Diari de Sant Cugat 280 by Premsa Local Sant Cugat

VÚLTIM PADRÓ REVELA QUE SANT CUGAT HA INCREMENTAT LA SEVA POBLACI& FINS AIS $4.623 HABITANTS

Divendres 19 de març de 1999

PÀGINA 19

US 4 CANTONS , El "diari" de Sant Cugat

SUMARI U D C tanca el pacte local amb CDG í aconsegueix el número 2 de la llista electoral

225 ptos.

CiU aprova els pressupostos per al 1 9 9 9 amb l'absència de Poposició Es preveuen inversions per un valor de 1.800 milions

Pàgina 7

Els serveis econòmics municipals esperen tancar Pany amb un estalvi de prop de 300 milions

Sant Cugat s'adhereix a la celebració de la jornada sense cotxes prevista per al 29 d'abril Pàgina 13

L'equip de govern negocia la implantació imminent d'un nou G A P a la ciutat

Les inversions se centraran en la urbanització dels districtes i la millora de les instal·lacions esportives i culturals

Pàgina 16

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat assoleix la permanència Pàgina 31

l'oposició va abandonar en bloc la sala de plens i es va negar a debatre i votar els pressupostos. FOTO: XAVILARROSA

El Ballet Nacional de Cuba actuarà al Teatre-Auditori el trimestre vinent Pàgina xx

Pàgines 3 a 6

Una comissió estudiarà si hi va haver irregularitats en la reparcel·lació del Turó de Can Matas PSC, ÍC-V, PP i ERC demanen una auditoria externa per aclarir els fets Pàgina 13

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

F^CATALONIA k ^ C E R A M I C

| ^BB^^^^^^C

Núria Feliu cantarà demà al Teatre-Auditori Pàgina 39

Aquest número inclou el suplement Viure a Sant Cugat

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

1 •

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

H H

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

•

Tel. 93 5S0 15 00

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

ELS4CANIÜÍNS

Març'99

S A N T

C U G A T

gratuït

CATALONIA Í^J C E R À M I C Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció. CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 00 - Fax 93 580 15 5 1 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort. 1 1 2. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari: De dilluns a divendres, de 8 a 1 3 h i de 15 a 2 0 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 2 0 h

Viurecasa

Divendres, 19 de mar莽 de 1999

Des de la construcci贸 de la seva llar fins a la reforma de la seva cuina o bany

CONSTBUALPA,w.

Tel. 93 589 01 51

construccions

PI. Doctor Galtes 8, lr - 3a

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Passejades de cap de setmana

HÍPICA SEVERINO

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola. El subscriptor pot anar-hi acompanyat!

Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del Club juntament amb el DNI.

APRÈN A MUNTAR A CAVALL GRATIS

AQUESTA

TARGETA PORTA BENZINA

Griful Oil, s. L. Servei Estació

l·lSFKAMONS

SESSIONS GOLFES DE FRANC

Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original.

TVi Obsequiem amb aquesta làmina. 52x70 cm., reproduint una obra de Lluís Ribas. als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai. Horària: Feinera de 18 a 21 It. Dissabtes d 11.98 l U t . l d* 18 a 31 h. F e . t i w d · U . S O · 14».

£íà·«ï»^Éï''?f'

SilülHH

Vine LEMUSÉE a Barcelona a IMAGNAíRE veure un dels més prestigiosos museus d'art del món.

Obres d'interpretació permanent: Les reproduccions dels millors pintors de tots els temps com Van Gogh, Pissarro, Manet, Renoir, Degas, Monet, Cézanne, Rafael, Rembrandt, Caravaggio

Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

p$*%

Viure Casa

Divendres, 19 de març de 1999

SUMARI UNA CASA INTEL·LIGENT ENTREVSITA A SÍLVIA PÉREZ I CESC FRANQUESA DE L'ESBART

P. 8-10

P. 4

LES NOVES TENDÈNCIES

P. 6

ESTALVIAR AIGUA

P. 12

INVENTS JAPONESOS

P. 14

LA FUSTA ALS PARCS INFANTILS

P. 19

ELS SISTEMES DELS TENDALS

P. 20

LA CERÀMICA

P. 22

LES COBERTES D'UNA CASA

P. 24

MOBLES PER AL JARDÍ P. 28

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat Sani Antoni, 15, baixos - Tel. 93 589 62 Ü2 VIURE A SANT CUGAT

premsa gratuïta catalana

Coordinació: Ruth Bollinger Redacció: Ruth Bollinger Núria Vidal Comercial: Carmen Eyaralar Disseny i maquetació: Gemina J u r a d o Carlos David Rodríguez Correcció: Vinyet Gisbert Fotografia: Xavi Larrosa i Arxiu

Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

Direcció: Aura Costa Consell d'Administració: Ramon Grau (president) Josep M. Cabrerizo Pere Esquerda Xavier Fornells Distribució: Carlos Rodríguez CARBEN D.L.:B-49.968-97

MOBILIARI AUXILIAR IL·LUMINAR LES HABITACIONS • DINARS 1 SOPARS A CAFÈ GINA amb:

\ CAFÈ : GINA

; :

* »

* >

S .\ \

( { ( , .\ 1

i~1

amanides, tostes de xapata, entrepans i postres selectes. • També els oferim aquests productes per emportar. • A la botiga poden comprar selecció de CAFÈS aràbics de 1a qualitat, TE, XOCOLATES...

1 , s

, R1 , U^-.A. - • 1,1 > , M - - ; „ , « „ , . . ,

I OBERT DE 7 A 22 H, EXCEPTE DIVENDRES I DISSABTE, FINS A LES 24 H

P. 29 P. 30

H54C4NT0P6 ^^^j

El tema de la

hetmana Divendres, 19 de marc de 1999

P t B S s a p a s t o s

p e r

9 9

( up dels grups de l'oposició (hRC, IC-E V, PP i PSC) ve) voler votar el /aràcter d'urgent ui en i pressuposí extraordinari dedicat als pressupostos de 1999. R: XA

VILARROSA

Decidit per unanimitat L oposició deixa la sala de plens i l'equip de govern aprova sol elpressupost Per primera vegada en dotze anys, l'equip de govern ha aconseguit aprovar per unanimitat els pressupostos municipals. I per primera vegada també en aquestes tres

legislatures, els quatre grups polítics que conformen l'oposició han decidit no votarlos, també de manera unànime.Un mot per denominar un mateix acte (l'aprovació

d ' a l g u n a cosa de c o m ú acord entre tots els implicats) que en aquest cas ha reflectit dues realitats d'allò més diferenciades. La qüestió: el perquè de la convo-

catòria d'urgència d'aquest ple extraordinari. Un tràmit que l'alcalde ha definit copm a d'allò més normal i en tot moment legal i que per a l'oposició ha estat "una mala

jugada", en entendre que s'ha volgut aprofitar l'absència de la regidora Maria Sansa (PSC) per a tirar endav a n t un p r e s s u p o s t e n comptes de dialogar

ANNA BORAU

zuela (PP) va demanar la paraula per a llegir un comunicat que l'oposició havia redactat de manera conjunta. Però no va arribar a fer-ho, perquè tant l'alcalde, com el secretari general de l'Ajuntament, li van explicar que cap regidor no podia intervenir en un ple que encara no havia començat. I no començaria fins que es procedís a l'aprovació de la convocatòria, primera de dues votacions en la qual ja no van participar els grups polítics de l'oposició. De manera unànime, després de creuar algunes mirades i xiuxiueigs, els deu regidors (ERC, IC-EV, PP i PSC al complert) es van aixecar de les cadires i van sortir en silenci de la sala de plens per anar a reunir-se a la de comissions. Minuts després rebien a la premsa per manifestar la raó de la seva actuació, fet que segons els polí-

tics "podia haver-se evitat si l'alcalde hagués explicat el perquè del caràcter d'urgència". Mentrestant, el ple començava, aprovava pressupostos i tancava la sessió sense la presència de cap representant opositor. " N o hem pogut votar aquest caràcter d'urgència" afirmava Gaspar de Valenzuela "perquè ens han convocat, però no ens han explicat perquè era tan urgent, i a nosaltres se'ns acuden diferents opcions". "L'únic que és clar", afirma Francesc Godàs (IC-EV) "és que la convocatòria de ple es va fer dilluns", "quan en la darrera comissió d'economia", continua David Sempere, encara quedaven molts dubtes per resoldre i ens va citar per a una altra aquest mateix dijous (per ahir)". Per als membres de l'oposició, si bé és cert que els va avisar amb la

suficient antelació per a celebrarlo també ho és no té sentit que ho hagi fet amb tanta pressa. I així ho expressen en el comunicat que volien llegir a la sala de plens i que ha estat facilitat a la premsa, en el qual assenyalen que la protesta és "per la forma, m i t j a n ç a n t tràmit d'urgència (...) es tracta d'una vulneració de la democràcia municipal, una veritable transgressió de la voluntat popular manifestada a les últimes eleccions, aprofitar l'absència anunciada i justificada d'una

regidora per motius professionals, per tal d'obtenir una majoria en el ple municipal." Per a aquests grups polítics, aquesta actuació de l'alcalde "denota que no sap negociar, que està massa acostumat a governar en majoria". Segons manifesten tots els regidors opositors, "la convocatòria de ple extraordinari de dimecres és un autèntic menypreu als grups políticsque no governen i per extensió a la ciutadania a la que representen".

Dimecres passat a la sala de plens de l'Ajuntament hi havia un ambient diferent. L'equip de govern va haver d'esperar, només uns minuts després de l'hora fixada, a que arribessin els regidors dels partits de l'oposició. El motiu de la convocatòria: l'aprovació dels pressupostos corresponents al 1999, tema sempre polèmic al consistori santcugatenc. I aquesta no va ser una excepció. l'n cop tots els representants asseguts (tots excepte Maria Sansa del PSC- absent per motius laborals) l'alcalde, com a responsable de la presidència del ple, va encetar el protocol previ: la votació per part de tots els regidors per a acceptar el caràcter d'urgència de la sessió. I aquí va surgir el primer indici: Ramon Gaspar de Valen-

nDisseny Ordinador DISSENY

ASSISTIT

Sant Domènec Domènec, 7-1 r 1a r M C C r r K . I V / al c/sant U j O t N / Tel. 93 589 78 86 —' SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català d e Col·locació

viure casa

Divendres, 19 de març de 1999

LA DOMÒTICA, EL CAMÍ CAP A UNA CASA INTEL·LIGENT La domòtica consisteix a introduir a la casa diversos mecanismes que ens p e r m e t e n automatitzar les funcions de la llar per guanyar comoditat, seguretat i eficàcia. A la vegada estalviem energia ja que podem programar les instal·lacions perquè funcionin només quan és necessari. En definitiva convertim la nostra llar en una casa intel·ligent a m b unes prestacions excepcionals.

a primera aproximació al que es coneix amb el nom de casa intel·ligent va néixer a Estats l'nits l'any 1984. Alguns constructors d'habitatges unifamiliars van crear una fundació per fomentar el desenvolupament de la casa intel·ligent i ben aviat es van adonar dels enormes avantatges que portaria introduir els últims avenços tecnològics a l'equipament de la llar, tant des del punt de vista de l'usuari, que obtindria més comfortabilitat i milloraria les prestacions, com a nivell dels constructors. Aleshores es va iniciar un procés que ja ha arribat a moltes cases de Sant Cugat -una empresa especialitzada en domòtica assegura q u e han fet instal·lacions a més de 2(K) habitatges del nostre municipi des de 1991, any en què van començar.

(aparells d e música, televisió, vídeo, llums, pantalla de cinema, i un llarg etcètera) estan connectats a una xarxa comuna de transmissió d e senyals i dades, i a la vegada estan gestionats per una unitat central de regulació i control. Es a dir, un comandament a distància "màgic" i únic que fa totes les funcions i ens serveix per tots els aparells.

A$m CAMARAS DE VIGILÀNCIA

TELEVISORES

VIDEOPORTERO

EA TELEFÓNICA

Alguns exemples La majoria de gent té equips de músiva i vídeo a la sala d'estar. Quan volen escoltar música, per exemple, des d'altres punts de la casa no tenen més remei que apujar el volum i molestar al veïnat; l'altra solució és augmentar el nombre d'aparells i repertir-los per tota la casa. Amb la introducció de la domòtica a una casa no només permet disfrutar de les opcions d e la sala d'estar

Kn definitiva, la domòtica permet un funcionament òptim de les instal·lacions i una millor gestió del consum d'energia. L'adopció d'aquestes tècni- í j \ .• ques permet també millorar el rendiment energètic del conjunt dels edifi. . . . cis.

EMISOR INFRARROJOS EQUIPO HI-

ORDENADOR

Esquema del sistema d'una casa intel·ligent

el satèl·lit, el reproductor de C D , la ràdio, la il·luminació, etc. és la a tota la casa, clau de la simplicitat d'aquest sis/ // sinó que tamtema que converteix la casa en q bé permet intel·ligent. ( ue la ( u a l i El cost d'introduir la domòtica a les instal·lacions de la nostra llar la del imatge . tat so i de és cada vegada més assequible. sigui igual a S'ha de dir que la gran varietat tota la casa. d'ofertes en el mercat fa que els altre Un preus variïn molt segons la seva avantatge e s sofisticació. En termes generals que mitsuposa un increment d'entre el jançant una sola antena d e 5% i el 10% sobre el cost global satèl·lit i u n reproductor d e de les instal·lacions. Ara bé, l'esvídeo n'hi ha prou per enviar el talvi energètic que pot suposar, a senyal a televisors situats a les part del guany e n seguretat i habitacions, la cuina, un estudi eficàcia, les fa cada cop més reno qualsevol altre lloc de la llar. dibles i imprescindibles en els L'existència d'un únic terminal a edificis. / N . V. distància per al televisor, el vídeo,

Els cost d'introduir

la domòtica a la llar és cada vegada més i

i -

assequible i vana molt segons la sofisticació

La domòtica consiteix a integrar a l'habitatge un conjunt de sistemes que garanteixen, mitjançant la informàtica, avantatges en el comfort, la seguretat, l'estalvi i la gestió energètica, les comunicacions i la informació. El q u e caracteritza la domòtica és la intercomunicació, tots els equips de la casa

El que caracteritza la domòtica e's la intercomunicació. Foto: ARXIU

Laii justifica la presenta - FACÏL|T& fer més fàcil la uctticè&íój&l tíca. Pot fuocionar mítjai ment a distància i sïstcme» dfi£ dubte el comandament a dí -FLEXIBILITAT: Eí rígid, i ens ha de permetré, - INTERCGróffiCf^ dels diferents disposjtÍBss'SJtjj -MODULACIÓ;$e* servei o equipafïsTO^ii* tructura « * fjftz "'" no ha d e '-MU!

Setmana

ELS4CAIYIÜN5 Divendres, 19 de mar( de 1999

R e a c c i o n s

L'alcalde lamenta el p o c sentit d e m o c r à t i c ' mostrat per l'oposició Assegura que la regidora Maria Sansa no li va fer saber que s'absentaria del ple L'equip de govern i especialment l'alcalde, J o a n A y m e r i c h , s ' h a n p r o s m o l t m a l a m e n t la d e c i s i ó d e l ' o p o s i c i ó d ' a b a n d o n a r e l p l e i negar-se a debatre i a v o t a r e l s p r e s s u p o s t o s p e r a l 1 9 9 9 . Aymerich .ha i n d i c a t q u e n o t r o b a c a p j u s t i f i c a c i ó per la postura a d o p t a d a p e r la resta dels p a r t i t s p e r ò ha volgut veure el c a n t ó p o s i t i u de la s i t u a c i ó i s ' h a c o n g r a t u l a t q u e , per p r i m e r a vegada en 12 a n y s d e g o v e r n d e C I U , e l s p r e s s u p o s t o s s'hagin p o g u t a p r o v a r p e r u n a n i m i t a t . Ai'RA C O S T A

- Sant Cugat "L'oposició havia decidit votar n e g a t i v a m e n t els pressupostos molt abans q u e es fes el ple, per tant, q u e ara no diguin q u e s'han oposat a debatre'ls per la forma en com s'ha convocat la sessió". Per Joan Aymerich l'actitut de l'oposició és "un gest electoralista" q u e respon a una decisió presa ja fa t e m p s . " M a i h e m tingut la sort que l'oposició votés a favor d'algun dels pressupostos q u e hem presentat i aquest no ha estat una excepció". L'oposició sosté q u e l'alcalde va convocar el ple aprofitant l'absència de la regidora socialista Maria Sansa, fet q u e garantia a l'equip de govern l'aprovació dels pressupostos. L ' a l c a l d e , p e r ò , ha r e b u t j a t aquesta tesi indicant q u e la regidora no li va comunicar oficialment - t a l com estableix el Reglament Orgànic Municipal

( R O M ) - q u e no podria assistir al ple. A m é s , el batlle ha indicat q u e " n o puc dedicarme a trucar a tots els regidors per saber si les dates q u e fixo els van bé o n o " . C o n t i n u a n t a m b la resposta a l'oposició, Aymerich ha dit q u e el viatge de Sansa a Jerusalem per participar en el Congrés de Ciutats Educadores, "no havia d'haver estat motiu p e r q u è no assistís al ple de Sant Cugat". I és q u e la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, t a m b é va desplaçar-se dilluns a la ciutat israeliana "i dimarts tornava a ser a Sant Cugat per complir a m b les seves obligacions com a regidora", ha precisat Aymerich. El c a p d e l ' e x e c u t i u local t a m b é ha r e b u t j a t l'acusació q u e el ple hagués estat convocat " a m b caràcter d'urgència, sense motivar-la, i quan la C o missió Informativa d ' E c o n o mia i Hisenda encara no havia acabat la seva tasca." El R O M

Pasqual d'Ossó, Joan Aymerich i Ignasi L·lambrich van presentar els pressupostos. FOTO: XAVl LARROSA +

ÍM incongruència de Voposiciò • • El passat 28 de desembre $&-¥* aprovar ei pressupost ..iJfeHtOMUSA perd 1999 ÉS& a\ suport de tots eia paf* * apolítics i í'l de febrer es l à l l ^ n ï s m e s nurimom» ti! #c Comunicació i Infor«atf&jtó Ciutadaaa, el Paero*u$ MufltcipaJ d'Educació i K gp&mfe Gukyral-, En tes

I n i c i a t i v e s

respectives ttmfam ètt da* ciód©O)^pte<<íi00Bfep|èe tirs va irtdjcasrobicsccbas, *as a! contrari, van do&*r ei w t positiu a \t% xíftcs. És per això <gue t'aicaide m ftftíéa *cwbé$qw&*fsm$tv&% debatre uns preMupOft&s» . una part<ieis <gtt& vm «povar fa poc» rneao» amb **r»foei»*./A£.

estableix l'obligació de convocar els plens extraordinaris com a mínim 48 hores de la seva celebració, fet q u e l'Ajuntament va complir ja q u e va convocar els regidors a la sessió de dimecres, dilluns al migdia. Malgrat tot el q u e ha passat i les diverses acusacions fetes pels partits a l'oposició, l'alcalde ha confessat estar molt satisfet p e r l'aprovació dels pressupostos: " L a nostra obligació era aprovar-los i així ho h e m fet", ha dit.

f u t u r e s

Els grups de l'oposició consensuaran les modificacions al pressupost aprovat Els regidors volen estudiar amb tranquil·litat els número A. B. M. - Sant Cugat Un cop aprovats els pressupostos referents al 1999. com va explicar Joan Aymerich en la roda de premsa celebrada ahir al matí, es faran públics i passaran els quinze dies ques'estil'oposició no farà públicfinsla setmana vinent les seves accions futures. E: X. L. pulen legalment per a que tothom pugui fer les al·legacions pertinents. lmf»nf*ipw4oM«*i Tothom, va afirmar Aymerich, * PMU* por Mt\é^Jtfit***r&**$* "**"" *"* excepte els grups polítics de l'oposició, "que no poden fer-ho f m i tttm l i i r t u r t I I I I M I I M rtltürihlMifaMatÉh f S A i a a T al no haver volgut participar en la votació". Tot i q u e podrien presentar» Smtma <Mm<»oia|tety«»<lBqiiwlÍÍy«» * ies com a ciutadans particulars, > Sistem» i w v k M * Apanio tocomcMr el mateix dimecres, dia del ple

extraordinari, els regidors de l'oposició no van plantejar c a p dubte sobre aquest tipus d'aspectes. Es més, tots els membres de l'oposició (tots, excepte Maria Sansa que, evidentment, no hi era present) van deixar clar que el fet que l'equip de govern hagués aconseguit aprovar els comptes q u e s'aplicaran durant aquest any (encara que sigui per unanimitat) no és definitiu per sí mateix. " N o és inamobible, perquè sempre podem presentar propostes de modificacions a diferents p u n t s " , afirmaven quasi simultàniament Ramon Gaspar de Valenzuela ( P P ) i Joan Gaya (PSC).

Per la seva banda, Francesc Godàs (IC-EV) va matitzar que "el q u e segur q u e no aconseguirem serà presentar un pressupost alternatiu realitzat conjuntament", però tal i com van acordar, sí algunes modificacions en les quals coincidissin tots. D e moment, però, el q u e tenen intenció de fer, i així ho van manifestar, és estudiar a m b atenció totes les partides i capítols d e pressupost, "perquè encara no hem tingut temps de valorar-ho a fons" Dimecres vinent, els portaveus dels partits d e l'oposició faran una roda d e premsa per explicar quines seran les seves accions futures.

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

LA TIENDA DE BAHUT

M«0 [rRlA P'UT {TM4PXN4 MPNUS M{ Mi^Pirf COp* Pf V I 0 KffRHC (TOT 1NUO0 / P f M ^ r U CARTA AMB ?MT*f, ?1ZZ?{ 4$. fL'í{prClJUlTfcT PF U CMA... CAR?ACCX MUEBLES NUEVOS Y RESTAURADOS LENCERIA DEL H O G A R ,/..

REGALOS UM?**Í »

C/ S a n t J o r d i , 2 4 T e l . 9 3 6 7 4 3 7

« 3 * k 16.40 H. TJkRPFf PF 14.30 k 13.<R H. PltlUNÍ 1 PXUMfNqr NtT, TfcNUT

T i i , *3 6 l n 30 6 j , j T . CUÇAT

4 C*4«U/| Estimada clienta,

De l ' l i de març al 6 d'abril de 1999

Tenim al seu abast les col·leccions de primavera/estiu 99 que per a vostè ha portat a Sant Cugat Maria Dolors Camps

-V-ÜÍWS-

ESTEVE

A M E N O S CUARTQ MIL r, & r u C H G B A L A D O

CARAMFLO DAV]D VALLS JooQubn jofr*

Núria Mora

G E R I Y DIHFUBION

és una roba pensada per a la dona d'avui, lliure, dinàmica, elegant i 'polivalent", sempre amb teixits nobles i també innovadors en els aspectes tècnics. F R A N C E S C M O R A G A S , 28 08 I 90 S A N T C U G A T D E L V A L L È S T E L . 93 589 83 83

Durant aquests dies teniu l'oportunitat de visitar l'extraordinària exposició d'aquarel·les que la Sala Rusiriol ha organitzat tot coincidint amb la presentació del llibre "Amadeu Casals" que el seu autor Josep M. Cadena va presentar, per primera vegada, el passat dia 11 de març a la mateixa galeria.

Santiago Rusiriol, 52 Horari:

Tel 93 675 47 51 - Fax 93 589 61 53

de dilluns a dissabte, matins de 9 a 2 h.

E- mail: salarusiiiol@valles.com 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA) ESPANA

Sala R usfrïol

tardes de 6 a 9 h. Diumenges i festius, matins d'l 1 a 3 h.

Setmana

H S 4 C A O T 0 I N S Divendres, 19 de març de 1999

Les

x i f r e s

Ingressos previstos

El pressupost preveu un superàvit de 1 4 3 milions de pessetes

AJIMTAMENT

El tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d^)ssó, està aquesta setmana molt satisfet L'àrea de la qual és responsable ha fet la feina i ha aconseguit el·laborar uns pressupostos per al 1999 del tot optimistes, que auguren un fi d'any amb xifres positives i molta feina feta. En la roda de premsa convocada aquesta setmana, D'Ossó no s'ha cansat de remarcar "el canvi de tendència que s'observa en les finances municipals" i ha declarat: "L'Ajuntament de Sant Cugat ja no és deficitari.Tots els ciutadans poden gaudir de la qualitat d'aquesta ciutat sabent que totes les factures estan pagades". Els nombres, al menys els presentats per l'equip

403.256.160

OAMCIC

„•

OAMCC

TOTAL

Despeses

Pel que fa als ingressos, les majors quantitats arribaran a través dels impostos directes i indirectes

previstes

per al

1999

7rzm.mjm

PME

403,256.160

QAMCIC

78.98&6S5

OAMCC

302.226.000

PROMUSA

553.404.185 TOTAL

8.623.057.112 -407.623.851

AJUSTAMENTS

^Ifrafflll

I el§ ingressos

•407.623.851

WÉmmm - < f**^- "~*'

Si s'analitzen les xifres generals, dels 8.215 milions de pessetes que l'Ajuntament té previst desem-

S's

10.780.481.528

AJUSTAMENTS

PROMUSA preveu borsar aquest any, un 21% correspon ingressar 2.567 a inversions que se centraran bàsimilions de pessetes, cament en actua-

nomes espera gastar-ne 5.996, generant un estalvi ordinari de 292 milions. D'aquesta quantitat es destinaran 149 milions a finançar les inversions prioritàries i, per tant, restarà un superàvit final d'uns 143 milions de pessetes. Pel que fa als pressupostos dels òrgans autònoms municipals -el Centre Cultural (OAMCC), l'Organisme de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC) i el Patronat Municipal d'Educació (PME)-, les xifres s'han aconseguit equilibrardel tot (veure quadres adjunts). Destaca cl cas de PROMl'SA, la promotora mti-

-'~'4&k> ",

Les despeses

cions u r b a n í s t i ques als districtes i al nucli de la ciutat. L e s altres grans parcel·les que s'enduran bona part dels ingressos seran les despeses generals, on s'hi inclouen els sous de tots els funcionaris de l'Ajuntament (2.526 milions); i els béns ordinaris i serveis (2.383 milions). La resta de les despeses serà la suma de les transferències corrents, els actius i passius financers i les despeses financeres, que sumaran un total d'uns 1.568 milions de pessetes.

7#J$9.68é 302.226.000

PFiOMUSA

nicipal d'habitatges i locals que obté una diferència positiva d'uns 2.014 milions. I és que aquest organisme autònom preveu ingressar 2.567 milions de pessetes però només té previst gastar-ne 553. El motiu d'aquesta diferència es troba en el lliurament de 50 habitatges situats a la zona de Can Cabassa "amb la venda dels quals s'ingressarà una quantitat important de diners", ha explicat l'alcalde, Joan Aymerich. Per contra, la promotora no té previst tenir massa despeses perquè durant aquest any no s'ha previst una construcció massiva d'edificis.

de govern, així ho demostren. D i n s la partida referent a l'Ajuntament, el Pressupost Ordinari Municipal p r e v e u mentre que nOméS i n g r e s s a r 6.288 v milions de pessegastarà 553 tes, m e n t r e q u e

1999

7,428,644,707

PME

El Pla Econòmico Financer que va començar a aplicar-se l'any passat està començant a generar el seus fruits. Si el pressupost de 1 9 9 8 s'ha aconseguit tancar amb un superàvit de 4 1 milions de pessetes, les previsions per aquest 1 9 9 9 són encara més positives: l'equip de govern espera acabar l'any amb un superàvit de 143 milions de pessetes. Tot gràcies a uns pressupostos que tenen com a objectiu primordial el continuar mantenint l'equilibri entre ingressos i despeses. AURA COSTA

per al

WSMH

PME: P a t r o n a t Municipal d'Educació OAMCIC: Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana OAMCC: Organisme Autònom Municipal Centre Cultural P R O M U S A : P r o m o c i o n s M u n i c i p a l s d e S a n t C u g a t d e l valies ( p r o m o t o r a d e

l'habitatge) (4.197 milions), encara que també s'espera ingressar importants xifres a través de l'alienació d'inversions (3.133 milions) i de les taxes (1.124 milions) i les transferències corrents (1.432 milions). La part més minsa dels ingressos entrarà a través de les transferències de capital (356 milions) i els ingressos patrimonials (127 milions).

La valoració En vista de les xifres presentades, Pasqual d'Ossó ha ratificat la satisfacció de l'equip de govern: "Aquests són uns pressupostos equilibrats i que demost r e n fins a q u i n grau e s t a n sanejades les finances de l'Ajuntament". I ha continuat: "Estem especialment contents d'-

haver pogut presentar aquestes xifres com a r e s p o s t a a t o t s aquells que des de l'oposició ens havien dit moltes coses desagradables". Pel que fa a l'acompliment dels càlculs previstos, l'alcalde, Joan Aymerich, s'hi ha mostrat molt confiat: "Les despeses i els ingressos estan molt equilibrats i, per tant, no ens hauríem d'endur cap sorpresa".

Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, molta atenció .Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu. . , in . PROPERES SORTIDES: Pufs Basc í Navarra (Setmana Santa, 1 at 5 ctabríf) m Mana ae i Hospital, íu . . _ . ' . V . _ - , # D O Rocamadour i Va» del Dordogne (Pont de Sf. Joan, 24 al 27 de juny) (a 30 metres de Pl.Octav.a-Monest.r) | / S S l A B Pilar Alcalà de Pascual

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

_^-^

TOURS

A n g t a t e m i } E s c ò c í a (W

atZSÜ'agOBt}

índia i Nepal (Pont de la immaculada, 28 novembre al 8 desembre)

Viurecasa

Divendres. 19 de meirc de 1999

SOSTRES VOLUMINOSOS I COLORS PASTEL PER A LA LLAR M o b l e s de fusta, sostres voluminosos a m b una il·luminació directa de baixa intensitat, cortines llargues fins al t e r r a i molts altres elements marquen les tendències actuals en el c a m p de l'interiorisme. Els tons pastel són els protagonistes d'aquesta t e m p o r a d a que colorejaran les parets i els sostres de casa nostra. Tot i així, s'ha d'adaptar cada element al seu entorn. / R. B.

'interiorisme és un art que no tothom sap combinar. Les modes i els colors de la decoració també van i venen constantment. Tot i així, sempre és possible establir una tendència per a cada temporada. Els professionals del sector s'encarreguen d'assessorar sobre l'estil de decoració més apropiat per a cada llar d'acord amb les necessitats i el gust dels clients. Aquest és el cas del servei d'interiorisme que ofereix Stanza de Sant Cugat que "combina la funcionalitat amb l'estètica", segons informa Alex Barbero, gerent de l'empresa. Per a aquesta temporada, Stanza manté la combinació de l'estil clàssic amb el modern. D'aquesta manera, la fusta massissa continua sent el material per excel·lència per a fabricar els mobles de la llar. L'altra opció és la xapa que també ha de ser elaborada a partir de fustes nobles. Els mobles són preferiblement de colors clars o mitjos i tenen unes línies més aviats suaus, no tan sobrecarregades com en etapes anteriors. En aquest sentit, els gruixos de les prestatgeries o dels taulells, per exemple d'una llibreria, també varien i són molt més importants. La moda estableix un gruix, com a mínim, La fusta massissa continua sent el material per excel·lència per als mobles. Foto: STANZA d'uns 30 centímetres. En el cas de les portes, també s'acostuma a col·locar una plataforma a sobre per a seguir l'estil clàssic. El parquet continua sent el protagonista dels terres i agafa encara més força. Els tons vermellosos i els mitjos són els més apropiats per a combinar amb la resta de la decoració. Durant aquesta temporada es d e i x a d'instal·lar moquetes i les

catifes continuen sent de llana o acríliques, segons el pressupost del client. Pel que fa a les parets, aquestes tenen uns tons pastel i clarets, com ara blaus, beigs, verds, ocres o blancs. Els sostres es mantenen de color blanc, ocre o del mateix color que la paret però en una tonalitat més suau. "Ara s'està donant molta importància a treballar els volums dels sostres", assegura Barbero. En aquest sentit, les divisions visuals d'una habitació es fan al sostre amb diferents alçades, i no al terra com era habitual fins ara. La llum també juga un paper molt important ja que permet dividir l'espai en diferents ambients. Per a uest

Segons l'interiorista À/ex Barbero de

. ^,

motiu, Stanza aposta per instal·lar llums de baix voltatge per a fer una il·luminació puntual. Les Uàmpades de peu també estan molt de moda. En el cas de les cortines, la tendència actual marca cap a utilitzar una tela de lli de colors suaus, com ara beigs o blancs. Les cortines han de ser de dalt a baix i acostumen a tenir dues capes, una llisa al fons i una estampada, per exemple amb quadrets de la mateixa tonalitat, al davant. Pel que fa a les tapisseries, la moda apunta cap a les de cretona o alcàntara. Per una altra banda, la pell també s'està imposant molt per a elaborar els sofàs de la sala d'estar. L'habitació de la llar que més ha evolucionat en els últims anys ha estat la cambra de bany. Actualment, posem en aquest espai terres de fusta o parets que combinen la rajola amb fusta o, fins i tot, pintures. Els materials sintètics també han permès moltes combinacions noves que anys enrere no s'utilitzaven. Els llums de la cambra de bany també han guanyat protagonisme amb focus puntuals. En moltes ocasions, ara també s'instal·len les dutxes fetes d'obra i no amb un' plat com s'ha fet sempre tradicionalment. Però tot i que la moda estableixi les directrius bàsiques a seguir, els interioristes de Stanza s'encarreguen d'adaptar la decoració interior de la llar dels clients a les seves necessitats. "Es tracta d'adaptar amb consells les necessitats dels nostres clients d'acord amb els materials, la funcionalitat, l'estètica i el pressupost desitjats", assegura Barbero de Stanza.

Stanza de Sant Cugat, "es tracta d'adaptar amb consells les necessitats dels nostres clients d'acord amb els materials, la funcionalitat, l'estètica i el pressupost desitjats"

Les tendències actuals apunten cap a parets de colors pastel i sostres d'una tonalitat més suau. Foto: STANZA

Informació cedida per Stanza Serveis d'Interiorisme

Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 19 de març de 1999

Les

inversions

Les inversions previstes per enguany sumen 1 . 7 3 8 milions Les actuacions urbanístiques syenduen la major partida En els pressupostos d'enguany, les inversions, igual que la resta de despeses, s'han intentat contenir al màxim per tal de mantenir les arques municipals en xifres positives. En concret, l'equip de govern ha reservat una partida de 1 . 7 3 8 . 7 1 3 . 7 7 7 de A.C.

Dels prop de 1.739 milions de pessetes que s'invertiran durant aquest any, 1.289 milions es dest i n a r a n a l ' A j u n t a m e n t i els 449.000 restants aniran a parar als organismes autònoms municipals. El Centre Cultural rebrà 1.889 milions, l'Organisme de Comunicació i Informació Ciutadana 1.250, el Patronat Municipal d'Ed u c a c i ó 3.564 i P R O M U S A 442.000.

pessetes que es destinaran a diverses àrees. Aquesta xifra suposa gairebé la meitat (3.105.000.000) dels diners que es van invertir i'any anterior, fet que s'explica per les activitats urbanístiques que enguany són menys ambicioses que al 1998.

major quantitat de diners (952 milions de pessetes), quantitat que es destinarà a la urbanització dels districtes, del nucli de la ciutat i de diverses rieres i vials. El tinent d'alcalde d'Economia i Finances,

Pasqual d'Ossó, ha destacat les inversions als districtes "que enguany serà un dels temes en els que podarem més èmfasi". Tot i que ja es coneixen les partides que es destinaran a cada districte

L·s mil/onesab districtesacapararan gran partde les inversions del1999. F.:X. L.

Principals inversions de la partida destinada a VAjuntament PLA D'OBRES A ESCOLES

22.000.000

Comparades amb les inversions fetes l'any passat, gairebé tots els organismes autòmoms mantenen xifres similars a excepció de la promotora municipal de locals i habitatges que veu reduïda la seva partida de 1.282 milions del 1998 als actuals 442. Això s'explica pel fet que l'any passat "es van fer obres de molta envergadura, com ara l'aparcament ubicat sota el vial de conexió o diverses promocions de PROMUSA, pressupostades en sumes molt elevades", ha explicat l'alcalde, Joan Aymerich.

OBRES ADEQUACIÓ CLAVEGUERAM

20.000.000

OBRES ADEQUACIÓ VIA PUBLICA

20.000.000

Pel que fa a les inversions incloses dins la partida de 1.289 milions de l'Ajuntament, l'Àrea d'l rbanisme és la que s'endu la

DADES

DEL

EDIFICIS MUNICIPALS

70.000.000

URBANITZACIÓ CENTRE HISTÒRIC

257.000.000

URBANITZACIÓ MIRA-SOL

77.000.000

URBANITZACIÓ LES PLANES

38.500.000

URBANITZACIÓ LA FLORESTA

57.700.000

[URBANITZACIÓ NUCLI

18.000.00C

FONT: AJUSTAMENT DE SANT CUGAT

i al nucli (vegeu quadre adjunt), els responsables no han pogut precisar les actuacions que es duran a terme en cada una d'aquestes zones: "les actuacions conc r e t e s d e p e n e n del q u e decideixin els Consells de districte, en el cas dels barris, i de l'estudi que està el·laborant el RACC, en el cas del nucli de la ciutat". D'Ossó també ha fet especial menció als 70 milions que es destinaran a la conservació d'edificis municipals i als 170 reservats per a la urbanització de rieres. Deixant l'urbanisme a una banda, la resta d'àrees de l'Ajuntament es reparteixen les sumes per el següent ordre d'importància: Serveis Urbans (188 milions), Serveis I n t e r n s (47 m i l i o n s ) , Economia (33 milions), Medi Ambient (39 milions). Serveis Generals (20 milions), Serveis Personals (7 milions) i Descentralització (501.000 pessetes).

•xg—

SUBSCRIPTOR

[ Nom | Cognoms 1 Ciutat

I Carrer Telèfon

i Codi postal i NIFoDNI ... DADES

. Fax

Data d'alta.; Adreça d'erttrj f&&$vWA··

DADES

El diari de casa.

DE LA

FULL DE SUBSCRIPCIÓ v*

SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès,................ de

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDGLXIofícinaDLXndcaD núm c o m p t e a x r J O X I I D Titular ........^.......... •Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

de 1999 SIGNATURA

viure casa

Divendres, 19 de març de 1999

EXCELENTES CONDICIONES DE PAGO FINANCIACIÓN A SU MEDIDA Proyecto personalizado de su piscina Mantenimiento, reparacion y conservación ,».'.. « * * * * %

Limpieza y puesta en marcha

Climatización Tratamiento de agua domèstica Descalcificación y osmosis inversa Riegos automàticos Tienda especializada

C Enric Granados, 10

93 589 84 92 • 93 589 25 29

KS4CANTONS

Política

Divendres. 19 de març de 1999

E í @c c s o n s

CIU tanca el pacte local Lluís Recoder es confirma com a número /, mentre que Joan Recasens serà el 2 Les seccions locals de C D C i UDC han arribat finalment a un acord que els ha permès tancar el pacte electoral després de mesos de debats. El resultat de les múltiples converses mantingudes entre totes dues formacions es tanca amb un punt a favor d'UDC, que ha aconseguit esgarrapar el número dos de la llista al seu soci de coalició.

A I R A COSTA - Sant Cugat -

Unió Democràtica de Catalunya ha aconseguit pujar un esglaó mes en la llista electoral de la coalició i s'ha situat al preuat n ú m e r o 2 q u e tants estira i arronsa ha provocat en gran part de les p o b l a c i o n s c a t a l a n e s . L'actual president de la secció local d'l DC, Joan Recasens, assumirà aquesta posició just darrera del ja confirmat Lluís Recoder (CDC) com a cap de llista. L'acord assigna també els números 6 (Jordi Farrés), 10 (Xavi Cortés), 12 (Cristina Paraira), 17 (Carles Brugarolas), 21 i 25 a UDC. La resta de posicions serà assumida per membres de Convergència, tot i que Recoder ha assegurat que aquests llocs "estan encara per decidir". Tots dos companys de coalició han valorat amb satisfacció l'acord al que s'ha arribat. Si Re-

coder no ha escatimat floretes a l'hora de definir Recasens com una persona "que té tots els mèrits per ocupar aquest lloc - e l 2-", el president d'UDC] ha mati/at: "Hi havia algú que creia que CIU tenia problemes però hem tancat l'acord d'una manera exemplar, seriosa i trencant les previsions que alguns havien fet". Pel que fa al retard a m b què s'ha arribat a aquesta entesa, el candidat a l'alcaldia ha dit: "No era n e c e s s a r i t a n c a r e l p a c t e abans". I és que segons Recoder, el retard que alguns els han atribuit no té cap importància en tant que no ha suposat que s'alentís el treball del partit cara als comicis municipals. Precisam e n t durant els pròxims dies els membres dels dos partits que treballaven en l'el·laboració dels programes tenen previst reunirse per redactar un d o c u m e n t comú, fruit del treball de totes

Els números 1 i 2 de la llista de CIU increment/iran ti partir d'ara el seu treball preelectoral. Unto: X.IARROSA dues formacions. Segons el calendari establert, el programa quedaria redactat a finals de març, moment a partir del qual s'obriria un període de consulta externa per aprovar definitivament el document al mes d'abril. T a n t R e c o d e r com Recasens han precisat que el t e x t q u e e l · l a b o r i n no serà

sotmès a l'assamblea executiva perquè aquesta ja els ha atorgat poders per donar-li el vistiplau. Algunes incògnites pendents Desvelades algunes incògnites, encara no ha sortit a la llum pública el futur que espera a la llista de Valldoreix. Els polítics

nacionalistes van negar-se a declarar qualsevol i n t e n c i ó en aquest sentit i només Recoder va apuntar: "Que jo sàpiga en J a u m e Sanmartí -actual president de l ' E M D de Valldoreixno ha dit que no es volgués tornar a presentar". En el cas que renunciés, però, la coalició encara no ha decidit que faria.

JACRUKT a l'Esbart

premi é/m \v\

í^È^Èàm^W^Éu^à

cte i i l t

CONVOCATÒRIA a tots els artistes de Sant Cugat Selecció d'obres: Dissabte 27 de març de 1999, d'11 a 14 hores Cal portar 2 obres representatives (55 X 46 cm aprox.), currículum artístic i fotosrafia del mateix artista (10X15 cm), als locals de l'Esbart Sant Cugat, c/ Migdia, 6.

Organitza-.

Col·labora:

Petit format sX EIS4CAINT0NS el "diari" de Sant Cugat

U S 1 CANTON

Opinió

^^^^

lYnendres, 19 de mart de 1999

E d i t o r i a l

ELS CANTONS S c t i i u r u n i n d c p c n d c n i »lc S j n i ( à i g J i del \ alies

•:

Premsa Local cto Sant Cugat, S L .

ei S J I I I A n t o n i , 1 ^ I M I M . S - ( I M ' ' ( l Sant ( . i i ^ j t del \ a l l è s l'cl 5M'">J SJ - l ' . ! \ SSM _'0 'M l'.div ni e i c c i r n n i í J )ittp:,''\ il.iwcl) LMin/vinuini-H K-m.iil: simminatta* il·iwcli .vim

Transparència

Consell d'Administració K.uiH.11 fira» p r e s i d e n t ) ]nsc|i M. ( IJIIÍLTI/I'. l'cic |-.st|ncrdj i \ j \ i c r KnrnelK (editor delegat! Directora

Aura Costa Redacció Tema ilt> la -tetinana: (ïlnria Francolí; P o l í t i c a / K n t n r r i / O p t i i i ú : Vira Costa; SiH-íHaiy KriHHiniia: Anna Borau; C i t l l u r n : K u t h (iasals; K»|H>r1»: \ l c \ López, Solidaritat: Mònica Bernaixi;

Comarcial \ n i u \V R o m o m p t c

Consell Editorial R j n i o n í iran I president) Josep M . Oabren/.o (vicepresident) Víctor Alexandre. Francesc (iarbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert De Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Knstian Herbol/.heimer, Kogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, K m i l i

Kcfic, Marta Suhiri, Paco Soler. Josep A. Teíxid», Joan li.rtosa, Josep M. Sans Travtf, Joan Troyano, Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabala

Aura Costa (secretària} Subscripcions Laura Montcr Fotografia Xavi Larrosa, Oscar Benito

otser arriba amb re- amb tot tipus de pèls i sentard, però cal donar la yals un pressumpte afer ple benvinguda a la crea- de corruptcles que esquitxa als responsables urbanísció d'una Comissió Especial tics municipals. d'Investigació sobre el pla de reparcel·lació del sector L'oposició, especialment el portaveu soest del Turó cialista Àngel de Can Matas. El cas L(l Ciutadania Casas, ha fet potser ha d'aquest tema v anat massa pOÍSer flO entendrà bandera perlluny i cal sonal i ha uti-

que a la porta de rrers íuz at elsp l edans les eleccions municipals

Disseny i maquetacló Gemma Jurado Impressió Ronmpres (972) 40.05.95 Distribució M a i l i n g Vallès S L . T e l . 589.23.71 Dipòsit legal: GI-405-93 Y.h 4 (^ntiin» c i p i n a únicament b jev» opinió en eb ediloriah. EU amdea nfpMi cïprciicn l'opirm1) del» *eu» autors. que Eli 4 (JIKOIII no fa i PubJmctú «iheridi j :

(»)ACPC Associació Catalana de la Premsa Comarcal

/fcéyfcdkxe Ufasrnn

a c l a n r una actuació de l'àrea d'Urbanisme so. . . bre la qual mUniClpalS s'han escamaqUeSteS pat molts d u b t e s des de p à g i n e s comprades en un mitjà de comunicació local i des d'un llibre escrit per un empresari de la construcció que vol cobrar el que diu que li deu l'Administració. Aquest empresari, vinculat a la urbanització de l'esm e n t a t sector, denuncia

Per atacar paSSin frontalment l'equip de goCOSeS vern denunciant la gestió a Can Matas i afirmant que hi ha indicis de corrupció i malversació de cabdals públics. A l'acció del PSC se li ha afegit la resta de l'oposició. D e moment, però, ningú ha portat el tema als tribunals. Cal aclarir els fets per no deixar cap ombra de sospita .

Distribució d'ELS 4 CANTONS Sal fa* als subscriptors

l e c t o r

sobre aquesta actuació. La comisió impulsada pel mateix equip de govern ha d'anar fins el final i, si convé, demanar i assumir les resposabilitats que s'en derivin, especialment en una àrea que ha provocat diverses especulacions fins ara mai provades. La comissió proposada pel mateix Joan Aymerich hauria de tenir tot el suport i aprovació de

cològica" en la recta final del seu mandat quan sembla que tot hauria de ser consens, bons propòsits i reconeixement a la tasca feta, per un polític que, al marge del color ideològic, posa punt i final a una llarga etapa dedicada a la comunitat. És evident que l'oposició no li vol posar les coses gens fàcils a l'encara alcalde. Sembla que "li tingui jurada" i apro-

La comissió

proposada per

tots els grups municipals, però després del ple de di-

AymeriCA

marts passat, la confussió de

de tenir el suport tard de i provació del

Hauria .

fiti

la situació sis anys més K...

de tots els grups municipals

cara als ciutadans és encara més gran. Incomprensiblement, la comissió tirarà endavant només amb els vots favorables de CiU i PP. Aymerich afirma que està sotmès a una "tortura psi-

.„

er en-

ia P la cara Psenyar

més beligerant, fins i tot ERC, el seu exsoci de govern. La ciutadania potser no entendrà, que a la porta de les eleccions municipals passin aquestes coses.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 radies mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Volant millores Mlra-sol, jal

pmr a

En aquests últims dies diferents veïns del barri, una vegada més, estem visitant diferents funcionaris de l'Ajuntament per exposar-los la situació límit que viu la nostra comunitat, que derivarà segurament en breu en accions de protesta cívica davant l'absència, des de fa anys, de diàleg i de solucions municipals. La situació del barri és la següent: Pertanyem a un nucli de pocs carrers en la frontera de Mirasol/zona Arxiu Nacional de Catalunya que ha estat oblidat per l'Administració malgrat que els veïns han expressat reiteradament les seves peticions per asfaltar els carrers des d'abans del 1993. La crispació dels veïns ha arri-

bat a situacions límit ja que la sequedat d'aquest hivern, combinada amb la presència de pol·len, està provocant una greu presència de massa de pols que es diposita en tots els racons i provoca una situació insuportable per a tots nosaltres que fins i tot pot afectar la nostra salut. L'any passat no vam aconseguir ni tan sols que s'aboqués grava als carrers, cosa que ha empitjorat encara més la situació. La frustració del nostre diàleg amb l'Administració ens ha dut

a construir privadament les voreres i a plantar arbres, però no ens ha estat possible afrontar també l'asfaltat particular dels carrers perquè molts veïns han donat avals i diversos han pagat a l'Ajuntament, fa anys, diners en efectiu amb garantia de la realització de voreres i carrers, i lògicament no poden pagar dues vegades la mateixa obra. Per això, ni tan sols ens queda la solució d'asfaltar els carrers particularment per a suplir la incapacitat municipal.

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A l"«l»

BELL »w>*

El col·lectiu de veïns que s'ha anat formant de manera espontània davant l'abandó municipal és de l'opinió que s'han de defensar els interessos col·lectius mitjançant accions legals amb el suport d'un veí advocat, contactes amb els partits polítics locals, comunicats a la premsa local i de Barcelona i protestes cíviques. Els elevats impostos municipals que paguem ens exigeixen sol·licitar a l'Administració una millor atenció i cura dels nos-

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 1784'Fax93

674 16 15 • 08190 SANT

CUGAT

tres drets com a ciutadans de Mira-sol i Sant Cugat./ PEDRÓ FÀBREGAS (Mira-sol)

La ciutat que volant Tot aquest aldarull que s'ha creat arran de la carta de l'atquitecte De Solà-Morales m'ha fet reflexionar sobre el nostre model de ciutat. Per descomptat, no estic d'acord que Sant Cugat sigui una ciutat "cutre" ni semblant a les de l'època "pre-industrial". Ara bé, què és el que ha originat que es produissin unes afirmacions d'aquest tipus? Hi ha altres professionals o simples persones del carrer que pensen igual? Si és així, què podem fer per evitar donar aquesta imatge i com aconseguir una ciutat millor? / ADELA GENÍS (Valldoreix).

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

"FEM COSES NOVES PERÒ NO FUGIM DE LA DANSA POPULAR" Hi P \f

S T

Sílvia Pérez i Cesc Franquesa són ballarins professionals de l'Esbart S a n t Cugat. Tot just acaben d'estrenar Terra Baixa a Sant Cugat i Mascaró a Terrassa. Tots dos espectacles van obtenir un èxit aclaparador. A q u e s t és el resultat de dues vides dedicades exclusivament a la dansa popular catalana i, a continuació, ens expliquen la seva experiència. —

V'írt.sri/fr«>.s

heu ballat en molts espectacles del Cos de Dansa de l'Esbart Sant Lligat. I te r/m/i.s fi esteit més orgtittosos?

- ( :.K: Vaig comentar ballant corcugrafies de Sahador Melo. Ell va ser la meva herència en entrar ai Cos de Dansa de l'F.sbart tot i que ell ja no hi era quan vaig arribar. Tots els espectacles que he estrenat han estat amb en Joan Serra. Amb ell he fet L·s quinze Cançons i Danses de Federic Montpou, Vistes al Mar, Moviment per un Estiu, El Pont de Mar Blava, Tríade, Tena Baixa, i me n'he deixat algunes pel eamí. - S.P.: No en tine cap d'especial. Totes ho són. - C.F: Sí, totes tenen cl seu moment. Hi ha moments concrets dels espectacles que t'atrauen més o menys però en general disfrutes mòlt amb tots. - S.P.: Com ara el que vern ballar amb Lluís Llach, que va ser molt bèstia. - En aquest sentit, hi ha espectacles que imposen o fan por? ^ MJL

- S.P.: Cada cop que surts a estrenar algun espectacle el cor et va a dos-cents per hora. Però això ens passarà sempre. Ks inevitable. - C.K: Quan surts a presentar alguna cosa nova tot i tenir-ho molt i molt assajat... Recordo molt especialment l'estrena d'A/ Punt de Mar Blava amb Lluís I ,lach. Sabíem que sortíem amb una macrocstrella. Sabíem que estàvem davant d'unes 15.000 persones perquè et deien que hi havia molta gent. Sabíem que hi hauria periodistes, que seria una cosa molt ~heavy. Aquella estrena va ser molt potent. Com deia la Sílvia, com a proposta d'espectacle no era més interessant que altres, perquè penso que n'hi demés interessants. Tampoc vull desmerèixer El Pont perquè ens ho vern passar bé. - Enguany heu estrenat Mascaró que és la vostra primera proposta professional. Com us va anar la presentació a Terrassa? - S.P.: Molt bé. L'actuació de les vuit va anar molt bé i la de després encara millor. Vam quedar molt contents. - C.F.: La resposta del públic,

La Sílvia va fer escultura i en Cesc va anar a la universitat, però tots dos ho van deixar per l'Esbart. Foto: X. L. que tots vam respirar, va ser esplèndida. A les vuit hi havia bastant públic jove, nens des dels tres anys, també gent adulta. Per aquest motiu, l'esclat final no va ser tant gran com el del passi de les deu. Al final de l'espectacle, quan sona el Rossinyol, una filera de nanos es va posar a cantar la cançó. Així, estaves ballant i senties que hi havia nens que cantaven el Rossinyol. () just quan s'a-. cabava, un dels nens, que acostumen a tenir vergonya, va preguntar 'ja s'ha acabat?'.

professionalitzar el camp de la dansa catalana. Volem que funcioni. Per una altra banda, tenim Terra Baixa. — Presentareu Mascaró o Sant Cugat? - C.F.: De moment, no tenim res previst. Estem parlant, però és una venda més que hem de fer. Tenim ja concretades una actuació el 18 d'abril al Palau de la Música, que ja la teníem abans de la ballada a Terrassa, i de l'estrena mateix va sortir una repre-

Això t'arriba molt, gairebé més que els

«£„

JQan

S e J T a

g m

ra proposta professional. — Quina relació teniu amb la dansa clàssica, per exemple amb el Nacho Duato? - C.F: La dansa és un llenguatge, com ho és la música, la matemàtica o la llengua. Però en la dansa, igual com passa amb tots els altres llenguatges, hi ha uns idiomes, uns gèneres: la clàssica, la contemporània, la popular, jazz, ... Totes tenen connexions. A més a- més, nosaltres ens enganxem al carro, que altres coreògrafs ja ho havien encetat, de fa fa renovar l'àmbit de la J dansa catalana. Par-

entendre que la dansa és un llenguatge per relacionar-se, tant a l'hora d'utilitzar-la com a dansa popular com per fer espectacle."

aplaudiments. A la segona representació hi havia molta gent que coneixem del món. Fra gent convidada, tant amics com promotors i gent que ens interessava perquè ho compressin. Des d'aquest punt de vista, la valoració també va ser molt positiva. Van venir a felicitar-nos i estaven contents. - Quins altres projectes teniu? - C.F: Ara hem de vendre Mascaró. I ho dic amb el sentit més comercial, però és així. Hem fet un espectacle que sempre costa diners. Ara ens morim de ganes de fer-lo i ensenyar-lo perquè tothom el vegi. És la primera vegada que fem una proposta per En Cesc i la Sílvia ensenyen dansa popular catalana a ks escoles. Foto: X. L.

sentació pel juliol a Vilanova, una per l'octubre al Maresme, està per veure on, i una altra pel setembre a Sant Esteve de Palautordera. De moment, ja en tenim tres. Ara hem de fer trucades per a perseguir a tothom perquè la cosa demana insistència. - Ara ja sou professionals. Vs podeu guanyar bé la vida? - C E : Hem engegat Mascaró, com a prova, per veure com va tot. Ja veurem què passa perquè ara hem de començar a pagar molts deutes. És la nostra prime-

tim de l'arrel de la dansa popular i tradicional, la qual coneixem bastant. Continuem treballant la dansa popular, que és la nostra base, però també ens empapem de "Nachos Duatos", de contemporanis i de tot el que veiem. Hi ha coses que t'entren més, coses que menys, coses que t'arriben i coses que no. Tot això que et va empapant. És la dansa catalana d'avui. Som permeables de tot el que veiem però no volem entrar en el món de la dansa clàssica i contemporània que treballen amb unes tècniques concretes. No volem defugir la dansa popular però hi introduiïm moviments nous. Juguem a partir d'una gestualitat que intentem que sigui

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

més actual. - Us cuideu molt el cos? - S.R: La gent hi dedica les hores que pot. Nosaltres hi dediquem més però molts vénen aquí a passar l'estona. No fem dietes especials. - C.F.: T a m b é d e p è n de cadascú. Hi ha qui és més propens a engreixar-se i hi ha qui no s'engreixa faci el que faci. Però som conscients que ens hem de cuidar. - S.P.: No sé fins a quin punt les companyies de dansa clàssica es cuiden. En principi, nosaltres no tenim cap dieta -estricta. Només ens cuidem. - Heu de fer una gran preparació física? - S.P.: l'na preparació forta forta no la fem. El que passa és que ho fem de forma continuada. Assagem dos cops a la setmana, de deu a dotze de la nit. - C E : Si parlem del cas de les persones que hem decidit dedicar-nos i que, per tant, treballem en això, és diferent. És clar, la dansa catalana és amateur. Dins de l'Esbart hi havia un grup de gent que volia anar més enllà i per això hem tirat endavant amb Mascaró. Som gent que estem tot el dia treballant amb nens, fent classes. Amb la nova etapa també busquem més classes per a nosaltres, per perfeccionar la nostra

tècnica. — Quina ha estat la vostra formació? - S.P.: Hem tingut molts mestres. - C E : Hi ha una formació molt important, que és bàsica, que és la dansa popular. Mirem de ballar danses populars i procurem de buscar-nc de noves per cnsenyar-les als nens. Amb en Joan Serra i el Quim Serra, que són els dos coreògrafs, tenim les nostres estones d'investigació, entre cometes. Sempre que estàs preparant un espectacle nou, busques noves forLa Sílvia tenia cinc anys i en Cesc nou quan van començar a ballar a l'Esbart Sant Cugat.Foto: XAVIIARROSA mes, proves coses. Hi ha aquesta part que no diria - S.P.: Aquí també treballes que és la dansa popular i tradipenso que les nostres danses han que és autodidacta però sí de coses diferents i en busques d'alcional, jugues amb aquest llenpatit una mica un encarcaralaboratori. Al marge d'això, ara ve tres que també et serveixin per guatge i expliques el que vols i ment. Eren danses de carrer que la Maria Roca que és una ballarifer allò i que et compensi. com tu ho sents. Expliques la la gent les tenia per relacionarna de contemporani que està — En la dansa popidar enca- teva veritat. Aquesta és molt se. Això d'anar a la discoteca a col·laborant amb nosaltres a l'Esra hi ha espai per innovar? oberta i per tant aquí pots innolligar no és d'ara: el lligar ballant cola de Dansa i ens fa una mica var. Però no deixem d'estar fent - C E : Penso que sí. El que és s'ha fet durant tota la vida. El de reciclatge. Volem provar altres un producte concret que és un important és saber el que vols que hem fet els esbarts és agafar tècniques per mamar una mica espectacle q u e difícilment la fer. Si vols fer un espectacle has aquestes danses, vestir-nos tots per no buidar-nos. gent sortirà a ballar a la plaça de saber què i com ho vols expliiguals i pujar a ballar a l'escenari durant la Festa Major. També car. Si parteixes d'una història, per ballar tots igual. H e m fet uns

CERmeta/

CERRAJERIA Y REPARACIONES METALICAS

ESPECIALISTAS EN INSTALACIONES DE AUTOMATISMOS PARA PUERTAS iCONSÚLTENOS! BARANDAS REJAS VALLAS ESCALERAS PUERTAS DE BALLESTA PUERTAS BASCULANTES PUERTAS CORREDERAS, ETC. FORJA AUTOMATISMOS REPARACIONES Ctra. de Sabadell, km 13, nave 157 08191 RUBÍ Tel. y fax: 93 699 42 97

UpuilO

ELS/CAIYTONS Divendres, 19 de març de 1999

l l o t j a

Una institució que honora Valldoreix CoNRAD 1. M A K T Í

ra al principi de l'any 1986. l ' n projecte, llarg a m e n t acaronat a m b converses i trobades, i afaiçonat pel rector de Sant Cebrià d'aquell moment, mossèn Jordi Sales, j u n t a m e n t a m b alguns feligresos i veïns de Valldoreix, cristal·litzava. Naixia el M u s e u Parroquial de Sant Cebrià, estructurat per un reglament q u e en seria el nervi i t a m b é l'eina per a treballar. Mossèn Jordi, home erudit i estudiós, volia així aplegar tant e l s v a s o s s a g r a t s , els o r n a m e n t s , els llibres litúrgics... com tota classe d'objectes religiosos existents, a fi q u e no es p e r d e s s i n a m u n t e g a t s en un racó oblidat, ans poguessin ser coneguts, admirats i valorats pels visitants q u e s e m p r e han freqüentat la Parròquia d e Sant Cebrià. S e m b l a n t m e n t , les persones q u e s e c u n d a r e n a q u e s t a iniciativa, e n t r e les quals es trobava el patrici Josep Altet, en Joaquim Lloveras i en F r a n c e s c C a r d o n e r , cregueren que al Museu es podria agrupar molta història del passat valldoreixenc vinculat a la Parròquia, a base d'entrar

en contacte a m b cases pairals encara existents, d e les quals estava sembrat Valldoreix antic: famílies q u e p o d r i e n cedir o b j e c t e s i d o c u m e n t s de

Fer-me càrrec del Museu no em significà una cosa nova perquè havia participat en converses amb mossèn Jordi i coneixia els seus projectes

molta vàlua històrica local. T a m b é pensaren dur a terme tasques d'investigació i d'excavació del subsòl e n aquells i n d r e t s de Valldoreix a r q u e ològicament "sospitosos", com es pot constatar q u a n es visita el M u s e u . La salut molt delicada de mossèn Jordi no li p e r m e t é soj o r n a r m o l t d e t e m p s a la Parròquia com a pare i pastor

de la feligresia. El 28 de març de 1992, al cap de sis anys d e la naixença del Museu, deixava la parròqtiia. El mateix dia el bisbe Carles Soler en donava la possessió a mi, tasca que vinc d e s e n v o l u p a n t en l'act u a l i t a t . A n n e x al c à r r e c de rector, s e g o n s el R e g l a m e n t del M u s e u , hi ha el de president de la Junta directiva. Ferm e càrrec del M u s e u no em significà una cosa nova del tot. Molt abans havia participat en converses a m b mossèn Jordi i coneixia els seus projectes sobre el M u s e u . E n entrar a la Parròquia de Sant Cebrià, el març de 1992, vaig voler conèixer primeram e n t les p e r s o n e s , la tasca pastoral, les institucions i la població de Valldoreix. Q u a n t al museu, com que hi intervenien a m b competència el senyor Altet i d'altres, vaig confiar en llur gestió. Quan el Senyor els va voler per a ell i desaparegueren d'entre nosaltres mossèn Jordi, el senyor Altet i l ' a r q u i t e c t e , el senyor Cardoner, vaig assumir la responsabilitat del M u s e u q u e e m corresponia. Calia actualitzar

el reglament del M u s e u i, un cop aprovat pel bisbe, dur-Io a la pràctica: es començà a m b el n o m e n a m e n t de la Junta directiva, els c o m p o n e n t s d e la qual a c c e p t a r e n g e n t i l m e n t . Aquesta Junta, a la vegada, nom e n à la ('omissió executiva, integrada en la seva major part per m e m b r e s q u e s e m p r e hi havien col·laborat fidelment i activament, mb aportacions valuoses i perseverants. Coincidí en aquest m o m e n t la necessitat de fer unes obres

Tots compartim I*afany de millorar el Museu en qualitat i diversitat perquè el Museu és un afer de tots a la Rectoria: d'una b a n d a el Casal Parroquial i, de l'altra, la rehabilitació d'una cambra d e l'habitatge, el trespol d e la

qual amenaçava ruïna, per raó de l'embigat menjat pels tèrmits. A q u e s t e s obres afectaren el Museu en una de les seves instal·lacions, q u e s'ha hagut de restaurar; la qual cosa. no ha p e r m è s t e n i r o b e r t el M u s e u durant un t e m p s . Tanmateix l'activitat del M u s e u no s'ha suspès del tot mai. S'han organitzat cursets i exposicions, hi ha hagut sempre b e l l u g u e i g d e g e n t jove q u e forma i encoratja el senyor Juanjo. Tots compartim l'afany d e millorar el M u s e u en qualitat i diversitat. El M u s e u és un afer de tots: socis i simpatitzants. N e c e s s i t e m iniciatives i col·laboracions. Volem a u g m e n t a r el n o m b r e d e socis. El d i u m e n g e 7 d e març, en un acte íntim i en p r e s è n c i a dels socis, i t a m b é dels repres e n t a n t s de l ' E M D , es feu la r e o b e r t u r a del M u s e u , q u e podrà visitar-se cada p r i m e r d i u m e n g e de mes, de les 10 a les 13. Conrad Martí és el rector de la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix

porxo

Fi de curs FONTCUBERTA

uan arriba juny começa la síndrome de la fi de curs. Els estudiants sa: tenen exàmens i apreten de valent per fer d u r a n t unes poques setmanes el q u e no han fet durant la resta del curs. Els objectius dels seus e s t u d i s han canviat d e cop i volta: ja no ho fan per aprendre sinó per aprobar. L'immediat s^imposa al q u e és fonamental. És el mateix q u e s e n t e n els queips de futbol quan perden i tracten de posar en els darrers m o m e n t s d ' u n partit l ' e n t u siasme que no han posat abans. Q u a n arriba j u n y t a m b é comença la fi de curs per entitats culturals, recreatives, esportives... que saben que ja no poden ajornar més aquells actes q u e havien d'haver fet inexcusablement durant tot el curs. Per això la segona quinzena de juny està plena de conferències, apertura d'exposicions,

cerrades, presentacions d e llibres... Cal fer-ho sigui com sigui p e r q u è l'estiu, i les peril l o s e s v a c a n c e s ja són a la cantonada. I d e s p r é s se'ls hi passarà c o m p t e s . Volen continuar el curs q u e ve. Pels polítics la síndrome de la fi de curs comença a manifestar-se q u a n s'oloren les eleccions. Igual q u e els mals estudiants o els desorganitzats dirigents d e les entitats culturals, els polítics volen fer, o tractar d e c o n v è n c e r d e q u e volen fer allò q u e no han volgut o no han sabut fer durant tot el seu mandat que, dit sigui de passada, ha estat molt m é s llarg q u e el d e l s mals e s t u d i a n t s . Ara s ' a p r o p e n e l e c cions, totes les eleccions, i els polítics de tots els signes com e n c e n a remenar la cua. El PP, C I Ü , el P S C i el PSOE... tots e n s s o r p r e n e n a m b projectes o arguments nous o amb

volades de coloms de tuf electoralista. El P S C reivindica la g r a t u ï t a t d e les a u t o p i s t e s q u a n van callar com mussols durant tota la seva legislatura. C I U li posa quotes lingüístiq u e s al cinema català i al propi rei d'Espanya. C o m e n c e n a sortir els draps b r u t s del P P ventilats per l'oposició. La lluita s'exten per tot arreu. M a n ca d e residències per a la tercera edat, seleccions esportives catalanes, corrupcions generalitzades... N o val la pena anomenar-ho tot. Els diaris en van plens i els informatius televisius encara més, però cal veure'ls tot per tractar de descobrir qui re la raó. La p r e g u n t a és obvia: per q u è no ho havien fet o dit abans? La resposta és molt senzilla: perquè no hi havia eleccions. La fi d e curs era aleshores molt llunyana. Voleu que us digui una cosa: això fa fàstic.

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

al segle XXI amb la dansa tradicional? - C . F : Tothom parla de canvi i que al segle XXI passarà alguna cosa. Jo també tinc la sensació que ha de passar quelcom. F]n l'espectacle Tríade parlàvem del naixement del mil·lenni i del naixement d'una entitat catalana perquè el canvi de mil·lenni va significar el canvi d'una societat. No sabem el que passarà però passi el que passi nosaltres estarem allà per fer propostes noves, això de ben segur. - Creieu que pis santucagatencs continuaran venint?

- S.P.: Cada vegada nosaltres també arribem a més persones. Abans només ballàvem durant la Festa Major. Ara es va a les escoles i 'l'erra Ratxa' e's el darrer espectacle que van estrenar al Teatre-Auditori. Foto: X. L es fan moltes més coses. Però l'Ks(Cesc Franquesa) li passa el productes de vitrina. Cal que la bart no serà mai una macro escomateix. Qualsevol altre director dansa torni al carrer si' la gent vol la. que s'hagués dedicat a fer les i (jue sigui un llenguatge per relacionar-nos. Kn aquest sentit s'encamina la proposta que vam fer en la darrera Festa Major amb el taller de danses al carrer on proposàvem ballar balls plans. Ks la diferencia que pot haver-hi, buscant estereotips, entre un pas doble en un concurs de balls de sali") i un pas doble ballat en una placa per festes major que ho fas per passart'ho bé i no un producte amb una estètica concreta. Des d'aquest punt de vista, els catalans hem perdut una mica aquesta espontaneïtat que no han perdut els mallorquins o altres pobles. Per tant, inno\ar és qüestió de posar-s'hi. - Què us ha ensenyat l'Esbart Sant Cugat a part de la dansa? - S.P: Moltes coses. Si hagués continuat ballant aquí sense en Joan Serra em sembla que no hauria durant tant aquí com està passant amb ell. Ks una persona amb la qual val la pena treballar i si per qualsevol cosa ell marxés d'aquí o no hi fos, no sé si continuaria. Crec que és una persona que ha valgut molt la pena que entrés a l'Ksbart i que ha aconseguit tirar-lo endavant. Kn aquests moments, no sabria què fer si ell no estigués aquí. Per a mi l'Ksbart és una manera de viure: és ballar. Suposo que a ell

danses que ja estan fetes potser hauria durat dos, tres, quatre anys, però no més. - C.F: Kn Joan Serra ens ha fet entendre que la dansa és un llenguatge per relacionar-se, tant a l'hora d'utilitzar-la com a dansa popular com per fer espectacle. I per descomptat és una persona que ha fet escola i ho demostra el fet que som quatre o cinc persones que ens hi estem dedicant íntegrament. Això no havia passat mai en aquesta casa. Des d'aquest punt de vista, la dansa s'ha convertit per a nosaltres en una manera de viure. L'Ksbart ja no és allò per desconnectar de la feina. Si em preguntes

- C.F: De tota manera, ens interessa molt connectar amb el poble perquè si no no té sentit. La dansa sempre té una franja d'edat que ens costa tirar bé endavant per tema nois. A les edats petites, nens de tres a cinc

anys, no hi ha problemes. L'any passat hi havia un grup que tenia un nen més que nenes. Va ser històric. Però després tiren més els esports i encara trobem l'estereotip social que ballar és cosa de nenes. També ens trobem amb nens que vindrien però que els seus pares diuen que vagi a jugar a futbol. Hi ha massa coses que nosaltres des d'aquí no podrem canviar mai. El que podem fer són espectacles interessants que agraden a tothom i que demostren que els senyors que som a ballar sóm senyors molt senyors i que ens ho passem molt bé. — Teniu una bona relació amb eh nouvinguts a la ciutat? - C . F : Més que un tema de nouvingut o no, és més un tema de viure al poble o no. Hi ha gent que acaba d'arribar i matriculen els seus nens. V é n e n p e r q u è o bé havien estat en un altre esbart o perquè tenen un amic a l'escola que ve a ballar. Tenim molta relació amb els nens que vénen i amb els que anem a veure a les escoles. Per tant es fa molta activitat amb els nens que van a les escoles d'aquí. Molt sovint però cada cop menys, afortunadament, ens trobem amb persones que no sabien q u e hi havia un Ksbart a Sant Cugat. Això ens ho trobem a la Festa de Tardor. Però cada cop és menys perquè els mitjans de comunicació han fet un seguiment de les nostres activitats, que no són poques, tant des del punt de vista d'espectacle, d'escoles, com d e festa popular al carrer. E m sembla q u e entre tots plegats hem anat fent q u e l'Esbart es conegui i que la dansa catalana tingui un lloc aquí a Sant Cugat. / R. B.

UN LLIBRE Sí/via: No ho sé Cesc: "Terra Baixa" d'Àngel Guifnerà UNESCRIPTOR Sílvia: José Luis Sampedro Cesc: Àngel Guimerà UNA CANÇÓ Sílvia: M'agrada la música moderna Cesc: "Las siete puertas" de Guerra PEL·LÍCULA Sílvia: "La mujer delpeluquero" Cesc: "Fresa y chocolate" UNA FLOR Sílvia: Qualsevol, m'agraden totes Cesc: La margarida UNA CIUTAT Sílvia: Barcelona Cesc: Alguna del nord de PEstat UNRACÓ Sílvia: Un trosset deplatja Cesc: Una cafo mediterrània

quantes hores treballes jo et puc dir quantes hores cm passo aquí: quantes són de feina i quantes són de hobbyt Estic aquí una mitjana de dotze hores al dia. - Què

passarà

Els ballarins esperen poder guanyar-se bé la vida a l'escenari. Foto: XA VILARROSA

Opinió

ELSiCAMTWVS Divendres. 19 de març de 1999

JL * e s p i i I I e r a

t e r r a t

Ensopegar

El P l e d e Valldoreix

CLARA T \ s o r l'W l'.M.KÓN PK MK.11.1

Moltes vegades penso que seria interessant que els periodistes que \olcn cobrir la informació municipal assistissin als l'Iens de \alldoreix per tal que Ics notícies que publiquen s'ajustessin a la realitat. HI darrer número del Tot Sant Cugat titula una notícia "De Miguel expulsat a Valldoreix" que és un bon exemple de desinfor.mació que només qui era absent del Ple podia donar. Un veí de Valldoreix, q u e casualment havia estat vocal de la Junta el proppassat mandat, proposat per CiU, es queixava que jo m'oposi que es vengui, sense subhasta, a una empresa del seu grup la finca de Can Calopa, per un preu molt inferior al que s'havia fixat per subhasta, i a sobre amb els impostos a càrrec de l'Entitat, la qual cosa vol dir que encara té un altre descompte de més de 20 milions. L'EMD rebrà finalment una quantitat inferior als 129 mi-

lions. D'això jo en dic regalar el Patrimoni. (Jorn que es tracta d'un amic, devia pensar que rectificaria la meva opinió i acceptaria aquesta venda irregular, però quan el president actual, casualment també proposat per CiU, va veure que jo explicava i ampliava les raons de per què considero irregular la venda, em va voler treure la paraula. Va ésser per part del senyor Sanmartí, una extralimitació en les seves funcions, ja q u e si acceptava la pregunta i la meva resposta, no pot tallar-la després si veu que li surt "el tret per la culata". Perquè la tasca de l'oposició és doble: o bé treballar - c o m he fet durant dos anys, ajudant generosament l'equip de govern- o bé la que estic fent actualment, de fiscalitzar tant com puc, pet evitar que es produeixin aquestes males gestions. Però no e m va poder expulsar

del Ple, sinó que va aixecar-lo per intentar e\itar que continués la meva explicació. Ara hauran d'ésser els tribunals els que decideixin sobre la il·legalitat de l'operació i ja he hagut de presentar-me amb el notari, a la seu de l'entitat, a aixecar acta de presència davant del secretari per evitar que es manipulés la documentació posteriorment. No obstant això, tota aquella d o c u m e n t a c i ó q u e li vam demanar ens va ésser facilitada, excepte l'Acta de la Subhasta, en què com a tota resposta, el senyor secretari va manifestar que no sabia d e q u è li parlàvem i q u e aquesta petició li féssim directament al senyor president, per ésser d'ell aquesta responsabilitat. La veritat és que l'acta no existeix, malgrat que al Ple es va demanar per quarta vegada i tampoc no va aparèixer. Pel que fa al pàrquing a l'estació, q u e també esmenta la seva

noticia, la meva oposició és que es faci un pàrquing de només 109 places, quan actualment ocupen aquells terrenys 300 cotxes -jo en vaig comptar 282 el dia abans del Ple- cosa cjue mostra que es necessiten. Què en farem, dels altres 200 cotxes que ara ocupen el terreny? El que caldria, en tot cas, és preparar un pàrquing per a 400 cotxes, prevenint les necessitats futures, no retallar les possibilitats actuals. Q u e sàpiguen els veïns de Valldoreix que aparcar a l'estació s'ha acabat, excepte per als 109 primers que arribin i penso que, per fer aquest mini-pàrquing, és preferible no fer-lo. L'entitat hauria d e tenir capacitat política per fer el que es necessita, tteballar pel futur i aquí sí que seria procedent demanar un préstec i fer allò que necessitem: un pàrquing de 400 places. Pantaleón De Miguel és vocal del PPa la Junta de Véns de Valldoreix

s o t e r r a n i

Els ossos de la vergonya NÚRIA VENTOSA

a setmana passada llegíem al Tot Sant Cugat que la gent del municipi havia respost, un cop més, a la crida de la solidaritat a m b la campanya de Mans Unides. Resulta q u e e n s esforcem p e r q u è la p o b l a c i ó m u n d i a l tingui accés als drets bàsics de tot ésser humà, m e n t r e q u e a la torre del nostre monestir els ossos d ' u n s monjos segueixen a m u n t e g a t s en caixes com sabates de rebaixes. Es una vergonya. Sembla ser que aquests ossos no els p e n s e n enterrar mai. Si no, no s'explica com després de cinc mesos q u e e n s assab e n t é s s i m a través dels mitjans de comunicació locals que els ossos dels monjos s'exhi-

I no e m c a n s a r é d e d i r - h o , bien a m b orgull, encara no s'p e r q u è és així. I q u e n o inhagi e m p r è s cap acció definit e n t i n justificar-se tot argutiva. É s una vergonya. Tot són p r o m e s e s , p e r ò d e m e n t a n t q u e són d'interès arm o m e n t c a p resultat. El diqueològic, p e r q u è d a t e n d e l rector d e P a t r i m o n i va assesegle XVIII i, biològicament gurar q u e s'enterrarien, però parlant, l'ésser humà ha canja han passat dos viat poc —físimesos i encara Pel qUe fa a la « m e n t , és clar. res, d e r e s . M ' a . . Perquè, pel x gradaria saber moral, esta clar que quc fa a )a mo_ com una sola perral e s t à clar sona, el s e n y o r estem en plena q u e- e s t e m e n Domènech Miplena decadèndecsadència. quel, pot arribar a cia. Si n o , n o acumular tant de • %mm* • s explica com poder i influència per impedir que uns éssers humans tinguin dret a la sepultura q u e es respecta e n totes les cultures i religions del món, menys a Sant Cugat. És una vergonya.

els ossos poden romandre en u n e s s i m p l e s caixes. É s u n a vergonya. D ' e n t r a d a no s ' e n t é n a m b quin criteri els arqueòlges van destruir l'ossari i els nínxols

de la Sala Capitular, p e r q u è tant d'interès té la muralla romana com les restes d e l'Edat Mitjana. Però això encara ho podem assumir. El que no crec q u e ningú toleri - h i ha honroses e x c e p c i o n s , p e l q u e e m s e m b l a - és com es pot negar la sepultura a uns monjos q u e havien viscut al Monestir d e Sant Cugat. És una vergonya. Espero que aquest problema es resolgui aviat i definitivament, perquè, fins que aquests monjos no siguin enterrats, o bé de nou a la Sala Capitular (cosa difícil pel seu estat actual) o en algunes d e les tombes de l'església, aquest afer seguirà s e n t la v e r g o n y a d e Sant Cugat i d e tots els santcugatencs.

Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega ducs \egades en la mateixa pedra. En alguns carrers de la nostra ciutat aquesta dita pren especial sentit i fins i tot l'incrementa ja que les ensopegades se succeeixen unes dar-rera les altres. El carrer Sant Antoni, el carrer Xerric, el carrer Santa Maria, el-carrer Valldoreix... tots ells són supervivents d'èpoques passades, testimonis d'un urbanisme en forma de llambordes que va sorprendre les nostres besàvies - p e r la seva novetat- i ara a nosaltres -perquè tot i la seva antiguitat encata hi són presents. Costa d'entendre per què quan l'asfaltat és una pràctica generalitzada arreu, quan les comunicacions han adoptat forma d'autopistes de diversos carrils i eixos transversals ràpids i segurs, altres vies continuen inalterables davant el pas del temps, pavimentades amb l'antic sistema de les llambordes. Un mètode urbanístic que no és ni pràctic, ni estètic, ni segur. En alguns carrers del nucli antic de la ciutat no és estrany veure constantment gent que en caminar ha d'anar fent saltironets, conduint els carrets dels infants o del menjar fent autèntics malabarismes o fixant la vista al terra després d'haver-se torçat -lleugerament- en més d'una ocasió el turmell. La gent gran i les dones que calcen sabates de taló són les principals víctimes, encara que algunes d'aquestes joves amb sabatots estil Spice Giris també han tingut algun ensurt. I tot això al "Pedralbes de Barcelona", la ciutat model de creixement i d'ordenació urbanística. Un Sant Cugat que es troba al bell mig d'una de les xarxes de comunicacions més envejades. Un municipi q u e gasta grans quantitats a oferir una cara moderna, d'elit, urbanísticament equilibrada... que suposa un fort contrast amb el centre pavimentat amb llambordes, testimoni immutable d'altres temps que vegeren una ciutat ben diferent i, potser, més respectuosa amb el vianant.

X^d^nT/ovg^^«^cft<è^w^^iaye5^CTW^oa^ïerCTt^te associativeMesqiïe es manifestu^è^guaisrèTvSmcac^ns^ Si NO ELS PIEM IES, LA Si FA NO FA, TENIR UNS OHJtES... ÉS COM TENIR UNA BROSSA A l' ULL 0 UN GRA AL CUL

SEVA ACTITUT, TOT I OÜE LA ?09EM ARRIBAR A ENTENDRE, ENS MOLESTA..!! ? E R ò , QUAN MéS ENS COU, ÉS QUANT MÉS ENS HO FREGUEM»

?ER AIXÒ, EN AQUESTES OCASIONS SÓN MOLT ÚTILS UNES BONES ULLERES FOSQUES ...QUASI SEMfRE DÓNA BONS RESULTATS H

EL ?ROBLEMA,ÏERó, ÉS QUE, A TRES MESOS VE LES ELECCCIONS, fOSAR-NOS-LES ?OT ftOVOCARNOS EFECTES CONTRAPRODUENTS ..?A, PER AVI*, OfcUfES FER 9EMAH

Opinió 11

ELS4CANT0NS Divendres, 19 de març de 1999

g r a n s

t r e t s

Roser Adeva Una dona amb molts reptes El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'una de les consejes de la Casa de Cultura. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

tot arreu on és i per on passa , Roser Adeva deixa un reflex de la seva forma de ser: una personalitat agradable, amb facilitat per comunicar-se amb els demés i anar omplint la necessitat que té de que comptin amb ella i d'aconseguir que, en alguna mesura, sigui necessària. La seva caligrafia ens demostra que existeixen expectatives "d'omplir-se" d'afecte i comunicació, ja que en la seva escala de valors, són motivacions importants encara que degut al seu orgull intenti no demostrar-ho.

~tr=I

R e t r a t

d e l

C e n t r e

És una persona responsable, amb curiositat, inquieti! ts i interès. Es mostra exigent en la consecució dels seus projectes i quan obté les seves fites no es conforma fà-

cilment amb el que ha obtingut ja que amb el seu esforç sempre intenta anar una mica més enllà. La seva forma de comunicar-se ens revela una personalitat clara i concisa, agradable però que, quan cal, pot ser molt dura i fins i tot contundent. La Roser és sens dubte una dona de reptes que amb tota probabilitat pensa que les seves possibilitats encara han d'aconseguir estar d'acord amb les seves perspectives de futur. A m b la LoI-laboracin:

OZJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

M\ u m o r s " , de Neil Simón, és u n a gran comèdia, on personatges de la més extrema elegància v i u r a n un embolic delirant. U n a nit insòlita.

-i

JW. atrimonis de l'alta burguesia, c o n c r e t a m e n t q u a t r e , es reuneixen per disfrutar d'una vetllada exquisita. V)

bviament, no és així: Charlie, el propietari de la casa, sembla haver-se disparat un tret. L a seva dona, M a y r a , no dóna senyals de vida. El servei, encarregat de preparar-ho tot, ha m a r x a t al Japó. Així és com comença la festa i amb aquest p a n o r a m a es t r o b a r a n els convidat.

epartiment: M a r t a C l a v o , J o a n A n t o n Recchi, P e p F e r r e r , F r a n c e s c a Pifión, Doctor Soler, A n n a Güell, P a u D u r à , Andrea Montero, Manuel Veiga i A r i a d n a Martí.

ergi Belbel, autor i director: Va e s t r e n a r al Teatre-Auditori el muntatge teatral "Després de la pluja". Posteriorment hi va dirigir: "Homes!" amb la Companyia T de Teatre, "L'hostalera", "L'avar", "Sóc lletja" amb la Companyia Kràmpack i "Testament".

Viurecasa

Driendres. 19 de mai\ de 1999

Sistema

Germans Martí

PLADUR

Tècnics instal·ladors C/ Plana Hospital, 8,1r 2a Sant Cugat del Vallès 08190 Barcelona

93 589 01 35 93 674 84 43 ENVANS - PRESTATGERIES - INSONORITZACIONS - FALSOS SOSTRES - ALUMINI - AMSTRONG ESCAIOLA - PVC

BUSQUES FEINA?

SWNk

POSA'T EN MARXA

Servei d'Ocupació Municipal

T'AJUDAREM «ífe

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

És un servei gratuït per a tots

Tm^<

nuevo 2 1 . 1 0 4 ptas. al durànte un aho. Sofà, butaca, mesas àu. cotWÈm, confeccwn, la

'ares, y pantalla.

Rambla Can Mora, 11, 3er pis (edifici Jutjat de Pau) Tel. 93 589 18 17

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amò 15 FILA 7 presenta

Què de què va El joc de l'amor i de l'atzar? Doncs mira, la Laura, que en realitat es diu Sílvia, s'enamora del Tomàs, que en realitat no es diu Tomàs, sinó Gerard, perquè el Tomàs, el de debò, que s'ha enamorat de la Sílvia, la de mentida, és a dir de la Laura, ha canviat els papers amb el Gerard, de manera que e! Tomàs és el Gerard i el Gerard és el Tomàs... "un espectacle d'una frescor

infreqüent" Pablo Ley

Podeu escollir un d'aquests tres dies: Dijous 18 ales 22 h Divendres 19 a les 22h Dissabte 20 a les 22h Lloc: J O V E T E A T R E R E G I N A (Sèneca, 22)

Només cal trucar i reservar les entrades Cicle de Música Popular i Tradicional

VOX POPULI Dissabte 20 de març - 22 h. Casa de Cultura

Joaquim Ollé Oriol Camprodon Maurici Vilavecchia Rafel Sala Jorge Serrate

Flautes Clarinets Acordió Violoncel Contrabaix

-*.8-HM

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

NOUS SISTEMES I MECANISMES AJUDEN A ESTALVIAR AIGUA L'aigua és vada vegada més un bé escàs. A r r i b a r a aconseguir un consum sostenible d'aigua pot contribuir a l'estalvi i, per tant, a pal·liar el problema. La falta de pluges ha dut a començar a parlar de restriccions d'aquest bé q u e utilitzem en grans quantitats cada dia. N o n'hi ha prou a prendre unes mesures bàsiques, cal introduir nous productes per reduir-ne el consum.

Con Aquests sép les dfterentit d'aigua i evitar d'arribar -Tancar Paí les dents i ens afí agafem l'hàbit activitats estalviarem Cal tenir en compw que una entre 12 i 20 litres.-d' segon que pugueúr ftoir'!*<

«aportant. consumeix r tant cada.

elecritt.

|ttetè>Cada

- Utilitat» éf* vegada que ca l«ií BBS 15 litres d«

"ÈMr

1. «g&^*$ÇBmfò

El cabal de les aixetes es pot reduir fins a un 50% amb un sistema d'eroetiquetes. Foto: XA VI I.A RROSA

D'aquesta

f 'despesa 't'ilyiiSk·^.r '4^y

\ÍQ1&^ "': "^: " "1;

?Üéfc

altra

'aigua és un bé escàs. Malauradament, els darrers dies hem sentit parlar als diferents mitjans de comunicació, moltes vegades polítics i representants de les administracions, de possibles restriccions d'aigua. A mesura que passen els dies, i ja que la pluja no arriba, les restriccions semblen cada vegada més inevitables. Malgrat això, és important que els ciutadans tinguem consciència de com

des de casa nostra podem ajudar a evitar aquestes restriccions. Des de les diferents administracions s'estan posant en marxa tot tipus de campanyes per l'estalvi d'aigua. També s'estableixen normes, en forma de decrets, i els fabricants d'aixetes i vàters dissenyen models que garantitzen un menor cabal d'aigua. L'objectiu sempre és el mateix: l'ús sostenible d'aquest bé escàs.

En l'actualitat es demana als Un altre punt clau per sants des del punt de vista de la fabricants que garanteixin l'es- estalvliar aigua són les aixetes. sostenibilitat. En alguns edifitalvi d'aigua, tina de les mane- Les aixetes dotades d'ecoeti- cis es comencen a introduir sisres d'aconseguir-ho és la ins- quetes introdueixen un senzill temes per aprofitar l'aigua de la tal·lació de vàters amb mecanis- sistema amb mecanismes que pluja i les aigües grises. mes d'interrupció voluntària de redueixen el cabal fins a un L'aigua de la pluja podria la sortida d'aigua. Aquest meca- 50%, i per tant es redueix el utilitzar-se per al vàter o per nisme economitzador d'aigua consum gairebé a la meitat. Les regar. El gran problema que s'aconsegueix mitjançant un dutxes més indicades, segons planteja poder fer ús de l'aigua botó de doble ús que regula la els fabricants, són les que por- de la pluja és el fet d'haver de sortida d'aigua de la cisterna i ten un termostat mesclador que disposar d'un espai suficient permet dos tipus d'evacuació fa que l'aigua freda i la calenta per instal·lar un dipòsit per d'aigua. Aquest dispositiu per- ja surten combinades. D'aques- emmagatzemar aquesta aigua. met també a l'usuari escollir la ta manera s'estalvia tota l'aigua Les anomenades aigües griquantitat ses que d'aigua Una bona solució per estalviar l'aigua són les p r o v e n e n per evode les rencisternes que introdueixen mecanismes car ja que tadores i les amb mold utxes, d'interrupció voluntària de la sorida d'aigua o ta facilitat t a m b é es pot remecanismes de consum baix. Aquets dos sistemes p o d r i e n guiar la contribueixen a reduir substancialment el consum aprofitar-se per al vàter. mitja des. E I s càrrega. d aigua, sobretot el segon mecanisme. t è c n ics Aquest a s s e g u ren mecanisque poder aprofitar l'aigua de la me es pot adaptar a tot tipus de que es consumeix mentre es pluja i les aigües grises no és cisternes i la seva instal·lació és regula la temperatura de l'aigaire complicat i no suposa una fàcil i ràpida. gua. També existeixen rentaTambé existeixen les cister- vaixelles i rentadores amb eti- instal·lació massa complexa, nes amb mecanismes de baix quetes ecològiques que garan- tant en els edificis nous com als antics. consum d'aigua, que encara titzen l'estalvi d'aigua. proporcionen un estalvi d'aigua Les estadístiques apunten major. Es calcula que una famíAprofitar l'aigua de la pluja que el consum d'aigua total per lia de quatre persones pot arrihabitant i dia oscil·la entre els bar a estalviar 29.000 litres d'aiEls experts també recoma- 600 litres consumits als Estats gua amb els sistemes d'inte- nen aprofitar la pluja i les Units, els 250 a Europa i els rrupció voluntària i gairebé aigües grises del rentat molt escassos 30 litres a l'Àfrica. 60.000 litres amb els mecanis- més del que s'aprofiten. Són Sens dubte, un desequilibri mes de baix consum. altres mecanismes molt interes- que fa pensar en canvis. / N. V.

U S Í CANTONS

Entorn

Dkend/rs, l'J de m/ir( d, l'J'J'J

I n v e s t i g a c i o n s

El Turó de Can Matas, sota sospita Joan Aymerich confessa estar sotmès a una tortura psicològica inaguantable L'equip de govern, amb el suport del PP, ha decidit constituir una Comissió Informativa Especial per investigar el procés de reparcel lació del sector est del Turó de Can Matas. L'actuació urbanítica en aquesta zona ha estat font de nombroses acusacions de "malversació de fonts i d'irregularitats" per part de l'oposició i de diversos empresaris del sector privat, que el batlle vol clarificar "per evitar que es continuin difonent informacions no ajustades a la realitat dels fets". Ai'RA C O S T A

- Sant Cugat-

"Estic sotmès a una tortura psicològica i vull que acabi'M Ina afirmació que va caure com una galleda d'aigua en el ple municipal celebrat aquesta setmana. Davant la sorpresa de l'oposició i aprofitant el torn de precs i preguntes, l'alcalde, Joan Aymerich, va presentar una moció demanant la creació immediata d'una comissió, integrada per funcionaris dels serveis tècnics i jurídics de l'area d'Urbanisme i Obres públiques i representants de totes les formacions polítiques. El grup, que s'ha constituït i convocat a m b caràcter d'urgència aquest mateix matí, analitzarà i farà un estudi global de tota la documentació

referent a la reparcel·lació d'aquesta zona i examinarà i debatrà totes les qüestions que es plantegin en referència a la mateixa. La pol·lèmica sobre aquesta qüestió té el seu origen en el conveni urbanístic que l'Ajuntament va signar amb l'empresa Boehringer Ingelheim el 20 d'abril de 1993 i la consegüent regularització de finques que se'n va derivar a partir de l'I de desembre de 1995. Segons alguns partits de l'oposició-especialment el P S C - i certs empresaris immobiliaris, aquesta conveni va suposar "un greu perjudici econòmic per a Sant Cugat" que fins i tot va arribar a ser objecte d'un llibre ple d'acusacions formulades contra l'executiu que dirigeix Joan Aymerich. En els darrers mesos, la

Alguns propietaris dels ferrenys treuen que el conveni els va perjudicar. F: X. L.

secció local del PSC ha presentat nombrosos escrits denunciant aquest fets i demanant el seu aclariment, fet que, segons l'alcalde, ha propiciat ara la creació d'aquesta comissió investigadora. La incongruència, però, ve donada pel fet que tant ERC, com IC-V i el propi PSC van votar dimarts en contra de la creació d'-

questa comissió especial. Tot i que després de la seva aprovació, els partits de l'oposició hauran de participar en la comissió que estudiarà el cas, les quatre forces han indicat el seu desig que es faci una auditoria externa per "aclarir els assumptes tèrbols d'aquesta qüestió", ha apuntat David Sampere, portaveu d ' E R C .

El portaveu del PSC, Àngel Casas, ha posat tota la carn damunt les graelles i amb un to exhasperat ha etzibat a l'alcalde: "Hi ha indicis de falsedat de documents públics, d'alteració de preus i de malversació de cabdals i això s'ha d'aclarir!". Casas fins i tot ha assegurat que en aquest afer s'hi jugarà, si cal, el seu prestigi polític. Des del PP, l'única formació que ha donat suport a la creació del comitè investigador, el portaveu Jaume Tarragó ha proposat que es convoqui tots els afectats per l'afer "perquè poguem sentir el seu testimoni".L'acalde però ha indicat que "la comissió decirià qui i què s'ha de fer". Aquesta pol·lèmica ha esclatat en un moment especialment delicat. Dilluns vinent, l'empresa Boehringer Ingelheim -al centre de totes les mirades crítiques- té previst inaugurar les instalacions d e la seva nova factoria, e n presència dels reis d'Espanya. No es descarta que els promptors immobiliaris de la zona facin alguna acció de protesta aprofitant la importància de l'acte.

Campanyes

Sant Cugat participarà en la jornada sense cotxes del pròxim 2 9 d'abril E/p/e, però, desestima una moció d'IC- V en aquest sentit A. C. - Sant Cugat-

Sant Cugat serà. per un dia, una ciutat molt més tranquil·la, respectuosa amb cl medi ambient i estalviadora d'energia. L'ajuntament ha decretat per al pròxim 29 d'abril una jornada sense cotxes. de manera que durant tot el dia es limitarà parcialment o totalment -encara està per decidir- la circulació de vehicles per la ciutat. La iniciativa s'integra dins la campanya "Jornada d'autoreflexió" que coordinarà la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat i que comptarà amb la participació de diverses ciutats catalanes que s'hi han anat adherint. A banda de Barcelona, també han manifestat la

seva voluntat de participar-hi 'els municipis vallesans de Sabadell, Terrassa, Rubí, Barberà, Montcada i Reixac i Ripollet. Sant Cugat, per la seva banda, va signar la seva adhesió a aquesta iniciativa dimarts d'aquesta setmana i l'àrea de Medi Ambient té previst iniciar d'immediat una campanya de difusió d'aquesta jornada, com també dels seus preparatius. Una moció que no prospera L'adhesió de Sant Cugat a la jornada catalana sense cotxes ha deixat cert mal gust de boca a la coalició Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V). La secció local d'aquesta formació va presentar en el ple de dimarts una moció demanant que

es formés una comissió per preparar la jornada i que es creés una campanya "que incentivés la col·laboració activa d'entitats i ciutadans". La moció, però. va ser rebutjada per l'equip de govern en considerar-la "innecessària perquè l'Ajuntament ja s'ha adherit a la jornada i fa prop de tres mesos que hi treballa", segons va dir Manel Cabaldà, tinent d'alcalde de Medi Ambient. Malgrat que tots els grups de l'oposició van donar suport a la moció d'IC-V, l'alcalde va rebutjar-la fent servir el "vot de qualitat" que, en cas d'empat l'absència de la socialista Maria Sansa va provocar un empat de 10 vots-, atorga al batlle el poder de fer decantar la balança cap a la banda que cregui oportuna.

Es vol fer reflexionar sobre (Is perjudicis d'uttlitnir

el totxe b ()'!'() X I.

GARRIGA ()1 l ( ' l \ [ S

Taller Fafricació pròpia (A \ I C 1 ' (, \ I

riure casa

Divendres, 19 de març de 1999

ARRIBA MÍCKEY PLE DE SORPRESES AL TEU

FALGUERA

PRISMÀTICS

V1SOR TRIDIMENSIONAL

SEGELL TINTAT

TORS LLANÇAAIGUA

( M M S

(9._ • H I

McDonald s

Mc Donald's Sant Cugat Centre Comercial

• DECORACIÓ • CONFECCIÓ DE SOFÀS • COMPLEMENTS PER A LA LLAR

C/ Villa, 1. Local 2 • Tel. 93 675 24 01

CARNISSERIA DES OC m9fP9

De gener a maig gaudeixi de les millors costellades de xai. Portem els millors xais de Terol a preus molt competitius L'Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60

Francesc Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viurecasa

Mirmires, 19 de matx de 1999

INVENTS INÚTILS I JAPONESOS QUE, SI MES NO, DIVERTEIXEN El Chindogu és una especialitat oriental que pretén dotar els ciutadans d'objectes que ajuden a facilitar algunes activitats diàries i incòmodes. La gran característica d'aquests invents és que malgrat ser pensats per resoldre alguna activitat, acostumen a complicar-la més e n lloc de fer-la més fàcil. S ó n invents a tenir en compte sobretot per passar una bona estona.

l món del Chindogu. Amb aquesta estranya paraula es coneixen una gran quantitat d'objectes pensats, a priori, per facilitar-nos la vida. Ks tracta de buscar aspectes de la vida susceptibles de ser millorats i la manera d'arribar al resultat esmentat. La paraula japonesa Chindogu significa literalment eina estranya o deformada. Està clar que si algú creu que ja està tot inventat va més que equivocat. LI Chindogu* especialitat que arriba del món occidental, ens demostra una vegada més la recargolada ment d'alguns personatges que pot portar a l'elaboració d'objectes tan inútils, però no per això poc originals o menyspreables.

de segle. H e m d'estalviar aigua, diners, energia i sobretot esforços -sempre que quan això millori la qualitat de vida! La paradoxa és que després d'elaborar objectes que aparentment tenen per objectiu aquesta millora, un s'adona que allò (iiie ens orereixen val menys que allò del que ens priven. Kn definitiva, el luxe de poder inventar sense necessitat que els nostres invents siguin útils. Amb el nom de "101 i n v e n t o s imbéciles. inútiles y japoneses", l'editorial (Jlénat ens aproxima a l'apassionant món del Chindogu i ens delecta amb un llibre que s'ha de mirar amb sentit de l'humor i deixant de banda el pragmatisme que ens acompanya cada vegada més en les nostres aventures diàries. / N . V.

Sabatilles per netejar

La paraula japonesa Chindogu significa eina extranya o deformada. Aquesta especialitat demostra que encara queda molt per inventar

Kls Chindogus aprofundeixen sobre la vaguesa de l'home, tot allò que podríem fer per estalviar. paraula clau a les acaballes

No cal ajupir-se per netejar el terra. Foto: ARNI i7

Bloqueja glaçons

Els Deu del Aquestes són les n fia del Chindogu. Tots eh útils, però cots. els ,• Amb la fin£ftatt>d«H se a les files de les seguir aquestes normi

I n petit tros de paper al terra no és raó suficient per treure l'escombra o l'aspirador. No obstant, si que són una font d'irritació per als maniàtics de l'ordre i la neteja. Les sabatilles per netejar tenen un mini-raspall incorporat a la punta del peu dret i un mini-recollidor a la punta de l'esquerra (aquesta combinació es pot invertir per als esquerrans). Permeten que un es pugui preocupar de la brossa més petita i a més a més pot fer-ho sobre la marxa, sense interrompre l'activitat. Només s'ha de tenir en compte de buidar el peu recollidor.

rart i la filosotes quasi Chindogus. Invent per beure un refresc sense topar amb els glaçons. Foto: ARXIU

L'objectiu del bloquejaglaçons és protegir els llavis i el nas dels glaçons que suren en el got. L'acte indiscutiblement agradable de beure un refresc fred amb glaçons sempre està acompanyat del perill de veure com els glassons topen amb el rias i la barbeta. Amb aquesta reixa, que es pot rentar i que s'adapta a totes les mides de got, el glaçó es deté. El bloqueja glaçons protegeix fins i tot el bebedor de la colisió del glaçó amb la cara quan s'intenta beure el que queda al fons del got, inclinant-lo per sobre de la línia horitzontal.

Ungla pela-taronges

1. No podràs «aj ;' pràctic corn _s" se a la Ofièraa 2. Has de de'ser. _%•

*eote*tdlç

Pelar les taronges sense que /'o/or impregni les mans. Foto: ARXIU

Una ungla del polze per pelar taronges i mandarines còmoda i útil. Aquest peculiar objecte serveix per atravessar la pell d'aquestes dues fruites sense que quedin restes darrera les ungles, fet bastant desagradable i difícil d'evitar si no es vol agafar un ganivet. L'ungla del polze per pelar taronges i mandarines és un dit artificial fet de goma amb una ungla d'acer inoxidable que s'adapta perfectament al dit. Permet pelar les taronges amb les mans sense necessitat d'embrutar-se, fins i tot pot servir per aquells que es mosseguen les ungles!

Entorn

ELS-ÍCWTOfVS Divendres, 19 de març 1999

Equipaments

L'ampliació del Club de Golf en tres forats disgusta els ecologistes

El PSC s'oposa a la urbanització d'uns carrers de Mira-sol

El PP sosté que amb el creixement de les instal·lacions, la zona millorarà Ai'RA COSTA

- Sant CugatMalgrat els actes de protesta del Crup de Natura del Club Muntanyenc i de l'oposició del PSC, IC-Verds i d'KRC, l'Ajuntament ha aprovat un Pla Kspecial que permetrà als responsables del Club de Ciolf Sant Cugat ampliar Ics seves instal·lacions per incloure-hi tres nous forats per a la pràctica d'aquest esport. Kl creixement del camp de golf ha topat amb l'oposició dels ecologistes perquè afectarà la zona coneguda com la Costa del Cïolf, un indret inclòs dins l'anomenada Queixalada de Collserola que els verds intenten protegir des de fa cinc anys. En un comunicat emès per la Plataforma (lívica en defensa de Torre Negra i Rodals. s'adverteix que l'autorització municipal "vulnera el compromís de l'ajuntament de protecció selectiva del cantó oest de l'Arrabassada". El col·lectiu proteccionista indica, per altra banda, que l'ampliació del golf "suposarà l'artificialit/.ació d'un espai

V.l tamp dfgplfiolmilloitii

partit que hi ha donat suport- també comparteix: " D e s p r é s d'aquesta intervenció aquesta àrea millorarà i alhora se n'evitarà la degradació que s'havia provocat per l'estat d'abandó", ha indicat el portaveu de la formació Jaume Tarragó. L'alcalde, Joan Aymerich, s'ha mostrat satisfet amb l'inici els treballs i ha assegurat que ell també lluita per evitar les agressions en aquesta zona: "Estem intentant requalificar aquest espai perquè actualment està considerat com a sòl urbanitzable i això vol dir que s'hi podria construir. Ara treballem perquè això no sigui mai /V> »«•« instal·lacions ampliant-leï. FO'ÍY): X. !,. possible".

natural, el malbaratament d'un bé tan escàs i necessari com l'aigua i reduirà significativament l'espai de lleure dels ciutadans". Malgrat tot, s'ampliarà Tot els obstacles presentats per col·lectius i partits polítics no han estat escoltats. El Pla F.special s'ha aprovat i, amb ell, s'autoritza a ampliar les instal·lacions esportives

en prop de 89.000 m'. L'equip de govern, però. ha garantit que es protegiran Ics rieres i torrents de la zona, s'autoritzarà uns moviments de terres fins a un màxim de tres metres d'alçada i que després dels treballs es farà una replantació d'espècies vegetals autòctones. CiU ha pres aquestes mesures com a garants que l'actuació permesa no perjudicarà negativament la zona. I na tesi que el PP -l'únic

El PSC, IC-V i ERC han mostrat el seu desencís pel fet que el Pla Parcial no s'hagi debatut en el si de la comissió de seguiment de Torre Negra i Rodals, tal com s'havia establert quan aquesta es va crear. En aquest sentit, el regidor d'ERC, David Sampere, ha assegurat: "Si ho haguessin volgut debatre segur que també hauríem arribat a un acord, però per la via correcta".

A. C.

El grup municipal dels socialistes s'ha oposat a la urbanització del carrer Tarragona i de la travessia entre el passeig Camèlies i l'avinguda Madrid, a Mira-sol, "com a toc d'atenció a l'equip de govern en vista que les coses no s'estan fent bé", ha indicat cl portaveu d'Urbanisme del PSC local, Joan Gaya. FA regidor six'ialista ha mostrat el seu disgust en veure que l'equip de govern "no té mai en compte les alternatives urbanístiques que presenta l'oposició". Acusació a què l'alcalde, Joan Aymerich, ha respost indicant que en aquests treballs es preveurà la canalització per al soterrament de les línies elèctriques i telefòniques en les cruïlles dels carrers i que, a més, s'instal·larà un tipus d'il·luminació que enfoca cap al terra "tal com l'oposició havia demanat". Els socialistes però, han mantingut el seu vot contrari a les urbanitzacions a Mira-sol i també s'han oposat a l'adequació dels carrers Golf de València, Estret de Gibraltar i Xiprer, de la Floresta.

A g r e s s i o n s

feUJT)

Escola Formació < de

CAVIS Curs de VOLUNTARIAT SOCIAL Dies 22-23-24 i 25 de març Horari

Un camp dv futbol nou ocupa ara l'àrea on fa dos anys s'alçaven arbres centenaris. FOTO: CEDIDA

de 17 a 20 hores

Els propietaris de Mas del bosc fan un camp de futbol enlloc de replantar arbres

CASA DE CULTURA

LAPAC denuncia els fets després d'inspeccionar la zona

Lloc Preu matrícula 5.000 ptes. Inscripcions: CAVIS. C. Valldoreix, 9 (Llar d'Avis). Tel. 93 589 57 98 Horari: de dilluns a divendres d'11 a 13 hores i de 17 a 20 hores.

REDACCIÓ - Sant Cugat E l s p r o p i e t a r i s d e M a s del Bosc, la casa de colònies ubicada al mig de collserola, no han complert el dictamen que els va imposar l'Ajuntament per haver tal·lat sense permís diversos arbres de la serralada ara fa dos anys. En descobrir-se els fets, l'Ajuntament va sancionar els

responsables de l'acció amb una multa i els va fer assumir el compromís de reforestar la zona devastada. 24 mesos després, però, allà on s'havien d'haver replantat arbres, s'hi ha construit un camp de futbol. L'Associació per a la Preservació del Patrimoni de Sant Cugat (APAC) va descobir-ho la semana passada quan feina una inspecció rutinària per veure si

la s e u q e r a a f e c t a v a el b o s c . Arran de la descoberta, aquest col·lectiu ha emès un comunicat en el q u e denuncia l'actuació dels responsables d e Mas del Bosc i indica: "La llei no s'ha respectat en cap m o m e n t i per això instem les autoritats corresponents a que facin complir les disposicions establertes per evitar que fets com aquest no es repeteixin".

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

Esenciales para ti. Te presentamos nuestros esenciales. Hemos seleccionado para ti algunas

.^GuSHBÉk

s^^mÉmtk

J^^^^^^H^^^^^^^^^H^^Kfí^^Vfl

HA i

de las prendas mas versàtiles de nuestra colección para que puedas

H9lrilP^^BÉ

disfrutarlas durante mucho mas tíempo. Son prendas que te haràn

JHFLC ~"' Ï ^ H B ^ ^ B

•MHMIB

sentir còmoda en todo momento y que podràs usar varias semanas después

^QBB^^HH^^^^^^D^^^P^^^S^I^^^I

del embarazo.

PRE NA mmm/m • f\

•

SANT CUGAT. Rambla del Celler, 41 - 43 Tels. 93 589 72 68

Carretera de Sant Cugat a Rubí (Rotonda Centre Comercial)

Sant Cugat del Vallés Tel. 93 589 13 47 http://www.ediho.es/indubruc e.mail:indubruc@ediho.es Horari Dies feiners, de 10 a 14 i de 16 a 19 h. Dissabtes, de 10 a 14 h. Tot l'any exposició permanent de mobles per al jardí

EIS4CANTOÏNS

Societat

Divendres, l'J de miux de 19V9

C o m m e m o r a c i ó

La jornada contra el racisme rep el suport de les ONG de Sant Cugat

Les ONG locals estudien tornar a fer la setmana de la solidaritat

L·s entitats opinen, però, que és lamentable haver-ho de reivindicar encara

A. B. M. - Sant Cugat -

A l'abril farà un any que la plaça Octavià va acollir la primera Setmana de la Solidaritat de Sant Cugat, en la qual van ser-hi presents totes les Organitzacions No Guvernamentals (ONG) del municipi. Aquestes entitats santcugaDrets Humans.Un respecte que tenques ja han començat a no s'acaba d'exercir en molts casos parlar de repetir l'experiènni des des de la mateixa societat cia durant aquest primer secivil, i és per aquest motiu que mestre de l'any. Però, segons s'organitzen diferents actes al llarg han confirmat a Els 4 Cantons de l'any per a concienciar i sensialguns dels m e m b r e s d'abilitzar la ciutadania. quests col·lectius, encara no se sap qui s'en farà càrrec de Una d'aquestes commemoral'organització, tot i que es recions és la que se celebra diuafirma la voluntat de celebramenge: el Dia Internacional per la. l'Eliminació de la Discriminació Racial. I les ONG santcugatenLa Setmana de la Solidarila diwrtmttKH w uu urf no e's gaire habttwl a Sant Cugat. FOTO • X. tat 1. és una iniciativa que té ques han expressat a Els 4 Cantons el seu suport a aquesta diada, tot de celebrar aquesta mena de jor- santcugatencs no es mostren gaicom a objectiu donar a conèii que cap d'elles s'hi ha sumat ac- nades, perquè això significa que xer als santcugatencs, les dire racistes (excepte el que Amtia tivament. el problema encara no s'ha solu- puntualitza com a fets aïllats) la ferents entitats i col·lectius d'aquest sector que existei"D'aquestes commemoracions cionat". discriminació és habitual a molts xen al municipi, així com els sempre se n'ha de fer una lectura En el mateix sentit s'han mani- altres llocs. Així ho confirmen tamseus ideals, els seus projecpositiva", manifesta Josep Martí- festat la resta de representants bé des de S.O.S Racisme, des d'on tes i les línies d'actuació que nez -membre d'SCAPS- (Sant Cu- santcugatencs, com ara lones Am- s'punta que les denúncies efecdesenvolupen per a fer-los regat Amb el Poble Sahrauí)- "mal- tia, portaveu de Vallès Sense Fron- tuades durant el 98 van ser supealitat. grat que és una llàstima que s'hagi teres, qui afirma que tot i que els riors a les de l'any anterior.

Diumenge se celebra el Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial, una commemoració que les organitzacions no guvernamentals del municipi, així com també representants de l'assemblea barcelonina de S.O.S Racisme, qualifiquen de positiva i negativa al mateix temps. Favorable perquè es conciencia la societat i lamentable perquè l'haver de reivindicr-ho implica l'existència de continuats atemptats contra els Drets Humans. Unes agressions que a Sant Cugat no solen ser habituals. ANNA BORAI

- Sant Cugat • "Tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, residència, ascendència, nacionalitat o origen ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menystenir el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets i llibertats fonamentals en l'esfera política, econòmica, social i cultural o en qualsevol altre apartat de la vida pública". Aquesta és la definició de racisme que aporta a nivell internacional el redactat de la Carta dels Partits Polítics Europeus per una Societat no Racista signada a Utrecht al febrer de l'any passat per a promoure el respecte als

Trobades

El Centro Castellano Manchego porta contes, migues i danses a Terrassa La Mostra Multicultural arriba a la cinquena edició A. B. M. - Sant Cugat Aquesta tarda comença amb una cercavila pels carrers de Terrassa la cinquena Mostra Multicultural, que és va inaugurar ahir amb una conferencia sobre el present i el futur de la cultura popular, tenint com a punt central la diversitat com a riquesa. Seran vuit les cultures representades en aquesta cinquena trobada bianual, que torna a tenir com a membre de la Comissió Organitzadora el Centro Castellaho Manchego de Sant Cugat. La cuina del Centro Castellano Manchego és coneguda arreu. FOTO: X.Els L. santcugatencs participaran

també de manera activa en aquest desè any de la fira. Començaran demà dissabte, el primer acte serà a partir del migdia, amb YHora del conte a la sala infantil de la Biblioteca Central de Terrassa. L'ex-comisari de la policia'estatal, Avelino Maestre, serà el representant de l'entitat santeugatenca a l'hora de narrar els contes típics de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa. I el mateix dissabte a la una de la tarda, els assistents a la Mostra egarenca podran tastar un dels plats típics de la zona castellana, ja coneguts des de fa temps per tots els santcugatencs durant diferents festes locals: les tradi-

cionals migues del Centro Castellano Manchego seran degustades per tots aquells que hagin assistit a la Matinal Gastronòmica celebrada al recinte firal. Diumenge a la tarda, els santcugatencs seran també els encarregats de posar exemple del folklore castellà, i per a aquesta actuació dansaire presentaran també el Grup de Ball i Coral de la Casa de Cuenca de Barcelona. Aquesta cinquena edició de la Mostra Multicultural de Terrassa, que clourà diumenge, compta també amb la participació de representants d'Andalusia, Aragó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Marroc i Múrcia.

Societat

US/CANTONS Divendres. l<JdemarclW9

M a r x e s

Més de vuit-centes persones r e c o r r e n el camí dels monjos La propera Rata dels Tres Monestirspodria tenir novetats A. 15. M. - Sant Cugat -

El Monestir de Sant Cugat va ser el primer amfitrió diumenge passat de la sisena edició de la Ruta dels Tres Monestirs. Més de \ u i t - c e n t c s persones (l'edició \a registrar concretament iS.S.i participants) van emprendre la sortida poc després de les cinc de la matinada per recórrer durant tot el dia el que es coneix popularment com a Camí dels Monjos, perquè eren els prelats els q u e més feien servir aquesta via que enllaça el m o n u m e n t santeugatenc amb el de l'Abadia de Montserrat, v isitant primer el de Sant Llorenç del Munt. Amb la motxilla a l'esquena i la peça d ' a b r i c encara b e n cordada, els participants van creuar la ciutat per encetar un trajecte q u e els t'atia arribar, ja ben lluent el sol, al m o n e s tir egarenc. Aprop d'un 4 1 % d'aquests participants (en total 347 per-

sones) s'havien inscrit el mateix matí, al control de sortida, primer control que, j u n t a m e n t a m b el del primer avituallament -segon de la marxa- corrien a càrrec del C l u b Muntanyenc Sant Cugat. 1 és q u e l ' e n t i t a t santeugatenca ha tornat a participar en

El Club Muntanyenc es va fer càrrec c/els dos primers controls d'aquesta marxa catalana ja tradicional

l'organització d'aquesra ruta, en col·laboració amb un centre excursionista de Sabadell, un altre de Mura, un de Castellar del Vallès, un de Matadepera i cinc d e la ciutat de Terrassa. Segons els organitzadors, la sisena edició d'aquesta ja tradicional marxa (cita considerada per excursionistes d'arreu la ge-

ografia catalana) s'ha desenvolupat amb total normalitat. Tot i no haver superat el miler de participants als que aspiraven, m e m b r e s del C l u b M u n t a n y e n c han qualificat la marxa com a molt positiva, i més tenint en c o m p t e q u e , un any més, la gran majoria d'inscrits van acabar el trajecte que finalitzava al Monestir de Montserrat a mitja tarda (l'hora d'arribada variava depenent de si els participants feien els cinquanta-tres kilòmetres-del recorregut caminant o corrent). D e s p r é s de sis edicions, els c e n t t e s e x c u r s i o n i s t e s organ i t z a d o r s e s p l a n t e g e n inc l o u r e en la p r o p e r a c o n v o catòria alguna innovació, q u e se centraria, s o b r e t o t en t e mes organitzatius. Un d'ells seria la inscripció m i t j a n ç a n t e n t i t a t bancària, per evitar les presses d'última hora i poder donar la sortida d e la ruta s e n s e fer e s p e r a r m a s s a els q u e s ' h a n i n s c r i t a m b antelació.

C o i l e c t l u s

Diumenge es va celebrar la darrera Ruta del segle. FOTO: .1 RXIl'

S a n i t a t

L'Ajuntament negocia amb Mútua de Terrassa la ubicació d'un nou CAP A. B. M. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, està mantenint converses amb el conseller de Sanitat Eduard Rius i el Director C i e n e r a l d e M ú t u a d e Terrassa, J a u m e Suana per a lligar la ubicació d'un nou Centre d ' A s s i s t è n c i a Primària

agrair la pregunta perquè li donava l'oportunitat d'explicar als regidors consistorials, i al públic i als membres dels mitjans de comunicació assistents. I tot seguit va explicar al portaveu d'IC-EV que, efectivament, des de l'equip de govern s'estaven realitzant les gestions pertinents i que, precissament de la reunió sostinguda la setmana

El Grup de Mares vol crear una seu de l'Escola Alternativa Waldorf El centre promouria rhumanitat i la relació pares-infants A. B. M. - Sant C u g a t -

Mesos després de crear-se un col·lectiu q u e defensés la relació personal i directa dels pares amb els seus fills, i q u e p r o m o c i o n é s el dedicar m é s temps a jugar i evolucionar un mateix a m b els propis n e n s , el G r u p de Mares ha decidit fer una passa més en|là i crear una seu a Sant C u g a t d e l'Kseola Alternativa Waldorf. I per a aconseguir-ho el primer q u e estan fent és buscar un local adient. Kn el m o m e n t . de tancar aquesta redacció encara no tenien la seu material establerta, però sí molta il·lusió per a desenvolupar-la. " E s tracta d ' u n a idea" afirma una de les seves impulsores, Agnès Trias, " q u e està sent aplicada a molts altres indrets i funciona sense cap prob l e m a " . L'Escola Alternativa Waldorf implica, segons Trias, un t r a c t a m e n t més h u m a nista de l ' e d u c a c i ó . Un nou

Sant (iia/it (nmptaià aviat amb un nouCentre d'Assistència Primària. F..X. L. ( C \ P ) a la ciutat. Així ho va manifestar el ptopi alcalde durant el Ple municipal del mes de març, celebfat al consistori el proppassat dimarts. La qüestió havia sorgit en el torn de precs i preguntes, quan el portaveu d'Iniciativa per Cat a l u n y a - E l s Verds ( I C - E V ) , Francesc Godàs, va afirmar que V.altrenatka busca un sistema més humanista de créixer amb els infants F.: X. I,.hauria de ser prioritari millorar la sanitat a la ciutat, en quant a enfocament per a dotat al nen manera de desenvolupar molt infraestructures sobretot a alo la n e n a d ' u n e n r i q u i m e n t m é s el q u e és l ' e x p r e s s i ó , gun dels districtes. aprofitant l'ús dels materials complert en ell mateis. n o b l e s , a m b j o g u i n e s f e t e s Godàs va preguntar al batlle La teoria és desenvolupar en pels propis pares i una relació si s'estaven efectuant gestions el nen tota la seva part més al respecte i si, en cas afirmahumanitàtia, més íntegra, i la de treball comú íntegra i natiu, hi havia alguna novetat a pràctica és d e s e n v o l u p a r - h o tural, "com t a m b é ho serà el notificar. mitjançant una manera molt menjar, només falta on poderCom a resposta, Aymerich va m é s lliure. Per a Trias és la ho desenvolupar".

passada havia sorgit el compromís d'ubicar un C e n t r e d'Assistència Primària (CAP) entre els districtes de Valldoreix i Mira-Sol. Segons l'alcalde, els terrenys on s'edificarà són municipals, i la seva cessió es realitzarà el mes vinent. Un conveni que signaran Mútua de Terrassa i Generalitat, definirà que serà l'entitat sanitària qui n'assumirà la construcció, fins que el govern català pugui incloure la despesa en la propera partida pressupostària. Aquest CAP se sumarà als centres sanitaris amb què compta actualment el municipi, un a Sant Cugat centre, un altre a La Floresta i un altre a Valldoreix.

Viurecasa

Divendres, 19 de marรง de 1999

Viurecasa

Divendres, 19 de marí; de 1999

Nunca h a b r a conocido tal sensacion d e bienestar.

El Sistema Plus: La inimitable exclusiva de Stressless. 10 anos de garantia

Le presentamos Stressless, el autentico sillón noniego que se adapta perfectamente a cada uno de sus movimientos, con toda suavidad, sin ninguna manmulación, aseguràndole la posición correcta v la indinación deseada. Solo el Sistema Plus, exclusívo de Stressless y con 10 anos de garantia, permite proporcionar este conlort óptimo. Stressless tienc una movihdad de giro de 360 grados y està disponible en varios modelos, revcstimientos y colores; así se adapta tanto a su cuerpo como a sus gustos o necesidades. Leer, ver la televisión, escuenar música o sencillamente descansar Distrute de verdad de sus momcntns preferidos. Pruebe un Stressless y por fin sabrà lo que es sentirse cómodo, muv nimodo. íincontrara el autentico Stressless en su concesíonarm exelusivo Stressless.

Cualquier

también

cama

sirve

sirve para dormir

descansar. Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de plumo de oca

LA ESTACIÓN DE LOS SUENOS

Esto y mucho mas N lo encontrarà en

c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat

HUS^CANTONS Divendres,} 2 de març de 1999

':':iíi'

<;í

" ».. • W l F "m.

íSi

INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ D'ESTANDS

Seu de la Fundació: Plaça de Barcelona, 17

Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88

, lllWMIÍIWMiyIUJUWMUMUUMÉ;

Sra. Mercè Abadia

SANT CUGAT ACTIU V Mostra

de C o m e r ç ,

Indústria

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Serveis

FUNDACIÓ PER AL COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Societat

La masia de Torreblanca acull el primer acte cultural

E L S J C \ l V I O N S Divendres. 19 de marc 1999

Gent

Gran

Els beneficiaris dels viatges de l'Imserso s'hauran d'acreditar La butlleta per aconseguir la identificació ja es potrecollira rAjuntament

A. B. M. A N N A BORAU

Activitats, concerts i diàleg són els principals punts de l'agenda que aquesta primera setmana han programat els membres del Casal Social Okupat Torreblanca, col·lectiu que porta per nom Les Masoveres i en Missifú. Activitats perquè, segons han manifestat en reiterades ocasions els components de Les Masoveres, la intenció és organitzar actes oberts a tota la ciutadania, i oferir un espai alternatiu a les entitats. Kn aquest sentit, el Casal Social acollirà aquesta nit el primer concert: No 1 li Pensis amb Muten Rushi actuaran aquest vespre a partir de les deu. l'n espectacle musical amb accés gratuït per a tothom qui hi vulgui anar. Pel que fa al tercer punt, Les Masoveres i en Missifú -com ja anunciava Els 4 Cantons la setmana passada- han accedit a reunir-se amb l'alcalde. Trobada que, en el moment de tancar aquesta redacció, s'havia de de desenvolupar ahir a les set de la tarda. Però no només s'han manifestat l'alcalde i el col·lectiu okupa, diferents partitis polítics ja han fet les primeres manifestacions al respecte donant suport a les reivindicacions dels joves. Kn aquest sentit s'han manifestat tan Esquerra Unida i Alternativa(EUiA)com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Pel que fa als primers, EUiA creu que aquesta "és una sortida vàlida", atesa "la falta d'infraestructures per a joves que té la nostra població, la falta de locals que tenen les entitats i la creixent especulació immobiliària que viu el nostre poble". Per a El Ti A "aquesta okupació posa de manifest que hi ha un sector de joves que no es conforma amb la realitat que els ha tocat viure (atur, ETT's, consumisme...) sinó que vol transormar-la passant a l'acció". Afirmacions que comparteix ERC afirmant que "aquest model que s'anomena Casal de Joves no és una utopia sinó que s'utilitza des de fa anys a Anglaterra, França i Alemanya". Per la seva banda, el president local d'Unió Democràtica de Catalunya (CDC), Joan Recasens, ha afirmat que "sembla sorprenent algunes reaccions i manifestacions d'alguns partits polítics d'aquí Sant Cugat quan a altres llocs que tenen responsabilitat de govern actuen d'una altra manera. I es tracta d'un tema on més val no fer demagògia i actuar amb responsabilitat". També Lluís Recoder, candidat a l'alcaldia per CiU, ha manifestat que hauria de ser l'Ajuntament qui decidís quin ús s'ha de fer d'aquest espai públic.

- Sant Cugat -

Els jubilats santeugatencs ja poden començar a sol·licitar alguna de les 400.000 places que l'Institut de Migracions i Serveis Socials (Imserso) oferta per al Programa de Vacances del proper any. Però aquesta nova convocatòria de viatges presenta alguna novetat respecte a edicions anteriors. La primera és que s'oferten 40.000 places nies que l'any passat. Però és potser la segona, la que interessarà més als beneficiaris d'aquesta oferta social: l'Imserso ha canviat enguany el tràmit d'inscripció. Aquells qui vulguin viatjar amb una de les places d'aquest programa hauran de trametre prèviament una sol·licitut a l'Institut, el qual els farà arribar una acreditació oficial. Les butlletes necessàries per a poder optar a una d'aquestes identificacions es poden recollir des de dilluns passat a l'A-

tembre- a l'agència habitada a tal efecte ( a Sant Cugat hi participen cinc de les deu existents). Continuaran havent-hi però, les dues opcions diferenciades. A la primera s'inclouen els viatges amb destinacions a la península o a les Illes Balears (de vuit o quinze dies), i a la segona es contemplen les sortides cap a les Illes Canàries Canàries (de vuit dies), a Portugal (també de vuit dies) o bé els Circuits Culturals (que duren sis dies). Una altra novetat respecte a aquesta convocatòria que s'acaba d'obrir és l'adjudicació dels viatges de la segona opció: per a anar a les Canàries, Portugal o Els viatges de l'Imserso es poden realitzar des del setmebrefinsl'abril. E: L. alsX. Circuits Culturals es farà serjuntament de Sant Cugat, i s'- per temporada, i que el Minis- vir el sorteig aleatori per a que hauran de fer arribar als orga- teri de Treball i Afers Socials- tothom pugui sortir beneficiat, nitzadors en un termini d'un prioritzarà el viatge d'aquelles atès que són les sortides d'ames (fins el 15 d'abril). Es po- persones que no hagin participat quest apartat les més sol·licitadran demanar diferents viatges, prèviament en aquest progra- des pels beneficiaris d'aquestes però l'Imserso tindrà en comp- ma, es tornaran les sol·licituts ofertes, que són les persones te principalment la primera open forma d'acreditació, que in- majors de 6.5 anys o els pensionistes majors de 60 (ja sigui per ció. Partint de la base que no- dicarà quin dia es podrà anar a jubilació, viudetat o invalidesa). més es pot realitzar una sortida abonar el bitllet -a partir del se-

Club

M u n t a n y e n c

Esquí incorpora a la seva secció un apartat dedicat al Mushing, les curses de trineus estirats per gossos Josep Escunyà està al capdavant d'aquesta nova pràctica esportiva GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant CugatLa secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat ja ha presentat oficialment el seu nou apartat. Es tracta del mushing. Ics curses de trineus tibats per gossos. Josep Escunyà i Miquel Franc van explicar aquest dimarts la nova activitat que s'ofereix des del CMSC. Escunyà, veí de Valldoreig, fins ara formava part de la UES, la unió esportiva de Sabadell però ara ha decidit ampliar els seus "horitzons" donant a conèixer l'esport a altres poblacions. A partir d'ara ell serà el responsable d'aquest apartat de la secció d'esquí. El mushing implica una relació intensa entre gos i musher, el conductor del trineu. Miquel Franc, un dels pioners d'aquest esport a Catalunya explica que "si t'agraden la muntanya i els animals ja tens un peu al mushing". És una pràctica que inclou natura i esport a la qual "tothom pot accedir"explica Franc mentre especifica que

A la presentació també va participat-hi un gos especialitzat en mushing. FOTOGRAFIA: XAVIER LARROSA qualsevol gos pot tivar d'un trineu: "per instint natural els gossos estiven". Així tot propietari d'un gos pot practicar el mushing amb el seu animal o, si ho prefereix, llogar un gos per fer aquest esport durant un temps concret. Per començar a practicar aquest esport Franc aconsella fer-ho fora

de la neu: "Abans de fer mushing cal que musher i gos practiquin l'esport lligant l'animal a una bicicleta". Tothom qui vulgui pot aprendre'n a partir d'uns cursos teòrico pràctics i en qualsevol cas, per saber si aquesta pràctica esportiva agrada "qualsevol persona pot prendre el primer contacte amb

l'esport fent una passejada amb trineu" explica Miquel Franc. A Catalunya hi ha 1000 corredors de mushing, esport que des dels seus inicis a Catalunya ha estat relacionat amb la federació catalana d'esport. El Mushing té els seus orígens a Alaska a l'època de la febre d'or.

Viure casa

Divendres. 19 de març de 1999

MO PIERDA5 MAS TIEHPO DELAMTE DE TU IMPRESORA

Çt$PYJ}RA5g: COPISTERIA PROFESSIONAL

PASE AL 1UEV0

SISTEMA DE IMPRESIOM

DIGITAL •SIOh DIGITAL KÍ m o D u e u o n HI/M

i Mf K i s io n n iÜ i i Ai RLPHonueuon t n C O I O H

51 DE5EA MAS IMFORMACIÓM LLAMCHOS: C/ Pere E5mendla,23 Tel. 93-697.50.05 Fax 93-697 44.04 Rubí (Barcelona)

çj Can Matas, 8 Bjos. Tel. 93-675.36.53 Fax 93-675.36.55 Sant Cugat (Barcelona)

o n n i ei Kn'KüDueuon oi n ANO^

ADQUIRIM05 MUEV05 EQUIP05 DIGITALES PARA OFRECERLES MAS Y MEJORE5 5 E R V/ I C I O 5

Societat

ELS^CANIONS Divendres, 19 de matx 1999

X e r r a d e s

Les noves tecnologies atorguen moltes possibilitats als mitjans de comunicació local Fornells afirma que la informació propera al ciutadà afavoreix l'esperit nacional ANNA BORAIT

Fornells va manifestar però, que l'arribada de la televisió digitalpromourà segons Fornells que la comunicaciótingui localun pes més rellevant. FOTO: X. L. no volia donar un panorama negatiu en el sistema de comunicació interper al futur de la comunicació, "tot manera correcta qualsevol tema loAquest objectiu s'ha vist millorat i nacional, millora molt lligada a la al contrari, perquè amb l'entrada de cal) i acabant en les que afecten al s'ha fet molt més assequible amb mentalitat del lliure mercat que ha la televisió digital tot aquest procés propi municipi, sempre des de la l'arribada de les connexions via infacilitat la fita comunicòloga d'arride globalització de la informació, vessant més propera als interessos ternet, "primer sistema que ha subar més lluny, més depressa i a més produirà també una fragmentació del país català. perat els controls polítics i que ha gent. Una dita que els grans grups de l'oferta i serà ara, amb l'aplicació Per a Fornells és important i molt permès, per primera vegada, l'emultimèdia han sabut, segons el code les polítiques adequades, quan destacable l'aplicació de les noves xistència de múltimples emissors i ordinador, materialitzar perfectala comunicació local assolirà un pes tecnologies, posant com a exemples receptors al mateix temps". ment més rellevant". generals la instauració del satèl·lit Pel que fa l'evolució del sistema

P o b l a c i ó

P u b l i c a c i o n s

Un santcugatenc compila 5 0 5 veritats necessàries per treballar en publicitat A. B. M. • Sant Cugat El publicista Jordi Garriga i Puig, resident a Sant Cugat des de fa un any, ha tret al mercat un llibre sobre la vida i l'obra de Pedró Prat Garriga: Gaballí, considerat un mestre per molts comunicòlegs. " E s tracta d ' u n a obra compilatòria de l'essència dels pensaments que durant la seva vida va d e i x a r e s c r i t s Prat Gaballí", afirma Garriga, qui ha dedicat més de dos anys d'estudi per a donar forma a aquesta iniciativa, desenvolupada amb la col·laboració de MariàChica -màster en Comunicació Empresarial, Ana Chamorro -executiva també en aquest camp- i Enric Satué -guanyador del Premio Nacional d e D i s e n o d e 1988-

cret senzill i directe. Casi un manual. Un manual de primers auxilis per als publicitaris. Els seus conceptes c o n t i n u e n sent actualment veritats com a punys". Així defineix el publicista Luis Casadevall una obra que ha es"ritngÚ tat lloadaper altres persones

és publicista fins que

destacades del món publicitari

ha llegit set vegades aLorente com joaquín o Miquel d e MoraPedro Prat Gaballí

"El llibre mereix de Prat Gaballí mereix tot el nostre agraïment, respecte i admiració. Pràctic, con-

comunictiu a Catalunya, l'exdirector de Ràdio Sant Cugat va sostenir que actualment el país "no té un àmbit comunicatiu propi, sinó una absència d'infrestructures" en aquest sector que han afavorit al desenvolupament d'un tipus de cultura "clarament espanyolista", promoguda en molts aspectes per les polítiques comunicatives desenvolupades pels anys de govern del PSOE. I és que segons Xavier Fornells l'únic partit polític que ha provat de fer alguna cosa per Catalunya en aquest camp ha estat Convergència i Unió, i en aquest sentit va destacar l'aportació com a diputat de Lluís Recoder (afcaldable per CiU) en les diferents comissions parlamentàries. Fornells va afirmar que "els socialistes (a través dels mitjans que li són propers) proven d'instrumentalitzar la societat civil i crear un sentiment metropolitzador" per substituir el sentiment local i per extensió també el nacional. Argument que el conferenciant va fer extensiu a Sant Cugat, utilitzant una hipòtesi referent a les properes eleccions municipals.

"Un mitjà de comunicació local ha de treballar per la comunitat a la qual s'adreça i promoure el treball d'aquesta identitat local per reforçar al mateix temps la identitat nacional, ambdues poc significatives si no hi ha polítiques comunicatives que ho possibilitin". Així de taxatiu va ser en Ics seves afirmacions el coordinador del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, Xavier Fornells, durant la conferència realitzada dilluns en el sí de les tertúlies que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) convoca periòdicament. L'antic responsable de l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana va explicar a la vintena d'assistents l'evolució de la comunicació i els mitjans en els darrers temps, lligant la seva exposició amb els canvis i renovacions que hi ha hagut també en matèria de política sobre les comunicacions, començant pels termes generals (globalitat que segons el ponent és imprescindible tenir en compte per poder considerar de

gas i Spa. Prat Gaballí va deixar la poesia per dedicar-se, tal i com explica Garriga "una altre expressió artística i creativa com és la publicitat". Creador de molts eslògans pubicitaris que han pedurat durant generacions, la vida i obra d'aquest pesonatge torna a ser present en diferents universitats, ara de la mà d'aquest snctugatenc qui ja ha presentat la compilació en diferents universitats i fòrums d'àmbit estatal.

Més de quatre mil persones escullen Sant Cugat per viure-hi El padró municipal arriba a 54.623 habitants A. B. M. - Sant Cugat Sant Cugat ja s'apropa als cinquanta-cin mil habitants. Així va quedr palès dimarts passat durant un Ple municipal q u e va aprovar per unanimitat l'actualització del padró a dia 1 de gener de 1999: la localitat compta ja amb 54.623 habitants. Aquest augment substancial es deu, en gran mesura, al canvi de residència de més de quatre mil persones que han escollit Sant Cugat per viure-hi. En total són 4.212 els ciutadans que han fixat a la ciutat la seva llar, 3.877 provinents d'altres ciutats de l'Estat espanyol i 335 desplaçats a Sant Cugat des d'altres països (amb les omissions d'actualitzacions anteriors i els naixements la xifra de nous santeugatencs supera les cinc mil persones). Una suma que triplica els nombre de santugatencs que han decidit marxar a una altra població, que són en total 1.255 (vint dels quals han emigrat a l'extranger).

Durant aquest any 1998 també ha estat gran la diferència entre naixements i defuncions, si bé han estat 658 els nadons empadronats a Sant Cugat, 299 santeugatencs han mort d u r a n t aquest període. Pel que fa als gèneres, les santcugatenques superen en nom-

bre als santeugatencs: 27.621 habitants de sexe f e m e n í per 27.002 residents de sexe masculí. Aquesta superioritat ve donada pel major nombre d'altes (2.545 dones per 2.534 homes) i la menor tasa de baixes en el padró (785 de sexe femení per 828 de sexe masculí).

Tant si vostè és a casa com si no hi és... ÀUXVYD continua vetllant per la seva llar

^MW^i

Mure casa

Divendres. 19 de març de 1999

AVANTATGES I MANTENIMENT »* DELS PARCS DE FUSTA La qualitat dels materials que s'utilitzen per construir una àrea de j o c infantil en un espai públic a l'aire lliure ha d e ser molt bona. N o m é s així s'aconseguirà, segons Temàtic Arquitectura, reduir el risc de tenir un deteriorament ràpid de les instal·lacions q u e , a la vegada, suposa un gran cost de manteniment per als propietaris, j a sigui una e m p r e s a o l'ajuntament.

*•" I

E P O R T A T G E

Tots aquests materials formen els diferents components que cal ajuntar per a crear un joc i gaudir. La unió de diferents elements i la varietat de materials que formen un joc és fonamental per a la conservació del joc i per a la seva seguretat.

ls materials q u e utilitzem en les diferents /ones d'un parc han de ser de qualitat. Aquest fet és especialment important perquè una millor qualitat s'associa directament a una major durabilitat, sobretot en les zones de joc que es troben a l'exterior i són d'ús públic. Quan els components d'un joc són d'una millor qualitat cl seu manteniment també és menor. Aquest és un punt molt important a tenir en compte tant pel que fa a l'ajuntament com per a l'empresa privada, ja que el manteniment és vital per a la seguretat de les àrees de joc. L'envelliment d'alguns materials i el baix nivell de conservació d'algunes instal·lacions demostren la necessitat de crear un pla de manteniment adequat per a tots els parcs infantils que es troben a l'exterior i són d'ús públic. Normalment, el departament municipal encarregat de la conservació dels parcs de la ciutat no té a la seva disposició ni els elements, ni les eines, ni els coneixements necessaris per a fer aquestes tasques. Kn el desenvolupament de la normativa futura sobre la seguretat a les àrees de jocs infantils, el manteniment de les instal·lacions és un dels temes més importants que es tracten en les reunions sobre la seguretat que es fan a nivell europeu a la Comissió Tècnica de la Comissió Europea de la Normalització (CEN). Els fabricants dels components per als jocs estan obligats a desenvolupar productes amb un manteniment

La fusta és un dels materials més aconsellables per a construir àrees de jocs infantils. Foto: XA mínim perquè facilitin les tasques de conservació i reparació. Per aquest motiu, és necessari que els productes siguin construïts amb tècniques especialitzades i amb materials adaptats a les necessitats del nen. del client i de la societat en general. Harmonia amb el medi ambient Tot l'equip dels jocs ha d'estar en harmonia amb el medi ambient, tant pel que fa a l'elecció de les matèries primeres que la componen com el procés de producció durant el joc del nen.

També quan els elements han de ser reemplaçats. Alguns fabricants han seleccionat la fusta com a matèria primera bàsica per als seus jocs. La fusta és un recurs renovable. Gràcies a la silvicultura planificada, noves generacions de pins creixen en un cicle sense fi per al seu ús amb variats propòsits. Com a matèria primera, la fusta redueix el consum d'energia si la comparem amb altres materials. Fins i tot, molt sovint, la font d'energia utilitzada prové de fibres de fusta recuperada. La fusta és un material agradable que tots coneixem. La construcció amb aquest mate-

VIIARROSA

rial es remunta a molts segles enrere. Actualment, a tots ens agrada "tocar, fusta" intuïtivament. A més, tothom sap que la fusta és un material que necessita conservació, però també sabem (jue a més qualitat, menys necessari serà el seu manteniment. Però els jocs han d'utilitzar altres materials, a més de la fusta, per a complir la seva funció. Normalment s'utilitzen: - metalls amb acer, acer inoxidable i coure - plàstics diferents -niló - poliuretà - polipropile

Les unions: és aquí on la qualitat en la fabricació i cl futur manteniment de la instal·lació tindrà un paper fonamental. Tots coneixem la dificultat que existeix en la realització d'unions entre materials. Els arquitectes ho anomenen "juntes" i és cert que els hi acostumem a tenir una mania especial. Sempre busquem la manera més estètica i tècnicament més depurada per fer les juntes dels diferents plànols que componen una construcció. Els fabricants reconeixen aquestes dificultats i ens proposen diferents solucions per a un mateix problema. Hi ha el que només utilitza un cargol de fixació fins al que fa servir sistemes més complexos mitjançant rosques autoblocants o fins i tot sistemes especials que no necessiten futurs reajustaments. Per tant, és molt important que els components d'un joc es mantinguin perfectament units com el mateix dia que es van muntar per primer cop. Informació cedida per Temàtic Arquitectura

PROJECTEM LA SEVA VIVENDA

DISSENYS P E R ORDINADOR

CONTROLEM L'OBRA

VEGI EN VÍDEO LA SEVA CASA

PRESSUPOSTOS TANCATS • VTVENDES UNIFAMILIARS * EDIFICIS DE VIVEtfDES

LA GALERIA DE ARQUITECTURA

Rambla del Celler n 9 8 7 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - Barcelona Tel. 9 3 5 8 9 4 4 1 1 Fax. 9 3 5 8 9 6 5 0 5

* REFORMES I REHABILITACIÓ * NAUS INDUSTRIALS I OFICINES

Viurecasa

Divendres. 19 de marc de 1999

TENDALS DE TOTS COLORS PER PARAR EL SOL A L'ESTIU De tendals n'hi ha molts de diferents i de sistemes t a m b é . A r a que el sol comença a escalfar és el millor moment per a pensar a instal·lar un tendal al balcó o al j a r d í per a parar els raigs que poden molestar les plantes o a l'interior de les habitacions de casa nostra. Les cinc opcions de sistemes de tendals per a parar el sol són: el tradicional, l'articulat, el corredís, la cortina i el teló. Els preus dels tendals estan d'acord a m b la mida i el sistema dessitjat. Moltes vegades, les botigues t a m b é decideixen posar un tendal per protegir l'aparador i els productes del seu interior. / R. B.

TENDAL TRADICIONAL

TENDAL ARTICULAT

KIs braços laterals del tendal tradicional van des de la paret fins al t e n d a l . A c t u a l m e n t , les seves estructures acostumen a ser d'alumini, no de t'erro, i poden incorporar braços de ressort per a impedir q u e el tendal es mogui quan bufi el vent. Això farà a u g m e n t a r el preu del tendal un \17c. També es pot incorporar un semicofre q u e costarà u n e s 10.000 p e s s e t e s per m e t r e lineal a p r o x i m a d a m e n t . Kn un balcó a m b parets laterals, els braços d ' u n tendal tradicional no o c u p e n e s p a i . P e r ò e n u n a terrassa, els braços molesten el pas i la visibilitat. Tot i així, aquest tendal és un dels més econòmics. l'n de p u n t recte d ' u n s 3,5 per Z metres de sortida costa unes 60.000 pessetes.

Kl m e c a n i s m e del tendal articulat s'instal·la en el frontal, en el sostre o en les parets del balcó. S'hi poden adaptar c o m p l e m e n t s com ara el cofre protector per a recollir el t e n d a l , un m o n o b l o c (barra) q u e serveix per a donar estabilitat i un petit tendal per evitar el sol frontal. El principal avantatge d ' u n tendal articulat és q u e té u n s braços q u e es d o b l e g u e n sota la vela i no molesten ni treuen espai. Però cal tenir en c o m p t e q u e els seus c o m p l e m e n t s són molt cars. Un tendal articulat de 3,5 per 2 m e t r e s costa u n e s 90.000 pessetes, a m b cofre protector unes 145.000 pessetes i una versió m o t o r i t z a d a u n e s 200.000 pessetes. Els estampats dels tendals poden ser variats i de tots colors. Foto: ZENTAL

TELÓ El teló s'enganxa al sostre del balcó i baixa perp e n d i c u l a r m e n t a la barana. El teló pot tenir d u e s posicions: una vertical a la barana i una altra separada d ' a q u e s t a a m b uns braços abatibles d e 50 centímetres. Un teló proporciona tanta intimitat com una cortina però p e r m e t q u e l'aire circuli i q u e el vent no bufi ni faci soroll, ja q u e el tendal es pot tensar. Però el teló n o m é s serveix per a balcons q u e t e n e n sostre i tampoc no es pot motoritzar. Ha d e ser manual. El preu d ' u n teló de 3,5 m e t r e s per 2 costa u n e s 50.000 pessetes.

TENDAL CORREDÍS

CORTINA

Hi ha tres tipus d e tendals corredissos al mercat. El primer tendal és el d e cables, en el qual la lona rellisca per uns cables tensats que queden a la vista. El segon corredís és el marí, en el q u è la lona llisca per dues guies laterals que són l'única estructura visible quan el tendal està plegat. El tercer tipus de tendal corredís és l'antivent, que crea un espai tancat i protegit del sol.

La cortina és l'opció més econòmica per a un balcó, ja q u e es pot penjar d ' u n rail q u e s'instal·la al sostre. La cortina pot arribar fins a terra o a la barana i es recull als laterals lligada a m b una corda. La cortina és l'únic tendal q u e es pot instal·lar e n balcons petits i irregulars, però no deixa passar l'aire. T a m b é tapa tota la visibilitat i acumula molta pols: A més, la cortina fa molt sorroll quan bufa el vent. Tot i així, una cortina d ' u n s 3,5 metres per 2 costa n o m é s unes 25.000 pessetes.

El principal a v a n t a t g e de tots aquests tendals és q u e es p o d e n e s t e n d r e horitzontalment i t e n e n una gran capacitat. Els tendals corredissos són idonis per a espais grans però són més cars que la resta ja que un de 3,5 per 5 metres costa e n t r e 220.000 i 300.000 pessetes.

Es pot escollir el sistema de tendal més apropiat a Ventorn. Foto: ZENTAL

Societat

ELS /C4IYIDIVS Divendres. 8 de gener de / W

Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Valies (Espai cedit per Els 4 Cantons) Març de 1999

Lo condemno a mort ois Cstats Units: e l cas d e Joaquín José M a r t í n e z

'espanyol Joaquín José Martínez es troba en el corredor de la mort de la presó de Starke, a l'Estat de Florida. El 27 de maig de 1997 el Tribunal del Jujat de T a m pa el va c o n d e m n a r a m o r t d e s p r é s d e d e c l a r a r la seva culpabilitat en l'assassinat de d u e s persones. Diverses institucions i organitzacions han realitzat gestions en favor seu. El Parlament Europeu va fer una crida d e m a n a n t l'anul·lació d e la c o n d e m n a i q u e es garanteixi el seu dret a provar la seva inn o c è n c i a e n u n nou j u d i c i . Una c o m i s s i ó del S e n a t e s panyol va viatjar a Florida per fer la mateixa petició. El dia 8 de gener de 1999, el seu advocat va p r e s e n t a r un recurs sol·licitant la revocació de la c o n d e m n a , basant-se en el fet que les proves foren manipulades i que alguns dels

t e s t i m o n i s s'havien retractat d e les seves anteriors declaracions. El dia 21 de gener el recurs fou a d m è s a t r à m i t pel

Estats Units és elpaís amb el nombre més elevat de presos condemnats a mort:

Amnistia Internacional sobre la situació dels drets h u m a n s als Estats Units. Un dels t e mes d e la campanya és l'ús de la pena de mort, q u e a més de ser una violació del dret fonam e n t a l a la vida, s'aplica sovint en aquell país d'una forma racista i arbitrària. D e s d e 1990, als Estats Units han estat e x e c u t a d e s més d e 350 persones. Pel q u e es coneix, es tracta del país a m b el n o m b r e m é s elevat de presos c o n d e m n a t s a mort: m é s d e 3.300 p e r s o n e s e s p e r e n ser e x e c u t a d e s per les autoritats dels Estats Units.

Tribunal S u p r e m d e Florida, q u e haurà de resoldre la petició q u e se celebri un nou judici. La p r e o c u p a c i ó s o b r e Joaquín José M a r t í n e z s'inscriu en el context de la campanya q u e a c t u a l m e n t porta a t e r m e

VA llenguatge reflecteix perfectament la constatació social que encara existeix una desigaultat i discriminació efectiva de la dona. Aquest és el tema principal q u e argumencarà el

Fincas Sant Cugat* Administración de fincas A.P.l.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

homa una persona per un d e licte comès a m b 16 anys d ' e dat, la qual cosa no succeïa des d e 1959. Als Estats U n i t s d'Amèrica, hi ha a c t u a l m e n t c o n d e m n a t s a mort més d e 60 ciutadans estrangers, p e r t a n y e n t s a 23 nacionalitats diferents, entre ells Martínez. Pràcticament en tots els casos d'aquests estrangers, les autoritats q u e van efectuar la d e t e n c i ó n o van informar els detinguts del seu dret a posar-se e n contacte a m b els rep r e s e n t a n t s del seu consolat.

Nordamèricaha executat 30 disminuïts psíquics i 12 persones La campanya d'Amnistia Internacional, difosa sota el lema condemnades a mort Drets per a tots, tracta altres temes com la brutalitat policial, quan eren menors els m a l t r a c t a m e n t s a p r e s o -

El passat mes de d e s e m b r e es va arribar als Estats Units a un trist rècord de 500 execucions des q u e al 1997 es van r e p r e n d r e les e x e c u c i o n s . Si en els primers sis anys des de la r e i m p l a n t a c i ó es van e x e cutar 11 presos, en els últims sis a n y s se nO'han e x e c u t a t

i 12 persones que eren menors d'edat en el m o m e n t de la com i s s i ó del d e l i c t e . R e c e n t ment ha estat executat a Okla-

ners, la situació dels m e n o r s d'edat en el sistema penal, els danys causats per tecnologies m o d e r n e s p e r a la r e p r e s s i ó (com els c i n t u r o n s paralitzants) o l ' e m p r e s o n a m e n t d e

Conferències

Les discriminacions sexistes del llenguatge es continuen emprant amb normalitat - Sant Cugat -

En els últims anys,

3.300 persones esperen ser executades

Debats

A N N A BORAI

més de 300. En aquests últims a n y s s'ha t r e t la v i d a a u n a mitjana d ' u n c o n d e m n a t per setmana, en una d e s h u m a n i t zadora rutina. E n t r e els 500 e x e c u t a t s , i en contra d e les normes internacionals àmpliament acceptades, es comptaven 30 d i s m i n u ï t s psíquics

santeugatenc Xavier Laborda -professor de lingüística de la Universitat de Barcelona- en la propera xerrada que organitza el Grup de Dones de l'Ateneu. "La idea", segons ha declarat el ponent a Els 4 Cantons, "és apuntar també alguns grups i línies de treball que s'estan fent, com la reforma del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola o la iniciativa legislativa que permetrà als pares i mares a decidir l'ordre dels cognoms dels seus fills". Segons Laborda existeixen encara molts estereotips que dessignen la dona-objecte i l'home-mascle, repetint-se les velles idees que s'haurien de poguer canviar amb "qüestions d e c o e d u c a c i ó , com q u e les noies i dones participin activament i afirmin el seu gènere". Aquesta trobada, convocada per al proper dimarts dia 23 de març a partir de les 21:30 hores a l'Ateneu Santeugatenc, tindrà com a objectiu analitzar i debatre sobre aquestes i altres afirmacions.

La potenciació dels valors dels joves margina les persones de la tercera edat Una psicòloga reivindica a Mira-sol la necessitat de l'autoestima A. B. M.

"Actualment la gent gran està patint una gran marginació, causada principalment per una gran potenciació dels valors de la joventut i tot el que pretenen que això representa". Aquest és, per a la psicòloga valldoreixencaRosa Peckler, un dels grans problemes d'aquest sector de la societat, i així ho va exposar el proppassat dimecres en una xerrada organitzada pel Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol. Sota el títol "Com sortir de la soledat quan ens fem grans" Peckler va anar perfilant als assistents quines són les causes principals d'aquest sentiment d'aïllament social, una situació que, segons la psicòloga, podria canviar-se mitjançant una aportació principal: l'autoestima. Per a la valldoreixenca, aquesta actitut marginadora és fruit d'una societat on la mentalitat que predomina és que les coses es compren, es fan servir i es llencen, i en

Peckler va animar els assistents a reivindicar la seva postetó. FOTO.: X. L. la qual ja no es tenen en compte les aportacions vitals de la gent gran, membres de la societat que segons la psicòloga haurien de ser tinguts més en compte "perquè han viscut molt més i consegüentment tenen molta més experiència en molts aspectes". Peckler va fer una crida a la gent gran a definir i reivindicar

la seva posició social, no només com a dret sinó també com a deure. Com a conclusió de la seva exposició, Rosa Peckler va proposar a l'auditori la redacció d'un llibre, o informe, on els interessats poguessin aportr les seve impressions sobre aquesta situació social.

viure casa

Divendres, 19 de març de 1999

d**>

espai

°°°°.

BOHEMA

CLUB D'ART

V SUBHASTA

ooooooo<

Exposició fins el dia 21. Subhasta el dia 23 a les 20.30 h

CRISTALL DE BOHÈMIA TALLAT A MAIA

MÀQUINA

CRISTALLERIES

Pintura i escultura:

GERRES CENTRES DE TAULA FIGURETES DE CRISTALL A PARTIR DE 1.000 PTES.

Aguilar Morè. Berga i Boada, Emilia Castaneda, Casaus, Creixams, Gasto, Modest Teixidó, J. Moscardo, I. Odena, Ramon Barnadas, Rebull, Vila-Canellas, entre d'altres. Horaris: Feiners de 18 a 21 h Dissabtes d'11.30 a 14 h

Valldoreix, 49 • 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 93 589 72 02

C7. Gorina, 13 • Tel. 93 589 57 76

CELLER

cM " GJ BODEGA

•

2si

CURSOS DE 40 HORES de març a maig

•Tfc *

• ** "*" : **w^^^™

Francesc Moragas, 8. Tel. 93 589 22 64 Santiago Rusinol, 2. Tel 93 674 15 01 C. Plana Hospital, 3-5 Tel. 93 674 01 69 SANT CUGAT DEL VALLÈS

-Valldoreix, 56. Tel. 93 674 66 35 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTON

UArnau

Divendres, 1V de marc de 1 '-"^v

|KII

I (anions

<<(lll

als Instituts <l<>

t( n 0 m a

Joves cineastes estudien a Pinstitut Arnau Cadell de la ciutat En David Moreu i en Marc Galceran són dues joves promeses del cinema A.M.U. -Sant CugatL'institut Arnau Cadell té com a estudiants dos joves cineastes de 15 i 16 anys, que fan curtmetratges, cadascun amb el seu propi estil i productora. Són en David Yloreu, estudiant de primer de batxillerat, i en Marc Galceran, que estudia segon de BIT. En David és el director, productor i, esporàdicament, actor de les seves pel·lícules i, junt amb uns amics que l'ajuden en totes les tasques de realització, producció i que fan d'actors, ha format C H I N O K U D E I R O PICTURES des d'on roden les seves pel·lícules, com ell mateix diu, com a divertiment. El Marc va formar la seva productora, I QUÈ PICTURES FILMS, junt amb un altre noi de Rubí, Xavi Tomàs. Junts realitzen totes les tasques de producció, guió, etc, ajudats també per una colla d'amics habituals. La trajectòria dels dos nois és ben comuna. Marc Galceran va començar a

bé ha fet treballs com el del documental del Festival de Cant Coral, Europa Canta'98, que es va fer a Sant Cugat l'estiu passat. El futur immediat del cineasta serà rodar un altre curt a l'estiu, del qual ja té el guió preparat. Marc Galceran va rodar com a primer curt Macho Atan, de 5 minuts, però desprès de la bona acollida per amics i familiars, el van allargar fins a durar uns 45 minuts. El ataque de la mur/era hinchable psicòpata va ser el tercer teball de la productora, amb una durada d'una hora. I què? Pictures Films pretén construir una paròdia de les grans produccions Estats Units, amb to de comèdia i un gènere marcadament gore, per riure'ns encaMoreu i Galceran esperen veure les seves pel lírules projectades en algunra<més. mema X Iva participar a la El IMarc película Sube, sube Agmed, amrodar, per avorriment, a Rubí, leccionat pel Festival de Badabientada en el món casteller, lloc on viu i on compta amb la lona'97 per a la fase final, però com a actor, i es dedica a procol·laboració de la seva colla cas- no va acabar guanyant. Els mocionar el seu treball per diatellera. El David Moreu va co- guions també els fa ell i, encara ris i ràdios de tot el Vallès. En mençar gravant ximpleries i va que li agrada més-la comèdia neaquest moment està rodant el acabar fent un curtmetratge a gra i l'acció, troba que és millor que és el seu darrer curt Solo en l'escola. Els curts més destacats fer coses estil "gore", perquè és d'en David són Rol i Perseguits un gènere vistós i permet abar- dúplex, paròdia de la coneguda pel desastre, el primer va ser se- car d'altres. La productora tam- pel·lícula Solo en casa.

Sl'SANA MULA -Sant CugatL'institut Arnau Cadell organitzava cada any una sèrie d'activitats divertides i alhora didàctiques, com per exemple camionats de futbol, classes de ball, cinema, manualitats, tallers de eatre, etc. Aquesta és l'anomenada "setmana cultural". Les activitats permetien que els alumnes descansessin de l'esgotat curs i poguesin conèixer els seus companys del centre que no havien tingut l'ocasió de conèixer perquè anaven a diferent curs o diferent classe. Ja fa uns quants anys que el professorat del centè va deci-

dir anul·lar-la per la poca participació dels alumnes, ja que aprofitaven que no hi havia classes per no anar a l'institut. I mentre aquest any els de l'Angeleta han gaudit d'una setmana cultural, l'Arnau Cadell ha continuat fent classe.Una solució a aquest problema de falta de cooperació, seria fer obligatòria l'assistència a un nombre determinat d'activitats i passar llista al començament de cada una d'elles, encara que si això ho fessin, els alumnes passarien de trobar aquesta setmana entretinguda i divertida a una setmana plena d'activitats controlades pels professors com qualsevol altra classe.

DAVID MOREU -Saat Cagat -

El dia 2 de març es va organitzar una reprsentació teatral al teatre de la Unió, dirigida als alumens de secundària dels instituts de Sant Cugat, per tal de treballar d'una manera original la normalització lingüística. L'obra, titulada Que no te'ls tepitgin!, estava formada per diverses històries curtes, que tenen el mateix fil conductor: l'ús del català en diferents àmbits, des de les cartes dels bars fins als exàmens de les universitats, passant per les botigues i altres institucions. La intenció de l'obra era donar a conèixer als catalans el dret a poder expressar-se en la seva pròpia llengua en qualsevol situació. El muntatge de l'obra era senzill, però les interpretacions dels joves actors van compensar els pocs mitjans amb què comptaven. Les seves ganes i alguns diàlegs realment aconseguits van impressionar el públic assistent, que al principi no sabia ben bé que anava a veure, però, que al finalitzar l'obra, va sortir satisfet de l'espectacle.

V i a t g e s

A c t i v i t a t s

L'Arnau Cadell es queda sense setmana cultural per manca de cooperació

Que no te'ls trepitgin ! el català a tot arreu

Els alumnes de Pinstitut van de viatge a Grècia Eaprenentatge a nivell internacional ha estat molt interessant SUSANA MONT -Sant CugatEls deu alumnes de L'Institut Arnau Cadell, van tornar ja fa més de dues setmanes del seu viatge d'estudis a Grècia. El principal objectiu d'aquesta setmana, era entrar en contacte amb una llengua gairebé oblidada com és el grec, però els nostres companys han tornat amb la sensació d'haver conegut tota una cultura diferent a la nostra. Els alumnes han pogut conviure amb joves de la nostra mateixa edat, conèixer les seves famílies, i els costums d'una gent generosa. Els deu joves de l'Arnau, van po-.

der practicar l'anglès a més a més d'afrontar el grec, llengua que, a jutjar per les aparences, no deu ser fàcil d'entendre al principi. Durant aquesta setmana, no podien faltar tampoc visites de caire cultural als llocs i monuments més coneguts del país i que han deixat impressionats els nostres companys. Al mes de juliol es tenia previst que els alumnes grecs vinguessin a visitar Sant Cugat, però només si els nostres instituts ofereixen la seva col·laboració, podrem retornar als amics grecs la generositat i amistat que ells van oferir a mans plenes. Se sap que a causa d'una protesta estudiantil que dura ja uns

mesos, el govern del seu país els ha negat l'ajuda econòmica per al viatge, així que per poder venir, hauran de mirar d'aconseguir aquests diners per altres mitjans per tal de subvencionar-se despeses. En definitiva, aquests deu alumnes de l'Arnau, juntament amb setze més de l'Institut Angeleta Ferrer de St. Cugat, han tingut l'oportunitat de fer bons amics, tenir un contacte directe amb la realitat de la joventut d'allà, conèixer els costums d'un altre país lluny de casa, i en conclusió, comprovar que l'aprenetatge no es fa només a les classes, també la vida, les amistats i els viatges són fonts de coneixement necessàries.

22 Societat

ELS ÍCANTONS Divendres, 19 de mar( de 1999

r a d i o g r a f i a

GRUP PASSEIG PER COLLSEROLA

El pulmó de la ciutat i un important santuari històric i natural per a tots els santcugatencs

Un tresor molt fràgil MONTSK SANI

-SantCugat -

Entitat: Paseig per Collserola . Any de fundació: 1998. Guies: 20 Seu: Club Muntanyenc de Sant Cu got-

La serra d e Collserola és un massís muntanyós que, com altres, forma part de la serralada del Litoral que s'estén paral·lela al litoral. Collserola s'estén al llarg de 17 quilòmetres entre el riu Besòs i el Llobregat i forma una divisió natural entre el pla de Barcelona i les comarques del Vallès. És per la seva situació la serra més coneguda de la nostra contrada i fins el segle XIX una veritable barrera només atravesada per l'antic camí romà de Barcelona a Sant Cugat, i que era recorregut per carros i pagesos de

Sant Cugat per baixar a Barcelona a mercat per vendre les seves collites. La serra llavors era aprofitada per l'home que conreava vinyes en les seves vessants i recollia fusta, sobretot mata, per als forns, ermites i masies es trobaven a les seves valls i que es conreaven aprofitan la quantitat de fonts i dolls d'aigua. Collserola des de sempre ha estat colonitzada per l'home. Hi ha trobat restes arqueològiques del paleolític i es poden veure les restes de murs i fortificacions i també com un aqüeducte romà en diferents indrets de la serra. S'han trobat uns restes de mur de costrucció en escata de peix típicament romà a laTorre N e -

gra. Més tard s'hi han trobat ermites romàniques així com assentaments de masies i de parròquies. Al final del segle XVIII i amb la plaga de la fil·loxera primer i el moviment industrial del segle XIX després, molts dels conreus es van abandonar i l'abrat va reconquerir la muntanya. Després de la guerra civil i per la manca de combustible la tala d'arbrat, sobretot en la cara barcelonina de la serra, va desforestar del tot aquesta part de la muntanya. Sortosament, la vesant del Vallès amb una població molt inferior en nombre i sobre tot a m b la diferència de ser una població molt més agrícola, no va quedar tant

afectada. Les repoblacions de pins, xiprés i cedres que es va fer els anys 50 van donar a la serra, en la seva vessant barcelonina, en contraposició a la més natural i verada del costat de Vallès, la seva aparença típica d e pins i bosc baix ple de matolls. La serra, malgrat el seu precari equilibri i la fragilitat del seu sistema ecològic, presenta una gran riquesa de fauna i de flora, una riquesa fràgil i delicada però molt importat per a la comarca de Barcelona i del Vallès, ja que forma el més important pulmó verd de la zona, un pulmó amenaçat per la urbanització, la contaminació i pressió humana.

Viurecasa

Dkendres,

19 di' marc de IV9Ç

CATALÒNIA CERÀMIC RENOVA u LA LLAR AMB ESTIL RÚSTIC P

L I R

Catalònia Ceràmic ofereix una gran varietat de productes per a renovar la nostra llar: ceràmica d'estil rústic, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris, cabines d'hidromassatge i material per a la construcció. La seva seu central es troba a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, al quilòmetre tres, on t é una àmplia zona d'exposició, un gran magatzem i un aparcament de fàcil accés.

P O R T A T G E Seu murala Cerdanyola. Foto: CATALÒNIA CERÀMIC

Adhesius i productes químics l'mer. F: C. CERÀMIC

Ceràmica nística Rosa Gres. F: CA TAI.ÒNIA CERÀMIC

L ZJU C/MONESTIR, 44 - 08190 ST. CUGAT V I.630.V0./4.69

e.mail : a p u e r t a @ m u n d i v i a . e s

l CREEIS EN DIOS ? CREED TAMBIEN EN MI! JESUCRISTO Ev. S. Juan 14:1

Muchas personas dicen creer en Dios, sin embargo nunca han experimentació a Dios, nunca han sentido Su Presencia. Las Sagradas Escrituras nos enseftan que Dios Padre lo ha puesto todo en manos de su hijo Jesucristo ; le ha nombrado mediador entre Dios y los hombres (1 Tim 2 :5). No sirve cualquier creencia, solo si creemos en Jesucristo como Hijo de Dios y Mediador podremos acercarnos a Dios. Si le pedimos a El, el nos acercarà a Dios y le podremos sentir. Entonces Dios dejarà de ser una teoria y se convertirà en una realidad para ti.

Si desea hacer alguna pregunta acerca de las Sagradas Escrituras, escríbanos. Le obsequiaremos c o n un ejemplar del Nuevo Testamento y c o n un curso Bíblico por correspondència. No hacemos visitas. También le ofrecemos nuestros servicios : Estudiós Bíblicos. Asesoramiento a familiares de drogodependientes y alcoholisme Asesoramiento y mediación en conflictos personales y familiares.

'estil rústic és una de les especialitats de Catalònia Ceràmic que comercialitza tot tipus de materials per a la construcció. La botiga ofereix una àmplia gamma de productes per a reformar la nostra llar, com ara ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris, productes per a la col·locació de ceràmica i material per a la construcció. Per als seus clients, Catalònia Ceràmic té una gran zona d'exposició a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, al quilòmetre tres, amb un aparcament de fàcil accés. Allà també disposa d'un gran magatzem amb tots els seus productes per a poder atendre a qualsevol hora totes les demandes dels seus clients. Catalònia Ceràmic ofereix la garantia de les millors marques de tots els seus productes. "Tenim tot

A més, l'empresa ofereix una àmplia gamma de colors per adaptar les juntes a totes les necessitats. Per la seva banda, Ceràmica Sugranes ha obtingut recentment el certificat internacional de qualitat ISO 9001 q u e avala la qualitat dels seus productes. A més, Fixcer i Rosa Gres presentaran els seus productes a la Fira Construmat que se celebrarà a Barcelona el proper mes. Catalònia Ceràmic té un gran equip de professionals per assessorar i atendre els seus clients. Els treballadors, especialitzats en productes ceràmics i llurs aplicacions, aconsellen els visitants a partir d e la seva experiència acumulada després de treballar durant molts anys en el sector de la construcció. Ceràmiques Sugranyes va obrir les seves portes fa més

tipus de peces Catalònia Ceràmic ofereix la de 40 anys pe fabricar maons. Als garantia de les millors marques anys 70, l'empresa de revestiments i paviments es va convertir en la primera fàbrica de ceràmics, sanitaris, aixetes i gres extrusionat de espanyol. materials per a la construcció l'Estat Catalònia Ceràmic

especials per a la llar, tant per a interiors com per a exteriors", assegura Antonio Morató, gerent de Catalònia Ceràmic. Catalònia Ceràmic pertany al mateix grup d ' e m p r e s e s de Ceràmiques Sugranyes S.A., que fabrica Rosa Circs, i de Fixcer Products S.A., que està especialitzada en productes químics i adhesius per a la construcció. Fls productes Fixcer permeten fixar perfectament les peces de ceràmica o porcellana a la base, paret o terra. Són totalment impermeables i es poden netejar sense problemes. Fixcer té productes especials per a cada utilització i per a cada tipus de material.

SSIÈ·

'a començar fa onze anys i ara té la seu a Cerdanyola del Vallès. Actualment, Catalònia Ceràmic té dues botigues més a Barcelona. Una es troba al carrer Buenos Aires, número 25, i l'altra al carrer Rocafort, al número 112. Les dues tendes també tenen una gran zona d'exposició a m b tots els seus productes per a la construcció. L'horari d'obertura de les botigues de Catalònia Ceràmic és de 8 h. a 13 h. i de 15 h. a 20 h., de dilluns a divendres, i de 9 h. a 13 h. i de 16.30 h. a 20 h. els dissabtes.

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

3 . •*

Restaurante - Pizzeria Especialidad cocina marroquí COUSCOUS TAGIN Y BASTELLA - Comidas preparadas para llevar a casa ESPECIALISTES EM GENT GR/VN

Teleassistència

• • • •

Central receptora -24 horesSeguiment personalitzat .:' ! Avís als familiars aK-..::':'* Connexió amb els Serveis d'Urgència

Serveis d'Infermeria

• • • •

Controls de medicacíS Alimentació entera! iiparenteral Rehabilitació i fisioteràpia : Cures, sondes, etc, a domicili.

Servei de Transport

•Transports amb cotxes adaptats • Sortides individuals i en gr^jps

Serveis Personals

• • • • • •

Acompanyaments externs :;: Companyia en hores concretes í>:tQ|*l dia Vigilància a malalts allitats ^ Higiene personal . ,p': : Podologia i perruqueria'"...... /i'~ ' «Cangurs» d'avis i nens -

Servei Ajuda a la Casa

• • • • •

Bugaderia Neteja a la llar :* Compres i elaboració de menjar "Catering" Bricolatge domèstic

Altres Serveis

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal

&M&>iiM&l&0*iàfo&±&<

;;'y

BAR RESTAURANTE • BRASERÍA

LA PONDEROSA Servicio diario de menú y carta ESPECIALIDAD en carnes a la brasa

INPROSS

El fin de semana disfrute del pescado fresco Martes tarde, cerrado

(93) 5 8 9 3 9 6 7

Av. Torre Blanca, 2-B 3r A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 589 39 67 - Fax 93 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.e

C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRA-SOL (Sant Cugat) - Tel. 93 589 25 71 -93 675 59 28

Societat 23

ELS4CAIVrONS Divendres, 19 de marc de 1999

r a d i o g r a f i a

GRUP PASSEIG PER COLLSEROLA

La serra de Collserola és un tresor fràgil i que cal descobrir guiats pels experts

Una gran desconeguda per a molts M. S.

L'any 98 el Club Muntanyenc va aplegar un grup de gent que coneixia molt bé la serra de Collserola, i va proposar de fer sortides dominicals per recórrer els diferents indrets amb grups de gent que volguessin descobrir la bellesa natural de les muntanyes'de Collserola. Va reunir un grup de voluntaris que per torns, cada d i u m e n g e p o r t e s s i n un grup de gent a descobrir algun indret notable de la muntanya. L'organització va voler q u e aquesta activitat fos lliure i gratuïta per a tots aquells que volguessin fer-la i així, desde se-

tembre a maig, cada diumenge s'organitza una sortida diferent per conèixer i recórrer les muntanyes. Cada sortida té un interès especial, ja sigui per la botànica de la zona o pels vestigis històrics o bé pels paisatges que es troben. Els guies són experts en diferents temes i es preparen molt conscientment el recorregut, i moltes vegades preparen un petit dossier del p u n t s d'interès q u e es poden trobar a la sortida i en què expliquen per què han triat aquesta ruta especial. Pot ser la visita a diferents ermites o a indrets q u e t e n e n una especial riquessa botànica, o algun indret destacat per les fonts que

s'hi poden trobar. La idea primordial és fer que siguin aptes per a tots i així les rutes són caminades de dues hores i mitja a tres segons les dificultats del camí i sempre es comencen a les nou del matí, molt puntuals això sí, devant del Club Muntanyenc. Allà i segons d'on es vagi s'aplega la gent i, preferiblement en tren o si no pot ser en cotxes, depenent dels casos, es traslladen a l'indret d'on començarà l'excursió. Les sortides han visitat llocs tan coneguts com les ruïnes del Gran Casino o Santa Creu d'Olorde i altres desconeguts per a molts com pot ser les restes de Sant Vicenç de Bosc o el pavelló

de caça de Valldaura. Les caminades són aptes per tothom i s'hi ha aplegat gent des de vuitanta anys fins al més jove participant, un nen de 10 mesos ben instal·lat eala motxilla dels seus pares. Es calcula arribar de les exc u r s i o n s c a p a la u n a o d o s quarts de d u e s per deixar t e m p s per arreglar-se i dinar amb calma. E n el t e m p s q u e fa q u e el grup funciona es calcula q u e un miler de persones han participat en les diferents excursions i sortides, encara que els grups poden variar en nombre d e p e n e n t de la temporada.Des dels grups més grans, fins una

c i n q u a n t e n a de persones a la tardor fins a l'hivern on es pot baixar fins a una quinzena. El grup vol descobrir a la gent el q u e és Collserola però evitar'sobretot els grups excessivament massificats i incontrolats perquè no malmetin la serra el seu ecositema molt amenaçat per els incontrolats i sobre tot per aquells que pensen q u e les regles no van per a ells i q u e poden causar accidents. Alguns ciclistes incontrolats, caçadors de d i u m e n g e , motoristes i alguns caçadors furtius. D e s g r a c i a d a m e n t , a l'estiu, però, el grup no fa sortides per l'evident perillositat q u e té la serra amb els incendis forestals.

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

MANTENIR LA COBERTA EN FORMA PER EVITAR ACCIDENTS Els factors climàtics, altes i baixes temperatures i pluges, ocasionen danys importants a les cobertes de casa nostra. Hi ha una sèrie de factors que poden ajudar a tenir cura de les cobertes. Això contribueix a millorar la qualitat de vida, a estalviar energia i diners, i a augmentar la seguretat ciutadana.

nir un estalvi econòmic considerable. Un aïllament tèrmic eficaç porta a no gastar més energia del compte, fet que es tradueix en un major respecte pel medi ambient. Finalment, amb la coberta en forma aconseguim una millor imatge de l'edifici que fa més agradable el nostre municipi.

l (lol·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha estudiat la manera que els ciutadans puguin tenir cura de les seves cases. Amb aquest objectiu es va iniciar la campanya "La casa en forma" per difondre la cultura del manteniment a tots els ciutadans. A continuació oferim alguns consells per mantenir les cobertes de la nostra llar en forma que han de servir perquè els ciutadans tinguin cura d'aquestes cobertes amb unes recomanacions molt senzilles. Entre d'altres coses, això ajuda a millorar la qualitat de vida, augmenta la seguretat, permet un estalvi de diners i contribueix a la defensa del medi ambient. Conèixer la coberta. Aquest és el punt de partida per poder mantenir la coberta de casa nostra en forma. La coberta és el gran paraigua de la casa. Protegeix el seu interior i els seus ocupants de les agressions climàtiques i de la contaminació. Empara de la pluja, del vent, del fred i de la calor i té moltes utilitats per a l'usuari. Els diferents elements que formen la coberta són: la impermeabilització -condueix l'aigua fins als desguassos perquè sigui evacuada a la claveguera-; l'aïllament tèrmic -permet aïllar l'interior de la casa fent-la més confortable i evitant que apareguin humitats-; les claraboies i finestres -comuniquen l'interior de la casa amb l'exterior i permeten la seva il·luminació i ventilació-; els acabats de la coberta -maquillatges finals de la coberta-, i l'estructura -part que aguanta tots els altres materials de la coberta. A part d'aquests elements,

elements k componen. - Inspeccionar ment l'estnictúrju ï | t «p>Oíiàa|;,i verificar el bon estat dels elements de la coberta per «vital accidents.

La coberta es deteriora amb el pas del temps perquè és agredida constantment. Els fenòmens climàtics són els enemics número u de la coberta de casa nostra. Les altes temperatures de l'estiu escalfen els materials per sobre dels 70 graus i això provoca que es dilatin molt. Per contra, a l'hivern poden arribar a refredar-se per sota dels zero graus i es contrauen molt. Aquests cicles de fred i calor acaben trencant els materials.

Conèixer la nostra coberta és el punt de partida per a mantenir-la en forma. Foto: presents a totes les cobertes, també parlem de diferents tipus de cobertes. El terrat és una coberta plana que està pensada, principalment, perquè es pugui utilitzar per passejar, estendre la roba, tenir-hi plantes o fer-hi altres activitats.

terrat i la teulada. Són elements de l'edifici que acostumen a estar molt abandonats. El fet que la coberta de casa

materials propers a la façana. D'altra banda, si els materials estan en mal estat, la humitat pot penetrar a l'interior i poden aparèixer taques a les

Mantenir la coberta de les cases

D'altra banda hi ha la teulada que és una coberta

en bon estat aporta mal seguretat Í CStalvíar de CapS r

nostra estigui en forma aporta seguretat als vianants, ja que l'envelliment pot provocar esquerdes i despreniments dels

r» t et tffii-fBftoiitHt^Wrmíc. . "* ' inspeccionar l'espai sota ttjtèds perquè moltes vegades l'aflíamcnt tèrmic , està col·locat a dins i cal comprovar que no s'hagi bellugat ni desenganxat.

enguixats. Cai que la els coberta sigui impermeable per evitar les humitats.

pensada per les goteres, esquerdes i d'altres símptomes d'envelliment

nptdT tafatcoberta"; rcbpenc morrions o < per evitar que I "interior dels baixamts. 'fop^af l'obstrucció requereix rebeAtti^fa conductes i costa molts diners. .

parets que facin malbé ia pintura, els empaperats i

ciutadana

amb molt pendent perquè pugui evacuar l'aigua de la pluja amb rapidesa; es construeix, sobretot, en zones on plou amb freqüència. Finalment, els patis i les terrasses també són cobertes, tot i que no cobreixen la part superior de l'edifici, i tenen la mateixa funció que el

XAVILARROSA

Amb un m a n t e n i m e n t periòdic de la coberta també evitem la degradació i les grans despeses q u e comporten reparacions urgents originades per un petit problema agreujat amb els pas del temps. En definitiva, es pot aconseguir que augmenti la durabilitat de la coberta i obte-

La pluja és un altre factor climàtic que intervé en el deteriorament de la coberta. L'efecte dissolvent dels milers de litres que mullen la coberta amb els anys té un efecte nociu sobre els materials. Aquesta aigua es barreja amb la contaminació ambiental i penetra dins els materials de manera que els malmet amb la seva acidesa. Hi ha altres factors no climàtics que també poden perjudicar el bon estat de la coberta. És el cas de clavar antenes i tendals que, moltes vegades, perforen les làmines impermeables i quan plou l'aigua es filtra a l'interior de la casa. Cada vegada més es tendeix a instal·lar piscines i plantes als terrats. S'ha de vigilar, que un excés de pes pot malmetre l'estructura de la coberta i posar en perill els seus ocupants. / N . V.

adherides i no s'han deterin - Ólsemr $Js rninveU terrats per ; s'hanesquerda&r ' «&> . ^ _ . - Revisar les t e i ü ^ ^ ^ S ? j un ra que nd ratlli. Les que una teula trerk^d|J8^ ünà teules velles es netegen amb via d'entrada d'i un raspall metàl •lic

24 Societat

HS4CAIVTOINS Divendres, 19 de març de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL TORNEIG MÉS DOLÇ El Club Petanca Sant Cugat Atlètic va repartir el cap de setmana passat uns tres mil quilos de bombons de la firma Ferrero Ibèrica. El camp municipal d'esports va omplir-se amb quasi mil petanquers d'arreu de Catalunya, que van participar a la quarta edició del torneig Ferrero Ibérica. Pàgina: 34. Foto: ÓSCAR BENITO

UN DOLÇ ELIXIR DE QUALITAT El Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell va fer el cap de setmana un ple al Teatre-Auditori i va aconseguir l'espectacular atenció que sempre es produeix quan a Sant Cugat hi ha òpera. Les desenes d'intèrprets van cantar i bellugar-se per dalt de l'escenari ambfran seguretat i van aconseguir que L'elisir d'amore seduís el públic santcugatenc. Pàgina: 39. Foto: XAVILARROSA

LA GENT GRAN S'HO PASSA BÉ F.l Centre de Dia i Casal de Sant Cugat va estar dissabte de festa. Els avis que habitualment hi assisteixen van fer una gran xocolatada i van poder assistir a l'actuació del grup d'havaneres Espingari. Ells, però, també van fer la seva aportació a l'espectacle: la coral del Casal va fer un petit recital amb peces molt cel·lebrades pels presents. Foto: MARIA ÀNGELS QUADRAS

PRESSUPOSTOS COMPLICATS La sessió plenària d'aquesta setmanaL·estat particular. Quan amb prou feines havia començat elple, els regidors de l'oposició van aixecar-se en bloc i van abandonar la sala en protesta per la convocatòria extraordinària. Malgrat l'absència dels partits, però, el ple es va tirar endavant i l'equip de govern va aprovar els pressupostos per al 1999 per unanimitat. Pàgines: 3 a 6. Foto: XAVI LARROSA

Societat 25

ELS4CAIYroiNS Divendres, 19 de març de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

UN COMUNICÒLEG ENCARAT AL FUTUR El Coordinador del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, Xavier Fornells, va oferir dilluns una conferència en la que va destacar l'enorme horitzó de possibilitats que es presenta davant els mitjans de comunicació gràcies a la incorporació de les noves tecnologies.El que va ser director de Ràdio Sant Cugat va destacar la importància que els mitjans locals no perdin el referent d'indentitat de la ciutat on es troben. Pàgina: 19. Foto: OSCAR BENITO

CiU

DÓNA PER TANCAT EL PACTE

LOCAL

Després de diverses setmanes de no pronunicar-se, la secció local de CiU ha arribat finalment a un acord que li ha permès tancar el pacte electoral municipal. Segons l'entesa a la qual s'ha arribat, Joan Recasens (UDC) ocuparà el segon lloc de la llista darrera de l'alcaldable, Lluís Recoder. Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA.

SENSE COMPLLR LES SANCIONS Els responsables de la casa de colònies Mas del Bosc, ubicada enmig de Collserola, no han respectat les sancions que l'Ajuntament els va imposar ara fa dos anys després que tallessin defonna il·legal diversos arbres centenaris. A l'espai on havien de replantar arbres, els responsables de l'equipament d'oci han construït un camp defutbol. L'Associaciópera la defensa del Patrimoni ÍAPAC) ha denunciat els fets. Pàgina: 14. Foto: CEDIDA.

i els

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

CARPINTERIA DE ALUMINIO

J . C R U Z , S.L.

RESTAURANT

CAN EDO ^

^ INSTALADOR Jiitíifl/.nln

TECHNAL^ N.190116

SOMOS FABRIGANTES

Lope de Vega, 5 •• Tel. 9 3 5 8 0 66 6 0 Fax 93 692 24 2 4 • Bellaterra

Passeig Torreblanca, 16 baixos Tel./Fax 93 675 25 89 08190 St. Cugat del Vallès (Barcelona)

DADES DEL

Comunions, batejos Casaments Cuina casolana Carns a la brasa Verdures a la brasa Zona d'aparcament Parc infantil Camp de bàsquet Local climatitzat

SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI.

Fax

Telèfon

Ef (bari de casa. íVa

DADES DE LA SUB£C$ _. , r'"7:;;"r ·-"·r':::tr^:

Data d'alta ,...L.......... Nombre40 Subscripcions. Adreça d'entrega , DADES DE LA

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa.... Adreça oficina Entitat L T I oficinat Titular • Comptat • Enviar-la

Sant Cugat del Vallès,

I dcDD núm compteL Rebut domiciliat per fax al 93 589 20 91 o portar-la

al C. Sant Antoni,

de 1999 SIGNATURA

EIS4C4NTON3

Economia Divendres, 19 de març de 1999

Pressupostos

El 1 9 9 8 es tanca amb superàvit

Boehringer inaugura, a la fi, la planta de Sant Cugat

S'consegueix un estalvi superior al del pla econòmic-financer

A. B. M. -Sant Cugat-

"Ho hem aconseguit, l'Ajuntament té sup e r à v i t " . A m b a q u e s t e s p a r a u l e s començava Pasqual D'Ossó -tinent d'alcaMe d'Economia- la seva intervenció durant el Ple de març en la dació d e comptes d e la liquidació del pressupost corresponent a

l'exercici de 1 9 9 8 . Període que ha donat com a resultat la millora dei pla econòmico financer per sanejar les finances del consistori i que situa al municipi amb un superàvit de 4 1 milions de pessetes, fruit, entre d'altres factors de les millores en la

recaptació. Però els partits de l'oposició, que també han valorat els resultats com a molt favorables, s'han manifestat en desacord amb algunes de les línies seguides per l'equip de govern en la seva actuació, com l'execució d'inversions.

\ \ \ \ BoKAl -Sant Cugat -

"Liquiduramh superàvit era l'objectin de l'equip de govern i, entre tot l'equip de govern, hem assolit aquesta fita: hem tancat de manera positiva aquesta etapa inversora, acallant els mals a\ cranxs que deien que havíem fet moltes coses però que havíem deixat l'economia malparada. i això no és xcrit.it".Kl tinent d'alcalde d'Fconomia i Finances, Pasqual d'Ossó, encetava així la valoració política de la liquidació de pressupostos del 1998 de la qual es \a donar compte en el Ple ordinari del mes de marc. celebrat ilimats passat. FI balanç final reflecteix que el consistori santeugatenc ha passat de tenir un dèficit proper als ,sO(l milions de pessetes a comptar amb un superàvit de 41 milions (amb xifres també positi\ es en els tres i irganismes autònoms: Patronat Municipal d'Fducació, Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana i Centre Cultural). l'na dació de comptes amb unes xifres que tant D'Ossó com el propi alcalde, Joan Aymerich -segons va destacar en la roda de premsa posterior-, han qualificat com a "molt positives" i de les que van remarcar, sobretot, haver aconseguit millorar el pla econòmic-financer estipulat per a sanejar els deutes de l'Ajuntament, amb una gestió econòmica, en paraules del tinent d'alcalde, "que pot servir de model". Per a D'Ossó, la valoració tècnica passaria per alguns trets remarcables, entre els quals va destacar la reducció en 2.300 milions tespecte a

PI. Unió edif.B. I r la 08190 -Sant Cugat Tel. 93 589 57 55

sèpal lo&ïétíc«cof«o;<íepr*ctkpj«í litfwmïfifttM untar f¥ ai fat *

f l í t f ïflfï u u iHflffi mflti<Í(ïtif|fiif i&

D e s p r é s de mesos d'aplaçam e n t , motivats segons fonts d e l'empresa per motius tècnics, dilluns vinent s'inaugurarà de manera oficial la planta s a n t e u g a t e n c a d e la multinacional farmacèutica B o e h r i n g e r I n g e l h e i m , tot i q u e ja funciona des del passat mes de s e t e m b r e . L'acte serà presidit pels Reis de l'Estat espanyol, Joan ('àries i Sofia, i pel president de la G e n e r a l i t a t de Catalunya, Jordi Pujol, i comptarà t a m b é a m b la presència de l'alcalde d e S a n t C u g a t . Joan A y m e rich.

La col·locació de la primera pedra per a la construcció d'aq u e s t a planta es va realitzar al juny de 1996. a m b ina inversió general e s t i m a d a inicialment en 12.000 milions de pessetes. Aquesta nova fàbrica, u b i c a d a al T u r ó de Can Matas, té una superfície que s u p e r a els 2 0 . 0 0 0 m - , a m b unes àrees de producció adeq u a d e s a m b les t e c n o l o g i e s més avançades en matèria de neteja, així com els mètodes més moderns per omplir amTots els jinifis /«ilit'h's dinli npiKenliirió rtmsistorial van onnàdira vnltiruri-om nptisithis els nsultats trvnimïiade IW8. F.:ARXl(' polles i en un futur la incorporació d'esterilització en línia amb microones. Segons informes de l ' e m p r e s a , a q u e s t s e q u i p a m e n t s d ' e n v a s a t dutadans harmònicament en creizacions inversores en matèria d'ur• Les finances de l'Ajuntament ran sistemes d ' e t i q u e t a t a m b xement", l'oposició va retreure a banisme es deu fonamentalment han anat durant 1998 en una bona i m p r e s s i ó en línia i tot serà l'equip de govern que "estem en "a una incapacitat de gestió". Si bé direcció. Així ho va afirmar Pascontrolat pel sistema del codi D'Ossó va afirmar que era el grup qual d'Ossó i així li van reconèixer la bona línia d'un bon control presde barres. supostari, que s'està aconseguint socialista el que havia votat en tots els grups polítics de l'oposició. entre d'altres raons per una escacontra de moltes alienacions de Però mentre que el tinent d'alEs tracta d'una de les plantes sa inversió que no cobreix en els terrenys per realitzar les invercalde d'Economia destacava la fita fabricants d ' i n j e c t a b l e s m é s últims anys ni el 50% del que es sions, essent impossible realitzar aconseguida, qualificant-la com a inportants de la firma i un dels pressuposta", segons va afirmar -les amb pressupost ordinari, Ca"el tancament de l'etapa Joan Ayc e n t r e s m é s m o d e r n s d e la el portaveu d'IC-EV, Francesc sas va sortit al pas sotenint que la merich, que ha comportat la mecompanyia a nivell mundial i Godàs. poca inversió era fruit "d'una mantamorfosi de Sant Cugat potene n ella s ' e l a b o r a r a n xarops, Per la seva banda, Àngel Casas ca de voluntat política i no d'un ciant la seva identitat amb gran c à p s u l e s , liofilitzats i soluportaveu del PSC- va afirmar que falta de pressupost o de manca de esforç inversor en infraestructucions estèrils tan per a l'Estat la causa de les poques materialitvots"./A. B.M. res i adaptant els serveis de ciue s p a n y o l c o m p e r a l a resta d'Europa. i PSC), tot i compartit la valoració millora recaptatòria, va reclamar que D ' a l t r a b a n d a , s e g o n s han l'any anterior dels creditors penpositiva d'aquestes xifres, no va maels aquest tipus d'ingressos s'haua n u n c i a t fonts d ' u n a d e les dents de cobrament, la bona situanifestar el mateix optimisme tesrien de comptabilitzar "en temps e m p r e s e s c o n s t r u c t o r e s del ció de les ràtios de tresoreria (el pecte a la gestió de l'equip de goreal". Mentre que IC-EV anava més sector, Cobyser (Contreras 12'91% quan el màxim s'estipula enllà afirmant que "encara és inObras y Servicios), existeix la en 25%) i d'endeutament a llarg ter- vern. Sobretot pel que respecta tant a l'apartat d'inversions urbanístisuficient", i temarcant la "dada prepossibilitat q u e els treballamini (l'H'13% per un màxim del ques com al de recaptació durant ocupant" referent a l'Impost d'Acdors d ' a q u e s t a es manifestin 25%), així com de la millora en la una etapa que el PP va qualificar tivitats Econòmiques (IAE) que durant la inauguració en prorecaptació: l'Ajuntament ha passat com a "compàs d'espera que, com està encara en un 60% del total i testa per les possibles irregude tenir 5.157 milions de pessetes sempre, deixa la pilota pel que que reflecteix que "hi ha algú que laritats que,s egons afirmen hi pendents de cobrament a tenir-ne vindrà darrera". En aquest senno paga i es beneficia d'una perha hagut d u r a n t la urbanitza3.778. tit, el PSC, tot i reconèixer aquesta missibilitat que no tots tenim". ció d e la zona. Però l'oposició (ERC, IC-EV, PP

L'oposició critica que no s'hagin realitzat les inversions

Viurecasa

Divendres, 19 de març de 1999

* DECORACIÓ AMB MOBLES B ANTICS I MODERNS L • ff

Després d'onze anys, la interiorista santcugatenca Adriana Barnils ha creat un estil propi de decoració interior que va per endavant de la moda actual. A més, Barnils restaura mobles de fusta antics i elabora el disseny propi d'objectes per a la llar. En la seva botiga, que es troba al centre de la ciutat, també es poden confeccionar llistes de noces amb tots els seus objectes exquisits.

a nostra llar ha de ser un lloc agradable i con'fortablc a fi de podernos-hi sentir còmodes. Per aconseguir una completa harmonia a casa, la interiorista santcugatenca Adriana Barnils R c u i d a fins a l'últim detall de la decoració de la seva llar. A més de vendre un seguit d'exquisits clements decoratius a la seva botiga, que es troba en una de les cases més antigues de Sant Cugat, Barnils també ^^ assessora els seus clients. TamI bé realitza directament treballs d'interiorisme i confecciona

E P

O T A

llistes de noces amb objectes molt selectes. _, L'estil d'Adriana Bar^" niïs segueix les tendències en decoració interior que dicta la moda actual. Fins i tot, va per endavant de la moda que publiquen les revistes de decoració, i aposta per les novetats. D'altra banda, Adriana Barnils fa un disseny propi d'objectes per a la llar, com ara llums, robes, cendrers, canelobres i un llarg etcètera. També restaura mobles de fusta antics per combinar-los amb els objectes moderns. D'aquesta manera, Barnils ha creat un estil d'interiorisme propi molt valorat. Només cal visitar la seva botiga al carrer Santiago Rusinol.

Barnils decora els espais de la botiga com si fos una casa. Foto: X. L.

La interiorista santcugatenca treballa molt amb fusta o ferro. Foto: X. L.

' -"••#"!&-

El Nadal és una bona ocasió per decorar de nou la llar. Foto: X. L.

La botiga d'Adriana Barnils inclou tot tipus de mobles i elements decoratius per a la llar. Calaixeres, escriptoris, taules o cadires, tots mobles de fusta de primera qualitat, han estat degudament restaurats per apropar-se a Vestil de la interiorista santcugatenca. La botiga també ofereix tot tipus d'objectes propis d'una llar per decorar la llar. I és que Barnils cuidafins a Fúltim detall d'una casa. Foto: X. L.

viure

Dkcndres. í 9 de març de 1999

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD vetlla per la seva llar

SEGURETAT CONTRA INCENDIS

OZ2

à4»

CAIXES FORTES

CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA

CAIXES FORTES

CIRCUIT TANCAT DE TV

ALTA SEGURETAT EN PORTES

<£^

Jtír

i PORTES AUTOMÀTIQUES

REIXAT AUTOMATIC 1

•''

•

I , C

Zirr^1^"•"" J7Z

I^JL^v

FINESTRA AUTOMÀTICA

üíl

M'r,

PORTES AUTOMÀTIQUES EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral o

SISTEA/IES D E SEGURETAT

^oéu>a

Prestigi, Seguretat i Servei

AUX VYD SISTEMES DE SEGURETAT C0MPIEMENTSD0MÒTOI DE PROJECCIÓ

Av. Alfons Salà, 50 - Tel. 93 589 17 9 9 • Sant Cugat del Vallès

C/5

casa

Economia

EIJ5/CAIYrONS Divendres, 19 de març de 1999

LES EMPRESES Es tracta d'un n e c e s s e r amb anella per enganxar a qualsevol corretja de gos. Té un departament per guardar les claus i una obertura que permet treure les bosses per recollir els excrements dels gossos. És la nova eina que ajudarà a mantenir els carrers sense excrements facilitant als propietaris dels gossos aquesta feina. Es un nou sistema per tenir la ciutat més neta.

Cristina Font, Inventora del Clean City.

"Aviat serà impensable deixar excrements a terra" GLÒRIA FRANCOLÍ - Sant Cugat -

- Ho fa gaire sovint això d'inventar-se coses? -I lome. la veritat és que aquesta idea va sorgir una mica de casualitat. Jo tinc dos gossos i un dia quan vaig sortir a passejar vaig trobar-me que tots dos van fer les seves necessitats al mig del carrer. Portava una bossa però no dues. Quan vaig arribar a casa vaig pensar que havia de fer alguna cosa per solucionar el problema, que havia d'idear una cosa pràctica i que costés de deixar-se a casa. - Com es materialitzen les formes que agafa el producte ideat? - É s molt important veure com la gent recull els excrements dels seus animals. Un 90% de les persones els recullen amb una bossa de plàstic. La gent quan surt de casa per passejar el seu animal domèstic es posa l'abric i la bossa de plàstic dins la butxaca. A continuació agafen el gos i la corretja. És curiós perquè encara que no portin el gos lligat sempre agafen la corretja. Això va fer-me adonar que era imprescindible que el meu invent pogués vincular-se amb aquest estri. Per altra banda també volia que fos alguna cosa mona, perquè si t'hi fixes tot cl que hi ha a les botigues per reco-

llir excrements és francament lleig, a vegades és difícil de manipular... Havia de solucionar tot això d'alguna manera. Llavors vaig pensar que el necesser és mono, que agrada perquè és coquetó, no és fleig i a més podia penjar-se a la cadena. Per acabar-ho d'adobaries bosses són de plàstic reciclat. — En quin moment l'invent deixa de ser IUI projecte per convertir-se en realitat? — Vaig idear el clean city tot treballant a una agència de publicitat. Allà em van donar molt suport, tothom s'hi va volcar molt, em van ajudar en el tema del disseny i jo em vaig moure buscant fabricants, mirant la mida que era idònia i fent més termes de producció. — Les seves habilitats c o m a e m p r e s è r i a de la publicitat deuen haver-hi ajudat... - Sí. Vaig adonar-me que hi havia un buit al mercat perquè res del que hi ha està agradant. Tens la prova en el fet que la gent con-~ tinua amb la bossa de plàstic a la butxaca. Vaig recollir informació de què necessita la gent, com ho fa, què és el millor, per què no utilitzen el que hi ha en aquests moments al mercat... i finalment he tret el meu producte al mercat. Sí, això m'ha ajudat. — Ara ja tenim el producte fet, però... com surt al mercat? — Primer vaig donar a conèixer

OFERTA DE TREBALL BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, del X Premi Fundació Catalana de la Recerca. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, al Passeig Lluís Companys, núm. 23, 08010 Barcelona. Convocatòria de l'Associació de químics de nnstüut Qufmte de Sarrià, del V Premi Europeu A»IQ$ sobre tScnotogia enzímàtica. Sol-Bc&Kfc:finsal 30 de Jtmy de 1999, a Via Augusta, nurn. 390,08017 Convocatòria del Claustre de Doctors, Universitat de Barcelona, del III Premi claustre de doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals 1999. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 585, 08007 Barcelona. Convocatòria de l'Institut d'Estudis Autonòmtcs, de Beques per la investigació sobre autonomies de països estrangers. Sol·licituds: fins at4 de maig de 1999, al Palau Centelles Baixada de Sant Miquel, núm. 8 r 08002 Barcelona. Telèfon: 93.412.47.82. Convocatòria de la Fundació Marató TV3, d'Ajuts econòmics a projectes d'investigació científica en diabetes mellitus i altres

el clean city a 4 ajuntaments i casualment l'ajuntament de Sant Cugat va ser el primer que va creure en aquesta idea. Com a santeugatenca va fer-me molta il·lusió i amb ells vaig fer la primera campanya. Arran d'ells van sortir tot d'altres d'ajuntaments com el de Calafell, Blancs, Madrid i fins i tot una botiga de fotografia de Barcelona que pel revelat de dos 2 rodets de fotos regalen un clean city als propietaris de gossos. Aquesta campanya està agradant molt perquè d'alguna manera és col·laborar a solucionar un problema que en aquests moments tenen tant els

"He ofert als ajuntaments la solució a un dels seus problemes " propietaris de gossos com els que no ho són. - Per què va dirigir-se primer als ajuntaments? - Els excrements de gos són un dels motius pels quals els ajuntaments reben més trucades de ciutadans que es queixen de Ics caques que hi ha als carrers, és un problema que tenen molt vigent.

malalties metabòliques. Sol·licituds: fins al 15 d'abril de 1999, a l'Avinguda Diagonal, núm. 477,11 a planta, 08036 Barcelona. Telèfon: 93.444.48.30.Fax: 93.444.48.32.

ribro, ünesco. SoPïe&uífs: fim ai 15 MonïmQrency. F-73Q16 Paris. Tetèlort: +33.1.45206006. Fax: +33.1.45206006. Convocatòria del Consorci Promoció Comercial de Catalunya, COPCA, Direcció General de Promoció Comercial, de Beques pera la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger. Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1999, al Passeig de Gràcia, núm. 94, 08008 Barcelona. Telèfon: 93.484.96.34/38.

Eurcpe, de Beques de curta duració d'investigació sobre neurologia i molecular. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, ai 20, piace des Haltes» F-67080, Slrasbourg/Cedex, França, Teièfon: + $ & & 8 & 2 t 5 l 2 1 . Convocatòria de la Fundació "La Caixa"

Cristina Fon/ es empresària e/es e/e//// fa mes i mig. FOTO: A'.llY lARRÒS\ Ells normalment fan campanyes cap a la primavera, una mica per conscienciació de la gent. Aprofitant això vaig pensar que el meu producte els podia interessar. De fet està agradant molt. He ofert als ajuntaments la solució a un dels seus problemes i això és el que necessiten. - I com arriba a la gent? - A Sant cugat regalaven un clean city per cada gos censat. Calafell ho acostarà als seus habitants mitjançant els veterinaris i d'altres ajuntaments ho han fet enviant el clean city als propietaris dels gossos censats. - Hi ha algun altre sistema per adquirir aquest producte? - En aquests moments hi ha una persona que ho distribueix per tot Catalunya. De manera que qualsevol botiga que vulgui pot dirigirse a Comercial Imac, l'empresa distribuïdora, i allà ho trobarà. Així els particulars el trobaran a qualsevol botiga d'animals. - I vostè creu que ara j a no hi

de la V convocaòria per projectes d'investigació Miquel Àngel Terribas. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'Avinguda Diagonal, 621, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.222.30.40. Convocatòria de fEscoía Superior de Disseny Eiisava, eorijuntamentamb la Institució Cultural del CIC1, Fundació Privada, de Beca Internacional d'investigació ert Disseny Enric Bricaft. Sol·licituds: Uns ai 31 de «raig de 1999, af carrer Ample, n&n. 11*13,08002 Barcelona. Tetefen: 93,817.47-15. Convocatòria de la Fundació Víctor Grífols Lucas, de Beques per a l'estudi i la investigació del camp de la bioètica. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, al carrer Jesús i Maria, núm. 6, 08022 Barcelona. Telèfon: 93.571.04.10. Fax: 93.571.04.45.

a la Recerca, det X FreMfiíndactó Catalana per a la ítecerm Sol·licituds: firis ai 30 d'abril de 1999, al Passeig Uuís Companys, núm 23,08010 Barcelona. Convocatòna de la Direcció General de Comerç, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de Catalunya, d'Ajuts per a l'organització de cursos de formació en comerç i economia internacional. Sol·licituds: fins al 30 de març de 1999, al Passeig de Gràcia, núm. 94,08008 Barcelona.

haurà més excrements repartits pel carrer? - Arribats a aquest punt ja només falta la conscienciació. Jo sempre dic que quan era petita tirar un paper a terra era fins i tot normal, no hi havia la concienciació actual. Ara ni se m'acut tirar un paper a terra, i si veus algú que ho fa l'avisaràs que li ha caigut un paper a terra. Doncs jo crec que això serà el mateix. Arribarà un dia que la persona sortirà amb el seu gos i és que serà impensable no portar res... - Si té èxit potser en sortiran altres versions... - Amb això també hi he pensat. Abans de sortir al mercat jo ja vaig patentar el clean city i ara està molt protegit. El que vaig fer primer de tot va ser assegurar-me que no hi havia cap altre producte com el meu i a continuació vaig haver de firmar papers per protegir-lo. Actualment si una persona treu una cosa semblant jo puc denunciar-lo.

CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

Sant Cugat Cons&udo defempresa Yortaku, SL Objecte sodat promoció, construcciè, rehabUadé, referma, d'edicaciom. (BORME núm, 40/1-3-99) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Ferrer Artigas Patrimonial, SL. Objecte social: inversió immobiliària i dins d'ella, la compra - venda de terrenys i altres béns immobles, etc. (BORME núm. 40/1-3-99)

Sant Cugat; Constitució de l'empresa Bs lnmobles.,de Can Sola, SL Oügecte social: compra, venda i arrendamer* de etc. (BORME núm. 43/4-3-99) Sant Cugat: Constitució de l'empresa Productos Profesionales de Telecom unicaciones, SA Objecte social: importació, exportació, comercialització, etc, de tot tipus o classe de mobles, etc. (BORME núm. 43/4-3-99) Sant Cugat: Constitució m t'eeftpresa

{B08MB nurm 43/4-3-99} DEP Selecció d'Informació Oficial

EIS4CANTQNS

Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er 2a. 93674 41 6 4

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6» 50

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina, 17 L B 93 675 18 35 • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 935896561 608494519 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 * 8 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894411 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5894147 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2' 93 5 8 9 3 0 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 3 0 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40» 78 8 0 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93 6 7 4 * 7 2 9

• ARXIU GAVfN 93 674 25 70 •ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 589 0 7 «2

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9367530*2

ASSESSORIES • J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 44 6 9

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 1198 • BAR STOP Taulet, 56 589 12 99

Rius i 93 •

BELLESARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740649 •CUQART Torrent dBtaBomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES •CARDONA Valldoreix. 41 93674*509 • SUN BIKE Can Matas, 2 93589*757

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30jS5 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93589*4*8

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9 6 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0*60

•BQEBI • PAPIOL Venda i neteja üanovasaelUasMo,4 936746500

CENTRE COMERCIAL •PRYCA Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 5 6 5 4 9 0 0

• TALLER OERONI MORAGAS Av. Vlladelprat, 79 93 674 50 4 8

CERAM:OUES •VICAT3 Torreblanca, 28 935895443 •RODÓ Rius i Taulet, 6 93689 8280 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, Km 3 9 3 5 8 0 * 5 00 • FOAP Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 0 3 935893*2*

• CLUB MUNTANYENC

Barcelona, 5 93 674 5 3 9 6 • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 935893806

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674*909

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelon

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3 6 5 3

934*2*939

• OFINOVA Alfons Sala, 18

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3

GIMNASOS ESPORTS

9 3 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS • BELSCONXXI.SJX. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Ta/. 93 675 3 2 6 7 Fax. 93 675 32 09 Ernaafc batsconxxl9nexo.es •FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 13 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR-

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

GUCaNEMATOGRAflC

{SIA GUILLÉN ii/alldoreix, 44-46 j»3674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 <93 674 0657 •VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9358902 7*

ENSENYAMENT •COAP H/illa, 22 !935892**5 . PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 1239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 6 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 22 0 *

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 936749862 •UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusirtol, 23 93 6 7 4 0 3 0 8

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5

935893852

GALERIA D'ART

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13

93 674*38* 93 675*8,20

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08 •101 PISOS -Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí. 32, entsol. 9358923*3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3 3 0 0

INSTAL·LACIONS • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

3SIü • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO

•ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 6 7 5 5 6 74

•FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7 0 6 8

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21

93 674 0 8 6 2

HAMBURGUESERIES • M C DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6 7 4 4 6 64

•INSTALACIONESA ZAMORA, S.L. Mossèn Cintor Verdaguer. 18. 9 3 5 8 9 2 6 38 •MANTSERV.&A. Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 60 58

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 936743694

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 »5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674*3 96

• MIREIA'S Valldoreix, 33

93 674 99 40 •ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • SANBER-5 Anselm C|avé, 20 93 674 45 7*

•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 935894742

HERBOLARIS DIETÈTICA

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 9 3 5 8 9 57 76

• G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 9 3 6 7 4 00 60

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4 7 5 *

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6 7 5 4 9 0 2

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 6 7 4 3 2 0

FLORISTERIES

FRUITERIES

• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada, 20

• CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5 7 5 5

•CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36

93589 7800

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

• CASAL D'AVIS DE LES PLANES

OBJ, REGAL FESTA

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12-Nau3 93 6 7 5 5 * 0 8

93 589*4 29

93 6750454

MATALASSERIES

OBRES CONSTRUCCIONS

•SOLSONA Alfons Sala, 10

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93 589 0 * 5 *

93 5 8 9 3 2 89

MAT, CONSTRUCCIÓ

• D 4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 6 7 4 6 Ü »

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589*732

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR

MISSATGERS

93 675*0**

ÒPTIQUES

MERCERIES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

• L A PERLA Major, 3 93 674 0138

93 58944 95

MOBLES DECORACIÓ

PASTISSERIES

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33

•SÀBAT Santiago Rusinyd, 46 93 6 7 5 * 2 9 9

93 674 09 95 93 674 15 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232

•LA LIONESA VaBobreíx.79 9 3 6 7 4 0 7 7*

93.580.61.19

•MAJIK Sant Jordi, 29

•GENEVfEVELETHU Vna.6

9 3 589 02 66

9367403*6

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93589 0023

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 935896*63 • BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02 • BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67 •CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 55

93 6 7 5 * 3 89

•

D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 589 2 6 4 9

SOL C/Sol. 19 93. 674.36.88

PARAMENT DE LA LLAR

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 •FORMAS Bies Rogent, 18 A 936754006 •JUAM Xerric, 28 936746699 •DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT

• TALLER MECÀNC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63162

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0 _

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93675 5653

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda.8 9 3 5 8 9 2 3 7*

RESIDÈNCIES •RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. SantSaKiador,47 93 6744223

RESTAURANTS • NAKHALA D'Sabadell, 9 93 674 58 71 • CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 baixos

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13

93 674 53 0*

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1

93675*033

93 6741182

• C A N EDO BelatBrra 936922424

•TINTORERIA SANT CUGAT

• L A CANTONADA CySantiagoRuariol.eo 935892332

Santiago Rusnol, 35

93674** 83

• LA PASTA BOIXA C/Francesc Macià, 24 93675*503

•TINTORERIA SANT CUGAT

• E L JORDI'S C/ Sant Jordi 93674***8

93 6752228

• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93674*047

•TINTORERIA SANT CUGAT

• L A GRANJA Plaça Barcelona 936755246

PAPELERIES •PAPELERIALUFA. qValdareix,23

• E G A MOBLES Cànovas del Castillo. 2 93589 00*4

Major, 33 93 674 0*74

93 5906*89

•SERRALLERIATIERRAICOMASC.B. MozartS. (Barcelona) 932*8*996

•MRW Ildefons Cerdà, 4

93 589 72 32

LUDOTEOUES

• L A FESTA Santiago FUsnd. 8 93 6 7 5 3 3 0 4

•MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

• M E S MARCS Enric Granados, 15

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2

•SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

•FIOTTO Sant Jordi, 32 935890605

•ONA Major, 18 93 6 7 5 5 9 2 *

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 *

MOBLES JARDÍ

Mercat Torreblanca, pda. 1 -5

REPARACIÓ

93 5 j » 2 0 J 8

93 6 7 4 * 4 90

• J . LLAMAS Valldoreix, 14 936740393

•CAIXA DE TERRASSA Valldoreix,32 93 675 3 * 0 0

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66

•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 7254

• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 936743081

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

LLARS D'AVIS

93 6755*05

•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 9 3 5 9 0 8 2 79

• COLLEGI EUROPA Plà del Vinyet,s/n 93589 8420

•CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93589 75**2

IMMOBILIÀRIES •FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08.97

• FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307 Fax 93 589J1 04

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7 9 6 8

ENTITAS BANCÀRIES

w • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 í í 4 0

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 * 7 2

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 08

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 19 04

Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 75 98

•BACCO Manel Farrés, 97 93674 3069

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93674 5560 •NENS Endevalada,12

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR

Rbla Ribatallada 34

Alfons Sateu 2 936744*67

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 936755*5*

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h.

•FALGUERA Vaa.1

93675240*

Sabadell, 23. Obert nit i festius

93674 6945 •REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 936740014

Tel. urgències 908898*36 93674 6945

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc MoragaSiG

9367532 74 •REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

• LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 93 6 7 4 * 3 0 5

• VETERINOS

936749097

Rius i Taulet,31

• TATERS Sent Antoni, 62 93 675 65 0 6

93589 7*4*

XARCUTERIES •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93589*799

TAlLE."S MECÀNICS •TALLER ELECTRÓ-

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *

Viurecasa

Divendres, 19 de marc de 1999

ESTRIS DE FUSTA TRACTADA, UNA BONA OPCIÓ PER AL JARDÍ La fusta tractada està guanyant terreny en el camp de la decoració d'espai exteriors, ja sigui un jardí o una terrassa. Aquest material aguanta bé les condicions climàtiques del municipi i permet construir tot tipus de producte, des d'una pèrgola per decorar el jardí fins un bonic joc de taula i cadires. A més a més s'integra perfectament en aquest tipus de paisatge.

/.« taules i cadires de jardí es fan molt de fusta d'acàcia perquè aguanta bé. ¥010:

INDUBRVC

podem optar per una decoració més senzilla o més carregada. Els tipus de fusta també poden any més acceptades són els ser diversos. mobles rústics de fusta d'acàcia. Aquest material també és ideque s'adapten molt bé a qualseal per a confeccionar la tanca que vol exterior, ja sigui un jardí o una terrassa. Aquests mobles limita la nostra casa i segons el també poden ser de fusta de pi gust de cadascú es pot triar una protegida de la pluja, el sol i els tanca molt austera o una de més insectes amb una capa de vernís. treballada. La fusta tropical també s'utilitza molt per a aquest tipus de Avantatges de la fusta tractada mobles i és la que té un aire més modern. La fusta tractada té molt bona La pèrgola, tot i ser un element aparentment decoratiu, té les seves utilitats, I na pèrgola de fusta trac-

a fusta tractada és una ment el pas dels anys. solució molt acceptada Una de les novetats d'aquest

per decorar el jardí o la terrassa. Les possibilitats q u e ens ofereix aquest material són molt diverses i permeten que cadascú es faci i es dissenyi el seu propi mobiliari de jardí. A part té el gran avantatge q u e s'integra perfectament a l'entorn

Una pèrgola de fusta tractada és una construcció molt sòlida. FOTO: INDUBRUC

exterior i la manera com es tracta fa que sigui un material resistent que no es deteriora a la primera. La fusta tractada s'utilitza cada vegada més per construir espais exteriors. Los solucions van des d'una pèrgola purament LeS tauks l Cad'treS de fllSta decorativa ,, v . , ,

rebuda entre els habitants de Sant Cugat, sobretot pel seu aspecte estètic i per la seva fàcil integració al paisatge. Els productes fets amb fusta tractada han servit d'alguna manera per trencar el tòpic que aquest material quan s'utilitza per a exteriors es fa malvé amb facilitat. Prova que això no és veritat, n'hi ha prou amb viatjar a Alemanya o Holanda on fa més de trenta anys que s'utilitza aquest producte per a la creació i disseny

tada és una construcció •** molt sòlida fedaqut' que pot ser m s er Ue s una bona acom p a "^ Estnçta nyada de dl' paiSütge', pe/V eh pwduCteS solució per £ s trasllat les seves desar el cotl-TBocal'atael cadires o xe. A més és bancs per molt flexible i pot ser fàcilgaudir dels ment ampliaexteriors -jpm, si ertcam i da mitjançant de casa ^Janyai-se # nostra. També es poden fer elements individuals. Al mercat aigua calenta. petits refugis per guardar-hi els trobem moltes ofertes diferents amb aigua *,la Éemperatafa que es desitgi estris de jardineria o una caseta pel que fa a les formes de perÉs una tttayéçi <fe mé«e i mig de d per al gos, i unes elegants jardi- goles, i d'acord amb l'espai del que dis^|p||4ïUilfB»(kÍe|^»s«aBa per neres q u e aguanten perfectanostre jardí q u e ha d'ocupar tempefàfful Us justos 'ijpe es desitgí. Aql^tt' de tant en

a una pràc- "acactea son les que es venen nca taula ^ p q 'adapten millor fabricats amb pi també es continuen utilitzant molt.

•tfc

de jardins o espais d'oci a l'exterior. La fusta tractada està protegida bàsicament de la pluja, del sol i dels insectes durant un llarg període de temps, però aquest material no és inalterable. Els canvis bruscos de temperatura o l'exposició molt directa al sol poden provocar algunes alteracions com petites fissures, dilatacions o canvis de color. Malgrat tot, això no afecta la utilitat d'aquests productes. / N. V.

riure casa

Divendres, 19 de març de 1999

p EGA MOBLES IMPORTA LES u PECES DIRECTAMENT D'ITÀLIA i Des de fa cinc anys, M a r i a Eulàlia Egea dirigeix la botiga Ega Mobles que està especialitzada en moble auxiliar d'estil clàssic. La tenda importa directament les peces d'Itàlia i les distribueix t a m b é per la resta de l'Estat espanyol. Ega M o b l e s , que també ofereix serveis d'interiorisme, es troba al número 2 del carrer Cànovas del Castillo. - En quin tipus de moble està especialitzat la botiga Ega Mobles? - Bàsicament, Ega Mobles està especialitzada en moble clàssic, sobretot en moble auxiliar. Tot i així, puc fer decoracions integrals. - Quúis són els mobles auxiliars? - Un moble auxiliar és aquell objecte que completa la decoració. Es molt fàcil anar a una botiga perquè et muntin una habitació sencera. Però potser li faltarà completar un racó amb una butaqueta i una tauleta o una sala d'estar necessitarà un moble-bar o un parell de butaques auxiliars... Aquestes peces són molt més difícils de trobar, sobretot, tenir molta varietat. En moble auxiliar, jo tinc, com a mínim, més de 600 peces diferents.

— De quins estils són els seus mobles auxilars? - Bàsicament, són d'estil venecià. Pràcticament, tots són fets a Itàlia i són d'estil venecià, anglès i també francès. Segueixen l'estil de Lluís XV, una mica provençal. Es fabriquen a la zona del Venetto que està al nord d'Itàlia. Nosaltres els importem. Compro directament a fàbrica i m'estalvio, com a mínim, un intermediari. Així puc oferir els mobles bastant bé de preu. — De quins materiah estan fets eh mobles? - El moble d'estil francès està fet de cirerer massís americà perquè a Europa no en queda, d'aquesta fusta. La resta, que és bàsicament el 80%, és xapat. La base és faig i les arrels i marqueteries són de fustes més nobles, com ara noguera o pollancre.

•• I R

Els preus d'Ega Mobles són més ajustats perquè M. Eulàlia Egea no té intermediaris entre la botiga i la fàbrica. F:X. L.

»£gamnb/B5

— Ega Mobles també distribueix les peces importades d'Itàlia? - Sí, tinc clients a tot l'Estat espanyol, incloses les Illes Canàries i les Balears. Disposo d'una xarxa de distribució amb uns quants representants. La seu central d'Ega Mobles és la de Sant Cugat, tant per a majoristes com per a minoristes. — A part del moble auxiliar, que més ofereix Ega Mobles? - Tinc una mica de tot quant a decoració. Tinc els complements, com per exemple un despatx d'estií francès de cirerer massís amb el conjunt del llum, l'obrecartes, els bolígrafs, i altres objectes. Hi ha gent que ve amb les idees clares i només necessita la taula però hi ha gent que necessita que li vesteixis una miqueta: que em quedaria bé amb aquesta taula?", "en aquest raconet q u è hi posaries?"

tot i que potser et passes moltes més hores a l'habitació i la gaudeixes molt més. Però el més important per a la gent és el que es veu, on reps els teus convidats o els teus amics. Per tant, la gent dóna prioritat al saló o al menjador. És clar que les habitacions són molt importants però noto que passen molt millor amb un canapè, un cobrellit i unes taules auxiliars i, en canvi, tenen prioritat tant per l'entrada com pel menjador perquè és la imatge de casa seva. - Des de quan està Ega Mobles a Sant Cugat? - Al maig farà cinc anys. Abans estava a Barcelona. Aleshores vaig unificar-ho tot a Sant Cugat i vaig obrir aquesta botiga al carrer Cànovas del Castillo. — Com van respondre eh santeugatencs? - Bastant bé, per ser l'època

"La gent acostuma a donar prioritat al saló o al menjador perquè per a ells el més important Doncs acostuma a ser el que es veu, on reps en q uè estemEstic JO t i n c aCCeSSOr>_.: rforça ris de decoració els teus convidats o els teus amics" contenta i estic per vendre o : per decorar la botiga. A Ega Mobltjs hi trobarem tapacomptadors, paraigüers, reposa-peus, revisters i un llarg etcètera en complements. - També ofereix servei d'interiorisme? - Sí. tot i que no és el meu camp cent per cent. Hi ha clients que no tenen massa idees i passo per casa seva. Amb les seves idees i les meves acabem de muntar el que sigui, el menjador o el dormitori. - Quina habitació és la més important d'una casa? - El més important és el que es veu

"lr

Cànovas del Castillo,2, local 2 Tel 93 589 0014

• buscant un local més gran, cosa molt difícil a Sant Cugat. Mentre no cl trobi estic molt bé aquí. - Això vol dir que el moble clàssic no passarà mai de moda? - Mai. Hi ha el tipus de gent que es posarà moble clàssic el cent per cent de la casa tota la vida. Però també hi ha la parella jove que li agrada la combinació perquè amb un parell de peces de fusta noble, d'un estil més clàssic que dóna calidesa a la decoració, trenca la fredor del moble modern.

Classificats

HS4C4NTONS M

IVI

HH F

A R E I M A S A I M PISOS EN ALQUILER • C / Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 barïos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón. pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas

93 58945 66 • Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566 • C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armarío empotrado, bano completo, cocina americana,

sal-com., suministros contratados. Alquiler: 55.000 ptas. 93 589 45 66 * Av. Pla d e l Vinyet (Delante Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite), 2 bafios, coc-o(f., gran salón comedor, armarios y focos empotrados., tza., parquet, calef.. Gas, antena parab., pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, suministrar. Alquiler: 135.000 ptas ' Z o n a Golf. Sup.: 450 m2. jardin comuntt. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 bafios, 1 aseo, amplia coc_off., gran sal-com., buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab., garage 3 coches, sala màquinas, calef .gas, suministros contrat. AlquUer 325.000 ptas

O I

P I S O S

I N

C A

• Avda, Pla del Vinyet

• Junto Estación

Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de servicio. salón-comedor de 35 m2 con chimenea, oocina-odffice, 3 banos compietos. Preu: 54 Mill. 93 674 08 97

Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salóncomedor, cocina nueva, una hab.doble y un baho. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (bafio reformado). Terraza. Calefacciòn a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 9 3 6 7 4 0 8 9 7

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15.5 Mill. 93 674 08 97

ÚLTIMAS 8 VMENDAS A LA VENTA

- Apartamentos desde 55.000 -Estación:pisos 3 hab. desde 80.000 - Nuevos 4 hab., pk., desde 115.000 ptas. - Adosadas piscina, 2 pk., desde 140.000 - Pisos, Ados., y Unit de Alto Standing.

Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

|| PISOS OBRA NUEVA ZONA JOAN MARAGAU. II con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill. - Centro. 4 hab., baflo+aseo, sol todo el dia, calef., todo exterior. Precio: 22 Mill. - Àtjco dúplex. 140 m2„ 4 hab., bafto+ aseo. ttds. 10-20 y 20 m2., vistas Tibidabo, calefacciòn. Precio: 26 MiW

- 1" 1': 125 m2. 4 hab., 2 banos + aseo, c. office 12 m2„ salón 30 m2, tza., lavadero: 35'8 M

Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada. 2 banos compietos reformados. terraza. Impecable. 93674 08 97

- 3° r : 125 m2., 4 hab., 2 bafios + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M

|| OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO II

"Recuerde.... Hay 101 viviendas m é s . i Posiblemente tengamos lo que necesita ! Tel. 93 589 73 74 / 93 589 81 61 F I N O U E S

Tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. 93 674 08 97

h 9ar

•C/ DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con çhii Coc.- 3 dorm. Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.000ptas

ï ™ °

Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio:

Sr! ^«SrSf^fSKJ[?S»: HL-fóSTi-tai^ 3sc!o° 36.000.000

•C/ TORREBLANCA: 80 M2 - Com-Sal - Coc. - 4 Dorm. 2 Barïos - Pk. 1 coche - Asc.Parabol.. PRECIO: 24ro00.000 • C / VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal. Coc. On. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal __. Coc. Off. - Lavadero-3 ~)orm. - 2 Bafios Bari Dorm. - "' Pk.. 1' Coch. - Jard. y Pisc. comun. •recio: 28. 500. Precio: 500.000 •COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3

F I N Q U E S

• C / PAHISA: BAJOS CON JARDÍN -110 m2 - Com.- Sal. con chim.hi j . - Coc. 4 Dorm. - 2 Barlos - Jard. Pnv. Jard. y ptse. oomunitL Precio: 3 A TERESA: 140 M2 - CoraSal çpn chim. hog. - Coc. >rm. - 2 Banos. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. - Pisc. ,000.000 • C / VILLA: ÀTICO. - 7 5 m2 - Corn.Sal,. - Coc 2 Dorm. - 2 erraza. Banos ^Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - T< Precio: 45.000.000.

C I R O I M E L

L A

com-5ai.. ege-off., 2 banos compl., <» terr 480 m2_cpn pisc, barbacoa. TO BUEN ECTADOTPrecio: 47.500.000 ptas Te/. 93674 7254

ALQUILER • CTRA. CERDANYOLA. 4. dorm., com.sal coc. nueya. bano refor., calefacc. balcón. Cont. instalados. MUY BUEN ESTADOÏÏ ptas Precio: 70.000 Tel. 93 674 7254 dorm., com-sal., •AMUEBLADO.2 ip compl, arm.empotr., trast. Te/. 93674 7254

•JUNTOMONASTERIO.ATICO DUPLEX. , ,£ 3 dorm., amplio com-sal, coc-qff. bafio compl. calefacc., tór^a 2 5 n 2 , duplex de 40 m2. EXCEL. vTSTAS. Tel. 93 674 7254

uítt ' fétJtB»

•APARTAMENTOS. VAR1AS ZONAS. CON O SIN M U É B L E S . 1 dorm^, com-sal. coc, bafio compl., terr. Park. op. A partir de 45.000 ptas. 7eZ.936747254 •PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000

lADO!

> ZONA RESIDENCIAL 155, r_L con chimenea, amplia coc-off. 2 l BoM'ÚNITAFilÀ CON PISCINA.' 64.000.000

I com-sal de 45 m2 Beo^tjrr 22 7 J T ^ Ï

8C.

«MW

• PISO JUNTO FFCC MIRASOL Y TÚNELS

Te/. 93 674 72 54 •CENTRICO.3 dor., com-sal.. ;oc. bano, aseo, terr, calefacc. cont. instal. Precio: c5.000 ptas Tel. 93 6>4 72 54

_. .UNITÀRIA CON PISCINA ecio:26.800.000 eV. 93 674 7254 • ZONA GOLF. P. BAIXA. 2 dorm., com-sal., 2 bafios, terr 30 m2. " Muy " buen esta estado. Prt ' 29.000.000 >recio: Te/. 93 674 7254

VENTA • TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.

• Junto Estación. Piso en alquiler situado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 bafios compietos. SErvicio de alta. IMPECABLES 674 08 97

Ò R G A N PISOS EN VENTA

TORRES EN VENTA

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado Impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

• S t Quirze Jardí. Unif. Sup. 162 m2,4 dor., 2 bafios. 1 aseo. calefacciòn. jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 MW 93 674 32 06

• Z. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm., 1 bafio, 1 aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93674 3208

B A C H S Dorm. - 2 Banos 33.500.000 ptas

Local de 100 míútiles, drvidido en 5 despacnos mas 1 aseo. Aire Acondictonado. Precio: 12,5 Mrll. o en alquiler: 75.000 ptas mes. 93 674 08 97

ALQUILERES

- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2:32' 550 M

- 2" 1 " : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M

• Z o n a Golf Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardin privado.Preclo: 48.680.000 ptas 93674 08 97 • Estación

" Passeig Torreblanca

• Parcela en Can Cortés

II GRAN OFERTA EN ALQUH-ERES II

VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2 Com-CocXjff. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Aicond. io: 16.800.000 Precio:

C U G A T

VENTAS

• Z.comunitaria con 2 piscinas y pista potideportiva. Soleado. Precio: 43 Mill 93 6743208 •Z. vinyet. Àttco dúplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 bafios.. calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina Precio: 38.600 Mill 93 674 32 08

MENORCA : Vacackxies en casa de TURISMO RURAL (6 piazas màximo), quincenas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Informa ción y reservas 93 675 12 78 (13-15 horas). S'OFEREIX PROFESSOR DE M A T E M À T I Q U E S amb molta experiència. Genis. 93 674 91 92 ESTUDIANT D E P E N Ú L T I M C U R S D E PIANO S'OFEREIX PER A FER CLASSE DE MÚSICA A NENS I NENES. Blanca. Tel 93 674 11 28 (ZENC A4 1.8 T U R B O A V A N . B.TG. Neumàtics nous. 2 anys de garantia AUDI.Tel.Mans lliures. Radio amb carregador de 10 cds. Preu: 3,2 Mill. Tel. 692 72 49 95

OCASIÓ. Y A M A H A T Z R . 8 0 B - S M . 200.000 ptes. Tel 93 588 46 94. De 21.30-22.30 h.

PROFESOR C A N A D I E N S E C O N EXPERIÈNCIA se ofrece para clases particulares de inglés. Preferiblemente adultos con nociones bàsicas del idioma. Tel. 93 675 64 79

• Z. Arrabassada Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 bafios, 1 aseo, calefacciòn, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio: 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m24 dor., nos, 1 . aseo, calefacciòn, g. coc-office exterior, com-saJon de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicadón.

Precjoi: 63 Mill

936743208

• Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2. 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacciòn, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 3208

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el ano. 93 674 88 38

P E R R U Q U E R I A D I S O N , necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

ES B U S C A T E C U S T A PER G R U P A M A T E U R D E ROCK Caries'93 674 6 3 f 7

E M P R E S A H O L A N D E S A DEDICADA A LA A L I M E N T A C I Ó N B U S C A para su oficina en Sant C u gat una secretaria que hable inglés (francès o alemàn). Se valora conocimiento de holandès. Horario: de 9 a 18 h. Tel: 9 3 589 60 66

fïTÍS •S4UMVÇIS m*s InformiM ai UL 93 589 62 82 (Lum)

C R E M A DE S A N T J O S E P M. Àngels Quadras amb la col·laboració de la Pastisseria Alegret Ingredients:

1 litre de llet 300 gr. de sucre 80 gr. de farina una mica de pela de llimona una branqueta de canyella 5 ous

Elaboració: Es barreja la llet, el sucre i els rovells d'ous. Es posa tot a escalfar. Després hi afegim la farina (millor Maizena) la qual ha estat abans desfeta amb llet freda. Ho anem remenant amb una cullera de fusta fins que quedi lligada.

Consell: Hem de preocurar que la crema no quedi massa espesa. S'ha de servir freda acompanyada de % melindros de pastisseria.

ELS/CANTON5 Divendres, 19 de març de 1999

Generalitat de Catalunya Departament d * Treball

Servei Català de Col·locació

Fem: SOCIAL ' EL«»Cr»_l;!

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per respecialitzaciò dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'ad recar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i lareferènciade l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden pas s a r ofertes de treha tl a I adreça d' Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 1044 o a qualsevol centre col·laborador del Servei E/s demandants perdonar-se

MECÀNIC/A AJUSTADOR/A Edat- de 30 a 55 anys. Formació: certiffcat d'estudis primaris. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Sant Andreu de ta Barca (Baix Llobregat). Ref: 235170 15 PINTORS/ES DE MOTOCICLETES Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del Hoc de treball. jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi Martorelles (VaüèsOriental). Ref: 233723 MANTEN] r dmsdeU campanya de prevenció forestals d estfu per treballar a tot les, de , u: es proves selectives e conelxeementa del territon. :tal, lencia campanyes/ valorafcle. «r en deanteriors 18 ai ipacióc t anualsanteriors campanyes, ició de 3 mesos de durada aproximat:DE l l SMOTOCICLETES l .000 20 MECÀNICS/IQUES Edat: de 20 a 45 any». Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del Hoc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental). Ref: 236201 MUNTADOR/A D'APARELLS ELÈCTRICS fELECTRONICS Edat: de 18 a 40 anys. FP2 (electricitat o electrònica). 1 any d'experiència en lloc similar. Carnet Bl Residència ai Baix Empordà. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castell d'Aro (Baix Empordà). Refc235503 lOMECÀNIC^lQUESDEMOTORSDEGASOUN,, Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental). Ref: 236195 5 PINTORS/ES D'AUTOMÒBILS Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis Drimarís. Residència a In comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental). Rel: 236192 MECÀNIC/A DE MOTORS DE GASOLINA Edat: de 16 a 35 anys. FP1 (automoció) i í anv d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental). Ref: 23657» CLAVADOR/A ENCASTADOR/A DE JOIERIA Edat: major de 25 anys. 2 anys d'experiència en lloc similar. Sou brut anual aproximat: 3.300.000 Municipi: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Ref*. 236111 JOIER/A Edat: major de 30 anys. Oficial de la. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Municipi: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). R«*M«27

d'alta ai Servei es poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o

VIGILANT DE SEGURETAT Edat: de 19a39 anys. Formació. EGB o ESO. Residència al Gironès. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Girona (Gironès). Ref: 236256 MOSSO/A DE MAGATZEM Edat: de 45 a 50 anys. Formació bàsica. 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi' Rubí(VallèsOccidentai). Ref: 236507 TRANSPORTISTA Edat de 18 a 40 anys Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2000.000 Municipi: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). Ref; 235453 VIGILANT DESEGURETAT Edat: de 19 a 39 any». Formació: EGB o ESO. Residència a l'Alt Empordà. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Figueres (Alt Empordà). Ref: 236240 MOSSO/A DE MAGATZEM per a empresa d'arts gràfiques Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.250.000 Municipi: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Ref: 235309 VIGILANT DE SEGURETAT Edat: de 19 a 39 anys. Formació: EGB o ESO. Residència al Baix Empordà. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi- Palamós (Baix Empordà). Ref: 236476 10 AUXILIARS DE TRANSPORT per a la campanya de prevenció ff incendis forestals de reseu i \ m M c Au

enlArKvo*

ues i de conduí cíó de camions. ïe 18 a 40 anys i Carnet Cl. experiència en anteriors campanyes, valorable. i ocupacióideí de 3 mesos de durada. brut ínual aproximat: 2319.000 larques de Girona. omarques 108

PALETA Oficial de la. 1 any d'experiència en cl sector. Carnet Bl i vehicle propi Disponíbilitataviatpar. Sou brut anual aproximar. 2.000.000 Municipi: Lleida Segrià). DELINEANT PROJECTISTA Ref. 235435 per aei«myeria d'obra civil i obres hidràuliques Edat: de 25 a D5 anys. Experiència en el sector. Coneixements avançat» d'Autocad 13-14 i MkrostaKon 95/SE i de programes de traçat d'obres lineals, valorable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). ENCARREGAT/ADA D'OBRA URBANA Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi mentre duri el contracte. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Patina de Mallorca (Mallorca). F____3___

ESPECIALISTAEN MÀQUINES AGRÍCOLES Edat: de 23 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Municipi: Lleida (Segrià). Ref: 234795 2 MECÀNICS/IQUES INDUSTRIALS Edat de 25 a 45 anys. Formació: FP1 o FP2 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Munirípi: Castellbisbal (Vallès Occidental). Ref: 235128 MECÀNIC/A AJUSTADOR/A DE MOTLLES I MATRIUS Edat: de 20 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en et sector. Residència almunkipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental). Ref: 236592 OPERADOR/A DE MÀQUINA EINA (tom, fresa, rectifkadora) Edat: menor de 48 anys. Formació. BUP o COU. 5 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: El Papiol (Baix Llobregat). Ref: 235950 60OFERARIS/ÀRIESDECADENADEMUNTATGI Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (VallèsOriental). Ref: 236170 2 MUNTADORS/ES D'AUTOMATISMES MECÀNICS Edat: de 20 a 45 anys, Formació; FP2. Residència a la comarca del Hoc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximar: 2.100.000 Municipi: Martorelles (" - S236198 4 AGENTS D'ASSEGURANCES Erta*- *fo 90 n Aú jimrc

Formació: BUP oCOü. Experiència en el sector, valorable. . Residència al Garraf o al Baix Penedès. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Vilanova i la Geltrú (Garraf). Ref: 235958 Etrtpresa comercialitzadora de productes industrial de Vilassar de Mar (Maresme) cerca CAPDEVENDES Edat: de 30 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'anglès equivalents al First Certificate. Sou brut anual aproximat: 5.000.000 Ref: 235514

ServiCaixa

INFERMER/A Edat: de 24 a 40 anys. Formació: diploma tu ra en infermeria. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi de! lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental). Ref: 236973 ENGI^lYER/A INDUSTRIAL MECÀNIC/A Edat: de 23 a 45 anys. Formació: llicenciatura universitària. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximar: 5.000.000 Municipi: Polinyà (VallèsOccidental). Ref: 236678 ENGINYER/A TECNIC/A Edat de30a60anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica. 2 anys d'experiència en el sector. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Ref: 236239 F^KINYEIl/ATÈCNIC'AD·OBRESPOBUQUES

I fJÒNSTRUcaoNs a v a s Treballarà en la urbanització de carrers i places. Edat màxima: 40 anys. Diptomatura universitària. I any d'experiència en el sector. Coneixements de programes informàtics. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi Palma de Mallorca (liles Balears). Ref:EN 236564 SUICENOATS/ADES FILOLOGIA ANGLES/ per a centre de reciclatge Edat: de 26 a33 anys. Llicenciatura en filologia anglesa. 2 anys d'experiència docent. Carnet Bl i vehiclepropi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 5.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 237601 AUXIUAR DE CUINA Edat: major de 20 anys. Sou brut anual aproximat: 2 500 000 Municipi: AdraD (Alt Urgell). Ref: 237305 CUINER/A PIZZER/A Edat: de 18 a 35 anys. Exneriènciaen Dtzzeria. Residència al Baix Empordà. Jornada de treball en cap de setmana Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Platja d'Aro (Baix Empordà). Ref: 235149 Centre de recJdatee de Terrassa (V. Occidental) c 5 PROFESSORS/ES DE CATALÀ Llicenciatura en filologia catalana. 2 anys d'experiència docent Carnet Bl i vehicle propi Contracte mercantil Sou brut anual aproximat 5.000.000 Ref: 237595

JlREC Edat: de 23 a 35 anys. FP2 (turisme o relacions públiques). 3 anvs d'experiència en IFoc similar. Alemany i angles elevats. Allotjament a ta mateixa base. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Sant Pere Pescador (Alt Empordà). r Ref: 236124

18SOLDADORS/ES Edat: de 20 a 45 anys. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat. 2.100.000 Municipi Martorelles (VallèsOriental).

3vr ala carn; 'a de prevenció d incendis forestals le l'estiu per ti jallara tot Catalunya ... »1< Caldrà superar unes proves físiques selectives. Edat de l l a 34 anys: ^ Experiència en anteriors campanyes, valorable. Pla d ocupació de 3 o 6 mesofi de . u a l a p r o x ^ y ^ . 0 0durada. 0 Soubrut™

anvs EGB o ESO 1 any ^experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de trebaü. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Muru^pi:SwtCeu^ (Vallès Oriental). _ _ j _ i :_235313 _—

Viure casa

Divendres, 19 de mare de 199',

LA IL·LUMINACIÓ MES APROPIADA PER ALS RACONS DE CASA C a d a e s p a i d ' u n a c a s a ha d e ser i l · l u m i n a t d ' u n a m a n e r a a d e q u a d a p e r a d e s e n v o l u p a r t o t e s les t a s q u e s s e n s e m a l m e t r e ' s la v i s t a . Els d i f e r e n t s s i s t e m e s d ' i l · l u m i n a c i ó q u e e x i s t e i x e n en el m e r c a t p e r m e t e n t r o b a r s o l u c i o n s a d e q u a d e s a c a d a zona d e la c a s a i p e r a les d i f e r e n t s a c t i v i t a t s q u e s'hi r e a l i t z e n . / R. B. El dormitori

El saló

Kl dormitori està destinat al descans. Per aquest motiu, necessita una il·luminació suau per a crear un ambient tranquil. F.s molt aconsellable instal·lar dues làmpades al costat del llit (jiie, a més, proporcionin una il·luminació que permeti adaptar la llum al descans o a la lectura en la intimitat.

Kl saló és un lloc de reunió per a veure la televisió, llegir o estar a gust amb els amics. La il·luminació ha de contribuir a crear un bon clima. Per aquest motiu, s'han d'escollir làmpades que ofereixin una llum càlida.

La cambra de bany

Habitualment, les entrades i els passadissos no tenen llum natural. Per aquest motiu, necessiten una bona il·luminació general, sense grans contrastos. Aquest efecte càlid i uniforme es pot aconseguir amb aplics que projecten la llum a la paret i al sostre.

Aquesta estança necessita dues llums: una ambient i una especial per al mirall. La darrera ha de ser uniforme a tots els angles per poder observar-se amb precisió al maquillar-se o afeitarse. Ks aconsellable instal·lar dos aplics a cada costat del mirall amb una bombeta que no sigui superior a 60 vats.

El menjador Ks aconsellable tenir al menjador un llum penjat al sostre i a una alçada regulable per centrar la llum directament sobre la taula. D'aquesta manera s'aconsegueix crear un ambient íntim i agradable per al moment de sopar. Després, només cal pujar una mica la làmpada central per tornar a tenir Lina il·luminació general del menjador.

Les entrades i els passadissos

La zona de lectura És aconsellable tenir una agradable butaca amb un llum de peu d'alçada regulable que doni una llum bona i dirigida. Aquest espai es pot convertir en el millor racó de la casa per a la lectura.

Les llibreries Les prestatgeries i les vitrines es beneficien d'una il·luminació decorativa q u e . a més, permet distingir-ne el contingut i facilita el seu accés. Per a

La il·luminació correcte a cada zona de la llar és molt important per a no malmetre la vista. Foto: ARXIU aquest tipus d'il·luminació, és aconsellable instal·lar làmpades de pinces que donen una llum directa i difusa.

La cuina La cuina també necessita una il·luminació especial sobre els

fogons i la zona de cocció. Una altra opció és instal·lar fluorescents sota els mobles de la cuina perquè il·luminin el taulell mentre preparem el menjar.

Il·luminar un quadre En el mercat p o d e m trobar

moltes làmpades diferents per a il·luminar un q u a d r e penjat a la paret. H e m de tenir en c o m p t e q u e la llum ha d e ser s e m p r e t è n u e perq u è si és massa intensa no farà destacar el q u a d r e sinó q u e d e s e q u i l i b r a r à l'habitació.

GRANS COlfeELLS AMB Tapar els forats tacs de les parets *

Caní treure el VI d*una

/•Quan canvi . Els tacs que ea primer que Ics parets i que jí| xen per a penj altres objeetp» treure. Al co&i els tacs de la ptyttft é| aconseguirem fer *k$; molt més ample r que el que tentfli ment. 3_ Si votem arreglar lt*&g «•/ 'forat d'un tac a & fqpçfe W aconsellable tattsuúcl a*»'«aü|^:' amb una tenalla» P—pigi introduir el « c Q ^ *hdj&£^ amb un jnçrteil :ffÇK&è sobresurti. Fihaii caldrà omplir el*

U,fe;

Divendres, 19 de març de 1999

Confiïns la seva casa...

Viurecasa

i... li fem la seva llar

" e r q u è sentir-se bé a casa és molt important, confiï en autèntics profesionals de l'interiorisme, especialistes en decoració integral. No s'haurà de preocupar de res. li portarem a terme la realització, direcció i coordinació de tot el projecte, amb un pressupost tancat i garantia per escrit de la data d'inici i acabament. La seva família gaudirà del resultat. FotoK: J O Í I . MARC

INTERinniSTES MüutHt, mé* ér 21 any» ferperttprUí cl V&lktoreix, 10 - Tel. 93 674 65 i Sant Cugat del Valle's

OS4CANTO1XS

Esports Ja^Bn

Divendres, 19 de març de 1999

Rítmica

Handbol

La UE Sant Cugat militarà per segona temporada a Nacional Afaita

Valldoreix acull demà la final de la Copa Catalana de tresjornades, l'equip s'assegura la permanència matemàtica

La victòria del sènior masculí a la pista del Puerto Sagunto a València ha proporcionat la permanència maternatica d'aquest conjunt a falta de tan sols

TRAJECTÒRIA

tres jornades perquè acabi la competició al grup C de Primera Nacional. El conjunt vermell-i-negre ha sumat onze dels dotze últims punts possibles i ara

és vuitè a la taula amb possibilitats d'avançar algun lloc a la taula. El sènior masculí disputarà la Copa Catalana quan acabi la lliga.

DE LA UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT A PRIMERA UESC 29 - Bordils 27

NACIONAL

UESC 15-Quirze 20

St. esteve 30 - UESC 29 Ge i Ge 29-UESC 29

Posició

UESC 33 - Manyanet 28 RSagunto 31 - UESC 32

10a.

9a.

5a.

1 2 3 Jornades ÀLEX LÓPEZ

- Snt Canal L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat militarà la temporada vinent, per segona campanya consecutiva, a Primera Nacional. El triomf del conjunt vermell-i-negre dissabte a la pista del Puerto Sagunto de València per 31 gols a 32 ha donat la permanència matemàtica a l'equip tres jornades abans que finalitzi el campionat de lliga en aquest grup C de la categoria de bronze de l'handbol estatal. Jordi Tomàs, segon entrenador del conjunt santcugatenc, ha reconegut que l'objectiu inicial de mantenir-se "ha costat més del què pensàvem". Les últimes sis jornades de competició -tal com mostra la gràfica— han estat clau. Dels dotze punts en joc, la UE Sant Cugat n'ha sumat un total d'onze, fet que ha propiciat assegurar-se la categoria. El sènior masculí s'ha imposat al pavelló municipal amb el Bordils, Sant Quirze i Manyanet Les Corts, lluny del municipi amb

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

el Sant Esteve Sesrovires i el Puerto Sagunto, i ha empatat a la pista del GEiEG. Amb tot, Tomàs ha arribat a una única conclusió: "Hem demostrat que podem estar en aquesta categoria i que mereixem estar-hi sobradament". Anàlisi de la campanya Al principi d'aquesta temporada, el cos tècnic de la UE Sant Cugat vafixar-sel'objectiu d'acabar entre els cinc primers, encara que aviat, vista la situació de l'equip, la principal fita va convertir-se a mantenir la categoria. Val a dir també, que el conjunt santcugatenc no ha arribat mai a ocupar en cap de les 23 jornades disputades posicions de descens. Ara, l'equip és vuitè amb 21 punts, a deu del descens i a dotze de l'ascens. "Sempre hem considerat que, qualitativament, l'equip no estava en la posició que es mereixia, però sí a nivell de joc que hem ofert", ha explicat Tomàs, que ha afegit que han estat "diverses les situacions que s'han do-

nat" a l'hora que el conjunt vermell-i-negre hagi passat per moments delicats. Segons Jordi Tomàs, aquestes són principalment "manca d'actitud dels jugadors en algunes jornades i també les lesions. Si al llarg de tota la temporada el conjunt hagués treballat al mateix nivell que ara, possiblement estaríem en una millor posició a la classificació". A manca de tres jornades perquè acabi la lliga, segons Tomàs, el seu equip "és en una posició més coherent i real a les nostres possibilitats". El segon màxim responsable de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no comparteix la teoria que l'equip ha pecat d'inexperiència a Primera Nacional, categoria que estrenava aquesta campanya, ja que hi ha jugadors que defensen la UE Sant Cugat que anteriorment ja havien militat en aquesta categoria. Nous objectius

A partir d'ara, el cos tècnic s'ha fixat dos tipus d'objectius: aca-

bar en la millor classificació final possible i començar a dissenyar el sènior masculí de la temporada vinent. Tomàs ha assegurat que pel moment no hi ha cap baixa confirmada, tot i que sí que ha reconegut que n'hi haurà. Aquestes seran suplides amb jugadors del segon equip del club i fins i tot podria fer-se algun fitxatge molt concret. El 18 o el 25 d'abril, el sènior masculí debutarà a la Copa Catalana.

À.L. - Validareu El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix serà l'escenari dissabte de la fase final de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica d'individuals, que compta amb l'organització del Club Muntanyenc Sant Cugat. En aquest certamen, que començarà a les vuit del matí i finalitzarà a les nou de la nit, hi participaran unes 300 gimnastes de 45 clubs de Catalunya repartides en quatre categories i quatre nivells. Al matí, tindrà lloc la competició en categoria aleví de segon nivell, i infantil i juvenil en tots els nivells. Un cop acabi aquesta primera part del torneig, als voltants de les tres de la tarda, es lliuraran els trofeus a les primeres tres classificades per categoria i nivell. A la tarda, competiran les categories aleví del primer, tercer i quart nivell, i també totes les categories júnior. Als volts de les nou de la nit, també es farà el repartiment de trofeus a les primeres classificades per categoria i nivell. Les representants locals seran sis: Gemma Peris, Georgina Chiappero, Ivette Climent, Georgina Miralles, Marina Romero i Tània Santolària.

Atletisme

Manel Murillo acaba tercer a l'estatal -Madrid/Sant Cagat -

Resten tres partits Amb la baixa per lesió de Jordi Espanyol, la UE Sant Cugat rep diumenge al matí el Teide, quart classificat amb 30 punts, encara amb opcions de classificar-se per disputar el play-off d'ascens a Divisió d'Honor "B". Després d'aquest xoc, el conjunt que dirigeix Joan Sancho i Jordi Tomàs haurà de rebre el Pardinyes i visitar el Sarrià de Ter. Segons Tomàs, l'objectiu és "guanyar tots tres partits que

Manel Murillo va acabar en sisena posició a la general del Campionat d'Espanya dels 100 kilòmetres que es va celebrar diumenge a Madrid amb un registre de 7 hores i 25 minuts. En aquesta cursa internacional Villa de Madrid, Murillo va ser el tercer millor atleta estatal i va acabar en primer lloc a la categoria de veterans. L'atleta santeugatenc de 42 anys ha estat quatre vegades consecutives campió estatal, de l'edició del 93 a la del 96. /À.L.

Esports

ELSf CANTONS Divendres, 19 de març 1999

Hoquei

p a t i n s

Futbol

El sènior "B" pot pujar demà a Primera si puntua amb el Mataró El tècnicfa una crida a Fafició: "Que s'ompli elpavelló a vessar!" A falta de només dues jornades perquè acabi la competició al grup cinquè de Segona Catalana, el sènior "B" del Patí Hoquei Sant Cugat podria assolir

l'ascens d e m à a la t a r d a al pavelló m u n i c i p a l , si v e n ç o e m p a t a a m b el C h a sis M a t a r ó , q u e és s e g o n a la t a u l a a q u a t r e p u n t s d e l s v e r m e l l - i - n e g r e s . En

canvi, el sènior "A", després d'enspegar amb el CH Caldes dissabte al pavelló, s'ha acomiadat de l'ascens, i ni tan sols podrà jugar la promoció. Sense opcions d e pujar

AI.KX Lóin-;/,

- Sant CugatI íesprés d'imposar-se per un contundent 0 gols a 6 a la pista del Club Parí Sants i a manca de tan sols dues jornades perquè acabi la lliga al grup cinquè de Segona Catalana, cl sènior "B" del P H Sant Cugat necessita sumar un dels quatre punts en joc per assolir l'ascens matemàtic de categoria. I )issabte, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, el segon equip sènior masculí de l'entitat rebrà la visita del Club Hoquei Chasis Mataró, segon classificat a quatre punts del líder. A l'anada, amdós equips van empatar. L'entrenador santeugatenc Lluís Sànchez ha comentat que aquest partit "és molt important" i també ha reconegut que el Chasis Mataró és un equip el qui li tenen "moltes ganes", ja que, segons e! tècnic, a la primera volta "vern merèixer el triomf. Lluís Sànchez ha fet una crida a l'afieió i espera que aquest dissabte "s'ompli el pavelló municipal. Lis jugadors han treballat molt dur aquesta temporada i necessiten del seu recolzament". Per aquest enfrontament, l'entrenador santeugatenc no podrà comptar amb Guillem Pérez, que per motius personals, no podrà vestir-se de

Laferrataaak al CaUas dificulta l'atcan M riaiar"»" . FITO: ÈSCM IENITI

curt dissabte a la tarda. L'últim partit de lliga durà el sènior " B " a Cubelles, equip que és sisè classificat amb només 15 punts. Els jugadors que integren el P H Sant Cugat "B" també disputen categoria júnior. Aquest conjunt, que només ha perdut tres partits en tota la temporada -dos

d'aquests tres amb el vic- s'ha assegurat la segona posició per darrera del Vic i d'aquesta manera s'ha classificat per disputar el Campionat de Catalunya. El sorteig tindrà lloc el 30 de març i el conjunt vermell-i-negre hauria de jugar la primera el.liminatòria per Setmana Santa.

La derrota de dissabte amb el Club Hoquei Caldes per un clar 3 gols a 9 al pavelló municipal ha allunyat definitivament el sènior "A" del PH Sant Cugat de l'ascens. Dimecres, en partit ajornat de la quinzena jornada de lliga, l'equip santeugatenc tan sols va poder empatar a quatre gols amb el Cerdanyola, conjunt que va aconseguir l'empat a falta de només vint segons de partit. "Després de perdre a la pista del Folgueroles ja sabíem q u e s e ' n s posava tot molt difícil. Després de perdre dissabte amb el Caldes és normal que, amb escasses opcions de ni tan sols jugar la promoció, à l'equip li hagi faltat cont e n t r a c i ó " , ha declarat Lluís Sànchez. A falta de dues jornades perquè acabi la lliga, el primer equip del club ha de visitar la pista del Masquefa, segon amb dos punts més que els vermell-i-negre, i ha de rebre a casa l'Universitari, últim a la taula amb només 6 punts. Malgrat tot, en el cas que ambdós equips santeugatencs aconseguissin l'ascens a Primera Catalana, el Patí Hoquei Sant Cugat només en podria insciure un a Primera Catalana, segons la normativa establerta.

Roger Serra, format al Sant Cugat, nou fitxatge A.L. - Sant Cugat Roger Serra és nou jugador del Sant Cugat Esport pel que resta d'aquesta temporada i la vinent. Serra i José Ramon Alacid, president del club, no han tingut cap problema per arribar a un acord i aquesta mateixa setmana el jugador ha estampat la seva signatura. Aquest jove jugador, que ja fa setmanes que entrena amb el primer equip, es va formar a les categories inferiors del Sant Cugat, jugant fins i tot dues temporades amb el primer equip. La seva posició és la de davanter centra. El tècnic Hans Schonhófer ha avançat que Roger Serra podria debutar aquest diumenge al camp municipal d'Esports davant el Palafrugell. El conjunt vermell-i-negre va empatar a 0 gols a Ripollet i se situa novè a la taula a m b 41 punts, a n o m é s sis de la permanència matemàtica, segons els càlculs que ha fet Schonhófer. Aquest és, curiosament, el primer empat que aconsegueix l'equip santeugatenc aquesta temporada fora de casa. Davant el Palafrugell, el Sant Cugat Esport jugarà el seu últim partit a casa a causa de la mostra Sant Cugat Actiu, que impossibilitarà que aquest conjunt tomi a jugar a Sant Cugat fins el 9 de maig amb la Gramenet. X a v i j a n s à i Hans Schonhófer són baixa per al xoc d'aquest diumenge.

B à s q u e t

Munera: "Si volem l'ascens, només podem perdre un partit" Afaita de set jornades, Vequip ha encaixat cinc derrotes A.L. - Sant Cagat-

A falta de set jornades perquè acabi la competició al grup tercer de Segona Catalana, l'equip de bàsquet de la ÜE Sant Cugat ha encaixat la cinquena desfeta consecutiva, fet que allunya aquest conjunt de l'ascens. Ignasi Munera i Lco Soler, tècnics d'aquest conjunt, encara no coneixen la victòria des que fa dues jornades van fer-se càrrec del primer equip sènior masculí, després de la marxa de Xavier Campos. L'equip vermell-i-negre va caure a la pista del Cornellà "B" per 86 punts a 65 i encapçala la cinquena posició per la cua a la classificació,

lluny de les deu primeres posicions que aquesta temporada valen l'ascens directe a Primera Catalana. Ignasi Munera ha explicat que malgrat tot, "el nostre objectiu continua sent l'ascens. En Leo Soler i jo tenim confiança en la feina que estem fent, i també estem molt orgullosos amb el treball dels jugadors". Malgrat la crítica situació de la l nió Esportiva Sant Cugat a la taula, Ignasi Munera apunta que "l'ascens no és impossible ". Amb tot, els vermelli-negre estan empatats a punts amb el Sant Jordi de Rubí i el Bàsquet Ribes amb un balanç de deu victòries i tretze derrotes. Precisament, el Sant Jordi és ara mateix l'últim equip que pujaria.

Set jornades, una derrota Segons els càlculs d'Ignasi Munera i Leo Soler, el sènior masculí "ha de guanyar sis dels set partits que manquen per disputar-se per assegurar-se l'ascens". El calendari és cl següent: a casa ha de rebre el Gaudí, l'Almeda i el Gelida -ocupen una de Ics últimes quatre posicions-, i a fora han de visitar el Valls, cl Sant Medir, cl Casal Vilafranca i l'Horta -els tres primers en /ona d'ascens-. Munera ha analitzat cl calendari i ha explicat que hi ha "molts partits assequibles, per no dir gairebé tots". Dissabte a la tarda, la L E Sant C u g a t rep la l ' E Gaudí, quart classificat.

L'twjia sèniar ausculf d* la HE Saat Capt té malt «fieu I'

Viurecasa

Divendres. 19 de març de 1999

ET REFORMEM

. EL BANY a d i s s a h t c d c *•) a 2 i d c -t a \ dc 0 durant (.

Rius i í;

tot

I a nv on

M S8 l ) 8 2 8 0

£7 /f//

benestar

Esports

ELS/CAIXTONS Divendres, IV de març de 1W

H o q u e i

h e r b a

s q u a t x

Barrientos admet que podria deixar l'equip el 3 0 de juny

Altar riba i Bieto cauen en vuitens de EI tècnic reconeix que existeixen diferències amb alguns jugadors final al català

El tècnic del Júnior masculí, Andrés Barrientos, podria no continuar vinculat al Júnior a partir del proper 3 0 de juny. Diferències a m b alguns membres del primer

equip i t a m b é el poc suport que rep per part d e la junta directiva del club santeugatenc podrien provocar que Barrientos no complís el que seria la cinquena tem-

p o r a d a consecutiva c o m a m à x i m responsable d e l'equip masculí. A l terreny esportiu, el Júnior s'enfonsa cada c o p més en l'últim lloc de la taula.

\\.\.\ LÓl'KZ - Sant Cugat-

Andrés Barrientos, l'entrenador de l'equip d'hoquei herba del Júnior, ha reconegut que cl 30 de juny podria deixar de ser tècnic del conjunt santeugatenc. Algunes diferencies entre jugadors del primer equip i Barrientos, que s'arrosseguen des de principis de temporada, han provocat el distanciament entre el màxim responsable i m e m b r e s de la plantilla. Barrientos ha admès que hi ha "malestar" al primer equip masculí i que al llarg d'aquesta campanya ha posat el seu càrrec a disposició del club, que aquest finalment no ha acceptat. D'altra banda, Andrés Barrientos no se sent recolzat per la junta directiva del Júnior, que segons ell no és al costat de l'equip. El tècnic blau-i-negre considera que "en cap dels casos l'entrenador pot ser un problema", així que Barrientos s'allunya a poc a poc del Júnior i així no podria dirigir aquest equip per cinquena temporada consecutiva. En qualsevol cas, l'actual responsable del conjunt blau-i-negre és l'entrenador que més temporades ha entrenat el Júnior masculí. Barrientos sempre ha demos-

Júnior masculí • • es r e s t i n M I ien anoieut. FITO: BSCM BENITO

trat una gran professionalitat i és per aquest motiu que ara només vol sentir a parlar "d'assolir la permanència" perquè "mentre matemàticament sigui possible no baixar de categoria lluitaré fins el final, p e r q u è continuo pensant que podem mantenirnos a Divisió d'Honor".

F u t b o l

Encara més cuers La derrota del Júnior amb el Sardinero -sisena consecutiva- i la victòria del FC Barcelona al camp del Club Deportiu Terrassa, cinquè classificat, ha propiciat que el conjunt santeugatenc s'enfonsi encara més en l'última posició a la

taula, ara a dos punts del Barca i a quatre del Vallès Deportiu. Demà a les tres de la tarda, el Júnior ha de visitar el camp del segon a la taula, l'Atlètic de Terrassa. M e n t r e s t a n t , el c o n j u n t blaugrana rebrà dissabte el Vallès Deportiu i diumenge, en partit ajornat, l'Atlètic de Terrassa.

s a / a

El W i n t e r t h u r c o n t i n u a sense a l l u n y a r - s e del descens de categoria A.L. - Sant Cugat-

El Winterthur Sant Cugat continua a cinc punts del descens directe a Primera Nacional B en perdre a la pista de l'Alfa 5 per un clar 7 gols a 1. El conjunt santeugatenc continua ocupant una de les posicions de la part baixa deia classificació: és dotzè amb 24 punts, els mateixos que el seu proper adversari a la competició, el Vilassar de Mar. Aquest equip és un lloc més amunt a la taula; per tant és un rival directe en vista a mantenir la categoria. Albert López ha explicat que el Vilassar de Mar és per exemple "un dels conjunts que hem de guanyar si volem assolir la permanència". El tècnic vermell-i-negre, que creu

que amb tres victòries més el seu equip no haurà de patir per assegurar-se la categoria, ha assenyalat quins són els equips que configuren la lliga particular del Winterthur. Aquests són Vilassar de Mar, PB Montserrat, Centelles, Talleres Cortada, Industrias Garcia i l'Ametlla de Merola. Albert López ha afirmat que si el seu equip és capaç de superar el Vilassar de Mar al pavelló municipal i la PB Montserrat a la seva pista abans d'encarar la Setmana Santa, el seu conjunt estarà pràcticament salvat. Quant al partit d'aquest dissabte, l'entrenador santeugatenc no podrà comptar amb el sancionat Sergi Martínez, però sí que podrà recuperar el porter José Luis López i el jugador Carlos Sànchez.

À.L. - Barcelona / Sant Cugat -

Els j u g a d o r s d e l ' E s q u a i x Sant Cugat, Marc Bieto i Santi Altarriba, en categoria masculina, i Jèssica Barceló, en fèmines, van caure derrotats en vuitens de final del C a m p i o nat de Catalunya absolut d'individuals, celebrat a Barcelona el passat cap de setmana a les instal·lacions de l'Esport 2000. En categoria masculina, Bieto va perdre per 3 sets a 0 amb Albert Codina, del Malibú de Sabadell, jugador q u e posteriorment es proclamaria vencedor del campionat, i Altarriba també va caure en vuitens de final amb Oriol Sàlvia, del Can Mèlich d e Sant Just Desvern, per 3 sets a 0. En fèmines, l'única representant local va ser Barceló, que va perdre en vuitens de final a m b N e u s Fronton, del Viasport de Manresa, per un ajustat 3 sets a 2. En consolació, Santi Grau va ser eliminat en quarts de final per Santi Beltran, del Club Natació Sabadell, per 2 sets a 1. A q u e s t a p r o v a va r e p a r t i r 300.000 pessetes en premis i era puntuable amb 500 punts per al rànquing català.

Tennis

Se celebra el Quadrangular Llorenç Marlet - Valldoreix -

El Winterthur Surt Cugat encara no té la permanència assegurada. FOTO:

Derrota de l'Olímpyc L'Olímpyc de la Floresta va perdre dissabte al pavelló municipal amb el Català-Babar per 4 gols a 7. Aquesta jornada, els jugadors d'Àngel Ruiz, setens a la taula amb 29 punts, visiten la pista del Ripollet, en zona de descens amb

BENITO

18 punts. Per à aquest partit són baixa els sancionats Manolo i Jordi Reixach i també Miki. De fet, el conjunt de La Floresta és a tan sols dos punts de L'Hospitalet, que és cinquè. Reixach no podrà jugar després de rebre una targeta blava directa dissabte passat amb el Ripollet.

El Club Esportiu Valldoreix celebra avui i demà l'onzena edició de l'Open de tennis Llorenç Marlet, que enguany compleix la segona edició del Quadrangular Llorenç Marlet. Al quadre masculí, competiran Juan Antonio Saiz, Feliciano López, Mario Munoz i Marc Fornells, mentre que al femení hi seran presents Núria Llagostera i Sonia Delgado, ambdues del CE Valldoreix i també hi participaran Yolanda Clemot i Rod o Gonzàlez. Les semifinals es jugaran dissabte i les finals diumenge. Les semifinals masculines les jugaran López amb Fornells i Saiz contra Munoz, mentre que les femenines les disputaran Gonzàlez i Llagostera i Delgado davant Clemot. D'altra banda, l'entitat santeugatenca celebrarà dissabte l'assemblea ordinària de socis. / A. L.

Esports

ELS/CAJVTONS Divendres, IV de marc 1VM

V o l e i b o l

C i c l i s m e

P e t a n c a

El masculí, amb un peu a la promoció de Primera

•üvHbfil

À.L. - Sant Cugat -

~&S0*^ liSMbte la UC Sait Cugat va pmaitar il • • • pragrana U ITT FITO:ftSCMKNITO

tvati Mil attana.aan l l i m a > CatalunyavaavisitarSaat C«Ht FIT8: ÍSMR BENITB

El Ferrero Ibérica La UC Sant Cugat reuneix quasi mil presenta el seu nou inscrits al municipal programa de BTT p]l camp municipal d'Esports va ser l'escenari diumenge de la quarta edició del campionat de petanca Ferrero Ibérica, que organitza el Sant Cugat Atlètic. En la categoria general d'homes va imposar-se el Santa Coloma "A", per davant del Ciutat Cooperativa i el Santa Coloma "B", mentre que en la categoria de consolació d'homes va imposar-se l'Arraona-Merinals, que va superar el Valldaura i el Molins de Rei. Quant a la general de fèmines, va acabar en primer lloc el Can Mariner, seguit pel Sant Boi i l'Incresa. En consolació de fèmines va guanyar el Montcada, perseguit pel Ciutat Badia i el Cer-

danyola. Un total de 282 tripletes -198 tripletes d'homes i 84 de dones- van participar al Ferrero Ibérica,firmaque va repartir uns 3.000 quilos de bombons als participants i afeccionats. A la Festa del Bombó hi van prendre part clubs d'arreu de Catalunya, fins i tot també va participar el Sant Julià d'Andorra. L'organització va premiar els vuit primers classificats de la general i de la consolació, tant en categoria masculina com en fèmines. El torneig, un any més, va comptar amb la presència de tots els clubs de la ciutat: CP Sant Francesc, CP Mira-sol, CP Sant Cugat i el club organitzador. Al juliol, el club organitzarà la Festa del Gelat. /À.L.

- Sant Cugat-

Jaume Anglès, president de la Unió Ciclista Sant Cugat, i Ramon Martos, responsable de la secció de BTT de l'entitat, van presentar dissabte a l'Ateneu el programa que ha dissenyat el club amb vista a la nova temporada. Aquest consta d'un total de quinze sortides entre els mesos de març i octubre. Anglès i Martos van apostar per la consolidació d'aquesta secció dins l'entitat santeugatenca. Ramon Martos va proposar algunes iniciatives que provaran de dur-se a la pràctica. Aquestes el cas de la creació d'una pàgina web, la redacció d'un llibre de BTT i que la UC Sant

Cugat participi amb un estand a la Festa de la Tardor. Anglès és president de l'entitat santeugatenca des de fa onze anys. La Unió Ciclista Sant Cugat, que compta amb uns 200 socis i que va ser fundada el 1957, té com a principal activitat el ciclisme de carretera, que consta de 35 sortides, repartides també entre els mesos de març i octubre. Enguany, el club tampoc no té previst organitzar una de les proves puntuables per a la Copa Catalana, que normalment preparava al mes de maig. L'entitat no organitza aquest certamen des de 1996. La UC Sant Cugat celebrarà el novembre el final de temporada, amb el lliurament de trofeus. /À.L.

El sènior masculí del CV Sant Cugat podria classificar-se aquest cap de setmana per disputar la promoció d'ascens a Primera Catalana o fins i tot podria també assolir l'ascens directe, segons els ressultats que depari aquesta última jornada de competició. El conjunt santeugatenc ocupa ara mateix la tercera posició i només els dos primers aconsegueixen l'ascens directe. En canvi, el tercer i quart jugaran la promoció els dies 11 i 25 d'abril i els dies 9, 16, 23 i 30 de maig. Malgrat tot, els jugadors que dirigeix Branko Draganic estan empatats a punts amb el segon, el CV Martorell. El passat cap de setmana. el CV Sant Cugat va superar el CV Prat per 0 sets a 3. Aquesta darrera jornada, el sènior masculí rep diumenge a les deu del matí al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el CV Olot, vuitè a la taula. El sènior femení va imposar-se dissabte el Club Voleibol Olot per 3 sets a 1 amb parcials de 2521,23-25,25-16 i 25-18 i continua ocupant la cinquena plaça. Aquesta penúltima jornada de lliga, les santeugatenques visiten la pista de l'Esplugues, tercer, sense opcions de jugar playofï d'ascens a Divisió d'Honor. Per aquest xoc, són baixa Ainoa de Mena, Montse Carvajal i Marina Mateos.

S S Í f I C A C l O N !

Pr«emis Esport en Marxa 1 9 9 9

Ràdio Sant Cugat i Autocu gat Opel BfEBIH.

NereaLópejf Maria Rosa TèJÉàptn

18 14

OLÍMPYC FLORESTA

Sergio García José Luis Sànchefc Jordi Reixach

SANT CUGAT E S P O » T

javi Gonz&cz Lluc Vidal Christian Albors ' PB SANT CUGAT

Laura Gallego Laura Martín Mònica Martínez

mHmQJKaW

/úNIORMASCtíLÍ MaxSolíevetó CnristJaaWein Jordi Bagunyà

-13* . >. 25 24 21

MAS JANER FEMENÍ

21 20 14

EliMaragall Luci López - ÏUtery Maragall

21 18 15

PATÍ HOQUEÍ

Dani Àntdo Toni Zaplana Jordi Montserrat

28 17 16

ffflMftSAMI WINTERTHUR SANI CUGAT

PATÍ HOQUEI FEM.

Caria Sariol

Maite Gómez Irene Sànchez Cristina García

JÚNÍOR FSMSNÍ

IIOQttll MüKS

Jaume Estrada Oriol Serra Pep Pinell

24 15 15

31 18 15

21 17 16

wwmm. ,

19 18 17

« • » • ' " ' "

\ '- T

- CVSAMTCoeAf ttMfcr Sergio Martín - • '"- - *' - Martirià Zoran Nikolovski

Toni BaÜart Pau Riera Braulio Argento

"•

24. 18 17-

CV SANT CUGAT FEM.

35 17

tó

UE SANT CUGAT «KM,

Núria OJhrer MargaAlmagro \ \ Efisabeth Bs&JüíÉr^', >

vompot Samanta Santamaría

.24

Montse Carvajal

UE SANT CUGAT

ÜE SANT C I G A T

Xavi Pizarro Javí Montilla Armand Mora

Carlota Smtmw'm

30 12 18

•

Esports

ELS/CANTONS Divendres. 19 de març de 1999

wmi Primera C a t a l a n a Palafru4eS-8arçelor»e<:a,*.....2-0 MastH3u-JtSptter»....................l-l

ri- San Pedra Lutnew La FaijpHCan Oriol; Rómulo Tronchoní-Pe8a Los Merengues; Rttbí-Can 8«S; San t o renzo-Badia; Maurina Bgasa-'llbidabo; La Planada-LJano.

Gramenet-Ofot..

1-0

T e r c e r a Regional

Rutó-Comeilè...,

ï-4

G R U P 14 P B Sant C u g a M u a n XXIIL0-4

Prat-Manresa...,..............,....,0-i LTl0spfcakt«Gufxofe.,.,,...,..,3-O

Gastellar-Pueblo Nuevo„»..»3-2 Matadeperenc...........(descansa) Les Fonts-La Farga..

»*•»•* *·**4> * • * •

S-l

Mira-soI-Espronceda............4-2 JFO «S. Jgt GÍTOÍlll

San Pedro-E.GerdanyoIa,.».»3-2 3

Valiès-San Sebastian.....

0-2 •

C l u b Egara-VaideJuz

6-1

Júnior-Sardinert»..

1-3

R C Poio-Arlètíc Terrassa..... 1-1 C D Tertasfta-FC BareeiW.3-4 mutu

W K

c e roto

ClwbEi^a Í5 14

Montserral·Can Fatjó....,....6-8

A«íít-

Jwnior-Can Boada....,

«Cíoto

1«

Cmuullà

2»

Jupircr

s*ï

,24

4»

Jol»e>a

líi

C D l i n w s a ÍS

IgualmJ»

2» >S

to s

t>U?M)fc

4»

Castell»

t«

Ap««»l *

Í5

3»

JumtXXtït 25 16

VaKfelu»

41)

2»

M»f»W

2*2 16

«1

S Subasgite SS

l t 31

^ton»er»R 22 16

fcl

Can Boada i.i

\ilfe

Prat

fiMwesU

28 11

perctj&i

2J 21

Marors*

2» tt

3»

l^tòFwtfSt

23 12

Ripwtfct

28 1Ü

JO 42

SunPedm

21 10

Valls TU-mp

Rubí

'10

4Í

P S St « « p a g a 11

£.(Vrit3WKda22 II)

RjfiíwiMiíl 21

$a 5» *»

Sft

Ctóï*alj«

5Í

iVtfltihScp.

Ï4

tíHwptotei i »

•49

Júnor

iiwceíona»

1»

ftfítteVt)

Í6

Ote

UFwga

3»

HílMtretl

2»

CtimVxa

La propera (21 de «targ): Sant Cugat-Paiafrugeíl; BareeionstaMasnou; Jdpiíef-Wls; Igualada-Gíamenet; Ot<>r-Rubf;C<ometrà^írona; Perelada-Gfandietsí'R'aï^ftat; Maatesa-L'H&spicakt; GuíxoSs-ïüpoltet. Segona Regional GRUP 5

5»

2»

C a n Oriol-Rómulo

..........2-5

Merengues-Rubí..........

,3-0

C a n Rufl-San Lorenzo. Badia-Maurina Bgara

.2-2 1-1

Tihidabo-I >a Planada...........1-1 Llano-Sabadell,..,......,...........3-2 P4 « r ,

Róimtltj

re re

«f

« C Punt»

Luotert

Rarafcní

585

Paids»»

fKaglw«>

SS9

592

221

557

533

610

582

<i24

Laprjpera (21 de mare): UE,Sa»tCiigat-Tetde; Sarrià de TerPvsm Sagim»; l<a'Roca-^fartyaaet; OARGrà«3a<JEiEG;Cravl-SantC»trm; Qs«eJtó-Sant Esteve; Bordífe-Pardioyes.

«C I

14(1

FCB«»foía2l

113

«6

£pi<*fi*»h>í>21

Alfa 5

- 21

1,5

100

imiSítnas - 21

T.Cmsuit

Real Sooíedad-Aíara...

...2-0

l^jtcgí \

. .-.«* J «

lf (t

« f

Al,

t*t*»

2Í.

1(1

Miúe

•\iaia

2«

2-1

1»

l.i

ií

lli

ViteaarM» 21

WSt Cugat 21

IV!

Maxim

<>*)

211

Kuhí

7Í,

'«

1<)

I.'Ametlla

ÍM

I^lMlf^jF

124

1(,

L a propera (20 de març): i;AmetdaMerola-R:iiaR-e!()na;TaHeres Cortada-Frutas Martín; (xnteiles-Ttoe^c K«bí-Indtístrias (krda; Pena La Mutga-PB Mbnrserrat; Winterthur Sant Cugat-Viiassar de Mar, Èpic Casino-Aifa 5; Maxon-Poii-

64-80 L a propera (21 de març):

&tttt:Medír

l«89

t633

aVtbfhKic»

' »

líQ*"

tTl»

Cometis

1865

169?

Rípotte

3637

t5ÍS6

1647

Muarjstlt

1772

i»t0

VÜts

Í2

1699

!64ï,

3*:

Juvçntmf

4»

Caatltóefets 2 5

1608

$612

a»;

Mauna*

i»

8atitJ.»f&

14*2

SS2S'

MsLfcfiatf

Ritse*

1696

S785- 3 *

*»

ÜE&CogtííJ Oauftf

n m to l«

13 1 7 1 8 t4

1641)

1716 ÏÍJÍ

ra; Adetíc Tferfassa-Univcrsídad Se> víila; Safdt8ero-\iideltiz; CD Te-

í»i

5 to V •

Morfa

1587

17*3

í».

5»

Aímíiía

s s

Sanl^rcr»»24

1577

Í733

Küí>i

Ï7

Oetfeii.

l»

1723

1953

CmOriaf

Efcoriei

Ripollet

2*0

Ottftbrtfe

127 •

L a propera (20 de març): LHospialet-ElècïBca Cíem; Catalàresta: CN Caldes-Prosperitat; GtronaLlopart; PJayas de Castellón-CN Sabadell; Catnbrüs-Manresa; Calvià

VOtEIBOL

,.2-3 0-3 ,..,.3-0 ,.«..3-0

W B* « •

•<»

W. Bittcelafta

S«wt«K»*

3«

CVS»»»trotis

*ï

Llibjanii

1(1

Ssnta Oolut>i«

j>0

Cwta<ieBa

TíKti)

6 34

Honta»

6 14

Algar SíHtniínof 28

2 18

Ok*

2 18

PtBSera Nacàonal ; ORUPC

L a propera (13 de març) * QuarírSant Martí; Swwa Coloma-flortons;Teio!-WirflHïrckrr Barcelona; Esptug«e»-CV Sant Cugat; Ofot-Cïutadeífe; AlgarSiwmeBW-LIUa Jordi. HOQUEI PATB45

Segona Catalana GRUP 3 Sentmenat-Santa Perpètua.. .4-7 Sant Feliu-Santa Isabel

S a n t QutKíe-OARGràcia.25-26 GE4EG-L»Roea. .30-32 Marryarrt|^«íTíftde Ter...28-27

7-2

Sant Joan-Uoiverisitari.„f... 13-5 Laietà-Masquefa..................3-5 P H S C «A'^aldes........,...^.?

*W»L.„

5-2

......4-7 -CN Caldes.

.20-24

P H S C "A"-Oerda»yola . - Primera Nacional A GRUP 6 B^B^rló-L'HoBiÉtatet^.

HANDBOL

S-4 «3-4

C^^badeil·Gir<Hift„ww„J-4 t-Playas Castei6tt..^-3

.4-4

f » JSS.JKLJB ... « t . _Jífe * « * . 16

148

Mas^seÉí

20 15

117

OikteK

1*6

«t

28 14

fase»*.*» H

s »a» tast so

CatfcBtJote 20 H

FílteaSttte S» l « \ 8

(16

SasFít»

«5

L a propera (21 de març)? HP C F l * R#Ca

tHo*t

SSi 1}

6S9

576

3«

ÜfasyittUít 25 (6

6!t

541

S*iH» Isabel 20

11)3

134

iUwti

Sencmeaa 20

Í4

'79

133

àmstíoi»

<Ü'QI

tMwwtaa» a o tr

t^l-32 .1947

9 U 7 13

Sta?«p<*»i20

' * * • •

Poiguer(4es-Cerdanyo|a.......„4-6

ClubdeCafiopo-RC Peto; Júnior-Aïato»*»

7 6 , 25

...3-2

Montàsfar

ftCt'.>k»

Hortons-Terol........

,.2-d

C.Cat<>tie-C.\'ílafranea.....94-6S

Í537

Tèwiq|^TaïlfiïesC*«tada,,.....a-5

O D Terrasswt-Sardinero

C V SantCogat-Glot—,.,3-1

i»

7 6

W. Baccetona-Algar.

:.........^-76

» »

Fruta*Mflrtiii-L'Ametlla. ....8-3

CasteBdefeis-Ripoíbt

2»

P.Andorra-FC Barcebna....2-3

tl·l

.....61-53

l a Naoionalfetnenina GRUPB

Ï4

L a propera (21 d e març)? Sabaddl-}«v«i»«3d 25 Sepócisbre; Caldes Manttw*í4kftje»i; Mt'Utetia-

573

579

l'..ScviIlí

S2fi

?íaHÏï(M:ríí

RAnda»

CiioteUes

U w

Rad»

Vakkinz-Atlètic Terrassa...S-l

C. Cjmpfi

C i f t Roti

B«<lits BS^t}.'

L'liaJordi-Espkigues...

...(ajornat)

Gaudí-Alroeda 7062 Ciomellà-l JE Sant Güg&».J&M&

Nacàonaí A GRUPS

3»

619

Smt^Klc

: |VÈraera

D i v M ó d ' f i o n o r Femenina

633

629

w ixs m

62»

VaJdelaí-Jeiasera; Sardinero-Àtteti-

jü

P B Mpntserrat-Rubí...

VakleliK

72-65

i«

mmm.mj^

JlÍKMlr

Sant Medir-Valls.

Lapropera (21 de març}:

<:i>Tc(ïasii»J'. J!

Grup 3

Indóislrias Garcfa-CenteIles.2-5

HSixKàais 14 }3

555

SaMÈWwe 23

rnJtasMistól 17

Maragall-Horta,.

5X3

13ESt4%tt23

çoSi

SantJordt-Gelida..

4»

23 I S

1-2

28-

sa-Jéaloíj ÇD Te«assa-Cbb Egara;

547

UiPíjreKkt

«It

L.F-S»

T16ula^fl

Saldeu

23 12

,..„.,..7-2

Segona C a t a l a n a

Satrii'ftr

^Mia-Vs#6^I>cpottiu; Attètk- Tentas-

Mçïcngiie* 23

Caldes M .

2»

lli

3K&

IÏÉ1

61*

« 9

RC |»«ïb-/^6>a»l Orense; FC Baïce-

pe Bart>er&

6Ü8

£2

Rens Deportiu-Ribe5..........68-4? «««to

iimar

«w*

Barberà-M U.lenari..,.............2-1 Lumen-La Farga.................2-4

La propera (21 de març): Can BoadaPBSaiwCitp.t; juau KKISCastei1ar,iMatadepe3&iiç-]xs Fontj^Ltl Farga-Míta-sol-Adesa; Espronc&jaPefia San Pedró; E.Ceidaftyoia-Montserrat Terrassa; Olímpic Can Fal|Q-Janior, Pueblo N'nevo (descansa).

Juventud-Caldes Montbui..... 1 -1

23 14

Vilawsrór de Mar-L« Múrga..2-2

Gramenet

*teídt

i»si<m

HOQUEI SOBRE HERBA

Jolaseta-Apóstol Orense......2-2

Girona-Pereiada...». ............. .1-0 Grarw)13í;rs-Tfenap.......^...>.... 1 -1

OAKOl^ll23

C»!v» •

Dtvistód'HonorinaseuJina

VàUfe-Igua}ada..,....,....*.....»..«4-l

Ripoilel·Sant C u g a t . ........ ....0-0

%!k 82xsCksídÍdefeÍs; Ripdtet-Maragal·l; Rets Depctrciu-Sa&r. Medir.

Lap!«psra<21de0iare):

Esports

FUTBOL

ÏLSIGWVTONS Dhrndres, 19 d* març de 1999

Primera Catalana 12,00 Sant Cugat. PalafrüRert

0kú

1a Divisió aleví

Júnior femení

Infantil

t$A$ Riftóitet-Sant Cu 8 at (Dis.) tl3©Badsa-Pfl Sant Cagat (Ds.) ljL30Miia-sol-3ttv. 25 SepMES*.)

1030 UE SantCugac-SantGes^íDiíi.)

16.36

Divisió d'Honor

Cadet

1S.0O Atíèííc de 'I&rassa-Jíinkir (Di$.)

2a Divisió alevf

12.00 Betsaida-OE Sant Cugat {Dts.}

12,00 La Farga-Can Oriol (Diu,)

I t l S PB Sant Cugat-San JuSSn <£»$.> 12.00 Jéabr-Saii Pedra Lumen {Dw.>

Cadet femení

Tercera Regional

i à 4 & € E F S K ^ * E Cerdanyola 83Ss,>

16.00 Can Boada-PB Sant Cugat (Dtftfc) 10.60 La Farga-Mira-sol-Ade« (Üm.) 12.00 Olímpic Can Faijó-JfowríDfc»)

2a Divisió femení

Segona Regional ''

FUTBOL SALA

Veterans

13MOxàwf<&i-PB

Sant

17.15 W Sar«C^t4$Íasgarfclat<t}i*.} 18.00 Ripd^-OJÉnpyc Fteesta<Dís.)

3 & H Twíassa-Àgota (Dís.)

1 a Madkmal femenina

S e g o n a Catalana i83QMa^uef»-PHStCugat"À"íDis.}

i a > 3 0 B $ ^ ^ e s . c y SaotCi^atíDtiu)

1830 PH SamCugat "B".Matar»(Dw.)

10.00 CV Sta» Cftg*t-C¥OÍ0ï # 8 « 3

Í*M NstvaitJes-PH Sant Cugac (Dis.)

Juvenil fem. C. Cat.

Júnior

'E*pí«0«*CVS»««€6i«

Primera Divisió .

QfvJBJO j u v e n i l ; ,

moum PATINS

Primera Nocional MA"

2a Divisió benjamí

1a Dlvisió Juvenii

Divisió d'Honor fem.

1 7 3 0 1 KStCugat-ÍXManrcsanaíDis.) 164)0 Sant Mcdír-UE St Cugat "BB (Dfc)

ll^£.CeKfany»la-PBStCug«{j$t».}

17.45 Martinenc-Sant Cugat {Dis.}*

Alevf

* ' £ $ & S*w ïtsuvíH Sant Cugat ( D k ) :

Cadet fem. C, Cat.

16.00 Cometcio Crctt-Júnwr{DÍfc)^_, 18.00 Sant Cugat-PB SLLJoicaç 0Íy 12.15 N.T«tmssa-PB &«t&i0K$jRft$

1&00 Sfesajoan-PH Sara Cugat {Dfc.)

WM PB Sant Cugat-Andafada (Dts.)

Segona Qlvlsió **A**

3a Divisió juvenil

12.1S KF Bonaire-CEF StCugttOS&t}

. l^eB'méHi^Sant Cugat <Dk* . ítM f"6 Sant Cuftat-Andal»ee ÇDís,)

1a Divisió cadet

1ii £nvisió (tfebeajami

11.45 OtfenpjíC Pteesta-Gavl (Dia.)

17.00 Stet Joaft-PH Sant Cu^it (Dia.}

Segona Divisió **B"

Aleví-A"

17.00 MasJaaefCSteífcíDfe.) *

12.00 Sa»t Cugat-Can Aftghafe (Ütou) 11.00Jónkif-RÍpoltet{Dfea * 09.00 CEF SantC»ga*.BatÍa&M# .'

1&Ú0 Swa: Jc*n-PH Sant Cugat (Dts.)

Primera Divisió fèm. 11.30 Mà* JaíKspí'éSa Andorra CDiu.)

UET

í,;

2a Divisió cadet

Juvenil

1 6 3 0 O t a p k Can Fatj6-StCugKÍOÉs> 16.00 CIBF St C u ^ t - Q n d « i y « i » ^ è i ú . 09.00 N.Terrassa-PB Sant C u p t | S f e >

S e g o n a Dlv« **B**fenu

Segona Catalana tCugat-UEG*ad«a)íiï

l a Divisió infantil

cam^fciïm

*/'-'

3a Catalana 1030U£&**&ig®

Les Planes (Descansa)

JuvenJHI 2a

1830 Vkl!gptpin<cMQ Sara CM©K<DÏ$.>

10.00 P9ttÇ!a«iÍs4IE

l?w00 Maíató^^fC Sant Cugat <Dis,)

Prei>en|amf **A"

1730 Rif»lÍct-Ma&}aneí{Dk)

jelagona Cat* fem.

Juvenil 2a Divisió

Ca4 i «*

ia00SaftIx)teo7t>-f>8SaRtC«e«íifc| 17.00 E F Betwae-jttosw &]«*> f ? ~ 09.00 Sant Cu^t-iUpí>8et(DS*í ? ? - -

12.30 mm*

umm *B

11,30 W. Saat Cugat-Casteííar <í)ía.) 17.

du.)

. II. - ; ItJO^SamCu^-ífaaïJPjtstoríDts.) Cadet 1a Divisió 2a Divisió Infantil ** iO.00Mlra*«>l-Matade|>cfa(Diï.í -h Cadet 2a Divisió 14O0P0SwitCi^t/nsrta«»<ï3S^| '

Cadet2aCat. 16.30 MtM^M^UE Sant Cagat ( D k )

Canip. Cat* InfanHI

1 9 3 9 W. Sant CagafrVincit ÍD»a>

09.00 Ca«cÍíar-SantCu{pa(Dis.) '

- 38' ta„...

„2-S W*MHW«WMHW4l|f^^

itCttW*.^-.-

<*'* * * *

^'frTOfr ^

6-1

'2a Camp. Cal.

0.5

Alevf "A'

1a Divisió Juvenil :

„

Sant Cugat-Manresa..„....„..^.„.,„»

2a Divisió juvenil la Divisió cadet *

Matadepera-Sanc C«gai-....-....^.^.^||?

2a Divisió cadet Sant Cagat-Can Oriach..... „....-_—.2-2

la Divisió Infantil ».~H>

2a Divisió Infantil Pena At. Madrid-Mita-soi •»,„», 4S Sant Cwg«^atae«51ft«a!Wa..„..™><-|*t

1a Divisió alevf

•

CVPSÜS·CYSWK Cugat»..-.»

lona Cat. fem. ,1fcjp«*&N»-UK Sant Cugat ,7»*1 ÜES-ntCugat-SantGabrtcl....»....30-S2 Pta&^scpíetSantCugaL

.68^7

L * * * * * * * * * * * * * . * * * * * * * * * * * "

2a Divisió benjamí

Juvenil fem. C. Cat.

jB«or-a>*ïWa

ç y s ^ C u g a t - C N SabadeB

Jíaiof.pedífaïbtó 1991

.0-3

,.10«

Cugat...»

ÏWSa«C^«»e«bfe»».^—

&>s

».,J6-5

Alevf

CVSantCugafCK Sabadeít...»

2-3

Jonior-BHC J#iioK3ul!(

figura

^.3

Sub20 L»etífc4JESant c:up;at

;-ÜE Santí'ugat.

Jt&m

$a Catalana

^bwqaeaes-UE Sant Cugat.

%#aoe%

S e g o n a Catalana 20-24

frf y

- ' Cadet l a Catalana •

Cadet femení «RawO·K'ir-^i'Hc FUTBOL SAIA

Sant Joan Despí-ÜE SantCugat

Juvenil 2a Divisió •€*e*iÉte»rW.SantCugat.

OsM8iG^cia-UESa«tGag»~..»»»,.19-}7

3^5 Cadet 2a Catalana

*mÈl·È*tmtÉnm»f»

CanRoH-SantCugM..

VtosmPÍtSttit

..,...„..W

Cadet fem. C. Cat.

Tercera Cat. "B"

Sant Cug^-SabaddL».»>„..~..»~....#'ÍSan J»lian-MÍtïM)DMíkw(h~«,-^."»JS4t

2a Divisió alevf

...M Alevf "B"

2a Divisió mascuMna

JíónKM'-Batberà...»...*...»....»....—.~...-$*2

júntor-Sant Cugat».™....... .

2-4-

J2rl

„ ,„....4-4

23-21

- tMSm$am'^^A^to^„^,.,A-z

Sanes-PH SM» Cugat WB"...„...»,~...^0^

'^é^aaaaasj vEB*ïMmWf^ém^..,,^^

Fèmïnes PHSaiwCBpt'Atett^Mar.-

»&$

Júnior

Cooa Infantil - imswtam-Yú-ime.~i .. o-s

PH S*mC«s|aí<3sl4«s » »»..„„...»4.

Cadet 2a Cat. femení

Juvenil

UESamCu^t-Cambrils...... .„ ..12-14

PHSamCugat-Catdes™,..,».».,»..™-^!.

*• -

. -,

Esports

E L S / C A N T O N S Divendres. 19 de mare de 1999

$ m.^M§M- 1.1 m smmmm 10.00 Àgdf*-£5 cte Seeembíe .»-»... 11.00 Josa Msc^aK-taftaHüfflS» 11.00 V«í*^jer-F«(*»»C)iab-...*. ...... 11.00 Pla FsitefiH-ScpiiaCSttniefi..™ _.

mMmm^Mmm. F&T&&1

SALM

Aleví 11.00 TÍHTC L·lebrc-GaUe^ Europa. 10.00 Joan Marjss1t ,, A··-€li*<rAran

.(Div.) <DU.)

12.00 PauCasak-FcrranCíus

(Dis)

13.00 \ jt!h<mrat.F,wola Avenç

([)«.)

SantaIsabei

...

,>. (Dis.)

12.00 Joan Maragall "B"-Ool.teSi Balmcs

(Dis.)

1H..0 m

...ÍDis.)

Infantil femení

1030(iol legi Veilnina-Efoía Avenc.„„ (Ois.) 1 Í.30 Marístct ".V-Adeia-Mita-sol, ™, (U»v) 10.00 Matadepera "A"-Foíró ^ , „ , „,,. (Ob>.)

12.00 UE Sar»C^t~PouRyà,..™~

F & W& & i Infantil

Benjamí 11.00 FerranCtus "8"-Fertan Om "CT

(Dis.)

09.00 Santa Ïs3btí4iïtaluny».

ípis.)

10.00 F.iwfa Avenç "8"-E*w(a A«rrç "A" <<

12.00 Ferran Clua A**-Caitsen>ia—

I I

B À $ Q tf £ 7 llJ0&l.te^Ve<hMfw"A"4 > ure^M«rw.

16*30 Sjtfírat (iir-l·iïim

„ ,

<í>is.>

(Dis)

11.00 Est.x)la P » "B·'-Àgoríl

-.—,

Cadet femení

«nDís.)

Infantil femení 10,00 Cavall Betnat-Pur&ía,Maria „

12.00 S»lv«<jorVín)í»ls-S;w!í^a;Avení»

11.00 V*-amxs>-FSSantCugat~

13.00 OhrïipukcH-Fucruelivima.

».(Dís.>

Aleví femení

...,<Di*>

Juvenil 12.00 Angelets Kener-R B

Aleví

^(Dis.) „....,„(Oís.)

«««....CDis )

—-<Dís.) -

—{Ws.)

Aleví

mmm m m&mmww-i Benjamí 12.00 l'.scol,! A* e»V Ferran Cítía "A" 10,00 Centre Obert-Catahwya "A" l2.00SamJwdi"A"·í»«niVjü»<"A* 13.00 UFIore4ts-Ferrai l CiiH"B"„ 11.00 ÀpM-a-Caralttrrya " B " 13.00 PimV.ítSè'i·'B'·-SaMjofd.·'B"

(Ois.. > ,.»<Di») <OK) „..(DH.> ,', .(Dis.) „.,<»is.)

Alevi 13.00 Catalunya-Sanc Jurdt"(? ~ 0 9 . 0 0 Pins \'allct-Ew.t)la Avenç 12.00 Sarna .«rbet-Sant Jordi "A"

—(Dís.) „.<Dis.> -.tOta.)

Aleví

10.lSLa.RíxJa-FeftaraC3«ia..^..

10.001 at.iliuns-MarktMKuM

fJLJLMJÈJL Prebenjamf

„,

(RM

09.00 Ferran Cku-EsculaAve^ "A"

-JiDíi.)

11.00 f ..Hscrolj •B··-CrflsetDla "A" tDís.)

13.00 Sant CugafrSan eristóbat... 13.00 Agr»a-Mira-sot-A<$esa„

„..<Dii i

11.00 Pau CiíiK-EwlaAvertç "B'V.. —, 12.00 Sanin tsjbel-Verifaguer

fcraenf

10.00 Trrev, Altec-Éscota Viarrt 10.00 \acansKSfrEsaolaThait.. ..(Dis.) 13.00 Ewola Avenç "A™434 Terrassa. (Ois.) 13.00 Escola Avenç -B"JCdUeg! Vedmn* "B*....<Di*.> Í0.O0 F**fHtaW Nord..,, ,. ,. fljís.) 11.00 Cs«cta>f#«J "A"-J(3níM..™, ^ «... <Dw.)

™

(Ris.)

«_. :

„_

10.00 Eiiula W-r^-Coí-legi Martf

„™~

FUTBOL

Infantil femení „,(D«.)

11.00 CV R(*í "A'-·E» Piasw.....

...(Dts.)

|o»r>Msíag«ft"A"-E«eo!aE««>p4.. .,«. Cataturrya-Clurxi'Amii.™ Mo»tseifaT~F«r(an C!ua

t.Jt>-6

Joan MsragítH "VT-LtsTorres......

........

Vallhonrat-Santa tsabcl.™.......

.(llis.)

„„......

Ij<KXiardr>Vioeí^SwHriO»..,«.>,. -.«... URE Les PIsBes-DueMon^anc

jp.~0

Cadet Cíub «f Antn-Leo»a«l« Vind

*UfB®L SALA

11E Sant Cugat "ï*".Çol.J«gi Dasa^.„. li E Ssm Cugirt: "A"-E»«ía Av«*f...„ À>wB.Cdl.le:gi TtscHo» *%"

Cadet femení ,

ft-í

/ "•'

f-,gf

~™

\X'

•

8-0

Ramon i CajarA"-C«»ltrny*.,„.,.—™. lirf ^„.t»„..„„8-0 Ferraneíua-Cal.l«s£Carroc,—„—„...„~i,™^..,.™5-5

-*„„; / - >~

Encola Avenç "B"-Colb«i(*i "A"......».;.,,»».^^»..»!-? aamoft.iCaia|·'B"-0(4fSi!Kil**«*l j^0

BAS

..-1744

' W

.— ..„

„.„.—2.0

...18.»

Agara^avatl Bernat.-, .....

B>1#

tESTeJrrwsa-CÈptre Obert,

„13il·

Infantil femení

E«flla Avenç "A'-MarSstes ïtufeí,,,,,»,, ,w.

..<4Aj«eM)

,..„

Infantil

Aleví

M A R

.....

FaínS-Escola Pia.. ...„.,..„.„....^—„...„.,»„.. .....„....t-6

m M Jtr & m 0 i

Eiwois Avenc-CoHe|j Batmes....,»....»......

..(Eüs.)

11.00 ] E.S Sflbatfett-Angetets f errçr...

Pure/a Mttría>3fM<iasai*_„;

FS SaatCugat-Maurín» Egai* í...

Infantil

Juvenil femení

<Dh) 13.00 Parera Mstia-IE^Sentroerat...

Infantil

H AM BB O L

Aleví

(Uk)

Aleví

fía P«rrei*s.L* KOTESÍ».., S«gia« OsrrneS-F«fia« <3ua„

SALA

(Dtv)

0 9 . 0 0 NieotoCepfcmíoCV S»«Cwg«t»...,

-«A

mwmswmm

11 J O 25 úe Sctemtwe-I^i Farreras. 0 9 . 0 0 ! Ri:J^esPlanes-EI Ptnar

(Diu >

(I3K.>

11.00 Arnau ( .adell "B*.Licc»Kgaia. "B"™

(t^s.) „{Dk)

(I Jis i

Infantil 09.00 Licen l·'^.mi -'A'·-ÇerureObert

lOJOTercsa Aítet-íoa* Msta^all

^*i^usj«a)

Viard*Vcrdaí5Ufir feineïíL,-.»...,.,,'..^.,,...,^,.^,...»?^) ïtm\m iCajsl femení-S*»»

feabet™»...,,.,.™.^^*^*)

Ésetsia Avenç-Süçolaï?* ^*.-.-,—..-,

VOLEIBOL Aleví /«aníHara^aíl-Fcrrair Cíua.-,

El Plflsf-CBhMaPdkífea.,.,,,^,,,,,»

„

...>..2-«

i*ta Farrsnwl·Càílíuta l&fctfaa. ^ „ „ .

Infantil Escola Avcnç»Ccr4ttc Obert Sant í«B-<li "A" .Ferrat) Çlh» "A* Kns VaLlèt "A"-CataïuDyí "A* La Fíoretta-Àgora Pjns Vall** -fT-Ferr»» Clira "B" , ttt Jor<ii *B"^a»lunya. "B**,„. .„. ..„

„.Í2*19 (Ajornat) 2&2S ,.0*2 38>J^ .{Kj<mt*Ú

Aleví Cstaluaya^Pim Vsttes.„>. ,<«....;.«,. Santa Ísabel-Síftt J«f<}( "C" „ .„ Saot Jurdi *'B"-Eseola Avcfiç Aftora-jüan Mafagaü.

».,.4<M4 4S-18 JS-38 ....3fMl

8«íO<a1feHí·M«<3aAiHéliadter»™, .« Pe«sVwjr*A ,, -B»ool*Aveïiç'*A*..^ « ^ a. Ï . A I , #. • «i»** OmPftfíJíííf» "«"-Escola Avcoç-S".. „ / - ^ - < T « « . T^d»í

2<fl ,...,..,0-2 » , „ „,2^) Ïa

Arnau Cadett •,A*,-Ueeí>Eg*«a "A*...„...^..Z«.„32.29 ,, ,„ ,, ,, . „ „,„ * - . ._ « . . „ . , ^.^ i^eolaAvenç-Rubí... ,,.A<W,.W> .«..>„,•,.«^y„>.„.,.2y-20 ' San * Ltorenv-Arnaa Cadell TB"„.—. .V3J

Infantil femení AleVÍ

OA»CrS<;ia.li|·SantCo|pt.„„

E«c<rf*Ai««64ltíÈiof«„„„,.,..™,.,»..„.„.».. .„. .„„.,„,„4-í <ksieàía*b»f*A,,-A(íea»>Mtta-s<)j„. ..„„.„ à-9 FaíaMMbítóKa "A" .„., „„5-J

^ À

(Ajornat) T

Infantil femení CV S»ntCiígat-CV &*£,-„....;„„.,„,..,„

. t-ï

Cal.tegi El Pw*^Cdf.l«^ÍMa«t....^...„«..

Cadet femení * CV Sant Cugat-Angetet* Fcjwtr.

„í-6

,„,™,

Juvenil femení Auge teta Ferrer-ífíSCasablancas

JÜ-2:

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es R a m b l a d e Catalunya 3 2 , 1er 1a. 0 8 0 0 7 Barcelona. Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . I n t e r n e t : w w w . s e k e r . e s / m u n i d a s

Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n

_<3 ni

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius . . . Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00

EHS4C4NTON3 g^i

Espectacles

Lidtwu

Divendres, 19 de marc de 1999

E s p e c t a c l e s

Música i teatre per a la primavera LIactuació del Ballet Nacional de Cuba serà una de les principals atraccions De Cuba, Irlanda, Franca i Ucraïna, sense oblidar les produccions nacionals, arribaran aquest trimestre els que hagin d'omplir l'escenari del Teatre-Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat. La nova programació,

que començarà després de Setmana Santa, està formada per onze espectacles. Hi haurà quatre concerts musicals, quatre obres de teatre, un espectacle de dansa, una òpera i una nit de poesia. Vindran quatre es-

- Sant CugatKl divendres c> d'abril començarà el darrer trimestre del Teatre-Auditori a m b el concert de l'Orquestra i el Cor de Cambra Nacional d'l 'craïna. Kls 8.S integrants d'aquesta formació, amb seu a l'antiga Catedral de Kicv, deleiteran als assistents amb un programa clàssic i grandiós: Glòria, d'Antonio Vivaldi i el Rèquiem, de Wolfgang Amadeus Mo/art.

La músi<<a protagonista I el tercer cap de setmana d'abril continuarà amb música. Kl ja tradicional concert de Sant Jordi interpretat pels músics de Josep Ferrer o Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb la concertino Anna Calvo, interpretaran una obertura de Henry Purcell, una suite de Oeorges Bi/et i el concertino que el compositor de Sant Cugat, Josep

tos. El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, afirma que han optat per continuar amb una programació variada amb una forta presència internacional "perquè la resposta del públic està essent francament bona".

chalk. Alonso obsequiarà els santcugatencs amb un assaig comentat de l'espectacle dissabte a la tarda. I la primavera continuarà amb teatre. Una producció del Teatre Lliure, Tot esperant Godot de Samuel Beckett, dirigida per Lluís Pasqual amb Eduard Femàndez, Anna Lizaran, Marc Martínez i Francesc Orella, el 22 de maig. I una producció del Teatre Nacional de Catalunya, Mesura per mesura del tàndem Shakespeare-Calixte Bieito, amb Laura Conejero, Mingo Ràfols, Ferran Rané, Boris Ruiz i David Selvas, entre d'altres, el 28 de maig.

Ri in CASALS

Kl diumenge IX d'abril hi haurà una tarda de pel·lícula a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que interpretarà una vintena de melodies cinematogràfiques sota la batuta de Lalo Schifrin. Sonaran títols com New York, New York, Els 7 magnífics, A la recerca de l'arca perduda, El pont sobre el riu Kwai, Cotton Club, Lawrence dWràbia, El tercer home, Dr. /Jitvago i /.orba el grec. Ho arrodoniran tonades de bandes sonores composades pel mateix Schifrin, com La llegenda de l'indomable, Hairy el bnit i Missió impossible.

pectacles internacionals, sis catalans i un de la resta de l'estat. Sense oblidar el cicle Una hora de música, que sonarà amb el jazz de la New Orieans Jazz & Tap i la música popular brasilera de Euclydes-Mat-

L'Òpera ens durà a Andalusia el 5 de juny amb 11 Barbiere di S/t'iglia, que tindrà com a director d'escena a Pau Monterde, amb el Cor dels Amics de l'Òpera del Vallès i l'Orquestra Simfònica del Vallès. L'Orquestra Nacional d'l'i rama encetarà la nuva tempmada al 'Latte-Auditim FOTO: h.I.S 4 CANTONS L'espectacle número deu del trisegona edició del Festival de PoMonstre, l'espectacle programat per mestre és El contrabajo, una proCarbonell, ha creat especialment esia Catalana a Sant Cugat. Knal dissabte 8 de maig. Aquesta serà per a l'agrupació. ducció que "portàvem molt de guany estarà dirigit per Ariel Garl'estrena i única actuació del grup temps al darrera per dur-lo a Sant El director del Centre Cultural, parisenc LaJacquerie a Catalunya, Cugat", assegura Seix, dirigit per Tomàs Seix, explica a Els 4 Cantons cía Valdés i tindrà la col·laboració musical de Santi Arisa. La proque a ritme de cabaret, equilibri de José Pascual i Rafael Alvarez "El que la gran oferta musical d'aquest ducció és del Centre Cultural, que circ i escenificació teatral recorreBrujo", que també l'interpreta, i trimestre respon a la situació del amb aquesta iniciativa dóna l'oran sobre l'escenari el segle que que està basada en l'obra de Pamercat d'espectacles català. "És portunitat als poetes catalans de ara acaba. trick Süskind. Serà 1*11 de juny. una compensació per altres tripromocionar-se. en una iniciativa mestres en els que no ha estat posLa traca final vindrà d'Irlanda. on ells mateixos reciten la seva sible programar tanta música. No Més teatre a partir del maig T h e Chieftains tancarà la primapròpia obra i on es busca un entorn sempre et venen les coses quan vera i la programació del curs amb més amable pel públic que en els les desitges. Però són concerts L'art d'Alicia Alonso, directora i un únic concert el divendres 18 recitals més clàssics. Alguns dels molt variats, de diferent tipolocoreògrafa del Ballet Nacional de de juny. Paddy Moloney lidera poetes convidats en aquest segon gia". puntualitza Seix. Cuba, vestirà de gala el Teatreaquesta reconeguda formació celcertamen, són Francesc ParceriAuditori el dissabte 15 i diumenta que s'han fet forts internaContinuant amb la diversitat de sas, Marta Pessarrodona i Alex Suge 16 de maig, amb escenes de cionalment en col·laboracions amb la "línia-no línia", en paraules de sanna. Cisel/c. La Bella dorment del bosc, Van Morrison, Sting, Mark KnopSeix, de la programació del CenTrencanotis, Coppèlia. El Quixot, El fler, T h e Rolling Stones o T h e "És una absoluta delícia" cotre Cultural, el primer de maig serà llac dels cignes i la Simfonia de Gotts- Corrs, entre molts d'altres. menta Tomàs Seix sobre Cabaret Nit de música i poemes amb la

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat T Lucas

<0NRI1V

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Cultura

E1S IGMVTONS Divendres. 19 de marc de ) 999

a ÍI s 0 s

Els Sufís de Damasc giravolten aquesta nit al Teatre-Auditori El trànsit dels sufís és més intel·lectual que popular R.C.Z. Cugat-

Àfrica, Japó i diferents punts d'Europa. Les oracions són llegides pel Sheikh Hamza Shakkür, de reconegut prestigi en el món musulmà dels cants, qui ora l'Alcorà defugint les interpretacions integristes i invocant a l'alegria de la fe.

Es un ritual. Es una religió. I és també tot un espectacle. Els Sufís de Damasc (Síria) actuaran aquesta nit al Teatre-Auditori, ballant i cantant les seves pregàries de l'Alcorà.La Cofradía Mística dels Dervissos de Damasc, està formada per Ritmes de wasla i iiiaqam un cantant solista, dos membres del cor, quatre dervissos (dansaires) i L'espectacle dels dervissos conté quatre músics (flauta, percussió, ci- elements de dansa, recital i músitarà oriental i llaút), tots ells homes. ca, amb un concepte molt teatral "Igual que no hi ha dones capellà", de l'espai. Al principi, els dansaires explica Julien Jalàl, músic de for- s'aixequen i s'acosten al lector, que mació occidental que amb el en- els concedeix el permís per girasemble instrumental Al-Kindi acom- voltar. Els dervissos es treuen el panya els dervissos i ha tocat a mantell negre per lluir els vestits

blancs, símbol del dol per l'allunyament del món que protagonitzen quan comencen la meditació i giravoltant, assoleixen l'estat de trànsit i la comunió amb Déu. "Es una tradició alhora musical i religiosa que ve originalment dels turcs. Un iranià, Rümi, fa fundar aquest ordre místic al S.XIII. Algunes cofradies de sufís utilitzen només el cant o la repetició del nom de Déu. Diria que es tracta d'un concert espiritual", afirma Jalàl. Aquest ritual s'ha confirmat en les últimes dues dècades a Síria com a símbol nacional d'identitat religiosa i cultural, transmetentsefinsi tot per televisió el 27è dia del Ramadà. Es requereix un llarg aprenentatge pera mantenir Fequilibri giravoltant. F. CEDIDA

C r i'i

JCJJK*,

S o l i d a r i t a t

Lucky Guri i Núria Feliu actuen demà per a ASDI, CAVIS i Jeroni de Moragues

OPERAt L'etisit d*aotoref de Gaetano D&nimettu iMbret de Feiiee Romaní. Interpreta Assumpta Mateu, Carles Costos, Ramon Gener, Franàsto Valis, Crís/im Obregon, Cesc Sàtichfz.. Cor dels Amks de tÒpem de Sabadell. Direetvw. Rosa M- Riberjt. Orquestra Simfònka del fatíès. Directort Lhtn Vikt. Dirertor d'escena: Joatt Anton Sànekm. Moc i dmt Teatre-Auditori. 13

tació de TXI Cicíc d'Òpera a gona soprano, Cristina ObreCatalunya» que tenim la sort gón, en im rol més curt com de rebre ü nostre auditori i é Giannett», va demostrar la final de la petita tmrníe per qualitat del seu timbre vocal quatre ciutats. El dfcector i l'or- i una interpretació plena de questra aquest dia van tenir una gràcia. Ramon Gener va estar actuació correcta fins i tot en segur com Belcore, un paper elsdiócUs concettaates que Do- de baríton curt però agraït, ïúzetti carrega de dramatisme. que el cantant va fer seu amb L'actuació del tenor Carles domini de la tesitura. En el Çosías» segon premi del con- paper de-Dulcamara, cl vacurs Fmmscà Vitias guanyat lencià i baríton baix Fruncisfa unrocs*era espemd* amb eo Valls» va començar sense interès i nu va defrandar. força per anar augmentant la Magnífica interpretació de persuasiu vocal i actoral a meNemori»»*, inquiet * ja eavs- sura que l'obra caminava, fins tina mkaaï» cbmic amb ef m una esplèndida barcarola ï& L'òpera començà amb uns begut eonï elixir t perfecte son riem, te set M/a, amb Àdtr breus coatfMwo» d'aire còmic #mb ve» i&fe» UeKgçm, ú m na. El éot es va moure molt seguits per un tema més belí timbre ï seguretat "apta* bé, i va cantar millor que mat» dramàtic on la corda aeom- sant* isasèïMnim ei so, sen- corifirtaaftt'que eí nivell gepanya U flauta. Acoadfl&fteid, se trei^Éite^-aia coaegad* neral obtingut per aquests cit}atókríma. La cles, fa pensar en la bondat ei cor elogia la bondat de Ja é'uaa acció que dóna possimigdiada al bell mig deia plaça d*un poble merMteèat, èí ^ | * t 4 ' ' í | ^ ^ ^ c à b t 3 * f se- bilitats d*actnaeió (encara poc Tot rutflava bé a Tcseenarí on gui» aàib emissid de veu re-. regular) a la gent jove de la s'encetava una nova represen- guiar» Sexibie i potent. La se» pedre& qtte s'ho mereix.

Aquest és el segon concert He Guri a Sant Cugat aquest mes. K: CEDIDA R.C.Z.

Demà a la nit les organitzacions ASDI, CAVIS i el Taller Jeroni de Moragues seran les protagonistes del concert que Lucky Guri i Núria Feliu realitzaran al Teatre-Auditori de Sant Cugat. L'espectacle està organitzat pels Clubs Rotary i Rotaract locals, que destinaran el total de la recaptació de manera equitativa a les tres entitats mencionades. "És un projecte en el que hi hem posat molta il.lusió -afirma Ignasi Barrera, secretari de la Junta Directiva de Rotary- esperem que Guri i Feliu tinguin suficient atractiu per al

públic santeugatenc". L'organització del concert ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament, el Tot Sant Cugat i d'aquest setmanari. Si la inicativa assoleix amb èxit els objectius, Rotary es planteja la possibilitat d'organitzar un nou concert a la tardor al pavelló santeugatenc, amb algun atractiu musical més destinat a la gent jove. Així mateix, entre les activitats de Rotary per a Sant Cugat, destaca la celebració el proper 10 d'abril del desè aniversari d'aquesta organització amb la inauguració d'una-escultura dedicada a l'artista Ricard Sala, que se situarà a la plaça del Doctor Galtes.

Cultura

E134CANKKSS

Divendres, i 9 de març de 1999

Gralla i timbal ja tenen els seus alumnes a Sant Cugat

Des de la història... U n espai de m o s s è n P e r e Vivó

Aquí us entregam lo cadàver de rabat..."(II)

R.C.Z. - Sant Cugat-

El campanar del Monestir era la millor talaia del poble. Encara ho és. També avui, 6 de desembre de 1782, un criat -igualment, com gairebé 36 anys enrere-ja fa estona que està a l'aguait, amb la mirada clavada en cl curs de la riera, esperant endevinar, allà lluny, . la comitiva fúnebre que retorna a Sant Cugat -ara de cos present- l'abat Gayolà. Han sortit de Barcelona a la una del migdia. Avançant-se a la comitiva fúnebre un correu, a galop de cavall, ha etmegat ja, hores abans, una carta anunciant ía sortida. Allò eren correus, que ve de córrer... Et viatge, que aquest sí que és a pas normal de cavall -no pas al trot, que no s'hi adiria- es fa llarg. El vigilant, quan està segur que el que ja veu és la comitiva, fa el senyal convingut perquè els campaners iniciïn el brandar de totes les campanes del Mones» tir i de l'església de Sant Pere. Avui amb toc de morts. En fa

trent*-cinç i escaig, amb gran repic de festa. Ja van arribant, però, a primers de desembre i a aquesta hora, comença a vesprejar. A més, la troballa d'avançar o endarrerir els reH©*jge$, no se'ls ha acudit encara. Fer-ho, possiblement els hagués semblat una profanació. ur» "contra natura". Ja en tenen prou de maldecaps amb el que diuen alguns savis, ja fa anys: "Que és la terra la qui dóna tombs entorn del sol i no al revéscom en la Bíblia!". Què U fasaa»» ièada temps té les Seves jpsqpies miopies, i, ai de les nostres!

La comitiva, a les envistes del poble, s'ha organitzat amb més solemnitat. Lentament, ja arriba a l'altura del Monestir. S'atura davant del Portal Gran de l'Abadia. Cacta capitular ens ho descriu amb detall. La seguim, bo i pcrmetcnt-nos alguna del Camp de Barcelona. "Rebatllicència de llenguatge. Només el cadàver, elpujaren dalt ta quafem divulgació: "Avui al vespre, dra de l'abadia on hi estava predesprés que des del campanar es parat el tàmulper ser-hi exposat* descobrís l'acompanyament del Després deuria començar la cadàver, es roca a moris. Venia desfilada del poble per dir el acompanyat dels quatre monjos co- seu darrer adéu a qui, durant missionats". Eren els delegats tants anys, ha estat l'abat de! pel Capítol per anar a recollir monestir i senyor de la vila de el cadàver. La Congregació Sant Cugat. Per a molts d'ells és Claustral Tarraconense i Cesa- l'únic abat i l'únic senyor que Vélnert pel camí més corrent, ragustana -com va acabar ano- han conegut. Quina barreja de de llavors. El menys dolent, si menant-se- de la qual en for- records en guarden? Quins senno ha plogut massa. Per Sant mava part el nostre monestir, timents els deu suscitar la visió Andreu, pel Coll de Montcada, estava composta per un bon del cadàver d'aquell fiome que fins a enfilar la riera que, gaire- nombre de cases benedictines han conegut sempre tan ple bé vorejant-la sempre, portafins• establertes en el territori de d'energia i autoritat i que ara el a h vila» El grup és tot un es- l'antiga Corona d'Aragó. Noto- contemplen sense vida? Dies pcctàcfe. Perquè en Bergman, ri», per exemple Montserrat ja enllà, seguirem intentant resel gran cineasta, en faci una de feia anys que se n*havk "esca- pondre -ni que sigui una mica les seves millors pel·lícules. Ja pat". La Congregació tenia la només i a la nostra manera- a seva escola unificada a SawFau alguns d'aquests mt«ïïogfc*&». ho aneu veient...

S u b h a s t

Concerts

Tudell ja ha començat a escalfar motors per al curs que ve, amb l'inici dels cursos d'instruments tradicionals catalans a l'escola Joan Maragall. La iniciativa ha convocat una quinzena de persones que ja han formalitzat la inscripció, tot i que durant els propers dies es mantindà obert el període de matrícula per als més indecisos.Els participants són, majoritàriament. joves d'entre 18 i 25 anys que formen part d'alguna entitat de folklore tradicional català, com castellers, geganters o bastoners. Dimarts van començar les classes de gralla a càrrec del professor Galdric Santana, resident a Sant Cugat. El proper dimarts començaran les sessions de timbal, que seran impartides per Albert Carbonell. A part de l'Aula de Música de la Generalitat, que té escoles a VilaSeca, Lleida, Figueres i Barcelona, Tudell és una iniciativa pionera en l'àmbit municipal català amb comptats referents.

Mercart a VEsbart obre la convoctòria per Música d'aquí i d'allà a la presentació d'obres d'art aquest dissabte a la Casa de Cultura amb Vox Populi L'exposició i subhasta d'art arriba enguany a la segona edició grup, "volem ser ètnics ara i aquf'. Vox Populi arriba a Sant Cugat sense un programa molt definit, El Cicle de música popular i tra- que anirà arranjant a mesura que dicional organitzat per l'Ajunta- escolti respirar el públic, "l'n conment, continua aquest dissabte cert està format per alegria, emoamb l'actuació dels Vox Populi. ció i especulació", afegeix Ollé. Format per cinc components: "Volem que el públic santeugatenc rebi el plaer que nosaltres flautes, clarinets, acordió, violentrobem a fer música en grup. Vocel i contrabaix, els Vox Populi s'han anat convertint, amb els anys, lem escoltar les vibracions, la senen un grup on els temes de com- sació de retorn que és tan imporposició pròpia han anat guanyant tant per la marxa de l'actuació". pes davant les peces de música Els \bx Populi actuen aquest distradicional d'aquí o d'allà. "Fem sabte a la Casa de Cultura, a les una música que parla de nosal- deu de la nit. El preu de l'entratres. És la música de les nostres da és de 500 pessetes, amb conexperiències i influències", ex- sumició inclosa. plica Joaquim Ollé, el flautista del R.C.Z.

RIITH CASALS

Enguany toma el Mercart al'Esbart, l'iniciativa que permetrà als santeugatencs veure i comprar peces d'art a bon preu. El Mercart es realitzarà entre el 19 i el 30 de juny, coincidint amb la Festa Major local. Cap de les peces que seran posades a la venda, una trentena per autor, no superarà els 55x46 centímetres, ni les 28 mil pessetes de cost. Ramon Nadal, de l'empresa Petit Format S.L., organitzadora del certamen, ha explicat a Els 4 Cantons que a Vilafranca del Penedès, on enguany se celebrarà

la dotzena edició de l'autoservei, "el mercart ha eliminat la image que l'art és elitista i ha afavorit la creació artística". Petit Format S.L. gestiona actualment la realització d'aquesta convocatòria en una tercera ciutat catalana, encara per confirmar. "Enguany a Sant Cugat esperem millorar el resultat de l'anterior edició per establir una progressió que ens permeti constatar que el mercart fa un bé a la ciutat", ha dit Nadal. L'any passat a Sant Cugat van posar mil cinc-centes obres a la venda d'una seixantena d'artistes, majoritàriament locals. Els artistes interessats a ser al

Mercart han de presentar dues obres que no superin els 55x46 centímetres a l'Esbart Sant Cugat, el dissabte 27 de març entre les onze del matí i les dues del migdia. Els treballs han d'anar acompanyats d'una foto de l'autor (10x15 centímetres) i un currículum sintetitzat. Els artistes escollits s'han de comprometre a tenir enllestides, a mitjans de juny, una trentena de peces que no superin la mida ja esmentada ni un preu màxim de 28 mil pessetes. La participació en el certamen, obliga a cedir a l'organització una obra no més gran de 73x54 centímetres, que se subhastarà a benefici de l'Esbart el dia de la cloenda.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9

Tel. 93 675 56 74 - Sant

|digital El teu distribuïdor de cameres pomt* j material digital Kodak a Sant Cugat Una

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei

neteja anual gratuïta durant tres e n 1 5 . 0 0 0 p t e s . a l c o m p r a r a<

anys

valorades

Minolta DYNAX SOS «I • obj. 6 7 . 1 O O ptes. (hra Inclòs)

Canon «OS SOOO • obj. 38-76 4 3 . 8 0 0 ptes. (Iva Inclòs)

Cultura

ELS íCAIVroreS Divendres, 19 de març de 1999

J o s e p Maria Cadena. Crític d'art.

Dos actors de Sant Cugat actuen al Teatre Nacional

"Aquí el gran artista és el Monestir de Sant Cugat r>r>

R.C.Z. cionant fins al punt que es convenç que allò és el que fa millor. Podria fer altres coses, podria ser enginyer aeronàutic, o qualsevol altra cosa. Aquesta petita habilitat que tothom pot tenir, l'artista la va desenvolupant. En el fons, tots naixem amb tots els dons i els aprofitem segons les nostres circumstàncies i les nostres aficions.

RI"TH CASALS

Va ser a la Sala Rusinol dijous passat per presentar el llibre Aquarel·les d'Amadeu Casals, fill del Maresme i artista d'aigües. Fa poc era a la inauguració d'una retrospectiva a la Canals. Aquesta setmana sopava amb un galerista local. Josep Maria Cadena és un clàssic de l'art santcugatenc. - Què el va portar a escriure aquest llibre sobre Amadeu Casals? - Que ell em va trucar i em va demanar si el volia escriure. Jo ja el coneixia i havia parlat elogiosament de la seva obra, em trobava en una disposició afectiva envers la seva pintura. I després d'unes converses va sorgir la part de text del llibre, que és la menys important, perquè la resta són les reproduccions de les seves aquarel·les. - Què li transmet l'obra de Casals? - Ell és un home que té una íntima comunió amb l'aigua. Em sembla que és Verge o Balança, però realment hauria d'haver estat Peixos o Aquari perquè sempre ha tingut la temptació de l'aigua, com una mena no de mirall, sinó de lent per veure les coses pels seus colors i la seva intimitat, i no per les seves formes externes. Pot semblar que les seves aquarel·les no estiguin acabades. Podem veure una ampolla a mig fer, una peça que si li possessis aigua a dins, vessaria. Et

- Ha vist alguna obra que no li ha agradat gens? - Sí, moltes. Però no per problemes meus, sinó per problemes de l'autor. Ha volgut fer coses per les quals no estava preparat. - I una obra que no li transmetés res? - Sí, però això pot ser problema ho fa molt malament. FOTO: CEDIDA meu. No tots estem en el moment J.M. Cadena assegura que no pinta perquè donen la sensació que tu pots apreòptim per rebre les sensacions, per Després, creure realment en l'art i ciar en aquell objecte elements com rebre els suggeriments dels altres. no en els artistes. Els artistes els el pes, la textura del vidre, el mopots estimar i poden ser amics teus, - Vostè ve sovint a Sant Cugat. viment. Estàs veient sensacions. però cadascú ha de fer la seva feiCreu que hi ha un bon nivell de creació? - Es que els horòscops influeixen na. I la feina del crític és observar el que realitzen els altres i per què ho en la manera de pintar? - Sí, i com a tot arreu hi ha perfan, i aleshores explicar-ho al pú- No és que influeixin, sinó que sones preparades que saben fer la blic. S'ha de posar esperit a la seva seva feina. Hi ha prou sales, hi ha t'expliquen. Tots estem sotmesos a tasca. diversitat, i hi ha prou tendències. una sèrie de pressions i impressions, Ara, que hi hagi un gran artista? - 1 la pregunta del milió. L'artista del que ens ha arribat a través dels Home, doncs, el gran artista és el neix o creix? estudis, la història, les relacions faMonestir de Sant Cugat. - Neix, igual que neix la castanmiliars, de la capacitat d'adaptació... yera i el venedor dels cupons de lono sabem per què, però ens agraden - En una sola paraula, què li teria, o que qualsevol altra activideterminats colors, determinades transmet l'aquarel·la? tat. L'artista s'hi pot trobar per - Impressions. formes. Els homes som fruit del naixença perquè el seu pare és ar-L'oh? nostre entorn, de les nostres cirtista, o perquè hi ha algú a la seva - Raonament cumstàncies, dels nostres amics i família que ho és, o perquè a l'es- E I dibuix? de les nostres aficions. cola li han demostrat que amb uns - Sensacions. - Què es necessita per ser un dibuixos pot cridar l'atenció dels - EI gravat? bon crític d'art? altres. I a poc a poc es va perfec- El primer de tot, creure't-ho. -Treball.

C r í t i c a

Shakespeare

Són actors i residents a Sant Cugat. I ara passen els vespres al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en companyia d'un maniquí. Teresa Cunillé i Jaume Pla són, però, només dos dels actors que interpreten El maniquí de. Mercè Rodoreda, als tallers del T N C fins al 28 de març. Amb Josep Lifante, Joan Borràs, Jordi Banacolocha, Mercè Bruquetas, Carme Molina i Francesc Periu sumen 250 anys de teatre a les mans del director Pere Planella. L'obra, en clau d'humor i molta tendresa, narra l'acceptació de la pèrdua de la joventut i de l'ideal de bellesa per part de tres vells clochards i de tres velles cosidores.

Més donacions per a l'ermita del Sant Grist R.C.Z.

La Comissió Restauradora de l'ermita del Sant Crist de Llaceres ha recollit més d'un milió i mig de pessetes des del mes de gener per a la continuació del projecte. Els diners provenen, bàsicament, de donacions particulars i sumen un total de quasi quatre milions que es destinaran a la reconstrucció.

c i n e m a

bloquejat!

A M A D E U CASALS Fins al 6 d'abril

ISABEL S À E Z

Pel·lícida: Shakespeare enamorado. Director: John Madenn Actors: Joseph Fiennes, Gwyneth Paltrow. Durada: 127 minuts. E n s p o d e m imaginar el gran Will bloquejat, perduda la inspiració? Aquest és el punt de sortida per Shakespeare enamorado. La pel·lícula mostra com Shakespeare va crear la seva tragèdia més coneguda, Romeo i Julieta, basant-se en una experiència personal d'amors contrariats. Es tracta d'un conte imaginat pels guionistes Marc Norman i Tom Stoppard, però la il·lusió de realitat està aconseguida i poc importa què hi ha de veritat i què de mentida. Parafrasejant el mateix Shakespeare, "Tot està bé, si acaba bé".

A Shakespeare enamorado trobem un guió rodó q u e estableix un paral·lelisme continu entre les aventures i desventures de l'escriptor i la manera que ell les tradueix en la ficció. Els assaigs d e l'obra ens ensenyen el desdoblament de G w y n e t h Paltrow com la jove dama Viola de Lesseps i el seu alter ego, Thomas Kent. Disfressada d'home, Viola té l'oportunitat única d'actuar en un temps en què els escenaris estaven prohibits a les dones, que es veien limitades al paper passiu d'espectadores. Paltrow llueix com el prototip de dama renaixentista, la musa de línies i línies de sonets, l'heroïna dels somnis dels poetes de l'època. La jove de cabells d'or, ulls com un llac tranquil i perles per dents. Totes les metàfores tan estimades per l'exaltada ima-

ginació dels escriptors d'aquell temps podrien estar inspirades per la jove Viola, probablement la Julieta més dolça que s'ha pogut veure en el cinema. Tanmateix, la dona més decidida després de la mateixa reina Isabel I. Pel que fa a aquest apropament a la figura de Shakespeare, potser irreverent per als més ortodoxos però definitivament atractiva, Joseph Fiennes l'omple de vida i ens la fa més assequible. El to és festiu, alegre i ple de vivacitat. Resulta difícil destacar els diferents apartats perquè tots funcionen amb plena harmonia. Harmonia és la paraula que millor defineix Shakespeare enamorado. La funció flueix tranquil·lament, lligant un fet darrere l'altre sense esforç aparent. El resultat és una obra lleugera, completa i força captivadora.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SalbUlusínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del'Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel.

675

Cultura

ELS-ÍCAIVIOINS Divendres, IV de març de 19W

X e r r a d e s

Les d o n e s confirmen el s e u pes e n el m ó n de Part R.C.Z. -Sant Cugat -

Kl bodegó com a concepte i com a objecte va ser el punt de partida de la taula rodona El moment actual de l'art i les dunes, organitzada per l'Associació Independent Dones de Catalunya i l'Ajuntament, que es va fer dimecres al vespre a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura. Com a concepte, perquè fou cl punt de partida de la moderadora, la historiadora de l'art Montserrat Martí i Ayxelà, que explicà els inicis i la evolució d'aquest gènere. Com a objecte, perquè la xerrada estava decorada pels bodegons del Premi Ihna/T íW, exposada a Sant

Cugat en motiu del Dia de la Dona Treballadora. "La pintura que fan les dones té molta força i potser una força que és més difícil de trobar en l'obra d'un home", va dir Martí, "però no m'agrada que es parli de pintura, cinema o literatura femenina. Perquè no hi ha cap diferència. Potser sí que es veu, o s'expressa o se sent i se'n parla, però no és un tret diferencial". Montserrat Martí va explicar que més enllà d'una imatge estàtica, el bodegó és la representació del pas del temps, de la fugacitat de la vida, perquè les flores, fruites, porcellanes trencades, rellotges, imatges de pesca o caca, són tot elements que es moren, que es passen, que

A la xerrada hi hagué aportat ion\ de la Repúblua Txeca, Brasil i Colòmbia /•()'/'(): XAYI LARROSA marquen el pas del temps. El bodegó també va ser en molts casos, la possibilitat d'iniciar-se en la pintura per a les dones dels segles passats, quan no se'ls permetia rebre estudis i la seva àrea de moviments es limitava a la casa i especialment a la cuina i la bodega.

A partir d'aquí, la taula rodona va transcórrer amb molta participació de les assistents, que van concloure parlant de la força creativa de la dona, tant a l'estat espanyol i la República Txeca, com a països en vies de desenvolupament com Brasil o Colòmbia, on la dona destaca com

a pintora, escultora i també com a empresària d'art dirigint museus i gal·leries. "A ARCO es veu que són les dones les que aporten totes les novetats tecnològiques a l'art. I hi ha dones escultores molt bones", explicava Martí sobre el cas nacional.

G a l · l e r i e s

Lluís Ribas ja prepara la seva quarta exposició als Estats Units Uartista lloa la serietat del negoci de Part a Nordamèrica R.C.Z.

Lluís Ribas. E: ELS 4 C.WTONS

Acaba de tornar de Palm Beach, a l'estat nordamericà de Florida, i ja prepara l'exposició que aquest estiu farà a E a s t H a m p t o n (EEUll). El pintor de Sant Cugat, Lluís Ribas s'ha enrolat amb

C r í t i c a

Estil

la prestigiosa gal·leria Wally Findlay per fer les amèriques. I assegura que està essent tot un èxit. A l'exposició de Palm Beach, Ribas hi va presentar pintures de tema habitual en ell com figures a la vora del mar, nus i bodegons i també "dues peces amb figures hindús que, sorprenentment, van tenir molt èxit tot i que jo no m'ho

E x p o s i c i o n s

a r t

pictòric

TATIANA BLANOUÉ

Lloc: Pou d'art Autor: Marta Bailvé Tècnica: Acrílic i tècnica mixta d/tela S u t i l e s a pictòrica c a r r e g a d a d'una estàtica inmaculada. Estil d e p u r a t , e l e g a n t . T o n a l i tats a p a s t e l a d e s , on d e v e g a d e s el d i b u i x a p a r e i s d e manera e m e r g e n t , com si d e l'aparició d e l'aniga Grècia es tractes. Poesies desdibuixades i dibuixades a m b un traç sencill però descriptiu, justam e n t fins on l'artista ho ha considerat. Gruixos pictòrics j u s t a m e n t a d a p t a t s a l ' e n t o r n on s'han volgut col·locar. Tot plegat és una visió actual d ' u n passat s e m p r e p r e s e n t p e r a la M a r t a B a i l v é e n

aquesta exposició. Pasatges p l e n s d ' e m o s i o n s , sensacions i gust per a l'estètica. Una exposició on res no d e s a n t o n a on res no resalta però on cada una de les peces ens crida l'atenció per la seva gran elavoració, elegant i sempre justa. Una manca de colors per aquells a qui potserli agradi el b o m m de la paleta cromàtica, però c o m p e n s a d a per el gran tractament dels clars dels contrastos entre ells mateixos, per la pincellada, per les veladures per el collage s e m p r e poc carregat de matèria. Formats quasi tots ells grans on el fons del q u a d r e quasi es pot perdre a m b la pared, pass a n t a d e s t a c a r la v e r i t a b l e substància de la peça.

esperava d'una societat com la de Palm Beach, tan festiva i ociosa", diu Ribas. L'artista, que ha viscut a Sant Cugat en les últimes dues dècades, s'ha sorprès per la diferència de funcionament del negoci de l'art aquí i a l'altre costat de l'Atlàntic. "El director de la gal·leria em veu com un equivalent de dòlars. Però

també s'ha de dir que ells creuen que tú ets la part més important de la cadena. Ells són uns simples representants de l'artista, a qui cuiden i mimem molt", assegura el pintor responsable de l'Espai Ribas a Sant Cugat, "aquí lloguem un local, hi posem uns llums i hi pengem quadres. Fem botigues d'art i esperem que la promoció la facin els estaments oficials". El figuratiu a l'oli de Lluís Ribas serà, doncs, aquest estiu a la inauguració d'una nova gal·leria de Wally Findlay a East Hampton, a Nova York a la primavera de l'any 2000 i a Xicago un any després.

Formats alguns d'ells petits on el referent es detectat més fàcilment, on el protagonisme de la peça segueix essent l'obj e c t e , el p e r s o n a t g e , s e m p r e l'iconografia grega. Una exposició q u e qui no l'hagi p o g u t veurà seria i n t e ressant d'apropar-se a la galeria i d e m a n a r q u e li e n s e n y n , una exposició on podies deixar-te perdre en el silenci de la calma q u e d e s p r e n i e n les peces d e la Marta Bailvé, una pintura q u e ens descriu perfectament l'imatge q u e dona la pròpia artista, una exposició on la qualitat pictòrica parla per si sola i on un cop més he de recalcar l'estètica com a qualitat màxima al m e u parer de tot el que la Marta Bailvé ens a deixat veure.

El Gaudí colorista de la santeugatenca Núria Vallès a V Espai Corina R.C.Z. - Sart Cagat -

La s a n t e u g a t e n c a N ú r i a Vallès va inaugurar d i v e n d r e s la seva p r i m e r a exposició al municipi a l'Espai Gorina. Compartint la sala a m b Montserrat Solà, Vallès mostra una t r e n t e n a de q u a d r e s d e petit format situats a la paret i per terra. L e s p e c e s m o s t r e n el consell q u e el crític Francesc Galí li va d o n a r fa sis anys, quan en tornar d ' u n llarg p e ríode a l'estranger, l'artista va r e p r e n d r e la pintura a m b d e cisió. "Fugir de la realitat, int e r i o r i t z a r el v o l t a n t , i n t e r -

pretar el q u e es v e u " , foren els consells. "I és el q u e faig a m b el c o l o r " , d i u N ú r i a Vallès. A l'exposició s'hi p o d e n veure pintures inspirades en Gaudí, v i s t e s d e c i u t a t i t a m b é dels v o l t a n t s d ' I g u a l a d a , on Vallès va per p r e n d r e lliçons artístiques. Filòsofa de professió, Núria Vallès ha exposat e n els darrers sis anys a l'Institut Britànic de Barcelona, al Club Escandinau barceloní i tanríbé per Internet, entre d'altres. Actualment prepara la seva participació en el Concurs de Pintura Jove organitzat anualment per la Galeria Parés d e la Ciutat Comtal.

Cultura

ELS4CANTONS Divendres, 19demarcat 1999

r e p o r t a t g

La paraula monestir significava antigament la cel·la d'un monjo. Després, una agrupació de celles o colònies monàstiques i darrerament un cenobi o casa on viu una comunitat. Els mots evolucionen i les cases i els pobles. El nostre monestir també.

El Monestir i el poble: una història de desencontres "Menys és més" (Mies van derRohe) MARIÀNGELA ROVIRA - Sant Cugat -

La presència del Monestir a Sant Cugat sembla indefugible, existint aquí al mig des d'abans que el poble fos. Una visita a l'hemeroteca constata els conflictes i polèmiques dels darrers anys i els llibres d'història en diuen els més antics. Pensant en el seu paper i la seva funció, com són i com podrien ser, ens hi passegem i en parlem amb els arquitectes Albert de Pablo i Pep García. Albert de Pablo s'ha especialitzat en Urbanisme i és Mestre en Intervenció Ambiental. Fa cursos de postgrau a la UPC, UB i UPF. Dirigeix l'equip Interlands que treballa en ordenació urbana i territorial. A Sant Cugat ha fet el mercat Torreblanca, cases per a Promusa i rehabilitacions vàries. Treballà en la Revisió del Programa d'Actuació del Pla General Metropolità (1987). Pep García i Cors és membre de la cooperativa "Cop d'Idees"i imparteix un Màster internacional a la UPC. A Sant Cugat ha fet el gimnàs-menjador del col·legi Maragall, l'ambulatori de La Floresta i habitatges per Promusa. En urbanisme ha intervingut en el pla de rehabilitació del casc antic d'Igualada. Ambdós tenen un pres-

tigi i solvència ben reconeguts. - Pep (P): Mira, jo sóc d'aquí, vaig aprendre a anar en bicicleta corrent davant del capellà, perquè et feia marxar, del Monestir, no podies ser-hi. I encara està tancat a la ciutat, és una inèrcia que ve de l'època feudal. Caldria veure el Monestir i els seus recintes dins la vida urbana i social de la ciutat, no es pot ajornar aquesta definició. - Albert (A): Agradi o no, l'entorn del Monestir estava clar quan tot s'utilitzava, ja fos com plaça del mercadal, carretera a Cerdanyola, conreus, camps de futbol, escorxador o cementiri. Tot s'ocupava. Les actuacions fetes a partir dels setanta van desconfigurarlo, van fer-lo difús, desllorigat. La plaça Augusta tractada com aparcament, la d'Octavià com anella de trànsit i aparcament, l'escola de Magisteri (Casa de Cultura) amb el campus de pins i l'erm que ocupava el cementiri, la desèrtica plaça del Rei, són ara retalls de no se sap què. De Pablo creu que el conflicte està a definir què és el Monestir i què no és. - A: Els monestirs són recintes tancats des d'on dominar un territori. Per entendre'ls i gestionar el seu espai i usos cal que hi hagi un dins i un fora muralla. El Mones-

Un castrum que hauria de ser vertebrador. FOTO: M.ROVIRA.

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

tir no es pot entendre sense la muralla que l'ha separat de la societat civil. Caldria refer-la per aquestes d u e s b a n d e s , i fora es configuraria un espai cívic insospitat ara, de més de dues hectàries de centralitat urbana de qualitat. Un espai útil i imprescindible per a la vida urbana d'aquesta extensa ciutat que estem configurant. -" P: El Monestir té latent el caràcter d'espai sagrat, de culte, oposat al trànsit de la ciutat. Qualsevol actuació atenta farà despertar aquest caràcter, el farà entrar en joc en la vida ciutadana. - A: Aquests llocs entesos com un rosari d'espais públics de qualitat, són essencials. No cal fer-ho tot de cop, però sí cal una estratègia ben discutida per posar en ús aquest potencial de centralitat, en una ciutat on manca espai central. Per exemple aquests plàtans escrostonats i malalts, cal anar substituint-los a poc a poc, per uns de joves, ben plantats i regats. El terra és erosionat, fet crosta, impermeable... deixat. No hi ha motiu per aquesta deixadesa, ni pressupostari. Es fa difícil sentir-nos-en orgullosos. - La restauració que es va fer... - P: Estructuralment és correcta, però el criteri estètic és més discutible. Jo hauria respectat més la naturalesa enclaustrada, i no una gespa que cal tallar. A més, van anul·lar dues ales de dalt. El maquillatge ha netejat les pedres però ha fet opaques les relacions d'ús. Els que hi hem passat hores reconeixem una complicitat amb les pedres... Aquests maquillatges són fàcils de refer. - A: Cultura de la imatge. El claustre ara és un lloc per poder ser fotografiat, no viscut, i menys utilitzat. Si m'ho permeteu, és Hollywood, un escenari amb despeses de manteniment i horaris. No gaire més. - P: Aquí al darrera hi havia un petit llac... Hi han passat moltes coses i s'estan esborrant. - A: L'entorn s'està erosionant, mentalment i físicament. S'esbor-. ren els rastres. El Monestir ha si-

í Z93d894555

Domiui de segles sobre el poble. FOTO: MARIÀNGELA gut un lloc de domini, introvertit, separat del territori que dominava. És una màquina, dins hi passen coses, s'elaboren estratègies, intrigues. Caldria reconèixer que la ciutat comença on s'acaba la pell del Monestir, la muralla. Les terres de ningú no són mai econòmiques i menys al centre, com aquesta. - I la muralla que penses vindria per aquí ? - A: Sí, seguiria la que hi havia i s'enderrocà, pels dos costats. Definiria clarament el que és civil del que no ho és. La Casa de Cultura -edifici desafortunat- s'incorporaria a la ciutat, s'allunyaria, no es veuria tant i podria ser substituït quan la conservació ho aconselli, confio que en poc temps. - P: Es veu que ho tens molt ben pensat... - A No hi vam haver de treballar gaire, l'assumpte és clar. Amb el Monestir no podríem ni que volguéssim, és molt més fort que la ciutat, que s'ha de preocupar d'esgarrapar fins al darrer metre que ell no domina, l'espai entre la muralla i les façanes de les primeres cases. - Així, veus l'entorn tot unit, enllaçat... - A: Sí, hi hauria un pou d'activitats urbanes, en aquest rosari d'espais que envoltaria la muralla. Farien crosta al voltant. En tenim exemples a les cultures mediterrànies, al sud de França, Itàlia, País Valencià, Mallorca... El clima i tarannà acompanyen, això no és Escòcia. - P:Els monestirs són tan diferents de les catedrals, que les feia la gent ! El passeig segueix pel terra trencat, arbres al mig, jardí desdibuixat, captard tranquil i cà-

ROVIRA

lid... I es va fent evident que cal tenir una idea de què fer amb tot això, com diuen ells. Amb tot l'entorn del monument i la funció que fa falta i mai no s'ha realitzat, per un servei a la ciutat que els revitalitzaria tots dos. - A: Es formidable un lloc amb aquestes qualitats potencials. Es un espai únic i preciós per a la nostra ciutat. - P: El claustre i les naus tenen una lògica pròpia, immutables a les variants externes. La ciutat canviant projecta una altra lògica espacial i urbana. Caldria explorar i administrar les tensions de les dues lògiques, per potenciar el contrast. - A : Cap a Coll Fava, sant Francesc, el barri de'n Coll i el nou front de la carretera de Cerdanyola hi calen noves activitats urbanes, a les plantes baixes. Els carrers s'han de poder omplir amb l'activitat de la nova posició central que ja estan ocupant. Es crearan noves rendes, plusvàlua i riquesa. - P: Això et donaria molta densitat d'usos. - A : Es una gran superfície ubicada estratègicament i d'un lineal d'activitats impensable... si no hi fos. - P : T é un c a r à c t e r p r o p i , simbòlic i sagrat, amb la memòria col·lectiva, com registre i testimoni, la que és i la que vindrà. Dissoldre aquest caràcter és esvair un potencial. - A:E1 M o n e s t i r té u n p e s simbòlic tremend... Es barregen dues coses: la peça tectònica o m o n u m e n t i el lloc estratègic q u e ocupa, la posició, el focus romà. És l'espai urbà més valuós que tenim. Mirem l'entorn i imaginem un demà de realitats engrescadores.

GrifulOil,s.L Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

ELS4CAIVrO!>S Divendres, 19 de març de 1999

3ÍÉÉÉ1I&

* éft*i

Gïmerdelalbme, 14 Tel. 6 7 4 12 8 5 •

Mercat Municipal

BAR O S

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cafetena, entrepans i meniars

BARMERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafetena i menjars casolans

VALLÈS PA

BARPtCCOLO

Valldoreix, 29

93 58911 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Placa Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOIBE

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marísqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 58919 01

Marisc, menú, cuina mera

CANCABASSACASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Ueó. XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

JazzLive

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

CANCASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 67510 33

Peix i marisc fresc

CHEZPHHJPPE

Raça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

. 93589 5083

ELJORDrS

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

^ ;

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 03

Tapes i menú diari

ELMESON

Raça Octavia, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENIHODU

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 5011

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Mercat Pere San

KROXAN

Avda. Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Raça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala. 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4 .

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

MESOMENVS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuina catalana

SOUASH

Sant Jordi, 33-35

93 58914 96

Cafeteria, pizzes, menú

Tel. 675 30 65 •

Tel. 5 8 9 1 4 1 8 •

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • F L E C A JOAN XXIII Joan XXIII, 27 •ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (unorwta} • FLECA EUNICE

Menú diari i entrepans

Torreblanca Taula 1.6

El pa de Sant Cugat

D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

f >tr

-m Centre Mèdic Sàbat M E D I C I N A GENERAL Dr. J. Sàbat Bonich Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació tNKXfcem

«CEMTRS OENTAL •WPflOSS. Atenc» i companyia a persones. OlflAURQIC grans, "CAW6WS* av»M na»*, contra! defliaiate. ajuda « f e ( A ttnstorre espècia*. àakí t SW»*» a (Sorniesi. Av. Torfefatanca, 2 * 3 e t ,

«^Sefl»«F1*'

RADIOLOGIA

Cirurgia

PSICOLOGIA INFERMERIA TO

< ^ « C A ItEKtAL AlíOdjantcitogis gftnffteJ, implMAolt>*

Servei d'ajuda a tos parsgAés: 08,2-3,2», «.SatttCaaat Bans, màtatts oròote» 6 cdnjíf. » 83675 <» OS fescents, a quafeevoítM» * * < * » # fe r * Sutoma serast, iapfcLa·'oewTAt gor iaepocoost A«1to»s>M»BRAN0T. 87 -

OR.

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. \. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA

Dra. M. Colomer Calafi GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano

Dietètica Nutrició

Í jrojesrrAT i ï EJSTETICA Oro, Anna ft. Caro* • Ora. Rosara$igin¥R*0HB. UurnfiBrcoi Consultoris E<f3tet Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-3, 2a pla " ' >,«-». «8190 Sant Cugat

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a

TELS.

93 6 7 4 15 26 93 6 7 4 01 4 7

GerSa^A«.lorfefet»A£fc$S As», sant. Agr Mútua, SMtae,

«93S8838M,. «6»»1fc*>.

dtt-atftuafc MEÇ*»Í $3, ÜÏÏ. Sant

* 93874 00 2$

Mútues

t«>«»ORO'

Fisioteràpia fsíateràpta. Assistència sartttsna Flate Asiea. c/ VHà, 49 Sant Cugat « 9 3 6 7 4 4 8 7 2

Geriatria .QERIATRIA

ViCO Mutaa d «cementa de treball súm. 271. Plaça Augusta, a Sant Cus*

»9S«7Sl0ía -F8x93«75«>0St

Odontologia •CUNICA FWRC CENTRA.

AWMiíi a pariones gran» wi el Mtt doMtóS, Assessorament a Ityrs f*ml«af*.<3»*tl<5 de ResBandes i a" altres ffwrsfls.fn· fermería. Formació, c/ Àngel Quimera, 3 0819Q Sant Cugat. « 9 3 «74 08 04

«93 5 »

casc

«15

Pediatria

SB.27, 2n t a .

«9»87438«3 93 418 4S 48 *.M*STtTWr

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

*JOSSar»M.CO«OI«NAS W^Sfl^rW^rPRWlft ?>»«««*, «so» infantil. Hores COTíirçju<toflt^fl)ha*atti^

•Teleassistència. servei 24 hores

2u.1r3s.8»rsC«eat «93«741ÜÉ1«

• "Cangurs" d'avis i nens

Dr Thierry Hasooet. Odontoestomatologta. Dra. Nattilie Vergnes-Baque Ortodòncia, C/ Joan Miró, 16 Sant Cugat « 93 589 5 9 4 2 ü r g . 9 7 0 27 9 8 5 8

»«3«jr*S7W

AK %0el3teAca>^SV2n A> despatx 6.S»nfCí«at

«OR^*4lMAï*OJ18CTÍ

«999^96-6752212

Few*Wa»wWw«Cri5<SÍWt MoPRe;. Efto*»alladB 2 1 , 1 * r pis. Sant

•JCliNJCADéNTAt-KlA. 40lt í».i*itó, 3 tot 1* (ArfonsSete

enraonaria Colón) 9 9» 874 72 400 • O W t M . JAUME SAURA «WeaderrW. 01 a dv. 9-13 h t 1&-2DH r^ Sant «ftagí, 22, t«rxo» SartCíoat * » « 7 4 2 3 $5

Oftalmologia • CENTRE OE SALUT OCUtAR Oftalmologia, conveni amb las pnnoSpàls mútues C/ Smt » «stta, 10, Sant Cugat

« 9 3 589 S i t » • SORA ROMA FERRÉ

Revisions p e r a armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

Metge capçalera

Camps

PSIQUIATRIA

,74 «0».

• J A ESQUtfWLCAÚMA J&tfcM» S W * * dietètica. DiDfcMs, dinyares»d#ous, hores convideu*!*, tf Emíavallada, 2t f 1«t))ís,

Hores

Ay. Tamitftom, i - 9,» pfc

LABORATORIS

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr.}. Serra Catafau

Ct VS»e, S * . 1r 2B,SBT« Cugat

Ortodòncia: I Otfcsntotogía geoerel. CS/Sartta Mar»9, ler, Sa.

(onsult. Centre Mèdic PEDIATRIA Dr.). Barragàn Milàn

petattaripta.

• T B U E ASStSTÉNOft I»-' gia; {utiteaiv^ octonftïp^^^ orIrxftoota, múcuec. Av. "forcablart. WÍOSS 84 HORES.

jf*%"4Hi

Otorinolaringòleg • D a FERRAN FSWAÍÍVBÀ

«93S89Í99S 93«?4»ÍS» '

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,, •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..,

MetSÍSea deliseu, Ortesi* fArtc*urgia«el peu. Honwaoooyefitrv'

individuals i en grup

« 9 3 588 83 « «629189538 -

Psicologia-Psiquiatria • C6NTR6 0el>SIÇOl.OQJACURBCA Trastorns <T aprenentatge i de la parla Nsns, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat

« 9 3 6 7 4 38 73

Pedagogia-Logopèdia

« 9 3 5894051

i, logopèdia P'obla-

Tocogineroloqkl·Oljstetrxia

• josepm. w«axEÇr6«

Wtrttertbur - Prevíasa - Assistència sanitària MedHíac. Francesc Moragas, 46, entr. 2a. Sant Cugat « 9 3 6 7 5 4 8 53

• BEGONA V1NALLONGA

•Atenció i companyia a persones grans

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Pstcologia psiquiatria, logopèdia. Plaça Or Galtes, S. 2n, 3a. Sant Cugat.

• DRA.PALEBM PsKiologfa. Ansietat, depresio, diRcuitats de rateoo, trastorns s

Traumatologia •4GS£POOfí»4a<í«EC« Traumatologia, orWfcèfJía, Ast ststencia sanitar|a» e w « t M » . < Medytec. PoficMe í p r e í à * » ça, a-ft, í a - m S*M ífogat. « 9 3 58918 88 • O R . F E R M I K Al%A*WU«*' RO Cirurgia ortopèdica trauntatalógica Hores convtngudes, Cl ^ro> na, 21, t r à a , S a n * C » g a t » 93 874 4 3 * » ^ ^

93 5890534

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Blanca 2-8.3r A. desp. 11-12 Sant Cugat del Valies

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 19 de març de 1999

%i-i

Discoteca Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 01

fUtràn Bar Restaurant

47* ,Pr CINESA S A N T CUGAT

Tota una tradició

VELMQ #' ,.*&>..,

Yelmo 1

Menú diari, però de diumenge!!

LavidacaibeBa

16,45 -10,20 -22,00 - '

Wfò* 18.15 -20.30 -22.50

Ye!mo2

17,00 -19,40 -22,15

Mi gran amigo Joe

Muertos densa

16.00«mi5-20.30- 22.50

MASIA

Yetmo 3

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

16,30-19,1S-22,00

La vida es bella

17<Í6-20,00-22,45

Yelmo < Muertos de risa

-18,15-20,38-22,45

Shakegpeare enamorado

Ï7M~ 20-00 - 22.45

Sessions golfes de dissabte

PayBack

16,00 -11,15 - 20,30 - 22,50

Yeímo 6

Sant Cugat 1 0030

La vida es bella

Sant Cugat 2

Salvar al soldado Ryan

1&0Q -17.15 - 22.20

Yelmo 7

145

16,00 - #,15 - 20,30 - 22,50

l^tch Ada'T'S

I DEMANA

Yelmo 8 00#0 Com si fos de tota la vida

Bichos / La deigada lfflftiu.1S.OJB8.tS-20.20 / 22.20

*~ Yelmo 9

--Z -

la xocolata... <ffvffi els entrepans... f f v f f v el cafè... ff^ft^. les pastes... ffvffw el suís... 4t%*h>

•***•'•

01,00- Ttewsune-maft

Muertos de rfea

OliyiECBES DIA OC yESPECTADOR, Tllt» liiftO)fBBK3HÍÏÍÉ urt

UART

~1>1M5-18.45 -22,45

* m&smMtm a l a i t » f a r t a t h o r a r i T»l« iwfarraiacié· 5 0 8 811 3 6

2500

ifiiinhiih

Si encara no ens coneixes,

*A«0

La granja mereix una visita

ï fl B I ( I | I t

Yelmo 5

íA FHOS.OFIA >Ei- *YOA/ MAN<(AKE E &E*E PARC CENTRAL Cl Manel Farrés, 97 Tel 93 674 30 69

Pl. Barcelona

"Tel. 93 675 52 46

McDonald's Me Donaid's Sant Cugat Centre Comercial

SllfSATMT C U G A T

SALA 1:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,0 APTA

SALA 2:17,00-19,40- 22,15 GOLFA: 00,45 APTA

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 3:16,30-19,15- 22,00 GOLFA: 00,30 APTA

SALA 4:16,00-18,15-20,30-22,45 GOLFA:01,00 APTA

ÜSRQ @ S @ SJ m 53 M ÏM Q

^IÇ ^ U W A JH n ^ —,/..«—..

2 Pàrking h rate

» ai.arafe

Dia de D(ade j l'espectador l'espectador

Carnet Jove

Carnet d'estudiant unlvereltan

.„«?££<= Venda anticipada anticipada

Carnet més grans Carnet mésanys grans de 65 de65 anys

Reserva per Reserva telèfonper telèfon

Venda les 24 h. Venda les 24 h. als ServiCaixa abServiCaixa

Accessos Accessos minusvàlids minusvàlids

Pagament amb Pagament ami targeta de crèdit taraeta de cred

SALA 1:00,30

Sessions numerades

V ?22tP er a n a S a32» ™ 902-33 31

Cidtum

ELS-/CANTONS Divendres, 19 de març de 1999

•fe* LA

R A D I O

• De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Pent/rvista • D e 10.30 h a 13.00 h L·i revista, el magazine de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: 1'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 h a 13.50h l'entrrcista {repetició) • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de zust. amb Pep Blanes • De 14.00 h a IS.OOh Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop • De 1S.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a 20.3.5 h l'is/wrtu/ •De2n.55ha21.00h 1:1 mdlor del ma^terine • D e 21.(10 li .i 22.00h l'.i KHiiiíi ulillmis). Interiors (dimarts). Bon tol/lo uliniccres). Hm d'assaig (dijous). J/uz l'.iti-a (divendres). • De 22.IKI h a 24.00 h (divendres no) 1:1 <jue ijueda del dia. amb Joan Vallvé • 1 )e 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtiiiic. amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) 1 allès sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.55 h l'.esportiu (repetició) • I )e 24.35 h a 7.00 h Mrísiea al teu rostat

Dissabte • D e 8.00 h a ll.OOh Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h

9 1 , 5

F M

p r o p o s t a

Ttramilles, el eoncurs • De 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h Uestrena • D e 18.30 h a 19.00 h Elxip. amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Buf d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 01.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El raeó de la poesia • De 9.50 h a 10 h.' Espolien marxa la edieió • D e 10.00 h a ll.OOh Sostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. l-'àbregas i li Pallissa • D e 12.(K)ha 15.50 li Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 li Esport en marxa 2a edieió • D e 14.00 h a lh.OOh 'Valrom érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Bue d'assaig, amb (iarlcs Roca • D e 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa Ja edieió

Uns clàssics

de la música per ajudar els

discpacitats

El pianista Lucky Guri i la cantant Núria Feliu actuaran demà al vespe al Teatre-Auditori en una gala en benefici del Taller Geroni de Moragues. ASDI i CAVIS. L'actuació ha estat convocada i organitzada pel Rotary Club de Sant Cugat, que destinarà de manera equitativa a les tres entitats santcugatenques, tots els diners que es recullin. Aquesta és sens dubte una bona ocasió per gaudir d'un concert al més alt nivell i, alhora, aportar una ajuda econòmica a algunes de les famílies que més ho necessiten.

• JtoMWWxrGT

•Trj^JTr'

Exposicions SALES MUNICIPALS tt

F(K»s^s««eS»IÍesiead^r»b i actuals* a e&nrecde Sseè^Dlbasa» Ales l&k

•Instruments de so en el temps Autor: Carles Vergés. AI Claustre del Monestir. Fins al 11 d'abril.

DJVENORBS

* Beef Wtmm%té&çtm% Afe»22'5Q h Gasa úcOeSmu^Bm

•QmxàkúMSmtkmi

Cupc 0t& AjMaaïaem de Saa* Q*pt

a cfcree de h «Com! Tardoi?, JMtfttOl». Oeriaaie VHa s%fWomtx*<í%ïC^4et& Qm'i

DISSABTE

•Otóte4$miy»$oídtei«^^ Alíí.

•Visà* €M$t$&m Ú SfefieN** Gòtica. Lbe i h<mà é^m^ (4«tiDat3h.Oj^,;Oe«tt '"'

•Premi Donart98: Elbodegó clàssic i contemporani. Casa de Cultura. Fins al 28 de març

a. confianar. Morrjiac& ÍJ« " "

JttïLS

SALES PRIVADES

• L'AvejtuoR* #?%* prese»*^ " Com*» del Ibipopo" Adapíadó per a ritelkss de dos contes de ] Prea: 206 ptes. A les 18\X) kOasal de Cultura del M(#mtk 0 * |

ACTIVITATS BWANT1LS

• Exposició de dibuixos "Servilleta estudio". A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Fins al 27 de març

• Amadeu Casals, aquarel·les Sala Rusinol. :~>'$a

• Pep Codó, escultura. Canals Galeria d'Art. Fins al 28 de març. zdwet; de lluís ï*u% i Time». A tes i95flf* • Serra Llimona. La Galeria. Fins al 30 de març

< '»lTe*cmTaa^dcfaUni64xl.Diícotí6:^. < u#wP^CN^J^<Mwer-<>«te^

Centre Cultural

k ar.

23 Vm*XT&r

1 * "Leí^r^kàcikms de íadÍabe£es", a càrrec del Dr. Jordi Anyada. A les Ï9*30h, A la Casa de Cultura. Qtgi As»

•E/s sufts de Damasc. Dances típiques del Pakistan. Divendres 19 de març a les 22 h. •Rumors, d i r i g i d a p e r Sergi Belbel. Divendres 26 de març a les 22h.

Cultura

ELS /CMYIDNS Ilivnir/rrs. 1<> r/r mm\ r/r 199'J

:s: :A;.N t

TELÈFONS D'INTERÈS 9367*11 t l

Ajuntament Grua

93674 3371

085

AiíüesUFioreste

93674 208»

Bombers Rubí-Sant Cugat 936998080

AAPf·iWMteM»!

9387420»

CAP

935891122

AAWVer^e Carme Mira-s* 936741003

CAP urgències

9358944 55

A A W Sant Joan Mía-sol

93874 7103

Casa <ie Cultura

93 59913 « ï

AAPPiWV&Worw

9367421*7

Cen&s Social i Santa» LF

935697800

AAPP i W. C. Montserrat Víi.93 674 21 OS

Casal Valldoreix

936744599

AAïVvVCartMajuVall.

Catalana de Gas

937252944

M f ^ J V S n s U f l o r e s t * 93674208»

Centre Cívic ta Floresta

935890847

AAWAjguaKmgalaRor.

936745129

93675510$

As*. Consumidors

932684567

DWptapréYta)

935893080

Bombers Beflaterra Bombers Generalitat

Centra Chic íes Ptwias Casal CutturalMfra-sot

936928080

935692018

Cinemes St. Cugat Çteser.] 935890941 Correus

936747096

Creu Roja Sant Cugat

936741234

Creu Ftoja Valldoreix

936742459

Dispensari La Floresta

93674 7615

Ert. Municipal Oescenïafit 936742719 ENHEftfiubí

936991892

FECSA (atend6 al cient}

90073 7373

FECSA (avaries)

90074 74 74

Informació FOC

932051515

Funerària

93589 5552

Hisenda

Greenpeace

93674504»

Divendres 19 • Sant Josep Dissabte 2 0 • S a n t Víctor Diumenge 21 • S a n t Filemó

Dilluns 2 2 • Sant Benvingut Dimarts 2 3 • Sant Josep Oriol Dimecres 2 4 • Sant Agapit Dijous 2 5 • L'Anunciació del Senyor •Divendres 2 6 S a n t Brauli

{91)5434704

CASAL DE CULTURA DE VMLkii/wiiClA .• fnfcwmació i inscripcions: De rJimatrts a divendres, <fiiai3h.ídei7aien

Tel. i fax 93 588 82 69 (Casal <teCu8ura de

Valldoreix).

I r. CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA 19 de març - Literatura dels segles XVIII al X I X 23 - Del segle X I X al X X 25 de març - A r t dels segles XVIII al X X Informació i inscripcions: dijous, divendres i dissabtes de 17 a 20 h. Al Museu de Valldoreix. Diumenges.de 10 a 13 h.

t t General de Catetonya

S3 5891212

aValltfHebron

934272000

H. Sant Joan de Déu

932034000

Untat Coronària

932481040

Tel. de l'Esperança

934144848

trrrormacirí Carreteres

932042247

DIUMENGE 21

Informació Aeroport

934785000

Festa de primavera. Animació "Puja aquí dalt i

informació RStf E

9349002 02

Informació Port.

9331887 50

LLoc: Casal Cultural de Valldoreix

OMIC

935893188

" Pere Quart" Joan Oliver. Centenari de Joan Oliver

Polidtnic Torreb&nca

935891838

amb Teatre Obert. Horari: 19 h. LLoc: Casal de

PROMUSA

935891732

Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Obert

ASDI

9367535 03

Arxiu Savín

93674 25 70

Casal d'Ams SC

93 5891638

Uar d'Avis Parròquia

93 589 05 98

Club Muntanyenc

93674 53 96

Coral de la Unió

93674 10 06

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Tot Sant Cugat

93674 8661

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Tel. 93 674 41 42. Org.:Valldaureix (Centre d'Estudis de Valldoreix) i Museu de Valldoreix.

935891155

Jutjat

m WM.

93674 6696

Lloc: Al Convent MMSS Corazones de Jesús y Maria.

balla" Horari: 12.00 h. Org.: EMD Valldoreix

Parròquia St. Pere Octavià 936741163 Parròquia Les Planes

93 204 7503

Parròquia Valldoreix

93 674 05 69

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 936747858 Urgències

091

PoScia Municipal i ProL Civil

092

Pol. Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

Comissaria de Poficta

93 674 76 12

Taxis (parada)

93 674 0997

Ràdio Taxi

9358944 22

Repsol-Butà

9367415 80

Sant Cugat Comerç

9367403 22

SOfiEA

93 58900 21

Ràdio Sant Cugat

93675 5959

Els 4 Cantons

935896282

•GIMJAZZPERA ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30 h • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

13.00h. •JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a19,30 h.

ilRAli luidBysos • UNIA 1, SANT CUQ AT-MIRA-SOL-MASJANER

T UNIA 3. SANT CUGAT LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de Mae Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.00rt-0?.00h-08.00h i ateshores en punt fins à les 22.00h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.00h-O8.00h-09.OQ i a tes hores en punt fins ates22.00b. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorttda^5'45h del matí i cada hora i mi$a fins a tes 22.15h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h def matí i cada hora i mitja Uns ates22.15h. Sortides des de f£$tac$, -Dies feiners. 1a sortida: 0&35h del matí i cada hora i mitja fins ates21.35h. -Dissabtes í festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hoja i mitja fins a les 21.35h.

Sortides des de r"Avinguda Alfons Sabu -Dies feiners. 1a sortida: Q6.40rt-07.40h i als 40 minuts de cada horafinsa les 21.40ru L'últim servei finalitza el seurecorreguta l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat, . Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, £síac/ó Mira-sot, Mas Janer.

Recorregut R Colom,teFloresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

V A 3. SANT C U G A T - R U B Í - T E U R A S S A

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts dècada hora fins ates22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h Í.11.55h.(feiners)

2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora ffrts a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 í 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23rt-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 rramits de cada hora fins a les 22.35h.

T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. HMssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, 1 a sortida: 07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22. tOrt -Sortides addicionals aterdanycte:22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

mmmmMsmmmmmmmm.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 í 45 minuts de cada hora fins ates21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 í als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i festjus.1 a sortida 06.45h i ais 45 rranute de cada horafinsafes21.45h, FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h {feiners).

E1S4CANTO1NS 48

Divendres. 19 de març de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

**=

Núria Querol. Biòloga i estudiant de medicina Executius U IORDI CASAS

U e x p e r i m e n t a c i ó amb animals no és essencial"

Rem

tal o formigueix a les cames. - Heu empres alguna activitat a Sant Cugat? - Estem preparant una xerrada de difusió per al mes d'abril a la Casa de Cultura. Tenia moltes ganes que es fes una activitat d'aquest tipus a Sant Cugat, perquè la gent conegui que és l'experimentació amb animals i quines alternatives hi ha. Moltes vegades la gent no sap com pot actuar. Ens pensem que està tot en mans dels polítics i no podem fer res. I això no és cert.

CASALS

És la responsable de tècniques alternatives a l'experimentació amb animals de l'Associació per a la Defensa dels Drets de l'Animal (ADDA), membre de la comissió d'ètica de la Generalitat pel al mateix tema, biòloga i estudiant de tercer curs de medicina. Des de ben petita la va sorprendre la crueltat amb que els humans tractem sovint els animals i n'ha fet la seva causa. - Com va entrar en contacte amb ADDA? - Vaig decidir que havia de fer alguna cosa seriosa quan vaig començar a estudiar biologia i vaig veure el que passa als laboratoris. Es molt dur començar una carrera on vols estudiar la vida, etimologia de la paraula biologia, i et trobes que tracten les rates i els ratolins d'una manera tan cruel, per a pràctiques docents on adquireixes coneixements que ja se saben. Ara hi ha facultats com Harvard o Nova York als EUA que estan formant els seus metges sense utilitzar animals. - 1 la possibilitat de l'objecció de consciència? - Desgraciadament no hi ha encara una legislació d'objecció de consciència a l'Estat espanyol, així com per exemple ja existeix a Itàlia. Sé de gent que ha hagut de deixar la carrera perquè l'han obligat a experimentar amb animals. Tant jo com altres companys ens vam quedar sorpresos de pensar: "ostres, això és la ciència?". Et desenganyes molt. És fruit de la desinformació, no saps com combatre els arguments que et planteja el teu professor. I tens por. Por que no et deixin acabar la carrera. - Avenç científic i no experimentació amb animals, no és contradictori? - No, en absolut. Es pot comprendré el raonament que provar primer un fàrmac en un ratolí pot estalviar errors amb els humans. El problema ve quan les dades donen diferències molt importants d'una espècie a una altra. Cada espècie

IA penicil·lina és tòxica per a l'animal rei de l'experimentació: el cobaia. E: X.L.

anima! té una manera diferent de metabolitzar les substàncies i per això a vegades passen desgràcies amb fàrmacs que ja han estat provats amb èxit amb animals però arriben a causar la mort de persones. L'experimentació amb animals no és essencial. Encara que els fàrmacs es provin en animals, sempre s'acaben provant en persones. - Quines són les alternatives? - Programes informàtics que són models ma-

temitics i es-

•*+

ues m

vitrv estan

' '£s lamentable que a q > en un flascó i per Sant Cugat, en la tant és fins i tot segur, no hi protecció d'animals, més ha perill de contaencara quedin moltes minació. Per exemple, el que és coses pendents''1 més útil a l'hora de

tadístics molt --•"—''complexos que dibuixen les molècules en tres dimensions i poden preveure, per exemple, l'efecte que tindrà el fàrmac. També hi ha cultius in vitro d'òrgans humans ò de teixits. O sintetització d'anticossos in vitro. Tot un somni que ha portat països com Suïssa, Alemanya, Gran Bretanya i els Països Baixos a prohibir aquests tests en animals. També hi ha programes

molt eficaços com el de l'Institut Català de la Salut, de toxicovigilàncies, que, un cop el fàrmac surt al mercat hi ha un control molt estricte per evitar possibles efectes secundaris. - Són pràctiques igual de segures que les tradicionals? - No es tracta d'una ciència i una ciència alternativa. Les proves que no utilitzen animals, són igual o més vàlides que les tradicionals. En el cas de les tècni-

provar la toxicitat dels fàrmacs és el cultiu de fetge humà perquè és l'òrgan que metabolitza les medicines. I està donant molt bons resultats. A posteriori, el control de nous fàrmacs posats a la venda, és molt més útil perquè en alguns d'aquests, encara que els provis en animals, no et podran dir si tenen confusió men-

a 4- 1 è

Tecfto

- Hi ha alguna empresa a Sant Cugat, que experimenti amb animals? - Sí. Però el problema és sempre el mateix: la legislació exigeix que es provin els fàrmacs en animals. I per tant, encara que hi hagi farmacòlegs que reconeixen la inutilitat d'aquest procediment en molts casos, no es pot fer res. - Heu iniciat alguna activitat informativa amb aquestes empreses? - Amb les cosmètiques, sí. Perquè per llei, no és obligatòria l'experimentació amb animals. Els hem enviat una carta, proposant-los participar en un projecte de la Coalició Europea de l'Abolició d'Experimentació amb Animals on ADDA és el representant espanyol, però no ens han contestat. Afortunadament, al juny de l'any 2000 ja estarà prohibida aquesta pràctica en cosmètics a tota la Unió Europea. - Què es pot fer a Sant Cugat per canviar aquesta realitat? - Sobretot, que la població sàpiga que a nivell de cosmètics es poden protegir els animals comprant productes que no hagin estat testats en animals. 0 els estudiants de Sant Cugat que expressin la seva voluntat de no voler experimentar amb animals. A nivell institucional, el que caldria dir és que en un poble com el nostre, que destaca pel seu nivell cultural, que està tan ben cuidat, que té parcs tan macos i tantes altres meravelles, és lamentable que en el tema de la protecció dels animals encara quedin moltes coses pendents, com un sistema seriós de recollida d'animals abandonats.

Que el món de l'empresa està canviant de forma accelerada, és cosa sabuda. Que en l'actual marc de relacions laborals, l'existència d'una massa creixent d'executius (agressius o no) ajuda a difuminar la nítida percepció d'antany de la secular confrontació entre capital i treball, també és cosa sabuda. Que ser un executiu no és cap ganga i és una manera de fer oposicions a la condició d'estressat, també és cosa sabuda. El que ja no són tan conegudes, són les percepcions de l'executivisme. Les dades d'una enquesta realitzada a la regió metropolitana són eloqüents: quasi el setanta per cent consideren que no tenen gens de temps lliure o el que tenen és escàs (sensació més negativa que la dels mateixos empresaris), només menys del vint per cent considera que té molt de temps lliure o el suficient. Una enquesta de caràcter més general rebla el clau: els nivells d'estrès han augmentant err cinc anys un 25/30%. Entre els factors que el causen, cal assenyalar: efecte de la política en les decisions de l'empresa (48%); manca de seguretat en el treball (31%); estancament de la carrera (26%); poc temps disponible, tema ja esmentat (25%); temps dedicat a les reunions (22%), noti's que el percentatge va en paral·lel a la percepció de la manca de temps lliure; incapacitat per comprendre clarament el que s'espera del seu treball (16%); i responsabilitat del lloc (14%). El 80% està en permanent expectativa de trobar un nou treball, malgrat la satisfacció pel treball realitzat. En definitiva, són dades que refermen la meva vocació d'assalariat normal i corrent, dels que tenim unes condicions laborals fixades per conveni (que, per cert, no som tots els que hauríem de ser). Sens dubte, se'm pot acusar de no viure enlluernat pel somni americà. Ho accepto. I, a més, de ser un conformista, per conformar-me amb un salari encotillat per l'evolució de l'IPC. També ho accepto. Però quelcom em diu que la meva consciència (i el meu temps lliure) no em perdonaria un canvi de perspectiva. I, en aquest món en el qual ens ha tocat viure, estar a bé a m b la consciència, encara que sigui la pròpia, no és poca cosa.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs