Diari de Sant Cugat 279 by Premsa Local Sant Cugat

EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA PORTA LA REIVINDICACIÓ FEMENINA A LES PRIORES FILES LOCALS TEMA DE LA SETMA

Drvendres 12 de març de 1999

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

SUMARI Recoder (CIU) convida De Solà-Morales a descobrir que Sant Cugat no és una ciutat "cutre" ejna9

Núm. 279 Any VII

2 2 5 ptos.

Una cinquantena de joves okupa la Masia de Torre Blanca El col·lectiu pretén rehabilitar Pespai com a casal social

Els incendis urbans són la causa que du els bombers més sovint a actuar a Sant Cugat Pàgina 16

El Consell de veïns t comerciants constitueix comissions de treball per impulsar el barri . Pàgina 18

El sènior "A". PHSC perd el liderat de la taula en ser derrotat pel Folgueroles Pàgina 30

L'Elisir d'amore arriba aquest vespre al Teatre-Auditori i suscita gran expectació

El grup de joves ha constituït diverses comissions de treball pet promoure les activitats que volen dur a terme a la masia. FOTO: XAVILARROSA

Pàgina 39

Pàgina 17

Els ecologistes demanen que el Parc de Collserola s'ampliï en 1 . 8 0 0 hectàrees Volen que el Parlament català aprovi una llei que protegeixi més la serra Pàgina 15

Pilar Roig mor als 5 2 anys El Monestir s'omple a vessar en la missa fúnebre Roig va crear escola dins l'ensenyament musical. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 38

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstallar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I V ENTRADA DE L'EURO. Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demanar informació.

di·iip

Serveis

Zlnte.grals

Seriçgg SMEST.S.L.M.FOSALBAaAaocl·do·.sx.

Carretira da Bretona. 150-154-08025 SatactaH-Tel 93 710 09 54-fax 93 710 06 71 «-m* 4gsWWwcom.es

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Dissabte 13 de març-22.30 h. Casa de Cultura

Paul Fuster A mig camí entre l'energia d'Ani Difranco i la melodia de Jeff Bucckley , Paul Fuster ha recorregut tot el circuit català de petites sales oferint el bo i millor del seu estil personal. Paul Fuster. Veu i guitarra Àlex Permanyer. Baix Jaume Catà Bateria

SESSIONS GOLFES DE FRANC

Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original.

GrifulOil, SL

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola.

JÜí^fa

TjlESlfcfc ~C(.'JSitlAST

Obsequiem amb aquesta làmina, 52x70 cm., reproduint una obra de Lluís Ribas, als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai.

Servei Estació

Descomptes en benzina Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el DNI.

Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

Vine a Barcelona a veure un dels més prestigiosos museus d'art del món.

SQUASH CLUB SANT CUGAT

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS ;0-2 a n y s ) nens - 1 anys

C Sani Jordi. i3 iï TEL 93 674 98 62 SANT CUGAT DEL VALLÈS

POSA'T APUNT Amb la targeta del Club podeu assistir a classes d'aeròbic i gaudir d'una sessió de sauna o d'hidromassatge en horaris concertats. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Obres d'interpretació permanent: Van Gogh, Pissairo, Manet, Renoir, Degas, Monet, Cézanne, Rafael, Rembrandt, Caravaggio

Horariat Feiner» d» l« * XI h. D i o a b t M d l U O * 14 k. i d* 1< * Jt k. Fr«ti«»<l*H.M·Uh. r./rVuina 1 1 . To) tt\ <UM K7 7W

Secció patrocinada per BACCO restaurant 10% de descompte en aquest parc de jocs infantils Centre Comercial Sant Cugat

A partir d'aquesta setmana inaugurem un nou sorteig entre els nostres subscriptors. Cada mes sortejarem un val per a dues persones per a dos menús de franc al restaurant italià Bacco. El nom del guanyador sortirà anunciat el divendres següent al sorteig. Molta sort!

NENS INFANTIL

15% de descompte en tots els articles de roba infantil

Descomptes del 10 i el 15% en tots els serveis de perruqueria i estètica

ii(|iicsl mes i>:

M. del Mar Ejarque núm. 5826 McDonald's Menús amb descompte ensenyant el carnet

MfçiU^BJ.,

El restaurant Bacco també obsequia els subscriptors amb el deliciós licor Sambuca. Vine a tastar-lo! (Carrer Manel Farrés 97. Tel. 93 674 30 69)

10% de descompte en tots els articles de papereria

Í 3 589J282

HS4CANTQINS ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres, 12 de marc de 1999

Dia

dona

La dona reivindica igualtat laboral A Sant Cugat nombrosos actes mostren les principals demandes femenines Al 1975 les Nacions Unides van proclamar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. D'aquesta manera es commemora una trista efemèride, la mort de 192 obreres en l'incendi de la fàbrica Cotton a Nova York el 1908. Les treballadores s'havien tancat

GKRMAN GONZÀLEZ - Sant Cugat -

Les últimes dades ofertes per l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) alerten sobre el fort creixement del atur femení i la seva tendència a l'alça. Les possibilitats que una dona trobi feina són un 70% menors que les d'un home. Aquesta xifra, la més alta d'Europa, ha pujat durant l'última dècada i és la principal causa del negatiu distanciament dels desocupats espanyols vers la resta d'europeus. Els sindicats expliquen aquest fenomen per la amplia incorporació de la dona al mercat de treball i per les dificultats reals que tenen les dones per trobar feina. Les fortes diferències salarials agreugen aquest problema. La retribució laboral femenina continua més baixa que la masculina en un ?>()% per fer la mateixa feina. Encara que un nombre reduït de dones s'ha fet un lloc entre l'elit de les professions lliberals, la majoria treballa en feines tradicionalment femenines com el comerç, l'hostaleria, el servei domèstic o l'assistència social. Per a la sociòloga Su/.anne Franks. el trasllat al mercat laboral d'allò que sempre han fet a casa. A Sant Cugat, la celebració del Dia de la Dona Treballadora va deixar nombrosos actes. Diversos col·lectius van recollir les principals reivindicacions femenines, des d'una major presència política fins a un canvi social en les ocupacions familiars que també afecta els homes. La tinent d'alcalde de Serveis Personals Àngels Ponsa, va incidiren que aquesta tasca no es basa només en el 8 de març "sinó en el dia dia que s'organitza tot l'any, perquè sinó

per reclamar una jornada laboral de deu hores i un equiparament salarial amb els seus companys de feina. Per fer-les sortir, l'amo va cremar la seva pròpia fàbrica amb dramàtiques conseqüències. Des de llavors les dones del món aprofiten aquest dia per reivindicar la igualtat

econòmica i social amb els homes. Tot i que hi ha més presència de la dona en l'educació i el treball, encara falta molt per fer. Hi ha un repartiment desigual de les tasques de la Mar. La dona treballadora fa una doble jornada laboral en la seva feina i quan arriba a casa. També hi

ha poca presència femenina en els càrrecs de decisió, ja sigui en empreses públiques com p r i v a d e s . Aquesta és una de les principals reivindicacions perquè, des d'aquesta posició de poder, s'impulsen els canvis d'estructura que una societat igualitària requereix.

tampoc tindria sentit". L'Ateneu va acollir un dels actes més destacats. Dues invitades de luxe, Dolors Renau i Marina Su*U» eop es generalma l'accés birats molt compromeses amb les de la dona al món assalariat, Poi> reivindicacions femenines, van jectiu femení a finals del segle estrenar oficialment les activitats XX es tenir més presència en del Grup de Dones de l'Ateneu. les institucions públiques. Des Marina Subirats, catedràtica de d'aquests càrrecs de poder és Sociologia de la UAB i exdirecpossible realitzar els canvis estora del Instituto Nacional de la tructurals per arribar a una soMujer, va dibuixar el perfil fecietat igualitària. Les conferenmení actual, com una dona que ciants presentades pel Grup de gràcies a un salari busca la indeDones de l'Ateneu van parlar pendència. Ja noprioritza casarsobre aquest repte. Dolors Rese i formar una parella."Des que nau, cap del gabinet d'integració tenim divorci, en qualsevol moi solidaritat de la Diputació de . ment de la vida una dona es pot. Barcelona, va incidiren la polítrobar penjada, sense diners. Per tica com la part pública més imaixò les generacions femenines portant de la vida humana. "*És més joves entren dins el treball un món tradicionalment masassalariat. Però, alhora, fa que la culí, on no hi ha hagut dones i és feina domèstica es quedi buida. un camp on ara es jugen moltes Com sempre les dones continuen coses". ocupant-se'n però amb dificultat perquè han de dividir la seva EI desconeixementd'aquestes atenció, i això provoca una bainvasclistes normes polítiques xada de la natalitat, ruptures fajuntament amb la impossibilitat l.es //enes redamtn més prcsènaa en ta presa de'&çmons. F.: X. /.. miliars i molts problemes de sod'ocupar-se de la família, per a litud de la gent gran". Cal un Dolors Renau quelcom fona- cions municipals i autonòmiques els partits i ksodfetat que és del canvi de mentalitat masculina, mental en una dona, fan que la molts partits polítics han incor- que es tracta". que redueixin la seva vida laboparticipació política de la dona porat dones en els principals Einalment Dolors Renau va reral i que dediquin més temps a la sigui escassa i breu. "Cal femi- llocs de les llistes de candidats. clamar a les adtoteistracions púvida familiar i les feines domèsnítzar Ja política. La política que Fins i tot en algun cas ics en- bliques una pé&rica econòmica tiques. hi ha ara es fixa molt en temes capçalen i, encara mes, s'ha cre- per recolçar les&mílies. "A nisuperestructurals, i ha dlncor- at el Partit de fes Dones per prevell íntim a la doaa se li fa difíÉs un tema polèmic. "Homes i porar les vivències de la vida sentar-se a les properes eleccions cil marxarà lamina amb la tendones hem de ser conscients que quotidiana, el sentit de la dona europces."Hi ha una alta vo- sió que representa deixar els si no ho resolem la nostra vida respecte a h curà. Aleshores serà luntat femenina de participar en nens. Si sàpigues que estan ben personal s'anirà empobrint", afirmés fàcil un món equilibrat". política i la gent llesta ha captat atesos no seria tm dur la seva ma Marina Subirats. Per a ella, el Per aconseguir això, les dones que per renovar ïa política calen incorporació laboral*» fios i tot, problema entronca amb una cries troben amb dos inconve- noves fonts, i les dones són no- hi haurien mé^aaixements". si de la masculinitat aquest final nients, juguem en un camp con- ves i poden ser molt ben utilit- Precisament; <ekh, celebració de segle. "Abans l'home era el trari i els bomes les veuen com zades", afirma Dolors Renau, dels actes del Dia" de la Dona model perquè portava diners a invasores del terreny propi. "després elles tindran tota la fei- Treballadora, el president de la casa. Ara també les dones guan"Elies han de ser capaces de na de conservar-se i dç trans- Generalitat, Jordi Pujol, va aleryen diners. La figura masculina mantenir els seus propis valors, metre uns -valors que serveixin tar sobre ei progressiu envelliqueda desdibuixada, perquè és per fer-ho cal crear una xarxa de per a les altres dones, perquè si ment de la població de Cataobsoleta i els adolescents no tesolidaritat entre les dones, que es actuen per a elles mateixes hau- lunya, .com un dels problemes nen un model clar". La solució recolzin mútuament. rem avançar: poc, només a nivell més greus .que ens afecten./ és clara "cal feminitzar els homes Preparant les pròximes elec- d'imatge però pera transformar G.G. com abans hem masculinitzat les dones".

"Calfeminitzar

la política

Setmana

ELS/CANTONS Dkertdres. U de març de 1999

F a m í l i a

d r e t

Mares i professionals és el perfil de la dona en la societat actual Ai.íciA.n.Brj

"Som doncs diplomades en ser mares, treballadores i moltes altres coses". Aquesta és la idea que es desprèn, en paraules de la presidenta del Grup de Dones de la Creu d'en Blau, Amparo Inglés, del discurs inaugural dels actes de celebració del dia de la Dona Treballadora q u e van c o m e n ç a r aquest dissabte a la tarda, al districte de Les Planes. Un cap des setmana carregat d'activitats que enguany van destacar per la voluntat de fer d'una festa reivindicativa, una diada formativa, amb la celebració diumenge al matí d'unes conferències sobre els drets familiars i la situació en el món laboral de la dona a càrrec de l'advocada, Isabel Ferrer i del sindicalista Francisco Valle Milla. El col·loqui va començar tocades les dotze del migdia, amb les paraules de Ferrer amb una breu, però intensa exposició del que és l'actual Codi de família de Catalunya, que va entrar en vigor el

setembre de l'any 1998. "Una llei molt important pel seu contingut i incidència social i fundamental pel desenvolupament del Dret Civil a Catalunya", assegura l'advocada. Un codi que consta de vuit títols en els que es fa referència al matrimoni i els seus efectes, les relacions patrimonials entre els cón-

....... ;:•§£&.

•&.:•

L'acte va ser orgamtz/it pel Grup de Dones de la Creu d'en Blau al Centre Ctvir de Les Planes. E: OSCAR BEMTO

La maternitat* tm ref^ pendent strmttretnm una pse®mtt qpt omplen efe q«és~ % ftpcksj

es veuen obHgfe* sí una respoasa afiSHiativa podria pomten perill el «enfinurpmfessíooal mm k&txm de l'Oficina ïrasjv, s'arrisques a pfflt~.

útç ïs* «ev«-feifi» al quedar ' ( pO ) «a SÍS do,fet q uca,,n 1 x ) rra ^&rfm 4*«&s renuncHís sïsr., s^ii^^aaeatemrtatpcrtalde' uaomtiaeteÍí»beK8&,>.

* també destaca a temps pwM

jugues, i els efectes de la separació, el divorci i la nul·litat matrimonial. De la intervenció de Ferrer va destacar l'exposició del contingut de la llei d'unions estables de parella que va entrar en vigor, paral·lelament al Codi de Família, a l'octubre del mateix any. Una llei molt nova que respon a una demanda social ja q u e regula les unions estables entre parelles heterosexuals i homosexuals i els seus drets. D'altre banda, el sindicalista i també advocat, Francisco Valle va analitzar la situació de la dona en el món laboral i en la societat, com e n ç a n t per fer una memòria

històrica del paper de la dona en la societat. Valle va partir de la idea de què la situació laboral de la dona és diferent a la de l'home, "per això no es poden dictar lleis quan hi ha diferències, i no som tots iguals. Així que s'hauria de legislar amb la idea de la discriminació positiva, és a dir, promulgant lleis que beneficïin a les dones". Valle, també va remarcar, però, que al marge de les lleis el paper de la mare com a educadora dels fills és molt important: "perquè l'educació pot canviar la societat més que un legislador, a l'hora d'acoseguir una societat igualitària ", afirma Francisco Valle.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès 100

ía (****>, te30A<7S < o

Acceptable í***): 25ÍÍÈQA<$0 Balxa (**); Q<3QA<2$

27-1 al 2-2

3-2al9-2

lt>2al1&-2

Setmana

17-2ai23-2

Defïaent (*): ~50£IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50 IQA MITJANA SETMANAL ****BONA (Satisfactòria)

Valoració de dades: Al llarg del període el valor de l'IQA s'ha mantingut en uns nivells satisfactoris, baixant lleugerament en la segona meitat a causa de la situació anticiclònica i d'estancament de l'aire que hem sofert. INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL Consells per millorar la mobilitat a les ciutats (II) Seguint amb els consells sobre mobilitat que ja van ser emesos en la darrera publicació, reproduïm a continuació la segona part de les recomanacions per millorar la mobilitat a les ciutats: 6. Travesseu els carrers pels passos de vianants, eviteu fer-ho entre els cotxes o pel mig de la calçada. Si espereu un vehicle, feu-ho des de la vorera o des de qualsevol altra zona destinada als vianants, mai des de la calçada. 7. No aparqueu en doble fila: pot resultar molt perillós per a la circulació de vehicles. 8. No oblideu que també sou vianants. Per tant, respecteu el vostre espai propi i no aparqueu sobre la vorera. 9. Quan conduïu feu-vos càrrec dels errors dels altres, especialment de les persones que no tenen tanta habilitat al volant, com els principiants o la gent gran. 10. Sigueu especialment respectuosos amb la normativa de circulació quan transiteu amb infants. Sou el seu principal model de comportament a l'hora de circular per la ciutat. Si seguim aquests i altres consells de sentit comú, de ben segur que podrem gaudir d'una ciutat amb una millormobilitat, tant a l'hora de circular amb cotxe com quan ens desplacem a peu. Gràcies.

GE Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Setmana

ELS4CAIVIOVS Divendres, 12 de març de 1999

C i u t a t

El PSC presenta u n manual urbà femení (i.G. - Sant Cugat -

Les ciutats estan dissenyades per l'ús de la vida econòmica i laboral, i tenen poc en compte la vida quotidiana que en ella es desenvolupa. Aquesta és la principal conclusió del manual "Les dones i la ciutat" que va presentar el passat dimecres 10 de març. Rosa M. D i u m e n j ó , directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i secretària de la Dona d ' U G T a Catalunya. Aquest acte va ser organitzat pel PSC de Sant Cugat. El manual és fruit d'un intens estudi fet per grups de dones de 17 ajuntaments de tot l'Estat e s p a n y o l , d u r a n t els dos útlims anys. En ell, s'ha analitzat l'estructura de les ciutats des de cinc punts de vista: el plantejament urbanístic", l'habitatge, la seguretat, la mobilitat i la participació en la presa de decisions. Una de les conclusions de l'estudi és que l'estructura de les

ciutats és masclista. Rosa M. Diumenjó té clar q u e l'actual disseny urbà afavoreix més un sexe que l'altre:"Les ciutats estan pensades pels homes. Tota la seva e s t r u c t u r a té a v e u r e amb aquell treball que fan els h o m e s . E n canvi^ molts dels seus aspectes no són còmodes per a la feina que fem les do-

Sant Cugat * *£! gran desenvolupament de 8am Cugat no te en compte algun dels as~ pactes de la nostre recomanació, Nofeifeaua creixement pittïinuclear* stnt> que SÓR pols diferenciats, les cases, els espais esportius o els centres comercials. Hi han dones que es senrea aïítedes en Ses vivendes uní familiars que nan comprat. Senten por quan f'horne marxa a tre-, ballar, i es queden soles, í tampoc tenen un transport públic que les porti.

Les propostes femenines de canvi urbanístic han estat molt ben rebudes a Ajuntaments de tota Europa . E: X. L. nes, i q u e e s p e r e m compartir tots junts algun dia". Les solucions presentades en el manual passen per evitar el creixement urbanístic desigual de les ciutats. " E n un lloc les grans superfícies comercials, en una altre banda els polígons industrials, en un altre les zones esportives o les cases unifamiliars que serveixen de dormitori. Cal tornar a la plurinuclearitat dels e s p a i s , i n t e n t a n t equilibrar habitatges, comerços i petites indústries no contaminants". Una altra línia d'actuació es trobaria en l'àmbit de la circulació. Les ciutats estan pensades pels

Maulets organitza una xerrada sobre maltractaments i discriminació laboral - Sant Cugat -

La Casa de Cultura exposa les obres que opten al premi Donart 9 8 Les artistes pinten bodegons amb diferents estils GKRMAN GON/.ÀI.KZ - Sant Cugat -

Des del passat 8 de març i fins el dia 28 es pot veure a la Casa de Cultura l'exposició de les p i n t u r e s q u e o p t e n al premi D o n a r t 1998. Aquest guardó, amb una antiguitat de deu anys, és una mostra pictòrica itinerant que des de Barcelona va rotant per diverses ciutats de Catalunya. A la inauguració, feta amb motiu del Dia de la Dona, van assistir-hi l'alcalde, Joan Aymerich, i Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals.

En l'últim punt, el d o c u m e n t parla de corresponsabilitat entre l'Ajuntament i el ciutadà, a l'hora de p e n d r e les decisions pertinents sobre la ciutat i apunta que la població s'hauria d'implicar més en els problemes de la ciutat.

S o c i e t a t

G. G.

A r t

L'Associació I n d e p e n d e n t D o n e s de Catalunya convoca el p r e m i D o n a r t e n t r e les obres de 28 artistes seleccionades. Dues d'elles, Mercè Diogène i Marina Caycedo, són de Sant C u g a t del Vallès. L ' o r g a n i t z a c i ó e s t a b l e i x la mida màxima dels q u a d r e s presentats a concurs i la seva temàtica. E n g u a n y s'ha escollit el lema El bodega clàssic i contemporani. Per a Maria Lluï-

vehicles privats. Rosa M ' Diumenjó afirma que les dones caminen més i són les primeres usuàries del transport públic, "per això cal potenciar-los i crear més espais per anar a peu". T a m b é són les q u e p a t e i x e n més la inseguretat ciutadana.

L'assemblea local de Maulets va celebrar el Dia de la Dona a m b un col·loqui a la Casa de Cultura. " L e s xerrades es fan p e r q u è la g e n t s ' a d o n i d e l s problemes i són directes sense la manipulació dels mitjans, es una forma de fer arribar un m i s s a t g e clar i n e t " , va c o m e n t a r Aniol, un dels m e m bres de Maulets. D u e s advocades van tractar dos t e m e s polèmics dins del món de la dona: els m a l t r a c t a m e n t s i la discriminació femenina e n el m ó n laboral. Sobre la violència domèstica, l'advocada Assumpta Mir va i n d i c a r q u e "la gent de cara enfora sembla q u e està sensibilitzada però quan realment passa a casa la dona es queda fora i ningú intervé".

ces a nivell formatiu i la vigència dels estereotips dificulten l'accés femení a un lloc de treball remunerat, q u e no sigui el de mestressa de casa. D e s prés va informar sobre la normativa laboral i els conflictes a la feina, com l'assetjament sexual "una de les problemàtiques que han aparegut a m b la incorporació de la dona al treball". Aquestes dues advocades pertanyen al grup Eontanella, un d e s p a t x legal d e d i c a t als t e m e s socials més conflictius, d e s d e fa d o s anys. Ean xerrades c o n s c i c n fiadores sobre la gent gran, els e m i g r a n t s , la dona o els joves, utilitzant la seva e x p e r i è n cia professional amb casos simi|:1|/1|;1|: lars q u e h a n

Dues advocades,

especialitzades en conferències,

informen als

assistents de la

normativa legal

En la mostra pntmiia participen quadres de 2S artista l'Olf) sa Oliveda, presidenta de Dones d e Catalunya Associació Independent, aquest tema monogràfic " p r e t é n i n c e n t i var la imaginació de les artistes". Els bodegons o natures mort e s són d e d i f e r e n t s e s t i l s pictòrics, des del realisme

V. / \HROS 1

més cru en blanc fins a quaúrcs fc/ttvistes amb colors vius i objectes deformats. Aquesta exposició es c o m p l e m e n t a a m b una conferencia, cl pròxim 17 de març a les 19:30, sobre el m o m e n t actual de l'art i les dones, a càrrec de Montserrat Martí.

La xerrada va girar entorn deia legislació vigent sobre maltractaments, els obstacles que s ' a c o s t u m e n a trobar les dones q u e en són víctimes i els llocs on p o d e n acudir per rebre ajuda. L ' e s p e c i a l i s t a en t e m e s laborals, M o n t s e r r a t Salvador, va comentar com les mancan-

tractat als jutjats. Per al col·lectiu Maulets l'alliberament de la dona és un factor clau per les seves reivindicacions. "Sant C u g a t no està gens sensibilitzat a m b a q u e s t s t e m e s i per això volem oferir el nostre p u n t de vista particular, al marge d'actes i n s t i t u c i o n a l s " , afirma Aniol. L'any passat el grup va fer un concert, q u e per falta de previsió no s'ha repetit.

Setmana Les Dones de Les Planes donen el tret de sortida a la Diada A.D.B

ELS4CANIÜNS Divendres, 12 de març de 1999

C o I •I e c t t u s

Les Dones de la Creu d'en Blau es consoliden dins del seu barri El grup va obtenir el guardó Santcugatenc

de l'any

GKRMAN GONZÀLEZ

t a m e n t , han posat en marxa cursets de manualitats com reciclatge de paper, a p r e n d r e a fer sabó, estris de vímet o ganxet. D i n s dels actes per celebrar el Dia d e la Dona aprofiten per exposar tots els objectes realitzats durant l'any.

- Sant Cagat L'esperit de dones com la bailaora, ("armen Amava o l'arpista i pedagoga, Rosa Balcells, d'entre d'altres va ser present en els actes de celebració de la Diada de la Dona que les Dones de la Creu d'en Blau van organitzar aquest cap de setmana en el districte de Les Planes. Kls festejos van començar dissabte, tocades les cinc de la tarda amb la inauguració d'un exposició amb els treballs realitzats pel grup de dones del districte. Faldilles de fam hi, brodats, ganxet, centres de flors seques, sabó natural...i un munt de records i bons moments plasmats en una mostra fotogràfica amb els tallers i altres activitats que l'entitat ha realitzat en els prop de tres anys d'existència. La tinent d'alcalde de serveis personals, Àngels Ponsa, present en l'acte inaugural va elogiar el treball i d i n a m i s m e d ' a q u e s t Grup de Dones de la Creu d'en Blau. "De poc serviria fer una celebració si al darrera no hi hagués aquesta feina diària de fer molts actes i moltes activitats per elles, però també pel districte", assegura Ponsa. Una feina que enguany va ser reconeguda amb la concessió del gall de plata dins el certamen del Santcugatenc de l'any 1997. A les sis, la nota còmica de la tarda va pujar a dalt de l'escenari de la mà dels actors de l'Agrupació Teatral de La floresta, amb Ganes de tenir, del Germans Quintero. Una peça breu, però que a grans trets, dibuixa satíricament i en clau d'humor el perfil de les fèmines. Diumenge, el folklore de les sevillanes i un aperitu van acomiadar una de les festes més reivindicatives en el calendari femení, el Dia de la Dona Treballadora.

Amparo Inglés, presidenta del G r u p d e D o n e s d e la C r e u d ' e n Blau a Les Planes, ho témolt clar "Som dones que ens ajuntem per prendre cafè i xerrar dels nostres problemes". D e s de fa tres anys, les 27 m e m b r e s , de totes les edats, es reuneixen cada tarda al C e n t r e Cívic. " H o fem per sortir de casa q u a n les p a r e t s se't c a u e n a sobre". D i n t r e del propi grup troben un marc ideal per posar en comú les seves e x p e r i è n cies, "aquí elles parlen, ploren, riuen, s'expressen". A q u e s t a integració t a m b é la volen t r a n s m e t r e a L e s Planes. El G r u p de D o n e s s'interessa per solucionar els conflictes del seu barri, d e i x a n t d e banda manifestacions p o lítiques o reivindicacions feministes. En les seves trobad e s d i à r i e s p a r l e n s o b r e els p r o b l e m e s a m b la r e c o l l i d a d'escombraries o els arreglos

Les D o n e s d e P Ateneu n e i x e n per omplir un espai dins el teixit associatiu G. G. - Sant Cugat La veu d e la dona ha d e tenir incidència social i política en l'àmbit municipal. Amb aquest r e p t e es p r e s e n t a , coincidint a m b la celebració del Dia de la Dona Treballadora, l'Associació de D o n e s de l'Ateneu.

continua vetllant per la seva llar

SEGURETAT

Demanden una millora en la qualitat de vida de Les Planes. E: X. L. q u e necessiten els jardins púm e n t dels premis d e " S a n t c u blics d ' o n v i u e n . Al v o l t a n t gatenc d e l'any 1997", convodel seu grup, t a m b é actua una cats pels Amics d e la Ràdio. comissió de dones encarregaT a m b é fan d'altres activitats da d'ajudar a l'esglèsia d e L e s com xerrades a m b psicòlogues Planes.Tota aquesta tasca els o advocades q u e les orienten hi ser r e c o n e g u d a el d e s e m sobre diferents t e m e s , com el bre passat q u a n van rebre el p a p e r d e la d o n a dins la so"Gall d e P l a t a " en el lliuracietat. A m b l'ajut d e l'Ajun-

La consolidació dins del barri no ha estat gens fàcil. La manca d'informació sobre el seu grup fa que molts veïns no ent e n g u i n una tasca moltes vegades desagradable. Per exemple, s'han trobat a m b diverses víctimes de m a l t r a c t a m e n t s , "quan això suceeix els oferim un telèfon on les p o d e n ajudar". Malgrat les i n c o m p r e n sions, l l u i t e n p e r c o n t i n u a r . El Grup d e Dones de Les Planes rep l'creaciò d'altres col·lectius f e m e n i n s dins de Sant C u g a t . " T o t i q u e cada g r u p té les seves a m b i c i o n s , està bé q u e les d o n e s s'ajuntin p e r parlar sobre els s e u s problemes i combatre'ls", conclou Amparo Inglés.

Associacions

Tant si vostè és a casa com si no hi és...

SISTEMES

1997

ACLUMX, SISTEMES DE SEGURETAT COttrtIMENTS DCMÓTC DÍWtCOO

lyyg-gwrtCugatdatVoBàt

A q u e s t g r u p va sorgir arran d ' u n cicle de conferències iniciades l'octubre de l'any passat q u e han tingut una gran acceptació. Les vuit dones q u e impulsen el projecte estan molt sorpreses per l'assistència d'unes 40 persones a cada xerrada i la seva bona predisposició a participar. Però volen q u e sigui el principi de l'entesa. Per això asseguren estar obertes a tothom, tant dones com homes. Segons Carmen Larraburu, m e m b r e de la comissió organitzadora, l'Associació de Dones de l'Ateneu neix per abordar t e m e s socials, p o l í t i c s i econòmics. "La dona continua sent una assignatura p e n d e n t . N o tenim més que veure l'àmbit laboral, la Constitució parla d'una igualtat, i prevalen encara la diferència d'oportunitats i les desigualtats. Prova d'això és per exemple la pregunta que sempre es fa a una dona quan busca feina: ';Vostè està casada o soltera?', i que persegueix uns interessos empresarials concrets".

'LJ-S dunes dn Ateneu -volen fer bloc comú amb el grup de les Planes. E: X. /.. A la llarga, aquesta associació vol ser un p u n t de trobada per a les dones de totes les edats, on s'aconselli sobre t e m e s lab o r a l s , d ' e d u c a c i ó , d e maltractaments, etc. "Es tracta de comunicar-se a m b moltes dones desinformades". L'objectiu, segons Larraburu, és om-

plir un buit dins el nivell associatiu a m b la creació " d ' u n p r o j e c t e q u e b u s c a un fort ressò social, com també l'ha de tenir el t e m a de la gent gran". El primer pas serà parlar a m b tots els alcaldables i saber quines són les seves línies d'actuació.

Setmana

ELS-íCAlYroNS Divendres, 12demarcde 1999

" e n q u e s t a

Una dona pot fer la mateixa feina que u n home? - Sant Cugat Una dels hàbits més estesos entre la gent és el de catalogar oficis per gèneres. Així, hi ha alguns tipus de feina que només poden ser desenvolupats per persones d'un sol sexe, i acostuma a sobtar quan coneixes una dona que fa treballs típicament masculins o viceversa. En la nostra societat el problema de l'atur afecta molt més a les dones que als homes i, segons un estudi re-

cent de l'Organització pel Consum i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), la desocupació femenina tendeix a pujar. Sembla ser que les aturades, a més de vèncer els prejudicis socials sobre l'activitat professional, han d'esperar que els empresaris comptin amb elles. Al marge d'oportunitats, els santcugatencs preguntats consideren que la dona està suficientment qualificada per desenvolupar qualsevol tasca laboral. / German Gonzàlez.

MIREIA CARBONELL 36 ANYS ANIMADORA

NURI MORAL MESTRESSA DE CASA

JOSEP GUILENYÀ 73 ANYS ARXIVER JUBILAT

BEATRIZ MARTÍNEZ 3 5 ANYS COMERCIAL

JOSEP MARCOS MARTÍNEZ 31 ANYS ACTOR

"Jo penso que sí i molt bé, hi ha feines com mudances que les fan homes però les poden fer també dones que tenen molta força. I en canvi hi ha feines que els homes no podrien fer i les dones sí"

"L'home i la dona no són iguals de naixement. Una dona, encara que ha de defensar els seus drets, ha de ser més femenina que feminista. La dona pot fer coses que fa l'home però no totes, i a l'inrevés"

"I tant que sí. Per la meva professió, jo he estat en llocs on hi havia treballant més dones -bibliotecàries, arxiveresque homes, i feien la seva tasca molt bé, sense cap problema".

"Entre un home i una dona hi ha algunes excepcions físiques però sí, poden fer la mateixa feina. Amb tot, hi ha derminats treballs que necessiten una força física que una dona no té i un home sí."

"La feina depèn molt de les ganes que tinguis de fer-la, és igual si ets home o dona. Hi ha feines que estèticament són més masculines com fer de camioner o de repartidor de begudes, però si una dona ho vol fer doncs, endavant."

MARTA ALKUER 35 ANYS RELACIONS PÚBLIQUES

SERGI ATMATI.LKR 14 ANYS ESTUDIANT

LLUÍS LLAMAS 64 ANYS JUBILAT

RAMON MORENO 64 ANYS PENSIONISTA

RAQUEL FERNÀNDEZ 19 ANYS ATURADA

"Aquesta pregunta a aquestes alçades? Per descomptat que sí. Una dona pot fer perfectament el mateix treball que un home, sense cap tipus d'impediment físic".

"Ara mateix una dona pot fer qualsevol tipus de feina que acostuma a fer un home, fins i tot descarregar. Així, amb aquest exercici, es pot posar 'catxes'."

"Les dones estan qualificades per fer moltes feines que fan els homes, però normalment no les fan perquè hi ha feines més pesades que els homes estan més acostumats a fer-les"

"Segons quina classe de treball sí que ho poden fer. Una dona no pot fer feines d'esforç físic com fa un home. No pot descarregar un camió de 50 quilos."

"Generalment una dona pot fer el mateix treball que fa un home. Tot i que hi ha ocupacions diferents fins i tot pot fer feines amb esforç. Jo si tingués força ho faria"

Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, molta atenció .Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu.

(a 30 metres de PI.Octavià-Monestir) mar Alcalí de Pascual

USSIA M TOURS

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

_^J^

•*

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Ei Club <iel Subscriptor amb el teatre FILA 7 presenta

Què de què va El joc de l'amor i de l'atzar? Doncs mira, la Laura, que en realitat es diu Sílvia, s'enamora del Tomàs, que en realitat no es diu Tomàs, sinó Gerard, perquè el Tomàs, el de debò, que s'ha enamorat de la Sílvia, la de mentida, és a dir de la Laura, ha canviat els papers amb el Gerard, de manera que el Tomàs és el Gerard i el Gerard és el Tomàs... "un espectacle

d'una frescor

infreqüent » Pablo Ley

Podeu escollir un d'aquests tres dies: Dijous 18 ales 22 h Divendres 19 a les 22h Dissabte 20 a les 22h Lloc: JOVE TEATRE REGINA (Sèneca, 22)

Només cal trucar i reservar les entrades 13 589 62 82

EIS4CANT0P6

Política Divendres, 12 de mare de 1999

P r i m à r i e s

3 5 0 santcugatencs donen suport a la candidatura de Pasqual Maragall

Xavier Fornells farà la pròxima tertúlia de CDC al Mesón

Sorprèn l'alta participació de votants no inscrits a les files socialistes

HI director de l'Agència Catalana de Comunicació, Xavier Fornells, serà el pròxim protagonista de la xerrada col·loquique es farà al restaurant el Mesón dins el cicle de tertúlies organitzat per la secció local de CDC.

de canvi polític que també en devina pera Sant Cugat. I va primera secretària de la formació a Sant Cugat. Maria Sansa, ha assenyalat:"! na part de la població no tenia massa clar q u e s'haguessin de fer primàries si només hi havia un candidat, però amb tot, la participació ha estat

Ai KA COSTA

- Sant Cugat -

A m b 352 p a r t i c i p a n t s a Ics primàries convocades pels socialistes per expressar el suport a Pasqual Maragall, Sant Cugat ha estat la quarta població tic la comarca on s'han recollit més vots en suport al q u e serà o p o s i t o r de Jordi Pujol a les pròximes eleccions autonòmiques. Vots d'afiliats Quant a nombre de vots, n o m é s Vots de simpatitzants han pasat davant de Sant Cugat les Vots de ciutadans no d u e s capitals de comarca-Sabadell inscrits (1.957 vots) i T e rrassa (1.161 vots)- TOTAL í Cerdanyola (500 vots).

Eh resultats

La participació santeugatenca ha estat valorada satisfactòriament per l'executiva local dels socialistes, que veu en aquests vots l'expressió d'una voluntat

103

29'26%

127

36'08%

122

34'66%

352

100%

bona". Les quatre urnes q u e es van instal·lar a Sant Cugat durant tot dissabte van registrar una afluència de votants força regular, ess-

A.C. - Sant Cugat-

Kls líders del partit van ser dels primers en votar. FOTO: OSCAR li KM TO sent la de la plaça dels Quatre Cantons la que va recollir mes vots. D'especial rellevància és el fet que els vots dels afiliats van representar el percentatge més baix de vots recollits. Davant les

103 votacions d'afiliats al partit, van donar suport a Pasqual Maragall 127 simpatitzans del PSC i la sorprenent xifra de 122 persones fins ara no inscrites a les files socialistes.

Sota el títol de País i comunicació, el que fou director de Ràdio Sant Cugat i cap de premsa de l'Ajuntament de la ciutat, donarà una visió del mapa comunicatiu català i de l'impacte que en ell han exercit les noves tecnologies. I na exposició narrativa que per força farà incís en el concepte i aplicació de l'agència catalana de comunicació, un projecte que tot just acaba d'arrencar i en el que els periodistes assumeixen una nova manera de comunicar gràcies a les noves eines de treball: els ordinadors portàtils i les càmarcs digitals, per exemple. Fornells, a més, té previst reflexionar sobre el tipus de comunicació que es fa a Catalunya i com aquesta és concebuda per la resta d'Espanya i del món.

R e a c c i o n s

Lluís Recoder convida l'arquitecte De Solà-Morales a conèixer Sant Cugat El candidat de ClU confia que rectificarà les declaracions A.C. - Sant Cugat El candidat per ( a l ' a l'alcaldia, Lluís Recoder ha convidat formalment l'arquitecte Ignasi De Solà-Morales a que vingui a visitar Sant ( aigat per comprobar que la ciutat no té res de "suburbio hortera camino de la entre/, y la degradación ", tal com va manifestar en una entrevista publicada al diari IM Yanguarclia. Recoder considera que aquestes afirmacions "són fruit d'un desconeixement important de la nostra realitat". "De Solà va parlar d'una ciutat que no és la meva -continua no conec el Sant CuReroder confia que De Solà-Morales rectificarà les declaraaons que vafer K: X. Recoder-jo /,.

gat que ell va descriure". Per aclarir "la confusió i desconeixement" de l'arquitecte, Recoder li ha enviat una carta convidant-lo a passar un dia a Sant Cugat guiat pe r ell mateix i per l'acalde, Joan Avmerich. "Sens dubte Aymerich és qui millor pot demsotrar a De Solà com ha canviat Sant Cugat i en quin tipus de ciutat s'ha convertit", ha especificat el candidat a l'acaldia per CU". Les declaracions de De'SolàMorales van tenir un fort impacte en la ciutadania i les institucions santeugatenques. El primer en reaccionar va ser l'alcalde que va enviar una carta de resposta al mateix diari. Ara assumeix aquest

paper Recoder confiant que l'arquitecte barceloní acceptarà la invitació i "si és intel·lectualment honest, després de visitar la ciutat rectificarà les seves declaracions". El mal però és encara major ja que aquesta mateixa setmana, I si Xangucirdia ha reproduir una altra entrevista, en la que l'arquitecte Oriol Bohigues donava la raó a De Solà i confirmava les crítiques que aquest va fer envers Sant Cugat. Pel que fa a Bohigues, però, Recoder no s'ha mostrat sorprès: "Tots coneixem la seva tònica. Ja ens té acostumats a declaracions d'aquesta mena". El convergent santeugatenc ha declinat convidar Bohigues a la ciutat.

OS4CANTON5

Opinió

^H^_

Divendres, JJ de març de 1999

E d i t o r i a l

H S CAMONS i j r u t i independent de Sjnt ( u^Jt del \ alies

Premsa Local de Sant Cugat. S L .

Alternatives a l'okupació

C j r r e i Sjnt A n t o n i , IS, |>JI\UN (IMl'Xt Sant C u ^ J t del Vallès Tel. SH'MiJ H: - VA\ SX<> .MI'M K I Í K ió eleí-iròniej: h t t p : / / \ i l j w c I», com/s.turc U U J I K mjil: s j n t i unJt( f l \ ila\\cl> com

CoaaeN d'Administració Rjmun (»rau tprcstdcnr) Josep M ( vibren/n, Pere Ks<|iierdj i \ j \ i e r Fornells leditor delegat) Dir·ctora Aura (insta Redacció Trota Ar la w l m a i u : filòru Francolí; Pob'tira/EntornrOpinió: Aura Costa; Societat/ Economia: Anna Borju; Cuitarà: Kuth Casals; Esports: Alcx López; Solkiarítal: Mònica Berna be; Coiarctal Anna M* Boncompte

Ramon (ïrau (president) Josep M . Cabrerizo (vicepresident) Víctor Alexandre,Francesc<jrbó, Jordi í^asas, Narcís Castanyer, Albert l ï e Pablo, Pere Esquerda, Xavier Fornells, Kristian Herbolzhcimcr, Rogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. Emili Rcfié, Marta Subirà. Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M . Sans Travc, Joan Troyano, Jaume Tubau, Hcctor Vall. Núria Zabala Aura Costa {secretària) Sejb·cripCjio·» Laura Monter

Xavi I jrrosa i Oscar Benito I (íemma Jurado

quests dies un grup de joves de Sant Cugat ha decidit que era la seva hora d'actuar, al marge de les institucions socialment establertes. En arribar el cap de setmana van agafar alguns utensilis, peces de roba i algun mobiliari i van okupar la masia de Torreblanaca. Són prop d'una cinquantena i des de dissabte passat són en aquest edifici històric de la ciutat amb la intenció de demanar que la masia s'adapti com a centre social en el que la població hi pugui realitzar tot tipus d'activitats culturals: concerts, actes literaris, mostres d'art o trobades d'entitats o

col·lectius diversos. És ben cert que a la ciutat no li vindria gens malament que es creessin nous espais dedicats al lleure i al desenvolupament de les activitats pròpies de les diverses entitats santeugatenques. El cas de l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran, de la colla castellera de la ciutat o del Club muntanyenc Sant Cugat -tots tres a la recerca d'una nova seu- són bons exemples de la manca d'espais d'aquest tipus que pateix la ciutat. Ara bé, les societats democràtiques, com la nostra, han establert diferents mecanismes per tal que la població pugui expressar els seus desitjós i ne-

cessitats a la classe política. El diàleg entre dues parts, sovint condueix a l'enteniment i a la trobada d'una solució. Si aquest col·lectiu volia reclamar més espais socials podia haver buscat el diàleg directe amb les autoritats o amb altres entitats o bé organitzar actes reivindicatius implicant a la resta de la societat civil per aconseguir el que es proposaven. El nostre codi legal diu que l'okupació forçosa és il·legal, al marge del tipus d'edifici que s'ocupi. Tots sabem que la masia de Torreblanca és patrimoni de tots els santeugatencs i, precisament per això, un

col·lectiu de només cinquanta persones no pot penetrar-hi i apropiar-se-la ni que sigui temporalment. Cal recordar que no fa massa temps es va fer una inversió en aquest edifici pe tal de restaurar-ne el sostre i que des d'aleshores hi ha obert un debat sobre l'ús que se li ha de donar. Temps al temps. Esperem a veure què decideix tota la ciutadania sobre què s'ha de fer en aquesta masia. I mentre, reclamem les nostres necessitats a través d'altres vies. Si tothom ho fes així, el sistema social establert al nostre país es podria transformar en quelcom cada cop més llunyà a la participació democràtica.

Cotraccao Àlvar Masllorenç

Una pèrdua important

Ronmpres (972) 40.05.95

Mailing Vallès S L Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: 01-405-93 K 1J \C\ Í iipmtò en e h c t t i t o n i h . F,l» «niclci siKfuts Optnirï itch «-ui aufiM-v, i|iic K t i 4 Cjnconi no fa t e v j necroàriamenc P u b l i c * KÍ irihenri* j

(S)ACPC

\s.c. C/MMtèlodarad^t.Ucol7 W.ta5H2371 SanlCagal

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

questa setmana ens sorprenia la notícia de la pèrdua per a la nostra ciutat i, en concret, pel món de la música i l'ensenyament, de Pilar Roig. Feia anys que lluitava amb coratge contra la malaltia que se l'ha endut. Pilar Roig ha deixat una petjada molt fonda en tots aquells que la van conèixer i sobretot en els centenars d'infants i joves que van aprendre amb ella el El

llenguatge de la música i la dansa. Des de l'any 71, Roig va creure en aquesta ciutat per arrelarhi una concepció de l'ensenyament musical que l'ha diferenciat i que de ben segur que els seus col·laboradors seguiran difonent des del centre que va inaugurar quan el petit espai del carrer Xcrric es va encongir. La formació, amb un alt contingut humà, va fer créi-

l e c t o r

xer el nou espai anomenat Fusió des d'on Pilar va impulsar diverses iniciatives entre les que destaquen la creació de l'orquestra de joves intèrprets que porta el mateix nom. La Pilar era d'aquelles persones que no fan soroll però que contribueixen sòlidament a fer un pèsit ple de contingut en ciutats com la nostra, necessitades d'elements d'identitat cultural. La pèrdua

de Pilar Roig s'afegeix a la de Rudolf Hàsler, Josep Sanuí i Anton Juliana entre d'altres. Pèrdues importants amb un denominador comú: una vida intensa i la generositat cap al seu entorn i cap a la seva ciutat. L'emoció i l'afecte que va omplir el monestir en el seu comiat de dimecres és el sincer testimoniatge de tota la ciutat cap a la figura de Pilar Roig.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de D M o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Qui okupa,

preokupa

Aquest article pretén jugar amb aquests dos conceptes de l'okupació i la preokupació. Tres idees que m'han vingut al cap a partir de la ja okupació de la masia de Torreblanca. a) Que està molt bé que alguns joves del poble hagin pres una iniciativa d'intervenció directa, i més quan són, majoritàriament, joves compromesos amb una societat que exclou i limita els accessos a les ofertes culturals, d'esbarjo, alternatives, etc. b) Que no està tant bé que hagin OKUPAT doncs, d'alguna manera, se salten a la torera un concepte tant de dret com és la Democràcia. Cal recordar i saber que encara hi ha obert un debat sobre què fer amb aquest espai de la Torreblanca. Aquesta Okupació ja predetermina la

finalitat d'aquest espai i, no sé si per una majoria, cosa que caldria garantir i que, ens agradi o no, qui la representa és el consistori, els seus polítics, etc... S'ha presentat un projecte? Perquè potser jo també tenia ganes de dir la meva al respecte a aquest espai i ara, amb l'okupació també hi ha una predeterminació, la qual cosa m'exclou. Tanta alternativitat... seríem capaços de respectar la voluntat de la majoria? c) Per acabar, una pre-okupació: si-us-plau, ho demano per favor, per activa, per passiva, per dalt, per baix, per tot... Que no ens passi mai res que s'assembli

als incidents que van haver a Barcelona arrel de l'okupació del cinema Princesa./LOBO LÓPEZ (Sant Cugat) Poema a l'esperança De vegades el camí que hem escollit/ pot ser dur, difícil i confús,/ però si caus t'has de saber aixecar,/ no hi ha pressa, però si no t'espaviles/ pot ser que perdis l'últim tren. I quan arribes al final d'aquest llarg camí,/ i mires enrera, t'adones de tots els llocs/ pels quals has passat i la gent que has conegut / durant aquest viatge i

veus que tot ha valgut la pena/ tot. Tant les llàgrimes com les rialles,/ tant els bons moments com els folents. Viu tots els moments de la vida,/ encara que no et semblin importants,/ potser d'aquni a un temps ho seran./ MARIONA URGELL (Sant Cugat) Per una serra de Collserola millor Un grup format per vuit col·lectius ecologistes ha presentat aquesta setmana un documenta en el que es demana l'am-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal MM**, Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral BELL Serveis Jurídics «!?!>'

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84 • FCLX 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

pliació del Parc de Collserola i una normativa que vetlli amb més cura per la seva protecció i amí m'ha fet un ai el cor. Per fi, una petició formal, amb cara i ulls, sobre una zona de la que tots volem gaudir i pocs ens entestem a protegir. Jo, com a estudiant de biologia i ciutadana de Sant Cugat sempre he tingut una especial debilitat per aquest entorn verd que, sortosament, podem respirar des el nostre poble. Però també he vist agressions a la serra -com la Costa del Golf o el pas indiscriminat dels motoristes— i no sempre culpa dels ciutadans. Estic contenta perquè potser aquest document serveixi per salva una mica aquest espai de terra, encara que algunes sospites em fan ser un xic pessimista. / ROSER PUIGMADRONA (Sant Cugat).

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 12 de març de 1999

l l o t j a

Sorolls i convivència MOTNSERRAT RUMBAU

e c e n t m e n t hem pogut llegir als mitjans de comunicació.que a partir d'ara a la nostra ciutat es controlaran els sorolls. É s , s e n s dubte, una bona notícia. El soroll és una agressió al medi, a l'entorn i a la persona. No sempre pots aguantar segons quin soroll, hi ha dies q u e un no es troba bé, o estàs cansat, o estàs treballant, o t'has de concentrar, o vols dormir i no pots fer res de tot això perquè normalment algun "pelma" està abusant. Tots h e m viscut l'experiència de trobar-te a la platja, potser no tant a la muntanya, i haver d'escoltar música a tot drap de la ràdio dels "paios" q u e t e n s a prop. T a m b é e n s trobem contínuament amb motos q u e q u a n passen pel teu costat sembla que t'agredeixin físicament. T a m b é h e m vist com un carrer q u e d a inundat del soroll de la ràdio del cotxe que acaba de passar amb les finestres abaixades. Alguns tamb é han viscut l'experiència de tenir com a veïns joves que toq u e n en conjunts i assagen utilitzant els bafles com si estiguessin en ple concert. No cal continuar; de tota manera no

S e v e r

p e n s e m q u e s e m p r e som nosaltres les víctimes, segur que alguna vegada t a m b é hem actuat com a agressors, per què no? Si tothom ho fa, doncs jo també, a més, potser d'una ma-

El que em sorprèn és que amb els anys que fa que l'home viu en comunitat encara existeixin agressions d'aquesta mena

nera mig inconscient, aquell dia et venges per tot el q u e tu has hagut d'aguantar. A mi el q u e e m s o r p r è n és q u e a m b els anys q u e fa q u e l'home porta vivint en comunitat encara puguin existir agressions d'aquesta mena. Sembla q u e la comunitat hauria d ' h a v e r e s t a b l e r t ja u n e s pautes de convivència que evitessin aquests fets. Perquè, de fet, no ha viscut s e m p r e l'home en c o m u n i t a t ? Si ens re-

m u n t e m en el temps, sembla que efectivament l'home sempre ha conviscut acompanyat dels seus. Primerament en tribus, desplaçant-se d'un lloc a l'altre buscant menjar per poder sobreviure. Després l'hom e aprèn a treballar la terra, es fa sedentari i passa a construir pobles i ciutats, i els e m muralla per tal de defensar la seva collita. Des de llavors han passat molts anys, milers d'anys, i continuem vivint en els nostres poblats, en les nostres ciutats, defensant el q u e és nostre i envoltats dels nostres, com en els temps antics. Tants anys de sociabilitat ens hauria d'haver ensenyat a saber conviure els uns a m b els altres, haurien d'estar ja totes les normes de convivència establertes. Però no és així, tenim problemes de convivència c o n t í n u a m e n t , i m o l t e s vegades no tenim recursos per d e f e n s a r - n o s p e r q u è hi ha molts aspectes que encara no estan regulats, no necessàriam e n t per una autoritat s u p e rior, sinó per la mateixa comunitat. Aquesta sociabilitat de tants anys potser s'està esmicolant

Tito

en aquests últims t e m p s . E s tem en un m o m e n t en q u è malgrat q u e continuem vivint en comunitat, som més individualistes q u e mai. La nostra societat actual tendeix a la solitud de l'individu. Mai s'havia arribat a tenir un nivell de c o m u n i c a c i ó tan i m p o r t a n t com el d'ara, a tots els nivells, i per c o n t r a l ' h o m e ara e s t à més incomunicat que mai. Les grans ciutats presenten la paradoxa que malgrat que hi conviuen milers de persones, molts dels seus habitants viuen

Moltes vegades no tenim recursos per defensar-nos perquè hi ha molts aspectes que encara no estan regulats sols i aïllats. Dins d ' a q u e s t individualisme cada vegada més aferrissat, les conductes insolidàries i egoistes s'expandeixen i es consoliden. M e n t r e us

vagi bé, per què preocupar-se pels altres? N o sé si a q u e s t s canvis d e terminen el nostre comportam e n t del dia a dia. El q u e sí sabem, però, és q u e avui dia l'home encara no té resolts els p r o b l e m e s q u e c o m p o r t a la convivència, malgrat els milers d'anys de sociabilitat de l'espècie h u m a n a . N ' a p r e n d r e m mai? Quants milers d'anys ens manquen encara per tal que no hi hagi c o n f l i c t e s de c o n vivència e n t r e uns i altres? Cada vegada el nostre entorn està canviant més ràpidament gràcies als avenços particulars de la tècnica i la ciència, però potser nosaltres no h e m canviat gaire, i continuem amb les mateixes misèries i també, per q u è no, grandeses q u e els nostres avantpassats. Potser aquesta és la raó del p e r q u è avancem tan a poc a poc a nivell de relacions h u m a n e s i del perq u è no hem après les mínimes normes de convivència. Potser ens m a n q u e n uns quants milers d'anys més per anar superant la nostra limitació humana. Montserrat Rumbau és historiadora

porxo

A favor del feminisme ASSEMBLEA L O C A L P E M A U L E T S DE S A N T C U G A T

Teixi 9?

illuns es va celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Molta gent va aprofitar per rentar-se la cara parlant d'igualtat, dient que la situació de la dona ha millorat i que ja hi ha dones que ocupen llocs "importants" dins l'escala laboral, política o social. Des de Maulets, però, volem aprofitar aquest dia per reivindicar l'esforç que, aquí i arreu del món, fan moltes dones per l'alliberament real de la dona. Parlar d'igualtat pel fet que hi hagi dones que tenen llocs importants en la política o les empreses suposa, a banda de tenir una postura absolutament ingènua, fer-li el joc al sistema: al cap i a la fi, a aquestes dones els importa ben poc la igualtat. Nosaltres quan parlem d'igualtat, parlem de feminisme. I entenem la pràctica feminista com una resposta clara i contundent al sistema capitalista i totes les desigualtats que aquest genera: masclisme, socie-

tat patriarcal, menys salari per a la dona fent la mateixa feina que l'home, provocar que la dona jove sigui la carn de canó preferida per les E ' I T , etc. El feminisme comporta, per sobre de tot, la desaparició de qualsevol mena de distinció per raó del gènere, la igualtat social ab-

La publicitat és sexista, reducació és sexista, les agressions sexuals són constants...

soluta de l'home i la dona a tots els nivells. La societat, des de la seva base, està muntada partint d'un punt de vista absolutament sexista, on impera la visió del gènere masculí per sobre de tot: la publicitat és sexista, l'educació és se-

xista, la família està estructurada partint de la figura del pare, el llenguatge que utilitzem és sexista, el dret a abortar de manera lliure i gratuïta no existeix, les violacions i agressions sexuals són constants i no es fa res amb els culpables perquè les condemnes, molts cops, són fetes per gent que és impossible que entengui què se sent davant d'una agressió sexual. Davant de tot això i de moltes altres coses que ens deixem, la lluita feminista quotidiana per la igualtat i l'alliberament de la dona és més necessària que mai. Des de Maulets reivindiquem i ens solidaritzem amb la lluita feminista perquè suposa entendre la societat des de la igualtat i la justícia social, i això comporta un rebuig al sistema capitalista, g e n e r a d o r d e d e s i gualtats a tots els nivells q u e cada cop són més grans. Dones lliures en una terra lliure!

12 Opinió

ELS4 CANTONS Divendres, 12 de març de 1999

L 'e s p i t Il 0 r a

t e r r a t

Verds

Il·lusionar-se

CLARA TASOU FRANCESC CARBÓ I SERINYANA

o puc amb ell. És superior a les meves forces. La seva manera de ser, de fer, de no connectar i de desil·lusionar-nos a molts fa que algun dia perdem la fe en el Barca. I és que avui trencant la línia de parlar de Sant Cugat m' he proposat parlar del Sr. Van Gaal. No és que el segueixi massa però com a simple soci del Barca en començo a estar cansat. No entraré avui a discutir d'aquest esport, està clar que sobre aquest tema ja han escrit els experts, sinó que voldria fer referència de la seva manera de fer i de ser i que ens hauria de portar a molts a no caure en aquesta manca de sensibilitat i de rialla ampla més elementals. En un món tan trepidant, i com-

petitiu, on qui pot passa per damunt dels altres, alguns, entre moltes altres coses, quan arriba el cap de setmana o el dimecres disfrutem veient bon futbol i ens alegrem quan l'entrenador del nostre equip explica, raona, diu i il·lusiona un col·lectiu. I això el Sr. Van Gaal no ho sap fer. I si em permeteu podríem discutir a fins la seva concepció del futbol. Som massa els que avui, amb tots els defectes que tenia, recordem el Sr. Cruyff. Fins i tot potser el Barca enguany guanyarà la lliga però a mi personalment em deixarà un regust amarg de veure com jugadors del planter no han jugat, no hi ha hagut un treball de joc col·lectiu, el pobre Busquets només l'ha cridat el dia de l'homenatge a

Cruyff, els històrics com Amor o Ferrer han marxat i si bé alguns viuen només de les victòries per altres el Barca és més que guanyar. He vist quan he pogut algun dels programes de TV3 "Aquest any cent" i puc constatar i veure com I' Antoni Bassas ha

transmetre alegria, il·lusió i explicació del perquè de les coses. Els que treballem en el camp de l'educació per desgràcia constatem que certes imatges i persones tenen més grapa i influència que nosaltres sobre 1' alumnat. I la contradicció, la manca de tacte, el viure allunyat de la reTreballar sense alitat immediata són asque el Sr. Van il·lusió i sobretot pectes Gaal oblida massa sovint. I aquest cas ha de no saber-la ser extrapolable al pretransmetre resulta sident del mateix Club que de tendresa i senimperdonable sibilitat poca. Està aconseguint fer del censabut recollir els punts tenari un seguit d' actes d' engrescament col·lec- queno aglutinen sinó tiu de la història blau- que disgreguen. I aquest grana. Em pregunto si el somriure i il·lusionar-se si em permeteu voldria Sr. Van Gaal hi connecque estigués en el dia a taria. Una persona que dia i en el tret de sortida entrena un dels millors i en la continuïtat de tots equips del món ha de

s o t e r r a n i

i totes els candidats i candidates integrants de llistes electorals que es presentin a les properes eleccions municipals. Treballar sense il·lusió i sobretot no saber-la transmetre a les persones per les quals el Barca és més que un Club resulta imperdonable. Sortosament hi ha petits botons i sensibilitat que ens fan oblidar això. El dimecres 10,1' homenatge a Cruyff en va ser un. Suposo que va haverhi molta gent que va vibrar amb la mateixa il·lusió amb què Cruyff va preparar aquest partit en homenatge seu. Quan llegiu 1' article el 10 ja haurà passat i esperem que a tots ens hagi deixat un bon record.

Diuen els ecologistes que el Parc de Collserola hauria de créixer en 1.100 hectàrees més després d'afegir-hi diversos terrenys que actualment formen part de ciutats com Barcelona, Cerdanyola o Sant Cugat. Demanen, a més, que es potencïin els parcs i zones verdes de Barcelona perquè la gent s'acostumi a anar-hi i, per tant, el caps de setmana al matí no despleguin a Collserola tot l'arsenal de trastets típics de les sortides de diumenge. Per a rematar-ho, a més, han assegurat que presentaran una proposta al Parlament de Catalunya perquè s'el·labori una llei que garanteixi la protecció definitivament de Collserola. I, per acabar-ho d'adobar, asseguren que cal suprimir les urbanitzacions il·legals i els projectes de vies de comunicació que es troben o afecten el Parc.

Totes elles són mesures coercitives: que no es puguin fer més urbanitzacions, que se suprimeixin del Pla General Metropolità les reserves de sòl per a carreteres, que s'intenti evitar que grans masses Francesc Carbó és mestre de gent vagin sempre a Collserola... Darrera de tots aquests imperatius gran part de la gent segurament hi veurà una bona causa: la protecció d'un espai verd. Jo no vull desentonar dins les darreres tendències proteccionistes del medi ambient i, per tant, no diré que no calgui preservar la natura d'una societat irrespectuosa i insconscient com ho és la nostra. Però al meu enaquests diners on van... Jo des de tendre, i em sembla que la història la meva humil posició només m'aem dóna la raó, les mesures coertreviria a plantejar que potser s'citives mai han donat massa bons hauria de buscar una opció més resultats. viable a la ruina (o a la insubmissió fiscal) per a aquelles persones que No seria millor invertir recursos i s'han de desplaçar al centre en cottemps en educar els ciutadans, en xe i que.pels motius que sigui (la fer-los comprende, racionalment, feina seria un bon estàndard?) nede la necessitat de preservar un cessiten el vehicle constantment planeta que és el que heretaran els i no el poden deixar estacionat a seus descendents? les afores de la ciutat. Totes aquestes iniciatives -ecolòSegur que més d'un compartirà la giques" que es volen sustentar en meva opinió, i potser n'hi haurà al- marcs legals o altes inversions gun que en podrà fer alguna cosa. econòmiques, enlloc de fer-ho en Amb una mica d'il·lusió imagino la instrucció i el diàleg, em sonen que podré tornar a afirmar que m'a- a cop de talonari per fer callar les grada el blau, però aquí no. veus que alerten sobre la destrucMarta Raubó és fotògrafa ció del planeta.

M'agrada el blau, però aquí no MARTA RAUBÓ

s curiós com influeixen les associacions que la nostra ment fa d'una manera directa sense que nosaltres, moltes vegades, en siguem conscients. Suposo que Freud explicaria una llista d'exemples, que d'altres psicoanalistes augmentarien sens dubte, jo, en aquest moment, seria capaç d'explicar-ne una: començo a sentir aversió pel color blau. Mai m'ho hauria plantejat, perquè des que era petita aquesta tonalitat m'ha fet arribar una gran sensació de benestar, tant amb la claredat que li aporta al cel la llum del dia, com en la foscor que, ben entrada la nit, es reflecteix en el mar. Però darrerament experi-

mento un no sé què cada cop que el veig que segur que molts m'enviarien a analitzar. Diuen que el vermell transmet agressivitat, i que el groc enerva, que els colors terra són plàcids I que el blanc, aplicat als espais, pot donar profunditat de camp... no ho poso en dubte, però a mi l'efecte més clar que trobo, és que el blau em fa mal. I em fa mal per una cosa que molts lectors ja hauran esbrinat: els carrers de la meva ciutat s'hi estan transformant. No em considero una persona consumista, comparteixo l'opinió ecologista que els vehicles només s'haurien d'utilitzar per allò que fos imprescindible I fins I tot po-

dria donar suport a una campanya pel transport públic (encara que aquesta fos institucional, i tal com està aquest sistema de locomoció a Sant Cugat), però penso que amb les zones blaves s'estan passant: cada cop hi ha més vies a la ciutat on només es pot deixar el cotxe pagant (abans encara es mantenia lliure un d'ambdós laterals) Alguns em podrien argumentar que no hi ha espai per a que tots els vehicles de la ciutat s'estacionin al centre (algú em podria explicar qui I com es delimita aquest centre?), que s'ha de potenciar el circular el menys possible pel casc urbà, d'altres més tendenciosos em preguntarien que, exactament,

Jperexercír d'alcalde, en municipis com Sant Cugat, ek partits polítics imposen dedicació cada vegada menys vocacional i més profesionatitzada TIOKO QUE AL DIARI HI HAURIA p ' HAVER UNA SECCIÓ P'OPINIÓ NOMtS TELS POLÍTICS PE CASA. Klttf E U PODRÍEM CONÈIXER MILLOR, I TAL VEGAPA SABRÍEM QUE PENSEN PEL MUNICIPI.

^pl/<

-V t

No T'IIO CREGUIS. MIRA EN RECOPER ... I ES PRESENTA PER ALCALDE !!

POTSER ENCARA NO ES PEU CONÈIXER PROU BÉ EL MUNICIPI ! !

ESCRIU... I HO FA SOBRE EL S A H A R A , LA MEPITERRXNIA, ELS C0NRICTE8 EMIGRATORIS-. I RES PE SANT CUGAT

ÉS CLAR QUE BEN MIRAT/TAMPOC U CAL GAIRE. IOT ÉS TAN RELATIU EN POLÍTICA QUE FINS I TOT PODRIA FER P ' ALCALDE PE SANT CUGAT PES PE LA MATEIXA P U Ç A PE SANT JAUME [\

Opinió

Ï L S 4 C À I V r o N S Divendres, 12 de març de 1999

g r a n s

t r e t s

Eduard Jordà Senzillesa i bones maneres El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugònia Barrachina retraten la personalitat d'aquest músic santcugatenc que imparteix classes de guitarra a la Casa de Cultura. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

Fre* /

« /

<f a. o d*

i >c

^ ^ t / , 7 ^

^« "

<í/'

^< - V * • **• iS - i 1 '

/ <*•

/«•

•

^ fK

/ < / * •

A/o

s{j

f í

a caligrafia d'Eduard Jordà ens el mostra obert, receptiu i sensible, i encara que intenta controlar el seus impulsos, aquesta sensibilitat trascendeix al seu entorn, projectant-lo a qualsevol àmbit. Així mateix ens revela que Jordà és un home senzill i espontani però a la vegada reflexiu, caute i molt diplomàtic. Tot i que no disposa d'un potencial enèrgic important, sap distribuir-lo cap aquells aspectes que més el motiven deixant a un costat aquells que per la seva escala de valors no considera primordials. De fet, pot arribar a dispersar-se amb facilitat si l'interès desapareix. A nivell personal, les seves característiques i reaccions són similars. No és una persona rígida però sí bastant independent

R e t r a t

del

C e n t r

"' -1 *"• ^—

— "'S-<' r*-

. ^

ft'S~

/ 4

^"<c^.

encara que no ho confessi obertament. Té un acusat sentit de la vàlua i motivacions per aconseguir l'èxit personal, encara que de rerafons s'endevina certa insatisfacció. El seu tracte és cordial ja que es tracta d'una persona molt agradable i amb bona disposició cap al seu entorn. No obstant això, se sent una mica sol, encara que pot ser que aquesta soledat la potencií ell mateix, per la seva professió que li demana silenci com a conseqüència de la recerca d'inspiració professional. A m b la col·laboració:

rQCEJPT SELECCIÓ - F O R M A C I Ó Aragó, 208, 3r 3o - 08011 Barcelona Tel. 93451 0439" • Fax934517396

Cultural

ingulars dins el món de l'Islam, els Sufís cerquen un Déu força accessible.

U llprenedora dansa, màgic cant, fusionats en tres estadis vers la unió espiritual

F ormes ascètico-místiques basades en l'amor i la bondat d'Al·l'a 1

nfluències cristianes, iràniques, hidús, hel·lenístiques. El trànsit auto-induït

egell d'aquest moviment que tant ha inspirat la lírica i la narrativa àrab i persa.

Podreu veure els Sufís de Damasc ballant amb la captivadora música de l'Esemble Al-Kindi divendres 19 de març a les 10 del vespre al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat.

Jr*

ELS /CANTONS Divendres, 11 de marc de 1999

Dissabte 20 de març a les 22.30 h. Teatre-Auditori Concert de la Solidaritat en benefici D'ASDI-CAVIS-Taller Jeroni de Moragas. Organitzat per: ROTARI-ROTARACT Club Sant Cugat. VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES A LA CASA DE CULTURA (Jardins del Monestir). 2 hores abans a les taquilles del Teatre-Auditori

Hi col·labora:

4» *j Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

Recomanat per:

^iri^CuG*

EIS I CANTONS el " d i a r i " d e S a n t C u g a t

HS4CAIVIWB

Entorn

Dhxndrts, 12 de març de 1999

Z o n e s

v e r d e s

1.800 hectàrees més per a Collserola

Els ecologistes volen promoure una nova llei que garanteixi la preservació de la serra Una plataforma integrada per vuit grups ecologistes, entre els quals es troba el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat ( C M S O , ha elaborat un document que dama per una major protecció de la serra de Collserola. El text advoca per la creació d'un nou marc jurídic "que consolidi Coll-

serola com a espai natural protegit" i que doti de més competències el seu òrgan gestor. A més es proposa que el Parc de Collserola incrementi la seva superfície en 1.800 hectàrees, 1.100 de les quals s'incorporarien procedents de fora del Parc i 700 que es podrien recuperar desclassificant urbanística-

ment algunes de les zones que es troben dins els Hmits d'aquest espai. La petició ecologista arriba en un moment especialment actiu pel que fa a les reivindicacions proteccionistes: gairebé un any d'accions de protesta per la urbanització de la Costa el Golf, el procés de preservació de Torre Negra a

mitges, la demanda de més competències per part del Patronat de Coiserola i la campanya vafJesana per a la creació de corredors verds que uneixin els diversos Parcs de la comarca posen Collserola en ei punt de mira de població, col·lectius, institucions i administracions.

AI'RA COSTA

Les claus de la proposta

-Sant Cugat -

En una taula rodona que va ferse ara fa unes setmanes al CMSC ja es va evidenciar la preocupació que ciutadans, grups ecologistes i el mateix Patronat de Collserola compartien pel que fa al futur de la serralada. En aquella ocasió es va denunciar la manca de legislació sobre motoristes i ciclistes, l'escassedat de cossos de seguretat que vetllessin per la seguretat del parc i la situació de perill en què es trobaven algunes de les espècies que habiten a la serra. Totes aquestes lamentacions junt amb el perill que suposen els temuts incendis -l'any passat se n'hi van declarar 128han fet que el sector ecologista passés a l'acció. D'esquerra a dreta, Jordi Gimisó, Jordi Pérez, Manel Cunill i Lluís Llerena. FOTO: XAV1 LARROSA. L'hora defe precs El document elaborat pels verds pilota damunt dues grans peticions: l'ampliació de l'àmbit de protecció i la creació d'una llei que garanteixi la preservació d'aquest espai. Pel que fa al primer aspecte, la proposta verda pretén que 1.100 hectàrees de terrenys que actualment es troben als municipis de Sant Just Desvern, Papiol, Rubí, Cerdanyola, Montcada, Barcelona i Sant Cugat-Torre Negra i la Queixalada- s'incorporin dins el Parc de Collserola. A més, es demana que 700 hectàrees que ja en formen part siguin requalificades urbanísticament per esdevenir "espais no urbanitzables d'interès natural". En el cas de Sant Cugat, es tractaria de requalificar dues peces del paratge de Can Busquets, els camps de Can Barba i dues àrees de la Colònia de MontserratMas Fusté. Així mateix es proposa reduir l'edificabilitat a l'àmbit de Can Cortès i estudiar

Potenciar eh parcs de Barcelona • lieeologÈsfa Jordi Fétta»' represea»ntdclCotJeci«AgB* delís de Barcelona, considera que "petpmegtCoíteiimh eat incidir directament «n Ja pobkdó*. Per ajxò defensafacreació de h figara "Espais associats al Pare cteCollseíoia*, un títol que es donaria a diversos turons de Barcelona -La Çreueta def Coll, el PajrbGuell o el Pams de la Vall d'Hebror*"per reconèixer el paper d'aen detall les àrees de Les Planes, La Floresta, la Colònia de Montserrat i la Queixalada. En referència al marc jurídic, es pretén que el Parlament elabori una llei que augmenti les competències de l'òrgan gestionador del Parc de Collserola. Les urbanitzacions il·legals també estan en el punt de mira de les crítiques. Els vuit col·lectius han demanat la seva su-

questes àrees com a vehicle j w educar mediarnbknralmciït els ciutadans i oferir-los espais de Itesrre qee .reduïssin l'assísíèneia massivaa Collserola". Com a compensació per aquests espais, s'adequaria la seva vegetació, s'adoptarien mesures per preservar ia seva raona i es crearien passadissos verds per a vinants que unissin aquests parcs amb el de Cofiselda./A.C. pressió a curt o mig termini, que en el cas de Sant Cugat afectaria a Sol i Aire i Sant Medir. Finalment el document també advoca per eliminar del PGM els projectes del Túnel d'Horta, Túnel Central i la via de Cornissa, tres grans vies de comunicació que, d'aprovar-se, travessarien el Vallès afectant diversos paratges naturals."Ens oposem totalment a aquests vials

perquè tenim projectes alternatius", ha afirmat Jordi Gimisó, de Depana. "No volem que l'àrea metropolitana de Barcelona creixi més -continua- i, per tant, si es queda tal com està ara, la construcció de més vies de comunicació serà innecessària".

* Ef documenti presentat pels ecologistes es basa en sis peticions que revertirien en la millora de Collserola: - Ampliar l'àmbit de protecció en 1.100 hectàrees. - Desckssifiear urbanísticament 700 hectàrees que es troben dins el parc - Extingir acurt o mig termini les urbanitzacions il·legals i qualificar els seus terrenys en zones forestals. - Eliminar del PGM el Túnel d'Horta, el Túnel Central i ta via deOonússa. - Crear i promoure la figura *d'c '"per<

ceíona estretament Jugades aCo&èïoJa. - Aconseguir que ei Parlament aprovi una Uei sobre CoHscroia que augmenti les eorapeÈènctesdel gestor del parc i vedlï específicament per ta seva preservació^ A.C.

Passar a Facció

Manel Cunill, de l'ADENC, ha precisat que el document presentat "no és una proposta tancada, però sí que indica el camí que creiem que s'ha de seguir". Per això adreçaran els seus suggeriments al Patronat de

Taller Fa /V/ca c ió prop i d

Collserola, als grups parlamentaris i als ajuntaments vinculats al Parc. "No volem un debat polític -ha precisat Cunill- sinó una discussió mediambiental que assumeixi les propostes que estem plantejant els fronts ecologistes".

Entoni

ELS f CANTONS Dhendrrs, 12 de març 1999

Balanços

El Grup de Natura es preocupa per l'agricultura

Els incendis urbans són la principal causa d'actuació dels bombers D u r a n t l'any 1 9 9 8 , el c o s d e b o m b e r s d e R u b í - S a n t C u g a t va r e a l i t z a r 4 1 0 s e r v e i s a la n o s t r a c i u t a t , 4 8 m é s q u e al 1 9 9 7 . La p r i n c i p a l c a u s a q u e va p r o p i c i a r la s e v a a c t u a c i ó va ser l'extinció d'incendis urbans - e n habitatges, indústries, edificis, contenidors i v e h i c l e s - , seguida d e les assistències t è c n i q u e s no u r g e n t s - a l a r m e s , i n s p e c c i o n s . . . - . A. C. - Sant Cugat -

El darrer any 1998 els bombers del Parc de Rubí-Sant Cugat van tenir més feina q u e en d'altres è p o q u e s i és que van haver d'acudir a Sant Cugat en 410 ocasions per tal d'intervenir en diferents successos. Els incendis declarats a la ciutat (en total 126) van ser la causa més f r e q ü e n t per la qual els agents van haver d'intervenir. A aquesta causa van seguir, per o r d r e d ' i m p o r t à n c i a , les assistències tècniques no urgents com ara les obertures de portes o les inspeccions (101), les urgents com ara fuites de gas o aigua (59), els a c c i d e n t s d e

trànsit (55), els focs de vegetació (44) i els s a l v a m e n t s a persones o animals (25). La suma total d'intervencions efectuades pels bombers durant el 1998 es va incrementar en un 13*25% r e s p e c t e dels serveis realitzats pel mateix cos l'any 1997. D e fet, tots els tip u s d e s e r v e i s van registrar l'any passat a u g m e n t s considerables a excepció dels salvam e n t s d e persones o animals q u e van d e s c e n d i r en un 6 5 7 5 % (25 al 1998 enfront dels 73 q u e es van haver de fer al 1997). A l'altre extrem de l'estadística es troben les sortides per assistències urgents que en el 1998 van augmentar en un 118'5%.

A. C.

Set membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) van participar el cap de setmana passat en unes jornades sobre L'agricultura en les relacions Nord-Sud celebrades a Barcelona. Experts de diversos països i O N G van reflexionar sobre la supervivència dels c a m p e r o l s i les s e v e s circumstàncies laborals i personals en països com Equador, Perú o Cuba. Així mateix es va fer incís en la situació desfavorida en què es troben els camperols espanyols a causa de la política agrària comunitària que prima més l'extensió de les terres que la seva Els bombers són cada vegada més imprescindibles a la nostra ciutat. FOTO: X. producció. /.. De resultes d'aquests fets, nombrosos joves i dones es Davant aquest augment de la m e n t de recursos serà el Parc veuen abocats a l'èxode i les ped e m a n d a en els serveis de de Collserola, que incrementites explotacions agràries passen b o m b e r s i les previsions m e tarà la seva plantilla d e p r e cada vegada per més penúries teorològiques per a aquest esvenció d'incendis en 36 persoeconòmiques. Finalment es va tiu que ja s'han establert com nes. A més, Sant Cugat rebrà d e b a t r e s o b r e els a l i m ents a a d v e r s e s , la D i p u t a c i ó ha una aportació e c o n ò m i c a d e transgènics -modificats genètianunciat q u e en els mesos de 206 milions d e p e s s e t e s q u e c a m e n t - i el comerç just, tema més calor reforçarà els serveis haurà de compartir a m b Cerpel qual els representants santd'auxili. Una de les àrees més danyola, Barberà, Castellbiscugatencs estan especialment beneficiades per aquest increbal i Ripollet. sensibilitzats.

Serveis realitzats pels bombers durant el 1998 a Sant Cugat As.tècrt. .-«MPWWWIWWW^^

j>S

10t

German Llerena, un dels assistents santeugatencs a les jornades, ha explicat: "Són temes que cada vegada preocupen més i com a col·lectiu solidari hem volgut anar a informar-nos-en". El membre del Grup de Natura no descarta que facin algun tipus de campanya per donar a conèixer aquestes circumstàncies.

Equipaments

COMAPA c o m e n ç a les obres de construcció de l'aparcament de Valldoreix A. C . - Valldoreix -

L'aparcament de l'estació de Valldoreix dels Ferrocarrils de la Generalitat ( F G C ) serà una realitat a finals d'aquest estiu. L'empresa C O M A P A S A . va començar dilluns d'aquesta setmana les obres i els operaris calculen q u e estaran enllestides en un termini màxim de sis mesos, fet q u e ens situaria a finals de l'agost. El nou aparcament, sol·licitat pels veïns del districte des fa diversos anys, abarcarà una superfície de 550 m- i tindrà una capacitat per a I 2 l v e h i c l e s . "Amb aquest nombre de places se soluciona el problema

d ' a p a r c a m e n t pels v e ï n s d e Valldoreix", ha assegurat el vocal de l'Entitat Municipal Descentralitzada ( E M D ) , Miquel Paraira. A m b tot, Paraira ha admès q u e els vehicles provinents de Sant Cugat o dels altres districtes " p o t s e r sí q u e hauran de buscar una mica més el llocs on aparcar". Pel q u e fa al disseny del projecte, s'ha previst pavimentar el terra d e l'aparcament a m b llambordes, plantar arbres de fulla caduca i instal·lar diversos punts d e llum per aconseguir una àrea molt il·luminada. L ' E M D ha d o n a t ordre a la G u à r d i a Urbana q u e m e n t r e d u r i n les o b r e s " a j u d i n e l s veïns a trobar llocs per aparcar"

Els operaris preveuen que el nou pàrquing estarà enllestit a finals d'aquest mateix estiu. FOTO: XAVILARROSA i fins i tot que es mostrin més flexibles cara a aquells que estacionin en llocs poc apropiats. Paraira ha indicat: "Mentre els c o t x e s e s t a c i o n a t s no e n t o r peixin el pas d'altres vehicles o

dels vianants, se serà tolerant". Pel que fa a la circulació, en els pròxims mesos pot ser que s'hagi de tallar el trànsit en algun sector, que prèviament se senyalitzaria a aquests efectes.

La c o n s t r u c c i ó d e l'aparcam e n t de Valldoreix costarà prop d e 55'5 milions d e pessetes, assumides en la seva totalitat per la Generalitat de Catalunya.

MS 4 CANTONS

Societat Divendres, 12 de març de 1999

C o l · l e c t i u s

La ideologia okupa estableix a la Masia Torreblanca la seva seu L alcalde desaprova la iniciativa però obre el diàleg ANNA BORAU

La Masia de Torreblanca ha deixat d'estar, momentàniament, deshabitada. Des de dissabte al matí, aquest immoble de propietat municipal està ocupat per una quarentena de joves -la major part de Sant Cugat- que reivindiquen, amb el nom de Les Masoveres i Missifú, "més espais oberts al poble, on poder autogestionar-se i realitzar les diferents activitats sense límits preestablerts ni subvencions que puguin limitar-les". Malgrat els nervis de les primeres 48 hores de rigor (espai de temps durant el qual les forces de seguretat del municipi, tant policia local com estatal, poden intervenir per desallotjar-los sense necessitat ni de denúncia ni d'ordre judicial) la quarentena de joves okupes van començar a organitzar activitats des del primer dia, perquè -segons asseguren- l'objectiu és convertir l'edifici en un Casal Social Okupat. Dimarts, l'alcalde, Joan Aymerich, es va desplaçar fins a la Masia "a la

vista que ningú no es posava en contacte amb l'Ajuntament", i els va convidar a reunir-se amb ell al seu despatx "perquè m'expliquessin què volien i perquè jo pugues saber què podíem fer per solucionar aquest problema", segons explica el batlle de Sant Cugat en un comunicat oficial. La reunió es va manetenir, i, tot i que Aymerich manifestava no haver-ne tret "res de positiu". Segons l'alcalde, va ser "difícil" fer-los entendre que "ens agradi o no, som una societat on alguns, com jo, tenim la responsabilitat de complir i fer complir les lleis, cosa que a ells sembla que això no els importa, cosa que jo, com a representant dels propietaris de la Masia de Torreblanca, que és el poble de Sant Cugat, he de saber què en fem". L'alcalde, doncs, va fer saber als nois i noies, que deixava la porta oberta al diàleg per a una propera reunió i que fins dissabte (demà) l'Ajuntament no ordenaria cap intervenció, excepte que pasés alguna cosa que afectés la Masia o els posés a ells mateixos en perill. Per part dels joves, la decisió es

va prendre dimecres al vespre, en assemblea general oberta a tothom, "perquè aquí no tenim líders, ni ningú decideix per si mateix alguna cosa que afecti al col·lectiu". El resultat del debat obert ha estat que, "per respecte a la persona i també a la institució que representa, opció escollida per molts ciutadans tot i que nosaltres no la compartim, ani-

Els joves voktt convertir la masia en un Casal Social em U>thum hi [xirttapi. I'.. X. L.

"Dehca't anar, vïneaokupar" • ttEÏ<pe!<mssapgreué$qu<? la $am «títliotcrpreti et que ptmmk i m «Ho que volem fh^«einK»*t*fti8un del» mero' bra4*I«e$Ms$0verespreocaptxpet lea forneres notícies qw fam «urgit sobre el tema. 1 &<$& segons els okupes santcuptfenes, es «acta d'uaa t<feo3oj#M|ue pretén esdeve' ftkum*$í6 directa contra el $fettta^ísîètett,unrrtódcÍ5r> ^«jtieiiaspt&explmïê*pecobeiêîtafisme... i que r els jorn <pae okapen de* de ~díssi^)flWflaMasfeTorrehtença 00 wle» acceptar com tampoc

efeagraf&^qoewgmUnpo-

*íE» per &%skm i motiu que sota lemes cosa* 'dümbattar, vma «&&&*, ixfmtkfrà Qémeer" jpoiteo *^tafi0àCiUS txsstottiA de vida p*r#ifel <$ae <m aquest c*s, sege^ t»ftfe$$en, és un f80jectt9$tiit!»eti$a«si oben i altem8i£tyji$r«<gu& tothom M participi fp&soaj Quatre nens ^na*e#&as*»í*éS5tfe%v©-

tem ccwtàk fe mtm e» ao veritafeleCí^Soç^ Okupat,

m wóm£g8&à <& k s m i t^tég^-xséém a ttsàkz*riA/&M

rem a parlar amb l'alcalde la setmana vinent". Sembla ser, en principi, que la porta de la comunicació continua oberta, malgrat que moltes finestres no tinguin la mateixa llum: els joves okupes han manifestat a priori que no acceptaran que es compari un espai com el que ells han okupat, "obert a tothom, amb moltes possibilitats i una gran capacitat per acollir tothom de la manera que més interessi" amb d'altres com la l'Espai Jove, "on s'apliquen una sèrie de límits que no sempre permeten fer tot el que es vol o es podria". S'haurà d'esperar a properes decisions, de moment, però, ja han creades primeres comissions de treball per a continuar amb l'activitat

E n s e n y a m e n t

El llegat històric centrarà la ponència santcugatenca al congrés de Ciutats Educadores A. B. M.

Sant Cugat participarà activament en el cinquè Congrés de Ciutats Educadores, que se celebrarà del 12 al 17 de març a Jerusalem sota el títol "Coneguem el passat per projectar el futur" que serà el seu tema central. Ho farà amb la ponència d'una comunicació acceptada per l'organització: El llegat històric i la seva incidència actual en la nostra Ciutat. "És molt important per a la ciutat", explica Àngels Ponsa -tinent d'alcalde de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat- "participar en aquest congrés i fer-ho amb una comunica-

ció: és donar projecció internacional a la tasca educativa que s'està desenvolupant al municipi". Ponsa destaca també que la participació en aquest tipus de congressos és molt enriquidora "perquè es poden aportar experiències aprofitables també a altres països, així com recollir idees q u e es p u g u i n aplicar a la nostra ciutat". La ponència que defensarà la delegació santcugatenca, amb la tinent d'alcalde al capdavant, s'emmarca dins del programa educatiu Coneguem el nostre Monestir. l'objectiu del projecte promou elements d'identificació i de coneixement de la ciutat, significat històric i cultural d'aquests elements, contextualit-

La ponència santrugatenia se (entrarà eii l'experiència del programa educatiu Coneguem el nostre Monestir. FOTO: X. L.

zant-los en la història de Sant Cugat i de Catalunya. Si bé serà la primera ocasió en què l'Ajuntament defensa una comunicació, no és la primera v e g a d a q u e es p a r t i c i p a en aquests congressos internacionals, els quals es desenvolupen des de la trobada realitzada

a Barcelona el 1990. Fruit d'aquell primer congrés va ser la Carta de Ciutats Educadores, coneguda com la D e claració de Barcelona, que té com a màxima que "una ciutat serà educadora si ofereix amb generositat tot el seu potencial, si es deixa prendre per tots els seus

habitants i els ensenya a fer-ho". L'Ajuntament de Sant Cugat va signar aquesta Carta al 1992 i des d'aquest curs (l'adhesió es va aprovar al ple d e gener d e 1999) és membre de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores q u e organitza aquest congrés.

Societat

ELS4G4IVnM>S Divendres, 12 de març 1999

E n t i t a t s

Cop policial a un grup d'estafadors de la comarca

El Consell de veïns i comerciants constitueix comissions de treball Urbanisme, economia i societat, temes prioritaris peralbarri

A. B. M. q ü e n t " ) , per a la qual seria necessària molta més informació. "Es poden fer moltes coses si la gent participa", va cloure l'economista. Afirmació que va ser compartida per Jordi Molgó, vicepresident de l'Associació de Veïns de la plaça del Coll-Monestir-Sant Francesc, que va recordar totes les coses bones que tenen a la zona i va animar els assistents a participar i a provar de donar un nou aire a la zona, sobretot, a sortir al carrer i realitzar activitats.

A N N A BORAI

El Grup santcugatenc de la Policia Judicial ha estat l'encarregat de la detenció de dos dels implicats principals (L.C.P d'Hsp l u g u e s i D. C. C H . veí de L'I lospitalct, ambdós de 39anys d'edat) en un seguit d'estafes realitzades a la província (Mataró, Sitges, Viladecans, Badalona, Sant Gugat i Sant Boi. entre d'altres). Segons s'ha pogut esbrinar després de les diligències policials. els dos presumptes estafadors feien comandes de pernils ibèrics de gran qualitat i de productes informàtics que després, un cop aconseguit un preu raonable, pagaven amb talons sense fons. Els detectius de la comissaria santeugatenca van començar les investigacions després que els delinqüents actuessin a Sant Cugat, i l'empresa estafada denunciés els fets. Actualment, els dos inculpats estan a disposició judicial, un d'ells ingressat a la presó per tenir antecedents delictius per tràfic d'estupefaents.

Les entitats veïnals volen més cooperació

- Sant Cugat " N o es poden donar receptes màgiques, però sí tres idees bàsiques que ens podrien servir". Amb aquestes paraules encetava Diego Torres -economista i veí de Sant Cugat- la seva intervenció a la darrera assemblea del Consell de Veïns i Comerciants Monestir-carretera de Cerdanyola que es va celebrar dimarts a la Casa de Cultura i de la qual van sorgir les ttes comissions q u e acolliran els grups d e treball per a començar a actuar en els diferents àmbits: D i n a m i t z a c i ó econòmica i comercial, ordenació i urbanisme, i dinamització social i activitats al carrer (a les quals ja s'han inscrit una vintena de persones). Per a Torres, que va parlar des del punt de vista econòmic, les accions p a s s e n per tres p r e guntes inicials: realment es pot canviar res?, quines serien les línies a seguir?, i per on s'hau-

I <. ( umiwinnï entraran en funcionament ben anat ria de començar? I la resposta, segons l'economista, és que hi ha proves factibles que sí que és viable un canvi (tenint en compte altres factors com l'urbanístic i el social, també debatuts durant l'assemblea). Torres va explicar a la trentena d'assistents q u e el q u e s'-

h • XAVIIARROSA

hauria de fer és realitzar campanyes per fidelitzar els clients de la zona, millorant la qualitat dels productes i la comunicació amb la gent, però, sobret o t , el m é s i m p o r t a n t p e r a començar radicaria en una planificació completa ("que sembla evident però no és tan fre-

Prèviament, introduït per Ramon Pros, president de l'Ateneu i un dels impulsors d'aquesta iniciativa, Pep Garcia -arquitecte i urbanista- va explicar a grans trets les característiques de la zona mitjançat un esquema en color que reflectia els diferents espais de la zona. Per a Garcia es tracta d'un barri a m b grans possibilitats, tot i que va reconèixer q u e existeixen problemes que, segons l'arquitecte, coneixen els veïns millor que ningú.

E n t i t a t s

Les inversions urbanístiques i les desafectacions de carrers són les prioritats a Mira-sol

A. B. M.

LAssociació de Veí'ns de Can Sant Joan celebra una assemblea gener La Comfederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFACV) ha marcat tres directrius d'actuació després de la seva catorzena assemblea, celebrada recentment. En ella van participar representants de l'Associació de Veïns de Sant Francesc- plaça del Coll, els quals han decidit seguir donant suport a aquestes iniciatives. I loncretament són tres: continuar reclamant la gratuïtat dels serveis públics bàsics (aigua, llum..); promocionar l'ocupació a les zones que ho necessitin; i, com a tercer punt, aconseguir ressaltar el fet comarcal, promocionant la axipcració entre les associacions veïnals per sobre de la intervenció d'ens polítics, com les diputacions

sèpal

Selecció de Personal Orientació Professional Recursos Humans

Dipí.&npresartaís o

A. B. M. - Saat Cugat -

Inversions urbanístiques i desafectacions de carrers van tornar a ser els temes protagonistes en l'assemblea general de l'Associació de Veïns de Can Sant Joan de Mira-sol. Segons el president de l'associació, Josep Maria Àngel, e l s veïns estan preocupats per les poques inversions urbanístiques que s'hi realitzen, i pensen fer arribar al consistori la demanda que des d'alcaldia es realitzi un compromís per a augmentar la quantitat que s'hi assigna anualment. Un altre dels punts comentats pels assistents a l'assemblea va ser el de les desafectacions dels carrers, segons el president, "encara molt aturades, tot i que es porta molt de temps demanant la seva agilització. Però a la reunió de diumenge t a m b é van ser presents altres p u n t s c o n s i d e r a t s pels veïns com a importants: l'arribada del

Uuthanumt til districte continua sent una de les prioritats que els veïns reivindiquen a Mira-sol. E: XAVI LARROSA T G V i la ubicació de l'estació corresponent al municipi, i la situació actual i la propera fase del projecte Residu Mínim. Pel que fa a aquest darrer tema, va ser Imma Casajoana -membre del CEPA (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius)- l'encarregada d e posar al dia els

veïns sobre com està actualment el projecte: a punt per començar la segona fase, la de la separació orgànica, segons una de les seves responsables, "potser la més important". Segons va explicar Casajoana als assistents, serà primordial la col·laboració de tothom, i una

gran campanya d'educació ambiental per aconseguir-ho q u e es basarà e n reunions veïnals com la que diumenge es ve celebrar a Mira-sol. En el decurs d'aquesta assemblea també es va votar nova junta, ratificant la que hi ha actualment.

ELSíCAIVnjNS Divendres, 12 de març de 1999

•:';:••

••:•:*••

'.:•"

•

:•*.

•*:

•<•••'•

»::;+.

. :tí

^ f .

f f |

INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ D'ESTANDS

Seu de la Fundació: Plaça de Barcelona, 17

Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 8Í

. -'imTrminMrniiiiíirwMflMiii

Sra. Mercè Abadia

MÉHr

<=2>

SANT CUGAT ACTIU V Mostra

de C o m e r ç ,

Indústria

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Serveis

FUNDACIÓ PER AL COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

20 Societat

ELS /CAIYTO1NS Divendres, 12 de març de 1999

r a d i o g r a f i a

BASTONERS DE SANT CUGAT

Una dansa de guerrers d'origen incert però molt antiga i arrelada a les nostres contrades

Una dansa de guerrers MONTSE SANT

El Ball de Bastons és una dansa antiga, potser una de les més antigues que encara es balla i és a més a més una dansa molt coneguda i ballada arreu del principat. Es balla per tot Catalunya amb una sola excepció: a les comarques de Girona no existeix més que un grup de balladors, els bastoners d'Olot, que són de fundació moderna i estan dirigits per Entitat: Bastoners de Sant Cugent de Sant Cugat. En aquest gat. sentit, es podria dir que són una Any de fundació: 1990. exportació pròpia del nostres basIntegrants: 50 Seu: L'Unto Santcugatenca dijous toners a la ciutat gironina. Però el ball de bastons amb trets difea partir de 10 h. rents a cada contrada no tan sols

es balla a Catalunya. A algunes zones d'Euskadi, el País de Gal·les i els Països Baixos trobem també danses diferents però de similars característiques. Aquestes danses semblen provenir d'antigues danses dels guerres tribals Celtes, segons opinen alguns estudiosos, o segons altres folkloristes són dances d'origen Grec, després adoptades pels guerrers i fins l'edat mitjana ballades amb espases, amb altres armes i més tard reconvertides en ball de bastons. Sigui quin sigui el seu antic origen, del que no hi ha cap dupte és de que el ball de bastons és un dels balls més típics, antics i coneguts a les nostres contrades.

EI ball de bastons català té un vestuari molt característic i especial que es compon d'uns pantalons, camisa blanca, una ampla faixa, faldilla o davantal que va lligat a la cintura i que arriba fins a cobrir un tros de les cames a manera de faldellí, normalment de color vermell o blau. Segons el grup, als turmeljs porten lligades unes bandes amples de roba del mateix color del faldellí i cosides de picarols. Alguns grups incorporen també a la seva vestimenta mocadors del mateix color al braç i al cap. L'element més característic del ball de bastons són precisament els bastons de fusta forta. La millor és la d'alzina ja que els cops que donen són molt

forts i els pals han d'aguantar l'embranzida del altres sense estellar-se. Els bastons tenen una llargada d'uns quaranta centímetres i un gruix de quatre o cinc centímetres, que els balladors fan picar entre ells o amb el terra amb cops rítmics i forts mentre ballen acompanyats de gralles i tamborins. La dansa representa la lluita de dos bàndols de guerrers i fins fa relativament pocs anys només la dansaven homes i, tot i que encara en algun poble només dansen homes, en els últims temps els grups acostumen a ser mixtos i es pot trobar alguns grups que són format íntegrament per dones i noies.

Societat 21

ELS4CANIO>S Divendres, 12 de març de 1999

r a d i o g r a f i a

BASTONERS DE SANT CUGAT

Si.. M

;• •

El banderí dels actuals bastoners és el de l'antic grup de bastoners datat de l'any 1923

Els bastoners a Pany 1 9 2 3 M. S. - Sant Cugat -

A Sant Cugat no podia faltar el grup de ball de bastons i es té notícies certes d'un grup de bastoners que ballaven al'any 1923. Més tard, durant la guerra civil i el temps de la dictadura el grup va desaparèixer com tantes coses, sobretot si podien tenir un cert contigut catalanista o reivindicatiu. 1923 és la data que porta el banderí de la entitat actual i que és l'herba directa d'aquell antic grup, però és molt posible que abans d'aquest grup hi hagués algun altre grup de bastoners a Sant Cugat ja que la dansa del

ball de bastons era molt coneguda arreu de les comarques barcelonines i tarragonines. Les notícies més antigues d'aquesta dansa se situen cap al segle XII, ja que hi ha notícies que un grup de balladors va fer una ballada davant de Ramon Berenguer per celebrar la seva boda amb la petita reina Peronella. I sembla que ja era molt estesa pels pobles de pagès. El grup actual de bastoners, es funda a les darreries de l'any 1989 i es consolida el 90 quan es converteix en una secció de l'Esbart. El grup va anar creixent durant aquests anys fins que l'any 97 són un centenar de balladors en-

tre els infantils i els adults que surten a ballar en diferents grups per les festes de Sant (Jugat. El grup té organizats diferents grups, des dels infantils amb nens de cinc anys fins al grup d'adults en què els balladors poden tenir treinta anys . El grup de bastoners va començar ballant les danses més populars però des de fa un temps, en incorporar-se al grup un grup de gralles "Toc i Gresca", cada cop intenten incorporar noves músiques i noves coreografies, sempre dintre de l'estil tradicional del ball de bastons. L'any 92 el grup ja va intervenir en la cerimònia d'obertura

del Jocs Paralímpics i l'any 1997 amb la crescuda espectacular del grup es va organitzar a Sant Cugat la XXIII trobada de Bastoners de Catalunya que va aplegar més de 3500 participants i va suposar una mobilització de prop de 10.000 persones va destacar l'esdeveniment que es va enmarcar dintre dels actes de celebració de la Festa Major i el XX aniversari de l'Esbart Sant Cugat. El grup es va desvincular de l'Esbart el mes d'agost de 1998 i va passar a ser una secció de La Unió, amb la qual preparen amb moltíssima il·lusió les festes del seu centenari. El bastoners de Sant Cugat

han estat embaixadors de Sant Cugat a diversos llocs, entre ells destaca la visita que van fer l'any 98 al Tirol, on van fer ballades a Insbruc i altres ciutats. També han viatjat a llocs diferents de França i sobretot han fet actuacions a Catalunya. Sallent, Artós, La Granada, Gironella i Barcelona han estat alguns dels llocs visitats per la colla de bastoners de Sant Cugat, per fer gresca i gatzara amb les seves danses. Els bastoners no falten mai a la seva cita amb el poble en totes les ocasions possibles, ja sigui per la Festa Major, per la Festa de Tardor o per les Festes de Nadal i altres actes festius.

Societat

ELS / C 4 I Y m N S Divendres, 12 de marc 1V99

T r a d i c i o n s

Els Castellers comencen la temporada descarregant un quatre de set

Es regala el primer puzzle amb la imatge del Monestir

La colla de Sant Cugat va actuar amb la de la ViLla de Gràcia RKDACCIO

- Sant Cugat que aquesta temporada hi haurà força possibilitats, En aquesta trobada inaugural, els Castellers de Sant Cugat van estar acompanyats per la colla de la Vil·la de (ïràcia, que -tot i ser una colla molt jove- va fer dos intents per carregar un quatre de set. Al final, però es van haver de conformar a m b descarregar Lina torre d e sis, un quatre de sis amb agulla i dos pilars de quatre.

RKDACCIO

- Sant Cugat Els Castellers de Sant Cugat van començar la temporada castellera aquest d i u m e n g e amb. motiu de la diada de Sant M e dir, celebrada del passat 3 de març. D'aquesta manera la colla local \ a començar a provar el material d'assaig davant el seu públic, q u e malgrat no-ser molt n o m b r ó s al principi, va anar-se farcint tic curiosos a mida q u e anava a v a n ç a n t el matí. "Per començar, ha estat una actuació torça interessant", afirmava a m b posterioritat Josep Maria Tanco, president de l'entitat, "estem contents". La colla santeugatenca, a m b un e q u i p d e quasi d o s - c e n t s castellers, van descarregar després de dos intents un quatre de set. Els nervis es van anar superant, i les següents torres humanes que van provar de fer van resultar a la primera, per al gaudi tant de castellers com d e

/ (i tolia w fer tasttlh amb molia u-^u telat públic assistent. Els santeugatencs van aconseguir carregar i descarregar sense p r o b l e m e s una torre d e sis, un tres de set, i un vano de pilars (amb un únic

1-01<> \ 11 / / \RROS \

pilar al mig i dos d e quatre a cada banda). En definitiva, una actuació inaugural que demostra, segons reconeixen els propis membres,

La propera actuació dels santcugatencs, serà a l'Hospitalet d'aquí dues setmanes, on actuaran també els Castellers de Sants. Mentrestant, continuen assajant per encarar la temporada amb força, ara ja als locals de La Unió Santeugatenca, un espai, segons el president de la colla "molt a d e q u a t i a m b el que estem molt contents fins que arribi el bon t e m p s i poguem assajar al carrer". D e cara al setembre, però, els Castellers de Sant Cugat esperen poder comptar de nou amb el seu antic local, el Celler Cooperatiu.

A partir d e divendres vinent. dia 19 d e març, els santeugatencs podran disposar del seu propi Monestir d e s m u n t a b l e : començarà a regalar-se el prim e r t r e n c a c l o s q u e s a m b la imatge d'aquest m o n u m e n t romànic. Es tracta d'un disseny de l'empresa santeugatenca Publicitat i Edicions, materialitzat amb la col·laboració de la concessionària santeugatenca d'automoció, Mavisa Peugeot, i de la firma de joguines Educa. El puzzle, format per duescentes peces, arribarà a mans de tots aquells q u e s'apropin fins a l'establiment de cotxes de la carretera Cerdanyola, i els serà regalat només portant la butlleta q u e sortirà publicada al Tot Sant Cugat. E n total s e r a n t r e s mil les imatges del Monestir en trencaclosques q u e es repartiran, durant una promoció q u e durarà fins a finals del m e s d e març.

E x c u r s i o n i s m e

El CMSC espera batre el rècord d'assistència a l'última Ruta dels Monestirs del segle ANNA BORAI

En total són 53 quilòmetres: comencen al Monestir de Sant Cugat i s'acaben al de Montserrat. però a mig camí passen pel de Sant Llorenç del Munt. Es coneix popularment per la Ruta dels l'res Monestirs i enguany arriba a la sisena edició, amb la qual els seus organitzadors esperen superar les mil persones inscrites, fet q u e suposaria un rècord de participació El Club Muntanyenc Sant Cugat és un dels deu centres excursionistes organitzadors (els altres són un de Sabadell, cinc

de Terrassa, un de Matadepera, un de Mura i un altre de Castellar del Vallès) i el responsable dels dos primers controls: el de sortida (a les cinc de la matinada al Monestir de Sant Cugat) i el segon del trajecte, que se situarà a Can Barata i serà on es repartirà el primer avituallament als participants (cafès, tés, pastes, e t c ) . Durant tota aquesta marxa del conegut popularment com Camí dels Monjos, hi haurà altres controls, on membres dels altres nou centres excursionistes s'encarregaran també d'anar segellant la butlleta del circuit, que permetrà, a tots aquells que acabin el recorregut, recollir un

Diumenge es desem olupatà la \tsena edició daque\ta marx/i organitzada per una desena de centres excurionistes. E: X. L. record d e la seva participació ( a m b premis especials per al p a r t i c i p a n t m é s jove, al m é s gran, i al q u e ha participat d e manera més regular). Però això serà a l'arribada a Montserrat estimada entre les tres i les set de la tarda. La Ruta dels Tres Monestirs

É 935894555

és ja una de les cites ineludibles del calendari excursionista català. Per la senzillesa del recorregut hi participa gent de totes les edats: la major part del trajecte està pintat amb el senyal groc i blanc (símbol dels petits recorreguts) tot i q u e algunes parts t a m b é són v e r m e l l e s i

blanques (senyal que s'atribueix al grans recorreguts). Segons els organitzadors, es tracta d'una marxa molt assequible, amb només dues pujades d e dificultat un xic més considerable: la d e Sant Llorenç del M u n t i la de l'arribada, al Monestir de Montserrat.

Griful Oil, s. L. Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa

Gelats

Entrepans Congelats

Accessoris

ELS/CANTONS Diíniftnv. 12Htm,ia

de!9W

Servei Català de Col·locació

Generalilal de Catalunya Departament d* Treball

FONA ;

SOCIAL ;

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per ia seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquesies ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa. o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència ds l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons B02 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'aita ai Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

Màrctuetmg, vendes i publicitat Empresa del sector cjuimic de Tarragona cerca 2VENEDORS/ES Edat: de 23 a 40 anys Formació: FP2. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet BI i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 5.000 000 Ref: 213753 2 VENEDORS/ES per .i empresa del sector químic Edat de 23 a 40 anys. Formació: FP2. 2 anys d'experiència en e! sector. Carnet 81 i vehicle propi. Sou brut anual aproximat; 5.000.QU0 Mu mcípi Girona Ref: 2t5763 2 VENEDORES per a empresa del sector químic Edar:de23a40.mys Formació: FP2. 2 anys d'experiència en «;1 sector. Carnet 81 i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 5.000.000 Municipi: Lleida. Ref: 213785 Empresa de confecció de peces de vestir de cuir, teta i punt cerca AGENT COMERCIAL Agent multícartera, introduït/da en botigues de moda. Vehicle propi. Contracte mercantil Sou brut anual aproxima): 5.200.000 Àrea de treball: Estat espanyol Ref: 232660 VENEDOR/A per a empresa d'informàtica de Lleida Edat: de 22 a 4» anys. Formació: BUP. CÓU o FP2. 1 any d'experiència en el sector. Carnet A2 o 81 i vehicle propi. Residència a ia comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Ref: 232563 Empresa de serveis publicitaris íde comunicació eràrica cerca AGENTCOMERCIAL Edat; de 27 a 40 anys. EG8 o ESO i 2 anvs d'experiència en c-i sector. Captació de nous clients i manteniment. Vehicle propi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 3.SOD.00Ü Comarques: Maresme, Bages, Baix Llobregat. Ref: 228839 DÍNAMÏTZADOR/A DE COMERÇ URBÀ Edat: de 27 a 44 anys. Formació; dtplomatura relacionada amb l'àmbit •

3 anys d experiència «n el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou bmt anual aproximat. 3 000.000 Municipi: Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). ' Ref: 2283*2 VENEDOR/A per « empresa d'informàtica de Girona Edat: de 22 a 45 anvs. Formació BUF, CÓU, o FP2 S any d'experiència en el sector. Carnet al o Bl í vehicle propi Residència a ta comarca del lloc de treball. Sou brut .muat aproximat: 2.500.000 Ref: 232554

mmMmmommm

CAl.DERER/A INDUSTRIAL idat:de20a40anys. Coneixements de soldadura en fil, elèctrica i argó t any d'experiència en el sector km brut anua! aproximat: 3.000,000 Municipi: Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental). FUSTER/A D'ALUMINI Ref: 2332% ?dal:de20a40<mys. "G8 o ESO 12 anys d'experiencja en ei sector. j t i t e l 81.

iesídència al municipi <lel lloc de treball 'ontiacte de 6 mesos, prorrogable. iott brut anual aproximat: 2500.000 dtmicipí: Terrassa (VallèsOccidentaJ). Hef; Z34097

ARQUITECTE TECNIC/A Edat: menor de 30 anys. Formació: diplomatura en arquitectura tècnica. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat; 2.600.000 Municípt:Tarragona Ref: 22*339 D1PLOMAT/ADA EN EDUCACIÓ SOCIAL Edat: de 22 a 40 anys. J any dVxperi&nciaen el sector. Residència al municipi del Hoc de treball. jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Cambrils (Baix Camp) Ref: 233899 ENGINYER/A INDUSTRIAL per a empresa de fabricació de tubs Edat: de 35 a 45 anys. Enginyeria, industrial mecànica. i anv d'experiència en el sector. Carnet 81 Sou brut anual aproximat: 3 800.000 Municipi: Barcelona. Ref: 232114 DIPLOMAT/ADA EN ÒPTICA IOPTOMETR1A Formació' dtplomatura universitària. 3 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: igualada {Anoia). Ref: 221303

LLICENCIAT/ADA EN FARMÀCIA Edat: de 25 a 45 anys. formació: llicenciatura universitària, Carnet 81 i vehicle propi Sou brut anual aproximat. 2.100.000 Municipi: Sant Quirze del Vallès (V. Occidental). Ref; 232101 Consultoría informàtica cerca 3 LUCENC1ATS/ADES EN CIÈNCIES POLiTIQUES I DE L'ADMINISTRACIÓ Formació: llicenciatura universitària. Coneixements de Word i Excel. Disponibilitat a viatjar. Contracte d'l any, desprès indefinit. Sou brut anual aproximat. 4.000.000 Àrea de treball: comarques de Catalunya. Rei: 234697 CAP DE MENJADOR Edat: de 25 a 45 anvs Formació: BGB o ESO 3 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2.520.000 M unicipi: Torroella de Montgrí {Baix fímpordà). Ref: 22S933 Bar restaurant de Terrassa {Vallès Occidental) cerca1 2 ENCARREGATS/ADES Edat: de 18 a 30 anys. 1 any d'experiència en el sector. Coneixements de menjar ràpid Carnet 81 i vehicle propi. Residència a la comarca jornada laboral en règim de torris. Sou brut anual aproximat: 2 100.000 Ref: 230523 SUPERVISOR/A D'HOTEL Edat: de 25 a 50 anys. Formació F,G8 o ESO. 5 anys d'experiència en el sector, Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Municipi Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Ref: 229871 CUINER/A Edat; menor de 55 anys Formació: EGB o ESO 5 anys «"experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 3 600.000 Municipi l'Estartil (Baix Empordà). Ref: 229924

Muitf ais»." TECNIC/A EN MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat; de 30 a 35 anys, Formació: FP2(mecànica} o enginyeria tècnica industrial. 5 anvs d'experiència. Sou brut anual aproximat: 4.000.000 Municipi: El HafVallèsOríental). Ref: 233304 2LAMPISTES Edat. de 22 a 40 anys. 1 any d'experiència en el sector Carnet Bl i vehicle propi. Contracte 6 mesos, prorrogable, Son brut anual aproximat. 3.500.000 Mumeipt: Gavà(8aix Llobregat). Ref: 232995 2 TÈCNICRIQUES EN ELECTRÒNICA Es faran càrrec de la reparació d'apateüs d'electrònica de consum {televisors, vídeos, etc). Edat: de 23a 45 anys. FP2 {electrònica) i 4 anys d'experiència en el sector, Residència a la comarca del líoc de treball. Sou bntt anual aproximat: 2380,000 Mimkípi:GranaBeis (Valies Oriental). Ref; 221133 MUNTADOR/A DE QUADRES ELÈCTRICS DE MANIOBRA l CONTROL Edat: de 2» a 30 anys. FP2 i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2500.000 Municipi: Montcada i Reixac (ValiesOccidental). Ref: 234088 ' LAMPISTA Edat: de 25 a 40 anys. EGB o ESO i I any d'experiència en el sector. CatnetBl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental). 232134 TÈCNIC/ARef: EN MANTENIMENT D'ESTACTONSREGULADORES DE GAS Edat: de 25 a 45 anys. Coneixements de pneumàtica, vàlvules de seguretat, reguladors, etc 2 anvs d'experiència en et sector. Carnet Bl Sou brut anual aproximat 2100.000 Municipi: Sabadell (Valies Occidental). Ref: 233944 MECÀNtC/À DE MOTORS DÏÉSEt Edat: de 25 a 45 anys. EU» o tirtj i í any tl experiència en ei sector. Carnet Bl. Residència al iminidpidel lloc de trebalL Sou brut anual aproximat 2 500 000 Mu nicipi: Terrassa (Vallès (Xcidentaí). Ref: 224644 4 MECÀNICS/IQUES DE MOTORS DIESEL Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en et sector. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut amtal aproximat 2-000.000 Municipi AlcarrasfSegria). Ret: Z33707 MECÀNIC/A DE CAMIONS Edat. de 23 a 40 anys. Oficial de 2a. Formació: certificat d'estudi» primaris. 3 anys d'experiència en el sector Carnet Bl i vehicle propi Sou brut anual aproximat; 2.100.000 Municipi: Tarragona. Ref: 2332X0 cióiotictncs 6 AN ALISTES3PROGRAMADORS/ES Dipomarura ollicenciatura universitàries. i any d'experiència en el sector. Bons coneixements de SQL i C. Di sponibiíitat a viatjar. íj<M> brut anual aproximat: i 000.000 Atea de treball: comarques de Catalunya Ref": 23*598

j les enipftseDISSENYADOR/A GRÀFIC/A per a empresa de telecomunicacions Residència al município rodalies. jornada parcial. Sou brut anual aproximat: 8.000.000 Municipi. Barcelona. Ref: 233986 CONDUCTOR/A DE CAMIONS Edat: de 25 a 50 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Cl, C2, E. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Santa Eulàlia (Bages). Ref. 233078 MOSSO/A DE MAGATZEM Edat: de 16 a 30 anys, Formació: EGB o RSQ. Residència ai municipi del Hoc de treball. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental) Ref: 234137 CONDUCTOR/A DE MERCADERIES Edat: de 25 a 45 anys. EGB o ESO í 1 any d'experiència en et sector. Carnet 81. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: Terrassa (VailèsOcEÍdemal). Ref: 232702 CONDUCTOR/A DE CAMIÓ CISTERNA Edat: de 22 a 30 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Carnet C2 Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.4O0.0OO Municipi: Sitges (Garraf). Ref: 231916 PALETA Formació: EGB o ESO. 3 anys d'experiència en el sector. Residència a la comarca del lloc: de treball. Sou brut anual aproximat: 3 200.000 Municipi: Manresa (Bages). Ref: 229630 ENCARRF.GAT/ADA D'OBRA URBANA Formació: EGB o ESO. 5 anvs d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència a la comarca del Ikx: de treball Sou brut anual aproximat; 3.800 000 Muruxipi: Manresa (Bages). Ref: 229623 DELINEANT Edat: de 25 a 55 anys. FP2 (delineació) i 1 anv d'experiència en ef sector Carnet Bl. Residència a) municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental) Ref: 234104 3 FUSTERS/ES per treballarà Andorra Edat- de. 28 a Sí) anys. Formació: EGB o ESO. 7 anys d'experiència en el sector Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Ref: 233870 OÏÍERARI/AR1ADÏ.MAQU1NA

Edat: de 30 a 35 anys. FP2 (mecànica) 15 anys d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat; 2.800.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental) Ref: 234174

24 Societat

Ï1S4CAIYION3 Divendres, 12 de març de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

TOCAR DE PEUS A TERRA Descalços i amb tot l'art que els caracteritza, els balladors de l'Esbart Sant Cugat van tocar el cap de setmana passat de peus a la Terra Baixa, d'Àngel Guimerà. Danses atractives per uns camperols revoltats que van encisar el públic de l'Auditori, tant pendent de les novetats que cada temporada presenta aquest col·lectiu. Els de l'Esbart s'han tornat a anotar un punt positiu. Pàgina:39. Foto: XAVILARROSA

L'OKUPACIÓ

ARRIBA A LA

CADA COSA AL SEU LLOC

CIUTAT

Una cinquantena de joves han fet que la ideologia okupa arribés a Sant Cugat. Amb una acció del tot pacífica, els joves van okupaT el cap de setmana passat la masia de Torreblanca, per a la qual tenen molts plans. El grup pretén convertit aquest espai en un centre social on s'hi realitzarien diverses activitats culturals com ara concerts o exposicions, a banda de dedicar algunes sales a equipaments culturals com ara una biblioteca. Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO.

A partir de l'estiu, els conductors que hagin d'aparcar els seus vehicles a l'estació de Valldoreix podran fer-ho en un marc molt més atractiu que l'actual. Aquesta setmana han començat les obres de construcció del nou aparcament, que tindrà una capacitat per a 121 vehicles. Un cop acabats els treballs, cada cotxe tindrà el seu lloc vora l'estació de manera més ordenada que actualment. Pàgina: 16. Foto: XAVI LARROSA

ELS ECOLOGISTES VAN A PER TOTES! Tot va començar amb el procés de preservació de Torre Negra però ara volen abarcar molt més espai. De fet, volen protegir tota la serra de Collserola. Vuit grups verds, entre ells el Grup de Natura del CMSC, han el-laborat un document que pensen presentar al Parlament de Catalunya, on demanen que es crei una nova llei que garanteixi la protecció total de la serra. A més, proposen que el Parc de Collserola incrementi la seva supefície en 1.800 hectàrees més. Tot un somni que volen fer realitat. Pàgina 15. Foto: XAVI LARROSA

Societat 25

ELS4 CANTONS Divendres, 12 de març de 1999

L A SETMANA EN IMATGES

LUKY GURI AMB MOLT SWING La Casa de Cultura va ser divendres passat el marc ideal per als amants del bon swing. El pianista Luky Guri i la cantant Laura Simó van oferir un concert, mostra de l'alta qualitat de tots dos artistes i de la bona sintonia que va establir-se amb el públic. L'actuació va estar, sobradament, a l'alçada de les cicumstàncies. Pàgina: 41. Foto: OSCAR BENITO

DONES AMB MOLT D'ART Les dones guanyen dia a dia una mica més de terreny dins els àmbits laboral, polític i social. En el cultural, però, és on segurament tenen una major presència. Una bona mostra és l'exposició-concurs Donart 1998 que aquests dies pot veure's a la Casa de Cultura. Una mostra integrada al cent per cent per obres de dones, que ofereix les múltiples visions que les dones podes aportar. Pàgina: 5. Foto: XAVILARROSA

L'HOME DEL TEMPS ATERRA A SANT CUGAT Francesc Mauri, un dels homes del temps televisius més coneguts, va donar aquesta setmana el tret de sortida al curs sobre meteorologia que s'imparteix al Club Muntanyenc Sant Cugat gràcies a una iniciativa compartida amb el Tot Sant Cugat. Els assistents van poder aprendre, d'un gran mestre, algunes de les tècniques més fiables per predir el temps. Foto: XAVI LARROSA.

bles

corre $ mobles Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

US 4 CANTONS

Economia

Divendres. 12 de març de 1999

L a b o r a l

Sant Cugat té una taxa d'atur més baixa que la mitjana comarcal Les dones continuen encapçalant aquest rànquing \\\ \ Bl >R M - Sant Cugat L'ocupació santcugatcnca continua creixent. Al men\s, aquesta podria ser una interpretació ràpida de les xifres referents al més de febrer facilitades pel Departament de Treball de la (ieneralitat: la taxa d'atur santcugatenca s'ha reduït en 0'63 punts si es pren com a referència la tasa de l'agost de 1998 (que \a ser la més alta de l'any, situant-se a (i'Mi'/í ). Això vol dir, expressat amb nombres naturals i seguint les xifres registrades, que a Sant Cugat hi treballen 131 p e r s o n e s m é s q u e a començaments de l'any passat.

municipis vallesans continuen tenint un atur molt elevat, superior en moltes ocasions s Is mitjsns Catalana (situada, també a febrer de 1999, en el 7'26% de la població acti\ a censada al 1996). En total són 1.278 les perso-

HI S'7Wr referent a febrer de 1W), situa a Sant Cugat en una de les ciutats privilegiades del Vallès O c c i d e n t a l , la s e t e n a d'un llistat que encapçalaria Rellinars amb una taxa del 2'68%. I és que, tot i que la mitjana de la taxa d'atur de la comarca s'ha situat per sota del 8% (concret a m e n t el 7'99%) molts dels

nes aturades registrades al mes de febrer, que engrossen la xifra total del Vallès Occidental, situada al febrer en 25.419 persones (és la segona comarca catalana amb més atur. només el Barcelonès està per sobre amb 72.564 aturats).

Els indefinits tenen poc èxü • Les dades laborals referents al mes de Febrer demostren q u e a Sant Cugat no tenen molt èxit els contractes indefinits. Segons les xifres del Departament dte Treball d e la Genetalhat, mmU un 12*8 % defe contractes realitzats són indefinits, inok per sota del percentatge que ocupen tes deferents modalitats de contractacions temporals (que se situen actualment e n un 87*2 % de les efectuades al terme munkïpal). Pel q u e fa al primer grup, són efe contractes convertits e n in»

O F E R T A D E T R E B A L L BEQUES, AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Departament de Cultura, per a la concessió de beques per a estades a l'estranger de creadors culturals l'any 1999. Soí-HcaudS: Snsal 29 de març de 1999, mitjançant una instància, adreçada al director generat de Promoció Cultural, i es podran lliurar a la seu de la Direcció General de Promoció Cultural, Portal de Santa Madrona, núm. 6-8, 08001 Barcelona. Convocatòria del Departament de Cultura, per a la convocatòria d'ajuts per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana corresponents a l'any 1999. Sol·licituds: fins al 29 de març de 1999, informació al Departament de Cultura. Convocatòria del Departament de Cultura, per a la concessió dels Premis del Utbre, corresponents a rany 1999. SoMIicRuds: fins al 29 de març de 1999, .mitjançant una instància, a te Direcció General de Promoció Cultural. Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, d'Ajuts a la publicació de Tesis Doctorals sobre Ciències Humanes i Ciències Socials. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, al Pg. Lluís Companys, 23,

i adir l'evoluciód'altre&jÈjHis d'acords que, norrnàSsíest per llei han d'esdeved^BSes) els més nombrosos, ií£<nje e n f apartat dels **' lís, el primer lloc I V ewntractes eventuals cíes de produe» i.mh> però, les mkjaoes ;upes es mantenen i b d e les catalanes, i : tma mica per sobte f del Vallès Occidental ÍMÍÍ percentatge de contracte» Indeünics es í'l T88% del «*fc&/A.B.M.

08010 Barcelona Telèfon: 93.315.23.23. CtowocatoriadeJapaní Promotíor» of Science, ,"" postdoctorats per a IrttfcsÉpdüfs al Japó. Sol·licituds: fins ai 31 dé maig de 1999, a Yamato Building, 5-3-t JSpiachi, ChiyodaKu. Tokyo 102-0083 JàpO^' Telèfon: +0332631721. Fax: +81332221986 o +81333631673. Convocatòria del Ministeri d'Educació del Japó, Ministeri d'Assumptes Exteriors, de Beques destinades a graduats espanyols per ampliar estudis al Japó. Sol·licituds: fins al 19 d'abril de 1999. al Consolat del Japó, Avinguda Diagonal. 662-664, 08034 Barcelona. Telèfon: 93.280.34.33. Fax: 93.280.44.96. Convocatòria de la Fundació "La Caixa", Association of International Education, Japan, de Beques l a Caixa", d'ampliació estudis ai Japó. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'Avinguda Diagonal, 829, planta 15,08028 Barcelona- Telèfon: 93.404.67.35. Convocatòria del Parlament Europeu, Direcció General d'Investigació, de Beques Robert Schuman al Parlament Europeu. Sol·licituds: fins al 31 de desembre, de 1999, a Bureau des Stages Bat.bak, 210, 1-2929 Luxemburg. Telèfon: +352.43003697. Fax: +352.4300.24882.

.4 Sant Cugat, és al sector de serveis on més afecta l'atur. FOTO: X. /.. D'altra banda, de l'estadística que es manté sempre per sobre institucional també es desprèn de la masculina, i no només això una altra dada: les dones santsinó que fins i tot ha pujat rescugatenques continuen sent les pecte al mes de gener (s'han remés afectades per l'atur labogistrat a l'atur 24 dones més dural. rant el mes de febrer). Dels 1.278 persones aturades Pel que fa als sectors on més registrades al Departament de afecta l'atur a Sant Cugat, els Treball de la Generalitat, 732 percentatges locals van en la lísón d o n e s el q u e s u p o s a un nia tant dels corresponents a 57'28%, mentre que el nombre Catalunya com als del Vallès de persones aturades d e sexe O c c i d e n t a l : lidera a m b molt masculí se situa e n 546, un avantatge el de serveis (amb un 4 2 7 2 % del total. 64'3% de la població sense feiPerò, per a mòlts experts en na), seguit pel de la indústria e c o n o m i a i evolució laboral, (el 29' 1%) i per la construcció això no és gaire noticiable per(el 5'879í), l'altre {)'!?><% coquè, tot i que la desocupació a rrespon al sector de l'agricultuSant Cugat ha anat descenent, ra on hi ha registrades 9 persola taxa d'atur femenina fa temps nes en atur.

Convocatòria de ta International Centre for Theoretical Physics, 1TCP, de Beques ICTP en fístea teòrica. Sol·licituds:finsal 31 de desembre de 1999, a Strada Costiera, 11, PO Box, 586, 34100, Trteste Itàlia. Convocatòria del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, COPEC, d'Ajuts econòmics a grups i artistes catalans en els seus desplaçaments a l'estranger. Sol·licituds: fins al 31 d'octubre de 1999, Portal de Santa Madrona, 6-8, 08001 Barcelona. Telèfon: 93.316.27.80. Fax: 93.316.27.89. Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, de Borses de Viatge a fora de Catalunya, BV. Sol·lidttKte: fins al 16 de setembre de 1999, a Via Laietana, núm. 33,6.a planta, 08003, Barcetonév Telèfon: 93.306.54.09.

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE J U N T E S Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Construccions Clapseren, SL. Objecte social: adquirir, promoció , etc, de béns immobles, etc. (BGRME núm. 34/19-2-99) Rubí; l'empresa Lamparas AC M, i núm. 34/19-2-99) Sant Cugat: Constitució de l'empresa La Galeria de Arquitectura, SL. Objecte social: compra venda de terrenys i locals comercials,' promoció i construcció d'edificis, etc. (BORME núm. 34/19-2-99)

Convocatòria de Eurovias, d Ajuts de la Unió Europea Grotius. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, a eurovias@euronet.be, Brussel·les, Bèlgica. Telèfon: 93 961 24.39

ConsmK^ttereri^réiaSCMAríptecfeira tngenwrla yOrgarfea(&r«'ferr!toràf, SL. Objecte scoal la compra- venda, cessió,' arretxtarnertf, etc,, d'habitatges farrüars, eia {BORME num. 34/19-2-99}

Convocatòria de ta Direcció Generatde Promoció Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, de. Beques per aestaoesa l'estranger de

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Cementes Imperial, SA. Objecte socials: la fabricació, compra, venda, importació, etc, de qualsevol tipus de minerals sïlids, etc. (BORME núm. 35/22-2-99)

creadors culturals l'any 1999. Sol·licituds: fins al 26 de marçde 1999, ai Portal de Santa Madrona, 6-6, 08001 Barcelona.

DEP Selecció d Informació Oficial

ELS ÍGVIYI'ONS iïivmdm. lidemiirrde

LES

Economia

EMPRESES

TALLEDA

R f C O M A

De pare violinista i mare pianista, avis músics i un piano des que toca de peus a terra. Fa 17 anys que Carme Talleda ofereix els seus coneixements musicals a les persones interessades a viure com ella una vida compassada per l'harmonia. Una família que ha acostat la música als santcugatencs sense haver de desplaçar-se. Carme Talleda creu en un Sant Cugat convertit en referent musical.

Carme Talleda, propietària

"Encara no s'ha arribat a la quotidianitat de la música clàssica G L Ò R I A FRANCOLÍ

—Està heu vist ser músic? - L a veritat és q u e està canviant bastant el panorama però encara hi ha certs recels... l'el fet que ara ja hi hagi llicenciatura de música i que proliferin els doctorats especialitzats en aquest art segurament la consideració social anirà augmentant. Jo crec que a m b el temps quan un fill digui als seus pares que vol ser músic s'ho prendran com si els diguessin que volen ser advocats o metges. Aquesta mentalitat és la que s'ha d'anar treballant. No n'hi ha prou que hi hagi molts concerts en un país.

- Dins el teixit social de la ciutat hi h a u n 5 % d ' e s t r a n gers, persones que provenen de països amb una cultura musical molt a r r e l a d a . Vostè pot assenyalar alguna diferència musical e n t r e les persones del país i les d e fora? - H i ha d i f e r è n c i e s p e r q u è aquesta gent consideren la música com a patrimoni cultural importantíssim, per a ells és un orgull. Però de fet això també pot notar-se entre petsones que viuen d e forma molt propera i intensa un festival musical.

- Relacioni'm la música a m b la filosofia. - I .'altre dia el meu pare em deia q u e un filòsof considerava que la música formava part del cos humà, que era necessària i tjue segons recents descobriments s'ha sabut que les persones sense formació musical no són tan intel·ligents com les persones amb estudis de música. Aquesta teoria està relacionada a m b r e v o l u c i ó dels hemisferis c e r e b r a l s , t e m à t i c a molt estudiada a França. - Expliqui-m'ho a m b altres paraules... - La música és un sentit més de la persona. Això vol dir q u e és un sentit a desenvolupar mitjançant l'educació, segons nosaltres tenint com a motor la far.empma de Talleda va ser pionera en fendre instruments a la ciutat. FOTO: X.T. mília. És més que desenvolupar - Hi ha molta gent q u e estul'oïda i les facultats de cantar, és t r u m e n t i s t e s q u e tots volem. dia música a Sant Cugat? una manera sensible de comuQuan el pare s'ha integrat en nicar-se a m b els altres, molt l'educació musical del nen ales- E s difícil donar un número superiora la que tenim amb les hores comprèn molt be que el exacte perquè és una quantitat paraules o l'escriptura. És un seu fill esculli dedicar-se prode persones canviant. Tot i això s i s t e m a c o m u n i c a t i u a m b el fessionalment a la música. Tot podríem dir que d e cada quaqual l'esperit de la persona o el això cal analitzar-ho junt a m b tre o cinc famílies santeugaseu fet transcendent es pot col'augment de la consideració de tenques n'hi ha una en la qual municar amb els alttcs formant la música d e què parlàvem. els nens estudien música. E n un tot harmoniós. La música és cettes ocasions el que passa és —Es molt car fer música? el llenguatge més universal que q u e darrere del fill els pares - R o t u n d a m e n t , no. Fer músie x i s t e i x p e r q u è es t r a n s m e t també acaben animant-se i ca és una inversió de futur, com d'esperita esperit, de personaaprenent música. I això potser qualsevol altra carrera univerlitat a personalitat, de psiquispassa p e r q u è nosaltres demasitària. Estudiar música val tant mc a psiquisme. n e m molt als p a r e s q u e e n s com qualsevol estudi d'escola acompanyin, que estiguin amb especialitzada.També has de te- I aquesta psicologia influeix nosaltres, que vegin com avannir e n c o m p t e q u e q u a n en en la recepció d e la m ú s i c a ? cen els seus fills i q u e en certa aquesta casa una persona com- La partitura és acabada del manera també en participin. Vopra un instrument com ara un tot quan la rep el públic, q u e lem q u e el n e n canti a casa i piano se li ofereixen unes bones és qui suma les seves vivències que els pares cantin a casa, vocondicions de pagament. a les del compositor o de l'intèrlem que la família canti junta. — Quins són els i n s t r u m e n t s pret. Un altre filòsof diu q u e Perquè si no es viu la cançó a q u e t e n e n més èxit a Sant Cuallà on acabava la paraula cocasa, q u e és l'eina bàsica de gat? mençava la música. Hi ha sensensibilització, més e n d a v a n t - E n primer lloc el piano, set i m e n t s q u e no es p o d e n e x no podrem tenir els bons insguit de la guitarra i el violí. A pressar en paraules.

• • • • • • Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. OBERT DE DILLUNS A DISSABTE • Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

CATALONIA CFR AMTC

•

Ora.

•>•>

continuació cal que entrem a la secció de vents perquè la flauta travessera està tenint molt èxit, seguida de l ' i n s t r u m e n t que està mes de moda, el saxoton. També venem moltes castanyoles, panderetes i tot el que són instruments elèctrics: guitarres elèctriques, teclats...

- Sant Cugat -

- P a r l i ' m d e la c u l t u r a musical d e Sant Cugat - A r a vivim un m o m e n t d e gran eufòria i esperança però cal tenir en compte que, a part de ser una gent amb una gran cultura musical, h a u r í e m de constituir-nos com a població amb personalitat musical pròpia. Ks necessari q u e això es consolidi a m b unes organitzacions santeugatenques que puguin competir a nivell de Catalunya, de l'Estat i fins i tot a fora de l'Estat. Caldria, com en altres països, que la gent jove quan es trobés es reunís a casa d'un o altre per fer música conjuntament. Encara no s'ha arribat a la quotidianitat de la música clàssica.

™

JifKSSpiAfl

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

El nou comitè de TVE a Sant Cugat dialoga amb el director A. B. M. - Sant Cugat El futur del ritme de treball del centre de producció que Televisió Espanyola (TVE) a Catalunya te ubicat a Sant Cugat encara és incert, però de moment, tant la direcció en funcions com cl nou comitè consideren primordial solucionar aquesta situació. I és que ja fa més de quatre mesos que el centre no té una direcció assignada, sinó que diferents professionals del mitjà han hagut d'agafar el càrrec en funcions. Aquest és un dels inconvenients de l'actual situació, segons han manifestat en reiterades ocasions els representants de les seccions sindicals amb representació al comitè d'empresa. La prioritat d'aclarir la situació ha continuat també després de renovar l'òrgan representatiu dels treballadors (comicis que van donar com a sindicat majoritari l ' G T , s e g u i t per CC.OO., APLI, SPC i CS1F, mirar número 278, publicat la setmana passada). I així s'ha manifestat també, segons han confirmat alguns dels membres sindicals, a la reunió mantinguda e n t r e el nou c o m i t è - a m b la presència també d'altres membres sindicals- i la direcció en funcions que actualment exerceix Eduard Frigola. Segons han expressat ambdues parts, en aquesta primera reunió de contacte el futur del centre de producció ha estat el tema prioritari: tenint en compte tant la qüestió de la transitorietat directiva com la retallada de pressupostos que s'ha marcat des de la direcció estatal. Sembla ser, però, que malgrat això TVE a Sant Cugat continua en la seva línia productiva de sempre i que, a més, d'una reunió mantinguda entre la direcció i el director general de l'ens públic, es desprèn la possibilitat que el centre santeugatenc es faci càrrec de la producció dels canals t e m à t i c s , via encara en estudi a l'espera que RTVE pugui comptar amb els canals digitals terrestres.

EIS 4 CANTONS

Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 SU 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er 2a. 93 674 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6 1 5 0

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina, 17 L. B 93 675 18 35 • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 656? 6084945*9 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93675 1803 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 11 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 07 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5894» 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria. 38 3 2' 93 5 8 9 3 0 65 • M ' DEL MAR EJAROUE Sta Maria. 38.3r 2a. 93589306S • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93401 7880 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93674 1729

• ARXIU GAVfN 9367425 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 935890712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS

PI. Barcelona, 9-B 936753012

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 69

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra, Cerdanyola s/n 935892000

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 ÍJ 98 • BAR STOP Taulet, 56 589 12 99

Rius i 93

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49 • CUGART Torrent de la Bomba 14 93 674 43 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 93 675 30 65 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9358914 18 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 936745747 •SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 1 6 0

•PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasHo, 4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL • PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 935654900

CENTRES DIS. PSlQUtCS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca. 28 935895443 •RODÓ Rius i Taulet, 6 93689 8280 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, Km 3 935801500 •FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 935893121

• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 936745396 • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador^s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 935893808

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 936741903

• ARPALI Valldoreix ,45 93674901» • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 9 3 589 74 4 2 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9367523

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SJL Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te/. 9 3 6 7 5 3 2 6 7 Fax. 936753209 Emaí betsconxxi@nexo.es •FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93674 1398 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29 93 674

1398

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 306747164 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusiftol, 49 936740657 • VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 935890271

ENSENYAMENT •COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15 c PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 1 2 3 9 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 935892264 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

GUIOCWEMATOGrWIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelon 934121939

93 6749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons 93 674 30 81 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 •UESC Cànovas del Castillo, 9 93 6 7 5 2 3 9 0

9 3 5 8 9 38 52

GALERIA D'ART

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 93 675 01 75

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5 7 5 5

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 8 9 1 8

• CASAL D'AVIS DE LES PLANES

OBJ. REGAL FESTA

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor. 12 - Nau 3 93 675 51 08

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 93 675 1820

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs. 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO

•ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

• MAVI Objectes de regal i bijuteria

• MES MARCS Enric Granados, 15

Alfons Sala 12 Botiga 3

93 5 8 9 1 4 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala 10

•101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

93 589 32 89

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 16 5 6 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Mart', 32, errtsol. 9 3 5 8 9 2 3 13 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300

•INSTALACUNESA. ZAMORA. SJMossèn Cintor Verdaguer, 18. 93 589 2 6 3 8 •MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 936746058

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93674 1 3 9 6

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Mana, 9 -1r 1a 93 589 0151

MAT, CONSTRUCCIÓ

• D 4 CONSTRUCCIONS Vaktoreix.10

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 674 65 98 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6 7 4 4 6 5 4

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93675 4 7 5 1

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR

MISSATGERS

93675

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 935895072 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

li • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 589 4 7 42 •ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0 1 7 4

LUDOTEQUES •SCOOTYLUDrC Xerric, 8 93 5 9 0 6 1 8 9

Mercat Torreblanca, pda1-5 93 6 7 5 1 3 8 9

REPARACIÓ D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA a r a Cerdanyola 5593 589 2 6 4 9

•SERRALLERIAT1ERRAICOMASC.B. MozarL9. (Barcelona) 93218/996

10 11

ÒPTIQUES

MERCERIES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

• L A PERLA Major, 3 93 674 0 1 3 8

9 3 5 8 9 4 4 95

MOBLES DECORACIÓ

PASTISSERIES

• CARRE MOBLES Francesc Moragas. 33 936740995 93 674 15 50

•SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 675 12 99 • L A LIONESA VaWoreix,79

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel iFax

93 67434 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93 675 5 6 5 3

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodcreda8 93 58923 71

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. Sant Salvador, 47 93 6744223

RESTAURANTS • NAKHALA O'Sabadell, 9 93 674 58.7? • CAN CASOLETA CV Sant Bonaventura, 39 baixos 936751033

• L A CANTONADA C/Santiago Rusinol, 60 935892332 • LA PASTA BOIXA C Francesc Macà 24 936751503

93 589 02 66

93 674 03 16

•NENS

•BACCO Manel Farrés, 97 93674 3069

ROBA INFANTIL

Endevalaoa,12

MODA CONFECCIÓ

• BENETTON Santa Maria, 21 936748502 • BLUE MOON Major, 16. Horari'. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67 •CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 935897232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19

93 674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

PERRUQUERIES

•FORMAS Eles Rogent 18 A 936754006 •JUAN Xerric, 28

936746699 •DGONESTUSTES Martorel, 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

•FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 589 25 2 9

•POLLERIA SANT CUGAT

•TALLERESMENA Passeig Torrebianca,13 93 674 53 01

• AIR TELECOM Telefonia i commicacions Carretera de Cerdanyola 49

935898702

TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6741182

••nNTORERIASANT CUGAT Santiago Rusind, 35 936741183

•TINTORERIA SANT CUGAT Rr^Ribata«ada34

Alfons SaJa2 • LA GRANJA Plaça Barcelona 93 6 7 5 5 2 46

•GENEVEVELETHU Villa, 6

•CARME I BOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88

Plana de l'Hospital, 35

•TINTORERIA SANT CUGAT

• MAJIK Sant Jordi. 29

•

•TALLERS TORNER

• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93674 1047

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 5 5 8 0

MOBLES JARDÍ

Sant Llorenç, 27

936752228

93.590.61.19

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 935890023

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

• EL JORDI'S C/ Sant Jordi 93 674 1118

• EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14

PARAMENT DE LA LLAR!

93,674,36,88

• CAN EDO

93 674 07 71

PAPELERIES

C/Sol, 19

93 674 6 9 5 0

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232

•PAPELEP4ALUFA. C( Valldoreix. 23

SOL

93 6 7 4 6 3 62

936922434

•MRW Ildefons Cerdà, 4

•ARWENBOUnQUE Elies Rogent, 52 9 3 5 8 9 61 63

• FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93 674 70 68

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0 8 8 2

•LA FESTA Santiago Rusinol, 8 936753304 •IONA Mapr, 18 93 675 5 9 2 1

• ATEUER BLAU Av. Toneblanca, 2 93 589 19 31

93674JB08_

INSTAL·LACIONS • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 93 674 1053

•FIOTTO Sant Jordi, 32 93 5890605

9 3 6 7 5 0 4 54 •SASI Plaça Octavià, 7

FLORISTERIES

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 9 3 5 8 9 5 7 76

• GALERIA CANALS De la Creu. 16 9 3 675 4 9 0 2

•CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 18

93 674 14 90 • CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8

FRUITERIES

• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada, 20

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 4 7 5 7

LLARS D'AVIS

93 675 51 05 •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93

•CAIXA DE TERRASSA Valldoreix.32 93 675 31 00

IMMOBILIÀRIES •FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo. 14 93 674 08 97

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 590 82 79

• COL·LEGI EUROPA Plà del Vinyet.s/n 93 5 8 9 8 4 20

•CAIXA DE SABADELL Barcelona,8 9 3 589 75 W 2

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1 1 4 0

• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 03 07 Fax 93 589 1104

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 93 674 79 68

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93675 19 04

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93589 8108

ENTITAS BANCÀRIES

Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 7598

93 5 8 9 6 4 16

ROBA PER ALA LLAR

93 6744167

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 22 93675 5151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h.

•FALGUERA VBà.1

936752401

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 0 0 1 4

Sabadell, 23. Obert nit i festius

93 674 6945 Tel. urgències 908898136 93 674 6 9 4 5

•REPARACIÓ DEL CALCATSABATA Francesc Moragas, 6

9367532 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

• LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 936741305

• VETERINOS

936749097

Rius i Taulet,31

•TATERS Sant Antoni, 62 936755506

93589 7 / 4 ?

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93559/799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTRÓ-

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0681

Classificats

EIS4C4NT0NS

nu ; IVI o F

A R E N A S A I M PISOS EN • C / O r i e n t . Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 baflos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, baleón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas 93 5 8 9 4 5 66

S A N T

VENTAS

ALQUIUER

• JUNTO ESTACIÓN.

sal-com., suministros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 93 58945 66

' Av. P l a del Vinyet (Delant* Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite), 2 bafios, coc-off., gran salon comedor, armarios y focos empotrados., tza„ parquet, calef.. Gas, antena • C o l l Fava 3 y 4 habitacione, 2 bafios, calefación, gas, parab., pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona suministrar. Alquiler: 135.000 ptas comunitària y piscina. " Z o n a Golf. Sup.: 450 m2. jardín comunit. con piscina,: 1.500 Alquiler desde 100.000 ptas/mes. m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 bafios, 1 aseo, amplia 93 58945 66 coc_off., gran sal-com., buhard. 70 m2-, armarios empot., terrazas todas hab., garage 3 coches, sala màquinas, calef.gas, • C / R o s s e l l ó (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con suministros contrat. Alquiler: 325.000 ptas armario empotrado, bano completo, cocina americana,

PIso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un 93 674 0897 bano. En la planta piso consta de un salòn-estar o estudio y una " s u i t e " (bafio r e f o r m a d o ) . Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. • ZONA GOLF Precio: 23 Mill. Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. 33 6740897 Garage .para dos coches. Bodega, tejraza, e t c . Jaroín privades Precio: 46.6807000 plas.

• ZONA BORRELL

Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bafio completo. Precio : 15,5 Mill.

93 674 08 97 • PASSEIG TORREBLANCA

Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada, 2 banos completos reformados, terraza. Impecable. Precio: 18.000.000.

93 674 08 97

• E S T A C I Ó N . Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precky.12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/mes. 93 674 0 8 9 7 ALQUILERES • J U N T O ESTACIÓN Piso en alquiler situado en c/ Francesc Macià{ antes Alfonso Sala), de 120 m2, 4 habitaciones, 2 bafios completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000

•AVDA.PLA DEL VINYET

O I

P I S O S

Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salóncomedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Preu: 54 Mill.

II GRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

- 1° 3a : 108 m2, 3 hab., 2 bafios, cocina off., salón 35 m2, PISOS EN VENTA tza10m2: 31'3M

Apartamentos desde 55.000 Nuevos4 hab., pk., desde 115.000 ptas. Adosadas piscina, 2 pk.. desde 140.000 Pisos. Ados., y Unif. de Alto Standing.

i! PISOS OBRA NUEVA ZONA JOAN MARAGALL !! con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill. - Centro. 4 hab.. bano+aseo. sol todo el dia, calef., todo exterior. Precio: 22 Mill. - Àticodúplex. 140 m2„ 4 hab., bano+ aseo, ttds. 10-20 y 20 m2., vistas Tibidabo, calefacción. Precio. 26 Mill

- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 bafios + aseo. cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2 : 32' 550 M - 1° 1": 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, c. office 12 m2., salón 30 m2. tza., lavadero: 35'8 M - 2° 1 " : 125 m2, 4 hab., 2 bafios + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M - 3= 1* : 125 m2., 4 hab., 2 bafios + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M

i; OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO !! ULTIMAS 8 VIVIENDAS A LA VENTA

"Recuerde.... H a y 1 0 1 viviendas m a s . i Posiblemente t e n g a m o s lo q u e necesita ! Tel. 93 589 73 74 / 93 589 81 61 F I I M O U E S

B A

•C/ VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2- ComSal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. Precio. 16.800.000

Dorm. - 2 Banos - Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio: 33.500.000 ptas

•Cl DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con chimenea hogar, Coc- 3 dorm, Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.000ptas

•C/VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com.-Sal - Coc. Off - 3Dorm. - 2 Banos. - Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Parabol. Precio: 36.000.000 •Cl PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Priy. Jard. y pisc. comunitario. Precio: 37.000.000

- Coc. 4 Dorm. •C/TORREBLANCA: 80 M2 Com-Sal _. 2 Bafios - Pk. 1 coche - AseParabol.. PRECIO: 24J.000.000 •Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc. OflT - 2 Dorm- Bano - Aseo Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - .Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000 •COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3

140 M2 - Com.Sal çpn chim. hog. - Coc. •Cl SANTA TERE: Off. - 4 Dorm. - 2 Banos. Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. - Pisc. Precio: 42.000.000 •Cl VILLA: ÀTICO. - 75 m2 - Co i.Sal. Coc. - 2 Dorm. - 2 Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A 3arabol Terraza. Precio: 45.000.000.

com-sal., coc-off., 2 banos compl., estudio, calef gas^oü, * — 480 / i ü / i m2 ' m i *~~ Trtnr) REFORMA — MADO! terr con '«;*.,. pisc, K^^K^^^'Q barbacoa .'TODC BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas | Tel. 93 674 72 54

ALQUILER • CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm. com,sal. coc. nueva, mstalados. MUY BUEfJ bano refor., calefacc.. baleón. Cont. ptas ESTADO!! Precio: 70.000 Tel. 93 674 72 54 coc equip, I;...... bano •AMUEBLADO 2 dorm., com-sal., BUEN "EStADO. compl, arm.empotr.. trast. Tel. 93 674 72 54 •APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS. CON O SIN „ MUEBLES. 1 dorm., com-sal. coc, bano compi., terr. Park. op. A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 7254

•JUNTO MONASTERIO. ATICO DUPLEX. 3 dorm„ amplio com-sal. coc-off. bano compl. calefacc, terraza 26 mï, dúplex de 40 m2. EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000 Tet 93 674 72 54

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 Tel. 93 674 72 54

• PISO JUNTO FFCC MIRASOL Y TÚNELS • 3 dorm., ampl com-sal 30 m2. coc-off, 2 bafios compi terr., park., TODO EXTERIOR. FINCA DOS ANOS. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA Precio:26.8Qp.OOO Tel. 93 674 72 54

•CÉNTRIC0.3 dor.. com-sal, coc. bano. aseo, terr, calefacc. cont. insta!. Precio: 80,000 ptas Tel. 93 674 72 54

• ZONA RESIDENCIAL. 155 m2. Ampl com-sal de 45 m2 con chimenea, amplia coc-off. 2 bafios, aseo terr 27 m2 2 park.. trast. TODO EXT. MUChIO SOL. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. PERFECT. ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

• Z. Plaza del Coit. Piso tot. Reformado. Estado impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b., calef., ascensor, disponen de pk, de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

A N TORRES E N VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 bar\os, 1 aseo, calefacción, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08

• Z.comunitària con 2 pisemas y pista polideportiva. Soleado. Precio: 43 Mill 93 674 32 08

Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2. jardín de 52 m2. 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefacción. g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio: 93 674 32 08 • Z- Vinyet. Ados, Sup. 211 m2, jardín 25 m24 dor., nos, 1 aseo. calefacción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio;: 63 Mill 93 674 32 08

•Z. Vinyet. Atico dúplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 banos.. calef.. coc-off.. sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina. Precio: 38.600 MIII93 674 32 08

* Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, |ardin 50 m2, 3 dor.. 2 banos, 1 aseo, calefacción. 2 pk + trastero, tras. 2. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 32 08

• Z. Centra. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm,, 1 bano, 1 aseo. calef.. ascensor. 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio. 21 Mill 93 674 32 08

^Wl·'l?" Víí Wí "f' IP«:3P

':-:-'PIB:::-J':'fljïWll·>-':^Hl·-!'- W1W-- •-•>:IMS-.· •^R^·J-.·" ^tt4W. '- •.

M E N O R C A : Vacaciones en casa d e T U R I S M O R U R A L (6 p l a z a s m à x i m o ) , q u i n c e n a s Julio 4 0 0 m i l p t a s , a g o s t o 5 0 0 m i l p t a s . I n f o r m a ción y reservas 9 3 6 7 5 12 7 8 ( 1 3 - 1 5 horas). S'OFEREIX PROFESSOR D E M A T E M À T I Q U E S amb molta experiència. Genis. 93 674 91 92 ESTUDIANT DE P E N Ú L T I M CURS DE PIANO S'OFEREIX PER A FER CLASSE DE MÚSICA A NENS I NENES. Blanca. Tel 93 674 11 2 8 VENC A 4 1.8 T U R B O A V A N . B.TG. Neumàtics nous. 2 anys de garantia AUDI.Tel.Mans lliures. Radio a m b carregador de 10 cds. Preu: 3,2 Mill. Tel. 692 72 49 95

O C A S I Ó . Y A M A H A TZR.80 B-SM. 200 000 ptes. Tel 93 588 40 94. De 21.30-22.30 h.

• ZONA GOLF. P. BAIXA. 2 dorm., com-sal., 2 banos, terr 30 m2. Muy buen estado. Precio: 29.000.000 Tel. 93 674 72 54

VENTA

C U G A T

•PARCELA EN CAN CORTÉS Tiene una suDerficie de 1.245 m2.vistas a todo el Vallès. Precií

més informació

F A L T A N C A M I O N E S d e 3.500 a 8.000 K g . P M A p a r a r e p a r t o . T r a b a j o fijo t o d o el a n o . ^ 3 674 88 38

IPERIRUQUERÍÀDISÒN,

necessitaoficïalsTïes. ï n -

| teressats truqueu al 9 3 . 589.56.57. o passeu pel ! carrer Martorell, 12

|ES B U S C A T E C L I S T A PER GRUP A M A T E U R D E 'ROCK b a r l e s 93 674 63 17

EMPRESA HOLANDESA DEDICADA A L A A L I M E N T A C I Ó N B U S C A para su oficina en Sant C u gat una secretaria que hable inglés (francès o alernàn). Se valora conocimiento de holandès. Horario: d e 9 a 18 h. [Tel: 93 589 60 66

al tei. 93 589 62 82

(Laura)

CïKATUÏT per als subscriptors

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.

«^TUJE; IVSEJE: AMANIDA D'ESCAROLA I NOUS M. Àngels Quadras Ingredients: 1 escarola - oli d'oliva verge - mostassa - 1 pit de pollastre i un de gallina - 50 g de blat de moro - 4 nous picades

- vinagre de vi - un all Elaboració: Netegem l'escarola i la tallem a trossos. Després piquem a trossos petits les nous i en trossos grans el pollastre i la gallina. Afegim el blat de moro (el podem comprar en una llauna, que ja està cuit). Preparem la vinagreta amb l'all (molt picat), l'oli, la sal i una mica de mostassa. Afegim vinagre i ho hem de batre fins que quedi lligat. Consell: La gallina tarda el triple que el pollastre a coure's. A la plata li passem un gra d'all amb un tall al mig

HS4C4NTONS

H o q u e i

p a t i n s

Final d'infart El sènior "A " perd el liderat, mentre el segon equip és líder afaita de tresjornades Cara i creu per als dos sèniors del Patí H o q u e i S a n t C u g a t q u e a f r o t e n el tram final als seus respectius grups a S e g o n a C a t a l a n a . M e n t r e el sènior

Al.K.X LoI'KZ -Santi

Després de la disputa de la darrera jornada de lliga, els dos sèniors del Patí I Io(|uei Club Sant Cugat travessen situacions ben diferents. Mentre el sènior "A" ha perdut el liderat del grup tercer de Segona Catalana, cl sènior "B" continua líder a quatre punts del segon classificat, cl Chasis Mataró, quan resten tres jornades perquè acabi el campionat de lliga. Kl primer equip de l'entitat ha perdut el liderat. La derrota a la pista del Folgueroles, sisè a la taula, per 6 gols a 5. ha provocat que fins a tres equips l'avancin a la classificació: Santa Perpètua, que és el nou líder, Masquefa i Caldes. Malgrat tot, els vermelli-negre encara han d'afrontar un partit ajornar dimecres vinent a la nit al pavelló municipal amb el Cerdanyola. Aquest xoc correspon a la quinzena jornada del campionat. Si el conjunt santeugatenc supera aquest partit i també el de dissabte a la nit enfront cl Caldes, tornaria a recuperar la primera posició a falta llavors de només dos enfrontaments per finalitzar la lliga: a la pista del Masquefa i a casa amb l'Universitari,

" A " v a p e r d r e e l liderat d i s s a b t e a la pista d e l Folgueroles, el segon equip d e l c l u b segueix c o m a líder e n solit a r i d e l seu g r u p a m b q u a t r e punts

m é s q u e e l s e g o n , el C h a s i s M a t a r ó . Aquest cap de setmana, el primer e q u i p r e p d i s s a b t e a la nit el C a l d e s , m e n t r e q u e d i m e c r e s r e b r à el Cer-

d a n y o l a , e n p a r t i t a j o r n a t . El s è n i o r " B " visita la pista d'un m a l classificat S a n t s , a b a n s d e j u g a r a m b el C h a sis M a t a r ó a l p a v e l l ó m u n i c i p a l .

cuer de la categoria. Kncara que els tres equips que ara mateix superena la classificació el primer equip de l'entitat santeugatenca s'imposin aquest cap de setmana, si els vermell-i-negre superen els dos compromisos recuperaran el liderat que han ocupat al llarg de moltes jornades. Lluís Sanchez ha afirmat que és molt conscient que "dels vuit punts en joc, no en podem perdre cap" i ha tornat a matisar que "el Santa Perpètua no perdrà cap punt". L'entrenador també ha tornat a incidir que el Caldes, el Cerdanyola i el Masq u e f a "són t r e s e q u i p s molt forts", mentre ha reconegut que la situació és "complicada". Sanchez h o havia advertit En les últimes setmanes, l'entrenador dels dos sèniors. Lluís Sanchez ja advertia de la dificultat de dos equips: Folgueroles i Cerdanyola. El P H Sant Cugat "A" va acabar perdent a la segona meitat, després d'arribar al descans amb empat a dos gols. A la represa, els locals van forçar un parcial de 6 gols a 3, que els santcugatencs no van poder capgirar. Malgrat la desfeta, Sanchez ha declarat sentir-se "satisfet" amb l'actuació dels seus homes.

El taller "B" del Patí Hoquei Sant Cugat va vèicet dissabte al Canalla I eaatiaia era • IMar ai selltari. Feta: BSCAIIENIT0

El sènior " B " , a un pas El sènior " B " del Patí Hoquei Sant Cugat va fer dissabte al pavelló municipal un altre pas important per assolir l'ascens de categoria, a falta de només tres jornades perquè acabi la lliga en

Futbol

aquest grup de Segona Catalana. El conjunt santeugatenc, que va imposar-se al Cornellà per 4 gols a 3, visita aquest cap de setmana la pista del Sants, d e s p r é s rebrà el Chasis Mataró i acabarà la lliga a la pista del Cubelles. Per assegurar-se l'ascens a Pri-

s a l a

L'Olímpyc empata a L'Hospitalet i no accedeix a la cinquena posició Els florestans reben el Català-Babar, tercer a la taula A.L. - Sant CuoatAmb l'empat a quatre gols a la pista de L'Hospitalet, l'Olímpyc de la Floresta no ha pogut fer-se a m b la c i n q u e n a plaça a la lliga i. a més. ha perdut un lloc a la classificació a favor del C l u b Natació Saba-

dell. Els jugadors que entrena Àngel Ruiz són ara setens a la taula amb 29 punts, a tan sols tres del quart, el Club Natació Caldes. Fn el partit que van jugar a L'Hospitalet, l'equip florestà va poder aconseguir endur-se els tres punts però van fallar a l'hora d'arribar a porta. Malgrat tot, l'Olímpyc va fer

un bon parrit i segueix en una excel·lent línia de joc i de resultats. Dissabte a la tarda, el conjunt de La Floresta rep el CatalàBabar, tercer a la taula, que té 34 punts, l ' n triomf dels d'Angcl Ruiz podria consolidar l'Olímpyc entre les cinc primeres posicions.

fOnanc da la Ftarata està eariaat a u

mera Catalana, el sènior " B " hauria d e s u m a r tres dels sis punts en joc. Segons Sanchez, la dificultat del Sants radica en la seva pista, que és descoberta i molt petita. Per a aquest partit podrà disposar de tots els seus jugadors.

Esports

ELS ÍCAOTCKVS Divendres, 12 de març de 1999

B à s q u e t

Atletisme

Munera i Soler s'estrenen amb una derrota a la UE Sant Cugat Lequip santcugatenc no és entre els deu primers llocs que valen A m b Ignasi M u n e r a i Leo Soler c o m a nou cos tècnic d e la UE S a n t Cugat, el sènior masculí va encaixar la quarta derrota d e la present temporada enfront e l

Centre Catòlic L'Hospitalet, que va vèncer per 6 8 punts a 7 8 . Aquesta desfeta també ha provocat que l'equip vermeil-i-negre no ocupi placa d'ascens directe a Prime-

El C M Sant Cugat brilla al comarcal de pista Fascens

ra Catalana. Aquest cap de setmana, la UE Sant C u g a t està obligada a v è n c e r a la pista del Cornellà " B " si vol mantenir opcions d e pujar a Primera.

ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat-

Kls nous responsables tècnics de l'equip sènior masculí de bàsquet de la Unió Ksportiva Sant Cugat, Ignasi Munera i Leo Soler, no van poder debutar amb victòria ja que el seu equip va caure davant el ('entre Catòlic L'Hospitalet, segon classificat. De fet, el conjunt adversari va mostrar-se com el millor equip que ha passat per la Sala Escolar aquesta temporada. El resultat final de l'enfrontament va ser de 68 punts a 78. Després d'encaixar quatre derrotes consecutives a la lliga, l'equip sènior masculí ha deixat d'ocupar les deu primeres posicions que aquesta temporada valen l'ascens directe a Primera Catalana. Després d'ocupar posicions d'ascens al llarg de moltes jornades, aquest conjunt s'allunya de l'ascens. Leo Soler ha explicat que "hem arribat en una situació molt complicada i que ens hem trobat un vestidor desconjuntat". Sobre aquest últim factor, el vestidor, que aquesta temporada ha forçat la marxa de dos entrenadors, primer Joan Rama i la setmana passada, Xavier Campos, Soler està convençut de la "col·laboració per part dels jugadors", que serà del

I|MSM

i-ilMvmra-

Victòria obligada

"100%".

Ignasi Munera i Leo Soler asseguren que l'únic objectiu que s'han fixat és "evidentment, l'ascens de categoria". "Encara tenim possibilitats i fins al final ho intentarem", ha dit Soler, que confia a cegues que la situació actual de l'equip "canviarà".

H o q u e i

La UE Sant Cugat visita aquest cap de setmana la pista del Cornellà "B" amb l'obligació de vèncer si no vol despenjar-se de la zona d'ascens a Primera Catalana. "Seria molt important guanyar a Cornellà", ha reconegut So-

ler, qui ha qualificat el calendari del seu equip de "complicat". Els santeugatencs han de rebre el Gaudí, l'Almeda i el Gelida, mentre que han de visitar el Cornellà "B", el Valls, el Sant Medir, el Casal Vilafranca i l'Horta. Cada derrota que sumi aquest equip serà un pas enrere per pujar.

herba

Andrés Barrientos es vesteix d e c u r t p e r d o n a r un c o p d e m à al J ú n i o r A.L. - Sant Cugat-

El tècnic del conjunt masculí d'hoquei herba del Júnior, Andrés Barrientos, ha tornat a demostrar la seva resignació a la situació actual que travessa el seu equip. Barrientos, davant les moltes baixes que pateix el seu equip, va decidir diumenge al camp de l'Atlètico San Sebastiàn vestir-se d e curt per provar d'ajudar al seu conjunt, que ara mateix segueix ocupant l'última posició a la classificació amb només cinc punts i un balanç de dues victòries, un empat i onze derrotes. L'entrenador santcugatenc, q u e va jugar lesionat, ha explicat que la seva decisió ha estat meditada i q u e

no pot encreuar els braços: "Tot el q u e sigui aportar alguna solució a la crítica situació en què e n s t r o b e m é s p o s i t i u " . Barrientos ja fa un m u n t de jornades que no pot comptar a m b el seu onze inicial i a més, ara mateix hi ha jugadors que obligatòriament han de jugar en posicions q u e no són les seves. Aquesta era, se'ns d u b t e , una bona ocasió per apropar-se a un rival directe, l'Atlètico San S e bastiàn, q u e a l'anada també va imposar-se a Sant Cugat per un contundent 1 gol a 5. Diumenge, el Júnior masculí va tornar a perdre a m b aquest equip per 5 gols a 3 però va mostrar una excel·lent imatge. Sense pensar-s'ho dues vegades, l'entrenador argentí del Jú-

À.L. - Saat Cugat -

La secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat ha disputat recentment la primera de les dues jornades del Campionat Comarcal de pista. Els resultats que han obtingut han estat molt importants, aconseguint un total de dinou medalles. En categoria cadet masculí, en la prova dels 100 metres llisos, Pau Gaspar va pnx.'lamar-se campió, mentre que Miquel Guistau, Ferran Prats i Albert Vilardell van acabar en segona, tercera i setena posició, respectivament. També en cadet masculí, però als 600 metres, Bernat Navarro i Oriol Cascalló van obtenir les dues primeres posicions al podi. En cadet femení, en la prova dels 600 metres, Esther Canovas va ser primera i Anna Lorda, als 100 metres, també va acabar al primer lloc. En juvenil masculí, als 100 metres, Raül Milià, va ser primer. En aleví masculí, als 60 metres, Eduardo Nomen i Pol Soria van compartir la segona posició a m b el mateix temps. Als 600 metres, Pol Soria va ser segon i en longitud va imposar-se Eduardo N o m e n . E n aleví femení, als 600 metres, va vèncer Àngela Fio, mentre que als 60 metres va guanyar Jennifer Mauri. En aquesta última prova, Natàlia Guistau va ser tercera. En longitud va imposar-se Jennifer Mauri. E n infantil masculí, als 1.000 metres, Edgard Fernàndez va finalitzar tercer. En infantil femení, als 1.000 metres, Mireia Cuesta va acabaren tercera posició, i als 80 metres, Anna Bernadó va ser primera.

Tennis

Corretja debuta a Indian Wells - Sant Cugat -

nqap miem M neci os i Mfwu toquin ptsic« M

nior ha declarat q u e l'objectiu a partir d'ara és evitar el descens directe i jugar la promoció, q u e la d i s p u t a r a n el p e núltim i avantpenúltim classificat. Ara, el Júnior baixaria a Primera Divisió, m e n t r e que el F C Barcelona i el Vallès D e p o r t i u afrontarien la pro-

moció. Diumenge, el Júnior rep el S a r d i n e r o , n o v è a m b 11 punts. L'equip femení continua e n capçalant la quarta posició després de desfer-se a m b comoditat del C l u b de C a m p o per 4 gols a 1. Aquesta jornada visiten la Universidad d e Sevilla, setè.

La nova parella de dobles de la Copa Davis, Alex Corretja i Albert Costa, va perdre curiosament per 6-4 i 7-5 amb la parella descartada pel capità Manolo Santana, Francis Roig i Javier Sànchez, en primera ronda de l'ATP Tour sobre ciment d'Indian Wells. A l'hora d e tancar aquesta edició, Corretja havia de debutar, en individuals, a l'ATP d'Indian Wells, clavant l'australià Mark Philippoussis. /À.L.

Esports

& S 4 CANTONS Divtndrts, 12 de març 1999

Handbol

V o l e i b o l

Aquesta jornada podria donar la permanència als de Sancho La UE Sant Cugat derrota el Manyanet, segon, per 33 gols a

Victòria ajustada del Sant Cugat a 28 Ciutadella À.L.

Dama a la tarda a la pista del Sagunt, la UE Sant Cugat podria assegurar-se la permanència a Primera Nacional. Amb tot, una derrota aquesta jornada del Pardinyes donaria també la permanència als de Joan Sancho. Dels últims deu punts en joc, l'equip vermell-i-negre n'ha sumat nou, fet que evidencia el bon moment que travessa aquest conjunt.

Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat-

Quasi amb tota seguretat ja podem afirmar que l'equip d'handbol de la l'nió Esportiva Sant Cugat militarà la temporada vinent i per segon any consecutiu a Primera Nacional. L'extraordinària victòria que va aconseguir l'equip vermell-i-negre diumenge al pavelló municipal davant el Manyanet Les Corts de Barcelona per un còmode 33 gols a 28 ha donat pràcticament la permanència als de Joan Sancho, que a falta de disputar-se vuit punts són a vuit punts del descens. Així, sumant un únic punt aconseguirien la permanència matemàtica. Amb tot, però, el Pardinyes hauria de vèncer els quatre enfrontaments que queden per celebrar-se i, a més, superar en goal-average la UE Sant Cugat en el xoc que han de jugar al pavelló municipal d'aquí a tres jornades. Com ha declarat Jordi Tomàs, segon entrenador de l'equip santeugatenc, només un d'"altabaix" podria fer baixar la IJE Sant Cugat, que travessa pel moment més dolç de la temporada.

- Sant Casat -

El sènior femení del CV Sant Cugat va imposar-se a Ciutadella per un ajustat 2 sets a 3, en parcials de 25-23, 20-25, 15-25. 25-16 i 12-15. D'aquesta manera, les jugadores santeugatenques s'han pogut treure l'espina clavada que tenien després que aquest equip s'imposés a l'anada. Amb aquest triomf, el conjunt vermell-i-negre manté la cinquena posició a la taula però segueix sense tenir opcions a acabar en quarta posició, fita que s'havia marcat a principis de temporada.

Castelló, punt de mira La derrota a casa amb el Gavà ara fa set jornades va fer molt de mal al cos tècnic i als jugadors, que ja van mostrar l'inici d'aquesta reacció fulminant al partit següent a la pista del Castelló. Tot i perdre, l'equip va donar una molt bona imatge. Des de llavors, l'equip que dirigeix Joan Sancho i Jordi Tomàs H MatyiMt, tean clastfflcat, vi can al

Afaita de quatre jornades pel final, els locals són a vuit punts del descens ha aconseguit sumar nou dels últims deu punts en joc. Segons Tomàs, el més significatiu perquè es donés aquest canvi ha estat un "canvi d'actitud" pel que fa als seus jugadors. Si a la primera volta del campionat de lliga la UE Sant Cugat havia assolit nou punts, ara ja en té comtabilitzats deu. Segons Jordi

Futbol

Tomàs, els seus homes han demostrat que "tenim equip per lluitar pels primers llocs de la taula". Avancen posicions Els bons resultats obtinguts han fet possible que en les últimes jornades el conjunt santeugatenc hagi avançat alguns llocs a la taula. Ara, és vuitè amb 19 punts, a quatre del setè, el Sant Esteve Sesrovires. Amb 19 punts però, el persegueixen GEiEG i Bordils. Tomàs ha assegurat que el principal objectiu a partir d'ara és "classificarnos el més amunt possible". El calendari que ha d'afron-

FOT&tSCMKNm

tar l'equip vermell-i-negre fins a finals de temporada és el següent: a casa ha de rebre el Teide i el Pardinyes i a fora ha de visitar el Sagunt i el Sarrià de Ter. El segon tècnic del conjunt santeugatenc ha explicat que "si juguem com sabem ferho podem guanyar qualsevol equip". De fet, diumenge la UE Sant Cugat ja va superar el segon classificat, el Manyanet Les Corts. La UE Sant Cugat visita aquest cap de setmana la pista del Sagunt, últim a la taula amb 9 punts. El cos tècnic ha assegurat que es desplacen a Sagunt amb l'única intenció d'assegurar-se la permanència a Primera Nacional.

sala

El W i n t e r t h u r e s r e t r o b a a m b la v i c t ò r i a p e r ò no s'allunya d e l d e s c e n s Tal com ja va succeir a l'anada, el Winterthur Sant Cugat va imposar-se dissabte al pavelló municipal al Maxon "B" per 6 gols a 3. Malgrat vèncer, el conjunt vermell-i-negre continua a cinc punts de la zona de descens després que el Rubí s'imposés al Vilassar de Mar per un clar 8 gols a 3. Ara mateix, el FS Sant Cugat ocupa la novena posició a la taula amb 24 punts, però també a només quatre punts de la sisena posició, que ocupa el Polideportivo Andorra. Amb aquest triomf, segons l'entrenador del primer equip, Albert López, els seus homes només necessiten tres victòries per mantenir la categoria, tot i que

encara falten un munt de jornades perquè acabi la lliga. La victòria sobre el Maxon "B" "ajudarà molt l'equip", ha assegurat el tècnic. Amb les baixes de Sergi i el porter José Luis, el Winterthur visita demà a la tarda la pista de l'Alfa 5, quart a la taula amb 39 punts, amb molt poques possibilitats d'assolir l'ascens ja que el líder, el Frutas Martín, compta amb dotze punts més. Amb tot, López no descarta "fer saltar la sorpresa" davant un equip que a l'anada ja va apallissar els vermell-i-negre. L'Ametlla de Merola, la PB Montserrat, el Vilassar de Mar i el Centelles són els rivals més directes a què encara ha d'afrontar-se el FS Winterthur Sant Ciliat. /A.L.

El FS Wmnrthir Sant Cugat encara haurà de lluitar per naitaair la categoria. FOU: tSCM KNfTO

Dissabte a la tarda, el sènior femení rep l'últim classificat, el CV Olot. Posteriorment, el CV Sant Cugat haurà d'afrontar les dues últimes jornades al campionat: a casa amb l'Algar Surmenor i fora amb l'Esplugues. Sobre el paper, el sènior femení no hauria de tenir cap problema per superar al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix l'Olot i l'Algar Surmenor. L'Esplugues, en canvi, serà un adversari força complicat ja que ocupen la tercera posició a la taula i a més a més juguen a casa.

A t l e t i s m e

Avellaneda venç el Cros de Bombers

Cèsar Avellaneda, del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat, ha estat el vencedor absolut amb un temps de 28 minuts i 31 segons de la IV edició del Cros de Bombers que ha organitzat recentment el Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat. Per equips, un any més, va imposar-se el Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat. Uns 80 corredors provinents de parcs de bombers de la província van. participar en aquesta prova, que va finalitzar amb el tradicional lliurament de trofeus a totes les categories de què constava aquesta cursa. Els bombers també van celebrar el seu patró: Sant Joan de Déu. El recorregut d'aquest Cros de Bombers va ser de quasi vuit quilòmetres. /A.L.

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 12de març de 1999

F u t b o l

R í t m i c a

Javi Gonzalez dóna tres punts d'or amb un gol miraculós El capità santcugatenc marca el gol del triomf en Després d e tres derrotes consecutives al campionat d e lliga, el Sant Cugat Esport va sumar tres punts diumenge al c a m p municipal d'Esports davant e l Barceló-

neta, penúltim a la classificació. U n gol del c a p i t à s a n t c u g a t e n c J a v i Gonzalez e n temps afegit va donar la victòria final al seu equip. Els d e Hans Schònhofer recu-

peren la vuitena posició a la taula. Diumenge, el conjunt vermell-i-negre visita el Ripollet, equip q u e s u m a tres p u n t s menys q u e els santeugatencs.

rectiu i tècnic del Sant Cugat ja ha confirmat que els dos partits que el seu eq uip hauria de jugar a casa i que no podrà fer-ho per l'instal.lació de la mostra Sant Cugat Actiu es jugaran a Rubí. El Sant Cugat rebrà el Masnou a les dotze del migdia i el Valls a dos quarts de cinc de la tarda. Diumenge al matí, el conjunt vermell-i-negre visita el Ripollet, equip que compta amb tres punts menys. El Sant Cugat Esport no venç fora de casa des del 31 de gener, quan va imposar-se a Granollers. El calendari que ha d'afrontar l'equipfinsafinalsde temporada és el següent: a casa han de jugar amb el Palafugell, el Masnou, el Valls, la Gramenet i el Cornellà, i fora han de visitar els camps del Ripollet, el Guíxols, el Manresa, el Tremp, el Perelada i el Rubí.

Al-KX LÓPFZ - Sant Cugat-

l n gol del capità del Sant Cugat Esport, Javi Gonzalez, en temps afegit, va donar diumenge al camp municipal d'Esports la cinquena victòria a casa de la present temporada davant el Barceloneta, per 1 gol a 0. El conjunt adversari continua penúltim en zona de descens directe a Regional Preferent. "Diuen que la sort s'ha de buscar per trobar-la. Més que sort, ha estat un encert de Javi Gonzalez", ha matisat Hans Schònhofer, l'entrenador-jugador del Sant Cugat. Després de tres derrotes consecutives, l'equip vermell-i-negre ha sumat tres punts molt importants. De fet, el mateix Schònhofer ha reconegut que l'equip afrontava aquest xoc "amb neguit" i, fins i tot, ha explicat que els seus jugadors havien perdut "frescura". Segons el tècnic, aquesta victòria els proporcionarà "tranquil·litat per sumar els punts suficients per aconseguir al més aviat possible la permanència a Primera Catalana. Així, podem tenir un més per endavant per planificar la temporada vinent". Abans d'aquest partit, es va guardar un minut de silenci per la mort de Juan Duran Munoz, ex-

Climent i Miralles, amb la selecció catalana temps de descompte

Roger Serra podria fitxar

mfflfttaCMKMTa

jugador del Sant Cugat Esport. Amb aquest triomf, el conjunt santcugatenc recupera la vuitena posició a la taula i suma ara 40 punts. Si el Sant Cugat Esport encadenés un parell o tres de victòries consecutives podria tornar a situar-se a la part alta de la taula classificatòria.

Objectiu: 4 7 punts Ara, la principal fita per a Hans Schònhofer és arribar als 47 punts, que segons l'entrenador valdrien la permanència. El descens directe és ara a 19 punts, tot i que un parell d'equips més podrien també perdre la categoria. El cos di-

Cl:

En pocs dies, el Sant Cugat Esport i Roger Serra, exjugador del Ripollet, podrien arribar a un acord perquè aquest s'incorpori a la disciplina santcugatenca. Val a dir que aquest jugador es va formar a les categories inferiors del club santcugatenc i ja havia estat dues temporades al primer equip.

ft!::l!,::*-tS.

À.L. - Barcotona / Sant Cnaat -

Les seleccions autonòmiques de Catalunya i Euskadi van disputar diumenge un encontre de gimnàstica artística femenina, artística masculina i rítmica. En gimnàsticarítmicaesportiva, van prendre part dues gimnastes juvenils del Club Muntanyenc Sant Cugat, Ivette Climent i Georgina Miralles. Ciment va acabar en tercera posició, mentre que Miralles va ser quarta. Les set gimnastes participants -tres d'Euskadi i quatre de Catalunyavan haver d'exercitar-se en cinta i cèrcol. En cinta, Climent va obtenir una puntuació de 8,100 punts i en cèrcol 17,400 punts. Miralles va puntuar en 8,000 punts en cinta i 16,750 en cèrcol. Finalment, Climent va obtenir una puntuació final de 34,650 i Miralles 33,850 punts. Aquest encontre va celebrar-se al Gimnàs de la Foixarda a Montjuïc. El proper 20 de març, el pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix acollirà la final de la Copa Catalana de gimnàstica rítmica esportiva individual, amb la participació de 45 clubs i 300 gimnastes. L'organització corre a càrrec del Club Muntanyenc Sant Cugat. Posteriorment, a l'abril, el CM Sant Cugat participarà al Campionat Provincial, fase prèvia al Campionat de Catalunya.

M A X

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel FUTBOL

Nerea López Maria Rosa Tàmburini

18 14

HOQUEI HERBA

Sergio García José Luis Sànchez Jordi Reixach

JÚNIOR MASCULÍ

MASJANU.K I·-I·:MI·:NÍ

SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonzalez Lluc Vidal Christian Albors

33 20 13

PBSANTCUGAT

Laura Martín Laura Gallego Mònica Martínez

23 22 21

Christian Wein Max Solleveld Jordi Bagunyà

20 19 14

JÚNIOR FEMENÍ

Eli Maragall Luci Lópe2 Katery Maragall

HQQVEI PATINS

20 18 15

PATÍ HOQUEI

Dani Antón Jordi Montserrat Ton i Zaplana

26 16 14

WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada Oriol Serra Pep Pinell

PATÍ HOQUEI FEM.

Caria Sariol

OUÍMPYO f-'LORKSTA

31 15 15

Make Gómc/ Irene Sànchez Cristina García

-•Í

21 15 15

21 17 16

Carlota Santamaría Montse Carvajal CV SANT CUGAT MASC.

Sergio Martín Martirià Lltiís Moreno

WAWflBOL

UE SANT CUGAT

Torri BalJart Pau Riera Braulto Argento

Javi Montilla Xavi Pizarro Ignasi Solà

18 18 15

Blisabeth Baldrich Samanta Santamaría

24 18 10

35 17 16

UE SANT CUGAT FEM.

Ndria Oliver Marga Almagro CV SANT CUGAT FEM.

24 10

29 22 18

Esports

ELS4CANTONS L·wendrts,12demarçdelW9

ïf' J * &ra»T«ï 8 *&«*.

512 4

22 í>

> v&nw$ 2* i» » &mtgstCTeÍ2 1©

ï 9 «#

«» v

8X*<*i»tf3*

} 14 B »

«*

»•'

WSSWt

«gasti, « « t tí m m- Wu sud!)» ü « i tà m'm^ |>" *r**È&£

«*-i^*—> - *

***

w * a » 19 « i 9 19 6 4 « » * i * 1« * 2 1 * í« 5 * * J« % 4 HI í* S 3 « i* 2 9 »

¥»•>.» i » *í

<»

<tò «1

rr a»

«2

'» «

44 128

-•>

L*g*t9*ra{i4 & març):

art-4

Ui VOLEIBOL FUTBOL SALA

ORÜTB %itftMartí^^ita Colònia-. ,3-6 (*«**+*••#**•+*••*•*»••*•+*••**

Al^Swn«ïH>r-tÍ£art»n8«.J-3 ,.^3

*«*M**rfwwèÉ«Mafc

*•>*•»*•• 4*i<#*i> *»nb«rMcJI

85 t*HwpiB*ttí7

fiwrelotmt» 27

0»«

2 $

«a ï* ' »

S t$

5»

m**i*

I IS

$g*weg

& 26

La propera (14 de març): PsMrutda-Barceksneta; MaseoB-fé*, piter, Valfe-Ipaíadat; Oranienet>Ql0fc Rttbí-€onjeltà; Gírona-PercteJa; Gia» noBers-Trcmp; Prat-Manresa; LT-fcapaatet-GuíxQls; Ripoltet-Saat Qa§pt

S»

«S

ï*

lft

«?

* > •

«-San Pablo %td*t6^ JNíts&^aHÏh aea);- RC Poío-MMc TferaesaíCD *Ífeírassa-FC Batçeíüflà.

W4$*Ï*

«*%

Qugftt^tpanú^»,,

«t* M m m> m, m.*im~

V**x$»ué&t

Divisió d'Hoaor Fetaeida»

1 ^ propera Ü4 de març): faa^fo Nuevrç Les Foms-La Fatga;

Fagé; júnkw-Cafi Boada; MatadepeSegona Reg»n«l GRUPS

ÏRC Polo-Aíar0...~..~,....«.~..3*& Club Gampo-U.SevjBa« Júnior- Valdefeee~ .,•«...~..™,.„4-i CDTerraasa-JttóiiíHC..»—„.4«& Sanïbero-Real Sodbdad.(suapè»)

Sabadell-Caldes Montbtà'...«í-2 Mil.lenarj-Juv. 25 Sept«..«.^í*^ ; La Parga-Barbera.. Rómulo-Sani Pere RutóCan

MlM^

llana

J 132

SI -

m »

A1&3

20 12

t»*SsH«s

20 *

8í

í'l

RAaAant 20 «

«2

•EGxcKfe

7»

»'

3 1»

«8

«2

20 8

W.StCosa»»» BÀSQUET

tó

<>n«8es

«• « 44

20 6

MoMserm: 20

t&tsm

Rttbt

20 1>

V/lacOt

1»

t*Mvtfta

*;8«r«B)o<M

J9 18

Sttt&fut*

IS 17

Sí

fcjptuàK*

i*'

Qum

tí

ÉVSwilCwpa I» U

« 4 0

l!J»»3<««

19 10

S&fiwCoíama

KivMufh

Tsait H«K«M

Sa »

40 2»

Í9 , *

4»

>V(gwS»fnKnw 19

2 17

Qfest

Lapn^raí^dematç} CitíiadeUa-Sant Martí; Ul!!a jordi-Ksplt^tKSS; VRuteríbwr Baríslona-Alpr 1 jStwawfiot;CVrSfflatCugit*Ok)t; Har-

HOQUEI PATINS

«7 m

L*pwsj>iftMiCÏ3 <ie

ScKïLoroBaso-: ^«x**^*-****?***********!

*, , - »

2 J*~ «t ' »ï

HSBwl»

C&Hwl* 2» *•

fttwtkpant»

vSw^tfftt$ 2J $4- -38*Aoi»

í* »

l«t«

CwRsB

23 (0

U.B»

Ju*.^Sept ü

iritnÒMt

<U -16

M8to»>i

* )MÍ* «S»

a«tóft««« 22 »

*Jpé» tai , « ; J

P^SnÈfo - «t

! W

M-líl-

1»

» tt»7 « »

« W

1«2

* SÍSS7

MH M

íí

*S» 34

12 14 « «

í'

1*»*

Í7»

» t£

HANDBOL

Primera ííaeionat

16» 4JL,

io i» **s» um *M 4

2émm

1M4 íSil

}S [2 ttó2

deCamfxt; Utúvei·sídíKÍ Sevilla-jti« «tor, San PaisloVatótelitEï-Attètk: Te-

*JW*<¥*WWMfW<wStf*WW

MWBBdt » - 8

btSMyn

(

àiotjorfi ^f»»#

22 24

* t) í « 3 # 14 H »

{Mil

'»

Bon* -

S- 1? 151» lïlt

jUnx^t

ít

* 15 151*

l&M 2Ï

RsM

G*jSfe

* W »70

1S82 2J

CimOHol

X» | _ , J6?í 'j» «

La ptt^eía (14 de taarç)!

OAR Gràob-Sa** 8«tev€.33-21 Gavà-Bord5lsJ.t..,.,„„,.,.,....,30'28 TÉlde-PuertoSagunto....,.30-19 UBSantCugat-ManyaRet33-28

Lap«^»ra(H4enjarç); ie í/atòJie l^ííte*

22 16

S27

S4&

CNCaideí^Safeadefl..... Giro»atlÍaïa·í®a..... P.Ca6teB6£t-CaivÍà. •^

N M

«m

i« is

í«»

^ j ^ ^M „

&a&&kttt9 (0

Oift*te

19 io

tíl·lospiate 19

{>;s»l)afclll9

ÍS-

St^ldes; FftJgae& 77 ' J K ' j r

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 12 de març de 1999

'•!

Primera Catalana 12.00 Ripollet-Sant Cugat (Diu.)

1a Divisió aleví

Cadet

16.00 Sant Cugat-Satadell <Dís.) 11.15 PB Sant Cugat-Pontetes {Dis.) 1530 San Juftan-Mira.*s0i-Adesa 0>is.)

16.00 UE Sant Cugat-Sant Adnà (Dis.)

11.45 San Pedró Eumen-La farga (Diu.)

Tercera Regional 12.00 PB Sant Cugat-Joan XXIII (Diu.) 11.30 IATS l-onts-La Farga (Diu.) 12.00 Mjrj-sol-Adesa-Esprünt'eda (Diu.) 16.00Júni<>T-Can Boada fi >í.s.»

12.40 SanCrií,tül>al-PBSaiKC»gat<Ok) 10.45 Ripollet-Sant Cugat (D't».) 11.15 Uano-Junior (Ois.) 09.15 Mutlet-CEF Sant Cugat (Diu.)

2a Divisió femení

16.00 Sant (lugat-S.int Roc (Pis.)

Benjamí preferent 2a Divisió benjamí

l a Divisió juvenil

Cadet femení

18.00 CV Sant (Ingat-CTV' Olot (Dà.)

Juvenil fem. C. Cat, Juvenil

CN Sal«dcll-<:\' Sant Ctigat

FUTBOL SMLM

1730 PH Sant Cugat-Caldes (Dis.)

Cadet fem. C. Cat,

Primera Nacional "A"

Infantil

CN Sabadeíl-CV Sant Cugat

14.00 PH SantCugat-Caldcs (Dis.)

mmam

Aleví MAW

Primera Divisió

1a Nacional

16.00 C:hcss-La Lira (Dis.) 20.30 PB Sant C:fij>at-R<.ilciH (Ois.i

18.30 Sagunt-t; t-; Sant Cugat (Dés.)

13.-00 PH Santííugat-í^líles (Dis.)

Aleví "B"

3a Catalana

S e g o n a Divisió "A"

2a Divisió juvenil

Prebènjamí preferent

S e g o n a Divisió "B"

11 .00 Júnior-Barberà (Diu.) 18.00 S.m <:mtnhat-Sant (lligat (D'is.) 10.00 PB Sant Cugai-Can Rull (Diu.)

10.30 Santa Perpètua-Àgora (Dis.) 12.15 EF BUiií^na-PBSantCagat([)ís.> 13.30 Andalucia-Sant Cugat (Dis.)

18.00 Moncseny-Vte jancr 11 )is.)

12.00 Vilassar-PH Sant CuRat (Dis.)

19.00 Franqiieses-l i E Sant CagattDis.)

19.00 Pla de Uolwcgat-Olímpu· (Ois.)

Juvenil 2a Catalana

Prebènjamí "A"

Cadet 1a Catalana

Primera Divisió fèm.

11.00 PH Sant Cugat-Caldcs (Dis.)

103QOAR (íràcia-l "li SantCagatCDm.}

Prebènjamí **B*

1a Divisió prebènjamí

17.15 Ca«lcdcu-Ma!> jancr (Dis.)

13.45 CEF Sant CuRat-Rarberà (Dis.)

Segona Div. "B" fèm.

Sant Joan Despí-(' E Sant C U $ K '

l a Divisió cadet

BÀSQUET

Cadet 2a Cat. femení

10.00 Matadcpera-Sant Cugat (Diu.) 18.00C:su»«utl-Júnior(lV.> 10.00l'H R.l Jmcne-t .HI''Si Cugat(1 *«.)

Segona Catalana

21.00 Cast«lltcrçol-Les Planes iOis.,l 1230 \ l t ; SaniCtiRat-Sam ('«Uiní i.l )«i.) 11.30 Mas Janer-CN Caldes IDIU.I

2a Divisió cadet

Cadet 2a Catalana

PH Sant Ctigai (l*)escansa)

19.00 UE Sant Cugat-Cambrils (Dis.)

Juvenil 2a Divisió

Segona Cat. fem.

16.00 Cardcdctí-W. Sant Cugat (Dis.) Oííni|>>c Floresta (Desc.uwa)

remis m mmM

Divisió d'Honor

1 a Cat. fase d'ascens

10.00 Sant Cugat-Can Oriaeh (Diu.) 16.30 (\in l'atjó-t ?K F Sant Cugat (Di«.. > 17.45 PB Sant Cug.it-'lcrrass» tOi.O

Tercera Cat. **B"

Cadet 1a Divisió

20.00 Bàsq««t Sam Cugat-Prats (Ois.)

17.15 Sant jultà-Olímpyc Florc-u iDisJ

l a Divisió infantil

Sub20

Cadet 2a Divisió

16.00 PB Sant Cugat-Sabadell (Dis.i 12.00 Jr'mior-Sam Cugat i Dis.)

17.001 ,aietà-l 'H Sant Cugat (Dis.)

10.00Jesús Nlara-W. S.mtCugat (Diu.)

jygg^ffi

Júnior

Infantil

10.30 Ripollet-l'E Sant Cagat (Otu.)

Segona Catalana

10.00 Otímpyi: Florc-sta-Prcnnà (Dis.) Winterthur Sant f'ugat (Oestanvil

20.30PHSC"A'-Caldcs HJis.) 21.00 PHSC ".V-Cwdamola iDinic.) 12.00Sams-PRSC "B" (Om.i

13.00 }úniw-,S,ir(!iuer<i! Diu.)

11.001 TE Sant (Itigat-Sam Andreu i Diu. l

Divisió d'Honor fem. Comarcal f. d'ascens

l'im'crsidaij Se\ illa-Junitir

2a Divisió infantil 16.00 t'eil.i \t. Madnd-Mir.i-sohDis ) 12.00 Can Trias-PB Sant Cugat (I Jis- > 0V.10 Sant Ciigat-N'acatin Terrassa (Dis.)

Júnior femení 10.30 Ribes-UE Sam Cugat (Diu.)

Camp. Cat. Tercera Martwdl-Sasw Cugat-Júniot (Diu.)

12.00 Curnella-1'K .Sant Cugat ÍDiu.l

12.00 Rinevl '|í Sant Cugat (Diu.)

12.00 PH SaniCiigat-Càldes (Dis.)

09.30 UE Sant t;ugat-<.Í3lella (Dtu.)

12.00 Sant Cugar-Mollet (Dis.) 10.30 Mogtxla-PB Sant Ciigüt {Dis.)

3a Divisió juvenil

Júnior . 11.00 PI 1 SartcCuRas-Caldes (Dia.)

19.00 L"E Sant Cugat "B" -ATI ICiDis.)

1030 Sant C atgat-Maurin» Ègara {Ois,? 12.30 PB Sant Cugat-Roureda (Dis.) 12.00 Àgora-Can Rull (Dis.)

1S.00 Sant Cugat-Manresa (Ois.)

H ^ a P H Sa«t Ca@*-Aietiys Mat (Dis.)

1a Nacional femenina

18.30 Alfa 5-W. Sant Cugat d )is. i 17.15 Otapyc-Català-Bstbai (Dis >

PB Sant C àigat (1 tescansa)

10.15 Can Rull-Sant Cugat (Ois.) 10.00 PB Sant Cugat-Can Oriach{1 >ís.>

Veterans

iyi»<

16.00 I>ui£cefdà4 IE St Cugat "A" 11 >is.)

2a Divisió alevi

Segona Regional

11.001 IE .SantCus-at-í Tl" Harem» (Diu.)

Aleví

mims Copa 1a Categoria Viiarxsva-l' E Sant < àlgat

Copa Infantil 11.00 UE Sant Cugat-VHaiMiva (Diu.)

09.00 Sant Virenç Ilot^-f )lím'p\i (I )ts.)

Mira-sol-Adesa-MamftnaEgara,

FUTBOL

2a Divisió aleví

Veterans júpitcr-Satic Cugat....,

.....1-5

1a Divisió juvenil Martorelt-Sartí Cagat»

„...!-1<)

„

,1-5

Júnicsr-SanLotcnao...™ SantCugat-Castellar.. ,„ CEF Sant Cugat-Mereagues.

5-0 .......6-2; —3-1

2 a Divisió juvenil

PfiSantCugst-La Romànica

Sant Cugat-Can Fatjó „...<„...„„..5-7 PB SancCugat-Juv. 25 Septkn5bre..,.3-4

Benjamí preferent

3a Divisió juvenil Can Coíapi- CEF Sant Cugat

í-3

....7-0

„

Primera Divisió Finques Inter Dosríu-Chess

S e g o n a Divisió "A" 3-3

„.i-e

R<weda*Sant Cagat-,

Cadet 2a Divisió

„.,.M

l a Divisió cadet

2-S

2a Divisió cadet

l a Divisió

EF Sabadclí-PB Sant Cugat. 0-9 PB Sant Cugat-RanjttloTftmchoni 3»3 CEF Sant Cugat-Can Pare8aiJ*,....,».5-l

l a Divisió infantil Sant Cugat-Natació Terrassa Can Rul!-PB Sant Cugat.™....,

6-1 6-1

Escolapis iguafeda-FÜSaat Cugat

Cadet 2a Catalana

Juvenil

Maristes 8ant$4)límpyc Flofe«a. W. Sant C«Jgat-OI Sabadell

8-3 5-1

Júrtíor-EHG....„....„

JúniwAfclfòsDepomtt.,..,.

Júnitw-CltibEgara.

...84-65

..8+63

„

„4-4

í-3

Cadet fem. C. Cat. 0-3

Prebènjamí" A

„..,„,.{M

Prebènjamí "BM TENNIS DE TMt/LM

Jú«ior-(M>%ata.

„...„„.2-5

l a Cat. fase d'ascens

Aleví

CM»7 *<MUB..SaatCugat~~..J..^

Jíifiíor-t^nSalas...»,^...^.,.™...^, ,.£-1

Çxwnafcai f* d'ascens»

3a Catalana

Segona Catalana 23-25

0-12

1-6

mmmoi ÜE SantCugat-ÍMRGtíKia..

...3-2

Infantil 3-2

Barbefà-ï^fStoïC^ga.^..

.....„...,„....„

Juvenil fem. C. Cat.

US SintCugar.-LiíííaiT%a..

B«b«à-PH«»ntCug«.™

Juvenil masculí Juvenil femení

OTSantCfcgtf-Santa Isabel..

A-12

1-3

UB Sant Cugat-Eseokpis Sarria. ...-55^60

Sub20

:.._.7-7

Aleví "•fi"*

Segona Çat* fem.

Rubí-Sant Cugat. . ,....0-5 PB Sant (.'ugat-EF Bonaire. 8-0 Mta-sol-Adesa-SajttQuirsM:..... „..9-i

..3-6

13-12

Cadet

65-50

34-13

3-4

Cadet 2a Cat. femení

Júnktf-Aslètícde Tcrrassai

Bàsquet Sant Cugat-Saria.

...-.1-4

Júnior

UESaotC^it-SalteMontc«tla......Z5-16

MaremàgnMfn-CVStCugaL

2a Divisió infantil

l a Divisió aleví

7-4

Infantil

CSot-CV Sant Cugat

5-3

Cadet l a Catalana

Segona Divisió masc.

Tercera Cat.. " B *

25-26

Camp, Cat l a femení

t-5

PB Sant Cetgat-SsarCajsat..

Congrés'W-PHSanr Cugat.

3-3

W. Sam C t ^ ^ D W S ^trià.. PB SaintC«gat-Rií>otk!t.>.....>-„...„,.,^2 Sant Cagat-EF Blaugtana....... .......3-0

Fèmines

Salfc Bonanova-l'K Sa»« Cugat

(jfiSantCt^at-Vtlaraaififc

Cadet l a Divisió Olfmpyc-lndíisiiïasOarcia.

Juvenil 2a Catalana

ÈpícCasino-UE Smt Cugat

Juvenil 2a Divisió

2a Divisió benjamí „..,

1-6

Parets-C4£mpyc Floresta

SantCugat-Rómulo. ~ ..2-1 Jtitiior-C 2an Aaglada. 3-3 CEF Sant Cugat-NatacióTetrassa.....2-2

jtsan XXffl-PB SantCugat,

miM

OJírrtpwFtoKista-VBalTanca

2a Divisió femení t

WffBM

•"•»

****

•

t—

PHSantCiígat «ff'KJamd».

nu.

„.4-2

Copa l a Categoria ' " ElsSde j|<33frtga-i:» SwttCtígat,.,4-í

1-4«5

Esports

ELS4CAMONS Divendres. 12 de març de 1999

FUTBOL

!lLia."V

e n& A FUTBOL (Dtó.)

IIHHi«HmmWmM·IIÉIIII»mllHiil

11.00 À|pra-Jï»ftM»sgtíl....^„,....«™-. 10.00 Vcnfasurap^5dte|to^ttto»„.„„.„ 09.00 PtaPafieíBS-L*Ffcte«». 10.00 Regina C*m«Íi$*ttM<3m

SALA

-(D».) „.íD>!t> (DM

SALA

Cadet fentenf 13.60reSamCu^tt-WswfRfts^i»..,».»»».~~.;<D».)

Aleví i Í.00 Joan Maftifiíll "A'-Escda 3gura|Ç£u4 £**.> 10.00 Oaïal?Hiy«-C!ub tfAflro ™,),.5„™i..,,^{D)i>.) l ï . 0 0 Nfon&errat-Ferían CliuL·. -«,—-~„..«ÍDI*.> 12.00 |oaft Moragail "8"-I^eaTwtPSS«i^~™.»~4CSt.> 10.00 VaUhowst-Saotahsbel,..,„., 12.00 Escota Avénç.Col.te|í ifcl*B<ML-wJL»>líP!*^

HAN FUTBOL

Infantil ;*

.....(Dts.)

i Bernat. f

(Ois.)

Í0.60 &icot» A«sp^"A*>Ato!i«» ituW. mà.) ©9.06 RattaMi^jaTAM^uaya,..,™»™,,;,,,» «4DÏ8;j i

$fc96Esc<*i*l'h«8-l 10.^0 Peu* Viver "AN

^..ÍE8SLÏ

A ....w.

.»»v3fcn?

10.00 R»«ta«JÇ*iai',S"·C6Hse«ía "8" ,.,.„^4D».}. 11.00 ^Hé.V«Rfeq5ÍBerfcHK!HÍ, C0k> 12.00 ftwowï Cajsl íisrr>e»f-S»wa hsbeím.,.„,->™4Dii!.)

Benjamí

10.00 «ufe d'Ann-LwnaKb VwwU

11.00 Piae» Msria-IColiegï T«aws "W

D B OL

Aleví

TS*

l t JÍ0 S»nt Pere Laoicíi^tóíC^W.^... 11.00 Can BoBtb-ÀgDï*-, 12.00 Mir*sül-A(icsB.fiMit&teÍ.„L..

11.00 Lcon»r<l<>V"iao42astc8qac_. 10.06 «RE Les Plancs-DucMootbtoJt»,—„.„-4lS(t.)

A -...*

WM A»s«8C*fe8 *A"-UM» E#ws "A".». .,«;,™40fe.)

* ' i * i* ."' "

BÀSQUET

.<Dfc,S

Infantil femení

Prebenjamí :

Cadet

1&601ÏB Sa» Cugat " B " - ^ ^ ^ Do»»-., 12J0 UB&mtCugtt "A"-Escola Avenç 13,00 Agow-Coí lepTew» "B". ..„. 13.00 IES Tertassa-Ceotte Obea .'.

: A.

VOLEIBOL

Aleví 09D6 Jo*n NI«*g^F«»K><3teu™™. 12.00 Et ï^·Cultemï'HBtica. 10*00 Cl* F«»ras^3tï(«>i»|*tíi£3fi«t.<,„„„ 11.00 tmEi^PIaiws-25*sSiMe<»Íwe,..

„<Os.J

«MM^ENft.)

WÍÏ<IIIIH>>W< •

Benjamí

11,00 C^fittt 13.00 Cdt.\am

Aleví

09.00 E«<*t AvwwjOswre Otx». 12.00 Sam j w s "y'g[<wm»<fa»*ilg.";:!„„„'i ;üf!>hlb 12.00 Pjiw Vrflès "A'·^oíbw^ "A,%m>^«..l^ÉDi&) 12.00 La Fiorega-Agwa^.-..^,,,,..^^.*,,.„„:• ffliíO 11.00 p«» Vsn& "B"-Fe^C^^.»»l r * r JÈD*.> 1L0O S»m Jcifdj "B'·-Cwato»?* ^ ^ x < ^ L « J t © » . ï

...(Difcí

Esceia A*enf-SíS«)l*—~_...„..™„.i.« 09.00 CtóteillbïsfeíS '^-Ad^MfcrtMSdL... 13.00 Foító-Msiistcs *A*\~..,„„~. -~„

Aleví

F U TB OL

.«.«~{D&») ^

Cadet femenf ,.4t)ís.)

Juvenil femani

BÀSQUET

í1

jtm.)

Aleví femení

13.00 Stntafaatttfc&otJOKS «CT. 13.00 Sant Ja«ü "B-'-Eücol* Avoftfr. ï

^D»>

09.66 Fat<Í-Ew»laPia™,.,<<»^>üs*H»>.>-< JllílIllMIHIjW

Perran^lua"b-.feK^A^^^ .,

- M ^..0-8

mnurT

„.3ï-46

^n^<ftiert»E«ipiíaHa.~~.-...-..«..~.^

JWHMPVI

CataíuHï»4F«»n Cbnt

Aleví Tonc LUsfetc.fflaa Ma«8»jl*A",, Caíatooya-OUígi Europa.... 1&IR Man^alt "*&"^3ab d'Ara».. Valflxíiwtt.FefiMnO»*.,. CoUegi Batm<t»-S«>t4l»«*«1^, Escola Avenç. Lea Tcn«»...

„.„,„.

C«flsessil4 «A"-«*««>« i C»i»l *&*..„ CoBsctola "8*HÍ>aBC»»ls -*..—„

Infantil

>—2^

PM«W W«ia«l8S8Nw*t.~.»..™.-..~..«.--

„.m*.~*„i*$

y o i E § B ot

"h'-lmmúiim"/*: l·T,«^lttt'Ht.i,»iJ*l-liÉff4>ti

ORE L«PJ»ne*-AV. EÈPwwr.

Cadet'

í.9-3.1

J.Jtll·i.i.

I *£,

8«^Awsv-8"·«wt'fei»«íií*S^ *<

; ;

?\--|^,4

, ,..t-t ^&^2

1ES L>* Sctteta-LíonaxJo V»n«i..„«..w.-«.,<^«f<«i.^*2

Àlevf

Juvenil

Escola Pia-Escola Av«ttç,,.,w,K?^<«t,ís.,.«„.<»,..«,...«,ví-2 A<les<i-Mtta-s<jl-F«f6..,<»...<«f:;«.,;.<i».««..,«~..<~>:·™....2-4

Fucnteliviana-Rubí Faibrf Sal*...«. Anseicta Ferrer.RabíNnrçt...

Catahiti^·a-Feítan Clua "C".-»-....».....;

Aleví femení li-Piírçis Maó».

HANDBOL

Benjamí

BÀSQUET

a r B o i ri

^ . I Foirt>-Oo! les< \'e<frti«a ..,.„„..!.„,.,„..„,..„

18-0

S)~Z

„.^M!

.,. ..Sü-Vi

Infantil

Infantil iVS

'<*!•>»••«*••>»•

..2-u

Col le^GwnK-UESam Cagat "B". .,„,. ..„ .„3«40 Cul·lcgi Dnsi-t'E Sant Cugat "A" „2?-J2

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es

R a m b l a d e C a t a l u n y a 3 2 , 1er 1a. 0 8 0 0 7 B a r c e l o n a . Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . Internet: w w w . s e k e r . e s / m u n i d a s

Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n

GAS OIt Rorts gratuïts

Tel. 93 580 77 62 «C? ^\ ^ >A

\^^\

Contestador les 24 h

ESM|

Distribuïdor oficial

EIS4CANIWS £^

Espectacles

Lulturu

Divendrts, 12 de març de 1999

P r o j e c t e s

Sergi Barnils dissenya els vitralls d'un auditori per a la pau a Florència

Rècord de participació al Premi Gausac de Recerca

El temple italià es començarà a construir l'any vinent Un cop més l'any 2 0 0 0 serà el definitiu. I en aquesta ocasió caldria confiar que fos de debò. L'any definitiu per a la construcció d'un model pacífic de planeta, on els santcugatencs

hi participéssim activament. De moment ja n'hi ha un que ho fa: Sergi Barnils. El pintor santcugatenc treballa en els vitralls per a un temple per a la pau que es començarà a cons-

RIITH CASALS

"El concepte de l'obra que jo faig va molt lligat a aquest missatge -explica Barnils a Els 4Cantons-. Ara treballo en la sèrie Jardins oblidats, que és on Tànima reposa després de ser alliberada de la presó que representa el cos, i on la pau és protagonista". Un cop construit, el temple donarà cabuda a les més diverses manifestacions artístiques i també religioses. "Estarà obert a tothom. Volen evitar que una sola religió es faci seva el temple. L'objectiu és arribar a la pau, més que a través de la religió, a través de l'art", puntualitza l'artista santcugatenc. El promotor del projecte, l'arquitecte Marco Romoli, va posarse en marxa després d'un sagnant atemptat terrorista que va passar a Israel l'any 1996. Uns mesos després, Barnils va entrar en contacte amb la iniciativa a lafirad'art de Bolonya, una de les més importants d'Itàlia. "La meva pintura s'adaptava molt bé a la idea que ells tenien, sobretot a les sèries que faig amb més color, perquè ha de ser una cosa impactant. El missatge de l'obra que buscaven no havia de fer al·lusió a cap religió en concret, com els va passar amb d'altres artistes que els interessaven", afirma Bamils. "Suposo que ells van respirar l'obra, els va arribar la vibració espiritual que tenen les meves peces. Probablement van captar notes en so de pau". Sergi Barnils realitzarà setze vitralls de vint metres d'alçada que aniran situats als laterals de l'au-

truir l'any que ve en un turó a les affores de Florència (Itàlia). El projecte Un templo per la paee pretén q u e , mitjançant l'art, es transmeti la voluntat de pau arreu del món.

R.C.Z.

Cinc treballs s'han presentat enguany al Premi Gausac de Recerca, convocat anualment pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat ( G E L ) amb la col·laboració de l'Ajuntament. En aquesta sisena edició, que es va tancar el passat 26 de febrer, s'ha reunit el major nombre de treballs presentats fins ara al certamen. La coordinadora del premi, Alba Rodríguez, ha afirmat que la convocatòria ha estat un èxit i que ha complert inicialment els objectius previstos pel que fa a quantitat i llargada de'ls treballs. El premi Gausac ofereix dues-centes mil pessetes de bonificació, més la publicació del treball guanyador a la revista Gausac del GEL. Varietat de temes

L'organització del premi no ha desvetllat el nom dels auEl Banc de Sabadell estudia finançar el treball que farà Sergi Barnils per al temple italià. F: XAVILARROSA. tors dels cinc treballs, que són: ditori, que serà en forma de cúActivitats jurídiques del volunpula. L'artista anglesa Philippa Betariat, Divertiu-vos, que és Festa Major!. Salutacions de la deveridge, resident a Barcelona, aju,<#"'" mocràcia en festes, a Sant Cugat darà el pintor a materialitzar els del Vallès, La construcció del sòl dissenys en vidre. patrimonial del Monestir de Sant Un templo per.la pace es construirà Cugat del Vallès (980-1010), La als afores de Florència, en un turó Unió Santcugatenca: 10 anys cedit per un particular. Serà un molt durs (1939-1949). La reprojecte "amb molta sobrietat que pressió franquista i Sant Cugat volen que s'integri perfectament i La Floresta. Dos creixements, amb l'entorn", segons Barnils. Per dues realitats. Aproximació al aquest motiu els arquitectes busfenomen del creixementpoblacioquen construir-lo amb algun maEsbós de tempti ptr,/ la pa i , •< oi edificarà Florència. FOTO: CEDIDA nal i urbanístic de Sant Cugat terial innovador, tot fugint del cidel Vallès i un dels seus barris, ment. Les maquetes dels vitralls en el projecte i està evaluant la promociona per Itàlia i aviat per La Floresta, durant el segle XX. de l'artista santcugatenc, s'expo- possibilitat de col·laborar-hi. Alemanya i potser també l'Estat saran juntament amb la seva obra Aquest santcugatenc nascut a espanyol. El 14 d'abril inaugurarà EI jurat del premi, format per i els plànols del projecte a Milà, Bata (Guinea Equatorial) on el una exposició a la galeria OpernAlba Rodríguez i la responsaRoma i Barcelona. seu pare va treballar durant uns ring de Viena (Àustria) i mentres- ble de l'Arxiu Municipal, Hores d'ara, els promotors de l'o- anys, divideix el seu treball entre "tant, s'haurà acomodat al nord Gemma Foj entre altres membra busquen patrons econòmics Itàlia i Catalunya des de fa tres d'Itàlia durant unes setmanes, fent bres encara per determinar, per al projecte. EI Banc de Saba- anys. És un dels cinc artistes que una sèrie de gravats al taller del emetrà el seu veredicte el 9 dell ja ha demostrat el seu interès la gal.leria Spirale Arte de Milà, mestre Giorgio Upiglio. d'abril.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

Lucas Diesel Systems S.L. «\RIW Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ora,

de Cerdanyola, s/n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Cultura

HSICANTONS

Divendres, 12 de març de 1999

D e f u n c i ó

LaPm

Mor Pilar Roig, pionera local en l'educació de la dansa i la música

•

* La primteisa ^fo^osàwafd*-. m&Mca à& Pilar íloig fea la seya mare. A cita la JPiM, com sempre ranomeriava cl seu marit Feria» Mmí> li deia que crearia usa escola de musica diferent. I en tornar dels seus estucs a Oinebra (Suïssa) h« va fer. Pilar Roig havia <Jit l'any passat en aquest diari que quan ella va arribar a Sant Cugat no hï havia çap escola de música però que ara teníem "molts músics entre nosaltres".! aquests músics va entonar a la missa d'acomiadament ia cançó JPamttks al vent, escrita per Pilar Roig mesos enrera so» bre una composició de Carole King. "Quart el solim11a / i els estels s'han enfosquit / recorda* tot aliè que has viscut1', Pilar Roig va viure fins als darrers dies per al seu somni fet realitat* Havia traslladat la seva llar a pocs metres de l'escola, per acosstafVhi així que les fmces S'acompanyaven^ I a batzegades li prenia l'alè a Pilar Rai}; sempre va confiar en l'educació musicalperformarpersones. F: CEDIDA la malaltia amb l'esperança d'ofegar-ïa. Teoia $Z anys. tristíssim violí, com Sant Cugat sió amb l'objectiu d'engegar actif va ser la primera profesfeia temps que no en sentia altre. vitats d'homenatge a Pilar Roig sora de música dels seus Immediatament després de la ce"per la seva intensa vida musical". fjlb.fRC.Z. rimònia, ja es va crear una comisPer a més informació: 93-6754757.

Sant Cugat li diu adéu amb música en un Monestir ple a vessar R I T U CASALS

fer càrrec dels estudis de dansa. La societat es va trencar després d'uns anys i Pilar Roig va continuar amb Fusió com a escola musical. Acompanyada d'un sòlid equip de treball, van seguir aplicant la seva filosofia de passar per sobre del tòpic dels alumnes que valen o no valen, per simplement formar-los com a persones.

I^esprés de quasi cinc anys de lluita, el càncer es va endur aquest dimarts Pilar Roig de la vida. Directora de l'escola de dansa i música Fusió, Roig va ser una de les precursores de l'ensenyament de la rítmica i el solfeig a Sant Cugat. Kl 1971 obrí als alumnes el seu àtic del carrer Rosselló, I'n any més tard, Els fruits de molts anys va inaugurar V Fjtudi Pilar Roig, al carrer Xerric on va començar a en"Era una persona especial. Jo l'asenyar a totes les generacions la base preciava moltíssim", va dir l'alcalde, del moviment rítmic, segons les teJoan Aymerich, sortint de la ceories del mestre Jacques Dalcroze. rimònia religiosa celebrada al Monestir el dimecres, "hem perdut Aviat, l'estudi del carrer Xerric va algú de molta vàlua i que ha fet molt quedar petit i la música va marxar pel món educatiu de Sant Cugat". provisionalment cap al carrer Major i després a l'edifici de Rius i TauCentenars de santeugatencs van ICL Va ser aleshores quan l'esperit de dir emocionats l'últim adéu a Pila Fusió que avui coneixem, va colar Roig, en el mateix escenari en mençar a gestar-se: quan antics que mesos abans es va celebrar alumnes de l'escola començaren a el 25 aniversari de l'escola. Ho feincorporar-se en la tasca docent. ren en companyia de les notes-de Fusió, amb el cant Signore delle HI següent pas va arribar amb la cime de Giuseppe de Marzi i el inaguració d'una nova seu (on és Vocalis de Rakhmaninov, interara), un nou nom (Fusió) i una nova pretat pel piano de l'escola i un sòcia: Laura Esteve que s'havia de

P u b l i c a c i o n s >

Escola Formació < de

CAVIS Curs de VOLUNTARIAT SOCIAL Dies 22-23-24 i 25 de març Horari de 17 a 20 hores Lloc CASA DE CULTURA Preu matrícula 5.000 ptes. Inscripcions: CAVIS. C. Valldoreix, 9 (Llar d'Avis). Tel. 93 589 57 98 Horari: de dilluns a divendres d'11 a 13 hores i de 17 a 20 hores.

Montserrat Rumbau explica en un nou llibre la vida de Catalunya al segle XIV Lobra continua la tasca de Com érem fa 700 anys R.C.Z.

Grandeses i misèries de la Catalunya delsegleXIVdeixa en el lector el regust que "la societat actual és tècnicament i científicament molt avançada, però a nivell humà estem exactament igual que fa sis segles", en paraules de Montserrat Rumbau. La nova publicació d'aquesta autora santeugatenca, explica en una dotzena d'apartats la vida i costums de la societat catalana del segle XIV. Rumbau ha situat en primer i segon lloc els capítols que més l'ha impactat conèixer la dona i els esclaus. "Les dones no tenien cap dret, estaven totalment sotmeses al pare i després al marit L'home podia implantar la justícia a casa seva. Era esgarrifós. Hi havia maltractaments a dojo. Fou una època tan misògina...", il·lustra Rumbau sobre la situació de la dona fa sis-cents anys. Sobre els esclaus, la historiadora comenta sorpresa "que eren molt baratos. En tenien fins i tot els artesans i els monjos, tot i que el

Rumbau treballa ara en la història del segle XV català. FOTO: CEDIDA Rei i també el Papa intentaren eradicar-ho". Rumbau explica en el llibre el gran mercat d'esclaus que fou Mallorca, durant l'Edat Mitjana. "Al segle XIII, els esclaus eren bàsicament àrabs. Un segle més tard hi havia albanesos, bosnians, russos, grecs i també turcs", puntualitza Rumbau.

Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV desvetlla també la crisi de la corona catalano-aragonesa, després que la pesta negra matés la meitat de la població europea l'any 1348. En clau local, el llibre narra l'assassinat de l'Abat de Sant Cugat i fa algunes referèn. cies al Monestir.

Í1S4CANT0INS

Cultura

Dtvendns,12dtmarvdel999

pera

Ueüsir d'amore arriba a Sant Cugat després de Pèxit a Reus i Sabadell R.C.Z.

L'elisir d'amor*, és una òpera en tres actes de Gaetano Donizzeti, amb text de Giovan Battista Varesco, que va ser estrenada a Munien l'any 1781. Des d'aleshores, aquesta història d'amor amb final feliç ha voltat per tot el món i aquesta és la segona vegada que els Amics de l'Òpera de Sabadell l'interpreten. El Teatre-Auditori els rebrà demà a la nit. "A Reus hem tingut un èxit clamorós. La gent va aplaudir molt efusivament A Sabadell, on vern estrenar, va anar millorant dia rera dia. L'impacte amb el públic, sempre és dolorós, però després va madu-

rant", assegura Mima Lacambra, presidenta i directora general dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Assumpta Mateu és Adina, la noia a qui Nemorino (Carles Cosías) vol enamorar amb el màgic elixir. Els acompanyen Ramon Gener (Belcore), Francisco Valls (Dulcamara) i Cristina Obregón (Gianetta), en els papers principals. La música sona a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès amb les veus del Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Una clàssica història d ' a m o r "És una obra bonica i alegre, on el públic es diverteix molt", explica Lacambra. L'e/isir d'amore

Lacambra: "L'Elisir d'amore és un montatge clàssic, amb el toc actual que dónala il.luminació". FOTO: CEDIDA passa originalment en un poblet vingui a les obres i els agradin. Ara òpera, però "ara falta Sabadell. del País Basc, però aquesta versió la gent ja està culturalment més Amb el que tenim, hi fem mira"pot passar a qualsevol país del p r e p a r a d a q u e q u a n vern cocles contínuament". món -en paraules de Lacambra mençar. I això els dóna capacitat Els Amics de l'Òpera viatjaran No ho hem definit". per estimar més l'òpera", afirma la aquest estiu a Brasil i Uruguay per presidenta d e l'Associació. LaAquesta és l'onzena temporada interpretar VAiaa de Verdi. L'e/isir cambra destaca el fet que per tot dels Amics de l'Òpera de Sabaanirà a Oviedo, Santander i Màl'estat s'han anat construint grans dell. La seva tasca ha aconseguit laga, entre d'altres localitats de auditoris on es pot representar q u e "el públic tingui curiositat, l'estat espanyol.

D a n s a

L'Esbart omple Paforament del Teatre Auditori en Pestrena de Terra Baixa Attapteció, direcció i t&moAlbert Guinovart escriu amb música el clàssic de Guimerà

pes, i <h resultats són dignes í

0n$atJ@an Sara s Qum Semt. Mvmmarigmatt Aifcrt

ALÍCIA.D.BUJ

L'escenari del Teatre Auditori es va convertir dissabte a la nit en Terra Baixa, el clàssic d'Àngel Guimerà que l'Esbart Sant Cugat ha traduir al llenguatge de la dansa. Un drama escrit en música sobre el paper de les partitures del compositor, Albert Guinovart i interpretat en directe per l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra. Un muntatge que el públic santcugatenc va rebre amb un ple absolut i va acomiadar amb una pluja d'aplaudients. ' P e r nosaltres les estrenes són importants en funció del públic i sembla que Terra Baixa ha agradat, i això era exactament el que volíem", afirma Joan Serra director i coreògraf de la companyia. A més de la música de Guinovart, "que és preciosa i ens ha anat perfecte" en paraules de Serra, el vestuari entre modern i tradiconal de l'actor, Enric Major, i la senzilla escenografia obra del Centre Culural van ajudar

Gerard Claret va dirigir l'Orquestra Nacional de Cambra d'A ndotra F: XI. blava i Trt'ode. Tres obres q u e ha explicar el clàssic d e G u i volen reflexar la filosofia d'amerà. Una història d'amor esquesta entitat dansaire, "realcrita a finals del nou-cents q u e ment el nostre llenguatge està recull amb trets realistes els hobasat en la dansa tradicional cames i els conflictes de la Catatalana", afirma Serra. lunya del moment. A m b l'estrena de Terra Baixa, L'Esbart portarà Terra Baixa als l'Esbart tanca una triologia que escenaris andorrans el proper va iniciar a m b Un pont de mar mes d e juliol.

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Saltés. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Una n e t e j a

gratuïta

te que estem úemfo i amateurs, en

i A ^ t ' ^

la màxima qualitat i el millor servei! Ofertes recomanades

i material digital Kodak a Sant Cugat anual

mostra d*aquesta c&paàm etò»' tem à Ksr* weiff passant per g^bteiabstinadaícrassi^aríirtóal Nino ütata, amb frescor i tigor

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem

tal £1 teu distribuïdor de cameres point'

iria magnSte* feina de Sílvia Pérea (Marta), Lluís Fàbregas (ManeTHssenf i ú&nfecctó üc), Cese Franquesa (Sebastià), EttrkMtyó, i€owtó. Miquel Puig fFomas), Sara Llunell (Nïiri) i Oriol Franquesa Tatímdete<GSC. (Xeíxa). E! pas a dos de Marta i Sebastià va oferir ei millor moment de la nit amjb «na força estètica i sensualitat aüactíva. La Director í vitM: Gmmí €&&& àÍ1k*Mtp&pe&m es troba, potllot i àku Teatnt^Atu&toti. 6 de ser, ert um necessària híbridesa entre el llenguatge gestual usual de l'o&m i U 'llibertat'' de k Fií ha llops reals i metafòrics. dansa ojntemp^H-ània, que fa incL'Esbart Sant Cugat ertteneque vitabfa una reiteració i limitació fa aí$Éas anys, cerca de rso ser de r*»¥ii»ent& La musica de engout per l'ensopiment d'allò Guinovart, que va dirigir des del conegut, tot i que autènríci res- piano» és suggestiva i transpapectable. i ha fet <üvetm es- rent, i porta l'espectador a cada situació a personatge a base de responaabilitat, dfòcuh&itgf^ç íàímoíkt, ïtòsieamertr intervertOVfch

.000

p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s

cameres

Nikon Pronea 600i i objectiu 24-70 t 7 9 . 5 0 0 ptes. (iva inclòs)

Nikon F50 i objectiu 35-80 mm 6 0 . 6 0 0 ptes. (iva inclòs)

Cultura

ELS^CArYIUNS Divendres, 12 de marc de 1999

M ú s i c a

Josep Carbonell composa per a POrquestra Simfònica Sant Cugat Es farà un concert per Sant Jordi al Teatre-Auditori Rr'i'H CASALS

- Sant Cagat Josep Carbonell, resident a Sant Cugat des de ta dues d è cades, ha composat Concertino per {i orquestra amb piano i xilofón ohligatti especialment per a la simfònica de Sant Cugat. Ks un concert en cinc temps: Andante-Allegro. Andantino, Allegretto gioccoso. Andantino comoilo i Allegro, que Carbonell ha composat entre Alemanya i C a t a l u n y a , per la seva feina com LI assessor empresarial que compagina amb la música. Kls cinc t e m p s del concertino t e nen un caràcter ben diferen-

ciat entre sí, on tant el piano i el xilofó com quasi cada un dels i n s t r u m e n t s t e n e n en algun moment una intervenció de solista. "Com que a Sant Cugat hi ha una orquestra a m b músics molt bons, aquest concertino pretén q u e tothom pugui demostrar el cpie val fent de solista. Ks una obra q u e els farà treballar molt, una peça perquè es llueixin", explica Carbonell. L'home dels *ct oficií*

músic. Ha estudiat piano, violí, harmonia i contrapunt i és un dels pocs organistes catalans. A més, és enginyer químic i cal dir q u e en els seus viatges composa amb l'ordinador portàtil. Sant Cugat ja va sentir les notes composades per Carbonell l'any 1994 a m b Cugateries una suite concertant per a flauta, fagot, celesta i orquestra de corda que va ser interpretada per l'Orquestra de Cambra local.

Carbonell va enamorar-se de la música des tic ben petit i al costat de l'au Casals, q u e tocava a m b el seu pare, t a m b é

L'Orquestra Simfònica Sant Cugat estrenarà el concertino de Carbonell per al públic local, el dia de Sant Jordi al T e atre-Auditori. Carbonell assegura que la seva no és una música fàcil. FOTO: X.I.ARROSA.

C o n f e r è n c i e s

T e a t r e

Les troballes de J.M.Gavín tanquen

L? Espiral puja a Pescenari les dones d'August Strindberg i Dario Fo amb Teatre Breu

el cicle sobre el Romànic a l'ANC Els 700 anys de la catedral de Barcelona serà el nou cicle RKDVCCIO

- VaUdorebc/Sant Cugat Imatges d'esglésies com Sant Martí de les Tumbetcs. Santa Cecília de Torreblanca (a Tossal), Sant Cueta (a Gavarra) o Sant Vicenç del Grau dels Prats (a Montaniscll), entre d'altres, es van veure ahir a la tarda a la sala d'actes de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Totes elles amb una cosa en comú: han estat descobertes de nou en els darrers quaranta-dos anys per Josep Maria (iavín. creu Sant Jordi per la seva trajectòria i responsable de l'arxiu valldorcixenc que porta el seu nom.

L'estudiós, va començar la seva conferència explicant als assistents les-seves tècniques per a assolir les descobertes: partint de cartes de consagració antigues, Gavín s'esmerça en aconseguir la localitzazció exacta dels temples, i un cop sobre el terreny en treu l'aigua clara, sempre comprovant després que l'església descober-

grafiat i catalogat seixanta dues esglésies i capelles. L'exposició del valldoreixenc va ser la responsable de tancar el Cicle d e Conferències sobre El Romànic a Catalunya, organitzat per l'Associació d'Amics d e la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Catalunya, i en el q u e han participat reco-

l.es dues obres van ser interpretades per tres actrius. F: OSCAR UF Xl·l'O. A.D.B

Fincas Sant Cugat Adminhtracwn de fincaf A.P.l.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

n a tanrai el ncle dedicat al Romànic. VOTO: F.4C. ta fos realment una troballa i que els habitants de les rodalies no n'haguessin sentit a parlar. Així, mitjançant diapositives i les seves pròpies paraules, Josep Maria Gavín va fer una repassada ràpida als més de quaranta anys que s'ha dedicat a aquesta tasca, durant els quals ha trobat, foto-

neguts estudiosos d'aquest àmbit. La setmana vinent comença un altre monogràfic, aquesta vegada dedicat a la commemoració dels 7(X) anys de la construcció de la catedral de Barcelona, i amb vistes al mes de maig, un altre cicle sobre la dona.

El grup l'Espiral de Valldoreix va estrenar-se aquest cap de setmana dins de la temporada continuada de teatre amb Teatre Breu. Un muntatge intimista i de petit format que amb obres de Dario Fo i J.A Strindberg, ja es va poder veure a l'escenari del Casal de Cultura de Valldoreix la passada tardor dins de la 5a mostra de Teatre del districte. Dues representacions que en la vigília de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, tracten molt de prop aquesta figura, despullant els personatges de les tres actrius protagonistes. Vora una trentena de persones van

assistir a la primera sessió d'aquest Teatre Breu que va sortir de bastidors ambL·imés forta d'A. Strindberg. "Una obra seriosa que aprofundeix molt i que va a buscar l'ànima, les rivalitats i les envejes de les dues protagonistes", assegura la directora del grup, Trini Escrihuela. La situació de la dona dins de la societat, amb les seves limitacions i les seves frustracions van arribar de la mà de l'italià Dario Fo amb L·i mujersola. Després de la representació, el Grup Espiral va inaugurar una nova activitat, un col·loqui al Casalet de Valldoreix amb què es vol aprofundir en els autors i la temàtica de les obres que es representen.

CtdtUra

ELS 4CANT0NS Divendres, 12 de març de 1999

M ú s i c a

T r a d i c i o n s

La Coral Sant Cugat i la de Tremp uneixen les seves veus en el tradicional concert de Sant Medir

Aquesta era la primera vegada que el duo I.ueky Guri- Laura Simó actuava a Sant Cugat F: OSCAR BENITO.

Lucky Guri i Laura Simó, un duo musical amb un toc de swing El concert es vafer a /'au/a magna det Conservatori Victòria f/e/s Àngek. F: O.B. A.D.B - Sant Cugat La nit de dissabte, les veus dels cantaires de la Coral Sant Cugat del CMSC. i la dels lleidetans de Tremp van posar la tradicional nota musical de comiat a les celebracions de la Diada de Sant Medir. Vora setanta persones van aplegar-se a l'aula magna del Conservatori Victòria dels Àngels per gaudir d ' u n concert a m b música variada, molt popular i a m b cançons d'autors catalans, "una mica per recuperar aquest esperit de la Festa Major, una cosa planera però molt de casa nostra", afirma el director de la Coral Sant Cugat, Enric Azuaga.

Els primers en donar el to van ser els convidats de Tremp amb un programa de música religiosa i profana, del Renaixement fins al nou-cents, "vuit cançons que són com un viatge d'estils molt diferents en el temps", explica el director de la capital del Pallars Jussà i vei de Sant Cugat, Xavier Baulies. Els santcugatencs van oferir una segona part amb peces populars i d'autors catalans com Lluís Millet o Josep Maria de Sagarra amb música d'Anselm Clavé, entre altres. Una interpretació conjunta del Moon River de H. Mancini, i VAve verum de Motzart, van cloure el clàssic concert de Sant Medir, la festa local més gran de Sant Cugat després de la Festa Major.

C r í t i c a

Vora setanta persones van assistir al concert de divendres Au'ciA.D.Brj • Sant Cugat -

La música del pianista Lucky Guri i la veu de la cantant Laura Simó van omplir divendres a la nit la sala d'actes de la Casa de Cultura. Un concert organitzat per l'Ajuntament que va donar la nota de sortida als actes de celebració del Dia de la Dona Treballadora. Prop d e setanta persones van gaudir d'un repertori v anat en el q u e es van deixar sentir un ventall de temes stàndards de musicals de Broadvvay, cançons de pel·lícules, i música m é s m e d i t e r r à n i a . Tots interpretats a m b el personal

toc d e swing del popular pianista. "Nosaltres t e n i m un repertori bastant ample i escollim segons l'auditori en el q u e ens trobem, segons la cara q u e fa la gent. Però de tota manera la nostra fita s e m p r e ha estat passarnos-ho molt bé aquella estona i és per aquesta raó q u e després tothom acaba gaudint", assegura el popular pianista. Aquesta és la primera vegada q u e el duo Guri-Simó visita la ciutat. El músic, però, ja ho va fer fa un parell d'anys per e n r e g i s t r a r , Deixa't anar, als e s t u d i s del C e n t r e C u l t u r a l . Un escenari q u e L u c k y Guri

tornarà a trepitjar el p r o p e r d i s s s a b t e 20 d e març a c o m p a n y a t per la c a n t a n t N ú r i a Feliu en un concert solidari, organitzat pel Rotary C l u b de Sant Cugat. L'objectiu d'aquest acte és recaptar fons en benefici d ' A S D I , CAVIS i el Taller Jeroni de Moragas. P e r la s e v a b a n d a , L a u r a Simó està promocionant el seu darrer treball, De cine. Un disc q u e la c a n t a n t va e s t r e n a r a Pamplona el passat 4 de març, amb Joan Vinyals a la guitatra i Horacio F u m e r o al contrabaix, i q u e d i v e n d r e s va interpretar acompanyada per les mans d'or del pianista L u c k y Guri.

d ' a r t

Escultures emergents

A M A D E U CASALS

TATIANA B L A N O U É

Fins al 6 d'abril

Lloc: Canals Galeria d'Art Autor: Pep Codó Obra: Escultures Dates: fins al 28 de març Un cop m é s és Canals Galeria d'Art l'espai q u e s'arrisca a presentar aquelles tècniques plàstiques q u e tant costen de veure avui en dia en els espais culturals. L'escultor Pep Codó ens mostra e n a q u e s t a exposició carregada de lleugeresa escultòrica, un m ó n on no n o m é s s ó n e l s n o s t r e s ulls e l s q u e j u g u e n un paper crucial. EH ens mostra un bosc ple d e criatures imaginàries q u e rep r e s e n t e n els seus pensam e n t s i q u e a través d'ells fa q u e ens apropem al món d e la pedra, del basalt, les p e d r e s calcàries, el ferro i el bronze, d ' u n a manera àgil però c o n -

tundent. Una exposició on és inevitab l e tocar, tocar-ho tot, q u i n gust, no? Una exposició on poder palpar cada una d e les p e ces p r e s e n t a d e s sense q u e ningú e n s digui res, u n a exposició on poder pasejar-se al voltant d ' u n m ó n ple de misteris, personatges q u e ens rec o r d e n al passat, caps d ' a n i mals, caps q u e podríem descriu-rel's c o m s i m p l e m e n t caps, quasi perfils, rugosos, llisos, sense nas però a m b ulls, s e n s e cos però p l e n s d e vida. Siluetes e s c u l p i d e s e n diferents materials q u e han sortit d i r e c t a m e n t d e la natura per convertir-se en imatges tridimensionals sense referent aparent, però on és e v i d e n t una vida carregada d e vivències, història i creativitat. Escultures creades a partir d ' u n ma-

teix tros d e pedra, esculpides directament, escultures que han nascut de les mans de l'artiste gràcies a la seva capacitat per treballar el q u e la mare natura ha-creat. E n P e p Codò ha aconseguit, a m b la seva manera de treballar, un estil particular. Ja quasi no li cal firmar, doncs, les seves cares, els seus traços, les seves tonalitats perquè són característiques en la seva obra. N o us p e r d e u una exposició com aquesta on l'autor aposta p l e n a m e n t pels seus sentim e n t s i aconsegueix arribar a tots nosaltres de manera emergent. Cal q u e ens a c o s t u m e m a veure escultures, peces tridim e n c i o n a l s . Val la p e n a q u e us deixeu dur per la intuició i us p e r d e u en un món ple de fantasia i volum.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

ismol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS/CANTONS Dwendres, 12 de març de 1999

P i n t u r a

E x p o s i c i ó

La bellesa dels vells instruments de Carles Vergés L'artista torna a Sant Cugat amb Fexposició al claustre R.C.Z. - Sant Cugat -

Amadeu Casals exposa les sext* obie\ a lt\ due\ ialf* hOlO

C//)//) 1

Amadeu Casals mostra les seves aquarel·les lliures a Sant Cugat R.C.Z. - Sant C u g a t -

Les aquarel·les a m b "trenipera" d ' A m a d e u s Casals, com a ell li agrada defmir-les, seran a la Sala Rusinol fins al dia 6 d'abril. Es tracta d'una trentena de peces de format mitjà, q u e des d'ahir s'exposen a les d u e s sales d ' a q u e s t a gal·leria santeugatenca. Les aquarel·les de Casals no són "el q u e la g e n t vol, sinó el que jo sento, com jo vibro. Pinto el que em ve de gust", en paraules del mateix artista. "Vull q u e tinguin nervi, e x e cució i t e m p e r a m e n t , encara q u e no vengui res", explicava Casals durant la inauguració. A l'exposició es poden veure aquarel·les com Cadaqués 2, Sa Palomera (Blanes), Iris i platja, Canses i espigues. Iris groes i Interior, e n t r e d ' a l t r e s , p e c e s que, com afirmava Casals, ja han superat l'etapa dels "ism c s " . "El q u e q u e d a després

és el que fa bullir l'esperit del pintor. 1 aquestes aquarel.-es són una cocció molt personal", va assegurar l'artista en la segona exposició q u e realitza a la Sala Rusinol. A m a d e u Casals utilitza l'aquarel·la on "allò i m p o r t a n t és q u e el blanc, és el del paper. I no a d m e t correccions. Com jo ho veig, és com ha de ser". Per a q u e s t m o t i u , l'artista assegura q u e les s e v e s aquarel·les plasmen la primera impressió. "Respiren força, t r a n s p a r è n c i a i v a l e n t i a , no com altres artistes q u e realitzen aquarel·les dolces i boniq u e s , p e r ò fàcils, fetes a m b por, per a la v e n d a " . En referència a això,Casals va explicar a m b ironia q u e en una ocasió, un comprador li va preguntar si Lina aquarel·la era la seva darrera creació perquè semblava inacabada, ja que tenia molts blancs. "La dificultat em motiva a continuar", va assegurar l'aquarel·lista resid e n t al M a r e s m e .

lÀÜTCNTlCA htMtVmmÀ

CHtHA

Impartida por doctor chlno, cort 30 ABOS de experiència « i la meclu ma tradicional china, siKUie«k>m*todo»yprSctjcas4na^rate^»r»rnedt<^m)ent<>. utilurandoterapiasna^iraíes. • • • •

Paràlisis por acctdertte vascufai cerebral Paràlisi» por hemorràgia cerebral Paràlisis por Iraumatiwna cerebral Eítados vegetatívos por traurnatismo cerebral

I\\?2Ï2«\H

• Cefaleas, dorsoiumbaígij, doiores de las extremidades. • Aparato dlgestivo « Aparato urotógtco • Oetneocta senil • Aparato respiratorio • Aparato cardíwascutar f languineo • Sistema trommotogtto y endocrinotógieo • Sntema nerviosa » Aparato locomoíor SaM lottm, 2 - baj«» 1" • Sa»t Cu»*t d t l VaNe»

1*1.: 91 « * * ? • » - »ï »75 42 54 Urgent!*»; « » 5<> 92 «B

n>isseny Ordinador r \ i r r r k i\/

D SStN/

. U I J Ü L n / , DISSENY

c/Sant Domènec, 7-1r 1a

Tel. 93 589 78 86

SANT CUGAT DEL VALLÈS

ASSISTIT

Centre Col·laborador Dept Treball / Servei Català de Col·locació

Instruments de so en el temps, que s'inaugura avui al Claustre, és una exposició organitzada per l'Ajuntament de Sant Cugat en col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona, font d'inspiració de Carles Vergés per a la realització d'aquesta trentena de quadres. Motivat pel pas del temps i els elements de la comunicació no verbal, Vergés va preparar aquesta exposició després de conèixer el Museu de la Música per recomanació del compositor català Jordi Savall. "Reflecteix cl temps aplicat a instruments antics perquè van ser interessants en l'antiguitat, ho són ara i ho seguiran e s s e n t . Son a u t è n t i c s , s e n s e electrònica", assegura l'artista. Per donar aquesta pàtina del temps a les pintures sobre fusta de tècnica mixta, Vergés ha emprat diversos elements: tant l'aparició d'un entorn envellit dar-rera els instruments, com la utilizació de

/• I pti\ itiI temp\ e\ una ronstant enl'nbtadeXer^s K)TO XI lA'/VOV! tècniques artístiques per donar posar a la Casa de Cultura i té sensació d ' e n v e l l i m e n t a m b prevista una nova exposició a la matèria fregada i racons escrosGaleria Canals per al mes de notonats. I ho ha mostrat durant vembre. L'artista té previst ara quasi tres mesos al Museu de la dedicar-se intensament a l'obra Música. gràfica, on seguirà treballant en el tema de la comunicació no Carles Vergés, format artísticaverbal amb una sèrie sobre les ment en els seus inicis a la Casa mirades. Aymat de Sant Cugat, ja va ex-

D i b u i x o s

Tovallonada artística a l'Espai Jove de la Casa de Cultura Servilleta studio mostra un centenar de tovallons dibuixats R.C.Z. - Sant Cugat -

Qui no ha utilitzat alguna vegada els tovallons d'un bar o les estovalles de paper del restaurant, per il·lustrar alguna idea sobtada? Doncs d'això, el mataroní Sergi Espin n'ha fet art i d u r a n t tres s e t m a n e s els s a n t e u g a t e n c s en podran ser testimonis al passadís de l'Espai Jove de la Casa de C u l t u ra. Servilleta studio és el títol d ' a q u e s t a exposició tan diferent i "per a tots els gustos", en paraules del mateix artista. Espin demostra a m b aquesta exposició una m e n t inquieta i imaginativa, q u e ha plasmat sobre els tovallons m e n t r e els seus acompanyants de bar parlaven o e s c o l t a v e n . "A l'exposició hi ha molts personatges, en general són g e n t que no ho passa molt bé. Són dins el m e u cap i surten influenciats per l'entorn, la música o els a c o m p a n y a n t s " , e x p l i c a

'Ha estat un eop de sort", diu Sergi Espin. FOTO- XAVILARROSA aquest estudiant de Belles Arts. El suport: tovallons. L'eina: bolígrafs, retoladors i fins i tot cafè estilitzat a m b un altre tovalló, com a Demonio bailando Kupra, on Espin va emprar la beguda excitant per fer ballar a q u e s t Llucifer al ritme d e la

c a n ç ó q u e sonava e n a q u e l l moment. Aquesta és la primera exposició d e Sergi Espin, a la qual en s e g u i r a n d u e s m é s en el seu Mataró natal. Una én un centre cívic i l'altra en un dels s e u s e s c e n a r i s c r e a d o r s , un bar. On sinó.

Cultura

ELS4CANIÜNS Divendres, 12 de marj de 1999

r e p o r t a t g e

"Els liquens són una espècie molt original: organismes dobles, fong i alga en un de sol, simbiosi perfecta. Senzills i humils, són també útils com a bktindicadors. A Catalunya n'hi ha 2.000 classes; els que trobem a Collserola indiquen zones força.preservades de contaminació.

Els liquens de Collserola, excel·lents bioindicadors

4 * •

. s .t

"Quan vius, convius" (Màrius Sempere) M A R Í À N G E L A ROVIRA - Sant Cugat -

Són petits, agafats a la soca dels arbres i arbustos, t a m b é d a m u n t de pedra. A vegades, tan petits que no es v e u e n si no és amb una lupa. A vegades s e m b l e n pols. Els l i q u e n s , aquesta espècie que, en algun m o m e n t de la seva evolució, necessitava un menjar que no tenia i ho va resoldre agafant l'alga per no deixar-la anar mat més. M e ' n vaig cap a la Universitat, aquest magatzem de sabers sovint ignorats. L'edifici de Biologia són maons formant formes belles, curves en contrast. Pati interior i plantes q u e pengen quatre pisos, botànica aplicada i vista. En un d e s p a t x amagat de Botànica -passadissos farcits de carpetes amb dades recollides aquí i allà- hi ha el doctor Xavier Llimona, especialista en liquens, catedràtic i m e m b r e de l'Institut d ' E s t u dis Catalans ( I D E C ) . - Q u e d a molt per e s t u d i a r , dels liquens... Ara s'ha fet un estudi del epífits de Collserola i el que s'hi veu no són coses abundants, com per veure'n els arbres p l e n s , però sí i n t e r e s sants. Hi ha racons poc contaminats. Perquè a la població de Collserola li arriben els v e n t s c o n t a m i n a t s pel Vallès i per Barcelona. Xavier Llimona repassa la llista de les 57 espècies inventariades per Victòria Serra, Àngels Longn i Antonio Gómez-Bolea, estudi fet a m b una petita ajuda del patronat del Parc de Collserola.

- Hi ha coses tropicals, de llocs humits, com les Opegrapha diverses, sobre alzines, i freixes i verns. Aquesta és ben rara, la Scoliciospontm gallurae i aquesta altra, la Usnea lapponica és sensible a la contaminació. Epífida és la planta q u e viu sobre una altra i q u e , a diferència dels paràsits, no la perj u d i c a . La molsa no té res a veure amb els liquens, encara que a un n'hi diem molsa blanca, però sembla q u e no n'hi ha en aquesta serra. " D e s t a q u e m la presència de la Pyrenula ch-

Els liquens són petites formes vegetals que creixen prop d'un mil·límetre a l'any i que poden tenir cinc-cents anys lorospila q u e , a Catalunya, té e n aquesta zona els límits septentrionals i d'altres poc citades a la península ibèrica", diu l'estudi. - En quin m o m e n t de l'evolució es fa aquesta simbiosi entre el fong i l'alga? Doncs de molt antic, al devonià, fa uns 600 milions d'anys. El bolet tenia necessitat de matèria orgànica. Si no n ' h i ha, s'associa a m b l'alga q u e li fa i aquesta, a canvi, queda protegida i no se la mengen. Gràcies a això, ocupa espais a la terra que ningú no volia. E n s explica q u e t e n e n pocs

enemics, els liquens. No aporten gran cosa per la seva biomassa petita, però són capaços d'aprofitar tots els espais. - N o són molt importants en la dinàmica de l'ecosistema, p e r ò sí com indicadors d e la qualitat de l'aire, són poc tolerants a la contaminació. Si hi ha liquens vol dir que el bosc està poc explotat, poc cremat pels incendis i amb humitat abundant. Aquests liquens, petites formes vegetals que creixen molt poc, prop d ' u n mil·límetre a l'any, que veus passant pel bosc d a m u n t d ' u n a soca o d ' u n a roca, pode-n tenir c i n c - c e n t s anys i a vegades acaben venuts a la fira d e santa Llúcia com a molsa. - Hi ha vint-i-cinc o t r e n t a espècies que estan més en perill, són rares, d'ambients particulars. Caldria aconseguir-ne la protecció, perquè no n'hi ha cap d e protegida. Fa molt poc q u e s'hi treballa, ara en fem la ' llista per demanar-ho, jo vaig ser una mica l'iniciador. D e les 2.000 espècies, 600 han estat trobades només d'una a tres vegades. - Si s'hi treballés més podríem trobar m é s e s p è c i e s p e t i t e s , com les de la Uicorella i el sauló, q u e entren dins dels grans. C i e n t í f i c a m e n t els m é s i n t e ressants no són sempre els més espectaculars, com els que trob e m a Aigües Tortes o a E s pot... La intenció és anar mantenint la biodiversitat. " D e la flora liquènica epifítica de la Serra de Collserola, el biotipus dominants és el tal.lus crustaci..." La paraula liquen

pr * -

'• - i . ^

•

~i <#

V'•-

•

Wí&'M**' i

I ••*-

-J

I^^^^^^^KJLJ^P^?»

s-Pm*»

•• rLiquens diminuts que poden tenir 500 anys. FOTO: ARXIU és molt recent, del segle passat, i ve del llatí i del grec. " D e l'estèril Cadí per lo crestall on l'estràmpol isard, per refrigeri troba sols, ab lo liquen de l'al-

Aquestes espècies no aporten gran cosa per la seva biomassa petita, però són capaços d'aprofitar tots els espais tura, les gotes de l'aurora y l'aigua pura" deia Verdaguer. Liquens com fongs amb apènd i x s , a m b una alga a f e g i d a . Fong és una catalanització bàrbara, diu Coromines que hauria

estat millor dir-ne fungositat o fungus, com a l'anglès, francès i italià. Sembla q u e Fabra va cedir a les d e m a n d e s dels naturalistes que s'havien acostumat a dir-ne així pel castellà. El mot alga està documentat ja al segle XIV "tot pescater qui vena peix... net d e arena e de alga" deia un ban de l'ajuntam e n t barceloní. Al Renaixement es va escriure "allà ciutats florien, ab música d'aucells, ara en palaus de marbre... y d'algues se netexen les prades dels anyells." Prospeccions de liquens de Can Rabella i Can Planas, dels Turons d ' e n Q u i r z e , del Xai i d e la Banya, el Papiol i el Puig Madrona, entre d'altres. Llocs encara valuosos que cal preservar, amb grans arbres i liquens petits i delicats que demanen poc per viure.

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93 ~ 72 6 68 48

PAN SIN FR0NTERAS

Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/nQ 08202 - Sabadell (Barcelona) ï Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 g PA SENSE FRONTERES

ELS4CAIYTON3 Divendres. 1 > de març de 1999

..,..iitMii;;"' l "tiíi / .

ON MENJAR? Carrer de la Torre, 14 Tel. 674 12 85 t

BARQS

Rosse^o 2

93 674 36 36

Cafeteria, entrep.ins i -n^'ipr:,

BAR MERMELADA

Valldoreix. 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR P1CCOLO

Valldoreix. 29

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta. 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital. 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOIBÈ

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú. cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO.

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÉ-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21"

Jazz Live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria. 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESÚN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTRODO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA FALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura. 6

93 67464 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 Ï0~~

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675~35 80

Cafeteria, crotssanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENVS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SQUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 1496

Cafeteria, pizzes, menú

Mercat Municipal TcHrebtanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Tel. 589 14 18 t Passeig d e Rubí, 1 0 8

Tel. 674 57 47

•

• • • • • •

éÉÉÉÈÈÍk

El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • F L E C A J O A N XXIII Joan XXIII, 2 7 • ELS F0RNETS "DISTOP" Colon, 3 0 i Girona, 2 3 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 -(LaFloresta)

|l|||pi|p|||l|l:|; ; : •

•

INPROSS Centre Mèdic Sàbat M E D I C I N A GENERAL Dr. /. ScJbdf Bonich Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA

»TRe DEWTAL \ •INPROSS. URQK5 Atsncíe i companyia a persones grana. "CAN<3Un$" aws I nena. %6g«bnya,21, bafeos. Sart Cugat control de malalts, ajuda a la Sat •SWSANANtCOLETTt tranetome esperats. Safejt i serveis f*K89lK»85l3. SamAtitorjL'M a domicü Av. TbrreMsnísa, 2-8,.Se*t dep. 11) i2Sant Cugat j ^ ^ l í Ç A OENTAt AU9 99*747497 « 9 3 5993967 CXtontòiogfa generat, imptantoto• TELE ASSISTÈNCIA I N - gM. pnSaeís, oaonfcpedtaMa, ortedontía, mútuee. Av. TorrablanPROSS 24 HORES. 2 * 2», 11. Sar* Cugat •DR.FBRNAMtWZUWOS Servei d'aguda a laa persones aa, 9 8 9 9 7 9 0803 grana; malalts crònica o comaOrurgfe general, aparel dtoes*. feecents. a qualsevol hora del sia ASC^wa«*San»»».A» w w - olsrtt Sistsma sentíï, ràpid. *e- • O t Í M t C A O E N T A L gur f de poc cos» Ast Tqtrehte»- l y ï C T O R B R A N O T . ca, 2-8, 3er. K O8t80 Sant Ci*QtttdoneJa i Odontotogía ge- Inf.:: nerat C/Sants Maria3, ler, 2a. 5893967

Centre de Rehabilitació

Cirurgia

PSICOLOGIA INFERMERIA

Convent amb les principals companyies d'assegurances " iites,

Consult. Centre Mèdic • CS>IÏHe MÈDIC SÀBAT

PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn

Certificat* d» «OTífüfr i armes Medicina kmm, espadaüíats c/ Santlaao flualrtot, 2, «rttoi

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catatau

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casanas Sintes Dr. I C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

GA-

Medicioa generat, ctetèuca. Dilluns. dimecres t diious, hores convingudes, cl Endavallada, 21,lerp».

TELS.

93 674 15 26 93 674 01 47

Ptt, TCrreManea. 2 * art A, despatx &$ar&Cu9&t * S » 03 9 8 - 6 7 5 2212

Metge capçalera • J J t ESQUIROL C A U S Í * Genatria. Av. Torrabtancs. 2-8 ASS sarot. Agr Mútua, Sanlta*. M F«tc. Prev., MW. HBC « 9 3 589 3 9 2 8 . ««933«>«Ç

H yreó, S 2on 1 ' . (Aitons Sala cantonada CoJónl

•ORA. M.iAUME SAURA Oinfca cfentat EU a dv. 9-13 h í

Dra, Annsi fi. CWCIÈ » flw.fte·»* na Sagatra • Dra. Uum<3»rofi Consultoris Edifici Torreblanca. Av Torreblanca, 2-8, 2a jKanta, deso. 8-9 0 8 1 9 0 9 * * Cua» « 9 3 6894357 93 589 4 3 5 8

• S O R A R O M A OSRRÉ Finotarapta. Assistència aar*»naítatolfc'-^^

Mútues • U N I O N MUSEBA tBESV t C O Mútua d'accidenta de treball núm 271. Plaça Augt»ta, 3 Sar* Cugat ,»9»«?5t0(tt -fux 9 3 * 7 5 1 0 0 2

CUB*.»

Geriatria

tfHnUF·""»» Atenció a peraorws grana en e) sou dowfc*. AaswBweaneot: * (tore íar»)»aï».<J·»»>tS d » « • sktanc)*» i d*a8f»» ffcww.tr>. •ermart». FwmsoW, o/Anget (hímerà, 3 08190 Sant Cugat 9«9*»0Í0*

Odontologia •OjlSGARNRC CENTRAL Dr. Thierry Hascoet. Odontoestamatolagia. Dra. tJatrrtie Vargnes-Baque OrtodoneiB. $ / jem Miro, W, Sant Cugat.

9939899942 UrB. 970 27 98 58

Pediatria

• C E N T R E OÉ S A t U T OCULAR Oltalmotosta. Conveni »mt> te» imrrapajs mútues C/ Santa Maria, 1S, Sant Cugat « 9 3 588 5 1 0 6

Otorinolaringòleg

• P t L A R CANOSA ÚBEDA Pediatra - Medicina adoleecent. Av. TorreWanea, Z - 8, Se pi», Sant Cugat 9 9387497 98 93 3 8 9 3 5 4 8 • DRAx A N N A P U 4 t B £ T I CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapft», Endavallada 2 1 , 1er pia. Sant Cugat 9 9 9 9 8 9 29 9 9

93 674 20 79

»* Pedagogia-Logopèdia • BSQO*Í*VWAltO»GA Podagogia, logopèdia. Probíe-

PSICO-

SANTÇUOAT Pstcplggle cíjnlo», paK^aathia, depreasrior», aJcotioiiwne, toi<fcomartia tnwtdrn» d'ansietat, estrès, tabatjuteme. Av, Torrebtanes4!-» 3er. A desp. 11 i 12 Sant O m e t

* MARIA DOLORS OARRERES 6ENNASAR Omtra Medte 3 a t w t SsntSago Ruíiftot.a, «nisoi. 1a.

9 936741629 « 9 9 9 7 4 0147

Tcxogkieailoo^Obstetrkia

Podologia Maiaitws de! pe», Ortesis, ptantiBas ortopèdiqueí, paf^ornea, crorgia del peu. Hores a convenir. 9935890313 9 62916 9538

BAOEAW TocogmOcoltogia. Hatns OOrr v)r)gftidja& Av. Catalunya, 21,4rt 1a. Saní Cugat •«33894808 Paracumr: 9 3 6 7 4 7 4 0 9 •DRA, MARTÍNEZ Ml J.J.aÓMEZC C / Francesc 125,1er í a , 9935891307

Psicologia-Psiquiatria • CENTRA OtPSlCOLO» <MA CLÍNICA ,

Traumatologia

Tniwtorn*<tV*>r4n»ntaíg· i d» la

• J O S E P DOMWQOPSC»* TWaroatotogia, ortopèrüa. t& 9ta»«ci«í aanitàrKu ? « « « • * * , PoKcSnic ídrr»»*iR.19. Sant Cogat1888

paria, Nana, «dotescont* i '9367436 73

ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistèncla, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

«OR. mü&fwa&Nem

adua6.Av.Catafcnv»21>3r1a. Wintwttiwr - r>r#vïa*a - Assístencla sanitaris Mediftsc. Francssc Moragaa, A6, entr. 2a. Sant'

oete MOrSgas, 25-27, in 1a.

• „ l»»TITUT

• J O S E P M. COROMINAS CASARAMONA Padíatrra, asma infantil. Hora» convingudes fibla. Rihatallada. 25,1r3a.SantCusat 993674721»

16-20 h PoSantMagf, 22, bat• JOSEP M-FREtXEDES xe« sant Cugat

Oftalmologia

l'saoïeaeèiwía, f>sfcot«ràc<(a, Mare» cofívirtsuae». c/ Fr«ft* 9 93*743653 934184848

9 93874 72400

Metge oe cap(^er».«aíta6 adorm. Cft-mútuw. Major, 38, 2n. Sant

Fisioteràpia

Revisions p e r a armes Carnets d e conduir i esportius Certificats especials

• LABORATORI DR.ECHEVARNE Sant Antoni, 74 w 9 3 589 8 0 56.

« C L Í N I C A DENTAL MA-

Dietètica-Nutricio M . OOmtiGO

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

Santiago Rusinol. 2, e n t s o l

LABORATORIS

nws Benguatga i aprenentatge C/ v m , S.7,1r Í B , Sant Cagat. 993589*215

• CENTRE PSfCOTERÀP U D H L VALLÉS Psicologia, psiquiatria, togopedta. Placa Or. Galtes. 5T 2rt 3a. SantCugat. 9935B94091 • DRA. P A L E R M PatcoJogia. ArtsMtal, dapMalò, diflcuttataderataeifr, «astomsa

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,,, •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

4g ^ R i , f%IUMlH P&MNNISSXr* Ülftagia ortopèdic* trattrnats-

Av.Tone Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura

H S / C W H t t S I)h™dw. !>i!í m*« d/ 1999

YPARADA

C^t

FONDAlf

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ, • TANCAT DILLUNS NIT

RESTAURANT

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 ff

II Mnàa Bar Restaurant

Tota una tradició

C f N E S A S A N T CUGAT

¥ELMÜ

Sant Cugat 1

Yelmol

Pay-Back

Menú diari, però de diumenge!

18,00- 18,05- 20,10-22,15

La vida es bella

• • • • • • •

17.15-20.00-22.45

16.00 -18.15 -20,30- 22.50

Yelmo 3

Sant Cugat 3 Shakespea» in

tov«

Sant Ci^at 4

-::.

17,00 -19,40 - 22,1 íi

;-1$0O-18,15-20,30-22*45

17,15-26,00-22,45 Lopt 4t V»ga,5 • Tel.» 58» 66 60 • F M » 692 24 BELLATERRA

PayBack

, ^ W

Patch Adams Yelmo 6

- Enladekjadalmearo§a

00,20

•1S.15 -503) -22,50

" 'ys,

\feSmo5

SatïtOugaM

Cuina casolana Obsequis per als nens Obsequis per als nuvii Zona d'aparcament Gronxadors Camp de bàsquet Local climatitzat

Dijous tancat, excepte dies festiu

Lavidaesbeita Yelmo 4

Sessions golfes de dissabte

'A*1W»- 18,15-20,30 -22,50 - %•

En la delgada línea HJ|§-

10,06-10,05-22,20

^mo7

$anfCugaf2 Lavklae9t»6a .

,„

SaMGugatS

00,30

Shakwp·w·tolw»

O0,4£

MuertoaderiSfl

01,00

mwmmmm MA mmmrpBnmm Tet. informació t

Vísto para sentencia ^fÍ6 t O0 ••18,15 -20,80-22,50

902 393 231

APROFfTA-TE'H

I DEMANA

Yelmo 8

-%fc

tóihos

- j » -18,18 -20,16-22,59 •>'#

Y«Jme>9

Santedat4 ,,-.la xocolata... ftvfh. els entrepans... f f v f f v el cafè... * * * * * * les pastes... f f v f f * el suís... f f v f H

Shakespeare enamorada

16,45 -19,20 - 22,0(1 Muertos densa

Muertosdensa

Com si fos de tota la vida

•BE

Yelmo 2

Safit0ugat2

Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

Can Edo

QUART

..-!&*

Tteaesune-maï . ^

17,15^45-22,45

MLUJM

£ls sÉissatit»» ^ H n i t varia PlWarari 93 589 60 36 f e l . ittformjaHeic^"

Z>500

M«0

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

II Pl. Barcelona «Tel. 93 675 52 46

/.A FltOSOFIA >El ivOrV MAN<rA*£ £ *£*£ P/W7C CENTRAL

McDonald's

Cl Manel Farrés, 97 Tel 93 674 30 69

M e Donald's Sant Cugat Centre Comercial

S SANT mi

CUGAT

http://www.cinesa.es

SALA 2:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,30 APTA

SALA 1:16,00-18,05-22,15 18ANYS

Q^ a ü

CINESR ParWna

Carnet

Dfade

Carnet tfi universttai

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 3:17,00-18,40-22,15 GOLFA: 00,45 APTA

Venda anticipada WWWHBWW

212 S

Carnet més grans de65anys wmmiWMM» ._,

Reserva per teiefón H-HWWHMWW

SALA 4:16,00-18,15-20,30-22,45 GOLFA:001,00 APTA

SALA 1:16,00-18,05 00,20: DELGADA LÍNEA ROJA

£12 S2 Q !WW«WWJWWM£ •'endales24h. ús ServiCaixa

^ • • • I Accessos minusvafcfc

^Sa^^^^a^s Pagament amb targeta de crèSt

§iï ^BMOTHS Sessions numerades

S 9024332 31 aMHSwwsswE u-~4.~~

46 Cultura LA

U S f CANTONS

R A D I

De dlluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El'despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 1030 h. Primer» Planti, amb Geni Lozano i l'entrevista • D e 10..W h a 13.00 h /.// revista, el maga/.ine de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13 3 0 h Sant Cugat Avui: l'infonneitiu. editat per Josep M. Miró • De 13.30 hal3.5()h l'entrevista (repetició) • D e 13.50 haH.OOh Amb molt tlegust, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 20.35 h a 21. OOh El millor del tnageizine • D e 21.00 h a 22.00 h l'.estmia(dilluns). Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres). Put d'assaig (dijous), Jazz Cerca (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad time, amb Núria Bonvehí. • De 23.(X) h a 24.00 h divendres) Vallès sense F/vnterrs. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.(X) h Música al teu costat •De8.00hall.00h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h

9 ïl , 5

F M

Divendres, 1>tie març de 1999

proposta

Tiramilles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00ha 21.00h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9 . 3 0 h a 10 h. Esport en marxa la edició •Del0.00hall.00h Nostra dansa • De 11.00 h a l 2 . 0 0 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Esport en mana 3a edició

La festa és aquest dissabte a Mlra-Sol Qui diu que només la gent jove balla els dissabtes a la nit? Tothom està convidat dissabte a partir de les deu de la nit a la Gran Festa de Balls de Saló del Casal Cultural de Mira-Sol. L'únic que s'ha de portar són les ganes de bellugar els ossos i tota el que els envolta al ritme dels tangos, la salsa i el txa-txa-txa. Bé, i potser també algun vals, que sempre ajuden a descansar-se. I si les ganes hi acompanyen, cal que en marxar tothom es queixi de mal de peus... amb un somriure.

Exposicions

12 DIVENDRES

13 DISSABTE

ENTITATS

SALES MUNICIPALS

Actes 20'00 h. Casa de Cultura de Sant Cugat

• Presentació de Penòtat Amics d'Occitèni» de Sa&t

•Instruments de so en el temps Autor: C a r l e s Verges. Al Claustre del Monestir. Fins al 11 d'abril.

Org: Amics d^Oceitània

ACTIVITATS INFANTILS

*Sü£;

• Contes ambelgrup "Estaquirot". Espectacle ínfàntiï i'ípjalaiada preparada per els joves de l'Espai Jove del Ca* sal Cultural de Mira-<sol A tes 18'00 h. Casal Cultural de Mira-sol (C/Victòria, 42)

BALLS DE SALÓ • Gmn Festa amb la participació d'una p8C«l& <fe j $ & $ b n a b - Servei de bar a càrrec dels joves de l'Espai Jove. Preu: 409 fftes. A les 22'00 h. Casal Cultural & | # £ f t l Gtg. Ajuntament-AAMadeae. -

•Premi Donart98: El bodega clàssic i contemporani. Casa d e Cultura. Fins al 28 de març

MÚSICA

SALES PRIVADES

• La ntt dels cantautors: Paul Fuster en concert A les 22'30 h Om de Cultura de Sant Cugat. I Qrg.: Ajuntaïbsnt de Sant (]ugat

14 DIUMEN.OE

ipsufta per als subscriptors.

• Titelles BABI presenta: L'Ocell ,.„ „. A b» 12MJ0 h, Casal de Cultura de Valld«M#.' ; £ / QrgiEMD Valldoreix •' %í4"

• Ruta dels Trts Monestirs. Sortida delMséíSSÉ&sí.' Oí&i Club Muntanyenc Sant Cugau ' • í r f i k v >"•Passeig per (toHscrola:Can QM-F<fémÍmkm^Meil Ltoc i hora de trobada: a les 9 h. •

'ivrfjC J,'Vu'"

• Serra Llimona. La Galeria. Fins al.30 d e març

-' ¥"*""

Centre Cultural de Vaildaura.

COIWERCNC1ESI XERRADES • Aula Cultwal: Mnshing. A càrrec de Owfe» Fmnch (3ç\ classificat a la Pirena'99) A les 20*00 h. Sala d'Actes del CMSC

CONFERENCIES I XERRADES DIMARTS

DIMECRES

• Amadeu Casals, aquarel·les Sala Rusinol. • Pep Codó, escultura. C a n a l s 1 Galeria d'Art. F i n s al 28 d e març.

ACTIVITATS INFANTILS

ACTIVITATS DE MUNTANYA I KAftlRA

• Exposició de dibuixos "Servilleta estudio". A l ' E s pai Jove de la Casa de CulI tura. Fins al 27 de març

• " Com rentabttitzar ete estalvis'* a càrrec de Vicenç Trius. A les 18 h. a la Llar d'Avis de la parròquia. Portes obertes per «tothom. • " Com sortir de ía sotetat quan ens fem grans" a càrrec de M. Rosa Peckler. A les 19 h. Casal Cultural de Miíasol. Org.: Col·lectiu de la Gent Cran de Mira-sol

•L'Elisird'Amore del m e s tre G a e t a n o D o n i ç e t t i . Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Dissabte 13 de març a les 22 h. •Els sufts de Damasc. Música i dansa del Pakistan. Divendres 19 de març

a les 22 h.

/CANTDiNS 1)K;II,//;S.

Cultura

12 é m,u\ ,k IWV

EH^ii.lSJHHfiy Ajuntament

9358922 88

Valldoreix (parada)

936741111

8omb6rs Beflaterra

935928080

Grua

9367433 71

Bombers Generalitat

085

Aigües U flores!»

9367420 89 93674 2018

Bombers Rubí- Sant Cugat 936998080

AAPPiWMira-SOi

CAP

935891122

AAWVeryi Carme Mira-so4 93 67410 03

CAP urgències

935894455

AAW Sant Joan Mra-sol

93 674 71 03

CasadeCuttwa

935891382

AAPPiWVaSdowa

93674 2197

Centre SoctaJÍ Sanitari LF 935897800

AAPP i W C. Montserrat Va8.93 674 2105

Casat Valldoreix

936744599

AAfywCanMajoVa».

Catalana d» Gas

937252944

AAPttp.iVwrttUROffSta 93674-2089

Centre Cívic ta ftoresta

93 589 08 47

MWAiguaBOnoataFtor, 936746129

Centre CMc les Planes

936755105

Ass. Consumidors

932684567

CasaJCutturafMira-soi

935692018

DNI {Cita prèvia}

9358930 80

93674 7096

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

Creu Roja Valldoreix

33674 24 59

Dispensari l a Floresta

93674 7615

Ent. Municipal Descentralt 93674 2719 ENHEflftubí

936991892

FECSA (atenció al cBeni)

90073 73 73

FECSA (avaries)

90074 7474

Informació FGC

932051515

Funerària

935895552

Hisenda

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Divendres 12 • Sant Teòfanes Dissabte 13 • Sant Roderic Diumenge 14 • Sta. Matilde Dilluns 15 • Sta. M a d r o n a Dimarts 16 • Sant Heribert Dimecres 17 • Sant Patrici Dijous 18 • Sant Ciril •Divendres 19 • Sant Josep

«riiai3*».íctei7ai8h

Valldoreix).

Ir. CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA I 2 m a r ç - Del segle X V al XVI 16 març- Del segle XVII al XVIII Informació i inscripcions: dj.dv i ds de 17.00 a 20.00 h.AI Museu deValldoreix.Diumenges.de 10 a 13 h. Tel.: 93 674 41 42. Fins al 31 de març.

H. General deCttatunya

935891212

H.Valld'Hebron

93427 2000

H. Sant Joan de Déu

93 203 40 00

Unitat Coronaria

932481040

Tel. de l'Esperança

934144848

Informació Carreteres

932042247

Informació Aeroport

934785000

Informació RBtfE

9349002 02

D I U M E N G E 21

Informació Pon

9331887 50

FESTA DE PRIMAVERA. Animació "Puja aquí dalt i

OMIC

935893188

Poftdtntc Tbrrebtanca

93 5891688

PROMUSA

93 5891732

ASOf

936753503

DIUMENGE 14 TITELLES. L'Ocell meravellós. A les 12 h. Org.: EMD de

Valldoreix Lloc: Casal Cultural de Valldoreix

balla" Horari: 12.00 h. Org.: EMD Valldoreix LLoc: Casal Cultural de Valldoreix

93 5891156

Jutjat

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura de

• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres,

(91)6434704

Cinemes St. Cugat (Reser.) 935890941 Correus

93674 5049

936746696

Parròquia St. Pere Octavía 93674 11 63 Parròquia Les Planes

93204 7503

PafròquiaVEÉdoreix

93674 0569

ENTITATS Arxiu Gavífi

9367425 70

Casal d'Avis X

9358916 38

Llar d'Avís Parròquia

9358905 98

Piscina Munidpa! Valldoreix 93 675 40 55 Cueipo Nacional de Poteia 93674 7858 Urgències

091

PoScta Municipal í Prot Çtvü

93674 5396

Coral de ta Unió

936741006

Esbart Sant Cugat

936752652

Tot Sant Cugat

936748661

Oup Sup. immigrants

93 674 9314

Rac*) Sant Cugat

936755959

092

Pot. Municipal (Vaídoreix)

908795125

Comissaria de Poltcia

93674 7612

taxis (parada)

93974 0997

Radio Taxi

935894422

Repsol-Sutà

9367415«0

Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

^ « ^ ^ ^ ™ « ^ f » s ^ ™ ,.

Club Muntanyenc

•GIMJAZZPERA ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30h • DIBUIX 1 PINTURA JOVES 1 ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

Ets 4 Cantons

13.00h. •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. • ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a 19,30 h.

^^»=.

HORARI AUTOBUSOS • UíflA-ü,SANT CUQAT^WIRA-SOL-MAS JANER

* Wm.

Sortides «tes de Mas Janer, -Dies feiners, lasortida: 06.00h-07.00h-0S,QCrti i a 1 ^ hore* « ï punt íïns a 1 ^ ^.00h. l'últim serveifinalitzael seu recorregut a Pestació d * F,aC, de Sar* Gogaf, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.OOh-OB.8Oh-ü9,QO t a les born en punt fin$ a ies 22.00b. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sarrt Cugat

Sortides des de £ Cofcnt.

Sortides des de PAvinguda Arfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i ais 40 minuts de cada hora fins ales 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat Reconegut, Mas Janer, Estació Mira-sof, Plaça Can Cadena, Estació S t Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, üstac/d Mira-sot, Mas Janer,

SANT CUGiATM FIORESTA-LIS PÍ.ANES

-Dies feiners, l a $Drftia:0$'45h del matí i cada hora i mr§afinsa ies 22.15b. -Dissabtes i festiu», lasortida: 07.15N dol matí i cada hora i mitja fins ates22.15h. Sortides des d * fEstactó. -Dies feinera. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a ies 21.35h. -Dissabtes i «estius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mi^a fins a ies 21.35h. Reconegut. E Colom, tefíoresta, Plaça Centè, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació,' Plaça Centre, La Fbresta, F. Colom.

\ yfmmm&Bms^mmmmmm - « e s femers. 1a sortida: 05.40h·O6J25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22J25h. -Dissabtes i festa». lasortida: 06,25hials 25 minuts de cada hora fins ates22.25b. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(femers)

IA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h í als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46fi i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 í 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53r) i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-Q6.35h i als 0$ i 35 minuts de Cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1asorfida:05.15-05.40i06.10hials 10minuts de cada horafinsales 22.1 Oh. -Diumenges i festius, lasortida: 07.10h í ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides adcicionais aCerdanyola: 22.40h \ 23.00h {femers). 23.00h {dissabtes i «estius).

IWMTOF

:. ^fr-^F itft&mf:-'.-:

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora ftrts a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fti&a ies 21,45h. Recorregut Sant Domènec', CAP, Sant Francesc, Plaça Coiï, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges ifestius.1a sortida: 06.45h i ais 45 rrinutsdècadaf»rafrisa Ies21.45h, FGC, Colomer, Sant Domènec. * -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

BLS4CAiVroNS

Divendres, 12 de març de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

J a u m e Pla. Empresari i actor

Torreblanca IORDI CASAS

"Ara és el moment de posar mida a Sant Cugat" Ri T U CASALS

Home de màrqueting, Jaume Pla va decidir prendre's activament la jubilació per dedicar-se a la seva passió: el teatre. I ha demostrat que de màrqueting, en sap. Ha entrat per la porta gran amb Maniquí al Teatre Nacional de Catalunya, on actua al costat de Mercè Broquetes i Joan Borràs. Fundador de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), del Grup de Teatre Independent, del Teatre Truca a la Porta, impulsor del projecte de segregació de Bellaterra, on va viure durant 24 anys i encara assessor empresarial, Pla explica la filosofia de ser més feliç que mai als 70 anys. - Vostè té més activitat ara que quan n o estava jubilat... - Penso que el que m'ha passat a mi és un fet una mica insòlit que em fa donar un missatge d'esperança, perquè això de gent de la tercera edat, a mi no m'agrada gens. Jo dic que som gent de l'edat lliure, perquè tenim la llibertat de fer ara el que sempre hem volgut i no hem pogut. La gent no s'hauria de jubilar. Jo ho he vist per amics meus, que jubilar-se és la mort social, perquè els aparquen. Si no fas cap tipus d'activitat, desapareixes i aleshores, és clar que et fas vell. - Com valora l'experiència del Teatre Nacional de Catalunya? - M'ho passo molt bé. La gent em pregunta si no em canso, i els dic que gens, perquè ho faig amb molta il·lusió. Em dóna molta seguretat i molta confiança. A més treballo amb gent molt maca, que ja estan de tornada de tot. A mi m'han ajudat molt, compartim camerino cada dia i m'han donat molts consells. A l'obra hi ha 250 anys de teatre acumulats. N'he après molt. - Com es treballa al TNC? - T é els mitjans adequats per trobar el professional necessari quan fa falta. Dius: a l'obra hi haurà un moviment coreogràfic. Ens porten una ballarina, la Marta Carrasco. Hem de cantar una cançó: ve en Xavier Albertí, mestre de capella. Per a l'escenografia: Toni Taulé,

per a perfeccionar-me i donar la talla al teatre. - Com a home de cultura. Què en pensa de l'oferta cultural d e -Sant Cugat? - Aquí l'oferta lúdica hauria de ser tan maca com a Barcelona, perquè el públic de Sant Cugat ho d e m a n a . P e r ò no és així. P e r exemple, fa uns anys no hi havia cap cine. Van obrir quatre sales i després les altres nou, i et fan a totes la mateixa programació i toca anar a veure la mateixa pel·lícula americana de torn, que és l'única que fan. Amb la polèmica que hi ha sobre el decret del cinema en català, que diuen que les majors ens castigaran, tan de bo ens castiguessin perquè aleshores podríem veure el cine americà independent, tot el cine europeu i el cine nacional. - P e r ò , en general, cap a on creu que va Sant Cugat? - Considero que Sant Cugat és la ciutat amb més futur del Vallès. El guió ha exigit a Jaume Pla deixar-se barba perprimera vegada. R: X. IARROSA Però penso que haurien de fer un tisfet de fer el que faig, però no esque viu a París i treballa entre Lonprojecte amb una dimensió detic angoixat pensant què faré quan dres i París. 01'il.luminador, Albert terminada i no passar d'aquí. T é acabi el Maniquí. El més "patètic" Faura, que ha rebut premis interel risc que creixi excessivament i és que a una certa edat, hagis d'esnacionals. es descontroli. Ara és el moment tar pendent del telèfon per veure si - Què explica Maniquii de posar-hi mida, no anem a fer et truca algun productor. En bro- L'obra comença amb tres clouna ciutat de cent mil habitants i chards. La figura que lliga l'obra és ma, el dia que estava al programa de vinga, serem els més importants la M. Pau Huguet vaig dir que el un maniquí, que els homes troben del Vallès. Per exemple, és menmeu projecte era que algun manai amb el qual juguen a idealitzar la tida que estem a 25 minuts de ger em descobreixi com una jove bellesa, un somni, ara que ja han Barcelona. Un cop ets al tren sí, promesa de la tercera edat. perdut. La reacció d'ells és absoluperò fins que hi arribes... A peu, - Que té el teatre que l'ha captament tendra però trista a la vegades d'on nosaltres vivim, tardem tivat durant tota la seva vida? da. A la segona part reapareix el ma25 minuts fins a l'estació, els au- El teatre és la niquí en un tobusos no funcionen. Si hi haprofessió més descampat "Rl més patètic és que maca del món. gués un lloc on aparcar, doncs agaamb una barfes el c o t x e i a p a r q u e s raça on hi ha hügíS (TeStüf pendent del Sent actor, vius tocòmodament a l'estació, enlloc tes les vides que dones que cud'agafar el cotxe per anar a Bar;v f imaginarcelona. senroba.no- telèfon per veure SÍ et t puguis bra explica la t m c a a / ^ n pr0duCtOr" e P e r e x e m P l e - e l - Com va la seva preparació reacció de I'Vittorio Gassman per a alcaldable d'una Bellaterra E P « £?i el Marcelo Mashome i la de independent? troiani, en la seva la dona da- Jo era el cap de llista, però ara ja època d'actors galans, feien pel·lívant la vellesa, amb un llenguatge no. M'he empadronat a Sant Cucules i els diners que guanyaven, molt líric, amb la qualitat literària gat, encara que segueixo donant suels invertien fent teatre. Perquè la de la Rodoreda. Es com un petit port al moviment segregacionista. gran força de l'actor és el teatre. conte. Jo sempre deia, "quan arribi l'au— Després del teatre i la televi— J a té algun projecte per destonomia, jo ja seré més gran que sió, què m e ' n tliu del cinema? prés de Maniquí'. Nelson Mandela, que va haver d'es- Sí, no dic que no. Però sobretot, - De moment no. Estic molt saperar tans anys per ser president".

Tot sortint de casa el dissabte al matí - p a s s a d e s les onze, ja que aixecar-se més d'hora en un dia tan significat s e m p r e m'ha semblat de mal gust-, vaig topar amb un petit cartell que em va sobtar. S'anunciaven tot un seguit d'activitats en un edifici acabat d'okupar. El tema, òbviament, em va encuriosir. Les coordenades indicades eren imprecises i, d'antuvi, sorpren e n t s : Avinguda Torre Blanca/Pla del Vinyet. El primer que em va venir a la memòria va ser el Centre Cultural. Però passar de l'òpera, el teatre i el ballet a l'okupació social de la nit al dia, ho vaig trobar excessiu. Només quedava una alternativa i aquell vespre ho vaig anar a comprovar. Efectivament, no hi havia d u b t e , les teles anunciadores de la façana i l'entrada i sortida de jovent ho evidenciaven: la masia (per seguir-li aplicant el nom q u e encara fem servir, de forma bastant inapropiada segons el meu parer), havia estat okupada. Cal feconèixer que aquest cop els okupes han colpejat doblem e n t . A més d e la d e n ú n c i a genèrica, l'existència de multitud d'habitatges vuits mentre els seus preus pugen fins a cotes impagables (el primer aspecte no sé si gaire santeugatenc, però el segon evidentment que sí), hi han afegit - a m b força imaginació, tot cal dir-ho- una denúncia que toca el cor de la gestió municipal. P e r q u è , es miri com es miri, no és fàcil de justificar que un edifici de propietat municipal, des de fa anys, estigui orfe de projecte, que no se sàpiga què fer-ne. Mentre, algunes entitats significatives es veuen obligades a pidolar un local. Q u e d a lluny, per no dir llunyíssim, l'alcaldable referència a.la seva possible transformació en un museu. Suggeriment al q u a l alguns lletrapatrimoniferits ens hi vam apuntar, fent públics els nostres punts d e vista. Però la masia segueix morta d e fàstic esperant q u e algú fixi el seu destí. D e m o m e n t ja en té un: "Casal social okupat". A manca d'un projecte alternatiu d'utilitat social, qui s'atrevirà a discutir-ho?