Diari de Sant Cugat 282 by Premsa Local Sant Cugat

30.000 CIUTADANS UTILITZARAN LA NOVA TARGETA DEtA SEGURETAT SOCIAL QUE ENTÈAhJ^MMftS * *Í* l·v-*

Dijous 1 d'abril de 1999

àfifl

FÈGWà 11

ÜS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

SVMARI La premsa local guanya adeptes i supera en qualitat alguns diaris generals Pàgines i ad

Núm. 282 Any Vil

2 2 5 ptos.

Un mar d e palmes a la Llotgeta del Monestir El rectorfa la benedicció des d'un entarimat perquè la gent la vegi millor

Els incedis van cremar l'any passat 33 hectàrees del territori santcugatenc de GoUserola Pàgina 14

Denuncien dos alts càrrecs del Deutsche Bank per persecució sindical Pàgina 24

El Club Voleibol Sant Cugat acaba la lliga i es classifica en cinquena posició Pàgina 29

Enric Larreula durà la seva història de La bruixa avorrida à la televisió francesa

Petits i grans van aplegar-se als Jardins del Monestir perquè el rector els beneís els palmons, les palmes i les branques de llorer. FOTO: OSCAR

Pàgina 37

BENITO

Pàgina 15

La Universitat Politècnica de Catalunya farà Pauditoria sobre el Turó de Can Matas Uoposició aprova dues mocions que ratifiquen la importància de raclariment dels fets Pàgina 13

ET REFORMEM EL BANY Alfonso Carballo.

F^CATALONIA L J ( ERAMIC |

FOTOX.L.

La policia estatal de la ciutat torna a canviar de cap Alfonso Vicente Carballo substituteix Secundino Vicente Pàgina 19

El teu

benestar

C Rius i Taulet, 6 • Tel. 93 589 82 80 (Costat benzinera centre)

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

1 •

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

H H

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

•

Tel. 93 580 15 00

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Et convidem

AQUESTA PROMOCIÓ ÉS VÀLIDA PER A

al Tibidabo

TOTS ELS LECTORS D'ELS 4 CANTONS

Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra

[ Aprofita-la!!

«(Entrada 2.400 ptes). Vàlid durant els mesos d'abril, maig i juny 1999. Noacumulabie amb altres promocions.

no cal ser subscriptor)

X o

FILA 7 presenta

LA REINA DE BELLESA DE LEENANE Tendra, humana, sòrdida, patètica, dura, aquesta comèdia negra de Martin McDonagh gela la rialla i endureix la compassió que susciten els personatges. Aiguafort en la línia del millor teatre irlandès, i no lluny de Valle-lnclàn, LA REINA DE BELLESA DE LEENANE és una petita obra mestra de joventut: Comèdia? Thriller? Drama? Tragèdia? Comèdia d'amor?...tal vegada tot això i moltes coses més. Horari De dimarts a divendres a les 22h Dissabte i diumenge a les 18 i a les 22 h

LA REINA DE BELLESA

VAL 2X1 VILLAflftOEL

L, i N / i x N J—i

GRUP DE TEATRE

C. Villarroel, 87 • Barcelona Tel. 9 3 451 12 34

ESPIRAL

presenta AMOR MATERN de J. A. Stríndberg Emília, una dona amb un passat tèrbol, s'enfronta ara amb un present en què la seva filla li demana explicacions i una llibertat que comença quan acaba l'estabilitat que, amb recel, ella ha construït. EL DESPERTAR de Dario Fo Una dona que treballa tot el dia en una cadena de muntatge i que cuida del seu fill i que fa la compra i que cuina i que neteja la casa... per força li han de passar coses com les de la protagonista a "EL DESPERTAR" Horari: Diumenge dia 4 a les 19 h CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX

^SÈi^&míB&BBBm^MhmWaB«i2é^

EIS4CANTONS ^^_*

El tema de la

hetmana Dijous, I d'abril rte l')9<>

ESTUDI

p r e m s a

l o c a l

D'AUDIÈNCIA

c o m a r c a l

VALORACIÓ

DELS

DIARIS

NOTA MITJANA

TOT SANT CUGAT

96,3

LA VANGUARDIA

7,39

LA VANGUARDIA

58,5

TOT SANT CUGAT

7,39

EL PERIÓDICO

45,1

EL PERIÓDICO

7,23

EL PAÍS

6,81

GRAN SANT CUGAT

29,3

ELS 4 CANTONS

26,8

EL PAÍS

25,2

AVUI

19,1

DIARIS ESPORTIUS

18,3

REVISTES D'INFORMACIÓ GENERAL

17,1

EL MUNDO

2,8

ABC

1,6

^ ^ ^ ^ ^

I ELS 4 CANTONS AVUI

6,42

GRAN SANT CUGAT

6,08

EL MUNDO

4,53

ABC

3,75

BASE: TOTAL ENTREVISTATS

FONT: INSTTTl TOPINA.

(0= MOLT MALAMENT, 1 0 = MOLT BÉ)

FONT: 1NSTITI"/' OPINA.

Societats de la informació Les dones estan més interessades pel que passa al seu entorn que els homes Des que els mitjans de comunicació van passar al primer pla de l'actualitat fins a l'extrem de ser considerats com el quart poder de les societats modernes, l'home ha viscut cada cop més pendent d'allò que llegia, escoltava o veia a la AURA COSTA

- Sant Cugat Un estudi recent elaborat per l'Institut Opina per encàrrec de la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal i finançat per la Generalitat posa en relleu que la premsa local i comarcal és la més llegida en aquelles localitats on és present. Amb un 89'6% de lectors, les publicacions d'informació local i comarcal atrauen més al ciutadà que no pas les revistes o la premsa general ista, tot i que la majoria de lectors confessa que segueix habitualment tots dos tipus de premsa. L'estudi s'ha fet en 38 municipis de Catalunya, entre els quals es compta Sant Cugat. La nostra ciutat és un clar reflex de les dades generals i és que les enquestes que s'hi han realitzat (veure quadres adjunts) demostren cla-

premsa, la ràdio o la televisió. Algunes teories de la comunicació molt lligades a la sociologia defensen que en alguns col·lectius socials les coses no es perceben com a certes fins que no apareixen a la televisió. Afirmació que demostra

rament com els mitjans locals hi tenen un important pes. Dels 246 santeugatencs entrevistats, el % ' 3 % ha assegurat que llegeix habitualment el setmanari gratuït Tot Sant Cugat, un 29'3% s'ha confessat lector del també gratuït Gran Sant Cugat i un 26'8% ha afirmat llegir Els 4 Cantons (setmanari de pagament). La rellevància d'aquestes dades ve donada pel fet que els setmanaris locals tenen més lectors que alguns diaris generalistes com és el cas d ' £ / País (llegit per un 25'2% dels enquestats), YAvui(ur\ 19'1%) o els diaris esportius (18'3%). Aquesta dada és encara més destacable en el cas d'Els 4 Cantons, ja que es tracta d'una publicació per la qual el lector ha de pagar. YA públic santeugatenc, però, no tan sols llegeix la premsa local, sinó que, a més, en fa una valoració notable que, sovint, també su-

el grau d'importància que l'home actual confereix als mitjans de comunicació. Aquests s'han convertit en una gran finestra oberta a través de la qual el ciutadà s'assabenta d'allò que passa arreu del món. Paradoxalment, però, recents estudis

pera la valoració dels diaris generals. Així, segons l'estudi de l'Institut Opina, els ciutadans de la nostra ciutat atorguen al Tot Sant Cugat 7'39 punts sobre 10, i a Els 4 Cantons6'72 punts. Amb aquestes puntuacions, totes dues publicacions locals superen la nota obtinguda pels diaris Avui (6'42 punts), ElMundo (4'53), YABC (375) i pel també local Gran Sant Cugat, que és valorat amb 6'08 punts. Dones, per sobre de tot U Estudi d audiència i de perfil de lector de lapremsa localicomatmlxcvela que el perfil pilot del lector de premsa local és una dona amb formació universitària i de classe mitjana. Contràriament al que passa amb el diaris d'informació general -que són més llegits pels homes-, la premsa local té en les dones el

revelen la tendència creixent de la població a mostrar major interès per la informació de casa, per conèixer i saber tot allò que succeeix en el seu entorn immediat. I, a l'hora de facilitar aquest servei, la premsa local i comarcal és la número 1 .

seu públic majoritari registrant índexs del 5.V2% de lectores enfront el 46'8% d'homes. Aquells que s'interessen per aquest tipus de publicacions, a més, pertanyen majoritàriament a una classe mitjana i disposen d'una formació de batxiller o universitària. Una altra característica que destaca d'aquesta audiència és la seva fidelitat als mitjans: el 92'8% asegura que llegeix la premsa local habitualment i que, quan duen la publicació a casa, entre dos i quatre familiars més també la llegeixen.

dels llocs més privilegiats del sector. Actualment, a Catalunya hi ha un total de 141 publicacions informatives d'àmbit local o comarcal que cobreixen 33 de les 41 comarques del Principat L'edició d'aquestes publicacions suposa una facturació de prop de 5.000 milions de pessetes, xifra que dóna una idea de l'important moviment econòmic que suposa aquest mercat. El president de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), Ricard Rafecas, considera que l'estudi elaborat per Opina ajudarà a la major promoció d'aquest tipus de premsa. "Les agències de pu-

Tendència a l'alça

bJicjtat ens demanaven que féssim

Segons el sociòleg Salvador Cardós, la premsa local i comarcal catalana és l'única que en els darrers vint anys ha mantingut un creixement sostingut i una contínua expansió que l'ha col·locat en un

aquest estudi com a condició per invertir en les nostres publicacions. Ara tindrem més ingressos i això vol dir que podrem evolucionar. modernitzar-nos i incrementar encara més la qualitat de les publicacions locals i comarcals."

Setmana

ELS ÍC4NTONS Dijous, 1 d'abril dt 1999

Els

C a n t o n s

Un setmanari notable El lector es mantéfidel a una publicació que valora amb 6 7punts sobre 10 La població està força satisfeta a m b

pinió d e l'audiència d e la publicació.

mics, es traduiria e n un notable. A m b

o El Mundo

el producte que rep. Així ho demostra

Els lectors consultats per l'empresa

aquesta qualificació, el setmanari lo-

d e l s l e c t o r s n'és la millor p r o v a : el

l'enquesta f e t a a 2 4 6 lectors d'Els 4

d'investigació d e mercats han atorgat

cal a c o n s e g u e i x superar, segons el

3 1 * 8 % llegeix el diari d e s q u e va sor-

Cantons, una mostra que l'Institut Opi-

al setmanari una puntuació d e

6'72

seu públic, la qualitat d'alguns diaris

tir al m e r c a t , m e n t r e q u e el 3 4 ' 8 % fa

na considera suficient per reflectir l'o-

punts q u e , en els paràmetres acadè-

generalistBS com ara l'Avui (6'4 punts)

mes d'un any q u e el segueix.

RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

E L MÉS V A L O R A T D E L S E T M A N A R I PUNTUACIÓ

Els lectors d'Els 4 Cantons consideren que aquesta publicació és un producte de qualitat del qual el que més valoren és cl fet que estigui escrit en llengua catalana. Creuen que és útil i que té credibilitat i, a més, es mostren satisfets per les plomes que hi col·laboren. A l'hora de fer retrets només se'ls acuden dues coses: la periodicitat del mitjà i la publicitat. Amb tot, fins i tot aquests punts reverteixen p o s i t i v a m e n t en la consideració del setmanari, ja que el q u e d e m a n e n una part dels seus lectors és q u e surti d i à r i a m e n t (així ho volen el 50% dels q u e d e i e n no estar d'acord amb la periodicitat setmanal actual) i q u e inclogui menys publicitat (senyal q u e tenen més interès pels textos i troben a faltar més informació). A grans trets, però, el lector del diari de Sant Cugat es mostra satisfet pel que li ofereix la publicació. I és que, fent la mitjana de tots els aspectes que els enquestats han valorat (veure

Un lector • U n i v e r s i t a r i s d e mitjana edat, a m b un fort sentiment nacionalista i de classe mitjana. Aquest és el perfil del lector habitual d'Els 4 Cantons. L'estudi el-aborat per l'Institut Opina ha analitzat especialment l'audiència d'aquest setmanari i ha arribat a la conclusió q u e la publicació s'adreça a un sector de població força definit: h o m e s i dones d ' e n t r e 35 i 49 anys, pertanyents en un 69'7% a una classe social mitjana, majoritàriament empleats o mestresses de casa, casats i amb un fort sentiment nacionalista. El tema de la llengua és especialment important per als lectors del diari. No en va, el fet que estigui escrit íntegrament en català és un dels aspectes que són més valorats per l'audiència. Reforcen aquesta tendència nacionalista les xifres que parlen de l'idioma més

Ous estigui escrit en català

7,89

Els col·laboradors

7,12 -

ütHItatttel «emanari

6,98

Credibilitat del setmanari

6,89

Mida del setmanari

8,87

Continguts

6,82 ' -í^S/

6,61 Nombre de seccions BASE: TOTAL ENTREVISTATS

6,55 ( 0 = MOLT MALAMENT, 10= MOLT BÉ)

FONT: INSTITUT OPINA. quadre), el resultat és de 6'99 punts sobre 10. Sens dubte, hi ha a s p e c t e s q u e l ' a u d i è n c i a creu que s'haurien de millorar. En aquest sentit, proposen incloure més informació d'associacions i col·lectius o més pluralitat política. Pel que fa a les

seccions d e la publicació, les pàgines d e d i c a d e s a la informació política i a l'esportiva són les que menys interessen l'audiència, mentre que a l'altre extrem de la balança es troben els temes de societat i actualitat loc a l , q u e són els q u e m é s

Hàbits d e consum El seguidor d'Els 4 Cantons és, per d a m u n t de tot, fidel. Un cop coneix el setmanari se'n fa lector assidu. Bona prova d'això la d o n e n els p e r c e n t a t g e s d e l'estudi realitzat: un 31'8% llegeix la publicació des q u e va sortir al mercat i un 34'8% ho fa des de fa més d'un any. Pel que fa al mètode mitjantçant el qual obtenen el setmanari, els lectors c o n t i n u e n preferint comprar el diari al quiosc (53%), tot i que un 9 ' 1 % està subscrit a la publicació i un 6 ' 1 % el llegeix en establiments públics. I, a l'hora de la lectura, les cases particulars són el lloc més triat. Un 78% llegeix Els 4 Cantons a casa seva, un 10'6% ho fa a la feina i el 6 ' 1 % en bars i restaurants. Finalment, destaca el fet que la difusió del mitjà és molt més alta que el seu tiratge. Així, per cada diari que es compra en una casa, en el 3 3 % dels casos el llegeixen dues persones; en el 21'2%, quatre i en el 9 ' 1 % , més de quatre.

Una altra xifra destacada pel q u e fa a l'audiència d'Els 4 Cantons és la seva preparació: el 50% dels seus lectors té formació universitària. El gran interès per la informació local és,

Kl diari espera continuar augmentant el nombre de lectors, h 010: X. L. finalment, un altre dels trets característics de l'audiència del setmanari, una dada q u e es comprova pel fet que un 10'6% dels lectors també escolta Ràdio Sant Cugat i més d'un 90% llegeix també el Tot Sant Cugat. A tall d'anècdota es podria

punts).

La fidelitat

atrauen l'atenció dels lectors.

nacionalista utilitzat pels lectors à'E/s 4 Cantons i del seu posicionament polític. Així, l'estudi revela q u e el 60'6% dels lectors d'aquest setmanari parla habitualment en català, enfront del 21'2% que ho fa en castellà i el 18'2% que opta per les dues llengües indistintament. A l'hora de posicionar-se ideològicament, el 37'9% dels lectors se sent més català q u e espanyol i el 1 6 7 % diu sentir-se només català (només el 4'5% s'identifica més com a espanyol que com a català). Finalment, la identificació política ratifica aquesta tendència: CiU és el partit més ben valorat pels lectors de la publicació (li atorguen 6'23 punts sobre 10).

(4'53

destacar el fet que només un 197% dels lectors d'Els 4 Cantons és nascut a Sant Cugat, enfront del 5 9 ' 1 % q u e va néixer en d'altres indrets de Catalunya, el 1 6 7 % a la resta d'Espanya i el 4 ' 5 % a l'estranger. / REDACCIÓ.

Satisfets, però no prou • Un diari és una eina indispensable de tot sistema democràtic, en tant que esdevé el garant dels drets a la informació i a l'opinió que tot ciutadà té. Quan la població, però, viu en una ciutat relativament petita, com la nostra, els grans gegants de la comunicació no satisfan aquestes necessitats. És aleshores que la premsa local, com Els 4 Cantons, adquireix una important rellevància e n t a n t q u e es converteix - j u n t a m b els mitjans audiovisuals localsen l'única via que el poble té per conèixer allò que succeix a nivell polític, econòmic, social, cultural, esportiu, medioambiental... en el seu àmbit més proper. Des de la nostra aparició a Sant Cugat, sempre h e m lluitat perquè la ciutadania sentís que nosaltres érem aquella finestra a través de la qual podien observar el batec d e la ciutat. Els resultats de l'estudi que s'acaba de presentar demostren que una part important d e la població així ho ha percebut i s'ha mantigut fidel a un projecte en el que s e m p r e h e m confiat. E n s queda, però, encara molta feina per fer. Seria injust que després d'aquestes dades ens pengéssim quatre medalles i creiéssim que ja havíem arribat a la fita marcada. Com a periodistes d'aquest mitjà de comunicació sentim el deure de continuar treballant per al municipi i això vol dir obrintnos cada dia una mica més, recollint totes els suggeriments de la ciutadania, escoltant els casos que ens expliquen, sent testimonis i intèrprets dels fets. La nostra única voluntat és la de millorar per continuar servint a aquesta ciutat com els seus habitants es mereixen./ Aura Costa, directora d'Els 4 Cantons.

Setmana

E1S4 CArVTONS Dijous, 1 d abril de 1999

Els

m i t j a n s

l o c a l s

g r a t u ï t s

El Tot Sant Cugat és líder d'audiència amb un 9 6 ' 3 % dels lectors

Gran Sant Cugat: conegut però menys valorat

Junt amb La Vanguardia és el mitjà més ben valorat pels santcugatencs A.C. -Sant CugatParlar de premsa local a Sant Cugat vol dir reconèixer el lideratge indiscutible del Tot Sant Cugat, el setmanari gratuït que va néixer el 2 de desembre de 1985 amb una tirada de 5.000 exemplars i que, tretze anys després, ja n'edita 15.000 controlats per l'ÜJD. Amb 144 pàgines de mitjana i 700 punts de distribució, el Tot SantCugat\\à aconseguit ser present en tots els racons de la ciutat. Els resultats de l'estudi sobre premsa així ho evidencien: el 96'39% dels enquestats assegura llegir regularment aquest setmanari gratuït. Quant a qualitat, la publicació també es troba en els primers llocs de la llista en assolir una puntuació de 7'39 punts sobre 10, la mateixa puntuació que els lectors donen a La Vanguardia. A q u e s t fet no sorprèn el director de la revista local, Josep Maria Vallès: "La població prioritza la informació que

Vallès defineix el Tot Sant Cugat com una revista dinàmica que s'adapta a les necessitats del lector. FOTO: X. LARROSA pot afectar més directament els dels santcugatencs assegura que ho, el director del setmanari graseus interessos perquè la prems'assabenta d'allò que passa a la tuït espera incrementar el nomsa d'àmbit nacional mai els exciutat a través del Tot Sant Cubre de pàgines dedicades a les plicarà els acords del ple munigat. notícies i mantenir l'equilibri encipal, l'existència d'un Amb vista al futur, Vallès estatre població i tiratge d'exemplar. dinamitzador per a Sant Cugat bleix que el repte principal és La seva arma secreta, confessa, "aconseguir que d'aquí a 10 anys Comerç o l'actuació dels casteés "l'equip seriós i professional les xifres d'aquesta enquesta hasense el qual la revista no sortillers a l'Hospitalet." D e fet, segin variat poc". Per aconseguirria cada setmana al carrer". gons l'estudi presentat, gran part

• La tercera publicació local de la c i u t a t és el Gran Sant Cugat, un setmanari gratuït que va ser creat ara fa quatre anys. Amb una mitjana de 20 pàgines, el setmanari té una bona acceptació entre el públic local, ja que se situa en un lloc similar a Els 4 Cantons q u a n t a coneixement per part de la població. Segons l'est u d i e n c a r r e g a t per la Fundació Catalana de la P r e m s a C o m a r c a l , un 29'3% de la població local confessa fullejar o llegir amb regularitat aquest s e t m a n a r i . A l'hora d e fer-ne la valoració qualitativa, però, el mitjà descendeix fins a la setena posició i obté 6'08 punts, la pitjor nota dels tres mitjans locals, per bé que aconsegueix superar la valoració que fan els ciut a d a n s d e l s d i a r i s El Mundo i ABC. / A. C.

R a m o n Grau. Editor d'Els 4 Cantons / del Tot Sant Cugat

Els diaris locals sempre s'han vist com la Ventafocs de la premsa" A. C. - Sant Cugat -

- Com v a l o r a els r e s u l t a t s d e l ' e s t u d i s o b r e la p r e m s a local i c o m a r c a l ? - Els resultats demostren una vegada més, però a q u e s t cop a m b dades, q u e la premsa local i comarcal té un pes e s p e cífic molt important al nostre país, no tan sols a m b la quantitat de capçaleres, sinó pels índexs de lectura tan import a n t s c o m e n s ha r e v e l a t aquesta e n q u e s t a . Aquest estudi, el que ens diu és que allà on hi ha una publicació arrelada, com pot ser el cas del nostre municipi, el ciutadà llegeix principalment a q u e s t tipus de premsa, a banda de c o m p l e m e n t a r - h o a m b altres capçaleres a m b altres periodicitats, com poden ser els diaris. - Els 4 Cantons i e l Tol Sant Cugat, a m b d ó s e d i t a t s p e r v o s t è , són d o s p r o d u c tes molt ben posicionats en el m e r c a t . Q u i n és el s e c r e t

de l'èxit? - L'èxit és estar a p r o p del ciutadà i aconseguir q u e vegi a q u e s t s mitjans com un elem e n t molt proper, molt familiar... Són els anys, la constància, la feina i e v i d e n t m e n t fer un producte q u e estigui identificat a m b la ciutadania. - La p r e m s a l o c a l té el lloc q u e es m e r e i x a C a t a l u n y a ? - Als diaris locals i comarcals

Per al ciutadà, la premsa local té molt pes i, d'això, convé que els polítics se n 'adonin s e m p r e s e ' l s ha vist c o m la Ventafocs de la premsa. Se'ls ha c o n s i d e r a t c o m l ' a l t r a premsa, la dels mitjans petits, humils i tot un seguit d e tòpics q u e els mitjans "grans" i diferents sectors d e la societat li han a t r i b u ï t . F i n s i tot les institucions d o n e n molta

més importància a la premsa de gran distribució o d'àmbit general, quan realment la ciutadania el que vol és conèixer el q u e té més a prop. allò q u e passa al costat de casa. I això només ho toca la premsa local i comarcal. Per tant, per al ciutadà té molt més pes aquesta premsa q u e altres tipus de mitjans i, d'això, c o n v é q u e els polítics se n ' a d o n i n , q u e vegin quina és la realitat i la tinguin en c o m p t e . - De t o t e s m a n e r e s , e n c a r a hi d e u h a v e r a l g u n s r e p t e s pendents... - Els reptes són la professionalització, la modernització de les estructures. Penso (pic en els darrers anys s'ha fet un pas importantíssim. Un e x e m p l e és Els 4 Cantons, on hem apostat per crear aquesta estructura professional i tecnològica p e r q u è r e v e r t e i x i e n el ciutadà. - I aquest què demana? - El ciutadà, avui dia no acc e p t a p r o d u c t e s a m b poca qualitat. El que vol, i això t'ho

Segons Grau, el lector demana una qualitat que la premsa local ja dóna. F: X.I.. demostra setmana rere setmana amb la c o m p r a del mitjà, és u n p r o d u c t e fet a m b u n s c r i t e r i s d e q u a l i t a t q u e la p r e m s a local i comarcal està donant s o b r a d a m e n t . - l a canvi se li d o n e n tot tipus de prestacions. - Sí, a q u e s t tipus de mitjans també han de fer altres iniciatives paral·leles al sol f e t d ' e -

ditar el mitjà com p o d e n ser els c o l · l e c c i o n a b l e s , els sup l e m e n t s monogràfics, els clubs del subscriptor... tot el que representi fidelitzar el lector. P e r mi, això és bàsic; és una part del m à r q u e t i n g q u e ha de fer el producte per aconseguir tenir una presència cada vegada més important. El lector ho d e m a n a .

Setmana

ELS4 CANTONS Dijous, 1 d'abril de 1999

'enquesta

Què opina de les publicacions que s'editen a la ciutat? - Sant Cugat -

Tot i que al nostre país es llegeix molt menys la premsa que en la majoria de països de l'Europa Occidental, cal dir que a Sant Cugat, com a mínim, sí que hi ha un important interès per conòixer el que diuen les publicacions que s'hi editen. Tenint en compte les respostes de les deu persones enquestades, i contrastant-les amb les dades de l'estudi de

mercat realitzat per l'Institut Opina, es pot assegurar que els santcugatencs volen saber allò que passa a la ciutat, tenen set d'informació local. La majoria d'ells coneix les publicacions locals i, a més, confessa ser-ne lector habitual. En general les valoren positivament i tots coincideixen a destacar l'important paper que compleixen a l'hora de difondre els fets locals que els grans mitjans no els expliquen./ A. C.

AGNÈS TRIAS

ANTONIO GÓMEZ

XAVIER TAFONELL

JlBILAT

MIQUEL ÀNGEL PADILLA 30 ANYS QUIOSQUER

46 ANYS TERAPEUTA

39 ANYS COMPTABLE

42 ANYS PROFESSOR

"Fantàstics. Llegeixo tots els que surten perquè penso que són una forma ideal d'estar informat i, de fet, crec que hi ha molt poques ciutats que estiguin tan ben informades com Sant Cugat."

"Estan molt bé perquè així la gent del poble s'assabenta del que passa. Però trobo que els mitjans locals no són prou coneguts. Hi ha molta gent que ve de Barcelona i no té ni idea dels diaris d'aquí."

"Val molt la pena de tenir-los, però de vegades no sé gaire en quin lloc polític estan. De totes maneres n'estic contenta i em fa molta il·lusió que comuniquin actes que organitzem. "

"És important que els ciutadans ens assabentem de tot el que passa a Sant Cugat. Fins ara només sabíem les coses que es deien i en canvi ara tot surt a Eb 4 Cantons i al Tot Sant Cugat.."

"No els conec gaire, però em sembla bé que n'hi hagi. Tot i que jo normalment no els llegeixo, trobo que hi han de ser perquè reflecteixen coses que a la premsa general no surten mai."

MARIA ÀNGELS SANBERON 32 ANYS CAMBRERA

CRESCENCIA BARROCAL 31 ANYS COMERCIANT

ESTHER MUNILLO 25 ANYS ESTUDIANT

MERCÈ ROMANÍ 41 ANYS TREBALLA A L'ADMINISTRACIÓ

NÚRIA NUALART 40 ANYS FARMACÈUTICA

"Estan bé. Tot el que sigui local serveix per informar-nos. El Gran Sant Cugat, Els 4 Cantons i el Tot Sant Cugat sempre els llegeixo perquè així em mantinc informada."

"Em semblen positius. Almenys a mi em serveixen per informar-me de totes les activitats que es fan al poble i, a més, puc fer les receptes de la setmana del Tot Sant Cugat."

"Sempre he pensat que els mitjans locals eren una eina indispensable. Considero que fan un treball molt important i lamento que no tinguin el mateix reconeixement que els gran diaris."

"No els conec gaire perquè bàsicament faig vida a Barcelona, però tot el que sigui més proper a la població és millor. Com més local millor, s'ha d'anar cap a la descentralització."

"Són molt necessaris. Els que hi ha ara els valoro molt positivament perquè trobo que. funcionen bé i que són bàsics per saber tot de què va. Als altres diaris no surt res."

'OMÀS PUJOL 57 ANYS

Vostè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIATOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. Èn poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar.

Maria Baló»

T ~^^ USSÍA\ Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

TOURS

^^^^^Slf^^^^4^

EIS4CANT0NS

Política Dijous, 1 d'abril de 1999

D e b a t

L'oposició es mostra contraria que es publiqui l'acció de govern L'alcalde defensa el dret a demostrar la feina que han fet bé

Marta Ca nas, escollida n o v a presidenta d e les JNC l o c a l s A. B. M. -Saat Cugat -

El dret a editar qualsevol tipus de document com a balanç de l'acció d'un govern ha estat posat aquesta setmana en entredit pels partits de l'oposició locals. En un ple extraordinari celebrat dimarts passat, els 11 regidors de l'oposició van mantenir un dur frec a frec amb l'alcalde,

AURA COSTA

-Sant Cugat Premsa, ràdio i televisió d'arreu del món emeten contínuament espais en què s'anuncia la posada en marxa d'un nou servei, es patrocina turísticament una ciutat o es recorda al ciutadà algun acte institucional que es farà amb motiu d'alguna data. Segons l'oposició de Sant Cugat, però, aquesta és una pràctica publicitària que no volen que la nostra ciutat copiï. Per això han aprovat una moció institucional prohibint la difusió d'aquest tipus d'informació abans de les eleccions municipals, perquè consideren que "és fer propaganda del partit governant amb diners públics". L'equip de govern ha reaccionat a la prohibició amb indigna-

ció: "No estem disposats a fer allò que vostès, per caprici electoralista, ens manin. Si no estan d'acord amb la nostra manera de governar, presentin una moció de censura." Amb aquestes paraules, l'alcalde, Joan Aymerich, ha indicat la seva intenció de tirar

Joan Aymerich, sobre la conveniència d'editar, abans de les eleccions, documents d'aquest tipus. L'alcalde va demostrar que aquesta és una pràctica seguida arreu del món i va instar els partits a presentar una moció de censura si no estan d'acord amb la política que duu a terme.

Sant Cugat". Amb un plec de retalls de premsa a la mà, Aymerich va mostrar durant deu minuts anuncis que diverses administracions han publicat en mitjans escrits i, després de recordar que ajuntaments com el de Barcelona -governat pel

to quan l'oposició va mantenir la seva petició i va indicar que "el fet que tots els partits duguin a terme aquesta pràctica no vol dir que nosaltres també l'haguem d'aplicar, segons paraules d e Francesc Godàs, portaveu d'ICVerds. El Partit Popular va ser l'únic en acceptar l'elaboració d'aquestes memòries, "sempre que es distribueixin després de les eleccions", extrem, però, al que Aymerich s'ha oposat. Per donar més força als seus arguments, l'alcalde va justificar "l'absurditat de la moció" recordant que tots els partits polítics van acceptar, per unanimitat, q u e s'elaborés la memòria que resumia els deu anys de l'existència de Promusa. "I ara es fan enrere i volen que es prohibeixi? D e què tenen por?", va preguntar-se l'alcalde.

Aymerich recorda que administracions com l'Ajuntament de Barcelona s'han gastat més de 4.000 milions en publicitat endavant les memòries i els documents que ja ha pactat perquè, segons ell, "fer aquestes memòries és el nostre deure, ja que suposa retre comptes davant la ciutadania de l a n o s t r a gestió al capdavant de l'Ajuntament de

P S C - s'han gastat 4.315 milions de pessetes durant el mandat de Joan Clos, va indicar a l'oposició: "No ens poden negar el que els seus partits fan en totes les administracions que governen." El debat va pujar ràpidament de

Dilluns passat, els membres de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya van celebrar una assemblea extraordinària d'on va sorgir, escollida per unanimitat, una nova presidència: Marta Canas (22 anys, cursant últimes assignatures de Ciències Empresarials, Màrqueting i Relacions Públiques) substitueix en aquest càrrec Oriol Ferrer (25 anys, aparellador). El fins ara president ha deixat lliure la presidència local perquè ha estat nomenat Cap Comarcal del Vallès Occidental (sector Sabadell), un càrrec que el santeugat e n c troba "molt bé, p e r q u è aquesta zona té moltes possibilitats, i veig perspectives que es puguin crear nous col·lectius locals com el que tenim a Sant Cugat en d'altres municipis que encara no en tenen". Dilluns també es va crear un comitè executiu format per Canas, Ferrer i Roger Jané. Tant Canas com Ferrer han afirmat que les properes tasques en les JNC continuaran en la línia de sempre.

P a r t i t s

El PSC de Sant Cugat obre un local electoral a la plaça del Celler Jordi Menéndez proposa la creació d'un Síndic de Greuges local AU'GIA.D.BI!J

-Sant Cugat Prop de cinquanta militants i simpatitzants socialistes van assistir dissabte a la tarda a la inauguració oficial del nou local electoral del PSC] de Sant Cugat que s'ha ubicat a la plaça del Celler Cooperatiu, just davant l'edifici modernista de l'arquitecte Cèsar Martinell. Kl candidat socialista a l'alcaldia de Sant Cugat, Jordi Menéndez, va explicar: "Voldríem que aquesta nova oficina tingués un cert simbolisme en ser un local obert. transparent i de fàcil accés per als ciutadans, exactament igual com volem que sigui el futur ajunta-

ment. Els organitzadors de Tacte havien anunciat que el president del PSC] català, Raimon Obiols, assistiria a la inauguració del local. El polítieperò, no va comparèixer, de manera que l'acte fou presidit pels parlaments de Jordi Menéndez, de la primera secretària del grup socialista de la ciutat, Maria Sansa, i del coordinador de la campanya electoral. Salvador Gausa. Kn el seu discurs, Jordi Menéndez va realitzar dues propostes de futur. La primera, la creació d'una mena de Síndic de Greuges d'àmbit local que s'encarregaria de recollir les queixes dels ciutadans "per tal d'establir un temps màxim de resposta als escrits que

es presentin a l'Ajuntament", assegura Menéndez. Seguint el programa electoral del candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, la segona proposta feta per Menéndez seria convertir Sant Cugat en una ciutat pilot per posar en marxa una gestió municipal de l'educació primària. "Sant Cugat té capacitat i, sobretot, il·lusió per gestionar les seves escoles", va afirmar Menéndez. El polític local no va deixar passar l'oportunitat de valorar la recent aprovació dels pressupostos prescindint de l'oposició: "A Sant Cugat ha fallat el més important: la capacitat de diàleg amb l'equip de govern."

Menéndez vol que el nou local obri el partit socialista als ciutadans. FOTO:

U S 1 CANTONS

Opinió

^^L.

Dijous, I (l'abril de 1999

E d i t o r i a l

FLS CANTONS S i rm.ui.in independent de Sant ( 'u^at de Vallès

W ^ vtx Carrer

Premsa Local d« Sant Cugat, S.L.

Crispació i final

S j nt • \ n t o n i , IS. K I I ^ I · . • MSl'íll S J I U C i t;at del Vallès

ri'i cle^ii'urna

J.~|.\l <

hnp

' . ' M l j t t c h . n i m / s j nteu^Jt

Cons«ll d'Administració KJ! i Cr.i-.Mprcsidem. . h e i •/... K : c t-s. ; ieida Xavier Fornells (editor delegat) Directora \ur.i

< :..-,IJ

Redacció IViiin <lt- la -«-liuana: (ilnria I ranen l'ofitií ii/l·iilorii/OfMiiiir. Aura ( :<>sL S i i ' i r t a t / K i o i u i i i i i a : \nn.i lïnrau. I l i i l t i i r i i : R u l h í asals. report*:

\ial,,,>Lv;

><>li.l H rii»i: M . - M K a Í V M r-M.Comercial \niia M lï..iK<.inpic Consell Editorial . r i u i president! Josep M C a h r c r i / o (\ ieepresidcntt xaiidre.l·i amest. Car In», Jnn.li Casas. N j r t í s Castanyer, )e l'ahto, IVre l.M]iicrtta, Xavier l·iirnelK kristian iL·imir. I Í I I ^ L ' I I l ' c d m , Kainun l'ros. Lluís l'iai^. E m i l i ni:, \ l j i t a Suhirj. I V o S-ik-r. Josep V T e i x i d ó . J " n lorrosa. Josep \ | Sans 1 rave. Juan Irovano. Jaume "lnh.ni. 1 lector V a l | . V m a Zalula Aura (insta ise<. retana)

kjmi.n Vium \k AIKirl Ik'rriul/

Subscripcions Laura M o m e r Fotografia \ a \ i Larrosa i Osear l i e n u o Disseny i maquetactó ( I c n i n i j Jurado

Correcció Montserrat Surto

q u e s t a s e t m a n a l'op o s i c i ó e n b l o c ha presentat la resposta al ple sorpresn convocat per l'equip de govern per tal d'aprovar els pressupostos i que va suposar l'abandó de tota l'oposició, que va denunciar l ' o p o r t u n i s m e d'Aymerich per convocar un ple i assegurar-se la majoria d a v a n t l'absència d ' u n regidor de l'oposició. I n trist panorama, tot plegat, q u e augura un final calent al mandat de 12 anys de l'alcalde Aymerich. Un final de curs q u e , per altra banda, anuncia que la c u r s a e l e c t o r a l ha c o m e n ç a t . I t o t h o m vol d e s marcar-se davant els possi-

bles rèdits. El q u e ha p o s a t d ' a c o r d tota l'oposició, a banda dels pressupostos i l'aclariment del procés de reparcel·lació del Turó de Can Matas que ja s'ha iniciat amb una iniciativa del mateix Aymerich per crear una comissió d'inv e s t i g a c i ó q u e ja ha c o mençat a treballar amb presència de tots els grups polítics municipals, és l'intent de prohibir a l'equip de govern que utilitzi fons municipals per explicar o promocionar, en cap t i p u s d e suport, l'acció de govern d'aquests quatre anys. Es discutible l'oportunitat d'explicar a la fi d'un man-

dat allò q u e han fet les administracions pels seus ciutadans, que, per altra banda, t e n e n d r e t a saber-ho i els administradors a explicar-ho. Potser convé canviar les lleis o les regles del joc per evitar aquest tipus de picabaralles cada vegada que finalitza un període municipal. Però, e v i d e n t m e n t per a tothom, les f o r m a c i o n s p o l í t i q u e s acostumen a fer una cosa allà on governen i a dir-ne una altra allà on són oposició. Un e x e m p l e ben clar és el del PSC, q u e no vol cap tipus de publicitat institucional a Sant Cugat quan, per exemple, Barcelona és plena de banderoles, anuncis als dia-

ris i la propera distribució de milers d'exemplars de llibres municipals on s'explica amb pèls i senyals allò q u e ha fet l'alcalde ('los per la seva ciutat. L'Hospitalet ha finançat una c a m p a n y a a T V 3 , i el PP, a les ciutats on té alcaldia, no estalv ia esforços per fer arribar a la ciutadania que el va escollir la tasca feta. Sant C u g a t no es una excepció. El debat sobre si calen accions de promoció sobre l'acció de govern ha de ser molt ampli i fora de les portes d ' u n s comicis, però, sens d u b t e , el plantejament ha de ser assumit per tots els colors p o l í t i c s i d o n a r - n e e x e m p l e a casa de cadascú.

Impressió K<i[imprcsiy72i40.<I.S.4.S Distribució M j i l i n u Vallés S L . Tel. 5>W.23.71 Dipòsit k-KJl: CMO.S-W , «;,«'„,

Molt agraïts

, jmei,; | j H > i npm.ú en cN rjrluonjU

'..pu>.<. ,(cK seu, Jiit.irv .,.ic r.li 4 1 •jiiliui·. ni. U se».j ncccisidjrmrin l·iil.lujtir.

j.ü>cf.dj J.

(a)ACPC Assonaciri Cjuljn.1 Je U Premsa Comarcal

(/M«tèUrndi>lltd7 UloSn»7l Distribució d'ELS 4 CANTONS SnlCugnt

stem contents. Mentiríem si diguéssim que els resultats de l'estudi de mercat fet per l'institut Opina sobre la premsa local i comarcal no ens ha satisfet. I és que la cosa no és per menys. L'informe afirma que prop del 90% dels catalans són lectors assidus de

premsa local o comarcal i en el cas concret de Sant Cugat ens revela que Els 4 Cantons és la •cinquena publicació més llegida a la ciutat, passant per davant d''El País o YAvui. Però és que, a més, els nostres lectors sembla que estan satisfets amb el producte que els oferim, ja

que en una escala del 0 al 10 li han atorgat gairebé 7 punts. El reconeixement a una tasca que fem cada dia amb més esforç i dedicació ens fa molta il·lusió, però no deixarem que els fums ens pugin al cap perquè tenim molt present que si hem arribat on som és bàsicament grà-

cies als lectors, a la seva fidelitat i confiança, a la seva credibilitat en el producte. A tots ells només els podem dir: Moltes gràcies, i des d'aquestes pàgines ens comprometem a continuar millorant per oferir cada dia un diari més interessant i, sobretot, més santeugatenc.

als subscriptors

l e c t o r

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autot. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Carta oberta a

l'alcalde

Falten poques setmanes perquè acabi el seu mandat i no sé com acomiadar-lo. Ens ha deixat un Sant Cugat que amb prou feines reconec: grans avingudes perquè les immobiliàries construeixin una nova ciutat. Fa 40 anys, quan em vaig instal·lar a Mira-sol, la meva aspiració i la dels meus veïns era u r b a n i t z a r el n o s t r e t r a n q u i l barri. L'Ajuntament ens va notificar en-aquell llunyà 1959 que en breu es farien les obres desitjades. N o es va fer res, però deu anys enrere l'Administració e m va exigir més de 3 milions d e pessetes com a garantia de la imminent urbanització. Finalment, en fer pel meu compte les voreres, es van acontentar a m b un aval bancari de 2 milions. Res es va resoldre tampoc en aquella ocasió, però les despeses bancàries del

m e u aval m'han ocasionat fins avui un "quebranto" de 245.968 pessetes. No hi ha hagut sort. He passat la meva vida a Mira-sol entre carrers plens de pols, dialogant en va amb l'Administració. Coincidint amb el seu mandat, senyor Aymerich, alguna cosa ha canviat a Mira-sol: no tenim clavegueram per a tots ni carrers de luxe, però tenim impostos municipals luxosos. Per a molts, sembla que visquem en un hotel de moltes estrelles, però vivim en un barri del Tercer Món, abandonat per

l'Administració, però atès per les tres llocs segurament més necesempreses constructores allà on els sitats o fins i tot en obres més eviinteressa. dents i que donaran més satisfacEl convido, senyor alcalde, que ció i vots en pròximes eleccions. abans d'acabar el seu mandat ens Però: Qui passarà comptes algun visiti i aporti una solució per prodia dels nostres diners i les nostres cedir a urbanitzar "amb urgència" il·lusions?/JOSEP PEIRÓ (Miraaquest any. M'ho deuen des de sol) 1959. Els veïns pagaran els costos del que s'hagi de fer, molts ho 3 hores de Guatemala hem fet inútilment des de fa anys, fins i tot amb diners en metàl·lic . El 20 de març passat vam tenir que en gran part s'hauran perdut l'oporamitat de sentir de prop el per la inflació. Espero que la nosqiíeestíi.passànta<juaternala. Un tra aportació s'hagi invertit en alexguetntter guatemalenc ens ho

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessrjrameat·fïscal i Comptable PlamSeacíó FiscàL »*«»*» Serveis d'Assesserament Financer Assessorament i Planificació Laboral BELL Serveis Jurídics »i»i»*

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 1784·Fax93

674 1615* 08190 SANT CUGAT

va estar explicant durant tres hores en una xerrada que va organitzar el grup Baula. La conferència tenia per objectiu exposar els resultats del projecte educatiu a Guatemala q u e el nostre Ajuntament ha finançat parcialment amb el 0'7%, un projecte dut a terme amb camperols maies a través de l'ONG guatemalenca C E I R O i a la qual BAULA està fent de contrapart. Vam tocar molts temes al voltant d e la cultura maia, dels terratinents i la reforma agrària que de moment no serà possible... En definitiva, penso que tots els santcugatencs que hi érem vam sentir d n r a n t 3 h o r e s el crit d e desesper d'un poble que busca ser escoltat, i vam sentir l'eterna injustícia: que bé que vivim alguns i que malament que viuen uns altres./ KARIN H E R B O L Z H E I M E R (Sant Cugat)

Opinió

U S /CANTONS Dijous, 1 d'abril de 1999

l l o t j a

La simplicitat no és simplisme MANUEL ROMERO I DURAN

"¥"a en diferents ocasions, i en I els darrers dos anys, qui I subscriu ha hagut d'exigir públicament al senyor De Miguel el necessari respecte personal i també el degut a la funció que em correspon -la fe pública administrativa a l'EMD de Valldoreix, de la qual sóc titular de la seva Secretaria-Intervenció. Tot perquè el seu desconeixement dels reglaments d'organització interna d'una administració local com la de Valldoreix és important, per no parlar d'una absència reiterada de formes bàsiques i perquè sovint reclama d'aquesta Secretaria, i d'altres funcionaris, actuacions per les quals no està en absolut legitimat -perquè realment no té una idea molt clara de la diferència que existeix entre membre electe que governa i un membre electe que està a l'oposició i que, per tant, no governa. Es refereix públicament ara el vocal senyor De Miguel a la compareixença que diu que va haver d'efectuar -com si estigués obligat- a la Secretaria de l'EMD, acompanyat de notari, i segons manifesta pertald'evitaruna posteriormanipulació dels documents que formen l'expedient de la venda d'un terreny propietat d'aquella administració en el sector urbanístic de Can Galopa.

S e v e r

És obvi que una "manipulació" com la suposada per la visionària i futurista ment del senyor De Miguel només seria possible amb l'activa participació de la fe pública administrativa i, per tant, de la persona que l'ocupa i que és qui subscriu. I és per això que el senyor De Miguel demostra una vegada més que no sap ni de què parla, i encara menys, de qui parla en aquesta ocasió. Mai ha calgut a cap membre electe ni funcionari de la corporació pública en la qual serveixo "manipular" absolutament res per complir amb la legalitat més estricta. El respecte a aquella per tots els membres que han format part dels diferents equips de govern de l'EMD al llarg dels últims dotze anys ha estat exemplar, i públicament no tan sols ho haig de manifestar sinó també agrair, perquè és a la meva persona a qui correspon la sempre difícil funció de fiscalització de tota la gestió economicoadministrativa de l'Entitat com a Secretari i també Interventor. L'expedient i procediment de l'esmentada venda de Can Galopa no és una excepció al que ha estat norma, malgrat que es publiquin a la premsa manifestacions tan carregades de manca de raó jurídica com d'inconsciència política pel dany ins-

titucional que amb elles es pot provocar. En democràcia s'exigeix que tot càrrec electe digui la veritat, i no es poden obviar les constatacions objectives que es desprenen dels expedients administratius. Així, no es pot alarmar al ciutadà amb el gratuït discurs que l'actuació de la seva administració és il·legal sense disposar de les proves oportunes i, com a mínim, no s'hauria de dir res fins que no estigui degudament demostrat. La presumpció de legalitat de l'actuació de l'administració entronca directament amb la de presumpció d'innocència dels càrrecs electes que la governen i la lleialtat i respecte institucional han d'estar per sobre dels diferents interessos partidistes. Mal favor es fa a la pau i l'ordre democràtic -que en el nostre país tant ha costat aconseguir- quan algú obvia aquests principis i desplega badomies a les quals seguirà la corresponent caça de bruixes. A més, la compareixença amb notari a què es refereix el senyor De Miguel va ser acceptada de forma completament voluntària per aquesta Secretaria i així es va fer saber a tots els assistents; entre ells, el dit notari que res podia oposar. I, encara que el senyor De Miguel no ho

vulgui acceptar, l'únic que pot donar fe pública del contingut del dit expedient de la venda a Can Calopa és qui subscriu pér molt notari que comparegui. I per això al senyor De Miguel cal dir-li que no ha de patir per cap mena de manipulació. No fa falta. També el senyor De Miguel diu públicament que no se li va lliurar en la dita compareixença, i que personalment li vaig negar, "Pacta de la subhasta de Can Calopa". Manifesta que aquesta no existeix, perquè la dita subhasta no es va fer mai i que Pacta "no apareix" malgrat que l'ha sol·licitada en una sessió plenària. L'explicació del tema és ben senzilla i no cal veure-hi fantasmes espectrals: si una Administració com l'EMD de Valldoreix convoca una subhasta mitjantçant anuncis publicats en diaris oficials (i això consta sobradament com a fet provat a l'expedient de referència) i resulta que no es presenten proposicions, lògicament no es podrà celebrar cap acte d'obertura i valoració d'aquelles proposicions i, per tant, no es podrà aixecar cap acta pública de l'esmentat acte. N'hi haurà prou amb una diligència que constati un fet tant obvi com provat i se seguirà a continuació el procediment le-

E I

T i t o

gal previst. Així de simple és la veritat i el realment succeït, I així de simplistes són les explicacions amb què alguns alerten gratuïtament als ciutadans contra la "fosca" actuació de la seva administració més propera, quan no es disposa d'altres arguments. En conclusió, és completament fals que la venda de Can Calopa s'hagi efectuat per la corporació al marge de la legalitat -interpretació que sempre serà discutible i d'aquí la necessària existència dels Tribunals de Justícia- i, fins que es pugui demostrar el contrari, tots estem obligats a creure que això és així. Si no comencen les manifestacions gratuïtes, la desconfiança, la caça de bruixes i l'oblit d'un present de drets i llibertats democràtiques amb el retorn a les tenebres del passat més fosc de la nostra història. Aquells que han fet i fan norma d'actuacions de descrèdit sense cap fonamentació no saben realment l'abast del mal que fan a la convivència democràtica en pau. Ningú pot jugar amb els fonaments i principis que han d'estar per sobre de tot, o de gairebé tot. Així de simple, però gens simplista. Manuel Romero és secretariinterventor de l'EMD de Valldoreix

p o r x o

En boca tancada no entren mosques POHTU&CÀO... 1

UN {

FONTCUBKRTA

1 /QVÏÉ ÉS Lf\ t>% A,\> MM f\ CÀ ei

Tfeo fes

NOTA I>feL

vvu.

/•&

D6LS 4

CM«M^)

/J-4^ •feixi-W

íj,*.,'«^».·'4·*

quest article també es podria titular "Qui em mana a mi posar-me on no m'importa?", "Zapatero a tus zapatos" o "Qui sóc jo per opinar sobre els altres de coses que no entenc?". Podríem trobar mil i un títols per expressar l'opinió sobre la tanda de declaracions públiques que, els darrers temps, estan fent representants de l'església catòlica. Evidentment, si un és catòlic practicant, els títols podrien ser molt diferents i segurament anirien pel camí de "Gràcies, moltes gràcies per il·luminar-nos en aquesta societat que ens ha tocat viure" o "Com podria ser tan cec per no veure una solució tan clara?". Des d'un punt de vista neutral, les coses tenen molt més suc. Encara que ja estem acostumats a aquest continu degoteig de declaracions, i seria massa llarg ocupar-nos de totes, només vull comentar-ne dues de les darreres. Una: segons un alt representant de l'església, el pro-

blema de l'atur s'acabaria si les dones es quedessin a casa seva, fent les feines de la llar i ocupant-se dels fills, en lloc d'anar a treballar i prendre el lloc a un home. Suposo que de passada s'acabarien també els problemes de les guarderies. No sé què deuen opinar les dones sobre aquesta desqualificació total del seu paper a la societat ara que sembla que, després de molts anys de lluita, la cosa anava força bé. Suposo que les dones, fins i tot les més catòliques, deuen preguntar-se: "Per al bisbe que ho ha dit, les dones són iguals que els homes o a la societat tenen només un rol secundari?" Les seves paraules ressusciten allò de "La mujer con la pata quebrada en casa" tan popular a la prehistòria dels moviments feministes. Espero urgentment una resposta pública d'algun col·lectiu feminista combatiu. Dos: per evitar el contagi i la propagació de la sida, el millor és l'abstinència total. No hi ha

cap mètode segur i molt menys els preservatius, que es poden trencar en el moment més inoportú. Meravellós. Això em recorda una cosa que m'explicava el meu pare de petit: la millor solució per no marejar-se la venia un home a les portes dels vaixells que anaven de Barcelona a Palma. Quan algú picava i li pagava uns dinerets, li deia la fórmula màgica: "Para no marearse, no embarcarse." Era infal·lible. Si no vols patir de l'estómac, no mengis. Si no vols morir en accident d'aviació, no volis. Si no vols...etc, etc. És a dir que si un no té parella estable es fot. Està la solució en la masturbació? Tampoc, perquè en temps imperialistes gloriosos no gaire llunyans hi havia capellans que asseguraven que la masturbació provocava la ceguesa. I que consti que tot això no ho ha dit el padre Apeles sinó alts dignataris de l'església catòlica. Haurem tornat a l'edat de pedra?

io Opinió

U S /CANTONS Dijous, 1 d'abril de 1999

t e r r a t

L ' e s p i t I I e r a

P i n o c h e t , un h o m e petit, molt petit (i II) VICTOR ALEXANDRE

o e m faig a q u e s t e s p r e guntes: és possible trobar una persona sense un míde consciència política? Pot un jutge, ja sigui lord, marquès o expòsit, mantenir-se al marge dels episodis més colpidors del seu temps? No és el món una i m m e n s a casa pairal farcida d'habitacions on, i n d e p e n d e n t m e n t de les regles de convivència que regeixen darrere de cada una de les portes, res del q u e hi passa és aliè al conjunt? L'exercici del d r e t a la neutralitat és incompatible amb la formació d'un criteri propi? No és una fal·làcia p r e t e n d r e q u e a q u e l l q u e no amaga la seva actitud davant la vida és menys neutral que aquell que la silenciar

sexual inconfessa dels torturadors. Passolini ho explica molt bé en l'escena final de Saló en què, mentre les relacions heterosexuals, o fins i tot lèsbiques, són ben vistes, l'homosexualitat masculina constitueix un privilegi exclusiu dels torturadors. La sexualitat és un mirall fidel de les frustracions h u m a n e s i una font d'alimentació del totalitarisme. Per això, darrere dels episodis més negres de la

CLARA TASOI:

normal en tots els sentits seguint les normes del Sistema." Hi ha qui pensa, basant-se en la relació sadomasoquista q u e sovint acompanya les relacions senyor i servidor, dictador i súbdits, home i dona o dona i home, q u e el feixisme és una possibilitat que viu dins nostre p e r q u è p e r m e t s u b v e r t i r les lleis elementals d'un ordre en nom d'un poder a canvi d'oferir-nos, per insignificants q u e

Deia en l'article anterior que tots els dictadors es comporten com si no s'haguessin de morir mai. No és, però, l'únic tret que els emparenta. Amb l'àliga imperial. l'esvàstica o la falç i el martell al darrere, tots estan convençuts que el seu poble o el món els necessita. Curiosament, la seva tècnica psicològica de persuassió sempre és la por. No és estrany que els supervivents dels camps de concentració nazis es lamentin molt més dels patiments psíquics a q u è van ser sotmesos q u e no pas dels físics. És la reacció lògica de tot ésser humà quan es veu abocat a conèixer tot allò que de maligne hi ha en el seu interior. Els uniformes t a m b é formen part de l'estètica dels ideals totalitaris. L ' e s t è t i c a nazi, per exemple, no és res més que una versió de l'estètica feixista que, al seu torn, és manllevada de les antigues estàtues romanes. Pel que fa al masclisme inherent, sempre fornit de valors positius - e n els primers anys de la dictadura xilena no era ben vist que una dona vestís pantalons-. hi podem trobar una connexió directa amb l'orientació

història de la humanitat sempre hi trobem la immaduresa psicològica de les persones que els han protagonitzat. N ' h i ha prou amb fer una ullada al món per veure que no deu ser fàcil arribar a satisfer els desitjós que Marcuse va expressar en el seu Assaig s o b r e l ' a l l i b e r a m e n t : " L ' h o m e a l l i b e r a t és l ' ú n i c home que es pot defensar dels totalitarismes perquè no pateix les f r u s t r a c i o n s q u e p a t e i x l ' h o m e presoner, q u e vol ser

Premis

siguem, la sensació de ser algú. ...s possible. E n tot cas, estic convençut que els millors antídots són la cultura i l'autoconeixement. Crec que només des de la cornprensió de la naturalesa h u m a n a p o d r e m d e fensar-nos de la pútida metzina del totalitarisme, incapaç d'adm e t r e q u e la n o r m a l i t a t està feta de diversitat. Cal estar amatents. El monstre humà no té aspecte de ciclop. Tampoc no té res a veure

a m b els freds assassins professionals. El monstre humà és un h o m e del carrer, fill amantíssim, marit afectuós, pare modèlic. N o té marques a la cara ni cua q u e el delati. Al seu costat, però, N e r ó va ser un àngel. El ciutadà austríac Stangl, cap del camp de concentració de Treblinka - e n t r e l'agost d e 1943 i el febrer de 1944, s'hi van exterminar un milió i mig d e persones-, era un pare de família que cada dia, en sortir de la feina, tornava a casa amb un somriure afectuós. Segons va confessar, al principi es limitava a complir les ordres que rebia fins que, a poc a poc, va perdre la proporció dels seus actes. La seva dona no en sabia res. E n ser interrogada va r e s p o n d r e q u e mai no va sospitar que el seu marit fos capaç de cometre aquelles atrocitats. No, els nazis, els feixistes, els totalitaris, els torturadors, els il·luminats no procedeixen d'un altre planeta. Com Augusto Pinochet llgarte, es proclamen executors d'una voluntat divina i ens anuncien que la seva estada entre nosaltres no té cap altre objectiu q u e netejar el món d'impureses racials o ideo l ò g i q u e s . Això no o b s t a n t , quan el judici de la història els fa asseure's al banc dels acusats, e s d e v e n e n inimaginablement petits. Per tant, molt més enllà de les sentències condemnatòries, molt més enllà de l'amarg regust de la venjança, i, com si de l'increïble home minvant de M a t h e s o n es tractés, h e m de captar el missatge i entendre'l com un advertiment: la quotidianitat més i n n o c e n t es pot transformar en un malson d e conseqüències imprevisibles. N o n'hi ha prou amb veure el llautó als enemics d e la humanitat, cal també no oblidar q u e la seva força s'alimenta de la nostra desídia. Víctor Alexandre és periodista

Sonarà a tòpic però, malgrat que sempre m'he considerat una fervent seguidora del món cinematogràfic, amb els avantatges i desavantatges que això implica, mai he acabat d'entendre perquè els Oscars influencien tant i a tants. Sóc conscient que parlem d'una de les indústries més fortes i esteses a nivell mundial, i també tinc molt clar que Hollywood sempre ha enlluernat (un altre cop tant i a tants), però ningú m'ha sabut explicar perquè les sales cinematogràfiques santeugatenques tripliquen la venda entre setmana quan una pel·lícula ha estat premiada amb aquesta més que popular figureta daurada. Els habitants de Sant Cugat tenen una gran tradició cinèfila. Malgrat els anys passats sense cap exhibidora els santeugatencs han continuat conreant el que és per a molts -així ho confirmen notícies i estadístiques- una de les primeres aficions. Avui dia, això encara queda molt palès, però tot i aquesta consciència de causa (per dir-ho d'alguna manera) molts cauen també en l'encisadora xarxa que neix a Los Angelcs. Igual que hi ha molta gent que associa una bona crítica amb un film avorrit, també hi ha molts santeugatencs que prefereixen un Ós de Plata o un Cèsar a les condecoracions del conegut tiet. Però hem de reconèixer que, per aixecar si no passions sí, com a mínim, curiositat, l'Oscar és el millor aliat. Fins i tot els més cinèfils, o els extremistes que cremarien els metratges comercials, han sucumbit, sucumbeixen o sucumbiran alguna vegada a aquesta mena d'energia que irradia (malgrat que ens pesi a molts) el premi americà. Actualment tenim dos exemples clars: La vita è bella (per als amants dels cinemes nord-americans) i Shakespeare in love (per als que odien les grans produccions). Si alguna cosa cal deixar clara és que, com a mínim, aquests premis ajuden que la primavera arribi als cinemes de la ciutat

Tenir un abocador d'escombraries o una presó no és comparable a tenir un camp de golf públic o V Arxiu Nacional de Catalunya. Són serveis que no agraden a cap municipL..i menys a nosaltres, acostumats a sentir-nos uns "privilegiats" dins l'àrea de Barcelona. HO ES POT NEGAR QUE SANT CUGAT ÉS UNA CUITAT MOLT SENSIBILITZADA AMB LA NATURA, EL ME1N AMBIENT 1L' ECOLOGIA (I

... RMSI TOT PAGUEM UNA ECOTAXA VER LA RECOLLIDA SELECTIVA OE DEIXALLES1 ESCOMBRARIES!!

.. I ESFERA» CtUE DESPRÉS DEL QUE ESTA PASSANT AMB LA CANTERA BERTA .-NO M EXTRANYARJA GENS QUE PER DEIXAR-LES MES LLUNY N HA ACABASIM PAGANT UN ALTRE N

«£&* C&è&Stx'Zo

*11

E1S /GVlVroNS Dijous. I fTabril de 1999

g r a n

t r e t s

Jaume Sàbat Un home tradicional El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina.retraten la personalitat d'aquest famós pastisser de Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

,J^j/^.U'^r

fe**

,J<? ^C,M

J (

s»,*,^

jo , j

/ sA jfafajtj.L.

s*»,6,£<

«** ^ ^ ^^ „„u£f£s

a~í <«, M ^ t .

cJe J&1

>o*•/rSfet

' e n t o r n tradicional en què es mou Jaume Sàbat li ha configurat una personalitat que troba suport i seguretat dins l'ambient familiar. Ks tracta d'un home enèrgic, actiu i treballador q u e quan es marca uns objectius projecta tot el seu potencial energètic i intel·lectiu en aconseguir-los, ja que no li agrada perdre el temps. Kn ell existeix una tendència a l'autocontrol, tot i que en alguna ocasió en Jaume Sàbat pot arribar a tenir "cops tic g e n i " puntuals. De la seva caligrafia es dedueix que ens trobem davant d'una p e r s o n a eficaç. Kncara q u e compta amb una notable imaginació. la controla i la sotmet en benefici del sentit pràctic que el domina. Ks responsable, educat i defe-

e t r a t Dissabte IS de maig a les 10 del vespre \ Diumenge 16 de maig a les 7 de la tarda

f r e

rcnt a m b cl seu e n t o r n . Una mica rígid en els seus criteris. s'hi sotmet amb escassa benevolència. Es una persona que s'exigeix molt a ella mateixa. D'altra banda, de la seva personalitat també es pot destacar la capacitat que té de mantenir un ritme de treball tort i constant que fins i tot pot sorprendre les persones que el coneixen més bé. La seva forma de pensar és lineal, no acostuma a canviar els seus plantejaments amb facilitat i pot arribar a defensar-los amb notorietat i tossudesa. Aml>lj t -i.l·l.ih..r.iii.i:

CEJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

I t u r a I Dissabte 22 de maig a les 10 del vespre TOT K S I ' L K W T GODOT

LA MÀGIA I)K I.A DANSA

Ballet Nacional de C u b a Direcció i coreografia: Alícia Alonso Assaig comentat: Dissabte 15 de maig a les 7 de la tarda Divendres 28 de maig a les 10 del vespre M K S I R A l'KR M K S I R A

de William Shakespeare Teatre Nacional de Catalunya Amb L a u r a Conejero, Pep Cortés, Manel Dueso, Mingo Ràfols, Boris Ruiz i Ferran Raííé, entre d'altres Direcció: Calitxe Bieito Divendres 11 de juny a les 10 del vespre KI. CONTRABAJO

de Patrick Süskind (espectacle en castellà) Amb Rafael Alvarez "FI Brujo" Direcció: José Pascual i Rafael Alvarez

de Samuel Beckett Companyia Teatre Lliure Amb Fduard Femandez, Anna Lizaran, Marc Martínez i Francesc Orella Direcció: Lluís Pasqual Dissabte 5 de juny a les 10 del vespre II. BARBIKRh 1)1 SICÍLIA

de Gioacchino Rossini Director musical: Albert Argudo Director d'escena: Pau Monterde Cor dels amics de l'òpera de Sabadell Orquestra Simfònica del Vallès Divendres 18 de juny a les 10 del vespre THIÍ CHILI-IWIINS

Derek Bell, Martin Fay, Sean Keane, Kevin Conneff, Matt Molloy, Paddy Moloney

Vendes de localitats: De dimarts a divendres de 12 a 14 h i de 18,30 a 20,30 h. Dissabte de 12 a 14 h. A les oficines provisionals del Centre Cultural: C. de Francesc Moragas, 30. Sant Cugat del Vallès. Dues hores abans de la funció a les taquilles del Teatre-Auditori. Tel. 93 589 02 90. INFORMACIÓ I VENDA AMB TARGETA DE CRÈDIT AL TEL. 93 589 12 68.

ELS f GWYTONS Dijous, 1 d'abnlde 1999

Han trobat una gran feina, ben pagada, poc temps després d'acabar els estudis. Endevina el títol.

Tècnic Superior en Química Ambiental.

Té la seva pròpia botiga

Amant dels cotxes des

Ella ja no ho veu tot tan

de flors i és independent

de petit, ha aconseguit

negre. S' ha establert pel

trobat la fórmula

com sempre havia

estar-ne envoltat tot el

seu compte dedicant-se

perfecta: fa el que li

volgut. I ja busca pis.

dia. I com volia, ara ja

a la seva passió de tota

agrada i, a més, té un

es pot independitzar.

la vida: l'electricitat. I ja

bon sou.

Com a bon químic, ha

pensa en casar-se.

Tècnic Superior en Automoció.

Tècnica en Comerç.

Tècnica en Equips Electrònics.

Fes Teu el Futur. novaforrru ióprofessional Amb 1 35 titulacions i més de 4 0 0 sortides professionals, és just el que necessitaves.

Generalitat de Catalunya Amb el suport de:

rv Dí C0MOÇ. MUSTKAI NAVEGACIÓ — CATAIUHYA — — ^ ™

• • « •

I S

<ERt

Pimeçsefes FuiTM-nt dclTrelMn Nacional

Tècnic Superior en Química Ambiental.

HS4CANT0NS

Entoni

Dijous, l d'abní de 1999

Cas

Turó

Can

M a t a s

Demanar el que ja es té U oposició exigeix que es faci una auditoria que ja està encarregada L'oposició va tenir el que volia. Després de múltiples intervencions en els darrers plens i quan una Comissió Especial ja treballa en l'estudi dels fets, aquesta setmana es va celebrar un ple extraordinari per de-

batre el procés de reparceilació del sector est del Turó de Can Matas. La convocatòria de la sessió la va forçar tota l'oposició en ple amb la intenció de presentar dues mocions que permetessin aprofundir en l'a-

clariment dels fets. La minoria de l'equip de govern - 1 0 vots davant els 11 de l'oposició— va permetre que les dues mocions fossin aprovades, fet que ha provocat la perplexitat total de l'alcalde. I és que

les mocions aprovades demanen que s'encarregui una auditoria externa i s'obri un expedient de revisió del cas, dues iniciatives que ja s'han dut a terme gràcies a la Comissió Informativa Especial.

van aprovar la moció i esperen que s'iniciï un procés de revisió de l'afer. Segons el secretari general de l'Ajuntament, però, caldrà fer alguns informes jurídics per veure si el procediment de revisió del procés pot dur-se a terme i com s'ha de fer.

Ai'RA C O S T A

- Sant Cugat -

Un grup de catedràtics de la Universitat Politècnica de Catalunya, sota la direcció de Daniel Pérez Guerra, seran els encarregats de fer l'auditoria sobre la reparcel·lació del turó est de Can Matas. Amb un pressupost d'l.8()0.0()0 pessetes i en un termini màxim de tres setmanes, l'equip emetrà un veredicte que hauria de permetre aclarir definitivament si es van produir irregularitats en els tràmits urbanístics de reparcel·lació. Tots aquests avenços, però, van quedar dimarts a l'aire quan els partits de l'oposició van fer prosperar dues mocions: una demanant la revisió del procés de reparcel·lació i una altra exigint l'encàrrec d'una auditoria externa. Segons la moció aprovada per l'oposició, ara s'hauria de fer una nova valoració de les parcel·les 9 i 10 del Polígon Turó de Can Matas i iniciar un expedient d'alienació de les dites parcel·les per mitjà d'una licitació pública amb un preu de sortida d'acord amb la nova taxació. Segons el portaveu del PSC, Àngel Casas, la cessió d'aquestes dues parcel·les a l'empresa Boehringer Ingelheim -a través d'una permuta de. terrenys i cobrant a la companyia una suma de 85 milions de pessetes- "va suposar un greu perjudici econòmic a l'Ajuntam e n t " . El regidor d ' E R C , David Sampere, va afegir que "el preu unitari de venda de les parcel·les no era justificat" i la moció presentada per tots els

L'auditoria externa

El Turó de Can Matas, font de polèmica entre oposició i equip de govern. FOTO: XAVl LARROSA.

judici econòmic sense presentar cap informe que ho acrediti?". Segons l'informe elaborat pels tècnics municipals, els terrenys en qüesti6estaven valorats en 400 milions de pessetes que, en ser permutats per d'altres d'un valor inferior, van obligar la multinacional: farmacèutica que els rebia a.pagar la diferència del cost: 85 milions de pessetes més. Per a Aymerich, els tràmits econòmics es van fer segons les valoracions municipals i,'per tant, de forma correcta. "I si no és així que em presentin proves que demostin el contrari." L'altre punt conflictiu del procés fa referència ai 10% d'apro-

fitament mig dels terrenys que correpon a l'Ajuntament perquè aquest l'urbanitzi i hi construeixi vials, espais verds i el que cregui convenient. En el cas del Turó de Can Matas, l'Ajuntament va signar un conveni

La Universitat Politècnica farà Vauditoria externa segons el qual renunciava a aquest 10% dels terrenys en benefici de la multinacional a canvi que la Societat de Cooperació Administrativa es fes càrrec del

cost d'urbanitzar la zona. Aymerich ha justificat aquesta operació pel fet que "aconseguíem no haver d'assumir el cost de la urbanització i, per tant, estalviàvem diners als ciutadans". El problema, però, va venir pel fet que, tot i que l'empresa Cobysa va dur a terme les obres d'urbanització, la Societat de Cooperació Administrativa encara no les ha pagat, provocant les conseqüents protestes per part de la constructora. "Que quedi clar que l'Ajuntament no deu res a ningú", ha dit l'alcalde. Tot i així, l'oposició tem que finalment sigui el consistori qui hagi d'assumir els costos. És per tot això que tots els grups polítics

L'aplicació pràctica de la segona moció tampoc no està massa clara. Tot i que també ha obtingut llum verda de la majoria del ple, l'alcalde s'ha mostrat del tot perplex i ha indicat: "No sé què haurem de fer perquè tot el que damana la moció ja ho hem fet." Els partits de l'oposició saben que l'auditoria externa que exigeix la seva moció ja ha estat encarregada segons els paràmetres de temps i de metodologies que demanaven. Tot i així, consideren que l'aprovació de la moció "servirà per ratificar via ple" la utilitat de l'informe que s'ha encarregat a la Universitat Politècnica. Tots els grups polítics s'han felicitat de la rapidesa amb què la Comissió Especial ha encarregat aquest estudi, tot i que el PP i ERC han retret a l'acalde "que es vulgui penjar les medalles d'una iniciativa que s'ha fet perquè l'oposició ho va demanar". Joan Martí Balada, d'IC-Verds, va confessar: "Si ho haguéssim de fer avui -per dimarts, dia del pleno signaríem aquesta moció perquè sabem que el que demanem ja està encarregat, però hi donarem suport igualment."

grups adduïa q u e "els Serveis Impartida paf doctor chino, con iO aftcK de experiència en ta mediana tradicional china, sigufwdq mètodes y practica;» an«ístFales, stn mwfiçartientos, utflteandoteraplas najuraiçs.

Tècnics Municipals es van limitar a fixar un preu sense justificar aquesta valoració ni tan sols motivar-la".

GARRIGA

La resposta de l'acalde a aquestes qüestions ha estat contundent: "Amb quina autoritat diuen que hi ha hagut un per-

Taller Fafricació pròpia

OFICINES IEXPOSICIO

» Paralrsis por acestente vascular cerebral » Paràlisis pot {lemotragia cçtebra) • Paràlisis por {raumati&mo cerebral • E<tarJtK vegeWivos pof traoffiatiínio cerebral • Oialeas, dorsotumbdlgia. doíoresd*las extrem idadei • Aparato digestivo • Aparato tirol6|!KO • Demència $erttl • Ap.irato respiratono * Aparato carrJíuvasi ular y «attguíneo • Sistema inmunológico y endoomologico • Sistema nerviobo • Aparato locomotor Sant Josep, 2 - bajos f • Sant Cugat del Valies Tel.- 9 1 SS9 2 1 * 2 - 9 J f.?S 4 2 56 U r g e n c i a s : 6 2 9 56 0 2 » 8

u WïSL.

Entorn

H S 4 C A N T O N S Dijous, 1 d'abril 1999

I n c e n d i s

La part de Collserola pertanyent a Sant Cugat va patir 1 6 focs al 1 9 9 8

El P P duu la venda de Can Calopa als tribunals

S'està redactant el Pla de prevenció d'incendis forestals de la ciutat RELACIÓ

Ai RA COSTA

Aquestes són algunes de les dades que es recullen a la Memòria de gestió de tes actuacions de prevenció d'incendis forestals efectuades pel Patronat Metropolità del

A SANT

CUGAT

DURANT

1998

lllf ,!i if• llíiiliÉlllBIllilv- | : 1ll^ÉilfÍ^IllÍïl SCT SCM (5C&

- Sant Cugat Durant cl 1998, a la zona del Parc de Collserola que es troba en territori santcugatenc, es van declarar 16 incendis q u e van arrasar una superfície total de 33,20 hectàrees. El foc més important va produir-se el 24 de juliol a les tres del migdia quan un c r u e n t foc va c r e m a r 30 hectàrees de terreny -gairebé la totalitat del que es va cremar en tot l'any- i va estar a punt de convertir-se en una tragèdia, ja que els bombers van aconseguir apagar-lo a pocs metres d'una ben/.inera. La resta d'incendis van ser tots de poca importància, però en total van arribar fins a 16. convertint Sant Cugat en la segona població, després de Barcelona, on més focs van declarar-se. Dels vuit municipis que abasta el Parc de Collserola, Sant Cugat va ser el que va perdre més hectàrees sota les flames del foc, ja que, tot i que a Barcelona es van produir una quarantena d'incendis, aquests només van cremar 27 hectàrees, enfront les 33,20 de la nostra ciutat.

D'INCENDIS

09/6