Diari de Sant Cugat 278 by Premsa Local Sant Cugat

PÀGIMM DE GRU ENTITATS I wsmuciQNs COMMEMORARAN EL DIA DE LA DONA AMB DEBATS, ACTES REIVINDICATIUS I PRESENTACIONS

Divendres 5 de març de 1999

EIS4CANTON3 El "diari" de Sant Cugat

Núm. 278 AityV/I

225

Sant Medir congrega milers de ciutadans al camp del miracle

S UMARI El P P presenta una dona com a candidata i IC-Verds repeteix cap de llista Pàgines 8 i 9

Els Antics Escolans del Monestir posen veu, per primera vegada, a la cerimònia religiosa oficiada a l'ermita

Els descomptes en l'ecotaxa posen d'acord alcaldia i associacions veïnals Pàgina 15

El pianista Luki Guri actua aquesta nit a la Casa de Cultura a duet amb Laura Simó Pàgina 39

Campos dimiteix com a entrenador de la UESC tres mesos després de ser escollit Tradició i bon temp^

La diada festiva de Sant Cugat es clou sense registrar cap incidència considerable ati uuu ./ d> nou, per afavorir un Sant Medir agradable per a tothom. FOTO: XAVI LARROSA Pàgines 17 i 18

Joan Rama. FOTO: X. I,.

El Trofeu de Balls de Saló bat el rècord de participació amb 5 0 6 parelles inscrites

Pàgina 34

Pàgina 21

Tant si vostè és a casa com mm Més» AUXVYD

CATALONIA CERÀMIC

•

continua vetllant per la seva llar

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra Sant Cugaf a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00 S I S T E M E S DE SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei JW.AHoi«Sokj,5Wel.W5891799·SímtCo 9 o»«WVaHM

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR M Dissabte 13 de març-22.30 h. Casa de Cultura

Divendres 5 de març- 22.30 h. Casa de Cultura

Lucky Gurí duo i Laura Simó Els 4 Cantons convida als primers subscriptors que vulgui escoltar el famós pianista acompanyat d'una de les veus més prestigioses del nostre país.

Paul Fuster A mig camí entre l'energia d'Ani Difranco, la melodia .^^^ de Jeff Bucckley i la sonoritat de Ben Harper, Paul Fuster ha recorregut tot el circuit català de petites sales oferint el bo i millor del seu estil personal. Paul Fuster. Àlex Permanyer. Jaume Catà

Veu i guitarra Baix Bateria

TEATRE GRUP DE TEATRE

ESPIRAL

McDonald's Menús amb descompte ensenyant el carnet.

presenta:

diSon

Descomptes del 10 i el 15% en tots els serveis de perruqeria i estètica.

TEATRE BREU GALAXI

LA MES FORTA de J. A. Strindberg LA MUJER SOLA de Dario Fo N A K H L A

DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 19 H. AL CASAL DE CULTURA DE VALLLDOREIX.

Àpats amb

descompte

10% De descompte en aquest parc de jocs infantil Centre Comercial Sant Cugat

TRUCA PER RESERVAR LES TEVES ENTRADES!

BACCO El restaurant Bacco especialitzat en cuina -"* italiana, us con- ^ vida a provar el i*. •-'.;.»». famós licor Sambuca. i *J> Quan hi aneu només heu de mostrar que sou subscriptors. No*

^ |§fP p P

*<?%.

n<&m%

* Í ^

(Carrer Manel Farrés 97. Tel. 93 674 30 69)

Consumicions

gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Obsequiem amb aquesta làmina, 52x70 om., reproduint una obra de Lluís Ribas. als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai. Hor»ri»: Fciaara de 18 « SI k. DU··.bUad'll.M·Uií. i de 18 a 21 S. Fettht* d'U.M * 14 b. O Goiina. 13 • Tet. 83 589 57 76

Griful OU, s. L Servei Estació

Descomptes en benzina

Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el DNI.

* s^íSJffl

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.

^i£J3í3J3U!?^f@ÍÍ

SESSIONS GOLFES DE FRAMC

Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original..

ït •j

EIS4C4NT0ÏNS ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres. 5 de març de 1999

E s c o l t i s

m &

Sant Cugat escolta poc als escoltes Els 45 anys de Fagrupament Berenguer el Gran continuen a Pombra "L'escoltisme? No, no sé què és". "L'escolta què?"."Què dius dels escoltadors?" Uns totals desconeguts. Tot i que els escoltes de la ciutat tenen prop de mig segle de vida, només les persones vinculades directament al moviment saben explicar què és, què fa, què suposa... És energia, forma a la persones i implica una altra manera d'entendre la vida. GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

L'escoltisme és un moviment mundial fundat per Robert Baden-Powell a principis de segle. Els seus estatuts expliquen que es tracta d'un "moviment educatiu, apolític i voluntari per a joves, obert a tothom sense distincions per raó d'origen, raça o creença, d'acord amb la finalitat, els principis i el mètode establerts pel seu fundador". L'inici de l'escoltisme i el guiatge a l'estat espanyol va ser a Catalunya i va començar amb mossèn Antoni Batlle que és qui va adaptar-lo a la realitat catalana i per tant el va fonamentar amb els valors creients. Va fer néixer el que en l'actualitat coneixem com a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Una altra de les manifestacions escoltes amb què compta Catalunya és la versió laica del moviment. Es tracta d'escoltes catalans, adoptada per J. Ba-

T *k M *

tista i Roca. Escoltes catalans va constituir-se com a tal ara fa 25 anys. És una organització que inclou tot el territori català i que per tant contacta amb grups dels països valencians, de la Catalunya nord i de València. "En total som unes 4 (XX) persones dividides en 36 agrupaments distribuïts per les diferents comarques del país" explica Neus Julià, secretària de direcció d'escoltes catalans mentre aclareix que "nosaltres no som una escisió de res. Sempre hem estat dins la conferència mundial d'escoltes, formada per uns 33 milions de membres. Nosaltres també som part dels escoltes que hi ha escampats arreu del món, en som un tipus". La seu d'escoltes catalans es troba al carrer del Pilar a Barcelona, on van instal·lar-se ara fa uns 5 mesos. Escoltes Catalans s'han vinculat en més d'una ocasió en projectes de cooperació i just per

l'escoltisme \antiuztitem m riba al mig any d'hittòria eaent un total desconegut K)IOC,R \l·lA Cl·.lilD \ això també se'ls reconeix com a ONG. Sant Cugat té representació de totes dues corrents. Per antiguitat cal començar per l'agrupament escolta Berenguer el Gran, d'arrels confessionals i, per ara, amb local al carrer del sol de Sant Cugat. Trenta anvs mes tard es fundava a

La Floresta un altre agrupament, aquest cop integrat dins la dinàmica d'escoltes catalans. La convivència entre tots dos agrupaments ha estat sempre molt bona i això fa que en alguna ocasió hagin fet activitats de forma conjunta. Des de fa 5 mesos a Valldoreix hi ha la seu de Minvons Escoltes i

Guies Sant Jordi de Catalunya. Tot i la més que provada repercussió de l'escoltisme a Sant Cugat tant per la quantitat d'anys però també per la sobrada representativitat del moviment, a la ciutat només les persones vinculades a una d'aquestes manifestacions escoltes saben de què s'està parlant.

« O

GIGANTE

Dixan ENERGIA AZUL

i,a;íïíròï>ii <,&&&% ía* m#í!í

45cacitos

1.395B

A h o r r o en SANT PRYCA CUGAT

Preciós vàlidos hasta el lO de marzo

* > •

Setmana L'edat limita la branca de l'agrupament a què es pertany

ELS4CANIÜNS Divendres, 5 de mar( de 1999

M i n y o n s

e s c o l t e s

g u i e s

sant

J o r d i

Valldoreix és la seu central de Pescoltisme confessional a Catalunya El proper dia 8 de maig es preveu la inauguració del local

G.F.

G.F. l'n agrupament escolta es divideix en diferents unitats o branques de com a màxim 24 persones. Les nenes i nens que van als escoltes pertanyen a una o altra unitat segons la seva edat. Els més petits són els castors i les llúdrigúes, a continuació venen els llops daines, els pioners caravel·les i per acabar els truc, que són els més grans. Aquesta és la nomenclatura que es troba dins el moviment de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. La divisió que es fa des d'escoltes catalans segueix els mateixos criteris de pertinença però canvia el nom que rep cada grup. Així, els fullets són els nens de menys edat que formen part de l'agrupament Els seguiran els raiers, després vindran els pioners i per acabar els clan.Un cop arribats a l'última etapa les noies i nois poden decidir continuar dins el món de l'escoltisme fent de cap o bé dedicar-se a un altre projecte per acabar de formar-se ells mateixos, mai sense deixar de sentir l'escoltisme.

-ValMoraix -

Minyons escoltes és l'entitat mare de l'escoltisme confessional portat per Antoni Batlle a inicis de segle a Catalunya. La seu d e minyons fa 5 mesos que està instal·lada a Valldoreix des d'on es gestionen i preparen les diferents activitats comunes de tots els grups de minyons al país. El local s'inaugurarà el proper 8 d e maig. Es preveu q u e en aquesta obertura oficial de la central d e minyons hi participin personalitats del país i tamb é r e p r e s e n t a n t s d e cada un dels agrupaments de què consta. El màxim òrgan de decisió d'aquest moviment rep el nom d e taula executiva, un grup de 30 o 35 persones que serien els representants, comissaris o caps de demarcació de cada zona del moviment Minyons escoltes de Catalunya està dividit en 8 demarcacions i la de Barcelona i rodalies en 4 zones. Cada de-

La seu de minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya s'inaugurarà a Valldoreig a principis de maig. F.-.X. L. marcació formaarcació organitza les formacions pels caps bàsiques, l'animació del curs i el seguiment dels agrupaments q u e hi ha a cada zona. El que es fa des d'equips generals, la infraestructura comuna de tot el moviment, és oferir serveis directes tant a les demarcacions com als agru-

paments. S e m p r e es marca un pla per tres anys i el d'enguany rep el nom d'artesans i artesanes del propi creixement, títol que valora a les nenes i nens que hi ha als agrupaments com à veritables protagonistes de l'acció. Pel que fa a animació i formació ac-

t u a l m e n t s'està m u n t a n t u n a t r o b a d a g e n e r a l d e t o t e s les noies i nois del moviment pels dies 1 i 2 d'abril de l'any 2000. Durant el Xarbot, nom que rep aquest projecte, els 15.000 integrants de Minyons escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya es trobaran per primer cop.

N e u s Forcano, Cap de la taula executiva a Minyons

"Eduquem un ciutadà capaç d'implicar-se i donar servei" (i. E

La Neus s'ha convertit en asídua visitatnt de Valldoreix per ser la població que acull la nova seu de minyons escoltes. Ella és la part femenina del tàndem que forma el màxim òr^an de decisió de Minyons a Catalunya. - (A»ni valores l'acollida que ha tingut la vostra seu dins aquest terme municipal? - Molt be. Tant des de l'Ajuntament com per part de l'Entitat Municipal Descentralitzada hem estat sempre ben tractats. I pel que fa a la població, crec que la gent ha quedat sorpresa. Els ha agradat que arregléssim una masia que feia temps que estava tancada, sempre agrada que es cuidi el patrimoni. Hem posat un rètol provisional a fora perquè la gent sàpiga que som aquí. Durant aquests 5 mesos de funcionament ha vingut força gent a treure el nas a veure qui som i què fem. - Tot i les vostres arrels religioses hi ha pocs agrupaments que

practiquen la religió... - Encara que el model de persona i de societat que volem està inspirada en la religió, els caps o els nens que entren al moviment no tenen perquè ser creients, catòlics, apostòlics i romans. Per tant. tot i que la religió no és una condició sinequa non, la gent ha de saber on porta els seus nanos i quines són les creences que hi imperen. - Un altre dels vostres pilars és el de País. - La nostra intenció és educar persones que puguin arribar a ser madures, independents, autònomes i crítiques i que puguin estar arrelades al seu país, fer-hi un servei. Intentem que els nois i noies tinguin uns valors, que siguin persones que puguin funcionar en el seu món però que també el puguin transformar i canviar. O sigui que realment es treballa bastant la implicació amb l'entorn a tots nivells. - Parla'm de l'educació. - Els nostres estatuts remarquen la voluntat d'educar nois i noies com a ciutadans compromesos i cristians conscients. El nostre ob-

jectiu és educar un ciutadà que sigui capaç d'implicar-se i donar un servei a la societat. També volem que sigui prou persona i tingui recursos per ser feliç ell mateix i amb els altres. - 1 això podeu fer-ho millor des de Valldoreix? - Com a tot arreu. Hem instal·lat la nostra seu a Valldoreix perquè aquesta casa responia a les nostres necessitats d'espai i de preu. El més costós ha estat recollir els fons per arreglar l'interior, per restaurar la masia. La veritat és que per financiar-ho hem fet molta feina de .visitar administracions, gent concreta i empreses. - Tot i amb això el vostre moviment econòmic deu ser important... - Aquest any hem pressupostat uns 75 milions de pessetes. Hem d'acabar de pagar uns 20 milions de la nova seu, 45 milions seran pel funcionament intern de formació i de relacions exteriors i la resta pensem centrar-los en les trameses, les publicacions i l'animació del Xarbot, que és la trobada

AV«\ Vunmwjn Itinv i/ue forma part de k taula executiva de Minyons. F.:CEDIDA de tots els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya prevista pel mes d'abril de l'any 2000. - Gaudiu de moltes subvencions? - Els nostres ingressos venen de les afiliacions dels nens. De la Generalitat sí, rebem alguna cosa. Tot i amb això m'agradaria criticar aquesta subvenció perquè tenint

en compte que som 15000 persones i que fa anys que funcionem hauríem de tenir més reconeixament i per tant molt més ajut econòmic. Malgrat tot jo crec que ara ens convé explotar la línia d'esponsors i d e donacions com hem fet per la nova seu, això no ens lliga tant. És més còmode.

Setmana

ELS4CAIVFUNS Divendres. 5 de març de 1999

Escoltes

Catalans

L'agmpament del districte L'agrupament de la Floresta es reuneix estrenarà nous espais de reunió tres cops Vmxy «Una de les característiques El nombre d'escoltes augmenta anualment i també hi ha llista d'esperad'aquest grap de 100 persones, inclosos nens í caps, és que cad« trimestre l'agrupament sencer fa una sortida. D'aquesta manera es manté ei contacte i fa unitat entre tocs els membres del moviment fïorestà. "La primera sortida coincideix amb els passos d'unitat, quan els nens han de canviar de grup, ta segona coincideix sovint amb carnaval i la del tercer trimestre «ormalmcwt és final de curs" expíicaQkafgb Navarro. Aquest fet 4e smúf tot l'agrupament no és gens usual dins el món de l'escoltisme.

GE - La Floresta -

Els escoltes de la Floresta, integrants de la unitat d'escoltes catalans, estan a punt d'estrenar uns caus nous. El grup fa 8 anys que està instal·lat en una sala on es reuneixen les diferents unitats, sense separació entre si. Com que es tracta d'una sala de l'associació de propietaris i veïns del districte, els escoltes no han pogut decorar l'espai al seu gust i han d'anar amb molt de compte amb els quadres que hi ha penjats en aquest espai. Tot i amb això, sembla que després de dos anys de negociacions esperen "inaugurar els nous locals per setmana santa" explica Giorgia Navarro, cap d'agrupament dels escoltes de La Floresta , mentre assegura que des de l'entitat ja es tenen ganes "de començar el tercer trimestre disposant d'aquests nous espais de reunió". Tal i com expliquen des de l'equip de caps de l'agrupament el procés per aconseguir aquests nous espais ha estat llarg. Durant tot aquest temps els contactes amb l'Ajuntament i els veïns han estat continuats. Però potser la feina més gran l'han tingut a l'hora de fer aquests nous espais: "Hem construït els caus gràcies als pares que han fet de

IJS sortides a l'aire lliure formen part de les activitats quotidianes relacionades amb el món escolta. FOTO: CEDIDA

paletes i fusters", explica la Giorgia. Però el material i les feines més tècniques han hagut de sortir d'al, .

moltíssim", explica Anna Sebastian, també cap d'agrupament de La Floresta. Els nous caus

i la honestedat així com ser responsable i solidaris, austers, alegres i optimistes són uns valors que moltes famílies florestanes valoren, considerant guna butxaca. "A han arribat en aquest tipus d'activitats com partir de moltes _ un bon moment gestions i visites "Tenim COUS gràdeS ja que, tal i com el millor complement per la a l'administració explica Giorgia formació de la seva persona. Tant monitors com directors hem rebut sub- ahpam ÇMhan fet Navarro, "actualvencions q u e . ment tenim Ilis- com tots els responsables vinculats a l'agrupament es forens han permès ta d'espera. Vomen bàsicament a la FORCA, pagar el lloguer Ien entrar més el centre de Formació de Caps fins ara. Per a la nens dels que en de l'entitat, obert també a perconstrucció dels locals també realitat podem portar. Estem vam poder disposar dels diners en una etapa de creixement". sones desvinculades d'escolque vam aconseguir portant els I és que les bases de laïcitat, tes catalans però que volen obbars de la festa major. La veri- catalanitat, pedagogia de l'ac- tenir acreditacions per portar tat és que durant tot aquest ció, esforç, respecte i cura de canalla i aprendre amb ells una temps hem hagut de treballar la pròpia persona, la sinceritat nova manera de viure.

Giorgia Navarro:

de paletes ifusters"

; escoltes úa La FI0mm ét fctóstèacía del gruppels caps qs*e r de ^agrupamentrecelós pf9pisç aportant les necessitar en aà moment de-

vmt^t" ,&mmu Anna Sefeastía»,'Aquest .^rtíp por, tro-* bat«se també enalties entitats escoltes perd no de maneta tan t son coneguts com satèl·lits oeom la persona qm ÇM ve. & donar u» oop de mà <panfefalta-Çonrirtua fAnna- Els Gregal d'enguany són un bon equip amb ganes de fer coses*.

""I DADES DEL SUBSCRIPTOR I Nom i Cognoms ... ' Ciutat Carrer I Codi postal . ! NIF 0 DNI .

Telèfon

Eaïw-.ïs

DADES DE LA SUBSCR^^f^^^^^ I Data d'alta i Adreça d'entrega .... DADES DE LA

£1 diari de casa,

;J%i\íL'"

t^mf^à^êj^^^^^^^Â t.-^^î^^^^^^^^^S^'..'.'....

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

I Banc/Caixa ........... [ Adreça oficina i Entitat M I M oficina M I M de LLI núm compte i Titular i • Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la

al C. Sant Antoni, 15

de 1999 SIGNATURA

6 Setmana

ELS /CANTONS Dwendres, 5 de març de 1999

Berengue

Gran

Els escoltes necessiten un nou cau Les gestions per trobar Pespai passen per la col·laboració d'entitats i ciutadans L'agrupament escolta Berenguer el Gran no té caus i això és un gran problema. El propietari de l'actual local ha decidit disposar de nou de l'espai i això implica que, a partir de setembre, un centenar de nens i nenes amb els seus caps deixaran de tenir un local on reunir-se i portar a terme les seves activitats. G. F. - Sant Cagat -

Davant la problemàtica, l'equip de caps de l'agrupament va decidir formar una comissió destinada a trobar una solució. Martí i Mireia Lecina van posar-s'hi al capdavant convocant uns quants pares de l'entitat a participar i donar suport també a les seves negociacions. "La primera acció de la comissió local -segons paraules de Martí Lecina- va ser parlar amb Josep Soperes, el propietari dels caus. A partir d'aquesta conversa, va ampliar-nos el termini per trobar una nova seu. Ara no hem de marxar fins el 30 de setembre d'enguany". La comissió actua donant a conèixer el seu problema, explicant a Sant Cugat que s'està quedant sense lloc de reunió. La roda de premsa de finals de 1998 i la denúncia feta en un dels actes reivindicatius de la festa de Tardor, així com la pancarta penjada al pessebre de la plaça Barcelona, els va servir d'altaveu. Va ser determinant també l'aparició del cap d'agrupament, Roger Casadellà, durant l'entrega dels premis Santcugatenc de l'any. L'agrupament va ser guardonat i en el discurs d'agraïment Casadellà va recordar als assistents el greu proble-

ma amb què es troba l'entitat.Tot l'auditori va sentir-ho. De manera paral·lela a aquests actes reivindicatius, Berenguer el Gran també ha començat a moure's. Els escoltes busquen un local on puguin reunir-se sempre que els convingui i siguin usuaris exclusius del lloc. A primer cop d'ull sembla que totes les mirades es dirigeixin cap a la mateixa hipotètica solució: l'Ajuntament. Però també seria pertinent escoltar què es diu des de Minyons, l'organització de la qual depenen tots els escoltes situats geogràficament al país. Neus Forcano, cap executiva de l'entitat fa la següent reflexió: "Cal tenir en compte que els caps d'agrupament han de ser conscients del paper educatiu que tenen dins la ciutat. Cal que tinguin bones relacions amb l'Ajuntament i l'entitat acollidora (en aquest cas serií cl llogater) de tal manera que es valori la seva feina", i continua: "S'ha d'aprendre que a les administracions pots anar a demanar reconeixement, pots fins i tot exigir-lo i en el cas que no se'ns ajudi, l'altra solució és del tot recorrent dins l'escoltisme, fer feines per tal d'obtenir diners i tirar endavant el projecte".

T ^m*' * « * ritu ' "*—"-"'-"-

Iltl.

«*»»•'**»«*'•»

ER Si. <H

ElBerengfierelGrantambé'hafet actes mvtndkattus per expltcar a Sant Cugat que busca un nou espai de reunió. FOTO: X. L. vam poder-los oferir un espai a la Però igualment sense cap tipus els altres. No podem oferir una casa de cultura -explica la tinent de solució a la vista. "Hem parlat part de la nostra seu única per l'ús d'alcalde de serveis personals, Àn- amb Jordi Gonzalez, vocal de co- d'un únic grup, això aniria contra gels Ponsa,- però no s'adequava a ordinació de les seccions de la la nostra filosofia". les seves necessitats" i continua: Unió, però l'oferta d'aquesta enI, entre una cosa i una altra, els "De totes maneres nosaltres es- titat no és compatible amb la nos- escoltes fa uns quatre mesos que tem disposats a col·laborar en tot tra entitat: no podríem disposar busquen local i que no en troben: allò que puguem per aconseguir sempre dels cinc espais de reunió "Tots els locals que hem mirat un nou local pels escoltes". que necessitem ni podríem guar- són d'un preu excessiu, aquí és Una altra de les solucions pro- dar el nostre material" explica Ro- impossible trobar un lloguer tou i posades per l'Ajuntament és re- ger Casadellà, cap de l'agrupacórrer a altres entitats de la ciutat ment. Casadellà indica, a més: " i negociar el poder disposar dels Utilitzar les instal·lacions de laUseus locals: "Nosaltres som una nió implicaria que cada cada fade les possibles solucions -s'ex- mília es fes sòcia de l'entitat indeplica des de l'Ajuntament- però pendentment de les quotes de l'agrupament". La Unió, per tant, n'hi ha d'altres" L'Agrupament Escolta Beren- queda descartada. Berenguer el Gran ha contactat guer el Gran, evidentment, tamUna altra de les possibles entitats ja amb l'Ajuntament. "Nosaltres bé s'ha mogut en altres àmbits. acollidores seria el Club Muntanyenc Sant Cugat Cal recordar que aquesta entitat aixopluga en el seu si d'altres entitats i just per això es pot veure com una possiel» ujKsmhrés- de ia branca El primer çoraaeïe. ble opció. El seu president Nar• Espai suficient per poder tenc amb Pescdtóàa» v& cís Castanyer, però, explicava que, pxtf^&mmsmí d'acampade fet, un dels seus actuals prode la mà de V mxm'i da: imà&í, íogonets* tastaria! blemes també és l'espai: "Si ara anem escassos imagina't més ensemineristes qiue*eòí#!Ï* • €3ftft amb força Suat davant. A més, la gràcia dels BeCugat a Pesà» va fteompanya* • Ocrtóric, pK&rlbtement dins renguer és tenir un espai propi i nos a Santa Coloma on «e~ ei «&ctt amic de la ciutat vital. A hores d'ara per molta vomencaven el seu curí «acotar*, • Aoioespai rüspoeibleral d*luntat que hi posem, tant ells com Aquest primer contacte tant per nosaltres, no és possible". Ribera com per Ignasi Graó, <|t» pkü'^di^r-;;- - • ' posteriorment seria el cap dV A l'Ateneu també s'hi podria regrupament de Penrirat, va sucórrer. Tal i com pot llegir-se a la «'«<& ^ l ^ ' ú a * » 30.0OG posar "una gran descoberta per proposta de l'Ateneu a les assoaplicar-ne ia pràctica a Sant Cuciacions, entitats i col·lectius de •ï*é*yrd!*pasflr~ïie com a màgat"'. Cine aaya deapré* PagroSant Cugat, "l'Ateneu té interès xtm;dje-ta*dapiri»cípisdescpanwnt Saata'Maria del Bose, a acollir a quantes associacions, Sdp^jgfiat xa! d^afooodicíonaiia versió femenina de l'escoltis* Ei^upfemmíia ttéixrr H anys t fitetimasculí. FOTO. CEDIM entitats i col·lectius de Sant Cugat J^í^íliïieídecií». me va formar-se també a Sant de mitjans anys 70 Rosa Ribas <kt sistema per part de Miríjons: necessitin espais de trobada, així Cugat. Ei seu c&ixame&t, si- entra aformarpart éc l'agrupa- *Es va aprofundir en la formació com a donar suport mitjançant els la veritat és que el temps se'ns tuem-nos als any»60, va suposar ment convertint-se*n en mixt» djfcls caps fins que t a acabar es* serveis de secretaria i amb els està tirant al damunt", expliciten et trasllat de l'agrupament en ma responsable l'any 1980. Jpt^ $eat obligatori. Quan p vaig enequipaments tècnics necessaris". des de Berenguer el Gran. "NoEn un principi, doncs, semblaria saltres som una entitat que arri«principis d'aquèsta dècada "& tm com a cap d'agrupament e) que aquí tenim una altra possible ba a tothom i això encara reforça l&bfl «osvhats però ia veritat és primer que vaig fer va ser oblisolució. Una de les condicions, més la nostra necessitat de no haque de'&rma molt light". Una gar a tocs ets caps- a formar-se. però, que posen des de l'Ateneu ver de pagar tant". L'única inten«e tescaèse» d*aquesta caigué» vNiàojH* estava d'acord va marés, segons explica el seu presi- ció dels escoltes és poder conti'Q^msàém *»jg* s$b«, segons ~" nen una ! dent, Ramon Pros, "la necessitat nuar formant les persones a cap *e%lfea I f ò t M m es ei c«n«i de compartir espais els uns amb preu.

Setmana

FLS-/CANTONS nk-mdr,*. y, ri,-M>m-é- IOVO

' e n q u e s t a

Coneix els problemes de Pescoltisme santcugatenc? - Sant Cugat -

L'escoltisme és un moviment mundial que va néixer a principis de segle. La filosofia d'aquesta entitat es basa en la fe, el país i l'educació, i el que intenta és formar bons ciutadans. Al terme municipal de Sant Cugat trobem tres punts escoltes. A Valldoreix hi ha la seu central de Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya, i tant a la Floresta com a Sant Cugat nucli hi ha un agrupament. Aquesta quantitat de representació, però,

sembla totalment desconeguda entre els santcugatencs. Moltes de les persones preguntades no coneixen aquests col·lectius. Tampoc saben que l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran s'ha quedat sense local. Parlem d'un col·lectiu que té el mateix problema que altres entitats de Sant Cugat sense recursos per pagar un lloguer elevat o per construir un espai de reunió propi. Els santcugatencs creuen que el tema pot solucionar-se; quines són les seves propostes? / Glòria Francolí

TERESA GUERRERO

JASMINA PALMA

SECUNDINO VALERO

CRISTINA GALINDO

34 ANYS

12 ANYS

75 ANYS

32 ANYS

41 ANYS

ENGINYERA QUÍMICA

ESTUDIANT

JUBILAT

SECRETÀRIA DE DIRECCIÓ

IMPRESSOR

"La veritat és que desconec completament aquest moviment. No sé què és l'escoltisme ni que n'hi hagués un grup a la ciutat. Per tant, tampoc penso que pugui haver-hi cap solució per a aquest problema."

"No sé què és l'escoltisme ni el grup del Berenguer el Gran. No sabia que tenien cap problema de local. La veritat és que no tinc ni idea de tot el que vagi lligat amb els escoltes i tot el seu món. No els conec."

"Jo n'he sentit a parlar, però no sé massa què són. Però si tenen problemes de local el que haurien de fer és desfer aquest grup i formar-ne un q u e fos més amistós amb la gent de la ciutat. La veritat és que no els conec."

"No sé què és l'escoltisme i encara menys que a Sant Cugat n'hi hagi un grup. Tot i amb això, crec que si tenen problemes amb el seu local el que han de fer és buscar alguna persona que els en pugui cedir un."

VICENTE MORTK

CARME CASTELLSAGUÉS

JOSÉ EGEA

DAVID RIBAS

65 ANYS

49 ANYS

6 8 ANYS

24 ANYS

29 ANYS

PENSIONISTA

PINTORA

PALETA

ESTUDIANT DE GÉOGRAITA

PEDAGOGA

" Em sembla que els escoltes tenen orígens americans, dels anys seixanta i que tenen força relació amb la religió, però la veritat és que no sabia que aquí a Sant Cugat n'hi hagués un grup."

"Sé que a Sant Cugat hi ha un agrupament i jo el que penso és que haurien d'associar-se a alguna altra entitat. Crec que pot ser interessant per ells perquè sempre estaran en contacte amb més gent "

"La veritat és que fa molt temps que estic fora de la ciutat i la veritat és que no se m'acut cap solució per aquest grup d'escoltes. Conec l'escoltisme i recordo aquesta entitat però res mes.."

"Conec el Berenguer el Gran, sé que s'estan al carrer de la lluna, que tenen una seu allà però la veritat és que no sabia que haguessin de marxar d'aquest espai on s'estan ara."

"No conec el Berenguer el Gran però parlant de l'escoltisme en general quan a Barcelona hi ha alguna exposició o així sempre m'agrada veure-la. Jo no faig gaire vida a Sant Cugat."

FERNANDO RODRÍGUEZ

"Sí que els conec. I a mi m'agrada molt la sevafilosofia,sobretot el tema del muntanyisme. Sé que a Sant Cugat hi ha un grup al carrer del Sol i penso que la solució és buscar un altre espai."

CARME FUENTES

Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, molta atenció.Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu. Plana de l'Hospital, 10

% TOURS (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir) USSÍA W V M I V W I I U * - I> ^m Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65 . ^ ^ «—

t****™*^ Aitdfatet»I£ft£ti£at í^iH^(P<rtd0mtmmctf^&nom^at8d*»*fíW

U S 4 CANTONS

Política

Divendres, 5 de març de 1999

Cursa

e l e c t o r a l

El P P aposta per les dones Berta Rodríguez serà la candidata que representarà els conservadors al juny La secció local del Partit Popular (PP) ha presentat aquesta setmana el seu candidat a l'alcaldia de Sant Cugat. Com ja apuntaven tots els rumors, la formació ha apostat finalment per una dona, l'única representant del gènere femení que lluitarà per aconseguir el govern de la ciutat. L'acte de presentació oficial de la cap de llista va estar presidit per Alberto Fernànadez Díaz, màxim responsable del PP a Catalunya. A Ï R A COSTA

- Sant Cugat La tendència clara del Partit Popular (PP) ha apostar per les doncs - a l g u n s han atribuït la seva victòria a Ics generals al paper de les f è m i n e s - ha trobat la seva correspondència a Sant (lugat: la secció local ha designat com a cap de llista per als pròxims comicis electorals a Berta Rodríguez., una advocada q u e milita al P P des de fa 6 anys. En la presentació de Rodríguez, el president del PP a Catalunya, Alberto Fernàndez Díaz, va especificar la seva satisfacció pel fet que s'hagi triat una dona, encara que va titllar aquesta tria "d'aposta valenta". Segons el líder conservador, l'elecció de dones com a números u de les llistes municipals del PP "no serà un fet aïllat, ja que volem apostar per un major protagonisme de les dones en la política". La primera aparició formal de Berta Rodríguez, però, va ser m o d e s t a . E n ser p r e g u n t a d a

pels missatges de la seva campanya, la candidata es va limitar a apuntar la seva intenció d'apropar l'Administració al ciutadà "perquè aquest senti que es vetlla per a ell i pugui acce-

Utm advocada de Barcelona unas

El president del PP, Alberto Fernàndez Díaz, va presentar oficialment la candidata. FOTO: dir als regidors sense topar amb cap barrera". Comença el ball de xifres Tot i q u e el p r e s i d e n t de la secció local del PP, Francesc LLatjós, ha advertit que el programa i la llista electoral no estaran llestos fins al mes d'abril, no ha tingut cap inconvenient en fer públics els resultats de la primera enquesta electoral. Segons l'estudi encarregat pels populars -fet sobre un univers

de 398 famílies- en les pròximes eleccions el P P santeugatenc podria incrementar el seu número de regidors fins a un màxim de 6 -actualment en té 3 - . Per assumir aquesta virtual posició, el partit ha apostat per la renovació: "Volem comptar a m b gent jove, que aporti idees noves". Vistes les premisses, algun dels actuals regidors podrien quedar fora de la llista. L'actual portaveu del grup, J a u m e Tarragó, p e r ò s'ha n e g a t a c o n f i r m a r

XAVILARROSA.

aquest extrem. Amb un inamovible "les decisions les prendrà la junta local", el regidor popular ha declinat pronunciar-se, fins i tot, sobre la seva voluntat d e pertànyer a la futura llista electoral. L'enqüesta feta pel P P també ha preguntat sobre la valoració dels polítics locals. En aquest sentit, l'alcalde, Joan Aymerich (CIU), ha estat la persona que ha obtingut més vots, seguit del mateix Jaume Tarragó (PP) i finalment d e Joan Gaya (PSC).

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 €8 48

PAN SIN FRONTERAS

Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/nQ 08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 1 PA SENSE FRONTERES

Política

ELS /GÜYIONS Divendres, 5 de marc de 1999

C u r s a

e l e c t o r a l

IC-Verds aposta per la continuïtat i nomena Francesc Godàs com a candidat

Leschmdel

Han estat la primera formació a configurar el programa electoral Dues coses identifiquen enguany la secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V): per primera vegada un dels seus membres -Francesc Godàs- repetirà com a cap de llista del partit i el fet que ha estat el primer partit polític a fer públic el seu programa electoral. Amb gran part de la feina preelectoral ja feta i l'aposta per un canvi que decanti el govern cap a l'esquerra, IC-V ha saltat aquesta setmana a l'arena de la cursa electoral mirant cap al PSC i esperant "una confrontació de projectes que generi un debat constructiu".

A.C. -Sant Cugat -

"Kstem prepararts per gov ernar la ciutat però ho volem fer d'una forma molt diferent a l'actual". Francesc Godàs, el ja nomenat candidat d'IC-V, ha entrat a l'escena política més competitiva trepitjant fort. Es mostra segur de les possibilitats que es produeixi "un canvi de color polític" a l'Ajuntament i per això la formació que representa ha donat suport a la seva candidatura en "una aposta clara per l'experiència". Un coneixement que si entra a formar part del govern municipal lluitaria per una ciutat "amb unes dimensions més humanes. on els temes intergeneracionals i interterritorials tinguessin un major pes i on la solidaritat guanyés presència". Com a força d'esquerres lluitarà per "un increment de la participació ciutadana en la presa de decisions" i per un municipi "que redueixi les diferències socials, sexuals, eonòmiques...". I tot això ho té tant clar perquè, a diferència

de la resta de partits polítics locals. el que ell representa ja ha elaborat el programa electoral i ha definit els missatges que a partir d'ara no es cansaran de difondre. Com ha explicat Jordi Casas, coordinador de l'equip encarregat d'elaborar el programa, "per rigorositat i coherència IC-V ha considerat que el més lògic era elaborar primerament un programa sobre

i I !

/ 'equip ele tedamo t/el /vo;.i (iiim clei foral ha

Aquelles petites grans diferències • Sobre IC-V planarà, en les prò- "La campanya d'EUiA es basàrries eleccions, un fantasma sarà en el distanciament respecte mo^Ktm Esxjaem IMdaJ Al- a nosaltres jpejquè han de justiternativa {EUÏA}, un grup que ficar una escissió a ta que jo semen un determinat moment va pre em vaig oposar1'. Amb tot, optar per l'escissió i que ara s'- Godàs no renuncia a un entenihaurà d'enfrontar a les urnes ment amb els excompanys d'iamb anses camarades. Tot i que deologia: "Espero que adoptin et nau partit es mostrava satisfet el compromís de sumar esforços de la separació, definint-se com per donar el canvi de color que "les autèntiques esquerres", el pretenem". El número de vots, partit originari éreu que la 'sepa- però, és el que mana i IC-V no ració «ndrà'urt alt cost cant a ni- ha pogut negar que intenta aprovell organitzatíu com percep- ximar posicions envers el PSC, tuat Bf candidat de la formació, <lel partit d'esquerres que acFrancesc Godàs, ha manifestat: tualment té més força"./ A.C.

treballat durant un mes. F: X.I.. el que treballar i posteriorment designar cl candidat i confeccionar la llista electoral, com marca la tradició del nostre partit". I en això estan. A partir d'aquesta setmana la direcció de la formació enviarà a simpatitzants i entitats de la ciutat una còpia del programa "perquè tothom qui ho vulgui ens faci arribar suggerències que, en cas de ser pertinents, inclourem al programa". ha dit Casas. El document definitiu és previst que s'aprovi a principis d'abril. La llista és qüestió de setmanes, però Godàs ja ha advertit que els responsables de l'elaboració del programa -entre ells, l'actual regidor Joan Martí Balada- "hi haurien de tenir un pes important".

* El r^ogt8rriteJecK>iïldlE> V aposta dafamcntporpolíriques potMitats q^íe tenen per objectiu la ereaeidd'um durat %tésthutEHtnítària, solidària i igualitària'', segons ha dit Godàs. fieus ací ah eixos damunt els quals pilota el programa de la formació: •Apostarpel canvi d'una ciutat molt millorable: potenciant el creixement dosificat i ordenat de la ciutat, aplicant polítiques mediambientals, aportant una nova cultura de la mobilitat i apostant per una política pública de l'habitatgp. * Consolidar i millorar els nivells de vida en una ciutat cara de mantenir: aeonseguint unes finances solides i optimitzant la gestió dels serveis municipals. • Defensa del caràcter re,distribuidor de l'Administració local; aplicant noves polítiques en favor de la dona, la immigració, l'ocupació i la promoció econòmica, l'esport o l'ensenyament. •. • Superar les greus deficiències en matèria d'iíiformació i participació ciutadana', creant un àrea que tingui per objectiu mantenir el contacte permanent amb la societat • Aconseguir una major implicació metropolitana: integrant Sant Cugat a ia Mancomunitat de Municipis, al Patronat de Coliserola o a l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

P r i m à r i e s

El PSC recollirà vots en suport de Pasqual Maragall durant tot demà Menéndez veu paral·lelismes amb les eleccions municipals A. C. - Sant Cugat -

lloes on votar

El candidat del PSC Jordi Menéndez creu que hi ha moltes similituts entre l'aposta socialista a nivell nacional i la municipal santcugatenca perquè tant Pasqual Maragall com ell mateix volen donar un canvi als governs als quals aspiren. "Són dues esperances coincidents, dos desitjós de canviar i volem posar de relleu la relació existent entre tots dos projectes". Per aquesta similitud d'iniciatives, Menéndez ha convocat tots els santcugatencs a expressar el seu suport a Pasqual Maragall a

- Al local deï partit, al carrer Rius i Taulet -AI local electoral, a la plaça del Celler Cooperatiu - A la plaça del Coll - A la plaça de h Creu d'en Blau través del vot. Des de les deu del matí i fins les vuit del vespre de demà els ciutadans podran votar en quatre urnes distribuïdes a diferents punts de la ciutat (veure

quadre) en unes primàries que tindran lloc en diverses ciutats catalanes. "Ens fa molta il·lusió aportar el nostre gra de sorra a aquesta expressió de suport a Maragall", ha dit el candidat santcugatenc qui ha assegurat que les enquestes internes del partit donen molt bons auguris tant al candidat a la Generalitat com al que aspira a l'acaldia de Sant Cugat. Com avançament a la campanya electoral local, cl candidat socialista ha indicat qvie tant l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, com l'aspirant a la Generalitat, Pasqual Maragall, vindran a Sant Cugat per donar suport a la candidatura de Menéndez.

FOTO: X. LARROSA

EIS4CANTOV5

Opinió

^^BM

Divendres, 5 de març de 1999

E d i t o r i a l

HJ5/CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Valies <to Sant Cugat, S.L. Carrer Sant A n t o n i , 15, baixos - 08190 Sant Cugat del Vallès T e l . 5H9 62 82 - Fax 589 20 9 ] H d i t i ó electrònica: http://vilawcb.com/santcugat K-mail: santcugat@vilawcb.com

La irracionalitat de la violència

C o n M l l d'Administració Ramon í í r a n (president) Josep M ('abreri/o, Pere Ksquerda i Xavier KnrnelK (editor delegat)

Director». Aura Costa Redacció T r m a d*- la M - l m i i n i : í i l ò r u Krancolf; P o b t i r a / E n t o r u / O p i n i ó : Aura Costa; Socirtal^ E c o n o m i a : Anna Borau; C u l t u r a : Ruth Casals; EspurtH: Alcx López.; S o l i d a r i t a t : Mònica Berna bé,

Comarcial Anna W Boncompte

Consell Editorial Ramon Grau [president I Josep M . Cabren/o (\ icepresïdcnt) Víctor Alexandre,Krancesc C a r t ó , Jordi Casas. Narcís Castanyer, Albert I)e Pablo. Pere K s q u c r d j , Xavier Fornells. Kristian Hcrbol/.heimcr, Rogcli Pedró, Ramon Pros. I.luís Puig. Kmili Rcné, Marta Sobirà, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M . Sans Traví, Joan Troyano, Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabaia Aura C o s u (secretaria)

Subscripcions Laura Munter

Fotografia Xavi Larrusa i Oscar Benito

Disseny I maquotactò —

Gemma Jurado

Correcció

a violència, generalment, no du enlloc però hi ha qui s'entesta a continuar utilitzantla coma forma de pressió o de reivindicació. És el cas de l'autor d'un atemptat perpetrat aquesta setmana contra una empresa de treball temporal de la nostra ciutat. Dimarts a la matinada, quan la ciutat dormia i qualsevol intrusió quedava fora de tot esguard, algú va llençar un còctel molotov contra la porta d'una E T T local. A resultes de l'atac, la porta de l'empresa i una catifa es van

incendiar. Els danys materials no han estat massa elevats i, per sort, no s'ha hagut de lamentar cap vítima però es dóna el cas que damunt de la companyia hi havia un pis habitat que, de no haver estat controlat el foc, podia haver-se incendiat. La temerositat i imprudència de l'autor d'aquest delicte és quan menys molt criticable. No només pel perill que suposa una acció d'aquest tipus, sinó per la manca total de legitimitat d'aquesta acció. És cert que una part de la

població no està d'acord amb la política empresarial de les empreses de treball temporal, i fins i tot hi ha alguns col·lectius de la ciutat que han organitzat manifestacions i actes de protesta en contra d'un sistema que consideren "injuts i contrari als interessos dels joves". Però ni totes les objeccions del món a aquest sistema legitimarien un acte d'aquest tipus. La legislació vigent sobre les E T T no l'han establert els propietaris d'aquest tipus d'empreses, sinó el govern i,

per tant, és intolerable que s'atempti una i una altra vegada contra els empresaris que han optat per aquests negocis. Tothom té dret a exercir la professió que esculli, al marge que aquesta desperti les simpaties o antipaties de la resta de ciutadans. I aquells que no hi estiguin d'acord, sempre tenen vies legals a les que recórrer per protestar o fer les objeccions que creguin oportunes. Això sí, al govern que ha implantat la normativa, no a l'empresari que l'aplica.

Maria Planes

Impressió Rotimprcs (972) 40.05.95

Tradició multitudinària

Distribució Mailing Vallès S I , Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: Gl-405-93 K h 4 ( i j m o m cxpretM úntcimenc Li Ï C V Í upmió en cK cditonjl» Els i n i c i a lijcnao cxprciien P opinió J c l i i c u í j u t o í y <|uc E l i 4 C i n t O M no fa JCVS neceutrismenf PuNu-wiAjdhcfidi 4

(DACPC Associació C•laIa n a ile la Premsa C.i marcat

I.lnl7 MFa'SW2371 irniïni*

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

rop de 2.500 persones s'han tornat a donar cita enguany en una de les diades més especials per a Sant Cugat: la festa de Sant Medir. El camp del Miracle ha tornat a acollir santeugatencs i barcelonins -especialment graciencs- que s'han reunit per recordar la llegenda de les fa-

ves i el sant perseguit.Una festa en la que hi ha hagut de tot: caminades, misses, castellers i fins i tot costellades i calçotades. La novetat d'enguany ha arribat de la mà dels Antics Escolans del Monestir que van oferir un concert a l'ermita de Sant Medir donant un caire es-

l e c t o r

pecial a l'ofici religiós de l'edició d'aquest any. I posats a destacar presències inusuals, el Sant Medir d'enguany va comptar amb les visites d'importants personalitats polítiques com el secretari general d'UDC, Josep Antonio Duran i Lleida que, sumat als representants polítics locals de gai-

rebé tots els colors ideològics de la ciutat, va constat<r que ens trobem en època preelectoral. Amb tot, la de dimereres va ser una nova oportunitat per constatar l'arrelament de les tradicions a Sant Cugat i el poder de convocatòria que els actes d'aquest tipus tenen a la nostra ciutat.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el ntímero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Sant Medir: tradició oducaclé

Aquesta setmana hem celebrat la diada de Sant Medir i com cada any hem fet l'excursió tradicional fins a l'ermita, ens hem penjat la fava a la solapa i hem fet una costellada amb els amics. Hi érem tots, els nens, els joves, els adults i també un munt de'cares melanconioses de la tercera edat. Hem passat un dia divertit, diferent dels habituals, però jo em pregunto...ha estat quelcom més que folklore? Vull dir, la gent que hi hem anat sabíem per què érem allà i quina és la història que va originar aquesta tradició? Em sembla magnífic que tradicions com aquesta es perpetuïn en el temps i passin de

generació en generació. Ara, et que ja no em sembla tan adient és que només s'hereti là festa, l'excursió o el dinar "popular i es defxi de banda els fets històrics i les arrels autèntiques. Trobo que pares i mares, institucions, entitats i escoles haurien de fer tots els esforços possibles per assegurar-se que transmetem als nosres fills la nostra història.M'agradaria poder afirmar que tothom que dimecres va anar a Sant Me-

dir ho va fer amb coneixement de causa i que, a més, s'esforçarà a transmetre'l als que l'envoltin per mantenir viva aquesta part de la història santeugatenca, tant entranyable com qualsevol altra. Trobo molt trist que la gent es dediqui a fer les coses perquè toquen o perquè ho marca la tradició, sense saber quin és el seu origen o s e n t i t . / MÒNICA GALIÀ

Política local

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació.Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics Tel. 93 674 17 84-Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A •""'««o,

BELL "IvV

Rambla del Celler, 17'

Un meu amic, que és alcalde i que després de provar un mandat a l'Ajuntament ha decidit que ja n'hi havia prou, em comenta amb un deix d'amargor la fatiga que li ha provocat la lluita contra els elements -la incapacitat d'algüns dirigents, l'obcecació d'una part del funcionariat, l'absència de cultura de servei i l'excés del zel de supervivènciaper tal de defensar allò que com alcalde tenia l'obliagció

de defensar. Probablement el meu amic va cometre ün error: es va deixar il·lusionar per una feina que en realitat és la balladora més lletja de la política d'un país amb retards democràtics com el nostre.Tothom s'hi veu en cor, amb els alcaldes. Reben bufes de fora i de casa mateix -alguns dirigents de l'Administració s'esforcen més a posar traves que no a fer progressar el país- i acaben fent d'esponja de molts dels problemes de la societat davant dels quals la seva responsabilitat de vegades és nul·la. Amb el cor a la mà, i ara que farem vint anys de democràcia local, no troben que ja és hora de deixar de tractar els alcaldes i regidors com els pàries de la política?/ CARLES PUIGDEMONT.

Opinió

U S / CANTONS Mtrn/ím. 5 rtr mtir( de 1W9

l l o t j a

Europa i el Sud Mediterrani (II) Lu

o és possible ignorar més temps aquesta realitat, aquest fou el crit d'alerta de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa el 1994 i de la Unió Europea que després de la Conferència de Barcelona de 1995 va passar d'estar exclusivament amoïnada pels camvis en l'Europa de l'Est i per tant, volcada en la consolidació de les noves d e mocràcies, a adonar-se de l'amenaça que suposa per la seva pròpia estabilitat el subdesenv o l u p a m e n t de l'àrea m e d i terrània i a intentar corregir la p r o l o n g a d a marginació d e la zona. Tanmateix, abans de prendre aquesta decisió la Unió va haver q u e vèncer les contradiccions existents al seu si. D'una banda pesava l'atenció que demanaven - i encara d e m a n e n els països de l'Est i la sensibilitat dels c e n t r e e u r o p e u s cap a ells, fet que va generar als països de la ribera Sud, i sobretot al Magrib, la sensació no només que se'ls ignorava sinó que se'ls girava l'esquena. D'altra l'actitut dels països europeus mediterranis que gaudeixen d'una posició privilegiada per a l'observació i el foment de relacions

S e v e r

d'integració, més exposats als perills d'una desestabilització generalitzada a les zones properes, i que, en conseqüència, exigien un reequilibri de la política comunitària entre les dues zones prioritàries per a la seguretat. La caiguda del Mur de Berlín (1989) i el seu corol·lari -l'unificació alemanya i la reorganització geopolítica a l'est europ e u - la guerra del Golf i el seu impacte sobre les relacions euroàrabs, la crisi algeriana i els perills potencials q u e això comporta per al conjunt del Magrib, el desenvolupament d'un islamisme militant, a vegades amb tints antioccidentals, augmentat per la degradació de la situació econòmica i pel creixement demogràfic, van acabar de convèncer la Unió Europea de la necessitat de construir aquesta política, sense oblidar però la reintegració dels països de l'Europa Central i Oriental en l'espai europeu. D e s de la p e r s p e c t i v a de la Unió Europea, la redescoberta necessitat de cooperar amb la ribera Sud i impular el seu desenvolupament respon en part a una raó de seguretat: un major benestar reduirà la pressió mi-

ÍS RKCODKK

gratòria, atenuarà la influència del fonamentalismc islàmic i, en conseqüènia l'amenaça d'exteriorització dels conflictes interns. Ningú posa en dubte que en la base d'aquesta nova actitut ha tingut influència la situació interna d'Argèlia, o els brots d'islamisme d'Egipte o Turquia. Però la Unió Europea, té també un autèntic interès econòmic i polític en fomentar la creació d ' u n a à m p l i a z o n a d e prosperitat a la Mediterrània, ja que la zona és rica en recursos naturals que Europa necessita, la demografia constitueix un greu problema, els interenavis a m b la U E són i m p o r t a n t s i c o n s t i t u e i x e n un interessant m e r c a t p o t e n c i a l q u e , en el supòsit d'un retorn al creixement i de l'aparició d'una demanda solvent, podria esperonar enèrgicament les exportacions europees. I ja sabem que les decisions no acostumen a ser altruistes. El Projecte Euro-Mediterrani que es va iniciar a la Conferència de Barcelona de 1995 pretén impulsar l'intent de convertir l'àrea en un espai obert al d e s e n v o l u p a m e n t econòmic i social sostenible i integrat de tots els països de la riba Sud.

T i t o

Per aconseguir aquest ambiciós objectiu estableix una sèrie de mesures que s'emmarquen dins d'objectius més concrets de col·laboració política i de seguretat com a mitjans per aconseguir un espai comú de pau i estabilitat; de col·laboració econòmica i financera com a vehicle per crear una zona de prosperitat compartida i de col·laboració en els àmbits socials, culturals i humans per facilitar el desenvolupament dels recursos humans, el foment de la comprensió entre cultures i els intercanvis entre les societats civils. La idea de cooperació mediterrània ha anat prenent forma tant entre els governs com els ciutadans. A la riba Nord i, en graus diversos, la OSCE, la Unió Euopea, l'OTAN i el Consell d'Europa han dissenyat polítiques específiques per a l'àrea mediterrània. A la riba Sud i de forma paral·lela s'ha produït una creixent presa de consciència sobre les causes internes i externes de l'insuficient nivell de desenvolupament de la cooperació mediterrània. La rapidesa amb què sorgeixen iniciatives de cooperació mediterrània són fruit de la-

E i

presa de consciència per part dels ciutadans, governs i institucions internacionals del subdesenvolupament de la zona i de la seva importànciapera l'estabilitat. Ha costat temps i esforços per fer adonar als estats i institucions e u r o p e e s q u e la Mediterrània és una regió d e cabdal importància per a Europa. Damunt d'aquest convenciment cada institució ha bastit la seva estratègia. La de la U E és prou coneguda, no així la del Consell d'Europa q u e pretén afavorir l'expansió i consolidació de la democràcia, les llibertats p ú b l i q u e s i els drets hum a n s a la regió, i m p u l s a r el diàleg i l'intercanvi entre les civilitzacions, les cultures i les religions com a pas necessari per aconseguir la comprensió i respecte mutus, i contribuir a la instauració d'un clima de seguretat basat en les relacions de bona convivència i de confiança mútua. Ens hem de convèncer q u e la continuïtat d'aquestes iniciatives en gran part depèn de l'Europa mediterrània, la del C e n tre continua volcada a l'Est. Lluís Recoderés diputat de CHI i candidat a l'acaldia de Sant Cugat

p o r x o

El tabac i el Tercer Món FONTCUBERTA 1

Ei-

SETS

s'A<:osi€i\s

ES^À

i. ES

AL C*vcfrE.,

Eieec\o«o.s

rrVv\ew

Tevxv -<?<?

'altre dia al cinema em vaig quedar garratibat. Una marca de tabac espanyola anunciava que destinava el 0'7% dels seus guanys als ajuts humanitaris que teòricament entren en aquest projecte i que, llastimosament, és una obligació que no es compleix per part d'aquells estaments que estan obligats a complir-la. Que en principi una empresa destini una part dels seus beneficis a aquesta finalitat em sembla molt lloable. Però que utilitzi aquest fet com un factor per vendre més q u e la competència ja no em sembla tant lícit i encara menys que sigui una empresa tabacalera la que ho faci. Èticament és intolerable. És com si justifiqués un descompte del preu dels seus productes dient que el destina a fins humanitaris. Si l'empresa fos sincera desviaria aquest 0'7% i callaria. Imaginem que tothom que fa obres de caritat anés proclamant que en fa i enunciés els diners que hi destina. Q u è en

pensaríem? Doncs encara em sembla pitjor quan això es proclama per augmentar les vendes. El cas d'aquesta empresa tabaquera encara és més greu i jo considero que deu fregar la legalitat que reglamenta la publicitat dels seus productes, cada vegada més restringida. Una notícia posterior vista per televisió e m va donar la clau d ' a q u e s t anunci. L'estratègia de les grans companyies tabaqueres sembla ser que passa per captar cada any entre dos i tres milions de nens i nenes de tot el món per substituir els fumadors que moren o aquells que decideixen deixar de fumar. Si no es busquen nous fumadors a aquestes edats després resulta més difícil aconseguir-los. Un nen comença a fumar preferentment per m i m e t i s m e i perquè així creu que és més gran. Després ho fa per altres motius no tant poderosos. Les tabaqueres saben que si no incideixen e n a q u e s t e s

edats corren el risc de perdre el seu sucós negoci, un dels més rendibles de l'actualitat. I com que cada vegada tenen més difícil fer publicitat (si s'aplica la llei com està aprovada d'aquí a poc t e m p s no e n podran fer) busquen deseperadament fórmules imaginatives per aplicar la seva estratègia de màrqueting. En principi sembla fàcil deduir que aquells nens que comencen a fumar prefereixin comprar una marca que destini una part dels seus beneficis a finalitats humanitàries. Les tabaqueres s'asseguren aií futurs clients adictes no només al tabac sinó potser també a la seva marca. N o cal insistir en que caldria q u e les autoritats analitzessin aquesta estratègia publicitària: l'adicció de milions de joves és en joc.I a propòsit del tabac: qui controla i qui té l'obligació q u e no es fumi a les estacions tancades de F G C o del metro de Barcelona? Els cartells no serveixen d e res i el caos és generalitzat.

Opinió

ELS -/CANTONS Divendres, 5 e/e març de 1999

L ' e s p i t II e r a

t e r r a t

Dones

Sobre Peix vertebrador (ÍKRMAN Ll.KRKNA OKI. CASTILLO

'Kix vertebrador són una sèrie de camps que pertanyen a Sant (,'ugat, que envolten Sant Cugat i la diferencien d'altres ciutats properes. Es territori lliure, d'aquell que alguns definirien com "llocs perillosos i foscos", gairebé com salvatges i que cal ordenar i pintar de verd per poder vendre. Què és el que Sant Cugat es ven quan ven els seus darrers espais lliures? En el Congrés de la ciutat que ha acabat recentement, en Domènech ens responia: "Sant Cugat s'està venent el capital de què disposa. el territori. Què passarà quan l'esgotem?". En un moment en l'àmbit mundial i en el de ciutat es debat quin valor té el territori, no només com a recurs comerciable, sinó e n molts altres aspectes, l'equip de govern presenta un Pla per ocupar els darrers espais oberts, lliures de Sant (Jugat. Som consc i e n t s q u e no h e m a r r i b a t a aprofundir gaire en la definició del municipi que volem? Es que potser tothom té clar que la única natura que volem és Collserola? Que tenim el dret (com a propietaris, govern local o població) a disposar del darrer sòl lliure de Sant Cugat? Tan bé funciona la

CLARA T.vsou

rrassa, Cerdanyola... 1 les opinions democràcia al nostre país i al nosde constructores, immobiliàries, tre poble que s'entén que estarà etc, i l'evident necessitat de ser bé el que passi amb aquest procompetitius i créixer, sempre créijecte de final de mandat xer (fins quan?) ens acabaran inNingú no pot negar les evidèntegrant en una ciutat gran que es cies dels riscos ambientals del diu Catalunya, té 12 milions d'nostre model social.c'Des de l'ehabitants i totes les planes amb quip de govern, des de la classe menys del 20% de pendent urpolítica es vol un replantejament banitzades... Això sí! les serres esdel model de societat on hi partitaran protegides. cipi tothom i que tingui en compSi es fa un moviment social prou te aquestes noves circumstàncies? fort, estem molts anys treballant () l'única adaptació que cal fer és ii lreei ivv ii iniduiicc aa nu ti aa Il'euro o aals tipus x f curu U u lluus .. , N/f> U d'interès? ContiS HO pOt negar respai, p ü t s e r f , ciment s'encan u a r e m s e n t i n t ks eVÏdènàeS dels . rregarà algun esmeravelles d e la tudi més seriós nostra ciutat insosque el que hi ha tenible i quan vinara m a teix, es gui el propet godirà que era vovern ens luntat de tothom p l a n t e j a r e m l'Ala protecció i la genda Local 21 per identitat de Sant Cugat com a ciuveure què arreglem? tat, etc. Quants anys caldrien ara Ara s'obre el temps del debat de campanyes i de reunions i de que, en teoria, ha de portar a deprocessos per revertir la urbanitfinir entre tothom què es vol amb zació dels darrers espais lliures de aquell espai. Però la Comissió Sant Cugat? En canvi, quan es d'Urbanisme de Barcelona, en els triga en fer els plans, urbanitzar seus plans territorials que mai no o ampliar camps de gols, etc? són prou debatuts perquè provo-

riscos ambientals del nostre model social

quen oposició però que acaben anant a missa, Sant Cugat està integrada en una pastilla urbana on s'integren Rubí, Sabadell, Te-

al Parc Rural de la Torre Negra. Perquè aquest Parc Rural es pot veure de dues maneres. Una, com a estratègia per conservar una peça fonamental d'un ecosistema anomenat Collsetola i alhora part dels rodals agrícoles de la ciutat. Una altra, com a obra arquitectonicopaisatgística, obra humana, que donarà prestigi, que esdevindrà el parc temàtic verd de Sant Cugat, que haurà costat més o menys diners i on la conservació de la natura perdrà el seu context. Si els darrers espais lliures de Sant Cugat es desvertebren sota l'Eix, els rodals de la Torre Negra seran un parc temàtic. Si els municipis veïns dilapiden el seu capital fins alfinalcom nosaltres, Collserola serà un parc temàtic. Si tota la zona metropolitana de Barcelona descarta conservar la diversitat biològica que encara conté, les serres seran parcs temàtics. Si Catalunya és un projecte urbanístic amb data 2012 (quan es calcula que acabaria el procés urbanitzador), la natura serà un parc t«màtic. Serà molt competitiu, però no viable.

La urbanització de l'Eix Vertebrador suposarà coses q u e no sembla que ens plantegem gaire. Suposarà canvis, per exemple,

German L·lerena del Castillo és membre del Grup de Natura del Club Muntanyenc

s o t e r r a n i

Sant Cugat és una ciutat cutre? IOSKI» M. CABRERIZO

la vista està que a Sant Cugat hi ha actuacions urbanístiques que no són cap meravella. Es cert que s'han fet coses que possiblement no repetiríem però també és cert que els santeugatencs no tenim la sensació de viure en una ciutat cutre com Ignasi De Solà-Morales afirmava l'altre dia en una entrevista aL·iYanguardia. Possiblement el que aquest senyor volia dir-nos és que intueix que hem crescut n o m é s per com-

plaure una demnada artificial, provocant un desenvolupament ràpid i difícil de pair. I jo en algins aspectes coincideixo amb aquest parer ja que és evident que les conseqüències de tant vertiginós creixement ja comencen a fer-se notar en el dia a dia. Es cert que hem guanyat e n zones verdes, però per contra hem perdut en els districtes en sorolls i trànsit, en m a n t e n i m e n t i neteja i sobretot en sòl com a patrimoni de futur. Em pregunto que els dei-

xarem als nostres fills per fer, si no estarem hipotecant els projectes de la seva futura ciutat. Les manifestacions de Solà Morales són poc ajustades a la realitat de Sant Cugat, una realitat que no és una altra que estar, per sort o per desgràcia, enmig d'un entorn caòtic. Però a Sant Cugat, tot i estar dins aquest encreuament tant d'interessos com d'especulació, el creixement podia haver estat molt més sagnant. Es podien haver fet les coses

sensiblement millor, però també terriblement pijtor. I això només ho sabem els que vivim i som d'aquí. Sentir-nos de Sant Cugat no només viure-hi és el que esn pot portar a evitar que ens convertim en una ciutat cutre, com deia aquest bon senyor. És important prendre consciència del lloc i l'entorn on som si volem millorar i mantenir, encara que sigui amb certes mancances, aquest oasis enmig del caos més absolut.

Dilluns vinent toca commemorar el dia de la dona treballadora, tot un repte per a la societat actual. Els mitjans de comunicació ens tornaran a repetir aquella vella història de les dones mortes en una fàbrica de Chicago i la majoria de les feministes sortiran al carrer per exterioritzar totes les queixes i frustracions q u e durant l'any d u e n enterrades en el subconscient. Les altres, les que no són tan radicals, segurament també dedicaran algun moment del dia a reflexionar sobre la seva existència i de ben segur que gran part de la població recordarà aquelles víctimes de maltractaments o abusos a arreu del món, també a Catalunya La societat, però, què hi farà? El que hauria de servir per despertar les consciències i impulsar iniciatives en favor de les dones que realment ho necessiten, esdevindrà, un any més, una festeta de banderes liles i quatre debats amb les Magdes Oranich de tom. I després, l'endemà del 8 d e matç, i l'altra setmana, i un mes després, ningú recordarà ja els reportatges denúncia, ni les reivindicacions pel centre de Barcelona Ja no tocarà. Ja haurà passat el dia de la commemoració i la societat es permetrà el luxe de seguir el seu esdevenir quotidià, egoista i cada cop més deshumanitzat. Per tot això, em fa molta gràcia -i el bon entenedor amb poques paraules en té prou- que ens entestem a celebrar els dies de la infància, la sida, la sostenibilitat o la dona.. Jornades puntuals que la societat utilitza per netejar-se la consciència i els polítics per fer promeses que en comptades ocasions respecten. Tot plegat sembla una burla als que són objectiu d'aquestes diades, és com dir-los: tranquils, us tenim presents i som conscients de la vostra problemàtica i de tot allò que podríem fer per ajudar-vos. El que no se'ls diu, però, és que fins l'any vinent o fins la següent marató televisiva ningú no tomarà a compadir-los. Absurditats d'un sistema social més pendent de la imatge que de l'ànima

Tt^xïrTt^olfitcrpefiíIeTiïèïw HAS SENTIT LES FRIHERES PECLARACIONS PE LA CA? PE LLISTA PEL ??••• WU QÜE UN* PE LES f RlMERES COSES QUE FARIA SI GUANYÉS SERIA ACOSTAR L' APMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS

...I QUÈ VOL PI» A I X Ò ? DONCS QUE SI GOVERNÉS FARIA MÉS ÀGIL T O T * LA GESTIÓ MÜHICIPM. ...RECORDES AQUELL* PITA

PE MAttOMA I LA M0NTANYA?

~>i/^

g*, ^^^^^^^^z

VOLS PIR QUE, SI ARRIBA A SER ALCALPESSA, ELS IMPOSTOS NO ELS HAUREM P ' ANAR A VAGAR A L' AJUNTAMENT, NI AL EANC ... SINÓ QUE ENS ELS VINPRAN A COBRAR A CASA P

Opinió 13

R S 4 C A N T 0 N S Divendres, 5 de març de 1999

g r a n s

t r e t s

Gufllermo Navarra El treball responsable El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'un fuster santcugatenc d'aquells que encara treballen a l'estil artesanal. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

'CUo

£U4r£

&&. j/cu*? (2*<m/>

' na força física elevada i una voluntat a prova són dues d e les característiques més destacades en la personalitat de Guillermo N a varra, dos trets q u e probablement han tingut una gran importància en la seva trajectòria professional. És una persona molt treballadora i autoexigent i si té alguna persona sota les seves ordres t a m b é li exigirà els mateixos resultats que ell es marqui. Posseeix un compartament· una mica estricte, una mica de "blanc i negre". No obstant això, el seu sentit de la norma i educació li fan m a n t e n i r un respecte pels altres. Se sent fort i bastant segur i a q u e s t a sensació el du a ser "una mica p r o t e c t o r " cap a aquells que considera més dèbils.

R e t r a t E

del

C e n t r e

C ui

I J òpera L'elisir d'amore és u n a de les més mportants de G a e t a n o Donizetti (1797-1848),

ón notables també " L u c i a di L a m m e r m o o r " , " L a F a v o r i t a "

" L a Fille du Regiment". G r a n admirador de

MX ossini,

onizetti -

A vid creador - va compondre unes 70 obres. "L'elisir d ' a m o r e " té M

agnífics personatges: Adina amb dos pretendents

Oscil·la entre N e m o r i n o , simple camperol, i Belcore, bell sergent.

A m b la col·laboració:

CRJPT SELECCIÓ - F O R M A C I Ó Aragó, 208, 3r 3o - 08011 Barcelona fel. 93451 04 39' • Fax93451 73 96

t u r a I

s t r e n a d a a Milà el 2 de maig de 1832

Quan s'estudia la cal·ligrafia d e Navarra, un s'adona fàcilm e n t que es tracta d'un h o m e molt responsable. La seva forma de pensar acostuma a ser lineal, es tanca en les seves conviccions i és difícil fer-lo canviar ja que és d'aquelles persones a qui agrada d e f e n s a r els seus p u n t s de vista a m b b a s t a n t a tossuneria. Amb tot, li agrada comunicarse a m b els altres, acostuma a parlar b a s t a n t i s o b r e t o t , se s e n t feliç q u a n l ' e s c o l t e n ja q u e això li p e r m e t g u a n y a r protagonisme.

1 \ ecentment arribat al poble, D u l c a m a r a el xarlatà ven al N e m o r i n o u n a poció que Jlí n a m o r a les dones. P e r ò él vil Nemorino s'emborratxa i es presenta davant de la dolça Adina

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amb l Espectacle

GEMA 4 FILA 7 presenta

' "SUB vesito " un xou cantat a capella amb molt de so i tota l'escalfor de Cuba. GEMA 4 és l'únic quartet de veus femenines que canta música cubana a capella. GEMA 4, com qui no vol la cosa, així, suavesito, suavesito, ha afegit al repertori un cinquè instrument anomenat enginy. El resultat: un espectacle fresc i càlid, divertit i emocionant que, sens dubte, us seduirà. Gràcia amb talent Encant no dissimulat Música per instint A dins, harmonia 4 veus privilegiades que us ofereixen "Suavesito"

Tots els subscriptors teniu dues entrades gratuïtes. Només cal trucar ireservar-les

Dies:

diumenge 7 de març a les 21 h. dijous 11 de març a les 22:30 h divendres 12 de març a les 22:30h.

A LA SALA MUNTANER (Carrer Muntaner,4)

HS4CANTWS

Entorn Divendres, 5 de març de 1999

o ta x a

Urbanisme

Els d e s c o m p t e s s o b r e la taxa d e sanejament c a l m e n les aigües

El PSC demana una adequació del

Els veïns esperen, però, que s'anul·li aquest impost

Monestir més ambiciosa A.C. - Sant Cugat-

A i n u COSTA -Sant Cagat-

L'ajuntament emprendrà una campanya per justificar l'existència de la taxa de sanejament, els seus usos i sobretot els descomptes que permet per a aquelles persones amb un baix poder adquisitiu. Així ho ha anunciat l'alcalde, Joan Aymerich, després de la reunió que va mantenir dimarts amb els representants de diverses associacions de veïns de la ciutat. En una trobada qualificada de "molt cordial" per totes dues bandes, els representants veïnals van admetre que no coneixien les possibilitats de descompte existents i que d'haver-ho sabut segurament no hi haurien hagut tantes protestes. Amb la normativa a la mà, les persones amb un sou anual inferior a 1.250.000 pessetes queden exemptes de pagar aquest impost i les que cobren entre 1.250.000 i 2.000000 només n'han de pagar el 50% -5.000 pessetes-. La notícia d'aquests descomptes ha satisfet enormemnet els veïns: "Estem

L'ecotaxa costeja la recollida d'escombraries i el clavegueram

molt contents perquè ens han concedit el que volíem", ha dit Pedró Armero, president de l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc. L'altra bona nova ha arribat després que l'alcalde confirmés la suspensió temporal de l'embargament de comptes per als 14 ciutadans que s'han negat fins ara a pagar aquest ecoimpost. "És la notícia que esperàvem", l·ia confirma Josep Maria Àngel de l'associació de

T r a c t a m e n t

I <>l <> A L.

veïns Sant Joan de Mira-sol, "està clar que queden suspeses totes les manifestacions i protestes i que transmetrem a tots els veïns un missatge de tranquil·litat". La bona sintonia només ha estat trencada per un lament: tres de les associacions veïnals consultades per aquest diari s'han queixat que no se'ls hagués convocat formalment a la trobada amb l'alcalde "per parlar d'un tema que ens afecta a tots".

v e g e t a l

L'àrea de serveis urbans recull 2 5 0 avets de Nadal Només es podrà replantar una trentena dels arbres A. C. - Sant Cagat La c a m p a n y a d e r e c o l l i d a d'arbres de Nadal s'ha tancat amb un balanç moderadament positiu. Els serveis municipals han recollit u n total d e 250 avets, una xifra no massa alta "però que en part s'explica per les campanyes que hem fet recomanant q u e la gent adquirís plantes autòctones enlloc dels avets", ha indicat Joan Recasens, regidor de serveis urbans. Una trentena dels arbres recollits a través del servei especial podran ser recuperats ja que el bon estat de conservació e n q u è e s t r o b a v e n h a

permès q u e es replantessin en un viver. "Quan arrelin a la terra mirarem d e replantar-los en algun indret", ha dit Recasens. La resta dels avets, però, n o es trobaven en prou bones condicions i l'empresa T M A Sànchez se n'ha fet càrrec per convertir-los e n compostatge. El regidor de serveis urbans s'ha mostrat satisfet amb el servei d e la concessionària m u n i cipal tot i q u e ha inéicat q u e l'any v i n e n t " e s p e r e m p o d e r fer ja aquest compost a la Planta de C a i r C a l o p a " -aprovada però p e n d e n t de construcció-. Pel q u e fa al nombre d'arbres recuperat, Recasens ha indicat que "s'ha superat lleugera-

m e n t " el volum recuperat e n a n y s a n t e r i o r s . A q u e s t fet, però, segurament es deu al fet que l'àrea de serveis urbans va decidir a finals de febrer allargar el període de recollida d'avets fins el 20 de març de manera que les famílies que encara no s'haguessin desfet dels seus avets tinguessin més t e m p s per fer-ho. "A mesura q u e la' g e n t va c o n e i x e n t aquest servei, el resultat de la recollida millora ", ha confirmat Recasens. A banda dels avets, el servei especial d e recollida d'arbres d e Nadal ha recol·lectat altres 150 arbres emprats també durant les festes nadalenques.

Les obres d'adequació de l'entorn del Monestir haurien d'aprofitar-se per prendre la decisió de treure el Centre de Restauració de Béns Mobles que hi ha a l'interior del recinte i arreglar "el djsbarat" de la rampa d'accés al búnquer subterrni. Aquesta és la primera reacció del PSC davant la presentació del projecte municipal que dignificarà els voltants del temple. El candidat socialista, Jordi Menéndèz considera que aquestes dependències "serien més adequades" per a usos culturals. La utilització de gespa per cobrir la zona nord del monestir tampoc li ha semblat bé a M e néndèz que considera que requerirà una gran consum d'aigua "en un any de sequera que pot comportar restriccions". Aquests retrets, arribats just una setmana després que Joan Aymerich presentés públicament el projecte, no han agafat l'alcalde per sorpresa: "En aquests

tres mesos que em q u e d e n de mandat suposo que tindré moltes sorpreses com aquesta però sempre que es critiquen projectes que beneficien la ciutat i els ciutadans no podré fer més que donar-los les gràcies per recordar-me que estem fent les coses ben fetes. Precisament per això ho critiquen". Pel que fa al centre de restauració, Aymerich no ha volgut qüestionar ni la seva ubicació ni el seu ús perquè considera queaquest tema "ja es va discutir en un ple de fa bastants anys". Amb. tot ha indicat que aquest centre està fent una tasca molt important restaurant totes les capelles d e dins del Monestir, "i això també és arranjar el Monestir", ha apuntat l'alcalde. Menéndèz ha volgut a més, recuperar el tema de la promoció d'aquest monument i ha proposat la creació d'una ruta vallesana " q u e pot i n c l o u r e m o n u m e n t s històrics, excavacions arqueològiques i entorn paisatgístic".

ï*í;A: : ;ACO^UÍNttt|[A ÍWÍNÍA j tamartlda aftos de expertàocfe la medicina tedtaaonsl iBjwnda por doctor ehiop, con 30 aflos çxpertitrtcfe ente tedtaaonal china, sjjHfetxto métodos y príefia» utílízando «erapas ojtapras naÇjrales. naçjrsles. prActia» artcestrales, sin medfotmentos, utifizando • PafSItsíí PatSItsíí por accídraiíé accídraité vascular ct-rebrat * Pwàltsiï Pwàltslï por hemorràgia hemonagía cerebral ** PSfííísis PSfiíísis por por traumatisme traumatisme cerebral cerebral fraumatismo cerebrat cereferat • ï»ad»s ï»ad»s vegetatives vegetatives pof pofftaumatismo • Çfifaíeas, dorsolumbaígía, dotares de las extremtdades * Açarato Apasato u»l6g«:o uRílógrco •* Demència senti AÇarato dtgestivo « Aparato Apaualo cafdíovaïcular y sangufneo * Aparato respiratario « Apatalo • #stema i(wionol6gic#ï ertdocttrtorógíco ertdocítrtorógíco • Sistema nr-rvioso » Aparato locomotor S w * Jowp, 2 - baj«s ba|«s I * » Suat Ctaat del 4t1 Valtt» « U S » í » 9 21 *2 - * 9iï «75 4» M UrgtncI*»: 42» $4 $6 02 *B

rant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD continua vetllant per la seva llar

i Servei

SISTEMES DE SEGURETAT CMWÍWNTSWMÓKSIKWIKOÓ

Av. Atfemi Sota, 50-ïW. 9 3 569 17 99-Sont Cugot del Vollèt

ELS ICAIYIONS Divendres. 26 de febrer de 1999

INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ D'ESTANDS lINllMNiMiii^^

g í l£i' s t ^ . xm ^M

•

Seu de la Fundació: Placa de Barcelona, 17

=a< •«*•' w '•&'

Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88

HSHf

•

Sra. Mercè Abadia

ANT CUGAT ACTIU 10 V Mostra

Comerç,

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

A N Y S Indústria

Serveis

FUNDACIÓ PER AL COMERÇ. INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

E1S 4 CANTONS

Societat Divendres. 5 de març de 1999

F e s t a

\-int Mulli -unpn /ui ,,/at i,n,i ti-m i'/,/r popular a la nuttil

l o c a l

I Ol'O .V.117 / 1 A'A'OS I

l-h humliím :mi niu/puilm un any nin la unaiila.

I (j/0.

XI..

Arrelats a les tradicions de la ciuts La celebració de Sant Medir torna a aplegar milers de persones al voltant de Permita Pot semblar gratuït tornar a esmentarho, però un cop més, la festivitat de Sant Medir ha aconseguit que milers de ciutadans passin el dia tres de març al voltant de la seva ermita. Enguany, seguint la mateixa línia d'activitats que en

ANNA BORAU

- Sant CugatHom diu que tot està bé si acaba bé. I malgrat que a primera hora del matí el dia no pintava gaire clar, la celebració de la festa de Sant Medir va resultar, molts encara donen les gràcies, tot un èxit. "És la festa local més gran de Sant Cugat després de la Fes-

ta Major, però a diferència d'aquesta darrera, que qualsevol voluntat ciutadana o política la pot canviar", afirmava l'alcalde, Joan Aymerich, entre sardana i salutació al camp del miracle, "Sant Medir sempre serà el dia tres de març" Igual que per a molta altra gent, per a l'alcalde, qui afirma estar orgullós que cada any vagi creixent la participació

AULAf \ DISSENY DISSENY

ASSISTIT

les darreres edicions: xocolata desfeta i cercavila al matí, banderers, la cobla Ciutat de Sant Cugat, els castellers,' les grans rotllanes de sardanes i també alguna que altra novetat, com per exemple que els Antics Escolans del Monestir

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

S S

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

van posar veu per primera vegada a la celebració religiosa, una missa que va marcar l'equador de la celebració. Una festa tradicional a Sant Cugat des de temps remots, on no només les entitats i associacions hi participen activament

sinó que a nivell particular, es poden comptar a centenars les persones que gaudeixen d'aquesta celebració any rera any, tan del poble de sempre com del municipi d'ara, tots arrelats a les tradicions de la ciutat

Cant litúrgic amb veu d*antics escolans ' E b Antics Escolans del Mo» rnià mica mes de reSeu nestir van participar per pri- a ^.'celebració religiosa, tot i mera. vegada «n la celebració que ens haurk agradat oferir de te missa religiosa en honor també un concert a l'exterior, a Sant Medir, acompanyats per ia cobla-". Un* vintena dels seus memfel cor d'Antics Escolans del bre» Van delectar als assistents Ms^estir es va crear ara fa nou amb la cantada de la missa anys, arrel d'una trobada de gregoriana Cmjtibiíw, els tra- tots aquells que havien estat, didóriats cants eucarístics per en algun moment de la seva ae&bar la cerimònia amb el vidavescolans al monument Salve Maria solemne de Mi- reial de ta ciutat, des d'alesHer. hores assagen amb regularitat Segons ei director del cor. el i participen a les festivitats remestre Joan \uladell, "ha es- ligioses del municipi, tat tot im plaer poder particiLa propera actuació secà al par d'aquesta tradició tan po- Monestir, l'últim diumenge pular i arrelada. i haver pogut de quaresma. /A<B.M.

ciutadana, s'hauria d'intentar que aquesta tradició no es perdés mai". Enguany, superaven amb escreix la xifra del dos mil la quantitat de ciutadans que s'hi van apropar, i no només de Sant Cugat, sinó que també com ja és tradicional- els veïns del barri barceloní de Gràcia s'hi apropar per recordar el dia que van florir les faves. Així, des d'estudiants fins a jubilats, van disfrutar d'un dia d'allò més agradable -que molts havien començat la nit anterior-. Ja haguessin pujat en cotxe o caminant, l'esplanada va estar tot el dia amarada d'activitat: passejades entre polítics i rotllanes de sardanes, o tafanejant entre les paradetes que cada any ofereixen als

Societat

Per primera vegada els Escolans van cantaren la Missa. FOTO: X.I..

<;wmi\s Di.

iiiiin

í'/'i')

Les sardanes van estar musicades per tercera vegada per la cobla Ciutat de Sant Cugat, l· 0/0: XAVl LARROSA.

{ve de la plana anterior) assistents recordatoris del dia per fer t e m p s abans del dinar a m b vistes a l'ermita. M e n t r e s t a n t , un cop acabada la missa religiosa,on es van estrenar la vintena dels m e m bres dels Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat, la cobla de la ciutat amenitzava la jornada per tercer any consecutiu (des de la seva creació). Per la seva banda, els castellers van tornar a tenir representació a aquesta festa local tan popular. La colla santcug a t e n c a va sortir a plaça p e r carregar i decarregar un 4 de 5 net, un 3 de 5 net i una torre

d e 5 neta (és a dir, carregats i descarregats sense pinya), per acabar fent un pilar de 4 d e comiat. " É s el tercer any q u e participem a Sant Medir", comentava un dels caps de C o lla, Marc M a i m ó , "i com els dos anteriors, al caure e n t r e s e t m a n a no p o d e m disposar de la gent q u e treballa fora del municipi, però l'interessant és poder estar presents en la nostra festa local i prendre un primer contacte a m b la plaça per perdre la por escènica q u e tenim a principi de temporada". T a m b é l'alcalde va remarcar la bona participació tot i q u e s'ha d e tenir en c o m p t e q u e

hi ha molts santcugatencs q u e t e n e n la seva feina fora de la ciutat, la qual cosa no els permet participar-hi directament, "tot i q u e segur que estan aquí a m b el cor". La tarda va c o n t i n u a r tranquil·la, alegre i festiva, sense cap i n c i d e n t , i els milers de santcugatencs (segons els cossos d e s e g u r e t a t 2.500) van anar tornat cap a casa... diuen q u e la majoria a m b un sentiment: la sensació d'estar cada cop més arrelat a un teixit social q u e valora, e n t r e d'altres moltes coses, el m a n t e n i m e n t molt m é s q u e viu de les seves festes més tradicionals.

Dissabte 20 de març a les 22.30 h. Teatre-Auditori Concert de la Solidaritat en benefici D'ASDI-CAVIS-Taller Jeroni de Moragas. Organitzat per: ROTARI-ROTARACT Club Sant Cugat. VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES A LA CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir). 2 hores abans a les taquilles del Teatre-Auditori

Hi col·labora:

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Recomanat

per:

HS 4 CANTONS el " d i a r i " de S a n t C u g a t

ha pot&ma també wu m Vermita • La Di^:4e'Siàt|l«^»lja, <pe va protagonitza* el cartestat enguany eíiipseMate^ . <f»d*t <i*UNÏ& Pedró Martín, marcada per k poïííkav L'è- <jue va actuar com a bandepoca preelectatal m te <pe . rer. ens trobem haanimacapolí- La política municipal, però, tics de difeceate àmbits a ,fl&va ser PSnica que va voler acostar-se íïàa al eaaap ddi dteasaur-se veiwe a Sant MeMiracle per participar ú*nm dir. Diverses personalitats de festa espe<àafanent Còrniafdte. la ciutat comtat van optar per gent. Entre th cittt*d»a* 'venir també fins a Sant Cucongregats vor* VimakMf® gat. Així, els santcugatencs contaven pirebéeatsdí t a p ,van poder descobrir entre la de llista és les farmactoBslo- mnltitut a TalcaldaWe per eais: Uktfs Recoder per €3KÏ«' „ ÇIU a i'Ajuntament de BarJordi Menéndcz pel P&C* o- xíelona, Joaquim Molins o a Berta Rodríguez f*et PR Es- la regidora del districte de pecial participació va ser Sa Gràcia, Teresa Sandovai.

Societat

US /CANTONS Divendres, 5 de març 1999

C i c l e s

Erradicar la pobresa é s , cada dia m é s , u n a tasca dels ciutadans A. B. M.

estan convençuts que és una problemàtica que ha de resoldre l'Estat. "Ens hem de conscienciar que Durant la conferència, el mems'ha d'ajudar". Vicenç Trius -en- bre de Càritas va explicar als asginyer tècnic i membre de Càritas- sistents que Cataluny, és una de tancava dimarts la seva conferèn- les comunitats més riques de l'Escia sobre La pobresa a Catalunya, i, tat espanyol, però que això no acaamb ella, el cicle de Cultura i So- ba de correspondre's amb la seva cietat que el Centre Borja ha or- situació social: "estem bé respecganitzat durant aquest primer tri- te a d'altres comunitats", confirmestre de l'any. mava l'enginyer a l'acabar la xeTrius va qualificar la situació ac- rrada, " però hauríem d'estar molt millor". Pera Trius l'índex de potual de la societat, pel que fa a aquesta mancança de recursos de blació pobre del país, un 14% molts dels seus mebres, com a re- (mentre que la mitjana estatal és sultat "d'un efecte pervers de l'esdel 22%) hauria de ser molt més tat del benestar". Segons el sant- baixa. cugatenc "la pobresa preocupa a la Malgrat les xifres exposades, el gent, però indirectament, perquè darrer ponent del cicle va cloure

LM pobresa va tornar un cicle de Cultura i Societat ,r,i ••.< vara a convocar-se a l'octubre. FOTO.XAVl LARROSA donant als presents un crit d'alarma i alhora d'esperança: "molts dels ajuts institucionals que avui es donen desapareixeran, o seran més minses, fet que augmentarà la pobresa, i solucionar-ho passa per conscienciar-se que tothom ha d'ajudar, perquè serà la societat ma-

teixa qui se n'haurà de fer cura". El tema de la pobresa va tancar un cicle que ha estat protagonitzat, en les jornades inicials, pel monogràfic sobre la fi del segle XIX i que ha estat valorat des de l'organització com a "molt positiu", perquè segons el seu coordinador,

Ensenyament

Antoni Boada,ha seguit la línia de les edicions anteriors tant en qualitat de temàtiques com en resposta de públic. El següent cicle de Cultura i Societat començarà a l'octubre i tornarà a estar dividit en dos grans blocs trimestrals.

E n t i t a t s

Els centres públics oferten prop de vuit-centes places per al curs vinent

Els Castellers volen superar durant aquesta temporada la gama de set Directors de centres privats coneixen in situ els ciclesformatius A. B. M.

A. B. M.

Concretament són 740 les places que ofereix l'ensenyament públic santcugatenc per al primers cursos de diferents estudis amb vistes al setembre vinen , dels quals ha començat aquesta setmana el període de preinscripció. Aquesta oferta contempla l'accès al primer curs de primària i secundària, així com també les places disponibles a les ecoles bressol municipals. Es diversifica de la manera següent: pel que fa a l'accès al P3, primer curs de la primària, són 323 les places que es posen a disposició, amb l'única novetat respecte a anys anteriors de l'augment d'una línia a l'escola Collserola. Pel que fa al primer curs de l'ensenyament secundari obligatori (ESO) són trescentes les places que es reparteixen entre els tres instituts del municipi. I les escoles bressol (Gargot, Mimosa, El Niu, i la de Valldoreix) ofereixen 117 places. D'altra banda, divendres passat els directors dels centres d'ensenya-

és consolidar el que hem fet fins ara, i a partir d'això continuar endavant amb castells de la gama de set que no haguem fet per complirla tota", directriu que ha confirmat el president de la colla, Josep Maria Tanco. La temporada que comença serà però molt més activa que en anys anteriors: només ü a la Festa M

Diumenge vinent, dia 7 de març, els jardins del Monestir tomaran a contemplar la inauguració d'una temporada castellera: la colla santcugatenca, com cada any, enceta l'activitat exhibidora per la festa de SantMedir. Els Castellers co- La colla de Sant ™ *mençaran el curs amb jor ja tenen prograels Castellers de la Cugat té enguany mades una dotzena Vil·la de Gràcia i prod'actuacions. una agenda varan de descarregar D'altra banda, algun castell de la moltapretada sembla ser que s'ha gama de set. "De,.- , trobat una solució pendrà de la gent que ^ **<' ' ' ^" per a l'assaig de la tinguem", afirma un Colla per als propers dels caps de colla, Marc Maimó, dos mesos: l'ajuntament ha finalitAquesta setmana han començat les preinscrtpaonsals centres públics. I'."però X.I..la intenció és sortir d'entrada zat les negociacions que permetrà amb alguns d'aquests castells". ment privat de la ciutat van visitar electrònica, edificació i obra civil, efectuar els assaigs a La Unió. Acord l'institut Leonardo da Vinci on el sanitària i informàtica) que s'ofeSegons el cap de colla, segurament al qual s'havia arribat, segons ha seu director, Ramon Casals, i la ti- reixen al municipi (on a part del Le- serà un 4 de 7 i probablement tam- manifestat la Tinent d'Alcalde de nent d'alcalde de Serveis Personals, onardo també les imparteix El Pibé la torre de 6, però encara els fal- Serveis Personals, Àngels Ponsa, Àngels Ponsa, els van guiar per nar). Una visita que Ponsa ha valorat ta per decidir l'altre construcció que abans que la colla fes públic el polèconèixer les instal·lacions del centre, com a molt positiva, "perquè si mes- faran a plaça. mic comunicat reivindicant una acaixí com els van explicar els dife- tres i directors coneixen l'oferta exisEl que sí tenen ja molt clar, se- tuació ràpida, declaracions que, serents cicles formatius (de les famí- tent serà molt més fàcil orientar els gons ha explicat Maimó és que en- gons l'entitat, mai van voler semblar lies administrativa, electricitat i estudiants". guany "la intenció, evidentment, "una crítica a l'entitat municipal".

Griful Oil, s. L. Servei Estació Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Uenya Butà

jl i

^*.935d04555

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Societat

Q S iCANIONS Divendres, 5 de març 1999

C e l e b r a c i o n s

Centenars de persones festegen al CPA el dia d'Andalusia Lalcalde, Joan Aymerich, és present als actes Ai.íciA.n.Bij

Kl passat dissabte 11 de febrer el Centro Popular Andaluz va celebrar una de les festivitats més importants en el calendari d'aquesta entitat, cl Dia d'Andalusia. Una data que festeja l'aniversari d'aquesta comunitat autònoma, i que anualment aplega a un gran nombre d'assistents d'entre els que enguany van destacar el president del CPA a la ciutat, Gabriel Ruiz, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el president de la nounada Federación Andaluza de Comunidades. Miguel Montano, el representant de la diputació de Barcelona, Ferran Bello així com una àmplia representació dels membres del consistori santeugatenc. Els actes de celebració de la diada van començar tocades les dotze del migdia amb els tradicionals parlaments que es van inaugurar amb un minut de silenci en record de tots els socis del CPA morts aquest any. Acte seguit, els

missatges de salutació dels presidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i de la Junta de Andalucia, Manuel Chaves, van donar el tret de sortida als discursos. El primer en pujar a dalt de l'escenari va ser Gabriel Ruiz que va destacar que l'objectiu de la ce-

Aymerich:''Aquest dia és molt especialperquè després de 12 anys és rúltim que els acompanyaré com a alcalde" <i'^Í-'^

^^,

lebració del Dia d'Andalusia, és donar un missatge de pau, de convivència i d'amistat. "En aquest sentit ens volem identificar tal com som, fidels a la nostra Andalusia per naixement i agraïts a Catalunya on vivim i treballem ajudant i col·laborant entre tots per aconseguir una gran autonomia

constitucional", afirma Ruiz. D'altra banda, Joan Aymerich, per a qui la celebració d'enguany era "força especial i emotiva" perquè després de dotze anys era l'últim que els acompanya com alc a l d e , va elogiar a tots els membres del CPA santeugatenc perquè sempre han destacat pel respecte i la convivència, "dos valors que són sinònim de democràcia i que el CPA ha demostrat al llarg dels seus vint-i-un anys d'existència". Aymerich també va constatar el fet de què la comunitat andalusa a Sant Cugat es troba plenament integrada. Després tots els assistents van ser obsequitats imbfino, el vino de honor, i uns aperitius que van deixar pas al clàssic i ja tradicioanl "potaje andaluz". A la tarda el grup de teatredel CPA va interpretar l'obra, Historias pasadas, i després cl grup de ball Triana, i l'infantil, van estrenar noves coreografies. La presentació oficial del Con Rociero, "recuetdos de Andaluría", va acomiadar el Dia d'Andalusia.

Centenars de persones van assistirà la celebració ah seu del CPA. FOTO: X. L

L i t e r a t u r a

La duresa i l'humor de 'Bitllet d'anada i tornada' duen Gemma Lienas a Sant Cugat

P r e s e n t a c i ó

L'ensenyament públic de Sant Cugat ja té al carrer la seva guia de serveis Les reivindicacions centren Pacte de presentació del llibre El psicòleg Ferran Sa/murri va acompanyar l'autora durant la presentació F: X. /.. ANNA BORAI

A. B. M. - Sant Cugat -

l>n anv després de la celebració de la Primera Mostra de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat, la (!asa de Cultura va acollir divendres la presentació del seu fruit: un llibre que recull tot el que s'explicava en aquell certamen i que, pels seus organitzadors, podria esdevenir perfectament "una veritableguia de serveis". I ,'actc va ser conduït per Rafel Cao -director de l'escola Pla i Farreras, va comptar amb la presència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich i la de Joan Barba -expresident de la C(x>rdinadora d'AMPA (associacions de mares i pares)-, qui va exposar durant la seva intervenció "la preocupació pel present i pel futur de l'escola pública a la ciutat". Segons Barba, des de 1987 l'oferta d'ensenyament públi només s'ha vist ampliada per la construcció de l'Institut Angeleta Ferrer, mentre que en el mateix període s'edificaven tres centres privats i s'amplia-

F.lllibre reflecteix elcontingut de la MnW· < / nsenyament l-OK) \ I va les línies d'alguns ja existents. Aquest fet juntament amb que s'hagi aprovat "un plantejament que comporta el creixement immediat de la ciutat sense cap concreció de les dotacions ni dels serveis" són el que, segons Barba, els ha impulsat a reivindicar actuacions com la creació del quart institut.

Aymerich va coincidir en aquesta necessitat però no va compartir les afirmacions fetes, perquè "sempre hem prioritzat el sistema educatiu. però només es recorda el que es necessita i no tot el que s'ha fet, com per exemple el parvulari de l'escola Collserola, l'escola de música o l'avançament del mapa escolar".

F.Is temes durs continuen presents a la trajectòria literària de l'autora barcelonina Gemma Lienas. Després de la droga, la marginació social, o el divorci, el darrer: una malaltia com l'anorèxia, de la qual es va parlar dimarts a la tarda a la llibreria L'Amic Imaginari, amb motiu de la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora. El seu títol és Bitllet d'anada i tornada i explica l'experiència d'una noia que per imposar-se una dicta molt estricta per aprimar-se passa a ser internada en un hospital on provaran de fer-li entendre que està malalta i que el seu malhumor i la seva insociabilitat provenen de la seva afecció. "íís un tema molt dur" comenta l'autora a Els 4Cantons "però el llibre està escrit amb una mirada amable i també amb un cert sentit de l'humor, perquè és la meva manera d'anar per la vida".

Aquests qualificatius els va compartir el psicòleg Ferran Salmurri qui va anar més enllà tot afegint que "malgrat que es tracta d'una malaltia que destrueix la vida deia persona i també la dels que l'envolten, el llibre ha quedat magnífic, i ben plantejat perquè es fa molt passable però t'acaba informant perfectíssimament del que s'està parlant". Per a escriure aquesta primera obra des del seu trasllat a Estrasburg, Lienas es va documentar molc xerrades amb un cap de psiquiatria d'un hospital barceloniní, amb un psicòloga que fa teràpia ambulatòria i llibres no només sobre l'anorèxia sinó també sobre la seva -sovint-companya de viatge, la bulímia. La presentació al municipi d'aquesta obra enceta la línia que, segons les seves responsables, Carme Serret i Camino Echevarría, seguirà l'establiment santeugatenc. La propera serà a l'abril, amb la darrera obra d'un autor local, Pere Formiguera..

Societat

ELS<Í CANTONS Divendres, 5 de març 1999

C e r t à m e n s

Frederic Bau crea el primer pastís dolç de Sant Cugat Un total de 506 parelles consagren el torneig com un dels més importants del circuit

Èxit de participació en el 5è Trofeu de Balls de Saló "Ciutat de Sant Cugat"

A. B. M. A.D.B

El Pavelló municipal d'esports de la Rambla del Celler es va convertir aquest cap de setmana en l'escenari del 5è Gran Trofeu de Balls de Saló "Ciutat de Sant Cugat", organitzat per l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat. Un certamen que any rera any se supera, i que enguany, ha batut "un nou rècord nacional", com afirma un dels organitzadors, Jesús Curto, en rebre la participació de 506 parelles de ballarins. "Podem assegurar un èxit rotund en el campionat d'aquest any en nombre de públic i participació", afirma satisfet Curto. De fet, i segons va explicar Curto, el Trofeu de Sant Cugat ja està consolidat a nivell nacional, i prova d'això és la inauguració d'una tercera pista de ball, i la presència de cinc jutjes internacionals per pista, "senyal d'un bon nivell de ball". Les parelles van començar a trepitjar la pista diumenge a les nou

Pa de pessic cruixent, amb pinyons torrats i grans d'anís verd, amb mousse de xocolata del Carib per sobre i amb una mousse de caramel i de vainilla amb compota de taronges xineses envoltades per una pasta de magdalena també amb sabor i grans d'anís verd. Aquests són els ingredients del pastís Sant Cugat. Un nou dolç molt gustós i lleuger creat pel mestre pastisser francès Frederic Bau, qui reconeix haver-se inspirat en el sabor de la tradicional coca catalana, producte artesà que, en paraules de Bau "li agrada molt". Aquest nou pastís, neix amb projecció internacional -el 'espectacle de música i dansa. FOTO: O.B seu creador afirma que el contiCentenars de santcugatencs van desfilarper la graderia del Pavelló per gaudir de /' nuarà fent allà on vagi- i avalat per tat de ball llatí. Aquesta és la cinaconseguir el primer guardó. del matí, i per categories i modapastissers de qualitat: els deu quena vegada que la de Manresa litats, llatins i estàndards, es van D'altra banda, dissabte al vespre "alumnes" d'un curs que ha guanya al primer premi del Trofeu moure al ritme de vals, bolero, l'Escola de Balls de saló Sant Cucomptat amb la participació de de la ciutat, que en passades editango, Txa-txa-txà..fins tocada la gat va celebrar el seu 10è anivermestres pastissers francesos. cions va compartir amb el seu mitja nit. sari amb una festa en què van bagermà. La manresana Karina Rubio i el Aquesta trobada, organitzada a llar tots els alumnes de l'Escola. En la mateixa categoria però en tortosí Eduard Casasampere és Vil·la Sàbat dilluns i dimarts pasL'exhibició dels ballarins russos la modalitat d'estàndards, Joan van fer amb el podi en la màxima sats, tenia com a objectiu, segons Olga i Alexander Zenkevic va ser Cayuela i Marcina Cecchini van categoria, adult 1A, en la modaliel pastisser fancés "orientar les el colofó de l'acte. creacions cap a la pastisseria d'estiu, per continuar fent servir la xocolata com a producte base, però sense que el resultat resulti embafador". Per al pastisser, i també per al seu amfitrió, el santeugatenc Jaume Sàbat, els pastissers s'han de començar a mentalitzar que cal fer servir "més tecnologia de pastisseria, tant en les barreges de les receptes, com en les tècniques que s'hi empren, tenint molta cura tant del procés com de l'interior del producte elaborat", Durant el cap de setmana, el grup tors que assenyalen que seria molt departament d'Antropologia de en paraules de Frederic Bau, qui de Dones de la Creu de Sant Blau més correcte celebrar aquests tipus l'UAB-. pensa que "s'ha de deixar de ser han convocat diferents activitats, de reivindicacions durant tot l'any (a A les 21:30 hores, l'Ateneu acollirà simples manufactors i ennoblir des de xerrades fins a exposicions, poder ser amb el mateix ressò soel debat del Crup de Dones. Una aquest ofici buscant noves creapassant per representacions teatrals. cial), són nombroses les activitats trobada que,sota el títol de "La cions", no només noves sinó tam>I el mateix Dia de la Dona, dique -tant Ajuntament com entitats Dona a finals del segle XX" pretén bé originals. lluns dia 8 de març, hi ha prograi col·lectius- han organitzat. fer una repassada a la vida privada i

Xerrades, debats, concerts i exposicions reivindiquen durant dues setmanes el paper actual de la dona

Diferents activitats commemoren a Sant Cugat el Dia de la Dona Treballadora ANNA BORAU

Ara fa exactament noranta anys que cent vint-i-nou dones van morir asfixiades durant l'incendi de la fàbrica on treballaven. Era a Chicago, i s'hi havien tancat per reivindicar més seguretat al treball i millors condicions laborals. D'això, dilluns en farà quasi un segle, un segle i mig des dels primers moviments de les sufragistes que demanaven el vot per a la dona. Els col·lectius femenins (que no necessàriament feministes) i també alguns de masculins continuen commemorant-ho a nivell mundial. A Sant Cugat, malgrat alguns sec-

I la commemoració comença aquest vespre, amb el concert de Lucky Curi i Laura Simó que es farà a la Casa de Cultura i que es convoca tradicionalment des de l'àrea de Serveis Personals, igual que -per segon any- l'exposició del Premi Donart que s'inaugurarà el mateix dilluns, i de la taula rodona sobre la dona i l'art q u e hi ha convocada per al dia 17. Però no seran les úniques cites.

mats diferents actes. Ja durant el matí alguns centres d'ensenyament de la ciutat faran algun debat. Xerrades, orientatives, provocatives o senzillament per analitzar la situació actual que es veuran reflectits, continuats. Per exemple a la tarda hi ha una xerrada a la Casa de Cultura convocada per Maulets que comptarà amb la participació d'Assumpta Mir-advocada del col·lectiu Fontanella- i de Sílvia Alvarez -del

pública de la dona en el món actual. Per fer-ho, comptaran amb la participació de Maria Dolors Renau -psicopedagoga, cap del Gabinet Europeu d'Integració i Solidaritat- i de Marina Subirats -Càtedra de sociologia de I'l 'AB i exdirectora de l'Institutode la Mujer-. També dimecres, dia 10, se celebrarà una xerrada convocada pel PSC local: durà el títol de Dona i Ciutat'l encetarà un cicle de debats.

Per a Sàbat aquests tipus de cursos (és el segon que organitza) són molt útils pels artesans perquè "els viu molt més, els treballa, s'embruta les mans... que és com realment s'aprèn i es millora" El proper curs serà a l'abril. Versarà sobre la gelateria i serà impartit també per mestres pastissers d e Varhona, una p e t i t a empresa xocolatera situada al sud de Lvon.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem ta màxima qualitat i el millor servei!

[digital £/ teu distribuïdor de cameres P°mí i material digital Kodak a Sant Cugat

U n a neteja a n u a l graturta d u r a n t t i e s anys valorades e n I E Ï J O O O ptes..

Nikon Pronea 6001 i objectiu 24-70 mm 7 9 . 5 0 0 p t e s . (1va inclòs)

Nikon F50 i objectiu 35-80 mm 6 0 . 6 0 0 p t e S . (h/a inclòs)

22 Societat

ELS /CAIVIONS Divendres, 5 de març de 1999

r a d i o g r a f i a

GRUP MEDITERRÀNIA DE LA UNIÓ

La dansa popular i tradicional és una eina bàsica per mantenir la identitat i les arrels d'un poble

Ballant amb la Terra MONTSK SANT

- Sant Cugat -

Entitat: Grup Mediterrània de la Unió. Any d e fundació: 1994. Integrants : 50 Seu:: La Unió Santcugatenra Dimarts i dijous a les 10 de! vespre.

El ball i la música són una de les manifestacions mes arrelades en l'home i una de les arrels c u l t u r a l s m é s fortes. D e s d e sempre el poble ha expressat les seves vivències costums i ritus més estimats a través de la dansa, la representació, el cant i la música. Antics rituals de la vida primitiva, la caça, la collita, la fertilitat o la lluita s'expressen a través de la dansa i el cant i són la fórmula per propiciar la comunicació amb els esperits primigenis, i això és així en totes les cultures desde les més primiti-

ves a les més noves. La força de la identitat d'un poble i la seva permanència està molt directament relacionada a m b la conservació de les formes tradicionals tant de la dansa com dels costums i relats antics. Des del segle passat a casa nostra les d a n s e s tradicionals es guarden, tutelen i trasmeten gràcies als agrupaments de dansaires anomenats esbarts. Als anys seixanta existien esbarts a quasi totes les poblacions d'una certa importància dintre del nostre territori, alguns de molta anomenada i amb una feina forta i molt reconeguda com el ja mític esbart dansaire d e

Rubí o l'esbart Verdaguer El Grup Mediterrània és un esbart integrat dintre de La Unió que es dedica a recollir, ensenyar i difondre el ball tradicional català. Fundat com una agrupació per oferir una oportunitat de continuïtat als joves balladors que sortien de l'escola de dansa de l'Esbart Sant Cugat i al qual no podien donar continuïtat durant un temps van tenir la seu al mateix local de l'Esbart però va separar-se'n a principis d'aquest any per passar a integrar-se a La l^nió. HI grup té com a objectiu prioritari difondre la dansa tradicional catalana però donant-hi un cert caire nou i innovador per poder-la in-

tegrar en coreografies més extenses q u e no en el simple ball Les seves produccions per ara es basen molt especialment en les coreografies d e Salvador Meló i han refet alguns dels seus muntatges d e més èxit i coneguts com les impressions camperoles o el muntatge de la popular Festa Major de principis de segle, un muntatge on no falta cap personatge dels més típics d'un ball d'envelat d' aquell temps des del popular "globero" fins el nen mimat o la joveneta vigilada curosament pels seus pares. El grup s'ha presentat a m b èxit a Sant Cugat, Sants, T e rrassa i Cerdanyola.

Societat 23

&S4CANTONS Divendres, 5 de març de 1999

r a d i o g r a f i a

GRUP MEDITERRÀNIA DE LA UNIÓ

Entre els seus projectes es troba el de coreògrafiar la música de I Elèctrica Dharma

Nous projectes i muntatges M. S. - Saat Cagat •

Encara que el Grup Mediterrània pugui ser un altre esbart la filosofia del grup, però, vol ser molt innovadora i nova dintre del -món dels esbarts dansaires. Sense deixar de petja el que és el món de les danses típiques i tradicionals del Principat i respectant sempre els passos i els components de la dansa tradicional, volen in-

tegrar-les en coreografies molt més grans i complexes fent que les vetllades no siguin un simple catàleg dels diferents balls tradicionals i coneguts. El Grup Mediterrània vol que

les seves vetllades siguin un seguit d'escenes que englobin diferents balls i recrein el que podia ser una escena de camp o una festa o una escena que parli dels camperols i el seu món de treball i festes o dels pescadors i el seu treball al mar. El grup Mediterrània té molts projectes i moltes il·lusions per tirar endavant la trentena llarga de joves balladors i la quinzena d'organitzadors treballant de valent per posar-ho tot a punt i muntar noves coreografies. La feina és molta en tots els camps.La major part del vestuari del grup és cedit per l'Esbart i els falten alguns ves-

tits que poc a poc es van fent moltes vegades ells mateixos amb zel i molta il·lusió. Fins ara les coreografies i els vestuaris que han presentat estan basats en la majoria en els dissenys de Salvador Meló però en noves coreografies volen obrir-se a nous dissenys i muntatges. També volen obrir les oportunitats als més joves tot formant grups de balladors més joves i de nens oer poder fer planter i donar continuïtat al grup, ja que són conscients que el ball és una feina dura i que a una certa edat els balladors pleguen però tot s'anirà fent a poc a poc per tant que el grup

Mediterrània pugui ser un grup estable i fon dintre de la Unió. Mediterrània té clar el seu objetiu: crear noves fórmules coreogràfiques i recuperar el ball tradicional català per donar-lo a conèixer i ensenyar els joves a estimar el ball tradicional. Un dels seus projectes més volguts per ara és la preparació d'una coreografia per a la música de la Companyia Elèctrica Dharma acompanyada d'orquestra. Una coreografia que serà un homenatge a Esteve Durant, el malaurat component de la Dharma mort fa un temps en plena joventut. El projecte és de gran envergadura, ja que implica un mun-

tatje de dansa nou de trinca amb noves escenografies, presentacions, un nou vestuari i una coreografia totalment nova creada per respondre a la particular música de l'Elèctrica. Una música,per altra banda, que basada en la música més tradicional de Catalunya, que es recrea i barreja de nou en uns muntatges plens de fantasia amb una gran incidència de nous instruments i nous sons. Es en síntesi e\ mateix que el Grup Mediterrània vol fer amb les seves coreografies de dansa, donar un nou format i vida al contingut de les danses de sempre per fer-les més atractives i més noves.

24 Societat

ELS4 CANTONS Divendres, 5 de març de 1999

L A SETMANA EN IMATGES

FAVES PER A TOTHOM L'àvia, la néta i fins i tot el gos! Tots duen la fava que commemora el dia de Sant Mediren una clara evidència de com sent el poble santcugatenc aquesta diada festiva. A cada racó de l'esplanada del Miracle, hom va poder descobrir que la llegenda de Sant Medir està encara present a les ments de gran part dels ciutadans de Sant Cugat i també'de Barcelona. La fotografia n 'és la millor mostra. Pàgines 17 i 18. Foto: XAVILARROSA

MOURE L'ESQUELET AMB LA MILLOR GRÀCIA Es el que van fer les 506 parelles que el cap de setmana passat van participar al V Gran Trofeu de Balls de Saló Ciutat de Sant Cugat. Una darrera l'altra, les diverses parelles van moure's, excepcionalment bé, al so dels ritmes llatins i estàndards. Tot un deliri per la vista i per la sana enveja. Pàgina: 21. Foto: OSCAR BENITO.

OLÉ, ÉS EL DIA D'ANDALUSIA El famós vi d'honor i la ballada de sevillanes són les dues notes que en sonar a Sant Cugat ens avisen que ha arribat el Dia d'Andalusia i això vol dir que el CPA està de festa grossa. Desenes de membres de l'entitat andalusa van aplegar-se el cap de setmana passat entorn les seves velles tradicions en un desplegament de folklore, no exempte d'un bon grau de convivència amb el poble santcugatenc. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA

LA TERRA DE SANDRA PENA Els amants de l'art tenen una trentena de raons per visitar la sala IM Terra de Mercantic. 37gravats realitzats amb la tècnica de l'aiguafort, monotips i linòleum, obra de la santcugatenca Sandra Pena. La mostra, sota elt'úolde Contradiccions, juga amb el blanc i el negre, el buit i elple. Una exposició per admirar, reflexionar i, alhora, donar una oportunitat a unajove artista. Foto: OSCAR BENITO.

Societat 25

HS4 CANTONS Divendres, 5 de març de 1999

L A SETMANA EN IMATGES

HISTÒRIES DEL MONESTIR A banda de tot el patrimoni i el valor arquitectònic, cultural i històric, les parets del monestir amaguen també mil i una històries i anècdotes recopilades al llarg de centenars d'anys de presència a la nostra ciutat. Algunes de les més curioses les va repassar l'hisoriador local Joan Tortosa en la tertúlia que va oferir dilluns al Mesón. L'acte, organitzat per CDC, va despertar somriures i sorpreses. Pàgina: 42. Foto: XAVI LARROSA.

EL DOLÇ PLAER DE LA

PASTISSERIA

Frederic Bau, un dels millors pastissers del món, acaba d'impartir un curs de pastissria a la Vila Sàbat. Entre suvre, xocolata o crema catalana, el creatiu francès ha tingut temps no només de descobrir als alumnes alguns dels seus més preuats secrets sinó que a més, ha creat un pastís que ha anomenat de Sant Cugat. A ra la nostra ciutat és encara més dolça. Pàgina: 21. Foto: XAVILARROSA.

QÜESTIÓ D'EDUCACIÓ Ls iniciatives i activitats sempre sembla que adquireixen una major rellevà nia si els seus resultats es poden plasmar en un llibre. I això és precisament el que ha aconseguit la Coordinadora de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat que aquesta setmana ha vist publicats els resultats de la Mostra d'Ensenyament que va celebrar l'any passat. Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA.

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Societat tcetè^A l

Q S - Í C A N I O N S Divendres, 5 de març 19W

I m m i g r a c i ó

Sabia que..J

Sant Cugat perd la majoria dels seus immigrants magribins en dos anys En canvi, cada cop treballen mà nord-africans al municipi gers trobin feina* perquè pocs empresaris e m a disposats a esperar tan temps per contractar un treballador.

MÒNICA BKRNABÉ

- Sant Cagat El 1947 a Sant Cugat hi havia 131 immigrants magribins, d'acord amb un informe de la Càtedra l l N K S C O s o b r e la Pau i els Drets Humans. Actualment només q u e d e n a la ciutat vuit famílies, que sumen una quarantena de persones, segons l'organització Vallès Sense Fronteres. La majoria dels estrangers procedents de la ribera sud de la Mediterrània han marxat a municipis propers on el preu de la vivenda és més econòmic, com Rubí i Terrassa. Per contra, a Sant Cugat cada cop treballen més immigrants del Magrcb. Kn n o m é s dos anys, uns 90 nord-africans han marxat de Sant (lugat, mentre que paral·lel a m e n t ha crescut el nombre dels q u e hi treballen. Els homes estan empleats sobretot a la construcció i la jardineria, que són sectors que han adquirit especial força a Sant Cugat a m b el ràpid creixement urbanístic del municipi i la creació de noves zones verdes. Les dones, en canvi, són treballadores de la llar i sovint dormen a la casa on treballen i resten a Sant Cugat de dilluns a divendres. Les p o q u e s immigrants magribines que viuen a Sant Cugat, també treballen a la ciutat fent aquesta m e n a de feines, però a diferència de les que ve-

• Alguns empresaris s'aprofiten d'aquesta situació i extorsionea ais «amigrants obligant-los a pagar una de» terminada qitandtatde diners, acaavi de resgrvar-los una plaça dè tfd^4arj»tt — el més de mig any <pje tarden ete tràmits per acortsegair un permís íafiaraL • Ei Govern <?entral ha invertit $.$80 milions de pessetes des de 1993 en consmrir ima tftaot de filferro entre h frontera que sepataCteata. aa&bel Marroc. La ^ &o ha acon^Ht$rlad*ím~

/-.// l'ai tuiil'ilai. a Snnt Cugat,només viuen una quai antena de miid-afnuin·, FOTO: ELS 4 CANTONS. nen d'altres municipis, tornen als immigrants d'aquesta protercer per a tres anys més. a casa seva a dormir. Els homes, cedència d treballar durant cinc Un cop acabat aquest procés, en canvi, difícilment tenen feia n y s , p e r ò per t e n i r a c c é s a els magribins poden aconseguir na a Sant Cugat, tot i que, en aquesta documentació, han d'un permís de treball permanent, general, també treballen en la haver demanat prèviament tres que malgrat el seu nom, només construcció, la jardineria i 1'permisos de treball més. té una vigència de cinc anys. A hosteleria. Solen realitzar treEl primer permís d e feina que diferència de la resta d e permiballs temporals i tots estan doel Govern espanyol concedeix sos, però, l'immigrant pot obtecumentats, segons Vallès Sense a un immigrant nord-africà és nir aquesta documenació encaFronteres. per una durada d'un any i nora q u e e n el m o m e n t d e més es pot aconseguir si el sol·lidemanar-la estigui a l'atur i no "La majoria de les consultes citant disposa d'un contracte de tingui feina. L'embolic de reque r e b e m dels magribins de t r e b a l l o pot d e m o s t r a r q u e novar paperassa periòdicament Sant Cugat són per renovar el compta amb una oferta de feina només acaba q u a n l'estranger permís permanent de treball", a l'Estat. Un cop vençut aquest obté la nacionalitat espanyola. diu Núria Alcalà, responsable permís, l'immigrant pot obteEls nord-africans la poden aconde l'àrea de migracions del sinnir-ne un altre per a una vigènseguir després de residir de fordicat C o m i s s i o n s O b r e r e s al cia d e dos anys ( s e m p r e q u e ma legal a l'Estat espanyol duVallès O c c i d e n t a l . El p e r m í s continuï tenint una feina), i un rant un mínim de deu anvs. permanent de treball dóna dret

segatrun

v i n y e t a

Els immigrants,

només quan

interessen

A N T O N I O P E R A L T A I I O R D I PASCUAL

(...) El fenomen dels moviments migratoris cap els països d e capitalisme central és, tenint en compte les expectatives demogràfiques i desenvolupament, imparable. Les dècades dels vuitanta i dels noranta han estat especialment nefasta per als països del Tercer Món. Les desigualtats, lluny de disminuir, no han fet res més que augmentar, tant a nivell de renda per càpita com d'inversions. El continent europeu, en general, que s'està conformant com un búnquer de privilegis econòmics i polítics, és el destinatari principal de gran part d'aqusts moviments migratoris. L'Estat espanyol no fuig a aquesta tendència, tot i que el fenomen de la immigració sigui, aquí, força recent. Il·lustració publicada a EI Pafs el 19 de juny de 1996

A banda dels atractius de la resta dels seus socis comunitaris, el territori espanyol presenta unes condicions especialment propícies per a l'entrada de treballadors no europeus, a causa del seu extens litoral, que és una frontera amb el Magrib. Paradoxalment, però, i malgrat les elevades taxes d'atur que hi ha a l'Estat, els treballadors immigrants troben forats dins el mercat laboral per poder treballar. A diferència d'altres països e u r o p e u s (França, Alemanya, el Regne Unit, etcètera) que van rebre la majoria de la seva població immmigrant abans de 1973, bona part dels estrangers del Sud han arribat a l'Estat durant els darrers 20 anys Per tant, el fluxe d ' i m m i -

grants que es van adreçar a la resta d e països corresponia a un context d'expansió econòmica, en què els treballadors estrangers ocupaven els llocs de treball de menor qualificació i remuneració. En canvi, en el cas espanyol, l'entrada de mà d'obra estrangera ha coincidit amb la segmentació i precarització del mercat laboral arran de la crisi del sistema e c o n ò m i c . A l'Estat, la immigració del Tercer Món ha proporcionat força d e treball a aquells sectors que, per efecte de la crisi, es van veure abocats a la immersió parcial o total d e la seva activitat productiva. Fragment publicata El País. Antonio Perata és antropòleg, i Jordi Pasqual, sociòleg.

HS4CANT0NS

Economia Divendres, 5 de març de 1999

L a b o r a l

Sant Cugat es fa ressò de la reivindicació socialista de la jornada de 3 5 hores

UGT guanya les eleccions per al comitè a TVE a Sant Cugat A. B. M .

Les seccions sindicals locals coincideixen a assenyalar que disminuiria Fatur A N N A BORAI - Sant Cugat -

Aquesta setmana la reivindicació, ja veterana des del sector sindical, d'una jornada de treball establerta de 35 hores setmanals ha tornat a ser notícia. La XVIII Reunió del Cercle d'Kconomia a Sitges i la petició davant dels representants del govern estatal tant per part del candidat socialista. Josep Borrell, com de la ministra de Treball francesa. M a r t i n e Aubry, ha posat la reducció laboral al punt de mira. Des de Sant Cugat, la notícia ha estat ben rebuda. lant els sectors sindicals com alguns directors d'empreses de treball temporal (K'IT) de la localitat han apuntat les enormes possibilitats que tindria el nou sistema. "De fet" explica Ferran Cabezuelo -secretari general de la secció d'Administració Local de l ' G T a Catalunya- aquest és un tema que fa temps que s'està reivindicant i que seria molt favorable no només a nivell local, sinó

també a nivell general". Tant Cabe/.uelo, com Francesc Garcia, secretari d'Acció Sindical a la secció d'Administració pública de (X l.OO, coincideixen a assenyalar q u e a Sant Cugat no s'està efectuant de manera molt extensa aquesta nova organització del treball, "només amb convenis molt concrets en determinades empreses" afirmen. Per als representants sindicals santeugatencs, és l'administració la que hauria d'afavorir i potenciar aquesta estructura i seria "un exemple a seguir" el dels ajuntaments catalans que ja l'apliquen. Segons Garcia, "a França es va haver d'implantar per decret i ha quedat demostrat que es redueix l'atur de manera considerable. Aquí a l'Fstat no hauria de ser imposat, però s'hauria de trobar la manera de poder-ho aplicar". Aquesta disminució de la taxa de desocupació implicaria per via directa més moviment de personal, fet que s'observa des d'alguns sectors amb gran optimisme. "Seria positiu per als treballa-

O F E R T A D E T R E B A L L BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria de la Fundació "La Caixa" Serveis d'Estudis, de Beques d'ampliació d'estudis als EUA convocatòria 1999. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35 Convocatòria de la Fundació' "La Caixa? I Britteh Cotmca, de Seques "La Caixa* I el Üri8sh Councfl per ampliar estudis a Gran Bretanya, convocatòria 1969. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15,08028 Barcelona. Telèfon: 93,404.67.35 Convocatòria de la Fundació "La Caixa", Deutscher Akademisher, de Beques "La Caixa" per ampliar estudis a Alemanya. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35 Convocatòria de l'Agència Espanyola de Cooperació IntemactonaL Ministeri d'Assumptes Exteriors, os 360 beques Mutis per a estudis de doctorat à Espanya. Sol·licituds: fins ai 15 d'abril de 1999. S'hauran de presentar atesambaixades, consolats o oficines tècniques de cooperació d'Espanya al pafs d'origen del sol·licitant.

Cabezuelo defensa lapoteiiriaàó de Iti rrdiiaii/ de ftijunuid/i li/lmuil /• A /.

dors" afirma Antoni Aguilera, director de Sio (empresa de treball temporal), "i una reducció com aquesta de la jornada podria significar la dignificació d'aquestes hores treballades, i una agilització que les E T T podríem proporcionar".Hi ha altres, però, que no ho veuen tan clar, com és el

Convocatòria de The British Council, de Beca breu per a jove erudit o estudiant universitari. Anglo - Catalan Society Scholarship1999. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, carrer Amigo, núm. 83, 08021 Barcelona. Telèfon: 93.209.63.88. Fax: 93.202.31.68.

per*eafit2»res$udfe de postgraua països dlberoàmerica i Portugal. Sol·licituds: Uns ai (3at«ics.mJnr 4.28040 Madrid. Convocatòria de la Fundació "La Caixa" i Ambassade de France a Espanya, de Beques "La Caixa" i el Govern Francès per ampliar estudis a França convocatòria 1999. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.404.67.35 Convocatòria de la Fundació 'La Caixa", serveis d'estudis, de Beques "La Caixa* d'ampliació estudis a Canadà. Sol-Ec&trJs: finsal $1 de juny de 1999, a l'avinguda Diagonal, 629, planta 15,08028 Barcefona.Telèfon: 93-404.67.35 Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques de formació en investigació, BEFI. Sol·licituds: fins al 18 de març de 1999, al carrer Sinesio Delgado, núm. 6,28029 Madrid.

cas del Director d'Opperacions de Manpower ( E T T ) , Ramon Casabona, qui opina que "el mercat laboral és tan complexe q u e resulta difícil preveure quines conseqüències tindria una aplicació generalitzada i per llei d'una jornada de 35 hores setmanals".

Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, d'Ajuts del programa d'investigadó i fORnaeió de l'Instituí de Salut Cartes iil pera 1999. Sol·licituds: fins al 8 de març de 1999, ai carrer Sinesio Delgado, núm. 6,26029 Madrid, Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, Agència Espanyola de Cooperació Internacional, d'Ajuts per a lectors d'espanyol a les universitats d'Armènia, Camerun, Xina, Costa d'Ivori, Croàcia, Eslovènia, Gabon, Geòrgia, Ghana, Kazatjstan, Madagascar, República Federal Iugoslàvia, Ex República Iugoslava de Macedònia, ERYM, Rússia, Senegal, Ucraïna, Iran, Belarus, Kirguistan i Uzbekistan per al curs acadèmic 19992000. Sol·licituds: fins al 13 de març de 1999, a l'avinguda del Reis Catòlics, núm. 4, 28040 Madrid. Telèfon: 91.583.81.00. Convocatòria del Ministeri de Sanitat ï

Consum, de Beques BAl Sol·licituds: ai carrer Sinesio Madrid.

18 de març de 1999, i, núm, 6» 28028

CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Rimerca Construccions, SL. Objecte social: tota classe de negocis, operacions, actes i contractes relatius a finques rústiques, etc.

- Sant Cugat -

Dilluns es van c e l e b r a r les eleccions sindicals per al comitè de Televisió Espanyola a Catalunya, comicis que han renovat a l ' G T com a secció més votada. Els resultats, doncs, han conformat un comitè format per vuit delegats d T G T , sis d e C C . O O , quatre d'AF'LI, dos d'SPCi undelCSIF. A m b d u e s forces p r e p o n d e rants han valorat les eleccions com a positives, tant pel d e senvolupament tranquil de les votacions com per la coincidència en els plantejaments d'actuació. que posen a l'aclariment de la situació imperant com a prioritat màxima. "El més important serà aconseguir que s'estableixi una direcció que no sigui provisional" afirma Jordi Balius (CC.OO), amb el que coincideix Juan Man u e l Hidalgo ( U G T ) q u i va més enllà tot explicant "que és perillós per la situació futura d'aquesta planta, no tenir ningú que ens representi amb fermesa davant la direcció general".

Barberà del Valies: Constitució de Fempresa Mensa Barberà, SL. Objecte social: servei de missatgers. Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Sitpusant, SL. Objecte social: gestió de patrimonis compra - venda i administració de tot tipus de finques urbanes, etc. Ftubí:

Traçar, S L Objecte social: fabricació d'estructures metàl·liques, etc Rubí: Constitució de l'empresa Construcciones y Refoimas Tresde, SL. Objecte social: La construcció i realització d'obres de reformes d'habitatges, etc. Sant Cugat dei Valies; Constitució de rempresa SG Quatre Construccions, S L Objecte social: ta realització per compte propi i aliena de tota classe d'obres i construceíQna, etc. Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Mieto Carretero, SL. Objecte social: fabricació, venda i distribució de pa i els seus derivats, etc.

DEP Selecció d Informació Oficial

Economia

LES EMPRESES: MC

ELS /CANTONS Divendres. 5 de març de 1999

DONALD'S

L'any 1955 va néixer el primer Me. Donald's. Fa dos anys a Sant Cugat s'instal·lava el primer restaurant d'aquesta multinacional en forma de Franquícia. Els franquiscats reben un entrenament bàsicament pràctic. Comencen fent hamburgueses i amb el temps porten un equip de treballadors, dirigeixen torns. Durant nou mesos coneixen el terreny.

Laurent Peleval,

Franquiàat

"Som mundials però estem molt ben integrats al nostre entorn

•>•>

(ii.òRi \ FRANCOLÍ

- Sant Cugat - Vo^tí-s fornien part del teixit e c o n ò m i c i comercial d'ar r e u . Tant a F r a n c a , c o m a D i n a m a r c a . Russia o J a p ó s e m p r e hi ha el somriure d'un pallasso e s p e r a n t , oi? - Aquest és una mica el desafiament de Me. Donald's. En certa manera vol ser el restaurant mundial, arreu trobaràs el mateix servei, producte, la mateixa qualitat, il·lusió i simpatia. ü n altre dels secrets del nostre èxit recau en el fet q u e com a empresa i treballant dia a dia ens integrem a la comunitat. Tots els nostres treballadors són gent tant de la ciutat, com de Rubí o Cerdanyola i els clients en molt poques ocasions són turistes... Jo crec q u e el gran èxit ha estat tenir la capacitat per reunir aquestes dues coses, dir que som el restaurant mundial podent assegurar per altra banda que al Me. Donald's del teu poble segur q u e hi coneixeràs algú. Som mundials però estem molt ben integrats al nostre entorn. - Com és el santeugatenc que c o n s u m e i x els seus productes? - El nostre públic objectiu són les famílies. A M c D o n a l d ' s

sempre hem tingut una atenció especial cap als nens. Hls nens són els nostres amics i els nostres millors clients. A Estats Units quan va néixer aquesta empresa hi havia un tipus de restaurants més per adolescents, per la gent jove. El fundador de Me. Donald's va adonar-se que no hi havia restaurants on els nens vulguessin anar i on poguessin emportar-se els seus pares. — I això es tradueix e n . . . - Molta canalla. A les tardes tenim sovint aniversaris. És un servei, també, perquè estic segur q u e moltes mares agraeixen p o d e r - h o celebrar a Me. D o n a l d ' s i no a casa. T e n i m unes noies formades per atendre als nens, per jugar amb ells, fer-los-hi el menjar... Tenim un regal per al nen que fa anys, hi ha decoració especial... però tal i com et deia, a Me. Donald's segons el dia o l'hora podràs trobar gent de totes les edats, d e tots els mitjans socials, de tots els nivells econòmics i estudis. N o tenim un sol perfil de client - P o d e r menjar una hamburguesa des de les 11 del matí fins les 11 de la nit explica o provoca un canvi d'hàbits? - Q u e jo sàpiga l'horari continuat a Me. Donald's porta molt temps. Potser és un hàbit que

s'ha imposat des d ' E l A però és cert que el que procurem a M a Donald's és tenir obert cada dia de l'any. Tot i amb això nosaltres com a empresa ens adaptem una mica a les necessitats del mercat i de la clientela. — I q u è li sembla q u e d e m a n a a r a la gent? - J o estic convençut que aviat tindrem els Me. Morning, un bon v e n t a l l d ' e s m o r z a r s tan dolços com salats i que permetran obrir més aviat al matí. El fet q u e encara no el t i n g u e m respon ni més ni menys a un

"El nostre públic objectiu són les familes.Sempre hem tingut una atenció espacial cap als nens"

t e m a cultural. A França, per e x e m p l e , els esmorzars s'han estrenat fa 3 anys i fins llavors no van tenir-los p e r q u è , com aquí, la gent usualment no sortia a esmorzar. En aquest mom e n t molta gent només pren un cafè o torrades i amb això ja

Deleval dirigeix el McDonald's del Ceníir Comercia! des defa dos anys. !•': X.I.. passa tot el dia. - Què és un Me. Donald's? - Els 3 conceptes bàsics que utilitzem per definir-nos són qualitat, servei i neteja. Procurem ser ràpids i també amables i simpàtics. Encara q u e a vegades anar ràpid fa perdre una mica la simpatia o l'amabilitat, nosaltres treballem aquest fet a diari parlant i publicitant el somriure Me. Donald's. Intentem que els nostres clients tinguin una experiència positiva i tornin. La neteja també és fonamental. Es un dels motius pels quals treballem a m b la cuina oberta , perquè la gent pugui comprovar des del mostrador que treballem en un ambient molt n e t i q u e cada dia es fa neteja a fons. Nosaltres també organitzem visites a Me. D o nald's perquè els nostres clients puguin comprobar com treballem. La gent sol sortir molt impresionada.

Empreses

- Com es controla la qualitat en 2 5 . 0 0 0 restaurant? - l ' n inspector de Me. D o nald's ve de tant en tant a visitar-nos i a fer-nos auditoria de qualitat, a fer un control bastant extens del que s'està fent. Ell és el nostre contacte a m b la multinacional. Com a Me. Donald's tenim l'obligació de tenir els mateixos productes, preus, qualitat i servei tant aquí com a Rússia. Arreu del món. Pensa que son milions de persones q u e m e n g e n cada dia a u n M e . D o n a l d ' s . Si no t i n g u é s s i m a q u e s t s controls d e qualitat i d e neteja impressionants tot això no s'hauria aconseguit. A Espanya estem creixent moltíssim perquè Me. Donald's demostra dia a dia la seva qualitat. Centrant-nos a Sant Cugat en aquest segon any de Me. Donald's hem venut un 30% més que el primer. I això sense qualitat no s'aconsegueix.

Obert el termini per pagar l'impost de circulació

Un acte vandàlic crema la porta i l'entrada d'una ETT santeugatenc a

REDACCIÓ

A. B. M

l'na porta i una catifa cremades, i un local fumat són les conseqüències d'un acte vandàlic que va atemptar contra la seu de Sio, una de les tres empreses de treball tem-

Selecció de Personal Orientació Professional Recursos Humans

w ::f

"tî^^îiî^^^^

Prevenció de riscosA«or*hte «xp:

Ma M.SWMfío

poral(ETT)de Sant Cugat. No és la primera vegada que succeeixen aquest tipus d'accions contra determinats locals, i aquest "podria haver estat molt més greu", han comentat tant a la policia com des de la gerència de l'empresa, "perquè hi ha veïns vivint a sobre". Segonts fonts polieials algun individu es va apropar a la seu de Sio entre les dues i les set de la matinada, amb una ampolla plena d'un líquid inflamable (que encara no han especificat). Ampolla que va buidar per l'obertura de correu de la porta d'entrada després d'haver mullat també tota la porta. Seguidament va encendre un paper i va provar de prendre foc a l'establiment. "La sort" ha declarat a Els 4 Cantons José Manuel Montiel, membre de

Algú va provar de cremar la seu de 'empresa l SIO. FOTO: X. IARR0SA el mateix sac quan nosaltres actuem la policia estatal, "és que duia poc seguint les directrius marcades per líquid a l'ampolla i no ha provocat llei. i sempre tractem a tothom dores de més intensitat. nant-los les facilitats de treball que Mentre s'investiga qui en pot ser podem". Segons el gerent, aquest tiel responsable, des de la gerència pus d'actes són fruit d'un descode l ' E T T han manifestat la seva neixement sobre la feina que deindignació:" nosaltres no ho acabem senvolupen les empreses de treball d'entendre" afirma Antoni Aguiletemporal. ra, "no sé perquè ens posen a tots en

Aquesta setmana s'ha obert el període de pagament per a l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica del municipi. Els santcugatencs podran abonar les quantitats estipulades fins al dia 8 d'abril, ja sigui en efectiu, o amb xec bancari o en targeta de crèdit, tot i que l'Ajuntament també estableix la possibilitat de fer-ho per telèfon trucunt al 010 i indicant el número de la targeta de crèdit o bé per domiciliació bancària. Segons l'Anuari Comercial d'Espanya de 1999 publicat pels Serveis d'Estadística de La Caixa, Sant Cugat compta actualment amb un parc mòbil de 26.587 vehicles, dels quals 22.873 són cotxes.

ELS-/CAIYION5 Divendres, 26 de febrer de 1999

Generalilal de Catalunya Departament d * Treball

Servei Català de Col·locació

FONS ; SOCIAL :

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i lareferènciade l'oferta. Si no és usuari oe! Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també ats te lè fon? 902 2211 11 i 902 22 10 44 o a qualsevol centre col·laborador Els demandants perdonar-se

TÈCNIC/A D'AUTOMATISMES ELÈCTRICS Formació: FP2 (electrònica) o enginyeria tècnica. 3 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'angles. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2 200 000 Municipi: Montcada i Reixac (VallèsOccidental). Ref: 228926 OPERARVÀRIA EN CADENA DE MUNTATGï Edat: de 24 «35 anys. EGB o ESO1 any dr experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 231222 TECNIC/A D'AIRE CONDICIONAT Edat. de 18 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat 2.200.000 Municipi: Girona (Gironès). MKCÀNIC/ADEREPARACIÓÍ Ref: 229225 MANTENIMENT DEMAQUTNÀRIAINDUSTRIAL Edat: de 18 a 25 anys. Formació: FP2. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi Terrassa (Vallès Occidental) Ref: 230244 DELINEANT PROJECTISTA per a empresa d'automatismes Edat: de 21 a 25 anys. Formació: diplomahtra. Coneixements superiors d'Autocad. Carnet Bl. Residència almunicipi. Sou brut anual aproximat: 2.000.1X10 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental) MATRICER/A Ref: 229729 Edat: de 23 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl ResUièncíaal municipi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: la Llagosta (Vallès Oriental). Ref: 229540 2MECÀNICS/IQUES AJUSTADORS/ES Edat: de 19 ;t 40 anys. Formació: FP2. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Castellbisbal (VallèsOccidental). £«£231271 FORNER/A Edat: de 18 a 26 anys. F.GB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 229881 CUINER/A Edat; d<? 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Camet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca, valorable. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi. Roda de Barà (Tarragonès). Ref: 228961 Bar restaurant de Terrassa (Valies Occidental) c 2 ENCÀRREC ATS/ADES Edat de 18 a 30 anys 1 any d'experiència en el sector. . Coneixements de menjar ràpid. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca. Jornada laboral en règim de torns. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Ref: 230523

del Servei

d'alta al Servei as poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

MECÀNIC/A DE TELER Edat de 20 a 55 anys. 2 anys d'experiència en ei sector. Residència a la comarca. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: Navarcles (Bages). Ref: 229404 TAUuADOR/A Edat: de 18 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. Residència almunkipi. Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental). Ref: 229839 REPASSADOR/A Edat, de 18 a 55 anvs. Formació. EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental) Ref: 229828 MAQUINISTA DE MÀQUINAFLANA Edat: de 18 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 229853 MAQUINISTA DE MÀQUINA PLANA IOWERLOCÏ per a la confecció de roba de punt Edat: de 25 a 45 anys. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental). Ref: 230480 2 MAQUINISTES DE MÀQUINA PLANA per a empresa de confecció Edat: de 18 a 40 anys. Formació. EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Residència»! municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000,000 Municipi: Rubi (Vallès Occidental). Ref: 229557 2 VENEDORS/ES per a empresa u assegurances Edat de 2o a 45 anys. Formació: BUP <> COU. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi:Olot (Garrotxa). Ref: 229746 Empresa d'aris gràfiques de Terrassa (Vallès Occidental) cerca COMERCIAL Edat:de22a28anvs. Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència almunicipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Ref: 229870 Empresa de fabricació de maquinària per a l'hostaleria de Gavà (Baix Llobregat) cerca TECNIC/A DE COMERÇ EXTERIOR Edat: de 30 a 50 anys. EGB o ESO i 2 anys d'experiència en e! sector. Coneixements mitjans d'anglès, francès i/o alemany Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2600.000 Ref: 230953 COMERCIAL jper a empresa d'assegurances Edat. de 25 a 35 anys. Formació: FP2. Residència almunicipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable, Sou brut anual aproximat. 2.500.000 Municipi: Sabadell (Vallès Occidental). R«f:22S58»

PALETA Oficial de 2a. 1 any d'experiència en el sector. Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Murúctpi:Sidamon (Pla d'Urgell). Ref: 229524

EXPERT/A EN 3D STUDIO per fer demostracions a un centre de formació Formació: enginyeria o arquitectura superiors. 2 anys d'experiència en el sector. Jornada parcial. Sou brut anual aproximat: 4.500.000 Municipi: Sabadell (VallèsOccidental). Ref: 230968

2CAPSD'OBRES Edat: de 35 a 50 anys. Formació: FPl. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat 4.000.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Ref: 230599 4PALETES Edat: de 25 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Albesa (Noguera). Ref: 231142 MECÀNIC/A DE GRUES HIDRÀULIQUES Edat: de 20 a 50 anys. Formació: FP2 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi.Granollers (Vallès Oriental) Ref: 230563

LUCENCIAT/ADA EN FARMÀCIA Edat: de 20 a 25 anys. Formació: llicenciatura en farmàcia. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte en practiques de 6 mesos. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

DELINEANT INTERIORISTA Edat de 25 a -10 anys. Formació: FP2(deltneació) Carnet Bl i vehicle propi Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat: 2.500.000 M u níci pi: Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 230961 PROFESSOR/ÀD'ESTÈTÍCA Edat de 22 a 35 anys. Formació: FP2(perru<rueria). Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi.-Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 229575 PROFESSOR/A ITOFIMATICA Edat de 18va40 anys. 1 u t o t u v k v . i i J~ y m i v t » n n v i v « i

Carnet Bl Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brul anual aproximat 2.000.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental) Ref: 229581

ENGINYER/A TÈCNIC/A MECÀNIC/A Edat de 24 a 30 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castellbisbal (Vallès Occidental). Ref: 2302*9 EORMADOR/A DE QUALITAT Edat de 25 a 60 anys. Diploma tura universitària 1 any d'experiència en ei sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Sant Fost de Campsentelles (V. Oriental' Ref: 229616 ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat: de 30 a 35 anys. Enginyeria tècnica d'obres publiques i de construccions civils i 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 4.000.000 Municipi: Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat Ref: 230631 CÀLDERES/A INDUSTRIAL Edat de 20 a 40 anys. Formació: EGB o ESO. 3 anys d'experiència en el sector. Residència ai municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable^. Sou brut anual aproximat: 2.800,000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental). Ref: 230267 SOLDADOR/A Edat: de 25 a 45 anys. l-ormacio: rr"2 {mecànica o equivalent;. 2 anys d'experiència en el sector. Camet Bl. Sou bru t anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Granollers (VallèsOriental) Ref: 230541

DEPENDENT/À DEROB A Edat: de 25 a 30 anys. Formació: FP2, 1 any <l'experiència en el sector. Residència al municipi. Sou brut anual aproximat; ZOOO.000 Municipi: Terrassa {VailèsOccidentai}. Ref: 229904 Botiga de material elèctric de Rubí (V. Occidental) DEPENDENT/A Edat: de 20 a 35 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000,000 Ref: 230979

TECNIC/A EN CONTROL DE QUALITAT per a empresa d'injecció de plàstics Edaí. de 20 a 30 anys. Formació: FPl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Molins de Rei (Baix Llobregat). Ref: 231060

2 INSTAL·LADORS/ES EN OBRA DE PORTES f FINESTRES Edat. de 20 a 40 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Lleida (Segrià). Ref: 231523

:OKTAPRrVAT/A! lla de tenir la titulació oficial aprovada per la Direcció general de Policia Edat: de 25 a 45 anys. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Ref: 230451

IMPRESSOR/A D'ÒFSET (DOS COLORS) Edat: de 25 a 55 anys. 5 anys d'experiència en el sector. Contracte indefinit. jornada intensiva de 7h a 15h. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat(8arcelonès). Ref: 230959

EIS /CANTONS

Classificats

mmmmmmm

guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er2a. 93 674 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6f 50

• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93675 2 9 0 2

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/LaMina,17LB 9 3 6 7 5 18^35 • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a

93 589 65 6» 606 49 45 <9

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 • BAR STOP Taulet, 56 589 12 99

Rius i 93

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49 •CUGART Torrent de b Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93674*509 • SUN BIKE Can Matas, 2 93589*757

CARNISSERIES • TUBAU La Torre, 14

93 6 7 4 * 2 8 5 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 6S •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 *4 * 8 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

• ARPALI Valldoreix ,45 9 3 6 7 4 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 5 8 9 4 4 11 • JORDI CUFI BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0 ) • JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 293 5 8 9 3 0 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r. 2a. 93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 9340f7880 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 6 7 4 ) 7 2 9

• ARXIU OAVfN 9 3 6 7 4 2 5 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93589 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33 93589 7788

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9367530J2

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 69

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

•SAGARRA Endavallada, 22 93874 0 * 6 0

•PAPIOL Venda i neteja Cànoves del CasSo, 4 93 6 7 4 6 5 0 0

I CENTRE COMERCIAL •PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 9 3 56S 4 9 0 0

CENTRES DIS. PSlOUlCS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES •VICAT3 Torreblanca. 28 9358954 43 •RODÓ Rius i Taulet, 6 9 3 6 8 9 82 80 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola. Km 3 93 5 8 0 * 5 00 •FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0503 935893*2*

934*2)939 93 67494351

• OFINOVA Alfons Sala. 18

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n

93675 23 73

CONSTRUCCIONS •BELSCONXXI.SJV. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 6 7 Fax. 9 3 675 3 2 0 9 Ema* betecoruorf8naxo.es • FOAP Rius i Taulet. 27 9 3 6 7 4 0 5 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93674*398 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674*396

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN

Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 8 5 7 •VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT • COAP Villa, 22 935892**5 .PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 3 9 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 2 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 0*

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 * 9 04 •CAIXA DE SABADELL

Barcelona,8 93 589 75 v<2

9 3 5 8 9 38 52

GALERIA D'ART

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosseló. 13 93 6 7 5 4 7 5 7

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 7 8 0 0

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 8 9 * 8

•CASALD'AVIS DE LES PLANES

OBJ. REGAL FESTA

93 675 5* 05 •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 936747254

Fax 93 589**04

•FIOTTO Sant Jordi, 32 935890605

MARBRES • MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCarnpoamor,12 - Nau 3 936755*08

• L A FESTA Santiago Rusinol, 8 93675 3304 •tONA Major, 18

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31

93675 592* •MAVI Objecte* de regal i bijuteria

93675 035* • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 93 674 X81 • SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 8 6 2 _ •UESC Cànovas del Castillo. 9 936752390

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38* 93 6 7 5 * 8 2 0

•101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00

INSTAL·LACIONS • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 46

FOTOGRAFIA VÍDEO

•ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

• MSTALACtONESA. ZAMORA, SJMossèn Cintor Verdaguer, 18. 935892638 • MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6058

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93674 3694

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674*3 96

IBI •FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 699 6 7 4 8 93 674 70 68

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2

• MIREIA'S Valldoreix, 33

93 674 9 9 4 0 •ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 936744654

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol . 93675475* -

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. . Obert dissabte tarda 936755953

HIDROCULTIUS > HIDROFLOR

• M E S MARCS Enric Granados, 15

Alfons Seta, 12Boüga3

93 5 8 9 * 4 2 9

936750454 •SASI Plaça Octavià, 7 93674 3208

FLORISTERIES

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estape. 57 9 3 5 8 9 57 76

• GALERIA CANALS De la Creu. 16 936754902

IMMOBILIÀRIES •FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97

•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos

FRUITERIES

• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada. 20

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 03 07

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 6 7 4 0 3 93

ENTITAS BANCÀRIES

93 674 75 98

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 936T4SÍI2

• COL·LEGI EUROPA Pla del Vinyet.s/n 9358984 20

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Carn* Crist Treballador, a/n

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674*903

93 674[14 53

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 936745396

• L'ILLA DELS C O N GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 935893806

GIMNASOS ESPORTS

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898*08

•CAIXA DE TERRASSA Valldoreix,32 9 3 675 3 * 0 0

CONGELATS

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Anget. 1, 3er pis (Barcelon

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 936753653

93674 5 7 4 7 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 9 3 6 7 5 18 0 3

(IIOCKMATOGRAFIC

Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0174

LUDOTEOUES • SCOOTYLUOtC Xerric, 8

93 590 6*89

•SOLSONA Alfons Sala, 10

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9 - 1 r 1a 93589 0 * 5 *

935893289

MAT, CONSTRUCCIÓ

• D 4 CONSTRUCCIONS Valdoreix,10

•SUMMISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93674 6598

MISSATGERS •SERRALLERIA T E RRA I COMAS C.R Mozart.9. (Barcelona) 932*8*996

• MRW Ildefons Cerdà, 4 93 6 7 5 * 0 * *

ÒPTIQUES

MERCERIES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

• L A PERLA Major, 3 93 674 0 * 3 8

9 3 5 8 9 4 4 95

MOBLES D E C O R A C I Ó » » •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 * 2 9 9

93 6740995 93 674 15 50

• L A LIONESA VaMoreix,79 9 3 6 7 4 0 7 7*

•CASAJUANA. Galeries Sant JorrJ. Santiago Rusinol, 37 -

PAPELERIES

Major, 6 93 58922 32

•PAPELEMALUFA. qValdorerx,23

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 5 8 9 0 0 J 4

93.590.61.19

•MAJIK Sant Jordi, 29

•GENEVEVELETHU Vila, 6

93 589 02 66

93674 0 3 * 6

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 936750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 9 ^ 5 8 9 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 55

REPARACIÓ D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 5892649

C/Sd, 19 93.674.36.88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Uorenç, 27

93 674 63 62 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Te/i Fax 9361434JS

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35

93 674 69 50 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda.8 93 5 8 9 2 3 7*

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. Sant Salvador, 47

RESTAURANTS •NAKHALA C/Sabade»,9 93 674 58 7* • CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 baixos

93675*033 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589*732

93 674*4 90

•INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 935890023

93 6 7 5 * 3 8 9

SOL

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 9 3 6 7 4 53 0 *

• A R TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

93 6744223

MATALASSERIES

MOBLES JARDÍ

Mercat Torreblanca, pda. 1-5

PARAMENT DE LA LLAR

•

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 88 • FORMAS EfesRogar*,18A

• LA CANTONADA aSanHagoRu9Ífiol,60 935892332

•FERRON Rius i Taulet 20 93 6746847 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT

93674**82

•TINTORERIA SANT CUGAT SantegoRu3Íriol,35

9367***83

• E L JORDI'S C/Sant Jordi

936752228

RHaRfcatalada,34

93 6 7 4 * * * 8 • EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6 7 4 * 0 4 7

•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sata.2

• LA GRANJA Plaça Barcelona

93 6 7 4 4 * 6 7

93 675 5 2 4 6 •BACCO Manel Farrés, 97 93674 3069

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 5 5 8 0 •NENS Endevateaa.12

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 936755*5*

VETERINARIS •DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h.

•FALGUERA

VHà,1 93675240*

•REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS 936740014

•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

Sant Antoni, 1

•TNTORERIASANT CUGAT

•JUANI Xerric, 28 936746699

LLEGUMS

•TINTORERIA SANT CUGAT

• LA PASTA BODCA C/Francesc Madà, 24 93675*503

SABATERIES

PESCA SALADA i

TINTORERIES

• CAN EDO

Betaterra 936922424

93 675 4 0 0 6

• DtSON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

935898702

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc MoraQBB,8 936753274 • REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16

Sabadell, 23. Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 908898*36

93674 6 9 4 5

• L A FAUNA

Rbla del Ceter, 35-37 93674*305

•VETERINOS

93674 9 0 9 7

Rius i Taulet,31

•TATERS Sant Antoni, 62 936755506

93589 7*4*

SEGURETAT

XARCUTERIES

•AUX-VYD Alfons Sala, 50 93589*799

•CANSALADERIA JULIANA

•TALLER ELECTRÓ-

93674088*

Francesc Moragas,

Classificats

EIS f CANTONS

A R E M A S A M

F I M C A S

PISOS EN ALQUILER • C / Orient, Sup.: 105 m2 4 hab. (1 suite], 2 banos. arnol'o saion-comeaor, cocma office. tot. exter or, armanos y tocos empotrados. calef.. gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas 93 589 45 66 • Coll Fava 3 y 4 habitacíone, 2 banos. calefación. gas. parquet, armanos empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566

sal-com.. sumimstros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 93 589 45 66 * Av. Pla d e l Vinyet (Delante Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite). 2 banos, coc-off., gran salón comedor, armarios y focos empotrados.. tza.. parquet, calef.. Gas, antena parab.. pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, suministrar. Alquiler: 135.000 ptas ' Z o n a Gotf. Sup.: 450 m2. jardín comunit. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 barïos. 1 aseo, amplia coc off., gran sal-com.. buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab.. garage 3 coches, sala màquinas, calef.gas, suministros contrat. Alquiler: 325.000 ptas

• C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armano empotrado, bano completo, cocina americana,

P I S O S - 1 D 1 a : 125 m2 , 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m3, tza., lavadero: 35'8M

ü GRAN OFERTA EN ALQUILERES Ü - Nuevos 4 hab.. pk., desde 115.000 ptas. - Adosadas piscina, 2 pk., desde 140,000 ptas/mes - Pisos, Ados.. y Unif. de Alto Standing. li PISOS OBRA NUEVA ZONA KAMPIÓ !! con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill. II OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO I! ÚLTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

- 3° 1 a : 125 m2., 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'BM

C H

•Cl DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con chimenea hogar, Coc- 3 dorm. Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.OOOptas

90 m2 - Com. •Cl VILLA: BAJOS ( Trast. - K. Off. 3 Dorm. - 2 Bafios'. - Calef.' - Pk. "i Coch. - tras Parabol. Precio: 36.000.000 Sal. •C/PAHISA: BAJOS CON JARDÍN- 110m2 Com.__ _. _çon _ chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Pnv. Jard. y pisc. çomunitario. Precio: 37.000.000 Com.Sal con chim. hog. - Coc. SANTA TERESA: 140 M2 _ .... - 4 Dorm. - 2 Bafios. - Aseo Pk. 2 Coch. - TrasF. - Pisc. Prer 'recio: 42.000.000

ALQUILER ptas • CTRA, CERDANYOLA. 4 d o r m , c p m s a L c o ç .

a a do b s a &Tj^8bilfcír' Precio: Tel. 93 674 72 54

faarcon

70.000

Tel. 93 674 72 54

£nMoUcEo%£^ Tel. 93 674 72 54 •APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS^CON OSIN MUEBLES. 1 dorm,, com-sal coc, banocompl., terr. Park. op. A partir de 45TÜ0TJ ptas. Tel. 93 674 72 54

Z.comunitaria con 2 piscinas y pista polideportiva. Solea-

Precio: 43 Mill 93 674 32 08 •Z. Vinyet. Atico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 banos., calef., coc-off.. sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina. Precio: 38.600 MIII93 674 32 08

MèMu

Tel. 93 674 72 54

•C,ENTRIC0.3dor„cpm-sal. b co£ rt ,t>ano, aseo, terr, calefacc, cont. instal. Precio: 80.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• PISO JUNTQ FFCC M,lr3ASO,L Y TÚNELS TUNgLi 3 dorm,, ampl ç o n t s a ~

VENTA

Precio:26jjoo.uoo Tel. 93 674 72 54 • ZONA. GOLF.n* BAIXA. 2 dorm., com-! orrksàl., 2 banos, "terr 30 m2. Muy Duen estado. Pirecio:

• JUNTO ESTACIÓN Piso en alquiler situado en c/ Francesc Macià{ antes Alfonso Sala), de 120 m2, 4 habitaciones. 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 97

Fincas Sant Cugat

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORAQONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Td. 93 674 08 97

TORRES EN VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 06 Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio: 93 674 32 08 • Z. Vinyet Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m24 dor., ftos. 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 6743206 • Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo. calefaccion, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 936743208

M. M W :« ** K W B :» m M H Ü ! K * '-M

• Z O N A RESIDENCIAL. 155,m2. AmpL. tsaj de 4? m2,çon í^mftne^,_arr(plia. cqç-oíf r 2 Tiplia coç-olL

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 Tel. 93 674 72 54

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.

• 2. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 doim.. 1 bano, 1 ' aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 32 08

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis. 93 674 91 92

Precío:26.5Q0.000 Tel. 93 674 72 54

ALQUILERES

Ò R G A N PISOS EN VENTA

ptas

• E S T A C I Ó N . Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/mes. 93 674 08 97

Aíimiui^tracióíi dr finais A.P.I.

M E N O R C A : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quincenas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Información y reservas 93 675 12 78 ( 1 3 - 1 5 horas).

com-sal.. coc,-ptf., 2 banos .compl..estudio lr ^

• Z O N A GOLF Torte adosada de ~ rabitaciores saion-comedor con chimenea, cocina-office. estudio, 2 banos y un asep. Garage pa'a dos coches. Bodega^terraza. efc. Jardín p r e c i 0 : &WoW 48.68Ó.Ó0Ó Ptas.

•AVDA PLÀ DEL VINYET Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salóncomedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Preu: 54 Mill.

•Cl VILLA: ATICO. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. • Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.

C I R O I U E L L A

C U G A T

93 674 08 97

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado impecable. Sup. 90 m2, 3 dor.. 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08^

•Cl VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO . _._. J5 m2- Com~ ' -Coc.Off. -_3_dormrtorios Bano " - Calef. A. Acond. Pre 'recio: 16.880.000

F I N Q U E S

• PASSEIG TORREBLANCA Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada, 2 banos completes reformados, terraza. Impecable. Precio: 18.000.000.

- 2° 1 a : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M

•COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3

93 674 08 97

9 3 674 08 97

Domi. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio: 33.500.000 ptas

•Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. Off. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

• ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles. salón-comedor. cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15,5 Mill.

- 1D 3a : 108 m2, 3 hab., 2 banos. cocina off., salón 35 m2, tza10m2:31'3M

•C/TORREBLANCA: 80 M2 Com-S íl - Coc. - 4 Dorm. 2 Banos - Pk. 1 coche • Asc.f arabol. PRECIO: 24.1.000.000

93 674 08 97

•PARCELA EN CAN CORTÉS Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Precio:20Mífl

93-589-73-74 / 93-589-81-61 I

• JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de ' 0 0 n^2 En olanta baja consta de salon-comedor. coc'na (nueva). una hab. dobfe y un bano. En la pianta piso consta de un salón-estar o estudio y una ' s u i t e " (bano reformado). Terraza Calefaccion a qas. Pàrking opciona'. Precio: 23 Mill.

- 1 C 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11 m2 : 32' 550 M

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita ! F

S A N T

VENTAS

FALTAN C A M I O N E S de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabaio fijo todo el ano. 93 674 88 38

• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Carles 93 674 63 17

Tel. 93 674 72 54

l·T PLAT DE S A N T MEDIR M. Àngels Quadras Ingredients: -xai -botifarres - 2 ous -oli d'oliva, all, pebre i romaní Elaboració: Fem coure la carn de xai o la botifarra amb les brases perquè es cogui per dins i no es cremi per fora. Ho salem i hi tirem pebre i romaní. Dins d'un morter piquem un parell de grans d'all. Afegim a poc a poc, oli d'oliva del bò, tot remenat-ho sense aturar-se. Ho hem de remenar sempre en la mateixa direcció fins que I' oli agafi una consistència adequada. Hi podem afegir un o més rovells d'ous. Els pebrots i les tomates poden fer-se a la brasa. Consell: Procurem apagar bé el foc després de la Festa !

EIS 4 CANTONS

Divendres, 5 de marc de 1999

Han d b o I

V o l e i b o l

El Sant Cugat no podrà acabar entre els quatre primers llocs

Palència dóna un p u n t a Girona en Mantenir el cinquè lloc, és ara el principal objectiu del sènior femení l'últim segon La derrota al pavelló d e voleibol de Sant C u g a t a Valldoreix del C V S a n t C u g a t davant el C V S a n t M a r t í per 0 sets a 3 impossibilita quasi a m b tota seguretat All \

que el conjunt vermell-i-negre accedeixi a les p r i m e r e s quatre posicions un cop acabi el campionat a la Primera Nacional, objectiu que s'havia fixat a principis de

temporada l'entrenador Zoran Nikolovski. A manca de quatre jornades, el sènior femení, q u e és cinquò a la taula, visita un mal classificat Ciutadella.

LOIM-.Z

- Sant Cugat -

Kl sènior femení del Club Voleibol Sant ( .'ugat \a perdre dissabte al pavelló de \olcivol de Sant (iugat a Valldoreix enfront el segon classificat, el CV Sant Marti, per U sets a \ en pareialsde 17-25. V)-2~n i 21-25. L'entrenador del sènior femení, /oran Nikolo\ ski, ha qualificat aquest enfrontament eom el "pitjor que hem disputat aquesta temporada". Amb aquesta desfeta, l'equip santeugatenc ja no només no té opcions matemàtiques per classificar-se per disputar la promoció d'ascens a I )i\ isió d'l lonor, si no que a més a més quasi amb tota seguretat no acomplirà l'objectiu de principis de temporada: acabar entre les quatre primeres posicions, l'er assolir aquesta tità, hauria de guanyar tots els partits que li resten per disputar i esperar alguna ensopegada del CV Quart. Zoran Nikolovski, assegura que malgrat tot, "això no significa que haguem fracassat". Nike il< ivski ha reconegut que. a partir d'ara, el CV Sant Cugat ha de mantenir la cinquena plaça. Irregularitat total

Kl tècnic croat assumeix la "irregularitat" en la trajectòria del seu equip a la lliga, però defensa a les seves jugadores argumentant que "han demostrat que es pot comptar amb elles, tot i que al principi tic la campanya molts esperaven que el CV Sant Cugat s'acabés d'enfonsar", després de renunciar a la Divisió d'Honor. Nikolovski ha dissenyat un projecte a mig-llarg termini, que passa per la consolidació a l'equip sènior de jugadores formades a la cantera: "l'I club s'ha fixat l'objectiu que el (IV Sant ('ugat estigui integrat majoritàriament per jugadores del municipi". Kl tècnic vermell-inegre encara ha anat més lluny quan ha afirmat que "estic convençut que amb gent de casa algun dia podrem lluitar per retor-

U plantilla del sènior femení del CV Sant Cugat na podrà atsalir l'objectiu inicial d'acabar entre els quatre primers a la taula. Feta: ÓSCAR BENITO

nar a Divisió d'Honor", perquè segons l'entrenador, aquest "és un dels nostres objectius". Dels quatre partits que li resten pet disputar al CV Sant Cugat, tres són en teoria partits assequibles. Kl calendari és el següent: a casa han de rebre l'Olot i l'Algar Surmenor. mentre que a fora han de visitar les pistes del Ciutadella i l'Ksplugues. Dissabte a la tarda, el Club Voleibol Sant Cugat es desplaça a Ciutadella. Aquest és un partit molt especial per les jugadores de Nikolovski, perquè a l'anada van imposar-se a Valldoreix. Kl tècnic santeugatenc ha confirmat que està convençut que "de motivació no els faltarà". Ainoa de Mena és baixa segura per aquest partit, mentre que Montse Carvajal. Maria Tortosa i Anne Maria Sibiannu seran dubte fins a última hora, tot i que \ iatjaran amb l'expedició santeugatenca. Les jugadores del conjunt cadet del CV Sant ("ugat, Anna (iosta i Rosanna (lano, han estat convocades a una concentració amb la selecció catalana.

El sènior masculí busca el segon ascens consecutiu A falca de només tres jorna' des perquè acabí k competició a k Segona Catalana, el sènior masculí encapçala la sweera posició a la tau la, en xona de promoció d'ascens a Primera Catalana. Si aquesta mateixa temporada el conjunt que dirigeix Branko Draganik assolia l'ascens a Segona Catalana, ara el conjunt vermell-i-negre té una altra bona oportunitat per pujar novament. En la passada jornada, el sènior masculí va imposar-se al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix a la UE Parc Vall D'Hebron per 3 s e t s a 1. Malgrat aquest triomf, el conjunt santeugatenc ha perdut un lloc a la classificació i passa a ocupar la tercera plaça. Un cop acabí la fase regular, els dos primers assoliran f ascens directe, mentre que

el tercer i quart classificat disputaran «I play-off d'ascens.

El conjunt masculí afronta aquest cap de setmana un partit "clau* a la pista del Maremàgnum en vista el ttesenUaç fína1a1a<»mpe«<à&Sqgp8$cÍ seu tècnic, és molt important superar aquests aes panàtsqiwt f resse* perdjsputar-se per 3 **»>' a 0, perquè així segur que es classificaran pet jagar h pro* moció. Btanfco Draganik està^ convençut de les "possibilaats1* dels seus jugadors i ha expueat. que "depenem de nosaïtresf mateixos per jugar aquesta pro^ moció", tot i que matemàticament encara podrien assolíf l'ascens directe. Els dos últims partits seran davant dos equips mal classificats a la taula: el Prat, úitim.a fora, i l'Olot, avantpenúltim, a casa. /À.L.

À.L. - Sant Cugat L'n gol d'Oscar Palència a falta de només un segon perquè acabés cl partit entre el GKiKG de Girona i la UE Sant ( àigat va proporcionar un punt importantíssim. Al final, ambdós conjunts van empatar a 21* gols convertinse així en el primer empat dels vermell-i-negre a la lliga. Kl sènior masculí no ha perdut en els últims quatre partits, sumant tres victòries que l'han dut a ocupar la desena posició a la taula amb 1 7 punts, a sis punts de la /.ona de descens. A falta de cinc jornades perquè acabi la competició, la l K Sant (Jugat rep diumenge el segon classificat, el Manyanet. Segons Sancho, amb tres punts més o be guanyant a la pista del Puerto Sagunto, el seu equip mantindria la categoria.. D'altra banda, el jugador santeugatenc Xavi Rovira ha d'abandonar la disciplina de la VE Sant Cugat per motius professionals.

Rugbi

El Sant Cugat fa un ple a Madrid - Madrid / Sant Cugat -

L'Escola del C R Sant CugatJúnior no va perdre cap dels nou partits que va disputar el passat cap de setmana al torneig organitzar pel Liceo Francès de Madrid. Els resultats que es van produir van ser els següents: Aleví: Liceo "B"-CR Sant Cugat-Júnior(0 a 20); CR Sant Cugat-Júnior-lndustriales (10 a 0); Liceo "A"-CR Sant Cugat-Júnior (0 a 15); Benjamí: CR Sant CugatJúnior-Liceo "B" (50 a 0); Liceo "A"-CR Sant Cugat-Júnior (5 a 20); Infantil: CR Sant Cugat-Júnior-Moraleja (25-0); Liceo-CR Sant Cugat-Júnior (10 a 15): CR SantCugat-Júnior-Cau (20 a 10); CR Sant Cugat-Júnior-Industriales (30 a 0). /À.L.

Esports

ELSiQMYTONS Divendres. 5 de març de 1999

H o q u e i

h e r b a

El Júnior masculí torna a col·locar-se en descens directe La derrota del Júnior conbinada amb l'empat del F C Barcelona ha proporcionat que l'equip santcugatenc torni a ocupar zona d e descens directe a falta d e divuit punts e n j o c . Barrientos, una vegada més, creu que el seu conjunt finalment se salvarà. Àl.KX LÓl'KZ

- Sant CugatLa derrota de l'equip masculí del Júnior al camp del Jolaseta ha provocat que el conjunt santcugatenc torni a ocupar l'última posició a la taula, en zona de descens directe a Primera Divisió. El seu adversari més directe per evitar la pèrdua instantània de categoria, el F C Barcelona, va treure un meritori empat a Sant a n d e r contra el Sardinero.A més, l'equip blaugrana, que ara és penúltim amb els mateixos punts que el Júnior, encara ha de jugar un partit ajornat amb l'Atlètic de Terrassa, segon a la taula. El Jolaseta, tercer a la classificació va derrotar per 3 gols a l al Júnior, que d'aquesta manera va encaixar la quarta derrota consecutiva al campionat. L'entrenador blau-i-negre ha valorat "el canvi positiu en la predisposició i l'actitud" dels seus jugadors en les últimes setmanes. "Fils nostres rivals van sumant punts amb el pas de les jornades i la nostra situació actual és per fer ús de totes els recursos que puguem imaginar. Existeixin o no, cal crear-los o inven-

tar-los com hem fet altres anys", ha explicat el tècnic. Si l'entrenador blau-i-negre Andrés Barrientos està segur d'alguna cosa és que el principal objectiu del seu equip ara mateix ha de ser el d'"evitar el descens directe", tot i que ha matisat que és important no tenir ni el més mínim dubte que el Júnior no baixarà". La situació que travessa el seu

L'equip masculí torna a ocupar posició de descens directe a Primera equip és com a mínim crítica, a causa de la seva situació a la classificació. Queda molta lliga Nou són les jornades que han de transcórrer abans que s'acabi el campionat de lliga de la Divisió d'Honor masculina. D'aquests nou partits, cinc els disputarà el Júnior a casa. "Aquest és un avantatge que hem de sa-

F u t b o l

L'equip masculí del Júnior és novament en una delicada últina posicié a la taula. FOTO: ÓSCAR BENITO

ber aprofitar". I )esprés de la jornada d'aquest cap de setmana, que l'equip santcugatenc \isita l'Atlético San Scbastiàn. q u e suma només quatre punts nies que el Júnior, els d'Andrés Barrientos només hauran d'afrontar tres xocs com equip visitanc als camps de l'Atlètic de Terrassa, el FC Barcelona i el Club Egara. A les seves instal·lacions hauran de rebre, en canvi, el Sardinero. el C D Terrassa, l'Apòstol Orense, el Vallès Deportin i el RC Polo. Malgrat tot, els dos enfrontaments que ha \ e n ç u t cl Júnior aquesta temporada han estat a camp contrari. De tots aquests xocs, el més significatiu per la seva importància és el que l'ha d'enfrontar d'aquí a cim jorn a d e s a m b el F C Barcelona. Dels divuit punts que falten per disputar-se, Barrientos creu que per evitar el descens directe el seu equip n'ha de sumar com a mínim la meitat. "Històricament, el Júnior mai ha sumat més de catorze punts". \ m b tot, Barrientos confia q u e el seu equip sahi la categoria.

El Júnior està fent bones les espectatíves creades • Malgrat la derrota en l'última jornada de l'equip femení del JónJor al terreny de joc del Ctotb Deportin Terrassa per 4 gols a 2, cl conjunt que dirigeix Néria Olivé està qsallant una excel·lent temporada, fet que ha col·locat l ' e q u i p e n una meritòria quarta posició a tres punts del San Pablo VaJdeluz, proper adversari a la lliga de les santeugatenques. À mSs, tes jugadores blau-i-negre han estat Penic çqttip capaç de vèncser el líder, que tampoc ha cedit cap crn'pat. L'objectiu que s'havia marcat aquest equip a principi de temporada d'acabar la competició entre els cinc primers a la taula s'està complint de moment &manca detinc Jornades perq«è acabi la lliga, d JNSnior ha de lebte el Valderaz, l'Aiarà i

et Club de Campo i ha de desplaçar-se ais camps de la Universitat de Sevilla i el RC Polo. À banda de seguir de ben a prop la part alta de la classificació, Olivé no vol deixar de banda els tres rivals que els persegueixen a la classificació, el Club de Campo, ei Sardinero i la Universitat de Sevilla. Segons Olivé, ei fet de jugar tres dels cinc enfrontaments com a equip local és un "avantatge" que cal aprofitar. La màxima responsable del conjunt femení opina q u e si aquest diumenge s'imposen al Valdeluz tindrien, fins i tot, opcions de fer-se amb ta tercera plaça. Segons Olivé, "encara queden per decidir-se moltes posicions", tot i que acabar entre els dos

primers llocs-és pràcticament impossible. / A.L.

s a l a

Tennis

L'Olímpyc de La Floresta pot col·locar-se cinquè a la taula si guanya L'Hospitalet

Corretja, convocat a la Copa Davis

El Winterthur, a cinc punts del descens, rep un rival directe, elMaxon

Sant Cugat -

À.L. - Sant CugatL'Olímpyc de la Floresta i el Winterthur Sant Cugat retornen a la competició a la Primera Nacional B aquest dissabte després de dues setmanes on no hi ha hagut competició, a causa de la disputa a Círanada del Campionat d'Kuropa de Seleccions. L'Olímpyc visita dissabte a la tarda la pista de L'Hospitalet, equip que el supera a la classificació per tan sols dos punts de diferència. Si cl conjunt florestà s'imposés avançaria un lloc a la taula i es col·locaria en cinquena plaça. L'equip ha continuat entrenant amb normalitat i és per

aquest motiu que en vista el proper partit de lliga, el conjunt s'hi presenta en perfectes condicions. L ' e n t r e n a d o r de l'Olímpyc, Àngel Ruiz, assegura q u e "els j u g a d o r s c o n t i n u e n igual de motivats", mentre espera que "es mantingui el nivell de joc que hem ofert en les últimes j o r n a d e s " . La setmana passada, l'Olímpyc va derrotar en partit amistós al 1-2 Cràcia de Divisió de Plata per 8 gols a 4. La única baixa que presenta l'equip pel xoc de dissabte és la de Carlos Rueda, lesionat. Segons ha explicat Ruiz, a falta d'onze jornades perquè acabi el campionat de lliga la fita és prou clara: "aprofitar la bona

temporada que està quallant el conjunt i acabar en la millor posició possible a la taula". FI tècnic ha especificat que l'Olímpyc de la Floresta ha de procurar "mantenir-se al grup capdavanter" i ha reconegut que "acabar entre els cinc primers seria toc un èxit". («uanyar, imprescindible Kl Winterthur Sant Cugat rep dissabte al pavelló municipal cl Maxon, que té un punt menys que els santeugatencs. L'equip vermell-i-negrc és a només cinc punts del descens a falta d'onze jornades perquè acabi la lliga. Per aquest xoc, són baixa Sergi

Martínez i Josep Zapater i han estat convocats Guillem, Alberto i Xaloc del conjunt juvenil, que ara mateix és líder de la seva categoria a un pas de pujar a Primera Divisió. Kl FS Sant Cugat també ha jugat darrerament un partit amistós davant el Sant Quirze. Kl resultat va ser favorabe a l'equip santcugatenc. Kl tècnic Albert I .ópez ha comentat que "aquestes dues setmanes que no hem jugat ens ha anat molt bé per agafar moral. Kl Maxon és un d'aquells partits que hem de guanyar perquè forma part de la nostra lliga particular". López ha tornat a confirmar que amb quatre victòries més el Winterthur es mantindrà.

Manolo Santana, capità de l'equip estatal de Copa Davis, ha confirmat que Alex Corretja està convocat per disputar la primera ronda del CJrup Mundial davant Brasil, que se celebrarà del 2 al 4 d'abril al C T Lleida. Kl tennista santcugatenc farà parella de dobles -la gran assignatura pendent del combinat estatal- amb el lleidatà Albert Costa però també jugarà un partit d'individuals. Alex Corretja ocupa ara mateix la tercera posició al rànquing mundial de l'A'l'P Kl santcugatenc i el lleidatà podrien participar en dobles a Indian Wells o a Key Biscayne. /A.L.

Esports

ELS /CAIVrCK>B Dhendrrs. 5 de març 1999

K à r t i n g

Futbol

El Sant Cugat suma, per primer cop, tres derrotes consecutives

Campos i Cebrian vencen al Fórmula

Els de Schònhófer, a setze punts del descens directe, reben elpenúltim

À.L. - LHçà e a VaM / Seat CwBat -

Després d * tros derrotes consecutives a la. Riga, el Sant Cugat Esport, a setze punts del descens directe, rep diumenge al camp municipal d'esports el Barceloneta, penúltim a la classificació amb la convicció de trencar amb els mals resultats.

santeugatenc ha declarat que aquesta "és la primera vegada que ens trobem en aquesta dinàmica" El Sant Cugat Esport va encai- però també ha remarcat que xar diumenge al camp de L'Hos- "aquesta situació complexa nopitalet Atlètic, tercer classificat per més es resol amb resultats positius". la cua, la derrota més gran de la Després de 26 jornades de lliga, present temporada. El conjunt vermell-i-negre va perdre per 4 gols a el Sant Cugat Esport ocupa una 1 en una segona meitat per oblidar. exitosa novena posició a la taula Així ho ha volgut constatar l'en- amb 37 punts i és, amb el Mastrenador-jugador del primer equip, nou, el quart equip que ha sumat més punts fora de casa. En conHans Schònhófer, que ha matisat que "per primera vegada aquesta cret, han estat un total de 21 temporada l'equip ha llençat la to- punts. L'entrenador santeugatenc vallola i ha donat el partit per per- ha enviat un missatge de trandut". A la segona meitat, tot i mar- quil·litat a Pafició: "Estem en una xar al descans amb empat a 1 gols, posició a la taula que ningú s'esl'equip local va tornar a avançar- perava i el Sant Cugat Esport és se en el marcador, fet que va pro- respectat a tots els camps i per vocar "de fornia col·lectiva" que tots els equips". els jugadors entreguessin el parAssegurar-se la permanència és tit. Schònhófer ha reconegut que el que més preocupa ara mateix al aquest resultat tan ampli és una tècnic. Malgrat el conjunt santdada que "cal analitzar". eugatenc mai ha patit per aquest factor, el tècnic no vol fiar-se de res i per això vol assolir aquesta Tres derrotes seguides fita al més aviat possible. Segons Tres han estat les desfetes que els seus càlculs, amb deu punts ha patit el Sant Cugat en les tres més, és a dir, amb 47, el seu conúltimes jornades. El tècnic ha re- junt evitaria el descens, que poconegut que se sent "preocupat" drien està implicats fins a cinc per aquest fet, malgrat que ha re- equips. Amb tot, cal advertir que marcat que la situació tampoc és els santcugatencs són ni més ni crítica i que confia a cegues amb menys que a setze punts del desels seus jugadors. L'entrenador cens directe a Regional Preferent.

Oliver Campos, en categoria cadet, i Marc Cebrian, en aleví nova categoria-, van guanyar diumenge la primera de les vuit proves que consta la vuitena edició del Campionat Fórmula Catalunya de karts que organitza el Kart Club Vallès al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. Campos va imposar-se en les dues mànegues, mentre que Cebrian també va mostrar-se superior fent-se amb el primer lloc. La categoria sènior va comptar amb la presència de dos santcugatencs: Jordi Monserrat i Marcos Pérez. Monserrat, que s'estrenava en categoria sènior, va quallar una excel·lent actuació en acabar tercer. Pérez, en canvi, va finalitzar la prova en el vuitè lloc. En cadet, el germà d'Oliver, Daniel, va ser tercer, i en aleví, el germà de Marc, David, va acabar en quarta posició final.

AI.EX LÓPEZ

tCwjat

Sumar més a casa Aconseguir lligar més punts al camp municipal d'Esports és un dels objectius prioritaris que s'ha fixat el cos tècnic del Sant Cugat Esport en vista la segona volta del campionat. "Som conscients que fora no sumarem tants punts com

a la primera volta, però a casa hem d'intentar sumar-ne més", ha detallat Schònhófer. El Sant Cugat rep diumenge a casa a la Barceloneta, penúltim, amb les baixes de Jansà i Marc Llonch. "Aquest és un partit que hem de guanyar per donar més tranquilitat", ha dit el tècnic.

Xavier Campos dimiteix com a tècnic del masculí de la UE Sant Cugat El fins ara entrenador del sènior masculí de la UE Sant Cugat, Xavier Campos, va presentar dimarts a la nit la seva dimissió a la junta directiva del club santeugatenc. Campos va comunicar al cos directiu de l'entitat que no comptava amb els germans Argento i que volia reforçar l'equip amb jugadors del sub-20. Davant la negativa de l'entitat a la proposició de Campos, aquest va presentar la dimissió que la directiva va acceptar. Amb tot, Campos ha volgut mostrar-se "agraït" pel tracte rebut per part de la junta directiva de la UE Sant Cugat des que va aterrar a mitjans de desembre s'ha sentit recolzat pel cos directiu. Per la seva banda, Enric

P r e m i s

S e celebra un acte més dels Premis

Bàsquet

Tomàs, president de la UE Sant Cugat, ha comentat que la junta directiva no estava d'acord en què els germans Argento deixessin el club santeugatenc. Ignasi Munera i Leo Soler seran a partir d'ara els màxims responsables del sènior masculí i combinaran la direcció tècnica del primer equip amb la del sub-20, que en són els actuals entrenadors. Aquest tàndem està integrat per dues persones estretament lligades al club. Munera és l'actual director tècnic de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat. Aquesta temporada, ja han dirigit el primer equip Joan Rama i Xavier Campos. Malgrat encaixar tres derrotes consecutives al campionat de lliga, l'equip sènior masculí de la

Tot i la pluja que va caure de forma intermitent al circuit, la prova va comptar amb la participació de 53 pilots, distribuïts en cinc categories. La propera prova del Fórmula Catalunya de Karts tindrà lloc el 28 de març, també al Kartòdrom Catalunya però aquesta vegada en sentit invers.

Xmicr CMIRM ja nt és Mtrtmawfelsaanr

Unió Esportiva Sant Cugat continua ocupant plaça d'ascens directe a Primera Catalana. Segons fonts consultades a la Federació Catalana de Bàsquet, els deu primers equips dels setze que integren el grup tercer de Segona Catalana pujaran directament a Primera Catalana.

de I* UE tat Cus*.

Després de perdre dissabte a la pista del Sant Jordi de Rubí per 85 punts a 76, el conjunt vermell-inegre ocupa la novena posició a la taula amb un balanç de deu victòries i onze jornades. Dissabte a la tarda, la UE Sant Cugat rep el Centre Catòlic L'Hospitalet, segon classificat. /A.L.

Dins els actes previstos de la tercera edició dels Premis Esport en Marxa, dimarts va celebrar-se a Opel Autocugat una trobada amb els premiats de l'última edició d'aquest certamen. En aquest acte es va projectar un vídeo de la cerimònia de lliurement de trofeus de la Gran Nit de l'Esport de l'última edició, al juny passat. Tarqbé està previst per a finals de mes un sopar amb els directius dels clubs santcugatencs. Abans que al juny es torni a celebrar la Gran Nit de l'Esport de Sant Cugat al CAR de Sant Cugat, tindrà lloc al maig una gimcana automobilística. Als Premis Esport en Marxa, que compten amb l'organització de Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, repartiran més de vint premis als millors esportistes de Sant Cugat. /À.L.

ELS M A N T O N S l),z;m/ns.

Esports

5(l,-»wr< ,1, !')<>»

G i nirt à s t í

í t m i c a

o q u e i

s st s

El B a r c i n o p o t facilitar l'ascens a l sènior " B " Els santeugatencs reben el Cornellà, avantpenúltim A L K \ LÚI'KZ

- Sant Cugat-

Si cl Chasis Mataró empata o perd a la pista del C T Barcino a Barcelona aquest cap de setmana i el sènior "B" del PH Sant Cugat derrota el Cornellà al pavelló municipal dissabte a les dues de la tarda i al Sants a la seva pista en la propera jornada, el conjunt que dirigeix Lluís Sànchez assoliria matemàticament l'ascens a Primera Catalana a falta de només dues jornades per la finalització del campionat. D'aquesta manera, en la penúltima jornada de la lliga, el sènior "B" podria rebre l'actual segon classificat, el Chasis Mataró, com a campió de lliga. Passi el què passi, aquest serà un partit que el conjunt santeugatenc espera "amb moltes ganes", tal i com ha remarcat el seu tècnic. Sànchez ha explicat que "a Mataró vam empatar un enfrontament que vam merèixer guanyar". L'equip vermell-i-negre, líder del grup cinquè, suma ara mateix quatre punts més que el Chasis Mataró amb un balanç impressionant de quinze victòries, dos empats C T Barcino i Mataró- i una derrota, amb el Sant Ramon de Vilafranca. El P H Sant Cugat, que lidera la classificació des de la setena jornada, no presenta cap baixa pel partit que ha de disputar demà amb el Cornellà.

Aquestes sontesgimnastes que van representar el CM Sant Cugat diumenge. FOTO: CEIIM

El C M Sant Cugat torna a brillar a la Copa Catalana - L'Hospitalet / Sant Cugat-

Lcs gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat, Gemma Peris, en categoria infantil, Ivette Climent, en juvenil, i Tània Santolària i Marina Romero, en júnior, van imposar-se a la segona fase d e la C o p a C a t a l a n a d e gimnàstica rítmica esportiva d'individuals (jue va celebrar-se a L'Hospitalet dissabte. Peris va aconseguir la primera posició al nivell IV en l'exercici de mans lliures amb una puntuació de 14,4 punts. En aquesta mateixa categoria, nivell i exercici, Georgina Chiappcro va acabaren cinquena posició amb una puntuació final de 12,55, mentre que en corda va

acabar en tercer lloc, amb 11,75 punts. També en corda, Peris va finalitzar en novè lloc a m b 9,9 punts. En categoria juvenil (nivell IV) i en l'exercici de maces, Ivette Climent també va ocupar el primer lloc amb una puntuació de 16,6 punts. També Climent, però en cèrcol, va compartir segona posició amb Susana Dalmau, del CN Reus Ploms, amb un total de 15,2. Georgina Miralles, va finalitzar en la quarta plaça amb 14,55 punts. En categoria júnior (nivell IV) i en equips, Tània Santolària i Marina Romero van imposar-se amb una puntuació final de 25,95 punts. La final de la Copa Catalana serà a Valldoreix el 20 de març./À.L.

En la darrera jornada, el segon equip del club, va imposar-se a la

B sèmtr "B" pedria fer aquesta jornada un pas Je gegant cap a l'ascens. FOTO: OSCAR I M I T I

pista del Sant Llorenç de Sant Eeliu per 8 gols a 12. Calendari dificultós El sènior "A" del Patí Hoquei Sant Cugat té un calendari força complicat pel que fa al tram final del campionat. Lluís Sànchez ja ha advertit als seus homes q u e "és fonamental que tothom estigui molt concentrat". Al pavelló municipal ha de rebre el Cerdanyola, el Caldes i l'Universitari, mentre s'ha de desplaçar a les pistes del Folgueroles i Masquefa. L'enfrontament que havia de jugar aquest cap de setmana a casa amb el Cerdanyola ha estat ajornat per dimecres vinent. Abans

però, dissabte a la tarda visitarà el terreny de joc del Folgueroles i ho continuarà fent com a líder de la categoria però empatat a punts amb el Santa Perpètua. El conjunt santeugatenc té però, un partit menys. El rival de demà, el Folgueroles, és segons Sànchez "un adversari dificultós quan juga a la seva pista". Sànchez podrà comptar amb tots els seus jugadors per afrontar aquest xoc. El Santa Perpètua visita aquesta jornada el Cerdanyola. L'entrenador vermell-i-negre considera q u e el Santa Perpètua té un calendari "molt fàcil" i ha assegurat que aquest equip "no deixarà escapar cap punt".

!Pll«l«|ll::lM?Ilfl

....&.M„3t ü n H -''*- * ™ • *

Premis Esport en Marxa 1 9 9 9 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel FUTBOL

18 14

Caria Sarioi Maria Rosa Tàmburini HOOÜE1 HERBA

Sergio García Jordi Reixach José Luis Sànchez

JÚNIOR MASCULt

MAS JANÉ R FEMENÍ

SANT CUGAT ESPORT

30 20 12

javi Gonzàlez Lluc Vidal Joan Coleli PB SANT CUGAT

23 20 20

Laura Manin Mònica Martínez Laura Gallego

PATÍ HOQUEI

Dani Antón Toni Zaplana Jordi Montserrat

Chmtian Wein Max.Solleveld Joan Safiès

20 16 13

• 24: 14 13

Luét 0^^^^,-/,. jÈ£^~%&*

"•**:•

w^^^^^cm

PATÍ HOQUEI FKM.

N'erea López

Oriol Serra ."' Pep Pinell

21 17 16

rs 15

i i

Carlota Santamaría Montse Carvajal

Sergio Martín Martirià Jordi Picas

VE SANT CUGAT

UE SANT CUGAT,

VOLEIBOL

29 15 14

CV SANT CUGAT FF.M.

Samanta Santamaría

18 15 15

21 18 9

H H W Y ™ * "

Toni Bailart Pau Riera Braulio Argento

Javi Montilla Ignasi Solà Xa vi Pizarro

22 10

CV SANT CUGAT MASC.

HANDBOL 18

d^0^dllÍP%W '•"' Jaume .Bmd&ï

19 15 15

Maite Gómez Irene Sànchez Cristina Garcia

JüNvcMfipMÇttf; v .

Ei» M*ra^lhj';> : • KatóryJ^^Jíl^ í

HOQUEI PATINS

OI.fMPYC FLORESTA

35 17 16

UE SANT CUGAT FKM.

Núria Oliver Marga Almagro Elisabeth Baldrich

26 22 18 *

Esports

ELSÍCAIVTONS

l^arga-Barberà; Rdroulo Troné&Om-Sar» Pedró Lumen; RubSÇ»n Oriol; San Loren/,o-Los Mereagues; Maurinà Egara-Can Rtiil; La Planada-Badia; LianoTíbidabo.

FUTBOL

Primera Catalana Barceloneta-Júpiter....,....r...«0«2f Palafrugell-Igualada.............1-0 Masnou-Olot . 4-1 Valls-Cornellà 0*4 Gramenet-Perelada. ....1«2 Rubí-Tremp ..l«8 Gjrona-Manresa ,..,.,"««.3*0 Granoilers-Guíxols .„...„..<Í-S Prat-Ripollet 3-1 L'Hospitafct-Sant Cugat.—.4-l „JP*Í-PS&~ flL. J3C—.fff 26

Tercera Regional

26 16

Juan XXIII-Puebb Nuevo.5-0 PB St Cugat-Matadeperenc.4-2 Castellar-La Farga... ....2-1 Les Fonts-E.Cefdartyola.....2-0 Mira-soLAdesa-Can Fatjó..i-0 Pefta San Pedr©Jónk»',.......6-Í Montserrat-Caa Boada ..4;3 (descansa)

MftftfWU

12 W

.V.

Igualada

Gtròtuls

Z<> 1 3

!*»„

Pon

OrtnnW

PnWhifsell 2J

lü

SM»Cowrt26 PïícWa

2»

26 7

» 10

Gramenet

Olot

4 5

9 4

1.1 17

3í

25 1»

67 21

«•>

2J 19

- » 12

SmPtéa

.2»

fó

ÜRIVfe

ApSHOl

CÜTer«a»n

-14

Vstl(l(*M

1ï

Suàamto

S.ító»st)ln 13

««í»

>V4«9et«

35 33

1-3

AtlítR

39 M*«ICI·ÍM4I»*

12 16

32 31

oc * * « *

S£

f«

C!iil>l·|M» 13 13

T2 '

Banel<«icB26

.V.

W M

37 J6

^ndkrs

I .li. « p u l » 26

JwnS&sk

Àpéstof Orense- Atlètic ...4-2 Vallès-(JI) Terrasíia ,2-2 Sao Pablo Valdloa:-Polo..„..l-2 Safdinero-FC Barcelona..... 1-1 Jolaseta-.Iúnior .,„....„..., .3-1 San Sebastiàn-(3ob Egara,. w l-3 mt P «

» 8

? 9

Rubí Vith

* , 7

Tremp

MJ»«M

9 "7

Ripottet

l«R8A

IXvisió d'Honor masculina

J«p«çr

H O < K « 9Q&G

GRUP 14

*JÇ.TBHW^,V.

La propera (7 de març): Casal Vilafsaoca-SaiM Jytdi; l'K Sant Cugat-CentreCíaíòlit L'Hospitalet; A1meda-Cor«eïfà; Valls-Gaudí; RipoHçtReiis Deportiu; Horta-íxastelldefeis; Gelida-Maragall; Ribes-Sant Medir.

» . #

Ï7

W4***»t***#*4«»W

Parinyes-Puerto i Bordife-OAR Gràtaa.^*.! 5 ^^

LïKma

21,15

601

52Í

tï

555

481

OAROrkiitll

59»

5A8

Sar^lTcr

544

4«6

Teide

21 12

542

Gttwllft

536

Sil

S«»e£s«re 21 10

576

GESKG

523

Boítfit»

CESC

1 1 !

SwitQtiine: 21

GÍÍ-S

PwAoyes

ÍS

532

F.Sígan»

452

5tó

26 29 13

.42

44 25

2Í

GwF*)*

4? 22

K3 2(1

Jïíntor

»7

i»

Frwíwf M Í ? U B Í 9

fcNwwo

FC pareebiut» 14

Uferpi

ts La propera (7 de març): Sant Cugat-Barceioneta; Jtópiter-Paiafrugell; Igualada-Masrtou; CMot-Vafts; Cornellà-Gramenet; Perelàda-Rab% L a propera {7 de març): Ttemp-Girona: Manresa-Granollers; C a n Boada-Juan XXIII; Pueblo Guíxols-Praç Ripoilei-L'Hospkalí». Nuevo-PB Sant Cugat: Matadepereite-CasteHaf; Espronceda-Les Fonts; EKCetdàftyoia-Mira-sdl-AdeSegona Regional GRUP 5 ttefl Fatjo-Pena San Pedró; JúnioíCaldes Montbuï-MÜ·I*nart»..t*$ Meatserrat Terrassa: La Farga {des* UfeMtdl

Juv. 25 Sept.-La Farga ~&& Barberà-Rómulo TrtmchoaMM* Sant Peix Lumen-Rubí......«2*2 Can Oriol-San Lorenzo 1-2 Merengues-Maurtna Egara.0-1 Can Ruli-La Planada 1-2 Badia-Llano „ <M> Tibidabo-SabadeU ï<£

t9 17

l(i4

Baffi^o» Jíatí»

12 13

14 2

iS 3»

471

5(15

12; SOS

544

La propera (7 de març): Atlètic Terrassa-Vallès Depotúu; Apòstol Orense-OD "terrassa; Sardinero-RC Polo: San Pablo ValdcluzFC Barcelona; jolaseta-Jünior; Adé* dcoxSan Sebastiàn-Í^íub Egana. Divisió d'Honor Femenina Real Sociedad-Aiara... .(ajornat) Universidad Sevilla-Polo 0-0 Vatóelus^-Club Campo 0-3 ODTerrassa-Júnior...... ..4-2 Sardinero-Atlètíc Terrassa..2-1

ce 71

Kpic fi??ino 19 12

WíS

«I

imiúvma*

2»

1' C«nadj

Ifr

Segona Catalana Grup 3 üíaudí. «2-77 Centre Catòüc-Almeda 85-53 àuMÜtortS-UB Sant Cugat.85-76 Cíurtslldeffls-íielidii 75-82 Reus Eteportiu-Horta........75·o5 Baisiuet RJbes-Ripollet.„„..68-73

12 U

€D*ttaiKMl*

W »

WBapxk*»

iSantiawtí

VítoswMjr 1»

«3

«1

W.9« «<*!«! 1 9

J«

«3

r*n«!&« . 19

7»

Maxoa

1»

«5

Rubf

tï

lAUviff

llfr

UAnuslt»

3'J

*P pm*,

«T »

£ipht£ita

Qww

*»

«7

L'HIaJwdi

1»

Sjn-íCotwm

411

ÍB-Sutnwmw li)

HOQÜEi PATINS

GRUP 3

La propera Í6de març): FC Barcetona-Fratas Martín; L'A»

g F , _ OC PUM*

La propera (7 de març) -Sant Martí; Santa Coloma; Terolyuart; Algar Surmenor-Hortons; Ciutadella-GV Sant Cugat; Esplugues-Wineerthur Barcelona; OlotL'illa Jordi.

BÀSQUET PI PO «

*tn>p

CV $ « * « « » « »

Montsnm

ft$oc*£ïar

C V Sant Cugat-Saat Martí.„0-3 W.Barcelona-Olot. 3-1 Horton»-E8pluéues.,....>.......l-3 L*ïllaJordi-Ciutadeüa J4) Quart-Algar Surmenor. 3-1 S^itd Coloma-Terol 3-2

Hotroi» M W

1999

La propera (o de març): EJèctrica Cíem-J8e«icarió; L'Hospitalet'Olfmpye de la Floresta; Ca* tali-Babar-Prosperttat; RlpolletLloptwCN Caldes-CN Sabadell; Girona»Manresa; Playas de Castetlón-Calvia; Cambrils (descansa).

S $

l a Nacional femenina GRUPB

Primera Nacional A GRUPS

EsfKiflced» 14

526 S6«i

53 .11

4*1 S»

FUTBOL SALA

5 de mart

VfJtEISOi.

La propera (Ideütarç): lèlde-Puerto Sagünto; UE Sàftt Cugat-ManvaRetySaït^ de lSs*CEÍEG; La Roca·Sartt0É^€^Cí)icia^arff Esteve Sesto\'i(ès;GÈa»à-B«dife; Caste;

4»

l1»

526

Divendres

tada-lndústrias Garcia; Centeltes-PB Montserrat; Rubí-Vilassar de Mar; Perla La Murga-Alfa S;VS?ïatcrtli«t Sant C«gat-Masosí Èpic Castao-Po" lideponívo Andorra.

...8-4 6-10 .(ajornat) , 6-3 PHS<::"A·'4·^rdany«3ta.(ajontití)

Víddete*

tíat»

Cííjmpo

S '24

Sürtïnífo

(w%

IM P»

«f

VStvíÜa

fMSC-A* 17 14

]

11*

Mtòtt

SAFsqAittttB. 14

13$

RC Polo

Wa*f*&

IS Ü

1«

Aitua

(ilde*

1? 3}

3 ' Ï40

La propera (7 deïnarç>. ftC!PoJo-Atara;ClabdeCampo-l níversftdad de Sevilla; jítniof-San Pablo Valdeluz; Atlètic Terrassa-(^D Terrassa; Sardiaero-Real Sociedad.

Primera Nacional A . GRUP6

bp4r

M W . »

B«oíc*K>

16 13

CJlnma

CNOildB

18 10

...24*23

f<Attm>ty

Scnwea»

tí

'16

«Ü

SS 28

«5

»ï

RCw<*(!S* 17- *

» »

tN»rt

3*ï *7

SW0«**l»

Sftetfe*

O * *

tï

* h *4*

t»

w »+ M

122

120

107

17»

í* -5

t» V 9 n 5

Ottoft*

9»

'»

«Ui,» hafaft 18

•60

!.««

IJHospüíiiet Hi

GKUPC Sí^B»leve-La.Roea.««..^.27·33 Sant<M«5e-SíirriàTer....28-30

! } » ' * )

íwttjoftft

HAHDBOL

'•#+*«+**••+**••

16 13

OBtt>Bobor(8

Gntdwplb t f »

.1» i

oc P-*.

1»

Esports

ELS * CANTONS Divendres, 5 de marc de 1999

124» JaanXXIH-PB Sant Cufgit (Ois.) 11.30 Míra-soi-MauíinaEgara (Ris.)

wwimmt Primera Catalana 12.60 Sant Cugat-Barcekmeta (Dia.)

tona 12.00 La Fatga-Barberà (Diu.)

Tercera Regional 12.00 Pucbto Naew-PB StCugat(Díu.) La Fargsi (Descansa) 12.00 E.Cwíaayoïa-Mira-soJ (Diu.) 16.00 Jútíiof-Moncseríac'lèíiassa (Dk)

Veterans

10.30 Sant Andreu1E Sant Cugat 11 >ts.)

Cadet femení

2 a Divisió aievf 1L00 ComaeiG (Íteu-PB StCugat (Pis.) 12,00 Júnior-San Lotenza (Dis,) 10.00 Sant Cu&at-CastdÍar<Dài.) 13.45 CEF Sant CHgM-Vftseag&ts {D&}

UK Sant Cugat "A" (Descans) 10.30 Manflea-UE St Cugat "B" (Diu )

mmm mm Primera Nacional "A"

2a Divisió femení 1230 PB Sant Cugat-U RÍHISÉJÍ» (Pi«t)

Benjamí preferent 103OSaatCupt12.30 Maartna-PS

13i»Can CdapnGEF S3fitC«gí8:(í3»s.>

la is.)

f a Divisió cadet 12.00 Sant C«jgat*R<5rouMDiu.) 1L00 Júnior-Can Angtàjia {Dtu.) 09.60 CEF St Ciigat-N."!ls«assa <Ditt.)

2a Divisió cadet Sant Cugat (Descaasa) 16.00 CEl;StO(gafrC«iPwelWaíDia.) Ï2M EPSabatlelï-PBSamCííp^as.)

10.00 SVfa3-sd-Adesa^aw0uif5M{Dk> l$.00 Rabí-Sant Cagat {Dis.) 16.00PB SantCsgat-EF BenaiteíDis.)

1a Divisió aievf 12.30 Caa Fatjó-Sant Cugat {Dis.)

Aievf "Bm

17.0U M^Janer-Aiguafreda (DMO

Ptimam Divisió fèm.

11.00 Barbí^-I>H Sant Cu^t (Dts.)

1030 m S a m í ^ - Q ^ f t Gràcsa (f >tu.)

Juvenil 2 a Catalana ÏL00 SaüeB«j»nwí4JE StCàígat (Diü.)

C a d e t 2 a Catalana

Segona Div. "BH fèm.

12.4$ Èpic Cas««»^í Saet Cugat (Dis.)

Tercera Bat-eeionaíDíu.)

Cadet 2 a Cat. femení 1^00 ÜE Sa«€^»í.Vilaraajar (Dis.)

Cugat-Vtlïamaf (Diu.)

19J0OIM StCti^it-ÇeiitreCatMiolD».)

Divisió d'Honor

Cadet 1 a Divisió

S e g o n a Cat* fem»

3 a Divisió

iWétia)fenSf^mÈiR-Júnmt

09JOOC#K5»ye-iad«stnasCafwa (Dis.)

Divisió d'Honor fem.

12.00 tiE Sant Cugat-E$cabpls

Cadet 2 a Divisió

Tercera Cat. * 8 *

13JD0 Júdw^Sa» M>h Vaideiaz (Db.)

1430 W. SsntCagat-DMS Sarrià (Dm)

I matini

Sub20

m@mt mims

11.45 Maristes Sancs-Oiímpyc (Dis.) WM mwCtagfcCN SdbaMl (Diu.)

1400 DE Sant Cagat-Babeé (Pis.)

£0.W Q&tmpye-Mmstvs Swuv (Dis.)

mLEimm Cadet

•!•>••

laCat. fasa d'ascens

mmmmitv

•

Segona Catalana 17.00 Foig«<*í*!*.píísc uA" <Dts.)

C«Bnarcai f» d e s c e n s

1530 PHSC^*-Comel!à (Dis.)

Ftas)<^MaffÍMa*e,^"-ííESa»£Cvpt

Fèmines

Copa l a Categoria

lLlSCa^tés '^^HtSsntCugaKDiu.)

Els 8<k |a^at»^-UE Sa«wCugw

Víbdeca«slfe-U E &nt Cugat

TENMSÜE

UESí*««Ç«e«<}íïm«ílcrs.

18L1S E.lgualacía-Pïl$BKCuí5at (Dis.)

65-67

3a Ce

UESt«<^p€tC0ÍaJuv»t UESaat€5(5ÈS*«MitQ»ir/e

Sant Cugat-San Pedró Lu*»eifc,...,.2·0

32-52 3R-7S

?f««^ ét Mat MB"»UE Síí« Cugat

TAULA

Paso ascens l a Cat.

.«8-23

27*23

...o-i C a d e t femení

l a Divisió juvenil

....

Ctob7a9-ÏIESa«tCugp:

Copa Infantil

Sant Cagat (Dts.)

,.0-2

TENNIS DE TMUUk

1a Nacional femenina Júnior r

Cadet

2 a Catalana ÜE SantCugatl^Wa..»,

«2&-20

A»ehpdeftltHK«UES4«i:€ugat.„...4»3

Fase ascens comarcal LaPsKtó·üESuBtCÏHgat..-.,,.,»..^.^

2a Divisió femení

2 a Divisió juvenil Rabí-SantCagat. „ t l-l PB RUotenç-PB Sant Cugat,... J-J

# g # H Í f PMTÍ^IS

mmat SMLM

Benjamí preferent .

1a Divisió cadet

2a Divisió benjamí SwrtCugat-lb«asss,..„„.,«....<.^.,,m3^ PB Sant Cn^t-Àgofa...™.. 1 J4

SaiaaPetpètua-PBSiftt-CS^t,™™-!-? Ripollet-SantC»gat»,..™,<....,.<...,™„,f<|»S

Sant (lugat-Salesíans..................,....„.J&-Í! PBSantCugtó-PajaHL..-....-,...«...,».Í4

2 a Divisió Infantil .....4-0

Segona Divisió "B" Juvenir S-3

OSiiçièc&Adbia-Masianeí , SaatFost-W. Sant Cugat 01ímftyeï%)t«sta-An:c«iíl

"•<•,. • Cadet 2 a Divisió 1a Divisió prebenjamí E^iaP^w.$ant n^,,

V5 V2

2 a Camp* Cat* !««!« mi'AaHH i9to..„ „....i-i

^.J6JS*

Te^era'Cat» "B*

*HBvenii:Wem« C cat» cvsastCagt^Bfatnc., w

10^Batbe*a-BàsquetSantCujstt<!3íu.)

Cadet fem* C. Cat. Jónior ftommié

CVSantCugtó-SatitMattf,.

Infantil PHS,iíitCupi<ÍüfdaftW.ta

10-8

3 a Camp» Cat.

AleVÍ **A* l'HSantCüg»éiwtJanyal!u,

.....4-2

j-ï

J<3»i«rl9Í7-lhjHs..... » „

Juvenil

*^ S e g o n a Divisió masc. S e g o n a Cat» fem. cvs*«c&^R»c'^iiea'HebKm..34 \58ad«si^l&-UiSaï«Q©»t.

^,..^4^

„2-8

^ •••>

LaPasà^üESaBtCupit....

« W W » «HM»

PHSantCugsfiOaítíaffiíola....

—*? musmm

1a Divisió infantil PB Sa»t CU^T-EF Sabadell- ...4-2 Batíberà-San l'Cugat. —1-9 Júnior-SancQuínec. „..,„....„.1-I

6-3

4-2

Infantil

Sant Lforenç-PHàiRtCagat "B".. „S-J2

Juvenil 2 a Divisió

Bart>erà-Sant Cugat ...„«.,l-í) E.( Jerdanyoía-CÉF Sant Cagat ,„..4-1

2a Divisió cadet

EÏ€fe«Vft«ÜESaatCug^..».

S e g o n a Divisió "A" 2 a Catalana

SaftJulÜB-SïHJtCujea.-,.,,™,.™...-....-!^ " ' HatnanacCI&lnpyc FJoresu

3 a Divisió juvenil CEF Sant Ciigat-T5feidab6.,.„...<

Prebenjamf *&n

HE St CtígiÉ^Ntoflícada (Diu.)

11.30 M»í»aw-Navarcies (Diu.)

17.30 Ix» P%»e»-MC Saac Cagat (Dts.) 16.00 Matswíltes-Mas Jané* (Dis.)

Prebenjamí **A** IZM PH Sm C»pt»lgo*tada (JDts.)

C a d e t l a Catalana

l'O

Sant C»gac*SajwJust...

l a Divisió aievf

PH Sa«tt Cugat {Descansa)

16.00 Patets-Olímpyc Floresta (Dis.)

Veterans

:-VHa<JecavaJÍs.....'

Segona Divisió "B"

UMWSmt

Segona Catalana

at-JSaa Cri&tiSbíEl—,—..„,.2-1

FÜTBm

Aieví "A"

3 a Catalana

Aievf

2 a Divisió infantil

Cadet fem» C. Cat. CVSanc

Juvenil 2 a Divisió

l a Divisió infantil 09.00 SantCugat-N.'Jfeftassa (Ois.) 11.45 EX^^oyoiatJwAiwíDfe.) 11.30 Can RuU-PB Sant Cugat (Dis,) .

16,00 EJ^alada-PH Sant Cugat (Dis.)

12.45 U£ Sa^<5ugat-Manyanec (Diu.)

11.4$C4íraçpv<:FJot«st»-Vd«ifeiiK<i (Diu.)

3 a Divisió Juvenil

Infantil

Obt-CVSaitt Cugat

16.15 Fin«|ues íansr Dosríu'Chcss (Dis.) 19*30 Rld»mMCMPB Sant Cugat (Dis.) •

11.30 Reurcda-SamCugat^Dís.) 1SM "Barasa-PB Sant Cug** (Dfe.) 12-00 Àgora-Motïet (Dis.)

10X0 P<m««s-Àgara4Qfe-> 10.00 PB Saflt€u^t-Ríf»Jtet(lfe.}' 12.00 Saat Cugat-EF Blaagtana (Dl».)

Juvenil fem. C. Cat.

Primera Divisió

l a Divisió juvenil

Prebenjamí preferent

17.50 E%aiada-PH Sant Cugat (Di*.)

13.00 PH fentCusat-Casteltet (Dts.)

Segona Divisió "A"

11,30 hiVUm^JÚeà^iUh.) 18.00 Sant Cagat-Cas Fatjo ÍDk) 10JD0 PB StCa^c-fav. 25 Sent (Dia.}

Juvenil

10.00 \l3reraà^tunVC\'StCujç»tíDiu.)

1a Nacional

2 a Divisió benjamí

2 a Divisió Juvenil

Segona Divisió masc.

17.15 W. &t«Cvgat-Max»n (DJS > 18.45 UHospkaks-OlímpvcíDis.!

16.15 Júpiter-Sant Cugat (Dis.)

17.00 Martorell-Sam Cugat (Bte.)

Aievf "WP' Sant RaTOOn-PHSi&tt Cugat.

Jl·Z

Júftiof-COlíawssa. 4-2 Júmei·M*&<tefx*»l&

^ „—„..*-lo

rfa. <.«..i4*t

Prebenjamí "A" "•-

JM1

i+> r m •••»•< < * > w « ••*+>•<<•

"™

***** • <44«f»y44**4+> « *tl+>y4<M

.V-l

Esports

¥1S

t o c FUTBOLrWWTW

1 0 . 0 0 Santi Kabet-CnlfcewliU.,. ,.

<D»)

1 3 , 0 0 Ferra» Cltu "W-Joan

(Ofe)

J| ü Uf P £ 0 t

/ C A I Y I D N S Divendres. 5 de mare d, IVW

Infantil femení í-fES Blanxjrt

Aleví 09.00 Cíatflfemya-FetïanOua

Aleví

....

-Agria ~

—...., ......íDis.)

(Ois.) ....<D».>

OtvaS Bemat.FjKola Avern

11,00 Col·legi Cwme-EjwoU Avenç "A"....™. 03«.>

13.00 Tiirre Uehte-Jrsin Mjiafçiil "A".„

..JLOa.)

10.00 Cawltima-ílol.tegt Fimipa

,.^.íDw.>

11.00 Irun Mausall "B"-Club iTAran 1 2 . 0 0 VallrMim.tt-Fen.in Gluí......

WmmWí * B jlSlilIII FUTBOL 7

12.00 O I tegi Baímes-Saroa J**eJ,-.~

...,„,.. «Jfc.)

Infantil

1 3 . 0 0 Sant Cugat.SwjÇSïstóhal

0 9 . 0 0 Rubí Nwd-U<w«Kfo Vmeí. 10.00 TftE Les Planes-AV. El !%«*„_

~......<Dis>

1 3 . 0 0 À^,ra<^lPOi»«<;«..-

Juvenil 1 0 . 0 0 Fuentehviafla-Rubí Futboi Sala

.<OW ÍD&.Í

Aleví

Infantil

Carmcti

10.00 ColfegíC w "A"-Amat> Ca*;)? "A"..... 1 0 . 0 0 EïCüls Aveoç-Mamte). Rtibí 1 1 . 0 0 AotauCadelf

„„

,.(tSs.) .(Dts.)

.—{Dís.)

lÍ.O&CdUej?<ÍHaK: "B"-Centre Obert

0 9 . 0 0 Can^Pfàetíca-Pla Farr«a.s

,..

tO.lSCultwraPràcttca-ÍJRK. [^s Planes...

"W-Cut.Us&Cmtne·xr...

10JOCot.leg)25S«e«bre-F.$Pmat„. . ,

(Dis.t (Dts.)

Infantil femení

B À S & U £ T

Alevi *

1 1 . 0 0 Angelets Ferrer-RuMNottl™».,«».

V OL £ i B OL

10.00 GoUegi t,umen-Viarií „.

E«oJ4Aw»ç"A''-JferiíRssRwbf·*A" „,(D»,) 13.0&E**** Avenç *B"-S«B Pere Lunwn "8"™{Dfe,> llJ$Otor^«:C«iFai|a-Foit« ..~ ~jm,) -júniot .,„ «^. (Bis.) M

..<tJis.>

1 LflO IES La JSerrea.LconaHto Vinet

- (rai) ,...«< Dís.) ítJís.)

12.00 Santa ísabei-'l V ™ Altet.....

Benjamí

Cadet

,~...(D5sJ

69.00 Agustí Bstrtia-E·Aiil3 Avenç "B"..,

„...„—.£>»>

10.00Vítad«<!avat|»íA<fe»a-Wira.·«rf

10.00 Collsretofe ".V-Ramon iCajal '•&" 11:00 CSa»Wof»"B"-Paii<·jsabi

><>>MqS< MwíM^V Sant Cugat. „<D)S.):

Aleví femení

1 L 3 8 ifcicúia ?»»-E«r«ta Avenç.... 1 3 . 0 0 Acte!sai4Mir»-br)l-Foiíi>...—

1 & 3 9 SantíenS-íureía Maria..

HANDBOL FUTBOL

Benjamí

I&OOCkAfcgi Dos*4JESïntCugK "A" 1 & 0 0 Sseola Averic-Colicçt VetSnma....

12.00 Cacafanya-FenanCU» " C » , ™ — ^ . . — . . . ^ )

„<*0*i

1 1 . 0 0 FcHan Qu» "B."-&cofa Av*HS>^~J!.~-(CS».>

R £

l&OO^TomtidPafeíí-Agoi* ..««.„»«. 1 1 . 0 0 Centre QbenvEseola Pta.„_.„

S V

m m

L 0

E*eol» AVÇBÇ "B^-Fetr»» Cloa "A*,.....«><»..<W<».Z$4

C A

FUTBOL

B4 S

SALM

Sa»Ct»*fíbaJ "B"-E«f>l» Av<mç "A" S»«Cií»tób»t *Çr~TZt*xji* Avenç "»"„ <3l««elftí»l»l-F««é.».....» „

£ T

Benjamí

Aleví Catslunya·joan MaragaJi "À*-.^..—^-^m.;-».

Ssíírfa Avt«ç-Mímt«u La Moià..,.,,

ï%wV*8ft« «A"-CeweOb««r.,..

JS-%

Joan M»r«$a)t ^"Ool^^gi Et^op*.,*^,.

Aleví

&cefe Avfenç-Sattt jtadi *A*".™^

FUTBOL

Catatunwa "A"-Feram (3u» "A"!

Escola, Avenç-C5ufe d*Af aft..

CjíaUmya "S"-Fenan Clua "0".

Infantü

Alevi :

Cadet

._,..••

%>.

Duc Mtmtbíaníí.L·etín·íéj Vlwsi..- .ii.^ 1 ^ y i.j^ií.. l ...^

I I

Pi* » » ' - F « f * . „ .„, .„

-; s^Sj.

<S»taJw»m·Síftta babcl....>.... m .

HANDBOL

S a » Jafdt *B™-Ptíí* Vallfc*..»,.™..»,..^.™^^^^^!* Sa»t Jor<li ".V'-Bscoia Avenç,.,. „.„„s|£Í§4Jl·MS·$t

Aleví

AgCíra^VetiJaguet™,....™,..,^,,..,,^...,^!^^^;?^} t Pla F*nctas-}oaft MítBe*í).,.^..,«.^ ; | ( Í£ !; .«..„«SÍ-lt)

Í Í ><4++f ><*+*kí

RaMWjS i Csiüi -A-.EstHl» Av«»$ *A^ Ft*enwlívMn«-RJB., <*»».««»><M*> < W » ^ M * f * A ^ « 4 « í ««(X<«»

í^^

Fett»»C3ua-La Flores»,,...„,

Cotfsciisí» *^"-A(Sï«tí aarw»,„„,™„.,.„ Cdfaertfe < ^ÍSí»C«s»ls.™«.

R«itwift»C»|«#,**-·JEi(<íolaA«í»ç",&'*.

HANDBOL Escota Avenç "A"-Fttr»ftCfei* tï",

Sart» t»»feejk3(ii.tegi l<«te«o> .»>„...

Cataiurrjra^DolNçRii»..

Prebenjamí

Satwa J«rtx:J-J<»» Maf«g»fk.,

A*k*a-M«ra-5ol-yE 8 « t t **' ;t«a-Pctit E t t i . . . — — ....rf-.—ti.^»...

Atn»»,Ci(|e!t "A*lC6Üce CkrtK "S" ...... ..2-0 „ a-2

• >>^4+»»»,«<4+t»>v«*»*y>*&M.1

- " *'• *

DONATIUS: "Caixa d e Catalunya" cte. n° 0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per internet: www.lacaixa.es R a m b l a d e C a t a l u n y a 3 2 , 1er 1a. 0 8 0 0 7 B a r c e l o n a . Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . Internet: w w w . s e k e r . e s / m u n i d a s

Mans Unides D i r e c t e al T e r c e r M ó n

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel M 580 $7 00

EIS4CANT0NS Espectacles

Divendres, 5 de març de 1999

C o n c e r t s

Lucky Guri i Laura Simó canten avui a les dones de Sant Cugat Guri i Núria Feliu faran un concert solidari el 20 de març Ri T H CASALS

-Sant Cagat -

Lucky Guri al piano i Laura Simó amb la veu, actuaran aquesta nit a la Casa de Cultura, dins els actes programats per celebrar el dia de la dona treballadora. Com ja és habitual en els concerts del pianista, no hi ha un programa conegut per avançat sinó que es va definint "segons el públic", en paraules de Guri. El que sí es pot avançar és que serà un programa amb molt de jazz i temes de pel·lícules com èl Night and Day de Col Porter, bàsicament cantat en anglès "perquè és l'idioma on la Laura es troba més a gust cantant", ha explicat Guri a Els 4 Cantons.

No és la primera vegada que el pianista televisiu actua a Sant Cugat. Fa dos anys ja va gravar el CD Deixa't seduir ah estudis del Centre Cultural. "Podríem dir que és un lloc que se'm dóna molt bé. Sempre hi ha hagut molt bona sintonia. Jo toco jazz, i sigui el tema que sigui, sempre tindrà aquest regust de jazz que ja sé que agrada al públic santcugatenc", confessava el pianista. Somriures i solidaritat "El més important del món és que la gent surti del concert amb un somriure ben ampli", afirma Lucky Guri, "per això jo tinc la mania de mirar al públic. Em guio

per les cares. És una qüestió de psicologia que ja forma part del meu tarannà". A més, Guri ha promès algunes sorpreses per als assistents que no ha volgut explicar. El que sí ha fet públic són els dos CD que ara prepara. El primer, que sortirà per Sanc Jordi, és una gravació amb cinc cantants que habitualment col·laboren amb el pianista al programa de Mari Pau Huguet de TV3. Són Jordi Ballester, Sam, Laura Simó, Marian i Mercè Gràcia. L'altreCD serà el segon que el músic realitza amb l'editorial Columna, i hi cantaran Núria Feliu, Carme Canela, Mònica Green i Nina, entre d'altres. A més dels somriures del públic, Lucky Guri també assegura que li

Lucky Guri també cantarà a Laura Simó en algun moment. FOTO: CEDIDA interessa la solidaritat. "Miro de ser organitzat per Rotari-Rotaract Club tan solidari com puc. En aquest sen- de Sant Cugat, serà al Teatre-Autit, penso que m'estic guanyant el ditori a dos quarts d'onze de la nit. cel", ha dit. Per aquest motiu, el "Els que vinguin a veure'm amb la dissabte 20 de març el pianista tor- Laura -ha comentat Guri- ja ponarà a ser a Sant Cugat acompan- den començar a córrer per veure'm yat de Núria Feliu amb un concert amb la Núria Feliu. Seran dos conen benefici d'ASDI, CAVIS i el Ta- certs totalment diferents i m'inteller Jeroni de Moragas. El recital, ressa que vingui molta gent".

Música

T r a d i c i o n s

El Cor Aulos participa en la gravació del darrer disc compacte de Toni Xuclà L·s noies del Corposen la veu alterna lQuisapon Express' nic que el Cor Aulos entonava vidats Toti Soler, Gerard Quintana mentre preparaven conjuntament dels Sopa de Cabra, Cris Juanijo les Verdaguerianes, per al grup Te- dels Ja t'ho diré i Juanjo Mufioz Les noies del santcugatenc Cor trateatre al Nadal de 1995. El so d'Els gossos, entre d'altres. El Cor Aulos té ara previst un conAülos van participar el passat dis- • va quedar dins el seu cap i el resabte en la gravació de l'últim CD sultat hacstat aquest tema, on tam- cert a la Societat General d'Autors de Toni Xuclà I si..., una gravació bé ha participat German Díaz, con- (SGAE) el 15 de juny. Serà un rede la discogràfica Música Global certista de la viola de roda vingut cital organitzat per promocionar les 5 Sardanes Vegetals de Matilde que sortirà a la venda per Sant Jor- expressament des de Valladolid per a la gravació. Salvador (1918). Es tracta de cinc di. poemes, Les oliveres de Balaguer "El títol I si... fa referència al treEls membres del cor van passar (Sardenya) de R.Caria,L·icarrasball de creació, com el que hem fet cinc hores als estudis de Músic atdePtdla(yàlència) de M.Peris, El amb el Cor Aulos, perquè la música Lan, als afores de Figueres, per fer les veus del tema Quisapon Express, és un exercici de llibertat i crea- pi de Formentor(Balears) de M.Cosun viatge musical que transcorre ció, s'ha de fer amb la ment oberta, ElxiprèsdeSinera (Arenys) de S. pel nord d'Àfrica i la música anti- ta i canviar tot el que faci falta", Espriu i El roure de Serralxma (Rosselló) de J.Sebastià, convertits en afirma Xuclà sobre el CD.' ga europea. Xuclà ha explicat a Els 4 Cantons / si..., està format per tretze te- sardana per a cor que recorre la eoque recordava un cant de tipus èt- mes, on hi intervenen com a con- grafia dels Països Catalans. R.C.Z.

Neix Tudell: cursos d'instruments tradicionals catalans a Sant Cugat R.C.Z:

Tots aquells santcugatencs i sancugatenques que vulguin aprendre a tocar la gralla o el timbal, ara ja poden fer-ho sense sortir de la ciutat Tudell és el nom d'aquesta iniciativa, on s'hi amaguen dos objectius allarg termini: la consolidació de l'ensenyament de la música tradicional i la formació de professionals en aquest àmbit a Sant Cugat, dues necessitats constatades per Ricard Benito, un dels impulsors de l'activitat. "Volem reivindicar que als instruments tradicionals se'ls doni un ensenyament tan seriós com a la resta d'instruments", va

explicar Benito a Els 4 Cantons. Els cursos s'impartiran en grups reduïts d'un o dos alumnes i constaran de tretze sessions d'una hora setmanal. Tudell, però, vol anar més enllà d'una ronda de cursos i prou. Galdric Santana i Albert Carbonell seran els professors de gralla i timbal, respectivament. Els cursos, que començaran el 15 de març, estan organitzats per la Coordinadora d'entitats de Cultura Tradicional i Popular de Sant Cugat, integrada pels castellers, els bastoners j els geganters, entre d'altres agrupacions locals, amb la col·laboració de l'Ajuntament La matrícula serà del 10 al 12 de març, de 6 a 8 del vespre a la Casa de Cultura.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

ysrWTV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- 0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

ELS /CANTONS Divendres. 5 de març de 1999

T e a

f r e

C r í t i c

Vilarasau: "El públic ha entès molt bé el missatge d"El Comunicat

El poder de Vubsurd kafkià Ej&UAftD lENER

v**9*

Sant Cugat aplaudeix el Havel de Tetrateatre R.C. Z. - Sant Cugat -

Després de perdre's per Barcelona, El Comunicat va arribar a Sant Cugat. Cap dels assistents, però, no en va poder saber el contingut fins després de (|iiasi dues hores de curs accelerat de Peditipet, un nou idioma sorgit per agilitar el llenguatge administratiu. Juntament amb l'aplicada alumna Borrell, les quatre-centes persones que seien divendres a la nit al Teatre-Auditori, van demostrar la seva rapidesa per als idiomes. "El públic ha estat tota l'estona molt atent. I la resposta ha estat molt bona. És un text intel·ligent, per a gent intel·ligent i penso que el públic ha entès molt bé el missatge", afirmava la directora ilel muntantge, la santcugatenea M. Dolors Vilarasau.'"El millor del teatre és que les obres van madurant amb el temps. Mai hi ha una representació igual. Avui. per

zuitfan personatges FOIO \l \RR0SA 1 l'nina hi intervenen ntn ai ton que " H e m guanyat en r i t m e . exemple, han passat coses que no havien passat mai en les Cada vegada l'obra té més elements proposats pels actors. I vint representacions prèvies. No estàs mai satisfet, sempre encara millorarà, perquè ja espenses que hi podries afegir tem treballant en una nova més coses", explicava l'altre versió de l'obra, que durarà vint minuts menys", declarasanteugatenc de Tetrateatre, va M.Dolors Vilarasau al acaJoan Berlanga, el dolent de bar la representació. l'obra.

TEATRE; *fifi flacHavd,mb

ètMam-

cat esent en una llengua <pe no anomenat entén, idioma atri:

Direcció: MDém Témsau,

de tom per fet més precisa i eficaç la gestió administrativa. La histodeiRuste, l&iar&ma&tr, Mdth- ria funciona amb reiteració i un ritme que allargassa sense quasi evolució l'anècdota en gairebé Àdaptaeié i Betra caitçoiw du£s hores. És una llàstima que MDofors Vilarasau, tot i respecMimem TomXuclà. Escenografia: Caries Pujol i T&- tant el Hayel que estima, no hagués agafat les tisores per fer un tiersdelCCSC. " lloc i dia: Teatn-Au&ton. 2$de espectacle igualment vàlid, on el missatge ètic i humanista persisfebrer. tiria sense avorrir, perquè cl nivell de qualitat professional de la draEls déus havien condemnat Símatúrgia ho permet. Blai Llopis sif a fer rodolar tneessartwnem una dibuixa convincent la seva soleroca ftns al cim d'una muntanya, dat i indefensió davant la "budes del qual la pedra tornava a frocràcja". Joan Berlanga, esplèncaure pel seu propi pes. Ne hi ha did, és un perfecte corrupte càstig mes terribíe que el treball inútil i sense esperança. Camus atribjsta sense escrúpols. Joan Raja escriu un assaig sobre f absurd i broda finexptessiu Prats t S'exeèntrenta anys abans ei funcionari trieï groller cap de traducció. ClaKafka, escriu Elpmé, on d prota- ra del Ruste mima les personalitats de secretaria, alumna brillant i dura executiva i, finalment, Itvef, Josep Casp), viu immers en ziar Fenolïar, resol amb eficàcia una situació absurda, és a dir 35un paper només agraït alfinalde gica {com si h vida fos lògica!), l'obra, quan, posant-se el barret que a póc a poc el va portant a la de l'esperança, surt a viure fora degradació per falta de llibertat i del recinte on els altres seguiran absència d'identitat personal. enganxats a la roda de l'absurd C Obra caractefisri<» dels seixanescenografia molt aconseguida i ta que el pas del temps no perels afegits musicals perfectament dona, on J.C, director general d'un ens públic rep wn comuni- prescindibles.

M ú s i c a

L'AOSC estrena 'La viuda alegre' AüciA.D.Bi j - Sant Cugat -

El públic santeugatenc va acomiadar amb una pluja de torts aplaudiments La viuda alegre, l'opereta de Iran/ Lehar que l'Associació Orquestra Sant Cugat. en col·laboració amb el Cor Aulos i les \eus tic cinc cantants. va presentar dissabe a la nit a l'escenari del Teatre- Auditori. Més de sis-centes persones van gaudir de la interpretació, versió concert, d'una de les obres més representades de la història de la música des del 19-05. ."Es una història magnífica, amb una música que arriba, que tothom coneix i que el públic no sabia que la coneixia", afirma el director de l'AOSO, Josep Ferré. Ln muntatge que gràcies a l'escenificació dels cinc protagonistes, i la veu e/t off (ïun narrador, Joan Berlanga, va fer les delícies d'un públic que amb un concert d'aplaudiments va demanar dos bisos d'una opereta que l'AOSC està treballant per oferir la primera versió en català.

C r í t i c a

Vencunt del ronmnUchme EDUARD lENjgi$

OPERETA: 'La viuda alegre' de correcte i eficaç, acompanyat per Frawz Lehar. IMbrettkL·i>Steiti iEloi jmé al piano. Mireia Casas, VíctorL·én.Text català de la na- com a viuda Ana de Glavari, va demostrar la consolidació d'una rrada de Gustau Eriíl. Cantants: Mireia Casas, Rosti Cris-ven homogènia i un bonic timbre, àrab Pafegit d'una actuació conto, Vicenç Es&ve, Jmm Ramos i Mavincent com a actriu de gentil nel Esteve. presència. Joan Ramos, en el paNarrador: Joan Berlanga. Amt> elCw Au/os. Director: Joidi per de Conde Danilo. va aportar seguretat en la projecció i potènPumtt/B. Orquestra Simfanka Sant Cugat. cia d'una veu de timbre agradaCamertkm Anna Calvo. Director' He, actuació esplèndida i vocalitxactó clara. Rosa Cristo, va Josep Ferré*. • dificultats per soUoc i dUt: leatre-Audifítri. 27de \ magma sonor de l'orfebrer. questra per anar situant-se, poc a Violinista i compositor, Lchar, poc, a un nivell acceptable. Vinascut a Moràvia, esformai víU cenç; Esteve, com Camilo Rosíen un espai geogràfic i cultural Jlon, fou eatenedor en els seus on regna Johann Strauss, de qui -ftagtnents i correcte de potència i copsa la frescor d'idees; ef color afinació. Manel Esteve, baríton brillant t fàcil de les melodies, còmic, va jugar perfectament el convertint-se en un dels darrers seu paper amb veu atenorada sucreadors d'una manera de fer mu- ficient, vis graciosa i divertida. La sica que encara es pot escolta* participació del Cor Aulos, elles carn Ses "grisettes" i ells com els sense dificultat. companys de gresca va ser molt El bon nivell de l'OSSC va pobona i ajustada Estrena d'un essar-se en evidència a l'obertura pectacle atractiu i de bon nivell, amb un* entrada perfecta de so que hauria de polir les sortides í compacte, on es presenten els tecol·locació deb cantants a l'escemes principals de l'obra, fins l'anari, per millorar el resultat final i parició-de Joan Berlanga, narranarrativa. dor de k historia, en unaactuadó

Hustiimante va dedicar uns trenta minuts a cada un dels alumnes. K: O.R

Carme Bustàmante ofereix una classe magistral de cant al Conservatori Municipal A.D.B - Sant Cugat -

La professora de cant del Conservatori del Liceu, Carme Bustàmante, va oferir dissabte a la tarda una classe magistral als alumnes de Mariona Benet al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. Sis alumnes de diferents nivells van rebre les ensenyan-

ces de Bustàmante. L'objectiu d'aquestes classes és perfeccionar la tècnica dels estud i a n t s a partir dels seus problemes. "És com una classe particular dins d'un gran grup. Es un treball personal que serveix per als altres que escolten, però solucionen el problema de la persona que està cantant", explica Bustàmante.

Cultura

ELS /CÀIVI10NS Divendres, 5 de març de 1999

J o a n Serra i Quim Serra. Coreògrafs de l'Esbart Sant Cugat

"A 'Terra Baixa es reflecteix Pemoció de veritat" Rl'TH CASALS

Demà s'estrena al Teatre-Auditori Terra Baixa, d'Angel Guimerà, versionada en ball per l'Esbart Sant Cugat. Però Quim Serra i Joan Serra, coreògrafs del muntatge, ja pensen en l'òpera sense veu cjue preparen per al 2000 i en l'espectacle sobre Gaudí per al 2002 - Què explica Terra Baixa que va atreure la vostra atenció? - Quim Serra (Q.S.): Tanca una triologia que haviem començat amb Vn pont fk mar l'lava, vam continuar amb Tría(k\ ara tanquem amb Terra Baixa. Els tres parlen sobre els sentiments i les inquietuds dels homes. - Quins són aquests sentiments? -Joan Serra (J. S.): Tena Baixa explica les emocions dels homes i les dones d'una determinada època. però nosaltres els hem traspassat a l'actualitat. Igual que en els tres espectacles que hem fet fins ara, contextualitzem tant la tècnica de la dansa tradicional, com la identitat d'un país.

- Com es transforma la literatura en passos de dansa? - J.S.: Hi ha d'entrar la tècnica i el llenguatge teatral. Parlem amb un llenguatge conceptual, que vol dir que treballes amb l'emoció i el sentiment. Terra Baixa, al ser una història d'amor amb un triangle i en una situació social determinada, ha estat mès fàcil. Però el problema del llenguatge de la dansa, és que la gent s'hi ha d'habituar. Va a veure dansa amb els mateixos paràmetres que va a veure teatre i aleshores ho vol entendre tot. Nosaltres pensem que a la vida no s'ha d'entendre tot. A dins d'aquesta petita part de la vida que és un espectacle, tampoc cal entendre-ho tot. Que t'arribi alguna cosa. Això és el que li interessa a cadascú. - Q.S.: Però tractant-se de Terra Baixa, una obra argumental, sí que procurem que segueixi un guió i es pugui entendre. Hem anat molt en compte. - Com reacciona el públic santcugatenc davant el llenguatge de la dansa? -Q.S.: Cada vegada estem creant un cercle de gent que ens segueix

A.D.B. La

La companyia de dansa, La Caracol·la, va ser l'encarregada de tancar dissabte al vespre el primer cicle d e "Música, cant i dansa arreu de Sant Cugat" que durant dos mesos ha tingut com a escenari el Centre Social i Sanitari de La Floresta. Un nou projecte engegat per l'Ajuntament, "amb l'objectiu de donar a conèixer diverses entitats s a n t e u g a t e n q u e s d e d i cades al cant, la música i la dansa, arreu dels espais municipals que no siguin del centre, és a dir, als districtes", explica el tècnic de cultura de l'Ajuntament, Jordi Gonzàlez. Una experiència q u e després de ser qualificada de "molt positiva", visitarà els districtes de les Planes a la primavera, i Mira-sol. Vora una vuitantena de persones van assitir al darrer muntatge d'aquest cicle que La Caracol·la va acomiadar amb un programa de dansa c o n t e m porània d'obertura i tancament,

amb dos tallers de Pau Casals a càrrec dels més menuts, i tres coreografies. La primera dansa, Las autoridades sanitarias advierten protejan a los ninos, i la tercera, segon premi coreogràfic d e Madrid 1998, van ser interpretades per alumnes de l'Institut del Teatre, q u e reben el suport, com a plataforma, de la Caracol·la. La segona, En el jardí va anar a càr r e c d e la f u n d a d o r a d e la companyia, Montse Barquín. I és que segons explica Barquín, "la nostra finalitat és expandir el tema de la dansa, i apropar-lo a la gent amb professionals. Donar classes, i cobrir uns temes molt bàsics que la dansa no té, com són les infraestructures, a més de conscienciar les administracions de la manca i la necessitat d'aquestes, per ajudar als professionals a trobar sortides". La Caracol·la treballa des de fa tres anys amb l'Oficina Municipal d'Esports on realitza tallers de dansa, taitxí i tècniques de relaxació.

com si no volem, i sí els volem. Els tenim, els estimem i els utilitzem. - Que li vau demanar a Carles Pujol, del CCSC a l'hora de fer l'escenografia? - Q.S.: Hi ha dues coses importants. L'una és el baix i el dalt, dos nivells protagonistes a l'obra. I també hi ha una tònica a l'espectacle que juga al cabaret, molt suaument, i l'escenografia ens permet fer aquest joc. Els ballarins s'esperen i quan els toca, surten. Cadascú té un lloc i quan acaben la seva dansa, tornen al seu lloc. - Com va anar que Albert Girinovart composés la música? - J.S.: Estàvem gravant un programa per televisió i ens vam trobar que la música la tocava en directe l'Albert Guinovart. Ens va fer gràcia que l'Albert tocava sense partitura i mirant als ballarins, i això no és habitual. I no només això, quan vam acabar, es va aixecar i va anar a dir als balladors que havia disfrutat molt tocant i mirant-los ballar. I de seguida vern veure que havíem de treballar amb aquest senyor.

l'ena Ruixa seia a \nrluna 11piopei mes-ilejuli»! FOTO V / lA'A'OS'.l que es va ampliant, no només de sa tradicional catalana, el primer Sant Cugat sinó també de fora. Ks que se'ls ensenya és un llenguatuna realitat que ens fa contents. Ks ge i que amb ell se'n poden anar a veuen els resultats, el cercle es va Colòmbia o a Turquia i fer-se eneixamplant. tendre amb aquest llenguatge, que és el nostre, el d'aquí. La barretina - J.S.: Amb una escola de dansa i l'espardenya no ens interessen a amb 300 nens i nenes, s'està educant d'una manera'diterent. Quan nosaltres. Per altra banda, són dos els nens vénen a aprendre una danelements que tenim tant si volem

- Vau comentar la sensació d e relaxació del públic en veure Mascaró de Proa. Què penseu que transmet Terra Baixa?. - J.S.: Jo diria que transmet molt el personatge de la Marta. Reflecteix l'emoció de veritat, i això confiem que serà el que impacti el públic. I no únicament que impacti perquè sorprengui, sinó perquè realment qüestioni coses. La Marta és un personatge tant de veritat, que a vegades pot arribar a fer mal.

R e u n i o n s

D a n s a

La Caracol·la acomiada el cicle "Música, cant i dansa a r r e u de Sant Cugat"

Les visites al Monestir van créixer un 2 1 per cent durant el 1 9 9 8 Quasi 500 persones anaren a les visites guiades dels dissabtes R.C.Z. - Sant Cugat -

El M o n e s t i r de Sant C u g a t va rebre d u r a n t el 1998 quasi tres mil v i s i t a n t s més q u e l'any anterior, el q u e va suposar u n a u g m e n t del 21 p e r c e n t . A q u e s t a va ser una d e les dades més rellevants fetes p ú b l i q u e s pels m e m b r e s del Patronat del Monestir, reunits el passat 18 d e febrer a Sant Cugat. L'historiador santeugatenc Domènec Miquel, membre del Patronat, ha indicat a Els 4 Cantons q u e les visites guiades q u e es fan els dissabtes al matí han contribuït lleugeram e n t a a q u e s t i n c r e m e n t de visitants. " P e r ò encara hi ve poca gent. Hi ha una mitjana d e 14 persones per visita. Estaria bé q u e s ' i n c r e m e n t e s s i n " , ha afirmat M i q u e l . En xifres, durant 1997 van visitar el M o n e s t i r d e S a n t C u g a t 12.746 p e r s o n e s , p r i n c i p a l m e n t a títol i n d i v i d u a l , e n

g r u p s d e la t e r c e r a e d a t i alumnes de primària. Al 1998, els v i s i t a n t s van arribar a 15.459 i destaca l'inici de les visites d e grups universitaris. E n a m b d ó s anys, el m e s d e maig va ser el m é s c o n c u r r e gut. L'altre p u n t m é s discutit d u -

rir q u e el p r o j e c t e s ' h a v i a d'ampliar fins al cos monàstic, q u e és la línia d e les a n t i g u e s m u r a l l e s del M o n e s t i r . S'ha d e recuperar per dos motius: és una exigència legal i t a m b é didàctica", afegí M i q u e l . A la trobada es va destacar, una vegada més, la falta d ' u n a visió global d'actuació per a la zona del Monestir i el canvi d e criEl Patronat del teris d e cada tècnic executor. Monestir va demanar a El Patronat del M o n e s t i r es anualment. El presil'Ajuntament l'ampliació reuniex deix el director general de Padels límits delprojecte per trimoni de la G e n e r a l i t a t d e Josep M . H u g u e t i a Pentorn històric Catalunya, l'acompanyen com a vicepres i d e n t l'alcalde d e Sant C u gat, Joan Aymerich, i c o m a secretària la Delegada Terrirant la reunió del patronat, va torial d e Cultura d e la G e n e ser el projecte per a l'entorn ralitat, Guiomar Amell, e n t r e del Monestir fet públic la setd'altres responsables culturals m a n a passada per l ' a l c a l d e . del govern autonòmic, el deD o m è n e c Miquel, que va elolegat del Bisbat d e Barcelona, giar el p r o j e c t e p e r la s e v a el rector de Sant Cugat, un resenzillesa i poca intervenció, p r e s e n t a n t del C l u b M u n t a n va explicar q u e , inicialment, y e n c i un de l'empresa asseel p r o j e c t e p r e v e i a m e n y s guradora Catalana O c c i d e n t . zona d'actuació. "Vam sugge-

Cultura D e s

ELS HIUVIXMNS Di:;,u/,-r,: S ,/,

d e

L'artista local T. Blanqué inaugura avui a Andorra

h i s t è r i a U n espai d e mossèn P e r e vivó

"Lo senyor abat ja és mort" I <a nova de la mort d e Pahat arriba a Sant Cugat a tres quarts d e deu del matí. Ja fa dies q u e s'espera. Cap sorpresa. Se*l sap greument malalt. Ha finat a Barcelona, on fa pocs dies q u e s'hi ha traslladat. Ha estat a t r e s quarts de dotze de la nit passada, del dia 5 d e desembre del 1782. Així n'és de concisa f a o ta capitular d'aquest dia. " L o senyor abat", q u e ja ha mort, és fra D.Bonaventura de Gayolà i d e Vilosa. T é 85 anys, i en fe gairebé 36 que presideix l'abadia, com a Abat, i fa vila, com a Senyor. El desembre no és temps d e massa feina, ni als camps ni a les vinyes. Prou que l'han tinguda. Ara, més aviat, la tenen a les cases, ats cellers... vetllant p«rr la bona conservació del gra o a l'aguait per la bona fermentació del vi... La verema ja queda enrera i encara més la sega i el batre. Els camps ja són sembrats. Ja arribaran dies més durs viscuts llargament al ras: els d e l'expurgada d e les vinyes... I és q u e r e n t e m d e Ja terra M g » »

nar més alt que ningú, que porta la "Fesomia" de l'abat trasseat encara durant molts anys, passat, perquè ha estat ell qui l'ha-aixecat fins a la mida d'al'eix vertebral. 1©t|ust coneguda la notícia, vui, després de segles de ser les campanes no han parat de condemnat a no créixer. ÍSÉ/ata ja saben més coses: el tocar a morts. Tot el matf!, La eadàverde l'abat sortirà de BarSona gent del poble va sortint cefeaa a la una del migdia. Tan Jfe les cases i baixafinsal M©~ battjpam s'esguardi des de jpj&açr a saber-ne mes coses-. 3hi^yÉQ|de dah del campanar m pel carrer Ma» E«w*ex Major des la c o ï l l t e fúnebre, a les envistes M-fa vSkt les campanes hoavfeaprt perquè todtom s'a» plegutje^&ont del Portal Gran : impressionant dei'a|!«|fo per a FaeolHda del lèi K&XMMcta. Sòbria i gtaadíoJt»%U vegada: el Portaí Oran» formant part de la Tbrre de 1'- ï> afò sé'n Menen, fent gairebé fleaaenaqp. Les austeres i allar- tots «I «s&tek camí. Altre cop 'gassades dependències del pa- travessen l'era dels monjos, lau abacial. La torre de l'abat a aquell espat real ï simbòlic, que Pahre angle, com volent-se se- maptcüramènt -unint-les i separar del conjunt, llançant-se parant-íès -dues realitats ben cap enfora, ferrenya i gràcil. La distintes; e! Reial Monestir í el mtaafla enganxada coronada de Pob%. Superada l'era dels moanjerlets. ï, al fons de tot, l'esgfè- jos, entren de nou a la vila sia, amb la rosassa destacant-s'hi ercuaii^ pssetsaanent, el portal que pq*t& el seu nora; és "El eero »n ull Immens girat cap al Pomí é&jà V«a 0 de la Mare de ' poble. 0>i» un ull gegant que Dés**,? G&m també se'n diu. tot ho vol veure, saber i regirar. I ja no en 1, ena^srnesenllà, el campagairebé tota la \ ida del poble. L'agricultura n'és, i en seguirà

P r o j e c t e s

Teyco S.L. guanya l'adjudicació de les obres per restaurar la Casa Aymat R.C.Z. - Sant Cugat L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunciar aquest dimarts en un ple extraordinari, l'adjudicació de les obres de reforma i ampliació dels antics tallers de la Casa Aymat, a l'empresa T e y c o S.L.El projecte p r e s e n t a t per a q u e s t a firma tindrà un cost de 145 milions de pessetes, IVA inclòs, i ha estat el més p u n t u a t d ' e n t r e les cinc propostes presentades a concurs. Teyco S.L. haurà de fer el pagament d'una fiança de sis milions de pessetes per garantir els seus treballs, dins els propers 12 dies hàbils. El seu projecte va ser presentat públicament el 18 de febrer, juntament amb la resta de candidats. El projecte va ser aprovat amb deu vots a favor i sis en contra (PSC, IC-V i E R C ) en una sessió plenària breu i concisa on hi van faltar diversos regidors dels diferents partits polítics i l'equip de govern.

Per Esquerra Republicana. David Sampere, va votar en contra de l'aprovació d'aquest prim e r p u n t d e l'acta al·legant q u e " a m b diners públics no es pot finançar un plantejament d'un element cultural que revertirà en el profit personal d'algú". Iniciativa per CatalunyaEls Verds, no es va pronunciar verbalment però també va votar en contra. Pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Joan Gaya va dir q u e votaven negativament en trobar a faltar una revisió seriosa del projecte. "Sup o s e m q u e algú ha avisat el senyor Grau-Garriga que el fet q u e aquí hi hagi un habitatge pel director, i ell l'és el director, representa que haurà de satisfer les quantitats pertinents com a r e n d i m e n t de treball personal", afegí Gaya. El Partit Popular va votar afirmativament la proposta i com a portaveu, Tarragó, va dir "voldríem q u e q u e d é s constància de la nostra inquietud respecte la correcció del finançament".

R.C.Z. - Sant Cugat -

queda ni rastre-i sembla que ni record històric de la seva existència -però que l'acta capitular d'avui, sortosament generosa, sí que ens el recorda i ens en parla. Devia ser el portal que donava accés al carter Major. portal de la petita vila tJe Sant Cugat del Vallès. La vila que s'ajassa turó amunt, expansionant-se, Una mica només, més enllà de la plaça I de l'església de Sant Pere, 5 qim, avui, comença a fer tres dies de dol... perquè "lo senyor abat ja és mort", Pm Vkéiúi&vastr

Tatiana Blanqué exposarà una dotzena d'obres de gran format, que segueixen en la línia dels seus darrers treballs. Amb la s o l e d a t i el silenci com a p u n t d e referència. Blanqué construeix amb la taca de color, s'endinsa en el món de la llum i els contrastos per mostrar espais interiors, buits, de construcció minimalista. "És com saber que hi ha hagut o hi ha alguna cosa allà dins, però no ho veus", va expliar la pintora santeugatenca. Les peces molt coloristes de Blanqué compartiran l'espai del Polígon E s p o r t i u d ' E n camp (Andorra), amb les teles abstractes, blavoses i amb molta matèria de l'andorrana Fiona Morrisson, filla del pintor anglès Tom Morrisson. L'exposició estarà oberta al públic durant un mes i els organitzadors treballen en la possibilitat de mostrar l'exposició al públic s a n t e u g a t e n c en els propers mesos.

H i s t ò r i a

"El Monestir està viu", diu Joan Tortosa a la tertúlia de CDC Els assistents van recordar la personalitat de Mossèn Griera Ri'IH CASALS

- Sant Cugat Els moviments oscil-latoris del Monestir quan plou, les guerres a cop de roc dels infants santeugatencs de la postguerra i la punteria de Mossèn Griera per ferlos fora del recinte monàstic, van ser dilluns a la nit algunes de les anècdotes que els assistents a la tertúlia d e Convergència D e mocràtica de Catalunya van recordar conjuntament amb l'historiador Joan Tortosa. L'especialista santeugatenc va dividir el seu anecdotari sobre el Monestir en dues parts. A la primera, Tortosa va explicar el pla municipal de l'alcalde Josep Barnils que al 1968 preveia, entre d'altres, l'enderrocament de part de les muralles per, posteriorment, tornar-les a construir vuit metres més enrera. Barnils havia fet uns "pactes secrets" en paraules de Tortosa, amb el Ministeri d'Educació, segons els quals els jardins del Monestir donarien cabuda a la facultat de

Tortosa va destapar el projecte de Barn'th pera "ElComoCataldn".

Filosofia i Lletres, enlloc de la Casa de Cultura que el poble esperava. A canvi, el Ministeri ajudaria el consistori a enderrocar les muralles (part del projecte que mai es va dur a terme). En la segona part, l'historiador santeugatenc va llegir els apunts que un tal Roma li havia donat sobre la conferència que Carre-

FOTO.X.L.

ras, un advocat de Sabadell havia fet l'any 1934 o 1935 a Sant Cugat. La lectura explicava algunes anècdotes que l'avi Carreras havia registrat al segle XIX, després de la desamortització, quan la pobresa dugué als santeugatencs a fer foc a m b els papers històrics del poble i fins i tot a embolicar-hi la carn.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 5 de mart de 1999

£/

r e p o r t a t g e

El forn iberoromà proper a sant Adjutori resta com una incògnita perquè no s'hi van trobar les deixalles de ceràmica o escombrer que ajuda a la identificació. Una teoria en dedueix que hi ha més forns al costat i els trossos s'abocaven allà.

S'han trobat set bols de ceràmica romana de Sant Adjutori "El viatger resta sorprès..." (Pau Vila) M A R I À N G K L A ROVIRA - Sant Cugat -

Sembla probable que prop del forn n'hi hagi algun més, potser fins a set, q u e era un nombre habitual a l'època. Forns q u e devien ser part d'una vil·la romana q u e resta oblidada sota terra, als voltants de can Borrell. Era l'any 63 quan va descobrir aquest forn important el grup d'Arqueologia de Gràcia (Club Excursionista ) i Maria Dolors Làzaro en formava part. Ella guarda la ceràmica, que segons ja va informar Els 4 Cantons al gener del 98, voldria tornar a un museu de Sant Cugat. Ara ha localitzat una altra capsa a m b uns bols valuosos. - La ceràmica q u e tinc parla d'una gent a m b un nivell cultural molt alt. Són set bols preciosos decorats a m b llebretes, d'un servei de taula de categoria. Allò era un latifundi, d e gent de diners. Entorn del vèrtex hi ha una vil·la romana La Maria Dolors é s directora del Museu de Els Prats de Rei, població on s'estan fent descobertes importants q u e han d o nat una embranzida al poble i al museu. Tombes i dòlmens q u e e n r i q u e i x e n la seva història, com podria passar aquí a m b els

nombrosos jaciments q u e són ignorats. - Aquest forn devia ser al centre i s'usava poc, p e r q u è està poc cremat. Com q u e no hi havia deixalles, potser era l'últim o el del c o m e n ç a m e n t . Suposo q u e es dedicaven només a fer tègules i la lògica diu q u e n'hi hagi set. E n c e n s el forn i mentre esperes la cuita va bé que hi hagi els altres per seguir treballant. - La transició dels ibers als romans, com la imagines ? - Allà a Sant Cugat no hi devia haver bufetades com a altres llocs on els íbres s'havien empipat molt. Sembla q u e va ser pacífica. Si jo passo gana i no sé fer clavegueres i ve un senyor q u e en sap i t'ofereix ser ciutadà romà, poder tenir la nacionalitat, doncs ja e t va bé i tu l'ajudes a cultivar la terra. - Si es fes una excavació... - L'Arqueologia està morta, ja està, s'ha acabat, aquí. N o hi d e d i q u e n diners. Anirem a excavar a Síria, com ja h o estem fent! - Però si poguessis, q u è hi faries? - Desembrossar, d e s de sota can Borrell fins m é s enllà d e sant Adjutori. Això costaria dos milions. Aniria a la Universitat

C r í t i c a

i demanaria estudians per excavar i els diríia cap on han d'anar. Trobaríem el poblat iber i la vil·la romana, tot. L'arqueòloga explica com tot el Vallès era ocupat pels romans q u e buscaven, com fan ara els barcelonins, fugir de la humitat del mar. - E n s ho van deixar tot resolt: el sistema mètric, les claveg u e r e s , els sistemes d e calefacció a través de terra, la decoració... Som els seus hereus. Abans, aquí érem al Bronze final quan a Egipte feien meravelles, aquí estàvem verds. Ara sembla q u e a Sant Cugat surten vil.les romanes com bolets, però potser no se'n podrà estudiar cap, perquè els interessos oficials no van per aquí. Dolors Làzaro comenta que ella s e m p r e ho havia dit, q u e per can Borrell n ' h i havia una. H o diu mentre va amunt i avall pel taller, un consell a una alumna, una correcció a una altra, en un carrer d ' a q u e s t a Gràcia q u e canvia i no canvia, noves places i racons de sempre. E n t r e els molts treballs q u e realitza, la ceràmica n'és un que complementa la seva passió - a vegades força d e s e n g a n y a d a per l'arqueologia. - Ara provo de fer la sigil·lata,

c i n e

Una fina línea entre dos móns

Una imatge delforn ibèric descobert s Sant Cugat. FOTO: ELS 4 CANTONS. q u e tots els ceramistes han intentat. Encara em q u e d e n bombolles, però m ' h i acosto. Mira, a q u e s t é s l ' e s c o m b r e r , com el q u e hi deu haver al forn de Sant Cugat, enterrat per allà. La ceràmica de sandvitx no la sé fer. Mirem fotografies d e quan van trobar el forn, en un descans de la neteja de l'ermita de sant Adjutori. - Penso que el forn és de nova planta, romà de tradició ibera. Suposo q u e l'habitatge iber no era allà però els romans s'hi van instal·lar. Allà darrera d e l'ermita romànica hi ha una tomba romana. Havia passat l'època q u e s'ha b a t e j a t com d e B r o n z e , a m b

aquesta paraula q u e sembla venir de l'italià, d'aquell Bríndisi on s'hi treballava un metall d e gran qualitat. M o t q u e potser Es d'origen onomatopeic, pel so q u e feia el bronze q u a n el batien o colpejaven. Cultura q u e era continuació d e la m e galítica, ritus sepulcrals, eines d e metall i encara d e p e d r a , evolucions i canvis ràpids o l e n t s . Vida p r i m i t i v a i d u r a m e n t r e allà, a l ' E g i p t e t a n llunyà, pesaven el cor del mort en una balança i només podia anar al cel si era lleuger com la ploma de l'altre platet. Episodis de barbàrie i civilització q u e s'alternen com les estacions i les pluges, ruixats i aiguades q u e anhela la terra resseca.

A L M A Z A N MIQUEL Fins al 9 de març

ISABEL SÀEZ fosqueixen els resultats obtinguts. Resultats? Un mosaic d'homes, creences, somnis i pors, on es perfila l'essència humana a través de totes les seves cares. Ressons del pensament de Rousseau, amb una La delgada línea roja convida a aposta clara per la creença d'un mil i una reflexions, de dimenfons essencialment bo en tot ésser sions tan metafísiques com líriques. L'obra està basada en la no- humà. El desembarcament de la companyia Charlie a Guadalcanal vel·la homònima de James Jones, autor també de De aquía la eter- i els combats posteriors per fer-se amb el domini d'una illa gairebé nidad, un ex-soldat més interesverge són el pretext per una resat en els perfils humans que en flexió sobre l'home, la seva natuel "joc de la guerra". ra i l'origen de la crueltat q u e Com en el cas d'Anthony Mingcreua la fina línia que separa la raó hella amb Elpaciente ingle's, Made la bogeria, la vida de la mort. lick ha tingut problemes per conMalick juga amb les contraposidensar una història desbordant de cions: els tranquils aborígens personatges i idees. El primer creuant-se amb els soldats; la namuntatge de set hores ha quedat tura radiant on sembla impensareduït als 170 minuts actuals. Com ble l'horror de la guerra i la desen El paciente inglés, l'estructura trucció salvatge; la confrontació del guió se'n resent encara que e n t r e el s a r g e n t Walsh (Sean són defectes menors que no en-

Pel·lícula: La delgada línea roja Director: Terrence Malick Actors: Sean Penn, Ben Chaptin Durada: 170 minuts

Penn) i el soldat Witt (Jim Caviezel), dues cares de la mateixa moneda. Malick fa un treball extraordinari amb la sensorialitat. El director construeix pas a pas les sensacions que vol produir mitjançant tots els recursos: imatge, color, ritme, sons i una banda sonora que és un poema simfònic (partitura de Hans Zimmer, justa nominació als Oscar). Aparentment no poden haver dues pel·lícules tan allunyades l'una de l'altra com Trm desombras deGuerin i La delgada línea roja, però ambdues tenen un tret en comú: la facultat de fer sorgir sensacions en l'espectador, introduint-se més a nivell inconscient que conscient. Hi ha molt més que el que resulta evident. La impaciència, la inquietud, l'angoixa, totes les reacc i o n s són i n t e n c i o n a d e s . La indiferència es fa impossible.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SalSHJusínol

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sant Qigat dd VfeDïs

Tel. 93 675 47 51

ELS /CANTONS Divendres. 5 de mar( de 1999

•••••••••llllll

Carrer de b Torre, 14 Tel. 674 12 85 # Mercat Municipal Tbrrebbnca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BARMERMÉLADA

Valldoreix,56

93 589 11 85 "

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR P1CCOLO

Valldoreix, 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital. 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marísqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATÀ

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAB SOL

Rbla. ^ n . jacint Verdaguer, 113

93 67467 21

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet. 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura. 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

PÍaça Pep Ventura. 5

93 674 94 84 ~

Cuina francesa i menú diari

ELJÒRDFS

Sant Jordi. 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLÈT

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESÓN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

EMTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

9 Ï 5 8 9 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

KRÒXAN

Avda. Catalunya, 15 "~" '"Sol. 25

LA LUNA

• Passeig de Rubí, 108 Tel. 674 57 47

El pa de Sant Cugat

Menú diari

""93589 81 97

Plaça Monestir, 1

LA CANTONADA

Parada 1.04 Tel. 589 14 18

BAR GLOPS

Cafeteria i pastes

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Altons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SQUASH

Sant Jordi^ 33-35

93 589 14 96

Cafetena, pizzes, menú

-•,

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DIST0P" Colón, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - <U Floresta)

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr.). Sàbat Bonich Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació •SUSAKANiCOLErn

RADIOLOGIA

* 4 0 S I P « . COB^MHNAS(3«*«AIJK»tA ' P«<JàtiJ», asma MantA, H0w* convlnstMss, R(A». 8a>ataS*ía, 2 6 , 1 r 3 4 S * W Cugat

• TELE Ai

Cirurgia

PSICOLOGIA

§>8<pfc0$& Jtijtmoà t aüftwwf» a pecenn* W S , •CAÍKSJBS' sm í nens. «oi^dattaMts.audsate·ifc iwihafaitts miíwWbt SaiuHgGwaiK * «temtearÀV f«f*Mane», (&>

FEBNAftOeZ LA-

INFERMERIA

i, «nans*. * * , loraibtm^.1*0** Cug*

PecSatrà - MBdtam«d6l*eeent. «srat íySar**Marta 8, t«r, 2a. <t 704»

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr.). Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr.). Casanas Sintes Dr.). C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

arrt Antoni, 74 9 3 5 8 9 « 6 8S.

ÒEÏtTAtMA-

p«íieírt*.\fHa*caaSe)«MBf*?>. EndavaBscfaíl. l w p i « , 3aW Cugat.

• "Cangurs" d'avis i nens ITocoginecoiogki -Obsienxxi^ •Atenció i companyia a persones grans

9a «74 20 79

11*. (Atfqn» S«l«

Dietètica-Nutrició M.

DOMINGO

« » * * w 9»t»nA dWèScs. Dísun*. dtm·crws t «jou», hora» eowrínga*». c/ endsvaftada. SH.-NrpS». S«t~ "

*n 0 « . Anna R. Oértft • Ora. Rff. «atia Stgaokl * Dn> UuRtQwafc

• J.R. E S Q U I R O L C A M * < SA Sertatría. A Ï . TmetmsKtt, %-4 ' Ass. sani, Ag/ "" M. Fiatc. Prwe, W 9358939 « 9 0 9 0310 Urg.24r>,d0fricS. S} Qr. MON tsssHTCw «MnHHn Mstga d« capfsfera, VMJttftjfeuk c*-muh«s. Major, 3$, ^ S * S

• « r l A . M . J A U M i · SAURA íaNeadOrtsí. K. a dv. 9-13 h t «Mauii Pesant Magi 22, bat-

Podologia

Mútues

Av. Catatuft»*. t t v 4 * Í 1 * >

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,,

esportius Certificats especials

Geriatria

« 0 3 6% 48 53

•CÜNICARftRCCORWtt. Dr. Thíerry Hascast. Odontoeitomatoíogia Ors. Nattili» Wj»0H9s-ea<?u«Ortodo(«!i«. C/ JVart Miró, 16. Sant Cugat «935895842 UfO-870 27 9 8 58

* OERVAL. GERtATRtA Q&VAUJ&St Atansà » persones gram *r> et seo doiwciS. t&msw&ms a ttur» famlUars.Sestló <ta fla» sxMnóes i d'attres redurspsin- • (trmert*. Formació, e / Àngel (fcttïifttà, 3 03190 Sant Cueat «939M0604

CENTRE

DENTAL

^ ^ . b s t o S i S a r t Cugat

93 5 * 0 0 00

EautJKiaaai—

• Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars... ilBIi

ENTRE DE SALUT

' Uútti* d ' a w S f K r t » * » trobafi núm. 2 n . PtaoAïOfl**, «mFERfWHFEÍfflANWA 3. SsntCuoat H(M«»rthttf - Prsvíasa - As«9367S%aa «i*t«««ía. sanitària M«d<fiac -Fax93679100B naiyaSiwíAiragaíS. 48, entr 2a.

Odontologia

4fí

Oftalmologia

Otorinolaringòleg

Fisioteràpia

Malsftfss dal pm, ert**!», ptan» tíftes ortopèdKjues, p*pSw»es, ciruTgia del peu. Mans a oon»

« 9 3 589 «3 Í3 «08010053$

Oftalmologia. Conveni amb jos. ptirjolpaíp mútues C/ Santa, d * » * , fO. Sant Cugat «936*5100

«•S307409S»

2 - 8 . 2 * planta,

Revisions pera armes Carnets de conduir i

93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 0 1 47

SantCog* «930Ï4ST98

(78400

aavAss&í·nciasfinSàí » . f W » * S i É * a A f m 4 | Sarvt Cagat, * 9 3 0 7 4 4 8 7 2

TELS.

.a^S^Av despatx

LABORATORIS

6ÏÇ2212

tft0Kt*P£R*£

Santid'jc Rusmol, 9. entsol. Ic

•Teleassistència, servei 24 hores

Av rotr8*te«!a. z • 0 . » **•,

• DRA.AKNAPUJIW6TI CAtXNE»

SkSO.

PEDIATRIA Dr.). Barragàn Milàn

«93074721» • PltAR CANOSA UWSOA

«*

Servei d'ajuda a fiw pmvMsgrans. malalts cròrfts» 0 < w « * * Oroents, aquatswtffoftdsfdfe o ï a rat. Sistema &wm, ràpid. «Mur i de poc cost. A*. "tó*». SSftMfc 2-8, 3er. A. 08190 Stm

Consult. Centre Mèdic

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

• f f i K H ^ A V«f)AU.ONGA Padaat^ct, «tgopòdia Probferoee lidftffíaígB t aprenentatge t3r"VSat.«-74 V ï a Sant Cugat

wa3a»iai5 Pediatria

•Transports especials: individuals i en grup

•CeNtRE OE PSKÏOtOOlACLfeBCA Trastorns d'apfanantïtae i fts) la fwría Nens, a«ío<e««e«ís ( adults, Av. Cataluftya.21,3f 1a. SaraCueat. «93074307» •

CENTRE

PSJCOTÍRA-

PIA D E L V A L L É S Psicologia, fjshjuiaaia, togop*dia. Plata Or, Saltis, 5,2ts, 3a. Sant Cugat. «935894051 • DRAPAtERI* PsKatagsa Ansietat, depreajo, dificultat» de refacio, trastorns a l'adolescènçía, psicoteràpia. Hores convingudes, c/ Ftancesc Mofaoaa, 25-27, 2n t a . SartCaeat « 9 0 0743093 93 410 4 8 40 • ^ INSTITUT MÈtHC

PSICO-

TraurímSotogia, ortop*ÍB. Ass• sistèfici» sanitàrta. Praíta»*, Me<tïtec. Poüclime %rraKar> « , a-S, aa-to San»Cugat, « 9 3 5891008 ^ ^ ,

• OR. FERMI*! BURÓ

AtOm-

Cirurgia ortopèdica trwmMtd>'

lògica. Hores < na.autrgai,; « 0 * 0 7 4 C

005890534

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre B(anca2-8,3rA, desp. íí-t; Sant Cugat de! Valies

Cultura 45

H S / CANTONS Divendres, 5 de març de 1999

^^^^w

RESTAURANT

fïJWm

Can Edo

Bar Restaurant

Tota una tradició

CINESA S A N T CUGAT

Menú diari, però de diumenge!!

YELMO

•••"'•

• * * ' " t f i m i « i n i ii• IIM

u m r - i w - r nmwjuuimwwiumfl.

%tmo2

La «l*i es bela

1M8-t<M»-iaWB. fcachAdan»

HMI0-4<M8»Jfta&'22J»

• • • • • • •

Cuina casolana Obsequis per als nens Obsequis per als nuvií Zona d'aparcament Gronxadors Camp de bàsquet Local climatitzat

Dijous tancat, excepte dies festiu

Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

Lopt de Veji,5 • Ttl. 93 580 H M • Fai 93 692 24 BELLATERRA

APBOfITA-TÍ'N

I DEMANA Com si fos de tota la vida

QUART

la xocolata... fïvth» •Is antrapans... 4fs4fa• I cafè... f f v f f w lax pastas... • f f v f f v al suís... f f v f f v

DE LLIURA

2500

« 3 580 60 3 6 J .... j &ft*j?..

*A«0

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

iA FILOSOFIA >EL àVOW McDonald's

| | Pl. Barcelona !!Tel. 93 675 52 46

S S/TNT Ell

SALA 1:16,00-18,05 GOLFA: 00,40 13 ANYS

* _í"a,Wn?

_ . , . — - ~ . . . 2h. graus ^W^^/UMVERSM. *****

i a de » DDia j5J. l'espectador '«P***»

PARC CENTRAL C/ Manel Farrés, 97 Tel 93 674 30 69

CUGAT

SALA 2:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,30 APTA

Carnet Jove

Carnet.d'estudiant universitari

http://www.cinesa.es

Carnet més grans deSSanvs

Centre Comercial

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 3:16,45-18,45-21,00 APTA

_V«nda anticipada

Me Donald's Sant Cugat

Reserva per telèfon

SALA 4:16,15-18,25-20,5-22,45 GOLFA:00,50 18 ANYS

Venda les 24 h. alsServICaixa

Accessos minusvàiids

Pagament amb buSStadaaMÍ

SALA 1:20,20-22,20 APTA

per ti 902-33 32 31

46 Cultura

ELS4CANTONS Divendres, 5 de març de í 999

R A D I O

U C I H I H i n S cl IHVBIIIIfwS

• De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Ceni Lo/.ano i l'entirvista • D e 10.30 h al.V00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'in/or/natiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50b l'entrevista (repetició) • D e 13.50 h a H.OOh Amb molt de gust, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h {.'esportiu • D e 20.35 h a 21.OOh /'.'/ millor del magazine • D e 21.00 h a 22.00 h l'estima (dilluns), ///rtyw/.v (dimarts), Bon rotllo (dimecres). Put d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El/p/e t/ueda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.(K) h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Enmteirs. • De 24.(K) h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte

•Dc8.00hall.00h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h

•;:

•»:•'!

., F .

L a

p r o p o s t a

'lira milles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a H.OOh Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h V.estrena • D e 18.30 h a 19.00 h Ei.xip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5. amb David Villena

Diumenge

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa la edició • De 10.00 h a ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa la edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. VI. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0 h Esport en mana 3a edició

Les dones d'Strmdberg

i Foi Diumenge hi ha teatre a Valldoreix

De dones, vistes per J.A.Strindberg i per Dario Fo, parlarà aquest diumenge el grup de Teatre Espiral, al Casal de Cultura de Valldoreix. I ho farà amb La més forta, d'Strindberg, interpretada per Berta Fisas i Eulàlia Cortijos i amb La mujer sola, de Fo, un monòleg a càrrec de Trini Sànchez. Són obres que a més de fer-nos-ho passar bé, pretenen fer-nos pensar i despertar-nos aquella sana inquietud de conèixer més. Són obres curtes amb un to molt realista, però amb un caràcter ben diferenciat. La més forta és una inquietant conversa entre dues dones que transcorre en un elegant cafè. La mujer sola ens explica d'una manera divertida el drama d'una esposa maltractada que ho justifica dient que "només" és una dona.

Exposicions

5 DIVENDRES

SALES MUNICIPALS

•Lucky GadtÈuot Laura Simó. Afesmufrèm 4& Cultura. Oig.; A|uiïtakeM<ÍeSant Cugat

U inclosa. Entrada gratuïta per als jaimets subscriptors

DIUMENGE

i socis que c ^ n ^ s è ^ É ^ » eí mes de Febrer. Berenat Méàca ert Vhi. Afesl&'SOl*. Centre Sanitari i Soctai de la Floresta. **\*~Org,: Coüeçà*debCeatGran de ta Floresta • |.._ • CeMebetc&de Paniveisari dels socis i abeie» nasesl^ss <é 'mi» <ie Febrer. A tes 17'00h. Ai Casal Cultural de Mira>S»t Of&: Col·lectiu de ia Gent Oraa de M i t ^ ^ F

«I XERRADES

• Dia de ta dona treballadora. "El Codi de Família:fifeísFamiliars segons ei Dret Català."El mors laboral de ta dona". Ateai2'0Ü h. Al Centre Cívic tes Planes, Org.: Grup de Dones de la Creu d'en Biau ACTIVITATS DE MUNTANYA I NATURA • Passeig perCollseroia: Serra d'en Cardona Lloc i hora de trobada: ales 9 h. davant deiCMSC ^ • Matinal a $8*t Llorenç de Munt. Dut&ctd; 5 h. LLACÍ hora de trobada: a les 9 h. davant et CMSC ACTIVITATS CASTELLERES ;^i--'" • Actuaeiédeis Castellers de Sant Cugat i de la Viï^feGràeia. Atès 12 h. Jardins del Monestir. Org,: Castellers de Sant Cugat

TEATRE • Teatre Breu: Obres de J. August Strindberg i de Dario Fo amb el (mip de Teatre ESpiral de Valldoreix.

8 DILLUNS

9 ÜIMASTS

CONFERENCIES 1 XERRADES •TertoSa i te amb Fàtima Iltyas. "La Dona immifBtm aquí i ara". A ics 20W h. Casat Cultural de Mífa-Soi. Grg.;Ajyntament A.À Madeac • La Dona afinalsdef segle XX. A tes 21'30fa.Ateneu Santcugatcnc Org.: Grup de Dones de l'Ateneu MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • Aula Cultural: La Màgia del color. A càrrec deJoan Tbttosa {Artfsta plàstic i escriptor) A tes 20'00 h. Sala d'Actes dei CMSC

CINEMA • " JUgBüvoif Doigs" A tes 18'3Q h. Espai Jove del Centre Cívk de la Floresta. Ates19 h. Espai jove del Casat Cultural de Mtra-Sol.

_1,

•Exposició de projecte d'il·lustració. Felip Soriano. Escola Municipal d'Arts Plàstiques i disseny.

I XERRADES

• Les ààttsfc» troballes del romànica Catalunya. A les 20 h. A l'Arxiu Nacional de Catalunya Or^íAjïàesdelaünesco

•Mai's. Larves, escultura. Claustre del Monestir. Fins * al 6 de Març.

ï * ? | I

'ONES. Exposició tèxtil, itinerant per Catalunya i Balears. Casa de Cultura. Fins al 5 de Març. SALES PRIVADES

~ \ '* I

• Miquel Almazàn Sala Rusinol. Fins al 9 de Març. • Pep Codó, escultura. Canals Galeria d'Art. Fins al 28 de març.

i • Serra Llimona. La Galeria. I Fins al 30 de març Centre Cultural • Terra Baixa d ' À n g e l Guimerà. Amb ía participació de l'Esbart Sant Cugat. Dissabte 6 de març a les 22 h. •L'Elisird'Amoredel mestre Gaetano Doni^etti. Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Dissabte 13 de març a les 22 h.

•ELS /CAIYHMNS Diinidres.

Sil, mart;(li

Cultura

IWV

miA: NMM!vi.M:M «juntament

935892288

Vatfttoreíjt (parada)

9367<1t|r

Bçmbsrs Béflaterfií

93692808Ò

6ruj)

9367433 71

:!,w

Aigües l a Floresta

93 674 20 89

Bombers Rubí- Sfflï Cugat 93 699 80 80

AAFPIWMira-SQt

93674 2018

Bombers Generalitat

CAP

93 589 1122

AAW « e r y Carme Mira-sd 93 87410 03

CAP urgències

935894455

AAWSant J o » Míra-SOl

93674 7103

935891382

AWïwvaSiwsrx

93674 2197

ÇenísSooa) iSanitari Lf

936897800

A ( W Ï;VVC. Montserrat Vati.93 674 21 05

Casat Valldoreix

9367*4591

M^vícéiim^-

936745049

Catalana de Gas;

:93725|944:

p,mp4m<$ÍÀFloresta

93674 2089

CasatteCuttufa.

CéfSre Cívic ta ROreSçt:

::;9358908«7

Ce(#e CívicfesPtanes Casat CuSarafMï»«)t::

936?55|05 9358920:18

Cinemes S t Cugat {Res»; 935890941 Correus

936747096

Creu Roja Sant Cugat

93674:12 34

Greu Roja Valldoreix

9367424 59

Dispensari U Floresta,

93674 7615

Errt, Municipal OeScentraSt 93 674 ïf 19 ENHERRubí

9369918S2

FECSA (atenció al cBent)

9007373 73

FECSA (avaries)

90074 74 74

Informació FGC

932051515

Funerària

9358955 52

Hisenda

935891155

Jutjat

SAWAiSualtengataFior.

93674 51 29

Ais, eonàïi*fers

9326845 67

K*(C*apr*víi CSeenpeac*

935893080

'-,.

Divendres 5 • Sant Eusebi Dissabte 6 • Sant Adrià Diumenge 7 • Balears Dilluns 8 • Sant Joan de Déu Dimarts 9 • Sant Pacià D i m e c r e s 1Q • Sant Melitó Dijous 11 •Sant Eulogi •Divendres 12 • Sant Teòfanes

{91)5434704

•

H. General de Catalunya

93589121|

RValltfHebron'

9342720:00:

l i Sant Joan de Déu

Parròquia Valldoreix

93 674 05 69

Tel. i fax 93 5 8 9 8 2 6 9

• Infomiació i inscripcions: De dimarts a divendres, «fiiai3h,idei7ai8h

(Casat de Cultura de Valldoreix).

I r. C U R S D ' H I S T Ò R I A D E C A T A L U N Y A 2març - Època Medieval (I) 4 març-Època Medieval (II) 9 m a r ç - A r t Medieval i del Renaixement Informació i inscripcions: dj.dv i ds de 17.00 a 20.00 h.AI Museu de Valldoreix. Diumenges, de 10 a 13 h.Tel.: 93 674 41 42. Fins al 3 I de març.

DIUMENGE DIA 7 tínitatCoronària <

932481040

Tel, de l'Esperança

9341448 48

InfbrmacióCanBteres

93204:22 47

Informació Aeroport

934785000

Informació REftf £

93490 02 02

TEATRE BREU. J. August Strindberg i Dario Fo amb el Grup de Teatre Espiral. Horari: 19 h. Lloc: C. Cultura Valldoreix. Col.: EMD Valldoreix

Infomiació Port

93318 87 50

OMIC

93 589 31 88

D I U M E N G E 14

Policlínic Torreblanca

93 58918 88

TITELLES. L'Oce// meravellós. A les 12 h. Org.:EMD de

PROMUSA

93 58917 32

ASDI

93 675 35 03

Parròquia S*. Pere Octavià 93 674 11 63 93 204 75 03

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

,93 2034000

93674 6696

Parròquia Les Planes

EMD Valldoreix

Valldoreix

TkLfKSCÚÚiw Arxiu Gavn

93 674 25 70

Casai d'Avis SC

93 58916 38

vum&nAzm

Piscina Muracpal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerao Nacional de Policia S3 674 78 58 Urgències Policia Municipal i Prot. Cvil

Uar d'Avis Parròquia

93 589 05 98

Club Muntanyenc

93674 53 96

Coral de la Unió

9367410 06

Esbart Sant Cugat

93 675 26 52

Tot Sant Cugat

93674 86 61

Grup Suo Immigrants

93674 9314

091 092

Pol Municipal (Vallooreixj

908 79 51 25

Comissaria de Policia

93 674 76 12

Taxis (paradal

9367409 97

Radio Taxi

9358944 22

Repsol-Buta

9367415 80

Sant Cugat Comerç

93 674 03 22

SOREA

935890021

Radio Sant Cugat

9367559 59

Els 4 Cantons

9358962 82

• GIMJAZZ PER A ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30h • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

13.00h. •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a19,30 h.

HORARI AUTOBUSOS 3. SANT CUGAT-LA FIORESTA-UES PLANES Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores ert punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sartt Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora ftns a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca. CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.Q5h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sofWa:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de fEstacm. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. Recorregut. F. Colom, Ja Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Oies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i ala 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(feiners)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -{Sssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, lasortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (femers). FGC, Colomer, Sant Domènec.

HS4GVNIONS

Divendres, 5 de març de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÉS

Presses

Joan Salvat. Periodista

toRDi CASAS

"S'està perdent el que feia de Sant Cugat un lloc únic" - Sempre hi ha gent que no li agrada que els toquis un tema, sobretot en temes d'aquí que puguin afectar la imatge de certes persones. Sí que hem tingut algunes trucades o gent que s'ha negat a participar en el programa, però no hem tingut massa problemes greus. 30 Minuts és un programa que està molt consolidat i la gent en té una bona imatge. Això ens ha ajudat a vegades a obrir-nos portes, "perquè sou del 30Minuts". La gent sap que la nostra feina no serà ni demagògica ni groga.

R I T H CASALS

No es concep 30 Minuts sense la cara i la veu d'aquest home. Joan Salvat es passeja des de fa 6 anys per Sant Cugat, ciutat on ha decidit buidar les maletes cada cop que toma de viatge. El darrer ha estat a Nova York com a finalista del Festival de TV i Vídeo d'aquella ciutat amb un reportatge emès fa un any sobre les condicions laborals a les zones franques. Des que la simbiosi va començar ja fa quinze anys, ha plogut de mitjana més d'un premi per any, fins a 25. Els reportatges de JO Minuts s'han vist a 40 països del món. I a l'altre costat del mirall, Salvat també "dóna la cara" per 60 Minuts, on es veuen reportatges fets a tots els racons del món. - Quin procés de selecció apliqueu per escollir els temes de producció pròpia? - Ens arriben suggerències per totes les vies: Internet, propostes de la direcció de IY3, propostes que jo faci o de la resta de l'equip. El criteri és molt variable, perquè potser en un moment determinat ens interessa fer temes ràpids perquè necessites produir coses i per tant el criteri que prima és trobar algun tema que tingui gràcia i que es pugui fer ràpid. O al contrari, a vegades necessitem temps per poder fer una bona investigació. També ens pot fer decidir l'audiència, si passem per un moment de poca audiència ens decantem per fer un tema més fàcil que funcioni millor. - I a 6 0 Minuts? - Es un altre criteri, perquè no ens interessen tant els índexs d'audiència, sinó comprar temes que siguin interessants. Es un progTama molt més minoritari, que va dedicat a un públic que disfruti amb el reportatge o el documental. No ens plantegem res més. - Seguiu moh d'aprop els índexs d'audiència? - Sí, perquè amb un programa que surt els diumenges en un horari de màxima audiència no ens queda cap més solució que mirar-los. Si el programa no funcionés, potser bus-

- Conèixer de primera mà tots aquests temes li ha variat moh la manera de veure la vida? - Sí, perquè relativitza alguns problemes que hi ha aquí, i t'adones que estem en un món on nosaltres vivim en una zona molt privilegiada. Coneixes realitats que són molt difícils de canviar però que és importantíssim que la gent conegui per poder-les canviar poc a poc, A Joan Salvat li encantí] viatjar "com a expierència vitaí'. FOTO: XAVI.IARROSA perquè sinó caminem cap a un món molt desagradable. Et fa pensar que carien un programa per substiuirrien mòlt i, en canvi, hem estat líaquí ens barallem per coses poc imnos o ens canviarien l'horari, i això ders en la nostra franja horària. Per portants. ens perjudicaria pequè tindríem exemple, el reportatge que vam fer menys recursos. No és un tema obfe uns mesos sobre la tortura en mo- - Que en pensa de viure a Sant sessiu, però els anem seguint. tiu dels 50 anys de la Declaració Cugat? dels Drets Humans. Vam tenir 800 - Després de tants anys el vostre - M'agrada molt, però estem en mil espectadors, tot i que, d'entrapressupost haurà anat creixent aquell moment que dius, ostres, da, vam pensar que no interessaria força. s'està perdent una mica l'entorn gaire a la gent. T'emportes moltes - N o gaire, perquè com que totes que feia que durant molts anys Vallsorpreses. les televisions estan una mica fodoreix, Sant Cugat i La Floresta tudes a nivell econòmic, ens estem — La proximitat física és un tret fossin un lloc únic. Potser aviat es movent des de fa anys amb el madefinitori per atreure l'audiència? perdrà la manera de viure que hi teix pressupost. - E n general no havia aquí. h o ós P e r ò a vc a - Fa molta vida a Sant Cugat? - L'experiència "/,# gent SüP qtie S " us ha ensenyat - No massa Com que a casa tedes funciona, com quins tenies ponim molta activitat durant la setper exemple si parden atraure més mana, no fem ni vida de poble ni lem de la SIDA és el públic? vida a Barcelona. Em queda molt molt més atraient poc temps. I els caps de setmana, si - Es molt variapel nostre espectatenim temps anem a veure els ble. Nosaltres dor saber què està amics, però m'agradaria fer-ne més. competim els passant en aquest diumenges amb àmbit aquí, que no - Li diuen moltes coses la gent pel coses com el Gol el que pugui passar carrer? a Gol\ per tant normalment el que en altres països. Però en canvi hi - N o gaire. Sempre hi ha algú faci el Barca ens influeix molt Però ha coses que estan passant en d'alque et diu alguna cosa o et recopenso que el que espera el públic tres indrets que també al públic li neix, però els llocs per on vas ja d'un programa com el nostre són interessen perquè vol saber què estan acostumats a veure't A més, aquells temes importants que espassa al món. No són tan localistes. aquí a Sant Cugat ja estan bastant tan passant arreu. A vegades hem - Heu tingut problemes d'ameacostumats a veure gent coneguprogramat temes internacionals naces o coaccions en la producció da, que surt per la televisió o està pensant que potser no funcionad'alguns reportatges? al teatre.

la nostra feina no serà ni demagògica ni groga'

Existeix una teoria que relaciona cicles electorals i acció pública. La teoria, fàcilment constatable per altra part, estableix una correlació entre obra pública, especialment aquella de més impacte ciutadà, i contesa electoral: quan més a prop s'està de les eleccions, més visible és l'actuació de l'Administració. N o se m'escapa que davant d'una afirmació d'aquest calibre, sempre es pot dir que allò que es fa ja estava previst (i fins i tot pressupostat) des de feia temps i que s'ha començat quan tocava. Aquest no és el cas de l'actuació que m'ocupa. És de domini públic que és imprescindible i, de fet, fa quinze anys que se'n parla (al seu dia hi va haver un projecte i tot). Però la seva sobtada posada en escena fa pensar que té quelcom a veure amb el que passarà el 13 de juny (ja s'ha anunciat q u e aquell m e s serà quan s'acabarà, només manca fixar dia i hora). I no ho dic tant pels que entraran, com pels que ja han anunciat la seva marxa. Per entendre'ns, és una obra d'acomiadament. I per acomiadar-se, què millor que fer-ho amb un gest relacionat amb la nostra perla arquitectònica!. Repeteixo, l'enjardinament i dignificació de l'entorn del Monestir és imprescindible. Però, i també em repeteixo, sobta aquesta rapidesa després de tants anys d'inanitat. Que hi ha pressa per acabar-ho, crec que ningú m'ho negarà. Només així s'explica la seva parcialitat Al projecte no es diu res del que sempre s'ha entès que constituïa la remodelació de l'entorn del Monestir futur de la vella fàbrica situada entre els carrers Sant Esteve i Castellví, execució de l'afectació de les cases de darrere el Monestir i futur de la plaça del Rei. L'actual projecte només preveu una dignificació vegetal. El més greu, però, és el menyspreu envers l'oposició en aquesta qüestió: abans q u e s'hagi discutit el projecte al consistori, se n'ha assabentat el Patronat del Monestir, la premsa i, a través, d'aquesta, la ciutadania en general. És la confirmació que fins al 13 de juny l'actual equip d e govern seguirà amb la mateixa concepció del que és un Ajuntament: l'alcalde i el seus mariackis.