 190 cm.
Viure estètica
Divendres, 19 de febrer de 1999
i salut
IA ELS TATUATGES, UNA MODA T QUE QUEDA PER SEMPRE Els faftoos són cada vegada més freqüents. Els tatuadors asseguren que quan hom comença a tatuar-se - a l principi amb petits motius, per timidesa-, ja no para. Els qui en porten tenen clar que és una marca d'un moment de la seva vida amb la qual estableixen una relació molt estreta, i ja no en podran prescindir. Tindran sentit els tatuatges quan sigui tan fàcil fer-los com desfer-los?
G E
"W" T n tatuatge es I un dolç verí V ^ V que quan t'atreveixes amb el primer, difícilment pots ^ 2 parar". Amb aquestes ^ ^ paraules la tatuadora del l-'a Sol de Sant Cugat. Joana (latot. descriu el que per a ella es fer-se un tatuatge. Cada vegada són niés Ics persones que s'atreveixen a tatuar-se, i per tant Ics que duen aquest verí benigne dins seu, però encara ara hi ha tabús que s'han de superar. HI tatuatge pròpiament dit és sempre permanent, encara que hi ha tècniques que permeten fer-ne de manera semipermanent. La moda i la por a fer-se un tatuatge ha provocat que s'inventin tècniques per fe r-se tatuatges que al cap d'uns mesos desapareixen. Normalment són un camí cap al tatuatge, un període d'habituació, una prova per trencar el gel. I na agulla en un tinter La tècnica que habitualment s'utilitza per fer-se un tattoo consisteix a sucar una agulla elèctrica amb tinta i utilitzar aquesta agulla com un llapis per damunt de la pell. La tinta embruta la superfície cutània a uns dos mil·límetres de les primeres capes de pell. La sensació de mal és comparable a fer-se una petita rascada de manera continuada, l'agulla rasca la primera capa de la pell per deixar anar la tinta. Les persones que s'han fet tatuatges asseguren que sents com l'agulla et crema, però a la vegada sents una felicitat immensa, és una batreja de desig i de por. De tota manera, per als menys atrevits, hi ha la possibilitat d'adormir la part a tatuar mitjançant una crema anestesiadora molt eficaç.
Foto: JOANA CATO'l
EI, TATUATGE MES HIGIÈNIC
Joana Catot tatua al (entre d'estètica Fa Sol de Sant Cugat. Foto: X. /.. L'origen del tatuatge és veritablement incert. Es pensa que el tattoo és tan antic com l'home; ja se'n van trobar en mòmies de l'antic Egipte, però en realitat és un art efímer que desapareix amb la vida i, per tant, la seva història és difícil d'investigar. En contra de la por a la permanència que atura tanta gent a tatuar-se, la seva vida desapareix amb la de la persona; no és un quadre, ni una escultura, que quan la persona mor resta per sempre; la vida del tatuatge és tan curta com la dels humans. Sembla que moltes cultures i civilitzacions han inventat el tatuatge, ha sorgit a diferents punts del planeta i en diferents moments històrics, i això, per als entesos, és un símptoma que el tatuatge es porta a dintre. Pensen que tots en portem un, però que alguns l'ensenyen i altres no. Joana Catot ho compara amb la con-
cepció de Miquel Àngel en esculpir una pedra; ell només lleva la pedra per descobrir la forma que s'hi amagava. La moda per trencar barreres El tatuatge està cada vegada més de moda. Els que s'hi dediquen estan encantats perquè per a ells aquesta és una manera de trencar les barreres socials que existeixen. La imatge que dóna un tatuatge encara no està superada per part de la societat, i molta gent es reprimeix a tatuar-se per por al "què diran". Aquesta moda ha permès que moltes persones tatuïn amb petits motius zones poc vistoses. És el primers pas per començar a dibuixar-se la pell fins a no parar. Els qui es tatuen asseguren que comences amb un i que no t'aturaries mai. Per això es passa del petit dofí al turmell als
Foto: JOANA CATOT
Els tatuadors prenen una sèrie de mesures per preservar la higiene: - En primer lloc, les agulles només es fan servir una vegada, per tant sempre les llencen en acabar un tatuatge. - El tubs que aguanten les agulles es tenten amb aigua i sabó i s'esterilitzen després de cada sessió. - Els tinters on es posa la tinta per fèr cada tatuatge mai es reaprofiten, es llencen juntament amb la tinta que ha sobrat. - Tots els tatuadors utilitzen guants de làtex. A part d'aquestes mesures hi ha altres factors que fan que ferse un tatoo sigui més higiènic. El tatuadors asseguren que, segons la part del cos on es faci, és més senzill, més còmode, menys dolorós i més higiènic. Recomanen les espatlles, els braços, les cames i totes aquelles superfícies on la pell és més forta. També és important l'alimentació, perquè fa que et surti més o menys sang. Els vegetarians i els esportistes sagnen menys, mentre que els grans consumidors de cafè i les persones mal alimentades sagnen més. motius tribals que cobreixen tot el braç. Amb els anys, els primers tatuatges deixen d'agradar, no eren més que un signe de timidesa davant la incertesa de fer-se quelcom més vistós. Però el bon portador de tatuatges té clar que és un marca d'aquell moment que cal assumir, com mol-
sofisticat, amb làser, que és extraordinàriament car. Fa deu anys ningú no es podia imaginar que fos possible esborrar un tatuatge; avui dia ho és, i potser d'aquí a deu anys serà tan fàcil que desaparegui com que aparegui. Els tatuadors tenen clar que el gran encant del tatuatge és que t'acompanya a tot arreu, forma part de tu
Els tatuadors diuen que comences per un petit tatuatge, per trencar el gel, i
tes decisions que després nO pOtS parar mateix i, al final, la es prenen a la vida relació entre un i que ens acommateix i el seu panyen arreu, tatuatge és tan encara que un tatuatge es veu i les estreta que no en podries prescinaltres coses es porten a dins. dir, encara que estèticament deixi d'agradar-te. Davant d'això, un es Per tant, té sentit treure's un pregunta, el tatuatge deixarà de ser tatuatge? En l'actualitat és possible un tatuatge quan es pugui treure fer desaparèixer un tattoo amb un amb facilitat? / N. V. resultat acurat. Les marques que deixa són mínimes, gairebé nul·les, Informació cedida per però encara s'utilitza un sistema Joana Catot, de Fa Sol
Foto: JOANA CATOT
Foto: JOANA CATOT
Setmana
ELS4CANTONS Divendres, li de febrer 1999
a m f n a r
Alayo considera que la secció més notable del club és la de muntanya Les diferents divisions d'aquest grup sumen uns 400 socis G. F. - Sant Cugat "Nosaltres pensem i creiem que la secció de muntanya és la més important del Club Muntanyenc. I tant si ens ho creiem com si no, ens és igual. Impulsa tot això, és el pal de pajler...". Segurament la secció de muntanya és l'origen del Club Muntanyenc Sant Cugat. F: CEDIDA el president de la secció de muntanya, Joan Carles Alayo, es mostra tan segur perquè, com la maE s p o r t s d ' h i v e r n joria dels m e m b r e s del C l u b Muntanyenc, és conscient que els inicis de l'entitat tenen un nom: amor per l'excursionisme, per la muntanya i per l'escalada. Tot i amb això, l'actual grup de muntanya va sortir ara fa 19 anys després d'una època en què l'activitat social d'aquesta secció havia quedat reduïda a zero. Des G. F. tirar e n d a v a n t " . S'ha provat, de començaments de la present - Sant Cugat doncs, una nova manera d'adècada, a més, comencen a protreure el públic santeugatenc. A gramar-se activitats de fornia pepartir d'ara, les classes d'esquí Els cursos que ha organitzat enriòdica.:"Gairebé ens imposàvem que feien els monitors de la secguany la secció d'esquí del Club sortir -explica Alayo-, i això ha ció han canviat de mans i ara els Muntanyenc han animat els seus anat creant un caldo de cultiu que santeugatencs aprenen a esquiar membres a tirar endavant desrepresenta l'interès de fer aquesamb una escola d'esquí. Aquesprés que des de principis de dètes activitats" . ta recuperació de l'ensenyament cada l'activitat d'aquesta part del L'organització de la secció de d'aquest esport sembla que posa CMSC decaigués a marxes forçales bases possibles "d'un futur des. S e g o n s explica un dels a quatre anys vista per tal que la membres d'esquí. Marc Burnat, <&> secció tingui més caliu", i això "fa S o 4 anys aquesta secció es c r e u p o s s i b l e p e r q u è els semblava només una agència de m e m b r e s de la secció d'esquí viatges". Ks a dir, que va arribar confien en la continuïtat dels un moment en què una de les cursos i a "aconseguir que la gent seccions que havien estat més es vagi trobant per pròpia iniben considerades dins el CMSC ciativa". Actualment, 47 persova acabar no generant cap altre nes estan inscrites en els cursos tipus d'activitat q u e no fos la i s'espera la propera temporada compra-venda de caps de setdoblar el nombre de participants mana a la neu. a aquesta secció, tornar a "l'èL'any passat, però, va decidirpoca gloriosa", segons paraules se posar punt i final a la crisi, i de Burnat, i continua: "Si no veaixí és com aquest any la secció nies a apuntar-te el dilluns per al d'esquí ha començat a canviar cap de setmana, normalment no de cara tot i que, tal com explitrobaves lloc en cap dels dos auquen des d'aquesta secció del tobusos que es dirigien a les pisClub Muntanyenc, "ara encara tes d'esquí." s'han de fer molts esforços per
Cesquí comença a aixecar el cap després d'uns anys de crisi
muntanya és la secció més subdividida del Club Muntanyenc. A partir dels àmbits d'orientació que són muntanya, grups de joves, excursionisme i alta muntanya, es treballa per grups. Kn total és una secció que aplega unes 400 persones. Alayo explica la raó d'aquesta subdivisió: " l ' n pensa que anar a fer muntanya és fer un cim, i un altre fer un
sender. El que volem és que cadascú faci a la muntanya el que li agrada. Sí, ens hem fet uns quants grupets, potser al principi semblava que no havia de ser així, que havíem d'anar junts... però el temps ens dóna la raó perquè els grups d'activitat es formen per interès d'un grupet, i ells mateixos són els qui s'organitzen. Jo sempre ho he impulsat.
€mèixer-n$$ i conèixer la muntanya exvvmmmmf! és emen^ar als aems a
unama»-
muntanya, quç \m cop gran*jpBg.
h visí» que se'ls nagj donat ais anys <}ue han estatafeseola, En aquesta subdivisió d e la secció d e «MMuaBya e$ pocendea les soréies en grup, fer acai^pades, saber orientar-se» participar en activfeats col·lecti ves com ara estades* colònies, fer-se et menjar... Eüs tracta de la visió del Heure basada en el coneixement de les pròpies capacitats./ G. F.
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
«aaft, $*Hpit, a#f<&, piantes... Què sdnf I4 ïmpèt mxò, van decidir que aquestfethavia de canviat, IJaukde rfamanya SÜpjçix ape& d^p^ècemem i fcca&tza íes seves activitats a donat a conèixer el romànic» els la ve la geologia... la muntanya i el seu eatorn. Aquesta entitat té un$ quinze anys d'edat. / G. R
FONS
SOCIAL EUROPEU
CURSOS DE RECICLATGE PER A TREBALLADORS EN ACTIU IAUTÒHOMS OFIMÀTICA INTERNET I XARXES INFORMÀTIQUES AUTOCAD GESTIÓ O I PIMES
^ CURSOS AUSEVAMDA * EOMBIS TOTALMENT FLEXIBLES & SUBVENCIONATS INFORMACIÓ f INSCRIPCIONS: Tel. 93.674.61.12 93.589.16.Ï7 93.453.78.10 Aquesta secció s'acosta n In ciutat oiganirstint esquiaries populars. /•': CEDIDA
AQUESTS CURSOS ESTAN C0RNANC1ATS PER: ÏAJVmmmDÏSmCUGAlDtL VÀllfo/fl FONS SOCIAL EUROPEU
Viure estètica
Divendres. 19 de febrer de 1999
i salut
" LA PRIMAVERA ARRIBA AMB v PENTINATS CURTS I AMB VOLUM C •«• •
La calor de la primavera i l'estiu arribarà acompanyada de noves propostes en pentinats molt suggerents. Les noves tendències per les quals aposten els perruquers són pentinats amb cabells curts i molt voluminosos. Els desfilats deixaran de ser tan oberts com fins ara i els cabells llargs acabaran en ondulacions. Pel que fa als colors, els vermellosos, sobretot el caoba intens, seran els que marcaran la nova temporada. I, els més agosarats, podran provar el blau. / R. B.
S
•
I abolís curts i amb molt volum són Ics noves propostes en pen-
G
X*_>^tinats per a aquesta primavera i estiu que s'acosten. Els cscalats es continuen desfilant, però no de forma tan exagerada com es t'eia fins ara. i es manté la silueta del cap més sencera. Seguint la mateixa tendència, les melc nes també s'igualen més i s'inclou onda a final peruna donar volum al pentinat. I és que els pentinats voluminosos seran la tònica general de les n o v e s tendències per a la propera temporada de primaveraestiu.
especialistes i fer un tractament de nutrició dels cabells al saló d'estètica o a casa. A més. el mercat també inclou una àmplia gamma de productes per combatre la caiguda dels cabells a causa dels canvis d'estació. La perruqueria Formas de Sant Cugat també aposta pel tractament capil·lar amb massatges que s'apliquen durant i després del rentat. D'aquesta manera, els professionals de Formas ajuden els seus clients a relaxar-se i treure's l'estrès acumulat durant tot el dia. Aquest saló de perruqueria també ofereix tactam e n t s capil·lars. Per ajudar els tractaments d'antiestrès, a l g u n e s empreses que fabriquen productes per als cabells també presenten discs compactes amb música relaxant per acompanyar els seus tractaments de bellesa També cal destacar que el centre de bellesa Formas de Sant Cugat ha ineorp orat darrer a m e n t tina nova
Pel que fa als colors dels pentinats, les noves tendències porten a ten yir els cabé amb colors molt llampants, com ara blaus elèctics. caobes intensos o vermellosos. De tet, el color dominant per a la nova temporada serà e. Pentinats luliimiiiitsos i puntes desfilades són les nines tendències, roto: tORMAS màquina làser vermell. per secar els cabells, que permet potenciar en gran Per al proper canvi d'estació, és molt important mesura l'eficàcia dels productes que s'apliquen. nodrir correctament els nostres cabells per evitar que caiguin fàcilment. La perruqueria Formas de Informació cedida per perruqueria Formas Sant Cugat recomana seguir els consells dels
Cabells curts amb puntes desfilades. Foto: FORMAS
Pentinat amb ondulació final. Foto: FORMAS
LA MÀGIA DE L'ESTIL ASSESSORAMENT D'IMATGE PERSONAL
'PERRUQUERIA
FORMAS PILAR
HEREDIA
ESTILISTA
EXCEL·LENT RELACIÓ QUALITAT-PREU NO TANQUEM AL MIGDIA FÀCIL APARCAMENT
C/ Elias Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06
Viureestètica
Divendres, 19 de febrer de 19W
EXCELENTES CONDICIONES DE PAGO FINANCIACIÓN A SU MEDIDA . Proyecto personalizado de su piscina . Mantenimiento, reparación y conservacíón . Limpieza y puesta en marcha
jg
. Climatización Tratamiento de agua domèstica Descalcificación y osmosis inversa Riegos automàticos Tienda especializada
C. Enric Granados, 10
"B? 93 589 84 92 • 93 589 25 29 O
i salut
8
Política
ELS /CANTONS Divendres, 19 de febrer 1999
E l e c c i o n s
EUiA presenta José Fernando Mota com a candidat a l'alcaldia
Perfil • José Fernando Mota serà segurament el candidat més jove de les pròximes eleccions municipals. Amb només 30 anys» i des» pres d'haver abandonat Iniciativa per CatalunyaVerds (ÍO) quan es va produir l'escissió, encapçalarà la llista pe* Esquerra Unida t Alternativa (EUiA) en els pròxims comicis. Una formació que, com ell, s'estrenarà electoralment enguany. Tot i que no és nascut a Sant Cugat, hi viu des de fa 16 aays, període que li ha permès arrelar-s'íii socialment, políticament i laboralment. Llicenciat en història per la UAB. actualment treballa al Centre Borja i al Club Muntanyenc Sant Cugat, on es responsabilitza de la biblioteca i el fons documental Est Fàmbit social se ïass&cia «Htbel Col·lectiu Antimilitarista de la ciutat; (GASC), grup que ha liderat conduint campanyes de suport a la inwfoaàsàèf» a favor de l'objecció &scaU entre, altres.' Culturalment ha impartit diverses conferències sofert ïajkistòrp <fe Sant Cugat i ha col»!aborat amb la revist» GMJSAC / A. C,
El partit espera aglutinar el vot de les classes treballadores i dels indecisos A I R A COSTA
- Sant Cugat F.l mapa electoral es va dibuixant. A quatre mesos escassos de les eleccions municipals, ja es coneixen quatre dels set candidats que optaran a presidir l'executi u local. L'últim a incorporar-se a la llista dels ja oficials ha estat José Fernando Mota, que aquesta setmana ha estat presentat com a número u de la llista d'Ksquerra l'nida i Alternativa ( E l ' i A ) . Mota ha entrat a l'arena amb un dels emblemes de l'esquerra: la unitat. "Tota llista ha de tenir un número 1. Aquest cop m'ha tocat a mi, però a E l iA volem continuar donant la imatge d'un equip que treballa junt". Segona característica: la fidelitat als orígens. "En aquests moments en què tothom mira cap al centre, nosaltres volem identificar-nos clarament amb l'esquerra", diu Mota, qui no es priva d'avançar els seus objectius programàtics en aquest sentit: "Defensarem un model de ciutat que doni més competències als districtes, en què hi hagi un nou debat sobre el municipalis-
EUiA considera que les aires noves faran els pròxims a/miris me's interessants. FOTO. XAVl LARROSA me, en què les dones puguin desenvolupar-se lliurement...". Tercer tret distintiu: la voluntat de canvi. "Volem que la gent sàpiga q u e hi ha alternatives, que hi ha opcions progressistes que aposten per la transformació social". Tres apostes d'esquerres q u e Mota comparteix i que, per tant, l'avalen com a candidat ideal per representar aquesta formació. Amb tot, el partit és conscient
q u e no ho tindrà gens fàcil a l'hora d'aconseguir representació al consistori. El responsable de política municipal de la formació, Jaume Rodríguez, ha indicat que la llei electoral afavoreix els grans partits i que, per tant, "jugarà en contra nostra", però, tot i així, ha v o l g u t insistir q u e EUiA és el referent a Catalunya d ' I U , "i aquesta és la tercera força més votada al país", recordava Rodríguez.
Sigui com sigui, el partit ja ha fixat un calendari de treball. A hores d'ara mantenen reunions "per debatre i analitzar els problemes del poble", segons ha explicat Rodríguez. Unes trobades que han de desembocar en l'elaboració i l'aprovació del programa electoral, que és previst que es presenti el 22 d'abril. A finals de març, però, EUiA pensa tenir tancada ja la llista dels seus 25 representants.
Si t'interessa saber què passa a SANT CUGAT
TRUCA AL 93 589 62 82 i et portarem tota la informació a casa
HS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat
Cara a cara entre Casas i Aymerich al ple A.C. - Sant Cugat-
L'alcalde, Joan Aymerich, i el "portaveu del PSC, Àngel Casas. van intercanviar un dur diàleg en el ple de dimarts arran d'una sèrie de preguntes formulades pel socialista sobre la reparcel·lació del Turó de Can Mates. Després que Casas exigís que l'alcalde expliqués públicament "certes actuacions urbanístiques il·legals que s'han efectuat", Aymerich va respondre-li amb duresa: "Vostè el que vol és embrutar la meva imatge personal". La discussió va originar-se després que l'alcalde es negués a llegir públicament les respostes que, per escrit, havia adreçat al regidor del PSC sobre el tema que aquest havia qüestionat. La situació va anar pujant de to, a m b intercanvi d'acusacions de "tergiversació i intoxicació de l'opinió pública", fins que es va decidir convocar una junta de portaveus per donar totes les explicacions respecte al tema que sol·licitin els regidors.
Viureestètica i salut
Divendres, 19 de febrer de 1999
Des d'ara, en un sol telèfon hi trobaràs la resposta a infinitat de qüestions d'arreu de Catalunya.
La resposta Un nou servei. Un nou telèfon* que pot resoldre alguns tràmits sense haver-se de desplaçar, que dóna resposta i orientació, principalment, sobre temes relacionats amb l'Administració de la Generalitat i també sobre d'altres serveis. El 012 posa, a l'abast de tothom, infinitat de dades d'interès. Només cal telefonar.
atenció ciutadana $ InfoCat l i Generalitat US de Catalunya
'91,2 ptes. els 3 minuts o fracció.
riure estètica
Divendres. 19 de febrer de 1999
i stdut
l KLEIN: "LA MODA ES UN SOMNI, T PERÒ NO ES UN MON REAL" R p c
\#
I
Diu que els ulls i les mans són les parts del cos que més li han sol·licitat. Li encanta fer el pallasso i actuar. Va néixer fa 2 2 anys a l'Argentina, però ja en fa deu que viu a Sant Cugat. Tot i així, la seva professió l'obliga a viatjar molt. Però va trobar un forat per xerrar amb nosaltres i explicarnos com funciona el món de la moda. Ella és Martina Klein, model des dels 14 anys. / R. B.
— Com et vas introduir en el món de In moda? ^ ^ - (Juan tenia catorze anys cm vaig acostar a l'agència. No era ni una nena ni una — dona i no cm van fer gt^ cap cas. l'n any més tard, vaig acompanyar una amiga perquè pensava que potser ella tindria més sort. Aleshores em van parar a l'escala de l'agència i cm van dir: 'eh, la teva vida pot canviar'. Km van deixar anar un rotllo bastant moralista i vaig pensar que m'estaven prenent el pèl. Aleshores vaig començar a fer molts castings però no cm va sortir cap feina. N'estava molt farta, però els meus pares i el noviet em van pressionar perquè continués i vaig començar a fer les primeres coses: un catàleg per a supermercats i un anunci a la televisió. (lada cop estava més ocupada. Al (X)l ja només vaig anar a la meitat de les classes. Kls companys em van deixar els apunts i els professors van ser molt tolerants. Per fer la selectivitat, vaig aterrar de Miami, vaig anar corrent a la prova i vaig fer el que vaig poder. Vaig aprovar pels pèls però ja
T
havia de sortir a l'estranger. Així, m'ha quedat pendent la carrera. - Què volies estudiar? - No tenia clar cl què, però volia estudiar. Després de la selectivitat vaig anar a París, I ,ondres, Nova York,... per provar sort. No em puc queixar. - Ei món de la moda funciona igual a tot arreu? - A l'estranger t'has d'esforçar molt més i hi ha molta més competència. Allà estàs sol. Després d'estar tancada emprovant-te roba tot cl dia. que et donin patades i que només et jutgin pel teu aspecte extern, és molt dur arribar a casa i que no hi hagi ningú, ni el pare ni la mare. A Espanya ja fa cinc anys que faig les desfilades. Aquí treballo i em guanyo bela vida. - En què treballes, ara? - Aquest any vaig decidir interrompre una mica i cultivarme per poder continuar més fort. Havia arribat un punt en què cm feia molt poca il·lusió sortir a l'estranger per fer de model. Ara estic fent un taller literari, un altre de pintura, art dramàtic i dansa contemporània. Aquests tres mesos no estic treballant perquè si no puc fer Ics feines bé prefereixo no fcr-lcs. Vaig dema-
nar tres mesos per als meus capricis. El proper mes ja torno a treballar. — Tens ganes de fer-ho? - Sí, perquè és una feina a Espanya. El salt a fora serà segurament després de l'estiu. Aleshores ja hauré acabat un any d'art dramàtic, podré continuar el taller d'escriptura per fax, ja sabré noves tècniques de pintura per practicar a fora,... ja hauré fet alguna cosa per poder resistir-ho tot millor. — Com és que de sobte vas voler trencar amb la teva feina? - El món de la moda m'agrada però mai m'ha omplert del tot. Es massa frívol i superficial. Sempre m'ha agradat ressaltar per altres coses. D'altra banda, quan jo desfilo o poso sóc un pallasso. No em costa res ficar-mc en papers estranys, no tinc vergonya a sortir a la passarel·la per fer el burro i, dins del que cap, diuen que tinc bastanta gràcia. Vaig pensar que també volia potenciar això. A més, ja fa molt de temps que sempre porto una llibreta a la mà, igual que un pinzell. A Nova York, quan arribava a casa i no tenia absolutament ningú, em passava hores amb un pinzell a la mà. Ara és aprendre per continuar amb el que feia. — Són altres facetes teves... - Sí. A més, ja tinc 21 anys i continuo tenint la mateixa cara que quan en tenia 15. Però als 25, quan em surtin les potetes de gall, hauré de començar a pensar a deixar-ho, tret que em consagri prou com per poder fer premares. No està malament preparar-me el terreny per a més endavant, ja sigui continuar amb la camera, però en cinema, fer teatre, potser publicar algun llibre. No ho sé. Es tracta de íírx començar a plantejarme com continuar després de la gran paranoia que és el món de la moda.
La seva primera feina va ser un catàleg d'un supermercat. Foto; X. /.. totes les mogudes socials. Sóc una inexperta en tot això. Les models tenim altres preocupacions que no tenen res a veure amb les dels joves d'aquesta edat. Et bascs en una façana. En les desfilades no veus mai roba decent. Tot és roba indecent, com en un somni. Es tracta de viure en aquest somni. Sempre hem de mostrar cap a fora que tot està bè, que et sents guapa tot i que t'han donat pel cul vuit cops al dia quan has ensenyat el book. ,
i,
— Sembla que tens els peus a terra. Com veus les teves companyes? - Hi ha de tot. Vaig començar amb un grup de noies, que hem viscut les mateixes coses en les mateixes èpoques. Amb elles comparteixo les mateixes inquietuds i podem parlar dels mateixos temes. Són les meves amigues, no els he de donar explicacions. Després et trobes les que viuen creient-se tot aquest món. De totes formes, la meva família mai
,
m'ha permès enlairar
Desprès d estar tancada emprovant- eis peus de terra. te roba tot el dia, que et donin , .. ~D* qui BO se,r 2
to
idea
d anar
als
patades i que només etjutgin pel catorze anys n vagèncux. Tot es remet teu aspecte extern, és molt dur arribara molts -anys enrere. Jo sempre he estat molt a casa i que no hi hagi ningú"
Pera Martina, estarà Sant Cugat és desconnectar de la seva feina. Voto: X. I..
— Per què dius que és una paranoia? - Perquè no és real. Ens treuen de casa als quinze anys, ens fan viatjar pel món sencer dient que som persones responsables, però som unes criatures. Adquirim responsabilitats però mai en som conscients. De sobte som adultes, però ens ho prohibeixen tot. M'he perdut les típiques marxes dels disset, conèixer molta gent i
'.•».-.
És un somni i cal donar a entendre que és un somni perquè a la gent li agrada somniar. Però no és real. Tampoc són reals els diners que guanyem en una hora de feina. Tot és una moguda que està bé entendre-la com a tal, perquè si no el dia que s'acabi...
pallassa. A casa meva sempre muntava xous per als meus pares i els seus amics. El teatre d'EGB també m'anava molt bé; tant, que vaig anar a una agència de models on van agafar el meu germà. Aleshores em va quedar una espina pendent. Una filla d'uns amics dels meus pares va sortir a un catàleg
• ILS/CANTONS
Dwtndrts,12dtfebnrdtl999
La
• X
11
l l o t j a
Gossos agressius o amos agressius? M O N T S E R R A T RUMBAU
E
l nostre alt grau de civilització ens ha arribat a fer p e r d r e el p r i m e r dret q u e tots t e n i m , l'instint més bàsic i primari de la nostra espècie: el dret a l'autodefensa. Aquesta pèrdua ens pot portar a situacions grotesques q u e serien inimaginables e n una societat rural o en una societat més primària. La nostra societat tan avançada, tan moderna, tan civilitzada, no p e r m e t poder-te defensar ni p o d e r d e fensar els teus fills dels atacs d'animals salvatges. Tots h e m llegit esgarrifats com un nen de quatre anys va ser brutalment atacat i destrossat per un gos d'aquests q u e tothom sap q u e és perillós. N o és l'únic cas. són força contínues les notícies d'atacs, sobretot a nens, d ' a q u e s t s gossos agressius. I, p a r a d o x a l m e n t , cada vegada n'hi ha més, d'aquests gossos. Kls amos n'estan orgullosos, no els importen les denúncies dels veïns, ó de qui sigui.
nat resposta a aquella agressió, tots sabem el q u e és la justícia al n o s t r e país. El gos c o n t i nuava lliure. I el seu amo amenaçava t o t h o m , segons ens diuen els diaris, quan algú es ficava a m b el seu gos. El veterinari que havia "visitat" l'animal diverses vegades explica ara als mitjans de comunicació q u e ell creia q u e a q u e s t gos l'havien d'haver matat ja feia temps. Però ell no ho va fer i tampoc ho va denunciar. Tots sabien que aquest animal era molt perillós, però l'animal continuava lliure.
El gos de Mallorca havia agredit el m e s d e s e t e m b r e dos n e n s q u e estaven jugant; un d'ells va haver de ser hospitalitzat. Hi van haver denúncies, però la justícia encara no ha do-
Q u è cal fer? Q u è cal fer quan la nostra societat no és capaç de donar cap resposta a aquestes possibles agressions? En les societats rurals aquest problema s'arreglava ràpid. D a v a n t
El
S e v e r
Justament al nostre municipi, per les característiques que té, tenim molts gossos, i segurament molts de nosaltres hem viscut experiències a m b gossos que hem denunciat perquè són agressius i perillosos. I tots hem pogut constatar que mai serveix de res. S'avisa als amos i res més. El sentit de propietat és tan gran que tots ells són intocables.
i
en
11,1.1 'STRACIÓ: LÍDIA 1/A OI. A d'un animal agressiu i que podia resultar perillós, si l'amo no se'n responsabilitzava, ho feien e l s v e ï n s ; s e ' l s d o n a v a "la b o l a " . T o t s s a b e m encara el que significa aquesta expressió. Però ens trobem cada vegada més immersos en un món urbà on aquestes regulacions més directes s'han perdut. La nostra societat p e r m e t que la gent tingui animals agressius. N ' h i ha q u e els t e n e n a m b
l'excusa que serveixen per vigilar i com a autoprotecció, sense ser conscients del q u e poden desencadenar. Tots ells creuen que tenen tot el dret, d e m a n e n respecte pel seu e g o i s m e , pel seu individualisme, en una clara agressió a la c o m u n i t a t e n q u è viuen, els agrada estar per dam u n t dels interessos col·lectius, m a n t e n i n t una c o n s t a n t actitud de desafiament.
Ei
T i t o
Penso en aquest n e n d e quatre anys, en el seu astorament quan va veure q u e se li acostava un gos, no per jugar, sinó per matar-lo. Penso e n el seus ulls, plens de terror. P e n s o en els seus pares, i en la ràbia q u e senten quan v e u e n q u e el seu fill ja no hi és per culpa d ' u n gos estúpid, agressiu i assassí que rondava pel barri, després d'haver rebut un m u n t d e d e núncies perquè ja havia comès altres agressions. P e n s o en aquest gos, que encara és viu, mentre el nen és mort. Penso en l ' a m o d ' a q u e s t g o s , q u e hauria p o g u t e v i t a r a q u e s t a t r a g è d i a i q u e , al c o n t r a r i , tindrà per sempre més a la seva consciència la mort d ' a q u e s t infant. Penso en la nostra societat q u e p e r m e t q u e actes com aquests, tan absurds i tan esgarrifosos, p u g u i n passar. Penso en la gent q u e se sent tan cofoia de tenir gossos d'aquesta mena. Penso en la incapacitat q u e ja tots tenim d e fer front i d e r e s p o n d r e a sit u a c i o n s tan s e n z i l l e s com aquestes. Penso que hem perdut el nord. Montserrat Rumbau és historiadora
porxo
L'evangeli dels ateus SEBASTIÀ B E N E T
(ESTÀS, -VReoruíAT
E
l títol pot ser xocant, i demana un aclariment, però d'entrada cal dir que no és una estratagema per fer proselitisme de la religió ni de l'ateisme. Avui la religió no ven, i moltes persones -especialment els joves- desconnecten quan senten alguna cosa que sona a religió i la culpa no és pas seva. La incapacitat per captar el tarannà dels nous temps, i una militància laïcista que s'entesta a ignorar les aportacions del cristianisme a la història d'Europa, són algunes causes d'aquesta situació. Es sol considerar que els evangelis són uns texts religiosos destinats als fidels devots, i els que no ho són ni tan sols consideren la possibilitat de llegir-los. Però en realitat els evangelis són alguna cosa més que una lectura espiritual per a llegir devotament. No són altra cosa que un intent de relat biogràfic d'un tal Jesús, que va viure al país que ara és Israel, quan estava colonitzat per l'imperi romà. Va portar una vida atípica, va ser el líder carismàtic d'una colla de bones persones vulgars
/...
(^Q\)i TENS ?C
> *
vV'V
^•'^'^T^XiàYK
\ -,•*',
i ignorants de classe baixa, i es va atrevir a ser crític, de manera que seguint una llarga tradició de poderosos- van decidir eliminar-lo. Parlava del seu Déu com a pare, diferent d'aquell que els primers volums de la Bíblia presentaven sempre enfadat, i que calia adorar per calmar-lo. No es pot negar, doncs, que Jesús va parlar molt de Déu, però mai el va separar de la pràctica de l'amor als altres, fins al punt que va qualificar d'hipòcrites els que deien que estimaven Déu, però odiaven el seu germà. En aquesta línia, la paràbola de l'Evangeli que escenifica la fi del món, que ha estat qualificada d'Evangeli dels Ateus, és absolutament radical. No al·ludeix a cap tipus d'acte d'adoració o de culte, ni tan sols a cap norma de moral individual. L'únic pecat és negar l'ajuda als que la necessiten. És en aquest sentit que els ateus no s'han de sentir exclosos de la proposta de Jesús ni, òbviament, els que creuen en Déu si entenen que el culte no té cap
sentit si no el precedeix l'exercici de la solidaritat. Després la història ha estat la que ha estat, i Déu ha estat una ideaforça que ha enlluernat i alienat alguns, i que altres han utilitzat per aconseguir poder i per manipular persones. El cristianisme, en síntesi, només demana que els homes i les dones siguem capaços d'estimar-nos, i que Déu no sigui mai utilitzat com una coartada per ajornar l'exercici de l'amor. En el món d'avui, tan ple de problemes, un cristianisme radical sense afany de protagonisme hauria de lluitar per construir un món més humà al costat dels que han assumit la solidaritat com a objecte de les seves vides, siguin quines siguin les seves conviccions. La separació, doncs, entre creients
i no creients, no té cap sentit a l'hora de treballar per un món solidari i fraternal. Aquell xicot genial d'Israel ho va deixar ven clar.. Sebastià Benet és mebre de Justícia i Pau
Viure estètica
Divendres. 19 de febrer de 1999
i salut
E
cic roba de nens. Jo també ho volia: guanyar els meus diners i sortir a la rele. Vaig començar t'ent de noia ^T Bolkvao i després es va disparar a la passarel·la. Hm \an disfressar de dona... ^^ — Què és el ^" que més I 'agrada fer, en la teva professió? - Tot m'agrada molt i de tot n'aprenc. _ Desfilar m'encanta, I però no medeixo 1,78 ni tinc un tos estirat i ^2 llarg. Si desfilo és per^ ^ què m'encanta. Surto amb una il·lusió i amb una energia a dins que es nota. (Irec que conA tinuo allà perquè m'ho treballo. - Desfilar és en directe... - Sí. Per fer una foto es necessiten quaranta mil rodets, i després només surt una foto. Hi ha hagut sessions de fotos al·lucinants, i altres de molt avorrides. La publicitat també m'agrada molt. T é una part estètica molt bonica: el blanc i negre, els colors sèpia,... et permeten formar part d'un film. Això m'encanta.
R
V
T
- Tols eís castings són iguah? - No tots són iguals. Hn publicitat generalment et tan fer coses ridícules: posar-te a ballar o dir alguna frase que no té cap sentit. Al principi m'espantava. - Quines van ser les teves primeres feines? -Un dels primers bons treballs va ser fer un \ ideoclip de Miguel
Bosé. Necessitaven els ulls d'una noia i havia de plorar. Hns vam quedar treballant fins a les tres de la matinada i després em vaig passar tota la nit plorant, Però va ser una molt bona experiència. - Els Iens pares t'han donat suport? - Sí, sempre. De vegades fins al punt de pensar que era agobiant. Sempre han estat allà quan els he necessitat. He tingut molta sort. M'han ajudat a anar on jo volia sense imposar la seva opinió. - El ten cognom és argentí? - Què és argentí: H'Argentina és un meyimúx de tot. Hls meus pares van néixer a l'Argentina. però els meus avis vénen, per part de pare, d'Hongria, i de la mare de Rússia. - Els rtmwrs dinen que les argentines són molt guapes... - A l'Argentina hi ha gent molt guapa. Quan vas allà et fa mal el coll de girar-te per mirar els homes, que són al·lucinants. També hi ha dones molt guapes. - Tu et veus guapa? - Jo conec la meva moguda interna. Sóc una persona interessant. Hi ha dies que em veig molt bonica perquè em passen coses boniques, i altres dies que em veig com un horror perquè ho estic passant molt malament. HI que vosaltres veieu en mi, jo no ho veig. - Et cuides molt? - Hauria de cuidar-me més. La veritat és que no, vaig al meu aire. Amb el temps he après a posar-me crema al matí i a la nit, a netejar-me la cara abans d'anar a dormir, i els cabells els tinc força
/./' encanta envoltar-se de persones que no formen part del món de la moda o de l'espectacle. Foto: X. L. malament. Però tal com estan les modes, com més deixada millor. La deixadesa és molt atractiva. D'altra banda, el rotllo dels menjars em toca molt de prop i jo m'hi voldria rebel·lar, però cm costa molt. A més, no estic d'acord amb la moda d'estar tan prima que s'està imposant avui dia. En part, la meva manera de rebel·lar-me és dir que jo passo i que em poso a escriure fins que la moda canviï. Però a mi la moda m'agrada. Ara es van celebrar els Gaudí i Cibeles i jo hi era. Jo vull estar allà. Cal buscar un punt intermig.
Són ganes d'entrendre'ns bé i que no hi hagi problemes. Són gairebé els meus pares, part de la meva família. Els tinc una fidelitat que no em permet fer certes coses. - També et diuen que vagis acompanyada de nois guapos? - Això té una resposta molt fàcil. La qüestió és que si estàs tot el dia ficada en un recinte emprovant-te roba, envoltada sempre de les mateixes persones, quan surts a la nit hauria de ser a algun lloc relacionat amb la moda on entenguin que te n'has d'anar a les onze de la nit si has de treballar l'endemà. Són mogudes on hi ha gent de la música, models, actors, actrius... Són la gent que t'envolta. Necessites expressar-te i quan trobes algú especial dins d'aquest zoològic, t'hi quedes. És horrible, però és així. Ara estic descobrint que la gent que estan fent els cursos amb mi són fenomenals. Gent normal, com jo, amb altres inquietuds. Però és que aquestes persones no les tens a mà. No és qüestió de sortir amb una pancarta que diu: "busco amics normals, que no siguin de
- Tens alguna part del teu cos assegurada? - Crec que encara no guanyo prou com per assegurar-me alguna part del cos. - Tens por de tenir algun accident? - Sí, perquè sóc molt matussera. Als sis anys, em vaig torçar els dos tormells i des d'aleshores no s'han curat del tot. Vaig ensopegant pels racons i no controlo bé les meves extremitats. No seria estrany que em fes mal treballant o fora de la feina. D'altra banda, m'agrada molt l'aventura, m'agrada anar a esquiar amb "Sempre
hem
de ttlOStrar
en què començaran a ficar-se en la vida privada. Hn l'àmbit professional va bé fins a cert punt, perquè és promoció. - T'agrada anar pel carrer i que ningú et reconegui? - Sí, molt, molt. A vegades algú s'acosta i em diu: "t'assembles a algú, de què ens coneixem?" Quan vaig començar a fer teatre aquest estiu, no els vaig dir que treballava en el món de la moda. De sobte un dia em van preguntar el meu cognom i em van recriminar perquè no els n'havia dit res. M'agrada que descobreixin que sóc persona i després que estic treballant a la moda. Si no són molts prejudicis de cop, i ho notes. Poder caminar i que no em molestin... Jo he sortit amb Verònica Blume. Ella no pot caminar sense que la molestin. Durant molt de temps vaig ser Verònica, ara sóc Vanessa. El meu nom encara no es coneix; això està bé. Ara ho gaudeixo, no sé què passarà després.
- Què opines de Sant Cugat? - Hi estic molt poc i en tenir tota la meva vida a Barcelona hi estic menys. Sempre que faig alguna cosa ho faig allà, tret Cup d de l'autoescola. Sant Cugat
els meus amic, i fer el boig. f o m q u e t 0 t eStà bé, OM et SentS ^ í ™ desconnectar de M agradaria poder sortir cada . tot. h m dona la sensació cap de setmana a muntar a gliüpü tOt l QUe fhüfl doflütpel que és un poble tot i que té tots els avantatges d'una cavall. M'agraden coses a les quals la meva professió em gran ciutat. A Sant Cugat diu "no, queda't a casa". sento que estic a la natura. Els meus pares estan molt - Tens permís per sortir? - Ho puc fer tot, sense l i contents de viure aquí i el passar-me. Tot suposa un meu germà Tomy fa una risc. També em pot passar alguna la faràndula". vida totalment santeugatenca. A cosa al carrer. Si torno a la moda, — Has tingut problemes amb mi també m'hauria agradat fer em comprometo tot el dia i no ta'n les revistes del cor? això, però vaig començar l'instisols a Espanya, sinó també a l'es- Sí i no. Si he arribat fins a tut a Barcelona i vaig acabar allà. tranger. Però els clients, quan et aquí, per sort, ha estat gràcies que Em sembla molt bonica la vida veuen, necessiten veure una perm'ho he treballat molt. M'agrada que es veu aquí durant el dia i sona fresca i sé que n'estic tot caminar pel carrer i que la gent també quan és Hesta Major. estant amb els meus. Tot és molt em vegi i em relacioni amb la — Trobes a faltar l'Argentina? relatiu. moda, però que no sàpiga el meu - Cada cop menys. Sempre nom, encara. Això significa que - Es molt estricte el teu conq u e volo m'adono q u e el meu he fet bé la meva feina. Aquesta tracte amb Vagència? lloc està aquí, però allà hi tinc part està bé, però arribarà un punt - No, són uns- acords. la família. Ara participa en un taller de teatre i en un altre de literari. Voto: X. /,.
cul vuit cops al dia quan has ensenyat el book "
©
Opinió 13
ELS4CANT0NS Divendres, 12 de febrer de 1999
A
g r a n s
t r e t s
Antoni Samsó Simpatia i creativitat El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'Antoni Samsó, un dels t r e b a l l a d o r s m é s a n t i c s de la botiga d ' e l e c t r o domèstics Milar Tobella. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
\J Oi
j^l
E
IhCW
l senyor Anton Samsó està dotat d'una gran energia i ímpetu. És una persona optimista, dinàmica, independent i amb necessitat d'autoafirmar-se, tenint certa consciència que és algú en cl seu entorn. La seva cal·ligrafia ens diu que escomet qualsevol acció amb un esperit de repte i superació. I, probablement, no s'aculi al lema aquell que diu que el que importa és participar. Ell necessita guanyar i, sobretot, demostrar que és una persona vàlida i amb recursos, tant en l'àmbit intel·lectual com físic. Evidentment, amb aquests plantejaments i la seva força, Antoni Samsó aconsegueix obtenir l'atenció de tothom del seu entorn. I és que, per damunt de tot, ell és un home simpàtic. Això, però, no l'exi-
R e t r a t
O
d e l
C e n t r e
bres d'Anton Dvorak, Joaquín Rodrigo i Richard Wagner.
J5 imfonia del N o u Món, Concert d'Aranjuez, Els Mestres Cantaires de Nuremberg.
V eritable programa de luxe sota la batuta de Brotons.
L'Orquestra Simfònica del Vallès actuarà al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat divendres dia 19 de febrer de 1999 a les 10 del vespre
C u l t u r a l
ÚhH
meix del fet que en algunes situacions pugui ser incisiu i fins i tot una mica dur. Si parlem de la seva relació amb els altres, podem assegurar que és una persona que es troba bé en la seva relació amb ells. Li agrada parlar, escoltar, discutir i, sobretot, sentir-se acollit i envoltat de gent. Això fa que quan troba una relació satisfactòria amb algú, s'hi involucra en l'àmbit emotiu.En el laboral, és responsable, treballador i creatiu, una creativitat que li permet aportar alguna cosa diferent en el dia a dia. Amb la col·laboració:
CEJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel 93 451 04 39' • Fax 93 451 73 96
EIS4C4NTON5
Entorn
14
Dinnilres, 12 de febrer de 1MV
Canvi (.(.
c l i m à t i c
Cal prescindir de moltes necessitats"
Pere Torres aposta per cercar enelògies alternatives que no suposin Pemissió de diòxid de carboni L'home s'ha habituat a desplaçar-se a tot arreu en cotxe, a tenir a l'abast tot tipus d'aparells elèctrics que li faciliten moltíssim la vida i a gaudir de llum, calefacció, aire condicionat i totes les comoditats per aconseguir l'entorn que prefereixi en cada moment. Tota una sèrie de coses que han esdevingut "necessitats vitals", però que en realitat moltes d'elles són del tot prescindibles o, si més no, reduïbles. Si la població actual estigués conscienciada en aquest sentit, es podria evitar en gran mesura el canvi climàtic i les conseqüències negatives que se'n deriven.
Ai'RA COSTA
- Sant Cugat Kl director general de Programació i Educació Ambiental de la Generalitat, Pere Torres, va pintar dilluns al vespre un panorama negre pel que ta a l'impacte que l'actuació de l'home està tenint en el medi ambient. Kn una conferència dedicada al canvi climàtic -promoguda per la secció local de C D C dins del cilce tic tertúlies a Kl Mesón-, Torres va donar algunes dades estremidores: en els últims 100 anys la temperatura de la terra ha augmentat mig grau de mitjana, el nivell del mar ha crescut 25 c e n t í m e t r e s i s'espera q u e en els pròxims cent anys n'aug-
menti 50 més. l ' n e s dades que a primer cop d'ull poden semblar poc importants, però que Torres va contextualitzar de forma il·lustrativa: "Si el nivell dels mars europeus pugés un metre - é s previst que creixi mig metre en el pròxim segle-, 40 milions d ' e u r o p e u s es v e u r i e n afectats greument pel canvi". Això es produiria p e r q u è actualment una gran part de la població es concentra a la costa dels països -Catalunya n'és un bon e x e m p l e - i per tant ciutats com Barcelona podrien ser envaïdes parcialment per l'aigua. Què fer per evitar-ho? La clau, s e g o n s P e r e T o r r e s , e s t à en mans de tots els ciutadans. "El canvi climatològic es deu en gran mesura a l'emissió des-
ambiental sovint topa amb els interessos econòmics de la industrialització. Països com els E s t a t s U n i t s - p r o d u c t o r del 25% del diòxid de carboni que s'emet a l'atmosfera- continuen negant-se a signar acords com el de Kyoto (1997), que pretén fixar els gasos tòxics (pic s'han de reduir en unes dates determinades. La postura nord-americana es basa en les teories d'alguns científics d'aquell país que sostenen que l'home no intervé en el canvi climàtic i que, per tant, és absurd fer-li modificar conductes establertes, va explicar Torres. Una quinzena de persones van assistir a la conferència-tertúlia oferta per l'especialista en medi Pere Torres va mostrar-se moderadament optimista envers el futur. F: X. I.. ambient de la Generalitat i promoguda p e r C D C . L'alcaldable controlada de gasos tòxics, com neren aquests gasos tòxics. Tord'aquesta formació, Lluís Reel diòxid de carboni, que no perres, però, va advertir que amb coder, va confessar ser "un apasmeten que l'atmosfera filtri les això no n'hi ha prou: " T a m b é sionat d'aquest tema des de fa radiacions cap a l'espai, fent que cal q u e millorem l'eficiència anys" i va reflexionar sobre la es concentrin a la terra i q u e e n e r g è t i c a i q u e alhora b u s importància "de difondre proaquesta augmenti de temperaquem fonts d'energia alternatiblemes d'abast global i no quetura". Per evitar-ho, doncs, cal ves que no generin gasos tòdar-se n o m é s a m b casos q u e que la societat prescindeixi o xics". afecten el nostre entorn immeredueixi en gran mesura l'ús de La tasca però no és senzilla, i diat". tots aquells productes que geés que la voluntat de salubritat
Vies Objectes d e regal
nTt $ Ï T N C I
111 1 1 1CAL
C1ISPÍN
Santiago Rusirtol, 23 Tel. (93) 674 03 06 08190 Sant Cugat del Vallès
i vostè és a casa com si AUXVYD
SISTEMES
DE
SEGURETAT
ActuMDU SISTEMES Dt SEGUtEÏAÏ
(Servei
:otf.i«í>nwMCS inc-coc
Av. AHtm» Sola, 50-T«l. 9 3 589 17 99-Sont <vga» <M Vailet
de
c o m u n i c a c t o
ERC farà demà una concentració per exigir la supressió del peatge de PA-7 S'intentarà aixecaries barreres pera la lliure circulació A. C. - Sant Cugat Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha convocat tots els seus militants, seguidors i població en general a la concentració que farà demà al matí al peatge de l'A-7, a l'alçada de Sant Cugat. Emmarcada dins la campanya que demana el rescat dels peatges de les autopistes catalanes, la mobilització es farà a les 11 del matí. Hls seguidors de Sant Cugat, però, han estat convocats a tres quarts d'onze a l'Hotel Bellaterra , des d'on aniran plegats amb la directiva de la secció local d'ERC cap al punt on es ma-
nifestaran. Encapçalats pel diputat Joan Ridao, i els de Sant Cugat, pel president de la formació local, Eduard Pomar, i pel regidor David Sampere, els convocats repartiran enganxines i t r í p t i c s e n c o n t r a del p e a t ge. " T a m b é ens agradaria q u e poguéssim aixecar les barreres perquè els cotxes puguin circular lliurement, sense pagar", ha indicat Eduard Pomar, "però no sabem amb què ens trobarem ni si ens permetran fer-ho". Si bé es farà dins el terme municipal de Sant Cugat, aquesta és una mobilització de caire general. De fet, les mobilitzacions es repetiran en d'altres dotze localitats catalanes en les que tam-
b é hi ha peatges que es vol suprimir. Al Vallès, però, s'ha triat el de l'A-7 perquè, segons Pomar, "és el més significatiu pels col·lapses que ocasiona i perquè creiem q u e no hauria d'existir en tant q u e es troba dins de l'àrea metropiltana". La secció local d ' E R C ha convocat per telèfon a diversos militants i simpatitzants perquè s'uneixin a la concentració de d e m à . " É s un tema prou important perquè la gent es mobilitzi", ha dit Pomar, qui no descarta q u e e n el f u t u r es repeteixin noves accions d'aquest tipus "si la Generalitat no avança en la línia de rescatar els peatges catalans".
Entoni
ELS íCAJYIOiVS Divendres, i 9 de febrer de 1999
15
Urbanisme u r o a n i s m e
T r a n s p o r t s
Menéndez advoca per El projecte d e P e i x vertebrador la millora del servei supera la primera fase d'autobusos municipals Els partits polítics ratifiquen les seves postures inicials A.C.
L'alcaldable pel PSC, Jordi Menéndez, considera que el servei d'autobusos municipals hauria de millorar en nombrosos aspectes per assolir la categoria que es mereix la ciutat. En un comunicat fet públic aquesta setmana, Menéndez defensa una xarxa d'autobusos que s'estengui cap als nous barris -com Coll Fava o el Parc Central-, que es complementi amb el Metro del Vallès a través de bitllets combinats vàlids per a tots dos transports, i en què la freqüència de pas es reduexi en comparació amb l'actual.
Vies
de
Menéndez ha afirmat: "La xarxa d'autobusos que es va posar en marxa als anys 80 ha quedat petita. No ha crescut al mateix ritme que la ciutat". Per això, apunta el polític d'esquerres, l'equip de govern hauria de reorganitzar el servei incidint especialment en la seva ampliació. Aquestes declaracions arriben després que l'equip de govern hagi anunciat la imminent posada en marxa d e dos nous autobusos adaptats per a persones amb minusvalideses.Tot i que Menéndez n'ha fet una valoració positiva, ha aprofitat l'ocasió per posar de manifest el que considera punts dèbils d'un servei "insuficient".
c o m u n i c a c i ó
Joan Ridao (ERC) demana al Parlament un tercer carril per a FA-7 A. C. - Sant Cugat El d i p u t a t d ' E R C , Joan Ridao, ha presentat una proposició no d e llei al P a r l a m e n t Català instant-lo a q u e negocií a m b l'estat i la concessionària d'autopistes ACESA la construcció d ' u n tercer carril, de 6 quilòmetres de llargada, a l'A-
7 a l'alçada de Sant Cugat. El text, demana a més i per enèssima vegada, la supressió dels semàfors d e la B-30, així com la millora de la seva connexió a m b l'A-18 en direcció a Barcelona. La supressió del peatge d e l'A-7 i la millora d'aq u e s t a via en d ' a l t r e s p u n t s del valies c o m p l e t e n la petició republicana.
E d u c a c i ó
AI:RA COSTA
- Sant Cugat El projecte de l'eix vertebrador ha superat aquesta setmana el primer pas burocràtic. Un cop acabat el període d'informació pública, l'equip de govern ha aprovat iniealment el projecte, amb el suport del PP. Aquest, però, només és el primer pas d'un llarg procés q u e contiua a m b un nou p e r í o d e d'exposició pública durant el qual es podran presentar al·legacions a la iniciativa. Després vindrà l'aprovació provisional de la proposta, via ple, i finalment aquesta serà remesa a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona perquè en doni el vistiplau. La passa endavant, però, no ha anat acompanyada d'un replantejament de les postures p o l í t i q u e s . T o t e s les formacions han refermat el punt de vista q u e ja van expressar al respecte quan el mes passat es va fer la presentació del proj e c t e per primera vegada en sessió plenària. La balança continua decantada a favor de la p r o p o s t a gràcies als vots d e CIU (10) i PP (3), tot i que PSC (5), IC-Verds (2) i E R C (1) continuen fent contrapès. R e p e tint a r g u m e n t s ja sentits, els grups a l'oposició van reiterar les seves objeccions al projecte. David Sempere, per E R C ,
Enrata queda joryi /empsjtm que aquesta zona cometia a urlmnitzar-se b. X. L. va denunciar q u e l'eix vertebrador suposarà "un malbaratament dels espais verds". O b servació a la qual l'alcalde, Joan Aymerich, va haver de respondre recordant que la zona on es crearà l'eix vertebrador està qualificada com a sòl urbanitzable, "i per tant, l'únic q u e fem és c o n d i c i o n a r un espai que ara està molt m a l a m e n t " . Des d'IC-Verds, Joan Martí Balada va tornar a d e m a n a r la creació d'una comissió q u e segueixi tot el procés, per l'envergadura i importància del projecte. Per la seva banda, el PSC va retrobar els arguments
contraris a un creixement acc e l e r a t d e la c i u t a t . E n una roda de premsa convocada l'endemà de la discussió plenària, el candidat a l'alcaldia, Jordi M e n é n d e z , va lamentar " q u e no s'hagin escoltat les peticions socialistes en el sentit d'alentir el r i t m e per p e r m e t r e la redacció d'estudis previs i complementaris". Des de les files socialistes s'ha envestit contra "la poca voluntat d e diàleg d e l'equip de govern", bo i anunciant q u e els regidors Maria Sansa i Jona Gaya presentaran al·legacions al projecte.
m e d i a m b i e n t a l
El Grup de Dones de les Planes coneix les virtuts del reciclatge
JOSEFINA RIPOLL Fins al 23 de febrer ~ #\
Han fet tallers per aprendre a reutilitzar oli i paper A.C.
El Grup de dones de la Creu d'en Blau està seguint una sèrie de cursos sobre reciclatge de paper i oli impartits per Imma Casajoana, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). Després d'aprendre a fer sabó amb restes d'oli, aquesta setmana el col·lectiu ha conegut els secrets de la reutilització del paper. Amparo Inglés ha fet una valoració molt positiva dels tallers: "Ara que es parla tant de reciclar vam creure que seria interessant saber exactament com es feia i, la veritat, ens ho estem passant molt bé, alhora que aprenem". El grup exposarà les mostres el dia de la dona treballadora.
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Una desena de dones van aprendre a leunlitiar paper. K)'l() X I \RROSA
Salr feufisifíol
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Santiago Rusifiol, 52 - Sant Cugat del Vallès
Tel. 93 675 47 51
Viure estètica
i sahit
Divendres, 19 de febrer de 1999
N u n c a h a b r a conocido tal s e n s a c i o n d e bienestar.
El Sistema Pius: La inimitable
Ve presenumo.s Strosless, cl autentico sillón noruego que se adapta perfectamente a cada uno de sus movimientos, cim tuda suavidad, sin mnguna manipulación, aseguríndole la posición correcta y la inclinación deseada. Solo el Sistema Plus, exclusivo de Stressiess y con 10 anos de garantia, permite proporcionar este conlort ópumo. Stressiess nene una movihdad de giro de J60 grados y esta disponible en vanos modelos, revestim ien tos y colores; así se adapta tanuí J SLI cuerpo tomo a sus gustos o necesidades. Leer. ver la U'Ievision, escucriar música o sencillamente descansar. Disfrute de verdad de sus momentos preíendos Prucbe un Stressles^ v por lin sabrà lo que es sentirse cómodo, muy cómodo Encontrara cl auientito Stressiess en su concesionano exclusivo St
Servicio de atención al Cliente ..Y d··cubr· •!
exclusiva de Stressless. 10 anos de garantia
también
Cualquier cama
sirve
sirve para dormir
descansar. Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de pluma de
LA ESTACIÓN 0€ LOS SUENOS
u Esto y mucho mas lo encontrara en
Na
c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat
©
Divendres, 19 de febrer de 1999
Una imatge val més que mil paraules.
Viureestètica i salut
gente cívica
A partir d'ara, ja pots trobar el teu Clean City a totes les botigues especialitzades.
El club més complet
Quota mensual: 7.000 ptes. + IVA (tot inclòs) Quotes especials per a famílies
Obert de dilluns a divendies de 7 a 23 h Dissabtes, diumenges i festius de 9 a 21.30 h
18
Societat
ELS /CANTONS nknidn-s. IV defebrer de 199V
C e l e b r a c i o n s
Sant Valentí torna a estar present al Centro Castellano Manchego
Problemes per a la visita dels estudiants grecs a Sant Cugat
Després del concurs de cartes amoroses, arriba la festa de Sant Blai ANNA BORAU
- Sant Cugat Com ja acostuma a ser tradició per a aquestes dates, el ("entro Castellano Manchego va celebrar diumenge l'edició d'enguany del seu concurs de Cartes d'Amor i de Desamor en honor a la festivitat de Sant N'alentí i per celebrar el dia dels enamorats, que enguany coincidia amb la data de la festivitat popular. De la mateixa manera que en les quatre edicions anteriors, el concurs es va subdividir en dues categories: amor i desamor. Amb molta més popularitat enguany a la primera, els socis van tornar a expressar els seus sentiments, reals o ficticis, per escrit, entregant sota pseudònim les seves missives als organitzadors -la secció cultural del c e n t r e - perquè durant la tarda de diumenge els tres membres del jurat les avaluessin. I un any més es van repartir quatre premis: en el grup dels amors va resultar guanyadora
Guanyadora del concurs de cartes d'amor. FOTO: CEDIDA Olga Fuertes, fallant el jurat com a segona classificada a Maria del Carmen Alvaro. Pel que fa al desamor, la carta escollida va ser la de Pilar Cuende, mentre que la segona més votada va ser l'escrita per Josefina Díaz. D i u m e n g e , però, hi va haver una novetat, també es va eonce-
dir un premi especial a un dels participants: Martí I >luís, amb set anys d'edat, participava per primera vegada en un concurs que cada cop s'està fent més popular entre els socis d'aquesta activa entitat santeugatenca. Però les celebracions no s'acaben aquí. Perquè entre celebra-
ció de carnestoltes disfressats de mosqueters, i enterraments de sardines entre plors (i grans alegries), els membres del Centro Castellano Manchego han estat acabant de perfilar la també tradicional diada de Sant Blai. Aquest any, tal com apuntava el president del Centro, Juan Carrasco, "ho celebrarem una mica més tard de l'habitual perquè s'ha avançat el carnestoltes i ens han coincidit moltes coses a la vegada". Però. com sempre, socis i sòcies s'aproparan diumenge vinent a les pistes de la Floresta per degustar de bon matí les seves migas, podríem dir que ja famoses a la localitat. La festa en honor del sant protector contra el mal de coll que beneïa les fruites, continuarà al llarg del matí amb jocs i xerrades fins a l'hora de dinar, després de la qual es farà el ball, també amb petites competicions com la típica de la patata. La qüestió, com destaquen els membres del centre, és passar-s'ho d'allò més bé tots junts.
A. B. M.. - Sant Cugat -
La setmana ha passat molt ràpid. FJs vint-i-sis estudiants santcugatencs que cursen grec entre les seves matèries han tornat encantats de la seva visita a Grècia. Convidats per l'institut Kea Ionia -nom també d'un districte de la capital del país. Atenes-, els santeugatencs (estudiants de primer de batxillerat i COl de l'Angeleta Ferrer i l'Arnau Cadell) han fet visites, sortides i activitats per totes aquelles zones gregues que considerat destacades. Però ara, segons confirmen els professors impulsors de l'intercanvi, i també el diari grec F.thnos. hi ha problemes perquè els companys de la capital helènica potser no podran retornar-los la visita: una vaga ha fet perdre moltes classes als estudiants grecs i potser el Ministeri d'Kducació no els deixarà sortir del país. Els professors i directors dels centres santeugatencs han adreçat una carta per provar de convèncer les autoritats que permetin als estudiants d'Atenes visitar santeugat al mes d'abril.
A c t i v i t a t s
Centenars de pares i mares visiten aquests dies els centres d'ensenyament públic santeugatenc
Bona resposta a la lluita contra el càncer
Lesjornades deportes obertes atreuen més gent que en edicions anteriors A. B. M. - Sant Cugat Kngtiany està tornant a tenir una bona resposta la jornada de portes obertes als centres d'ensenyament públic de Sant Cugat. Les escoles bressol ja han fet una primera jornada, i tornaran a repetir-la aquesta setmana vinent. I pel que fa als centres d'ensenyament ptimari, els que ja les han celebrades són Pins del Vallès i Pla i Farreres, amb un balanç molt positiu. L'objectiu és facilitar a tothom qui ho desitgi la possibilitat de conèixer tant els tarannàs i sist e m e s d ' e n s e n v a m e n t d'a*9|£* Wpr "^
Selecció de Personal Orientació Professional Recursos Humans
AUXJUARCOHi>?ABí£ •?•!•••«•"•j'ft
...j.é.J.«J.A
jBlfe « v
^^^A^^^^^^^^j^j^A__^^^^M^^^^^ffgjp^j^fj^
timstts . . ,.i,M, i^rio^rf ,r
/* A tepti M iitiint·· c/eh i entres d'ensenyament públu i oleu donat a lonènet sistema t instat lmum\ F X l. quests centres, com les seves instal·lacions. De moment,sembla que les jornades estan funcionant d'allò més bé, "s'estan desenvolupant en la mateixa línia d e s e m p r e " , afirma el director del Pla i Farreres, Rafel Cao, "i ha vingut més gent que en l'edició de l'any passat".
Segons confirmen els responsables dels centres, els pares es mostren molt atents a tot el que se'ls expliqui, i alguns es mostren preocupats per possibles problemes a l'hora d'aconseguir plaça en un determinat centre. Aquestes jornades continuaran aquesta setmana vinent en
la resta de centres: avui a la Floresta, dilluns al Collserola, dimarts al Ferran i Clua, d i m e cres serà el torn del Catalunya, i dijous tancarà l'edició d'enguany el Maragall. Pel que fa a les escoles bressol, La Mimosa les farà dilluns i El Niu i Gargot, dimarts.
Més de quatre-centes persones s'aplegaran dissabte en un restaurant santeugatenc per celebrar el sopar anual que convoca la delegació local de l'Associació Espanyola Contra el Càncer des de fa una vintena d'anys. "Enguany hem tomat a tenir molt bona resposta", confirma Marta Martín, delegada santeugatenca de l'associació, qui explica que seran nombroses també les personalitats que assistiran a Pacte, entre les quals ja ha estat confirmada la presència de la regidora de Sanitat i Benestar Social, Sílvia Flury, com a representant de l'Ajuntament. El programa per al sopar seguirà la mateixa línia que en les darreres edicions, amb subhasta d'objectes per recaptar més fons, amenització a càrrec de Jaume Oró, i ball final amb música de Joan Cuscó. Martín ha confirmat que enguany, a més del sopat, també organitzaran una sèrie de xerrades amb oncòlegs per explicar la situació mèdica actual davant d'aquesta malaltia, a més de realitzar una campanya per demanar voluntaris per col·laborar amb l'organització. / A. B. M.
riure estètica
Divendres. 19 de febrer de 1999
ELS PODERS CURATIUS DE LES FLORS I ELS PERFUMS Els camps i els boscos que envolten Sant Cugat amaguen plantes i herbes medicinals que tenen unes propietats curatives molt bones. Les seves flors i el seu perfum permeten obtenir resultats màgics però inofensius. Per a cada malaltia tenim una flor determinada. Seguidament, podem trobar alguns dels exemples més útils per al dia a dia, com ara la solució per als exàmens dels nostres fills, l'estrès de la feina. La violeta i el llimoner són les plantes del mes de febrer. / R. B.
i salut
H E R B E S
LA VIOLETA, LA FLOR MÀGICA DE FEBRER
L
a violeta és la flor del mes de febrer que podem trobar en molts racons de Collserola. Només cal sortir un matí o una tarda a passejar pels camps que envolten Sant Cugat i trobarem, fàcilment, violetes per fer un bon ramet. Les propietats curatives de les violetes són moltes. Tradicionalment, s'utilitzen com a remei natural contra la tos, la irritació del coll i tot tipus d'infeccions i úlceres de la boca o de la faringe gràcies a la seva forta acció antisèptica. En el pla psíquic, les violetes inspiren l'estimació, l'emoció i el romanticisme, tant familiar com conjugal i amorós. També augmenten la nostra sensibilitat i sensualitat. En infusions o xarop, s'utilitzen dos cops al dia tres grams de flors de violeta per cada tassa d'aigua bullent, contra les afeccions de les vies respiratòries. L'aroma de les violetes és dolça, penetrant, persistent i molt característica. S'utilitza molt per fer perfums, cosmètics i productes de neteja. El perfum de les violetes és un bon tònic respiratori que alleugereix les molèsties del pit i el coll. En cataplasma calma els dolors al clatell, el coll i les cervicals i, en loció, les violetes són un bon tònic i antisèptic corporal. Es lleugerament afrodisíac. EI perfum de les violetes porta aire fresc a la nostra psique, estimula el nostre aspecte femení i potencia les nostres qualitats maternals i paternals. També és capaç de portar-nos records.
LA MÀGIA DE LA VIOLETA La violeta és una planta màgica que està connectada amb la força magnètica i intuïtiva de la lluna. Si ens posem un pètal de violeta sobre el front, entre cella i cella, podrem obrir les portes de la visió i la premonició, de la capacitat de fer de mèdium i la curació, alhora que equilibra la psique. Il·lustració: Gemma Jurado
EL SAÜC, UÏ\AMIC L'HERBA DE PER FER EXÀMENS SANT JOAN
L
es flors blanques del saüc fan suar. Per tant, ajuda a netejar els porus, regenera la pell i aprima. També neteja i desinfecta l'organisme, tant per fora com per dins, i augmenta les defenses evitant tot tipus de malalties. El saüc ens fa tenir un sentit grupal i social de les coses i allunya la brutícia i el caos. El perfum del saüc és un tònic i refrescant per a les persones, però verinós per als cucs i els petits insectes. Expliquen que aquesta planta pot allunyar les beneiteries i els pensaments dolents de la nostra ment, i ens fa ser mes sensats. El saüc és una excel·lent planta per meditar i estudiar, ja que es capaç d'elevar el nostre nivell de consciència. Portar una flor de saüc a un examen, sempre que haguem estudiat abans, evitarà que els nervis i la pressió ens traeixin en el darrer moment.
L
'herba de Sant Joan és petita i humil, però té unes flors de color violeta. Es sedant, expectorant i astringent, i tradicionalment és un bon tònic per als nens. És desinfectant i molt útil en ferides obertes o profundes. Actualment, s'utilitza com un antidepressiu eficaç. L'herba de Sant Joan desperta en nosaltres la màgia, la fantasia i el plaer de viure. El seu perfum és dolç i molt útil per aromatitzar vins i licors. Precisament, el vi medicinal que es fa amb aquesta planta és un remei molt bo contra les melanconies i les tristeses. El seu perfum neteja i desinfecta l'ambient. L'herba de Sant Joan és màgica per naturalesa i es pot utilitzar en tota classe de rituals màgics. Ens ajuda a transportar-nos a altres móns i a altres realitats. Per descomptat, allunya les males influències i ens porta les bones.
EL ROMANÍ NETEJA L'AMBIENT
E
l romaní és una de les plantes màgiques que curen gairebé tot, i la seva flor tonifica el cor, evita els gasos, millora l'alè, estimula les secrecions bilials i ajuda a prevenir l'artrosi. El romaní ens fa sentir segurs i protegits, i dóna prou ànims per fer qualsevol cosa. L'essència del romaní és lleugerament afrodisíaca, estimula la limfa i la gana i és digestiva i tonificant. En loció, el romaní refresca i neteja la pell, i ajuda a enfortir i recuperar els cabells. La seva aigua treu el vertigen, els mareigs i les nàusees. E) romaní és una planta de neteja màgica. Només cal cremar una mica d'aquesta planta seca i dir: "fum de romaní, que se'n vagi la mala olor i que vingui la millor". Amb les branques fresques florides, també es poden netejar les persones i treure el mal d'ull als nens, en passar-les per tot el cos.
20 Societat
ELS í CANTONS Divendres, 12 de febrer de 1999
C i c l e s
Els pintors van ser els primers assessors d'imatge de la història
Cors i regals per a un dia cada cop més commemorat
Art i moda, a l'última xerrada del monogràfic sobre el segle XIX A. B. M. - Sant Cugat A N \ A BOIUI
- Sant Cugat "Moltes \egades era el mateix pintor qui escollia tant la roba com els complements de la dona o l'home que havia de retratar: era ell qui l'aconsellava què s'hav ia de posar i qui els deia el que no els anava g e n s b é " . A m b aquestes paraules definia Maribel Bandrés, historiadora de l'art, la relació tan estreta que els artistes van guardar sempre amb el món de la moda. Aquest lligam va ser precisament el centre narratiu de la darrera conferència del monogràfic il'enguany del cicle de Cultura i Societat que organitza el Centre Borja. Tant Bandrés com Teresa Serraclara, també historiadora de l'art, van anar perfilant al llarg de l'hora d e conferència els detalls més propis de la moda d'època que s'apreciaven a les nombroses diapositives que van projectar. "La pintura", corroborava Serraclara al final de la xerrada, "sempre ha estat la manera dels
IA pintura sempre ha reflectit l·i • u'iit I historiadors per comprovar les diferents tendències de la moda i la vida social de totes les èpoques de la nostra història, perquè sense els quadres no es podria saber amb exactitud". Amb aquesta teoria, les dues historiadores van demostrar a la vintena d'assistents tant els seus
\R\ll
coneixements sobre aquest món de l'art i la moda com tot el que de la segona es pot intuir en el primer. Des dels neoclàssics fins als modernistes, tots els pintors van reflectir la seva època a la seva manera, sobretot, és clar, en els retrats. Des de Jacques Louis David
com a peça clau del neoclassicisme i les seves representacions de senyores amb vestits "imperi" del segle XVIII fins a l'orientalisme de Maurice Denis, passant per expressions modernistes més properes, com les de Ramon Casas, va ser una hora per definir les tendències pictòriques i les seves correlacions amb la moda real. Amb aquesta xerrada sobre pintura i moda es va cloure el monogràfic en què es va centrar la primera part d'aquest cicle de Cultura i Societat. Després de la repassada al període del segle XIX, encara queden, però, tres xerrades més que conformaran la segona part d'aquest ja tradicional fòrum: Josep Sugrafies desenvoluparà el tema dels refugiats i els desplaçats interns per la violència; la setmana següent serà Jaume Patuel qui parlarà del sentiment de culpa vist des de la psicoanalítica, i, per acabar el cicle, Vicenç Trius explicarà el problema de la pobresa a Catalunya.
T r a d i c i o n s
Disbauxa, disfresses, festa i alegria ompliran els carrers de la ciutat durant tres dies
Entre disfressa de carnestoltes i enterrament de la sardina, enguany ha caigut una altra data per a molts significativa, encara que a Catalunya no tingui tradicionalment el mateix seguiment que en altres indrets: el dia de sant Valentí. Molts comerciants santeugatencs asseguren, però, que la celebració d'aquesta data. coneguda p o p u l a r m e n t com a dia dels enamorats, a Sant Cugat està creixent any rere any, tot i q u e encara no s'apropa a les grans vendes que proporciona una diada com la de Sant Jordi. Així, cada cop més, són nombrosos els detalls amb què els santeugatencs poden obsequiar les seves parelles. De moment, aquesta data ja es deixa notar en la gran majoria dels aparadors de la ciutat, on es poden veure des de mitjons amb cors i corbates per a l'ocasió, fins a peces de roba molt més íntimes. Però són moltes les idees que els comerciants posen a disposició dels seus clients en aquestes dates. I una de les més seguides, segons confirmen alguns joiers, és la de regalar alguna peça preciosa (ja sigui de plata o d'or) a la parella respectiva. "Aquí el que és més buscat", afirma Joan Pérez, de la joieria Mireia's, "són els detalls amb forma d e cor, sobretot els busca la g e n t m é s jove, p e r q u è els grans no busquen una forma en especial". Sepons Pérez, però, a . Sant Cugat encara és molt més celebrat el Sant Jordi, tot i que el Sant Valentí està pujant cada cop més. E n aquest sentit es manifesta també Carmen Martín, de la joieria Tous, qui afirma que amb vistes a aquest dia les peces que s'adquireixen són molt més senzilles.
Les rues populars i les celebracions contemplen enguany alguna novetat A. B. M. - Sant Cugat • Avui, totes les escoles del municipi estaran celebrant, entre crits dels infants, disfresses i alegria, una de les festes més esperades, desitjades i c o m m e morudes del calendari pagà. El Carnestoltes ja ha arribat a, la ciutat, i amb ell un cap de setmana de disbauxa i desenfrenament. Almenys a q u e s t era l'origen ancestral: única època de l'any, abans de les penúries que imposava sempre la restricció purificadora i espiritual d e la quaresma, en què es podia fer tot allò que sempre s'havia desitjat. Embolcallats per les disfresses, hom es trobava més segur per fer tot tipus d'accions que d'altra manera li haurien estat imputables. Avui dia, aquest ha deixat de ser el motiu principal, però la celebració continua mantenint aquest caire festiu i esbojarrat dels inicis. A Sant Cugat, per
Durant el carnestoltes es poden veure disfresses de tot tipus. I\: A'l 17 Í.ARROSA exemple, cada cop és més popular la celebració. La major part d'entitats s'adhereixen a la festa i participen en les rues que s'organit/.en a la ciutat: tothom s'hi apunta, des de concursos de truites a la Floresta fins a l'enterrament de la sardina que farà el Centro Castellano Manche-
go, passant pels balls, les comparses i tots els cerimonials que es preparen durant aquests tres dies, una celebració de carnaval en què, en l'àmbit institucional, la novetat és la recuperació del sopar i el ball dissabte a la nit, i la figura de la vella quaresma a la crema del rei de diumenge.
Una altra novetat serà per exemple la iniciativa de Sant Cugat Comerç: un grup d'actors, els Cataelown, animaran els vianants durant tot el dia, fent miniespectacles al carrer per amenitzar les compres dels santeugatencs, que hauran de participar en tot d'activitats proposades.
Un altre sector molt sol·licitat aquest dia és el de I pastisseria: "vam trobar la manera de participar de la celebració", afirma Jaume Sàbat, "i posem a la venta aquest dia un pastisset molt maçó, petites i per a dues persones, en forma de cor i amb algun detallet en xocolata que faci gràcia, és un dolç realment té molt èxit". Segons afirma Sàbat, a Sant Cugat aquesta celebració s'està fent dia a dia més extesa. Altres possibles recursos per a celebrar a q u e s t dia del patró dels estafadors, malpagadors i trampistes, són els sempre recurrents rams de flors, que, de tota manera, també són molt bonics qualsevol altre dia de l'any.
Societat
ELS4 CANTONS Divendres, 19 de febrer de 1999
21
Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Febrer 1999
€ls nens com o víctimes delibercicles d e lo guerra
E
n iniciar una nova campanya sobre els drets humans dels nens amb la publicació d'un llibre sobre els nens en situacions de guerra, la Secció Britànica d'Amnistia Internacional afirma: "Avui dia, la guerra és una guerra contra els nens. La tercera part de les víctimes de guerra en l'última dècada són menors de 18 anys". L'informe, anomenat In thefiring line (En la línia de foc), es va publicar el passat 11 de gener per coincidir amb el període de sessions del grup de treball sobre el Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen, que discutia, entre altres temes, la qüestió de l'edat mínima legal per a l'allistament militar. L'estudi descriu fins a quin grau s'han convertit els nens en objectius expressos de la guerra. Cada vegada és major
el nombre de menors que són assassinats, torturats i reclutats com a combatents en els con-
14 milions de nens són refugiats o estan desplaçats de les seves llars flictes armats. Les inquietants xifres estadístiques demostren que, durant el segle que acaba, la proporció de civils morts durant situacions de guerra ha augmentat del 5 % a començaments de segle al 90% a la dècada dels noranta: els menors de 18 anys representen quasi la meitat de la població civil en la majoria de zones actualment afectades per conflictes armats. Dels supervivents, pocs sur-
ten incòlumes dels traumes emocionals que genera el fet de presenciar morts violentes -que sovint són les dels seus pares o germans- o de l'experiència de ser ells mateixos víctimes d'actes violents o tortures. "Els nens s'han convertit en un dels grups que són víctimes cada vegada més freqüents d'abusos contra els drets humans", diu Bob Beasley, coordinador de campanyes de la Secció Britànica d'Amnistia Internacional. I afegeix: "En tots els racons del planeta, i mentre la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Nens compleix el seu desè aniversari, aquest mateix any les vides joves es converteixen en vides torturades. Són incomptables els nens les vides dels quals queden destrossades en convertir-se en orfes, refugiats o, fins i tot, nens soldats."
L'informe assenyala q u e 300.000 nens són combatents actius, 14 milions de nens són refugiats o estan desplaçats de les seves llars, i es calcula que més d'un terç de les víctimes de la guerra són avui menors d'edat. Bob Baesley afegeix: "Milions de nens han vist coses que cap ésser humà hauria de veure mai. Centenars de menors han estat obligats a fer coses que ni
Cada vegada hi ha més nens assassinats, torturats i reclutats com a combatents tan sols un soldat entrenat hauria de fer mai. I tots els dies una quantitat innumerable de
nens pateixen una agonia, tant física com mental, que la majoria dels adults no coneixerà mai". Finalment, l'informe insta a establir un nou acord internacional en què s'elevi l'edat mínima per a l'allistament militar dels 15 als 18 anys, i que es redacti un nou instrument de l'Organització del Treball que prohibeixi l'ús de nens soldats. D'acord amb tot això, la branca britànica de l'organització de drets humans realitzarà una campanya a llarg termini amb vistes a aconseguir que els governs reaccionin davant la indignació pública que suscita el fet que els nens siguin víctimes deliberades de la guerra, de la mateixa manera que ja ha reaccionat positivament davant el dictat de l'opinió pública en relació a les mines antipersonals i les armes químiques.
Cooperació
L'ajut humanitari no resol els problemes dels estats necessitats plicant als assistents com està el tema actualment, tenint en compte també la seva evolució durant "La comunitat internacional ha aquests anys. Sugranes, que treballa en qüesamagat sovint en l'ajut humanitari la manca de voluntat política per tions internacionals des de l'any 1960, va explicar que encara avui solucionar alguns dels nombrosos dia els membres de Nacions Uniproblemes que hi ha al món". Afirdes fan servir la definició de refumacions rotundes com aquesta són les que es van poder sentir dimarts, giat que es va aprovar a la Cona la conferència d'aquesta setmana venció de Ginebra al 1951, "una del cicle de Cultura i Societat que definició", explica l'expert, "que es desenvolupa des del mes pas- només admet la persecució individual per raons polítiques, o racials, sat al Centre Borja. quan la utopia seria que tinguesEl fenomen actual dels refugjats i dels desplaçats interns per la violència\ sin protecció internacional totes amb aquest títol Josep Sugranes aquelles persones que es veiessin (exdirector internacional adjunt del obligades a fugir del seu país per Servei Jesuïta als Refugiats) va re- una raó de pes", com acostuma a alitzar una ponència d'una hora ex- ser la fam o la violència. ANNA BOR.AU
Segons Josep Sugranes, les migracions seran molt habituals en els propers anys. FOTO: XAVILARROSA. Per a Josep Sugranes, en aquest Sugranes va relacionar també els del Sud- arribarà un moment que sentit estan molt més evolucionats termes refugiat i immigrant, tot ex- no ho podran aturar, perquè la presels països d'Àfrica o Amèrica Lla- plicant que aquest fet serà molt sió demogràfica de l'Àfrica i algutina, que ja accepten aquestes habitual en els propers anys: "els nes zones asiàtiques és molt forqüestions des de la Convenció de països europeus proven de regula- ta". Cartagena, on es van introduir no- ritzar-ho, sempre a la baixa, amb El cicle que organitza el Centre ves acepcions com grup de gent lleis d'immigració, però -a banda Borja continua dimarts vinent amb refugiada i el caos com a raó per que ja no recorden les grans mi- una conferència sobre psicoanàlisi, demanar aquest estatus protector. gracions europees cap a Amèrica a càrrec de Jaume Patuel.
2§ Gel Premsa Gelats
Gasoil calefacció Carbó
Llenya Butà
jj i
^í$3&94855
GrifulOil,s.L. Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL " C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
EIS4CANTO>S
UArnau
22
Divendres, 1J de febrer de 1999
Manel Turon. Responsable del Servà de Joventut de l'Ajuntament. Els alumnes de 66
Els joves es desorienten sobretot amb el funcionament de les universitats" Als primers anys van arribar a venir més de 800 persones. Els dos últims anys, però, a causa del sorgiment de més ajudes dels instituts i les universitats, va assistir menys gent. Aquest any hem fet un reforç en la difusió de les xerrades i la resposta dels joves ha tornat a créixer. - Quins són els dubtes més habituals dels estudiants? - Els joves es desorienten sobretot amb el funcionament de les universitats, que és diferent al que estan acostumats. Altres p r e g u n t e s estan relacionades amb l'accés, amb la nota de tall de la carrera, les sortides professionals...
Al.HA MoNEDERO -Sant Cu(|atAcjuesta setmana s'ha iniciat un cicle de xerrades per a l'orientació acadèmica a joves que necessitin ajuda. Kl Casal Jove de Sant Cugat porta 7 anys fent-les i, a causa del bon resultat, aquest any han reformat la programació de carreres per arribar a més públic. Les xerrades van adreçades a gent que ha d'escollir la carrera, però també estan obertes a tot tipus de públic, inclòs els pares, que assisteixen per assessorar-se sobre el futur acadèmic dels seus fills. Les carreres que es tracten són Dret i Relacions laborals, Ciències polítiques i Sociologia, filologies, Filosofia, H u m a n i t a t s , Geografia i Història, Ciències de la comunicació, Física, Química i cicles formatius de grau superior. En l'hora que dura la xerrada es parla de les sortides professionals, les matèries de cada carrera, les notes de tall de la selectivitat i altres aspectes importants.
Mtinel Turon. FOTO:XAVI I.ARRÒS A Per parlar de tot això, hem fet una entrevista a Manel Turon, responsable del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat. — Quants anys fa que va començar aquesta iniciativa i d'on va sorgir? - Aquest cicle deu fer uns set o vuit anys que està en funciona-
ment. La proposta va néixer del departament de Joventut i Ensenyament, que va captar en les trobades amb els centres d'ensenyament que feia falta algun tipus d'acció amb vista a l'orientació cap al jovent. — Quina ha estat la resposta dels joves davant les xerrades? - El cicle va créixer ràpidament.
FABIOLA REYES
El passat 16 de gener va morir a la nostra ciutat Rudolf Hasler, a l'edat de 71 anys, mentre caminava pel carrer. Hasler va néixer a Suïssa l'any 1927, i després de viatjar per alguns països d'Europa i Àfrica, visità Espanya, Andalusia, va marxar als Estats Units i més tard a Cuba. Però de tots aquests llocs va escollir Sant Cugat per establir la seva residència, cap als anys 70. Un cop instal·lat al poble, va continuar creant les seves obres, però sempre dins d'un cert anonimat; és per això que, tret de la seva família i amics més pròxims, molt pocs santeugatencs s'han assabentat de la seva mort. Tot i així, Hasler era un artista
reconegut internacionalment. La seva formació va ser extensíssima; abans i després de viure a Sant Cugat va estar viatjant i estudiant arreu del món. A Espanya va cursar estudis d'art a una escola de Sevilla i va quedar meravellat quan va visitar el Museu d'Art Provincial, en veure Zurbaràn i el Greco. El país que l'ha marcat més va ser Cuba, on visqué 12 anys; allà va ser director nacional d'Artesania, i va conèixer la seva dona, que fou mare dels seus quatre fills, que s'han anat introduint dins el mateix món que els seu pare: l'art. Rudolf Hasler va reproduir quasi amb una perfecció fotogràfica imatges d'arreu del món. La seva obra hiperrealista, d'esperit renaixentista i expressió actual, serà difícil d'oblidar.
ÀLEX MANAl"
Després de molts problemes, finalment els alumnes de lr de Batxillerat de l'institut Arnau Cadell realitzaran el viatge que els darrers anys s'havia fet durant el curs de 3r de BUP. Tots els problemes venien a raó de la poca gent inscrita. que segons la junta havia de ser d'un 70% de l'alumnat.EI primer termini de pagament, fixat a finals de desembre, va haver de ser anul·lat per falta d'inscripcions, i posposat fins al gener. Tot i aquest darrer aplaçament, es va haver d'esperar fins a l'últim moment per poder decidir si es feia el viatge, ja que faltaven només tres persones, però finalment i per sort dels alumnes, aquestes s'hi van apuntar. D'aquesta manera, cap als voltants de març, el alumnes inscrits viatjaran cap a Itàlia, més concretament a Florència, on gaudiran d'una sèrie d'activitats programades per l'institut, entre les quals està previst visitar els monuments i centres culturals més importants i característics de la ciutat. El viatge tindrà una durada d'una setmana, des del dia 11 fins al 18.
C o o p e r a c i ó
A r t
L'artista de reconegut prestigi Rudolf Hasler mor a Sant Cugat a l'edat de 7 1 anys
- A banda de les xerrades, quins altres serveis oferiu per a l'orientació acadèmica? - Les xerrades formen part d'un pla amb tres accions anomenat Programa d'Orientació Acadèmica i Professional. S'ofereix un minisaló de l'ensenyament per recollir informació a través d'internet, guies especialitzades, e t c è t e r a . T a m b é d o n e m una orientació personalitzada.
l'Arnau Cadell tornen a anar de viatge
La Creu Roja de Sant Cugat c o l · l a b o r a amb Colòmbia L!entitat només accepta ajudes de tipus econòmic ESTELA Rriz
-Sant CugatA Colòmbia van patir fa pocs dies un terratrèmol que va ocasionar grans destroces i la pèrdua de milers de persones. Un cop més, la natura ha actuat en perjudici de vides humanes, i la resta d e l m ó n h e m d ' a j u d a r a aquells q u e ho necessiten. La situació és crítica: no es dóna abast en l'enterrament dels cossos humans que s'amunteguen en pavellons destinats a tanatoris; els supervivents de la catàstrofe s'han quedat sense menjar, llar, treball, família, ni les mínimes necessitats vitals. Una situació en q u è les malalties d e tota mena són una greu ame-
naça. Fins fa poc, gent de tot arreu del món es va mobilitzar en ajuda a C e n t r e a m è r i c a . Ara é s Colòmbia qui necessita aquestes donacions. La Creu Roja d e Sant Cugat col·labora en la realització de la primera c a m p a n y a d ' a j u d a a Colòmbia per facilitar a tots els ciutadans com fer la seva aportació. Els comptes corrents són: - La C a i x a 2 1 0 0 0 8 0 8 - 1 6 0200625033 - Caixa Catalunya 2013050014-0222222252 - Tarjes Visa 4B i Master Card. Tel: 902 22 22 92 - Banc C e n t r a l Hispà 00490001-51-2711395807
-Banc Bilbao Vizcaya 01822370-42-0011503598 - Banesto 00301292-010000033271 N o s'accepten donacions materials (menjar, roba, e t c ) , a causa d e les dificultats en els mitjans de transport que comporta l'entrega. Les donacions econòm i q u e s p e r m e t e n comprar el m a t e r i a l sanitari i d e s u p e r vivència necessari en els països veïns de la zona afectada, la qual cosa suposa reduir els costos i d i s p o s a r d e l m a t e r i a l e n un temps mínim. S'agrairà el teu petit gra de sorra. Per a més informació: http://www.cruzroja.es.cre (espanyola).
Viure Resum de any l
Diriii(//r>
Cl Monestir, 58 Tel. 93 674 66 00 - Fax: 93 674 66 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS • FORN LA CARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE COLL FAVA Pg. Francesc. Macià, 57 • FORN L'AVINGUDA Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, 14 • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) •FLECAJOAN XXIII Joan XXIII, 27 •FORN GABRIEL Plaça del centre- (la Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 31-(la Floresta) • EL FORNET DEL DISTOP Rbla. Can Mora, 3
El trobarà cada dia acabat de fer a les nostres fleques
EL PA DE VALLÈS PA
^/ Antenex C
d e \Í\ I V I i n í i , 1 9 , h > « j o s
0 8 1 9 0 S a n t C i i ^ i i t ciel " V a l l è s
'•' 93 589 22 47 /,« 93 589 59 29 Vea el digital en toda la casa Venta y reparación de: CANAL SATÉLITE DIGITAL ANTENAS PARABÓLICAS ANTENAS COMUNITARIAS TELEFONÍA FIJA Y MÓVIL CENTRALITAS TELEFONÍAS ANALOGICAS Y DIGITALES
CERmeta/
CERRAJERIA Y REPARACIONES METALICAS Servei d'Ocupació Municipal
ESPECIALISTAS EN INSTALACIONES DE
BUSQUES FEINA?
AUTOMATISMOS PARA PUERTAS jCONSÚLTENOS!
POSA'T EN MARXA BARANDAS
T'AJUDAREM
REJAS x
VALLAS ESCALERAS PUERTAS DE BALLESTA
Rambla Can Mora, 11, 3er pis (edifici Jutjat de Pau) Tel. 93 589 18 17
PUERTAS BASCULANTES PUERTAS CORREDERAS, ETC. FORJA AUTOMATISMOS
<S«fc
Ajuntament de
REPARACIONES
Sant Cugat del Vallès
fs un servei gratuït per a tots
Ctra. de Sabadell, km 13, nave 157 08191 RUBÍ Tel. y fax: 93 699 42 97
Viure estètica
i sahil
Divendres, 19 de febrer de 1999
* COM ENSENYAR ELS NENS A i FER ÀPATS SANS I EQUILIBRATS _
L'etapa que comprèn entre els tres i els sis anys és decisiva per formar els hàbits generals dels nens i, evidentment, també els alimentaris. Les pautes que aleshores se li marquin, a casa o a l'escola, seran determinants per a tota la vida. Cal evitar que el nen adopti mals costums i que mengi sol. Per aquest motiu, millor preparar una taula ben bonica i, sobretot, evitar la monotonia.
— fi^
• > Is nens formen r] els seus hàbits - I J alimentaris entre M •" els tres i els sis anvs. ^^ Aquest període ja no acostuma a estat tan controlat pels pediatres i Ó e l s nens ja no creixen tan ràpidament com en l'etapa anterior, de zero a tres anys. Montserrat _ Ametller, farmacèutica I de Farma Natur de Sant Cugat, aconsella no Al menjar tanta carn, o sigui tantes proteïnes. "S'han d'incorporar molts hidrats de carboni, moltes farines i fècules", MjL afirma. Ametller aconsella trencar amb la tradiN c i ó familiar de dir als nens que mengin el tall i ^_ que deixin les patates. I l'n nen entre els tres i els sis anys ha I de menjar cada dia dues racions de llet o productes làctics. També necessita carn, peix o ous (uns 100 grams) i una ració força important de cereals i farines. "S'ha de menjar pa cada dia", afegeix Ametller. Kls nens , , . . . , . també necessiten diàriament una
I
F
L
, ,,, , , . ,. , , , ., , . , , . „ , , . , . „ Al nora de decidir els menús de casa s haurien de tenir en compte els àpats que els nens fan a l escola al nuzdia. Foto: ARXIl ració de verdures, fresques o bulli- de l'esmorzar. També cal evitar la des (uns 200 grams), i una o dues monotonia, perquè podem fer difepeces de fruita. La ració diària d'o- rents combinacions, com ara una li d'oliva o mantega hauria de ser torrada, cereals amb llet, pa amb 1. No ensenyar a menjar correctament amb els coberts. d'uns 25 grams. formatge o pa amb tomàquet i per2. No obligar el nen a acabar-se el plat. nil dolç. "La varietat estimula la Els nens entre els tres i els sis 3. Donar, per acontentar el nen, un refresc en lloc d'aigua. anys formen els seus hàbits alimen- gana del nen", assegura Ametller. 4. Substituir el pa per les galetes o per pastisseria. taris. En primer lloc, el més impor- Si el nen s'emporta un esmorzar a 5. Permetre que piquin al llarg de tot el dia. tant que un nen ha d'aprendre és a l'escola, cal que sigui lleuger per6. Espaiar massa els horaris dels àpats. Deixar un espai superior a les tres hores i mitja. què no li tregui utilitzar sempre 7. Permetre que mengi a qualsevol lloc, com ara el sofà, el passadís, l'habitació. El lloc per els coberts, per ^ ^ ^ > la gana del dinar. R s /m m menjar és la cuina o el menjador. , menjar, lambe Es aconsellable 8. Substituir les verdures per les fècules. Per exemple, quan mengem mongeta tendra i és molt imporqUílft d^kora per evitar sempre la patates, no li hem de donar només patates si no li agraden les mongetes. EU necessita les tant no deixar pastisseria. En x verdures i la patata; cal equilibrar les racions. '- ' queelnenmen- esmorzar, perqM aquest definitiva, l'esmorzar ha de 9. No deixar que el nen dini sol. gi mai sol i posar àpat hauria a"aportar 10. Cal obligar el nen a refitar-se les mans abans de dinat, ÍJÉí dents, després. Jdonar al nen un la taula ben agra' — — un 25% de les calories 25% de les calodable per aniries que menja mar els comenque mengem al dia en tot el dia. sals. "Cal cuidar A l'hora de contots els àpats", SOPAR: - una mica d'amanida ESMORZAR: feccionar els assegura la far- hamburguesa de vedella - jpuré o verduretes - 100 ml suc de fruita menús de la resm a c è u t i c a d'uns 80 grams - ou passat per aigua o truita - pa, mantega i melmelada Ametller. Si comencem pel matí, ta dels àpats, cal tenir en compte - una llesca de pa una llesca de pa - 200 ml llet un nen ha d'esmorzar sempre bé. els plats que els nens han menjat a - mandarina - una peça de fruita Per a això cal llevar-se d'hora, ja l'escola o la guarderia. / R. B. DINAR: que necessitem uns quinze minuts NIT: - pasta italiana gratinada amb BERENAR: per menjar, al matí. Cal fer les - pa amb tomàquet i formatge - 150 ml llet.calenta formatge torrades i escalfar la llet mentre el Informació cedida per: nen es renta la cara, sempre abans Farma Natur de Sant Cugat
ERRORS QUE HEM D'EVITAR
EXEMPLE D'UNA DIETA INFANTIL
9
ELS4CANTCM>S
Oberta
*
l/antcua
L
NÚm. 17 U n T A M
'entrevista
The end
Joan Aymerich. Alcalde de Sant Cugat i diputat al Parlament de Catalunya
Bé, ja som a la cloenda. De bon principi em vaig resistir a assistir-hi, ja que el meu contracte de col·laboració no recull aquest tipus de concessió protocol·lària. D'altra banda, em considero ben pagat: la informació m'ha arribat i la nòmina amb una regularitat més que acceptable. Només una cosa m'ha fet decidir, la meva admiració per la capacitat de síntesi. Estic profundament encuriosit per veure com aquests del Congrés resumeixen en uns minuts, segons m"han anunciat, tot el que s'ha discutit en les seves set sessions. A veure com se'n surten! No cal dir que no estaré per a ningú. Entenc que la presència d'una ploma fàcil, eficaç i preuada com la meva aixecarà molta polseguera, però no vull treure ni una xicra de protagonisme als organitzadors. Per tant, ja dic des d'ara que no acceptaré ni encaixades de mans ni abraçades. Les mans les dedicaré a la part gastronòmica. I pel que fa a les relacions socials, prou maldecaps tindré a cercar una altra feina, ja que intueixo que el proper Congrés de la ciutat queda encara una mica lluny.
"Hem aconseguit una ciutat agradable per viure-hi"
Oleguer Bardissa
Agraïm especialment el suport de: - Ateneu Santcugatenc - Caixa de Terrassa - Carré Mobles - Celler Cal Buscallà - Corviam, S. A. - Cucarró - Dispensari Veterinari del Vallès - Els 4 Cantons -EPT - Fundació AGBAR - Fundació Banc de Sabadell - Gríful - Grup d'Estudis Locals - Immobiliària Colonial - Indubruc, S. A. - La Caixa - Margotín -MDC - Societat Coral La Unió Santcugatenca - Sorea, S. A. - Sprint - Taller d'enginyers, S. A. - Tobella - Tubau - Vèrtix, S. A.
MARIA PILA
Antic alumne de l'Escola Catalana de Tapís, més tard empresari, i a punt de ser exalcalde, Joan Aymerich és sobretot un animal polític. "Portar els destins del poble en el que has nascut és el més important en política", explica. No té intenció de renunciar a la política, però diu que "quan deixi l'alcaldia em buscaré una activitat perquè no m'agafi un trauma. Voldria viure". Ha seguit de lluny el Congrés de la Ciutat que avui es clausura. I d'aquesta ciutat, que regeix des de fa dotze anys, també té quelcom a dir. - El faig coneixedor del que s'ha exposat al Congrés de la Ciutat Com el valora? - Vaig ser present a l'acte inaugural,finsi tot he escrit una comunicació. Sempre he donat suport a la participació. A Sant Cugat tenim una societat civil rica i amb totes les diversitats. Valoro com a molt interessant aquest Congrés organitzat per la Fundació Sant Cugat. Hi ha hagut debats en els quals s'han tocat temes per primera vegada en fòrum, per gent que hi entenia. - Hi ha hagut una mitjana de 170 persones per ponència. El sorprèn aquesta alta participació? - No, la gent vol participar a Sant Cugat, a Matadapera i a Catalunya. Vivim en democràcia i des de fa anys en aquest país la gent pot exposar la seva visió de les coses encara que siguin contraposades amb unes voluntats polítiques determinades. Aquesta participació és el reflex de la societat civil de Sant Cugat, que té una població antiga, però hi ha molta gent que ha vingut a viure-hi i és important que vulgui arrelar-se a la ciutat que ha triat. - S'ha demanat participar en la construcció de la ciutat, no tan sols opinar. S'ha dit que vostè governa sense comptar massa amb la gent, que no escolta prou. - Es pot escoltar dues persones, amb dos criteris diferents, i lògicament a una de les dues no li pots fer cas. Això no vol dir no escoltar, encara que acabis donant la raó a l'altra, que també la deu tenir. En l'àmbit polític se m'ha dit que no escolto. Quan es va produir el debat del vial de connexió entre Francesc Macià i la rambla del Celler, a la comissió informativa el representant socialista em deia que volia el vial soterrat i el representant del PP que el volia elevat perquè tenia claustrofòbia. Finalment s'ha fet com s'ha fet, però això no vol dir no escoltar, vol dir que s'havia de donar la raó a un dels dos. - El Centre Cultural va aixecar una forta polèmica. Es va dir que ignora les necessitats culturals de la ciutat - Haig de negar-ho rotundament. Totes les entitats de Sant Cugat que han demanat utilitzar-lo, presentant una obra amb un mínim de qualitat, hi han pogut actuar. L'any 87 hi havia el projecte del túnel de Vallvidrera i un PGM que contemplava 200.000 habitants, si s'hagués fet tot el que s'havia defer.Amb un túnel que ens acostava a Barcelona, es veia a venir que el creixement de Sant Cugat s'avançaria. Vam requalificar terrenys per baixar sostres edificables i vam fer infraestructures culturals perquè la gent que venia a viure aquí, acostumats a sortir divenares i dissabtes ala nit, es quedessin a Sant Cugat i perquè, a més de La Unió,
Joan Aymerich. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA. en aquell moment no hi havia res. El Centre Cultural ha permès que els santcugatencs gaudissin de coses que abans no podien i beneficia el comerç i l'hostaleria perquè quedar-se o venir vol dir menjar i comprar a Sant Cugat. - El projecte de la Fundació Grau-Garriga el va explicar el mateix interessat, però vostè encara no ho ha fet - El mateix interessat no és en Grau-Garriga, l'interessat és l'Ajuntament de Sant Cugat. I deixa" m posar-me al capdavant. Nosaltres vam adquirir el que quedava de la Casa Aymat. amb obra i cartons originals. Sempre he cregut que s'havia de fer quelcom amb tot això. També per raons sentimentals Ja que vaig ser alumne de l'Escola Catalana de Tapís. Si hi ha una ciutat en tot
Perfil •Joan Aymerich i AH-ca (Sant Ctiíiai. 1044). Militiini tic CIX" des de l<>77, ós me llibre del Consell Nacional tle C'DC ties de 1984. Va ser iCL'idnr de l'A]un Ument de Sam Cu-M! de 1979 a |9SU. i*!s alcalde de Sani < 'i<-. ,-.\ des de lr'--;~\ Dot/e anys que repic-enten el període mes llar*.: en dcni" iacia de per muiiència ei! un lai. 1 . I ',inv passat \a renunciat a torna* -c a presentat e. les properes c;eeei> - municipals. Aquest an\ dcivüi. : ak aldia. pern no ió inleneio tle de* -..n a :v!slica. Catalunya que pot dir quelcom sobre tapís, aquesta és Sant Cugat. De Grau-Garriga s'utilitza el prestigi internacional i l'obra que dóna a la ciutat per tal que hi hagi un fons que ell valora en uns tres-cents milions. Els recursos econòmics provenen d'una subvenció de 97 milions de la Unió Europea, 50 milions que he aconseguit aquesta setmana de la Conselleria de Cultura i 50 milions i escaig que posarà l'Ajuntament per cobrir els 200 milions de pressupost. M'agradaria afegir que abans de Fundació Grau-Garriga es diu Centre d'Art Tèxtil. S'hi preveu, a banda de l'exposició permanent d'obra d'en Grau-Garriga, exposicions d'artistes, que duraran sis mesos, l'aprenentatge de l'art tèxtil, i serà un lloc de trobada d'estudiosos d'aquest.
- S'han fet projectes urbanístics nous, però, el centre de la ciutat, quan? - Ara s'està fent un estudi de vialitat que inclou el transport urbà, però mirant pel centre històric que va des de darrere del Monestir fins a l'estació, de Lluís Companys fins a Ribatallada, per evitar que hi passin més cotxes i fer zones de vianants. Si no s'ha afrontat abans és per no començar la casa per la teulada. Primer havíem de fer la circumval·lació exterior. S'han arranjat molts carrers. En el pressupost de 1999 està prevista la remodelació de Pere San, i amb això tancaríem l'anella de Plana de l'Hospital, Pep Ventura, Sabadell i Sant Esteve. S"està fent un projecte de remodelació de la plaça de l'estació amb un aparcament soterrani de 200 places. - Quin model de ciutat s'ha volgut fer durant el seu mandat? - Hem aconseguit una ciutat agradable per viure-hi, amb molta zona verda. Vénen persones que busquen qualitat de vida. S'ha dit que és excloent,. però els preus a Sant Cugat sempre estan alts. Per això fem habitatges a preus assequibles. Tenim una de les poblacions més joves de Catalunya, d'un nivell de formació professional o universitària més aviat alta, i si esvolen arrelar i participar és perquè els agrada Sant Cugat - Aquesta gent prové de l'entorn metropolità. Sant Cugat ha de continuar desvinculada d'aquest entorn? - Quan l'any 88 es va crear la Mancomunitat de Municipis va produir-se un canvi substancial, i és que la pertinença no era obligatòria En aquell moment Sant Cugat va optar per no entrar-hi. La voluntat no és aïllar-se, estem al Patronat de Collserola, estem als organismes que hem d'estar per al bé de Sant Cugat excepte a la Mancomunitat És una voluntat política, però no tan sols política. No tenim la seguretat del que hi perdem o hi guanyem. - L i sap greu deixar l'alcaldia? - Internament em sap greu. Després de dotze anys abocant-me tant en el càrrec i en la política municipal, durant els quals he deixat pràcticament l'empresa, la família, els meus fills no els he vist créixer, però ho he fet amb una il·lusió tremenda És clar que em sap greu, però, de totes maneres, no sé si deixaré la política del tot Tampoc sé si continuaré al Parlament. Quan deixi l'alcaldia voldria viure.
26 Societat
Í L S - Í O i l V I W S Divendres, l'de febrer de 1999
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
CONTINUA EL CREIXEMENT DE LA CIUTAT Sant Cugat torna a classificar-se entre els primers llocs del rànquing de ciutats més constructores de la comarca. Un estudi fet públic pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona revela que la nostra ciutat és la tercera de la comarca on s'han iniciat més habitatges nous en el darrer any. Les xifres ara fetes públiques evidencien el que els ciutadans ja fa temps que comproven: Sant Cugat no para de créixer. Pàgina: 30. Foto: XAVI LARROSA
VETLLAR PEL MEDI AMBIENT El director general de Programació i Educació Ambiental de la Generalitat, Pere Torres, ha deixat molt clar aquesta setmana que aturar les conseqüències del canvi climàtic està en mans de tots els ciutadans, també dels santcugatencs. L'especialista, que va ser el convidat de les tertúlies de CDC, va indicar que ens hem d'acostumar a prescindir de certes "necessitats" que suposen una despesa innecessària d'energia.
Pàgina: 14. Foto: XAVILARROSA.
UNA SERRA EN PERILL Colherola és un valuosissim patrimoni natural que hem de preservar costi el que costi. Sota aquesta premissa, diversos aficionats al món deTexcursionisme; eldirectordelCM SC, Narcís Castanyer, i el director del Patronat de Colkerola, Marià Martí, van fer una tertúlia dimarts passat al vespre. En el col·loqui, ponents i oients van coincidiren què cal ser més sensibles amb la natura que tenim a prop i en la necessitat de regular les activitats -caça, ciclisme de muntanya...- que poden malmetre aquest entorn. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA
ELS ESTUDIANTS DE COU DE LA CIUTAT ES REVELEN CONTRA LA SELECTIVITAT Vuit de cada deu estudiants de COU santcugatencs consideren que les proves d'accés a la Universitat són injustes, poc representatives del nivell de F alumne i que suposen una pèrdua de temps per a Vestudiant. Segons un estudi fet per la nostra publicació, els estudiants serien partidaris de suprimir la selectivitat, que actualment és la seva principal font de preocupació. Les biblioteques ja fa setmanes que són plenes. Pàgina: 19.Foto: XAVI LARROSA
Economia
ELS/CAPÍTONS Divendres, 19 de febrer de ,999
LES EMPRESES;
27
FALGUERA
Les revistes de decoració ja existien, però abans n'hi havia dues i ara potser deu. Anys enrera els clients es deixaven influenciar molt pel decorador. Ara no, ara són ells mateixos que van a les botigues de decoració i diuen què volen. En aquesta botiga de tapisseria una peça pot arribar a semblar nova de confecció. No és només aparença.
...
Montserrat Domènec, Propietària
* *
"La decoració canvia poc, però no és un món estàtic" G L Ò R I A FRANCOLÍ'
- Sant Cugat - (.«ni h o fa la pent |>er dec o r a r la seva casa? -Normalment, porten una idea del que volen i dins aquests límits o terrenys tu has d'enfocar el que aniria millor a aquella casa. Això és el q u e nosaltres intentem fer. D'altra banda, la manera de ser d'una persona influeix també en com els decores la casa. Intentes veure com és aquella persona, com té posada la casa i. dins de com ho té, posar-hi el que millor creus que pot encaixar. - I com es pot saber c o m és una persona que s'acaba de conèixer? - Tot i que és difícil, es tracta bàsicament de tenir una mica de psicologia, per poder saber davant de quin tipus de persona ens trobem. Si són persones joves els agradarà un tipus de decoració més moderna, colors més cridaners, i molt possiblement, si és una persona de mitjana edat. posarà colors més assossegats... Tot i amb això. de vegades no té res a veure, poden ser persones grans i molt alegres que volen colors molt diferents. - Els saiitcugateiics es p r e o cupen molt per la d e c o r a c i ó de casa seva?
- Sí. ara sí. Hi ha h a g u t un temps en què no se li havia donat tanta importància. Però ara la gent vol que hi hagi força coordinació en la decoració de l'habitatge... La veritat és que són tendències de moda, es tornen a vestir bastant les cases, tornem a decorar-les, tornem a buscar caliu dins de casa. Potser abans se sortia més, i ara es toma a viure molt a l'habitatge, o sigui que automàticament es torna a vestir. Gaudim de les cases. - Quins són els teixits q u e tenen més èxit a la ciutat? - Hi ha lli, cotó,... es treballa normalment amb fibres naturals. El Hi tant pot ser fi com gruixut i normalment té molt caient. Es una fibra rústica, però, de molta qualitat. Algunes de les altres teles conegudes són el jacquard, una tela teixida molt gruixuda treballada amb telers, com si fos una petita catifa, i el damàs, que també és roba teixida amb dibuixos contrastats amb brillants o mats. Acostumen a ser amb flors, però tot del mateix color. - E n c a r a es folren les parets d e roba? - J a no es fa tant, perquè la comoditat de no haver de netejar és important. Es molt més pràctic passar una mà de pintura i que quedi net q u e no pas fer anar els aspiradors... es continua
fent, oi, però no amb la intensitat d'abans. Es pinta més, ara, a més hi ha colors molt bonics per pintar, es dóna molta llum a les parets amb colors molt alegres... ja no es pinta només la paret amb blanc, sinó que hi ha molt de caliu. Fins i tot empaperada q u e d e n molt boniques. I busquem papers que siguin bonics, de colors, de tons... hi ha coordinats de paper amb la roba que, unificat, queda molt bé i és un entremig. Poden fer-se dues parets amb paper, es pot fer la part del capçaler entapissada, amb conjunt de conxa o així, i les altres parets pintades.
Ara la gent vol que hi hagi coordinació en la decoració del seu habitatge — J o sóc una clienta q u e vull d e c o r a r tota la meva casa. Per on comencem? - Primer anem a veure el pis i ens fixem en els mobles que hi ha col·locats, com està pintat, la idea que es vol donar a la casa... Si no hi ha mobles no saps ben bé com pot encaixar, però et deixes guiar per la senyora: si sap
l.a Montserrat fa li anys que té la Imtiga. FOTO: XAVl I.ARRÒS \ si posarà moble anglès o modern, o si hi haurà una varietat de coses que no conviden a posar-hi res... Aconselles si es pot pintar d'una manera o d'una altra. Dones la teva opinió. Llavors el client valora si li agrada o no. Analitzem després el tipus de cortina, quina és la que lliga millor amb l'espai. Tant pot ser doble com una cortineta com plegada, depèn dels seus gustos. A continuació, busquem una roba que pugui agradar. Posem barra o riells i llavors ja saps què li demanes a la roba, i confecciones i col·loques. Nosaltres oferim un servei complet. El que intentem és donar un bon servei. Intentem acabar-lo, buscar vàries robes... i un cop la persona està convençuda, fas un pressupost i automàticament comences a treballar. - Q u è és l'ultima cosa q u e ha sortit en el món de la d e c o r a ció? - Els teixits sempre són els ma-
teixos, però en la fira a què vam anar ara fa un mes a València vam p o d e r Veure q u e p e r a aquesta temporada v é n e n les tendències marquen colors molt naturals. — En tot el temps q u e h a viscut al m ó n d e la d e c o r a c i ó , quin canvi en d e s t a c a r à ? - Més o menys s'ha anat fent el mateix. Però potser el més destacat és que ara fa uns anys va introduir-se la cortina plegada. En aquells moments només es feien cortines clàssiques. Ara s'han introduït les cortines que pugen enlaire. La gent ho ha assimilat molt p e r q u è m e n g e n menys espai, tenen menys volum de roba. Aquesta és l'única tendència que he trobat diferent durant tota l'època aquesta. Gal tenir en compte que la decoració no canvia gaire. No és un món estàtic, perquè depèn molt de les tendències de les robes, però és que un sota sempre és un sofà.
r o t e s
Adhesius, b a n d e r e t e s i caramels per a una Catalunya sense peatges ERC reivindica autopistes de circulació lliure ANNA BORAI
- Sant CugatDe la mateixa manera que el dia anterior ho hav ien fet membres d'Iniciativa per Gatalunya-Els Verds, dirigents, militants i simpatitzants d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van realitzar dissabte passat una acció de protesta a tretze peatges de diferents autopistes catalanes, entre els quals està el de la B-.WA-7 a l'alçada de Sant Cugat, que ja és polèmic des de fa temps per les nombroses protestes de diferents forces polítiques que demanen la seva supressió definitiva. "L'objectiu", afirma Eduard Pomar, president de la secció d1 ERC
a la ciutat, "era donar a conèixer a tots els usuaris la nostra campanya, i fer extensiva a tothom la nostra protesta". Per als republicans, és necessari dir en veu alta que els catalans estan "tips de pagar", i així ho expliciten als tríptics que també es van repartir a peu de peatge, conjuntament amb banderetes i adhesius que reivindiquen la inexistència d'aquestes barreres. A Sant Cugat, concretament, es van reunir una cinquantena de militants, entre els quals hi havia una quinzena de representants de la ciutat i altres m e m b r e s d ' E R C de tota la comarca, com ara el diputat rubinenc al Parlament. Joan Ridao. Iots plegats
van estar al peatge de la B-.iO des de les onze del matí fins a dos quarts d'una. Segons afirma Pomar, "la gent s'ho va prendre d'allò més bé", tant els treballadors dels peatges com els usuaris. "Molts d'ells", afirma cl president d'ERC a Sant Cugat, "ja duien les enganxines i les banderetes perquè venien d'altres peatges on també estàvem realitzant facció". ERC" porta més d'un mes realitzant aquesta campanya activa contra els peatges, reivindicacions que explica en el tríptic que van repartint. Sota el lema Catalunya lliure de peatges!, els i n d e p e n d e n t i s t e s afirmen coses com: "Els catalans som dis-
l-anus d'iin wesqueekn-publiians zanen&e^ai la <ampan\adepmte\ta h. 0. li. criminats en inversions públiques per part de l'Estat, som el 169? de la població, a m b els i m p o s t o s c o n t r i b u ï m a m b el 23% dels ingressos de l'Estat i h e m r e b u t una i n v e r s i ó del 8'5%",.o "Catalunya té el rècord e u r o p e u d e peatges per km2: el 72% dels peatges de l'Estat es paguen a Catalunya".
ES TRASPASSA JOIERIA en ple funcionament al centre de Terrassa negoci molt interessant Tel. 93 788 65 20
OS 4 CANTONS
Classificats BICICLETES
guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUKJ St. Bonaventura, 13 9 3 6 7 5 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22 1ar 2a. 93674 4 1 8 4
ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 936752902
Jffl •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247
ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17LB 93 675 «8 36
• CARDONA Valldoreix, 41 936741509
• SUNBhXE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7
CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 93674 1285 • TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 936753065 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7 • SAGARRA Endavallada, 22 936740160
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608494619
• PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCas«o,4 93674 6500
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a
i CENTRE COMERCiAL
93 675 «8 03 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 9358944» • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47 • MARTf FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2" 935893065 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a. 935893065 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 934017880
• PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat K m 4 93 565 49 00
• TALLER OERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048
Jl • RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, Km 3 935801500 • FOAP Rius i Taulet, 27 936740503 93 5 8 9 3 1 2 1
Sí • L'ILLA DELS C O N GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 93 589 3B 0 8
• ARXIU GAVfN
93 674 2570, • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9 3 5 8 9 07 12
• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788
ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 936753012
ASSESSORIES • J . PINYOL Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 6 9
• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 1 9 0 3
• ARPAU Valldoreix ,45 936749808 • COPISTERM THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 •COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 936753653 • OFINOVA Alfons Sala, 18
9 3 6 7 5 2 3 73
AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0
BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusifiol, 54 93 674 06 49 • CUGART Torrent OB la Bomba, 14 936744390
CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 1 3 98
DIETÈTICA • Gerd Dietètica Pere San, 9
936740080
BB8HÍW81IH • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93674 7164 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 936740657 • VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria, 20 9 3 5 9 9 0 2 71
ENSENYAMENT • COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15 . PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 936741239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8
• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93674 8 2 1 5
ESCOLÀ THAU SANT CUGAT ESCOIA THAU SANT CUGAT. DES DELS I ANYS FINS ALS I6AXÏS ESCOLA CONCERTADA ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR ViainlerpoUr s/n TH<ÍÏ58981C«
GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 5 8 9 5 7 76 • SALA RUSINOL Santiago Rusifiol 93 6 7 5 4 7 5 1 • GALERIA CANALS De la Creu, 16 936754902
GUrOaNEMATOGrWlC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1,3erpis(Barcelon 934121939 aa «74 a« as
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT CamiCnst Treballador, s/n 9 3 6 7 4 1 4 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda. 11
33 674 fiïn • BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 Ema» 6ebcqruxiOnexo.es • FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0603 935893121
• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93675 0 3 5 1 • SANT CUGAT ESPORTS S . L Pça. Quatre Cantons 93 6 7 4 3 0 8 1 • SQUASH SANT CUGAT
Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 •UESC Cànovasdei Castillo, 9 936752390
Fincas Sant Cugat /Ummntncum Jr (i,«as API
• CAL CRISPIN Santiago Rusifiol, 23 93 874 03 08
FERRETERIES • EL PONT Girona, 3 936750175 FLORISTERSES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 93 6 7 5 1 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 936741053
• MIRA-SOL-MAR1 FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 193674 1 5 4 6
COMPRAS VBflAS AlQUUfKS VADOSAOONES ASESOKAMIBJTO Doctor MariH», H
•M. 93 «74 08 97
INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 1 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 935892313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300
INSTAL·LACIONS • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7 9 6 8 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 93674 0393 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74
• FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068
• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 936740882
HAMBURGUESERIES • MCDONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6 7 4 4 6 5 4
imnrcmamniwa • GERD DIETÈTICA Raça Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 8 0 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 936755953
ii·iiBi! • HOROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix
93 674 7598
. HÍPICA SEVERINO Pg. Catedo. 12 936741140
IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307 Fax 93 5 8 9 1 1 0 4 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 72 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0 •SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08
• MSTALACtONESA. ZAMORA, SX. MossènCintor Verdaguer, 18. 935892638 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93674 6058
INSTRUMENTS • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 936754757
JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 936743694
• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 936741532 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 6 7 4 1 3 9 6
sa • MIREIA'S Valldoreix, 33 936749940 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 5 71 • ANFUS JOIES Santiago Rusifiol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72^
El • ADMINISTRACIÓ NÚM.1
OBJ, REGAL FESTA •ROTTO Sant Jordi, 32 935890805
•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 935891931
• L A FESTA Santiago Ruand, 8 936753304
• MES MARCS Enric Granados, 15
• UNA Major, 18 936755921
93 58914 29
• SOLSONA Alfons Sala, 10
• MAVI Objectes de regal i bijuteria AHons Sala, 12 Botiga 3
935893289
936750454
MATALASSERIES
MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMMtSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 9 3 6 7 4 14 9 0
MISSATGERS • MRW Ildefons Cerdà, 4 L11
• CONSTRUALPA Sta Maria, 9 - 1 r 1a 93589 0 1 5 1 • D4 CONSTRUCCIONS VaktorecOO 936746598 • PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732
936751011
MERCERIES • LA PERLA Major. 3 93674 0 1 3 8
MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33
936740995 93 67415 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi Santiago Rusifiol, 37 Major, 6 935892232 • EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 0 0 1 4 • MAJIK Sant Jordi, 29 93 5 8 9 0 2 66
MOBLESJARDI • INDUBRUC Av.Ragu»,9-19 93589 0023
MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent 52 93589 6163
• SERRALLERIA T E RRA I COMAS CJ3. Mozatt.9. (Barcelona) 932181996
ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTtCA Sant Jordi, 30
93 58944 95
PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Ruanyol, 93 6 7 5 1 2 9 9 • LA LIONESA VatdcreK.79 9 3 6 7 4 0 7 71
PAPELERIES •PAPELERIALUFA,
aVaUoreix.23 93.590.61.19
PARAMENT DE ULLAR • GENEVEVELETHU VBà.6 93674 0 3 1 6
PERRUQUERIES • CARNÉIBOSCH Francesc Moragas.29 9 3 5 8 9 60 88 • FORMAS Eles Rogent, 18 A
• BENETTON Santa Maria, 21
93 6754006
93 674 85 02
•JUAN Xerric, 28 936746699
• BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02167
• DISON ESTILISTES Martorel, 12 935895657
• CAMPMANY Valldoreix, 16
• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0 1 7 4
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232
• SALUMS Sant Antoni, 50 936745752
• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0 0 9 7
• FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7
• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9358988 55
• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529
LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 935906189
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Peareon, 36 935897800 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES
• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5 93675 1389
• RANGO10 Pous, 13-boa! 1 93JÏ75 5 7 5 5 • VALLÈS NET SantRamon,4
•T.M.G. Tallers
• TALLERS TORNER
Borrell 6 Tel I Fax 33 674 34 75
Plana de l'Hospital, 35
93 6746950 •TALLERESMENA
•T.M.G. Exposició i vendes AHons Sala 36 936755653
REPARACIÓ D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55935892649
Passeig Torreb)anca,13 936745301
REPARTIDORS • MAIUNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda,8 9 3 5 8 9 2 3 71
RESIDÈNCIES
•AIR TELECOM Telefonia i comuriicacions Carretera de Cerdanyola, 49
• RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. Sant Salvador, 47 93 6744223
RESTAURANTS
935898702
TINTORERIES • TWiTORERUVSANT CUGAT Sant Antoni, 1
• NAKHALA C/Sabadei.9 93 674 58 71
936741182
• CAN CASOLETA C/ Sant Bonaventura, 39 baixos 936751033 • CAN EDO
• TMTORERIASANT CUGAT SanbagoRuerd.35 936741183 • TINTORERIA SANT CUGAT
936922424
Rbta. Ribateteda, 34
• LA CANTONADA CVSantJagoRusAol.60 935892332 • L A PASTA BOIXA C/Francesc Macià, 24 936751503 • E L JORDI'S C/Sant Jordi 936741116
936752228 • TNTORERIASANT CUGAT Alfons Sab. 2 936744167
TRANSPORTS
ROBA INFANTIL
•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI
•CUCARRÓ Santiago Rusiftol, 30 9 3 6 7 4 55 8 0
93 5 8 9 4 4 2 2
Endevafeda,1£
• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.
936755151
VETERINARIS 935896416
ROBA PER ALA LLAR
Urgències 24 h. Sabadell, 23.
• FALGUERA Vaa.1 936752401
Obert nit i festius 93674 6945
SABATERIES •REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 936740014 • REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74
Tel. urgències 90889 8136 93_674.6945 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 93 674 13 05 • VETERINOS Rius i Taulet,31
• REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS Sol, 16 93674 9097
93 589 7 1 4 1
• USSIA TOURS •TATERS Sant Antoni, 62
93 675 55 08
POLLERIES • MUSICAL SANT CUGAT. R o s * * ) , 13 936754757
936746362
93 674 8 9 1 8
Valldoreix, 67 A 935894742
93 6 7 5 5 1 0 5 • 101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74
• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Carnpoamor,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 1 0 8
Plana Hospital. 10 935896150 Fa» 93 589 59 65
ViDEOCLUB
• AUX-VYD A*onsSsJa,50 9358917»
• FOTO VÍDEO FR. Del Celler, 93
93674 7968 • TALLER ELECTROSOL C/ Sol, 19 93.67436.86 • TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27
XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 on 674 OR 81
ISfSSffl ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBIL ACCESSORIS • ALARMES • AUTO-RADIOS ARRANQUES ALTERNADORS • BATERIES MANTENIMENT- REVISIONS C/ Sol, 19 Tel 674 36 68 • 08190 Sant Cugat delval·ls.
Classificats
EISJCANTONS i1
H
i'U A R E I M A S A I M P/SOS-4 ESTRENAREN • C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. |1 suite). 2 banos, amplio salón-comedor. cocina office, tot. exterior. armanos y focos empotrados. calef., gas natural, balcón. pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 03 589 45 66 • Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos, calefación, gas. parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 935894566
ALQUILER
• C / R o s s e l l ó (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armario empotrado, bano completo, cocina americana, salcom.. suministros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 935894566 •Adosada a Estrenar. Z. Coll Favà-Caprabo. Sup. 200 m2. 3 hab. (1 suite), 2 banos, 1 aseo, buhardilla 35 m2, coc-off.. salón-com. con terraza 30 m2. con salida a la zona comunit. con piscina, garage 2 coches, sala de màquinas, calef. gas. Alquiler. 150.000 ptas/mes 935894566
P -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :
I
S
O
S
- 1° 1 a : 125 m2 , 4 hab., 2 banos + aseo cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8M
- Kampió, casa a 3 vientos con 100 m2 de jardín rivado, 3 hab. grandes, cocina y bano reformados: 5.000 ptas / mes. - Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unit. època. 209 m2., sol T/D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos. Ados., y Unif. de Alto Standing.
g
- 1° 2 : 113 m2. 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2 : 32' 550 M a
- 1° 3 : 108 m2, 3 hab.j 2 banos, cocina off., salón 35 m2. tza10m2:31'3M - 2° 1 " : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero-. 36' 3 M
OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO jÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A L<V VENTA! Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:
- 3° 1 a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M
93-589-73-74 / 93-589-81-61 I
IM O
U
E
•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- ComSal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. Precio: 16.800.000 _. - 4 Dorm. •C/ TORREBLANCA: 80 M2 • Com-Sal • Coc. • ' PRECIO: 2 Banos - Pk 1 coche • Asc.Parabo 2417000.000 •C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase.
Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000 •COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. 3 Dorm. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef Precio: 33.500.000 ptas
Coc. Ase.
S
B
A
C
H
S
•Ç/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com. Sal - Coc. Off. - 3 Dorm. - 2 Banos. - Calef. Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Parabol. Precio: 36.000.000 •Cl PAHISA: BAJOS CON JARDIN - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Bafios - Jard. Priv. Jard. y pisc. comunitario. Precio: 37.000.000 con chim. •C/ NTA TERESA: 140 M2 Com.Sal ... Coc. ff. - 4 Dorm. - 2 Banos. - Aseo Pisc 'recio: 42.000.000 •C/ VILLA: ATICp. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. - 2 Banos^Pk. 1 Cocn. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.
TEL. 93.674 24 69
, 90 M2. - Com.•RIUS . . . . . . I TAUL -..ULET: N NUEVO U - . , A ESTRENAF „,_ íoches. Terazas Sal. - Coc.- 3 Dorm. - 2 Banos. - Pk. Calef. Ase. Precio: 33.600.000
F I IM C A S S A N T C U G A T VENTAS • JUNJO ESTACIÓN, „ „ „ „ , , Piso àtiço duplex de 100 m2. En planta baia consta pe salon-co/nedor, cocina (nueva), una nab. doble y un bano. En la planta pisotíónsja |ano de de. ún un salón'jistaF sa,lqn-£star ei o estudio y una suite" (be — •PARCELA EN CAN CORTÉS , n w i 4 J reformado). Terraza Calefaccion a gas. Parkmg Xieng una superfície de 1.245 m2.Vijtas.a tpdo el pcipnal 08 9 7
m few-
wm
• ZONA BORRELL Piso nuevo de 7 0 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salon-comedor, cocina americana, 1
Sft»Vi • PASSEIG TORREBLANCA Consta ae 4 habitaciones, salon-comedor, cocina reformada, 2 banos completos reformados,
«Sag-7ff.B88ffflí. 93 674 08 97 TERESA i (dos de e las con "sylt de. Servicio, salon-comedQr _ . _- ,..,_ chimenea, cocina-orfice, 3 banos completos.
U
E
S
G
• TORRE J U N T O ESTACIÓN MIRASOL dormitorios,, arnplio comedor-salón, .coçina-otfice, l
ra
l
3l
R
O
N
E
L
L
A
• C. V A L L È S . ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, feanos çómptetos, terraza 40 m2. SO'
t
8m6T5 ^L?6Wi. LT"Í V l5f:
• Z O N A GOLF 4jjorm,itorigs, comedor-salón ç Qffíce, lavadero. 2 banos comp] Zona comunitària con piscina. 2
I
!°&A.
• PARC C E N T R A L . A ESTRENAR. :ocina:erraza. :as.
@AJOS CON JARDIN.PARTICULAR DE 40.M2 dormitorios, çomedor-salòn - rr)2, cqcina-office, ' — " •—as_ compietç jompletgr calefaccion, --•-í-'pàrking. . 32.600.00l l'Ptas.
• Z O N A RESIDENCIAL 3 dormitor comedor-salón 0 m2, cocipaj Tavaderg, banos, complejos. "is, armarioí empotrado; 'ÜWIolfEX^EÍ N T É S ^ S T Í S — — usi—
• C. V A L L È S . C E R C A NUEVO M E R C A D O 4 dormitorios, cómpdor-sa|ón, ncoçina_banp completo, calefaccion, balcon. BUEN ESTADÒ. tas. • C O L L FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office,
• A ESTRENAR, Z O N A RESIDENCIAL 2 arxiplios dormitorios con rroarios, cornedor^, sajorf ,çoc,ina-offu;e v . 2 riplefos. anos complefu-. caletaèci tas.
mm
Ò
R
G
A
N
PISOS EN VENTA
"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita ! F
• JUNTO ESTACIÓN LocaJ en alquiler en c/Gerona de 132 m2 utiles. Precio: 150.000 ptas/mes • Plaza 4 Canto.ns Piso amueb[açJo de dos habitaciones, bano, cocina y ierrazíta ptas/mes
ALQUILERES • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alguiíer situadp en c/ 3 ala de 120 m2. ' L h a t u 2 Banos Alfonso Sala, completos."BervicTo de alta. IMP ,.^e .. -~ ,.._ _,_ _,.. induïda. i . . ^ ^ r « í - Precio: 80.000. ptas/mes, comunidad
•Z.Parc P o l l a n c r e d a . Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-cornedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 3 2 0 8 • Z . Parc P o l l a n c r e d a . Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mill 936743208 • Z . Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mill 93 674 32 08 •Z. C e n t r o . Sup. 101 m.2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 2 3 . 700 Mill 936743208 • Z . M c d o . N v o . Planta baja con jardín priv. De 85 m2, Sup. 95 m 2 , dor., 2 banos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvoa estrenar. IMPECABLE. • Z . P s e o . T o r r e b l a n c a . Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 banos, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 Mill
TORRES EN VENTA • S t . Q u i r z e J a r d i . Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de t r z a - . porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m 2 . 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 3208 • Z. A r r a b a s s a d a . Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m 2 , 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill
93 674 32 08 • Z. C a n G a n x e t . Ados. Sup. 210 m 2 , jardín 50 m 2 , 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària c o n piscina. Precio: 55 Mill
93 674 32 08
O F E R T E S 1 D E IM A N
• COLL FAVA _, „ „ „ „ ^ L. „ w = Piso nuevo a_estrenar.de 90, m2, 3 hab.,, 2 bafios completos. Calefaccion.. Plaza de pàrking.con r &í'5ÏS. £V 3ardin comunitario. P r e c i o : 24 M i l l .
• UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Qisela Espinosa : 93 590 62 SI 1919722021
• ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-çomedor con cramenea, cocina-orïïçe, estudio, 2 banos y un
• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12
•ESTACIÓN Local de 100 m2 uties., divididoen 5 despaçho:«mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/mes.
D E S
M E N O R C A : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quincenas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Información y reservas 93 675 12 78 ( 1 3 - 1 5 horas).
ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Carles 93 674 63 17 S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92
L L O M P E P O R C A M B OLIVES (típic de l'Empordà) M. Àngels Quadras Ingredients: - 500 grs. de llom - 250 grs. d'olives sense pinyol - ceba, all, tomàquet per al sofregit, i llard
Elaboració: En una cassola de terrissa sofregim el llom de porc tallat a talls ni massa prims ni massa gruixuts. Un cop hem sofregit la carn, la retirem de la cassola i, amb el mateix llard, es fa un sofregit amb ceba trinxada, all i tomàquet. El deixem coure fins que estigui al seu punt. En aquest moment hi afegim la carn i, si cal, una mica d'aigua o brou, i al cap de mitja hora de cocció hi afegim les olives sense pinyol. Es deixa coure a foc baix fins que el plat està al seu punt.
Consell: No hi hem de posar gaire llard.
EIS4CANTONS
30
Divendres, 19 defebrer de 1999
H o q u e i
p a t i n s
Tennis
Els sèniors del Patí Hoquei són ferms candidats a l'ascens Els dos conjunts són líders afaita de només sis jornades pel final Els dos aquips dal Patí Hoquei Sant Cugat lidaren en solitari els seus raspactius grups a Segona Catalana I és per això que opten a l'ascens. A falta de
Jornades
només sis Jornades, ambdós conjunts que dirigeix Lluís Sànchez tenen l'oportunitat d'assolir l'ascens a Primera Catalana. El calendari qua ha d'afrontar
al sènior "B" es més assequible que el del primer equip, i tot apunta al fat qua els dos conjunts santcugatancs acabaran en el primer lloc de la taula.
*fiérquè IIÇHlHIlIlUJIUfli
ui
min
my
IIHIMJ
> * ï
PHSC 'A'-LAIETÀ (9è, 10punts)
ï,**
*- . CASTELL!)hl·'hLS (9è, 10punts)-PHSC "A"4
••",*»
am
mscw , FOLGl EROLES (7è, 14punts)-PHSC M "
[PHSC "A"-CORNELLA (10è. 7punts)
•% ; ï ,
MfSCA MASQl'EEA (Jr, 24 punts)-PHSC "A"
PHSC
w-umERmmím, 4pvm)
•
PHSC "A "-CHASIS MATARÓ (2n. 26punts)
.^BMJMS(5è,20pitnt$hPmC*ikn
de
taula
La UE Sant Cugat debuta a la fase d'ascens À. L.
El primer equip de tennis taula de la UE Sant Cugat debuta diumenge a Sant Andreu en la promoció d'ascens a preferent. El conjunt santcugatenc, que a la fase regular va acabar com a líder, haurà d'enfrontar-se al Sant Andreu -que ha acabat primer del seu grup-, l'Arenys de Munt -com a segon- i el Club 7 a 9 de Barcelona. En la primera volta, la UE Sant Cugat visita la pista del Sant Andreu i el Club 7 a 9, mentre que a la segona es desplaça a Arenys de Munt. Les dates d'aquesta fase final són el 21 i 28 de febrer, el 7,14 i 28 de març i el 18 d'abril. D'aquest grup de quatre equips, pujaran a preferent un mínim de dos equips, segons tants conjunts com facin falta per cobrir les deu places. L'equip santcugatenc de comarcal també jugarà la promoció d'ascens per pujar a tercera categoria. El primer enfrontament l'haurà de jugar a la pista de l'Olesa.
Tennis ALEX LÓPEZ -Sant Cugat -
A manca de tan sols sis jornades perquè finalitzi la competició a Segona Catalana, els dos equips sèniors masculins del Patí Hoquei Sant Cugat són líders dels seus respectius grups. Aquesta circumstància s'ha repetit bona part de la competició, així que ambdós equips, per regularitat, per classificació i, sobretot, per superioritat respecte els seus adversaris, mereixen pujar a Primera Catalana. Cal advertir, però, que en el cas que tots dos conjunts aconseguissin l'ascens, el club, tal com assenyala el reglament, tan sols en podrà inscriure un a Primera Catalana la temporada vinent. A Segona, cal matisar que el primer de cada grup puja directament i els segons promocionen entre ells. Això sí, el tècnic Lluís Sànchez, entrenador dels dos sèniors, sí que podrà escollir quins són els jugadors que defensaran el primer equip de l'entitat. Sànchez, però, no vol
llançar les campanes al vol i puntualitza que "encara no m'he aturat a pensar en aquesta situació. Cal anar pas a pas. Ara el més important és centrar-nos en la feina". Malgrat que el tècnic vol fugir de l'eufòria, reconeix que "els dos equips mereixen l'ascens. Han treballat molt dur els últims anys amb l'objectiu de pujar de categoria". Sempre líders L'estadística dels dos sèniors parla per ella mateixa. El PH Sant Cugat "A", actual primer classificat amb dos punts més respecte el Santa Perpètua, ha estat vuit de les setze jornades de la lliga líder del grup tercer, mentre que el "B", que també és primer, però perseguit pel Chasis Mataró a tres punts, ha estat dotze de les setze jornades líder del grup cinquè de Segona Catalana. El primer equip va recuperar el liderat ara fa dues jornades -la setmana passada no hi va haver jornada-, mentre que el segon equip ocu-
pa el primer lloc des de la setena jornada. Un calendari diferent El sènior "B" va recuperar dissabte passat el partit que tenia ajornat amb el Ribes -partit corresponent a l'última jornada-, a qui va superar per 9 gols a 4. Aquest equip va sumar la tretzena victòria al campionat, que a més compta amb un balanç també d'una única derrota amb el Sant Ramon i dos empats, amb el CT Barcino i el Chasis Mataró. El calendari que ha d'afrontar el sènior "B" és el següent: Castelldefels (a fora), Sant Llorenç (a fora), Cornellà (a casa), Sants (fora), Chasis Mataró (a casa) i Cubelles (a fora). El Castelldefels, el Sant Llorenç i el Cornellà ocupen les últimes quatre posicions de la taula, mentre que la lliga podria decidir-se al pavelló municipal contra el Chasis Mataró, que és segon. El segon equip de l'entitat, amb una mitjana d'edat de 18 anys, visita
aquest cap de setmana la pista del Castelldefels, quart per la cua. A més a més, aquest mateix equip, que també milita en la categoria júnior, és segon a la taula darrere el Vic, proper rival al pavelló municipal de Sant Cugat. El sènior "A" sí que té un calendari més dificultós que no pas el segon equip: el Laietà (a casa), el Cerdanyola (a casa), Folgueroles (a fora), el Caldes (a casa), el Masquefa (a fora), i Universitari (a casa). Tan sols ha de jugar dos partits lluny de Sant Cugat però de tots els xocs que ha de jugar n'hi ha dos de fonamentals: el Caldes, quart, i el Masquefa, tercer. El proper adversari a la lliga serà el Laietà, a casa, partit que es jugarà aquest diumenge a les onze del matí. Per a Lluís Sànchez el Santa Perpètua té el calendari "més assequible" que els vermell-i-negre, i afegeix que "el final de lliga serà molt ajustat". Sànchez ho afirma així perquè està convençut que el Santa Perpètua "no perdrà cap partit més de lliga".
Corretja també cau a Rotterdam / Sant Cagat •
Àlex Corretja va caure dimarts en la primera ronda de l'ATP Tour indoor sobre moqueta de Rotterdam on era cap de sèrie número 1. El botxí de Corretja va se el rus Marat Safin per 7-5, 3-6 i i 6-3. El santcugatenc, finalista a Sydney, tan sols ha guanyat un partit en les tres últimes competicions en què ha participat. Àlex Corretja es prepararà a partir d'ara per prendre part als campionats de Scottsdale, Indian Wells i Key Biscayne. Els últims mals resultats obtinguts per Corretja, que ha arribat a ocupar el segon lloc al rànquing mundial, l'han obligat a baixar fins a la quarta posició. /À. L.
Economia
ELS4G4IYIWS Dhen/ires, 12 de febrer de 1999
LES EMPRESES:
ZOOM
Leonardo da Vind va ser pioner a parlar de la cambra fosca, el primer antecedent de la fotografia. I tot i que aquest moment es troba dins el darrer terç del segle XVx, cal esperar quatre segles més perquè J. N. Niepce aconsegueixi una imatge mitjançant la utilització de l'invent de Leonardo combinat amb un procés fotoquímic. A Zoom van començar arreglant aquests aparells màgics, ara molt més evolucionats que la primitiva caixa negra, i durant deu anys han demostrat que aquest invent encara té vida.
Francesc Rueda Arnau. Gerent
"Ni a Sant Cugat, ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha cultura fotogràfica" q u a n t s anys no s'havia parlat del t e m a . Abans, per retocar una foto es feia amb anilines, uns líquids químics. També podia fer-se amb pintura pastel i mullant el pinzell amb aigua, escollint els colors q u e i n t e ressaven. Es retocava manualment però amb molt de compte. Avui dia això es fa a m b o r d i n a d o r , q u e és m o l t m é s pràctic i potser de qualitat superior. Amb la informàtica el tema ha evolucionat molt, s'ha posat més a l'abast del públic.
GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -
- P e r q u è teniu u n a sala d ' e x p o s i c i o n s dins la botiga? - Tenim la galeria per donar a c o n è i x e r q u e la fotografia també és cultura. Per fer una foto s'ha d'estudiar el lloc des d'on es tirarà. La mateixa fotografia feta al mateix lloc i en m o m e n t s diferents del dia té el color del tot diferent. Cal saber quina llum trobaràs, la sensibilitat i les òptiques que nec e s s i t e s . . . Has d e valorar el moment, veure q u è és el que t'interessa, veure el color. N o saltres volem explicar tot això a la gent q u e no ho sap. La majoria dels expositors són gent de Sant Cugat, però també hi ha gent de fora. Tothom pot exposar-hi i el cert és que té molt d'èxit. - Es v e n e n les fotografies? - La veritat és q u e en molt poemes ocasions. El problema és que ni a Sant Cugat, ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha cultura fotogràfica. La gent no aprecia el fet que una fotografia té la seva feina, que s'ha hagut de tractar la llum d'una man e r a e s p e c i a l p e r q u è la fotografia quedi d'aquella manera. La veritat és q u e no està valorat. N o m é s passant els Pirineus ja canvia un dos per mil. És una altra història. Fins i tot hi ha professionals que aquí no se'ls dóna importància i que en canvi a l'estranger estan molt ben considerats. Aquí a Sant Cugat també tenim molts bon fotògrafs. E n P e p Pujol, per exemple, dispara molt bé. Es molt bo fent retrat, tracta molt bé la llum... de fotògrafs de publicitat n'hi ha també bastant b o n s . Si e m fas dir-te altres noms, per e x e m p l e en Joel Marc , un lleidatà q u e gairebé ja hem adoptat aquí a Sant Cugat. És un fotògraf que treballa molt bé la fotografia d'exposició. La veritat és q u e a Sant Cugat hi viu molt professional de la fotografia. - Es difícil fer fotografies? - És tenir gust.Un bon fotògraf, abans de fer la foto, ja se l'està imaginant i ja sap què vol treure. Amb la fotografia has de treure el màxim suc de la tecnologia de q u è disposes. Això es porta a dins. Un bon fotògraf té t a m b é mentalitat d'artista. - Com és el fotògraf santeugatenc?
La botiga Zoom acosta la fotografia - Acostuma a ser una persona molt exigent a m b els resultats dels revelats. S e m p r e va ben equipat, amb una bona camera. El que més compra són cameres compactes a m b zoom, a les quals no s'hi pot afegir res; però també utilitza la reflex, un tipus d'aparell q u e p e r m e t afegir a la seva estructura flaixos més potents, diferents objectius... Els resultats d' aquestes últimes cameres també són millors. Nosaltres sempre a c o n s e l l e m q u e pel preu
a la gent. FOTO: XAVI I.ARROSA tèrmica també és més car. Es diferencia del químic en la qualitat de la imatge i la definició: el tèrmic no dura tant ni tampoc dóna els mateixos resultats que el químic. La resposta del paper tèrmic a la llum i als canvis de temperatura tampoc és tan bona com la que té el paper químic. T a m b é és deficient la qualitat del seu contrast i de la saturació. Cada vegada es millora més, però costa. - Q u i n s són, doncs, els avantatges de
"Demanipulaciórihl
ha hagut sempre, però ia fotografia di-
d una compacta de nivell alt s'adquueixi una re- fitis fa flex. Encara q u e
això
UflS quantS ,
anys
gital? - Q u e pots tractar la imat-
també no se n'haviapartat"
ge al teu gust. d e p è n del q u e m^^mmmMmmm^&gmsmmii Són uns apanecessiti l'usuafc#lll:i:ililllfc^il^lill rel Is q u e e n ri, de la seva comoditat. I, de lloc de rodet necessiten un sufet, molts dels nostres clients port informàtic on s'acumulen en tenen una de cada. — Està generalitzada la fotografia digital a la n o s t r a ciutat? - N o n'està perquè els preus tampoc són assequibles, sobretot si b u s q u e s qualitat i compares la fotografia normal amb la digital. Per aconseguir una qualitat comparable a la fotografia química, les cameres poden costar unes 900.000 pesset e s . El p a p e r d ' i m p r e s s i ó
les imatges. S'obtenen les fotografies descarregant els disquets o targetes amb les imatges acumulades a l'ordinador, i a m b un programa d e retoc pots jugar amb elles. D e fet, però, això t a m b é es podia fer a m b la fotografia tradicional, escanejant-les i entrant els negatius a l'ordinador. — Això és m a n i p u l a r ? - D e manipulació n'hi ha hag u t s e m p r e , però fins fa uns
- Es generalitzarà i hi h a u r à la mateixa qualitat i preu a m b els d o s t i p u s d e f o t o g r a f i a ? - Ho dubto, si més no per la protecció dels interessos de les mateixes empreses; les que fan químic al mateix temps fan digital. N o els interessa matar una cosa p e r q u è en pugi una altra. - De tota manera, sempre s u r t e n c o s e s n o v e s al m e r cat... - És cert. L'últim que ha sortit en fotografia, per exemple, és el s i s t e m a APS. E s tracta d'uns rodets especials pensats per als aficionats. L'estructura mateixa del carret impossibilita l'accés als negatius, i és d'aquesta manera com evites q u e es ratlli, la pols i tot això. L e s c a m e r e s tradicionals són incompatibles amb aquest sistema. Calen unes cameres e s p e cials. Un cop col·locat el rodret, la camera t'agafa el negatiu; tot va m o t o r i t z a t . A m b a q u e s t a nova tècnica també poden escoüir-se diferents mides de fotografia. El revelat té el mateix sistema, n o m é s q u e per t r e u r e el negatiu hi ha unes m à q u i n e s especials. El q u e fan aquests aparells és desenganxar la llengüeta i posar-la a un xassís, a un contenidor de negatius perq u è no es velin. Un cop fet aquest procés, només cal passar els negatius a la màquina reveladora, una màquina normal com les altres però adaptada al sistema. Llavors surt als negatius normals amb un format diferent. Els negatius es cons e r v e n d e n o u ais x a s s í s originals. Per saber els continguts de cada rodet, surt. una fotografia petita q u e conté totes les fotografies q u e hi ha e n aquests negatius. Són coses de la tècnica. Pensa q u e la fotografia d'avui ja és la fotografia del futur.
31
El comerç local tindrà un nou curs d'adaptació per a Peuro A. B. - Sant Cugat -
L'associació de botiguers locals, Sant Cugat Comerç, ha convocat per segona vegada un curs d'adaptació a la nova moneda de la Unió Europea que entrarà en vigor definitivament l'any 2001. "Com ens podem informar sobre l'euro de forma acurada, pràctica i que sigui comprensible per a tothom?" Aquesta és la pregunta generalitzada que provarà de contestar aquest segon seminari. Per als organitzadors, "es tracta sens dubte d'un repte i un compromís davant de tots els ciutadans". El curs, organitzat conjuntament amb l'Associació de Botiguers de Catalunya (ABC), començarà el proper dia 1 de març. Una vintena de comerços participaran en l'"Adaptació del comerç a l'euro", que té els següents objetius: conèixer com afectarà l'euro aquest sector (des de l'etiquetatge fins als balanços de final de mes...), com s'han d'atendre els clients i provar de sol ventar tots els possibles dubtes que, segurament, tindran, i també modernitzar i actualitzar coneixements que possiblement començaven a ' oblidar-se. En aquest sentit, aquest segon curs anirà una mica més enllà que el primer, atès que ja es coneix el valor definitiu (166'386 pessetes), que es treballarà directament amb aquesta moneda, i que el curs s'ha desenvolupat en una quinzena de poblacions arreu de Catalunva.
F.ROCA, S.L. AUXILIAR DE NETEJA Precisa empresa col·lectivitats àmbit nacional. ES REQUEREIX Ser neta. Capacitat d'organització i treball. Fortalesa física dona 20r4O anys S'OFEREIX Entrar en una empresa seriosa amb bones condicions laborals dins l'hostalera Per a més informació truqueu al 93674 11 22Preguntar Sra. Isabel
^||f* wp?
sè
'
P
Selecció de Personal Orientació Professional
al
Recursos H u m a n s
Qommm
formulà míti^Wfàéoetètà ^oé$m^^w^mm»à«hÍt^ Of^i^m^m^k>fkkmk!^SL4»útkí ••- *$» *»!tec <k *r*l«^|ig)jij^, v ^k$^^$ÍSi)t*mt)í^é0^00^m
US 4 CANTONS
Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 9 3 6 7 5 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er 2a 93 674 41 64
ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93 675 29 02
HWWBMWWWi • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9358922 47
ARQUITECTURA
BICICLETES • CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 57
CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 1285 • TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 93 6 7 5 3 0 65 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 1 4 18 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix
• SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 1 6 0
• JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 6 f 608 4 9 4 5 19
•PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castio, 4 936746500
•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894411 • JORDI CUFl BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5 8 9 4 1 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria. 38 3 2' 93 589 30 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r. 2a. 93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40f 7 8 8 0
• ARXIU GAVIN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 935897788
ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12
ASSESSORIES • J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 936744469
AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000
BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649 • CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 674 43 90
•QALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98
DIETÈTICA
CENTRE COMERCIA1 • PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 5 6 5 4 9 00
CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048
CERÀMIQUES •RODÓ Rius i Taulet. 6 93 689 82 80 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola. Km 3 93 580 t 5 00 •FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 589 3121
CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 935893806
Si • CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674 19 03
COPISTERIES • ARPAU Valldoreix ,45 9 3 6 7 4 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 5 8 9 7 4 42 • COPY-GRÀFIC Can Matas, 8.
93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 1B 93 675 23 73
CONSTRUCCIONS • BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos T M 93 675 3 2 6 7 Fax. 9 3 675 32 0 9 Ema* beferoruor/fetexaes • FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 03 93 589 3 1 2 1
Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 • UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 675 2 3 9 0
93674 00 60
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0657 •VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria, 20 9 3 589 02 71
ENSENYAMENT •COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15
. PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 Qamgg?«4 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 2 2 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93674 8 2 / 5
ESCOLA THAU SANT CUGAT
ESCOLA THM: S.AST CUGAT DES DELS .IASYS FISSALS I6ANYS. ESCOLA COSCERTADA ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT IMEMADOR Vuinte-jvlir . i T1I»1"S1« .»
GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 589 5 7 76 • SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936754751 • GALERIA CANALS De la Creu, 16 9 3 6 7 5 49 02
(XHOCNEMATOGRAFC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel. 1, 3er pis (Barcelon 934121939
930749435
GIMNASOS ESPORTS > CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 6 7 5 0 3 51 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons 936743081 • SQUASH SANT CUGAT
3 Fincas Sant Cugat Vmrmsírack* út Finca.
• Gerd Dietètica Pere San, 9
93 674 5747
• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17LB 9 3 6 7 5 t 8 35
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93JS7518 03
CRISTALLERIES
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6 7 4 0 3 0 8
FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 936750175
FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 93 6 7 5 1 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 936741053
£[ • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 193 674 15 46
FOTOGRAFIA.VIDEO • • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J. LLAMAS Valldoreix, 14
93674 03 93 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria. 14 9 3 6 7 5 56 74
• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 93 674 08 82 __
HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 674 46 54
I.WU.IIMM • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 0 0 6 0 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98
• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 1140
IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07 Fax 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0 •SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08
COMPRAS VENTAS ALQUIKES VALORACIONES ASESORAMKNTO Doctor Morillo, H
HI
93 674 W 97
INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935883300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 «36751556 • 4 0 SERVEIS INTEGRALS Sant Mart, 32, entsol. 935892313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 935891931 • M E S MARCS Enric Granados, 15 93 5 8 9 1 4 29
•MSTALACtONESA. ZAMORA, SJMossèn Cintor Verdaguer, 18. 935892638 •MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 93674 6058
INSTRUMENTS • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 47 57
JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93 674 36 94
• JOGUINES MARGA Sta. Maria. 44 9 3 6 7 4 15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96
LI • MIREIA'S Valldoreix. 33 9 3 6 7 4 99 40 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71 • A N FUS JOIES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72
•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 935894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 6 7 4 0 1 7 4
LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 93 590 6 1 8 9
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victoria, 48 93589 2018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 935897800
936748918
9367463.62___
OBJ. REGAL FESTA •FCTTO Sant Jordi, 32 93 589p6_05_ • L A FESTA Santiago RusrW, 8
93 675 3304
93 5 8 9 3 2 0 9
9367504 54
:NSTRUCCI0I
936741490
MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 L11
•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0151 • D 4 CONSTRUCCIONS Valdcreix,10 93674 6 5 9 8 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732
936751011
MERCERIES • L A PERLA Ma)or,3 93 674 0 1 3 8
MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0995 936741550 •CASAJUANA. Galeries Sant JordL Santiago Rusinol, 37 Major, 6
93 589 2 2 3 2 • E G A MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14. •MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66
MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3
MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6163 • BENETTON Santa Maria, 21 93 6 7 4 8 5 02 • BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 671 • CAMPMANY Valldoreix, 16
•SERRALLERIA T E RRA I COMAS C.B. Mozartft (Barcelona) 932181996
ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
9358944 95
Ptana de l'Hospital, 35
93 674 6950
•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93 675 5 6 53
Passeig Torreblanca, 13 93 674 5 3 0 1
TELEFONIA
• MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda.8 9 3 5 8 9 2 3 71
RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. Sant Salvador, 47 93 6744223
RESTAURANTS
•AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49
93 589 8 7 0 2
TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1
•NAKHALA C/Sabadei,9 93 674 58 71
93 6741182
• CAN CASOLETA C Sant Bonaventura, 39 baixos 936751033 • CAN EDO
•TNTORERIASANT CUGAT San*appRusinci,35 936741183 •TINTORERIA SANT CUGAT PtíaRtoatalada.34
936922424 • LA CANTONADA C/Sanrjago Rusiftol, 60 935892332 • LA PASTA BOIXA O Francesc Mactà 24 836751503
93 67522 28 •TNTORERIASANT CUGAT Alfons Sala, 2 936744167
PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 1 2 9 9
• E L JORDI'S C/ Sant Jordi 93674 1118
TRANSPORTS
ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 9 3 6 7 4 55 50
• L A LIONESA VaMoreix.79 9 3 6 7 4 0 7 71
PAPELERIES •PAPELEJUALUFA. QVa«doreix,23
93.59a 61.19
• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 935894422 93 675 5 1 5 1
VETERINARIS
• NENS Endevatoda.12
• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.
93589 6416
ROBA PER ALA LLAR
Urgències 24 h.
'PARAMENT DE LA LLAR
• FALGUERA
Sabadell, 23.
•GENEVIEVELETHU
Vüà.1 93 67524 01
Obert nit i festius
Vila 6 936740316
'
PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent 18 A 93 675 4 0 0 6 •JUANI Xerric, 28 936746699 • DBON ESTILISTES Martorell, 12 935895657
PESCA SALADA I LLEGUMS
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7 2 3 2
• SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2
• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97
•FERRON Rius i Taulet, 20 93JS7468 47
• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55
• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529
POLLERIES • MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 47 57
•TALLERS TORNER
REPARTIDORS
•IONA Major, 18 936755921
• SOLSONA Alfons Sala, 10
• SUMMBTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 6Z4 3 4 7 Í
•TALLERESMENA
• MAVI Objectes de regal i bijuteria AKonsSata,12Botiga3
MATALASSERIES
INSTAL·LACIONS
•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda1-5
93 6751389
93 674 6 9 4 5
SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 0011 •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74
Tel. urgències 908898136 93 674 69 45 • LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 13 05 • VETERINOS Rius i Taulet,31
• REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS
93589 7141
Sol, 16 936749097 • USSIA TOURS • TATERS Sant Antoni, 62 936755506
Plana Hospital, 10 935896150 Fax 93 589 5 9 65
SEGURETAT HiHi]
•AUX-VYD Alfons Sate, 50 93 5 8 9 1 7 9 9
• F O T O VÍDEO FR. Del Celler, 93
TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL C/Sol, 19 93.674.36.88 • TALLER MECÀMC P. CANALS Sant Llorenç, 27
93674 7968
XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 874 « t a i
ELECTRICITAT DE L'AUTOMÒBIL ACCESSORIS • ALARMES • AUTO-RADIOS •
•CASAL D'AVIS DE LES PLANES 93 675 5 1 0 5
• 101 PISOS Valldoreix. 58 93 589 73 74
•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 1 0 8
MARBRES
• RANGO10 Pous, 13-local 1 936755755 • VALLÈS NET Sant Ramon, 4
REPARACIÓ DAUTOMÒVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 589 2 6 4 9
ARRANQUES ALTERNADORS • BATERIES MANTENIMENT- REVISIONS C/ Sol, 19 Tel 674 36 88 • 06190 Sant Cugat delVatès.
Classificats
US 4 CANTONS
H H
MIMEIM A R E I M A S A N
JUNTO
PISOS A ESTRENAR EN ALQUILER • C / Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite). 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office. tot. exterior, armaríos y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 93 589 45 66 • Coll Fava 3 y 4 habitacione. 2 banos. calefación, gas, parquet, armarios empotrados, Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 935894566
• C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab doble con armano empotrado, baho completo, cocina americana, salcom., surninistros contratados. Alquiler . 55.000 ptas. 9358945 66
P I S O S
-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :
- 1 " 1 a : 125 m 2 , 4 hab., 2 banos + aseo cocina off. 12 m 2 , salón 30 m 3 , tza., lavadero: 35'8rv1
- Kampió, casa a 3 vientos c o n 100 m2 d e jardin privado, 3 hab. grandes, cocina y barïo reformados: B5.000 ptas / m e s . - Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. è p o c a . 2 0 9 m 2 . , sol T / D , ideal Centro Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos, Ados., y Unif. d e Alto Standing.
- 1° 2 : 113 m 2 , 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m 2 , salón 2 8 m2, tza. 11m2 : 32' 550 M - 1° 3a : 108 m2. 3 hab., 2 banos, cocina off., salón 35 m2, t z a 1 0 m 2 : 3 r 3 M
OBRA NU EVA EN Z O N A ARXIVO
- 2° 1 a : 125 m 2 , 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m 2 , tza., lavadero: 36' 3 M
iÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA! Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:
- 3° 1 a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo. cocina off. 12 m 2 , salón 3 0 m 2 , tza., lavadero: 3 6 ' 8 M
F I N Q U E S
•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000 •COLL FAVA: ATICO DUPLEX. 160 m2, Com. Sal. Coc. 3 Dorm. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef Ase. Precio: 33.500.000 ptas
B A C H S •Ç/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com.-Sal - Coc. Off. - 3 Dorm. - 2 Banos. - Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Parabol. Precio: 36.000.000 •C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN -110 m2 - Com.- Sal. con chim.hpg. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Phv. Jard. y pisc.
• C / SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim.Jlog Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 Baftos. - Aseo - Pk. . 2 Coch. - Trast. Pisc. Precio: 42.000.000 • C / VILLA: ATICO. - 7 5 m2 - CoraSal. _Coc. . „ . - 2 Dorm. - 2 Bàhos Pk. 1 Cocn. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000
TEL. 93.674 24 69
•RIUS I TAULET: NUEVI'O A ESTRENAR 90 M2. - ComTAUI Sal. - Coc.- 3 Dorm. - 2 Banos. Banoí - Pk.. 2 Coches. Terazas Calef. Ase. Precio: 33.600.000
F I I M C A S VENTAS • JUNJO ESTACIÓN, _ ,
S A N T
jaia Piso àtiço duplex de 100 m2. En planta baia una consta de salon-comedor. ' " hab. doble y un bano. l ~ de un salón-estar o èsti reformado). Ull. Terraza Cal "pcipnaT,
Vffi
• Z O N A BORRELL „ „ ,_ „ . . J Piso nuevo ge 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salon-comedor, cocina americana, 1
w$v± •PASSEIG TORREBLANCA Consta de 4 habitaciones, salon-comedor, cocina reformada, 2 Banos completos reformados,
• Plaza 4 Canto/is. Piso amueblado de dos habitaciones, bano, cocina y terrazita. 50.000 ptas/mes
U E S • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL
G I R O N E L L A • C. VALLÈS. ATICO 4 d.ormitorios, amplio comedor-salón, çpcina-Qffice, 2 banos çompjetos, terraza 40 m2. S Ò L T O D O EL D A. 21.000.000 Ptas. • PARC CENTRAL. A ESTRENAR.
• ZONA GOLF
gAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 dormitorios, çomedor-salón 40 m2, cocina-office, ^_._ ^ : 1 . . . _ calefaccion, -ilefacciòn, — ' iDjetós, pàrking. 1S C 3 2°o}
4,dorrnitoriqs, cqmedor-salón on parguel, cocinaQffíce, ïffice, lavadero, 2 banos bano compIetosT„< jl^ferraza. ZonaxqmujTitaria con piscina. 29.000
• ZONA RESIDENCIAL
• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO
3 dormitorn lavadero. empotrados ~tsc ~ "
4 dormitorios, comedor-salón, ncpçina completo, caTefaccion, balcón. BÜEN ES
,
or-salón 30 m2. cocina. banos, xornplefos, armarios
'tas.
rtóSí!
• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, çocina-Qffice,
• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL
fe^&Mp9üffifco^^ 24.000.000 Ptas.
2 amplios dormitorios con armarios, comedorïTqrf, .cocina-office,. 2 fjanos compte
Ò
R
93 674 72 54
G
A
N
PISOS EN VENTA
"Recuerde.... H a y 1 0 1 viviendas m a s . i Posiblemente t e n g a m o s lo q u e necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81 -61
•C/ TORREBLANCA: 80 M2 Com-Sal - Coc. 4 Dorm. 2 Banos - Pk. 1 coche - Ase.Parabol.. PRECIO: 2417000.000
STACIÓN. Piso en alquiler1 situadp en c/ e 1,20 ,m2,. * "-- * Ebanps - t - ciò de'altà. IM| Pn comunidad induïda.
lounitorios, amplio comedor-salpn, cocinar' •Adosada a Estrenar. Z. Coll Favà-Caprabo. Sup. 200 m2. 3 hab. (1 suite). 2 banos. 1 aseo, buhardilla 35 m2, coc-off., salón-com. con terraza 30 m2. con salida a la zona comunit. con piscina, garage 2 cobries, sala de màquinas, calef. gas. Alquiler: 150.000 ptas/mes 935894566
O I
•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- ComSal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. Precio: 16.800.000
IUNTO ESTACIÓN Locaj en alquiler,... . en c/Gerona d e 132 m2 utiles. Precio: 150.000 0itas/mes
ALQUILERES
C U G A T
Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero.
6740097
•Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 936743208 • Z . Parc Pollancreda. Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mill 93 674 3 2 0 8 • Z . Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 2 3 . 7 0 0 Mill 93 6 7 4 3 2 0 8 • Z . Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 Mill 93 674 3 2 08 • Z . Mcdo. Nvo. Planta baja con jardin priv. De 85 m2, Sup. 95 m2, dor., 2 baíïos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvo a estrenar. IMPECABLE. • Z . Pseo. Torreblanca. Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 banos, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 Mill
•PARCELA EN C A N CORTÉS 5 m2 V 5 Tiene u n a superfície d e 1.24Í
O
· P rtcio: t #&i?l
Wh*97
• C O L L FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 banos completos. Calefaccion. Plazade parking.çon " r í* Jardin comunitano. p r e c i o : 24 Mill.
m% 8dér
• ZONA GOLF Torre,adosada d e 4 habitaciones, salón-Qomedor con chimenea, cocina-office, 1 a.— i—fludjo, banos yetc. un ga,2 ten-aza, seo, Garage paca OQS c ~ arom pnvaoo. p r e c i o : '
TORRES E N VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 rr>2 de trzaporche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 . • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m2. - 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 3208 • Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m 2 , 4 dor., 4 baftos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 674 32 08^ • Z. C a n Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m 2 , 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 32 08
F E R T E S 1 D E M A
• LICENCIADA E N INGENIER1A ELECTRÒNICA, d a clases d e Matemàticas, Física y Electrònica a t o d o s los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa -.935906251 / 919722021 • PERRUQUERIA D I S O N , necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12
3
N
D E
S
ES B U S C A TECLISTA PER GRUP A M A T E U R D E ROCK. Carles 93 674 63 17
S'OFEREIX PROFESSOR DE M A T E M À T I Q U E S A M B M O L T A EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92
•ESTACIÓN
93 674 08 97 TA TERESA •AVDA.PLA DEL nsta de 4 hab. Torre adosada L rjobles (gos de el mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos.
Local de 100 m2 uties, dividido en 5 despachos mas T.aseo. Aire acondicionado. Precio:12^ Mil o en alquiler 75.000 p t s / m e s .
*^ILJ?K&Ï
'.i^KaEi^rjr-^^i^^
SOPA DE P E S C A D O R S M. Àngels Quadras Ingredients: -escòrpora 300 gr. - rap 300 gr. - gambes 300 gr. -arròs 250 gr. - oli 2 dl. - 2 cebes, 6 tomàquets madurs, fonoll sec, all, julivert, sal i avellanes torrades. Elaboració: Netegem bé el peix, i si pot ser amb aigua de mar, millor. El tallem a daus grossos mirant de no agafar ni les espines ni la pell. Guardem també la substància cremosa de dins els caps de les gambes. Tallem el tomàquet i la ceba a trossos. Ho posem amb oli dins d'una cassola.Se sofregeix i després hi afegim les espines del peix i algun cap, si en tenim. Afegim ell fonoll i aproximadament 3 litres d'aigua. Ho deixem bullir uns vint minuts. Un cop acabat, ho colem. Piquem el julivert en un morter, també l'all, les avellanes i la substància del cap de les gambes. Ho barregem tot amb una mica de suc de l'olla i després ho afegim a dins. Salem-ho, i ja ho podem servir. Consell: La sopa de peix és més bona amb torrades a daus.
mGanarabel Catakjnya Departament
Servei Català de Col·locació
deTrebeM
SOCIAL
:
Ert aquest apartat publiquem ofert*» de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat per l'especialització del» seui requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament espedaL Si està Interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se ò un terminal de ServICaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En ces que ja lioui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facultant el seu Na* i la referència de l'oferta. Si no és usuari oel Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa. L e s e m p r e s e s poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons B02 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei E/s demandants perdonar-se
d'alta al Servei «s poden adreçar a qualsevol punt d'informació o
ServiCaixa
Ï3KIH5T5 per a empresa d'instal·lacions SERRALLER/A Ï^ANXISTAITÀUTOMOBILS Edat: de 30a 50 anys. Edat. de 20 «45 anys. Edat de 30 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. Formació: FPL 4 anys d'experiència en ei sector. 4 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi 4 anys d'experiència en el sector. Residència a la comarca. Residència almurúdpi. Residència a la comarca, Sou brut anual aproximat 2.240.090 Sou brut anual aproximar: ZOOO.000 Sou brut anual aproximat 2500.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Munkir/i: Terrassa fValièsOxidtatal). Municipi: Mataró (Maresme). Ret: 220543 RtfiSaWM Empresa de fabricació de material elèctric cerca 4 TÈCNICS/IQUES EN FRED INDUSTRIAL HNTOR/ADE PLANXA D'AUTOMÒBILS DELINEANT PROJECTISTA Edat de 22 a 50 anys. pera empresa de venda i reparació de cotxes Edat de 20 a 50 anys. Instal·lació i manteniment sistemes Edat: de 20 a 35 anys Formació: FP2. refrigeració/csjefació. 1 any d'experiència en el sector. 4 anys d'experiència en el sector. 2 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Carnet Bl. Residència al municipi Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2500.000 Sou brut anual aproximat'2.500.000 Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Municipi: Rubí (Vallès Occidental). Municipi: Ripoll (Ripollès). Ret: 217770 li»*»»», JDSGL20HBSL· MUNTADOR/AmSTAL·LADOR/A DELINEANT INDUSTRIAL FINTOR/ALYAUTOMÒRILS DE MAQUINARIA per a empresa de maquinària Edat de30a35anys. per al sector de rhoteieria Edat de30a45 anys. Formació: FPL Edat de 28 a 50 anys. FP2 i 3 anys d'experiència en el sector. 4 anys d'experiència en el sector. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Sou brut anual aproximat: 2300X100 Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Municipi: Barcelona. Municipi: Parets del Vallès (Vallès Oriental). Munkrpi: Mataró (Maresme). Ref: 220472 Ref: 213815 MtSSWtt CAP TECNK DE rtANTAOTALLER OPERARVAR1A DE MANTENIMENT AJUDANT/A DE MECÀNIC/A DE MOTORS Formació: enginyeria, FP2o mestratge industrial de centre esportiu Edat de 18 a 25 anys. Edat de 25 a 30 anys. 3 anys d'experiència en ei sector. Formació: estudis primaris. 2 anys d'experiència en el sector. Formació: EGB o ESO. Coneixements d* motlles. Carnet Bl, valorable. Experiència en treballs amb suport informàtic de Carnet Bl. Residència ala comarca. Residència al municipi. plaiuficacióigestió. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Son brut anual aproximat: 2.000.000 Carnet Bll vehicle propi. M u n i c ^ Terrassa (Vallès Ocddental). Municipi Vilanova i la Geltrú r Sou brut anual aproximat 6.000.000 Rei: 220517 Municipi; Barberà del Vallès (Vallès Occidental). TtCr^ArÍÉCrt(^dÀWMANTE^MENT MUNTADOR/A INSTAL·LADOR/A MECÀNIC/A DE MOTORS de nutquinària industrial DE MAQUINARIA Edat de 19 a 45 anys! Edat de 45 a 60 anysEdat: de 19 a 24 anys. FP2 i experiència en el sector alimentari, valorable. Experiència en el sector. Formació: FP1. Coneixements d'ànsies Carnet Bl Carnet Bl. Residència al municipi Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 2500.000 Sou brut anual aproximat 2.100.000 Sou brut anual aproximat 2.193X100 Municipi: Parets del Vattès (Vallès Oriental). Murücipt Granollers (Vallès Oriental). Municipi: Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès). Ref: 2205» Ref: 220159 TÈCNIC/A EN MANTENIMENT INDUSTRIAL ENGINYER/ATÈCNiC/AINDUSTRIAL MECÀNIC/A PLANXISTA D'AUTOMÒBILS Edat: de 22 a 45 anys. Edat: de 20 a 35 anys. Edat: de 45 a 60 anys. Formació; FP1 o FP2 (electricitat industrial), Formació', diplomatura universitària. 10 anys d'experiència en el sector. Experiència en electricitat. Carnet Bl i vehicle propi. Contracte indefinit (previ període de prova). Contracte d'obra o servei. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.100X100 Sou brut anual aproximat 2500X100 Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Granollers (Vallès Oriental). Municipi Sant Vicenç de Castellet (Bages). Municipi: Dosrius (Maresme). Ref: 217675 Ref: 220146 Ref: 202477
UMHsfÀ pera empresa de serveis i reparacions Edat: 20 «40 anys. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Girona. Refc 196746 PALETA Edat de 26 a 50 anys. Ofidaldela. 5 anys d'experiència en el sector, en en façanes I revestiments. Sou brut anual aproximat Z800.000 Municipi: Barcelona. Ref: 219931 Edat: de 25 a 50 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Oficial de la. 5 anys d'experiència en el sector. Residència ala comarca. Sou brut anual aproximat 2500.000 Municipi Barcelona. Ref: 220162 _ ARQUITECTE/A TÈCNIC/A Edat de 23 a 30 anys. Fonnació: diplomatura en arquitectura tècnica. Carnet Bl. Formació a càrrec de l'empresa. Promoció interna. Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Barcelona. Ref: 219545
S·M
Servei d'Ocupació Municipal [ W ] A J M H I M M I H da
IQpiSasit Cugat <M VaJU»
per a assessoria de Granollers (Vallès Oriental) Edat de 25 a 30 anys. Fra i 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2.200.000
RffiMMBL· Empresa d'acabats tèxtils de Terrassa (Vallès Occidental) cerca PROGRAMADOR D'APLICACIONS Edat de 25 a 55 anys. FPli 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2X100,000
R**a
:
m per a empresa de pedra UoSffTA
Edat de 24 aSSat a 55 anys. Fonnació:certJtoU'esradis primaris. ex. jssicia en al sector. a exper 2 anys er Sou brut anual aproximat Z660.000 MurridprSantVVxrKdeCasteQet (Bages).
DEIThroENT/ADBCOMERÇPOLlVA Edat de 22 a 40 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2200,000 Municipi: Barcdona.
ssumià
RÉBOSTER/A de forn de pa Edat: de 20a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Murocipi Terrassa (VallèsOccidental) Xef: 220486 CAMBRER/A Edat de 25 a 45 anys. Formació-, certificat d'estudis primaris. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Ref: 220703
MéclUHERÜ pera empresa «TocLioc i espectacle de Barcelona Edat de i » a 25 anys Formació: graduat escolar, BUP, COU o FP. Feina en torns rotatius i capa de setmana. Contracte taie&utsupetatun curs de forinaoó cx^pador«uoe300haprox.ac*rrecderempresa. Sou brut anual aproximab 2.000.000 Ref: 153743 CONDUCTOR/A DE MERCADERIES FV>rrnació: certificat d'estudis Primaris. Carnet Bl. Residència ala comarca. Sou brut anual aproximat 1.080.000 MurUkàpi:ElVerareu (Baix Penedès). XOFER/A d'empresa de transports Edat: de 20«40 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Cl. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat 2.400.000 Mur^ipt Terrassa {VallèsOccidental)
INSTAL·I^DOR/ABLFCTRIC/A INDUSTRIAL pera curs de formació ocupactonal Edat: major de 27 anys. Formació: FP2 o BUP. 5 anys d'experiència en el sector. tornada parcial (matf). Sou brutanual aproximat 2244.000 Munkipi Salt(Gironès).
Rj&a&B
MECÀNIC/A DE MOTORS DIESEL per a empresa de construcció Edat: de 30a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi Sou brut anual aproximat 2300.000 Municipi: Sant Celoni (VaUèsOriental). Ref: 220020
2SUPERVISORS/ES _r un curs de formació ocupactonal 40 anys. pjUsMhiraentoteleriao turisme. 'ten formació. __o servei t anual aproximat: 2.000.000 Municipi Barcelona.
FLEQUER/A poruebalaraAndorraU Vela (Principatd'Andorra] Edat de 25 a45 anys. Experiència en Ikx similar. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000
5 VENEDORS/ES per a empresa de telefonia Edat de 22a30anys. Formació: BUPo COU. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 MunicipiSabadel) (VallèsOccidental). Ref: 22052»
Mum
UfcUSUA l / A U f t UE V tíN U t »
per a empresa del sector de la pastisseria Edat de 25 a 45 anys. Formació: BUP o COU. 3 anys d'experiència en vendes. Carnet Bl i vehicle propi Disponibilitat a viatjar el 20% del temps. Sou brut anual aproximat: 2300.000 Municipi: Barcelona. .. Ref: 220766 41hfSTAL·LADOtlS/ESDEPORTESI FINESTRES Formació: FP1. 1 any d'experiència en ei sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 4300.000 Munidpi:HV<^reB (Baix Penedès).
200 LLICENClATS/ADES EN ECONOMIA O DRETO DIPLOMATS/ADES EN OENCIES EMPRESARIALS pera entitat financera Edat: màxima de 28 anys. Es valoraran coneixements d'idiomes. Contracte en practiques a temps parcial (4'5h) d< diilunsadivendres, pc«siMlitat de contracte indefinit. Ajut en concepte de vtvenda, en cas de mobilitat geogràfica, de SO.OOOpta Sou brut anual aproximat 2400.000 Munkipisdlwrainbit de Catalunya. Ref: 221282
Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el
SOM
descrit en alguna de les ofertes del
(Servei d'Ocupació Municipal)
C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.
Rambla Can Mora, 11, 3r
Et podem presentar com a candidat/ta
0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès
Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia
Tel.: 93 589 18 17 i també el 0 1 0
Esports
ELS'íCAIVroNS Divendres, 19defebrerde 1999
35
S e g o n a D i v i s i ó "B"
Divisió d'Honor f a m .
Prei»enjamí *A"
1230 PB Sant €ugat-San Lossru» (D5«.)
17.00 iytas|an«P·P«lucpjeria Areos (Dis.)
11.00 Júnjor-SaK&Beje (Diu.)
PH Sant Cugat (Descansa)
12.00 Sant Cugat-ífipíterflDia.)
Benjamí preferent
Juvenil 2 a Divisió
2 a C a m p . Cat.
Prebenjamí "B"
11,30 W. Sant Cagat -MoUecíDJu.) :([Jiu.)
júnior-CD TWassa K&ara 1 9 3 ^ * 8 8 » 1917
1L00 PH Sant fcu^Qdida (Dis.)
Segona Regional
10.30 SaittCag^Foneetas (Dis.) 10.00 PB ifent€»igíK-MoaM<Dis.)
2 a Divisió benjamí
Cadet 2a Divisió
3 a Campi Cat.
12.00 Àgota·Saw Cugat <P*$-) 1 2 3 0 Molíet-PB Satrt Cugat (Dis.)
1038 W.SíntCi^t-aOompaftij' (Diu.)
Olímpía-j8«ior1$17
2a Divisió
Fmmm Primera Catalana
12.00 La Faiga-Caldtes MontfcüïíDtu.)
Tercera Regional 1 0 J » La Farga-PS £ant€ugat (Dia.)
femení
l a C a m p Cal. femení júnior-Atlèttc
Veterans
fe.)
3 a Divisió Camp» Cal*
Tismm
Jtivenil femení
l a i S CotfWliíHSarw Cugat (Dà.)
l2J»SasuCujïat-SaiKa Petpèaa (Dis.)
l a Divisió juvenil
1a i
l a Nacional femenina
16M Qdena-Saot Cugat <D«s.)
1 2 3 0 PB Saní Cugat-Pajaril (Dis.) 12.00 R<w»ulo-Sant Cagat (Dis.)
í&OOC^StCttgat·CV Sant Jwdi (Dis.)
júoíw-CD Terrassa
2 a Divisió juvenil l£00BafiM»n«>r(Diu.) 18.00 Sant Cugat-San Lonsnze {Dís.) IOJOO l'B Sant CugaMSan Crist^Mtt (Dui)
3 a Divisió juvenil 11-30 Can Trias-C£FSantCi»gat(Dtu.)
1 a Divisió c a d e t 12.00 Sant Cugat-Sat> Juiün (Diu.) 11.00 Jt'inior-R6mub 'líondboni (Diu.) 09.00CKF StCiigat,SanU«3«tJ<Diu.>
FC 8axeelona-Jw»<St
S e g o n a Divisió m a s c . Infantil femení Juvenil fem» C. Cat.
BÀSQUET
Atlètic 'Icrmsa-Júnier
S e g o n a Catalana
C a d e t fem» C. Cat.
Aleví masculí
19.00 UE Sant Cu&at-MatagaU (Dís.)
2000 CV SantCugat-Santa Eulàlia (Dis.)
júmm-CD Terrassa Egara 1935-júhior JííniOï-Polo 1897
S e g o n a Cat. f e m .
Sub20
l a Divisió infantil
Júnior
16.00 PB Sant Ciigat*Teffas$* (Dís.) 09.00 Sant Cujçtt-E.CerdanyoÍa (Dis.) Í0.00 Can Oriacïi-JuntwíDísJ
16,00 UB Sant CugafriPSI (Dk)
'i i
nwii
fnh
2 1 3 0 Sant Cugat-^adann (Div.)
l a Nacional 12.4S 1IRSWÍtCttgat-SantQuiní!; (I )iu.)
S e g o n a Catalana
2 0 3 0 U E SaacCogat-Momimrió (Dis.)
1L0B PHSC "A"4 .atetà {Diu.} 19.4$ eïíaeSdcfeM'HSC "B* HM)
Vuatnajot*t?E Sant Cugat
19,00 UE Sant Cugat-Tcrrawa (Dis.)
10.30 R Pteg*rasns-UE St Cugat (Dis.)
C a d e t 2 a Catalana
2a Divisió aleví Sant Cugat-Olímptc Can,Patjó.....lt-0
Rípolíct-Samí ^igat
„
,
^.í-3
S e g o n a D i v i s i ó "A"
D i v i s i ó d'Honor
Ï1.4S Í^Èmpyc Ror€Sta-fenira»aÇDíu.)
13.00 jút>«f.Ssn Patóo Vaïdcte (Diu.)
Júnior
Maxon-ülífnpvc Fltxesia
1a Nacional A
Primera Divisió
44-4Í 60-73
Tercera Cat. "B™
PHmera Divisió fem. 1-t
Segona Div. "B" fem. MCSantCugat-Ofc. ..,..„ \ia.sjanLr-Vgajgo^)ioü-.„
Sub20
Olímpyc-VV.Santt'ugat.
Cadet 1a Divisió
Ala^rf*A ,,
Copa l a Cat.
13.00 Ï^SantCuga^Sas); Josep (Di*)
A^upactóCoogrés.·UE Sam Cagat
12.00 mSm
íí-0 tO-0
11^10 DE Sant Cugat-Cataf (Diu.)
Cugat-LaictíKDíM
„
.0-2
l a Nacional Sant í^evíf-l *K Sant (itgsï.
„30-33
Infantil masculí
Oíimpye-Víiaasar Mar....„ Indústrias-W. Sant Cugat....„
IA 5-2
HA
3a Catalana f K SantÇ^gat-Par.idnT
J5-1 i
Juvenil 2 a Catalana
Aleví ......3-2
CorwflWJC Sant íUigat....
ZS-Zi
W01MB&1
C a d e t 2 a Catalana 3 a Divisió Camp. Cat.
3-1
Sant Qtgat-Jtí»iof<;EtEG..~
Divisió d'Honor $S
„.,.2-2
Cadet f a m . C. Cat. W.Barqelona-CVSamCugat
V0
3-%
ESgtfAiM
3-0
JuvenS fem. C. Cat. W.Banceion*-t^VSant(:ttR.ir.
9-4
....10-27
Segona Divisió masc. C\'SantCugat-Tànx;}ía
«
Matbtcs Rubí-UE Sant Cugat. ..50-13
1a Nacional femenina W.Baroeloaa-Cft'SantCuuat.
S e g o n a Catalana PH Sant Cagat "B"-Ribes.
Cadet l a Catalana C:anovf«ües*Ul·: Sant Cugat
«„..„..3-2
Juvenil 2a Divisió
„. .83-82
Otesa-ÜBS»» Cugat
Júflior-Polo Í897
rPlerersta
Caïteilet-Birciíuet Sant Cugat«,..52-54
Stngiicflin-UE S;mtCufiac.
l-5
...4-1
\%iwva.Masjaner..„....„,...„
Segona Cat. fem. Sant Niiolau-UB Sant Cugat Línia HogaM 'K St Cugat.
„
Infantil
Segona Catalana 83-63
14.00 Ptft«i«í:»«at-l^krt4<DÉt)
Júniof-ftC Pdo.
Segona Divisió "A"
Castclldcfcls-i:K Sant Cugat
Sant Antít«n-UE SafttCü^at
í>-3
Cadet 2a Divisió Maristes-W.SantCu^t
Fvmm SMIM
,^heSa-C4ímpycFtoassta
Fase ascens l a Cat,
1 S 3 0 Ï Í 1 «fem c:Ugat-Lai<!ta<Dè.)
1&0O Cwè«a-PH Sant Cngat (&s.)
Che*s-Jesus Maria,.
Bàsmer
Juvenil
Aleví **B"
miM
Èpic CasinoW,í>aatCugat,.;...«,.,„,..5-0' OlínipycKlofcsca-KlèctricaCiem.....^^
Benjamí preferent
C a d e t 2 a Cat. femení 17.30 UE StCogat-Juv. Mataró (Dis.)
Fttm&i
wmms m mum
UE Sant Cagat {Bescmia)
17,00 La Mercé-UE Sant Cugat (Dis.) 0 9 3 0 Rípollet-t/E Sant Cagat (Diu.)
Primera Catalana 2-1
1830 FaUSugell-PH Sant Cugat (Dk.)
C a d e t 1a Catalana
Cadet
Cfettnacerttitianyoía-DE StCu^at„.8í-75 -
Femení
3 a Catalana J u v e n i l 2» Catalana
Júnior f e m e n í
C a d e t femení
Ptat-Sant ÍJufiat
PMTfflS
2 1 3 0 SantCagat-Can Mèüch (Div.)
.
2 a Divisió infantil
W ^& ™ Vs& W # *
HOQmi
1730 URStCu^t-IJuísòsGràeiaíDís.)
1030UE SantCugst-Viladctansírau.)
17.15 Barbetà-PBSamCagat (Dis.) 12.00 ]iinínr-Badía(Di$.) 10,00 Sant Cugat-San LasreiwatDiti) 13.45 CEF Sant Cugai-SafeadteM (Dis.)
3 a Divisió 21.00 Malibú-Sant Cagat (Dij.)
* •
10.30 jàbac-Sant Cugat CDi«.} 16.00 CEP StCugat-Viladecavatls (Diu.) 09JO La P!anada-PB SantCug2t(Dui.)
2 a Divisió a l e v í
2 a Divisió 2130ÇMSahadelk%Cu|at "B" (Dimc.) 21.00 St C o p t "A'-Can Bu<an(Dijtsc.)
12.00 L'Ü Sant í lugat-L'Hospitaiet (Diu.)
20.00 Bàsquet StCnj^àpeUadesüiís.)
12.00 'ftt rassa-Síant Cttgat (Dts.) 11.15 PB SantC«g»t«PB RUwEnç(Dty) 1130 CerdanycsIa-Mira-sol-Aflesa ( D k )
2L00 Sant Cugat "B"-BQnasp<*t (Div.) 21i»SatKCagat "A'-CfíSataadeü (Dij.)
16.00 CVStC«gat-Canip EscufaríDis.)
Tercera Cat. " B "
l a Divisió aleví
1a Divisió
1 9 J 0 GwttwwpCV Sant Cugat (Dís.)
2 a Divisió c a d e t
10.00 Míra-sol-Adesa-San Juliín <Dts.) 0930 Corowía Creu-PB St Cugat (Dis.) 10.00 Lepanto-Sant Cugat (Dis.)
Infantil masculí
jtiníof-OiihKgaía..
„
Veterans 0-6
Estjuaix $a»t Ctígat-Stadítím......_....^-1
Divisió d'Honor fem.
Fèmines
Atlètic Teffassa-JúnioL
Martíttta-Bstjuaíx Sant Cagat
Jü-\
„.J0K3
36
US/CANTONS Dwendns,12defebrtrí999
Petanca
F u t b o l
Schònhòfer: "El Sant Cugat és, sens dubte, l'equip revelació"
El Sant Cugat assoleix l'ascens a Segona
Els vermell-i-negre guanyen al tercer i són a quatre punts de l'ascens El Sant Cugat Esport ha tornat a recuperar la sisena posició a Primera Catalana en imposar-se al camp municipal d'Esports a l'Igualada, tercer a la clas-
sificació, per 2 gols a 0. L'entrenador vermell-i-negre, Hans Schònhòfer, ha destacat el bon moment que travessa el seu equip i explica que, amb humili-
tat, poden continuar ocupant la part alta de la taula. Diumenge al matf, el primer equip visita el Prat amb el títol de millor equip visitant de la temporada.
Al.KX LÓPEZ • Sant CuoatLa victòria per 2 gols a U del Sant Cugat Ksport diumenge al camp municipal d'Ksports davant l'actual tercer classificat, l'Igualada, ha tornat a proporcionar la sisena placa als vermell-i-negre, la millor posició que han aconseguit aquesta temporada. Marc Llonch a la primera meitat i 1 Jueh a la segona van signar la \ ictòria del seu equip, El tercer triomf consecutiu al campionat ha facilitat que l'equip santeugatenc sigui a només quatre punts de l'ascens directe a Tercera 1 )i\ isió. HI tècnic Hans Schónhofer ha explicat que aquest fet "ha de servir per motivar-nos. Al final de la lliga hem d'acabar al més amunt possible". L'entrenador del primer equip ha especificat també que el Sant Cugat és ara per ara "l'equip revelació de la temporada", i que es troba "en el millor moment de la temporada". Malgrat que Schònhòfer ha explicat que "a partir d'ara es creen noves expectatives i hem de ser més ambiciosos", també ha deixat clar que "seria prematur parlar en aquests moments de pujar de categoria. No hem de crear un clima d'eufòria i hem de continuar treballant amb humilitat".
H o q u e i
ler 2 gols a B. FOTO: OSCAR BHUTO
El Sait Cugat bport és i
El q u e sí q u e té molt clar Schónhofer és que "en aquesta segona volta, a casa s u m a r e m molts més punts que a la primera però també estic convençut que a fora n'aconseguirem menys". Diumenge al matí, el Sant Cugat Esport visita el Prat, novè amb 35 punts, amb les baixes de Jansà,
Christian i Chus. Ho farà, una vegada més, amb el títol de millor equip visitant. Ruiz, al Can Parellada El davanter del Sant Cugat, Carlos Ruiz, ha estat cedit al Can Parellada de Terrassa, equip que mi-
lita a Primera Regional, fins a final de temporada. També ha fet públic que el Sant Cugat ja ha fet la sol·licitud a l'Ajuntament de Rubí per poder jugar al seu camp davant el Valls i el Manresa. Aquest fet ve provocat per la instal·lació al municipal de la mostra Sant Cugat Actiu a l'abril.
h e r b a
El Júnior femení és a un p a s de sorprendre el líder, la Reial Societat A.L.
L'equip femení del Júnior va retornar a la competició de la Divisió d'Honor femenina després de dos mesos d'inactivitat amb una derrota a les seves instal·lacions amb l'actual líder en solitari, la Real Sociedad, per un ajustat 1 gol a 2. El conjunt que dirigeix Núria Olivé va avançarse amb un gol de Luci López, però a la represa l'equip adversari va anotar dos gols que li va donar finalment la victòria. Oriol Bagunyà, segon entrenador, ha destacat "la concentració de l'equip durant els setanta minuts de partit", i ha explicat que "el resultat més just hauria estat un empat". Cal assenyalar q u e el
Júnior femení ha estat l'únic e q u i p q u e fins al m o m e n t ha guanyat el líder, que tampoc ha cedit cap empat. Després de la disputa de la primera jornada de la segona volta, cl conjunt blaui-negre manté, tot i la desfeta, la quarta posició a la taula amb 11 p u n t s i un balanç de cinc victòries, un empat i quatre derrotes. Per darrere a la classificació, el persegueixen amb els mat e i x o s p u n t s dos e q u i p s : el Sardinero i la Universitat de Sevilla. Oriol Bagunyà ha explicat que l'objectiu amb vista a la segona volta de la lliga és el de "mantenir o superar la quarta posició actual". Dissabte a la tarda, les noies de Núria Olivé visiten el terreny de joc del penúltim classificat, l'Atlètic de Terrassa.
;;;:Siï:;:5;i;:;:;í:S:;:;::
l'eeu i fciacn va r e i r e n t o la cowietidé amb MM denota amb al Mec FOTO: OSCAR IBIITO
D e r r o t a dels nois El Júnior masculí va caure al camp del RC Polo per 4 gols a 1 i continua ocupant la penúltima posició a la t a u l a a m b 5 punts, en zona de promoció de descens. Aquesta jornada rep l'actual líder en solitari, el Club
Egara, que ha guanyat els deu partits que ha disputat. Una derrota amb el conjunt terrassenc podria possibilitar que els d'Andrés Barrientos tornessin a ocupar zona de descens directe a Primera Divisió. Per a aquest enfrontament, el tècnic podria recuperar alguns jugadors.
A.L. - Sant Cugat L'equip "A" del C l u b Petanca Sant Cugat va assolir el passat cap de setmana l'ascens a la Segona Divisió de la lliga provincial de Barcelona de petanca, després de superar el Barberà en la promoció d'ascens. A l'anada, el Barberà va imposar-se per 10 a 6, però a la tornada el conjunt santeugatenc va apallissar cl seu adversari p e r un c o n t u n d e n t 11 a 0. A q u e s t a e l i m i n a t ò r i a va enfrontar el Barberà, com a últim del seu grup de Segona Divisió, i el CP Sant Cugat, com a segon classificat del grup segon de Tercera Divisió. Aquest és, sens dubte, un ascens històric, ja que tan sols el Club Petanca Sant Francesc havia militat a n t e r i o r m e n t a S e g o n a Divisió. El CP Sant Cugat disputarà a partir del 21 de març la fase prèvia al C a m p i o n a t d'Espanya.
Jocs
Escolars
Deu atletes locals, al català / Sant Casat Un total d e deu atletes santcugatencs s'han classificat per d i s p u t a r el proper 21 d e febrer el C a m p i o n a t d e C a t a lunya a Castelló d ' E m p ú r i e s . D i u m e n g e es va c e l e b r a r a Sabadell la Final Territorial d e cross d e la p r o v í n c i a d e Barcelona i van assolir el passi per p r e n d r e part al català els següents atletes: categoria b e n j a m í : L l u í s Sols (Pins Vallès), 15è; aleví femení any 87: Àngela Fio (CM Sant Cugat), 2a; aleví masculí any 87: Pol Sòria ( C M Sant C u g a t ) , 4t; aleví m a s c u l í any 87: Eduard N o n e u (CM Sant Cugat), 38è; aleví m a s c u l í any 87: Ignasi Sols (Pins Vallès), 56è; aleví m a s c u l í 8 8 : G u i llem Serrano ( C M S a n t C u gat), 55è; infantil masculí any 85; E d u a r d F e r n à n d e z ( C M S a n t C u g a t ) , 4 3 è ; c a d e t femení: Esther Cànovas (CM Sant C u g a t ) , 14è; c a d e t masculí: Bernat Navarro (CM Sant Cugat), 19è; i Oriol Cascalló ( C M Sant C u g a t ) , 24è. /À. L.
EIS 4 CANTONS Espectacles
37
Divendres, 19 de febrer de 1999
Novetats
6
La Casa de Cultura inaugura demà un Cicle de música popular i tradicional
E1 Comunicat' de Tetrateatre, més dinàmic a Sant Cugat
Els Azucarillo Kings actuen aquesta nit dins el cicle de Pop Rock
R. C. Z.
Tot paint l'èxit del Havel a la capital, els de Tetrateatre preparen ara a tota marxa l'estrena d ' £ / Comunicat al Teatre-Auditori del Centre Cultural. L'obra s'ha anat ajustant al seu tempo idoni i els actors són més personatges cada dia. "Tu com a directora els marEl 19 de març tocaran els Beef, ques unes línies, però allò boguitarres innovadores i experinic és que els actors s'ho fan mentals a la Casa de Cultura. Il·luseu, i cada vegada l'espectasions seran els teloners. De nou a cle és més dels actors", coLa Unió les dones de B-Violet mentava la directora del munmostraran el seu punk el diventatge, M. Dolors Vilarasau. dres 16 d'abril i els santcugatencs Norwich els escalfaran el públic. ElComunicatha comptat, des Per acabar, el 14 de maig arribarà de la seva estrena a Barceloa la Casa de Cultura el techno d'Ana, amb una molt notable prolex Martín amb els Funk Empimoció a la premsa, l'aprovació re com a teloners. de la crítica i el riure del públic. Vilarasau es mostra molt Més activitats alertaL.de la presentació a Sant Et cicle de música popular i tradicional ka estat demanda pelpúbilc. FOTO:X. Cugat. "Aquí hi ha més comPoc Titelles el 17 d'abril i la Fes- La mostra comprèn unes 300 També demà comença el nou promís, actuar a la plaça pròpia programa semestral per als més ta Final amb Samfaina de Colors obres de més de cent artistes. sempre crea un neguit espeTambé exposaran Alejandro Hàspetits amb El carnaval dels ani- el 15 de maig. cial. I el fet que el Centre CulEl dia de Sant Jordi s'inaugurarà ler i Liana Colàs, i Carles Vergés mals a càrrec de la Jove Orquestra tural l'hagi coproduït té encade Cambra Hummel de Presov. l'exposició del Fons d'Art Muni- amb dibuixos i pintures d'Instrura una implicació d o b l e " , Seguiran les titelles d'Avexutxu el cipal, que des de l'any 1991 no ments de so en el temps, a més d'al- confessava Vilarasau a Els 4 20 de març, en Pereielllop de Per s'havia mostrat als santcugatencs. tres propostes interessants. Cantons. David Pujol, Marc Urquizu i Carles Pujol, del Centre Cultural, són els responsables de la il·luminació, el so i l'esceDonart, que es fa cada dos passat, hem intentat vincular Amb motiu del Dia de la nografia, respectivament. Toni Dona Treballadora, que se ce- anys, adreçat a dones artistes, en aquesta programació altres Xuclà és el creador de la múlebra el 8 de març, la Casa de i que enguany compta amb l'o- grups de dones del municisica i Miquel Desclot ha adapCultura ha preparat una pro- bra de dues artistes santcuga- pi", afegia Ponsa. En concret, tat les cançons al català. Tot tenques: Mercè Diogène i Ma- l'Ajuntament de Sant Cugat gramació especial. plegat, compta amb la traduci el Grup de dones de les PlaDins el cicle Nit de cantau- rina Caicedo", explicava ció de l'obra, el primer Havel tors, el 5 de març actuaran Àngels Ponsa. Uns dies des- nes han organitzat algunes acinterpretat a Barcelona, de tivitats en aquell districte. Lucky Guri i Laura Simó. El prés, el dimecres 17 de març, l'experta Monika Zgustovà. El 6 de març, el Centre Cívic mateix dia 8 s'inaugurarà l'ex- hi haurà una taula rodona moBlai Llopis, Joan Berlanga, posició del premi de pintura derada per Montserrat Martí i de les Planes ho celebrarà Joan Raja, Clara del Ruste i Donart 98, amb el títol Elbo- Aixelà, titulada El moment ac- amb un espectacle teatral. El Itziar Fenollar són els actors diumenge dia 7 es faran dues degó clàssic i contemporani, or- tual de Part i les dones. & El Comunicat, una comèdia xerrades: El codi de família, a ganitzada col·lectivament amb "El cap de setmana que va musical que ironitza sobre el les Dones de Catalunya As- del 5 al 8 de març no tan sols càrrec d'Isabel Ferrer, i El món món del funcionariat i l'adsociació Independent. "Re- hi haurà activitats a la Casa de laboral de la dona pel sindicaministració pública. Divenlista Francisco Valle. cull les finalistes del premi Cultura, sinó que, com l'any dres, 26 de febrer, al Teatre Auditori.
La programació de la Casa de Cultura per a aquest semestre manté la Nit dels Cantautors, amb Paul Fuster i Jaume Sisa, els concerts de Pop Rock, que també seran a La Unió, els espectacles infantils de butxaca i una programació especial per al Dia de la Dona Treballadora, a més d'exposicions com la del Fons d'Art Municipal.
R I T H CASALS
Tres concerts obriran el foc d'aquest nou certamen de música popular i tradicional. Demà dissabte Es cantava i es canta, de Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries l'estrenaran, amb el seu fer original que els amants del Tradicionàrius ja coneixeran. El dissabte 20 de març serà el torn de Vox Populi, de Rafael Sala i Jorge Serraute, ànima de la formació. L'últim concert serà d'El pont d'Arcalís amb Balls i cançons del Pirineu el dia 17 d'abril. L'entrada dels concerts costa 500 pessetes, amb consumició inclosa. Seguint amb música, el cicle La nit dels cantautors acostarà al públic santcugatenc a Paul Fuster, el dia 13 de març, i a Jaume Sisa el dissabte dia 15 de maig. Pop Rock a La Unió Els Concerts de Pop Rock aposten aquest semestre per noves tendències musicals i un nou escenari, el de La Unió Santcugatenca. "A causa de l'èxit que tenen molts concerts, l'espai de la Casa de Cultura és insuficient i ens limita el tipus de grup que podem portar", argumentava la tinent d'alcalde de serveis personals, Àngels Ponsa. Els concerts a La Unió tindran un preu de 400 pessetes amb consumició inclosa. Aquesta nit, els Azucarillo Kings actuen a I ,a Unió a dos quarts d'onze, amb teloners sorpresa.
Capítol especial per al Dia de la Dona
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
Lucas
WRIiy
Lucas Diesel Systems S.L.
Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n
- 081
0
0 Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)
38
Cultura
ELS4C4NTONS Divendres. 19 de febrer 1999
H i s t ò r i a
El Centre d'Estudis de Valldoreix r e c o r r e la B a r c e l o n a romana R.C.Z. - Valldoreix/Sant Cugat -
Kl C e n t r e d'Kstudis ele Valldoreix Valldaureix ha organitzat per a demà una visita als carrers de la Barcelona tardoromana, guiada per l'historiador Juanjo Cortes. L ' o b j e c t i u d e la s o r t i d a és aprendre a interpretar la història de la Barcino romana a través de les restes que encara es conserven en la ciutat actual. "'Una ciutat és història viva. Veiem pedres però no sabem llegir-les ni interpretar-les. La història no són només grans m o n u m e n t s " ,
digué Juanjo (Cortés a Eh 4 Cantons. Per exemple, durant la visita es recorrerà la xarxa viària del nucli antic de la ciutat, per tal de veure com s'han conservat les vies que ja dissenyaren els romans fa prop de dos mil anys. El fet que no s'obrís la Via Laietana fins a principis d'aquest segle ha possibilitat el manteniment de la distribució romana en gran part de Ciutat Vella. "La plaça de Sant Jaume ha estat el centre polític de Barcelona, i Catalunya, des de l'època romana. El T e m p l e d'August ja estava situat rere la catedral, aproximadament on ara són l'Ajunta-
Les muralles foren un dels elements importants de transformació de la Barcino tardoromana. FOTO: CEDIDA. ment i la Generalitat", afirma Cortés, president de Valldaureix i membre de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB. El Centre d ' E s t u d i s de Valldoreix també ha organitzat, en
col·laboració amb el Museu de Valldoreix, un Curs d'Història de Catalunya que comença aquest dimarts, dia 23 de febrer. El programa del curs cobrirà des de la prehistòria fins al S.XX,
Conferències
La varietat de temes escultòrics caracteritza la consolidació del romànic
en deu sessions, que també il·lustraran l'evolució de l'art i la literatura, per exemple, de la mà dels historiadors del Centre d ' E s t u d i s . Les sessions seran dimarts i dijous, a les 20.00.
Taller de dibuix de model a Pou d'Art R. C. Z..
La pintura romànica mostra maduresa iconogràfica com a la resta d'Europa R. C. Z. - Sant Cugat -
L'expert Jordi C a m p s , conservador d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya ( M N A C ) , va desgranar ahir els secrets de l'arquit e c t u r a r o m à n i c a del S.XII. L'Arxiu Nacional de Catalunya ( A N C ) va acollir La consolidació del romànic al país, una conferència tècnica i ben il·lustrada sobre els aspectes q u e i n d i q u e n la consolidació d ' a q u e s t estil a Catalunya. "La presència generalitzada
d e l'escultura a l'interior i a l'exterior, és a dir, la valoració plàstica de l'edifici, m a r q u e n la consolidació del romànic a C a t a l u n y a " , explicà Jordi Camps. A q u e s t a s e g o n a fase d e l romànic, d e s p r é s d ' u n auster S.XI i a m b un porvenir estilitzat, va significar per a l'art l'ampliació de t e m e s , tant escultòrics com pictòrics, i la rec u p e r a c i ó de la talla regular d e p e d r a , ja u t i l i t z a d a a m b exigència pels romans. La talla polida dels carreus, la consolidació de les voltes i la varietat de temes decoratius
contínua vet»»»! per la seva llar
L'artista Adolf dictarà els nous tallers d e dibuix de model q u e c o m e n ç a r a n a la galeria Pou d'Art el proper 10 de març. Fins ara el dibuix amb model només es podia practicar o aprendre a l'Escola Municipal d'Art, en tallers que duren tot el curs. Amb aquest taller, Pou d'Art ofereix una nova varietat de curs mensual, que es pot anar reprenent des d'ara i fins a final d'aquest curs tantes vegades com es vulgui.
(reproduccions bíbliques, bestiaris, e s c e n e s de lluita o div i n i t a t s ) , e v i d e n c i e n ja u n romànic ple. "L'escultura és una activitat totalment relacionada, que forma part dels espais", indicà C a m p s sobre aquell període. Així, d e s p r é s d ' u n s a n y s d e d e s f a s a m e n t a m b la r e s t a d ' E u r o p a , i fins i tot a m b la resta de la península, l'escult u r a es d e s e n v o l u p à p l e n a m e n t a l'arquitectura catalana. La p i n t u r a , e n c a n v i , ja apareix en les primeres construccions del S.XI, més coinc i d e n t a m b l'entorn. C a m p s il·lustrà l'explicació a m b els e x e m p l e s m é s concrets de Sant Joan de les Abadesses, la catedral d e la Seu d'Urgell i Besalú, com a conjunts arquitectònics. Taüll fou l'aportació pràctica a la pintura i la portalada de Ripoll la mostra d'es-
Jordi Camps. FOTO: CEDIDA. nestir de Sant Cugat, clar exp o n e n t d e l'art romànic, però ja m é s tardà, d e les ú l t i m e s d è c a d e s del S.XII. "L'escultura del Va fer U1I claustre,
cultura més JT0rdÍ CampS significatimes verva. "Fou semblant, una etapa amb més difícil per ,, , . . . volum i l'eclecticis/ escultura i la pintura amb ia reme d'incu erac10 fluències i romànica del segle XII P e s t i l s " , as° de temes segurava el d e 1' a n t i ;;K,.,s;i;;i,,:í!.: ponent. lïlf' II 11 • :JÍllïlï g u i t a t, L'expert del M N A C parlà de indica passada de l'exemple del Moaquesta posterioritat", assen-
repàs dels trets definitoris " de Varquitectura,
SISTEMES
DE
SEGURETAT
JQoCüU-GU SISTEMES DE SEGURETAT COMTIEUENTS DOMÒXSIK NOIKCIÓ
Av. AHon» S«lo, SO-T»l 9 3 M 9 1 7 W-Sqwt Cwgot d»l Volt*»
yalà.
" E n un mes, dóna t e m p s a veure el resultat ràpidament, i potser així engrescarem la gent a continuar", explicava Maria Fabre, directora de la galeria. El taller serà de tècnica lliure, els alumnes podran utilitzar llapis, pintura o tinta, segons més els agradi i depenent del temps que A/lolf els deixi per a cada dibuix. "Hi haurà poses més o menys llargues, i és en funció d'això que ells triaran la tècnica", explica l'artista. Les primeres postures que els alumnes hauran d e dibuixar, seran de la model dempeus. A poc a poc, s'anirà complicant quan la model s'assegui i finalm e n t s'estiri, de manera gradual i "divertida", segons Adolf. L'artista santeugatenc prepara actualment la seva participació en el concurs de gravat MiniPrint, organitzat per j a l'Associació Adogi de Barcelona, que serà al març i viatjarà després per tot el món.
Cultura
ELS/CANTON Divendres, 19 defebrer 1999
39
C o n c e r t s
L'OSV ofereix aquesta nit un concert amb guitarra pretaran l'allegro con spirito, l'adagio i l'allegro gentile del Concert d'Aranjuez del contemporani Joaquín Rodrigo. La segona part estarà formada per la reconeguda Simfonia núm.9, op.95 d'Anton Dvorak, la d'El
R I T H CASALS
- Sant Cugat L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), sota la batuta de Salvador Brotons, torna aquesta nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat. En aquesta ocasió l'OSV, interpretarà un concert en dues parts acompanyats del guitarrista Alex Garrobé. A la primera, s'escoltaran Els mes-
nou món.
"Les tres obres són de gran espectacularitat. Formen part d'un gran repertori simfònic orquestral", argumentava el director de l'OSV, Salvador Brotons. La Simfònica del Vallès és l'única orquestra estable privada de C a t a l u n y a , i per aquest motiu el seu director sempre ha optat per un reper-
tres cantaires de Nuremberg, de
Richard Wagner, amb els moviments Preludi en tres actes, dansa dels aprenents i oposició dels mestres cantaires. També a la primera part inter-
L'OSV acaba demà el cicle de concerts organitzats amb una marca comercial al Palau de la Música. FOTO:X. LARROSA.
tori popular, que atregui el públic i no sigui difícil d'escoltar. A més, l'activitat concertística de l'orquestra es combina amb la gravació d'un CD anualment. "Fa molta falta al nostre país, gravar obres dels nostres compositors", explicava Brotons.
El director de l'OSV, i compositor, passa el seu temps entre el Vallès, l'illa de Mallorca i la ciutat de Vancouver, a l'estat nord-americà de Washingto, d'on és director de diferents orquestres. En la seva faceta de compositor, Brotons va publicar poc abans de Nadal un
CD amb la seva 3a Simfonia i una rapsòdia catalana, interpretades per l'OSV. Després d'actuar a Sant Cugat, l'OSV inaugurarà el mes de març les instal·lacions de l'Auditori'de Barcelona, amb La creació, de Haydn i la 4a Simfonia de Mahler.
Dansa
El Shakespeare de Duato conquista l'aplaudiment sense fi del públic R. C. Z.
q u e s'estrenava a Lyon (França), se'l va endur de Sant Cugat. Pins a cinc vegades van sortir Més relaxat, entre bambaliels ballarins de la Companía nes, com va assegurar la setNacional de Danza a saludar el mana passada a la premsa que públic engrescadíssim de Sant li agrada estar, Duato ha vist Cugat, el passat cap de setma- evolucionar aquest Romeo y Juna. Un cop més, Romeo y Julie- lieta cap a una resolució brita va conquistar el públic que llant. Ara els personatges tequasi omplia l'aforament del nen els noms dels ballarins, i Teatre-Auditori santeugatenc. no a l'inrevés, després de més Els telons, escenografia, ves- d'un any de gira internacional tuari, il·luminació i altres ele- suant els seus vestits. Per aquest motiu, tot i que la ments de la coreografia, evicompanyia està negociant la sumats al dentment seva aparivirtuosisme ció dalt del dels ballanou escenaEls duos rins, van fer ri del Liceu d'aquest Baudesson-McCarthy i per als anys clàssic de la 2000 i 2001, dança un veDuato va Broncin-Rossetti ritable esdir que potpectacle per - Sant Cugat -
Divendres, Julieta va ser Mar Baudesson. Dissabte, Emmanuelle Broncin. FOTO: XAVl LARROSA.
C r ít i c a
d e
é mn ç a
Un clàssic sense fissures DANSÀ: Romeo yJvfem BaSetm
Dama ÍMrecci llac i dku Teatre-Auditori, 12
Després d'un any de rodatge -fou estrenada el 8 de gener de 1998 a Santander i portada per primera vegada a Sant Cugat el 30 del mateix mes-, toma la coreografia creada per Nacho Duato, amb el suport de l'èxit merescut obtingut arreu. La revisió, aquesta vegada, amb Emmanuelle Broncin com a Julieta i components de la companyia, amb l'excepció de Lesley lelford com a Sra. Oaptúct,ens permetdirquelaobra
(
ha -guanyat .«A gestésal con- - .da*Kím MííCartfey. Com a Juíleta, Emmanuelle Broncin va guatge de Dmmés, com deia ser una adolescent enjogassada ~ètt el delieids**cJK»zino, dona senzill alhora, ple de qualitat i enamorada í sensual en el pas a força, aconseguim uaa <ÏHÏGtS dos de fescena de! balcó, i una simbiosi earreei mt/M/suÉé^ tràgica i convincent suïcida per sícisme í la modernitat ggs&uÜy amor. Lesley lelford i Thomas un veritable plaer ofert al pú- Kletn son pases arrogants i aublic", suportat per una escena toritaris. Luis Martírt Oya crea un Mercuri» de grau qualitat i grafia austera, eficaç i | dlbjltatYokòTaíra,comadÍda, un vestuari de gran bellesa i i ciontutcac, una íHuminacié qpe, e s d esplèndida i emotiva. Pacom ja vaig dir, tendekaeafos- trick de Bana fou un magnífic t t|uú* massa i la musica convin- perillós Tíbak i José Cruz un cent, magnífica, de ProkòfieY, enamorar, eJegaat i desgraciat En el cas. dels intèrprets es- iParis. Tots els ballarins de ia tel·lars, cal dir que Rossetti va companyia, en els diferents essenar aíguas pe*«s|^letnesde pais: eï mercat, h plaça, el ball posfóorjamejïH sortides de ritme dels Capulet, ei sepeli, van' estar a un molt alt ràveíi. en alguna ocasió, írió va J"
als sentits. tornaran aficar-seSant ser aleshoLa força de res "jo n'esla música de taré tip de Cugata la butxaca Prokòfiev Romeo y Judóna el punt "" -, ' -\ lieta, i Juliede partida i ta no voldrà el punt final a aquest muntat- ser-ho més". ge, ja que els ballarins no fan Així, doncs, i malgrat 1'més, en el fons, que llegir amb hermetisme de Duato davant el seu cos aquesta melodia rus- la insistència de la premsa per sa de llenguatge internacional. parlar amb els ballarins, hauUns cossos, tot s'ha de dir, ab- rem d'esperar i veure què passolutament seductors. sa. Temps al temps, i qui sap, I Nacho Duato, el culpable aleshores potser podrem veure de tota aquesta perversió ar- una versió encara millor d'atística, aquest cap de setmana questa romàntica però tràgica no hi era per sortir a saludar. història que, com el vi, haurà La coreografia d'un pas a dos millorat amb el temps. O no.
40
Cultura
ELS-/-CANTONS Divendres. 19 de febrer 1999
Obres de Dowland i Hàndel a la Floresta
Des de la història.., ün espai de Pere ViV* i Gili
Les actes capitulars del Monestir He trobat un tresor amagat. Si més no, un tresor arnant per a mi, fins ara. Totalment nou. Es tracta dels llibres de les aetes capitulars del nostre Monestir. Sún guardades a r Arxiu de h Corona d'Aragó, com molta altra documentació, entre tota aquella que es va poder salvar d'aquell trist i terrible campi qui pugui que va ser el 1835. Uany de rexelaustració. En aquestes actes s'hi troba reflectida, en bona part, la.vida d'una comunitat religiosa, la dels monjos de Sant Cugat. Però, ja ho puc dir perquè una mica ja no he tastat, en elles s'hi troba reflectida molt més que la vida d'una petita comunitat religiosa. S'hi troba reflectida» també en bona part, la vida del nostre poble. I és lògic que sigui així. Per alguna cosa Sant Cugat és aquell
poble que va néixer, créixer i vmre durant segles a l'angsbra del.Monestir... I fins pot ser, per no dir-ho d'una forma tant poètica. Sant Cagat és un poble que va néixer créixer í viure, també, a remolc del Monestir. N o són fàcils d-e iteglt» aquests llibres. Sovint escrita , amb una cal·ligrafia difícil. Amb una tinta mig esborrada pel pas del temps. Cansa la vista. Tot té un preu en aquesta vida- Gadascú "compra" i **paga" de gust -ni quesigui a preus alts- si el que rep en recompensa s'ho estima de debò... Amb paciència, se'n pot treure molta cosa. Fins diria: se'n pot treure força cosa nova. Pot esdevir un camí per a una més profunda coneixença de la història del Monestir i del poble... I.és que, a vegades, un té la impressió que ens
R. C. Z. - La Roreçta/Sant Cugat -
anem repetint, diem gaire» bé sempre el mateix, per bé que amb diferents paraules... ,1 si aconseguíssim» de mica en mica, anat obrint i descobrint noves fonts? Les actes capitulars s'aca- ' ben ei 1820, malgrat que la vida del Monestir s'allargués fins al «1835. No em sé explicar encara el motiu. Podria ser.que fos costum ferms primer una redacció en es&orfany i després, més enllà, es passés al llibre definttiu. Però, potser, ei queen» va arribar primer va ser ei *dia definiuuw-i ets esborràéys es van perdre? Mo us podeu imaginar com k | a , en els pocs dies IS i s. És ei ;,Amb tot, hi b& ma*-, tm què sento «0*» m j*adoí en fer-ho. És cttk tmm'ètt una intimitat que
no em pertany;.. Les actes | eren secretes més enllà dels f murs del Monestir. Poc es II podien pensar aquells mon-1 jos que a s exrector de la f parfòquïa é e Sant Pere Ò c - 1 tavi|.~0 un exdomer, com | , ells dirien— fos tan atrevit... § Pere no tt'hí de» haver per j a tant, qualsevol, amb els 1 permisos corresponents, pot fer d j ^ t ç à ^ * ^ d'aquestés noftts.tjaé seran mèi 0, menys i^Mfe&aís, a intenta? fei-vo» co^npmir 4 tant com ~ en
Charo Picazo (soprano) i Kugenio Muriel (guitarra) interpretaran demà a la nit un concert de música antiga a la l'nió Recreativa i Esportiva de la Floresta (LREF). Els dos intèrprets faran un recorregut cronològic per música del Renaixement i el barroc, que acabarà amb algunes àries italianes del S.XIX. El concert comptarà amb peces de l'artista anglès John Dowland, de (í. F. Hàndel, com per exemple Lascia Chio Pianga, i també del compositor espanyol Lluís Milà. El guitarra Eugenio Muriel cursa estudis de solfeig, guitarra i harmonia a l'escola de música de Martorell. La soprano Charo Picazo va començar la carrera de cant al conservatori de Bilbao i la va finalitzar al Liceu de Barcelona. Ambdós intèrprets actuen la setmana vinent a la Casa Elizalde, dins el cicle de concerts de música antiga que executen darrerament.
P u b l i c a c i o n s
Gausac torna al quiosc amb un article premiat sobre pròtesis dentals El jaciment de Can Cabassa és un dels altres temes destacats clou l'article Eficàcia i seguretat en perquè malgrat els experts que hi implantologja: valoració quirúrgicaha al municipi, costa molt publii protèska de 250 implants consecu- car-los a Sant Cugat", ha dit el diEl Grup d'F.studis Locals de tius, realitzat pel santeugatenc Mi- rector de la publicació, Domènec Sant Cugat (GEL) publica avui quel A. Calvo i Maria Valvanera Miquel. El jaciment romà de Can Cael tretzè número de la seva revis- Banares, premiat en l'àmbit nata Gausac, que correspon al mes de cional pel seu aspecte divulgatiu. bassa o el Museu Mares de la "És de destacar que hagi sortit Punta són altres estudis que es desembre de 1998. un altre tema de salut pública, poden llegir en aquest número. F.n aquest número, Gausac inR.C.Z.
C o m p a n y i a
El GEL ja prepara el següent número per a la Festa Major. F: CEDIDA
T e t r a t e a t r e
El comunicat de Vdclav Havel DrveiTÉdres 26 de febrer a les 10 del vespre Coproducció
'TEATRF..,\I;DITORI
Esports
U S í C A N T O N S Divendres, 12 de febrerde 1999
41
G £ H D A t
0 CA 1
FlfTB&L
SALA
y*«SaBüí Isabel,
„..„40ÍSÍ,}
V 0 1 f f f i « t
„...(Dts.)
Aleví
—40iít>
11.% FtnanCtua-Tenaat Atet.^». 1 U S Caitu» Prta*-UïtE U*í5fees .,
10.80 Ferran < Sua-Joan Maca
Afevi
Alewí 12.00 Escola &&>ntsciiat<·fe$n &fua$>ft "S*. {Dís.J 11,00 EscoJ» AVJM»Ï4O*« M«rag»1S *A",^.,....-.,. {Visà
m*>
llJB©Cciït»«<ft«it^4Jegi1,«»«»*fe''
^ 0 k )
infantil femení
Infantil femení, Cadet femení
•y.«*t*H****tt »>n
HANDBOL
M..Í& Swrta Eulàtia-CV S*iv 69.06 Anoteu Ferrer-tEST^à!»
BÀSQUET
FBTf]BL
Benjamí
Aloví
7
Juvenil femení 13,00 Í'URSÍUI María-0.u3tUES
11.00 E^kAve^-f&fcítiai¥»''AV
„
> ,«.«*•(£«$.£
„íDs.>
JLML};« # # # 11 * :
HANOBOL
^nsm
jAJevf femení fcàfc» BgarícPuffiza Mat^Jíl '<wm»"««»'yw«»1
'-
'v'' - , { > •
«
f S V L T A 1 fi:
Alení M»rtrtl&*ÍS»«l«wy*. -.•>•
FUTBOL
.-
SALA
.c:;u-H- ÏW'-^A'.: R *-U . - ..8*5 .. , .6-2
FUTBOL
WBl
FlB Q L
Wxtttn Clwt- La tti54)fc.LUH^HrtuHiXVKhHj
.»«*».
Alewí
Jorn MaMgri! *BI,-C*wl«a¥»<„....„„.m>„l·.,„.„>,.l(ti.ï
Qtf-ï^Vï*»^»**»***»». ...» tJE »uM • A"-Àgo™
,w.«3*& 1
iflMMÉn
Sicoí» Th»«-Mss*i«!( Ejjj»r«.>'« « w i « AvWs "A"-CN T<wr«i Eaccili Avenç "S*.Pctç Vtv« J
'* jr·'
ÜRE t*«t PlM«s-L««M»trd»Vteci.............. - , «..ï-i
E«<fe A*ï«ç-C^(»l>»ny» *A*. P*«^t«9w *A*.Pies V^ktt "*•*... <Je«w»<MswefrS*« jM» *A".» .... iAf^sfKnt-CStMatw^i "fi* .........
Cadet IrtKWHiKÈo D» Vmet-AV, S«W t m . Lesaarífo D* V«icHChtb lyAwa...
1t V ^ n ^ ^ ' I n t i ^
M>-i?
!4*>XMt <#-> <-»íi 4«*> «M>.<*+>.4*»KÍ
. . AS-tt tó-13
Escola Ài cn^ ^ColJcftt í^stít J 1
^B^ '^F
TPST JÍ PÍ5
M *
•• ^
...... .JB-»
B A9t B B
Alvwl
&V. Ca» Otmt-Afigeteta F«ttt„ „. , .2-4
Ssg»J*Kb*A"^»Wj*n«-»"„ Sa«et» Av<sft$-SJ«M* I«d>«i S*Btïo*tl t r - í b * VsMtei
>
... ÍZ-ZS
HANDBOL Genius eSa**í»F«t««r»...._
HQnjfMflf Petfan Clna "C ............. C«l$Jcrotí-Jt>an Miragail SscaLi Avcnv "A'-PefinnCItu "A1*-.. Catalunya-í scota Avenç *B* - . . . Fçitan í .hra "8" -"witU habd. ....
t« (rM^*··t^i^»r
. . .^,
...36-54
„ —
infami MasctiM CfttwreOUr' CtrltwaPf&ci Am»n Cídcll "A**-Col.i»<í i Iritco Eyata "A".£scoJ4 Avc Arnsu CiSell "B"-C»tttira P^
*v#rA»<TMy>Ht ,T w>v4»»+^
W4S
tnfnntllMiiiriaï
I44M4*.A>4+>UM>'.>*».
.27^7 „M> .{ajoiMtí
Hnnntil Famonf BM P«rfmy|.l!JE Sa«t Cwg«..
..<*»..&4
2*-í9
DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es R a m b l a d e Catalunya 3 2 , 1er 1a. 0 8 0 0 7 Barcelona. Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . Internet: www.seker.es/munidas
Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n
GAS OIL Ports gratuïts
H
1
f
Tel. 93 580 77 62 <r?^% . s > A Contestador les 24 h
ESPA|
Distribuïdor oficial
42
Cultura
EIS'fCAIVrONS Divendres, IV de febrer 19W
A r t
Les imatges d'arreu del món de Serra Llimona a La Galeria L'artista oferirà una xerrada sobre el procés litogràfic R. C. Z. - Sant Cugat -
Hn Vi/!/ /it/ueirel·les de viatges, es poden veure imatges de Nova York. Itàlia, les illes gregues i diferents punts de la geografia catalana. La Ciutat Comtal també es veu reflectida en aquestes aquarel·les, realitzades durant els darrers deu anys de la vida de Serra Llimona. "Jo no em poso a pintar mai fins que no sento una emoció davant del que veig. l'n cop la imatge t'enamora, hi trobes el sentit plàstic, la manera de plasmar-ho en colors, en formes. Pintar, per a mi significa això", Scira llimonaexposa tamk'la sna última tntiniilitii'ii e'ifu a hO'IO \ I \l\l\OS\ ha explicat el veterà artista a
Els 4 Cantons. A l'exposició present a la sala La Galeria hi ha aquarel·les i algun oli. "L'aquarel·la és una tècnica molt subtil, es presta a unes finors i acabats que difícilment les dóna l'oli, i perquè és molt fàcil d e viatjar a m b aquarel·la", puntualitza Serra Llimona. La g e o m e t r i a L'artista, nascut a l'Ametlla del Vallès l'any 1937, assegura queia geometria de les formes sempre ha estat present en la seva obra,tot i que ha anat perdent protagonisme. "Cada cop s'ha anat alliberant més, d'això. Però
en el fons, hi és. Vaig seguint un procés de despreniment d'aquesta constructivitat", p u n tualitzà. Després de començar al taller de pintura de Ramon Rogent. el 1961 l'artista va rebre una beca de l'Institut Francès per e s t u d i a r a París. En a q u e s t s quasi quaranta anys de carrera professional. Serra Llimona ha exposat arreu de Catalunya, a Madrid, als Estats Units i a Itàlia. "El meu projecte de futur és acabar d'aprendre a pintar", ironitzava l'artista, que el proper divendres farà una xerrada sobre el procés litogràfic a La (>aleria de Sant Cugat.
E x p o s i c i o n s
La Rosassa acull la primera mostra de pintura d'Alejandro Hassler Uescultura de Paco Salas participa en la mostra ALÍCIA. I). Bi j
- Sant Cugat Els amants de l'art tenen des tic d i v e n d r e s a la tarda dos m o t i u s per visitar la galeria d'art La Rosassa. El primer. assistir a la primera exposició de pintura a la ciutat d ' A l e j u n d r o H a s s l e r , fill d e l r e -
c e n t m e n t d e s a p a r e g u t artista Rudolf Hassler. I la segona, contemplar una desena de talles r o m à n i q u e s de fusta de l'escultor Paco Salas. Vora una v i n t e n a de persones van participar en el vernissatge d ' u n a mostra, " q u e Paco i jo hem fet p e r q u è ens venia de gust.", assegura Ale-
jandro Hassler. I na desena de q u a d r e s p i n t a t s a l'oli sobre lli, q u e recullen un pessic de l'obra pictòrica de Hassler. A l'altre costat de la galeria, Salas exhibeix prop de deu talles romàniques esculpides en fusta d e xiprer, noguera, p e rera i faig, i policromades amb ceres, pintures i vernissos.
I l · l u s t r a c i ó
La visió del m ó n infantil a través dels ulls d'un il·lustrador adult R. C. Z. - Sant Cugat -
Sifios, osos y otros bichos, exposició inaugurada aquest dimecres a l'Escola Municipal d'Art (EMA), recull les il·lustracions del santeugatenc F e lipe Soriano d e s p r é s d ' u n est u d i sobre el procés c r e a t i u dels infants. Del gargot als primers dibuixos, Soriano ha estudiat la manera com els nens d ' e n t r e 3 i 5 anys desenvolupen l'instint artístic del dibuix, tant en l'àmbit plàstic com conceptual. L'exposició mostra 14 dibuixos t r e b a l l a t s sobre p a p e r o cartró, en diferents t è c n i q u e s com tinta, pastels, acrílics, olis
i llapis de colors, d'aquest exal u m n e de l'EMA. " A q u e s t e s t u d i m ' h a servit per q ü e s t i o n s t è c n i q u e s . H e pres camins q u e mai abans no hauria gosat", assegurava l'artista a q u e s t d i m e c r e s en la inauguració de l'exposició. Del resultat, Soriano n'està satisfet. A l g u n e s i l · l u s t r a c i o n s , però, li agraden més q u e altres. Felipe Soriano explicava contes als nens i nenes, i després els demanava q u e dibuixessin aquella història. A l'exposició s'hi v e u e n les il·lustracions d'alguns contes com El pirata miope, L'Orquestra més Ja/nosa del món i La pulga saltamontes en los Juegos Olímpicos.
L·i col·lectiva es podrà veurefins al proper 11 de març. FOTO: 0. RF.XITO.
C r í t i c a
d ' a r t
I un cop més, les natures
mortes
TATIANA BLANOUÉ
lloc: Sala Rusinol Autor: Josefina Ripoll Obra: Olis dl fusta Dates: fins al 23 de febrer És aquesta una exposició en la qual no se'ns presenta res de nou, res experimental, res que no h a g u e m vist mai, res q u e ens sorprengui, però és evident que tot això no vol dir que el q u e aquí es presenta no estigui a l'alçada. La Josefina Ripoll ens mostra tota una sèrie de pintures a l'oli rigorosament ben pintades, on s'evidencia la seva capacitat pictòrica q u a n t a tècnica. Cada una de les peces és un clar exemple del que la Josefina Ripoll té al seu voltant: flors, pots, copes, fruites, sempre ben perfilades, ben entonades amb el seu entorn, ben assentades.
Natures mortes molt ben tractades, on el que més destaca és la seva ferma pinzellada, on el dibuix és evident, sempre tractat tal com li surt de dins a l'artista. Una pintura sincera, senzilla en contingut, clara i transparent. Una temàtica que sembla no voler dir res més q u e el que ella ens deixa veure. Una temàtica coneguda de tothom i que tot i així no deixa mai de desaparèixer del context artístic. Una temàtica que sembla no cansar els nostres espectadors, una temàtica que jo apostaria per tocar-la des d'un altre punt de vista. Crec que hauríem d'acostumar-nos a llegir aquest mateix concepte en altres llenguatges diferents. És e v i d e n t q u e aquest és el
meu parer, la qual cosa no vol dir q u e sigui el correcte. N o m é s crec q u e en a q u e s t a vida qui no s'arrisca no guanya i qui no evoluciona es q u e d a enrere. Però és a q u e s t estil pictòric un q u e no crec q u e passi mai, ja q u e el missatge que dóna és el més assequible, el seu contingut no porta problemes i el seu públic és molt ampli. H e de dir, però, que cada cop més les generacions q u e pugen a p o s t e n per l l e n g u a t g e s més afins al món en què viuen. Crec q u e serà fantàstic podernos q u e d a r a m b el q u e m é s m'ha frapat de la Josefina Ripoll, la seva tècnica, i a m b una nova visió de les natures mortes. Us animo a visitar-la i preparar-vos per a més endavant.
Cultura
BLS4CANTONS DweiutfTS,12defebm-t999
43
D a n s a
La insostenible lleugeresa de Vémer DANSA* Componia Naeional de Densa, 4íngKÍ« per Nuck» F&fg&iten Land, Kytíén IBrüten. Remamo Duato (Granados. Artifuct II ForsythéfBach. Witlwut Words BuatofSckubett* líot i dim Teatre-Auditori. 5
*lía dels müiors descobríments utilitzats per la dansa, contemporània ha estat el conc e p s de gravetat, et cos com a pè&i, la pesantor d'un cos vi» $*é ea« amb d propòsit d'eíevar-se posteriorment*. Paraules del gran Mercè Cun« ïòi^gjfií&Í5R>que recordava me»» ' «re p a d í a de Pimpapble espeçtaefe çue en* va regalar la
CHD del consagrat Duato, a»sib un bon equip de ballarins» d'alt nivell qualitatiu, assoliren aquests quasi rtou anys de mestratge. La coreografia de Jüí Kyliàn (SI) Forgotten Land^mh músiea'de Brittea, va'set h primera; demostració d'ana gran foaapretació general amb men«6*special pe* Mar ïkttdessoíu L,M,Gya. Rtmimt del mateix Duato (97) amí? m o s ca dfc-Granadosf valWpúétks í ^ r à u n pas & tres masculí de ff%3 i coittundèneia aclaparadora. A partir d*una mampara/rawaiU els baüarm* fbtmalm e é t atletes, e n g í a s e n i&m&erus consmàat * i'aue f ó t p k successives i
Artifmt fi, de Forsythe (84) í música de J. S. Bach, fou h coreografia més fluixa de la nit, amb propostes visuals mitjançant baixades sobtades i sorolloses del teló, sense eficàcia dramàtic?. Finalment» la joia deia çfa'WMwtWonftúc Naeho Duato (%), una estrena esperada peis afeccionats amb ríiüaks de FtanzScbubetï, or» una sèrie d e moviments despullats de t $&peífï~ *l'essència del missatge trjij$içal on Famor i k msrt van plegats. Els vuit ba-> ua pébitc eatiegat, fins a l'a-
ió d'un Na-
I '
Artifact II va sorprendre per la concepció de l'espai. FOTO.X. LARROSA.
T e a t r e
Ei Lliure estrena el seu primer Beckett amb Pactor Francesc Orella
Tomàs Seix critica un estudi de la Diputació 'Tot esperant Godof pot venir al maig al Teatre-Auditori sobre V activitat teatral RUTH CASALS
Tot esperant el nou edifici que ubicarà el teatre, els del Lliure estrenen Tot esperant Godot, la primera obra de Samuel Beckett produïda per l'equip de Lluís Pasqual. "És un poema transparent sobre l'existència humana", va explicar Pasqual; "m'he sentit com un director d'orquestra, que orquestra sentiments". Anna Lizaran, Eduard Fernàndez, Marc Martínez i Francesc Orella interpreten Vladimir, Estragó, Lucky i Pozzó, els quatre personatges de l'obra. Uns caràcters que es troben en un camí, de nit, tot esperant un tal Godot, que mai no arriba. "Godot no és res ni ningú. Godot és, també, els incomptables Godots que esperem cada dia, i que per a cadascú són una cosa diferent", explicava Pasqual sobre aquest personatge que "ara ja ho sabem, no vindrà mai". Per a Francesc Orella, resident a Valldoreix, Godot "és el que tothom espera de la seva pròpia vida. Per a mi, depèn del moment. Poden ser moltes coses, en Lluís Pasqual parlava d'enamorar-se... esperes trobar sentit a la teva pròpia vida, sentit i plenitud". "Pozzó pot ser la classe poderosa, el capitalisme i tota la classe humana que el capitalisme
R. C. Z.
El director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix, ha arremès contra l'estudi que sobre la salut teatral de la província ha acabat recentment la Diputació de Barcelona. "Els elements estan comptats d'una manera absolutament tendenciosa", ha dit Seix a Els 4 Cantons, "no es poden sumar peres i cadires". L'estudi ha examinat l'activitat teatral de la província entre els anys 1992 i 1997. Com a resultat, en surten dades com l'assistència, la mitjana de funcions, l'amortització o la inversió en l'àmbit teatral. D'acord amb aquestes Orella és Pozzó, la classe dominant de la societat. FOTO: CEDIDA.dades, El 9 Nou va publicar el passat dissabte un reportatge amb alha generat, des de la classe opri- rodatge d'un capítol de Carvalgunes conclusions. Per exemple, mida, perquè el capitalisme ho, i en l'adaptació cinemaque Sabadell és la ciutat que proequival al fet que hi ha una clas- togràfica de La ciudadde los prose oprimida. La classe dominant digiós del director Mario Camus. grama més muntatges de tota la té moltes cares, com el meu perTot esperant Godot s e rà a 1 L1 i u - comarca o que Sant Cugat té la millor mitjana de públic. sonatge, que entabana i enga- re fins al mes de març, i després nya. És la prepotència", ha ex- sortirà de gira per Catalunya. Al "Hi ha qüestions que des del plicat Orella a Els 4 Cantons. maig es podria presentar al Temeu punt de vista invaliden l'esL'actor assegura que està gau- atre-Auditori de Sant Cugat. tudi", assegura Seix En concret el dint molt el personatge de Poz- "Potser anem a Sant Cugat, i responsable del Centre Cultural zó, perquè interpretar un per- d'una banda te n'alegres, perconsidera que l'estudi només ha sonatge amb tantes cares ha què vius allà i t'agrada actuarutilitzat la programació estable del estat un al·licient. "Aquesta era hi, és un espai fantàstic, però Teatre-Auditori, sense comptar una de les obres clàssiques del gran per a aquesta obra. Serà diamb la resta d'activitats que s'hi teatre que sempre havia pensat fícil mantenir el to que necessirealitzen, com teatre infantil, el que volia fer. Però no sabia quin ta. Em preocupa el resultat i que cicle Una hora de música o les acpersonatge", comentava Orella. aconsegueixi arribar fins al pútuacions de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, a més de no paL'actor està preparant una sè- blic amb la subtilesa i les matirar atenció en la resta d'activitats rie televisiva de Lluís M. Güell sacions que la caracteritzen", ha teatrals que es realitzen en altres i ha participat recentment en el dit Orella.
Tomàs Seix. FOTO: X. LARROSA. escenaris de la ciutat, activitats que segons Seix sí que s'han contemplat en el cas de Sabadell. "S'està jugant amb dades que no són certes", ha afirmat Seix, qui també critica que només es comptessin trenta-cinc mil habitants a Sant Cugat i s'inclogués Sabadell i Terrassa en un genèric "més de cent mil", nombre que quasi dupliquen. "M'encantaria que es fes un estudi seriós, on tothom pugui comptar el mateix", ha dit Seix, que es troba ultimant la programació del Teatre-Auditori per als mesos d'abril, maig i juny d'enguany.
44
HJS / C W I O N S Dkriu/n-f. W de febrer dr W v
••••••••••••••I
BAR GLOPS BAR MERMELADA
Rosselló, 2
93 674 36 36
Cuina cassolana
Valldoreix, 56
93 589 11 85
Cafeteria i menjars casolans
BAR PICCOLO
Valldoreix. 29
93 589 11 98
Cafeteria, pizzes i entrepans
BAR EL MONESTIR
PÏaça Augusta. 2
93 589 54 92
Tapes casolanes
BARBOKATA
Ptana Hospital, 35-37
93 589 19 72
Cafeteria i entrepans
BOI BE
RbbL Celler. 131
93 589 84 22
Marisqueria
CA L'EUGENI
Alfons Sala, 9
93 589 19 01
Marisc, menú, cuina mera
CAN CABASSA CASTANO
Puigmal, s/n
93 674 02 67
Cuina de mercat
CAN EDO
Lleó.lcïÏÏ
93 692 24 24
Carn a la brasa i calçots
CAN BARATA
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
93 697 06 52
Cargol llauna/ i arròs negre
CAFE-BAR SOL
Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113
93 674 67 21
Jazz Live
CELLER STA. MARIA
Santa Maria, 17
93 675 28 97
Embotits í 320 vins i caves
CASINET
Camí Can Ganxet, 47
93 589 50 83
Menú diari i entrepans
CAN CASOLETA
Sant Bonaventura, 39 Baixos
93 675 10 33
Peix i marisc fresc
CHEZ PHILIPPE
Plaça Pep Ventura, 5
93 674 94 8 4 "
Cuina francesa i menú diari
Saní Jordi. 39
93 674 11 18
Amanides i entrepans
ELPEROLET
Av. Francesc Macià, 67
93 675 53 03
Tapes i menú diari
ELMESON
Raça Octavià, 5
93 674 10 47
Braseria i cuina de mercat
ENTROIDO
Plana de l'Hospital. 7
93 674 58 60
Braseria
FRANKFURT LA PALTA
Rambla Can Mora, 24
93 589 50 11
Frankfurts
ITALIANS 3
Sant Bonaventura, 6
93 674 64 33
Menú diari
Mercat Pere San
KROXAN
Avda. Catalunya, 15
93 589 8 1 9 7 "
Cafeteria i pastes
LA CANTONADA
Plaça Monestir, 1
93 5 8 4 ^ 3 2
Creps, amanides, menús
Parada 1.04
LA LUNA
SÒT25
93 674 08 10
Tapes i plats combinats
L'ALBA
Ctra. Cerdanyola, 13
93 675 35 80
Cafeteria, croissanteria
LA GRANJA
St. Antoni-plaça Barcelona
93 675 52 46
Cuina casolana
LA PASTA BOIXA
Alfons Sala. 24
93 675 15 03
Pizzeria, creperia
LAMUSCLERA
Sant Bonaventura, 14
93 675 09 05
Entrepans variats
MASIA MAS ROIG
Plaça Mas Roig. 4
93 675 00 86
Xai, entrecot a la brasa
MESOMENYS
Elies Rogent, 14
93 589 38 23
Mexica-menú català
i
PARADA 1 FONDA
Rbla. Can Mora, s/n
9358926 97
Cuina catalana
j
SQUASH
Sant Jordi, 33-3S
93 589 14 96
Cafeteria, pizzes, menú
Carrer de la lòrre, 14 Tel. 674 12 85 •
Mercat Municipal
"'
EL JORDI'S
TorrebJancalaula 1.6 Tel. 675 30 65 t
Tel. 589 14 18 t
:
Passeig de Rubí, 108
Tel. 674 57 4 7
VALLÈS PA El pa de cada dia El pa de Sant Cugat •FORN "LACARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) •FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (U Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 31 - (LaFloresta)
INPROSS
Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich Dr. I. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA
Cotweni amb ttó principals: mèdtqties. PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. j. Serra Catatau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casanas Sintes Dr. I. C. Va /c/és Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps
Centre de Rehabilitació •
SUSAHAMCOLETTI
Cirurgia t(DR.
FERNÀNBEZ LA-
Srurçja generat apanel rjgesUu, . SC-Previíia-Sanflas. Av. TorreS«!ÉIÉ*||!^Sam'Cugat ;
TELS.
93 674 15 26 93 6 7 4 01 47
• CLÍNICA OENTAt A U •a*(
0m0ómm .... de rrtalatts. controt
mmn
Odontdtogto general, «nplartoto-
_.SMW ifcií^p:r«SUes:!(*Í!£ Wr&S&m Av. Torr»WlBC«t_2;8J
• TELE ASSIStrNi
JNPROSS» mmmmm
^Pfeí2a, 11ïSa«iei^.:5:Sï. s»ÍÍ3fi7508Oa;"' W"M
mmmwmmt.m-m
C3rtodi)ncte! Odoototogia g»Servei d'aittSa »;te»:;|ep»««Si ilíiaip :SàjTtà:Maíi*9, Iw. M grans, « « * * * e(íinkí*ií) í^flSpï 7040 I «cents, a qualawoi hora * i ) OÜ o ta nit Sfstema serrall^ tÈpIdi: seai*#:d*Spoc:óostKíSii^6BÏÉ!*ï • C L Í N I C A Ç R T O O Ó N C I A Cugat m i . : « 9 3 5 6 8 3 » 6 7
W:0
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA ; lliipriàfcisíiifiri^irtÉi^ convingudee pwa. Rlbatallada.
PÜ!Ü4.Ü*lt..;|ll|:::| • PILAR CANOSA ÚBEPecBarrà - Medictna adolaaoent.
Consult. Centre Mèdic
LABORATORIS
• CEMTTCMÉDtC SASAT Certificats d» conduir i armes Medicina ímm. eépoOiHtwlB. <S|ÏSantiago RusirW, 2, eritol.
> Bysindtiljí:::
m^SaSMi;
vmtmmm: ;i
Dietètica-Nutrició
« DflA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general. (SetèíeaiHDittuns, dimecres i <fljou6. hores: convingudes. c/ £ndayaílada;i: 21, 1er pis. Sara Cugat. «936W6329 935892995
DTEL Anna Ft. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av, Toffetslarica, 2-8. 2» planta. deso. 8-9,08190 Sant Cugat, « 1 » 589 4357 93 589 43 58
J.R. ESQUIROL C A U S -
m
Geriatria Av. lònaSaricà, 2-3 ' As^sanrJ^^.jJjúh^Sànrias.
Geriatria teu domteW. Assessoramem a tlürs tamiiíarSsSesJià d * Retjdèrtóias i d'^rasrecuíSosJnfarra«ria;: FdHíiattó. tí Angaí: Qirimefà, 3 08190 Sant Cugat,
PSICO-
wmmmtmmmmm Pateofogla cllruoa. psiquiatria. depfaaalone. ateohotefn·, toxleslrts. taDaputam». A». Torre-
• De M0NTSERRMT OARRKM í.tetoe de eapçatera. Vfeites a dottii-ct»-pt#s. «Íot|i:36;ip. Sant:
Mútues • U M O N M U S E B A IBESV t C O Mútua d'aecidenis de
s a M É M t Odontologia • CLÍNIC» W W C S N Í W É Or. íhierfy Hascdet. JWojÉp-. estdmatolagta. #ra.;;NatftHe, VergrffiS-Sacrué.OrtoiíoíiciiíiCí:: Joan Miró, 16. Sant CiiSat « 9 3 S 8 8 8 9 4 2 ..V Ufg. 970 27 98 88 •XENTRE DENTAL i QUIRÚRGIC A» CaWurtsa, 21, balxoe. Ss»t Cugat
#935890000 Fax 93 589 03 13
ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistencia,
servei 24 hores
OTMMipüi
mm
• "Cangurs" d'avis i nens
• ORA. A N N A PUJtBET I • C U N H J A DENTAL M A J O R .. p;;íí|tó,: : 3 20fl n;(A^».;fataí: :ÉadtÍ>nada Cotón^ •DRA.M.JAU«eSAimA CSücadentat. Dt aíjy. S í í S p : 1Íí2Q : h Pg Sara Magí. 2Í, tSítórs. Saw Cugat * 93 674 23 35 .::;:L
•Atenció i companyia a persones grans
Pedtetna. WalWo SaM Maptra
EÉia5Íila8Í 2||::í«íÍis;;::ÍatÍ; WíM :!:••
wmsmmism
Tacgrreccto-Obstetricia
Podologia
Oftalmologia • C i N f i E DE SÀLUf 0GUÍAR': (ïflalfnoldgia. Coíiver|Í: a i i h les principals mútues cV SahJS. Maria. 10. Sant CugÉ :ií: « • 9 3 589 5 1 0 6 .
Otorinolaringòleg •WllBWAHFEBflANVILÀ ^ i n í S í l h * - :PreiíÍasa - A:sB|4t|ficia::sariílaría M*drttac, fcaodesdiSMigas, 43<enti;: 2a. ;S^nt;Siíg|rt irf « · : B 3 6 7 5 4 8 5 3 ,:"
Pedagogia-Logopèdia • B6G0NAVINAL1.ONGA sped|^Dg|í, fergod*dia. Proéemes llenguatge i aprenentatge
'ah^s^Br
2* sant Cugat.;
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...
mmm
• J08EPM.FREW60ES •rVpaiiis djipeieipiifeíiteiiís
•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,,
tíftas ortopèdiques, papikimeE, .Íirijr|jift ^ ! pefpH6j|w f MMi
• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària fïalc.Asísa. c/ Villa. 49. Sant Cugat: « 9 3 6 7 4 4 8 72 ": •
• . INSTITUT
Csntr» M * * c Sàbat SanHago
A». Torrebtanca 2-8. 2n A. drepaf
p # 3 674 72 400 5ïí-
Metge capçalera
« 9 4 6 7 4 381 934184848
smm0- si;*.
mmwmwm. m-
Fisioteràpia
Santiago Rusinoi. 2, entsol. 1a
Atenció i cómp;
D domicIS »^<teg. 1 1 1 « SartCuost* í f l
PSIQUIATRIA
Revisions pera armes Carnets oe conduir i esportius Certificats especials
»INPRO$S.
mmm-WMf.'3'W''. • ORA, ?«»ift5 : p'-,!f'
MILAGROS MARJÍNE^ MED4NA I C/ Francesc Moragas
Psicologia-Psiquiatria • C E N T R E DE P S I C O L O GIA CU'NICA •,:?'Trastarns d'apraneritatge i da la, ipatta. tiíens;; addfeaserits |! iaduits. A*. C^ufl|%2f'3i;::ía.| :,Sa«t 6ú:gat.ï':ï:í; • W^93674Ï367JÏ:'' -f• : C É N T B E ..pj8jOOTÍRÍ. PM,J5ÉL*VA||È|;!' -,;: Psicologia, psiquiatria, togopèdia. PlaÇa OiiQeàL·, 5(í2n, 3a. Sant Cugat..;: <tr93 5 B 9 i | 0 . Í t : £
Traumatologia JOSEP
DOMINGO
wmm^il·mmim'Ws srstencia sanAitia. Praviaaa, Medytsc Pollctfnlc Torwblan-
m.mmw$mlÉMBI ••DR. FERMIN ARAM-
i u i o i i .|;r;|i;iii:;ii;:i:i
• ORA.ii^l^M|si;: Psicologia Answtat dapresjó, Cirurgia ortapedfeatíaurriatOH:; dificultatalíé «itóóijírasííirni :Ü o ^ :ÍMÍ»aÈrlsíttí3i!íÍiWíl:i !! a !'ad^eí|enc|i, (élídteràptói mM ;:|l:^í::^ÍÍtiS(Í8Í:; í í HOres c0ttvirt|(udà;iS:ïc/ f raHctóc::WdWgtÉs|:2S-|?, 2n l a .
mmmmtmmm^ r mmmmm^m'0
•Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
I Av.Torre Bianca 2-8,3r A. desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès
ELS4CANTONS
Cultura
Dwendns, 12 étfebrer 1999
45
Conferències
El romànic català s'originà a Llombardia i al sud de França RUTH CASALS
L'arribada de l'arquitectura romànica a Catalunya va ser analitzada ahir per la historiadora menorquina Milagros Guardia, al cicle de conferències organitzat per l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix- Sant Cugat, enguany dedicat al romànic. Després d'un breu repàs a l'arquitectura anterior, Guardia va explicar el naixement de les primeres grans construccions romàniques al segle XI. Conjunts com els de Sant Miquel de Cuixa, Ripoll i el castell de
Cardona són els primers exemples de l'anomenat romànic meridional, fruit del treball de mestres de la Llombardia italiana a Catalunya. El monestir de Sant Pere de Rodes és l'altre exemple de romànic del S.XI, però vinculat a influència exercida pels artistes del sud de França. "Els mestres llombards van venir a causa de la bona relació que l'Abat Oliva mantenia amb el nord d'Itàlia", va dir la historiadora. Guardia també va explicar que la feina dels mestres llombards a Catalunya era pensada sense escultura. "L'ordenació de la façana escultòrica a Catalunya és molt tardana. Hi havia un endarreri-
ElMonestir de Sant Cugat és l'exemple d'arquitectura romànica modificada després delSXI. FOTO: X. LARROSA ment respecte d'altres països europeus com ara França", assegurava la ponent. L'única construcció del S.XI que mostra incursions escultòriques és Sant Pere de Ribes, influenciat per l'arquitectura del sud de França. Obres d'art com la reconeguda porta escultò-
rica de Ripoll no foren una realitat a Catalunya, fins al S.XII. El que sí que hi havia a les construccions més primerenques del romànic eren pintures i estucs, que pel pas del temps i les males condicions de conservació no han arribat intactes fins als nostres dies.
Espectacles
Palla
Terrassa aplaudeix entusiasmada el 'Mascaró de Proa' de l'Esbart Lespectacle serà al Palau de la Música al mes
d'abril
Los Gabytos' vindran a
Catalunya promocionats per una santcugatenca ta per les moltes activitats socials que ha engegat, en prepara ara la gira per Catalunya i Balears. Qui, de més de 20 anys, no recorda aquell ^cómo estan ustedes? Los Gabytos van actuar per Nadal a Madrid i han estat vàpronunciat per Gaby, Fofó, Miries vegades als Estats Units. A liki i Milikito a través de la peCatalunya ja hi ha confirmades tita pantalla? Doncs ara, hora bona pera les nissagues, aquells actuacions a Roses,Figueres, personatges enLleida i Palma
tnny.ble.com M. kn&k ho roren al seu ° moment l'inob- "Ufl artista lidable Torre- i . % bruno o en Fèlix Rodríguez de la Fuente, tornen rejovenits. Els cinc fills del difunt Gaby AraTerrassa va ser l'estrena oficial de Mascaró de Proa. FOTO: CEDIDAgón: Lara, Rodrigo, Gaby, Gon, Bebè i el marit de la primera, per dur Mascaró de Proa per la grup santcugatenc ha nascut geografia catalana. De moment, quasi en paral·lel amb Terra Bai- Pepete, han tret aquells vestits vermells de l'armari familiar i, però, no es pot avançar cap nom xa, l'última creació dels germans per vuitena generació consecuni cap data. El que sí que és se- Serra per a l'Esbart, que s'estiva, s'han posat a fer el pallasgur és que seran el dia 18 d'abril trenarà el 6 de març al Teatreso, apadrinats pel televisiu cosí al Palau de la Música Catalana Auditori del Centre Cultural. Emilio Aragón. de Barcelona, dins el cicle Cor, Per aquest motiu Sant Cugat La santcugatenca M. Àngels Cobla i Dansa. haurà d'esperar encara uns meQuadras, coneguda a la FloresAquest darrer muntatge del sos per veure Mascaró de Proa.
CATALONIA CERÀMIC
Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 .
Tel.
w
- Sant Cugat -
Mascaró de Proa, l'últim muntatge de l'Esbart Sant Cugat, va omplir l'auditori de la Caixa de Terrassa divendres passat, per partida doble: a les vuit del vespre i a les deu de la nit. Al vespre, amb un públic jove format sobretot per estudiants de dansa, que "s'ho van passar molt bé", segons va explicar Lluís Fàbregas, membre de l'Esbart, a Els 4 Cantons. A les deu, seia a les butaques un públic heterogeni, amb força cares santcugatenques. "La gent ens deia que realment és un espectacle d'on surts molt content i relaxat. Com si haguessis viatjat", assegurava Fàbregas. El públic va mostrat especial interès pel vestuari i la música de Mascaróde Proa, i fins i totes van vendre força CD a la sortida. L'Esbart ha explicat que arran de les funcions de divendres, ja els han sortit alguns contactes
Ora.
s so s
R. C. Z.
R. C. Z. - Sant Cugat -
n
Guardia va fer també un repàs a altres aspectes del romànic, en especial dels manuscrits bíblics de Ripoll i Sant Pere de Rodes, d'importància internacional en representar tota una tradició anterior al romànic, provinent de l'estil altmedieval europeu.
9 3 5 8 0 15 0 0
d eMallorca > Jes conversa sobre pOt Ser Rubí, Terrassa , i, especialment,
xQuodrOSl
bo,perostmnguen parla és com si no existís"
, VISITI LA MÉS GRAN : EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• • • • • • •
SantCugat, on es podrien presentar per la Festa Major. Los pallasos del 2000, com s'autoanomenen, han reprès l'art familiar de la música amb l'acordió, la guitarra, el saxó i el clarinet. El 15 de febrer es presentarà el seu últim recopilatori, Gracias a ti, que inclou cançons com Hola Don Pepito o La gallina turuleta, i altres tonades tradicionals infantils a ritme de rock, rumba i rap.
Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció
46 Cultura
ELS Í G 4 N T 0 N S Divendres, 19 de febrer de 1999
La
R A D I O
De tMunsa • De 7.00 h a 8.00 h /'.'/despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrevista • D e 10.30 ha 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 hal3.50h l'entrevista (repetició) • De 13.50 ha 14.00h Amb molt de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • De 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 2().(K) h a 20.35 h l'esportiu • D e 20.35 ha 21. OOh El millor del magazine • De 21.00 ha 22.00 h l'.t'stmia(dilluns). Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres), Ruc d'assaig (dijous), Jazz Cerca (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime. amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.(X) h Música al teu costat • De 8.00 ha ll.OOh Es tap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 12.00 h
p r o p o s t a
Tiramilles, el concilis • De 12.00 ha 13.001^ Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Frvnteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00 h Cotton Club. amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h Uestrena • De 18.30 ha 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Top 91.5. amb David Villena • De 8,(X) h a 9.(X) h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 ha 10 h. Esport en marxa Ja edició •De 10.00 ha ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 ha 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Ron rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 ha 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.0 h Esport en marxa Ja edició
Que la solidaritat
llueixi
Aquest dissabte tenim l'ocasió de mostrar la nostra solidaritat il·luminant un dels espais més santcugatencs. La plaça dels Quatre Cantons tornarà a acollir demà dissabte la tradicional encesa d'espelmes organitzada per Mans Unides. Els diners que enguany es recaptin amb l'encésa d'espelmes es destinaran a la construcció d'escoles al Togo. Una finalitat ben lloable a la qual tots els ciutadans poden col·laborar amb una simple aportació de 300 pessetes, que és el que valdrà una espelma. Entre les 18.30 i les 20.30 es farà la tradicional encesa d'espelmes, un moment emotiu que la ciutat viu cada any amb entusiasme. Els organitzadors només esperen poder recaptar molts diners per ajudar els nens del Togo.
Exposicions
19 DIVENDRES
MÚSICA Concert étfa àmcaMo King. A les 2£30al Teaafe# La Uaió Satucugatcnca.
•a
Org. CINEMA • Mm «»Mfeà A les 18.30 h. Espai jove de fa FSÉajata. Org.: A. M. UEselop.
DISSABTE
8O4J0Altf?Xr • Encesa d?es|ïètoi£S per recollir diners pera la «^«ííffiddd'escotes al Togo. De 18.30 ha 20.30 h. Ala plaça dels Quatre Cantons, Organitza: Mans Unides Sani €ffi^tt, MÚSICA -
• EicamamiMAmmk Acàrrec de la JOVE ORQUESTRA DE CAMBRA HUMMEL DE PRESOV. A les 18.00 h. Casa de Cultura de Sant Cugat.Oi&: Ajuntament de Sant (àtgat,.
21 DU MI..M.I-.
CELEBRACIONS DE CARNAVAL • Festa mfàftàï de Carnestoltes amb plnyata, b&emti premis. A les 17,(X) h. l'nió Recream a i d'Esports de la Floresta. Org.: Ü.R.E.F. • Festa de Carnestoltes, amb berenar especial i música en viu. De 16.30 a les 20.30 h. Centre Sanitari i Social de la Floresta. Org.: Col·lectiu de ia Gent Gran de la Floresta. ACTIVITATS DE MUNTANYA I NATURA
• Passeig perCollserola: Serra i Torrent d'enFotja. Lloc i hora de trobada: a les 9 h. da\ ant del CMSC. Org.:CMSC.
SALES Ml NICII'ALS •7a. Mostra del Taller de Fotografia. Casa de Cultura de Sant Cugat. Fins al 27 de Febrer. •Maïs. Larves, escultura. Claustre del Monestir. Fins al 6 de Març. •ONES. Exposició tèxtil, itinerant per Catalunya i Balears. Casa de Cultura. Fins al 5 de Març. •Elsuïcidi d'una cafeteria. Exposició en clau de còmic. Escola Municipal d'Art. Fins ai 4 de Març S \ L K S PR1VADKS
Josefina Ripoll, pintures. Sala Rusirïol. h ins al 23 de febrer Centre Cultural • Orquestra
DIMARTS
25 DIIOI S
CONFERÈNCIES I XERRADES • Feixisme i moviments juvenils. A les 1&30 h. Centre Cívic de la Floresta. Org.: A. M L'Esclop. •Autoanàltsi i autocontrol, a càrrec de Rosa Satrio, Educadora en diabetis del CAP Sant Cugat. A les 18\0 tt Casa de ( ailtura de Sant Cugat. •FI sentiment de culpabilitat \ist des de la perspeema psicoanalítica, A les 20.00 li. Centre Borja. CINEMA
• Tesis. A les 18.30 h. Lokal de Joves de les Planes. CONFERENCIES I XERRADES • Incitació a la lectura. A les 21.30 h. Casai de Cultura de Mira-sol. • FI romànic a Cataltinw. A les 20.00 h. Arxiu Nacional de Catalum a.
Simfònica
del
Vallès. O b r e s d e R. W a g n e r , J. Rodríguez i A. Dvorak. D i r e c t o r : S a l v a d o r Brotons/ Divendres 19 de febrer a les 22. • El comunicat. Obra de Yaclav Havel. Direcció: M. Dolors YtlaKisau. Divendres 26 de febrer a Ics 22 h.
Cultura
HS4CANITOS Divendres, 12de febrer1999
El
47
r e p o r t a t g e
Molt a prop del Monestir, a la plaça Pep Ventura, hi ha el vell molí. Inaugurat al 1916 per l'avi de l'actual propietari, continua molent farines de tota mena que passen per les antigues conduccions de fusta. Un molí considerable, treballador fatigat de les tasques de tants anys.
El molí fariner: 8 3 anys de moldre tones de gra "Si una tarda plou la tristesa" (M. Bauçà) el repartia als forns. Recordo que el pa anava escàs i venien dones de Sabadell, amb el tren, duien les coixineres amb el blat per molFins a l'any 1950 Ics moles eren dre. El pare el pesava i els donales encarregades de triturar el gra i des d'aleshores són cilindres els va la farina; en venien vuit o deu que fan la feina, però els llargs ca- en cada tren. mins de fusta de la complicada Pere Estapé m'explica que ell maquinària són els mateixos. Ja també plantava cereals i encara no es fan màquines d'aquestes i ho fa i que "hi giro els quartos", potser només seguirà en funcio- i el benefici que queda és la subnament un any o dos. El senyor venció de la Generalitat Dels que Pere Estapé és el propietari i ens compren per moldre, ve de en parla. França el millor blat, perquè allà hi plou més, i la soja. Dels altres, - Va començar el meu avi al 1916 poc és català i la majoria de Palèni va seguir el pare fins al 42; en cia, Lleó i Sòria. L'arròs no ve de morir ell jo tenia 14 anys i ajudal'Ebre, sinó de València. La fariva a estones. En tornar de la mili na val des de 45 pessetes la de al 51 me'n vaig fer càrrec i vam blat i sègol a 75 la de civada. posar màquines noves; vaig comprar un camió i vaig començar a Farines Estapé, farina de sègol al comprar i vendre, perquè abans 70 %, diuen els sacs. El 30% és el només molíem per als pagesos. subproducte que s'usa per a alMolen sègol, blat, blat de moro, tres finalitats. Hom es pot imagiordi, civada (que no es la cebada nar tot el procés del gra. Alguns sinó la avena. La cebada és l'ordi), camps ara tot just acaben de brossoja i arròs. En fan farines -la de tar, el blat són uns centímetres de blat només integral- i d'aquestes bri verd tendre... Les maces clares en surten farinetes infantils, pans es veuen a les poques eroles que especials i productes per aperi- queden al poble. El mes que ve sortirà l'ordi i iniciarà el creixetius, com ganxets fets de farina d'arròs. Cada dia 9.000 o 10.000 ment lent i mandrós, escàs aquí, abundant a La Segarra. A l'estiu quilos de gra es tomen pols. - Durant la Guerra Civil no el els prats grocs i madurs aixopluvan incautar, vam continuar tre- garan eixams de papallones. Anem a veure com funciona el ballant. També molíem per a l'ajuntament, que anava a buscar el molí i l'Antonio, que fa tretze anys blat a l'Aragó, ens el duia i després que hi treballa, m'ho explica mosMARIANGKI.A ROVIRA - Sant Cugat -
C r í t i c a
de
trant-me les diverses parts del procés en un esquema que dibuixa els llargs conductes: Classificació, triturat, rentat, aspiració, despuntament, refinadora... Hi ha un moment de la neteja en què'unes llavors vegetals ajuden perquè les teles no s'embussin. Són llavors d'acàcia, uns arbres que ombregen els carrers, no gaire lluny del molí. El soroll i la pols blanca ens fan companyia. Al principi del procés es trenca la punta del gra, perquè a l'extrem és on s'hi posen les malalties. La complicació i riquesa del món vegetal no s'acaben mai. L'agricultura a Sant Cugat agonitza, els tres pagesos que queden són el darrer testimoni del que va ser el medi de vida atàvic, de sempre... Ja Llull deia "la mola mol la farina"... Un document del 1208 del Solsonès parlava de fer tres parts, de les quals el moliner se'n quedava la tercera. Coromines dedica cinc pàgines de l'Etimològic a parlar del blat. L'origen del mot és cèltic,el BLATO de les llengües britàniques. La primera documentació és del segle X, al Pirineu. El Cartulari de Sant Cugat diu eminam unam de blada la pàgina 296 del capítol segon. Sembla que al segle VII consta que a Anjou en deien blada. De fet, es
c i n e
UTOPIA EN BLANC I NEGRE
El vell molí encara funciona.FOTO: XAVl LARROSA veu que amb el nom de blat s'hi Mentre el vell molí, fatigat, condesignava el gra, en general, du- tinua molent, podem imaginar rant molt de temps. A unes mo- els camps de cereal madur hosnedes merovíngies del VII hi tatjant papallones... Els cientíestà gravat "blatom gos" que deu fics creien que el dibuix de les voler dir camp de blat. ales de papallona els feien uns A la prehistòria ja devien mol- gens al final del procés de creadre gra, buscant l'aprofitament ció de l'animal. Ara dos equips dels recursos que tenien a l'a- nord-americans dirigits per Sean bast, primer només collint les es- Carrol acaben de demostrar que pigues, després descobrint el aquest disseny el fa el mateix procés de les llavors, iniciant l'a- mecanisme genètic que realitza gricultura. Fins ara, amb la ma- els processos més essencials de nipulació genètica que no se sap tots els embrions, els humans on arribarà ni les conseqüències també. I es pregunten com és que tindrà. Entremig, molts do- possible que els mateixos gens cuments medievals parlen d'al- organitzin el cervell humà i dimuts de blat i punyeres de for- buixin les ales meravelloses de la ment i d'aquesta mescla de grans papallona. Sort que la vida enque és el mestall. cara es reserva misteris...
JOSEFINA RIPOLL Fins al 23 de febrer
ISABEL SÀEZ
fensa davant d'úna vida sense Pel·lícula: Pleasantville. garanties i poques esperances Director: Gary Ross. Actors: Tobey Maguire, Joan Alien,de futur. Un dia, per accident, Jeff Daniels, Reese Witherspoon. ell i la seva germana Jennifer (Reese Witherspoon) són "teDurada: 126 minuts. letransportats" a Pleasantville. Amb ells arriba el canvi, el "coPleasantville és el somni d'un lor" de noves perspectives i desmón agradable, un lloc on sempre lluu el sol, la temperatura cobriments. Les vides grises i planes es transformen. és estable i la gent amable. Ni El director i guionista Gary sexe ni violència, la incertesa no Ross sempre s'ha sentit atret per existeix, tot està sempre al seu la creació de situacions inespelloc i sota control. El problema rades i improbables, que perprincipal pot ser rescatar un gat meten als seus personatges de que no sap baixar de l'arbre. És clar que Pleasantville només és descobrir la seva pròpia realitat. una sèrie televisiva dels anys 50, A Pleasantville ha aconseguit portar aquesta tendència fins a en blanc i negre; un clàssic que un punt màxim, que li permet triomfa en la seva reposició ducrear una al·legoria plena de senrant els inquietants anys 90. tit i profunditat. Sota un emEl joveDavid (Tobey Maguire) bolcall de comèdia fantàstica, se sap els capítols de memòria, de to amable, Ross parla de la línia per línia del diàleg. Aquest por, de la ira, la resistència al món idíl·lic és el seu refugi i de-
canvi o la lluita per ser un mateix. Com diu, "res és tan senzill com el blanc i el negre". Aquesta és una pel·lícula rodona, de bellesa singular, amb els efectes especials subordinats a la història, que no seria la mateixa sense el procés, tan literal com metafòric, de la transició del gris al color. Arribats en aquest punt, no cal allargar-se en l'anàlisi de les bondats de la realització, escenes i personatges. Només recomanar que no se la perdin. Un darrer comentari: Pleasantville constitueix una excepció a la regla. Té un final que deixa caps per lligar sense que això sigui un defecte; és completament congruent en una història que tracta de la imprevisibilitat de la vida.
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
sirïol Santiago Rusinol. 52 -Sant Cugat del \&Dès
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel. 9 3 6 7 5 4 7 51
48
ELS/CANTONS Dkendres, 12 de febrer de 1999
ON MENJAR? Carrer defaTorre, 14 Tel. 674 12 85 • •
Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 675 30 65 •
Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 •
Passeig de Rubí, 108 Tel. 674 57 47
BAR GLOPS
Rosselló. 2
93 o '4 .51: 16
Cu'rM r asso ana
BAR MERMELAOA
Valldoreix, 56
93 589 11 85
Cafeteria i menjars casolans
VALLÈS PA
BAR PtCCOLO
Valldoreix, 29
93 589 11 98
Cafeteria, pizzes i entrepans
El pa de cada dia
BAR EL MONESTIR
Plaça Augusta, 2
93 589 54 92
Tapes casolanes
Il
BAR BOKATA
Plana Hospital, 35-37
93 589 19 72
Cafeteria i entrepans
BOI BÉ
Rbla Celler, 131
93 589 84 22
Mansqueria
CA L'EUGENI
Alfons Sala, 9
93 589 19 01
Marisc, menú, cuina merc.
CAN CABASSA CASTANO
Puigmal, s/n
93 674 02 67
Cuina de mercat
CAN EDO
Lleó, XIII
93 692 24 24
Carn a la brasa i calçots
CAN BARATA
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
93 697 06 52
Cargol llauna/ i arròs negre
CAFÈ-BAR SOL
Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. *\ 13
93 674 67 21
Jazz Líve
CELLER STA. MARIA
Santa Maria; 17
93 67528 97
Embotits i 320 vins i caves
CASÍNÈT
Camí Can Ganxet, 47
93 589 50 83
Menú diari i entrepans
CANCASOLETA
Sant Bonaventura, 39 Baixos
93 675 10 33
Peix i marisc fresc
CHEZ PHIUPPE
Plaça Pep Ventura, 5
93 674 94 84
Cuina francesa i menú diari
EL JORDI'S
Sant Jordi, 39
93 674 11 18
Amanides i entrepans
ELPEROLET
Av. Francesc Macià, 67
93 675 53 03
Tapes i menú diari
ELMESON
Plaça Octavià, 5
93 674 10 47
Braseria i cuina de mercat
ENTROIOO
Plana de l'Hospital, 7
93i 674 58 60
Braseria
FRANKFURT LA PALTA
Rambla Can Mora, 24
93 589~50 11
Frankfurts
ITALIANS 3
Sant Bonaventura, 6
93 674 64 33
Menú diari
KROXAN
Avda. Catalunya, 15
93 589 81 97
Cafeteria i pastes
LA CANTONADA
Plaça Monestir, 1
93 584 23 32
Creps, amanides, menús
LA LUNA
Sol, 25
93 674 08 10
Tapes i plats combinats
L'ALBA
Ctra. Cerdanyola, 13
93 675 35 80
Cafeteria, croissanteria
LA GRANJA
St. Antoni-plaça Barcelona
93 675 52 46
Cuina casolana
LA PASTA BOIXA
Alfons Sala, 24
93 675 15 03
Pizzeria, creperia
LAMUSCLERA
Sant Bonaventura, 14
93 675 09 05
Entrepans variats
MASIA MAS ROIG
Raça Mas Roig, 4
93 675 00 86
Xai, entrecot a la brasa
93 589 38 23
Mexicà-menú català
MESOMENYS
Elies Rogent, 14
PARADA 1 FONDA
Rbla. Can Mora, s/n
SQUASH
Sant Jordi, 33-35
" 93Ü89 2697
I
—
Cuina catalana
93 589 14 96
Cafeteria, pizzes, menú
El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS F0RNETS "DIST0P" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - ( U Floresta)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
#
•
*
•
•
•
•
•
#
• • • m •
INPROSS Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I. Salut Bonich Or. \. Sàbat Santandreu Dra. Al. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA Conveni amb lés principals companyies d'assegurances
Centre de Rehabilitació • SUSAHANKSOUmï Sant AmonL74_"_
« 93 87474 37
Cirurgia • DR.
YOS
F S R N A N D E Z LA*
Onroa generat, s t w t * AgetSií. ASC-Praviesa-SanItas. Ans. Ton»-
«a9fM&«,San,Cu9a'Consult. Centre Mèdic
grans, "CANGURS" aw& I mm, control de malalts ajuda a (a far, • CLÍNICA OENTAL aanstoms especials. Salut i serveis DOCTOR BRANDT. 3domicili Av Tonablanca.2-8, Ortodòncia i Odontotogta ge3e(,dep 1 t i t 2 S a n t C u g a t * W neral. C/ Santa Marta 9.1#. 2a 5893967 • Çafrt Cugat.
#93589 70 40
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. /. Serra Catafau
«CLÍNICA DENTAL MAJOR
LABORATORIS
DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. I. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA
I$·n***í,i89t«tfca. OirneOte» í tfjous, hores
«onvfttgade*. &t Endavatlada, 2l,l«rpf».'
Santiago Rusmol, 2, entsol 1a
TELS.
93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 01 47
• J.R. E S Q U I R O L C A Ü $ -
CSmca dental. Ot a dv. M 3 h i 1ft-20fi Pg Sant Magt, 22. tsa*m í i a m Cugat
Genatna. Av. Torreblanca, 2-8 As*. sanrt. Agt. Mútua, Santo*) M. RaJte, Praft-Mut « S C
Oftalmologia
surtisUrg. 24 h, domfe». Metgada capçalera. V i l a d a * ciit-mútuss. Major. 3$, 2n, Sant
«9358943 57 93 9894398
Fisioteràpia
Geriatria
8MÍM
WATfUA
Atenció a persones grans en et seu domto». Assessoraroertt a llur» tamíasra.Qestio de R«stdènoies t <T«Rr«6 recutsoülntarrfifna. Formació, c/ Àngel Guimerà, 3 08190 Sant Cugat «836M080*
éíNPRÓSS. Atencjo I cowpanyia a persones
Sant Cugat
Cugat.
• UMtOK M U 8 E B A IBB8V f C O Mútua d'accidents d» trebst núm. 271. RaçaAu
3. Sant &jrjat*93 675 •Fm 93878100è
• CUNfCA PARC CENTRAL Or. ThtBrry Hascoet. OífcmtO" «stomatologia. Dra, Nattllíe Vergnes-Baqiiè Ortodòncia. OI Joan Miró, 1 &. Sant Cugat « 9 3 589 5 9 4 a Urg. 9 7 0 2 7 9 8 5 8
DENTAL
«938899106
I
QUíRUROfC
sStíeiHiia sanitària » « S t t a e , Francesc Moragas, 48, enlr. 2a Sant Cugat
Pedagogia-Logopèdia • BEGONA V I N A L L O N G A Pedagogia, logopedh». Pttictemes llenguatge i aprenentatge C/VIB«, 5-7, i r 2a. Sant Cugat «935891215
AvCatakjiyn.2t bawos. Sant Cugat
« 9 3 589 0000 (=3X^3589 0313 • CLJNJCA DENTAL AUTRAN
Odontologia general, implartoto0a, pròtesis, odontopedfatria, ortpdòncia, mútues AJ ToTObian. ca, 2-À 2a, 11. Sant Cuaat
«936750803
•dOSePM.FREJXEDES MataSKrS del peu, ortasis, planDites ortopèdiques, paptomas, cirurgia det peu. Horas a convenir,*
« 9 8 589 8» 13 9291895 38
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Mores convatgudes ftbia F%bata))ada, 20, v 3a. Sant Cugat
tra Mèd» Sàbat 9an«ago Bosinot^, entsol. 1«. Sant Cugat «838741928 «938746147
• CENTRE PSICOTERÀPIA D E L VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes, S, 2fi. 3a. Sent Cugat « 9 3 6 8 9 4 0 51 • ORA. PALERM JWçqtogla. Ansietat, «ep/esto, diffcuftats de retaciò, trastorna a l'adolescència, psfcotwàpia Hofes convingudes, c/ Francesc Moragas, 2S-27, 2n ta. Sarvt Cugat. « 9 3 674 38 53 9 3 4 t 8 48 48 • INSTITUT PSICOMÈDtO SANTCUQAT Psicologia oHnica, psiquiatria, depcsasions, alconciísme, toxicomania trastorns d'ansietat,
•Teleassistència servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens
^worfntfBCioal*, .Hores « « * » dudée -• :, :<
Av, Catalunya, 21, 4rt ta. $ant Cugat
«9388848-68 ' Part,ou(af;8387*749» •DRA» MEDNM 2A
OTrariceteMtra «93 589131 ÜOMtlIU
ca» CLÍNICA
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
Tbrodneccraa-Obstetrida;
#cewTfteD£i*8ieot.O'
Trastorns «f aprenentatge i de ta jMtrla, Nans, adofeaotwits ) adult*. Av. Catalunya 21, 3r ta. •DR. FERRAN reRftAN«U Sent Cugat Wteíefttiuf - PfevMtó» - As- « 9 3 8 7 4 3 6 7 3
« 8 3 «75 48 S3
Odontologia
«TCÈVTRÉ
Oftalmologia. Conveni amb líS principals mútues Cí Sortia. Maria. 10 Sant Cugat
Podologia
Otorinolaringòleg
Mútues O w . J M t m s . · C w d è · Bw. Roasrto $agarr»»t>*,tkim Garcia COnMAOr* &iiító IbHtWíHca. Av. 3)tn&tatt*, 2-8, 2s planta, jas&tML 08190 Sant Cusat.
«8307423 39
• CEHTRE OE SALUT OCULAR
« $ 8 87400 35
»SO«A ROMA FERRÉ F»toí«rt*iía.Awi»tóneiajao(tà-
Revisions p e r a armes Carnets o e conduir i esportius Certificats especials
#DRA.H.JtAt*^auRA
estrts, tabaqutstne, Av, Torre* Wanea^-S 3«r. A cK»p. 1 1 » * 2 S»ntC ' « i
Pediatria - Medicina adolescent Av. tbfreWanca, 2 - 9, 3r pis
R Unió, 3 2on !• (ASons Seta « 9 3 589 3995 • LABORATORI MU5CJ*K -aatrtonadaCokm} 938742079 WtBNE « 9 3 8 7 4 7 2 400
Metge capçalera Dietètica Nutrició ttOMtMÓO
« PILAR CANOSA ÚBEDA
Servei d'ajuda a tes persanefc- •CLÍNICA ORTODÒNCIA » 93 874 57 98 grans, malalts crònic* o con**- I aSFUNCtò TÉMPORO93 88» 38 48 ïescents, a qualsevol hora àtí tftfc MANOIBULAR o ta nit Sistema seraitl, rèptd, * . ^jrtebtanca, 2-8.2n A, despatx. • ORA. ANNA PUJiBET) segur i de poc cost. Av. Ton»» ,% Sant Cugat CALDES blanca. 2-6. 3«f. A. 0 8 * * > " - " Pediatria, vttaScto Salut Mapfra. «89883 98-676 2218 CugaLlni.;i« 8 3 . 5 8 » Endavaltada 21, ler pis. Sant
«.CBOTftf MÈDIC SÀBAT SariSagoRuslnolJ7 CertHfc*» d* conduir i atras*. « 9 3 Ï 8 9 60S5.
PEDIATRIA Dr. /. Barraran Milàn
«89874 7218
• JOSEP P€CH TratinuÉatojjw, ortopèdia. Assistèneía aanítàíla,. Pnsviasa, MeoVtec. Pi^kWcliorfebtanca, 2-g,2a*10;S·r*{<5uget.
«1Ò58818S8 FERMIN ARAMÏUP
Cirurgia ortopèdica traumatciógtca. Hores eonvSngudes. G/ Gitwa, 21.1r 3». Sant Cugat.
» 93874434T 93 5890834
•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,. •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars., •Transports especials: individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
Av.Torre Blanca 2-8.3i A, desp Saní Cugat def Vallès
Cultura
ELS /CANTONS Divendres, 12 de febrer de 1999
49
TPARÀDA
FONDAïr
• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ. • TANCAT DILLUNS NIT
RESTAURANT
RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 H
II Jeràn
Can Edo
Bar Restaurant
Tota una tradició
C1NESA
VlilMO Yelmol
16,45-19,20*22,15 Bíchos.
Menú diari, però de diumenge!!
18,15-18,20-20,30-22,50
Yeímo2 16,36-18,30- 20,30-22,30
Ttenes un * * n a l •
1$SQ -18,15 - 20,30 - 22,50
16,3g-13,15-22,00
Qué&É»«ftiife<fe
17JMMMP» ^ . & Sessions
Cuina casolana Obsequis per als nens Obsequis per als nuvis Zona d'aparcament Gronxadors Camp de bàsquet Local climatitzat
Dijous tancat, excepte dies festius
Yeímo 3
PI. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7
• • • • • • •
Quédateamilado
Estado desítio
17,15-20,00-22,45
LopedcVegi,5·TeL935806<iM-Fu 93 692 24 24 BELLATERRA
is,QQ~mis-20,3o-22.se
YfelraoS
golfes
tfWrïïA-ÏTN
I DEMANA Com sí fos de tota la vida
QUART DÉ LLIURA
la xocolata... 4f%if%, •ta entrepans... ft+4f*>
2 500
al cavo... ^JVFF*»
los pastos... fh4fa. olstils... < f K f K
m
Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita
McDonald s
I I Pi. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46
M e Donald's Sant Cugat Centre Comercial
S SOTJT ©II
CUGAT
http://www.clnesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
IWiPb^
HMIUU SSSm WÍSHfiiSiííSt
Í B K t i f ! BittiKii
ESTADD DE SITIO
a B S SALA 2:16,30-18,30-20,30-22,30 GOLFA: 00,30 APTA
SALA 1:16,45-19,20-22,15 13 ANYS
li Q ^ 1 « E O^LT &^3 ^ ^ R W
Dia de
SALA 3:16,30-19,15-22,00 GOLFA:00,35 APTA
SALA 4:17,00-19,45-22,20 GOLFA:00,45 APTA
SALA 1:00,35 13 ANYS
a i s n a Ü aa Q s Carnet Jove
Carnet, d'estudiant universitari
Venda anticipada
Carnet més grans de 65 anys
Reserva per telèfon
Venda les 24 h. als ServiCaixa
Accessos minusvàlids
Pagament amb tardeta de crèdit
Sessions numerades
Venda per telèfon 902-3332 31
50 Cultura
Í L S ICANTONS
Divendres, 12 de febrer de 1999
k>'& LA
R A D-Mm WPmi^i,
3 :.;:;.: I . »
Ttramilles, el concurs • D e 12.00 ha 15.00 h • De 7.(K) h a 8.(X) h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez E/despertador, amb Salva Vallvé • De 13.00 ha 14.00 h •DcS.OOhaKUOh Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Avant-matx . • D e 14.00 ha 15.00 h trevista Vallès sense Fronteres (repetició) • De HUO ha 13.CK) h • D e 15.00 ha 17.00 h La revista, el magazinc de Vanessa Raja C.otton Club, amb David Villena • D e 1100 a l . U 0 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena Josep M. Miró • De 18.30 ha 19.00 h • D e Il.i0hal3.50h Elxip, amb Xavi Montero l'.entrevista (repetició) • D e 19.00 ha 21.00 h • D e 13.50 ha 14.(X)h Buc d'assaig, amb Carles Roca Amb molt de gust, amb l'ep Blanes • D e 21.00 ha 22.00 h • D e 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena Diumenge • D e 18.00 ha 20.00 h • De 8.00 h a 9.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé El dia del sen \or • De 2().<X> h a 20.35 h • De 9.00 h a 9.30 h /'esportiu El racó de la poesia • D e 20.35 ha 21.(X)h • De 9.30 ha 10 h. /'.'/ millor del magazinc Esport en marxa la edició • De 21.00 ha 22.00 h /.'est/ena (dilluns). Interiors (dimarts), Bon •De 10.00 ha 11.00 h rotllo (dimecres). Ruc d'assaig (dijous), Nostra dansa • D e 11.00 ha 12.00 h Jazz (Urea (divendres). IM sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De ZZXX) h a 24.00 h (divendres no) • D e 12.00 ha 13.30 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé Roda d'amics • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) • D e 13.30 ha 14.00 h Madtime, amb Núria Bonvehí. Esport en marxa 2a edkió • De 23.00 h a 24.00 h divendres) • De 14.00 ha 16.00 h Vallès sense Frvnteres. Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 24.00 h a 24.35 h • D e 16.00 ha 19.00 h /'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat- Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 8.00 ha 11.00 h • D e 21.00 ha 22.0 h És cap de se/mana, amb Joan Vallvé Esport en marxa 3a edició • D e 10.00 ha 12.00 h
La
p r o p o s t a
De dilunsa
Amb Carnestoltes
comença el període del rel més
pagà.
És el Rei, amb majúscula. El magnat ideal, perquè en els seus dominis, tot està permès. I com que és breu i aviat s'acaba, cal no perdre ni un minut. Pintures, màscares i disfresses, correu a l'armari i desempolseu-les. Sortiu a les places, busqueu els amics. Aquesta mateixa nit ja podeu començar la gresca: La Floresta ha programat el Ball de Carnestoltes, amb concurs i tot. Demà al matí hi ha rua a les Planes. El Ball de Gitanes, la Botifarrada i el ball de diables són a Sant Cugat. A la nit, 'Els cosins del sac'a la plaça Pep Ventura. Diumenge, Valldoreix ho celebra al matí i Mira-sol a la tarda. Al nucli urbà, xocolatada, cercavila, automòbils antics i l'adéu al Rei amb la foguera.
: Exposicions
12 DIVENDRES
ESPECTACLES I N F A N T I L S
• Animació Infantil a càrrec de Pa Sucs&ajmb f espectactede Picabola. A tes 1BM h. Centre Cívic k Fkoesm.^ fN CELEBftAClOllS ENE • •Ball det&rnesfoltes* Múska envit^EíÉsaiRíde dkftésse&iball. Aies23.00h.
"El problema; «feb mairunosls $en$e problemes**. A les 21.45. Casa de Cultura de San* Gnj|pt del Vaflèí.' • Su Cu®» del "Vàlids. Ciutat O b c r n J^ÇSongrés de. Í^.CSHMSUC Sessió dé cloenda. A tes 21 h. Societat Coral La Unté Ssstcugístertca.
13 DISSABTE
14 IWMES'GK
16 ntMAK rs
CELEBRACIONS DE CARNAVAL \.; * La Ftotesta: ""' " ~\: I Sortidatle kGereavSaaks 17-30 h. de%FJaça d'Aipa&onga. Xocolatada a tes Ï8.3Q a la Plaça de l'Estació. •Sant Cugat ' _ Cercavila de BaB de Gitanes Sortida Pfc Monestir. Horç: 12,00íi. Ball de Gitanes; A la Llotgeta del Markatir. H G K ^ J | $ 8 B . Botifemda popular: Plaça Pep Ventura. Hora; ZLflm. : Trabalada i Ball de Diables: A la Plaça Pep V e n t a t Jfbra:·22.3Gíi, Tradicional Ball de Carnestoltes amb els Cosins ddi Sac Plaça Pep Ventura, a les 22.30 h.
CELEBRACIONS D l CARNAVAL • Mira-sol: -/' „ Festa amb ball de disfresses del Col·lectiu dfe.feC&KGran. De les 17.90 a les 21.00h. Al Casal Cuiti* •Valldoreix: Taller i animació amb saragata. A les l2,U0ïfc • 4 ~ j. • Sant Cugat Xocolatada a la Plaça Occavià. Hora: 1 l.OOlfc, Sortida de la Cercavila. Hora: 11.30 h. Crema del Rei Carnestoltes: Pla del \lnyet Hcaa; UM h. Ball i Espectacle: Acmaràc! Grup l'epsicolcn. Hora: 12.30 h. EXCURSIONS A LA MUNTANYA •Passeig per Collseroia: Zona Torre del Baró i Turó d*en Cu\ às \ les 9 h. del marí <ia\ ant el CMSC. CONFERÈNCIES t XERRADES
• Aula Cultural: El passat islàmic de Catalunya. A càrrec de Pere Balenyà. A les 20.00 h. al Club Muntanyenc • Cicle de conferències "Cultura i societat" al Centre Borja : Problemàtica actual dels refugiat* j desplaçats. A les 20.00 h. Cxntre Bona (Llaceres. .30).
SALES MUNICIPALS
•Pilar Valls, exposició de pintures. Escola Municipal d'Art. Fins al 12 de febrer. •Mats "Larves", escultura. Claustre del Monestir. Fins al 6 de Març. •ONES. Exposició tèxtil, itinerant per Catalunya i Balears. Casa de Cultura. Fins al 5 de Març. •Elsuïcidi d'una cafeteria. Exposició en clau de còmic. Escola Municipal d'Art Inauguració: 17-02-99. SALES PRIVADES
Josefina Ripoll, pintures. Sala Rusinol. Fins al 23 de febrer Centre Cultural •Romeo y Julieta. Companía Nacional de Danza. Coreografia de Nacho Duato. Dijous 11 de febrer a les 22 h., i d i v e n d r e s 12 de febrer a les 22 h. •Orquestra Simfònica del Vallès. O b r e s d e R. W a g n e r , J. Rodríguez i A. Dvorak. D i r e c t o r : S a l v a d o r Bretons. Divendres 19 de febrer a les 22 .
Cultura
ELS ÍCANTONS Divendres, l'J de febrer de 1999
;;S! M.:!W:: "i" íMI'iil·MiflI
TELÈFONS D'INTERÈS 936741111
Ajuntament Grua
938743371
Aigües u Floresta
936742089
Bombers Rubí-Sant Cugaï 93 699 80 80
MPPiWMï*-sol
93674201»
CAP
335891122
AAW¥«g*CarmeMira-sd 936741003
CAP urgències
93 589 44 55
AAW Sant Joari hfira-sol
93674 7103
Caí*<ieCutttjf»
935891382
AAPPiWVaKiMíx
93 874 2t 97
Centre Social í Sanitari U
935997800
AAPP i W C Montserrat Va«.93 674 21 05
CasaíVbSdoreix
936744599
AAPPWCanMajóVatl.
Catalana* Gas
937252944
AAProp.iVefttsUFtoresta 938742089
Conto Cívic te Floresta
935890847
AAWAJguatlongaLaFtor
938745129
C&nto ChrictesPtanas
936755105
AsS;. Consurrstors
932684567
Casal CuttmaiMíra-sot
93 569 W 1 8
ONt (Cita pr*»a)
935893080
Bomtars Befiatara
936928080
089
Bombers GeneraStat
Cinemes SL Cugat (fteser.] 935890941 Correus'
936747096
Creu Raja Sant Cugat
9367412 34
Creu Roja Valldoreix
936742459
Dispensari La flcresta
93674 7615
Ert. Municipal OescenlraSt 93 674 2719 BIHERRubí
936991692
FECSA (atenció al cüent)
90073 73 73
FECSA (avaries)
90074 74 74
Informació FGC
932051515
Funerària
9358955 52
Hisenda
935891155
Greenpeace
938745049
Divendres 12 • Santa Eulàlia Dissabte 13 • Sant Benigne Diumenge 14 • Sant Valentí Dilluns 15 • Sant Faustí Dimarts 16 • Sant Julià Dimecres 17 • Sant Ròmul. Dimecres de Cendra. Dijous 18 •Sant Simeó •Divendres 19 • Sant Gabí
(91)5434704
H. Genera) de Catalunya
935891212
H.Valld'Hebron
93427 2000
H. Sant Joan de Déu
932034000
Unitat Coronària
932481040
M de l'Esperança
93414 4848
Informació Carreteres
93204 22 47
Informació Aeroport
93478 5000
Informació RENFE
9349002 02
Informació Port.
93318 87 50
OMIC
93589 3188
PolkJínic Torreblanca
9358918 88
PROMUSA
935891732
ASOI
936753503
Arxiu Gavin
93674 25 70
Casald'AsjsSC
935891638
Uar d'Avis Parròquia
935890598
Club Muntanyenc
93674 5396
Coral de la Unió
936741006
Esbart Sant Cugat
936752652
Tot Sant Cugat
936748661
GntpSup.Irnmigrants
936749314
P a í » Sant Cugat
936755959
a s 4 Cantons
935896262
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX • informació í inscripcions: De dimarts a<Sver)dres, <rifal3»tiofe17al8h
mífax93SS9«3 69 (CasatdeCajStjrade
D u r a n t els m e s o s d e f e b r e r i març... A les 20 h. I r. C U R S D ' H I S T Ò R I A DE CATALUNYA. Informació i inscripcions: al Museu de Valldoreix (diumenges de 10 a 13 h.) DIUMENGE
l4,
a | e s | 2 h G r a n
Festa de C A R N E S T O L T E S - F E S T A D E C A R T R Ó M (Taller i animació) A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. Us hi esperem tots disfressats !
936746696
Jutjat
Ililiiill
Parròquia St. Pere Octavia 936741193 Parròquia Les Planes
93204 7503
Parròquia Valldoreix
93674 0569
l^ll^llllllllll
Pscra Municipal Valldoreix 93 875 40 55
i••HM
Cuerpo Nacional de Policia 93674 78 58
—
51
Urgències
091
PoScia Municipal iProtCwS
092
Pot. Municipal (Valldoreix)
908 79 5125
Comissaria de Policia
936747612
Taxis (parada)
936740997
Ràdio Taxi
9358944 22
Repsot-Butà
9367415*80
Sant Cugat Comerç
936740322
SOREA
935890021
>••-
»
—
•GIMJAZZPERA ADULTS
.JOIERIA ALA CERA PERDUDA
• DIBUIX I . ESTAMPACIÓ PINTURA JOVES I SOBRE ROBA ADULTS
• " ; • " * « » » » . ^ > « v » •> " « í
' *»*»*
**™«Ci««C«»MtfO»««·>»tt«v·»««MO«««·;·»:<
HiRARlMUTQBÜSOS 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-rMAS JANER Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.00h-07.00h-06.00ri i ateshores ert punt fins ates22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a Pestacio de F.G.C de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a ies hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de FAvinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i ais 40 minuts de cada horafinsa les 21.40rt. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim'servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer,
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h 1 als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FQC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05fi-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada fiora,fins a les 22.3$h.
• LWIA 3. SANT CUGAT-LA FtORESTA-LES PtANES Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a $Oiüda:05'45h del matí i cada hora i mitja fins ates22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
-Dies feiners. 1 a sortída: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.{feiners)
-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Diumenges i festius, 1 a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius). CUGAT
-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cadai fS w a firis a ies 2tv -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora 1 ifirtsales2l.4èh. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i ais 45 rrÉiutsdeoadahora irisa les 21.45ri. FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicimaisa (Cerdanyola; 22.15h(feirt9rs|, ' ; "
ELS4CANTOINS 52
Divendres, 11 de febrer de 1999
S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS
Quins websl
Antoni Rius. Astrofísic i investigador
IORDI CASAS
"Sempre dic que el millor lloc del món és allà on vius" Ri T U CASALS
Ja llegia sobre astronomia quan era petit, malgrat que va deixar els estudis quan tenia 13 anys i no els va reprendre fins als 21. És doctor en Astrofísica, va ser membre de l'equip tècnic de la NASA a Madrid i ara és investigador científic del CSIC i cap del Grup de Ciències de la Terra de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Actualment, la seva recerca utilitza els senyals dels satèl·lits GPS (Global Position System) per millorar les previsions meteorològiques. — Què és el sistema GPS? - Es important saber dir on estem nosaltres dins l'espai. Quan jo vaig a casa meva," no me'n vaig a casa del veí, perquè sé ubicar-me. Però imagina't, per exemple, que te'n vas al pol o a una selva. La resolució d'aquest problema és l'origen del GPS. I qui ha posat els diners per fer-ho ha estat el Departament de Defensa dels El A. El GPS et permet que qualsevol persona que tingui un receptor pugui saber on està i en quin moment a qualsevol punt del món. I, per exemple, els autobusos, a Terrassa, se sap on són per un GPS; uns camions que transporten cabals també l'utilitzen, i per fer volar avions civils es podria fer amb un GPS. Encara hi ha problemes tècnics per resoldre, però no ens podem imaginar la quantitat d'aplicacions que pot tenir. De fet, hi ha gent que anticipa que d'aquí a uns quants anys, tots els rellotges tindran un receptor GPS. — Com poden ajudar-nos a millorar les previsions meteorològiques els senyals del GPS? - I in model meteorològic no és més que un programa d'ordinador on introdueixes unes dades. com pressions, temperatures i velocitat del vent, entre altres, que ens proporcionen els satèl·lits artificials o les estacions meteorològiques a la terra. Aquestes últi-
Gràríes a la seva feina, Rius es declara ciutadà del món. F: X. LA RROSA mes són poc nombroses i, a més, és un producte que aviat serà de consum. Fins i tot a les tendes sobre grans zones de la terra no hi d'esports se'n venen. ha informació; per tant, les dades que introduïm a l'ordinador són - Ajudi'ns a desmitificar la imatincompletes. Els senyals GPS es ge de bitxos rars que tenen els inpropaguen a través de l'atmosfevestigadors. ra i per tant són afectades pel seu - Això és com un taller de repacontingut de vapor d'aigua, que rar cotxes. No hi ha cap diferència; és una dada molt útil. el que fem aquí és resoldre pro— Quines altres aplicacions pot blemes. És una activitat com qualsevol altra, ni més ni menys màtenir el GPS? gica. És més rar només perquè hi - En el transport aeri entre Amèha m e n y s g e n t rica i Europa, que s'hi dedica. per exemple, Treballem el maen q u è els teix nombre d'avions han hores de travessar l'Atlàntic, ,. . , ,, ta d e feines, unes bones potser d una ma previsions nera més satissón i m p o r factòria, perquè tants perquè poden fer estalviar tenim més llibertat d'organització una quantitat de combustible coni perquè treballem amb gent que siderable. està motivada pel que fa, i això li — La gent sap què és un GPS? dóna un ambient més agradable. - Potser no tothom. Però, per Pel que es deriva de la feina, sí exemple, durant el París-Dakkar que fa que sigui diferent, però se'n parla. La gent comença a sacom a individus, no en som. ber-ho cada vegada més i per la Li costa desconnectar quan televisió se'n sent parlar. Crec que està fora de la feina?
"La meva vida professional és tan divertida, que no necessito gaires dwersions mes
que a ia res.
_
- Estic tot el dia amb la feina al cap. I és una de les coses que em diverteix més. No és estressant, per a mi és molt agradable. Entenc que hi ha altres feines on la gent no hi gaudeix i li agrada desconnectar, però quan una cosa t'agrada molt, continues. - Es veu reflectida la tasca dels investigadors en la vida diària? - Si penses que qualsevol cosa que has fet avui fa cent anys que no existia, ja tens la resposta. Si no hi hagués gent que es dediqués a fer recerca, no hi hauria hospitals i continuarien fent trepanacions al cap com feien els egipcis. - Ha millorat el que es destina a investigació en aquest país? - Sí. Des dels anys 80 s'ha viscut un increment molt gran de recursos dedicats a això, però encara estem a la meitat del nivell de les societats desenvolupades. Si no hi ha més recursos, el sistema no funcionarà, perquè no es crearan llocs de treball en aquesta àrea. Tots els que ara estan estudiant a l'estranger no podran tomar i, potser, molts d'ells són millors que nosaltres mateixos. I si entenem que la recerca serveix per a alguna cosa, vol dir que estem perdent recursos. - Havent viscut a llocs com Boston, Los Angeles o Madrid, què en diu de Sant Cugat? - Està molt menys deteriorat que altres ciutats que jo conec. Estèticament és més agradable que les que estan al nostre voltant, que encara estan pitjor. Però no és la meravella que algú ens intenta vendre. Per exemple, el trànsit és caòtic, no crec que estigui gaire ben resolt. Sant Cugat està bé, és còmode, està ben comunicat amb Barcelona... però, en realitat, la gent de Sant Cugat és del Barca, no del Sant Cugat. És una ciutat residencial per estar-hi bé i còmode, en la qual no passen moltes més coses que les vides de cadascú. En definitiva, però, sempre dic que el millor lloc del món és allà on vius.
He llegit al darrer número d'Els 4 Cantons, amb més interès de l'habitual, la queixa d'una senyora respecte a l'anunci d'una adreça d'internet en una tanca publicitària. Es tracta de l'anunci d'una línia eròtica, en el qual apareix una dona - d e molt bon veure, tot sigui d i t - amb excessiva poca roba pel temps que tenim. A mi, i amb tots els respectes pels qui pensen el contrari, em sembla que això del sexe cal afrontar-ho sense embuts i amb franquesa, ja sigui per acció o omissió (que, com deia en Capri, la vida és llarga i el ciri és curt). És per això que m'ha semblat convenient fer-hi alguns comentaris. En primer lloc, donar les gràcies per la queixa, ja que m'ha permès conèixer visualment la senyora en qüestió (la de l'anunci) i, a més, m'ha posat a l'abast una adreça web que, en principi, prometia estones distretes (i fins i tot esperançadores, per a aquells que hi posen molta imaginació). Ara bé, això segon dura ben poc. Jo hi he accedit (per què me n'hauria d'amagar?) i puc assegurar que el resultat és ben decebedor. Si vols veure pit i cuixa has de fer-te'n soci. Això sí que mereixeria una queixa als qui tenen cura dels drets dels consumidors. Una cosa així s'avisa, encara que sigui amb lletres menudes. D'altra banda, el que sí que hauria de ser motiu de queixa seéosa són les possibles conseqüències que pot tenir un anunci així per als conductors. Crec recordar que quelcom semblant ja ha motivat algun accident greu. I, a més, en cas d'estar situat en una cruïlla, pot produir una badada que et porti a Bellatera en lloc de Cerdanyola, per posar un exemple. Aquests sí que em semblen motius de queixa. Per no oblidar el més consistent, el que esgrimeixen les feministes (i no només elles) pel que representa d'ús públic (i groller, encara que als homes ens agradi) el cos de la dona. En definitiva, considero que això del sexe, encara que només sigui visual, ens ho hem d'agafar amb més calma. Ningú no ha mort d'un empatx de sexe (assassinats passionals i efectes secundaris de la VIAGRA a part).
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com
Hardware, Software &Webs